logo

Bon Dia i Bona Hora

El magazín matinal de Ràdio Molins de Rei. Actualitat, entreteniment, cultura, opinió, participació. Els matins més complets a "la ràdio nostra". Amb Oriol Romeu, Sílvia Artés i Roger Tuset. El magazín matinal de Ràdio Molins de Rei. Actualitat, entreteniment, cultura, opinió, participació. Els matins més complets a "la ràdio nostra". Amb Oriol Romeu, Sílvia Artés i Roger Tuset.

Transcribed podcasts: 58
Time transcribed: 9d 10h 33m 29s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Sílvia Artés.
Bon dia, Molins de Rei. És dimecres 7 de gener. Comencem una nova edició del Bon Dia i Bon Hora. Aquest matí fred, fa molt fred, igual com teníem ja ahir aquests dies enrere. Ara mateix estem a zero graus o en alguns punts inclús sota zero al nostre municipi, però moltes poblacions de Catalunya es lleven aquesta hora per sota dels zero graus. Per tant, abrigueu-vos quan sortiu de casa.
Comencem una nova edició del programa. És dimecres, tot i que amb les festes podem estar una mica descol·locats, podria semblar que és dilluns, però el vell mig de la setmana, avui dimecres, hi posaríem fi ja el que són les festes de Nadal, tot i que pel que fa a les vacances escolars, avui encara és l'últim dia de l'alumnat que pot quedar-se a casa gaudint d'aquest últim dia de la festa perquè demà dia 8 tornen les classes a centres educatius a la vila i d'arreu de Catalunya...
Escoles, instituts i diferents centres educatius reprenen demà l'activitat lectiva d'aquest segon trimestre del curs. Doncs què hem de fer avui? Començarem com sempre en aquesta primera hora fent un repàs a la informació de servei, molt posada a la mirada també.
Com ja fèiem abans a Reis en el temps i el fred, tot i que no hi ha d'haver precipitacions en principi, tenim un cel clar, tot i que, com dèiem, fa molt fred a aquesta hora. Repassarem la informació de servei i també l'agenda d'activitats molt minsa. Aquesta setmana es nota que s'està acabant.
ja el que serien totes les activitats típicament nadalenques, que acabem aquest parell de setmanes, de dues setmanes i mitja, de semivacances o d'activitat extraordinària. Per tant, tenim poques propostes pel cap de setmana, però les repassarem totes en aquesta primera hora del matí.
Després, a dos quarts de nou, un cop que hem fet un cop d'ull a la premsa del dia, tant els diaris que ens arriben de pavé com els diaris digitals, el que diuen els diaris que tenen presència a internet, parlarem amb el CEM, el Centre Excursionista de Molins de Rei, que reprèn aquest cap de setmana...
les seves activitats i una d'elles és una sortida que faran els senderistes. La secció de senderisme del CEM fa una sortida per la zona del Garraf. Faran un recorregut d'uns 14 quilòmetres. En parlarem amb el Jesús Jiménez per saber el detall d'aquesta sortida i quins són els punts d'interès de la proposta del CEM.
Després, en principi, hem de tenir l'apunt que ens fa tots els dimecres a Laura Herrero. Esperem poder tenir-lo a última hora. En tot cas, intentarem que la Laura ens pugui fer aquest apunt. I, com és habitual, també repassarem la programació de la ràdio. En principi, avui ja, o aquests propers dies, s'ha de recuperar la normalitat.
a la ràdio, tant de personal com també dels nostres col·laboradors i col·laboradores que tiran endavant la programació de la ràdio amb els programes que fan les tardes. Per tant, repassarem la programació de la ràdio per avui dimecres i també farem una selecció de les propostes a la televisió per aquesta tarda vespre de dimecres, de pel·lícules principalment i programes.
I tancarem aquesta primera hora amb el Ricard García, amb la seva proposta de Jocs de Taula, just en aquest entorn de Nadal i de regals també. Els Jocs de Taula poden haver sigut un bon objecte de regal. Avui el Ricard ens farà també una de les seves habituals propostes de Jocs de Taula.
Després, la tertúlia, a partir de les 9 i 10 aproximadament, amb Pere Madurell, Toni Ramoneda, Mari Carmen Juárez, Jordi Torró i Antonio Bonilla, aquí a l'emissora, de 9 a 10, la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, i avui acabarem el programa una horeta abans. Encara hem d'acabar d'encaixar, com dèiem,
que hi ha gent que està encara, diguem-ne, amb el cicle nadalenc. I, per altra banda, també l'espai polític. Avui el tornés a l'aire, al grup municipal d'en Laire Molins. Ja sabeu que el seu regidor portaveu, Pep Degà, va deixar de ser regidor, va renunciar a l'acte de regidor al ple de desembre i, de moment, en Laire Molins no té encara representant a l'Ajuntament. En principi, el ple d'aquest mes de gener hauria de prendre possessió
el substitut de Pep de Gac, que serà Marc López, que el seguia a la llista electoral. Per tant, fins a finals de gener no hi haurà representant de l'Aire Molins. Avui no tenim aquest espai de l'Aire Molins. La Cèfarús tampoc ens pot acompanyar per fer aquest espai setmanal de l'Art és Vida. Per tant, els continguts de 10 a 11 s'uspenen i passarem a les 10 del matí a fer els espais de l'última hora del programa. Per tant,
A les 10 i 10 recuperarem l'entrevista que feia l'Oriol Romeu amb els pastorets. Entrarem a l'interior del muntatge dels pastorets. Ha parlat amb actors, amb actrius i amb persones que fan possible la funció, la representació dels pastorets. Justament aquest cap de setmana hi ha les dues últimes funcions i aprofitarem per parlar dels pastorets a les 10 i 10. I després, quan acabem aquesta entrevista, cap a quart, el Joan Vilaseca, sí, puntualment, com cada setmana, ens acompanyarà a l'espai Parlem de.
fins a les 11 del matí, quan acabarem el programa d'avui del Bon Dia i Bon Hora. I, com dèiem, a la tarda, d'aquí uns minutets, repassarem la programació habitual dels dimecres a la tarda del Bon Dia i Bon Hora amb els nostres col·laboradors i col·laboradores. Bé, doncs, amb aquests continguts, comencem una nova edició del Bon Dia i Bon Hora, avui dimecres 7 de gener.
Passen sis minuts de les vuit del matí. Comencem, com sempre, amb la informació de servei.
Comencem amb el temps. Com dèiem, ara mateix fa fred entre zero graus, algun grau per sobre, algun grau per sota, en funció també del punt de la vila, però, com dèiem, les temperatures baixes són el que destaquen del temps, perquè, com dèiem, ara mateix tenim el cel clar a l'exterior de la ràdio. I el Jordi Miralles, el nostre meteoròleg, ens explica ara mateix el temps que ha de fer avui i com ha d'evolucionar, si ha de continuar fent tan fred el que queda de setmana. Ara mateix ens ho comenta el Jordi. Bon dia, Jordi.
Hola, servida d'ambient. Molt fred aquest matí a tota la comarca. Aquí a Molins d'Arreia està pràcticament glaçant i les temperatures màximes d'avui no passaran dels 7-8 graus aproximadament. Per tant, cal que ens abriam perquè l'ambient és de rigorós de cru hivern. Un matí amb sol, a la tarda apareixeran alguns núvols, però a tret d'això poques variacions en el temps.
respecte al que vam tenir ahir. De cara a demà dijous el temps canvia. Al matí farà fred, una mica menys que avui, però sobretot demà les temperatures màximes pujaran i després de força dies podrem sobrepassar els 10 graus de temperatura màxima. Per tant, demà al 7 del dia un ambient més normal per l'època de l'any, no el fred d'aquestes últimes jornades. I també demanen de parlar de núvolositat variable i fins i tot d'alguna boinina cap a l'interior de la comarca. Cal dir però que de cara al cap de setmana les temperatures tornaran altra vegada a baixar.
Bé, doncs, preparats pel fred d'avui, sembla que es suavitzen, però al cap de setmana tornem-hi. Doncs anirem veient dia a dia com evoluciona el temps. El que hem de veure ara, també, avui que molta gent torna a la feina, tot i que no hi ha escola encara avui, però potser ja comença a notar-se això una mica en el trànsit. Anem cap al RAC, des d'allà el Ferran d'Arandiga ens explica la situació del trànsit a aquesta hora. Bon dia.
Bon dia, doncs, a hores d'ara un accident a l'AP7 a l'altura de Sant Cugat del Vallès deixa dos quilòmetres de cues de moment en sentit sud. Encara també recordem que l'incendi d'un vehicle ha deixat tres quilòmetres de retencions i un carril tallat a la ronda litoral a l'altura de Santa Coloma de Gramenet en sentit nord. Recordem també que a hores d'ara força congestió a l'AP7 a Rua del Vallès de part de Sant Cugat i afectacions amb Mollet i Barberà del Vallès en sentit nord.
Per altra banda, recordem també que hi ha moltes retencions habituals, tant a la B10 com a la B20, des de l'ús de la Trinitat en sentit sud, i pel que fa al Llobregat, retencions intermitents desequem, tot i que ja van a la baixa, hi ha a la A2 i a la B23 cues des del tram de Molins de Rei en direcció a Barcelona. De moment això seria tot des del RAC. Molt bon dia.
Bon dia, gràcies. Doncs veieu que avui ja es nota que la majoria de gent ja torna a la feina i s'està anotant ja a aquesta hora. Doncs el que hem de fer ara és, a més del trànsit, parlar del transport públic. Hi ha incidències, en tot cas a Rodalies, a la R4. Els trens estan desviats per Sant Andreu, El Clot i Passeig de Gràcia i poden estar aturats i augmentar el seu temps de recorregut. Per tant...
a Rodalies aquesta incidència que fa que hagin de circular per Sant Andreu, Clot i Passeig de Gràcia i que pot ser que triguin una mica més amb el seu recorregut, a l'AR4 de Rodalies. I també acabarem, de moment no tenim ofertes del Servei d'Orientació Laboral, hem d'anunciar avui
Diverses funcions. Ha mort la senyora Isabel Murillo Cuesta. Tenia 92 anys, vivia al carrer Antoni Gaudí, i l'acte d'acomiat és avui, a dos quarts d'onze del matí, a l'església, a la parròquia de Sant Miquel. Isabel Murillo Cuesta, acte d'acomiat a dos quarts d'onze, a l'església, avui.
També hem d'anunciar la defunció de la senyora Teresa López Jaimes, tenia 96 anys, vivia al carrer Sant Isidre. L'acte d'acomiadat és també avui, a dos quarts de quatre de la tarda, alternatori. Amor a la senyora Teresa López Jaimes, de 96 anys, acte d'acomiad a dos quarts de quatre, alternatori.
I també una tercera defunció, hem d'anunciar la mort de la senyora Teresa Rillo García. Tenia 86 anys, vivia al carrer Verdaguer, i en aquest cas l'acte de comiat serà demà dijous, demà dijous dia 8. L'acte de comiat serà a dos quarts de 12 del migdia al Tanatori. Teresa Rillo García, de 86 anys, acte de comiat demà a dos quarts de 12 al Tanatori.
I acabem, com sempre, amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres 7 de gener, la farmàcia que obre fins les 10 de la nit és la Brun. La farmàcia Brun està al barri Bonavista, en concret al carrer Puig, Cerdà 53. Farmàcia Brun obre fins...
A les 10 de la nit, a partir d'aquesta hora, hi ha les farmàcies de guàrdia de Sant Andreu de la Barca i de Sant Vicenç dels Horts. A les 10 de la nit, la farmàcia Brun va arribar una vista al carrer Puigcerdà 53.
Passen 12 minuts de les 8.
Doncs hem de començar parlant dels pastorets a banda de les funcions d'aquest cap de setmana. Ara ho concretarem perquè aquest passat dissabte els pastorets de Berga han celebrat els 125 anys amb una funció especial. I aquí hi entren els nostres pastorets. Us ho expliquem. Aquest dissabte el Teatre Municipal de Berga ha tingut aquesta funció especial amb motiu del 125è aniversari dels seus pastorets.
i per celebrar la fita s'ha organitzat una funció conjunta amb els pastorets que es fan als altres dos municipis que també fan els pastorets de Serafí Pitarra, que són Molins de Rei i Sant Quierza de Besora. En aquesta funció, que s'ha afegit a les 5 que fan cada any a Berga, a cada escena d'aquesta funció especial que es feia el dissabte, cada escena ha estat interpretada pels actors de cada un d'aquests grups. I per preparar aquest repte,
Les tres colles feien un assaig general el matí de dissabte per tal que a la tarda la funció de germanament sortís tal com estava prevista. Segons expliquen, diuen des de Berga que és molt interessant perquè amb aquesta funció veus com planteja les escenes als altres pobles.
Hi ha tantes maneres de fer-ho que és increïble. Destacava un dels membres de l'organització dels Pastorets de Berga, que, com dèiem, celebren els seus 125 anys, que a Molins de Rei els Pastorets tenen ja 130 anys, i han fet una obra conjunta amb els actors de Molins de Rei i de Sant Quirz de Besora, que són les úniques funcions i representacions dels Pastorets de Catalunya que mantenen el text original de Serafí Pitarra.
Funció especial, com dèiem a Berga, aquest dissabte dels seus pastorets. Convidats especials, els de Molins de Raí i Sant Quisada a Besora. Doncs continuem. Falta un minutet només per arribar a un quart de nou. Farem un repàs a l'agenda d'activitats els propers dies.
Fem un repàs de la agenda d'activitats, com dèiem, una mica minsa aquests dies, després del cicle de Nadal. Però, en tot cas, sí que hi ha algunes propostes que repassem ara, com, per exemple, la que fa l'Aula d'Extensió Universitària, perquè ja reprèn l'activitat aquest dijous. Demà ja reprenen les conferències que duen a terme.
cada mes, aquest mes pràcticament cada setmana amb activitat de l'Aula d'Extensió Universitària. Demà dijous parlarà el responsable de fer la conferència, és el filòsof Oriol Ferrés, col·laborador d'aquesta casa, en parlarem amb ella aquesta setmana, però Oriol parlarà, el títol de la conferència és Llums i ombres de Maquiavel, i com us podeu imaginar la xerrada generarà al voltant del pensador
del politòleg, del pensador Maquiavel. El tema és superar la visió tòpic, els tòpics que hi ha al voltant de la figura de Maquiavel com a figura malvada i reconèixer que el seu pensament pot revelar un fons humanista i republicà. Doncs l'Oriol Ferrés serà l'encarregat de parlar de Maquiavel i de trencar els tòpics que hi ha al voltant de la seva figura i del seu pensament polític.
serà aquest dijous, a dos quarts de set de la tarda, a la Federació Obrera. Com és habitual, ja sabeu que l'aula d'extensió universitària, de moment, no pot acceptar més socis, perquè l'aforament a la FEDE, que és on fan les conferències, és limitat, no pot haver-hi més gent, per tant, de moment, només hi poden anar les persones que són sòcies, de tant en quant, com a finals de mes, faran...
una activitat a la biblioteca, fan alguna conferència oberta a la resta de la població en espais més grans, però en aquest cas, en aquesta xerrada per parlar de Maquiavel, només està oberta a les persones associades a l'aula d'extensió universitària.
I el CEM, com us dèiem, ara en parlarem a dos quarts de nou, que reprèn l'activitat. Per una banda, el dissabte al matí hi ha els Premis Clic de Fotografia, el jurat d'aquests premis que organitza l'Ajuntament i el CEM, i que està reconegut per la Grupació de Fotografia de Catalunya.
Doncs el dissabte s'hi reuneix el jurat, el local del SEM, per deliberar, per triar les fotografies de totes les que s'han presentat, les fotografies finalistes i també les guanyadores d'aquest concurs de fotografia que fa 27 edicions ja, que organitza l'Ajuntament amb les modalitats habituals, tema lliure, esports de muntanya i d'aventura i molins de rei, i cada any amb una modalitat...
extraordinària. Doncs es triaran les fotografies guanyadores i les finalistes i després totes aquestes fotos, tant les finalistes com les guanyadores, les podreu veure exposades durant la fira de la Candereira. Això serà el dissabte a partir de les 10 del matí, és un acte obert perquè pugui anar-hi qui vulgui a veure i seguir la deliberació del jurat, sobretot aquelles persones que sigueu aficionades a la fotografia. El dissabte a les 10 al local del SEM.
I el diumenge la secció de senderisme farà una travessada des del poble de Garraf fins a Sitges, un recorregut de gairebé 14 quilòmetres que passarà per diferents punts d'interès de la zona. Ho ampliarem ara d'aquí a una estoneta amb el Jesús Jiménez, vocal de la secció de senderisme del SEM, que continua amb activitats la setmana que ve, per exemple, el dimarts.
inauguran una exposició de dibuixos de muntanya al local del SEM i al cap de setmana continuen amb les activitats. De moment, però, el dissabte al matí, el jurat dels Premis Clic de Fotografia i després el diumenge, qui vulgui anar aquesta sortida, encara sou a temps a apuntar-vos i encara avui, demà dijous i divendres, podeu passar pel local del SEM a apuntar-vos-hi. I el Foment, que no para, té una activitat permanent, programació estable de cada cap de setmana i aquest cap de setmana, tant divendres com dissabte com diumenge, fan proposta.
En primer lloc, el divendres, a les 9 del vespre, Amor en Tiempos de Like. Miqui Legendario, Ivan Lira, faran aquesta funció dins el Molins Night Cabaret, en clau d'humor, el divendres, a les 9 del vespre. El dissabte, Música Grup Tribut, a Estopa...
Els germans que formen part d'aquest grup Estopa tenen grups tribut. Estopaus, en aquest cas, seran al Teatre El Foment el dissabte a les 8 del vespre. I diumenge hi ha ball, un clàssic al Foment. Ball a les 6 de la tarda amb Alex Peris el diumenge al Foment.
També recordem que el gran pessebre, en detalls de Collserola, el podeu veure encara fins a la Fira de la Candelera, per tant, marge de temps per anar-lo visitant, aquest pessebre que confeccionen cada any Josep Vinyets i Cesca Fernández i que conté elements de l'entorn natural de la vila amb algunes de les seves masies. I aquest any les masies que podreu veure...
En aquest gran pessebre són la de Can Ferrés, Can Ribes i Can Calopa de dalt. El pessebre el podeu veure fins al 2 de febrer, com deiem, fins a la Candelera, i l'horari de visita és als matins de 9 a 12 i a les tardes de 5 a 8 a la parròquia. I als pastorets, últimes funcions aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, a les 6 de la tarda a la Peni, als pastorets de Frederic Soler Pitarra, música en directe.
del Mestre Blanc. Encara podeu comprar les entrades anticipades i numerades al web Entràpolis per la funció de dissabte o de diumenge, com dèiem, a les 6 de la tarda. Doncs últimes representacions dels Pastorets. I fins aquí l'agenda d'activitats.
Passen gairebé sis minuts d'un quart de nou. El que hem de fer ara és veure les notícies a través dels diaris, els diaris tradicionals, els de paper que tenim a l'emissora. Un repàs que fa com cada dia el company Roset Roset.
Bon dia, Sílvia. Doncs sí, els diaris segueixen parlant, òbviament, de tot el conflicte entre Estats Units i Venezuela. El periòdico parla de Delsi i Jorge Rodríguez, que controlaran Venezuela després de Maduro. Els dos familiars estan al capdavant de la presidència i també de l'Assemblea Nacional. Trump diu que té el comandament del país i descarta eleccions a curt termini. Ciutadans veneçolans veuen el seu estat en un buit legal davant l'actual situació política.
La Casa Blanca no exclou, recorre a l'exèrcit per fer-se seva Groenlàndia i l'assessora internacional Eva Gollinger diu que Delsi ha aconseguit el poder negociant amb els Estats Units. En fotografia de portada, el rei defensa un ordre global basat en normes. Felip VI valora en la Pasqua Militar el paper fonamental de la indústria de la defensa per aconseguir una dissuasió creïble.
Fan també una radiografia territorial del Partit Socialista, el PSOE, en tensió per les crítiques internes i l'inici del cicle electoral amb la desfeta Extremadura. Parlar també d'aquest negoci a l'alça, llogar un traster a Barcelona o Madrid ja és més car que una plaça de pàrquing. El sector viu un boom derivat de la crisi de l'habitatge i el teletreball.
i Europa enviarà una força multinacional a l'Ucraïna si hi ha alto el foc. També parlen de Barcelona, que invertirà 10 milions per ampliar voreres a la Sagrada Família i del Premi Gros dels Sortets del Nen, que rega 11 poblacions catalanes. A la Vanguardia, Europa defensa Dinamarca davant l'assetjament dels Estats Units de Granlàndia. Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Polònia, els Països Baixos i el Regne Unit fan costat a Copenhague, però s'obren a abordar amb Washington la seguretat de l'Àrtic.
Hi ha fotografia de portada. Trump descarta eleccions a Venezuela. Ho feia ahir, aquest descartament de les eleccions a curt termini. Primer hem d'arreglar el país, diu, reunit amb legisladors republicans. Trump va expressar el seu temor per la possibilitat de perdre les eleccions de mig mandat. Els demòcrates trobaran una raó, diu, per destituir-me. Unes quantes, potser.
Sánchez buscarà suports al Congrés per enviar tropes de pau a Ucraïna i el rei alerta que l'amenaça arriba al cor d'Europa. També parlant de la loteria, el sorteig de reis deixa un dels primers premis més repartits i un set de sostre mor a Badalona en plena onada de fred a la intempèria. David Ucler es guanya el Nadal i Francesc Torralba el Josep Pla. És l'última informació d'aquesta portada de La Vanguardia.
Passem a repassar la portada del diari Ara, que parla dels líders europeus que defensen Groenlàndia davant de Trump. França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya i Polònia responen a l'amenaça sobre el territori danès. Sánchez enviarà tropes de pau a Ucraïna i la coalició dels voluntaris pacta la seguretat futura per a Kif. També articla el president dels Estats Units, descarta eleccions a Venezuela i diu que ell pilota l'actuació al país. I amb fotografia de portada...
Aquesta típica de gent celebrant que els ha tocat la loteria amb cava, pluja de milions a Catalunya dels sorteig del nen. Els Reis d'Orient també han portat la sort de la loteria del nen. El primer premi dels sorteig ha caigut en una desena de poblacions catalanes on els afortunats s'embutxacaran 200.000 euros per dècim. El número guanyador és el 6.703. Un home sense allar mor a Badalona al pàrquing on malvivien, plena onada de fred,
i Francesc Torralba i David Ocler, premi Pla i Nadal en una nit d'esperança i memòria. També hi ha articles del filòsof Josep Ramonet de la pàgina 32, amb Trump a Venezuela, diu quan trigarem a veure Ucraïna definitivament en mans de Rússia i la Xina, mentrestant, es consolida. I també hi ha articles de l'exministre de Planificació venezolà, Ricardo Hausmann, a la pàgina 22, la prosperitat no prové del petroli.
I repassem també la portada del punt avui, el clima extrem del país. La meitat del territori ja supera els 40 graus en una onada de calor i els aiguats assenyalen els ports, Prades, el Vallès, el Maresme i l'Alempordà.
El sortets de Reis és generós, el destí de Groenlàndia sota amenaça i aquí també sembla una altra loteria. És la crònica de Xevi Salapuig en aquest article, aquest dossier, el dia d'ahir. També la crònica de Lluís Llort, quan l'assaig passa per davant de la narrativa i de Joan Trillas, les bicicletes no són per l'hivern a Girona. A la punta esportiu, el Barça juga a la semifinal de la Supercopa contra l'Atlètic a les vuit,
Del vespre, el portuguès de l'alt i l'alt, Joan Cancelo, a un pas de tornar cedit al club. Entrevista en a Pere González, pianista i compositor, que diu que la música sempre l'ha acompanyat i l'ha fet anar de bòlit. I a l'Observatori Municipal, avui parlant amb l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, i el cap de l'oposició, Alfons Martínez. Quatre minuts i seran dos quarts de nou.
Moment ara de fer un cop d'ull als diaris digitals. Endavant, Roger. Comencem amb el caso que parla d'una estafa dels caixers que avui dels comptes corrents i s'aprofita de les persones grans. L'estafa del caixer s'ha convertit avui dia en la tècnica que més es fa servir per enganyar les persones grans. Els delinqüents aprofiten...
d'aquest tipus de víctimes per diversos motius. Primer, perquè són gent vulnerable, que en cas de ser conscients d'haver estat estafats, no tenen la capacitat física per córrer davant del lladre. Després, perquè la majoria encara treuen diners de l'efectiu per fer les seves compres i despeses habituals, i aquest tipus d'estafa més és molt més senzilla del que sembla i no necessita cap virus informàtic sofisticat. Els atracadors busquen una distracció de les seves víctimes per obtenir la targeta bancària i el número de PIN i després buidar el compte corrent.
Com comença això? Doncs amb una vigilància discreta en què els estafadors, que habitualment actuen en grups de dues o tres persones, busquen una persona d'edat avançada que va sol al caixer per treure diners. L'usuari del banc ha d'introduir la contrassenya de la targeta i els lladres, que són darrere les seves víctimes, fent veure que esperen el seu torn, memoritzen els números del PIN que ha posat. Un cop tenen el codi, comença la segona fase. Distreuen la víctima, just en el moment en què el caixer està a punt d'expedir els diners...
o de retornar la targeta mentre un lladre parla amb la persona gran, l'altre agafa el seu botí, els bitllets en efectiu o la targeta que surt de la ranura, que canvien per un altre fins que la víctima no és conscient del robatori, els lladres aprofiten per buidar el compte corrent en qüestió de minuts, ja sigui fent extraccions de diners a altres bancs propers o fent compres amb diversos establiments.
Llegim també a BTV aquesta polèmica. El brindis em serveix a les campanades de TV3 que han cès els ànims del sector del vi català. Les dotze denominacions d'origen del vi català n'han fet un manifest conjunt en què lamenten una oportunitat perduda per reivindicar un dels productes emblemàtics del país. Les diuen que han fet arribar els màxims responsables del govern català i de 3CAT un comunicat en què recorden que Catalunya...
Té una tradició mitivinícola profundament arrelada amb 12 denominacions d'origen que formen part del patrimoni cultural i econòmic del territori i contribueixen de manera decisiva al desenvolupament rural, a l'economia i a la projecció internacional del país. Creuen que el brindis de cap d'any de la cadena pública del país hauria de ser considerat un gest de fort valor simbòlic, cultural i identitari. La queixa respon a una de les imatges de la nit, tot just després del canvi d'any,
en què Laura Escanes i Miqui Núñez van brindar amb una ampolla d'Estrella d'Am, s'entén perquè Estrella d'Am va pagar aquests brindis. I acabem amb el món.cat, que parla del govern que confirma 18 sanglars morts més per festa porcina a Cerdanyola. Óscar Ordet ja leva el recompte de casos fins a 47...
El Consell d'Agricultura, Pesca, Ramaderia i Alimentació, Òscar Urdets, confirmava dilluns al migdia la mort de 18 sengles més per pesta porcina africana dins el focus de Cerdanyola. Amb aquest recompte, el nombre de sengles morts que, des que es va detectar el primer cas, ja s'enfila fins a 47. El responsable de la cartera d'agricultura assegura que els últims sengles morts s'han pogut detectar gràcies a la incorporació al dispositiu
dels equips canins del cos d'agents rurals. Això ha permès rastrejar torrents i altres zones de difícil accés dels municipis de Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès. Segons apunten, des de l'executiu català, aquests senglars han mort després que es detectessin els primers positius a la zona. Des de Lleida, on ha comparegut el conseller Urdets, ha destacat que les autoritats han analitzat més de 600 senglars des que es va detectar el primer cas, la majoria dels quals corresponen al rali de 20 quilòmetres del focus de Cerdanyola.
Gràcies.
Doncs com us dèiem, el CEM fa una proposta pels senderistes aquest diumenge. Faran un recorregut per la zona del Garraf fins a Sitges. De moment estem pendents de poder localitzar el Jesús Jiménez per parlar del detall d'aquesta proposta que fa el CEM. No el podem localitzar.
localitzar aquesta hora. Com dèiem, el CEM a més d'aquesta sortida que fa diumenge, el dissabte, fa la deliberació del jurat dels Premis CLIC, uns premis que tenen sempre molta participació, gent de la vida també hi participa, un acte obert, aquells que sigueu aficionats a les fotos o inclús participants del concurs podeu anar a escoltar, això sí, escoltar les raons i el judici que farà
que faran els membres del jurat dels Premis Clic de Fotografia, 27a edició ja d'aquests premis que organitza l'Ajuntament en col·laboració també amb el SEM. I com dèiem diumenge, aquesta sortida dels senderistes, estem intentant parlar amb els Jesús. Aquests dies, ja ho enteneu, suposo, la gent encara està una mica descol·locada, estem una mica descol·locats amb els dies de festa, tornem a la feina, tornem a tenir festa, amb la qual cosa pot sentir una mica complicat.
però de moment no localitzem el Jesús. De manera que farem ara, en tot cas, una pausa i intentarem continuar amb el màxim dels continguts habituals d'aquesta hora i del bon dia i bona hora.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritat... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, d'ades històriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a casa.
A Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Saluta a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut. Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, compassió! Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat. Miserables! Allà ens veurem. Ai...
L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Saps que l'Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar del català amb fluïdessa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles, per mi, és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem. A propa el català a tothom. Inscriu-te al Vincles. Vincles.omnium.cat Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la... Generació XI. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock...
Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis. Ràdio Molins de Reis. La ràdio nostra.
Doncs ara sí que estem en disposició de parlar amb el Jesús Jiménez d'aquesta proposta que falsem per diumenge. La secció de senderisme, com us explicàvem, farà una travessada des del poble de Garraf fins a Sitges a través del GR 92. Resseguiran la façana litoral passant per diferents punts d'interès. Seran gairebé 14 quilòmetres, un ascens acumulat de 548 metres i les inscripcions encara estan obertes. Si volem conèixer més detall, més detall d'aquesta proposta...
Com serà aquest recorregut?
Bé, doncs aquesta sortida, quan les planifiquem, ja vam pensar que podria haver-hi neu per les muntanyes i vam dir, anem cap a la costa, que ens assegurarem el temps. Bé, això és una miqueta... Sí que ho tenim previst, no?, d'anar-hi a segons quins indrets, segons la climatologia i el temps que pugui haver-hi. Per tant...
Aquesta sortida ja es va realitzar l'any 2013, per tant, ja fa uns quants anys i vam dir, home, és una sortida que la podem aprofitar perquè té el seu encant. Evidentment, totes les sortides tenen les seves característiques.
I llavors aquesta és una sortida agradable, planera, és senzilla de fer, no té cap dificultat, i per començar l'any també va bé allò de començar un altre cop a posar-nos-hi a to, i per això són aquests 14 quilòmetres, no arriba pràcticament...
i el desnivell sí que va pujant i baixant, però també és una manera bastant suau de fer-lo. De fer, molt bé. Com serà més o menys el recorregut, que és per una pista propera, diguem-ne, al mar, a la façana litoral, com dèieu? Com és el recorregut? Quins punts d'interès passa? Quin és el terreny que caminareu? Seguim el GR 92, i precisament des del Garraf,
Fins a pràcticament quan arribem al Can Llussà, sí que hi ha una miqueta de desnivell. O sigui que comencem amb una forta pujada, no, però allò que ens farà entrar en calor, que ja anirà bé pel fred que fa. I llavors, amb aquest recorregut, amb aquesta pujada, ja comencem a veure característiques del nostre garraf. Aquest garraf...
i és una contradicció perquè és un parc natural i que agafa Garraf i el parc de Olèrdua i està en un món de contradiccions, perquè tot i ser un parc natural, que tots sabem que hi ha multitud de pedreres, urbanitzacions, vies de comunicació, xarxes elèctriques, antenes, etcètera, etcètera.
veiem aquesta explotació del medi natural que els homes necessitem fer i a vegades potser sigui un pel excessiu. Però bé, després també hem d'estar... No passem per cap indret que hi hagi cap forat o cap avenc o cap cova, però sí que n'hi ha infinitat perquè el massís de la garrafa és molt calcari.
Llavors, els punts d'interès per on anem passant, a part de veure el Garraf, el poble, perquè de tot sabem que abans sí que era un poble pescador i ara s'ha convertit en un poble turístic. Doncs passem pel castellot de la Garraf, que és un castell que ara s'ha declarat cultural d'interès nacional. Continuem amunt fins a arribar a aquesta masia,
que és l'inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, a Can Llosà. I després continuem el pla de Camp Desenys i amb la seva masia i una ermita de la preciósíssima sang. Allà mateix també hi ha Can Fontanilles, després més endavant Can Robert i Can Olanell. I després passem, després d'aquestes masies,
que tot això és un camí bastant ample, o sigui, des de Can Lluçà fins a Vallcarca, és pràcticament pista, i a més a més ja, quan arribem a Vallcarca, ja trobem asfaltat. I llavors Vallcarca ja sabem que és la primera cimentera que hi va haver-hi a Espanya. I llavors encara es veu tot el que és la cimentera, es veu la pedera fins i tot...
I llavors, doncs, és aquesta contradicció, no?, que estàs en un parc natural i, en canvi, estàs submís totalment amb una fabricació, no? Sí, i amb com condiciona el paisatge, no?, aquestes pedreres. Suposo, Jesús, que algun mirador també hi haurà per gaudir de les vistes, no?, en algun punt del recorregut?
Sí, doncs, passat Vallcarca, llavors ja ens enfriarem a l'ermita de la Trinitat, que és una esplèndida balconada sobre el mar. I llavors té una situació admirable, i llavors ja que pots veure tot el que és la... Es veu des de la punta del Llobregat fins al massís dels ports. I llavors, doncs, aquesta ermita, a part que és molt maca en si, també ens dona...
una visió molt propera o molt àmplia de tota aquesta zona de mar. I està molt agradable. Per tant, una sortida variada, també amb una exigència mínima, no? Dius que és bastant planet, tot i que puja a baix en algun punt, però que és fàcil, assequible per la majoria. No hi haurà neu aquí al litoral, però sí que fresquet en farà, perquè diuen que el cap de setmana torna a venir
continuar fent fred, suposo que recomanacions o preparació mínima, anar preparats pel fred, potser amb diverses capes, també? Sí, sí, com les cebes, nosaltres ho diem així, perquè quan comences a caminar fa fred, però la que sí, teniu la sort que falli una miqueta de sol i vas caminant, doncs t'has d'anar traient capes i anar a fer llint, depèn de...
del punt on t'estigui si fa més sol, si no fa tant de sol. Però bé, en principi, la majoria de gent que ja hi anem, doncs una miqueta ja sabem, ja som coneixedors i prou responsables com per anar equipats. Molt bé. Us heu de dur dinar de Carmanyola? Sí, això és com sempre, portarem a l'esmorzar.
a la que ja arribarem a Can Josep aquest, i llavors allà ja farem una primera parada per esmorzar, i quan arribem pràcticament ja a tocar fitxes, farem el dinar i ja tornarem cap a casa. Molt bé. Sortida amb autocar, suposo, és a la plaça dels Països Catalans. Sí, sí, sí. Inscripcions obertes encara, eh? El que queda de setmana, fins divendres a la tarda? Sí. Encara queden places, eh?
Sí, el que passa és que dijous entre avui i demà ja s'acaben les inscripcions per la web. Llavors encara queda...
dijous i divendres, que si queden places, que sí que hi ha, a la parada es poden apuntar presencialment. Molt bé. Doncs aquesta sortida d'aquest dissabte, d'aquest proper diumenge, veig que el febrer teniu després ja de la fira més propostes, ara ja comenceu l'any, que no el curs, comenceu l'any amb les activitats habituals, amb les sortides programades habituals més o menys un cop al mes.
Sí, sí, sí, sí. I ens anirem mantenint. I el mes de febre també ens prepararà sorpreses, perquè aquesta sí que ens endincem cap a la muntanya, suposo que podrem anar i que ens respecti la neu, perquè sí que anem a Sant Joma de Fontanyà. Sí. I allò és el Gargadà, i llavors tenim ganes de poder-la fer perquè passem per a Rieres,
que tenen molts gorcs i amb els salts corresponents d'aigua i molts estan glaçats. I llavors, doncs, li dona un caire d'hivern.
i és bucòlic i maco el poder-los veure. Però això és el que en parlarem. Molt bé. En tot cas, aquest diumenge, aquí a la costa, entre el Garraf i Sitges, per fer aquesta caminada suau, molt recomanable, i més si fa un dia de sol. Jesús Jiménez, moltes gràcies, i que vagin molt bé aquest inici d'any i aquesta sortida de diumenge, gaudir-ho. Igualment a vosaltres. Vinga, que us vagi bé. Adéu, bon dia. Bon dia, bon dia.
Fem un repàs de la programació de la ràdio per avui dimecres a la tarda. Quan acabem el Bon Dia i Bon Hora, per motius opis, no podrem fer l'informatiu Molins de Rei al dia. Encara estem en període de vacances del personal i encara avui i demà farem el Bon Dia i Bon Hora al Roger i jo mateix. Per tant, no podrà haver-hi l'informatiu Molins de Rei al dia, que recuperarem, això sí, el divendres. A dos quarts d'una.
El programa Una Rainbow amb la Mari Marcos i l'Helena Peiro, que tiran endavant aquest programa amb membres de l'entitat Rainbow Molins. De dos quarts d'una a la una. Després a la una repetirem a Montinterior amb la Marta Trets i a les dues les notícies en xarxa, com sempre, de dilluns a diumenge, notícies d'àmbit general. Després a les tres la migdiala, espai musical de Ràdio Molins de Rei també.
de dilluns a diumenge, de 3 a 4. I a les 4 continuarem amb la programació de Ràdio Molins de Rei, amb la repetició, en aquest cas, del concert, el programa que tira endavant la Margarida Casa de Sous des de fa ja molts anys, el concert, música clàssica. A les 5, fora, clitxés, amb l'Arlet Valls i la Neus Pérez. A les 6, Serenó, programa de l'Associació de Salut Mental de Baix Llobregat, en Jaume Vidal al capdavant.
A les 6, després a les 7, l'Oprim Camins, aquest programa que tirarà endavant entre l'Àngel Baumala i l'Anna Ribes, a les 7 de la tarda. A les 8, el Toni Ramoneda amb el programa Generació Chic, programa musical del Toni Ramoneda. A les 9, l'Helena Álvarez amb...
Elena Amac, podreu escoltar el seu programa. Després, el Parlem de Còmics, repetició del programa del Pau Mora Talla. També repetirem de dos quarts de 10 a les 10, Picama, el programa que tirarà endavant les membres de l'associació Picam, Prevenció i Informació, Càncer Molins. I a les 11, novament, un programa musical, el Jazz Club de Nit,
amb el Miquel Tuzet. A les 12 repetim la tertúlia del bon dia i bona hora i després connectem a Micat FM fins a les 6 del matí, fins a les 7, que és quan reprenem la programació pròpia de la ràdio amb la tenora. Doncs aquests són els continguts que tenim en principi per aquesta migdia i tarda de dimecres, dia 7 de gener.
I el que farem ara, quan falten gairebé 9 minuts per arribar a les 9, és fer un cop d'ull a les propostes de la tele, pel·lícules, programes, a veure com ho tenim avui, Roger. Doncs comencem amb les pel·lícules, com sempre, a dos quarts d'11 a Vimat, RIPD, Departamento de Policia Mortal, de Robert Senke.
amb Ryan Reynolds i Jeff Bridges, també Kevin Bacon i Mary Louise Parker. És una pel·lícula d'acció del 2013 que dura una hora i quaranta i és americana. El batalà xerif Roy Pulpisher s'ha passat tota la vida professional al legendari Departament de Policia Mortal seguint la pista d'éssers monstruosos disfressats de persones normals i corrents.
La següent proposta, tres quarts d'onze, el mètode Williams a la sexta de Reinaldo Marcus Green amb Will Smith i Onjun Ellis, una pel·lícula, és un biopic, de fet, del 2021, americà, que dura dues hores i mitja, història de Richard Williams, un pare imperterrit que contribueix a criar dos dels atletes més extraordinàriament dotats de tots els temps que acabaran canviant l'esport del tenis per sempre, les germanes Williams.
A les 11, bé, quan faltin 5 minuts per les 11, a Factoria de ficció, en la pel·lícula de Brett Ratner, Hèrcules, amb Dwayne Johnson i Ian McShane, és una pel·lícula d'acció del 2014 americana, durà una hora i quaranta. Home i llegenda, l'Hèrcules lidera un grup de mercenaris amb la missió d'acabar amb la guerra civil sagnant que assola les terres de Tràcia i tornar al tronc.
el seu rei legítim. A les 11, dues propostes Jurassic World Dominion a la 1 de Colin Trevorrow amb Chris Pratt i Bryce Dallas Howard, pel·lícula d'aventures americana del 2021 que dura dues hores i mitja. La història transcorre quatre anys després de la destrucció d'illa Nublar. Ara els dinosaures conviuen i caçen amb els éssers humans a tot el món. Aquest frágil equilibri canviarà el futur i decidirà d'una vegada per totes
si els éssers humans seguiran el capdamunt dels depredadors en un planeta que comparteixen amb els animals més temibles de la creació. I també a les 11, Salvagia 4, de Derrick Borte, amb Russell Crowe i Karen Pistorius. És una pel·lícula del 2020 americana, un thriller que dura una hora i mitja,
La Rachel va amb presses perquè ha arribat ara a la feina i, de sobte, té un contratemps en un semàfor amb un desconegut que, per les seves circumstàncies vitals, se sent enfonsat i invisible. Poc temps després, l'home s'obsessiona amb Rachel i decideix donar-li una sèrie de mortíferes lliçons per deixar la seva empremta en el món.
Anem als programes ràpidament. A les 9, al 33, Cool Hunters, un recorregut per Catalunya per saber què hi ha al darrere de la moda, del swing, de la cervesa artesana, del running, dels escape rooms, dels esports d'aventura i dels festivals de música, entre altres. A les 10, la Renaixença, si no ens movem del 33, amb el Peyu.
En una classificació dels objectes més odiats del món, el radar estaria sens dubte entre els cinc primers. El programa li dedica aquest lliurement, ja que necessita malparlar-ne una mica a continuació el grup de música. Pion Gang puja a l'escenari conversant amb el Peyu. També a les deu, joc de cartes de televisió de Catalunya. Les millors braves de Barcelona. Recorre quatre establiments de Barcelona per descobrir quin aconsegueix convertir les patates braves en molt més que una etapa. Un plat que esdevingui
Molt bé, doncs fins aquí la programació i les propostes de la tele per avui.
I el que hem de fer ara és escoltar el Ricard García amb la seva proposta. Ens explica un joc de taula cada setmana. Doncs t'escoltem, Ricard. Bon dia. Bon dia, Molins. Bon dia, bon any, bons reis i bones rebaixes. Comencem gener amb un joc xulíssim. Comencem amb Onitama. Onitama és un joc d'ambientació japonesa que té una mica de retirada dels escacs, d'acord?
És més senzill, però més complex. Ara veureu per què. Onitama és un tauler de 5x5, per tant més petit, en el qual dos jugadors s'enfronten. Cada jugador té quatre deixebles i un mestre.
Aquests quatre deixebles i mestre els posarem al nostre costat mirant a l'altre jugador. Dos deixebles, un mestre i dos deixebles. Com guanyarem? Doncs movent les nostres peces, bé el mestre o bé els deixebles, fins que, o, un, aconseguim matar el mestre de l'altre jugador...
o bé, sense matar-lo, el nostre mestre aconsegueixi ocupar l'espai original del mestre de l'altre jugador. Doncs clar, direm, molt bé, doncs, a moure, però com es mouen les peces d'Onitama? Doncs aquí està l'intringulis, aquí està la cosa que el fan molt original.
Tenim una sèrie de cartes, moltes, potser unes 30 i escaig o 40, de les quals en seleccionarem a l'atzar 5. 5 cartes. Cada carta, que té un nom d'un animal o una cosa així en plan oriental, ens mostra dintre del tauler...
La peça que vulguem moure, quins moviments pot fer? Cada carta ens mostra moviments totalment diferents. Endavant, endarrere, en diagonal, endavant, en diagonal, darrere, de costat, dret, esquerre, cada carta és diferent. Per tant, cada carta ens mostra un possible moviment o uns possibles moviments de la peça que triem.
En el nostre torn, decidirem quina peça movem i quina carta de moviment utilitzem. Per fer això, tindrem 5 cartes. Repartirem inicialment dues cartes a un jugador, que se les posarà al davant, entre el tauler i ell. L'altre jugador farà el mateix amb dues cartes, que les posarà entre ell i el tauler.
I a l'atzar triarem una carta que depèn del que ens digui, si és vermell o negre, la posarem a dreta o a esquerra, volent dir que serà la carta que el jugador inicial després canviarà. Canviarà. Per què? Molt senzill. En el meu torn, si soc el jugador inicial...
De les dues cartes que tinc, en trio una. Selecciono la carta que em diu quin moviment he de fer amb la peça que jo triï. Per tant, selecciono aquesta carta, moc la peça que jo vulgui amb el moviment que em permet aquesta carta, agafo aquesta carta i la desplaço al lateral, al costat, enfocant l'altre jugador. Molt bé. I la carta que he dit abans que estava al costat inicialment, l'agafo i me la poso davant meu. Per tant...
Tinc la carta que em quedava i la carta inicial del costat que passa cap a mi, per tant, em dona un altre possible moviment. Molt bé. L'altre jugador, com he dit, té dues cartes, fa el mateix, en tria una, que li diu quin moviment pot fer la peça que ha seleccionat, mou aquesta peça i la carta que tria la desplaça cap al costat, cap a mi, i agafa la carta que jo he fet servir inicialment,
L'he posat al costat, recordeu, i se la posa davant. Per tant, a la següent jugada, amb el següent torn, podrà fer servir la carta que li quedava i la carta que he utilitzat jo abans. Això què vol dir? Doncs això vol dir que en cada moment cada jugador pot fer dos tipus de moviment diferents amb les dues cartes que té i que aquestes cartes van variant en cada moment.
Faig servir una de les dues, la passo al costat perquè l'altre jugador la faci servir al següent torn. I agafo la que hi ha al costat, que és la que ha deixat el jugador oponent amb el seu moviment anterior. Per tant, què passa? He d'estar molt pendent, un, dels moviments que tinc...
si em podré moure endavant, endarrere, endiagonal, dels costats. Els moviments que podrà fer el meu oponent, l'altre jugador, penseu que és un tauler petit, de 5x5, per tant, si no vigilo, s'acaba molt ràpid. I també hauré de tenir molt en compte que la carta que he deixat, la carta que tot just acabo d'utilitzar,
Passarà a l'altre jugador, per tant, aquell moviment el podrà fer ell en dos torns. El que gasta i el que farà després quan agafi aquesta carta. Per tant, aquella carta que en aquell moment m'ha anat prou bé, he d'anar amb compte que no serveixi perquè aquell jugador després em derroti o em mati fitxes que jo no vull matar. És un joc molt cerebral.
Molt àgil i que requereix molt, molt, molt tenir una previsió del que passarà. Fascinant. És un joc que el voldreu jugar una vegada darrere l'altra. En 10 minuts en un quart teniu una partida feta. Onitama, una petita meravella. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Gràcies, Ricard. El Ricard Garcia amb la seva recomanació de Jocs de Taula d'avui, d'aquesta setmana. Arribem pràcticament ja a les 9, escoltarem les notícies al bolletí local i tornarem amb la tertulia dels dimecres i després tindrem aquí els pastorets, escoltarem l'entrevista que hem fet a les interioritats per conèixer les entranyes dels pastorets d'aquest muntatge clàssic ja a la Vila. Però ja us ho recordarem. Arribem ara a
Notícies en xarxa
Bon dia, són les nous per l'Arnau Vilà.
En aquest sentit, la fredor que ens acompanya aquests dies arriba al seu mínim aquest dimecres, amb unes temperatures matinals molt baixes que queden per sota dels menys 5 graus en punts de l'interior, dels menys 10 graus en algunes baix pirinenques i alta muntanya i només poc per sobre dels 0 graus a les comarques del litoral.
Europa fa front comú amb Groenlàndia davant una possible ofensiva dels Estats Units. Els líders de set països europeus han signat una declaració conjunta que defensa que correspon només a Dinamarca i a Groenlàndia decidir sobre els seus assumptes. A més de defensa Groenlàndia, Pedro Sánchez també ha reivindicat la sobirania de Venezuela i ha assegurat que l'atac dels Estats Units estableix un precedent molt perillós.
I el president de la Generalitat, Salvador Illa, encapçalarà avui la primera reunió de la taula del sengla amb l'objectiu de controlar la quantitat d'aquests mamífers i com es distribueixen per Catalunya. La pesta porcina africana ja ha provocat la mort de 47 senglars i està previst que aquesta reunió comenci a les 12 del migdia.
I una persona mor a l'incendi d'un habitatge a l'hospitalet de Llobregat. Els bombers van rebre l'avís als vols de les deu de la nit d'aquest dimarts per un incendi i un cop extingit el foc han trobat sense vida el cos d'un home de 77 anys. El foc ha cremat completament una habitació d'un dels pisos de la cinquena planta de l'edifici situada al carrer de l'Uva.
L'edifici en què s'ha produït l'incendi és de planta baixa i sis pisos d'alçada amb quatre habitatges per replar. A conseqüència del foc, vuit persones han necessitat l'atenció del sistema d'emergències mèdiques i una d'elles ha estat traslladada en estat lleu a l'Hospital de Beybitge.
I un cop tancada la campanya comercial de Nadal, avui arrenquen oficialment les rebaixes. Unes rebaixes, però, que cada any arriben més diluïdes pels descomptes que ja es fan durant la resta de l'any. L'Ocu recorda que les garanties dels productes amb descompte són les mateixes que sense.
I en esports, victoria del Barça de bàsquet a l'Eurolliga per 93 a 83 davant el Maccabi de Tel Aviv. Els blauranes van disputar el partit del Palau Blaurana, però porta tancada per les possibles protestes davant el conflicte d'Israel amb Palestina. Actualment, els de Xavi Pasqual són cinquens a la classificació amb 13 victòries i 7 derrotes. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 9 del matí.
Aquest dijous s'inicia la programació del segon trimestre de l'Aula d'Extensió Universitària i ho fa amb la xerrada d'Oriol Farrés i Juste, que és filòsof. Llums i ombres de Maquiavel és una activitat exclusivament per als socis d'aquesta Aula d'Extensió Universitària i parla de...
la visió tòpica de Maquiavel com a figura malvada i reconèixer que el seu pensament pot revelar un fons humanista i republicà. Aquesta xerrada, en principi, es fa a la biblioteca El Muli.
També recordar-vos que el centre excursionista de Molins de Rei organitza per dissabte l'acte del veredicta al local del SEM dels 27 anys Premis Clic de Fotografia Vila de Molins de Rei. Serà a les 10 del matí, un acte que organitza el mateix centre excursionista i també l'Ajuntament de Molins de Rei.
I de cara a diumenge, 11 de gener, la secció de senderisme organitza la travessada des del poble de Garraf fins a Sitges a través del GR 92. Aniran per la façana litoral, passant per les Pedreres, el conjunt de Camp d'Asens, altres magies fortificades com Calamell, l'Ermita de la Trinitat...
Són gairebé 14 quilòmetres i gairebé 550 metres d'ascens acumulats. Les inscripcions les podeu fer al SEM de dos quarts de set a dos quarts de nou fins al proper divendres. I el Foment Cultural i Artístic també organitza activitats, concretament organitzen el dia nou, per tant...
Foment cultural i artístic.
El mateix podeu comprar les entrades a fomentmolins.cat o al web Entràpolis a entrades anticipades. I recordeu que fins al 2 de febrer podeu visitar el Gran Pessebre amb detalls de Collserola a la parròquia, un pessebre que fan el Josep Vinyets i la Cesca Fernández i que recull l'entorn natural de la nostra vila.
amb algunes de les seves masies, enguany Can Ferrés, Can Ribas i Can Calopa de dalt. El podeu veure de 9 a 12 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre. I recordeu que encara queden dues representacions dels pastorets de Morins de Rida, Frederic Soler Pitarra amb música del mestre Blanc.
Seran els dies 10 i 11 de gener a les 6 de la tarda a la PENI. La venda anticipada d'entrades nomenades es fa a entràpolis.com i si teniu algun dubte sobre aquesta venda anticipada podeu adreçar-vos a la PENI de dilluns a divendres de dos quarts de 6 a 8 del vespre.
Hem de comunicar la defunció de la senyora Teresa Rillo García, tenia 86 anys, vivia al carrer Verdaguer i la cerimònia d'acomiat serà el dia 8, per tant, demà a dos quarts de 12 a l'oratori d'alternatori. I també recordar-vos la defunció de la senyora Isabel Murillo Cuesta, tenia 92 anys, vivia al carrer Antoni Gaudí,
I la cerimònia de comiat serà avui, a dos quarts d'onze, a l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòries
i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Bolle...
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Aquest no saps a Nova. Els pastorets fan 130 anys i el dia 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant!
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Xic. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Xic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació T, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra
La cançó del dia.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'avui dimecres, de moment, i crec que de moment i així serà, amb dos tertulians, el Toni Ramoneda, bon dia. Molt bon dia. I el Pere Madurell, bon dia. Bon dia a tothom. Bon dia i bon fred, eh? Perquè, Déu-n'hi-do, les temperatures ara mateix un grau a l'exterior, bé, depèn del lloc on anem mirant, però bé, fa molt fred. Ahir em feia molt, però avui no sé si una mica més inclús, eh?
Molt fred, molt de fred i sol. Sí. Sí, avui fa un dia magnífic d'un cel preciós, té pinta que farà sol, però amb una rasca que no s'aguanta. Perquè segurament quan se'n vagi el sol les rasces encara pitjor. Sí.
Què tal, no sé si heu viscut més o menys la diada de Reis, més noi amb els dinars, la cavalcada, suposo que ja no la aneu a seguir vosaltres, no? O us agrada, com a tradició? Sí, home, encara que no tinguis canalla petita, veure'ls-hi les cares a tots, és molt xulo. No hi vaig anar perquè, de fet, s'esperava aquelles previsions, molt de fred, neu, al final la neu a nosaltres no ens va tocar massa,
Però també ahir celebràvem Reis, però també celebràvem l'últim dia de festes, que això també és de celebrar. Sí, una mica trist el dia 6, perquè tens vens d'unes setmanes que hi ha una certa descompressió, tant si treballes com si no treballes. Jo treballo i he treballat tots els dies laborables, i com a mínim treballes amb una certa descompressió.
D'exigència. I avui ja no, avui ja comença la cosa de nou a arrencar màquines a tota pastilla. Tenint en compte, a més, que no hi ha ni un solitari dia de festa d'aquí a divendres. I això és a l'abril, no? És la primera setmana d'abril, aquest any, sí. Sí, el besté ho ha encapçalat com la notícia del dia...
que n'hi hagi ponts. És que és molt complicat, també, de ponts. No n'hi ha massa, tampoc. No sé, jo no m'ho miro. Jo, la veritat, no els miro. No costumo a fer els ponts i, per tant, ja no els miro. O més que ponts, allò, algun dia... Entremig, que trenquen una mica la dinàmica. Trenqui una mica, sí.
Bé, doncs mira, també ens podem agafar algun dia lliure així a compte de vacances per trencar una mica, no? Els tres mesos que ens esperen, gener i febrer... De fet, hi ha poca gent que s'agafa les vacances tot el mes d'agost. Allò de 30 dies de vacances, diria que hi ha molt poca gent s'ho fa i mires de combinar-se una mica per trencar la gent en aquests mesos.
Justament ara, parlant de l'actualitat del trànsit rodat, ens ho deien els del RAC, també el Toni, aquest accident que hi ha hagut a la P7 a primera hora del matí, i abans de començar el programa ja ho sentíem, com és important, Toni, tu ho has vist, i sembla que és un port senglar. Jo ja fa més de 10 quilòmetres d'hora. Que ha saltat a l'autopista i diversos cotxes implicats. Ho diuen les notícies, un port senglar provoca un accident múltiple a la P7 i deixa 10 persones ferides, déu-n'hi-do.
Sí, sí, és un cop passat Sant Cugat venint cap a Molins, just abans, mig quilòmetre abans del trencall, quan vas cap a Martorell, cap a Molins o cap a la A2, aquest nou trencall que fem bastant anys d'obres, és aquí, mig quilòmetre abans d'aquest trencall. Jo, els cotxes que he vist, n'hi havia un que estava bastant afectat,
I pel que sembla, tu ara tens la informació més detallada, però deien això que un porc sanglar que ha saltat a l'autopista i no cal que vagis corrent, no cal que vagis a 300 per hora, només que vagis a 80 o 90 o a 100, que és el màxim que es pot anar en aquesta zona. Si surt un porc sanglar, te'l menges sense. I és una pedra, això és picar contra una pedra.
A vegades, amb les assegurances, ens diuen, tens inclòs per animals cinegètics, o no sé com es diu la cobertura aquesta, i dius, ostres, un animal? Doncs sí, si enganxes, tens la mala sort d'enganxar un senglar, o un gos, o el que sigui, que se't creua, et pots rebentar el cotxe. I em dic que he vist cotxes d'aquests dos o tres que estaven implicats, n'hi havia un concretament que estaven...
Molt aixafat de darrere i molt aixafat de davant. És d'on possiblement aquests... Jo abans sentia 7 ferits, ara ja són 10.
No sé, em sembla que això que llegia jo era justament també la P7, però no aquí, més amunt, més a l'Empordà. I d'ahir. O sigui, que és casualitat. En dos dies, bé, ara els porcs senglars pobres a l'Empordà no estan com aquí, però amb aquest assetjament que estan tenint els senglars de Collserola, que els estan reduint, sobretot a la zona de Sant Cugat i Cerdanyola, que suposo que els estan empenyent a tots, i a molts pobles, a moltes urbanitacions. Estem veient més porcs senglars ara que fa uns mesos, eh?
Clar, perquè els van... Els van apretant. Es va reduint el cercle per poder-los tenir controlats i poder veure qui està afectat d'aquest brot. I suposo que un ha saltat a l'autopista i la...
És un perill, això. Autopista o carreteres també. Sí, sí, qualsevol. El que passa és que aquí, en una autopista, a les 8 del matí, el volum de trànsit és tan alt que només que piqui un se n'han portat els 3 o 4 que venien per darrere. Aquí on estàs explicant que, de fet, podríem situar-ho per davant del Puig Madrona,
Exactament, que és un territori més, diguem-ne, de sol no urbanitzable, de sol rústic, de sol forestal. Però el meu fill em va explicar fa uns mesos que venint, tornant de Barcelona per la Diagonal a les 12 de la nit, es va trobar un accident amb un senglar a l'entrada, diguem-ne, de TV3.
I això ja és un territori que no t'hi penses tant, és a dir, els senglars realment estan molt estirats en el territori. Avui, precisament, si no recordo malament, arraoneix, atenció, la taula del senglar
per decidir mesures de control que en els últims 30 o 40 anys no s'han fet. Jo diria que avui es reuneix aquesta taula del senglar, que el nom és una mica singular. El nom sembla més... La taula del senglar, no? Els hagis de cuinar, no? Sí, esmorzar de forquilla. Correcte, per prendre decisions, a veure si les prenen...
perquè és evident que és una bèstia que està clar que és el seu territori és el seu territori el territori forestal però que s'ha de controlar s'ha de controlar jo no dic que s'hagin d'eliminar entenc que al final l'ecosistema és més d'ells que nostre segurament o nosaltres li hem anat guanyant terreny al seu
Però sí que és cert que hi ha una sobrepoblació que no fa cap bé. I, de fet, ho veiem. No només ara per aquest accident, també per tot aquest brut de la pesta, i perquè aquí, de fet, i més als barris de muntanya, que encara ho vivim un mes, no? Ostres, és un perill. I si vas a... Jo he estat de nit a Vallvidrera,
Uf! I la carretera de Babriera... No, no, no, a dins, a dins del nucli. Ah, al nucli. I passen per allà com si... Sí, sí, pels carrers, sí, sí. Com si fos una cosa... I ja tampoc ningú li fa casa, perquè també podria... Doncs, home, ostres, fa una mica de por, perquè una bèstia d'aquestes t'ataca... Però si no ataquen, si ells simplement van a l'escajalar, ja està. No.
Si no se senten intimidats... Si no hi ha cries al voltant, perquè a vegades sí que van en família, 3 o 4 generacions, els petitons, els dos o tres més grans. No fa massa, i parlo segurament de després d'estiu, aquest any 25 segur, jo diria després d'estiu, a Granollers, que no té aquests nuclis boscosos tan a prop...
Per un dels carrers... La xarxa anava plena. Per un dels carrers principals anava la mare senglar, amb 7 o 8 petitets a darrere...
Com si... Segurament estaven més desubicats ells que ningú, però clar, havent-hi cries, sí que no t'hi acostis, perquè per una cria, com deia l'Esteban, per mi jamato, doncs aquests una mica això.
Anaven a buscar l'entrepà de mortadela. Sí, anaven a comprar el dinar, no? Disculpeu la ironia, però va ser una mica ridícul que sortís d'entrada. Hi ha una explicació del que hi havia un entrepà de mortadela. M'ha semblat bastant còmic. De fet, al conseller ja li diuen el noi de l'entrepà de mortadela.
De fet, aquests dies coneixíem que hi ha 18 casos més, 18 senglars morts més dins el focus de Cerdanyola, ja són uns 47 que han donat positiu, tot i així és el 8%, dels 600 senglars que els han fet la prova, és un 8% que han donat positiu, per tant, no seria tan alta, però diguéssim que la cosa no està del tot aturada.
No, no, només faltaria. I a més, tècnicament, si no vaig entendre malament l'explicació, des del moment que es decreta un brot de pesta de porcina, aquest brot no es declara ja finalitzat, fins que passi un any des de l'últim registre del brot. Un any? Sí, jo diria que si no vaig entendre malament, perquè anaven les coses...
O sigui, les restriccions per aquest nucli de 6 quilòmetres... No sé com van aquestes restriccions, però la declaració oficial-legal, i si m'equivoco ja em disculpareu, és des d'un any, des de l'última presa de brot de Pesta Porcina, amb una bèstia. Déu-n'hi-do. A veure com va evolucionar, perquè de moment encara no se sap la causa.
No, i sembla que allò que tenia pinta que era bastant clar que era laboratori, ara resulta que de cap manera... No ho sé, no ho sé com... Jo diria que hi ha una comissió d'experts dirigida pel Ministeri d'Agricultura...
que ha de prendre d'alguna decisió, no sé si d'aquí a poc o així. Millor que ens ho expliquin perquè seria interessant conèixer... Sí, estaria bé saber, perquè a vegades tens la sensació que no tocaven d'explicar tot. El que està clar és que si el brot vingués, que de moment sembla que la Conselleria d'Agricultura ho descarta, si vingués del laboratori...
hi haurien unes implicacions de responsabilitat patrimonial de l'administració de la Generalitat molt grosses davant d'aquest brot. Sembla que de moment es descarta, no sé com acabarà això.
Sí, sí, tema complicat. Ara que parlàvem del fred, em vaig llegir una notícia, ara no la trobo, però de dues persones que han mort, aquí una a l'Hospitalet i l'altra a Badalona, per un incendi. Sempre passa això, no? Quan hi ha aquestes onades de fred, de combustió, a vegades gent que té encara estufes de votar o altres sistemes per escalfar-se...
que hi ha aquests accidents tràgics, no?, que moren a vegades, inclús famílies. No, ara no trobo la informació, però sí que a Badalona, deies tu, hi ha l'hospitalet. Disculpa, a Badalona no va ser per un incendi, sinó ha estat per mort per fred. Ah, sí, és veritat. Una pobra persona que vivia i dormia al carrer.
d'aquests que estàvem a la B... No, no, no, no l'han implicat en aquesta situació. No, no, era un senyor que estava sol i estava... Que vivia i dormia en un replà, no sé, un tros de... Al carrer i vaja, en definitiva. Sí, aquí... Per una banda, aquest és el que dèiem, no? Problemes de combustió, d'estufes velles amb mal estat, o gent que per escalfar-se acaba...
tot i que sembli una exageració fent foc a dins de pisos o sobretot de vivendes ocupades i que això provoca aquests fums o simplement que s'acabi provocant un incendi que no els doni temps a sortir. I després hi ha la gent que viu, que dorm al carrer, que sí que és veritat que des de...
des de serveis socials es busca la manera que puguin passar la nit en albergs però que molts tampoc no hi volen anar perquè les poques pertenences que tenen dormint allà al costat les cuiden una mica i el fet d'anar en un alberg vol dir deixar-les de la mà de Déu que potser demà quan hi tornen no les troben i al final és l'únic que tenen
És una situació que a vegades no volem veure o girem el cap, però que és una realitat que tenim. Hi ha molta gent que no té on dormir.
I en aquestes situacions és com més es veu, no? Ofereixen alberts o als serveis socials, però no hi ha prou llits o prou places per a tots. A Barcelona es calcula que són, ara sentia la Fundació Reels, hi ha 1.900 persones dormint 200 llits i encara que hi hagi algú que no vulgui, tampoc poden absorbir tot. I la circumstància que deia el Toni, que no és menor, eh?
Les pertinences pròpies que tenen aquesta gent, que és tot el que tenen, en definitiva, que a vegades ho porten en un carro o d'alguna manera, no s'ho poden endur pel que sembla a l'alberg i ho han de deixar en algun lloc. I aquí, evidentment, hi ha un sentit de protecció per part d'ells, o via lògica, de les quatre coses que tenen. Estem parlant que això està passant avui, a 2026, en una societat que entenem que...
Aquí, home, no dic que lliguem els gossos amb menisses, però que representa que... Sí, una zona rica del planeta, si més no, sí. Doncs això passa. Passa a una ciutat com Barcelona, gairebé 2.000 persones que dormen al rasca de nistros. I aquí, no sé... Cadascú té, segurament, la seva casuística, i cadascú té la seva història, i segurament no són històries massa agradables. Però... És una realitat que tenim...
i que d'alguna manera, tot i que hi ha moltes institucions, des de Creu Roja, Càritas, moltes, moltes institucions que hi posen voluntàriament els menjadors, les campanyes que fem, que ens omplim tant la boca de...
per recollida d'aliments, totes aquestes coses, van a pal·liar això, però no podem oblidar que hi ha aquesta realitat, 2.000 persones al carrer, en una ciutat com Barcelona. El que us deia abans, dos morts en dos incendis en habitatges a l'Hospitalet i a Constantí. Això està, eh?, aquesta nit, dos incendis en habitatges d'aquestes dues poblacions, aquí a l'Hospitalet i a Constantí a Tarragona,
I també sembla que hi ha hagut un tercer pis a foc en un pis de Castelldefels, on sis persones han hagut de ser ateses, dues traslladades a l'hospital en ferides lleus. Bé, el que dèieu, que a vegades en aquestes situacions el sistema per escalfar-se de calefacció, el sistema que tingui no és del tot segur i passen aquestes situacions.
No sé si hi ha algun altre tema que vulgueu destacar. Hauríem de parlar de Venezuela, no? Potser. Perquè ara, i ara no només Venezuela, sinó que avui ja el tema és Groenlàndia, no? Que ara el Trump diu que... Takarago lo comprarà, d'una de les dues coses, no? Sí, perquè aquest tema de Groenlàndia ja va sortir... Sí, sí, però va dir-ho i ara ja ho dona per fet. Bueno, és que ell ho vol, ja està. Com que ho vol, ho tindrà. De les bones o de les males.
Tot el tema aquest de Venezuela, que ho ha vestit per un tema de drogues... Interès estratègic. Ah, de drogues no de Venezuela. Sí, sí, sí. I Groenlàndia, al final, el que hi ha darrere acaba sent una mica també el mateix. Perquè tot això que ha passat amb Venezuela... Està clar que el tema dels governs de Venezuela fa molts anys que ho està patint la pròpia població...
Que sí, que el Maduro és un dictador, això no ho oblidem. Que no justifica, jo només dic com a situació objectiva. Però el Maduro ve de Xàvez. No és que ha sigut ara, és que ja fa molts anys que això està patint aquesta dictadura. Quan ara estem veient la col·lecció de cotxes luxuosos que tenia...
que té, vaja, incautats, comptes a Suïssa que també estan incautats jo no vull anar contra la banca a Suïssa però que un mandatari de qualsevol país tingui comptes a Suïssa per mi és sospitós i quan tu estàs defensant la teva economia local però tu els teus els poso fora perquè si no me'ls controlen a mi ja em grinyola per algun lloc
Tot aquest tema d'emportar-se a Maduro és per un tema de drogues, d'armes, que l'estan acusant de ser el número 1 d'un càrtel de droga que entra a droga als Estats Units i, per tant, com això no es pot permetre, me l'emporto perquè això no passi.
Però el primer que ha demanat és el control del sistema petrolífer. Demanant, no. L'exigir. No, no, però ja havia avisat que si no li permeten el control des d'allà del sistema petrolífer venezolà, ja tornarà a fer alguna mesura. Clar, vull dir que si el problema era un problema polític, què fem? Què fem? Em refereixo, és una primera persona en el plural molt... O sigui, per què...
el govern que de moment s'instaura a Venezuela és el mateix que hi havia amb la número 2. Si el gran problema era aquest... Si t'interessa que s'instauri una democràcia plena a Venezuela i tot això, per què perpetues el mateix poder que hi havia fins la setmana passada? És exactament el mateix govern. Simplement hem canviat el número 1 i la que estava de número 2 passa a ser número 1.
Per tant, no canviem res, tot segueix igual. O ara tu em puguis posar la grapa sobre totes les plataformes petrolíferes i que sigui els Estats Units qui controli l'extracció de petroli?
home, es veu una mica el lleutor, però és que tampoc sorprèn res a ningú. I tampoc se n'amaga massa, no? Perquè abans ho feien tot amb agents infiltrats i ara ja és el president que diu, escolta, jo vaig aquí, vull això i m'interessa això, ja està. El sistema diplomàtic internacional ha canviat radicalment. La diplomàcia que l'enteníem sempre com una manera de relacionar-se dintre els països a nivell internacional amb una sèrie de pautes i de normes i de formes
etcètera, que ha sigut triturat pel... perdó, pel senyor Trump...
que de cop i volta fa les coses com li dóna la gana, les explica com li dóna la gana, com les creu, i va directe i curt i ras. I ha canviat. L'única preocupació que té és l'economia dels Estats Units. És l'economia pròpia. I per millorar la seva economia, aplica aranzels amb les excuses polítiques que vulguem, però aplica uns aranzels que només serveixen
que al final, per molta història política que tinguis darrere, per molt de discurs, de creences o del que vulguis, aquí el que està clar és que quan un producte té arancels té una càrrega que els productes locals no tenen. Per tant, el que estàs fent és propiciar que es venguin més els productes locals i fer créixer l'economia local. Vist així, des d'una política proteccionista està bé, però clar, això està perpetuant
El capitalisme, que és, sens dubte, el que sempre, diguem, és l'exemple clar dels Estats Units, sempre posem l'exemple del capitalisme imperialisme dels Estats Units. Ho va fer amb els aranzels. L'any passat, eh? Això dels temes dels aranzels, que ara ens sembla molt lluny, és de primers del 25. Veneçuela és un tema de petroli.
que evidentment que no entri droga als Estats Units, tot això. Si traiem Maduro, algú es creu que deixarà d'entrar droga als Estats Units, jo no ho tinc tan clar. Ara, que amb això controlarà el tema de petroli? Sí. I estem en un món on controlar el petroli és controlar... és tenir el pòquer d'assos, si tens el control del petroli. Però és que a Groenlàndia passa una mica el mateix. I al final...
Què passa? Aquest home... O sigui, aquí el problema és que tenim... Té les claus del cotxe, més potent del món les té un sonat. Les claus del cotxe, les claus del polvorí, les claus del... Bé, el més potent del món, en permís de Xina, eh?
Si no s'hi està fotent... La Xina està actuant d'una altra manera, està repartint influències i distribuint influències d'una altra manera, d'un altre estil. Però, per exemple, a Àfrica i molts països de Sud-amèrica, la Xina té una intervenció enorme. A Sud-amèrica, que era precisament on l'esquerra tenia un poder important,
Cada vegada hi ha més països que estan anant a aquesta dreta o ultradreta, Milei i Argentina sense anar una de més lluny, fenomen que està passant també a Europa. Per tant, tot se n'està anant cap on el senyor Trump vol.
cap on Estats Units vol. A controlar, perquè a Mileika li riu molt les gràcies i que tot això, perfecte, però a Estats Units li està dient, no, no, si tu ets dels meus, tot el que vulguis, cap problema, som amics. Som amics sempre i quan facis tot això que jo et dic que has de fer. D'aquesta manera. És a dir, tots aquests governs de dretes i ultradretes els està controlant ell.
com ha dit elles, i els països que no ho són, doncs me'ls estic agafant. I si ara Groenlàndia és un tema que ja havia sortit, considera que a nivell estratègic ha de ser dels Estats Units, serà dels Estats Units.
està topant contra un país que, diguem, és de forma madura i de forma... O sigui, amb una democràcia que ningú posa en dubte. Sí, i aquí l'argument de dictador no existeix. Ah, per tant... L'argument és un altre aquí.
I és un país de la Unió Europea. Aquí la Unió Europea està fent un paper molt... Molt tevi, per dir-ho suaument, no? Sí, sí, absolutament. El mateix que ha fet sempre amb qualsevol conflicte. És la solidaritat d'un país membre, al final. Si toquen l'Enlàndia... És com si toquessin una part d'un país europeu, al final... Estan toquant la Unió Europea, la Unió Europea haurà de... A la Unió Europea, i no oblidem, a la OTAN, eh? És un país de la OTAN, eh?
La Unió Europea és una cosa aliena als Estats Units, però la OTAN no. Per tant, si la OTAN ha de fer algun moviment per protegir un dels països membres contra l'atac d'un altre dels països membres, tindrem problema. I com que el vot de pes dins de la OTAN dels Estats Units és més potent que tota la Unió Europea Junta,
tindrem un problema. Però és que darrere de tot això, de totes aquestes institucions, n'hi ha un altre, que són les Nacions Unides, amb unes normes que són les que sí que reconeix tothom. I també ens les saltem. Tu no pots entrar a un país d'un altre i emportar-te el president. Com ho maten ells? Dient, no, no, és que aquest senyor era president i legítim. I com que no és un president legítim, que de fet aquí sí que tenen raó, perquè en les últimes eleccions no les va guanyar,
És que és una altra manera de fer, des de l'altra banda, políticament, des de l'altre costat, totalment de l'altre costat, però és una manera de fer exactament igual. Què va fer Maduro? Les últimes eleccions, que les guanya Edmundo... No m'agrada. Aquest resultat no m'agrada, no heu votat bé, no sabeu votar, o no heu votat com jo vull, m'ho quedo jo i fem les coses com estaven. Ostres, llavors per què fas eleccions? O per què dones permís a unes eleccions? Creies que les guanyaries de carrer i resultat que te'n passa la mà per la cara.
Si no m'agrada, no reconec les eleccions i segueixo sent president. Estem, jo diria, en un moment internacional de política de fets consumats. L'últim ha estat l'atac i segrest nord-americà a Venezuela, però segur que no oblidem l'atac
de Rússia a Ucraïna des de fa uns anys, un atac duríssim, i no oblidem també l'atac duríssim d'Israel contra els palestins. Evidentment, aquí amb una provocació que va ser un atac...
furibund i assassí per part de Hamas, que van matar més de mil jueus. Però un atac furibund per part d'Israel contra els palestins, que s'està perpetuant ja des de fa anys. S'estan consumant... S'ha fet 50 o 60 anys que està Israel, des del 47, pràcticament, que estan...
I ara la Xina amb Taiwan també veurem què passa, no? Perquè ara aquí portes obertes a tothom que vulgui que pugui ocupar el país, no? Però això deia que s'està practicant últimament una política de fets consumats molt dura. També suposo que aquests grans països, perquè al final és el que tu dius, és Estats Units, és Rússia i és Xina...
Israel, no t'oblidis d'Israel sí, però és que Israel és Estats Units Israel és qui ataca Palestina però ho fa perquè té Estats Units al darrere em refereixo que els grans els tres grans amb el permís de l'altra bèstia que pot ser la Índia que diguem... Sí, no oblidem la Índia com a potència mundial i quan a població sí, però no oblidem també tota la zona que són al final els que tenen el control del petroli que són tota la zona d'Aràbia
d'Anavi Saudí i tota la seva zona d'influència. Però aquests, diguem, sí que funcionen, els agrada jugar el paper de mediadors amb tots aquests conflictes internacionals, però ells no em toquis massa que jo vaig bé, perquè l'única manera d'atacar aquesta gent és canviant les influències del petroli, que el petroli no sigui tan important. De moment ho és. De moment ho és. Però ells estan allà, que no s'acaben de posar, no acaben de dir la seva...
Però també hem de veure qui hi ha darrere. I al final es mou en això, en els grans poders, Rússia-Xina, que podria ser un eix, i l'altre és aquells Estats Units. I Europa al mig, que el vell continent, els que tenen la història, els que no sé què, però els que mai estan en compte ningú per res, ni tampoc mai han sigut prou forts com per aixecar la veu...
Potser Alemanya en algun moment ho ha fet, però tampoc no. Alemanya és cert que el pes polític que tenia, jo crec que l'ha perdut bastant en les últimes dècades, però és que ni tan sols, que ja m'està bé, m'està igual que el perdi Alemanya, si és perquè...
a nivell mundial, la Unió Europea té un pes, la suma d'Alemanyes, Franceses, i per què no Espanya i Itàlia, haurien de dir alguna cosa?
perquè els països del nord d'Europa també sembla que això d'Europa els hi quedi una mica lluny, o que una mica de... Sí, sí, jo soc d'Europa, però la realitat que teniu al sud, i al sud em refereixo, de sud-est en avall, és com si no anés amb ells, dels països nòrdics d'Europa.
Però Europa, a nivell mundial, jo crec que les últimes dècades... Potser perquè és qui ha patit les guerres, les grans guerres, però no veig que tinguin un pes o que algú... Que hi hagi algú des d'Europa que aixequi la mà i algú se'l cregui. O algú li faci cas. Si vols parlar, parla, però aquí ens ho decidim entre nosaltres. I el problema és que tota aquesta guerra de blocs no acabi
amb una altra gran guerra entre Xina i Estats Units, que ara ja tenim, però a nivell econòmic. Aquesta sí que és una guerra econòmica que no passi a una guerra armamentística. Hòstia, espereu que no.
Perquè aquesta sí que no hi haurà qui la pari. Quan és en països influenciats per aquestes potències, però que són d'altres països, algú pot sortir a fer de mediador i més o menys tapar-ho, però quan són aquests grans entre ells dos, qui ha d'anar a dir no us baralleu? No li farà cas a ningú. L'ONU ha perdut...
un paper transcendental del món internacional. Sí, sí, sí, però ja fa temps això, eh? Si no ens escoltem l'ONU... El funcionament de l'ONU ja, amb els països que tenen dret a veto, que són Lúcia, Xina, entre ells, i Estats Units, no es pot tirar endavant res. Això haurien de canviar-ho. Som tots iguals, però uns som més iguals que els altres. I tenir una organització en la que ens escoltem a tots i tots som importants, però...
n'hi ha uns que són més importants que uns altres, ja entrem a jugar amb una mena de regles del joc una mica falsejades. Però era l'única manera d'acceptar la ONU, que hi haguessin aquests vetos, si no no haguessin dit ni ONU, perquè les grans potències tampoc no ho haguessin acceptat.
És complicat. I mentrestant jo crec que s'està mantenint aquests equilibris de poder, de dir, bueno, això que fas no està bé, però no diràs res, perquè si no tu em diràs a mi que jo també estic fent malament a no sé on. Però ara, el que deia, eh?, Amèrica, sobretot Amèrica del Sud, que tenia un protagonisme a l'esquerra
potent, ara mateix a tot Amèrica queda Cuba, Venezuela, que tot i que ara diguem sí que firmarà l'esquerra però qui manarà serà als Estats Units ja ho ha dit, vull dir que aquí o feu el que dic jo i com dic jo vull dir que simplement serà una sucursal una sucursal en la que no podran prendre cap decisió
que no siguin les que l'altre li dic que poden prendre. Clar, ser portar un país quan no el portes tu tampoc no té massa sentit.
Bé, veurem què passa amb Groenlàndia, ara deies Cuba, Cuba també l'ha anomenat Trump, per tant, després de Groenlàndia vés a saber cap on. A veure com evoluciona tot. Però són països que sí que és cert que si mirem el dia a dia, el tema de camarada i que tot això em sembla molt bé, però mirem el dia a dia de la gent... Hòstia, Venezuela fa molts anys que la gent ho està passant malament.
molta gent, que n'hi ha 4 que estan vivint molt bé sí, a Cuba segurament passa el mateix però no són països rics són rics, eh? tenen una riquesa petrolífera que els hauria de posar en el mapa disparats però com viu el 80% imperdonable, imperdonable
Clar, i sempre es diu que els canvis haurien de venir de dintre del país, el que passa és complicat amb estructures militars molt grans i gent que està empobrida i en una situació depriment. Això és el que ha intentat l'Estat Unit sempre, que és no fer aquestes... Algunes operacions militars han sigut sonades, però el que sempre ha intentat és manipular des de dins, donar força als seus partits des de dins. Això és el que s'havia fet fins ara.
I ara aquesta se l'han saltat a la torera tot i han anat a... A Xile recordem els anys 70 amb Allende, eh? La intervenció nord-americana camuflada que va enderrocar i va assassinar la Allende i amb centenars de milers de persones. Intervenció directa nord-americana. Perdó.
Tornant a casa nostra, avui el Mundo treu, si us sembla, canviant de tema, treu una enquesta, segons el diari El Mundo. L'extrema dreta continua disparada. Vox pràcticament duplicaria els seus últims resultats. Passaria dels 33 escons actuals al 58. El PP tornaria a guanyar i fins i tot sumaria 4 cadires més. Passaria dels 137 escons al 141. Per tant, Vox i PP...
Estarien fregant la majoria absoluta amb gairebé el 50% dels vots. El So, en canvi, perdria. Baixaria dels 121 escons que va aconseguir les últimes eleccions als 107. La tendència que sembla que es va marcar. Junts també perdria. Sumar i Podem també s'ensorren. Sembla que aquesta és la tendència quan estem...
Encara ens queda un any. I Aliança les ha anomenat? No, perquè són les generals, aquestes. Ah. Sí, sí, sí. El Sindex també mostra que si Aliança Catalana fes el pas a presentar-se a les espanyoles, aconseguiria dos diputats. Esquerra es mantindria i Junts perdria tres. Sempre ha dit, Oriol, sempre ha dit que ells a Madrid no hi han d'anar a fotre res.
i segurament aquests dos que els hi donarien les enquestes simplement no hi aniran diuen ara aquests partits també canvien bastant d'opinió però en principi sembla que no hi haurien d'anar però el que està clar és que és just el que estàvem parlant un país més d'Europa que vira cap a la dreta i el que és pitjor com que la dreta sola no acaba de sumar
necessita l'ultradreta. I què ha passat amb tots els governs a nivell d'Espanya, on el PP ha guanyat però no ha guanyat en absoluta i, per tant, ha necessitat Vox, que les polítiques les ha marcat més Vox que no el PP, o hem vist a València, o hem vist a Mallorca, i llocs, en aquests dos, justament, on el tema de la llengua ha sigut el primer que han anat a atacar.
No és el que fa més por, segurament, però és el que dona més visibilitat. I com està perseguit ara el català a Mallorca o a València, no ho havia estat des de la transició. Aleshores dius, ostres, és que portem 50 anys perduts. Tot el que s'ha guanyat en aquests últims 40-50 anys, ara ho perdem de cop. Ho perdem de cop. I s'ha lluitat molt per aconseguir-ho, sobretot amb el tema de la llengua.
Però això si ens mirem als governs del PP amb el recolzament de Vox a Mallorca i València. Però és que està passant a tantes altres comunitats on el PP guanya, però no el suficient com per fer el que voldrien, necessiten Vox i passa el de sempre, que per molt que siguin partits majoritaris s'acaben aprovant les polítiques del que tens del minoritari, que és el que et dona l'absoluta.
Qui mana realment? El que n'ha tret més? No. El que té els necessaris. Ho estem veient també, s'ha dit, dels set diputats de Junts. Set només amb el global del Parlament espanyol.
que han tingut molta força. Sí, sí, i la tenen, la tenen. Però això s'acabarà, perquè amb les pròpia eleccions, amb aquestes sumes que surten, les minories catalanes que es deien, ni Esquerra, que no en perd, però és igual, perquè no tindrà cap representació, ni seran necessaris per res, i evidentment Junts que perd a bous esquelles.
Tot això dona que s'acabi fent el que Vox diu. I és allò de dir... Hosti, jo no sé si vull... Digui on es pot anar i fotre el camp d'aquí, perquè serà dur. I aquestes enquestes no penseu que podrien reactivar l'esquerra, per exemple? O mobilitzar votants de partits d'esquerra perquè no... Una certa reacció... Pensar vot útil o gent que s'abstindria...
Una certa reacció sí que pot existir, però jo crec que el moviment és un moviment de fondo molt gros que té pinta de ser bastant imparable. No sé que hi hagi d'aquí, quan hi hagi eleccions legislatives a l'estat espanyol, hi hagi algun canvi, hi hagi algunes novetats enormes i transcendentals, cosa que tampoc es veuen.
No es veu una dinàmica, per exemple, del PSOE, d'encapçalar un lideratge de polítiques relativament d'esquerres que puguin engrescar la gent. No es veu, eh? De fet, és més una línia de subsistència de no enfonsar-se i aguantar fins al 2027, eh? En principi representa que la dreta ja està mobilitzada, és a dir, els vots que donen aquestes enquestes ja hi són, són els de sempre, no perden...
I sí que és veritat que l'esquerra simplement s'ha desencantat i no surt a votar. I el vot d'esquerra sempre s'ha dit que és el que no hi va. Si l'esquerra aconsegués, però és que estem sempre, és fiar-ho tot, el discurs del si no hi anem nosaltres vénen ells.
Un lema que han fet servir tots dos costats, eh? De dir... Vaig a mobilitzar els meus. No els que ja tinc, sinó els que no venen a votar, perquè si no vota tota aquesta... Que ve el llop, que ve el llop. Aquest és un lema que s'esgota, eh?
per abús d'aquesta situació. Alguna vegada val, però contínuament repetir que ve el llop, jo crec que això ja no ven, perquè al final tu, més que no voler que vingui el llop, el que vols és unes polítiques que tu creguis que són les adients pel teu país, i aquestes polítiques no es veuen per alloc. I el votant d'esquerres està veient que s'estan fent polítiques d'esquerres a aquest país? No.
perquè, possiblement, el que està dient és, home, sí, sí, jo em mobilitzo, jo vinc, d'acord, jo vinc. I què faràs? Perquè les polítiques que estàs aplicant no són les polítiques que a mi em sonen com a polítiques d'esquerra. Aleshores diuen, però mira, per fer això, si hem de guanyar l'esquerra per fer polítiques de dretes, quasi que millor que vinguin els de dretes que ho han fet tota la vida, que ho han sigut tota la vida.
Vull dir que segurament l'esquerra està perdent pistonada per culpa d'un desencantament de la pròpia esquerra. Però falta molt per unes eleccions generals. Ja tindrem temps de... Un any i mig o una mica menys, no? Sí, arriba al final de l'aigua. Que jo crec que sí que hi arribarà conscient que no repetirà. Per tant, ha d'esgotar fins al màxim.
Bé, doncs el panorama que estem pintant avui és desolador, eh?, a nivell internacional. És preciós, un panorama magnífic per començar l'any 2026 a tota aquesta anya. Per ser la primera tertulia del 26, anem...
Una de les coses inicials de l'any és el Rally Dakar. No sé si vosaltres sou aficionats, però just l'altre dia llegíem que el Xavier Fog, el Molinenc, aquest any no hi ha participat. No sabem els motius, intentarem parlar amb ell, perquè tampoc ho ha explicat. L'any passat va participar. L'any passat sí. I és un dels veterans del Dakar, 35 edicions, i és el pilot català-barra espanyol amb més participacions al Rally Dakar. I aquest any, circumstàncies que l'han deixat fora de les dunes, no es concreta el què, a veure si ens ho explica ell...
fan que el Xavi no hagi participat al Dakar. No sé si vosaltres, suposo que el coneixeu. Jo el seguia cada any. Jo aquest any no el segueixo, però el seguia cada any. Cada dia mirava la classificació i anava seguint. I era l'excusa per anar tenint un cert interès al Dakar, seguir el Xavi a veure com anava en classificació.
Un Dakar que també ha canviat d'emplaçament en molts llocs, ha estat a Àfrica, que era on tenia sentit. L'inicial, no? Des del que li donava nom a més. Exacte. Un París-Dakar, amb una carrera que sortia des de París, recordem un parell de vegades amb segones sortides de Barcelona...
que jo recordo haver anat a veure l'arribada a Barcelona dels cotxes la nit de cap d'any, la nit d'algú, o aquells inicis d'any, quan sortien de París i arribaven a Dakar, que era el nom de la carrera. Es va acabar traient el nom de París per dir-li el Rally Dakar, inclús quan ja se'n van anar després a Sud-amèrica i ara a Aràbia Saudí.
que és qui s'estan portant. Avui també comença la Supercopa d'Espanya, que juga també a Aràbia Saudí. Són aquelles coses que estem comprant i els mundials de futbol o aquestes coses, perquè són qui tenen els diners al final.
Aquesta prova ara, precisament abans d'ahir, va haver també una certa polèmica perquè van sortir els cotxes més lents al davant, amb el qual feia que els cotxes ràpids que anaven a darrere no poguessin competir perquè es trobaven en un... Pel terreny. Clar, perquè hi ha etapes que són molt dures en les que només hi ha una pista vàlida per anar. Si normalment sortien primer els cotxes ràpids i després anaven sortint...
els de categories, els més lents. Pel que sigui, l'organització va fer sortir al revés, els més lents primer, amb la qual cosa, quan sortien els ràpids, es trobaven que per la mateixa pista no els podien avançar. I això no era previsible?
és el que s'han queixat tots els de davant, els dels cotxes potents, s'han queixat que, independentment que no poden competir, és que és perillós, perquè si per avançar un camión d'aquests t'has de sortir de la pista, doncs pots tenir un accident entre dunes, entre roques...
que et pot fer perdre la cursa i tenir un problema cada any tenim moltes notícies de participants que han perdut la vida al Dakar aleshores el que s'ha de posar sempre és la seguretat per davant però no se sap perquè ho han fet al revés
Tant la FIA com l'organització del Dacar no entenem aquesta decisió i s'han queixat. Avui hi ha una de les etapes marató, avui és una de les etapes d'aquestes que es queden a dormir en ruta. És a dir, l'etapa d'avui comença avui i acaba demà, amb la qual hem de dormir... En ruta, Déu-n'hi-go. Sí, és una de les etapes d'aquestes que sempre hi ha un parell.
que sempre són les més dures de totes, perquè no poden parar, ja no pel tema de dormir, sinó perquè no poden deixar el cotxe amb una assistència. Els cotxes aquests, sobretot els dels primers, cada dia quan surten, surten com si fos el cotxe nou de trinca.
avui, en aquesta etapa de marató, no poden passar per assistència, amb la qual cosa el cotxe porta ja els quilòmetres que porta. Molt bé, doncs ho deixem aquí. Toni Raboneda i Pere Madurell, gràcies a fer duet en aquesta tertúlia, primera tertúlia de l'any. Correcte. Gràcies i bon dia. Igualment, bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. Dos morts en dos incendis en habitatges, a l'Hospitalet de Llobregat i a Constantí, i un tercer incendi on els bombers i el SEM han atès sis persones per un incendi a la cuina d'un pis a Castelldefels. Per ara anem fins a l'Hospitalet, on hi ha una víctima mortal i vuit persones ateses. Anna Rodríguez, des de Mitjans de l'Hospitalet, quina és l'última hora? Bon dia.
Hola, bon dia, Arnau. Com explicaves un cop ja estingit el foc, l'arquitecte municipal ha fet una valoració estructural i els serveis socials de l'Ajuntament s'han fet càrrec de l'atenció i l'allotjament de set persones que no han pogut tornar encara als seus habitatges. De fet, hi ha un total de tres pisos que no es podran evitar. Ara els Mossos investiguen les causes...
d'aquest foc. Recordem que els bombers rebien l'avís d'un incendi d'un habitatge a les 10 d'aquesta passada nit al carrer de la Uva, al barri de Santa Eulàlia. És un edifici de planta baixa i de sis pisos d'alçada. Un cop els bombers van accedir a l'habitatge sinistrat i van extingir l'incendi, van localitzar el cos sense vida, com explicàveu, d'un home de 77 anys. Gràcies, Anna. Bon dia. Bon dia.
I a Constantí aquesta matinada, també un incendi en un edifici plurifamiliar, ha mobilitzat un ampli dispositiu d'emergències. El foc ha provocat la mort d'un home i ha obligat a rescatar diversos veïns. Els bombers han treballat intensament per evitar que les flames es propaguessin. Ens amplia la informació la Noàlia Silvero de Constantí Radio.
Els bombers han rebut l'avís a dos quarts de dues de la matinada per un incendi en un edifici de sis plantes al carrer dels Horts a Constantí. El foc ha cremat un habitatge de la quarta planta i ha propagat per façana fins a l'habitatge de dalt de tot. Durant les tasques d'extinció s'ha localitzat un home de 54 anys sense vida a l'interior de l'immoble sinistrat.
Els bombers han rescatat quatre persones i la resta de veïns s'han confinat amb seguretat. L'incendi s'ha donat per controlat a les dues de la matinada. El SEM ha atès quatre persones, dues d'elles traslladades a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Els Mossos investiguen les causes del foc.
I Protecció Civil manté activada el Procicat en fase d'alerta per onada de fred, un fred intens que està previst que afecti tot el territori fins avui al migdia. Aquesta situació ha fet que l'Ajuntament de Barcelona hagi activat l'anomenada Operació Fred i actualment ofereix 200 places per dormir en diversos equipaments municipals.
14 professionals han patrullat aquesta matinada i ho faran també la pròxima pels carrers de la ciutat per tal de contactar amb persones que dormen al ras i així poguer-los oferir allotjament. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Informació local
Aquest dijous s'inicia la programació del segon trimestre de l'Aula d'Extensió Universitària i ho fa amb la xerrada d'Oriol Farrés i Juste, que és filòsof. Llums i ombres de Maquiavel és una activitat exclusivament per als socis d'aquesta Aula d'Extensió Universitària i parla de...
Superar la visió tòpica de Maquiavel com a figura malvada i reconèixer que el seu pensament pot revelar un fons humanista i republicà. Aquesta xerrada, en principi, es fa a la Biblioteca El Muli.
També recordar-vos que el centre excursionista de Molins de Rei organitza per dissabte l'acte del veredicte al local del SEM dels 27 Premis Clic de Fotografia Vila de Molins de Rei. Serà a les 10 del matí un acte que organitza el mateix centre excursionista i també l'Ajuntament de Molins de Rei.
I de cara a diumenge 11 de gener, la secció de senderisme organitza la travessada des del poble de Garraf fins a Sitges a través del GR 92. Aniran per la façana litoral, passant per les padreres, el conjunt de Camp d'Asens, altres magies fortificades com Calamell, l'ermita de la Trinitat...
o al Mirador de la Llevantina. Són gairebé 14 quilòmetres i gairebé 550 metres d'ascens acumulats. Les inscripcions les podeu fer al SEM de dos quarts de set a dos quarts de nou fins al proper divendres. I el Foment Cultural i Artístic també organitza activitats, concretament organitzen el dia nou, per tant...
el divendres a les 9 del vespre, Amor en tiempos de laic, amb Miki Legendario i Ivan Lira dins del cicle Molins Night Cabaret. Podeu trobar més informació al fomentmolins.cat, aquí també podreu comprar les entrades o a Entràpolis. I també el dia 10, dissabte, Estopaos, a les 8 del vespre, amb tribut als Estopa, també el mateix foment cultural i artístic.
El mateix podeu comprar les entrades a fomentmolins.cat o al web Entràpolis a entrades anticipades. I recordeu que fins al 2 de febrer podeu visitar el Gran Pessebre amb detalls de coll, serola a la parròquia, un pessebre que fan el Josep Vinyets i la Sesca Fernández i que recull l'entorn natural de la nostra vila,
amb algunes de les seves masies en guany Can Ferrés, Can Ribas i Can Calopa de Dalt. El podeu veure de 9 a 12 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre. I recordeu que encara queden dues representacions dels pastorets de Molins de Rida, de Frederic Soler Pitarra, amb música del mestre Blanc.
Els dies 10 i 11 de gener a les 6 de la tarda a la PENI. La venda anticipada d'entrades nomenades es fa a entràpolis.com i si teniu algun dubte sobre aquesta venda anticipada podeu adreçar-vos a la PENI de dilluns a divendres de dos quarts de sis a vuit del vespre.
Hem de comunicar la defunció de la senyora Teresa Rillo García. Tenia 86 anys, vivia al carrer Verdaguer i la cerimònia d'acomiat serà el dia 8, per tant, demà a dos quarts de 12 a l'oratori d'alternatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia, la farmàcia oberta avui a Molins de Rei fins a les 10 de la nit. És la farmàcia Brun del carrer Puigcerdà, número 53, al barri de Bona Vista.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil! T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla!
A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem. Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidències.
012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Passen pràcticament 10 minuts a les 10 del matí i comencem una nova hora del programa, el Bon Dia i Bona Hora, de 8 i micres a 7 de gener, un dia que continua sent fred, dia clar, fa sol, però temperatures molt baixes que rondarà els 0 graus aquí a la vila. Com us hem dit, avui hem d'alterar una mica el programa, aquesta tercera i última hora acabarà el Bon Dia i Bona Hora. Per què? Doncs perquè no tenim...
representant d'en Laire Molins. Normalment a aquesta hora tenim l'espai polític, parlant avui dimecres amb el regidor d'en Laire Molins, Pep de Gat, que deixava el seu càrrec de regidor al ple del passat desembre. Ara mateix el grup municipal no té representant de l'Ajuntament fins a final de mes, quan suposem que el ple de gener...
Prendrà possessió el nou regidor, Marc López, que substituirà Pep Degà al capdavant de l'aire Molins, aquest grup municipal que té un únic representant a la sala de plens. I després, la Cefarús, que és l'espai que fem habitualment els dimecres, aquesta estona amb l'Art és Vida, tampoc avui ens pot acompanyar. De manera que el que farem ara és recuperar l'entrevista que feia l'Oriol Romeu
Els Pastorets, actors, actrius o persones responsables del muntatge. Entrava dins del muntatge dels Pastorets i parlava amb ells i repetirem aquesta entrevista justament els dies previs a les últimes funcions dels Pastorets, dissabte i diumenge hi ha les últimes representacions, a les 6 de la tarda a la Penny. I després tancarem el programa amb el Joan Vilaseca, que cada setmana ens acompanya amb el Parlem de, a partir de quarts de 12, de quarts d'11 i fins les 11 amb el Joan Vilaseca i amb ell tancarem el programa.
Passant 11 minuts de les 10. Hola, Nil Vinyens, què tal? Bon dia. Bon dia. El Nil fa de Sant Josep. Correcte. Quants anys fa que fas de Sant Josep? Doncs aquest any és el segon any. El segon any, eh? Què suposa per tu fer aquest paper?
Doncs és molt especial, al final també fer pastorets és Nadal, fer Nadal, fer família, tota la gent que estem aquí som una família i això, passar-s'ho bé i amb molta il·lusió sempre. Que és un personatge sempre també amb repte perquè té poques escenes, però són importants les que tens. Sí, sí, sí, realment.
És un dels protagonistes, al final és el pare de Jesús, però tenim poques escenes, no som realment els protagonistes de Pastorets, però jo considero que és un paper que l'estic disfrutant molt i que també té la seva part de dificultat, amb segons quines escenes que et trobes sol davant de tothom i...
Busca nostatge, per exemple. Correcte, busca nostatge és complicadeta, però quan la fas bé també la disfrutes moltíssim. Comparteixes paper amb més actors a Sant Josep? Sí, justament amb la Maria, que és amb la persona que em caso. No, però tu fas sol de Sant Josep o tens alguna cosa més? També tinc un altre company, que és el Martí, que ens partim els dies, fem tres cadascú.
Evidentment, sense la Maria, malament les escenes. Maria, que fa l'Elna Cugat. Què tal, l'Elna? Bon dia. Molt bé, aquí estem. Com estàs? Quants anys fa que fas de Maria? Doncs dos, com el Nil. Dos com el Nil? Vaig estrenar amb el Nil. Molt bé. I et feia... t'imposava això de fer de Verge Maria?
Una mica? Una mica. Sí? Una mica, sí. Però ara millor? Home, ara molt millor. Això que deia ell de les escenes aquestes davant del públic, això imposa? A mi m'imposava, però ara ja ho porto molt millor. A més, amb el Nil hi ha ni vergonyes ni res. Molt bé. I com ha anat el treball amb l'Oriol Roig aquest any, a la direcció? Molt bé. Jo m'ho he passat molt bé. Crec que hem après molt tots i ens l'estimem molt. Que bé. Doncs sortiu al 26, vosaltres dos, també? Sí.
El 26. Molt bé, doncs molta merda també els dos, eh? Gràcies, Elna. Gràcies. Gràcies, Nil. A tu. I anem a veure si enganxem algú més, el Marcel. El Marcel Homet, què tal, Marcel? Bon dia. El Marcel fa de José? Correcte. T'estrenes? M'estreno de José. T'estrenes? A veure, doncs com afrontes aquest repte? Molt guai, perquè jo porto, vaig fer com 6-7 anys de Jusifer, i ara un saló, un paper molt més xungo. José passa per mil emocions, és un canvi de repertori molt guai, però també amb moltes ganes.
Ara deien escenes a vegades que em posen a prop del públic, tu entens, i estan sol, no?, que això també suposo que deu ser un repte. Sí, però jo, a mi em passa que desconnecto bastant, llavors és com, entre que els focus que et donen en tota la cara, no veus res, veig el públic, però alhora és com que intento no pensar-hi, i fer el meu, i gaudir sobretot. Molt bé. Sortiràs també del dia de Sant Esteve?
No, estreno per Sants Innocents. Amb qui comparteixes el paper de Gesè? Amb el Jordi Lletxa, company d'aventures i superbé. Molt bé, doncs molta merda i molta sort a l'estrena. Moltes gràcies.
Hola, Mateu, què tal? Com estàs? Bon dia. Molt bé. Estic molt content de fer posturets i... Ah, molt bé, no t'he preguntat res i estàs molt content. Molt bé. Estàs amb el meu fillol, que és el Miquel. Hola, Miquel, bon dia.
Estem amb el Bernat. Bon dia, Bernat. Bon dia. I amb el Lluc. Què tal, Lluc? Bé. Feu de fúries. Us ho passeu bé als pastorets? Molt, molt. Expliqueu-me què és el que heu de fer. Sortiu a moltes escenes? Bueno, sí, quatre. No, a dues. A dues, eh? Sí. Sí, dues, sí.
És l'ascens de la segona part. Avui estem a l'assens general i sortiu a dues escenes. La bèstia i el Pere Botero. Sou molts que feu de fúria o no? Bueno, bastants. Heu de fer diversos grups, no? Sí.
I segurament ens dividim per parells cada dia, i ens fiquem per dos costats, llavors fem el que fem, i el dia de veritat ens col·loquem i ja ho tenim tot plana. I què és el que més us agrada de Pastorets? Jo crec que la bèstia. La bèstia? La bèstia. Molt bé. Sortireu el dia 26 ja o no?
No, perquè cal heu de fer grups i no us toca. Bé, que vagi molt bé, doncs, eh? Gràcies, Lluc, gràcies, Bernat. Adéu. Gràcies, eh, Mateu. Gràcies. Gràcies, Miquel. Moltíssimes gràcies. És que hi ha l'Arlet aquí, exdirectora dels Pastorets, que ara què estàs fent tu, ara, als Pastorets?
Jo estic fent moltes coses, però justament ara l'Anna Bermúdez no està, llavors estic amb les fúries. Molt bé, perquè és important el que no es veu, no? Als pastorets és molt important el que es veu, però també el que no es veu. 100%. Les coses que estan a fora, o sigui, a dintre, a vegades no es veuen i són molt importants. Trobaràs a faltar? No està la direcció aquest any?
Bueno, sí, per una part, però no per l'altra, perquè hi ha molta feina darrere i és un descans. No ve d'estar, saps, amb tants ulls alhora, però sí. Molt bé. Arlet, gràcies i que vagi molt bé, també. No, gràcies a vosaltres. Hola, Montse Alemany, bon dia. Bon dia, Oriol, com estem? Què estàs fent ara mateix?
Ara mateix anava a ajudar una mica aquí, cosint un forat que hi ha a una de les cametes. Però la Montse, hem de dir que fa de Batzabé un any més, i en són uns quants ja, no? Sí, ja va per 14. Va per 14? Va per 14 anys que faig de Batzabé. Ets de les més veteranes. Aquí, probablement, sí. Tot i que hi ha canalla que des de petitons, petitons, i en tenen 30, han anat venint tots els anys.
Potser ja havies coincidit amb l'Oriol a l'anterior etapa de direcció, no? Sí, amb l'anterior etapa, sí. Jo vaig entrar sota la direcció de l'Oriol. Com ha anat aquest any? La preparació... Jo crec que molt bé. Com sempre, cada director hi posa el seu granet de sorra, fa els seus canvis, supera la seva manera... Jo crec que està molt bé. Tot això també enriqueix, va enriquint l'espectacle.
Fem parella com és habitual amb l'Alfons Palau, no? Fem parella habitualment amb l'Alfons Palau i si no amb el Josep Vinyets, que també ens entenem força bé. Per tant, 14 anys, i no et cansa fer del mateix paper? Tampoc és que tingui gaires opcions de fer altres papers, però no, és un paper que per mi ja s'ha tornat entranyable. I a Nadal vol dir Pastorets, vaig haver...
Molt bé. Tu combines, hem de dir, l'altre vaig haver, és l'Elisabet Marcià, no? Exacte, l'Eli Marcià, sí, sí. Actriu, però com hem explicat, doncs, si t'has de remengar i cosir, ho fas... És que aquí una mica s'ha de fer tot entre tots, eh?, perquè... s'ha de fer, aviam, si hi ha un forat i ho puc cosir, ho coso, i un altre moment també et farà una altra cosa.
Si has de cantar també, no? Sí, de cantar també, canto, sí. Sí, sí, Oriol, fem el que podem. Debutes també el dia de Sant Esteu o no? No, jo debutaré el 28. Sants Innocents, hem de dir, funció o representació especial. Representació especial, sí, sí. Hi haurà petits ensurs, petites bromes entre nosaltres i... Bé, sí, promet, promet ser divertit. Molt bé. Montse, doncs, escolta, molta sort, molta merda. Gràcies, Oriol. I bones festes. Igualment, Oriol.
Què tal, Alfons Palau? Bon dia. Molt bé. Estàvem parlant amb la teva companya. 14 anys diu que fa de Baixabel, la Montselevany. Sí. En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? En Fons, quants més hi ha? Sí, d'Aram, sí, d'Aram, no ho sé quants en farà, però sis o set més que ella segur. I igual de motivats us veig, eh?
Sí, perquè és una activitat que es motiva molt, tot el pastre en general, el grup, la gent, els joves, els no tan joves, els canvis de director, els canvis d'escenografies, sempre es diu que cada any és diferent i cada any hi ha coses noves i les hores no et cansa, això al contrari. Ara dèiem amb la Montse que tu vas coincidir amb la primera etapa de l'Oriol també de director, no? Exactament, sí, sí.
I ja feia d'Aram llavors, però vam estar llavors, bueno, de fet havia fet d'Aram, tinc tingut moltes... Clar, és que tu deus ser dels, si no el més veterà que hi ha sobre l'escenari, no? En quant a trajectòria dels pastorets?
Podria ser, clar, vull dir, ja vaig sortir d'Arenge Sus, o sigui que... Jo crec que segur. Vaig tenir l'etapa que no es van fer pastorets fa dels anys, que era allò els 80 i escaig, i llavors vaig tornar a reenganxar, i llavors quan vaig tenir canalla petita vaig deixar uns anys a mi, però i tornar, i vull dir, ja està, és una cosa...
És una manera de viure també els pastorets, que fas amistats, fas gent, fas grup, fas companyonia, fas de tot. Parlàvem amb l'Oriol la setmana passada, es notarà de nou la seva marca, la direcció? Crec que sí, a mi particularment m'agrada com ho fa i disfruto molt amb els seus assajos.
Doncs a disfrutar de les... No ho vull deixar de menys els altres directors que han hagut, perquè tothom hi ha abocat el seu i amb totes les ganes possibles. Però molt bé, fantàstic, i aquí estem. Doncs a disfrutar de les representacions al fons. Moltes gràcies. Gràcies. A reveure.
Què tal, Raimon Terrino? Bon dia. Hola, bon dia, tot bé. El Raimon que porta anys maquillant i com diem el procés de... Bé, crec que... Bé, crec que no. Digues. Dissenyo la part de caracterització dels pastorets. Diguem-ho bé. Això fa anys que ho fas, però és que ara resulta que tens un paper aquest any. Sí, correcte. Se'm va fer la proposta de fer de Sant Gabriel...
I jo que soc molt aventurero, doncs he cedit. I res, aquí assajant últims dies amb moltes ganes. Com ha anat el repte, doncs? Estàs content de la feina feta amb l'Oriol? Sí, la veritat és que l'Oriol ha après moltíssim i ho ha fet superbé. I ara toca el repte d'acabar de maquillar i posar l'escenari, que crec que això encara ho vaig assajar.
Ho fas tu sol o tens alguna cosa més? Vinc amb les alumnes de l'escola tuya, que m'ajuden, i poques coses més, amb moltes ganes. I el paper? Estàs tots els dies tu? El paper no, el W amb l'Anna. Molt bé, doncs molta sort, Raimon. Moltíssimes gràcies, veniu a veure'ls.
Hola, Joan Montné, bon dia. Hola, què tal? Joan, director musical dels Pastorets des de 94, era? Ostres, juraria que sí. Crec que sí, 94... En tot cas, fa més de 30 anys. Sí, sí, sí, i tant.
I ara, aquest any, ajudant de direcció els pastorets. Com ha anat això? Bueno, això és un càrrec que m'han endossat aquí. No, això va ser una... En una trobada informal pel carrer amb l'Oriol, quan ni ell encara sabia que seria el director, vam estar parlant de pastorets. Jo li deia, és clar, és que jo des del piano veig moltes coses que a vegades penso, hosti, això es podria fer d'aquesta altra manera, o això no està ben resolt, o aquí no se sent prou el text, o...
I són coses que m'agradaria poder-les dir. I sempre van passant els anys i al final no dic mai res. I llavors, quan ell va assumir la direcció, em va dir, escolta, saps allò que vam parlar? Doncs avui, aquest any, si vols, podràs dir tot el que vulguis perquè vull que m'ajudis. Li vaig dir, ostres, no em facis això. I mira, al final ho vaig acceptar i la veritat és que m'ho he passat molt bé. I ha anat bé el treball d'aquests mesos? Molt bé, sí. Jo m'hi he afegit ja la part final, perquè l'Oriol ha fet tota la feina grossa de treballar text i de muntar les escenes.
I al final ell em va dir, tu véns i tot allò que veigis que no t'agrada ho critiques. I del que em diguis veurem què es pot incorporar o què no. I bé, la veritat és que a mi el teatre m'ha agradat sempre i soc un espectador de teatre, no hi entenc gens més que això a nivell espectador, però com que m'agrada m'ho he passat molt bé. Pel que fa la passant musical, repetiu els músics com cada any?
I tant, sí, sí, els músics ja... De fet ja ho esperen, no? I tant, totalment, sí, sí. De fet són els mateixos des del primer any, excepte en el cas del violí que es va incorporar el segon any, però aquests mateixos 30 i escaig d'anys que porto jo els porten ells. Per tant, amb un ull al piano i amb un ull a l'escena. De fet ja ho feies, no?
Sí, sempre m'ho mirarà, però aquest any m'ho miro d'una altra manera, amb un esperit més crític encara, si pot ser. Molt bé, doncs Joan, gràcies i que vagin molt bé les representacions. Moltes gràcies a vosaltres. Aquest espanyet és que hi ha l'estatria, un gros jo voldria Jesús amb el cor. Per aquest espanyet el senyor donaria, serius d'estatria i una patria.
Aquestes paletes que ja l'estavviam, com que ja voldria, Jesús, el meu cor. Aquestes paletes, el senyor, un alí, ser rius aixanir.
Hi ha dies en què el món desperta en gris. Tanta pols m'esborrona. I dies que el silenci es torna a crir. La vida pinta fosca. Hi ha dies en què veig el cel plorar.
I dies que no els puc esmorrar. I em fan sentir tanta vergonya. I em fan sentir tanta vergonya. I em fan sentir tanta vergonya. I em fan sentir tanta vergonya.
Hi ha dies en què s'has angoixat, en què viuràs una trampa, hi ha dies que esdevenen abarrats, i el puto món et fa arrencar. Una persona angoixa, pena, fins somni, gana, tristesa, com venen!
Són infants que es desesperen, passen gana.
I els que neixen se'ls condenen, passen gana, passen pena, tenen sang.
Fins demà!
Doncs hem escoltat Cris Juanico amb aquest tema Condemna llevant, que és l'avançament que ha fet del disc Rosa dels Vens, que traurà la llum al març d'aquest 2026. Doncs amb el Cris Juanico ens n'anem cap a conèixer i a parlar amb el Joan Vilaseca i amb el Parlem de...
Joan Vilaseca, bon dia, bon any. Bon dia, bon dia a Silvia i bon any exactament igual per tots i per Rosia i per tothom. Molt bé, què tal? Com han anat aquests dies? Què tal els Reis? Que és l'última celebració del cicle? Tot ha anat bé. Tot bé? Sí, ha anat tot bé, doncs perfecte.
Molt bé. Doncs de Reis i de Nadal, just després, què és el que sempre hi ha hagut? El clàssic. Els pastorets. Els pastorets. Els pastorets. El dilluns, el diumenge de 11 és l'últim dia. Per tant, avui donem als pastorets el pressol de Jesús, un CD, i escoltarem Pastorets amb Alegria, que és l'inici.
Fins demà! Fins demà!
Molt bé, i dels pastorets, aquest CD, què més tenim avui, Joan? Anir acompanyat d'una narració curta que ha sortit fa pocs dies, que es diu Mosca morta, de Salvador Presés, i dos llibrets de Rutes Catalanes, el Montsec i Ripoll i Sant Joan de les Abadeses. Molt bé. Doncs un llibre nou que encara no l'hem portat aquí, que és el col·leccionista d'estrelles de Jordi Vives. L'autor ens conta una història fantàstica plena d'intriga.
I l'altre, que és un autor italià molt famós, que és César i Pavese, el vell estiu, com diu ell mateix, les meves pròpies situacions són típiques, violència i sang en els camps, festa en els turons, caminada pel cim i la vorera de la morra.
Molt bé, doncs aquestes són les coses que ens ha portat el Joan, i què més? Avui he portat ja el llibre de la Cristina Borràs i de la Cèlia Prats, a part que n'hi ha una sèrie de llibres, ara ja, que han passat les vacances, passeu per buscar... A recollir-los, no? A recollir-los tots, eh? Si no se'ns van acumulant aquí... Sí, ara s'acumularien... Els llibres del Joan, sí. Sí, molt bé. Molt bé, doncs com dèiem, després d'aquest cicle de Nadal, els pastorets l'últim, ja aquest cap de setmana, avui comencen...
Les rebaixes? Sí, sí. Un clàssic de cada any, eh? I l'he titulat Les rebaixes ja són aquí. Bé, ja fa dies que van. Després de tot un any amb ofertes i promocions, arriben les rebaixes. Un 20, un 30 i fins i tot un 50% del preu que indicaven les peces. Ens diuen que podrem estalviar aquests propers dies. Els operadors de les botigues i dels grans magatzems així ho indiquen amb grans cartells.
La vista simbueix d'aquests números. Tot i això, comprar barat pot sortir car, especialment si gastem més del que necessitem. Aquí no li ha passat sortint de rebaixes i tornar a casa amb una o més peces que no tenia previstes, però com diuen, per autojustificar-se, diuen «és que eren tan barates, impossible deixar passar una oportunitat així». Després, potser ni tan sols les farem servir.
Sortir de rebaixes en la recerca de la millor ganga és el pitjor que podem fer si volem estalviar. Les botigues grans o en grans centres comercials, tot després de la col·locació dels productes, passant per la música, els cartells i fins i tot la il·luminació, està pensat perquè gastem com més millor. Inútil resistir-s'hi. Poc o molt s'acaba sucumbint a una temptació d'última hora.
Són víctimes del neuromarketing que indaga en el nostre cervell per saber què vendre'ns i com seduir-nos a partir dels nostres desitjos i ambicions, tal com passa també en els supermercats. No només les rebaixes ens poden sortir cares al passar per caixa. El que és barat, en realitat, és molt més gustós del que sembla. O, si no, com és possible que una samarreta valgui 6 euros?
Això és així perquè allà on es produeix alguns paguen la diferència. Els salaris que es paguen a la indústria tèxtil en alguns països d'Europa de l'Est, d'on procedeix la majoria de la roba que portem, són més baixos que els de la Xina o Indonècia. D'aquí que diverses multinacionals s'hagin tornat a mudar de continent.
A Moldàvia, Ucraïna i Macedònia, els salaris mínims legals i nets sumen 71 euros, 80 euros i 111 euros mensuals respectivament, els quals consoliden la pobresa. I no tan sols permeten cobrir les necessitats més bàsiques dels treballadors i les seves famílies amb una jornada laboral que, hores extres i incloses, pot arribar a les 13 hores diàries, segons recull l'informe Estafades.
Diu, els salaris de pobresa de les treballadores del sector tèxtil de l'Europa i Turquia. Una indústria tèxtil amb una plantilla eminentment femenina que moltes vegades no arriba ni a cobrar l'esmentat salari mínim.
Els resultats són peces de roba, aparells tecnològics o altres productes fabricats en diferents punts del planeta, sovint amb un impacte mediambiental negatiu en la producció i amb un transport quilomètric a les espatlles que tard o d'hora ens passaran factura.
En definitiva, productes low cost, que ens permeten comprar barat mentre unes quantes multinacionals del sector s'enriqueixen i molt. Consumisme i pobresa són dues cares d'una mateixa moneda. Com es diu popularment, ningú ven duros a quatre pessetes.
Permeteu-me que digui que jo no sóc partidari d'aquest consumisme tan agressiu com tampoc de veure a tot arreu una imatge tan pobra de les mateixes botigues. És igual als llocs on vagis. A tot arreu trobaràs les mateixes botigues que han portat a una pobresa de paisatge i estiguis on estiguis sembla que no hagis canviat de lloc. Digueu-me què ha quedat enrere de com corre el món, però jo penso que no cal córrer per arribar a aquesta pobresa tan material com espiritual i estètica.
Si aneu de rebaixes, pensem en el cap, no en aquelles sensacions de comprar perquè és una ocasió, ja que, com diu el refrany, les ocasions pinten calves. Bones compres, no obstant. Molt bé, Joan. Doncs, amb sensatesa, eh?, sense tirar la casa per la finestra. Justament, justament. Jo soc molt així, molt pragmàtic. Molt bé.
Tenim una pregunta. Vinga, pregunta. Diu, com diu el refrany, les ocasions les pinten calbes, com hem de pensar en anar de rebaixes? Hem de pensar en el cap o perquè són molt bones ocasions de comprar encara que no les necessitem? Vinga, va, pregunta fàcil, si l'heu escoltat, eh? I seguit, de sentit comú, eh? De sentit comú, clar, sí.
Molt bé, doncs 936686161, si voleu trucar per respondre al Joan la pregunta que ha fet el votant d'aquestes rebaixes. Recordem que tenim el CD dels Pastorets, el Bersol de Jesús, tenim el Col·leccionista d'Estrelles i tenim el Vell Estiu.
Doncs sembla que de moment no ens truca ningú. Podem continuar, no? Si et sembla, Joan? Sí, sí, sí, perfecte. És que avui és festa als col·legis i, per tant... Sí, encara no, la gent encara no acaba d'arrencar avui, eh? Demà ja sí, però avui encara no. I inclús avui encara els dimònies encara estan per casa, eh? Sí. Amunt i avall, avall i amunt. Que és normal, eh? És indiscutible.
Bé, parlant del mateix de les rebaixes, avui l'any passat ve a recordar totes les botigues d'aquí molts darrer, els magatzems que hi havia molts darrer. Avui parlem dels magatzems de Barcelona. Vinga. Si recordem, aquells que anàvem tots i hem anat tots, alguna vegada. Aquells grans magatzems d'abans. Amb els grans magatzems va somiar la classe mitjana.
Aparadors enllobernadors, prestatgeries atapeïdes, preus aviat per gairebé tothom, una revolució econòmica, social i cultural.
la invenció de les rebaixes, el mes de la llar, la democratització de la moda i el naixement de l'obsessió per ella, la consegració dels nens com a objecte comercial, la venda per catàleg i correu més d'un segle abans d'Amazon. Tot això, i molt més, és el que la humanitat deu als grans magatzems. Aquesta psicologia va atrapar molt aviat a la bogesia i a la qual van aspirar immediatament les incipients classes mitjanes,
Una línia invisible que unia els nou nats aparadors amb els articles disposats als taulets directament per al consumidor i amb el seu monader. Primer París, Londres i Nova York, d'allà a tot el món. Espanya, com sempre, una mica més tard.
Aquests temples de consum que encara es continuen convidant entrar i comprar amb l'exposició d'articles de tota mena va crear necessitats. Els anuncis de treball, de les condicions laborals en mitjans del segle XIX, la publicitat de com van sorgir les noves i resistibles tècniques de venda,
Les portades de revistes, de com van influir en la premsa, amb la multiplicació del nombre de revistes femenines, amb les seves cròniques i les seves làmines en color, que reproduïen els models però també donaven la informació d'on es podien adquirir.
Els grans magatzems, en lloc de reunió per als burgesos que compraven i per les classes mitjanes i baixes que miraven, el model econòmic se sostenia sobre dos pilars, les vendes massives i el flux constant d'articles, res que no en soni a les actuals cadenes de moda ràpida, tot depenent de la fabricació en sèrie, que permetia baratir els costos i renovar constantment els productes.
Va aparèixer el calendari anual, com hem dit abans, que amb variacions s'han mantingut fins als nostres dies. Gener, el mes blanc. Febrer, guants i perfumeria. Mars, les novetats de primavera. Abril, confecció. Maig, tovalloles.
Juny, tovalloles de platja i vestits de bany. Juliol, rebaixes. Agost, equipament escolar i per a la caça. Setembre, catifes i mobles. Octubre, novetats d'hivern. Novembre, vendes d'ocasió. I el desembre, regles i joguines.
Si les joguines han existit des de l'antiguitat, durant el segle XIX adquireixen un rol predominant i gràcies a la fabricació en sèrie estan a l'abast de la majoria de les llars. La seva arribada als grans magatzems se situa en la dècada del 1870 i a partir del 1880 es mantenen a la venda tot l'any.
I amb els nens arriben les mares, l'autèntic objectiu. Lleixes i departaments atapeïts de regals de naixement, aniversari, comunions, fi de curs i Nadal convertit ja en la festa reina de les vendes. Res que no veiem als grans magatzems d'avui.
El siglo i el sepo, qui en calcula compren sepo. Diverses generacions encara els recordem. També Galeries Preciados i el Corte Inglés. Els grans magansens van arribar al nostre país a finals del segle XIX, unes dècades més tard que França.
Almacenes del Siglo va ser els primers el 1881. La seva ubicació a la Rambla d'Estudis Suclar i la seva luxosa arquitectura els va popularitzar ràpidament. Tot va desaparèixer amb l'incendi que va devorar l'edifici el dia de Nadal de 1932. Un altre incendi tingui lloc a finals dels 70.
Des de l'any 1925 Barcelona va disposar d'altres grans magatzems i l'àguila. L'edifici feia honor al seu nom ja que els cinc pisos estaven coronats per una àguila de bronze desplegant les ales. Un incendi també. El 6 de juny de 1981 el va destruir.
També hi havia el Marcenis Capitol, Can Jorba o Can Jorba, Galeries Preciados i el Corte Inglés, com he anomenat abans. I en aquells temps, moltes botigues no van poder resistir l'omnipotència dels grans magatzems. Molt bé. Doncs aquestes galeries que hi havia a Barcelona, algunes ja desaparegudes, eh? De fet, ja només queda el Corte Inglés, crec, de tot això que es diu. El Corte Inglés hi ha problemes. Sí, sí, sí. I les Galeries Maldà?
No entren dins... Sí, però són galeries tancades. Ah. Estaven més tap dintre, perquè com que hi havia passadissos, no eren les que es veien de fora. Justament.
Molt bé, doncs fem la pregunta. Sí, mira, recuperarem primer l'altra. Diu, com diu el Rafany, les ocasions les pinten calbes. Com hem de pensar en anar a rebaixes? Hem d'anar amb el cap, pensant amb el cap, o perquè són molt bones ocasions de comprar encara que no els necessitem?
Aquesta és la primera. I ara parlem dels gran magatzems. En aquells anys va aparèixer el calendari on en cada mes hi havia uns productes clàssics. Què hi havia al mes de gener, que estava dedicat al mes de gener en aquell temps? El mes blanc o el mes de les catifes i mobles?
Molt bé, doncs aquesta pregunta al voltant d'aquest calendari comercial dels grans... dels grans magatzems. Molt bé, 9-3-6-6-8-6-1-6-1 i si la gent encara estava... Recordem els Pastorets, el Bassol de Jesús, el Col·leccionista d'Estrelles de Jordi Vives i el Vell Estiu de César i Paverse.
Bé, avui serà... Continuem, no? Potser? Sí, sí. Entrarem amb un personatge de Molins de Rei avui. Molt bé. Jaume Gavarró i Canals. A dos quilòmetres i mig del centre de Santa Cristina d'Aro es troba el monestir Sistarsenc de Santa Maria de Solius.
Fundat l'any 1967, actualment hi ha una comunitat de sis monjos de l'Orde del Sister, entre ells Jaume, Gavarró i Canals, nascut a Molins de Rei l'any 1944. Tal com explica Pau M. Durant a la publicació de Catalunya Religió número 33, Gavarró confessa que va descobrir la seva vocació cristiana de ben petit dins el sí de la seva família.
De molt jovenet va descobrir la seva vocació sacerdotal cap als 10 anys. Va ingressar al seminari menor de la Conreria i mentre cursava el primer curs de teologia amb 20 anys, allò que semblava una primitiva vocació sacerdotal va evolucionar també cap a una vocació monàstica i va entrar al monestir de Poblet. I així ho diu ell, «hi vaig estar mig any com a postulant i a continuació un any i mig com a novici».
Després Gavarró ha de tornar a casa. Diu, estava a punt de professar amb tota il·lusió i finalment no vaig poder fer-ho, recorda. Aleshores vaig tornar a casa i gràcies que els pares em van rebre molt bé, amb naturalitat.
Davant d'aquesta realitat va decidir passar un temps i començar a treballar just abans de fer el servei militar a Malilla. En aquest període exerceix una altra de les seves vocacions, l'amor a la llengua. Comença a treballar com a corrector a Barcelona, havent après de forma autodidacta català.
Aquesta tirada a les lletes li ve de família perquè la meva àvia materna, Montserrat Pujol, era poetesa. De fet, Gavarró és autor del llibre Des del monestir, publicat el 2023 pel Centre de Pastoral i Litúrgia. Gavarró no va deixar mai de sentir la crida de la vida senovítica.
tot haver hagut d'abandonar de moment aquest estil de vida. Providencialment, el vespre del 20 de gener de 1967, l'abat de Poblet, Edmond Garreta, acompanyat de tres monjos, van arribar a la parròquia de Sant Agnès de Solius amb una voluntat decidida, la fundació d'un nou monestir sisterceny.
Gavarró, que sempre havia estat vinculat al cister, va veure en aquesta nova fundació una oportunitat per ser monjo en aquest nou monestir. Aquesta vinculació amb el nou monestir va ser tan immediata que Gavarró va plasmar les seves fotografies en la seva màquina dels primers quatre monjos fundadors de Solius.
Durant la conversa amb el periodista Pau Emma Durant, li explica que han tingut i tenen els monestirs en comunitats monàstiques com a punt de referència on cercar el contacte amb la transparència. I diu així, els monjos mantenim el caliu i alimentem la torxa lluminosa de la fe. Si hi ha un monestir, la seva presència és un referent que crida les persones a acostar-se a cercar Déu. Actua com el farc.
El treball dia a dia de la vida de Gavarró ocupa un important lloc en la seva vida. Ésser monger 6.100 vol dir comprometre's a un esforç constant de recerca de Déu, créixer en la pràctica de totes les virtus cristianes com la caritat. Aquest és, per tant, Jaume Gavarró, fill de Molís de Rei.
Molt bé, doncs aquí el tenim, amb fotos. La gent no ho veu, però jo et veig la foto, eh? Sí, tenim fotos, tinc fotos, això és per la meva col·lecció. Mira, anem a veure la pregunta de Jaume Gavarró, que potser algú de la família l'haurà escoltat. A quina horda dels monjos pertany el Molinenc Jaume Gavarró i Canals? A l'horda dels cister, dels cistercents, o a l'horda dels franciscans?
Doncs em sembla una mica que la gent està encara molt entretinguda, eh?, amb les criatures. Més que no pas el últim dia de l'any, perquè va trucar moltíssim, molta gent. Passa que, doncs, això va com va avui. Sí. Bé, ja se sap, aquestes coses, eh? Molt bé. Bé. En tot cas, el Jaume Cabarró ha fet aquest repàs. Els magatzems i tenim les rebaixes. Les rebaixes, temes... Sí, sí, sí.
I fixa-t'hi bé, amb el relac curt, l'he titulat Un regal oblidat. Sempre passa això, que sempre queda algun regal oblidat. Un risc, un deixat, no s'ha vist, etc. Recordem el telèfon per si un cas, tot i que ho he anat dient, però jo crec que la gent se la sap de memòria. 93686161 per aquest tercer capítol, tercer episodi. Mira, per una vegada que no el dic...
Algú que volia trucar i no se'n recordava. Sí, a més avui és un dia canviat d'hora, eh? I això també ho fa. Ah, també. Sí, també ajuda, eh? Sí. Digue'm. Bon dia. Bon dia, Benora. En qui parlo? Bon dia. En qui parlo? Amb la Núria. Ah, Núria Vilà. Molt bé. Bon dia, Núria.
Bon dia. A veure, mira, Núria, quina de les respostes vols? La de Sister. Ah, molt bé. L'hora del Sister, perfecte. Molt bé, Núria. Quin llibre vols o vols el CD dels Pastorets? El CD dels Pastorets em fa molt d'il·lusió. Doncs molt bé, ja el tindràs aquí. El pots venir a buscar a partir d'avui mateix, eh? Ah, vale. Molt bé, doncs moltes gràcies, eh, Núria. Molt bé.
Com te dius que ja no me'n recordo? Jo en dic Joan Vilaseca tota la vida. Molt bé. Ah, sí. Va bé, Joan. Molt bé, Núria. Bon dia. Bon dia. Doncs com vulguis pots venir a buscar. Una abraçada. Una abraçada, Joan. Ben forta.
Gràcies. Molt bé. Com dèiem, sempre queda... A vegades els reis porten els regals i a vegades no els deixen tots al mateix lloc. I avui parlaré d'aquest regal oblidat. Vinga, doncs el relat del Joan. Mai s'hauria pensat que li pogués passar. Es va donar cap a les 10 de la nit. S'havia oblidat de donar-li al seu fill un dels seus regals de reis.
Ell no el va trobar a faltar perquè ja va quedar content amb el que li van portar i les hores van anar passant sense que ell recordés que un paquet continuava embolicat, amagat sota el seu llit. A l'anar-se'n a dormir i deixar les sabatilles, el va trobar... el va trobar. La primera reacció va ser cridar al seu fill, despertar-lo i dir-li que hi havia un nou regal que els reis van deixar amagat.
Després, pensant-ho millor, va decidir guardar-lo. Al cap i al fi, el dia darrer ja havia passat i no era qüestió de trencar una tradició per una distracció.
Així que donant-li una llegera puntada de peu el va amagar una mica més, desplaçant-lo fins a gairebé la meitat del terra que hi ha sota el llit. Però esclar, de seguida es va sentir culpable. Per què no donar-li? Per què prendre-li la felicitat d'una altra joguina? Va estar a punt d'entregar-li, inventant qualsevol excusa, però de seguida va tornar a emergir els dubtes. Que no ha quedat prou content amb el que li han portat.
No s'estranyarà si li dono 12 hores després? I sobretot, no és mala jugada despertar-lo, pobre? Res és millor que el deixi onès, va pensar convençut. El guardaré per al seu aniversari, o qualsevol dia sense que vingui a tomb, li trec per donar-li una sorpresa. Es va posar a dormir feliç per haver pres la decisió més raonable, però cap a la una de la matinada es va despertar una mica inquiet.
No podia deixar de pensar en la joguina. Un Lego preciós ficat en una capsa gegant i colorida. Quina il·lusió que li faria si li donés. Va pensar estirat al llit. Però no, és millor no fer-ho. La decisió ja està presa. Vinga, posa't a dormir, Joan Albert. Es va repetir unes quantes vegades.
Però li va ser impossible. Per més que es concentrés no arribava la son i llavors sense saber per què va començar a pensar en la seva infància. Quanta il·lusió li hauria fet a ell un regal com aquest. Es van imaginar les peces grogues, vermelles, verdes i blaves del Lego i no l'avergonyés dir-los que li van entrar unes ganes enormes de posar-s'hi a jugar.
I si l'obro i el munto, va pensar. Va encendre llum i, com si estigués posseït per un nen, es va posar sota el llit fins a arribar al paquet. El va desembolicar, va obrir la capsa i va treure les cinc bosses en peces que contenia. Va posar sobre la taula el llibret d'instruccions i va començar a construir el robot Ninjago.
A poc a poc anava prenent forma el preciós androide. Les potes, els braços, una espècie de llançamissils als punys. Estava embaladit fent-ho. Fins i tot treia una mica la llengua per un lateral de la boca mentre encaixava les peces com fan els nens quan dibuixen.
Just quan acabava de muntar les articulacions dels genolls del robot, s'obria la porta de l'habitació i entra el seu fill. «Papa, m'he despertat perquè fas una mica de soroll. Papa, què estàs fent? Què fas amb el robot de Ninjago? D'on ha sortit aquest Lego?»
Van passar saliva, el va mirar fixament molt seriós i li va dir «Fill, és un regal que m'han portat els reis, però si t'agrada, te'l dono». I ell, amb uns ulls i la cara de moltíssima son, li va respondre «No, queda't el tu, però no facis soroll de debò, que estava dormint». Molt bé, doncs aquest pare content amb aquest regal, eh? Autorregal. Molt bé.
Doncs aquesta història que ens ha llegit el Joan, no sé si hi ha algú altre que vulgui trucar per respondre les altres preguntes, de les rebaixes, els grans magatzems... I si algú vol un altre dels CDs del Pastorets al Bressol de Jesús, també en tinc, en porto dos o tres més.
Molt bé. Doncs 93686161, si no truca ningú, sí que portes un poema final, oi? Sí, sí, vaig anar traient poemes sobre Molins de Rei, i aquest en concret és del Lluís Puiggarí Pastor, el pare de l'alcalde que vam tenir fa molts anys. Diu així...
Molís de rei o vila faleguera, que tegeus bulliciosa i riallera, del llobregat famós en ample plana. Els qui t'han vist un cop perturs d'aleixen, oasis vell que els fruitaràs cobreixen de l'entorn en què vius, rica sultana.
Quan loava surts un rius, o vila fermosa, i a l'ardent ves del sol t'aterra gosa amb la claror rosada del matí. Pellaveig, remogut dels arbres, canten, i fins als àngels des del cel s'encanten mirant tres hortes com un reuat jardí. El teu pont de quins arts és meravella, que atrevida s'aixeca, airosa i vella, imitant són estreps ferms torreons.
De Sonsim es contempla l'ample plana, pròvit, rica, fèrtil i galana, envoltada de cims i de turons. Com a artístic teixit de bona bruixa, l'encent rubí de la gentil maduixa esmalta de tus camps el ric terrer. I els arbres broden de feliç manera, el pàlip verd del fruit de la parera, el fruit d'or del dilecte presseguer.
En el turó d'olor de recolzada, posant en ell ton cap d'enamorada, banyes tots peus en l'ample llobregat. Des de son cim, la vista envadalida, contempla al fons la fàbrica atrevida dels pics emmarletats de Montserrat.
I pallejar la vila ciutadana i Sant Vicenç la provi d'Hortelana inundades de llum d'esplendor sol, i amunt Sant Bartomeu cap a la serra i destacant ardit damunt la terra l'alt i enesperat turó de Papiol.
Molés de rei, ovi la faleguera, que tegeus bulliciós i riallera, del famós Llobregat en l'ample plana. Admet l'Andressa, que tegeus bulliciós i riallera, del famós Llobregat en l'ample plana. Admet l'Andressa, que humilment t'envia, el que miranta constantment voldria ben rica, ben feliç, ben catalana.
Aquest era el pare de Lluís Puiggarí Montner, i està escrit, doncs, ja des del segle, l'altre segle, en paraules una miqueta més difícils que les que avui dia faríem servir en parlar de Molins de Rei. Molt bé, Joan. Doncs, en sent una mica la gent avui encara està una mica... Molt bé. En fase de vacances, eh? No hi ha problema, no hi ha problema. Ah, tenim una trucada. Mira, tenim una trucada, Joan, vinga. Bon dia, Benona, en qui parlo? Hola, Teresa Márquez. Hola, Teresa.
Sí, però mira, estic fent coses i... T'has espistat. Escolta, deixa estar les coses i escolta, mami, eh? Que tot plegat és una miqueta, eh? Molt bé, molt bé, Teresa. A veure... Què vols contestar, a veure? Mira, a veure, la pregunta de les graixes. Ah, molt bé, la primera, la primera, amb el cap, justament, amb el cap s'ha de pensar. A veure com sortiria d'aquí i podria passar en els botiguers i em fumaran una bronca, però bueno, és igual.
Molt bé, a veure, què és el que vols? Escolta, he sentit que deies que tenia els posturets. Sí, sí, sí, el braçol de Jesús, eh? Te'l puc donar...
Ah, sí, doncs te'l donaré a part de l'altre que hi ha donat, eh? Molt bé. Molt bé, Teresa Márquez. A vosaltres, moltes gràcies, eh? I bon dia. Em sembla que t'han portat coses bones, els Reis, perquè estàs molt contenta. Molt bé. Oh, jo sempre soc així, jo. Ja ho sé, molt bé. Doncs tindràs també el CD dels Pastorets, eh? Sí. I també tinc el de la setmana passada, era? Sí.
La setmana o la setmana passada? Ja no ho sé, ho tens aquí tot, eh? Sí, no, ja vindré a buscar-ho. Molt bé, doncs. Perfecte. Molt bé. Moltes gràcies, eh? Vinga, Teresa, que vagi bé. Molt bé. Adéu, bon dia. Adéu, adéu. I per acabar podíem escoltar la dansa dels pastors, dels pastorets. Sí, sí, sí, perquè cada setmana tenim les últimes funcions. I saps que van ser a Berga, també? Sí, sí, ho he sentit, no? Sí, sí, sí.
Fa ràdio per aquesta ràdio, no? Sí, és que... Només escolto aquesta ràdio al matí i a la tarda ja és diferent. Molt bé, doncs ens acomiadem amb els pastorets. Molt bé, sí, a la dansa dels pastors. Joan, i t'acomiado també. Molt bé, moltes gràcies. Vinga, doncs que vagi bé fins la setmana que ve. Molt bé, perfecte. Que va de passar bé la setmana. Suposo que anem a l'hora normal. Ja normal, ja tot normal. Ja estarà tots col·locats i recol·locats. Ja estarà tothom col·locat. Vinga, que tornin tots. Vinga, Joan Vilaseca, gràcies i bon dia. Gràcies, gràcies.
Doncs amb la música de Pastorets acabarem el bon dia i bona hora d'avui dimecres, 7 de gener. Acabem una hora abans, disculpes, però encara hem d'acabar d'encaixar algunes coses. Ja us hem dit que no hi ha regidor de l'aire, la cefa no podia venir avui. Bé, hem avançat l'espai, gràcies al Joan també per fer adaptar-se aquest canvi. Us deixem ara amb el programa de tu a tu, del Pierre, del Pere Bergonyó, l'especial musical que va fer per Nadal. Nosaltres tornem demà. Que vagi bé, bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11. Us parla Arnau Vilà. Dos morts i diversos ferits lleus en tres incendis en habitatges aquesta nit i matinada a Catalunya. A Constantia, el Tarragonès, ha mort un home de 54 anys en crema un pis d'un edifici del carrer dels Horts. El semillat és quatre persones i una tragedia de dues lleus a l'Hospital Joan XXIII.
A l'Hospitalet de Llobregat, un altre incendi en un pis del carrer Luba, ha deixat un home de 77 anys mort i 8 persones ateses amb un trasllat lleu a l'Hospital de Veibitge. I finalment a Castelldefels, on un foc a la cuina d'un pis del carrer Major ha obligat a rescatar veïns confinats al balcó amb 6 persones ateses i dues traslladades, també lleus, a l'Hospital de Sant Boi.
Protecció Civil manté activat el Procicat en fase d'alerta per onada de fred, un fred intens que està previst que afecti tot el territori fins avui al migdia. I aquesta situació ha fet que l'Ajuntament de Barcelona hagi activat l'anomenada Operació Fred i ofereix 200 places per dormir en diversos equipaments municipals. 14 professionals han patrullat aquesta matinada i oferen també la pròxima pels carrers de la ciutat per tal de contactar amb persones que dormen al ras i oferir-los allotjament.
Pel que fa al trànsit, congestió a la vedau en direcció nord entre Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besos, a l'alçada del Nus de Trinitat, on hi ha un carrel tallat per la retirada d'un vehicle.
I Europa fa front comú amb Groenlàndia davant una possible ofensiva dels Estats Units. Els líders de set països europeus han signat una declaració conjunta que defensa, que correspon només a Dinamarca i a Groenlàndia, decidir sobre els seus assumptes. A més de defensar Groenlàndia, Pedro Sánchez també ha reivindicat la sobirania de Venezuela i ha assegurat que l'atac dels Estats Units estableix un precedent molt perillós.
I el president de la Generalitat, Salvador Illa, encapçalarà avui la primera reunió de la taula del senglar amb l'objectiu de controlar la quantitat d'aquests mamífers i com es distribueixen per Catalunya. La pesta porcina africana ja ha provocat la mort de 47 senglars i aquesta reunió està prevista que es duia a terme a partir de les 12 del migdia.
I un cop tancada la campanya comercial de Nadal, avui arrenquen oficialment les rebaixes. Unes rebaixes, però, que cada any arriben més diluïdes pels descomptes que ja es fan durant la resta de l'any. L'OQ recorda que les garanties dels productes en descompte són les mateixes que sense.
I la demarcació de Lleida ha tancat aquest dimarts una campanya turística de Nadal, cap d'any i reis de rècord, segons el patronat de turisme de la Diputació de Lleida, on asseguren que l'ocupació mitjana ha estat del 71% entre el 25 de desembre i aquest passat dimarts, i que per cap d'any es va fregar la plena ocupació als hotels del Pirineu. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Informació de servei. La farmàcia de guàrdia d'avui és la farmàcia Brun, del carrer Puigcerdà 53, al barri de Bona Vista. La ràdio nostra.
Ràdio Molins de Rei.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenim infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Catalunya Lidera, un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove.
Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu. Aquest programa és una remissió d'aquesta temporada.
Aquí comença De tu a tu. Entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses. De tu a tu. Amb Pere Vergoñón-Reventós. Pier. Hola, estimat públic oient.
de Radio Molise Rey i del nostre programa De Tu a Tu. Estic molt content que ens retrobem aquí amb aquest programa especial que jo feia temps que tenia el pensament de fer. És un recull de les cançons que des de l'any 1987...
Avui he tornat, va ser la primera, li vaig seguir la Fira, després el Camell, la dedicada a la Federació i els Gegants, entre d'altres. I també Cançons a Cuba, que també hi vaig destinar un temps i molta il·lusió. Tenia ganes de fer aquest recull perquè escoltéssiu una miqueta de cada una i una explicació de com neix cada una de les cançons.
D'on surt la idea? Amb què m'inspiro? Aquí em dóna un cop de mà. Quan em refereixo a la campana, sabem que és la campana que mossèn Enric fa l'any 59-58 va venir aquí a la nostra església de Sant Miquel.
I quan és la cançó de Cuba, explicar què és el carrer Guardiana i el carrer Curita i el carrer Galiano, que s'assembla molt amb Guardiana, i altres coses. És una cançó d'amor que explica una mica la història. Si parlem de la fira, aquesta sí que és una història que podria ser real i que ben bé es pot dir que ho va ser una mica. Quasi ho és. La història d'uns enamorats que...
que per la fira passegen i que volen comprar, volen firar-se alguna cosa i al final no ho fan. Aquesta cosa era comprar una pintura i a la fira de l'any següent ja no estaven junts. 20 anys després es troben i ell...
li explica, no, ens explica amb aquesta cançó que ell s'ha quedat sol i ha vist passar la seva antiga promesa amb els seus fills. Però estic explicant ja la història. Doncs, més o menys, de les cançons més conegudes i que més s'han conegut, aquí Molins de Rei, més escoltem, fer aquesta explicació. Tenia aquesta idea i gràcies al David i amb la veu del Joan Dionís i l'Eli, la col·laboració
de l'Eli va ser també molt important, l'hem pogut fer. I aquí ho tenim. I us ho dedico avui. Espero que us agradi. A mi em satisfà molt. No cal que us ho digui. Avui he tornat. 1987. La cançó neix arrel de la conversa que mantenen Miquel Armangol, aquell temps director de la ràdio Moniz de Rei, i Pere Bergonyón, Pierre. El Miquel li suggereix fer una cançó que fos de la seva autoria. I a Pierre li agrada la idea i es posa mans a l'obra.
Pensa inspirar-se imaginant una història del retorn d'un exiliat. Després de la Guerra Civil, familiars seus van exiliar-se a Mèxic i França. Crea la cançó pensant en el retorn d'algun dels seus familiars, cosa que no va succeir, i fa un pont i enllaç en el temps, lligant passat i present. Hi ha espais de records del Pierre, de la seva infantesa i joventut, que els inclou a la cançó.
Parlem de 1939 i Pierre neix a 1948, és a dir, no és la seva història, sinó una imaginària, tot i que podrien haver-se donat casos molt semblants d'aquells temps. La tornada de la cançó té un perfil poètic. Vila de Molins de Rei, la del pont de Quins Arcades, són dotze molins reials que t'han fet anomenada. Pobilla de terra en dins el vell mig de les muntanyes, al passar pel teu costat et somriu el Llobregat.
La cançó s'estrena per la Fira de 1988 a l'escenari de la ràdio i comença a ser coneguda i interpretada arreu d'un actual autor i intèrpret. Als pocs anys, al poble la fa seva i la canten els nens a l'escola, les associacions, a les corals, joves, petits i grans, pel carrer, a la ràdio, a la televisió local. Es canta a Festes de Gràcia, a les de Sants, al Casal Català de l'Havana i fins i tot al Teatre Amèrica de la capital cubana.
El 1998, Pere Bergoñón, en una compareixença al ple, cedeix els drets de l'Ajuntament i el consistori es compromet a seguir els acords establerts. Es fan partitures per a cobles, es graven la Montgrins quan la nostra vila fou declarada ciutat pubilla de Sardana. La principal del Llobregat la interpreta dues vegades en actes sardanístics per Sant Jordi amb la col·laboració de la grupa. Per aquest motiu, l'any 2001, Pierre és finalista com a Molinenc de l'any per Avui He Tornat.
El 2012, l'alcalde Ivan Arques lliure el Premi 15 Arcades al Teatre del Foment Cultural i Artístic. El 2023, rep a mans de l'alcalde Xavi Paz, el Premi Trajectòria, que finalitza l'acte amb la interpretació d'Avui he tornat. El desembre 2024, el ple aprova per unanimitat ser considerada cançó representativa de la vila, formar part del patrimoni material i complir els acords de 1998.
El vell mig de les muntanyes, al passar pel teu costat, et somriu el Llobregat. Al passar pel teu costat, et somriu el Llobregat.
La nostra fira. 14 anys després de la seva primera composició, avui he tornat, Pierre presenta la seva segona composició, dedicant-li una cançó a la fira pel seu 150è aniversari.
La fira possibilita que es trobin persones que potser porten molt temps sense veure's, per ja no viure aquí o per altres circumstàncies. L'argument parla en primera persona, d'una parella jove que, 20 anys enrere, voltaven pels carrers mirant planters i parades del centre de la vila. Buscaven una pintura del pont del riu, que per cert no van trobar.
La seva relació amb el temps es va distanciar i passat quasi de 25 anys es troben i saluden breument. Ell continua solter i ella acompanyada per un adolescent i una nena petita. El noi comença a pensar. La cançó ens parla de la soledat, del pas del temps, el mirall que no perdona la seva decisió personal, però per damunt de tot prima l'alegria de la fira.
Camina pels carrers, parla amb coneguts i segueix sense trobar la pintura, tot i que amb certa tristor i nostàlgia es reafirma amb la seva decisió. Ho he volgut jo, he destinat el meu camí i la meva vida. La cançó demana que la Mare de Déu de la Candelera tingui una imatge, ja que la fira es celebra per la seva festivitat.
La imatge de la Mare de Déu entra a la parròquia de Molins de Rei per la fira de 2009, amb el rector mossèn Joan Soler i el vicari mossèn Xavier Amaric i el saserdot director del col·legi para Mañanet.
Carrers amunt, navall, amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, navall, amunt, quina jantada. Carrers amunt, navall, amunt, amb abraçades. Molins de rei de la Candelera, farem la imatge. Carrers amunt, navall, amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, navall, amunt, quina jantada.