Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És divendres, 16 de gener de 2026. Comencem aquí aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Avui l'equip d'aquest programa, Elia Arjona, Roger Toset, Silvia Artés i un servidor, l'Oriol Romeu. Us acompanyarem, com sempre, això sí, fins les 12 del migdia, per seguir compartint amb vosaltres l'actualitat de la vila, evidentment acompanyat també dels nostres col·laboradors i col·laboradores amb les diverses seccions,
que tenim el programa com és habitual. Però ja sabeu que aquesta setmana s'ha presentat oficialment el cartell de la 175è edició de la Fira de la Candelera. És obra de l'artista molinenc del Josep Martí Bufarull, artista, com bé sabeu, de llarga trajectòria i amb una àmplia experiència, sobretot en el camp del paisatge,
Urbà. Avui trucarem al Josep Martí Bufarull a partir de dos quarts de nou d'aquí una estona perquè ens parli de l'experiència de fer el cartell que anuncia aquest esdeveniment tan important per la vila i més enllà de la vila i sobretot per aquesta...
Edició tan especial de la 175. En parlarem amb ell a partir de dos quarts de nou. Serà després d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local per una banda, l'agenda d'activitats per aquest cap de setmana i la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. A partir de l'entrevista després de parlar amb en Josep Martí Buferull tindrem l'Àngel Rutia amb el seu apunt del dia com és habitual els divendres.
Farem el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora amb la col·laboració del Xavi PSX, el Xavi Planes, que ens acompanya aquest dia de la setmana per parlar d'efemèrides relacionades amb el món dels videojocs. Tal dia com avui, un videojoc. Serà abans d'arribar a les 9 del matí. Després de les notícies de les 9, el que farem és escoltar la cançó del dia de la Sandra Tangerina
I a partir d'aquí, la tertúlia d'actualitat. Avui és divendres, per tant, la tertúlia dels Miquels, acompanyats del Miquel Canut, del Miquel Casas, el Miquel Vinyes, el Miquel Paísa, el Miquel Díaz i el Miquel Vallès. Serà a partir de les 9 i 11 o 9 i 12 minuts, aproximadament, fins les 10 del matí. Equador del programa, moment en què donarem pas a l'espai polític del dia. Avui preguntes
Ara Molins, acompanyats del regidor Joan Albert Fabra, que avui ens acompanyarà en aquest espai a partir de les 10 i 10 i fins a dos quarts d'onze. A dos quarts d'onze, la Mònica Mas Rubió ens acompanyarà en l'espai Fragments.
en què fem pinzellades de novel·les a partir de l'actura dramatitzada que ens en fa la Mònica per donar a conèixer diverses novel·les. Ara, aquestes darreres dues setmanes, hem fet el Pedra de Tartera amb la Maria Barbal i avui començarem nova novel·la, en aquest cas del Ricard Creus, novel·la Porto per Nom Posicions.
La Mònica ens acompanyarà, com deia, a partir de dos quarts d'onze. I a partir de tres quarts d'onze, qui ens acompanyarà serà la Judit Herrera, que avui la tindreu aquesta tarda, com és habitual, amb el seu programa Els Divendres Faves Tendres, però abans al matí fa aquesta pinzellada aquí al programa, com ens agrada. A partir d'aquest llibre, 100 grans dones de la història, escrit per la Maria Àngels Cabré i editat per l'editorial Cossatània, això té uns 4 o 5 anys,
L'edició d'aquest llibre, doncs, avui ens porta... De fet, cada divendres, dos noms propis. Repassem biografies a partir d'aquest llibre. I avui ens porta la Isabel de Villena i l'Helena Blavatsky, la Judita, les grans dones de la història, de tres quarts d'onze fins a arribar a les onze. I a partir de les onze, més coses, perquè el Xavi Garcia ens acompanyarà amb el seu espai Tan recordes...
Avui ens vol parlar del TVO. I també l'Hèctor Zacarias ens acompanyarà a l'espai Camins, que ja sabeu que ens proposa excursions, sortides, per fer el cap de setmana. I avui ens vol parlar, però, d'un recurs, en aquest cas d'una pàgina web molt interessant...
per fer senderisme en tren. I us preguntareu ben bé com es fa això. Bé, doncs ens ho explicarà l'Hector a la recta final del programa. De fet, el concepte és el trenderisme, de sumar el tren i senderisme. Doncs, amb tot plegat, arribarem a les 12 del migdia i no ens aturarem aquí. El bon dia i bona hora sí, però seguirem amb l'informatiu Molins de Rei al dia...
A partir de les 12 i fins a dos quarts d'una avui, perquè ja sabeu que, a banda de l'actualitat del dia, fem un resum del que ha donat de si la setmana, amb la companya Silvia Artés. A partir de dos quarts d'una de si, amb el Pau Moratalla i el seu programa Parlem de Còmics, sempre amb convidats interessants, doncs el podeu escoltar de dos quarts d'una a la una.
I a partir d'aquí, a la una, després de les notícies, el que podeu fer és escoltar la reemissió del programa Tot Teatre, el programa que ens presenta el Dani Pasqual entre la una i les dues del migdia. Això és en reemissió. Evidentment ja ho sabeu que el podeu escoltar en directe els dilluns a les vuit del vespre.
A partir d'aquí, a les dues, connexió amb la xarxa i la resta de programació pròpia d'aquesta casa que repassarem d'aquí una estona en el marc d'aquesta primera hora del programa. És divendres, 16 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts.
Són ara mateix les 8 del matí i pràcticament ja 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Quin temps hem d'esperar avui divendres i aquest cap de setmana que tenim a tocar? Doncs ens ho explica el Jordi Miralles. De moment sí que us hem d'explicar que tenim 5 graus i mig de temperatura. 5 graus i mig de temperatura ara mateix a l'exterior de l'emissora. Hola Jordi Miralles, bon dia i bona hora.
Hola Oriol, bon dia. Ja cal que aprofitem les hores de sol d'aquest matí perquè a partir d'aquesta tarda la situació canvia i durant uns quants dies estarem parlant de núvols i també de pluges. Per tant, matí variable, matí amb clarienes que encara ens permetran veure una mica el sol en un dia en el qual tindrem un descens de les temperatures. No gaire, però sí que afluixaran una miqueta respecte a aquests últims dies. Per tant, temperatures podrem dir que normals per l'època d'any. De cara a tarda, vespre està per al cel i aquesta propera nit i matinada aquí a Molins d'Arrell esperem pluges, precipitacions que ens afectaran
durant bona part del dia de demà. Demà tinguem el Pare Iguavena a prop perquè l'haurem de fer servir i estones llargues. De cara a diumenge, doncs es poden obrir algunes clavients, però vaja, diumenge no acaba de fer net ni molt menys. Serà un dia insegur i inestable. Més pluges cap a la meitat nord de Catalunya.
menys cap a les comarques de la metat sud i com que nosaltres estem una miqueta al mig, doncs dependrà una mica d'on se situïn aquests núvols que pugui ploure més o menys de car diumenge. Però diumenge podrem tenir una breu pausa perquè de car dilluns torna a engegar i ara per ara les previsions ens hi tinga que dilluns i dimarts podríem tornar a tenir altra vegada precipitacions que fins i tot podrien ser més fortes que les del cap de setmana.
Déu-n'hi-do, molt bé. Doncs moltes gràcies, Jordi, per la informació. Vuit del matí, vuit minuts, anem cap al RAC ara per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica el Ferran Aràndiga, que ja el tenim a punt. Què ens expliques, Ferran? Bon dia.
Bon dia, doncs. Divendres de força complicació per diversos accidents que congestionen els excessos i sortides de Barcelona. Cap al Llobrecat, sobretot, hi ha hagut retencions a les C32 a Viladacans, on hi ha hagut un moment que s'ha tallat la calçada, tot i que a hores d'ara ja hi ha els vehicles accidentats al rural i es mantenen dos quilòmetres de cua. D'entrada a la capital també es continua la circulació molt lenta a l'altura de l'A2 i a la B23 des de l'altura del Papiol i Palleja. Tot plegat, com dèiem,
afecta l'entrada i sortida a les dues rondes, sobretot de Barcelona. Això seria tot des del RAC. Molt bon dia. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Ferran. Bon dia i bona jornada. Vuit del matí i nou minuts. El que fem ara també és fixar-nos en el transport públic des d'ahir Mobilitat. Ens informen que el tramvia, concretament la línia T5, té les freqüències de pas alterades per unitat avariada. Això afecta només a la T5, la línia T5 del tramvia.
Freqüències de pas alterades per unitat avariada. La resta de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat. I el que farem ara també és anar, en aquest cas, escoltant l'oferta de feina que ens comenta el Francesc Rueda. És una oferta que ja ens explicava ara fa uns dies i que tornem a recuperar a aquesta hora del matí. Endavant, Francesc, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Sant Feliu de Llobregat. Ens demanen una auxiliar administrativa-administrativa que busca una persona per treballar jornada parcial, 30 hores setmanals, de dilluns a divendres de 8 a 2. El contracte seria indefinit, amb possibilitat d'augmentar la jornada a 40 hores setmanals,
i el salari amb 30 hores setmanats seria de 15.000 euros bruts anuals. Les tasques serien atenció a centraleta, arxiu i suport al Departament d'Administració i també a altres tasques administratives. Es demana experiència d'un parell d'anys, català i castellà, coneixements d'ofimàtica i d'essage, i a nivell d'estudis, un batxillerat, pub, cou o també una FPU o un cicle grau mitjà del cicle administratiu. Debo dir...
Molt bé, gràcies al Francesc Rueda. Recordeu que aquestes ofertes de feina l'estan imprenjades al web clicfeina.cat. A aquesta hora del matí us hem de comunicar una defunció. Ha mort el senyor Pere Martí Colet.
Pere Martí Colet, tenia 88 anys i vivia al carrer Verge del Pirà. El que us hem d'indicar, però, és que no hi haurà acte de comiat.
De manera que hi haurà, doncs, bé, la incineració posterior, però no hi haurà l'acte de comiat. Deixar constància i descansi en pau el senyor Pere Martí Culet, que ha mort als 88 anys d'edat i, com dèiem, vivia al carrer Verge del Pilar, però no hi haurà
acte de comiat. I el que fem ara és recordar-vos la farmàcia de Guàrdia per avui divendres i aquest cap de setmana aquí a la vila. Avui, divendres, dia 16 de gener, la farmàcia de Guàrdia és La Roca, per tant, del carrer Major número 31.
Demà dissabte, dia 17, és la farmàcia Lozano, del carrer Jacin Verdaguer, número 68. I el diumenge, és festiu, és la farmàcia Espinet, del carrer Menéndez Pelaya, número 36, al barri del Canal, a tocar del Parc de la Mariura. En tots els casos, recordeu...
L'horari de guàrdia és fins les 10 de la nit. I a partir de les 10 de la nit, si necessiteu d'aquest servei, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que tenen obert la farmàcia de guàrdia durant tota la nit. Molt bé, tanquem la informació de servei. Ens queden dos minuts per arribar a un quart de nou del matí.
Anem a actualitzar la informació, en aquest cas, l'actualitat local. Ahir passava pel programa l'alcalde Xavi Paz, com cada dijous, i parlàvem de diversos temes d'actualitat, com per exemple que l'Ajuntament prepara el projecte de reforma integral del carrer Miquel Tort. Hola, Silvia Artés, bon dia.
Bon dia. Aquesta setmana s'ha dut a terme una raó informativa amb el veïnatge de la zona per explicar-los el projecte i les novetats. Les obres es licitaran després de Setmana Santa, això és a l'abril, més o menys. Es preveu que comencin entre l'octubre i el novembre, duraran quatre mesos i, per tant, el primer semestre de l'any que ve haurien d'estar acabades.
Una obra que suposarà renovar tota la fesomia del carrer i també el subsol. Una de les millores que han valorat bé des del veïnatge és que la mobilitat en vehicle per a aquest tram, un cop estigui reformat, estarà restringida i només hi tindran accés els veïns. L'alcalde Xavi Paz ho ha explicat. Veia el bon dia i bona hora.
Canviar paviments, canviar l'urbanització, canviar luminàries, canviar arbrat, el que fem també és actuar en el subsol. També canviem clavar a garam i renovem. Quines novetats, bàsicament, vam introduir i vam explicar? I la primera d'urbanització. Una plataforma única, un primer carrer força peatonal, on només mantindrem la mobilitat veïnal,
és a dir, els veïns que tenen un gualt han de poder anar al seu gualt, i mantindrem la mobilitat de serveis. Això que no ho podíem plantejar en el carrer Barraquer, perquè és la sortida d'un aparcament, es pot materialitzar i és el que farem possible en el carrer Miquel Tor. Per tant, circulació limitada a veïnatge que té guals i per serveis, càrrega i descàrrega i vehicles d'emergències. I pel que fa al clavegram, la novedat és que estarà separat i hi haurà una xarxa d'aigua residuals i una altra d'aigua de pluja.
Més coses. Ahir també passava pel programa el Molineng i col·laborador d'aquesta casa, l'Albert Pasqual Milego, que ens va presentar el seu disc-àlbum Out of Pattern. És un disc amb sis cançons, dura 46 minuts, el grup...
de medall progressiu, es diu Atanos Phonos, és el projecte personal d'Albert Pasqual Milego, del Molinenc, que va crear el 2020, Creació en solitari. Ell té tot el control creatiu de les peces que va publicant, s'encarrega de les veus, el baix i de tota la composició. I per aquest disc, Out of Pattern, la composició i l'execució central del projecte ha anat
a càrrec de l'Albert Pasqual, veu i baix, i ha tingut en aquest cas la col·laboració de músics de sessió com Joaco Luís a les guitarres i Arnau Martí a la bateria. Ell mateix, Albert Pasqual, ens explicava com és aquest disc. Ho trobarem, per començar, metall complicat, perquè m'agrada jugar a molts pals. Vull dir, lògicament és metall, si ens posem a etiquetejar i tot això... Clar, heavy metal és un concepte molt, en el fons, de ninxul, que parla d'un tipus de metall nascut a finals dels 70 i tot això...
i per tant pico d'aquí i d'allà. Però en aquest disc potser la base és el metall progressiu, i per això dic que és complicat, perquè progressiu, més o menys i molt simplificat, vol dir metall que no fa servir ritmes convencionals, progressions convencionals, temps convencionals, hi ha molts canvis de tempos també, per això dic que és complicat, vull dir, tu has agafat amb calma.
Doncs el disc el trobareu a les diferents plataformes musicals. L'heu de buscar amb el nom del projecte, Atenorfonos Magna, i allà trobareu tota la informació. I parlant d'esports, parlem dels dos equips sèniors, en aquest cas avui del club d'envol, que tornen a la Lliga després del període de vacances de Nadal.
El masculí va perdre la pista del Bordils 30-33, però continuen líders i ja tenen assegurada la plaça a la fase d'ascens. El femení ha guanyat també fora, a casa del Vilanova del Camí, per un gol, i en el seu cas encara els queda acabar de lluitar per assegurar-se poder jugar en aquesta fase d'ascens. El president del club, David Martínez, ens ha explicat com els hi han anat els partits als Ocenius.
Continuem líder, queden 3 jornades per acabar aquesta lliga i el nostre objectiu ja està complert, que era passar ja directament a la fase d'ascens, però ens queden 3 partits que jugar. Femení juguem a casa del Vilanova del Camí i guanyem d'un, 26 a 27. Era un partit francament complicat. Per una banda, el primer partit de l'any contra les últimes classificades i rival directe en el cas de no poder anar amb el grup d'ascens. El fet de guanyar
fa que ens posem a un punt de la quarta posició que sí que dona ja accés a la lliga per pujar de categoria. El femení té un partit important aquest cap de setmana contra el Sambó i si guanyen, tenen opcions de jugar aquesta fase d'ascens per pujar de categoria i juguen just el diumenge aquí a casa a les 7 de la tarda al Poliesportiu Municipal. Des del club fan una crida que aneu a animar el senyor femení. I el masculí jugarà fora a casa del Vilamajor dissabte a la tarda.
Passen tres minuts d'un quart de nou del matí. Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats explicant-vos que tenim proposta per avui, aquesta tarda vespre, el foment cultural i artístic. Doncs sí, avui hi ha concert tribut a les guerreres del K-pop amb dues sessions. La primera en quart de set i després hi ha un altre concert a un quart de nou del vespre, tribut musical. I el diumenge hi ha l'obra de teatre...
La cuina que explica la història d'un restaurant històric de menús, un restaurant familiar de Barcelona al Raval, que ha anat passant de generació en generació i havia estat una de les cuines més reconegudes a Barcelona i ara, en aquests moments, a la Barcelona actual, estan intentant sobreviure a la pressió turística i especulativa de la ciutat. És una adaptació que ha fet Laura Obert del text original.
que du el mateix títol d'Arnold Wesker, que en aquest cas ella s'entra i reubica el drama a Barcelona. Doncs l'obra la podeu veure el diumenge a les 6 de la tarda al Foment. Les entrades generals valen 24 euros, 18 pels socis del Foment i les podeu adquirir al web Entràpolis.
Molt bé. També parlem del Centre Excursionista de Molins de Rei, que fa un parell d'activitats aquest cap de setmana, eh? Per una banda, demà la seccionem al teatre, se'n va al Teatre Goya de Barcelona, a veure Avui no ploraré, de Nelson Valente, i que tira endavant la companyia T de Teatre. Demà dissabte.
Van al teatre. I diumenge, sortida matinal per a tots aquells que vulgueu anar-hi. La secció de Medi Ambient fa una caminada per l'entorn de la vila. Surten a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans. La caminada és uns 6 quilòmetres i aniran fins a la zona natural de les Llicurelles, aquesta zona que hi ha a Collserola, on actualment s'hi està fent una restauració natural i paisatgística just al costat.
del Polígon Riera del Molí, on hi ha hagut la nova empresa d'SB, doncs s'ha fet una restauració de la zona i des del SEM volen veure què s'hi ha fet i què s'hi està fent. La passejada la guiarà el naturalista i membre del SEM, Jordi Roca. És una activitat gratuïta, però sí que us hi hauríeu d'apuntar abans, si voleu anar-hi. Avui a la tarda encara hi sou a temps.
de dos quarts de set a dos quarts de nou al local del Sem. I si aneu al local del Sem, podeu veure l'exposició de dibuixos de muntanya que s'ha inaugurat aquesta setmana, una exposició que es diu Mountain Wilderness i que està, com dèiem, al local del Sem durant uns dies. Bé, i seguim recordant que l'Ajuntament ofereix a tota la ciutadania covells per la separació de l'orgànica i per això ha instal·lat diversos punts a alguns barris de la vila, eh?
Sí, la intenció de l'Ajuntament és fomentar la separació de l'orgànica des de casa i per això han començat aquesta setmana aquesta campanya que s'allarga fins a mitjans del mes de febrer. Encara avui es donen covells al barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández aquesta tarda de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit i al mateix horari també al barri de la Granja, a la Rambla, cantonada amb el passeig del terra ple.
I pel centre Vila podeu passar a recollir els covells durant tota la campanya, però només dos matins, el divendres i el dissabte, al matí al Mercat Municipal. I a partir d'aquí, cada setmana, a un punt de Molins de Rei, a un barri diferent, es farà el repartiment d'aquests covells, podeu adquirir-los a qualsevol dels punts, se'n donarà un per domicili.
Molt bé. Recordeu que ahir ho especificàvem amb l'alcalde. En principi, doncs, heu d'anar amb la carta que haureu rebut a casa per anar a buscar aquest covell. Si no ha arribat la carta a casa vostra, l'alcalde insistia, aneu-hi igualment, dieu que no heu rebut la carta i us donaran igualment el covell. Que no sigui perquè no s'hagi rebut
La carta, perquè la intenció i l'objectiu és poder repartir aquests cubells i, per tant, amb l'objectiu també de contribuir a la separació, evidentment, de l'orgànica.
I, per cert, un últim apunt comarcal. Ahir en parlàvem a l'espai del Centre d'Estudis Comarcals del Baix i Bregat. Avui tenim les segones jornades de la Sanson, que organitza l'Ateneu Sant Feliu Eng. Això serà la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu. I es parlarà de Santa Creu d'Ulorda en diversos aspectes, perquè, entre altres coses, també s'organitza des de la Coordinadora pel Patrimoni i el Paisatge
de Sant Feliu. La jornada d'avui és a partir de les 5 fins a les 8 del vespre i demà de 10 del matí fins al migdia. Entrada lliure, per tant, no es necessita apuntar-se i això es farà a la Biblioteca Montserrat Roig. I ara sí, canviem de qüestió i anem a ampliar el focus i informació general a través dels titulars de la premsa escrita. Roger Toset, bon dia.
Bon dia, Oriol. El periòdico parla amb Corina Machado, que se'n va de 8 de Washington. Amb fotografia de portada, la líder opositora entrega la seva medalla de novel·la, Trump, mentre la Casa Blanca, Loa Delcy Rodríguez. Barcelona presenta la seva candidatura a la seu de l'Agència de Salut Pública. L'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat ofereixen l'edifici de l'antic col·legi major Ramon Llull de l'Escola Industrial. Almenys sis ciutats més competeixen per acollir el nou organisme estatal.
El govern i Esquerra aspiren a incloure el cost de la vida en el nou finançament. Negociaran amb Vicenda incorporant al model aquest factor correctiu per sumar junts a l'acord. I parlen també dels aliats europeus de l'OTAN que envien tropes a Groenlàndia. Sánchez anuncia un fons d'inversió. Subirà després dels Next Generation. I parlen també de xifres rècord. El turisme va créixer a Espanya al 3,5% el 2025 i la despesa al 6,8%.
A l'avantguàrdia, aliats europeus s'uneixen en unes maniobres en suport de Granlàndia. Alemanya, França, Noruega i Suècia fan costat a Copenhague en la seguretat àrtica. Macron proposa que Europa es doti d'un missil hipersònic com el rus Oreixnik i Espanya s'obre a participar en la missió, fet que necessitaria l'aval del Congrés. El govern espanyol crearà un fons sobirà amb 10.500 milions per a inversions i Anna Botín adverteix que l'excés de regulació europea frena l'economia.
Machado lliura a Trump la medalla del Nobel de la Pau. I a la Copa del Rei el Barça doblega un gran ràsting per zero gols a dos. Per complir la llei, Uber Eats abandona el repartiment amb autònoms. Al diari Ara cau l'edificació de pisos nous a Catalunya. Els visats d'obra nova baixen un 7,46% el 2025 al conjunt del país i es desplomen un 39% a Barcelona. El Col·legi d'Arquitectes calcula que calen 300.000 habitatges i situar la falta de sol com a problema principal.
Trump rep Corina Machado sense fotos ni elogis, en fotografia de portada hi ha Groenlàndia, aliats de l'OTAN hi envien tropes i Espanya s'ho pensa, i l'article que la Unió Europea té al calaix per protegir l'illa. Parlem de les derugues, el mal de cap dels veïns del turó de la Rovira, i en esports el Barça no falla al camp del Racing i ja és a quarts de la Copa. Avui també hi ha articles de Sebastià Zamora, escriptor a la pàgina 27, i de Magda Polo Pujadas, també a la pàgina 27, que en aquest cas és filòsofa.
I, per últim, repassem la controvertida portada del Punt Avui, que es titula així. Aquella merda de pel·lícula fa 40 anys. Parlen del Cavallero del Dragón, dirigida per Fernando Colomo, que es va rodar al castell de Requesens. El seu rodatge va ser un infern, diuen. Klaus Kinski va assajar tothom mentre Miguel Bosé atreia legions de fans. Parlen del president d'AENA, Maurici Lucena, que alerta que la cessió de la gestió de l'aeroport seria nula de ple dret. I crònica de Jordi Bordes...
Parlen de la determinació d'Astèrix i de Telma Castro, que els titulars metges posen els ous que li falten a paner. A l'esportiu, el Barça vens, el Racing i ja és a quarts de la Copa, amb aquests 0-2 que parlàvem, i entrevisten a Xavier Puig, director de l'Orfeo Català. Els catalans mai no deixarem de cantar, ho tenim molt a dins. I avui també hi trobareu les estrenes de la setmana.
Seguim, queden quatre minuts per arribar a dos quarts de nou del matí. De seguida saludarem l'artista Molineng, en Josep Martí Bufarull, autor del cartell de la Fira de la Candalera d'enguany, però anem a repassar els diaris digitals. Comencem per l'ació digital que explica que els embassaments obren comportes per preparar-se pel temporal. Catalunya afrontarà els pròxims dies un temporal de pluja i de neu.
La capçalera del Ter pot ser una de les zones que concentri més precipitacions i en aquest context alguns embassaments han començat ja a obrir comportes per evitar que la crescuda dels rius els omplin de manera sobtada i es repeteixin inundacions com el Gloria d'ara fa just 6 anys. L'Agència Catalana de l'Aigua ha activat un dispositiu preventiu davant l'arribada del temporal que arrenca demà i es podria allargar fins i març o dimecres.
amb el sistema TET-Llobregat, que està al 88%, i el conjunt de les conques internes del 86%. L'administració hídrica ha augmentat, ha decidit alliberar aigua d'alguns embassaments per guanyar capacitat de resguard i poder absorbir les crescudes. El focus està molt localitzat al centre en el sistema TET, format pels embassaments de Sau i de Susqueda, que estan al 90% de la seva capacitat tercera.
Total. Continuem amb Nació Digital, que parla... Atenció, aquesta notícia. La víctima d'un robatori a Roda de Ter reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer. Déu-n'hi-do. Els fets es remunten el 16 de desembre, quan va haver-hi aquest robatori amb força a una casa de Roda de Ter.
Es van robar peces de roba, ulleres de sol, rellotges, sabates i altres objectes. I com s'ha identificat el lladre? Doncs aquest dilluns la víctima del robatori passejava tranquil·lament per Roda de Ter quan ha vist l'home vestit amb la roba que li havien robat a casa seva. Ha trucat als Mossos, els agents s'han aturat al lladre, un home de 28 anys, i després de diverses comprovacions han constatat que la roba que portava posada pertanyia a la víctima i, per tant, era l'autor del robatori.
Anem al 3CAT, que parla d'aquest avís de bomba que hi va haver ahir, si ho vau sentir, en un avió a l'aeroport del Prat. Doncs aquest avís de bomba era una broma i expliquen què li podria passar el causant de l'aterratge d'emergència que va provocar aquest avís de bomba ahir a l'aeroport del Prat. La Guàrdia Civil investiga qui hi ha al darrere d'aquest ensurt, que ha trasbalsat ahir a l'aeroport del Prat, quan un avió que venia de Turquia ha hagut d'aterrar d'emergència i ha hagut de ser escoltat per un avió de combat.
L'alerta es va activar després que un passatger detectés en buscar xarxes disponibles a bord va detectar un punt d'accés a internet que contenia una frase que amenaçava amb l'explosió d'una bomba en aquest avió. El passatger va avisar la tripulació que va activar immediatament els protocols de seguretat i finalment, però, es va confirmar que aquest avis de bomba era una broma.
Aquest cas podria sortir-li molt car a l'autor d'aquest missatge. Els fets podrien constituir una infracció molt greu de la llei de seguretat aèria i podria haver-hi una sanció de fins a 225.000 euros de multa i també podrien entrar dins d'un article del Codi Penal.
en relació a desordres públics i podria haver-hi penes de fins a un any de presó. I acabarem amb la premsa de Loaix, que diu que s'ha detingut un jove a l'aeroport del Prat amb droga integrada dins d'una maleta. Un jove de 18 anys a nacionalitat peruana. L'alerta va saltar quan una maleta de mida mitjana
que venia de Lima, presentava densitats anòmals quan va passar per l'escàner. El tema van amagar la droga d'una manera força sofisticada. Expliquen, els agents van comprovar que la maleta no amagava cap compartiment fals, en canvi la cocaïna s'havia transformat en la pròpia estructura de l'objecte. Els traficants havien fabricat panells interns compactats fets íntegrament de droga.
els quals substituïen les peces originals que donen rigidesa a la maleta. Aquestes plaques estaven perfectament recobertes pel folre interior, replicant el gruix i la duresa habituals, de manera que el pes i l'aspecte extern no aixecaven sospites a simple vista. Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Aquesta setmana s'ha presentat oficialment al cartell de la 175è edició de la Fira de la Candelera. Us ho hem explicat. És obra de l'artista molinec d'en Josep Martí Bufarull. En Josep, que és un artista amb una llarga trajectòria professional i una àmplia experiència en el camp del paisatge urbà,
Des de l'any 1995 ha exposat en prestigioses galeries d'arreu, especialment a Barcelona, València, Madrid i Lisboa, per citar algunes ciutats, i ha participat en nombroses fires d'art internacionals, també en moltes més ciutats, com per exemple Atlanta o Nova York. Al llarg de la seva carrera ha rebut més d'una cinquantena de premis i aquest any se li ha encarregat ser l'autor del cartell d'aquesta edició tan especial de la Fira de la Candelera.
I avui tenim l'oportunitat de saludar-lo uns minuts al telèfon. Què tal, Josep? Bon dia i bona hora. Josep, m'escoltes? Bon dia. Sí, Josep, bon dia. M'escoltes? Hola, bon dia. Ara sí, ara sí, ara sí. Ara sí que t'escoltem. Què tal, com estàs?
Doncs mira, bé, no és tan constipat com tothom, la veu no l'acabo de tenir al 100%, però bé, content de parlar amb vosaltres. Molt bé, nosaltres també, que ara feia molt que no et saludàvem en antena. Escolta, doncs, d'entrada, què és suposat per tu rebre aquest encàrrec i poder fer el cartell d'aquesta edició tan especial de la Fira de la Candelera?
Bueno, primer que tot un honor, no?, que l'alcalde pensés en mi, dintre aquest punt de vista, no?, diguéssim, i llavors, bueno, un repte també, no?, perquè quan fas un cartell no és el mateix que una obra de les habituals, que va dirigida, diguéssim, a un sector molt petit de persones, vol dir que, en veritat, una obra d'art té d'agradar a una o dues persones, n'hi ha prou, no?,
En canvi, un cartell has d'intentar agradar, si pot ser, a tot el poble. No sé si me n'he sortit o no, però aquest ha sigut el repte. Jo crec que sí, i a més a més té elements molt reconeixibles de la teva obra, i que la gent ja... De fet, encara no està penjat, evidentment, al cartell, però que la gent que l'ha pogut veure sí que li ha agradat, almenys és el que hem pogut constatar.
Però a partir d'aquí, doncs, que reps l'encàrrec, Josep, com et vas plantejar? Vas estar molt de temps rumiant cap on havia d'anar la característica del cartell, o com te'l vas plantejar d'entrada? Bé, no, el procés de creació, que en veritat és el més important, és tenir la idea, diguéssim. Això va ser bastant ràpid. El mateix dia vaig rumiar una mica i de seguida vaig voler fer un...
un cartell, diguéssim, que pogués englobar tots els aspectes de la Fira, que no és fàcil, perquè precisament la Fira de la Candelera, si té alguna cosa, és la diversitat, la quantitat d'elements que intervenen en la Fira. Aleshores, per això el cartell és un col·lage de molts elements per intentar explicar-los tots. Des d'un punt de vista formal, he volgut fer una vista del poble, amb un estil pictòric, amb el meu estil,
I he escollit una vista que es veu tota l'església complerta, des del campanar, que és l'element més reconeixible, gent que no són de Molins, quan passen per l'autopista, és la part que es reconeix més del poble, fins a baix de tot que s'intueixen les parades del planter, que potser és el símbol de la fira més important, com a mínim l'original. I llavors després he incorporat una altra sèrie d'elements,
que tenen ja un caràcter més simbòlic o conceptual, que són unes lletres tipogràfiques, que són les que, diguéssim, construeixen les paraules Fira de la Candelera, que representen aquest caràcter antic i comercial que tenien les impremtes, que muntant lletres feien tot el merchandising de totes les botigues, la part més comercial...
Després he incorporat una roda de dentada com a símbol de la part industrial, que a la fira també és molt important per tot el que ha significat en un origen de maquinària agrícola i actualment de maquinàries de tot tipus. I així com un circuit imprès, que això és un element que utilitzo molt a les meves obres de Manhattan,
que té un caràcter, jo l'utilitzo barrejat entre mig dels terracs de la ciutat, que composen aquest caràcter que s'integra en el quadre, però alhora pots identificar-lo perfectament. Aquí, en aquest cas, l'he volgut incorporar com una clocada d'ull al meu estil habitual d'incorporar aquests elements, però alhora com a simbolització de la part més tecnològica o més avançada de la fira, que avui en dia tot porta això, un circuit imprès. I per acabar, com a últim,
un senzill esbós d'una magrana, també està incorporat aquí en aquest col·lage tan abigarrat, que representa aquest caràcter més tradicional de la pagesia, com una fruita tradicional, sempre, d'hivern, de les filles de la fira... Tot el conjunt acaba formant el cartell de la fira.
Molt bé, que esmentaves també la presentació i que em sembla interessant que t'has volgut explícitament allunyar de la intel·ligència artificial i acostar-te més a la tradició i a la història de la Candelera. No és un recurs que t'acabi de convèncer, aquest de la intel·ligència artificial i d'aquests elements que ens duen cap aquí? Bé, la intel·ligència artificial pot tenir moltes aplicacions, però jo considero que en el tema de l'art les aplicacions són nules. La intel·ligència artificial...
no podrà mai substituir l'art. O sigui, si alguna cosa que és inherent en l'ésser humà precisament és la creativitat, no? Aleshores, la intel·ligència artificial pot fer veure que sap crear, no? Perquè llavors pot processar molta informació i pots posar la informació a tots els pintors que han existit i de tot i dir, doncs ara fes-me una cosa que sembli que tal o que sigui diferent i al final farà com una formulació matemàtica i et crearà una cosa que tu pots dir, ah, doncs mira, està bé això, no? Està bé.
Però, en veritat, no és creativitat, no? Aleshores, com que s'ha fet una mica un abús, sobretot en temes de disseny gràfic i d'això, de cartells i, bueno, d'imatges, que per segons que està bé perquè és una cosa ràpida i fàcil, no?
Però jo en aquest cas vaig voler anar a l'altre extrem, que aquest cartell, com heu vist, és molt matèric, té molt de relleu, no?, les lletres tipogràfiques ja tenen un gruix, la roda de dentar, tots són elements que tenen pes, tenen matèria, tenen... Llavors, clar, és precisament l'altre extrem, no?, d'això. Bé, escolta, algú veia ahir i deia, ai, sembla com no fosc, però sí que els tons, parlem dels tons, som més aviat tardorencs, no?, més o menys, el que predomina, diguem,
Sí, sí, en general sí, però la meva obra té sempre aquesta gamma de colors, però en aquest cas, a l'incorporar aquestes lletres tipogràfiques que et deia que estan fetes amb fusta, però fusta antiga, és una fusta que té la pàtina de tots els anys que s'han fet, ja li donen un to en general de força, però alhora també s'obri, i jo he considerat que s'esqueia molt bé en el caràcter de la fira, que són aquests mesos foscos a l'hivern,
Molt bé. Escolta, i més allà del cartell, què estàs fent ara, Josep? Bé, ara es pot veure la meva obra, que em fa molta il·lusió, a una galeria de Barcelona, que està al Passeig de Gràcia, que jo normalment, sempre que hem parlat, les meves obres estan bastant lluny, i ara últimament aquesta galeria del Passeig de Gràcia, que es diu Villa de l'Arte, que està allà a l'hotel Mandarino Oriental, als baixos, diguéssim, a peu clar al carrer.
He tingut algunes obres importants d'aquestes grans i tal, que és un lloc molt interessant perquè Barcelona potser és el lloc més cèntric o de més pas. Llavors, si algú té ganes de veure l'obra meva, pot anar aquí. O després també, amb alguna cosa molt més local i domèstica, pels dies de la fira, sempre tinc obert el meu espai del carrer Major. Llavors, com cada any, allà tindré obres recents i del que estic fent ara, que...
N'hi ha algunes també inclús de diferents, perquè encara tinc l'estudi al Delta de l'Ebre, al mig del Delta, i he fet inclús algun quadre del Delta de l'Ebre, que és un contrast amb les estructures de Manhattan. Si voleu veure l'últim que faig, també podeu passar pels dies de la fira pel carrer Major 17. Molt bé, perquè segueixes fent predominant els skylines de Manhattan, però anar-ho combinant també amb altres elements nous.
A veure, la meva obra des de sempre, doncs, Origens és urbana, no? Sí. I fet ciutats, bàsicament. També estic fent ara últimament molts temes de Barcelona. Ara, per exemple, estic acabant un, que em feia il·lusió fer-lo, que de la Sagrada Família, que ja no l'he pintat mai, la Sagrada Família, i ara estic fent un quadre que ja es veu...
Com sabeu, ara estan acabant ja la torre principal, que estan col·locant els braços últims que la coronen. Aquest mes, segurament, quedarà culminada a l'alçada màxima de la Sagrada Família. Això que semblava que no s'acabaria mai, com a mínim, en alçada s'està acabant. Jo estic fent un quadre d'una vista a Barcelona, que es veu tota la ciutat, i no és que la Sagrada Família sigui el tema... Bé, és el tema principal, però hi surt tota la quadrícula de l'Eixample.
I és un tema de Barcelona, i els últims que he fet de Barcelona, també, amb aquesta galeria que tinc d'Opes i de Gràcia, també, han agradat molt. Temes urbans, bàsicament. El que passa que el que està aquí, en un lloc que visca, a prop de l'Amelia de Mar, després l'estudi del Delta de l'Ebre, tot això, a nivell paisatgístic, és molt atractiu, i tampoc me'n puc estar de tant en tant de pintar algun quadre així d'any.
de paisatge, no?, de paisatge més diferent. Però la meva obra principal a les galeries continua sent temes urbans. Molt bé. Bé, doncs, en tot cas, pels dies de la fira, sí que, com és habitual, ja deies, eh, Josep? Tindràs, diguem, obert la teva sala al carrer Major per veure la teva obra, eh?
Sí, sí, que de fet són els únics dies que està obert en tot l'any, els dies de la Fira. Sí, és veritat. Però sí, sí, doncs sí que estarem allà i contents si ens passeu a saludar. Fantàstic. Doncs un plaer saludar-te. El Josep Martí Bufarull és l'autor d'aquest cartell magnífic de la 175a edició de la Fira de la Candelera.
que veureu, a les xarxes ja ha estat penjata, i aviat el veureu penjat per les banderoles i els elements gràfics al carrer. Josep, doncs això, moltes gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé el cap de setmana d'entrada. Molt bé, gràcies a vosaltres. Una abraçada, que vagi molt bé. Adéu. Adéu, bon dia. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a pagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra.
Veus? Per això està bé fer casa, protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa. Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Interna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu... A interior.gencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells.
112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya. Demana la teva cançó. Te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres fa bastèndres amb Judith Herrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis. Del Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i efectivitat. Ah, sí? El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Un espai còmoda i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Estereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidències.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolinsderrey.cat. Seguim un minut i arribarem a tres quarts de nou del matí. Avancem amb el contingut del programa i anem escoltant l'apunt del dia. Per tant, saludem l'Àngel Rúdia. Què tal, l'Àngel? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. Bon dia, Oriol. Molt bé, i tu?
Fantàstic, veig que ja esteu escalfant motors. Escalfem motors, sí, en mica en mica. Fantàstic, ja és el que toca. Molt bé. El que tu ens vols plantejar, però, de tota l'actualitat de la setmana, és reflexionar novament sobre el món del futbol, eh? Exacte, parlem una miqueta de la resta del món del futbol. Som-hi, doncs. Quan vulguis. Abans, en el món del futbol, i en general a tot arreu, hi havia més joc net, més respecte, més esportivitat en definitiva.
Malgrat que a vegades també existia la criminal trompada pel darrere al jugador contrari. Però la diferència era que el jugador bàrbar ajudava a aixecar-se el que era terra. El legendari periodista Miguel Ángel Valdivieso, que retransmetia els partits per ràdio, remarcava aquest fet esportiu. Per exemple, el jugador del Barcelona, Migueli, ajuda deportivament a levantar-se al delantero de l'equipo contrari recient derribat.
Avui aquesta generositat i educació no es practiquen. El que cau a terra ja s'aixecarà. A Màlaga hi ha un àrbitre sensible a aquesta situació que no accepta faltes de respecte entre els jugadors infantils que ell els arbitra partits i que l'anomenen l'àrbitre de la pau. Abans del partit fa una xerrada als pares i jugadors infantils perquè siguin honestos i reconeguin
qui ha colpejat la pilota que ha acabat fora del camp o qui ha comès una falta i que s'excusin quan facin falta el jugador contrari i que l'ajudin a aixecar-se si l'han fet caure a terra. Manté la filosofia que competir és un joc i no d'enganys. L'àrbitre, el senyor Jiménez, és professor d'institut de l'assignatura Llengua i Valors,
i vol que en el futur els camps de futbol siguin un exemple d'honestedat i esportivitat. Conscient que els pares són els primers maleducats que criden contra l'àrbitre i els jugadors de l'equip contrari. Els ha avisat que la primera falta de respecte aturarà el partit i que la segona falta de respecte suspendrà definitivament el partit.
El conscienciat àrbitre, el senyor Jiménez, hauria de muntar una acadèmia i que hi passessin tots els jugadors de primera i segona divisió com a mínim per aprendre i poder aplicar l'esmerada d'educació en els camps de futbol. Que no passés com ara, que un jugador quasi mata el contrari i aixeca els braços tot dient que l'altre ha caigut sol.
Fins aquí a la pont d'avui, Oriol. Molt bé, doncs ja no és el que era, és el que hauríem de dir, no? Ja no és el que era, aquella esportivitat que hi havia, i això que al Barça teníem jugadors tipus Migueli, que l'aprem d'exemple, que Déu n'hi do les estarracades que donava. I a més a més ara, amb el món del futbol, que hi ha 50.000 càmeres, 50.000 imatges... I més i menys, que ho veuen tot, però malgrat això, jugadors tipus Vinícius i
Sí, sí, sí. Molt bé, doncs, interessant reflexió. Gràcies, Àngel, i que tinguis un bon cap de setmana, eh? A tu, igualment, Oriol. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Bon dia i bona hora. Passen ara mateix dos minuts i mig de tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs, per tant, a aquesta hora de la programació de la ràdio nostra per avui divendres. Ja sabeu que quan acabem el Bon Dia i Bon Hora, que seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Bonit de Reialdia. Avui resum setmanal, fins a dos quarts d'una.
A dos quarts d'una el Parlem de Còmics, amb el Pau Moratalla fins a arribar a la una i d'una a dues la remissió del Tot Teatre, el programa del Dani Pasqual. A partir d'aquí, les dues notícies en xarxa, de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda a les quatre l'Arnau Santero i la Joana Fornens presenten el programa esportiu L'última Volta, de quatre a cinc.
De 5 a 9, la Judit Herrera, els divendres, Faves Tendres, acompanyat, en aquest cas, del company David Rius i de la vostra participació. De 5 a 9, els divendres, Faves Tendres. Avui tenim també reemissió de l'alt voltatge, amb l'Isa Carriaza, de 9 a 10. Tenim la reemissió del programa Mirant el Cel amb els matossers,
de 10 a 11 de la nit, i també tenim, avui no hi ha programa nou, remissió del Zona Metall amb els Metal Defenders fins a mitjanit. De mitjanit farem la remissió de la tertulia del Bon Dia i Bona Hora i tancarem la programació a la una de la matinada. Recordeu que aquest cap de setmana tenim en directe i en primera audició, per tant, el Christian Bell amb el seu estereo pop
de veu del matí a una del migdia, que tenim també el programa Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Sallent de 5 a 7 de la tarda demà i a mitjanit de demà tenim la Riota, que també han reprès el programa aquesta setmana.
I el diumenge, reobrim els diumenges amb el Xavi Garcia i tot el seu equip, de 11 a 2 del migdia, i en primera audició també a les 4 de la tarda el concert amb la Margarida Casa de Surs. La resta de programes que podreu anar escoltant en el transcurs del cap de setmana són segones audicions, per tant, remissions de programes que ja hem fet en el transcurs de la setmana.
Continuem, perquè ens queden pràcticament ja 10 minuts per arribar a les 9 del matí. Fixem-nos en el que ens programen les diferents cadenes de televisió per avui divendres, Roger. Doncs, com sempre, comencem amb les pel·lícules. A les 10 de la nit tenim dues propostes, tres, de fet. La primera, a quatre, de la pel·lícula de Robert Zemeckis, El Vuelo, Flight, amb Denzel Washington i Nadine Velázquez, una pel·lícula que és un drama, que dura dues hores i vint minuts, és el 2012 i és americana.
Whip Whitaker és un pilot experimentat que aconsegueix dur a terme un miraculós aterratge forçós i salvar així gairebé tots els passatgers. Després de l'accident, el Whip esdevé un heroi, però a mesura que avança la investigació, sorgeixen moltes preguntes sobre què va passar exactament durant el vol.
Tenim també la pel·lícula La trampa del mal, a VO7, també a les 10, de John Eric Doodle, amb Booking Woodbine i Chris Messina, una pel·lícula americana del 2010 de terror, d'una hora i mitja. Cingles estranys comencen el dia seguint la seva rutina habitual. Així van a un edifici d'oficines, entren en un ascensor i es veuen obligats a compartir un espai reduït amb desconeguts.
També a les 10 a la 1. Missió Impossible i Protocolo Fantasma, de Brad Bird, amb Tom Cruise, Jeremy Renner i Simon Peck, també Paula Patton, Michael Nickvist i Vladimir Mashkov, una pel·lícula americana d'acció del 2011, dura dues hores i quart, acusat falsament d'un atemptat amb bombes contra el Kremlin. La gent de la...
Impossible Mission Force, Ethan Hunt i tot el seu equip són desautoritzats, juntament amb la resta de l'organització. El president ha iniciat el protocol fantasma i ha esborrat virtualment del mapa l'organització. Abandonat i sense cap suport, l'equip ha de trobar pel seu compte la forma de netejar el seu nom i impedir un nou atac.
A dos quarts d'onze, a Vimac, tenim l'estegona part de la pel·lícula Speed, de Jean Devon, amb Sandra Bullock i Jason Patrick, també William Dafoe. És una pel·lícula del 97 d'acció, dura dues hores, on la jove somia a gaudir d'unes vacances meravelloses amb la seva parella pel Carib, a bord del transatlàntic més luxós del món. Però el seu viatge al paradís esdevé un malson quan un geni de la informàtica llunàtic aconsegueix el comandament del creuer.
I a dos quarts de 12 a Televisió de Catalunya, el nou de Ludovic Colbo-Jastin amb Charlotte Argui i Noé Chabat, una pel·lícula francesa, una comèdia del 2023 que dura una hora i cinquanta. Quan el seu matrimoni està a punt d'ensorrar-se i la seva empresa corre el risc de ser absorbida, Alexis Bertier pateix un vessament cerebral del qual intenta recuperar-se amb l'ajut del Jean Michel, un vell amic, i del Vinú, el seu nou amic, que és un nen de 10 anys.
Posada sobre la taula de les pel·lícules, anem als programes, avui és divendres, pocs programes hi ha, sobretot hi ha pel·lícules a la cartellera, però algun programa trobarem, la Renaixença, per exemple, d'avui, que fa a les 10 de la nit, el 33, el repàs dels millors moments de la setmana, que s'han dedicat al Corassant, al Maniquí, al Submarí...
i el Segell Postal, i el Peyu ha conversat també amb Jordi Rovinosa, Donat, Matller, Joan Garriga i Oriol Antuli. Això serà a les 10 al 33. També a les 10, en aquest cas a Televisió de Catalunya, tenim, torna a eufòria, en aquest cas, el càsting.
El programa torna a sortir al carrer per cercar les noves estrelles de la música catalana. Milers de joves d'arreu de Catalunya s'enfronten a un càsting exigent que comença a la plaça Catalunya de Barcelona. L'objectiu és aconseguir una de les places i convèncer l'equip de coach que ells són les estrelles que busquen. Els aspirants hauran de superar, per tant, un procés de selecció dur que els posa a prova cantant, ballant, actuant i també fent cors.
I acabem aquest repàs a les 10 i 10 a Antena 3 amb el desafió, segona gala d'aquest programa que compta amb Lúria Roca com a convidada especial que és protagonista d'un desafiament i encarregada de valorar els concursants. Amb Roberto Leal al capdavant, la nit inclou reptes com travessanyos mortales, arenes movedizas i waterdance aèrio. I amb això acabem, Oriol.
Molt bé, moltes gràcies, Roger. Amb tot això ens hem situat a 6 minuts per arribar ja a les 9 del matí. Seguim.
I ho fem amb l'espai, la secció que ens serveix per tancar aquesta primera hora dels divendres, que és, tal dia com avui, un videojoc amb el Xavi PSX, el Xavi Planes, que ens porta a efemèrides diverses del món de la indústria dels videojocs. A veure quina ens explica aquesta setmana. Què tal, Xavi? Bon dia.
Bon dia, Oriol, i molt bon dia i bona hora a tot Molins de Rei. Avui és 16 de gener, i tal dia com avui, però el 2009, surt a la venda Mirrors Edge, un videojoc que feia honor a la moda del parkour.
Quan Miros Dets es va publicar, no semblava destinat a marcar una època, ni tenir l'ambició d'un gran xuter, ni un món obert immens, ni una narrativa especialment complexa, però sí una idea molt clara, convertir el moviment en l'eix central de l'experiència. I això, en aquell moment, ja era tota una declaració d'intencions.
Desenvolupat per Dice, que són els mateixos que estan fent Battlefield, perquè en sàpiga una miqueta. El joc ens posava la pell de Faith Connors, una runner en una ciutat aparentment impoluta, blanca i escèptica, però profundament controlada. En aquest món distòpic, la informació lliure és un acte de resistència i corre pels terrats, als d'avés una forma de rebel·lia.
La trama és senzilla, gairebé un pretext, però funciona com a fil conductor per justificar una experiència que va molt més enllà del terrat. El gran cert d'Ami Roseig és que renuncia deliberadament a les armes com a llenguatge principal, tot i que Cey pot agafar-ne, disparar... se sent incòmode, lent... És gairebé com fer trampes.
El joc també inconstantment a fugir, a improvisar, a llegir l'entorn com ho faria un corredor de partur real. I no és casualitat, perquè l'equip de desenvolupament va estudiar parcurs de veritat, analitzant moviments reals per traslladar-los a una jugabilitat fluïda que transmet inèrcia, pes i velocitat. Aquesta associació física es reforça amb una decisió poc habitual a primera persona, veure el cos del personatge.
Normalment, en els jocs de primera persona, que solen ser de trets, no es veu mai cap part del cos del protagonista, del nostre personatge. En canvi, aquí les cames de feit apareixen en cada sal, en cada recepció, recordant-nos que no som una càmera flotant, sinó un cos en moviment. Tot plegat genera una sensació de flow com molt particular, gairebé hipnòtica, on en cadena moviments és més a desfractori que derrotar enemics.
L'estètica minimalista amb edificis blancs i colors primaris molt marcats és només una costa artística. Facilita la lectura de l'escenari a gran velocitat i dona sentit al famós Runner Vision, que assenyala subtilment el camí òptim sense trencar la immersió. És disseny al servei del moviment, i no al revés. Tot i que es val a dir que no tothom està d'acord. En diferents jocs estem parlant.
Bé, acompanyant-ho tot, la música ambiental de Solar Fields no busca exaltar l'acció constantment, sinó respirar amb el jugador. Apareixer en moments concrets i deixar espai al silenci, al so dels passos, a la concentració. Tot i l'excel·lent recepció i crítica, Mirror's Age no va ser un gran èxit comercial, si més no, no tant com Electrónica s'esperava.
Potser era massa diferent, massa poc acomodat a les tendències del moment. Però en temps s'ha consolidat com un joc de culte, una obra que va obrir camins i va influir títols posteriors obsessionats amb el moviment, encara que pocs s'han atrevit a fer del córrer literalment el seu nucli. Ai, és una pena aquests jocs de culte, perquè la veritat és que en tenim més d'un, que avui els adorem i en el seu moment no van ser apreciats.
Però bé, avui Miros Eix es recorda com aquell joc que va demostrar que avançar també pot ser un acte creatiu. Que saltar, lliscar i córrer pot explicar més coses que amb mil bales. I que de vegades el veritable risc no és caure, sinó quedar-se quiet. Així que família, no pareu aquell cap de setmana i sobretot, sobretot, jugueu molt!
Molt bé, Xavi, doncs magnífic, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que si voleu estar informats de tot el món, la indústria dels videojocs, tenim cita setmanal amb un programa d'aquesta casa, que és els dilluns, amb el joc parlant de partir de les 9 del vespre amb el Rafael Pérez i tot el seu equip. Dit això, un minut i seran les 9, ens aturarem per escoltar les notícies d'aquesta hora, però de seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha preparat la Sandra Tangerina,
I a partir d'aquí, la tertúlia amb els Miquels. També tenim l'espai polític del dia avui. Preguntes ara a Molins amb el regidor Portaveu. No, avui no ens pot acompanyar el Ramon Sánchez, però sí que ho farà el regidor Joan Albert Fabra. Farem l'espai Fragments amb la Mònica Marrubió. Parlarem de grans dones de la història amb la Judit Herrera. Parlarem també...
del TVO, avui a l'espai Tens Recordes, amb el Xavi Garcia i també l'Hector Zacarias ens parlarà del senderisme en tren a l'espai Camins. Tot això i molt més és el que farem fins les 12 del migdia. Ara fem una pausa i tornem de seguida.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. En mobilitat, circulació intensa a la B23, a Molins de Rei i també a la 2 a Sant Vicenç dels Horts. A banda també la boira densa, complica de nou avui la circulació a la 2 entre Soses i Castellnou de Seana. També hi ha retencions a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat. Pel que fa al servei ferroviari, segons ha informat Ferrocarrils de la Generalitat, el tram entre Lleida, Pirineus i Balaguer es cobreix amb transport per carretera a causa d'una averia d'un tren.
I en clau política, el govern espanyol preveu tancar avui un augment del 3,1% del sou mínim interprofessional per aquest 2026, que se situaria en els 1.221 euros mensuals, en 14 pagues i sense tributació de l'IRPF. La ministra de Treball, Jolanda Díaz, ha expressat la voluntat d'acord amb sindicats i empresaris, tot i advertir que la pujada s'aplicarà encara que no hi hagi consens davant les diferències entre la proposta de la patronal i les demandes dels sindicats.
I el primer Consell d'Administració de la nova empresa mixta de Rodalies de Catalunya es reuneix avui per primera vegada. Al Consell hi formaran part Pere Macias, Marc Sangles, Teresa Torres i també Òscar Playa. La consellera de Territori, Sílvia Panec, ha qualificat aquest traspàs com una reivindicació històrica de Catalunya iniciada el 2010 i que permetrà prendre decisions importants al territori.
I Junts ha presentat 8 esmenes a la nova taxa turística i proposa duplicar-la només en temporada alta i en un període de 3 anys. El grup rebutja destina el 25% de la recaptació a l'habitatge i planteja reduir a la meitat les tarifes mantenint en 3,5 euros la taxa als hotels de 5 estrellers a Barcelona. Junts defensa criteris d'estacionalitat, més pes per als municipis i alerta que la proposta del govern ha unit el sector turístic en contra seu.
I la Guàrdia Civil està investigant qui hi ha al darrere de la falsa amenaça de bomba que hi va obligar un avió de Turkish Airlines a fer un aterratge d'emergència a l'aeroport del Prat. Finalment, tot va quedar en una broma apesada d'algun passatger, però es va haver d'activar el protocol corresponent i cases militars van escoltar l'aparell fins que va aterrar la pista diagonal de l'aeroport per no entorpir el trànsit aèri. L'avió feia el trajecte, Istanbul-Barcelona i duia 155 persones a bord.
I pel que fa el temps avui vindrà marcat per l'arribada d'un front atlàntic amb aire fred que deixarà el cel tapat arreu del territori. Els núvols aniran en augment i la precipitació començarà sobretot ara a primera hora al nord-est amb pluja o neu durant bona part del dia i una cota de neu al voltant dels 1.300 metres. De cara a la tarda la pluja sí que s'estendrà de manera feble a la resta del tard nord mentre que fora del Pirineu serà escasa i més probable sobretot a l'oest del país.
Notícies en xarxa. Passen 3 minuts de les 9.
Informació local. El Foment fa diferents propostes per aquest cap de setmana. Programa per avui. Un concert tribut, les guerreres del cap-op, amb dues sessions a més. La primera, un quart de set de la tarda, i la segona, un quart de nou del vespre. Avui, divendres, el Foment. I el diumenge, teatre, a la tarda, amb l'obra, la cuina, la història d'un restaurant emblemàtic, familiar, de menús, a Barcelona, situat al Raval, i que intenta sobreviure...
a la pressió turística i especulativa de la ciutat. L'obra és una adaptació del clàssic contemporani La cuina, també es diu La cuina, d'Arnold Bèsquer, que reubica l'adaptació al drama original a la Barcelona actual. Una obra dirigida per Adrià Obert i adaptada per Laura Obert i que podrà veure el diumenge a les 6 de la tarda al Foment. Les entrades generals 24 euros i pels socis del Foment 18. Les podeu adquirir al web Entràpolis.
El CEM fa una sortida de la secció de senderisme el diumenge per conèixer una part de l'entorn natural de Molins de Reis. Sortiran a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans a peu i faran 6 quilòmetres de recorregut per anar fins a les Llicorelles i conèixer la restauració natural i paisatgística que s'hi està fent. És una sortida que guiarà el naturalista i membre del CEM Jordi Roca. L'activitat és gratuïta, però abans us hi heu d'apuntar. Podeu passar avui a la tarda pel CEM de 2.45 a 2.45 a 9.
I també recordem que l'Ajuntament ha començat aquesta setmana el repartiment de cobells per la separació de la brossa orgànica. Avui encara es fa el repartiment al barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández, i a la granja, a la Rambla, cantonada amb el Passeig del Terraple. L'horari de recollida és de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. També aquest matí i demà dissabte al matí, de nou a una, es poden recollir els cobells al mercat municipal. I la setmana que ve es continua, de fet fins a mitjans de febrer, es fa el repartiment cada setmana a un punt diferent, a un barri diferent de la vila.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la farmàcia Roca, que està al carrer Major 31. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Vaig a rediscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant! Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Els divendres, faves tendres. Música a la carta.
Gloria, alzas en el aire. Som una ola. Dia que me quieras. Debemos separarnos, no me preguntes qué. Demana la teva cançó. Els divendres Faves Tendres... Te la busca, te la troba... I te la posa. Els divendres Faves Tendres, amb Judit Carrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reina.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana, de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i avorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un port d'unes veus. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el fullet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora, família. Aquí Sandra Tangerina, a la cançó del dia. La meva recomanació d'avui és de l'artista britànica més potent del pop actualment. La cançó és Where is my husband, de l'artista Ray.
Tema entre el pop i R&B, que es va publicar al setembre del 2025 i va marcar l'inici d'una nova etapa a la seva carrera. En aquest tema, Ray reflexiona amb ironia sobre l'amor, les expectatives socials i la pressió per trobar la parella ideal. I recordant-nos que abans de buscar l'altre, cal trobar-se un mateix. Així que, música a tope i bon cap de setmana!
Fins demà! Fins demà!
Your husband is coming.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertulia del bon dia i bona hora d'aquest divendres 16 de gener de 2025. La compartim amb el Miquel Casas. Bon dia. Bon dia, què tal, que m'estem? Molt bé. Bon dia, Miquel Viñas. Bon dia. Molt bon dia, Miquel Païssa. Bon dia, bona hora. Bon dia, Miquel Díaz. Molt bon dia. I molt bon dia, Miquel Vallès. Bon dia, família. Comencem.
Avui sense el Miquel Canuts, que esperem, doncs, incorporar-lo la setmana que ve, eh? Espero que estigui bé, no? Sí, està bé, està bé, eh? Està bé, està bé. T'ho confirmo. Vosaltres esteu bé? Sí, gràcies a Déu, sí. Gràcies a Déu. Sí. Això es diu molt, eh? Sí, però que estem, gràcies a Déu, estem bé. Gràcies a Déu. La setmana dels barbuts. Ja comencen?
Se libra Sant Antoni demà. Demà Sant Antoni Abad. Demà Sant Antoni que fan també. Els Tres Toms. Sí, demà els Tres Toms al mercat de Sant Antoni estaré jo. Aniràs allà? Sí, sí, fan una trobada molt potent aquesta. Trobada de molts anys. De xaperos. De xaperos, sí.
Però només de plaques de cava o... Doncs fan els tres toms. Ja. Ja, sí, no. Segurament que també hi haurà algú de segells o alguna cosa d'aquestes. Ah, col·leccionisme. Segurament, eh? Segurament, eh? Molt bé. Perquè em sembla que el tema del coaccionista el fan diumenge, també.
I em deies també que a Vilafranca... A Vilafranca de Penedès, diumenge. També hi aniràs, eh? Sí, he d'anar, sí. Si no hi reencontre, clar. A Vilafranca encara... Encara et cobrà la casa a sobre, no, eh? No, tu sí que no et cobrà la casa a sobre. Demà a Vilafranca, vull dir que encara... Ho celebra. I potent, eh? Són potents. L'any passat els vaig veure que, per cert, jo tenia de sortir amb el cotxe. Digo, quieto, jo no puc sortir fins que no s'acabi el traient. Sí, clar.
És aquella ramba que dóna la volta i si no hi ha res en compte, domenatge també ho faran. Molt bé. Deies que dissabte... Que dissabte la previsió és de pluja. Sí. Pluja important, eh? Sí. Més important no és de dilluns, eh? El que dona més pensat amb aquestes coses de les previsions és que quan s'equivoquen...
és una... no sé, tens un restaurant o un lloc que tens reserves que te les anul·len perquè té que caure la de Déu i que van dos gotes al poble del costat. Això sempre ha passat. Això sempre ha passat. Avui també ho han confirmat que diumenge no parlà tant però el que està pendent més fort pot ser dilluns. Dilluns. Segons m'han dit avui. Han dit avui per TV3, eh? Sí, ja.
A culples, el cap de setmana serà una mica complicat. Però a partir de dilluns, també, però depèn com vingui el tema, serà una mica més fora a un lloc o a un altre. Això també va per trams, home, per àrees més... Però serà complicadet. De fet, estan ja espantant, estan traient aigua allà. Per prevenir, diguéssim, la...
D'un estem a l'altre, eh? De no tenir aigua, tenint-la que llançar, eh? Moltes celebracions, per tant, dels Tres Toms. Una celebració que aquí, a Molinseret, ja fa anys que s'ha perdut, eh? Que no es fa. Era maca, eh? Des d'abans de la pandèmia. Era maca i tradicional. Molt, molt. És un poble tan pagès, amb tanta agricultura que a mi ha sigut.
tradicionalment important, amb el que és referent a l'agricultura, i als cavalls, i als carros... I els burros. I els burros n'hi ha per tot arreu. No cal... Hi havia molts burros. A Molins d'Arri n'hi ha molts, i bastant pesats. A la missa d'ara hi ha una concentració important. A la missa d'ara n'hi ha molts, oi? No, a la missa d'ara no n'hi ha cap burro.
Bé, bé. Aquí més ja som cavalls. Potros, potros. Exacte, ja som. Poltres. En tot cas, una tradició que s'ha perdut. No ho sé, si això... Durarà gaire, oi? Serà molt difícil de recuperar, perquè aquestes coses... I això són els temps que van canviant. Sí, clar. Tot canvia. De fet, això dels Tres Toms és un tema molt d'aquí de Catalunya, no? Sí.
Perquè si, per exemple, si fessin Albacete i un i un i un i un i un o tres tons. Sí, eh? Amb la moto. No, no, Albacete. Penseu una mica. Ah, Albacete, sí. Albacete... Justament Albacete. Va per segones. Albacete, tu vas i te... Esto, ¿verdad? Sí. Albacete encara sap que va a la pel·lícula. Sí, i tant que sé que va a la pel·lícula. I tant que sé que va amb l'Òscar. K-R-R-M.
Jo és que sempre he sigut d'Albacete, sempre, sempre. De petit tinc fotos amb la serraneta d'Albacete. No ho sé, no ho sentis tant, però jo us ho sentirem. Hi podries tornar, ara. Hi podries tornar. Tu vas a Font del Villa, doncs. A Font del Villa hi vaig haver-hi, jo, evidentment, com tot que ho hauria de fer, de penegrinació. Tots hem anat a Montserrat a portar-li... Tots ho hem fet, no? Per Champions, per coses d'aquestes. Hòstia.
Però a Fuentevilla és una peregrinació obligatòria al Bar Luján, que és el bar dels... Bar Luján. És dels avis de l'Andésia Niesta. És millor. I vaig anar l'any que l'Idi estava a marcar aquell gol a Stamford Bridge, que ens va donar l'opció de jugar a la final de Champions. Que es va treure la samarreta aquella, no? No, allò va ser a la final del Mundial.
allò va ser la final de Mundial va marcar el gol de Mundial va ser quan va marcar aquell gol que ens va donar l'opció de jugar a la final i jo estava amb un nerviós i vaig anar-hi vaig comprar una separeta que encara la tinc del Barça
Unicef? Però això ho vas dir la setmana passada, eh? Sí, ho vaig dir jo. Sí, que havíem fet una cara estranya i no sé què, que havies begut un vi que no era gaire bo. Sí, això ens ho vas dir la setmana passada, sí. Jo ho dic perquè ho hauries d'anar. El disc que has posat, el disc mateix que vas posar. A veure, on hauries d'anar? A veure, això està gravat.
Està agravat. Està agravat. Perdó. Tothom, que per l'ARM tornaries a anar a Bassetti. La manxa porta bons records. Afortunadament, tinc ara moltes ciutats degut a això i ja tinc una llista de ciutats que he de revisitar per agrair l'alegria que m'han donat guanyant amb aquell equip d'allà. Noi, però sí.
Mireu, ara estàvem comentant també, anem a parlar de temes més locals, ja heu vist el cartell de la fira, avui hem parlat amb el Josep Martí Bufarull, autor, clar, això és que ho hem imprès, diguem que encara li falta una mica de qualitat a la foto,
però en tot cas us agrada? a l'essència ja dic perquè nosaltres està molt bé es veuran banderoles ben vist que nosaltres aquí ho hem imprès els programes i tot sortirà això però pensa que l'original les dies que són de fusta és un coaix suposo que se'l quedarà l'Ajuntament jo pensava que era un dibuix és un coaix l'original és molt maco té un relleu és guai
No, no, és que són peces, eh? Són peces que... Imiten amb imprentes abans, però amb fusta, eh? No, no, és un cavall guapo i a més a més... Està molt ben fet. El Josep ho fot tot molt bé i té una fama que és mundial. Una fama mundial, eh? Sí, sí, sí, en sèrio. Els quadres d'ells són fantàstics. Aquí hi ha una harmonia de colors fantàstica. Ara es fa pagar, eh? Jo tinc quadres d'ells de quan era jovenet
I llavors eren preus normals, però és que ara és impossible, eh? Sí. Ara és... Tots aquelles sèries que té de Nova York i tal, allò és impossible de tocar-ho i ho compres amb còpies, vull dir, amb tirades de 50, de 100 i compres una fotografia.
Una litografia exacta. Però les originals es paguen ara, bueno... Ahir amb el Conya també, que... Quina Conya, a veure? Sí, que es farà una placa de cava. Un altre placa. Sí, es farà una xapa, també en cultural i artístic, perquè aquest any... Comemorativa de la 175. Comemorativa de la 175, vaig estar parlant... Tu has parlat amb el regidor directament, eh? Amb el regidor directament ahir, precisament.
I vaig estar mirant el dibuixet aquest. L'Ivan Mustier. No comenci de tocar a vora viu. Jo havia entès Misteu. No, Misteu és un altre posto.
I, perdona, què et va dir, doncs? Que sí, que sí, que hi haurà una placa acumulativa, també, com cada any, de la Fira de la Candellana. Molt bé. Sortirà. I jo li vaig enviar, també, per WhatsApp, la fotito, de la nostra placa. I va dir, ostres, que xulo. Compte, també, eh? Però volia altres estar ensenyant el cartell. Sí, el cartell a l'estem veient. És per anar fent boca per arreu, fins vellirant i tot allà dalt. Sí, a l'Skyline. Sí, maco, eh?
Tu fins i tot ja dius més o menys on has estat... Sí, perquè jo vivia aquí. Està fet el sobre dels pisos del Puiggeria, aquells que són tan alts. S'agafa la casa del portuguès, que és aquesta d'aquí, dels avantadors. Sí, pot ser. Els veus a dir a Vic Vésia, entre...
O sigui que de la baixada de Cal Mollon, per dir-ho, no? Aquest altre set que es veu aquí, que hi ha una visera d'oiquésia, aquest senyor que es va morir l'altre dia, el Francesc Carter, sempre estava aquí amb una escava netejant les fulles i tal de...
del sostre aquest perquè no els hem bussat. El havíem vist tota la vida. Jo vivint allà, vaig néixer davant i vivia cadira, o sigui que... No està molt ben fet. A més a més plasma molt bé, molt bé el que és la nostra fira.
Sota de l'església, bé, l'estiu és un motiu del Josep Bofarro. I el diatre d'invertides també queden molt bé. Està el plan T, la fira de plan T. Sí, mostra molt bé el que és la fira. El granatge aquest que plasma una mica la vessant industrial.
La magrana, vale? Sí. I els xips. I els xips. Una carta electrònica. Sí, sí. Està molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé, eh? Sí, i les lletres també són maques, eh? És marca de la casa. Contundents, eh? Suposo que el seu nany especial l'han carregat, perquè això no és barato, i els altres anys feien concursos i coses que... Sí, i els altres anys feien concursos i coses que... Per cert, hi havia un any que es va tindre...
I dels Premis Clic, per cert, has vist alguna cosa? Vaig estar al Fallo, sí, clar. Vas estar al Fallo? Sí, el dissabte passat. Sí, i què tal? No participava, però vaig anar a mirar tots els amics meus. Tots? Els que van guanyar, sí. Els jurant, només un. Però vaig anar... Encara en tens segon amic. En fotografies no en tinc més amics, perquè no estan així com a la vida normal. 304 obres presentades, eh?
molt bé 27a edició fotografies escollides primer premi de la modalitat lliure per la Cristina Casa de Vallrueda llàgrimes plorades accessit Joan Mimó Balló per l'Obre a l'Ull el Mimó és amic teu és molt gran i està molt fotut modalitat de Molins Arrib primer premi per l'Antoni Buixa dos Mas i l'accessit José Pérez Osorio estaven allà els dos també modalitat d'esport de muntanya i d'aventura primer premi Joan Elies Boada
Sí, aquest és de Sant Just, també és bon tio. Fem-lo per un. I l'accésit pel Xavier Matamoya. Aquest no ho conec directament perquè és d'Espanya. I modalitat Tradicions Culturals de Molins de Reí, premi únic José Reyes Belzunce. Aquest és una mica poca solta, aquest de Sant Boi. No, car, aviam. Jo ho dic així com és, perquè un dia va estar recollint un prèmit
I el barcal em va preguntar una cosa i li vaig dir, mira, li dic directament en el to. Amb el José Reyes. I li pregunto, dic, colla Reyes, aquesta foto l'has muntat aquí, està premès, eh? I em va dir, no, no, esto es original. I em vaig quedar mosquejat perquè, clar... I només per aquesta resposta i et va mosquejar? No, llavors a la nit li vaig preguntar a un amic meu i em va enviar aquella mateixa foto amb un fondo diferent a un altre concurs.
Jo vaig escriure i vaig dir, ets un poca solta, i això no es fa i menys davant de la gent i de les autoritats. I em va boquejar al Facebook i ja no he parlat mai més amb ell. És poca solta. Poca broma, eh? No, no, i quan vingui, si vaig a l'entrega de Premis, li tornaré a cantar.
Els premis es lliuraran el dissabte 24 de jane, a dos quarts de vuit, al local del SEM. Si s'opiniré. Lissabte de la setmana que ve. Que l'hivern des de la setmana que ve, si no hi ha re en contra, hi haurà... Si no hi ha re en contra. Sí, sí, hi haurà pregó, no? A les vuit del vespre, eh? A les vuit del vespre, sí. Vuit del vespre. Sí, no, no. S'ha avançat, perquè els últims anys el pregó del fil era a les nou. Sí, era molt tard. Ho veieu bé, no, això d'avançar-ho? Aquest home el podria haver deixat per d'aquí 30 anys, no? Com que és immortal...
Que borroqués. El Jordi Hurtado. Aquest no ens volirem, eh? Podem fer-ho d'aquí 30 anys. M'ha anat de conya que parleu de Jordi Hurtado. Jordi, si ens escoltes, a telèfon de l'Udins, és el 6-8-6-6-1. El Jordi Hurtado era un gran client del Sunset de Sant Just i vull aprofitar...
El nano era de tan fabiu. Vull aprofitar l'oportunitat per agrair públicament els meus companys País Díaz i Vallès, que em van escoltar. A mi no. I, pera't, que tot deixo pel final. I el Vinyes. I el Vinyes, que a més a més va posar un petit comentari dintre d'un grup que tenim dels tertulians, dient, agraïm-m'ho, dient que molt bé, felicitat-me, i dient-me, i aquí ara li foto pressió al Oriol, que escolta, amb
una hora potser seria excessiu, ja no per a mi, sinó per a la gent que m'està escoltant, perquè jo puc estar... A mi, si no em treus les piles, que no se m'acaben, si hem de parlar de música, no tinc límits. Però un quart és just. L'altre dia l'Oriol ens va regalar mitja hora. A més, va ser molt agradable per a mi poder estar amb el Miquel Puig, amb el que ha compartit moltes coses. Que poca cosa ho hi vas deixar dir, pobret, que en casco...
També heu de donar les gràcies a Elòria Marsana, que es va menjar el programa. I després ja va venir el dimecres. Perfecte. A mi van pagar un sopar i està. Escolta, que jo personalment no et donaria més estona en el programa d'ell, perquè és un programa que està molt apretat i molt graduït, però jo et donaria un programa especial. Sí, sí, sí, a les 3 següents de la matinada, el dimarts. No, no, no.
No ho sé, a una altra hora. Tot s'acaba ell, si ho convé. Però amb el seu programa està tot molt apartat. Vol dir que s'emancipi, que faci... Jo faria un programa exclusiu de música, que a més a més ho domina. Deu ser bonic que domina, però ho domina. Jo, una col·laboració està bé. A mi, si és un quart, mitja hora, o tres quarts, o vint, ja sé que se'm sota ben igual. Ja ens entenem. Per comentar amb l'Oriol, ell és el càmol a la casa. Però no vol emancipar-se. No. Vas a feina, tu.
després de les floretes que t'has tirat moment un moment que jo corroboro moment, corroboro el que estàs dient que el programa va sortir Rodó va sortir Rodó el vaig estar escoltant i precisament no molt lluny volia venir eh perquè mira si estava al prop el vaig estar escoltant i em va agradar moltíssim doncs va sonar la cançó teva diu
Sí, sí, ja la vaig veure. Ja la vaig sentir, ja la vaig sentir. Va sonar la cançó i vaig pensar, mira, si estigues per aquí, ara em podia dir alguna cosa. I tot venia del Jordi, perquè dius que era també client? De Sunset. Era de la colla dels de Sant Jus, de Sunset, i venia molt per allà, de fet, les aparelles de Sant Jus, les plugues, i em sembla que anava amb la colleta del Miquel Puig.
I vivia a Sant Fabiu i quedàvem... Exactament, però és de les persones que jo recordo dels que jo puc dir... I jo vaig fer ballar el Jordi Hurtado. Bé, eh? Cuidao. Bé, bé, bé. Doncs ell serà el pregoner. El seu pare va estar a l'empresa del Terball de Balló, aleshores, a Sant Just, el que era abans autoinfanta, allà a Fondel Warden,
i el seu pare treballava allà. Ja ho sabeu, no té cap animal de companyia ni això.
Un no ho he vist mai? A veure. El Jordi. Ai, ai, ai. El Jordi, disculpa el sisplau. Volia adoptar un animal i diu que volia una tortuga, però només duren 300 anys. I clar, va haver de deixar-lo, no en té cap. El xiste és molt bo, va. El xiste és molt bo. La primera vegada que vas sentir, vas escoltar el Jordi a la ràdio, em sembla que era a Ràdio Barcelona, feia un programa que es deia Lo Toma Lo Deja. Sí, és allà. I era molt bo, molt bo, molt bo.
Sí, senyor. Sí, sí, va. Sí, sí. No tomo lo dejas. Sí, sí. Sí, senyor. És bon tio per això, ara, conya, a part, eh? Ah, ara, després de tontes, les conyes califes. Home, no. Immortal? És veí meu i quan va fer-se la casa va venir i va demanar permís i tot per venir a mirar-se coses i va estar allà, vull dir que cap problema. I va ser la dona i va ser molt agradable. És...
Miquel Puig, que ja s'està molinant, no? I un dies? Sí, el dies per més, de Sant Foyó el dies, eh? El dies que ha vingut aquí és d'adopció, eh? És com el Jordi Hurtado, de Sant Foyó venen aquí. Dos de Sant Foyó i un desplugues. El Jordi Hurtado va venir 4 o 5 anys abans que el Miquel Puig. I va ser el començament, començament. Va ser dels primers que va fer una casa per ell. És un controlador. Dintre d'això...
hem de dir que jo, per exemple, vas arribar aquí a Molins a viure l'any 91, però la relació amb Molins de Rei i Sant Feliu ja venia d'abans, eh? Des de sempre. Perquè treballaves amb una empresa d'aquí, de Molins de Rei, o perteneixia a Sant Foiu, allò...
L'empresa que treballaves, la primera empresa que treballava? L'empresa que treballava jo, la primera, era de Sant Jus d'Esbert. De Sant Jus d'Esbert. Sí, automòbils infant de carrota. Que aleshores, als 72, es va instal·lar allà, que jo vaig entrar, només va començar... Era l'Ebro. Sí, no, no, ja m'ho diràs a mi, l'Ebro. Era l'Ebro. Que aleshores només tocava el que era vehicles comercials,
Les furgonetes. I els camions aquells petits. Sí, l'AFC, NFC-1. Sí, sí, els camionets. I els camionets, que encara eren la Sèrie C, que eren aquells vermells, antics. Amb aquell morro que tenien, no? I va sortir, a les 72, tot junts va sortir el primer camió, la Camino Batíbula, que era la CDD. Sí. I em costa que tu venies cap a... Jo a Infanta Carota, sí, ja m'ho recordo. Sí, sí. Sí, senyora, sí. Anem a buscar recanvis. Sí, sí.
Que molt bé o sinfant de carbota. Molt bé. Molta gent de Sant Fabiu ve a viure a Movins, eh? Perquè al costat de casa tinc un futbolista, també de l'Espanyol, i també vivia a Sant Fabiu. I que es passen a les ciutats més bones. Jo recordo des sempre allò, quan era molt petit i molt petit, que el meu pare venia aquí al carrer Major, que venia al Sastre, a fer-se...
Sí, el sastre, com se deia. Hi havia un pendrell, hi havia... N'hi havia un, sí, que era molt famós. Carai, que caminant estem a 40 minuts. S'arriba al menys. Aquest sastre estava al mig del carrer Major, no? Ara no me'n recordo com serà. Estava més o menys... Espierre. Espierre. Sí, senyor. Sí, senyor. Molt bé.
No el Pierre, eh? No, el Pierre. El Pierre estava ja tocant a Calcardús, on hi havia fa poc la teva germana o un parent teu. Jo diria que estava a la banda de baix. Sí, estava a la banda de baix. Jo diria que estava entre... Entre mig, quasi entre mig. Entre el carrer Mercat i la plaça de la Creu, diria jo, que estava a la banda esquerra. Segur, segur. A l'alçada, una mica segon de la farmàcia. Llavors el que jo dic era el Vendrell, doncs, el que estava tocant a Calcardús.
El que estava cap a tots era el... Casa Joana. Això era més cap aquí. Aquest era més jove. Aquest no era dels meus temps. No, no. El que està parlant ell és el que ha dit ell. Passa del mercat i la passa de... Alguns ho diuen. Alguns ho diuen si 9, 3, 6, 6, 8, 6, 7. D'això parlo de quan era molt petit, però després la relació amb Molise de Rei va ser molt, molt, molt, molt sobresalent.
Venien, jo recordo que venien, quan tenia 17 i 18 anys, a saltar el tren, moltes tardes, al Camp de Tir. Ho dius al Camp de Tir? Home, sisplau. El no sé ni noia ni guapa, però et recordo. Mare de Déu!
Tu tens una casa en comú amb el Jordi Lutaló. També has banyat la meva música. Si anaves a Sunset i anaves al Camp de Tir, has banyat i si vas anar al xic ja, al pleno. Suposo que devies anar al xic també, no? Sota el tren estava a Verderia.
Sí, sí, sí. Sota el Passarivell. Això ho portaven el Quico Medell, en Pau Descansi, i un soci que diria que és el Pi. Correcte, en Carles. Jo, de coses de molta cultura, no estic massa, però jo comencem a parlar de bars, discoteques i mogudes... Que, per cert, també és cultura. No, no, no, cultura i de la buena.
Escolta, jo no et feia tan gran, eh, nen? Jo no et feia dies tan gran, eh? Perquè t'estàs parlant de molts anys enrere. Això ens passa. Però després va venir un xic, no?, després de...
Després va venir el xic. El xic va ser la primera discoteca que d'alguna manera va començar a aglutinar gent de comarca. Perquè abans del xic nosaltres anàvem a Sant Feliu. Sant Feliu estava a l'Atlequín, estava al Guinard, i van anar muntant a l'EMS, van anar muntant coses. El Snack. I hi havia un que es deia Tom Hite, que era Tom Hite.
tomate, però amb un at, i també era un lloc que podies anar a picar alguna cosa i posava música. Jo ja hi anava més cap allà. Jo ja hi anava a la gàbia de vidre i totes aquestes discoteques. Què és la gàbia de vidre? La discoteca molt famosa Barcelona. Hòstia, és la primera vegada que la sento. Prometo, busco, busco, busco. Era el século XIX, allò.
A veure quin era el meu oncle, precisament. Exactament. Sí, el Sebastià era el meu oncle. Va morir d'una operació de cor. Jo vaig fer molta relació amb el fill, que a més a més clar. Jo vaig començar a treballar al Sunset i tota aquesta gent dels bars musicals miraves a tindre els contents perquè després vinguessin a fer la discoteca.
Bé, Vinyas, volies també introduir un tema que ha sigut notícia aquesta setmana? M'ha agradat molt, no sé si ho faran tan bonic o no, eh? Però el que diu Miquel Tort, el que vi diem al Gato Negro, està previst...
Bueno, d'un disco era la cantonada i allò era fora, ja. També va ser el carrer del Leo. Ah, també. I el carrer de Correus. No, però tothom... Per la gent jove és el carrer del disco. Per la gent de la nostra edat és el carrer. El carrer és el que acaba de dir ell. Punto. Bueno, total. Que està prevista una remodelació molt maca, que quedarà totalment peatonal, exclusiu per anar als guals de privats.
Hi ha algun cotxe d'emergències, d'imodàncies, el que sigui. I donar-vos així de plataforma única, com el tros de casa nova. Sí, però no com aquest cotxe de baix i tal que pots passar, sinó en teoria per ningú. O sigui, no podria passar cotxe. Hòstia. No, per anar a correus... Per això, aquest és el problema. Si tenim correus, la furgoneta s'han de descarregar. Bueno, però tu no. Per anar a buscar una carta, diran que vagis de peu, jo ho diria. Però si has d'anar a buscar un paquet una mica pesat... Com ho farem, ja. No ho deixaran passar, sí, però no.
Però queda molt maco perquè queden unes jardineres, com aquelles de Bevinguda Barcelona, diguéssim, que vos aprofita amb jardinera, banc i escurcell d'arbre, queda molt maco, i la veritat és que el dibuixa... Ara no el tinc aquí, però... El pots buscar, tu, Oriol?
Tu puc buscar, aviam on tu busquem... Ah, sí. Però això és immediat? No, bueno, ja hem fet la proposta, vam presentar tots els veïns, els veïns feien una cara de gust, que diran que sí, perquè tots estaven així... Com, com, eh? Això on tu vam presentar, això? A la sala de sessions de l'Ajuntament, a la sala de prems. Era una regla informativa. Ho ha penjat, o sigui que ho podeu veure. Però és que és una foto molt petita.
Però es veu, eh? Sí. Mira, mira, es veu. Ah, molt bé, està molt bé. És molt maco, a mi m'agrada, eh? Tot el que sigui, perquè no puguin passar en els cotxes... És un esbús, eh? Jo trobo que això volíem de fer-ho ja fa anys, que ho dic, eh? El Sant Miquel, el pintor Carbonell, aquests que quasi bé no passa ningú.
Com a mínim, doncs, que... Ojo, ojo, ojo, compte, no convertim molins de rei, perquè això va fer el mateix a Sant Boi. Sí. Tot és pràcticament pietonal al plataforma. I no t'agrada, això. I Sant Boi l'han matat. Sant Boi, el centre de Sant Boi, està molt bé pels veïns, pels sorolls. Sí, senyor. Però a nivell de passejar, el centre de Sant Boi ha passat a la plaça, crec que és la plaça Catalunya, que és la part de dalt. A la part de dalt. Però a la banda baix de l'Ajuntament i això, aquell tros encara...
A la vista que res, allò està mort. Mira, aquí a la vida, quan van fer el carril major peatonal, els botiguers els van posar com una moto. I encara s'estan posant com una moto, eh? Encara s'estan posant com una moto. No ha sigut fantàstic. Els botiguers es van posar com una moto perquè no donava una alternativa de circulació. I abans d'apretar, apretar, i apretar, i apretar...
L'alternativa la vam fer, perquè al final la rotonda ja és... O sigui, la rodaria ja és igualment. Puges per l'antic Margarit, passes per... I tornes a entrar al carrer Major una altra vegada. Que hi havia el problema que aquella baixada hi havia hagut al forn, que igual... Però si tu tinguessis que posar una botiga, què te'l posaries? El carrer Major, el primer tram o el segon?
Jo la posaria al carrer Mercat Número 2. No! Mercat Número 3. El Mercat Número 3 estem nosaltres ara. Estem nosaltres ara al Mercat Número 2. Davant de l'allast per controlar-lo. Va, on te posaré de l'altida, tu? Jo ara m'ho he de reir? No, del que dic jo. A la primera part o a la segona?
Jo la meva part. Doncs com tothom, perquè no passa ni Déu, en teoria, i estàs de conya. Que tot i així passen cotxes que fan el viu, i més a més de pressa, i quan t'enfades et fan així com dient, què, qui eres? Perquè jo soc dels que em poso enmig i dic, tio, vaig una mica.
Això ho fas, eh? Sí, passen com una moto, allà, bueno. Sí, això... Sí, no, i et miren malament, eh? Amb això té raó. D'entrada no haurien de passar. Si és una que va a la farmàcia, doncs mala sort que passi. Però és que a sobre no vulguis passar... Que passin, però amb una velocitat més adequada, que és el mateix que passa al carrer que sempre parlem amb nosaltres, que hi ha...
que hi ha aquella guarderia al voltant i passen, i jo cada vegada estic fent el mateix, eh? Eh, eh, eh, no correu tant, no correu tant. La pujada del mercat es pot passar a 6 de la tarda, no? I jo molts dies hi passo, però a poc a poc. I ningú en té que dir cap cosa. Però si tu vas per allà, que la gent va amb la bossa pel mig i vas de pressa... No, no, s'han anat cuidant. Jo si hagués de posar una botiga, la posaria el primer tram.
És on hi ha gent, passegen... A les 6 de la tarda et poses allà on t'hi havia bastant i mires avall i allò... és un follon de gent. Trobo que és maco. És on te pots vendre, si és cas de vendre, perquè costa vendre. Ahir vaig veure que tancat també la botiga d'Interesport.
No, jo em vaig veure ahir. Des dels primers. Ah, no ho he vist. Sí, hi ha un cartell que diu totes les botigues d'Espanya d'Internet Sport han tancat i jo, el juís, em sap molt de greu però també tanco. Ho vam comentar fa dues setmanes abans de Nadal i ens ho van dir que tancaven amb...
No, però vull dir que cada dia tanques més. Aleshores, tu alertes cases de compte que no quedi com Sant Boi, doncs. Perquè penses... Perquè Sant Boi, tot el que hi ha per la centre, que hi havia hagut mitjançament vida... O sigui, que la gent, al final, ha canviat de lloc. I també, en compte, amb el tema d'això...
També és per això dels cotxes, eh? Això segur, eh? Perquè així és el que diu el Païssa. Si ara tinguessin el carrer Peatonal aquest o que hi ha a Correus, i ell tenen a buscar un paquetet, ell no pot portar anar amb el cotxe, poder aparcar, poder passar, m'entens el que pugui dir? Hi ha d'haver una solució aquí? Això és evident. I a més, és un carrer que hi ha circulació, eh? Exacte.
Però que es poden agafar altres alternatives per pujar. Jo penso que els més importants, aquests que podria passar amb molta gent, s'haurien d'anar tallant. Ho sento per la gent que aneu en cotxe. Tu ja entenc que cap allà a la joventut no hi vas mai, a part de quan anaves a la peni. Però el que agafes en mi queda, no hi ha voreres, has de anar sempre pel mig. Jo, per exemple, entenc que fer pietonals, carrers, on hi ha...
on hi ha alguna cosa a veure, restauració, comerç, m'està perfecte. Però és que al carrer Miquel Tor hi ha correus, un gimnàs, una impremta que ja no treballa públic, sinó treballa per empreses, està el moble Estarraco, està el Far West,
I ja està. Llavors, jo què vaig a passejar? Perquè he de fer carrer Pietronel per anar a passejar per un lloc que no hi ha res que mirar. Entenc el carrer Major, entenc el carrer Rèfra de Casnova, tot això ho entenc perfectament. Però un carrer que no té cap tipus... És com el doctor Barracuer. El doctor Barracuer hi ha dos botigues, tu. Sí, però mira, el doctor Barracuer, en comparació, han de sortir del pàrquing, han de passar en cotxe tal. Però el Miquel Tort és la unió entre el carrer de baix i el terra ple, eh?
que si és peatural i maco i amable per passejar, et convidarà a anar per allà. La gent potser no passarà pel Miquel. Ho dubto, eh? Jo ho dubto, perquè la gent... Tu imagina't, el centre és la plaça de mercat. És més fàcil anar pel carrer Barreguer a anar a buscar el passeig del Terraplè. No hi has pas de donar la volta pel Miquel Tort.
Depèn d'on vinguis i com vagis, però si és un cas que no hi ha ningú, et convida a anar-hi. Si has d'anar pel doctor Bacaque, que hi ha una vorera més estreta, amb cotxes amb zones d'aba per allà aparcats... A veure, jo el Miquel Torti passo bastant i de gent n'hi ha poca. Sí.
Si hi ha poca gent que vagi... Perquè ja només va la gent que viu allà i va a casa seva. I els que van a Correus. I els que van a Correus. I els que van a Correus, no ningú més. No, no, no. Tu pas allà, camines i no hi va haver ningú. Si vas d'una banda a l'altra, és molt més agradable, per exemple, caminar pel Terrample, eh? I si tens... Segons on diguis que anar, evidentment, sí que et desvies pel Miquel Torn, o pel Tor Barraquer, o pel Rodríguez. Però amb això, amb això ho que evitaran, que jo crec que és el que busquen,
és que la gent que voleu fer drecera per anar cap a algun altre lloc... Que voleu, diu. Passeu per allà per anar al carrer de baix, d'un disco que dius tu, i anar a la base de la creu i tal. Si tu aquest carrer el talles, tot el carrer de baix quedarà molt agradable, perquè no hi passarà gairebé cap cotxe, molt pocs...
Ara quedaria també Rubio Llorts i el carrer Muli per acabar de completar. Sí, però Rubio Llorts i la Guàrdia Urbana, que ja ho tenen tot ocupat. La meva pregunta la faig jo ara. Ara resulta que jo tinc d'anar a buscar, en una ferreteria que precisament està al carrer de baix, tinc d'anar a buscar una peça que pesa molt. Sí. No me la poden portar, tinc d'anar jo. Com ho tinc de fer? Amb un carretó? Doncs anar pel Rubio Llorts. De la Guàrdia Urbana, per Rubio Llorts.
I pots tirar pel que té de baix fins allà. A part que has de... No, no, la porta. Ah, poder tirar cap avall. Ah, sí, sí. Ah, sí, sí. Ah, sí. Home, home, llavors sí, l'anyeta no tenia. En teoria, el que no pot ser és girar a l'esquerra cap al moví. En teoria. Això només ho fa l'autobús. Però gira tot, diu.
Allà el girató diu, però en teoria no es pot. O sigui que en teoria hauries d'anar sempre a la dreta i cap allà. O sigui que el carrer de baix i direcció, pum, pum, cap allà. Igual que si surt a l'aparcament del mercat, pots tirar per doctor d'aquell marxar o pots tirar cap a la passada creu i comprar un carregol perquè aquest falta. Exacte, sí.
Sí, però em falta molt, eh? Pues més dur. Pues tendria feina, eh? Però a tu et semblaria bé, doncs, Vinyes, en resum... A mi sí, a mi... Jo, a poc a poc, jo ho sento molt, eh? Però a poc a poc aniria tallant tot. Sí. La gent que hagi peu, passejar, és molt maco passejar peu. Sí.
Estic pensant jo ara que ahir vaig anar a Barcelona. Ah, estaves pensant. No, vaig anar en cotxe. I el que va ser tríssimament tapa és que quan arribes a la meitat de la Diagonal cap a la plaça Francesc Macià allò només hi ha un carrer. Un carrer. I allà s'organitza un cristo
hi ha un cristó de peborots, o sigui que per traspassar el dium, no, que abans estàvem a cinc minuts, ara estàs mitja hora. Sí, però mira, mira-t'ho a morir. Mira-t'ho a morir. Però perdona un segon, a Barcelona només cal, perquè ja no sabem ni com dir-t'ho, només cal que fotis un lletre que posi. No volem que vingueu. Exacte, sí senyor. Jo a Barcelona vaig obligat, forçat a la força. Jo igual.
Jo igual. A més a més, em foten a agafar un tren, que no sé ni com es compra el bitllet. Va, ma, va. No, no, no, té raó. No, però a veure, a veure, a veure. En moments, al temps vostre, Franco, hi havia la vinguda generalíssima en quatre carrius, dos cap a cada banda. I a verida Ejército de Navarra. No t'equivoques, eh? Dos cap a cada banda.
ho han transformat, ho han fet macos, ho han deixat un i no s'ha mort ningú. De Moïs de Rei, per què no? Hi ha hagut altres alternatives per sortir, eh? No, però els autobusos es fan parar al mig, que és una tocada de nassos. Però un dia m'ho deia a la meva dona, per què fan això? Doncs mira, per fotre la gent i que acabin buscant una alternativa. I així es busquen la visa per fora i hi ha menys cotxes. Però hi ha més carrers per poder sortir de Moïs de Rei. Però ve que no s'ha mort ningú per treure 24 a 2. Jo t'estic parlant del Diagonal,
que és una via d'entrada a Barcelona molt àmplia, que era molt àmplia, que es va estrenyant a un carril abans d'arribar a Francesc Macià. És que és una cosa sèria, tio. I a veure, és un carril que un Sàfor que crec que passen quatre cotxes cada vegada. Exacte, només quatre.
Això, anant-hi, no sé, a les 3 de la tarda, en vora punta, té que ser terrorífic. No, no, no. Ens sembla, a mi, que si tornés a néixer en faria polític. No, no. Duraria només 4 anys i ho fotríem fora. Però fotríem una neteja. Aquest semàfor dura el mateix que dura el semàfor de sota el pont de l'autopista a l'entrada al carrer. Sí, a l'entrada al carrer.
Bar de què? Dura el mateix. Passen quatre cotxes i punto. Està comprovat. Ahir vaig a comprovar-ho jo. I pim-pam, i pim-pam, i pim-pam. Això no és normal, home.
Això imagino que és per disminuir l'entrada del vehicle privat a Barcelona. Això és el que diu a Casas, que no entrem en cotxe. I incentivar el transport públic. Exacte. Per això també, molt positiu, han posat un carrer bus, que entres a l'autopista a Barcelona. Vaia invent. En un pinx, vaia invent, allà un il·luminati, amb un títolint, que jo un dia vaig veure un autobús.
Un dia. Ahir van passar 3 o 4 perquè... Arriben a dalt, van per l'esquerra, has de fer un cristollà, han de girar cap a la dreta... A l'entrada diagonal, exacte, quan arriben a diagonal, com hi ha la baixadeta diagonal, han d'entrar cap a la dreta, que venen per l'esquerra i han d'anar cap a la dreta, els autobusos aquests, i llavors hi ha un senyal per ells i un altre pels cotxes, no? I llavors ja veus tu com...
perquè vosaltres no aneu a hores punta, però si aneu a les 7, les 8, les 9 del matí, està bé d'autobusos. Si a mi em veus a les 7, 8, 9 del matí a la Barcelona, no em saludis que no soc jo. És un que em sembla més. Sobren el dia no hi ha ningú, però les motos ho fan servir, que no és legal, però les motos s'hi posen i... La manera més ràpida per anar a Barcelona i no arribar estressat és per Collserola, sense cap tipus de dubtes. Encara que vagis a les Rambles és igual, almenys la sensació...
trigaràs 20-25 minuts, però 20-25 minuts que vas per la natura, vas per la muntanya, fas les teves corbetes, tal i qual, arribes, si és un dia veus tot el Baix Llobregat, els avions arribar, fantàstic. I el temps, al final, com deia aquell, és relatiu. 20 minuts dins d'un cotxe, paro, arrenco, paro, arrenco, arribes a treballar, que ja estàs de mala hòstia. Tots un nerviós, sí.
quan has d'anar obligatoriament per el que sigui per temes de feina i tal cada dia has d'agafar l'automòbil per anar a Barcelona pot ser un infern a mi m'ha passat jo treballava molts anys anar i tornar i tornar a sortir jo passava quatre vegades m'atreveixava tota la ronda de dalt
Des d'aquí, des d'Esplugues. Has quedat prou bé, oi? Has quedat prou bé. Figuen l'ús de la Trinitat. Sí. Quatre vegades. Per la màgica d'allò té la Marina. Allà és terrible. I una que ja té semàfors que hi ha, que deu, oi? Sí, sí. Bueno, és la ronda de dalt. La ronda de dalt. La ronda de dalt. Sí, sí. Allà semàfors no n'hi ha. Això, sí, no hi ha un accident. Perquè si hi haurà accident, es col·lapsa Catalunya, o sigui...
A veure, cada dia en totes les grans ciutats el problema de circulació és pitjor, perquè cada vegada hi ha més cotxes, més autos, els carrers no s'examplen, sinó que més aviat s'encongeixen, i així. A veure, vas a París amb auto i vols entrar, i allò és un caos per morir-t'hi.
I qualsevol ciutat d'Europa és terrible. Més val que anar a peu. Però mira, hi ha una cosa. Jo vaig per necessitat. Tinc que anar molt a un hospital que ja va entrar a la Diagonal. Per la meva dona i tal. Quan torno, trigo 7-8 minuts d'allà a la Naturana, que dèiem, no? Allà sota...
I d'allà, a casa meva, tribo 7 o 8 minuts més. O sigui, tribo igual per traspassar el Verdaguer que per anar de Barcelona al Verdaguer. Sí, senyor. Això depèn de quina forma... Per exemple, jo he comprovat que venint, diguéssim, començaments de Barcelona per la Nacional, per l'avinguda de Barcelona, arribar al semàfor de la Mariona,
arribes més ràpid, a l'altra banda, entrant a l'incrés i passant per l'incrés. Perquè tens, com molt, tens un semàfor. I el semàfor que ja ha comprovat, del Mariona a la bàscula, com no et fotis a 180, però ara no l'agafes.
De l'altre, amb el de l'Adenas, igual. I l'altre, amb el del Terraplè, igual. I si trobes un autocarparat, ja has pogut oli. Mira, si haguessin fet un camí que anés del pla...
fins d'havinguda a València. Ha sigut fantàstic, però no s'ha fet mai ni ho vol a ningú. No s'ha fet mai això. Perquè hagués sigut, hòstia, venir per allà, prum. Fantàstic, anar a parar directe, que ja que s'ha de fer quatre camins. Ens fan entrar el poble i ja està. Aquesta espècie de carme que hem fet aquí a l'Ingresa...
És el pavelló provisional, el gimnàs provisional de l'escola, perquè es construeix el nou polisportiu. L'altre dia la Sílvia em va fer un... La Sílvia de la ràdio, eh? Sí, sí, la nostra companya. La nostra companya em va fer una dissertació d'això de la caspa aquesta i el que faran el nou...
Esportiu, però esportiu, no, de l'escola. I la CUP ha fet la seva també dissertació sobre per què s'han menjat un parc per posar cotxes. Sí, però no. També és provisional, això. Explico tu, que jo no en saps. No en saps? No, s'està asfaltant aquesta pastilla, perquè m'entengueu, a costat de l'Institut Lluís de Requesens.
Però mentre no estigui fet, i la pluja també ha fet retreçar l'asfaltatge, s'ha habilitat la pista poliesportiva on es van fer els concerts a la Festa Major com a aparcament provisional. I aleshores hi ha hagut la crítica de l'Ocupa en aquest aspecte. I allà la pista quedarà plena d'Obi perquè els cotxes estan fent ataques. Això serà molt apocalíptic, eh?
Jo dic el que diu la CUP, o l'ESCUP, com hi dieu vosaltres? La. Abans érem la secretatura d'una altra unitat popular. Imagino que a l'aparcament que han fet al costat de l'Institut Lluís de Carcacens, que estan habilitant, quedarà bé, han posat punts de lluny, estan asfaltant i tal, imagino que això l'han fet per quedar-se.
Tot i que treguin la carpa després... La carpa ha fet treure lloc d'aparcament. Això ho ha fet per sempre, perquè ha tret aparcament del centre de Vincresa. Tot i que recuperaran després, imagino que quan treguin la carpa una vegada estigui fet el pavelló, i treguin la carpa aquesta provisional, habilitaran una altra vegada el pàrquing d'allà. No, on hi ha el pàrquing és on va el pavelló.
No, el pavelló va dintre. El pavelló va dintre a l'escola. Jo crec que no. Va dintre a l'escola. En tot cas, el pàrquing aquest que s'ha fet... Aquest quedarà per sempre. És per acollir també els nous seguidors. Els que abans eren un pàrquing i ara faran un pavelló, aquest no crec que torni a fer pàrquing. Jo crec que el pavelló...
Segons tinc entès, el fan dintre l'escola, com allà a la Senya. No, no, van canviar la capificació urbanística i tot perquè aquell pàrquing passés a ser pavelló. No ho sé, ja no ho sé, perquè entre la Sínia i la Senya ja en tenia. Jo tenia entès que el pavelló anirà on estava l'antic gimnàs de l'escola. Sí, senyor, de l'escola. Però no hi cabrà, home, no hi cabrà. No, bueno, fa bé que anar de mar.
Ja veuràs com no vindrà. Ara vindrà un polític després nostre i m'hi preguntaré. A Joan Albert Fabra vindrà avui. Això. Ja ho he sentit. Sí, perquè no fem desinformació més que informació. Aquests Miquels us enteren. Pregunta avui de part meva, a veure si ho sap. No, ara el veuràs tu. Bé, que ens queden 4 minuts, eh, només. Sí, sí. Ahir van començar un taller de l'AIA a través de l'AIA. De l'AIA? De l'AIA. Intel·ligència artificial. De l'AIA. Sí, sí.
Sí, a través de l'aula d'estació universitària de Molins de Rei. I vas anar? Molt interessant. Sí? Sí, sí. Molt interessant. Són tres sessions, em sembla, no? Són una aula de 20 persones. Em sembla que, com que ja ha tingut un éxit total, rotund... Això és... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I... I
Es va un primer dia i faran més. Es faran més, sí, sí. Perquè, clar, per tanta gent que som a l'aula, amb vint passen, sembla que van dir... Sí, sí. Però us sembla bé, doncs, que es faci... És un taller de sis hores. Jo no hi anem perquè estic molt catet i no...
Amb això de la intel·ligència artificial s'ha d'anar molt en compte, i jo veig un perill bastant gros, i de moment, escolta, es fan cada cosa que Déu-n'hi-do. Bé, si tu, per exemple, per treballar, per fer coses que ajudin el treball de la gent, molt bé, però és que aquí intervenen altres detalls que són perillosos per la humanitat. Sí, sí.
Jo crec que estem anant...
cap a que la pel·lícula Terminator serà basada en hechos reales. O sigui, compta amb aquestes històries que les màquines... La gent que porta les màquines, perquè la màquina farà el que... O 2001, o d'Ixedra Espacio. L'única poquita és que jo, una persona de casa, va intentar fer, a través d'un programa d'intelligència artificial aquesta,
una felicitació per una senyora que componia 80 anys va sortir rodó en català pots trobar en català i en castellà i tots els idioms va sortir rodó si tu has de fer-ho si tu has de fer-ho el que passa que l'hem de controlar els humans no és la tecnologia la tecnologia sí que és important per a la indústria i per a tu el que vulguis
Però és l'utilització que es fa a la gent. Hi ha gent que són malalts al cap, eh? Ara t'ho imagina de mi que surto jo amb una samarreta del Madrid. Collons! M'emprenyaria molt. I amb dos sotets, que també quedaries molt malament. Perfecte.
I el problema és que ho apliquen a coses que no són. Li poden posar la cara de l'Oriol amb pilotes i això és el que no està bé. No, no ho està bé. No, no, no. I queda tan bé que és molt difícil veure si és veritat o no, eh? Perdona, se'n fan cada dia. I nenes que van a les instituts, que tenen 14 o 15 anys, surten a la xarxa amb pilotes. Llavors tothom ha de decidir que... I llavors què passa, això? Sí, sí, sí.
Doncs tot això s'ha de regular mitjançant. Hi ha monomatives que, sobretot, s'han de fer complir. I crec que s'està posant fi de l'agulla perquè cada vegada la tecnologia avança molt ràpid.
i, clar, les lleis no tant. Llavors, ells s'han de posar al dia amb tot això. Una persona, jo proposo una persona que seria ideal per dominar tot això, que és un tal Donald Trump. Això, aquest tio, que és un tio que se'l nota que domina la pel·lícula, aquest seria ideal.
Mig minut i tanquem, eh? Ho deixem aquí. Us sembla bé? Doncs moltes gràcies, Miquels, que gaudiu del cap de setmana, sisplau. I com sempre, ja sé que sóc un pesat. Ets un pesat. Ja sé que tu m'ho dius. Em senyava ja que tinguem tots molta salut. Molt pesat. Gràcies, Miquels. Que vagi molt bé.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Una dona denunciada als Mossos d'Esquadra ha patit una violació en grup a Navàs, al Bages, la matinada del 9 al 10 de gener. Ens amplia aquesta informació la nostra companya des de Ràdio Sallent.
que tenim és poca. Els Mossos d'Esquadra asseguren que la dona ha denunciat aquest grup d'homes que presumptament l'haurien agredit amb una agressió de caràcter sexual en abans la nit del 9 al 10 de gener. Com deia, la informació que hi ha ara mateix és poca. Els Mossos ja han interrogat els presumptes implicats que quan han sabut quina era la seva identitat, però de moment no hi ha hagut cap detenció perquè la investigació continua en curs. De moment,
Aquest cas es continua investigant per poder-ne esclarir tots els detalls i a partir d'aquí, si ho consideren oportú, els Mossos ja procedirien a detenir aquestes persones implicades en la denúncia. I el primer Consell d'Administració de la nova empresa mixta de Rodalies de Catalunya reuneix avui per primera vegada la consellera de Territori Sílvia Pané, que ha qualificat aquest traspàs com una reivindicació històrica de Catalunya iniciat en l'any 2010 i que permetrà prendre decisions importants al territori.
I el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha començat a investigar anuncis de lloguer en zones tensionades que superen els preus legals. L'objectiu és perseguir i eliminar aquest tipus de publicitat, especialment de grans propietaris. Consum ha alertat que aquestes pràctiques podrien ser considerades enganyoses i sancionables.
I en mobilitat, hores d'ara, circulació intensa a la B23, a Molins de Rei, també a l'A2, a Sant Vicenç dels Horts. També la Boira Densa complica avui de nou la circulació a l'A2 entre Soses i Castellnou de Seana. Pel que fa al servei ferroviari, encara ara, segons ha informat Ferrocarrils de la Generalitat, el tram entre Lleida, Pirineus i Balaguer es cobreix amb transport per carretera a causa de la incidència d'un tren.
I la Guàrdia Civil està investigant qui hi ha al darrere de la falsa alarma de bomba que ahir va obligar un avió de Turkish Airlines a fer un aterratge d'emergència a l'aeroport del Prat. Finalment tot va quedar en una broma pesada d'algun passatger però es va fer d'activa el protocol corresponent i cases militars va escortar l'aparell fins que va aterrar la pista diagonal de l'aeroport per no entorpir el trànsit aèri. L'avió feia el trajecte i Estambul-Barcelona hi duia un total de 150 persones a bord.
I pel que fa al temps, el temps vindrà marcat per l'arribada d'un front atlàntic amb aire fred que deixarà el cel cobert arreu. Els núvols aniran en augment i la precipitació ja ha començat a primera hora del matí al nord-est amb pluja o neu durant bona part del dia i una cota de neu dels 1.300 metres. A la tarda la pluja s'estendrà també de manera feble la resta del terç nord mentre que fora del Pirineu serà escassa i més probable sobretot a l'oest del país. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 10. Informació local. El Foment fa diferents propostes per aquest cap de setmana. Programa per avui. Un concert tribut, les guerreres del cap-op, amb dues sessions a més. La primera en quart de set de la tarda i la segona en quart de nou del vespre. Avui, divendres, el Foment. I el diumenge...
A la tarda, amb l'obra La cuina, la història d'un restaurant emblemàtic, familiar, de menús, a Barcelona, situat al Raval, i que intenta sobreviure a la pressió turística i especulativa de la ciutat. L'obra és una adaptació del clàssic contemporani La cuina, també es diu La cuina, d'Arnold Bèsker, que reubica l'adaptació al drama.
original a la Barcelona actual. Una obra dirigida per Adrià Obert i adaptada per Laura Obert i que podrà veure el diumenge a les 6 de la tarda al Foment. Les entrades generals 24 euros i pels socis del Foment 18. Les podeu adquirir al web Entràpolis. El CEM fa una sortida de la secció del senderisme el diumenge per conèixer
una part de l'entorn natural de Molins i Reis. Sortiran a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans, a peu, i faran 6 quilòmetres de recorregut per anar fins a les Llicorelles i conèixer la restauració natural i paisatgística que s'hi està fent. És una sortida que guiarà el naturalista i membre del SEM, Jordi Roca. L'activitat és gratuïta, però abans us hi heu d'apuntar. Podeu passar avui a la tarda pel SEM, de 2.47 a 2.45.
I també recordem que l'Ajuntament ha començat aquesta setmana el repartiment de cobells per la separació de la brossa orgànica. Avui encara es fa el repartiment al barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández, i a la granja, a la Rambla, cantonada amb el Passeig del Terraplè. L'horari de recollida és de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. També aquest matí i demà dissabte al matí, de nou a una, es poden recollir els cobells al mercat municipal. I la setmana que ve es continua, de fet fins a mitjans de febrer, es fa el repartiment cada setmana a un punt diferent, a un barri diferent de la vila.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la farmàcia Roca, que està al carrer Major 31.
Ets d'aquelles persones que va deixar-la llegir TVOs després de mort a l'Eloy Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei. Tens dret a viure sense angoixa, sense culpa, sense vergonya. Nova unitat dels Mossos d'Esquadra contra les agressions sexuals. La por canvia de bàndol. Protegim la víctima. Perseguim l'agressor.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura.
Us hi esperem. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que da antes. Y la música también.
Fins demà!
Les 10 del matí, pràcticament 10 minuts, seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora d'aquest divendres 16 de gener. De seguida saludant en aquest estudi de Ràdio Molins de Rei el Joan Albert Fabra, regidor d'Ara Molins, per fer l'espai de preguntes a aquesta formació política. Després tenim a dos quarts d'onze l'espai Fragments amb la Mònica Mar Rubió, que avui ens porta nova novel·la per fer-ne un tastet. La novel·la es diu Posicions, escrita per Ricard Creus. I de les grans dones de la història, avui en repassarem dues més,
amb la Judit Herrera a partir d'aquest llibre 100 grans dones de la història que va escriure ara fa uns anys la Maria Àngels Cabrer i editat per l'editorial Cossetània. Tot això és el que farem des d'ara i fins les 11 del matí.
Saludem per aquesta hora el regidor d'Ara Molins, el Joan Albert Fabra. Què tal, Joan Albert? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol. Moltes gràcies, com sempre, per convidar-nos a aquest espai, no? Sí. I molt bon any, també, a tu i a tots els... Moltes gràcies, igualment. A tots els oients. Sí, que hem deixat enrere fa ben poquet, el període de Nadal, i escolta, ja estem immersos parlant de la Fira de la Candelera, eh? Sí, sí. Ara et comentava si has tingut ocasió de veure el cartell que s'ha presentat aquesta setmana.
T'agrada? Sí, és un cartell i la veritat és que és molt maco i l'artista que l'ha fet té una llarga trajectòria i ha plasmat el seu estil en aquesta obra que la veritat jo crec que és un cartell sense esmerèixer altres que hem tingut anys recents que tots estan molt bé, eren molt bonics però crec que és un cartell que destaca
d'acord amb l'efemèride especial que representa aquest 175è aniversari de la Fira. Molt bé. En una setmana anem tocant diversos temes, però un dels temes que ahir també justament parlàvem amb l'alcalde i ens avançava és que l'Ajuntament està preparant un projecte de reforma integral del carrer Miquel Tor. De fet, hem vist un esbós a les xarxes del que seria aquest nou concepte
que planteja l'equip de govern no sé què et sembla el que us sembla d'entrada del plantejament de reforma a veure, just avui ho estem valorant una mica a partir del post que ha fet l'alcalde també perquè almenys jo es va presentar als veïns el dimecres no havia vist el projecte abans però en qualsevol cas a veure aquí hi ha diverses coses no?
La primera és la idea que el centre ha de ser un espai prioritàriament pensat pels vianants. Jo crec que això tothom està d'acord i que ha de ser un lloc amable on es pugui fer vida al carrer i que és a partir d'aquests espais públics on es poden fer coses...
que es genera la vida en comunitat i passen fets interessants. Evidentment, aquesta idea general té diferents vessants o impactes en altres qüestions que també són importants, com per exemple la mobilitat en vehicle. Els models que s'estan emprant
a grans ciutats, a tot el món d'un temps cap aquí...
és pacificar, es diu així, els eixos del centre el màxim possible, reduir el màxim el trànsit rodat per generar aquests espais de convivència comunitària i tot això. I està bé, l'únic que per poder fer això sense generar unes greus afectacions en la mobilitat cal complir abans uns certs requisits, no? Un d'ells és tot el tema de l'aparcament.
I també cal pensar molt bé com es redirigirà aquest trànsit que abans passava per aquest carrer i que ara, evidentment, que no hi podrà accedir, haurà de fer una altra ruta. Jo crec que aquests són debats que s'han de tenir en conjunt, perquè si fas una actuació aïllada en un sentit o en un altre sense tenir en compte el conjunt i el conjunt cap on vols anar...
és quan es poden generar desequilibris i afectacions. Per exemple, això es veu molt a Barcelona, on en el seu moment ja fa, no aquesta legislatura, però sí les anteriors, el govern que hi havia a la ciutat en aquell moment, que era del mateix signe polític que el que hi ha aquí, del Partit Socialista,
I els comuns, doncs, van dur a terme un seguit d'actuacions semblants a aquestes a molts carrers del centre i això va provocar un increment de trànsit i unes dificultats de mobilitat en els carrers de l'entorn que, evidentment, no van ser gaire ben rebudes, no?
Nosaltres no voldríem donar una opinió tancada abans de no només conèixer el projecte de la reforma del carrer en sí, Miquel Tort, sinó de conèixer també com s'han valorat tots aquests elements accessoris indispensables en relació a la mobilitat, en relació al trànsit i en relació a l'aparcament també.
això per una banda no es pot començar per dir-ho així la casa per la teulada jo no dic que ho hàgim fet només dic que amb quins ulls analitzarem tot això és una anàlisi global i per altra banda sobre el com jo crec que qualsevol procés d'aquest calat
és indispensable que es compti amb un consens el més ampli possible, un consens veïnal, un consens comercial i un consens polític, també. I bé, doncs, amb aquest esperit d'assolir aquest consens i de trobar millor solució, nosaltres hi serem allà i, ja dic, d'entrada no ho veiem malament, al revés, ho veiem bé.
I, de fet, nosaltres el programa portàvem també fer actuacions per anar petonalitzant el centre. Sempre condicionades aquestes solucions globals per donar resposta...
a totes les alternatives de mobilitat, perquè al final no podem obviar que el vehicle privat és un mitjà important de mobilitat, que, per exemple, hi ha molta gent que viu als barris de muntanya o que viu a altres pobles i que ha de venir aquí també a comprar o a fer gestions i volem ser un punt de referència comercial també a la comarca i, per tant, hem de garantir
que Molins segueixi sent atractiu en aquest aspecte i, per tant, ja li dic, quan es fan aquestes actuacions que ja estem d'acord, doncs s'ha de valorar l'impacte que té també en tot això i pensar les solucions adequades, però en general bé.
El Joan Albert Fabra, que li agrada reflexionar també de molts aspectes, l'altre dia veia les dades de l'atur del mes de desembre, si et sembla parlem una mica d'ocupació, a Molins de Rei, que més ho coneixes, té 910 morinens inscrits a les llistes de l'atur, parlem de dades del desembre, atur registrat, això és una taxa d'un 6,5%, la taxa de la comarca, de Baix i Obregat, es situa a un 7,5%,
i, en general, la del país, la de Catalunya, és un 8%. Per tant, en dades, com sembla, una mica inferiors, tant a comarca com al país, però quina interpretació faries d'aquestes dades? Catalunya, en termes d'ocupació, ara mateix passa per un bon moment, i, de fet, un moment històric, en el sentit que mai hi havia hagut tantes persones ocupades ni tantes afiliacions a la Seguretat Social,
Això, com alguns cops ho hem parlat aquí, té moltes aristes o moltes cares, aquesta situació que en termes globals és bona. La primera, a Catalunya està produint un canvi demogràfic, hi ha Molins de Rei també,
Un canvi demogràfic que té a veure amb l'enveïment de la població per l'increment de l'esperança de vida, sortosament, i per això...
els serveis per la gent gran són una qüestió que cada cop guanyem més importància, que cada cop hi destinem més recursos des de l'administració i que tindrà un protagonisme creixent. I aquí a Molins, com a un exemple local que implica aquest canvi demogràfic, el tenim en la importància que ha tingut el projecte de la residència, aquesta legislatura, i també les dues anteriors, perquè al final és un projecte estratègic.
per Molins de Rei, davant d'aquesta realitat en què cada cop hi ha més persones grans i que viuen més anys i que necessiten un seguit de serveis que ara mateix no els tenim dotats i els hem de dotar. I també tot el tema de la teleassistència i l'assistència homiciliària, activitats per la gent gran... Això és una cosa que des d'ara Molins estem treballant perquè hi volem fer molt èmfasi...
en tots aquests serveis per a la gent gran i en totes aquestes activitats per a la gent gran que ja es fan moltes coses però a futur n'haurem de fer més perquè s'estan veient la població. I per altra banda tenim una qüestió de baixa tassa de natalitat. És a dir, aquesta generació de catalans...
ha tingut menys fills que l'anterior i aleshores tenim un enveïment de la població per aquesta senzilla raó, perquè cada cop la gent viu més anys i, per altra banda, hi ha menys nens petits. Això què genera en el mercat de treball?
Això genera, en el context d'una economia en creixement i una economia dinàmica, que excelegen en molts sectors i que atrau inversions de fora i que genera molta activitat, això provoca una demanda de llocs de treball per part de les empreses, perquè jubila la gent
Volen empreses, volen créixer, volen créixer a ser activitat, perquè tenen demanda interna i demanda externa, a lo millor és una potència exportadora, també, i no tenen persones per cobrir aquests llocs de treball. Aleshores, aquestes vacances generen...
que Catalunya ha sigut un lloc molt atractiu per persones que viuen al segon món o al tercer món i que volen millorar la seva situació econòmica i això és el que explica principalment els fluxos migratoris i el fet que Catalunya hagi crescut tant a nivell de població en els últims anys és a dir, tot i que no hem tingut fills som molts més que fa uns anys, això per què? Doncs per la gent que ve de fora i per què ve la gent? Perquè aquí hi ha feina
És així. La gent es mou per millorar la seva situació, no? Contràriament a alguns discursos que d'alguna manera fan de l'excepció la norma i intenten, doncs, dibuixar una imatge simplista d'aquest fenomen, que és el fenomen migratori, la realitat és que la immensa majoria de la gent que ve de fora aquí ho fa per treballar i per millorar la seva situació, no?
Bueno, doncs en aquest context és on tenim aquestes dades d'ocupació. Què passa? Que és el que jo sempre dic. És una mica preocupant que...
Tot i que es generen totes aquestes vacances que provoquen aquests fluxos migratoris tan grans, és a dir, que hi ha més feina, d'alguna manera, de la que podem cobrir des d'aquí amb la població que tenim, hi hagi unes taxes persistents d'atur, que és el que es diu atur estructural, que són d'això, del voltant, d'un 5 i un 10%.
Aquí Molins és menys, per què? I el Baix Obregat és menys Catalunya, perquè evidentment estem en una zona que econòmicament és molt dinàmica. Tenim moltes indústries en relació a moltes altres parts de Catalunya, tenim les concentracions de població...
generen activitat econòmica i estem a nivell d'infraestructures molt ben connectats, en fi, tenim el port aquí al costat, tenim l'aeroport, estem en un lloc que fa que tinguem més activitat que altres zones de Catalunya.
i, per tant, aquest d'estud estructural és més baix, però és preocupant que sigui això, entre un 5 i un 10%. Llavors, què està passant aquí? Hi ha uns grups molt concrets de població
que mostren encara certes dificultats per accedir a aquest mercat de treball i a aquestes vacants, que, per altra banda, no troben persones que compleixin els requisits per cobrir-les aquí, i per això ve també gent de fora i les cobreix. Quins grups són aquests? Majors de 55 anys. Ara es parla de majors de 45, però realment...
on comença a notar-se més incidència en altres aspectes en majors de 55 anys. Jo crec que tots coneixem casos de persones que en aquestes edats s'han quedat a l'atur i no s'han pogut reincorporar al mercat de treball per moltes raons. També hi ha un tema aquí que molts cops les empreses fan els seus càlculs i pels llocs de feina
que generen potser les aptituds o les virtuts, que té un perfil més experimentat, i l'aportació de valor que pot fer a una empresa no encaixen amb aquests llocs que està generant ara mateix l'economia. Això és un aspecte, hi ha temes de formació, hi ha temes de motivació,
La motivació és molt important a l'hora de buscar una feina. També tenim un sistema de prestacions que en alguns trams i algunes situacions concretes, doncs, efectivament, són molt garantistes i ho hem de ser, perquè vivim en un estat del benestar i no volem que ningú passi penúries ni passi misèries, però...
La realitat és que hi haurà persones que, si més o menys cobra el mateix, sumant al conjunt de prestacions que cobra, que el que podria cobrar treballant preferirà potser no treballar i poder cuidar algun familiar dependent o ajudar els seus fills a criar els seus nets, mil coses, no?
Tot això fa que aquest grup tingui aquest atur persistent i també hi ha una qüestió que també és molt típica, però és veritat, amb els joves i l'accés al mercat de treball. És a dir, quan acabes la carrera, no tens experiència i vols accedir a un lloc de treball qualificat,
on sempre s'exigeix experiència, ens costa a vegades entrar amb la roda laboral. I has d'anar encadenant feines per les quals estàs sobrequalificat, o la feina... Pots veure des del punt de vista que estàs sobrequalificat, o la feina no... Vull dir al revés, però bé.
I això genera que molts joves es sentin frustrats, també.
perquè senten que no poden treballar del que han estudiat i no poden treballar perquè no tenen experiència i no tenen experiència i no poden treballar i aquest peix que es mossega la cua, que... I en aquests dos sectors és on ha d'incidir l'administració també, l'administració local en plans d'ocupació, de formació, etcètera, etcètera. I jo crec que ho fa...
I ho ha de seguir fent i fent-ho millor, evidentment. Avancem, parlant de calés, no sé si heu tingut proposta d'alguna trobada ja de cara a analitzar el pressupost del 2026 i la proposta que en fa l'equip de govern. No, no, encara no ens hem reunit i, la veritat, volem, evidentment, reunir-nos i parlar-ne. Vull recordar, Oriol, que en els pressupostos de l'any passat ara Molins es va abstenir.
I es va abstenir perquè va arribar un acord amb el govern. Amb tres aspectes, sobretot. Sí, crec que eren quatre. O quatre. Un, que ja ens vam oferir a treballar-lo...
amb el govern directament, és la licitació reservada d'alguns dels serveis de manteniment viari i de jardineria a un centre especial de treball. Què vol dir això? Doncs una licitació per una empresa que empleia persones que tenen alguna discapacitat.
Això ho vam parlar no fa gaire amb la regidora Ainoa, que és qui porta la regidoria de discapacitat, i ens va dir que estaven tenint certes dificultats en trobar centres d'especials de treball que poguessin assumir algun d'aquests serveis i ens vam posar la seva disposició per ajudar en aquest procés.
i esperem poder col·laborar amb el govern perquè puguin donar compliment a aquest compromís, això per una banda. Després hi ha el tema de la reducció del...
l'increment del coeficient d'edificabilitat per metre quadrat de superfície quants metres quadrats es poden fer d'habitatge i tot això que és per intentar incrementar l'oferta d'habitatge a Molins de Rei. Això és una mesura que s'ha incorporat al pla d'habitatge i s'està discutint i treballant a nivell municipal entre els diferents ruts polítics i per tant en aquest sentit sí que sembla que es complirà
Després hi havia la qüestió de l'estudi per la reforma del Terraple, que això també en principis està en marxa. Sí. I, ara, perdó, perquè...
L'altre no me'n recordo. No passa res. Hi havia també, ara ja ho podem dir, perquè ja va passar, hi havia també tot el tema de la Torre Ferniani, que no ho vam incorporar formalment quan vam fer l'acord, però vam dir que era un tema que s'havia de treballar. Precisament com que durant mesos els vam estar dient discretament com estava això, com estava això, i no ens feien retorn,
Va ser quan vam presentar la moció que al final va acabar amb la constitució d'un grup de treball. D'alguna manera ho havíem acordat quan estem negociant els pressupostos, que aquest era un tema que havíem de treballar, però com que no s'hi van posar gaire, vam apretar per la moció i ara s'ha de reunir aquesta comissió
En principi, jo crec que aquest mes, o m'han dit que després de festes sobre reuni, farem seguiment, perquè aquest és un tema importantíssim, Oriol, de veure què fem amb aquest bé que és propietat municipal, i que ara mateix els Moliners no podem gaudir d'un equipament allà perquè estan en una situació administrativa...
irregular aquell bé i l'Ajuntament no han pres les mesures legals per recuperar la possessió d'aquell bé i fer un equipament i l'Ajuntament té un deure legal per fer això. Aleshores no pot estar més temps després de tants anys amb els braços creuats ja d'actuar i els molinens mereixem que a Torre Ferniani la puguem gaudir perquè la van pagar
I no va ser barata, eh? Ah, quina gràcia pagar una cosa i no poder-la gaudir. Doncs això és el que ha passat. I l'últim punt de l'acord, perquè si no recordo malament, era un altre, ara mateix m'haurà de disculpar
però el retorn a la frenètica activitat professional i política, després de vacances, fem meia en la meva memòria. No passa res. Doncs estem ja pràcticament fora de temps. No sé si vols afegir alguna cosa més, Joan Albert. No, simplement, doncs, que ja li dic, a nivell també d'Aramolins, hem tornat d'aquestes vacances i estem aterrant
S'acosten uns mesos on passaran coses molt importants a Molins de Rei i nosaltres estem preparant la nostra actuació per la defensa dels interessos de tots els veïns i veïnes en aquests mesos importants que s'acosten per qüestions com la residència, el nou poliesportiu, els habitatges de la plaça Libertat...
i moltes altres actuacions que són estratègiques pel poble i en les quals, doncs, contribuirem de la millor manera que sabem i que podem des del grup municipal d'Aremolins. Doncs ho deixem aquí, Joan Albert Fabra. Moltes gràcies per acompanyar-nos i que tinguis un bon cap de setmana, eh? Molt bé, gràcies a tu. Gràcies. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. Anem a escoltar el Poni Pissador, grup que presenta Un viatge en aquest tren. Aquesta cançó que escoltarem és el primer senzill de Batu a l'olla,
que és el primer treball concretament del projecte El Poni Menut, que és el projecte familiar d'aquest grup de música, una cançó que inicia el recorregut d'un treball pensat pels més petits de la casa i sembla que el disc estarà disponible el mes de febrer, el dia 11 concretament, i la cançó que escoltarem parteix de l'imaginari dels trens de vapor. Es diu Un viatge en aquest tren i sona així. Un viatge en aquest tren
Aquest matí ben d'hora m'ha agafat un no sé què. Cada tren i fer un viatge podria estar molt bé. I ara sóc a l'Andana i no sé què haurà passat. Però per la megafonia sento aquest comunicat.
Hi ha algun tipus d'incident, no puc entendre. Si ja ho sap tota, la gent fa res que sempre. Em sorprèn el que s'apren quan un vol diades i deixes fer un viatge en aquest tren.
Aquest tren és famós i es veu que sempre té retards. Sortíem just en punt, però arriba ben bé tres quarts. I ara m'acomodo i ja sóc el meu vagó. Però sento pels altaveus que donen nova informació.
Hi ha algun tipus d'incident, no ho puc entendre. Si ja ho sap tota la gent, però és que sempre... Em sorprèn el que s'aprenguen un bon dia abans i deixes fer un viatge.
No sé què és el que passa, potser és que s'ha espatllat, però a mi això no m'estranya si us dic la veritat. I a aquestes altures jo ja no ho veig gens clar, i de sobte m'adono que el tren comença a frenar.
Ja sento que s'engega i començo a deduir que després d'una estoneta ja podem sortir per fi. I mentre exalerem jo vaig patint per demà. Sembla que per la tornada l'hauré de tornar a agafar. Sempre hi ha algun tipus d'incident, no ho puc entendre. Si ja ho sap tota la gent, però és que sempre... Em xumpren el cas, s'aprenc quan un bon dia des i deixes fer un viatge en aquest tren. Sempre!
Hi ha algun tipus d'incident, no ho puc entendre. Si ja ho sap tota la gent, fa res que sempre. Em sorprèn el que s'aprèn quan un dia va si deixa ser un viatge en aquest tren. Molt bé, doncs aquesta nova proposta del poni pisador que ens ha situat ja a 5 minuts, pràcticament sí, ja, de dos quarts d'onze del matí.
I avui portes novel·la nova. Avui portem novel·la nova.
I avui m'has dit que no farem el joc que jo endevini? Sí que el farem, perquè a vegades fem el joc i generalment ho endevines sempre. Però és que com que ho tens ja es veu una mica. Sí, has vist? Ostres, anem a provar. Ja ho has vist? Has vist el nom? Si jo et dic Ricard...
Puc dir molts noms. Tercer. Doncs no. No, digues, digues. A veure, és un... Avui portem un escriptor i pintor que va néixer el 1928 i va morir el 2021. Avui era molt difícil...
endevinar el seu nom perquè no és un nom molt conegut popularment, tot i que té bastanta obra. Parlem de Ricard Creus i Marzo. Molt bé. Ell és escriptor i pintor i va ser l'any 1952 que va decidir dedicar-se a la literatura, perquè prèviament ell va estudiar belles arts i es va dedicar al món artístic a través de la pintura. Però va penjar els pinzells i va dir, vull escriure...
I això va fer. I a partir d'aquí? I a partir d'aquí va començar per poesia, i el primer llibre que va publicar es títula Cendra en foc, i va ser un llibre de poesia. I sí que com a novel·lista, més endavant, destaquen dos llibres. Un és el que es titula L'ocell de l'any 1985, i l'altre es titula el llibre que portem avui, que es titula Posicions. Sí, senyor, de l'any 1985.
87. I compta, perquè la Mònica ve amb una edició de la Caixa de Terrassa, d'aquelles que feien antes. Poca broma, eh? Sí. De llibres d'antic, de llibres de vell. Jo, clar, jo tinc moltes coses de segona mà, de llibres de vell... T'agraden aquelles llibreries de segona mà? Sí, el Rirret. M'encanten, sí. Sí, sí, sí. I remenar, i em trobo llibres abandonats a bancs per llegir, faig intercanvi, tot això. Total, que per casa, per diferents espais, tinc llibres.
I jo busco i rebusco. I el que em crida en aquell moment és el que decideixi portar. I ha estat aquest. Aquest és la motivació que tens. Sí, sí, sí. I no em preguntis per què, si ha sigut per la portada, o potser pel nom, Posicions. Estem ansat en un nou any, cal prendre posicions, canviar posicions antigues...
Obrir-ne de noves. Obrir-ne de noves. I si és visitant comarques, països... I tant. O continents més enllà del nostre. Benvingut, Sia. Molt bé. Important.
El llibre que portem avui va ser Premi Sant Jordi l'any 1987. Molt bé. Sí? I avui farem un primer tastet... Farem un primer tastet. D'aquest llibre. Sí. Direm que Posicions passa durant una llarga nit, on el Joan, que és el narrador, conversa i somia amb els seus amics que li expliquen vivències...
de diferents llocs que ha visitat Londres, Burgos, Barcelona, etc. I que ajuden els seus ulls a despendre's de l'època de l'adolescència per agafar la maduresa i descobrir d'aquesta manera
El món tan complicat de les relacions humanes. Que bé, t'has explicat. I ara la Mònica obre per un punt determinat al llibre. Per la pàgina 11, concretament. I començaríem a fer la lectura. Endavant, quan vulguis. Gràcies. Tinc tantes ganes de fugir de Barcelona que em saltaria tots els semàfors en vermell.
Ha estat una setmana feixuga. El telèfon no parava mai de trucar i, quan parava, era jo qui trucava. Trucava la Clara, trucava en Lluís. Volia aconseguir que pugessin avui amb mi. La Clara, com sempre, no hi era. No hi és mai. No sé si no hi és o que quan senten la meva veu ja em diuen que no hi és. En Lluís no para mai a casa, però si el trobes, sempre diu que sí.
I aquesta setmana l'he trobat i, naturalment, pujarà amb la clara. Fa tant això fogo a ciutat que ben segur que pujaran tots dos. Segur que darrere aquesta boira inadensa i humida que s'enganxa a la pell, com si l'atmosfera fos roba, xopa de suor, hi ha el sol i l'aire. I només de sortir d'aquesta terrible pol·lució de Barcelona riurà el sol i també l'aire es mourà i jo seré un altre».
La diagonal està mal sincronitzada, tots els semàfors estan en vermell. Si no fos que sempre tinc cotxes davant, me'ls saltaria a tots. No me'n saltaria cap, ja em conec. Sempre em carrego de paciència i accepto la situació. Si aconsegueixo passar rebent dos o tres semàfors, l'aire em bufeteja a la cara, i encara que calent és una altra cosa.
Ara ja he deixat el canal de cases de la Meridiana i els cotxes ens passem els uns als altres com si fóssim bestiar escapat de la cleda. L'aire pol·lucionat es fa més espès, com aigua bruta que es remogués el nostre pas.
L'autopista sembla que s'endinsi per un forat blanquinós, lletós, fastigós, com per dins d'un preservatiu usat, d'aquells que suren estovats per les aigües pudents del port. La Clara i en Lluís vindran demà. O potser vindran aquest mateix vespre. Com sigui, jo els porto avantatge i, quan ells arribin, tot ho tindré a punt. Sempre ho tinc tot a punt.
Ja es veu que quan surti d'aquí farà bon dia. Sempre fa bon dia si surts d'aquí. Fins i tot encara que plogui. La pluja a fora és neta. I m'agrada de passejar-m'hi, fruir-la. A fora, faci el temps que faci, sempre fa bon dia. Ja comença a aclarir-se l'aire. La Clara vindrà. Vindran plegats. Trobaré l'ocasió d'estar sola amb ella.
La Clara em defugirà. A en Lluís li agrada la situació. Sempre guanya i se sent important. A la Clara no la deixaré cuinar perquè en Lluís em retindria amb ell. Cuinaré jo. I llavors en Lluís em seguirà la cuina i també la Clara.
Ja deixo l'autopista. Tothom em diu que hi arriben en dues hores i mitja. Jo sempre hi estic més de tres. Per l'autopista corro més que els altres, però per aquestes carreteres perdo el temps. Contemplo els arbres, les herbes, les roques, les flors, els colors de totes les coses. Em van dir que fins ahir va ploure. El bosc i els conreus estan gemmats.
Com més amunt pujo, més net és tot. No ho és només l'aire. Arbres i sota bosc semblen un jardí. El sol crema, però les fulles es belluguen i reparteixen ombres movedisses. Ja he penetrat la fageda i sembla que anedi sota aigua. Només alguna moneda de sol arriba aquí sota. Freno i paro el motor. Aquí sempre m'he d'aturar.
el cim de les branques més altes, l'oreig remoreja com la mar. Una fresa tan suau com el silenci. Aquí hi portaré la Clara. La Clara. Engego el motor. Encara tinc 20 minuts de camí i cal que m'aturi a cal l'espatlleta. I compraré begudes, fruita, algun embotit, dels fets d'ells, clar...
Sí que la coneixes, dona. És d'aquella que va voler anar per monja i després no li va pas provar. La vella espatlleta i té una bola clientela. Avui d'aquí no en surto ni en mitja hora ni en dues. Guaita, en Joan, ja tornes a pujar, és clar. Qualsevol s'estigui a Barcelona amb aquest desfici. Deus tenir pressa. Oh, i ripeta, que no et fa res que et despatxi primer.
I tant que no. Els forasters sempre són els primers. No, no ho és pas de foraster, Rita. Si tu, aquest jove, l'has tingut moltes vegades a la falda. Quin joan és? El petit de la senyoreta de la sala. El fill d'en Miquel.
Oi, doncs? Ai, si et pogués veure a ton pare, tens la mateixa estampa tan ben plantat. Si t'hauria hagut de reconèixer sense dir-m'ho. I tant que t'he tingut a la falda. La mirada la té de la senyoreta, però... Una cosa o altra ha de tenir de la mare. No és veritat, Joan. Què vols?
Mira, llonganisses, patec, bisbe i si teniu formatge de pastor. Com sempre, jo trio alguna fruita. Encara t'agraden les menges d'aquí, com quan eres menut. Tu saps qui sóc, jo? Envolta pel cap, però no ho tinc molt clar. Sóc del pla.
Jo havia anat a costura amb la teva mare i ton pare sempre era a jugar a casa. De criatura, era un bon pillastre el teu pare, amb perdó, eh? Es ficava per tots els racons de la casa, per les cors, pel galliner. I la tia sempre em deia «Rita, vigila en Miquel, que no se'n veia els ous». I jo el seguia el galliner i ton pare em deia «Tens una agulla, Rita?». I jo li natançava una que sempre duia clavada al davantal.
I ell, en un giradulls, la clavava a l'ou, foradava els dos extrems i el xuclava com un badallet. Deixava la closca sencera al ponedor i em deia «No diguis res, tu, eh! No diguis res! Si ets bona nena, et faré un petó», em deia el trapella. I m'empaitava. Ai, però què et sap greu que t'expliqui això?
Jo puc dir que gairebé no he conegut el meu pare, i escoltava i pensava, i el somriure m'ha pujat els llavis. Eren coses de criatures, coses d'aquell temps. Ara fins i tot les gallines ponen d'una altra manera. Ai, Rita, quines coses dius!
Despatxa'l, despatxa'l. Ja ho tens tot. Voldria begudes, però tampoc avui no duc els envassos buits. No hi fa res, agafa el que vulguis. Però cobreu-me'ls. No me'n recordo mai de tornar-vos-e'ls.
Així t'hi estàs tot sola, a la sala? Ui, hi han fet moltes obres, Rita. Moltes comoditats. No ho coneixeries. Oh, no tant. M'he trobat, dient jo. Vols un caixó? No, no, que no, que no us el tornaré. Tant li fa. No, no, no. Aquest de cartró, potser el xafaríem. Moltes obres has fet. Deu semblar un pis de Barcelona. No, només per fer-me'l més pràctic.
La vella espatlleta se m'acosta i llavors és ella qui em diu. Joan, m'han dit que hi has posat un llit rodó. És veritat? Sí. Des que m'ho han dit que hi penso i no me'l sé imaginar. Si és rodó, on poses el cap per dormir? Potser allò que se'n diu dormir i dormir encara no hi ha dormit mai ningú. Però el tens a la teva cambra, m'han dit.
No, potser n'hi és ben bé un llit. Entra un llit i un sofà. El tinc al mig de la sala d'estar. La vella espatlleta i la Rita han fet un bisbe. Verge, un llit a la sala d'estar! La vella espatlleta afegeix. Si no, ja tot canvia, tens raó.
Jo aprofito que totes dues, amb la boca ben badada, callen per carregar el cotxe i els faig a Déu amb la mà. Encara sóc a temps de sentir la Rita que diu. Ai, senyor, aquest xicotàs tan maco. Si encara saluda com quan era petit. Fins aquí, doncs, el primer testet d'aquest llibre, aquesta novel·la, Posicions del Ricard Creus. Moltes gràcies, Mònica Mas.
Ah, moltes gràcies a vosaltres. Un plaer, que tinguis un bon cap de setmana. Igualment. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis. Ara mateix ens queden 10 minuts per arribar a les 11 del matí.
Seguim i ho fem repassant el perfil biogràfic d'aquestes grans dones de la història, com cada divendres acompanyats de la Judit Herrera. Hola, Judit, bon dia. Hola, bon dia i bona hora. Molt bon dia, molt benvinguda. Igualment. Tot bé? Sí, de moment tot bé. Avui us porto... Dues dones més. Dues dones més.
la Isabel de Villena, que era una dona que va ser la primera escritora en llengua valenciana i també va ser una proto... no apoderada, diria jo, una proto-feminista. O sigui, un prototip del que és una feminista actualment. Després tindrem també un...
una breu biografia de la Helena Blavansky. Aquesta va ser com una mèdia espiritual que en la seva època va triomfar, però hi havia moltes dubtes, no? Però també és important perquè va ser el que va iniciar el que són els moviments ocultistes i esotèrics moderns. Crec que serà bastant interessant. Comencem, però, per Isabel de Villena, doncs? Isabel de Villena. Som-hi.
Isabel de Villena, mentre ningú ho rebati, Isabel de Villena serà considerada la primera escritora en llengua valenciana i una protofeminista de cap a peus, perquè en resposta a llibres com Espill o Llibre de les Dones, de Jaume Roig, va defensar les del seu sexe, que havien estat expulsades a les perifèries de l'interès públic.
Era filla natural del rei Enric d'Aragó i de Castella, home inclinat a les lletres. Orfenadés de petita, la van educar a la cor la seva cosina Maria de Castella, que era la dona d'Alfons el Magnani. Als 15 anys la van fer ingressar al monestir de la Santíssima Trinitat de València, governat per les Clarisses.
Allà va prendre els hàbits i va prendre també el nom de sort Isabel de Villena. El seu nom real era Eleonor Manuel de Villena. Ja la trentena va ser anomenada abadesa.
No ha estat, però, per la seva vida monacal, per què ha passat a la història, sinó per haver escrit la seva particular Vita Cristi, seguint el model de l'Aximinis. Lamentablement, no va tenir temps d'enllestir-la i aquesta va veure la llum pòstumament l'any 1497 per iniciativa de l'abadesa que la va substituir, el Donce de Montsori, que va creure que una obra com aquella no podia ser enterrada amb la seva autora.
La seva vita cristi és diferent de totes les que es publicaven en aquella Europa. No la va dedicar a Jesucrist com a Ximenis i tota la resta, sinó a les dones de la vida d'aquest, començant per la Verge Maria. És, doncs, una vita cristi profundament desobedient, una de les peces literàries més relevants del segle XV i, per extensió, del segle d'or de València.
Els seus coetanis la van respectar intel·lectualment, cosa que queda palesa en diverses dedicatòries i pròlegs de l'època que són una bona manera de mesurar la fama que un autor o una autora van tenir en el seu temps. Perquè la història ja se sap que l'expliquen els pensadors i gairebé mai és verdadera. Destacava les dones per sobre dels homes, desafiava les convencions i plantava cara a la misogínia.
reclamava per a elles més consideració i afirmava, en definitiva, que la superioritat moral era seva i no d'ells. Des del segle XVIII, amb la cultura catalana, s'havia produït un debat a favor o en contra de les dones que Europa va durar també uns quants segles. Es va conèixer com la querella de les dones. Isabel de Villena no només es va posicionar-se sense embuts, sinó que va donar una bona plantofada a la cultura patriarcal.
Si dient que va tenir més èxit que el mateix tirant l'o blanc, potser algú no ho creurà. Però així va ser. De la seva obra se'n van fer moltes edicions, cosa que és també una prova fefaent de fins on va arribar el seu prestigi. Per cert, un altre llibre seu, Tractat de la passió, va ser erròniament atribuït a Francesa Ximenis. Una epidèmia de pesta, de les que havia en aquell temps i que resaven en tot, se la van portar a ella i a molts altres més.
Continuem ara amb Helena Blavansky. A la segona meitat del segle XIX, Madame Blavansky, com se la coneixia, va ser tot un personatge. A força d'espiritisme i ocultisme, es va dedicar amb cos i ànima a la teosofia i l'any 1875 fou una de les fundadores de la societat teosòfica.
feia creure que la germanor dels mestres de l'Himèlaia l'havien escollit per difondre els seus missatges. Apel·lava a les inquietuds espirituals dels incaus i a estafar-ne uns quants, entre els quals el mateix Edison. La revolució científica i tecnològica que hi va haver-hi en aquests anys semblava que estigués a punt de deixar definitivament enrere qualsevol bri d'espiritualitat,
la qual cosa va tenir com a reacció una pluja de fenòmens que la reinventaven lluny de les religions en ús. Mèdions i visionaris van abundar, però cap amb la seva capacitat de convicció. Per la seva banda, la teosofòbia que va practicar consisteix en la recerca permanent dels coneixements des de la creença d'estar il·luminats per un esperit superior.
Orionda de l'actual Ucraïna, en un intent d'assolir la independència per la qual tant frisava, es va casar als 17 anys amb un senyor que li doblava l'edat i va marxar de casa sense consumar el matrimoni, però amb el cognom del marit com a patrimoni, mai millor dit immaterial. De jove va ser des de professora de piano fins ajudant d'un mèdium, cosa que li va servir d'escola per aprendre trucs per dissimular fenòmens paranormals.
Passava més de 100 quilos i anava vestida de manera estrafolària, menyspreava la ciència materialista i deia que rebia instruccions telepàticament per comunió espiritual. Havia explicat que als 20 anys va conèixer el mestre Mahatma Gandhi, després que se li hagués aparegut en somnis i a través d'aversions durant la infantesa.
I explicava també que a instàncies d'aquest havia recorregut mig món, fundant la societat teosofòbica amb un grup de filòsofs, entre els quals hi havia un senyor de llargues barbes com el coronel Henry Olpol, que ho fou el seu company. Van traslladar la seu a Adyad a la Índia.
I la seva societat teosofòbica va desplegar molt de pressa per tota la geografia una xarxa amb centenars de milers d'adeptes. Entre els seus llibres destaquen Isis Sense Bel i La Doctrina Secreta, la seva gran obra.
Insistia que els coneixements abocats a les seves abundants pàgines li havien estat tres mesos en part pels mahammes, de manera que havia escrit a raig molts passatges sense saber que escrivia. Blavatsky va ser també l'editora de la revista de Theosophis.
Potser va ser una mica més agosarat per part seva fundar la seva secció esotèrica de la societat teosofòbica, cosa que va acabar de sembrar el dubte sobre la seva fiabilitat. Ella, però, defensava en convicció les seves pràctiques. Per exemple, Anglaterra va plantar cara a la societat per la investigació psíquica, que deia que la teosofòbia era un frau i ella una impostora.
Justament allà, a Londres, va morir de grip. Mort ella i mort el seu company, la direcció va passar a la seva secretària, Annie Besant. Passats els anys, la petjada de la teosofia va notar-se amb la contracultura dels anys 60 i concretament en el moviment New Age. És l'arrel de la majoria de moviments ocultistes i esotèrics moderns.
Fins aquí aquest espai que compartim amb la Judit a partir d'aquest llibre, com sempre expliquem, de la Maria Àngels Cabrer, 100 grans dones de la història editat per l'editorial Cusatària. Judit Herrera, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bon cap de setmana tinguis. Igualment. Que vagi bé. Adeu.
10 segons i seran les 11 del matí. Ens aturem, per tant, uns segons i de seguida tornem amb l'última hora del programa. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha començat a investigar anuncis de lloguer en zones tensionades que superen els preus legals. L'objectiu és perseguir i eliminar aquest tipus de publicitat, especialment de grans propietàries. Consum ha alertat que aquestes pràctiques podrien ser considerades enganyoses i sancionables. El secretari general de Consum
Andrés Barragán va enviar el 29 de desembre una carta als principals portals i associacions immobiliàries explicant els canvis legals recollits a la llei de serveis d'atenció a la clientela. I el primer consell d'administració de la nova empresa mixta de Rodalies de Catalunya es reuneix avui per primera vegada. La consellera de Territori, Sílvia Panec, ha qualificat aquest traspàs com una reivindicació històrica de Catalunya iniciat l'any 2010 i que permetrà prendre decisions importants al territori.
I Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha licitat els treballs per a la millora de la protecció contra despreniments al vessant 3 de la línia Lleida-La Pobla de Segur, al baixador de la Santa Línia a la Noguera. Concretament s'instal·larà una barrera dinàmica de 4 metres d'alçada i 50 metres de longitud per a aturar la caiguda de roques a les vies. Els treballs s'han licitat per a un import de 163.500 euros i un cop adjudicats tindran un termini d'execució de 22 setmanes.
I en mobilitat, en aquests moments, circulació intensa a la B23, a Molins de Rei, també a la 2, a Sant Vicenç dels Horts. A més, un canvi ha variat, rescingeix també el carril sentit falset de la Nacional 420 a l'altura de Mora-la Nova. Pel que fa al servei ferroviari, segons informa Ferrocarrils de la Generalitat, s'ha normalitzat, volíem dir.
El tram ja entre Lleida Pirineus i Balaguer, que s'ha d'aturar a causa d'una varia d'un tren, i també circulació interrompuda en aquests moments a l'R3 entre Torello i Sant Quirre de Besora per la topada d'un tren sense passatgers amb un remolc d'un tractor.
I una dona ha denunciat als Mossos d'Esquadra haver patit una violació en grup a Navà, a Salvages, la matinada del 9 al 10 de gener. La policia ha interrogat els presumptes autors i estan recollint ara proves per tal d'aclarir els fets. No han transcendit, més detalls, ni tampoc consta que de moment hi hagi cap detingut.
I la Guàrdia Civil també està investigant qui hi ha al darrere de la falsa amenaça de bomba que ahir va obligar un avió de Turkish Airlines a fer un aterratge d'emergència a l'aeroport del Prat. Finalment, tot va quedar en una broma pesada d'un passatger, però es va haver d'activar el protocol corresponent i cases militars van escortar l'aparell fins que va aterrar a la pista.
I pel que fa el temps, avui ve marcat per l'arribada d'un front atlàntic amb aire fred. Els núvols aniran en augment al llarg del dia fins a deixar un cel cobert arreu del territori, que a més a la tarda portaran bastantes precipitacions.
Informació local. El Foment fa diferents propostes per aquest cap de setmana. Programa per avui. Un concert tribut, les guerreres del cap-op, amb dues sessions a més. La primera, un quart de set a la tarda, i la segona, un quart de nou del vespre. Avui, divendres, el Foment. I el diumenge, teatre, a la tarda, amb l'obra La Cuina, la història d'un restaurant emblemàtic familiar de menús a Barcelona, situat al Raval, i que intenta sobreviure...
a la pressió turística i especulativa de la ciutat. L'obra és una adaptació del clàssic contemporani La cuina, també es diu La cuina, d'Arnold Bèsquer, que reubica l'adaptació al drama original a la Barcelona actual. Una obra dirigida per Adrià Obert i adaptada per Laura Obert i que podreu veure el diumenge a les 6 de la tarda al Foment. Les entrades generals 24 euros i pels socis del Foment 18, les podeu adquirir al web Entràpolis.
El CEM fa una sortida de la secció del senderisme el diumenge per conèixer una part de l'entorn natural de Molins de Reis. Sortiran a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans, a peu, i faran 6 quilòmetres de recorregut per anar fins a les Llicorelles i conèixer la restauració natural i paisatgística que s'hi està fent. És una sortida que guiarà el naturalista i membre del CEM, Jordi Roca. L'activitat és gratuïta, però abans us hi heu d'apuntar. Podeu passar avui a la tarda pel CEM, de dos quarts de set a dos quarts de nou.
I també recordem que l'Ajuntament ha començat aquesta setmana el repartiment de covells per la separació de la brossa orgànica. Avui encara es fa el repartiment al barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández, i a la granja, a la Rambla, cantonada amb el Passeig del Terraple. L'horari de recollida és de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. També aquest matí i demà dissabte al matí, de nou a una, es poden recollir els covells al mercat municipal. I la setmana que ve es continua, de fet fins a mitjans de febrer, es fa el repartiment cada setmana a un punt diferent, a un barri diferent de la vila.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la farmàcia Roca, que està al carrer Major 31.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Gloria, alzas en el aire con una ola. Día que me quieras. Debemos separarnos, no me preguntes qué. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al Molí jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Pleia, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades.
Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat. García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i avorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porter, un espeus. Ai, Fullet. Ai, García.
Mare de Déu, Senyor. Reobriu els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el fullet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Rei. Avui mil persones necessiten sang a Catalunya. Aquests dies se't necessiten més que mai. Vine a donar sang. Entra al web donarsang.gencat.cat i consulta els hospitals o les campanyes mòbils de donació. Moltes gràcies.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 9 minuts seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora, última hora del programa d'aquest divendres 16 de gener. De seguida saludem el Xavi Garcia en aquest estudi per parlar de coses d'abans. Cel, te'n recordes? Avui parlarem del TVO i ara ens explicarà ben bé.
I després, a la segona part d'aquesta hora, parlarem d'excursions amb l'Hèctor Zacarias a l'Espai Camins. Avui parlarem del trenderisme, d'un recurs interessant, una pàgina web, per fer excursions, senderisme en tren. Ho explicarà molt bé l'Hèctor d'aquí una estoneta. I amb tot això arribarem a les 12 del migdia. Les 11 del matí i 10 minuts.
Te'n recordes? L'espai que compartim els divendres, aquesta hora del matí, amb el Xavi García. Què tal, Xavi? Bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia i bona hora, eh? Igualment, bon dia i bona hora. Com sempre puntual, amb el seu cafè, el Xavi. Exacte. I ara ja tenim energia. Sí, soc molt cafetero, jo. Sí. M'agrada molt el cafè. Ja n'havies pres algun altre abans de... Sí, jo em prenc el dia. El que passa és que me'ls prenc descafeïnats. Bé. Però sóc veies persones que em prenc el cafè de nit i dormo. Bé. El meu organisme es veu que és el món del cafè tal, eh? I el té assimilat. Però sempre descafeïnat, eh?
Sí, sí, sí. Abans no, abans no els fotia normals. El que passa és que el metge va dir, tio, para, perquè... I no, no, bé, bé, la veritat és que bé. Sempre és cafè. Cafè sol no, eh? Normalment sempre és... O cafè llarg. Com he treballat molt fora a l'estranger, m'he acostumat molt a treballar amb cafè.
Bé, allà és aigua, pràcticament. Però sí, sí, em prenc cafè, sí, m'agrada, m'agrada. Molt bé. Fet aquest apunt cafè, entrem en matèria, no pas per parlar del cafè, sinó que avui ens volies parlar del TBO. Sí, bueno, el T-B-O. T-B-O. Sí, que evidentment, quina diferència hi ha entre un TBO i un còmic, per exemple? Cap. El còmic és... Bueno, que ara avui es diguen còmics, però en aquella època...
és a dir, parlant del 1900 i pico, va sortir un Tebeo, que era anterior al Tebeo, Tebeo, que ens recordem nosaltres, aquell de les tres lletres vermelles, i, evidentment, el nom de Tebeo és porque Tebeo, Tebeo, van fer com una espècie de... Eren creatius en aquell moment. I el còmic, vull dir, ara, per exemple, està molt de moda absolutament tot el que és el còmic oriental i tot això, en aquella època. Exacte.
Res que a veure, el TBO era d'una santa innocència, aquest TBO. No entro ja amb el Mortadelo i Filemon i tot això, que ja són els tios vivos i tot això. Jo parlaré del TBO, amb uns personatges d'Entraniabeles que, en definitiva, no deixava de ser una crònica de l'actualitat que passava en aquell moment. Moltes vegades mirem coses i llegim història i el que sigui, però moltes vegades veient les coses normals, les coses quotidianes, tan adones del que passava realment en aquell moment, no?,
Aleshores, més que parlar del TVO, TVO com a revista, ja que fem tant recordes i moltes vegades ens recordem de gent que ha viscut, que hem conegut, gent famosa, ens en recordem d'objectes. Home, ens hauríem de recordar avui, si us sembla bé, de personatges que ens han acompanyat i que ens han explicat coses i hem conviscut amb ells i formàvem part del nostre món, que són els personatges del TVO. I entrarem en matèria amb aquesta cançó. Per exemple...
Oh, benvinguts, passeu, passeu, que a les tristes em farem fum. A casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú.
Hola, Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba Sul, i Frankenstein, i l'home Llop, i el conte Drácula i Tarzán. La monatxita i Peter Pan, la senyoreta...
Tots tenim records de la infantesa, i jo crec que un dels records que avui m'agrada recordar són els TVOs, aquelles coses que ens feia molta il·lusió quan anaves als gairebé desapareguts quioscos, i que et feien companyia, et feien sortir un somriure, i que d'alguna manera no deixava de ser com un obsequi o un regal dels pares, que d'alguna manera si et portaves, et compraven un TVO.
Per cert, Jaume Sisa, qual sol ni pot sortir el sol. És un tema de personatges extraordinari, una de les millors cançons per mi d'en Sisa, i té la gràcia que parla de tots aquests personatges irreals que no han existit, de ficció, però que els hem fet molt reals. Tota aquesta gent, per què la recordem, tota aquesta gent, o aquests personatges, o aquests, anem a dir, amics de la infantesa?
Doncs el recordem perquè pràcticament tots, tots van desaparèixer als anys 90. Als anys 90 tots van caducar, tots van caure i van entrar, posar això, als mangas, tot aquest tipus de coses. El TVO, encara que ha anat passant com a publicació, ha anat passant en diferents personatges de tota aquella gent...
d'entro amb el TVO, però també entro aquí amb el Tio Vivo, amb el Pulgarcito, amb tots aquests, els que han sobreviscut, i molt bé, són el Mortadeli i Filemon, però la resta pràcticament. Tots es van quedar als 90. Van fer una revifada amb una pel·lícula de la gente de Anacleto, però aquest no formava part del TVO. Nosaltres jo vull parlar del TVO dels anys 60, 50, 40, aquests TVOs que segur que tothom...
Tothom els hem tingut algun cop a la mà, no? Bueno, l'Anacleto ja hem parlat, però, per exemple, jo què sé, la sermana Esgilda, el Carpanta... És a dir, són personatges que reflexaven molt bé l'època que es vivia. Per exemple, el Carpanta, que era aquell senyor que sempre tenia gana, i el Roger ara ho ha recordat, diu, jo crec que tinc gana quan veia aquell home del Carpanta, era un tio amb un coll dur. El Carpanta...
Què simbolitzava? Era un personatge de TVO? Sí. Però què hi havia darrere del Carpanta? Hi havia una intenció, i era explicar l'hembruna que hi havia al país. La gent passava gana, i per tant s'identificava molt amb un personatge que tenia sempre molta gana, que quan posaven un pollastre semblava que portessin allà un tresor. I és veritat, perquè la gent pollastres potser menjava el Nadal.
És a dir, hi havia molta gana, molta embruna. El Carpanta representava això, aquesta gana, aquesta manera de fer. Una persona que sempre tractava de lluitar per menjar i al final mai podia. Per què? Perquè el TVO, també vulguis que no, és una crònica del present d'aquells moments. Després hi havia el típic avi aquell que et fot la pallissa, que encara existeix, jo soc un d'ells, que era el abuelo cebolleta.
I fins i tot, aquests personatges s'han arribat a un punt que, per exemple, quan la gent té molta gana o menja molt, és un carpanta, oi que sí? I l'avuelo Cebolleta és aquell que t'explica històries que no importen a ningú i el tio s'enrotlla, no? Era l'avuelo Cebolleta, i a més a més, de fet era la família Cebolleta, però l'avuelo era el protagonista, el que més país ens donava, no? Aquest, com et diria jo, explicava batallites, no?
a la bulla cebolleta. Després, han hagut personatges amb més èxit o menys èxit. Si anem a la nostàlgia pura i dura, doncs teníem dos bessons, el Zipi Zape, que anaven vestits com el Duodinàmico, anaven amb aquell polo...
aquella cosa sense mànigues vermell, representaven els dos tremendos, els dos trapelles, aquests nanos que, evidentment, tots d'alguna manera hem tingut. Són personatges que no han sobreviscut als anys 90, ja es van quedar com enterrats, van canviar els gustos, va canviar la societat, la societat ja no...
Com et diria jo, ja no es reflexava, ja no tenia gana, ja no tenia... Era molt diferent, no? El Carpanta us heu de fer una cosa, eh? El dibuixava el José Escobar, un magnífic dibuixant. Sí. També havia fet el Zipi Zap i l'Escobar i tal. I era de l'any 1947. O sigui, estem parlant, evidentment, d'una època...
molt marcada per tot això, per una postguerra, jo et diria... Bueno, es veia una mica al nas, però encara hi havia molta embruna, no? Quins personatges hi ha també així... curiosos? Doncs, bueno, eren tòpics, també utilitzaven tòpics. Hi havia un dibuixant que es deia Montanyola, que feia un tipus de dibuix molt diferent, i hi havia un personatge, per exemple, que era extraordinari, que era José Chuelvasco,
José Chulbasco representava tot allò que s'ha dit sempre dels bascos, que són molt forts, que són molt brutos. Un personatge era José Chulbasco que el seu gag sempre era ser superfort, fer coses increïbles. Una mica un popeller espanyol, per entendre's. Amb un dibuix molt diferent, el dibuix del...
del Escobar era molt més treballat que no pas... o diferent, no dic treballat, molt diferent el del Montanyola. Després també representaven la família Mitxa, la família d'aquella època, no? I què millor que la família Ulisses per presentar tota aquella societat que hi havia del pare, la mare, l'àvia, els nens, la tieta, lius familiars, un individu que vol quedar bé...
I no hi ha manera que s'ho solucioni. És a dir, narrava moltes històries reals, quan no la veia que... Quan deia coses, eren coses com incoherents, però tenia la seva gràcia, no? Per tant, tenim l'embruna amb el Carpanta, tenim els nanos com eren de tremendos i que jugaven pel carrer i feien de tot el cipi-zape, tenim el vasco Josécho, que era un tio fort i tot això, tenim la família Ulisses...
del Beneham, aquest era el dibuixant Beneham. La família Ulisses és extraordinària perquè reflexa un cop més tota la societat que hi havia en aquell moment. En aquell moment també hi havia un... com ho diria jo? Un afany per lo modern, pels invents. Era una època que els invents es valoraven molt. Era una època de coses que ens sorprenien. Sortia una estufa supersèria i ens semblava que teníem un coet a casa.
o començaven a haver electrodomèstics començaven a haver invents la gent es fascinava amb els invents el TVO també ho recollia i ho recollia de la mà de Boldú i eren los inventos del TVO que eren uns invents acollonants perquè per fer una cosa molt simple fotien una maquinària i una complicació tremenda era una crítica a lo complicat que fem les coses per fer coses simples potser per encendre un cigarret hi havia una màquina que ocupava 3 habitacions
amb polees, màquines, una cosa que pujava, una altra que baixava. És a dir, era los inventos del TVO. Que això també va traslladar-se a la societat. I molta gent deia, hosti, és que això és un invent del TVO. Quan algú no funcionava, quan algú era complicat... Escolta, això és un invent del TVO. Del professor Franks de Copenhague.
un personatge del Boldú, que el Boldú era un estil de dibuixant també molt diferent. Després hi havia personatges més desagradables, potser, no tan entranyables, i que era... Com ho diria jo? Aquesta va néixer l'any 48 i era d'un dibuixant que deia Miguel Bernet Toledano. A més, abans firnaven, signaven els còmics, els dibuixants, a l'Urda, al Coll, que eren uns dibuixos extraordinaris...
Doncs resulta que aquest personatge que diré ara era...
d'humor negre, perquè també ho contemplava una mica, i presentava una solterona d'aquelles molt mal caràcter, i era la doña Urraca. Hosti, era la cosa més dolenta que hi havia, no? Un personatge pervers. Era una mica la Rebecca del cine, no? Saps aquelles dones personatges recalcitrants? Bueno, doncs... Bueno...
La doña Urraca és una caricatura d'un personatge carlista, a més a més, que havia existit. Una senyora que es deia Maria Rosa Urraca Pastor. O sigui, que el nom d'Urraca no és per l'ocell, és per aquest personatge, que era un personatge, bueno, del bando culpista, en aquell moment, i que la censura dels 160 van obligar a...
a frenar-la i dir prou de tanta mà a la gaita, perquè això és per nanos, tu. Per tant, l'auraca era intranyable, sempre tenia aquell punt maligne. No tenia la innocència, per exemple, de l'avuelo Cebolleta, o no tenia la candidesa del Carpanta. Aquest personatge era una mica més negre, no?
Però amb tot això s'ampliaven. També hi ha una altra forma de viure d'aquella època, que un dibuixant que es deia Vázquez, molt bo també, doncs va crear dos personatges, la Leo Vigilda i la Hermene Gilda, que eren les mítiques Hermanes Gilda.
que eren dues hermanes, una era llarga i estilitzada, l'altra era més rodoneta, i, bueno, eren diametralment diferents, no? Eren dues solterones, això estava molt de moda, les solterones. La cosa més familiar era la família Ulisses, tot l'altre eren personatges una mica com individuals, no? Una era alegre, simplona, ditxarachera, l'altra era seca, urraca... Amb una paraula castellana seria més quina, no?
Mentrestant, una buscava el marit, l'altra tractava de frotar els intents amorosos de l'altra. Una situació bastant... Aquella pel·lícula, us en recordeu, magnífica i extraordinària, que va fer la Beth Davis i la Crawford, que es deia que fue de Baby Jane, eren dues germanes que s'odiaven profundament, no? Una mica era la sermana sorraca, amb certa distància, però una volia casar-se i la volia treure. Era una època en què el casar-se formava part de...
del progrés per a les dones, dissortadament. Si per progrés es tenen que casar i busquen marit... Hi havia unes lleis que no hem d'oblidar. La dona no podia votar, la dona necessitava el permís del marit per fer no sé què, la dona per treballar... Aquests que diuen que amb el Franco es vivia millor, no és que ni han llegit ni ho han viscut. Perquè amb el Franco vivien millor els franquistes. Això sí. Però la resta t'asseguro jo que no.
Després, per problemes judicials, d'això, perquè va tindre problemes judicials perquè representava...
o una dona que sí agradava el règim, però hi havia l'altre que no, hi havia una mica de política, el van censurar. O sigui, hi havia censors de TVOs, eh? I els TVOs, quan agafaven un caire polític o social, els censuraven, però molt bé, no? Aquest dibuixant, el vàsquet va acabar fent l'anacleto més endavant, el Groguera. Era quan estava de moda el James Bond i tot això, eh? Per exemple...
evolucionen també. El Mortadero i Filemon, per exemple, van començar sient detectius privats i després van agafar sient agentes de la tia. O sigui, els còmics que perduren amb el temps, còmics, els dibuixos, el que sigui, van avançant. Després hi havia personatges, com et diria jo,
que fins i tot el nom era antic, ¿no? Los señores del corcón y el holgazán de Peponto. Això va ser una de las series més longevas que había dels anys 60, y bueno, representaba això, ¿no?, els senyors, i un més vivido, era una mica Los Santos Inocentes del TVO.
El Pepón seria l'Alfredo Landa i els altres senyoritos, el Juan Diego i tot això. Per tant, quan veiem un TV, si ara el veiéssim i el veiéssim amb certs ulls, ens en donaríem compte de què passava. Què passava amb aquella societat, no?
Home, ara nosaltres amb el manga no estem en una societat que no reflexi... S'acta un moment, una moda, una tendència, amb tot el carinyo del món, i està molt bé. Però no era, no és allò que personatges de la vida portats a un TVO buscant una broma. Oi que m'entens? Sí, sí.
Bé, després hi havia, per exemple, doncs... N'estan sortint molts, eh? Bé, és que n'hi havia moltíssims. Era un no parar. Jo et dic que... A veure... Hi havia dos. Igual que l'Arastèrix, hi ha el guionista, el que fa el text i el dibuixant, a l'Ulysses hi havia dos, també. O sigui, el que signava era el dibuixant, que era el Beneham...
Però tenia un...
guionista, que es deia Joaquim Buigas. Això no és tan conegut. Nosaltres ens quedem molt amb el de la firma. I, clar, realment necessitaven pensar perquè pensa que cada setmana sortia una història. I, clar, has de crear un personatge que agradi. Es dibuixava a mà, no hi havia màquines. Era un món molt artesanal. A més, era una gent que estava bastant unida. Normalment la gent dels còmics i tot això són com grèmits...
molt units, tenen una ambició del món diferent. Si tirem més cap aquí, ja no del TVO, però si d'això encara hi ha el jueves, encara existeix, una frase magnífica diu, jueves la revista que sale todos los viernes, oi? És això, i han tingut...
Bueno, han tingut atemptats fins i tot al Papus. Sí. Va ser un atemptat. Què passa? Que el còmic que sembla un TV o que no té importància, cuideu perquè el còmic ha tingut atemptats, ha tingut denúncies, ha tingut... ha exposat molt, molt...
La societat, jo recordo perfectament el jueves que ha tingut grans problemes amb personatges, recordo un que era el faig aquell, que per mi era igual que el Saturní, el Sasa aquell, inspirat amb aquella cara d'aquell home...
És a dir que... També a França, no? A Charlie Hebdo, a París, malauradament. És que saps què passa? A través de l'humor tu pots denunciar moltes coses que sembla que siguin més permissives, no? Però arriba un munt que la gent, cada cop més tancada i més obscena mentalment, ja no sap de l'humor, ja no sap... Ojo, hi ha humors denigrants, eh? Cuidau, perquè la llibertat d'expressió és un àmbit molt ample. És a dir...
Tu tens la llibertat d'expressar el que vulguis, però jo tinc la llibertat de pensar el que vulgui. Si ens quedem aquí, no passarà res. Però el moment que tu o jo vulguem que l'altre pensi com jo, ja l'hem liat. No hi ha llibertat d'expressió, hi ha persecució. Hi ha difamació, és a dir, cuidado. La llibertat d'expressió està molt bé sempre quan el cap està ben posat. Quan no tens el cap amoplà, tu en tens, no?
M'havies portat una altra cançó, potser. Sí, una cançó d'ell que era un TVO, que també han sigut format part d'això. I a partir d'aquí, ja et dic, ara els TVOs, per exemple, al Mercat de Sant Antoni, els diumenges, hi ha parades que venen TVO. Jo vaig allà cada dos per tres. Sí? T'agrada, eh? Els TVOs compro uns que es deien del Disney, que eren com uns gibrets que també portien aventures. És a dir, a mi el món del còmic...
M'ha agradat molt sempre. T'haig de dir que els meus fills, per exemple, són ja del manga i tota aquesta cosa, no? Jo no hi he entrat tant aquí, però la mateixa afició que tenien els meus fills per lo del manga i tot això la tenia jo pel Meliton Pérez, per personatges d'aquest tipus que eren com molt innocents. Després hi havia un apartat que m'agradava molt, molt, que era de todo un poco.
Jo crec que el programa del diumenge s'inspira una mica amb el de tot un poco del TVO. Era una part de gracia de tot un poco i eren tot de mininotícies sorprenents, variades i diferents. I jo em quedava allà llegint...
Doncs jo què sé, que a Nova York hi havia un ascensor... I jo em quedava al·lucinat i jo pensava... Era com un petit diari per gent petita, per gent menuda. Els dibuixos t'entraven, llegien, molts TVO s'han ajudat i molts contes a aprendre a llegir, a interpretar... Doncs aquella part, que era tota redaccional...
que era de todo un poco, doncs jo et diria que el programa del diumenge s'ha inspirat amb això, que mai saps el que et sortirà, una notícia d'una cosa, una notícia de l'altra, i bueno, tenia l'obligació, el TVO, d'alguna manera, o la intenció, més que l'obligació, que els nanos veguessin una certa realitat. Jo sempre deia que quan mon pare comprava el diari, a mi em compraven el TVO, que era el meu diari.
Jo allà m'enterava de coses. Allà llegia, i a nivell infantil, d'alguna manera anava entenent coses. Uns TVOs brutalment en aquella època racistes, no? Jo me'n recordo que hi havia un caçador que portava uns ajudants que eren gent de color i sempre pobres eren uns desgraciats. I fotien a blancs dins d'una olla, els tractaven de caníbal. És a dir, tot això avui en dia seria un escàndol. En aquell moment ens semblava que formava part de l'humor, no?
Per tant, clar, també podem veure amb els TVOs la permissivitat que hi havia amb aquelles coses. A veure, escoltem una mica la cançó aquesta.
Fins demà!
Y ahora el pobre está, que no hay quien lo soporte, porque mi mamá le trajo tres de un golpe. Cuatro somos ya, te pedimos a papá. Yo quien te veo, yo quien te veo, si no me lo compras yo doy pa.
Imagina't la importància que té aquesta publicació T-B-O, que fins i tot la Real Acadèmia Espanyola accepta T-B-O com a còmic. És a dir, una marca d'una publicació s'ha acceptat com una paraula. Genet, tu a fora d'Espanya dius un T-B-O i la gent no sap què és. Com a... Tothom diu còmic, no? Sí, o com a clínex o les bambes. Exacte, exacte.
Però, bueno, és... El primer TVO, que no té res a veure amb aquest TVO de lletres vermelles i logotip xulo, va sortir, i dient-se TVO, l'any 1917.
Era una mica com el Patufet, aquella publicació. Era a una sola tinta, normalment blava, però ja es deia TVO. El TVO es va aguantar. Després ja va canviar amb el format. Era un TVO que s'escrivia en català, també. Això la gent no ho sap. Hi havia un TVO català. El que passa és que s'editava molt poc. Però si tu volies un TVO en català, que ara és buscadíssim trobar un d'aquests. Jo sempre estic mirant allà, si trobo algun...
Doncs, clar, té molta gràcia que amb els anys franquistes, alguna publicació escrivies en català. La gent ara es pensa, els joves i tot això, es pensen que no passa res. Bé, en aquell moment, tu parlaves en català, et falien una multa, el t'enxironaven, això, ens hem d'anar a recordar una mica, perquè amb el Franco no es vivia millor, eh? Però almenys els catalans, no ho teníem tan clar. Bé, aquesta revista, que era, bé, un còmic...
Doncs, i hem vist els invents del TVO, tenia grans dibuixals, Josep Coll i un dibuixant, que per cert es va suïcidar, pobre home. Tremendo, això, no? Però feia uns dibuixos al Coll com estilitzats, amb uns cotxes com rodons. Era un autèntic artista. I tu ja, de nano, veient els dibuixos ja sabies qui era el dibuixant, els reconeixies, no?
Jo què sé, l'Ainé també, hi havia l'Opiso, que ja ve d'antic aquest, eh? I... com et diria jo? S'han fet després reedicions. Ediciones B, que és una edició més moderna d'aquí, estan fent reedicions de grans clàssics del TVO. Jo els tinc tots, eh?
Sí, soc un apassionat d'això, la meva dona diu, al final, xaval, sortiràs aquí amb tants dibuixos que no podràs, però és que m'agraden. Són uns volums que hi ha un dedicat, doncs jo què sé, aquest no és del TBO, aquest era ja dels altres, més cap aquí, però per exemple, la Rue del Percebe 13, qui no recorda aquell edifici tallat per la meitat, on sempre hi havia els mateixos personatges, el botiguer Trampós,
el tio que vivia a la claveguera, el moroso que no pagava mai... És a dir, pensa't que cada setmana tenien que complir un TVO i fer un acudit. No, la Real TV3 segur que la conreu tothom, no? Sí, sí. El 2011 l'ha salvat, va llançar aquesta col·lecció, que encara es pot comprar, eh? I, bueno, al final el que han fet és, d'alguna manera...
a través dels dibuixos, van fer que primer que els nanos llegíssim, que els nanos veguéssim la societat, no ens plantejàvem la societat, però ens representava una mica el que era, i amb el temps de la nostàlgia, mentre el nostre pare llegia La Vanguardia, per dir-te alguna cosa, nosaltres llegíem el TVO, que és el nostre Washington Post de la infantesa. Sempre hi ha personatges més favorits. Després, la cosa ja es va...
dividir entre nens i nenes. I ja van sortir altres TVOs, la Lili, el no sé què... TVOs dedicats, bàsicament, al món de la nena. I era un món, absolutament, princeses i tot així, no? Aquesta línia va tindre bastant d'èxit i jo crec que va ser l'inici de tot el que és la premsa rosa de després.
A mi que m'entens? Sí. Però, vaja, al TVO el lleixien nens i nenes. Molt bé. I, en fi, jo crec que... Tu tens algun personatge així... D'aquesta època, no, perquè tu és molt jove, no? Sí. Però... Jo ja soc més del Tintin. Bé, el Tintin, perdona...
Perdona. El tintín són Palabres Mayores. Jo vaig de bòlit buscant... Tinc els tintins originals, primeres edicions. Molt bé. Bastant ben conservades, és a dir, jo el món del còmic, en aquest sentit... Jo em vaig parar el manga i és per una falta d'incultura meva, eh? Vull dir que no... Oh, potser no t'ha entrat. No vaig entrar i mira, em sap greu perquè...
Jo sóc un tio que si algú no m'agrada i em pregunto per què hi ha gent que li agrada, jo em preocupo en lloc de passar. I dic, home, què tenen a veure la gent a alguna cosa que a mi no m'agrada i els agradi tant? Això ho passa amb el flamenco, per exemple. Jo el flamenco l'odio, l'odiava.
L'odiava molt. La guitarra sí, però quan cantaven jo no ho entenia, no? I llavors deia, com pot ser que s'emocionin tant escoltant el flamenco i que a mi em deixi com indiferen? Deix ser jo que no sé captar-lo, jo sempre parteixo d'així. I en una de les estàncies que he estat a Sevilla vaig entendre per què. Vaig anar a un lloc, amb la Montse...
que... la Montse és la meva senyora, suposo que... amb la Montse, que era a Triana, i feien una salve rociera en un bar, a les tantes de la nit. I jo vaig dir, hòstia, Montse, anem, perquè si va tanta gent... Escolta...
Va ser tan impressionant, aquella Salve Rociera, que a partir d'aquell moment jo he respectat i estimat i valorat el flamenco. Una cosa que no m'agradeva gens, perquè el flamenco que jo veia era el flamenco de la tele, que ens fotia el Franco fins a Morinza, hi havia les ibériques, les modernes, i clar, Franco va agafar el flamenco i la copla com a la base de la cultura musical, i allò per mi tenia un pulsim i una cosa que no m'atraia gens. Ara tu sents...
una bona cantada de Salves Rocieres, tu sents un bon pal de flamenco i pell de gallina. Per tant, moltes vegades diem que no a coses que no ens volem interessar o coses que francament desconeixem.
Bueno, no sé com a part del Flamenco, però bueno... Sí, sí, avui ens hem allargat, però bé, valia la pena. Ho sento si t'empanyes. No, home, no, per favor. Hem acabat a Triana, eh? El corazón que a Triana va nunca volverá, diu el Miguel Guster. Sevilla. Sevilla. Sí, senyor. Molt bé. Doncs marxem amb la cançó del Cisa, que l'escoltem totes. Molt bé. Ha acabat la pena. Gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé, Xavi. Bona setmana. A vosaltres. Adéu, adéu. Tristos, em farem fum.
A casa meva és casa vostra, és que ja, casas d'algú.
Hola, Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba Sul, i Frankenstein, i l'home Llop, i el conte Drácula i Tarzan. La Monachita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta, de l'ull viu, ve amb un soldat, els reis d'Orient, Papa Noel, el pató d'Onal i en Pasqual.
la Pepa Maca i Superman. Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum. A casa meva és casa vostra, si és que hi ha...
cases d'algú.
Bona nit, senyor King Kong, senyor Asterix, i en tàxiquei, Roberto Alcázar i Pedrin, l'home del sac i en Patufet. Senyor Charaló, senyor Felix,
En Pinotxo ve amb la Muñoz agafada del bracet. Hi ha la dona que ve amb globus i la família Ulisses. I el Capitán Trueno amb patinet.
Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristes en farem fum. A casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú.
I a les dotze van arribar la fada bona i venta forts. Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'empera Triussisi, i mortadelo, i filemon, ni Guillem Brown, ni Guillem Tell, la caputxeta, malmelleta, el llop feroig, el cagnell,
Oh, benvinguts, passeu, passeu, ara ja no em falta ningú. O potser sí, ja me n'adono, que tan sols hi faltes tu. També pots...
A mi, si vols, esperem que allò per tots el temps no compta ni l'espai. Qualsevol nit pot sortir el sol.
Magnífic, doncs, aquesta cançó genial, aquesta cançó de Jaume Sisa, qualsevol nit pot, surt i el sol, que ens ha servit per tancar aquest espai que hem dedicat una bona estona a parlar del TVO, del còmic amb el Xavi Garcia. Bé, amb tot això ens hem situat ja pràcticament a tres quarts de dotze. Seguim.
Camins és aquest espai que compartim amb l'Hector Zacarias cada setmana, cada divendres, abans de tancar el programa. Què tal, Lector? Bon dia, ben retrobat. Bon dia, com va això? Molt bé. Escolta, de què ens parlaràs aquesta setmana? Avui, per comptes d'una excursió en concret, avui anirem a tal lloc, he pensat per una cosa una mica diferent. Us proposo una manera, un recurs, per preparar-ne d'excursions. Ara, també us diré que...
Això que us proposo és per fer unes excursions amb una característica que les fa molt especials. Explica'ns, doncs, quina és aquesta característica. Totes les excursions que podeu preparar amb això que avui us explicaré són excursions que es poden fer amb tren.
Fins demà!
Ens agrada aquest flow que ens porta l'Editor Casco. Això és Midnight Train to Georgia. Molt bé. Tren de mitjaderia. I camina bé, eh? Camina bé. És que la cançó ja et suggereix el tren, no? Ha rotllat aquí. Bé, per tant, avui, Héctor, ens proposes un esport de risc bastant elevat, que és fer aquesta excursió amb tren. Amb la Renfe, concretament? Bé, no només amb la Renfe. És veritat que amb la Renfe és un risc, no diré que no. Però deixa que t'expliqui una cosa sobre això dels trens. Sí, i tant, home. Perquè...
Veuràs que en això d'avui també hi ha un punt de romanticisme. Bé, bé, doncs explica'ns. Mira, quan jo vaig començar a la muntanya amb els pares, evidentment vas amb cotxe aquí i allà, però després em van apuntar, o em vaig apuntar a un grup excursionista, a l'UEC, l'Uni Excursionista de Catalunya. I clar, llavors, quan vas amb el grup, com vas d'excursió? Doncs amb transport públic. I això era, sobretot, sobretot, sobretot la Renfe. Més endavant, fent de monitor, també el mateix, clar, si has de portar canalla, no pots anar amb el cotxe particular i llavors, altra vegada, transport públic.
Correcte. Per tant, molta gent ha fet els teus passos, també, no? Sí, suposo que sí. Se sent allà identificada, jo penso. Sí, i és més, al començament de tot d'anar a la muntanya sol, clar, jo no tenia greu de conduir. I què fèiem? La línia aquella de Barcelona-Putxardans ha sigut de memòria, perquè, clar, és la que ens portava Núria i...
Per tant, hem anat molt d'excursió amb tren. Ara, potser ens hem acostumat una mica massa a la comoditat d'agafar cadascú el seu cotxe. No em refereixo només al fet que et fas gran, treus el carret de conduir, sinó en general, com a aficionats de la muntanya, ens hem acostumat a això, a anar amb el nostre cotxe. I en realitat el vincle entre excursionisme i trens a Catalunya està molt important durant el segle XIX, finals del XIX i començaments del XX.
Clar, perquè si pensem, Héctor, de fet els pioners, ara que deies de l'OEC, els pioners de l'excursionisme a Catalunya, coincideix amb el moment en què es comencen a posar les primeres línies de tren, no? Sí, sí, per exemple, el Club Pioner de l'excursionisme, no només a Catalunya, sinó de fet a l'Estat, el que després seria el SEC, el Centre Excursionista de Catalunya, es crea el 1876. Mhm.
I la primera línia, aquella famosa de Barcelona-Mataró, que no és la primera línia d'Espanya, com sabem tu i jo, perquè la primera línia d'Espanya la vam fer a Cuba, si després a Cuba la vam perdre, la primera línia aquesta de tren que es va fer a l'Espanya perinsular, diguem-ne, és de 1848. Correcte.
Ara, si anem a un terreny nostrat, la línia fins a Molins Arell és de 1854. Exacte. Per tant, estem en aquest moment en què la Renaixença comença a interessar-se pels paisatges, per la natura, per la muntanya. Es comencen a crear associacions d'excursionisme científic. Per tant, coincideix aquest moment dels trens i de l'interès per la muntanya.
Tot plegat, bé perquè un company que no té carnet de conduir però és molt aficionat a caminar, em va parlar d'un web que es diu Senderisme en tren. I és una meravella. A Senderisme en tren pots trobar més de 200 excursions que sempre comencen i acaben en una estació de tren.
Fèiem conya abans de la Renfe, però suposo que a banda de la Renfe també hi podem trobar i fer servir els ferrocarrils de la Generalitat, no? Sí, sí, i més i tot. Mira, cito literalment de la pàgina web aquesta, diu, en aquesta pàgina hi trobareu tot tipus de propostes trenderistes, pensades per descobrir espais accessibles amb ferrocarril que pel seu valor natural, patrimonial o històric mereixen ser coneguts i explorats.
Bé, quedem-nos amb un concepte que has introduït. Has dit trenderistes. Sí, de senderisme i tren. Per tant, és un neologisme d'aquests autors de la pàgina. Trenderisme és combinar aquestes dues activitats. No només tren, eh? Tren, cremallera, funicular, metro, tramvia... Per tant, les possibilitats són grans. De fet, l'índex de rutes que podeu trobar a la pàgina...
Hi trobareu des de sortides per Gallecs, que si arriba, si aquell dia funciona, amb l'R1, fins al Carlit, però també, per exemple, al metro fins a Singuerlín, allà a Santa Coloma, que si te'n recordes, nosaltres vam fer una excursió per allà, per posar el Puig Castellà, excursions amb els ferrocarrils, bé, o sigui, moltes, moltes excursions.
Posem un exemple. Per exemple, quin tren et du, doncs, fins al Carlit? Bé, fins al Carlit. Aquesta és una excursió dura, en realitat. És una senyora excursió. Per què? Has d'anar amb tren fins a l'estació de Porter-Pimorens, és a dir, has d'arribar fins a la Torra de Carol, agafar els serveis nacionals del Chemin de Fer, és a dir, els ferrocarris francesos, i parar a l'estació de Porter. Aquí camines molt perquè puges al Carlit i hi ha molt desnivell des de baix fins al cim, però després fas tota la travessa fins a l'Hospitalet, a l'altra banda...
ja dins de la Rieja, l'Hospitalet prop d'Andorra. Aquestes són dos dies, és una ruta molt exigent, però en realitat és com probablement ho feien els nostres ancestres, diguem-ne, del segle XIX i XX, els aficionats a la muntanya. Des d'aquí de Porter es pot anar al Pic Negre d'en Valira, al Puig Pedrós de la Nost... Molt bé, per tant això ja és a Andorra i a la Rieja, no? Exacte.
Perquè en el web trobareu excursions per Catalunya Nord, per exemple, pel Rosselló, tenim el tren groc, per exemple, pel País Valencià, o fins i tot una bona pila d'excursions per Aragó, amb un tren que es diu el Canfranero, que és el tren que va de Saragossa a Canfranc. Canfranc, que és una estació molt... L'estació internacional de Canfranc és espectacular. Ara ja han fet un hotel de luxe. Clar, aquest era un projecte...
No era un projecte, de fet hi ha el túnel que travessava els Pirineus i que unia, diguem-ne, Saragossa amb França. El que passa és que va haver-hi, crec recordar, un accident ferroviari o una esllavissada i els francesos mai més s'han preocupat de mantenir aquesta línia, de manera que la línia acaba a Can Franc.
L'estació aquesta internacional és una preciositat, perquè és de l'època en què arribaven molts viatgers, i allà havien de canviar de via, i canviar de tren, i per tant era una estació molt luxosa, i ara és un hotel molt luxós. Però bé, al llarg d'aquest camp frenero, a les estacions hi ha moltes, moltes sortides aquí. Sí, ara estem a la pàgina web del senderisme en tren. Sí, sí, i de fet és molt interessant, ja fins a...
fins a 300 rutes, potser, fins i tot una miqueta més. No sé, no n'hem parlat gaire nosaltres, però clar, tu pots fer des d'Aranys de Mar, malgrat, o pots fer el turó d'en Gals d'Aranys, és a dir, agafant el tren de la costa, o pots fer excursions pel Montseny, agafant la via que va cap a Sant Saloni. Bé, és molt, molt interessant, el web. També esmenta el parc natural de Collserola.
Sí, exacte, aquí pots anar-hi amb els taruparrills fins a Vallvidrera, o depèn on comencis a caminar. Clar, tu pots parar amb el tren a Cerdanyola, bé, ara no s'hi pot parar perquè hi ha això de la pista porcina, però en fi, hi ha moltes propostes molt interessants que, ja dic, tant si no tens cotxe, si no tens ganes d'agafar-lo, si vols recuperar la manera com fèiem excursions abans, o fins i tot vols ser una mica solidari amb el medi ambient, és una molt bona solució. Molt bé.
senderismeentren.cat Fantàstic. Avui, doncs, aquest recurs que esperem que serveixi a la gent. Perfecte. Héctor Zacarias, moltes gràcies. Moltes gràcies a tu. Bon cap de setmana. Igualment.
i li falta imaginació fem un divendres millor si tu vens si convertim en extra un dia quasi molt avança el dia esperat i és que tot aquest món és mental que ho sé jo i per què aguantar si he decidit que m'han ujant
trobant insòlits personatges i racons. Trenca l'agenda i el teu cap ni el teu munt són quadrats.
Un dia d'emba a...
Moltes gràcies.
La música dels Love of Lesbian, cantant en català aquesta cançó que va ser la sintonia habitual del programa de TV3 Divendres de l'Espartac Paran i el Xavi Coral, que ja sabeu que anaven també visitant els pobles de Catalunya i que van visitar Molins de Reí. Una setmana vam tenir l'Espartac aquí, ens va acompanyar aquí al programa, i a més a més va mostrar les virtuts
i del teixit associatiu cultural de la vila aquella setmana. Fins i tot recordo també amb l'enyorat Santi Prat que ens van venir a enregistrar aquí perquè el Santi feia el trànsit i observava els carrers de la vila i la intensitat del trànsit amb la seva bicicleta. Això els va cridar l'atenció i també ens van enregistrar, van enregistrar el Santi com feia aquesta intervenció.
doncs hem recuperat aquesta cançó que dèiem servia de sintonia del programa, divendres, que van crear els Love of Lesbian amb el Sant Ibal més al capdavant. I ara, amb tot això, ens hem situat ja a dos minuts i mig per arribar a les 12 del migdia, per tant, anirem tancant l'edició d'avui i d'aquesta setmana del Bon Dia i Bon Hora, una edició que avui hem fet la Eli Arjona, el Roger Toset, la Sílvia Artés i l'Oriol Romeu. Just ara la Sílvia entrarà amb l'informatiu Molins de Rei al dia, avui explicant el que ha passat aquest divendres, però també el que ha donat de si...
Aquesta setmana serà, per tant, fins a dos quarts d'una. A dos quarts d'una agafa el relleu el Pau Moratalla amb el seu espai Parlem de Còmics i a la una podeu escoltar l'actualitat teatral amb el Tot Teatre, la remissió d'aquest programa amb el Dani Pasqual, que emetem els dilluns a les 8 del vespre i en fem la remissió els divendres.
A la 1. Connectarem amb la xarxa per escoltar les notícies de 2 a 3. De 3 a 4 tenim la migdiada i després ja en directe l'última volta amb el company Arnau Santero i la Joana Forner parlant de l'actualitat esportiva, principalment del futbol, en clau general però també en clau local.
I després tenim ja la Judit en directe amb la ràdio participació els divendres faves tendres de 5 a 9 del vespre. A partir de les 9 ja sí que tenim remissions de l'alt voltatge, del Mirant al Cel i també del Zona Metall i completarem la programació amb la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, la tertúlia dels Miquels que hem compartit aquest matí. La podeu recuperar de mitjanit fins a la una de la matinada. Recupereu també tots els programes que vulgueu, els espais d'aquest Bon Dia i Bon Hora sempre que vulgueu a radimolinsderrey.cat.
I recordeu que el cap de setmana tindrem la programació habitual amb els directes dels matins de dissabte, amb l'Estereopop amb el Christian Bela i el diumenge, precisament, amb el Xavi García. Reobrim els diumenges. Que gaudiu d'aquest cap de setmana i el bon dia i bona hora ens hi tornem a posar el dilluns a les 8 en punt del matí. Fins a les hores, que vagi molt bé. Una abraçada. Gràcies.
Són les 12.