Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Radio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimecres 28 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix saludant-vos amb una temperatura de 9 graus i mig a l'exterior de la Missora, el carrer Foment número 6.
I contents d'acompanyar-vos un matí més a l'equip d'aquest programa. Sílvia Artés, Roger, Doset, Oriol, Romeu i tots els col·laboradors i col·laboradores que el faran possible, com sempre, fins les 12 del migdia. Quatre hores per endavant per explicar-vos, entre altres coses, aquesta primera hora ja sabeu més informativa. De seguida actualitzarem la informació de servei.
l'actualitat local, els titulars de la premsa escrita i la premsa digital, i evidentment repassarem també l'agenda del dia, per plantar-nos a dos quarts de nou i explicar-vos que avui tenim una xerrada de nou de l'Aula d'Extensió Universitària, que organitza una nova conferència, una nova xerrada oberta a tothom. Aquesta tarda a la Biblioteca El Bolí, a dos quarts de set, demanaven, això sí, inscripció prèpia.
a la biblioteca per aquesta xerrada, que parlaran de Conxita Badia, la soprano i pianista del segle XX. Conxita Badia nascut el 1897 i mort el 1975. Per tant, l'any passat, i de fet encara estem immersos, es celebrava els 50 anys, o es commemorava els 50 anys de la mort de l'artista,
i estem immersos en aquest any Badia. Avui serà aquí a Molins de Rei la neta, justament de Conxita Badia, que és pedagoga i logopeda, la Núria Bonet, que farà aquesta xerrada, i abans passarà pel programa per explicar-nos a grans trets la xerrada d'avui. Serà a dos quarts de nou del matí, just després d'aquesta xerrada. Tindrem amb nosaltres la Laura Herrero Mas des de Madrid amb el seu Apunt del Dia,
Farem el repàs a la programació de Ràdio Molins de Rei per avui dimecres i, evidentment, també el més destacat de la televisió per aquesta jornada. I acabarem aquesta primera hora parlant-vos de jocs, de jocs de taula, la recomanació cultural amb el Ricard García, que és membre de l'entitat Molins de Jocs. En parlarem...
abans d'arribar a les 9. Després de les notícies de les 9 tenim la cançó del dia. La cançó del dia que ens tria, ens selecciona el Magí Canelles cada dimecres i després tindrem la tertúlia d'actualitat. Avui acompanyats del Pere Madurell
de l'Antonio Bonilla, la Mari Carmen Juárez, el Jordi Torrol, Toni Ramoneda i la Samare Lansari. Amb ells compartirem reflexions de les 9 i 11, 9 i 12 minuts, aproximadament fins a les 10 del matí. A les 10 després de les notícies...
a l'alcador del programa. Ja sabeu que encara no podem oferir-vos l'espai de preguntes en l'aire, tot i que podríem tenir novetats al respecte. Avui tenim ple, el ple ordinari del mes de gener, que segur que habitualment és dijous, però amb motiu d'aquesta setmana intensa de fira s'avança un dia. Per tant, dimecres és el dia del ple, avui,
A les 6 de la tarda, què vol dir efectes pràctics a Ràdio Molins de Rei? Doncs que podreu escoltar a les 5, com és habitual el programa Fora Clitxés, i a partir d'aquí no us ho oferirem a Serenor i la resta de programes fins que acabi el ple, perquè farem la retransmissió a partir de les 6 de la tarda.
En aquest ple, inicialment encara no estava previst que prengués possessió el nou regidor de l'aire. Sembla que les últimes informacions diuen que sí. N'estarem pendents aquesta tarda. El nou regidor d'aquesta formació és en Marc López.
i si ja pren possessió, doncs ja podríem reprendre aquest espai. De moment, avui no serà, perquè el ple, recordeu que és aquesta tarda. El que sí que farem és l'espai de l'Art és Vida, com és habitual amb la Cefa Rus, que avui també ens portarà diversos temes a les portes de la Fira. Parlarem de la Fira, però també...
d'altres propostes culturals. Això serà entre dos quarts d'onze i les onze. Precisament, de propostes culturals i teatrals de la Fira, en parlarem amb l'Oriol Roig a partir de les onze i deu. I és que, un any més, la Fira de la Candelera programa testets teatrals i testets musicals aquests darrers anys ubicats a la plaça del Palau. De fet, seran dos testets teatrals només,
que seran el diumenge a les 12 amb P de Pallasso amb la companyia Sabani i a dos quarts de dues Ocus Pocus, màgia i il·lusions. Això pel que fa al diumenge als testets teatrals. En parlarem amb l'Oriol Roig, que anés al programador. De passada també parlarem d'aquest documental La Candelera en primera persona, que es va estrenar el dilluns a la sala gòtica i és que l'Oriol s'ha encarregat
de fer tot aquest muntatge audiovisual. En parlarem. I encara aquesta setmana, evidentment, també parlarem dels testets musicals, que en aquest cas coordina el company Ramon Cugat, que programa tres concerts pel dissabte, a les 12 a la Eva Ford.
que l'escoltàvem ahir també, una peça musical. A dos quarts de dues, l'Anaïs Vila i a les sis, amb la seva banda, Jaume Pla, Mazzoni, presentant Banderes per Daltònics, que és el seu últim disc. En parlarem, doncs, dels tastets musicals més endavant. Avui ens quedarem amb els tastets teatrals.
I a partir de dos quarts de dotze el parlem d'aquest espai que compartim amb el Joan Vilaseca cada setmana, amb històries relacionades amb Molins de Rei i amb el museu. Més enllà del museu i Molins de Rei també depèn de les efemèrides de la setmana. Tot d'acollita pròpia del Joan, que a més a més ens porta obsequis bàsicament amb música i llibres.
per regalar als oients que vulgueu participar, trucant al 936686161 i responent a les preguntes que us farà després de cada història. Doncs amb el Joan hi serem de dos quarts de 12 fins a les 12, i a les 12 posarem punt i final al Bon Dia i Bon Hora i donarem pas. Per una banda, l'informatiu Molins de Rei al dia. Per l'altra, el programa Ona Rainbow, amb la Mari i l'Helena, de dos quarts d'una a la una, Ona Rainbow Molins s'ocupa d'aquest programa.
i d'una a dues la remissió del món interior. És dimecres 28 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora. Les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que fem és conèixer la previsió meteorològica. 9 graus i mig ara mateix a l'exterior de l'emissora. Saludem el Jordi Miralles. Què tal, Jordi? Què ens expliques? Bon dia. Hola, Oriol, bon dia. El vent serà el protagonista avui aquí a Molins de Rei amb ratxes de moderades a fortes al llarg de tot el dia.
unes ratxes de vent que afectaran sobretot comarques del litoral i del prelitoral de Barcelona i també del nord de Tarragona i que això ens inclou a nosaltres. Amb el pas de les hores ha d'augmentar una mica més la nuvolositat i no descartaríem que de cara a la tarda pugui arribar algun ruixat de caràcter dispers. De fet, s'esperen més ruixats cap a les comarques de Ponent, Lleida i Tarragona i en principi nosaltres estarem una mica al límit. Per tant, no descartem que aquesta tarda pugui arribar a caure alguna gota amb temperatures avui més baixes que en dies anteriors.
La propera nit i matinada aquestes precipitacions ens afectaran. També demà al matí pot plorar una mica, precipitacions poc importants, però força núvols, i demà al matí encara farà més fred. De tota manera, demà els núvols aniran passant molt ràpidament i de cara a la tarda sortirà el sol i això permetrà que demà puguin pujar una mica més les temperatures màximes. De cara als propers dies es manté la inestabilitat amb l'arribada de nous fronts que ens donaran núvols i estones també algun roixet dispers. Sembla que de cara al cap de setmana tindríem un temps una mica més estable.
Molt bé, doncs gràcies, Jordi. Ara us explicarem, sembla que el vent ha sigut el protagonista dels perfectes que hi han hagut als estants ja muntats de la fira aquesta nit, al passeig del terraple, bàsicament.
n'hi ha alguns que han quedat bastant malmesos, sembla, per culpa del vent. Anem ara cap al... Ara ho explicarem. Anem cap al RAC per veure com tenim en aquests moments la xarxa viària, connectant amb el Ferran Aràndiga a veure si és possible, tot i que anem una mica tard i no sé si ens podrà atendre, però en tot cas intentarem que sigui així. I si no, doncs anem a actualitzar
No, no podem anar cap al RAC. En principi no podem oferir-vos aquesta crònica. I pel que fa a la mobilitat del transport públic, sembla, atenció, que Rodalies de Catalunya funciona...
Això sí, amb les afectacions ja planificades, però que la resta del servei hauria començat, enteneu-me la paraula, amb certa normalitat avui. El servei s'ha reprès, però recordeu també que hi ha, com hem explicat, incidències en alguns trams, que podeu consultar a la pàgina de Rodalies de Barcelona,
La Generalitat, però en tot cas sembla que hauria començat la jornada amb certa normalitat, insisteixo, entre gometes, i tenint en compte les afectacions ja planificades a Rodalies. Hi ha normalitat també a la resta de la xarxa de l'àrea integrada de Barcelona.
pel que fa al transport públic. Pel que fa al trànsit, anem cap al RAC. Ara sí que estem en disposició de saludar el Ferran Aràndiga perquè ens expliqui a les 8 i 10 minuts com tenim la situació. Hola Ferran, bon dia.
Bon dia, doncs. Comencem la crònica pendent de l'AP7 amb aquest tall que ja ha gelida, que continua només amb un carril de circulació oberta en sentit Tarragona i que deixa ja més de 4 quilòmetres de cuves. Recordem algunes vies alternatives, que podrien ser la A2, la Nacional 340, o els túneils del Garraf per la C32. També cap al sud s'ha obert un pas alternatiu a la C31, a l'altura de Sitges,
ha causat una avariada fa una estona que ha deixat dos quilòmetres de retencions. Cap al Vallès també hi ha força incidències i cues arreu de l'APC, en aquest cas de Mollet del Vallès, amb més de 3 quilòmetres en sentit nord. També més trànsit dents a les C60 en direcció a Barcelona, a la Roca i a les C59.
a Caldes de Mangui. Pel que fa als accessos de Barcelona, congestió a les rondes i també als noms de la Trinitat en sentit Llobregat. Pel Llobregat, precisament, en aquest vessant hi ha retencions a l'A2 des de Pallejar, també en tot el tram de l'A23 des del Papiol i les vies més costaneres en sentit nord cap a Barcelona també a l'A732 des de Viladacans. I de moment això seria tot des del RAC. Molt bon dia.
Molt bé, gràcies, Ferran. Bon dia i moltíssimes gràcies per les explicacions. Bona jornada. Vuit del matí, pràcticament 12 minuts. Avui no tenim oferta per compartir amb la veu del Francesc Rueda, de manera que completarem la informació de servei informant-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí. I recordant-vos la farmàcia de Guàrdia per avui, dimecres, dia 28 de gener, aquí a la Vila. Avui és la farmàcia Soler.
la que trobareu oberta fins a les 10 de la nit. La farmàcia Soler es troba a la carretera, concretament a l'Avinguda Barcelona 51-53, just a tocar de la plaça de la Bàscula. La trobareu oberta ara des de quart a nou del matí, com dèiem, fins a les 10 de la nit. I a partir de les 10, si necessiteu d'aquest servei, us haureu de desplaçar a les farmàcies de guàrdia de les poblacions veïnes, que sí que tenen aquest servei durant tota la nit.
És el cas de Sant Vicenç dels Horts o bé de Sant Andreu de la Barca. Però fins les 10 de la nit, a Molins de Rei, la farmàcia que trobareu oberta és la Soler. Dos minuts i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local, aquests dies molt marcada per la fira de la Candelena, però com ja apuntàvem a la informació de servei, sembla que el vent ha fet malbé alguns estants de la fira aquesta nit. Sílvia, molt bon dia. Bon dia, doncs sí, una desena d'estants al passeig del Terraplem, amb el carrer Molí, per situar-nos, doncs uns estants que hi ha més o menys...
davant de la biblioteca, en aquesta zona, amb petites perfectes. L'estructura es manté, però han caigut els plafons que fan de paret d'aquests estants i també hem vist caigudes algunes tanques metàl·liques que hi ha a l'entorn de la plaça de la Llibertat. Hi ha hagut ràfegues de vent de 50 km per hora. El vent hauria provocat aquests desperfectes, aquesta caiguda de plafons. Es veuen els estants bastant fets malbé. El nostre meteoròleg, el Jordi Miralles, ens deia que hi havia hagut aquestes ràfegues de 50 km
quilòmetres per hora i hauria estat aquesta la causa. També des d'exprojectió explicàvem que diumenge a la nit també va passar el mateix en altres estants que pel vent van caure aquests plafons que fan de paret. En concret, els que hem vist aquest matí, el terra ple que entorada amb el carrer Molí, l'entorn davant de la biblioteca, bàsicament. Bé, doncs aquesta és la situació. No teníem la percepció que hagués bufat molt fort el vent aquesta nit, però en tot cas sembla que ha fet aquests estrells.
Més coses. Avui, com dèiem, tenim ple a la sala de sessions de l'Ajuntament amb 12 punts a l'ordre del dia. A partir de les 6 de la tarda ja podeu seguir en directe per la ràdio. Esquerra Republicana presenta al ple d'avui una moció per recuperar el servei de ginecologia del CAP. Ens ho explicava ahir la Marta Espona. Hola, Sílvia, endavant.
des de l'any passat, que no hi ha doctora en ginecologia al centre d'assistència primària. Això fa que les visites que es programin a altres poblacions, les visites que es programin, perdoneu, les dones han d'anar a altres poblacions, a Sant Feliu, a Sant Boi o a Sant Joan d'Espí.
I això fa que aquest ingovenent que hagin de desplaçar-se a altres poblacions perquè una ginecòloga les visiti perquè la doctora ginecòloga d'aquí del CAP es va jubilar i no l'han substituït. Per aquest motiu, des del grup municipal d'Esquerra Republicana es demanarà avui a través d'una moció que l'Ajuntament negociï amb l'Institut Català de la Salut que torni aquest servei. Marta Espona, regidora de Portaveu, ha explicat què suposa la retallada i quina situació ha creat. Estem parlant d'una població com és Molins de Rei que...
És una població mitjana, amb unes necessitats, doncs, nombroses. Per tant, que ens haguem de desplaçar cap a una altra població per tenir, doncs, el dret a revisió, com és el cas, doncs, de la ginecologia per les dones, em sembla que no és, doncs, encertat. De manera que el que demanem amb aquesta moció és que l'Ajuntament pressioni, o en tot cas, doncs, es reuneixi amb l'Institut Català de la Salut, torni a cobrir
la plaça de ginecòloga al cap de Molins de Rei.
El ple és aquesta tarda a les 6, a la sala de sessions de l'Ajuntament. Com sempre, la podreu escoltar en directe per la ràdio. I també una última novetat. Sembla ser que avui finalment prendria possessió el nou portaveu de l'Aire Molins. Justament avui tenim aquest espai polític que no podem fer perquè des de la renúncia de Pep de Gant no hi ha regidor. Sembla que avui, com a informació d'última hora, es confirmaria que Marc López pren possessió com a regidor del grup municipal de l'Aire Molins.
Recordeu que Pep Degas renunciava al ple del dijous 18 de desembre. Per tant, el dia 17 va ser l'últim dia, 17 de desembre, que vam fer aquest espai. Anem amb altres qüestions. Ahir parlàvem de l'actualitat del Centre Excursionista de Molins de Reí i és que en els darrers dies ha fet assemblea general de socis i també el dissabte inaugurava l'exposició amb els Premis Clic de Fotografia.
Doncs sí, a l'assemblea feien balanç a l'activitat de tot l'any, balanç positiu, menys les dues últimes activitats que van haver de suspendre per la Pesta Porcina a la cursa de muntanya, amb 500 persones inscrites, la van haver de suspendre d'un dia per l'altre, i també la pujada del pessebre.
I també aquest passat cap de setmana es van donar els premis a clic de fotografia i s'inaugurava també l'exposició d'aquest concurs que organitza l'Ajuntament i el SEM, que en guany ha rebut 304 fotos i és una exposició que es pot veure al SEM fins al dia 6 de febrer. Un certamen que cada any té més nivell i que es planteja ampliar, segons ens deia ahir el president del SEM, Llorenç de Diego.
Bueno, ha anat molt bé, vull dir, nosaltres hem incrementat la participació, em sembla que és un 10%, més o menys, d'avui n'hem parlat de la participació de gent, no? El que sí que s'ha incrementat ha sigut la qualitat. La qualitat de les fotos, jo crec que cada vegada són millors. Llavors, clar, quan arriba el moment que el jurat ha de decidir, cada vegada és més complicat, no? La qüestió que tenim allà al CEM val molt la pena.
I, bueno, ara estàvem parlant d'ampliar una mica, aviam, cap a l'internacional. O sigui, ara és nacional i fer-lo internacional, que participi gent de fora. L'exposició la podreu veure, com dèiem, al local del CEM, fins al 6 de febrer, a l'horari habitual, a les tardes, de dos quarts de set a dos quarts de nou, però aquest cap de setmana de fira obriran amb un horari més ampli, tant al matí com a la tarda, tant de dissabte com de diumenge.
Molt bé, i parlem d'esports i d'una nova victòria del primer equip del Molins de Rei, club de futbol. Sí, és la vuitena victòria consecutiva. Van jugar a casa, van guanyar 4-1 contra el Vistalegre, que està a la part baixa. Un partit en moltes ocasions, tot i que van marcar tots els gols a la segona part. L'equip continua a la bona ratxa, continuen líders. Van primers a una distància de tres punts del segon. Alberto Morales és l'entrenador de l'equip i ens ha explicat com està ara l'equip.
L'equip està amb molta confiança, està amb molt bona actitud, està treballant molt bé i aquest proper cap de setmana juguem al cap de la penya barcelonista Ramon Llorenç, que va ser un dels rivals que ens van guanyar la primera volta i anem amb moltes gades per intentar aconseguir la novena victòria consecutiva i d'aquesta manera seguir el cap davant de la classificació. El proper partit és aquest dissabte jugant fora contra el penya blau gran Ramon Llorenç, que ha estat a la meitat de la taula.
Vinga, passen quatre minuts i mig d'un quart de nou. Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. De seguida parlarem d'aquesta proposta que avui fa l'Aula d'Extensió Universitària, dos quarts de set de la tarda a la Biblioteca al Molí. Però anem a repassar també altres activitats de la Candelaera, començant per la secció Candelaera Natura, perquè avui tenim la segona part de les jornades tècniques agràries.
Sí, és la sedació pràctica que fan com és habitual a l'explotació de Can Fises. Primer faran el seu tradicional esmorzar a les 9 del matí i a les 11 visitaran els camps de Can Fises per conèixer com treballen i el dia a dia d'aquesta explotació hortícola ecològica de Can Fises. Els hi farà la guia l'anfitrió Lluís Fises, que és el titular de l'explotació. Sí, anem a Candelera Gastronomia, l'espai de gastronomia. Tenim un nou tast previst
als baixos del Molí per aquest vespre. Corpina et presenta els seus nous cellers amb els seus escumosos, maridats en aquest cas amb productes de la Fira. Ho faran avui a les 8 i demà dijous recordem que hi ha el sopar dels escumosos. Molt bé. Pel que fa a l'espai Empresa, avui tenim una nova conferència que es farà precisament també a la primera planta de l'edifici del Molí.
A les 4 de la tarda la conferència es titula Fires Comercials, Tradició i Innovació com a Estratègia de Màrqueting Empresarial, aquesta conferència empresarial, i ja de cara a demà hi haurà un altre clàssic, la trobada simultània d'empreses. Molt bé. Pel que fa també a altres aspectes, la Candelera Cultura. Demà tenim la inauguració d'una nova exposició. Recordeu que es podrà veure la Sala Gòtica.
L'exposició porta per nom Pagesos contra Franco, 1974-1979, la unió de pagesos i la construcció de la democràcia, que en parlarem també aquí al programa demà. Això ve del Memorial Democràtic i ens en parlaran d'aquesta exposició que s'inaugura, insistim, demà a dues quarts de set de la tarda.
S'assuma a l'altra exposició a pagès que hi ha a Can en Mallet, que es inaugurava el passat cap de setmana, que fa un retrat a com era la vida de pagès entre els anys 20 i els 70, aproximadament, amb diferents peces antigues del món de la pagesia, i també l'exposició, com dèiem, dels Premis Clic. Molt bé. Recordeu que avui també, dins de la Candelera Ciutat, està inclòs aquesta xerrada de l'Aula d'Extència Universitària, xerrada sobre Conxita Badia. Normalment ja sabeu que només són adreçades a socis i sòcies
de l'aula, les xerrades, però en algun moment ja ha passat també en aquest curs, doncs obren les xerrades, és el cas d'avui, que es farà a la biblioteca. També el divendres del matí hi ha una visita a la biblioteca per conèixer el patrimoni que és aquest edifici, Antiga Fàbrica Ferrer i Mores, farà un recorregut a les 11 del matí. El divendres les places estan limitades, és una activitat gratuïta, però us heu d'apuntar abans a través de la mateixa pàgina de la biblioteca.
Molt bé. I recordeu també que en parlàvem ahir amb el regidor de Fira, l'Ivan Mustieles, aquest divendres a dos quarts de dues hi ha un acte de reconeixement als expositors que fa més de 25 anys que participen a la Fira. Això es farà a la primera planta de l'edifici del Molí i es farà el divendres a dos quarts de dues, una hora i mitja abans de l'obertura del recinte Firal.
També altres temes culturals, en parlàvem ahir també amb Dàvia Martínez, del Museu del Renaixement, que estarà obert aquest cap de setmana. El dissabte, per exemple, faran dues visites guiades a les 11 del matí i a les 5 és una visita d'una hora i mitja, aproximadament, que recorre les diferents sales del museu i expliquen el fons i la línia pedagògica del museu. Són gratuïtes les visites, però sí que us hi heu d'apuntar abans perquè les places...
Són limitades, heu d'enviar un correu a info.museudelenaixement.cat. Dissabte, visita ja de les 11 i a les 5 i diumenge, que és primer diumenge de mes, hi ha portes obertes al museu, coincideixen més amb la fira, al matí de 10 del matí a 3 de la tarda, aquestes portes obertes gratuïtes per a aquells que vulgueu anar al museu. I també ens deia ahir el Damià que al vestíbul del museu hi ha el quadre que ha fet Josep Martí Bufarull,
que després s'ha traslladat al cartell de la Fira. Si el voleu veure, també podeu entrar i veure aquest quadre, aquesta obra del Martí Bufarull. Molt bé. I recordeu també que tenim la 20a edició de la Marató de Donants de Sang del Baix i Llobregat aquest proper diumenge, de 10 de matí a 3 de la tarda, al Foment Cultural i Artístic. El vincle que ens fa immensos. Us podeu apuntar a bancsang.net barra donar o anar directament a
en el transcurs d'aquestes hores el foment directament. Això serà aquest diumenge 1 de febrer.
Vinga, 6 minuts i dos quarts de nou. Anem a repassar els titulars de la premsa escrita amb el Roger Toset. Roger, molt bon dia. Bon dia, Oriol, al periòdico. I llegim que Rodalia es doblarà la inversió en manteniment fins al 2030. Més promeses, el pla de xoc destinarà, o això diuen, 1.340 milions de la nova injecció de 1.600 a reforçar la infraestructura. El govern preveu que el servei funcioni dilluns amb normalitat.
Aquesta normalitat la posen ells mateixos entre cometes. El més gran de tots els acords, amb fotografia de portada, la Unió Europea i l'Índia tanquen un històric pacte comercial que eliminarà 4.000 milions en aranzels per als exportadors europeus. I Feijó portarà a la Unió Europea la regularització massiva de migrants per a l'impacte en els socis europeus.
La taxa d'atura a Espanya cau per sota del 10% per primera vegada des del 2008. La irregularitat del sector servei situa l'índex de Catalunya en el 8,24%. I Montserrat Junieny, presidenta dels Apis Catalans, Barcelona necessita més pisos petits des de 30 metres quadrats.
Molt bé. I un poble de Sicília al caire de l'abisme després de caure un vessant pel temporal. La fiscalia demana investigar els béns de Montoro i els comptes del seu despatx. I Alcaraz es classifica per primera vegada per les semifinals de l'Open d'Austràlia. A la Vanguardia també parlen de la baixada de l'atur, que baixa del 10% per primera vegada des del 2008. L'economia va crear 605.000 llocs de treball el 2025 amb un rècord de 22,4 milions d'ocupats segons l'EPA.
La taxa de desocupació va pujar a Catalunya malgrat les 57.000 noves places en augmentar la població. En immigració, Feijó i Abascal denunciaran la regularització a la Unió Europea i pacte comercial històric entre l'Índia i la Unió Europea. També l'executiu pica l'ulleta Junts per revertir el seu no al decret de les pensions i transport duplicarà la despesa en manteniment de rodalies arran de la crisi.
El govern de Meloni, amb dificultats per culpa de l'AIS, agents del Temí Placós van als Jocs Olímpics per protegir Bans i Rubió, i segons l'OMS, Espanya deixa de ser país lliure de xarampió. En concerts al malson de la compra d'entrades i parlant de la fiscal especialista, una nova fiscalia portarà el cas Fletxa.
El diari Ara, PP, Vox i Junts tomben el decret de pensions i antidesnonaments. Els juntaires diuen que votaran a favor de l'augment els jubilats si la mesura es presenta sense l'escut social. El govern espanyol aconsegueix salvar el decret de bonificacions del transport públic i l'abonament únic. I a DIF treballen 30 incidències urgents. Rodalies no tornarà a la normalitat, i també ho posen entre cometes, fins dilluns vinent segons Renfa. Per entrever aquest acord comercial més gran de la història entre l'Índia i la Unió Europea,
i de la patronal i dels bisbes que estan a favor de la regularització. Podem veure-ho bé ara que Catalunya tingui competències en immigració. L'atur a Espanya cau per sota del 10% per primer cop en 18 anys. I al punt avui parlen, com sempre fixant-se en altres temes, s'englazen el punt de mira.
Les societats de caçadors compten tornar a fer batudes a la zona perifèrica de Collserola, on l'any passat van abatre 7.000 porcs salvatges. Les grans mobilitzacions, diu Saúl Gordillo, van venir pel malestar amb les infraestructures de transport, llavors únicament de l'Estat.
parlant de rodalies i el repte del sobiranisme. També David Portavella fa crònica Junts, tomba el decret òmnibus de pensions i Bernat Salvà, també crònica, futur distòpic i present feliç a 142 metres d'altura. A l'esportiu, el Barça busca l'accés directe als vuitens de la Champions i entrevisten el Ricard Gené, president de la Fundació Catalunya Fons. Hem donat suport, diu, a la creació de moltes petites entitats.
Seguim dos minuts i seran dos quarts de nou. De seguida us parlem d'aquesta xerrada sobre Conxita Badia, per parlar de la soprano Conxita Badia, de l'aula d'extensa universitària, però abans anem a repassar els diaris digitals. Comencem pel Viu Molins, que parla del concurs de la gestió de l'aigua, que Molins de Rei i 7 municipis més supera els 1.000 milions. Una empresa privada gestionarà l'aigua durant 25 anys amb possibilitat de pròrroga, és el que ha aprovat l'àrea metropolitana de Barcelona...
i dimarts, aquí a la vila li pertoquen més de 17 milions d'euros en inversions. El valor total del contracte per aquests 8 municipis en total és de 1.000 milions. Qualia de moment està prestand el servei aquí, ara està en pròrroga fins que no...
Entre la nova empresa. I aquí a la vila està previst invertir-hi, com dèiem, aquests 17 milions. Invertiria en la reducció de les pressions, en la renovació hidràulica de la xarxa, substituiran canonades antigues, es renovaran edificis de dipòsits per tal de garantir la seguretat.
estructural i sanitària i es modernitzaran els equips a les estacions de bombament. El pla incorpora millores en els sistemes de telecontrol i monitoratge de la qualitat de l'aigua. Ho llegim al Biomolins. El 3CATINFO diu que les pluges i la neu d'aquest hivern donen ogill al sector agrícola. Les reserves a les oncles fluvials a Prineu estan al 40% per sobre de la mitjana dels últims anys. Els embassaments estan, per exemple, al de Rial, pel 80% de la seva capacitat i això dona...
exigen el sector agrícola i permet encarar la propera campanya amb optimisme i deixar enrere el fantasma de la sequera. També el Trescat diu que les millors reserves d'aigua dels últims anys estan passant ara gràcies a aquestes pluges i a la neu. Els pantans de les conques internes estan fregant el ple. I Catalunya Prés també fa una notícia explicant què passa amb les pensions per al decret del govern que es va tombar ahir al Congrés dels Diputats. Aseguren que els pensionistes no perdran aquesta pujada del 2,7% a la pensió.
ara mateix són dos quarts de nou del matí
L'Aula d'Extensió Universitària organitza una nova xerrada, en aquest cas oberta a tothom. Avui, aquesta tarda, a dos quarts de set, per ser més exactes, a la sala d'actes de la Biblioteca al Molí. És entrada lliure, però sí que recomanava la prèvia inscripció a la mateixa biblioteca.
I en aquesta ocasió es tracta de parlar de Conxita Badia, 1897-1975, la soprano i pianista del segle XX. Una conferència que anirà a càrrec de la neta, precisament de Conxita Badia, pedagoga i logopeda, la Núria Bonet. Que ens acompanya uns minuts avui al programa, al qual li agraïm moltíssim. Què tal, Núria? Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, bon dia. Justament encara llegia, l'any passat feia 50 anys de la mort de Conxita Badia, però que encara estem immersos en aquest any Badia, que és fins al maig d'aquest any que s'han dut a terme diverses activitats al respecte, oi?
Sí, sí, avui, justament, aquesta xerrada que faré avui serà l'activitat número 100. Caram, molt bé. I encara n'hi hauran algunes més, doncs, fins a la primavera.
Sí, sí, hi ha diferents xerrades que fem arreu del país, com aquesta que fem avui aquí a la biblioteca, però també arreu del país, a Tortosa, a l'Escala, a Barcelona, a Sant Cugat, que encara en queden unes quantes. Molt bé, perquè una de les coses que llegia justament aquest any va dir des de la Generalitat, el que explicaven és que
com que ella, entre altres coses, va ser una dona en una societat masculinitzada, fan que encara a dia d'avui, Núria, hi ha molta gent que desconegui qui va ser realment Conchita Badia, no? Sí, bé, suposo que perquè ara és una dona i estem mirant de tornar a florar una mica aquestes dones que també hi eren, ella va tenir l'oportunitat, al ser soprano, i normalment els homes no fan de soprano, va tenir l'oportunitat primer de tenir com a gran mestre l'Enric Granados,
Fins que es va morir l'Enric Granados el 1916 i llavors ella va ser la veu de totes les obres que havia fet Enric Granados. I després van agafar el relleu de com a mestre en Pau Casals durant tota l'època fins que al moment de la Guerra Civil. Però va treballar molt constatament amb en Pau Casals i amb tots els musicians.
Desgràixadament, una guerra civil trenca vides i trenca moltes coses i va haver de marxar, la Conxita va dir, va haver de marxar amb les filles cap a França com a representant de la República i allà va poder fer uns quants concerts. Però veient que les coses a Europa anaven malament, el mestre Casals li va dir Conxita, agafa les coses, tens el marit a Brasil, agafa les coses i vés-te'n cap a Brasil que allà hi ha més oportunitats. I va i se'n va anar cap
a Brasil amb comptes de treball, i va estar... París va estar un any i mig, Brasil un altre any i mig, i després, a partir de l'any 39, ja se'n va a Buenos Aires, perquè hi ha més oportunitats a Buenos Aires, i es queden allà 7 anys més. A Buenos Aires es retroba amb el mestre Falla, que va ser el seu tercer gran mestre fins a la mort del mestre Falla, que just si ells ja havien pensat, la família, de retornar cap a Barcelona. I al moment del retorn...
ja no és l'alumne d'aquests grans mestres, sinó que ell es converteix en la mesa dels següents cantants i de la següent generació musical que es troba quan arriba aquí a Catalunya. Molt bé. I, per tant, aquest és el recorregut que explicarem. Correcte. Expliqueu, evidentment, que va ser una de les sopranos més destacades del segle XX, però també reforceu la idea que excel·li com a pianista, també, a aquestes dues vessants.
Bé, ella mai es va considerar una gran pianista, però l'Alice de la Rocha, que també és deixeble de l'escola Marsall, sort conxita que t'has dedicat a cantar i no fer la carrera pianística, perquè jo no hauria pogut fer res, perquè era realment una gran pianista, també. Però ella no se'n considerava, tot i que sempre acompanyava tots els deixebles, i ella es tocava ella mateixa el piano i cantava sola, vull dir que ho feia tot.
Molt bé, i també citeu que li van dedicar o demanar que estrenés les seves obres grans poetes, de referència, com a Peles Mestres, oi? Ventura Gasol o Tomàs Garcés, per exemple, eh?
El bonic de tot l'entorn que tenia en aquell moment, i que després va continuar mantenint, és que no només és ella amb el seu cant, sinó que esdevé musa dels poetes, també dels compositors, i per tant té 70 cançons dedicades a diferents compositors d'arreu, i això fa que ella tingui aquesta estreta relació músics i poetes.
Molt bé, amb els principals músics catalans del seu temps, per exemple, Toldrà, La mota de Grinyon, Montpou, Montsalvatge... Sí, Gerard, sí, Gerard, sí, sí, sí, Bonet també, sí. Molts dels compositors, i sobretot Montpou. Sí. Jo recordo el cas del Fèdic Montpou, que, bueno, feien...
Reien molt, reien molt. Era un senyor molt tímid, però a la vegada també molt expressiu, eh? Sí. O amb l'Elisa de la Rocha, quan l'àvia va perdre el seu marit, l'avi, en aquest cas, l'Elisa de la Rocha sempre que era aquí anava a casa l'àvia i feien música i feien coses per animar-la, no? És un moment que va haver d'anar a fer un concert,
i l'Alícia la va acompanyar, l'Alícia de la Roxa, i es va equivocar l'àvia. I jo no penso que parla, justament, de s'equivoca la paloma, perquè la paloma, més de dir, del nord i del sud, doncs ella també s'equivoca, però s'equivoca tres vegades cantant. Això no m'havia passat mai, però era justament perquè feia por que s'havia mort l'avi. A vegades passen aquestes coses. També mirant el context europeu, Núria, expliqueu que també va ser molt admirada, oi?, per importants músics europeus.
Sí, sí. Va tenir l'oportunitat aquí, durant la República, que vinguessin, justament a mans del mestre Casals, que vinguessin grans músics. I aquí es va fer una trobada de músics de l'any 1935, en el qual va venir Schoenberg i Webern. Inclús ell havia anat, també amb Albert Gerard, havien anat a Viena. Per tant, havíem tingut molta relació amb tots els músics d'aquell moment, de l'esfera contemporània, d'aquell moment, que hi havia a Europa. Sí, sí.
I després, com explicaves, ella va exercir el seu mestratge influint centenars d'alumnes d'arreu i també citeu el cas que va ser mestra de Montserrat Cavaller, oi? Sí, a veure, en el moment del retorn passa a ser
I que per allà passen molts alumnes. I en aquest cas, la Montserrat Caballé no va ser a través del conservatori, sinó a través d'una família que coneixia molt l'àvia. Sisplau, Conchita, vine a escoltar aquesta veu que té una noia que potser val la pena. I va ser la Montserrat Caballé amb una veu excepcional, una noia treballadora que va... I realment la Conchita la considerava com una filla més, eh? I la va empènyer. I la Montserrat Caballé després va fer la carrera que va fer, però també molts altres cantants del país. I després...
Hi va haver una particularitat. L'any 58 es va muntar el concurs... No, l'any 58 es va muntar música en Compostela. Això és que tots els músics bons que hi havia en aquell moment a Espanya, una manera d'explicar quina era la música i com eren els músics d'aquí i com era la música espanyola. I clar, Conxita, sent de xepa de Granados, de mestre Casals i de Falla, doncs era una de les espurens, en aquest cas, mestre de cant.
i a Santiago es va fer que vinguessin alumnes d'arreu del món a aprendre com interpretar la música espanyola, sigui de l'instrument que sigui. I això ha sigut que encara existeix, això, encara es fa, i va obtenir una gran quantitat de deixebles que després venien aquí
La xerrada d'avui, Núria, l'acompanyes d'imatges, de música, com la tens concebuda?
Bueno, he tingut aquí l'ajuda del meu fill, que els llogues s'ocupen molt més bé d'aquestes coses. La idea és com una espècie de PowerPoint, però amb vídeos i música, en el qual vaig explicant la trajectòria
de Conchita de Dia en tots aquests moments, des que anés fins a la seva mort, i tot aquest passatge de gent que va coneixent, que va tenint relació, perquè si té relació i té tantes cançons dedicades és perquè hi havia un contacte estret amb tot el món musical.
i artístic i cultural i sobretot del món dels poetes. Molt bé, doncs no volem desvalar gran cosa més, sinó que animem a la gent amb aquesta xerrada, que hi assisteixi a la Biblioteca al Molí, a dos quarts de set de la tarda. Conxita Badia, 1897-1975, la soprano i pianista del segle XX. Recordeu que l'entrada és lliure, en prèvia inscripció a la Biblioteca. Núria, vols afegir alguna cosa més?
Res, que tinc l'oportunitat, que si no hi poguessin venir, també hi ha la possibilitat de veure el vídeo que diu Conchita Badia no existeix, que es troba a la plataforma de TV3, i fet per la meva novoda, que és, per tant, una vesneta, que també, si no poden venir, doncs almenys que hi ha aquesta possibilitat. Veure el film, que dura més o menys uns 50 minuts, sobre Conchita Badia no existeix, perquè justament moltes vegades les dones queden esborrades i no es volen saber què passa.
Molt bé, molt interessant. Doncs, Núria Bonet, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i que vagi molt bé aquesta tarda. De res, només faltaria. Adéu, bon dia. Gràcies i bon dia, que vagi molt bé. Ara mateix, 5 minuts i 3 quarts de 9 del matí.
Vols estar al dia de l'actualitat de Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats...
i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidència.
012, la millor resposta, Generalitat de Catalunya. Diuen que tots els camins porten a Roma, però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot i nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem. Fora clichés, amb Atlet Valls i Neus Pérez. Els dimecres de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Molins de Rei, fira de tots, és festa gran la nostra fira.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Molt bé, ens queda un minut i mig per arribar a tres quarts de nou del matí. Anem a escoltar l'apunt del dia. Ja teníem ganes de recuperar l'apunt del dia amb la Laura Herrero Mas des de Madrid, després que no ens hagi pogut acompanyar aquesta darrera setmana. L'escoltem, doncs. Laura, què tal? Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora a totes i tots. Avui em ve de gust comentar i recomanar, ja de pas, una sèrie. No és actual, si us agrada la política, sempre és un bon moment per mirar-la o tornar-la a mirar, com en el meu cas. Es tracta de Borgen, una sèrie danesa. Vaig mirar les seves primeres 3 temporades, jo crec que fa més de 10 anys, i el 2022 va sortir una altra temporada, Borgen, Reino, Poder i Glòria.
Amb la mateixa protagonista, esclar, Birgit Nyborg. A les primeres temporades es reflectia la negociació política al màxim exponent, com diversos partits diferents ideològicament s'havien d'entendre per formar govern. Vaja, que no hauria de ser extraordinari, però aquí a Espanya ho és molt. I també s'abordava com una dona arribava a ser primera ministra. Vaja, aquí a Espanya això sí que seria extraordinari.
Doncs em va agafar per tornar-la a veure perquè la quarta temporada, diguéssim, o la segona part de la sèrie emesa el 2022 tractava sobre la relació de Dinamarca amb Groenlàndia, una colònia danesa, i la troballa de petroli en aquesta colònia. Doncs arran de les darreres amenaçades Donald Trump amb Groenlàndia vaig voler tornar-la a mirar per entendre d'on venia tot.
Tot i que el meu objectiu era entendre els interessos d'uns i altres de Dinamarca, Groenlàndia i les grans potències, com els Estats Units, la Xina i Rússia, la lluita pels recursos, el paper de les grans potències, el colonialisme i la contradicció entre sostenibilitat i prosperitat econòmica, ja em paro aquí perquè amb la contradicció
és que la protagonista de Birgit Niborg ja no és la primera ministra, és la ministra d'exteriors, el seu partit, el partit moderat, és el partit monetari del govern i per tant ha de fer equilibris. Doncs com us deia, el meu objectiu era entendre tot el que hi havia, diguéssim, dels interessos del trobar petroli a Groenlàndia, però al final
en el que em vaig parar, és d'analitzar més el conflicte que hi ha, però és interior. Interior dins de la ministra d'exteriors. Fins on es pot arribar sense trair-te? Quantes renúncies exigeix el poder quan estàs a la política? I sobretot ja no renúncies a nivell familiar i personal, que en són moltes, sinó renúncies ideològiques. I sobretot, què acaba pagant el preu de les decisions que es prenen en despatxos molt, molt llunyans?
Borgen crec que ens ensenya que a vegades les estructures polítiques et poden atrapar, com el poder et pot transformar, et pot desgastar i a vegades també allunyar-te dels teus principis
uns principis que et d'emportar a la política, segurament, però també demostra que et pots acabar sortint i prioritzant el teu jo interior, les teves creences. Jo crec que en un moment en què estem en conflictes internacionals, crisis energètiques i desconfiança a les institucions, jo crec que Borgen ofereix consol. Així que us la recomano. Que passeu molt bona setmana. Adéu, adéu. Molt bé, Laura. Fantàstic. Moltíssimes gràcies. I bona setmana també per tu. Un minut i mig per sobre tres quarts de nou del matí.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimecres. Quan acabi el bon dia i bona hora, això serà a les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Morins de Rei al dia fins a un quart d'una. Tenim la cita amb el programa Ona Rainbow, del col·lectiu Ona Rainbow Morins, amb la Mari i l'Helena al capdavant, de dos quarts d'una a la una. I d'una a dues, la remissió del món interior al programa de la Marta Treig i la Rocío Vallejo.
que fan en directe els dimarts al vespre i en fem remissió els dimecres a aquesta hora. A les dues anem de peta a la xarxa, escoltar les notícies en xarxa de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda a les quatre la remissió del programa El Concert amb la Margarida Casa de Surs i a les cinc el Fora Clitxés amb l'Arlet Valls i la Neus Pérez. A les sis avui no tindrem el programa Sereno sinó que farem la retransmissió
del ple ordinari del mes de gener, en directe des de la sala de sessions de l'Ajuntament. Veurem el que dura. Sembla que té 12 punts a l'ordre del dia, que no ha de ser un ple excessivament llarg. I esperem que a les 8 pugui sonar el Generació Chic, perquè el Toni Ramoneda ha preparat un especial del programa, com ja han anunciat també a les xarxes socials, i és que celebra el programa especial de la Fira de la Candelera.
aquest dimecres, avui a les 8 del vespre. Esperem i confiem que pugui sonar l'especial perquè ens han assegurat que el ple no seria excessivament llarg. Si no pogués sonar aquest especial, si s'allargués per un motiu que sigui el ple, l'especial el passaríem la setmana que ve. Però, si tot va bé, avui l'especial Fira del Generació Xic de 8 a 9 del vespre.
A les 9 tenim remissió del programa Helena Ambach amb l'Helena Álvarez. Remissió també del Parlem de Còmics i Picama de 10 a 11. A les 11 la remissió del Jazz Club de nit i completarem la programació a mitja nit amb la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora. A la 1, connexió Amicat FM. Fins demà a les 7 del matí que recuperarem la programació pròpia amb la selecció de sardanes que ens ofereix
diàriament al Pere País amb el seu programa La Tenora per començar, com sempre, una nova jornada aquí a la Ràdio Nostra.
Ens queden 11 minuts per arribar a les 9 del matí. Anem a fer un repàs a la programació televisiva abans de saludar el Ricard García i parlar de Jocs de Taula. Roger, com vulguis. Com sempre, us proposem les pel·lícules. Nosaltres no ho fan a les cavernes de televisió.
en obert, i nosaltres ens limitem a explicar-vos-ho. A les 10 de la nit tenim la tercera part d'Iron Man, Star Channel, una pel·lícula de Shane Black amb Robert Downey Jr. i Ben Kingsley, també Winnet Paltrow o Don Cheadle, entre altres, com Guy Pearce, una pel·lícula americana del 2013 de ciència-ficció que dóna dues hores i deu minuts.
El descarat i brillant empresari Tony Stark s'enfronta a un enemic al poder del qual no coneix límits. Quan l'Stark comprèn que el seu enemic ha destruït el seu univers personal, s'embarca en una cerca angoixant per trobar-ne els responsables. Aquest viatge posa a prou la seva enteresa una vegada i una altra. Ha correlat, ha de sobreviure pels seus propis mitjans i confiar en el seu enginy i el seu instint per protegir les persones que estima.
Això serà a les 10. 10 minuts més tard a AMC tenim aquesta pel·lícula El Renacido d'Alejandro González Iñárritu amb Leonardo DiCaprio, Tom Hardy i Tom Hall Gleason. És una pel·lícula americana de Hong Kong i Taiwan del 2015 d'acció.
Durant dues hores i mitja, a les profunditats de l'Amèrica Salvatge, el caçador Hugh Glass resulta greument ferit i és abandonat a la seva sort per un membre traïdor del seu equip, John Fitzgerald. A les 10 i 10, per tant, el renacido. Tenim també, a dos quarts i cinc, doncs a Abimat, l'Hombre Invisible de Lick Wonnell, amb Elizabeth Moss i Aldis Hodge...
Actors en principi no gaire coneguts, una pel·lícula, un thriller americà del 2020 que dura dues hores. Quan l'ex abusiu de la Cecília se suïcida i li deixa tota la seva fortuna, ella de seguida sospita que la seva mort és un truc. A les 11 tenim dues propostes més. En el nombre del rei, a factoria de ficció, Dewey Ball, amb Jason Statham i Lili Sobieski, entre altres.
És una pel·lícula d'aventures del 2007, canadenca, alemanya i americana, d'una dues hores. La vida d'un home canvia completament quan una banda de crucs, els animals d'un bruixot malvat, arrasa la tranquil·la localitat d'Estonbridge, assassina el seu fill i segresta la seva dona. A partir d'aquest moment, el pacífic Camparol només viu amb una idea al cap, alliberar la seva dona. Per tant, parlem d'aventures, però si hi ha Jason Estàtem, segur que també hi haurà brega.
I també a les 11, Assassins Club A4 de Camille Delamar amb Henry Goldin i Numi Rapaz, pel·lícula americana-italiana del 2023 d'acció d'una dues hores quan el Morgan, un assassí a sou professional, decideix que ja ha arribat el moment de retirar-se, el seu mentor Catwell li ofereix un encàrrec sucós. Set assassins, entre els quals ja el Morgan, han estat contractats per matar-se entre ells.
Anem als programes que podem veure a la televisió. Tenim a les 9 el programa Gran, aquest microprograma que fa el 33. L'any 2024 es va commemorar els 40 anys de TV3. En un entorn com el televisiu, on els productes caducen ràpidament, hi ha una sitcom que ha connectat amb diverses generacions i que encara és un èxit rotund.
Evidentment ja sabeu de quina estem parlant, i no és Mr. Bean, és Plats Bruts. És un referent de l'humor català i l'obra més coneguda de Joel Joan i Jordi Sánchez, protagonistes de la sèrie, juntament amb en Mònica Glenzel i Anna Maria Barbany.
Això és del que parlen avui a Gran. Quan acabi Gran i hagin fet també aeroport, tenim la Renaixença, les 10, amb el Peyu, que se centrarà al cadenat i en totes les configuracions que té actualment. Quan ens referim al cadenat, és el que mal anomenem el candau, eh?
A continuació, puja a l'escenari del programa el grup Barceloní Alosa, que parla de com van començar a tenir èxit a partir d'un vídeo a Instagram. I a tres quarts d'11, si ens mantenim al 33, els tresors perduts d'Egipte, que inclou la llegenda dels reis de les piràmides i Cleopatra, l'última faraona d'Egipte. Això serà a tres quarts d'11. I a les 11, a la 1, tenim De Flor...
109 concursants competeixen sobre un tauler gegant dividit en 100 caselles, cadascuna associada a l'àrea de coneixement del participant que l'ocupa. L'objectiu és conquerir el tauler, eliminar els oponents i convertir-se en l'últim concursant dret per aconseguir un premi de 100.000 euros. Doncs amb això acabem aquest repàs de la programació, Oriol. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies, Roger. Ens queden ara mateix 6 minuts per arribar a les 9 del matí.
Gràcies. Gràcies.
Bon dia, Molins. Avui viatgem fins a les muntanyes de la Xina amb Jardines de Te, un joc de taula publicat per Maldito Games que ens posa a la pell de productors de te durant el segle XIX. A Jardines de Te el que realment defineix l'experiència de joc és què fas a cada torn i com utilitzes les cartes que tens a la mà. No és un joc d'accions infinites. Al contrari, cada decisió és molt concreta i obliga a prioritzar. S'ha de tenir molt en compte el que farem.
A cada ronda els jugadors disposen d'un nombre limitat d'accions, d'acord? Hi ha quatre espais, quatre accions. I aquestes accions s'executen principalment mitjançant cartes. Les cartes són el protagonista principal del joc. Aquest és un dels grans encerts. Cada carta pot servir per a diverses coses, però només la podràs utilitzar d'una manera. Així que sempre estàs renunciant alguna altra opció. Planifica molt bé què vols ser amb cada carta.
Aquestes cartes poden servir, per exemple, per millorar el teu jardí de te, augmentant la producció o la qualitat de les fulles. Com més bones, més beneficis ens poden donar, o més requisits podem complir per obtenir cartes més potents. També les pots utilitzar per activar accions de recol·lecció que et permeten obtenir te de les teves plantacions, o per processar-lo o convertir-lo en un producte, per vendre'l o exportar-lo.
Una altra possibilitat molt important és fer servir les cartes per avançar en diferents pistes de progrés. Allò que diem amb el món dels jocs, els tracks, d'acord? Aquestes pistes representen el desenvolupament del teu negoci. Millores tecnològiques, prestigi comercial, capacitats especials... Tot això ens donarà avantatges permanents durant la partida. Apostar per aquestes millores pot fer que a la llarga cada carta tendeixi molt més.
També hi ha accions relacionades amb el comerç. Utilitzant cartes pots vendre-te als mercats, obtenir diners o punts de victòria i adaptar-te a la demanda del moment. És molt bonic veure com una de les accions és avançar per un riu en el qual, a mesura que anem explorant els territoris, anem obtenint recursos, diners o prestigi. D'acord?
Aquí és on el timing és clau. Vendre massa aviat pot ser poc rendible, però esperar massa pot deixar-te sense espai al riu o als territoris o sense la possibilitat de fer accions útils. Un aspecte interessant és que moltes accions es fan en espais compartits al tauler i aquests espais, com he dit, són limitats. Això vol dir que si un rival s'avança i ocupa l'acció que volies fer hauràs de replantejar el teu torn sobre la marxa.
Potser utilitzant una carta d'una altra manera, diferent a com pensaves fer el servir. Aquesta flexibilitat és essencial per jugar bé a jardines de té. Les cartes també marquen el ritme de la partida. No només són accions, són també un recurs escàs. Saber quan gastar-les, quan guardar-les per fer una ronda futura o quan sacrificar una acció potent per una de més modesta però necessària és una de les claus del joc.
En el fons, cada torn és un petit trencat closques. Mises les cartes que tens, observes el tauler, valores que han fet els altres jugadors i decideixes quina és la millor manera d'exprimir una sola acció. I això es repeteix torn rere torn, amb el teu jardí cada vegada més desenvolupat i en combinacions cada vegada més eficients.
De fet, Hardin SDT és un eurogame elegant, amb un disseny maquíssim. No és pas molt car, està ben produït i temàticament està molt ben integrat i amb decisions constants i molt diverses, d'acord? Ideal per a jugadors habituals que busquin un repte estratègic amb una producció cuidada, molt interactiu. Com hem dit abans, una acció d'un company, d'un altre jugador, marca les nostres accions perquè ens ocupa espai o fa que allò que havíem planificat no puguem dur a terme.
I, a més a més, té una temàtica original i un dels tòpics més habituals del joc de taula. Com us dic, un bon joc. Halines de té, ens porta a la Xina del segle XIX...
I ens ho passarem molt, molt bé. Que vagi molt bé, Molins. Adéu-siau. Molt bé, gràcies, Ricard. Com sempre, una abraçada i que vagi bé la setmana amb la recomanació del joc de taula. Tanquem aquesta primera hora del programa. De seguida, després de les notícies, escoltem la cançó del dia que ens ha seleccionat el Magí Canyelles i farem la tertúlia.
d'actualitat amb els companys habituals del dimecres. Tenim l'Art és Vida també avui amb la Seferrus a partir de dos quarts d'onze. Parlarem dels testets teatrals de la fira amb l'Oriol Roig Canés, el programador, i evidentment també tindrem el Joan Vilaseca amb el seu espai Parlem de. Tot això i molt més és el que ens queda de programa fins les dotze del migdia. Ara fem aquesta pausa i de seguida tornem aquí, al Bon Dia i Bona Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Fins ara.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Laram. Dues persones han resultat ferides greus i dues deslleus en l'ensorrament d'una casa al carrer major de Vilanova de Beipuig al Pla d'Urgill. Les dues persones ferides greus havien quedat atrapades sota les runes i ja han estat alliberades. L'avís ha rebut passat un quart de set i s'hi han desplaçat fins a setze dotacions dels bombers i es desconeixen per ara les causes de l'ensorrament.
I en mobilitat, calçada tallada a la C243B a Castellbi de Rosanes per una caiguda d'arbres, així com també retencions importants a la B20, en sentit sud i també a la B10 fins a l'ús de Llobregat. També hi ha afectacions rellevants a la C58, a l'ús de Trinitat i també a la C33 a Parets del Vallès per un accident. A banda, a la P7, a l'altura de Parets i Mollet del Vallès, una avaria, en aquest cas, provoca retencions també en sentit Girona.
I pel que fa al servei ferroviari, sembla que de moment funciona amb normalitat i s'ha reobert, de fet, un nou tram, concretament el d'Arenys-Ablanes, de l'RU i l'RGU, i ho ha explicat a primera hora Antonio Carmona, que és el portaveu de Renfe a Catalunya.
Els trens estan circulant i s'està garantint la mobilitat de tots els viatgers que volem utilitzar el servei de rodalies de Catalunya. Com a novetat, respecte d'ahir, s'ha reobert el tram Arenys-Blanes, el que permet que l'RU faci el seu servei ferroviari entre l'Hospitalet fins a Blanes i Blanes-Massenet en servei alternatiu per carretera, serveis alternatius previstos.
estan funcionant bé, a la qual cosa tothom que avui vulgui utilitzar els nostres serveis garantir el seu desplaçament.
En aquest sentit, explicacions del govern aquest matí al Parlament pel caos de Rodalies. Una setmana després de l'accident mortal a l'R4, Gelida, i després del desgavei amb l'aturada total del servei i la recuperació parcial amb incidències, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, compareixerà avui davant la cambra. Ho fa petició pròpia i haurà de respondre també a les preguntes dels diferents grups sobre la gestió d'aquesta crisi.
En les línies argumentals del govern hi haurà la defensa de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, davant les peticions de dimissió de l'oposició i del nou acord de la Generalitat. I, de fet, el govern espanyol ha establert una indemnització de 210.000 euros per mort en els accidents ferroviaris recents d'Adamud i Gelida com a part d'un conjunt d'ajudes immediates i avanços a les víctimes. En conjunt suposaran 20 milions d'euros i s'abonaran en un termini màxim de 3 mesos.
I pel que fa el temps avui dia d'estones de núvols i sol, al nord-est pot caure algun ruixat, sobretot ara a primera hora, però a partir del migdia la precipitació entrarà ja pel sud i l'oest ja afectarà de manera feble i irregular a moltes de les comarques del sud del país. Pel que fa a la temperatura, avui baixarà de manera clara amb màximes més baixes que oscilaran entre els 7 i els 13 graus.
Informació local. Demà dijous s'inaugura l'exposició Pagesos contra Franco 1974-1979, la Unió de Pagesos i la Construcció de la Democràcia. La inauguració es fa a la Sala Gòtica, que és l'espai que acollirà aquesta mostra fins a mitjans del mes de febrer dins de la programació de la Fira de la Candelera.
També dins el programa de la Fira continuen els tastos i maridatges. Avui dimecres un tast de Corpinat que presenta els seus nous cellers i que farà maridatge amb productes de la Fira. I demà dijous el sopar dels Escomosos, sis vins a Maridà amb sis plats.
a la planta baixa de l'edifici del Molí. El divendres al matí hi ha el concurs de curadella dels restaurants, bars i establiments a plats cuinats de la vila. Hi haurà un jurat que a porta tancada triarà la millor curadella i a partir de les 12 hi haurà lliurement de premis a les categories de curadella tradicional i curadella
d'innovació. També dins el programa de la Fira, avui dimecres a la tarda hi ha una conferència Fires Comercials Tradició i Innovació com a estratègia de màrqueting empresarial durant tota la tarda a la planta al primer pis de l'edifici del Molí i demà dijous hi ha la vintena trobada simultània d'empreses. Són activitats en el marc de la Fira de la Candelera.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres és la Soler, està a la carretera a l'Avinguda Barcelona 51-53. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la generació XI.
Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Chic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramonena, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molins de Rei. Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora hi van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
On et sents millor? Aquí?
O aquí.
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Si busques un programa on la música amb veu de dona sigui la protagonista, el que comença a la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions. El que comença a la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música amb veu de dona.
Quan comença la nit, amb Fermín Arrecio. Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei.
Carrers amunt, avall i amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, avall i amunt, quina jantada. Carrers amunt, avall i amunt, amb abraçades. Molins de rei de la Candelera, farem la imatge.
La cançó del dia, amb Magí Canyelles. Hola, bon dia. Amb la línia de seguir l'actualitat que intento durar fent, doncs jo avui proposo una cançó que parla d'un tren. Encara són, per desgràcia, notícia aquests dies que estan donant tants problemes, tants accidents i tanta incompetència política que estan posant de manifest.
doncs us poso d'una cançó de Kiko Elcelio, el noi al Mood de Ferreries, aquest grup de les Terres de l'Ebre, que es diu Lo Carrilet de la Cava, que parla d'un tren, d'un carrilet que havia funcionat allà baix, i que, bueno, trobo que és una cançó que és molt bonica, molt divertida, i també té aquesta part emotiva que parla de...
d'aquell tren que havia passat i ja no passa com el que ens està passant aquests dies a Catalunya. O sigui que us deixo amb el carrilet de la Cava d'Aquí Colcelli, el noi al MUT de Ferreries.
de la cava fa uns quants anys que va plegar, perquè els autos i les motos no deixaven guanyar el par. Però jo que sempre penso en los amics
canen, perden, engañito i oricanto per poder donar saber del carrer de la cava sempre me'n recordaré. Ai, carrer, quan poc a poc avançaves quina il·lusió
quan esperàvem uns panes. Lo teu xiulet, no el tornarem a escoltar.
La Ribera, ja no el podem oblidar. Bicicletes, extraperto, guàrdies civils i estudiants, sacs d'arròs, molts de pagesos i colles de valencians. Embraçades, gent malalta de quartal,
Fins demà!
Quan poc a poc avançaves, quina il·lusió. Os teveos que em portaves, lo teu giulet, no tornarem a escoltar.
ja no podrem olvidar.
A la costa, hiiles tuohon es almercà. Los amensà, paga laivoa, huoparca nun avóa.
I a les voltes del migdia a dinar a casa a Bertolt. I a la tarda cap a casa a tornar a l'arròs boller. Farinetes o recape i xapar millors nostres. Ai, que vilet! Quan poc a poc avançave
Quina il·lusió, quan esperàvem uns pares, el teu xiulet no tornarem a escoltar. A la ribera ja no et podrem oblidar. A la ribera ja no et podrem oblidar.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimecres 28 de gener de 2026. La compartim amb l'equip al complet. Hola, Jordi Torró. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Molt bon dia, Antonio Bonilla. Molt bon dia. Molt bon dia, Mari Carmen Juárez. Hola, bon dia. Molt bon dia, Toni Ramoneda. Bon dia. Molt bon dia, Pere Madurell. Bon dia, Oriol. I bon dia, Samar El Ansari telemàticament. Sí, hola, bon dia, Samar.
Em sents? Sí, sí que et sento, sí. Tu em sents a mi? Hem fet aquí una paradinha molt bona. Bon dia i ben retrobada, eh? Sí, aviam, un segon, sí, que hi ha uns xivarris importants. Ara ja està, eh? Bé, escolteu, doncs, sembla que el Ben ha fet estralls, ara us ensenyàvem les fotografies,
d'aquesta nit, on diguem que alguns estants de la Fira han patit alguns desperfectes, sobretot terra ple, carrer Molí, ha sigut la zona més afectada. Ningú ho ha vist quan venia cap aquí? No, eh? No passa per aquí.
però... o ja ho havien posat dret tot? suposo que sí sí recordem que clar, es munten com a mínim una setmana abans que requereix la infraestructura oportuna durant molts dies i jo no tenia la percepció que hagi bufat tan fort el vent però ara, Toni, deies que sí que has tingut també desperfectes a casa
No, desperfectes no, tu em bato un test. Bé, escolta, és un test perfecte. Sí, home, sí, però no cal cridar la protecció civil ni res. D'acord. S'ha posat el test dret i està... Però sí que havia bufat, eh? Vull dir que aquesta nit bufaria fins a migdia i més fred que ahir. Sí.
A veure, jo veient les fotos... Sí? Veig que és més un tema de... Jo vull pensar que... Què vols pensar? Això està a mig muntada i els hi ha caigut. No, no, ja estava muntat del tot, eh?
Vull dir, mig muntava la fira. Ara estàvem passant electrificació i... No ho sé. Prefereixo pensar que ha sigut el vent i no vandalisme. Pensem-hi en això. Això és el que se'ns diu des dels estaments oficials. Ha sigut el vent.
De la fira heu vist alguna cosa, algun comentari que vulgueu fer del que portem, és a dir, de les activitats, eh? La fira ja serà, doncs, aquest divendres i set de diumenge, però de les activitats alguna cosa que heu vist? De moment encara, excepte el cartell fet pel Martí Bufarell, i el pregó fet pel Jordi Hurtado, poca cosa més hem vist encara de la fira, no?
S'han fet activitats. Hi ha tastos i s'estan fent tastos. No hi he assistit els tastos. M'estaves parlant dels peus de porc i dic, no sé si has anat a algun tast, clar. No, no, els peus de porc els farem a casa. No, particularment, i només hi ha notícies i he concertat amb la meva feina i poca cosa més. Bé, bé, d'acord. En aquest cas, espero aquest cap de setmana per gaudir de la fira.
la gent que se'n va a molts restaurants, tant dissabte com diumenge, a fer esmorzar contundent, i tu el rebràs a casa teva, doncs, Pere Madurella. El dissabte de fira sempre fem a la primera hora del matí a les vuit. Explica'ns què has comprat, doncs, per fer aquestes... Retrovem uns quants amics i fem un esmorzar de traginers com i el foc.
que inclou peus de port, sobretot. Peus de port, cargols, treu banya, sí. Galta de medella... Bé, l'estil de l'esmorzar de traginers. Molt bé. Correcte. Sense Coradella. No, Coradella no. Jo soc molt finolis i no soc partidari...
Senzillament perquè són molt finolis, el reconec. D'acord. Finolis, però Déu-n'hi-do el que has comprat i el que hi haurà, eh? Correcte. Això vol dir que dinaràs aquell dia o ja no directament...? Segurament que dinarem, també. Sí, si queden alguns cargolets, doncs ja... Com que em falten quilos, que els estic intentant recuperar per allà on els trobo, no sé si a l'hora de dinar encara us enganxi amb els peus de porca. Exacte. Correcte, això també és possible. Per tant, en lloc d'anar a algun lloc, tu reps els amics a casa.
El dissabte al matí l'esmorzar a Tres Inés es fa a casa, correcte. Però ens estàs convidant a tots? No, em sembla que ja està acotat, eh? No, no, està acotat, que ja no hi cabem ni un mes, ja. Ha sonat el dissabte a casa meva, tothom és de convidat. Ja està acotat, això, eh?
Molt bé. Tu, Toni, si que ets d'anar-hi també algun dels dies o no? Jo suposo que... No, suposo que en principi la idea és venir dissabte a fer el vol. Sí. Perquè ara ja soc d'aquells... La fira sempre és per trobar-te els que viuen a fora i ara soc dels que viuen a fora. Exacte.
La idea és dissabte fer la passejada, sí. Però sense esmorzar de tres diners. Ja vindres a esmorzar, en principi. Com a molt per dinar a una botifarra per fer... Això ho admetem, no? Sí, sí, no, això sí, evidentment. El vinet i el pica-pica i... Sí, això sí. Tu, Jordi, t'estaves entretingut amb el planter, com sempre.
Cuidado con el micro. Allà a l'entorn de l'església sempre tens molt bon ambient, no?, a la fira.
Aquesta vegada el pòster de la fira és el meu carrer. Ah, correcte. És el meu carrer i molt ben reflectit. Jo quedo encerclat. Per passar d'una vorera a l'altra he d'anar portant la gent i trobant forats. Sí, efectivament és la imatge vista des de... Sí. No, jo sóc de la Coradella. Ets de la Coradella, eh? Ja l'he deixat.
Per raons mèdiques i totes aquestes coses. Ni un dia a l'any, tampoc, Jordi. Millor que no. Pregunto, eh? I si trobés, però on la fan bé? Ja, ja, ja. Ah, home, sí. Aquest és el problema. A casa del Pere està descartada la cosa. No, no, no està descartada. La gent porta plats i si algú porta cura d'ella que la porti, eh? Ah, d'acord. Només faltaria, no, no. D'acord. Per tant, ets de cura d'ella. Jo soc de cura d'ella. Molt bé.
Si els raonaments mèdics no fossin els que són, doncs menjaries cura d'ella. I la Mari Carmen? No, no. No vinc ni a la fira ni res. Atenció. Bé, bé, ja està bé perquè hi ha una mica de tot. Però no vinc... Vols dir que et quedes a la Riarada?
a Rierada o vaig a Barcelona. Vull dir que és que així com als meus pares els encantava venir a la fira, a mi jo he vingut quan era petita però no soc de la fira. D'acord. Que em perdoneu però no soc de la fira. No t'hem de perdonar en cap cas de res.
Per tant, no... Tres són multituds, evidentment. Aquí sí que aquest cap de setmana vindran... És la barbàrie. La barbàrie, eh? Vindran milers de persones... Penseu que molta gent venia amb tren, eh? Sí, sí. Però ja veurem... Del tren parlarem, per cert. Sí, home, i tant. Venen a través dels carrils catalans i, a més, l'autobús és gratuït. Digues, digues. No, no la llençadora. El que ve cada dia, els que passen cada dia per anar cap a...
Sant Bartomeu, la Riarada i la Floresta. Digues, Toni. Ens falta l'esmorzar de fira de la Samar. Ah, sí, la Samar que vindrà, suposo, per feina, que ja ens ha explicat que ella viu a Badalona. No sé com ho vius tu, això. Jo vindré per feina, però a mi és que m'encanten les fires. Ah, sí? Sí, a mi m'encanten. Jo, si puc anar a una fira, donar-me una volta, comprar embotits... Anar a casa ja faig el dia, eh? També t'ho dic. Però, bueno, jo esmorzaré, suposo, que a casa...
El que sí que m'agobia molt és el tema de la gent, d'arribar i no poder passar. Jo he arribat a trigar potser mitja hora a anar des de l'estació de Molins de Rei fins al carrer de Pere Caldeyes o l'Ajuntament. Horrible.
Però, bueno, amb ganes, amb ganes. A mi la fira és que m'encanta, m'encanta. Bé. Sí, havia estat moltes vegades de petita a la Candelera, allò que vas amb la família, amb els pares, els avis i tal, i és que m'encanten a mi les fires, o sigui, no... El que no m'agrada és la cura d'ella, que no... Això ja no. No, eh? Però la fira sí. Ja en som dos, a mar, que la cura d'ella tenim alguna dificultat. Sí. M'apunto. No puc.
Tu admets, sí, Pere? Sí, sí, ho reconec, ho reconec, soc Finolis. Però mira que m'agraden altres derivats, de fet, del porc, que sempre el considero el millor amic de l'home. M'agrada amb tots els formats, excepte la coradella, si no el resta, absolutament tot.
Molt bé, molt bé. I han fet una radiografia dels gustos, en aquest cas culinaris. Alguna cosa més de la fira? Ara parlarem del trenc, ho vincularem. Però és que, aviam, esteu d'acord amb aquest titular del periódico, la gent que teniu aquí més de 55 anys, que és una enquesta sobre hàbits socials, dues pàgines, deixeu-me fer un incís només, eh? I diu que els més grans de 55 anys se senten entre 5 i 10 anys més joves.
És un baròmetre que revela que la generació silver sou la generació silver, els que tingueu més de 55 anys. Té una sòlida posició econòmica, això, clar, els permet disfrutar de l'oci, els viatges, cuidar la seva alimentació i fer exercici a la recerca d'un envelliment saludable. I és una enquesta que també evidencia que els séniors donen importància al sexe. Això, doncs, és important, eh? I, per tant, amb tots aquests elements, les persones d'entre 55 i 59 anys percep que té 49 anys.
el grup de 60-64 que en té 55 i així en totes les dècades fins als més grans de 80 anys que percep que té uns 75 anys amb totes aquestes casuístiques sense entrar en edats Pere Madurell gràcies per apuntar-me directament a mi Oriol no em sembla malament aquest panorama general que és una mica genèric en el fons hi ha una sèrie de condicionants que són culturals
Jo crec que hi ha un altre condicionant que és l'actitud de cadascú i, evidentment, hi ha un altre condicionant a partir d'unes certes edats que és la salut. Si aquests tres condicionants, i algun més altre que em deixo, s'assumen en positiu, és possible que puguem tenir una certa percepció d'una edat una mica inferior a la cronològica.
Però no amagant, i aquí és un aspecte que jo critico molt de la societat i sobretot de les xarxes socials, no amagant l'envelliment. L'envelliment és un procés natural. Des del dia que naixem ens comencem a envellir. L'envelliment és una part nostra i negable, i a més a més jo crec que ni positiva ni negativa, és una part de l'evolució nostra personal. No negar l'envelliment em sembla molt important. Això sí, acompanyada de bona salut si és possible, d'una bona actitud...
d'unes ganes de fer coses, d'una il·lusió, no?,
Jo em sembla, perdó, que l'envelliment és positiu, perquè vol dir que estàs viu. Sí, per exemple, veus? Molt bona, molt bona. Hi ha molta gent que no pot dir he envellit, que ha marxat abans de l'envelliment. L'altra opció és molt perillosa. Clar, llavors la trobo que és positiva, no? I que sempre s'ha de tindre una actitud positiva davant de la vida, passi el que passi, perquè, clar, contra més grans fas, més coses et poden passar.
Sí, em referia molt ben apuntat, Mari Carmen, em referia sobretot des del punt de vista molt crític a totes aquestes actituds i aquests tractaments anti-envelliment, anti què? Sí, sí. Però que ens hem tornat bojos, llavors hi ha una pressió social també de les formes, de les aparences, de rebre tractaments per coses, anti-envelliment, no? En tot cas, si vols, per acompanyar l'envelliment, no?
Bé, Antonio. Sí, jo penso que l'actitud que s'ha parlat és bàsic per afrontar una cosa que és així. Quan a partir de 55 anys li hem donat la volta al pernil. Vull dir que ja ens queda menys per viure del que ja hem viscut. Aleshores, clar, comences a veure el final del camí, d'alguna manera. I aquesta actitud és el que et fa veure, o veure-te a tu, no sé, aquests 5 o 10 anys més jove,
Jo no m'he fixat mai si em veig 5 o 10 anys més jove, no ho sé, però això ho diran els altres, no jo. El més important és que tu et miris al mirall i et puguis veure bé i feliç del que estàs fent i com ho estàs fent, amb aquest camí de la vida que estàs fent. I quan arribi al final, ja arriba la final i ja està.
Jordi. Sí, no, jo com a vell del grup, sí, en certa manera és cert això. Jo quan tenia 55, 60 anys no em considerava. Menjava coladella, menjava de tot i feia exercici i tot, però arriba un moment que hi ha un tomb.
i que te n'adones que ja les coses no pots fer, que ja has d'anar al metge masses vegades, i en fi. Però sí que existeix aquest tomb. Però és que cada moment de la vida té les seves coses associades a aquella edat. El que diu l'estudi, a part de tot això que estem parlant aquí, que podria estar d'acord segurament amb tot, el que diu l'estudi aquest, o la notícia, o l'article, el que parla és que els que estem per sobre 50...
ens veiem uns anys més joves. Com deia l'Antonio, això potser també ho han de dir els altres, però sí que és veritat que ara que jo ja estic per sobre d'aquesta franja, Silver, que ens diem boomers o... Tu ets Silver. A plata, eh, senyor? Sí.
Deu ser per això, pels cabells blancs, deu ser. Digues. Sí que és veritat que si tu t'ho mires des de... Quan jo en tenia segurament 15, els senyors de 50, hosti, eren senyors grans,
i jo no em veig com els senyors que jo veia quan en tenia 15, ara mateix. Potser és que no en vull veure, no ho sé, però crec que els senyors de 50, de quan jo en tenia 15, són molt diferents de les persones de 50 d'ara. Completament d'acord. Samart, des del teu punt de vista, de la jove de la colla, digues. Sí, des del meu punt de vista és molt ràpid. És que a ma mare li passa igual, és a dir, per exemple, ma mare va fer 60 a l'octubre de l'any passat, i jo me'n recordo de la meva àvia amb 60 anys, i...
Veig a ma mare i no tenen res a veure. Els meus avis, quan tenien 60 anys, ara ja tenen 80 i estan molt bé, però el que jo vull dir és que eren avis, eren persones grans amb 60 anys. Ma mare, en canvi, és una persona que no té res a veure amb ells. Res a veure. Llavors sí que és veritat que jo veig el canvi generacional en el que són els meus avis, en el que són els meus pares,
que a uns, potser per la vida que portaven, per l'estil de vida d'aquell moment, sigui generacional, no sé per què, però sí que és veritat que es feien com persones grans molt abans que no pas la generació aquesta dels baby boomers o no sé com es diu, bueno, silvers, que són justament la dels meus pares ara. Llavors, jo ho dic i dic, ostres, és que ma mare sí, va fer 60, però no té
aquest esperit, per exemple, que tenien els meus avis. Llavors, no és una persona de 60 gran, sinó que és una persona completament al contrari, que té moltíssima vitalitat, que fa... Bueno, és a dir, ja està la flor de la vida. Ho diu, llavors.
Jo penso que estem parlant, fixeu-vos-hi, més o menys 30-40 anys enrere, no? Clar, si tirem la vista una mica enrere amb aquests 30 o 40 anys, ostres, la evolució ha sigut brutal, en molts sentits. Sí, però vols dir que fa 40 anys els que tiraven la vista enrere 40 anys enrere, és a dir, fa 80...
No veien també una evolució? No sé, no sé. Estic dient que, clar, aquí em refereixo a més cremes d'antimelliment perquè la ruga sigui no sé què, perquè volem, a l'hora del vestit, hi ha molt més cultura del vestir, molt més cultura d'anar al gimnàs a fer el que sigui, de cuidar-te'n a tu amb aquests 30-40 anys. Aquests senyors que et deia que jo veia amb 50 anys, quan jo en tenia 15, eren senyors que anaven...
amb traje, corbata, camisa, armilla americana, per anar a buscar el pa. Segurament els senyors de 50 de fa 40 no anaven a buscar el pa perquè això era cosa de dones. Crec que amb això sí que hem millorat bastant, gràcies a Déu.
Jo penso que la mirada és sempre cap enfora, mai cap endintre. Que vull dir que sempre mirem amb uns ulls potser diferents, potser amb una ment de 40. I potser veiem... Això és una mica el que diu l'estudi. I potser veiem amb una altra persona que té la sensació d'una altra. Jo et dic una cosa, veus un programa de televisió amb d'aquests que surten testimonis i posa Pepito, no sé què, Cantàbria, 53 anys, no?
i dius, hosti, tio, és més jove que jo. Està molt fent malbé, eh? És que això crec que ens passa a tots, no? Que veiem els altres molt grans, o molt envellits, i quan veus l'edat que tens, no? Però també en veus algun que posa, no sé, 68, dius, hosti, aquest home, per 68, està molt bé. Digues, digues.
Jo crec que el varem és quan algú et comença a dir senyor o senyora. Llavors ja dius, ja em veuen... Llavors sí que ja em veuen. Ja fa dies d'això. La primera vegada m'han dit senyor i us fotré un... Jo, quan em diuen senyora, que em fa molta ràbia, encara que tingui la mateixa edat o sigui algú de 15 anys, el contesto com a senyor també. O senyora.
L'estudi l'ha elaborat al centre d'investigació de la Fundació Mafre, i també m'havia deixat que, entre altres coses, diu, parlant de l'edatisme, que el 20% dels més grans de 55 anys s'han sentit discriminats per la seva edat, sobretot en el mercat laboral, un 87% dels que tenen entre 55 i 64 anys i un 60% de mitjana en tot el col·lectiu, i també en l'accés a serveis financers i a fer tràmits amb l'administració pública.
Això potser al Pere li agradarà aquestes reflexions. No obstant, diu, les discriminacions no els frenen, el 70% condueix i ho fan freqüència i el 72% va al cine, al teatre o fa activitats d'oci i 8 de cada 10 planegen fer viatges al llarg del 2026, un de cada 3 a l'estranger. A més, tot i que 7 de cada 10 tenen parella, la meitat indica que fa activitats o surt per conèixer gent.
i el 31% almenys una vegada al mes, amb independència de l'edat. I no obstant, el 80% dels que són solters indiquen que el seu desig no és trobar parella sentimental, especialment a partir dels 65, tot i que són conscients que comptarien amb el suport dels fills si volguessin fer aquest pas. Algunes reflexions d'aquest estudi.
pel que fa a la discriminació en l'àmbit laboral... És un fet, eh? Jo no sé si és discriminació, però està clar que anar a buscar feina amb 58 anys o amb 63 anys no és el mateix que anar a buscar feina amb 24. Sí, sí. Però estem al de sempre, eh? Cada espai té els... Perquè el de 63 li diuen, no, vostè ja és massa gran, i el de 24 li diuen, és que busquem alguna experiència. Sí.
Llavors, clar, dius, hosti, aclariu-vos perquè no soc bo per res ni en cap moment. Jo crec que ens hem de saber adaptar el que tens. Hi ha empreses que estan agafant gent senyor, senyor diguéssim que li queden potser 5, 6, 7 anys de carrera, precisament per conjuntar per tota aquesta experiència, intentar...
que tingui energia per fer-ho, per exprimir d'alguna manera tot això. I aquesta seria una eina fantàstica, perquè si una persona que tingui 60 anys, al voltant de 60 anys, té una experiència amb el que hagi fet a la seva vida brutal. I això ho pot, entre cometes, monetitzar oferint els seus serveis amb allò que està fent. Com a teoria, aquesta és fantàstica, però pot anar al carrer amb 58 anys i
i et cau el món a sobre. Depèn de quina feina sigui, evidentment, és una... em perdó l'expressió, una gran putada.
Bé, doncs si voleu llegir més detalls d'aquest informe, a les pàgines 28-29 del periòdico, és interessant de llegir. Bé, la setmana marcada també per als trens, n'anem parlant també aquí a les tertúlies. Avui llegim al diari Ara que a DIF treballa en 30 incidències urgents. Rodalies no tornarà a la, entre cometes, normalitat fins dilluns vinent, segons Renfe, aquest és el reportatge...
El problema és que la normalitat no és bona. És que la normalitat no és cap panacer. Rodalies torna a funcionar ahir amb certa normalitat, entre cometes, després de set dies d'un caos sense precedents, que dilluns va acabar amb dues destitucions a Renfe i a Dif. Ho feia això sí a mig gas, ahir, amb nombrosos talls de línies i trams i fins a deu serveis alternatius per carretera. Tanmateix la situació, expliquen al diari Ara, és millor que dilluns, això sí,
quan un error del sistema informàtic causat pel nou programari que DIF assaja a les nits va fer caure el control de trànsit centralitzat i va tornar a bloquejar la xarxa en dues ocasions. No serà fins dilluns vinent, però, quan, segons la consellera de Territori, que hi va compareixer, i portadora del govern, Sílvia Paneque, doncs es recuperi la normalitat, entre cometes, en el servei. Serà...
ja sense serveis alternatius en el gran gruix de les línies, un cop acabin les inspeccions i les actuacions d'urgència després de l'accident mortal a Gelida. Aquesta és la situació, i com dèiem, també a hores d'ara a DIF treballen 30 punts on s'han detectat incidències. Què us sembla la situació que tenim en aquests moments? Pere Madurell, una vergonya.
Vaig escoltar... Van llegir un article que em sembla que era de principis del 2000, 2003 o alguna cosa així, que parlava del sistema ferroviari aquí a Catalunya i tots els dèficits que tenia. Em sembla que era 2003.
I era exactament la situació avui, 2026. Una vergonya. Deixeu-me llegir un... Sí. Un Rea Quatre Línies del Sergi Pàmies, que sempre quan escriu, escriu amb la punta molt afilada, i diu, en un país que fa tanta bandera dels seus plans d'emergència, Presicat, Neucat...
Allaucat, Inuncat, Ratcat, Bencat, tot això és veritat, aquests noms són correctes. Potser seria bo incorporar l'Ineptcat, un pla que avisés els ciutadans de l'emergència de la incompetència entesa com a sistema per no coordinar mai els fets amb la informació, la pedagogia i la gestió que requereixen. Incompetència absoluta.
D'aquí, passarem d'aquí quatre dies, la gent se n'haurà oblidat de tot això, o s'haurà oblidat senzillment, o s'haurà atragat perquè no té més remei, i no vençarem, no vençarem. No se n'oblidaran perquè és que d'aquí deu dies hi haurà deu incidències més. I aquestes 30 actuacions urgents es faran, segurament, perquè ara s'han de fer, perquè si no es para el sistema un altre cop.
Però és que en sortiran 25 més. I això és perquè portem aquests 25, 30, 40 anys de falta d'inversions en manteniment. I el sistema simplement està col·lapsat. I ara, amb 30 actuacions, no tornem a posar el sistema en... Bueno, ja està, vinga, ja està, xip-xap curado i tira p'alante. No, el sistema està malament. Està endèmicament malament.
I aquesta injecció que ara el govern ha dit que fotrem no sé quants mils de milions i tot això, tornem al de sempre, ho estan dient.
Portem els diners. Quan els diners estiguin aquí, quan els diners els fem servir per això... Ara, si els diners també venen en rodalies... Sí, però els diners s'han de gestionar amb competències i amb actitud. Però els has de tenir per gestionar-los. És que que els posin només els pressupostos no val. Si tu et diuen, et donen un pressupost i després d'aquest pressupost s'acaba executant el 15% o el 10% o el 20%, hòstia, vaig veure a un Telenotícies, de tots els pressupostos
crec que era dels últims 20 anys, només hi va haver un any que s'havia executat més del previst. Tots els altres volten això, el 15, el 20, el 28% del pressupost. Si només executem una quarta part, com vols que funcioni el sistema? I on van els diners?
Aquest 75% que era per posar vies i no ens els hem gastat en vies, qui els té? A l'any 15 al 19 només es van invertir 4,5 milions d'euros.
I pressupostat quants? No ho sé, però al canvi amb la xarxa AVE van ser 40 i escaig milions d'euros. I estic completament d'acord amb el que heu dit. Ha sigut una desinversió crònica absoluta, no d'ara. La normalitat és que no funcioni això, evidentment. S'ha crescut en població i no s'ha adaptat d'alguna manera a la xarxa ferroviària.
i sota el meu particular punt de vista també no hi ha un cap, anem a dir, que sigui responsable. Si la gestió està molt fragmentada, quan no és a DIF, quan és Renfe, quan no és la Generalitat, qui està al cap de tot això? Algú ha de dirigir aquestes quatre o cinc gestions, o no dic empreses, o departaments, o el que vulguem dir. Algú ha de dirigir-la d'alguna manera. Deixa'm fer un apunt. No vull ser demagògic perquè aquí la demagògia és molt fàcil, eh?
Però el sistema de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya funciona. Hi ha hagut inversió, més o menys ho he fet bé, suposo jo, i funciona. Només cal anar a veure les estacions o circular amb ferrocarrils. Això mateix s'hauria d'haver passat amb el sistema de rodalies de Renfe, de DIF, o com li vulguem dir. No vull ser demagògic, eh?
Però això no funciona de cap manera. Per això, l'única finestra d'esperança que hi veig jo en tota aquesta història, que és l'única cosa que està canviant respecte a aquests últims 20 anys que acabes de dir, abans comentaves una notícia de l'any 2002, que si li canviem la data i la posem que és de dilluns passat, funciona perfectament. Aquell mateix article el pots tenir fet i el pots anar traient de la nevera quan vulguis. Doncs l'única cosa que canvia respecte a això és que ara, des de fa...
un parell o tres de setmanes, tenim una nova empresa que gestiona tot això, participada... Rodalies Catalunya, participada per la Generalitat, tot i que amb un 1% o amb un 0% és titularitat de l'Estat, però que el dia a dia el portarà més la Generalitat. A mi és l'únic que em dona una certa esperança que des d'aquí es pugui controlar, però si aquesta empresa...
pública, que ha de gestionar això, no la dotem de recursos i li donem el que posa el pressupost, tampoc no podrem fer res. Sí, però fa l'efecte que entrarà en vigor l'any que ve. Quan sigui, si portem 25 anys malament.
Per això, però aquest any encara no funciona. L'única reforma que s'ha fet a Sants, a estació de Sants, és que per anar al lavabo has de pagar un euro. És veritat. A sa marra. Quina vergonya, no? Ara que ha dit la Mari Carmen lo del lavabo, quina vergonya que no hi hagi un lavabo gratis ni en cap estació de metro ni en cap estació de tren, que això és una cosa que caldria millorar. No,
Tornant a Rodalies, jo crec que un dels principals problemes, jo no en tinc ni idea de trens, la veritat no m'agrada gens això, el David Guerrero, jo tinc una mica a treballar, que és també enginyer ferroviari, però per mi una de les cagades més grosses que s'han fet en els darrers anys ha estat invertir més en l'intent del corredor mediterrani per connectar Barcelona amb València amb un AVE, quan tenim un Euromet,
que en dues hores i mitja, tres hores, arribes a València, en comptes d'invertir a la xarxa de rodalies, que és la que agafem la majoria de les persones diàriament, que té una mitjana de mig milió d'usuaris diaris i que funciona fatal. Que funciona fatal, que la xarxa és antiga, que necessita, des de ja fa molts anys, ja no només manteniment, sinó renovació per totes bandes, perquè recordem que és la xarxa de rodalies més antiga de l'Estat,
perquè la primera línia de Rodalies va ser Barcelona-Mataró, no me'n recordo ja fa quants anys, però ja fa molts. Llavors, potser el que cal no només és manteniment, sinó haver fet les coses quan tocava, i ara potser no ens trobaríem en aquest punt. Sí que és veritat que s'han estat fent inversions, inversions a la vista estan insuficients,
i que cal replantejar una miqueta com s'ha tractat el transfer públic en aquest territori.
Deixeu-me fer un reconeixement, i sonarà fatal també, i estèticament no és el que es ve més en aquests moments, però un reconeixement als maquinistes, que amb la seva vaga encoberta, això sí, el que han provocat és una revisió completa de tot el sistema ferroviari català, i per arte de Birri Birloquen ha aparegut quasi 30 punts que s'han de fer una actuació urgent,
que ja hi eren avui, hi eren ahir, abans d'ahir, fa una setmana, fa dos, fa tres, fa quatre setmanes, fa un mes, fa dos mesos, fa tres mesos, fa un any... Tot això ja existia, tots aquests punts que ara s'han reconvertit com a urgents. Amb la seva actuació lleugerament il·legal d'una vaga encoberta, el que hem provocat és un petit col·lapse, però a la vegada una revisió completa del sistema ferroviari. La meva pregunta és, cada quan revisem el sistema ferroviari...
Amb aquestes marxes blanques que ara tots coneixem, que fins ara no en teníem ni la més remota idea. Hipotèticament hi ha un pla per fer revisions periòdiques. Doncs han sortit quasi 30 punts de cop i volta d'avui per demà.
estic dient el contrari, vull dir, hi he llegit a les notícies però que hipotèticament hi ha un pla per fer un manteniment una revisió peròdica de tota la xarxa ferroviària, vull dir que clar, s'ha fet o no s'ha fet, doncs no ho sé home, Antonio deixa'm dir, eh, aquí jo crec que sí que podem ser contundents, no s'ha fet perquè en tres dies de marxes blanques de revisió del sistema quasi 30 punts d'actuació urgent, quasi 30 punts és que és una barbaritat
Que sí, que sí, que sí. Parlàvem de pressupostos, vaig llegir aquests dies enrere que hi havia un pla d'ampliat fins a 8.000 milions d'euros per rodalies. Clar, jo, a mi la pregunta que em faig és, és suficient o no és suficient? O sigui, que amb això seria una capeta de pintura o de veritat és el que fa falta a rodalies? Jo de moment d'aquests 8.000 el que vull és que arribin 8.000.
Perquè, clar, després plantegem-nos si em fan falta més. Però si ja comencem a dir que em fan falta més i d'aquests 8.000 només no arriben 2.000, encara estem pitjor. De fet, com explica el company David Guerrero avui a l'avantguàrdia, la crisi ferroviària porta el govern a duplicar la despesa en manteniment i pels pròxims 5 anys es preveu una inversió de 1.340 milions d'euros en aquesta partida, més del doble del que s'ha destinat en els 5 anys anteriors a elements infraestructurals com túneles,
Vies, trinxeres, ponts, viaductes, terraplens i talusos. Expliquen que no solucionarà els problemes d'un dia per l'altre, però representa un canvi de ritme colossal, segons va dir ahir la consellera Sílvia Paneque, que va acompanyar...
el secretari d'Estat d'Infraestructures, José Antonio Santana, en aquesta presentació. El gruix d'aquest pla, com deia l'Antonio, s'eleva la inversió amb uns 8.000 milions d'euros en el període 20-30, cosa que suposa un 26% més del que estava previst quan el va presentar el llavors ministre Ábalos, us en recordareu,
fa 5 anys a tot això, efectes que comporta la desconfiança en el servei que s'accentua després d'una setmana de caos les persones que depenen d'aquest mitjà de transport més desconfiança perquè ja hi havia desconfiança per anar a treballar per fer el seu dia a dia això ha de ser bastant desgastant qui pot agafa el cotxe per venir
o per anar a qualsevol lloc. Qui pot? És que no té un altre remei. Imagina't el col·lapse que hi pot haver. Digues, digues, Samar. No, no, no, jo només vull dir és que a mi hi ha una cosa que sí que és veritat que em sembla una mica una falta, no sé, digue-li falta de planificació, digue-li com sigui més igual. El que no pot ser és portar amb aquest caos ferroviari durant una setmana i no donar un transport alternatiu. És a dir,
Jo puc entendre que després del que va passar a Gelida, els maquinistes es van plantar i van aquella mateixa nit, no sé si va ser a les 12 de la nit o a la 1, jo ho estava veient a TV3 a casa, els maquinistes es van plantar i van decidir estar allà durant 24 hores fins que...
fos el servei de Rodalies completament per revisar-ho tot, per revisar totes les incidències i que no passi res més, no? I pel tema del temporal. 24 hores de manera excepcional em sembla bé. És evident que tu en 24 hores, quan tens un accident a la nit, és molt difícil gestionar per tota una xarxa sencera de Rodalies un transport alternatiu. El problema ve quan després d'una setmana amb problemes
tallant les línies... Bé, les línies, no, la circulació completa de trens a tota la xarxa arreu de Catalunya. No dones alternatives. Clar, les persones que podem agafar el cotxe, perquè tenim cotxe, tenim carnet de conduir, no ens fa por agafar el cotxe. Doncs no hi ha cap problema, perquè ens podem moure sense gaires problemes. Les persones que viuen a Barcelona o rodalies, però que tenen accés a metro o tenen accés a l'autobús i poden agafar el bus...
doncs també ve, ara ve el problema, aquella persona que per exemple viu a Santa Maria de Palau Tordera, no té carnet de cotxe i ha d'arribar a Barcelona a les 8 del matí perquè ha de treballar a Barcelona, a Terrassa, a Sabadell, més igual, i necessita del tren perquè si no el trajecte, en comptes de ser de 23 minuts, es converteix en un trajecte de 3 hores i 3 hores potser a les 5 del matí no pot sortir de casa perquè encara no hi ha transport públic,
Llavors, jo entenc que en situacions extremes o en situacions de caràcter urgent, la falta de planificació, evidentment, i una miqueta de mancança. Però tenir un pla de contingència, tenir un pla d'emergència per si passa això, perquè cal recordar que ja es van tallar les línies de rodalies durant l'estiu per primer cop a causa del temporal. Llavors, per què no es torna a fer? Per què si ja ha passat un cop no tenim previst que això pot tornar a passar i tenim un pla...
d'urgència, encara que sigui transport mínim, permisos mínims, el que sigui,
per poder solucionar la vida a aquestes persones que necessiten el tren per poder moure's. Pere, deixa'm fer una puntualització, m'ha agradat el que has dit, però deixa'm fer una puntualització. En termes generals, aquí no és falta de planificació, és falta de voluntat, com a mínim contrastat, aquí no ho dic jo, ho diu en definitiva la premsa i l'hemeroteca, falta de voluntat d'invertir en el sistema de rodalies com a mínim des de l'any 2000.
i el qui no té voluntat evidentment no té planificació, però no és tant un tema de falta de planificació que també només faltaria, sinó que és una falta de voluntat de voler mantenir el sistema de rodalies de manera contrastada i mantinguda i volguda des de l'any 2000.
Bé, avancem. Per cert, tornem a la feira un momentet i parlem de política. El divendres hi va haver el pregó al Foment Cultural i Artístic i va publicar una fotografia a Aliança Catalana
del Baix Llobregat, que deia que estaven al Foment, assistint al pregó de la Fira, i al cap de setmana vinent, per tant, el que vindrà, ens trobareu a l'estant que tindrem a la Fira d'Entitats. Sempre amb les nostres tradicions, acabava dient. Bé, fa unes 16 hores, la que ho publicava l'Ajuntament autoritza la presència d'Aliança
a la Candelera. No és neutralitat, és normalització de l'extrema dreta, explica en la CUP, que torna de nou a estar bastant activa a les xarxes des de fa unes setmanes. Diu, fora feixistes de Molins, ni a la Fira ni enlloc, des de la CUP denunciem la presència de l'extrema dreta a la Candelera d'aquest cap de setmana. No és un fet innocent, és la materialització de la propaganda ultra en un context d'auge reaccionari.
Diu, davant del seu odi, organització popular com a resposta, memòria històrica per no repetir errors. Aliança Catalana, no sou benvingudes. Això és el que explica la CUP. D'altra banda, hi ha un col·lectiu aquí a Molins de Rei, des de fa un temps creat, que és la plataforma Molins antifeixista, antiracista i feminista, que ha convocat per aquest dissabte de la fira a les 12.00.
a una concentració candalera antifeixista, diu Feixista Pira de la Fira. Aquest és el lema. A les 12 del migdia, al passeig del Terraple, amb el carrer Molí, és l'hora i la convocatòria, el lloc de la concentració d'aquest col·lectiu. És una mica la radiografia del que ha passat fins ara. Toni.
Sí, tots aquests actes de rebuig que hi hauran, que estan anunciats i que hi hauran davant de l'estat... Primer, no sé fins a quin punt es considera entitat un partit polític per poder estar amb les entitats.
Sí. En principi tenen una secció local, com la resta de partits que també... La resta de partits amb representació a l'Ajuntament. El Partit Popular també hi és, habitualment, no? Tot i no tenir representació. Em refereixo que, primera, si tenen un dret com qualsevol associació a tenir el seu estat, el tenen, ens agradi o no ens agradi.
El fet d'anar a fer aquestes protestes, segurament li estàs donant el bombo que busquen. Correcte. I li estàs donant la publicitat que, si no, simplement seria un estat més que hi ha. Però si omplim de notícies que tal dia fan això, li estem donant precisament la publicitat que estan buscant. Perquè l'extrema dreta, en general, no parlo només d'Aliança, sinó també els del diccionari, el que busquen
és aquesta confrontació per poder ser notícia. Quan munten, quan els de Vox munten una paradeta, aquí Molins mateix l'han muntat, la necessitat no és només donar quatre fulletons als que passen, és que vinguin a veure si em rebenten el xeringuito per jo poder...
penjar les fotos de què m'ha passat això, que són una colla de reaccionaris, que no permeten la llibertat d'expressió, que tal, tal, tal. Per tant, si els ignorem, de vegades, ignorar és la millor arma, de vegades.
A la resta, Antonio. Bé, per mi, evidentment, tothom té dret a dir dintre d'una democràcia la seva part política, tot i que estigui completament en el contrari o antagònic al que un pot pensar, i parlo en primera persona, al que jo puc pensar.
a partir d'aquí això és crear encara més polarització aquesta confrontació el que genera és més polarització un que està a l'extrema dreta un altre que estem a l'extrema esquerra i aquí hi ha confrontació absoluta al final tothom té dret a dir escolta'm jo penso això sempre i quan estigui dintre del marc de la democràcia tothom tenim dret a fer-ho a partir d'aquí que un es manifesti per ser-hi o no ser-hi tot i que sigui contrari
Doncs no sé, és com... Jo què sé, els tres toms començo a dir que jo soc un animalista i que estic a favor dels animals i que això sou uns bèsties. No sé, vull dir que m'estaré confrontant d'alguna manera i no respectant el que pot ser una altra és una eina de treball. I una altra és... No, no, és que és un animal i s'ha de respectar. Vull dir, aquí comencem a confrontar i no a respectar l'opinió, tot i que sigui oposada completament al que un pot pensar. I jo penso que...
A Samar...
Doncs mira, Oriol, molt ràpidament. Jo estic d'acord amb el que deia el Toni. Al final, Aliança Catalana ens agradi o no. És un partit que és legal. Llavors, per tant, si demanen el seu permís i tenen un espai a la fira, doncs és una cosa en contra la que no podem lluitar, no? És a dir, al final ja no parlem de donar veu per representació, que en aquest cas, com no tenen representació l'Ajuntament, doncs tu, per exemple, en un debat electoral...
pots no donar-li representació en aquest sentit i només senyir-te als partits que tenen representació, però en el cas de la Fira és diferent. I llavors, si tenen la carpa, doncs tenen la carpa. I també igual, en la mateixa línia, és que el que busquen és confrontar. És el mateix que va passar amb els de Vox quan muntava la carpa a l'estiu davant el Palau. Al final...
Hi ha un problema per mi, i és que al final intentar confrontar a través d'una manifestació aquestes idees d'aquests partits neofeixistes, sí que és veritat que ells el que busquen precisament és aquesta provocació perquè els hi doni es veu i que al final acabin un dia com durant la Fira de la Candelera,
amb 50 agents de l'Abrimo, altres no sé quantos de l'altre cos dels Mossos d'Esquadra i amb totes les càmeres pendents de què ha passat entre el conflicte entre els antifeixistes i els d'Aliança Catalana. Per tant, els estàs donant una veu que no tindrien. Exacte, exacte. Si no hi hagi cap manifestació, no se'ls donaria aquest bombo, que precisament és el que busquen. Llavors, jo ja com a punt personal, jo sí que és veritat que penso...
que crec que les idees en general dels partits polítics que van en contra dels drets humans, com és el cas de moltes idees d'Aliança Catalana i de Vox, per mi no són respectables.
Per mi hi ha una línia vermella, però sí que és veritat que legalment són un partit que és legal, que està a les institucions catalanes i que no podem fer res contra això. Llavors, la tenen i tenen dret a tenir la seva carpa si està autoritzada. A Pere i Jordi, amb aquest minut i mig que ens fa. Deixeu-me dir només un apunt. Ja ho sé que m'he rumiat si ho anava a dir o no anava a dir-ho, perquè és una realitat i...
i més val ser clàssic i reconèixer les coses. Una de les diferències entre Vox, com a mínim aquí Volins de Rei, i Aliança Catalana, és que la gent d'Aliança Catalana, molta gent és d'aquí Volins de Rei, i gent que podem conèixer tots, eh? No vull ara opinar al respecte d'això, però...
Hi ha una proximitat, eh? En Vox, no. En Vox segurament hi havia gent que venia de fora i no hi ha una... Tu vols dir que la proximitat ho justifica? No, no, jo no justifico. Jo només estic fent una lectura social d'aquí un plena Vox. I segons les estadístiques és que van a petar-ho a les properes eleccions. Jordi. Sí, no, jo només anava a dir una cosa. Que hi ha el perill que et carreguin la Fira. No se la carreguin que hi hagi un merder. Sí, sí.
Bé, tema que també està sobre la taula. Dimecres en parlem. I dimecres en parlem. Moltíssimes gràcies a tots i a totes i que tingueu una bona fira de la Candelera. Molt bona fira. Gràcies i molt bon dia.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. Hem mobilitat calçada tallada a la C243B a Castellbí de Rosanes per caiguda d'arbres, així com també retencions importants a la B20 en sentit sud i a la B10 fins Nus de Llobregat. També hi ha afectacions a la C58, al Nus de Trinitat i també a la C33 a Parets del Vallès per un accident. A banda, a l'AP7, a l'altura de Parets i Mollet del Vallès, una avaria provoca també retencions en sentit Girona. Pel que fa al servei ferroviari, sembla que de moment funciona amb normalitat
i, de fet, avui s'ha reobert el tram d'Arenys Blanes de l'RU i l'RG1 a Rodalies. En aquest sentit, també els abonaments de Rodalies continuaran rebaixats dos anys més, així com ho ha anunciat el conseller i president de Funcions, Albert Dalmau, al Parlament. Responent, en aquest cas, és Jéssica Albiach, dels Comuns.
Seguem que pel 2026 tenim la reducció, la rebaixa del 50% dels abonaments del transport públic. Està bé, però no em dirà vostè que amb un cos de la vida que està absolutament disparat i amb un servei que va a pedals, aquesta rebaixa dels abonaments no s'hauria d'estendre també al 2027 i al 2028. I té el compromís d'aquest govern per mantenir aquesta rebaixa de les tarifes del preu del transport públic durant el conjunt de la legislatura.
A banda, Dalmau ha assegurat que no hi haurà dimissions, malgrat les peticions de tots els grups, i ha dit que fruit d'haver decidit aturar tot el servei, ha localitzat 30 punts perillosos a la xarxa ferroviària. També ha demanat col·laboració de tots els grups per tal de capgirar la crisi de Rodalies.
I també el govern espanyol ha establert una indemnització de 210.000 euros per mort en els accidents ferroviaris recents de la Muz i Gelida com a part d'un conjunt d'ajudes immediates i avanços a les víctimes. En conjunt suposaran 20 milions d'euros i s'abonaran en un termini màxim de 3 mesos.
I dues persones han resultat ferides greus i dues de lleus en l'ensorrament d'una casa al carrer major de Vilanova de Veipuig, al Pla d'Urgell. Les dues persones ferides greus havien quedat atrapades sota de les runes i ja han estat alliberades. L'avi s'ha rebut passat un quart de set i s'hi han desplaçat fins a setze dotacions i per ara encara es desconeixen les causes de l'ensorrament.
I Junts, PP i Vox han tombat al Congrés el decret que revaloritzava les pensions i mantenia la prohibició de desnonar famílies vulnerables fins a final d'any. Amb tot, el sindicat de llogateres també ha convocat avui a dos quarts de set de la tarda una concentració davant la seu de Junts precisament per protestar en contra d'aquesta decisió.
I pel que fa al temps, hi ha d'estones de núvols i sol. El norteix pot caure, de fet, algun ruixat ara al matí, però a partir del migdia la precipitació entrarà també pel sud i l'oest i afectarà de manera feble i regular a moltes de les comarques del sud del país.
Informació local. Aquesta tarda a l'aula d'extensió universitària programa una conferència titulada Conxita Badia, 1897-1975, la soprano i pianista del segle XX. L'encarregada de parlar sobre la vida.
El llegat i la trajectòria artística i personal de la pianista i soprano és Núria Bonet i Agustí, que és pedagoga i neta de Conxita Badia. És una conferència oberta a tothom que vulgui anar-hi a la Biblioteca al Molí. Habitualment l'aula d'extensió universitària fa xerrades només per les persones associades, però avui aquesta xerrada es pot fer a la Biblioteca al Molí, per tant...
Hi pot anar tothom que vulgui. Entrada lliure per tothom que vulgui anar a escoltar aquesta xerrada al voltant de la figura de qui és considerada una de les sopranos més importants del segle XX. Dintre el programa de la Fira, recordem que el dissabte al matí hi ha...
Visita comentada al Museu del Renaixement al matí i a la tarda. De fet, dues sessions a les 11 del matí, a les 5 de la tarda. La visita és d'una hora i mitja aproximadament i recorre les sales del museu per donar a conèixer la història del Palau de Requesens, l'art del Renaixement, la vida cotidiana de l'hora de l'època que es reflecteix amb la col·lecció del Palau dels Requesens, el Museu del Renaixement.
L'activitat és gratuïta, les visites guiades són gratuïtes, però abans us hi heu d'apuntar perquè les places són limitades. Podeu enviar un correu electrònic a info arroba museudelrenaixement.cat. I el diumenge hi ha portes obertes també al Museu del Reneixement de 10 del matí a 3 de la tarda, entrada gratuïta en aquestes portes obertes aquest primer diumenge de mes. I també recordem que el divendres al matí hi ha una visita patrimonial a la Biblioteca El Molí per conèixer
com és aquest equipament, que abans havia estat l'antiga fàbrica Ferrer i Mora. La visita és a les 11, el recorregut guiat. L'activitat és gratuïta, però abans també heu de fer inscripció apuntant-vos a través del web de la biblioteca. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Soler, que està a la carretera a l'Avinguda Barcelona 5153.
El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Us agradaria saber més sobre la història de la primera meitat del segle XX, sobre Hitler i l'Alemanya nazi, i com ells van abocar el món, el major conflicte bèl·lic i el genocidi més gran mai vist? Doncs aquí intento explicar-ho tan bé com sé.
Carrers amunt, navall i amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, navall i amunt, quina jantada. Carrers amunt, navall i amunt, amb abraçades. Molins de rei de la cantalera, farem la imatge.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 10 del matí i 8 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. Per cert, també us hem d'informar que ha sortit el nou número de la revista Llaç, el número 613, amb la fotografia de portada, com sempre, bonica del Guillem Urbà. Artesania i fira, un binomi potent, és el tema i el dossier de portada. Tradició, passió i futur, reig de la 175a fira de la Candelera.
Entrevista també la ceramista Molinenca, l'amiga Montse Artés, que comparteix també, en aquest cas malauradament titular, amb la mort del seu pare, del Francesc Artés, Ànima de la joventut catòlica, és una altra dels titulars de la revista, i els pastorets viuen un any dolç amb una gran resposta del públic. Són els temes de portada de la revista Llas que ja trobareu a les llibreries.
A partir d'avui, el preu de 4 euros i mig. I dit això, recordeu que avui encara no tenim l'espai de preguntes en l'aire Molins, des del dia 17 de desembre, que no tenim aquest espai els dimecres. Avui, en principi, pren possessió el nou regidor de l'aire, pren possessió en Marc López, i per tant, a partir de la setmana que ve podríem ja recuperar aquest espai.
De manera que el que farem ara és recuperar típics i tòpics, l'últim espai que hem convertit amb el doctor en filosofia, l'amic Oriol Ferrés, i després saludarem la cefa amb l'art és vida. L'art és vida.
Nova sessió de típics i tòpics. És aquest espai que ens serveix per divulgar el món de la filosofia i que ens acompanya cada... un cop al mes, eh? El nostre doctor en filosofia, l'Oriol Farrés. Hola, Oriol, bon dia. Hola, bon dia, Oriol. Què tal, com estàs? Molt bé, molt content de ser aquí.
Tu et desitjaries bon any encara a aquestes alçades de gener? Si no ens haguéssim vist abans, et diria bon any. És veritat, però ens hem vist pel carrer. Ens hem vist pel carrer. I llavors jo crec que quan ens vam veure pel carrer sí que ens vam desitjar mútuament un bon any. Jo crec que sí. A veure si es compleix. Tu vas començar l'any, vas passar als Reis i vas fer una conferència el dia 8, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària aquí a Monitza Reí. Èxit de públic, em diuen.
per parlar de les llums i ombres de Maquiavel, que avui és el tema que també abordarem. Però deixa'm preguntar-te com va negar l'experiència amb l'aula d'extensió universitària. Vaig estar molt content que em convideixin a l'aula d'extensió universitària, a l'aula de la gent gran, de Molins...
perquè, clar, diguéssim que no ho havíem fet mai, jo recordi que he fet molt poques coses de xerrades i de conferències en Molins, i en el lloc on visc i que hi estic tan bé que em convidin i que després resulta que va venir tanta gent
i pel que sembla no ho vaig acabar de fer malament del tot i he tingut bon feedback, doncs vaig estar superfeliç de ser allà, de poder parlar de Maquiavels. Sí, és un tema que et van proposar ells. Quan alguna aula d'extensió universitària em convida, sempre em diuen digue'ns temes que tu puguis, sobre les quals puguis xerrar, no?
I llavors, doncs, jo els hi passo una llista i a la llista hi havia això de Maquiavel. Llums i ombres de Maquiavel. I es van agafar aquí. I, per tant, vaig dir, perfecte, vinc a explicar això. Tu tens una llista de grans èxits, per entendre'ns? O de no tan grans. Però sí que tinc algunes coses preparades per fer algunes xerrades i sempre, si fa no fa, passo una llista on a vegades cauen alguns temes, en venen de nous, però Maquiavel sempre hi és allà.
perquè a Maquiavel he tingut l'ocasió de poder-lo llegir, vaig dedicar un capítol de la tesi doctoral a Maquiavel, havia fet també més xerrades i més conferències sobre Maquiavel, vaig fer un curs, vaig impartir-lo, un curs a l'Institut d'Humanitats de Barcelona sobre Maquiavel també, el curs passat, i llavors és un autor que conec mínimament. Molt bé. Que d'entrada tu ja expliques que Maquiavel, és evident que té, el nom de Maquiavel té mala fama.
Sí, jo penso que sí. Jo penso que si jo et digués Oriol Romeu, et digués... Sí, digues, digues. Et veig molt maquiavèlic. Sí. Tu pensaries que no t'estic fent un compliment, no? Correcte. Que més aviat sembla que sigui una mala paraula. Efectivament. Tot i que, esmentes, que quan es va fer enterrar, ell es va fer posar un epitafi, no? Ah, sí. Sí.
Que deia, o vols dir en llatí? No, no, ens ho podem estalviar. Cap elogi és adequat a tant nom? Sí. Això és una forma de dir, jo crec que una mica irònica, que es tenia a si mateix per un ésser excepcional. Perquè tu imagina't que tota elogi que li poguessis fer
no faria mai justícia a tant de nom, és a dir, Maquiavel, com per sobre de qualsevol lògic que li podem fer, vol dir que es tenia en una altíssima consideració a si mateix. I això contrasta, i aquí ja tenim llums i ombres, oi? Sí. Amb la mala fama que té el nom, no?, i l'adjectiu al llarg de la història. Et sembla que el situem en el temps, Maquiavel, d'entrada? Sí, Maquiavel és el renaixement.
I això fa gràcia perquè tinc entès que aquí a Molins de Rei hi ha un palau i un museu que acull el Museu del Renaixement. Per tant, això és una cosa que és interessant. Per tant, ens anem segle XV-XVI, no? A cavall del segle XV. Ell neix al XV i mor al XVI. Per exemple, el príncep l'escriu el 1513. Per tant, començaments del XVI.
Segurament el coneixem per aquella frase d'Alfí justifica els mitjans, que surt en el príncep. Tu l'has vista? Explícitament així, no. Ni enlloc de tota la seva obra. Què vol dir això? Això algú li ha endossat aquesta frase i ha quedat... I forma part dels mites culturals, dius...
Home, a veure, sí, són els mites culturals. N'hi ha més, eh? Per exemple, sempre es parla... Abans es parlava de la caiguda del cavall com a expressió que algú canvia dràsticament d'opinió sobre alguna cosa, que té una conversió caure del cavall. És com Sant Pau, la caiguda del cavall de Sant Pau. I això, si tu vas als fets dels apòstols al Nou Testament, allà Sant Pau no cau de cap cavall. I n'hi trobaríem més.
molts mites culturals que jo penso que de fet tenen la fortuna que capturen allò resumidament molt bé alguna cosa que t'ajuda a explicar en aquest cas el fi justifica als mitjans la teoria política de Maquiavel en el cas de Sant Pau una conversió una gran crisi de cop i volta una caiguda
doncs bé, tenen la fortuna que capturen molt bé aquesta idea i per tant tenen com a mites culturals molt d'èxit. I ho anem repetint i se n'han fet expressió, i fins i tot expressió popular, però si volem ser rigorosos, en el cas de Maquiavel concretament, ja per deixar Sant Pau de banda...
Doncs tu mires no només en El príncep, que és aquesta obreta a Maquiavel, 26 capítols, que es pot llegir perfectament en una tarda i que és una lectura interessant també de l'arte de l'estato renaixentista que Maquiavel revoluciona. Ha dit en català perfectament. Sí, sí, hi ha dues traduccions com a mínim en català que són interessants de llegir, no?
Jordi Monés i Carme Arenas. Molt bé. I després resulta que, no només en El príncep, sinó en tota la seva obra, aquesta frase no apareix. Apareixen frases que s'hi acosten, però no aquesta exactament. L'hem ubicat a cavall del segle XV-XVI i l'hem d'ubicar a Itàlia i concretament a Florència, no? Sí.
Ara ja tenim el temps i ara ja tenim el lloc. El lloc. La República de Florència, dius? La República de Florència, tot i que ell de jove viu encara en el Principat Medici, tot i que nominalment podia ser considerat una república allò, però era bàsicament un Principat, i després hi ha una expulsió dels Medici arran d'un fet geopolític que entra en les tropes franceses i això fa un delta-baix,
a tota la península itàlica, i això porta també a un canvi de règim a Florència, on primer hi ha una república popular de base teocràtica, amb un frara dominic que és Girolamo Sabonarola, que un altre dia ja en parlarem, per tot allò de la foguera de les vanitats i totes aquelles històries, i quan cau Sabonarola és quan Maquiavel fins i tot, com a...
secretari de la segona cancelleria. Per tant, va tenir càrrecs. Va tenir un càrrec, eh? Seria com una espècie, ara en diríem, per aproximació, era com una mena d'alt funcionari de la República Florentina. Sí, molt bé. I també explicaves a grans trets com era la seva vida quotidiana, bastant particular, també. Bé, durant el seu exercici en el càrrec, molt moguda, perquè viatja i coneix molts llocs d'Europa,
i personalitats, com César Borja, l'emperador Maximilià, bé, és una cosa interessantíssima, al mateix temps també fa una família, té cinc fills, bé, tot és interessant, però clar, quan el règim republicà del Gunfanuné Soderini, que era, per dir-ho així, la figura que tenia la representació, diguéssim, de la república, era l'abanderat de la república, el Gunfanuné era com si diguéssim una mena de president de la república, doncs quan cau aquest règim,
També Maquiavel és apartat de tots els càrrecs. És més, es va haver-hi un intent de conspiració contra els Medici, que són els que fan caure la república, tornen els Medici a Florència, i això hi ha un intent de conspiració en el 1512, estem parlant del 1512,
i Maquiavel és també empresonat, perquè suposadament també hi hauria participat, segons els qui l'acusen, i és fins i tot torturat a la presó, i per sort, com que hi haurà un papa Medici, amnistiat per celebrar que un Medici és papa, i llavors és alliberat Maquiavel, i se'n va a viure en el casal familiar que tenen,
als afores de Florència, a Sant Andrea Impercucina, i allà, en aquell albergatxo, és on Maquiavel escriurà les obres, que ara sí que ho podem dir, el van immortalitzar. Molt bé, perquè coneixem, o ha transcendit, sobretot el príncep, però va escriure més obres, no? I tant, si tenim moltes ganes de llegir Maquiavel, jo recomano el teatre. La mandràgora, sense cap mena de dubte, és la comèdia renaixentista més important, diuen els entesos, i és un llibre, jo trobo, de llegir molt divertit.
Jo recordo, que això no passa sovint, però inclús amb el gènere humorístic, però hi ha alguna escena de la comèdia La mandrágora que fa riure, jo recordo riure. Rialla, de veritat, mentre llegia. Per tant, és un autor divertit i si ens interessa el republicanisme...
podem llegir els discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, de Maquiavel, que compaginava, mentre escrivia El príncep, també escrivia els discursos, i si llegim El príncep i després llegim els discursos, ens podem fer una idea de la teoria, diguéssim, política de Maquiavel en la seva totalitat, no només pel que fa als principats, que és el tema del príncep, sinó també pel que fa a les repúbliques, que si fa, no fa, és el tema en els discursos.
Bé, centrant-nos en el príncep, què destacaries tu d'aquest llibre? La idea de virtut. La idea de virtut? Qui és per tu la virtut, Oriol? Deixa'm que et faci aquesta pregunta. Quina gran pregunta. És una paraula que té mala fama, eh? Sí, tu creus? Bé, no ho sé, tu què en penses? A vegades pot... Alguns menys capellans han dit això de les virtuts ja està molt passat de moda, hem de parlar de valors, hem de parlar d'altres coses, però no de virtut.
Però jo ho veig com una cosa positiva. Perquè tu i jo ja ens hem passat el joc, diguéssim, i per tant ja ho podem veure positivament, això de la virtut. Però per tu què és una virtut?
gran reflexió. No, no, clar, jo et diria... Posa'm un exemple de virtut, per exemple. Si no la pots definir, que això tampoc... Ara me la fessis definir a mi, et diria, bueno, segons l'Aristòtil és clar cosa. Això és el que volem que ens diguis. Sí, esclar, però un exemple de virtut, una cosa que per tu sigui una virtut, que algun home o una dona... Sí, tingui una habilitat determinada. Per exemple, una habilitat determinada, una excel·lència. Una excel·lència, correcte. Saber fer alguna cosa. Sí, sí, sí, sí.
I bé, també hi ha virtuts del caràcter, com per exemple ser just, ser honest, complir amb la paraula donada. Doncs totes aquestes coses que són virtuts ètiques...
Maquiavel diu que el governant no sempre les ha d'exercir, sinó que de tant en tant se'n pot acceptuar si és que vol mantenir l'estat, perquè si anem amb el llir i la mà, doncs no podrem mantenir l'estat. Això és el que diu Maquiavel en alguns fragments, tot i que hi ha una cosa encara molt més interessant aquí, que és que Maquiavel en florentí escriu virtut, amb accent obert de la U.
I aquest terme per ell implica empenta, decisió, audàcia i força i també astúcia.
i implica a vegades el tipus de comportament que ha de tenir el príncep per aconseguir mantenir l'estat i tenir glòria i tenir bona fama, però que moltes vegades això implica que aquesta virtut que estem dient ara amb aquest accent obert a la U, en Toscau, en Florentí, més ben dit,
doncs, evidentment, és un concepte resignificat, és un concepte que no és el de la virtut ètica tradicional, tal com l'entenem, no?, doncs en el sentit de ser molt misericordiós, o de ser molt just, o de ser molt generós, per exemple, totes aquestes virtuts clàssiques, Maquiavel la resignifica,
I potser podríem dir que el terme llatí virtus fa més referència a aquestes virtuts tradicionals en el seu context i que, en canvi, el neologisme virtu, en florentic, tal com l'escriu ell, implica aquesta forma d'acció que ha de tenir el governant, el príncep, si vol mantenir l'estat. I implica força, que aquí la figura és la del lleó, i implica també astúcia. Per tant, també ha de ser una mica una guineu, eh? És una barreja
entre el lleó i la guineu, també. Tot i que dius que la paraula política no surt ni una sola vegada en el príncep. Això em sembla irònic, i francament divertit, perquè sempre se l'ha vist a Maquiavel com el fundador de la ciència política, del realisme polític i de la política moderna en general. I això, en part, hi ha molts bones raons per interpretar
intentar fer aquesta mena de genealogies, diríem, de trobar aquests ascendents, però al mateix temps la veritat és que la paraula política en el príncep no apareix ni una sola vegada, perquè per Maquiavel política té un sentit republicà, i en canvi on apareix, on efectivament apareix el terme política en Maquiavel, per exemple, vivere político, una forma política de viure,
és en els discursos quan està parlant de les repúbliques i del republicanisme. Per tant, el terme política, amb aquesta mala fama que té avui la politicaria, el politiqueig, els polítics corruptes, etcètera, tot això per Maquiavel no seria polític realment, perquè per Maquiavel polític vol dir republicà i per tant implica una idea...
en la qual, no sé si encara hi creiem nosaltres, però la idea seria que el bé comú està per sobre dels interessos particulars. Quan això passa, estem parlant de política republicana virtuosa, de veritat.
Molt bé. Per tant, Maquiavel que transcendeix, sobretot pel príncep, però aquestes altres obres que ens comentes. I el concepte de Maquiavelic, tu creus que ja va néixer amb ell? En el sentit que de seguida ja, quan associem Maquiavelic amb tot això que has definit Oriol, ja va ser molt a posterior d'ell o no? Segurament podem entendre que la mala fama del terme Maquiavelic apareix
Posteriorment, potser no immediatament després, però sí amb el temps, perquè la gran divisió que hi ha a Europa, a l'època posterior a Maquiavel, entre catòlics i protestants, tant per uns com pels altres, Maquiavel és una cosa negativa, és un insult. I, per exemple, les obres de Maquiavel aniran a parar a l'índex de llibres prohibits de Roma, del Vaticà,
I al mateix temps, per la facció, diguéssim, protestant, Maquiavel també és considerat bàsicament com una mena de dimoni, és com el diable. Per tant, en això hi ha consens. I aquí és on la paraula maquiavèlic, si tu la vas a buscar en el diccionari, s'acosta bastant al que en aquesta espècie de context es podria veure com era Maquiavel, que ja és la mala fama,
perquè Maquiavelic voldria dir alguna cosa així, com ser molt arterós i aconseguir els teus objectius sense cap escrúpol. Té aquesta idea una mica que el fi, l'objectiu que tu et proposis, justifica els mitjans. Per tant, pots fer totes les trampes que vulguis per aconseguir els teus objectius. Així és com hem tendit a veure Maquiavel. Maquiavel, en algun sentit, en el príncep, pot semblar que està dient això...
A la conferència ho vaig matisar, hi ha alguns capítols del príncep on això es pot matisar, però en qualsevol cas Maquiavel no deia que el fi justifica els mitjans. Maquiavel deia que en tot cas el resultat podia excusar els mitjans. És diferent, no? Si jo dic que el fi justifica els mitjans, estic dient que els fa justos.
i, en canvi, alguns mitjans per Maquiavel són realment cruels i dolents. Per tant, el resultat no els fa justos, no els justifica, en tot cas els excusa. La diferència és de matís, però això, per exemple, ho diuen els discursos. Està parlant de la Fundació de Roma, on Ròmol mata Rem, el seu propi germà. Diu, si els fets l'acusen...
Els resultats l'excusen. Els resultats és la fundació de Roma, d'aquest grandíssim imperi. Roma no és qualsevol cosa. Per tant, els resultats l'excusen, però els fets l'acusen. És a dir, matar el teu propi germà està malament.
Per tant, no els justifiquem, no diem que està bé el mitjà en Prat, està malament. En tot cas, podem excusar-ho perquè finalment hem aconseguit allò que preteníem, però no hem capgirat el valor que té la cosa, no l'hem transvalorat, que diria Nietzsche, no l'hem fet bo. Continuem mantenint que allò està malament.
És important aquest matís perquè, d'alguna manera, si algun dia en parlem, això ens fa veure ben clar que Maquiavel encara no és Nietzsche, encara no ha transvalorat els valors, no els hi ha donat un nou sentit diferent. Pot semblar que ho fa en algun moment del príncep, és veritat, però ara no cal entrar en detalls. El que és interessant és que el fi justifica els mitjans, els fa justos, això no ho diu. Per tant, és un personatge amb llums i ombres...
Efectivament, amb llums i ombres. I amb això acabarem. Amb llums i ombres, com tot personatge, i més en una època tan inestable i tan complicada com la Florencia del Renaixement, però sí que ens ensenya que d'alguna manera hi ha un concepte de virtut, de virtut, que és molt important...
on la legitimitat de la tradició no importa, sinó que el que importa és fer aquest salt per aconseguir alguna cosa. Per tant, ja està apareixent, d'alguna manera, el subjecte modern que es pot alçar per sobre de la tradició, que es pot alçar per sobre dels costums, que es pot alçar per sobre del món tal com està establert i pot intentar donar-li forma. Oh, aquesta lluita entre la virtut i la fortuna és un tema apassionant.
Que bé, que bé. Maquiaveda avui a Típics i Tòpics. Oriol Ferrer és un plaer, com sempre. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Bona setmana. Bona setmana.
Sembla que arriba el gris i em falta vensa la por dels crits, que és la mateixa la del cantar, de no saber si arribaré.
I quan sento que no puc més veu una força en forma de vers a sota terra i arriba el cel quan no puc més, quan no puc més la vida em parla quan no puc més.
que em fa sentir que som menuda, que em fa agrair la vida viscuda, que em fa agrair la vida viscuda,
Sembla que arriba el blanc i m'adono que el meu voltant tot morirà perquè tot és viu que tard o d'hora tornem al niu i quan sento el dolor
de sota terra i arriba el salt quan no puc més, quan no puc més la vida em parla quan no puc més i em porta a porta allà amb tot més
Llua, el cel, que em fa sentir que som a nubes. Llua, el cel, que em fa agrair que la vida és comú.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Llum al cel, la cançó de Judit Nederman amb la seva veu dolça que ens ha situat a dos minuts per sobre dos quarts d'onze del matí.
Obrim l'art és vida d'aquest dimecres 28 de gener, l'últim dimecres del mes de gener. La Cefa Rus, què tal? Cefa, bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Molt benvinguda. Moltíssimes gràcies. Que ja ens ha pensat que avui parlarem de diversos temes embolcallats amb aquest títol de A les portes de la fira. A les portes de la fira. I que avui ens has portat també un element molt característic.
Molt, molt, és bàsic. Que tu associes amb la Fira de la Candelera, oi? O amb aquest temps. Exacte, sí, sí, sí. Justament amb la Fira de la Candelera. Molt bé. És molt efímer el que tenim aquí sobre la taula. A veure si ho endivineu. D'acord. No? I té un color groc bonic.
Groc bonic. Molt bé. Molta llum. Molta llum, efectivament. Començarem parlant de la fira de la Candelera, doncs? Sí, així et sembla bé. Podem començar... I ho fem... No podem passar per al·le. És una fita obligada. I ho fem amb aquesta sardana.
Gràcies.
I comencem amb aquesta sardana de Vicenç Bou perquè porta per nom Mimosa, que és l'element que tenim també aquí sobre la taula. Exacte, que avui ens acompanya i ens fa sentir ja la fira molt a prop. Molt bé, sí.
Molt bé, doncs comencem per aquest element que ens acompanya avui aquí a la taula de l'estudi, que és la mimosa, la mimosa a la flor de l'hivern, i que, d'alguna manera, és el preludi de la fira. La mimosa, evidentment, fa olor de fira, però cal dir que la fira també fa l'olor de la mimosa.
La mimosa simbolitza la magnificència, la generositat, l'elegància, la tendresa i, sobretot, l'amistat. Quantes coses, no? Et sembla poc? Moltes. Moltes? Doncs mira, tu gaudiu de la mimosa. Per aquest element tan a priori senzill, no? Gaudiu-la i interioritzeu-la. Representa també l'energia femenina.
i se la considera l'emblema del Dia Internacional de la Dona, que celebrem justament el 8 de març. A Itàlia, aquest dia, és tradició regalar justament un remet de mimosa. És una flor que dona molta llum. El groc, recordem que la mimosa és de color groc, la llum,
La mimosa té molta lluminositat, però té un petit defecte. És que és molt efímera. Dura molt poc. Fixa't bé, aquest ram és comprat d'ahir i avui hi ha alguna branqueta que ja ha començat a tancar-se. Imagina't si n'és d'efímera.
És una flor molt admirada pels amants de la pintura, que després ho comentarem, i de la poesia. D'acord? D'acord. Tu ets poeta o ets pintor? Jo no. Cap de les dues coses. Tu creus que no? Jo crec que algú de poeta tens, eh?
Moltes gràcies. Jo crec que sí. Ja que hem parlat que és del color groc, recordem una mica el que anem parlant sovint dels colors. Recordem que el color és bàsicament el color, el groc que estem parlant, de la llum i de la il·luminació. Però també és un color molt contradictori. És el color per un costat de la diversió, de l'amabilitat, de l'optimisme. És el color de l'or.
sobretot les roses i els rossos signifiquen la bellesa, i és, però, per altra banda, el color, ja em dic que era contradictòria, de l'enveja, de la gelosia, de la mentida.
És també el groc el color dels artistes. L'utilitzen molt perquè, justament, després en parlarem amb el quadre del Martí Bufarull, que parlarem justament de la llum que li dona en el quadre el color groc. El groc és molt creatiu. Per altra banda, si parlem de gust, té un gust àcid, refrescant, però també una mica amarg.
I justament, ni més ni menys, té 115 tonalitats de groc. El groc girassol, el groc llimona, el groc d'or, el groc del plàtan, del blat, de l'ocra... I així podríem arribar fins a 115. És a més a més el color de l'estiu. Si hem de pintar les estacions, l'estiu la pintarem de color groc.
A més a més, és un dels tres colors primaris, el groc, el blau i el vermell. És el més clar de tots els colors vius. El groc és molt bonic. Van Gogh va pintar la seva casa d'Arlès de color groc solar i també va fer servir molt a les seves teles tota l'estona el color groc. L'entusiasmava tots els grocs.
I també hi va haver un altre artista, entre molts d'altres, però no podem parlar-ne de tots, que és el Gustav Klim. En el quadre, si recordem, del petó, hi ha moltíssim groc, perquè en aquest cas, en el quadre, el groc simbolitza l'hort. I l'hort, en aquest cas, representa els sentiments. D'acord? D'acord. Hem fet una mica de pinzellada del color groc a través de la mimosa.
Exacte, a través de la Mimos. Et sembla bé? Molt bé. Doncs així podem passar ja una mica les portes d'entrada de la fira, començant pel pregó. Som-hi. Recordem que és la 175. fira, és una edat molt especial d'aquesta fira de la Candelera. Per tant, són les fires de tradició, de passió i de futur. Un pregó
que va ser conduït per l'actriu molinenca Julia Lara, que ho va presentar molt bé. Molt bé. I va haver un gran pregoner, que és el gran Jordi Hurtado, presentador de televisió del programa Saber i Ganar, molinenc de fa 23 anys...
I l'acte, a més a més, va comptar amb la presència de la regidora responsable de la fira de la Puríssima de Sant Boi, que és la fira convidada d'enguany, i va servir també per reunir i homenatjar els exalcaldes i regidors de la fira de la darrera dècada democràtica.
Jo crec que va ser un moment molt emotiu. A mi em va agradar moltíssim recordar a tots els exalcaldes i alcaldessa que per motius personals no va poder venir,
i que la vam trobar molt a faltar. Records a l'Antònia, des d'aquí? Sí, la saludem amb molta estima, perquè la vam trobar molt a faltar, era l'única alcaldessa, l'única dona, perquè tots eren homes, menys la beba de regidora de FI era com a dona, i l'Antònia Castellana com a primera alcaldessa democràtica.
Per tant, la seva absència ens va afectar, no? Avui la vam trobar a faltar. Molt bé. Per tant, una abraçada amb molta estima des d'aquí. És una cosa, això, que va ser realment molt emotiu, però alhora va ser molt entranyable.
Inicialment es va presentar uns documents, uns documentals, bàsicament, que són al·lusius a la fira, que un d'ells era dir... L'altre no ho sé, el primer que van passar, però el segon era un documental molt interessant...
dirigit per l'Oriol Roig, fent entrevista a diferents persones de la vila, que representava per ells la fira, tota la trajectòria de l'abans, de l'ara, tenim records diferents, i tot això anava sortint. A l'escenari, a més a més, hi havia exposat el quadre original del Josep Martí Bufarull, que dèiem abans. Efectivament.
a partir del qual es va imprimir el cartell i el programa d'enguany.
Però jo volia fer una petita intervenció en el sentit de... Quan vaig veure el quadre, realment no vaig dubtar ni un moment que era un quadre del Martí Bufarull. Porta el segell imprès totalment. Exalumne teu, eh? Sí, si havia sigut exalumne vam tenir una trobada molt entranyable. Sí, sí, sí, va ser molt bonic.
I doncs realment era una pintura que només la podia haver fet ell.
I el que em va saber greu, vaig tenir una mica de xoc quan per primera vegada vaig veure el cartell penjat que vaig tenir una sensació, vaig pensar aquest no és el quadre del Josep Martí Bufarull, sinó que s'ha enfosquit molt, ha perdut la llum. O sigui que en la impressió que després li vaig poder comentar amb ell, ja em va dir que era problema de les impressions, depèn de com s'imprimeix,
que al imprimir-lo va perdre tota la llum que tenia el quadre, que desprenia molta llum justament a partir del groc que comentàvem abans. I que em va saber greu perquè era un dels elements que donava força en el quadre. I d'aquesta manera va quedar tot com molt difuminat d'un to més aviat marró grisenc. I simplement que és una llàstima perquè realment...
l'autèntic, l'original és preciós que a més a més té molt de relleu a l'original que ja se sap que es perd quan es fa el cartell, diguem és un altre element, sí, sí és un altre element que s'ha perdut i a més a més aquest cartell m'ha recordat molt la meva infantesa no sé per què, que quan el vaig veure em vaig tornar petita no sé, m'ho va recordar és una curiositat simplement molt bé
el pregoner el Jordi que va desenvolupar d'una forma molt excel·lent els seus records i vivències relacionant-les amb esdeveniments i efemèrides mundials a mi m'ha agradat moltíssim que ens expliqués què passava en el món quan a Molins de Rei hi havia la primera fira vaig trobar que no m'ho havia explicat mai ningú i em va agradar moltíssim
Bueno, va fer un pregó fruit d'una acurada realment documentació amb la seva proverbial agilitat i simpatia que té. Clar, va arribar molt a tothom. Té un saber fer que allò que fa arriba a la gent. Vull dir que des d'aquí el felicitem al Jordi Hurtado perquè ens va fer un pregó excel·lent. Molt bé. Ens acompanyarà també el diumenge al programa especial de Fira.
Ah, sí, també us acompanyarà? Molt bé. Vindrà també a veure'ns. El teniu convidat. Gran convidat, sí. Un gran convidat, sí, perquè sempre té molt de saber. I tant. Bueno, és la presentadora del Saberi Ganar. Correcte, mai millor dit. Mai millor dit, no, no. Doncs aquí felicitem el Jordi. Molt bé.
I, per altra banda, a part de la qüestió del pregó, el diumenge al matí hi va haver a la plaça de l'Ajuntament una audició de sardanes i a la mitja part van actuar al cos de dans i de les bars d'en Saire de Molins de Rei,
on vam poder trobar mares i filles juntes ballant, on hi va haver molta... Bé, molta no. Algú es queixava de la dificultat del terra quan surts al carrer a ballar. Hi ha dificultats de pujades, de la textura del terra, algú comentava això, però realment va ser molt reixit, van ballar molt bé...
I tant a les petites com a grans ja parlo en femení perquè pràcticament vaig veure que en Guany només quedava l'Octavi, que és un fidel de fa tants anys en l'Esbart. Però de moment no vaig veure ni infantils ni grans que hi hagués més qüestió masculina. Sí que hi havia algun noi, nen...
Algún nen, sí, de nen n'hi havia algun més, però molt poquet, eh? Sí. Pel que és la proporció de la quantitat de persones que participen del grup. Vull dir que hem d'anar fent educació en aquest sentit perquè ballar és sa i bo per tothom. Vull dir que cada vegada ho recomano més, això de ballar, eh? Vull dir que hi ha molts metges que ho recomanen, vull dir, per molts sentits. Molt bé. O sigui que també felicitem l'Esbart. Sí.
I el que em queda per veure, bueno, em quedan moltes coses per veure tot el que ve de la fira, però que ja funciona, són les exposicions, que tinc moltes ganes d'anar-hi, però el que sí que he pogut veure, o sigui, hi ha les dues exposicions, una que és dels pagesos contra Franco, del 1974 al 1979,
que és la Unió de Pagesos i la Construcció de la Democràcia, és el títol d'aquesta exposició, que es trobarà a la sala gòtica, dins del marc del Museu Renaixentista. El Renaixement. Del Renaixement. Sí, sí, sí. Sí, Renaixement, Renaixentista, evidentment, Renaixement. Bé, sí, sí, sí.
Doncs bé, d'aquesta exposició no tinc res. En canvi, de l'exposició a pagès, que la fan a Can Ameller, que es va inaugurar, si no recordo malament, el dissabte, el capvespre, i que he tingut la sort de poder veure el catàleg, que és preciós, és molt bonic, és un catàleg de molta categoria. Que, si aneu a l'exposició, us el donaran. Exacte. Suposo que està fet per donar a tothom qui vagi. Sí, sí.
i que l'exposició l'ha muntada el Toni Moreno, i hi ha unes fotografies que són maquíssimes, que són del mateix Toni Moreno, del Mar Rial i del Dan Costa. El catàleg, eh?, les fotografies. Sí, sí, tot això és el catàleg, que jo només he vist el catàleg, no he vist l'exposició. Les fotografies que són de l'exposició, doncs, estan molt ben elaborades.
Hi ha una, sobretot, que... Ah, sí, la flor de raïm, em sembla que es diu. És maquíssima, té un joc de llums i ombres molt bonic. Molt bé. Però, en general, són molt maques totes. Sí. També hi ha textos del Pere Rai com a pregoner i Vendrell, el Pere Rai i Vendrell, i del Joan Castellbí i Mercè, que em sembla que també ha sigut pregoner algun. Sí, sí.
i bé, en general tinc moltes ganes d'anar-les a veure però de moment em queden pendents tens fins al 22 de febrer en el cas de Pagès i ara esperar que d'alguna manera ens comenci ja a partir de divendres al migdia la fira que justament he escoltat que avui hi ha hagut algun desperfecte a partir del vent que sap greu vull dir que esperem que no sigui greu molt bé
Doncs ara esperar ja, a partir de l'olor de la mimosa, que comencem a sentir l'olor de la fira i que puguem tenir una molt bona fira tots i totes aquí a Molins de Rei. La puguem gaudir com sempre. Molt bé. I cada vegada més. Doncs, dit això, ens queden 10 minuts i anem a canviar de qüestió. Sí, perquè no ens n'adonem
No. I passem de les festes de Nadal, concretament parlo de la festa de Reis, que ja som a la fira. I jo encara aquesta setmana, a finals de setmana, podia gaudir d'un dels regals dels Reis. Molt bé. I em trobo que ja estic a mitja fira. Per tant, us comento una mica aquest regal de Reis amb l'obra de teatre musical Els germans de sang.
Fins demà!
Amb la veu de Mariona Castillo, i aquest no pot ser veritat. Que canta fantàsticament bé, eh? Molt bé. Anem a parlar d'aquest musical Germans de Sang. Exacte, d'aquest magnífic regal que és molt recomanable. Molt bé.
Aquest musical és el musical del Willy Russell, que és un muntatge realment espectacular. A mi em va encantar, eh? Vaig ser molt feliç gaudint d'aquest espectacle. Germans de sang va néixer a principis dels anys 80 del segle passat, de l'encàrrec d'una obra de teatre de text, sobretot pensant en el públic juvenil i d'institut.
Més tard, l'autor Willie Russell el va reconvertir en un musical aplaudit al primer lloc a Londres, al West End, a Broadway i a Barcelona.
En aquesta primera producció, que va ser estrenada a Barcelona el 1994, justament també va ser estrenada al Teatre Condal, que no té res a veure amb la que van estrenar amb l'actual, dirigida en aquest cas pel Ricard de Guant i amb Àngels Gunyalons com a protagonista. El Daniel Anglès...
Va ser aleshores quan va conèixer la història d'aquests dos bessons de la senyora Johnstone, separats per la precarietat de la seva mare. Ara ha assumit la direcció d'una nova i molt reixida mirada que es distancia voluntàriament tant de l'original de Londres com de la de Barcelona.
En primer lloc, perquè Anglès defuig el realisme original. Ho fa en un espai escènic molt funcional. Cobra l'arquitectura, bueno, cobra no, que la deixa estar, l'abandona, l'obvia.
l'arquitectura de Liverpool, on teòricament esdevé el drama i la situa en un descampat neutral amb contenidors marítims. És genial. En segon lloc, ha potenciat les coreografies de l'Ariadna Peia, una de les grans atractius de la proposta.
Peia realment exceleix en les enèrgiques i trepidants frases coreogràfiques i les composicions gestuals de grup d'una gran plasticitat. Cal dir que, bàsicament, no hi ha treball individual, sinó que és un treball molt compacte, molt tot de grup. Són unes coreografies fantàstiques, eh? Vull dir que et trobes allà al mig ballant com... impressionant, com si estiguessis al cel.
La mirada contemporània, realment és dansa contemporània la que ballen en aquesta coreografia, la mirada de la dansa contemporània ens tenyeix tot el moviment...
de manera que la peça sencera és una espectacular coreografia de cossos construint intencions més que de personatges individuals, que de cop i volta canten i ballen. I això és continu, eh? I perquè les coreografies vibrin, entren en joc les gabardines, els cabells al vent i també les penombres.
Hi ha també un treball musical de l'Andreu Gallent molt, molt interessant. Hi ha una molt bona direcció, sobretot dels protagonistes, i una excel·lent dicció quan canten les cançons.
La Mariona Castillo, que l'acabes d'anomenar ara mateix tu, la cançó aquesta que canta, canta... No pot ser veritat. Exacte. És una molt bona i creïble senyora Johnston. Magnífica, amb la icònica Marilyn Monroe, quan la imita. I emocionant, molt emocionant, el no pot ser veritat que acabem d'escoltar.
que realment és el moment en què clou la tragèdia i fins aquí puc llegir. Un dels reptes de l'obra és la credibilitat dels actors que interpreten els dos germans Bessons. A mi em van enredar moltíssim. De veritat, ho fan tant i tan bé que jo creia que els dos germans Bessons
l'Edi i el Miki, que fan, els personatges fan les tres edats. Fan la infantesa, l'adolescència i la joventut. Vull dir, les tres passen per aquí. El que passa, que hi va haver un moment que jo creia que l'infant era un infant de veritat. Sí, sí, ho haurem fet. No n'has fet. És que és veritat. M'ho vaig creure fins al final que dic no,
és la transformació d'aquest personatge en un sol actor. És impressionant la manera tan bé que ho fan, vull dir, és brutal la transformació dels personatges. L'Albert Salazar gaudeix i fa gaudir, és un dels dos germans, amb el vital juganer i desgraciat germà pobre, és el que representa el pobre.
I el Roc Bernardí aguanta molt bé un perfil força caricaturitzat del germà apocat, ingenu i ric. Aquest és el ric, el Salazar. Correcte, molt correcte el narrador, que és el triquell.
Té una molt bona vocalització, sobretot cantant, i a més a més dona la sensació de conjunt. Els músics estan en directe, no els veiem perquè estan amagats, i el pes vocal el sostenen, sobretot, la Mariona Castillo i el triquell. El triquell canta millor que vocalitza. Sí, a mi m'agrada més cantant.
La història segueix la vida de dos bessons criats per una mare rica i una de pobra obligats a viure vides paral·leles i que s'acaben convertint en germans de sang. Fins aquí puc llegir
I recordem que té un missatge social en quant a la injustícia i a la desigualtat social. En principi s'acabava ara a finals de gener, però de moment han prorrogat fins al 8 de març. El 8 de març, exacte, el 8 de març és l'últim dia. El Teatre Condal. Si teniu oportunitat no us la perdeu perquè realment... I a més a més hi tenim un Molinen que hi ha fet el disseny de llums, que és l'amic David Bufarull. Exacte, ara m'ho deixava, gràcies Oriol. Que doncs és l'autor del disseny de llums de l'obra. Exacte.
Realment molt recomanable, jo almenys vaig agaudir molt. Molt bé. Doncs amb Germans de Sang, tornem a recuperar ara, per acabar l'espai, a Mimosa de Vicenç Bou. Exacte, i així ja acabem d'entrar entre la Mimosa i la Sardana, ja som a la Fira Total. Fantàstic. Doncs Seferus, moltíssimes gràcies que gaudeixis de la Fira i de la Mimosa. I vosaltres també, amb una abraçada molt gran per a tots els que ens escolteu. Fantàstic, que vagi molt bé. Arribarem a les 11 amb aquesta Sardana de Vicenç Bou.
Bona nit.
Notícies en xarxa Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Hem mobilitat calçada tallada a la C243B a Castellbí de Rosanes per caiguda d'arbres també amb pas alternatiu afectant a la BB-1468 entre Molins de Rei i Barcelona. A Girona també diverses carreteres estan tallades per una manifestació a l'entorn del túnel de Bracons amb afectacions a la C37, la C63 i la C152B.
També retencions destacades a la B23, amb dos carrils tallats, congestió també a la P7, entre Subirels i Castellbí de Rosanes, i també afectacions puntuals a la B10 i la B30 a l'àrea metropolitana. I pel que fa al servei ferroviari, restaure-te la circulació de rodalies amb normalitat, i també s'ha reoberts el tram a reïns blaners de l'RU i l'RG1, tot i que les limitacions de velocitat també, que ha establert en diversos trams, Barcelona-Madrid, tornen a provocar avui retards de més d'una hora en l'alta velocitat.
I en aquest sentit, el preu del transport públic habitual a Catalunya continuarà comptant amb reduccions i bonificacions per part de la Generalitat, com a mínim, fins que s'esgoti la present legislatura. Ho ha anunciat avui el conseller i president en funcions, Albert Dalmau. Al Parlament responen a Jessica Albiach, dels Còmuns.
Seguem que pel 2026 tenim la reducció, la rebaixa del 50% dels abonaments del transport públic. Està bé, però no em dirà vostè que amb un cos de la vida que està absolutament disparat i amb un servei que va a pedals, aquesta rebaixa dels abonaments no s'hauria d'estendre també al 2027 i al 2028. I té el compromís d'aquest govern per mantenir aquesta rebaixa de les tarifes del preu del transport públic durant el conjunt de la legislatura.
Dalmau ha assegurat que no hi haurà dimissions malgrat les peticions de tots els grups i ha dit que fruit d'haver decidit aturar tot el servei a DIF ha localitzat 30 punts perillosos a la xarxa ferroviària. També ha demanat col·laboració de tots els grups parlamentaris per tal de capgirar la crisi de Rodalies.
I el govern espanyol ha establert una indemnització de 200-100.000 euros per mort en els accidents, volíem dir ferroviaris recents, d'Adamuz i Gelida, com a part d'un conjunt d'ajudes immediates i avenços a les víctimes. En conjunt suposaran 20 milions d'euros i s'abonaran en un termini màxim de 3 mesos.
I dues persones han resultat ferides greus i dues de lleus en l'ensorrament d'una casa al carrer major de Vilanova de Veipuig, al Pla d'Urgell. Les dues persones ferides greus havien quedat atrapades sota de les runes i ja s'han alliberat. L'avís s'ha rebut passat un quart de set del matí i s'hi han desplaçat fins a 16 dotacions. Hores d'ara es desconeixen encara les causes d'aquest ensorrament.
I pel que fa temps d'hi ha d'estones de núvol i sol, el nord-est pot caure, de fet algun ruixet ara al matí, però a partir del migdia la precipitació entrarà també pel sud i l'oest i s'estendrà arreu del territori. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts de les 11.
Informació local. Repassem algunes propostes en el marc de la Fira de la Candelera. Anem al sector agrícola dins el planter. Per tercer any torna a haver-hi el planter Innova dins del recinte davant de la plaça de l'Església. Tercera edició d'aquest espai.
que hi ha al planter, adreçat tant a professionals del món agrari com a la ciutadania en general. Hi haurà un estant on hi haurà diferents ponències durant tot el cap de setmana, tant divendres com dissabte com diumenge, i un segon estant, novetat aquest any, amb una exposició interactiva, Agricultura Molins de Rei, de l'Arrel a la Innovació, amb aquest segon estant, amb aquesta exposició interactiva, durant tot el cap de setmana,
de la fira. I també destaquem que a l'entorn del mercat municipal també hi haurà oferta gastronòmica el dissabte durant el dia fins a les 5. De fet, hi haurà la fira de tapes al mercat municipal, als comerços del mercat. Les parades oferiran tapes per degustar els seus productes frescos i de proximitat. I també tant dissabte com diumenge a la plaça del mercat, com a novetat, hi haurà tallers gastronòmics infantils. El dissabte, per exemple...
Aprendran a fer un timbal de vegetals de temporada i de mercat el dissabte en diferents horaris, a matí i tarda, i el diumenge en horari de matí faran un timbal de fruita d'hivern i de mercat. Són activitats pel públic familiar, les inscripcions les podeu fer al web candalera.cat.
Altres propostes del cap de setmana. Tindrem un any més els sastets musicals i teatrals que es duran a terme el cap de setmana a la plaça del Palau. El dissabte, música a les 12 del migdia, a Mevafort, a dos quarts de dues a Manís Vila.
i també a les 6 de la tarda concert amb Mazoni que presenta el seu nou disc Banderes per a Daltònics i de cara al diumenge hi haurà els tastets teatrals també a la plaça del Palau a les 12 amb l'espectacle de P de Pallasso i a dos quarts de dues Ocus Pocus, màgia i il·lusions dins aquest entorn de la plaça del Palau amb aquests tastets musicals i teatrals per la fira de la Candelera
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Soler de l'Avinguda Barcelona 51-53.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Pots acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes? L'aventura de cuinar amb Madrona Sala i Judit Herrera. Els dijous de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà.
Carrers amunt, avall i amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, avall i amunt, quina gentada. Carrers amunt, avall i amunt, amb abraçades. Molins de reina de Candelera, farem la imatge.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 11 del matí, pràcticament ja 10 minuts, encetem aquesta última hora del programa. Aviam, ens hem proposat també, com fem cada any, parlar dels testets teatrals i testets musicals que tindrem en el transcurs de la fira de la Candelera a la plaça del Palau.
com ve sent habitual els darrers anys. Demà, el Ramon Cugat, que és el programador dels testets musicals, serà aquí amb nosaltres per parlar de l'Eva Fort, de l'Anaïs Vila i d'Amazoni, que són els artistes que ens acompanyaran, els i les artistes que ens acompanyaran aquí a Molins de Rai. I el diumenge, això serà dissabte, i el diumenge tenim els testets teatrals.
que en guany només hi ha dues propostes, i que n'és igualment el programador, l'Oriol Roig, que acaba d'arribar aquí a l'estudi 1 de Ràdio Molins de Rei, i el qual saludem ara mateix. Sí, Roger, un segon, ara li donem el micròfon. Què tal, Oriol Roig? Bon dia i bona hora.
Bon dia, Uri, què tal? Com vas? Bé, bé, bé. Ben a punt ja per la fira, no? Ben a punt. Doncs et sembla, anirem a fer un repàs, un un per un, de les propostes, les dues que tenim de tastets teatrals, que has programat. I la primera que hem desmentat és que a les 12 del migdia, el diumenge, a la plaça El Palau, tindrem la companyia Sabanni amb P de Pallasso. Un segon, sisplau, que escoltem aquest tastet. Saluda, Octavi! Saluda, aquí una mica, aquí...
Amb cordes no en sabem gaire, l'Octavi i jo, però amb mocadors ja en sabem una miqueta més. Cuidado que aquestes de piles atòmiques, eh? A l'últim nen que li vaig donar li vaig arrissar els cabells. Ara canta, s'ha fet famós, es diu David Bisbal. Sou tan espontanis, aquesta gent d'Igualada? Amb força, amb energia!
Aquest és un fragment d'aquesta proposta. Citava la gent d'Igualada, que suposo que ho van fer per la mostra de teatre molt coneguda d'Igualada, oi, Oriol? Sí, sí, allà és un bon lloc per veure tots els espectacles i veure tot el que hi ha en el mercat actualment. Aviam, fem 5 cèntims del que presenta la companyia Sabani. Doncs intentaré no dir molts tòpics, com si no fos un futbolista. És un espectacle fresc.
divertit, alegre, sobretot per totes les edats. Aquesta companyia, la Sabani, té molt de recorregut i només cal entrar a dintre de... Sí. Un segon, sisplau. És el poc hàbit. Ell treballa més a micros de corbata.
o amb la perxa. Amb la perxa, efectivament. Bé, el que estava dient és, doncs això, és una agenda molt llarg recorregut, que tenen molts espectacles, i què ens vam trobar? Que a mi feia temps que els coneixia, havia coincidit com a espectador, veient-los,
I mitjançant el fet de dir, m'agradaria portar-los, però què passa? Que portar-los no és tan senzill, perquè la magnitud de la fira implica unes circumstàncies concretes. I és que qualsevol espectacle no pot descarregar fins a l'escenari.
Hem de descarregar just aquí al darrere, on hi ha la penzinera, de l'entrada del poble, a costat de la ràdio, i des d'aquí, a la furgoneta, fins al lloc de la plaça de Palau, han de traginar tots els estris que portin a pes o a rodetes.
Clar, estem parlant de diumenge al dematí. L'afluència es preveu gran. Llavors, sempre ha sigut així, eh? Però vull dir, això ja és un gran hàndicap a l'hora de buscar espectacles. Amb ells havíem proposat un, però clar, quan els dius de bones de primera, sabeu què és la fira? Molts no ho coneixen, eh? Encara que nosaltres creiem que és. Però s'ha de dir que hi ha gent que no ho coneix. Això mateix. I doncs, bueno, sempre és bo llavors fer conèixer
I veure quina magnitud té. Perquè et diuen, bueno, nosaltres podem estar dues hores abans, el camió pot descarregar l'escenari i fem prova. No, no. No va així, això. Si voleu entrar un camió, ha d'entrar divendres. I ja s'ha de quedar allà fins lluny.
ah, ostres, val, llavors, bueno, mirant i remirant, al final vam trobar aquest espectacle, que van amb un piano, però té rodes, i a dintre del piano hi porten tots els estris, i jo crec que serà una molt bona opció per passar el diumenge allò entre passeig i passeig per poder descansar les famílies amb els nanos, i serà, bueno, i és molt divertit aquest espectacle. És en Jordi Saban, eh?, que és mataroní, diu, que ha treballat com a pallasso al costat d'artistes com Django Edwards, atenció, i Tortell Poltrona, eh?
És una bona escola. De fet, és un home que tot sol té un sentit de direcció de l'escenari molt potent. Molt bé. Actualment dirigeix Sabani, la seva pròpia companyia, amb les produccions Balla Menut, Sol i Fa Plou, i la recentment estrenada expliquen En Pé de Pallasso. Això mateix. Bé. També per ser ha treballat amb el Circ Cric i Comedians.
Sí, jo crec que és una molt bona opció per aquesta, sobretot per aquest 175è aniversari de la Fira de la Candelera. Per tant, va ell sol? Sí, sí. Bueno, i el pianista. Correcte. Això a partir de les 12 del migdia, ara veiem una imatge, efectivament. Sí, perquè necessiten una hora de muntatge, llavors ells arribaran cap a les 11, pim-pam...
El fet que només hi hagi dues propostes aquest any... L'any passat també va ser així. Ah, ja va ser així, eh? L'any passat vam tenir Girafes i ImproSiteStory. D'acord. Bueno, el que fem és... És que no vull ara...
O sigui, els espectacles costen diners. Sí, això sempre. Sempre. Hi ha que costen més i que costen menys. Però és una feina que s'ha... Evidentment. Hi ha cada cop, cadascú està guanyant més les garrofes, el pressupost és el que és, i llavors intentem, en comptes de dividir-lo en trossets i que siguin 8 propostes amb X diners, que en siguin dos i que puguin tenir un calibratge més alt.
Bé, atenció que a la fitxa tècnica justament un dels requisits és lloc per aparcar una furgoneta. Bueno, lloc el tenen. No diu a quina distància. Efectivament. Espai escènic, una presa de corrent i camarino. Bé, això el tens, eh? Sí, perquè posem allà darrere una carpeta on també se'ls ofereix aigües, una mica de menjar... Sempre serveix una mica de càtering de Cal Cardona.
Tot queda a la plaça del Palau. Això serà a les 12 del migdia i, com dèiem, la segona proposta és a dos quarts de dues i, en aquest cas, també tenim un petit fragment. Es tracta d'Ocus, Pocus, màgia i il·lusions.
Aquí només tenim aquesta música de piano. Què és Ocus Pocus, Oriol? Mira, Ocus Pocus ha estat una sorpresa. Sí? Perquè jo, al principi, allò que començ... Clar, quan fas la recerca de programació busques molts espectacles i vas buscant moltes... moltes varietats. Sí. El tema, quan ja tens encobert una mica el tema circ, amb Peter Pallasso, que va ser... que es va tancar molt ràpid, jo buscava una altra... buscava màgia.
Llavors, sent coneixedor que la meva parella, que treballa a la Renaixença... Sí, que és aquest programa de Catalunya Ràdio. Això. La Mercè va entrevistar el McEstigman.
i vam intentar contactar amb el Mac Estipman perquè pogués venir. Per qüestió de dates no va quadrar, però llavors ens va oferir, ens va dir l'Eduard Joanola, el Locus Pocus. Sí. Vaig investigar una mica quin era el seu procés i tot, i em va agradar molt. Em va agradar molt com ho feia, em va agradar molt com ho presentava, i ha sigut una mica, no de rebot, però sí de... Bé, no és d'allò que es fa, no? Del boca a orella, doncs ha sigut de boca a orella d'entre mac i mac, diríem.
i és una recomanació del McCasting Man aquest sí que no l'has vist en directe no l'has vist en directe però no me perdré et fa especial il·lusió també em fa especial il·lusió que hi hagi aquesta confiança a l'hora de poder transmetre jo no puc venir però contracte aquest que ja veuràs et farà quedar bé aquestes coses molt antigues que es feien abans
com un intercanvi. I em va agradar aquesta opció i al final, doncs mira... Vols dir que no passa tant ara en el món de l'espectacle? No, ara ràpidament ja et diuen, mira, què tens al meu dossier o qui tens... I entre ells hi ha molta competència, m'explico? És, bueno, jo perdo el bolo però tampoc no tinc ningú perquè potser m'interessa que em contratis un altre dia... Es nota una mica a vegades això. I el fet que no existís aquesta energia cap a aquest espai em va agradar molt. Bé,
l'Eduard Joanola va començar a pujar als escenaris, diuen, als 17 anys, amb espectacles de malabars i titelles, i des del 2000 realitza espectacles de màgia d'escena de prop, amb festivals, teatres i esdeveniments privats. A veure, és una persona que ha estat a la trinxera, s'enfronta tot sol i és com un trobador de l'època actual. Sí.
Des de l'any 96 és membre de la societat espanyola d'il·lusionisme, la qual li va atorgar l'any 2010 el Premi de Màgia Pablo Domènech. És a dir, és un marc de referència. Sí, en el seu món el coneixen. Jo l'he vist en directe, però crec que és una molt bona opció. I a mi em fa gràcia això que abans has comentat, que a les persones, lamentablement, hi ha una certa gent que no està convidada a l'espectacle,
que és a partir de 100 anys. Vull dir, de 4 a 99 posa... Posa, efectivament, diu tipus de públic, és a dir, el dossier, els requisits, doncs de 4 a 99 anys. Llàstima, la gent de 100 anys no podrà... Però poden venir igualment, tot i que han de saber que no és per ells aquest espectacle.
I els d'un, dos i tres anyets? Bé, jo crec que sí que poden ser-hi, perquè la il·lusió no deixa de ser imatges. I les imatges que et queden allà són colors. I crec que sí que poden ser-hi. Estava mirant si posa també un lloc per aparcar la furgoneta. No, eh? Però també té la bonica sorpresa que l'hauré d'acompanyar.
Posa camerino i espai privat amb aigua. Bé. Ho tenim, ho tenim. A veure, això són els dossiers que fan els espectacles. I cadascú posa, evidentment, els requisits. No, te'n faries creus, eh? Que considero per tu. Eh que sí? Sí. Oi? Això encara és molt... Aquí no hi ha fruita. És normalet, eh? Però demanant fruita, quin tipus de fruita... És molt entretingut a vegades. Imagineu-vos els grans grups i tota la... Això de ser un festival. Exacte. Jo no hi he tocat pas en aquesta lliga, però...
Però en una altra lliga sí que hi ha demanat més fruita i concretament el tipus de fruita, eh? Sí, sí, sí, perquè si és molt àcida no va bé per les cordes vocals... Clar, jo... És que jo, mira... Jo soc d'aquells que quan feia esport jugava sense genolleres, saps què ho dic? Sí, eh?
I així, doncs, hem acabat venint amb patinet ara... Aterrant. A la ràdio. Això dos quarts de dues, cada espectacle, una hora més o menys, no? Sí, també és això. Vull dir, abans sempre en feien més i potser durava... Vam començar fent espectacles? Allà dalt al... Sí, on hi havia el parc. Davant del Forçant Miquel. Això mateix. I eren com sis espectacles. Exacte, tres i tres. I que duraven 20 minuts.
Si fa o no fa, el temps que la Fira Candelera dedica a l'art és el mateix. Són dues hores. El que passa és que aquí està segmentat amb dues propostes i abans eren sis.
en cas de pluja hem de dir que les actuacions es faran al gimnàs de l'escola al Palau no passarà perquè no plaurà no ho contemplo però jo ho dic per si de cas perquè és allò típic de dir ah escolta i ara ho fan allò un cop ho vau fer a l'escola de música me'n recordo
Mira, jo toquem fusta, he estat de sort, i mai, mai... Ostres, dissabte diu que plou. A veure, m'està consultant el temps de l'iPhone. Sí, que això és més improbable que... Que has d'anar mirant... Sí, que has d'anar mirant cada cinc minuts, perquè cada cinc minuts canvia. Doncs jo he tingut la sort que mai he hagut de suspendre per pluja. Val.
Ah, potser sí un cop. Està fent memòria. Sí, potser sí que vam haver d'anar a l'antiga gòtica, ves què et dic? Però quan estàvem aquí dalt. Però a l'escola de música no hi he anat mai. Clar, és un...
Ostres, és que portar un espectacle, traslladar-lo, a nivell musical, no sé si és molt senzill o no, però a nivell teatral, de cop i volta, dir-li, ara agafes tots els tres portes a l'escola de música, que és l'altre... Anava a dir l'altre a apuntar al poble, no, però en univers de fira... Sí. No és fàcil, no. Llavors, per això es farà abraçar el Palau en cas de pluja, però bueno, tant de bo no sigui així...
El gimnàs de l'Escola del Palau, sí, sí. Però vull dir que de la plaça del Palau és només tres passar al carrer. Això. Ja que tenim l'Oriol aquí, escolta, el dilluns s'estrenava Candelera en primera persona, que és aquest documental que s'ha encarregat per fer aquest homenatge als 175 anys de fira amb molts protagonistes i que l'Oriol s'ha currat fent no sé quantes entrevistes, però són més de 20 persones que han passat... Sí, 26 o 27 eren...
Déu-n'hi-do. Amb una sèrie de qüestionaris. Sí, el format de l'audiovisual el que era era no fer cap guió. El guió eren les preguntes que se'ls anava qüestionant. Vincular la història a través de les respostes. Sí, en primera persona. De fet, es diu que en primera persona, però sobretot...
Jo no buscava si algú estava vinculat a l'entitat que m'expliqués la història de l'entitat a la fira, sinó que m'expliqués la seva història. I l'excusa de fer-lo, de portar-lo, era que formava part d'aquell entitat, de regidoria, comerç... Era la justificació de la seva presència, però l'important era que expliquessin la seva vivència.
A partir d'aquest qüestionari, i de tenir més de 4 hores i mitja de cinta, s'ha fet el guió. Intentant treure el màxim profit de les decles i fer-ho més amant. Més de 4 hores de...
De material, eh? Clar, perquè són 20 i escaig persones i compta un quart d'hora, 20 minuts per persona, els números encara et surten curs. I s'ha deixat a 40 i escaig minuts, oi? A 41. 41. Però bé, jo crec que he aconseguit una cosa que és que no es facin molt llargs. Sí, perquè era un perill important, oi?
Clar, home... Això, aviam, amb les respostes, també ho agafes amb imatges d'arxiu. Sí, no només faré la persona parlant, sinó que la gràcia és atrapar el que diu aquella persona i convertir-la en imatge. És a dir, si parlen dels baixos del mercat, doncs posar les imatges de baixos, si parlen de restaurant Esteve, posar imatges de restaurant Esteve. T'ha gust de trobar aquestes imatges?
ha costat recordar que les tenia més que res perquè clar, parlant de moltes coses i jo sabia, ostres, tinc aquella imatge que vaig a buscar aquí es parla molt del planter de l'origen del planter al darrer moment em va caure una cinta a sobre del meu pare mira, jo tinc imatges del planter quan estava al terraplè
que es va posar al terraple i les vaig col·locar allà perquè justament era el moment que un dels regidors justificava el canvi d'ubicació de Fira. Llavors me n'anava molt bé. Vull dir que ha sigut...
És un puzzle que s'ha anat construint mica en mica i al final jo crec que ha quedat una peça ben reixida i que evidentment els protagonistes en gaudiran molt i en treuran pit perquè és la seva veu, però jo crec que la persona que no coneix la fira em pot treure una idea molt clara de com es viu la fira. I això és interessant.
Molt bé, ja ens va dir ahir el regidor Ivan Mustiel que la idea és que es pugui penjar al YouTube, per tant, que es pugui veure... Sí, clar, clar. Un cop tens això, fer-ne difusió al màxim possible perquè arribi a tothom. Vull dir, no deixa de ser un llegat històric el que queda, no? O sigui, normalment avui en dia tenim tot el que tenim, ho tenim guardat amb fotografies, amb VHSs, i això que faig és recopilar-ho tot
Perquè d'aquí 50 anys, a qui li doni la gana, digui, ostres, anem a recuperar això que ens serveixi per fer el 200 aniversari. No, 50 no, 25. Bé. I també al Paragó vam veure un altre material, que era, en aquest cas, amb menys protagonistes, que és una píndola molt més concreta, aquesta, no? Sí, allò va ser...
Com en deien els testimonials, ells sí que eren a buscar directament gent del món de les 5 Cs, no? De l'agricultura... Gastronomia... Perdó, agricultura no, no, natura. Natura, gastronomia, ciutat, cultura... I empresa. Correcte. Les he dit 5, eh? Molt bé.
Doncs aquestes... Era qüestió de buscar testimonis. I que expliquessin... També buscant... Veig que aquest any el que estem és anant a buscar, a tocar la fibra, a buscar una mica més el que en diuen l'essència, no? Es diu cultura... No, tradició, passió i futur. Sí, sí.
Doncs en aquest cas és menys futur, però futur és la part final, però és més la passió, la passió de la gent. I es feien com tres, o sigui, què t'aboca tu la fira, quin sentiment t'aboca, quin desig, diferents qüestions, tres qüestions que aquí sí que responien tots i sortien gent coneguda del poble...
Sí. I ara, per tant, amb els tastets teatrals, és l'únic que t'enfoques o encara tindes més feina? No, no, no. Ja està, no? Ja està, ja està. Bé. Alguna cosa més, Oriol Roig? No, que tinc moltes ganes de gaudir d'aquesta fira, que arribi... No dic que arribi ja, perquè les coses han d'arribar al seu moment i així es poden gaudir millor.
però que sobretot que el temps ens acompanyi, perquè l'any passat, sobretot el dissabte, va ser un desastre. Un desastre no per no gaudir la fira, sinó perquè veies tots els comerciants patint moltíssim, i això sap molt de greu. Ara que vinc de la... Vaig estar treballant a la fira de la mostra de Sant Vicenç, i el dissabte va ploure molt, i feia molta pena veure els carrers buits, perquè clar... És que no pots... Passejar. Mira, si no vés encara, perquè la gent encara li fa gràcia, però és que la pluja és molt emprenyadora.
Però esperem que no, que es mantingui tot com s'hagi de mantenir, que el cel es comporti, i res. I que ens anem trobant pels carrers amunt i avall. Que bé, carrers amunt i avall. Toquem els arbres. Gràcies. I no hi ha navaneres, no?
Crec que no. Perquè m'agradaria que el teu record de... Ah, molt bé. T'ho agraeixo. Aquí queda. Que la gent vegi el documental. Molt bé, molt bé. Oriol Roig, moltes gràcies. Bona fira. A vosaltres. Roger, anem directe al Parlem d'Am, el Joan Vilaseca, perquè estem ja a punt d'arribar. De fet, queden molt pocs segons per arribar a dos quarts de dotze.
Parlem d'acompanyats del Joan Vilaseca i Figures. Què tal, Joan? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Com estàs? Bueno, fent. Amb el coll ben tapat, eh? Sí, això sí. Sobretot, eh? Sí, perquè si em tapo la boca no podria parlar. No? I ens has d'explicar moltes coses, no? Bé, algunes. Molt bé. Escolta, què ens portes avui per obsequiar els oients que vulguin participar?
Mira, avui porto un disc de Perales. Ah, José Luis Perales, tu. Sí, a mi m'agrada, que es diu Amèrica, i concretament la cançó que sentirem, la primera, és Amèrica.
Me hueles a corrido y a charango, carnavalito y miel. Me hueles a maracas y a guitarra, a gaucho solitario y a sabana, a piel morena... Carai, me hueles a moltes coses, eh? Amèrica. I a fira, també. I a fira, ara en parlarem. Molt bé, aquest CD pot ser vostre, acompanyat? De dos fullers turístics sobre Sitges i la vall d'en Bas. Molt bé.
Tenim un llibre que es diu El patit Nicolàs, de René Goscini. Un clàssic. Un clàssic, Les peripeixes quotidianes de la colla de Nicolàs ens faran rir una bona estona. És fàcil de llegir. Sí. Un altre que és més ja, si tenim moltes ganes de llegir, que es diu El jardín olvidado de Cate Morton.
Aquesta novel·la ens parla d'una formosa història a tres veus en tres temps diferents. Al final, totes les peces encaixen i prenen sentit. I una altra, que també és petit i amb lletra gran, que es diu Quina regadora de Maria Aimeric, que és fàcil també de llegir. Molt bé. Doncs aquests són els obsequis que poden ser vostres. I marqueu el 9-3-6-6-8-6-1-6-1 després de cada història que explica el Joan i la pregunta que em formula.
I comencem. I amb què ho fem avui? Avui comencem per Sant Tomàs de Quino. Aquest és famós el dia d'avui, oi? I al mateix temps per recordar el Tomàs Sales, que va ser un dels treballadors més importants de l'Associació d'Amics del Museu, que va morir fa uns anys. I també felicitar a Tomàs Alcoverro, que és fill predilecte de Molins de Reina. I tant que és fill. Molt bé. I després vindran dos petits fragments dels anys del dia. Endavant.
Diu, allà de la història són diversos els sants que han maldat per conciliar l'especulació racional amb la fe cristiana en la ferma convicció que s'il·lumina mútuament, entre els quals destaca el dominicà italià Tomàs d'Aquino. Va néix a Itàlia al segle XIII i conegut com a doctor angèlic,
Fill dels Comptes d'Aquino, es va sentir fascinat per l'ordre dels predicadors i gràcies a una excepcional capacitat intel·lectual, de ben jove va poder estudiar Teologia a la Universitat de París sota el mestratge de Sant Albert Gran.
Acabats els estudis i ordenat prevera, Tomàs va esdevenir el professor més brillant de la Sorbona i va començar a escriure una abundant i inspirada producció teològica molt influït per la filosofia d'Aristòtil. La seva obra més important i decisiva per l'ordre dominicà i tota l'Església és la Suma Teològica.
L'actual bisbe de Sant Feliu, farà Xavier Gómez García, pertany a l'Ordre dels Dominics. El seu emblema episcopal està format per la paraula humilitat i un rosari. Aquesta paraula va ser l'enva del bisbe Sant Joan Batista Scalabrini, patró dels migrants i una part del testament espiritual de Sant Domènec de Guzman, fundador de l'Ordre dels Predicadors, coneguts com a Dominics i Dominicans.
Aquest mateix dia l'Església celebra dos sants més. Sant Isaac de Nínive va néixer al segle VII a Bahem, Gold Persic, va ser bisbe, aramita i monjo, fau autor de nombroses obres de teologia, per això l'hem associat amb ell, espiritualitat i escètica que han arribat fins als nostres dies. Sant Isaac de Nínive és un dels sants orientals que tant és venerat per l'Església ortodoxa com per la catòlica.
I acabarem amb Sant Josep Freinat de Metz, nascut a Oies, Tirol del Sud, el 1852, fill d'una família pagesa molt religiosa. Amb 22 anys va ser ordenat per a Vera. Poc després va entrar als missioners del Verb Diví i més endavant va ser enviat al sud de la Xina, on juntament amb els franciscans va aconseguir nombroses conversions.
Les autoritats imperials xineses van engegar campanyes de persecució contra els cristians, sobretot els missioners, que van provocar milers de morts. El Sant Tirolès també va ser perseguit, no va ser assassinat, però va patir tota mena de violència. Va morir a Taikia, sud de la Xina, el 1908 i fou canonitzat l'any 2003 per Joan Pau II.
Molt bé, doncs fins aquí aquesta primera història, on hem aprofitat per felicitar les persones que es diuen Tomàs, eh? Sí, i recordar les persones que ja no estan entre nosaltres. Tomàs Sales, efectivament. Perfecte. I sí que estan entre nosaltres, i de fet va venir el pregó de la fira, el Tomàs Alcoverro, que segueix ben enèrgic, com sempre. Sí, sí. No hi va haver ball, però era ballat, eh? Exacte. Sí que és veritat, eh?
Anem a fer, doncs, la pregunta. Tenim una pregunta que diu Com se'l coneix Sant Tomàs d'Aquino com el doctor Angèlic o Tomàs el Sant? 93686861 Si voleu guanyar aquest CD de Perales que ens ha portat avui el Joan o alguns dels llibres que ha citat, només heu de marcar el telèfon de l'emissora i trucar-nos i respondre aquesta pregunta.
D'altra banda, també, si no voleu... Ah, perdó, cap obsequi, però voleu participar igualment, ho podeu fer perfectament. Sí, sí, ens saludem, i si voleu algun llibre o el CD, que vulgueu... Genial. Molt bé. I per desitjar-nos aquesta vegada, cada vegada té una efemèria d'aquest any, la 175. Fira de la Candelera. Si algú no s'havia enterat, ja ho sap.
Doncs, sisplau, ens podeu respondre aquesta pregunta de Sant Tomàs? Com li deien, el doctor Angèlic o Tomàs el Sant? Doncs, línies obertes, el 936686161, si voleu respondre aquesta pregunta i les que farem en el transcurs de l'espai. Si de cas anem avançant? Avançant, sí. Si et sembla. I ara sí que ja ens vols parlar de l'esdeveniment, eh?
De l'esdeveniment de la 175è Fira de la Candelera 2026, que no sé si algú n'ha parlat. Pot ser que algú n'hagi parlat. Però, com a ràdio local, doncs és el que també, evidentment, hem de fer aquests dies. Espera que tens una trucada abans. Molt bé, bon dia. Benora, aquí parlo. Amb la Nati. Nati Campos. Nati Campos. Que tinc un llibre. Sí.
Tens un llibre i ara tindràs una altra cosa. Si em dius com se'l coneix Sant Tomàs de Quino, doctor Angèlic o Tomàs el Sant? Ai, jo en sabia l'altre, aquesta no la sé. Quina, si no n'hi dic cap encara, eh? Ah, no, no havies dit una altra de... No, no, a veure, Sant Tomàs era un professor, una persona molt important. Era doctor Angèlic o Tomàs el Sant?
Jo diria evangèlic. Ah, això. Molt bé. Doctor Enxell. Perfecte. Sí, sí, sí. Molt bé. Què és el que vols? Sí. El Pere Ales. El Pere Ales. Mira, mira, mira. És el meu cantant favorit. Molt bé. ¿Y cómo es él? ¿A qué lugar se enamoró de ti? Oh, és que són tan romántiques. A veure, digue'm el nom sencer que em perdo.
del Perales? No, no, el teu. Oh, Naty Campos. Naty Campos. Era broma. Doncs mira, Naty Campos, si passes per aquí, tindràs les dues coses, eh?
Ah, val, ja faré venir el Salvador. Se va més lloguer. Molt bé, fes-ho venir. Que tindrà les dues coses, eh? Que passeu molt bona fira. Exactament igual. Molt bé, Nati. Perfecte. Adéu, adéu, adéu. Doncs vinc, ara sí. Ara sí. Parlarem de la 175a Fira de la Candelera del 2026. Molt bé.
Carrers amunt, avall i amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, avall i amunt, quina jantada. Carrers amunt, avall i amunt, amb abraçades. Molins de rei de la Candelera, farem la imatge.
Aquest cap de setmana arribarà a casa nostra la 175a Fira de la Gandalera, un magistrat i magnífic desplegament de comerç per tota la vila on podrem trobar tota mena de productes d'un enorme ventall de sectors. Productes artesanals de tot arreu, gastronomia per dur a casa o per tastar el carrer, màquines per a treballar o per gaudir, roba, joguines, eines, instruments i una llarga llista.
Avui dia, la Fira de la Candelera recupera la seva essència, un esdeveniment que transcendeix el seu origen agrícola per convertir-se en una expressió viva de la identitat de la vila. Una tradició que remunta a l'any 1851 i que continua sent un esdeveniment clau per Molís de Rei, en aquest cas, en la seva 175a Fira.
Des de la seva primera edició, el 1852, la Fira ha crescut i evolucionat, mantenint intact el seu esperit original, amb les novetats que s'han anat incorporant, seguint el pas del temps, consolidant-se com un referent Firal a Catalunya.
L'arribada del tren de Molins de Rei a Molins de Rei el 1854 va ser la clau pel seu impuls. Aquesta connexió va facilitar el transport de productes i va atraure visitants d'arreu, convertint la fira en un punt de trobada comercial i social que avui perdura. Aquesta tradició històrica s'ha adaptat al llarg del temps per respondre als reptes del present.
Ara, amb tots aquests anys a l'esquena, la fira no només ha sobreviscut el pas del temps, sinó que s'ha adaptat, renovat i ampliat fins a esdevenir un punt de trobada cultural, econòmic i social ineludible.
Els orígens de la fira es troben en el planter i la producció agrícola. L'àrea del planter segueix a l'entorn de la plaça de l'Església des de fa molts anys. És el lloc perfecte per entendre la transformació històrica d'aquesta celebració. Continuen havent-hi parades d'arbres fruiters, plantes remeieres i altres productes agrícoles de qualitat, alhora que participen en sessions tècniques sobre la sostenibilitat i innovació en l'agricultura.
És aquí on es percepa més força el vincle entre la tradició i la modernitat i on la història pren vida entre les mans dels pagesos. L'art, cultura i artesania els trobarem al llarg i ample dels carrers de la vila, espais per l'exposició de la creativitat dels artistes i artesans, productes elaborats a mà seguint tècniques tradicionals, així com gaudir de nombroses activitats d'animació.
Aquesta combinació de creació i autenticitat fa de la fira un lloc ideal per trobar peces úniques i gaudir de l'ambient festiu.
La Fira és una finestra oberta al comerç, la indústria i la innovació. Aquest espai comercial i industrial reflecteix el dinamisme econòmic de Molins de Rei i de la seva gent. Com cada any, empreses locals i emprenedores presentaran els seus projectes i productes, fent palesa la vitalitat d'un teixit empresarial en constant evolució en sintonia amb els reptes del segle XXI.
La Fira de la Candelera també és gaudir d'una autèntica festa per al paladar, una oferta gastronòmica rica i diversa, des de plats tradicionals com la curadella fins a opcions internacionals i tastos gourmet. I dintre de la Fira, la Fira de vins, que ja s'ha consolidat com un clàssic de la Candelera, amb la presentació d'un nou tipus de vins amb una selecció excel·lent per meridar aquesta experiència única.
Les entitats locals formen part de l'ànima de la Fira. Entitats i associacions, com Calany, són una part fonamental de la Fira i contribueixen a que la Candelera sigui molt més que un simple esdeveniment. Visitar la Fira de la Candelera és viure un esdeveniment que combina història, innovació i cultura en un sol espai o espais per modificacions urbanístiques.
Un any més, Molins de Rei es prepara i ens preparem per acollir milers i milers de visitants que seran benvinguts per gaudir d'una experiència única aquest proper cap de setmana de primers de febrer. La 175 edició, número emblemàtic, molt bonic i que sona bé, promet continuar fent història, fidel a les seves arrels i sempre amb la mirada posada en el futur.
Diumenys al vespre, mentre els comerciants i firaires aniran recollint la parada, aquesta serà la pregunta més freqüent. Com ha anat la fira? Les opinions, com cada any, seran diverses, però tots portarem dins, per un costat, el cansament, però per l'altre, molt més important, la satisfacció que la fira de la Candelera és la festa més provada i universal de Molins de Reis.
El que us convidava l'any passat que anéssiu a la fira, ho heu complert, o ho heu complert, o jo ho heu complert. No està possible quedar-se a casa i no veure totes aquestes processons amunt i avall, com diu la cançó, com diu el Pierre, a la seva cançó. Molins de rei, fira de tots, és festa gran la nostra fira.
Molt bé. Fantàstic. El Pere, que està sonant aquí, torni a dret aquesta setmana. Aquesta setmana, que cada any passa això. És normal. Molt bé. A veure, tenim una pregunta de la Fira. Diu, quants anys fa de la creació de la Fira de la Candelera? 175 o 157?
9, 3, 6, 6, 8, 6, 1, 6, 1. Aquesta sí que ja és facilíssima, eh? Ens heu de respondre, doncs, aquesta pregunta al voltant de l'edició de la Fira de la Candelaire d'enguany, eh? 175? M'he tornat del tònic o no sé què. O 157. I això no sé si és 175 o 157, eh?
Doncs, si algú ens ho pot aclarir, eh? I tenim tres llibres, el petit Nicolàs, que ja hem demanat, l'altre, el jardín Olvidado, se li agrada més llegir, o Quina regadora, que tant el petit Nicolàs i la... Quina regadora, perdó, doncs tots dos són fàcils de llegir i aquest, el conte de la Quina... Ai, tant, de la Quina regadora és en lletra molt gran. Tens trucada.
Molt bé, bon dia, bona hora, mare de Déu. Mare de Déu. Bon dia. Bon dia, bona hora. Bon dia, sóc la Teresa. Teresa Márquez, bon dia, bona hora. Bon dia. Bon dia. A veure si encara m'equivocaré. Ah, no ho sé, si dius 175 o 157.
Ah, molt bé. Escolta, jo he viscut molts anys, eh? I me'n recordo quan ho feia a la fira al carrer Verdaguer, que posaven el planter. No sé si tu te'n recordes, Joan. I ja no ho vaig enganxar, això? No, jo com que vaig néixer... Bueno, vaig néixer al carrer Verdaguer, però allà llavors posaven tots els arbres, tot el planter, tot el carrer Verdaguer, fins a... Sí, fins a la plaça de l'Ajuntament, amb la cantonada de l'Alhambra.
Sí, sí, que allà... I teníem els arbres allà a la porta. Allà hi havia un senyor que sempre es posava la porta allà on hi havia la biblioteca, allà al costat, que s'entrava cap dalt, que venia alls. Sí, sí, sí. Tota la vida... Sí, i tant, si me'n recordo. Sí, sí, sí. Molt bé. Bé, hem d'avançar. Tresa. Mira, no em cadera, a veure si no et sap greu. No, no, no, escolta. No ens ho sap greu, no. Solament poder parlar amb vosaltres, ja en tinc prou, també, eh? Ja.
Ja, ja, ja. Molt bé. Doncs molt bé, Teresa. Vinga. Gràcies. I que ho diure a la fira també, eh? Molt bé. Gràcies. Bon dia. Adéu-siau. Adéu-siau, Teresa. La fira portava al principi, segons he llegit, eren productes del camp. També avui dia encara trobem a la plaça del mercat uns persones que els productes del camp i dintre també... Dintre també...
de la plaça, doncs productes fets per les persones d'aquí. Per tant, en tant en tant sortirà uns productes de l'horta del Baix Llobregat. I en aquest cas parlarem, perquè em van dir, home, digues alguna cosa, ja el diré, home, sí. I vull parlar de la col, la col ara que trobem en tot l'any, però la col és el producte principal dels mesos de gener i febrer. Doncs som-hi.
Diu, encara que trobem cols durant tot l'any, aquesta hortalitza té la seva època de l'any durant els mesos d'hivern.
La col es conreia arreu d'Europa des de fa milers d'anys. Fa una hortalissa molt estimada pels celtes i pels romans, puig que gaudeix de nombroses propietats terapèutiques, especialment per fer cataplasmes, per ajudar a guarir les nafres i els tumors estents. I també per menjar. L'home del neolític ja se servia de la fulla de col per potenciar el gust dels primers brous,
La popular sopa de col. Els antics hortelans conventuals ja posaven en relleu que el cultivo de la col es uno de los más antiguos. La col requiere climas húmedos y templados. No estant, existeixen varietats resistents a los frios. Està fet en català i que està aquest text, eh?
Necesita mucha humedad y por ello debe regarse o cultivarse en suelos frescos. Si se escalonan convenientemente las siembras, las coles pueden cosecharse en todo tiempo.
Contenen vitamines, minerals, àcid fòlic i la vitamina C, que va salvar de l'os corbut els navegants que creuaven l'Atlàntic després del descobriment d'Amèrica. El capitan Cook, en el seu codem de bitàcola, atribueix a la col el mèrit que la seva tripulació no patís baixes per hemorràgia durant les seves llargues travessies. El secret és que la col blanca, tallada, salada i fermentada, origina la popular...
xucrut, plat preparat amb aquesta col, patates bullides, cant de porc i altres ingredients, i es podia conservar durant molt de temps en les travessies per mar.
Els antils caputxins també conservaven la fulla de col, deixant pensir les fulles blanques interiors que escaldaven i confitaven cobertes amb vinagre. Aquell confitat de col, efectuat a la caputxina, servit amb oliva, ceba i acompanyat de bacallars queixats o bé merengades, és d'un gust excel·lent.
La col accepta múltiples preparacions segons el país i l'època de l'any. Pot consumir-se en forma de sopa, com a purer de verdures, en amanida, com a lasanya omplint les fulles amb can picada o per embolicar rotlles de primavera, fermentada i amb uinyols. Ingredient vegetal indispensable en el brou casolà amb altres ingredients vegetals i d'origen animal.
I com no el trinxat, plat originari del Pirineu català, Cerdanya, Al-Urgell, Pallars-Sobirà, Jussà i Andorra, des d'on s'ha estès a molts restaurants de Catalunya. Està fet a base de bullir patata i col i després de triturar-les i barrejar-les s'hi afegeix la cancel·lada. En alguns llocs també botifarra negra.
i algun tipus de llard de greix. Ocasionalment s'hi afegeix all fregit. Per acabar es fregeix tot en una paella al fogó fins que quedi cuit i en forma de truita de patata.
Té l'aspecte d'una truita petita, esqueixada amb nombrosos trosos de col que li proporciona un toc de verd fosc. Se'n sol menjar durant l'hivern, sent un menjar calorífic. És un plat destacat dins de la cunya catalana i a Puigcerdà se celebra cada any la festa del trinxat a finals de febrer. Molt bé, boníssim, el trinxat. S'agrada el trinxat? Sí, i tant. Mira, ja tenim una cosa que li agrada. M'encanta. El dia que et posi una altra cosa deies això no.
D'acord, ja t'ho diré. Molt bé, doncs seguim amb les preguntes, no? Sí, diu, com se'n diu la fulla de la col que feia servir l'home del Neolític, eh? Sí, hi ha peces al museu, eh?, del Neolític. Per tant, diu, sopa de col o amanida de col?
Sopa o amanida de col? 9-3-6-6-8-6-1-6-1. Com ha fet la Nati, com ha fet la Teresa, podeu trucar i respondre la pregunta. Desitjar-nos bona fira i, si voleu, endur-vos algun dels obsequis, també ho podeu fer. Com se'n diu la fulla de la col que ja feia servir l'home del neolític? Sopa de col o amanida de col?
Doncs ja ho sabeu. 9-3-6-6-8-6-1-6-1. I encara ens quedarà una última història. Veig que avui no porta relat curt, sinó una darrera història, oi? I si s'obrés preferim una cosa més, però no ho crec. Veurem. Això. Molt bé. Doncs endavant. De moment seguim amb la quarta història. Parlo de l'1 de febrer de 1976 i l'he titulat La foto en honor del fotògraf Manel Armengol.
Aquest 1 de febrer es compleixen, es compliran, doncs, 50 anys que el fotògraf Manel Armengol va captar l'extrema violència policial d'aquell dia. Hi ha el dibuix aquí darrere? Sí, una fotografia. Diu el tòpic que una imatge val més que mil paraules i és veritat que en el món actual una foto o un vídeo fa la volta al món en un instant.
Ara bé, també ho és que les imatges necessiten un context per entendre'ls, la seva transcendència, i així que només es pot aconseguir en paraules és el que fem en una de les fotografies de la transició. El diumenge 1 de febrer de 1976 no feia ni dos mesos que el dictador Francisco Franco havia mort i no era clar el que passaria.
De fet, el règim imposat arran de la victòria de la Guerra Civil del 1939 s'escarraçava per intentar mantenir-se.
Ara bé, a Catalunya una part important de la ciutadania no estava disposada a continuar vivint sense llibertat. I aquell primer dia de febrer van omplir els carrers de Barcelona per fer sentir la seva veu. Amb la manifestació encapçalada amb el lema Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia, desenes de milers de persones anònimes van protagonitzar un dels episodis més importants de la transició.
Reclamar públicament un sistema democràtic, l'amnistia dels presos polítics i el reconeixement polític de Catalunya era un desafiament contra les autoritats que comandaven el país des de la mort de Franco. El dictador havia mort, però la dictadura coejava.
La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona fou l'encarregada d'organitzar la manifestació de l'1 de febrer. Actuava de paraigua de l'Assemblea de Catalunya, l'entitat en la qual s'agrupaven els partits opositors al règim que encara no havien estat legalitzats.
Malgrat la denegació del permís per la convocatòria, l'entitat veïnal va decidir seguir. Ho va fer sense amagar-se, explicant a la premsa com avançaven els preparatius i la tirallonga de personalitats del món polític i cultural que el recolzaven.
Així, el dia 1 de febrer de 1976, al matí, Barcelona es va despertar amb un important desplegament de forces de l'ordre, però això no va a covardir la gent que va respondre massivament a la crida. La resposta policial va ser molt violenta i hi havia ordres de dissoldre qualsevol concentració.
però no comptaven que hi hauria tanta concurrència i es van veure incapaços d'aturar la manifestació. A més, entre els participants, va córrer la consigna de tornar-se a regrupar quan fossin dispersos. Això va fer que les protestes es disseminessin per diferents punts de la ciutat.
Art de Triom, Ciutadella, Passeig de Sant Joan... Precisament va ser allà on el fotògraf Manel Armengol va immortalitzar aquell dia històric. Les imatges captades per la seva càmera són una prova irrefutable de l'extrema violència policial. Ciutadans pacífics indefensos agredits a patacades i amenaçats amb les colates dels fusells.
Manel Armengol, en una entrevista que li van fer, va confessar que després d'haver fet les fotos va tenir por que el perseguissin. S'entén perfectament que s'espantés perquè hi havia molta impunitat. De fet, les forces de seguretat eren les mateixes de l'etapa franquista. Simplement els van canviar el color de l'uniforme per passar del gris al marró.
S'han identificat fins a 134 persones mortes a causa de la violència institucional. Uns van perdre la vida com a conseqüència de les tortures, altres ho van fer per accions policials durant les manifestacions i 91 van morir pel que s'anomena dit fàcil o gallet fàcil.
Aquestes víctimes i més són una part oblidada de la transició i posen en context les imatges de Manel Armengol per demostrar que no va ser una època de color rosa que de vegades se'ns vol vendre.
I pels que van poder veure la violència de l'1 d'octubre de 2017, entendrem ben bé que la violència continua encara que canviïn de color els uniformes. L'esperit rancorós continua. Fins d'aquí, doncs, aquesta quarta història, tot recordant un fet de fa 50 anys, aquest 1 de febrer. Perfecte.
Ens queda un minutet, Joan. Vols fer una pregunta encara? El primer diumenge, 1 de febrer, es compleixen 50 anys de la fotografia que va fer el fotògraf Manel Amangol. Què era això? L'extrema violència policial d'aquell 1 de febrer del 76, la fotografia o inauguració del Parc Comarcal de Barcelona? 936686161. Us hauríeu d'afanyar, perquè ara sí que ja estem pràcticament fora de temps.
I si no, doncs hi ha la setmana que ve més. Molt bé, perfecte. Fins aquí. Et desitgem bona fira, Joan. Sí, home, i tant, bona fira a tothom, que es puguem veure pel carrer, que es puguem saludar, sigui un dia o dos, o sigui en tres, o els que siguin. Els que siguin, però que... Bona fira a tothom. Exacte, doncs Joan, gràcies, com sempre.
Que tinguis una bona setmana, també. Molt bé, moltes gràcies. Els oients, gràcies per seguir-nos. Us deixem amb la Sílvia i l'informatiu bonit de Real Dia i la resta de programació d'aquesta casa d'avui dimecres. Tornem demà a les 8. Que vagi bé. Són les 12.
Molins de Rei al dia, amb Sílvia Artés.