Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Sílvia Artés.
Molt bon dia, Molins de Rei. Són les 8 del matí. Comencem una nova edició del Bon Dia i Bon Hora. És divendres, 21 de novembre, i fa fred, inclús més fred que ahir. Ara mateix tenim a l'exterior de la ràdio, al voltant dels 4 graus de temperatura.
Doncs comencem el divendres, previ ja a un cap de setmana, plenament hivernal, perquè fa temperatures i també activitats. Hi ha algunes propostes prèvies a la festa posat la gorra i també algunes propostes portes endins, com propostes al Teatre de la Peni o al Teatre del Foment. Un divendres en què començarem, com sempre, el nostre programa repassant
La informació de servei, com sempre, el trànsit a aquesta hora una mica complicat, també a l'alçada de Molins de Rei, però ho repassarem tot seguit per saber com ha circulat aquesta hora i la previsió també del temps que ens fa el Jordi Miralles. Sembla que encara demà ha de fer encara més fred. Arribarem al pic d'aquest fred, d'aquesta onada de fred.
entre avui i demà. I després, com sempre, farem un cop d'ull el que ha estat notícia a la vila a les últimes hores i també repassarem l'agenda d'activitats d'avui i el cap de setmana. En aquesta primera mitja hora ens posem el dia a l'actualitat d'àmbit general, obrim el punt de vista per saber què passa a la resta del país, Catalunya, Espanya i el món, a través tant de la premsa
de paper, els diaris publicats sí que tenim aquí a la ràdio, i també els diaris digitals, molts d'ells exclusivament diaris que només es poden consultar per internet, que també ens fan un cop d'ull de les diferents notícies, algunes novetats que recullen, tot i que avui el gran tema de tots els diaris és...
la suspensió o la inhabilitació del fiscal general de l'estat. Aquesta és la notícia del dia a nivell estatal. A dos quarts de nou parlarem justament d'un d'aquests actes previs de la festa en posant la gorra, activitats solidàries aquest cap de setmana per a FANOC, l'associació de familiars d'infants amb càncer. El que destaquem aquest matí, aquesta primera hora...
És el TASC solidari per a FANOC, que fan des de l'Associació Molinenca de TASC, desena edició ja d'aquest TASC que es farà demà al vespre. En parlarem a dos quarts de nou amb el Xavier Montserrat, que és un dels responsables de la Molinenca de TASC.
Després tindrem l'apunt del dia, els divendres, amb l'Àngel Rutià. Repassarem la programació de la ràdio, també les propostes televisives per aquesta tarda-nit de divendres a la tele i tancarem aquesta primera hora amb el Xavi Soler, tal dia com avui, aquesta secció que fa els divendres del Xavi d'efemèrides vinculades als videojocs.
Després de les notícies ambigenerali del bollatí, tindrem la tertúlia Abans la cançó del dia, avui amb la Sandra Tangerina, i avui divendres la tertúlia dels Miquels, amb els Miquels Vinyes, Casas, Díaz, Vallès, Canut i Païssa. En principi, no ens consta que cap d'ells no pugui venir, per tant, avui la tertúlia dels Miquels en ple.
A partir de les 10 començarem aquesta tercera hora, encetarem l'hora amb l'espai polític diari que fem. Avui, divendres, preguntes Ara Molins amb el seu regidor portaveu, Ramon Sánchez. Ens posarem al dia i sabrem la seva anàlisi i opinió sobre diferents temes d'actualitat, bàsicament de política.
I a partir de dos quarts d'onze tindrem a la Mònica Mas el segon capítol o el segon programa, segon tast de Montserrat Roig, en aquest cas amb el temps de les cireres. I després de la Mònica tindrem l'espai 100 grans zones de la història amb la Judit Herrera. Justament avui recuperem un dels espais que hem fet amb la Judit.
parlant de dones que han marcat la història. Cada divendres destaca dues figures. Avui hem recuperat el programa en què parla d'hipàtia d'Alexandria, filòsofa grega, natural d'Egipte, que va treballar en àmbits com l'àlgebra, la geometria o l'astronomia. Doncs parlarà avui la Judit.
Dipàtia de l'Exandria i també de l'escriptora catalana Víctor Català, que era el pseudònim de Caterina Albert. Una de les seves... Va produir força obra literària. Una de les més conegudes és Solitud.
Després, també la recta final del programa, tindrem aquí amb nosaltres el Xavi Garcia. Avui ens parlarà de les ploramorts, les planyideres, en castellà. Es coneix més per aquest nom, però ell parlarà de les ploramorts, aquesta figura que aquestes dones aquí pagaven per anar a plorar en vetlles, funerals o enterraments.
I tancarem el programa d'avui amb els camins que ens proposa avui Héctor Zacarias. Avui amb l'Héctor anem a la Catalunya Nord, en concret a Colliure. Doncs amb aquests continguts acabarem el bon dia i bona hora. Després del bon dia i bona hora, avui excepcionalment no podrem fer l'informatiu, el resum de l'informatiu de la setmana per motius importants.
Fins demà!
i després tindrem ja les notícies en xarxa i la migdiada, abans però, al tot teatre. Després, d'aquí una estona, repassarem tota la programació d'avui divendres i també la del cap de setmana. En resum, us esperem que gaudiu d'aquestes quatre hores de ràdio en directe. Bon dia i bona hora, que comencem ara mateix.
I el que fem, com sempre, és començar amb la informació de servei.
Com dèiem a aquesta hora, 4 graus de temperatura, fa encara més fred que ahir. El Jordi Miralles, el nostre meteoròleg, ens avançarà com quin cap de setmana ens espera. Jordi, bon dia. Hola, servida, bon dia. Fa fred, les temperatures han baixat i encara baixaran més demà al matí. Avui un dia que serà bàsicament assolellat i també estones amb vent, vent del nord-oest, que agreujarà encara més la sensació de fred. Avui les temperatures màximes amb prou feines arribaran als 11 o 12 graus a molestirar.
Demà continuarà sent un dia bastant assolellat amb sol i també amb una mica de vent del nord, o és que farà que al matí l'ambient sigui gèlid. Les temperatures màximes demà més o menys com les d'avui, 11-12 graus. I serà ja de cart diumenge quan el temps començarà a canviar, augmentarà una mica més la nebulositat i pujaran les temperatures i podrem recuperar altra vegada...
Valors de fins a 14 o 15 graus aproximadament de cara a començaments de la setmana que ve. Encara pujarà una mica més la temperatura, que es normalitzaria, i una nova massa de núvols i possibles precipitacions podrien afectar-nos a partir del proper dimarts. Gràcies, Jordi. El que fem ara és anar cap al RAC per saber com circula aquest matí, matí de divendres. Complicat, com acostum a passar els divendres, però avui també és passament complicat i també aquí a la vora de la vila. Eduard Viciana, bon dia.
Bon dia, doncs ara mateix a l'A2, un vehicle variat, veig un carril tallat d'Òdena, i també trobem circulació intensa als punts de Pallejar i de Sant Joan d'Espí, totes en sentit Barcelona, i també trobem l'amptitud a la B23, al Papiola, l'enllaç amb la P7, i també al punt de Molins.
També a la C30 del Prat i a la C32 als punts de Sant Boi i Espugues, totes en sentit Barcelona. Al Vallès trobem complicacions al punt de Barberà. Hi ha 4 quilòmetres de retencions a l'AP7 i també hi ha l'antitud a la B30 dels dues en els dos sentits de la marxa. I pel que fa a les rondes de Barcelona hi ha retencions en sentit Llobregat de fins a 5 quilòmetres a la B10 del Fòrum fins a la Barceloneta i 4 quilòmetres a la B20 de Santa Coloma fins a Vallcarca. I això és tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, gràcies. Pel que fa al transport públic, segons el Centre de Gestió de la Informació de la Mobilitat, a aquesta hora la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona està funcionant amb normalitat. El que farem ara és escoltar una oferta laboral que ens arriba del Servei d'Ocupació Local. El seu responsable, el Francesc Rueda,
ens repassa habitualment ofertes, ofertes que podeu consultar al web Clicfeina. Recordeu, ara el servei d'orientació laboral el trobareu a l'edifici del Moli. Doncs el Francesc, que ens explica, ens anuncia avui aquesta oferta laboral. Bon dia, Francesc. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Molins de Rei. Ens demanen un ingenier, Ingenier Industrial Tegui, d'instal·lacions.
Ves buscar una persona per treballar el jornal de partida, 40 hores semanals, de dilluns a dijous, de 8 a 18 hores, i divendres, jornada intensiva, de 8 a 3.
amb horari flexible i possibilitats de teletreball. El contracte seria indefinit en un període de prova i el salari estaria entre 28.000 euros a 30.000 euros, segons valor del candidat. Les tasques, redacció de projectes d'instal·lacions, memòries tècniques, disseny, càlculs, plànols, amigaments, presupostos, redacció de projectes específics, legalitzacions d'instal·lacions i els seus procediments administratius associats, etcètera.
Imprescindible coneixements de programes específics com AutoCAD i Revit, domini del MS Office i coneixements d'eines de càlcul i de busca persona amb capacitat de treball individual i en equip, organitzada, responsable i proactiva.
Valorable també bon domini de l'anglès, parlat i escrit. A nivell de requisits, experiència mínima de 3 anys, feina similar, català i castellà, a part de l'anglès, un CEU avançat, coneixements d'ofimàtica i a nivell d'estudis, una enginyeria tècnica, especialitat mecànica. També es valorarà el carnet de conduir de cotxe, el B.
Molt bé, doncs gràcies, Francesc, des del Servei d'Orientació Laboral, que, com dèiem, des de fa uns mesos el trobareu a l'edifici del Molí. Abans estava al centre John Garcia Nieto, era el lloc de referència, però ara, des de ja fa un temps, estan ja ubicats a l'edifici del Molí, al primer pis. Per poder accedir a aquestes ofertes laborals, heu d'estar inscrits, podeu anar-hi directament o posar-vos-hi en contacte a través del telèfon
de l'Ajuntament i també totes aquestes ofertes laborals les trobareu al web clicfeina.cat. Acabem els serveis amb la farmàcia de Guàrdia. Avui divendres és la farmàcia Terraple, que està aquí al passeig del Terraple número 5. Demà dissabte la farmàcia que tindreu de Guàrdia fins a les 10 de la nit és La Roca, que està al carrer Major número 31.
I el diumenge és la farmàcia Espinet, tot i que la farmàcia Espinet, sí, perdoneu, diumenge, la farmàcia Espinet, que està al barri del canal, al garrer Menéndez Pelayo, número 36. Passen 12 minuts de les 8.
Fem ara un repàs de les notícies, el que ha estat notícia a la vila les darreres hores i que hem destacat aquí a l'emissora i comencem parlant d'una de les propostes del cap de setmana. Torna un any més dins encara, dins de la programació del Festival de Cine de Terror, el Molins Horror Games. Aquest any en vés a arribar una setmana després que finalitzi el festival. Es farà demà durant tot el dia a l'Escola El Palau.
I tornarà a haver-hi aquest Molins Horror Games, que és una jornada lúdica de jocs de taula que tenen temàtica de misteri i de terror. Els participants hi trobaran quatre espais, quatre zones, a l'escola Al Palau. Una adreçada principalment al públic familiar, una altra per experts en aquest tipus de jocs de taula, una altra amb jocs de rol i un quart espai que hi haurà la presència de dissenyadors de jocs de taula amb qui els aficionats podran jugar, podran parlar i intercanviar
Doncs experiències o opinions, si és que els ve de gust, parlar directament amb aquests dissenyadors dels Jocs de Taula. En parlàvem ahir amb Sergi Sant Martí, que és un dels organitzadors del Molins Horror Games, i ens avançava què hi trobarem.
no oferir jocs de taula per experts, però també jocs de taula familiars i infantils. I d'aquesta manera, en les diferents sales de l'Escola Palau, tindreu accés a jocs novetats de tot tipus, vinculades a editorials del panorama nacional, que podem provar jocs difícils, senzills, dificilíssims, i fins i tot jocs de la Fira Internacional d'Esen, que ens hem portat uns quants, i els deixarem provar, jocs que encara no han sortit...
a botigues o a jocs d'Àsia-Amèrica, que encara no han sortit i que nosaltres els tindrem aquí com a gran novetat.
Doncs demà a l'Escola al Palau, durant tot el dia, l'horari és al matí de 10 a 2 i a la tarda tornen a obrir de 4 a 8 a l'Escola al Palau i l'entrada és gratuïta. I el Foment, que també fa propostes aquest cap de setmana, de fet, com cada cap de setmana, en aquest cas, destaquem Armstrong, un musical molt especial de la companyia La Roda Produccions. És un espectacle amb música en directe que té de fons un reconeixement als avis i àvies. En aquesta ficció...
on un dels protagonistes de l'obra s'inspira en les històries que havia sentit del seu avi, Neil Armstrong, la primera persona que va trepitjar la Lluna. Dani Txerta és autor de l'obra i membre de la companyia La Roda Produccions i ens ha avançat què vol explicar aquesta història. Principalment l'obra, quan la vam començar a crear, el que volíem explicar és bàsicament un homenatge als avis.
i ens anava molt bé explicar-ho des de l'espai. Llavors també és una història de superació, de l'amistat i sobretot del treball en equip, que els nostres protagonistes hauran de lluitar perquè estudien tots ells amb l'Institut d'Aeronòtica Espacial i volen trepitjar la lluna, com van fer els seus avis. Un d'ells, com no, el Neil Armstrong.
Doncs l'obra la podreu veure el diumenge, aquest diumenge, a les 6 de la tarda, al Foment. Les entrades anticipades a 10 euros les podeu comprar a Entràpolis. I demà també hi ha proposta al Foment. En aquest cas, programen a David Puerto, que farà un xou de comèdia, d'improvisació i interactuarà també amb el públic. Al Foment, doncs, dissabte i diumenge, propostes d'espectacle.
I en l'àmbit esportiu ens posem al dia dels equips sèniors del club de futbol Salamolins 99. El sènior masculista, divisió d'honor catalana, han empatat l'últim partit contra l'ex de l'Hospitalet. Va ser un partit complicat, molt igualat, en una lliga ajustada a la part alta de la classificació.
I el senyor femení, a primera divisió catalana, ha guanyat. Han jugat aquí a casa, al Poler Esportiu de la Sínia, contra el Casell de Fels, que són les terceres classificades. I aquest, de fet, ha estat el partit més complicat dels que han tingut fins ara. Ivan Rodríguez, que és membre de la Junta, ens explicava com ara anar els dos partits i ha començat destacant el senyor masculí, que va empatar a tres.
S'ha faltat 3 punts. Aquest empat ens situa una miqueta a la part més baixa de la classificació, però cal dir que estem en 6 punts i el tercer classificat està a 4 punts només. És una lliga molt ajustada. Per tant, en aquest sentit, la preocupació baixa una mica. Les noies van jugar a la Sínia.
Va ser un partit, bueno, eren les terceres classificades, venien, i bueno, va ser un partit també ajustat, que no es va decidir fins a la segona part, on ens vam posar per davant, i ja no vam donar el resultat final, va ser de 4-2, i bueno, ens afiançava per l'alta la reivindicació.
Aquest proper cap de setmana, el femení, les noies són segones, juguen a Barcelona contra el Palma Sec, que és un equip del Poble Sec, i els nois jugaran aquí a casa, al Poliesportiu de la Sínia, contra els líders, el Gràcia, jugant demà, a dos quartes set de la tarda, al Poliesportiu de la Sínia. Passen dos minuts d'un quart de nou, continuem i fem ara un repàs de l'agenda d'activitats.
Comencem el repàs de les propostes. Destaquem les tres activitats que hi ha aquest cap de setmana, prèvies a la festa Posa't la Gorra, que es farà el 30 de novembre. Aquesta festa, ja ho sabeu, que té per objectiu recollir diners per a Fanoc i el seu projecte de la Casa dels Xuclis, que acull famílies amb infants malalts de càncer que han d'anar a la Vall d'Hebron per fer-se tractament. Arriba la dinovena edició d'aquesta festa Posa't la Gorra, que es farà, com dèiem, el dia...
30 de novembre i durant aquest mes hi ha hagut algunes activitats prèvies i aquest cap de setmana és el gruix de propostes. Demà, per exemple, hi ha un taller de defensa personal femenina que organitza l'Associació de Defensa Personal de Molins de Rei. El taller es farà a l'escola Madurell de 10 a 12 i podeu anar-hi i apuntar-vos-hi i aprendre aquest taller Tècniques de Defensa Personal.
Això serà demà al matí. Demà, però al vespre, a dos quarts de vuit, l'Associació Molilenca de Tast organitza un tast de grans vins i caves catalans. Hi haurà diferents sommeliers que guiaran aquest tast. També hi haurà meridatge i pica-pica amb productes que han donat comerços, forns i pastisseries de la vila. I també s'anirà fent al llarg de la sessió una subhasta d'ampolles i d'ampolles Magnum
de grans cellers catalans de prestigi, expliquen. El tiquet per participar en aquest tast és de 30 euros i tant aquests 30 euros com els diners que es treguin de la subhasta íntegrament aniran a parar a Fanoc. Doncs aquest és un tema del que parlarem ara, res, d'aquí uns minutets amb el Xavier Montserrat que ens ampliarà una mica més com serà aquest tast i la finalitat d'aquesta activitat ja un clàssic de la Molinenca de tast. Això serà demà.
I el diumenge al matí, el club d'envol també fa una trobada d'envol solidària a l'escola Josep Maria Madurell, de 10 a 12. La inscripció és gratuïta i s'adrecen principalment a infants nascuts entre el 2016 i el 2020, animant aquells que ja siguin habituals a l'envol, que vagin a jugar, però també aquells nens i nenes que tinguin ganes de provar o de jugar una estona en vol, doncs tots ja estan convidats, activitat oberta...
a totes les famílies o a tots els infants que vulguin anar-hi. A més de l'envol també hi haurà una barra de bar solidària, recaptació també per a Fanoc i també vendrà la gorra, la gorra de Fanoc, que us servirà per entrar a la festa posat a la gorra, que aquí a Molins de Rei, com dèiem,
Arriba la 19a edició i que organitza l'associació de suport als infants i que duran a terme aquesta festa, aquesta gorra, que cada any té un disseny diferent. Doncs aquestes són les activitats prèvies a la festa. Altres propostes al cap de setmana? Doncs demà torna a ver-hi si anem a la Penny. En aquest cas, amb la pel·lícula Sorda, explicar la història d'una dona sorda que tindrà un nadó amb la seva parella, que...
i l'arribada de la filla altera la relació d'aquesta parella i porta la protagonista a afrontar la criància de la seva filla en un món que no està fet per ella. Sorda, dirigida per Eva Libertat, demà a les 7 de la tarda al Teatre de la Penny i les entrades anticipades les podeu comprar ja al web Entràpolis. Com us dèiem, el foment que fa aquestes dues propostes, demà a les 9 David Puerto i diumenge a les 6 Teatre Musical.
i el SEM que torna a fer la sessió de portes obertes o tasques obertes al Jardí Botànic. Ja el passat mes d'octubre feien aquesta sessió una matinal. Demà, entre les 10 i la 1, si us ve de gust, podeu passar pel Jardí Botànic del SEM i ajudar-los a mantenir-lo i a fer tasques de jardineria oberta a la mainada, a famílies, a persones adultes que vulguin anar a passar aquesta matinal en aquest Jardí Botànic del SEM que tenen aquí a Collserola.
I també recordem que dins dels actes amb motiu del 25e, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, aquest diumenge hi ha la dotzena marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. La sortida des d'aquí a la vila és a un quart d'onze del matí el diumenge des de la plaça de la vila i aniran fins al parc de Torreblanca de Sant Feliu.
Allà hi haurà l'acte central, amb la lectura del manifest, diferents activitats. Si voleu anar-hi, podeu apuntar-vos-hi encara avui. Podeu anar a Caramallé o enviar un correu a siadciat.com. Sortida diumenge a un quart d'onze des de la plaça de la Vila. I també diumenge Esquerra Republicana organitza una ofrena floral a Caterina Casas, qui fou la primera dona regidora
a l'Ajuntament de Molins de Rei. Justament diumenge, que es commemora el dia del seu naixement, va néixer el 23 de novembre de 1888 i justament aquest diumenge 23 de novembre, a les 12 del migdia, el cementiri municipal Esquerra li farà aquesta ofrena floral.
I la cavalcada de Reis ja està començant les inscripcions. De fet, dilluns començaven les inscripcions per aquells que vulguin fer de patja durant la cavalcada. Infants de 9 a 13 anys, els més grans de 13 anys, i fins a 26 també poden fer de patja, però en aquest cas per la fàbrica dels somnis. Podeu apuntar als vostres fills a cavalcademolinsarrei.cat. Fins el 29 de novembre.
Teniu temps. I també avancem un tema de dilluns que ve, perquè us hi heu d'apuntar abans. El dilluns torna a haver-hi una visita guiada al Museu del Renaixement per persones que tinguin a partir de 65 anys. És el dilluns, dilluns que ve, a les 12 del migdia al Museu del Renaixement. Visita guiada i, si voleu anar-hi, heu d'enviar un correu a info.museudelrenaixement.cat o trucar al 937374363. 7374363. I ja, per acabar, recordem que avui...
Avui no, demà. Demà s'acaba la tòmbola del mercat amb l'acte final d'aquesta campanya.
Doncs falten uns minutets per arribar a dos quarts de nou. El que farem, com sempre, a aquesta hora és fer un cop d'ull a la premsa del dia amb el Roger Toset. Bon dia, Roger. Bon dia, Sílvia, del periòdico. I llegim que el fiscal general ha estat condemnat. De fet, ho hem pogut veure a tots els mitjans. El Suprem inhabilita durant dos anys i multa a García Ortiz per revelació de dades. Feijó reclama eleccions a Sánchez a qui acusa d'abús de poder.
També un article d'Ernesto Ecaizer, Marc Xena, aconsegueix la dimissió del llatrat amb una sentència simbòlica. El govern respecta, però no comparteix la sentència i activa la seva substitució. Llegim també que Marc Puig diu que no es va voler fer un AB mediterrani, sinó que ja s'hauria fet. Òscar Puente anuncia en el fòrum empresarial que era corredor celebrat al Roig Arena.
que a alta velocitat connectarà Barcelona i València en dues hores l'any 2027. La llei imposarà objectius de reciclatge obligatoris a les ciutats catalanes i Meta haurà de pagar 480 milions a la premsa digital espanyola. També el Nou Camp Nou, aparador d'empreses punteres de tot el món. El Barça s'enfronta demà a l'Atlètic a l'estadi davant 45.000 espectadors.
Llegim a La Vanguardia, també, òbviament, que el Suprem condemna al fiscal general per revelació de secrets, i parlant d'aquest ensurt també a la cimera del Climà, amb un incendi que hi va haver en un dels recintes, en publicant, de fet, una fotografia de portada. Parlant també dels 25 anys de l'assassinat d'Ernest Lluc, savi de la política.
i d'un jutge que imposa a meta el pagament de 542 milions a la premsa. La plataforma incorre en competència deslleial en infringir la protecció de dades en la publicitat. Entrevista en el George Clooney, actor que estrena Jay Kelly, que diu que no es queixarà mai del que ha viscut.
I això és la portada del diari de la Vanguardia, que també publica, com cada divendres, el que fem amb els nous sopars d'empresa. El diari ara, gairebé una portada única dedicada a aquesta condemna polèmica, és com ho titulen per aquesta condemna al fiscal general.
Però hi ha més temes. Un llapis corrector de mutacions genètiques revoluciona el tractament de les malalties rares. El govern anuncia un pla de xoc contra els accidents a l'AP7, preveu nous límits de velocitat i formació per camioners estrangers, i el Barça topar amb un Chelsea rocós. Les blauranes continuen líders a les Champions, igualades amb el Lió. Hi ha articles també de Natza Ferrer, periodista a la pàgina 40, i de Joan Major, enginyer i exministre europeu.
a la pàgina 25. I, per últim, repassem la portada del diari El Punt Avui. Cartes d'exili i d'auxili recuperen la correspondència escrita des dels camps de França del 1939 que testimonia el drama humanitari. Un dossier de Gemma Busquets a les pàgines 2 a la 4. El Tribunal Suprem celebra el vintera condemnant García Ortiz, peça de Casamajor per la dreta espanyola. Hi ha cròniques...
Deva Vázquez, l'apocalipsi domèstic com a catarsi literària. I de Jordi Bordes, el Sara Copa, per la fi de l'excremència. I a l'esportiu, el Barça empata a Stanford Bridge. Les blaugranes mantenen líders de la Champions. També entrevisten a Montse Barderi, novel·lista. Diu el text, el mar és un mirall de d'essers humans i dels lectors. I avui també, amb el punt avui, les estrenes de la setmana.
Doncs continuem, com queden només 3 minuts per arribar a dos quarts de nou. Moment ara de fer un cop d'ull als diaris digitals. Llegim al Nacional, crit d'alerta a Europa per l'avançament de la grip i la recomanació de vacunar-se ja.
La grip s'està transmetent de manera inusualment primerenca en comparació amb anys anteriors, tant a Catalunya com al conjunt d'Europa. Per això, el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties demana vacunar-se. En un comunicat fet públic justament ahir, dijous, avisa que les deteccions de casos de grip s'han avançat entre 3 i 4 setmanes respecte de les dues últimes temporades. La variant K de la grip estaria impulsant la circulació. Diu que estan veient un augment de les deteccions de la grip molt abans del normal aquest any,
I això significa que el moment és crític, així ho afirmava Eduardo Colzani, cap de virus respiratoris d'aquest ENS que parla i vigila les malalties a Europa. Per tant, això, que ens hem de vacunar de la grip, sobretot les persones vulnerables.
Al diari La Ciutat llegim que l'AMB ha destapat 11.000 pisos turístics camuflats com a llars a Barcelona. L'àrea metropolitana ha detectat aquests 11.664 pisos turístics que fins ara tributaven com a habitatges particulars, tot i funcionar com negocis d'allotjament de curta durada. És una de les revisions més importants fetes fins ara al padró de la taxa metropolitana.
Diversos ajuntaments, consultats en el marc de l'anàlisi d'habitatge i turisme, asseguren que la mesura és necessària, però insuficient,
i reclamar, entre altres, més competències per sancionar i tancar aquests edificis o pisos il·legals, que continuen sent majoria en alguns municipis del litoral, més recursos per a inspeccions, especialment en temporades d'alta afluència, i compensacions per a l'impacte del turisme en el manteniment, la neteja i la convivència veïnal. Podem llegir aquest article més extensament al diari La Ciutat. I tot Barcelona, i amb això acabarem, llegim que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya ordena retirar la campanya de l'Ajuntament Fem de Barcelona la teva vida,
ha considerat que la campanya no informa sobre cap servei públic, la qual cosa contravé la seva normativa. És un cop del Consell de l'Audiovisual i l'Ajuntament de Barcelona avui aprovava aquest acord que insta TV3, BTV i RAC1 que s'assin de manera immediata a l'emissió d'aquesta campanya institucional de l'Ajuntament de Barcelona fent la Barcelona de la teva vida perquè no informa sobre cap servei públic concret, la qual cosa contravé la normativa sobre publicitat institucional. Un article que podeu llegir més extensament al web, al diari digital, totbarcelona.cat.
Són dos quarts de nou.
Demà dissabte, a dos quarts avui del vespre, a la Federació Obrera hi ha un tast solidari amb els infants amb càncer que organitza l'Associació Molinenca de Tast, en el marc dels actes previs a la festa Posa't la Gorra, que s'organitza a favor de Fanoc. I volem parlar uns minutets amb un dels responsables de la Molinenca de Tast d'aquesta activitat que preparen per demà al vespre a la Federació Obrera. I ho fem amb Xavier Montserrat, membre de la Molinenca de Tast. Bon dia, Xavier.
Hola, molt bon dia. Bé, doncs, de fet, aquest tast solidari ja és un acte ja habitual, eh?, en aquests actes al voltant de la festa han posat la gorra per donar suport a Fanò, que és ja una activitat habitual per vosaltres. Home, de veritat, ja és la dresena edició, és a dir, tenim el dresen aniversari del tast, hem fet 10 tastos i 12 subhastes, perquè dos anys no ho hem pogut fer el tast presencial durant la pandèmia.
I, per tant, sí, ja és un acte tradicional que la gent de la Molineca i els aficionats del VI de Molins de Rei s'esperen, no? Teniu, pel que dius, bona rebuda de gent, força participants, perquè, en definitiva, a més del tast en si, l'objectiu és solidari. Per tant, quanta més gent vingui, més gent compri els tiquets, millor, no?
Exacte, i a més, com que tenim la subhasta solidària, també quan més gent hi ha, més pugen els vincs, i per tant això també ens ajuda a recaptar més. El tiquet per participar val 30 euros, es pot comprar a la pastisseria Cardona. És íntegre el que es destina a Fanoc, en aquest cas? Tot el que recaptem, tant de la subhasta com del TAS, íntegrament va a Fanoc, perquè les despeses del TAS,
es cobreixen amb les aportacions dels comerços i el que no arriben als comerços ho paga la Molinenca de tas de la seva butxaca, diguem. Per tant, íntegrament, aquests 30 euros van a Fanoc, són solidaris. I l'objectiu és recollir diners per a Fanoc. En principi, normalment, que l'any al voltant d'aquesta Festa Pots a la Gorra es parla sobre tot el projecte, que és el principal, de la Casa dels Xuclis, no? Sí, el projecte dels Xuclis és un tema captat per...
tant pel projecte de FANOC com pel tema de suport als nens amb càncer, no?, perquè hem de pensar que l'enfermetat no va sola, no?, hi ha tot un component social molt important, no?, que els nens no poden anar a escola, han d'estar en una situació, a vegades, d'aïllament, de control molt proper als metges, i, per tant, necessiten aquest suport de tenir una casa molt a prop de la Vall d'Hebron que els permeti fer tot aquest tractament amb la màxima garantia, no?,
i també de suport a les famílies, perquè, ja repeteixo, moltes vegades aquestes famílies s'han de despassar centenars de quilòmetres i per tant tenir un espai que està molt a prop de la Vall d'Hebron els dona una certa qualitat de vida i de suport. Per tant, és un projecte que crec que és molt important i que quan vas a veure'l
et frapa, és un element de veritat molt emotiu veure com aquest projecte ajuda molt a la gent que té els seus fills o els seus infants o els seus adolescents o els seus joves en una situació de càncer.
Doncs per donar suport a aquest projecte organitzeu novament aquesta desena edició ja del tast solidari, que pel que veig tindrà com dues parts. Primer el que seria el tast, després la subhasta. Anem a PAM, si et sembla, Xavier, per a aquells que vinguin, que evidentment voldran participar en aquest acte solidari, però també gaudir d'aquesta activitat, d'aquest tast de vins i caves catalans. Especifica'ns una mica com teniu previst fer.
Sí, nosaltres som molt de territori, no?, i per tant entenem que ha de ser de proximitat, no?, tot i que cada cop més, doncs ara, per exemple, hem afegit gent del Matarranya, no?, que nosaltres ho considerem de Parla Catalana, i per tant també hi ha vins de Parla Catalana, hi ha alguna empresa que dona vins de fora, tampoc els excloïm, però sí que tot el que aprovem és on vins i cabats catalans, no?, i de cellers de renom, no?,
I el que fem, en aquest cas, el tast i la subhasta van barrejats perquè no es faci molt monòton una cosa ni l'altra, no? I aquest any hem fet alguns canvis i ho farem a l'entrada a la presentació, però després hi haurà com un pica-pica on la gent podrà tastar els vins...
que hi ha per tastar i llavors començarem la subhasta i durant la subhasta farem paral·les perquè farem maridatges específics perquè tindrem maridatges en directe, no? Des de la tant, la gent de sense gluten, qui li agraïm, el Bernat...
I li agraïm molt aquesta col·laboració, vindrà a cuinar-nos en directe i anirem fent parades per fer aquests maridatges amb el que cuinia ell i alguns dels vins que ens han donat als cellers de Catalunya, no? I també el Samu, que vindrà a tallar un pernil en directe i també farem un maridatge específic amb aquest pernil i un escomós, un corpinat, en aquest cas, no? I amb el respecte als vins, tenim la sort de tenir vins de l'Empordà, de corpinat...
de Clàssic Penedès, de la Déu Catalunya, de Gustes del Segre, de l'Empordà, de la Déu Penedès... És a dir, que tenim del Mont Sant... Tenim una varietat molt, molt important de vins i de regions que podem tastar. Per tant, és un lloc també on podem conèixer moltes coses, no? I quan parlem de subhasta, totes les llions catalanes, totes, hi ha cellers que porten alguna cosa per fer la subhasta, no?
I sigui màgnums o qui no té màgnums, una ampolla especial. I per tant, aquí tenim les dues vertents, però sempre amb mirar aquesta proximitat, aquesta potenciació dels vins catalans, que tenim coses excepcionals. I a vegades ens anem a mirar fora i quan tenim aquí al costat de casa coses realment excepcionals. I això també és el que sempre com a associació intentem transmetre, no?
També pel que veig, tindreu la col·laboració de sommeliers, que són els que guiaran a la gent amb aquest maridatge, també amb el Pica Pica. Exacte, tindran dos sommeliers de renom, el Juan Muñoz, que és també un col·laborador habitual, i de Molinenc, i l'Estet Goldstein, que és socia de l'associació i que té una botiga de vins a Sant Just i que sempre ens ajuda moltíssim a fer tota aquesta feina. I a més, aquest any farem un homenatge...
a la Victòria, que va ser una sommelier que va col·laborar amb la Victòria Ibáñez, que va col·laborar amb nosaltres i que l'any passat, aquest any, ha mort justament de càncer. I li volem fer un homenatge perquè és una persona que també ens ha ajudat molt al llarg dels anys a fer-ho més professional, ens ha ajudat a extendre el nostre projecte arreu...
I no només en aquest projecte solidari, també participava en Verema Solidària, també participava en un vi per una joguina, és a dir, en molts projectes solidaris i volem aprofitar aquest any per fer-li un petit homenatge.
Molt bé, doncs també entenc que, evidentment, tota la recaptació que es fa és íntegra per a Fanoc. Per tant, aquí també hi ha la col·laboració, el suport i la solidaritat no només d'aquests cellers, d'aquestes persones que fan cronsomalies, sinó també de comerços de la vila, forts, també pastisseries, del comerç del nostre municipi, que els donen els productes per fer aquest pica-pica, per fer el maridatge de forma totalment altruista i gratuïta.
Efectivament, m'he deixat una sommelier, que és la sommelier de la Molinenca de Tars, la Mercè Martínez, que també participa activament en tota l'organització i també en els vins. I respecte als comerços, per nosaltres és vital, els comerços de Molins de Reis, tot el comerç de Molins de Reis ens ajuda moltíssim, perquè tots els meridatges i tot el pica-pica ven als comerços de Molins i també estan col·laborant amb tota l'organització del Tars, amb...
doncs en aquest cas només podem agrair el suport que reïm del poble, no? Jo crec que tota la festa de posar la gorra està molt arrelada a Molins i una participació important del comerç de Molins de Rei. Tenim un comerç molt viu, un comerç molt potent que hem de potenciar i des d'aquí transmetre aquest agraïment a la FN que fa el comerç de suport a les activitats locals, no? I en aquest cas el pla solidari.
Hi ha places encara per poder assistir? Sí, sí que hi ha places. Per tant, qui vulgui encara té possibilitat de venir. Però és dissabte. Per això és demà dissabte, o sigui, que la gent s'afanyi, perquè normalment tampoc és que a la Federació Obrera hi ha espai, però tampoc és per fer un tast multitudinari, no? Exacte. Ja serem al voltant de 50, tenim un màxim de 60 persones,
perquè creiem que és el màxim que podem assumir per l'espai, i per tant, en aquest sentit, tenim encara alguna plaça lliure. Molt bé, doncs el tiquet de 30 euros el podeu comprar encara avui divendres a la pastisseria Cardona. Doncs, Xavier Masserrat, no sé si vols afegir alguna altra cosa? Bueno, també agrair a la ràdio la difusió que feu, i animar a tothom que si li agrada el vi, no cal que sigui cap especialista, no estem fent un tasc professional, no estem fent una cosa elitista, sinó al revés és molt pròxima,
I jo sempre dic que volem ser solidaris, però també ho volem passar bé, no? I jo crec que la festa aconsegueix una mica aquest tas solidari, aconsegueix això, disfrutar dels vins, passar-nos-ho bé, i a sobre tenir aquest punt de solidaritat. Molt bé, doncs, Xavier Montserrat de la Molina, que ha de tants moltes gràcies, i que vagi molt bé amb aquest tas solidari. Bon dia. Gràcies a vosaltres.
Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ents locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix ha vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble.
Em sembla molt bé. 0-12, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Demana la teva cançó. Te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres Faves Tendres, amb Judit Herrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis. Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Però Estereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial.
Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolinsderrey.cat. Falten 3 minuts per arribar a 3 quarts de 9. El que fem ara a aquesta hora és escoltar l'Apunt del Dia, la columna d'opinió personal que fem diàriament avui divendres amb l'Àngel Rútia, que parlarà justament del Vinena 20N. Àngel, bon dia. Bon dia, Sílvia, bon dia, oients, què tal?
Molt bé, doncs parlar d'aquesta jornada que es commemorava ahir, 50 anys de la mort del dictador. Efectivament, vinga, va, parlem de Franco. Ahir va fer 50 anys que el Generalissimo va morir al llit després d'una llarga agonia liderada pel seu gendre, el doctor Martínez Bordiu. Va tenir un final grotesc, ridícul, poca solta, d'aquells que no desitjaries el teu pitjor enemic. Però Franco va ser un dictador pur i dur,
que va liderar el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 i no es va estar de signar les penes de mort que calien que ell el permetrien estar manant des del Palau del Pardo de Madrid. El dia que va morir jo era a Madrid i vaig viure l'important divisió de la societat espanyola de l'època. Treballava en una empresa situada a Madrid i a l'hora de dinar al restaurant, un clàssic de l'època,
vaig ser testimoni de les mostres de gent trista que s'adreçaven plorosos a la propietària del restaurant per estar plegats i produir-se la pena i l'assosseg que tot això els havia produït. Doña Eugenia, se nos ha muerto el general...
I la mestressa plora que plora mentre alguns ens conspriem els callos que tranquil·lament i un esperit de pau i llibertat envejables. Encara avui no existeix un consens nacional a prop de l'unànim condemna de la dictadura com existeix en altres països de passat feixista. Espanya sempre ha estat diferent i fins i tot avui hi ha enquestes que confirmen que entre el jovent
que no va conèixer Franco, n'hi ha molt que li té una mena de simpatia especial. Això voldria dir que la mort de Franco no va suposar la fi del franquisme. El reaccionari Carlos Arias Navarro va presidir un govern de persones addictes a l'antic règim, sense cap mena de voluntat d'ajudar a consolidar la democràcia.
El va substituir l'Adolfo Suárez, que va encarregar la redacció d'una Constitució que es va aprovar el 27 de desembre de 1976 i que oficialment va inaugurar la democràcia. I amb aquesta m'ha anat tirant fins avui amb empentes i rodolons. I sembla que els partits polítics tenen més diferències que mai. I s'ho diuen tot amb exagerada mala educació.
I això, fidels oients, cansa molt els ciutadans i produeix ànima adversió a la política. Jo em quedo amb el moment de joia de fa 50 anys, quan el restaurant El Puigcero de Madrid em crespia uns callos que els àngels hi cantaren i que ja no existia. Un dictador criminal represor complia els camps de concentració i la gent fugia a l'exili. Fins aquí l'apunt d'avui, Sílvia.
Gràcies, Àngel. Que vagi molt bé el divendres i el cap de setmana. Bon dia. Igualment per tots vosaltres. Adeu-siau, Sílvia. Bé, doncs el vintena, eh? Motiu de reflexió de molta gent ahir, els propers dies també, la premsa, la digital, la de paper també, tothom o molta gent explicant on era o què estava fent aquella jornada, aquell dia en què va morir Francisco Franco. Doncs passa un minut de tres quarts de nou. Continuem endavant.
Doncs fem un repàs de la programació de la ràdio per avui divendres. Quan acabem el bon dia i bona hora, no hi haurà evidentment el resum informatiu de la setmana, recuperem dos programes. Per començar, Ona Rainbow, de 12 a dos quarts d'una, Mari Marcos, i després a la una parlem de còmics amb el Pau Moratalla. A la una, el tot teatre, també repetició d'aquest programa dedicat
tal com diu el nom, al món del teatre i que condueixis a fa una pila d'anys el Dani Pasqual. A les dues connectarem amb la xarxa per conèixer les notícies d'àmbit general i després a les tres la mitjà de programa musical de l'emissora que podeu escoltar cada dia de dilluns a diumenge a les tres de la tarda. Després a les quatre l'última volta amb l'Arnau Santero i la Joana Forner i
I avui a la tarda tenim el magazín del divendres Faves Tendres, de 5 a 9 del vespre, aquest magazín on hi ha força participació dels oients. Dedicada a la tarda de divendres, aquest programa creat per Judit Herrera.
Després, a les 9, l'Issa Carriaz, al capdavant del programa El Voltatge. El seguirà el programa dedicat al món dels castells, mirant el cel, que tirar endavant l'equip dels matossers, la colla castellera de la vila. A les 10, els castellers, com dèiem. I després, a les 11, el programa musical Zona Metall, que tirar endavant l'associació Metal Defenders, l'associació a difondre la música metal i totes les seves variants.
A les 12 repetim la tertúlia dels Miquels, la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, i després, a partir de la 1, connectem a Micat FM fins a les 7 del matí, on tornarà la programació de la ràdio demà dissabte amb la tenora. I de la programació del cap de setmana, ja sabeu que repetim alguns dels programes als nostres col·laboradors, però també tenim primeres emissions, com demà al matí el Christian Bela amb el seu programa musical Stereo Pop, a partir de les 10 del matí i fins a la 1.00.
de cara a diumenge, dissabte, perdona, dissabte també, el programa La Riota, a les 12 de la nit, i diumenge al matí tenim el programa amb la família Garcia, reobrim els diumenges a partir de les 11 i fins les dues del migdia, i després a les 4 també en primera emissió, el programa musical, un dels més antics de l'emissora, el concert amb Margarida Casadasús.
11 minuts i seran les 9. Moment ara de fer un cop d'ull a les propostes de la tele, pel·lícules, sèries, programes... La selecció que ens ha fet el Roger Toset per avui divendres. Roger, hola de nou. Hola de nou. Comencem, com sembla, amb les pel·lícules que podem veure a la televisió. A les 10 de la nit tenim 3 propostes.
Per una banda, a Paramount tenim Mariposa Negra, de Brian Joseph Goodman, amb Jonathan Riesmeyers i Antonio Banderas, una pel·lícula americana, també espanyola, del 2017. És un trígar que dura una hora i mitja. El Pol és un escriptor en hores baixes que un dia recull un rodamont i l'ofereix quedar-se amb ell a la seva apartada cabana de fusta. Però l'extrany decideix tornar al Pol com a...
Ja ho direm, això, perquè està en castellà i la paraula en unsur és reent com a hostatge, sí, exacte, hostatge, i l'obliga a escriure tots els secrets íntims. Anem a la segona proposta, a 4, Devotion, una història d'héroes, una pel·lícula de DJ Dillard, amb Glenn Powell com a protagonista i Jonathan Majors, que és d'acció del 2022 americana i dura dues hores i vint. Aquesta ja sí que la tenim en català, ens serà més fàcil, això. 1950, quan la Guerra Freda amenaça la pau internacional...
Dos joves pilots de mons diferents són acceptats en un grup d'elit per l'entrenament. Un és Tom Hadner, que és un soldat d'una trajectòria impecable, i l'altre és Jesse Brown, un pilot amb talent, que es convertirà en el primer afroamericà a volar en combat per la Marina dels Estats Units.
La tercera proposta, també a les 10 de la nit, és la pel·lícula original Gladiator, a la 1, de Ridley Scott, amb Russell Crowe i Joaquim Fènix, també Connie Nielsen i Oliver Reed, entre molts altres, perquè és una pel·lícula amb moltíssims actors i actrius. És de l'any 2000 i és americana, del Regne Unit, de Malta i del Marroc. Pel·lícula d'acció que dura, no arriba a les 3 hores, però s'hi acosta molt.
El general romà màxim torna victoriós del camp de batalla i Marc Aureli el nomena el seu successor. Còmode, gelós per no haver estat ell elegit ordenar l'execució del general i també de la seva família.
A dos quarts d'onze, Abimat, Licència per a Matar, de Clint Eastwood, i com acostuma a ser així sempre que Clint Eastwood dirigeix una pel·lícula, doncs també la interpreta ell mateix, com a protagonista acompanyat d'altres actors en principi no gaire coneguts, una pel·lícula de l'any 75 americana d'acció durant dues hores. Jonathan Hemlock és un professor d'art de la universitat que fa anys va treballar com a assassí a sou per a una organització secreta internacional.
I l'última proposta, també és a dos quarts i cinc d'onze, a la 2, Espera'm en el cielo, d'Antonio Mercero, en Pepe Soriano, José Saza Tornil i Just Lampreave. És una pel·lícula, una comèdia, de fet, com heu pogut deduir espanyola, de l'any 88. Dura una hora i quaranta. Paulino Alonso és un nova senzill del poble que, per la seva semblança amb Francisco Franco, és raptat i entrenat per a l'operació Jano.
La seva família creu que és mort i n'invoca l'ànima mitjançant l'espiritisme amb resultats negatius, cosa que els fa sospitar que segueix viu. Déu-n'hi-do amb les sinopsis d'aquesta pel·lícula. I anem als programes que podem veure avui a la televisió. Amb aquests tres minuts que ens queden, tenim avui, els divendres, és nit de talent shows, però hi ha alguna cosa que podem rascar fora d'aquí. A les 10 tenim, per una banda, ja ho sabeu, la Renaixença el 33, amb el Peyu...
que fan el resum de la setmana del més destacable, i també a la mateixa hora a Televisió de Catalunya aquest concurs que no en té ningú, Zenit, que és com un karaoke de gent famosa. 24 cantants professionals trien i interpreten èxits musicals per seduir totes les generacions i esdevenir l'artista més intergeneracional. Artistes i públic es divideixen en quatre grups, que són les generacions, els santanistes o generació Z de menys de 27 anys,
els milanistes, la generació Y, de 28 a 43, la generació X, de 44 a 59, i els boomers, que són els de més de 60 anys. A partir d'aquí, moltes cançons i moltes interpretacions. I també a Terra 3, La Voz, que és també un talent show. Avui, al final del programa, es decideixen les darreres places per als directes. A més, tornen les emocionants batalles cruzades, on tots els talents s'enfronten entre ells. Cada coach ha de triar contra quin equip vol competir i quin membre propi enviarà la batalla. I per últim,
Això és el que us dèiem, que és una mica diferent per ser divendres. Aprofitant l'aniversari de l'assassinat d'Ernest Lluch, programen Ernest Lluch lliure i atrevit, un viatge personal i íntim per la figura personal i política d'Ernest Lluch de la mà de gent que el va conèixer. Va ser un agitador del pensament i un home polièdric que tenia una gran capacitat d'enlluernar la gent amb idees noves i va ser una de les persones que va ajudar a posar els fonaments per fer Espanya un país modern amb la implementació de la sanitat pública universal i gratuïta.
Mentre intentava construir ponts d'entesa a Euskadi, el comando Barcelona va decidir posar fi a la seva vida l'any 2000. Això ho emeten a tres quarts d'11 al 33. I amb això quedem, Sílvia. Molt bé, perfecte, doncs gràcies.
Vinga, i continuem endavant. Quan falten uns sis minuts per arribar a les nou, hem d'escoltar la recomanació del dia. Avui, en tot cas, l'espai que ens fa els divendres, el Xavi Soler, el tal dia com avui, aquest espai d'efemèrides vinculades als videojocs. Som al Xavi Soler. L'escoltem.
I molt bon dia i bona hora a tot Molins de Rei. Avui és dia 21 de novembre, i tal dia com avui, però de 1990, surt a la venda la segona consol de Nintendo. Parlem del cerebro de la bèstia, la Super Nintendo. La història d'aquesta videoconsola és curiosa, ja que des d'abans de néixer ja va quedar bastant bé en renou.
El seu llançament va ser el 1990, però el primer anunci de la consola es va fer el 1987. I això té una simple raó estratègica. En aquell moment, en el 1987 parlo, Nintendo tenia la sobirania del mercat domèstic de videojocs. Però una aliança inesperada estava a punt de fer-li ombra.
NEC, que era una marca d'ordinadors que controlava el 50% de tots els PCs que es venien al Japó, estava a punt d'alliar-se amb Hudson, una desenvolupadora de videojocs tan coneguts com Bomberman o Adventure Island.
El seu projecte comú era la PC Engine, una consola que a nivell gràfic i sonor estava preparada per superar a totes les seves rivals. Hiroshi Yamauchi, un PSA, ja ens en tindrem a parlar més endavant. En aquell moment, director de Nintendo Japó va organitzar una roda de premsa unes setmanes abans del llançament de la PC Engine per anunciar que Nintendo ja tenia en marxa la seva nova consola. Parlem de la Super Nintendo...
Però, eh, que tot això era mentida. Aquest anunci el va fer simplement per xafar el llançament de la PC Engine i frenar l'impuls de comprar la consola a alguns usuaris. Tot i així, i tot allò inquietant que ha resultat aquest inici, la Super Nintendo va ser un gran èxit i va vendre més de 49 milions d'unitats per tot el món.
Alguns dels seus jocs seran recordats com a peces mítiques de la història del videojoc, i qui l'hagi provat alguna vegada ho sabrà. Algun com algun joc d'acció, así de trets com Super Probotector, o alguna aventura en castells malecis com en Castlevania IV, les grans aventures de rol que ens proporcionava Final Fantasy VI, o l'inimitable joc de lluita Street Fighter II The World Warrior.
Jo, tot i que, com el meu nom diu, tinc devoció per la PSX, la primera PlayStation, però he de reconèixer que tinc una gran debilitat per la Super Nintendo. Jo encara recordo, com en la meva època, vaig anar a la botiga d'electrodomèstics Bermaca, que hi havia al carrer Rafael Casanovas, i vaig comprar-me el pack...
de la Super Nintendo amb el Super Mario World i la Street Fighter 2, que em va costar 29.995 pessetes. Me n'eleva quins temps i quantes hores invertides en aquella màquina.
Super Nintendo va innovar en moltes coses. Per exemple, una altra màquina de Nintendo que també ho estava patant molt fort era la Game Boy. Una consola portàtil amb pantalla monocroma que incluïa el joc Tetris quan el compraves. O sigui que tu diràs quin vici.
Per unir aquests dos èxits van crear la Super Game Boy, un perifèric que es podia connectar a la Super Nintendo per així inserir els cartutxos de la Game Boy i veure els seus jocs a la pantalla gran. Eh! I a més a més, colorejats. També Super Nintendo va ser una pionera amb la connexió, però no a internet, sinó a un satèl·lit. Així que aquesta connexió només es podia fer efectiva en unes hores concretes del dia, que era quan aquest satèl·lit passava per sobre l'arxipíl·leg de Japó.
Però estava molt bé perquè et podies descarregar musiqueta, revistes digitals i inclús alguns jocs que amb el temps s'han tornat uns mites. Però sense dubte, una de les coses per les que serà sempre recordada la Super Nintendo és pel tracte que va fer amb Sony i que va desencadenar en el naixement de la meva estimada PSX. Però això ja serà una altra història que us explicaré ben aviat.
Mentrestant, passeu molt bon cap de setmana i jugueu molt.
Doncs gràcies al Xavi Soler per recordar com van sortir tots aquests videojocs per a aquells aficionats o que ho haureu recordat. Arribarem a les 9, com sempre, connectarem amb la xarxa, després el bolletí amb l'agenda d'activitats locals, de cançó del dia avui amb la Sandra Tangerina i després la tertúlia amb els Miquels, que veiem que van arribant ja...
A poc a poc, aquest matí fred de divendres, ara mateix, com dèiem, entre uns 4-5 graus de temperatura a l'exterior de la ràdio. Les 9 notícies i ara tornem. Fins ara. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous. Parla Maria Lara. En mobilitat a hores d'ara hi ha un carrer tallat a la 2 a Òdena per una avaria amb circulació intensa en aquest punt. També continua activa l'afectació a l'AP2 a Cabra del Camp per la retirada d'una càrrega que manté en aquest cas un carrer tallat i també complica el trànsit. A les C31 hi ha retencions entre el Prat i Sant Boi per la retirada.
d'un vehicle aturat al moral i a banda també hi ha retencions habituals a la B10, a la B20, a la B23, a la B30, a la C58, a la C32 i també a la C59. A banda, pel que fa al servei ferroviari, la circulació de l'R3 es troba interrompuda entre la Garriga i Puigcerdà per una incidència provocada per robatori de cable i s'habilitat servei alternatiu per carretera entre Vic i la Garriga i també entre Vic i Puigcerdà.
I el Parlament ha aprovat una moció que insta el Govern a reforçar l'atenció psicopedagògica i de salut mental infantil. Demana convocar noves places per ampliar els equips d'assessorament psicopedagògic. El 2026 impulsa també un pla per reforçar els centres de desenvolupament infantil i d'atenció precoç amb més psicòlegs clínics i unitats mòbils en zones rurals. També exigeix garantir que la primera visita als centres de salut mental infantil i juvenils
No superi els 20 dies i amplia també dos anys els centres amb recursos de suport intensiu per a l'escolarització inclusiva per a la inclusió educativa. A més, també reclama actualitzar la guia per abordar la conducta suïcida i les autolescions als centres educatius.
I Jordi Pujol rebrà previsiblement l'alta hospitalària avui després d'una evolució favorable per la neumònia que el manté ingressat des del diumenge a la Clínica Sagrada Família de Barcelona. El seu metge ha apuntat que Pujol no està però en condicions de compareixer ni a Madrid ni tampoc de manera telemàtica al judici contra ell i la seva família per delictes de corrupció que arrenca, recordem, el dilluns que ve a l'Audiència Nacional.
I 110 bombers voluntaris de diversos parts de Lleida han presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per denunciar precarietat i abús laboral. Reclamen ser regularitzats i equiparats als bombers professionals, ja que fan les mateixes funcions i tenen les mateixes obligacions, però sense contracte ni tampoc.
alta la seguretat social. Afirmen que fa anys que intenten negociar millores sense resultats i que la situació posa en risc la resposta a emergències. La Generalitat defensa que la relació és de voluntariat i que el model mix és un èxit.
I pel que fa el temps, avui jornada marcada per la neu, el vent i el fred. Al matí la neu quedarà restringida a l'Aran, al Pallars i també a Andorra, però a la tarda caurà a totes les cotes. A la resta, núvols baixos, al centre i també clarianes, en aquest cas al litoral i prelitoral. A partir del migdia el vent del nord es reforçarà amb ratxes que podrien superar els 100 km per hora al Pirineu i també als extrems del país. Notícies en xarxa
Passant 3 minuts de les 9 del matí.
Demà dissabte, i encara embarcat dins el Festival de Cinema de Terror de Molins de Reí, es fa la novena edició del Molins Horror Games, a Molins en Jocs, jornada de jocs de taula, embarcats també en aquesta temàtica de terror. Es fa, com us dèiem, demà dissabte, és gratuït, i es fa a l'escola al Palau, al carrer Rubió i Ors de la nostra vila, de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre.
També demà dissabte, i també embarcat en la 19a edició del Posa't la Gorra, hi ha el taller de defensa personal femenina de l'Associació de Defensa Personal de Molins de Rei i es fa a l'Escola Madurell, de 10 del matí a 12 del migdia. Un espai per aprendre a empoderar-se i connectar amb altres dones.
I també dissabte, demà, a dos quarts de vuit del vespre, a la Federació Obrera de Solidària amb els Infants amb Càncer, organitzat per l'Associació Molinenca de Tast, on els assistents podran gaudir d'un tast de grans vins i cabes catalans explicats per sommeliers i acompanyats de maridatges i pica-pica dels comerços, forns i pastisseries.
de la nostra vida, també en el marc de l'acte, es realitza la subhasta d'ampolles i màgnums de grans cellers catalans de prestigi. La venda d'etiquets, que són 30 euros, es fa a la pastisseria Cardona o podeu informar-vos a molinancadetast.hotmail.com. És un tast solidari amb els infants amb càncer.
I també hi ha la trobada d'en Vol Solidària, posa't la gorra a Molins de Reí, en aquest cas és diumenge, a l'escola Josep Maria Madurell, de 10 del matí a 12 del migdia. És per a infants nascuts entre el 2016 i el 2020 per categories d'edat i les inscripcions són gratuïtes al correu info arroba envolmolins.cat o al telèfon del club, que és el 650 775 940.
I acabem amb la farmàcia de Guàrdia, la farmàcia oberta avui fins les 10 de la nit a Molins de Rei. És la farmàcia que trobareu al passeig del Terraple número 5, precisament la farmàcia anomenada Terraple. El seu telèfon és el 9-3-833-9508. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-9120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVO després de mort a l'Eloi Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar.
Si en canvi ets d'aquelles persones que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al meu bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Els dilluns a la Penya Braurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots, vols dir que són repetitius i pesats i avorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un port d'unes veus. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges, amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el fullet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora, família. Aquí Sandra Tangerina a la cançó del dia. Avui és el torn d'una banda catalana que es va formar a Osona, concretament a Tona, i que han fet història exaurint 220.000 entrades en un temps rècord per fer els seus últims concerts de despedida dels escenaris el 2026. La meva recomanació d'avui és estar guai d'oques gràcies.
Una fusió de reggae, pop, electrònica, amb aquest groove que porta aquest baix, que ens recorda aquesta música funk. Està tan guai que només us puc dir que música tope i bon cap de setmana.
Fins demà!
La lluna es va ballant de sol, sense esperar la sort, sap que esperança d'on, i va patint pel temps, l'essència et fa ser així com ets, de trossos de matins i nits, d'abraçades de veritat, i de petons prohibits, la pluja fa feliç el bosc. El bé i el mal es van vivint, sempre que m'he callat els cops, se m'han anat quedant per dins, si tampoc cal entendre-ho tot, si no entenem dançats i errors, es fa una mica
I es pot respirar com respiren les tardes. Es pot estimar com s'estimen els arbres. Sense que ho vegi ningú, sense esperar res de ningú. Aquella cosa que brilla per dins, que et va fent a tu, que em va fent a mi. Som les llavis.
Som les llàgrimes dels moments purs, se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. Som les llàgrimes dels moments purs, se'ns assequen i ens fan obrir els ulls.
Vol aguantar-se i neta entre el vent Va prenent de les crostes que es fa Dins aquest horitzó platejat I ha plorat igual que jo I quan riu, riu de veritat Quan deixa de pensar en el després I quan ja no carrega el passat Que aquí ningú neix preparat
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora avui amb els Miquels, que ens acompanyen. Canut, bon dia. Bon dia. Casas, bon dia. Bon dia. Vinyes, bon dia. Bon dia. Païssa, bon dia. Bon dia, bona hora. Díaz, bon dia. Bon dia. I Vallès, bon dia. Bon dia, família.
Comencem la tertúlia d'avui, si us sembla, parlant del 20N, eh? Que just ahir es commemorava aquesta edat, a la mort de... 50 anys de la mort de Franco, i estaria bé ja, que tot just ho tenim aquí a la cantonada, que ens expliqueu i recordeu com vau viure aquell dia i els dies posteriors. Si és que estàveu aquí, no hi eres, tu. El 20 de novembre, jo, a casa, el celebrem fantàsticament bé. Vull dir que fem un bon dinar, un cava... Així ho feu sempre?
Tota la vida. Cada any? Sí, cada any. Per què? No em diguis, el teu aniversari. No, és l'aniversari de la meva dona. Ah, sí, senyor. I a més a més celebrem l'amort del Frank. Vinga, doncs ja està. Dos per un, no? Sense catxo en Déu, que hi havia molta gent que es va fotre cava quan va morir Franco, eh? No, no. No vols, eh? El primer que tenim aquí, el Vinyes, pensem a Soba i el Canut.
Què fèieu el 20 de novembre del 1976? Bueno, el 20 de novembre del 75... Ai, del 75. Del 75 ja s'esperava, perquè ja hi havia notícies, jo recordo que estava escoltant la ràdio i mirant la tele, les dues coses a l'hora...
Al final me'n vaig anar a dormir amb la ràdio engegada i una ampolla de cava al costat de la tauleta de nit. Esperant. Fins que l'endemà al dematí ho va dir el senyor aquell, l'hora miques, l'àries Navarro. Ahir vaig veure unes declaracions d'un, que em sembla que era metge d'ell i d'això, i ja havia sentit abans el rumor que en Franco no va morir el 20 de novembre.
va morir el 19 a última hora de la tarda i d'això
I amb l'excusa de tràmits legals i d'això van fer caure el 20 de novembre. Perquè el 20 de novembre és la data en què van afusallar, van matar en José Antonio Primo de Rivera. I aleshores el 20 n'és un dia assenyalat i van dir que coincideixen les dues coses. En realitat sembla ser que va morir el 19 a la tarda, si no va ser el 18.
perquè ja portava uns dies molt... molt tocat i d'això. Sí, ja es pot dir. O sigui, tu recordes l'anècdota d'anar-te'n a dormir amb la ràdio a l'orella i llevar-te... Sí, amb la ràdio, esperant. Perquè va ser a les 10 del matí, no? A les 10 del matí, que ho van anunciar, crec, el senyor... No ho sé, a quina hora... Al matí, d'hora, d'hora d'esmorzar, per entendre's. Bueno, a la televisió ja feia estona que no deien res, que posaven...
Musiqueta... I això ja es veia venint, però bueno, sí. I a partir d'aquell moment, molt pendent de la ràdio, la televisió, perquè jo crec que la immensa majoria de gent no addicta, hi havia certa por. Aviam què pot passar ara, cap a on pot anar.
Perquè el que més s'esperava podia ser un altre cop d'estat militar per seguir el tal. Bé, va haver-hi un cop d'estat d'una altra manera, no? Un cop d'estat militar. De temàfra 50 anys de la coronació d'aquest que està afogat del país també, de l'emèrit...
però la gent en general tenia una certa por expectant del que podia passar. El Miguel Díaz volia també... Jo aleshores tenia 18 anys i recordo que treballava, estudiava i feia esport.
Això va passar, em sembla que el vinent era un dijous, ja esperaven que qualsevol moment podia passar. Aleshores, jo anava a treballar de vuit a quatre de la tarda, m'anava a l'institut, aleshores estava estudiant cou,
Sortia a un quart d'onze de la nit i m'anava a entrenar a l'embol Sant Friuent. Carai, quina jornada, eh? Però el que recordo més va ser el dissabte posterior, el dijous aquest, que van jugar un partit amb el Sant Friuent a Berga i després del partit van anar a fer un sopar i van fer una festasa. Van fer la festasa amb en Cava i tal...
perquè estaven, de veritat, tots molt contents. Sí, però perquè hi havia un quartel que estaven acuartelats, eh? Ja. Aquell dia? Aquell quartel ja no hi és, però en aquell temps hi havia un quartel militar de soldats de Lleva, eh? Sí, sí. Estaven acuartelats. Esperant el que pogués passar, no? Nosaltres vam anar després del partit a un restaurant d'allà, a fer sopar, i...
I això ho recordo perfectament. I ho vam celebrar perquè això va ser un canvi que encara no s'ha produït del tot. No ho hem vist avui mateix. I les coses que hem vist fetes encara no acaben de sortir.
Jo va dir, lo dejo bien atado y bien atado. Sí, ben clavada, xat. Jo pacheco d'allà. Quin popo era aquell?
Aquell alcalde Pacheco que va dir que la justícia és un cachondeo continua encara això. Això és un altre tema. Continuem una mica amb el Bidén i després parlem de la resta, que m'agradaria fer una ronda per tots. Una cosa petita només. Jo no desitjo normalment la mort de ningú, però en aquest cas la desitjava molt, perquè jo vaig passar tot el servei militar a Madrid, a de Venus,
i amb tota aquesta gentussa i amb tot, amb la marxa verde, que es va morir el teu germà, Canut, amb tot allò, i ho vam patir molt. Però és que el pitjor de tot és que ja estàvem per tornar cap a casa i el fill de puta aquest no es moria. I com que no es moria, doncs allà estàvem esperant que es morís. I tu els diien a veure si es mores una vegada. I al final ens van deixar anar dues setmanes perquè no es moria i ens van deixar anar cap a casa.
I es va morir el cap de dues setmanes. És veritat. Les ganes que teníem que es morís. Que es moria, que es moria, va haver un bon xou. Va ser molt divertit. Està a Madrid, tot el que diu ell, tothom al quart abat, tothom amb les coses a punt, per si es moria, perquè aleshores podria haver mort 3 setmanes abans o 4. I no es acabava de morir mai. Va ser com agonia al final. I cada dematí el part té a veure si havia mort i mai es moria.
I per això dic que va ser unes ganes que es morís, i al final per sort es va morir. Per sort. I tu no estaves per segona es va morir. No, ja estava aquí, ja havies deixat anar dues setmanes després es va morir.
Sí, que va ser divertit, però en el fons ho pensaves. A veure si ara diuen... Torna, que... Ja, ja, ja. Perquè, clar, et van donar la licència, però d'aquella manera amb por. O sigui, et licenciem, però... El millor d'aquí un mes tens que tornar de pressa. No, és que no et licenciaves. Tenies un permís indefinit abans de la licència. Estaves de permís... Sí, però que a qualsevol moment podia dir... Torni cap aquí.
Cases, tu com recordes? A mi no havia nascut. 8 anys ja havia nascut. Jo sóc el raro. Jo també tenia 18 anys i a mi se m'enfodia tot. És a dir, almenys de la gent no aquí anava. Però sabies que era Franco. Però a mi aquest senyor, en principi, mai em va fer res. No sé si m'explico. Jo...
M'està mirant el que no té una cara. O sigui, no vas patir repressió a la teva pell, diguem-ne. No, no, que va, que va, que va. Jo recordo el dia que va morir Franco, jo veia per la tele, anàvem fent el pàrter, jo mirava el pàrter com podia mirar un partit de futbol o podia mirar qualsevol altre esdeveniment. Quants anys tenies? 18 anys.
I havies anat a la Salle, i havies anat. Però la meva preocupació d'adolescent de 17-18 anys no era el Franco ni era tota aquesta història. La meva preocupació era poder anar el diumenge amb la moto amb la meva nòvia a la discoteca. De veritat, tota aquesta consciència, no miris amb aquesta cara que no... No que no, si et mira malament. L'hi he tingut després.
O sigui, a la Peni, era un lloc molt polititzat, un lloc molt catalanista, a la Peni pujava, de tant en tant pujava la Guàrdia Civil a fer escorcolls o d'allò, i demanava tenir ells. I nosaltres deia, José, José, ens ha de dir tu. I el José es deia Josep Maria Puiggarí, igual que el alcalde del poble. I la Guàrdia Civil deia, a veure, ¿quién va con usted? Estos, circulen. Nosaltres érem intocables.
I Vitius a l'alcalde, deia Josep Marí de Vitius a l'alcalde. No, no, no, Puiggarís, no, no, veiem Puiggarí si s'hagués dit González Sánchez o Vinyes o... O Martínez. O Martínez, clar, Puiggarí. Vinga, llavors...
Jo tinc la imatge d'aquell dia a la Penny, molta gent, m'imagino castellan, no sé si era, però recordo els polítics, la castellana, l'Alfred Bufill, suposo que el Romeu, no sé, ara no paguis dir qui més, i vaig pensar, hòstia, s'ha mort una persona, no pots celebrar que s'ha mort una persona.
I aquest era el meu pensament. Sí, senyor. Era para que n'anien, evidentment. Idò i tot. Ara acabo de veure un pòster aquí a Molins de Rei. Fan un oferent floral a la que trirà a cases. Sí, el diumenge. I amora meva.
Caterina Casas era la germana del meu avi patern, el Miquel Casas. El Miquel Casas, el meu avi, va estar, durant la guerra, ficat en política. Era un dels peixos-nossos d'Esquerra Republicana de Baix Llobregat. I quan va acabar la guerra va haver de marxar exilat. El meu pare tenia 9 anys. I el meu pare...
va haver de deixar una vida molt acomodada, perquè el meu avi era un home que es guanyava la vida, i venir cap a Molins de Rei, a casa d'Agostí de Calxicos, a casa del seu tiet, amb el Bernardino i amb la Clara. I aleshores el meu pare, entenc, que va dir això amb els meus fills no s'hi passarà.
A casa meva vivíem amb una bombolla. O sigui, noi... Sí, sí, sí, sí. Era així. O sigui, la meva consciència social, política, catalista, l'he tingut anys més tard. És a dir, el cas Salvador Puig Antic, jo veia lletreus i llibertat Salvador Puig Antic, jo no sabia ni què era aquest món.
Jo no sabia ni qui era que morava. I com dic jo, em refereixo segurament a molta part d'una generació que la nostra inquietud era mirada passant-s'ho bé, de veritat. No vull enganyar ningú, ni vull anar aquí. Bé, d'aquestes cases, segons l'edat de la persona, tenia una mentalitat i una altra mentalitat. Aquesta la trobo correcta. Dixi un segon, quan després he vist la pel·lícula del Puig Antic,
Dic, hòstia, i això passava, i jo i heret no vaig entrar, la tieta Caterina Casas va morir l'any 73, jo tenia 16 anys, i qui era aquesta senyora? La primera regidora de l'Ajuntament de Moritz de Rei. Porta la meva sang, cony.
I aquesta senyora era una senyora gran que estava a casa del tiet Bernardino vivint a davant de la llibreria Barba i quan anàvem de família a veure el tiet i a veure la tieta Carme i la cogineta Gemma hi havia una senyora per allà
que resulta que és una celebrity. I nosaltres no perquè... Miquel, no us fiqueu en lios. Vosaltres no us fiqueu en lios. Vosaltres no us fiqueu en lios, perquè si us fiqueu en lios us passarà com l'avi Miquel. I automàticament aquesta és una mica la... Llavors, nosaltres vivíem en un núvol, a mi...
però tu sempre has sigut a polític perquè el dia que vas començar a venir aquí fa un any o dos i va coincidir amb unes eleccions una cosa és a polític una cosa és que hi ha un sentit quan tinguis que anar a votar on aniràs i vas dir hòstia, doncs no ho sé amb el qual vas demostrar que no havies anat a votar mai o sigui que no sabies ni on tenies que votar aleshores vol dir que tu passaves ara de gran passaves de la política igual si vas passar de petit
De normal i de gran. Home, si no sabies on anar a votar, és que no havies votat mai. Bueno, és que no havíem votat mai. No, no, estic parlant fa dos anys. Un dia que t'ho va preguntar a Oriol i vas dir... No sé on tinc que anar a votar. Home, jo...
Bueno, al millor van canviar els quàgics electorals, home, no és de poc si així. Al millor van canviar els quàgics electorals. Ara no sé en quin context vaig dir això de no se'n vaig a volar. A veure, això, tots els que, per exemple, van pedir repressions després de la guerra, llavors amb els seus fills era normal, aquí a les cases, a tot arreu,
sobretot no parleu d'això, no parleu d'allò, i quan se parlava que hi havia la canalla, doncs no en raonaven gaire alt perquè no ho sentissin, perquè era una protecció potser contra els fills, tot això. Perquè la por era una arma increïble. Era la por que hi havia de que no passés res
Escolta, no digueu res, perquè si ho dieu després al col·legi amb els altres nens, que ens puguin venir i que els nens puguin cascar fora. Llavors, com que a mi ja anava bé, nosaltres, tots hem estudiat en castellà. L'altre dia estava remenant coses i veig cartes que m'escrivien amb el meu pare i la meva mare i la meva nòvia Rosa Maria, i l'escrivíem en castellà.
Sí, clar, estava prohibit. No, no, no, no. Perdona, perdona. És que no sabia escriure en català. Però jo tampoc, perdona, jo tampoc no sabia. Escrivia malament de nassos. Un segon, un bon dia. Un segon, un bon dia. Un bon dia ben dit, escolta, és estrany escoltar que me hables en castellano. I llavors vam començar a escriure en català sense estudis. Del tiburon, del jabalí, del murciàlegú.
I llavors he vist cara de dir, hòstia, no hi ha ni una paraula ben escrita en català. A casa tens tota la roda del Mundo Mundial perquè vas anar a la Salle i a la Salle no parlaven en català. Parlaven en castellà. Un moment, un moment, un moment. Jo vaig anar seleccionant si no va bé ni un pas en castellà. A casa sí que parlaves en català.
Però a fora de casa i a l'escola, no. I a l'escola parlava en català amb els nens, amb els 4 anys, el professor tot en castellà. Clar, castellà, tots en castellà. Tots els padres en castellà, tots. Amb els amics, amb el país petitet, l'autre, l'autre, parlaves en català. El coagit en castellà, tot en castellà. I què vol dir això, completament?
Home, clar, això és el que estic fent jo. Però no solament a la salla que hagi anat aquest, perquè aquí els col·legis d'aquí... A tot arreu, clar. I els padres i tot arreu... Que sí, que sí, que és el que estic fent jo. Que llavors només esperava el castellà, és el que estic comentant. A veure, un moment, un moment. Jo sóc més vell que vosaltres, i jo vaig deixar el 39...
Per tant, tot el que és l'escola i tot això, tot s'ha fet en castellà. Però jo amb els meus pares, l'Emili, molt abans que tu, i jo els escrivia en català, amb moltes faltes d'ortografia, com diu el Víguez. No, no, jo a la meitat no són. Quina gelipollada si no en castellà. Però te les censuraven, eh, les cartes?
A mi no, a mi no. A l'Emili? A mi no. Miquel, Miquel, aquí sí que ho puc parlar. Jo era Fugliel, que és una persona que està allà al tanto d'això, jo portava les cartes amb un capità, totes les de tothom, ella les obria, les que veia 75. Jo vaig fer 79, i això a mi no em va passar. Perdona, perdona, vas obrir... No, no, vas obrir...
un vapor d'aigua, les obrien, les llegien, les llegien i te les tornaven a donar. I a mi un dos dies que la meva dona em posava, la meva nòvia llavors, em posava, queden 20 dies, queden 25, coses així, em va dir, no se ponga tan contento, vinyas, que no sabe si le quedan 20 o 25. Jo dic...
Conyo, com ho saps. Mira si ho obrien. Com ho saps. I sobre tontos, que després se'ls escapava. I el viure al marge de la política, de la teva edat, és molt lògic. Jo que vaig tenir una família molt represaliada, el meu pare va estar atacat a la presó i el meu avi matern també, el meu pare i la meva mare es van conèixer a la presó.
El meu avi, Franco, els últims anys el deixava venir 15 dies a casa a veure la família. Ho dic perquè a casa meva hi havia molta por i no es parlava de res.
És a dir, jo vaig viure a la inòpia del que era la guerra, el franquisme i la repressió, fins que no vaig anar amb una acadèmia d'aquí Molins, que tenia un professor fundador del PSUC, molt activista, i que a l'hora d'educar també explicava coses. L'Acadèmia Sant Jordi. Sí, el senyor Lluís Català Pallejat, germà de la Neus Català. Sí senyor, Català. I aleshores començo a tenir...
consciència que va passar alguna cosa, i començo a preguntar. I a casa em contesten a mitges, mica en mica, però no t'hi posis perquè... Sí. Cuida d'un d'això. I quan jo vaig entrar en un partit polític a l'any 76, la meva mare es va fotre un fart de plorar perquè va dir et pot arribar a passar el mateix que els va passar a ton pare i a ton avi. I per sort no va passar. Ja.
Si us sembla, fem ara que estem parlant del Vinena, del franquisme i de la guerra. El Vinyas ha portat un llibre que es diu Ajuntamiento de Morins de Rey, tot en castellà, amb la Y. Memòria reglamentària, 1939-1944. Un fragment molt petit que diu, en castellà, eh?
A las 8 de la noche del día 25 de enero de 1939, del tercer año triunfal, el magnífico puente de 15 arcos sobre el río Llobregat, cuya primera piedra fue colocada por el párroco PDRDO, no me recuerdo qué vol dir eso, ¿eh? Reverendo.
Reverendo, eso. Reverendo párroco de esta villa en el año 1764 y que la dinamita no logró destruir en su totalidad, dio libre paso al glorioso ejército nacional, quedando desde aquel momento la villa de Molins de Rey incorporada al Estado español. Banderas flameando al viento, himnos, cantos nacionales, abrazos, lágrimas. Fuen suspensivos. La guerra ha terminado.
Aquest dia té història. Hi ha una sèrie de fotos que es veu al Campanà mig fer, perquè el 39 el van tirar. El 39 el van tirar. El 36, no el 39. El 39 va acabar i va...
41, 42 ja l'estaven fent. Però clar, les fotos d'aquest llibre està al campanar a mig camí. Sembla que no he tallat la foto, no. A sobre hi ha cel. I que fa gràcia, sí. I bueno, hi ha coses que estan bé, però era per mirar-ho després un moment. Però em va fer gràcia aquest trosset.
Parlant de Franco, crec que l'any 62 va ser aquí per allò de... Ho he vist publicat a... Per allò de les inundacions. Sí, les inundacions van ser al setembre, ell devia venir a l'abril o a maig del 63. Aquell dia jo vaig rebre la primera hòstia de ma vida per part d'un...
d'un cos, d'un guardi civil. Què feia? Què estava passant? Resulta que ens van agafar a tota la canalla de les escoles, ens van fer anar a la plaça amb una bandereta espanyola. I jo estava just amb l'esquena apujada a Can Amatller. I aleshores la vorera de Can Amatller tenia un pami mig d'amplada. I en una d'aquestes...
vaig baixar, i hi havia un guàrdia civil allà, i em va cascar un santenat al mig del pit, que em va tornar a engegar dalt. L'han dit, no baje usted, que no estamos fort. No sigui que li foti mal a aquell senyor. El senyor que va venir aquí a Molins, va arribar amb el cotxe a la plaça de l'Ajuntament, va baixar del cotxe, no va entrar a l'Ajuntament, i va tornar a marxar.
diuen molts que va entrar a l'Ajuntament i no va entrar. Va baixar, va saludar l'arcalde en aquell moment no sé qui devia ser, el Vilagut, potser, i va tornar a marxar.
Una anècdota només m'hi queda, eh? Abans de saludar Barcalda va saludar amb un senyor un manobra de Calvasia, que es deia Jaume de les Medalles, que tenia la laureada de San Fernando, i era un manobra, eh? I el tio els haurien haver avisat, perquè va baixar del cotxe, se'n va anar directe al manobra que estava allà, sense dir ningú, vestidet mono,
I el va assabudar, i després van anar a veure les autoritats que estava. Jo també hi havia... Però jo no me'n recordo d'això. Això m'ho havia explicat el Jaume. Ja. Perquè el Jaume aquest, li dèiem de pudor el Jaume de les medalles, perquè... Una simple manobra, però... Això qualsevol de cada dia ens ho podria confirmar. Bueno, era del partidor.
Bueno, va estar lluitant a la banda d'allà. L'home no és que fos molt centrat. Es va haver apurat i va començar a matar gent. No, perquè no era mama persona. Això no és veritat. Quan va haver-hi a la guerra, hi havia persones... Jo tenia dos oncles, que són morts, el castell és el fet de part de la meva mare, que un...
va lluitar amb la república i l'altre va lluitar amb els nacionals. Perquè es trobava el quartel, com feia l'Emili, en una ciutat feixista, i el van enganxar a la guerra. I tots dos van anar a lluitar la batalla de l'Ebre. I un estava a un costat de l'Ebre i l'altre estava a l'altra banda. I s'estaven germans. S'estaven fotent trets un contra l'altre. Això és molt fort. Això sempre ho han dit, escolta, sembla estrany,
dos germans que s'hagin de fotre tiros per culpa d'un imbècil que va fer una... Sí, sí. De fet, suposo que ho estan tots, si no, aneu a Corbera d'Ebre. Sí. Corbera d'Ebre és... Sí, sí. A més a més, el poble antic està i l'han deixat tal qual està, amb l'església, amb totes les marques. Ostres, i... Fa impacte. O sigui, hòstia, perquè a més a més, el teu cap
se'n va cap allà, i jo torno amb la pel·lícula d'abans. Jo pensava, ostres, i jo tot això no ho sabia. Si ho haguera sabut, segurament estaria a la pel·li el dia 20 de novembre, no vindrà la cava, no, fotem el Palavena directament. Allà van morir 10.000 soldats republicans.
És molt fotut perquè jo tenia molts parents que eren de la FAI, oncles i així, i van marxar a França i no van poder tornar mai més. Estan enterats d'allà. La seva dona, o sigui, va poder venir, venia algun any a veure'ns, però ell no va tornar mai més. Van fer un reportatge l'altre dia per la tele, no sé quina cadena era.
que després de la mort de Franco van tornar cotxes per la frontera francesa, diguéssim, que entraven d'aquests axiliats que van anar moltíssims axiliats. El que va poder marxar, el que havia sigut de la FAI o alguna cosa així, el van enganxar. De la FAI o no FAI. De la FAI o no FAI. Nosaltres... De la FAI o no FAI, és igual. El que no era de la FAI podia tornar...
es va axilar a França el meu pare se'n va anar a França el que passa és que quan va estar a França va dir jo què foto aquí si jo no he fet res ell havia sigut un soldat republicà sense més ni més havia combatut amb el Florejax i amb el Paco Castellana en la mateixa unitat i això hi torna i quan va tornar es va entregar
règim d'en Franco a Figueres, que hi havia un camp de concentració, classificació, al cap de nou mesos li van dir, vostè se'n pot anar tranquil·lament a casa, que no hi ha cap càrrec contra vostè, i quan va arribar aquí a Molins, al cap de deu dies, un senyor de aquí a Molins el va denunciar falsament i el van condemnar a set anys de presó.
Sí, sí. Això n'hi ha hagut moltes. Un senyor que jo l'he conegut, eh? Sí, sí. El millor era veí. El millor era veí d'ell, imagina't. No, no era veí, però quasi bé. Quasi, quasi, sí. Quasi bé. Però les guerres civils, el que deia el Païssa, no només el tema fratricida, sinó també els pobles, sobretot, aquelles discussions o enveges o problemes que hi havia entre famílies o aprofitaven si estaven amb aldus separats per anar contra aquella, en aquest cas, com...
o coses molt pitjors. Això ha passat en els pobles més petits. Aquesta pel·lícula tan bèstia que es diu El mestre que va permetre els nens al mar. Això és una passada. A mi també et deixa i sobretot perquè alguns de vosaltres ho vau comprendre, però els que no ho vam comprendre o no ens ho van explicar o ens ho van amagar o se'ns en fotia, quan veus aquestes coses dius, hòstia, i jo què feia?
Per mi la més bèstia és l'apuxantic. A veure, el meu pare va anar 3 anys a la guerra. Va ser voluntari. Va ser voluntari i va anar a la guerra 3 anys. Quan va acabar la guerra el van fotre a Madrid 3 anys més.
De càstig? Treballs com a càstig? De fet, el meu tia Bernardino va estar a l'equip de l'Urora per republicans i quan va acabar la guerra se'm va anar a fer l'Emili a Canària o a Àfrica, en sembla. Compte, eh? Són 3 i 3, són 6 anys. L'oncle, el pare de la Montse Païssa,
d'aquí, era de la FAI i coses aquelles així, però li van enganxar 6 anys a la presó i després de fer 6 anys a la presó, 3 anys més a Madrid, com a càstig. Jo vull explicar. A veure, el franquisme va ser molt repressiu i les persones que no eren, diguéssim, de dretes o de feixistes d'ells, els van ser repressiat i castigats. El dia 20 de novembre de 1975...
Jo estava a casa sopant i la meva sogra...
que havia patit les conseqüències de la guerra perquè va passar més gana de la que et pots arribar. Jo no sé per què d'això. Què t'ha fet a tu, en Franco? Dic, home, a mi directament en Franco no m'ha fet res. Però clar, jo soc conseqüència i he viscut les conseqüències de la repressió sobre el meu pare i el meu avi. No em diguis que aquest senyor no m'ha fet res. No m'ho ha fet directament, però m'ho ha fet indirectament. I molt.
El pare va morir amb 56 anys víctima de les penúries que va passar durant la guerra. Això, per exemple, ara avui dia està tornant... La joventut torna a ser feixista. O sigui, s'estan tornant amb els ideals... S'estan tornant amb pensaments, un altre cop, feixistes.
Aquests joves... I les xarxes socials i alguns influencers d'ideologia... Per què? Perquè han sentit a parlar que se vivia millor com Franco, però no saben el que... Per poder viure millor havien de fer 12 hores la gent treballar, i treballar home i dona a fàbriques. I després una altra cosa, una altra cosa paisa. Després veuen aquests polítics també, que s'estan fotent hòsties per tot arreu, un bando i l'altre bando, i llavors diuen, cony, què és això? M'entens?
Aquí també ve el programa, segur. Ahir es va parlar precisament d'això, del 25% del joveu que no coneixen bé la història perquè el franquisme se'ns comença a estudiar a l'ESO, al quart d'ESO, que amb el programària molts jovents no arriben ni passen per això. O sigui, no saben això. I és el que deia la Sílvia, les xarxes socials i tot això,
que són missatges directes i tal, marca molt. Ahir va haver una taula rodona a la Federació Obrera, de l'Associació Obrera de Molins del Rei, que parlava del franquisme i la dona. És garrifós, eh? És que sentir el que va passar amb les dones durant el franquisme...
és garrifós, de veritat. I, bueno, va ser una taula rodona, una conferència que va valer molt la pena, va pagar la pena. I, bueno, això ara es tracta que arribi tot això, tots els missatges aquests, que són història,
que arribin a les escoles, que arribin al jover, i que siguin conscients del que realment ha passat. Perquè, si no, el 25%, que són aquestes que han sortit durant aquesta setmana, el 25% del jover clarament apostarien per un lègic fascista. Sí, sí, una altra dictadura, segur. Bueno, jo tinc una anècdota molt... I ja tanquem allò del vinent, eh? Si anem parlant d'altra part... Parlem del que vull parlar jo...
que jo havia dit alguna vegada que Gratja Nacional, si us en recordeu, Gratja Nacional... Un moment, un moment, però no viene de Franco. Ara veràs per què no. Gratja Nacional, que estava baixant el pont del riu, no? Ho deixeu tots, vale.
Allà hi havien les marques de les bales de l'exèrcit quan van entrar i estava tot marcat que el meu pare no va canviar res, ho va deixar tal qual, però sí que voia que em canviéssim el nom. Si us en recordeu, abans hi havia moltes emissores que deien Ràdio Nacional de no sé què, Ràdio Nacional de no sé quantos.
I ho van anar canviant pel Peninsuart de no sé què, i Peninsuart, te'n recordes? Que anaven canviant emissores. Ves rebre. Tu, si sapiguessis les cartes que vam rebre...
campena de mort, eh?, que teníem de canviar el nom de Gràcia Nacional, i jo hi anava el meu meu pare, que me'n recordo de tota la vida, diu, papa, arribar-te una altra carta d'aquesta. Diu, sí, mira el que faig. Estipar-la, pum, pum, i la besura. Ens van arribar a la tira. No vam poder aconseguir mai que nosaltres canviéssim el nom de Nacional. Mai.
no sé si ho han arreglat recentment, però no fa gaire, encara es veia l'impacte d'una bomba del final de la guerra. Encara hi és. On, on, on? Caljan. Dentre la federació... A la plaça dels països catalans. A Caljan.
a la façana que dona el pati. Hi ha un llimoner. Ah, vale, ara ja sé un dieu. D'una bomba. Per això, per veure, has d'anar darrere. No, no, es veu per davant. Per d'aquí es veu. Perfecte, el pati de canjant. Sí, sí, el pati de canjant. Bueno, doncs aquesta anècdota...
Has de pensar que no vam rebre una carta, eh? Dient que només que teníem de canviar el nom, no. Vam rebre la tira de cartes. I el meu pare t'ho prometo amb un tallons així de grosos que deia Miquelet, perquè a mi em deia Miquelet, tranquil,
Agafa això i punt. Acto seguido va venir un tio amb moto, vestit... No anava despullat. No, vestit de militar, vestit de militar, vestit de militar amb moto. T'ho prometo, el que estic dient, eh? Vestit de militar amb moto, i un mecànico li va dir... Miguel, o Miquel, ha vingut un militar aquest amb moto? Diu, sí. Ell estava dintre la fossa, va agafar un martell, el va llançar a l'entrada...
El motorista no va venir mai més. Eh, no va venir mai més, t'ho juro. No sé què passava, però... Veies el dies i el cases? Explica-los on era el graig, on és ara l'autopista. Collons, home, per favor. L'autopista porta 60 anys, ja.
El Gràcia Nacional el coneix tothom. Si el coneix jo és allà baix el Pla. Ah, sí, sí, sí. No, no, no. El tard allà a l'autopista. Ah, no, no. El pont, el pont, el pont del riu de les Quins Arcades. Això no ho sé, eh? El primer d'allò que hi havia, hi havia aquella difícil... que era... que tocava els camps la paret. Sí, al mig de l'autopista, al mig de l'autopista. Per mi era costat a Cernigresa.
No, no, no, era allà. Allà sóc un pipí. És que ets molt jovenet, tu. Els pares s'enfides. Miquel, sorties del pont i el primer edifici eren els nacionals, els fatges. Exacte, nacional, que per cert, aquesta anècdota... I molta gent m'explicaven, dic, hòstia, hauria tingut de guardar una d'aquestes cartes.
Avui seria la conya, perquè mira si em vas tripar, eh? No vull dir que cada mes en venia una, però cada no sé quan en venia una d'aquestes cartes amb el saigell, tot, jo pensava, m'entens el que vull dir? Hòstia, aquí, vindrà un dia aquí, ens fotran tots a la presó.
Que cap poema, que agafa les cartes i la besura. Diu que vinguin aquí i que m'expliquin. I que m'ho diguin. T'ho juro. Perquè tu no guardes... No s'ha canviat, eh? Tu no guardes les coses. Quan tu has vist la Garatge Nacional, ara es deia Garatge Nacional, en català,
Aquest, imagina't tu si feia anys que encara... Carajena final. Carajena final. Dirigido por Miguel Vallés. Padre, padre. Que tu no guardes les cartes perquè jo que ho guardo tot en el voliol, que avui no hi és per d'allò.
M'hi vaig donar fa poc unes cartes de quan m'hi van incautar en el seu avi o les avi un forc que tenien per als republicans portar-se pel front. Jo tenia les cartes originals i s'hi vaig donar. A casa van robar 3 o 4. 3 o 4 taxis. A veure, tenim una trucada, ara, deixem entrar, que... Una mica de... La Lolín. Vinga, doncs, Lolín, a veure quina aportació vols fer aquí en aquesta tertúlia dels Miquels. Bon dia.
Bon dia. Digues. Bueno, jo em poso bastant a costat, bastant, quasi del tot, amb el Miquel Casas. Jo, aquest senyor, ni fa ni fa no em va fer res. I el meu pare va estar dos anys a la presó, jo encara no havia nascut, a la model. I heu anomenat el pont. El pont no riu.
El pont del riu. Era això de... de com s'estava acabant la guerra. El meu pare no va anar a la guerra, perquè tenia un problema als ulls. Tindria uns 24 o 25 anys. I... em sembla que no... que tindria aquesta edat, em sembla. Un cop és 30, no sé. Més, no. I el dret a provar els ulls no podia anar a la guerra. I veien uns quants d'equimulins de rei que no hi van anar. Però aquell dia...
l'Ajuntament els va cridar que anessin a guardar el pont. El pont no va passar res. Però quan ja va acabar la guerra i van guanyar Franco, el meu pare va anar a la presó i no va posar a la presó el Franco, eh? Doncs això és de l'Ajuntament. Tots els que van anar allà a guardar el famós pont. Així és que, d'haver per tots. Va guanyar ell, el Dolinia Sevilla.
Clar.
Però ara estem més bé? Ara, ara, amb la canalla que tenim avui de gana? Home, estem bastant millor, eh, que en mitja una dictadura, em sembla. Em fa el fet que estàs pixant fora del test. No ho sé, però és que ara... Perquè, escolta, ara, avui dia, tu tens televisió, tothom té cotxe... No, i tenim drets bàsics, cosa que no hi havia durant la dictadura. I tenim uns drets que són democràtics. I llibertats.
Però que ara no anem endavant, eh? Això segur serà la teva opinió. Però vaja, amb aquest no es posarien pas d'acord. Ja veig que són opinions diferents. En tot cas, l'Olint volies explicar l'experiència que vas tenir tu i el teu pare. Jo no, perquè encara no havia nascut. Ells ho van explicar, però jo a casa no sentia mai dir res. El teu pare, qui el va posar a la presó... I la meva mare seia...
Com de minyona a casa del Castellana. Els avis de l'Antònia. Ella feia allà com de minyona. Quan van arribar, van posar-se a treballar i ella la van agafar allà i va estar molts anys allà, molts.
Vull dir que no ho sé. Hi ha coses que no canvien. En aquest llibre que jo tinc aquí... Un moment, acomiadem l'Olin. Gràcies, l'Olin. Adéu, bon dia. Digues, digues, Miquel. Només deia que en aquest llibre que teníem aquí...
Que parla que el castellan estava en l'Ajuntament com a funcionari l'any 36 i que va seguir l'any, com que devia ser funcionari d'estudis, doncs va seguint l'any 39 i el 40 i el 44 i fins ara fa poc, que suposo que els van jubilar, va estar sempre a l'Ajuntament, no?, el pare d'Antònia.
Si era funcionari i treballador... No era polític. Aquí parla de la gent que hi havia en el any 39 a acabar això que has dit, i parla dels que van seguir, clar, qui va seguir l'arquitecte municipal, el farmacèutic municipal, el veterinari, la castellana, 3 o 4 treballadors... Això sí, a partir del 39...
Veus que hi ha gent que abans no hi eren, i que tots sabem que sí que eren afins del partit, que aquells van entrar després a treballar a l'Ajuntament, com a secretaris, com a el que sigui, i no vull dir països, però que els coneixem tots. Com noms que dieu ara. Com es diu en català, eh? No és que ho diguem ara. Sí, però avui va, vam estudiar en castellà. Ja, ja. Doncs això, que hi ha uns noms que quan es veus dius... Però el Paco? No, el Paco, sí, el Paco ja hi era. El Paco castellana?
era un treballador de l'Ajuntament abans de la guerra, va lluitar a la guerra, va lluitar a la guerra en el bando republicà, ho sé, perquè a més a més, ja ho he dit abans, ell i el Florejax, el que tenia a la pastisseria, van estar junts a la mateixa companyia a la guerra.
al front de Lleida, i d'això van estar junts. Després el Paco va tornar, suposo que pel fet d'haver estat d'això va poder continuar treballador, i aquí jo he tingut, vaig tenir, mentre era viu, moltes converses amb el Paco, i el Paco de Franquista no en tenia res, absolutament res, el que passa és que li va anar bé.
i el Florejax, per exemple, doncs també més o menys em va sortir i el meu pare perquè va haver-hi una denúncia falsa d'un senyor de Quimolins que el van portar a la presó però el meu pare tampoc que hagués tingut que anar-hi i aleshores si el pare de la de la Lolín el van condemnar i el van posar a la presó no va ser en Franco però va ser els homes d'en Franco
Els de l'Ajuntament, perquè després del 39 els homes de l'Ajuntament no són republicans. Els governants. Miquel, Miquel, ens queden 7 minuts i volies dir alguna cosa d'un diari digital de moments. No, he fet un comentari aquí que no el vull fer. El que sí que volia fer un comentari el cas és de TV2, d'un programa... A més a més, ve molt a cuento. De la nova...
la 2 catalana. I això que el programa dels Miquel no és polític. Vinga, continuem. No, no, no, això no és polític. Continuem, va. Escolteu-lo, escolteu-lo. Avui és posessut l'únic dia que estic aquí que he parlat a algú de política. De fet, no he parlat de política, he parlat de la meva experiència en aquesta història. Vull dir, jo deixo pensar el mateix. A mi el mateix aconteixement me l'explico o no l'explico a l'altre i no té res a veure. Amb el qual jo estic en aquell moment de si no lo veo no lo creo. Dit això,
El dillús a la nit, a una hora primetime, quasi les 12 de la nit, a TV2, feien un programa que es diu L'any que vaig néixer. És la TV2 catalana, la 2 catalana, eh? Sí, perquè tenen accent de castellà. Que ha començat ara, no, no, no. No, no, catalana. El Chay Bundó, molt bon presentador, molt bon conductor, amb dos personatges, amb la Sílvia i Abel...
Molidenca, que va néixer l'any 70, i amb el Santi Valmes de l'Ofa of Lesbian de Sant Vicenç dels Horts. I va ser increïble, perquè, a més a més, com molt distret, del rotllo, estem amb una sobretaula xerrant, i el Chaibondo anava passant imatges de l'època totes del nodo.
I realment se fot de la pell de gallina. O sigui, aquestes grifos, les coses, com eren llavors, i les donàvem amb normalitat. I vistes des d'aquesta perspectiva, amb el tema de les dones, la Cinever se'n fotia creus. Se'n fotia creus, no?
Clar, parlàvem amb el senyor aquell del Nodo, que té aquella veu tan característica, el Puente de las 15 Arcadas, del Generalísimo Franco, tal i qual, quan es va enfonsar, totes són coses que jo les recordo perquè jo al 70 tenia 13 anys, i van anar del 70 i van anar fins al 70 i pico. Inclús la posició del senyor del Nodo, la primera manifestació a Catalunya, després de la mort del Franco,
O sigui, hi ha com una mica... Hi ha com un canvi de xip, vol dir, escolta, això d'abans ja no cola tant, hi ha molt més moderat, molt més d'allò. Un programa molt, molt interessant. La gràcia aquesta, l'any que vam néixer. Però aquest era músic, no? És músic, és el líder de l'Ofa Flesbia. Has parlat del nodo, noticiarios y documentales nacionales,
que era d'obligat emissió entre les dues pel·lícules que es feien al cine, que quan anaves al cine havies de comprar el cartronet, que era un escut de la falange de cartró que anava a banda de l'entrada,
i que, a més a més, quan al principi, quan tocaven el nodo, t'havies d'aixecar i fer la salutació romana a dintre del cil. Nosaltres que l'hem viscut. Jo tampoc ho recordo, eh? Tu no ho recordaràs, jo sí. El nodo sí, però allò de l'escola... Llavors devia estar jo cel·licià, devia estar allò... Depèn de quina edat, eh? Aquell està parlant del 39, 40, 45...
No, bé, no, ell va néixer al 49. Després ja no. Ell va néixer al 49. És igual, al 49 vas veure tu. Podia ser, perquè en aquella època es feia. Per això no ho recordo. Jo recordo, jo sí que recordo, he anat aquí al Cine, aquí al Savoll, i... Tu recordes que per això ets el president? Va, continua.
Llavors després això es va deixar de fer. Però el Nodo el feien sempre entre mig de les dues pel·lícules. Sí, això sí. El Nodo, obligatori. El del Nodo sí que me'n recordo, que entre mig de les dues pel·lícules ho feien. Però això del cartonet i això d'això, cony aquesta marinera, jo no el recordo res. Jo com a cosa que et xonda, com a cosa que et xonda, el...
no sé qui monís no, però a sort anàvem de vacances i diumenge anàvem al cine i hi havia dues pel·lícules, una apta i una no apta la primera era no apta i entraven els pares a fora al cinema una filera de nanos de 12, 13, 14, 15 anys que espereu, quan s'acaba la primera pel·lícula obrien i et deixaven entrar a veure la segona pel·lícula
Com el dels rombos que feien abans de les pel·lis, eh? No, no, un rombo, dos rombos! Dos rombos ja es feien un petó, dos rombos. Això era quan la televisió era en blanc i negra. Sí, sí, sí. Jo me'n recordo, eh, del rombo. Avui és el dia mundial de la televisió. Ah, mira. Avui és el dia mundial de la televisió. I el dia 13 del mes que ve farem...
Santa Lúcia, i l'aniversari de la ràdio. I una... Una què? Una fira, farem la fira de Nadal. Ah, és veritat. Bé, doncs gràcies per recordar aquells capítols, aquest capítol històric. Que jo no sóc un faixa. No, que jo no sóc un faixa. Ha quedat clar, ha quedat clar. Ellos políticos de derechas. No, que tu no recordes res. Jo sóc del Partit Comunista de la Sagrada Cor de Jesús. Exacte, perfecte.
Vinga, i 50 anys després, per sort, ara sí que estem molt millor. Almenys no eliminen els dissidents i tenim... Bon dia a tothom. I que tinguem molta salut i molta sort. Vinga, ha d'acabar sempre així i ha de dir l'última paraula. Miquel, gràcies i bon cap de setmana. Bon cap de setmana.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. En mobilitat a hores d'ara se circula per pas alternatiu a la Nacional 260 a causa d'un accident. A la 2 hi ha dues afectacions importants, un tram amb circulació intensa entre Sant Joan d'Espí i Sant Feliu i un carrer tallat també a Òdena per una averia.
A més, també continua activada l'afectació a l'AP2 a Cabra del Camp per la retirada d'una càrrega on en aquest cas hi ha un carrer tallat. També la neu caiguda en les darreres hores obliga a circular amb cadenes en diverses carreteres a la C28 al Port de la Bonaigua, a la C13 al Llavorsí, a la C142B al Pla de Beret, a l'L500 i l'L501, a la Vall de Boí, a l'L504 al Lladorre.
Pel que fa al servei ferroviari, resta alerta també la circulació de l'R3 entre la Garriga i Puigcerdà per una incidència que ha provocat un robatori de cable en aquesta zona i a banda també la caiguda d'un arbre a la via provoca a hores d'ana retards de més de 25 minuts en les línies entre Portbou i Figueres.
I un conductor de 21 anys IBI de Canovelles moria ahir a la nit en ser atropellat a la C-17 a parets del Vallès. El seu cotxe havia quedat avariat al carril ràpid i ell n'havia baixat quan un altre vehicle el va embestir. La passatgera del vehicle avariat i la conductora de l'altre cotxe van resultar il·leses de l'accident. Aquest sinistre eleva a 130 les víctimes mortals a les carreteres catalanes en què portem d'any.
I la jutgessa que investiga la gestió de la Dana continua ampliant les declaracions de testimonis i ha citat avui el propietari del restaurant, on Carlos Mazón va dinar el 29 d'octubre i el dirigent del PP, Juanfran Pérez Llorca. També declararan en les properes setmanes diversos càrrecs del gabinet de Mazón i també responsables d'emergències i comunicació, així com enginyers del grup TIPSA.
I Jordi Pujol rebrà previsiblement l'alta hospitalària avui després d'una evolució favorable de la pneumònia que el manté ingressat des del diumenge a la Clínica Sagrada Família de Barcelona. El seu metge, però, ha apuntat que Pujol no està en condicions per compareixer ni a Madrid ni tampoc de manera telemàtica al judici contra ell i la seva família per delictes de corrupció que arrenca, recordem, el dilluns a l'Audiència Nacional.
I 110 bombers voluntàries de diversos parts de Lleida han presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per denunciar precarietat i abús laboral. Reclamen ser regularitzants i equiparats als bombers professionals, ja que fan les mateixes funcions i tenen les mateixes obligacions, però sense contracte ni tan poc alta.
A la Seguretat Social afirmen que ja fa anys que intenten negociar millores sense resultats i que la situació posa en risc la resposta a emergències. I pel que fa el temps, avui jornada marcada per la neu, el vent i el fred. Al matí la neu quedarà restringida a l'Aran, al Pallars i a Andorra, però de cara a la tarda podrà caure a totes les cotes. Notícies en xarxa Passant 3 minuts de les 10 del matí...
Fins demà!
Aquest dissabte al Jardí Botànic del Centre Excursionista de Molins de Reí hi ha tasques obertes de jardineria. Una activitat participativa i de col·laboració per la mainada i els adults per contribuir al manteniment del jardí. No cal inscripció prèvia i podeu anar entre les 10 del matí i la 1 del migdia al Jardí Botànic del SEM. I també diumenge hi ha l'ofrena floral a Caterina Casas.
Serà la primera regidora de l'Ajuntament de Morins de Reí i l'ofrana floral es farà aquest diumenge a les 12 del migdia al cementiri municipal. I també aquest diumenge a un quart d'onze del matí hi ha la dotzena marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. Una marxa que arribarà fins al parc Torreblanca de Sant Feriu de Llobregat. La sortida serà a un quart d'onze de la plaça de Catalunya. Us podeu inscriure a Canemallé...
i al correu electrònic siat arroba molinsderrey.cat. Avui és l'últim dia per inscriure's a aquesta marxa del Baix Llobrecat contra la violència masclista que es farà el diumenge. I també hi ha programació al Foment, concretament per demà dissabte tenim David Puerto, una producció de Soco Comedy a les 9 del vespre. I el diumenge a les 6 de la tarda a la roda producció ens presenta Armstrong, un musical molt especial dins la programació de El Petit Foment a les 6 de la tarda.
Podeu adquirir les entrades per aquests dos espectacles a Entràpolis. I acabem amb la farmàcia de guàrdia, la farmàcia oberta avui fins les 10 de la nit a la nostra vila. És la farmàcia Terraple, que trobareu precisament al passeig del Terraple 5. El seu telèfon és al 933-833-9508.
Ràdio Molins de Rei L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Els divendres, Faves Tendres, música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres, te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres fa bastèndres amb Juli Carrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también. Però estereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català, per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles. Vincles.Omnium.cat Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
Fins demà!
Passen 8 minuts de les 10. Comencem la tercera hora del programa. Avui divendres 21 de novembre, un matí clar, fa sol, cel clar, però continua fent fred. A aquesta hora tenim uns 8 graus de temperatura.
a l'exterior de la ràdio. Ara tindrem l'espai Preguntes Ara Molins, amb el seu portaveu Ramon Sánchez, després amb la Mònica Mas, segon tastet de Montserrat Roig, amb el temps a les cireres, i després amb l'espai de la Judit Herrera, que fa tots els divendres, les 100 grans dones de la història. Avui recuperem un espai, no ha pogut venir aquesta setmana, l'espai en què parla d'hipàtia d'Alexandria, filòsofa grega,
que va néixer a Egipte, doncs parlarem d'ella, i també de l'escriptora catalana Catarina Albert, Víctor Català era el nom, el pseudònim literari, Catarina Albert, autora, entre d'altres obres, potser de la seva obra més, bé, de ben segon, la seva obra més coneguda, Solitud, Solitud de Víctor Català. I després, abans d'acabar el programa,
Xavi Garcia ens acompanyarà parlant de les Planyideres, les Plora Morts i l'Hector Zacarias ens farà un recorregut per Coll Lliure. Doncs a l'espera que arribi el Ramon Sánchez farem una pausa musical amb Això ja està, de Pau Ballbé. Escoltem aquesta cançó i tornem de seguida amb el Ramon Sánchez.
que això ja està. Quina il·lusió, quina alegria, s'ha acabat mirant enrere, per només mirar endavant. Vinga, va, tornem-nos a abraçar, ballem com mai,
Cosa stristosa.
Vinga va, tornem-nos a abraçar, ballem com mai, tornem a viure, s'ha acabat mirar enrere, ara només mira endavant.
Com millor cara de rival, que si el fem junts serà més gran.
Vinga, doncs passen 13 minuts de les 10. El Ramon Sánchez està ja a punt d'arribar. Abans, però, aprofitem per recordar alguns dels programes que podreu escoltar quan acabem el Bon Dia i Bon Hora. Avui no hi ha el resum setmanal i en lloc d'aquest resum setmanal...
Recuperem el programa On a Rainbow, en repetició d'aquest espai que té, entre d'altres, un programa coral liderat per Mari Marcos. Després, com tots els divendres, a dos quarts d'una, escoltem el Parlem de Còmics, primera edició d'aquesta setmana del Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla. Després el Tot Teatre amb el Dani Pasqual, repetició d'aquest programa, de dues a tres les notícies i de tres a quatre la migdiada.
Després, l'Arnau Santero i la Joana Ferrer amb l'última volta. I avui divendres, bona part de la tarda, l'ocupa el programa de la Lluita Herrera. El divendres fa bestendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre. Després, a les 9, el voltatge amb l'Isaac Arriaza.
Mirant el cel, el programa dels matossers, la colla castellera de la Vila, que ha tancat ja la temporada, amb castells de set en les últimes actuacions, també han renovat juntes, directiva nou president i també nou cap de colla, junta directiva i junta tècnica, amb renovació...
de junta dels matossers. Ara fan encara assajos i la temporada castellera es reprendrà al voltant del mes de març. Per tant, ara tenen unes setmanes o uns mesos de calma els castellers, que continuen, però, parlant del món casteller. I després tancarem amb zona metall, amb l'associació Metal Defenders i la repetició de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
Un quart d'onja.
Preguntes a Ara Molins amb el seu portaveu, el regidor Ramon Sánchez. Bon dia, Ramon, i benvingut. Molt bon dia, i bona hora, i disculpeu el retard, com que a Molins la tenim amb obres. Sí, a més, els divendres sempre hi ha... No, i el que ens passa als que vivim a la part una miqueta alta de Molins de Rei, que quan estàvem al carrer Puigcerdà hem d'anar fins al carrer Esperanto per poder donar la volta, i per tant ha sigut una miqueta... Per les obres de l'11 de setembre, és això? Correcte.
Sí, les homes que estan a 20 per el tema de la canalització de l'aigua, que esperen tot el tram del 11 de setembre pujant marge esquerra, aquí es canvia tot el tram de l'aigua, ja que hi havia les canulades de fibrociment, i això és el que s'està ejecutant ara.
Molt bé. Ramon, el divendres passat parlaves del Consell Educatiu de Vila, que abans es deia Consell Escolar, ara és Consell Educatiu de Vila amb unes queixes que recollies de participants en aquest Consell. Ahir justament l'alcalde et donava resposta, ell deia que des del 2011 s'han destinat més de 100.000 euros en inversions a escoles, que moltes de les inversions no li tocarien a l'Ajuntament.
sinó la Generalitat, però que tot i així l'Ajuntament ja ha dedicat aquests més de 100.000 euros des del 2011. També comentava el tema de les plaques solars, que els permisos amb les companyies perquè es connectin a vegades són llargs i laboriosos. I també el tema d'un treballador que feia d'enllaç entre l'ASP i CIT.
que crec que també era un dels temes que tu vies, que s'havia jubilat i s'estava... bé, en tot cas, al voltant d'aquest tema, aquesta és la resposta que donava ahir l'alcalde, per si no el vas poder seguir. Comencem per això, si vols, i després tenim altres temes també d'actualitat.
Jo crec que tu, en la teva fase inicial de l'explicació, ho has explicat perfectament. Jo vaig recollir les queixes que es van expressar en aquell Consell. L'alcalde hi va posar en dubte que el que jo deia fos veritat. Jo vaig recollir les queixes... El tema de la porta sí que va dir, diu, si ho van dir, ho serà així, ja ho mirarem. El tema dels extintors...
vaig escoltar que hi feia esment als extintors, ho van dir en aquella reunió. Vull dir, es van dir moltes coses, i molt grosses, de falta de manteniment. I l'alcalde parlava que hem posat aquests darrers anys, abans crec que es posaven 60.000 euros, aquests darrers anys hem posat 100.000 euros en centres educatius, ja sigui pel manteniment o bé per les inversions que s'han de dur a terme, que moltes han estat...
doncs sobretot de pintura i d'adequar els espais per tal que els nens generals de Montserrellos tinguin un acte agradable a les seves escoles. Però és evident que hi ha una falta de manteniment i aquí doncs s'ha de ser molt més punyent amb la generalitat i exigir
no instar, com fem moltes mocions, no exigir a la Generalitat que compleixi la seva part del pacte. I, per tant, si nosaltres estem complint amb tot allò que hem de fer de poder dur a terme el dia a dia, doncs la Generalitat ha de fer el seu pacte. I, per tant, si no és així, doncs l'Ajuntament el que ha de defensar són els interessos dels nens i nenes de Monizarré i no es pot quedar de braços creuats sense fer res i esperant que algun dia hi hagi un acord.
perquè passa com això als sostintors, la porta de sortir d'emergència d'una escola que és greu, tot el tema de les calderes que no funcionen i que en algunes escoles fa fins i tot que els nens tinguin fred, ara que ha arribat el fred de sobte, guteres que hi ha en unes altres escoles, i en el cas del Castell Sioró va posar un exemple, jo crec que molt contundent,
que és la falta de vigilància o de control de les diferents empreses que van entrant a l'escola. Això ho va dir el Consell Educatiu. Això ho va dir la directora de l'escola Castells i Uró, on hi ha empreses que venen per les tardes, quan ella no hi és i quan no hi ha ningú de l'Ajuntament, que entren a l'espai de...
s'han de posar, hi ha l'habitació, hi ha tot el control de les plaques i allà fan actuacions que ningú sap què estan fent i no hi ha ningú de l'Ajuntament que estigui pendent d'aquestes actuacions. Jo crec que aquesta falta de control crec que és evident i que ha d'haver-hi una interpel·lació molt més directa entre la regidoria d'Educació
el manteniment de l'Ajuntament i també les escoles. I, per tant, haver-hi una planificació, que és el que ens hauria de portar, a que ningú no sapigués ni qui va a les seves escoles i qui entra quan no hi ha un horari escolar.
Sí, també parlaves, perdona, clar, va fer esment que s'ha jubilat una persona que era el Josep Ibáñez, poc, i que per tant aquesta persona que era la que feia aquest nexe d'unió entre els centres educatius també i la part més tècnica de l'Ajuntament,
Doncs que s'ha quedat orfe. Home, el senyor Josep Ibáñez fa dos anys, dos anys, que li hem allargat la jubilació. Per tant, fa temps que saben que el Josep Ibáñez s'ha de jubilar, perquè ja hauria d'haver estat jubilat. I el seu compromís amb l'Ajuntament va ser d'allargar-ho un temps més. Però és que no han buscat un substitut.
Per tant, no digui que els hi ha agafat per sorpresa. Ah, que serà la directora de serveis? Podríem discutir què fa la directora de serveis, perquè el que feia bàsicament era atendre problemes de serveis socials.
la resta de les regidories les tenia bastant abandonades. Per tant, que no busqui excuses amb la part directiva que ens han abandonat i que tenim un problema amb les diferents administracions de mobilitat i de gent que ho aquí i Sant Vallà, és cert, però en aquest cas sabien que una es jubilava i, per tant, no s'ha buscat el relleu o s'ha buscat la persona que podia dur a terme aquesta feina, que em consta que l'ACP, doncs,
Aquesta decisió sap molt de greu perquè està recaient... L'àrea de serveis de les persones, a Can Ametller. Sí, perdó, que a vegades parlem amb aquesta terminologia que sembla que tothom ho sàpiga. L'àrea de serveis de les persones, que està situada allà a Can Ametller, doncs que estan preocupats per aquesta falta de personal i aquesta falta de control que hi ha en diferents equipaments, que estan assumint personal que no té la qualificació i que són conscients que no poden dur a terme les exigències o les demandes que...
que s'haurien de fer. Per tant, falta aquesta figura i que s'hauria de suplir el més aviat possible.
Molt bé, doncs si et sembla mirem endavant. El dijous que veia ple. Un dels punts importants és l'aprovació del reglament pel pla de discapacitat i és una ple que justament per parlar de discapacitat s'ha de fer novament en un indret diferent a la sala d'actes de la biblioteca perquè la sala de plens de l'Ajuntament no està adaptada. Tothom ho sap, hi ha escales i evidentment allà no hi poden pujar persones amb mobilitat reduïda o amb alguna...
amb alguna discapacitat. Aquí hi ha dos temes, per una banda el que és el contingut i el continent, el contingut que és aquest reglament que des del febrer que es va crear el Consell s'aprova ara al mes de novembre.
diverses coses primer comencem pel fet que escoltar l'alcalde sembla que li vingui de nou que no es puguin accedir a la sala de plens amb cadira de rodes jo crec que sabien des que Esquerra Republicana va presentar la seva llista que hi havia un regidor que anava amb cadira de rodes
Per tant, que aquesta situació ja es ve produïda durant molt de temps... Un candidat, no? Era un regidor, una persona que anava a la llista. Sí, un candidat. Un possible regidor, sí. Aquella persona després va acabar renunciant a la seva acta com a regidor que li va tocar per qüestions professionals. Però, en tot cas, en el mandat 19-23 ja es van estar buscant solucions.
ja es van estar buscant solucions. De fet, hi ha una solució ja plantejada que jo no sé per què no l'estan impulsant. Quina solució? Hi ha una solució de posar un ascensor en un espai que ja es va habilitar, que està habilitat i que, per tant, era tan simple com treballar-ho i desenvolupar-ho. Però ja es van prendre mesures, però jo vaig estar precisament amb un tècnic que jo li vaig dir al seu moment on creia que es podia posar i ell em va dir, no, tenim ja un altre lloc en el qual podem ubicar i, per tant, és tan simple com fer projecte i tirar endavant.
no mereix un gran projecte, a no ser que es vulgui canviar o s'ha de volgui esperar que hi hagi... Trasllat d'alguns... L'alcalde deia que s'hauria de reformar la Casa de la Vila i això passaria quan alguns serveis se n'anessin a l'edifici de la Loto, igual com faran des de CIT. Això és una qüestió interna de l'Ajuntament, que això sí que no ha transcendit, que hi ha un projecte per col·locar un ascensor, un elevador...
Tampoc hi ha molt espai al costat de l'escala. Hi ha un quartet que està tancat que allò sí que dona per poder dur a terme un lavador. Això sí que ho podem dur a terme, perquè ja s'havia treballat i s'havia plantejat, i per tant, és veritat que tampoc no tenim una afluència de persones que vagin amb cadira de rodes molt gran.
Per tant, és evident que no ha de ser un macroascensor, sinó que amb una cosa relativament senzilla i complexa i les formatives, doncs podem poder-ho tenir. Entenc que potser la intenció és fer-ho de forma ja, quan es reformi, si de cas, tot l'edifici, o de forma més a llarg termini. Ho haurem d'esperar 4 o 5 anys.
Quan se'n vagin serveis, potser a l'edifici de la Loto, que hi ha espai, no ho sé. Això és l'estudi que s'ha fet des del govern. També sostenibilitat i territori, ens deia l'alcalde Calgèn, en principi ja haurien d'estar allà a l'edifici de la Loto, que li continuem dient aquest nom, però crec que per molt que a l'Ajuntament li canvieu el nom, es quedarà així, eh?
Correcte. Jo crec que forma part d'aquest d'anar fent, que ja ho farem quan decidem, quan no sé què, i al final l'únic realitat és que les persones que tenen mobilitat reduïda no tenen la capacitat de poder accedir a la nostra sala de plens, que és la veu i l'expressió del municipi, no?
però sobretot també molta gent gran que, malauradament, li costa molt arribar a la sala de plens. I, per tant, hauria de ser de rebut que tinguéssim un ascensor que pogués dur a terme aquesta possibilitat que la gent, ja sigui persones grans o gent amb mobilitat reduïda, que poguessin accedir a la sala de plens. I, per tant, ho hem de fer, de fer aquest ple...
a l'entorn de la biblioteca que ja és on vam fer també l'aprogació del pla de discapacitat i ara portem aquest reglament que és cert que es va començar a treballar des del febrer però que hi ha hagut problemàtiques jo crec més de caràcter intern quan s'ho han revisat des del punt de vista jurídic
que han fet que aquest reglament és dilatant en el temps i que, per tant, una vegada ja s'ha trobat l'encaix d'aquestes coses. Però el reglament el que fa és definir les funcions que té el Consell? El Consell de Discapacitat, com s'articula, com es fan les reunions que hi ha al Consell, com s'articula les diferents comissions i com es va treballant.
Aquest Consell s'ha integrat suposo que per diferents representants polítics i també tècnics però de cara a la ciutadania també pot pensar això es va aprovar al pla de discapacitat al febrer, durant aquests mesos s'ha estat fent un reglament que explica que defineix com ha de funcionar aquest Consell i a partir d'aquí
És com un procés molt llarg de cara a la ciutadania, i entenc que a nivell... Deuen haver-hi hagut complicacions per fer-lo, però, clar, a nivell pràctic, això de cara a la gent és com un procés molt llarg, no? Tot i així s'entén que, en paral·lel, s'han d'anar fent passes per contribuir a la integració de les persones amb discapacitat en tots els àmbits, sigui laboral, sigui per anar per la via pública, d'integració a nivell social, esportiu, etcètera. Això és un reglament de funcionament.
de com es vehicularà aquesta comissió de discapacitat i de com treballarà el Consell de Discapacitat, però és evident que possiblement en moltes de les afectacions diàries de la ciutadania això no té una afectació. És a dir, en aquest reglament no canviarem els semàfors que siguin sols per la gent amb discapacitat visual. Això ho ha de definir el Consell, diguem-ne.
que s'ha de treballar dins del Consell. Però això defineix les normes amb les quals treballarà i s'executarà i es definirà aquest Consell amb les seves diferents vessants. Totes les comissions que es poden crear, qui forma part d'aquestes comissions, com es treballarà, com celebrarà el treball que es faci a les comissions, celebrarà el Consell perquè es pugui votar i es pugui...
definir en el pla de discapacitat. Jo crec que hi ha coses que és evident. Si mires el ple, portem tres o quatre reglaments en aquest ple, tots a la vegada, i encara n'hem deixat un, que és el de servei d'assistència domiciliària, sobre la taula per poder-ho treballar al mes de desembre, perquè creiem que portar tants reglaments, els hem de mirar bé, hem de repassar-los bé,
I alguns fins i tot encara no havien passat dins per normalització lingüística. L'hora del dia no la tenim encara, nosaltres no la tenim, no. I suposem que hi haurà persones vinculades a entitats, o potser tindran un individual, amb discapacitat que vindran al ple. De fet, recordo que quan vam fer la notícia del pla, que hi ha uns 100 persones amb discapacitat aquí a la vila, són 1.885 persones. Sí, sí, exacte.
Per tant, que en diu-li-do a la gent que té dificultats per moltes coses, perquè no està totalment integrat ni normalitzat. Per tant, no només és el Consell, sinó que en reglament el que tentarem és donar-li cabuda a totes i cadascuna d'elles per tal que puguem trobar les millors solucions
pels diferents col·lectius. Crec que això és positiu, però sí que és cert que, com tota la vida, a vegades les voluntats i la política no caçen en els tempos administratius. I això és evident que pràcticament nou mesos més tard poder portar aquest reglament crec que hauria d'haver estat abans.
Justament, ahir, l'alcalde també ens explicava que al mes de gener, en principi, hi hauria d'estar adjudicades les dues grans obres del mandat, la de Poliesportiu i la de la Residència. Em tu expliques que en aquest cas, o dos concursos, que hi ha hagut moltes empreses, sobretot per la Residència, que és una gran obra, 13 empreses... 11, 11, crec que... Ah, 11, 11, perdona, sí, sí, 11. Es queda entre els milions que val, i les empreses 11, 13... Sí, sí, sí.
i la del poliesportiu també 3 crec que eren per tant aquesta vegada sí que sembla que hi haurà una adjudicació i podrà començar finalment aquesta obra n'hem parlat ara precisament a la reunió de portadors que hem tingut aquest matí amb el tema de la licitació de la residència que no és fàcil i a vegades sembla que
que no estiguem treballant o que no tinguem la voluntat o que no es tingui la voluntat per part del govern de portar-ho endavant. Però, i en fèiem reflexions aquest dematí, que és cert que no s'han presentat empreses menors en aquest concurs. S'han presentat empreses amb una solvència contrastada
i amb una capacitat de posar recursos davant del servei de contractació molt lleugera. I en aquest sentit, jo crec que l'Ajuntament el que ha de primar és fer molt bé aquesta anàlisi de la part subjectiva de les propostes que es presenten a les empreses,
per tal que no hi hagi cap error o que l'escletxa que puguin trobar sigui el més feble possible perquè realment no ens impugnin aquest sistema. Per tant, potser val més la pena perdre ara un mes que no pas que ens impugnin aquesta contractació, que hagi d'anar al servei de contractació i que això, abans no resalvi, poden passar sis mesos tranquil·lament, cosa que posaria en risc alguna subvenció. Per tant, en aquest sentit, esperem que aquesta feina que s'està fent
que és una feina que l'està portant l'Arquitecte Municipal i també el Josep Abolí, que és una persona que ja està molt vinculada també a diferents projectes importants dins del municipi, com la reforma de Palau de Requesens o del mòdul del Molí Xova, doncs és evident que jo crec que estan fent una feina que han de fer tranquil·lament, que no han de tenir la pressió d'enllestir-la allà perquè és que si no ens podem arribar a equivocar i això ara no ens ho podem permetre. Després de tot el retard que tenim,
i per tant val més la pena que ells tinguin 15 dies més per poder executar aquestes resolucions i que sí que es pugui portar allà en aquest desembre, a màxim principis de gener, la validació. I en aquest sentit jo crec que els processos interns de la casa s'estan fent,
i quan vingui la decisió de quina és l'empresa que ha guanyat esperem que no hi hagi cap impugnació i que puguem començar les obres el més ràpid possible i en quant a les altres obres del Palalló també n'hi ha tres empreses i aquí en aquest ple també portem un punt que és la modificació puntual de la pàgina metropolità pel tema d'una cosa que
que és una miqueta difícil d'explicar perquè la va explicar el regidor, l'Ivan Mustiel, que no se'n van sortir i llavors li vaig demanar, sisplau, que ho expliqués al director de serveis perquè no s'estava entenent. Ho va explicar el director de serveis i hi ha, jo crec que, coses que queden en l'aire i, en definitiva, hi ha algunes modificacions, alguns canvis urbanístics en aquest sentit.
I clar, vostès ho sabem, que per l'autopista P7 o la B23 circulen matèries perilloses. I per tant, el que hi ha és que sempre que hi ha una llei, la llei de protecció del 2015, de protecció civil, que diu que els espais d'aglomeració de persones han d'estar a més de 250 metres. Per tant,
Aquí, com que ja hi ha un gimnàs i la clau urbanística ja permet dur a terme aquest equipament, doncs s'ha hagut de demanar permís a protecció civil i aquí sí que hi ha aquesta obligatorietat que es faci com un pla d'autoevacuació en cas que hi hagi algun percans que Déu no vulgui, no?
Però això també passaria, clar, que és posterior, però la mateixa escola i l'institut també estan... Però això són equipaments, igual que totes les cales que hi ha, per exemple... Però al final per la gent és el mateix, no? Que passa que la normativa... El problema és que dius, molt bé, però hi ha un equipament que ara, per exemple, no té afluència de persones i és un espai reduït al cap de setmana, i ara anem a construir un edifici nou, que encara que ho permeti la normativa del 76...
però és cert que ara anem a posar-li tranquil·lament 300 persones més a aquell espai. Per tant, aquí és el que agrada, jo vaig tenir una miqueta de rifi-rafe amb algun regidor, perquè, home, podria estar establert en el seu moment, però és cert que estem posant més afluència de gent en un espai que ara, al cap de setmana, no ho té.
Cap de setmana no la té. Per tant, en aquest sentit, creiem que possiblement s'ha intentat buscar al màxim l'oportunitat política per tirar endavant aquest projecte, perquè nosaltres això no ho hem acabat de veure del tot. Si més no, les explicacions que ens han donat no ens han convençut. No ens han convençut.
Molt bé, Ramon, tenim un parell de minutets només perquè se'ns acaba el temps. De l'ordenança de tines animals, en vau parlar la setmana passada, ja us han passat la proposta des del govern, encara no us ha passat la proposta. Sí, amb aquesta que també va haver-hi la fina animalista, que es va dur a terme a la plaça del Palau, que vam tenir també una petita discussió amb el regidor perquè hi ha un rètol a l'entrada de la plaça que diu que ja no poden haver-hi animals.
I clar, doem a terme una fira animalista en un espai on el dia següent hi haurà nens i nenes. Home, si nosaltres hem... Si alguna persona que vagi a un animal, amb un gos, per exemple, doncs si passa la vorda urbana el pot multar i resulta que l'Ajuntament dona permís perquè pugui haver-hi una fira animalista en aquell espai, doncs crec que o ens creiem el que tenim o no ens ho creiem.
és que va fer una providència i va donar permís, però el dia després ja hi haurà nens. Per tant, crec que si està prohibit, està prohibit per tothom. Per tant, busquem un altre espai, busquem un espai on es pugui determinar aquesta activitat, però no en un espai on de diari està prohibit.
Molt bé, Ramon, ho deixem aquí. Encara coses pendents, però intentarem ja treballar-ho la setmana que ve. Moltes gràcies i m'agrada molt tornar-te a... Igualment, és el portaveu, ja ho sabeu d'ara Molins. Gràcies, Ramon. A vosaltres. Passant sis minuts de dos quarts. Doncs el que fem ara és escoltar l'Oriol Romeu i la Mònica Abans en aquests fragments dels divendres.
Fragments amb la Mònica Massa en Rubió. Hola Mònica, bon dia. Hola, bon dia. Avui segona proposta, segon capítol d'aquesta novel·la de Montserrat Roig. Sí senyor. El temps de les cireres. Sí senyor. Segons Tastet.
Fem un context del que ens vas explicar ja la setmana passada. Sí, fem un breu resum. Parlem de Montserrat Roig, recordem que és una de les veus més brillants de la literatura catalana contemporània, dic és perquè la seva obra no passarà mai de moda i sempre es llegirà, i portem El temps de la sigrera, que vam encatar la setmana passada, i recordem que El temps de les sigreres és una crònica de l'època franquista,
que reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió en aquell moment. Planteix en la novel·la un magnífic fresc amb un llenguatge ric i bastant àgil que presenta un microcosmos on es configuren els personatges i els contextos i no deixa de ser, en el fons, un vell cant a l'esperança. Molt bé. I la setmana passada coneixíem el personatge de la Natàlia,
I continuarem avui, no? Exactament. Situats en un altre paisatge de l'obra, no? Sí, en un altre paisatge, sí. Sí, vam presentar el Jim i la Natàlia, que venien d'Anglaterra, el viatge en avió, l'aeroport... Avui presentarem un succès que, a mesura que el vagi llegint, suposo que el reconeixereu fàcilment, i que té a veure...
No diré res. Molt bé. Doncs quan vulguis, segon trastet del temps de les sideres.
Un divendres, ella havia volgut anar amb l'Emilio a la universitat. «És perillós», li havia dit. «L'ambient és molt tens. Ahir van començar a detenir estudiants». «Per què no hi puc anar?», pregunta la Natàlia. «És que jo jo no estic d'acord amb la vaga d'Astúries. No diu sempre que tinc por».
La Natàlia s'havia aixecat al matí, després d'una nit de malsons en què l'aranya l'havia abraçada més fort que mai, i havia decidit que ella aniria a la manifestació d'econòmiques. L'Emilio notar un deix d'orgull en la Natàlia, insòlit per venir d'ella. En primer lloc, digui ell, tu no ets universitària.
Escolta, que tinc 24 anys. A més, és que no m'afecta això d'Astúries, repetir la Natàlia. Després, tu no has fet mai política. Alguna vegada he de començar, no? És que en Pol Lafargue no deixava que la Laura l'acompanyés? L'Emilio va somriure. M'has desarmat, nena. Jo que creia que eres tan dòcil.
Baixaren cap a quarts de sis al bar de la universitat. Hi havia el darull de vasos i ampolles de cervesa i coca-cola. El fum dels cigarrets entervolia l'atmosfera i les converses. L'Emilio troba un amic. La manifestació és a la sis, al pati d'econòmiques. Li ensenyava una octavilla, que feia poc que havien llançat. Mira.
L'amic assenyalava un home vestit de gris repenjat a la paret. Just al costat dels vàters. «La bòfia?» preguntava l'Emilio. «Sí, s'han anteforat pertot arreu. Avui hi haurà castanyes», va fer l'amic. L'Emilio s'ha adreçat a la Natàlia. «Per què no m'esperes a la tasca de banys nous? No sóc una criatura».
La Natàlia mirava l'ambient com si es tractés d'una pel·lícula. Se sentien els nervis a flor de pell. De tant en tant, corredisses al passadís que donava el bar. Els cambrers servien amb el rostre preocupat. El fum cada vegada era més dens. Tothom bevia sense parar. Mirades amagades. Resseguien homes més grans que passejaven amb el posat de perdona vides.
Pujaran al pati d'econòmiques. Hi havia un centenar d'estudiants que caminaven o s'estaven quiets, però tots ben junts. A les galeries de dalt, uns homes, repenjats a la barana, seguien de prop l'escena.
En una cantonada del pati s'hi agombolà una pila d'estudiants. Les octavilles voleïren un instant per damunt dels caps. S'aixecaren mans per agafar-les. Altres s'ajupiren perquè ja havien tocat a terra. Algú començava a cantar «Astúries, pàtria querida!». Els de dalt seguien l'escena amb l'aire impassible. L'amic de l'Emilio va dir
Tenen la qualitat de crispar. Algú desplegar una pancarta on deia Astúries. Els estudiants se replegaren al voltant de la pancarta i iniciaren un seguissi fins al jardí. Només hi havia la portella oberta i uns quants estudiants forçaren la portalada perquè hi poguessin passar tots. Deixaren la pancarta penjada al reixat que donava la plaça de la universitat.
La Natàlia veia un veritable exèrcit de grisos al seu davant. A les cantonades hi havia gips que esperaven. Semblaven tancs a punt d'entrar en una batalla. Al voltant de la plaça hi havia un silenci estrany, dens, només interromput pels crits i els cans dels estudiants. La gent que hi passejaven a prop s'aturaven. Semblaven personatges d'una pel·lícula muda,
Diuen que hi ha cavalls a la plaça Castella, va dir l'amic de l'Emilio, que es deia Joan. Els estudiants tornaran al pati i un grup avançar cap al vestíbul. La Natàlia premia la mà de l'Emilio. Els que anaven al davant començaren a insultar la policia. Un estol de grisos, disciplinats, anaren avançant lentament fins al llinçar de la gran portalada que sortia al carrer.
De l'escala del primer pis baixava un home vestit de fosc, seguit d'uns quants vidells. És el Linés, fill de puta, crida l'Emilio. La Natàlia pregunta, qui és el Linés? L'espia del rector. El Linés feia una senyal als policies que esperaven el llindar i una llauda grisos s'endinsar pel vestíbul.
La Natàlia ja no podia veure-ho com una pel·lícula, perquè era el mig. Per un moment va perdre la mà de l'Emilio, el començar a buscar entre els xiscles i els cops de porra. La tornar a trobar, una mà suada que l'empenyia cap a un cantó del vestíbul.
L'un dels grisos. «Corre, corre!», cridava l'Emilio. Però ella no podia córrer, car la tiraven d'una banda a l'altra, com les onades del mar. Tarbolins de gent desesperada la feien girar a voltar i només veia manyocs al seu voltant, rostres esbarallats, ulls de terror, mans que s'arrapaven on podien, cossos que sortien disparats i que hi tornaven, entre els xicles i els renecs i els plos de les noies».
Al seu costat es va desmaiar un estudiant, la Natàlia, feu per anar-hi, però tornar a enfonsar-se dins les onades, dins la maró, com si ella fos una barca naufragada, i els altres, animals encadenats a una sínia. Els cops continuaven, uns quants van intentar derribar a la portella que donava el pati de lletres, però van quedar obstruïts, no s'hi podia sortir.
Formaven una pinya i maldaven per agafar la sortida, però una filera de grisos ja s'havia col·locat a l'altra banda i els feia girar a voltar com si fossin una enorme baldufa humana. Els policies es tossinaven amb fúria, una vegada i una altra, sempre davant del mateix punt, just davant d'ells.
Tenien els ulls sortits, el rostre vorell, potser reflex de l'uniforme, les pupil·les roges, les dents serrades, la mirada esbarriada, i colpejaven sense ni com va ni com ve, com animals enforits o gossos deixats anar després d'haver estat llargament empresonats.
La gent, agombolada, voltava i voltava sense cap altre sentit de no ésser a primera fila a tocar de les porres. Els que pallissaven no sabien què pagaven. Semblava que colpegessin éssers immaterials que els havien manat de destruir, de reduir el no-res. Els estudiants queien a terra i les porres continuaven estocinant damunt dels bons i ners.
Se sentia trencadissa de vidres. Un noi, amb la mà ensagnada, havia aconseguit desventrar una porta i una colla d'estudiants procurar desquillar-s'hi. Un estudiant feia tantines amb el rostre ple de sang. Per fi, l'Emilio, aconseguit agafar d'una revolada la Natàlia i amb en Joan i una altra noia, desaparegueren per la porta de vidre.
Avançaren a revolcons fins al jardí, que separava els patis de les facultats. En Joan cridaven «Iu!». A Correcuita es ficaran dins de l'església, metge amb penombres. Unes monges, que resaven, els miraven estranyades. Van seure a primera fila, tots quatre, i esperaren una llarga estona. Quan semblava que la batalla s'allunyava del pati de lletres, van sortir.
I fins aquí aquest testet del Temps de les Cideres, novel·la de Montserrat Roig, que ens ha ocupat aquests darrers divendres. Moltes gràcies, Mònica Marrobió. A vosaltres, Oriol. Que vagi bé i molt bon cap de setmana. Igualment. Doncs quan passen dos minuts a tres quarts d'onze, el que fem és recuperar un altre espai. Avui no ens pot acompanyar la Judit Herrera.
i en recobrem un altre espai que feien també amb el nostre company l'Oriol Romeu. Els escoltem. Cent grans dones de la història.
I al Bon Dia i Bona Hora seguim parlant de grans dones de la història i ho fem acompanyats, com sempre, de la Judit Herrera. Hola, Judit, bon dia. Hola, bon dia a tothom. Què tal, com estàs? Molt bé. Sí? Sí, esperant explicar aquesta minibiografia de dues dones molt importants a la història. Molt bé. Que són... Hipàtia, d'Alexandria. Sí. I després tenim a Víctor Català, era el pseudònim de Caterina Albert, de la nostra terra.
Doncs, sense més preàmbuls, anem a conèixer aquestes dues grans dones. Judit, com vulguis.
Bé, començarem amb Hipàtia d'Alexandria. Diuen que tots els personatges de la història remota no deixen d'estar envoltats d'una boira de llegenda. Hipàtia no és una excepció. Aquesta egípcia originària d'Alexandria va destacar sobretot en ciències exactes i en matemàtiques. Havia tingut la sort de créixer en un ambient culte i que incentivava la curiositat per disciplines diverses.
Filla del filòsof Teó, que treballava a la Biblioteca d'Alexandria, va ser hereba de les idees de Plató i Plotí, i ja com a mestra neoplatònica va tenir a càrrec seu la responsabilitat de l'educació de futurs als càrrecs.
És la primera matemàtica de la qual es té notícia. Estudiosa així mateix de l'astronomia, entre les seves aportacions trobem el perfeccionament de l'astrolabis, destinats a fixar el lloc exacte on es troben les estrelles al firmament.
Es va dedicar també a estudiar l'àlgebra i la geometria, fins a superar el seu propi pare. És també la inventora del densímetre, instrument que calcula la densitat dels líquids. No es va quedar pas a Egipte, sinó que va viatjar a Atenes i Roma per ampliar els seus coneixements. En el canvi del segle IV al segle V, esdevingué la cap indiscutible del neoplatonisme a la seva ciutat natal.
No ensenyava pas a l'escola, sinó a casa seva mateix, on acudien deixebles de llocs diversos. Casa seva va convertir-se en un centre neuràlgic del saber, un centre que acollia la diversitat cultural i també religiosa, on les lliçons consistien en diàlegs al voltant de la filosofia, les matemàtiques, l'astronomia, etcètera.
Veure amb l'ascentisme, de manera que, tot i haver-se casat amb un filòsof anomenat Isidor, va romandre a Bèrgia i allunyada del perill de la carn.
Que destaqués per sobre dels filòsofs del seu temps demostra que allà on les dones excel·lien hi havia qui les havia apreciat. Contràriament al que ens han volgut fer creure esborrant el rastre de tantes dones valuoses que van brillant al seu temps. Són els seus deixebles els que han permès saber d'ella i de les seves contribucions. El més desecat va ser Cinesi de Sirener.
Hipàtia sempre va mantenir la tesis heliocentrista, model astronòmic, segons el qual la Terra i els planetes es mouen al voltant del Sol, i es creu que Copèrnic va tenir accés a les seves teories. Per això estaríem en disposició de considerar una influència en la revolució copèrnica.
El saber sempre desperta recel i pàtia va morir de manera violenta, a mans d'una turba de cristians quan tornava a casa seva en un carruatge. La van arrossegar per tota la ciutat fins a arribar al temple d'August, llavors la catedral d'Alexandria. Allà, després de despullar-la, la van lapidar fins a la mort.
Segurament va ser assassinada per romandre fidel al paganisme en un moment de creixement del catolicisme, germen de la religió catòlica que reinaria després a l'imperi romà. És per aquesta raó que se l'ha considerat també una màrtir de la ciència, perquè va morir defensant allò que es pot demostrar enfront d'allò que no es pot demostrar. La seva tragèdia és també un dels exemples del pas del raonament clàssic medieval.
Bé, doncs, ara continuem biografia de Caterina Albert. Caterina Albert, una senyoreta de l'escala, així se la va considerar durant molts anys, fins i tot després de fer-se dir Víctor Català, el pseudònim que va emprar per signar els seus llibres.
És, doncs, la nostra George Eliot o la nostra George Sand. Contes, novel·les, poesies i també teatre la van convertir en una de les escritures més destacades de la literatura catalana del segle XX. Va néixer i créixer en aquella població marítima empordanesa i allí li va agafar la dèria de llegir, fins al punt que un llibreter de Figueres li portava puntualment l'aliment pel seu esperit.
I per què Víctor Català? Doncs perquè es va sentir encompresa quan va guanyar un prèmit amb un monòleg teatral del tema agosarat, la infanticida, i va jurar que mai més ningú veuria el seu nom real associat a la seva literatura.
Corria l'any 1898 i amagada darrere aquell nom masculí, va arrencar la seva carrera, a cavall entre el modernisme i el naturalisme. S'incorporà a la vida cultural de Barcelona, encara que sempre amb un peu al seu poble natal, on també es dedica a recollir i classificar peces antigues provenents del vell jaciment emporiès.
Com a autora sempre va anar per lliure, bandejant els corrents literalis imperants. El poeta Joan Maragall l'admirava sense condicions i la considerava ferida pel llamp del geni. Mercè Rodoreda deia que honrava el nom de Catalunya. Maria Eulèria Campmain afirmava que la seva característica principal era haver estat sempre passada de moda, cosa que li va permetre escriure sense aferradures.
Solitud, la seva novel·la més emblemàtica que era per a carner el monument més gran de la prosa catalana, va ser publicada en forma de folletó a la revista Joventut entre 1904 i 1905. Poderós tour de force en el qual Caterina Albert demostra el seu domini de la llengua, Solitud explica el viatge anterior de Mila, la dona d'una ermità insatisfeta amb la seva relació marital
i condemnada a viure en una muntanya de la qual fugirà. Una obra de caràcter simbòlic que ha acabat sent un emblema feminista pel que té d'exercici d'empoderament i defensa de la llibertat femenina. Com tot autodidacta, havia llegit desordenadament i protegida sota l'aparença d'un fingit amateurisme, va ser la primera dona a entrar a l'Acadèmia de les Bones Lletres, cosa que va succeir l'any 1923.
En aquella època, Mariluz Morales li va traduir al castellà alguns contes que van veure la llum en el diari madrileny El Sol. També va publicar un film, 3.000 metres, una novel·la que no es va saber entendre. La guerra civil i la primera postguerra va ser per Caterina Albert, Temps de silenci. Va aparèixer als anys 50 amb els volums de narracions, Jubileu i Vida molta, en el qual insistim a bussejar amb la foscor.
Era d'esperar, perquè com li va dir el poeta Tomàs Gartés en una conversa publicada l'any 20, quina culpa en tinc si són les tintes negres les que més impressionen la meva retina. La seva trajectòria se singularitza perquè en diverses ocasions va callar i va deixar de publicar durant llargs anys.
De la mateixa manera que un bon dia va decidir no tornar a sortir de casa, de manera que rebia les visites al llit, en camisa de dormir i el cap entre blancs coixins. Una manera, com una altra, d'exercir de de gana de les lletres catalanes.
Fins aquí, doncs, el capítol d'avui de les grans dones. Hem après més coses, més detalls de Caterina Albert i de la hipàtia. Judit Herrera, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Cuida't la veu, que aquesta tarda tens moltes hores per endavant. Ho sento molt. No, per favor. Molt bé, Judit. Gràcies. Bon cap de setmana. A vosaltres. Adiós.
Tres minutets pràcticament per arribar a les onze del matí. Escoltarem, com sempre, les notícies i l'agenda d'activitats, una part de l'agenda d'activitats, i després a les onze hem de recuperar també ara un espai, el que fèiem el dilluns amb el Sergi Domingo, per parlar de cultura popular, amb propostes, algunes totes vigents, de fet, per aquests propers dies. El Sergi Domingo parlant amb l'Oriol de cultura popular i de festes i propostes que hi ha arreu del territori.
I després tindrem aquí en directe el Xavi García per parlar del te'n recordes, jo sí que no me'n recordo, de les ploramors o de les planyideres, aquesta figura que aquí pagaven per anar plorant enterraments, funerals o...
o en diferents situacions vinculades a la mort, les planyideres. I després tancarem el programa fent un recorregut per camins de coll lliure a la Catalunya Nord, a la mà d'Elector Zacarias. Això és el que tenim fins a les 12. També recordar que demà a l'Escola del Palau hi ha el Horror Games. Per a aquells que sigueu aficionats als Jocs de Taula...
i, a més, si us agraden els jocs de taula, la temàtica de terror, ho teniu tot, perquè demà, temàtica de terror, jocs de taula, en aquest Monins Horror Games, durant tot el dia, a l'escola El Palau, de 10 a 2 i de 4 a 8, l'entrada és lliure, a més hi haurà novetats, alguns jocs de taula que han portat d'una fira
de Jocs de Taula d'ES en Alemanya. Els tindreu en primícia, també podreu parlar amb alguns dissenyadors de Jocs de Taula, per tant, aquells aficionats als Jocs de Taula i de Terror tindreu propostes de primera mà, amb espai pel públic més familiar, també espai per la gent que sigui més experta en aquesta temàtica i en habilitat, com dèiem, segons les edats i els gustos dels usuaris, dels participants a demà, un espai o altre al pati a l'escola
al Palau. També les activitats solidàries amb posa la gorra, amb aquest taller de defensa personal, el tas de vins demà a la tarda vespre a la Federació Obrera i la matinal d'envol a l'escola Madurell el diumenge, en aquest cas. Cinema demà a la tarda i també el foment que té Cinema demà a la tarda, la Penny, dins el cicle Gaudí, amb pel·lícules que han passat pels Premis Gaudí, que han estat premiades, com la pel·lícula Sorda,
d'Eva Libertat demà a les 7 de la Tarda de la Peni i el Foment que en la seva proclamació estable de tot l'any, cada cap de setmana amb propostes, en aquest cas demà dissabte amb un espectacle d'improvisació, d'humor, amb música David Puerto demà a les 9 i diumenge a les 6 un espectacle de teatre musical molt apte per públic familiar també, podeu anar-lo
A veure, i també, per acabar, recordem les inscripcions per fer de patja durant la cavalcada, nens i nenes de 9 a 13 anys, podeu apuntar-vos-hi ja, i l'oferè de floral que li faran a Caterina Casas des d'Esquerra Republicana, diumenge a les 12 del migdia, al cementiri, a la seva tomba. Doncs res més, arribem a les 11, a les notícies, i tornem de seguida amb més propostes. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Larà. En uns moments tindrà lloc un nou simulacre d'accident d'aeronau a l'aeroport de Lleida al Guaire Lacte. Comptarà amb la presència de figurants i també amb autoritats que simularà un xoc entre dues aeronaus al mig de la pista. Allà hi tenim el nostre company, l'Arnau Vilà, de MUNFM. Arnau, quina és la situació? Bon dia.
Bon dia, Maria. Doncs sí, a hores d'ara arrenca aquest simulacre que a l'aeroport coordina amb la Direcció General de Protecció Civil per posar a prova el pla d'autoprotecció i així comprovar el temps de resposta i coordinació dels diferents equips operatius. L'actuació consisteix en el xoc de dos aeronaus a la zona de sortida de la pista 31 i en l'acte hi operen diversos cossos com els bombes, els sem i els Mossos d'Esquadra.
Tot plegat quan a l'octubre d'aquest mateix any es va registrar un incident sense ferits al mateix aeroport en què un aeronau Pimotor va tocar a terra sense desplegar el tren d'aterratge a la pista principal. Però, com deiem per ara, seguim pendents de l'inici d'aquest simulacre que ha de començar en uns minuts. Gràcies, Arnau, estarem pendents. Bon dia. Gràcies, bon dia.
I en mobilitat, hores d'ara, se circula per pas alternatiu. A la Nacional 260 causa d'un accident. A la 2 hi ha dues afectacions importants, un tram amb circulació intensa entre Sant Joan d'Espís, Sant Feliu i també un carrer tallat a Odena per una avaria. A més, continua activada l'afectació a la P2. Acabrà del camp per la retirada d'una càrrega a la via, on en aquest cas hi ha un carrer tallat.
També la neu caiguda en les darreres hores obliga a circular amb cadenes en diverses vies, a la C-28 al Port de la Bonaigua, a la C-13 al Llavorsí, a la C-142B al Pla de Beret, a l'L-500 i l'L-501 a la Vall de Boí i també a l'L-504 al Lladorre. Pel que fa al servei ferroviari, restaure-te la circulació de l'R3 entre la Garriga i Puigcerdà, tot i que la caiguda d'un arbre a la via provoca en aquest cas retards de més de 25 minuts en les línies que circulen entre Portbou i Figueres.
I un conductor de 21 anys i veí de Canovelles moria ahir a la nit, ens ha atropellat a la C17 a parets del Vallès. El seu cotxe havia quedat avariat al carrer ràpid i ell n'havia baixat quan un altre vehicle el va embestir. La passatgera del vehicle avariat i la conductora de l'altre cotxe van resultar il·leses. L'accident eleva a 130 les víctimes mortals a les carreteres en què portem d'any.
I els Mossos d'Esquadra, conjuntament amb efectius de la policia local del Vendrell, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i també personal d'inspecció de treball, van dur a terme un dispositiu de seguretat ciutadana en dos establiments del camí de Molins del Vendrell. Com a resultat es van detenir sis persones i es van detectar fins a més de 30 infraccions administratives.
I pel que fa temps, avui jornada marcada per la neu, el vent i el fred. Al matí la neu quedarà restringida a l'Aran, al Pallars i a Andorra, però de cara a la tarda caurà a cotes més baixes. A la resta, núvols baixos, al centre i també clarianes al litoral i prelitoral.
Són obertes les inscripcions virtuals per als patges de la cavalcada. Aquestes inscripcions es poden fer fins al 29 de novembre al web cavalcademolinsderrey.cat o al formulari, heu d'omplir, de fet, el formulari Inscripcions, és el que es diu, com està titulat aquest formulari, on hi haureu d'indicar patges petits o patges grans, entre 9 i 13 anys. El 30 de novembre es publicarà en aquest web cavalcademolinsderrey.cat la llista d'admesos i exclosos
amb la numeració assignada segons l'ordre d'inscripcions. També podeu consultar al local de Reis i a Can en Matllé. L'1 de desembre a dos quarts de vuit del vespre es farà un sorteig públic a la Federació Obrera i la presentació de la llista confeccionada segons aquest ordre d'inscripcions i la publicació dels resultats dels sorteig es podrà consultar tant al web com al local de Reis a Can en Matllé. Les inscripcions presencials es faran el 13 de desembre a les quatre de la tarda al pati de Can en Matllé, al carrer Verdaguer 95 bis.
I també us hem de recordar que demà dissabte, a les 7 de la tarda, a la Penny, hi ha una nova pel·lícula del cicle Gaudí, Sorda, Deva, Libertat. Una pel·lícula que dura una hora i quaranta i s'emet en versió original en castellà. L'Àngela, una dona sorda, tindrà un nadó amb l'Hector, la seva parella oient. L'arribada de la nena altera la relació de parella i porta l'Àngela a afrontar la criança de la seva filla en un món que no està fet per ella.
Les entrades anticipades les podeu comprar a Entràpolis, que és un acte que organitza el Teatre de la Peni amb la col·laboració del Cineclub. I també recordeu que aquest dilluns el Museu per les Persones Grans es fa una visita guiada pel Museu del Renaixement de Molins de Rei.
per persones de més de 65 anys. Estarà a les 12 del migdia al Museu del Renaixement. Serà aquest dilluns. Les inscripcions es poden fer al correu info arroba museudelrenaixement.cat o al telèfon 93737 4363.
I acabem amb la farmàcia de Guàrdia, oberta avui fins les 10 de la nit, és la farmàcia Terraple, del passeig al Terraple número 5, el seu telèfon al 93833 9508. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
Tens dret a viure sense angoixa, sense culpa, sense vergonya. Nova unitat dels Mossos d'Esquadra contra les agressions sexuals. La por canvia de bàndol. Protegim la víctima. Perseguim l'agressor.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou art.
Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i avorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un port d'unes peus. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el fullet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Passen 8 minuts de les 11. Continuem endavant amb el programa. El que farem ara és recuperar l'espai Cultura Popular que fèiem dilluns amb el Sergi Domingo i l'Oriol Romeu. Després el Xavi Garcia serà aquí en directe per parlar de l'Explora Morts i tancarem el programa, com ja us hem anat explicant, fent camins amb l'Hector Zacarias. Anirem a la Catalunya Nord
a Colliure. Doncs, com dèiem, recuperem aquest espai i continuem endavant amb el Bon Dia i Bon Hora, aquest matí de divendres, matí fred, cel clar i sol, però ara mateix fa fred encara, 9 graus a l'exterior de la ràdio. Doncs, Cultura Popular i endavant.
I ja és aquí amb nosaltres a l'estudiu de Ràdio Molins de Ria, el Sergi Domingo. En Xenxo, què tal, Sergi? Bon dia. Bon dia. És a dir, anem a parlar de cultura popular. Exactament. Ara hem passat aquest mes de recolliment. Ara arriba aquest mes, que no és tant de recolliment, però que encara continua... Molt bé.
De tardor. De carbó. Aquest canvi d'hora tan maco i tan... Com que en principi ens toca veure'ns just abans de Nadal, doncs ja parlarem de tota la bateria de... Nadalenca, tota la bateria escuda i tota la carn d'olla que hi hagi en aquell moment. Molt bé. Doncs comencem a situar propostes, activitats, per aquestes properes setmanes emmarcades en aquest context de cultura popular.
Correcte, estem a novembre, estem arribant... Jo crec que ara fins i tot me podries dir tu quin sant arriba el dia 30 de novembre. Sant Andreu. Sant Andreu, i òbviament parlarem de Sant Andreu de Palomar, aquest poble, l'antic poble Sant Andreu de Barcelona.
que aquest dissabte ja van inaugurar una mostra que és el Festa Teu Sant Andreu, que està oberta totes aquestes setmanes fins al dia 28 a les tardes. Festa Teu Sant Andreu. Que és l'exposició de la cultura popular o dels gegants també de les escoles d'aquest barri.
o aquest districte. Sé que no els agrada gaire que es digui districte, però... T'agrada especialment aquesta festa de Sant Andreu? Sí, és una festa que han sabut jugar molt bé les cartes, de fer una festa major de l'estil tradicional, però vas ensar molt en el barri i en la història del poble.
Quins elements tenim de cultura popular allà? Allà tenim el Càcer B. Bratolàs, que actua com a drac, amb el Gambirot, que és la figura infantil. Tenim el Vall del Corpus de Sang, que seria com el Vall de Pastorets, el Vall de Teixidores, que seria el Vall de Gitanes. Caram! Tots els gegants, trabucaires, i fins i tot l'Esbarbaragall, que és un dels grans esbarcs de Catalunya.
Molt bé. 30 veig que cauen diumenge. Cauen diumenge, tenim el dia 29, que al matí es fa una rebuda dels convidats que venen de fora, els gegants de Sant Isidre de València i de Mendillorri del País Basc. Hi ha hagut alguna vegada, els gegants de Monitxarrei? No. Però sí que hi ha vincle amb aquestes colles, o sigui, aquestes colles les coneixem. I a la tarda del dia 29 hi ha l'esclat d'Andrebanc, que antigament començava tota la festa major de Sant Andreu,
i és una mostra a valls, una baixa del mercat amb la mateixa música, tot el seguici Sant Andreu, cadascú amb la seva formació musical, arribant a plaça Borfila i fan la mostra a valls, amb la passada de l'església, que és que tot el seguici va dormir a l'església,
per l'endemà al matí. L'endemà al matí, abans que comenci el pregó de festa major de Sant Andreu, diumenge 30, surt tot el seguici a l'interior de l'església, que és un moment molt bonic, perquè l'església i l'ajuntament o la seu del districte estan façana per façana, sí que amb un espai ample, però...
pots escoltar totes les músiques en el mateix moment i es crea un paisatge sonor molt bonic de les músiques de Sant Andreu que val molt la pena veure-ho. Molt bé. I després el fan al Paragol, la cerca de la Festa Major i aquest any, el C30 el diumenge,
es va ofici el diumenge 30 a la tarda i els gegants i el colomí aniran fins a ofici tot celebrant la dia de Sant Andreu. Tot es concentren dissabte i diumenge, doncs? Aquest any, tota la festa més pròxima al dia Sant Andreu 6, per dates, és això que la festa no es cull el dia que s'ha de fer, sinó és el dia que ho decideix, però després ja ens n'hem d'anar el dia 6 o el dia 8, ara no me'n recordo, ara...
crec que és el dia 8, que és el Adeu Andreu, que és l'acte de comiat dels Gegants i el Colomi de Sant Andreu, on fan una petita cercavila des de la plaça Pomera fins a la plaça on els guarden, en aquest cas a l'estació antiga de Sant Andreu, i tots junts li diran adeu al Gegant Andreu per això aquest títol.
Molt bé. Per tant, ens recomana, si no hi hem anat mai... Si no, si hi ha anat mai, sobretot anar-hi, per exemple, el dia de l'esclat i el matí de festa major. Val. Que és quan veiem tot el seguici al complet i és molt bonic, aquest seguici. És una reinterpretació dels seguicis tradicionals i molt cuidada i amb molt d'amor.
Hi aniràs tu? Òbviament. I les preguntes que faig? Sant Andreu... És com esplugues, no? Si vols poder parlar d'esplugues, alguna cosa ens inventarem. No, no. Molt bé, doncs primera aturada a Sant Andreu, del Palomà. Del Palomà, Barcelona. Després tenim festa major també a Sant Andreu de la Barca i a Sant Andreu de Llevaneres. Al final, Sant Andreu n'hi ha pocs i...
Òbviament, pel nom, totes són aquells finals de cap de setmana. I, evidentment, la que ens pot tocar és Santander de la Barca, població... Que ja en parlarem també al desembre, perquè tenen novetats, perquè encara no sé si s'han pogut dir, però tindran novetats al desembre.
I amb una miqueta d'autoria molinenca. Ah, bé, doncs ja ens ho expliques al desembre, eh? Al desembre. I pensaràs... I tant, home. A més, encaixa molt en el cicle festiu de l'ENG i durant molts dies hi estaran.
Molt bé. Per tant, penseu també que hi haurà, doncs, això, festa Sant Andreu i a Sant Andreu de Llaveneres. Al Maresme. Molt bé. I després ja ens acostem, doncs, en els primers mercats de Nadal. Sí. El mercat de Nadal de Canyelles, que és un mercat de Nadal que ningú pensaria que Canyelles, el Garraf, tingui un gran mercat de Nadal. Doncs Santa Llucia a Canyelles és molt potent. I has anat, tu? I vaig anar fa molts anys. Sí. Molts anys, vull dir... Molts.
Més de 15. Doncs llavors potser no ens hem actualitzat encara. No ens hem actualitzat d'anar-hi, sí que a veure-ho. Sí que he vist imatges i ha crescut fins i tot de quan hi havia anat jo.
I després ja començarà el mercat de Santa Llucia, de fet, a finals de novembre ja hi és, que també és el mercat per excel·lència. De fet, mira, l'alcalde ens avançava la setmana passada, que aquí a Moritz de Rei el 29 de novembre ja s'engegaran els llums de Nadal. Doncs els llums de Barcelona crec que treguen una miqueta més aquest any, perquè pel que em van explicar era...
No podia ser... Qüestions d'agenda. Aquestes coses de l'agenda política, que a vegades es fa un canvi per poder-hi ser. Però tenim el mercat de Santa Llucia a Barcelona, que és molt important. Fins al dia 13 podem anar a comprar cavalls, molsa, rius, pescadors. Al naixement, si ens fa falta, perquè se'ns ha trencat.
Però no es munta fins al dia 13, fins al dia de Santa Llucia. El dia de Santa Llucia és el dia que s'ha de muntar el pessebre.
I el tio, doncs que arribi quan arribi. També tenim la Fira de l'Abet d'Espinelves. Aquesta fira, que els quils hi hagan les fires multitudinàries, és perfecte per anar-hi. Un poble molt maco, molt bonic. Però que en aquestes dates, doncs... Hi ha més gent de l'habitual. Sí, potser quantiplica... Ai, triplica o... Triplica o quadriplica, segurament. Sí, no? Segur, si Espinelves...
un poble que està al costat, a més és un poble que està al costat de l'eix transversal. Costat molt a prop de Vic, que també hi ha el Mercat Medieval. Correcte, el Mercat Medieval de Vic del dia 5 al 8. Veig d'Espinalbes del 6 al 14. Comencen el 17 al 6. Comencen per Mercat Medieval. És allò que si a algú li agraden molt les fires multitudinàries, faci Vic i Espinalbes o Espinalbes Vic.
i mata dos ocells d'un tret. I si no us espereu el cap de setmana del 13-14, que... Aquí Molins també. I aquí Molins també tenim la Fira de Nadal. És veritat, el 13-14. Exacte, perquè després ja tenim un cap de setmana que és nadalenc. Però el 13-14 un dia es pot venir a Molins a la Fira de Nadal, i l'altre es pot anar a Espinelves, perquè el primer cap de setmana coincidirà això amb Vic, i aquí és mortal. És això de les massificacions de les festes,
que no només es massifiquen aquestes festes de, per dir-ho així, d'imatgeria, de valls, sinó també fires, les fires també que van massificades. Sí. Que a vegades no s'entén el perquè unes es massifiquen i altres no. O sigui, moltes fires totes tenen el mateix, els embotits de planoles, les coques de perafita, el dels ganivets i el... Però deu ser pel tracte de la gent o el...
o a l'ambient de poble, que fa que algunes es masfiquin més. Però potser no cal anar tan cap a Osona, perquè també a la comarca tenim... També tenim activitats. La Fira de la Puríssima, no? La Fira de la Puríssima, que, com sempre... De Sant Boi. De Sant Boi, es pot dir... O ho podem dir així amb aquest regust, que si tenim ganes de Fira de la Candelera...
Si trepitges una miqueta s'emboi, ja t'impregnes d'aquest ambientillo carna... Ai, carna, carna, carna. Ui, carna, que et falta molt encara.
que també han tingut la candelera que just dos mesos després el tindrem aquí molents. 6, 7 i 8, per tant, 17 de diumenge i dilluns és també la Puríssima Sant Boi. Exacte, aquest any tenim el dilluns 8, que és el dilluns a Puríssima. Molt bé. I també hi ha activitats de cultura popular, sí que s'ha de mirar la programació de la Fira de la Puríssima, com per exemple... Què tenim a Sant Boi? Tenim els Agans Valdir i Ramona, que representen uns barcelonins que anaven d'estiuetge...
aquí al voltant del Vasco de Bregat. També tenim el drac Papito. No ho coneixia, aquest. El drac Papito és el drac de Sant Boi. Hi ha els gegants del barrer de Casablanca. Ell és un obrer i un tipus de personatge molt conegut del barrer de Casablanca. Si veus que vols estar a Casablanca, entendreu quin personatge és la geganta...
I també hi ha el drac Rubikatos i gegantons que són del béisbol, gegantons que són del rugby, perquè... Hi ha molta tradició. El Ramonet, que és el gegantor representador del rugby, i la Laia i el Ramonet, que són els del futbol, també.
Haurem de parlar del Passebre Vivent, no?, de Corbera. Amb el Passebre Vivent de Corbera sempre s'ha de parlar dret. Compte. Per mi el Passebre Vivent de Corbera és com d'aquestes festes que es repeteix cada any. No és perquè sigui una festa, sinó que és més per tradició i per vincle.
I Corbera, per mi, queda molt malament dir-ho, perquè hi ha pessebres molt bonics, o sigui, el de Torres de Fals, tenim el Santa Pau, també fa un pessebre, que és per tot el poble. Home, ja, el poble ja val la pena. És allà, és un poble de pessebre. Però Corbera és el... Personalment, és el millor pessebre de tots. Caram! I sempre... I sempre porto bons records, Narilla. Sí, eh? Sí. Per mi, Corbera és casa, o sigui, Corbera també és una part de casa.
A veure, que mirava si està actualitzat. Sí, comencen el 29 de novembre. Sí, sí, comencen els dissabtes, fan dues funcions o tres, diumenge de dos... Sí, dissabte, tots els dissabtes, sí, a les 6, a les 7 i a les 8. I els diumenges, habitualment, a les 6 i a les 7. I segurament us recomanaria anar a la representació dels dissabtes de les 7. Sí? Sí. Per alguna vegada concreta... Que acabes a les 8. Bé, eh?
pots anar a sopar després, i veus el pessebre fosc. La de les sis a vegades encara hi ha una miqueta de claror i encara perd una miqueta la màgia. Quan és totalment fosc, és molt bonic. I, òbviament, el pessebre ve de corbera. Si voleu...
doncs el dia 5 arriben ses majestats allà i se'ls pot entregar la carta i obtenir una petita estona de conversació amb ses majestats. A les 7, sessió especial amb l'arribada dels Reis d'Oriana. Exacte. Estem avançant molt, però és que comença el cap de setmana de Sant Andreu, per dir-ho així.
I, per tant, aquell primer cap de setmana també el tindrem al pont. I al pont, que també quan hi ha festius hi ha més funcions. També ens convida anar-hi, sí. Convida, estem a prop de casa. Sí. Anar-hi a mentalació. Sí. Si no es compren les entrades per internet, anar-hi a mentalació, perquè habitualment s'exhaureixen les entrades. Sí. I també a la pàgina web hi ha dies que estan marcats com dies que amb el carnet de Super3 es pot...
Fins i tot per Nadal i cap d'any fan representació. Aquí, quan un poble té una joia com és el Passebre, tot el poble s'implica. Sí que està a Corbera, no està a Corbera Baixa, però igualment tot Corbera va una. No entrem en aquest tema que... No entrem, que sempre sortirem escaldats. Sortirem, sí, exacte. Bé, en tot cas, ja ho podem recordar al desembre, però com que comença aquest últim cap de setmana a novembre, doncs ens va bé.
I aquest principi de desembre també... Per fer que també en ti donarà l'ell. Sí, convida. Convida molt, convida molt. I la penya del corp és... Que, com sempre recordo, un cop estava al Passebre i diuen... Ui, si les cases són de verdad. Sí. Pensant-se que la gent es desmuntava i muntava les cases cada vegada. No, no, si tu ara, un 15 d'agost, vas al lloc on es fa el Passebre, veuràs les cases del Ferrer, veuràs la casa de la Filadora, el Graner, ho veuràs tot.
I això també fa que sigui especial. I haurem de parlar també dels pastorets. Pastorets que... Encara no tinc les dates, no sé. Els pastorets ja parlarem a desembre, perquè començarà el 26 de desembre, com sempre, i s'allargaran fins al 2 de gener. Correcte. I, òbviament, podeu anar a veure pastorets d'altres llocs. És important veure pastorets d'altres llocs. També està... I sempre recomano veure la Santíssima Trinitat dels Pitarra. Sí. A Berga, Sant Quers de Besura i Molins.
però, per exemple, les plugues fan uns pastorets... Ja hi som! Havia de treure les plugues, avui. Digues, digues. Les plugues fan uns pastorets que són una versió del Folk i Torres, però hi posen coses d'actualitat,
podem anar a veure pastorets de Folk i Torres. Són més aments, són més... No són com els nostres, que són els millors del món, però són pastorets de Folk i Torres, també en tenim a Mataró, amb la Sala Cabanyes, amb els Jones i Mataties, i és una miqueta que no tots tenim el Garrofa i el Pallanga i està bé conèixer altres tipus de pastorets.
Molt bé. Alguna cosa més, Sergi? Jo crec que ja hem fet una bona repassada aquest inici de final d'any. I aquest octubre has anat a moltes festes populars o no? No, aquest octubre ha sigut més d'estar tranquil·let a casa, d'estar agafant força perquè aquest final d'any sí que toca fer coses.
Molt bé. Doncs aquí hem fet aquest repàs a l'agenda del proper mes pel que fa a propostes relacionades amb la cultura popular i ho fem com sembla amb el Sergi Domingo. Moltes gràcies, Sergi. Moltes gràcies i bona setmana. Bona setmana. Que vagi molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Doncs estem acabant d'escoltar, de fet, aquesta cançó de l'any 96 del britànic Phil Collins, Dance into the Light.
Te'n recordes aquest espai que fem tots els divendres amb el Xavi Garcia? Bon dia, Xavi. Molt bon dia. Bé, doncs avui el Xavi ens porta un tema del qual jo no me'n recordo, eh? Algunes de les coses que ha portat potser sí una mica, però d'aquest sí que no me'n recordo perquè no, crec que no el vaig ni viure, no? De fet, jo no... No es feia, ja. Hi ha països que encara es fa, eh?
Hi ha països que encara forma part dels rituals funeraris o respecte als morts i tot això, no? Aquí es feia molt. Parlem de les... Les planyideres. Ploramorts, en català. Ploramorts, sí. També es deien planyideres, eh? Al final, planyes és una paraula catalana. Però planyideres ens sembla que no està reconegut. Però en tot cas, ploramorts, que és literal. Hi ha els ploramiques, no? Que és una altra cosa. És una altra cosa, un dia en parlarem. És a dir...
Ens hem de recordar que hi havia senyores, bàsicament senyores, eh? Era un ofici, anem a dir, femení, eh? Sí. I que eren persones que anaven als funeraris, i als funeraris els...
A les vetlles. A les vetlles i tot això, i anaven a plorar, i cobraven per plorar. I els funerals i tot, eh? Sí, sí, i ploraven amb una... Igual que hi havia la claca als teatres, que aplaudien i reien, ha, ha, ha, doncs aquestes anaven a plorar, no? Fos, hi hagués gent... No tenien que anar només per gent que no tingués família, no, no. Anaven, formaven part del...
Del seguici, no? Funerari o els acompanyants. Sí, amb el tema funerari hi ha molt a dir, perquè de fet la paraula funerari, ara que parlàvem d'això, ve del fum d'Itàlia, de fumus, i era perquè quan... D'Itàlia no, dels romans, de l'època llatina. Què passava? I les flors. Hi ha dues coses importants. Per què portem flors? Bàsicament per fumar l'ambient perquè els cadàvers feien olor.
Si no hi havia neveres, no hi havia tot això, i hi havia, per exemple, un César podia estar una setmana fent festes i tot això. I el funeral, fun de fum, d'humus, d'ells, de fumus, era perquè posaven herbes i fums aromàtics, també. D'aquí ve el del funeral.
Clar, això el fum ja enquadra més perquè les flors no fan molta olor, però sí, el fum, sí, sí, ja té sentit, eh, tot. Tot sempre té un per què, no? Tot, sí, sí. Aleshores, bueno, de tota aquesta cosa, les planyideres a Roma ja existien. O sigui, era molt típic fer-li la pilota al César, no? Bàsicament. Aquestes que anaven gratis, llavors, o què?
Sí, aquesta sí. Érem funcionàries, de fet. Formaven part del protocol, sí. Però, bueno, les planyideres, o com ho has dit tu, les ploramors? Les ploramors. Home, és un nom bestial, eh? Tu que treballes, jo de ploramors. Bueno, era un ploriampleu, que es diu. No era un ofici, tu que treballes de ploramors. Hi ha una cançó del Rafael, que es diu Llorona, que el podíem posar de fons, no?, amb l'Eli.
Ploraneres, ploramors, ploracossos, també es deia, de plorar el cos, no? Aquestes paraules refereixen a les dones que cobraven, no? Eren sempre unes persones que... També hi havia algun home que ho feia, també. A l'època romana, això del transvestisme, això, és molt antic. Els romans, moltes vegades, a les festes i tot això, els homes es vestien de dones.
Es vestien de vestales, les vestales eren dones verges, per entendre, no? Aleshores, era una forma, jo què sé, de divertir-se, que feien una mica de drag queens, no? I aleshores, quan feien els homes de ploraneres, anaven de dona.
Ah, és bastien. Ara que has dit això, m'ha vingut un pla, potser m'equivoco, eh? La vida de Brian, que s'ha situat, més o menys. Sí, sí, sí, i tant. I que hi ha un dels personatges que es vesteix de dona, o no? Bueno, hi ha un moment històric de la pel·lícula, una pel·lícula extraordinària, mira que té anys i encara... Exacte, i n'hem parlat, eh, a vegades... Ells estan en un espectacle de Roma, un teatre, el que sigui, i estan discutint que si són...
del partit judaico... Sí, sí, sí, me'n recordo. Un d'allà... Ah, no, un és que va vestit de verge, que és un home. Però un d'allà... Sí, sí, ja vas bé, ja. Un d'allà diu, jo soy mujer. Aleshores se'l miran i diuen, com eres mujer? Això, al final dels anys que porta això, eh? Diu, com eres mujer? Però si eres un hombre... No, no, jo soy mujer. Surt una noia d'allà i diu, no, no, respeta-les el dret a ser mujer. Aleshores hi ha tota una discussió. Per què? Perquè era molt... Per exemple, Calígula era molt amant d'anar vestit de dona.
Calígola, no? Però, bueno, la qüestió... També... La ploraire, també es deia, no? Bé, és igual. Més que els noms, la qüestió és veure... Com et diria jo? És veure el per què d'això. Per què es tenia que plorar? Perquè, teòricament, quan algú es mora, teòricament, tu fixa't que si vols que tothom parli bé de tu, només has de fer una cosa, morir-te. Ja. D'acord? Quan la gent es mora, sempre vol quedar bé amb els difunts, com un respecte a los difuntos. Escolta,
Fa 50 anys vam entrar en un que jo crec que no el mereix cap respecte. Exactament. És a dir, el que fas en vida també t'ho tens que trobar a la mort. Per tant, aquesta falsetat, aquesta hipocresia, aquesta gent que ha de plorar per algú que ningú plora, doncs va ser tot un ofici.
Què passa? Hi ha moltes vegades, i fins i tot pròpies famílies i gent, que en el moment de l'amor tenen un xoc tan important que no ploren. I els hi surt molt després, a la gent que està ben a prop. O gent que diu, hòstia, no ha anat al funeral. Bueno, no és que no hagi anat per cada bé que la majoria de gent hi va, és que no va perquè realment ho ha sentit. I que no pot, no pot. I que no pot. Per tant, la sinceritat davant del dolor no significa plorar. Però el símbol extern és plorar.
Les llàgrimes justifiquen molta cosa. Diu que es plora d'alegria, es plora de dolor, es plora de pena. Depèn de l'estat anímic de cada un. Doncs pots fer...
I hi havia un número estipulat? Entre 3 i 4. Ja feien prou soroll, no? Sí, i a més es anaven tornant. També era una cosa de vetllar el mort. Avui en dia, si et fixes els sanatoris, tanquen.
Abans, batllar el mort, velar el muerto, ve d'espelma, de velar, també. Clar, que estaven tot dia i nit, però a casa, no? A casa, es feia a casa, sí, sí. I, bueno, també és complicat, perquè una mort a casa, i tindre un senyor a casa, o una senyora,
Un difunt a difunt, és complicat, és molt complicat, abans sí que estaven a casa i es portaven, ara ja els tanatoris i tot això ho hem fet, anem a dir, més fred però més adaptat a la mentalitat d'avui, no? És a dir, això de vetllar el mort, d'estar tota la nit amb el mort, té un origen de la catalèpsia, és que tot té un origen del per què.
La catalepsia és una malaltia que et mores i després revius. I hi ha hagut molts casos. Allò de salvado por la campana, aquella frase, ve perquè els cementiris a l'edat mitja, com havia passat molts cops que es morien i després es revivien, els posaven una campaneta dins l'ataút i a fora, de manera que quan la persona morta revifava, tocava la campaneta. I això es diu salvado por la campana. No té res a veure amb el boxeu.
Molta gent pensa, mira... No, no, no. Vé d'aquí. I el vetllar, el velatori, ve d'això. Perquè abans es morien i quan estaven morint ja els s'enterraven i ja està. No, van tindre'n que vetllar el mort, velar-lo... Clar, per si un cas... Per si un cas revifava. I aleshores, com calculaven la duració de quan l'havien d'haver? El que durava l'esperma. D'aquí ve el velatori.
Ah, i també per això, a segons quins llocs es triga. Aquí també, quan es mou una persona, passen al menys 24 hores, o 48, i segons a quins països són més o menys. A Suècia és una setmana.
Suposo que al darrere hi ha això, no? Aquí té ganes de tenir un difunt amb la pena que fa a sobre de tenir-lo allà. Fins i tot el Edgar Allan Poe, l'escriptor, va fer una història curta de terror que era d'això, d'un senyor que tenia catalèpsia. Es deia la catalèpsia, a més a més. Una cosa curiosa, s'han trobat ataúds resgats. És terrible, terrible. És el pitjor que pot haver-hi.
Bueno, tot això... S'està parlant de les planyideres i acabarem fent una pel·lícula de terror aquí. Sí, sí, sí. Bueno, bé, venim del Festival de Ciutat de Terror, a veure qui... Bueno, sí, home, estaria bé. Escoletazos de... La seqüela del festival fem avui.
Bueno, doncs la planyidera o la ploramiques, no. No, la ploramors. La ploramors, sí, és una frase de veritat. No t'agrada, tu digues planyidera, és que tothom t'entén. Jo ho diré bé, ja està. Sobretot anaven a plorar els balatoris perquè vigilaven el mort. De fet, el fet d'estar allà és perquè la pròpia família és cadàver, o sigui, sempre hi havia alguna persona de guàrdia velando el muerto, el cadàver, no? Per tant, tot té una funció pràctica, també.
A part de l'absoluta falsedat, hi ha religions, per exemple, o cultura.
on es jala molt. Ja no parlem del dia de difunts de Mèxic, que té una cosa molt bonica, el de Mèxic. Nosaltres no acabem d'entendre aquest dia de los muertos, que es diu així. Hi ha una pel·lícula magnífica, que es diu Coco. Sí, sí, sí. Doncs per què? Perquè ells, un cop a l'any, diuen que s'obren la porta entre els morts i els vius i es retroben. Aleshores li posen jala, li posen de tot, i jalen a les pròpies tombes, eh? Sí, sí, sí.
Perquè és com una trobada familiar. A Indonèsia hi ha una cultura més bèstia, és que treuen els molts de la capsa.
I els assenten al costat, podrits i tot, i ho celebren. No, no, el tema de la mort i la vida ja no ho té. Nosaltres som una gent bastant moderada, en aquest sentit, i hi ha hagut casos, per exemple, un doctor alemany que vivia aquí a... crec que per Màlaga, o... Sí, era Màlaga, jo que sí. M'agradaria dir-ho amb exactitud, perquè, clar, quan vaig improvisant tot el que dic, existia aquest tio. Era un tio que estava superenamorat de la seva senyora.
I aleshores, jove, maca, preciosa, es va morir. I la va tindre amb ensamada, o sigui, dissecada, convivint amb ella. D'aquí va sortir una pel·lícula que era una pel·lícula que un home vivia amb una noia que era un ninot. Està inspirada en un cas real. És a dir, el que és l'amor i la vida tenim... O sigui, no només és fals, i dic fals, enteneu-me, no només és, com et diria jo, antinatural, el que és l'amor i la vida,
però ara morts, sinó que hi ha moltes coses al voltant de l'amor, perquè es fan corones, per exemple, no? O sigui, una corona és típica del dia del... i es fan bandes per recordar i tot això. Les corones, bé, bé, de l'època que quan els romans guanyaven,
un premit, els fotien una corona de lleurer. Aleshores, el lleurer era la corona de la victòria. I la corona de flors era una mica més de dir un premit a la vida que has tingut. I per això encara fotem rodones. És a dir, hi ha tota una mística... El color negre, per exemple. Home, anaven negre perquè a l'època dels romans es fotien de negre. Normalment anaven de blanc, els romans. Però amb el fum acabaven negres. I ja anaven de color negre.
Però no totes les cultures, és el negre, em sembla, eh? No, no, no, hi ha algunes... Bueno, per exemple, una cultura de Nova Orleans, New Orleans, allà als Estats Units, hi ha bandes que fan música i s'alegren perquè... I els sateuts són blancs, per exemple, no? Per què? Perquè pensen que passen a millor vida i s'ho creuen. Ja. Nosaltres moltes vegades... Mira, l'altre dia, per desgràcia, un conegut meu va tindre la cosa horrible, no?
que es va morir un germà de càncer, i després el petit es va suïcidar per la pena que tenia. Això és tremendo. I jo quan vaig parlar amb l'altre germà, que jo no sabia ni què dir-li, perquè és d'aquella de dir, escolta, però que ha passat i dalt, em va dir una cosa que em va fer pensar. Em va dir, no pateixis, Xavi, perquè la meva dona i jo som creients.
Mira. És allò que dius, hosti, realment... Una cosa la caga farta, no? Perquè pobra... Però ho va dir des del cor, no? Som creients. El fet de creure que hi ha una segona vida fa més dolça la mort. El que pensa que la vida s'acaba, noi, és molt trist. Sí, sí. Hi ha una frase que m'encanta d'això del tema de la mort, i un senyor que deia, diu, jo no crec en Déu, gràcies a Déu.
No? Doncs és una mica així. La segona és vida... Tota la mítica que si vas de negre reconeixes el dol. Abans, per exemple, una cosa que ja no es fa, ara es va fosc. Però abans, jo recordo molta gent gran, si havia mort el marit o l'homes que la dona i tal...
que anaven de negre anys. Tota la vida. Anys. I fins i tot alguns que ja es posaven allò, aquest dol, i ja no sortia. Sí, sí, sí. Clar, jo crec que és més una cosa estètica, o de respecte al mort, que només de sentiment. Segurament. Vull dir...
No sé com dir-te, el dol jo crec que es porta per dintre i no per fora, no? És el que deies abans, una mica de la imatge o la hipocresia d'algunes persones o alguns enterraments de gent llunyana que s'hi ha d'anar, on tal... Clar, i vas per quedar bé, eh? Bé, el seu mà és tan curiós, tan curiós, que en vida no fem coses que després volem arreglar quan algú es mora, no?
Per exemple, hi ha molta gent que no visita algú, però el dia que es mor, que ell ja no et pot veure, hi vas, no? O una persona que has criticat durant la vida, quan es mor, doncs ha de parlar bé. És a dir, l'amor, el que sí desperta, el que sí, anem a dir, revifa, podríem dir reviver, és la hipocracia.
La persona que sent el dol no té ganes de parlar amb ningú, està dolgut, li és igual de negre que de blau. Fins i tot jo recordo una cosa que ja sí que no es veu. Jo havia vist alguna planyidera de molt petitet. Jo, quan era un nano, me'n recordo d'anar a enterraments, perquè els meus pares, quan algú es moria, hi anaven tota la nit. I a mi em portaven.
A mi em podien haver deixat, no sé on. Això aquí, a Barcelona? Sí, sí, a Barcelona, a Catalunya. I jo me'n recordo de veure gent plorant. Era una situació, o sigui, la capsa al mig, no? A mi em diuen, vols veure'l? Sembla que estigui viu. Dic, no, jo ja el vaig veure de viu. No vull veure'ls.
Per què? Perquè la mort és una cosa, com et diria jo, que ens fa aterrar a tothom. Tothom es pensa que estem aquí eternament. I no és cert. La casa que estem vivint i que estem patint i que estem comprant, un dia l'ocuparà un tio que no té res a veure amb nosaltres i viurà allà.
I nosaltres serem part del passat. Vaig a l'Uda Mèxic, perquè el bonic de l'Uda Mèxic, d'aquest del Cuco, etcètera, el dia dels morts, és que, i em sembla una gran veritat, tu estàs viu mentre algú et recorda.
Això és veritat. El dia que no et recorda ningú, definitivament... O aquelles persones que han deixat petjada, o han deixat obra escrita, o han deixat alguna cosa física, que tu, cara que no el coneguis, aquella persona la recordes i la admires moltes vegades, no? I pot ser algú llegat, això, sigui mediat o immediat.
Per això et dic, com va dir el Mark Twain, l'escriptor de... A més, el nom de Mark Twain és Marcadós, saps? Era un pseudònim de l'escriptor. Ah, sí? Sí, Marcadós. Perquè aquest anava pel Bicissipi, amb aquests barcos, aquests vaixells de riu, i aleshores el seu primer ofici, quan era un nano, el Mark Twain, per exemple un escriptor extraordinari, Tom Sawyer, Huckleberry Finn... Sí, sí, sí.
Doncs resulta que tenia un pal llarg i anava marcant la profunditat perquè el vaixell no barrenqués. Llavors ell anava marcant i ell anava dient marcadors, Mark Twain, Mark Twain! I llavors es va quedar Mark Twain. I com va ser escriptor va adaptar aquest nom. El Mark Twain va dir una cosa que em sembla extraordinària, que diu no et prenguis la vida massa seriosament perquè no sortiràs viu d'ella.
Ja, ja, ja. A més, a la nostra cultura, aquí a la nostra cultura occidental, la relació amb la mort no la tenim gens treballada ni gens assumida. A altres cultures més, però a nosaltres és un tema que no ens agrada ni parlar-ne ni pensar-hi, que algun dia nosaltres, algú que ens estimem, no hi serà, no? És que arriba un punt, fins i tot, que gent molt gran ja no tenen por a l'amor. És a dir, un concepte, per exemple, el concepte de morir-se, els nens no el tenen.
I són immortals. No entenen el concepte de morir-se. Riba un punt en una edat que ja entens que hi ha gent que es mora, que és quan enterren un avi, i tu dius, hòstia, l'amor. Però l'home neix sense pensar en l'amor. Després se la troba. Després tracta de racionalitzar-la.
És a dir, soc jove, ja arribarà, i després l'accepta. I és un procés, jo diria, natural i lògic. A la mort no li agrada a ningú, no, i sobretot per què? Perquè hi ha molta gent que, la majoria, el fet de morir-se no és tan greu com el fet del dolor o el patir per morir-se.
El patir sí que és dolent. Ningú vol patir. Aquesta gent que diu, home, mira, li ha donat una infària que li goties-ho de cop. Quina sort, no? És més enllà del... I és dolor. La mort es vincula a dolor. Dolor pel que es queda, perquè evidentment... El dolor, la por també de desaparèixer i de deixar, no? A gent sola, sobretot. Això, exacte. Si ets no una persona molt gran i tens criatures petites, també la por de dir, no tant per tu, sinó...
El mal que fas al morir-te, el dolor que els queda a la gent que estimes. Hi ha una cosa molt important per mi, i és bonica, és el que més dol de l'amor...
és deixar de veure, o no veure mai més, la gent que estigui. Sí, exacte. Això és el més dolor. No el tornaràs a veure mai més. I els que es queden igual. Ens estem posant ja una mica... Les planyideres em feien més gràcia que això. Mira, si volem fer... És que hem anat cap aquí. Et diré una cosa, la carta del tarot, per exemple, la mort és una carta positiva. Tothom té ui i no, no. Perquè la mort significa matar coses i reviure d'una altra manera.
Depèn com ho interpretis, com els oracles, que dèiem una cosa i dius que es pot interpretar de moltes maneres. Xavi, abans de marxar, ara ja, res a veure amb el te'n recordes, però ara he vist una notícia aquí al Nacional del dispositiu que faran demà per l'estrena del Nou Camp Nou, el Barça, Spotify Camp Nou, què et sembla a tu tot això? I sobretot el tema de l'Spotify, que a mi al principi quan van dir dic però com? Hauríem de dir-li una marca...
I ara ja ho diem amb normalitat, no? I és molt freqüent, eh? Hi ha molts camps al món que siguen amb el nom d'una marca. Sí, sí, com els Emirates o no sé què. Exacte, exacte, sí, sí. Home, la Spotify és una marca moderna, és a dir, és música. Jo no crec que... El Barça sempre ha tingut... Excepte ara que l'han atacat molt pel Congo, aquesta que estan fent la propaganda del Congo, que és un país... O sigui, una propaganda petita que fan...
La resta ha tingut l'UNICEF, sempre ha tingut coses... Però Catar, Catar va ser molt discutit... Catar ja... Catar és injustificable. O sigui, una gent que fa portar les llibertats de l'esport, jo no portaria ni un pin, no? Però, bueno, és comerç. Això una mica reflecteix com està organitzat el món del futbol, no? Que no és només esport, òbviament. Bueno, i el món del futbol reflexa molt la societat, no? Jo l'altre dia els comentaristes, em sembla que estàvem...
Jo vaig dir que la selecció espanyola reflexa la situació d'Espanya. És a dir, no molta gent no vol saber res de la selecció espanyola perquè li importa molt poc a Espanya.
Per exemple, els catalans i els del Barça i tot això, i, bueno, els catalans, no tots, però... Vull dir, no es senten representats. És com una espècie de... com et diria jo... Tot i que la meitat de la plantilla durant molt temps, i ara, suposo, són del Barça. Per exemple, els del Madrid, que representen l'Espanya més Espanya, per entendre'ns, van a França perquè no hi ha jugadors del Madrid. És a dir, és tota una espècie de... com et diria jo...
Aquestes coses sí que s'haurien d'anar morint i no parlem del fiscal general, ja que em sembla. Bé, hi ha un abans i un després, eh? Hi ha un abans i un després. Tu creus? Hi ha hagut tants abans i després en aquest país els últims anys? Però és que això ja és escandalós. Això és escandalós. Vull dir, un país, un senyor que es diu Eme Rajoy, ningú sap el que és...
Aquests jutges, que no saben qui és, són els mateixos que estan fent tot això. Home, i què fem? Ho hem d'acceptar? Jo crec que no. Jo crec que ha d'haver algú, propis jutges demòcrates, i ho tenen que entrar, i no podem tolerar segons quines sentències i quines... Perquè, mira, si són capaços de fer això amb un fiscal general, què no faran amb tu?
i moltes vegades quan el problema que tenen aquestes coses i les com diria jo no vull dir injustícies perquè és injusta un veredicte d'un jurat no es pot dir, èticament no es pot dir però què ens passa? ho basem tot en que ho ha dit la llei i si és la llei s'ha de complir han hagut tantes lleis injustes ser racista el racisme era llei
No era un delicte. Que la dona no votés, ho deia la llei. És a dir, ja no ens hem qüestionat els jutges que dicten la llei. Hem de qüestionar els que legissen, els que posen lleis. Perquè no hem de confondre l'honest amb l'legal. Tu pots ser un autèntic sinvergüenza i estar dintre de la legalitat. Per tant, això ho hauríem de reflexionar. Hi ha molta gent que s'agafa a les lleis...
Perquè les lleis no són perfectes, ¿sabes per què? Perquè les explica l'home, i l'home és imperfecte. I si la llei queda oberta, és tan interpretable, però dius, home, d'haver un veremo perquè tothom estigui d'acord. Saps quina és la llei que a tothom hi passa, que és irrevocable i és indiscutible, i és per tothom igual?
la mort. Justament. I amb això tanquem el cercle del te'n recordes amb el Xavi Garcia. Un plaer, com sempre. Bastant alegres. Sí, mira, s'ha de poder parlar d'aquests temes, perquè per aquí passarem tots. La cançó aquesta de la mort del pagès, que mira, amb una mica de conya sempre pot estar bé. Molt bé. Doncs si et sembla que hem de deixar una estoneta la cançó i ara tornem a presentar l'Hector. Que tingueu un bon cap de setmana. Gràcies, Xavi Garcia. A vosaltres.
Un dia d'estiu, has tirat la porta sense dir ni fil. Has tirat la porta sense dir ni fil. Jeu a la masia mort en un racó, si no l'enterrem.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I abans de tancar el programa ens n'anem d'excursió a l'Espai Camins amb l'Hector Zacarias. Què tal, Lector? Bon dia i bona hora. Bon dia, com va això? A veure, on ens duràs aquesta setmana, Héctor? Aquesta setmana anirem a un lloc que em fa particular il·lusió, perquè jo soc dels convençuts que el país nostre no s'acaba a les alberes, sinó que continua a nord-en-llà. Llavors, això deu voler dir que avui anem a la Catalunya Nord? Exacte, avui anem cap a Colliure. I Colliure serà sempre Colliure.
i por lliure serà sempre por lliure. Les banques, les pescailles, arriben al matí, el ventre ple de sables.
I anem amb la música de Jordi Barra, eh? Sí, Jordi Barra és un cantautor nord-català. Hi ha una cançó que m'agrada molt d'en Barra, que és una que diu... Que parla de la llengua i és molt bonica. Però bé, com que anem a colliure, triat aquesta cançó.
També és molt bonic Coll Lliure, no? Sí, sí, és que tenim un país molt bonic, Oriol. Efectivament. Mira, escolta, què diu Josep Maria de Sagarra sobre Coll Lliure? Coll Lliuregeu sobre un coixí de vegetació, d'un verd torrat i d'un gris metàl·lic més aviat corrent que fascinador. El poble té la seva part històrica, un fort del segle XVIII...
No és del XVIII, eh? És del XVII. Sí, perquè és un d'aquests forts de Boban, que va fer tots els forts al voltant del perímetre de França en època de Lluís XIV. Seria de finals del XVII? Jo crec que no és del XVIII.
Perquè Lluís XIV va morir, diria, 1710, una cosa així. Ara ho dic de memòria. Igual hi ha gent ara amb la Viquipèdia mirant-ho i he quedat. Bé, en fi, un fort del segle XVIII amb tota la pedra i tota la geometria necessàries per impressionar els dèntols que treuen el murret fora de l'aigua. Com totes les construccions militars de França, aquest fort té aquella grandesa de pòlvora barrejada amb miques de cançó picant i animada que a mi sempre m'ha agradat.
A més a més de la història, a cull lliure hi ha les cebes, els alls, les esperdenyes, el tabac, els pots d'anxoves, les camises excitants i les postals amb excrements de mosca de tot el poble meridional que s'estima. Els cafès i els bars, sòrdits, es diuen noms del paradís, però la crisi mundial els ha espremut quatre gotes d'alegria i de per nota autèntic d'abans de la guerra.
Bé, doncs això, Josep Maria Sagarra continua estenent-se. Hem tocat Verdaguer, avui toquem Sagarra, que també és important. Però vaja, nosaltres no ens quedarem al poble. D'acord. No ens quedarem al poble, sinó que marxarem a caminar. Cap a on?
Mira, farem una ruta que ens durà per jardins, per vinyes, per camps d'oliveres, per castells medievals... És a dir, una excursió molt completa i amb molt bones vistes, com veurem de seguida. Molt bé. I des d'on sortirem concretament? Des de la platja del Port de Vall. Si mirem cap al mar, és la platja que queda just a la dreta del castell aquest de Boban, que et deia. Que no és la principal. On va tothom és a la de l'esquerra, que és on hi ha les imatges més famoses que van pintar els fobistes, tot allò.
En aquesta platja, de tota manera, també hi ha una torre de Guaita, que es diu justament Torre de Vall, que és d'origen medieval. I al final de la platja, mirant cap al sud, mirant cap al nostre sud, veurem el Museu de Colliure i els jardins. I per tant hem d'anar cap aquí? Sí, justament. Hem de passar pel costat del museu i entrar als jardins Pams.
que ara són públics, però eren de la família Pams, que era una família molt important del Rosselló. Juli Pams va ser ministre uns quants cops durant la Tercera República i el seu renebó va ser senador i alcalde d'Argelers. I la casa i els jardins eren justament de Gaston Pams. Són macos, aquests jardins? Sí, sí. I a més tens unes vistes sobre la Costa Vermella, sobretot a l'abadia de Colliure i tal, que tallen l'alè. En els jardins hi ha una glorieta d'estil neomorisc, neomodeja, que és molt curiosa.
I és un lloc que seria perfecte per quedar-se unes quantes hores a contemplar la mar, que sempre es recomença, com deia Paul Valéry, si no fos que colliure està ple de turistes. Turistes com, per exemple, podríem ser nosaltres? No, no. No t'hi comptes, eh? No, nosaltres no som turistes, home. Això ho són els del nord de França. Nosaltres som a casa. Bé, seguim amunt pels jardins cap al molí de la Cortina. És un molí del segle XIV i diuen que és el més antic del Rosselló.
I encara funciona? No, ara és més aviat una atracció turística. S'havia fet servir en origen, al segle XIV i XV pel Grà, després va quedar aterrat, el van restaurar, i aleshores es feia servir de trull, per fer oli. Perquè, de fet, ara passarem entre mig d'uns quants camps d'oliveres.
Seguim amunt, no hi ha pèrdua, perquè el camí està ben marcat, hi ha algun tros que és pista, algun tros que és corriol, però és que veiem el castell on anem, que és el castell de Sant Elm, que és un castell del segle XVI. El va fer Carles Quint, quan el Rosselló encara no era dels francesos, sinó de la corona hispànica, i el van fer partir d'una antiga torre de guaita medieval.
Aquesta torre de Guaita és interessant, si fos, diguem-ne, perquè forma part de tota una xarxa de torres que hi ha en tota aquesta zona de les alberes. La més famosa segurament és la torre de Madaloc. I des d'aquí es poden veure unes quantes d'aquestes torres. I el castell ha sigut protagonista de totes les guerres que hi ha hagut entre nosaltres i els francesos des de l'Ada Mitjana.
I encara, durant la Segona Guerra Mundial, el van utilitzar els alemanys. Per tant, la història del castell és terrorífica, però el lloc és molt guapo. Per un costat es veu el mar, la Costa Vermella, per l'altre Vinyes, els Pirineus, el Canigó omnipresent... Per tant, avui tornarem a parlar de Verdaguer? No, que hem fet la nostra secció literària amb el Segarra. Efectivament.
Ja tornem a Coll lliure, llavors? Encara seguirem una mica més. Anirem a veure un altre castell, que és el Fort Dugomier, que és del segle XIX. Ara sí, entre vinyes, anirem baixant, tornant cap a Coll lliure a poc a poc. A comprar enxobes, per exemple? Sí, i tant. Això no deixeu de fer-ho. Escolta, i hem parlat molt de Coll lliure, però no m'has parlat de Machado.
Saps què passa? Sempre que en parlo, en busco algun enemic. Sí? Que et sap greu, això? No, no. Doncs endavant, tu. Mira, Machado és un grandíssim poeta. Sí, i tant. Això ho tenim clar. Però també escriure això que us diré ara. De aquells que diuen ser gallegos, catalanes, bascos, extremeños, castellanos, etc., antes que españoles, desconfiar siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse.
Per tant, la simpatia que tenia pels... no només els catalans, pels catalans que no se sentien del tot espanyols, o sentien tant catalans com espanyols, no era molta.
I he començat dient que era un grandíssim poeta. A mi m'agrada molt. Però sí que t'haig de dir que molesta una mica que s'hagi convertit en símbol de l'exili. Perquè sense esforçar-m'hi gaire...
t'en diré uns quants que també van haver de travessar els Pirineus. Rodoreda, Ubiols, Vengarel, Pere IV, Pere Caldés, Francesc Trabal, Pompeu Fabra... Per exemple, el mestre Fabra mateix és enterrat a Prada de Conflent, també a la Catalunya del Nord. I resulta que tants catalans van a veure la tomba de Machado, que no sé si hi has anat, però té un punt quich, no? Les banderes esfilagarçades i els desitjos i tot això, i la gent balla i canten... Bueno, en fi...
Això, van a veure la de Machado i després no van a veure la de Fabra. Per tant, entenem ara mateix sí que amb aquesta explicació que t'has guanyat potser algun amic, eh, Héctor? Confio que algun amic també. Confiem-hi, confiem-hi. Ho deixem aquí, si et sembla? Sí, no ho espetllem més. Millor, eh? Héctor Zacarias, moltes gràcies. Doncs moltes gràcies. Bon cap de setmana. Igualment.
Doncs fins aquí el programa d'avui divendres. Últim dia també ja de la setmana. Us hem acompanyat la Eli Arjona i jo mateixa i tots els col·laboradors. A més, el Roger Tusset també avui. L'equip de programa no al 100%, dilluns ja al 100% tot l'equip del programa. Ara us deixem.
Recuperem aquesta mitja hora del resum informatiu, que no puc fer, evidentment, amb la Mari Marcos i el seu equip, amb el programa Ona Rainbow, i després escoltareu el programa del Pau Moratalla, dedicat al món de còmics. Parlem de còmics avui divendres, com sempre, a dos quarts d'una. Després, el tot teatre i la programació habitual del divendres i el cap de setmana. Res més, ho deixem aquí. Bon fred i ens retrobem dilluns. Que vagi bé, que passeu un molt bon cap de setmana.
Aquest programa també et fa