Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimecres, 5 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del Bon Dia i Bona Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb una temperatura de 12 graus i mig a l'extérieur de la mighora al carrer Foment número 6. L'equip d'aquest programa, Silvia Artés, Oriol Romeu, Roger Toset i tot l'equip de col·laboradors i col·laboradores,
que us acompanyarà fins les 12 del migdia, en un matí on seguirem repassant, evidentment que és una de les qüestions que ens pertoca, les activitats que tenim aquest proper cap de setmana. Us parlàvem de l'inici de la 44a edició del Festival de Cinema de Terror. Aquest divendres tenim...
Molins, terra de bruixes, quarta edició d'aquesta fira a la plaça del Palau. I tenim una activitat nova, a banda d'altres que anem repassant també aquí al programa i en els diferents bolletins i qüestions d'agenda. Tenim la Tremolinada, és l'activitat, la primera trobada de percussió
que organitzen els Timbalers del Camell. Això serà aquest proper dissabte 8 de novembre. I per conèixer més detalls d'aquesta activitat, ens acompanyarà d'aquí una estona el Dani Santos, que és membre dels Timbalers del Camell. Serà després d'actualitzar tota la informació de servei. Per una banda, l'actualitat local per l'altra. Agenda.
d'activitats i també els titulars de la premsa escrita. Després farem també un repàs als diaris digitals. Avui, en principi, no tenim l'apunt del dia amb la Laura Herrero, de moment. Farem el repàs també a la programació de Ràdio Molins de Rei i de la televisió per aquest dimecres i acabarem aquesta primera hora del programa parlant de jocs de taula i ho farem acompanyats del Ricard Garcia, membre de l'entitat Molins de Jocs.
Avui tenim la baixa de l'Ameri Carmen Juárez
per motius personals. La Samarca ha publicat aquests dies al viu Molins de Rei diversos articles interessants. Ahir analitzàvem aquest que fa referència als equipaments de Molins de Rei que es troben en zones inundables, però també fèiem referència el dilluns d'aquestes dades que ha analitzat de la Diputació de Barcelona, on l'habitatge se situa com el tercer problema més important del...
del municipi. En parlarem també de tota la feina que ha fet la semària i d'aquesta notícia concretament a l'espai de la tertúlia. A partir de les 10 i 10 del matí tindrem amb nosaltres el Josep Degà, el Pep Degà, que és el portaveu de la formació de l'aire Molins. Això per una banda.
i a dos quarts atindrem l'art és vida amb la cefa Arús. Avui parlarem de tradicions actuals per tots sants, evidentment fent referència a diversos aspectes relacionats amb el món de l'art.
Això serà fins les 11 del matí, d'una jornada, d'un dimecres, que tenim diverses presentacions de llibres i actes. Ara ho tornarem a repassar a aquesta conferència d'inici de curs, que ahir us en parlàvem, a la sala gòtica. Tenim també la llibreria Cent Vides, que organitza la presentació del dret llibre de Joan Lluís Lluís,
amb la setmana que celebra la llibreria Cent Vides i la Marta el tercer aniversari de l'obertura d'aquesta llibreria. Des d'aquí, felicitats per la feina. A ella i, evidentment, a totes les llibreries de la vila, però, en aquest cas, a ella per aquesta d'aniversari. Tercer any ja d'obertura de les Cent Vides. Bé, doncs, organitza també aquesta proposta a les set de la tarda i a dos quarts de vuit
Tenim també proposta a la sala d'actes del Polisportiu Municipal. En aquest cas, ahir ho comentàvem també amb la Marta Espona. Des d'Esquerra organitzen aquesta conversa amb Raül Romeva, que ha publicat dos llibres, dels quals en parlarem avui. Un és més recent, que es diu Hipòxia.
i l'altre ja fa temps més recorregut i porta per nom Esport per Tothom. Precisament, en Raül Romeva serà aquí per conversar de la importància de l'esport per una societat. Parlarem d'aquests dos llibres amb ell a partir de les 11, després de les notícies...
De les 11, Raül Romeva en directe al Bon Dia i Bon Hora. I a partir d'aquí, a dos quarts de 12 aproximadament, tindrem el Joan Vilaseca i Figueres amb el seu espai Parlem de... I de què parlarem? Home, doncs de històries relacionades amb Molins de Rí, amb el Museu Municipal i també en funció de la setmana, depenent de les efemèrides i dels temes oportuns que sempre en selecciona el Joan...
Repassem tres temes i un relat curt i a més a més també el Joan ens porta llibres i música per regalar a tots vosaltres si voleu participar. És molt senzill, després de cada història el Joan fa una pregunta relacionada amb el que acaba d'explicar
i podeu obtenir aquests obsequis, si responeu correctament. El 93686161 és el telèfon que heu de marcar si voleu participar. De dos quarts de 12 fins a les 12, perquè a les 12 posarem punt i final al programa, donarem pas, per una banda, a l'informatiu Molins de Rei al dia, i per l'altra, completarem aquest matí de dimecres amb el programa Ona Rainbow, del col·lectiu Ona Rainbow Molins, amb la Mari i l'Helena al capdavant,
i a la una la remissió del món interior amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo, programa que ahir van dedicar a parlar del món del coaching. Doncs tot això és el que podreu escoltar fins arribar a les dues del migdia. És dimecres 5 de novembre de 2025, comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts.
Són les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Per això saludem a aquesta hora del matí el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia. Bon dia, Oriol. Comencem la jornada amb un cel més ennubulat, amb una mica de fresca.
O fred, ens hem d'abrigar una mica, però al centre del dia, altra vegada temperatures al voltant dels 20 graus. Avui encara temperatures superiors a les normals per l'època de l'any. Pel que fa als núvols, han d'anar més. I no descartem, tant al matí com també de cara a la tarda, possibilitat que s'escapi algun ruixat aquí a Molins de Rei. Tinguem el paraigua a prop, perquè estona es pot plorar una mica.
I diem una mica només avui perquè a partir de la propera nit i matinada les pluges es reactivaran i de forma important arriba un front de núvols, una massa d'aire més freda i per tant aquesta nit i matinada plourà amolits i a més a més amb una certa insistència amb intensitat. Demà al matí també i serà demà a la tarda quan ja es començaran a obrir clarianes. Les temperatures demà al matí pujaran les mínimes però en canvi les màximes baixaran i l'ambient serà més seret a partir de demà a la tarda quan a més a més arribaran vents del nord-oest.
Molt bé, gràcies, Jordi. Ara mateix 12 graus i mig, 12.6 per ser més exactes a l'exterior de l'emissora. I quan passen 8 minuts i mig de les 8 del matí anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. I ens ho explica, com sempre, l'Eduard Baciana. Com ho tenim això, Eduard? Bon dia.
Bon dia, doncs ara mateix continuen les afectacions a l'AP7 a l'Aldea. Només hi ha un carril obert en sentit sud per el treball de neteja de la via i encara a l'AP7 hi ha l'antitud al punt de Santa Perpètua en dos sentits i també a Granollers en sentit sud. Al Baix Llobregat hi ha cues en direcció a Barcelona de fins a 13 quilòmetres, a l'A2 des de Sant André de la Barca i un accident a la B23 a Esplugues falla un carril i ja sumen 10 quilòmetres de retencions des del Papiol. També trobem l'antitud a la C31 al Prat i a la C32 als punts de Sant Boi i també a Esplugues.
I pel que fa a les rondes de Barcelona, hi ha retencions a les dues guies en sentit llibregat des de Santa Coloma fins a Vallcarca i fins a la Barceloneta. I això és tot des del RAC. Bon dia.
Gràcies i que vagi molt bé la jornada. L'Eduard Baciana des del RAC, com és habitual, les 8 del matí i 9 minuts. El que farem ara és escoltar l'oferta de feina que ens comenta cada matí el Francesc Rueda aquí al programa. Quina és l'oferta d'avui, Francesc? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba de Vallirana. Ens demanen un espenedor de benzinera, espenedor, espenedora de benzinera i atenció al client en centre de renta de cotxes. És buscar una persona per treballar 40 hores setmanals en horari de tardes, de dilluns a divendres de 14.30 a 22.30, horari de tarda, més festius.
El contracte seria indefinit en un període de prova, el salari estaria al voltant de 1.450 euros nets mensuals i les tasques les pròpies d'un espanyador en una bensinera i atenció al client en el centre de rentat de cotxes, d'una serveia de la bensinera i atenció als clients del centre de rentat i venda de productes de la botiga.
Cal tenir vehicle propi, cotxe o moto, per poder anar i tornar a la feina i disponibilitat horària. A nivell de requisits, es demana experiència mínima d'un any, a través d'estellà, coneixements d'internet, biofimàtica, a nivell d'estudis, estudis primaris o semis.
Molt bé, fantàstic. Doncs moltíssimes gràcies, Francesc, per la informació, que trobareu penjada, com sempre, al web clicfeina.cat. Per altra banda, informar-vos que, en principi, la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat a aquesta hora del matí. Informar-vos també, per altra banda, que no tenim constància de cap defunció
I, d'altra banda, per completejar la informació de servei, recordarem la farmàcia de Guàrdia per avui, dimecres, dia 5 de novembre, aquí a la Vila. Avui és la farmàcia Soler, que es troba a la carretera, concretament a l'Avinguda de Barcelona 51-53, a tocar de la plaça de la Bàscula. La farmàcia Soler és la farmàcia que trobareu oberta des d'ara a les 9 del matí fins a les 10 de la nit. I a partir d'aquesta hora, a partir de les 10,
us haureu de desplaçar a les altres poblacions que sí que tenen aquest servei de farmàcia de guàrdia oberta tota la nit. Sempre us citem Sant Vicenç dels Horts o Sant Andreu de la Barca com a poblacions més properes, sobretot Sant Vicenç, que trobareu la farmàcia oberta tota la nit. Però fins a les 10, la farmàcia que trobareu oberta aquí a la vila és la Soler de l'Avinguda de Barcelona.
Tres minuts i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. Dèiem, aquesta tarda coincideixen diverses activitats, entre elles la conferència d'inici del curs, del curs escolar 2025-2026, que es farà a la sala gòtica del Museu del Renaixement a partir de les 6 de la tarda. Sílvia Artés, bon dia.
Bon dia, doncs. El títol d'aquesta conferència és què és un algoritme? Exploraran els algoritmes en aquesta conferència el ponent i la intel·ligència artificial a la nostra societat més enllà de l'aula. I en parlarà Xavier García Curado. Ell és professor universitari especialitzat en intel·ligència artificial. Parlava mai amb ell. Ell explicava que la xerrada plantejarà preguntes bàsiques al voltant de l'AIA.
analitzar una miqueta les preguntes bàsiques que van al voltant de la intel·ligència artificial. Molts cops ens preguntem les implicacions de la intel·ligència artificial en els diferents camps, no sé, en el camp de la medicina o, per exemple, en el camp de l'educació, però penso, o almenys tinc la meva opinió, que això ens fa a vegades oblidar-nos de preguntar-nos elements bàsics com, per exemple, qui és un algoritme.
Doncs la conferència inaugural del curs és avui a la tarda a les 6 a la sala gòtica del Palau de Requesens. L'entrada és lliure. Ara repassarem la resta d'activitats, però repassem també altres qüestions, com per exemple els esports i parlar amb vos del Club d'en Vol. De fet, el bon paper de l'equip sènior del Club d'en Vol Molins.
Sí, tot i que aquest cap de setmana el masculí ha tingut jornada de descans, continuen, però, líders de la seva lliga i el femení, el senyor femení, ha guanyat, en el seu cas, contra el Banyoles i en cadena tres victòries. Encara en ve aquesta competició, aquest equip jove que ha debutat a la categoria. El president del club, David Martínez, ens ha explicat com estan els dos equips.
Amb el masculí anem líders, hem patat amb el bordil, aquesta és la tònica que esperem. De fet, aquest cap de setmana anem a jugar al camp de la Igualada, que també és un dels equips perseguidors. Quedim sort i acabem guanyant el partit, ja començarem a agafar una miqueta de distància. El nostre objectiu és quedar entre els quatre primers que donen...
accés a la següent fase. Les noies també hem guanyat, tercer partit consecutiu guanyant, que també ja ens comença a moure'ns cap a la part de dalt. Anem cinquens, tot que el segon, tercer i quart tenen nou punts i nosaltres en tenim vuit. Per tant, és un grup bastant compacte.
Doncs el masculí aquest diumenge, com deia el president del club, juga a la pista de l'Igualada i el senyor femení juga aquí a casa, al Poliesportiu Municipal, el dissabte contra el Vilamajor a les 8 del vespre. I també ha destacat el bon paper dels dos equips senyor B, que continuen destacant a la Lliga.
Pràcticament passa un minut ja d'un quart de nou del matí. Tenim doncs aquesta xerrada d'inici del curs escolar a les 6 de la tarda, com dèiem avui a la sala gòtica, adreçada a la comunitat educativa, però també al públic en general, i repassem més activitats que tenim avui aquesta tarda. A les 7 tenim cita a la llibreria «100 vides».
Per presentar el llibre, una cançó de pluja, l'última novel·la de Joan Lluís Lluís. Ell mateix serà avui aquí a la vila, a la llibreria, que està al carrer Verdaguet 98, per parlar d'aquesta última novel·la que ha publicat a les 7 de la tarda, al carrer Verdaguet 98, com dèiem. Molt bé, novel·la editada pel Club Editor, just la setmana, com dèiem, que la llibreria Cent Vida celebra el seu tercer aniversari. I Esquerra Republicana organitza també una conversa
però arran també de la publicació de dos llibres amb el Raül Romeva.
Doncs sí, l'ex-diputat, ex-conseller també serà avui a la vila en aquest acte organitzat per Esquerra, Poliesportiu Municipal. El tema de la xerrada, de la conversa que vol establir Raül Romeva amb els assistents és sobre la importància de l'esport per una societat i aprofitarà també per parlar dels seus dos llibres que parlant de l'esport. Un es diu Hipòxia i l'altre Esport per tothom. Es farà a l'acte avui a dos quarts de vuit del vespre, com dèiem, el Poliesportiu.
I ja que parlem de llibres, només fem una altra pinzellada, perquè aquest divendres l'Aula d'Extensió Universitària també organitza una activitat oberta a tothom, i és la presentació d'un llibre. La dona del segle, del periodista Toni Cruanyes, presentador del TN Vespre de TV3, doncs ell serà el divendres a la Vila, a la Biblioteca al Molí, en aquest acte obert a tothom, que organitza l'Aula d'Extensió Universitària per parlar d'aquesta novel·la, un viatge del segle.
a través del segle XX per rescatar la memòria de dones treballadores. La presentació anirà a càrrec de Samarell Ansari, que s'abrirà una conversa, la periodista del Viu Molins, una conversa amb el periodista també, també periodista Toni Cruanyes, per parlar d'aquesta novel·la. Molt bé. Anem a parlar del 44è Festival de Cinema Terror de Molins a Reig. Comença, com dèiem oficialment, amb la inauguració un quart de nou el divendres, però demà tenim ja dues activitats.
Per començar tenim la inauguració de l'exposició d'il·lustracions, Atac del J-Horror, de l'equip de l'escola Joso. És un homenatge que fa el festival a cartells de pel·lícules de terror a través de imatges que ha fet l'alumnat d'il·lustració d'aquesta escola. Això serà demà a la set de la tarda, inauguració Can Ametller.
I també hi haurà, en aquest cas, a la biblioteca, aquest taller del jurat jove. Apren a fer de jurat d'un festival de cinema. Divendres ja la inauguració a un quart de nou, amb la pel·lícula Disfòria, que és premier, també. I anem a repassar activitats del cap de setmana, perquè estan molt concentrades, sobretot també, amb els curtmetratges el dissabte i el Terror Kids el diumenge.
Sí, el dissabte a partir de les 10 a la Biblioteca del Molí, com dèiem, aquest taller, la meva primera escena de terror, a càrrec de Quim Cruzella, és una de les activitats del festival per adreçar-la a públic més jove, per arribar a altres públics. La Penny, sessió familiar dins del Terror Kids.
a partir de dos quarts de dotze, projeccions. Després, de cara a la tarda, dins la secció C trencada, a les cinc també hi ha projecció de curtmetratges, a la tarda a partir de les cinc, amb diferents sessions, a les cinc, a un quart de vuit, i també a les deu de curtmetratges, doncs, i Terror Kids, el dissabte, com a protagonistes de la programació del Festival de Cinema de Terror de la Vila.
Molt bé, doncs en aquest cas en parlarem també en el que queda de setmana i parlarem de les entitats del diumenge perquè estan molt marcades pel Terror Kids. La Glòria Massana ens acompanyarà per comentar-ho tot plegat. Més coses que repassem perquè l'agenda va plena aquests dies. Repassem també la quarta mostra Molins Terra de Bruixes que ens arriba aquest dissabte i diumenge.
Sí, durant tot el cap de setmana a la plaça del Palau hi haurà aquesta nova edició d'aquesta mostra, aquesta fira Terra de Bruixes amb unes 25 parades o expositors el dissabte i el diumenge a 11 del matí a 9 del vespre amb activitats i tallers diversos com tallers o xerrades al voltant
del tarot, tallers infantils, tant dissabte com diumenge, amb diferents xerrades, i el diumenge per acabar amb un concert, també. Si voleu passar-hi, al pati del Palau, trobeu totes aquest ampli ventall d'activitats vinculades a les bruixes. Molt bé. Parlem de teatre, perquè Impuls Teatre prepara, també, per aquest mes de novembre, l'obra Sala 42.
És una història que parla dels secrets que es revelen dins d'una sala d'interrogatoris on els sospitosos i els investigadors intenten saber la veritat. La nova representació d'Impuls Teatre es farà amb diferents funcions a l'espai d'entitats Collserola, representacions de petit format, com acostumen a fer darrerament, i s'estrena aquest cap de setmana, divendres i dissabte a les 8 del vespre i diumenge també, però a les 7 de la tarda. I el següent cap de setmana, de fet fins al 29 de novembre encara quedaran...
quatre funcions més. Si voleu retirar, fer la reserva, de lloc, heu d'entrar al web impulsteatre.cat. Parlem del foment cultural i artístic que té uns caps de setmana intensos d'activitat al teatre i no serà una excepció aquest proper cap de setmana.
Divendres comencen amb el cicle Mullins Night Cabaret, amb el musical dels 80 a les 9 del vespre. El dissabte hi ha un concert tribut a Bruce Springsteen, Born to Band, es diu La Banda i el Concert, serà el dissabte a les 8 del vespre. I el diumenge a la tarda hi ha ball a les 6 amb Pep Músic.
Molt bé, i ara repassem també les activitats del Centre Excursionista de Molins de Rei, també una altra de les entitats que té activitat intensa també els caps de setmana. Comencen el divendres amb una proposta molt enfocada a les persones associades al CEM, una activitat molt social.
perquè a la tarda faran l'acte alliurament dels premis de la marxeta, també faran un record a les persones sòcies que han fet el seu primer cim de 3.000 metres o més, i també als socis i sòcies que fa 25 o 50 anys que són membres de l'entitat. L'acte es farà divendres a les 8 al local del SEM. Dissabte, la secció en el teatre va al Teatre Romer a veure l'amor venia en taxi de la Cubana, i diumenge, la secció de Sanderisme se'n va a Osona, a Santa Magdalena de Cambrils, a fer una ruta a peu, una caminada...
d'uns 14 quilòmetres. Les inscripcions per aquesta caminada les heu de fer al local del SEM, fins divendres teniu temps i l'horari és a dos quarts de set a dos quarts de nou. Recordeu que també tenim sortida dels amics del museu, el Museu del Ferrocarril de Mora la Nova, i ja van tancant les inscripcions ahir dimarts, i en aquest cas també fem referència a la campanya del mercat municipal Compre, Emporta't, Reutilitza, perquè, atenció, últims dies, s'acaba aquest divendres.
Sí, aquesta campanya que suposo que per la compra de 30 euros o més a qualsevol dels establiments o només establiments us donaran una carmallola reutilitzable o per 10 euros o més també una bossa de raixeta reutilitzable fins que s'acabin les existències.
A més, també el divendres, fins al final de campanya, es farà l'acte dos quarts d'una del migdia, hi haurà el sorteig a final de campanya i també es farà sorteig de diferents cabassos, els de tota la vida, els de Vimet, per anar a comprar de forma per no utilitzar bosses d'un sol ús, doncs també sortejaran aquests cabassos. Els clients que tinguin el tiquet regal poden anar a la parada que s'ha habilitat al mercat per recollir els seus objectes i recordem, el divendres, a quart d'una, hi haurà aquest sorteig final.
Molt bé, també recordo que últims dies del 20è concurs de dibuix i pintura Lluís Fises i Moreno és un concurs adreçat a infants i joves de 6 a 18 anys. Últims dies per presentar les obres, eh? Doncs sí, el divendres és l'últim dia per presentar els treballs de la Federació Obrera.
Recordem que hi ha tres categories, infantil, de 6 a 9 anys, adolescents, de 10 a 14, i joves, de 15 a 18. I cada any hi ha un tema diferent, que s'ha de plasmar els dibuixos o pintures, i en aquest cas és la creativitat de Gaudí. Antoni Gaudí és el tema central dels dibuixos i pintures d'aquesta nova edició del concurs.
Bé, tenim ja a l'horitzó el programa d'activitats amb motiu del 25e i justament aquesta setmana ja tenim alguna proposta. Sí, el 25e, Dia Interracional contra la Violència cap a les dones i les nenes. El primer acte és demà mateix, demà dijous, a la tarda, dos quarts de set, s'inaugura l'exposició «L'empremta de l'emoció».
de Teo Gallardo. Són obres del projecte que vol mostrar la pròpia emoció a través de l'empremta feta amb el cos i tints naturals. Doncs és una exposició que podreu veure a la biblioteca a partir de demà dijous. I divendres, la presentació del llibre del Toni Cruanyes, que us dèiem, també s'emmarca dins de la programació del 25N, perquè parla de la memòria històrica rescatant la feina...
que feien les dones treballadores al segle XX. Els actes continuen ja de cara al 17 de novembre. S'allargaran tot el mes amb activitats per comemorar aquest Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones. Molt bé, i ara de seguida us parlarem d'aquesta activitat, no ens l'hem deixat, sinó que és la Tremolinada, aquesta primera trobada de percussió que tindem dissabte. En parlarem de seguida amb els organitzadors, que són els timbalers del camell.
Perquè ara ens queden 4 minuts per arribar a dos quarts de 9 del matí.
I arribarem a dos quarts repassant els titulars de la premsa escrita. Per tant, fem un cop d'ull a la informació general. Roger, tu sent molt bon dia. Bon dia, Oriol. El periòdico als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima. És Rosa Álvarez, presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals en la compareixença del Congrés, la comissió d'investigació sobre la dana al Congrés, sobre amb l'emocionat testimoni de cinc representants...
de les víctimes. En fotografia de portada també parlant d'aquest tema i de PP i Vox que reobren el diàleg i activen el relleu d'Amazon. Feijo i Abascal refan ponts 24 hores després de la dimissió del president. El suport de l'ultradreta és fonamental a la comunitat valenciana i també a Extremadura i el dirigent deixa el càrrec sense aclarir què va fer entre les 7 i les 8 del vespre. González Amador acusa el fiscal general d'haver-lo matat públicament
La parella d'Ayuso afirma davant el Suprem que la filtració del correu el va convertir en el delinqüent confés del Regne d'Espanya, mare meva. I el suport a Trump també s'elusiona un any després de la seva victòria electoral. Pujol al·lega marcadors d'Alzheimer perquè s'avaluï si pot ser jutjat i el comerç es bolca en les botigues físiques en plena febre digital.
Telefònica retallarà el dividend a la meitat i sobra a ampliar capital i Catalunya supera els 3.000 centenaris, el 83% d'ells dones. A l'Avaguàrdia, llegim que Vox exigeix el PP a València, el FREA, el Pacte Verde i la Immigració...
Feijó i Abascal conversen per telèfon per obrir les negociacions sobre les condicions per investir al pròxim president de la comunitat. Un examen a les urnes a l'Amèrica de Trump, ara ho explicarem també als digitals, i Telefónica rebaixa la meitat del dividend amb la promesa de créixer un 3,5% el 2030. El nou viu d'Ajuso davant al tribunal el fiscal general m'ha matat públicament.
I l'educació impulsa el mercat laboral a l'octubre amb 142.000 afiliats més. A Barcelona, prova real del primer bus autònom que circula per Montjuïc i l'esport català reclama més recursos. També el govern dels conductors irritats a la República Txeca. El diari Ara Feijó i Abascal negocien qui substituirà Amazon. El nom que de moment genera consens és el de l'artífex del Pacte València, Juan Fran Pérez Llorca. L'inici de les converses coincideix amb la compareixença al Congrés de les víctimes de la Dana.
Sempre he fet el que he volgut, no m'he cuidat gens, ho diu Anna Franco, que té 100 anys, més de 3.000 persones centenàries a Catalunya i només 4 de cada 10 homes joves prefereixen la democràcia. El nòvio de Lluso es presenta com a víctima del fiscal general i Mamdani desafia a Nova York el poder de Trump. També Comissions Obreres detecta 50 treballadors turcs sense papers al Camp Nou i tenim articles del filòsof Josep Ramoneda a la pàgina 32 i de Timothy Snyder, historiador.
També a la pàgina, en aquest cas, 22. I avui també Broadway Sinfoni, que és una de les coses que presenten el diari ara en el seu diari d'avui. Per últim, repassem la portada del punt d'avui. Renaixements barcelonins, passeig per llegats, artístic absent i present del segle XVI. Pendents de Madrid, per qui presidirà el País Valencià en l'Eda Postmazón mentre les víctimes donen una lliçó de dignitat.
Amb crònica de David Portavella, les víctimes de l'Adana tenen veu al Congrés i de Mireia Rorera, la cuina medieval catalana feta pels torres. A l'esportiu, el Barça busca a Bruges la tercera victòria en la Champions i acord per jugar al Catalunya-Palestina-Montjuïc el dia 18. També entrevisten Xavier Igiro, professor de Periodisme Polític i de Conflictes, quan un periodista tria a explicar un fet ja pres una decisió política i avui a l'Observatori Municipal visitant el Prat de Llobregat.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Seguim destacant activitats per aquest cap de setmana i ens aturem amb una activitat nova, que és la primera trobada de percussió que porto per nom Tremolinada. Es farà aquest proper dissabte 8 de novembre i l'organitza els Timbalers del Camell.
I com a membre de Timbalers del Camell ens acompanya el Dani Santos per comentar-ho tot plegat. Què tal, Dani? Com estàs? Bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. D'entrada, escolta, m'expliques com va néixer la idea d'organitzar un acte com aquest, la Tremorinada? D'on va venir la idea? Sí, doncs al nostre grup feia temps que pensàvem que ens agradaria tocar a més jocs, més enllà de la festa major d'aquí Molins i el Carnaval,
I vam pensar que una manera bona seria fer nosaltres un acte aquí en colles convidades, perquè això després, potser en un futur, aquestes colles ens conviden a nosaltres, als seus pobles, i també per tenir un acte on poder fer més cohesió entre nosaltres i, per què no, també per donar més visibilitat a la percussió a Molins. De tota manera que altres llocs com Sant Feliu, que és molt potent, doncs que aquí també...
hi hagi més actes d'aquest tipus. I dedueixo pel logo del MOU que us vau presentar els pressupostos participatius per joves, llavors, no? Sí, sí, així és. Molt bé. Gràcies a la finançació del MOU, doncs, podem tirar endavant l'acte. Molt bé. Doncs, si et sembla, m'expliques què és el que passarà aquest dissabte, doncs, a partir de... llegeixo les 5 de la tarda?
Sí, començarem a les 5 a la costa de la biblioteca del Molí, on dorem tret de sortir del Cercavila, i les 12 colles que hem convidat i nosaltres estarem pel centre de la vila, i acabarem a la plaça de la Llibertat, on hi haurà l'escenari, i allà hi haurà els estàtics, el lluïment, que vivíem al món de Percu,
que va ser com que les colles fan els seus millors balls, en 5 minuts. I després, doncs, tindrem... Bé, a les 8 de la tarda tindrem un bingo musical i tindrem barra amb serveis d'entrepans i begudes. Molt bé. És a dir, que focalitzareu l'activitat a la plaça de Llibertat, però, a excepció de la cercavila que fareu a la tarda, eh? Exacte. I després de...
del sopar tindrem a DigiChiBi, que té una bona música. Molt bé, per amenitzar el final de la jornada. Aviam, deies 12 colles convidades, he vist que les heu publicat a l'Instagram, però si et sembla les comentem, Dani. Sí, tenim els nostres companys aquí Molins, els diables d'Europa,
Després tenim tres grups que acompanyen a Bèstia de Foc, com nosaltres, que seria el Bou de Foc del Vendrell, que són els que venen de més lluny, el Pollo, els Timbalers del Pollo del Prat, Fogossons, que acompanyen el Drac Oliver d'Olesa de Montserrat, i després tenim els veïns de Sonaquetrona, Són Ferro de Llobregat, les veïnes, perdó, és un grup no mixta, Explosió Rítmica, Rubí, els Roachamba de Pallejar...
Maixquisamba de Corbera i Campaulet de Sant Boi. I també de Barcelona vindran tres grups, que són els Cabum de Gràcia, Impuls per cursió de l'Eixample Esquerra i Ventombats del districte de Sant Déu. Molt bé. Per tant, bona resposta de totes les colles per venir, doncs, no? Sí, sí, força bé.
I, com deies, no descarteu com funcionen altres colles, que hi hagi aquest intercanvi que, per tant, vosaltres pugueu anar a les seves poblacions. Sí, sí, és una cosa que ens plantegem i que estaria bé. Molt bé, perquè, en principi, els timbalers del camell només sortiu per les sortides, diguem, de la bèstia, per tant, festa major i carnaval, doncs, Dani?
I també típicament ens han conviat al dia de Reis, a la cabalgada, i puntualment a algun acte, per exemple, per l'ambol de Molins, o a alguna escola, el Mañanet, el Carnaval. Però això, a Molins, més enllà, no massa. Molt bé. I quants membres sou ara, Daniel, a la colla? Sí, ara estem en un bon moment, són 24, per fones. Sí, sí.
I tenim llista d'espera. Bé, tenim 3 o 4 persones apuntades que s'hi poden sumar. Molt bé. Això vol dir que us trobeu per assajar només en els moments puntuals o intenteu mantenir durant l'any les trobades i la interacció entre vosaltres? No, sí. Cada diumenge assagem... Cada diumenge assageu, eh? Encara que no hi hagi sortida ni res, assageu els diumenges. Exacte. Els diumenges a les 7.
Molt bé. Al local del Camell? No, això és un tema que em va quedar una mica penjat, perquè fa 4 anys o així que teníem una nau al polígon, on totes les colles de percussió teníem un espai pedida per l'Ajuntament, i aquesta nau ja va deixar d'estar disponible, la nau de Fira, i la veritat és que avui ja segem al carrer.
Assageu el carrer, però us agradaria, vols dir, recuperar aquest espai, diguem, alguna nau que poguéssiu utilitzar per tocar, doncs, no? Sí, seria l'ideal. Des de l'Ajuntament ens n'havien comentat que poder l'edifici d'on estava la loto... Sí, sí, sí.
que potser ja tindríem un lloc, però després no en s'avoltes més. Bé, en tot cas, un altre dels aspectes que et volia comentar també, Dani, la idea, per tant, d'aquesta tramolinada és que la pugueu anar fent cada any, que ja s'institucionalitzi cada any? Sí, seria la idea, que ho podem fer com a trobada anual i que cada any, doncs, podem convidar colles diferents, o ara mateix, ja ho veurem,
i que sigui un espai de trobada i de visibilitzar el món de la Percu aquí a Molins. Idealment ens agradaria que totes les colles de Molins estiguessin. Aquest any no han pogut ser-hi totes. També tenim el CUC i Dimoni i l'enxuscat, que no hi han pogut afegir-se.
però de cada any que ve mirarem a veure si podem. Molt bé. Et dèiem, tot això començarà a partir de les 5. La Cerca Vila entenc que serà pels carrers del centre Vila, doncs? Sí, serà primer pel terra ple, per la vorera, i d'allà cap a la plaça del Palau fins a la Creu,
i de la Creu anirem a Ajuntament i ja tornem a la llibertat. Molt bé, que serà on es farà la resta d'activitats fins a acabar la nit amb la música del DJ Chibi, que entenc que seria el final de festa, no? Sí, exacte. Allà, quan acabi, són valores 8 o així, el que, després que toquin l'esviviment d'escollets, el que organitzarem serà un quinto musical, o un bingo musical, on hi haurà
Tindrem diverses cançons que posarem i que tindrem els cartons per qui vulgui participar-hi, no només les colles, sinó la gent que pugui venir. El sopar, en principi, serà obert, o sigui, qualsevol persona que s'hi pugui apuntar tindrem entrepans de botifarra i de vehicle amb formatge a la barra. I en el bingo tindrem diversos obsequis de col·laboracions que fem amb establiments de Molins, que ens han ajudat.
Si vols, no sé si... Sí, sí, sí, endavant, endavant. Doncs tindrem un bal de 20 euros de lliure de gluten, amb productes de la seva tenda, un lot aperitiu del Can Samu, un pernil de cardús, un panjoll del camell que ens ha fet els secrets,
un sopar de carambola i un pastís de formatge del xissi. I potser encara tanquem alguna altra col·laboració. Molt bé. Tot obert de moment encara, eh? Una mica. Molt bé. Doncs això ha de passar, com dèiem, aquest dissabte, a partir de les 5 de la tarda, a la Passat Llibertat, aquesta primera trobada de percussió tremolinada que organitzen els Timbalers del Camell. Dani, alguna cosa més que vulguis comentar?
No, que vingueu i que ens ho passem una bona estona. Molt bé. Doncs el Dani Santos és membre dels Timbalers del Camell, que ens ha presentat aquesta tremolinada. Esperem que us vagi molt bé. Dani, gràcies per acompanyar-nos i fins la propera. Que vagi bé. Gràcies. Gràcies i bon dia. Adéu-siau. 5 minuts i 3 quarts de nou.
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de les històriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la... Generació T. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock...
El disco. I el que faci falta. Generació Chic. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chic. La banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Seguim, avui no tenim l'apunt del dia amb la Laura Herrero, però anem a completar la informació amb el que diuen els diaris digitals. Comencem pel Viu Molins, que explica que el barri de les Guardioles estrena la seva associació de veïns. Actualment el barri té 300 persones vivint-hi, dels quals una vintena ja s'han fet socis de l'entitat. Els principals reptes...
Han estat trobar un local on trobar-se, de moment en tenen un cedit per l'Ajuntament i esperen que quan es construeixi un centre cívic al barri tinguin un espai permanent. Una de les primeres demandes han estat coses, temes com col·locar adequadament les jardineres, també millorar el mobiliari, espais de convivència, habilitar places d'aparcament per persones amb mobilitat reduïda i per motos...
i també demanar millorar parcs infantils perquè siguin més inclusius i tinguin zones de joc adaptades a totes les edats. També és demanar la instal·lació de màquines esportives i la creació d'una zona de pipicants. Des de l'associació reconeixen que les Guardioles és encara un barri en construcció i que les millores s'aniran fent progressivament, volen fomentar la participació i generar comunitat. En aquest sentit, tenen ja un espai familiar, que és una trobada mensual per a infants i famílies per compartir jocs,
...lectures o altres activitats creatives... ...i també prepara la festa de la tardor... ...i la celebració del Nadal. Llegim el biomolins. Nació digital. De fet, tots els digitals parlen d'aquesta notícia... ...que encara no recullen als diaris de paper... ...les eleccions a Nova York. Zoran Mamdani és el primer alcalde musulmà... ...i socialista de la història de Nova York. Ha guanyat les eleccions amb més del 50% dels vots... ...i s'ha convertit en el primer alcalde musulmà... ...i autodenominat socialista... ...de la història de la principal ciutat dels Estats Units...
Mamdani és el nom propi d'uns comissis en què el Partit Demòcrata s'ha imposat amb claredat gràcies a la mobilització dels votants contraris al president Donald Trump i els republicans han perdut Nova Jersey i Virginia. També nascut a Uganda, el nou alcalde, ara fa 34 anys, té 34 anys, és musulmà xiïta, fill d'una cineasta índia i d'un acadèmic africà.
està inscrita a les organitzacions de l'esquerra nord-americana. Com dèiem, va néixer a Uganda ara fa 34 anys. Mamdani ha centrat la seva campanya electoral a fer la ciutat més assequible pels ciutadans i ha promès transport de bus gratuït i congelar el preu de lloguer en el parc d'habitatges amb preu congelat. La nit electoral dels Estats Units està rodona pel Partit Demòcrata, que després de la desfeta a les eleccions federals que van impulsar Donald Trump, novament,
a la Casa Blanca. En aquest cas han guanyat amb claredat els grans feus. Com dèiem, també han guanyat l'estat de Nova Jersey i el de Virginia, a més, de Nova York. I acabarem amb directe a Puncat, que diu que un programari espia dels Mossos vulnera la moratòria d'eines de cibervigilància decretada
pel govern. Es tracta d'aquest programari desenvolupat per l'empresa israeliana Berin Systems. El concurs públic i l'adjudicació es va fer després de la moratòria en l'ús d'eines de cibervigilància que va decretar el govern de Pere Aragonès. Aquest i març el diputat Xavier
Pellicer de la CUP ha fet una pregunta a la consellera i ha preguntat si considera que aquest contracte respecta els drets fonamentals de la ciutadania del nostre país i si és conegedor o autoritza els agents dels Mossos d'Esquadra cada vegada que fan ús del programari Reliant des de la Comissaria General d'Informació. Cal recordar, diu directe,
que aquest estament policial és l'encarregat de vigilar l'activisme polític i social. Entitats de la coalició Pro Complicitat amb Israel també exigeixen la rescissió immediata i la desclassificació d'informació que permeti una transparència total sobre els acords i contractes amb empreses israelianes. En relació amb això, el govern català va declarar secret el pleg de prescripcions tècniques del contracte amb l'empresa Exem Group per la instal·lació del programari reliant als Mossos d'Esquadra
i va justificar l'adjudicació a aquesta empresa, que fa donacions al partit Likud de Benjamin Netanyahu, perquè és l'única empresa que pot executar l'objecte del contracte. Molt bé, doncs seguim. Passa un minut, pràcticament dos, ja de tres quarts de nou del matí.
Hem de fer un repàs ràpid de la programació de la ràdio nostra. Recordeu que quan acabi el bon dia i bona hora podreu escoltar l'informatiu Molins de Reialdia. Avui tenim el programa Ona Rainbow amb el col·lectiu Rainbow Molins fins la 1. I de 1 a 2 la remissió del programa Mont Interior amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo. Notícies en xarxa de 2 a 3. De 3 a 4 tenim la migdiada i aquesta tarda el concert amb la Margarida Casadasús, la remissió del programa El Concert de 4 a 5.
De 5 a 6, la Neus Pérez i l'Arlet Valls presenten Fora Clitxés. A les 6 tenim el programa Serenom, l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, amb el Jaume Vidal al capdavant. De 7 a 8 tenim el programa Obrim Camins. A les 8, la cita amb el Generació Xica, amb el Toni Ramoneda. A les 9, el món de l'emprenedoria és el protagonista de l'Helena Ambach, amb l'Helena Álvarez.
Remissió del programa Parlem de Còmics i del Picama entre les 10 i les 11. Tenim també la remissió del Jazz Club de nit entre les 11 i les 12 amb el Miquel Tuzet. Farem la remissió de la tertulia del Bon Dia i Bon Hora, en aquest cas a la mitjanit, fins a la una de la matinada. I a la una de la matinada connectarem a Micat FM fins demà, a les 7 del matí, que tornarem amb la programació pròpia, és a dir, amb la selecció...
de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere Paisa amb el seu programa La Tenora. Això pel que fa a la ràdio. Anem a fixar-nos en el més destacat també de la televisió per avui, dimecres. Roger. Les pel·lícules d'avui a les 10 de la nit, per exemple, tenim a Paramount el Juego de l'Ahorcado de Johnny Martin amb Al Pacino i Cal Urban, entre altres. És una pel·lícula
De suspens, dura una hora i quaranta, és americana i és el 2017. El veterà detectiu Archer s'uneix al jove criminòleg Rooney per atrapar un assassí en sèrie als crims del qual sembla que estan vinculats al joc del penjat. Una periodista atractiva s'uneix a ells en la investigació.
Estaria bé que deixéssim de quantificar les noies en aquestes sinopsis, però bé, en tot cas, a dos quarts d'11 també, a Vimat, Centurion, Daniel Marshall, Michael Fassbender i Andreas Binebski, també amb molts altres, en aquesta producció anglesa-francesa del 2010 d'Aventures.
que dura una hora i quaranta. La Gran Bretanya, primers anys després de Crist, l'únic supervivent d'un atac salvatge a un fort fronterer romà, el Quint, s'oneix a la llegendaria Legió Nou del general Viril, a la marxa cap al nord per aniquilar les aterridores tribus conegudes com a Pictes.
A tres quarts, doncs, a la sexta, aquesta comèdia espanyola del 2016, que dura una hora i mitja, es diu Tenemos que hablar, de David Serrano, amb Michel Género, Hugo Silva, Belén Cuesta, Carla Diego, Verónica Forquer, i vaja, molts més, com sol passar en aquestes comèdies molt corals.
que són produccions espanyoles. La Núria ho té tot per ser feliç, una bona feina, una casa meravellosa, i un xicot encara més bo i encara més meravellós que li acaba de demanar matrimoni. Ho té tot, excepte un petit detall, els papers del divorci de la seva parella anterior, el Jorge. El Jorge, en canvi, no té res per ser feliç, està a l'atur, la seva casa acaba a trossos i no té parella.
La quarta proposta és a les 11 de la nit a Factoria de ficció, Guy Ritchie, el pacto de Guy Ritchie, precisament amb Jake Gyllenhaal i Dar Salim, també Sean Sagar, és una pel·lícula anglesa del 2023 d'acció durant dues hores. Durant el seu últim període de servei a l'Afganistan, el sergent John Kinley incorpora l'Ahmet, un interpret local perquè sigui el seu traductor a la regió.
Més tard, quan la seva unitat pateix una emboscada, el Kim Lee i l'Ahmet són els únics supervivents. I a les 11 a Televisió de Catalunya, a l'IDI.com 2, de Philippe Laixó, amb el mateix Philippe Laixó i Elodie Fontan, una pel·lícula francesa del 2023. De fet, és una comèdia que no arriba a l'hora i mitja. Després de tancar la seva agència de coartades i prometre-li a la seva xicota Flor, que mai no tornarà a estafar, la nova vida de grec s'ha tornat tranquil·la, massa tranquil·la.
Aquestes són les pel·lícules que podem veure avui a la televisió. També tenim programes a les 10, ja ho sabeu, la renaixença del 33, amb el Peyu, la pastilla. Tal com es coneix avui dia, arriba al mateix temps que la renaixença durant el segle XIX, tot i que ja hi ha referències a alguna pastilla amb papins de l'antic Egipte. El programa aborda com la pastilla ha marcat un abans i un després en la humanitat. I després visita l'espai el grup Fetus per parlar del seu folk-pang.
També a les 10 i 10 tenim a Televisió de Catalunya el programa de Zapping. Alguna pregunta més? I també tenim a 3 quarts i 5 d'11, a Antena 3, l'1%. Cent nous concursants s'enfronten a les preguntes del programa per aconseguir aquests 100.000 euros de premi. I participen també famosos que no opten a cap premi, però que han de demostrar els seus coneixements per comprovar com quedarien en la competició. A les 11 tenim a la U una estrena d'aquelles importants.
Avui s'estrena el primer de quatre documentals que analitzen el final del franquisme en aquest titulat 50 anys del gran canvi. Aquests documentals són La foto, que és el que es trobem avui, La democràcia no serà sin nosotros, Voladura 76 i Miradas desobedientes.
El primer d'ells, avui, la foto que es va estrenar ahir al Palacio de la Prensa a bord dels misteris i mentides que envolten la polèmica imatge de Franco al seu llit de mort. Una fotografia exclusiva que va dinamitar la imatge del dictador i la versió oficial del qual es posa en dubte. El documental qüestiona
Qui va vendre aquest material i si realment prova que el dictador s'arriba a allargar la vida de manera artificial? Una de les grans aportacions dels quatre documentals és la novetat, la mirada nova sobre temes que, creiem, que ja estaven comptats i no. Així ho assenyalava el dilluns la periodista Belén Alonso, la posada en escenes molt nova.
S'ha arribat, per exemple, a reproduir el que va ser l'habitació de Franco, on va morir ell. El tema de trenzo i de scenografies és importantíssim, és una posada visual moderna, nova i atractiva. Per tant, avui el primer d'aquests quatre documentals que es fan per commemorar l'aniversari del final de la dictadura, que es diu 50 anys del Gran Canvi, o serà, això sí, ben tard, a les 11 a la 1.
I també a les 11, a 4, tenim el programa Callejeros, en un reportatge de Fanny Bahamí, el Càmera Iñaki Esteban. El programa recorre diferents zones d'Espanya. Molt bé, doncs fantàstic. Moltes gràcies, Roger. I ens queden 6 minuts i mig per arribar a les 9 del matí. És el moment de la recomanació del dia. Avui parlem de jocs, de jocs de taula. I ho fem acompanyats del Ricard Garcia, membre de l'entitat Molins de Jocs.
Què tal, Ricard? Bon dia i bona hora. Bon dia, Molins. Avui toca un clàssic, toca viticultura. Viticultura és un joc seriós amb empac, que ja no és un joc senzillet, però que fa molts anys que es produeix, que es ven i que garanteix hores de bones estones, hores de joc i hores d'emoció.
A viticultura, com podeu deduir, cada jugador és una família, una família dedicada al conreu de la vinya i a la producció de vi. I, al llarg de quatre estacions de l'any, ens dedicarem a fer el màxim que puguem per conrear la vinya, treure el raïm i produir els millors vins per vendre'ls al mercat. Això ho farem a través d'uns treballadors, d'uns nipples, unes peces de fusta que aniran a diferents jocs a fer accions...
a través d'unes cartes que ens milloraran aquestes accions i a través, també, de moure's al llarg d'aquestes quatre estacions de l'any. La primera estació, primavera, és la primera i és amb la qual decidirem qui juga primer. És a dir, el que jugui primer segurament no tindrà cap bònus, però com més a baix anem amb el torn, amb l'ordre de jugar, més bònus tindrem, d'acord?
Llavors, això és la primavera. Una vegada hem decidit l'ordre, comencem ja amb l'estiu. Amb l'estiu tenim una sèrie d'espais dintre del tauler. El tauler és un diorama maquíssim d'una finca, d'un celler amb el qual tenim el celler, els magatzems, la casa de la família, de tot. I allà tenim uns espais on podem posar els nostres treballadors.
A l'estiu, el que podem fer és... o agafar cartes de color verd, que són les cartes de vinya, d'acord? És a dir, les cartes que ens diuen, quan jo la planti, aquesta carta em produirà raïm de vi negre, raïm de vi blanc, d'acord? Les posem a la mà. També podem posar un treballador en lloc que ens permet construir...
Estructures que ens milloren la producció o que són obligatòries si volem fer segons quina acció. És a dir, jo he de construir un celler si vull passar el vi, el raïm, a un espai on se'm produeixi el vi. Per tant, hauré de construir un celler petit o gran.
D'acord? També necessitaré un molí. També necessitaré una casa on deixar les eines. Totes aquestes coses jo les puc comprar per millorar o perquè són necessàries per produir segons quin vi. D'acord? Doncs això ho faig posant un treballador en un dels espais. Compte, perquè els espais són limitats. Depèn del nombre de jugadors. Doncs potser si jo vaig a un lloc, després com vull anar a un altre, ja està ple i m'hauré d'esperar a la següent temporada. D'acord?
Molt bé.
Una vegada ja he posat tots els meus treballadors, d'acord? Arriba la tardor. Entesos? La tardor simplement és agafar unes tarjetetes que tenim a dalt o grogues o blaves que ens permeten millorar les nostres accions.
Aquestes tacetes poden ser un enginyer, un enòleg, uns turistes que vénen a comprar, i hi ha un text que ens diu, cada vegada que fa que juguis aquesta carta, pots produir el doble, o pots saltar-te la regla de necessitar combinar dos raïms per produir un vi. Ens milloren les nostres accions, d'acord? Per tant, a la tardor, guanyem una moneda i agafem una carta d'aquestes, d'acord? En alguns casos podrem agafar-ne dues.
I ja passem a l'hivern. L'hivern és un terreny al costat amb l'opció de, si posem un treballo d'allà, aquelles vinyes que hem plantat, que ens produeixin raïm. D'acord? Ens produeixen raïm. I aleshores cada cartet ens diu el raïm de vi negre o vi blanc que podem agafar. D'acord? Raïm negre o blanc. I el posem, d'acord, a les nostres piles. D'acord? A les tines on...
Diguem-ne, produirem el most, el suc de raïm, abans de fermentar. Doncs bé, això són unes peces de color transparent, vermell o blanquinós, que representen el vi blanc o el vi negre, i ho tenim allà, d'acord? A les tines, fermentant. Això és una opció. Una altra opció és jugar una carta blava, de les que tenim a la mà, que ens millora, d'acord? Ens millora les accions que volem fer, com he dit abans. Una altra...
és agafar una carta lila, que són les cartes de comanda, que són les cartes que ens fan dir que necessites produir un vi de grau 5, de grau 7 o de grau 8. Si ho fas, et dono tants punts. I l'altra possible acció és completar. Si jo al celler ja tinc uns vins d'aquesta qualitat, jugo la carta, la completo i em dona una sèrie de punts determinats. D'acord?
Tot això es fa al llarg de les rondes que calgui fins que algú arribi a 20 punts. Cada vegada que completo una comanda això em dóna punts, d'acord? És molt important també tenir una sèrie de diners per pagar segons quines coses. Entesos? Per pagar segons quin...
quina construcció, per pagar segons quins canvis d'accions amb les targetes. Per tant, has de tenir molt en compte els recursos que tens, els treballadors on els poses, d'acord? I les cartes que tens com les jugues. És un joc molt emocionant, molt bonic, amb un disseny molt maco, que fa molts anys que juga i que us asseguro...
que si el proveu us agradarà, com un bon vi. Una altra cosa, podeu combinar vi negre i vi blanc per fer vi rosat i podeu combinar també vi negre i vi blanc per fer cava. Què més voleu? Que vagi molt bé. Bon dia. Molt bé, fantàstic. Doncs moltíssimes gràcies, com sempre, Ricard, que tinguis bona setmana. Són les 9 del matí. Una pausa i tornem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous per la Maria Lara. Hem mobilitat un carril obert només a la P7 a l'Aldea per la reparació de la via que ahir va quedar afectada per l'incendi d'un camió. A banda també a la C25 a Manresa hi ha un animal a la via i la calçada està tallada. També un accident talla un carril a la B30 a Sant Cugat del Vallès i un altre també a la B23 a Esplugues que també talla un carril. També retencions a la C58 a Terrassa.
Iles habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat. Pel que fa al servei ferroviari, a hores d'ara volíem dir, regir-se'n retards de fins a 25 minuts a la línia R4.
I nou servei per atendre amb més agilitat els ajuntaments que reclamen instal·lar càmeres de videovigilància al carrer. El govern vol posar fi a l'agulla a una qüestió que preocupa els consistoris i que suposa sovint una tramitació llarga i feixuga. Per fer-ho ha reestructurat l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya millores que busquen facilitar els permisos garantint alhora el respecte als drets fonamentals.
Tot plegat mentre la darrera enquesta de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya indica que prop d'un 65% dels catalans considera que la seguretat ha empitjorat en aquest darrer any. I Junts i PP bloquegen la regulació dels joguers de temporada que s'havia de votar avui al ple del Parlament.
demanen un informe al Consell de Garanties Estatuàries i això per tant en ajorna el debat. Tot plegat mentre la patronal d'apartaments turístics, Apertur, ha denunciat davant del Parlament Europeu que se'l situï com a grans responsables de la crisi de l'habitatge.
I la comissió d'investigació al Congrés sobre la gestió de la dana va començar ahir amb intervencions molt dures de les víctimes que van acusar el govern valencià de mala gestió, negligència i també falta de previsió. Les associacions de familiars de víctimes de la dana reclamen responsabilitats penals per al govern de Carlos Mazón. Mentrestant, PP i Vox desvien també les responsabilitats cap al govern de Pedro Sánchez mentre comencen també les converses per al rei o al capdavant de la Generalitat Valenciana.
La comissió continuarà avui amb noves compareixences. I la Generalitat ha homenatjat aquest dimarts les més de 3.000 persones centenàries que viuen a Catalunya en un acte al Palau de la Generalitat, sota el títol 100 anys de memòria viva de Catalunya. Segons l'IDESCAT, per primera vegada el país supera els 3.000 centenaris. Concretament n'hi ha 3.051, una xifra que s'ha duplicat cada dècada des dels anys 80.
I pel que fa el temps, avui al matí comença amb núvols al litoral i prelitoral, amb alguna pluja, sobretot a partir del migdia. A la resta del territori, el cel serà mitjanubolat amb algunes baires, sobretot ara al matí, i estones de sol al terç nord. Amb el pas de les hores, la nuvolositat augmentarà i, de fet, Protecció Civil ha activat el pla i nunca tenen alerta per intenses pluges a partir d'aquesta matinada. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9
Informació local. Aquesta tarda hi ha la conferència d'inici de curs a la sala gòtica, que és un algoritme. Explorem els algoritmes i la intel·ligència artificial a la nostra societat més enllà de l'aula. L'encarregat de fer aquesta conferència és Xavier Garcia Curado, professor universitari especialitzat
en intel·ligència artificial. Aquesta tarda a les 6 a la sala gòtica del Palau de Requesens. I també avui a la llibreria Cent Vides, al carrer Verdaguer 98, es presenta el llibre Una cançó de pluja de Joan Lluís. L'autor presentarà aquesta última novel·la que ha escrit aquesta tarda a les 7 a les Cent Vides. I també avui, a dos quarts de vuit, hi ha una conversa amb Raül Romeves, un acte que ha organitzat Esquerra Republicana amb l'exconseller. Ell parlarà de la importància de l'esport per a una societat
i presentarà, aprofitarà per parlar també dels seus dos llibres, Esport per a tothom i Hipòxia. Conversa amb Raúl Romeva avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala d'actes del Poliesportiu Municipal. Demà dijous, dins el Festival de Scena de Terror, que s'inaugura oficialment el divendres amb l'estrena de la pel·lícula Disfòria, doncs demà, demà dijous, a Can en Baller a les set de la tarda s'inaugura una exposició d'il·lustracions, Atac del Z-Horror, és un homenatge als cartells de pel·lícules de terror,
a través de les imatges que ha fet l'alumnat d'il·lustració de l'Escola Jossa. Inauguració de l'exposició Can en Matllet demà a les 7 de la tarda i divendres comença el Festival de Terror. També divendres l'Aula d'Extensió Universitària organitza la presentació del llibre de Toni Cruanyes, La dona del segle. El periodista de TV3, presentador del TN Vespre,
De TV3 serà aquí a la vila per presentar aquest llibre, Un viatge a través del segle XX per rescatar la memòria de les dones lluitadores i treballadores. El periodista conversarà amb la també periodista del Viu Molins, Samar El Ansari, durant la presentació d'aquest llibre. Divendres a dos quarts de la tarda a la biblioteca. És un acte obert a tothom.
I dissabte els Timbalers del Camell presenten la Tramolinada, la primera trobada de percussió. A partir de les 5 de la tarda cerca Vila pel Centre Vila, sortida des de la plaça de la Llibertat, a les 8 sopar popular i després vingó musical i música amb punxadiscos.
Dins del programa del 25N, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, aquest mes de novembre hi ha activitats durant tot el mes. La primera, demà dijous, a dos quarts de set, s'inaugura l'exposició L'Empremta de l'emoció de Teo Gallardo a la Biblioteca El Molí. I també recordem el concurs de dibuix i pintura Lluís Fises i Moreno.
que està obert a la participació d'infants i joves entre 6 i 18 anys. Recordar que aquest divendres és l'últim dia per presentar els treballs. Hi ha tres categories, infantil de 6 a 9 anys, adolescents de 10 a 14 i joves de 15 a 18. I el tema de les obres aquest any ha de ser Antoni Gaudí.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Soler, que està a la carretera a l'Avinguda Barcelona 51-53. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Reis.
Diuen que tots els camins porten a Roma, però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot i nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Què passaria si paguessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls ressecs. Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang com tu necessites tornar a beure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla.
A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem. Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
Ràdio Mourins de Rei.
La cançó del dia, amb Magí Canyelles. Bon dia. Avui canvio totalment de registre per portar-vos una cançó que es diu Acurà, de l'orquestra Firalutxe i Pau Riba, que és una versió d'un text, d'un fragment, d'un monòleg d'una obra de teatre, del Toni Gomila, un actor mallorquí que la va estar fent durant molts anys, no sé si actualment la segueix fent, i de fet vaig tenir la sort de poder-la veure al teatre fa uns anys,
que em va impactar molt. Aquest text, Acurà, que recupera Pau Riba, acompanyat d'aquesta orquestra d'instruments de joguina, parla precisament de com la importància de les paraules, que ens diuen qui som i quines coses valorem i donem importància,
I a mi és un text que m'agrada molt, l'aula de teatre també és molt bona, de fet, tot el monòleg, i en aquest cas crec que queda amb una combinació molt interessant amb l'acompanyament aquest de l'orquestra Filodutxe. O sigui que avui a curar de l'orquestra Filodutxe i Pau Riu. Vaja, unes alzines. No són alzines, això. Bé, aquests pollancres. No són pollancres, tampoc.
I doncs què són? Són homes. I és que no sabeu res. Quan jo no hi sigui, no sabreu ni què és un baladre, ni un atzaroler, ni un ginsoler, ni un rebell, ni una argelaga, ni una estepa...
ni un argocer, ni un alabern, ni un lloc púvol, ni una albina. El jovent sap destriar entre un golf GTI o GTX. Si és un iPhone 7,
o un iPhone 8, un PC o un Mac. Ho saben tot de les coses efímeres, de les coses que es venen com a imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i formen part dels records.
com un Espectrum o un Atari, un Xubasquero Caru, un vídeo VHS... De les coses permanents, de les que transcendeixen el nostre efímer pas per la vida, no els interessa res, ni el seu nom.
i amb un genèric l'humilien. No destrien pomeres de pareres, cirerers, els dines ni homes. Només diuen arbres. No destrien un mussol, una oliva, un tort, una merra, un pinçà o un sabalí.
Només diuen ocells, i d'aquesta ignorància embesteixen una seguretat ben falsa. En canvi, la gent gran sap destriar si és ordi o cibada a les tres setmanes de néixer el sembrat, quan tot just és una fulla.
Saben si és una carbassera o una malonera el que tenen davant, perquè saben que allò és bàsic per la vida, per sobreviure. Diuen un cotxe, sigui quina sigui la paraula o marca, que dugui al darrere.
perquè només serveixo per anar d'un lloc a l'altre. Les paraules... Les paraules diuen qui som. Diuen qui som. Com vivim, què valorem i què menys traiem. A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimecres 5 de novembre de 2025 la compartim amb el Jordi Torró. Bon dia i bona hora, Jordi. Molt bon dia. Antonio Bonilla, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Samare Lansari, bon dia i bona hora. Molt bon dia i bona hora. I Pere Madurell, bon dia i bona hora. Bon dia. I ara s'incorpora també Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Som-hi.
Qui no ens pot acompanyar avui és la Mari Carmen Juárez per motius personals, com li va passar a l'Antonio la setmana passada, que el teníem a Galícia, va anar bé. A Galícia, molt bé, molt bé. Sí, Vigo... Bé, tota Galícia, la Corunya, Santiago, Vigo... Sí, molt bé. Sí, sí, molt bé. Ho celebro. Samar, ens escoltes? Sembla que l'hem perdut pel ciberespai, i m'interessava... Perduts enmig de l'espai.
No de la immensa mar blava, sinó del... No, no, aquesta era una altra. Correctíssim. Ho dic perquè avui, mira, havíem aprofitat que tenim la sa mar, perquè hi ha hagut diversos articles al viu Molins de Rei que em semblava interessant de destacar. Ahir, si ens escoltàveu, ja destacàvem també aquest que parla dels equipaments de Molins de Rei que es troben en zones inundables, molt interessant, però el cap de setmana...
publicava també un article referent a diversos aspectes, però sobretot a l'habitatge, us parlàvem, de fet el titulari és prou llaminé, la ciutadania suspèn amb un 3,6 l'accés a l'habitatge a Molins de Ri, a partir de dades de la Diputació de Barcelona, és un treball que ha fet la Samari, que publicava el dia 31, divendres passat,
i per tant no ho volíem comentar amb ella, i a partir d'aquí, a propòsit d'aquí, les dades que surten, doncs també amb tots vosaltres. Samara, ens escoltes?
Doncs de moment no, de moment no ens ho escolta. Digues, digues, espera. La setmana amb aquest article que està farcidíssim d'informació superdetallada d'això, del tema de l'habitatge com el tercer problema identificat per la ciutadania de Molins de Rei com un tercer problema greu, sobretot per la gent jove i la gent que en definitiva vol accedir a habitatges,
Però recordem que el punt 1 i el 2, no sé quin és el primer i quin és el segon, és el de seguretat i l'altre el de neteja. Si no recordo malament, la setmana passada jo vaig fer un comentari d'una apreciació absolutament subjectiva meva, que em donava la impressió que el servei de neteja de via pública no acabava de funcionar massa rodó. Van haver-hi opinions contrastades, veig que quedo més tranquil, veig que ja no és tan subjectiu, sinó que és un dels primers dos temes de preocupació de la ciutadania de Molins a la neteja viària.
Bé, Samar? Ara sí, ara sí, ja està. Ara sí, no ens facis patir, home. Jo estic ja tota l'estona, de fet. Ah, bé, bé, bé. Doncs aleshores ja no cal tornar a fer la introducció, però en tot cas, com a autora d'aquest article i de la recerca que has fet, explica'm una mica les conclusions a què arribes, tot basant-te, com dèiem, amb dades de la Diputació de Barcelona, aquí, eh?
Sí, són dades de la Diputació de Barcelona i són dades també de l'Institut Metròpoli. Llavors, bàsicament el que vam fer va ser agafar tots els dos estudis de l'any 2024 als dos. El liberòmetre de la Diputació de Barcelona el que sí que analitza és la percepció del veïnat al voltant de les diferents problemàtiques, no només analitza l'habitatge sinó que també
doncs parlar de la neteja, de la seguretat, entre altres aspectes. El divaròmetre, perdona, Samar, és l'últim amb dades del mitjans del 2024, oi? Correcte, és del 2024. I les dades de l'Institut Metrópoli, igual l'estudi ha sortit aquest 2025, però les dades encara són de l'any passat, són del 2024. I aquest, en canvi, analitza una miqueta la tendència, també de diverses problemàtiques de l'àrea metropolitana,
entre elles també l'habitatge. El que passa és que el divaròmetre sí que pots filtrar directament pel que fa Molins de Rei com a tal. A l'Institut Metrópolis sí que és veritat que són les dades com més generals i sí que surten les dades de tots els municipis però de manera encara que sí que estan com dividides per seccions, lloguer, protecció oficial, venda, sí que és cert.
que és com més complicat de tant en tant accedir-hi a segons què dades. Feta la... Digues, digues. No, no, per favor, digues, digues. No, no, que feta una miqueta així la introducció de com va aquest... Bé, com he agafat aquestes dades, bàsicament crida l'atenció, entre altres coses, sota el nostre punt de vista, que la ciutadania suspèn a Molins de Rei l'accés a l'habitatge amb un 3,6. És...
És una dada que, encara que sembli normal que, tal com està la situació, es suspengui l'accés a l'habitatge, crida molt l'atenció perquè és pràcticament l'única de tots els aspectes que analitza el divaròmetre, que queda sospesa, però clarament sospesa. És a dir, hi ha altres aspectes que sí que queden al voltant del 4,5, com pot ser la neteja...
La majoria, en aquest cas, aproven. Aproven per sobre del 5 i n'hi ha fins i tot aspectes que arriben al 7. L'habitatge és l'últim, el que està completament suspès i és el que està suspès amb més diferència de la resta. Llavors, això ja ens dona una primera idea de la radiografia del problema que n'hi ha a Molins de Rei. I després, si a sobre...
Li dones la volta a aquesta pregunta, que és el que fa també molt interessant el dipàrometre en aquest cas. Li dones la volta i preguntes quins consideres que són les majors problemàtiques de Molins de Rei. Veiem que l'habitatge passa d'estar puntuat amb la pitjor puntuació a pujar d'escala i posar-se com el tercer problema més greu
que pateix el municipi. I de fet, si comparem amb les dades de l'any passat, veiem com és un problema que a poc a poc va creixent més. És a dir, la gent té la percepció o té la problemàtica que no pot accedir a l'habitatge malgrat passin els anys i malgrat s'estiguin fent esforços per fer o per construir nous habitatges amb promocions de venda i de lloguer. Llavors, això per aquesta banda. I després sí que és veritat comentar alguns aspectes, que a mi
particularment m'han criat també l'atenció, és el tema del lloguer mitjà, que el lloguer mitjà se situa en els 834 euros, segons les dades de l'Institut Metrópoli, cosa que a mi em sorprèn també, crec que en aquesta mitjana sí que és veritat que entren també...
el lloguer dels pisos de protecció oficial, perquè si ens fiquem a Idealista i fem una ullada de la situació de Molins de Rei, jo ho faig cada X temps, cada 3 setmanes, 4 setmanes, ens trobem que no hi ha mai més de 6-7 immobles i la majoria a una mitjana de 1.600 euros. De pisos a 1.600 euros i si no ja marxem a cases, que ja les cases ja sí que se'ns van a 2.700-3.000 euros de lloguer. Llavors,
És complicat.
Jo, de moment, ho deixo aquí i ara... A veure, perquè, si no, el debat aquí és molt ampli. Una primera lectura del que hem estat explicant fins ara i del que heu pogut llegir. Jo crec que tots estem... Perdó, perdó. No, no, no ens barallarem, no, cadascú. Jo crec que tots estem d'acord que falta habitatge, que falta habitatge no per un futur, sinó per un present i fins i tot per un passat. És a dir, és una mancança urgent de donar-li una solució...
i que la solució, evidentment, ha de venir donada per l'administració pública i també per la part privada. És a dir, s'ha de treure habitatge ja urgentment perquè hi hagi més oferta que demanda. I això ajudi també, entre altres coses, a baixar preus.
Perquè hi hagi habitatge, ara m'introduiré una mica en qüestions tècniques i jurídiques, perquè hi hagi habitatge, el que ha de complir, en definitiva, s'han de complir uns paràmetres urbanístics. Urbanístics que són, que hi estiguem en sol urbà, és a dir, estiguem a dins de ciutat, ara estic simplificant moltíssim, em perdonaran sobretot els tècnics, si estàs escoltant-me algun tècnic, algun jurista urbanista, em perdonarà perquè simplifiqui tant.
que estiguem en sol urbà, és a dir, no al mig de la muntanya, tot i que en sol no urbanitzable hi ha una sèrie de requisits i excepcions, pot haver-hi un habitatge, però no és la norma comú, però que estiguem en sol urbà, estiguem en ciutat. I a partir d'aquí una sèrie de paràmetres més, per exemple, la qualificació urbanística del terreny. És a dir, ha de tenir una qualificació urbanística 13B, 29, 2010, el que tu vulguis dir-li,
però que tingui la possibilitat, aquesta qualificació urbanística, de tenir un ús residencial. Hi ha un altre paràmetre, n'hi ha més, n'hi ha molts més, perquè al final és la suma de diversos, però hi ha un altre paràmetre molt important, que és el de la densitat d'habitatges. Densitat d'habitatges vol dir que un terreny continua simplificant molt, un solar, un edifici,
pot tenir un número màxim d'habitatges, no pot ser un número lliure, sinó que va condicionat per la densitat. És a dir, per tant, metres quadrats de superfície, perquè ens fem una idea, pot haver-hi tants habitatges amb diverses plantes, però un número total d'habitatges. Aquest concepte de densitat d'habitatges que està en el Pla General Metropolità i per tant és una norma urbanística d'obligat compliment...
Alguns ajuntaments ja fa temps, per exemple el de Barcelona, si no m'equivoc, no, no m'equivoco, el de Barcelona i l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, jo diria que no m'equivoco i si m'equivoco em perdonaran, però hi ha algun altre ajuntament, ja han fet els deures, ja han revisat la densitat d'habitatges i en diversos àmbits territorials de cada municipi,
S'ha augmentat la densitat d'habitatges, evidentment exigint condicions d'habitabilitat, de qualitat, de requisits tècnics, etc. Però s'ha augmentat la densitat d'habitatges. És una tasca que ja van identificar aquests ajuntaments ja fa anys i ja van fer els deures. Altres ajuntaments no ho han fet això encara.
A mi em sembla una exigència innegociable que ho facin ja, que s'augmenti la densitat d'habitatges amb requisits i exigències que siguin de qualitat, però que s'augmenti la densitat d'habitatges. Amb una conversa que he tingut a l'Ajuntament de Molins...
Se m'ha explicat que hi ha la voluntat l'any que ve, el 2026, de revisar aquesta densitat d'habitatges. Doncs fem-ho ja, augmentem ja la densitat d'habitatges, perquè aquest és un aspecte que no exigeix una aportació econòmica, financera, d'esforç municipal, d'esforç de l'administració pública i que permetria tenir més habitatges en el mercat, sigui lliure o sigui mercat de promoció pública.
És una idea que jo crec que és innegociable per part dels ajuntaments, com a mínim els ajuntaments de l'àrea metropolitana, que són els que més dèficit hi ha d'accessibilitat a l'habitatge. Aumentem ja la densitat d'habitatge. Es demana un estudi i demana unes aprovacions municipals per ple. Doncs fem-ho ja. Bé, Antonio.
Sí, sí, bueno, en primer lloc, donar l'enhorabona a la Samar per aquest fantàstic article, molt interessant. Una dada concreta que, i just tu comentes al final, que dius que a l'Àrea Merit-Buritana el 20% dels ciutadans consideren l'habitatge que és el principal problema del seu municipi. Cuidado, eh? El 20%.
estem parlant que al Baix Obregat som 500.000 habitants aproximadament. 100.000 persones consideren que és el problema més important. Estem parlant de moltes, moltes, moltes persones. Clar, jo quan parlo d'això em ve, sí, el motiu del per què estem actualment, però li dono la raó aquí a Pere, que al final la solució no la tenim nosaltres, que estem aquí parlant, ara mateix.
cridar més, fer més soroll, el que sigui. Si hi ha problemes, les solucions són polítiques. I poden vindre del propi Ajuntament, sigui el de Molins o el que sigui, per el de Molins, però també hi ha l'àrea metropolitana i la pròpia Generalitat. I a partir d'aquí això el que em crea és més frustració, perquè no és d'ara.
És de fa molts anys que ja teníem aquest problema. I ara el que estem fent, segons el meu parer, són posar tirites amb una petita ferida i no de veritat posar una solució que a mig termini tindrem un problema molt greu. Per exemple, hem d'augmentar l'oferta.
Aquí a Molins sé que està bastant limitada aquesta cosa, perquè tenim la muntanya, tenim el riu, estem cotats, no? Però per què no rehabilitar els pisos buits, per exemple, no? O implementar el sense exhaustiu d'aquests pisos que estan buits, no? Evidentment, col·laboració pública-privada no es pot fer tot mitjançant el propi Ajuntament o mitjançant les arques públiques, no?
La regulació del mercat immobiliari, reforçar la Declaració Molins de Rei com a zona de mercat residencial, que està vigent des del març del 24. Evidentment, posar límits a l'augment del lloguer, que és una barra importantíssima. Si ens fixem en el lloguer, i abans ho mencionava la Samar,
Un lloguer estem parlant de 1.200 euros, 1.500 euros, amb un pis de 70-80 metres quadrats. Els que estan per sota segurament són pisos molt, molt, molt petits. Ja n'hi parlem de comprar, parlem de comprar 250.000. Quan el salari està com està, d'acord?
Prohibició de pisos turístic, perquè tot això ve de cara a que a la part d'Airbnb o similars gens compren aquests pisos per invertir a fer negoci. Limitació dels fons d'inversió, cuidado amb això. Limitació, no podem cancel·lar però si hem de limitar. Coordinació amb l'àrea metropolitana i participació i transparència per part de, en aquest cas parlem de l'Ajuntament.
Perdoneu aquesta d'allò, però a mi la frustració m'escalfa la sang. Ho sento molt. Jordi, algun comentari que vulguis fer? No, no. És un tema que a mi ja m'agafa... T'agafa ja, sí? Sí, home, jo vaig tenir aquest problema fa molts anys...
Buscaven pis a Barcelona i era car. Llavors, per qüestió de l'herència, vam heretar el pis aquí a Molins de Rei i així vam poder... El vam haver de construir. Ens van donar quatre parets i allí vam fer la casa. Llavors, una mica el que deia el Pere...
Però s'ha de... la densitat. Per què no es poden aixecar més pisos? Per què... no ho sé. Per què no es pot ampliar la zona on es pot construir? Hi ha totes aquestes coses que... Jo recordo l'Oznar, per exemple, va dir construir on vulgueu. I va haver-hi un boom i un d'això. Però no hi...
És un problema, jo ho sé, ara pels meus fills, però de moment l'han solucionat, però costa de pagar. La densitat no consisteix en augmentar plantes, tirar plantes amunt?
Al final, l'alçada d'un edifici ve determinat per altres paràmetres, també urbanístics. Aquests s'han de respectar. La densitat ve per augmentar la possibilitat de col·locar habitatges, torno a dir, amb exigència de qualitat, d'habitabilitat, amb exigències tècniques i urbanístiques que corresponguin, per augmentar el número d'habitatges que un edifici, per exemple un edifici existent ja que ja existeix,
pugui tenir. Per exemple, edificis que tenen locals en planta baixa que no estan en zones comercials i que estan en zones apartades, diguem-ne, del que és el nucli rabiós econòmic. Per exemple, aquí Molins, Carrer Major, Carrer Rafael de Casanovas, Terraple, aquestes són zones molt comercials que les plantes baixes tenen un sentit que estiguin destinades estrictament al local per activitat comercial, de negoci, etcètera.
Però el reste d'edificis que hi ha locals i n'hi ha moltíssims que estan per llogar o vendre des de fa temps i que no funcionen, que es puguin reconvertir en habitatge, torno a dir, exigint totes les condicions tècniques i urbanístiques i legals que se'ls ha de demanar, eh?
que es puguin reconvertir. Aquest parc de possible habitatge el tenim aquí ja. I aquest no exigeix una inversió pública. Aquest exigeix una decisió pública. I torno a dir, hi ha ajuntaments que ja han ensenyat el camí. Ajuntament de Barcelona, Ajuntament, jo diria, Santa Coloma Granet i algun altre més, ja han ensenyat el camí. I repeteixo, a mi m'han comentat des de l'Ajuntament que estan estudiant això per potser traslladar-ho l'any que ve amb un acord. Doncs fem aquest acord.
augmentem, traiem més habitatge i això ho solucionarem completament? No, això no ho solucionarem completament, però és una eina més i sobretot és una eina factible de fer per part de l'Ajuntament. Samar. Sí, jo m'agradaria fer sobretot un apunt pel que fa al tema dels habitatges buits i jo crec que s'hauria de començar per aquí.
És a dir, al final, gastar diners, entre cometes, en construir... O sigui, coneixem que hi ha habitatges que estan completament buits i que no s'està fent res. El que passa amb el tema dels pisos buits, i per això tampoc vaig voler ficar-me l'altre dia quan vaig fer l'article, és que en general hi ha molts pocs registres dels habitatges buits que n'hi ha. Exacte.
I crec que seria molt fàcil saber-ho. És a dir, al final, quants pisos paguen la quantitat mínima o el rebut mínim de llum o el rebut mínim d'aigua? Al final, veient una miqueta les dades de consum dels subministres, realment és molt fàcil saber quins pisos estan buits i quins no. Llavors, per què no existeix aquest registre? Això per una banda. I després, segurament a Molins també n'hi ha, aquí sí que és veritat que
Tampoc em vull... Vaig llegir un article ja fa al País, em sembla que va ser fa un parell d'anys, una cosa així, que parlava precisament dels diferents... Bé, la quantitat de pisos buits que n'hi havia a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i entre ells parlava de les ciutats més grans. Però sí que és veritat que ara no et puc dir exactament de memòria la quantitat de pisos buits que n'hi havia a Molins d'Arrey, però ostres, es poden fer registres.
es poden fer registres i crec que és important. Al final, mira, hi ha una cosa que sí que va fer l'Ajuntament, de fet aquest any es va aprovar la setmana passada amb les ordenances fiscals, i és que s'apujarà al 100% el preu de l'IBI en tots aquells habitatges que estiguin buits, que es considerin buits, que es detectin que estiguin buits, per intentar fomentar treure'ls al mercat de l'habitatge. Està molt bé.
Però és que això hauria de ser efectiu i no des d'ara, sinó que s'hauria d'haver fet i en el moment en què aquesta bombolla de l'habitatge va començar a créixer. Perquè sobretot recordem l'any 2020, parlem de pandèmia, els preus de l'habitatge, un pis a Barcelona, Sants, un pis petit amb dues habitacions, eren 700 euros.
Eren 700 euros. Jo tenia amigues que vivien a Sants amb les seves parelles per 700 euros en un pis que estava bastant bé. 700, 650, 800 el més car. Per què anava la cosa? És que ara estem parlant que aquests pisos, aquests mateixos pisos, s'estan multiplicant no per dos, sinó gairebé per tres el seu preu. Ostres, què passa? Què passa?
Aquí l'Ajuntament és veritat que amb les ordenances fiscals va aprovar aquest requeriment de l'IBI, que si el pis estava buit demanaria el 100% del seu import al propietari.
Em sembla molt bé. Crec que és una mesura per una banda valenta. Ara, el tema és que es faci. I que realment es comencin a posar les piles, facin un registre de tots els habitatges buits que n'hi ha i facin alguna cosa per poder treure'ls a mercat. Perquè si no, és que la gent no pot viure a Molins de Rei. És que la realitat
si tu mires els portals immobiliaris és que la gent no pot viure a Molins de Rei. Però és que això està venint... La sa mare ara parlava del 2020 com que esclata la bombolla immobiliaria. El 2008 o el 2006 ja va esclatar l'altra i així anem. I al final Molins de Rei el que és...
un rebot del que està passant a la gran metròpoli. El problema el tenim a Barcelona, aquest problema de Barcelona desplaça la gent en un principi cap a Esplugues i Sant Just, després la desplaça cap a Sant Feliu, després la desplaça cap a Molins, i ara segurament hi ha gent que aquest fenomen l'està desplaçant fins a Brera o fins a no sé on. El preu d'un habitatge a Molins fa...
15 anys... És que estic dient obvietats, són coses que tenim clares tots, ja ho sabem que han pujat, però que venen d'on venen? Per això, perquè hi ha gent que té pisos per llogar i no parlo de grans tenidors. Parlo d'un senyor que amb els seus estalvis té un, dos...
ja no és igual, ni tres dos pisets que els té doncs que han anat comprant se n'han anat a una caseta i no li ha fet falta vendre el pis anterior perquè són pisos que segurament va comprar als anys 60 o 70 o pisos que els va comprar per 6 milions de pessetes no sé, coses d'aquestes que ara evidentment s'han revaloritzat moltíssim i fan que pugui tenir-los com un
petit negoci que li rende al final doncs un sou més que entra a casa i que no se l'ha de culpar ni posar-lo a la llista dels grans especuladors però clar, són gent que abans en treien això, 400, 500 haurets d'aquest pis i ara veuen
que pel mateix pis, al centre de Barcelona, si li llogen a un expat d'aquests que venen aquí amb l'ordinador i la tassa de l'Starbucks, el poden fotre a 2.500 euros. I aquells diuen, si me'n donen 2.500, jo puc ser molt solidari, molt verd i molt tot el que vulguis, però clar, 2.500 contra 500, doncs mira, un més me'n paga 5.
Després, per l'altra banda, el que deia Pere, la possibilitat que els locals destinats a local comercial es puguin adequar com a vivenda, compte que una cosa és tenir uns locals de 150 metres, una nau de 150 metres
120-180 metres quadrats, amb una sortida, una finestra a la part de darrere i una entrada a la part de davant, que si parcel·les en habitacions t'estàs trobant... Però per això, Toni, disculpem que puntualitzi, per això cada vegada que he dit augmentar la densitat d'habitatges, una de les opcions és reconvertir locals, però és una de les opcions. El concepte general és... Però si no hi ha finestres seran locals buits. Toni, Toni, Toni, però per això sempre he dit...
i he repetit diverses vegades, que augmentar la densitat d'habitatge sempre i quan s'acompleixin de manera exigent i innegociable, però ja ho he dit, Toni, negociable... Jo no he pogut dir-ho. Home, ja, però per això mateix ho estava puntualitzant. Totes les condicions d'habitabilitat es compleixin totes i cada una. Per descomptat, que una nau industrial que no tingui les condicions mínimes d'habitabilitat, de cap manera podrà ser un habitatge, només faltaria. No, no parlava d'una nau industrial, parlava d'un local. Un local, també.
De 150 o 160 metres quadrats, que és un localet normal per posar una botiga o per posar qualsevol negoci, diguem-ne, que hi pugui haver al carrer Major, no de Molins, sinó de qualsevol habitatge, de qualsevol poble o ciutat, és un local que està molt bé per una botiga perquè té, segurament, una sortida a l'exterior, unes finestres al darrere,
i l'entrada al davant. Clar, si això ho parcel·les amb habitacions en pla dur, et trobes que totes les habitacions interiors seran això, interiors, sense alguna sortida de ventilació, i per tant no tindran aquesta cèdula d'habitabilitat que li demanaran si la vols reconvertir en vivenda. Per això aquesta reconversió, sempre he dit i he repetit diverses vegades, que sobretot ha de complir la resta de condicions d'habitabilitat. Si no les compleixen...
no es reconverteix a l'habitatge. Doncs això afecta segurament el 98% dels locals comercials. No creguis, no creguis, no creguis tant. De tota manera, estem parlant, diguéssim, del percentatge més petit. El percentatge més gran on està l'habitatge, sobretot està amb els fons d'inversió que estan comprant massivament. Aquí on està el problema? Què compren a Barcelona?
I per proximitat, abans ho deia el Toni, la gent surt de Barcelona perquè comença a estar molt cara a Barcelona i comença a estar fins a Brera o fins a on sigui. Arriba un moment que com estan comprenentant a Barcelona, la gent ja més demanda als pobles al voltant de Barcelona degut a aquest boom turístic
que hi ha a través de, com abans deia, Airbnb o similars fons d'inversió que estan comprant a més. Aquest senyor qui sigui, que té un pis i que vol llogar, estem parlant d'un percentatge molt petit. El gran problema ve per aquí. D'aquí ve el fet que hem de frenar aquesta via i, evidentment, treballar amb la rehabilitació de pisos buits. No només a Barcelona, Barcelona i tota l'àrea metropolitània.
Molins de rei, evidentment, ja abans penso que heu comentat, tenim, estem bloquejats, muntanya, riu i autopista, estem bloquejats, podem créixer fins on podem créixer, no tenim més possibilitats. Però dintre d'això, perquè, clar, hi ha coses que sí els polítics poden fer, i és regular absolutament tot això. On està el gran problema? Que després hi hagi petites coses, el que sigui, però no ens quedem amb el sucre, collons, sí, amb el cafè, de veritat, amb la pomada, no?
Bé, Samar, sé que has de marxar en breu. Si et sembla, doncs, per tancar, alguna reflexió més que vulguis afegir? Sí, jo només, ara parlant que ha sortit també el tema dels locals, jo soc partidària que el tema dels locals ha d'estar molt, molt, molt ben regulat. Totalment d'acord amb tu, Samar.
Completament. Si surten al mercat han d'estar molt ben regulats perquè ho estic veient, jo al final ja ho sabeu, visc a Badalona, passejo molt per Badalona i per Santa Coloma en general perquè entre uns i altres tinc amics a les dues ciutats i cada cop hi ha més locals que abans eren ecobistaries, botigues, el que sigui, que a dia d'avui són habitatges.
i jo puc assegurar que no tenen les condicions necessàries, sinó que també hi ha hagut un problema, bueno, hi ha hagut un problema, no, hi ha hagut un descontrol, és el que veig, la percepció, et vaig estar parlant amb una de les regidores de l'Ajuntament de Badalona, relativament poc, que m'ho va, doncs, com confirmar, i és que hi ha hagut un problema amb aquesta cessió de les llicències dels habitatges per als locals comercials, no?,
en principi es van aplicar uns paràmetres, uns paràmetres que eren com bastant generals. Què ha passat amb això? Doncs que feta la llei una mica, doncs feta la trampa, s'estan donant, ha arribat el moment en què s'estan donant moltes més llicències de les que estaven previstes. Aquestes llicències es poden donar perquè no es poden, com ho explico? Perquè no hi ha aparentment cap problema per no poder donar-les,
bàsicament perquè compleixen els requisits i després es troben que són locals que aparentment són completament inevitables, ja sigui perquè els hi falten finestres, coses vàries. Llavors, és perillós perquè això, sobretot els locals que es converteixen en pisos, estan a les perifèries de les ciutats metropolitanes, estan als barris amb més problemes socioeconòmics. Què potencia això? Al final, més guetos,
més infravivenda i al final més problemes. Llavors, no, pel que hem de lluitar no és per un local com a tal. Sí que és veritat que pot ser una solució que els ajuntaments poden tenir com una eina en un cas molt greu, però pel que s'ha de lluitar bàsicament és per una vivenda digna per tothom. Quants pisos de la Sareb n'hi ha tancats? Quants pisos de la Sareb aquests no els hi podran posar?
per exemple, en l'exemple de Molins, no ens hi podran pujar a Libi.
Perquè la Sareb, no? Som tots... Samar, deixa'm fer una puntualització, el que estàs dient. Estic totalment d'acord amb tu i jo crec que ho he exigit des de l'inici de la meva intervenció primera, que una reconversió, en definitiva, un establiment d'un habitatge ha de tenir totes les condicions. Per tant, quan es demana llicència, els tècnics municipals, l'arquitecte, l'arquitecte tècnic, en definitiva, els tècnics de l'Ajuntament, el que controlen és que el projecte compleixi
Totes les condicions d'habitabilitat. Exacte. Quan acaba l'obra, no només una obra d'aquesta, sinó qualsevol tipus d'obra, hi ha una visita d'inspecció per donar la llicència de primera ocupació. Aquesta visita d'inspecció ha de comprovar que el que s'ha fet...
El que s'ha fet és exactament el projecte que s'ha aprovat. Si el que s'ha fet no és el projecte que s'ha aprovat, no es dona licència de primera ocupació i t'espaviles per no haver complert amb el projecte. Per això és l'ABC de l'urbanisme i de la licència d'obres, que és el control. Estem demanant un control dels habitatges desocupats
i una inspecció i una exigència perquè, en definitiva, s'ocupin i, si no, perquè hi hagi unes imposicions del 100% de l'IVI, etcètera, etcètera, doncs aquí hem de dir el mateix, la inspecció, el control, perquè l'urbanisme, sense control i sense exigència, és territori com a mange, i ho veiem en qualsevol municipi, que allà on no hi ha inspecció, no hi ha vigilància, la gent fa moltes vegades el que li dóna la gana, però no només convertir locals en habitatges, en qualsevol cosa,
La gent a vegades es passa pel forro al projecte pel que li han donat la llicència. Per tant, jo crec que aquest és un aspecte no concret d'aquesta qüestió de convertir locals en habitatges, etcètera, sinó en l'aspecte general de controlar que les obres es facin segons el projecte. No has fet les obres segons el projecte, no tens llicència per una ocupació. Punto final. Punto final.
Doncs mira, aprofitem aquest punt final, que la Samar ha de marxar. Gràcies per acompanyar-nos, Samar. Que vagi bé també la presentació de la conversa amb el Toni Croanyes el divendres, eh? Moltes gràcies. Recordeu, a dos quarts de set a la Biblioteca al Moli, eh? Correcte. Molt bé. Correcte. Que vagi bé, doncs, i gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Fins la setmana vinent.
Merci. Adeu. Adeu-siau. Doncs deixem aquesta qüestió, si us sembla. Abans, fora del micròfon, parlàvem d'un tema que veig que el Toni també va veure i va sortir ahir a les notícies. Un bus autònom circula durant 10 dies a Montjuïc. Estem parlant també en el context de la Smart City Expo. Altres unitats circulen també en circuits concrets. Expliquen en ciutats de Suècia, Noruega, Finlàndia, Alemanya i Holanda, segons Carson, l'empresa turca,
que el desenvolupa. Doncs bé, estarà en el marc d'aquest congrés de Smart City aquests dies, circulant el primer autobús autònom de TMB per Montjuïc, entre la plaça de Dante i l'Estadi Olímpic. Durant els pròxims nou dies, el ciutadà que el vulgui provar hi podrà pujar sense necessitat de pagar bitllet.
entre les 9 del matí i les 7 de la tarda per recórrer les 6 parades del trajecte, que són uns 10 minuts. Explica la Glòria i un sol periòdico. Són 52 places aquest autobús, 8 metres de llarg, funciona sol, però tindria més efecte visual si no fos perquè en tot moment un conductor està assegut davant el volant i tot i que no el toca, perquè ho veiem ahir també les notícies, que aixeca les mans, s'encarrega de garantir que tot va bé. La tecnologia de la conducció, diu, autònoma, comença a ser sòlida
i sembla que la implantació del vehicle autònom no té marxa enrere, segons coincideixen afirmar un gran nombre d'experts reunits en la Smart City Expo. La pregunta és, vosaltres pujaríeu en un vehicle sense conductor de transport públic, per exemple, Toni Ramoneda? A veure, jo he conduït cotxes que funcionen així i que pots treure les mans del volant
I que el cotxe va. I el cotxe va respecte a la distància molt de davant... Els semàfors, senyals... Els semàfors, sí. Si porten un cotxe davant i frena, el teu frenarà. Si no porten un cotxe davant, se'l passarà en vermell. Això sí, però que fa les curbes perfectament, amb autopista, amb carretera... I que...
Si portes, que és un sistema que també porten els trens, que abans parlàvem també dels conductors de metro, el microfon tancat, quan portes, no sé si són 15, 20, 30 segons sense tocar el volant, simplement et pita perquè recordar-te que has d'agafar el volant. De fet, això és perquè la normativa actual no permet... És a dir, aquest sistema, que el porten molts cotxes ara, ja et dic...
deixant el cotxe a revisió el que em van deixar portava aquest sistema autònom però és que Tesla ho porta des de l'inici dels Teslas a Tesla sí que li dius vés-te a Vilafranca i el cotxe se'n va a Vilafranca què passa? que la normativa no permet que ho faci sol i que tu el que diu el Codi de Circulació és que has d'estar tocant el volant contínuament però bé, clar, feta la llei, feta la trampa si la màquina t'ho permet
Ara, et dona confiança? Bé, també tenim, abans dèiem això del metro, hi ha línies de metro a Barcelona que funcionen de forma totalment automàtica, sense conductor.
I, de fet, el metro és molt més, diguem-ne, fàcil perquè va per dins d'un circuit tancat en el que no pot interferir ningú i que, per tant, pot tenir una programació totalment informàtica, electrònica, de dir, quan arribes a aquest punt et pares durant tant de temps, mentre hi hagi una persona al mig de les portes no es tanca les portes, per tant, no s'engega el metro, tot això són paràmetres que informàticament es poden establir.
amb la circulació al mig d'una ciutat amb bicicletes amb senyores que creuen patinets el gos que s'escapa la pilota que surt d'un carrer que estan jugant tot això, totes aquestes coses són les que s'escapen
d'aquesta programació perfecta d'un món ideal. A través del satèl·lit diu que s'indica la seva situació. Compte amb un radar de pulsos làser i un altre d'electromagnètic, càmeres per captar imatges i d'altres tipus termogràfic per conèixer la temperatura, així com també sensors d'ultraso per facilitar maniobres com l'aparcament.
Entre moltes altres coses. Això vol dir que també parlem molt de feina, Antonio? Sí, sí, no, és part de la indústria 4.0 que tenim aquí. Però es perd a llocs de treball, llavors. O no. O no? No, és el llocs de treball que se'n van a fer censors. Es reconverteixen, no? Exacte, o sigui, el número empresarial es reconvertirà en d'altres. Vull dir, es cancel·laran d'altres feines, postos de feina, i es crearan d'altres de noves, evidentment, perquè hi ha unes noves necessitats. Però és part d'això.
Dit això, tot i que jo soc molt disruptiu i que m'agrada molt la novetat, etcètera, etcètera, jo soc dels que prefereixo veure els indis o els vaqueros amb la fletxa clavada i dir que vagi alguns primers que jo vull veure què és el que passa. Evidentment sempre fa por aquesta part, és una broma això, eh?
Sempre fa por fer les proves d'aquest tipus i ha de fer impressió abans de començar aquesta ràdio. Ho hem comentat, hòstia, ha de fer impressió, veure estar en un autobús i que no hi hagi cop conductor i estem habituats a fer-ho. I clar, canvia aquesta...
habitabilitat d'una cosa a l'altra és el que canvia amb la nostra vent. Però és el futur, eh? El present és el futur de com aniran les coses. Actualment tenim cotxes que diuen, hòstia, vull que m'aparqui el cotxe. I el cotxe, tu estàs allà i aixeques i el cotxe t'aparca i t'aparca perfectament. T'ha analitzat tot això. Són petits avanços que, evidentment, arribarà un moment que podem anar
Un avió, un avió, el pilot diu, a veure, jo, pilot automàtic, i me'n vaig al lavabo, per exemple, i no hi ha cap persona que estigui pilotant l'avió. Vull dir, ja n'hi ha avanços en aquest sentit, i aquesta seria una més, que ho veurem en un futur no massa llunyà, eh?
Molt bé. Tu, Jordi, pujaries? Sí. T'enfiaries? Sí, eh? Molt bé. Per necessitat mèdica. Ah, bé, bé, bé. I quan he d'anar al meix, algú m'ha de portar. I per exemple? Per exemple, si tingués aquest cotxe, diria, el Brogi, o el Durani Reinal, o el Cap, o un C, ja està. I sense parlar amb ningú, oi? I no digui que t'està dit ningú.
Esclar, de totes maneres, hi hauria problemes. Has d'aparcar, si has de portar una persona que t'acompanyi tant se val que condueixi el cotxe o no. Però sí, jo hi pujaria. M'ha vingut, perdoneu, m'ha vingut a la ment la sèrie aquella del Cotxe Fantàstico. Sí. El Kit estava aparcat. Kit, ven aquí. Home...
Aquesta sèrie mítica. Aquesta sèrie, l'hòstia, eh? Aparcar el cotxe, vés a aparcar i ara truca per el telèfon i vine aquí a buscar-me, no? Sí, però, a veure, que aquí hi havia aquesta part de ciència-ficció, aquesta sèrie que estàs dient, segurament això és dels anys 80... Sí, sí, sí. No sé, a veure, que és el futur està clar, i que t'hi posis com t'hi posis arribarà
I això que ara em sembla tan trencador acabarà sent una minúcia amb tot el que anirà venint al darrere de tot això. Per tant, tiposis com tiposis, passarà per sobre. Si no t'està bé, tu mateix. L'any passat Amazon va fer una prova pilot als Estats Units, a Los Angeles penso que va ser, en el qual era un supermercat en el qual no hi havia ningú. Correcte.
Directament, tu entraves allà, hi havia un fotimer de càmeres, ja tenies que donar-te d'alta en aquest sentit per això, i et captaven quin client eres tu, i tu anaves agafant, pom, pom, pom, i després era passar directament, sabien què és el que havies agafat, una vegada que has passat la barrera, pom, la factura, i adeu-siau. I va ser una prova pilot. No sé com està, però...
Aquesta és una altra història de com els mercats poden canviar en segons quins. Aquesta que apuntes, Antonio, a diferència de la mobilitat autònoma o independent dels cotxes a través de la tecnologia, aquesta que estàs explicant...
és el control de l'ésser humà, que evidentment ja hi som. No, no, no, estic constatant, estic constatant en la realitat, no l'estic fent crítica, estic constatant, que és el control de l'ésser humà a partir de dades, d'informació, de com actuen, com interactua, etc.
és un altre aspecte important però és que això ja ho tenim i ha sigut motiu de debat amb els contenidors amb targeta que tenim contenidors encara no tenim les targetes però que s'anirà implantant a tot arreu amb la qual cosa sabran fins i tot què llences i com ho llences i per tant et podran sancionar per això però que estem controlats jo m'hi fot gràcia a tota aquesta gent que diu no, no, jo segons quines coses quines dades no les dono perquè si és igual, si les tenen totes
I si no les tenen, les poden tenir com els doni la gana. Ho saben tot de nosaltres. Això tampoc no vol dir que haguem de passar de tot i anar donant el número de compte a tot arreu i les claus, que aquest és el mínim control. Però que en els hàbits de consum...
Tothom ho sap tot de nosaltres. Tenim al costat un telèfon. Aquest telèfon està escoltant contínuament. No us ha passat que heu parlat d'algú concretament i de cop i volta us surt mirant a Instagram o qualsevol xarxa allò que tu has pensat i has parlat? I tant.
ens hem de deixar anar d'alguna manera però és que ja no cal que t'escoltin simplement pels hàbits de consum és molt fàcil si tu un cop a la setmana agafes un bitllet d'avió a Madrid qui et ven això aquest tio està anant cada cop a la setmana se'n va a Madrid si vas a Madrid i el bitllet de tornar al temps al cap de dos dies vol dir que necessites un hotel a Madrid jo et recomano un hotel a Madrid
dels que vengui jo, evidentment. Home, ja que estàs en aquesta zona, doncs aquí tens uns restaurants per anar. Això són exemples, però és una cadena d'exemples que, si tu veus molt de bàsquet, doncs t'agradarà el bàsquet. Ah, també el practiques, perquè veig que has comprat unes mambes que són especials per bàsquet. Doncs home, si fas això, que sàpigues que també tinc aquesta sèrie de productes. Però és que això és una cosa tan antiga...
com la primera venda, segurament. Això es diu màrqueting o mercadotècnia o digue-li el nom que vulguis, però això és que... Completament d'acord. Ja ho tenim aquí. Llavors, voler...
ocultar aquestes dades nostres per la meva privacitat, molt bé, però és una guerra perduda. Tenim la guerra perduda. Si és que és una guerra. En tot cas, una mica de sentit comú i vigilància en el que puguem fer nosaltres cadascú, però, òbviament, no obsessionar-nos perquè ens tenen controlats. Ara, per exemple, continuo dient no oferir les dades del compte corrent, jo crec que és llei bàsica en seguretat, per exemple, per navegar internet.
Aquesta paraula és màsica, l'obsessió. No ens hem d'acord que a vegades hi ha gent que s'obsessiona, no sé, controla dintre què és el que hi ha i no t'obsessiones perquè, vulguis o no vulguis, la gent t'està controlant. Apren a viure amb el problema si ho consideres un problema. Exacte, exacte. Ni més ni menys.
Potser us agradaria visitar l'Smart City Expo aquests dies? Per què no? No ho faré segurament perquè vaig de cul i el cap de setmana honestament no necessito per mi per descansar i per mi però a mi he visitat i he fet moltes fires i a mi la tecnologia m'encanta perquè
Però anem cap a aquest camí, eh? Seria la conclusió? Vull dir, no té marxa enrere. No té marxa enrere. No és que anem nosaltres, hi va el món, i si tu... Si vols ser el salmó del riu, d'aquest riu de la vida, tu mateix. Però és que no pot ser. Però moriràs com els salmons moren. Vull dir, millor anar al costat de molta gent, no? És el que hi ha, i per tant, o et sumes a la causa, o la causa podrà amb tu. Sense caminadotes.
Doncs ho deixarem aquí, amb aquestes reflexions, gràcies a la Samar, que ens ha acompanyat bona part de la tertúlia, també el Pere Madurell, l'Antoni Bonilla, el Jordi Turró i el Toni Ramoneda, que tingueu molt bona setmana a tots. Bona setmana. Bona setmana. Adéu.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Laram. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que presentarà els pressupostos quan els tingui acordats i que estudia a fons si es pot prohibir comprar habitatge per especular. Una proposta que els comuns han posat per negociar els comptes. Que no ens tremoarà més cames i que estem oberts a estudiar-ho tot. I estem estudiant això. A fons. No és un tema, també ho dic, ara hi ha més coneixement de causa perquè he pogut denovitzar aquest informe. No és un tema...
Senzill jurídicament. Ara jo vi asseguro que el govern de Catalunya escoltarà tothom, ha encarregat estudiar aquesta qüestió a fons, en els diferents àmbits del govern que ho poden fer.
Illa ha demanat el suport dels grups per aprovar, posar topalls als preus del lloguer, una iniciativa que ha caigut del ple perquè Junts i el PP ho han portat al Consell de Garanties Estatuàries. I la comissió d'investigació al Congrés sobre la gestió de la Dana va començar ahir amb intervencions molt dures de les víctimes que van acusar el govern valencià.
Demà la gestió, negligència i falta de previsió. Per la seva banda, PP i Vox desvien les responsabilitats cap al govern de Pedro Sánchez mentre comencen de fer les converses per al relleu al capdavant de la Generalitat Valenciana. La comissió continuarà avui amb noves compareixences dels afectats.
I en mobilitat, un carril obert a la P7, a l'Aldea, per la reparació de la via, que ahir va quedar afectada per l'incendi d'un camió. A banda, també, a la C25, en Manresa, hi ha un animal a la via i la calçada està tallada. A la 2, a Martorell, una avaria talla un carril i també un accident. A la B23 es plugues en talla un altre. També retencions habituals. A la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i no sé jo bregat, que s'intensifiquen per un accident entre un cotxe i una moto a ronda de dalt. Pel que fa al servei ferroviari...
retards de fins a 25 minuts a la línia R4 de Rodalies. I l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha confirmat un cas de tuberculosi en un treballador de les obres de remodelació del Camp Nou. Les mateixes fonts afirmen que de moment no es tracta d'un broc, ja que només hi ha un cas confirmat. Arran d'aquest cas s'ha activat l'estudi dels seus contactes per tal de descartar noves infeccions.
I dos incendis d'habitatge han activat diverses dotacions avui dels bombers. A Lleida, cap a dos quarts de 3 de la matinada, ha cremat la cuina d'un pis al carrer Jaume de Gramunt i el fum ha afectat tot l'habitatge. Els bombers han ventilat i sanejat la zona. A Lloret de Mar, també a dos quarts de 5, el foc s'ha originat en aquest cas en el rendeplats d'una cuina del passat Josep Maria Cert, afectant també l'escala de l'edifici. En tots dos casos, el SEM ha hagut d'atendre una persona en cadascun dels incendis.
I pel que fa el temps, avui el dia comença amb núvols al litoral i prelitoral, amb, de fet, alguna pluja que es podria intensificar a partir del migdia. Pel que fa a les temperatures, les màximes avui rondaran entre els 19 i 23 graus.
Informació local. Impuls Teatre estrena una nova representació aquest cap de setmana a Sala 42. S'expliquen els secrets més ocults que es revelen dins una sala d'interrogatoris on sospitosos investigadors s'han d'enfrontar per conèixer la veritat. Aquest és el tema de la proposta Sala 42 que fa Impuls Teatre. Hi haurà en total set representacions a l'espai d'entitats Collserola, funcions de petit format.
S'estrena aquest cap de setmana. La podreu veure aquest cap de setmana divendres i dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 7 de la tarda. I continuaran les funcions el següent cap de setmana i també el 22 i 29 de novembre. Doncs l'estrena, com dèiem, aquest divendres a les 8. Si voleu reservar lloc, heu d'entrar al web teatreimpuls.cat.
I aquest cap de setmana torna la mostra Molins, Terra de Bruixes. És la quarta edició i suposarà que durant tot el dissabte i el diumenge a la plaça del Palau hi haurà activitats diverses. L'horari és d'11 del matí a 9 del vespre. Es comença dissabte a les 11 del matí amb un ritual diníssim. Després hi ha dues xerrades, una sobre el tarot i una altra sobre les lleis de la sort. I de cara a la tarda hi ha un taller infantil de bombolles. Això el dissabte i el diumenge comencen al matí.
amb tallers infantils per aprendre a fer-se un barret i una escombra. A les 12 hi ha una altra xerrada sobre els signes del zodiac, a la 1 una nova xerrada sobre el tarot i la tarda de diumenge l'ocuparà un concert i finalment un ritual de cloenda.
Això serà aquest cap de setmana a la plaça del Palau. El Foment també té diferents propostes pel cap de setmana. Divendres, dins de l'espectacle del cicle Molins Night Cabaret, hi haurà a les 9 del vespre el musical dels 80, el dissabte a les 8 concert tribut a Bruce Springsteen i diumenge a les 6 de la tarda ball amb Pep Músic.
el SEM, que fa diferents propostes també al cap de setmana. Divendres, la de caire més social. A les 8 del vespre es donaran els premis de la marxeta i es farà un record a les persones sòcies que han fet el seu primer cim de 3.000 metres o més i reconeixement als socis i sòcies que fa 25 o 50 anys que són membres de l'entitat. Divendres a les 8. Dissabte.
La secció en el teatre va al Romea a veure l'amor venir en taxi, de la Cubana, i diumenge a l'execció de Sanderisme va a Osona a fer una caminada de 14 quilòmetres. Començaran des de Santa Magdalena de Cambrils i faran un recorregut per diferents punts d'Osona. Sortida de Sanderisme de 14 quilòmetres el diumenge. Si voleu apuntar-vos a aquesta sortida de Sanderisme o en el teatre el dissabte, heu de passar pel local del SEM, que obren cada tarda de dos quarts de set a dos quarts de nou.
La farmàcia de guàrdia avui dimecres és la Soler. Està a la carretera, en concret, a l'Avinguda Barcelona 5153.
Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Vols estar al dia de l'actualitat més reingou? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar del català amb fluïdessa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles per mi és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900 900 120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Xic. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Xic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 10 del matí i 11 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. De seguida saludarem el regidor portaveu d'en Laira Molins, en Pep Degà, que ens acompanyarà per fer aquest repàs a l'actualitat política local. Després tindrem a la Seferus amb el seu Artes Vida, l'Artes Vida, com sempre, de dos quarts d'onze aproximadament fins a arribar a les onze. I avui, com us hem explicat, parlarem de tradicions actuals per tots sants.
A les 11 parlarem d'aquests dos llibres que ha publicat recentment en Raül Romeva i que avui vindrà a presentar aquí a Molins de Reí per parlar de la importància de l'esport per a una societat. Fa escassament un mes ha publicat Hipòxia.
i ja té un cert recorregut el llibre Esport per tothom, que també ha presentat a molts indrets de Catalunya. En parlarem amb ell a partir de les 11.10 i a dos quarts de 12, com és habitual, el Joan Vilaseca ens acompanyarà aquí amb el seu espai Parlem de, amb aquestes històries relacionades amb Molins de Reí, però més enllà d'en Molins de Reí, que poden tenir premi, ja sereu llibres i música que ens porta el Joan cada setmana,
per regalar a algú de vosaltres que s'animi a marcar el 93686161 i a respondre a les preguntes que formularà el Joan en relació a les històries que expliqui. Tot això és el que farem des d'ara i fins a les 12 del migdia.
I a aquesta hora del matí saludem el regidor portaveu d'en Laire Molins, en Pep Degà. Què tal, Josep? Bon dia i bona hora. Com anem? Va bé la setmana? Va molt bé. Va molt bé, eh? És dimecres, ja... I sobretot, mira, aquesta setmana no tens ple, que han sigut dos dijous consecutius, eh? És que no paren, aquests a l'Ajuntament no paren. No paren. Tu ja t'hi veus més fora que dins? Jo m'hi veig més fora que dins. I això cada setmana es va confirmant, eh? Em queda un telediari. O potser algun més. Potser algun més, no? Dos.
Escolta, anem a valorar també el ple del passat dijous, el ple d'octubre, on vam tenir, dèiem ahir, una part potser més tècnica, la primera part, i després aquesta moció controvertida. Pel que fa a la ordenança de regulació de les terrasses,
Aprovada per unanimitat i amb matisos, però veig que bastant de consens, no? Sí, tinc els meus dubtes, però s'havia d'aprovar. Atenció, ho havies d'aprovar. Crec que han fet molt bona feina, crec que hauran de dir endavant. Quins serien els dubtes més reals que tens?
Home, hi ha moltes controvèrsies, com treure els bidons davant dels bars i els cartellets dels bars típics que fan així de llibret, que s'aguanten, piràmide, llibret, dic-li com vulguis, doncs que no es poden estar rembats a la paret perquè poden passar invidents que passen amb el bastó al costat de la paret. Ho trobo molt lògic, però és difícil fer-ho entendre i...
I hi ha gent disgustada, clar. Sí, et consta? Sí, vaig veure una publicació a l'Instagram i entenc que estiguin disgustats i també entenc que és una cosa que s'ha de complir.
sobretot ara que tothom compleixi i per tant que s'estigui atent que és el que ja ens va dir el regidor Joan Carles Sara que es faria el passat dilluns que ens va visitar el programa inclús doncs si no hi ha més remei l'últim graó serà les sancions esperem que no s'arribi aquí
També van dir que posarien algú a vigilar per les tardes, algun tècnic o alguna empresa, perquè, clar, els tècnics no poden vigilar tot el dia. Bé, no ho sé, això ja és cosa tècnica, cosa dels polítics.
però és molt normal hi ha moltes terrasses que s'haurien a la tarda i no al matí llavors s'han de vigilar Bé, volies saber també la teva opinió respecte al que va passar amb aquesta moció presentada per Ara Molins al voltant de la recuperació de la possessió i rehabilitació de la Torre Ferniani ells proposaven com a casal de joves tot i que hi va haver esmena la totalitat aquí
I va acabar aprovant-se que es crearia aquesta comissió per fer aquest seguiment. Exacte, jo crec que primer... Et sembla bé el pas aquest? El pas de treure els usos i aprovar l'altre em sembla molt correcte. I després s'hauria de fer una discussió, on el que sigui, per determinar l'ús de la torre.
Però em sembla correcte intentar i començar a fer els passos per adequar allò. Perquè realment, a mi... El tema d'ocupació pot ser una casa, els pisos dels bancs, etcètera. Però això és patrimoni històric. És patrimoni històric i està fet una merda. Tu passes per allà i està fet una merda, no ho cuiden, viuen de qualsevol manera...
No, no es pot permetre. Es parlava d'aquest marge fins al 2028, però creus que s'hauria d'agilitzar els passos per a la recuperació definitiva? Jo, amb els tempos, crec que si s'han de complir, es compleixen. Ara, segur que hi ha coses que no s'han de córrer, s'han de fer ben fetes i... Com definir bé els usos, no? Perquè també es parlava d'una llar d'infants que contemplava el pla d'equipaments fins al 2017. Sí, perquè hem dit que això és un segon pas. Sí.
Que sigui llarg d'avis, llarg d'infants, casal de joves... Casal de joves, per anar a jugar a cartes, el que sigui. Però això després. Tal com estava plantejada, hi veies una intencionalitat política d'Aran Molins. Sí. Ja vaig dir l'altre dia. Tot i que Marta Espona i deia que també quan es presenta una moció per part de qualsevol partit, hi ha darrere, evidentment, una intencionalitat. Una decisió política, exacte. Per això se'n diuen partits polítics, no? Sí.
Amb els quals tu tens dubtes de creure-hi en alguna ocasió, no? En moltes ocasions, sí, crec, en els partits polítics. No sé, realment... Són, per dir-ho malament, unes màfies. Sí? Són empreses. Ara ja són empreses. No són partits polítics. Per tant, tu ets crític dins del sistema. Sí.
Sí, tots els partits polítics tenen molts endollats, tenen molta gent que està allà per cobrar, que fa poca cosa, i a l'estat espanyol, a l'estat català, els costen molts milions, els partits polítics. Molts milions que es podrien anar cap a altres cantons per aprofitar-les. És lògic.
Bé. Abans anàvem amb xaqueta de pana i ara ja no hi anem, per dir alguna cosa. Bé, doncs, alguna cosa més del ple de l'altre dia? No, no, no. Va ser correcte, va ser llarg, perquè hi havia molts punts. Sí. Sí, mira, ja va haver-hi una... A veure. A última hora. Sí.
Una noia que va vindre i va exposar que tirem masses petards al poble. És veritat, pregs i preguntes a la part final. Exacte, pregs i preguntes, la noia no me'n recordo el nom, però li dono un part de raó, o sigui, sí que som... Després de peritènia parlava de Sant Joan, però també d'altres activitats. Sí, és que ara tirem petards tot l'any, o sigui, si surten les iaies en carritos també tirem petards. Exacte.
També amb el perjudici, sobretot dels animals, deia ella, no? No només dels animals particulars, sinó dels ocells, d'altres animals. Els senglars més igual, però els ocellets no. Sí, i aviam, per desgràcia, els gossos de casa, els ocells de casa, els gats de casa, ho pateixen molt. I cada cop hi ha més gent que té animals a casa. I hem de ser conscients que ells ho pateixen diferent.
Bé. S'hauria de regular una mica. No sé si has llegit també aquest article de la companya Samar al Viu Molins. Vuit equipaments de Molins Arrell es troben en zones inundables. Això, segons l'Observatori de la Sostenibilitat, que ha analitzat infraestructures que es troben en zones de risc d'inundació a Espanya,
Ja ho hem explicat també calculant diferents períodes de retorn, concretament de 10, 100 i 500 anys, però ens parla de diversos equipaments. La situació de risc molt greu, per exemple, seria el Mañanet Molins, la comissaria de la Guàrdia Urbana, la llar d'Aveix Josep Mestre.
i la nau industrial viu de Laura Clariana, per exemple. Després també tenim al Cap La Granja, l'Escola La Sínia, la Clínica d'en Molins de Rai i la Llar d'Infants al Tambor. Tu això no et venia de nou, pel que em deies ara fora del micròfon, no? No, no em ve de nou. O sigui, ho vaig estar parlant amb el senyor Saragossa. Sí. Em va dir que ell no hi posava tant d'èmfasi, però ara ha sortit això, serà qüestió de...
De fer-hi ressò i aviam què diu l'Ajuntament. Recordeu que és un informe que es basa en dades del Ministeri per la Transició Ecològica, que calabora mapes de zones inundables segons diferents períodes de retorn, com dèiem, estipulant aquests anys. Què vols dir, que no ens ho hem de creure? Sí, sí, sí, jo només marco el context. Exacte, cap problema, tot s'ha de mirar.
Per exemple, la zona que diu de la Guàrdia Urbana, on va la ràdio, també, no? A l'OH, sí, en principi. Doncs és que allà, cada cop que plou molt, s'inunda, no? Sí. Doncs ja ho tenim. Si no es fa alguna cosa, allà hauríem de fer un dipòsit
que vam sortir, bueno, tots ho vam dir en eleccions, un dipòsit d'aigua, el que sigui, per evitar això. I també llegíem aquesta setmana, i n'hem parlat que, segons dades de la Diputació de Barcelona, l'habitatge se situa com a tercer problema més important de Molins de Rei.
Segons els veïns encastats en una enquesta de l'Observatori de la Diputació Barcelona, primer veuen la problemàtica de la neteja, seguretat i habitatge. Què et diuen aquestes dades? Neteja.
Doncs sí, realment a vegades passes... A vegades ho trobes net i a vegades dius... Hòstia, ai, perdó. Potser que avisem perquè netegim, perquè...
No hi han passat, o no passen per tot arreu, o se n'han oblidat, no? Se'ls ha d'estar a sobre. O de l'habitatge... La seguretat, no, dius? Neteja, seguretat i habitatge. Sí. Seguretat. Ara ens diuen que no podem ser alarmistes, no? Doncs no ho siguem, ja està. No estem tan malament. No estem tan mal. No estem tan mal, no?
S'ha de vigilar, no podem sortir sols al carrer. Apa, això seria... No, el que no podem anar és... Faig broma, ja ho saps. Sí, però bé, oi, aclarim-ho perquè els dolents no saben quan em fas. Sí, jo faig broma. Dies, dies. El que passa és que no es fa broma en temes sèrios. Correcte. Seriosos. Correcte, és veritat.
No, la seguretat no és tan greu, el que passa que ara també tot se sap, no? Quan jo era jove, a mi també em van intentar atracar aquí molt més arreu. Pel carrer? Sí, fa més de 40 anys, no, potser 25. Ah, ja rebaixem els anys, eh? Sí, que sí, jo no vull fer-me tan greu. Pel carrer, eh? Pel carrer, pel carrer, o sigui, sempre han passat aquestes coses, que passa abans potser no ens enteràvem.
Ara, gabinetades, també n'hi havia. També n'hi havia de gabinetades. La meva mare va recollir un veí amb una gabinetada a la panxa i el va portar a l'hospital. Això parlo de quan jo tenia 8 anys. Ara encara més abans, no? Sí, sí, sí.
Això em passava, passaven aquestes coses. Que som més gent i també hi potser hi ha una mica més de delinqüència, doncs, vale. Però entens que la gent n'hi preocupi, eh? I tant. És una preocupació i s'ha de vigilar i hi ha d'haver-hi policia vigilant. Neteja, seguretat i habitatge. Habitatge. Falten pisos, falta la limitació de lloguers...
És un tema que preocupa molt, sobretot els joves, i crec que la gent gran també, perquè hi ha gent gran que es fa gran i no sap on anirà a viure.
Bé, doncs podeu llegir l'article al diari digital Elvi Morins. Alguna cosa més, Pep, que vulguis afegir? No, això de l'habitatge espero que s'arregli perquè és un problema bastant. Home, et diran, es farà aquesta promoció a la plaça de Llibertat, per exemple, s'estan acabant a les guardioles, però no és suficient per tu, vols dir.
No, jo crec que el que s'hauria de fer també és... Aquests 100 de pisos buits, actualitzar-lo, per exemple? Per exemple, 7 pisos buits i mirar a quin preu estem pagant els lloguers de Molins. Clar, és que no tothom pot pagar segons quins preus...
És que hi ha gent que s'està proposant pagar una hipoteca que li surt més econòmica que pagar un lloguer. Segons el divaròmetre, el preu mitjà de lloguer el 2024 se situava als 834 euros i el preu del metre quadrat a 3.268 euros. A 800, jo crec que de pisos de lloguer de 800 en trobes pocs ara.
Ho hem de deixar aquí, doncs, Pep Daga. Moltes gràcies. Gràcies per venir. Gràcies a vosaltres. I que tinguis una bona setmana. Igualment. Per cert, suposo, amant del terror, suposo que potser et deixaràs caure aquest cap de setmana al festival. Ho intentarem, ho intentarem. Molt bé. Pep Daga, gràcies. I esperem que hi vagi tothom. I tant. Moltes gràcies.
Fins demà! Fins demà!
Són nits de portles, nits berufant el seny, de plom, canons d'encarc, principiants de mesers. Nits de foc, nits de fang i castanyes, nits de bars, nits de boira i desguàs, nits de bars, de merda,
Reng, reng, fai ta flam, em resser.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Guaita l'Arcanjo, Girona és immortal. Girona és immortal.
Dos cocs, no tres, com ens deia el Pere, en dos cocs n'hi ha prou. Dos cocs, no tres, tant que t'hi fan vapa, en dos cocs n'hi ha prou.
El Zoom Papa amb l'Adrià Puntí al capdavant, això és de 1994, del disc Bordell. Novembre és la cançó que hem escoltat fent referència a Girona i a l'entorn de les festes de Sant Narcís que hem deixat enrere. Girona fa olor a Sants, deia l'Adrià Puntí, que ens ha situat ja en punt a dos quarts d'onze del matí.
Obrim l'Artes Vida d'aquest primer dimecres del mes de novembre amb la Cefa Rus, com sempre. Què tal, Cefa? Bon dia. Hola, molt bon dia. Molt bon dia, tot i que a fora... Sí, amenaça pluja. Amenaça pluja, dia gris. Gris, totalment, totalment. Molt bé, ara parlàvem de Girona i les fires de Sant Narcís, festes i fires de Sant Narcís.
I justament encara anirem a parlar també de temes relacionats amb aquests dies, amb tots sants. Sí, també farem un apunt. I aquestes noves formes de celebració. Exacte, sí, aquestes noves tradicions. Això vol dir que ens parlaràs del Halloween? No. Parlarem de temes relacionats amb l'art, i per tant amb diverses propostes artístiques. Sí, sí, sembla bé. Em sembla molt bé. Entrem en matèria? Doncs som-hi. Comencem.
Fins demà!
Encetem l'espai i ho fem amb aquest vals de la suït de jazz número 2 de Shostakovich. Sí, que tu què et recordaria aquest vals? Doncs bàsicament, no sé si encara ho fan al Teatre Nacional de Catalunya. Molt bé. Doncs a la sala gran, almenys, quan faltaven 10 minuts, 5 minuts per començar, posaven aquesta melodia. Exacte. Per tant, si parlem d'aquesta melodia... Per tant, m'estàs dient que parlarem de teatre. Exacte. I parlarem de teatre...
Com una tradició, el dia 1 de novembre, dia de tots anys, era tradicional el fet de fer una obra de teatre i que normalment durant molts anys va ser el Don Juan Tenorio, del Zorrilla. I que ara això s'ha contemporanitzat i aquest any hem tingut la gran sort del regal que ens ha fet el foment cultural i artístic
amb l'obra Un Déu Salvatge, el dia mateix de Tots Sants. Per tant, reivindiquem el teatre sempre, i especialment el dia de Tots Sants. En aquest cas va ser el dia 2, però vaja, el dia dels difunts. Sí, però vull dir que... Exacte. El cap de setmana de Tots Sants. Un Déu Salvatge és l'obra que va omplir el foment. O sí, feia goig, eh? Feia goig, estava ple de gom a gom,
i que foment s'ha de plantejar de poder fer això un cop cada més, que això la majoria de persones que hi vam assistir anàvem fent la proposta a la seva junta perquè realment val molt la pena, molt la pena, vull dir que tenia obres tan bones... Ja fa programació, ens vols dir programació teatral, eh? Sí, sí, però bàsicament teatre del nivell que van fer la del Un Déu Salvatge. Molt bé. Doncs parlem d'aquesta obra. Doncs vinguem.
Diu que Un Déu Salvatge és una de les obres claus de la Germina Reza, que la Germina Reza és actriu i, a més a més, és escriptora. És francesa. Sí, dramaturga. Dramaturga, exacte. Molt bé. Un èxit automàtic des de la seva estrena a París. Sempre ha tingut molt d'èxit. I ha guanyat diversos premis.
ha estat traduïda a l'anglès i al castellà i estrenada a llocs com Londres, Madrid, Xile o Nova York. El 2011 va gaudir d'una adaptació cinematogràfica dirigida pel gran Roman Polanski,
I la Jasmina Retza, que costa una mica de dir, domina la comèdia de situació, bàsicament. Ja sigui en una faula sobre l'amistat, com el cas de l'obra d'art, us en recordeu de l'obra d'art, que era tot basat en un quadre en blanc, la discussió entre amics de què veien en aquell quadre. Art, efectivament, que eren tres personatges. Sí, sí.
o la manca d'empatia de dos matrimonis desconeguts confrontats per una baralla en aquest Un Déu Salvatge que van conèixer fa 14 anys al mateix Teatre Goya de Barcelona. O sigui, ja fa 14 anys que es va estrenar. Un Déu Salvatge és també l'obra que Pere Arquilloé va escollir per dirigir el Teatre Goya ara en Guany. La peça és un clàssic contemporani,
És una obra violenta, però plena de llum, i ressona el que passa al carrer i a la política. L'obra és més viva que mai.
ha guanyat punts amb els anys en una societat en què la col·lectivitat es dilueix mentre creixem o creixen els individualismes i els egos. Per reflexionar. És una obra per reflexionar molt, eh? Bé, entrem una mica en el que és la sinopsi de l'obra,
que seria el cas de dues parelles que reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d'un dels dos matrimonis, que ha colpejat amb un pal el fill de l'altre, trencant-li dues dents.
Al llarg de la conversa, la discussió s'anima, encenent, es va encenent, es va encenent. I allò que havia de ser una trobada pacífica per resoldre realment el conflicte acabarà esclatant en un caos total, posant en relleu les contradiccions entre el discurs i les accions dels adults,
i que la violència és potser un tret inenlienable de la nostra naturalesa més arrelada.
L'habilitat de l'autora passa pel disseny dels personatges. És importantíssim, eh? Són tan característics els personatges. I per un creixendo de diàlegs que van embolicant les relacions des de l'educada amabilitat fins a la disbauxa verbal. Tot despullant els personatges i les sèries, totes les seves misèries, amb un ritme trepidant.
Arquilloé, el director de l'obra, comenta «Aquesta obra és com un quartet de cambra i requereix una afinació molt especial. He intentat fer els personatges els més reals, directes i accessibles, sempre des del sentit de l'humor i un humor molt fi».
L'obra parla de la dificultat per comunicar-nos, de l'educació i la sobreprotecció, i de la violència que passa de pares a fills. Una violència inevitable en la societat que vivim, ens continua recordant el Pere Arquilloé.
Parlem ara, doncs, de la direcció d'aquest gran artista en Pere Quilloé, que la seva direcció, sobre una nova traducció, en aquest cas, del Pablo Macho Otero, ens resitua l'acció als barris alts de Barcelona i en un espai molt minimalista i elegant. Es decanta per l'humor, des de l'inici, com a motor de la funció.
Un humor que, a més dels gags verbals de l'autora, engloba també l'actitud i la gestualitat i que certament funciona d'allò més bé.
tot i que desfiguri una mica l'amargor del drama que s'amaga darrere del personatge. És el perill que hi ha. Com que hi ha tants gags i aquest sentit de l'humor, fa riure molt, però en el fons, en el fons del fons, hi ha aquest punt d'amargor per la violència que desprèn. Què passa? Que ens pot passar una mica per alt si ens deixem emportar només per l'humor. Arquilloé,
Realment exceleix en la direcció, sobretot dels actors i les actrius, que són quatre en total. S'ha reservat per ell el paper del masclista, advocat, enganxat tot el dia al mòbil, a qui li dona aquest escepticisme còmic que té.
La Laura Obert és la Susi. La Susi és la mare de l'agressor i esposa de l'advocat. Al principi se'ns presenta com una dona molt elegant, però al llarg de l'obra la viscòmica esclata del tot quan li toca vomitar. I aquí ho deixo.
La Maria Rivera, que és la Montserrat, mare de la víctima, ens impressiona molt en la sensacional evolució que fa des de l'inicial afabilitat a l'explosió emocional final. Un paperàs, eh? Vull dir que realment molt bé. I el Miquel Divan Benet...
en el paper tranquil i comprensiu, eleva la màxima potència quan cauen les màscares.
Realment té molt de mèrit l'Arquí Llué dirigint i sent actor, perquè dirigir i ser actor d'una mateixa obra realment és molt difícil. Cal dir que les quatre actuacions van ser excel·lents. Jo diria que és una obra que podríem donar-li un 10, perquè realment no sé què opines tu, Oriol, que també... Un 10.
Recordeu que, bé, potser un 10, no ho sé, però que sí, un notable, un notable. Laura Conejero era l'actriu que inicialment feia el paper de la dona d'Ivan Benet, i ara en aquesta gira hi ha la Maria Rivera, perquè ara faran gira per diversos pobles de Catalunya.
Sí. Simplement que hi ha hagut aquest canvi respecte al repartiment inicial. Exacte. Bé, bé, l'obra sí, està bé. Sí, jo crec que en general va arribar, va arribar, vull dir que... Va arribar a la gent. Sí, sí, jo crec que sí, vull dir que dóna gust, doncs, de poder gaudir d'una obra de teatre a la nostra vila com la que vam gaudir el passat diumenge. Molt bé. Si us va agradar també, doncs li feu saber la cefa pel carrer si l'heu escoltat i la veieu. A veure, i així podeu tenir intercanvi d'impressions.
Sí, exacte. Sempre és bo poder intercanviar. Molt bé. Doncs tanquem aquest capítol d'Un Déu Salvatge, però no deixem de parlar del cap de setmana. Exacte. Continuem al mateix cap de setmana de Tots Sants.
És aquest toc de castells que aquí en Molins de Rai vam poder gaudir el diumenge amb la Diada dels Matussers però també hi havia una proposta especial interessant que vam poder veure també per la televisió el dissabte.
Exacte, el dissabte en directe per la televisió, un fet que ja és tradició. Des de Girona, precisament. Exacte, des de Girona i concretament des del punt de la catedral, que és on anirem avui. Molt bé, i en aquest cas protagonitzat pels marrecs de salt.
Exacte, marrecs de salt que en aquest moment entren ja l'any del 30 aniversari de la seva Constitució, que és un dels millors grups de castellers que hi ha a Girona. Molt bé, molt bé. Els marrecs. Doncs bé, un any més els marrecs de salt han pujat els 90 graons de l'escalinata de la catedral amb un pilar de quatre.
si bé en aquesta ocasió no han hagut de fer o han hagut de fer perdó en dues parts per què? perquè mitja sanció el Pilar s'ha desfet cosa molt possible que passi
Una vegada recuperats, van tornar a formar-lo i van arribar aquesta vegada sí, per primera vegada, fins la porta de la seu i fins i tot a l'interior. Això de l'interior és per primera vegada que hi entra.
L'ascensió ha convocat a centenars de persones a les escales i als voltants de la catedral. Era impressionant de veure, eh? Com a fi de festa, els amics de les arts i el cor geriona han cantat l'oisiana o els camps de cotó.
L'acte va servir, com dèiem ara al començament, per donar la benvinguda als 30 anys de la colla, que se celebraran aquest pròxim any. Els marrecs es van batejar el 14 d'abril del 1996 i és la més antiga de les colles gironines que hi ha en aquest moment.
D'acord. Això ho podíem llegir al diari de Girona, la informació que ens facilitava, tot i que també ho vam poder veure per Televisió de Catalunya amb aquest programa Som únics amb l'espectac parant. Sí, sí, que va ser molt intens, vull dir que va ser molt... jo m'ho vaig passar molt bé. T'ho vas passar bé, el dissabte dia de la Castanyada. Sí, i mentre ho mirava vaig anar pensant mira que bé,
ja que han entrat els marrecs a la catedral, per què no hi entrem nosaltres dimecres? I així ho farem, d'acord? Doncs bé, la catedral de Santa Maria, la visualitzem tots, que la tenim molt visualitzada, la catedral de Santa Maria de Girona està situada al cor vell i al punt més alt de la ciutat. És un dels monuments més emblemàtics de Catalunya.
amb una història que basta més d'un mil·leni. Aquest temple combina, clar, imagina't, tants anys, combina els estils romànics, i encara ens deixem uns d'anteriors, l'estil romànic gòtic i a barroc, i amaga llegendes fascinants i curiositats que captiven els visitants. Per acabar, en llegirem una.
Del període romànic es conserven el claustre i la torre de Carlemany. Al segle XIII es va iniciar la transformació gòtica i amb la construcció de la impressionant nau única finalitzada al segle XV és la nau de 23 metres d'amplada, ens ho imaginem,
és la més ampla del món en estil gòtic. Curiós de saber-ho, eh? La façana barroca, amb la seva monumental escalinata de 90 graons, es va completar al segle XVIII,
donant al temple l'aspecte majestuós que coneixem avui. Per tant, recordem, el romànic el claustre, el trobem en el claustre, el gòtic el trobem a la nau central, on hi ha tota la nau central,
de 23 metres d'amplada i el que és la façana ja és barroca. Això passa amb tot el procés aquest de passar d'un estil a l'altre quan les construccions duren tants anys i s'hi van afegint els nous estils que van apareixent. El tresor de la catedral té un tresor molt important en la catedral i parlarem d'obres mestres de l'art.
El Museu Capitular de la Catedral alberga una col·lecció excepcional d'art sacre amb peces que testimonien la riquesa cultural de Girona. Entre els seus tresors trobem el famós i conegut tapís de la creació, que és del segle XI, una peça única del romànic tèxtil,
elaborada amb la tècnica de la pintura de l'agulla, que en definitiva són fils de llana sobre tela de lli. Aquest tapís de 12 metres quadrats il·lustra la creació del món, segons el Gènesi, amb escenes dels dies de la creació, les estacions i la cerca de la Vera Creu per Santa Helena.
El Beato de Girona justament és un manuscrit mimiado, vol dir escrit a mà, amb lletres, dibuixos i gràfics. I la lletra és visigòtica, còpia dels comentaris a l'apocalipsis de Beato de Lievana. És una de les joies del romànic català
I atenció, una de les poques obres signades per una dona en l'edat mitjana. Pocs se'n sentien a parlar. L'arqueta de Gizman II, procedent de Medina a Zahara, és una peça ara que va ser un regal del califa. No se sap com va arribar a la catedral, però avui serveix com a relicari. D'acord?
Anem ara per la càtedra de Carlemany. Molt bé. Què és la càtedra de Carlemany? Què és? Una cadira romànica de marbre que simbolitza l'autoritat episcopal i que, segons la tradició, podria estar vinculada al paper de Carlemany en la reconquesta de Girona. I ara ens ve el claustre romànic, que és una obra de l'escultor Arnau Cadell,
És un altre tresor perquè té 122 capitells esculpits amb escenes bíbliques, motius vegetals i figures zoomorfes, que són les figures d'animals.
com la representació d'Adán i Eva, que Adán i Eva, en lloc de representar-lo sota d'un pomer, el representa en una vinya i això ens recorda la importància que té el vi a la religió. I finalment trobem el que hem dit al començament, la famosa llegenda de la bruixa de la catedral.
La bruixa de la catedral és una de les llegendes més conegudes de la catedral de Girona. És la bruixa feta de pedra i és l'única gàrgola en forma humana situada a prop de la torre de Carlemany.
Segons la tradició, una dona que practicava bruixeria i menyspreava la religió tenia l'hàbit de llençar pedres contra la catedral durant les processons, especialment la del corpus. Un dia, una veu divina va pronunciar
Pedres tires, pedres tiraràs i amb pedra et convertiràs. En aquell moment la dona va desaparèixer i va aparèixer una gàrgola en forma de dona, condemnada a esculpir aigua de la pluja per l'eternitat.
D'aquesta llegenda, si voleu saber-ne més, hi ha escrita una novel·la que es titula La bruixa de pedra del Miquel Fanyanàs. Molt bé. Tot això és el que podeu gaudir si aneu a veure la catedral de Girona.
Sí, i encara moltes més coses, però he anat fent uns petits apunts per poder dir bàsicament el que és fonamental. I a partir d'aquí hi ha una riquesa extraordinària. Que paga la pena. Paga la pena.
rius d'això, eh? Però realment, bueno, Girona en si ja sabeu que jo soc una enamorada de Girona i que trobo tot el bo que té i per conèixer, perquè encara ens queda molt per conèixer i que té racons preciosos i que a la catedral, vaja, és un dels més excel·lents que té.
Molt bé, també podeu llegir, si voleu, el Josefat, no?, de Prudència i Bertrana. Exacte, també, sí, sí, sí, sí. Un altre clàssic. De què? Molt bé. Ens has triat la cançó dels Amics de les Arts precisament per acabar l'espai, no? Sí, sí, m'ha semblat que, com que van ser en el concert que van fer de fi de festa de la... Sí, era una intervenció en aquest acte dels marrecs de salt. En aquest acte dels marrecs.
amb la coral Geriona, em sembla, que van cantar. Sí, van cantar junts, però en aquest cas suposo que serà només de... Sí, és del seu disc Espècies per catalogar de l'any 2012, que van publicar aquesta cançó, Luisiana, o Els camps de cotó, que és de les cançons també més conegudes d'ells.
I que la va encantar junts, va ser molt emotiu, molt maco. Sí, et va agradar el programa, també. Sí, sí, a mi em va encantar, m'ho vaig passar molt bé. Amb l'Espartac, que ja ha anat a diversos llocs, Tarragona, Berga... Ah, sí, sí, també la pujada de... Mataró, també, també. Ha fet la transmissió de la cultura popular a casa nostra. Sí, sí. I animar els nostres castellers, també, que tirin endavant i que una mica la vila s'hi entregui una mica més, perquè encara no ens els han fet prou nostres, els nostres matossers.
perquè faltava molta gent a la plaça de l'Ajuntament l'altre dia. Jo, vaja, m'agradaria que s'hi acostés moltíssima més gent perquè fan un treball molt, molt interessant. Molt bé, doncs, feta aquesta reflexió, escoltem els amics de les arts amb aquest Luisiana o els camps de cotó. Que ha dormit en llocs que feien faredat i que tu mare mai haguessis aprovat
que tot va bé, diu que està content, que tot va bé. Hi ha com unes coordenades, diu que us ho ensenyi, que us ho posi al Google Maps i diu que un dia de passada va fer nit en un poble i que s'hi va acabar quedant.
Que és des d'aquí, des d'on escriu? Que és des d'aquí, des d'on escriu? Diu que té una casa lluny de tot, i un 4x4, i quan baixa el poble ompli el rebost. Sabeu què li passa? Que al despatx a un avi que li fa pensar en algú.
que li fa pensar en algú. Estimat noies i dones, diu que més d'una li va fer perdre el nord, però diu que amb aquestes coses ja se sap. Quan menys t'ho esperes és quan tens un cop de sort i que estan bé.
que els hi va bé, diu que estan bé, que els hi va bé. Diu que té una filla de 3 anys amb els teus ulls, pare, que ell sempre li parla en català i fot molta gràcia perquè quan la posa al llit hi ha dies que confon. Bona nit i pantalons
Diu que vista en perspectiva. Té molt clar que qui no hagués estat feliç, però reconeix que això de desaparèixer tan tranquil, sense avisar-nos, es marxa amb molt poc estil. I que amb el temps cocura tot, tot s'anirà posant allò
Diu que des del porxo ve un cel que no te l'acabes, que a la nit sempre surt a fumar. I pensa en nosaltres i que per molt lluny que estigui no hem de tenir por. Quan s'hi hagi de ser i serà.
Amb la música dels amics de les arts, aquesta cançó bonica luisiana o els camps de cotó, tanquem l'art és vida d'aquest dimecres 5 de novembre. Sefa, moltes gràcies. A vosaltres. Que tinguis una molt bona setmana. Igualment, i que vosaltres pugueu també gaudir parlant de bruixes, de la Diada de les Bruixes. Ah, bé, de la mostra Terra de Bruixes aquest cap de setmana, eh? Exacte. Molins de Rei Terra de Bruixes. Parlant de bruixes, oi? Que vagi molt bé. Gràcies, igualment. Una abraçada per tothom. Gràcies. Arribem a les 11 amb els amics de les arts.
Diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem en temps però que té llits de sobres. Diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem en temps però que té llits de sobres.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11 i us parla Maria Lara. Els ministres de Medi Ambient de la Unió Europea han aprovat la reforma de la Llei Europea del Clima que fixa la reducció del 90% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2040 respecte als nivells de 1990. L'acord assolit, després d'una reunió de gairebé 24 hores a Brussel·les i a les portes també de la COP30 al Brasil, introdueix flexibilitats com una clàusula de revisió de l'objectiu i la possibilitat d'augmentar la compra de drets d'emissió a tercers països.
I el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que presentarà els pressupostos quan els tingui acordes i que estudia a fons si es pot prohibir comprar habitatge per especular. Una proposta que els comuns han posat per negociar aquests comptes. Que no ens tremoveran les cames i que estem oberts a estudiar-ho tot. I estem estudiant això. A fons. No és un tema, també ho dic, ara hi ha més coneixement de causa perquè he pogut denovitzar aquest informe i el punt de sota, no és un tema...
Senzill jurídicament. Ara, jo vi asseguro que el govern de Catalunya escoltarà tothom, ha encarregat estudiar aquesta qüestió a fons, en els diferents àmbits del govern que ho poden fer,
Illa ha demanat el suport dels UPS per aprovar, posar topals als preus del lloguer, una iniciativa que ha caigut del ple perquè Junts i el PP ho han portat al Consell de Garanties Estatuàries. I pel que fa a la mobilitat, un carril obert l'ha pensat a l'aldea per la reparació encara de la via que ahir va quedar afectada per l'incendi d'un camió.
A la 2, a Martorell, una varia talla un carril i també un accident a la B23 Esplugues talla un altre. També retencions habituals a la B10 i la B20, direccions de Trinitat i Nus i Llobregat que s'intensifiquen per un accident entre un cotxe i una moto a ronda de dalt. Pel que fa al servei ferroviari, retards de fins a 25 minuts a la línia R4 de Rodalies i també retards de 15, en aquest cas, per una incidència tècnica a l'estació de l'Hospitalet de Llobregat que afecta les línies R1, RG1 i R11.
I l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha confirmat un cas de tuberculosi en un treballador de les obres de remodelació del Camp Nou. Les mateixes fonts afirmen que de moment no es tracta d'un brot, ja que només hi ha un cas confirmat. Arran d'aquest cas s'activa també l'estudi dels seus contactes per tal de descartar més infeccions.
I pel que fa el temps, avui al matí ha començat amb núvols, el litoral i el prelitoral, amb de fet alguna pluja, sobretot a partir del migdia. A la resta del territori el cel estarà mig ennubolat, tot i que amb algunes zones de sol al terç nord. Amb el pas de les hores la nubolositat augmentarà arreu i el cel quedarà progressivament tapat per l'údi d'un canvi de temps previst, sobretot a partir de demà, quan de fet Protecció Civil ha activat el pla inuncat per intenses pluges a partir d'aquesta matinada.
Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 11.
Informació local. Aquesta tarda hi ha la conferència d'inici de curs a la sala gòtica, que és un algoritme. Explorem els algoritmes i la intel·ligència artificial a la nostra societat més enllà de l'aula. L'encarregat de fer aquesta conferència és Xavier Garcia Curado, professor universitari especialitzat en intel·ligència artificial. Aquesta tarda a les 6 a la sala gòtica del Palau de Requesens. I també avui a la llibreria Cent Vides, al carrer Verdeque 98, es presenta el llibre Una cançó de pluja de Joan Lluís Lluís.
L'autor presentarà aquesta última novel·la que ha escrit aquesta tarda a les 7 a les 100 vides. I també avui, a dos quarts de vuit, hi ha una conversa amb Raül Romeves, un acte que ha organitzat Esquerra Republicana amb l'exconseller. Ell parlarà de la importància de l'esport per una societat.
i presentarà, aprofitarà per parlar també dels seus dos llibres, Esport per a tothom i Hipòxia. Conversa amb Raúl Romeva avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala d'actes del Poliesportiu Municipal. Demà dijous, dins el Festival de Scena de Terror, que s'inaugura oficialment el divendres amb l'estrena de la pel·lícula Disfòria, doncs demà, demà dijous, a Can Envellé a les set de la tarda s'inaugura una exposició d'il·lustracions, Atac del G-Horror. És un homenatge als cartells a pel·lícules de terror
a través de les imatges que ha fet l'alumnat d'il·lustració de l'Escola Jossa. Inauguració de l'expedició Can en Matllet demà a les 7 de la tarda i divendres comença el Festival de Terror. També divendres l'Aula d'Extensió Universitària organitza la presentació del llibre de Toni Cruanyes, La dona del segle, el periodista de TV3, presentador del TN Vespre.
De TV3 serà aquí a la vila per presentar aquest llibre, Un viatge a través del segle XX per rescatar la memòria de les dones lluitadores i treballadores. El periodista conversarà amb la també periodista del Viu Molins, Samare Lansari, durant la presentació d'aquest llibre. Divendres a 2.45 de la tarda a la biblioteca. És un acte obert a tothom.
I dissabte els Timbalers del Camell presenten la Tramolinada, la primera trobada de percussió. A partir de les 5 de la tarda Cercavila pel Centre Vila, sortida des de la plaça de la Llibertat, a les 8 sopar popular i després vingó musical i música amb punxa discos.
Dins del programa del 25N, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, aquest mes de novembre hi ha activitats durant tot el mes. La primera, demà dijous, a dos quarts de set, s'inaugura l'exposició L'Empremta de la Moció, de Teo Gallardo, a la Biblioteca El Molí. I també recordem...
el concurs de dibuix i pintura Lluís Fises i Moreno, que està obert a la participació d'infants i joves entre 6 i 18 anys. Recordar que aquest divendres és l'últim dia per presentar els treballs. Hi ha tres categories, infantil de 6 a 9 anys, adolescents de 10 a 14 i joves de 15 a 18. I el tema de les obres aquest any ha de ser Antoni Gaudí.
Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la Soler, que està a la carretera a l'Avinguda Barcelona 51-53.
Som la penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana, de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A propa el català a tothom. Inscriu-te al Vincles. Vincles.Omnium.cat L'Ajuntament de Molins de Rei estrena el nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove.
Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu. Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora hi van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure i està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 11 del matí i pràcticament ja 9 minuts d'aquest dimecres 5 de novembre. Seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora, el magazín matinal de Ràdio Molins de Rei, que us acompanya de dilluns a divendres entre les 8 del matí i les 12 del migdia. Ara de seguida parlant-vos d'un dels actes que tenim aquesta tarda a Molins de Rei. Tenim l'oportunitat de saludar el Raül Romeva, que ve a conversar sobre la importància de l'esport per una societat convidat per Esquerra Republicana
a la sala d'actes del Poli Esportiu Municipal. I després, a dos quarts de dotze, farem l'espai Parlem de, amb el Joan Vilaseca, que ja el tenim aquí als estudis de la ràdio, per compartir aquestes històries relacionades amb Molins de Reí, amb el Museu Municipal i moltes coses més, des de dos quarts de dotze fins a les dotze, que posarem punt i final al Bon Dia i Bon Anar.
Com us deia, avui, aquest vespre, dos quarts de vuit, concretament Esquerra Republicana organitza una conversa amb Raül Romeva, com bé sabeu, exconseller i exeurodiputat, entre moltes altres responsabilitats, i doctor en Ciències de l'Educació i l'Esport, amb l'objectiu de parlar precisament de la importància de l'esport per una societat, aprofitant també la publicació recent...
de dos llibres que ha escrit en Raül, Hipòxia, que és una novel·la, i Esport per tothom, que en aquest cas seria un assaig. Avui, com deia, a dos quarts de vuit, a la sala d'actes del Poliesportiu Municipal. I tenim l'oportunitat de saludar uns minuts en Raül Romeva a aquesta hora del matí. Raül, bon dia i bona hora.
Bon dia i gràcies per la invitació. Gràcies per acompanyar-nos. Ho dic bé, això, Hipòxia té potser un mes de recorregut i en el cas d'Esport per tothom, aquí sí que hi ha un recorregut més llarg, oi?
Sí, de fet, hipòxia és fins i tot més jove, és a dir, fa dues setmanes que està al mercat. Esport per tothom, sí, aquest ja porta una mica més, és des del març de l'any 25. De fet, ha sigut bàsicament un tema editorial que hagin sentit així, però tant és. En tot cas, les dues són dues reflexions sobre un mateix tema, que és la importància d'entendre que l'esport...
és molt més que futbol i molt més que futbol masculí, que és una mica el que acapara tota la comunicació, no tota, però gairebé tota la comunicació esportiva, i el que intento és explicar l'esport des d'una vessant absolutament plural i diversa, com és posar-lo al centre de la nostra vida, que és
com en realitat està, és a dir, vulguem o no, vivim l'esport 24-7 i, per tant, el problema és que moltes vegades o no en som conscients o el vivim d'una manera, per dir-ho així, no sempre plaent, que és el que hauria de ser el cas. Ara entrarem en els llibres, però explica'm d'on ve aquesta inquietud per la passió baixa per l'esport, Raül, perquè fins i tot amb els mitjans explicaves, quan presentaves Hipòxia, que de fet el teu somni era ser esportista olímpic, no?
Jo he fet esport tota la vida, faig esport, jo he sigut nedador federat i continuo sense nedador federat màster, ara obviament ja amb la meva categoria, però jo he fet esport tota la vida. D'alguna manera l'esport ha sigut el meu vincle amb la vida.
I no exagero. A més a més, ara en aquests moments, per raons diverses, m'ha tocat assumir responsabilitats, efectivament, a nivell de gestió, de legislació, i ara, com a pare de dos esportistes, els dos esportistes al car de Sant Cugat, una atleta i un waterpolista, també ho veig des de la vessant,
per dir-ho així, de l'acompanyament familiar, el que significa això. Per tant, en realitat, jo he viscut l'esport sempre com a un vector, que és el que intento explicar, que m'ha permès fer tota la resta de coses que he fet a la vida i que faig a la vida. I aquest és el vincle. De fet, jo tinc dos doctorats. Tinc un doctorat en relacions internacionals i un segon doctorat que té justament a veure amb l'esport com a eina educativa i de transformació col·lectiva.
Si no vaig errat, esport i activitat física en els centres penitenciaris de Catalunya, no? Era la tesi? Correcte. Que, bona part del temps que vas passar a la presó, precisament vas dedicar-te a aquesta tesi, oi? Si no vaig errat? Bé, no, no, totalment. De fet, a veure, quan jo vaig...
raons que tothom sap, ens van empresonar, a mi m'esperava una condemna molt llarga. Molt llarga vol dir que, de fet, ens demanaven 70 anys i me'n van acabar posant 12. Per tant, jo sabia que allò aniria per llarg i també sabia que, com que per altra banda no tenia res a retreure'm, jo volia donar una mica de sentit a tot allò que estava passant i vaig dir, home, què puc fer aquí que tingui una mica de sentit i que pugui ser útil i que, a més a més, estigui en la línia d'allò que m'ha portat a mi a fer
això que estic fent, que és la defensa del bé comú i del republicanisme. I vaig veure d'una manera molt clara com l'esport és un llenguatge, és un idioma universal que permetia entendre'm amb gent d'àmbits, orígens i fins i tot ideologies absolutament diverses i antàgiques. I aquí és on vaig apostar per dir, escolta, fem això d'una manera seriosa, posem una mica de ciència...
I vaig començar un projecte, que primer era un projecte de recerca i després va acabar sent una tesi doctoral, sobre com l'esport pot fer que les presons, que els centres penitenciaris, siguin més un àmbit educatiu que no pas punitiu.
d'aquí ve l'interès i, òbviament, tota la resta de coses que he pogut anar fent després, van sortir llibres i han sortit altres coses que he anat publicant. I el concepte d'esport per tothom, que justament dóna nom al llibre que també vens a presentar, també et volia preguntar què entenem per esport per tothom, en el sentit que suposo que incideixes en el fet que pot ser inclusiu en molts sentits l'esport.
De fet, el concepte no me l'invento jo. Neix al segle passat, a mitjans del segle passat, al voltant d'un moviment, sobretot a Itàlia, dels moviments, per dir-ho així, d'esquerres italians, que platenen d'alguna manera desmercantilitzar, deselititzar.
Recordem que l'esport neix, per dir-ho així, en un àmbit de l'aristocràcia britànica del segle XVIII i que, per tant, d'alguna manera estava vinculat molt a la gent benestar. És a dir, es considerava l'esport com aquell temps lliure que tenen la gent privilegiada, no la classe obrera. En el moment en què hi ha la revolució industrial, això es normalitza i es popularitza molt més i, per tant, la gent...
que fins llavors no podia accedir a l'esport, comença a tenir temps lliure, i progressivament s'ha anat incorporant altres sectors que havien estat exclosos de l'àmbit esportiu, entre els quals una era molt significativa a les dones. Esport, per a tothom, d'alguna manera el que ve a dir és que la pràctica esportiva, l'esport, l'activitat física, no ha de ser en cap cas...
un privilegi, ni encara menys una pràctica reduïda a qui té recursos o una determinada condició física o un determinat entorn. Ha de ser una eina que, si entenem que ens ha de garantir una millor qualitat de vida i, a més a més, moltes més oportunitats de caràcter social, de projecció internacional, de cohesió, d'inclusió, etcètera, han de ser assequibles a tothom.
I aquest és el principi bàsic, és a dir, és entendre que l'esport malauradament està molt condicionat, sobretot en termes de relat mediàtic, allò que té a veure amb els resultats de futbol masculí del diumenge, però és que l'esport és infinitament molt més ampli que tot això.
I la batalla, o una de les batalles, és entendre o fer entendre que l'esport no és futbol, i tampoc encara menys futbol masculí, sinó que, evidentment, l'esport, perdó, el futbol masculí és esport, però hi ha moltes altres coses que mereixerien també un tractament i un acompanyament
tan mediàtic com institucional i econòmic, que ara com ara no se'ls hi dona. Aquesta és bàsicament la intenció del llibre i la raó per la qual en aquests dies estic fent també una certa promoció. Tot això en un context del nostre país, Raül, on es destaca Catalunya com un país amb molts clubs esportius, un teixit ric amb associacions i que també som, en certa manera, referent a l'hora d'organitzar molts esdeveniments esportius en el transcurs d'aquestes darreres dècades, no?
És que aquesta és una marca que ja tenim guanyada, és a dir, a nivell internacional hi ha enquestes que demostren que la gent veu, a nivell internacional, Catalunya a partir de dos paràmetres. Un és la cultura, evidentment Catalunya és un país de cultura, arquitectes, pintors, músics, fins i tot gastrònoms o cuiners han destacat d'una manera singular i han projectat la imatge i el nom i la marca de Catalunya arreu del món. L'altre concepte és l'esport
Catalunya està percebuda a nivell internacional, òbviament com un espai, com una regió, com un país, com una nació, com una societat esportiva. Clarament el Barça hi té molt a veure i clarament els Jocs del 92 hi tenen molt a veure. Però no només això, tu has mencionat un element encara...
també tant o més important, que és el propi teixit associatiu. Catalunya és una singularitat a nivell europeu i a nivell mundial per la gran capacitat associativa i d'emprenedoria esportiva que hi ha tant a l'àmbit social com a l'àmbit empresarial, com a l'àmbit mèdic o fins i tot en àmbit de la recerca. I aquí és on jo crec que tenim un valor, una marca guanyada que no hauríem de menys tenir. Malauradament creiem que aquestes marques estan garantides sempre facis el que facis, i això no és cert.
Hi ha molta competència i a mi em sembla que Catalunya, que ja té aquesta marca guanyada, hauria de cuidar, hauria de mimar, hauria de protegir una mica més aquesta dimensió. Aquesta és una de les propostes. Això vol dir, òbviament, recolzament institucional, vol dir pressupostos i vol dir també un relat, una mirada transversal i plural sobre què és l'esport. I aquí vol dir crear teixits i aliances que, malauradament, a vegades costen de fer. Tothom, o tothom, no tothom, però molta gent té la tendència a viure en una certa trinxera
i biològica, també en l'àmbit esportiu, i això dificulta molt el treball amb xarxa. I aquest és una mica el miratge que jo crec que hem de trencar. L'esport és justament aquella oportunitat de trencar, de sortir de la trinxera, trencar aquests petits nitxos que tenim de control personal i veure que en la mesura en què tothom pot formar part d'un projecte col·lectiu superior, del bé comú, d'allò que anomenem
els principis de l'interès compartit, a mi em sembla que tenim molt a guanyar, molt més a guanyar que no pas a perdre. Et volies mentrar també quan parlàvem de recolzament institucional, avui llegim els diaris, Raül, aquesta roda de premsa que hi va haver ahir, crida per l'esport català, estem perdent, volem guanyar, que es va fer al Centre Esportiu Municipal de l'Estació del Nord de Barcelona,
on precisament parlen d'alguna cosa que es mantava bastant bé abans. De fet, diu l'esport català s'ofega i amb l'esport, explica la Cristina Oriol a la van guàrdia, la cohesió social, la integració, la igualtat d'oportunitats i la salut. Ho denuncia el sector que s'ha cansat de perdre i que ara vol guanyar i precisament parla del pressupost públic destinat a l'esport a Catalunya que ha passat de 160 milions d'euros el 2010 als 100 actuals, cosa que ha provocat, expliquen ells, la degressió d'institucions, d'instal·lacions, perdoneu,
la desaparició de clubs i menys accés a la pràctica esportiva. Tot això a iniciativa de l'AUFEC, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Què et sembla aquesta denúncia i el que explicaven ahir aquest sector? Bé, jo crec que aquest és, malauradament, un crit, un clam que ja fa molt de temps que existeix.
i que de fet està molt ben fonamentat per la pròpia realitat. És a dir, hi ha una realitat preocupant per molts motius. Un d'ells, òbviament, clar que sí, és un augment demogràfic i per tant quan hi ha més gent hi ha més demanda i per tant tots els serveis públics es tensionen tots, absolutament tots, també.
Tot allò que ha de veure amb l'àmbit esportiu és lògic, és natural i per tant això també s'ha d'afrontar i s'ha d'entendre. Però això no és excusa o això no exclou que d'alguna manera hem de tenir la capacitat de prioritzar. I aquí és on jo crec que l'esport pot ser un vector al voltant del qual vehiculin o vehiculem moltes de les necessitats que tenim com a país.
Hi ha una certa tendència, des del meu punt de vista equivocada, a creure que l'esport només l'hem d'ajudar quan les coses van molt bé i que és una mena de capricis, com aquell professor d'educació física que bàsicament la funció que té és entretenir els nens al pati que juguin a pilota. No, l'esport pot ser i ha de ser, i crec que tenim absoluta legitimitat històrica i institucional per demostrar-ho que així sigui, un vector al voltant del qual poden girar totes les altres qüestions
sigui la inclusió social, sigui l'educació, sigui la salut, sigui la projecció internacional, sigui fins i tot la promoció econòmica, la modernitat, etc. I aquí és on jo crec que el clam de bona part del sector està justificat. No és només un tema d'augmentar el pressupost públic, que també, sinó de canviar una mica també algunes dinàmiques. És evident que amb més diners públics no resoldrem el problema, d'acord.
És una condició necessària però no suficient, d'acord. Però el que cal sobretot, a més a més d'això, és que hi hagi també una mirada diferent, trencar una mica aquest estigma que té l'esport i que malauradament en alguns àmbits se l'ha guanyat, perquè l'esport no sempre ha fet bé les coses des del punt de vista de la projecció que té de si mateix.
Hi ha una tendència, i és lògic que a molta gent això li preocupi, a creure que l'esport bàsicament són sous milionaris, grans despeses, destrucció del medi ambient. I aquesta és una imatge molt negativa de l'esport que clarament hem de revertir, hem de canviar i hem de fins i tot combatre. L'esport no està absent de problemes vinculats amb la corrupció que passen a altres àmbits.
I això no només repeteixo, s'ha de denunciar, s'ha de combatre. Però, per altra banda, té moltes altres virtuts que també hem de potenciar. Aquí és on jo crec que cal posar l'accent. Quan parlo d'esport per a tothom, no ho faig, és una vessant naïf, ingenua. L'esport és dual. L'esport pot ajudar a fer grans coses i pot fer molt de mal.
depèn de qui el gestioni, de qui el pensi, de qui l'executi i de qui el financí. Per tant, hem de fer una proposta, i aquesta és la proposta que jo faig, hem de fer una proposta que vagi en el sentit que l'impacte que tingui sigui positiu, no negatiu. Hi ha molt impacte negatiu vinculat a l'esport, és cert, també n'hi pot haver molt de positiu. I aquest és el repte que hem de construir. Òbviament, això no es fa ni ràpid, ni fàcil, ni de manera aïllada. Calen aliances,
que l'estratègia, que els recursos, i cal una mirada diferent a com hem tingut fins ara l'esport, que l'hem tractat molt com aquella Maria, que en termes acadèmics acostuma a ser la signatura d'educació física, i no com un vector central al voltant del qual crec jo i molta altra gent que podria girar moltes de les grans potencialitats que tenim com a societat i com a país.
Bé, Raül, d'entrada la presentació d'aquests dos llibres, però explica'm com tens conseguda la conversa d'avui, perquè no només vols parlar dels llibres, em sembla, sinó que també l'interessant serà escoltar el públic que et pugui venir a veure i tenir aquesta interacció que suposo que també enriqueix la conversa, no?
Doncs la veritat és que jo estic a disposició. És a dir, jo sóc el convidat en aquest cas i no sé com anirà. Sé que han plantejat una trobada i, per tant, una reflexió compartida. Ara el que no et puc dir és que sortirà perquè, òbviament, no puc avançar de què voldran parlar. El que sí que crec és que és una oportunitat. A mi el fet que hi hagi gent que vulgui parlar d'aquest tema ja em sembla interessant. De fet, aquest llibre que el vaig publicar ja al març
és una llibre que està funcionant relativament bé, òbviament no és un best-seller perquè no és una temàtica que hi mengen els temps actuals,
que generi molt d'interès, però està funcionant molt bé a petita escala, mitjana escala, i crec que és un tema que cada vegada que vaig a presentar-lo a algun lloc suscita interès. I passa una cosa amb l'esport, que és especialment interessant, que és que difícilment trobaràs algú que frontalment hi estigui en contra. Pots trobar-te diferents graus d'entusiasme. Això és així, és a dir, hi ha gent que és molt entusiasta i hi ha gent que ho és, bueno, una miqueta o poquet. Però radicalment en contra, en general, de l'esport...
és difícil trobar algú. Trobaràs gent, legítimament, que està en contra d'alguna vessant de l'esport que no li agrada, que no el satisfà, que no el convenç i que fins i tot li sembla perillosa com jo mateix tinc i com molta altra gent té. Però de l'esport com a concepte difícilment trobaràs gent que estigui en contra. Per tant, crec que això dona una possibilitat a parlar-ne.
que aquest és l'objectiu, aquest és la idea, aquest és el tracte. Parlem-ne i construïm aquell esport que efectivament creiem o volem o desitgem que sigui el millor per construir una república en termes de bé comú.
Doncs això passarà avui, com dèiem, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala d'actes del Polisportiu Municipal per parlar de la importància de l'esport per una societat. Aquesta conversa amb en Raül Romeva, al qual li agraïm moltíssim que ens hagis acompanyat aquests minuts al programa. Raül, gràcies i que vagi molt bé aquesta tarda. Gràcies a vosaltres, una abraçada. Fins aviat, que vagi molt bé. Adéu-siau. Quatre minuts i seran dos quarts de dotze.
Música Música
Dos minuts i arribarem a dos quarts de dotze. Fangoria cantant-nos aquest espectacular per posar-li ritme aquest matí de dimecres. Grisot, eh? Seguim endavant i anem amb el Parlem de...
Què tal, Joan Vilaseca i Figueres? Bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora. Bon dia. Què? Ennubulat. Ennubulat, això, eh? I el cap una miqueta... També ho nota? I tant, moltíssim. Moltíssim, sí, sí. Bé. Ah, bé, en fi, eh? Vull tenir força feina, no? Sí, a veure si podem fer-ho tot i si no ho deixarem. Molt bé, molt bé.
D'entrada, però, per la gent que vulgui participar de les preguntes que faràs, expliquem què és el que ens portes avui d'obsequis. Porto un CD de La Rosa, aquella famosa Rosa d'Espanya. Sí, un CD de La Rosa d'Espanya. I serà la cançó Cara o Cruz. Cara o Cruz, atenció.
En cada momento de mi día estás tú, de mi noche en luz, de mi río azul tú eres, hasta cuando me voy te llevo en mi equipaje.
Deja que me quede a respirar sobre tu pecho. Deja que me siembre en tus pupilas hasta ver amanecer. Deja que te cuente... Doncs mira, aquest CD pot ser vostre juntament amb... Sí, uns fullets de rutes catalans de cap de setmana, molt bonics.
molt ben preparats, que hi ha inclús el mapa, per veure-ho, eh? Molt bé. I avui donem ja per últim dia, per segon dia, els meus amics del carrer Arnon, d'Alea Goldberg, que és una autora conogudíssima a Israel, on es considera una de les grans poeteses de la literatura hebrea moderna. El llibre d'avui a més porta il·lustracions fetes per ella mateixa. I continuem regalant llibres, i que en cas el fem memòria,
de la Maria Teresa Riera, on hi ha 44 biografies de Molinencs i Molinenques. És la primera part. Va ser una col·laboradora durant molts anys a Ràdio Molins de Rei, en diferents espais del programa Bon Dia i Bon Hora. El 2002 va iniciar l'espai Fem Memòria i aquest és el primer llibre. Fantàstic, fantàstic. Records també si ens escolta la Maria Teresa Riera. I tant, perfectament. Molt bé, doncs entrem en matèria. Entrem en matèria.
I avui, abans de començar amb els temes, parlaré del dia 31 d'octubre passat.
com a memorial democràtic que estic, dia en record i homenatge a les víctimes de la guerra civil i la dictadura. Aquest any en parlarem algunes vegades de tots aquests temes perquè es compleixen aquells anys del dictador. El passat dia 30 d'octubre, tal com estableix la llei de memòria democràtica del 2022, es commemorà el dia en record i homenatge a les víctimes de la guerra civil i la dictadura.
El seu objectiu és reconèixer, dignificar i reparar aquelles persones que van patir persecució o violència per motius polítics, ideològics, religiosos, de gènere o d'orientació sexual i fomentar la reflexió i el compromís social, especialment a les escoles.
Recuperar la memòria democràtica no és només conservar documents o col·locar plaques, sinó d'assumir amb consciència el passat per entendre'l i transmetre'l. A la nostra comarca del Baix Llobregat, marcada per la seva història obrera i de resistència antifranquista, té un llegat viu que transcendeix els anys.
Els carrers, els arcius i les veus que van viure la guerra i l'exili ens són testimoni avui, potser massa tard, però més val ara que mai, que siguin reivindicats des de les institucions, entitats i ciutadania. Durant dècades, la història d'aquells anys foscos va ser silenciada. Moltes famílies van haver de callar per por o dolor, però el temps ha obert espais i preguntes.
Així va sorgir un moviment social i institucional per fer de la memòria un patrimoni col·lectiu accessible. Esperem que la llei de memòria de Catalunya en tramitació parlamentària no retardi més i incorpori la memòria històrica als currículums escolars. En un moment marcat pel ressorgiment de moviments d'extrema dreta, és urgent educar les noves generacions perquè identifiquin i combatin les amenaces als drets democràtics.
Aquesta llei aposta per la veritat, la justícia i la dignitat. La memòria no és només un record del passat, sinó un compromís amb el present i una esperança de futur. La memòria democràtica no és un exercici nostàlgic, sinó un acte viu i necessari per entendre d'on venim i decidir cap on volem anar. Davant d'això, la participació política, l'educació cívica i la promoció de la diversitat són imprescindibles per defensar la democràcia.
Només així podem curar la ferida del passat i protegir el futur, amb veritat, justícia i memòria.
Molt bé, doncs aquesta era la primera història, ben contextualitzada pel Joan, que hem introduït abans de fer les històries que ja tenies previstes, i que ens portarà de nou a parlar de Molins de Lí, de recordant aquells molinencs. Recordem que vam començar la setmana passada, en vam recordar uns quants, en aquests dies del mes de novembre,
I, per tant, continuarem avui, l'últim ja, eh? Recordarem aquelles persones que ja fa temps que es deixaren on visqueren en els carrers de la Vila i una petita ressenya. Molt bé. Molt bé, doncs continuem amb els personatges. Josep Raic i Garriga, futbolista, carrer Rafael Casanova.
excapità i jugador internacional del FC Barcelona, que deixà una trajectòria considerable d'èxits esportius, però sobretot d'èxits humans, perquè era volgut com a home de bé i exemple de comportament.
Carme Sala i Rodon, pintora, carrer major, dona ejemplar i d'una sensibilitat exquisida, va deixar en la seva amplia i reconeguda obra pictòrica el seu món interior i en el seu mestratge de cada dia la gran generositat que escampà arreu.
Ana Canalies i mestres, mestre, carrer major, mestre, pedagoga i escriptora. Si ens situem a l'inici del segle XX, que una dona emprenedora fos l'impuls de la millora de les classes populars i fomentés la formació cultural és significatiu suficient per donar compte de la seva valua. Francesc de Gai Fossalba, músic, carrer major,
contrabaixista reconegut internacionalment. El seu talent el va portar a actuar per diferents ciutats d'arreu del món, París, Roma, Múnich, Nova York, afable i proper. També forma part de la gent volguda per la gent de Molins de Reí. Enric, per hereda i sala, prevera, plaça de l'església. El rector, esprimatjat i menut,
Semblava que el vent podia rebassar-lo en qualsevol moment, però amb un esperit tenàs i convincent va saber estar a prop de la gent i al costat dels febles en les pitjors tempestes. Pere Segura i Fortuny, amant de la cultura, carrer Enric Granados.
La vida s'escolar entre els seus dits massa aviat, però va tenir prou temps per deixar-nos el llegat del seu entusiasme i la seva brega. La gestació de l'entrenyable camell fó el més popular i el de més projecció.
Miquel Roca i Ventura, campaner, carrer para Manyanet. Les campanes eren el rellotge i el diari de la vila, la veu vigia dels fets de cada dia, l'abella i el pregó. El campaner era un home fort i d'un geni sincer, al servei de l'església i del poble.
Felip Canelies i Carbonell, enginyer, carrer major, home afable, treballador, de fina ironia i coneixedor del seu ofici. Per la seva feina d'anar per les cases a fer instal·lacions i reparacions, fou conegut i estimat pels vilatans de Molins de Rei. Joan Prats i Avergés, fotògraf, carrer major,
La fotografia és la tècnica de gravar imatges fixes sobre una superfície de material sensible a la llum. En Joan en fa un gran mestre, i tant pel seu mestratge com pel seu taranà cordial. Jaume Foni i Guitart, el Picarón, que era l'alcalde, plaça de Pompeu Fabra.
Alcalde de Molins de Rei en el difícil període de 1934-36. Es va comprometre amb els vilatants, en salvar molts de la presó i d'altres la vida. Va tenir temps per fer construir el mercat municipal i fer un punçó de la Federació Obrera. Nicasio Revenga y Casado.
Carrer Rubiollors, conserge del Col·legi Alfons XIII. Les parets, les aules, els passadissos del col·legi el van engombolar durant un llarg temps en què en fou conserge. I un bon grapat de molindelts recorden el seu ordre, el seu aspecte seriós, la seva assistència implacable davant qualsevol conflicte.
Carme Domínguez de Fanego, mestre, Col·legio Fons XIII, carrer Rubió Iors, també. Mestre de reconegut record, valorava molt l'actitud de les seves alumnes, potser tant o més que la intel·ligència, i s'indignava amb qui no feia créixer allò que la natura o l'herència genètica li havia donat. I acabarem amb el metge Josep Fàbrega i Serra, carrer Rubió Iors.
Tenia tot el reconeixement popular de bon metge de capçalera de la seva època. Amic confident, de reconegut prestigi i capdà l'estima. Fó un referent de gran record per a tots els moliners. Molt bé. Fins aquí aquesta segona part. N'hi haurà una tercera o s'acaba aquí? No, s'acaba aquí. De moment s'acaba aquí. Potser més endavant continuarem. Però de moment aquí donem el record d'aquestes persones que ens han deixat... Doncs ha estat molt bé.
Farem una pregunta. Joan, sí? Vinga, doncs. La pregunta seria que algú dels que n'ha escoltat ens poguessin parlar d'alguna d'aquestes persones, o jo diré uns noms i em direu quin ofici tenien o què eren, eh? Molt bé. Jo us diré, Josep Reich, si el recordeu, Josep Reich, què va ser Josep Reich? Per què el coneixem? Per què coneixem Enric, Panareda i Sala?
Per què coneixem Jaume Font i Guitart, el Picarón, que en deien? O el Josep Fàbregas? Josep Fàbregas, eh? A veure si algú recorda alguna d'aquestes persones i amb això ja en tindríem prou. A veure què eren. L'ofici que tenien, doncs.
A veure, 9-3-6-6-8-6-1-6-1, ens ho sabríeu respondre. Línies obertes a partir d'aquest moment, 4 minuts i 3 quarts de 12, primera pregunta que fem a l'espai d'avui amb el Joan, relacionat amb aquests molinecs i molinenques que ens van deixar anar al seu moment i que avui hem recordat. Tenim el CD de la russa, que hem sortit cara al cruz,
el llibre dels meus amics del carrer Arnon, d'una autora conegutíssima a Israel, i l'altre llibre, el llibre molt bonic també, perquè és molt maco aquest de la Maria Teresa Riera, Fem memòria, 44 biografies de molinecs i molineques.
Molt bé. Doncs les línies les tenim obertes. Només heu de trucar, si així ho desitgeu, al 936686161. Mentrestant anirem continuant, si et sembla. Molt bé. Doncs avui entrarem en un altre apartat de dones. Molt bé. Dones precursores. Cada any surten una sèrie de dones que els faig sortir. I avui parlaré de Dolors Aleu i Riera, que va ser la primera llicenciada de l'Estat.
Privilegiada de la Barcelona del segle XIX, Dolors Aleu, va saber espremer al màxim la seva posició econòmica i social i va convertir-se en la primera dona a doctorar-se i exercir la medicina de tot l'estat espanyol.
Tot i que va aconseguir graduar-se amb dues companyes més, Marina Castells i Helena Maceres, la primera va morir per complicacions en el seu primer embaràs i la segona va desdir de la medicina per les traves burocràtiques que es van trobar a l'hora d'exercir i va acabar sent professora.
A banda de ser pionera, Dolors Aleu en el camp de la medicina va millorar la qualitat de la vida de les dones de l'època gràcies a la seva tesis doctoral publicada el 1883 en què criticava l'ús de la cotilla.
Després de convertir-se en doctora, Dolors Aleu i Riera va especialitzar-se en ginecologia i pediatria.
i durant 25 anys va passar consulta a la Rambla de Catalunya de Barcelona, on es visitaven des dels membres il·lustres de la burguesia catalana fins a prostitutes que treballaven als carrers de la ciutat. Va ser precursora en defensa de la salut de les dones. Estem parlant del segle XIX. Una altra, l'emparo Poc i Gascon, la metgessa feminista i antifeixista.
Després de la negativa del seu pare davant la proposta d'estudiar Medicina, no és una carrera per a una dona, li deien. En part o poc, va acabar amb mèrits la carrera de Magisteri, però després de complir amb les seves obligacions, va desafiar el seu pare i el 1922 es matricula a Medicina, on va haver de suportar burles i menys preu per part dels seus companys de classe.
Set anys després es va llicenciar amb matrícula d'honor de totes les assignatures de la carrera. A través dels seus coneixements, els seus escrits i la seva pròpia vida, es va dedicar a lluitar per derrocar els tabús relacionats amb la sexualitat femenina. Va dedicar la seva carrera al cos de la dona. Va obrir una consulta a casa seva per a dones i nens, amb la particularitat que tenia un horari especial per a les dones obreres.
Va treballar incansablement per l'alliberament sexual de les dones i per la maternitat conscient, és a dir, que les dones poguessin escollir amb qui, quan i com tenir fills. També va col·laborar directament amb Federica Montseny al capdavant del Ministeri de Salut durant la Segona República.
El 1936 va fundar amb Lucía Sánchez Saornil i Mercedes Campopossada Mujeres Libres, un grup que combinava el pensament llibertari amb el feminisme autònom. Va ser anomenada directora del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona el 1932, càrrec que va recuperar després, com tot, de l'exili a França durant la Guerra Civil.
I l'última d'avui, la mestra dels números, Pilar Bayer i Sant. Fixeu-vos que tots aquests personatges ens han ajudat moltíssim amb les coses que tenim actualment. Pilar Bayer és una matemàtica i algevista reconeguda per la seva carrera com a investigadora en el camp de la teoria dels nombres. Va ser l'única dona de la seva promoció que va prosseguir amb la formació doctoral sobre aritmètica de cossos de nombres...
que va defensar el 1975. És catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, membre de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Matemàtiques i acadèmica de número 1 i vicepresidenta de la secció de Ciències Experimentals de la Real Acadèmia Europea de Doctors Barcelona.
Va ser també pionera en el fet de dedicar-se a la investigació i també en anar-se'n a treballar a l'estranger. Va treballar durant quatre anys com a postdoctoranda a la Universitat de Ratisbona, Alemanya, i el que avui dia pot semblar una experiència habitual i anecdòctica, a la dretca dels anys 70 del segle passat, va trencar molts motlles i paràmetres establerts. L'any 2024 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.
Les he volgut presentar perquè aquestes persones van fer un trencament total amb la manera que es vivia aquell temps. Tens una trucada que ja s'estava esperant fa una estoneta? Ah, molt bé, doncs bon dia, Benona, amb qui parlo? Hola, bon dia, ser la Teresa. Teresa Márquez, bon dia. Bon dia, Teresa Márquez. Com estem? Bé, i vos? Bé, anem fent aquí, sí, mira, ja ho veus.
i us escolto igualment. Que bé, molt bé, molt bé. A veure, anem a veure, a quina pregunta vols? La primera, la primera. Ah, la primera, a veure, perquè tinc una segona. Jo avui era el Jaume Font i Guitart. I qui era aquest senyor? Va ser alcalde de Molins de Rei. Perfecte. I molt maco i molt conegut per mi, perquè nosaltres una mica família. Ah, molt bé, sí, sí, el famós Picarón.
Sí, el Picarón i tant. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs. Van anar a viure a Barcelona perquè aquí va passar el que va passar. Sí, sí, sí, ja, ja. Va haver de marxar a Barcelona. Sí, sí. Doncs molt bé, mira, molt bé. A veure, què vols? Mira, posa'm la música avui. Vale. Sí? Teresa. Molt bé, perfecte.
Tindràs aquí Rosa. Que boniques són les cançons de la Rosa. Encara que semblen una miqueta carrinclones, però són molt boniques. La Rosa. La Rosa d'Espanya. Molt bé. Moltes gràcies. A vosaltres. Gràcies per tot. Adeu.
Un programa que m'agrada molt. Fantàstic, gràcies. Bon dia. De les tres que han parlat avui, la Dolors Aleu i Riera va ser la primera llicenciada de l'Estat que l'any 1883 criticava una peça de roba que, segons les evidències mèdiques, oprimia el tòrax, dificultava la respiració i la circulació i podia causar problemes a la persona. Què era? La cotilla o el cinturó?
9-3-6-6-8-6-1-6-1, si voleu participar, com ha fet la Teresa. Tenim encara 12 minuts per endavant. Tens trucada, Joan. Bon dia, bona. Bon dia, sona l'Olin. Hola, l'Olin, bon dia. Bon dia, l'Olin. Vull dir el nom que a mi em va ajudar moltíssim, doña Carminha.
Ah, sí, home, donia Carminha, sí, i tant. Sí, sí, perfecte. Em va ajudar, però molt, molt, a superar-me. Sí. Penso que, penso perquè, pel que he sentit jo, hi havia unes, en general, com sempre tot, unes bones professors, eh? Sí. I molt obertes, diferents. Jo aquesta, és que quan vaig arribar amb aquesta professora, és que
No ho sé, és que no et sabia greu, ella, quan no entenies una cosa, deia, ho heu entès totes? Deia, ho heu entès? I jo, doncs, deia, no ho he entès. Tu, doncs, espera't un moment, que després tu... Bueno, en castellà, espera't un moment. Sí, sí, sí. I m'ho explicava...
Dues, tres, totes les vegades que siguin, fins que entrava. Jo no la vaig conèixer perquè no la podia conèixer, però n'he sentit a parlar molt d'ella i d'altres professors que en aquell temps estaven molt avançades a les escoles nacionals. Sí, sí. I van tenir una directora, que era doña Carmen,
que també estaven molt avançats els últims. Sí, sí, sí. A vegades pensem que abans no, doncs sí, abans també hi havia grans personatges en tots els aspectes. Sí. Molt bé, Dolin, vols alguna cosa? Poti un altre nom. Sí, sí. És que me l'estimo tant, el mosset Enric. L'Enric Parereda. L'Enric Parereda i Sala, sí. Ai, que bona.
Va inaugurar l'any 47, va inaugurar ja l'inici de la nova església, que ja l'havien fet. Molt bé, Lolín, moltes gràcies per trucar. Molt bé, adiós. No vol res, oi? No ho sé.
Ah, sí, home, fent memòria, 44 biografies de Molinenques i Molinenques, que està molt bé. Aquest, aquest. Aquest t'agradarà, sí. La setmana que ve, no, el tindràs, Joan? La setmana que ve estarà aquí, eh? Molt bé. Gràcies. Si hi ha alguna dificultat al telèfon, de la Lolín, que semblava que hi hagués una avioneta sobrevolant, doncs... Oh, vés a saber si no hi havia algun dron. Ah, no ho sé, ara, avui en dia, hem de vigilar tot, ja. Sí.
Aviam, nou minuts. Avui anirem amb un tema que durant els anys que vaig estar ensenyant doncs hi vaig trobar molts problemes també. Potser no hi havia el concepte aquest tan establert. No hi havia el concepte del nom, del bullying, passava i tenies moltes dificultats i moltes vegades també molts problemes a veure com ho solucionaves tant per un costat com per l'altre. I per això avui volia parlar del bullying
La paraula bullying és un anglicisme que s'ha posat de moda per referir-se a l'assetjament moral en l'entorn escolar. Se sol produir entre alumnes, se'n diu bullying horizontal, però també de l'alumne cap al professor, bullying vertical. Implica tres elements, un assetjat,
El bullying es produeix perquè hi ha persones amb mancances en l'àmbit dels valors, que han après en el seu entorn més immediat a establir unes determinades relacions de poder. Això no vol dir que siguin persones segures,
normalment és el contrari, solen tenir una autoestima baixa, inseguretats o problemes d'acceptació que reverteixen en una necessitat d'autoafirmar-se que es dirigeix a temorir algun altre. Tota la vida hi ha hagut el típic fetxenda que es fica amb algú altre.
El que passa és que els casos, tot i que potser hi hagi una lleugera tendència a l'alça, avui se'ls presta més atenció i es coneix el que normalment queda fora de l'abast dels adults. Abans hi havia més contacte amb la família i amb l'entorn social, carrer, barri i poble,
Ara, els nens i joves passen moltes hores sols i, a més, en altres moments hi ha una sobreprotecció per part d'un adult amb mala consciència pel poc temps que passa amb el seu fill. Tot això els fa més dependents d'una necessitat d'ajuda externa. Una vegada ocorregut el malaurat fet del bullying, s'ha de partir de dues línies.
A l'assetjador cal educar-lo en certs valors d'una manera activa. A la víctima se l'ha d'ajudar a recuperar l'autoestima. I, finalment, també s'ha d'incidir sobre el grup que no ha de tolerar certs comportaments. La importància de l'aprenentatge dels valors es posa de manifest en el fet que el fenomen de l'assetjament, com demostren les dades, es va reduint a mesura que s'avança en l'itinerari escolar.
Els valors en què s'ha d'educar són els valors associats a la convivència, a la capacitat d'empatia, és a dir, de posar-se en el lloc de l'altre. També cal educar en l'assertivitat, en poder dir prou. No et passis, però sense utilitzar la violència. Un altre cas de Bulling, en aquest cas, és el de l'alumne o el grup de classe envers el professor, el que s'anomena soroll de fons.
Fan classe però no poden fer-la en condicions perquè hi ha alumnes que no els hi deixen fer.
S'anomenen objectors escolars perquè, a diferència dels absentistes, són nois i noies que assisteixen a classe però sense motivació, sense ganes de treballar i que es neguen a fer qualsevol activitat acadèmica. El professor va acceptant per força aquell soroll de fons com a norma, malgrat que això repercuteix en la qualitat de l'ensenyament i la pròpia salut del docent.
Els docents, des de fora de l'escola, hem sentit veus dient que ens hauríem d'implicar més en el manteniment d'un cert ordre classe i que a vegades sembla que hàgim tirat la tovallola. Però la veritat és que a vegades ens hem vist lligats per normatives carregoses, amb dificultats en la interpretació del que s'ha de tolerar i del que no s'ha de tolerar. Entenem que hi ha una excessiva permissivitat social que repercuteix en l'escola.
Durant molt de temps, el fet de posar normes i autoritat, en definitiva, disciplina, s'ha identificat amb èpoques dictatorials, però crec que s'hauria de ser prou comprensius per entendre què volen dir realment aquestes paraules. Ha arribat al punt que els mestres i professors haurien de tenir la categoria d'autoritat pública perquè ara qualsevol s'atreveix a qüestionar la fenya que fan, com si estiguessin a l'altra banda i no en el mateix vaixell que els pares.
Hem conegut casos de docents que han estat denunciats per pares senzillament per fer complir les mínimes normes establertes. Si algú agredís a un docent, la falta hauria de ser considerada greu. I això només passarà quan es retorni a la categoria que mai s'havia d'haver perdut.
El col·lectiu de mestres i professors no consideren aplicar més càstigs. El que cal és que sigui més fàcil imposar sancions, però enteses d'una altra manera. De res serveix expulsar algú de l'escola, sobretot una persona amb greus mancances educatives. En alguns casos, en una aula paral·lela, cal que a aquesta persona se li ensenyin uns valors i necessiten que les famílies s'hi impliquin fins i tot per llei.
Les famílies tenen una responsabilitat molt gran, la primera de les responsabilitats. Els centres s'haurien d'organitzar perquè moltes d'aquestes tasques reeducadores es poguessin fer en els mateixos centres sempre i quan l'administració posés els mitjans necessaris. El que no pot fer un centre és carregar-se amb la responsabilitat si no rep ajut material i recolzament per part de la Conselleria.
Cal tolerància zero per a aquestes conductes. Si cal separar alumnes, això no atempta contra la integració, perquè calen uns mínims per poder desenvolupar les tasques docents. Seria fonamental i taxatiu que des del primer dia de classe es tallessin darrer totes aquestes actituds perquè els alumnes puguin tenir un entorn favorable i que el professorat pogués impartir les classes educant a la vegada.
Això ho vaig fer molt més llarg, vaig fer una conferència al col·legi una vegada. Sí? I aquí n'has fet un abstracte. N'he fet un abstracte. Aquests dies s'està parlant contínuament d'aquestes coses i ja veiem què és el que està passant. Veus molts, veus una sèrie de coses que ja s'està arribant al final.
Jo he vist classe, jo n'hi he vist molts, i el patiment que tenen aquelles persones, i entre cometes dir moltes vegades que els pares no creuen que sigui tan important.
Doncs... Avui ha estat una mica així. Feta aquesta reflexió, ho haurem de deixar aquí, Joan, perquè ens queda un minut. Perfecte. Ens guardem el relat curt. Molt bé, perfecte. Alguna cosa més? No, no, perfecte, perfecte. Ens trobem la setmana que ve. Fantàstic. Molt bé, perfecte. Joan Vilaseca, moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Un minut i seran ja les dotze del migdia. Ens aturarem per escoltar ja les notícies d'aquesta hora. Tanquem el Bon Dia i la Hora. Informatiu Morins de Reia el dia a les dotze.
i a partir d'aquí la resta de programació pròpia amb l'Ona Rainbow a dos quarts d'una i a la una la remissió del món interior per complet aquest matí. Connexió amb la xarxa, la migdiada i la resta de programació pròpia d'aquesta casa fins a la una de la matinada. Que acabi d'anar molt bé aquest dimecres gris i el bon dia i bona hora i tornem demà a les 8 en punt del matí. Fins aleshores, que vagi molt bé.
Són les 12.