Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimarts 25 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon dia i bona hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix saludant-vos amb una temperatura de 10 graus a l'exterior de l'emissora.
Avui que és 25 de novembre i que, com cada any, malauradament, es comemora el Dia Internacional per l'erradicació de la violència masclista contra dones i nenes. Dic malauradament perquè cada any hem de seguir analitzant i donant xifres que no voldríem donar. És a dir, que això fos ja un problema ben erradicat.
Malauradament, encara tenim molta feina per fer i calen aquests dies necessaris per aturar-nos i reflexionar. Avui, per tant, Dia Internacional per l'Eradicació de la Violència Masclista contra Dones i Nenes. L'Ajuntament de la Vila ja sabeu que ha preparat un programa d'activitats, algunes d'elles ja s'han realitzat.
al voltant d'aquest dia amb la complicitat de diverses entitats i avui, sense anar més lluny, hi ha l'acte institucional amb la lectura del manifest i microteatre càrrec d'impuls. Això serà a partir de les 7 a la sala gòtica del Museu del Renaixement.
L'Institut Català de les Dones que ha publicat aquestes últimes hores informacions i dades en concret dels serveis d'intervenció especialitzada en violències masclistes, que han atès entre el gener i el setembre, són dades amb tall fins al mes de setembre,
10.175 dones, 457 adolescents i 1.480 fills de les dones ateses segons dades de l'Institut Català de les Dones. De les més de 12.000 persones, 4.389 han estat ateses per primer cop en aquest servei d'intervenció especialitzada.
i d'aquí 3.767 són dones, 163 adolescents i 459 fills de les dones ateses. Algunes dades que coneixíem ahir i que després analitzarem perquè hem convidat
A partir de dos quarts de nou, a la regidora de Feminismes de l'Ajuntament de la Vila, la Jèssica Revestidor, per parlar dels actes, evidentment, amb Molins de Reí i també reflexionar sobre aquest 25. Això serà dos quarts de nou, després d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local, el repàs a l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita i la premsa digital.
Després de l'entrevista tindrem l'apunt del dia avui acompanyats del David Guerrero, company periodista de La Vanguardia i codirector del diari digital de Casa Nostra, del viu Morins de Rei. Farem el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora del programa parlant de cinema. Ho farem amb el crític de cinema, l'Albert Galera.
A partir de les 9, després de les notícies, la cançó del dia que ens selecciona els dimarts la Fermina Recio i a partir d'aquí la tertúlia d'actualitat amb el Josep Genés, el Xavi García, el José Polo i el Paco Prieto. Veurem si l'Antonio Valverde també ens pot acompanyar.
Això serà fins les 10 del matí, a partir de les 9 i 11 minuts fins les 10 del matí. A partir de les 10, a la tercera hora del programa, tindrem amb nosaltres l'espai polític del dia. Per tant, preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona, que ens acompanyarà per parlar...
d'aquest 25. També Esquerra organitza un acte, en aquest cas demà, al voltant de les violències masclistes. Prou violències masclistes, encara és temps de feminisme, que organitzen demà al seu local a dos quarts d'avui. També van organitzar acte aquest cap de setmana i parlarem del ple que tenim demà passat a la sala d'actes de la Biblioteca El Morit.
A partir de dos quarts d'onze el que farem és parlar del Renaixement i oferem atenció dels jardins renaixentistes. Ens en vindrà a explicar-ho i a comentar-ho tot plegat el company Damià Martínez, director del Museu del Renaixement. A tres quarts d'onze avui en principi sí que podem comptar amb el David Lloberes després de l'absència de la setmana passada.
L'espai de Xifra en el món, parlant de política internacional i conflictes internacionals, i en aquest cas ens proposa de parlar dels finals de les dictadures ibèriques. A les 11 ens fa il·lució també presentar-vos el conte El viatge del Nandú, del Senegal a Catalunya. Es presenta aquest divendres, dia 28,
El conte l'ha escrit La Eva Mata Moros i compta amb les il·lustracions de l'Aïda Galsaran. La presentació anirà a càrrec, per cert, també, de la meteoròloga convilatana, la Mònica Usar, i serà divendres a dos quarts de set al Teatre del Foment Cultural i Artístic. En aquest cas, aquest acte i d'altres que en vindran s'emmarquen les activitats al voltant del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que serà la setmana que ve, el dia 3 de desembre.
Ja hem tingut l'oportunitat de fullejar aquest conte que té prop de 80 pàgines i que explica la història del nandú Yeio. Val molt la pena i avui en parlarem a partir de les 11, com deia, amb l'Eva Matamoros. Això serà fins a dos quarts de 12 aproximadament. A dos quarts de 12 tenim l'espai mensual
que ens acompanyaran la gent del Fòrum de l'Envelliment Actiu de casa nostra. Per tant, veus de la vida. També parlant al voltant de la qüestió que ens ocupa avui, o una de les qüestions principals, aquest 25N. I acabarem el programa parlant de gastronomia. Gastronomia Molins amb el company Jordi Beumala.
A les 12 podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia, fins a un quart d'una, i completarem la programació d'aquest matí amb el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins i la remissió de l'aventura de cuinar entre la una i les dues del migdia. És dimarts 25 de novembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora.
Són les 8 del matí i 7 minuts. Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Dèiem, tenim ara mateix 10 graus de temperatura a l'exterior de la missona. Anem a veure com ha d'evolucionar aquest dimarts meteorològicament parlant. Jordi Miralles, què tal? Bon dia.
Hola Oriol, bon dia. Avui baixen una mica les temperatures respecte a les d'ahir i tindrem un temps semblant. El d'ahir, però, això sí, amb una mica més de fresca. De fet, s'espera un ambient amb sol, però també amb la presència estona de ventades del nord-oest. Un vent que serà molt fort a les comarques de Tarragona, però aquí a la comarca del Baix Llobregat no serà tan intens, tot i que s'anirà notant al llarg del dia. A la tarda augmentarà una mica més la núvolositat, però sense cap conseqüència.
I ha destacat sobretot les temperatures que baixen ben bé un parell de graus respecte a les d'ahir. Demà al matí farà un sol esplèndid que continuarà de cala de tarda. Es mantindrà aquest vent del nord-oest, que és un vent que arriba bastant sec aquí a la nostra comarca i, per tant, l'ambient continuarà sent assolellat i demà les temperatures encara baixaran una mica més. Seria a partir de dijous que començaran a recuperar-se per ara un parell més de dies per abrigar-se i després les temperatures seran una miqueta més suaus, sobretot, com deia, a partir de dijous.
Molt bé, doncs moltes gràcies per la informació, Jordi. I ara, a les 8 del matí, 8 minuts, anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica, com sempre, l'Eduard Baciana. Què tal, Eduard? Bon dia.
Bon dia, doncs. Ara mateix a la P7 trobem retencions de fins a 6 quilòmetres al punt de Barbaran, en dos sentits de la marxa, 3 quilòmetres a Santa Terpètua de Mogoda, en sentit nord, i 2 quilòmetres a Montornès, en sentit sud. També hi ha complicacions als accessos a Barcelona, on hi ha fins a 7 quilòmetres a l'A2 des de Pallejar, i més de 9 quilòmetres a l'A2-23 del Papiol fins a Sant Joan d'Espí. També trobem l'antitud a l'A7-39 al Prat i també al punt de Badalona.
Hi ha les C32 entre Viladecans i Sant Boi, i també Cornellà, amb dos sentits de la marxa. Pel que fa, a les rondes de Barcelona hi ha retencions de 35 quilòmetres, a la B10 del Fòrum fins a la Barceloneta, i 7 quilòmetres a la B10 de Santa Coloma fins a Vallcarca, les dues en sentit i bregat. I això és tot des del RAC. Bon dia.
Gràcies i que vagi molt bé la jornada. Eduard, pel que fa el transport públic, l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat. Hi ha hagut una incidència al metro, a la línia 5, que s'ha quedat sense servei entre Cornellà Centre i Coll Blanc.
Això faia una hora, però ara fa pocs minuts ens indiquen que s'ha restablert el servei a tota la línia. Per tant, s'ha recuperat la normalitat també pel que fa a la línia 5 del metro, la línia blava. La resta del transport públic també funciona en principi amb normalitat.
I ara el que farem és escoltar l'oferta de feina que ens comparteix cada matí aquí al programa, el Francesc Roeda, que el tenim ja a punt també. Francesc, quina oferta ens destaques avui? Molt bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Vallirana. Ens demanen un operari o operàries d'abastament d'aigua.
és buscar una persona per treballar en jornada de matí, 40 hores setmanals, de dijous a divendres, de 7 a 15 hores. El contacte seria per una baixa part per malaltia, una baixa mèdica de llarga durada,
El salari estaria al voltant dels 23.800 euros bruts anuals i la incorporació immediata. Les tasques, treball d'obra de paleta i obra civil, manteniment en instal·lacions i xarxes d'aprovament d'aigua potable i altres tasques pròpies de la feina, com canvi de comptadors i reparació d'averies.
Les demanaria experiència mínima d'un any, en feina similar, castellà, a nivell d'estudis graduat escolar o l'ESO. Es valoraria coneixements en xerxes d'abastament d'aigua potable i de paleta. I també és molt important el carnet de conduir de poc al bé.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Francesc, per la informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat. Informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí. I, per últim, recordo la farmàcia de Guàrdia per avui dimarts, dia 25 de novembre, aquí a la Vila. Avui és la farmàcia Roca.
La farmàcia Roca la trobareu al carrer Major número 31. El seu horari de guàrdia serà, per tant, des d'ara a les 9 del matí fins a les 10 de la nit. Avui, farmàcia de guàrdia La Roca del carrer Major.
Continuem. Ara mateix ens queden dos minuts i mig per arribar a tres minuts, per arribar a un quart de nou i anem a fer un repàs a l'actualitat local. Sílvia Artés, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Aquest dijous, demà passat, com dèiem, tenim ple a l'Ajuntament, en aquest cas a la sala d'actes de la Biblioteca.
Ahir parlàvem d'un dels punts que aniran a aquest ple amb el regidor Lucas Ferro i és que entre altres coses parlàvem de les llars d'infants i l'Ajuntament properament assumirà la gestió de la traca i el molí.
Doncs sí, la municipalització d'aquestes dues escoles bressoles farà el desembre. Ara la gestiona la cooperativa Alcargol i s'assumiran d'aquesta manera al Rodó per oferir un únic servei de llars d'infants públiques a Molins de Reis sobre el mateix projecte educatiu i amb titularitat 100% de l'Ajuntament. Això serà el desembre.
Aquest tema, el de l'educació de 0 a 3 anys, és un tema que està treballant l'Ajuntament de Molins de Rei i hi haurà canvis importants. Per una banda, s'unificarà i es alterarà d'un contingut educatiu i pedagògic per a aquestes 3 escoles. Bressol, en un altre àmbit, número 2, les 3 llars d'infants seran municipals, com dèiem, a partir del desembre, i també es modifica la preinscripció per donar prioritat a les famílies de Molins de Rei. Ho avançava ahir el regidor d'Educació, Lucas Ferro.
La preinscripció ja el proper curs serà diferent del que ha sigut durant aquest any. Les famílies no escolliran centre i a partir d'aquí ordenarem tres llistes, per dir-ho així, per punts i per nombre de sortets, sinó que hi haurà una única llista ordenada per punts i a partir de la qual les famílies ens indicaran la seva preferència. Però això ens permetrà dues coses. La primera, evitar que depèn de quina escola triïs
hi hagi gent que entri en una altra escola bressol amb menys punts que tu i tu haguis d'anar a la llista d'espera i per l'altre el problema que hem tingut també aquests darrers anys que és evitar que entri gent de fora de Molins per sobre de gent de Molins.
Per tant, temes destacats, aquesta municipalització, aquestes dues llars d'infants, la traca i el molí, que seran de l'Ajuntament, i després aquests canvis a la preinscripció, que ajudarà que les families de la vila siguin les que tinguin prioritat a l'hora de triar i tenir plaça. I més coses, en aquest cas parlem d'activitats per aquest cap de setmana, que en tenim unes quantes, i ahir us avançàvem que dissabte torna el cinema a la Penny, dins del cicle que organitza el Cine Club Hall 2002.
Amb el film noruec adorable, un drama que parla de la maternitat, la família i les relacions de parella. Intimista, sòlida, visceral, extraordinària, emotiva o penetrant. Són alguns els qualificatius a la crítica d'aquesta pel·lícula debut cinematogràfic de la directora noruega Lilian Ingolfsdotir. Un film amb diversos temes de fons que ha destacat Pep Berguedà del Cine Club.
És una pel·lícula intimista però profunda, una mica dura, i parla sobretot d'això de les relacions humanes, de com uns i altres, segons quina situació reaccionem, també de la motxilla que portem a sobre, és a dir, les nostres reaccions...
en moments determinats o en conflictes determinats venen pel conflicte, però també pel que arrosseguem. És la primera pel·lícula d'aquesta directora i sembla mentida que en una primera pel·lícula hagi pogut arribar a explicar una cosa amb la profunditat i amb la solvència cinematogràfica amb la que ho arriba a explicar.
Doncs el dissabte, si la voleu veure, a les 7 de la tarda a la Peni, entrades a Entràpolis o a la taquilla a partir de les 6. I més coses perquè Trail Vicious i el Centre Excursionista de Molins de Rei organitzen la primera edició de la cursa de muntanya Camins de Collserola.
Aquest diumenge hi ha dos recorreguts, un de 24 quilòmetres i un d'una mica més curt, de 14. Al final dels dos recorreguts són els mateixos per les dues curses, però a Santa Creu es separen els recorreguts de les dues, la 24 i 14. Surten diumenge des del Parc de la Sec i a la Granja. En vam parlar ahir amb dos responsables de Trail Bichos, Dani Viscarri, ens avançava el recorregut a partir de la sortida que tenen a la Granja.
S'enfila en la zona del Castell Siuró, després cap a Sant Pleno-Romaní, al Moley, i ja enfilem cap a la Creu i Santa Creu d'Ulorda. I llavors, a partir d'allà, la curta ja comença a fer baixada, tipus cap a Can Ribes, Can Tinturer, i ja de tornada, i el que és la llarga, que ha dit el Sergi, que fa aquesta esplècia de bucle, doncs va més cap a la zona de la Rierada que amb Busquets.
Llavors és una cursa molt xula perquè al principi té zones més assolellades i així que veus el mar i tal, i després té zones molt ovagues, molt humides també i està molt bé. I l'època de l'any és molt bona, crec. La cursa de 24 quilòmetres amb 1.400 metres de desnivell i la curta de 14 amb 750 metres de desnivell positiu.
Les inscripcions ja estan tancades perquè la participació està limitada a 500 persones per les limitacions del parc natural de Collserola i ja fa setmanes que no hi ha places. Continuem. Passen ja dos minuts pràcticament d'un quart de nou. Avui, com dèiem, és 25 de novembre, Dia Internacional per la Radicació de la Violència Masclista contra Dones i Nenes. Anem a repassar les activitats que organitza d'entrada el consistori.
Avui dimarts a les 7 de la tarda hi ha l'acte institucional amb la lectura del manifest i després a dos quarts de vuit, microteatre, càrrec d'impuls teatre, dues peces amb missatge al voltant d'aquesta qüestió que podreu veure a la sala gòtica. Primer fora es llegirà el manifest i després a l'interior de la gòtica hi haurà aquesta sessió de microteatre avui dimarts. També demà
Hi ha la projecció del film Mares, a càrrec de Drac Màgic, que es podrà veure a les 6 de la tarda a la biblioteca El Molí. I dijous, a les 5 de la tarda, hi ha un taller que es diu Teixin xarxes de cures, comunitats que cuiden, que es durà a terme al casal cívic de la Riera Bonet. I divendres hi ha una sessió de compte a comptes a la biblioteca. Això pel que fa a les activitats de l'Ajuntament. I Esquerra Republicana també organitza per demà
Una xerrada, però violències masclistes. El títol de la xerrada és Encara és temps de feminisme i la farà Blanca Tulleuda, que és una supervivent de violència de gènere. La xerrada d'Esquerra serà demà a dos quarts de vuit al seu local, al carrer Ignas, Iglesias, número 10.
I recordeu també que el col·lectiu Molins Feminista s'uneix amb el Baix Llu Feminista, amb aquesta marxa de torxes que faran avui a les 7 de la tarda a Cornellà, a la carretera d'Esplugues 46. Després també d'organitzar aquest cineferon que us dèiem a la grupa el passat diumenge. Avui, però, a les 7, marxa de torxes a Cornellà, on Molins Feministes s'ajuntarà també amb altres col·lectius del Baix Llobregat.
Més enllà del 25N, avui també parlem de la Coral Cordona, perquè tenim actuació de la Coral, no només avui, sinó que venen uns dies intensos per la Coral Cordona. Doncs sí, comencen avui a la Llardavis, a un quart de cinc de la tarda, amb un concert amb el seu repertori, habitualment...
Tenen un repertori de diferents estils, habaneres, balsets, cançons populars o versions, tot i que molts d'aquests concerts seran amb cançons típicament de Nadal. Doncs avui van a la Llar d'Avis, el divendres, per exemple, al Centre Lois, quarts de dotze. La setmana que ve van també la Clínica Molins, també fan cantada de Nadal a la plaça de la Vila, ho faran la setmana que ve i després continuaran...
encara a la setmana de Nadal, amb diferents concerts que ja anirem recordant d'aquesta coral, integrada sobretot per dones, una trentena de dones, també ara tenen darrerament tres homes, assagen els dimarts al local del CEM, avui no perquè tenen aquest concert, i les dirigeix Laura Capellan.
Més coses. Aquesta setmana també tenim acte o diverses propostes per parlar de la Riera de Vallvidrera. Un acte que organitzen el CEP, Ecologistes de Catalunya i la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i que tindrà dues jornades. El divendres a la tarda, la Federació Obrera
Hi haurà diferents intervencions, xerrades breus per centrar el tema. Què podem fer sota el paraigua? Què podem fer per protegir la riera de Vallvidrera? Explicaran els valors ambientals de la riera i què cal fer per protegir-la. Diferents persones expertes en parlaran.
A partir de dos quarts de set de la tarda, a la Federació Obrera, els valors ambientals, què s'ha demanat a la Generalitat, quina està la resposta i per què demanen que retiri el projecte d'urbanització de la Rierada. De quarts de set a quarts de nou, dimecres a la tarda i diumenge.
Al matí fan una caminada i visiten el lloc per conèixer els valors ambientals i les amenaces de la Riera. Surten a dos quarts d'onze des de l'aparcament de Can Rebella i faran aquesta caminada que acabaran pels que ho vulguin amb un dinar de Carmanyola a quarts de dues.
Recordeu també que l'Aula d'Extensió Universitària organitza per demà passat dijous una nova xerrada als espies del Vaticà, que anirà a càrrec del Vicenç Lozano, excorresponsal de TV3 a Roma. Això serà dos quarts de set aquest dijous, adreçat a socis i sòcies de l'entitat. Arribarem també un cap de setmana on tenim la celebració dels Premis Esport.
El divendres l'Ajuntament farà aquest acte per reconèixer esportistes, clubs i equips de la vila amb aquests premis, un acte obert a tothom que vulgui anar-hi al Teatre de la Pena i divendres a dos quarts de nou. I tenim també l'encesa de lluny de Nadal aquest cap de setmana. El dissabte es farà a les sis de la tarda la plaça de la vila amb encesa i algun espectacle d'acompanyament.
Com dèiem, avui en parlarem. Tenim la presentació del llibre El conte, el viatge del Nandú, que es farà aquest divendres a dos quarts de set de la tarda, un conte que ha escrit l'Eva Matamorós amb il·lustracions de l'Aïda Galzaran. Avui en parlarem amb l'Eva Matamorós. La presentació serà divendres al Foment, a dos quarts de set. Però al Foment també collirà un altre acte que organitza Enreda't, en aquest cas dissabte.
El documental Enredat al Balandrau, la Joelet una gran emoció, és aquesta cadira adaptada perquè persones que tenen algun tipus de discapacitat i que no poden pujar a muntanyes, amb aquest cotxet cadireta poden pujar. El documental que parla d'aquesta qüestió podreu veure el dissabte a les 7 de la tarda el foment Enredat al Balandrau i la importància de la Joelet.
I encara enrere't per la discapacitat i 7.50 faran diumenge a la tarda, novament, el Ballen Party, al Bacus, aquest espai de discoteca adaptada amb l'animació del Dijonque i Jambos Jambito. Diumenge a la tarda, de 5 a quart de 8. Diumenge també tenim una conferència al Museu Municipal del carrer Pintor Fortuny.
al Baix Llobregat i Molins de Rei. Fa milions d'anys. Un viatge a submarí a través dels fòssils. En parlarà Enric Baulenas, que és tècnic de Medi Ambient, divulgador en geologia i paleontologia, també és músic i ha fet diversos estudis relacionats amb el patrimoni geològic i paleontològic del Baix Llobregat, expert, per tant, en la matèria i que parlarà d'aquesta qüestió d'un viatge a submarí. És el títol de la conferència a través dels fòssils. Diumenge a les 12 del migdia al Museu Municipal. L'entrada
llibre. I recordeu que diumenge tenim la festa de posa't la gorra durant tot el matí a la plaça de la Llibertat, organitzada per l'Associació de Suport als Infants, de 10 del matí a 2 del migdia. Podeu comprar ja la gorra a 8 euros a l'estanc Margarit, a l'estanc de la plaça, a Cal Barça, al Bacus, al Fort del Pont, la Casa Urbana, Bar Miguelón, llibreria Barba, llibreria Emèlia i la Penny.
Seguim, 7 minuts i dos quarts de 9. Anem a fer un cop d'ull als titulars de la premsa escrita amb el Roger Toset. Roger, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Avui al periódico, la seva capçalera és de color violeta, avui és 25-ena, i parla del 20% de les dones divorciades que pateixen l'impagament de les pensions. En fotografia de portada...
L'escriptor Javier Cercas i la cuinera Montserrat Fontaner reben els Premis Català i Catalana de l'any i parlen del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió que dibuixa un escenari sense majories clares. Aliança Catalana capta vot no independentista i atrapa Junts. L'enquesta situa en primer lloc el PSC que perdria diputats i en segon esquerra que creixeria.
Llegim que el govern ha brebujarà el termini de les oposicions, que haurà de passar de dos anys a deu mesos, i Ucraïna i Europa intenten reescriure el pla de Trump. El Tribunal no deslliura Pujol del seu judici pel compte Andorra, i les obres a l'estació de la Sagrera duraran, atenció, sis anys més. A la Vanguardia, els Mossos identifiquen 4.000 delinqüents amb risc de reincidir. Hi ha fotografia també de...
La compareixença per videoconferència de Jordi Pujol a la sala primera fila on hi vèiem també tota la seva família en el primer dia de judici. El fiscal general es retira i l'executiu n'última el relleu i els Estats Units i Ucraïna retoquen el pla de pau pactat amb Putin. També l'Audiència Nacional manté Jordi Pujol com a acusat en el judici, com us dèiem.
i entrevisten a Miquel de Palol, l'escriptor que publica abans més que encara. Diu que el gran inventor de la idea de Déu és Bach, sense ell no existiria. I parlaran molt breument d'un 25-en a un dia en el torn d'ofici de la violència masclista no es denuncia per caprici. Al diari Ara parlant de Jordi Pujol també, que estarà jutjat malgrat els informes mèdics amb fotografia de portada,
i d'Aliança Catalana, acampat amb Junts com a tercera força al Parlament, segons el CEO. El mite de les denúncies falses només són el 0,0005%, parlant del 25N, de les 199.000 del 2024, tan sols una té sentència per ser falsa, i la meitat dels violadors són coneguts de les víctimes. El clínic ja ha atès 365 casos des de començaments d'any.
La Unió Europea veu positives les negociacions per a Ucraïna i articles de Carme Colomina, periodista, a la pàgina 29, i Marçal Cintes, també periodista, a la pàgina 28. I el punt avui, que avui té una portada de color gris, perquè és una fotografia que té 30 anys, Bòsnia, una pau fràgil, 30 anys després dels acords de Dayton, les tensions interètniques continuen amenaçant l'exrepública Iugoslava. Parlant del PSC, que tornaria a guanyar les eleccions, i el partit d'Urriols atraparia junts, segons el baròmetre del CEO presentat ahir,
Parlant de Jordi Pujol a la Judici, una crònica de David Portavella i a l'esportiu el Barça té una cita d'alt nivell, estan forbrits. Entrevisten també a Irene Taranyuk, cap del Servei Ucraïnès de la BBC. L'objectiu més gran de Putin és canviar el govern d'equip i avui a l'Observatori Municipal Singularitats d'un poble vallesà com és Sant Quirzà del Vallès.
Seguim quatre minuts i seran dos quarts de nou del matí. Hem repassat els diaris digitals. Comencem pel Nacional avui. Temes vinculats al 25N ocupen bona part d'aquests diaris. El Nacional diu que les denúncies per agressió sexual pujan un 15% el 2025, però les de violència masclista es mantenen. Són dades de la policia de Catalunya. Durant aquest 25 s'han presentat més de 14.500 denúncies a l'àmbit de la violència masclista i Mossos preveu que aquest número pugi encara més.
fins a 17.100 a finals d'any. És el que preveu. Endins dels fets delictius, l'agressió sexual sense violència o intimidació també s'ha incrementat un 15% respecte a l'any anterior. I les principals tipologies delictives són les mateixes que en anys anteriors. El maltractament en l'àmbit de la llar continua liderant el rànquing. Aquest 25 de novembre, aquest any, s'han produït a Catalunya 8 feminicidis. En el mateix període de l'any anterior van ser 19. Per tant, en aquest sentit, han baixat una mica.
El 3CAT diu que l'Hospital Clínic atén dues agressions sexuals cada dia, 665 víctimes fins a l'octubre. Les agressions no paren de créixer, són un 6,5% més durant el període de l'any passat. La majoria de víctimes continuen sent dones i pràcticament tots els agressors són homes. En canvi, han augmentat les agressions en penetració i la violència dels agressors. El 65% de les dones agredides és a principi d'any...
van ser violades, això és un augment del 8%. També van en augment les lesions físiques que s'acompanyen a aquestes agressions sexuals. El perfil de la dona agredida hi ha tots els racs d'edat, la més jove tenia 16 anys i la més gran 89, el gruix de les agressions, però...
per als 18 als 25 anys d'edat. I en el 99,9% dels casos l'agressor era home. Una altra de les dades és que molt sovint les dones són violades per persones conegudes, exparelles, amics o familiars i en domicilis particulars. Anem a BTV, que destaca que Barcelona es mobilitza contra la violència masclista avui. S'han convocat diversos actes. El central serà una manifestació que recurrerà als carrers
del centre de la ciutat. La marxa començarà a 2.47 de la tarda a la plaça Universitat amb el lema Teixim resistències, lliures, vives i rebels contra les violències masclistes, racistes i colonials. La manifestació recorrerà, com dèiem, diversos carrers del centre de Barcelona fins a arribar a la plaça d'Antoni Maura on es farà la lectura del manifest.
I canviant de tema, el nacional destaca que Oriol Pla fa història, guanya l'EM internacional a millor actor per Jo Addicto. A la gala celebrada la matinada d'aquest dilluns a dimarts, a l'Hotel Clinton de Manhattan, a Nova York, l'actor barceloni de 32 anys s'ha convertit en el primer català que coneix aquest premi. No ha estat l'únic èxit català perquè la directora, Joana Pardós, també ha guanyat el millor documental esportiu per ser acabó, Diario de las Campeones, centrat en el petó no consentit de Luis Rubiales a la futbolista italiana.
Jenny Hermoso durant el Mundial del 2023. I acabarem amb el Nacional, que destaca que Teresa Pere Mato ha estat proposada pel govern espanyol com a nova fiscal general de l'Estat en substitució d'Àlvaro García Ortiz. Teresa Pere Mato és de perfil progressista i especialitzada en violència de gènere, justament,
El maig del 2021 va ser promoguda fiscal de la Sala del Suprem al màxim lloc de la carrera i va ser anomenada com a responsable de violència contra la dona. Des d'aquest any és la fiscal de la sala, cap de la secció penal i també ocupa un càrrec de fiscal de sala delegada per la protecció i tutela de les víctimes en el procés penal.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí. Bon dia i bona hora.
Continuem amb aquest context del 25 de novembre, d'aquest Dia Internacional per l'Eradicació de la Violència Masclista contra Dones i Nenes. En clau local, ja sabeu que l'Ajuntament prepara cada any un seguit d'activitats, algunes ja s'han dut a terme al voltant d'aquest dia, com sempre també amb la complicitat de diverses entitats de la vila. Avui tenim l'acte central, l'acte institucional, a partir de les set,
amb la lectura del manifest, i també acompanyat de microteatre 25N a càrrec d'Impuls Teatre. Tot això a la sala gòtica del Museu del Renaixement.
A veure, que aixeca la mà la regidora de Feminismes de l'Ajuntament de la Vila, que la tenim avui a l'estudiu de Ràdio Monizarrí, a la qual li agraïm moltíssim. Què tal, Jéssica Revestido? Bon dia. Hola, bon dia a tothom. Que no he dit bé la... És a les 6 de la tarda. Què dius, sí? Sí. Doncs ho teníem tota l'estona. És a les 6 de la tarda. Doncs sí que anem bé. L'actualment... Jo tenia a les 7, eh? Doncs el programa surt a les 6 i és a les 6. A la bòtica...
Bueno, si no estaré jo sola, però no és el cas. Sola no estem mai. És a les sis de tarda, fem la lectura del manifest institucional, el manifest que es va aprovar en el ple passat, i després farem una mica d'unes peces de microteatre amb impuls teatre, que ja vam fer l'any passat, que d'una forma...
que ens ajuda a visibilitzar o a fer conscient el que és la violència masclista en moltes de les seves formes. Al final jo crec que hem de, per lluitar contra aquesta violència, aquesta desigualtat i per promoure els drets humans de les dones, com és un d'ells viure,
o viure en pau, doncs qualsevol mitjà és important i l'audiovisual o les arts escèniques ens ajuden en molts casos. Com han anat els actes que s'han fet fins ara? Bé, molt bé. La veritat és que estem intentant treballar des de la transversalitat amb altres entitats i amb altres serveis
i el fet que tinguem una biblioteca que ja programa també aquests actes de conscienciació, no?, i en contra de la violència masclista tenim també les activitats que fem als centres educatius, sobretot als instituts, moltes ja programades pels mateixos centres que ens demanen, doncs,
suport per aquesta programació, doncs la veritat és que ens esperon a seguir treballant en la línia i parlant de centres educatius. A primària també treballem en clau de prevenció a violència masclista amb els...
amb aquests tallers d'educació sexual i afectiva que venim fent ja uns quants anys, a primària entre les quals, posant molt èmfasi, està el trencar els estereotips sexistes i masclistes també a la infància que es donen.
Parlant de la biblioteca, crec que encara podem veure una exposició que s'obria al principi d'aquest mes, que porto per nom L'Empremta de l'emoció. Sí, aquesta exposició, quan parlàvem amb l'autora... Teo Gallardo. Sí, amb la Teo Gallardo, parlàvem amb l'autora, parlàvem amb les companyes i companys que van venir a veure-la al final...
És una mena de... El que fa la Teo és expressar mitjançant les esplàstiques de pintura i paper i contacte de la seva pell. És a dir, ella es pintava amb una pintura especial i natural al seu cos i ho impregnava en un paper o en un material, que de vegades no era paper o podia ser roba.
en diferents situacions de la dona que pot patir, que pot viure diferents emocions. I en moltes d'aquestes també transmetia el que és patir la violència o estats de violència. Jo crec que és interessant que puguem identificar com les dones
identifiquem aquestes situacions al llarg de la nostra vida, que no només són agressions físiques. La Sílvia deia unes dades que havíem viscut a Catalunya menys feminicidis que l'any passat, la qual cosa no vol dir que estem millor en el fet que hi ha més dones vives, però la violència es manifesta de moltes, moltíssimes, moltíssimes formes.
Per cert que veig que s'incideix molt en aquest any i no podia ser d'una altra manera. Amb les principals situacions de context de violència, trobem la violència en l'àmbit domèstic, com bé també s'han dit ara aquestes dades, violència al carrer, però sobretot als entorns digitals. Jéssica, que està creixent...
que evidentment és un dels aspectes que té l'entorn digital, és que es pot fer des de l'anonimat, que va creixent aquest entorn de la masclosfera, i aquí s'estan posant bastant l'èmfasi, com deia, per intentar també donar eines o intentar combatre aquesta violència a través de l'entorn digital. Penseu que...
El 90% de les persones a les quals es reenvia material sexual sense el seu consentiment, el 90% són dones. I una de cada set persones que pateixen violència digital són dones.
I a més les edats, entre més joves de 24 em sembla que era.
Per tant, aquí el risc és molt important. Pensem en l'accés que tenen els infants o adolescents als mitjans digitals, doncs és molt elevat. I una agressió sexual mitjançant aquest mitjà, com és la violència digital, es pot donar de moltíssimes formes. No té per què ser que pengin una...
una foto teva, simplement, és assetjament mitjançant missatges, comentaris que et poden fer, xarxes, e-mails, i com dius tu, des de l'anonimat, que ningú són anònims o anònimes en les xarxes,
però que poden fer molt de mal i en situacions de vulnerabilitat d'algunes dones pot arribar a tenir desenllaços molt dolents. Bé, llegia també dades de l'Institut Català de les Dones, que els serveis d'intervenció especialitzada, el CIE, han atès més de 12.000 dones i fills entre gener i setembre,
per violència masclista a Catalunya. Des de principi d'any, el nombre de dones assassinades per violència masclista, parlant de Catalunya, és de 8, de les quals una és un feminicidi vinculat, 5 dels 8 feminicidis són en l'àmbit de parella o exparella, els altres 3 s'han produït en l'àmbit familiar, 5 fills i filles han quedat orfes per la violència masclista, les 3 dones assassinades per violència masclista, concretament en l'àmbit familiar, atenció, tenien més de 71 anys,
I l'any 2024, fa també una regressió, es van registrar 18 feminicidis a Catalunya. Des que es van començar a recollir dades oficials també l'any 2012 hi ha hagut 156 feminicidis a Catalunya, això tenint en compte que a Catalunya fins al 2018 només es comptabilitzaven els feminicidis comesos en l'àmbit de la parella. Parlàvem d'aquest servei d'intervenció especialitzada,
d'aquestes dades, però també podríem parlar quins recursos té l'Ajuntament. Molins de Rei té el CIAT, el Servint Informació i Atenció a les Dones. Repeteixo que no és només atenció en clau violència masclista,
que si rasquem una mica depèn de quina situació te la pots trobar. Tenim atenció psicològica en aquest SIAT, tenim atenció jurídica, orientació jurídica i tenim el servei al SIAT per infantil, és a dir, que atén infants que han patit violència masclista a casa seva. Nosaltres
La jurista actualment no tenim llista d'espera, té l'agenda plena, va programant a 15 dies o un mes vista, el SIAT infantil porta ara actualment 8 casos i el psicològic està atenent a unes 120 dones, que no té per què ser en violència vasclista, però...
ja veiem, per exemple, que els temes jurídics sempre hi ha alguna... deriva una miqueta en aquest tema. Nosaltres, i ho posem aquí, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones està...
connectat, no sé com dir-ho, vull dir que participa o està en col·laboració de serveis socials, de guàrdia urbana, parlem de taula de violència en aquest cas, serveis socials, cossos de seguretat, Mossos, guàrdia urbana, el CAP, és a dir...
que hi ha diferents radars o diferents agents detectors d'aquests casos de violència que es deriven o al CIAT o a Mossos en el procediment que s'hagi de fer. Igualment, no només en casos de violència. Avui, aquests últims dies, una persona...
volia informació per la seva filla, doncs acosta't aquí i aquí et derivaran i t'orientaran on calgui. Bé, servei gratuït. Sí, sí, sí. Servei gratuït. El CIAT, per contactar amb el CIAT... Sí, s'ha de trucar a Can Amallé. Ara busquem? Sí.
Per cert que també hi ha atenció telefònica a 24 hores del dia, 365 dies de l'any, al 900-900-120, aquest telèfon, 900-900-120, que també és gratuït. Sí, el telèfon, el Servei d'Informació d'Atenció a les Dones de Molins de Rei s'ha de trucar al 93 680 37 31 o bé a escriure en correu electrònic siat arroba molinsderrei.cat.
Estem a la vostra disposició. Jo crec que qualsevol servei de l'Ajuntament o departament de l'Ajuntament té clares alguns telèfons i aquest en concret és un d'ells. Bé, i per totes aquestes xifres que hem anat donant, Jèssica, i que cada any sempre posem sobre la taula i reflexionem, no?,
Quins elements posaria sobre la taula a l'hora d'intentar poder revertir aquesta situació, o almenys intentar-ho? Avui a la ràdio que escoltava deien que cada mitja hora una dona pateix violència masclista.
El que jo crec que s'ha de posar de relleu és les formes d'aquesta violència. No només és la física, com dèiem, que pot ser la més visible, però la forma de parlar, la cosificació del cos de les dones, la pressió estètica, el...
catalogar o etiquetar el que hem de fer les dones en una situació o en una altra. El que ens diguin ets una histèrica o ets molt intensa quan al final només vols expressar la teva opinió o les teves emocions. Tot això és violència.
El fet que estigui... L'any passat, aquest any no hem muntat amb el CAP, però és una via de treball interessant que volem fer també amb un grup d'homes. L'any passat, si recordeu, fèiem una activitat al CAP amb futurs pares o pares acabats de...
de ser, d'exercir com a tals, en el tema de la criança. I ens podien preguntar, de fet ens van preguntar, i això és violència? Home, no és violència com a tal. No s'ataca la violència, però sí que es preveu, perquè en els casos...
Hi ha moltes dones en situació que acaben de ser mares durant el postpart i durant els primers inicis de la criança que es troben vivint casos de violència perquè els seus companys o pares no exerceixen la corresponsabilitat.
Llavors això s'ha de posar de relleu totes aquestes petites històries. Bé, hem d'anar acabant perquè estem a punt ja d'arribar a tres quarts de nou. Algú últim comentari, reflexió que vulguis fer, Jéssica? Res, només que demanar-vos o a qui ens escolti, a qui ara o més endavant o qui ens vegi, que denunciem, no només perquè jo sé que he de donar el pas de denunciar
a Mossos o a l'estament que sigui, doncs pot ser complicat, podem pensar que és contraproduent, assessorem-nos, tenim el servei d'informació d'atenció a les dones, tenim
serveis a l'Ajuntament que ens poden escoltar, tot i que no siguin els referents i que ens poden derivar. Sisplau, si patim, si veiem aquesta violència, doncs no la deixem de banda, no tanquem els ulls perquè, si no, el silenci ens fa còmplices. Llavors, depenem de tots i totes nosaltres per lluitar contra aquesta violència.
La Jéssica Revestidos, la regidora de polítiques feministes de l'Ajuntament de la Vila, ja ens ha acompanyat avui en directe amb motiu d'aquest 25. Gràcies, Jéssica, que vagi bé el dia. Gràcies a vosaltres, una abraçada. I estarem en contacte, gràcies. Fem una petita pausa, de seguida tornem amb la reta final d'aquesta primera hora del programa. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills, i aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolinsderrey.cat. Dos minuts i mig per sobre tres quarts de nou del matí. És el moment d'escoltar l'Apunt del Dia. Avui dimarts acompanyats del company David Guerrero, periodista del diari La Vanguardia i codirector del diari digital de casa nostra del viu Molins Arrey. L'escoltem.
Hola, David. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol. Aquests dies hem tingut empats de la, digue-li, efemèride, digue-li, celebració millor dels 50 anys de la mort de Franco. I és que has de celebrar el conjunt d'actes que s'han fet i que han tingut repercussió a nivell local. N'hi ha hagut diversos. Em quedo amb el que va reunir a nombroses dones a parlar del tema, a recordar badalletes a la Federació Obrera, més encara avui, que és 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere,
I que és important recordar tot el que hem avançat en aquests anys de democràcia, tots els drets que s'han anat conquerint, especialment els anys que hi ha hagut governs d'esquerres i que han permès viure les dones en una societat més igualitària. Queda molt camí per davant, queda molta feina per fer, sí, però quan pugem el retrovisor
és quan realment ho valorem. I celebrem que aquests actes omplen salars d'actes, que aquesta efemèride omple pàgines de diaris i de minuts a les ràdios, igual que també ho ha fet als 25 anys de l'assassinat d'Ernest Juc, aquella mort que va omplir els carrers contra el terrorisme i que va fer un clic social i generacional contra ETA.
Però deia tot això perquè després anem al carrer, anem a la porta de l'institut i ens trobem amb que uns xavals de 17 anys diuen que en Franco es vivia millor, que no saben que quan ells van néixer encara hi havia molta gent que cada matí abans d'agafar el cotxe havia de mirar si no li havien posat una bomba a sota.
i acaben dient que les properes eleccions, les primeres en què votaran, apostaran per Vox o per Aliança Catalana perquè diuen que estan fars del sistema. L'enquesta recent del CEO publicada ahir ratifica aquesta tendència de vot i les raons que aporten aquesta involució d'extrema dreta, de fet, són de sobres conegudes. No poden sorprendre ningú, a no ser que es visqui en una bombolla i no se sàpiga el mal que estan fent les xarxes socials.
Amb tot plegat, hem passat d'aquell papa cuenta meu travès que cantava a l'Ismael Serrano i que reprovava a les anteriors generacions, a les generacions que els precedien per no haver lluitat suficient, doncs hauríem de passar això a una cançó que potser encara està per inventar i que en comptes de mirar els seus predecessors, mirés els que venen i que fes una cosa així com hijo aprende d'una vez o alguna cosa per l'estil, perquè està molt bé recordat de talletes, però comença a ser cada cop més urgent
que arribin a les generacions més joves, que a les classes d'història arribin al segle XXI als instituts i que s'abordi aquesta qüestió com cal en molts altres àmbits. Perquè, banalitzant el passat més recent, només ens podem encaminar a un futur molt negre.
Gràcies, David, per les reflexions. 10 minuts i seran les 9 del matí. Fem una repà ràpida a la programació de la Ràdio Nostra. Quan acabem el bon dia i bona hora, serà les 12 o migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia. A un quart d'una, Selecció Musical, i a dos quarts d'una, el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. A la una, la remissió de l'aventura de cuinar, amb la Madrona Sala...
i la Judit Herrera, de 1 a 2. A les dues notícies en xarxa, la migdiada de 3 a 4, i aquesta tarda tenim el Pere, el Pere Vergonyón, amb el seu de tu a tu, que podeu escoltar entre les 4 i les 5. A les 5, una finestra oberta al món, amb el Carles López i tot el seu equip. Avui parlaran del dret a la vida i compartirà, doncs, xerrada amb tot l'equip de la finestra, l'experta en post-avortament, Leire Navarides, que és fundadora de Masube, Associació per l'Acompanyament i Visibilització
del post-avortament. Serà entre les 5 i les 7 de la tarda, com és habitual, el programa Una finestra oberta al món. Després tenim el programa Món Interior, amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo, de 7 a 8, on parlaran...
sobre el llibre Decir no també és una opció, de la Diana Ali Ocanya. Serà, com dèiem, entre les 7 i les 8. I a les 8 tenim el programa Quan cau la tarda amb l'Alexandra Morera, que avui té convidats especials, i és que l'Artur Masi Aguado i la seva esposa, tertuliana nostra, la Núria Rubió, seran al programa per fer un memorial al poeta Àlex Susanna,
que va morir el juliol del 2024. I, evidentment, també l'Alexandra farà entrevista, i farà una entrevista als convidats per parlar de les seves trajectòries i d'una curada feina de l'Artur, en aquest cas com a narrador d'audiolibres, amb una producció molt alta, perquè porten centenars de títols, i també moltíssims suscriptors al canal Ama Audiolibros. Bé, doncs, de tot això, però sobretot també l'homenatge o el memorial a Àlex Susana,
els podeu escoltar entre les 8 i 2 quarts de 10 de la nit i aprofitem també en nom de l'equip del programa i de la ràdio de felicitar l'Artur que ahir va ser el seu aniversari i va celebrar els 90 molt ben portats Artur, felicitats per molts anys i avui
us celebraran amb el programa de l'Alexandra quan cau la tarda, entre les 8 i 2 quarts de 10. A 2 quarts de 10, reemissió d'Històries de la fotografia amb el David Rius, a les 10, la remissió del Highway 61 i a mitjanit repetirem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora fins la 1, que connectarem a Mica TFM i demà tornarem amb la programació pròpia amb el Pere Paisa i el programa La Tenora a les 7 del matí.
Ara, abans de saludar l'Albert Galera, anem a fer un breu repàs també a la televisió, Roger. Doncs vinga, comencem amb les pel·lícules a les 10 de la nit a VO7. Tenim Los Fisgones, de Phil Alden Robinson, amb Jomar, Gary Herzberger, Robert Redford i Sidney Poitier, entre altres. Una comèdia americana de l'any 92.
que dura dues hores. També a les 10, Paramount, la pel·lícula de Roland Emmerich, 10.000 AC, 10.000 abans de Crist, amb Stephen Strait i Camilla Bell, entre altres. Una pel·lícula americana, sud-africana, també, del 2008, d'aventures, que dura dues hores. La tercera proposta, dos quarts d'onze, Vimat, la màscara del zorro, de Martin Campbell, amb Antonio Banderas i Anthony Hopkins, una coproducció americana, alemanya i mexicana, del 98, d'acció, que dura dues hores i quart.
La quarta proposta, a les 11 de la nit, ja comencem amb les pel·lícules nadalenques Una Navidad Real, de Dustin Rickert, amb Laura Osnis i Aaron Tivit, entre altres. És una pel·lícula americana de gènere romàntic del 2020 que durà una hora i mitja.
I l'última proposta és a un quart de 12 de la nit, a Factòria de Ficció, en la pel·lícula de Michael Mann, Collateral, amb Tom Cruise, Jamie Foxx, Jada Pinkett Smith i Mark Ruffalo. És del 2004, aquesta pel·lícula americana que és d'acció i dura dues hores. I a nivell de programes tenim, per una banda, la Renaixença Televisió de Catalunya amb el Peyu,
que dedica al capítol el pintallavis que existeix des de l'any 2000 abans de Crist. Aquest cosmètic es feia amb formigues aixafades i carmí. Ara es fan molts elements químics que segurament són pitjors que les formigues aixafades, però ningú no s'escandalitza. Tot seguit la companyia de teatre musical ImproSiteStory.
Actua sense lletra ni partitura, ja que basen els seus espectacles precisament en allò que diu el públic. Finalment, històries per passejar el gos, la gossa saps, va fins a l'incendi del funicular de Caprun a Àustria, que es va produir l'any 2000. També a les 10 teniu al nit sense ficció de televisió de Catalunya el projecte Manhattan en color, treball que ofereix una mirada vívida i emotiva.
Sobre la creació de la primera bomba atòmica durant la Segona Guerra Mundial mitjançant imatges restaurades i testimonis personals, el documental reconstrueix aquest esforç científic militar i humà que va suposar el projecte Manhattan. A les 11, l'Aid Show amb Marc Giró a la 1, entrevista en Emilio Aragón, que publica el seu segon llibre d'aventures de Telmo Lobo. També s'asseu al sofà del programa Eduardo Casanova, que presenta la seva primera sèrie, Silencio, i Pepe Colubi torna amb la seva secció i l'edat i el seu peculiar test de personalitat.
Hi ha un quarentment 5 d'11 a Código 10, en aquest cas a 4, el programa investiga la compra-venda d'empedronaments falsos que permet accedir a ajudes i serveis públics a persones Oriol amb situació irregular. Molt bé, doncs tot això i molt més a les televisions avui.
a partir de tota la jornada. I ara el que farem, 4 minuts i les 9, és escoltar la recomanació del dia. La recomanació cultural, els dimarts, ens porta a parlar de cinema i ho fem amb el crític de cinema, l'Albert Galera. Què tal, Albert? Bon dia i bona hora. Bon dia. Bé, malgrat que ja tenim com una saturació de recuperar clàssics
de la novel·la, diguem, de la literatura de tota la vida, com ha estat, i de la literatura fantàstica al cinema, com ha estat el cas recent de Frankenstein, doncs ara li toca a Dràcula, dos dels grans mites de la literatura i el cinema fantàstic, que tornen, doncs, a estar en tendència, perquè si fa molt poc parlàvem del Frankenstein, del Guillermo del Toro i del mi personalment,
El poc que m'havia convençut, doncs ara arriba el torn de Dràcula, en aquest cas, la mítica novel·la de Bram Stoker, que ha adaptat en aquesta ocasió
El cineasta francès, prou internacional, Luc Besson. Doncs així d'entrada us diria que a mi m'ha interessat més aquest Dràcula que no pas el Frankenstein del Del Toro. Si bé és cert que no porta res pràcticament de nou i que té o que flirteja constantment amb l'estètica més romàntica que ja ens va portar Còpola el 92, amb aquell Dràcula portantós,
i purament romàntic, doncs aquí segueix una mica aquella línia on el romanticisme gairebé està per sobre de les qüestions més òbvies del fantàstic i del vampirisme. Però la veritat és que és una pel·lícula prou digna, millor del que aparentment podíem esperar, amb una estètica irresistible,
amb una banda sonora de Danny Elfman, que potser és la millor banda sonora que ha compès fora de les que ha fet amb el seu habitual Tim Burton. I la veritat és que és una pel·lícula que funciona perfectament, que és molt romàntica, que és molt naïf també, però el Dràcula ja és això.
I la veritat és que, malgrat que era innecessària absolutament, doncs és una pel·lícula que reconforta perquè, doncs, passes dues hores prou entretingudes, molt millor que aquella soberbia i aquella arrogància del Frankenstein, del Del Toro, que acabes devenint absolutament esbotadora, en canvi, en aquest cas, doncs, és el contrari, són dues hores que les consumeixes perfectament, ja la teniu al cinema, aquest Dràcula a Love Tale, que el seu títol, doncs, ja ho deixa ben evident, no?, que és un...
un conte romàntic, un conte d'amor, i aquesta és la gran virtut d'una pel·lícula molt respectuosa amb l'original literari, que si bé és cert que té, insisteixo, molts punts en comú amb el que ja ens havia presentat Coppola amb una de les millors adaptacions de la novel·la de Stoker, doncs en aquest cas és una revisió que és prou benvinguda, malgrat que, insisteixo, no espereu res especialment novedors.
Sí, com sigui, podeu comparar el Frankenstein del Guillermo del Toro amb aquest Dràcula de Luc Besson, totes dues ja al cinema, una d'elles, la primera, triomfan especialment a les plataformes, i aquesta segona, el Dràcula de Besson, que teniu per ara, únicament als cinemes, que és el millor lloc on poder gaudir aquesta i totes les pel·lícules. Fins aviat!
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies Albert, que vagi molt bé la setmana. Ens queda mig minut per arribar a les 9, farem una pausa per escoltar les notícies i de seguida tornem perquè la Fermina, la Fermina Recio la tenim ja a punt amb la cançó del dia que ens ha triat.
i després la tertúlia d'actualitat i la resta de continguts del Bon Dia i Bon Hora d'avui. Insisteixo que a partir de les 11 el que farem és presentar-vos el conte El viatge del Nandú, que està molt bé, que es presenta aquest divendres al Foment i que l'ha escrit l'Eva Matamoros. Avui serà aquí amb nosaltres a partir de les 11 del matí amb la resta de continguts del Bon Dia i Bon Hora. Fins als 12 al migdia. Ara tornem.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. El Consell de Ministres iniciarà avui el procés per nomenar Teresa Peramato Martín com a nova fiscal general de l'estat a proposta del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. Peramato és fiscal de carrera amb 35 anys d'exercici i compta amb el reconeixement unànime dels operadors jurídics. Actualment és fiscal de sala i en cap de la secció penal de la Fiscalia del Tribunal Suprem també és fiscal de sala delegada per a la protecció i tutela de les víctimes en el procés penal.
Substituirà, doncs, en el càrrec a Àlvaro García Ortiz, que va presentar, recordem, la dimissió ahir, després de ser condemnat a dos anys d'inhabilitació pel Tribunal Suprem. I també, segon dia de judici, l'Audiència Nacional contra la família Pujol, acusada d'associació il·lícita de blanqueig de diners. El Tribunal ha decidit, finalment, no exonerar de la causa l'expresident de la Generalitat, malgrat el criteri dels metges, que no el veien apte per ser jutjat. Avui continuaran les qüestions prèvies de les defenses.
I les denúncies per violència masclista a Catalunya aquest 2025 se situen en 14.455. Fins ara hi podrien arribar a les 17.124, una xifra similar a les de l'any 2024. El maltractament a la llar continua sent el delicte més freqüent, seguit de les amenaces i també dels trencaments de condemna.
La majoria de les víctimes són majors d'edat, sobretot dones, entre 31 i 45 anys, i els Mossos han detingut o investigat un total de 12.359 homes. Enguany s'ha registrat també 8 feminicidis per violència masclista, una xifra inferior als 19 del mateix període del 2024. Avui, 25-ena, és el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les dones.
Hi ha mobilitat de retencions importants en aquests moments a l'APS-Sat a Barberà, on hi ha també retencions habituals des a la B10 i a la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, també a la 2 a Pallejar i a la C58 a Montcada. També hi ha regulació del trànsit a la CSG a Barcelona.
I per un accident en aquests moments està tallada la Gran Via de Carles Terceam, avinguda diagonal en sentit descendent. Aquesta incidència podria afectar també a les línies d'autobús. A banda també, ús obligatori de cadenes per neu a la C-28 en Autaran i també a la C-142B al mateix punt.
I pel que fa al temps, una nova entrada d'aire fred tornarà a fer baixar les temperatures a causa del vent del nord. El front deixarà també una nevada persistent al vessant nord del Pirineu i de cara a les comarques de Girona hi haurà núvols baixos que podrien deixar també algun ruixat puntual.
Com dèiem, avui el vent també serà protagonista i bufarà fora els extrems del país amb ratxes de més de 70 km per hora al sud i tramuntana intensa també a l'Emporda. De fet, Protecció Civil, recordem, ahir va activar l'alerta Bencat per a aquestes fortes ratxes. Pel que fa a les temperatures, baixen amb màximes de fins als 17 graus. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Aquesta setmana, des del CEPA, Ecologistes de Catalunya i la Plataforma Cívica per la Defensa de Collsorola convoquen dues activitats al voltant de la Riera de Vallvidrera. Per una banda, el dimecres a la tarda a la Federació Obrera hi haurà diferents xerrades i intervencions sota el tema què podem fer per protegir la Riera de Vallvidrera i el diumenge hi haurà una caminada i visita guiada per conèixer els valors ambientals si les amenaces hi haurà.
d'aquesta Riera. Doncs el dimecres a partir de dos quarts de set a la FEDE es parlarà dels valors ambientals, per què s'ha demanat a la Generalitat la unificació de la reserva natural parcial de la Rierada, la resposta que ha donat la Generalitat i per què es demana la retirada del projecte d'urbanització de la Rierada. Hi haurà color aquí també
amb els assistents de dos quarts de set a dos quarts de nou el dimecres. Diumenge hi ha caminada i visita guiada per conèixer els valors ambientals. La sortida és a dos quarts d'onze des de l'aparcament de Can Rebella. Es farà un recorregut per la zona natural i, finalment, a quarts de dues, aquells que ho vulguin podran fer tinar de Carmanyola a Can Santoi.
El divendres hi ha els Premis d'Esports, aquest acte que organitza l'Ajuntament cada any de reconeixement, esportistes, equips i clubs de la vila. Els Premis d'Esports d'enguany seran aquest divendres, a dos quarts de nou del vespre, al Teatre de la Peni, amb entrada lliure.
i el dissabte hi ha l'encesa de llums a les 6 de la tarda a la plaça de la Vila es farà l'encesa de l'allumenat de Nadal amb actes d'animació també amb aquest acte de dissabte a la tarda i el diumenge el SEM i Trell Bixos organitzen la primera edició de la cursa de muntanya que anomenen Camins de Colserola
Hi ha dos recorreguts, un de 14 quilòmetres i 1.400 metres de desnivell, i l'altre recorregut és de 14 quilòmetres amb 750 metres de desnivell positiu. El punt de sortida és el parc de la Sèquia del Molí, aquesta primera edició de la cursa de muntanya que organitzen el Semitrel Bixos. Ja no hi ha places, 500 persones apuntades s'han tancat ja les inscripcions.
I diumenge a la tarda, el grup local de xarxa prepara un nou espectacle pel públic familiar amb la companyia Uniso, que presenta Nocnala. El diumenge a dos quarts de sis de la tarda, al Teatre de la Penny. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la farmàcia Roca, que està al carrer Major 31.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix.
Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
La cançó del dia amb Fermín Arrecio Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui no podia ser una altra que aquesta que us posaré. Es diu Canción sin miedo de la mexicana Vivir Quintana i en aquesta ocasió es fa companya de Montlaferte. Dues poderosíssimes veus femenines en un dia com avui en el que rebutgem la violència envers les dones
I va d'això, aquest tema. Vivir sin miedo és una cançó que vol empoderar, que vol donar veu a les dones que ja no hi són i que vol dir que ja n'hi ha prou, que s'acabin els feminicidis, no només a Mèxic i a Amèrica Latina, sinó a d'arreu del món i aquí a casa nostra també. Espero que us agradi. Visca la lluita feminista i ni una menys. Canción sin miedo.
Bona nit.
Cada minuto de cada semana Nos roban amigas, nos matan hermanas Destrozan sus cuerpos, las desaparecen No olviden sus nombres, por favor, señor presidente
El feminicida.
Yo todo lo incendio, yo todo lo rompo. Si un día algún fulano te apaga los ojos, ya nada me calla, ya todo me sobra. Si tocan a una, respondemos todas. Soy Claudia, soy Esther y soy T.
La madre que ahora llora por sus muertas Y soy esta que te hará pagar las cuentas
Gritamos por cada desaparecida.
que retumbe fuerte, nos queremos vivas, que caiga con fuerza el feminicida, que caiga con fuerza el feminicida. Y retiembre en sus centros la tierra, al sororo rugir del amor,
I retiemble en sus centros la tierra al sonoro rugir del amor. A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimarts 25 de novembre de 2025. La compartim amb el Xavi García. Bon dia, Xavi. Molt bon dia. Bon dia. Bon dia, Paco Prieto. Molt bon dia. I bon dia, Josep Genés. Bon dia. Comencem. A l'espera de rebre també el José Polo d'aquí una estona, que s'incorporarà a la meitat de la tertúlia, sense l'Antonio Valverde, que el tenim molt ocupat als jutjats últimament.
ja m'ha dit que volia atendre'ns una estona, però no podrà ser. I també l'Elisenda Culell, que tenim en parèntesi durant unes setmanes, m'hauria agradat que avui també tenir-la aquí, amb motiu d'aquest 25N, Dia Internacional per l'Eradicació de la Violència Masclista contra Dones i Nenes, que durant aquest matí tots els diaris també acompanyen aquestes xifres.
d'un dia per reflexionar, tot i que hauria de ser tot l'any, perquè és un tema que ens ocupa. De totes les dades que ja hem anat dient, avui, per exemple, l'Ara en destaca dos, el mite de les denúncies falses, i atenció, només són el 0,0005%,
Repeteixo, 0,0005%. Diu, de les 199.000 del 2024, tan sols una té sentència per ser falsa. I l'altre titular que en destaca ara és que la meitat dels violadors són coneguts de les víctimes. Això ho explicava ahir amb roda de premsa a l'Hospital Clínic, que ja test 365 casos des de començaments d'aquest any.
Pel que fa al periòdic, destaca que el 20% de les dones divorciades pateixen l'impagament de les pensions. Tema també interessant. I en aquest cas, doncs, La Vanguardia avui no fa... Sí, té un titular a la pàgina de Societat. Diu, un dia en el torn d'ofici de la violència masclista.
no es denuncia per caprici, és el titular d'una de les magistrades. En tot cas, és una aproximació des de diversos àmbits, que això està bé, i m'agradaria demanar-vos una reflexió també al voltant d'un dia com avui i a quin punt ens trobem amb aquest tema tan esgarrifós. Josep, si vols començar. Sí, sí, aviam, hi ha una primera reflexió, que no sé si la compartiu,
que és que el minut de silenci, o el dia de... Bé, per mi són coses inútils, i que no sé si són per tranquil·litzar certes consciències... Quan es produeix una víctima, un assassinat... Sí, o per aparentar no sé què, per part d'aquí, en el fons, jugar a dues aigües, no?
Bueno, juga no és on digui, és a dir... Ja, ja. Suposo que sí que m'entereu. Ja ho entenc, eh? Ja ho entenc. És a dir, és fàcil, és còmode, el compromís és mínim, per no dir que és nul, i ja està. Cada vegada que hi ha l'assassinat d'una dona per violència de gènere, el minut de silenci. Sí.
Bé, aquesta seria la primera reflexió. De totes maneres, això no volia que no s'hagi de fer. I tant. I dos minuts, i cinc minuts, és a dir, no. Però jo em refereixo que les coses no s'arreglen així, ni molt menys. Que realment aquí el que es necessiten són... El tema és molt complex, ve de molt lluny, no... La segona reflexió seria aquesta. Que quelcom que ha estat molt soterrat a la societat, a totes les societats, per fi,
explota i apareix a la superfície, diguéssim, en tota la seva dimensió. I es produiran desjustaments o carelles si hi ha o no, si no hi ha denúncies falses. Per tant, per mi és molt important que aquest tema, repeteixo, ocult en el marc de la família.
Ocult en el marc de les ordres religioses i de les religions del planeta. Ocult a la majoria de societats occidentals i orientals i un llarg, etcètera. Això surti, exploti. És més, diria que encara no ha sortit i no ha explotat tot el que hauria d'haver-se fet. I el tercer tema, que em toca, seria el més, la tercera reflexió, que seria, sens dubte, la més rellevant.
Necessitem temps, trigarem molt de temps, i necessitem estructures i mesures múltiples, i no sé com dir-ho, si polimòrfiques i politemàtiques, que van des d'efectivament el tema dels valors, que per tant han de tenir les organitzacions, si aquestes són religioses o laiques, a més a més, han de tenir introduït aquests valors de la igualtat de gènere, de la fraternitat de gènere,
De la pluralitat, que en aquests moments està també visquent el concepte de gènere, que això també està movent-se molt en aquests moments. De l'educació, del paper que ha de fer l'educació, del paper que ha de fer la família, i del que són les estructures de poder dels Estats, que haurien de ser aquí, doncs, efectivament, molt més contundents. És a dir, a mi ja fa molts anys...
que quan sento el govern espanyol de torn que va procedir a una reforma del Codi Penal, diríem que sento un sentiment ambivalent. Me n'alegro, perquè tinc la idea que efectivament hi ha molts delictes, suposats delictes, futurs delictes, passats delictes, delictes, que necessitarien correccions...
Aquella cosa que hi ha un senyor que va drogat, va borratxo, amb un cotxe, i mata un ciclista, i se'n surt en tres mesos de pressió i una multa. I aleshores, per tant, quan sento això, reforma el Codi Penal, dic estupendo, magnífic. I després sento una decepció. Perquè, malauradament, les reformes del Codi Penal no van a les arrels de contundència que jo demanaria en tota una sèrie de temes. I aquest és un dels temes.
És a dir, l'erradicació de la violència de gènere a la humanitat hauria de ser un objectiu prioritari, perquè si no fem discursos de drets humans...
I ens en passem els gripaus perquè no hi ha drets humans. Paco. Mira, has dit moltes coses interessants. Una, les coses soterrades, culturals. Jo em recordo d'una pel·lícula italiana, Divorcia d'Italiana, em sembla que era. Mastroianni? Sí, el Mastroianni. I, bueno, és una comèdia molt interessant. Se'l surt d'Itàlia.
Pensem que a Itàlia no tenien divorci. Va arribar al 68-69, més o menys. I va ser una lluita bastant curiosa que els que estaven a favor del divorci no ho tenien clar que es guanyés el referèndum sobre el divorci. Bé, és la pel·lícula. Hi ha un moment que el Barcelona Mastroniani té un problema amb la dona i tal i que qual...
Ell és com un noble vingut a menys. I en un local del Partit Comunista es fa una reunió, hi ve un del nord d'Itàlia, que fa tot un discurs però feminista, que tal i que qual, i està ple allà de gent del sud, em sembla que Sicília, però...
I en un moment determinat aquell senyor li diu a la gent, porque ¿quién tiene la culpa? Y todos, la mujer, la mujer. Aquestes coses soterrades culturals que són tan difícils de canviar, molt difícils de canviar, perquè són coses que venen de segles. I canviar aquestes coses, aquestes dinàmiques, realment és una cosa terriblement complexa.
I no només en el cas de les dones. Tu també ho has apuntat. La violència domèstica, que va més enllà de la violència contra les dones, ni una violència soterrada, per exemple, contra els fills. Moltes coses que passen es donen a l'àmbit familiar, o proper a l'àmbit familiar. I són coses que venen de molt lluny. Pensem que canviar aquestes coses són molt difícils. Anglaterra...
Per exemple, fins als anys 70 estava permès el càstig corporal a les escoles. I ara diem, per favor, com pot ser que això es mantingués durant tant de temps? És a dir, canviar aquestes dinàmiques és realment curiós, perquè la...
Gran part de la població no ho viu com una cosa important o relativitza massa el problema. I després els canvis de justícia i tal. Pensem que tots els canvis que es tenen que fer es tenen que fer...
quan n'hi ha una majoria o una capacitat d'aprovar les lleis. Pensant que moltíssimes lleis que tenim, no aquí a Espanya, sinó a tots els països i tal, s'han mantingut del segle XIX o d'abans. És allò que m'explicaven una vegada.
A Islandia es van donar compte que el sistema penal es mantenia que si un islandés es trobava un basc el podia matar. I es van donar compte, als anys 90, que encara mantenien això. És una tonteria, però no és una tonteria. Canvia les coses, per a millor. Ja sé que n'hi ha alguns que arriben de la idea progressista, de la il·lustració d'anar canviant les coses. Ara s'ha posat en contra que això no és bo.
canviar les coses, les coses que estan tan arreglades culturalment, és una cosa molt difícil. Aviam, Xavier. Home, és un tema molt complicat i delicat, perquè jo diria que fins i tot aquí generalitza és dolent, no? Tots els casos són molt particulars, tremendament particulars, i s'han d'estudiar molt bé. Parlem de la violència de gènere, absolutament recriminable, de la violència domèstica...
Però no només és la violència, anem a dir física, també hi ha una violència psíquica, no?, que és el motiu, per mi, principal, que després vingui el...
És a dir, hi ha molt control o molt domini d'una persona sobre una altra, amb els dos casos. És a dir, un home que la domina absolutament a la dona i la deixa anar, i la dona que... És a dir, cada cas s'ha d'estudiar molt bé. El problema és quin és? Que...
Fins ara, el que era la violència física, no vull dir que estigués permesa, però estava tolerada, semblava normal que un home pogués, és a dir, la maté perquè era mía, aquesta frase és absolutament brutal, no? Què passa? Que avui en dia les coses canvien, afortunadament, es té més criteri, més seny, es veu la ricada de violència, però hem de tenir una cosa molt important.
ve des de l'educació, és a dir, des d'un pati de col·legi on les nenes són les nenes, els nens són els nens, la nena és tonta, l'home és mascle, tot això, quan va creixent, al final surt i passa el que passa. Jo crec que la manera d'erradicar la violència, un altre cop, i sempre hi ha per el mateix, més que multar que s'ha de fer o condemnar, és preparar i començar a obrir les ments per la convivència.
Amb els dos cantons, eh? És a dir, jo crec que en aquest sentit es necessita una quantitat d'educació, també el que es veu a les famílies, no? Els fills no deixen de ser un reflex moltes vegades del que veuen a casa, no? O quasi sempre. Aquesta violència també soterrada, que no és física però que és brutal, aquest despreci, aquests insults, aquest enviar-se on sigui de les matrimonis, això ho viuen els nanos, també. I ho van...
fent normal. Jo crec que necessitem bàsicament molta educació, molta formació, més ajudes psicològiques en general. Sembla que això d'anar al psicòleg sigui només per... I no anar al psicòleg hauríem de dir a tot Déu, perquè a tot Déu estem tenint una mica tarats. És a dir, ajudes psicològiques, ajudes d'educació, ajudes de comportament, millor...
que l'humanitable que al final té que ser així que són condemnes però hi ha molta feina a fer és curiós perquè a vegades pensem o part de la gent pensa que la violència aquesta es dona només en àmbits desfavorits culturalment no, absolut podria explicar coses molt íntimes de coses de la família que he viscut i terribles però explicaré una altra
Per exemple, a finals dels 80 i tal, recordo que a la facultat d'història havia un professor que era un autèntic acusador. Era famós i tenia un prestigi brutal i tal. I eren coses escandalosos. I amb altres professors, molt macos, els vaig comentar i em van explicar històries absolutament truculentes. És a dir...
que fins i tot en àmbits que, en teoria, sembla que no tinguin que passar més educat que aquest senyor, que era especialista en art d'una determinada època, i com ell la tira, no? Per exemple, un dels llocs on ens dona més la dominació d'aquest tipus és l'àmbit laboral, que a vegades ens en oblidem. L'àmbit laboral...
A vegades va com a part de la societat, no? Són unes situacions que dius com pot ser que l'àmbit laboral es donin aquestes situacions quan potser la societat ha avançat moltíssim. Evidentment, es té que mirar cada cas, etcètera, però el que...
Sí, jo em recordo, hi ha coses que afortunadament ja no passen. Jo em recordo, jo coneixia una nena que era de la Rioja, estava estudiant aquí a Catalunya, i la van intentar violar i la van deixar morta al centre de Barcelona una nit. De fet, els que la van agredir es van creure que l'havien matat, la van destrossar.
i quan va sortir del coma que estava i tal, els policies d'aquella època, que eren policies nacionals, tan homes com de dones, i tu què hacias por la noche a esas horas?
es va sentir absolutament agredida i va entrar en una situació que es va oblidar de tot va ser tant el xoc després va tornar a la Rioja i tal però el tracte que va rebre en aquella època per als professionals i tal va ser absolutament que ara no és així ni molt menys no, no és així igual no, no estan absolutament preparats però no és exactament igual, ni en broma ni en broma del que havia abans
i situacions de col·lèsis, i situacions que passaven una sèrie de coses. Això no vol dir que estem bé, no, ni molt menys, no estic dient això, que ningú s'equivoqui, però venien, per exemple, pensem una cosa,
Les lleis que hi havia fins al 80, més o menys, la dona no podia sortir del país sense el permís de l'home, etcètera. Això no vol dir que ningú s'equivoqui, que estic dient que això s'ha arreglat. No, no, no, tot el contrari. Però venim d'on venim, venim d'on venim. N'hi ha altres països que no van tenir...
malgrat totes les històries, no van tenir que passar amb aquells 40 anys del franquisme i tal. Alemanya no és el mateix i tal. I això no vol dir que Alemanya funcioni. Per exemple, algun dels països...
que hi ha molts problemes de violència a nivell domèstic, i ara s'ha fet una pel·lícula extraordinària a Bèlgica, del cas de nens segrestats i tal, molt dura, és Bèlgica. Hi ha una quantitat de problemes de violència soterrada dins de l'àmbit familiar brutal. És un dels països...
Però a Espanya venim, d'on venim. Bé, escolteu, les violències contra les dones presenten múltiples cares, això és el que està sortint ara, i més enllà d'assassinats, pallisses i violacions, també n'hi ha altres de més invisibilitzades, diu Patricia Martín al periódico. Per exemple, si l'agressor exerceix control, limitació o sabotatge sobre els recursos financers, aquí anava, de la seva parella o exparella.
ja sigui impedint-li treballar, vigilant les seves despeses o apropiant-se dels seus recursos, es produeix violència econòmica, el tercer tipus de maltractament més freqüent per darrere l'emocional i psicològica de control. La prevalència és de l'11,5% de les dones a Espanya i les denúncies van en augment, però només el 40% dels espanyols sap identificar i reconèixer aquest tipus d'abús. La violència econòmica, dins d'aquesta violència econòmica, l'impagament de pensions alimentàries...
és una de les formes més comunes. Permet perpetuar la submissió i el control i fa mal no només a la víctima, sinó també als fills de la parella, els quals es priva de recursos imprescindibles per les necessitats bàsiques. Segons un estudi de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família, és present en dos de cada deu divorcis i no sempre va per allà de denúncies per violència de gènere. Una projecció de l'estadística apunta a prop de 105.000 dones que es troben en aquesta situació.
Terrible, el Ministeri d'Igualtat estudia canvis legals, aquí anàvem Josep de Nou, per accelerar i millorar el cobrament de pagaments alimentaris pels fills. Diu que la submissió i el control segueixen a través de la privació de recursos a la víctima i als fills, segons els juristes, que demanen canviar el Codi Penal per elevar les penes i introduir un tipus agreujat. És la manera, potser, de posar fi a aquestes coses, no?
És una manera. Una de les coses de fer contra el Xavier i de dir, al final, efectivament, necessitem un codi de normes, un codi de regles que permeti l'alcàstig de marescut aplicant-se a justícia, que no vol dir altres coses, sinó això, justament la pròpia paraula justícia. Jo volia fer una estetització. Quan sentim les paraules...
escola, col·legi, educació, ensenyament, i demanem el paper que ha de tenir l'educació, etc. Jo crec que en aquest tema, i no només en aquest tema, també en altres, però en aquest tema, el paper de l'escola sent important, no tinc clar que sigui el més important de tots. Aviam, hi ha un fet que és el següent. El pare i la mare, en el procés d'educació dels pares, en el procés d'educació que fem dels nostres fills,
Evidentment, el 99%, no en tinc cap dubte d'això, algú pot tenir un problema de salut mental o no sé quina droga d'addicció que estarà perdut. Però a la majoria el que volem és el bé pels nostres fills i en aquest sentit no parem des de ben petitons, que encara no sé si ens entenen o no ens entenen, de dir-los el que pensem, el que volem que facin, el que esperem d'ells i parlar, parlar, parlar i ells escolten. Jo crec que la majoria de pares i mares potser desconeixem
és el fet que els nens no faran allò que se'ls diu, sinó que el que fan és allò que veuen que fan els pares i els avis. Sí, sí, sí. I això, jo crec que una bona part de les famílies no se'n dona en compte que ja pots anar dient, ja. Que si tu el que fas és justament el contrari del que li estàs dient, ell, el nen, el que farà és fer justament el contrari del que li estàs dient. Que està bé.
Per una part, eh? Per això dic que si el que fa la família, el que fa la societat, és a dir, que ho arregli l'escola, malament. Molt malament. L'escola és un complement i és imprescindible que no falli. Això està molt clar. Però si la família ha fallat, l'escola arreglarà poques coses.
A part, n'hi ha una cosa. Antigament, el model clàssic era família-escola. Gran part de l'aprenentatge, des de fa molts anys, dels nens i les nenes, no es fa directament a partir de l'escola, ni d'altres coses. Els inputs que reben... Antigament era l'escola, no? L'escola és...
Actualment no, actualment no, els mitjans de comunicació, etcètera, etcètera, etcètera, que fan que l'escola no tingui el mateix paper que tenien abans. Tornem a dir que, segons... Mira, els canvis culturals. Anys 60, Espanya, Catalunya. La meva germana va ser la primera dona que va anar al Pallars...
a vora del tren, amb pantalons. Era una puta. Quan a Barcelona ja estava sumit, Barcelona a Mataró, etcètera, etcètera, tornem al cas. Un altre company del meu pare...
viatjant per Espanya, entrant en un poble de Conca, ell era amb moto, amb la seva dona, que també portava pantalons, els van tirar pedres. Els canvis culturals d'aquest tipus són realment curiosos. I estic posant exemples que poden semblar d'una pel·lícula d'aquestes còmiques italianes, però no és així.
Jo m'he trobat que, per exemple, en una província d'Espanya, anys 90, al començament de les 90, un company meu d'aquí, de Molins de Rei, i jo vam anar a un càmping a esgantar els plats. I ens van dir una sèrie de senyores, «Sons de Madrid o catalanes?».
Per a aquelles senyores, que eren encantadores, i que seran molt bones persones, el xoc de veure dos homes rentant els plats era brutal. I estic parlant finals dels 80, començaments dels 90. Els canvis aquests de que l'home és l'home, i té un paper que se li ha signat...
Que, bueno, canvia això. Serà terrible. Ja hi ha algun refleximent? Sí, portant una mica el que deia el José Pital, és cert, l'escola no... L'escola, l'educació. L'escola no té que tindre la responsabilitat absoluta de tot. Evidentment, arriba on arriba i té que ser una extensió de lo que és la família, el comportament social, etc. El que sí que és cert és que els nanos tenen una cosa que és el mimetisme, no?
I ho tenen molt agut, molt agudissat, no? O sigui, normalment, un pare que fuma, el fill fuma. O un pare fa una cosa i el nen agafa un llàpid i fa veure que fuma, no?
el pare camina amb les mans enrere i els nanos acaben imitant les mans enrere. És a dir, són com una espècie de cerds que s'estan formant i allò que veuen, o consideren normal, ho interioritzen i formen la part del seu caràcter i la seva educació. Si una persona està vivint una violència de gènere brutal dins de casa, possiblement aquest xaval, quan creixi, o aquesta noia...
serà víctima o agressor, agressora o tal, perquè l'agressió aquesta va als dos camins, també. El que vol dir que la responsabilitat de les famílies és importantíssima i la possibilitat de l'escola també. Però ha arribat un punt tan absurd...
que els pares no obliguen a les escoles, als mestres, a fer una sèrie de limitacions que els limiten amb la seva pròpia professió. És a dir, normalment abans hem passat d'un país que dèiem, escolta, si t'han renyat, algú hauràs fet mal fet. Això es deia molt abans. Ara t'ha renyat la mestra, o el mestre, vaig cap allà a veure per què.
I clar, aquesta trencadissa tan brutal entre escola i família encara aguditza molt més aquest problema. És a dir, ho estem fent malament. Molt malament. Hi ha també un paper important que ha de complementar la família, que ha de complementar l'escola, que és el corpus social.
en què intervenen, a part de les lleis, els mitjans de comunicació i les organitzacions polítiques funcionarials, fins i tot. Jo recordo, per exemple, haver vist a les televisions nòrdiques, ja sabeu que jo sempre trec el tema del nord d'Europa,
En l'horari prime time, hem après anglès alguns, què vol dir això de prime time? L'hora de màxima audiència. Hem vist com les televisions, per exemple, a Noruega, explicaven coses com es posaven els bolquers als nens, als nadons.
O sigui, imagineu aquí enmig d'èxtasis, galàxia, la operación triunfos, que resulta que hi ha un moment que surt un senyor o una senyora que explica com es posa un bolquer amb un infant. Diu, bueno, el cervell ens fa un creuament, no? Es produeix un circuit o les neurones del cap i no sabem què ens està passant. Bé, doncs és una anècdota, però és que no és una anècdota. A aquestes hores de màxima audiència hi havia i hi ha programes d'aquest tipus de coses.
Però és que si ens anem més cap al centre d'Europa, agafem la televisió francesa, agafem la televisió anglesa, les televisions alemanes, en hores de màxima audiència. A més d'entreteniment aquest, bueno, de saltar i fer brincos i cridar, perquè això és un matís molt important, hi ha cantants i després hi ha microfonistes.
I ara els que dominen el mercat són els microfonistes, perquè els cantants han quedat reduïts a l'òpera i són uns bitxos raros que ningú escolta, no? Bé, ara ha meninat potser una cosa perifèrica, perquè també fora part de la societat moderna. Doncs, aleshores, en aquests moments determinats, veus que Telefrance 1, Telefrance 2, així cadascuna de les cadenes franceses fan debats.
Debats, eh? Debats sobre la guerra d'Ucrània. Debats sobre què ens està passant a França, que tenim uns problemes que no hi eren abans, ara hi són. I molt respectuosos. I aquí, bueno, posem Televisió Espanyola 1, posem la 2, la 3, la 4, la 5, tots els números del sistema mètric decimal romà. I, oh sorpresa, només veiem cavallaruques i cantaruques i felicitats. És una festa permanent i perpètua.
No, no. Aleshores, per tant, hi ha televisions privades i televisions públiques, i per tant el privat, l'amo de la cadena, ja dirà què vol que es faci, què vol fer i què no vol fer. Però jo crec que hi ha una responsabilitat que s'està ometent per part dels operadors públics.
I és aquest procés, per dir-ho, cinc de transmissió de valors, entre els quants els valors necessaris a la infància, a l'adolescència, a la joventut llarga, etcètera, fent tota una mena de debats que donin a conèixer aquests valors. Tot això no ho estem fent, i després és quan dic allò aquest cinisme que fem un minut de silenci a la plaça de la Vila, però no hem fet tota aquesta altra cosa. És...
La televisió espanyola havia sigut molt bona. I em costa dir-ho a l'època de Franco, més a més. Mira que jo de franquista tinc el que... És que la contra és... Tenia el concepte d'una cultura adoctrinada cap a un cantó dolent, després es va anar modernitzant i va arribar a tindre programes com La Clave, per exemple, o programes com l'Hermida, o coses com de debats. I la gent que anava era gent culta, era gent que podia aportar a la societat. Hi havia aquest esprit que la televisió
la pública, com a mínim, tenia que ser culturitzant. Amb tots els matisos, evidentment... Què va passar? Va arribar a Telecinco, un imbècil, perdoneu l'expressió, que es diu Berlusconi, que és d'aquells tios que han fet més mal que bé, i a nivell econòmic va inventar una televisió, va ser més poderós que la pròpia Rai, va fer un imperi que és Telecinco. I aquí va arribar, per dir un exemple, vam passar del debate d'Au del 20 a les mamachichos. Aquí va començar.
Aquí va començar el que s'entén la televisió d'entertainment, la televisió d'entreteniment. Clar, l'entreteniment, si la cultura no entretén, alguna cosa falla. I si entretindre té que ser, com diu el Josep, gent votant i barallant-se amb una illa, passant gana i traient els cuernos d'un i la vida vida de l'altre, si això és entreteniment el tenim mal entès. Per tant, la televisió espanyola d'ara, no dic TV1, dic les televisions...
En general, han malentès l'entreteniment. És a dir, una de les eines més poderoses que existia era que a través de fer coses entretingudes hi havia cultura. Em remonto, per exemple, al Rodríguez de la Fuente. Era un programa. És un programa.
Entretingut, la gent se'l mirava, aprenies coses, que si los lobos i el buitre de no sé on, i coses que tu, molta gent, mai hagués llegit ni mai hagués vist, però a través d'una manera d'entreteniment d'explicar, era bo. Hem convertit la televisió en un pou de basura, d'escombraries.
I d'aquí surten cançons com el reggaeton, que estem tractant i lluitant per la igualtat de la dona, i dius, m'aner el cucú, m'agusta que no sé què. Dius, hòstia, quin contrasentit més gran. Hem de tancar, perquè hem de fer altres coses. En tot cas, telèfon d'atenció contra les violències masclistes, recordeu, 24 hores, 365 dies l'any, i gratuït, 900, 900, 120, 900...
900-120 per qualsevol que necessiti van estar aquest telèfon. Seguim endavant. José Polo, em sembla que al final el farem entrar telemàticament. Avui hem comentat, l'article va sortir ahir,
Al viu Molins de Rei hi ha un article firmat per Isaac C. Molins de Rei entre l'antisemitisme i la desobediència institucional. I és llarg, però fa una crítica a l'Ajuntament amb diversos posicionaments.
perquè diu que l'Ajuntament segueix la seva trajectòria tradició antisemita, iniciada al maig de l'any 2013 amb l'adhesió a la plataforma BSD. Degut a aquesta adhesió, es va prohibir disputar un partit de water polo a la piscina municipal, creant un conflicte diplomàtic internacional d'alt nivell. Els vots favorables de la CUP i iniciativa per Monitza Reí i l'abstenció de la resta de formacions polítiques van fer possible aquest boicot.
L'associació ACOM, que és Acción y Comunicación sobre Oriente Medio, va interposar una denúncia contra els quatre regidors de la CUP i l'anterior alcalde, Joan Ramon Casals, alegant odi i discriminació. La denúncia es va ampliar a la regidora de la CUP, Laura Munt, i a l'Ajuntament de Barcelona, Eulària Raguant. El jutjat contenciós administratiu número 16 de Barcelona va dictar la sentència i el tribunal va anul·lar l'acord de Molins de Rey per boicotejar Israel dictaminant la seva il·legalitat
per discriminació i vulneració dels drets fonamentals de la població irrealiana. La sentència es va dictar el juny del 2020. Si segueixo, també l'Ajuntament permet... Perdó, l'altre punt és que uneix al Balcó de la Vila una bandera de Palestina, infringint, segons aquest articulista, la llei 39 barra 1981 del 28 d'octubre, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i altres banderes i ensenyes.
I a més a més també afegeix que l'Ajuntament permet que hi hagi plataformes que pintin eslògans com el silenci és còmplice, aturem el genocidi a les parets que donen la benvinguda a la vila sortida de l'autopista B23. Un genocidi, diu aquest articulista, que encara no ha estat demostrat i que posa en evidència la desconnexió de la realitat i la falta de rigorositat del govern actual.
Les sentències esmentades són molt greus en termes de convivència i drets humans i posen l'Ajuntament en una posició clarament antisemita, difícil de defendre dins un estat de dret com l'estat espanyol. Em pregunto, diu, quan el càrrec de l'Ajuntament es dedicarà a resoldre els problemes reals que hi ha a la vila i serà conscient que ha de mantenir la legalitat en comptes d'utilitzar l'Ajuntament com a plataforma propagandista i antisemita.
I el Paco no va fent gestos, però deixa'm que saludi el José Polo. José, bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. Què tal? Com esteu? Bé, espero que estiguis recuperant-te. Sí, més o menys. A vegades la criança és complicada. La criança, sí. No pateixis, no pateixis. Ja em passa el nit sense dormir i després costa aixecar-se a la petita. Bé, en fi. Què passa? Proto.
Llegir aquest article, que veig que després ja hi ha alguns comentaris que diu que si sou viu Israel en lloc de viu Molins ara, podríem aclarir també com funciona, és a dir, si la persona en qüestió us ha demanat aquest article o sou vosaltres que heu anat a buscar la persona per fer aquest article, és a dir, com funciona perquè la gent ho sàpiga això.
Sí, molt fàcil. A veure, primer recordar que els articles d'opinió, com passa amb qualsevol altre mitjà, no han de representar ni la línia editorial ni l'opinió del mateix mitjà. Això, per una banda, que crec que és una cosa que convé recordar, ja que s'ha generat certa polèmica. I com va funcionar, va funcionar de la següent manera. Vam rebre aquest article per correu electrònic. Nosaltres, en veure que era una persona que no es volia identificar pel cognom,
van convidar-li a venir a la redacció del Viu Molins per comprovar que les dades eren correctes, que era una persona física, perquè a vegades ens hem trobat amb gent que es fa passar per les persones. Bé, tot un sideral de comprovacions quan ens arriben als articles d'opinió, evidentment ens va ensenyar el seu DNI, és una persona que és un vaí de Molins que té aquesta opinió respecte al seu ajuntament.
i un cop fetes aquestes comprovacions doncs res, el van publicar ahir d'acord aviam, Paco Prieto bueno aviam des del meu punt de vista des del punt de vista de Paco Prieto jo sempre estic molt lligat a tota la cultura jueva per part de gran part dels intel·lectuals de referència per mi han sigut jueus
Walter Benjamin, Sigmund Bauman, per mi són una part essencial de la meva cultura. Curiosament, gran part d'aquests intel·lectuals, jueus, i parlant, per exemple, del Sigmund Bauman, jo li diria a aquest senyor que ha escrit això, el que li va passar al Sigmund Bauman en l'estat d'Israel. Una referència, un dels sociòlegs més importants. Persona no ingrata al seu país. I com ell, tu l'explicaves l'altre dia, és a dir...
Aquí no es tracta de parlar de la cultura jueva, dels jueus i tal, estem parlant d'accions de determinat estat i de determinats governs. Pensem que és el país que té més incompliments des del 1948 de les resolucions de l'ONU.
Sempre n'hi ha problemes, sempre n'hi ha quantitat d'ha hagut problemes a nivell de l'ONU, un pensa una cosa o una altra cosa. Curiosament, l'estat d'Israel és el que ha incomplert més resolucions des de l'any 48 fins ara. No estem parlant, aquí no és una lluita de cristians contra musulmans, no, no, estem parlant de coses que ha fet
determinats governs d'Israel, etcètera, des de fa molts anys. I que es miri el que gran part de pensadors, intel·lectuals i persones que no són intel·lectuals, perquè jo hi tinc reunions en grups jueus a l'Ajuntament de Barcelona i em deien el que patim nosaltres per pensar diferent el que diu el govern actual d'Israel és molt fort.
Perquè o passes per l'agulla del que volen ells, o ja no ets jueu, o no ets jueu. Mira, una de les intel·lectuals més importants del segle XX és la Hannan, una grandíssima politòloga jueva d'Escola Alemanya. I en un moment determinat va escriure un llibre
I li van venir els del govern israelià i van dir, com és que dius això i tal i que qual. I va dir, mira, per sobre de ser jueva o de ser alemana, el meu compromís és amb la veritat. I si això fa mal a algú, que es bombi.
Bé, Josep, alguna opinió d'un article en qüestió? Sí, sobre l'article. El primer seria que m'agradaria conèixer la persona, no pas un anònim. Això és per mi fonamental, si volem parlar de llibertat, si volem parlar de drets humans, si volem parlar del que sigui. Jo tant si faig un llibre, com si n'he fet uns quants, eh?
com si faig una classe, com si faig una tertúlia, em dic el meu nom, i aleshores, doncs, no... És greu. Això per a mi és contundent. I el segon és que... Nosaltres el vam conèixer, Josep. Perquè nosaltres el vam conèixer, eh? Sí, sí, t'he escoltat i ho he sentit, sí, sí, però jo en tot cas no. I crec que els actors, no sé, els mils de lectors del vostre diari, tampoc el deuen conèixer, perquè...
I entenc, evidentment, que no heu donat el nom perquè aquí vosaltres sou periodistes, no sou divulgadors culturals. Ens ho va demanar ell, bàsicament, que no diguéssim el cognom, bàsicament. Però dit això, i anant al contingut, és a dir, al final ho firmi una persona, ho firmi un robot, aquí hi ha un escrit i hi ha un contingut. El que puc dir és que no s'ho escric pràcticament res a aquest text. Hi ha una quantitat de mentires considerables.
I conec molt bé aquest incident que s'està referint de fa 10 anys. I el fet que el partit de Bader Polón no es va fer a Molins de la Cristina, que es va haver de fer a Sant Cugat. I he parlat amb alguns dels protagonistes del sí, del no, d'aquests fa 10 anys o fa 15 anys que va passar tot això. Per altra banda, ja ho hem dit moltes vegades en aquests micròfons. Punt 1, l'utilització de l'esport des d'un punt de vista polític. Qui negui quina organització i quina ideologia política negui que ho fa, menteix. Sí, sí.
Totes les ideologies polítiques d'aquí, d'Israel, d'Esbanya, de França, del país que vulguem, utilitzen l'esport des d'un punt de vista polític. La dreta, el centre, l'esquerra i tots els ismes, liberalisme, socialisme... Aquesta és una conclusió molt clara. I segona, atès el que és el procés històric del segle passat i, per tant, l'aparició de les dictadures feixistes...
que en aquest cas concret jo crec que l'arrel d'aquests problemes que tenim avui dia estan allà, quan d'una manera tan perfecta, que s'entengui l'utilització de la paraula perfecta, es planifica la matança de milions de persones perquè són d'una religió o perquè són d'una ètnia, i això és el que va fer el Hitler i el nazisme alemany,
Es va crear un monstre del planeta Terra que jo crec que, com ho diuen, allò de tal lodo... De estos lodos... És a dir, clar, si jo fos jueu, si jo fos de la rió i he vist la matança de tota la meva família, perquè tenien aquesta creença en aquest Déu i en aquestes costums i en aquestes tradicions...
Aquells responsables d'aquesta matança de tota la meva família intentaria que paguessin aquests fets tan salvatges. Jo crec que la maldat de Hitler s'ha traslladat a l'estat d'Israel i en aquests moments Israel està fent amb Palestina el que ells van patir amb l'alemany nazi.
la mateixa matança planificada ahir mateix, sense cap mena de judici, sense cap mena de llença d'unes bombes sobre un país estranger, 8 morts perquè havien de matar a una persona que se suposava, ells ho saben, ningú més ho sabia, doncs que era no sé quin terrorista. L'utilització de la paraula terrorista, ara tu ets terrorista, ara no ho sóc, els estats fan servir la paraula terrorista quan els diguin bé per exterminar l'oposició política,
Això ho veiem contínuament. I pensem una cosa, un petit detall que la gent s'oblida. En la lluita de la creació de l'estat d'Israel, que era una zona ocupada pels anglesos, que gran part del problema de l'Orient Bichave de la colonització anglesa,
Els sueus, Isaac Rabin i companyia, no van dubtar en cap moment, en la seva lluita armada per conquerir un Estat d'Irael, de posar una bomba i matar tot a la plana major del exercit anglès. També es podria dir que eren terroristes.
Tot és relatiu, segons la situació. Recordem que el president de Sud-àfrica, el senyor Mandela, durant 40 anys va ser terrorista i estava patit a la presó i després va ser el president del país. Tot això ja ho sabem. Tot és relatiu, segons... Aleshores, en tot cas, el conflicte actual és el que és?
i en aquest sentit, evidentment, ja ho ha dit el Paco, l'Estat d'Israel es passa pel forro totes les resolucions de l'ONU, n'hi ha un munt, i aleshores, sense que això no vulgui dir que no hi hagi organitzacions palestines terroristes, que planifiquen el terror d'una manera també al màxim de perfeccionistes i científiques que poden.
Per tant, em sembla com diu Xavier, el fet que d'alguna manera tot el poble i l'immensa majoria dels ciutadans d'Israel i podríem generalitzar-ho en el planeta, estem sotmesos del que són minories terroristes d'un extrem i de l'altre extrem, que en el seu enfrontament fan que tots patim els resultats d'aquests enfrontaments d'aquests extremistes. Jo crec que el que està passant en aquests moments en l'enfrontament d'Israel és això,
I no oblidem, jo torno a dir perquè deu ser la quarta vegada, potser puc prometre que és l'última vegada que ho dic, que el que està en marxa és el procés, diguéssim, de convertir Israel en un nou estat teocràtic. Ja tenim estats teocràtics basats en la religió musulmana, la religió hauria de ser una cosa i la política hauria de ser una altra, però aquí ho barreja. Es podria dir que tenim un estat teocràtic basat en la religió catòlica, es diu Vaticà,
aquest per sort no té exèrcit i per tant sembla ser que no mata ningú i ara estem veient el naixement d'un nou estat teocràtic aquest basat en la religió jueva bé, les guerres de religió altre cop venen de molt lluny i pel que veiem seguiran existint
Sí, però el que has dit tu de la guerra de religió, només una cosa, amaguen altres coses. La superestructura sembla que sigui una guerra de religió, però no hi ha altres coses. I una petita cosa, una vegada jo vaig estar a la plataforma Turem la Guerra i vaig... I gent que venia a la plataforma Turem la Guerra, gent que havia treballat al Ministeri de Fers Exteriors, gent a la Unió Europea i tal, gent més gran que jo i important i que coneixia el món internacional, em van dir no se t'acudeixi pas
anar a Israel perquè el Mossad en té la llista. De totes maneres hi ha una cosa que no confonguem allò peres i pomes. Abans has dit una cosa sobre el tema de la cultura.
i has desmentat una sèrie d'intel·lectuals, dos filòsofs jueus d'una rellevància planetària, planetària mundial, jo afegiria el tema de l'art, i específicament la música. A mi quan em pregunten quins són els teus músics preferits, curiosament la llista, tant quan parlo dels morts com quan parlo dels vius,
pràcticament frega al 100% els músics jueus. La literatura que més m'agrada d'Europa, en general, és la literatura que han fet el Rod i companyia, una sèrie d'escriptors jueus interessantíssims de la zona d'Alemanya, Txecoslovàquia, Hongria, etcètera, que tenen un sentit de l'humor.
i són absolutament corrosius. Els escriptors juegues són la bomba. Bé, Xavier, José. Sí, de fet, jo, escoltant-vos el que dieu, bàsicament és que estic d'acord amb tot el que dieu vosaltres. Vull dir, jo sí que considero que el que està fent Israel sobre Palestina és un genocidi,
I qui vulgui dir que no és un genocidi, és una bestialitat completament irumana. No considero que l'Ajuntament de Molins de Rei hagi de vetar la participació de grups que siguin pro-palestins, al revés. És a dir, no comparteixo res del que diu l'article. Però, clar, aquí el que jo, com a mitjà de comunicació, jugo un altre tema. És a dir, com nosaltres no volem ser com Israel, el que hem de fer és intentar escoltar la veu també d'una persona que fa.
que viu a Molins. Una persona que, de fet, un dels apunts que heu dit és que no tots els que són jueus ni que viuen a Israel estan d'acord amb les polítiques de Netanyahu. Aquest senyor no ho esmenta en el seu article, perquè el que vol fer és un article centrat en l'actitud del seu ajuntament, però a mi, per la conversa que vaig tenir amb ell, també em va semblar que molt partidari de Netanyahu no era. Però vaja, això en tot cas ho hauria de dir ell.
Bé, Xavi, un punt més en 30 segons. Molt ràpidament, aquí s'ha esmentat el Mandela, no? Jo crec que el més important del Nelson Mandela, perquè va estar a prop de 28 anys tancat amb una setlla, bueno, una persona horrible, fins i tot un guardià d'ells es va orinar al seu cap, és a dir, el millor que va fer el Mandela va ser tractar de...
d'unir, o si no unir, pacificar un país que era entre blancs i negres, evidentment els blancs amb el predomini absolut, els negres absolutament submesos, i ho va aconseguir a través del Deport, precisament. Ja que parlem de Deports, va organitzar el Mundial de Rugby
a Sud-àfrica i va aconseguir que tots els sud-africans, blancs i negres, anessin per primera gaga a un lloc junts, que era l'equip de rugby. Va tindre la gran sort que, a més a més, va guanyar. I el Mandela, el primer que va fer quan va sortir és perdonar els seus detractors. Jo crec que Israel té que demanar perdó i els palestins, també. Fins aquí. José Polo, gràcies. Cuidat, eh? Gràcies, gràcies. Que vagi bé, senyor. Gràcies per ser-hi. Que vagi bé. Josep Janés, Xavi García. Adéu-siau. Que vagi molt bé. Bona setmana.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El Consell de Ministres iniciarà avui el procés per nomenar Teresa Peramato Martín com a nova fiscal general de l'Estat a proposta del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. Peramato és fiscal de carrera en 35 anys d'exercici i compta amb el reconeixement unànime dels operadors jurídics. Actualment és fiscal de sala en cap de la secció penal de la Fiscalia del Tribunal Suprem
i també és fiscal de sala delegada per a la protecció i totala de les víctimes en el procés penal. Substituirà, doncs, en el càrrec a Álvaro García Ortiz, que va presentar, recordem, la dimissió ahir, després de ser condemnat a dos anys d'inhabilitació pel Tribunal Suprem. I segon dia també de judici a l'Audiència Nacional contra la família Pujol, acusada d'associació il·lícita i blanqueig de diners. El Tribunal ha decidit, finalment, no exonerar de la causa l'expresident de la Generalitat, malgrat els criteris dels metges que no el veien apte per ser jutjat.
Avui continuaran les qüestions prèvies de les defenses. I les denúncies per violència masclista a Catalunya aquest 2025 se situen en 14.455 fins ara i podrien arribar a les 17.124. El maltractament a l'allar continua sent el delicte més freqüent, seguit de les amenaces i també dels trencaments de condemna. La majoria de víctimes són majors d'edat, sobretot entre 31 i 45 anys, i els Mossos han detingut o investigat un total de 12.359 homes.
Enguany s'han registrat també 8 feminicidis per violència masclista, una xifra inferior en aquest cas als 19 del mateix període del 2024. Avui, 25 anys, el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.
I mobilitat, situació encara complicada a les carreteres, retencions importants a la Pessata Barberà, també a la B10 i a la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llobregat, també calçada tallada a la C14 a la Ribera d'Urgellet per una avaria, i també retencions a la 2 a Palleja i a la C58, volíem dir, a Montcada.
A part, per un accident, està tallada la Gran Via de Càrrec Tercer amb l'Avinguda Diagonal en sentit descendent i això podria afectar també a les línies d'autobús. A banda també és obligatori l'ús de cadenes per neu a la C-28 a Nautaran i també a la C-142B al mateix punt.
I pel que fa al temps, una nova entrada d'aire fred tornarà a fer baixar i de fet ja ho hem notat, a baixar les temperatures a causa del vent del nord. El front deixarà també una nevada persistent al vessant nord del Pirineu i en canvi a les comarques de Girona hi haurà núvols baixos i també de fet algun ruixat puntual avui. El vent també serà el protagonista, bufarà fort als extrems dels païs amb ratxes de més de 70 quilòmetres al sud.
I tramuntant intensa també a l'Empordà. De fet, protecció civil. Manté activada l'alerta per vencat. Pel que fa a les temperatures, com hem dit, baixaran en màximes que no sobrepassaran els 17 graus arreu del territori. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 10.
Avui és 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes. Aquesta tarda hi ha el primer acte institucional a les 6 amb la lectura del manifest a la sala gòtica del Palau de Requesens i després a dos quarts de set hi ha microteatre a càrrec d'impuls teatre amb dues peces de microteatre amb un missatge al voltant de la violència de gènere. Avui a les 6 al Palau dels Requesens a la sala gòtica del Museu del Renaixement.
Demà dimecres es projecta el film Mares, a càrrec de Drag Màgic, que dins de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona es va presentar aquesta pel·lícula, una sessió que comptarà amb la participació de la directora del film, Ariadna Seuba, i que podreu veure demà a les 6 de la tarda a la biblioteca. El dijous a les 5 hi ha un taller titulat Aixin xarxes de cures, comunitats que cuiden, el casal cívic.
de la Riera Bonet i divendres hi ha una sessió de Conte a Contes a la Biblioteca a dos quarts de sis. Demà Esquerra Republicana organitza també una xerrada. Violències masclistes, encara és temps de feminisme, una xerrada càrrec de Blanca Tulleuda, que és una dona supervivent de violència de gènere. La conferència, la xerrada...
Es farà demà a dos quarts de vuit de la tarda al local d'Esquerra Republicana, carrer Ignasi Iglesias. Dimecles de la setmana que ve és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i per aquest motiu aquesta setmana es presenta el llibre El viatge del Nandú, escrit per Eva Matamoros i il·lustrat per la molinenca Aida Galsaran. La presentació és el divendres a dos quarts de set de la tarda al Foment. L'encarregada de fer la presentació és la periodista i meteoròloga Mònica Usart i, com dèiem, el llibre es presenta el divendres a la tarda.
El cap de setmana, també, el dissabte, hi ha el documental Enredats del Balendrau, la Joleta, una gran emoció, que organitzen també Des d'Enrere, aquest documental que parla també de la superació d'aquestes persones que tenen discapacitat. Això serà el dissabte amb la projecció del documental, a les 7 de la tarda el Foment, i diumenge també hi ha la discoteca adaptada, el Ballen Party, que organitzen Des d'Enrere, a les 7.50, diumenge a la tarda, amb el dijò que és en Bojanvito, al Bacus Molins, a 5 de la tarda, a dos quarts de vuit del vespre.
La farmàcia de Guàrdia avui dimarts és la roca del carrer Major 31. Ràdio Molins de Reis La ràdio nostra Ràdio Molins de Reis
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 318 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida pels teus fills. I aquesta escola es diu Virolai. Virolai, l'escola a mida. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança.
Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Pleia, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Us agradaria saber més sobre la història de la primera meitat del segle XX, sobre Hitler i l'alemanya nazi, i com ells van abocar el món, el major conflicte bèl·lic i el genocidi més gran mai vist? Doncs aquí intento explicar-ho tan bé com sé.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí, 8 minuts, pràcticament 9. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimarts 25 de novembre, de seguida fent l'espai polític del dia. Per tant, preguntes Esquerra Republicana de Catalunya, amb la regidora a porta d'aquesta formació, que és la Marta Espona. Després parlarem del Renaixement, amb el Damià Martínez, que és el director del Museu del Renaixement.
Avui parlarem dels jardins renaixentistes. En aquest cas ens portarà diversos aspectes relacionats amb el llibre que ens va esmentar i que es va presentar la setmana passada a la saga gòtica del Museu del...
del Renaixement. Doncs en parlarem a partir de dos quarts d'onze i a tres quarts d'onze tindrem amb nosaltres el David Lloberes amb el seu espai de xifrar en el món avui parlant dels finals de les dictadures ibèriques. Tot això fins les onze i ho recordo el dia que presentem també el conte El viatge del Nandú que ha escrit l'Eva Matamoros i que en parlarem després de les notícies de les onze.
A les 10 del matí i 10 minuts saludem la regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, la Marta Espona. Què tal, Marta? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Bon dia fresquet. Bon dia fresquet, efectivament. De seguida ens centrem en la jornada d'avui i de l'acte que organitzeu demà.
Efectivament, però deixa'm preguntar-te com us va anar l'acte del cap de setmana, que ens vas esmentar ja la setmana passada, en record, en homenatge a Caterina Casas, que vau fer el cementiri municipal. Bé, va ser un acte, tampoc no pretenia... Ser íntim...
Exacte, va ser un acte molt de la nostra secció local i, per tant, dels més propers que van venir. També és veritat que es feien diumenge al matí, que tots tenim moltes activitats. Coincidia també que hi havia la marxa del Baix Llobregat amb motiu del dia d'avui.
De manera que, bé, tampoc esperàvem que vingués moltíssima gent, però és igual, el cas és que vàrem fer el nostre petit i discret homenatge a aquesta regidora, la primera regidora dona que va tenir l'Ajuntament de Molins de Rei els anys previs a la Guerra Civil.
I, per tant, un reconeixement a aquesta valentia, a aquest esforç, a aquest voler posar-se al davant per un únic objectiu, que era per millorar la vida de les persones que vivien en aquell moment a Molins de Rei. I és molt curiós perquè ella, una de les tasques que se li van encomanar, perquè es va...
dedicar sobretot a l'àmbit de salut, cultura i després una part d'ensenyament, les seves propostes van anar molt en la línia de fomentar l'aprenentatge, òbviament, entre tots els infants, però sobretot també fomentar aquelles qualitats que poguessin anar més enllà de l'aprenentatge acadèmic de l'escola. I, per tant, dedicar una tarda a la setmana per fer
activitats relacionades amb la música, per exemple, relacionades amb altres activitats que eren més del gust d'aquella canalla. Va també treballar molt per vetllar per la salut física...
dels infants en un moment que també les condicions de vida eren les que eren, de manera que la seva visió anava molt més enllà també del que és pròpiament la tasca educativa de l'escola i per tant era una tasca formativa culturalment parlant.
De manera que era una mica aquesta visió de la república més humanista, més per fomentar els valors de totes les edats, i en aquest cas ella ho feia per als petits. Crec que està bé que en fem aquests recordatoris perquè...
Doncs nosaltres no som, o la nostra societat no és aquí en aquest moment per generació espontània, perquè de cop i volta hagi arribat fins aquí, sinó que és producte de la feina de moltes persones que ens han precedit, i en aquest cas de dones que també ens han precedit i han posat el seu granet de sorra perquè aquesta societat sigui millor.
Bé, i en el context d'aquesta jornada reivindicativa del dia d'avui, 25 de novembre, organitzeu demà un acte al vostre local a dos quarts d'avui del vespre. Exacte. Explica'm.
Si em permets, ho explicaré d'una altra manera. I és fent una mica el repàs dels actes que s'han fet en aquests últims dies relacionats amb les dones. Perquè també voldria fer, o en tot cas, aportar la meva visió sobre el dia d'avui. Avui és el dia contra la violència masclista.
o per l'eliminació de la violència masclista. I m'agradaria que entenguéssim tots plegats que, quan parlem de violència, no ens referim només a aquella agressió física que es pot patir, que una persona pot patir de moltes maneres, en aquest cas, dones i nenes, sinó que ens referim a qualsevol tipus de violència que coarta la llibertat de les dones o de les nenes. I amb això...
pot entrar-hi perfectament la violència física, òbviament, però també hi pot entrar la violència parlant, per exemple, i tallant la paraula a una dona, no donant importància al que aquella dona està exposant, traient valor a totes les seves opinions o totes les seves manifestacions. Això també és violència. També és violència que les institucions, qualsevol, la del tipus que sigui,
no doni valor al testimoni d'aquella dona, sobretot en un moment en el qual ha patit una agressió, per exemple. De manera que es dubti sempre de la visió de la víctima en aquest cas i, per tant, la balança es decanti d'una manera molt sutil, més cap a l'atacant que no pas cap a la víctima. I els actes que s'han estat organitzant durant aquests darrers dies a Molins de Rei crec que recullen molt bé
aquesta amplitud de violència contra les dones. Vam començar el dijous a la tarda amb un acte que va organitzar l'Associació Obrera amb el títol Dones i franquisme. I en aquell moment, en l'exposició que ens van fer les tres ponents que van venir, van fer un retrat de l'època franquista
contra les dones, sobretot d'un estament social determinat i amb unes condicions socials determinades, amb una violència i amb unes institucions creades precisament per recollir aquestes dones amb X problemes,
Unes institucions que algunes d'elles van arribar fins als anys 90, és a dir, que no parlem tampoc de que ràpidament, quan va acabar el franquisme, s'abolís aquest tipus de violència i de repressió contra les dones. De manera que aquí ja vam tenir la primera, dijous vam tenir una primera mostra del que seria aquesta violència institucional,
alhora que, evidentment, les agressions físiques, perquè moltes dones eren allà precisament producte de violacions. Per tant, aquí en tindríem totes dues. Després, diumenge a la tarda, el moviment feminista va organitzar la projecció del documental sobre la manada i sobre tot el procés judicial al voltant de la violació en grup que van cometre aquells cinc nois contra aquella noia.
una projecció que es va fer en l'àmbit de la grupa i que aquí, doncs, novament va posar sobre la taula, doncs, les agressions realment físiques, sexuals, en aquest cas, i després, doncs, tot el...
tota la pantomima en alguns moments que va significar aquell judici, fins que, realment, per l'esforç, per l'interès, per la claredat i clarividència de la víctima, van arribar fins al Tribunal Suprem. I allà, finalment, van aconseguir que aquesta manada fos condemnada.
Va ser un acte molt interessant en el qual també ens van barrejar diferents generacions i això també és interessant. Avui hi haurà l'acte institucional de l'Ajuntament amb la lectura del manifest i després amb unes representacions teatrals... Microteatre. Microteatre, exactament, que l'any passat també van versar sobre la violència física.
Aquest any desconec com seran, ja en parlarem, però segur que seran molt interessants. L'any passat realment van aconseguir posar-nos l'angoixa dintre del cos, i en aquest cas a través del teatre. És a dir, l'escenificació de les situacions van aconseguir que realment ens poséssim en la pell de les víctimes i...
i patíssim o imaginéssim una mica com pot patir una persona en aquesta situació. I demà tindrem aquest acte, hem arribat aquí, i demà tindrem aquest acte al local d'Esquerra Republicana, al carrer Ignasi Iglesias número 10. Dos quarts de vuit. Dos quarts de vuit, un acte obert a tothom, òbviament gratuït, en la qual tindrem la companyia d'una persona, d'una dona...
que ha estat víctima precisament de tot aquest tipus de violència. Ha estat víctima de la violència de gènere per part de la seva parella, ha estat víctima de violència vicària perquè en un moment determinat se li van retirar les criatures i ha estat víctima de la violència institucional també per tot el que dèiem, per tota aquesta violència.
càrrega de dubte que pesa sobre les dones i de doble victimització, és a dir, quan es pateix l'agressió, però després també en tot el procés que ve a continuació. La Blanca Tulleuda ens explicarà el seu cas. Ella forma part també d'un documental que es diu No estoy loca,
que només amb el títol ja paga. Jo volia fer aquest repàs precisament perquè ens adonéssim de la diferent, malauradament, de la diferent tipologia de violència contra les dones que existeix i de la qual moltes vegades no en som conscients. De manera que si la celebració, entre cometes, del dia d'avui, si la incidència del dia d'avui més que la celebració contra aquest tipus
de violència, si hi ha de servir perquè realment l'erradiquem d'una vegada, benvingut seria. Estem parlant de drets humans, en definitiva. Les dones són exactament igual que els homes i, per tant, no tenen per què patir uns actes que, en un principi, els homes tampoc no pateixen o el pateixen
en menor mesura. Ningú està per sobre de ningú. Per tant, les dones hem de treballar perquè aquestes actituds desapareguin d'una vegada. Això passarà demà, aquest acte d'Esquerra, i dijous tenim ple. El ple del mes de novembre. Recordeu des de la sala d'actes de la Biblioteca al Molí. Exacte. Amb l'aprovació, punt 9 i punt 10, de dos reglaments.
Sí, i no n'hi ha tres perquè hem demanat una mica de temps per poder-los treballar. Ahir ens explicava el regidor d'educació a grans trets aquest reglament de les escoles Brassol Municipal de Molins de Rei. Com el veieu?
el veiem necessari, realment ha trigat a arribar, més val tard que no pas mai, evidentment, perquè d'alguna manera també aquest reglament és una mica el pas previ cap a la municipalització de les escoles Bressol i per això he utilitzat
l'adverbi del tard, perquè en tot cas és un compromís que fa molt de temps que es va prendre amb les escoles Bressol de la Traca i el Molí i per tant ha anat passant molt de temps en el qual hi ha hagut situacions una mica intermèdies i finalment s'està a punt, espero, de realment ja arribar a la municipalització d'aquestes escoles Bressol.
Nosaltres, evidentment, vam participar en la comissió del reglament que estudiava la proposta. En un principi, jo entenc que els polítics no hem de qüestionar el que els tècnics posen sobre la taula perquè ells són els coneixedors realment del tema que estem tractant i, per tant, difícilment...
anirem en contra d'un reglament que els tècnics i, en aquest cas, les direccions de les escoles Bressol han estat treballant. Nosaltres, en tot cas, el que hem fet és plantejar alguns dubtes perquè en alguns termes d'educadors o en alguns temes organitzatius ens van quedar alguns dubtes i, per tant, els vam exposar perquè, senzillament, ens els aclarissin i quedés tot correcte.
Però també vam posar sobre la taula que parlem d'un nombre de places determinat, però també sabem que la quantitat d'infants que previsiblement...
poden néixer encara, o els que ja hi són aniran pujant de curs, aquestes dades són més grans, és a dir, partim de més quantitat d'infants que no de les places que tenim disponibles, i per tant nosaltres...
En el reglament vam tornar a mostrar la nostra preocupació perquè realment puguem donar servei a totes les necessitats d'aquesta etapa, o si més no, a la majoria de les necessitats que hi hagi en aquesta etapa. És cert que no és una etapa obligatòria, per tant, no pots jugar tan...
amb els números reals i, per tant, tantes criatures, tantes places necessitem. Però sí que és veritat que la gratuïtat de l'I2 ha provocat un canvi en el plantejament de les famílies a l'hora d'intentar conciliar la seva vida familiar i la vida laboral.
i per tant han volgut aprofitar aquesta gratuïtat d'un servei públic, però és que se'ns costa, o com a mínim hem de tenir present que properament podem tenir també la gratuïtat d'infantil 1, és a dir, del nivell d'un any.
De manera que això generarà, novament, més demanda de places d'IU i és probable que també hi hagi, ni que sigui una petita demanda més gran i zero, en previsió ja de poder estar dintre de l'escola Bressol i, per tant, que no tinguis el problema de quedar-te sense plaça.
La nostra insistència, doncs, és sobretot per una visió de futur, per entendre que pot ser que ens haguem de plantejar que necessitem més espai. I amb això no vull dir fer una macroescola bressol, però potser no en tenim prou amb els espais que tenim i realment hem de començar a imaginar un escenari en el qual hi hagi algun espai més per poder realment donar sortida a totes aquestes necessitats que ens estan plantejant.
Això ja ho vàrem exposar amb una moció que malauradament no va sortir aprovada, però en tot cas la nostra preocupació continua sent-hi. Està molt bé que regulem, òbviament, els serveis amb la visió de present, però també hem de tenir la visió de futur i plantejar-nos què podem tenir més endavant i com els donarem sortida.
Això serà el punt 9, 5 minuts i dos quarts d'11, i el punt 10 serà el reglament d'organització en funcionament del Consell Municipal de les Persones amb Discapacitat. Alguna observació que vulguis fer aquí? Bé, que aquí sí que anem molt tard. A mi em sap molt de greu...
que sembla que només vulguem mirar el costat dolent de les coses. Per tant, crítica amb la demora d'aquest reglament. Home, sí, perquè ens vàrem reunir, el Consell es va aprovar, la creació del Consell es va aprovar el mes de febrer, si no recordo malament, el mes d'abril es va fer la convocatòria del Consell, com si diguéssim un únic punt del dia, que era que hem de començar pel reglament, i el mes de maig ja vàrem fer una trobada per plantejar propostes al reglament,
a partir del reglament que el mateix Ajuntament ens havia proporcionat. Parlo en plural, perquè nosaltres com a partit polític també formem part del Consell de Persones amb Discapacitat, però, evidentment, allà hi té veu les entitats que hi estan relacionades i que volen també formar-hi part.
Elles van aportar la seva visió i, per tant, el que creien que faltava en aquest reglament. I nosaltres també vam fer alguna aportació, si tu vols, molt més de caire organitzatiu o molt relacionat amb el calendari també.
i amb un augment sobretot de la freqüència de la reunió d'aquest Consell, perquè es plantejava que es reunís un cop a l'any, i nosaltres vam considerar que un cop a l'any no serveix de res, a menys que realment muntis uns mecanismes paral·lels, que també vam proposar que hi fossin,
perquè realment s'agiliti el que volem que s'agiliti, que és que es facin canvis respecte a les necessitats de totes les persones amb discapacitat pel que fa a la seva accessibilitat en tots els àmbits de la vida.
Bé, doncs aquesta reunió es va fer el mes de maig, vàrem aportar les opinions, cadascú amb les seves propostes, i fins al mes d'octubre no hem tingut resposta. Estem parlant d'un reglament que no va més enllà de...
poques pàgines, i creiem que realment ha estat una demora que ha perjudicat, perquè ha significat que durant tot el 2025 l'única cosa que s'hagi pogut fer és la creació del Consell i una reunió, i ara, finalment, l'aprovació del reglament, òbviament. Però, en tot cas...
Els més optimistes esperàvem que durant el 2025 ja es pogués engegar alguna comissió de treball de manera que començés ja a prema l'accelerador i empenya tots aquells que s'han de posar a fer actuacions i en canvi ens haurem d'esperar el 2026 perquè això sigui així. Per tant...
Benvingut al reglament, perquè espero que s'aprovi, però amb aquesta part agredolça, crec que hem perdut uns quants mesos de temps. Per cert, m'he deixat un tercer reglament, que és el punt 8, potser més tècnic. Sí, aquest és molt tècnic, però és aprové inicialment al reglament del sistema d'identificació per codi dels professionals dels serveis socials bàsics de Molins de Rei.
Doncs ja ho has dit tot amb l'anunciat i per tant jo no hi aportaré res més perquè és tal com tu dius, és un reglament molt tècnic i que cal aprovar-lo per ple, doncs s'aprova i proqui, evidentment, la visió política.
no hi entra de cap de les maneres. És el que deia abans. Nosaltres confiem plenament en el que els tècnics, o en el cas de les escoles Bressol, que dèiem les direccions de les escoles Bressol, confiem plenament en el que aquestes persones aporten cap a aquests reglaments. Nosaltres, en tot cas, el que oferim sempre és una visió de control en el bon sentit de la paraula, és a dir, en el de vetllar, perquè realment aquelles actuacions que s'han de fer es facin,
per idear un sistema de funcionament que realment funcioni. És a dir, la nostra aportació és més això, de vetllar, de funcionament i de control, que no pas de qüestionament del que els tècnics diguin. Només faltaria. Ells són els entesos en la matèria i ens hem de posar les seves mans, està claríssim.
Molt bé, Marta, estem acabant ja pràcticament dos quarts. Doncs alguna cosa més que vulguis afegir? Doncs no. Ah, sí, em volia afegir una última cosa, perdó. Era trencar una llança en favor de les entitats. Ja ho has comentat fa moment.
que divendres es presenta el llibre de l'Eva Matamoros al voltant de l'experiència del Nandú, que dissabte hi ha la projecció del documental Enreda't en el balandrau, si no m'equivoco en el títol, per tant també de l'àmbit de discapacitats, i diumenge hi ha una caminada per veure l'estat de la Riera de Vallvidrera i tot el que cal protegir
organitzat per aquesta plataforma de la Riera de Vallvidrera, que crec que també és interessant. Què vull dir amb això? Doncs que continuem tenint una mostra d'aquesta vitalitat, d'aquesta aportació de les entitats cap a la millora de la vila, que crec que hem de tenir en compte i que tant com puguem hem de mirar de participar de les seves activitats, perquè sempre són educatives des de tots els punts de vista.
Doncs fins aquí l'espai de preguntes Esquerra Republicana de Catalunya. Marta Espona, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé la jornada. Bon dimarts a tothom i a veure si ens veiem a l'acte d'aquesta tarda. Molt bé. Doncs farem una pausa musical i de seguida tornem per parlar del Renaixement, perquè el Damià Martínez ja el tenim aquí, i hem de parlar de jardins renaixentistes. Ara tornem.
i amb tota la impunitat
Tanqueu ells que ja mai més podran mirar aquest món que està malalt, que agonitza d'aboisme i de maldat i amb tota la impunitat. Colpegeu les nostres mans que estan amunt demanant que us atureu i així pugui ressonar la nostra veu.
No volem més cops. No volem més cops. T'amagaràs d'era d'escut, no sabrem mai qui ets. Els teus sentits refusaran els nostres clams.
Sembla la por, recull el dolor, dolor dels qui agraden veus. Criden amb força la seva història i recuperen el seu poder. I amb tota la impunitat, tanqueu ulls que mai més podran mirar aquest món que està malalt, que agonitza d'egoisme i de maldat. I amb tota la impunitat,
Colpageu les nostres mans que estan al cel, demanant que us atureu i així pugui ressonar la nostra veu. No volem més cops.
La música de Judit Nederman, No volem més cops, que ens ha servit per situar-nos ja a quatre minuts per sobre dos quarts d'onze del matí.
Parlem del Renaixement i avui concretament, atenció, parlarem dels jardins renaixentistes. O això és el que ens ha comunicat el director del Museu del Renaixement, el Damià Martínez. Què tal, Damià? Bon dia. Molt bé, bon dia. Que és la seva intenció de parlar-nos avui. Sí, cada dia anirà tocant una tecla diferent.
I això ve perquè, si ens vau escoltar la setmana passada, doncs vàrem parlar d'un llibre que es va presentar per cert dimecres. Va anar bé, la presentació? Sí, va anar molt bé. La presentació va ser molt interessant i força gent, i a més molta gent de Molins. Sí? Molt bé. Per tant, et satisfà, això, eh? Sí, sí, és el que sempre diem, anar generant coneixement i que després aquestes publicacions ja quedin i es van vendre llibres. Vull dir que això també diu molt de l'interès de la gent per conèixer coses de la història.
Molt bé. I just en aquest llibre ens apuntaves, Damià, que ens parlaves de la voluntat de Lluís de Recasens de fer el jardí del seu palau de Molins de Rei, un jardí bonic a la italiana. Exacte. A la italiana. Sí. I això és el que em va fer pensar que, ostres, podíem parlar una mica d'aquest tema. Sí.
Vam citar aquell testimoni, dos. Un, una carta d'ell en la qual diu que ha comprat una sèrie de materials escultòrics a Itàlia i que ha encarregat uns burulladors nous pel jardí del Palau i que volien d'alguna manera fer-lo a l'estil del que s'estava fent a Roma i que ell havia pogut conèixer.
Però després aquest altre testimoni d'un viatger del 1571, més tarda, que passa per Molins i parlen meravelles del jardí del Palau de Requesens com una cosa bonica de veure i a l'estil de les millors coses que es fan a Roma. Bé, doncs escolta, d'entrada, expliquem, qui va posar de moda aquests jardins renaixentistes?
Home, no podien ser altres que els Medici. Els Medici, la gran família d'origen banquer, la gran fortuna dels Medici venia de la banca, ells eren banquers, la gran família florentina, que d'alguna manera són un dels impulsors més importants de la cultura renaixentista a Florència. De fet, els Medici a Florència tenien el seu palau, avui se'n diu Palau Medici Riccardi,
amb un pati, però després, anex al palau, tenia un jardí privat. Va ser el primer jardí privat famós a l'època. Pensem que era un jardí de no molt grans dimensions, però que estava molt cuidat. Estava ple d'escultures antigues, per exemple, que això era molt del gust de l'època.
totes les zones dels parterres, tota aquesta zona, estaven molt cuidades. De fet, fins i tot les verdisses estaven com esculpides en formes fantàstiques i era un lloc de trobada dels filòsofs, dels poetes, dels humanistes, dels artistes també. De fet, el propi Miquel Àngel, de Jovanet,
que es va formar al Palau dels Medici, hi ha una anèdota molt famosa que ella està esculpint ja la figura d'un fauna antic, a la manera antiga, que li diuen que no sembla prou antic i llavors ella el trenca una mica perquè sembli més antic. És a dir, els Medici, amb aquest primer jardí seu del Palau Medici Ricard i van ser dels primers,
Però després els Medici van tenir moltes propietats, el que se'n diu en italien les villes, en van tenir moltíssimes, i a totes elles van fer aquest exercici de modificar la natura per adaptar-la al gust del moment.
De fet, tens un llibre aquí sobre la taula, que parla d'això, precisament. Sí, i és un llibret petit, però molt bonic, perquè és d'una de les últimes villes que els Medici van fer, que es diu Artimino, que està entre Florencia i Pistoia, i en aquesta villa hi ha un saló, ells estaven tan orgullosos de les seves villes, que ja t'ensenyo en les fotografies, llàstima que no les puguin veure per la ràdio, però en aquestes llunetes estan representades totes i cadascuna de les villes dels Medici que tenen per la Toscana,
pintades a vol d'ocell, com si s'estigués volant carregant amb un pintor flamenc molt bo, llavors ell representa sempre la casa, la construcció i al davant el jardí que tenia. Cadascun diferent, però sempre seguint aquests ideals de bellesa, de l'època del Renaixement, d'ordre, de proporció, d'harmonia...
però al mateix temps no deixaven de ser una demostració de poder. Els jardins no eren com ara, que són públics, eren molt privats. Allà no hi havia uns molivers que anessin cuidant els arbres de Florència, sinó que tot això sempre ho feien els privats, d'alguna manera. I els jardins tenien aquesta voluntat estètica, però al mateix temps voluntat d'ostentació política i de demostrar poder.
Incidim, doncs, en quines eren les principals característiques dels jardins italians, Damià? Doncs podríem dir-ne moltes, però ràpidament, perquè això centra molt, diguéssim, la qüestió... Primer, perquè moltes són comunes a la pintura, a l'art, al gust de l'estètica del moment. La primera seria la simetria i la geometria.
Els jardins a l'època del Renaixement deixen de ser espais que han crescut de manera orgànica. En època medieval, sobretot, eren més petits, tenien molts arbres fruiters, moltes herbes aromàtiques i medicinals. Aquí es busca molt la bellesa, que ha de ser una cosa vella de veure i vella de passejar-s'hi, i sobretot, que era una cosa també molt del gust del Renaixement, ordenada. Havia de tenir la seva coherència. Per això dic que la simetria i la geometria...
amb un disseny que sempre es basava en eixos centrals, grans línies rectes... Era una de les coses habituals. Després en parlarem. Però això que es fa a Itàlia a l'època del Renaixement tindrà una vigència a Europa...
durant gairebé 300 anys. Després, a França, els jardins, diguéssim, a la francesa que agafen els models italians, encara els consoliden més, però tota Europa, des de Polònia fins a Portugal, es fan jardins amb aquest estil. De fet, fins i tot aquí...
Aquí a Espanya tenim exemples molt coneguts i molt importants de l'època del Renaixement, com per exemple el Jardí d'Aranjuez, que de fet aquest és un palauet d'estiu que ja van començar a fer servir els Reis Catòlics, Carles V s'hi va trobar també molt a gust, però va ser sobretot el fill, Felip II, qui ordena la seva construcció.
a un arquitecte molt important, Juan Bautista de Toledo, del Palau, però també dels Jardins. I després això ho continua el Juan de Herrera, que serà l'arquitecte de l'Escorial, i l'Escorial també té uns jardins magnífics. És a dir, això que comença a Itàlia, que ara començo a seguir explicant les característiques, ho podem trobar després per tota Europa.
La segona característica dels jardins renaixentistes, i això, com deia abans, té molta relació amb la pintura, és la perspectiva i un cert control de la visió. En un jardí d'aquesta època, qui l'ha fet pressuposa quina serà la posició del passejant o de l'espectador i què haurà de veure. Hi ha una voluntat escènica molt important. I això és molt bonic perquè en molts llocs s'aconsegueixen efectes espectaculars de grans perspectives, de grans visions, etcètera.
S'utilitzen molt també les terrasses, els desnivells, sobretot, després ho explicarem, perquè els jardins tenen una importància cap dalt, l'aigua. I, clar, l'aigua pel tema de la gravetat, tota l'enginyeria hidràulica que munten, sempre necessita aquests pendents. I aprofitant això, fan unes terrasses per fer que aquests jardins encara siguin més escenogràfics.
tenen molts elements arquitectònics, normalment tenen murs, escales, pèrgoles, columnes, balaustrades, molta escultura antiga, els jardins també eren, en certa manera, museus a l'aire lliure. Això va lligat també amb la funció que tenien, eren llocs per passejar, però en estones de lliure, però també en estones, diguéssim, de negoci i de política. Llavors, sempre es volia donar, com deia abans, aquesta imatge d'ostentació.
Una cinquena característica seria la de l'aigua. L'aigua és un protagonista, després parlarem d'alguns exemples que són realment espectaculars, que sembla que si no ho veus no t'ho puguis creure les coses que arribaven a fer. Evidentment, eren jardins amb molta quantitat de fons, d'estanys, també grutes amb aigües que queien, amb cascades, etcètera, i sobretot aquests complexos sistemes hidràulics que es feien...
per coses molt enginyoses i molt divertides, després explicarem algunes. Aquests per terres ordenats, com deia abans, la presència d'escultura... Una relació molt important amb el Palau, això quan algú va a Florència es veu de seguida, si vas al Palau Zopiti o amb els jardins del Bòboli...
o a Versalles, per exemple, a Versalles seria un altre dels exemples, la relació del Palau amb el Jardí és molt directa. El Jardí està pensat en funció de ser vist des del Palau i de ser gaudit des del Palau i al mateix temps en marca la visió de l'arquitectura. Sempre és aquesta...
demostració com de poder, però guiada amb una finalitat estètica molt fina. I finalment, com això que et deia, lligat amb el tema de l'aigua, la part lúdica. Els jardins eren petits parcs d'atraccions, on podia passar de tot. Jocs d'aigua, moltíssims, autòmates, eren molt habituals, es van posar molt de moda els autòmates. Avui, quan diem autòmata, pensem en un robot. Doncs eren figures que es podien...
normalment de fusta, que eren més lleugeres, fins i tot policromades, a vegades molt realistes, que articulades i es podien moure per l'acció de l'aigua, a voluntat, amb la qual cosa tu podies entrar en una gruta d'aquestes i que unes sigures d'aquestes es movesin. O després hi havia una cosa que era molt, molt del gust de l'època, que eren trampes.
trampes, brulladors d'aigua, que s'activaven, per exemple, a voluntat, perquè algú premia una palanca o alguna cosa així, o perquè algú trepitjava algun resort que feia sortir l'aigua. I era una cosa molt habitual...
jugar a mullar els passejants que podien haver en els jardins amb les fonts d'aigua. I finalment, una altra de les característiques lúdiques dels jardins del Renaixement, que comença llavors, després els francesos ho desenvolupen molt, és un element que coneixem tots, que són els laberins.
I els laberints, a més, té aquesta component no només lúdica, per descomptat, sinó també no deixa de ser una altra recuperació d'un element de l'antiguitat, el laberint i el minotaure, totes aquestes coses que els agraden al renaixement de recuperar, però sempre, sobretot, lligat amb la filosofia de l'humanisme, amb aquesta...
plantejar aquest repte, que l'ésser humà ha de poder assolir la centralitat del laberint gràcies a superar els errors, els dubtes, les decisions equivocades per poder entrar al centre del laberint i després, evidentment, poder-ne sortir. Sobretot seran els francesos els que desenvoluparan molt més aquesta idea dels laberints, però també traçar origen els relaxaments. I, per tant, Lluís de Requesens es podria haver inspirat en algun jardí italià?
Això ja és especulació pura, però a mi m'agrada molt pensar que sí, perquè es donen totes les condicions perquè això pogués passar. Recordem, ho hem explicat moltes vegades, que ell va ser ambaixador de Felip II a Roma el 1561-1563. Doncs bé, en aquesta època s'està construint a 30 quilòmetres de Roma, a la ciutat de Tívoli, la famosa Vila d'Este, encarregada pel cardenal Hipólito d'Este, que...
fins i tot va superar tots els jardins dels Medici. Aquesta va ser la Vila d'Este, que encara avui en dia es pot visitar, és Patrimoni Mundial de la Humanitat, és una meravella. Va ser el gran esdeveniment, el gran referent en el món dels jardins de l'època. Després explicarem algunes cosetes, però sí que Lluís de la Casens estava molt a prop i podria haver-la visitat perfectament.
Molt bé, doncs entrem-nos, explica'ns quines característiques té aquesta villa d'Estec, que, si algú vol visitar, també ho pot fer, pel que deies. Doncs és, evidentment, una residència d'estiu d'aquesta família. A més a més, Tivoli és molt famosa perquè a Tivoli, clar, els renaixentistes ja ho anem veient sempre, improvisaven poc, sempre anaven a remolc de coses que havien fet els antics. La vila Tivoli és molt important perquè ja hi havia hagut una vila d'estiuvet de l'emperador Adrià.
Molt a prop. Una vila enorme, complexíssima, amb gran quantitat de dependències, de jardins, i amb una gran importància de l'aigua. També hi havia estanys on fins i tot, com el Coliseu de Roma, es representaven batalles navals a escala en aquests llocs, que era una cosa molt del gust de l'època. És a dir, Tívoli ja té un d'aquests grans avantatges, que té un riu molt a prop que abasteix d'aigua. Però els jardins de la Vila d'Este són espectaculars.
és una cosa... Potser és un dels exemples més paradigmàtics de la jardineria del Renaixement. És un jardí amb més de 500 brolladors, alguns que arriben a alçades de més de 15 metres d'alçada. Tot això que us he dit dels autòmates, dels llocs d'aigua, tot això ho té, diguéssim, potser en la seva màxima expressió. I després té...
potser té una dotzena de fonts molt famoses, cadascuna d'elles ubicades en una part del jardí i que tenien com una funció pròpia i la gent les anava visitant totes. I, per exemple, hi ha la Fontana de Lobato, que és la Fontana de Lou, que es diu, que té una cascada amb la qual el passejant pot passejar per sota de l'aigua, que és un efecte
El so de l'aigua sempre és bonic, però la frescor que et dona l'aigua en aquests dies d'estiu també era una cosa que els agradava molt, de passejar per dintre d'aquesta aigua que va caient com per sobre teu, amb una cascada artificial.
Hi havia una altra que es deia la font de la Cento Fontana, de les 100 fonts, que és una cosa espectacular, una mena d'avinguda amb fonts en paral·lel que brolla l'aigua o ve de màscares o ve de personatges humans o fantàstics. Algunes fins i tot s'obren com si fossin la cua d'un paó real, fent efectes d'animals. La Fontana de la Rometa, que és una que rometa com de Roma en petit, que fa com que...
com reprodueix alguns monuments de l'antiga Roma, i després una, que és la més singular de totes, que és la Fontana de l'Orga. I una cosa que també es va posar de moda a partir del Renaixement. Un prodigi de l'enginyeria hidràulica. Aquesta font feia sonar música a través d'un complex sistema de més de 140 tubs, interpretant peces musicals. Una cosa fins i tot madrigals, composicions petites de l'època que la gent les podia reconèixer, tot això amb aigua.
I una cosa que em fa molta gràcia de citar, perquè té relació amb el nostre tapís del Renaixement, el nostre triomf del temps sobre la fama, és que a l'inici de cada representació de música sonaven com dos grans sons de trompeta, moguts per l'acció de l'aigua, en al·lusió a la fama, que hi havia dues figures de la fama a dalt d'aquesta font. Aquesta font...
El 2003 es va restaurar, i ara ho he buscat, perquè jo hi he estat, però jo aquesta font no l'he sentit mai en acció. Diu que ara pot funcionar tocant quatre peces del Renaixement per un temps total de quatre minuts. És a dir, quan l'activen, la font, durant quatre minuts, toca peces de l'època d'aquesta manera. Tan important va ser aquesta font, que va desbancar els Medici, que llavors els Medici van voler contraatacar. I van fer...
La seva, una de les seus jardins també més importants, que està al jardí de la vila de Pratolino, molt a prop de Florència. Avui es diu Villa de Midof, perquè és una família que ho va comprar, on allà hi havia el sumum de les enginyeries hidràuliques i d'autòmates, efectes d'aigua, fins i tot escultures de gegants que surten de les roques, coses que avui en dia encara es poden veure. Sí.
Tenim ja poc temps, Damià. Tanquem els jardins? Sí, segurament el jardí de Molins de Rei no arribava a aquesta complexitat, però jo crec que el Lluís de Raquesans devia participar d'aquesta febre per tenir jardins bonics i complexos.
Alguna cosa d'aquesta setmana pel que fa a la gent del museu? Doncs sí, avui hi ha aquest acte a la lectura del manifest institucional en contra de la violència contra les dones. Sí, està a la tarda. Amb una obra de teatre. I després, el diumenge, nosaltres celebrem també la festivitat de Sant Andreu. Molt bé. Farem diverses coses i farem un homenatge a la Comissió Cívica del Renaixement de Molins. Molt bé. Ja ens passaràs la sèrie d'actes que fareu. Ho tindreu. Fantàstic. Damià Martínez, moltes gràcies.
A vosaltres. Que vagi molt bé la setmana. Gràcies. 10 minuts i les 11 del matí.
De Xifrant el món és aquest espai que compartim amb el Damià Martínez, no, que acaba de marxar el Damià, el David Lloberes, que ens havia caigut del ciberespai, ara sí que l'hem recuperat, i per tant anem a fer en 8 minuts aquesta anàlisi que ens proposava de fer avui el company David. David, m'escoltes bé?
Bon dia, bon dia. Perfecte. Doncs ja havíem anunciat que el David vol parlar dels finals de les dictadures ibèriques. Tot teu amb aquests vuit minuts que tenim per endavant, doncs. Exactament, perquè precisament aquests dies s'han assenyalat dos esdeveniments bastant rellevants pels finals de les dictadures ibèriques, amb dos esdeveniments enquadrats en el novembre de 1975,
concretament un d'ells, el relatiu a Portugal, el 25 de novembre de 1975, que es considera l'esdeveniment històric que va acabar amb el PREC, amb el Período Revolucionario en Curso. El Período Revolucionario en Curso és un període, com indica el nom, revolucionari,
un període que va estar caracteritzat per certa inestabilitat política, per cert buit de poder, que es va iniciar amb la revolució d'abril de 1975, del 25 d'abril del 1975, i històricament es clausura, o almenys l'etapa més intensa d'aquest període revolucionari, es clausura el 25 de novembre de 1975, és a dir, fa 50 anys.
I què va passar aquest 25 de novembre de 1975, més enllà que fes cinc dies que Franco fes el seu millor servei a la pàtria, que és morir-se, i les connexions internacionals que existien entre dos processos, per exemple, una d'elles materialitzada amb l'assalt a l'invasió de l'ambaixada espanyola a Lisboa el 27 de setembre de 1975,
com a conseqüència de les protestes que va haver-hi en contra de les darreres execucions del franquisme d'aquelles persones que van ser executades...
Alguns relatius al FRAP i alguns presos relatius a activitats dutes a terme per, suposadament, enmarcades a Pareta, dels quals ja vam parlar en el seu moment, fa un mes i mig en aquesta secció també.
I existeixen, més enllà d'aquesta invasió a l'ambaixada del 27 de setembre de 1975, existeixen una sèrie d'antecedents comuns, interessants, en els dos processos. I cal suprallar que el fet que existeixin
paral·lelismes entre els dos processos o que existeixin coses en comú entre els dos processos, no vol dir que siguin dos processos equivalents, ja que, per una banda, tenim el procés a l'Estat espanyol iniciat un any i mig després que comencés el portuguès, és a dir, iniciat suposadament amb la mort del dictador el 20 de novembre, hi ha qui diu que no, que comença més tard...
amb l'inici de l'aprovació de la llei de reforma política un any després, el 76, hi ha qui diu que comença abans pel fet que existeixen uns antecedents que fan tremolar el règim. Però més enllà d'aquestes coses en comú, per una banda tenim un procés de reforma i per altra banda tenim un procés de ruptura.
En el cas portuguès tenim un procés de ruptura que després d'aquest 25 de novembre de 1975 comença a semblar-se bastant a un procés de reforma. És a dir, moltes de les mesures revolucionàries que havien existit entre el 25 d'abril del 74 i el 25 de novembre del 75 comencen a revertir-se. Comença a revertir-se la reforma agrària.
comencen a revertir-se moltes de les col·lectivitzacions de fàbriques que havien existit i també comencen a revertir-se algunes de les ocupacions d'immobles que hi havia hagut i tot això de mà de la recuperació del poder per part dels poders fàctics, de l'Estat, que podria ser, doncs,
policia, judicatura i en aquest cas el poder institucional que en aquest cas ja havia sigut democràticament elegit per primera vegada de manera lliure. Pel que fa als antecedents, hi ha antecedents comuns tant a la vessant universitària
com antecedents comuns a la vessant colonial. Pel que fa a la vessant universitària, tenim la crisi acadèmica de Coimbra i de Lisboa el 1969, que va representar un gran problema pel règim, precisament per la composició social que suposadament tenien els estudiants,
és a dir, una composició social en aquella època, majoritàriament petit burgesse, i això representava un daltabaix pel règim, perquè volia dir que hi havia una part de la petita burgesia que deixava de donar suport al règim, i per altra banda a Catalunya tenim la caputxinada de 1966,
en què es funda el Sindicat Democràtic d'Estudiants i s'inicia també tota una onada de mobilitzacions estudiantils. En dos casos, històricament, sempre s'han localitzat molt enganxades al maig del 68 francès. També trobem antecedents d'onades de vagues, més freqüents a l'estat espanyol que a Portugal,
I finalment tenim una altra qüestió en comuna, que és la qüestió colonial. Molt més present en el cas portuguès i fins i tot les independències colonials o les guerres de lliberament nacional que s'estaven travant a les colònies per part de guerrillers africans són la causa.
de la caiguda del règim a Portugal. En canvi, a l'estat espanyol és més aviat una conseqüència. En aquest cas, la pèrdua del Sàhara, el que passa és que en aquest cas, a més a més, no va acompanyat d'una independència del Sàhara, sinó que va acompanyat d'una ocupació marroquina del Sàhara. Però en dos casos, tant sigui com a causa o com a conseqüència, la qüestió colonial té una rellevància històrica.
Doncs, ben sintetitzat, el David, que coneix perfectament també Portugal, perquè fa temps que el tenim estudiant i treballant allà, avui fent aquesta anàlisi de Portugal i de l'estat espanyol. Moltes gràcies, David, que tinguis una molt bona setmana, eh? Salut. Salut, que vagi bé. Arribem a les 11, farem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida venim per explicar-vos aquest conte que es presenta divendres, El viatge del Nandú. Val molt la pena. Ara us ho expliquem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Les denúncies per violència masclista a Catalunya aquest 2025 se situen en 14.455, fins ara hi podrien arribar a les 17.124. Una xifra molt similar a les dades del 2024. El maltractament a la llar continua...
seran el delicte més freqüent, seguit de les amenaces i també dels trencaments de condemna. La majoria de víctimes són majors d'edat, sobretot dones, entre 31 i 45 anys, i els Mossos han detingut-ho a investigar un total de 12.359 homes. En guany s'han registrat també 8 feminicidis per violència masclista, una xifra inferior als 19 del mateix període del 2024. Avui, 25 és el Dia Internacional per l'eliminació de la violència envers les dones.
I el Consell de Ministres iniciarà avui el procés per nomenar Teresa Peramato Martín com a nova fiscal general de l'Estat a proposta del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. Peramato és fiscal de carrera amb 35 anys d'exercici i compta amb el reconeixement unànime dels operadors jurídics. Actualment és fiscal de sala en cap de la secció penal de la Fiscalia del Tribunal Suprem i també és fiscal de sala delegada per a la protecció i tutela de les víctimes en el procés penal.
substituirà, doncs, en el càrrec Álvaro García Ortiz, que va presentar ahir la dimissió després de ser condemnat a dos anys d'inhabilitació, volíem dir, pel Tribunal Suprem. I també avui, segon dia de judici, a l'Audiència Nacional contra la família Pujol, l'acusada d'associació il·licita i blanqueig de diners. El Tribunal ha decidit, finalment, no exonerar de la causa l'expresident de la Generalitat, malgrat el criteri dels metges que no el veien apte per ser jutjat. Avui continuen les qüestions prèvies de les defenses.
Hi ha mobilitat en circulació intensa a la B10 i la B20, direcció en ús de Llobregat amb retencions importants i també un carril tallat a la B10 per un accident. A la B23 entre Sant Joan d'Espí i Barcelona també hi ha retencions, mentre que a la C58 també hi ha un carril tallat a causa d'un accident.
A la 2, a Sant Feliu de Llobregat i a la Pesnet, entre Barbera del Vallès i Tarragona, també hi ha circulació intensa per avaries i també per vehicles alboral. A banda, recordem que és obligatori l'ús de cadenes per neu a la C-28 en Nautaran i també a la C-142, volíem dir bé, al mateix punt. A banda, també recomanem extremar la precaució en els desplaçaments a causa del forben que està escombrant diversos punts del territori.
I tres persones van ser traslladades a l'Hospital Partaolí de Sabadell i han estat menys greu després d'una intoxicació per monòxid de carboni provocada per una mala combustió de la caldera del seu pis de Sant Llorenç Saball. Els bombers van detectar nivells molt alts de gas, van tancar la clau de pas i van ventilar l'habitatge mentre que el sen va haver d'atendre i estabilitzar els afectats abans del traslladat. Es recomana revisar i mantenir correctament les calderes de gas per tal de vista riscos greus.
Passen 3 minuts a les 11.
Aquest dissabte al Cine Club Hall 2002 programa una nova pel·lícula cinema amb el film adorable, un drama noruec que explica la història d'una dona que fa malabarismes, fa mans i mànigues amb quatre fills per mantenir els quatre fills i continuar amb la seva carrera professional mentre el seu segon marit es passa tot el temps de viatge.
Aquest és el punt de partida d'aquesta història que parlen de les relacions de família, personals, de parella, adorable. La podrà veure el dissabte a les 7 de la tarda a la Penny en la primera pel·lícula, el debut cinematogràfic de la directora noruega Lilia Ingolf de Tir.
Doncs dissabte a les 7 a la peni. Les entrades es podeu comprar abans a Intràpolis i, si no, a partir de les 6 a la taquilla del teatre. I diumenge, els amics del museu organitzen una conferència titulada El Baix Llobregat i Molins de Rei fa milions d'anys. Un viatge a submarí a través dels fòssils. I de tot plegat en parlarà Enric Baulenas, que és divulgador en geologia i paleontologia. Ell ha fet diversos estudis i articles científics relacionats amb el patrimoni geològic i paleontològic.
del Baix Llobregat. Doncs la conferència és el diumenge a les 12 del migdia a la seu del Museu del carrer Pintafortuny i l'entrada és gratuïta. I també diumenge arriba la festa, posa't la gorra a favor dels infants i joves amb càncer i en suport a les seves famílies. Durant tot el matí de 10 a 2 a la plaça de la Llibertat hi haurà activitats per infants, actuacions, sortejos i una subhasta solidària. Per anar a la festa heu de dur, heu de comprar la gorra
de Fanò, que els punts de venda són l'estanc Margarit, l'estanc de la plaça, l'enashop.com, Cal Barça, Bacus, Fort del Port, la Casa Urbana, Bar Migalón, Llibreria Barba, Llibreria Emèlia i la Penny. I allà mateix a la festa també vendran les gorres de Fanò. Festa, posa la gorra, diumenge al matí a la plaça de la Llibertat.
I a la tarda, diumenge, el grup de la xarxa organitza un nou espectacle pel públic familiar, nom nala de la companyia Unisò. Diumenge, dos quarts de sis de la tarda, aquest espectacle infantil i musical a la Peni. Entrades anticipades a Centràpolis o també, una hora abans, a la taquilla de la Peni. I la farmàcia de Guàrdia avui dimarts és la Roca del carrer Major 31. Ràdio Molins Tremell
Ràdio Nostra, Ràdio Molins Terres.
Si busques un programa on la música en veu de dona sigui la protagonista, el Quan Comença la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions, o Quan Comença la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música en veu de dona.
Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei.
Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 3-18 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat, ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i pràcticament 9 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora, última hora del programa, per explicar-vos que aquest divendres 28 de novembre es presenta el conte El viatge del Nandú del Senegal a Catalunya, que ha escrit l'Eva Matamoros amb il·lustracions de l'Aïda Galzeran. La presentació...
que per cert anirà a càrrec de la meteoròloga de la Mònica Usar, convilatana, serà, com dèiem, aquest divendres a dos quarts de set, per ser més exactes, al Teatre del Foment Cultural i Artístic. I és una de les activitats que s'emmarca ja al voltant del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es celebra la setmana que ve, el dia 3 de desembre. No serà l'únic acte al Foment aquest cap de setmana, però avui ens volem centrar en aquest conte, com dèiem, el viatge del Nandú.
Per això ens acompanya aquí a l'estudi 1 de Ràdio Molins de Rei l'Eva Matamoros, l'autora d'aquest conte. Què tal, Eva? Bon dia. Bon dia. Que ja fa molt temps que hi treballa i que ja ens havia dit que estic fent aquest conte. Sí, sí. Ara m'ho explicaràs tot. I el protagonista del conte ha dit que també vull venir. I el tenim aquí. Què tal, Nandú? Bon dia. Com estàs? Bé? Molt bé. Estàs content, eh? Com sempre. Et dediquen contes i tot, eh?
Això no pot dir tothom. No pot dir tothom. Ara ho ordenem tot plegat, però d'entrada anem als inicis. M'expliques com va néixer la idea, com se't va ocórrer escriure o proposar escriure aquest conte del viatge del Nandú.
És una especificació. A les que vulguis. Llibre, no conte. Llibre, eh? Sí, sí. Per què? Sí, eh? Perquè, bueno, la meva intenció al principi era un conte, però no, jo no voldria catalogar-lo com a conte. Doncs llibre. Encara que estigui il·lustrat, hi ha llibres il·lustrats per adults.
Queda claríssim. Com neix la idea del llibre, doncs? Doncs jo el Nando el conec des de... Bueno, des de Anyos Remotos, quan anaven a... Anyos Remotos, eh? Bueno, vull dir que fa anys, no? Quan anava a l'Estel, que va coincidir amb el meu fill a la classe, i des de llavors sé la seva història, perquè la seva mare ens ho va explicar, no tota, però, bueno, una part. I llavors, clar, vam perdre el contacte durant un temps i després ens vam retrobar a Enredat, a les juntes d'Enredat.
I encara en aquella època jo ja no treballava.
per circumstàncies de... Per un altre tema que ja ens he explicat en un altre context, la Eva. Doncs vaig pensar, bueno, estaria bé començar a explicar la història. Li vaig proposar a la seva mare i em va dir que sí, i al Nado també, i bueno, vaig començar, vaig començar, però hem trigat molt, eh? I et volia preguntar què has suposat per tu, perquè quan ens dedicaves al llibre, cosa que t'agraeixo ahir, Eva, us dedico al meu somni fet realitat.
Era un somni per tu, això? Fer un llibre. Des de petita jo he sigut molt lectora, recordo que devorava els llibres, anava a la biblioteca, com a molt bona bibliotecària, que després he sigut, i sempre pensava, m'agradaria escriure un llibre, però mai he pensat que podria complir aquest somni. I efectivament, ja el tens realitzat, perquè el tens aquí sobre la taula. Tu tens la idea...
I aleshores, com inicies? Parles amb el Nandú de la idea, sí? Bueno, la seva mare, sobretot. Parles amb la Xili, que ens està escoltant, per tant, Nandú, vigila. No diem segons què, eh? Mira, jo tenia molt clar com havia de començar el llibre. Sabia que havia de començar a l'estació de Molins de Rei. Sí. Perquè ja sabem...
Ho sabem, perquè s'ha fet famós, ha sortit a la tele. A la tele, a la Vanguardia, li van dir... Bueno, el primer que vaig llegir és l'article que li van fer a l'Audícia del Nando, a la Vanguardia, i jo tenia molt clar això. I llavors, a partir d'aquí, vaig pensar, bueno, un viatge en tren, i a partir d'aquí, anem explicant.
al final, bueno, es troba... Bé, el pretext és que es troba amb una antiga companya... Sí, que existeix de veritat, també. La Jana. La Jana, sí? Sí, sí, també serà el dia de la presentació. Molt bé. I a partir d'aquí...
s'estableix una conversa, agafeu el tren i serveix de pretext per explicar la història del Landú, oi? Què vas sentir, tu, o què et va semblar quan et va arribar que la Eva et volia fer un llibre? Jo, primer dia, em deia... Bueno, si vols fer un conte, bueno, jo...
Jo, jo deia, fes, fes, fes, fes, i la fes, dic, anter, jo m'ha fet un compte. I vaig veure, ja, jo fa dos mesos abans, diria, no, no pot ser.
I aquest més últim, ja dic... Sí. Ja ho has vist clar que sí, eh? Ja he vist clar que sí. I altre dia, veient allà llibre, dic...
Sóc jo. I a dibuixos... Què et semblen els dibuixos de la vida? A dibuixos. Són cablats. Són cablats. Perquè ella t'ho va ensenyar en algun moment, mentre escrivia? Oi que no? No. Tu no vas poder saber-les, eh? No, no. Jo no sé. Jo no sé massa coses. Tampoc vull saber, perquè em poso molt nerviós, també. Sí? I... Aquests dies...
Aquests dies, fa una setmana i fins a divendres, estic més nerviós que un nen petit. Un nen petit estic nerviós. Normal, no? Sí, normal. Normal.
perquè un conte no fem cada dia home, clar que no i una presentació tampoc fa cada dia i el Foment, eh? i el Foment sí, sí, el Foment poca broma, eh? el Foment i poca broma és un lloc molt per mi és un lloc molt important perquè el Foment ha passat de tot plegons de la fila plegons de la Feta Major concerts
teatres i un foment que per mi és un honor tenir un foment per un llibre sobre mi. Per mi ha sigut un honor aconseguir un foment. Fantàstic. Eva, t'ha portat molt de temps escriure el llibre?
Fos dos anys. Dos anys de feina? Sí, sí, sí. Lo intenso ha sigut aquest des de l'estiu passat a ara. Però sí, sí, Déu-n'hi-do, perquè... I a més veig els inicis dels meus... Jo soc molt d'escriure de mà, eh? De mà, i després ho passava a ordinador.
I la veritat és que no té res a veure al principi i ara. Ha canviat moltíssim. La presentació la fa la Mònica Usart. Estic molt contenta. I a partir d'aquí ha estructurat el llibre en nou capítols. Sí. Cada un d'ells va d'un tema determinat i té noms segons la temàtica que tracta. Efectivament, perquè després de la trobada a l'estació amb la Jana, comença i anem als orígens
del Nandú i la seva història que ens porta al Senegal, eh? I a més segueix la línia de tren que agafa el ruïs que va fins a... I com que es va aturant molt sovint, et dona temps a explicar-ho. Exacte. És el fil conductor. Això vol dir que has hagut de tenir moltes xerrades amb la seva mare, amb la Xili, sí?
també, he vist moltes fotos també de tota la seva vida i, bueno, la veritat és que al principi també està escrit en primera persona Això t'ho volia dir, perquè és com si ens parlés el Nandú Sí, va ser un repte, la veritat, perquè al principi parlava com en tercera persona, però...
no acabava d'agradar-me com quedava i vaig pensar, bueno, intenta veure amb el permís d'ell, d'això, de parlar com si fos ell, no? I la veritat ha sigut un repte, un repte molt gran perquè, clar, no estic al cap d'ell, no?
I a vegades és difícil, però bueno, espero que ho hagi fet bé. I tant, ha fet molt bé. Ah, per tant, l'origen del Nandú al Senegal, el capítol 3, Estació Inesperada, Coses del Destí, i aquí apareix la Xile. Sí, per arribar al Senegal. I el Nandú ben petitó. Sí, sí.
Els llibossos són molt bons. La Ida Galzarán és la... Sí, sí, ha sabut cantar. Tenies clar també que volies il·lustració amb el llibre? Sí, sí, tenia des del principi claríssim. Volia que sortís ell, saps? Bueno, i reflexat. No sé, bueno, penso que és important, saps?
Molt bé. I li va costar, eh? Sí? Sí que li va costar. S'hi va fer unes quantes proves i no acabava d'això. I al final li vaig dir, ostres, aquest és igual, és igual, saps? Allò el mires i dius, és igualet la portada, eh?
el llibre destaca tons vermells i blancs que no ho sabia, que és el color preferit del Nando, el vermell sí, el mamell és el meu color preferit perfecte, no? i no ho sabia no? no, no ho sabia els cascos el mamell són el color de tota la vida
Ara ens falta ta mare aquí perquè ens il·lustri les particularitats del color vermell, però ja... Tot i que per separar els capítols també té diverses tonalitats de colors, oi? A cada capítol té un capçalament diferent. M'agraden els colors vius. Si anem al capítol 4 parlem d'estació d'acollida, per tant una nova vida a Catalunya, que és quan el Nandú ja arriba a Catalunya, amb el comitè d'arribada aquí...
I la Xili. I a partir d'aquí també, en el transcurs ja del quart capítol, veiem, a banda del text, del llibre en si, petites opinions de gent de l'entorn del Nandú. Començant per la Imma, que és la germana de la Xili. He vist també el company Manel Borrego, amic de la família.
la seva tutora a l'Estel, de Vanessa Muñoz. Això, com va sorgir la idea, doncs, de fer aquestes petites incursions? No ho sé, vaig pensar que li donaria un toc. Sí? Per completar? Sí, per completar el que jo explicava amb les opinions de la gent. I vas demanar, diguem, l'opinió... Sí, m'agradaria que hi hagués hagut més, però també era com... Bueno, saps? Vull dir, ja, s'havia de... Sí, quantes són, al final, les tens comptabilitzades? Em sembla que...
la Venesa i el Xavier. Sí, unes 5 o 6, no? Sí, exacte. En aquest cas, doncs, parles de l'arribada a Catalunya i també de la importància d'haver pogut anar als metges oportuns per trobar el diagnòstic que alguna cosa passava, com explicar. Exacte. Que no sabia què era així.
Un cop hi ha el diagnòstic clar, més tranquil·litat al saber, no?, que és el que passava, i a partir d'aquí, doncs, l'inici escolar a l'escola Estel. Te'n recordes tu de l'escola o què? Sí, me'n recordo. Tens alguns records? Alguns d'acords. Sí.
Era petit i no recordo massa bé. Algunes coses eren de col·lo i va ser una aparència molt xula. Tot i que hi havia algunes dificultats, com expliques, dislexia, comprensió lectora... Encara tinc dislexia per ser lectora.
I vas haver de canviar moltes vegades d'escola, expliques. Sí, però amb els col·legs canviats. Després de l'Estel, per exemple? Després de l'Estel vaig anar al centre pilot, a Sant Just. A Sant Just. Després a Pluga, a Jonas Matrej.
després vaig anar a un centre que ja... aquí... a Parà... no sé... Tranquil. Sí. Però abans de l'Estel i havies anat a... Han sortit 4 o 5, ja. Abans de l'Estel ja vaig anar a l'Espuna, a Presa i a la Cinya. També vaig estar. I quins records en tens de tots aquests centres? La Cinya i l'Espuna...
Pocs. Perquè érem molt petit i no... I no... I no tenia massa... massa bé. No me'n recordo. L'Estel, molt bé. Molt bé. Vaig estar molt bé. Vaig conèixer l'Eva. Sí? Vaig començar a conèixer gent de poble. Ja, quan vaig master a l'Estel, ja...
Acabo una etapa i no coneixo, ja coneixo gent de pobles, o sí? Sí. I a la meva edat ja no perdo de vista molta gent. I tinc dues companyes, encara parlo, l'Anna i la Nina. La Nina, que també et parla aquí, eh?
Aquestes dues. I l'Alba també... Sí. I altres nois ja parlem una miqueta al fil. I... I és complicat perquè...
perquè jo m'agradaria tenir contacte amb aquestes gent, perquè portàvem molts anys junts. I la vila canvia, la vila canvia, i coneixes el gent diferent. Al capítol 5 parles de l'estació de Retrobada, arrels senegaleses, per tant, hi has tornat alguns cops als Senegals? Sí, ara fa 9 anys que no torno a Senegals,
I aquell dia me decoro molt bé. Sí, l'últim viatge, diguem, de fa 9 anys, te'n recordes molt bé. No, el primer, el primer. Ah, el primer, el primer. El primer em decoro molt bé, perquè va ser una aparència molt, molt xula, perquè portava 10 anys sense anar-hi, jo. I la meva família allà, ningú...
Em posa ja a llibre i a sud. Jo també porto... Ningú ho sabia. I va ser una sorpresa i la meva àvia va estar molt contenta.
perquè portava 10 anys sense anar-hi. Perquè els papers costen. Aquí a Espanya costa uns papers de Senegal, aquí. I va ser molt... va ser molt emotiu allà, perquè coneixia... perquè coneixo gent de la meva família.
I ha sigut una aparència muscular. I tens contacte tu amb algun membre de la família del Senegal, sí? Jo tinc contacte amb els meus... Tinc quatre germans, som quatre. Jo tinc contacte amb el meu pare també, que l'anarà de Tuku. Molt bé. Que l'anarà de Tuku.
I aviat vull tornar a Senegal. Molt bé. A veure, perquè ja fa 9 anys que no vaig i... I són molts, eh? Són molts, sí. Volies anar a presentar el llibre, ja. Anar a presentar el llibre. No entenem gaire massa coses perquè en castellà i en català i ells no...
Potser es pot traduir en francès. Sí, ara en francès. Un altre. Si seguim el capítol 6, és estació de descoberta esportiva, l'Abòquia. Com descobreixes l'Abòquia, tu? L'Abòquia... Coneixo... Jo jugava a futbol, ja vaig dir. I jo coneixo l'Abòquia perquè el meu ofici d'espai...
No feia la pot, jo. I tenia que fer alguna de pot, perquè, si no, tot allà cal. I vaig conèixer la Boca, un dia fent fixo, diu, de bo me'n diu, te la diria fer un esport? Jo dic, què? Ara què me'n pots posar? No, tinc un esport paralímpic, diu, Boca. Jo, Boca.
I vaig començar així, vaig tocar la fele,
I la Fede a poc a poc va conèixer com era la bòquia i al final estem aquí. Fantàstic. Compatint. Efectivament. I aquesta setmana també tenim patint la bòquia. Aquest diumenge, no? Aquest diumenge a la senya. A quina hora? Comencem a les 10 fins a les 11 o les 11. Molt bé. De la...
si resseguim el capítol 7 estació de superació reptes personals capítol 8 estació participativa la meva vida a la vila que dius que estàs molt content de totes les coneixences que has fet, no? Sí, perquè jo jo estava molt jo estava molt amb
Açò de la Boca era un esport que no es jugava aquí a Morens, això sí. No tenia call aquí a Morens. I un dia vaig anar a Anderat. Anderat a mi m'ha canviat.
Perquè hi ha gent molt, hi ha molta gent que m'acau molt bé i m'ha perdut moltes coses d'edat. I jo he sigut un noi que molt atiu, molt atiu, vaig aconseguir, vam aconseguir...
Un lloc per a les dones amb discapacitat, un jove, una activitat per a les dones per a la discapacitat. També tenim la discoteca per a Morin. Aquest diumenge també. Aquest diumenge també. Tens feina aquest diumenge. Aquesta setmana vaig feríssim. Aquesta setmana vaig... No tens hores lliures, eh? No, no tinc 10 lliures.
I ha sigut una aparència molt xula perquè ha sigut, per mi ha sigut un canvi perquè molen, perquè a Enderat m'ha obert potes que hi ha molens. M'ha llibre sense Enderat.
Potser... No s'hauria pogut fer? Potser... Estic d'acord. Potser no ho podíem fer, perquè la Eva portàvem uns anys sense contacte. Exacte. Ens ha unit. Ens ha unit, saps? Jo crec que les persones amb discapacitat estem una mica... No estem. Estem una mica...
Nobuiri tampak ubirat. I andirat,
ha costat una miqueta al poble. I visibilitza... I també a Bòquia també hi ha molt, perquè ara tot Molins sap què és a Bòquia. Fa quatre anys, ara ningú sap que hi ha a Bòquia. I ara portem quatre anys aquí i tothom sap què és a Bòquia.
I això està molt bé perquè en un poble com Molins, les persones amb discapacitat, estem fent moltes coses.
Volies fer una incidència del capítol 7, Eva. Sí, bueno, aquest capítol el vaig... Dels reptes personals. Sí, el vaig posar l'últim, ja, perquè tenia molt clar que volia parlar d'aquest tema, no?, del repte personal d'anar... O sigui, les persones s'han discapacitat, no?, de quan va anar a un cadira de rodes, perquè ho vam parlar moltes vegades, oi, Nandú?
que és molt difícil moure's per tot arreu amb cadira de rodes, perquè tant sentimentalment com físicament, no? I volia... Bueno, ja explico un cas, no? Quan vam anar a Madrid, bueno, ja ho llegireu a la llibre, però vull dir que...
que és això, que volia reflexar una mica aquest que ve a corde amb el viatge en tren, perquè els problemes que s'ha trobat el Nando, pobre, que si l'ascensor no funciona, que si no les escales, que la gent no l'ajuda, jo penso que això ha de canviar. Ha de canviar i està costant que el segle XXI encara estiguem d'aquesta manera de no ser empàtics, penso jo, una mica.
També parles d'algunes problemàtiques que et has trobat, no? Pel que fa al color de la pell, o amb la cadira mateix, oi?
amb un discapacitat negre al mig de Catalunya. Sí. A plaça Catalunya. Què et sembla? És... És una bomba de rellotxeria? És una bomba de rellotxeria. Que no hauria de ser així? Això no podia ser així. Jo vaig patir molt amb...
A Sardà vaig patir molt. Sí. A Tessó de la Sardà, jo a vegades m'estava volant, perquè la Sansó no anava, me discutia amb tothom de la Tessó. I un dia vaig dir, què, fem alguna cosa o què?
tothom mirant a cara, mirant, mirant, mirant això, o mirant... Jo dic, què? Feu alguna cosa o què? I tots... Ningú el va ajudar, eh? Jo quedant el teixó de la sardera, què? Ningú el jula? I després m'han jurat, després diu, fem un esquit i porto molts esquits, porto molts esquits.
Demanar el cíndid de Greuges també. Vaig anar al cíndid de Llebre i al cíndid de Llebre va dir-me que no comptava res a fer. I això no pot ser. Perquè no estan prou adaptades les estacions. Estacions no estan ben adaptades. Començant aquí a Morens. Aquí a Morens és d'ihícols. És d'ihícols. Ja porto molts anys lluny.
Jo porto dos anys lluitant. Ja portem molts anys lluitant. Ja sabeu tothom de Morens, ja sabeu què passa a aquesta tació. Ja portem molts anys d'obres i ningú ho farà. Vale?
i només demanem un ascensort, no demanem 20 ascensorts, un ascensort per atrapar aquelles vies. Ahir vaig anar a Barcelona, vaig tornar a Barcelona. Jo no tinc cap problema de...
Els gent de l'adaptació. A mi ja sóc amic de tota mena de l'adaptació. Jo em quedo de dalt, perquè allí arribo a Barcelona i no hi havia visitància.
I ja en con això a gent, ja que ero jo a gent, ja em veig corrent. Dic, jo ja tinc confiança a gent de l'altació. Dic, avui no hi ha ningú. No, avui no hi ha ningú perquè m'han dit que el meu compà va vacunar ja.
Això no pot ser que em deixin donar això, sense vigilància, un passat nivell, perquè la coneixia. Jo no diria noms que mesura perquè jo no vull tenir problemes.
Tindria que ser ajuntament tindria que mirar més per aquesta sensació. Si no hi ha... Si aquest noi ha d'anar a Conellà, tens que posar un altre noi aquí. Perquè allà, allà, passen de tot. Passen nen amb cotxets, passen senyors d'an, passen carros, passen tot.
I ja ho n'acquuga, si no veus a ten apòn...
Bé, queda claríssim, eh? I ho denunciarem les vegades que faci falta, eh, Nandú? Però avancem amb el... Tornem amb el llibre? No, no, per favor. Que acaba amb uns agrediments de l'Eva i amb una nota de la Xili ben maca, eh?
que diu, per exemple, no sé què se sent parint un fill, però t'asseguro que aquest sentiment no és més gran del que jo sento per tu, Nandú. Segur que tu, que no tot ho he fet bé, però puc assegurar que ha estat fet amb el cor, amb estimació, amb compromís, i que com diu el tiet Lluís, el que cal és voler ser bona persona i tu ho ets. Estic molt orgullosa de tu, Nandú, i no oblidis mai, però mai qui t'estima de tu. I segueix, eh?
No et queixaràs, eh? I tant. D'aquest escalf. Moltes gràcies. Veus? Només és el primer paràgraf, eh? La resta ja de... Ha sigut una aparència molt xula, perquè la mama i tota la família ha sigut una aparència...
Van lluitar molt per a mi. I ha estat molt agradable. Tota la família, sí, sí. I l'àvia també. I l'àvia Anna també, perquè quan anàvem a l'Hospital Joan de Déu, apacàvem allà... Ella sempre deia les claves perquè hi havia...
No tenia tasseta d'apacament encara. I apacàvem les cables i sempre amb cotxets. Sempre anàvem col·lent-se cotxets. I tenim històries molt boniques. I sense aquesta família, jo no sé on estaria ara. I aquí a Molins, jo...
M'ha passat molt bé. Que bé. I gràcies per a la lliva, gràcies per a la família i gràcies morens. Fantàstic. Escolta, expliquem com ha d'anar l'acte del divendres, doncs, Eva?
A dos quarts de set? Sí, a dos quarts de set. Obrirem les portes a les sis perquè la gent pugui començar a entrar i comprar llibres. I també hi haurà per comprar il·lustracions, còpies d'il·lustracions. I hi ha gent d'enredat voluntària que tinc a agrair molt. M'ajudaran a posar la venda. Hi ha gent que té reservats del seient, també anirem amb un identificatiu.
I res, bueno, i agraït. Ho presentarà la Mònica Usar, com dèiem, i després intervindreu, entenc, els dos, o tu. Bueno, hi ha un vídeo, també, que és una sorpresa, també pel Nando, i un de taula rodona, que parlarem de llibre, tal com hem fet aquí. Llibre que després podem trobar a les llibreries, Eva? Sí, sí, mira, ara justament em porto per repartir les llibreries, que he parlat amb elles, les de Molins, i totes... Quin tiratge n'has fet?
180 de català i, de fet, en castellà 100. És veritat que el trobareu en català i en castellà, eh? Molt bé. I el preu? 20. 20 euros. Molt bé. El vendreu sobretot al Foment, però si no que sapigueu que les llibreries de la Vila tindran...
El conte en català i en castellà, el llibre. El llibre en català, fons vermell, lletres blanques, el llibre en castellà, fons principalment blanc, amb lletres vermelles. Alguna cosa més que vulgueu afegir? No, gràcies. Us esperem, us esperem. Us té l'agraïment, eh? Esperem a foment a tots i que s'ha de debatir, jo crec.
jo sé de molta gent que vindrà més de 150 persones poder de convocatòria Eva Matamoros, Nandú, gràcies per acompanyar-nos enhorabona i que vagi molt bé el divendres gràcies el viatge del Nandú el divendres el podreu fullejar si us ve de gust i comprar que d'això es tracta
Escoltem la Gemma Aumet, Ales al vent, del seu àlbum de l'any 2020, Màtria, i de seguida tornem amb la recta final del programa. Mare, germana i filla d'aquí, àvia companya de lluita i camí, ets, som, serem i riurem com Ales lliures al vent, ets,
Som, serem i riurem com ales lliures al vent. Soc propietària de tot el que em passa, de tots els meus somnis i de les meves passes, de tot el que penso, de tot el que sento.
de la meva ment i dels meus arguments. Diuen que les dones no fem llinatge. I, doncs, què som? Hotels dins les nostres panxes. Diuen que ens diuen el que haurem de fer. Fem nostra la nit, conquerim el carrer. I vull, vull, soc i veig. Dic i faig, escolto i ric. Ballo i canto amb vídeos que em ploro per mi.
Vull, soc i veig. Dic i faig, escolto i ric. Ballo i canto amb vist i em ploro per mi. Mare, germana i filla d'aquí. Àvia, companya de lluita i camí.
Com a les lliures el vent, ells som, serem i riurem. Com a les lliures el vent, sorgida de la flama, sols tindrem ja la vida. Si dius que em respectes, escop la tirania. Som propietàries de la nostra pell i el condicional convertim-lo en present.
No t'avergonyeixis de ser com ets, que el vidre s'esquerra, però llavors talla més, que ens hem de voler lliures ales al vent, i si et diuen tu no cridis, alça més fort la veu. Vull, sóc i veig, tinc i faig, escolto i ric, ballo i canto amb mi, que em ploro per mi.
i veig, dic i faig, escolto i riu, i fal canto amb llit que em ploro.
Mare, germana i filla d'aquí, àvia companya de lluita i camí. Ells som, serem i riurem com a les lliures el vent. Ells som, serem i riurem com a les lliures el vent. Ells som, serem i riurem com a les lliures el vent.
Som, serem i riurem com ales lliures al vent. Vé, som,
La música de la Gemma Homet, que ens ha situat ja pràcticament a tres quarts de dotze, avui no tindrem l'espai del Jordi Bomala, Gastronomia Molins, per tant, tenim temps fins a les dotze per fer aquest espai mensual que compartim, com el seu nom, un cop al mes, amb la gent del Fòrum de l'Envelliment Actiu de Molins a Reí, un espai que anomenem Veus de la Vida.
I avui ens visiten aquí a l'estudiu de Ràdio Molins de Rai, una persona que coneixeu també força bé, que és la Madrona Sala. Hola, Madrona. Hola, bon dia. Bon dia i benvinguda. També formes part del Fòrum de l'Envelliment Actiu? Bé, es veu que sí. Es veu que sí, eh?
Sóc gran i això toca. Bé, però activa. Esteu actius. Tot el que es pot. Molt bé. La Loli Padilla també. Què tal, Loli? Bon dia. Benvinguda. Prados, això. Prados? Ah, doncs mira que m'havien dit... Perdona, eh?
No et volia ara... Padilla segon. Ah, de segon, eh? No anàvem desencaminats, però en tot cas és prados. Molt bé, benvinguda, eh? Vale, gràcies. També formes part del Fòrum de l'Evelliment Actiu, sí? Sí, perquè nosaltres estem la gent gran del casal, i llavors, clar, participem al fòrum. I bé l'experiència? Bé, bé. De moment bé, eh? Bé.
Molt bé. I el Manel Ferrer, què tal, Manel? Hola, hola, què tal? Bon dia, benvingut, eh? Gràcies, gràcies. Que tens fred, que no treus el... Ah, tens fred, eh? Ah, sí, sóc molt... Ets fredolic. Sóc fredolic, sí. Però bé, mira, a més queda bé aquest elegant.
Sí. Estàvem comentant ara... Avui ens veniu amb el 25 de novembre, que és un dia assenyalat, perquè es commemora el Dia Internacional per l'eradicació de la violència masclista contra dones i nenes. Com veieu aquest dia? Jo el panorama el veig. El panorama actual. El veig una mica molt cru. Sí? Ets pessimista? Sóc pessimista de la manera que anem.
Jo veig que ara no hi ha... Com ara, per exemple, abans hi havia unes normes. Ara no hi ha unes normes. Penso que el feminisme està molt bé, i sóc a favor del feminisme, de la mateixa manera que vaig estar a favor de l'avorto. I molt feminista, molt en contra de tot el que és violència contra les dones.
Però veig que ens han passat una mica amb el jovent.
Jo no sé si han sigut els mòbils, la canalla de petits el tenen, o que ha sigut que els pares també poder, els hem educat, bueno, ja es pot dir que jo ja no compto amb haver educació, perquè jo ara ja compto amb nets que ja també són grans, però que els pares també s'han tornat molt moderns, però jo no accepto, per exemple, que a l'estiu
les noies vagin com aquell qui diu, sense roba, a escola.
o que una nena de 13 anys a les 3 o les 4 de la matinada pugui estar pel carrer. Això et costa? Em costa. Tant d'una nena, que jo considero que 12 o 13 anys són encara una nena, que tant on sigui nena com nen, a 13 anys no tenen que estar a les 4 o a les 5 del matí pel carrer, ni que sigui un dia de molta festa, sempre i quan no hi hagi els pares...
Que ho consenteixin. No, no. Que estiguin acompanyats. Perdona, perdona. Els pares de moment que són és que ho consenteixin. Sí, sí, sí. Bé. Has dit moltes coses, eh? Molt bé. I fins a les 6 estan aviat. Fins a les 6, eh? No només fins a les 3. Jo fins a les 6 ja no ho sé, però fins a les 3 sí. Jo també ho penso, tinc la mateixa opinió d'ell. El que passa és que hem arribat d'una cosa tan extrema,
amb un altre que no era tant, perquè abans les coses tampoc no eren el que és ara. Però bé, no és que vagi en contra, però el poder hem adelantat massa de cop, tot.
tot s'ha avançat massa, el que diu vostè. Això és de les noies joves i els nois, que també compten els nois, perquè sempre diem les noies i les noies, però els nois també compten. Un nen de 12 anys és igual com una nena de 12. Ara tenen que tenir cuidado tant els pares que tenen nois com els que tenen noies. Perquè, esclar, ara jo trobo que el feminisme s'ha posat en un punt
Molt elevat, perquè, per exemple, abans jo recordo quan els autobusos anaven plens, el tren anava ple, tothom fumava, la Renfe anava així, i tu anaves en el tramvia, o en el tren, o en el bus, i anaves sapretat. I si algú et rossava, perquè et havia de rossar, perquè no hi cabia el passar o el que sigui, mai havies pensat que et havia rossat.
hi havia els paletes o els enguiixadors que estaven dalt d'una vestida cantant, i passaves i et deien un piropo. Sí. Una floreta. Una floreta, d'acord, no diguin castellà. Jo sóc vincu. No, no, jo també, també. I et deien... Tampoc no t'ho prenies com una ofensa. Pensaves, mira aquest ximple que diu. I ara és un estrem...
És un extrem. Vull dir, és que m'ha arrossat.
Hi ha casos que si tu allargues una mica poder sí, però si tu amb una mirada com abans et clavaves, ja n'hi havia cap més. Però qui entenen la culpa que els pares deixaran anar les noies fins al 6 del dematí? No, noies, no. Nenes, no? Fins al 6 del dematí. És una educació que jo penso que es havia d'arreglar, perquè abans era una vergonya que l'endemà et casaves i el dia abans havies d'estar a les 9 a casa, almenys...
Sí, és veritat. Jo que em vaig casar als 62, a les 9 havies de ser casa. Sí. Això era una passada. El mateix que ara és una passada això d'aquest. Que no hi ha normes com abans, deies. No. Què vols dir amb això?
Doncs que hi haurien d'haver unes normes. I començant ja amb el parlar, ja començo per la ràdio, per la televisió. La persona que està davant d'un micro, abans, i no diguem el Congrés ni quan surt el Senat, que a mi m'agrada molt tot això de la política, no hi entenc, però m'encanta sentir-ho i veure-ho, no es veia parlant mai de la manera que es parla ara.
Les persones tenien una educació. Unes formes. I unes formes que a la millor deien el mateix, però deien en paraules que eren ben sonants. I a la millor deien el mateix que ara, però... Jo recordo que jo encara, inclús, deia... Vull dir que encara, de vegades, si... No parlis així amb les de plaça i si em diuen... Home...
tu a vegades també em deixes anar un, i jo dic, bueno, però de plaça, jo he sigut una persona de plaça, i les persones que venien a la plaça tenien fama de ser una mica ordinàries, perdoneu-me, però eren esqueixades, en dèiem, perquè deien algun renec, les peixeteres deixaven anar alguna cosa més enllà de l'altra, i els carreters també, perquè jo recordo els carreters aquí a Molins de Raí.
Els carreters m'acaben aquí, m'acaben allà, sortia com un... Però això, la persona que tenia una carrera, la persona que tenia uns estudis, això no ho deia. I ara tu mises la ràdio i allà surt tot...
Mires la tele, ja pots mirar la tele, que a mi m'agrada la política. Jo, per exemple, miraré les notícies d'aquesta, aquesta hora, i aquesta altra hora miraré la de l'altra, per veure com ho diuen. I si n'hi ha algun altre que el fa a l'altra hora, també ho aprofito. Doncs, i a totes les teles és igual. No és ni la tele d'aquí ni la tele d'allà.
Hi ha polítics que exageren més que d'altres, no? No, i els periodistes, i els locutors, ara tot va pel broc gros. Però hi ha persones que es passen una mica, o sigui que hi ha, quasi a vegades, ofenen a la persona que està escoltant. És el que et dic. Se creu encara, hi ha molta llibertat, i que ho poden dir, no? Sí, però... I la llibertat no és això. No és això, la llibertat no és això. Ja ho consideren una mica el llibertinatge.
Sí, sí. No ho sé. Jo ja no soc d'aquest món, eh? No, home, no, per favor. Però les formes més enllà del periodisme i de la política creieu que s'han anat perdent? Sí, sí. Entre les generacions que pugen, vull dir? Sí, sí, sí, sí.
S'ha perdut molt, eh? I respecte... Jo no dic que tothom no en tingui de respecte, perquè els joves n'hi ha molt, molt macos i tenen molt de respecte a la gent gran. Però sempre hi ha aquell que no és correcte.
La gent gran també em deixa anar, eh? Sí, sí. I de joves, sempre veiem. No ens quedem enrere. Vull dir, la gent gran igual, però ara el que hauríem de procurar és que la canalla, els que pugen ara, educar-los o anar-los encarrilant cap a un altre lloc. És difícil, els temps són diferents. Sí, ja ho sé, però...
veus que algunes coses no van ni gotar bé. Perquè ara mateix, això dels treballs, diuen, falten tants llocs de treball, manquen tants llocs de treball. Sí, però és que tampoc no volen anar a treballar. La majoria no vol perquè no és el seu nivell.
Perquè jo hi he estudiat i jo no me n'aniré fent el que sigui de camarer, per dir una cosa, que em falten moltíssims. Però abans sí que tothom ens enganxàvem al que podíem.
Però ara veiem sempre la part dolenta del jovent. El jovent n'hi ha i és meravellós. No, no, perdona. Però que no, que jo veig que hi ha joventut que és molt maca i joventut molt carinyosa i molt maca. I amb el treball també. Jo trobo que poder, l'única cosa que hi va haver és que quan hi havia la formació professional no la van saber mai
tenir el nivell que havien de tenir. Perquè era de segundària. Perquè estudiar batxiller era una altra cosa. I estudiar perquè jo, per exemple, vaig estudiar el comerç. Batxiller no, perquè eren més cursos i en aquell temps no es podia.
Llavors jo vaig dir, doncs jo estudio comerç, però hi havia una mica els meus que estudiaven batxiller, companyes d'allà, perquè era més... Tenia més estudis, clar, després del batxiller anaven a la universitat, clar. O sigui, jo, per exemple, jo no hi podia anar, a la universitat, perquè meus pares no podien. Però hi va haver molta gent, però és que ara, o sigui, l'AFP es va perdre perquè era com una cosa secundària. Però això era culpa del govern
que no va saber fer mantenir. Perquè ara s'hi posen
perquè veu encara que no hi ha fusters, no hi ha lampistes. Perquè el jovent no té ganes de fer de fuster. Sí, perquè no els van estimular al principi. I amb els ufisis que el jovent no té ganes de fer. I a més a més, tampoc han donat facilitats perquè la persona que era fuster pogués mantenir aquell taller, perquè era autònom, si els fills d'aquell senyor que s'hagués guanyat la vida, els fills s'ho haguessin seguit.
Però com veien que una botiga petita no guanyava la vida, què passava amb els pagesos? Ara perquè s'hi han posat una mica, però si no s'espavilen ara quatre jovent que sembla que ho vol agafar, la pagesia també se'n va enlaire.
O sigui, les empreses no volen aprendre, no volen. Jo a vegades, quan sento els anuncis, per exemple, que diuen, no, busquem un senyor, que és igual, camioner, el que sigui, que tingui dos anys d'experiència. A veure, un noi de 18 anys com ha de tindre dos anys d'experiència? Impossible. Ni de 20. No té dos anys d'experiència amb el que sigui.
Però és que no tenen experiència, si no hi ha experiència no poden anar a cap costa. Si els paguessin més hi haurien més camioneros, per exemple, que diuen camioneros. I el Joel no té ganes de portar un camión. Teniu en compte que els sous d'Espanya són els penúltims d'Europa.
almenys ho ha llegit el diari són els penúltims a Europa si el noi que vol anar a fer de prenent perquè li agrada una cosa li paguessin el que li tenen que pagar aquell noi aniria ara hi ha vegades que dius per perdre el temps
I no, és com els estudiants, quan van a fer pràctiques. Un estudiant que va a fer pràctiques fa la mateixa feina que un exiliat. Per què no li paguen a aquell estudiant quan va a fer pràctiques? I fa la mateixa feina que un exiliat. Fixeu-vos si han sortit coses, ja és l'hora de tancar. Què et sembla? Què us sembla? S'ha fet cura, això, no? Sí. Tindríem moltes coses. Moltes coses. Seguim el mes que ve, si voleu. No.
ja parlarem amb qui hàgim de parlar doncs moltes gràcies per acompanyar-nos la Loli Prados Madrona Sala i el Manel Ferrer que tingueu bona jornada i bona setmana moltes gràcies acabarem el programa amb la música de roba estesa
El sol mantindrà la flama, la lluna encendrà passió. Som en acte de protesta, som mans fredes fora o fora.
netes de la por i el dol. Som en acte de protesta, som enredes per un fort, som la veu de la revolta, netes de la por i el dol.
Fins demà!
Amb aquest camp de lluita de la roba estesa, del grup roba estesa, tanquem el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 25 de novembre. Us hem acompanyat la Sílvia Artés, el Roger Toset i l'Oriol Romeu. Ara us deixem amb la Sílvia i l'informatiu Molins Arrei al dia. Després, el programa Picama, a dos quarts d'una i a la una la remissió, precisament, de l'aventura de cuinar amb la Madrona i la Judit Herrera. I la resta de promoció d'aquesta casa fins a la una de la matinada. Que vagi molt bé fins demà a les vuit.
Molins de Rei al dia, amb Sílvia Artés.