Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimecres 4 de febrer de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Abans que res, disculpeu aquesta veu de constipat, però la fira ha fet estralls en el bon sentit i hem agafat aquí una mica de calipandria.
però esperem que poder-vos oferir amb les millors condicions el programa. Bé, ara mateix tenim una temperatura que no arriba als 6 graus, 5 graus i mitja en aquests moments a l'exterior de l'emissora. I disposats a compartir aquestes 4 hores de ràdio amb vosaltres, avui també l'equip reduït d'aquest programa per qüestions logístiques. Avui us acompanyem la Sílvia Artes i un servidor Oriol Romeu. Això vol dir que...
A les 12 no tindrem l'informatiu Molins de Rei al dia, sinó que avui podreu escoltar just a les 12 la remissió del Parlem de Còmics, el programa del Pau Moratalla, i a dos quarts d'una hi ha la programació habitual, que després repassarem, l'Ona Rainbow, i després a la una la remissió del món interior. Però si ens centrem en el contingut del programa, d'aquestes quatre hores que tenim per endavant, doncs encara us hem d'explicar forces coses. D'entrada...
Amb el ressò del ple del passat dimícres, tot just fa una setmana, us explicàvem que hi va haver una moció en defensa del finançament dels equips multidisciplinaris de suport, dels centres especials de treball d'iniciativa social i contra les retallades en la subvenció d'aquests equips. Això ho presentava CEO Vall, però també...
Acosso i enrere't per la discapacitat. Avui n'hem parlat a nivell polític, però per saber de primera mà quina és la realitat i quina és la problemàtica en concret, ens acompanyarà l'Annalia Conti, la trucarem, l'Annalia que és directora tècnica de Seu Vall,
i que ens explicarà el seu ball des del Centre Especial d'Ocupació del Baix i Obregat, que tenim aquí a la vila. I en parlarem amb ella d'aquí una estona, dos quarts de nou, per acabar-nos de situar, perquè estem parlant molt en clau política, però la realitat la volem conèixer de primera part. I ho farem amb l'Analia d'aquí una estona. Serà després d'actualitzar la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita i la premsa digital.
Després de l'entrevista, en principi no ens ha arribat encara el comentari de la companya Laura Herrero, sinó repassarem la programació de la ràdio nostra, repassarem també la programació de la televisió i acabarem aquesta primera hora recomanant un joc, el joc de taula, que ens recomana cada setmana el Ricard Garcia, membre de l'entitat Molins de Jocs.
Arribarem a les 9 i a partir d'aquí, per una banda, escoltarem la cançó del dia que ens selecciona el Magí Canyelles els dimecres i farem tertúlia d'actualitat avui amb la baixa del Pere Madurell. Esperem que ens puguin acompanyar la resta
De Tartulians i Tartulianes, en aquest cas la Mari Carmen Juárez, l'Antonio Bonilla, el Jordi Turró, el Toni Ramoneda i la Samar El Ansari. Això serà entre les 9 i 11, 9 i 12 minuts, fins a arribar a les 10 del matí, que és just quan arribarem a l'equador del programa. Què farem aleshores? Doncs avui tenim per primera vegada...
el nou regidor de l'aire Morins, que és el Marc López. El dimecres passat, aquest ple que us citava ara amb aquesta moció, va començar el ple amb un punt sobrevingut, que era la presa de possessió com a nou regidor de l'aire del Marc López, en substitució
del Josep Degà, el ple Degà que deixava la sala de sessions de l'Ajuntament en el ple del mes de desembre, això ja era un lluny a 18 de desembre, i ara el ple del passat dia 28 va prendre possessió el Marc López amb l'objectiu d'arribar fins a final de mandat, després d'aquests canvis, primer
la renúncia de la Txell de Lovar, després la renúncia del Pep de Gà, i ara, doncs, tercer regidor de l'aire que ha ocupat la sala de plens des del 2023. En parlarem amb el Marc a partir de les 10 i 10, que serà aquí al programa, el coneixerem una mica més, i coneixerem també els seus objectius, les seves intencions de cara a aquests mesos que ha d'ocupar aquesta regidor, com a regidor de l'aire a la sala de plens.
En parlarem a partir de les 10 i 10. Després, com sempre, l'art és vida, amb la cefa Arús, que avui ens portarà i ens planteja parlar de Sorolla. Per tant, el mar de Sorolla serà la proposta d'avui, de l'art és vida, d'una exposició que es pot veure aquests dies, aquestes setmanes a Barcelona. A partir de les 11 ens centrarem...
amb la proposta previa al Carnaval, que tenim aquest dissabte, a les 12 del migdia, al costat de la ràdio Albacus, les xerrameques, Carnaval Molins 2026 i Olé. Es plantegen parlar de la sexualitat al Carnaval i en parlarem aquí al programa amb la sexòloga, la convidatana Helena Llorenç Barba,
que moderarà aquesta taula rodona amb diversos exponents, amb un objectiu sobre la taula que repassarem amb ella a partir de les 11. Ens visitarà aquí el programa i ens explicarà tot el que cal saber d'aquestes xerrameques prèvies al dijous gras. Això es farà dissabte a les 12, com dèiem, al Bacus. I a dos quarts de 12 serà el Joan Vilaseca, qui ens acompanyi aquí a l'estudi,
1 de la ràdio, que per fer l'espai parlem de, com sempre, amb aquestes històries relacionades amb Molins de Rei, amb el Museu, amb Efemèrides de la Setmana, i el Joan ens porta obsequis, sobretot llibres, però també música, per regalar si truqueu al telèfon del directe, que és el 93686161, després de cada història, i endevineu la resposta de les preguntes que us farà en relació al que ha explicat, que són preguntes molt senzilles, també podeu trucar sense endur-vos cap premi, eh?,
En tot cas, això serà de dos quarts de dotze a les dotze, que és quan posarem punt i final al programa. I ho recordo, a les dotze tindrem directament la remissió del Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla, a dos quarts d'una ja la cita Mona Rainbow amb la Mari i l'Helena.
I a partir de la 1, la remissió del programa Montinterior amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo, programa que vam ometre ahir a la tarda, com més habitual, en directe, a les 7, i en fem la remissió d'una o dues del migdia els dimecres. I amb tot això, doncs, haurem arribat ja les dues i connectarem amb la xarxa per escoltar les notícies en xarxa. Doncs, sense més preàmbuls, comencem d'entrada, el bon dia i bona hora d'aquest dimecres 4 de febrer de 2026.
I són ara mateix les 8 del matí, pràcticament 8 minuts.
Anem a fer un repàs a la informació de servei d'entrada i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Tenim ara mateix una temperatura de 5 graus i mig a l'exterior de l'emissora. Anem a veure com ha d'evolucionar aquest dimecres meteorològicament parlant. Hola Jordi Miralles, bon dia. Hola Oriol, bon dia. Cel ennubolat i al llarg de les properes hores esperem pluges, precipitacions. Ara mateix està plovent a les comarques de Tarragona, punts a les comarques de Lleida i aquesta banda de núvols es comprarà a tot el país al llarg d'aquest matí. Per tant,
Cap allà a mig matí tindrem precipitacions, no han de ser molt fortes, i a més a més aquesta banda de núvols passa amb molta celeritat, i per tant de cara a la tarda tornarem a tenir altra vegada clarienes. Per tant, unes quantes hores de núvols, d'alguns plugims, d'agafar el paraigua, però vaja, a la tarda tornarem a veure el sol. Les temperatures avui, les mínimes una miqueta més baixes, les màximes es mantindran estables.
Atenció de cara a demà, perquè és la mateixa situació, però amb una mica més de pluja. Demà al matí hi ha un cel força tapat, precipitacions de caràcter feble, inconexes, no seran pas d'allò d'hores i hores està blovent ni molt menys, i de cara a la tarda continuaria la nuvolositat, algun plugint, però a poc a poc els núvols anirien desapareixent. Demà amb vents del sud, les temperatures seran una mica més altes que les d'avui.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Jordi, per la informació. I a les 8 del matí i 9 minuts anem cap al RAC per conèixer en aquests moments com tenim la xarxa viària. Ens ho explica, com sempre, el Ferran Aràndiga. Què tal, Ferran? Bon dia. Bon dia, doncs arranquem els micres destacant dues incidències, concretament les dues a la 2, dos accidents de ja fa una estona que obliguen a tallar un carril de circulació en tots dos casos. Un ha estat a Cornellà, en direcció Barcelona, i l'altre a Pallejar, en direcció Lleida. I recordem també que tots dos deixen més de 4 quilòmetres
de congestió. Recordem també que, per altra banda, a la C32, alhora, a l'altura de Calafell, fa uns instants hi ha hagut una avaria que també obliga a tallar un carril de circulació, en aquest cas, en sentit sud. També recordem que l'AP7 continua aquest call ja habitual a l'altura de Martorell, en direcció a Tarragona. L'autopista, però, on es rep més cues és en sentit sud, intercepta perpètua de Mogoda i Barberà del Vallès. I cap al nord, un dels punts més congestionats el trobaríem a Cerdanyola.
Pel que fa als accessos a la ciutat de Barcelona, en l'ús de la Trinitat, al vessant Besòs hi ha molta congestió, però també circulen amb força retencions, especialment la ronda a dalt i les dues rondes en sentit sud. El Llobregat, sumem cues més enllà d'aquests dos accidents que mencionàvem, cues a una de les vies habituals també, com la B23 des del Papiol o la C31 des del Prat. Això seria tot des del RAC. Bon dia.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Ferran, per la informació. Això pel que fa a la xarxa viària, pel que fa al transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, doncs, en principi, no hi ha més novetats de les que tenim aquests darreres dies, millor, no darreres setmanes, sinó darreres dies. Rodalies de Catalunya, en principi, el servei funciona, però amb afectacions que podeu consultar
al web rodalies.gencat.cat barra alteracions i, en principi, expliquen que hi ha normalitat a la resta de la xarxa integrada del transport públic de Barcelona. En principi, doncs, les alteracions habituals d'aquests últims dies...
pel que fa a Rodalies de Catalunya. I la resta sembla que hi ha normalitat a aquesta hora del matí. No tenim més ofertes noves de feina per compartir també aquí amb vosaltres amb el Francesc Roeda. Per tant, intentarem anar-les incorporant almenys en el transcurs d'aquesta setmana.
a informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí. I, per últim, recordar-vos la farmàcia de Guàrdia per avui dimarts... Perdó, per avui dimecres, dia 4 de febrer. Disculpeu-ho. Avui és la farmàcia Codina. La farmàcia Codina és la farmàcia que trobareu a l'Avinguda en comunitat número 18. Per tant, al barri de les Guardioles. L'horari de servei de Guàrdia, ja sabeu...
que és d'ara quarts de nou del matí fins a les deu de la nit i a partir de les deu, si necessiteu aquest servei, us haureu de despassar a les poblacions veïnes que sí que tenen la farmàcia oberta tota la nit. Però fins a les deu, avui aquí a la vila, podeu anar a la farmàcia Cudina de l'Avinguda Mancomunitat número 18.
Continuem endavant. Ens queden ara mateix dos minuts per arribar a un quart de nou i anem a fer un repàs a l'actualitat local. Repassem també aquests dies la valoració de la Fira de la Candelera, però també encara amb el ressò del ple de tot just fa una setmana. És el que vam fer ahir amb l'espai de preguntes Esquerra Republicana de Catalunya des del partit
Republicà valoren positivament que tot l'Ajuntament hagi donat suport a la seva moció sobre el servei de ginecologia del centre d'assistència primària. Hola Sílvia, molt bon dia. Hola, bon dia. Doncs sí, s'aprovava per unanimitat la moció d'Esquerra Republicana.
en què es demanava que hi hagi una ginecòloga, una doctora o un doctor, perquè ara mateix no n'hi ha al servei del CAP. Des de la jubilació de l'última doctora del servei, que no hi ha hagut substitució i, per tant, no hi ha metge en ginecologia. La moció demana que torni a haver-hi metge i que es recuperi també el centre de planificació familiar, que assessora i dona suport a les dones en diferents temes de sexualitat.
Per aquest motiu, com dèiem, Esquerra Republicana va presentar aquesta moció demanant que l'Ajuntament negociï amb l'Institut Català de la Salut el retorn del servei amb ginecòloga. La moció va tenir el suport de tots els grups municipals i el govern, a més, va explicar que ja hi estan treballant des de fa temps per recuperar el servei i també per tenir un servei de radiologia. Marta Espona, regidora portaveu d'Esquerra Republicana, destacava ahir el bon dia i bona hora la importància de l'aprovació d'aquesta moció.
Mostrar aquesta unanimitat en tot el consistori, recollir la demanda de la població i, per tant, fer-la arribar on correspongui, no solament perquè com a equip de govern ho consideres, sinó perquè realment tota la població t'ho està demanant. Creiem que això té més força que...
sense menys prear, evidentment, totes les gestions que s'estiguin fent, però té encara més força perquè encara tens el suport de més gent que valora aquella iniciativa que tu ja has emprès com a equip de govern.
I és que des de finals de l'any passat que no hi ha doctora en ginecologia al cap, com dèiem, i això fa que les visites s'hagin de programar a altres poblacions, com Sant Feliu, Sant Boi o Sant Joan d'Espí, i que les zones de Molins de Rei i també del Papiol, perquè el cap de la vila també dona servei al Papiol,
Més de 12.000 dones aquí a Molins de Rai, més les del Papiolo, unes 2.000 més. Els cents de dones que hi ha, bona part d'aquestes dones hagin de desplaçar-se a altres poblacions perquè una ginecòloga de l'Institut Català de la Salut, per tant, pública, les pugui visitar.
Bé, més coses, ara mirem cap endavant i parlem de la propera sortida de la secció de senderisme del SEM, que us explicàvem ahir. Se'n van a fer una ruta a peu circular per Sant Jaume de Frontenya, al Berguedà. Sí, aquest diumenge que ve, aquesta caminada que faran d'uns 16 quilòmetres i mig, amb no massa desnivell, a la població de Sant Jaume de Frontenya. Per això en parlàvem ahir amb Jesús Jiménez, a la secció de senderisme, que ens explicava l'interès de la sortida.
Aquesta és una sortida que passarem per moltes rieres i cada una d'elles tenen el seu propi encant perquè hi ha molts gorgs. I aleshores és una sortida relativament fàcil perquè no té massa desnivell i llavors el que t'entreté és perquè vas pràcticament...
Sé que hi ha corriols, però tu també vas molt a l'estona per pista, però has de baixar-hi fins a la Riera o fins als Borgs per poder-los veure de prop.
Doncs la sortida la faran diumenge, ens deia el Jesús que hi ha llista d'espera, per tant, en principi, estarien ja totes les places a l'autocar plenes. I també ahir coneixíem al migdia, recordeu la cursa de muntanya, que era una novetat del SEM, que s'havia de fer a finals de novembre i que es va haver de suspendre, de fet, d'un dia per l'altre, per la Pesta Porcina, que va suposar tancar Collserola, doncs es va haver de suspendre, ara ja tenen novedat, es farà justament al novembre.
d'aquest any, el novembre del 26 no es posposarà uns mesos després ara ja es podria fer però des del SEM ens deien ahir que es tornarà a programar el novembre d'aquest any aquesta cursa de muntanya que organitzaven des del SEM i és el que ens deien ahir pel que fa a l'excursió de senderisme en principi hi ha llista d'esperes si teniu interès per saber si us hi podeu afegir doncs podeu passar pel SEM
les tardes cobren de dos quarts de set a dos quarts de nou. I fem també un punt d'esports per parlar d'enbol i de l'empat dels dos equips sènior del club d'enbol concretament. Doncs sí, el masculí empatava també, tot i així continuen líders, van primers de grup a la fase descens, i el femení també empatava, en aquest cas contra...
un altre rival també dur, el masculí també va tenir un rival dur. Les noies van empatar, però tot i així estan satisfetes pel nivell de joc i del partit que van jugar. Les noies, però, no tenen encara assegurada de jugar a la lligueta d'ascens, els nois sí, i just aquest proper cap de setmana tenen un partit vital, juguen a la pista de les franqueses i han de guanyar per poder entrar en aquesta fase d'ascens. El president del club, David Martínez, ens ha explicat la situació dels dos equips sènior. El senyor masculí va empatar contra un equip que ha vingut a buscar la victòria dels experts
Nosaltres no ens ha afectat, continuem líders. El sènior femení, un empat amb el Piramajor a casa, també un empat, francament, de qualitat, perquè és un equip que anava per davant nostre, que ja està pensant en la fase d'ascens, un equip molt competitiu. Tot està en les nostres mans, no? La setmana que ve, aquesta setmana, anem a les franqueses, un equip també classificat, i les nostres opcions per entrar en el grup femení de fase d'ascens és guanyar
Aquest proper cap de setmana el masculí té un partit complicat fora de casa contra l'Espanyol, que és un equip que juga també entre la fase descens. Els de Molins de Rei ja ho tenen assegurat, però tot i així lluitaran per mantenir-se líders de grup. I el femení, com dèiem, jugarà aquest proper dissabte un partit decisiu contra les franqueses.
També aquest cap de setmana el Club d'en Bol ha estat present a la fira, ha tingut estant en menjar al sector gastronòmic de la granja. Ens deia el president que la pluja de divendres va deslluir aquella franja de divendres. La resta del cap de setmana va funcionar bé, però tenen la percepció també, com la majoria amb qui hem parlat, que hi ha hagut menys afluència de públic en general al sector.
Doncs fins aquí aquest repàs a l'actualitat local d'aquest dimecres 4 de febrer.
Per cert, abans de continuar, que he dit que no teníem constància de cap defunció, encara no ens ha arribat oficialment del tanatori, però sempre ens agrada contrastar aquestes informacions i sí que us podem dir a aquesta hora del matí que ens ha deixat el pare del regidor portaveu de la formació d'Ara Molins, el Ramon Sánchez, ha mort el seu pare, en Ramon Sánchez Belmonte. Des d'aquí una fortíssima abraçada a en Ramon, a la resta de germanes i de família.
tenim ja oficialment que l'hora l'acte de comiat serà demà, dijous, a dos quarts d'una.
a l'oratori del tenatori, i la vetlla serà a partir d'avui a les 5 de la tarda, al mateix tenatori. Descansi amb el senyor Ramon Sánchez Belmonte, que ens deixava ahir, i el que us podem dir a aquesta hora és això, que la vetlla serà a partir de les 5 de la tarda,
i l'acte de comiat serà al mateix oratori del tenatori demà, demà dijous dia 5 de febrer, a dos quarts d'una del migdia. Una informació que ja anirem recordant, però que ara que ja tenim l'hora marcada i la informació contrastada la volíem dir a aquesta hora del matí. Insisteixo, el nostre més sentit condol i una forta abraçada.
Des d'aquí, en Ramon, a la resta de germanes i a la família per la pèrdua d'en Ramon Sánchez Belmonte. Això, ho anirem recordant també en els diferents butlletins horaris. Ara el que fem és continuar i anem a repassar l'agenda d'activitats per aquesta setmana.
A veure, anem a explicar-vos activitats que tenim aquesta setmana, però és que ens avancem al Casal de la Dona. Ens acaba d'enviar una informació d'una excursió, d'una sortida, que faran d'aquí un mes, el proper 11 de març, però perquè tingueu la informació, si us voleu apuntar, doncs ja ho expliquem. És una gran calçotada a Valls.
Expliquem, Sílvia, què és el que faran, eh? Sí, doncs se'n van avall, també visitaran la part modernista de Reus. La sortida, com dèiem, 11 de març, sortiran a les 8, amb autocar, cap avall, arribaran a un restaurant i faran un esmorzar contundent. Després d'esmorzar...
Aniran fins a Reus, on tindran tot el matí per passejar i fer una visita guiada pel centre històric i veuran, com dèiem, els espais modernistes. Entre altres visitaran, per exemple, l'Institut Pere Mata i altres edificis històrics del centre. I després ja al migdia aniran a un restaurant per fer una calçotada i després diuen que hi haurà animada sobre taula fins a l'hora de tornar a la taula.
a Molins de Rei. El preu de l'activitat és de 65 euros, entenc que inclou l'autocar, l'esmorzar, el dinar i també aquestes visites. En tot cas, demaneu més informació al casal de la dona, no posa en període d'inscripció, però sí que podeu passar per la Federació Obrera, que és on tenen la seva seu, si voleu anar-hi i informar-vos d'aquesta calçota de Valls i visitar la part al Reus Modernista.
Molt bé, doncs ara sí que ja tornem aquesta setmana on us hem d'explicar, entre altres coses, que l'Aula d'Extensió Universitària organitza per demà una nova activitat, una nova conferència adreçada a socis i sòcies. Hi ha algú allà fora, es pregunten,
La immensitat de l'univers fa plausible l'existència de vida més enllà de la Terra. Aquesta conferència diu que analitza les possibilitats reals de descobrir-la i examina si hem detectat indicis que suggereixin que no som sols o que no estem sols al cosmos. Anirà a càrrec la conferència d'en Joan Anton Catalamigo. Això serà demà a dos quarts de set.
a la sala d'actes de la Federació Obrera. Més coses. Més activitats. Encara dins el programa de la Fira, teatre, el Teatre de la Fira. Els últims anys ja s'ha acostumat a programar o abans o després del que és el cap de setmana fort de Fira, en aquest cas aquest dissabte.
Es fa una única funció, que és l'estrena de l'obra Tres dones i un llop, una producció del grup de teatre Quins Arcades, amb Teresa Mateu, Verònica Barberena, Elisa Poc i Jordi Uller, que protagonitzen aquesta obra teatral. La veureu el dissabte a dos quarts de nou a la Peni.
Les entrades anticipades, 8 euros. A taquilla, 10. Si les compreu a la Sac Margarit, anticipades, és el punt de venda d'aquestes entrades. Recordem que a més és una funció, una obra de teatre solidària. Aquest any, els diners que es recullin de les entrades a l'obra de teatre de la Fira es destinaran a FANOC, l'associació de familiars i amics de nens oncològics. La representació, dissabte, dos quarts de nou a la peni.
Bé, i abans d'això, al matí, també en el marc encara de la programació de la fira, tenim també una activitat especial, que és la inauguració de l'espai Jaume Garriga i Pujol. Doncs sí, en homenatge a Jaume Garriga, pagès de la vila que ens deixava ara fa uns anys, doncs se li fa aquest homenatge amb aquest espai que durà el seu nom. L'espai en concret és a la Rambla de la Granja amb en Selm Clavé, davant
de les pistes de pàdel per situar-nos en aquell espai verd que hi ha. Allà hi haurà la inauguració d'aquest espai amb la placa amb el nom de Jaume Garriga i Pujol. Serà aquest dissabte a les 12 del migdia.
Dissabte també el col·lectiu Molins Feminista us estem explicant que organitza una trobada durant el matí i migdia, una trobada intergeneracional. Sí, la faran al local del SEM, a la plaça Josep Tarradellas. Començaran a quarts de 12 per analitzar una mica la situació que hi ha, d'on venim.
i cap a on anem. Dos quarts d'una, la intenció és començar a preparar ja els actes del 8 de març i acabaran la jornada, aquest acte de germanor amb dones de diferents generacions, cap a dos quarts de dues, obert a totes les dones que vulguin anar-hi aquest dissabte al local del CEM.
Molt bé. Recordeu també que l'Ajuntament segueix amb aquesta campanya, repartint els covells per la separació de l'orgànica que està oferint a totes les ciutadanies. Ha ubicat diversos punts del municipi, les carpes per recollir aquests covells, i aquesta setmana són a diversos barris de la vila.
A les Conserves, per una banda, a la plaça de Can Marca i també al barri de l'Àngel, a l'entorn de la plaça de la Pau. L'horari de recollida fins divendres és a les tardes de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit i també recordeu que els divendres i els dissabtes al matí podeu anar a recollir el covell marró, si encara no ho teniu, és un per domicili. Al mercat, divendres tenen cap a l'exterior, dissabte no sé si a dintre o a fora, però en tot cas a l'entorn del mercat, divendres i dissabtes al matí de nou a una.
I demà en parlarem, recordeu que tenim aquesta convocatòria de manifestació per part de les plataformes d'usuaris del tren, que es farà aquest dissabte 7 de febrer a les 5 de la tarda, amb inici l'estació de França, de Barcelona, i acabarà a la plaça Sant Jaume. Demà tindrem aquí el Lluís Carrasco i altres representants d'aquestes plataformes per parlar d'aquesta mobilització d'aquest dissabte a la tarda.
Dos minuts i mig i seran dos quarts de nou. Anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita abans de l'entrevista d'actualitat.
Vinga, doncs comencem pel periòdico, que destaca que l'executiu separa en dos decrets l'escut social i les pensions. El petit propietari quedarà atzem de les mesures antidesnonament. El govern central pacta amb el PNB protegir contra els impagaments els llogaters que només tinguin un pis de lloguer. I Junts es mostra en contra de l'acord fins a saber-ne la lletra A.
I la fotografia de portada, el rei demana als nous magistrats a l'entrega dels despatxos a Barcelona que defensin el dret internacional i sigui exemple de rectitud i apareix el rei d'Espanya envoltat de tots els jutges, també sou jutges europeus, els diu el rei.
El centre del control de Rodalies ha caigut almenys sis vegades en els últims dos mesos. El Santander compra el banc nord-americà Webster per més de 10.000 milions. A Espanya, per altra banda, perd 270.000 llocs de treball en el pitjor gener des del 2012. Nou rècord de turistes internacional el 2025 amb gairebé 97 milions. Hi ha una entrevista a la directora de cinema Isabel Ramon.
i per altra banda també el periòdico destaca que Salut insta a vacunar-se de xarampió als nascuts entre l'any 1978 i 80. La Vanguardia treu com a tema de portada que Espanya prohibirà l'accés a les xarxes socials dels menors de 16 anys, l'executiu proposa mesures perquè les plataformes digitals siguin responsables penals dels continguts i es pretén establir controls de verificació d'edat, com ha fet Austràlia,
i han anunciat també ja altres països. Barcelona, capital del món audiovisual, és la fotografia de portada per la inauguració d'aquesta fira ICI-ICI. Avui hi ha altres temes que coincideixen amb la resta de diaris. Anem al diari Ara, que parla justament de la Fundació de l'ICI, que potenciarà el talent audiovisual, que les mercaderies al port de Barcelona segueixen
La infraestructura reclama un pla de contingència per evitar una altra aturada i pal·liar el dany reputacional. Sánchez anuncia també aquesta prohibició de les xarxes a menors de 16 anys. La Moncloa salva les pensions però perilla el decret de desnonaments i Epstein tenia un facilitador per captar noies joves a Barcelona. Són els temes centrals del diari ara.
Doncs ara sí que hem arribat ja a dos quarts de nou del matí.
El ple del passat dimecres vàrem tenir un debat interessant a partir d'una moció que presentava a Seu Vall, el Centre Especial d'Ocupació del Baix Llobregat. A COSO, l'associació...
Pro Discapacitats del Baix Llobregat i Enreda't per la Discapacitat. Totes tres entitats referents en l'àmbit de la discapacitat al Baix Llobregat presentaven aquesta moció en defensa del finançament dels equips multidisciplinaris de suport
dels centres especials de treball d'iniciativa social i contra les retallades en la subvenció d'aquests equips. Una moció que es va aprovar per unanimitat amb totes les forces polítiques del ple municipal i volíem conèixer
de més a prop, doncs, aquesta realitat, perquè, com bé explicaven a l'inici de la intervenció la mateixa Analia Conti, explicaven que el Departament d'Empresa i Treball ha introduït modificacions a les bases de la subvenció d'aquests equips, els equips multidisciplinaris de suport, destinada als centres especials de treball. I, des que dues d'aquestes modificacions...
de manera directa i significativa la forma com es calcula la quantia de l'ajut per cobrir les despeses del personal i de suport corresponents l'any passat, l'any 2025, i aquest any 2026. I a partir d'aquí plantejaven una sèrie d'observacions i demandes amb aquesta moció que, com dèiem, es va aprovar per unanimitat
a la sala de plens el passat dimecres, tot just fa una setmana. Ho hem anat valorant amb els diversos partits polítics, però ara volíem, això, conèixer de primera mà quina és aquesta realitat que s'exposava a la sala de plens. I per això ens acompanya uns minuts l'Annalia Conti, que és directora tècnica de SEO Ball, Manufactures i Serveis. Recordeu el Centre Especial d'Ocupació del Baix Llobregat que tenim aquí a la vila, si no em falla la memòria, des de 1988.
Què tal, Analia? Bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estem? Mira, aquí. Molt bé, començant la jornada, eh? Sí, sí, començant ara. Escolta, dèiem que explicàveu a l'inici de la moció que el Departament d'Empresa i Treball ha introduït modificacions a les bases de la subvenció d'aquests equips. Si et sembla, ens aturem aquí. Ens expliques ben bé d'entrada què són els equips multidisciplinaris de suport? Vale, l'equip multidisciplinari que nosaltres li diem EMS
És l'equip que ajuda els treballadors, sobretot els d'incorporació, o si tenim diferències o canvis dintre dels procediments de producció, per adaptar la feina perquè pugui ser accessible a tothom, per reconèixer quines febleses pot tenir el treballador i intentar potenciar-les, anar adaptant tot perquè pugui ser accessible. Per això som una empresa...
social, el de caràcter social i que atenem aquesta diversitat, no? Persona, tota la població vulnerable. Correcte. De quantes persones estem parlant d'aquests equips? Mira, normalment, en el nostre cas, això és per ràdio i per la quantitat de treballadors que tenim nosaltres, que estem al voltant entre 24 i 26, som entre 7 i 8 persones. Mhm.
Bé, i ara explicàveu que l'apartament ha introduït aquesta modificació a les bases de la subvenció. D'aquestes modificacions us afecten de manera directa i significativa? Explica'm, a efectes pràctics, què significa això, Analia? Mira, sobretot, el que va ser el més important al límit de l'any és que estàvem a prop de tenir que pagar...
la paga a doble i la paga de desembre i teníem 9.000 euros a la compta. No ens havien pagat en tot l'any. Doncs s'havien fet les subvencions tard i no s'havien pagat ninguna d'elles. Doncs això va ser molt crític. Vam arribar a aquest punt i per això es va decidir com a sector fer una mica de ressò
per demanar ajut, perquè estàvem al límit moltes entitats que tenen molts més treballadors, ja havien demanat préstecs i, bé, amb els interessos i tot això assumible per assumir per l'entitat. Doncs nosaltres no havíem arribat a això, però clar, ja estàvem al límit. I a part de tot el que significa més enllà del que era més fort, perquè no podíem pagar nòmines, eren les retallades que s'han aplicat, per exemple,
nosaltres sempre dintre d'aquesta subvenció hem cobrat durant els treballadors amb discapacitat estan de baixa perquè l'equip de suport moltes vegades és quan més acompanyament ha de fer no perquè la persona estigui de baixa no estem també acompanyant i a partir d'aquest canvi que han incorporat ja no es cobreixen les baixes
doncs clar, però l'equip per nosaltres segueix treballant en normalitat i acompanyant moltes vegades al treballador o a la família o ajudant per fer gestions o el que calgui durant aquest temps de baixa, per exemple. Doncs també un 10% que teníem destinat a despeses indirectes també s'ha dret. Bé, són diverses cosetes que s'han anat incorporant a aquesta ordre i que considerem que s'han...
que no pot ser, que s'han de revisar i s'han de posar en ordre i tornar a tenir en compte com sempre, perquè en realitat això són drets que teníem de fa molts anys i que ara s'han tret. A part aquesta hem presentat la moció en específic de la subvenció, però en si el sector...
té moltes dificultats. S'ha de fer una diferència important en el que som centres especials de treball d'iniciativa social, que són els que estan formats per entitats sense ànim de lucre, i altres set que són mercantils, i que a nivell d'accés a la subvenció és el mateix accés i no sempre hi ha pressupost per tot. Jo crec que s'ha de fer, o com a sector creiem que s'ha de fer, posar en valor
que som entitats sense ànim de lucre les que gestionem aquests sets i que s'ha de cuidar. S'ha de cuidar també, per exemple, a l'hora de fer complir la llei de discapacitat, sobretot a les empreses MS50 treballadors, o poder conscienciar les empreses en la possibilitat de donar feines a centres especials de treball d'iniciativa social, o, per exemple, alguna altra cosa que ara també tenim sobre la taula,
És la reivindicació que fem sempre com a sector de la pujada de l'SMI per tenir un salari digne a tots els nostres treballadors, però per nosaltres té un impacte negatiu, a diferència del que podríem pensar, perquè, clar, si aquesta pujada de l'SMI no es fa acompanyada de mesures per protegir els centres especials de treball d'iniciativa social, el que passa és que termina impactant.
sobre l'economia o la possibilitat, la tresoreria directa del centre especial de treball perquè aquesta pujada els treballadors ja fan tot el que poden a nivell productiu i la Generalitat fa un tant percent d'aquesta pujada, assumeix un tant percent i als clients tampoc és possible repercutir aquesta pujada, doncs terminen assumint els CETs i això fa inviable
poder ampliar llocs de treball o la viabilitat del projecte directament. Correcte. D'uns centres especials de treball, Analia, que ja a la recta final de la moció explicàveu que aquest model català d'aquests centres especials és un referent a nivell no només estatal, sinó que europeu, i que ha permès que Catalunya sigui el territori amb més persones amb discapacitat treballant en aquests centres especials, no? Sí, sí, sí. Bé, penseu que treballem amb una població...
vulnerable amb risc d'exclusió social. Per exemple, un dels exemples que posàvem era que una de cada cinc persones amb discapacitat intel·lectual té feina. Doncs aquesta tasca que es fa mitjançant els centres especials de treball s'ha de posar en valor. I a partir d'aquí, també què és el que demanàveu a la sala de plens de l'Ajuntament exposant totes aquestes problemàtiques, Nadia?
Bé, sobretot rebutjar aquestes modificacions, demanar al govern que no torni a passar, sobretot que les convocatòries surtin aviat, durant l'any, al principi d'any, per poder tenir recursos, per poder fer front a les pagues i no tenir que les entitats avançar aquests diners, recuperar el 10% que es destinava a despeses indirectes i reafirmar aquest compromís amb el model català d'inserció laboral
de les persones amb discapacitat i fer ressò d'aquest acompanyament que demanem a l'Ajuntament de Molins. Sí, que tu explicaves la intervenció al ple, Anàlia, que a dia de signar aquesta moció, que no sé quan era, encara no havíeu rebut cap pagament del finançament dels 7 corresponents al 2025, no? No, el que et deia, nosaltres al principi del 12 em sembla que vam presentar la moció. Això era del 12 de gener, eh?
No, no, de desembre. De desembre, val, val. De desembre. Sí, sí, sí. El vam presentar el 12 de desembre. D'acord. Mira, no, perdona. Sí, sí, correcte, el 12. El 12 de desembre. I encara no havíem cobrat. Val, val. Res de tot el... Del 2025. Clar, després d'això, bueno, al voltant del 18-19 ja vam cobrar una part i al principi del janell la resta del que teníem pendent el dia d'avui estem al dia. Esteu al dia però que ha sigut molt tard, diguem, eh?
Clar, i sobretot que la por és que torni a passar.
que torni a passar i que no revissin les detallades que s'han aplicat. Doncs aviam si es pot... No sé si em sembla que era la mateixa regidora de discapacitat, la Inoa, que també explicava que havia parlat també amb el departament. Aviam si amb la força d'uns i d'altres es pot resoldre aquesta qüestió i no haver de patir o agonitzar fins a final d'any per rebre totes aquestes subvencions, no? Sí.
Sí, sí, sí, així. Bueno, aquesta és, se suposa, la voluntat. Sí. Estem a l'espera de, bueno, a nivell de Generalitat, de, bueno, de revisar-ho tot i de replantejar de cara al 2026. Bé, doncs Analia, no sé si vols afegir alguna cosa més. No, no, agrair-vos i, bueno, també hi ha tot el ple que...
que ens va donar l'oportunitat de presentar aquesta moció i d'acompanyar-nos. Molt bé, doncs l'Analia Conti, que és directora tècnica de SEO Ball, com bé sabeu, el centre especial d'ocupació del Baix Llobregat que tenim a la nostra vila. Moltes gràcies, Analia, bona feina i bona jornada.
Moltes gràcies. I agrair també a en Reda, que ens va acompanyar en aquesta emoció. Molt bé. Correcte. Molt bon dia. Que vagi molt bé. Adéu. Bon dia i bona hora. Adéu-siau. Tres minuts i seran tres quarts de nou. Anem directament... Ens ha arribat l'apunt del dia de la Laura Herrero, que al principi del matí no el teníem i teníem dubtes si arribaria o no. Doncs sí, eh? La Laura ens ha enviat les seves reflexions. Si us sembla, les escoltem ja tot seguit. Hola, Laura, bon dia.
Bon dia i bona hora a totes i tots. Espero que la setmana estigui anant molt bé, després d'un cap de setmana frenètic. Hem tornat a gaudir d'una altra fila de la Candelera, ja en van 175.
Una Fira de la Cantalera, clar, ha plorat i ha rigut. No sabem si l'hivern és viu o l'hivern és fora, però, com deia, l'hem gaudit. Ahir llegia al Viu Molins de Rei que els firaires no feien del tot un balanç positiu per les ventes. Per culpa d'aquí? De la Renfa, perquè la gent no havia pogut venir.
presumptament, va, ho diem per si de cas, però és culpa de la Renfe. Fins on ha arribat el caos? Fins la Fira de la Candelera. És veritat que vaig fixar-me que hi havia molta fluvència a la parada dels autobusos a la carretera, però pot ser que sigui tots els anys i que només m'hagi fixat aquest any.
Igualment, també, el comentari de dissabte amb els amics donant la volta sí que coincidia amb aquesta reflexió que feien els firaires a posteriori, que era que hi havia menys gent. Normalment, dissabte al matí i diumenge al matí són dos moments molt àlgids i no, no ho vaig acabar de percebre. El moment que sí que vaig percebre amb més gent, i potser també era pel lloc, va ser a la Fira dels Vins dissabte al vespre.
No cabia, com dirien els castellans, ni un alfiler. I aquí va la segona reflexió. Per què no tornem al model antic amb les taules i els bancs de fusta? Aquest model post-Covid amb les taules altes sense bancs no acaba de convèncer, almenys entre els meus. I no ho dic tant per les cames i els ronyons, que també, sinó perquè l'altre model feia més caliu.
I a més, no s'acumulava tanta gent, o aquesta era la meva percepció. Entenc que un dels objectius és que la gent no s'apalanqui tot el dia. Però, un, passa igualment, perquè està igualment la gent dreta, i dos, s'acumula més gent. No és que m'hagin llevat hater. Però com sempre sóc una enamorada i no li trobo pegues a la Fira de la Candelera, he pensat que també havia de reconèixer que no tot sempre és meravellós. Si bé he de dir...
que, com sempre, l'hem gaudit i que és un orgull explicar a Madrid què és la Fira de la Candelera. Això sí, sense fer invitacions massives. Que passeu molt bon dia. Adéu, adéu. Bon dia, Molins. Molt bé, no, no, espera't, espera't, Ricard. Ara t'escoltarem, que, si no, no podem fer la programació de la Ràdio Inòcia i de la televisió. Gràcies, Laura, que tinguis bona setmana, ja des de Madrid, i anem a ordenar-ho tot plegat. Anem a fer, d'entrada, el repàs de la programació...
de la ràdio nostra per avui dimecres. Quan acabem el bon dia, i bueno, era important, no hi haurà l'informatiu Molins de Rei al dia, sinó que podreu escoltar la remissió del programa Parlem de Còmics. Serà fins a dos quarts d'una. A dos quarts d'una tindrem el programa Ona Rainbow, amb el col·lectiu Ona Rainbow Molins, amb la Mari i l'Helena al capdavant.
I a la una la remissió del món interior, el programa de la Marta Treig i la Rocío Vallejo, que vam emetre ja la nit, el vespre, i en fem la remissió ara a aquesta hora d'una a dues del migdia. Notícies en xarxa de dues a tres, de tres a quatre a la migdiada.
Aquesta tarda, a partir de les 4, la remissió del programa El Concert amb la Margarida Casa de Sús. I a partir d'aquí, a les 5, fora clitxers amb l'Arlet Valls i la Neus Pérez. Elles dues que talment s'acompanyaven a la programació especial en el Mar de la Fira, l'estat de la ràdio. Avui, doncs, programa habitual de 5 a 6 de la tarda. Recuperem també els altres programes que la setmana passada, amb motiu del ple, precisament, doncs, no van poder fer.
El ple va caure en dimecres i, per tant, avui recuperem el Serenó amb l'Associació de Salut Mental del Baix i Obrecat de 6 a 7 de la tarda i de 7 a 8 el programa Obrinc Camins. A les 8 cita amb el Generació Xic, amb el Toni Ramoneda, després d'haver fet aquest especial dedicat a la Fira de la Candelera la setmana passada.
Avui, doncs, tornem al plama habitual. A partir de les 9, l'Helena Ambach amb l'Helena Álvarez. Tenim també la remissió del Parlem de Còmics i el Picama a les 10 de la nit. Reemissió del Jazz Club de nit amb el Miquel Toset entre les 11 i les 12.00.
i a mitjanit farem la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora. Tertúlia que avui farem sense el Pere Madurell, que no ens pot acompanyar per motius personals, però esperem que la resta de companys i companyes sí. Per tant, el Toni Ramoneda...
l'Americarme Juárez, l'Antonio Bonilla i el Jordi Torró i, dramàticament, també la Samar El Ansari. Això pel que fa a la tertúlia, que podeu recuperar de 12 a 1 de la matinada. Connexió Micat FM a partir d'aquella hora. Fins demà a les 7 del matí que tornarem amb la programació pròpia. Això vol dir que podreu escoltar la tenora, el programa de selecció de sardanes que ens ofereix cada dia el Pere Paisa de dilluns a diumenge als 365 dies de l'any.
Molt bé, això pel que fa la ràdio. Ara ens fixem en el més destacat de la televisió, quan passen dos minuts de tres quarts de nou del matí. Fem una selecció, com sempre, del més destacat que podrem trobar a la jornada d'avui dimecres. Som-hi!
Vinga, doncs repassem les pel·lícules per començar. Vimat, a dos quarts de la nit, 9 dies, una pel·lícula protagonitzada per Anthony Hopkins, un film d'acció del 2002 i que dirigeix Joel Schumacher.
Explica la història d'un agent de la CIA veterà que ha de convertir Jake Hayes en un espia sofisticat i astut perquè substitueixi el seu germà Bassó, que ha estat assassinat. Doncs aquesta pel·lícula d'acció, nove dies, a dos quarts onze de la nit, a B-Mad.
També destacaria amb la comèdia de l'any 88, en aquest cas Vittelçus, dirigida per Tim Burton, Amalek Palwin i Gina Davis, entre d'altres. Un matrimoni fantasma vol espantar els nous habitants de la que va ser casa seva, amb aquest objectiu contractant el Vittelçus, que és un especialista.
I un clàssic de l'any 81, Indiana Jones, En buscada l'arca perduda, aquells nostàlgics o que tingueu ganes de recuperar aquesta pel·lícula de la saga d'Indiana Jones, amb Harrison Ford, que dona vida a Indiana.
Un film de Steven Spielberg amb Harrison Ford, Karen Allen, Paul Freeman i Ronald Dacey, entre d'altres. Se situa l'any 36. Indiana Jones és un professor d'Universitat d'Arqueologia que també es dedica a buscar relíquies històriques molt valuoses. Quan torna d'una missió infructuosa a l'Amèrica del Sud, rep un nou encàrrec del govern nord-americà, la recerca de l'Arca de l'Aliança.
Una de les clàssiques d'Indiana Jones, una de les millors, potser, a Canal Hollywood, avui a les 10 de la nit, Indiana Jones, amb aquest jove Harrison Ford, una pel·lícula de l'any 81. Una altra pel·lícula, AXN, Matara Santa, a les 11 de la nit, una comèdia del 2020, protagonitzada...
Per Mel Gibson, explica la història del Cris, també conegut com a Santa Claus, que viu amb la Ruth la seva dona en un lloc remot d'Alaska, a les 11 de la nit a Aixena. I per acabar, Factoria de ficció, Assassinos d'Elite, a les 11 menys 5, una pel·lícula d'acció dirigida per Gary McKendry, Jason Stateman, Clive Owen i Robert De Niro.
Obligat a abandonar el seu exili autoimposat, el Dani, un dels agents d'operacions especials més hàbils, torna a reunir-se amb el seu antic equip d'elit per dur a terme una missió de venjança gairebé impossible. Ha de rescatar el seu antic mentor i soci, el Hunter.
Aquesta pel·lícula d'acció, de fet, n'hi ha dos o tres avui en aquesta mateixa línia d'acció i amb aquests arguments recurrents, com la d'Anthony Hopkins, o aquesta mateixa que us acabem de dir, també la d'aventura d'Indiana Jones i la de Peter Schultz, potser una que es desmarca una mica més de la resta. Doncs això són les pel·lícules que hi ha
Avui, pel que fa als programes, doncs avui al Polònia, a les 10 i 10, a TV3, aquest programa d'humor que retrata l'actualitat política catalana a través de la sàtira, a les 10 i 10. També destacaríem al 33, per exemple, a les 9, 9 i 6, aeroports. El programa s'endinsa al món de les tripulacions, dels cossos de seguretat i del personal dels serveis de terra, mentre viatja a Lisboa amb un comandant de vol. Compte quantes vegades saluda l'auxilia.
I segueix, a més, un grup d'operacions especials de la Guàrdia Civil que segueix, persegueix els yihadistes. Si us ve de gust, doncs, adinsar-vos a les interioritats dels aeroports, tant del personal de terra com també amb aquest comandant i amb la Guàrdia Civil, doncs a les 9 al 33.
I després, a les 10, la Renaixença, el programa del Peyu, avui dedicat a l'aixada, aquesta eina que ha acompanyat les persones des que van començar a acabar, des que es va començar a acabar la terra i a treballar la terra, l'aixada com aquesta eina tan important que fins i tot alguns agricultors han estat enterrats amb l'aixada al seu costat. I després de parlar de l'aixada, el programa rep la visita d'un dels noms més destacats de la història de la música catalana,
el Gerard Quintana, líder de Sopa de Cabra, doncs el Gerard Quintana avui a la Renaixença, més a parlar de l'Aixada. I en principi, Oriol, aquests serien els programes que destacaria. Molt bé, doncs tot això i molt més a les diferents cadenes de televisió per aquest dimecres 4 de febrer de 2026.
Ens queden vuit minuts per arribar a les nou del matí. Ho recordo la defunció que ja comunicàvem abans de dos quarts de nou. Ens ha deixat el pare del regidor portaveu d'ara Molins, en Ramon Sánchez. Ha mort en Ramon Sánchez Belmonte. I a partir de les cinc de la tarda hi haurà la vetlla alternatori.
L'oratori del tenatori serà l'escenari també de l'acte de comiat. Això serà demà, a dos quarts d'una del migdia. Demà dijous, 5 de febrer, a dos quarts d'una, hi haurà l'acte de comiat per en Ramon Sánchez Belmonte. Insistim, doncs, una forta abraçada i el més gran dels escals, el Ramon Sánchez i la resta de la família per la pèrdua, perdoneu,
del seu pare, d'en Ramon Sánchez Belmonte. Ho anirem recordant en els diferents bolletins horaris. Set minuts i les nou. Anem amb la recomanació cultural del dia.
Ja sabeu que els dimecres parlem de jocs, de jocs de taula, i ho fem acompanyats de tot un expert, que és el Ricard García, membre de l'entitat Molins de Jocs. Escoltem la proposta de la recomanació d'aquest primer dimecres del mes de febrer. Què tal, Ricard? Bon dia. Bon dia, Molins. Avui us vull parlar d'un joc de taula molt especial. Ja sé que moltes vegades dic això, però què? Ja veureu que és molt singular.
Tant pel que proposa com per la manera de fer-ho. Es diu Kingdom Legacy. És de Maldito, d'acord? I està publicat per ells i fet per un dissenyador molt important, Jonathan Frickselius. Els que ja estigueu avançats a la taula us sonarà perquè és qui va crear Terraforming Mars, un dels jocs més coneguts i més venuts arreu del món, d'acord?
Però aquest que us ensenyo ara no és convencional. És un joc de cartes en solitari, en format legacy, tal com diu el seu nom. És a dir, tu prens les teves decisions i aquestes tenen conseqüències permanents. D'acord? No només sobre la partida, sinó sobre el propi joc, que canvia físicament amb el pas del temps. Per què? Doncs perquè no es reinicia quan tornes a jugar. Tu, a cada un dia estic jugant, tanco el joc, l'endemà no començo una partida diferent.
El format Legacy el que et diu és que segueixes allà on ho vas deixar, reprens la història. És un joc basat en una història lineal que es va desenvolupant, que es va descobrint a mesura que jugues, d'acord? Té una baralla de cartes que representa el teu regne.
Al principi, el rei més petit i modest, eh, d'acord? Unes quantes terres, edificis bàsics, algun personatge... I cada carta té una funció molt clara. Algunes generen recursos, altres permeten construir, millorar o desbloquejar noves possibilitats, d'acord? Tot juga.
és el que et diu que bé, jugant aquesta carta, faràs això o faràs l'altre. No sona? Això és el que fan molts jocs de cartes d'aquest tipus, és a dir, cartes amb les quals tu generes recursos, construeixes i millores. Però ara veureu el que fa diferent.
Aquí entrem en la profunditat del joc. Les cartes no només serveixen perfeccions immediates, sinó que poden millorar-se, transformar-se o fins i tot desaparèixer. Què passa? Hi ha cartes que una vegada les has utilitzat has d'enganxar un adhesiu, escriure-hi o fins i tot destruir-la.
Això fa que aquest joc, una vegada l'has acabat, no el puguis tornar a jugar. No patiu, que no és molt car. Això també és veritat, d'acord? Però el que és important és que cada decisió que prens, d'acord?,
és molt més important del que sembla. La mecànica principal, com he dit, combina gestió de mà de les cartes i construcció d'aquesta baralla, d'acord? No solament hem de generar recursos, com he dit, sinó que he de fer que les cartes s'optimitzin, fer-les més eficients i adaptades al tipus de regne que vull construir, perquè vull un regne basat en l'agricultura o en el comerç, o vull poder militar. Les cartes que em vagin vinguent no les conec,
ja et diuen des d'un principi que no miris totes les cartes, n'hi ha moltíssimes, d'acord? Faran que la meva història sigui molt diferent de la d'un altre jugador que hagi jugat a Kingdom Legacy, d'acord? Per tant, això és molt important. Nosaltres triem quin tipus de regne volem tenir. Un altre element clau és el descobriment progressiu. El joc no et mostra totes les cartes des del principi, com he dit. A mesura que avances, les desbloqueges, d'acord? És molt important tenir clar que el que ens espera és desconegut.
La dorada, en tant que és Legacy, pot ser llarga. L'experiència situa al voltant unes 6 o 8 hores. El que passa és que, com he dit, no cal fer-ho tot seguit. Algú hi jugo una hora, mitja hora, si tinc temps, ho deixo on estava i ja seguiré, d'acord? És com juga tothom i és com tothom gaudeix més, d'acord?
Convida a jugar-lo a poc a poc, sobretot. Per tant, no cal precipitar-se, em vull anar ràpid. Reflexionem sobre les decisions preses, acceptem les conseqüències. Calma, compromís i molta dedicació. Dedicació lúdica, evidentment.
Un altre dels grans encerts és que, tot i que és solitari, has de prendre tantes decisions basades en les cartes que et surten que en tot moment estàs pensant les cartes que tens, les que et poden venir, i estàs intentant d'una manera interactuar amb aquestes cartes perquè et diguin què et poden oferir, no? És un joc que no et dona la sensació que estiguis sol. Estàs jugant tota l'estona en un món, en un regne, en uns personatges, d'acord?
Quan s'acaba, s'acaba. No pots tornar a aquest joc. El que passa és que han tret altres expansions que et permeten, a partir del joc inicial, sense aprofitar-lo perquè ja no es pot utilitzar, sortir a embrancar-te cap a altres històries, amb mecàniques i línies de desenvolupament diferent, per ampliar les possibilitats d'aquest regne que vas deixar en el primer joc. Total, què vull que us digui? És un joc que per mi...
Fa de les cartes el centre absolut de la teva experiència. No només perquè són cartes, els components són cartes 100% i uns vomets, punto. No, no solament per això, sinó perquè en cada moment les tens al cap, tens allò que has tret. I les cartes et construeixen el teu territori, la teva història, el teu terreny, el teu regne, d'acord? I tal com et relacionis amb elles, si les millores, si les fas servir, si les guardes,
farà que fracassis o tinguis èxit. Crec que creïs un regne amb èxit o un regne derrotat, d'acord? Quan tantes la capsa per última vegada, el que el queda no és una apuntació final i ja està, sinó que veritablement has construït un regne propi de tu.
Animeu-vos. Kingdom Legacy. Un gran joc. Petitet, però potent. Que vagi molt bé. Molt bé. Doncs fantàstic, Ricard. Moltíssimes gràcies, com sempre, per la teva col·laboració i que tinguis una molt bona setmana. Ens queden 50 segons per arribar a les 9. Farem una pausa per escoltar les notícies i de seguida tornem. A veure quina cançó ens has seleccionat
el Magí Canyelles, i després farem la tertúlia d'actualitat amb els companys habituals del dimecres, amb la baixa, però, del Pere Madurell. I, a més a més, també tindrem l'espai de preguntes en l'aire. Avui coneixerem més a fons el nou regidor Mar López, farem l'Artes Vida amb la Seferus, parlarem de les xerrameques del Carnaval d'aquest dissabte, i tindrem el Joan Vilaseca amb el seu espai Parlem de. Una pausa i tornem.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les nous Parla, Maria Laram. Hem oblitat els incidents més destacats avui, afecten sobretot a l'AP7, a l'A2, a la C32, a la C38 també a la C58 i diverses vies també, com la B10, la B20 i la B30 amb carrils tallats i retards que poden afectar diversos trams tant en sentit nord com sud. Entre les incidències més destacades hi ha accidents a l'A2 a Corbera de Llobregat i també a Cornellà de Llobregat, així com a Varies, també a la C32 entre Calafell i el Vendrell.
I pel que fa al servei ferroviari, la xarxa de rodalies ha començat l'ajornada amb un servei operatiu del 80% de l'oferta habitual, tot i que una desena de trams continuen fent-se per carretera després de la varia al centre de control de DIF. Segons Renfe, els retard seran puntuals avui si no es produeixen noves incidències. A més, avui s'implementen millores en els serveis alternatius per carretera. Els posos de l'R8 faran avui tot el recorregut entre Martorell i Granolles centre i s'ofereix també
un servei adicional entre Valls i el Camp de Tarragona que connecta amb la mitjana distància cap a Barcelona. Escoltem les declaracions d'aquest matí d'Antoni Carmona, portavó de Renfe a Catalunya. A les principals línies, a l'R1, tenim cinc trens per hora i sentit des d'Arenys, Mataró, cap a Barcelona. A l'R2 Sud tenim dos trens per hora i sentit, perquè hi ha la sèrie de limitacions que fa que s'hagi de reduir l'oferta per tal de no acumular retards i que vagin al més puntuals possible.
amb els serveis que estem donant, l'R4, 4-3 hores sentit entre Terrassa i Martorell, i després aquestes línies que tenen els serveis alternatius per carretera, l'R4 entre Sant Saturní i Martorell, i l'R4 a la part nord entre Terrassa i Manresa.
I el ministre de Transports, Òscar Puente, reunirà avui amb els sindicats ferroviaris de Renfe i Adif per abordar la situació del sector després dels accidents de Tamuz i Gelida. Puente ha dit que l'objectiu és dialogar amb els treballadors i evitar una possible vaga. Puente ha defensat la necessitat de trobar solucions compartides per tal de garantir el present i el futur del sistema ferroviari a l'Estat.
I augmenten els casos de càncer a Catalunya. L'any passat es van diagnosticar uns 800 tumors més que l'any passat, la majoria en homes. 6 de cada 10 pacients sobreviuen més enllà de 5 anys després de la detecció i durant més temps si es localitza de manera precoç. Avui és el dia mundial de la lluita contra el càncer.
I pel que fa el temps avui, jornada amb un sol tímid i núvols en augment, sobretot a l'oest, amb alguna precipitació molt feble que pot arribar puntualment a altres zones durant el matí. La pluja serà escasa i a banda també tindrem una cota de neu al voltant dels mil metres. A partir del migdia s'obriran clarianes i hi haurà més estones de sol, tot i que al vespre pot tornar aquesta precipitació.
Aquest dissabte hi ha el primer acte del Carnaval 2026. Són les xerrameques aquesta taula rodona que es ve fent els últims anys, cada any que gira al voltant d'un tema relacionat amb el Carnaval. Enguany, la sexualitat al Carnaval és el tema de les xerrameques. Per la banda molinenca, en aquesta taula rodona hi haurà
Ernest Baumala i Ricard Vinyets. També hi haurà l'educador social especialitzat en porno i masculinitats Amat Molero. I també han convidat a la colla la carnavalesca Dolòtica Cellfollit de la Roca. I en representació d'aquest grup hi haurà la presència de Jasmina Pujolà a la taula rodona. I l'encarregada de moderar-la serà la saxòloga molinenca Elena Llorenç. Aquest proper dissabte, a les 12 del migdia, al Bacos Molins, al carrer Foment.
I recordem que hi ha tres exposicions que s'han creat i inaugurat amb motiu de la Fira de la Candelera. Per una banda, fins divendres podeu veure al local del SEM l'exposició amb les fotos guanyadores i finalistes dels Premis Clic cada tarda a l'horari habitual del SEM. A Can Amatller l'exposició a pagès, una mostra de com era la vida a la pagèsia entre els anys 1920 i 1970. En aquest cas es pot veure encara fins al 22 de febrer Can Amatller, de dimecres a divendres a les tardes.
I a la Sala Gòtica hi ha l'exposició que ve del Memorial Democràtic, una exposició de la Generalitat, Pagesos contra Franco, 1974-79, la Unió de Pagesos i la Construcció de la Democràcia. En aquest cas, la mostra la podeu veure fins al 15 de febrer a la Gòtica, de dilluns a divendres a les tardes, dissabtes mati-tarda i diumenges també al matí.
I també recordem que aquest proper dissabte a les 12 del migdia s'inaugura l'espai Jaume Garriga i Pujol a la Rambla de la Granja, cantorada amb el carrer Clavé, davant de les pistes de Pàdel, en homenatge al molinem que va ser representant de la pagesia. Dissabte a les 12 del migdia, inauguració d'aquest espai. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres és la Codina de l'Avinguda Mancomunitat número 18.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Vols estar al dia de l'actualitat més rengou? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns. L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i afectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove.
Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. La cançó del dia, amb Magí Canyelles. Bon dia. Avui us porto una sardana del conegudíssim Pau Casals, una sardana que es diu Sant Martí del Canigó, i és una de les dues sardanes per coble que va escriure Pau Casals.
Aquesta la va compondre l'any 1943, durant el seu exili, a Praia de Conflent, i està dedicada al monestir de Sant Martí del Canigó, que es troba a aquella zona, a la Catalunya Nord. És un monestir que val molt la pena visitar,
Jo hi vaig estar i és un lloc molt màgic, molt especial perquè si arriba amb una excursió així bastant bonica també i des de l'altre unes vistes bastant curioses del monestir. En aquest cas la sardana és una estructura poc convencional, és més llarga que les sardanes habituals que es ballen avui en dia
i per això es considera com un petit poema sinfònic en forma de sardana. Aquesta peça també va ser orquestrada pel seu germà Enric Casals, va ser arrenjada per l'orquestra, i després també hi van afegir una lletra. Però avui sentirem l'obra original per coble de Pau Casals, Sant Martí del Canigó.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit
Bona nit.
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora d'aquest dimecres 4 de febrer la compartim amb el Jordi Torró. Hola, Jordi, bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia. Antoni Guanilla, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Mari Carmen Juárez, bon dia i bona hora. Bon dia. Avui sense el Pere Madurell ni la Samare Lanzari, però sí amb el Toni Ramoneta, que també ja el tenim aquí. Aquest el Toni, bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. Comencem.
Vinga, que tenim diversos temes sobre la taula, però abans, aviam, a la Meri Carmen no li preguntarem com va anar a la fira, perquè ella va dir que no baixaria. I va ser així, eh? Sí, sí. No acostumo a venir. I no ho has fet. Jo us vaig dir que els papes sempre venien. Els papes sí, però la filla ja no. Jo quan era petita venia, però després ja... No, no, no. Ja va la meva germana que viu aquí. Ja ho fa per tu, eh? Sí, els meus nebots. Molt bé.
Molt bé. Antonio, vas poder moure't. Bé i malament, les dues coses a l'hora. Bé i malament, eh? A veure. Bé perquè la fira vaig estar divendres, sobretot, i una miqueta el dissabte. I malament perquè el divendres es va posar malalt el gos. Sí. Vam tindre que ingressar-lo a l'hospital tot el cap de setmana pendent.
I, a més a més, ens van entrar els trasters d'on tenim el cotxe i trastos, i van robar. Vull dir que, imagina't... Només a vosaltres? No, no, a tots. A tots, eh? Tots han obert el pany. Ostres. I amb el que, per això, bé per la fira, però malament per el treball. A nivell més personal, eh? A nivell més personal. Sí, però ara el gos què?
Ahir va arribar a casa i tot bé, però ha estat molt, molt greu. Vaja. Toni, em sembla que vas venir dissabte, tu? Dissabte, sí, vaig passar... Vas passar a fer... Dissabte, sí, sí. El suport reglamentari.
Fer la volteta reglamentària, sí, i aguantar el vent. Aguantar el vent, sí. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do que el fred i el... el vent no ho sé, però el fred ja és una cosa que hi comptes a la fira, si no fa fred el febrer... Malament. Però si fa fred i més o menys un bon dia com aquest any, l'any passat ha de cabrar molta aigua. Sí. Alguna observació que vulguis compartir, doncs? Va, molta gent... Jo, tothom deia que molta gent... Vaig convidar uns amics que no hi havien...
Ha estat mai, com sempre passa en aquesta... Ostres, és molt gran... S'es sorprèn perquè certament és una fira que qui no ha vist és difícil d'explicar. Jo vaig tenir la sensació de menys gent que altres anys. Sí, eh? Jo. Però... I tothom deien, no, hòstia, però si hi ha una jantada...
Jo em va semblar que es veia passar menys gent. En clau més interna, diguem, nostra, tornaria a posar aquí, i torno a dir el mateix que vaig dir l'any passat, que la ràdio com a ràdio no ho pot dir, els col·laboradors, com que som de fora, sí. Tots de fora. Em sembla menys tenir la misura municipal. No els menys té, eh?
M'ho pot semblar a mi, no? Jo entenc que des de la ràdio i els que hi teniu responsabilitat no us ho sembli o no ho podeu dir, a mi em sembla personalment que és menys tenir la misura municipal ubicar-la allà on està, fora de tot. Al centre, però d'esquenes o a les esquenes de tothom,
i em sembla que allà no, com si no, saps? Però ja et dic que és una opinió personal. Bé, jo haig de dir que la fira, comparat amb anys enrere, i, per tant, jo l'he dit la paraula, abans la fira era una fira de dos dies, dissabtes i diumenges, i s'ha convertit en una fira de tres dies ja, o sigui, el divendres...
Però em refereixo amb els estants, amb el poble tallat, d'alguna manera. Vull dir que el divendres hi havia molta gent al carrer. Abans eren quatre gats que érem els que anàvem a veure el que hi havia, que encara estaven muntant els estants, i ara ja estava ple el divendres. Divendres, dissabte, el dimenje jo no vaig sortir, però em van dir que sí que hi havia gent.
Jordi. No, no, jo no vaig a la fira. Tu no vas. Jo visco a la fira. Sí, tu estàs immers al planter. Envoltat i encerclat per tota raó que sortir d'allí és un drama. Sobretot quan vas amb el carnetó a comprar. Però estic d'acord amb l'Antonio. Em fa l'efecte que no hi havia tanta gent. Vildre, des del meu punt de vista, és a dir, des de dalt, que veies tota la plaça...
de l'església i el carrer de sota, però bé...
Bé. Perdó, eh? Vas llegir que els firaires estan més creixent, també en el mateix, no? La Samar, li sap greu no entrar, però no té veu, està refredada com un servidor, però encara jo conservo la veu, ella ja no. I va fer un article ahir, i li sap greu, que ens deia, volia compartir-ho, els firaires apunten a una baixada de visitants a la Candelera per la crisi de Rodalies, ho argumenten així. Sí, sí.
L'article de la Samar diu que els comerciants en línia general apunten que, tot i al bon temps, les vendes no han estat del tot bones a aquesta fira. Afirmen que hi ha hagut menys afluència de gent que altres anys i ho atribueixen a les dificultats per arribar a Molins de Rei a causa de les incidències als trens i a l'AP7.
ella va fer una volta per els diversos sectors, com deia la Samar, i diu que els paradallistes, per exemple, del sector del planter coincideixen que en guany la fira ha tingut menys visitants que altres edicions, tot i comptar amb un cap de setmana solellat i sense vent, tret d'aquest període que deies, Toni. Des d'alguns vivers...
Per exemple, Vives Flix explicaven que les vendes han estat fluixetes i apunta principalment a la crisi de la mobilitat com a causant. Sobretot entenem que amb els problemes dels trens i el tall de l'autopista hi ha hagut molta gent que no està venint i això ho hem notat molt, deien. Nosaltres hem venut bastant més que l'any passat, deien nosaltres, això va per barris. L'expectativa, diu, de dissabte era bona però diumenge ha estat més fluixet.
la gent que havia de venir en tren no ha pogut i això ha fet baixar el nivell d'assistència. Vosaltres creieu realment que ha tingut aquesta incidència real, doncs? Home, jo crec que molta gent que... Que potser s'ho estava a dubtar, estava... Jo conec gent que va venir en tren i em van dir, hosti, el tren anava a tope i ha baixat tothom a Molins, com si un clàssic, com sempre. Sí. Conec gent que va venir en cotxe i davant la impossibilitat d'aparcar van dir, mira, ja tornem un altre any.
Se'n van tornar, eh? Després de donar voltes i no trobar on deixar el cotxe, van tornar cap a casa i per tant no van veure la fira. I segurament hi ha gent que veient el caos que té Rodalies, gent a Barcelona, a qualsevol altre punt de fora de la vila que acostumaven a venir amb trens,
amb el caos evident que hi ha, decidissin... ja anirem l'any que ve. Correcte. Perquè és que agafa un tren ara mateix...
És tanta rodaria que... Sí, sí. Sota tot en Rodalies és un cos absolut. Tot i això, diu, per les parades d'embotits i alimentació ha estat una bona fira. Això s'està consolidant. Ja fa temps que la gent té costum, no?, de comprar aquest tipus de productes, però, en general, si passaves diumenge, algunes ja havien agotat els seus productes.
El mateix dissabte, algun producte que, ostres, ara ens en tornen a portar, que ja havíem fet curt d'algunes coses. També gent potser que no saben... Jo conec paradistes que et diuen, ja em fires per tot Catalunya...
que anar-hi a exposar val... És a dir, llogar un espai per posar un stand o una boleta o el que sigui, val molt menys que aquí i no ho recuperes amb tot el que de setmana, per molt que potser haig de pagar 50 euros. És que no els tens de benefici. En canvi aquesta, tot i que és molt més cara que qualsevol fira a Catalunya...
És una aposta segura, encara que hagis de pagar el que hagis de pagar, saps que el dissabte a mig matí ja has recuperat els diners. És un negoci i per això és la fira que és. Venen del País Basc, venen de...
de fora, d'Albacete. Vull dir, venen gent precisament amb aquesta fira. No ho farien, sinó guanyes a diners. Efectivament. I jo és una cosa que ja els veus. Les olives, ja soc una amant de les olives. Perdo l'educació per les olives. Sí? Sí, sí, jo soc... I, hòstia, si hi ha un tio que agafa unes olives i estan boníssimes, estic esperant que arribi a la fira per anar a comprar olives. Bé. Meravellós.
Això que deies, en aquest cas més íntim, però dels trasters, veu aclarir alguna cosa? Aquesta tarda vaig als Mossos a fer la denúncia pertinent, perquè ens han robat coses de valor. Sí, perquè teníem previst anar a esquiar el cap de setmana, aquest no, el passat, però degut a...
El temps, que no era aconsellable agafar el cotxe o res, doncs deixem aquí el traster i anirem més endavant, no? Doncs mira, per deixar el traster, els firaires lladres s'han firat bé. I és pasta, ho vaig a fer la denúncia, a veure si l'assegurança...
Ho veurem. A veure, Jordi, vols afegir alguna cosa més? No. Que la fira? No, eh? No, que la fira ha millorat en alguns aspectes. Ha millorat, eh? Sí. Per exemple? Per exemple, jo aquí que he vingut a més d'un...
Diàleg d'aquests. Per exemple, abans a la fira la llum se la portava al firaire i es portava el llum amb un grup electrònic i fins a les 8 o passat les 10 s'anava a... a compresor. Ara hi ha el...
I ja hi ha el llum. Va haver-hi una altra època amb els altaveus, que posava música tot el sant dia. A partir de les 11 posava l'altaveu i en tenia un al davant mateix. I dius, hosti, tu, jo m'estic aquí tot el dia. La gent que va pel camí... Amb unes estenalles estava arreglat, eh? Bueno, una vegada va haver-hi algú que ho va hackejar i van posar...
I vam posar música rock-du. I llavors ja era la pera. Però ara n'hi ha... La llum la posa l'Ajuntament, suposo, i... La posa l'Ajuntament, però la paguen als firaires, eh? Suposo que entren en el veram, que els hi cobren. Sí, sí, sí. Abans, quan dèiem que és un negoci venir a la fira, és un negoci pels comerciants que venen... I pel poble. Evidentment, per la fira i pel poble, perquè...
perquè tots els restaurants, botigues d'aquestes parades, sí que moltes venen de llocs molt llunyans, però recordem que els que tenen qualsevol negoci dins del recinte...
del recinte firal, que al final acaba sent tot el casc urbà, evidentment, perquè és una de les coses que també sorprèn, que agafi tot el centre urbà de la vila. Si tu tens una botiga, tens dret a tenir aquell espai com a teu. Lògicament, només faltaria. I, per tant, també és un moment de... Perquè la gent pugui veure el que tu estàs fent.
veure-ho i comprar-ho. També és un cap de setmana que comercialment és bo pels firaires, i també per l'organització, per la fira com a entitat, i l'Ajuntament, que els finalistes, és qui al darrere. Excepte pels que paguem, diguem, pels que comprem alguna cosa, que ja saps que t'estan... No parlo tant dels comerços locals, però ara que deies tot el tema d'alimentació...
diguem, ja saps que estàs pagant un cànon revolucionari, un impost revolucionari important, que aquells dos fuets comprats a la mateixa botiga d'aquell Firai de Panola... Tu ja hi vas, tu ja hi vas predeterminat a dir, vale, vale, vinga, va, sentamos pulpo como animal de compañía, no? Sí que me l'estàs fotent, però bueno, va.
Aviam, avancem. Tanquem la fira. Abans de parlar d'altres qüestions, Mari Carmen, volies... Mira, parlant de calés, volies compartir una reflexió al respecte, eh? Sí, i a més m'he trobat que al Jordi li ha passat el mateix. A veure, doncs. Aquest impost revolucionari de l'AMB que tenim que pagar... Dius impost revolucionari, el tribut metropolità. Això ha passat a tothom.
No, no, jo ja ho tinc assumit. El que no tinc assumit, com li ha passat al Jordi, és que no rebem la carta per anar a pagar, perquè no ho tenim domiciliat, i si rebem la carta amb el recàrrec. Aquella sí que arriba.
I al Jordi li ha passat el mateix, a mi m'ha passat el mateix, i a alguns veïns de la Rielada els està passant el mateix amb altres temes com amb el tema de les franges. No reben per anar a pagar i sí que reben el recàrrec. Jo vaig estar dos mesos empaitant a l'Ajuntament perquè m'enviessin la carta per anar a pagar les franges perquè sabíem, l'associació de veïns de la Rielada ens va dir...
Hi haurà aquest termini de temps. S'acostava el temps i allà no passava, no hi havia cap carta d'aquestes. I dos mesos vaig estar reclamant. I el Jordi, en aquest cas, el tema de les franges. Però en aquest cas és, bueno, el 5% perquè no havia rebut la carta de l'any passat. Clar, em vaig trucar i em van dir, bueno, és igual, la domiciliaré quan vagi a pagar a la caixa. I em van dir, no, no, no.
Ho has de domiciliar a través de la nostra web. No cal que allò que vas allà a pagar i diuen, ho vols domiciliar, això per ells no li serveix. Has de fer-ho a través de la seva web. Bé, doncs res, arriba la carta de recàrrec i no arriba la carta de pagar. Sí, sí. I a més jo pago. I aquesta vegada m'ha sorprès. Vaig estar mirant l'ordinador a veure...
No, no hi havia... A MB. Del 25. És que... A veure, Toni. És un segon impost que s'han tret de la butxaca, aquest, no? És fàcil que no el tinguessis... Que no hi contessis, perquè aquest és un que no hi era, ara sortit. Jo, que sí que el tinc domiciliat, el que sí que he vist és...
Hòstia, i això? Però no s'havia pagat ja, aquest. Com és que s'ha pagat? No, és que hem fet un de nou, no? No sé ben bé què és. Com que saps que anar a lluitar contra aquestes institucions és... És res, és paper mullat. Sí, per tant, no et desgastes i... Però, hòstia, jo no sé, que vagin sortint coses així... Quan a més està pendent una resolució... No ho sé, és tot una mica... És allò que dius... Fan el que volen i...
No dic que sigui il·legal. Si ho fan, entenc que qualsevol institució pública que fa una cosa, evidentment, que no és ni il·legal ni il·legal. Però, hòstia, és una mica estrany tot plegat. Per tant, no t'arriba la carta en el seu moment i la que reps ja és del recarre. Sí, la que rebo és la del recarre perquè no he pagat.
I com el Jordi, jo no tinc domiciliat poques coses. Poques coses tens domiciliades. Però quan m'arriba una carta d'aquestes que et dius, ostres, allò que tens un termini, dic, jo l'endemà vaig a pagar perquè si no ho deixes allà a un cantonet i arriba el moment i no te'n recordes. Com que ho has de pagar, jo prefereixo pagar l'endemà quan m'arriba. I a mi no em va arribar res.
Jordi tampoc. Però bueno, la de recàrrec sí que arriba. Això és el curiós. Mira, no t'envio res perquè no tinc la teva adreça.
Això, val, podria passar. Ara, la tens per reclamar recàrrecs? Sí que la tens, però per avisar-me no. Sí, sí. Lleig. Això és l'AMB o és l'Ajuntament qui ho... No, no, l'AMB. L'AMB. Aquest en concret és l'AMB. Bé, doncs queda dit la teva denúncia aquí. Sí, sí, clar. Ara obrer domicilià i que... A veure, a través de la seva web, a veure si sembla bé, perquè a través de la caixa no ho puc fer-ho.
Pot anar aquí al terra ple, també, no? Suposo. L'any passat que vaig anar a pagar-ho, que ens va rebre una carta sense el codi. A pagar no ho sé. No sé si aquí vol... A mi em va dir que l'única manera que hi ha és a través de la seva web. I diu, tu entres, em van donar tot i a través d'aquí. No puc fer-ho a través d'altra cosa. Això que em va dir és la que em va atendre.
Això és una altra cosa per parlar-ne i tenir tema. Per què, carai, volem seus presencials quan només es poden fer els tràmits de forma virtual? Ja ho sé, que volen que tot... Però això és a tots nivells, eh? Es va fer una gestió al banc i diu, no, això el que sé, això per la web... Hosti, què foteu aquí? Sí, sí. Normal que estiguin tancant tantes oficines, perquè al final...
És que tu fas tot tu, i si vas allà els fas nosa. Sí, sí. Doncs amb això igual, en institucions, moltíssimes de les gestions que podries fer en una oficina, que per això les tenen, o que de fet les oficines hi són, vas allà, no, això si ho fa per la web...
Mira, a final d'any, tancant l'any passat, vaig anar al banc perquè hi havia d'anar per un tema. Dic, mira, ja que sóc aquí, aprofito per fer-te... fem aquesta gestió. Ui, ui, això és que és molt complicat.
jo no sé si és complicat és una gestió que vull fer amb el meu banc i sóc a l'oficina del meu banc i tu treballes en aquest banc m'ho pots fer si ho faig jo he d'enviar un correu a la central perquè m'autoritzen a fer 15 dies és una gestió que s'havia de fer en termini 2025 i era pels vols de Nadal és que potser no arribem a temps si això ho fas tu ara mateix des del mòbil és automàtic es fa en el mateix moment
Vaig quedar així parat i me'n digués igual. I ara quan arribi a casa em posaré l'ordinador i ho faré. Efectivament, vaig trigar dos minuts a fer la gestió. L'ordinador es fa... Però és que a la finestreta del costat, el noi del banc de la costat estava amb el mòbil del client fent-li la gestió. Veus, si ho fas aquí, apretes aquí...
i llavors per què carai tenim oficines presencials? Home, per vendre coses, per vendre els productes aquells dels telèfonos dels rellotges de la seguretat per vendre tot això
De tota manera, no sé a quin vent treballes, però jo recomanaria que vagis al teu banc a veure si et poden ajudar. No, no, no. No, no. Doncs no, no, no. No, no, no, no. No, perquè és que és més, és que ja m'ho va dir la noia. Quan li vaig dir, bueno, ho faré a través del banc, diu, no, no ho facis.
Només ho podem fer a través de la nostra web. Diu, aquí tens l'enllaç, que em va dir, me'l vaig apuntar, entres allà, has d'omplir una sol·licitud, i llavors ho reenvies i consta com allí consta que sí que l'has domiciliat. Si ho fas a través del banc, no consta domiciliat. Ho has de fer a través d'ells.
Bé, molts bancs, però jo dic aquesta gestió ja te la fan. No és que t'ho faci el banc, és que són ells els que perden aquests 5 minuts a fer-te la gestió. No, no, però si és que allà mateix posava, quan vas a pagar, posa sempre vol domiciliar i em va dir no ho facis així perquè no ens constarà com conforme te l'has domiciliat.
A veure, avancem. Un tema que no és nou, perquè ja n'hem parlat, però ahir el president Pedro Sánchez explicava que Espanya prohibirà als menors de 16 anys l'accés a les xarxes socials. Algú podia dir un globus fonda...
una cortina de fum per tapar tot el que està passant en aquests moments. Bé, més enllà del que es pugui interpretar a nivell d'estratègia política, com explica Josep, fit a l'avantguàrdia. Primer va ser a Austràlia, després va arribar a França i ara és a Espanya qui ha decidit prohibir l'accés a les xarxes socials als més joves de 16 anys. A França és a partir dels 15 anys.
Ho va anunciar ahir des de Dubai el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui, a més, s'ha proposat combatre la impunitat de les plataformes i els seus directius amb altres accions que han desfermat la ràbia d'Elon Musk, per exemple. Tant és així que el magnati propietari Dix, abans Twitter, va carregar fort contra el president poques hores després. Diu, el brut Sánchez és un tirà i un traïdor al poble d'Espanya. Va dir Elon Musk que va coronar el seu tuit amb un emoji d'una tifa. Gran personatge aquest també.
La principal mesura per tal de protegir els menors de la nocivitat de les xarxes és prohibir l'accés als menors de 16. Per a alguns analistes és una gran notícia, d'altres també, però observen una gran dificultat en la implementació.
El primer grup, per exemple, hi ha el psicòleg Francisco Villar, expert en conducta suïcida del servei de psiquiatria i psicologia de Sant Joan de Déu. Em sembla una decisió totalment encertada i que tots esperàvem des de fa molt de temps. Asegura que les famílies ho agrairan. De fet, fa molt de temps que ho reclamen poder tenir arguments per oferir als fills. Ara ja els podran dir que està prohibit, fet que significa que és una cosa nociva per ells. Les famílies se sentiran molt secundades, diu. Per altra banda...
Navall llegia pros i contres, però segueixo. Subratlla que aquesta mesura, malgrat que es tracta d'una prohibició, és totalment educativa, avui les famílies ja no poden tenir dubtes. Ja saben que les xarxes són dolentes pels fills. No depèn de l'ús que en facin ni res per l'estil. Els fa mal. És contundent. Villar afirma que, a més, no es tracta d'una decisió capritjosa, sinó de l'única raonable i coherent a partir de tota l'evidència científica.
El coordinador del programa d'atenció del conducte suïcida, a Sant Joan de Déu, com dèiem, assegura que el punt de més incidència entre els adolescents que opten per aquesta conducta és els 14 o 15. Per això assenyala que aquesta mesura els cobreix. No tindrem nois de 12 o 13 que comparteixin les autolesions a les xarxes ni els intents de suïcidi. S'han acabat els grups prosuïcidi.
de menors d'edat. Segueix explicant moltes coses més. A Parè, Seu diu, al 16 el context és diferent. Si t'ho autoritza el pare, ja pots treballar al 16, ja tens certa autonomia. Les xarxes socials em semblen tan tòxiques que, atenció, jo les prohibiria als 18 anys, però prohibir-les fins al 16 ja em sembla una gran notícia.
Aturem-nos aquí, perquè encara hi ha moltes coses més, però, si no, donarem massa informació. Què us sembla, doncs, la proposta? Antonio, per exemple, comencem per tu. Bé, en general, a mi em sembla bé, molt bé. Ja vam parlar a l'octubre de l'any passat sobre l'article de la Marta Romo, que va molt lligat amb el que estan dient, no?
I les dades són aplastants, no? L'any passat hi ha un informe de Save the Children que diu que el Ministeri d'Interior, l'any 2023, va registrar arreu de 4.900 denúncies de delictes cibernètics contra infants i adolescents. 1.068 corresponen a delictes sexuals. És que es barrifen les dades, eh? I aquestes dades oficials, però, no sols representen ni la punta de l'iceberg, eh?
I la majoria dels casos de violència contra l'infància i l'adolescència no arriben a conèixer. I, bueno, tenim el cas Epstein en el mateix estat i tot el que li envolta el cas Epstein, que és un cas flagrant d'aquestes coses. Com tot, segons el meu pare personal, hi ha pros i hi ha contres de tot això, no?
El poró, evidentment, és el risc de protecció a l'audolescència, òbviament. El porno, la violència, el discurs d'odi, els ciberassetjaments que existeix.
Acaba de dir al diari que el psicòleg ja ho estava parlant de fa molts anys, vull dir que no és una cosa d'ara, vull dir que estem parlant de fa molts anys, no? I ja s'està fent a nivell internacional, no? I la contra és la dificultat tècnica per verificar l'edat, vull dir que penso que és la part més... que jo és on poso el però de les coses, no? També, d'alguna manera, com...
intueixo que no tothom, no tot a tots els nens, els joves, ho faran, hi haurà o pot haver-hi un risc d'exclusió per problemes d'integració d'alguna manera, perquè tu no tens això i jo sí, no? I també existeix l'efecte rebot, no? L'ús clandestí, aneu a dir-ho d'aquesta manera. O sigui, prohibir vol dir fer. O sigui, que tu a un xaval de 15, 14, 15 anys li prohibeixes, doncs encara t'ho fa més, no?
i crec que pot haver-hi una sobrecàrrega a la família perquè hi ha algunes famílies que potser no tenen tota la capacitat per informar aquí, perquè al final ja vam parlar a l'octubre quan vam parlar d'això, que això depèn de la família, no depèn de
de fer-ho en 14 anys, depèn de fer-ho ja en 4, en 6, en 8, i educar-ho des d'aquest punt de vista. Aleshores, en general jo estic d'acord amb la dada i en fer-ho, i a més a més, segons el que diu, el que ha dit a Davos el president Sánchez, clar, on es queixa el senyor Masch és perquè el govern treballarà amb el Ministeri Fiscal per investigar i perseguir la infracció a Gorg, TikTok i Instagram.
que clar, tu acord que quan s'ha vol penjar una foto i li demanes posa'm en biquini i te la fica en biquini d'alguna manera tot això és el que per això es queixa aquest senyor aleshores espero i desitjo que la part tècnica sigui fàcil d'aplicar però clar com ho podem verificar si tinc
16 anys, o si tinc 26. Vull dir que és aquí el cas, la part més dura. Però que és un clar que s'ha d'ajustar i s'ha de controlar això, això també ho perteu de la punta de vista. És un sí claríssim. Sí. Bé, més opinions. Sí, que s'ha de regular, està clar. Internet és una cosa que al final és tan nova...
perquè per molt que ara ja portem uns rangs i ho tinguem com molt assumint, és una cosa que fa, no sé, 25 anys, ningú sabia què era, jo no sé, 25, és igual. Vull dir que com a comú, d'ús comú, és una cosa relativament nova. I per tant, ens ha esclatat una mica la cara, perquè a més evoluciona molt de pressa. Que se li han de posar, s'ha de regular, està claríssim.
és que tu, si no tens 16 anys, no podràs entrar. Molt bé. Aquí la cosa, com a teoria, em sembla fantàstica, és com ho aplicaràs. Perquè fins ara, de fet, hi ha moltes xarxes socials en què no pots entrar.
Si ets menor de 16 anys o de 18 o del que sigui. I que l'únic requisit que... Això és que abans d'entrar has de posar la teva data de naixement. Tu poses 1945 i ja pot entrar. Ningú et regula que realment siguis de la data que tu estàs dient. Això és la teva responsabilitat. Sí, però és que a un nano ja li està bé fer aquesta pedida trampa.
Després, el que hem dit sempre és que els nanos que pugen són d'una era totalment digital.
I amb moltes... Com nosaltres érem la generació que sí sabíem programar el vídeo i els pares no, doncs aquí passa una mica el mateix. Quants avis, pares inclús, com va el mòbil, li donen al nano i el nano t'ho arregla en un moment i tu mou els dits, que no saps com es mouen, i ja t'ho ha arreglat, ja t'ho ha posat bé. Per tant...
Com a institució, com a l'Estat i tot, és un altre rotllo. Però a nivell de casa, què li vols ensenyar tu o com vols parar-li els peus tu amb un que en sap 10.000 vegades més que tu? Molt complicat. Aleshores, és molt difícil. Entenc que aquesta limitació no passarà només perquè tu siguis el responsable de posar la data.
Correcte quan poses la data. Serà un reconeixement facial, serà mil coses més. Però amb aquestes coses digitals no oblidem que en el mateix moment que està apareixent la llei està apareixent la manera de saltar-se-la. Sí, sí, sí. I van més de pressa que tu.
Sí, no, jo penso exactament el que acaba de dir el Toni. És, no sé si ineficient o ineficaç, però segur que se la saltaran. Això em recorda la llei sec americana que van prohibir l'alcohol i a partir d'aquí van aparèixer les màfies, les drogues i moltes més coses. La prohibició, si no la pots controlar...
i amb una criatura que, bueno, el que diu el Toni, els meus nets ja em solucionen els problemes. Abans era jo que anava avi, avi, i ara són ells qui, quan els dius, problemes que a vegades han creat ells, perquè entren i, bueno, en fi...
Penso que no serà gaire eficaç ni eficient. No? Sí, sí, estic d'acord amb tots. I, a més, jo crec que des d'allà de petits, ben petits, el fet que ho veiem tots, que un nen d'un any, dos anys i mig, perquè no molesti, té el mòbil, també hauria de començar per aquí, no? Sí, clar. Té, perquè no molestis.
I, per tant, estan entrant des d'un dispositiu perfectament verificat com d'una persona major de 16 anys. I, a partir d'aquí, poden entrar allà on vulgui. Nosaltres mateixos els estem donant les claus perquè fotin el que els hi donen a la dada. Jo penso que també una branca d'això podria ser amb el tema de fer-ho, implantar-ho, o començar a implantar-ho o a dir-ho,
A casa, evidentment que sí, sobretot a casa, però també a les escoles. Que sigui una... No tinc una assignatura, però sí que a vegades hi va la Guàrdia Urbana a dir com és el trànsit, què és això, tal i qual, potser algú que vagi allà per dir que segurament es pot fer. No sé si està fent, però seria interessant potser
incidir encara més, no?, perquè les dades de l'informe de 7 children és garrifa, eh?, és garrifa. Sí, però tampoc no li donem tota la responsabilitat a l'escola i a l'adopció. No, no, no, no, dic que la màxima responsabilitat és dels pares, sense canviar d'adoptes, a casa. A casa on s'ha d'aplicar? I, evidentment, l'escola ha de reforçar el que els pares diuen. Ja sabem que els nostres fills arriben a un punt que som... Hi ha un moment que som reis, però arriba un punt que ja...
El papa o la mama no saben el que diuen, vull dir que això... En pocs anys, eh? Pel fet de ser-ho, són justament allò a evitar. La majoria de nanos, no sé si menors de 16, diria gairebé tots, tenen el seu perfil oficial i un altre. Sí, sí, la gran majoria. Un altre, que els pares no tenen ni punyetera idea que tenen. Sí, sí, sí. No, no, perquè jo el meu nen el controlo, perquè jo el tinc...
Jo veig què posa i què diu. Veus què posa i què diu, veus el que ell vol que vegis. I el que no vol que vegis sap perfectament com fer que no vol que no ho vegis. I a vegades més d'un s'emportaria una sorpresa. Però és que, a veure, ja sense parlar d'internet, extrapolant només la paraula prohibició. Quan ens posen una prohibició,
en general, a la vida, sembla que el repte sigui com saltar-se. O el fet de prohibir-te alguna cosa estimula com no fer-ho. Tot allò que ens han dit, nen, no toquis, no juguis amb la pilota, si et passen el dia dient-te que no juguis amb la pilota, tu el que vols és jugar a la pilota, perquè alguna cosa des de dins et diu, si em diuen que no ho toqui, deu ser que això és xulo. Llavors jo vull això, vull això que m'estan prohibint.
I això sempre comporta el buscar la manera de saltar-se a aquesta política. Però això en tota la vida. Fan aquí un pros i contres. A l'avantguarda diu, a favor més maduresa. Diu, a partir dels 16 els joves tenen més maduresa davant dels riscos de les xarxes. Les xarxes redueixen la capacitat de concentració i de tensió. L'estrès digital que provoquen les pantalles impacta directament en el rendiment acadèmic. Les xarxes són espais sense cap regulació en els continguts.
i comporten riscos per la privacitat i la prohibició reduirà el temps que els joves passen davant les pantalles però també en contra diu falsa sensació de seguretat si no s'acompanyen d'altres mesures facilitat per saltar-se la verificació d'edat que dèiem
L'entorn digital no és un món paral·lel, és una dimensió inseparable de la vida d'adolescents i joves. El món digital també ofereix oportunitats pel creixement personal. S'evita de dotar els menors d'eines i d'educar-los en l'ús de les xarxes socials, però simplement se'ls prohibeix. O empenya els joves a espais encara menys regulats com Roblox i Discord.
Això ja ni ho sé, no ho havia sentit ni jo mateix. Aquests pros i contres. Hi ha hagut una paraula que és la que més m'ha encantat, que és educar-los amb. És una base important. Igual que els eduquem, a dir, escolta, es menja així, o no es diu això, o l'hem d'educar amb el tema de les xarxes socials, perquè és un fet. És un fet. És que està aquí i neixen amb la part...
I està clar que, evidentment, hi ha un risc d'exclusió si un nen no ho té. Si són quatre col·legues i el tres el tenen i jo no, ostres, per què jo no? Què passa amb mi? Jo soc diferent. Però és que si prohibim el mitjà com a mitjà, el mitjà no és dolent. Al contrari, és boníssim disposar d'aquesta facilitat que ens permet de saber una cosa que abans havies de...
d'anar a la biblioteca o arribar a casa per buscar-ho l'ancilopèdia. Ara ho tens tot. Internet és fantàstic, com tantes altres. Si no encara estaríem amb el foc a terra i la roda de pedra, encara ja s'havia inventat la roda. Evidentment que les evolucions són per fer-la servir i és bo que hi siguin. El problema no és el què, és el com.
I aquest com és el que s'ha d'educar. Des de l'escola, evidentment, també, però sobretot des de casa. Com tot, eh? Com tot el que aprenen a l'escola, al final és a casa, on ens diuen com aplicar allò que hem après.
i internet és una cosa més, com també parlàvem l'altre dia d'aquesta mínima economia domèstica, tot això. Sí, sí. Tornant amb una xifra d'aquest informe, és un informe de gairebé 100 pàgines, eh?
Han hagut una enquesta a nois i noies entre 18 i 21 anys, eh? I el 98% d'aquests nois confirmen que han tingut i han patit victimització sexual amb entorns digitals. O sigui, el 98%. Cuidado, eh? Poca broma, eh?
La situació és clara, per mi és clara, s'ha de fer. El com és on jo poso, però que no tinc gaire clar com ho volen fer i com ho poden fer, sense tindre dades molt personals. L'única forma, escolta, vas escanejar el teu DNI, escolta, si és que és això, que no ho tinc ni idea, cuidado amb aquestes dades, qui controla aquestes dades.
complicar tot això. Bé, veurem com s'acaba aplicant, però en tot cas... De fet, considereu que era una cortina de fum, això o no? Que ara hi ha nivell més polític. Això de les cortines de fum polítiques tenia un cert sentit quan abans passava alguna cosa. Treien una cosa que dius, ara això no me l'esperava, tothom a parlar d'aquest tema nou...
i s'obliden del problema que hi ha hagut de corrupció, no sé on. El problema és que ara, com que els estan sortint coses cada setmana, és que la cortina de fum és continua. És cada setmana, sí. És continu, perquè els mateixos problemes de corrupció tapen la corrupció de la setmana passada. Per tant, ja no calen les cortines de fum perquè els mateixos problemes que els estan sortint, tant a dreta com a esquerra, a qualsevol partit...
surten tan contínuament que fan que el problema de la setmana passada ja ningú se'n recordi. Els mateixos globus sonda o cortines de fum, no crec que se'ls provoquin, però que els hi surten sols. Jo he sentit a parlar d'aquest tema ja fa mesos, del govern. Això, perquè ho ha dit, pot ser més específicament i més concretament en un entorn, diguéssim, de...
de presidències a Davos, etcètera, però que ja fa setmanes i o mesos que ja ho està dient que ho vol regular. A més, no oblidem una cosa, les eleccions són el 27. Que, evidentment, que un polític no mou un fil sense buscar un vot. Vull dir que estem al final, anem cap al final de legislatura, on s'han de tancar coses... Que estaven ja fa 3 anys. Sí, i si no, accelerar-les, vull dir que sembli...
Arribant al final has de semblar que està fent l'estol. Que sí, que sí, que sí. Completament d'or. És una anècdota una mica tonta, però dilluns vaig estar a la gala del Mundo Deportivo. Ah, molt bé. Tenia apuntat per felicitar-te com a tants anys allà. 36 anys més. Si bé tots els actes del 125 aniversari de l'Espanyol també t'he indicat una mica, però amb el Mundo Deportivo la gala d'aquest any va ser, jo crec que... Sí, 120 anys, no? De barret. Clar.
dels quals he format part, i que estic orgullosa, vaig estar allà. Amb tot el liu que hi ha a Barcelona, de com està tot col·locat, de delinqüència, del tema de trens, de tot, l'alcalde, la gran cosa que va dir ahir era que demanarem que el 2030 sigui la final de la Champions al Camp Nou.
El Mundial. La Champions l'ha demanat al Laporta. Total, que allò va estar... I allí, bueno, era un acte esportiu, però penses... A veure, tu podries haver estalviat, perquè tal com ho tens tot, l'únic que veieu que us importa és el tema del Barça,
La porta, per suposat, va dir que sí, que clar, que havia parlat amb ell, perquè l'altre no ho diu, i això és el que més feliços els fa. Els és igual. I amb això ja es pensa que tota la gent ja està contenta amb tot el caos que hi ha. És l'únic que els interessa. Treure coses perquè la gent faci feliç i amb allò que es pensin que estan contentets. I ja està.
Home, no sé si el final del Mundial és un globus onda, si al final ho acaben donant, jo crec que és una gran notícia pel país, com... Tret d'això, no ho dic per això, ho dic perquè tantes coses que ha de solucionar, i la gran brillantesa que va tenir és el tema, sí que era un acte esportiu, però, a veure... Un acte esportiu i d'un dels mitjans més importants, jo crec que guardar-se aquesta notícia...
Clar, però guardar-se aquesta notícia per deixar-la anar en un entorn com la nit del Mundo Esportivo... Hòstia, jo crec que és xulo. Jo ho veig com a positiu. Que sí, que evidentment que... O no m'estic explicant, potser. No, no, és que no m'estic explicant. Entenc que el que vols dir és... Hòstia, arreglem els trens en vez d'anar per finals de Mundial. Sí...
Els trens els arreglarem, però això no treu que haguem de fer... Bé, els arreglarem, si tu vols. Esperem. Però això no treu que no sigui com a país el fet d'organitzar esdeveniments internacionals esportius o de qualsevol altre caire més a nivell internacional i mundial.
Jo crec que és bo. Entenc, eh? Que potser no m'ho he explicat bé. Entenc el que t'has explicat. Dic que per mi és bo... Però és que jo no he dit en cap moment que sigui dolent. Jo dic que el que va tirar cap allà... Doncs estem dient el mateix, doncs. És de dir, ostres, bueno, podries haver explicat d'una altra manera i, a més, parlar d'altres coses que són més importants. Sí que era un acte esportiu, però...
Penso que hauria d'estar una miqueta callat segons aquí. La manipulació... Hi ha un vídeo que és fantàstic, no recordo el nom, però és fantàstic, que parla dels 10 punts de la manipulació. I la manipulació, una és posar el focus en una altra cosa, que ja el tenien els romans, de la Pueblo Panicirco, per ocultar tota l'equia. La gent estava contenta, però...
tapava d'alguna manera tot allò que és un dels primers punts de la manipulació que hi ha a nivell polític. Va estar bé, però, la gala? Sí, sí. Molt bé, molt bé. A l'Espanya li van donar un premi per 125 anys, va estar president Peix, i després tres il·lustres com Tomin Cono, Daniel Solsona i Rafa Maranyón. Molt bé.
res més a mi veus allò i és una existència i segueixen havent perquè parles d'icones de l'espanyol
Evidentment, aquests tres ho són, són grans noms. I el Tamudo, no? Clar, el Tamudo... Això és molt perico, eh? A veure... A veure... Bueno, ja ho saps. Una, Tomin Cono segueix treballant a l'Espanyol, Rafa Maranyón forma part del Consell, i Solsona té veu en un mitjà de RAC1, no? El tema de Raül Tamudo...
Jo entenc que, com ell diu, l'han fet fora dues vegades del club, no crec que tingués que anar allà. I entenc que no sé si el van invitar, aquesta vegada sí que no, però entenc que no. Jo sé que l'any del centenari del món deportiu...
que jo també hi era allí, em sembla. Vaig invitar... Estava ell i Pochettino com a jugador, estava a l'Otina, i llavors es va fer una foto amb tota gent important. Vaig dir una cosa que no agradarà, però m'és igual. Estava el capitan Puyol i el Temudor,
Va veure com feien la foto sentat i no va pujar allà en un any centenari.
Bé, llavors potser... Potser... Qui no va pujar? El Tamudo. Per l'organització... No, no, perquè no van comptant bé per pujar a l'escenari. Era el capital. La bufetada va ser una mica gran. Per això dic, que amb aquest nano hi havia moltes bufetades. Però va ser club de l'organització del Mundo Deportiment, en aquell cas. La bufetada, clar, va ser cap a ell. Sí, no, no.
Bé, bé, hem d'anar acabant, eh? El que dic jo perquè estava allà i ho vaig viure de primera persona. Sí, sí, és en aquest moment. Dic que ara mateix la relació espanyol-tamudo està bastant tocada per moltes coses. Bastant tocada per moltes coses. En tot cas, va ser als 125 anys, va ser als 100 anys del Mundo Deportivo. No, 120 del Mundo Deportivo i 125 de l'Espanyol.
Molt bé. Esperem que hi pugui ser també molts anys més. Mari Carmen, Antonio, Jordi, Toni, gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé. Bon dia. Molt bon dia.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. En mobilitat, els incidents més destacats avui afecten sobretot a l'AP7, a l'A2, a la C32, a la C38, també a la C58. També a diverses vies, com és habitual, com la B10 i la P20, direcció nus de Trinitat i nus de Llobregat. Entre les incidències més destacades hi ha accidents a l'A2, a Corbera de Llobregat i Cornellà de Llobregat, així com també una avaria a la C32 entre Calafell i el Vendrell.
També hi ha un carril tallat a la P7 Agullana encara per la reparació de la via a causa d'un accident que va tenir lloc ahir. I pel que fa al servei ferroviari, la xarxa de rodalies ha començat la jornada amb un servei operatiu del 80% de l'oferta habitual, tot i que una desena de trams continuen fent-se per carretera.
A partir d'avui també s'han implementat millores en els serveis alternatius per carretera, com que els busos de l'R8 faran tot el recorregut entre Martorell i Granolles Centre i també s'ofereix un servei adicional entre Valls i el Camp de Tarragona que connecta amb la mitjana distància cap a Barcelona.
I augmenten els casos de càncer a Catalunya. L'any passat es van diagnosticar uns 800 tumors més que l'any passat, la majoria en homes. 6 de cada 10 pacients sobreviuen, volíem dir més enllà, de 5 anys després d'aquesta detecció i durant més temps si es localitza de manera precoç. La presidenta de la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer, Maria Assumpció Vilà, fa una crida a les institucions perquè augmentin la franja d'edat en els cribatges.
la importància de participar en aquests cribatges de càncer, perquè això faria... La detecció precoce és importantíssima perquè es podrien evitar moltes morts. Han d'augmentar, sobretot, aquest cribatge amb el tema de l'edat. S'ha d'augmentar. S'ha d'augmentar fins al 70 i escaig.
perquè la prevenció, si fessin números i ho fessin bé, la prevenció evitaria després arribar al tractament. Són molt cars. Avui és el dia mundial de la lluita contra el càncer.
I també el ministre de Transports, Òscar Puente, reunirà avui amb els sindicats ferroviaris de Renfe i Adif per abordar la situació del sector després dels accidents d'Adamuz i Gelida. Puente ha dit que l'objectiu és dialogar amb els treballadors i, si és possible, evitar una vaga. Puente ha defensat la necessitat de trobar solucions compartides per tal de garantir el present i el futur del sistema ferroviari.
I pel que fa el temps, jornada amb sol tímid i núvols en augment, sobretot a l'oest, amb alguna precipitació molt feble que pot arribar puntualment, sobretot ara al matí. La pluja serà escasa i amb una cota de neu també al voltant dels mil metres. A partir del migdia s'obriran algunes clarianes i hi haurà més estones de sol, tot i que al vespre pot tornar alguna gota, sobretot al Pirineu Occidental. Pel que fa a la temperatura, tindrem màximes similars a les d'ahir, amb valors d'entre els 10 i 15 graus. Notícies en xarxa
3 minuts de les 10. Aquest cap de setmana hi ha el Teatre de la Fira, l'obra solidària dins del programa de la Fira, que tira endavant el grup Teatre Quins Arcades. L'obra de teatre es titula Tres dones i un llop. Les actrius són Teresa Mateu, Verònica Barberena, Elisa Poc i Jordi Uller.
Són els encarregats de tirar endavant aquesta obra de teatre, que té una única funció. El dissabte estrena més a dos quarts de nou del vespre al Teatre de la Peni. Les entrades, si les compreu abans, anticipades a l'estanc Margarit, valen 8 euros i 10 euros a la taquilla del teatre. És l'obra solidària. Com dèiem, els diners que es recollin aniran a parar a Fanoc, l'associació de familiars i amics d'infants oncològics.
I també continua la campanya de l'Ajuntament per oferir a la població covells marrons per la separació de l'orgànica, perquè a casa, per potenciar que a casa es separi la fracció orgànica i després es dipositi al contenidor marró. Doncs aquestes setmanes reparteixen covells a les conserves i a l'Àngel. A les conserves a la plaça de Can Marca i a l'Àngel a l'entorn de la plaça de la Pau. Cada tarda de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit fins divendres. I també al centre Vila, tant divendres com dissabte al matí, de nou a una, també es donen covells.
Aquest dissabte Molins Feminista organitza una trobada intergeneracional de dones feministes al local del SEM, a la plaça Josep Tarradellas. A dos quarts de dotze trobada per parlar d'on venim i cap on volem anar. A dos quarts d'una prepararan els actes del 8 de març i a quarts de dues s'acabarà i estancarà aquesta trobada de germanor. Aquest dissabte local del SEM, trobada feminista.
Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dimecres és la codina de l'Avinguda Mancomunitat, número 18. Comuniquem la defunció del senyor Ramon Sánchez Belmonte. Tenia 84 anys i l'acte de comiat és demà dijous a dos quarts d'una del migdia al Tanatori. A mort el senyor Ramon Sánchez Belmonte, que era el pare...
del regidor d'Ara Molins, el regidor de l'Ajuntament de Molins de Rei, Ramon Sánchez. Acte de comiat demà dijous a dos quarts d'una del migdia alternatori. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar Banc de Sang. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chi. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock,
Un disco. I el que faci falta. Generació Chic. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chic. La banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molint de Rei.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei.
Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i 10 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimecres 4 de febrer. D'aquí una estona vindrà la Cefa Arús amb el seu Artes Vida per parlar de Joaquín Sorolla i d'una mostra que podeu veure aquestes setmanes a Barcelona. Serà a partir de dos quarts d'onze, perquè ara el que farem és l'espai polític del dia.
recuperant les preguntes en l'aire després de la presa ja de possessió del nou regidor Marc López. Avui el coneixerem una mica més. Recordo que després de les notícies de les 11 parlarem de les xerrameques del Carnaval i també tindrem el Joan Vilaseca amb el seu espai Parlem de. Tot això és el que ens queda al programa fins les 12.
Com us hem explicat aquests dies, el grup municipal d'en Laire ja té nou regidor. És el Marc López, que va prendre possessió del càrrec a l'inici del ple del mes de gener, que es va celebrar el dimecres passat, i així ha recollit el testimoni del Pep de Gà, que recordeu va renunciar al ple del mes de desembre.
hi ha hagut aquest impàs d'aquest mes, ja ara en Marc López assumeix plenament els drets de regidor de l'aire Molins. I avui el tenim aquí per primera vegada a l'estudio de Ràdio Molins de Rei. Què tal, Marc? Bon dia. Hola, bon dia, Oriol. Per primera vegada en aquest espai, perquè també ja ens havia acompanyat, com ara recordàvem fora del micròfon, en alguna ocasió, com a tertuliada fa unes quantes temporades. Molts i molts anys. Molts i molts anys.
Escolta, per la gent que no sàpiga qui és Marc López, presenta't una mica, doncs, qui ets? Bé, doncs jo soc nascut a l'any 94, 31 anys, molinent de tota la vida, vilatà aquí del centre Vila, soc graduat en ciències polítiques, estudis en dret, vaig fer després un màster de màrqueting i gestió comercial,
vinculat a l'associació dels amics del camell per tant formo part de l'entitat i a dia d'avui encara portant el camell
Com et comentava també, vaig estar tota la vida jugant al club esportiu d'enbol. Sí. I què més? Ho vas deixar, però, no, ja? Sí, home, sí, no sé, quan tindria 16 o 18 anys, vull dir que ja fa uns quants anys, sí, sí. A més a més, me'n recordo també que quan era petit i anava aquí, als fons 13, eh? Sí.
el que és ara l'escola al Palau, els divendres a la tarda, no sé quin dia era, que la meva mare em portava a ballar sardanes a l'esplai de la grupa. Vull dir que he passat per bastantes entitats en aquest sentit del poble, sí. Deies, ja vas estudiar polítiques, per tant, la política ja t'ha motivat des de ben petit o què?
Bé, la política municipal m'ha agradat, sempre he tingut en aquest sentit aquesta inquietud, però jo crec que ha sigut més potser quan he sigut gran, no? És a dir, gran, tenint en compte igual durant l'etapa dels 16, als 18 anys, no? Jo et diria que, bueno, tens aquestes inquietuds de jove quan et fas el batxillerat, no saps igual...
quin camí, no?, prendre en aquest sentit, i llavors tenia un entorn on potser tothom feia ADE, no?, que era dir, vull crear una empresa, vull ser empresari, i jo ben bé en aquest sentit no sabia igual quin camí cap a on anar, llavors, bueno, circumstàncies que a un li passen pel camí, no?, i al final no pots fer igual la selectivitat quan toca i tal, i al final vaig dir, ostres, i aquesta carrera, que igual té una mica l'abasant dels dos sentits, no?,
I la vaig fer. Llavors, mentre l'estava cursant, sí que és veritat que vaig fer algunes assignatures del dret, però ja estava en la fase final d'acabar-ne en una, i vaig dir, ara jo ja no m'hi poso a fer cap més. I llavors, en aquell impàs, ja et dic, vaig treballar durant tres anys a la Caixa,
passen per diferents oficines. Inclús vaig treballar a la plaça de l'Ajuntament un temps. Sí, sí, era curiós perquè només començar, vaig ser de les primeres oficines en què vaig estar i era curiós trobar-te gent del barri o gent del poble que et trobessin allà dins. I ja et dic, després vaig estar molt de temps pel Vallès i vaig acabar a Barcelona.
I en aquest impàs, ja et dic, va ser una transformació que vivia també el banc, quan estava canviant aquestes oficines tan modernes que s'han fet ara, les oficines Store, i jo ja veia que això no m'acabava de convèncer, perquè s'estava també tot transformant a una... És a dir, a trucar, a vendre, jo et dic, electrònica i a oferir un altre tipus de productes que a mi, en aquest sentit, no m'interessaven, i vaig decidir...
focalitzar-me en un màster de màrqueting i, bueno, ja vaig entrar a treballar en una empresa i, bé, han passat ja sis anys i mig i ja estic. Molt bé. En el terreny de la política municipal et compromets ja a anar a llistes per primera vegada el 2019, ara. Exacte. El 2019. El projecte de Junts per Molins. Sí.
I el 2023 vas formar part del projecte d'enlaire, el compromís municipal de Junts, i eres el número 4 d'aquesta llista. Ja et dic, si no recordo malament, crec que a l'època de Junts per Molins anava de número 8 o de número 9,
I després, sí, vaig passar a anar de número 4. Sí, amb aquest projecte que deies que teníeu ganes de fer coses diferents. Era un projecte que, en aquest sentit, liderava la Txell Galopart, seguit del Pep Degà. Érem, oi, i som una sèrie de gent que, en aquest sentit, potser estava...
com més desencantat del que potser hi havia fins ara dins la casa, no?, i buscàvem un canvi, un projecte de gent que no es dediqués a la política municipal com algú que hagués fet del seu ofici, no?, i bé, que no és dolent, eh?, en aquest sentit, però vull dir que, bé, ens vam juntar, ens vam unir, vam tenir ganes i vam fer una llista de 21 persones...
d'independents, alguns sí que més vinculats a Junts, i bé, vam tirar endavant el projecte i les coses van anar com van anar, vam treure un regidor. El que no hi ha hagut és tanta estabilitat perquè hi ha hagut bastants canvis després de la renúncia de la Txell,
Ara del Pep, que tu em deies que ja se't va posar en contacte el Pep de Gà, això ja ho sabies des de la tardor, no? Sí, el Pep, de cara a finals de setembre, octubre, ja em va comunicar que la seva intenció era acabar l'any, és a dir, el desembre plegar, llavors ja em va dir, ei, ves-hi fent-hi una pensada perquè segurament et tocarà. De fet,
A mi em va dir, com aquell qui diu, així, en una conversa. Jo amb el Pep el trobo pel carrer, si som amics o em truca o tal, bum. I el dia que ell té una entrevista amb el Viu Molins i dona el titular, jo al vespre, no sé si eren les 10 o les 11 de la nit, ja anava rebent felicitacions. I jo anava dient, però de què m'està parlant? Què m'estàs dient? Sobretot alguns amics que em deien, hòstia... I al final vaig dir, ei...
Però per què? Llavors, quan em van enviar la notícia, vaig pensar, la mare que el va parir. Ja he xerrat més del compte i ja sortia jo ja amb els noms, amb els titulars i tal. I dic, hòstia, però Pep, tio, haver-me avisat, no? Tu tenies clar d'assumir el repte? Sí, a mi... A veure, jo sempre et dic, com et deia, he estat molt vinculat a una política municipal, m'ha agradat, i llavors, home, si em tocava... Jo això li havia dit, que si ell volia plegar, jo em veia amb la capacitat o...
com a repte d'assolir el rol. Ara bé, ara ja hi som dins, ara veurem el que ens enfrontem, jo entenc que al final recordem que som un únic regidor, llavors al final, bé, mirarem d'assistir al màxim de comissions informatives o mirarem d'informar-nos, és veritat que
Queda només un any i mig per acabar el mandat. Venen ara reptes importants, com aquest mes de febrer venen dos plens. Un d'ells extraordinari, on s'ha d'aprovar la concessió, la liquidació a la residència. Venen pressupostos. Llavors, home...
ve un projecte per davant xulo i és veritat que on s'ha de posar al dia sense, en aquest sentit, tenir gaires coneixements o de com funciona la casa o del que ja es ve, com jo et dic, arrastrant. Llavors, mirarem en aquest sentit de fer-ho el millor possible. En aquests moments, o ja quan es decideix que seràs regidor, al transcurs d'aquests dies t'ha dit alguna cosa al partit Junts, diguem...
Jo he rebut algun WhatsApp d'alguna persona propera, que no direm noms. Atitud individual, vols dir? Sí, sí, he rebut, sí, sí. I se m'ha dit que si necessito l'ajuda d'ells, que cap problema. Algun d'ells en concret m'ha felicitat i està encantat
que hagi agafat el repte i que confia i sap que ho faré molt bé i que si vull, que està per ajudar-me o que està per ajudar-me. És a dir, ja et dic, en aquest sentit, bé, de moment bé. Sí que vull dir, i això sí que ho diré, i és que des que vaig entrar en el primer moment a la sala de plens,
Vull dir, tots els regidors presents, tant amb els que vaig poder parlar a l'inici com al final del ple, perfecte. En aquest sentit, molt bons companys. Jo t'ho deia perquè tant la Txell com el Pep sempre han manifestat que s'han acabat sentint sols dins d'aquest projecte d'enlaire i del recolzament de Junts.
Sí, jo... Això també ho sé, perquè a mi el Pep, en aquest sentit, m'ho havia manifestat. Llavors, sí que és veritat que també hem de tenir una mica en aquest sentit de memòria, i és que quan ens vam presentar, ens vam presentar com a en Laira i Molins, com a un projecte independent, és a dir...
Al final ens vam presentar els drets electorals junts o de compromís municipal en aquest sentit perquè poguessin presentar-nos, perquè si no quan vam decidir fer aquesta llista d'independents anàvem tard, és a dir, no arribàvem.
Llavors, és veritat que quan intentes igual en aquest sentit potser també anar més independent, doncs igual certes relacions o certs ponts no hi són. Llavors, bé, ja et dic, jo ara penso que és una etapa nova, tot i que sigui igual un temps curts del que quedi d'aquí de transcurs de mandat, però bé, mirarem, ja et dic... Tu penses com un aprenentatge, per tant? Sí, totalment, jo crec que en aquest sentit...
Crec que hem d'anar amb la voluntat de construir i de sumar, d'anar tots junts, i paral·lelament per mi és un aprenentatge, vull dir, crec que és una cosa nou, totalment nou, que desconeixem del món. De fet, jo no estic acostumat aquí a parlar a la ràdio, ni l'altre dia a la fira quan et ve la tele i et fan una entrevista també...
Llavors ja et dic, però crec que serà un aprenentatge tant a nivell personal com a professional d'adaptar-se en tots els aspectes. I ja et dic, si tot el que es pugui fer serveix per un bé comú, que és amb la voluntat amb la que ens vam presentar o hi vam anar a les llistes i amb les que jo també he agafat i assoleixo aquest rol, doncs perfecte.
Tot i coneixeu de fa temps, clar, la burocràcia ha fet que tinguessin tots els papers ja en ordre el mateix dia que vau fer el ple el dimecres passat. Sí, sí, no, no, jo ja et dic, durant el... els dies de Nadal jo ja vaig enviar tota la documentació
perquè el Pep ja havia presentat renúncia, ja era oficial, faltava fer un tràmit que era que el número 3 presentés la renúncia de forma oficial, però això ja era, vull dir, en principi estava bastant clar...
Però al final, com són les coses, jo et dic, jo no comptava pas que en el mes de gener, estan a alçades de 27 de gener, entrés al ple, i el mateix dia 27, al migdia, derrepant, que em truquen que havien rebut el dia 26 de la Junta Electoral Central de Madrid
que havien rebut la conforma que sí, sí, que m'admetien com a regidor, i que si complíem els quatre requisits més que faltaven, que els havia de portar jo de forma presencial, canviaven el mateix dimecres al matí l'ordre del dia del ple, perquè jo ja hi pogués entrar a la tarda, i va donar la casualitat que jo podia, estava aquí, i pelante, però que vull dir que hagués estat també curiós, que potser no hi soc, perquè al final, per circumstàncies, cadascú té les seves coses...
però la veritat que, mira, ja ens hem estrenat. Efectivament va haver aquest punt sobrevingut, que es va avançar al principi del ple perquè el Marc pogués estar tot al ple, que em deies que vas anar seguint amb aquestes dues mocions, amb la intervenció també del públic de l'AFA del Castell Siuro principalment, i per tant situant-te una mica amb la dinàmica també del ple, que una cosa és la política i l'altra dins el mecanisme d'un ple municipal. Sí, sí.
No, no, clar, és d'allò que em veus, no? Demanes l'ordre del dia, o van parlant, diferents punts, i llavors ja et dic, però ja et dic... Bé, jo crec que ja et dic, serà un aprenentatge, ja et dic, per entendre com es funciona, per veure que tens desconeixement de coses que no les saps fins que potser estàs, ja et dic, també hi haurà un aprenentatge meu que hauré d'aprendre de saber de coses del poble que potser no... Jo desconeixia, no? Com quan va presentar la...
Esquerra Republicana l'altre dia, la moció de recuperar el cap de ginecologia. Llavors, òbviament vam votar a favor, però que jo desconeixia que a dia d'avui aquest servei... I aquesta mancança. Exacte. Llavors va intervenir el regidor, si no recordo malament, és el Joan Carles Serra,
I bé, va dir que estaven treballant amb la Generalitat per intentar recuperar això, que hi havia hagut un problema que s'havia jubilat la persona i que també estava demanant de tenir... Bé, ja et dic, són coses que les desconeixes en aquest sentit. En Pep de Gaia era d'intervenir poc als plens. Tu tens previst poder intervenir una mica més o què? A veure, jo crec que...
S'ha d'intervenir el que toca, o el just. Jo crec que agafar el micro i parlar per parlar no té cap sentit. És a dir, jo la intenció és, com deia abans, de sumar. Jo et diria que la paraula és aportar.
Si agafar el micro per parlar i que hi hagi contingut de poc valor, no té cap sentit. I ara t'hauran de presentar la proposta del pressupost, no? Sí. Et dic que precisament he recollit ja l'ordinador de l'Ajuntament, ja tinc correu electrònic, el que he de fer ara és mirar-me els correus i informar-me.
I suposo que en algun moment, en alguna comissió... És que ja et dic, desconec el funcionament o l'operativa en aquest sentit de com funciona, però suposo que en un d'aquests correus hi haurà algun tipus d'informació en què es pugui informar del pressupost, o se sàpiga algú i tal.
És veritat que conec el responsable, que és l'Alberto Tolón, que precisament és el pare d'una amiga meva, i l'altre dia em deia no donis molt pel sac, que si no arribarà a casa i estarà enfadat. Bueno, dic, escolta, són anècdotes, són coses curioses, però bé.
Molt bé, doncs Marc López, com dèiem, ja és nou regidor en l'aire, després de prendre possessió del càrrec al ple del passat dimecres 28 de gener. Marc, doncs moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bona setmana i que vagi bé aquesta experiència. Gràcies. No sé si el sentiràs
Entre totes les persones, tots els cors que ara bateguen, hi haurà un lloc al teu costat. Vull veure't riure, que et vol somriure amb curir les parides. Sentir-te a prop, quan estic lluny. Jo vull veure la vida en els teus ulls.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Passa un minut de dos quarts d'onze del matí, després d'haver escoltat l'Alfred Garcia amb els teus ulls, anem a obrir l'Art és Vida d'aquest primer dimecres del mes de febrer, on us han dit que parlarem d'una proposta que tenim ja fa alguns dies i que durarà algunes setmanes a Barcelona, que ens portarà a parlar del pintor Joaquín Sorolla. Com sempre, amb aquest Art és Vida...
Tot confeccionat per la Cefa Arús. Què tal, Cefa? Molt bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Molt bon dia i benvinguda. Moltíssimes gràcies. Bé, com ha anat la fira? Bé, bé, molt bé. Molt bé, molt contenta. Un esdeveniment que esperes amb molta il·lusió. Sí, sí, sí. I que la recordo amb il·lusió, també. Perfecte. Per tant, ja m'hem parlat també de la setmana passada, amb la mimosa...
i altres aspectes relacionats amb la fira, i avui ja avancem amb el contingut i parlarem d'altres qüestions. Exacte. De fet, d'una en concret només. D'una en concret i intentarem, d'alguna manera, donar llum al dia que fa avui, a la foscor, a veure si l'il·luminem una mica. No ho sé pas. No, no creus? Jo crec que sí. Aquest embuirament, molt bé. Doncs parlarem, com dèiem, de Joaquín Sorolla, oi? Sí, el mar de Sorolla. El mar de Sorolla. El mar de Sorolla.
dues grans passions meves, el mar i la pintura. Sí, que conflueixen... Moltes, eh? Molt bé, que conflueixen amb una exposició que ara comentarem. Que és el que us comentarem avui, en l'espai d'avui, vaja. I per situar-nos, doncs, anem a la terra de Joaquín Sorolla i ja veureu per què.
Bona nit.
Fins demà!
Doncs ja estem situats a València, Sefa, per començar a parlar d'en Sorolla. Exacte, i que per fer-ho, per poder conèixer una mica més aquest gran artista, que ens ha deixat una herència brutal,
Ens n'anirem al Palau Martorell, que en aquests moments presenta una de les més grans exposicions dedicades al Joaquim Sorolla. I ahir vas anar per veure el Botero, que ens vas explicar des d'aquí. Sí, sí, sí, i he anat en diverses ocasions perquè sempre el que presenten és molt interessant. Molt bé. I és, evidentment, a Barcelona, i és una exposició que la podem veure fins al 6 d'abril.
Reuneix en aquests moments 86 obres mestres del pintor valencià i és una exposició que està realitzada en col·laboració amb el Museu Sorolla i la Fundació Sorolla. Molt bé.
ofereix un plantejament expositiu que, a més a més, és inèdit. Aquí està el punt més interessant d'aquesta exposició. Que es va inaugurar el 5 de desembre, pensava que era més recent i no, ja ve del 5 de desembre. No, del 5 de desembre, exacte. Molt bé, molt bé. En el qual l'escriptor Valencià
Manuel Vincent, du a terme un comissariat literari al voltant de l'obra de Joaquim Sorolla, tot aconseguint un diàleg insòlit entre la pintura i la literatura.
Podem gaudir, en aquest espai, d'obres tan icòniques com l'hora del bany, València, el valendret, l'arribada de les barques, València i la pescadora amb el seu fill, que és preciosa, València...
La mostra té un recorregut poètic i visual. Imagina't, eh?, aquestes dues arts juntes, que és inexplicable. Té un recorregut, planteja una existència d'una actitud estètica i moral, i moral, enfront del mar. Molt bé.
Actitud que, en certa manera, tots dos artistes, Sorolla i Vicent, comparteixen. Manuel Vicent construeix, a través d'una acurada selecció de pintures pertanyents a la col·lecció del Museu Sorolla, un itinerari visual sobre la representació del mar.
A més a més, no només el mar, sinó que tema ho fa de les escenes en l'obra de Sorolla. Al mateix temps, servint-se d'aquestes pintures, l'escriptor fila un relat que és alhora biogràfic, literari i estètic.
I ho fa sobre la pintura de sorolla, sobre el Mediterrani, sobre la seva gent i sobre ell mateix i la seva relació al mar, que és immensa, és incalculable. Vicent és considerat per la crítica com el sorolla de les nostres lletres.
La seva literatura es caracteritza per un estil virtuós, punyent i ple, sobretot, de bellesa i de realisme. L'escriptor practica una prosa lluminosa, ja comencem a veure la llum, lluminosa, aquí la llum hi surt tota l'estona, i molt sensual.
plena de matisos representant el món a través de l'experiència dels sentits, dels sentits. Igual que amb Sorolla, és difícil de comprendre...
l'abast de la seva literatura sense el Mediterrani i el Llevant, sense la seva gens o els seus paisatges. Amb tots dos creadors, les seves arrels mediterrànies són una referència de la seva identitat literària.
Joaquim Sorolla va saber adaptar, com pocs ho han fet en el trajecte de la vida, els matisos de la llum mediterrània. L'anem veient?
El Mediterrani és on conflueixen els dos artistes, pintor i escriptor, agermenats per una mirada naturalista, resplendent, gairebé enlluernadora, i apareix xorolla amb les seves pintures de platja més i més emocionants.
les seves escenes de pesca més colpidores o les seves visions del mar més enlluernadores.
I apareix Vicent amb la seva prosa precisa, amb els seus records, les seves vivències i les seves reflexions sobre Sorolla, el mar. Tu fixa't que cada cinc o sis paraules surt el mar i surt la llum. El mar de Sorolla es converteix en un espai de creació literària per en Vicent.
És molt curiós perquè al sortir, com en tots els museus, hi ha una botigueta i allà pots comprar el catàleg. Al catàleg, precisament, hi ha totes les pintures de l'exposició i, a més a més, hi ha tots els textos que són superinteressants i superpoètics de l'escriptor Vicent. És un catàleg que també és molt recomanable.
En el Mar de Sorolla, Emmanuel Vincent, l'escriptor, ha dividit les 86 obres en quatre seccions temàtiques.
La primera és el subconscient, el subconscient que està ple d'algues. La segona, un drama naturalista sota la llum del Mediterrani. Una tercera, que diu Estiuejants Borgesos al Cabanyal. I la quarta, que és el Mar de Xàvia.
I ara intentarem, d'alguna manera, especificar què hi ha en cada un d'aquests apartats. Molt bé. En el subconscient està ple d'àlegues.
Està situada a la planta baixa del Palau. Recordem que hi ha la planta baixa i hi ha un primer pis. La planta baixa també podem trobar en el centre, que és una sala molt gran, un documental portat pel Manuel Vicent. El subconscient està ple d'algues, està situada a la planta baixa del Palau.
Aquí s'hi aborda la relació de Vicent amb el mar, acompanyada d'algunes de les pintures més lluminoses de sorolla, amb nens banyant-se a la platja, que la majoria són teles de gran format.
És preciós, eh? Jo les trobo precioses. I això que les he vistes, eh? Vull dir que no les veig per primera vegada. La majoria les he vistes, però no em cansaria de tornar-les a veure. Aquí se'ns apareixen alguns dels trets que caracteritzen la pintura de Sorolla.
la pinzellada enèrgica a base de grans taques de colors que capten magistralment la intensa lluminositat pròpia de les platges mediterrànies.
Alguns d'aquestes pintures del Sorolla han comentat que podrien pertanyar en el grup que es coneix pel nom de postimpressionistes. Vull dir que s'ha comentat però no hi ha res demostrat, eh?
Els treballadors... A veure, estàvem... Ara, el primer apartat, el subconscient que està ple d'algues. Exacte, el primer és el subconscient que està ple d'algues. Sí. Sí, sí, ho hem dit tot això. Sí, ho hem anat comentant. Sí. I en el segon trobem un drama naturalista sota la llum del Mediterrani.
Aquí s'aborda la temàtica dels treballadors del mar, sobretot pescadors, homes, dones, infants, en plena feina a la platja del Cabanyal, el conegut barri mariner de València, que és un barri que li agrada molt al Sorolla.
Aquí es pot valorar la capacitat del pintor per enregistrar el moviment de les escenes, les formes que prenen, les onades, les veles, els vestits onejats i onejats per la brisa marina.
Si et sembla, podríem fer una pausa i escoltar una alt música del Mediterrani. Molt bé, estem transitant per aquesta exposició. Aquest drama naturalista sota la llum del Mediterrani és un dels apartats de l'exposició de Sorolla i anem a posar una mica més de música. Som-hi!
Gràcies.
Ha ha!
Seguim i ho fem encara recorrent aquesta exposició que podeu trobar al Palau Martorell fins l'abril. I en aquest cas anem a recórrer el tercer espai que hem esmentat, que són Estiuejants Borgesos al Cabanyal. Exacte. Estiuejants Borgesos al Cabanyal. Ja hem fet els dos primers àmbits. Un drama naturalista i el primer, que era el subconscient, està ple d'algues. I ara anem a aquest tercer. En el tercer. En el qual la mirada de sorolla
es concentra en la platja del Cabanyal, on a finals del segle XIX i principis del segle XX es barregen totes les classes socials, treballadors i burgesos, menestrals i pescadors, i aquí Sorolla, amb poques pinzellades, aconsegueix a transportar-nos en gran eficàcia a les realitats i als ambients del món d'aquella època.
Finalment, al mar de Xàbia, ens situem davant dels paisatges de la costa valenciana de la comarca de la Marina Alta, que Sorolla va descriure amb la seva dona, la Clotilda, amb aquestes paraules. Xàbia sublim, immensa, el millor que conec per pintar. Ho supera tot. Això són paraules del gran Sorolla.
i continuem a la segona si pugem ara ja hem deixat els quatre elements i ara podem pujar a la segona planta on hi podem trobar una sèrie de retrats d'època que realment semblen fotografies
I que retratava allò que tenia al davant i que també va saber plasmar en els seus quadres. Molt bé. Barques de pesca a vela, amb els bous que les arrosseguen cap a la sortida de la sorra i estiuejants prenent el sol.
I entre tots aquests hi ha un retrat de la Clotilde, la seva esposa, i també hi ha autorretrats d'ell, que normalment els fan l'estudi, en aquest cas els fa a la platja, sota un tandal perquè no li agafi massa el sol, o sota un parasol. Però vull dir, hi ha autorretrats d'ells.
No és la primera vegada que Sorolla ocupa les sales del Palau Martorell, el que dèiem abans, que ja havíem vist diverses de les obres. A finals del 2022 va inaugurar-hi l'espai amb caçant impressions una gran exposició que reunia, en aquest cas, 193 quadres del Museu Sorolla.
Ara, en aquest cas, els visitants tenim l'oportunitat d'apropar-nos encara més a la manera com el pintor, que no hem dit abans, va néixer el 1862 i va morir el 1923, va encendre i va viure, va entendre i va viure a la mar.
Una experiència que, segons Manel Vicent, que tampoc hem dit el naixement, ell és de la Vilavella de Castelló i va néixer l'any 1936. El vídeo que hi ha a baix, bàsicament el porta ell. No és tan llunyana de la seva.
L'autor explica que el contemplar una de les primeres marines de Sorolla va experimentar la sensació d'haver-lo vist abans. Aquesta experiència la vaig tenir jo, que ja ho explicarem al final, amb una altra... Bé, és una qüestió personal, però ho vaig trobar bonic. I és que en l'univers del mar de Sorolla hi desfilen tots aquells que baixaven cada dia a la platja
o bé hi vivien. Tot i que l'obra del pintor és immensa al llarg de la seva trajectòria perquè va arribar a crear més de 2.000 quadres. Estan aviat dits, eh? En Vincent, que posa veu literària a aquest univers mediterrani, diu Aquella experiència sensorial del mar que m'ha mirat tantes vegades
Aquella llum, aquella sorra brillant, aquella olor de calafat o de brea, els vaixells, les baralles, els crits que es perden a la platja, la calor, tot això, jo ja ho havia viscut. I quan ho vaig veure, els seus quadres em vaig dir, aquest ha pintat el que jo havia sentit.
És molt bonic, eh? Amb aquesta confessió, el veterà escriptor i periodista autèntic poeta del mar i de la llum, com el seu compatriota valencià, resumeix el vincle afectiu i sensorial que articula l'exposició.
L'exposició convida a observar com Sorolla va saber atrapar la vibració de la llum, el color canviant i la vida intensa de les seves platges i de quina manera Manuel Vicent reinterpreta cada escena i aprofundeix la seva gran dimensió emocional, que això és important.
amb la col·laboració del museu i la incorporació de fotografies del pintor,
La mostra esdevé un homenatge a la llum, al mar i a l'ànima mediterrània. Preciós. És veritat, és que m'emociona. La relació literatura-pintura és una experiència que celebra la bellesa quotidiana del litoral, valencià i reivindica la potència abocadora de l'art quan entra en conversa amb la paraula.
no té desperdici i per acabar m'he reservat el documental ja ho hem comentat per acabar m'he apuntat m'he guardat una frase que a mi em va tocar molt una frase que diu
La meva relació amb el mar és una font d'espiritualitat. I quan la vaig acabar de llegir, vaig dir... Cefa, si això és el que et passa a tu. I em vaig sentir molt identificada amb el Sorolla...
i amb el mossèn, amb el... Bé, bé, també pot ser. Amb el Vicent. Sí, Manuel Vicent. I que realment vaig pensar, que mac aquesta fusió, poder-te fusionar amb aquests dos artistes, amb la sensació que tenen ells del mar, com la tinc jo.
I justament vaig recordar en aquell moment una fotografia, que això és molt personal, que no caldria, però és maco, una fotografia que quan vaig anar fa uns anys a València, vaig anar a la platja de la Malba Rosa...
Era un temps que, clar, és que a mi la qüestió aquesta que em connecta amb l'espiritualitat al mar és quan el mar està sol, quan el mar està buit, quan només quedem al mar jo pràcticament, no? I que crea aquesta sensació de pau. Vol dir que no és a l'agost. Exacte, a l'agost no em passa. A l'agost no em passa. Això vull dir que em passen moments com aquests que quan vam anar a la Malva Rosa no hi havia ningú
I jo em vaig apropar al mar i em vaig deixar portar amb aquesta connexió amb el mar, amb el cel, sentint aquest toc d'espiritual, de sensació de pau interior. I em va fer gràcia perquè el Jaume, que estava passejant, va fer una fotografia que justament quan la veig, és una fotografia d'esquena mirant al mar, quan veig aquella fotografia penso «aquesta ets tu».
Vull dir que em reconeixo per la sensació. I és la fotografia que tens al WhatsApp, no? Sí, és el contacte del WhatsApp. És aquesta fotografia que sempre m'ha portat aquesta connexió amb aquesta part més espiritual que connecta amb el Sorolla i amb el Vicent. Que bé.
Sí, mira, em va emocionar, ho vaig trobar molt bonic. Molt bé. Com a tantes altres persones, que els hi pot passar, però em va fer un salt al cor, vull dir que... i ho vaig trobar molt bonic. I t'has compartit algunes postals, no? Avui ho comparteixo amb vosaltres. Sí, sí, sí, sí. Els postals, que veus les trans... és que és preciós. Les transparències, la llum, el moviment... Aquesta, per exemple, és un quadre que no és massa conegut. M'ensenya un quadre d'un nen, no?
Un quadre que és el mar, i en aquest cas els colors són foscos, i el nen està a dins, hi ha una part que li queda el cos fora del mar i l'altra part que li queda a dins. I en aquest moment és magnífic, és que t'hi posaries a nedar amb aquest nen, és preciós. I totes les senyores amb les ombreles, la transparència de la llum, vull dir que realment és molt, molt bonic, vull dir que...
Bueno, jo... La recomanes fermament. La recomano fermament, sí. Mentrestant ha sortit el sol un momentet. És que ho he pensat, hi ha hagut un moment que he pensat, mira que quan hem començat la sessió he dit a veure si ens dona una mica de llum aquest espai que ara començarem. I he vist que sortia el sol i mira, he pensat, és bonic.
Molt bé. Per cert, l'exposició es pot veure fins al 6 d'abril. Està obert el Palau Martorell tots els dies de 10 de matí a 8 del vespre. L'últim accés era a les 7 de la tarda. Per tant, obert tots els dies, incluent-hi dos festius, eh? Sí, sí, sí. I el Palau Martorell està al carrer Ample.
Al carrer Ample, sí. De Barcelona, eh? I justament a la plaça de la Mercè, on hi ha l'església de la Mercè. Sí. Sí, carrer Ample, donant a la plaça de la Mercè. Molt bé. És bonic d'anar a aquell barri, també. Tenim una altra jota per acabar... Sí, sí, sí. Ara, com que una altra cosa, una altra de les meves passions és la lança, doncs us convido a que balleu aquesta jota, que ballar és molt bo per la salut mental, física i espiritual. Escoltem-la una miqueta.
Fins demà!
Bona nit.
Doncs amb aquesta jota tanquem l'art és vida d'aquest dimecres. Moltes gràcies, Sefa. A vosaltres sempre. Que tinguis bona setmana, eh? Moltíssimes gràcies igualment per tothom que ens escolta i per tots vosaltres. Fantàstic. Amb un abraçada molt gran. Que gaudeixin del Sorolla i de la seva llum. Gràcies. Arribarem a les 11, fem una pausa i de seguida tornem per parlar de les xerrameques del Carnaval i rebre el Joan Vilasega amb el seu espai Parlem de. Això serà d'aquí una estona.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Hem mobilitat, situació complicada avui a les carreteres. Entre les incidències més destacades hi ha accidents a la 2, a Corbera de Llobregat i també a Cornellà de Llobregat. També un carril tallat a la P7, a Gullana, per la reparació de la via a causa d'un accident que va tenir lloc ahir al vespre. També un altre accident, tallar un carril a la C58 a Ripollet, en sentit Terrassa i també la Nacional 2 està tallada a Cerbera, en aquest cas, per la retirada d'un vehicle.
A banda, retenció també a la B23 entre el Papiol i Molins de Rei per un altre accident que ja s'ha retirat al Boral. I pel que fa al servei ferroviari, la xarxa de rodalies ha començat avui la jornada amb un servei operatiu del 80% de l'oferta habitual, tot i que una desena de trams continuen fent-se per carretera. A partir d'avui també s'han implementat algunes millores en els serveis alternatius, com ara els busos de l'R8, que fan tot el recorregut entre Martorell i Granolles Centre i Soferells també,
un servei adicional entre Valls i el Camp de Tarragona que connecta amb la mitjana distància cap a Barcelona. Amb tot, avui una incidència tècnica està afectant a partir... De fet, s'ha detectat, volíem dir, a partir de les 10 del matí i afecta la megafonia i els monitors a les estacions de Rodalies. Segons fons de Renfen, no funciona la megafonia automàtica cap a estació i s'està prestande aquest servei de manera manual en cas que la tecnologia ho permeti.
I el Consell d'Empresa i Treball, Miquel Samper, ha anunciat que el govern valorarà possibles compensacions per a les empreses afectades per la paralització del trànsit ferroviari un cop s'analitzi la base econòmica d'aquesta situació. Samper ha destacat que les companyies no tenen cap culpa i que actualment l'afectació és encara controlable, tot i que cada dia que passa empitjora la situació.
I augmenten els casos de càncer a Catalunya. L'any passat es van diagnosticar uns 800 tumors més que l'any passat, la majoria en homes. 6 de cada 10 pacients sobreviuen més enllà de 5 anys després de la detecció i durant més temps es localitza de manera precoç. Avui és el Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer.
I l'Hospital de Cerdanya preveu construir un edifici anex d'un 2.000 metres quadrats connectat amb l'actual per unificar l'àrea de salut mental. El nou espai acollirà el dispositiu d'acollida i rehabilitació transfronterera i les consultes també d'especialistes. El projecte compta amb un pressupost màxim de 3,5 milions d'euros i permet augmentar un 10% la superfície de l'hospital.
I pel que fa el temps d'avui, jornada amb un sol tímid i no vols en augment, sobretot a l'oest, amb alguna precipitació molt feble, sobretot ara al matí, la pluja serà escassa i amb una cota de neu també al voltant dels mil metres. A partir del migdia s'obriran també clarianes i hi haurà més estones de sol, tot i que al vespre pot tornar la precipitació. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 11.
Aquest dissabte hi ha el primer acte del Carnaval 2026. Són les xerrameques, aquesta taula rodona, que es ve fent els últims anys, cada any que gira al voltant d'un tema relacionat amb el Carnaval. Enguany, la sexualitat al Carnaval és el tema de les xerrameques. Per la banda molinenca, en aquesta taula rodona hi haurà Ernest Baumala i Ricard Vinyets. També hi haurà l'educador social especialitzat en porno i masculinitats Amat Molero. I també han convidat a la colla la carnavalesca Dolot i Castellfullit de la Roca...
I en representació d'aquest grup hi haurà la presència de Jasmina Pujolà a la taula rodona. I l'encarregada de moderar-la serà la saxòloga molinenca Elena Llorenç. Aquest proper dissabte, a les 12 del migdia, al Bacos Molins, al carrer Foment. I recordem que hi ha tres exposicions que s'han creat i inaugurat amb motiu de la Fira de la Candelera. Per una banda, fins i vendres podeu veure al local del SEM.
L'exposició amb les fotos guanyadores i finalistes dels Premis Clic cada tarda, a l'horari habitual del SEM. A Can Amatller l'exposició A pagès, una mostra de com era la vida a la pagesia entre els anys 1920 i 1970. En aquest cas es pot veure encara fins al 22 de febrer Can Amatller, de dimecres a divendres a les tardes. I a la sala gòtica hi ha l'exposició que ve del Memorial Democràtic, una exposició de la Generalitat,
Pagesos contra Franco, 1974-79, la Unió de Pagesos i la Construcció de la Democràcia. En aquest cas, la mostra la podeu veure fins al 15 de febrer a la Gòtica, de dilluns a divendres a les tardes, dissabtes matitarda i diumenges també al matí.
I també recordem que aquest proper dissabte, a les 12 del migdia, s'inaugura l'espai Jaume Garriga i Pujol a la Rambla de la Granja, cantorada amb el carrer Clavé, davant de les pistes de Pàdel, en homenatge al Molinen, que va ser representant de la pagesia. Dissabte, a les 12 del migdia, inauguració d'aquest espai.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres és la Codina de l'Avinguda Mancomunitat número 18. Comuniquem la defunció del senyor Ramon Sánchez Belmonte. Tenia 84 anys i l'acte d'acomiat és demà dijous a dos quarts d'una del migdia al Tanatori. A mor el senyor Ramon Sánchez Belmonte, que era el pare del regidor d'Ara Molins, el regidor de l'Ajuntament de
de Molins de Rei, Ramon Sánchez. Acta de comiat, demà dijous a dos quarts d'una del migdia alternatori.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem. Fora clichés. A Marlet Valls i Neus Pérez. Els dimecres de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei.
Us agradaria saber més sobre la història de la primera meitat del segle XX, sobre Hitler i l'alemanya nazi, i com ells van abocar el món, el major conflicte bèl·lic i el genocidi més gran mai vist? Doncs aquí intento explicar-ho també com sé. El món en flames, amb Ramon Canal, cada dijous a les 10 de la nit a Ràdio Molins de Rí. El mundo ha cambiado, ya no es lo que era antes, y la música también.
Però Estereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial. Estereopop amb Christian Bela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei. On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Ràdio Molins de Rei A Ràdio Molins de Rei Bon dia i bona hora
Les 11 del matí i 9 minuts hem deixat enrere aquest cap de setmana marcat per la 175a edició de la Fira de la Candelera i caminem ja cap al Carnaval. Queden alguns dies, s'ha fet una setmana pel dijous gras, però tenim una prèvia aquest cap de setmana, que són les xerrameques, aquest acte que ja, si no n'hem arrats, la cinquena edició, que s'ha fet a diversos espais...
i que té la voluntat, doncs, d'aprofundir en un dels temes, diguem, relacionats amb el context de Carnaval. Aquest any, com us estem explicant, les xerrameques seran al Bacus, per tant, al costat de la ràdio, aquest dissabte a les 12 del migdia, i parlaran de la sexualitat al Carnaval. Faran una taula rodona...
moderada per la sexòloga molinenca, l'Helena Llorenç Barba, que avui l'hem convidat aquí al programa perquè ens parli justament d'aquesta activitat. I la saludem i s'asseu al mateix lloc que feia habitualment amb els seus espais de sexualitat de butxaca. Què tal, Helena? Molt bé. L'Helena és membre de la cooperativa Plae, juntament amb el seu company Pau Peralta,
Avui ve ella, perquè ella és la moderadora d'aquest espai. Escolta, explica'm l'origen d'on neix la idea de fer aquesta temàtica a l'entorn de les xerrameques.
Mira, jo vaig anar a les xerrameques de l'any passat. Sí, que es van fer a la sala gòtica. Sí, i que anaven sobre, potser ho dic una mica malament, però anaven sobre simbologia, sobre els símbols i llavors alguns dels personatges que han tingut com un pes important durant el carnaval. Llavors, en aquestes van convidar la gent de fora de Molins i una d'aquestes persones era de Torelló.
I a Toralló el personatge principal és el pullasso, que és un penis enorme, tota la plaça el saluda, també hi ha com la vulva, també hi ha un altre dia que es disfressen els homes de dones i les dones d'homes. Bé, hi ha com molt de gruix, d'acord? I quan jo estava allà al sortir, amb una persona del comitè li vaig dir, uau, seria xulíssim que algun any parléssim de sexualitat.
i em va dir, vale, m'ho apunto. I fa cosa de molt poc temps, és a dir, dues o tres setmanes em van venir i em van dir, ei, ho organitzem aquest any així? Sí. I així a correcuita, doncs, ho hem organitzat. I així serà. Fantàstic. I, per tant, com t'has plantejat, doncs, aquestes xerrameques parlen de sexualitat, Helena? Clar, és que, a més a més, bueno...
Per mi, Carnaval és la festa de la sexualitat. Si diguessis, no sé, Sant Jordi, què és? Més de l'amor. Si em dius Nadal, et diria la família. Si em dius... No sé...
Sant Joan, et diria, l'inici de l'estiu. I en canvi, Carnaval... Per què ho associes amb la sexualitat al Carnaval? Perquè el cos està al centre. És com que tota la part de corporalitat, tota la part de la performance, de la identitat, del jugar, del gaudir, del sortir d'unes normes que estan establertes socialment, trobo que tenen aquestes normes justament molt a veure amb sexualitat. És a dir, com s'ha vist...
o què és el que està permès i què és el que no. I llavors, sota aquest suposat moment de festa, o sigui, sota aquest suposat moment d'excepció de la norma, de cop surten totes les coses. I llavors aquestes coses poden ser des de la nuesa, des de la performance, des de com ens vestim...
Llavors, trobo que al posar el cos al centre, la sexualitat parla molt, perquè llavors apareixen tot de temes molt diferents i que poden abordar-se des d'aquí. Molts nois que els hi ha de vestir-se de noies per aquesta festa, no? Per exemple, sí, també la sexualització infantil, vull dir, com els vestits que són molt d'un tipus o d'un altre...
També hi ha aquest moment performance, també ho dèiem, dintre dels convidats, ara en xerrem si no, però també hi haurà qui va ser sa majestat. I llavors també hi ha aquest punt d'interpretar un paper, de donar-se al poble sota una premissa molt concreta que és ser majestat, no?
Llavors, hi ha com molts vincles diferents i crec que l'interessant també és veure des de diferents òptiques què és el que està passant amb el cos al centre en aquest dia. Sí, molt bé. Festivitat. I a partir d'aquí, doncs, si et sembla, qui prendrà part d'aquesta taula rodona que moderaràs, Helena? Mira, de Molins de Rei tenim l'Ernest Veumala,
Justament amb aquesta posició d'haver sigut sa majestat l'any passat, que això també farà... És la primera vegada que algú parla, que se li posa un micro o un espai de parlar després d'haver sigut sa majestat. Vull dir que també té un paper important i pot ser molt interessant. El que vol dir actuar, el que vol dir posar-se en escena en una festivitat com aquesta.
Després també tindrem el Ricard Vinyets, més com des del comitè, perquè passa una cosa amb el comitè i és que fan uns cartells bastant escandalosos, no? Sí, últimament sí. Llavors s'ha de parlar d'aquest cartell. Últimament no, sempre, no? El cartell. El cartell.
Llavors, està bé per explicar què passa durant el cartell, com es fan aquestes imatges, el per què... El per què generen tant de rebombori, no? Aquest any em sembla que encara no ha vingut Telecinco, però... Però podria ser. Però podria ser, poc falta, no? Sí. Llavors, aquest lligam de per carnaval tot s'hi val i a veure què passa amb qui sota. Vull dir, què està passant, no? Per què s'uscita tot això i crec que també és important parlar-ne. Vull dir, crec que tot el poble n'està ple quan surt el cartell, no? Llavors, anem a posar-ho sobre la taula. Molt bé.
I després tenim dues persones que venen de fora, tenim la Matt Molero, que és educador social especialitzat en temes de porno i masculinitats, així com jo crec que també és la persona que portarà més la part més, no vull dir teòrica, però sí, una miqueta més com de context.
I després tenim la Jasmina Pujolà, que ve des de la colla de la carnavalesca d'Olot i Castellfolit de la Roca. I aquesta serà també la part interessant de veure com funcionen d'altres carnavals. I ella forma part d'una rua, vull dir, d'una colla, que fan les rues i tenen aquests vestits superespectaculars, molt de Rio de Janeiro, perquè ens en tanquem moltes plumes, tal...
I té un discurs molt guai també per veure què vol dir, no?, posar aquest cos al centre i aquesta disfressa, doncs, si ens serveix també com d'un moment àlgid, no?, i de mostrar el cos i de poder gaudir-lo i també com totes les contradiccions que s'hi poden trobar.
Correcte. I a partir d'aquí tu et bases amb aquest titular que ja ens has deixat d'entrada, que és la festa de la sexualitat, i a partir d'aquí podeu reflexionar sobre moltes qüestions a l'entorn d'aquest context, no? Sí, i la idea genial seria que a l'inici sigui més un debat, i al final seria genial que fos més una conversa, que també hi hagi gent que pugui participar, que...
que puguem tenir una conversa, és a dir, no hi ha una única finalitat, no hi ha unes conclusions tancades en tot això, però sí com poder mostrar les diferents opinions i veure què és el que ens suscita tot això. Molt bé, molt interessant, eh? Sí, a més a més és la primera vegada que a Molins se'm sent parlant en temes de sexualitat adulta, i això també em fa bastanta il·lusió. Clar, sempre que vinc acabo parlant més de sexualitat infantil, els tallers, els no sé què...
I em fa com especial il·lusió dir, mira, doncs... Això vol dir que el to serà diferent o no? Sí. Com enfoquem. Sí, sí, sí. No crec que ens posem en temes de sexualitat infantil. Com a molt poden sortir temes de disfresses, però jo crec que anirem molt més a com va dirigida aquesta festa i tot això que passa. Sí que ens hi podem posar una miqueta amb el tema del cartell, que sempre surt aquesta frase de lo ven los niños. Exacte, això tu no va dir. Sí.
Però en parlarem, en parlarem, perquè una cosa és una imatge... No m'avances cap titular en aquest sentit.
És que clar, no sé ben bé què sortirà, perquè no només parlaré jo, però sí, és aquesta part de dir una cosa és el que veiem en una foto, però és molt probable que els infants en el que estiguin veient en la foto siguin cossos despullats, no poden avançar més informació. Llavors el que juga una meitat el cartell és en aquesta fase, de dir, ostres, les persones adultes veiem coses que la infància no està veient i ens preocupem pensant que la infància això ho està veient. Llavors, clar, genera aquí un... Poden sortir molts dilemes, o sigui, poden sortir moltes...
crítiques. I a mi sempre m'ha semblat admirable aquesta proximitat de gent del poble que està disposada a sortir amb aquest cartell amb tot el que implica de mostrar el teu cos, efectivament. I que quedi en un retrato, és a dir, que queda fixa. Sí,
No és un dia que sortim al carrer i ja està, no? De les xarxes, però clar, tothom comenta, surt ell, surt l'altre, surt aquella... Se't veu el culet, no? Exacte. Sí, sí, sí. Està molt bé. Està divertit. I em consta que sempre hi ha un volum de gent important que vol...
a sortir. Ah, sí, sí. Vull dir que no tenen problemes d'anar a buscar. Això també ens ho explicarà el Ricard, jo crec. I de com s'ha construït, o de quines persones participen, quines edats hi ha que participin, si era més fàcil, menys fàcil... Vull dir que també hi ha com tota una història, sento, del cartell, que també és interessant que la puguem veure, perquè crec que des de fora és molt fàcil dir, ui, aquest cartell, ui, que a mi no m'agrada perquè surten persones espollades...
Però saber-ne tota la narrativa també ens situa a diferents llocs, trobo. Llavors està bé que també algú ho posi sobre la taula, perquè sento que és una cosa que s'ha quedat molt al comitè i potser no ha arribat a explicar-se tot. Que tu m'argumentis que sigui la festa de la sexualitat, això vol dir que també implica certs riscos?
Sí i no. Però si comptes, per tant, eh? Clar, sí, sí i no. Perquè que sigui la festa sexual i de tot no hi ha normes, hauria de ser com des d'aquesta disbauxa, no? Des del, doncs, puc ensenyar, puc estar, puc mostrar-me com jo vull, puc jugar a aquesta performance, no?, o identitària...
El que no hauria de ser excusa això és perquè hi hagi violències, no? És a dir, no són normes perquè es puguin flexibilitzar en coses que no estan permeses, sinó que hauria de ser un permís propi. No sé si m'explico gaire, però sí que és una cosa que està darrere fons i és una cosa que intentem de fugir, no? De dir, ostres, no ens estem referint a que les lleis siguin més laxes per fer mal a ningú,
sinó justament som més laxes per poder descobrir també altres versions d'un mateix i altres versions de descobrir-nos. També dèiem, com a festa col·lectiva i com a festa popular, té molta força. Ara ja no tant, perquè no tenim una quaresma viscuda com abans. Correcte. Si no, el contrast era important. Exacte. Si hi ha tot de coses que deixo de fer a partir d'un dia concret, doncs clar, la disbauxa és una altra. Llavors, com s'ha resignificat també tota aquesta disbauxa?
Molt bé, molt interessant tots aquests elements que sortiran. Sí, hi ha moltes coses, la veritat. Que bé. Per altra banda, com està anant el servei d'assessoria precisament sobre aquestes qüestions que feu a l'equipament del Molí? Bé, molt bé, molt bé. Des de Plaer? Des de Plaer, sí. I en conjunt amb el Molí Jove. El Molí Jove, correcte. Recordem quan oferiu aquest servei? Els dimecres, el tercer dimecres de mes. Avui no? No. Aquest és el primer dimecres. Exacte. El tercer dimecres de mes, de 5 a 8.
Esteu al morir jove? Exacte. I no cal demanar cita prèvia? Millor demanar cita prèvia, sí. Sí, sí, sí, demanarem cita prèvia. Heu tingut algunes consultes o no? Sí, però... Costa, eh? Sí, costa una miqueta. Sí que hem tingut, quan està més fent activitats, i en aquestes activitats sí que hem tingut bastanta participació pel fet de poder anar als instituts i també saber que hi ha aquest link. I amb consultes està costant més, però és una cosa que s'està engegant del primer any. Llavors aquestes coses...
són lentes i requereixen que se sàpiga que això pot ser així, que poden passar, que tenim aquest espai...
Molins de Rei, les coses també... Sí, molt bé. Saps que també va sortir, aviam, això ja era més en terreny polític al ple, però que es demana que es torni el servei de ginecologia al CAP, que ara s'ha jubilat la ginecòloga que ho portava i, per tant, s'ha quedat absent, no? Això no ho sabies? Això no ho sabia, però jo sí que sabia. Digues, digues. Hi ha una altra persona, perquè jo sí que sé que els dimecres es fa la tarda jove.
Correcte, però no, clar, només és un dia concret Sí, el dimecres és la Tarda Joves perquè puguin anar persones joves sense cita prèvia de tal manera que, i a més a més també com que és la Tarda Joves representa que hi ha com aquest anonimat que no et podràs trobar la teva mare o la teva tieta i pensava que sí que hi havia ginecòloga no sabia aquesta reivindicació m'informaré
No, no, que en tot cas es va posar sobre la taula de moment el que hi ha de serveis, que evidentment tothom aboca que pugui recuperar-se la figura, però que també una de les opcions és la vostra assessoria també, en un terreny molt concret, i per tant que es tingui en compte. Tercer dimecres de mes, de 5 de la tarda a 8 del vespre al Molí Jove.
Molt bé. I seguiu anant a escoles, instituts, aquesta setmana? Sí, sí, sí. Plena, també, sí? Estem a tope. Que bé. Doncs escolta'm, de la xerrada que dèiem abans, alguna cosa més? Veniu. De les xerrameques? Veniu, ens ho passarà molt bé. Serà interessant. Jo crec que és molt interessant, la veritat, i tinc ganes de fer-ho, molt de gust. Molt bé. Sí, sí, es nota que ho tens interioritzat, eh?
Sí, que bé, gràcies Recordeu la sexualitat, el carnaval aquesta taula rodona i aquest debat de Querequillo a la cinquena edició de les Xerrameques el Bacus, aquest dissabte a les 12 del migdia intervin de l'Ernest Beumala i el Ricard Vinyets i també l'amat Molero la Jasmina Pujolà tot plegat, moderat per l'Helena Llorenç Barba, sexòloga Gràcies Helena per venir-nos a explicar, que vagi molt bé i ens explicaràs com ha anat
Sí? Doncs anem a escoltar Eta James i això que es diu I just want to make love to you I don't want you to be no slave I don't want you to work all day
But I want you to be true And I just want to make love to you
All I want to do is wash your clothes. I don't want to keep you indoors. There is nothing for you to do but keep me making love to you.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I don't want you sad and blue And I just wanna make love to you Love to you Ooh, yeah, love to you Ooh, love to you
Molt bé, doncs amb aquesta cançó d'Eta James ens hem situat ja 4 minuts per arribar a dos quarts de 12.
Parlem de... És aquest espai que compartim els dimecres a la recta final del programa amb el Joan Vilaseca i Figueres, que ja ens acompanya. Aquí l'estudiu de Radio Monins de Rei. Què tal, Joan? Bon dia. Bon dia, bona hora. Benvingut. Gràcies. Què tal, com ha anat la fira, bé? Bé, bé, sí. Puc fer tot el que desitjaves? Sí, sí, sí. Sí? Perquè si massa coses llavors me les deixo. Clar. En canvi, si fas un control de les coses, ja està. Això em sembla molt bé. I aniràs a Olota aquest diumenge o no, al museu?
Crec que sí, perquè jo vaig ser els que vaig apuntar la gent. Ah, sí? Per tant, he suposat sí. Ho teniu tot ple, ja, o què? No ho sé, he de veure avui a la reunió, perquè el primer dia em van fer 49, i llavors l'endemà, ahir no sé com va acabar d'anar, perquè no hi vaig estar, però quedaven 8 o 10 places, encara no. Jo crec que el segon dia, ahir es devia acabar d'omplir perfectament.
Molt bé, doncs fet aquest primer apunt de la fira i dels amics del museu, anem a explicar les particularitats del dia d'avui. Començant pels obsequis. Molt bé, tenim un CD de Carreras Domingo i Pavarotti i escoltarem Torna Sorrento. L'escoltem, fem aquest tastet i veureu què podeu trobar. Digues, digues. I durant unes setmanes anirà un calendari de taula. Ep, ep, ep. Guaita. Som-hi.
I do mare quanto è bello, spira tanta sentimenta, come tu a chi tiene ammenetà, cascetà te fai tornar.
Sienti si esti sciurrananze, no profumo a tussifilo, in tau core se ne va.
Molt bé, doncs aquest CD que promet, eh? Sí, que promet, sí. Anirà acompanyat, digues? D'un calendari de taula, clar, ha de ser d'aquest any 2026, eh? Sí, estaria bé. Correcte.
Després hi ha la Maria Imerí, que és una autora dedicada a fer una espècie de contes de lectura fàcil, que es diu Quina regadora, que són fàcils de llegir. Aquests tomos tan grans costen molt més de llegir avui dia, cada vegada. I l'altre, també, que dèiem avui, és el Pati Nicolàs, que...
Les peripeses ens faran passar uns moments ben divertits d'aquests personatges. I, en el fons, sempre trobem l'amistat que hi ha entre ells, de Penegocini. Molt bé. Doncs aquests són els obsequis que poden ser vostres. Si marqueu el 93686161 després de cada història, farem la pregunta oportuna i podeu trucar per participat.
Deixem, doncs, el Pavarotti i ens enfoquem ja... A Molins de Rei. A Molins de Rei amb la primera història del dimecres. La farem en dos dies, pinzellades de la Masia de Can Roca. Aquestos dies de la fira la gent passava per allà i mirava, mirava què és això, aquesta casa, a part de les xarxes socials d'aquí a Molins de Rei, que també en parlen moltíssim, i exposant del que s'hi podria posar, però bé, en fi, això ja sortirà al seu moment. Per tant, parlarem de les pinzellades de la Masia de Can Roca, la primera.
Això està estret de Josep Maria Jordà.
Els pobles o bé pertanyien a la corona o formaven part d'una veronia o d'un marquesat. La gent, però, preferia dependre de la reialesa o d'una comunitat religiosa, ja que el tracte era més liberal que el d'una senyoria.
Al llarg dels segles, les revoltes reivindicatives dels remenses, amb la sentència orbital de Guadalupe al segle XV, el corpus de sang al segle XVII i les lleis liberals de Mendizábal del segle XIX, van fer que les terres quedessin redimides de les antigues càrregues de procedència senyorial.
Els pagesos que disposaven de més mitjans econòmics a llibretjar dels antigues càrregues havien aconseguit aplegar dins una àmplia propietat diverses terres per les quals satisfeien delmes primícies o censos, cedir, pagament d'impostos. Foren ells qui les anaven cedint als petits percers segons les condicions que es determinaven en els contractes de parceria.
Les vinyes es cedien a rebassa morta, o sigui, durant la vida dels ceps plantats. En el moment que es morien els ceps, llavors ja perdien aquests terrenys. Durant els anys de la Segona República repetia l'eslògan, la terra per a qui la treballa, i es va promulgar la llei de contractes de Conreus.
A Molins de Rei, com a tots els pobles, sempre hi ha hagut els grans propietaris de cases peirals i els petits pagesos. La industrialització, la mecanització de tots els treballs i la modernització de la vida han fet desaparèixer uns i d'altres. Per altra part, l'evolució de les mateixes famílies ha fet extingir el concepte de nissagues. Ara tot forma part de la història d'un peixat peiral.
És per això que voldria explicar d'una manera resumida la història d'una casa que fouca en Roca. Els Roca, o un Roca, es troba a Molins de Rei l'any 1464 i es tracta d'en Pere Joan Roca. El 1515 es troba a Gabriel Roca.
En el segle XVII, en un capbreu de l'any 1656, es troba que Pere Ros, que havia pres el cognom de la seva esposa, Eulàlia Roca, i a qui, per tant, anomenaven Pere, Roca i Ros, reconeixia els drets de la veronaria sobre els seus béns. Així, els Roca declaraven 44 peces de terra a més de la casa del carrer de Baix, cantonada al carrer de Fustés, avui que es diu de Botés, on residien.
Aquesta casa llindava orient amb Salvador Canlladell el que abans havien estat a les cavalleries del Palau, a migdia amb el que abans havia estat l'or del Palau, a occident amb el carrer de Baix i al nord amb el carrer dels Fusters.
Més endavant trobem els roques situats en una primitiva finca del carrer de Baix. Segurament aquesta casa fos reformada o edificada de nou l'any 1700, ja que se'n conserva la volta del portal situada actualment a l'edificació moderna que va substituir l'antiga casa Pairal, és a dir, la casa número 52 del carrer Rafael Casanovas, antic carrer de Baix, com a remembrança d'un peixat
Aquesta antiga casa pairal va quedar plasmada en una pintura que Miquel Carbonell i Selva, la podem trobar al Museu Municipal. La casa tenia, com quasi totes les cases pairals de certa importància, tres cossos. El central, on hi havia l'entrada o potser l'escala. Un cos a l'esquerra i un altre a la dreta, on es repartien el menjador, la cuina, la pastera, el forn, el celler per al servei de la casa, etcètera.
I en el pis hi havia la sala i els dormitoris. En el cos central hi havia un segon pis, que eren les golfes, on segurament hi havia el dormitori del servei i on es conservaven alguns aliments per assecar.
Fins aquí la primera part. Que bé, farem la segona. Continuarà, eh? Allò que en diuen, continuarà, justament. Molt bé. Tenim una pregunta per fer. D'acord. Diu, on es troba situada l'antiga masia de Can Roca? A la plaça de la Creu o a la plaça de la Bàscula?
A veure, us sabríeu dir... Molt fàcil, eh? 936686161. A on es troba ubicada l'antiga masia de Can Roca? Recordem que si mirem la façana i el lateral està tot en xarxes perquè no caiguin les coses. És a la plaça de la Creu? O a la plaça de la Bàscula? O una mica més enllà a la plaça de la Bàscula? Doncs a veure. 936686161. Voleu el Pavarotti i el Carreras aquí cantant? O un dels dos llibres que són molt fàcils de llegir.
Doncs ja ho sabeu. O no voleu res i voleu també endevinar-ho? Doncs també pot ser, eh? Molt bé, perfecte. 936686161. On es troba ubicada la masia de Can Roca? A la plaça de la Creu o a la plaça de la Bàscula? Amb aquesta història que no ha conclòs avui, sinó que seguirem la setmana que ve, com deies, eh? Sí, sí. Molt bé. Deixem les línies obertes per si algú s'anima a trucar.
Perfecte, doncs seguirem. I mentrestant vols fer una mica d'història, no? Sí. Ja vam dir que tot aquest any sortirien cosetes d'aquestes. Cosetes d'aquestes, què vol dir? Del temps de passar de la guerra. Sí. Per recordar aquest any els 50 anys de la mort.
Parlem del gener i febrer de l'any 1939, com a part de la nostra història. Cada any, entre els mesos de gener i febrer, reverdeixen les memòries de la retirada d'aquell exèrcit republicà i més de 500.000 persones d'aquell poble leial que fugia dels llops franquistes que va travessar els Pirineus pel Camins d'Espines sense destí conegut.
Dintre de la contesa revolucionària i guerra civil espanyola de 1936-1939, encapitular Barcelona, tot començava com una espècie de desbandada general, sense saber ningú quina direcció prendre. Però la Bruixa Lunar els guia cap a la frontera francesa sense saber on seria el seu parador,
però hi havia rumors que el govern francès els esperava amb els braços oberts, però foren aparcats en camps com ramats com a bèsties i vigilats per tota classe de guàrdies i soldats. Un testimoni directe, Miguel Grau, ho explica en un article, Memòria viva, memòria viva d'un passado, de com fou al principi del seu passat el trepitjar la terra que l'acollia.
El 9 de febrer de 1939, a les 8 del matí, entrava a França per la frontera de Portbou a Cervera. La seva primera sorpresa fou quan fou aturat per guàrdies i soldats, els registraren tot el cos i li indicaren per senyes la carretera a seguir.
Els seus 25 anys, en aquella època, no temia ni el camí, ni la fam, ni el fred. Ell mateix es donava ànims per a continuar el camí d'espines que dies abans havia començat, anava passant pobles i així va poder arribar a un lloc ben entrada a la nit plena de camps de vinyes.
Es feia un llit amb serments que havien tallat els seus propietaris, i amb la seva manta veia que podia dormir aquella nit i es quedava dormit amb l'estómac buit. Li semblava mentida dormir tota la nit, quan al clarejar el dia el despertaren els soldats senegalèsos i veia que no estaven per punyetes.
I sense respirar es posar la manta a l'esquena i continuar el camí cap al camp de Saint-Cypien, l'aspecte del qual mostrava fam i misèria. Aquell lloc acollia una població humana reclusa de 70.000 persones. El camp estava dividit en camps d'homes majors, camps de dones i nens i camps per tots aquells que volien tornar a l'Espanya franquista.
Totes les parcel·les eren tendres de campanya improvisades. Cada un mirava de fer-se un lloc en aquell quilòmetre arenal, envoltat d'afilats per un costat i el mar per l'altre, en el que, fos ella en mà, estaven els soldats senegalesos i guàrdies de tota classe, custodiant aquella multitud de famolenc perquè no s'escapessin en busca d'una vida millor. Tot era controlat pels militars.
A l'arribar els primers refugiats al camp de Sant Ciprient es van trobar a l'increïble hotel de sorra, sense portes, sense llits i sense teulada. Tingué la sort de trobar-se un grup d'aragonesos molt coneguts. «Anda, Maño, ¿a dónde vas por estas tierras? ¿A dónde vais vosotros?», els contestà.
Després tot fou una rialla quan se li ocorre preguntar on estaven les latrines, els vàters, perquè el cafè, o el que fos, m'havia revuelto a les tripes. Tots es giraren cap al mar mostrant-li platja com a resposta.
L'aigua que tenien era insalubre i salnitrosa, molt apropiada per agafar el tifos, l'acolitis o la pesta. Els que ells en deien aigua potable era la que distribuïen una vegada al dia, que venien un camió a Cuba i, si tenies sort que li toqués, podia escollir una ració equivalent a una cantimplora.
En aquella vida amarga i penosa, ell tenia bona moral i consciència del que allí passava. Es va construir una barraca enfonsant els ciments mig metre a l'arena i un metre d'alt. Sostinguda per uns pals que va trobar, la manta li servia de taulada.
En aquesta situació, havien de combatir contra el hambre, contra la lluvia, el frío, el viento i els esbirros guardianes que ens impedien la llibertat, ejecutant les ordres de l'estiu democràtic.
Cada matí, bevent el que semblava cafè, tenia el seu pensament en el que s'havia quedat a Espanya, que estava en mans dels tigres i tigreses franquistes. També li venia a la memòria el que havia viscut en la derrota i en la retirada de lo que hoy aún tengo muchos recuerdos.
Relatar amb bona memòria el que de veritat va passar en aquell fantasmagòric camp de Sant Sapient és un deber, puesto que mentir seria mentir-me a mí mismo. La seva vida havia girat com una sínia amb els catúfols omplint i buidant amb un ritme rutinari. El temps anava passant i al construir-se les barraques de fusta, les tendes de campanya anaren desapareixent i la vida s'anava organitzant.
L'alimentació i neteja es millorava, però sempre el just per poder viure. El contacte entre els diferents grups de tendència política o social s'anava establint. En aquesta població d'exiliat regnava bona cultura. Allà hi havia advocats, professors, mestres i tota classe d'intel·lectuals. En el mes de juny del 1939, fou traslladat a Sant Siupient, al camp de Bernet d'Ariet,
i a l'esclatar la Segona Guerra Mundial, el traslladaren amb una gran expedició al camp de Setfons, Tarda e Garon. En Bernet, totes les residències que el govern francès preparà als refugiats espanyols eren de clar de lluna i els mateixos plats de fam i misèria que regnaven entre filats.
Mi sufrimiento, como el de los demás exiliados, no se acaba aquí, seguiran els anys en companyia de treballs i l'ocupació pel fascisme alemany de França. Sense seguir més endavant, veieu aquest text que guarda en la seva memòria, text que les generacions presents i futures han de saber.
Cuando vino la derrota, cuando el avance de las hordas francistas lanzaron contra la frontera francesa a medio millón de seres, hombres, mujeres, niños y ancianos que huían de la barbarie, que huían de los bombardeos, que huían del asesinato, de la cárcel y de la muerte, entonces el mundo que hubiera debido correr en socorro de los vencidos, que hubieran debido precipitarse en los brazos,
Cerró sus ojos para no ver cómo se cerraban las puestas de Cerver, Lepertus, Prat de Monlló, Bonmadam, Letús de Carol, al paso de los emigrados, dejando morir a los viejos, los mutilados y los niños bajo la lluvia tenaz, incesante y helada. Eran indiferentes y tuvieron comportamientos egoístas, ciegos y sordos, que no sentían temblar de emoción sus entrañas ante aquel espectáculo indigno.
Esto es lo que pasaba en el país democrático que nos acogía para continuar aquel sufrimiento humano del mes de febrero de 1939. Molt bé. És una mica tallat, però jo vaig estar en un acte d'aquests i el seu fill em va passar una sèrie de punts i em va dir, em va dir, pásalo, perquè era castellà, pásalo, sea tarde o temprano, pero pásalo en este año.
I així ho he fet. I tens una trucada esperant-te de fa una estoneta, eh? Sí, sí. Bon dia, Benora, a qui parlo? Bon dia, bona hora. Oriol i companyia. Hombre, Josep Quesada, Pepe Quesada, què tal, com estàs? Bé, bé, bé. Pepe Quesada. Quesada, Quesada, Quesada. M'he equivocat, eh? Sí, home, sí, jo l'escolto per ràdio. Sí. Molt bé. Escolta, Pepe, pot dir Pepe? O José? Sí, sí, sí, sí. Pepe.
Bé, bé, bé. Molt bé, doncs, a veure, quina pregunta vols, perquè me n'hi he fet una, de moment. On es troba situada l'antiga magia de Can Roca? Sí, jo diria que està al... al... no al carrer de la Cleu, sinó a la plaça de la Creu, sinó a la Bàscula. Et diré a la plaça de la Creu o a la plaça de la Bàscula? La plaça de la Bàscula.
Perquè jo he passat per allà i no he vist ningú a casa que estigui quan... A veure, a veure, a veure. Si tu puges per... Te recordes on estava l'estanga abans d'on està actualment? Sí. Sí, estava... Estava a Can Roc, oi? Sí. No, no, no, però a quina plaça estava abans? A la... A la plaça de...
Hòstia, a tant no em arribo. No, el riu és a la plaça. A la plaça de la Creu. A la plaça de la Creu. És a la...
A l'àmbit que... Sí, però on està situada, Can Roca? Està a la plaça de la... Creu. Ara, justament. Molt bé, plaça de la Creu, vinga. Plaça de la Creu, Pepe. Molt bé. Què és el que vols? Vols el paperotti? De moment, res. Estic en un hospital i com no puc anar a recollir-lo, de moment, res. De moment, diu, ja fa pobra diversos... Des de l'octubre, no és?
Et dono l'exclusiva. Dóna-me exclusiva. Dóna-me el titular, Pepe. Va, que aquest dix que ve no. L'altre... Sí. El dia 12 ja surto d'aquí. Molt bé. Que ja porta això mesos... Tres mesos. Tres mesos. Recuperant-te de la cooperació de cadera, eh? De la caiguda. De la caiguda, sí. Doncs déu-n'hi-do. Bé, bones notícies. Sí, sí. I sé que ens escoltes, eh? Des d'on estàs? Sí, per això, per això. Per tant...
Un passo per davant de la creu i no em quadra abans. Ja està fet, doncs. Molt bé, Pepi, moltes gràcies. Gràcies, Josep. Molt bé, gràcies. Cuida't. Adéu, adéu, adéu. El Josep Quesada, fidel oient també del programa. Avancem. Tenim la pregunta. Ah, sí. Què va passar entre el gener i el febrer de 1939?
Diu, la retirada de l'exèrcit republicà que van travessar els Pirineus o la pau franquista a Catalunya? 9-3-6-6-8-6-1-6-1, si voleu participar i trucar com ha fet el PP. Ens queden 13 minuts de programa, per tant tenim temps encara, per fer una tercera història i el relat curt.
I, doncs, aquí... Tenim el CD, amb Carreras, Domingo i Pavarotti, i aquests dos llibres que són petitets, que són molt fàcils de llegir, que és Quina regadora, de Maria Elmerich, o El petit Nicolàs. No són per nens petits, sinó que tenen aquests noms així, però són molt bonics de llegir i molt fàcils. Mentrestant avancem, si et sembla. Sí, doncs com que avui parlem, hem parlat de Can Roca...
Doncs ho continuaré amb aquest patrimoni rural de les fonts de Molins de Rei, amb la font del bosc d'en Roca, perquè va junt. Molt bé. Diu, entrant per la pista de terra que mena Can Tintoré, a uns 150 metres més endavant, trencant a l'esquerra per un petit camí de carro, on, uns 60 metres després a la banda dreta i 10 metres per damunt del camí, es troba la font del bosc d'en Roca, ombrejada per un roure.
Aquesta font és una construcció formada de pedra i totxos arrebossats. Es tracta d'un moret frontal d'un metre d'alçada per metre i mig d'amplada, el capdamunt del qual hi ha el bloc de ferro per on raja aigua, només en episodis molt plujosos, en aquest moment sí, a sota una pica semicircular de recepció.
Tant de sota del frontal com de la pica en surten dues canonades que van aparar a un petit embassament que abans s'aprofitava per regar uns horts propers.
L'aigua de la font del bosc d'en Roca antigament provenia filtrada i canalitzada des d'una deu situada a uns 500 metres més amunt, a tocar de la pista de terra i el torrent de Can Ribes. Aquesta sugerència d'aigua sortia del solleu del bosc d'en Roca i alhora també alimentava una altra font que era molt a prop, l'anomenada la font del marxant, que estava emplaçada dins una petita caseta en uns terrenys de propietat particular.
La família Roca va fer construir una canonada que des de la font anava al carrer Verdaguer avall i que proveïa d'aigua els grans edificis que posseïen a la vila. A més, també van donar permís per a la instal·lació de dues fonts al voltant de Can Ametller i un pou al carrer Major, on molts veïns anaven a buscar aigua. Aquest pou estava situat a l'entrada esquerra de l'antic local del Semm.
La font de roca rejava bondosament i era molt concorreguda principalment per gent provinent d'altres poblacions, com Cornellà o Sant Feliu, on deien que la seva aigua estava massa carregada de clor. Fins i tot sembla ser que algú, després d'omplir els bidons d'aigua per a tota la setmana, l'havia comercialitzada i aquesta va ser una de les raons per les quals la font va ser clausurada.
D'altra banda, el bosc d'en Roca, on està situada la font, és un turó allargassat que representa molt bé els espais secs i oberts on la llum i l'escalfor del sol arriben fins a terra, amb un tipus de vegetació que s'anomena brolla, amb arbustos que mai no arriben a ser ni gaire densos ni gaire alts.
Com a molt, dos metres. A redons d'alguns pins pinyers hi viuen fosses gremínies, com l'alvellatge o el llistó. Però també altres plantes més acolorides i oloroses, com la ginesta, el romaní, la ruda, la gatosa i l'estepa.
Aquest bosc assolellat també és un hàbitat ideal per una gran quantitat d'insectes, com els grills, les papallones o les abelles, que a partir de la primavera, quan el bosc estenyeix de groc de les ginesteres, inicien la seva activitat polinizadora. I ho acabarem amb un petit poema sobre les fonts.
Sentir a la delícia de les fonts naix en Montsí, regal de les conquestes, i en l'ample quietud dels horitzons, i sentir el repòs de les tempestes. Molt bé, fantàstic. Doncs hem completat aquesta tercera història relacionada amb Molins de Reí. Molins de Reí. Fem la pregunta, si vols.
La família Roca va fer construir una canonada que des de la font dita de Can Roca anava per un carrer de Molins de Rei molt ample i proveïa d'aigua els grans edificis que posseïen a la vila. Per quin carrer anava? Pel carrer Verdaguer o pel carrer Major?
Doncs vinga, voleu respondre 936686161 i encara tenim pendent la pregunta de la història que ens has explicat del 38-39. Era la retirada de l'exèrcit republicà que van travessar els Pirineus o va ser aquest mes de gener i febrer la pau franquista a Catalunya?
D'acord. Són aquestes dues preguntes que podeu resoldre. I tenim el CD i els dos llibres. El CD del Pavarotti, eh? Sí. Pavarotti, Domingo i Carreras. Que si s'obre temps, que crec que sí, doncs podrem escoltar una altra peça, no? Sí. Molt bé. Fantàstic. Doncs avançarem, en tot cas, eh? Sí. Ah, espera't, espera't, que hi ha una trucada, em sembla. Sí? Molt bé. Ara la farem passar i després anirem amb el relat curt. Tens trucada, doncs, Joan? Bon dia, Bruno, aquí parlo...
Hola, Teresa Márquez, bon dia. Hola, Teresa. Bé, i tu? Que et fan mal els peus. Els peus, no, els genolls. Ah, bé, bé. Parlava de la fira, jo, eh? Molt bé. Ah, bé, no, de caminar. Una miqueta. Molt bé, Teresa Márquez, a veure, què és el que vols? Primer m'has de dir una pregunta, una resposta. La que vulguis. La que vulguis.
que passava pel carrer Badaguer. Justament. Molt bé. Perfecte. Molt bé. Què és el que vols, Teresa? Doncs no ho sé. A veure, mira, la música. La música, vale. Un cèdic que està a Carreres, Domingo i Pavarotti, eh? Sí, sí, sí. Molt bé. I un calendari de taula et donaré, també, vale. Molt bé, moltes gràcies. Doncs molt bé, Teresa Marquera, pots venir a buscar avui mateix, si vols, ja. Ah, bueno, no ho deixaré. Divendres. És igual, és igual, és igual. Jo només t'ho dic, eh? Ja, no ho dic.
Moltes gràcies. Doncs molt bé, Teresa. Vinga. Gràcies. Bona setmana. Bona setmana. Bona setmana. Adéu-siau. Adéu-siau. Doncs vinc, ara sí, anem amb el relat curt. Anem amb el relat curt. L'he titulat El silenci un privilegi. Ja sé que m'agrada molt això del silenci. Sí. A l'autobús la senyora parla massa alt amb el seu acompanyant i sent la necessitat de fer acudits incensantment buscant l'atenció dels altres.
Alguns els riuen amb complicitat, d'altres somriuen sense buscar el contacte visual. Després hi ha els primers a qui ja se'ls ha fet pesada. Entre els factors que converteixen la senyora en una cridanera hi deu haver algun soroll interior al qual imposar-se i el factor cultural que deixa els mediterranis entre els més poderosos a l'hora d'espantar el paisatge auditiu.
Per què ha de cridar? Va deixar anar la gairebé sempre imperterta Isabel II a Silvio Berlusconi durant la foto de família del G20 a Londres el 2009. Quina gran pregunta! Allò de l'espai vital s'hauria de referir no només a la distància a la qual té el seu interlocutor, sinó també el volum que l'embolica.
El to també pot ser evasiu. Ho és, sens dubte, quan sent perfectament la conversa que es manté dues taules més enllà. El soroll és vulgar i el silenci un luxe, car i difícil de trobar en aquesta forma de vida accelerada i addictiu. La seva nova obsessió són els auriculars amb l'opció cancel·lació del soroll, una espècie de sensació de buit, un aïllament profund i agradable,
no apte per als del soroll interior. Compte, aquest soroll interior no es tanca i es pot intensificar. Però l'altre, l'exterior, sí que el pot cancel·lar.
Potser són els anys, això de fer-se més gran, però el soroll i els sorollosos resulten cada vegada més difícils de suportar. Necessita la pausa i el silenci. El retir. Aquest és un dels motius pels quals va deixar la ciutat gairebé fa cinc anys, convençuda, però, amb una mica de vertigen. I això s'ha convertit en un autèntic luxe. Anar al soroll dels dies feinyers i tornar al retir de la calma
nou hores després, convertir el quotidià al que estava reservat per les escapades del cap de setmana.
Avui, gairebé tot és soroll. El soroll de les xarxes socials, el dels veïns que s'obliden que a l'altre costat viu gent, el timbre del telèfon que sona a tot volum, el de les motos trucades, què els passa a aquests joves pel cap? El clàxon dels impacients, el record constant del risc en la sirena de les ambulàncies, però també el soroll dels xafardesos.
fer els rumors i dels murmuris. No se sent, però fan molt soroll. El silenci per a ella...
És un privilegi. Molt bé. Reivindicant el silenci, eh? Sí. Que tant t'agrada. Reivindiquem moltes coses. Que després, bé... Que després ja ho veus venir, oi? Ja ho veus venir, efectivament. Sí, sí, sí. Molt bé. Vols que ens queden dos minuts i mig de programa? Doncs mira, podríem posar la cançó, una de les primeres parts de l'OESL Històric, que és Maria. Ah, sí? Sí. També la tenim? Cantada per Carreres, Domingo i Pomerol. Molt bé, a veure.
Maria, Maria, Maria, Maria, Maria, Maria.
I've just met a girl named Maria And suddenly the pain will never be the same
I just kissed a girl named Maria, and suddenly I found a wonderful son can be. Maria, soy clave del meu.
Doncs bé, és una bona manera d'acabar el programa amb aquesta cançó, eh? Molt bé, sí. Joan Vilaseca, moltes gràcies. Molt bé, totalment. I que acabi d'anar bé la setmana. Esperem-ho, em saltaria. Que vagi molt bé, gràcies. Els oients, gràcies per acompanyar-nos. Ara, com us he explicat avui, us deixem amb la repetició del Parlem de Còmics immediatament ara a les 12, i després ja tenim la programació habitual, eh? Ona Rainbow a dos quarts d'una, la una al món interior, la remissió...
I a partir d'aquí la resta de la programació d'aquesta casa fins a l'una de la matinada. Gràcies per acompanyar-nos. Bon dimecres. Fins demà a les 8.