Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Sílvia Artés.
Bon dia, Molins de Rei, i és dijous 8 de gener. Comencem una nova edició del Bon Dia i Bon Hora, un dia on no fa tan fred com ahir. Ara mateix 6 graus a l'exterior de la ràdio, 6 graus de temperatura aproximadament a Molins de Rei. Per tant, sensiblement es nota ja que no fa tant de fred. Per tant, abrigats, però almenys aquest fred glacial que feia ahir a aquesta hora no el fa avui. Avui, un dia en què reprenem...
A nivell general, la normalitat tornen a l'escola avui, als instituts, als diferents centres educatius, l'alumnat del país i, per tant, això sí que marca la tornada al dia a dia, a la quotidianitat del dia a dia. Aquí a l'emissora, encara avui, l'equip del programa format per Roger Toset i jo mateixa, Sílvia Artés.
Un matí on hem de començar fent un repàs dels serveis amb aquestes temperatures més suaus, també al trànsit. Avui ja es notarà aquest retorn a les aules i on repassarem els temes habituals dels serveis. També farem un cop d'ull.
a l'actualitat del dia amb l'agenda i algunes notícies que vam tractar ahir aquí al programa i farem un cop d'ull també a la premsa del dia amb els temes dominants d'aquestes últimes jornades com aquest fred glacial, com està afectant el nostre país però també la resta d'Europa, la situació de Venezuela...
les declaracions que va fer el president nord-americà i diferents temes d'actualitat, com el tall que estan fent els pagesos a aquesta hora a la P7 i a l'AN2 a l'Empordà per protestar per la seva situació, en concret per les retallades i els acords del Mercosur. Aquesta és una de les notícies d'aquesta primera hora per a aquells que circulin per la P7 a la part nord del país. Doncs repàs dels temes del dia, actualitat d'àmbit general a través dels diaris de paper i també de la premsa digital. I a dos quarts de nou,
Parlarem amb el filòsof Oriol Farrés, el coneixereu, perquè és col·laborador d'aquesta casa, des d'aquesta temporada, a l'espai Tòpics, que fem cada... un cop al mes, un col·laborador mensual d'aquesta casa, amb ell parlem de diferents filòsofs, pensament...
i ell avui és el conferenciant a qui ha convidat l'Aula d'Extensió Universitària per fer una xerrada aquesta tarda a la Federació Obrera per parlar de Machiavel i trencar també alguns tòpics que hi ha sobre aquesta figura d'aquest filòsof, pioner del pensament polític i de la filosofia política del Renaixement, va viure entre el segle XV i XVI, Nicolás Machiavel,
serà el tema de la xerrada que farà avui Oriol Ferrés a la Federació Obrera pels associats a l'Aula d'Axtensió Universitària i ens farà 5 cèntims a dos quarts de nou dels temes centrals de la seva intervenció d'avui a la FEDE. Després tindrem l'apunt del dia avui...
amb la molinenca Anna Martínez Mercader, que des de fa anys que viu als Estats Units, a Wisconsin, doncs ell ens fa puntualment tots els dijous el seu apunt del dia, també novetat d'aquesta temporada. Després repassarem la programació de Ràdio Molins de Rei per avui a la tarda, també ja entrem en la normalitat de l'emissora amb els nostres col·laboradors i els seus programes, doncs farem un repàs de les propostes per avui a l'emissora i després també repassarem les propostes televisives,
programes, sèries, pel·lícules que triarem de les que hi ha previstes dins de la programació televisiva d'avui dijous. I tancarem aquesta primera hora amb les propostes teatrals, la recomanació que ens fa el Dani Pasqual cada setmana al programa. Després, la cançó del dia, avui amb el Miquel Bufill...
i la tertúlia dels dijous formada per Manel Cordero, Mercè Charles, Nati Bufill, Josep Vinyets, Núria Rubió i Joan Domènech. De moment, que sapiguem, vindran tots. Esperem que avui no tinguem cap baixa i puguem tenir la tertúlia del dijous en ple.
A partir de les 10, com ja sabeu tots els dijous, preguntes a l'alcalde. L'alcalde Xavi Paz, després d'unes setmanes d'absència, tornarà a ser en directe amb nosaltres. L'alcalde que respondrà a les preguntes dels oients. També parlarem d'alguns temes d'actualitat. Repassarem els temes d'aquest final de 2025 i principis del 2026 amb l'alcalde Xavi Paz, que el tindrem aquí. Ja sabeu que podeu trucar
el programa per parlar amb ell en directe, el 936-868-6161, o també enviar una nota de veu o text, si voleu, o nota de veu al WhatsApp del programa, el 691-438-847. Podeu fer-ho ja, si voleu, us recollireu, us apuntarem, si voleu trucar-nos per telèfon o si ens envieu les notes de veu, ja les tindrem
preparades per plantejar-li a l'alcalde les qüestions que creieu oportunes. WhatsApp del programa 691-438-847 o ja sabeu el 93-668-6161 per poder parlar amb l'alcalde Chavipat. Ens acompanyarà a partir de les 10 i 10 aproximadament i fins les 11. Després, a les 11 parlarem amb el periodista Roger Castillo, director de la revista El Llas, per parlar amb
de l'últim número, de l'última edició de la revista, ja fa uns dies que el podeu adquirir o l'heu rebut a casa si sou subscriptors, parlant com a eix central, com a tema central d'aquest número, dels projectes solidaris que hi ha a la vila, amb mirada inclusiva, parlant d'entitats i de persones que treballen per millorar la vida dels altres, a més d'aquest eix central de la revista, també amb els temes que han estat notícia, temes d'actualitat a la vila de les últimes setmanes.
en aquest últim número de la revista Allà. Doncs parlarem amb el Roger Castillo d'aquesta qüestió. Després de dos quarts de dotze, recuperem l'espai d'astrologia que fèiem a finals de desembre amb la Meritxell Díaz, per parlar dels Capricorns, justament...
Els Capricorns són les persones nascudes entre el 22 de desembre i el 20 de gener, el signe del zodiac. Per tant, vigent ara mateix, els Capricorns que no ho hagin sentit a aquest espai d'astrologia, aprofiteu per recuperar aquest espai que vam fer amb la Meritxell Díaz just als últims dies de desembre per parlar dels Capricorns.
I tancarem el programa amb el Josep Ferrer i la maleta a la mà, aquest espai que fem amb el Josep des de fa ja temps. Avui parlarem de la vall del Musella, una regió que ja és situada al nord-est de França i que limita també amb Alemanya i Luxemburg, una vall que té com a protagonista o com a aix central el riu Musella, d'aquí el nom de la vall. Doncs el Josep Ferrer ens parlarà d'aquesta vall, un lloc idíl·lic, bucòlic, ens explicarà l'interès i l'encant que té
a aquesta zona. I amb aquesta visita que farem amb el Josep Ferrer a la Vall del Museu, la tancarem al Bon Dia Bon Hora d'avui dijous, 8 de gener. Avui tampoc podem tenir l'informatiu Molins de Real Dia per motius evidents. Demà sí, ja serem l'equip complet del programa i podrem dur a terme aquest informatiu amb els temes destacats del dia i també...
els que haguem pogut recuperar de la setmana, una setmana on, ja sabeu, amb poca agenda, poca activitat, coegen els temes de Nadal i aquest cap de setmana hi ha algunes propostes, però poca activitat. Suposem que a partir de la setmana que ve es reactivarà l'activitat. En tot cas, aquests són els continguts que tenim des d'ara i fins a les 12.
I comencem com sempre amb la informació de servei. En primer lloc el temps, com dèiem, temperatura molt més suau a aquesta hora. Ara mateix 6 graus de temperatura a Molins de Rei. El Jordi Miralles ens explica com ha d'anar el dia d'avui i les properes jornades. Bon dia, Jordi. Hola, Sílvia, bon dia. Avui ens devem en fred per un fred més normal per l'època de l'any. Temperatures que es normalitzen i avui hi ha màximes que després de força dies de no fer-ho sobrepassaran els 10 graus. De fet, avui esperem màximes de 13-14 graus al centre del dia a Molins de Rei.
Un dia que serà ara aquest matí amb alguns núvols poc importants, però a mesura que vagi avançant al matí es notarà el vent de ponent, un vent de ponent que amb el pas d'aleshores serà cada vegada més fort i és el responsable que estiguin pujant les temperatures. De cara a demà es mantindran aquestes ventades de ponent, per tant deixem enrere ja el fred i ara el que toca parlar és de vent, un vent que serà avui i sobretot demà bastant fort aquí a Molins darrer. Ens portarà alguns núvols però sense cap mena de conseqüència.
I de cara ja al cap de setmana, les temperatures altra vegada tornaran a baixar lleugerament. Tornarà a fer fred, però res a veure amb les baixes temperatures de les últimes cinc jornades.
Gràcies, Jordi. Avui tampoc tenim cap oferta del Servei d'Orientació Laboral. De moment no tenim les ofertes. El que sí que hem de recordar és la defunció de la senyora Teresa Rillo García. Tenia 86 anys, vivia al carrer Bardeguer...
I l'acte de comiat és avui, avui dijous, a dos quarts de dotze del migdia al Tenatori. Ha mort la senyora Teresa Rillo García, de 86 anys. El comiat és a dos quarts de dotze al Tenatori. I el que sí que podem fer ara és anar fins al RAC per saber la situació del trànsit a aquesta hora. Bon dia.
Bon dia, doncs. A hores d'ara ja es veuen afectades a la causa d'aquestes protestes de la pagesia arreu del territori català. L'AP7, sobretot, a l'altura de Punt 2, que deixa amb 7 quilòmetres de cues. També a la mateixa via, el tram de Balscarat, 3 quilòmetres d'afectacions amb diversos desviaments a la sortida 40. També a l'AP7, cap a Figueres, 5 quilòmetres de retencions en sentit sud, amb un desviament a la sortida 28. I també a la Nacional 2, a l'altura de Borrassà, provocant retencions de fins a 8 quilòmetres. Pel que fa a la resta de la xarxa viària,
Destaquem el Llobregat. Hi ha retencions a la B23 a l'altura de Molins de Rei en direcció a Barcelona a causa de l'accident de fa una estona que obliga a tallar un carril. Recordem tot això en direcció a la capital catalana. Això seria tot des del RAC. Molt bon dia.
Bon dia, gràcies al Ferran de la Niga del RAC per la informació del trànsit. Com us dèiem, no tenim l'oferta laboral. De moment, la defunció de la senyora Teresa Rillo García, que l'acte de comiat és avui a dos quarts de dotze del migdia alternatori i haurem d'acabar amb la farmàcia de guàrdia. En principi, pel que fa al transport públic, hi ha normalitat.
A aquesta hora, a l'àrea de Barcelona, i la farmàcia de Guàrdia, avui dijous, és la farmàcia Oriol, que està al carrer Santiago-Rosinyol, 8-10. Passant 12 minuts, pràcticament ja, de les 8.
Doncs fem un repàs de la informació local. Comencem parlant del servei de pernoctació de la Creu Roja, com és habitual en casos d'onada de fred, almenys fins ahir. Avui, com dèiem, temperatura més suau, però al cap de setmana torna a venir fred. És un servei que la Creu Roja té activat durant tot l'any, però que ara especialment està especialment alerta per poder atendre persones que necessitin aquest servei de pernoctació. S'adreça a persones...
sense llarg, com dèiem, especialment actiu aquests dies amb aquestes temperatures tan baixes que hi ha hagut. El servei està situat a l'edifici Josep Maria Sales, té quatre llits, té dutxes, també servei de bogaderia i es dona l'esmorzar i el sopar a les persones que hi ha allotjades. Una acollida, els usuaris tenen una acollida, però és temporal, no és en cap cas una acollida definitiva, sinó és acollida temporal.
Els usuaris són detectats i derivats pels serveis socials de l'Ajuntament i ara mateix, des de l'inici de les vacances de Nadal, hi ha dues persones que estan fent servir aquest servei de pernoctació de la Creu Roja, que com dèiem està ubicat a l'edifici Josep Maria Sales. Eduard Vides és el coordinador de la Creu Roja del Baix Llobregat Centre i ens ha explicat com funciona aquest servei.
Ara estem una mica més proactius, receptius, i també amb protecció civil i serveis socials, mitjançant una derivació, en cas que es doni la circumstància,
Es deriva la persona i nosaltres fem aquest acompanyament, acompanyem la persona i l'allotgem durant els dies que s'acordin. En principi són 3-4 dies, però també és prorrogable, tot això es va valorant, això acaba passant els dies, però és veritat que en aquestes circumstàncies més especials, com és aquesta onada de fred que estem passant, la continuïtat està garantida.
Doncs segons la Creu Roja, ara mateix a Molins Arrer hi ha entre 10 i 15 persones sense sostre que adormen al carrer. Hi ha més i més de la meitat, ens deien, han passat per aquest servei de pernoctació de la Creu Roja. Ara mateix dues persones usuàries d'aquest servei, que està a l'edifici Josep Maria Sales, té quatre llits en total, la meitat ara...
amb aquest servei de dutxa, de bogaderia i també amb esmorzar i sopar per a aquestes persones sense llar que són les usuàries d'aquest servei de pernoctació. I també ahir parlàvem amb el SEM perquè la secció de senderisme fa una sortida el diumenge al Garraf, faran una caminada en concret des del poble de Garraf fins a Sitges.
Seran uns 14, gairebé 14 quilòmetres de nivell fàcil. A través del GR 92 recorreran part de la façana litoral i passaran per diferents pedreres, masies, una ermita i un mirador. S'aturaran a fer dirada a Carmanyola abans d'arribar a la cimentera de Vallcárca, dins el massís del Garraf, i després tornaran cap a casa, cap a Molins de Rei. Jesús Jiménez, membre de la secció de senderisme del CEM, destaca que és una sortida per un parc natural, però que té elements que no són propis d'un espai natural protegit.
que és un parc natural que agafa Garraf i el parc de Olèrdua, està en un món de contradiccions. Perquè tot i ser un parc natural, de tot sabem que hi ha multitud de pedreres, urbanitzacions, dies de comunicació, xarxes elèctriques, antenes, etcètera, etcètera. O sigui que entrem, veiem aquesta explotació del medi natural que els homes necessitem fer
i a vegades potser per l'excessió. Doncs era el Jesús Jiménez del SEM que ens parlava d'aquesta sortida, d'aquesta zona del Parc Natural del Garraf, la sortida és diumenge i van amb autocars, surten des de la plaça dels Països Catalans i les inscripcions estan obertes al local del SEM a les tardes, de forma presencial, encara avui i demà divendres a dos quarts de set a dos quarts de nou.
I també tenim les dades a l'atur registrat a desembre, 31 de desembre del 25. Són les dades que cada mes ens fa arribar l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat, del Consell Comarcal del Baix Llobregat. A Molins de Rei la xifra d'aturs continua situant-se al 6,5%. Són 910 persones a l'atur.
aturades a la vila i, com és habitual, també és una xifra que està per sota de la comarca, un punt per sota. Al Baix Llobregat la xifra d'atur és del 7,5% i a Catalunya del 8%. Per tant, aquí al municipi una mica per sota del que és l'atur general. 6,5% d'aturats, 910 persones a la vila sense feines. És l'atur registrat, vol dir les persones que estan inscrites apuntades al Servei d'Ocupació de Catalunya.
Passen pràcticament ja dos minuts, un quart de nou. Anem a fer un repàs de l'agenda d'activitats. Com us dèiem, una agenda una mica minça ja, ara a final de setmana. Tenim aquesta conferència que hi ha avui a dos quarts de set de la tarda pels membres de l'Aula d'Extensió Universitària, per les persones associades. Es parlarà de Maquiavel i ho farà el filòsof Oriol Ferrés. D'aquí uns minuts el tindrem al programa perquè ens detalli una mica el context i el contingut general de la seva conferència d'avui.
I també aquest cap de setmana es fan les dues últimes funcions dels Pastorets, de Frederic Soler Pitarra, amb música del mestre Blanc, dissabte i diumenge a les 6 de la tarda, com sempre, a la Penny. I les entrades anticipades i numerades les podeu comprar al web Entràpolis. Últimes representacions d'aquesta temporada dels Pastorets, aquest cap de setmana a la Penny.
perdoneu, i el Gran Pessebre amb detalls de Collserola, que també podeu visitar a la parròquia, a l'església. Aquest encara queden dies, perquè fins a la Candelera, que és quan marca la tradició, estarà instal·lat aquest pessebre que han fet i que fan cada any.
El Josep Pinyat i la Cesca Fernández reproduint l'entorn natural de la vila i algunes de les seves masies. En aquest cas, ja us anem dient, tres masies del nostre entorn. L'horari de visita és de 9 a 12 i de 5 a 8 del vespre a la parròquia. El Foment també fa proposta. Demà, demà divendres, a les 9 del vespre, Moren Tiempos de Like, Miqui Legendario i Ivan Lira amb aquest espectacle dins del Molins Night Cabaret en clau d'humor.
demà a les 9. El dissabte, concert tribut a Estopa, a les 8 del vespre, amb el grup Estopaus, i diumenge a les 6 de la tarda, i a ball, també un clàssic del Foment, amb l'Experis, que amenitzarà aquest ball de diumenge a partir de les 6 de la tarda. També la sortida de senderisme del SEM, que ja us hem dit que es fa a la zona del Garraf, entre Garraf i Sitges, i que podeu fer les inscripcions encara avui i demà.
I l'agenda d'activitats a la vila, com dèiem, ja la tenim acabada. A partir de la setmana que ve hi haurà més propostes. També tindrem cinema i propostes del foment i diverses propostes que aniran venint, però de moment aquestes són les propostes que hi ha per aquest cap de setmana.
Passen 19 minuts a les 8 del matí, el que hem de fer és mirar el que diuen avui els diaris, els diaris de paper, fem un repàs amb calma d'aquests diaris i després, per internet, els que són digitals, que sempre treuen alguna informació més recent o més d'última hora, amb el company Roset Oset. Bon dia, Roger, i endavant.
Bon dia, Sílvia. Comencem amb el periòdico de Catalunya, que parla de l'amenaça per gruant l'Àndia, que posa en risc l'OTAN. Els Estats Units es reuniran amb Dinamarca, però insisteixen en l'anecció de l'illa. França-Alemanya i altres aliats preparen un pla davant l'assetjament de Trump.
L'exèrcit nord-americà intercepta dos petroliers vinculats a Venezuela... i Trump pretén controlar indefinidament el petroli del país sud-americà. En fotografia de portada, on s'hi veu la Torre Eiffel amb tota la terra nevat i gent esquiant, França i els Països Baixos congelats, les nevades que fuetegen al centre del continent obliguen a cancel·lar centenars de vols després d'haver paralitzat París i Amsterdam. Les baixes penes a Espanya trauen les màfies internacionals de la marihuana...
I parlem de Sánchez, que pacta avui amb Junqueras 5.000 milions més per Catalunya. El govern crea un ens per governar els aeroports catalans, inclòs també el Prat, i fan un balanç del 2025. Els pantans de Catalunya marquen rècord de més aigua en 25 anys. I del torneig que es va celebrar ahir a l'Aràbia, el Barça atropella l'Atlètic per 5 a 0 i es classifica per la final de la Supercopa. També parlem d'un fòssil que aclareix l'origen comú de sàpients, neandertals i de sis ubans.
A La Vanguardia també parlen, òbviament, i en parlaran durant dies, dels Estats Units que reclamen el control indefinit del petroli de Venezuela. Caracas té milions de barrils de cru en vaixells de càrrega i en dipòsits. Washington aborda un vaixell de bandera russa i Moscou parla de pirateria. Alemanya, França i altres països debaten represàlies per l'amenaça a Granlàndia. Com l'extremisme a Stephen Miller s'ha convertit en una figura influent, és un dels articles també importants,
d'aquest reportatge que parla d'aquest nou ordre internacional. També parlen d'un error que obliga a tallar dues línies de rodalies i treball vol que el salari mínim pugi als 1.221 euros i que no tributi a l'IRPF. Parlen també de neu i vent, el temporal deixa a terra milers de vols a Europa i el Barça, que no dóna opció a l'Atlètic amb aquest 5 a 0 i jugarà a la final. També entrevisten a Ritz Arlinglater, cineasta que dirigeix Nubelbach. La majoria de les pel·lícules actuals, diu, són una porqueria.
I a Espanya, les grans ciutats superen el límit de pol·lució. Al diari Ara, xoc Estats Units-Rússia per un petrolier amb carregament venezolà. Moscou reclama el vaixell i la Casa Blanca el confisca en una sala alta mar contra la flota Fantasma. Rubi avisa que la setmana que ve parlarà amb Dinamarca sobre el cas de Groenlàndia. En fotografia de portada, si sense llar han mort al carrer en cinc setmanes...
L'entrevisten a un, no vull anar al poliesportiu perquè em robaran el poc que tinc, diu. En plena onada de fred, Arrels va denunciar ahir la mort d'un sensellar dimarts a Barcelona amb el que va morir a Badalona. El mateix dia ja són sis les persones sense sostre mortes en cinc setmanes. Les temperatures actuals agreugen la situació. Esquerra garanteix l'ordinalitat en el nou finançament. Junts avisa que si no hi ha concert rebutjarà l'acord i el Barça col·leja l'Atlètic i es planta la final. El rival sortirà del duel d'avui.
entre el Real Madrid i l'Atlètic de Madrid. I, per últim, el que farem és repassar la portada del diari El Punt Avui, que parla de la salut de ferro. Catalunya ha consolidat un sector químico-farmacèutic molt potent amb l'empresa Grífols com a estandard.
El líder d'Esquerra preveu tancar avui a la Moncloa amb Pedro Sánchez l'acord pel finançament singular de 5.000 milions. Hi ha cròniques de Daniel Postico, el llegat viu de Pau Casals al Regne Unit i de Xavier Castellón, que fa que una melodia soni cubana, diu. A l'esportiu, el Barça esclafa l'Atlètic i jugarà diumenge a la final de la Supercopa. El 4-0 en el 38 noqueja l'impotent equip basc en el primer temps, finalment amb aquest 5-0. Entrevista en Erika Dunert, vídua de Jaume Casajoana,
que és com participa de l'avui. El meu marit diu no va renyir mai en Pujol, però es va apartar del partit. I avui a l'Observatori Municipal visiten la població de Cornellà amb entrevistes a l'alcalde Antonio Belmont i a la cap de l'oposició, Raquel Albiol. Doncs, quan falten sis minuts per arribar a dos quarts de nou, el que farem ara és mirar el que diuen els diaris digitals.
Comencem pel Nacional.cat, que parla d'una dona que ha mort tirotejada pels agents anti-immigració de Trump a Minneapolis, on la policia va matar George Floyd. Agents andalais deien marxeu d'una puta vegada, denuncia l'alcalde d'una ciutat en ple desplegament massiu d'agents federals. És un vídeo que ja es pot veure a totes les televisions, una dona de 37 anys.
Ha estat assassinada aquest dimecres després de ser tirotejada pels agents del Servei d'Inmigració i Control de Duanes, AIS, durant una batuda migratòria a Mineàpolis. Els fets han tingut lloc en el marc d'un ampli desplegament federal contra la immigració ordenat per l'administració Trump, que en els darrers dies ha intensificat les batudes a l'estat de Minnesota. La dona era una observadora civil que participava en iniciatives comunitàries per vigilar l'actuació dels agents federals durant els operatius migratoris.
La seqüència del tiroteig, segons informacions de mitjans locals, a d'on era observadora, això que estàvem explicant, diversos vídeos difusos a les xarxes mostren la víctima al volant d'un cotxe que bloquejava el pas dels vehicles d'Aïs, quan un agent s'ha acostat al vehicle amb la finestra baixada.
i ha intentat obrir la porta. El cotxe ha fet marxa enrere i després ha avançat. En aquell moment, un altre agent situat davant del vehicle ha disparat tres vegades contra la conductora. El cotxe ha avançat uns metres, més abans d'estavellar-se contra altres vehicles estacionats. Testimonis han explicat que la dona ha estat treta del vehicle i que els serveis d'emergència li han practicat maniobres de reanimació cardiopulmonar abans de traslladar-la, finalment, a mort de conseqüència d'aquests trets. I a partir d'aquí també hi ha hagut protestes
en aquesta població i fins i tot l'alcalde ha sortit a fer comentaris explicant aquest assassinat que de moment comenta que la policia va actuar en defensa pròpia. Seguim amb més informacions. Nació Economia i llegim, una notícia que també podem llegir en molts dels diaris en paper, que el govern espanyol vol apujar el salari mínim un 3,1% el 2026 seguint sense la tributació a l'IRPF.
El govern espanyol vol pujar aquest salari mínim fins als 1.221 euros mensuals en 14 pagues, 17.094 euros bruts anuals sense que atributi a l'IRPF. Ho ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquim Pérez Rey, després de reunir-se amb els agents socials a primera hora d'aquest dimecres.
D'aquesta manera, l'executiu fa cas de les recomanacions del comitè d'experts que ha assessorat el Ministeri de Treball i que aposta per aquesta opció o per l'alternativa d'incrementar el salari mínim un 4,6%, 56 euros mensuals més, fins als 1.240 euros mensuals amb 14 pagues.
si s'opta perquè passi a tributar a l'IRP. Aquesta notícia, a diferents diaris digitals, en aquest cas hem triat el Nació Digital. A 3CAT hi llegim una notícia que ahir coneixíem. Mort un streamer a Vilanova i la Geltrú que cobrava atenció. Cobrava per trucar-se i veure petició de seguidors. Els Mossos investiguen els fets per determinar si es pot perseguir penalment alguna de les persones que seguien la transmissió en directe.
La mort d'un home a Vilanova i la Geltrú, mentre participava en un repte en directe per internet amb drogues i alcohol, a canvi de diners, ha tornat a avivar el debat sobre el risc d'aquestes pràctiques i quina responsabilitat penal poden tenir les persones que el seguien i pagaven perquè s'exposés.
Els Mossos han obert aquesta investigació per aclarir els fets que van passar la matinada del 30 al 31 de desembre. Segons fons policials, es va trobar la víctima, Sergio Jiménez, de 37 anys, mort al pis on vivia. Se'l coneixia com Sancho. L'autopsia determinarà la causa de la mort. Segons va avançar el periòdic a l'habitació, hi havia una ampolla de whisky gairebé buida, dues llaunes de begudes energètiques i cocaïna. L'ordinador estava encès i seguia rebent missatges de persones connectades que li demanaven que continués bevent perquè li havien pagat l'ampolla.
Ho ha explicat a Trescat Info, Jesús Panyos, amic de la víctima. El seu pare va entrar a l'habitació perquè la família li va trucar quan van veure que el Sergio no reaccionava en les videoconnexions que feia la víctima. La família diu que hi va tenir influència. Simón Pérez, un antic professor de finances, que es va popularitzar el 2017 arran d'un vídeo en què sortia drogat parlant d'hipoteques. Coneixereu aquest vídeo.
perquè va sortir amb la seva companya parlant d'hipoteques i anaven clarament afectats i després va dir que això li havia arruïnat la vida. Llegim a BTV que decau l'obligatorietat de la mascareta, Salut retira l'obligatorietat de la mascareta als centres sanitaris i residències,
El govern recomana seguir usant-la si es tenen símptomes de grip, sobretot si es té contacte amb persones vulnerables. L'anunci l'ha fet el portaveu del govern, Silvia Paneque, en roda de premsa després del primer Consell Executiu del 2026. Malgrat tot, Paneque ha remarcat que se segueix recomanant l'ús de la mascareta en aquelles persones que tinguin símptomes de grip i que estiguin en l'àmbit sanitari o sociosanitari, especialment quan tenen contacte amb persones vulnerables.
Llegim al Tot Barcelona la pífia monumental de TMB amb el partit del Barça a la Supercopa. L'empresa de transport metropolità publicava a la xarxa X que a la semifinal amb l'Atlètic Club es jugava a l'Spotify Camp Nou. Transports metropolitans de Barcelona va fer una pífia monumental amb el partit de la Supercopa que jugava justament ahir al Barcelona Atlètic Club.
Erròniament, l'empresa metropolitana de transport publicava a la xarxa X que el partit se celebrava a l'Spotify Camp Nou. El tuit que ja va ser esborrat per tema deia que demà a les 8, o en aquest cas ahir, es disputava el partit entre el Barça i l'Atlètic Club.
i explicava tota la sèrie de transports i línies afectades per aquest partit. En va fer mofa molta gent, perquè bàsicament el partit se jugava a l'Aràbia Saudida i els transports dels que feia referència a TMB, evidentment, eren els de bus i metro de Barcelona.
Son dos quarts de nou.
L'Aula d'Axtensió Universitària fa novament avui una conferència a la Federació Obrera. El tema d'avui, o el títol d'aquesta conferència, és Llums i ombres de Maquiavel. Ja en parlarà el filòsof Oriol Ferrés. El coneixereu molts de vosaltres. És col·laborador d'aquesta casa. I el tenim uns minutets al telèfon perquè ens faci cinc cèntims d'aquesta xerrada que farà avui, aquesta conferència que farà avui a l'Aula d'Axtensió Universitària. Oriol Ferrés, bon dia.
Bé, doncs, si et sembla, situem breument abans que ens expliquis, ens facis cinc cèntims de la xerrada per on anirà. Situem breument la figura de Maquiavel.
Mira, Maquiavel és un autor que escriu sobretot ja cap al segle XVI, és a dir, ell sabem que cap a l'any 1513 a Florència ja està escrivint aquesta obra que potser molts de nosaltres ja coneixem, que és El príncep, i per tant podem dir que és un autor renaixentista...
Italià, ho podem dir en el sentit que estava a Florència, tot i que en aquell moment l'estat italian no existia, sinó que allà hi havia diferents regnes, repúbliques i ciutats. I Maquiavel és un autor que d'alguna manera es troba a mig camí de l'edat medieval i de l'edat moderna. Per tant, és una figura de transició i això el fa molt interessant.
Doncs avui, pel que hem vist, ni que sigui amb el subtítol d'aquesta xerrada, tu sembla que vols trencar alguns tòpics que hi ha al voltant de Maquiavel, perquè potser molts de nosaltres la primera frase que ens ve al cap, igual m'equivoco, Oriol, és la fi justífica als mitjans, però no sé ben bé si és de Maquiavel, aquesta frase així maquiavèlica, perquè també se li atribueix, com és negatiu a vegades, parlar de Maquiavel, una actuació maquiavèlica. Tu vols trencar una mica tots aquests tòpics avui?
Sí, exacte. A mi em fa molta gràcia això, perquè amb l'Oriol fem aquesta secció de diutípics i tòpics, però de maquiavèl també n'hi ha molts de tòpics, no? I aquest que tu has dit, no?, que ser maquiavèlic, que és una paraula que fem servir avui dia i que la devem, evidentment, a ell, implica ser malvat, ser pèrfit, tenir duplicitats i tretes i com una astúcia una miqueta maligna...
I, per tant, aquesta idea maquiavèlica és un tòpic sobre Maquiavel i és un tòpic sobre la política que, d'alguna manera, el fet de poder entrar a parlar-ne durant una hora i una miqueta més a Molins de Rei, avui a la Federació Obrera, doncs podrem veure fins a quin punt aquest tòpic s'aguanta i resisteix l'anàlisi o no. Per tant, veurem d'alguna manera les llums, perquè Maquiavel en devia tenir alguna també de llum, i també les ombres de Maquiavel, que tenen a veure...
Amb això que deies tu del fi justifica els mitjans, que ja avanço, faig una mica spoiler, aquesta frase, encara que a nosaltres ens assoni de Marquia Bell, Marquia Bell no la va escriure mai. Per tant, aquí també hi ha hagut d'alguna manera la construcció d'un pensament interessat a partir de dir que havia dit aquesta frase, quan en realitat no la trobem escrita en cap de les seves obres.
Ja, també se'l considera, perquè ell era també filòsof, era diplomàtic també, i amb el seu pensament o amb la seva obra se'l considera una mica el pare de les ciències polítiques o la ciència política d'avui en dia o la filosofia política, Oriol?
Sí, això és un altre tòpic, de fet, no?, perquè si algú ha estudiat història del pensament polític, ja sigui en carreres com ciències polítiques o també en filosofia, Maquiavel surt en els capítols de la fundació de la ciència política moderna o dels primers que analitzen l'estat modern. I això també ho analitzarem, intentarem veure fins a quin punt això es podria afirmar, però fins a quin punt això tampoc s'acaba de sostenir del tot.
Llavors, això ho fa interessant, perquè, clar, fins a quin punt Maquiavel realment era un filòsof? També ens ho podem preguntar, això. Maquiavel, en veritat, era un home d'acció, perquè va treballar a la República de Florència, com a diplomàtic, com a secretari de la segona cancelleria. Per tant, per dir-ho d'una manera analògica, seria com una espècie d'alt funcionari, que es dedicava a fer missions a l'estranger i es dedicava també a ordenar una milícia ciutadana. Va fer també aquest projecte.
I és perquè es veu, es troba en un retir forçós, surt de la política activa, diguéssim, i llavors confinat en l'albergatxo, que és a la vora de Florència, es va quedar a Sant Caixano, a Sant Andrea Impercusina, en una mena d'alberg que tenia la família, en una mena de caseta, i allà queda confinat i allà es posa a escriure les seves obres.
I d'alguna manera, home, un filòsof, segurament ara compta com a filòsof Maquiavel, com a filòsof polític, però a la seva època ell el que volia era escriure per intentar orientar com els que en aquell moment eren els líders de l'època havien de dueter-me el que ell anomenava l'arte de l'estat, o l'art de l'estat. Això també és interessant perquè el que en aquella època s'anomenava estat tampoc necessàriament és el mateix que avui dia anomenem estat.
Per tant, les coses són aparentment molt fàcils en Maquiavel, però si rasques una mica surt un pensament més complex i més interessant. I potser innovador en el seu moment, no? O visionari o una visió més moderna del moment, pel que dius o no?
Bueno, aquest és el tema. És una figura de transició, perquè sí que és veritat que vol trencar la tradició del seu moment, i això sobretot implica aquesta filosofia política medieval, que depenia molt de la religió i depenia molt de les virtuts clàssiques, i Maquiavel amb això és molt crític, però per voler innovar, curiosament, Maquiavel a vegades posa el retrovisor i rellegeix els clàssics. Per tant, això és interessant. Maquiavel malvat o Maquiavel humanista, també?
També podríem afirmar que hi ha un Maquiavel humanista. I d'altra banda, Maquiavel maquiavèlic o Maquiavel republicà, perquè Maquiavel va treballar per una república i té una obra no tan coneguda com el Príncep, però més llarga, que són els discursos sobre la primera dècada de Titus Liby, on Maquiavel allà hi fa una encesa defensa del republicanisme.
Per tant, sí, és una figura molt interessant, perquè amb algunes coses ens està anunciant la modernitat, però amb altres coses també és molt clàssic i molt humanista.
Oriol, amb aquesta conferència participes en el cicle que fan des de l'aula d'extensió universitària, cada dues setmanes aproximadament amb una persona conferenciant diferent, amb temes molt diversos. No sé si hi has tingut abans vincle o alguna altra participació amb l'aula, que n'hi ha aquí Molins Arrell, però n'hi ha pertot arreu del territori, aquestes aules d'extensió universitària per gent gran que té ganes de continuar seguint temes de fons.
A mi em fa moltíssima il·lusió poder participar a l'aula d'extensió universitària d'aquí de Molins de Rei, perquè sí que he participat en algunes altres, com per exemple algunes de Barcelona, també a Sabarell, a Sant Quirza, a diferents llocs. Però en canvi mai ho havia pogut fer en el lloc on visc, que és aquí a Molins de Rei. Per tant, quan m'ho van dir, vaig estar molt content i vam quedar que sí que parlaríem de Maquiavel, que ja de fet jo ja n'havia fet alguna xerrada també de Maquiavel en alguna aula d'extensió universitària,
i és un autor sobre el qual tinc algunes coses escrites i, evidentment, també l'ensenyo a la universitat. Molt bé. Molt bé, doncs esperem que vagi molt bé, que el públic assistent gaudeixi d'aquesta conferència. Avui, a dos quarts de set de la tarda, a la Federació Obrera. Oriol Ferrés, moltes gràcies i bon dia. Moltíssimes gràcies i bon dia, igualment. Adeu. Adeu, adeu, bon dia. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra.
El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
Cairós, amb Dolors Prieto i Joan Dionís. Cada dijous a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Salut a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut. Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, com passió! Mira, és molt senzill. A través del web Entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat. Miserables! Allà ens veurem. Ai...
Vaig a rediscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros i cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla.
A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem. Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Falten quatre minuts per arribar a tres quarts de nou. El que fem ara és escoltar l'Apunt del Dia, aquest espai d'opinió que tenim diari. Avui dijous amb l'Anna Martínez Mercader, que fa anys que viu als Estats Units, la molinenca que viu, en aquest cas, a Wisconsin. T'escoltem, Anna. Bon dia. Bon dia i bona hora. I bona anya a tothom. Espero que tothom hagi passat unes bones festes. I parlant de festes, aquesta setmana us vull parlar d'algunes diferències que hi ha quan celebres el Nadal als Estats Units.
Com a tot arreu, les festes de Nadal en aquest país són una combinació de tradicions religioses, com ho són les misses i el naixement, però també religions seculars, com l'arbre de Nadal i para Noel, o santa, com li diuen aquí.
Una de les primeres coses a tenir en compte és que el Nadal no és l'única celebració que passa al desembre. Hanukkah i Kwanzaa també se celebren durant aquestes dates, així que la gent es desitja bones festes en comptes de desitjar-se bon Nadal. Provo que això és molt respectuós, ja que hi ha moltíssima gent que no celebra el Nadal. Com que jo sí que celebro el Nadal, us parlaré d'algunes de les tradicions americanes que he pogut experimentar durant aquests últims anys.
La primera és fer galetes de Nadal. Tant se vol que siguis en cuinetes o no, tothom fa algun tipus de galeta a casa i el que és més divertit és que es fan intercanvis de galetes entre veïns, amics i fins i tot companys de feina. A la meva escola és típic fer un intercanvi de galetes anual on qui vulgui participar porta una safata de galetes per compartir i al final del dia te'n tornes a casa amb la safata plena de galetes que altres han fet.
Un any va haver-hi unes 30 varietats de galetes. Una altra tradició és menjar gall dindi o pernil al dia Venedor. I també beure eggnog. Eggnog és ponx d'ou, una beguda dolça feta amb llet, nata, sucre, ous i espècies com la nou moscada i la canyella. La gent afegeix eggnog al cafè o fins i tot a begudes alcohòliques com el rom i el brandy.
L'última tradició de la qual us vull parlar és del Pare Noel com a responsable de portar regals als dents. Tot i ser una festa religiosa, molt poca gent coneix els Reis Mags d'Orient. Així que tots els regals aquí surten al matí del dia de Nadal. Una de les coses que em va sobtar molt, i potser és perquè jo vaig créixer amb la matxa dels Reis Mags, és que aquí la gent diferencia entre regals que Santa ha portat i regals que la família ha comprat.
Jo, tots els regals que vaig rebre quan era petita van ser dels Reis d'Orient. De fet, hi ha un gran debat social entorn a aquest tema, i és que es proposa deixar que Santa porti els regals més petits i que les famílies s'encarreguin dels més grans. D'aquesta manera, cap nen ha de patir amb la imatge pròpia negativa de no ser bon nen per Santa.
Espero que tingueu una bona setmana i fins aviat. Gràcies a l'Anna Martínez Mercader des dels Estats Units amb aquestes tradicions que veu ella de primera mà tan americanes i des de fa anys establert al país. Doncs continuem endavant quan falta un minutet per arribar a tres quarts de nou. Moment de fer un repàs a la programació de la ràdio per...
Avui, quan acabem el programa, no tenim l'informatiu, com us hem dit. Després, a dos quarts d'una, tindrem el programa Cairós, amb la Dolors Prieto, el Joan Dionís i l'Esperança Heredia. Després, el seguirà la repetició, en aquest cas, del programa dedicat al món del ciclisme, l'etapa reina, i que tirant endavant el Roger Castillo, el Mar Vives...
i el Sergi Soler. A les dues, com sempre, Notícies en xarxa, i a les tres, el programa La Migdiada, espai musical, que fem a l'emissora de dilluns a diumenge, una hora de relax, de música, de 3 a 4. I a les 4 continuen els programes fets pels nostres col·laboradors, com el Música en 8 mil·límetres, el Ferran Cardona,
a les 4 de la tarda. A les 5 parlarem de cuina, el programa L'Aventura de Cuinar, que tira endavant la Judit Herrera i la Madrona Sala, aquest programa que tira endavant les dues, L'Aventura de Cuinar, a les 5 de la tarda. A les 6, El Misteri de la Vida, amb Sílvia Moros. A les 7, el seguirà la Virginia Drom amb Café Drom.
A les 8, Molins Connection amb l'Antonio Valverde i tot el seu equip. Programa també dedicat als esports, al futbol americà especialment. A les 9 del vespre, Joves en Antena, que tiren endavant el Conrad Font i l'Alia Artís. A les 10 de la nit, programa dedicat a la història i el món en flames amb el Ramon Canal. I a les 11, dedicat a la música, la Fermina Recio amb el seu programa Quan comença la nit.
Després repetirem la tertúlia del Bon dia i bona hora i a partir de la una connexió amb ICAT FM fins a la matinada del dia següent, fins a les set, que reprenem la programació amb la tenora. Doncs aquesta és la programació que tenim prevista per avui dijous a la tarda. I el que farem ara és repassar la programació de la tele, la selecció que n'ha fet el Roger d'alguns programes i potser també pel·lícules.
Sí, sí, sobretot pel·lícules. Comencem ara explicant-vos. A les 10 de la nit tenim dues propostes. Guardianes de la Galàxia, la segona part, el canal Star Channel, canal que no coneixíem i que, mira, anem subant canals a la televisió en obert. Una pel·lícula de James Gunn amb Chris Pratt, Joe Saldana, Dave Bautista, Vin Diesel, Bradley Cooper, Michael Rucker i altres actors i actrius, com, entre altres, Carl Russell.
Una pel·lícula que ja és del 2017, que és americana, és d'acció i dura dues hores i quart. Travessant els confins del cosmos, els guardians han de lluitar per mantenir unida la seva nova família mentre desentranyen el misteri de la veritable filtració de Peter Quill. Dèiem que és una pel·lícula d'acció, tot i que també té tocs de comèdia i d'aventures.
També a les 10 al canal Hollywood, 6 dies i 7 noces. Una pel·lícula d'Ivan Ritman amb Harrison Ford i Anne Hedge, també David Swimmer i Jacqueline Obradors. Una pel·lícula de l'any 98 americana, és una comèdia que dura...
Una hora i quaranta. Robin Monroe, sots directora d'una revista femenina i el seu promès comencen les vacances en una illa paradisíaca dels mars del sud. La Robin ha d'interrompre la seva estada per cobrir una entrevista important. L'única manera que té de marxar és volar amb Queen Harris, un pilot que intenta coquetejar amb ella. I a partir d'aquí totes les aventures que viuen. Una comèdia molt divertida, una pel·lícula prou destacable i on riureu moltíssim.
A dos quarts d'onze, a Bimat, tenim la pel·lícula Cuerpos Especiales, de Paul Fick, Sandra Bullock i Melissa McCarthy, també Damian Birch i altres actors i actrius. És una altra comèdia que dura dues hores, és americanès, del 2013. Sarah Ashburn és una investigadora de l'FBI, arrogant i metòdica, amb una reputació impecable. Shannon Mullins, en canvi, és una oficial grullera amb molt poca paciència.
Anem a tres quarts d'onze, a la sexta, amb la pel·lícula de Hans-Peter Molan, Venganza Bajo Cero, amb Liam Neeson i Laura Dern com a protagonistes, acompanyats de molts altres actors i actrius. És una coproducció entre el Regne Unit, Noruega, la Xina i el Canadà, també Amèrica i França, un thriller del 2019...
que dura dues hores. El Nels, un tranquil pare de família, és l'encarregat de mantenir netes de neu les carreteres durant l'hivern en un poblet turístic de les muntanyes rocalloses. Tanmateix, el Nels ha d'abandonar la seva plàcida vida a les muntanyes quan el seu fill és assassinat per un poderós senyor de la droga. I veurem, doncs, Liam Neeson fent del que fa Liam Neeson, sempre de venjador...
I, doncs, justicier. I, poc abans de les 11, Factoria de ficció, en La mujer rei, de Gina Prince-Bitewood, amb Ayola Davis i Suso Bedu. És una pel·lícula d'acció del 2022, americana, dura dues hores i quart, aproximadament.
Al segle XIX, les Agogis són una unitat de guerreres formada únicament per dones que protegeixen el regne africà de Dahomey, amb unes habilitats i una fúria mai abans vista al món. Us ha de sobrar a la taula les pel·lícules? Doncs anem a veure els programes que podem veure avui a la televisió.
Com sempre, a les 10, al 33, tenim la Renaixença amb el Peyu. Quan parlem del Departament d'Educació, hi ha dos grans debats públics, les vacances i les pissarres. El programa dedica l'episodi a la pissarra amb preguntes com ara si són millors les pissarres tradicionals.
o bé les digitals. A continuació, Òscar Camps parla de la situació actual al mar Mediterrani. També explica la raó per la qual se'l recorda a Torelló. A més, l'equip fa una passejada amb el Calafalc per la construcció del mur de Berlín. A tres quarts d'onze, avui tenim estrena, a més a més, estrena amb caràcter local. Ara ho expliquem, això. A Televisió de Catalunya s'estrena el programa Fan Zone amb Gerard Romero.
Es farà en directe i es fa des de Molins de Rei, des del Teatre del Foment. És un nou programa sobre el Barça i l'esport que es basa en l'actualitat des d'una perspectiva diferent i relaxada. Si ve el conjunt Laurana, n'és el protagonista, l'espai també es coneix les últimes notícies d'altres clubs, com l'Espanyol, el Girona i el Real Madrid, i els equips principals de la Champions League, així com altres esports. En el primer lliurement hi participa Catacoll, portera del primer equip femení. Es fa una connexió amb el futbolista Inigo Martínez,
Per tant, ben atents a aquest programa, a l'escenografia que hi hagi, a veure si reconeixeu el Teatre del Foment Cultural i Artístic. Per cert, en algun moment us explicarem com fer-ho per anar-hi de públic, que també és una cosa interessant de veure. A partir d'aquí, a les 11 de la nit, a la 1, tenim hasta el fin del mundo
de Mar de Plata a Puerto Varas. En la penúltima etapa, les sis parelles intenten desplaçar-se de l'Argentina a Xila, mentre els diners i la paciència no paren de mimar. I per últim, us destaquem aquest programa a quatre, també a les onze, Horizonte, que aborda la detenció i el trasllat de Nicolás Maduro i la seva dona
Sília Flores, els Estats Units i les possibles conseqüències geopolítiques arran d'aquest fet. A continuació, a la taula d'actualitat, els periodistes Miquel Jiménez, Carlos Cuesta, Alejandro Entrambasaguas, Getty Garat, Eduardo Inda i Ramon Bernejo parlen de la petició de l'exministre José Luis Ábalos a la mesa del Congrés dels Diputats. I això és el més destacat que tenim avui, Sília, pel que fa a la programació.
Molt bé, doncs gràcies. Continuem endavant a 8 minuts per arribar a les 9.
La recomanació dels dijous, recomanació de teatre, que ens fa el nostre col·laborador, el Dani Pasqual. Bon dia, Dani. Bon dia, Sílvia. Ben retrobats amics tots de Ràdio Molins de Raí. El 26 de novembre de 2021 ens deixava als 91 anys Stephen Sondheim.
I hores després, un nombrós grup de gent de teatre, amics i públic, es reunien al Central Park i cantaven allò del Sunday in Park with George. El tema ha sonat a sis veus a la part final d'una entranyable i lúdica ballada d'homenatge al gran compositor norteamericà en el Teatre de la Fàbrica de Barcelona.
Mario Gas és l'hàbil conductor d'un recital que recull cançons de tres de les obres que ell mateix ha dirigit, amb algun afegit com abans citat.
però que prescindeix de temes segurament més coneguts en benefici d'una mirada àmplia i compromesa que retrata amb ben poc el sentit i viure d'un munt de personatges de A Little Night Music o Sun y Tot, i, esclar, dels vells actors i actrius reunits a Folies. Ciceron de Sondheim, Gras, introdueix el context de cadascuna
de les cançons en un recorregut des del presumpte romanticisme en tempo de vals a Little Night Music passant pel gore de Son y Tot del qual, diu António Banderas, anuncia una producció que protagonitzarà ell mateix fins a desembocar en l'entrenable musical de Folis que només es va veure al Festival de Peralada després d'exaurir entrades a Madrid i ocupa una bona part de la saltacle
Amb sonar i tot, Gas es permet una broma tot assenyalant la maldat del jutge Turpin, que el públic coneixedor del desgavell de la suprema justícia espanyola riu amb ganes.
La proposta camina amb llevesa i humor pel magnífic histrionisme de Viqui Penya a prop del mar i en el que no menys magnífic de Pep Molina amb body blues. La ironia còmica de Seria tot millor amb uns colpidors Javier Rivall i Xavier Fernández...
La simpàtica elegància d'en fas perdre el cap esplèndia de la Montse Rius, la coqueteria escènica amb la que Teresa Vallecrosa recrea aquí amb temps per acabar amb un crit d'alerta molt actual.
Els nens escolten, dintre de Boots, i la lectura a càrrec del director de l'esperançador Somewhere del mític musical West Side Story, perquè trobarem una enorme forma de vida, de viure, per assenyalar que les lletres ens arriben amb absoluta claretat i que la delicada interpretació musical és servidora de les veus.
Tota una exquisitesa de treta musical, molt recomanable fins i tot pels qui no compleguen amb els musicals. Sonheim per Sonheim. La idea i la direcció del Mario Gas, les traduccions de la Roser Batalla i el Roger Penya,
Els intèrpret, doncs el Mario Gas, el Pep Molina, la Vicky Penya, el Xavier Rivera Ball, la Montse Rius, la Teresa Vallecrosa, el Xavi Fernández, el Pep Prada Llorenç i Ferran Olta. Direcció musical i piano, Pep Prada Llorenç. Clarinet i saxo, Alberto Licinitia. Porta. Teatre a la fàbrica, fins al 18 de gener de 2026. Que tingueu un molt bon cap de setmana. Bon dia i bona hora.
Gràcies, Dani, per aquesta recomanació. Que vagi bé i bon dia també per tu.
Doncs arribem ja al final d'aquesta primera hora del programa, el Bon Dia Bona Hora d'avui dijous 8 de gener. Ara mateix uns 6 graus de temperatura a l'exterior de la ràdio, no fa tan fred com ahir. Continuarem el programa, com ja sabeu, després de les notícies amb la cançó del dia. Avui dijous amb la tria que ens fa cada setmana el Miquel Bufill, després la tertúlia habitual dels dijous i a partir de les 10 i 10...
Ens acompanyarà l'alcalde Xavi Paz, amb ell repassarem l'actualitat local i també l'alcalde tindrà les vostres preguntes, dubtes, queixes, etcètera. Plantejament que li vulgueu fer, podeu ja enviar-nos notes de veu o missatge, si voleu, notes de veu al WhatsApp del programa, al 691-438-847, també ens podeu trucar al 936-688.
Si voleu entrar en directe pel programa, us trucarem a partir de les 10 i 10. I si no, doncs podeu entrar, com dèiem, a través del WhatsApp del programa amb una nota de veu. Ja podeu anar avançant-vos, si ho voleu, i anem recollint les vostres peticions. De 10 i 10, a les 11, tindrem aquí en directe l'alcalde de Sabipaz, que ja fa forças setmanes que no el tenim. Els últims dijous ha estat festiu i també ha tingut...
una baixa, com ell mateix ja ha explicat a través de les xarxes, però avui ja finalment podrem comptar amb l'alcalde aquí en directe a partir de les 10 i 10. Després a les 11 parlarem de la revista Enllars amb el periodista Roger Castillo, que és el seu director. Repassarem l'última revista, el fil que segueix al llarg de tota la revista al voltant de la solidaritat, activitats i accions solidàries que hi ha a la vila a través de diferents persones i entitats que tenim, a més del repàs que fan habitualment dels temes d'actualitat, doncs amb el Roger Castillo.
Repassarem aquesta qüestió. I després, a partir de dos quarts de 12, recuperem l'espai d'astrologia. Avui no podem parlar amb el parc de Collserola, encara. Encara acaben de tancar el cicle o els torns de vacances. Nosaltres el que fem és recuperar l'espai d'astrologia molt vigent, perquè avui la Meritxell Díaz parla amb l'Oriol dels Capricorn, el signe que va entrar justament el 22%.
de desembre i que s'acaba el dia 20 d'aquest mes. Aquelles persones nascudes entre aquestes dues dates són Capricorn, sou Capricorn, potser algun de vosaltres, i la Meritxell ens parlarà de la idiosincràcia, de les particularitats dels Capricorn, avui a dos quarts de dotze en aquest espai dedicat a l'astrologia.
I acabarem el programa amb el Josep Ferrer, amb la secció amb la maleta a la mà. Avui ens portarà a la vall del Musella, una regió de França que també fa frontera amb Alemanya i amb Luxemburg, una zona idílica, una vall que té l'eix central a aquest riu, que li dóna nom, el riu Musella. Doncs amb ell ens explicarà bàsicament els punts d'interès i d'atractivitat de la vall del Musella. Amb el Josep en parlarem per acabar el programa.
Doncs això és el que tenim preparat per avui dijous. Ara connectarem amb les notícies en xarxa, l'agenda local i tornem de seguida amb la tertúlia del bon dia i bona hora. Ara tornem, fins ara. Bon dia i bona hora.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Arnau Vilà. A hores d'ara es concentra el grammi de la pagesia a diversos punts del territori en protesta per l'acord amb Mercosur. Precisament, un dels punts de concentració és el port de Tarragona, on allí tenim el Josep Sunyer de Tarragona Ràdio, que ens amplia la informació. Bon dia, Josep. Bon dia, doncs sí, aquí en aquest punt d'accés al port de Tarragona no és a punt d'arribar d'aquestes diferents tracturades. Ens consta que hi ha diferents punts del territori, d'aquí del camp de Tarragona, però també de l'Ebre fins i tot,
I és previst que arribin en aquests propers minuts. És el punt principal d'accés al port, quan hi entren a diari uns 4.000 camions. També surten. A hores d'ara encara està obert l'entrada i la sortida, però en pocs minuts s'incerà aquest tall, que diuen que serà de forma indefinida. A l'espera també del que es decideixi en les últimes hores respecte a la posició d'Itàlia, a la signatura de l'acord del Tratat del Mercosur,
i no descarten fins i tot estar-hi tot el cap de setmana. Diuen que és una competència d'exallal i consideren que pot generar aquesta nova política europea amb l'acord amb el Mercosur, però també es queixen per la política agrera comuna regionalitzada i per la davallada dels ingressos previstos en la propera tongada. Aquí pendents, esperant que arribin aquestes torturades, el que ja han arribat, però, són els Mossos d'Esquadra que estan protegint l'entrada i la sortida d'aquest accés principal al port de Tarragona. Gràcies, Josep. Bon dia. Bon dia.
I en aquest sentit, els pagesos han reobert la circulació de vehicles a la Nacional 2, però encara així no deixaran passar els camions. Així doncs, la via queda oberta al pas només de vehicles. Una decisió que s'ha pres en una assemblea que han fet les seixantena de persones concentrades a la PESAT en el marc d'aquestes protestes per l'acord amb Mercosur.
I el govern espanyol i l'Església Catòlica han assolit un acord per a la reparació i reconeixement de les víctimes d'abusos sexuals. Segons ha informat l'executiu, el ministre de la Presidència, Félix Bolanyos, ha tancat l'acord amb la Conferència Episcopal Espanyola i la Conferència Espanyola de Religiosos sobre el sistema de reparació a les víctimes en l'àmbit de l'Església per a les quals ja no és possible la via judicial. L'assignatura de l'acord està prevista a quarts de deu d'aquest matí.
I Pedro Sánchez i Orel Junqueras escenificaran avui l'acord per a un nou model de finançament per a Catalunya. El president del govern i el líder d'Esquerra es reuniran a les 11 a la Moncloa per tancar els serreis d'un acord que permetrà que Catalunya rebia uns 5.000 milions d'euros més. El govern català està convençut que el nou sistema millorarà molt el finançament català, un model que Junts rebutja, ja que els de Carles Puigdemont només avalaran un concert econòmic.
Des del Partit Popular, tinguen l'acord de compra de vots mentre que el govern espanyol el defensa i s'afanya a matisar que beneficiarà totes les comunitats autònomes ja que els donarà més recursos econòmics. Notícies en xarxa Passant 3 minuts de les 9 del matí
Avui dijous a dos quarts de set de la tarda a la Federació Obrera es fa aquesta xerrada que forma part de l'Aula d'Extensió Universitària, això sí, només per a socis i sòcies, llums i ombres de Maquiavel a càrrec del filòsof Oriol Farrés Juste. Cal superar la visió tòpica de Maquiavel com a figura malvada i reconèixer que el seu pensament pot revelar un fons humanista i republicà. Recordeu, a dos quarts de set de la tarda a la Federació Obrera, només per a socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària.
El Foment Cultural i Artístic, de cara a aquest cap de setmana, prepara diferents activitats. Demà, a les 9 del vespre, dins del Molins Night Cabaret, hi ha l'espectacle Amor en Tiempos de Laic amb Miki Legendario i Ivan Lira. Les entrades les podeu comprar al web fomentmolins.cat o a Entràpolis. També, de cara a dissabte, un tribut als Estopa a les 8 del vespre al Teatre del Foment.
Est o Paus, també les entrades a fomentmolins.cat o a Entràpolis i de cara a diumenge a les 6 de la tarda hi ha ball amb Àlex Peris. El centre excursionista de Molins de Rei de cara al dissabte organitza el meredicte dels 27 anys Premis Clic de Fotografia a Vila de Molins de Rei a les 10 del matí
Són gairebé 14 quilòmetres i poc més de 550 metres d'ascens acumulat. Les inscripcions al CEM de dos quarts de set de la tarda a dos quarts de nou del vespre
teniu temps encara avui i demà divendres i recordeu que aquest cap de setmana són les últimes dues representacions dels pastorets dissabte i diumenge a les 6 de la tarda a la Peni aquests pastorets de Frederic Solia Pitarra amb música del Mestre Blanc podeu comprar les entrades numerades i anticipades al web Entràpolis i si teniu algun dubte sobre les entrades o com comprar-les podeu anar a la taquilla de la Peni de dilluns a divendres a dos quarts de 6 a 8 del vespre
Hem d'anunciar la defunció de la senyora Teresa Rillo García. Tenia 86 anys i vivia al carrer Jacint Verdaguer, número 58. La cerimònia d'acomiat serà avui dijous, a dos quarts de dotze, a l'oratori del Tanatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. La farmàcia oberta avui dijous, a la nostra vila, és la farmàcia ara anomenada Oriol, que es troba al carrer Santiago Rossinyol, números 8-10.
Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies. Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera Rosa.
Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent. En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música amb 8 mil·límetres, en Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Que no saps, anova. Els pastorets fan 130 anys. I el dia 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant!
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer-ho en confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Us agradaria saber més sobre la història de la primera meitat del segle XX, sobre Hitler i l'alemanya nazi, i com ells van abocar el món, el major conflicte bèl·lic i el genocidi més gran mai vist? Doncs aquí intento explicar-ho també com sé.
41.2
S'han d'aprofitar els cops de sort que fan que, en comptades ocasions, els més grans interprets s'uneixin en una sola partitura. Com la peça que sentirem avui, Gelosia, del compositor Jacob Gel. Curiosament, no és un compositor argentí, sinó danès, que va escriure aquesta composició l'any 1925. Que tingueu un bon dia i un bon any ple de salut, pau i molta música.
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora amb el Manel Cordero, bon dia. Bon dia a tothom i bon any. Nati Bufill, bon dia. Molt bon dia. Mercè Charles, bon dia. Bon dia, bon dia. Núria Rubió, bon dia. Bon dia. I Josep Pinyets, bon dia. Molt bon dia.
Vinga, doncs, què tal? Com esteu? Bon any? Com han anat aquestes festes? Ja ho veus, estem així com tot... Esteu força animats, eh? Hem estat una mica eufòrics. Sí. Clar, no ens havíem vist des de l'any passat. I tant, ens hem d'explicar tantes coses. Clar, però els últims dijous era festa, era cap d'any, el dia de Nadal o... Sí, Nadal i cap d'any. Tots els dijous ha sigut festa des de mitjans de desembre, pràcticament. Sí, sí, que feia dies que no us vèieu.
Exacte, els dijous sí que heu tingut vacances. Els altres no, eh? Com ha anat això? Heu viscut el Nadal aquí al municipi? El Josep Vinyets bastant, no? Jo bastant. Tens bastant vincles amb la Comissió de la Capalcada de Reis. És una manera de dir-ho, eh? Vinculat directament amb la Comissió de Capalcada de Reis, Fàbrica dels Somnis, etcètera, no? Amb la Fàbrica dels Somnis, nosaltres el 27 que va arribar al Patxamelí...
Fins a passar la Cobra Carta de Reis hem tingut bastanta feina. Sí, unes 14.000 persones han passat, em deia el Marc Artiga. Entre 13 i 14.000, pot ser? Pot ser, pot ser. Déu-n'hi-do, eh? És que conta una cosa, és el que a vegades dius, van dues canalles, dos nens, i potser van quatre o sis adults acompanyant-los. Clar.
Si contéssim els nens, sí que és una quantitat grossa que passen, però clar, com que tots porten un bon acompanyament, que si avis, que si tiets, que si pares... I ve gent de fora, de Molins, també.
Això és el que llama l'atenció de Sant Vicenç, molta gent. Jo és que allò de vegades estàs allà a la porta i per curiositat vas preguntant, i allò de Sant Vicenç, molta gent. De Vallirana, d'Esplugues, me n'he trobat també bastant. Es veu que és una cosa que dius... És que no hi és a tot arreu, un espai així. No, no, perquè conec gent de Sant Vicenç i preguntes i fan alguna cosa, però no arriben...
el que fem aquí a Molins de Reis. És que no hi deu haver gent tan voluntariosa com vosaltres, eh? Vull dir, perquè això demana una dedicació molt gran, molta feina i molta il·lusió per fer-ho tan ben fet com ho feu, eh? O sigui, que felicitats. La veritat és que sí, perquè ja bastants dies abans ja es baixa tot el material que està guardat allà dalt a l'Institut, a l'antic Lluís de Racacent,
I muntar la fàbrica no és cosa d'un dia ja està muntada. Això sí és cert. I no s'acaba tot el dia de Reis, perquè ara queda desmuntar-ho i tornar-ho posat tot amunt. És una peinada. Molta, molta, suposo. Per això els felicito.
I tant. Gràcies. I a més, amb el nou espai dels baixos del Molí, des de l'any passat, oi és? O des de fa dos, ja? Fa dos anys. És que ha passat tan ràpid? Aquest és el segon. Aquest és el tercer. El tercer, ja. Que també ha sigut un gran canvi, no? També que l'Ajuntament habilités aquest espai, perquè Can en Matller quedava una miqueta justet. Bé, habilités, sucedís a l'espai. A veure, Can en Matller quedava justet, i a més el problema que tenies a Can en Matller, els que anem a veure allà exposicions... Que no era accessible.
és que tot passa per la sala principal. Aquí tens un itinerari amb la qual cosa la gent fa entrar un grup per la porta i al cap d'una estona pots fer entrar un altre grup i no es creuen. Allà feies el mateix i es creuen tots a la sala del mig. Perquè tens una sala a la dreta, una a l'esquerra i una a la central. I tot passa per la central.
I el que em va semblar és que tothom acceptava molt bé l'organització, perquè vaig passar diverses vegades per davant i veia que tothom estava allà fent cua, amb bona harmonia, almenys jo no vaig veure mai algú que estigués alterat perquè havia de fer una estoneta de cua. No sé si heu tingut alguna anècdota d'algú que se n'ha anat una mica de contessa.
Jo no t'ho podria dir perquè a la porta hi ha estat poc més aviat, estava poc en trons a dins i a la sortida. Però sí que és cert que com que es fa per internet i es demana hora...
vol dir-ho, no, les cues jo altres anys potser he vist la cua més, més, quan es feia canament metlliga, no es feia per hores, es feia les cues molt més llarges. Ara, com que la gent ve a l'hora que li correspon, doncs no acostuma. El que em deia el president, el Marc Artiga, que sí que en algun tema de gestió de cues sí que ho havien de millorar, perquè tot i que la gent anava amb cita prèvia, com dius tu, també hi havia gent que no feia cita prèvia, per el que sigui, i anaven, i sempre, en la mesura que han pogut, diu, en principi ha entrat tothom.
El que passava, clar, s'ajuntava la gent amb cita prèvia i la que no, i han hagut hores, les hores punta, a partir de les 11 del matí o quarts de 12 fins que tancaven, les hores punta, diguem-ne, que sí que hi havia hagut cues més llargues, com tu deus haver vist. Per això, diu que en alguns moments sí que el tema de gestió de cues l'han de millorar una mica, però clar, si va gent sense cita prèvia i poden...
Bé, dues files, la fila que té la cita prèvia, i a més dir-los que podreu entrar després dels que han tingut la feinada de buscar. Sí, bueno, és evident, eh, tampoc, perquè si es van ajuntar la gent de les 10, de les 11, de les 12, de la 1, els que van sense cita prèvia, que han d'estar tot el matí esperant, que passien els que tenen cita prèvia. No sé, suposo que alguna cosa faran l'any que ve, els que estan més amb el tema aquest, no?, perquè tu estaves fent la teva feina i tampoc era el teu, no?
No, no, jo penso que sí. Controlar la cua i... El que sí que és cert, perquè el primer dia vaig estar a la porta, és que sí que es donaven casos de gent que venia que no tenien cita prèvia. Veus això? Això quan passa a la primera hora, que és el que dèiem a les 10 del matí que obríem,
possiblement era molt fàcil col·locar aquella gent amb els grups que anaven entrant perquè no eren tan numerosos a partir de les 11, quarts de 12 que ja comença que no fa tant de fred perquè també ho hem de dir que la gent ja s'ha llevat, esmorzat perquè la gent està de vacances i els nens també era més complicat col·locar però sí que s'ha anat fent això molta gent que ha vingut sense cites si has pogut els has anat col·locant però és més complicat
I quan és a partir de quarts de dotze, les dotze que hi ha a l'última hora, va estar més complicat. Això sí. Però aquestes coses, com dius, ho sap més el Marc, estan més a l'organització, que nosaltres el que fem allà és col·laborar. Vull dir que tothom no pot estar assabentat de tot. Tu vas allà i et diuen, bueno, vull què fem. Mira, tu et poses aquí, tu et poses allà i ens reparteixen les feines.
però el que realment organitzen és el que realment sap com ha anat tot i ha funcionat tot.
Tu la visió que tens és anar força bé, amb l'assistència de gent que hi ha hagut. I la fàbrica, totalment. I la cavalcada, que al matí parlava amb ells també, que te'n deien que havia d'anar, que va fer molt fred, però això que a vegades s'aixagera una mica, no? Ja ens va dir el nostre home del temps que aquí, en principi, no nevaria. És que és difícil, eh?, que anèvi aquí. Ha d'haver-hi molts factors, eh? No va nevar per sort, ni ploure, que encara és gaire pitjor.
Bueno, el ploure ja el vam tindre el dia de l'arribada del Patja Real. Sí, és veritat, que no vam poder estrenar la carrossa. No vam poder l'estrenar i vam haver de fer-ho tot a dintre. El dia de la cavalcada, el que sí que es tenia bastant clar pel temps que es veia i anaves mirant...
és que si hi havia alguna possibilitat de pluja, eren més al dematí, tenien moltes més possibilitats que a la tarda, i a més a més eren pluges dèbils, no era allò, perquè fa dos anys realment es va fer un xàfec quan arribava tota la comitiva a la plaça de la Vila, a la plaça Catalunya, i van haver de retirar tota la canalla que van de patxes i només van continuar...
l'Ensem Claver i la Granja, les majestats amb les carrosses i prou, i a una velocitat una mica més gran, perquè va fer un bon xàfec. Aquest dia es veu que les previsions ja eren molt més dèbils i per sort se'ns ho va deixar fer. Ah, això sí, el fred, i va ser-hi. Perquè jo recordo el dematí estar allà acabant d'arreglar les carrosses, tal com les portaven allà aquí al passeig del Terraple, i tenia les mans glaçades. I que fred em feia.
I els Reis, pobres, tota l'estona quiets allà dalt de les carrosses, potser van passar fred, no ho sabem. Els hi vau preguntar? No et pensis, eh? Perquè van ben abrigats, eh? Van ben abrigats. Jo he vist la roba que porten els Reis, perquè, clar, l'estat allà a l'organització, tens la sort de poder-los veure de la vora i estar allà al costat. Sí, sí, de primera mà.
I porten una bona roba gruixuda, que no crec que em passeixin, perquè allà dalt a les carrosses... No són amb calefacció, no, les carrosses? No, no en tenen, no. I el que és allò és la canalla, que van a col·laborar i van a les carrosses amb aquella il·lusió i dius, i amb el fred que feia, pobret. Els patges, eh?
Sí, la canalla que hi van, els patges. I vau acabar molt tard, perquè aquí, jo no ho vaig veure, però aquí Molins sempre s'acostumava a acabar bastant tard, a quarts de deu, a les deu, que dius, home, no són massa hores pels nens més petits i nenes. Sí. Però suposo que molts, ara que feu la rebuda abans, ja no es queden fins al final, no? Jo dic una cosa, jo aquest any el que he notat, des d'estar allà a la pàbrica a l'última hora, vam estar fins al final...
És que possiblement hi va haver-hi menys gent a l'hora de fer l'entrega de cartes quan es va fer. Molta gent ja, o uns, molts ja l'entreguen quan van a la fàbrica dels somnis i altres a les bústies que van amb la carrossa de cada rei, que cada rei porta la seva bústia i em sembla que ja han agafat i més amb el dia que feia de fred, haurien agafat la cua dels pares i dir, mira, la tirem aquí a la bústia i ja és el mateix perquè després fer cua també, no?, per donar la carta.
Però no n'hi havia tantes. Aquest any no, però altres anys. No, no, jo vaig... El que vaig notar és que aquest any es va acabar abans la recollida de cartes. No sé si es va acabar, perquè no tens temps de mirar els relats, ja t'ho dic jo, que no. Si va acabar molt més tard a l'hora de començar a fer la recollida de cartes, després de la Cercavila, o va ser a l'hora de sempre. Però clar, te'n vas a les 9 del vespre, i és el que diem. Molta canalla aquesta hora ja... Les 9 i més...
Més tard a les 9. Se'n van a les 9 de vespre com a poc, a la recollida. Sí, que comença, vols dir? Sí, comença. I més tard. I per això...
Jo no sé, perquè vaig arribar a casa a les 12. Mare meva. Tu no havies de matinar massa aquell dia, no? O sí, també havies de matinar aquell dia? L'any demà? No. Aquell dia ja no. Sí. Tothom ha de matinar. I la resta, què tal? Com que té informació de primera mà...
Ens hem aprofitat una mica. Nosaltres la cavalcada, com a iaios, vam treure un dit al balcó i se'ns va glaçar i vam dir no sortim, no sigui que ho paguem amb una segona grip que ja em portava un parell a l'esquena.
Jo també em vaig a Mandrí. Ja, és que feia molt fred, eh, que estava a sortir. I com que no teníem nens petits a treure, perquè, esclar, si a casa tens nens petits a treure, evidentment, dius, surto com si... Però descomptat. Però els nens petits que teníem, el Manel em tenia a mi i ja està. Apa, Miquel, el Manel ja has rebut, eh? Sí, sí, de moment... Bé, jo vaig acumulant informació i després, un cop el xip ho processa,
Llavors, doncs ens farem una mica de resposta a totes les
Totes les preguntes. Totes les al·lusions, eh? Sí, al·lusions directes. Però suposo que la Nati... Tu tens nets i hauria sortit a estar al centre. Surten amb els pares. Jo vaig sortir amb el petit, i el petit feia fred, i els pares un cop vam estar allà una mica al terraple, vam veure una mica l'ambient i ja vam marxar. A part, jo sempre he dit, jo no soc monàrquica, i aquesta festa a mi no m'agrada. Escolta, són mags, no són reis.
No, però és que la festa no m'agrada. Són homes savis. Són savis. Llavors, si em tingués necessitat d'acompanyar nets, hi aniria. Però com que van amb els pares, doncs... M'agrada veure l'ambient. Llavors em passejo una mica pel terraple, veig les carones, m'encanta mirar les carones dels nens, els trobo molt macos, però no és una manifestació que a mi m'agrada. No?
I el trotell el mengeu vosaltres o no? Això sí, eh? Això sí. I si em surt el rei estàs contenta, no? No em surt mai, però pago sempre. No em surt mai, ni rei ni fava. Això et dic, no em surt mai, ni rei ni fava. Però pago sempre. Sí, perquè es fa casa, es celebra casa. No, però de gent, jo sí que m'hi vaig fixar, quan estàvem allà a la rebuda, allà al...
a la fàbrica dels somnis, el terraplè estava pleníssim. Vull dir que és un dels anys que possiblement hi havia més gent. No sé si és que la gent va vindre a veure la sortida perquè fa molt de fred i així ens en anem cap a casa, però hi havia moltíssima gent. El terraplè estava plenament. És un dels millors llocs per veure-ho, perquè els veus desfilar tots. M'agrada molt la màquina aquella del fum.
Hi ha una màquina que treu fum. Una màquina de tren. La trobo maquíssima, aquella màquina. És la... La carbonera. És la del carbó, per això. És la carbonera, sí. M'encanta. Una màquina de tren davant. Sí, està molt bé. Està ben lograda.
Llavors surt el foc per dalt, és l'altra cosa bonica. Allà vaig veure moltíssima gent, i el primer tren del terraplet, tot el que és el terraplet també. Possiblement quan va arribar al final ja no hi havia tanta gent, això sí, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Pel fred que feia esperaves menys gent, possiblement. És que és una festa molt maca.
No, i els nens... Els nens, sí. Com que hi discrep... No, l'ha anat i no. T'has de posar una mica a la pell dels nens. És maca. Però ho feies amb els teus fills quan érem petits i nens i tot. Però tenia res a veure...
Clar, esclar que ho feies, però és que a mi el que no m'agrada és l'ostentació amb què s'ha degenerat, per dir-ho d'alguna manera. Clar, el risc de quan els meus nens eren petits eren molt més austers. A quina ostentació et refereixes?
Que no hi ha necessitat de fer tanta engalanada, ni tanta pompa, ni tanta... Es pot fer això mateix, però d'una manera molt més senzilla, molt més... No ho sé, no m'agrada que s'hagi, com ho diríem, exagerat.
Per mi està exagerat, sobrepassat. De les carrosses tan grans, tanta carrossa tan guarnit. És que no ens cal tant aguarniment. O sigui, estem fent una ostentació d'una cosa que el seu origen és molt més senzill, és molt més simple, és molt més...
Bueno, ja no són reis, si no són mags a les escriptures, parla de mags. Que sí, que l'origen... El que no m'agrada és l'ostentació amb què ha... La forma en com s'està fent aquí en concret i a altres poblacions, no?
Això tota la vida, perquè quan jo vivia a Barcelona i era petita, em queda el record, fins i tot, del carrer hospital, que és bestratíssim, en aquell moment hi passaven elefants.
Sí, perquè hi havia el circ, els circs de Nadal que hi havia, parlo dels anys 50 justets, 40 i pico, 50, passaven, venien de la Rambla, passaven tot al carrer Hospital, sortien a la Ronda i llavors ja no sé cap on anàvem, perquè esclar, jo era molt petita.
Més gràcia, jo, personalment, més gràcia, això, que et vinguin els elefants, que és una cosa exòtica, perquè et venen d'Orient, que no pas el luxe amb què s'ha tornat. Aquestes carrosses engalanades, aquests trons, aquest vestiment de tan sumament...
sofisticada. És una cosa teatralitzada. A mi em demasia. Però pels nens els enlluerna. Però tenim necessitat d'enlluernar-los?
Per què no? Vull dir, no ho sé. Bueno, són opinions, eh? I potser ha vist que està molt bé. No, però és cert, ha anat evolucionant. Aquí Molins va haver-hi un any, allò que deies, també van sortir en camell. Perquè hi havia un circ i van sortir els tres reis en camell. I me'n recordo jo, però això quan va ser? Potser no. Estem parlant dels anys 80. És que, a veure, en el meu cas en concret, vaig començar a anar amb la comissió de reis el 88.
Llavors, jo el que diu la Nati és cert, llavors només la fàbrica dels somnis ni existia. No, no, la fàbrica dels somnis és de farol res. I muntar una carrossa era tot un sacrifici, també, encara que no ho sembli. Era qüestió d'una setmana perquè fèiem servir els remols dels tractors. Els països deixaven el remol, que com que el necessitaven per treballar, que el portaven aquí l'última setmana. Feies la plataforma i muntaves la carrossa, amb la qual era molt més...
Molt més senzilla que el que es veu ara. I un remol d'un tractor, encara que posessis una plataforma de fustes a sobre, és una quarta part de les carrosses que hi ha ara, la llargada que tenen. Posa-li com a molt una tercera part, si és que arriba.
I sí que és cert això, però ha anat evolucionant així. Tampoc ho veig tan... Jo surto a veure, m'agrada, però penso que per mi s'ha exagerat.
Són llogades, les carrosses, de fet. És l'opinió, eh? És com un espectacle. És un espectacle. Menys la de la fàbrica dels famins, aquella vermella, que és feta per la comissió, i la de la... Les carrossades, perquè... Si no fossin llogades, tampoc hi hauria lloc per guardar tanta carrossa, aquí, no? No, doncs la de la Patxa Melí és nostra. Una, però no cinc o cinc, és que n'hi ha, no sé. El que lloguem lloc, llavors, és la pla reforma.
Tenim les peces que les desmontes i les guardes, o sigui que la de la fàbrica, que és aquella vermella, aquella màquina vermella, allò està guardat allà dalt a l'institut, i aquest any s'estrena la del Patxa Real, que també es guarda allà dalt. Llavors només es talluga la plataforma.
I les altres no, les altres són llogades totes tal com d'allò, venen i te les munten. O sigui, que han canviat. La peinada que teníem abans de muntar les carrosses i fer-les des d'un començament partint d'un ròmel d'un tractor, a fer la pàbrica dels somnis. O sigui que la peina no ens l'han tret. L'heu canviada.
L'han canviat de... l'ubicació. Com deia la Mercè, també, gràcies al voluntariat i a la feina que feu de forma desinteressada, perquè si jo, si s'hagués de pagar, no es podria pagar. I ha estat una molt bona idea, el tercer any, i cada vegada suposo que es deuen adquirir noves experiències a nivell de millorar, etc. El que dius que mancava gent, és que segurament altres anys, sense tant de fred,
Doncs hi anaven els pares i els avis. I aquesta vegada els avis han dit, escolta, freno i marxadràs, no? Sí, no, possiblement, possiblement. Ara, el model està encaixant molt bé, i el que dius, fins i tot més gent de fora de Molins. Que encaixa, sí. Allò el tenim en que vingui molta gent que són dels pobles veïns, que no són d'aquí Molins. Ja, ja.
Vull dir que la fàbrica dels somnis és una cosa que ja ha traspassat el terme municipal de Molins de Reí. De moment s'assosté la quantitat de gent que teniu, perquè aquestes coses també poden morir d'èxit a vegades, però de moment es pot absorbir. Si la cosa va molt més, el tema Cua es pot... Però de moment ho aneu organitzant i gestionant.
Sí, sí, però vull dir que ja té ressò fora de molins. Sí, sí, sí. És que a molts llocs hi ha un patja físic, allà col·locat a un lloc, no? I van els nens, el clàssic, no?, de tota la vida, a molts llocs, és la majoria, no? Tot aquest muntatge tampoc es veu massa. Un patja, un dia o dos, a un lloc, tots van allà, fa la cua, li donen la carta, dos caramels, ja pa. Jo quan era petita anàvem a casa Jorba,
Que hi havia... Que eren les galeries? Sí, eren les galeries de l'Avinguda... On és? Jo recordo la Rambla és el Cepo. I el Cepo, i el Cepo allà dalt. Que hi havia el rei posat allà, i aquella nit era l'única nit que jo menjava fetge. Perquè no era mai el fetge, i llavors aquell senyor traia allà el sac, i llavors anava mirant, anava fent tot unes ganyotes, i aquell vespre la mare m'engaltava el fetge. I molt menjada no tenia gaire més remei, perquè el rei em havia dit que...
Era el Cepo. A les Rambles... Hi ha dos columnes, i com una finestra, i allà hi havia sí, sí, i tant, que me'n recordo. Jo ho recordo, això. Sí, els magatzems eren els que es cuidaven que fes una mica de festa pels nens. Sí, sí, sí. Perquè jo no recordo a cap església que hi hagués cap cosa... Però la cavalcada sí que hi era, eh? Sí, la cavalcada, ja et dic, a la cavalcada sí, i tant.
I a Can Jorba hi havia aquell famós ascensor, anaves al darrer pis, la gent fent cua a l'ascensor per pujar, hi havia tota la parafrenòlia, de reis o no reis, el portal de l'Àngel. El portal de l'Àngel. Era el centre necessari perquè les coses sortessin bé. Per la logística. Sí. Feien titelles també al capdamunt. Sí.
Hi havia un arbre molt gran, també. Jo és que recordo de petita la imatge aquesta del Portal de l'Àngel, o Corte Inglés, Portal de l'Àngel. Aquella zona anava a veure un arbre que per mi era immens, que potser no ho era tant, perquè quan ets petit veus tot molt gran. Però era la zona neurals i que hi ha també quan vosaltres éreu més joves. Mira, i parlàvem amb el Joan de tot això, amb el Joan Vilaseca. Sí, sí, sí. I va passar a ser el Corte Inglés. Allà hi havia un arbre molt gran. Quan no hi havia Corte Inglés hi havia Can Jorba.
Can Jorba que per cert prové de Manresa la primera casa de Jorba era de Manresa i després es va establir Barcelona però això és història el que em va fer una mica parlant de Barcelona la plaça Sant Jaume
La plaça Sant Jaume, tan ben engalanada que he trobat Barcelona aquest any, la plaça Sant Jaume té l'arbre en un costat, en lloc de tenir-lo central, ja que no hi ha el pessebre... És que està dins el pessebre. Ja, per això et dic, com que ja han tret la vistositat del pessebre de la plaça Sant Jaume...
Veies la ciutat, veies el carrer Ferran, veies tot molt engalanat, i la plaça Sant Jaume la veiem... Sí, els màpings, però vull dir un màping no té prou de vistositat. Per què no han fet pessebre? Feien el màping aquest any. Hi ha pessebre, però està dins la Palau de la Generalitat o l'Ajuntament? Per establir-se polèmiques, perquè cada any una cosa o una altra... La plaça queda...
Llavors penso que un bon arbre, un bon arbre central, recuperar l'arbre, i si pot ser que no sigui d'aquests mecànics, vull dir d'aquests de ferro, sinó un arbre, donaria vida, perquè es veia a la plaça, si us parlo de diumenge passat, la plaça Sant Joma es veia com desèrtica. Trista. Molt trista, la vaig trobar molt trista.
I els pessebres aquests, també és voluntariat, eh? Els pessebres que es fan, que abans es feien, se'n feia un de molt gran al Museu Marès. A l'entrada. Sí, i que feia escua i tot. Aquest any no. Aquest any s'han diluït una mica en diferents llocs de Barcelona. I sé la gent que ho fa i també és voluntariat, eh? Que dos mesos abans fan tota l'estructura, eh?
I, de fet, hi havia la gent a passar Sant Jaume a fora, no hi havia res, no era l'objeto del deseo cultural, que llavors jo discuteixo, tu discuteixes, i al final els pessebres es van unificar a la planta baixa de l'Ajuntament de Volins de Rei. Ai, perdó, de Barcelona.
Perquè a baix era el lloc d'entrada de carruatges. Sí. Cinc centenari, oi? Però vam veure l'any passat. L'any passat, aquest any. Molt bé. I el marés era la competència. Però vaja... Aquest any no hi era el marés, eh? No, no, no. Per la disposició de per sempre, a les persones n'hi ha una, per sempre. Que jo sàpiga, em sembla, si no m'equivoco, permanent, és a la...
A l'església de Barlem. A Barlem serà una col·lecció. Allà hi ha una exposició que abans era cada any, era també una tradició anar a veure els diogames allà, i ara ja és Museu del Passebre, i em sembla que, si no m'equivoco, està obert tot l'any. Em sembla que sí, eh?
que tu encara tens el pessebre fins a la candelera, eh? A l'església. Que per cert, molt maco, eh? Jo a casa també el tinc, eh? Aquest any serà el primer any que passarem la fira, perquè normalment es desmunta per la candelera, però sempre l'allargàvem fins al dia de la fira, perquè és a continuació el primer cap de setmana. Però com aquest any a la fira l'han posat el dia 1, que és diumenge... Bé, clar, és el primer cap de setmana de febrer. Com que 1 de febrer és diumenge...
El cap de setmana és dissabte i diumenge. Em sembla que hi va haver el dubte des de l'Ajuntament de fer-ho el primer dissabte i diumenge o el dia 1 i el 31, que és que cau a mig dels dos mesos o cap de setmana.
I com que el dia 2 és la candelera, haurà estar obert fins al dilluns, no el desmuntarem fins al dimarts, o sigui que passarem un dia de lapida aquest any. Algun any han coincidit perquè quan ha sigut el dia 2, en dissabte o diumenge, doncs...
Bé, doncs... Fins el 2 de febrer. I els pastorets ja, per acabar. Aquest cap de setmana hi ha últimes funcions. Jo hi vaig aquest cap de setmana, aquest diumenge. Ho deixes pel final, no? Perquè hi vaig convidada i llavors depèn de quan treu les entrades. Molt bé.
Hi heu anat vosaltres o no? No, nosaltres, quan teníem els nens petits o els nets, o sigui, sempre hem procurat que la família veigués que és el que es feia. Però, vull dir, els nets s'han fet grans i els més petits en el seu poble ja tenen... Tenen els pastorets i també han sortit de pastorets vestits. I, esclar, vull dir, ens hem d'adaptar a les circumstàncies. Naturalment.
I aquesta impostura és déu-n'hi-do, també. Les entrades s'han... s'ha quedat ple la majoria de dies de representació, perquè el dia 4 vam haver de començar a vendre entrades a dalt, perquè a baix ja estava tot ple. Ah, mira. Vull dir que ha sigut, inclús el dia 1, també estava, per ser els dies que cauen Sant Esteve i Cap d'Any que van fer, pràcticament ple. Mhm.
I llavors també vam anar a Berga, que també va ser... Ah, sí, és veritat. Aquest dissabte passat, no? Sí, el dia 3. Que feien 125 anys els pastorets de Berga.
Molt bé, ens ho van passar. I com que també fan la versió del Pitarra, van convidar els de Molins de Reis, Sant Quirza de Besora, i ells hi van fer una representació, crec que amb actors barrejats, o una escena a cada grup d'actors. Es reparteixen les escenes, però no seguides. Aquest és l'altre problema, perquè dius, aquesta escena la fa verga, la següent la millor la fa Molins, i l'altra la fa Sant Quirza, i dius, i fer aquests canvis...
Perdó. L'any anterior vam anar a Sant Quirce, que va passar el mateix, que feien el 125, i es va fer una representació pràcticament a nivell privat, perquè els que estàvem allà de públic érem els mateixos actors, els coders que no sortien, i gent que venien acompanyant a la casa de poble.
Aquí, en el cas de Berga, es van vendre entrades, o sigui que els actors que quan no sortíem, si volíem veure, havíem d'anar a dalt, com fem aquí a la Peni, i allà es van vendre entrades per fer-se així entre les poblacions. Vull dir, encara va anar amb un ritme bastant bé que ningú se'n va adonar. El que notaves és que ara amb aquesta escena el dimoni és un, per dir alguna cosa, i a la següent era un altre dimoni.
Però sí, perquè si coincidies que feien d'un poble diferent amb escenes que surten bé el Dimoni o surten el Pallanga i el Garrofa, veies aquesta diferència. Però no, va anar força bé, força bé. I la d'aquí és la més vella, no? La més antiga, 130 anys i els 125, o sigui, són els veterans del Pitarra, aquí a Molinsa.
i que sembla mentida que en tantes poblacions que es fan els pastorets només n'hi hagi tres que es facin les del final és que són els més llargs potser oi els més difícils és que no es fan sencers si les féssim senceres a qualsevol a Verga va durar menys que aquí Molins clar també es pot retallar de fet alguns directors d'aquí han anat retallant algunes coses per fer una mica més àxil perquè és que si no i sobretot els més petits més petits entraves a les 7 i sorties a les 10 3 hores
Sí, sí. Sembla la passió dels anys 50, oi? Ah, sí, és veritat, la passió. Anaves de Paz Perreguera al matí, feien 3 hores, després ja tenies el lloc per anar a dinar, que l'assignaven a la mateixa entrada, i a la tarda tornem-hi 3 més. Sí que semblava un acte... Ah, sí? Eren 3 i 3? No ho sé, sí. Sí, sí, terrible, terrible. O sigui, tot el dia s'ha hagut? Sí, sí, bastant, sí.
Era l'esport que es feia aquella época. La passió, no?, és el que tocava. La sort que tenim aquí a Molins és que, a més a més de Pastorets i d'en Pitarra, música en directe. Sí, sí, sí. Allà a Berga sí que és veritat, el teatre és més gran que el de Molins, i l'escenari molt més gran, i micros d'ambient, perquè si no, amb el cas nostre, amb el meu, que fèiem d'Arami, vaig saber...
Ens va tocar fer el quadre d'entrar a la xerreta i dius, escolta, que això sembla a través dels Pirineus, aquí, sortim allà i vegem, i estem quasi bé davant del públic. Però ja l'havien d'enterrar al final de l'escenari i com no xiquis una mica la veu, no et sentes ni des de la primera fila, eh? Que ja semblava com cridar perquè et sentissin aquí a la peni a l'última fila, i estaves a dalt de l'escenari només.
Vull dir que era un escenari... I deuen assajar algun dia? El mateix dia, no? Va ser un dia... Vam marxar d'aquí a les 9 del matí i vam tornar a quarts de dues de la matinada. Perquè al dematí ja es trobàvem, vam fer una mica d'esmorzar, llavors vam fer una mica d'ensaig, anar mirant... Així per sobre, anar dient les ubicacions, les col·locacions, per fer-te una mica amb l'escenari, com dirien les escenes...
I llavors ja sí, van fer un dinar de Carmanyola, vull dir que cadascú es portava el dinar, i llavors a la tarda van fer una mica de repàs, molt poca cosa, perquè a temps de vestit, maquillar-te i tot això, i a les 6 fèiem la funció, que a més a més va ser molt puntual, perquè ja dic, hi havia públic que havia pagat entrada per als posturets.
I ho vau explicar abans per això, no? Que hi havia altres grups i això no ens va explicar. Sí, no estava posat. Ja tothom ho sabia. Però el quadre que fèieu vosaltres, per exemple, era el mateix que fèieu aquí, no? O sigui, ho heu trasllat allà. No calia tampoc molt, molt, molt assaig, més que recoordinar-vos. Els textos són els mateixos. Has pogut retallar algunes frases, has pogut posar-ne algunes, però vull dir, tu veies les... Com a mi ens agrada veure les escenes com les fan els altres...
i hi havia diferències, però no de text, sinó de, millor, que tu aquestes ja no les dius o aquestes les dius. L'altre, el text, és el mateix. I llavors cadascú, evidentment, la manera de portar l'escena i de fer-ho, ho fa com ho fem, nosaltres ho feien, com ho fem aquí a Molins, i els de Berga ho feien com ho fan a Berga i els de... Vull dir que cadascú el fa de la seva manera.
Però és que, com que no canvia, perquè tu fas aquestes escenes i dius, bueno, fem el quadre de les botes, per dir alguna cosa, i ho feien el Pallangui i el Garofa, com ho fan aquí, adaptant-se al que hi ha a l'escenari aquell, perquè aquí el que tenim no és el mateix que... Però abans vol haver de una mica veure com era l'escenari... Aquestes coses és el que vam fer l'ensatge abans, perquè aquí les botes... I coordinar-vos. Amb aquest quadre, que és amb el que més diferències teníem...
Aquí tenim una sèrie de trucos per poder fer allò de les botes, l'intercanvi d'un cantó a l'altre, i en canvi allà això no hi era, ho feien d'una altra manera. I clar, els has d'explicar als actors que faran aquesta escena que allà ho fan així, surt una diablesa i et canvia la bota de cantó. Fa això i surt aquestes coses. L'altre, tu estàs acostumat aquí i ho tens d'una manera i ho fas així.
Per això els quadres que a nosaltres es va passar el mateix. Vam enterrar la gerra, aquí l'enterrem, el procènic, allà, en aquell forat, i allà havies d'anar al final de l'escenari a enterrar-lo a un arbre del decorat, i dius, doncs t'han d'explicar, no, no, aquí, sortim per aquí i heu d'anar allà. I aquesta és la diferència. Això és el que vam fer tot el dematí.
Molt bé, doncs, bona experiència, no? I és un dels més antics de Catalunya, el de Molins de Rei? O quin és? Se sap, això? No, d'aquestes tres, Molins de Rei és la més antiga. I a Catalunya, sencera... No, és que a Catalunya, sencera, de moment que se sàpiga, només ho fan aquestes tres poblacions. No, però a part del Pitarra. El de Folk i Torre. Sí, sí, clar. El de Folk i Torre ja no ho sé.
Jo recordo que quan jo tenia 6 o 7 anys, Ràdio Barsogona sempre deia la sala Cabanyes de Mataró fan els pastorets i no sé què. Però fan els de Folk i Torra. Suposo. El Juquet i el Rovelló, etcètera. Sí, és que Pallang i Garrofa són els d'en Pitarra. I això estem acostumats a moltes coses que ensenyen reportatges de pastorets, que el Rovelló i allò... Folk i Torra. Vull dir que...
Això és així. Jo no els he vist mai, els altres. Algun any hauré d'anar-los a veure per veure quines diferències hi ha. Són més curts, eh? Són molt més curts. Es queda tan llarg que és massa. Nosaltres, una vegada, fa molts anys, em sembla que érem un dels nets, els vam portar el poliorama.
recordes, o hi vaig anar jo, sí, hi devia anar jo amb ells, i hi vaig dir, on dia, una horeta, tal, vaig pensar bé, perquè no es va cansar la cosa, perquè tres hores, no sé, aquí Molins, si els nanos aguanten les tres hores, molt bé, eh, vull dir, fa...
Sí, estar dins dels gens dels molinents, no? Aguantar 3 hores de pastorets. I també potser perquè hi ha molta... O sigui, dins dels pastorets hi ha sempre aquell amic de l'escola, el papa de fulano i tal. I llavors crea molt més ambient. No vas a veure la funció tal, sinó que els nens mateixos... Ai, mira el fulano, mira el mangano...
I això li dona més caliu amb el criu. I entre ells, ara un fa de pastoret, després farà de fura, i van entrar fins al món de l'escena. Home, diuen que és un bressol d'actors, eh? Sí, molts han començat aquí. Sí, els actors catalans, gairebé tots, els bons, els demanen com van començar. I diu que van començar fent pastorets al Passeu Pobla. Amb els seus pobles. Sí.
No sé si hi ha una altra cosa molinenca que vulgueu destacar. Els últims 10 minuts comentem una mica el tema noticiós de l'any. Com heu viscut vosaltres aquesta invasió, aquest atac dels Estats Units a Veneçuela? Canviant radicalment de tema, però amb el que queda podem fer una mica de valoració perquè m'agradaria saber també què en penseu, perquè aquest senyor ja fa temps que va dient coses. Continua dient que ara que en Irlandia sembla que està al seu objectiu.
veurem si ho fa o no ho fa, perquè tampoc ha anat a dir moltes coses durant aquest temps que he estat de president. Com heu viscut vosaltres aquesta invasió i captura o segrets del president i de la seva dona, no?
És difícil fer-te una imatge del que ha passat i el que pot passar. Perquè a mi tot això em sona, de 4 o 5 mesos cap aquí, em sembla que el món s'ha tornat molt surrealista. És a dir, jo veure certes actituds i tot això que s'han pres per part de tothom. És que hi ha tants fronts oberts i tanta història que dius, la història universal està per repetir necessàriament...
o alguna gent, bueno, si tants pallassos hi ha, o pallassos o persones perilloses, perquè és un risc, que una persona no estigui centrada i que es cregui, i que tingui un ego fortíssim, és capaç de fer qualsevol cosa.
Per tant, es mira amb bastanta desconfiança, en el sentit de, bueno, posant... Si en Dalí fos viu, suposo que també seria un personatge que entraria en això d'alguna imatge d'aquestes d'avui en dia. Jo només veia el Trump fent aquells gestos i aquelles coses que fa amb els colzes, no sé, no sé...
I, a més, és que no... Sembla que no tingui aturador, sembla impossible que no hi hagi el darrere gent. O hi ha darrere gent que li diu sí, sí, hem d'anar per aquí, o és que ningú s'atreveix, perquè també ha liquidat la gent que no li ha interessat, se l'ha tret de sobre, des de jutges fins a seguidors d'ell o companys d'equip...
se'ls ha tret del mig jo el que vaig pensar i comentava en el Manel és que vaig fer una repassada ràpida la història de la humanitat i són èpoques o sigui, sempre ha de sortir algú que dius, està boig
per donar un gir a la història. Vull dir... Ens esperem que no n'hi hagi més, eh? Que no triguem gaire cap a un gir, eh? Segueixes, vull dir, des de l'època dels egipcis, els romans... Sempre surt un personatge...
que vista a distància, dius, estava boig, i que va conquerir això, i va conquerir allò, i va conquerir l'altre. I llavors, de cop i volta, quan arriba el cap damunt de la d'això, patapum, s'enfonsa, i tirem més cap aquí, vull dir...
Quan parlem del nazisme, del Hitler, et preguntes com pot ser que darrere d'ell hi hagués tanta gent que el seguís. I va ser. I com el nazisme, ara estem vivint una època que, a mi...
Em sembla que és com si fos el final d'una etapa, i no sé què passarà, no sé què passarà, però que resseguint la història hi ha hagut sempre quantitat d'etapes. O sigui, la gent vivia d'una manera, sortia un líder, digue-li líder, digue-li boig, digue-li el que vulguis, que feia donar un gir a la història d'aquell moment. Però aquests líders surten moltes vegades quan la societat està feta de pols.
Sí, quan hi ha desestabilització... Per exemple, en Heller va sortir perquè Alemanya estava destrossada. Llavors ens va haver de donar esperança i va sortir el moviment. I potser en aquests moments també estem en un moment social molt complicat. Però tal com en aquests moments estem, que hi ha tants controls i tanta democràcia i tants estaments que controlen i que vigilen,
Ostres, en aquest senyor tot això sorrifa, fa el que li surt del vora viu i ara, doncs, bueno, ataquen aquells senyors i els condemnaran per narcoterroristes i dius, a veure...
Jo no en tinc ni idea, però no hi ha d'haver uns judicis reals, no uns judicis d'un bon home que s'ho farà, portarà l'aigua al seu molí. I ara, perquè li interessa Groenlàndia, perquè s'està... Tot és economia, eh? I llavors tindran allà un pas, i perquè a sota sortirà una riquesa amb minerals, amb petroli... I Venezuela amb petroli i tot. Llavors... El de Venezuela no tampoc...
Ja ho deuen. Ara controlarà tot el petroli de Venezuela des dels Estats Units. I dius, possiblement no ha sigut una cosa d'interès el narcotràfic i tot això. Això ha sigut l'excusa. És la tapadora. Però tampoc entenc Estats Units, perquè el Trump ja hi havia sigut i el van tornar a votar. I dius, s'ha d'estar una mica... És com aquí passa actualment en Europa amb l'extrema dreta. I aquí a Espanya està passant també. Quan puja Vox...
Vull dir que no... Estem en una etapa de la... Que les coses estan... Té el que deia la Mercè. Que sempre hi ha etapes en què en un moment donat... Desencanta el passat. I encara el que més et fa és que aquest bon home es nombre ell sol que diu que l'haurien de donar al Nobel de la Pau. Jo no sé quina Pau...
No muntes una guerra però muntes cada sarau i cada dia va entrar fent el dels arancels després a la guerra de Palestina. Ha donat sempre l'apoi a Israel. No s'ha pogut condemnar mai a Israel perquè Estats Units ha estat al darrere sempre amb els seus vetos apujant...
a Israel. Espanya ja es va acusar també de... volia que ens apartessin de l'OTAN perquè no volem posar més diners al moment. Vull dir, jo, el Nobel de la Pau deu ser una... De primera, no, per ell? Sí.
I ara només faltava allò de Venezuela. Fa servir allò del narcotràfic, per què? Per apoderar-se també del petroli? Sí, és que és descarat. Però, a més a més, a veure, hi ha allò del canvi climàtic, per tant, s'han d'abandonar...
l'energia fòssil, i en canvi aquest senyor la seva gran ambició és anar conquerint el petroli. Que és el que don diners. Hi ha una norma democràtica en general, des que la democràcia sembla que vulgui treure el cap i ser imperativa en tots els estats, que és que no es declara guerra ni es fa una invasió si abans no ho aprova al Congrés.
del país. És a dir, aquí surt el dram, es va llevar un dia i va dir, saps què? Anem a Venezuela. Això, normalment... No deixa de ser un dictador encobert. No encobert no, que es nota massa que la cosa va per aquí. I això és un perill. La gent... No sabem de les interioritats del que passa, però intuïm que s'està vivint un moment perillós.
Molt ben perillós. Hi ha tres fronts de batalla, d'imperialisme, són Estats Units, Xina i Rússia. I aquests tres són els que s'estan repartint. Has dit una cosa important. No sabem. Jo penso que sabem molt poc. De vegades coses que no són.
Sí, sí, és una versió, ens venen una versió, una versió, com això de Dinamarca, ho hem de comprar, bueno, no tenim ganes de vendre, no, no, és que si no ho compres vindré jo amb els soldats. Jo crec que això, ens havíem acostumat els darrers 30-40 anys a viure una etapa de relativa monança, des del punt de vista guerres, etcètera, etcètera,
Com un respecte. Després de Vietnam, als Estats Units, em sembla que no va ser suficient per entendre que Vietnam va ser una derrota manifesta d'aquestes ganes de no se sap què. D'imperialisme. D'imperialisme. I això és una mica problemàtic.
I la Groenlàndia... Ja ho veurem, perquè la Groenlàndia, a més, és de Dinamarca, Dinamarca és a l'OTAN. Aquí es complicaria molt la cosa. I atenció, el petroli a Venezuela resulta que no és... N'hi ha molt, però és important. S'ha de refinar. S'ha de refinar molt. A l'haver de refinar-ho, això... Serà molt car. També poden fer baixar el preu de refinat, però és que... S'ha desmadrat la cosa. Desmadrat a total? La gent té bastanta...
Està bastant... Espantada, no? Tots estem espantats. S'ha desmadrat. Ho deixem aquí, senyores i senyors. Manuel Cordero, Nati Bufill, Mercè Charles, Núria Rubió i Josep Pinyets. Gràcies i fins la setmana que ve. Bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. A hores d'ara es concentra el gremi de la pagesia a diversos punts del territori en protesta per l'acord amb Mercosur. Precisament, un dels punts de concentració és a GURB, a Osona, on ahir tenim el Marcel Puig del 9FM que ens amplia la informació. Bon dia, Marcel.
Bon dia, doncs sí, aquí al Polígon d'Ugur comença a haver-hi moviment de cotxes i de pagesos davant de la nau de Gepork, al costat de la C25, sumant-se a aquestes mobilitzacions que ha organitzat Revolta Pagesa per avui dijous. Veiem ara mateix.
o amb 4 o 5 camions, 4 o 5 tractors, més una desena de cotxes, per exigir que la Unió Europea no signi l'acord amb Mercosur, marcat de comú de països sud-americans, i denunciar l'incompliment dels compromisos que va assumir el govern en els acords de Cervera amb el gremi de la pagesia. Des de Revolta, enteren que l'acord amb Mercosur permet l'entrada massiva de productes agrícoles i ramaderes
produïts amb productes i normes que aquí estan prohibits. També denuncien que a dia d'avui no s'han materialitzat la majoria de compromisos assumits pel govern amb el gremi de la pagesia. Per aquests motius, a part d'aquí a Gurb, també s'han convocat altres concentracions al port de Tarragona, a les carreteres N230, al Ribagorça i A2, a Fundarella i al Collares. Gràcies, Marcel. Bon dia. Bon dia.
I en aquest sentit, els pagesos han reobert la circulació de vehicles per la Nacional 2, però no hi deixaran passar els camions. Així doncs, la via queda obert del pas només de vehicles. Una decisió que s'ha pres en una assemblea que ha fet la seixantena de persones concentrades a l'APESAT en el marc d'aquestes protestes per l'acord amb Mercosur.
I el govern espanyol i l'Església Catòlica han assolit un acord per a la reparació i reconeixement de les víctimes d'abusos sexuals. Se'ns ha informat l'executiu, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha tancat l'acord amb la Conferència Episcopal Espanyola i la Conferència Espanyola de Religiosos sobre el sistema de reparació a les víctimes en l'àmbit de l'Església, per a les quals ja no és possible la via judicial.
I Pedro Sánchez i Jurel Junqueras escenificaran avui l'acord per al nou model de finançament per a Catalunya. El president del govern i el líder d'Esquerra es reuniran a les 11 a la Moncloa per tancar els serraïs d'un acord que permetrà que Catalunya rebi uns 5.000 milions d'euros més. El govern català està convençut que el nou sistema millorarà molt el finançament català, un model que Junts rebutja, ja que els de Carles Puigdemont només avalaran un concert econòmic.
Des del Partit Popular, tirien l'acord de compra de vots mentre que el govern espanyol el defensa i s'afanya a matisar que beneficiarà totes les comunitats autònomes ja que els donarà més recursos econòmics. I l'atenció sobre Groenlàndia després de l'atac dels Estats Units a Venezuela ha centrat la primera reunió del Consell de Ministres de l'Any. El govern espanyol ha reclamat a la Unió Europea una resposta unitària a les amenaces de Donald Trump d'anexionar-se per la força a l'illa àrtica. I fins aquí les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
Avui, dijous, a dos quarts de set de la tarda, a la Federació Obrera, es fa aquesta xerrada que forma part de l'Aula d'Extensió Universitària, això sí, només per a socis i sòcies, llums i ombres de Maquiavel a càrrec del filòsof Oriol Ferrés Juste. Cal superar la visió tòpica de Maquiavel com a figura malvada i reconèixer que el seu pensament pot revelar un fons humanista i republicà. Recordeu, a dos quarts de set de la tarda, a la Federació Obrera, només per a socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària.
El Foment Cultural i Artístic, de cara a aquest cap de setmana, prepara diferents activitats. Demà, a les 9 del vespre, dins del Molins Night Cabaret, hi ha l'espectacle Amor en Tiempos de Laic amb Miki Legendario i Ivan Lira. Les entrades les podeu comprar al web fomentmolins.cat o a Entràpolis. També, de cara a dissabte, un tribut als Estopa a les 8 del vespre al Teatre del Foment.
és top a os, també les entrades a fomentmolins.cat o a Entràpolis i de cara diumens a les 6 de la tarda hi ha ball amb Àlex Peris. El centre excursionista de Molins de Rei de cara al dissabte organitza el meredicte dels 27 anys Premis Clic de Fotografia a Vila de Molins de Rei a les 10 del matí
Gràcies.
i poc més de 550 metres d'ascens ha acumulat. Les inscripcions alcem de dos quarts de set de la tarda a dos quarts de nou del vespre. Teniu temps encara avui i demà divendres. I recordeu que aquest cap de setmana són les últimes dues representacions dels pastorets
dissabte i diumenge a les 6 de la tarda a la Peni. Aquests pastorets de Frederic Solia Pitarra, música del Mestre Blanc, podeu comprar les entrades numerades i anticipades al web Entràpolis. Si teniu algun dubte sobre les entrades o com comprar-les, podeu anar a la taquilla de la Peni de dilluns a divendres a dos quarts de 6 a 8 del vespre.
Hem d'anunciar la defunció de la senyora Teresa Rillo García. Tenia 86 anys i vivia al carrer Jacint Verdaguer, número 58. La cerimònia d'acomiat serà avui dijous, a dos quarts de dotze, a l'oratori del Tanatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. La farmàcia oberta avui dijous, a la nostra vila, és la farmàcia ara anomenada Oriol, que es troba al carrer Santiago Rossinyol, números 8-10.
Ràdio Munins de Reis.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement.
Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Ah, que no saps a Nova. Els pastorets fan 130 anys. I el dia 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant!
Si busques un programa on la música amb veu de dona sigui la protagonista, el Quan Comença la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions, o Quan Comença la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música amb veu de dona. Quan Comença la nit, amb Fermín Arrecio.
Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Passen 9 minuts de les 10 del matí, estem en directe a Ràdio Molins de Reia, esteu escoltant el Bon Dia i Bon Hora, avui dijous 8 de gener. Què hem de fer aquesta hora? Doncs tindrem l'alcalde Xavi Paz, com ja us hem anunciat, avui aquí amb nosaltres per repassar temes d'actualitat i atendre també les vostres trucades o els vostres comentaris, preguntes, suggeriments, etcètera.
Podeu trucar-nos al 93 668 6161 o també enviar una nota de veu o text, preferiblement nota de veu, estem a la ràdio, al whatsapp del programa 691 438 847 i us atendrem, l'alcalde es contestarà.
en directe. El tindrem aquí amb nosaltres, a l'alcaldat Xavi Paz, fins a les 11 del matí. I després, a partir de les 11, un cop haguem escoltat les notícies i l'agenda local, ens acompanyarà el periodista Roger Castillo, director del LLAS, per parlar de l'últim número, l'última edició de la revista. Després farem l'espai Astrologia amb la Meritxell Díaz. Recuperem l'espai que feia just a finals de desembre per parlar dels Capricorn, el signe
que és vigent ara, que va començar just el 22 de desembre i que s'acaba el 20 de gener. Aquelles persones nascudes entre aquestes dues dates són Capricorn i avui parlarem de les peculiaritats dels Capricorn. I acabarem el programa amb el Josep Ferrer, amb la maleta a la mà. Ens anirem amb ell cap a la vall del Musella. Doncs aquests són els continguts que tenim des d'ara i fins les 11.
I mentre esperem que arribi l'alcalde de Xavi Paz, farem una pausa musical, escoltarem La Fortuna dels Catarra.
Ja he tingut tot el que valia la pena tenir, i tot i ser de casa pobra sempre m'he sentit molt ric. Perquè estimo com un boig, perquè he vist de fer cançons, i camino a poc a poc i mai he tingut massa pressa. He sentit tot el que valia la pena sentir, i potser som massa nits que he passat sense dormir. He fumat i ho he deixat, he begut i m'he passat, i he estat més temps de festa que estudiant per la carrera. Ja he estat als dos costats d'un cor trencat, i tants cops m'he equivocat, que no els podria ni conèixer.
Però quan m'ho he currat, m'he encertat de ple la felicitat. I això ningú m'ho pot robar. No! Soc la llebra i la tortuga i la cigala i la formiga. Ho he estat tota la vegada i vaig al cap.
Ja tinc uns anys, però em sento com un reure, sóc un mestre, però com jo no n'hi ha un altre, ja veurem si ens seguiran el ritme, temps al temps. Sóc ningú
Ja m'he mossegat la llengua quan calia parlar. He estat un idealista i un cínic de manual. Vull pensar que ho he fet bé, però tampoc t'enganyaré. No sé què exemple de re, però encara em queda a marge. Ja me les he vist de tots colors i en moments he tingut por, però no em quedo de genoll. Jo no em quedo de genoll. Saps que sóc un aprenent de tot. Potser mai seré el millor, però de mestres ja n'hi ha molts.
i faig el que dóna la gana. Ei, que jo sóc el merrit del món, que tinc un amor que val milions i una fortuna feta de records. Ei, que tu i jo venim de baix de tot i el que tenim ens guanyem a vols, que això nostre no és un cop de sort, que no és un cop de sort. Ei, que jo sóc el merrit del món, que tinc un amor que val milions i una fortuna feta de records.
Ei, que tu i jo parim de baix de tot, i el que tenim ens ho guanyem a pols.
sense aquesta família un per tots i tots per un la vida és molt
Doncs ara sí que estem en disposició, com falta un minutet per arribar a un quart d'onze, de parlar amb l'alcalde Xavi Paz, que ja el tenim aquí. Feia moltes setmanes que no el teníem en directe per diferents motius. Ha sigut festa els dijous, també l'hem tingut de baixa, com ell mateix ja ha explicat a les xarxes, però ara finalment ja el tenim aquí. Bon dia, benvingut de nou, celebrem tornar-te a tenir aquí amb nosaltres.
Doncs molt bon dia, molt bon any, i no s'imagino la il·lusió que a mi també em fa tornar a estar aquí, perquè vol dir que començo a recuperar també la meva normalitat, que és poder estar aquí cada dijous, i certament el Nadal han estat dos dies que tan...
Nadal, cap d'any, van ser dijous, i a més a més vaig tenir una petita operació que havien de ser dos dies a l'hospital i al final per unes complicacions de postintervenció em van retenir 11 dies a l'hospital. Déu-n'hi-do. Sí, sí, va ser una estada més llarga del previci.
I no estava previst tot això, però bé, en fi. Ja està ara. No tenia pensat publicar-ho, la veritat, perquè pensava que era una qüestió de dos dies, però la setmana abans de Nadal i llavors hi ha totes les activitats que hi ha previstes com...
el ple el dijous mateix, el vermut amb tots els treballadors a l'Ajuntament i tantes activitats que hi havia aquella setmana. Vaig preferir explicar-ho amb transparència, explicar-ho amb normalitat i coses que passen. En aquest sentit, sempre recordaré les paraules del meu cunyat que deia que una intervenció és una intervenció i d'entrada tot ha d'anar bé, però sempre poden passar coses en una intervenció i això és el que em va passar a mi. I quan ets una figura pública es nota, no? Si no hi ets?
Suposo que és això, i a més acostumat a que sempre hi soc als llocs, que la gent t'ho diu, és que clar, com sempre hi ets, quan no hi ets suposo que es nota més, i en aquest sentit, doncs... Tant el ple de desembre, que em va saber... Tots els plens saben greu si no hi ets, no? Però aquest ple de desembre...
Per un col·lectiu, que després ja he tingut ocasió de parlar amb alguna d'aquestes persones d'aquest col·lectiu, com són les de la cooperativa El Carrol, em va saber molt greu no poder assistir perquè es va culminar tot un procés que durant molt de temps estàvem treballant, dialogant...
recollint la seva paciència també, però també alhora treballant el nostre compromís. I finalment, doncs, aquell dia de desembre el que vam aprovar és la internalització en la gestió de les dues llars d'infants que es gestionava fins ara la cooperativa El Carrol, per tant, de la llar d'infants del Molí i de la llar d'infants de l'altre. I el que es va aprovar aquell dia és que ara mateix, avui, qui gestiona ja aquestes llars d'infants
que eren municipals però de gestió indirecta, ara ja és directament l'empresa pública, 100% pública municipal com és Molivers. Des d'un punt de vista de les famílies i del model educatiu no canvia res. Anant millorant coses, perquè si us en recordeu ja en el seu moment, el juliol del 24 vam aprovar
una millora substancial de les condicions laborals de les treballadores de la cooperativa del Cargol, perquè president el que explicàvem és que ho hem de fer abans que us incorporeu a l'estructura municipal. I això és el que hem anat fent. També hem donat més garanties que puguin fer un millor traspàs dels projectes educatius al mes de juliol i, per tant, anem equiparant. El procés no ha finalitzat.
perquè el procés finalitzarà en el moment que també la llar d'infants del Rodó passi a l'empresa municipal i, per tant, homogeneïtzem, homologuem la mateixa manera de gestió en les tres llars d'infants públiques municipals. Però jo crec que tothom està d'acord que es va fer un gran pas endavant, que sobretot era el compromís de no, en aquesta situació,
de dificultat que travessen ara mateix les gestes d'infants, no?, amb aquesta situació canviant tant per la gratuïtat de l'IDOS, per el diferent tracte de les agents privades, públiques que ha fet la Generalitat de Catalunya, doncs també tota una càrrega de feina que anava cap a la cooperativa, que ja era ambició d'elles no haver-la de suportar, i compromís nostre també de millorar en tant en quant la gestió pública de les gestes d'infants, no?,
Home, i el fet que això es portés al ple de desembre, doncs, malgrat haver portat al final quatre mesos endarreriment, fa que aquest curs 2025-2026 acabem amb aquest compromís realitzant-se, ja s'està aixecutant, i en temes personals, doncs, com dic, em va saber greu no ser-hi, però bé, ja he tingut ocasió de transmetre-ho això a diferents responsables de la cooperativa Alcabella.
Molt bé, i pel rei sí que va poder ser-hi l'alcalde, els vas poder saludar de primera mà, però ara ja tanquem el cicle i avui ja definitivament amb aquest retorn a les aules ja de tot l'alumnat d'escoles, instituts, llars d'infants, etcètera. Bé, el dia 8 ja toca, ja han tingut les seves dues setmanes i mitja de descans. I alguns diran la maleida normalitat, altres diran la normalitat que volem. Quan la pes és quan es valora, no? Jo crec que la vida humana és això.
Són períodes, no? Són alternances. Jo crec que han estat en termes generals unes vacances de Nadal, no? Per tothom, doncs, escolta, hi ha casos de tot, eh? Però, bueno, que a Molins les hem fet sense incidències, no? Tret, i sí que vull dir-ho, perquè em va agafar a l'hospital també, doncs, de l'incident que hi va haver el dissabte a la nit. Ah, sí, també. Evidentment, el penúltim cap de setmana. Que va morir un jove, sí.
i un agressiu i un homicidi, evidentment, en aquest sentit, però en termes generals jo crec que l'activitat de Nadal s'ha portat amb tota normalitat, ha estat reixida. Ha estat un període de Nadal en què hem parlat, podríem dir, en excés, no?, perquè ha afectat a determinades activitats les inclenències meteorològiques. Sí, la pluja, perquè déu-n'hi-do la pluja. Per exemple, sí que va afectar a l'arribada del Patxamalí, que no es va poder fer amb la seva plenitud, no?,
Però bé, jo crec que en definitiva, al final, davant les amenaces que podia haver a la nit de Reis, es va poder fer amb tota normalitat, fred, molt de fred, però amb normalitat, i per tant, jo crec que hem d'estar molt satisfets de com també s'ha comportat el municipi, com ha respost els molinecs i molineques, i aquest període que ara ja ens porta, aquest mes de gener,
que per nosaltres ja sabem que és l'aperitiu de la Fira, que en guany, a més a més, aquest any. Doncs tenim molta il·lusió per aquesta 175ª edició. Sí, et sembla, alcalde, tenim una nota de veu justament vinculada amb un tema de Nadal, així potser tanquem el cicle ja. És una nota de veu que ens ha arribat al WhatsApp del programa, de la Neus Medina, l'escoltem. Ah, bé, jo he tingut temps de parlar amb ella indirectament, però sí, sí, escoltem. Hola, bon dia, sóc Neus Medina, de la llibreria Amèlia.
Mira, envio aquest àudio perquè estem molt, molt, molt decebuts perquè resulta que des d'abans del dia de Nadal hem estat tots aquests dies de totes aquestes festes sense que les llums de Nadal cremessin al carrer. Jo he passat nota a l'aplicació de Som Molins tres vegades i no he tingut resposta ni ningú ha vingut a mirar-se res.
També via Instagram, pel compte tiu de l'alcalde, també vaig passar un avís dient que estàvem així d'aquesta manera. No hem rebut tampoc, no ha vingut ningú a mirar-se res. A part de no tindre les llums enceses de Nadal, tota la banda dels números per a ells que va
Des de la cantonada del carrer Pinto Fortuny fins a dalt, al passeig de la Pau, les faroles han estat apagades tots els dies. O sigui, que teníem un carrer superfosc, supertrist i de veritat una mica vergonyós. Diem que hem de fer servir les aplicacions, que així tot funciona millor. Ni aplicacions, ni Instagrams, ni res. Aquí ningú ha vingut a mirar-s'ho. Jo sembla que la gent
deuen passar, no ho sé, perquè hi ha algú des de l'Ajuntament que viu per aquí dalt, aquest carrer, i ha passat pel carrer i es va conèixer a donar compte que no funcionaven les llums. És només això, aquesta queixa que, bueno, han passat uns Nadals una mica tristos en quant a l'il·luminació. Què és el que ha passat en aquest cas? Això de ni Instagram ni tal. L'Instagram és personal i a mi m'ho envia el diumenge, aquest diumenge, el 4.
De gener, eh? És a dir, si... És a dir, diferència amb el que són els canals oficials, els que són els canals personals, no? Jo tampoc tinc una obligació directa de respondre en tot moment, ho veig al quadre i no ho vaig veure fins pràcticament, de fet, aquest matí que li he respost, escolta, i això, que no ho havia vist...
fet aquest apunt. És cert que hem tingut problemes en aquest carrer. A nosaltres el que ens consta és que les pluges del dia 2 afecten, no? I, de fet, és veritat que ara, a més a més, amb un últim missatge que m'ha enviat diu... Primer no funcionaven les faroles i després va ser la llum de Nadal. És a dir, tampoc és que hagin estat tot el període de Nadal sense la llum de Nadal funcional. És veritat que, com he dit jo abans, les inclevències meteorològiques...
ens han afectat, a part de l'enllumenat públic, en diversos punts de la vila. Alguns s'han pogut reparar, d'altres estan en el seu procés. Les pluges que hi va haver al començament, a la primera setmana de Nadal, també van afectar l'arbre de Nadal del barri de la Granja, i llavors es va poder detectar i es va poder resoldre de manera més satisfactòria i més ràpida. Aquí no hem tingut la capacitat d'arreglar de manera tan ràpida? Segurament és perquè el problema i la incidència era més important. En tot cas, la voluntat...
Per part de l'Ajuntament, deixeu-me ampliar el focus. És primera. Des de fa quatre anys, l'Ajuntament ja no carreguen els comerciants les junts de Nadal.
I des de fa quatre anys l'Ajuntament fa una inversió de 100.000 euros anuals en llums de Nadal. I cada any rere any mirem de millorar. Per tant, jo, quan algú expressa una queixa, també m'agradaria que la contextualitzés en el que és el compromís de l'Ajuntament. El que fins llavors només era un compromís d'instal·lar les llums però pagar-les als comerciants, s'ha convertit en una inversió entre tots els molents i molenques d'aproximadament 100.000 euros i d'instal·lació per part de l'Ajuntament.
fet que ha descarregat en els comerciants el compromís i l'obligació o l'opció d'haver de posar les llums de Nadal. Ara, dit això, que en algun moment podem tenir incidències, clar, només faltaria, ja en tenim, i quan hem tingut un Nadal en el que hem tingut dues borrasques com a mínim que han passat i ens han afectat, doncs ha afectat. A partir d'aquí, evidentment, revisarem quan va arribar aquesta incidència, l'aplicatiu Cuidem Molins, i realment, doncs, si se'ls pot donar resposta o no, entenent que el Nadal també és un període
que hi ha els tons de vacances i no tenim un ajuntament operatiu 100%. D'aquí que no se li hagi donat resposta a l'aplicatiu, no? Segurament és això i és el que estem mirant actualment aquests dies. Avui estem revisant això. Hi ha una altra pregunta que ens ha fet arribar al WhatsApp també. Rubén?
És en Castelló, ho vaig traduint, sobre la marxa. Diu... Li consta que Molins de Rei és un dels pobles afectats pels nivells de contaminació. Es posarà... Estarà dins de la zona de baixes emissions? I si es posa, quines zones de la població estaran afectades?
Ja que la població està dividida per la carretera, diu que a més hi ha gent que quan baixa de Vallirana, Cervelló o Pallejar per entrar al nostre polígonal pla, entren per la carretera, per la Nacional 340, girant cap a la Ingresa pel carrer Verge del Pilar. I diu que ho pregunta perquè diu que són molts els que tenen vehicles sense l'adhesiu.
que per motius X no poden canviar-se el cotxe i que el necessiten per anar a treballar. Diu, sabem l'horari, però si, per exemple, la gent que té horari fixa diu, però a vegades hi ha gent que tenim torn rotatiu, no salimos a las siete de la mañana de la zona y no estamos hasta más tarde de las ocho, ¿no? Suposo que sí. És tot un tema aquest, zones de baixes emissions. La primera consideració que faria, la primera...
és una cosa que estem acabant de limitar ara és veritat que som dels municipis de més de 20.000 habitants que té un nivell de qualitat d'aire que fa que haguem d'establir zones de baixes emissions i això ho fa bàsicament per una cosa inherent a Molins de Gré que és la B23 no és per una qüestió de producció pròpia de contaminació diguéssim però hem d'establir aquestes zones de baixes emissions
Primera consideració, que tinguem zones de baixes emissions no vol dir que comencem amb un règim sancionador des del primer dia. I això és el que explicarem ben aviat. Segona qüestió que diu, jo crec que aquesta és molt important. Clar, és que la gent que va al Pla no ha d'anar pel barri del Canal. I aquí sí que és el que haurem de mirar de quina manera, no? És a dir, qui va al polígon del Pla ha d'anar per l'autopista.
I si això representa 3 minuts més de cua, són 3 minuts més de cua. Perquè el que es persegueix en les zones de baixes emissions és preservar els nuclis urbans. Una cosa és que el veí sigui del barri del canal i hagi donat el polígon del Pla. És evident que si està al barri del canal... Ara, però si com m'ha semblat entendre, el Rubén el que diu és que conec gent que ve de Vallirana i va al Pla i passa pel canal... És que això és el que hem d'evitar.
Això és precisament el que hem d'evitar. Hem d'evitar aquesta mobilitat, tant per l'Avinguda Barcelona com pel barri del Canal, que el que pretén és estalviar-se tres minuts de cua de l'autopista, però llavors entra en tram urbana. L'accés al polígon s'ha de fer pel polígon del Pla i per l'autopista.
Per tant, això no, no, però sigui amb furgoneta amb etiqueta, sense etiqueta, sigui híbrid, sigui elèctric o sigui de combustió. El que hem de preservar és que la mobilitat urbana sigui urbana, no sigui dels polígons.
i sense anar més jo, hi poso un altre exemple. Això és el que vam demanar en tot moment, i de tant en compte se'ns escapa algun, però és el que vam demanar en tot moment quan es va generar el debat a partir de la instal·lació de la logística d'SUV, i el que deia és tots els camions que vinguin de Déu-sébé, el que no volem és que vagin ni pel Bar de Gué ni pel Rambla de la Granja, que vagin per la carretera de Caldes...
i que entrin pel polígon del Molí, el que és...
la 1413B, l'adjacent, a la gravera. Perquè el que no volem és que la mobilitat urbana es vegi ressentida per mobilitat. Per tant, hem de saber que tenim dos polígons que hauríem de treballar perquè la mobilitat dels polígons no afecti, evidentment, a la trama urbana. Però el tema de les zones de baixes emissions, que preguntava ell, si ho som o no, si seran tot el municipi o zones... Això és el que explicarem en breu. S'ha sabreviat, doncs? Sí, sí, s'ha sabreviat. I s'haurà de començar a aplicar, diguem-ne, no? Però torna a dir. Informatiu al principi? Exacte.
Una altra cosa és que vagi amb règim sancionat, i això és el que hem d'acabar de decidir, parlar amb alguns municipals. Per quines zones es pot i no es podrà... O no fer règim sancionat fins aquí dos anys, perquè no tenim mobilització. Clar, però això sí que caldrà fer una bona campanya informativa de cara als molinens, sobretot. Aquí també és veritat que ens ha quedat...
És a dir, estàvem treballant tota una proposta, algunes de les zones per la gran mobilitat de tècnics que s'està produint en les administracions, durant tres mesos hem tingut vacant, tenim vacant la tècnica en mobilitat i per tant aquest últim impuls que havíem de fer en l'explicació d'aquestes zones de baixes emissions no l'hem pogut fer perquè al final no hem acabat de tenir la proposta tancada per poder-la explicar i és el que farem en breu.
He donat que la principal font de contaminació del municipi és l'autopista, com es valorarà? Continuarem estant sempre iguals, no? No baixarà la contaminació, no es podrà valorar si és efectiva l'aplicació de la zona de baixes emissions. Nosaltres és molt difícil. Serà difícil de valorar-ho, no? Clar, el gran debat que es genera amb les zones de baixes emissions... Aquí hi ha dues coses. En termes generals hem de dir que avui sortia una notícia que totes les ciutats de la península estan millorant la seva qualitat de l'aire.
Una altra cosa és, o estan millorant suficient com per alliberar mesures com les zones de baixes emissions? Perquè no és només que millori la qualitat de l'aire a partir de treure infraestructures o mobilitats, és també de la renovació de tot el parc automobilístic. Ara, al mateix temps que vèiem que hi havia municipis que han d'implantar aquestes mesures, també hem pogut llegir com la Generalitat ha fet un decret que ha eximit
aproximàvem 23 municipis de l'establiment de zones de baixes emissions perquè el seu aire ha millorat molt substancialment. Sobretot, si no recordo malament, era més la zona del Vallès. Bé, és el que hem de mirar. Ara, és veritat, és que Molins de Gré té una particularitat, com tenim altres municipis, però segurament la de més particularitat a l'entorn, que és que està molt a prop de la B23.
Podríem dir-ho el mateix a la zona de Sant Joan d'Espí amb TV3, però amb una diferència. Nosaltres recollim ja també tota la mobilitat del que és la ronda litoral i del port, que no rep normalment la zona de Sant Joan d'Espí. Perquè a partir de la confluència del litoral amb la B23, que ja es produeix des de Sant Feliu fins a Molins, aquí sí que hi ha tot tipus de mobilitat.
també la més passant. I sabem que un dels dèficits d'aquest país és que el transport de mercaderies que transita per les vies del tren és dels més baixos d'Europa. Si no recordo malament la xifra és que Espanya només fa un 4%, un 4% del transport de mercaderies va per xarxa ferroviària.
en comparació de països com Alemanya, que està, si no recordo moltament, entre l'11% i el 13%. Són 10 punts menys de transport de mercaderies que va per ferroviària. Vol dir 10 punts més de camions que van per xarxa viària. I aquest és el gran debat que tenim després que s'ha anat amb la gratuïtat de la P7,
el fet d'haver tret els peatges i veure com ara tots els camions tot el transport de mercaderia es va per la P7 amb aquest corredor malatiagani que porta totes les exportacions cap a Europa i com moltes vegades veiem fins a 3 carrils ocupats per camions
Per tant, aquesta és la nostra particularitat. Alcalde, hem parlat d'aquestes vacances de Nadal. Me'n vaig a l'Escola Pont de la Cadena. Les vacances han servit per enderrocar el gimnàs. També havien de servir per instal·lar la carpa. Que s'està instal·lant ara. Dilluns passat no estava instal·lada, s'està instal·lant ara. Això ja es va parlar amb l'escola, que hi havia dues setmanes d'enderreriment.
Avui ha començat a instal·lar-se la carpa. Per tant, primer compromís, totes les molèsties que comportava l'endarrac del gimnàs s'han fet en període extraescolar, en període de vacancescolars. Per tant, l'activitat escolar no ha hagut de patir en cap moment l'endarrac del gimnàs. Per tant, vam programar i van començar les obres, crec que va ser el dissabte 20...
l'endemà del tancament de les escoles pel període de Nadal i es van acabar la samba passada. En aquest període, a més a més, també s'ha fet la preparació de tot el terreny i, per tant, el que és la iota de formigó, on s'instal·larà la carpa, que s'està instal·lant avui i, en teoria, dissabte acabarà ja d'instal·lar-se. Després quedarà una setmaneta per acabar d'eixugar, que s'assequi la formigó i pintar les línies del paviment.
I en paral·lel el que es va posar en marxa, que és l'aparcament del primer de maig amb Menéndez Pelayo, que encara quedava asfaltat, es farà la setmana que ve i durarà dues setmanes. Per tant, el que podem dir és que a l'entorn del 20 de febrer...
haurem finalitzat les obres de l'aparcament provisional del primer amatge a Menens Pelaió, haurem finalitzat l'enderroc del gimnàs de l'escola Pont de la Cadena i haurem finalitzat les obres d'instal·lació i posada en marxa de la carpa que durant una i mig actuarà de gimnàs de l'escola i de nou espai esportiu en horari extraescolar.
Aquesta carpa ja actuarà com el que serà el proper pavelló, i vol dir que ja donarà més marge d'hores a les entitats esportives en horari extraescolar, perquè li aplicarem el mateix model que li aplicarem el següent model.
pavelló esportiu de la vila, que és el mateix que li apliquem al pavelló de la sínia. És a dir, una carpa que de 9 a 2 quarts de 5 actuarà de gimnàs de l'escola i de 2 quarts de 5 fins les 10, fins les 11, actuarà de pavelló dins una carpa, com en algunes hores fèiem servir a l'espai de la carpa a la Mariona.
La carpa per això estarà abans del 20 de febrer. Dius que el 20 de febrer s'haurà acabat... No, el 20 de gener, he dit. No, el 20 de gener. No, la carpa estarà instal·lada aquest cap de setmana. Després s'ha d'acabar d'assecar. La setmana que ve encara no podran fer l'activitat. Però segurament l'altra ja sí. Estem en aquest període que ja podran fer-la.
I mentrestant no estigui l'aparcament aquest acabat del primer de maig continuarà el provisional del parc de Llobregat. Sí, però en el moment que d'aquí dues setmanes màxim acabem les obres de l'aparcament, evidentment aquesta utilització provisional de la pista a l'aire lliure del parc de Llobregat quedarà, diguéssim, tancada. Ha estat una solució provisional per resoldre el dèficit de places que comportava la instal·lació de la llossa de la carpa i no haver finalitzat encara l'aparcament del Menedez Pelayo en primer de maig.
Justament tenim una pregunta a través d'Instagram, parlant justament del poliesportiu. Diu, tindrà diferents pistes per poder practicar diversos esports a la vegada? El nou pavelló tindrà pista de patinatge? Està bé que expliquis també el tema, que explica l'alcalde també, el tema de l'atletisme. Bé, en tot cas, concretem els usos que tindrà, sí. Aquest pavelló serà un pop d'ús.
Vol dir que en perpendicular podrà exercir-se com dues pistes.
Recordeu que la pista nova del pavelló anterior és un PAP 3, vol dir que per competició de categories infantils pot actuar en tres pistes en paral·lel i en el transversal, en pista gran, és una pista com és la sínia. La sínia també actua com un PAP 2 i per tant el model que hem escollit pel pavelló de l'escola Pont de la Cadena és un PAP 2.
que podrà tenir una pista central transversal i alhora també comportar-se com dues pistes independents i que podrà haver-hi simultàniament simultàniament per categories inferiors i hores d'ara estem preparant un pavelló amb parquet que serà compatible amb tots els esports de sala no de latisme de sala i el tema del patinatge? voleibol, patinatge, ok bàsquet, futbol sala amb bol, tots
Per tant, el que ara el Departament d'Esports haurà de preparar en el proper any i mig, evidentment, és com fem el repartiment dels espais entre les diferents entitats esportives, com cada any fem, però entenem que entrar en joc una nova instal·lació...
que ha de donar més qualitat als entrenaments, però alhora també una cosa que a mi m'agrada recordar sempre, i que a vegades és, és a dir, evidentment més temps d'entrenament, però alhora més eficiència en els entrenaments. I crec que és important un punt, que és el fet que si diem per reactiva i per passiva que volem una societat amb una major conciliació d'horaris, i amb uns horaris en alguns aspectes, permeteu-me l'expressió, més europeus,
El que no és de rebut és que hi hagi determinats entrenaments que acabin a dos quarts de dotze. I ara no hi ha més remei perquè falten espais d'entrenament. Ara, jo crec que tothom és conscient que la nova posada en marxa d'un pavelló no és perquè aleshores tothom pugui entrenar a totes hores. I mantenim fins a 11.30. Hauríem de ser...
tots capaços de fer una gestió d'aquests espais perquè, escolteu, a una hora prudencial de dos quarts d'once, que ja és una hora molt important, poguessin acabar tots els entrenaments. Perquè Molins passarà de tres a quatre pistes poliesportives.
i de qualitat totes elles. Respecte a l'edatisme, i ho hem dit moltes vegades, estem treballant on ubicar un millor espai de pràctica esportiva de l'edatisme. Jo crec que tindrem bones notícies aviat, però en qualsevol cas deixeu-nos treballar i quan ho tinguem ho explicarem, evidentment. També l'última vegada que va ser aquí l'alcalde, l'alcalde també ens deia que aviat
a finals de gener, a finals de desembre, a principis de gener, va dir que ens podria donar una notícia al voltant del tema de la recollida, canvi de model de recollida de residus. Recordem que a Molins de Rei no tenim contenidor groc, sembla que el nostre sistema residu mínim no pot ser Molins de Rei, Torrelles, Castellvisbal, no podem ser dels pocs que fem aquest sistema, perquè ha de ser unificat a tot Catalunya, per tant, el contenidor groc acabarà
tenim presència aquí a la vila, l'alcalde deia que el que volia era que no fos l'Ajuntament és a dir, els molinens els que paguin aquest canvi de sistema, no? I que aviat ens podria dir alguna cosa, no sé si s'ha avançat Sí, sí, sí, sí que puc dir alguna cosa tot i que no vaig assistir a la reunió, però tinc tots els documents i puc, perquè la reunió va ser... A finals de desembre o mitjans de desembre El Consell Metropolità, que no vaig poder anar, el del 16 de desembre estava a l'hospital Escolteu, aquest serà el gran debat que haurem de parlar en aquest any
És evident que és un mandat que ve marcat per la taxa d'escombraries, a Molins de Rei vindrà marcat per quines mesures prenem per millorar la qualitat del servei de la neteja i la recollida d'escombraries, però per via externa ens ve aquesta tercera variable, que és el fet que l'Agència Catalana de Residus i l'àrea metropolitana de Barcelona ens posen data de caducitat al model existent.
I, per tant, el que fins ara no havíem pogut explicar segurament tan obertament és que més enllà de les pressions que ha fet l'Ajuntament, més enllà de la demanda que ha fet l'Ajuntament, més enllà de l'escolta que també l'Ajuntament ha fet amb les entitats com el CEPA, ecologistes, que van impulsar aquest model als anys 80, el que tenim sobre la taula ara és... Escolteu, ajuntaments...
Més enllà el 27, si vosaltres no canvieu de model, no rebreu els ingressos que ara actualment rebeu de l'àrea metropolitana de Barcelona com a producte del que vosaltres porteu a la planta de triatge i del que a vosaltres us valora que porteu a la planta de triatge. I, per tant, el que sí que finalment hem tingut
sobre la taula, al mes de desembre, és un compromís de l'Agència Catalana Residus en mirar de pagar-nos, de financiar-nos, el cost de transició que representaria Molins de Rei passar d'una recollida de quatre fraccions a cinc fraccions. Perquè això no és tan fàcil com posa un contenidor i ja està.
Això té moltes derivatives, que són les que ara hem d'analitzar i les que hem d'acabar de pactar amb l'Agència Catalana de Residus i l'Area Metropolitana de Barcelona. Quines derivatives té? La primera, si vam tenir un gran debat sobre els contenidors que havíem de posar, que nosaltres parlàvem sempre que eren uns contenidors de transició, i ja sabem, a nosaltres som els primers que no ens agraden, és perquè sabíem que aquell model no anava a durar molt de temps. Ja aquestes converses les portem des de fa dos anys. Per tant, ara no es tracta només de comprar, que Déu-n'hi-do,
com a mínim un contenidor groc, per tots els punts de recollida. Però és que no és només això. Això afectarà els camions que tenim? Això afectarà que segurament el punt de recollida de les nostres escombraries ja no serà la planta de triatge?
i les haurem de portar a altres punts, i per tant això vol dir que cada nit hi haurà recorreguts que fins ara els camions de escombrers de Molins de Rei no tenien, i segurament hauran de fer a partir d'ara, i això voldrà dir que segurament la planta de triatge haurà de tenir una mena de reforma per habilitar-la com a punt metropolità per a un tipus específic de deixalles.
Per tant, són diverses afectacions que tenen. També té afectacions, en teoria, en el tant percentatge d'ingressos que pot arribar a tenir l'Ajuntament de Molins. I aquest balanç econòmic és el que hem de fer ara, amb les dades que per fi ens han posat sobre la taula. Perquè el que no ens posaven sobre la taula era el compromís i la quantitat que afrontava l'Agència Catalana de Residus per afrontar aquests costos de transició.
I això és el que ara estem estudiant. Si nosaltres ens adherim a aquest conveni, de manera que ens comprometem que a l'entorn del 27, perquè abans serà molt difícil, ja impulsem aquest canvi de model en la recollida de les escombreres del Molins de Rai. I jo m'agrada sempre diferenciar una altra cosa, Sílvia. És a dir, hem de diferenciar
perquè són dues coses. Quantes fraccions recollim i quin contenidor fem servir per recollir-les? Perquè jo sé que aquest debat està viciat a vegades pel... Bueno, però tindrem porta a porta, sí o no? No té res... És a dir, són dues coses diferents. La majoria de pobles només tenen un debat. Quants contenidors tenim? O quin contenidor tenim, no? Però en Molins teníem dos debats. Quants contenidors tindrem i quins contenidors tindrem?
Per tant, en Molins de Rei, els quants contenidors tindrem? Escolteu, en qüestió de dos anys, com a molt, haurem de passar de quatre a cinc contenidors.
I per tant, la bona notícia és que si la cosa està com a punt ara i com a punt a la reunió del desembre, els costos de transició els pagarà l'Agència Catalana de Residus. Hem assolit això. Això per mi és el més important i és el que hem estat treballant durant dos anys. No són menors aquests costos, no? Estan quantificats de... Estem parlant d'una quantitat de milions.
Milions d'euros. Sí, sí. Déu-n'hi-do. Clar. No és el mateix repercutir-ho al pressupost d'inversions de l'Ajuntament que rebre una subvenció o uns costos per afrontar aquests costos de transició. I l'altre debat és quins contenidors posarem a la via pública. I en això ja sabeu, el nostre punt de vista, el meu punt de vista personal, és molt senzill. Depèn. Depèn del lloc. A Molins de Rei...
La setmana que ve convocarem una reunió amb els veïns de Miquel Tort. Ja aviso ara, di miques que ve tenim previst i avui comencem a posar els cartells a les edificis del Miquel Tort per explicar ja el que és l'avantprojecte de reforma del carrer Miquel Tort, que és un dels carrers que ens vam comprometre a reformar aquest any.
En la línia que vam dir, escolteu, els transversals del carrer de Baix amb Terreple s'han d'anar reformant. Per què dic que la setmana que avui farem aquesta reunió amb Miquel Tort? Perquè, entre altres coses, aquesta reforma amb Miquel Tort ens ha de permetre que Miquel Tort, per exemple, no tingui aquest greuge que a un costat del carrer té una I emergent i en l'altre no la pot tenir per alçada de vorera.
Per tant, nosaltres anem a un model on l'aïll emergent en els llocs que es pot posar del centre del poble, del casc comercial es posen, no ens neguem. Nosaltres estem oberts, ho vam dir en el seu moment, a implantar el porta a porta a barris com la Riera Nova o els barris de muntanya i amb la resta del municipi ha de ser el contenidor que veiem ara millorat. I això és el que hem d'estudiar.
ara que tindrem costos de transició pagats per l'Agència Catalana Residus, veure si amb una petita ajuda per part de l'Ajuntament podem tenir uns contenidors millors que ens permetin millorar l'eficiència en la recollida escombraries també. I hem de descartar que potser la millor eficiència no sigui una càrrega lateral, que vol dir que el camió amb un equiparari
ja fa la recollida. I ara hem de recordar que a la recollida es converria com a mínim necessitem dues persones sempre a la recollida. Això és el que hem d'estudiar.
Doncs aquest serà un dels temes destacats. Sí, serà un dels temes importants aquest any. Tenim una altra pregunta a través d'Instagram de Carlos Vergés. Diu, voldria saber si hi ha alguna novetat sobre la instal·lació de les pantalles acústiques a la B23 que es van sol·licitar dins del projecte del nou accés a la 2. D'altra banda... Jo crec que s'ha quedat a mitjà. Quina autocrítica faria? Però si no em diu el que no la podria fer.
I sóc crític en moltes coses, però si no sé de sobre què no. Aquest projecte està en fase de revisió de les al·legacions i esperant que el Ministeri l'aprovi definitivament i hauria de ser... Però és un tema aquest que fa, mare meva, anys i anys, no? Sí, però recordem que ara fa un any vam fer l'aprogació inicial, que no s'havia produït mai. I és en aquesta aprogació inicial que van introduir
El fet de fer un memoràndum i un estudi per a la instal·lació de les plaques. És a dir, la reivindicació de les pantalles acústiques de la B23 és històric. Com és històric també la millor dels accessos i un nou access a l'autopista per a la via de la gravera. Ara, el fet de tenir un únic document aprovat inicialment és de fa un any.
I en aquell document el que hi havia era els successos, les millores dels successos d'autopista, més també el compromís de fer el memoràndum per la instal·lació d'aquestes panteres acústiques. Què és el que cal ara fer? Que el Ministeri resolgui aquestes al·legacions i aprovi definitiva en aquest projecte. Havia de ser a finals d'aquest any passat, 25, a finals del 25 començant el 26, i ho tinc pendent a Madrid, evidentment, perquè ens informin d'aquest aspecte, per contrapartida,
el que sí que podem dir és que jo crec que queden setmanes, ja no mesos, setmanes, perquè es reprenguin les sobres de l'estació de Renfe.
El febrer, no era? Jo crec que a l'entorn de passat la fira s'han de començar les obres ja, que esperem que sigui la tercera i l'avançuda, d'aquestes millores de l'accessibilitat de l'estació de Renfe i aquest establiment del segon accés de l'estació pel carrer Sant Antoni Maria Claret. I, per tant, això ja està adjudicat, això està acceptat per l'empresa i, segons em diuen, ben aviat ens veurem per què vol dir que començaran les obres.
Justament parlant de la Fira, que la tenim ja aquí a tocar, aquesta 175 edició, que es durà a terme el cap de setmana del 30, 31 i 1 de febrer, eh? Pels pèls, el primer cap de setmana de febrer, o mig primer cap de setmana de febrer, però vau tenir dubtes si fer aquest cap de setmana o el següent? Vau tenir dubtes fins que la memòria històrica a vegades no la té ni la pròpia organització en un comitè aixecut i de Fira, perquè al final serveix per debatre i discutir aquestes coses. És veritat que inicialment anàvem amb una proposta del 6, 7 i 8, nosaltres.
perquè potser hi havia aquella creença o pensament que havia de ser el primer cap de setmana sencer de febrer. Jo pensava que era això. Fins que llavors el representant de la Cambra Comerç ens va venir amb un apunt d'un comitè de fira no sé quin que va dir no, no, és el primer diumenge de febrer. Si això diu això, la tradició diu això, jo no seré el que proposarà canviar aquesta tradició i més en l'edició sense tradició. Per tant,
Escolteu, ja s'havia fet una prerreserva, però igual que es fa una prerreserva pel 6, 7 i 8, es fa l'altra pel 30, 31 i 1. I, per tant, mantindrem aquesta tradició de fer la fira el primer diumenge. I això els que han contractat espai per a Ficastán i això... Van haver de canviar la cosa. Ah, també ho teníem previst així, des d'expogestió. Ho teníem previst per 6, 7 i 8, perquè és el que inicialment deia. A mi és veritat que ells...
Això és una qüestió interna seva i que sí que hem de mostrar empatia, però a l'hora també respecte per la tradició d'en Molins. Cada cop més s'està agafant també importància la fira que està fent Sant Vicenç, que em sembla que és el tercer cap de setmana de gener, entre el segon i el tercer...
I això a vegades els posava problemes per a la instal·lació dels nostres, però clar, escolteu, nosaltres no podem decidir les dates de la Fira en funció de la disponibilitat de l'empresa que ha guanyat el concurs de muntatge a la Fira. I això jo crec que es va entendre, això ho va assumir tothom al Comitè Aixecutia de Fira i el que es va imposar és la tradició
que si quedava recollit en un acte del comitè xegutiva de fira, que havia de ser el primer diumenge de febrer, es fa el primer diumenge de febrer, i per tant, per això es farà el 30, 31 de gener, 1 de febrer. I en breu, dions que bé tenim comitè xegutiva de fira, això voldrà dir que ja presentarem...
també en els membres del comitè... Novetats, canvis... No, presentem el cartell, en els membres del comitè Aixecutiu de Fira, i això vol dir que la setmana que ve us convocarem a fer la presentació primer de tot del cartell, i després la setmana següent del programa definitiu de la Fira, el cartell que fa en Josep Martí Bufarui.
Ah, sí? Sí. Ja ho sap, ja és públic, ja ho sap el Comitè d'Executiu de la Fira, ho dic jo ara aquí... Per encàrrec, no? Té clar. Aquest és per encàrrec i entenem que havia de ser un cartell molt especial per la 175a edició i jo crec que serà un cartell volgut i que tindrà molt bon ressò pels molencs i molenques. Molt bé. I jo suposo que el divendres abans, el 23 de gener, hi haurà el pregó.
suposem, per ego tradicional, que encara no se sap el nom del pregoner o pregonera, o ja es pot dir. El comitèixia cotidiana de fira ho sap, i per tant ja ho puc explicar jo també. Ah, doncs a veure, qui serà? El pregoner serà en Jordi Hurtado. Jordi Hurtado. Per tant, jo crec que anem a un... Televisió Jordi Hurtado. Televisió Jordi Hurtado, i si em permeteu fer la broma, que potser segurament ens pot explicar moltes anècdotes de totes les fires, no? Però bromes a part, jo crec que hem optat per una persona... Periodista, presentador... Un imenca d'adopció, no?,
mediàtica també, però hi ha molta il·lusió i moltes ganes de fer aquest pregó i per tant jo crec que en aquest sentit jo crec que anem amb dues persones que li donaran encara si és que es pot una mica més de volada a la 175è edició de la fira, no? En Josep Martí Bufarroia amb el cartell i en Jordi estàvem al pregó el divendres abans a la fira.
Molt bé, el cal d'aquest any 2026, que parlaves del temps... Costa dir-ho, eh? A mi m'està costant aquest 2026, penso, hi ha 26? Parlàvem dels residus i del sistema de recollida, però també la residència, i evidentment la Poler Esportiu que ja hem parlat, serà notícia? De moment encara l'aplica oberta, no s'ha decidit encara, no? No, no. Falta fer l'última mesa de la mesa de contractació, ja hi ha una proposta de qui ha de ser l'adjudicatari,
això s'està resolent per tant ja entrarem en fase ja de la publicació de la llista provisional de la puntuació de les diferents empreses que s'han presentat i això el que jo he dit sempre ara ningú treu que durant un període algú pugui fer alguna de les empreses que creguin que no han guanyat injustament puguin presentar un recurs però en qualsevol cas nosaltres preveiem que com a molt si no hi ha cap
qüestió procedimental de recurs d'una empresa entre el ple de gener o
La primera quinzena de febrer puguem fer un ple per adjudicar definitivament l'empresa que ha de fer les obres de construcció de la nova residència de la Gingran i de la zona d'accés, que sabeu que vam fer dos lots, és a dir, el que seria la urbanització de l'actual aparcament producional del CAP, que havia de ser la zona d'entrada, el passeig d'entrada de la residència. Per tant, això ho farem, si tot va bé... Principis de... Principis de febrer o finals de gener, eh?
I en paral·lel s'estan fent les meses, s'estan avaluant subjectivament les ofertes del pavelló i també el pavelló jo crec que a l'entorn del mes de febrer.
març màxim, s'ha de poder adjudicar també. I això vol dir que l'obra començaria llavors? Normalment hi ha un mes perquè les obres, perquè llavors es faci l'acte de replanteig, s'acabi de presentar la documentació, s'assigni el contracte, però estem parlant de quatre setmanes màxim perquè llavors ja es comenci a veure moviment, evidentment, d'inici d'obra.
I ràpidament, només una última obra, la piscina municipal, l'obra del Bas, suposo que deu anar allà encarrilant al final o no van seguir en termini? Sí, hi va haver un petit endarrillament de dues setmanes per una trobada de fibrociment que es va resoldre de seguida i amb molta diligència propera de l'empresa, perquè aquestes empreses...
A vegades costa trobar aquella empresa especialitzada que ha de treure aquell fibrociment, ho van fer. Jo ara m'he de posar el dia aquesta setmana, precisament, per veure, però en teoria anirien cap a finals de gener. Ja esperem que acabin les obres i es pugui començar a fer... omplir el vas de l'aigua per recuperar la normalitat en tant que l'activitat aquàtica. Home, en tenim ganes tots. Primer els usuaris, els gestors, però també els...
permet, amb els propietaris, que al final no deixa ser el poble i l'Ajuntament. I també aquest mes, suposo ja, només en algun punt que ja n'hem parlat, però suposo que ja està... No sé si l'oposició ja el té. S'ha començat a parlar més sense un document previ, i en qualsevol cas jo estic convençut que abans de res, en 10 dies, espero poder ja fer que el Regió de Finances pugui començar a fer ja reunions amb l'oposició, amb documents en mà i explicant quines són les variables principals d'aquest pressupost.
Igual seria un ressupost extraordinari, el de ple més endavant. Veurem si... No arribarem al gener, veurem si és el febrer o a meitat de febrer també fer aquest ple extraordinari. És que a mi a vegades... Jo soc molt positiu en l'hora de dir dates, però després també és veritat que n'hi ha d'informar. 10 dies tal, 10 dies... Llavors, escolteu, màxim febrer,
Tindrem aprovat, esperem, el pressupost, evidentment. El que sí que podem avançar és que és un pressupost rècord. Sí, sí, per inversions, no? I per ordinari. També. Per ordinari, perquè ens han incrementat els ingressos, evidentment, i després... Ens han incrementat els ingressos, evidentment.
Per les participacions de l'Estat en la recaptació dels ingressos de l'Estat. Això és el que fa que, evidentment, tinguem més ingressos a l'Ajuntament. També hem recuperat figures com la plusvàlua d'aquests anys que havia baixat molt i ara ja... Penseu que el plusvàluus havíem arribat a tenir, abans de la sentència, fins a 4 milions d'euros anuals de plusvàlues. Vam baixar a 1,9%.
Va haver-hi un any que vam fer una pèrdua de 2 milions d'ingressos i ara tornem a estar a l'ordre del 2,9 3 milions d'ingressos de plusvàlua. Ja sense l'amenaça de retornar determinades plusvàlues que havíem de retornar per un càlcul diferenciat previ o posterior a la sentència del Suprem. Ara això també ho hem recuperat. Hem recuperat, insisteixo, són pràcticament quasi 900.000 euros més de 800.000 aportacions de l'Estat.
que venen totes a mirada a quadrar el pressupost també per l'obligació que té l'Ajuntament, entre altres coses, amb els contractes dels serveis i amb les retribucions del personal de l'Ajuntament, perquè cal recordar que hi haurà l'increment de retributiu del personal de l'Ajuntament, però també a l'inici de l'aplicació de l'acord que vam portar al novembre, que és de la valoració de gestes de treball.
Els dos s'aplicaran, el de l'Estat s'ha d'aplicar i l'altre ja en part està previst que s'apliqui una part en aquest any 2026, i que no és menor tampoc, per tant, amb aquests compromisos que vam adquirir el 2019 i que els hem portat a terme ara.
Molt bé, doncs, alcalde Xavi Paz, ho deixem aquí. Moltes gràcies. Gràcies per venir. Jo també, sí, mira, he acabat agafant-lo. Sí, sí, sí, acabem caient uns o altres. Bé, i celebrem la recuperació. Moltes gràcies. Gràcies i que vagi bé. Vés la setmana que ve. Bon dia. Bé, doncs, arribem a les 11, notícies, i tornem de seguida per parlar del Llas, dels Capricorn, i també amb el Josep Ferrer, de la Vall de Musella. Les 11, notícies, i tornem. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Arnau Vilà. A hores d'ara es concentra el gremi de la pagesia a diversos punts del territori en protesta per l'acord amb Mercosur. Precisament, un dels punts de concentració és la 2 a Fondarell, al Pla d'Urgell, on ahir tenim la Karen Alfonso de Radioponent Moller, us sé qui ens amplia la informació. Bon dia, Karen.
Bon dia. Doncs sí, ens trobem ara mateix a la Repsol, a l'altura de l'autovia A2, on encara aquests tractors no s'han començat a concentrar i no han tallat l'autovia, que funciona amb normalitat. Tenim una cinquantena de tractors
i ara mateix, fa pocs minuts, han decidit que sí, que tallaran, i que tallaran tots dos sentits, sentit Lleida i sentit Barcelona. Ara estan pendents de parlar amb els Mossos d'Esquadra, que els autoritzin aquesta concentració a l'autovia, i llavors es mobilitzaran cap allà i anirem veient com avança durant el dia. Gràcies, Karen. Bon dia. Bon dia.
I en aquest sentit els pagesos han reobert la circulació a la Nacional 2, però no hi deixaran passar els camions. Així doncs, la via queda oberta al pas només de vehicles, una decisió que s'ha pres en assemblea que han fet les seixantena de persones concentrades a la PSAT en el marc d'aquestes protestes per l'acord amb Mercosur.
I el govern espanyol i l'Església Catòlica han signat aquest dijous un acord per la reparació i reconeixement de les víctimes d'abusos sexuals que ja no poden acudir a la via judicial. L'acord inclou la creació d'un sistema de reparació mix Església-Estat amb la participació de les víctimes. I el nou mecanisme preveu que la víctima iniciï el procés davant una unitat de tramitació del Ministeri de Justícia.
I el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha augurat bones notícies sobre el sistema de finançament per al conjunt de Catalunya i Espanya. Escoltem, que ha dit fa tot juny uns instants. A l'inici del curs, d'any 2026, és un bon moment perquè puguem reflexionar aquest any, que començarà amb intensitat i crec que amb bones notícies pel conjunt de Catalunya i pel conjunt d'Espanya. Però, en fi, no anticipem aconteixements i anem a veure com es desenvolupem les coses avui, demà, demà passat i la setmana que ve.
Aquesta hora ha de començar la reunió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, a la Moncloa, que busca encàrrer aquest acord per al finançament.
I en esports, el Barça s'ha classificat per la final de la Supercopa d'Espanya, que es disputa a IEDA, a l'Aràbia Saudita, després de golejar l'Atletic Club de Bilbao per 5 gols a 0. L'equip de Hansi Flick va sentenciar l'aliminatori a la primera part, amb gols de Ferran Torres, Fermín, Ronnie Bargi i Rafinha, que a més va fer el seu segon gol i el cinquè del còmput global. El Barça, que aspira a arribar-hi del títol i guanya la setzena Supercopa de la història, sabrà el seu rival en la semifinal, que juguen avui l'Atletic de Madrid i el Real Madrid.
Notícias en xarxa.
Avui, dijous, a dues quarts de set de la tarda, a la Federació Obrera, es fa aquesta xerrada que forma part de l'Aula d'Extensió Universitària, això sí, només per a socis i sòcies, llums i ombres de Maquiavel a càrrec del filòsof Oriol Farrés Juste. Cal superar la visió tòpica de Maquiavel com a figura malvada i reconèixer que el seu pensament pot revelar un fons humanista i republicà. Recordeu, a dues quarts de set de la tarda, a la Federació Obrera, només per a socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària.
El Foment Cultural i Artístic, de cara a aquest cap de setmana, prepara diferents activitats. Demà, a les 9 del vespre, dins del Molins Night Cabaret, hi ha l'espectacle Amor en Tiempos de Laic amb Miki Legendario i Ivan Lira. Les entrades les podeu comprar al web fomentmolins.cat o a Entràpolis. També, de cara a dissabte, un tribut als Estopa a les 8 del vespre al Teatre del Foment.
és top a os, també les entrades a fomentmolins.cat o a Entràpolis i de cara diumens a les 6 de la tarda hi ha ball amb Àlex Peris. El centre excursionista de Molins de Rei de cara al dissabte organitza el meredicte dels 27 anys Premis Clic de Fotografia a Vila de Molins de Rei a les 10 del matí
Són gairebé 14 quilòmetres i poc més de 550 metres d'ascens acumulat. Les inscripcions al CEM de dos quarts de set de la tarda a dos quarts de nou del vespre
Teniu temps encara avui i demà divendres. I recordeu que aquest cap de setmana són les últimes dues representacions dels pastorets. Dissabte i diumenge a les 6 de la tarda a la Peni. Aquests pastorets de Frederic Solia Pitarra amb música del Mestre Blanc. Podeu comprar les entrades numerades i anticipades al web Entràpolis. Si teniu algun dubte sobre les entrades o com comprar-les, podeu anar a la taquilla de la Peni de dilluns a divendres a dos quarts de 6 a 8 del vespre.
Hem d'anunciar la defunció de la senyora Teresa Rillo García. Tenia 86 anys i vivia al carrer Jacint Verdaguer, número 58. La cerimònia d'acomiat serà avui dijous, a dos quarts de dotze, a l'oratori del Tanatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. La farmàcia oberta avui dijous, a la nostra vila, és la farmàcia ara anomenada Oriol, que es troba al carrer Santiago Rusinyol, números 8-10.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloi Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Aquest no saps de nova. Els pastorets fan 130 anys i el dia 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant!
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Els divendres, Faves Tendres, música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres, te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres, fames tendres, amb Judith Herrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Passant 10 minuts de les 11, com us hem anunciat aquest matí, volem parlar de la revista Llas, l'últim número que sortia just abans de les festes de Nadal, una nova edició de la revista local, i en volem parlar amb el periodista Roger Castillo, que és el director de Llas. Bon dia, Roger, benvingut de nou. Bon dia, Sílvia.
Bé, doncs veig que una portada nadalenca, però que té com a eix central, o com a fil conductor d'aquesta edició, projectes solidaris, entitats solidàries, i en què treballa per millorar la vida dels altres, al municipi, diguéssim que a la secció del Llas Blanc, aquesta edició és la portada.
Efectivament, és exactament això. És a dir, buscàvem aquest punt nadalenys d'entrada, és a dir, que la portada respirés una mica aquestes festes que entràvem quan la publicàvem i que ara tot just estem començant a tancar del tot. Però sí que volíem fer aquest apunt, que són dates que...
et conviden a pensar-hi, perquè hi ha moltes més, diguéssim, mogudes que el que hi acostumen al llarg de l'any, per entendre'ns. És a dir, normalment la solidaritat té uns dies més marcats que altres, al llarg de l'any, malauradament, però és així. I, a més a més, no és que coincideixi que siguin dades nelenques i llavors pensem en temes solidaris, sinó que en Molins de Rí hi havia hagut moltes accions de molts col·lectius, de forma diversa i de forma per camins diferents i vies diferents, que ens portaven a dir, és que si fem la secció del Llas Blanc
que normalment, diguem una pàgina, doble pàgina, en algun cas tres pàgines, amb allò ja ocuparem unes quantes pàgines només d'explicar els fets o d'explicar el que ha passat. Vam dir, escolta, donem-li el pes que es mereix, que tant en tant ens agrada capgirar coses, i en aquest cas la secció emportada passa a ser enllaç blanc de forma excepcional, però de forma totalment lògica i merescuda, entenem.
Portant Nadalenca també just al preludi del que seria, però que diguéssim que són temes que són vigents encara, ara sí llegim. Són projectes, tots els que tracteu, també amb els subtítols petits a la portada, d'allà recorregut, que molt coneguts aquí a la vila, molts d'ells.
Així és, així és. Perquè no perd, diguem, l'actualitat al tema. Correcte, correcte. És a dir, si algú pensa, mira, aquesta revista parlava de Nadal... No, no, parla de moltes coses i la majoria es parla de tal manera que d'aquí no l'agafis només ara, sinó que l'agafis al mes de març i continuï tenint vigència d'interès, en tant que hi pot haver conversa reposada i pot haver explicació d'un projecte parlant amb les persones que en són responsables i, per tant, en forma de reportatge que et pugui portar més idees de la que potser a simple cop de titular acabes veient...
Llavors jo crec que són temes d'interest, diguéssim, més enllà del fet que tenen data de caducitat, doncs evidentment sempre hi ha una audícia que ha passat ara, l'expliques, això també passa evidentment aquí a la ràdio que els fa al mitjà de comunicació, i que després l'endemà potser ha canviat una cosa, però en general la majoria de temes que es plantegen al llast amb el format que fem actualment...
Jo diria que conviden a ser reposats o a llegir-se quan pertoqui, sense cap mena de pressa, quan t'arriba el llaç a casa, quan el vas a comprar, dius, mira, l'he de llegir avui perquè si no... No, no, és informació que ja està pensada perquè si algú necessita caducitat, té altres mitjans on informar-se i la immediatesa no és la...
l'emissió d'enllaç. Ni d'una revista, no d'una revista mensual. És mensual, ara? És mensual, és mensual. Per tant, això que dius llarg, tot i que sí que hi ha temes de notícia d'últim mes, però no és allò que diguis d'última hora, perquè no és el format, una revista mensual ni de paper. El cal és de sastre que hi ha de ser, de dir, mira, ha passat això aquest mes a Molins, això hi ha de ser, això no ho podem perdre, aquesta perspectiva, però entenem que també hi ha molts altres mitjans i maneres d'informar-se a dia d'avui per part dels Molins i Molinenques, que el Llas pot aportar altres vies i altres maneres d'entendre la informació o aproximar-s'hi.
I justament, com dieu a l'editorial, una portada i un tema que contrasta amb el que és la realitat internacional d'aquests moments. Sí, i això està fet abans de ser certes coses. Just al contrari de les portades dels altres diaris o revistes que puguin sortir ara, just al mes de gener.
I de vegades, jo penso, no sé si és una mirada naïf o no, però buscar l'empatia en aquests moments és com essencial, i fer-ho des del periodisme crec que també és important, que ningú oblidi que hi ha projectes que valen la pena al món, hi ha projectes que localment estan arrelats i que transformen la vida de molta gent, que sense ells segurament aquestes persones viurien pitjor o senzillament tindrien moltes més dificultats per arribar a final de mes, i crec que és important de vegades...
centrar la mirada en allò que sí que funciona i en destacar-ho. Evidentment, hi ha moments per tot i hi ha altres projectes que convé també denunciar i, per tant, diguéssim, explicar des de la negativitat que comporta el fet que ha passat, que n'hi ha i n'hi ha molts, però també hi ha els altres. A vegades, en aquest món que vivim, que sembla que estem sempre tendint cap a un món...
que pot ser encara pitjor del que vivíem, no? Aquest escenari que sempre sembla cíclic, que no acabem de trobar la tecla entre tots plegats per anar millor. Escolta, hi ha algunes que sí que funcionen, com a mínim que hi hagi un número de 30 anys de revista. Que no tot és tan dolent, no?, com aquest món que tenim. Correcte. Repassem una mica, si et sembla, els diferents temes. Comenceu per un clàssic de cada any, aquest Premi Memorial Josep Maria Sales, en nom de Josep Maria Sales, ex-president de la Cruz Roja, que moria també de forma prematura fa uns anys i que se li fa aquest...
La família ha organitzat des de fa ja uns anys el Premi, el Memorial, i aquest any ha sigut per un projecte interessant del Foment també, no? Sí, sí, a més estaven molt contents, tant evidentment els del Foment com a guanyadors del projecte, d'accessibilitat, és un projecte d'inclusió absoluta que està molt bé que hi sigui en un escenari clàssic com el del Foment, però a més a més parlant amb el Pep Sales dins del reportatge que obre aquesta secció d'emportada,
Ell explicava que hi ha hagut més projectes que mai, que és una manera de celebrar el desè aniversari d'aquest projecte que els il·lusiona, perquè quan tu comences un memorial com aquest, tampoc saps quin recorregut acabarà tenint, però veure que has fet 10 anys i que just arriba, quan hi ha més projectes presentats i que, per tant, hi ha més iniciatives que creuen que poden aspirar un memorial com aquest o el premi que s'otorga, doncs estaven satisfets de l'edició tant d'enguany, de la tria, evidentment, del guanyador, però sobretot d'aquesta idea que hi ha cada vegada més gent que està fent coses que creuen que són necessàries o...
o prou justificables per espanyar un memorial com aquest. Sí que feia un apunt, que això també aprofitem aquí, que, clar, deia, potser a Molins de Rei surten tants projectes i ho coneixem tant i ho tenim tan apamat que acabem tenint molt cap a casa i al final el projecte és comarcal. El fet que altres municipis, altres llocs també ho puguin conèixer i implicar-s'hi una mica més seria un dels objectius també a treballar els propers anys. Sí, anar una mica més en fora, no? Correcte.
Ja s'han obert a la comarca, però sembla que els costa una mica, ens deia. També el posa la gorra, un clàssic, eh? Sí, sí, a més també amb aniversaris i al final estem com amb edicions que tots estan en moments importants de projectes. Evidentment, la Fanoc aquest any explica una mica com ha anat, explica una mica el fet, però sobretot mirant aquesta...
referència històrica, que porten ja molts anys fent un tipus de projecte i sempre amb aquesta col·laboració, que no és només la gent que va al dia de l'acte del posat de gorra, sinó que hi ha molta altra gent, a títol individual, entitats, comerços, etcètera, que estan col·laborant des d'altres maneres durant tot el mes o durant altres moments de l'any.
Això que dèiem, no? Coses que funcionen, coses que s'estan fent bé des de fa temps i coses que estan plenament consolidades. Quan arriba aquest moment de l'any, tu ho saps perfectament, que a Molins de Rei hi haurà un dia a finals de novembre que hi haurà el Posa el de Borra i hi ha molta gent que ja té marcat el calendari i diu, mira, aquell diumenge ens el reservem, no? Sí, sí, sí. Doncs això que funcioni i que tingui continuïtat intentes també donar veu i que surti tot i que sempre és un dels temes que, evidentment, enllaç cada any cobreix.
També el desembre, i el dia de la interacció de les persones amb discapacitat, i justament aquesta notícia també va lligada amb una altra de les activitats solidàries, el llibre aquest del Nandú. Sí, sí. El llibre, el documental, el partit. Va ser com un cap de setmana de tres dies seguits que el Nandú era com protagonista, no? En persona i en nom. De fet, a l'editorial, destaquem el nom de dir, és important de vegades també tenir persones que t'obren portes. És a dir, el Nandú, ell no n'és segurament conscient de tot el que ha fet pel poble,
Però hi ha tanta gent vinculada a la seva persona d'una forma no directa de dir no tant penses en ell, però sí que a través d'ell hem conegut projectes, s'han implicat persones, s'han obert a iniciatives que eren impensables. Llavors és molt bo que hagin coincidit com tres actes importants o seguits en un mateix cap de setmana que era finals de novembre.
i que ell n'hagi estat partícip dels tres, perquè al final estàvem parlant d'esport, estàvem parlant d'inclusió a la muntanya, que també és esport i que també és conèixer món i conèixer territori, i estàvem parlant d'un llibre sobre una vida que tots, més o menys, podíem intuir, però conèixer-lo bé, no. I a través d'un conte d'una persona amb qui parlem, que és l'Eva Matamoros, que entrevistem perquè ens expliqui com ha configurat aquest procés d'idear el llibre, de per què triar aquesta història, que va tot plegat i era com...
A més, això, a dos dies o tres del Dia Internacional de la Discapacitat, ens portava molt a que aquest tema fos portada i que tingués les seves pàgines i espais. A més, els últims anys, el tema de la discapacitat, de les demandes a la gent que té algun tipus de discapacitat, la seva participació activa a la societat, és un tema que...
per sort, crec, està molt present al municipi, tant des de les polítiques de l'Ajuntament com des de la societat civil amb les entitats que hi ha al darrere. Sí, i jo crec que és important perquè no és que sigui, mira, ha canviat el món cap aquí, sinó, senzillament, crec que Molins de Reí, en aquest cas sí que és una cosa, un efecte més local que global, hi ha hagut un volum de gent molt implicada en aquest àmbit que ha transformat realment vides, ha transformat idees, és a dir, al final, quan tu estàs parlant que en un ple municipal...
el fas en un lloc diferent del que és el ple habitual, perquè aquell dia se t'omple i ho saps que vindrà molta gent per aquest debat, fa tot just un any en parlàvem, no?, un pla local per la discapacitat i després això neix una taula... O sigui, van creant coses que són de necessitats directes i concretes, perquè normalment això es queda en un àmbit més privat, més domèstic, més reduït, més de dues o tres persones que intenten moure's. Aquí Molins s'ha teixit una cosa...
que sí que hi ha una entitat, evidentment, ara molt rellevant, que és Enredat, n'hi ha d'altres que fa molts anys que també estan fent altres feines, però que han aconseguit transcendir. Quan hi ha altres activitats al poble, hi ha molta gent que pensa, i com podria la gent d'Enredat aquí durar un cop de mà o que nosaltres obriquem una porta i que també hi participin? Això no és tan habitual. És a dir, que hi hagi aquesta percepció global, evidentment hi ha molt camí per recórrer, que segur que si ells venen aquí i diran, ens falten fer moltes coses, ens som conscients. Ja ho tens assumit o com normalitzat que hi ha...
Que ho has de tenir present. Que això és així, que aquesta gent té els mateixos drets que tu, que anar a veure un espectacle al carrer, on sigui... I que és una evidència, és evidentment que és així, però a la veritat ja sabem que sempre hi ha moltes traves, i llavors és essencial que hi hagi gent que faci la feina i sobretot que tothom la compri, que tothom digui això és important, això que està fent. I crec que això s'ha aconseguit, i és un dels canvis del municipi dels darrers anys, que jo crec que això fa 10 anys en parlàvem,
I segurament tots podíem tenir al cap les mateixes idees que ara, però en efectes pràctics de dir com això ho transportem a que un acte funcioni bé i que pugui ser útil per a tothom. Doncs segurament aquí hi havia un món de diferència. I segurament si ho parlem d'aquí cinc anys, i confio que sigui així, la cosa... Si ningú ha deixat de fer els deures que s'estan intentant fer i que s'han de fer...
jo crec que pot ser encara molt millor i molt més raonable pensar que altres municipis, però diuen, ostres, mira Molins de Rei, en temes com aquest, com s'ha avançat aquí i quina feina s'està fent, no d'Ajuntament o no d'una entitat, sinó globalment, perquè tothom al final ha entès que era una cosa imprescindible. Perquè en aquest sentit sí que s'han unit la institució, diguem-ne, política i la societat civil, tot i que, si els hi preguntes a ells directament, òbviament...
No ho tenen fàcil encara per fer moltes... Ells mateixos han de veure aquest recorregut que han fet. Però fins i tot el ple aquest que es va haver de fer a la biblioteca, o els dos que s'han fet pel pla de discapacitat, amb certa vergonya haver-lo de moure de lloc i dir que ara tenim un ajuntament, com el tenim, que encara no es pot anar a la sala de plens, perquè hi ha unes escales que són insuperables. És com posar en evidència una de les mancances lògiques que... Vaja, som de calaix. Però no només per
persones amb discapacitat, qualsevol que tingui una cama trencada, un cotxet de nen o algú que no pugui pujar escala. Són transformacions que arriben per propi pes, perquè al final veus que allò que estàs fent no té lògica, doncs ho estàs fent un altre dia i per què avui l'hem de fer aquí si cada dia hauríem de poder fer un espai? Sí, sí, ho posa en evidència.
Jo crec que sí, és molt interessant això, que pugui continuar i que sobretot aquesta feina, els fruits que estan buscant, que els aconsegueixin. Potser és el més important i que no hi hagi frustració pel camí, que això també pot passar. Encara falta per fer, però bé, a veure si d'aquí cinc anys podem veure que hem avançat. També parleu de la tateria social, que és aquest mercat com d'intercanvi, no?
Sí, aquest és un projecte segurament més petitó, més de nova formada, al final han fet un parell d'edicions d'un mercat d'intercanvi, que és un format que històricament a Molins de Rei ja s'havia fet des d'altres àmbits, des d'altres aspectes o d'altres moviments i inquietuds socials a la vila, i ara fa poc que en formen part aquesta idea de la tateria social, que és un projecte col·lectiu,
que busca fer-se lloc en aquest món de consumisme, que aquests dies segurament tots els que hi hem hagut de participar d'una manera o d'altra hem vist de forma desfarmada davant dels nostres nassos. I és interessant que hi hagi projectes com aquest, en aquest cas és més petitó, però tot i així ja hi ha dues edicions d'allà que n'hem parlat,
perquè entenem que és interessant que hi sigui, interessant que tothom ho pugui conèixer, a partir d'aquí, si té més via, més recorregut o no, això evidentment ho desideren tant els impulsors com les persones que el vulguin anar, però és interessant perquè no només és intercanvi, sinó que també defensa una mica o posa en valor l'artesania com a cosa que de vegades també oblidem, que és un factor de creixement, motor econòmic, motor de creació, i que també és important que en poseu en valor. Llavors, quan ells han unit dues coses vam dir, mira, en aquest número també pot ser interessant incloure'ls.
Després feu a l'Espai de la Vila, coses i fets, un clàssic d'aquesta secció clàssica, que no li heu canviat el nom aquí. No, no, no. Tota la vida. El tema aquest dels ports senglars, aquest tancament, encara s'ha tancat a algunes zones del Vallès, del bosc, que ens va recordar alguns a èpoques... Sí, sí. A fa uns cinc anys, que ens prohibien moure'ns o fer alguns horaris...
El tancament que hi va haver, per sort ara hi ha obert el bosc. Sí, sí, de fet, aquí quan ja ho expliquem ja s'anunciava que hi havia una data d'obertura, com a mínim vam intentar arribar a temps de poder fer com el tancament sencer de tot el procés, però és interessant quan passa una cosa com aquesta, veure quina afectació té per la gent. Al final s'anul·la una cursa, s'anul·la una cursa, s'anul·la la pujada del pessebre dels sèvons. És a dir, hi ha canvis que afecten a col·lectius,
el fet individual de dir vaig a sortir a córrer o vaig a sortir a passejar o això deixes de fer-ho i clar, a final, afecta a moltíssimes vides de la vila. Per tant, era evident que l'obertura de la vila Coses i Fets d'aquest mes tocava exactament això i en el proper allà suposo que sí que podrem fer com una mica de balanç de tot aquest procés intentant fer veure que ja s'ha tancat tot i que com bé dius... Encara no està tancat el tema, no? A Sant Comat mateix o altres pobles més al Vallès també. Però en tot cas Molins de Rei també és una població que ve un volt de cara a Collserola. Sí, sí, absolutament.
Per tant, que et tanquen al bosc et limita a moltes coses. A més hi va haver la doble versió, no? Quan et tanquen al bosc, et dius, et queda al riu, i al cap d'uns dies et tanquen al riu. Llavors, hi havia tanta gent al riu aquells dies, de córrer, de gent que passejava amb la bici, o sigui, era un volum de gent que deia, ostres, aquí no sé si ja em ve de gust venir, no?, això, i quan ja et tanquen al bosc, realment sí que em venia de gust, perquè és molt millor això que l'alternativa que tinc ara.
repàs de diferents temes d'actualitat. També hi ha un tema que voldria parlar aquí amb tu, el tema de... Ara no el trobo, però el vaig llegir, l'hem anat seguint, el tema del tancament del servei de ginecologia al CAP. Sí, sí, sí. És de les eures, oi? És un article d'opinió. Hi ha a Llavadora, però el que és el servei de mèdic no hi és aquí, a la vila. Correcte. Crec que és interessant, no ho hem tractat com a notícia com a tal, perquè ho hem estat parlant amb la gent de les eures, que ens van dir, mi, a nosaltres ens interessaria, doncs,
evidentment que el llaç s'han fet ressò i ho teníem com present però ens agradaria també explicar una mica el fil històric de com es va aconseguir aquest servei i com ara hi ha aquest punt de deixadesa per perdre és a dir que al final és un servei de proximitat que està passant no només amb ginecologia i reproducció sexual sinó també passa amb altres àmbits que es parla servei de pediatria, què passarà amb aquest model que es vol fer ara és un model de sistema de salut pública i de sanitat que
s'ha fet d'una manera durant molts anys i sembla que ara es tira per una altra banda. Llavors, aquí hi haurà opinions de tot tipus, hi haurà experts que opinaran que això és un criteri saludable, altres que diran que això és tirar enrere. Llavors, aquí em semblava interessant que les persones, perquè al final les eures està formada per diverses generacions de dones,
que sabien perfectament d'on venia el fil històric, que ells mateixes, en primera persona, esperem que nosaltres vam fer això o vam aconseguir que molts de rating és aquest servei, pensàvem que era important per aquests motius, i en ple segle XXI, el 2025, que estem acabant, ara ja comencem el 2026,
Pensem que el servei continua sent imprescindible de proximitat a moments de rei i és una pèrdua notable. I vam pensar que, en aquest cas, renunciàvem a fer-ne la notícia i que deixàvem l'espai com a opinió, però és una opinió fonamentada, és una opinió que sabíem que estava ben explicada, argumentada, i que crec que dona un punt afegit, un valor afegit molt més gran que el que haguéssim estat fent nosaltres, en aquest cas, la notícia dels fets com a tal. Perquè qui no ho sàpiga tindrà aquí una mica de lectura per entendre per què era important aquest servei al seu moment i per què ho continua sent a dia d'avui.
I parlant de lectura, també us feu ressò de l'última novel·la del Joan Castellbi? Sí, sí, sí. Vam cobrir l'acte, en aquest cas, parlant amb l'autor, una mica seguint l'acte, que al final autor prolífic, eh? Autor que està en ratxa i que ja n'ha promès un altre, per tant, això és interessant. També el Jesús Ballaz, que... El Jesús Ballaz, que també...
Està bé, no?, quan hi ha literatura, això creació, no?, creació al final d'un àmbit o d'un altre. Bueno, hi ha autors d'aquí locals que, a veure, si no els destaquem nosaltres... Exacte. I això sí que és propi, no? De vegades val la pena com reforçar una mica, no?, el punt de dir, aquest és el nostre àmbit, evidentment enllases, és a dir, que amb l'Instagram, per tant, parlar del que passa, però quan passen coses que, sí, home, sí, per què no, no?, això també en pot parlar algú altre, però nosaltres, sobretot, no ho volíem de fer-ho, perquè potser surt a la notícia un altre mitjà d'àmbit més gran, no?, sigui comarcal, sigui nacional, però que el mitjà local no ho deixi de fer, evidentment.
I també parleu de la fira, en parlàvem amb l'alcalde, que la tenim ja aquí a tocar, 175è edició. Sí, presentem una mica el logo, la imatge, que suposo que tothom ja havia d'avui l'avís de la Mariona. Aquest és el logo, perquè el cartell, ens ha dit l'alcalde, aquest any és del Josep Martí Bufarull. Mira, doncs a veure. Per encàrrec. A veure, a veure. I també has avançat el pregoner. Epa!
Tan-tan-tan-tan. Això no m'ha sentit, ja, perquè estava treballant fins ara. Ja ho sap, el comitè executiu de Fira, per tant, l'alcalde avui ha pogut anunciar-ho. Serà Jordi Hurtado. Jordi Hurtado, mira. El periodista Establir-te Molins Arrey, veterà periodista. No pregunés de projecció pública important. Doncs li volen donar una mica més de relleu, vol portar aquesta figura...
coneguda, diguem-ne, més enllà del municipi. No, tenia pinta que aquesta edició amb aniversari rodó, diguéssim, de 175 anys, buscarien la manera de celebrar-la amb els millors criteris possibles, i crec que estan, doncs, iniciant aquestes vies. Suposo que, a mesura que ens apropem a Fira, encara tindrem més. La setmana que ve, crec que allà ens ha dit que ens convocaria la premsa per ensenyar el cartell, i l'altra setmana, la programació, allà dosificar la informació, i el 23 crec que és ja el pregó, que, com dèiem, serà Jordi Hurtado,
El pregoner. I bé, a les seccions normals, suposo que vosaltres ja l'pròxim número serà per la... Sortirà al gener, sí, sortirà abans de fira. Però serà de fira, diguéssim, no? En portada buscarem un tema relacionat amb la fira, tot i que no serà fira com a tal. És a dir, sí que buscarem un dels eixos que hi ha per la fira. Veurem a veure com l'enfoquem del tot, perquè estem tancant temes a veure quins surten, quins no, que això sempre és a l'hora de fer una revista. És interessant quan penses, l'actor que va veient el que reps, el que reps a casa o el que vas a comprar a les llibreries...
però també el procés previ és molt interessant quan tu t'imagines el tema i el que acaba sent realment, perquè al final potser hi ha gent que vols contactar i per algun motiu o altre en aquest mes concret no pots i és el teu tema del mes, per tant dius que el mes següent a mi no em quadra tant a nivell de revista, de vegades sí que fas l'esforç d'incloure-ho i veurem a veure cap on anava, però sí que és un dels temes que hi és a la fira i a la fira tothom sap que això hi és, però potser no té el valor que tothom mereixeria donar-li, llavors intentarem a veure si amb la secció d'emportada deixem aquest espai reservat a...
a un dels sectors de la fira que hi és sempre cada any, però que no sempre tothom diu, ostres, la fira és això. La fira també és això, i per tant, a veure si el llast... Molt bé, treure algun tema d'aquests que potser no és evident? No és el més evident, no és el planter, per entès. Però bé, la fira en parlarem bastament al proper número, això és evident i això ja tothom ho pot preveure amb facilitat. Doncs el número del llast, no sé si encara a les llibreries els hi queden, perquè clar, després d'aquests dies de Nadal... La veritat és que no ho he comprovat. Fa un parell de dies a una llibreria, com a mínim sí que hi ha. Quants subscriptors teniu ara?
Ostres, doncs jo això, amb dades no t'ho sé de memòria. M'hauria de buscar. El proper dia que vingui aquí explicat, vinc amb les dades fetes. En tot cas, més o menys aneu bé de vendes i subscripcions per anar sobrevivint. Sempre es diu el mateix, la Bell Lacer és una revista que convindria, si tothom, diguéssim, li té un punt de pressa i aquest format de revista mensual, en paper, que potser segurament hi ha gent que diu, a dia d'avui això no cal, no? Si hi ha gent que pensa que sí, convindria que subscribés, senzillament per aquest fet de donar-li continuïtat i vida.
perquè al final depèn de la gent. Això és com tot i això em sembla que és evident i fa fein que és així. Molt bé, doncs Roger Castillo, director del LLAS, que vagi bé i ens retrobem aviat. Sí, sí, i bon any a tothom, que això encara no havia tingut oportunitat de dir-ho per les bones ràdiofóniques de Ràdio Molins de Rí, per tant, bon any a tothom i bon 2026.
Molt bé, Roger Castillo, gràcies i bon dia. Que vagi bé. Doncs arribem a dos quarts, senyals horaris de dos quarts de dotze. Farem ara una posa musical amb Damiano David i Tyler i Nile Rodgers. Escoltarem Talk to me.
Bona nit.
Bona nit.
Passant 4 minuts a dos quarts de 12, el que farem ara, com us hem dit, és recuperar l'espai d'astrologia que hem fet a finals just als últims dies de desembre amb la Maritxell Díaz, un espai que fa amb el company Oriol Romeu.
Parlem d'astrologia, astrologia quotidiana, amb la Meritxell Díaz de la càmera. Què tal, Meritxell? Bon dia. Bon dia, molt bé. Ben retrobada. Gràcies, aquí amb la fresqueta, bé bé. Avui, si ens veus aquí el mes passat, dedicarem l'espai a parlar dels Capricorns. Sí, sí. I per començar l'espai, com sempre, la Meritxell li harà de suggerir una cançó, i la cançó que has triat per aquest mes, per parlar dels Capricorns, és aquesta.
Money. Money makes the world go round. The world go round. The world go round. Money makes the world go round. It makes the world go round. A mark, a yen, a buck, or a pound. A mark, a yen, a buck, or a pound. A mark, a yen, a buck, or a pound. It's all that makes the world go round. The clinking, clanking sound can make the world go round.
Money, money, money, money, money, money, money, money, money, money, money.
Doncs perquè els diners, els calarons, són molt importants pels nostres estimats Capri. Molt, molt, molt. Això sí, estan disposats a treballar de valent per aconseguir-los. Ells saben que la vida no regala res.
Per tant, ideal aquesta cançó per il·lustrar els Capricorns, eh? Correcte. Molt bé. I aquesta pel·lícula Cabaret. Bé, què va passar fa pocs dies, el 21 de desembre? Vam tenir el solstici d'hivern, en aquest hemisferi, en l'hemisferi nord. Vam donar la benvinguda a l'hivern, el temps de Capri, i va ser el dia... No de l'illa, eh?, sinó dels Capricorns. No, dels Capricorns.
va ser el dia més curt, la nit més llarga, justament a l'inrevés que el solstici d'hivern. Ai d'estiu que tenim el dia més llarg i la nit més curta aquí, doncs la nit. Jo tenia un germà que havia nascut aquest dia i sempre jo li deia, veus, és que és el pitjor dia de l'any. I tens algun ritual quan hi ha el solstici d'hivern? Sí, fem rituals sempre de solsticis d'hivern i solsticis d'estiu. A mi m'agrada fer amb una bosseta posar lli daurat
Lli daurat. Un quarts blanc i una llista de coses que vull aconseguir el proper solstici, sis mesos, i guardar-la. Anar treballant amb això, perquè, clar, si ho guardem i no anem treballant, vull dir, no, sí... I arriba el juny i llavors... I l'obro i dic a veure com va això. Sí. El lli daurat és molt bonic per fer rituals. Molt bé. I què és el que passa durant el temps de Capricorn? Capricorn.
Doncs sabem que a poc a poc anem guanyant minuts de llum. Aquella dita catalana que tenim per Nadal, un pas de Pardal, doncs això va avançant, la llum. Però escolta, fa fred, ja som a l'hivern, fa molt fred. Durant el temps de Capricorn anem guanyant dies a la nit i aquest fred colpidor. Durant la temporada Capricorn tenim la lluna del llop. Oh, que t'agrada la lluna plena...
No ho sé, m'ha sorprès aquesta lluna del llop. Tenen noms, li anem posant noms en algunes llunes. I quan serà això? Serà el 3 de gener. Es creu que al mig d'aquesta lluna del gener, que és quan fa més fred, els llops ho dolen més. No ho sé, visc a Barcelona, no t'ho puc dir. Però ja ens vas dir que anaves a Collserola quan hi havia lluna plena. Ostres, però llops a Collserola. Alguna guineu sí.
Però llops... No ho crec, eh? El tipus de llops que viuen a Collserola són de dues potes, amb permís. Doncs això és una de les plenes més maques. De veritat que aquesta sí que paga la pena. Molt bé, hem fet aquesta radiografia del moment. Anem a parlar dels capricorns i expliquem com són de caràcter.
Com són de caràcter? És un signe de terra, recordem que hi ha quatre elements, la terra, el foc, l'aigua i l'aire. Aquest, al ser un signe de terra, és pràctic i força metòdic. Quines característiques té la terra i, en aquest cas, el capri? Pragmatisme, realisme, estabilitat. I és un signe cardinal, vol dir que és iniciador, són persones iniciadores. És un signe que obre una estació, comença a l'hivern.
Cardinal vol dir, per tant, iniciador. Tots els signes cobren una estació, són cardinals, tu també ets cardinal, perquè obres la primavera als àries. Això el converteix en un signe constructor-iniciador dins del món material.
Són gent molt treballadora. Si hem de buscar un company o companya nova, jo tiraria per un Capri. Sí. On el trassomien, Capricorn planifica concret i concreta. El seu regent és Saturn, que és un planeta dels límits no molt simpàtic, eh?
Així com en els nostres anteriors, el sagitari, tenien Júpiter i Zeus, ja, ja, jiji, aquests han vingut a treballar. Capricorn ha vingut a treballar, em sap. És així. La paraula clau, per mi, d'aquest signe és la superació. Sempre treballen fort per superar totes les adversitats. Resistència, tenacitat, victòria... Ho aguanten tot. Carros i carretes. Són com els arbres de l'hivern, no? Perden les fulles, però tornen a la primavera i tornen a sortir.
Són aquelles cabres que escalen parets quasi verticals. Hauràs vist aquelles fotos d'aquelles cabres que dius com pot pujar aquí dalt? Perquè és tan representat capricorna, està representat per aquesta cabra, tot i que l'animal mitològic és mig cabra, mig sirena. Els agrada fer les coses a la seva manera, a la manera que ells han pensat. Tot i així comprenen que hi ha altres maneres i respecten l'ordre social i la jerarquia. Són persones d'ordre.
Sí. Toquen de peus a terra, com es diu. Toquen de peus a terra, són persones d'ordre i necessiten ordre, horaris, rutines... Els agraden molt els diners i el poder i faran sempre estratègies a llarg termini. No crec que inverteixin a criptomonedes... No, no, jo invertiré a un 2%, a bonos de l'estado, a poc a poc, bona lletra... Són molt responsables i molts d'ells han tingut...
que estem molt més responsables quan eren petits. Trobem sovint, a consulta m'he trobat molts capricorns, moltes capricorns, que eren els grans de 3 o el gran de 4, que tocava cuidar dels germans o tocava cuidar d'una iaia o d'una mare que no estava present. Però la part bona d'aquest signe és que moltes vegades, passat la joventut i la maduresa, a l'última temporada es deixen anar.
I tot allò que han sigut responsables treballadors i joves ho deixen enrere i es diverteixen de veritat. Quan ja ho tenen tot controlat. Jo també t'ho dic, jo tinc la meva casa apagada, tinc no sé què, no sé quantos, doncs ara a viure la vida. Tenen fama de sosaines, però no és gens veritat. Tenen un humor anglès immillorable. Tu coneixes algun? Estava rumiant. Va fins a finals de gener? Sí.
Tenen un humor molt guai, són sarcàstics, tallants, fan aquelles bromes amb un to seriós, però que són molt graciosos i saben fer un humor molt intel·ligent. La disciplina és la seva bandera, així com el rigor, l'ambició i la responsabilitat. El meu capricor de capçalera és Josep Guardiola. Quina és la seva frase? Si ens llevem vent d'hora, vent d'hora. Doncs això.
Home, i és molt metòdic, obsès de la feina. Correcte, correcte. Són durs com penyassegats. Ho aguanten tot, perquè són persones que neixen quan fa més fred i aleshores també solen tenir un molt bon sistema immune. Un dels meus fills és Capricorn. Recordo estar a la clínica amb ell als braços i posar-ho a la tele i dir a la senyora, felicidades que suelen de bric en el dia de tu cumpleaños. Digo, no pot ser, no per Déu el meu fill, no es pot assemblar. No, no.
No, que és molt, molt dur i la vida el porta a coses dures. Quan nosaltres ens mudem, sempre li toca l'habitació més freda, saps? Vull dir, és que aguanta tot, ho aguanta tot. Molt bé. Sí que conec gent que ha nascut l'1 de gener, que no sé si té molt simbolisme. Home, és guai, eh? Amb l'1 de gener, sí. És guai. Bé. Són persones... Fidels? Molt fidels i molt lleials. Costarà que t'ho demostrin, eh?
Però si t'estima, t'estimarà molt i molt profundament, però no et farà... No et posarà saltar quan et veu. Ah, que bé que has vingut. Bé, ara anem a parlar de com són físicament els Capricorns. Ai, doncs són persones que, com aquella pel·lícula del Benjamin Button, milloren moltíssim amb l'edat. Són persones molt més atractives passats als 40 que de joves. És espectacular.
Milloren molt amb l'edat i també la vida que porten és molt millor. Sempre la segona part de la vida els hi és més fàcil. Són persones que de joves semblen més grans de l'edat que tenen, però arriba un moment que s'estanquen i tu vas envellint i ells es queden allà, eh?
Milloren moltíssim, milloren moltíssim. Una característica que tenen molt important és que fan aquesta típica cara de pòquer. És pràcticament impossible saber què estan pensant. Es queden així, quiets, i no els pots llegir l'expressió. Per això la gent es pensa que són freds, però no és veritat. Tot és per dins.
Solen ser prims i angulosos, amb una bellesa basada en la proporció i l'harmonia. No es dius, ai, no quins ulls tan macos o quina boca tan macà, no, però el conjunt és harmònic i cincelat i net i polit. Normalment tenen l'afront molt gran, com les persones que són molt intel·ligents, bones celles i bones dents. El llavi superior normalment és primet. Pòmuls marcats, cossos durs, que ho aguanten tot, mans fortes, dits curts...
I el del mig normal m'endomina la mà. A vegades, si pots mirar la mà d'algun capricorn, el del mig els sobresurt molt més que a la resta de les persones. A vegades et trastorcen la mà quan et donen la mà perquè tenen molta força. Són molt elegants. Amb molta classe. Aquí torno al nostre amic guardiola. Sí o no? Home, sempre és elegant. És que és molt elegant. Sí, sí, sí. I, bueno...
Molt bé. Això serien els Capricorns. Sí, sí, sí. I ara, després dels Capricorns, haurem d'anar cap a... Haurem d'anar cap a Aquari. Aquari. Que jo soc Aquari i, clar, em costarà ser objectiva. Clar, però ens podàs il·lustrar encara molt més. Sí. Maritxell, dius la càmera. Moltes gràcies. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. Adeu, adeu. Ara per fi estem sols.
Hem recollit els plats i els convidats, ja no sé ni on són. Crec que un parell ja dorm en el sofà on arreglem el món.
Passant les 3 i sé que em costarà, però encara que de nit no ho voldria mal, ja estarà per fi estem sols. Portes mirant-me tot el vespre i ja sé que és el que vols, no cal parlar-ne, no hi ha pressa, no sé ni on tinc el nom i no sóc famós per la
Fins demà!
Ara per fi estem sols. M'ha repassat les pigues i jo m'he posat nerviós. És per com brilles. No sé ni on tinc el nom. Passa la 5 i sé que em costarà per tu. Intentaré i potser me'n surto. Fixa't rere la finestra si veu-ho en dues estrelles.
I el millor de tot és que no ens caldria dir més. Dues estrelles.
Com a meravelles, tu i jo som com elles, crec que des de fora...
11 minuts i seran les 12. Hem escoltat el Max Navarro i aquesta cançó estrella. Moment de fer la maleta.
Fem la maleta amb el Josep Ferrer. Bon dia, Josep. Hola, bon dia, Sílvia. Què tal? Com estan en aquest inici d'any? Bé, doncs a l'expectativa. A l'expectativa? Com es presenta la temporada? No sé si no per temporades d'escolars o per anys anuals naturals? Bé, nosaltres, amb la feina de guia acompanyant, guia turística és la que faig, compaginant amb la de periodista, doncs quan arriba aquesta època, el gener, desembre-gener,
ja planifiques o demanes que les agències et donin la planificació pel primer semestre. Per tant, jo més o menys els primers 6-7 mesos d'aquest any ja tinc planificat el gruix i llavors tot el que pugui anar venint. I es presenta bé o més o menys igual o menys sortides? També depèn de la gent ja.
Suposo que aquest any faré menys sortides radials, que es diu, perquè he deixat de col·laborar amb una agència amb la qual col·laborava més, i suposo que no faré tantes sortides d'aquestes d'un dia, però potser això es traudirà amb sortides llarges, ja ho veurem tot això. El cert és que aquest any en perdré la fira, perquè tinc justament un viatge llarg coincidint amb la fira. Però vaja...
Un viatge d'aquests que fa d'antetes, perquè si tot va bé vaig cap a Vietnam. Apa, vinga. I això, doncs, començarem la temporada així. No, d'antetes, em fas ràbia. No, en tot cas els oients ja els explicarem el viatge, no?, quan tornem. Molt bé, Josep. Avui el que volem fer és resseguir la llera del riu Mussela. Sí, però... Que és de la fuent del riu, que dona nom a una vall, no?
Sí, bàsicament quan es parla dels grans rius d'Europa i seguir les valls dels rius, parlem del Danubi, parlem del Ring, però també hi ha petits rius afluents que són molt bonics i aquest és un exemple. Molt bé, és un recorregut per on hi ha castells, pobles, m'imagino el típic recorregut idílic i bucòlic, no?
D'Europa, així dir, està entre França, Luxemburg i Alemanya, no?, la zona. Si vols, situem on es troba, eh? La vall del Musella va de les poblacions alemanyes de Treveris a Coblença, on a Coblença justament s'uneix a Morrin. La vall és famosa per la forma serpentejant de riu,
que ofereix uns paisatges espectaculars, ideals per a aquells que els agradin la natura i la fotografia. A més, està envoltat de vinyes que produeixen el famós reisling i en cada poble on ens aturem es pot aprovar el que diuen que és un dels millors vins blancs d'Europa, el vi del Mosella.
Però a la vall no només trobem aigua, verd i vi, sinó que els pobles són encantadors i molt bonics, i també podrem visitar castells que treuen el nas des de dalt dels torons. I amb això del vi, aquest Nadal, per exemple, això que fem als àpats de Nadal, vaig treure un vi d'aquest del Mosella i és fantàstic. Sí, sí, la veritat que... A mi el sailing no m'acaba de convèncer, perquè el trobo fumat, però el que fan a la vall del Mosella, ho veu, eh? Molt bé, doncs ho apuntem.
Pinta molt bé tot el que estàs explicant. Ara que ens hem situat, què és el que hauríem de visitar primer? Mira, farem un recorregut d'una banda a l'altra, des de Treveris fins a Colença, i començarem per Treveris o Trier. És la que diuen que és la ciutat més antiga d'Alemanya, patrimoni de la humanitat per l'UNESCO, té molts monuments interessants com la Porta Negra, la Catedral de Sant Pere, l'Església de Nostra Senyora, les Termes Inferials, l'Anfiteatre i el Pont Robà.
Molt bé. I d'aquí, de Treveris, cap on anirem? Mira, en aquest viatge cal no tenir pressa. El que faria seria agafar la carretera 53, que ressegueix tot el traçat del riu, i anar-nos aturant a diferents pobles o castells. El primer que us proposo és, aquí et dic que els noms són una mica complicats,
Jo els diré, després que cadascú, a veure què entendrà. El primer seria Bencastel Cues, que seria, per mi, la joia de la corona d'aquest viatge. El centre històric de Bencastels us deixarà sense l'er. És de conte de fades, en cases de coloraines, d'entramat de fusta, amb més de 400 anys d'història. No us perdeu la plaça del mercat amb l'Ajuntament i la font de Sant Miquel, la Spitzhausen.
que és un edifici punxegut amb la base més estreta que les plantes superiors. L'església de Sant Miquel, la font dels ossos, recorre el carrer Burstrase i, sobretot, perdeu-vos pels morracons que té aquest bonic poble.
Escoltant-te, la veritat és que m'agafen ganes d'anar-hi. Sí, sí, és un poble d'aquests que val molt la pena. Tots els pobles són bonics, però aquest és ideal. Són pobles d'aquests que amb una horeta o dues en tens prou, però que et pots entretenir, gaudir... Imagines un poble d'aquests apostal o típic, no? Sí, sí.
A més, fixa que t'he dit que es diu Bergkastel-Ques. Molts d'aquests pobles tenen dos noms perquè amb el temps s'han unit amb un pont. Abans, que l'aigua al riu, no hi havia ponts i per tant hi havia dos nuclis de població. Ara molts dels pobles que trobareu tenen dos noms compostos perquè és la unió de dos pobles, el d'una banda i el de l'altra. En aquest cas, Bergkastel és el més interessant, el Ques potser no tant, però vaja, pareu-vos allà i segur que us encantarà. Val la pena.
Molt bé, i ara per on hem de seguir la ruta? Mira, reseguint els meandres, perquè jo el que faria seria no deixar el riu, encara que sigui més quilòmetres i potser en algun moment hi pugui haver caravana, cua, jo reseguiria els meandres del Musella. Arribem a Traven-Tràberg, per tant, dos noms... Una altra vegada. Perquè tenim un pont que separa, i que antigament eren dos pobles diferents, però que ja fa anys que estan units i tenen un únic nom.
Aquest poble destaca pels seus vins, per les runes de l'antiga fortalesa de Mont Royal i per les cases tradicionals. Un altre poble que destaca pel seu vi és Zel. Tots els turons que envolten Zel estan plens de vinyes i en el poble hi ha molts cellers que organitzen visites i degustacions. I, Sílvia, saps com anomenen el vi d'aquí? Doncs no, no, digue'm. A veure, aquest és complicat, eh? A veure...
que traduït al català seria una cosa així com el gat negre de Zeller. El poble està ple de cartells amb gats negres. És el símbol del poble, doncs, no? Sí, sí, és el símbol. I segur que deuen vendre coses pels turistes també de gatets o no, negres?
Sí, la típica imatge, el típic imant, que pots portar allò que es diu els pongos, que no saps què regalar i sempre portes allò que es diu els pongos, que després ho portes aquí i no saps on posar-ho. Doncs imants i la figura del gat hi és present. Molt bé, doncs, tot i el nom del vi, que haurem de provar, hi ha algun altre poble que valgui la pena visitar?
Sí, encara ens en queden uns quants. Per exemple, Brem. En el poble hi ha diversos miradors on podrem veure el meandre de gairebé 180 graus que fa el Mosella en aquest punt. Aquí també trobem les vinyes Calmot, les que diuen que són les més escarpades de tot Europa.
Un altre poble bonic és Weilstein, que destaca per les seves cases d'entramat de fusta en terrasses, quan és l'època plena de flors vermelles, i és parada obligada la visita a Koschem, el poble més turístic i famós del Musella, amb molts hotels, restaurants i botigues de records. És interessant passejar sense rumb per les dues lleres del riu.
Has dit, Josep, que hi havia molts castells, però de moment encara no han visitat cap o no han passat per cap d'ells. Cert, alguns dels castells els veurem tots recorrent la vall. Molts d'ells estan situats dalt de Turons, d'edifici d'accés, i d'altres no són visitables. Però n'hi ha un que només per veure'l val la pena fer aquest viatge...
És el castell d'Els, un castell construït en el segle XII i que des de llavors ha estat sempre propietat de la mateixa família. Tot i les moltes guerres que ha vist passar pel seu davant, el castell mai ha estat destruït. El castell, que ens recordarà els d'Alexín Castillos, està damunt d'una roca a 70 metres sobre el riu Elsbach i envoltat de 300 hectàrees de bosc.
Per accedir al castell i superar el peny assegat, cal travessar un preciós pont. Dins el castell trobem al voltant d'uns centenars de sales amb mobles originals. També podrem veure nombroses obres d'art i un tresor amb objectes molt valuosos que els propietaris han anat recollint al llarg de nous segles.
Molt bé, doncs sembla interessant i molt atractiva, eh, les zones? Sí, val a dir-te que aquí, prens-ho amb calma, perquè no pots accedir al castell amb el cotxe, i al castell tu puges una muntanya, per situar-nos, vas pujant amb un toret, i després s'has de baixar. Per tant, si baixes, després s'has de pujar.
I això, tenen un autobús d'aquests minibús que pagant, no sé si són dos euros o tres, quatre euros, et pot pujar i baixar. Jo recomano, el cotxe l'haureu de baixar en el pàrquing, no hi ha més, baixeu a peu per la carretera mateix, és molt bonic, perquè a mesura que vas baixant, doncs vas veient el castell i el vas veient allò al fons, i vas apropant, i vas apropant, i la pujada, si esteu en bona forma física, feu la peu, si no, còmodament amb l'autobús. Molt bé.
Hem començat a Trevis i acabarem a Coblença, no? Deies que just on deu acabar el riu? Sí, de fet, Coblença vol dir confluència. La ciutat té forma de triangle. Per un costat del triangle passa el Rhin, per l'altre el Mussela, i en el vèrtex s'uneixen els dos rius. En el tercer costat del triangle hi ha una gran fortalesa que va ser enderrocada el 1890. En aquest costat va ser per on va començar la gran expansió de la ciutat.
A banda de passejar pel seu centre històric, per a mi, el més interessant de Coblença és anar a l'anomenat racó d'Alemanya, el vèrtex del triangle que us he comentat fa un moment. I, si et sembla, Sílvia, aquí em quedo, contemplant Bocavedat com el pare Rint es troba amb la mare Mosella.
Molt bé, doncs una bonica manera d'acabar aquest viatge idíl·lic. Hauria pogut allargar una miqueta, anava a fer preguntes concretes, però bé, en tot cas, ja en tindrem ocasió, si no fora de micròfon, perquè és un lloc idíl·lic, però no sé si serà molt assequible per la majoria de butxaques catalanes, perquè la zona tocant l'alegany a França sí? Amb cotxe, sí, sí. Molt bé.
Josep Ferrer, doncs moltes gràcies. I la propera setmana. I la propera setmana ens quedarem per aquí a propet. Molt bé, doncs que vagi bé, que acabis de passar un bon dia. Molt bé, igualment, gràcies. Adéu, Josep. Doncs arribem ja a les 12. Ara escoltareu la reemissió del programa Picama. Després de dos quarts d'una, Cairós, primera emissió del programa. I a la una emetrem de forma excepcional la Foraclitxés, ja que no vam poder fer l'etapa reina dilluns. Us deixem amb el programa i nosaltres tornem demà a les 8. Que vagi bé, bon dia.
Aquest programa és una remissió d'aquesta temporada.