Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora. Amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És divendres 7 de novembre de 2025. Comencem aquí aquesta nova edició, la darrera ja d'aquesta setmana, el bon dia i bona hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb 11 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment. Acompanyant-vos des d'ara i fins a les 12 del migdia d'entrada d'aquest primer tram de programa, Roger Toset i un servidor...
L'Oriol Romeu i tots els col·laboradors i col·laboradores que el faran possible el dia que comença oficialment la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Reí. La sessió inaugurarà un quart de nou del vespre al Teatre de la Peni.
amb pràcticament totes les entrades venudes, com explicaven ahir els responsables del festival. Un festival del qual en parlarem abastament el dilluns, on, si tot va bé, farem el programa, com és habitual que l'any ens agrada fer-ho, des de la plaça Mercè Rodoreda, davant del Teatre de la Peni. Allà hi serem entre les 9 del matí i les 12 del migdia,
per escoltar protagonistes i reflexionar sobre aspectes del festival d'aquest any. Però avui recordeu aquesta inauguració. Més enllà del que ha de passar al festival, hi han de passar més coses al cap de setmana aquí a la vila i, evidentment,
Ens n'hem fet ressò i ens en farem ressò. D'entrada, aquesta primera hora del programa, us parlarem d'una activitat que tenim al Foment Cultural i Artístic. Justament avui, aquesta nit, també, el Musical de los 80, és la proposta dins del Molins Night Cabaret, a les 9 del vespre. En parlarem d'aquí una estona, d'aquest musical, a partir de dos quarts de nou...
i ho farem amb el José Carlos Palau, que és membre del repartiment d'aquest musical, que ja ho té un cert recorregut, que també fet està del Teatre Pobló de Barcelona i que està fent gira, i en aquest cas arriba Molins de Rei, doncs avui, aquest vespre, es va iniciar la Gran Via...
de Madrid, ara fa uns anys, i a partir d'aquí ha anat girant. En parlarem, després de l'actualitzat, la informació de servei, l'actualitat local, els títols de la premsa escrita i la premsa digital. Aprofitarem també per escoltar l'Àngel Ruti amb el seu apunt del dia. Repassarem la programació de la ràdio nostra i de la televisió per avui divendres i escoltarem el tram final d'aquesta primera hora del programa, el Xavi PSX, el Xavi Planes,
amb el seu tal dia com avui, un videojoc, parlant d'efemèrides de la indústria dels videojocs. A les 9 ens aturarem, escoltarem les notícies i de seguida tornarem amb la cançó del dia que ens ha seleccionat la Sandra Tangerina i posteriorment farem la tertulia de l'actualitat, tertulia del divendres, per tant, acompanyats dels Miquels, en principi esperem l'equip a complet.
Miquel Canut, Miquel Casas, Miquel Vinyes, Miquel Païssa, Miquel Díaz i el Miquel Vallès. Tot això fins a les 10 del matí, entre les 9 i 10, 9 i 11 minuts i les 10 del matí. Continuarem ja a l'equador del programa a partir de les 10 amb l'espai polític del dia. Preguntes a Ara Molins amb el regidor portaveu d'aquesta formació que és el Ramon Sánchez. Això ens portarà fins a dos quarts d'onze.
A dos quarts ons ens visitarà aquí a l'estudi la Mònica Mas per seguir fent aquest tastet, segona part de l'obra de Terence Imoix, recordar l'escriptor Terence Imoix i l'obra El sexe de les àngels. I a partir d'aquí també les grans dones de la història, la Judit Herrera, que ens acompanya...
Tots els divendres a tres quarts tocats d'onze per repassar diverses dones que formen part d'aquest llibre de la Maria Àngels Cabré, que va escriure fa uns anys i editar per Cossetània, Cent grans dones de la història. De fet, el primer dia de programa, primer divendres de programa, ens va acompanyar per parlar-nos d'aquest llibre i a partir d'aquí fem dues biografies cada setmana. Avui, Rosa Parks i Mari Sant Pere seran les protagonistes.
Tot això fins a les 11. A partir de les 11 ens centrarem en un dels aspectes del festival de terror d'aquest cap de setmana, que són els curtmetratges. Ahir parlàvem amb la Glòria Massana del Terror Kids, les activitats més enfocades a la família.
i els nois i noies joves, i avui parlarem de les sessions de curtmetratges que tenim demà, que és un clàssic del primer cap de setmana. Tenim la sessió C trencada de curtmetratges que arriba a les 5 de la tarda, després el primer bloc de la secció oficial de curtmetratges a un quart de 8,
El segon bloc serà a les 10 de la nit. En parlarem amb el Tarik Porter, que fins ara s'ocupava de la relació amb els mitjans al festival, i ara està també molt implicat en el visionat i la selecció de curtmetratges. Serà a partir de les 11. Després recordarem l'univers de Joaquim Maria Pujal, especialment dels productes televisius que va fer...
en una època determinada, amb el Xavi García, que té ganes de recordar els programes com la vida en un xip, un tom per la vida, i altres qüestions que ens en parlarà a partir de dos quarts de dotze. I l'Hector Zacarias serà aquí amb nosaltres a tres quarts de dotze, puntual, com sempre, per encarar la recta final del programa, proposant-nos una excursió, una sortida. En aquest cas, per visitar la cova de les Gralles, ens anirem a les muntanyes de Parades, cap al sud,
per gaudir d'aquesta ruta. Si la voleu conèixer amb més detall, ja ho sabeu, a partir de 3 quarts de 12 i fins arribar a les 12. A les 12 podreu escoltar l'informatiu Moritz de Ria el dia amb la companya Silvia Artés i immediatament, després de dos quarts d'una, tenim un bon programa del amic Pau Moratalla amb l'espai Parlem de Còmics perquè ahir van registrar una entrevista amb membres de l'escola JOSO
que és l'escola de disseny gràfic de Centre de Còmic i Arts Visuals, per ser més exactes, que col·labora amb el Festival de Terrors des de fa uns quants anys. Dos dels seus professors han sigut els autors del cartell que podeu veure aquests dies per la vila, són el Juan Santmiguel i el Jordi Pastor, i també...
el director de l'escola, que és el Josep Maria Polls. Els podeu escoltar en conversa de dos quarts d'una a la una al Parlem de Còmics. I de una a dues, remissió del programa Tot teatre d'aquesta casa amb el Dani Pasqual. Sense més preàmbuls, doncs, comencem el bon dia i bona hora d'aquest divendres 7 de novembre de 2025. Benvingudes, benvinguts.
Les 8 del matí, 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica per avui i aquest cap de setmana. Mireu, ara tenim 11 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora. Fa fresqueta aquesta hora del matí. Anem a veure com ha d'evolucionar aquest divendres i el cap de setmana meteorològicament parlant. Hola Jordi Miralles, bon dia i bona hora.
Hola Oriol, bon dia. Avui ens devem amb una mica més de fred que no pas ahir, però ja sense pluges. Ara, fa una estoneta, encara polvia una mica cap a les comarques de Girona, però aquestes precipitacions van desapareixent. Aquí a Molins de Rei, doncs, un matí variable, amb sol, amb alguns núvols, bàsicament de tipus mitial, i de cara a la tarda, aquests núvols alts s'eniren espacint una miqueta, i a última hora del dia, el cel es taparà.
Avui no plourà, però sí que ho farà aquesta propera nit de matinada a Molins i també durant la jornada de demà. Per tant, demà un dia per tenir el paraigua ben a prop, perquè a estones el necessitarem. Es tractarà de precipitacions no gaire importants. I en canvi ja de cara a diumenge haurà marxat aquesta tongada de precipitacions i diumenge tindrem moltes més estones de sol, més clarianes. Les temperatures demà seran semblants a les d'avui. De cara a diumenge les temperatures mínimes baixaran, però les màximes pujaran una mica.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Jordi. I a les 8 del matí i 9 minuts anem a conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària, connectant amb el RAC. Allà hi tenim l'Eduard Baciana, com cada matí, per explicar-nos-ho. Com ho tenim això, Eduard? Bon dia. Bon dia. Doncs ara mateix trobem atencions a l'AP7, al punt de Barberà, en dos sentits de la marxa, i també hi ha l'antitud en sentit Barcelona, a l'A2, entre Palleja i Santa Coloma de Cervalló, a la B23 de Molins dels Pugues, a la C30 del Prat, a la C32 de Sant Boi i a Cornellà,
i a la C58 a Sabadell hi ha el punt de Montcada en dos sentits de la marxa. Pel que fa a les rondes de Barcelona hi ha intensitat a les dues dies en sentit Llobregat, des de Santa Coloma fins a Vallcarca i de Sant Adrià fins a Barceloneta. I això és tot des del RAC. Bon dia.
Gràcies i molt bon dia a l'Eduard Baciana. Bona jornada. Per cert, parlant de transport públic, en principi la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat a aquesta hora del matí. El que no tenim, en principi, ja són més ofertes noves, diguem, que ens comenta el Francesc Rueda, com bé sabeu. Ahir ja vam reposar-ne una o recuperar-ne una dels darrers dies, per tant, esperem la setmana que ve
Podeu oferir-vos aquest espai dins de la informació de servei, però avui no ens pot acompanyar el Francesc Roeda. El que sí que us hem de comunicar és una defunció. Ha mort la senyora Teresa Folquer Alcoverro.
Teresa Folquer Alcoverro. Ens ha deixat els 89 anys d'edat. La senyora Teresa Folquer era l'esposa d'en Joan Font, que molts recordareu, és cantant, entre altres, del grup de Vaneres, els Llobarros, i havia tingut la sabateria de Cal Font, del carrer Jacint Verdaguet.
al carrer Verdaguer 60. Actualment estava en una residència de Pallejar i l'acte de comiat serà avui, a dos quarts de cinc de la tarda, a la parròquia de Sant Miquel. A més a més, la senyora Teresa Folquera, la sogra d'un bon amic d'aquesta casa i d'aquest programa, que és en Francesc Ballester, al qual donem el més sentit condol a ell,
evidentment a la seva esposa i a tota la resta de la família. Descansi en pau la senyora Teresa Folquer Alcoverro, que ens ha deixat els 89 anys d'edat. Com dèiem, havia tingut durant molts anys, ho recordareu, la sabateria de Calfont al carrer Verdaguer. L'acte de comiat avui a dos quarts de cinc de la tarda a la parròquia de Sant Miquel. Ho anirem recordant...
En els diferents butlletins horaris. I pel que fa a la... Seguim i el que fa a la farmàcia de guàrdia, doncs avui divendres dia 7 de novembre, la farmàcia de guàrdia és la Xucla del carrer Major número 100. Demà dissabte dia 8 és la farmàcia del Terraple, del passeig del Terraple número 5.
I diumenge, dia 9, com cada diumenge, com cada festiu, és la farmàcia Espinet del carrer Menéndez Pelayo, número 36, al barri del Canal. En tots els casos, recordeu que l'horari de tancament és a les 10 de la nit. I a partir de les 10, si necessiteu d'aquest servei, si és del tot necessari, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que tenen aquest servei de farmàcia de guàrdia durant tota la nit, com és el cas de Sant Vicenç als Horts o bé de Sant Andreu de la Marca.
Seguim. Dos minuts i mig i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local, explicant-vos més activitats que tenim per avui mateix, perquè la Biblioteca El Molí acollirà avui a dos quarts de set de la tarda, a la seva sala d'actes, un acte obert a tothom, organitzat per l'Aula d'Extensió Universitària. I és concretament la presentació del llibre La Dona del Segle, del periodista...
Actual presentador del Tal Notícies Vespre de TV3, el Toni Cruanyes. És un emotiu viatge a través del segle XX per rescatar la memòria de les dones valentes i treballadores de la història. Editat per Columna, el presentava per Sant Jordi i encara segueix fent aquesta roda de presentacions.
L'autor parlarà d'aquest llibre i de la seva obra en conversa amb la companya Samare Lansari, periodista del Viu Molins de Rei. Un llibre, com dèiem, que recupera la memòria de les dones de la família d'en Toni Cruanyes i les seves arrels. Teníem l'oportunitat de conversar amb ell i això és el que ens avançava en Toni Cruanyes, periodista.
La dona del segle és la meva besàvia i en aquest llibre evoco molts records i sobretot una voluntat introspectiva de trobar les arrels per la part femenina de la meva família. Un llibre com aquest el que pretén és posar al seu lloc aquest record de la part femenina de la família, sobretot també perquè siguem conscients de com al llarg del segle XX l'evolució dels drets de les dones ha estat una de les grans
Diguem-ne, un dels grans canvis del segle i mirant una mica enrere, som capaços d'adonar-nos de tot allò que ha canviat. Algunes coses, la majoria, cap a bé, però també de les coses que encara cal que canviïn més.
Paraules del company periodista Toni Cruanyes, que serà avui, com dèiem, aquesta tarda, dos quarts de set de la tarda, per si més exactes, a la biblioteca amb la presentació del llibre La dona del segle, editat per columna. L'autor conversarà, com dèiem, amb la companya periodista del viu Molins de Reí, la Samar El Ansari. És entrada lliure i organitzat per l'Aula d'Extensió Universitària.
Això avui, però atenció perquè aquest cap de setmana també ens arriba la darrera proposta d'impuls teatre amb l'obra Sala 42, una aposta pel teatre de proximitat de petit format que tindrà 8 representacions a l'espai d'entitats Collserola, l'antic Institut Lluís de Requesens. L'obra està composada de 3 escenes, que són cada una amb un crim diferent,
Una persona detinguda i una sala d'interrogatoris en 24 hores per resoldre els casos. L'obra dura aproximadament unes dues hores i està adaptada i dirigida pel Raül Carretero i compta amb nou actors i actrius. La Rosa Ribes, l'Elisabet Marcier, el Juan Antonio Noé, l'Enric Ferrés, l'Eva Moreno, la Paula Pujol, el Carlos Álvarez, el Toni Lucas i la Sílvia Guillem. Ahir teníem...
el director i la junta de direcció de l'obra, aquí al programa, el Raül Carreteró i l'Eva Moreno, i el Raül ens parlava d'aquesta nova proposta que avui estrenen a les 8 del vespre en aquest espai d'entitats Coll Serola.
I està dividida en tres escenes, que són els tres capítols, que és identitat, moralitat i indolència. Hi ha una gran escenografia. S'ha fet un esforç important per muntar una escenografia molt realista, diria jo, que només centres... La sensació és que realment estàs dins d'aquesta sala d'interrogatori. Per tant, això facilita molt al públic...
Entrar dins de l'obra. Part molt prèvia, que és la de producció i la de disseny, però al final qui té la responsabilitat de posar-ho sobre l'escenari són els actors i actrius, i aquí és on hi ha hagut un treball molt, molt intens de canvis de registres.
Aquesta obra sala 42 s'estrena avui a les 8 del vespre. També s'escenificarà demà a la mateixa hora i diumenge a les 7 de la tarda. Però, a més a més, també la podeu veure els dies 14, 15, 22 i 29 de novembre a les 8 del vespre. I s'ha afegit una altra funció el dia 30, que és un diumenge a les 12 del migdia, per la qual encara queden entrades, perquè per la resta pràcticament ja no en calaven. Podeu obtenir més informació
al web teatreimpuls.cat. Per què no en quedaven? Perquè penseu que a les sessions ens explicaven que comptaran com a màxim amb 20 espectadors. Per tant, per això fan tantes sessions perquè el màxim de gent pugui veure aquesta obra. Sala 42 d'Impuls Teatre avui estrena a les 8 del vespre. I pel que fa als esports, parlem de la nova victòria del primer equip del Molins Arreig Club de Futbol contra un rival directe.
El resultat 2 a 4 al camp de la Penya Màlaga, que estava a 3 punts del Molins de Rai Club de Futbol. Ara amb el resultat ha canviat la classificació, el Molins va tercer i el Penya Màlaga quart empatats a punts. Va ser un partit prou complicat, el Molins va ser superior i això els ha suposat aquesta victòria important, amb la victòria que van, doncs,
Una setmana on van guanyar també contra el Castelldefels, també mitja part d'un partit ajornat per la Pluja, que es va jugar i van guanyar davant del Castelldefels. Ens explicava la importància d'aquesta victòria per l'equip a l'Alberto Morales.
Els dos gols d'ells van ser de penal i els nostres van ser dos contratacs a la primera part, una jugada d'estratègia al tercer gol i al quart gol també una pilota que vam robar al mig camp i van sentenciar pràcticament el partit.
Fem aquest resultat que hem classificat en tercera posició, amb una molt bona dinàmica i amb un lloc de joc molt bo, amb unes expectatives molt bones de cara a aquest mes de novembre, un mes de novembre on tenim quatre partits molt exigents i on esperem i desitgem guanyar tots quatre i poder estar a dalt de la taula, que era l'objectiu principal.
Paraules de l'Alberto Morales, entrenador del primer equip del Molins de la Club de Futbol. El proper partit és demà, a dos quarts de vuit del vespre, contra el Sant Andreu de la Barca, aquí al municipal Josep Raic, que també es preveu un partit difícil, però que aspiren a tornar a guanyar. Passen quatre minuts d'un quart de nou.
Anem a fer un repàs més activitats que tenim per aquest cap de setmana. Com us dèiem, el Foment, ara en parlarem, a dos quarts de nou, presenta avui el musical de los 80 a les 9 del vespre dins el Molins Night Cabaret.
Demà dissabte a les 8 un tribut a Bruce Springsteen, Born to Band i diumenge i avall amb el Pep Músic a les 6 de la tarda. Aquesta és la programació del Foment Cultural i Artístic. Pel que fa, demà dissabte tenim la primera trobada de percussió organitzada pels timbalers del camell.
Es diu Tremolinada i començarà tot plegat a partir de les 5 de la tarda a la plaça de la Llibertat. Hi haurà una cerca vila i a partir d'aquí diverses activitats a la plaça mateix de la Llibertat. Hi haurà sopar, sopar popular, bingo musical i punxa discos per acabar la ballada. I a més, com ens expliquen els amics del camell, hi haurà colles convidades com la colla del bou de foc del Vendrell,
Can Paulet per cohesió de Sant Boi de Llobregat, Els Diables de la Grupa, l'explosió rítmica de Rubí, Fugussons d'Olesa de Montserrat, Impuls per cohesió de l'Esquerra de l'Eixample, Cabum de Gràcia, Maiski Samba, que són de Corbera de Llobregat,
Rua Xamba, de Pallejar, Sona Actrona, de Sant Ferriu de Llobregat, Tabalers del Pollo, del Prat, Van Tumvan, de Sant Andreu, són les colles convidades a banda, evidentment, dels Timbalers del Camell. Tot això a partir de les 5, demà, a la plaça de la Llibertat, amb aquesta primera experiència de la Tremolinada.
Què passa demà i diumenge? Tenim la quarta mostra Molins Terra de Bruixes. La plaça del Palau, d'11 del matí a 9 del vespre. Mostra de parades, activitats i tallers. Què passarà demà? Ritual d'inici a les 11 del matí amb la Imma Rivera del Bruixili.
Hi ha una xerrada a les 12, tarot i abundància, connecta amb l'energia de rebre, amb la Miriam Belín. A la 1, xerrada a les lleis de la sort amb la Gemma Blat, atenció, astròloga, de referència, la Gemma Blat, a la 1, parlant de les lleis de la sort. Tallers infantils de bombolles a la tarda, a les 5.
El diumenge tenim tall infantil per fer-se un barret i una escombra. Vols fer-te el barret i l'escombra? Amb la Imma Rivera. Tenim una xerrada de la nostra col·laboradora, de l'astròloga quotidiana que tenim al programa, la Maritxell Díaz de la Càmera. Què li faltaria al món si no existís el teu signe judiacal? Això demà, diumenge, perdoneu, a les 12. A la 1 també xerrada, Tarot descobreix els teus talents. A les 5, concert amb Hong. I a les 6, ritual de Cluenda. Tot això a la plaça...
pel que fa al centre excursionista de Molins de Rei. Recordeu que tenim l'acte oficial de lliurament dels premis de la marxeta i records als socis i sòcies que han fet el seu primer cim de 3.000 metres o cota superior i als socis que fa 25 o 50 anys que són membres de l'entitat. Això es fa a les 8 del vespre. Dissabte a la mà...
La secció anem al teatre, van a veure la cubana, l'amor venia en taxi, i el diumenge dia nou, secció de senderisme organitza aquesta sortida a Santa Magdalena de Cambrils, a la comarca d'Osona. Això pel que fa a l'activitat del SEM. Recordeu que els amics del museu també fan aquesta sortida per visitar el museu del ferrocarril d'amor a la nova. Aquest diumenge ja no queden places, desitgem que els hi vagi molt bé.
Més coses, avui s'acaba la campanya del mercat municipal Compra, emporta't, reutilitza. Tenim l'acte final de campanya i el sorteig a les 12.30, dos quarts d'una, al mercat. Avui a dos quarts d'una, final de campanya del Compra, emporta't, reutilitza. Avui també, últim dia per presentar les obres pel 20è concurs de dibuix i pintura Lluís Fises i Moreno, concurs per infants i joves de 6 a 18 anys, recordeu.
Doncs la temàtica ja sabeu que era dibuixar la màgia creativa de Gaudí, llum, colors, formes, natura i espiritualitat. Doncs avui és l'últim dia per alliurar els treballs. Recordeu, a la Federació Obrera, al carrer Verdaguer, podeu fer-ho de 9 a 2 o de 4 a 9 del vespre. Recordeu que al final tindrem d'aquí uns dies, del 17 al 21 d'aquest mes de novembre, l'exposició dels treballs al Bolivar de la Federació Obrera.
I deixeu-me fer aquesta pinzellada, ara sí parlant ja del Festival de Cinema de Terror de Moritz de Reí, perquè avui tenim la inauguració, sessió inaugural a un quart de nou amb Disfòria, la pel·lícula estrena, premier, i el passi del documental Estómac, Bac. Demà tenim taller de cinema infantil a la biblioteca a les 10, a les 11.30, dos quarts de 12, sessió familiar, a la Penny.
Cuidado con lo que dibujas. I a la tarda, sessió de curs de la C trencada, en català, de curtmetratges, a les 5. A un quart de 8, sessió oficial de curtmetratges bloc 1 i bloc 2 a les 10 de la nit. Diumenge, perdoneu, tenim el Terror Kids, curtmetratges per nens i nenes, a les 10 del matí.
A dos quarts d'onze, paral·lelament a la pista de la Penny, activitats infantils i familiars. A les onze, xerrada el J-horror, el terror, que vino de Japó. A les onze, en aquest cas, doncs no especifica el lloc. A partir de dos quarts d'una, tenim retrospectiva amb The Ring. A les cinc, la pel·lícula Together, això diumenge. A un quart de vuit, la pel·lícula basca Gawa,
i a un quart de 10 de la nit, La Larga Marxa. Aquesta és la programació pel cap de setmana, pel que fa a la 44a edició del Terror Morins, que recordeu s'allargarà fins al dia 16 de novembre, fins diumenge de la setmana que ve.
Quatre minuts i seran dos quarts de nou del matí. D'entrada anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Les alertes seran més suaus si no hi ha un risc imminent. Ho diu el periòdic o la seva portada. Protecció Civil treballa amb el Ministeri de l'Interior perquè el sistema S-Alert pugui enviar sons d'alarma menys invasius per situacions com la d'aquest dimecres. Bàsicament perquè...
Fins demà!
de les 320 actuacions a empreses investigades i verifica les condicions de 1.500 treballadors. Per al Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Suprem no va vulnerar els drets de Turull, Sánchez i Junqueras i els lloguers pugen un 3,2% a Catalunya en el segon trimestre de l'any. L'assistència regular a missa es doble a Barcelona des de la pandèmia i així ha sigut la imparable estratègia del llançament del luxe.
de Rosalia, que estan molt pesats amb aquest àlbum. Flick insisteix en el seu sistema de joc, tot i el desastre defensiu general. A la Vanguardia, els economistes plantegen suprimir la subvenció del turisme a través de l'IVA. La proposta debatuda en les jornades del Col·legi Professional Català i que busca afavorir la indústria és rebutjada pel sector turístic. En fotografia, crida a la solidaritat, ara ho explicarem perquè avui comença el gran recapte.
Estrasburg avala la presó preventiva als líders del procés. El Tribunal Europeu dona la raó a la justícia espanyola sobre Sánchez, Turull i Junqueras i el Partit Demòcrata es fixa l'objectiu de recuperar el Capitoli el 2026. També barren d'un estudi. Medicina té l'oferta laboral i salarial més gran i el temporal alerta i la pluja alenteixen Catalunya. També en justícia han llibertat dos rellotgers.
amb 52 detencions. Rellotgeix no la professió, sinó precisament els que es dediquen a robar-los. El diari Ara Junts bloquejarà totes les lleis de Sánchez, el paquet de normes que exclou les cinc ja pactades, inclou la reforma judicial i lleis com la de secrets oficials, la d'indústria o la de universitats.
Curiós que no ho llegim a cap altra portada, només la del diari Ara. També parlen d'Estrasburg, que conclou que la presó preventiva no va violar els drets com a diputats de Junqueras i Turull i Lula obre la cimera climàtica denunciant les mentides dels negacionistes. També YouTube elimina 700 vídeos que documenten atrocitats d'Israel.
Avui també us parlem de la portada precisament del diari El Punt Avui, que parla d'una orquestra lliure, l'orquestra de cambra del Teatre Lliure, que va debutar avui fa 40 anys, romant com una de les grans fites de la història musical recent de Catalunya. És un dossier de Guillem Vidal i d'Oriol Pérez Trevino, que va de les pàgines 2 a la 4. Parlem de la tempesta Rosalia i fins i tot Cixena s'apunta a la promoció del nou disc de l'artista catalana.
Josep Casadevallac, jutge del Tribunal Europeu de Drets Humans. Diu que la sentència del Tribunal Espanyol de Drets Humans és molt dura i, de fet, en parlen a l'editorial, a la pàgina 16 d'aquesta edició del Punt Avui. A la Punt Esportiu, el Barça de Flick pateix de fragilitat defensiva d'un balanç negatiu de 20 gols en 15 partits.
Entrevisten també, en una entrevista conjunta, David Troeba i el David Verdaguer, els dos Davids, director i actor de cinema. Una pel·lícula, diuen que és un paisatge emocional, personal i artístic. Una entrevista de Bernat Salvà. I avui, a les estrenes de la setmana, parlen de Leo i Lu, un viatge per carretera amb una nena muda. Una entrevista també a l'actor andorrà Isaac Ferris. I aquestes són les portades de la premsa escrita.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Los años 80 y 90 transformaron la sociedad española en su totalidad. Hoy homenajeamos esa gran generación... A veure, anem a parlar-vos d'aquest espectacle que tenim avui al Teatre del Foment Cultural i Artístic a partir de les 9 del vespre, encetant també un cap de setmana intents activitats al Teatre del Foment. Avui, dins del Molens Night Cabaret, hi podrem veure el musical de los 80...
Una proposta molt atractiva que volem comentar amb el José Carlos Palau, que és membre del repartiment d'aquest musical que ja té un llarg recorregut i que podem veure avui a Molins de Rei. José Carlos, què tal? Bon dia, buenos dias.
Hola, buenos días, ¿qué tal? Muy bien, gracias por acompañarnos. De entrada, ¿nos explicas qué nos cuenta, qué explica este musical de los 80-90? Pues os cuento. A ver, el musical de los 80-90, como bien dice su nombre, es un musical donde la gente tiene que ir a disfrutar, a pasárselo bien y a bailar y a cantar esos temas de los 80-90 como una historia que no deje diferente a nadie. En un grupo de seis amigos, personalmente yo soy uno de ellos y creo mi propio bar,
Y lo que queremos es que la gente disfrute y nos acompañe en ese nuevo emprendimiento que comienzo yo, siendo José. Tú eres José y te acompañan cinco personajes más en el escenario, ¿no? Exacto. La idea principal es que yo acabo de divorciarme y entonces mi sueño de toda la vida ha sido crear un bar especializado en música de los 80 y los 90. Así que ahora que empiezo todo de cero, decido crearlo y para ello, para la inauguración, contacto con mis compañeros del instituto.
y se produce un reencuentro entre seis personas, muy diferentes entre ellas, pero unidas por la música y por los recuerdos de antaño. ¿Y cuántas canciones van a sonar en el Teatro del Fumen durante el musical? Muchísimas. La verdad es que hay como unas 30 canciones, 30 canciones icónicas de los 80 y de los 90, tanto en español como en inglés, que todo el mundo conoce y por eso mismo invitamos a todo el público que se levanta a bailar con nosotros
¿La selección ha sido difícil o qué de las canciones? Bueno, realmente no, porque al fin y al cabo los 80 y los 90 fueron una época
que nos dejó unos temas icónicos, entonces realmente no se podían introducir todos porque es una obra de hora 45, si no podríamos estar la noche completa aquí bailando, pero la verdad es que está muy bien elegido el reparto de temas, está muy condensadito y hay temas tanto bonitos como bailables. Decíamos, José Carlos, que tiene bastante recorrido ya, ¿no?, el musical...
La verdad es que sí. O sea, nosotros comenzamos en 2019 con la escandadura y desde entonces no hemos parado tanto en Gran Vía, en Madrid, como por toda la geografía española hemos estado llevando el musical de los 80 y los 90 a cada rincón. Y especialmente en Cataluña llevamos como tres temporadas ya en Barcelona, en el Teatro Apolo, con un equipo prácticamente 100% catalán.
Y luego, pues, el otro equipo, que somos los que estamos en Madrid, que somos precisamente los que vamos a ir este fin de semana para allá, para que disfrutéis todos con nosotros, pues nos hemos recorrido toda España y hemos estado aquí en Gran Vía en grandes teatros como el Teatro Capitol o el Teatro Gran Vía. Con el objetivo final, José Carlos, de que la gente salga con una sonrisa y de buen rollo después de veros actuar. Exactamente.
Exacto, o sea, al fin y al cabo lo que nosotros llamamos es cultura y la cultura siempre es que sea con una sonrisa de la mano, pues siempre entra mejor. Así que nuestra principal idea es que la gente recuerde aquellos momentos que vivieron en los 80 y los 90, que vuelva a escuchar esas canciones que nos transportan a momentos especiales para nosotros y sobre todo que se vayan del teatro con una sonrisa inmensa y con ganas de reír.
La década de los 80 siempre es una fórmula infalible que triunfa. Pues yo pienso que fue una época de romper, de volverse loco. Una época de mucha reivindicación y precisamente eso es lo que queremos un poco con nuestro espectáculo.
Queremos romper con todo, queremos que la gente vuelva a esa locura de los 80, a que se lo pase bien, a que disfrute. Y considero que realmente a día de hoy tenemos mucho que agradecer a los 80 porque fue un cambio en muchos paradigmas y siempre es bueno recordarlo. José Garros, tú formas parte de la compañía Onbit, compañía que creasteis en el 2017, ¿no?
Exacto, la compañía comenzó en 2017 con espectáculos familiares y en 2019 llegó el buque insignia que fue el musical de los 80 y los 90 y a raíz de ahí no hemos parado de crecer.
crear más espectáculos. De hecho, bueno, solo este fin de semana, allí, en tierras catalanas, vamos a estar en Molins de Rey, pero también se va a estar en San Feliu de Guixols. Sí, San Feliu de Guixols, sí. Y en Cornellà de Llobregat, también. Y bueno, en Barcelona, en el Teatro Apolo, que es donde estamos actualmente fijos. Bien. Has dicho una hora cuarenta y cinco minutos el musical.
Exactamente. Hora 45. Y pronto también estaremos por allí con la gran fiesta de los 80, que es otro espectáculo diferente con tres horas de música en directo a tope. Caramba. Los 80 mueven mucho y hay que aprovechar el tirón, la verdad. Y, por lo tanto, el objetivo, este 2025 ya lo terminamos, pero en 2026 es seguir girando el espectáculo.
Exacto. El objetivo es continuar haciendo que el espíritu de los 80 se mantenga vivo a través de la música y a través de las risas. Así que en 2026 venimos todavía con más fuerza y con más ganas para seguir arrasando. Bien. ¿Alguna cosa más, José Carlos, del espectáculo que quieras añadir? Pues simplemente quiero invitar a todo el mundo que tenga la oportunidad a que se una a nosotros hoy, que venga con la mente abierta y con muchas ganas de bailar y cantar y de reír
porque cuando ellos disfruten, nosotros disfrutamos aún más. Recordeu, donc, aquest musical de los 80, dins el Molins Night Cabaret, avui a les 9 del vespre al Teatre del Foment, amb entrades ja disponibles des de fa dies a través del web d'Entràpolis. José Carlos Palau, muchas gracias por acompañarnos y que vaya muy bien esta noche. Muchísimas gracias a vosotros. Nos vemos. Un abrazo. Un abrazo fuerte.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei. Sempre que algú necessita, hi ets. Ara, et necessitem de nou. Milers de persones a prop teu no poden alimentar-se adequadament. Col·labora amb el Gran Recapte del Banc dels Aliments. Una petita donació pot omplir molts plats, perquè quan algú necessita ajuda, ho donem tot. Fes una donació al teu supermercat? Envia un visum al 33596 o a granrecapte.org.
Els divendres, Faves tendres. Música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves tendres, te la busca, te la troba i te la posa.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar del català amb fluidesa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles per mi és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem.
Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei.
Molt bé, continuem en directe al Bon Dia i Bon Hora. Queden quatre minuts per arribar a tres quarts de nou del matí. És el moment d'escoltar l'apunt del dia que ens ha preparat l'Àngel Rúdia, com cada divendres, que ja ens està escoltant. Queta l'Àngel, bon dia.
Hola, hola, bon dia. Bon dia, Oriol, bon dia. Ha anat bé la setmana? Ha anat bé? Ha anat bé, ha anat bé, ha anat bé. Escolta, i ens vols parlar avui de robatoris, eh? Sí, exacte. És un tema que és desagradable, però jo penso, Oriol, que cal tocar-lo també, fent memòria. Molt, doncs endavant, quan vulguis. Gràcies. Delinqüència a Catalunya. Fa temps que existeix la inquietud a prop del nivell de delinqüència que hi ha al nostre país.
No existeix tertúlia d'amics en què seriosament el personal no hagi debatut aquest tema. Immediatament, gairebé tothom dona dades d'amics o coneguts que hagin tingut algun ensurt i l'expliquen amb tots els detalls per fer encara més interessant el relat.
Les autoritats polítiques, i més les vinculades al negociat de la seguretat, no els agrada massa parlar d'aquest tema. I si hem de donar explicacions públiques, emboliquen la troca per arribar a la conclusió que els nivells són normals, amb tendència a disminuir.
Que no ens hem de preocupar més del que toca. I quan donen les explicacions pertinents, mereixen la perdiu de mala manera i es posen de peus a la galleda. Al damunt tenen especial cura defensar que els lladres migrants àrabs, països de l'est, sud-americans i similars, no són més lladres que els d'aquí. Trapero, director dels Mossos, va afirmar tranquil·lament
A les presons de Catalunya hi ha 8.500 presos i el 52% són migrants i el 48% són d'aquí. Ja veieu, fidels oients, que més o menys la quantitat, el percentatge és el mateix, però atenció. Però en Trapero s'oblida de dir que a Catalunya hi ha 1.700.000 migrants i 6.300.000 d'aquí.
Fent la proporció, resulta que a les presons catalanes hi ha exactament quatre vegades més de migrants. Són números d'entrepero, números oficials, però ben explicats. I encara hi ha matisos que fan aquesta diferència més gran, però que no cal entrar-hi. Quedin-se amb quatre vegades més robatoris de gent de fora que d'aquí.
Exemple estrany de la justícia espanyola que pot actuar d'estímul perquè aquí sigui un paradís pels lladres. Escolti, ahir van detenir tres lladres de rellotges que entre els tres acumulaven 72 detencions i moltes condemnes pendents de compliment. La jutgesa, hem de creure de bona fe, els va deixar en llibertat perquè li van donar una direcció i telèfon.
Naturalment falsos, però no tenien cap mena de domicili aquí al país. I la jutgessa es pensava que els tenia perfectament localitzats. Posteriorment, els Mossos van tornar a detenir dos dels tres lladres de rellotges i el jutjat número dos de Barcelona els va tornar deixant llibertat per considerar que el robatori s'havia consumat amb violència mínima.
Van fer poc mal, poc soroll. Antecedents bruts i greus, el jutge ni en parla, ni de la reincidència. Evidentment, amb les facilitats que dona la justícia espanyola, existeix un efecte crida que fa que tots els lladres del món marquin Barcelona i Catalunya com les destinacions ideals per venir a robar rellotges
o el que sigui. Fins d'aquí l'apunt d'avui, Oriol. Les reflexions i les dades de l'Àngel Ruti amb el seu apunt del dia, que ja et vaig veure, molt aplicat amb les dades, eh? Sí, no, i hem de pensar, hem de pensar, Oriol, que Molise Rey no queda al marge d'això, eh? Segurament també està marcat amb algun calendari d'aquesta gent, eh? És una ciutat a prop de Barcelona, de gent entrenyable i que porten rellotges bons, etcètera, etcètera. O sigui que, atenció...
Atenció, com si ho veiés, Oriol. Gràcies per allò dels rellotges bons. Àngel, ho deixarem aquí, doncs. Àngel, que tinguis un bon cap de setmana. Doncs vinga, igualment per tots vosaltres. Gràcies i una abraçada, Oriol. Una abraçada ben forta, que vagi molt bé. Deu-siau. Doncs amb el comentari de l'Àngel Ruti, ens hem situat a tres quarts de nou, però encara ens queda pendent repassar els diaris digitals.
Començava aquest repàs amb el 3CatInfo, que ens parla d'aquest inici del gran recapte avui i demà amb la novetat del supermercat virtual, que tampoc és una novetat exactament. Es podrà donar aliments en 2.000 punts de recollida repartits per tot Catalunya, a més de fer donacions per internet.
Avui es posa en marxa aquest gran recaptador 2025 destinat a ajudar a través del Banc dels Aliments 230.000 persones en situació de pobresa a Catalunya. L'entitat ja fa dies que va activar la maquinària solidària destinada a captar voluntaris i donacions sota el lema que ho donem tot.
Hem de dir també que aquí no ens ha arribat absolutament cap informació sobre això. Hem hagut de trobar-ho tot a internet. En la 17a edició el format continua sent mixt amb la recollida d'aliments i donacions econòmiques amb l'objectiu de superar les 1.500 tones d'aliments de l'any passat amb dos dies, especialment productes bàsics com oli, llet i conserves. Es poden fer donacions arreu de Catalunya en els 2.000 punts de recollida que hi ha repartits
pel territori. I direu, i aquí a Molins de Rei on podem fer aquestes donacions? Doncs mireu, hi ha set supermercats, com a mínim, són els que apareixen al web del Gran Recapta. Ens estranya perquè hi ha dues grans cadenes que no hi figuren, però en principi són aquests set supermercats. El supermercat Aldi a la Granja, els tres condis que tenim a Molins de Rei, el de la plaça de Catalunya, el del carrer Esperanto i el de la Viguda a Barcelona,
I també els tres Capravos, el del Mercat i el del carrer Francesc Llairet, que són els que tothom coneix, i aquesta franquícia que també hi ha a Capravo, aquest petit supermercat que hi ha a l'avinguda de Barcelona. En principi no hi figuren ni Lidl ni Mercadona, per tant no sabem si aquests supermercats finalment hi participen o no, però...
Com a mínim, quan intentes apuntar-te com a voluntari, no apareixen aquests supermercats, així com tampoc el carrer Furexpress que tenim al barri del Canal o altres supermercats com el Dia o alguna altra marca. En tot cas, aquest any també s'estrena aquest supermercat virtual.
que a banda de la recollida física, pels qui no puguin anar presencialment als establiments de venda, s'estrenen al supermercat virtual, on a través del web de la Gran Recapta d'Aliments, l'usuari podrà comprar els productes necessaris per aportar el seu horat de sorra. Una darrera opció, que també és una de les que també els interessa, són les aportacions econòmiques a través de transferència o bé per visum, que es poden fer, això sí, fins al 23 de novembre. Si s'estima que hi participen unes 300.000 persones entre donants, voluntariat...
empreses, centres educatius i institucions. El 2024 el Gran Recapte va aconseguir recollir 6,14 milions d'euros en aliments i mobilitzar 12.200 persones voluntàries i el Banc d'Aliments evidencia que la presència de voluntariat en els punts de venda multiplica les donacions. Per això és tan important tenir el màxim nombre...
de persones implicades en el projecte. Al web del Gran Recapta, si busqueu a Google simplement el Gran Recapta, és la primera pàgina que apareix que forma part del Banc dels Aliments. Llegim el Nacional, que demanen 4 anys de presó a dos policies per haver obligat una professora de Terrassa a parlar en castellà.
Plataforma per la llengua sosté que els agents van fer una denúncia falsa contra la docent perquè els va parlar en català. Quatre anys de presó i 5.400 euros de multa és la condemna que demana Plataforma per la llengua per cadascun dels dos agents de la policia espanyola de Terrassa, els que acusa d'un delicte de falsedat en document públic per haver denunciat una professora que se'ls va dirigir en català i van obligar-la a parlar en castellà. L'entitat en defensa del català que porta l'acusació de la docent
sosté que els agents van elaborar una denúncia falsa contra ella per suposadament no voler identificar-se després de recorbanar-los que podrien aprendre la llengua del país, segons l'escrit de l'acusació al qual ha tingut accés el Nacional.cat aquest dijous. A més de la pena de presó, l'ONG del català demana que els policies indemnitzin la professora amb 3.000 euros pels danxos oferts i que siguin inhabilitats per ocupar un càrrec públic, inclòs el de policia durant 4 anys. L'Audiència de Barcelona...
ha de fixar ara la data del judici d'aquests dos agents. Això va passar el 4 de març del 2022, quan la dona va anar a la comissaria de Terrassa a renovar-se el DNI. En l'escrit de l'acusació, se sosté que els agents van exigir-li en tot moment que parlés en castellà i van dir-li en espanyol que estamos en Espanya. Quan va marxar un cop al carrer...
Ella va recomanar als agents que estaria bé a aprendre idiomes i a aprendre català. La van retenir i després d'una petita discussió on ella va avisar-los que estaven registrant amb el mòbil, va ser denunciada per la via administrativa amb la llei Mordassa. Van sancionar-la amb dues infraccions, una de lleu amb una multa de 100 euros per faltar el respecte als agents de l'autoritat i una altra de greu amb una multa de 600 euros per negar-se a identificar-se. Gràcia perquè justament venia de renovar-se el DNI.
La professora angoixada va portar el seu cas a la plataforma per la llengua que ha assumit portar els agents a judici. Seguim amb aquest repàs i ràpidament us direm que els Mossos investiguen com a possible homicidi la mort del fundador de Mango, Isaac Àndig. Estan investigant això com a possible homicidi, aquesta mort del fundador de Mango, Isaac Àndig, després de la hipòtesi inicial que fos un accident, doncs va caure i ja no se sosté.
Recordeu que Isaac Àndig va caure per un barranc a les coves del Sant Nitre Coll i Bató el passat 14 de desembre de 2024 i així ho confirmen forts coneixedores del cas Europa Press que s'ha fet aquest canvi. Segons avançava el país, ho feia ahir, la policia catalana treballa en aquest nou escenari i el fill d'Àndig, Jonathan Àndig, que era el seu únic acompany al dia de la mort del seu pare està sent investigat en el jutjat d'instrucció número 5 de Martorell.
Ens queden 9 minuts per arribar a les 9 del matí. Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra. Quan acabem el bon dia i l'hora podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a dos quarts d'una, de 12 a dos quarts d'una. A dos quarts d'una tenim la cita amb el Parlem de Còmics. Avui especial l'escola Joso, l'escola que ha participat novament i en van 7 d'anys consecutius col·laborant amb el Festival de Cinema de Terror. Tenim les notícies en xarxa de 2 a 3, de 3 a 4 a la migdiada.
L'última volta al programa d'esports d'aquesta casa, un dels programes d'esports de l'Arnau Santero i la Joana Forner, entre les 4 i les 5. Els divendres fa bestendres de 5 de la tarda 9 del vespre, amb la Judit Herrera. L'alt voltatge que torna després d'uns dies d'absència, l'Isaac Arriaz al capdavant, de 9 a 10 de la nit. Després tenim la remissió del programa...
Mirant el cel a les 10 i a les 11, reemissió avui del Zona Metalla amb els Metal Defenders. Remissió també de la tertulia del Bon Dia i Bon Hora aquest cap de setmana. Recordeu que tenim en directe i en primera audició l'Estereo Pop amb el Cristian Vela de 10 del matí a 1 del migdia.
Tenim el Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Cellent de 5 de la tarda a les 7 i també tenim el Reobrim els diumenges de 11 del matí a 2 del migdia amb el Xavi Garcia i tot el seu equip. El concert amb la Margarida Casadasusa a les 4 de la tarda, també en primera audició i a partir d'aquí la resta de programes
que podreu escoltar, són reemissions dels programes que ja hem fet durant la setmana. Fixem-nos breument en el que ens programen les diferents cadenes de televisió, Roger. Doncs vinga, anem ràpid amb les pel·lícules. A les 10 de la nit tenim 3 propostes, Elysium, A4, Daniel Blockham, Matt Damon i Jodie Foster, una pel·lícula de ciència-ficció que dura dues hores, i és del 2013. També tenim...
R.I.P.D., Departamento de Policia Mortal, a Paramount, de Robert Swenke, amb Ryan Reynolds i Jeff Bridges, també Kevin Bacon, pel·lícula que dura una hora i quaranta i és d'acció i és del 2013, i a la U, Único Testigo, de Peter Weir, amb Harrison Ford i Kelly McGillis, una pel·lícula del 85, un thriller que dura dues hores. A tres quarts, doncs, a la 2, Mensaca, de Salvador García Ruiz, amb Gustavo Salmerón i Tristan Ulloa,
També Adrià Collado, pel·lícula del 98, un drama que dura dues hores, i a tres quarts onze també. El 33, Els Miserables, de La Gi Lee, amb Damien Bonnard i Alexis Manetti, una pel·lícula francesa del 2019, un drama que dura una hora i quaranta. I a nivell de programes, a les 10 i 10 tenim dos talents que competeixen, un és a Televisió de Catalunya, Zenit,
En aquest concurs, artistes i públiques divideixen en quatre grups que representen cada generació. Els concursants de la generació Z són la Jim, l'Alfred Garcia i la Carla Frigo. Els de la generació Y són la Diana Roig, el Ramon Mirabet i el Cesc Sant Salvador. I els de la generació X són la Roser i el Sikus, Carbonell i la Txell Sust. I els boomers estan representats per la Lucrecia, el Cris Joanicó i l'Agustín Ramírez.
I també a les 10 i 10, La Voz, Antena 3, Assaltos, el programa inicial d'assalts, una fase en què els coachs hauran de prendre decisions complicades, però no estan sols perquè tindran l'ajuda dels seus assessors. En aquesta ocasió, Chiara Oliver és l'assessora de Pablo López, Maria Becerra ajuda a Sebastián Llatrà i Joaquim, acompanya a Malú i Carla Morrison, Oriol, la consella Mita. Molt bé, doncs gràcies, Roger. Ens queden 5 minuts per arribar a les 9 del matí.
Tal dia com avui, un videojoc. L'espai que compartim els divendres d'aquesta hora amb el Xavi PSX, el Xavi Planes, que ens parla d'efemèrides del món dels videojocs. Què tal, Xavi? Bon dia i bona hora. Hola, Oriol. I molt bon dia i bona hora a tot Molins de Rei. Avui és dia 7 de novembre i tal dia com avui, però tal 2019, va sortir a la venda per dispositius mòbils Apple el joc Mystic Pillars.
Mystic Pillars és un joc de trencaclosques que trasllada un joc tradicional hindú que es diu Lali Ghulimane, crec que ho he pronunciat bé, el trasllada a un format digital, donant-li un argument de misteri i de fantasia ancestral.
El lloc ens presenta com un personatge que ho ha deixat tot per viure d'aventures. I de sobte es troba en un país on els rius estan secs per culpa d'uns pilars que impedeixen el seu curs. Amb l'ajuda del nostre intel·lecte, aprendrem la manera de col·locar un seguit de gemes a cada un dels pilars fins a trobar el patró que el destrueix.
Bé, això vindria a ser la mecànica del seu joc i han dit que és un joc de trencaclosques. Un joc molt entretingut. Però el que em crida més l'atenció d'aquest videojoc, que és per això que avui el volia destacar a tal dia com avui un videojoc, és que s'ha desenvolupat a la Índia i, sorprenentment, inclou el català. En l'entrevista, el seu creador, en Gotham Nidung Nidukirti,
espero també haver-lo pronunciat bé, si no, disculpeu-me, explica que ell sempre havia volgut crear videojocs i que amb un programa d'intercanvi va poder venir aquí a Barcelona quan era adolescent i allà va passar un semestre a la Salle.
Després d'això, va treballar durant quatre anys a Ubisoft Barcelona, com a programador, i durant tot aquest temps es va poder impregnar de totes les branques de la cultura catalana, entre elles, està clar, l'idioma català. El Torrent a la Índia funda la companyia Holy Co. Productions, que vol dir «Vaca Sagrada Produccions».
que en el seu primer videojoc, Mystic Pillars, afegeix el català com homenatge a la seva estància a Barcelona. Però no només això, hi ha com adminu opcions d'idioma, donant suport a altres idiomes minoritaris. Nosaltres, els catalans i catalanes a casa nostra, vivim en una diglòsia.
Això vol dir que la nostra llengua, el català, comparteix territori en una altra llengua oficial amb més privilegis. I, si no la cuidem bé, serà molt fàcil que algun dia la perdem. A Mystic Pillars el joc també té doblatge, en dos idiomes. Un és l'anglès, està clar que ho fan per fer-ho més internacional, i l'altre és el Canadà,
que és l'idioma local de la seva regió, Karnataka. El Canadà també forma part d'una diglòsia, ja que competeix territori amb l'idioma oficial, l'indi. I aquesta és la seva manera de donar-hi suport. Així que potser un videojoc que està fet tan lluny d'aquí té més semblances culturals amb nosaltres del que puguem imaginar.
Com us deia a l'inici, el joc va sortir inicialment per dispositius mòbils. Però avui en dia ja es pot trobar a iOS, a Android, a PlayStation, a Nintendo Switch, a Xbox, a PC. Així que si teniu curiositat per saber com destruir pilars místics i en català, ja ho sabeu. Família, que passeu molt bon cap de setmana. Però sobretot, sobretot, vinga, jugueu molt.
Molt bé, gràcies, Xavi, que tinguis un magnífic cap de setmana. Ens queden 45 segons per arribar a les 9 del matí. Farem una pausa, però de seguida la Sandra Tangerina arribarà per fer aquesta selecció de la cançó del dia. Quina cançó ens haurà triat?
Doncs l'escoltarem de seguida. Farem la tertulia amb els Miquels. Tindrem també l'espai d'Ara Molins, espai polític de preguntes d'Ara Molins. Fragments amb la Mònica Mas Rubió. Tindrem també, evidentment, la Judit Herrera amb les grans dones de la història. Parlarem de la sessió de curtmetratges del Festival de Cinema de Terror. A l'espai Tant recordes recordarem Joaquim Maria Pujal, els programes de televisió.
I també anirem cap a les muntanyes de Prades amb l'Híctor Zacarias a l'espai Camins. Fins a les 12, tot això. Ara tornem. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous, parlen Maria Lara. Immobilitat en aquests moments, retencions i circulació lenta. La C58 a Barcelona, també a la PES a Santa Perpètua i també a la 2 a Pallejar. A banda també tenim les retencions habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat.
I avui comença la 17a edició del gran recapte. Sota el lema ho donem tot. Avui i demà el Banc d'Aliments organitza aquesta gran mobilització ciutadana que té com a objectiu recollir aliments per a les persones en situació de vulnerabilitat. Anem fins a Canet per conèixer quin és l'ambient en un dels supermercats que hi participen. Tenim allà el nostre company, el Martí Figueres. Martí, bon dia. Bon dia. Som al Bonària del carrer Riera Buscarons i ja hem vist els primers clients entrar i topar-se amb els voluntaris.
no és l'únic supermercat que col·labora amb el Gran Recapta. També hi ha un espar i un condis. Com ja sabeu, a l'hora de col·laborar hi ha una sèrie d'aliments que són molt necessaris. Ens en parla en Salvador Bustos, el responsable del Gran Recapta, a Canet.
La llet, oli, galetes, llegum amb gra, no. Llegum amb gra cuita. Si resulta que estàs recollint aliments per gent necessitada, que molts no poden ni pagar la llum, tot el que sigui amb gra, però cuit. Producte fresc, tampoc. És una campanya que és totalment imprescindible. Si no es fes això, jo no sé com es podria vestir aquest 17-4% de persones.
Bustos es refereix a la població que està per sota el llindar de la pobresa. Així que, tal com diu el lema, ja ho sabeu, un futur més just comença amb tu.
Gràcies, Martí. Bona jornada. Bon dia. Gràcies a vosaltres. I ja està en marxa la COP30, la cimera de l'Organització de les Nacions Unides per abordar la lluita contra el canvi climàtic amb la presència d'una seixantena de líders mundials, però sense els presidents dels Estats Units, la Xina i l'Argentina. Es fa la ciutat de Belém al Brasil i busca blindar els nous compromisos de reducció d'emissions.
de CO2 i sobretot posar fil a l'agulla en accions concretes. Tant el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, com la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, han destacat que aquesta cimera ha de ser un punt d'inflexió real i efectiu en la lluita contra el canvi climàtic.
I pel que fa el temps, avui al matí comencen núvols baixos i, de fet, algunes boires després de les pluges d'ahir, però desapareixeran ben ràpid. Els núvols seran més compactes, sobretot al nord i al nord-est, amb possibilitat, de fet, d'alguna pluja, i el cel estarà tapat, sobretot a la cara nord del Pirineu. A la resta del país, volíem dir, el cel tindrà estones de sol, tot i que al llarg del dia també arribaran nous núvols perponent que deixaran el cel encara més tapat. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 9.
Informació local. Aquesta tarda es presenta el llibre de Toni Cruanyes, La dona del segle. La presentació es fa a la Biblioteca al Molí a dos quarts de set. És un acte que organitza l'aula d'extensió universitària i que està oberta a tothom. L'autor parlarà de l'obra en conversa amb la periodista del Viu Molins, Samare Lansari. Toni Cruanyes, que és periodista i escriptor conegut per presentar el de la notícia esvespre de TV3. Doncs avui presenta aquest llibre.
que recull la història de dones de la seva família. Recuperació de la memòria i de dones treballadores dins de la història del segle XX. Toni Cruanyes, avui doncs a quarts de set a la Biblioteca El Molí. I aquest vespre també el SEM fa un acte social a les vuit. Donaran els premis als guanyadors de la marxeta i es faran record als socis i sòcies que han fet el seu primer cim de 3.000 metres o més.
i els que fa més de 25 o 50 anys que són membres de l'entitat. El dissabte la seccionem al teatre avant el Romea a veure la Cubana, la mort venia en taxi, i diumenge a la secció de Sanderisme fa una caminada de 14 quilòmetres per Osona. Si voleu apuntar-vos a alguna d'aquestes dues últimes activitats podeu passar pel local del CEM, aquesta tarda obran de dos quarts de set a dos quarts de nou.
I demà dissabte els timbalers del camell presenten una nova activitat, és la primera trobada de percussió, la tramolinada. És una trobada de 12 colles convidades i els amolins de rei, per tant, 13 colles en total que faran un cerc a vila pel centre vila a partir de les 5, surten des de la plaça d'octubre per fer aquest cerc a vila, i després, a partir de les 8, ja sopar popular i bingo musical, amb música també, amb punxadiscos, a la plaça de la Llibertat.
Aquest cap de setmana també torna la quarta mostra Molins, Terra de Bruixes, a madissabte i diumenge, d'11 del matí a 9 del vespre, a la plaça del Palau. Demà dissabte amb diverses xerrades, de fet, al matí i a la tarda amb un taller infantil de bombolles, i diumenge, al matí també taller infantil, dues xerrades i a la tarda concert i ritual de tancament, durant aquest cap de setmana a la plaça del Palau.
I hem de recordar la defunció de la senyora Teresa Folquer Alcoverro. Tenia 89 anys i l'acte de comiat serà avui a dos quarts de quatre de la tarda a la parròquia. I la farmacia de guàrdia avui divendres és la xuclar del carrer Major número 100. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
Però Estéreo Pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial. Estéreo Pop amb Christian Bela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Sempre que algú necessita hi ets. Ara et necessitem de nou. Milers de persones a prop teu no poden alimentar-se adequadament. Col·labora amb el Gran Recapte del Banc dels Aliments. Una petita donació pot omplir molts plats, perquè quan algú necessita ajuda, ho donem tot. Fes una donació al teu supermercat? Envia un visum al 33596 o a granrecapte.org. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança.
Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porte, un esfeu. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges, amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el Follet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora, família. Aquí, Sandra Tangerina, a la cançó del dia. Avui us vull recomanar una locura musical. Bergain, de Rosalia, junt amb York Ives Tumor.
Un tema dark pop amb pols electrònic i presència orquestral. Què combina? Castellà, alemany i anglès amb un to operístic. Un tema arriscat, intens, que ens confirma el talent de la cantant catalana que, com sempre, segueix marcant tendències. Així que, si voleu experimentar aquesta experiència sonora, música tope i bon cap de setmana!
Sé muy bien lo que soy, ternura pa'l café. Solo soy un terrón de azúcar. Sé que me funde el calor, sé desaparecer.
Fins demà!
Bona nit.
I'll fuck you till you love me. I'll fuck you till you love me. I'll fuck you till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Love me. Till you love me. I'll fuck you till you love me. Love me. Love me. Love me.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest divendres, 7 de novembre, la compartim amb l'equip dels Miquels al complet. Miquel Canut, bon dia. Bon dia. Miquel Casas, bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Miquel Vinyas. Bon dia. Bon dia. Miquel Païssa, bon dia. Bon dia, bona hora. Miquel Díaz, bon dia. Molt bon dia. I Miquel Vallès, bon dia. Bon dia, família.
A veure, que tenim moltes coses a comentar, molta feina. Comencem per ara, estàvem escoltant la cançó que es va donar a conèixer aquest nou àlbum de la Rosalia, que ja s'ha publicat, que s'ha fet una presentació a l'engròs a Madrid a Callao, però també l'altre dia al Menac, amb uns invitats que no podien ni gravar res per no fer cap avançament.
del disc, una parafernàlia diguem de màrqueting important i fem una pinzellada molt breu però Miquel Casas estàs descol·locat molt descol·locat necessito no sé què necessites? no sé si anar cap a la dreta o cap a l'esquerra amb un avall ara escoltant-ho he quedat bastant frapat és un temazo és una cançó increïble
uns elements... Però no sé on va aquesta noia, és que no sé on va. Llavors, ostres, m'agradaria tornar a l'època que la música l'escoltaves. Ara la veus i llavors...
Aquesta noia em descol·loca, tu. T'estàs fent gran. Els que teniu agafat el micròfon, podeu deixar-ho d'agafar aquí a la base? Gràcies, no, perquè feia soroll. Gràcies, eh? Les mans es poden posar on vulgueu, però que no toqués la base. Ja està.
Bueno, feu el favor de no tocar la gent, home. Moltes gràcies. Llavors, necessito... necessito temps per intentar assimilar tot això que m'està passant amb aquesta noia i suposo que en uns dies podré... A mi, de fet, el cap de setmana passat, el dinar d'una celebració de Rosa Maria... Una de les que vas fer la setmana passada de celebracions... Una bona amiga em va preguntar què et sembla i, ostres...
Jo crec que aquesta noia que té facultats per poder cantar bé i cantar amb gran potència ha volgut demostrar les seves qualitats amb aquesta cançó.
I ja està. I ha tocat diversos pals. Ja diu, jo soc aquí, jo puc cantar amb aquesta qualitat, amb aquesta potència, i ho faig. Sí, llavors, el que no comprenc és la Rosalia fins ara. Tot el que he fet fins ara no ho entenc. A veure.
Hi ha uns màrquetings, hi ha una... No, no, el màrqueting és una autèntica passada. Ha sigut enormes. Increïble. Llavors, el que no entenc és què he fet fins ara. Per què? Cal tot això que he fet fins ara si és capaç de fer una cosa com aquesta? Cal el motomami? El motomami. És a dir, ostres, és com si ara el Mick Jagger
es presentés als Grammys latinos amb el Daddy Yankee. Dius, hòstia! Em petaria el camp. Tot això estic intentant assimilar-ho i espero que, si ho arribo a entendre algun dia, us fareu els primers. Tu no recordes els tres tenors que van venir de l'òpera més pura a cantar cançó popular?
També em va semblar una mica un... Em rebaixo a no sé on. O, no sé si l'estratègia de màrqueting era per fer diners o era per fer acostar la música lírica o la música més al gran públic. No sé per què. Però jo crec que no té res a veure. No té res a veure. Si tenen facultats per tocar diversos pals, per què no fer-ho? El Freddie Mercury
També era un tio que tenia una potència de veu fantàstica. I també ho va fer-ho quan van fer les olimpiades amb l'amor Sarac Caballer, amb aquell espectacular Barcelona. Barcelona. Em dóna la sensació que em voleu convèncer d'una cosa que jo encara no comprenc. No, bueno, Joan, tot evoluciona a casa. I amb això et dono la raó. Evoluciona tot i aquesta nena ha evolucionat. I és el que ha dit el...
el paísà, el nostre president, que resulta que les dots d'aquesta noia s'han demostrat amb aquesta cançó, amb aquest disc, precisament. No amb una cançó, amb diverses. Perquè jo no sé si sabeu que encara no s'ha presentat el disc. Avui es presenta. Però és que ja ha sortit. Ja ha sortit. Ja l'han copiado. No en fem un gra massa per això?
Jo crec que això amb ella li representaran molts calés perquè vendrà una quantitat enorme de discos. És un fenomen mundial. Aviam, la gent que treballa per guanyar calés. Caram!
l'únic pensament que tinc jo aquí és que ella fins ara la setmana passada es dedicava a un públic adolescent o preadolescent i que potser té l'interès de voler arribar a un públic com el nostre a un públic més ampli, més adult és l'única explicació perquè cap nano
dels que escoltava Motomami, entendrà això que ha fet la Rosalia. No ho entendran, no ho entendran. Els que l'hem viscut amb el Motomami, arriba aquí i dius, ostres, hi ha aquesta exposició. Per una altra banda, jo particularment tinc un petit problema amb el personatge Rosalia.
com que el fet de comprar les coses no solament per la vida, sinó per la vista i llavors hi ha personatges que et cauen més bé i més malament i la Rosalia també em dona una mica de saps que no sé ben bé no sé si m'agrada o no m'agrada, no ho sé a mi m'agrada molt
De figura. Ai, ai, ai. Que també és veritat, això. Ho sé, ho sé. Miquel Díaz, volies afegir? Sí. Continuem amb el tema musical. Bé, és fantàstic que ara aquí tenim un cicle de música estable, de música clàssica, que ja va començar ja fa unes setmanes al primer concert,
i és el cicle de Clàssica Molins que programa el gran catedral de música i saxofonista el senyor Miquel Fulfill i Soi Miquel de l'any 2023
Sí, senyor. És el programador. Sí, senyor. Aquest... Aquest cicle consta de vuit concerts, que ja, com he dit abans, va començar el primer concert en unes setmanes, i continuarà el segon concert, que serà el dia 13 d'aquest mes, amb el grup, em sembla que és Lituri, Lituri Quartet, de Palma de Mallorca.
Aquesta formació, amb aquesta formació tenim un molinent, que està establert ara a Palma de Mallorca, que és un gran músic, que és el Miquel Flores i Mula, que va ser Miquel més petit de l'any 1999.
El Miquel Flores i Mula va començar als sis anys a l'Escola de Música Municipal de Maurís de Rei i després va passar al Conservatori de Música de Barcelona que va tenir com professor catedràtic
el senyor Miquel Bofilt i Soi. Després va passar a l'escola a Barcelona, al conservador i tal, i va continuar els seus estudis a Palma de Mallorca i ara està fent el màster a Finlàndia.
ara, des de setembre d'aquest any ha sigut nominat director de la banda de música de Maracó i aquest dia 13 tinc el plaer de tenir-lo aquí a la sala gòtica amb el concert aquest molt bé quina cultura que tens el primer concert va ser amb el Bernat Català, pianista
I ara serà el dia 13. De fet, el Miquel Bofill, quan va començar amb el tema del saxo, es va especialitzar en clàssic. De fet, concerts o obres de música clàssica amb saxo n'hi ha quatre, n'hi ha molt poques. Sempre que hi viu i saxofonistes dedicats a clàssic, està ell, ell i ell.
Llavors, el tio em comentava el seu dia que, clar, cada vegada que hi havia algun concert fent alguna programació a prop, aquí, al territori, que trobessin algun tema de saxo, sempre hi ha gent que ha trucat a ell perquè pràcticament no hi havia ningú. El tio va ser prou... És molt important tenir una programació estable aquí amb Lluís de Ré, que crec que serà la primera vegada, i a veure si això té continuïtat. La sala gòtica és petita. De fet, les entrades estan asseurides.
Però, bueno, són coses en petit format. Sí, però l'acústica és molt bona. Sí, per això. Vull dir, això ho hem de dir. Sí que és petita, és evident, però l'acústica, aquí ho vam dir una vegada, que us ho vaig comentar amb el Païssa i jo, l'acústica és perfecta. Perfecte, sí, sí.
Miquel Vinyes. Vinyes, que t'estàs adormint. Què passa aquí? T'estàs adormint, estàs fent cosetes d'anem petit, què passa? Són coses molt guttes, jo soc una mica bast. Tu ets bast? No, no, bast no. O sigui, et té. El problema per mi és que jo soc una mica radical. I aleshores, quan parveu de música, ja m'agrada, però...
Em trobo, per una banda, que igual que TV3 va van castellanitzar, ara també estan castellanitzant la música. Primer va venir el senyor aquest a Montserrat, que no sé què carai va venir a fer, ara va venir a cantar en castellà...
Ja només ens falta que també posem flamenco allà a la plaça de Montserrat. Quin senyor va venir Montserrat? Un que està a Madrid i que porta corona i tot. És igual, no hi porta. Però canta? No, però va venir que no havien volgut mai deixar venir i va venir. Però en aquest cas no té res a veure amb la música. No, no, però que es va castellanitzant tot. L'Escolania col·labora amb una cançó amb la Rosalia. En castellà? Sí.
I tu et sap greu que col·labori... En castellà. Podria haver cantat en llatí. Si jo, en comparació, el que sabia cantar aquesta cançó i l'escolònia l'acompanya en llatí per dir alguna cosa, i en què semblava fantàstic? O en català, que seria millor. Però que l'acompanyi en castellà, a mi em... Toca la pera. No ho he dit, eh? Però jo sí que ho pensava. Però això, jo això estava pensant. Esclar, estem afavorint molt aquesta noia.
La catalana no sabia, bueno, perquè van llegir aquí a Sant Esteve. Sí, des de la Rovira. La seva llengua habitual, normal o familiar és el català. Sí, sí, sí. Ja ho demostré. No hi ha problema. Aviam, ella, a casa seva, amb la seva família, l'habitual és parlar en català. Va bé, va bé. Després, per les raons que siguin, es va especialitzar en un tipus de música...
Molt flamenc. Flamencada, flamencada. No, la música és molt maca, eh? A mi m'agrada, boquilla. Vull dir, hi vam posar una cançó que es veu que és d'intel·ligència artificial, però a part d'això, com que ho fa tan bé la màquina, una cançó sobre la d'Anna, que és preciosa, la veu és la d'ella,
però en canvi no és d'ella, és intel·ligència. Però és maquíssima i va cantar així de flamencada com ella i a mi em va agradar molt, no hi ha cap problema. I per incidir amb l'escolania tu penses que hauria de ser un reducte que només digués... Sí, jo crec que és el que ens queda per nosaltres. És el que ens queda, és com una reserva, vols dir? És que a poc a poc una reserva com els indis.
Doncs igual, ens ho van prenent tot. Què prenen? A veure, tu veus TV3, jo veig poc la televisió, però el poc que veig, no em diguis que és la mateixa televisió de fa 10 anys. No m'ho diguis perquè no, ja no és la nostra.
I ja ha canviat. Com a cosa fora de lloc, per un cop a la vida estic molt d'acord amb el meu amic i company. Que no senti precedent. Evidentment, també es faltaria... Té raó amb una cosa. Un segon, si ara es comença a córrer pel carrer, que els meus i jo som amics, perdrem tota l'audiència. I que la creativitat...
Si és cert que TV3... Amb TV3 o amb el que ha dit de l'Escolania, perdona? Amb lo de TV3? No, no, jo en general amb el tema de parlar i anar pel carrer i sentir parlar en català o en castellà. O sigui, l'únic poble que jo puc dir que vas pel carrer i sents parlar molt en català
És Molins de Reí. Del Baix Llobregat t'entrefereixes? Evidentment, sí, sí. Entenc que la zona, tot el que és la zona de més influència, el barcelonès, el Baix Llobregat, i Bellesos, que són comarques que estan més poblades i ja estan tot més barrejat,
és on es parla més castellà. L'únic reducte que hi havia fins fa poc era Molins de Rei. I dic, era Molins de Rei, perquè vaig per Molins de Rei i sento més parlar en castellà que en castellà. Això és una cosa que vaig dir jo... No, no passa res. No és cap tipus de problema, simplement et dic una cosa i constato el que diu el Canut. Fins fa molt poc,
A TV3, quan s'entrevistava una persona de parla no catalana, l'entrevistador feia l'entrevista en català i li posaven una traducció simultània. Ara, si l'entrevistat no és de parla catalana, l'entrevistador de TV3 parla en castellà.
Això és un retrocediment. Hem perdut el que havien guanyat en 30 o 40 anys. Qui mana a la corporació és qui mana. Miquel, només un exemple. La setmana passada no vaig venir perquè estava en un hospital. Era un hospital de pagament. En teoria hauria de ser diferent. En 10 dies he trobat 40 o 50 infermeres i tal.
Només hi parlava en català amb els metges i amb una infermera. Infermera. Infermera. Sí, clar, perquè si no... Si no donem exemple nosaltres... Jo sóc una mica castellanitzat. Sí, també. Amb una infermera. I la vaig fer visitar i vaig dir, nena, ho sento, però no havia trobat ningú en 10 dies. Això és...
Com un oasis, no? Està aquí. Sí, també vas fer amics allà a l'hospital. No, perquè vas... Sobretot i a l'Inera. S'ha de dir que totes les... A més, que eren de tots els països del món, perquè n'hi havien de tot, eren amavellíssimes, eren de tot. Però, esclar, dius, a veure, quan les han jugat, no els hi han dit que hauríeu d'aprendre, almenys per si hi ha un client català, per parlar-li amb el seu idioma?
Les noies aquelles sabien anglès, sabien espanyol... Això ha passat de tot arreu. Ha passat d'aquest hospital i ha passat de l'altre hospital. I el tema metges igual. Els metges encara tots eren catalans. Però, bueno, perquè es veu que la gent més intel·ligenta estudia, diguéssim, no?
Se'n va. Aviam, aquesta afirmació... No, no, vull dir que les infermines eren bones, però no eren metges. En canvi, els metges que sí que eren d'aquí havien estudiat i eren tots catalans, tots, tots.
Només estudiant els catalans, vols dir? No, no vi anava en aquella clínica els catalans, vull dir. Per tant... Amb això té raó. M'està preocupant això. Hi ha coses que sí que... A veure, tu vés aquí al cap, no cal que anem gaire lluny, vés aquí al cap de Moïse Rey i quants metges hi ha que parlin en català i altres que parlen en castellà. La directora no sé què parla. Català.
La meva doctora parla en català. La directora també parla en català. I les infermeres que he conegut, no n'he conegut gaire, però d'això, parlen en català. La meva sí que parla en català. N'hi ha una a teva? Sí, la meva infermera parla en català.
Doncs el meu metge de capçalera... En canvi, la metge no parla català. La metge, del cap que dius tu, del cap, no vull dir un nom, no parla català. Doncs jo sempre em dirigeixo a tothom en català i ells segueixen parlant en castellà que a mi em sembla perfecte si m'entenen. Correcte. Quan em diuen, és que no m'entendo. Però si m'entenen... Però si m'entenen, jo segueixo parlant...
si acabem una mica el tema aquest el que tu volies dir és que hem de potenciar més el idioma català hem anat de la música a l'escolònia TV3 jo només volia dir que ho tenim tot perdut no ho podem perdre i per això em havia apartat una mica perquè jo ho teníem tot perdut per segon cop
Totalment d'acord. Tampoc et passis ara, eh? No, no, no. Tu també ets pessimista? Molt, amb aquest estep. Sí, sí, molt, molt. Però no passa res, no tinc cap tipus de problema. Mentre no em toquin els nasos... Però estic d'acord, o sigui, no té, no l'hi veig.
Perquè tampoc és qüestió, crec, d'imposar res. No tens qu'imposar. La gent ha d'entendre-ho, la gent ha de voler vindre de fora, estar per aquí, aprendre el català i parlar-lo. El que sí que és cert és que tothom l'entén. Tothom l'entén. El que passa és que moltes vegades li costa a la gent parlar en català perquè li sembla que ho farà malament, que la gent se n'enriurà i tal. Però que ho tenim pelut, pelut, pelut... Però, home, això, a veure, una culpa molt gran la tenim els catalans.
I ho dic amb tots. Perquè quan una persona ens dirigeix en castellà, nosaltres continuem parlant-li en castellà. I els catalans parlem en castellà amb aquesta gent. I així d'aquesta manera no aprendrem mai. Si no els hi podem una mica de possibilitats d'ajudar-los...
Miquel, Miquel, i quanta gent coneixes, que jo ara estic pensant ja en 3 o 4, que estan aquí, que han estat aquí i que podien aprendre català, que fa 30 anys que estan aquí, tu si parles en català i contesten ells en castellà. Quanta gent saps això? Molta. Això no es pot aprendre. No hem volgut aprendre. No, perdona, el tema està en què jo parlo en català sempre amb qui sigui,
I que em contesti amb el que vulgui. Jo ja l'entenc. Si m'entén, no hi ha cap problema. Si ell parla amb més facilitat d'això en castellà, que el parli. Sí, sí, sí. Però jo parlo en català. Sí, però aquesta persona que ha estat aquí 30 anys o 40, per no dir més, per no dir més...
tampoc ha fet gaire esforç per parlar una mica de català exacte, no ha fet esforç no ha fet res jo he vist com un bloc de pisos que majoritàriament són gent que fa anys que viuen aquí i són de parla castellana i els hi parlen en català i alguns em contesten en català a mi i parlen en castellà amb els altres dos veïns que entre ells es parlen en castellà i que tots dos a mi em parlen en català
Però no és l'habitual amb ells parlar el català. Ja, ja. Però com que jo només els parlo en català, doncs a mi m'hi parlen. Això s'ha de fer sempre. Jo tinc una amiga que és de color, i va venir de Quènia, i té una criatura de 4 o 5 anys. Ell, el primer dia que em vaig dirigir amb ella, em vaig dirigir en castellà i a poc a poc, com els indis, pensant que no m'entendria. I em va contestar amb un català d'aquest de pel·lícula,
I a sobre em va dir, Miquel, és que aquí a Espanya tothom parla en castellà, però és que la meva nena, que té 4 anys, ara n'ha fet 5, també li parlen en castellà perquè va veure un de color i diuen, aquesta no parlarà català. I la nena va a un col·legit d'aquí, de Catalunya, parla en català, i clar, no ho donem per entès d'això. És com abans que hi havia un noi de color també en una pizzeria, el Carpe Diem,
I quan anaves allà i et parlava en català, et quedaves amb una cara de tonto, però si és el més normal del món. Un dia m'hi vaig dir, em va dir, home, si treballes la cara al públic i sé català i tal, per què no vaig de parlar? Noi, felicitat, felicitat. És el que seria normal.
I jo trobo que per entrar en un lloc de cara al públic, no dic que el parlin, però que l'entenguin, hauria de ser una cosa ja obligatòria. Però, com que no es fa, així anem. Estem d'acord amb el Vines i és Estanya. En teníem tres d'acord i em queden els tots més catalanistes que aquests no. També us dic que hi ha... Aviam.
T'he deus dir que, afortunadament... No, un segon. Vine, sisplau. No comencem a fer... Afortunadament, hi ha excepcions. Jo vaig estar en un local, en un restaurant, un bar-restaurant molt conegut de Barcelona, que, per l'aspecte, tots els cambrers eren sud-americans o eren estrangers, només per l'aspecte. I la gran sorpresa és que tots...
Tots parlaven en català, més menys bé, més menys malament, però tots parlaven en català, cosa que dius, ostres, clar, tu, una mesa, per favor, quants són? I el que diu veia Sara, clar, ja donem part d'assumptat,
de cap al... Per fet de ser de fora, no parlar català. Entenc que en aquell local en concret, segurament la direcció de l'empresa, diu, senyors... Amb el seu currículum... A una zona molt de turisme. Entenc que català d'entrada, i suposo que aquesta ja hi ha anglès, per descomptat. Això és...
No perquè ho mani la Generalitat o ho mani un departament. Perquè l'empresa requereix això. Exactament. És un tema d'això. Jo no em sento ni més còmode ni més incòmode. Simplement constato el que diu el Villas. És cert. I això...
Tardarà més o menys, però quedarà un reducte per la família. A veure, avançarem amb els temes, eh? No, que és cert el que diu. I és molt important, molt important, també, la política de les empreses a l'hora de demanar el currículum. És molt important la llavors aquesta. Sí, però si a veure el currículum i posa parlo català i després el cap no diu que parles en català amb la gent, parlar-se amb el idioma que et sentis més còmode.
normalíssim, no? Parles amb... jo em sento més còmodo. I, a més a més, segurament el que és castellà, pensa en castellà, té que traduir el català, que també això suposo que és una mica un problema. No, no es pot traduir res. Jo no podria repetir-me per si ho he dit una altra vegada, eh? Però jo en la meva empresa érem 25-30 i jo semblava que tothom parlava en tots els idiomes i tal.
Menys el català. I una de les vegades em vaig mosquejar, perquè jo soc així una mica radical, i els vaig dir, mira, a partir de demà, al que parvi en català, jo pujaré el sou.
L'endemà de matí, dos, dos, dos, directament en català. Dos nois d'aquí de Movins, a més a més, en català del tot. I no havien parlat mai, vol dir que els sabien. I la qüestió és, vas augmentar-los i els sou? Sí, sí, clar. A més a més, a poc a poc van anar parlant-ne més. Però dos d'avui per demà, o sigui, l'endemà de matí, pum!
Vull dir que el sabien, el tenien claríssim, però no ho provaven. Quan hi ha un incentiu, carai, tu! El que prenen ràpid és que la pel és la pel. Això és català. I tu vas dir la psicologia de saber que toca el que estaria que toca. En 24 hores. Masses elogis, Miquel Vinyàs. Avui no anem bé. Estaves molt preocupat, avancem a Vallès amb el Passeig del Terraple.
Sí, molt preocupat. Per què estàs preocupat? Sí, perquè vosaltres ho sabeu que... Què sabem? He fet, quan m'afira... Molts anys. Molts anys, durant molts anys, es posàvem els cotxes aquí al passeig de terraplè. Ho sabem. Jo vaig demanar permís per poder posar les dues rodes darrere dos vehicles a sobre el terraplè,
I quasi, sí, sí, sobre el Terrapuè, perquè quedés una miqueta inclinat el cotxe, que a més a més donava més pas, per si passava un cotxe de bombers, donava més pas. I llueix una miqueta més. I quasi, quasi tenia penes de muerte, saps? Què quieres decir con eso? Que em van dir que no, que em van dir que no, perquè destrossaràs el Terrapuè, que no sé què, no sé quan. Si ara em dono compte que cada divendres aquí el Terrapuè,
tenim camions, furgonetes i la Santíssima, aquí al Terraplau. Aquests no fan malbé, al Terraplau? Jo pregunto, eh? Ja està fet malbé, ja. Ja està fet malbé, però debut a això... Ja l'han fet malbé. Aquests, les furgonetes i camions, qui hi ha? Perquè n'hi ha un que deu ni no que pesa, eh?, per estar aquí dalt. Cuida't que no s'enfonsi tot i vagi per el rec, eh?
Hi ha uns que el deixen hores aquí dalt. No, no, no. El posen des de... Fins a Santíssimes. Això queda divendres amb els encants. Això queda divendres amb els encants. I això és una cosa que no sé. I el terrapó està fet, ja ho sabeu vosaltres, que vosaltres passeu, està fet cada vegada una merda. I tothom diu, no, és que el terrapó està malament. Sí, però per què està malament? Que no cuidem les coses.
Vull dir, aquest és l'aspecte que jo em vull reivindicar. El terrable també, possiblement, pot dir que amb un conte, sigui un dels passeig per on passa més gent de Molise. Aquestes històries. Però la gent no vols. També el deterioro pot venir també per un moviment imposat. Jo no dic que no. No, no, no. El moment, el pes d'una persona, el terrable estava molt ben fet.
amb uns panets molt ben fets. Vosaltres ho sabeu, cony, que passem cada dia. Sí, ho sabem. Ho sabeu tots. Una persona es pot desgastar el terra, però trencar les rajoles, aixecar-les, que no hi ha arbres, al mig no hi ha arbres, eh? Els arbres tampoc en tot. I totes aquestes coses no són fetes per les persones. Són fetes per això...
que t'he dit jo, quan abans jo vaig demanar per poder posar les rodes, jo i els altres expositors, a darrere, perquè tinguessin més pas els bombers i alguna emergència, per això vam posar, si us hi fixeu, els cotxes mig incuinats, perquè no podíem fer res més.
I ara no, ara no. Aquí poden estar camions, furgonetes i va santíssima. Ara parles com a constructor. A veure, ara parles com a constructor. El problema del terapé no són els cotxes. Els cotxes fan mal, però en fan poc mal. El problema és quan ve la fira, que vénen toros, toros d'allò que agafa pavets...
que allò gira sobre ell mateix. Quan ha de girar, es paren unes coses i gira amb les altres. Allò fa una espècie de força, que allò és el que fa molt bé. Fa molt bé les peces d'aquestes. Increïble, la tercera vegada de la cor a la peça. No, no, no. Aquest és el seu ofici. No, no, no. Si ho fas el doble de mà, allò. Sí.
Ara sí que feia un any. Fa un doble de mà, allò, que deu cotxes que passin a poc a poc. A mi no m'agrada que passin els cotxes. Aquest no és el poema de poc a poc. Aquest és el poema de com surten i quan entren els camions. Ah, va bé. Els camions i furgonetes. El seu pneumàtic no fa tant de mal com un toro. Si em fa més mal un toro en una hora que tots aquests cotxes en cinc setmanes entran un cop a la setmana. Sí, abans no n'hi havien de furgonetes quan feien... No, abans aparcaven. Aparcaven el tele i ho treien cinc metres de peu. Sí, senyor. Ara ho posen al mig i no pots passar. Exacte, sí, senyor.
Així és d'acord. Jo els hi he dit una vegada i em diuen... No, no, és així d'això. Com diuen? Sobretot és que hi ha un cubano que és així molt descenat i em diu, volen dir, poses de voltiu que això no es preveu. Ah, o sigui, els has increpat. Has fet fotos també? Però fa anys, eh? Cada divendres quan vinc no puc passar. Tinc que anar a parar on hi havia un notari per allà a dintre perquè no es pot.
Perquè ja tens el camión, després tens l'avancé, que posa nens. I les burres de la roba. Exacte. I després viva la Pepa i el pas. I ara s'han posat de moda també posar parades davant de parades. Llavors tens un passeig que dues persones no passen.
I ningú diu res? Ningú diu res? Tot està bé? No. On posaríeu els encants, per exemple? No, no, els encants es poden posar quan vulguis, però es poden posar bé, també. Ell vol dir una parada amb una banda sola. Clar, una banda sola, parada. Quan hi ve la pandèmia, es troba tot a una banda, i podries passar amb una cadira, amb un cotxet, o que sigui. Ara en molts postos no pots passar amb una cadira ni amb un cotxet, eh? T'ho dic així, perquè és el que diu el Minyas, eh? Quedeu que en un, només, eh?
El Canut també està d'acord. Ha fet així. No li ha donat la raó amb allò de TV3? Sí, sí que li ha donat la raó. Per tant, li cal una reforma. Cal una reforma al terraplè.
una reforma. Això deu ser les ordenances, no? Poso, sí. Les ordenances han de saber que els urbans han d'anar allà i dir, escolti, no parti aquesta furgoneta aquí, que l'ha de deixar a la carretera. Sí, senyor. O anar a aparcar a un puesto que hi tinguin.
Els urbans ni hi estan ni se les esperen. De tota manera, una cosa són les furonetes que tenen que descarregar el gènere, no? Però clar, els que porten aquesta espècie de rulot, que és la botiga, han de pujar al terraplècio, sí? Els de la xorreria han de pujar al terraplècio, sí? Llavors, això... Aquests, perdona, perdona, perdona, si no hi donis més història. Aquests són normals que tenen de pujar al terraplècio perquè si no, no venen. Això és impapinable. No els foten a la carretera ni els foten a la terraplècia. Si aquells...
Però fixa-t'hi, fixa-t'hi. Si ells no fan mal, la furgoneta de KV tampoc. No, no, no és una furgoneta de KV. Són camions bastant grossets, eh? I al costat hi ha l'Avancer que posen la parada. I si no, fixa-t'hi, miro. I així és clar. I aquests són els que fan mal bé el terraplè. Em faràs anar a les buitres al matí, mira tot això. No, no, a les buitres al matí, no. Ara, ara, ara, quan marxis. Ja m'ho veig. Va, tu, què no us pots deixar? Després de menjar els filipinos. Bé, canviant-te, va.
Molt bé, que parlàvem dels matossers, també, de l'actuació del diumenge passat, que era una de les activitats que teníem el passat cap de setmana, marcat per la castellana. Sí, el pas a l'Ajuntament. El pas a l'Ajuntament, que, per cert, jo estava fora, vaig poder arribar a l'hora, i la concha diu, mira, fa una... Jo dic, hòstia, anem a veure'ls, perquè cada any els anem a veure, vull dir...
Sí, no me'n recordava, però veure... quan vas passar amb el cotxe i vaig veure el Cidral, dic, mira, anem-me'ls a veure. Em vaig quedar molt trist.
No hi havia gent. L'única gent que hi havia eren els familiars i els que fan les colles geganteres. Que per cert hi havia quatre, juntament amb... Hi havia els d'Esparragadets, els de Lluçanès, els d'Hospitalet, que per cert, molt bé els d'Hospitalet, molt bé, però molt bé, eh? Quan dic molt bé... És molt bé, eh? Molt bé. I els de Montserrat. Però em vaig quedar relativat. No hi havia gent, no hi ha...
No hi ha. Hi ha tradició aquí a Molins de Reina. La tradició en Castellera no existeix aquí. Però això passa en totes aquest tipus d'activitat. Quan hi ha un jugó amb Barça, està a tope, i quan jugava a Ingresa, per diàleg, hi va poca gent. O sigui, quan van fer la Viva Franca, els castellers estaven que no hi cabien, no hi cabia ningú. A Viva Franca. Però aquí no. Estic parlant de Molins de Reina. T'estic explicant, que allà no hi cabien...
I aquí éreu quatre, diguéssim, no? És la diferència que hi ha sempre. I quan canten les aveneres de Cabella, estava gent dintre d'aigua i no sé què, i quan canten els jugadors, potser n'hi van cinquanta. I si portes, és possible que si tens pressupost i portes una colla castellera molt coneguda, amb Ulis de Raí...
No, no, no és així. Tampoc, tampoc, tampoc. No és per això. Això és perquè n'hi ha viles, n'hi ha ciutats que tenen la tradició, tenen la tradició ja en l'ADN de les ciutats, que tenen la tradició aquesta, eh? Castellera. I no és el cas de Molins del Rei i jo diria del Baix de la Pobarca, sí, sí.
Sí, en canvi, el Penedès, el Tarragonès i tot això... I en canvi, a Terrassa, sí? És molt potent, sí. A Terrassa no té res a veure ni amb el Penedès ni amb la zona del carrer. Sí, però hi ha colles. Hi ha colles, que és el que diu ell ara. És el que diu el Díaz. Hi ha colles que té anomenada... Hi ha popos. Tu dius Terrassa, Valls, Vilafranca del Penedès, Barcelona... Hi ha d'allò. Però aquí, a moments de reïn, no està arrabat. Hi ha un comolet de Tarragona que es diu Alcatllà?
Sí, que no té colla castellera, però que té una diada castellera molt important. I a tope. I està a tope. A tope, claro. No té colla castellera, eh, el Callà. De bon cap, el Callà.
per allà a bord de Torre d'Embarra. Altafulla Torre d'Embarra per allà a l'interior. Per allà ve més zones d'influència de Castellera que passa aquí a Montserrat. Aquí a Montserrat no n'hi ha. Érem un 4 i al cabo, eh? Però quan dic 4 és que era un 4. Si us podia comptar.
A Viles, com a Vilafranca, als castellers, és un sentiment. Sí, sí, sí. I llavors, ho tenen molt, molt, molt a dintre. De fet, estic veient... Ahir vaig començar per una sèrie que es diu Pubertat, que és catalana. És catalana. Està molt viestat. La resta d'Espanya la poden veure en castellà, però, evidentment, jo la veig en català, i es tracta d'una història tal i qual, i passa amb una colla castellera. Amb una colla castellera. Sí.
No, això és la tradició, home. Hi ha moltes coses que depèn d'on tenen arraigo i depèn d'on no. El hockey a Molins de Rei és un esport important, de pes i d'això, i a Sant Feliu no. I al Humboldt?
Hamble també continuem amb això el de la colla castellera de Vilafranca no sé qui ho ha anomenat ara tu perfecte tenim un cura pàrraco de Quimó Isaray un pàrraco cura i tal un capellà de Quimó Isaray exacte que aquest està dintre de la colla castellera de Vilafranca
Anem parlant del català i tenim un pàrraco. Un cura pàrraco. Ara mateix proposo que dintre de l'idioma català fem un subidioma de cura pàrraco. A l'idioma Miquel Vallès.
Espereu un moment. La colla aquesta castellera, Vilafranca, la vaig trobar jo a Montserrat, a la plaça de Montserrat. Ja, tot es lliga aquí. Sí, de veritat. El Padre Boquet feia una fotito amb els tabillos de boca. La fotito, sí.
Que vull dir-te. I justament vaig trobar amb el mossèn... Xavier Imerich. Evidentment. El vaig trobar allà i jo sí que vaig quedar. Diu, no, és que jo també estic amb la colla aquesta que estic dedicat. Va bé, va bé. Estaven molt bé. A mi és una de les coses, els castells, que m'emocionen molt. Molt, però... I et fan patir també.
Sí, perquè a mi em fan patir bastant, eh? Esclar que fan patir, però... A aquell moment, i jo no soc casteller, ni tinc influència, ni tinc tradició castellera, però un any, a la plaça del Mercat, devia ser el 79 o el 80, i em sembla que estava fent la mini, i vaig veure Castells des d'allà baix,
Ostres, l'emoció, a més a més en directe, no? La gent, l'atenció, la concentració... La pinya i tot això, sí, sí. Com van pujant... Ostres, com... Quan entra les dalles, hòstia, s'en fotia la pell. Jo em pateixo molt, perquè quan va començar a bellugar... El que passa és que, perdoneu, l'altre dia que va passar això de Viva Franca, ha venit...
Van ensenyar la seu social de la colla de Vida Franca. Hi havia més girellada la seu social aquella que aquí a Movins quan fem el camell. Dius, ostres, per dir alguna cosa, eh? La viada dels Sants va ser la viada més històrica.
per les castelleres de Vilafranca. Llavors, el que dius tu, a la nit va ser una festa enorme, una festa enorme. Jo he presenciat bastants diades castelleres a Vilafranca, el dia de Sant Feliç, espectacular, i el dia de tots els anys. Aquest any no he pogut anar-hi, però és una cosa, la plaça de la vila de Vilafranca és una cosa espectacular.
Els castells són una cosa, bueno, són una gama extra, una cosa ja màxima. I en Reina se van superant, i em sembla inclinable. I després la rivalitat que hi ha a les colles també de Valls i Tarragona i tal, és una cosa, ara tinc pendent, que cada dos anys em sembla que es fa...
a la plaça, a lo que era l'antiga plaça de Toros, de Tarragona. Tarraquarena. Sí, és a Tarraquarena. Es fa, diguéssim, el campionat de les colles més importants de Catalunya cada dos anys. I tinc ganes d'anar-hi perquè això ha de ser el màxim. A més, és bonic perquè resulta que em vaig adonar que quan han de fer un castell molt gran,
Clar, no tenen personal totes les coses. Demanen pinyes. Demanen pinyes. I veus tu, com que van vestits de diferents colors, el marron, el verd que hi havia, i el groc, no, perdó, i el blanc, hòstia, tu, em van fer un castellos de...
els d'Hospitalet, grandiós, molt, eh? No sé quan no... Això no me'n recordo jo els pisos, però vas veure tu que tota la gent, en aquell moment tots van anar-lo pa allà i tots van fer la pinya que allà baix, la col·laboració, i això és bonic, això és molt bonic. Vaig quedar... A mi em m'agrada molt. Tenim nosaltres un company, el Miguel Tabalza, que és component de la Colla Castellera. Les Matosers. I les dues filles, també va dir. Sí, sí.
Bé, avui i demà tenim el gran recap de... Un altre de les històries. Que no ho coneixíem massa gaire aquest cap de setmana, i ens arriba avui i demà. Normalment era a finals de novembre, però en aquesta ocasió arriba... Com passa el temps, eh? Abans.
Que, per cert, vaig sentir que faltaven 2.000 voluntaris. Veu que en demanen molts de voluntaris, ara cada vegada en demanen més. 40.000 voluntaris és una cosa besta. Es remena molt de gènere. Com més quantitat de material has de remenar, necessites més gènere. I cada vegada veu que necessiten més.
Clar, que cada any necessiten més. Aviam. Jo entenc que costi trobar voluntaris perquè dintre del meu entorn molta gent ha participat molts anys en això. I sobretot en els pobles que tothom ens coneixem es veu que és molt violent que tu estiguis a la porta, ara m'invento, eh?
i vingui la teva dona, la dona de Vallès, i que s'amaga una mica perquè així no la veuen i no té què donar. Llavors et trobes, sí, sí, això m'he trobat, eh? I és molt violent la persona que està allà, amb el seu gercellet, allà una mica així. Amb el peto d'alga, d'alga, recapta. No, voleu col·laborar, diuen. No, no, no. Tu tens la diversitat. Tu tens la gent que tu creus que són potents i que podrien ajudar, es fan una mica bonguis i s'hi mueven i tal.
I tu dius, bueno, jo per què he d'estar fent... Cada any hem col·laborat amb el gran recampte, tant al Condis... Home, no, sí, jo ho sé. Deixa parlar. Sí, deixa parlar, perquè si parles tu no fotrem res més. Com a Caprabo, un estava, la Conxi, que dius tu, la senyora, estava al Condis i jo al Caprabo. I justament, el que estàs dient tu, les noies aquelles, que hi ha dues noies, som un gran...
container que tenen allà per posar els trastos, ja no fa falta. Agafes... Agafes tu la bosseta aquella per posar-ho. Ja no fa falta molta gent que li diguis que vol col·laborar. Molta gent ja no diu. Ja l'agafen i punto. Així és d'acord.
Tenim confirmats aquí Molins de Rei, perquè hem fet una investigació important des de la primera hora del matí, que participen tots els Capravo, plaça del Mercat, el del carrer Francesc de l'Airet, al costat de la Mariona, que és on vas tu, no cal dir-ho, i també el de l'Avinguda Barcelona, que teniu temps.
el Condis, també els 3 que hi participen, plaça de l'Ajuntament, Carrer Esperanto i Avinguda Barcelona, i l'Aldi, el barri de la Granja. Serien els que ens han confirmat que participen al Gran Recapta. Són 7 supermercats. No, no. Està bé, home. 7 supermercats. Avui i demà, eh? Amb els altres supermercats, com que no participen, ja no farem propaganda.
Per exemple, el Caprabo, perquè jo he col·laborat amb això de la gran recapta, ja et donen una bossa. Quan ets allà perquè puguis omplir, tu omples la bossa i s'ha acabat.
Sí, sí, no, ja agafes la bossa. Com que ja no hi ha aquella que té la bossa, porti, sisplau. Ja no fa falta. Ah, molta gent, potser sí. Molta gent, que és el que diu ell, que s'amaguen i tal. Per no donar 10 euros d'algú, s'amaguen.
Jo veia gent les poques trucades que tenim. Abans sempre teníem amistats, amigues que ens trucaven i ara no ens truquen mai. És que per sentir-te tu no... Deveu ser poc interessant. Calla una mica, que no calles. No, que no deu ser prou interessant perquè no provoquem que ens truquin i ens diguin coses. No, perquè tu ets un provocador. Abans sempre teníem alguna amiga que ens trucava o Artés o algú més. Ara no truca mai ningú. Sí.
I reclames que tornin a trucar. A mi m'agradava, sí. Depèn del tema que truquem. El Roger sembla que despenca el telèfon i comunica. No, no, és veritat. No, no, no. Per tant, fas aquesta crida. Sí, a mi m'agradava, és veritat.
per això hauries de demanar la col·laboració quan tu toques un tema ho hauries de dir i què opina l'audiència? de vegades ho fèiem nosaltres si només xerres tu i més xerres el cas la gent no pot col·laborar els nostres no truquen ningú truca per parlar de música perquè es queden cohibits davant de tanta saviesa llavors no s'atreveixen
Menys mal que torna l'essència de reivindicació. Bé, ens queden 4 minuts. Dissabte. Demà dissabte. Què passa demà dissabte? Feu missa, no? És un dia important per nosaltres. Però aviam contextualitzem-ho perquè la gent no ho sap. No, no, no. És a casa teva. És un tema privat. De la colla. Presidenta, presidenta. Podem obrir la convocatòria i vendre les tiques a 50 euros. Ha, ha, ha.
No triguis gaire, que potser venen en manifestació a protestar. Esteu parlant ara i la gent no s'ha entera. Heu de dir-ho de què es tracta. Demà, molt bé, els Miquels, tenim una reunió
Una reunió que serà feta amb un dinar, amb una paella d'arròs, que la fa el Miquel Canals, com sempre, i ja està. I discutirem una colla de temes que tenim per fer, i mirar els problemes i l'esdevenir de la colla. Això serà pitjor que la ràdio. Per tant, serà un dinar de feina. I després, els que vulguin, poden venir amb mi a missa.
Missa de Tarda, on actuen els roctàmbuls, que són el grup... Mira, la Sandra Tangerina, que hem escoltat abans. La Sandra és la que posa cada dia abans de començar... La Tardúlia, sí, posa una cançó. La Sandra, que és la vocalista principal, posa una cançó que la tria ella, és la cantant de roctàmbuls. Llavors, tenim una missa roctàmbula. Demà? Demà.
Podrien anar... Demà, dinar, reunió amb Miquels... I tu te'n vas cap allà. No, no, cap a missa. Jo tinc gana de beneir. Sí. Jo vaig a beneir la missa i ja... I us confessarem. Tu fas d'escolar... Us confessarem, també. Us confessareu? Doncs m'estàs donant una idea, eh? Sí, sí, bona idea. M'estàs donant una idea, eh? Molt bona, molt bona. De posar un confessionari, eh? Ostres, doncs ho penso dir, eh? Sí, sí, sí. A punta, apunta. És curiós, eh? A vegades surten els brainstorms.
Per la gent que pugui estar escoltant i digui fan missa realment en una discoteca? No, és un tardeo. Fem missa. És un vespreig. La paraula missa està registrada i té que ser una cosa concret? No.
Pregunto. Igual si l'Església té relleixada la missa, és missa amb dues ceses. I és una missa diferent, una missa, no diré ni millor ni pitjor, diferent a una missa estàndard del Museu. Que no té res a veure. L'espera amb el pàrraco. El pàrraco aquest, el pàrraco aquest.
que ja ha sortit. Nosaltres tenim dos o tres perros que estan també en una espècie d'altar i posa música. Igual que una missa, no hi ha música en una missa. Però és el que deia el doctor Oriol.
que no confonguem una missa amb el tardeo que vosaltres feu. Que l'han nomenat missa. Si féssim missa a les 12, ens podrien dir de competència desallal, perquè ja la fem a les 6 de la tarda, perquè la gent de missa pugui venir.
Aviam si et tocarà el crostó. Aviam, jo para... Esticat a les 6 de la tarda. Missa em fan a molts llocs, a moltes esglésies. Aviam, aviam si a Mosellànties et picarà el crostó. Aviam. Ho hem de deixar aquí, Miquel. Moltes gràcies per la vostra col·laboració. I com sempre, que tinguem tots molta salut i molta sort. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Parla Maria Lara. Hem mobilitat en aquests moments, situació complicada. Ara mateix, a la C58, a Barcelona, també hi ha retencions a l'AP7. Aquí és on la situació és més complicada, a Barberà del Vallès, on un camió avaria a tallar un carrer i provoca importants retencions. També la mateixa via, però en aquest cas, sense adornir de noia, un accident, en aquest cas, deixa també vehicles al voral i en dificulta també la circulació.
També hi ha retencions a la 2 a Pallejant i a la C33 a Moncada hi ha un carrer també tallat per obres. A banda, també hi ha retencions habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat.
I ja està en marxa la COP30, la cimera de l'Organització de les Nacions Unides per tal d'abordar la lluita contra el canvi climàtic amb la presència d'una seixantena de líders mundials, però sense els presidents dels Estats Units, la Xina o l'Argentina. Es fa a la ciutat de Belem, al Brasil, i busca blindar els nous compromisos de reducció d'emissions de CO2 i, sobretot, posar fil a l'agulla amb accions concretes.
Tant el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, com la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, han destacat que aquesta cimera ha de ser un punt d'inflexió real i efectiu en la lluita contra el canvi climàtic.
I la UGT amenaça amb convocar una vaga general a l'hostaleria els dies 24 i 31 de desembre per reclamar augments salarials. Òscar López Chamosa, secretari general dels Serveis de Mobilitat i Consum de Catalunya de la UGT, ha denunciat avui a la xarxa les condicions laborals dels treballadors de bars i restaurants de tot Catalunya.
La UGT estimamos que hay cerca de cuatro horas semanales que se hacen de más a esas 40 horas, que no se pagan, que son en negro, que se obliga al trabajador a hacerlos, porque hay muchísimas empresas que ni cumplen el convenio que tenemos actualmente. Es un sector que genera riqueza y creemos que es injusta la posición de la patronal.
El sector ha fixat com a ultimàtum el dia 17 de novembre per tal d'intentar desbloquejar la situació amb la patronal.
I avui comença la 17a edició del Gran Recapte. Sota el lema Ho Donem Tot, avui i demà el Banc d'Aliments organitza aquesta gran mobilització ciutadana que té com a objectiu recollir aliments per a persones en situació de vulnerabilitat hiperconsciència a la societat sobre la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentici. El Banc d'Aliments atén unes 230.000 persones i espera mobilitzar un total de 2.000 punts de recollida.
I en esports, el Barça torna avui a l'Spotify Camp Nou després de dos anys i mig d'obres. Els vellogranes fan el seu retorn avui a les 11 del matí en una estoneta en un entrenament de portes obertes davant la seva afició amb l'aforament màxim permès. Fins ara.
Informació local. Impuls Teatre estrena avui sala 42. Són tres històries en aquesta funció de teatre de proximitat que hi haurà en total vuit representacions a l'Espai d'Entitats Collserola. L'estrena és avui a les vuit del vespre, també es podrà veure demà i diumenge.
i diversos dies. Totes les entrades estan ja exaurides, és teatre de petit format, hi ha aforament per 20 persones només, però han obert un altre dia perquè pugui anar-hi tothom que ho vulgui, el dia 30 de novembre. A les 12 del migdia hi haurà una altra funció. La reserva d'entrades a 10 euros les podeu fer al web teatreimpuls.cat.
i el Foment, que també fa diferents propostes. Avui a les 9 del vespre dins del Molins Night Cabaret i l'espectacle i musical de les 80 a les 9 del vespre. Demà a les 8, Concert Tribut a Bruce Springsteen i diumenge a les 6 de la tarda hi haurà bany. I també hem de parlar del Festival de Cina de Terror. Avui amb la sessió inaugural a un quart de deu de la nit, projecció de disfòria, que és Premiara Espanyola.
Comptarà més amb la presència del director i de tres actrius i un actor de la pel·lícula Disfòria. I després, premiere a Catalunya, estrena a Catalunya del curtmetratge Estómac Bac. Demà dissabte continuen les activitats amb un taller per aprendre a fer una escena de terror dins del Terror Kids pel públic infantil i juvenil.
A la Penny hi ha una sessió familiar, demà a quarts de dotze, un llarg metratge i després un curt, i ja de cara a la tarda projeccions de curtmetratges i a les dotze de la nit festa del curtmetratge. I diumenge amb el terror grits, amb diferents sessions de curtmetratges i activitats també infantils a la pista de la Penny, també hi ha una xerrada que anem menjar el diumenge i també projeccions a diferents pel·lícules, ja pel públic adult a partir de dos quarts d'una, la pel·lícula de ring japonesa, retrospectiva, pel·lícula retrospectiva i a la tarda
de diumenge, amb projecció de més pel·lícules a dins i fora de competició. Tota la informació la trobareu al web Molins Film Festival. Recordem la defunció de la senyora Teresa Folquer Alcoverro. Tenia 89 anys i l'acte de comiat és avui a dos quarts de quatre de la tarda a la parròquia. I la farmacia de guàrdia avui divendres és la xuclar del carrer Major, número 100.
Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble.
Em sembla molt bé. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Sempre que algú necessita, hi ets. Ara, et necessitem de nou. Milers de persones a prop teu no poden alimentar-se adequadament. Col·labora amb el Gran Recapte del Banc dels Aliments. Una petita donació pot omplir molts plats, perquè quan algú necessita ajuda, ho donem tot. Fes una donació al teu supermercat? Envia un visum al 33596 o a granrecapte.org. Tens dubtes sobre sexualitat o efectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Gloria, alzas en el aire. Como una ola. Día que me quieras. Debemos separarnos, no me preguntes qué. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres fa bastendres amb Judit Herrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i 10 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bona Hora. D'aquí una estona vindrà la Mònica Mar Rubió. Amb ella farem aquest tastet, completarem el tastet de la novel·la del Terence Simó, El sexe dels àngels, a l'espai que anomenem Fragments. Serà a dos quarts d'onze. A tres quarts d'onze, Grans dones de la història amb la Judit Herrera. Seguirem repassant...
aquestes biografies que ens porta cada setmana, avui Rosa Parks i Mari Sant Pere. Serà a partir d'aquest llibre, 100 grans dones de la història, de la Maria Àngels Cabré, que a partir d'aquí traiem aquestes biografies amb la Judit. Però ara anem a fer l'espai de preguntes ara a Molins. Inicialment hem dit amb el regidor portaveu d'aquesta formació que és el Ramon Sánchez, però no hi és el Ramon Sánchez, sinó que no només tenim unes regidores, sinó dues regidores...
d'Ara Molins, que ens visiten avui aquí a l'estudi 1 de Ràdio Molins de Rei, que són la Rocío Segovia. Què tal, Rocío? Hola, bon dia. Bon dia, benvinguda. Gràcies, Oriol. I la Eva Janés, que la tenim aquí molt ocupada prenent notes, escoltant alguns col·laboradors que acaben de sortir. Què tal, Eva? Bon dia.
Molt bon dia, gràcies. Benvingudes. Gràcies. Sí, Eva, heu costat una miqueta més el micròfon. Perfecte. Com esteu? Bé? Sí. Divendres, divendres. Divendres i amb ganes d'analitzar l'actualitat política, perquè l'Eva ve amb moltes notes.
de coses que han passat aquesta setmana, que bàsicament hem valorat el ple i ara us deia, bàsicament per tancar el tema, que un dels aspectes que han sortit és aquesta moció que presentàveu vosaltres, que ja vam parlar amb el Ramon el divendres, però en tot cas, com que s'han dit coses en el transcurre de la setmana,
Recordeu que ara Molins va posar sobre la taula aquesta moció per la inscripció registral, recuperació de la possessió i rehabilitació de la Torre Ferniani, amb un article també que va publicar el viu Molins de Rei el Joan Albert Fabra. Hi havia sis acords que plantejàveu que van quedar...
diluïts amb una esmena a la totalitat que van plantejar l'equip de govern en aquest cas i també aprovat per la resta de grups amb l'abstenció d'Ara Molins que era crear una comissió
per afrontar aquesta qüestió, el futur de la terra ferniana. Comissió que el vostre portaveu deia que no sé si servirà de gran cosa, la resta de partits s'aniran manifestant que sí, que és un espai on es poden debatre les coses i arribar al consens necessari.
De tot el que s'ha dit aquesta setmana, Eva Rocío, voleu afegir alguna reflexió al respecte o de com va anar el ple també? Jo només dir que si vols que algú s'aturi, crea una comissió. O sigui, està molt bé i...
Si d'aquí poc es crea la comissió i es treballa, ara Molint sempre estarà i farà costat i treballarà conjuntament amb qui sigui. Però bueno, ja veurem el temps. De moment ha passat una setmana i de les comissions no se sap res. Llavors, esperem, aviam què passa. El que deia, per exemple, una comissió que es va crear per anar debatent el futur de la residència i que ha donat els seus fruits, que per això serveixen aquestes comissions.
Bueno, ha donat els seus fruits, però perquè hi ha hagut molta gent al darrere donant empentes i provocant situacions perquè tirés endavant, també. I segurament, si li preguntem a la Parm, els tempos no són tan ràpids com a tothom ens hagués agradat, no? És a dir, una comissió sempre, en un principi, frena una miqueta el... bueno, lo...
Vosaltres el que volíeu és agilitzar una mica aquesta qüestió? Com va dir l'alcalde del ple, va dir que encara tenim temps fins al 2028. Home, temps fins al 2028, també crec que va dir aquest dijous que no era el mateix com passava el temps a l'oposició que està en el govern.
I es porten molts anys també al govern. I d'aquest tema, fins que no s'ha presentat l'article a les xarxes i no s'ha presentat l'emoció al ple, l'únic que han fet, que jo sàpiga, és remenar, buscar en els arxius per mirar de responsabilitzar de coses del passat, decisions del passat en comptes de moure's i mirar què és el que no acaba de fer bé al passat per poder...
actuar en conseqüència i no deixar perdre aquest patrimoni que és un patrimoni que ens ha costat uns diners molt importants i que a més a més estem agravant a la gent amb impostos protegint façanes que s'han de gastar un dineral per fer una restauració de façanes protegides i tenim allà un patrimoni que també està protegit i que l'Ajuntament és responsable de mantenir-lo i recuperar-lo i rehabilitar-lo i no s'està fent quin exemple s'està donant amb això?
El que proposàveu també, no només que s'agilitzés la recuperació de la possessió i rehabilitació del Torra Ferniani, sinó per fer-hi un casal municipal de joves. Per què? Per què?
A veure, en un inici és una opció que sí que es va plantejar. I de fet, quan l'alcalde diu que es va parlar amb nosaltres de cara a modificar certs punts de la moció, sí que vam entendre que certament era una opció que fins que no arribi el moment no sabrem tampoc les necessitats que hi hagi en aquell moment a la vila per determinar quin equipament és el més adequat.
Però tot i així, clar, la sorpresa és que és dels punts més que van dir més que modifiquéssim de l'emoció, però la sorpresa va ser que després, 10 minuts abans del ple, ells presentaven aquestes al·legacions, van entrar a les 3 de la tarda pel...
una esmena i llavors ja... O sigui, perquè nosaltres estàvem d'acord en no posar en què es faria l'ús d'aquell equipament, però ens vam enterar 10 minuts abans del ple que havia entrat una esmena i llavors que l'emoció no sortiria endavant.
Bé, són coses que passen, al final, cadascú juga la seva carta com vol, i nosaltres, com ara Molins, creiem que és un tema molt important, molt important per Molins, és veritat que hi ha altres temes, però és força important. D'aquí, del 2025 en què estem, el 2028 passa, com va dir l'alcalde el dijous, en un tanca i obrir d'ulls,
I és una cosa que s'ha de començar a treballar, però treballar amb un ritme accelerat. No tranquil·lament, ja veurem, no sé què. No. Creiem que és important que s'ha de treballar i de seguir amb aquest tema. No el podem deixar perdre.
Bé, alguna qüestió més de Torre Ferniani. En una setmana on hem parlat bastant d'estudis i d'aquest article, per exemple, que comentàvem ahir, no sé si heu tingut oportunitat de llegir-lo, de la companya Samaria Lansari, 8 equipaments de Molins de Rei es troben en zones inundables. Aquest és el titular a partir de dades d'un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat que ha analitzat les infraestructures que es troben en zones de risc d'inundació a Espanya.
I parlava a l'article que l'informe estableix tres nivells de perillositat, molt greu, greu i lleu. Segons l'estudi, quatre d'aquests equipaments de la vila es troben en la franja de risc molt greu, que en aquest cas són l'escola Mañanet Molins, la comissaria de la Guàrdia Urbana, la llar d'Avi Josep Mestre,
i la nau industrial de viuda de l'Auroclariana. Dos més al cap de la granja i l'escola de la Sínia es consideren en risc greu, mentre que la clínica de Molins de Reí i la llar d'infants al Tambó presenten un risc lleu en cas d'inundació. Tot això a partir de dades del Ministeri per la Transició Ecològica que elaboren mapes de zones inundables segons diferents períodes de retorn, en concret 10, 100 i 500 anys, que aquí seria la referència.
Què us sembla el que diu aquest informe? A veure, sorpresa no és, perquè tothom sabem, tothom que viu a Molins de Reis sap que estem en una zona inundable, estem per sota del nivell del riu, per tant, o sigui, l'autopista ens saló una miqueta, però sabem que quan hi ha pluges així molt fortes i lamentablement és que cada vegada tindrem més episodis d'aquest tipus a nivell climatològic pel canvi que s'està produint.
Però, bé, és un tema per tenir en compte i, de fet, ja quan vam presentar la llista a les eleccions, proposàvem també buscar espais, zones on poder fer estudis per recollir aigua quan plou molt, per evitar, almenys que si hi ha certa inundació, que sigui amb els menys d'anys possibles, però crec que també és important...
pensar que l'Ajuntament té una obligació de fer un manteniment més assidu i més habitual del que està fent actualment, perquè si et passeges pel poble tens molts emburnals que fa la tira de temps que no es revisen,
I que no ens diguin que sí que estan al dia perquè tens emburnals que tenen, ahir mateix ho comentàvem, tenen terra solidificada que sembla que sigui ciment i per allà no xupa ni una gota d'aigua. Per tant, augmentem aquest tipus d'intervencions de manteniment més continuat?
Més neteja, més recollida de fulles. No només serveix implementar plans de xoc, que també va bé per contractar gent, però potser si hem d'aprendre d'aquests plats de xoc, és que la base també falla. I el manteniment que tenim potser no arriba on hauria d'arribar, potser falta personal, falta organitzar les brigades, els horaris, mil coses que s'hauria de posar sobre la taula i treballar entre tots.
i també coneixíem aquest altre article que és a partir d'unes dades que ja es coneixien però en tot cas també s'ha analitzat a fons la ciutadania suspèn amb un 3,6 l'accés a l'habitatge a Molins de Rei això ve de dades de la Diputació de Barcelona on l'habitatge se situa com el tercer problema més important del municipi ho havíem explicat segons els veïns encastats això ve del 2024
i la preocupació màxima és neteja, seguretat i després bé l'habitatge. Aquí la Samar també afegeix que el preu mitjà de lloguer el 2024 a Molins de Risa situava als 834 euros i el preu del metre quadrat a 3.268 euros. El consistori ens parla també de l'accés a...
a l'habitatge amb la construcció de diverses promocions que s'estan fent actualment per pal·liar aquesta situació. Però què us diuen aquestes dades?
La veritat és que és un tema molt important, que tothom estem molt... el tenim a la vora, llogar un pis a Molins de Rei avui en dia, entre que hi ha pocs o són caríssims, és molt dificultós. D'aquí uns anys no sabem què farem amb els nostres fills. Jo tinc tres fills i ja estic pensant que segurament...
no puguin viure a Molins de Rei. Un poble on hem crescut, hem viscut, hem nascut, i que hagis de marxar del teu poble, cada vegada més gent no es pot accedir. És veritat que s'obre una miqueta amb aquestes noves promocions de pisos tant de lloguer com de...
de protecció oficial que s'estan fent, però creiem que no és suficient. Hauria de ser més atractiu que la gent que tingués un pis a Molins o dos fos més atractiu posar-lo en lloguer social, que és veritat que tenen bonificat a l'IBI, perdona, a l'IBI no, a l'IBI,
I jo crec que s'hauria de treballar en aquestes polítiques, no?, de trobar pisos o solucions o pel lloguer i per la compra, bueno, doncs sí, al final, no sé fins on des de l'Ajuntament es pot, segur que no, arribar a baixar el preu del metre quadrat. Això és impossible, no?, perquè al final cada persona té un pis i té unes necessitats i quan el ven, el venen el preu que ell vol, no?,
Però sí que hauríem de treballar amb aquestes polítiques. A nosaltres ens preocupa molt des d'Ara Molins perquè sí que veiem la realitat del poble i és que és molt impossible trobar una vivenda a un preu raonable tant de lloguer com de venda. O sigui, no sé, alguna cosa haurem de fer, no?
Et preocupa per les futures generacions? I per mi mateixa. Mira, jo visc en un pis de tres habitacions i tinc tres nens i ara estem intentant marxar a un pis de quatre habitacions. És que és impossible. Potser també hauríem de fixar-nos en les polítiques d'altres països, sobretot països nòrdics i de més, que tenen una bossa de lloguer més activa, amb uns preus molt assequibles...
perquè el que fan és que fomenten. Aquí ja hauríem d'intervenir...
moltes més administracions, no només a nivell d'Ajuntament. Però tu tens altres països que en el moment que els nanos comencen a estudiar hi ha el mateix espai d'estudis, els faciliten, tenen un llistat de feines on poden anar a guanyar uns dinarets mentre estan estudiant per ja començar a entrar en aquest món laboral i els faciliten poder accedir a lloguers socials o lloguers molt econòmics
Però perquè puguin fer estalvi mentre treballen, i aquests joguers potser tenen una durada de 5-6 anys en funció del país, perquè siguin un pas de cara després a una vivenda més definitiva de compra o d'un altre tipus de joguer, però per ajudar. I això ajuda també a tenir una bossa activa. Aquí estem fent construccions, s'estan fent...
moltes promocions, però les que són de venda, encara que sigui d'un preu assequible, és un mercat que després ja no serà una bolsa municipal, perquè ha passat X anys...
Poden vendre'l. Bé, la promoció aquesta que es farà ara aquí a la plaça de... Llibertat. De la Llibertat, l'opció és diferent, és amb un usofructe, no? Bueno, no dic, crec que no és aquesta la paraula. Sessió d'ús. Una sessió d'ús, exacte, durant 80 anys.
75, no? 75, 80 anys, que ja no sabrem quan arribem a aquell, ja no hi serem molts de nosaltres, però vaja, no sé, el tema del lloguer, però amb uns tempos més curts, però facilitant també tot el conjunt, el que us he dit al començament, d'aquelles administracions que haurien de...
d'intervenir i s'haurien de fer canvis ja des d'una base per poder aconseguir això i també una mica de pedagogia, canviar la mentalitat que tenim tots de comprar o de... que és lícit, eh, qui vulgui comprar, perquè també vaig escoltar justament el regidor d'Enlaire que feia el comentari que molta gent està mirant com estan baixant les hipoteques, i és cert.
que si surt més econòmic pagar una lletra d'una hipoteca, si t'ho fan a interès fix, que no sigui variable, que no pas un lloguer avui en dia. I a part, després tens lloguers socials que, si no es fa un seguiment, et trobes situacions de rellogades d'habitacions, que hi ha uns ingressos que no estan declarats i que aquestes persones potser continuen demanant l'ajut per pagar el lloguer. Llavors, això també...
perjudica persones que sí que ho estan fent bé des del minuto zero. Són moltes coses i molts actors que haurien d'intervenir. S'hauria de fer una comissió. Proposaríeu crear una comissió.
Per fer seguiment. Si ha de ser activa, proactiva i amb tempos reals, sí. Molt bé. Per cert, que començàvem la setmana entrevistant el regidor Joan Carles Serra parlant d'aquesta ordenança que ha regulat les terrasses de bars i restaurants de la vila.
que també veníem del ple, aprovada per unanimitat, ens va explicar la lletra petita, els detalls d'aquesta ordenança, i ell destacava la bona predisposició que hi ha hagut entre tots els grups per consensuar, no sé si també esteu satisfetes de com ha anat en aquest cas el treball...
les reunions i com ha quedat l'ordenança finalment. Sí, jo demana una reunió cadascuna. Jo crec que hem treballat conjuntament molt bé. És veritat que el Joan Carles, el regidor, sempre ha estat obert a totes les peticions que fèiem. Per nosaltres era important fer un...
Des del punt de vista d'obrir els bars a l'agost, omplir l'horari una mica, perquè a les 11 de tothom a l'agost està prenent alguna cosa a les 11 de la nit i que et facin fora d'una terrassa, és veritat que l'agost...
normalment tothom està de vacances, però hi ha gent que treballa. Llavors sí que es va ampliar aquest horari fins a les 12 de la nit, durant tot el mes d'agost, de dilluns a dijous, els divendres i dissabtes i diumenges queda igual. Després també teníem una altra problemàtica, que era el tema dels mòduls per terrassa. I clar...
ells havien pensat en un mòdul, era una taula i quatre cadires. Nosaltres, al final, és molt difícil avui en dia anar amb el teu amic, el teu marit i la parella del teu amic. Bé, anar quatre. Llavors, dèiem, i per què no ho fem per cadires? És a dir, cada terrassa té un nombre de cadires i que posin quatre taules, cinc taules o vint taules, perquè...
És veritat que quantes més persones, més soroll. I el que es vol és que no hi hagi soroll per la nit, perquè la gent ha de descansar. Llavors, vam arribar a aquests dos acords i la veritat és que està molt bé. També el tema... Va ser una mica de conflicte el tema de les estufes, que ja no es poden posar de carosser o d'aquestes de tota la vida, perquè escalfen el clima, no? Sí, el clima, no?
Dèiem, bueno, clar, però és que qui se'n va sopar en una terrassa el desembre o el gener sense una estufa, no? Llavors, bueno, van donar obert... Bueno, ho han deixat una miqueta obert, no?, amb la normativa vigent que hi hagi, no?, i és veritat que, bueno, que per part nostra estem satisfets.
Eva, alguna afegitó més? No, no, completament d'acord. De l'altra reunió que vaig anar. Va ser la primera, eh? Va ser la primera i allà és on vam plantejar diferents disconformitats que teníem, però a la reunió que no vaig poder anar per motius laborals...
que va anar a la Rocío sí que es va acabar i sí que s'ha de reconèixer que el regidor Serra és una persona molt afable i en aquest aspecte es pot treballar molt bé amb ell i molt correcte.
Hi haurà més ordre, les terrasses, com sempre, les persones que fan més ús habitual potser no estaran en algun moment concret contents, però és una mica per trobar l'equilibri a tota la vila, a places concretes, que si no hi ha més taules que dificulten la mobilitat també, i hem de tenir en compte que també si estem treballant
amb altres grups, altres comissions, per parlar pel tema de les persones que tenen dificultats de mobilitat i de més, i això no ho tens en consideració quan tanques una altra ordenança municipal, doncs estaríem contradient-ho entre nosaltres. Bé, ja hem arribat a dos quarts d'onze, per tant anirem acabant, però de totes aquestes notes alguna cosa més que vulgueu afegir al respecte del que ha passat aquesta setmana que considereu oportú destacar?
No, no, jo és que he pres notes per si de casa. No, no, molt bé. Que em sabria greu. Que jo em poso nerviosa. Jo vaig tenir un jefe que deia a la guerra hay que venir preparado. Però això no és la guerra, eh? No, home, no. Alguna cosa més? No, bueno, gaudir de les activitats del cap de setmana, que faran la Fira de la Candelera organitzar-lo de la Terra de Bruixes. Sí. I, bueno...
A veure aquest any com es presenta l'any que ha passat. A veure si no plou, perquè, clar, si plou i sinunda la plaça dels pares... Esperem que no, segur que hi han fet alguna cosa perquè no passi això. Algún ritual. Exacte, seguríssim. I, bueno, a gaudir del cap de setmana, no només fan això, fan altres activitats, però és important que... Molt bé. A Molins, que ens agrada un sarau, no? Sempre estem de festes o de...
Molt bé, doncs ho deixem aquí a l'espai de preguntes ara amb Molins, avui amb les regidores Rocío Segovia i l'Eva Genés. Moltes gràcies. Gràcies. A vosaltres. Bon cap de setmana tingueu. Igualment, bon dia. Avui que també s'estrena Zenit de nou, la temporada del programa de televisió, el programa musical, presentat per mi aquí Núñez, que justament també ha estrenat cançó, en aquest cas acompanyat de Saxeni. Ens canta televisió, justament. L'escoltem i de seguida fem passar la Mònica Mas. No ens vam conèixer dalt d'un tren.
perquè ocupava el teu seient. No ens vam conèixer al món rural francès fugint d'una vida d'estrès. Entre nosaltres tot és molt més senzill, ho transformem junts en ciència-ficció. Si per nosaltres té sentit, sé que és la bona direcció.
per sentir-nos en estrelles de la nostra televisió. Amb un cartell tot ple d'estremes, on tu n'escriguis els guions. Vull afegir les estremes, on no hi lumini gaire en sol, per recordar-nos que el problema és... Mai es van sent sols. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
Jo que he bujat per amor a busos intercomarcals, sempre he tornat amb cara de panoli, hi ha menys euros al banc, hi ha alguna anècdota que amoli, històries curtes que treuen un somriure forçat.
Càmera i acció. Vull convertir-nos en estrelles de la nostra televisió, amb un carter tot ple d'estrenes, on tu no escriguis els guions. Vull afegir-hi les escenes, on no il·lumini gaire el sol, per recordar-nos que el problema és... Mai es ven sent sols. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Entre nosaltres tot és molt més senzill. Ho transformem junts en ciència-ficció. Si per nosaltres t'he sentit, sé que és la bona direcció. Vull convertir-nos en estelles de la nostra televisió. Amb un cartell tot ple d'espenes, són unes grises guions.
Mai els vencem sols. Mai els vencem sols.
Milions de gràcies. Molt bé, doncs aquesta era la cançó de Miqui Núñiz i Saxeni, que hem pogut escoltar. Televisió. Per cert, recordar-vos de nou la defunció, ho explicàvem a primera hora del matí, de la senyora Teresa Folquer Alcoverro, als 89 anys d'edat. La senyora Teresa Folquer, que era l'esposa d'en Joan Font, excantant dels Llobarros, eh?
i que havia tingut la sabateria de Calfont al carrer Verdaguer, on hi va viure molts anys, tot i que actualment estava en una residència de Pallejar. Ha mort als 89 anys i recordeu que l'acte de comiat és avui a dos quarts de cinc, a dos quarts de cinc de la tarda a la parròquia de Sant Miquel. I continuem avançant amb el contingut del programa, passen sis minuts de dos quarts d'onze del matí.
Hola, Mònica Mas Rubió, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, què tal? La Mònica ja ens acompanya aquí a l'estudio de Ràdio Immunitzarri per fer l'espai Fragments. La setmana passada començàvem nova novel·la, El sexe dels àngels, de Terence Moix. Té el llibre... Se m'acaba de trencar el llibre. Sí, la Mònica té el llibre... Hauríeu de veure els llibres de la Mònica.
Estan ratllats, eh? Sí, sí. Sempre m'ha agradat molt. Ratllats, llibres, sí. Escrits per tot arreu. Quan estudia a la universitat m'encantava. Subratllar, fer notes... I amb aquests també. Contextualitzem la novel·la, si et sembla, abans de...
de continuar, parlem del sexe dels àngels. Sí, del sexe dels àngels, i si jo et dic Terenci, tu dius... Moix. Ho recordem. Molt bé. Terenci Moix, gran figura de les lletres catalanes, el sexe dels àngels, parlem de... fem un petit recordatori que vam començar la setmana anterior, l'argument explica a través d'un personatge que és un jove escriptor que es diu Leonard Pler, la història d'un estament cultural que passa per tot un període de la història catalana. I hi ha moltes al·lusions
a personatges molt coneguts d'aquella època, que el Terensi ja es va assegurar de deixar ben clar que tot és producte de la seva imaginació. Serà veritat o no serà veritat? Això ja ho deixem a...
que ho decideixi cada lector i cada lectora. Si vols, comencem el fragment d'avui. Sí, atenció, segon i últim fragment d'aquesta novel·la. Sí, sí. Estaria bé saber si aquests fragments li han inspirat algú a llegir-la tota.
Això és molt difícil de saber. Que ens ho facin saber pel carrer. Per exemple, tu després de llegir els fragments presentats te la llegiràs? Aquesta em va explicar la curiositat la setmana passada. Et puc deixar el llibre? Així d'estartalat que el tens? Et va bé? Sí. Som-hi, va.
L'òrgan cultural està situat al carrer de Moncada, als voltants de Santa Maria del Mar. És un dels palaus que eren la seu de l'aristocràcia catalana del segle XIV. Diuen que d'allà surt la gran història de la nostra ciutat. Mira...
Mira, tu no sé què dir tant. D'aquestes coses ja entenc més aviat poc. Segueixo el meu sentiment barceloní, que em ve de família. Però sé que el fet diferencial només em serveix perquè no em confonguin amb membres d'altres racons d'Espanya. No sóc de la seva, però tampoc m'agrada que em prenguin per tercer mundista.
Diràs que és racisme? Som on fot. El cas és que aquell vespre jo em sentia obligada a anar a l'òrgan perquè celebraven la tornada del poeta panacià Roderick de Vall d'Osona, conegut per l'Excelz. Es tractava del més il·lustre entre els intel·lectuals exiliats que esperaven tornar aquell any.
Eren tants que els penques del Joan Marcet va escriure amb la seva sornegaria habitual. Recony, si tornen tots els que hi van fotre el camp, no sabrem on posar-los. Caldrà que ens exiliem els que ens vam quedar. La broma tenia gràcia, però a mi no me'n va fer gens, perquè jo vaig passar una part de la meva infantesa a l'exili. Evidentment, no va ser tan dramàtic com el de molts altres.
El papà es limitava a ser un liberal sense cap filiació política comprometedora. Era un bon vivant, amb valeïtats intel·lectuals, un home bo i sensible, a qui només podien acusar d'un irresistible amor a les arts i a Catalunya. Passat el perill de l'entrada dels franquistes, es va poder acollir a les primeres amnisties sense gaire dificultat.
però jo no he oblidat mai les llargues nits d'hivern en un castell prop de Montpellier. Quan el papà, mort d'enyorament, ens atretenia als meus germans i a mi llegint-nos les obres capdals de la poesia catalana i, entre elles, les de l'Excelz. Suposava que saludar aquella eminència era un homenatge que, al mateix temps, oferia a la memòria del papà.
I encara seria més emotiu perquè tindria lloc entre aquelles parets tan plenes de sentiments mostrats, tan gòtiques elles, protegint la presència dels cervells més il·lustres de la ciutat. Posem que em va escometre un inesperat excés de patriotisme. Paciència, vaig pensar. Això passa a les millors famílies.
Bé, jo que arribo al Palau Marfany i només d'entrar al pati em trobo amb el Xavier Roldà i la Ketty, que es queixaven de fer tard i comentaven que serien mal vistos sent com era el Xavier del comitè de recepció. Els vaig dir que no s'hi amoïnessin.
El pare dels meus fills era membre de l'òrgan i vet aquí que jo també arribava tard. I, a més, sola. La Katie em va dir «et tractaran de borda». Vaig contestar que tant me fotia. I és que, en realitat, me'n ben refoto de moltes coses. Sobretot les que considero innecessàries.
Una d'elles és el filòsof Armando Reixac, que en aquells moments baixava les escales a tota pastilla i completament atabalat. Exclamava «Tots són iaios, tots són iaios, i ni un glob de whisky, només aromes de Montserrat i malvasia d'esitges». Va seguir escales avall, desfent-se del nus de la corbata.
el tip que devia estar d'haver-se posat per obligació a aquella corbata. Aquell any la corbata feia burges. Resultat, els nostres burgesos rebels no en portaven. Al saló d'actes hi havia una aglomeració espantosa. No s'hi podia entrar. Val a dir que l'Armando Reixac exagerava perquè hi havia gent de totes les edats.
I eren quasi tots els de la ceba. Tres generacions de cada espècie zoològica. Novelistes, assajistes, poetes, historiadors, teatreros, arquitectes, periodistes, editors, metges, advocats i notaris.
Els més conspicus duien vestit gris, corbata fosca i un butlletí de l'òrgan amb la llista dels últims donatius econòmics de donants de sang. Encara no en demanen. Dins d'aquests cercles n'hi havia un de completament incomunicat dels altres. Eren els novíssims que s'ho miraven tot en posat de per donar vides.
Algun membre de la Goche d'Orgué, de la branca que catalaneja, exhibia corbata a la Carnabio Street i sabates poc serioses per la circumstància. També circulaven algunes ànimes en pena del Decameron, la model alemanya, Ingeborg, la Parsifala i una gugó negroide que es feia dir Coquita la Psicodèlica.
Duien totes dues unes minifaldilles tan exagerades que les dones dels novel·listes dels diumenge a la tarda es van escandalitzar. De fet, ningú s'explicava que hi pintaven aquelles dues fleumes en un acte tan decorós. Vaig saber que acompanyaven un poeta mallorquí molt llauna, d'aquests que es fiquen pertot arreu i són grimpadors de mena.
Aquella es deia Biel Cohen i, evidentment, era xueta. Això la complexava molt, encara no ho he entès per què. La societat barcelonina no és la de Mallorca i, a més, la nostra progressia estava a favor dels jueus d'en Sacalespriu utilitzava el tema de la diàspora com a metàfora del drama del poble català.
De tota manera, aquell Cohen no m'era gent simpàtic. Tenia fama d'envejós i em costava molt prendre-me'l en sèrio. També sabia que havia deixat com un drap brut la majoria dels meus amics. Però la gent masquina fingeix que no s'adona dels rebuig dels altres.
Els convé més prescindir-ne i tirar el dret. Se'm va costar, doncs, amb el seu somriure hipòcrita per dir-me que, si li enviava les novetats a l'editorial, em faria la recensió en una revista minoritària de les Illes. Li vaig contestar. Encara més minoritària que les mateixes Illes? Res de llibres, compra-te'ls.
Va dir. No hi ha diners. Vaig dir. Doncs fota't. Segur que un xuet entenia aquest llenguatge. També hi havia el Sergi Rabassa, que a més d'arquitectura feia catalanisme i participava en l'editorial del Roldà. Me l'hi vaig penjar del braç i ell va començar a explicar-me el projecte d'un parc popular a la Barceloneta.
Però m'interessava més saber si era cert que la banca Catalònia posava diners a Can Compromís. Va dir que m'explicaria com anava a la lluita si li comptava quina part de les accions de la Boix i Serró quedaven en mans de l'Adolfo i quines li tocarien a la família Boix.
Li vaig dir que els assumptes pertanyents a la meva feina els considerava top secret. M'interessava molt més saber quan tornaríem a fer l'amor perquè l'última experiència al mobler dels miralls havia estat força satisfactòria. En confiança. El Sergi Rabassa és l'arquitecte que carda millor de tot Port Serrat.
I fins aquí aquest destet d'aquesta novel·la, El sexe dels àngels de Terence i Moix. Mònica Mas, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, Oriol. Que tinguis un bon cap de setmana. Igualment.
Els marrons reflexen aquest sol, la tardor arriba fins al cor. Tot passejant enmig del barri vell, cauen unes gotes i és que plora el cel.
Caminant sense cap direcció. Un gat em mira des de la vora del pont. I la gent passa mentre jo vaig cantant. I la pluja em va mullant. Ara els dies són molt llargs. Si no tinc al meu costat.
Ara els dies són molt llargs, són llargs en aquesta ciutat. Tinc present entre carrers i pedres que mai canvien, sempre al mateix lloc.
No he vingut sol i em falta una rialla que faci viure tots aquests colors. Caminant sense cap direcció, un terra humit, un carrer sense nom, unes escales que et porten fins a dalt i al fons la meva ciutat.
Ara els dies són molt llargs, si no tinc al meu costat. Ara els dies són molt llargs, són llargs en aquesta ciutat. Són llargs en aquesta ciutat.
Un llum s'encén, la vida va passant, la nit tot ho torna envoltant. La música dels Bandacool des de la cellera de terra amb la col·laboració de Gerard Quintana des del disc Una altra història. Hem escoltat aquesta cançó que porto per nom en aquesta ciutat de 1999. Ens queden 9 minuts i mig per arribar a les 11 del matí.
Seguim, i ara hem de parlar de grans dones de la història, i no ho farem sols, sinó que ho farem amb la companyia de la Judit Herrera, com és habitual, com cada divendres. Què tal, Judit? Bon dia. Bon dia, Oriol. Com estàs? Molt bé. Disposats a escoltar dues dones més que formen part d'aquest llibre, 100 grans dones de la història, que repassem totes les setmanes, en aquest cas el divendres, a partir d'aquest llibre de la Mari Àngels Cabré.
Què ens portes avui? Avui porto també dos grans dones, una és Rosa Parks, que va ser una líder en el seu moment, i després també la coneguda Marissa Pere, la nostra. Fantàstic. Doncs escoltem... Escoltem, començarem per Rosa Parks. Perfecte, som-hi.
Com aquelles papallones que mouen les ales en una punta del planeta i provoquen un huracà a l'altra punta, el petit gest d'una persona pot suposar una gran transformació en el conjunt de la humanitat. La conquesta dels nostres drets està feta de petits gestos que van marcar un abans i un després.
I un d'aquests gestos el va fer una dona de la mama anomenada Rosa Park, que es va convertir en una icona del moviment pels drets civils. Farta de ser discriminada com a negra, de no poder entrar als mateixos restaurants que els blancs, de no poder ni seure a l'autobús al seient que li vingués de gust, un bon dia va sortir de casa engrescada a no deixar-se trepitjar.
I quan va pujar a l'autobús, en lloc de seure en un dels llocs destinats als de la seva raça, va seure allà on els blancs tenien prioritat per seure. I la va fer grossa.
Era l'any 1955 i allò va succeir a Montgomery, a la capital del seu estat. El fet de desafiar les normes que dictaven la segregació racial va portar parts directes a la Gargiola, però no li va importar. Així mateix li van imposar una multa de 14 dòlars que va valdre la pena pagar.
La conseqüència de la seva valentia va ser el moviment encancelat per Martin Luther King, que convidava els afroamericans i les ofroamericanes a no fer servir el transport públic i enfonsar l'empresa econòmicament. Les protestes es van allargar durant més d'un any, semblant a la vaga de tranvies que van viure aquí l'any 1951, una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme.
I el resultat va ser que l'acord suprema dels Estats Units va decidir declarar inconstitucional la segregació al transport públic. Park era modista, filla d'un fuster i una mestra, però quan van succeir els fets treballava de secretària a la National Association for the Advancement of Colored People,
De manera que estava més que conscienciada que el lloc subsidiari que ocupaven les persones de raça negra amb la societat era una injustícia fregant.
Alguns van voler treure importància a la seva gesta i van dir que simplement devia tornar cansada de la feina, per això no s'havia volgut aixecar per deixar lloc a un blanc. Però ella, que era una coneguda activista, va insistir dient que estava farta de tot plegat. El seu no va ser doncs un gest absarós, sinó ben calculat, una peça d'addomino que es movia ben conscientment perquè se'n moguessin moltes més.
Va ser un exemple de desobedència i resistència pacífica en un país tremendament racista que arrossegava un veritable drama de maltractament i humiliació d'aquells i aquelles que tenien la pell fosca. Més endavant, Rosa Park es va traslladar a Detroit i va treballar per al Partit Demòcrata. Per la seva lluita contra el racisme va rebre la medalla d'or del Congrés dels Estats Units.
Bé, doncs ara continuem amb la nostra estimada i recordada Mari Sampiri. Sense el sentit de l'humor no som res. Sense l'humor el pessimisme s'instal·la en el lloc més profund del cor i ja no hi ha qui el tragui. Riure és sortir d'un mateix i ser feliç una estona.
La còmica Mari Sampere en va ser una mestra de les que han quedat amb la memòria. Alta i de rostre una mica equestre, ella mateixa deia que per triomfar amb la vida no calia la bellesa física. Tenia molta raó, ja que ella va triomfar de valent.
La seva mare, Rosa Ernaet, havia estat florista a les Rambles i va ser atriu, bailarina i cantant de Sassuela. El seu pare, Josep Santpere, també empresari teatral, fou un famós actor considerat el rei del paral·lel en aquelles primeres dècades del segle XX en què aquesta artèria barcelonina era el cor dels espectacles i de la diversió.
Ells van ser, per exemple, els que van popularitzar la cançó Remena nena. En el si d'aquesta nissaga va créixer Mari, destinada a esdevenir una actriu polifacètica. Per demostrar que li esperava una vida singular, va néixer en un tren quan la seva mare tornava cap a Barcelona, un lloc on els nens i les nenes no tenen per regle general el costum de venir al món.
Quan era jove, Mari Sant Pere va prendre l'ofici de modista i barretaire i es va incorporar a la companyia teatral del pare per ocupar-se justament del vestuari. Però portava el teatre a la sang i aviat es va posar a actuar. La mort del pare, però, que va tenir lloc al final de la guerra, la va apartar dels escenaris. Va obrir una botiga de barrets que va mantenir oberta fins l'any 1948 i va reprendre la seva activitat artística.
També humorista i vedet va tocar tots els mitjans, teatre, ràdio, cinema i televisió. En plena Guerra Civil va debutar al cinema i va treballar en el setè art amb directors de prestigi com Berlanga. Pel que fa a la ràdio, l'hora de Mari Sanpere la va fer molt cèlebre. Amb la seva faceta musical va dedicar-se a la revista i va publicar diversos discos plens d'alegria i picaresca.
El Circ també la va cridar i als anys 70 hi va provar sort en incorporar-se al programa del Circo Pritze. Durant molts anys va ser un personatge molt popular que sortia sovint a la televisió fent gala de la seva viscòmica. Un personatge molt estimat que tothom coneixia i que formava part de la cultura popular.
L'any 1973 va ser anomenada Ramblista d'Honor, cosa que segur li va fer molta il·lusió, perquè allà va ser on la seva mare va covar l'esperit artístic de que Mari gaudia. Però Mari Sant Pere també va ser coneguda com el seu pare, com la reina del paral·lel. Amb la recta final de la seva vida va tenir una mala temporada. El seu marit, que era industrial i patia una depressió, es va llevar la vida llançant-se a l'aigua d'un vaixell.
Per la seva banda, ella va morir envoltada de núvols, mentre dormia plàcidament en un vol Barcelona-Madrid. Fins aquí aquest repàs a dues grans dones de la història, Rosa Parks i Mari Sant Pere. Moltes gràcies, Judit. Gràcies a vosaltres. Que tinguis bon programa avui. Igualment.
Mig minut i arribarem a les 11 del matí. Fem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora. De seguida tornem. Hem de proposar-vos una nova excursió amb l'Hector Zacarias a l'Espai Camins. Avui ens portarà cap a les muntanyes de Prades. També tindrem el Xavi Garcia amb l'Espai Te'n recordes. Avui per abocar l'univers de Joaquim Maria Puyal. I també parlarem del Festival de Cinema de Terror i de coses que han de passar aquest cap de setmana com la sessió de curtmetratges. Tot això després de les notícies de les 11.00.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Alara. Hem mobilitat en aquests moments a la pesada Barbera del Vallès, on camí avariat talla un carril i provoca importants retencions. En la mateixa via, però en aquest cas sense adornir de noia, un accident també deixa vehicles laborals i en dificulta la circulació. També està tallada la B430, salent per la retirada d'un altre vehicle accidentat. A la C33 a Montcada hi ha un carril tallat per obres i a banda també hi ha retencions habituals de la B10 i la B20 en direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat.
I tret de sortida avui a la 17a edició del Gran Recap. De sota el lema, ho donem tot avui i demà al Banc d'Aliments, organitzar aquesta gran mobilització ciutadana que té com a objectiu recollir aliments per a persones en situació de vulnerabilitat. Anem ara fins a Castellà, a un dels supermercats que hi participa. Tenim allà l'Albert Sant Andrés. Albert, quina és la situació? Bon dia.
Hola, bon dia. Estem aquí al Bonària de Castellà del Vallès, un dels establiments que s'ha adherit, on tenim dos voluntaris i tres alumnes de l'escola El Casal, una de les escoles que participa en aquest gran recapte. Durant aquests dos dies, els castellarencs i castellarenques que vulguin col·laborar solidàriament ho podran fer els supermercats Aldi, Casamager, Bonària i Condis, una iniciativa que aquí en Castellà està recolzada
pels alumnes de l'Escola Alcassal, Alfadac Castellà i dels instituts Puig de la Creu i Sant Esteve, que ajudaran durant el cap de setmana a la logística de la recollida. Això és el que ens explica el Ramon Falcó, un dels voluntaris. Moltíssima gent jove que abans no tenia necessitat de buscar aliments, doncs ara com que es troben amb el que es troben, que no hi ha feina o que són feines de molt poca qualitat i molt mal pagades,
per subsistir amb la família tenen necessitat de venir a buscar aliments.
A l'edició de l'any passat, el Gran Recapte de Castellà es van recollir fins a 6 tones de menjar a través de les diferents parades i que van servir per repartir-les posteriorment a 237 famílies del municipi en situació de precarietat. Aquest any s'espera poder superar aquests 6.000 quilos del 2024 i apropar-se a les xifres com la del 2022 amb 10.000 quilos o els 15.200 recollits el 2016. Gràcies, Albert. Bona jornada. Gràcies. Bona tarda.
I un equip d'investigació biomèdica de Barcelona ha descobert per què la immunoterapia no funciona en la majoria del càncer colorectal. El motiu és una proteïna que fa que aquests tumors bloquegin l'acció de les defenses. L'estudi l'han fet conjuntament l'Institut de Recerca Biomèdica i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica i el publica a la revista Nature Genetics i s'ha fet també models genètics de laboratori. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 11.
Informació local. Aquesta tarda es presenta el llibre de Toni Cruanyes, La dona del segle. La presentació es fa a la Biblioteca al Molí a dos quarts de set. És un acte que organitza l'aula d'extensió universitària i que està oberta a tothom. L'autor parlarà de l'obra en conversa amb la periodista del Viu Molins, Samare Lansari, Toni Cruanyes, que és periodista i escriptor conegut per presentar el de la Notícia Vespre de TV3. Doncs avui presenta aquest llibre.
que recull la història de dones de la seva família. Recuperació de la memòria i de dones treballadores dins de la història del segle XX. Toni Cruanyes, avui 11, quarts de 7 a la Biblioteca El Molí. I aquest vespre també el SEM fa un acte social a les 8. Donaran els premis als guanyadors a la marxeta i es faran record als socis i sòcies que han fet el seu primer cim de 3.000 metres o més.
i els que fa més de 25 o 50 anys que són membres de l'entitat. El dissabte la seccionem al teatre, van al Romea a veure la Cubana, la mort venia en taxi, i diumenge a la secció de Sanderisme fa una caminada de 14 quilòmetres per Osona. Si voleu apuntar-vos a alguna d'aquestes dues últimes activitats, podeu passar pel local del CEM, aquesta tarda obran de dos quarts de set a dos quarts de nou.
I demà dissabte els timbalers del camell presenten una nova activitat, és la primera trobada de percussió, la tramolinada. És una trobada de 12 acolles convidades i els amolins de rei, per tant, 13 acolles en total que faran un cercavila pel centre Vila a partir de les 5, sobrant des de la plaça d'octubre per fer aquest cercavila, i després, a partir de les 8, ja sopar popular i bingo musical, amb música també, amb punxadiscos, a la plaça de la Llibertat.
Aquest cap de setmana també torna la quarta mostra Molins Terra de Bruixes, a madissabte i diumenge, d'11 del matí a 9 del vespre, a la plaça del Palau. Demà dissabte amb diverses xerrades, de fet, al matí i a la tarda amb un taller infantil de bombolles. I diumenge, al matí també taller infantil, dues xerrades i a la tarda concert i ritual de tancament, durant aquest cap de setmana a la plaça del Palau.
I a aquesta hora recordem la defunció de la senyora Teresa Folquer Alcoverro. Tenia 89 anys i l'acte d'acomiat serà avui a dos quarts de cinc de la tarda a la parròquia. I la farmàcia de guàrdia avui divendres és la xuclar del carrer Major, número 100. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora hi van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure i està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Sempre que algú necessita hi ets. Ara et necessitem de nou. Milers de persones a prop teu no poden alimentar-se adequadament. Col·labora amb el Gran Recapte del Banc dels Aliments. Una petita donació pot omplir molts plats, perquè quan algú necessita ajuda, ho donem tot. Fes una donació al teu supermercat? Envia un vist amb el 33596 o a granrecapte.org. L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i afectivitat.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al molí jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Ets d'aquelles persones que va deixar-la llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb bonedat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí, 8 minuts, seguim en directe al Bon Dia i Bona Hora. De seguida continuarem parlant de la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Reí i d'activitats que han de passar aquest cap de setmana. Després, el Xavi García vindrà amb el seu espai Tens Recordes i amb l'Héctor Zacarias fem l'espai Camins. Una excursió cada setmana ens proposa l'Héctor avui per anar a la cova de les Gralles, a les muntanyes de Prades. Tot això des d'ara i fins les 12 del migdia.
Les 11 del matí, 9 minuts.
Avui comença oficialment la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Raí, que s'allargarà fins al dia 16, fins diumenge que ve, amb un primer cap de setmana on tenim la sessió d'inauguració avui a un quart de nou. Demà totes les activitats, també algunes activitats familiars que es concentraran també diumenge.
Però demà a la tarda ens arriba la sessió C trencada de curtmetratges i la secció oficial de curtmetratges amb dos blocs, a un quart de vuit i a les deu de la nit. Penseu que el Festival de Cinema de Terror aquest any programa 83 pel·lícules, segons ens explicaven, 32 llargmetratges i 51 curtmetratges de 22 nacionalitats amb estrenes espanyoles i catalanes i també desplega un ampli programa d'activitats
pel públic general infantil, que tenen una cita aquest diumenge també al matí, i professional, que també és l'altre vessant. Ens quedem, ahir parlàvem amb la Glòria Massana del Terror Kids i de totes aquestes activitats familiars, ara ens quedem amb el que ha de passar demà a la tarda, amb la sessió de curtmetratges. Ja sabeu que hi ha un ampli equip que es dedica a treballar i a visionar tots aquests curtmetratges i a fer-ne aquesta selecció. De tot aquest equip, aquest any també en forma part el Tarik Porter,
que fins ara era el nostre enllaç com a premsa, i que aquest any hem deixat una mica la premsa per descansar i ens hem sentat en els colmetratges. Tariq, bon dia i benvingut. Bon dia, què tal? Benvingut a casa teva, perquè és que, clar, normalment sempre ens acompanya a davant de la Penny, el programa especial, i avui ens has vingut a visitar aquí. Sí, sí, molt content, molt content de venir.
Sí, sí, sí, amb ganes. Que, de fet, no sé si els anys que portaves a premsa ja també feies visionat de curtmetratges o ha sigut aquest any que t'hi has dedicat més a fons. No, sí que veia, sobretot, en realitat, més llargmetratges per després poder-los, entre cometes, vendre i parlar-ne i oferir, diguéssim, una mica més d'informació als mitjans que s'acreditaven. Però curtmetratges, en realitat, vaig començar-los a veure més en profunditat a partir de l'any passat. Molt bé.
Dèiem que aquest any, sumant moltes propostes que tindrem en altres curs d'aquests dies, s'han seleccionat 51 curtmetratges. M'expliques com és el procés? Perquè té coses interessants, tot aquest procés, de visionat de curtmetratges, de quants n'arribeu a rebre...
Normalment ens rebem a prop d'entre 400 i 500, més o menys. Això vol dir que nosaltres obrim convocatòria a diferents plataformes de recepció de films, però també els que sabem que passen per grans festivals del cinema de gènere també els demanem perquè no se'ns passin per alt. Bàsicament rebem una quantitat molt alta de curtmetratges i a partir d'aquí...
l'equip de Visionat els va veient i va seleccionant per les diferents seccions que hi ha. Això vol dir que són mesos de feina, no? Sí, sí, són molts mesos de feina i també molta vocació, perquè al final, a més, especialment amb els curtmetratges, que són peces que al final, en aquest cas, a les bases estableix que són de màxim 18 minuts, vol dir que estàs entrant i sortint permanentment de moltes ficcions de gènere i aleshores
clar, pots acabar, entre cometes, borratxo de tants curtmetratges i aleshores hi ha un punt de vocació i, evidentment, molta feina al darrere. Sou un equip de tres persones segur, no? Sí, som un equip de tres persones que veiem tots els curtmetratges i després ja també...
per entendre'ns, no? Sí, al principi sí. No us dividiu, diguem... No, no, no ens repetim la feina. En aquest cas, també perquè al final com que no deixa de ser una programació que es fa per un públic molt ampli, està molt bé que com a mínim hi hagi unes quantes persones que vegin cada curtmetratge perquè no siguin capricis, diguéssim, tot i que també donem un cert espai, evidentment, a les filies personals de cada un dels programadors, però...
Però sí que està bé, jo crec, que tots nosaltres hagin vist el panorama per poder després consensuar quines són les que més se diuen a la programació. I hi ha moltes plataformes d'aquestes especialitzades, doncs, que comentaves abans? Sí, n'hi ha bastantes, n'hi ha bastantes, i de fet és una mica perillós, perquè quan obres convocatòria et poden entrar per cada una d'elles moltes propostes. Aleshores, nosaltres en fem servir dues, que són...
diguéssim, les principals per nosaltres, que es diu Film Freeway i un altre es diu Fest Home, que són platadores de recepció de curtmetratges que fan servir molts festivals i entre altres el nostre. Evidentment, amb una finestra internacional, això vol dir que arriben de molts països diferents? Sí, sí, sí. O sigui, és veritat que és curiós que a Espanya concretament es produeixen i es fan i es distribueixen molts, molts curtmetratges, però sí, sí, rebem films d'arreu del món.
A partir d'aquí, un cop els rebeu, quins criteris són els que poseu sobre la taula per dir aquest sí i aquest no? A veure, per començar depèn una miqueta de cada secció. És a dir, clar, quan sabem que tenen producció catalana o talent català o parlades en català, doncs, evidentment, ja tenen molts números d'entrar com a mínim a la presselecció de la secció a ser trencada. Després, el criteri que fem servir una mica de cara a la secció oficial, que seria com la principal...
És intentar, per una banda, descobrir, és a dir, mostrar films que no s'han vist pràcticament enlloc o que s'han vist poc o que s'han seleccionat poc i que d'alguna manera nosaltres volem ser una plataforma també de descobriment.
Però també, evidentment, volem mostrar alguns dels curtmetratges de terror més celebrats, seleccionats i guardonats de l'any. I aleshores, entre altres, aquests sí que potser són més susceptibles d'entrar a la secció d'Inauguració Cruenda, que al final és una secció d'Inauguració Cruenda, que no deixa de ser la més, diguéssim, visible.
I després, doncs, això, combinem aquests dos criteris en què seria la secció oficial. I deies un dels requisits, també, que no superin els 18 minuts, doncs, la durada, vaja. Sí. A diferència de molts festivals, i crec que això és una cosa positiva, nosaltres no posem una...
Un requisit que hagi de ser estrena a Catalunya o estrena... Perquè aquesta cosa al final no deixa de ser un criteri com d'exclusió i nosaltres no volem excloure ningú perquè s'hagi vist a un festival, sigui Sitges o sigui el Festival de la Cerdanya. Però sí, la limitació són 18 minuts també perquè com que només són dues sessions de secció oficial, si posem un curtmetratge de 25 minuts és l'espai que ocuparien dos altres i aleshores com que tenim un espai limitat intentem no...
no sobrepassar una certa durada també per no sobrepassar la paciència. I a banda de la durada hi ha algun requisit també important que poseu? Sí, clarament jo crec que és una cosa que això diferencia molt el festival Termolins de molts altres festivals de cinema de gènere fantàstic de Catalunya, Espanya i el món.
que és la qüestió que tot passi pel cinema de terror. Qualsevol cosa que sigui un terror més tangencial el contemplem, però en general intentem que tot ens remeti aquesta essència de cinema de gènere, de gènere de terror. En aquest sentit crec que és com el criteri més rellevant. I aleshores el que sí que fem no és un criteri sine qua non, però intentar, doncs,
buscar una certa diversitat en tots els sentits, és a dir, de procedència, de gènere, de tots els criteris que puguem perquè sigui una selecció rica i alhora molt agraïda de veure pel públic. I amb tots aquests elements que vas comentar, Tariq, n'han de quedar d'aquests 500...
una reduïda part, no? Sí, sí, sí. Suposo que ja és la part també més difícil. Clar, aquest any, si no m'equivoco, tu ja ho has dit, era uns 51 colmetratges en totes les seccions. Les seccions, sí. Sí, sí, clar, això és un 10% segurament dels que reben, però a més una part, per exemple, la secció instituts són colmetratges de l'any anterior, i per tant, al final, sí, sí, és com treure el nècter
d'una fruita molt gran n'hem de treure unes quantes gotes de nèctar i clar, aleshores sí que és una cosa de buscar i de ser molt primirats a l'hora de fer una selecció final perquè realment sap molt greu moltes vegades tots nosaltres dins del comitè de selecció ja veiem pel·lícules que ens semblen molt atractives i que ens encanten però hem de renunciar a que es vegin perquè evidentment no hi cap tot.
A veure, d'entrada, la gent que vingui avui a la sessió inaugural, recordeu, la pel·li és disfòria, però sempre es passa un curtmetratge, que ja me n'has parlat molt bé. Explica'm, estómac, bac. Sí, aquest per mi és un dels curtmetratges, claríssimament, un dels curtmetratges de l'any i per mi és un dels curtmetratges més potents de cinema de terror que he vist.
Sí, sí, no sé si aquest any o els últims anys. Bàsicament, és un curmetratge britànic que de fet va ser nominat als Premis BAFTA i que està molt bé perquè parla d'un senyor, parla de la solitud, d'un senyor d'origen xinès que és migrant, viu al Regne Unit i que intenta saber quan tornarà a veure la seva filla, que és fora per un tema d'estudis.
A partir d'aquesta solitud hi ha tota una sèrie d'elements que remeten molt al body horror, aquest terror corporal que darrerament hem sentit a parlar molt a través de la substància o d'altres títols rellevants o l'Herman Astrafea.
i doncs que a mi això em sembla que parla molt d'aquesta solitud i ho fa des d'una clau de cinema de terror absolutament esfreïdora en termes de diguem gràfics i físics però alhora aquesta angoixa de la solitud encara que estiguis en ple Londres o en ple enmig d'una societat però alhora et sents molt molt sol i em sembla que és un curtmetratge brillant molt bé
Es podrà veure abans, com dèiem, de disfòria, i demà es concentra a les 5 de la tarda la sessió C trencada. Que aquí no sé quants curtmetratges passeu. Sí, em sembla que són 8. 9 curtmetratges. Que aquí la particularitat és que, evidentment, són parles en català, no? Sí.
o de factura catalana, perdó Sí que és una cosa que intentem cada vegada més i de fet aquest any hem fet aquesta part d'indústria que és de promoure la producció d'un curtmetratge en català perquè Catalunya ha sigut sempre des de fa molts anys el crisol d'una sèrie de grans llargmetratges de cinema de terror a través de filmes, a través de pel·lícules tan icòniques com Rec, etcètera, però
poques vegades s'ha fet cinema de terror en català i evidentment tenim tota la capacitat del món per fer-ho i aleshores en la secció de ser trencada no és un criteri sine qua non tampoc que sigui cinema en català però sí que és una cosa que cada vegada intentem reforçar més i aleshores aquest any...
Crec que són cinc dels nou curtmetratges que són en català i a més em sembla que és simptomàtic que està creixent tota una sèrie de propostes de cinema de terror en català molt potents. I aleshores tindrem en la secció tercera trencada diversos curtmetratges en català i jo crec que
aquests no curtmetratges mostren molt la diversitat en potència també del nostre cinema. A vegades relacionem els curtmetratges amb una cosa molt, diguem, primigènia, no? La primera passa d'un cineasta i moltes vegades no hauria de ser així perquè al final no deixa de ser un format que té les seves pròpies, diguem, premisses creatives que pot ser tan vàlides i tan interessants com els llargmetratges. I moltes vegades hi ha molt bons cineastes molt consolidats que fan curtmetratges, però...
És veritat que no deixa de ser també una espècie d'oracle, un curtmetratge del que pot ser un cineasta quan es posi a fer llargmetratge, i en aquest cas crec que les nou pel·lícules donen fe d'aquesta potencial diversitat dins d'aquest gènere de terror, però també en tema lingüístic, en tema temàtic, en tema de com el terror al final deixa de ser en molts casos una espècie de metàfora, una alegoria de moltes coses, i aquí veurem una
una selecció que dona fe de tot això. Molt bé. Això serà a les 5 de la tarda i després recordeu que tenim la sessió oficial de curtmetratges en dos blocs, un quart de vuit i deu de la nit. Sí. Què em pots dir de les sessions d'aquest any, doncs? A veure, clar, no seré imparcial aquí perquè no he deixat de ser un, diguem, corresponsable d'aquesta selecció, però jo crec que aquí també hi haurà, doncs, trobaràs una...
Jo crec que si entres en aquestes sessions lliure de prejudicis, segurament trobaràs una varietat inesperada, perquè estem parlant tot el rato de cinema de terror, però sí, fem aquesta relació molt directa sempre del cinema de terror amb una cosa que simplement ens fa por, però al final, el cinema de terror, la cosa més bonica és que no deixa de ser una manera de representar tot el que d'alguna manera ens pot ser aliens, ens pot...
Vull dir, crec que el cinema terror té una cosa molt terapèutica, almenys en el meu cas. És una manera de... O sigui, el que fa el cinema terror és il·lustrar coses que jo, per sort, en molts casos, no visc o encara no he viscut i les il·lustri. En aquest cas, doncs, jo crec que els curtmetratges són moltes petites il·lustracions de pors més o menys físiques, més o menys etèries, més o menys reals, però bé, no sé, em sembla que aquesta selecció és molt variada i...
jo et diré quatre títols que em semblen que són especialment brillants d'aquesta edició i està malament que ho digui perquè no deixen de ser títols a concurs però els guardons és una cosa que depèn dels jurats i per tant això ja seran ells qui decideixin qui guanya o deixa de guanyar però a mi per exemple
Hi ha un curt matretge que es diu Dream Crip, que és brillant, és un malson d'una parella que està endormint i de sobte un d'ells es desperta i sent que la seva parella, la seva companya està cridant-lo.
però l'està cridant com dins del cos de la seva pròpia companya i sent com algú cridant des de l'orella d'aquesta companya i comença així una espècie de malson absolutament desquiciat i a l'hora divertidíssim però terrible i em sembla com una il·lustració amb malson brillant.
També et diré, per exemple, Underground Invaders, que és un curtmetratge d'animació dirigit per tres cineastes franceses, que és una espècie de deliri molt sanguinolent format d'animació a través d'un viatge en el metro i em sembla també una fantasia molt potent i, a més, amb aquesta part d'animació que dona, per tant, per desembocar molt més el tema imaginatiu,
també et diré segurament un que és una debilitat meva en aquest cas que es diu Night Shift que és simplement unes germanes que una d'elles és guarda de seguretat nocturna en un local i que de sobte comença a sentir una presència que l'asseja a l'hora que la seva mare desapareix i és un curmatratge molt especial que em sembla fantàstic
I per exemple, per acabar, What's in your back? Un curtmetretge molt breu. És una cosa que aquest any hem fet, que és veritat que hi ha molts curtmetretges breus, que són gairebé gags de terror. A mi no és que m'agradin especialment els gags de terror, perquè em sembla que tenen més a veure amb les ocorrències...
que amb una cosa a dir profunda però en canvi aquests sí que funcionen molt bé com a gags però també tenen coses a dir i aquest de what's in your bag comença com una frivolitat típica d'aquestes de xarxes socials d'una famosa explicant què té dins del seu bolso
I no direm què més passa, però que la cosa se'n va una mica cap a registres més aviat terribles, però molts d'ells tenen un punt d'humor negre que em sembla que també ajuda molt a desfogar-se de vegades de les realitats quan aquests registres de terror se'n van cap a terrenys també humorístics. Molt bé.
Em citaves abans un d'animació, que veig que sempre intenteu també col·locar-ne algun, no? Sí, sí, sí. L'animació al final ha deixat també ser un gènere que obre moltes possibilitats, i especialment en els curtmetratges, que a vegades tenen les seves limitacions. En canvi, evidentment, l'animació no té una sèrie de limitacions i, en canvi, no en té una sèrie d'altres que sí que té la imatge real. I en aquest cas, sí, hi ha bastants curts d'animació aquest any. Crec que molts d'ells, a més...
L'animació també pot tenir una cosa que és representar racons de la imaginació que no podem representar amb imatges reals. I, per exemple, sí que hi ha aquest d'Underground Invaders que et deia. Sí. També n'hi ha una C trencada que és fantàstica, que és Mater Benefacta, de dos animadors catalans que porten molts anys fent un cinema molt interessant i, a més, molt, diguem, amb registres també de cinema de gènere i que em sembla que sempre està bé reivindicar-los. Mater Benefacta, molt bona.
I sí, hi ha Judi 1964, una pel·lícula belga, també em sembla que són quatre minuts, però que és una crítica ferotge a tot el que és la política armamentística nord-americana. És a dir, hi ha tota una sèrie de propostes d'animació que em sembla que també refresquen molt l'imaginari, perquè si fem dues sessions de cinema de secció oficial de curtmetratges amb diverses, amb bastantes pel·lis a cada una d'aquestes dues sessions,
I no refresquem una miqueta la mirada amb aquestes propostes, crec que al final pot ser embafador. I en canvi aquesta animació no només mostra coses que no es podien mostrar d'una altra manera, sinó que també refresca aquesta mirada. Molt bé, això de passar demà, bastant planet he vist les sessions, sempre que hi ha interès.
El dilluns, aquesta mostra de curmetratges per instituts, però aquests són de l'edició anterior, no? Sí, aquests són alguns destacats que em sembla que són especialment positius, interessants per públic jove i formen part d'aquesta secció per instituts que es fa a partir de la selecció de l'any passat. I després ja ens n'anem a la Cluenda, parlant de curmetratges, oi? Que també en poseu un. Confession és? Sí, efectivament. Aquest és un curmetratge dirigit per una directora japonesa amb...
Aquest any teníem dins del festival aquest leitmotiv, que és el J-horror, el terror japonès, i pensàvem que, de fet, Estomac Back ja tenia, evidentment, salvant totes les distàncies, però uns certs mecanismes que tenien molt a veure amb aquest J-horror, amb aquest terror oriental, perquè al final parteix de Japó, però es va també tenyir molt en el cinema coreà, en el cinema inclús tailandès, i va fer una corrent de cinema oriental de terror molt interessant...
I sí, aquest any tenim l'ecloent d'aquesta pel·lícula que és Confession, un J-horror a peu de lletra, diguem, que està molt bé. I de fet, dins de secció oficial, no ho he comentat, però hi ha un altre curtmetratge que és, si no m'equivoco, taiwanès, que es diu Good Luck, que a més és fantàstic, boníssim, que a més parla molt en aquests registres.
del cinema de terror japonès, que també parla molt, per exemple, de la influència de les noves tecnologies en els nous terrors, en el que queda quan una persona mor en unes circumstàncies doloroses, i una sèrie d'elements que ens recorden molt aquests grans títols com The Ring, com La Maldició, com altres grans icones del G-horror.
Molt bé, Derrinca per Serra es pot veure en retrospectiva aquest diumenge, a dos quarts d'una. Sí, una oportunitat fantàstica per veure en pantalla gran una de les pel·lícules més icòniques dels últims 25 anys del cinema terror i, en aquest cas, Gijo Rossi.
Molt bé, doncs Tarik, no sé si vols afegir alguna cosa més respecte al tema que ens ha ocupat dels curtmetratges. No, no, només animar, evidentment, animar molt a la gent que no tingui por de venir a veure cinema de por, perquè al final...
A més, té una cosa molt bonica al cinema de por en comunitat, que és com anar a veure una bona comèdia en comunitat. Aquesta col·lectivitat i aquesta sensació en comú el que fa més que generar por és generar una espècie de caliu i sortir de la sessió i parlar-ne és fantàstic.
I sí que la secció oficial de curtmetratges s'omple molt. La secció de ser trencada també ja està bastant plena, però animo molt també a venir aquesta secció de ser trencada, que és a les 5 de la tarda, que em sembla que serà una grata sorpresa i, a més, no deixa de ser un acte, també, fins i tot, de fer país i tal. D'alguna manera, a través de tothom assistint a aquestes sessions, també s'està reivindicant el terror en català, que falta que ens fa.
Molt bé, doncs Tarik Porter, escolta, moltes gràcies per haver-nos acompanyat avui. A tu. Ens seguirem veient, que vagi molt bé aquest cap de setmana. Moltes gràcies. Els Lacs Ambustó des del Vendrell ens canten Tinc fam de tu. Ara tornem. Vaig trobar-me una destral a dins d'armari em vaig excitar desitjava beure sang i li vaig clavar enmig del cor
No va poder ni cridar. Per sorpresa la vaig agafar. Vaig veure'm la seva sang. Vaig menjar-me el seu cervell. Del com a missa pel capellà. Per tenir l'anisme la vaig menjar. I ara és molt de mi. Vaig picar la seva carn.
Per fer cruquetes vaig ficar dins el forn el seu cor tallat amb dos. I amb els seus pulmons, els canelons, van tenir aquell gust genial que ningú s'hi sap donar. Vaig veure'm la seva sang, vaig menjar-me el seu cervell,
L'única cosa que no em vaig menjar, em pensé aquells ulls que em tornaven bots, que els guardo en formol. Ho vaig veure amb la seva sang. Ho vaig menjar amb el seu cervell.
Tal com amb pizza pel cap de llar, per tenir-la dins me la vaig menjar i encara és part de mi. I ara no sé bé el per què, de tot allò que vaig fer. Ara no els hi puc parlar, doncs me la vaig papejar. M'aleixo aquest moment, cada dia i cada nit.
El perit de Lucifer em va poder posseir. Vaig tomar-me un cigarret després de l'àpat i tot seguint vaig netejar les parets plenes de sang i el bar del costat fent una birra. Sortia televisió, enxaca el destripador.
Vaig menjar-me el seu serment. Tal com un missa pel cap d'allà, per tenir-la dins me la vaig menjar i ara és part de mi. Vaig beure'm la seva sang. Vaig menjar-me el seu serment.
L'única cosa que no em vaig penjar pensé aquests ulls que tornaven boig, que els va robar for molt. I ara no sé bé el per què de tot allò que vaig fer. Ara no els hi puc parlar, doncs me la vaig popejar. Me l'aixo aquell moment, cada dia i cada nit. Les ferits del llucifer,
Em va poder poseir. Els lacs en busto. Tinc fam de tu. 5 minuts per sobre dos quarts de 12.
Te'n recordes? Doncs és l'espai que compartim a aquesta hora, els divendres amb el Xavi Garcia, que ja hem avançat que avui ens vol abocar a l'època dels productes televisius que feia Joaquim Maria Pujol. Què tal, Xavier? Bon dia. Molt bon dia. Perquè va fer una factura de diversos programes que van marcar una època, tot i que ho va deixar força aviat, perquè fa més de 30 anys, perquè ell va dir que la televisió cansa molt
Bueno, i ell també feia allò del Barça, i això... També feia les retransmissions de Catalunya Ràdio. Cada cap de setmana partit de futbol. I després entre setmana la tele. El que passa és que el Pujol, jo el vull recordar-lo, perquè hem de recordar-se dels bons professionals. Sí. I estem perdent bastants. És a dir, jo crec que... És una opinió personal, eh?, sobre gustos, però jo crec que tant TV3 com... S'estan fent el periodisme d'una manera diferent, no? Que ja no és ni periodisme, jo crec que és partidisme en general, no? Mhm.
I aleshores tot el que és l'humor, la sutilesa, la cultura, ara és molt xabacano tot, és un dels programes absolutament impresentables, no? Diguen els plats pel cap, tant polítics com gent del cor, com tot això, no? Abans dels programes, les televisions tenien el criteri de ser, formar part de la cultura. Primer, informant-ho.
I després culturitzant, bé sigui la llengua, en el cas de TV3, bé sigui cultura en general, de documentatges, de documentals... Avui en dia els debats són nefastos. Jo me'n recordo programes com La Clave, com el que avui recordarem, La vida en un xip. Eren programes que, a més a més de distreure't, perquè l'informar i el culturitzar no té per què ser avorrit.
El que no entenc és que la gent no es cansa de les bestieses que es fan ara. Per tant, que recordar que hi havia una televisió que era bona, crec que val la pena. Molt bé, molt bé. Per tant, vols començar amb la vida en un xip? Bé, per on vulgueu. De fet, el fil principal és, si recordem el Puyol, ho recordem tot. Recordem la vida en un xip, les remissions del Barça... Jo, si voleu, Roger té la música de la vida en un xip. Ens posarem en situació. La música també et porta molt als records, no? I sonem així...
Aquesta era la careta. Sí, tothom esperava aquest programa. Perquè, a més a més, combinava dues coses. Era el que dèiem, la informació, el debat, però també la distracció. Feien, per posar-se en escena, feien una sèrie que era molt bona, que era La Granja, que vam descobrir uns sitcoms, que es diuen ara, s'han dit tota la vida,
Aquestes situacions que et plantejaven un problema, des de la quotidianitat, des de la normalitat, us en recordeu una granja absolutament típica del moment, que encara queden poques ja d'aquestes, també s'ha de dir, també hem de pensar això, que estem perdent també coses de...
que teníem abans, no?, que estan perdent aquestes granges, sembla que estan canviant totes per aquestes que et compten amb un got que queda molt modern, però en realitat no és la granja de sempre, no? La vida en un xip és una... jo diria que és quan la televisió pensava.
Els mitjans tenen que pensar. Avui en dia els programes sembla que no siguin pensats, estan mal pensats, diria jo. Gent que s'esbatusa, tot això. En canvi, abans hi havia un debat, podien haver oposicions d'idees, que és bo, el contrast d'idees és bo, no? Però fomentaven una mica el criteri. Això s'està perdent. I les pròpies sèries, des de Plats Bruts, que és curiós que a Madrid no va funcionar gens, gens.
Perquè tenim un tipus d'humor i una manera de veure-ho diferent, no? Però la granja plantejava això, problemes, recordo que hi havia una granja que vivia a Nadal, el típic matrimoni, la iaia, la nena petita que era de laia, un personatge, consumidors del bar, el Joan Borràs, el desaparegut, el Boris, que feia aquell paper... El Brillant. I feien aquelles situacions que realment les trobaves com molt properes i tal. I després venia l'Ubó. D'aquell sitcom, d'aquella situació teatral, després hi havia un debat seriós sobre un tema...
important del present. I el Puyol, que era un moderador extraordinari, jo crec que ha sigut un dels millors... Bueno, per exemple, la d'Antoni Bassa es va començar amb ells a traslladar al Barça. Vull dir, mestre de mestres. Sí, ha sigut un individu molt important per la televisió. Estem parlant de l'any 89, 90, 91... Exacte, va durar 3 anys, no?
Va durar poc, pel que a mi m'agradaria que durés molt més. I a partir d'aquí, en Pujol va ser una persona que va canviar molt el concepte de televisió i de ràdio.
les retransmissions en català, la primera retransmissió en català, us en recordeu, i, per exemple, per la ràdio, va fer una cosa molt curiosa, que és, recordeu, quan el Ruti va parar aquell penalti? El Pujol ha deixat paraules i coses i expressions que s'han fet... que ara s'estan oblidant una mica, la gent jove ja no ho coneix, això, però qui no se'n recorda aquella parada del Ruti...
per ràdio, amb allò de...
T'estimo, Urruti, t'estimo! Urruti, t'estimo! Urruti, t'estimo! Temporada de 84-85, eh? 84-85, una parada del Gran Urruti, pobret, que va morir un accident de tràfic, eh?, a les rondes. I, bueno, aquest Urruti, t'estimo, li han afectat el maluc. Aquest tipus de paraules, què passava? Que nosaltres anàvem aprenent el nostre propi idioma oblidat.
S'escapuleix de l'escomesa. S'escapuleix de l'escomesa. I clar, ens sonava molt ràbia. Igual que el primer dia que vam veure Dales. Els catalans sempre han estat tan perseguits per la llengua que no hem sigut conscients del mal que ens fan i que ens han fet.
Tant és així que amb la nostra pròpia llengua, que parlem normal, quan vam veure dades que parlaven en català i van dir m'han tocat la melsa, ens vam quedar tots parats, perquè no estàvem acostumats a veure sèries ni pel·lícules en català. Veure el John Wayne parlar en català ens sonava tan raro, oi que sí? Per què? Perquè ens han anat induint a anar... La nostra llengua sempre ha anat-la raconant fins i tot avui en dia. És tremendo el que passa. I sempre he dit una cosa...
Quan a un poble li treus la seva llengua, li treus una gran part de l'identitat. I l'hem de defensar sempre. Perquè defensar una llengua no és fer mal a ningú. Castigar una llengua sí que és fer mal a algú. Per tant, hem d'anar al revés. El senyor Pujal, que era un tio boníssim amb tots els mitjans, també m'agradaria recordar d'ell un programa que es deia Vostè pregunta. Que és una mica el que fas tu amb l'alcalde.
aquí a Ràdio Molins de Rei, que oi que la gent li pregunta, l'alcana, el batlle, no?, doncs ell ho feia, agafava un tema, ho feia en els migdies, vull dir, potser la gent, com es dinava més a casa, i els horaris eren diferents, la gent veia aquestes coses, no?, després, sempre passa igual, després tenien una novel·la o alguna cosa que quedava esfregit, no?, però bàsicament la gent mirava la tele, una mala costum, que és estar mirant la tele i disant, però bueno, la gent ho feia.
Ell tenia aquest programa que deia això de... Vostè pregunta, però estava bé perquè treia un tema d'actualitat. Correcte? Al igual que la vida de Montxi primer feia un repàs de l'actualitat i d'aquesta actualitat es treia un tema.
Un tema que després es debatia i s'entenia. I a més es debatia d'una manera correcta, perquè hi havia gent a favor i gent en contra, però tots dos es respectaven, o tots quatre, o els que fossin. Clar, a mi m'agrada recordar aquesta televisió, m'agrada recordar aquesta ràdio de l'Urrut i t'estimo, m'agrada recordar quan les coses, crec que jo, es feien millor. Després va fer un tom per la vida, que eren entrevistes en profunditat. Un tom per la vida, exacte, exacte. És a dir, tots els programes que ha fet aquest...
Joaquim Maria Pujal, tots han tingut èxit. Perquè eren programes informatius, però això és el difícil. Perquè tu pots fer un programa informatiu, i tu com professional ho saps, pot haver un programa divertit, però un programa que informi i sigui divertit, difícil de fer.
L'oportunitat de contestar les preguntes que facin vostès, preguntes que ja s'estan produint, els telèfons que anteriorment anunciava Toni.
de tertulia? Sí. Què fem? Ah, no ho sé. Passa-la. Surten fumant, diu, aquí. Bueno, i bevent. O sigui, era molt típic veure un tio fotent-se un whisky a la tele, eh? I fumant. Jo me'n recordo l'Hermida, que era un fumador empadernit. Un altre tio també feia bons programes, tipus Suturno, allò que fotien... Eren programes de debat interessants. I es fotien el cigarro i el fum, bueno, com si era la clave mateix, el Balvin sortia amb una pipa que semblava el Sherlock Holmes.
Vull dir, en aquest tipus de coses que... Ara mirem molt aquests detalls i anem poc al quit de la qüestió. O sigui, ara ens discutim més si fumen o no fumen, que el prohibiríem, que no el que estan dient. Anem... Saps què passa? Estem tornant-se amb uns mitjans cosmètics, no uns mitjans d'anar a l'abast, no? Bé, el Puyal, que era un... El Puyal Ortiga. Sí. Ortiga. I va anir-hi el 24 de març del 49. Sí.
Déu-n'hi-do el grandet, ja que és el senyor Pujal. Va tindre un premi d'estructurat a la licenciatura de Romànic. És un tio molt culte. En aquests moments té 76 anys. Qui ho diria, no? Aquest xicot jove de la barba atopida. Després se la va treure. I tothom va quedar commocionat, no? Hi ha coses de la tele també que són caixondres. Jo recordo un senyor del temps, de televisió espanyola, que es deia Enrique Rubio, igual que el periodista dels Crims, que també un dia podíem parlar d'ell.
Enrique Rubio era un periodista d'informació de crims. Ara que està tan de model... El Carles Porta, vols dir? No, no. El Carles Porta està inspirat amb l'Enrique Rubio. I l'Enrique Rubio amb una dona que fumava pipa
També que, bé, podríem parlar dels periodistes especialistes en els crims i tot això. Bé, doncs el Joaquim Maria Pujol ja té 76 anys, Déu-n'hi-do, és professor d'universitat, evidentment periodista, i sobretot un mal dit presentador de televisió, perquè una cosa és presentar i l'altra crear. El Joaquim Maria Pujol creava i alhora també presentava, no?
Va ser un pioner de la ràdio en català, perquè el 5 de setembre del 76, és a dir, un any després que el dictador digués adeu, bueno, encara ronda, però anem a dir digués un adeu físic, va fer la retransmissió del partit de futbol del Barça en català, la primera, que va ser una conmoció total. L'esponsor i va de la caixa...
I era ser un partit curiós, perquè el director de la CERN li va fer una proposta al director general de la cadena CERN, el Manuel Terán, i després de la mort del Franco va pensar que donava uns nous aires a la transició.
A l'època de la transició era molt respectar les altres llengües, les comunitats. Es veia una Espanya, vista per ells, de moltes Espanyes. Això ha anat canviant, per desgràcia. Ara ha de ser com al principi, gairebé una grande i libre, pràcticament. Hem tornat enrere, no? No només en periodisme, sinó en conceptes de llibertats i tot això.
Bé, amb la plena transició, recordo perfectament que la Caixa de Pensions, la Caixa, que encara no havia tret la llibreta estrella, si estem parlant de diferents, va pagar tots els gastos del programa i es va compartir ràpidament en un programa, en una audiència tremenda, perquè no es veien partits de futbol, feien un partit de futbol que gairebé sempre era el Madrid.
I després feien el gol a gol i coses d'aquest tipus, o la moviola, que tu esperaves que acabés tot per veure el d'això. El Puyol que feia en directe, es metia al Barça, i feia aquest vocabulari que tan...
Això d'escapulir-se de l'escomesa. Per exemple, amb el seu equip, que era un equip molt jove, home, hi havia un Eduard Boet, que en recordeu? I hi havia l'Antoni Bassas, que després ja veus el que ha fet l'Antoni Bassas, que era un xicot tímid, que anava pels vestuaris, per les banquetes, la llotja, en fi, no? Home, el Puyol dius que es va cansar, no m'estanya, va retrasmetre més de 2.000 partits de futbol.
o sigui, un partit de futbol, tu com professional saps que es xerra molt, has d'estar atent, has de comunicar... 2.000, eh? Va fer 500 en castellà, que era abans d'això, i després hi ha 1.500 en català, eh?
Ens queda un minutet i mig. Ja està. El 4 de juliol de 2018 va dir que ja no seguiria més fent partits de Barça i tal. I, evidentment, de televisió, la propietat i el prestigi d'ell ve clarament. Va començar Estudios Miramar. Un dia parlarem d'Estudios Miramar. D'acord. I va fer el vostè pregunta, el que hem dit abans. També va presentar memòries del cinema espanyol, un que es demanava un Buenas Noches amb la Mercedes Milà. És a dir, però vaja, si ens hem de quedar amb alguna cosa de...
d'això és la vida en un xip. Molt bé. Joaquim Maria Pujal, avui protagonista. Gràcies, Xavi Garcia. A vosaltres. Bon cap de setmana. Igualment. Seguim.
Al Bon Dia i Bona Hora encarem la recta final d'aquest divendres parlant, com sempre, d'excursions. En aquest espai que anomenem camins i que compartim amb l'héctor Saqueries. Què tal, l'héctor? Bon dia i bona hora. Bé, bon dia. Com va, això? Estem parlant que una setmana més ens portaràs de nou cap a la comarca d'Osona? Ostres. Quanta maldat, aquí, no? No, no, no. Tens tota la raó. Fa unes setmanes que us porto... I que m'agrada molt, eh? No, però és veritat que fa unes setmanes que us porto cap a la mateixa banda... Sí, a Collsa Cabra... Sí, i no m'hi havia fixat, eh? Vull dir que pensant a...
Aviam, primer hi ha una cosa, que és que quan pensem anar d'excursió, pensem en el Pirineu, el Prepirineu, i a més em vaig engrascar amb això dels colors de la tardor i tot plegat. Però no està bé, no està bé perquè hi ha molts llocs bonics en aquest país i prometo esmanar-me.
Molt bé. Doncs escolta, potser ens duràs més aviat cap al sud, avui? Sí, perquè a més els deia que uns bons amics de Prades, que tenen el detall d'escoltar-nos cada setmana... Molt bé, recorda'ns. Sí, em van recordar molt amablement que ells m'havien portat a veure llocs espectaculars per allà baix, al seu país. Molt bé, així doncs, avui ens portaràs a les muntanyes de Prades. Sí, avui anirem a la cova de les Gralles.
Dius que anem, per tant, Hector, a la cova de les gralles, per cert, ens has portat avui al grup La Baula, no? Bé, portava a La Baula... Ah, hi ha matisos? Sí, no, però aquest és Roger Andorrà, que és membre de La Baula. La Baula és un solitari, no? No, és un grup molt interessant. De fet, aquí és amb l'escola de música de Sallent.
I és un nano que toca la gralla, el saxo, la tenora... I fa molt bé. Ara hem tocat el Bages, vull dir que tothom estigui content. Bé, escolta, per tant, anirem a una cova. Com sempre et volem preguntar, ens caldrà d'ullanterna aquesta vegada o no? Jo crec que no. No caldrà tampoc? Si aneu de dir, no. No, perquè de fet sí que li duen la cova de les gralles, però en realitat és una bauma enorme, fa uns 50 metres d'ample...
i una profunditat de 30 metres, per tant, és molt oberta. Ja dic, és una bauma, no cal la lanterna. De fet, és com un immens abscis excavat a la cinglera. És molt espectacular, perquè ben bé pel mig de la cavitat, a més, cau un torrent i fa un salt d'aigua d'uns 50 metres, una mica més de 50 metres, perquè tota la bauma fa uns 50 metres dalt. I per sobre de la bauma hi ha una mica encara de cingla. I això, l'aigua cau i deixa un estanyol allà al peu de la paret.
Per tant, sempre baixar aigua per allà o no? Quan hi ha molta sequera, no. Jo quan hi he anat hi havia aigua i en queia. Però encara que no acabi de baixar el torrent, sí que és veritat que per la paret sempre va lliscant, hi ha com uns degutalls, la paret sempre està humida i poc o molt sí que hi ha aigua. Encara que no vegis el salt d'aigua, continua sent un lloc molt espectacular.
Bé, doncs sembla un lloc ben curiós per anar-hi, però d'entrada expliquem com s'hi arriba, perquè de moment només ens ha situat a les muntanyes de Prades. Sí, la ruta surt des de ben a prop de cap a Fons, que és una mica més avall, a la carretera que se'n va cap a...
Cap allà, cap al cuer. Que, de fet, cap a fons, és un nom bastant il·lustratiu del que trobarem avui, del que trobem en aquesta excursió i al voltant de la població. Per què ho dius, això? Cormines, el mestre Cormines, diu que cap a fons deu venir d'un antic cap de les fonts. I pot ben ser, perquè al voltant del poble hi ha el naixement del riu Bruxent, el del riu d'Horta i unes quantes fonts. Per tant, és un lloc ple d'aigua. És bonic, aquella zona, eh? Tot s'ha de dir. No es pot fer la pilota dels...
No, no, és molt bonic. De fet, aquests meus amics d'allà de Prada són uns exiliats. Se'n van allà de vacances i van decidir quedar-s'hi. I està molt bé. I a més, allà a Prada... Tenen càmera del temps, com dèiem. Exacte, et poses allà a la plaça i pots saludar la família per la càmera del temps.
I normalment temperatures sempre bastant fredes, eh? Sí. Jo et diré que un dels llocs on hi passa més fred, anant d'excursió, ha sigut allà les muntanyes de Prades. Perquè vas una mica confiat i dius, ostres, aquí Déu-n'hi-do com baixa, eh? És molt bonic. És molt bonic el poble, també, el poble de Prades. Sí.
Bé, estem situats. Per tant, on començarem a caminar? Mira, agafem la carretera aquesta que baixa de cap a Fons cap al Cuber i res, 700 metres, hi ha un revolt molt tancat a l'esquerra i d'allà surt una pista. Hauríem de mirar d'aparcar a prop d'aquí, perquè hem d'agafar aquesta pista. Una altra possibilitat és caminar, res, aquests 700 metres des del poble i començar aquí a caminar.
al poble i agafar la pista. És una pista que du cap al naixement del Brugent, a un lloc que li diuen la font de la Llòdriga. No m'he equivocat escrivint, és Llòdriga, que nosaltres diríem Llódriga, però ja en diuen així. Val la pena arribar-s'hi a la font, perquè del camí que nosaltres volem fer ens desviem res, 150-200 metres i arribarem aquí al naixement del riu.
Després, un cop hem visitat aquest ascent del riu, reculem una mica i agafem un camí que tota l'estona anirà paral·lel també a un curs d'aigua, a un torrent. Molt bé, per tant, si anem seguint l'aigua, Héctor, doncs el camí no deu ser gaire perdedor, eh? No, i a més, l'Ajuntament de Capafons també té uns follets amb les excursions explicades, que es poden fer per allà, pel voltant de Capafons, que a més es poden baixar des del web de l'Ajuntament.
altra vegada, també hi ha el Wikiloc, hi ha el Mapa, que és com ho feiem abans, però vaja, no, perdedor no és i a més està ben sinalitzat. Aquest tram és molt bonic, en diuen les tosques i hi ha tot de basses i gors que a l'estiu fan venir ganes de banyar-s'hi. Només fan venir ganes o t'hi pots banyar també, directament?
Mira, saps què passa? Algun riu de Catalunya on jo havia anat a banyar-me, ara estan tan plens de gent que és absolutament contraproduent. Abans ho havies fet més, eh? Sí, home. Mira, per exemple, a l'Aiguador, al Solsonès, o als Gors de Camp de Bano, eren llocs meravellosos. I ara hi vas, segons quina època de l'any. Hem d'avortar missió. Sí, exacte. I fa una mica de pena. Sí que és veritat que aquest tros del riu Brugent està molt bé per, diguem, per socar-li els peus quan fa calor. Ja ho he dit.
Per tant, ens estàs dient que és un lloc ideal, perfecte per banyar-s'hi, però que no ho diguem gaire fort. Sí, sí. Aviam, si això en lloc de ser Ràdio Molins fos... A veure, què dius ara, eh? No sé, una emissora amb milions d'ocients ocultaria aquesta informació. Però bé, estic explicant-ho per la ràdio, o sigui que...
Aviam, continuem l'excursió. Explica'ns com és el paisatge, també. Mira, jo crec que si no coneixeu les muntanyes de Prades, quedareu molt sorpresos. És una mica allò que et deia abans. Tenim la tendència a anar cap al Pirineu, i això és molt espectacular, i la gent ho coneix poc. I, a més, està... També és molt variat, perquè, clar, hi ha cultius, hi ha boscos, estem rodejats en aquest tram que nosaltres farem d'excursió, de cingles calcaris...
La part aquesta de riu que farem primer, amb molta vegetació, hi ha boixos, avellaners, vegetació de ribera. Des del camí que seguim, a l'altra banda, es pot veure un dels fenòmens naturals més espectaculars de Catalunya, i no exagero, que és el barranc de la pixera.
Un altre nom curiós que ens apuntes aquí. Suposo que ens explicaràs d'on ve, suposo. Sí, és una cinglera. Nosaltres la veiem pujant, seria a l'esquerra, seria a l'altra banda del camí que estem fent. Es veu tota plena de coves i quan plou, aquí sigui quan plou, baixa un torrent que fa un salt d'aigua molt alt. De fet, el salt d'aigua...
Depèn del dia, si ha plogut, el pots veure. Però el que fa que aquest barrenc sigui espectacular és que en unes determinades condicions l'aigua va cap amunt. D'aquí que en diguin el barrenc de la pissera. És a dir, el vent queda canalat a la vall i empeny l'aigua aquesta del torrent cap amunt i aleshores des de sota veus
perquè ens entenguem una mena de geyser. No és geyser perquè no surt de terra, no és aigua calenta, però tu des de baix veus tota una escuma. I, a més, això ja no ho he pogut veure, només ho he vist en fotografies, quan fa molt de fred, molt de fred, que ja hem dit abans que les muntanyes de Prades en fa, aquesta aigua que puja cap amunt
gebre, es gela, i aleshores queden tots els arbres que hi ha per sobre del barranc, queden tots gelats, tots gebrats, queden tots blancs, o sigui, sembla ben bé un bosc de gel. Ja dic, si busqueu les fotos per la internet aquesta, veureu que sembla un paisatge de Frozen, ja veus que els meus referents estan vinculats als dibuixos animats que miren els meus fills.
És veritat que han de coincidir uns quants factors, el vent, el fred, que caia aigua. Bé, nosaltres seguim amunt, cap a la cova de les gralles. L'últim tram de l'excursió hem de fer pel mig de la llera del riu, de roca en roca. Per tant, és difícil? Difícil no, s'ha de vigilar una mica, s'hi passa bé. Jo hi he passat amb els nens quan érem més petits...
S'ha de vigilar, simplement. I ara sí, arribem a la cor de les gralles. És absolutament impressionant, com us explicava. Si et gires, a més, cap a la vall, el paisatge també és molt bonic. I aquí, en aquest punt, acabarem l'excursió? Aviam, fins aquí hauríem fet uns 3 quilòmetres. D'acord.
L'excursió ja val la pena fins aquí. Jo recomano, de tota manera, si esteu forts i valents, que reculeu una mica fins on hem deixat el camí i hem començat a seguir pel mig del riu, i llavors agafeu el camí que segueix cap amunt fins a un lloc que li diuen el pont del Goi. El pont del Goi és un arc de pedra.
una altra d'aquests fenòmens geològics, és com una portalada. En algun lloc ella sí que és com una mena d'arc de triomf. És veritat que l'arc és molt perfecte, fa 10 metres d'alçada, i de fet va ben bé de porta d'entrada a la part dels Mollats, que és un altiplà que hi ha per sobre del cingle aquest que hem anat veient tota l'estona. Els Mollats, per cert, si volia fer una urbanització als anys 70, i fins i tot es va començar a parcel·lar,
S'hi van construir tres cases, ara estan en ruïnes, però van descobrir ves per on que allà dalt no hi havia aigua i que a més, bueno, des de haver-hi protestes i tot això. Però el lloc és molt espectacular, la panoràmica s'eixampla, veus totes les muntanyes de Prades. És un lloc bastant esquerp, vull dir que és una bellesa una mica salvatge, una mica suta. Però a mi m'agrada molt, haig de dir. Molt bé. I fins aquí, doncs, quants quilòmetres haurem set? Fins aquí, quatre quilòmetres i mig, més o menys.
Ens queda una excursió bastant arregladeta, trobo. 4 i mig anar, 4 i mig tornar... Bé, potser una... Sí, sí, sí. Bé, jo crec que està bé. Una bona matinal, no? Sí, i després a dinar a Prades. A dinar a Prades, que hi ha llocs interessants, eh? Sí. Bé, i a cap a fons també n'hi ha algun. Sí? Sí, però no vull mullar-me, perquè, clar, després canviem d'amo i... Ah! Ja t'ha passat algun cop, això? M'ha passat alguna vegada. Allò que ens vas dir, desastrós. No...
Però si no us porteu carana rebossada i trita de patates, com tota la vida. També, amb un clàssic, carmanyola i endavant. Molt bé, Héctor, doncs moltes gràcies. Gràcies a vostè. Bon cap de setmana tinguis. Igualment. I fins aquí el bon dia i bona hora d'aquest divendres 7 de novembre de 2025. Us deixem amb la Silvia i l'informatiu Molins de Reialdia. L'especial Parlem de còmics amb l'escola Joso i la remissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual. I la resta de programació pròpia d'aquesta casa. Bon cap de setmana. Fins dilluns.
Bon dia.