Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Radio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És divendres 30 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició, la darrera ja d'aquesta setmana, del programa Bon Dia i Bon Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra, la darrera en format habitual, perquè ja sabeu que aquest cap de setmana...
Doncs estarem a l'estant de la ràdio a la Fira, ubicat, com és habitual els últims anys, a tocar de la Biblioteca del Molí, al passeig del Terraple, on hi farem programació especial tant demà dissabte com diumenge, matí i tarda, amb diversos col·laboradors i col·laboradores, sobretot a la tarda, que faran els seus programes cara al públic, i als matins...
L'equip d'aquest programa, de fet, demà Silviart és diumenge un servidor, per oferir-vos la programació especial des d'aquest estant. Ara avui en farem el muntatge, gràcies a l'assistència tècnica de Geli Arjona, de Roger Toset i dels companys de la casa, que intentarem deixar-ho tot arreglat perquè soni el millor possible.
i us esperem en el transcurs del cap de setmana en aquest estant, si voleu venir-nos a veure. Bé, ara mateix 10 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora i disposats a compartir aquestes 4 hores d'entrada, habituals del divendres, on parlarem avui de mitjans de comunicació en clau local, que és el que ens agrada. I per què, us preguntareu? Doncs mireu, d'entrada, aquesta primera hora parlarem...
dels companys del Viu Molins de Rei, perquè avui, en principi, publicen el seu anuari. Dic que avui, perquè estaven pendents, estan esperant de rebre'ls ja físicament. Ells ja sabeu que tenen estant, també, durant la fira.
i hi podreu trobar aquest anuari que recull totes les notícies, el més destacat del que ha passat a la vila en aquest darrer any. En principi no hem pogut presentar-ho perquè això no l'han rebut físicament en principi fins avui, però el trobareu ja a l'estani, si no a les llibreries,
En parlarem amb el company amic José Polo, un dels directors del Viu Molins de Rei, juntament amb el David Guerrero, i el trucarem a dos quarts de nou perquè ens faci alguna pinzellada de l'anuari d'enguany i del que hi podrem trobar. Serà després d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita i la premsa digital.
Una setmana marcada, entre altres coses, per aquestes incidències a Renfe Rodalies. D'aquesta qüestió en vol parlar l'Àngel Rutia a la punt del dia, després de l'entrevista. Farem també, després de saludar l'Àngel, el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió.
I acabarem aquesta primera hora del programa amb la secció que compartim amb el Xavi PSX. Tal dia com avui, un videojoc. És aquesta secció que compartim amb ell i que ens explica efemèrides de la indústria del món dels videojocs. Serà abans d'arribar a les 9. Després de les notícies de les 9, cançó del dia. La cançó del dia amb la Sandra Tangerina. I després la tertúlia amb els Miquels. Per tant, esperem el Miquel Canut,
el Miquel Casas, el Miquel Vinyes, el Miquel Païssa, el Miquel Díaz i el Miquel Vallès en aquest estudiu de Ràdio Molins de Rei per parlar de la Fira i del que faci falta. Serà fins a les 10 del matí aproximadament, perquè a les 10 tancarem la tertúlia, donarem pas a les notícies i després, per una banda, tenim l'espai de preguntes a Ara Molins, amb el partit Ara Molins. Avui ens acompanyarà el regidor Joan Albert Fabra, amb ell valorarem el ple del passat dimecres i d'altres qüestions d'actualitat,
tenim també l'espai Fragments amb la Mònica Mas Rubió ja sabeu que ens acompanya tots els divendres a aquesta hora a dos quarts d'onze per fer testets de novel·les i en aquest cas avui ens porta una nova novel·la Qui mati i la muntanya de Hilary Rubén i per tant amb ella parlarem d'aquesta autora d'aquest llibre i farem un primer testet
Dues dones més a les grans dones de la història, que ens explicarà la Judit Herrera abans d'arribar a les 11. Avui Carmen de Burgos i Virginia Woolf. Judit Herrera, com dèiem, acompanyant-nos aquí al programa a partir de 3 quarts d'11 i fins a arribar a les 11.
I si dèiem, aquesta primera hora parlarem dels companys del Vic Molins de Reí, a les 11 parlarem amb el Roger Castillo, director de la revista Llaç, perquè ens parli d'aquest nou número que, res, acaba de publicar-se, acaba de sortir del forn, amb aquest dossier central parlant de l'artesania i la fira, un binomi potent.
És la fotografia de portada també amb aquestes mans que treballen al fang, fotografia del Guillem Urbà. I a partir d'aquí, doncs, altres titulars i altres continguts que repassarem amb el Roger a partir de les 11. A dos quarts de 12 tindrem el Xavi Garcia amb el seu espai...
Te'n recordes? Avui ens vol parlar dels enllustradors. I a partir de tres quarts tocats de 12, qui ens acompanyarà serà l'Hèctor Zacarias amb l'espai Camins per proposar una nova excursió. I en aquest cas ens portarà a les terres de l'Ocomte Arnau.
Si voleu conèixer el recorregut, doncs l'Héctor ens acompanyarà a partir de tres quarts de dotze fins a arribar a les dotze del migdia, que és quan posarem punt i final al programa. Donarem pas a l'informatiu Moritz Arrell al dia fins a dos quarts d'una. Tenim la cita avui amb el Pau Moratalla i el seu Parlem de Còmics. Per cert, que el Pau és el nou col·laborador de la revista Enllaç, també. Ja ho explicarem tot plegat.
a partir de les 11. Doncs el parlem de còmics de dos quarts d'una a la una i de una a dues la remissió del programa Tot Teatre amb el Dani Pasqual la setmana passada, aquesta setmana vaja, dilluns, tenia també convidats i convidades aquí a l'estudi. Si els voleu escoltar, doncs de una a dues en farem la remissió. És divendres 30 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora.
Són les 8 del matí i 7 minuts. Anem amb la previsió meteorològica. Per tant, anem a actualitzar ja la informació de servei. Quan passen 7 minuts de les 8, el Jordi Miralles el tenim ja a punt. Us dèiem 10 graus de temperatura ara mateix a l'exterior de la ràdio. Quin temps hem d'esperar avui i aquest cap de setmana tan important aquí a la vila. Jordi, què tal? Bon dia.
Oriol, bon dia. El vent serà el protagonista avui a la nostra comarca, un vent deponent que a estones tindrà ratxes de moderades a fortes. Un dia amb més sol que no pas núvols, tot i que la núvolositat augmentarà una mica de cara a la tarda, però seran núvols poc importants. I les temperatures avui pugen respecte a les d'ahir, perquè els vents es reforçaran amb el pas aleshores cap al sud-oest, per tant, vents menys freds.
que els que hem tingut aquestes últimes jornades. De cara a mà de dissabte parlarem de nuvolositat variable, el vent girarà cap al nord-oest i això farà baixar les temperatures. Demà ens hauran d'èbrigar una mica més i mentre bufi el vent, que a estones també serà bastant fort, sobretot al matí, però també ratxes fortes. De cara a la tarda, mentre bufi el vent, la sensació serà de bastant de fred, però baixa un cap de setmana en el qual, en principi, no esperem precipitacions. De cara a diumenge, nuvolositat variable i les temperatures, com dèiem, baixaran dissabte, ho faran també una mica de cara a diumenge, a primeres hores del matí, mentre que les màximes es mantindran estables.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Jordi. I a les 8 del matí, 8 minuts, anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Connectem com cada matí amb el Ferran Aràndiga perquè ens ho expliqui. Com ho tenim això, Ferran? Bon dia.
Bon dia, doncs. Hores d'ara destaquem que al Bassanor hi ha hagut un accident a la C32 a l'altura de l'illa que deixa vehicles al rural en direcció a Barcelona. També recordem que un dia més continua tallada l'AP7 en el punt de Martorell, en sentit sud, cap a Tarragona, un tal que ja provoca cues cap a Brera i Castellbisbal. Com a alternativa recordem que tindríem l'A2 cap a Igualada per enllaçar amb la C15 i reprendre després l'AP7. També tindríem la C25 des de l'interior o pels que circulen pel Llobergat en sentit sud o des de Barcelona,
la B24 i la N340 cap al Penedès. Per últim, també podríem afegir la C32, persones del Garraf, on els peatges continuen aixecats. També recordem que cap als accessos i voltants de Barcelona ja està ben formada la situació habitual, sobretot el Llobregat, amb congestió a la A2 i a la R23, amb tot el seu tram des de Pallajau, també les vies més costaneres, com la C32 a l'altura de Viladacans, també en direcció la capital catalana. Per tant, això seria tot des del RAC. Bon dia.
Gràcies, Ferran. Bon dia i bona jornada. A les 8 del matí i 9 minuts us informem també pel que fa a la mobilitat del transport públic, que seguim en la línia d'aquests darrers dies. Pel que fa a Rodalies de Catalunya, el servei funciona, però amb les afectacions ja planificades, que podeu consultar l'estat de cada línia a rodalies.gencat.cat.
I pel que fa a la resta de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, en principi aquesta hora funciona amb normalitat. I és el moment també d'escoltar una nova oferta de feina amb el Francesc Rueda, que el tenim ja a punt per comentar-la. Què tal, Francesc? Què ens expliques? Bon dia.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba de Sant Vicent dels Sols. Ens demanen un electricista mecànic de maquineria industrial. Es busca una persona a treballar la jornada partida de dilluns a dijous de 8 a 2 i de 3 a 17.45, els divendres de 8 a 2.
El contracte seria indefinit en un període de prova, el salari estaria al voltant dels 23.000 euros grups anuals i les tasques les pròpies d'un electricista mecànic de maquinària industrial, muntatge i reparació de maquinària industrial e instal·lació de maquinària a les instal·lacions dels clients d'aquesta empresa.
Es demana experiència d'un parell d'anys com a electricista mecànic de maquinari industrial, català i castellà, coneixements d'ofimàtica, internet i a nivell d'estudis una GP2 o un grau superior com a electricista mecànic i o experiència en el sector. També és valorable el carnet de carreto elevado i es demana el carnet de cotxe al ventre.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Francesc, per aquesta informació, que, com bé sabeu, la trobareu penjada també al web clicfeina.cat. A aquesta hora del matí us hem de comunicar una defunció. Ha mort el senyor Francisco Melero Ternero.
Francisco Melero Ternero. Tenia 84 anys i vivia al carrer Sant Isidre, al barri del Canal. L'acte de comiat serà aquest migdia, a dos quarts de quatre, concretament, al Tanatori de Molins de Reia, l'oratori del Tanatori. Descansi en pau el senyor Francisco Melero Ternero, que mort als 84 anys d'edat, vivia al carrer Sant Isidre, i l'acte de comiat és avui a dos quarts de quatre
a l'oratori del Tenatori. Pel que fa a la farmàcia de Guàrdia, aquí a la vila, per avui divendres, dia 30 de gener, avui és la farmàcia Xuclar, que la trobareu al carrer Major, número 100. Demà dissabte, dia 31, és la farmàcia del Terraple, del passeig del Terraple, número 5, demà dissabte. I el diumenge, dia 1 de febrer, és la farmàcia Espinet,
que es troba al carrer Menéndez Pelayo número 36 al barri del Canal. En tots els casos, l'horari del servei de guàrdia sempre és d'ara quart de nou del matí fins a les deu de la nit. I a partir de les deu de la nit, com sempre us diem, si necessiteu de manera urgent i imprescindible aquest servei, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que disposen de farmàcia de guàrdia oberta durant tota la nit.
I amb tot això ens hem situat ja a dos minuts per arribar a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local, una actualitat aquesta setmana, aquests dies, molt marcada per la 175a edició de la Fira de la Candelera. Ahir us parlàvem aquí, doncs, en el resum informatiu dels testets teatrals. Avui ho fem dels testets musicals que es duran a terme demà, la jornada de demà, dia 31, a la plaça del Palau. Hola, Silvia Artés, molt bon dia.
Bon dia, doncs sí, demà dissabte hi ha tres concerts, tres testets musicals. El primer, les 12 del migdia, a Meva Fort, que fa música pop-folk. Després, a dos quarts de dues, Anaïs Vila, que presenta el seu últim disc...
Ara sempre i a la tarda, Masoni, a les 6 de la tarda, que està de gira del seu nou disc, Banderes, per Daltònics. La programació es farà a la plaça del Palau demà dissabte. Ramon Cugat, com és habitual als últims anys, és la persona que ha programat aquests testets, aquests concerts, i ens explicava què prioritza ell a l'hora de triar els grups, formacions o músics que participen als testets.
A mi el que m'agrada molt és que la gent descobreixi coses, coses que jo he descobert. La majoria de gent potser no coneixerà l'Eva Fort i l'Anaïs, el següent artista potser una mica més. M'agrada això, arriscar una mica, apostar per coses. No du tot l'ho mastegat i donar oportunitat a gent que porten anys, que estan picant pedra, que ho fan superbé.
Doncs els tastets demà dissabte, tres sessions a les 12, dos quarts de dues i a les 6 de la tarda, són activitats evidentment gratuïtes, a la plaça del Palau. I ahir a la tarda es va inaugurar a la Sala Gòtica del Museu del Renaixement una exposició que porta per nom Pagesos contra Franco en 1974-1979, la Unió de Pagesos i la Construcció de la Democràcia.
Doncs sí, s'inaugurava ja la Gòtica, una exposició que es podrà veure fins al 15 de febrer. És itinerant, l'ha produït al Memorial Democràtic, que van estrenar l'exposició el novembre del 2024, justament per commemorar els 50 anys a la Fundació d'Unió de Pagesos. El comissari de l'exposició, la historiadora Guillem Puig, ha explicat que l'exposició mostra la contribució a la construcció de la democràcia i el desmantallament del règim franquista en l'àmbit rural.
L'objectiu principal era recuperar la memòria d'un moviment social, que és el moviment de la pagesia antipranquista, democràtica, que va lluitar en contra dels dictaments de la dictadura al final del seu poder, del seu mandat, i també intentar projectar unes relacions democràtiques i més justes al camp català.
L'exposició la podeu veure a la sala gòtica, com dèiem, fins al 15 de febrer, aquest cap de setmana de fira, amb horari especial, obertura matí i tarda. I fem una pinzellada d'esports per parlar de la vitòria de l'equip sènior masculí del Club Futbol Sala Molins 99 a la competició de Lliga.
Sí, estan a Divisió d'Honor Catalana, han guanyat 2 a 6 al camp del Club Esportiu Barri Riera, que és un equip de Cornellà. Ha estat l'últim partit de la primera volta, que acaba amb bones sensacions després d'aquesta victòria contra aquest equip que està a la part alta. El Molins, en canvi, està a la meitat de la classificació. El senyor femení, per la seva banda, és líder invicta, però no va poder jugar perquè tenien partit contra Solsona i per la nevada de dissabte passat les de Solsona no van poder desplaçar-se.
Ivan Rodríguez, membre de la Junta, ens ha explicat en aquest cas, doncs, com va anar el partit del masculí. És un partit que es va dominar bastant, doncs, hem posat per davant des del principi i es va dominar bé. Llavors, bueno, el que deia, que anava amb bona dinàmica, fora del descens, que havíem estat alguna jornada, però, bueno, aquesta lliga és, ja t'ho vaig comentar, és molt apretada. Estem en 7 o 8 equips amb 7 o 8 punts, amb la qual cosa hem de seguir, bueno, però donar, diguéssim, optimisme per encarar la segona volta amb ambició i amb confiança.
I aquest proper cap de setmana tenen descans, tant masculí com femení.
Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats, evidentment molt marcada per la Fira de la Candelera. Ja sabeu que a les 3 de la tarda és l'hora oficial de l'obertura del recinte i a les 5, en principi, hi ha la visita inaugural e institucional al recinte Firal. A partir d'aquí, comencem a repassar diverses activitats que tenim avui.
Doncs a veure, comencem, per exemple, pel sector natura, el plantell nova, que aquest any es potencia, fins ara és la tercera edició, aquest any hi ha dos estants, fins ara nivell 1, i aquest any n'hi ha dos, i el que es tracta aquest sector és donar a conèixer, a través de diferents ponències, tant a professionals com també pel públic general, projectes d'innovació agrària, i aquest any es gira en el voltant del lema d'aquesta 175ena fira, que és Tradició, Passió i Futur.
Doncs és avui mateix que ja hi ha ponències. A les 6 de la tarda avui n'hi ha una. Participa en el nostre quiz i aprèn sobre el cultiu hidropònic vertical. Ho fa l'empresa Establiart aquí Molins de Rei Brutàlic, que també farà conferències, ponències, vaja, en aquest estant demà i el diumenge. Per tant, amb ponències en un dels dos estants que hi ha al planter a l'entorn de la plaça de l'Església, tant avui com demà.
dissabte i també diumenge. I l'altrestant és el que conté una exposició interactiva que es titula Agricultura Molins de Rei de la Real a la Innovació, que fa un repàs del que ha suposat l'agricultura per la nostra població. Molt bé. Si anem a la candelera gastronomia, us ho explicàvem. Aquesta setmana hi ha hagut un tast cada dia a la planta baixa de l'edifici del Molí.
Això se va tancar ahir amb el sopar dels escomosos. Atenció, perquè avui, no pas dissabte, sinó avui, tenim el concurs de curadella. Doncs sí, a partir de les 10 del matí, aquest concurs del que hi participen restaurants, bars o establiments que fan plats cuinats, es reunirà aquest matí al jurat a porta tancada i a les 12 es donaran a conèixer els noms de les persones o establiments guanyadors. Es farà llorament de premis a les dues categories, curadella tradicional i curadella
d'innovació. Això serà avui. També el mercat municipal té activitat gastronòmica. Demà dissabte fins a les 5 de la tarda hi ha tapes al mercat amb productes de les parades del mercat i tant dissabte com diumenge una novetat que són els tallers gastronòmics infantils per infants a partir de 4, entre 4 i 12 anys. A la plaça del mercat són tallers de cuina tant dissabte com diumenge. Demà fan un timbal de verdures i el diumenge un timbal però en aquest cas de fruita.
Molt bé, recordeu, i en vam parlar amb el Jordi Veumal aquesta setmana, hi ha sessions de cuina en directe a la plaça del Mercat, a l'espai Cuina, ja hi ha una carpa granate, diguem, que veureu just davant del mercat municipal, hi ha tres sessions, dissabte i diumenge, i atenció perquè tenim noms interessants.
Doncs el dissabte, demà, a les 12 del migdia, receptes dolces amb Gemma Siofent. A les dues de la tarda fan mostra de productes de la tartana de Can Bofill, d'aquest projecte establert aquí a Collserola. I a la tarda, a dos quarts de cinc, Víctor Pardo farà cuina tradicional amb productes de temporada. Diumenge, a les 12 del migdia, al Televisió Arnau París, de la cuina del migdia, de la cuina Pim-Pam.
Amb un pim-pam, ell serà l'encarregat de fer la sessió de diumenge a les 12 del migdia. Receptes amb productes del Parc Agrari. A les dues, Eric Barbero i Pere Mateo, formen part del col·lectiu de pagesos de Colcerola, també faran la seva sessió. I, finalment, a la tarda, una altra televisiva, la Jessamí Caramès, també del Cuines. A dos quarts de cinc de la tarda, diumenge, la cuina marinera a taula.
Molt bé, i si anem a Candelera Ciutat, també us explicàvem, avui hi ha prevista una visita patrimonial a la Biblioteca El Molí a les 11 del matí, a l'antiga fàbrica Ferrer i Mora, calia fer inscripció prèvia, però en tot cas, si algú s'anima última hora, recordeu que és a les 11 del matí,
a la planta baixa de la Biblioteca al Molí i a partir d'aquí es farà aquesta visita patrimonial. Però, a més a més, també tenim dos quarts de dues un acte que s'ha incorporat aquest any amb aquesta efemèride que tenim del 175 aniversari. Sí, és que l'Ajuntament vol reconèixer aquells paradistes, aquells estants...
aquells firaires que són fidels a la Fira de la Candelera i per això faran dos quarts de dues, com dèiem, un acte de reconeixement als expositors que fa més de 25 anys que participen a la Fira. És un acte que es farà al primer pis, a la primera planta de l'edifici del Molí i es fa amb motiu d'aquest 175è aniversari de la Fira de la Candelera.
També recordem un clàssic, el concurs de dibuix infantil, 32è concurs ja, Premi Josep Maria, Maidorell i Montaner, amb tres trams d'edat, tres franges d'edat. La temàtica d'aquest any són les tradicions de la fira, tradició, passió i futur, que és el leitmotiv. A partir d'aquest leitmotiv, doncs els infants s'han d'inspirar. Els participants reben material per poder fer aquest dibuix. Fins a dissabte mateix poden recollir
el material, demà és quan s'han de lliurar les obres fins a les dues del migdia i després durant la cap de setmana de fira, com és habitual, tots els dibuixos que han fet els infants es podran veure a la planta baixa de l'edifici del Molí i el diumenge és quan es donen els premis. Molt bé, i atenció perquè a l'espai d'entitats i associacions a l'escenari de la plaça de l'1 d'octubre tindrem diverses activitats també
I amb això acabarem tant dissabte com diumenge. Diverses entitats, sobretot escoles de ball, de les moltes que tenim a casa nostra, que faran les seves demostracions. Sí, dissabte sobretot hi ha ball. Comencen a les 10 la Casa Urbana, a les 11 la Caverna, a les 12 es topa amb el ball.
Can, amb la coral Cordona, coral de gent gran de Molins de Rei, que pertany al casal de la dona. Després continuen amb la dansa a la una, Mile of Dance. A les quatre de la tarda ja, Dance Studio. A les cinc, Verodance Studio. A dos quarts de set, també, una activitat diferent, la del centre d'estudis comarcals que us explicàvem ahir, l'encesa de torres, talaies i talaillots.
per la Mediterrània i acabarà les actuacions de dissabte el Pierre Alpera Bergonyon. I diumenge a les 10 Gospel Feelings, després les ventades, a les 12 més dansa amb Shen Dance Space, després, com dèiem, el lliurament de premis del concurs de dibuix i acabarà la tarda amb més ball a les 5 Tandem Dance Academy.
Moltíssimes coses ja ho veieu en el transcurs d'aquest cap de setmana, que també anirem repassant en els bolletins horaris. Ho teniu tot també resumit en el programa de la Fira, que de ben segur ho haureu rebut. Si no ho heu rebut, sisplau, feu-nos-ho saber, que també està bé conèixer aquestes qüestions. A sis minuts hi seran dos quarts de nou.
Anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita, la premsa que acostumem a rebre aquí al programa, i que repassem cada matí amb en Roger Toset. Hola, Roger, molt bon dia. Bon dia, Oriol, al periòdico. I llegim que els Mossos controlen amb una nova aplicació 4.500 reincidents. L'eina permet establir una llista dels delinqüents més actius. Alguns d'ells canvien de població a l'àrea metropolitana per escapar a la pressió policial.
Pregària per les víctimes d'Adamus, familiars i supervivents de l'accident ferroviari demanen lluitar per la veritat en un solemne i emotiu funeral fet a Huelva i presidit pels reis. Amb fotografia de portada de Felip Cicè i Letizia al capdavant del funeral d'ahir a Huelva.
També llegim que la compareixença de Puente al Senat manté els dubtes sobre l'accident. Espanya gasta menys que França, Itàlia i Alemanya a mantenir les vies d'alta velocitat. Rosalía Estrella ha sorprès el concert per Palestina del Sant Jordi i la Unió Europea designa la Guàrdia Revolucionària de l'Iran com a grup terrorista amb una decisió dels 27.
Les ofertes per a una concessió de xeringuito a Barcelona ja superen el milió d'euros i Foment s'uneix a la resta de patronals en favor de negociar el finançament. També llargues cues al consolat del Paquistà a Barcelona per la regularització d'immigrants. A l'avantguàrdia, els empresaris avalen el finançament com un punt de partida. Foment la cambra, la PIMEC o el cercle d'economia creuen que el model que proposa el govern central suposa una millora no suficient.
Rosalia i Roma al concert per Palestina i l'executiu apujarà el salari mínim fins als 1.221 euros el febrer. També parlen dels reis que consolen les víctimes d'Adamuth i entrevisten a Salman Rajdi, escriptor, la mort m'acompanya però la suporto. També parlen de la proliferació de noves barraques a Montjuïc.
A la zona turística i a Catalunya, Adif col·loca vigilants de talussos les 24 hores. També parlen del Tribunal Suprem que avala l'eutanàsia d'una jove paraplèjica després del recurs del seu pare. I el diari Ara Puente admet que el servei que dona Rodalies és pèssim. No feia falta que ho admetés ell, però en tot cas el ministre diu al Senat que estan intentant corregir-ho i la dreta i els independentistes li demanen la dimissió.
També és protagonista Rosalia, que s'assuma al clam de Barcelona per Palestina, motiu concert en un palau Sant Jordi ple a Bassà i cues per aconseguir papers per optar a la regularització. El consulat del Paquistan a Barcelona es desborda i el del Marroc registra un important augment de cites prèvies. Els immigrants irregulars volen obtenir el justificant que no tenen antecedents penals per poder accedir a la regularització.
L'empresariat insta els partits a millorar el model de finançament perquè no és suficient. La nota de nou entitats, incloses les cambres, foment i el cercle, fa una crida a negociar. I per últim, repassem a la portada del punt avui. Influència catalana. Creix el nombre de creadors de contingut en català i cada mes es registren més de 200 milions de visualitzacions en aquesta llengua a les xarxes socials. Anna Serrano, a la crònica del dia d'ahir, parla d'escalfant motors per al CTF...
Una vintena d'entitats s'assumen a la manifestació de les plataformes mentre Puente admet la desinversió. També hi ha crònica de Frank Ritzart, una guerra sota zero enregistrada des del cel, i de Lluís Llort, la performance anual de novetats i esperança. A l'esportiu, Marc Bernal es readapta al Barça després de la greu lesió i entrevista en Esteve Rianbau, historiador del cinema, que diu que el cinema ha estat un passaport per poder viure amb més intensitat de la vida.
Molt bé, interessant. Doncs dos minuts i mig i arribarem a dos quarts de nou. De seguida saludarem el José Polo. Parlem de l'anuari del 20 Molins de Rí, però abans anem a repassar els diaris digitals. Comencem pel 3CATINFO, que explica com ha canviat la població a Catalunya municipi a municipi.
Una de les conclusions és que 301 pobles perden habitants, tot i el boom demogràfic. Ja està fent un boom demogràfic i ja ha deixat enrere la barrera, hem deixat enrere dels 8 milions d'habitants. Ara són 8.124.000 habitants, segons les últimes dades dels padrons municipals.
I això no passa perquè hi hagi gaires naixements, sinó bàsicament per l'arribada de persones des de l'estranger. Més de 78.600 persones en l'últim any. Però aquest creixement no s'està notant a tot arreu perquè aquests 301 municipis han perdut habitants l'últim any. El procés de despoblació continua notant-se a l'interior de les Serres de l'Ebre, Ponent, a la Catalunya Central...
i al Pirineu, sobretot a pobles petits. Els padrons certificen que com més grans són els municipis, més població guanyen. Les ciutats amb més de 50.000 habitants han crescut l'any passat un 1,6%. Per comarques, el creixement més destacat ha estat el Baix Penedès. S'ha notat l'arribada de persones a l'estranger, però també de l'àrea metropolitana, perquè hi troben un habitatge més assequible. L'única comarca que ha recolat ha estat la Terra Alta.
Pel que fa a Molins de Rei, en aquesta notícia hi ha poble a poble, doncs la població de Molins de Rei ha crescut un 1,3% entre el 2024 i el 2025 i les últimes xifres del 2025 et diuen que aquí a la vila tenim 27.291 persones.
el padró municipal. Anem a Catalunya Prés, que explica que el govern mou fitxa amb rodalies, que seran reunions setmanals, i 1.700 milions més per rescatar el servei. És un nou pla de millora per millorar rodalies. S'ha impulsat un grup de treball específic per fer seguiment de totes les actuacions de la xarxa ferroviària, per millorar la fiabilitat, la qualitat i la capacitat del sistema. I acabem amb el Nacional, que diu que CaixaBank trenca rècords de benefici amb gairebé 6.000 milions el 2020.
25, això és un 1,8% més que l'any abans. Ara mateix són 2.45 del matí.
Els companys del Viu Molins Arrei, el diari digital de casa nostra, presenten, com és habitual cada any a l'entorn de la Fira de la Candelera, el seu anuari. Els trobareu a la Fira durant el cap de setmana, però volem avançar alguns detalls d'aquest anuari saludant un dels directors responsables del diari digital de casa nostra, que és el José Polo.
Avui el tenim via telèfon. Què tal, José? Bon dia. Bon dia, Oriol. Tot bé? Sí, tot bé? Fantàstic. Escolta, el presenteu habitualment a l'entorn de la fira, diguem, però aquest any no heu pogut fer la presentació oficial, diguem, no?
Sí, aprofitarem el marc de la Fira de la Candelera per presentar-lo oficialment i no hi ha marc millor que la Fira. De fet, la situació, Oriol, és la següent. Estem esperant que ens arribin els exemplars durant aquest matí per poder-los començar a distribuir durant aquesta tarda. Com bé sabeu, les últimes setmanes han estat informativament molt, molt, molt intenses, no només a Molins, sinó a tot Catalunya. Compaginem el biomolins darrere amb altres feines.
i la veritat és que l'últim sprint per tenir llest l'anuari s'ha complicat una mica, però vaja, que hem arribat a temps per la fira, que és l'objectiu de cada any. Parlem d'entrada de quin objectiu o objectius teniu, José, des del viu a l'hora de publicar un anuari com el que trobarem aquest cap de setmana al vostre stand. Sí, doncs l'objectiu principal és poder recollir tota la informació més rellevant que ha donat molts darrere al llarg d'un any,
en una revista de paper. I això ho fem perquè habitualment els ritmes informatius i el dia a dia en el diari digital ens conviden i ens obliguen gairebé a fer un tipus de contingut moltes vegades de forma ràpida i aprofitem l'anuari per fer bàsicament dues coses. Per jerarquitzar i organitzar bé la informació posant allò que creiem periodísticament que és més important per davant i donant-li més espai
i deixant, per tant, les coses que potser en el dia a dia del digital han creat molta audiència però que potser informativament no són tan importants i relegant-nos a un segon pla o fins i tot a que ni tan sols apareguin en l'anuari. I, per l'altra banda, el segon objectiu és agafar aquelles notícies importants i intentar-n'hi donar un to una mica més analític del que tenim en el dia a dia.
Molt bé. Escolta, una de les coses que sempre us costa més, en el sentit que li doneu més voltes, és la portada, no? Aquest any també ha sigut així, sembla, no? Correcte, correcte. La portada, la veritat és que pensar-la sempre és complicat. Sempre seguim la mateixa estructura, que és presentar uns protagonistes en un escenari, i en guany hem aprofitat que fa 10 anys trepitjàvem i fèiem la portada de l'anuari
al barri de les Guardioles, quan allò encara era un solar i acompanyàvem en aquell any els candidats a les municipals, a voltats de grues, per tornar al barri quan el barri ja està ben ple de vida. I el que fem és presentar nous veïns que han vingut recentment a Molins de Rei en un dels edificis del barri de les Guardioles. Fem aquest joc també recordant...
el que hem fet en el passat i com ha anat evolucionant el barri. I a més a més, d'aquestes dues veïnes, que les veiem en portada, convidem a la Ramolina, el gegantó del Museu del Renaixement, perquè ha fet un any que s'ha obert aquest equipament cultural, i vaja, és una nova veïna més de Molins, no? Doncs fem aquest joc, també. A banda de la portada, i tot i que, evidentment, ara no ho podem repassar tot, però quins temes destacaries de l'anuari d'enguany?
Doncs mira, la portada va acompanyada d'un retrat i un reportatge amb molinens que han vingut a viure a Molins des de fa poc, que ens expliquen per què han vingut a Molins, per què han triat Molins de Rei, què els agrada i què millorarien, que és un exercici que a mi m'ha semblat bastant interessant perquè sempre tenim la tendència a parlar entre nosaltres, a parlar entre la gent que sempre hem viscut a Molins o que portem aquí molts anys i veure la visió de gent
que acaba d'arribar també és interessant. Això pel que fa a la secció de societat. En la secció de política el que aprofitem és per entrevistar tots els portaveus dels partits que tenen presència en el ple municipal i els donem una entrevista a cadascú per veure com cobsen aquesta meitat de mandat que portem.
En l'àmbit econòmic ens centrem en la gestió de l'aigua, que és un tema que precisament es va parlar molt en l'última campanya de les municipals i ara ja s'ha fet oficial que la gestió de l'aigua a Molins de Rei i a set municipis més serà una gestió privada per una mateixa empresa. En la secció de cultura el que fem és repassar com ha estat aquest primer any del Museu del Renaixement
I ja per acabar, la secció d'esports el que fem és fer una repassada d'aquesta actualització que s'està fent dels equipaments esportius municipals, en la qual veiem diverses obres simultànies, repassem altres èpoques que també han tingut aquest tipus de transformació i també donem veu o expressem algunes petites coses que encara s'haurien de fer per seguir millorant el...
el tema dels equipaments esportius del municipi, en aquest cas em refereixo als problemes que té el club pel latisme. Molt bé. I imagino que al final de tot, com m'acostumeu a fer sempre, publicareu les dades de les notícies més llegides, socis... Tal qual, tal qual. Això és una secció que a més a més agrada perquè és curiós, perquè sempre es passa el mateix. Potser la notícia més llegida de l'any no és informativament tan rellevant i ni apareix a l'anuar. Això, que és una secció que a l'actual li genera atenció, també la posem.
Molt bé. Quants socis sou ara mateix, José, aproximadament, al Viu? Doncs una vuitantena. Molt bé. Una vuitantena. És un creixement sostingut al llarg del temps, però per degotets. És a dir, no és que fem moltíssims socis nous cada any, però sempre anem creixent poquet a poquet. També, evidentment, hi ha alguna gent que, perquè marxa de Molins o perquè ja no li interessa, també zona de baixa, hi ha altres nous que s'assumen al projecte.
Molt bé. A quant vendreu l'anuar i el cap de setmana? Mira, el cap de setmana valdrà 10 euros i tothom qui es faci soci del viu Molins de Rei podrà portar-se un lot amb els anuaris al llarg del temps, que jo crec que és una cosa que fa molta gràcia i fa goig tenir-lo a la prestatgeria els diferents anuaris i poder copsar l'evolució del poble al llarg d'aquests anys. Molt bé. I imagino que després també es podrà trobar a les llibreries, oi?
Correcte, correcte. No sabem si aquest cap de setmana o a partir de la setmana vinent, de dilluns o de dimarts, però sí, evidentment, tot i que la fira és el punt principal on distribuïm els anuaris, no només per la gent que el compra, sinó entre els nostres socis, després deixem remeses a les diferents llibreries del poble per qui no es pugui passar per la Candelera o, si fixi més endavant, ho pugui obtenir.
Molt bé. On us podem trobar en el transcurs de la Candelera? A l'entorn de la Fira d'Entitats, sí. De fet, estarem una miqueta més a propet de la ràdio. Molt bé. Aquest any. Molt bé, veus que bé. Doncs, José, alguna cosa més que vulguis destacar de l'anuari? No, res, que la gent el fulleixi, el compri, el degusti, que el títol de l'anuari és els nous molinens, i res, que encantats de poder-ho fer un any més, que és una feinada, honestament, però que després, quan es llegeix, doncs,
Molt bé. Doncs, José Polo, escolta, gràcies per acompanyar-nos i que tingueu també bona fira de la Candelera, eh? Ens anem veient. Vinga, moltes gràcies. Una abraçada. Bona abraçada.
Els divendres, Faves Tendres, música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres, te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres, Faves Tendres, amb Judith Herrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rey. Què passaria si paguessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls resecs. Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement.
Què passa si dóna sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a beure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloy Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molint de Rei. Que al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i efectivitat. Ah, sí? El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Un espai còmoda i confidencial, per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem, i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove.
Bon dia i bona hora.
Quatre minuts i seran tres quarts de nou del matí en directe al Bon Dia i Bon Hora d'aquest divendres 30 de gener. Últim divendres del mes de gener a les portes de la Fira de la Candelera i després d'una setmana intensa on el protagonista o un dels protagonistes han sigut els trens i rodalies. Precisament en volem parlar ara tot seguit a l'Apunt del Dia amb l'Àngel Rutia. Què tal, l'Àngel? Bon dia. Bon dia, Oriol. Sí, efectivament, Oriol. Parlem de trens. Va, que no en parla ningú. Doncs quan vulguis, t'escoltem.
Gràcies. El caos ferroviari. Costa entendre el que passa en quasi tots els trajectes de Rodalies. És inaudit que ningú sigui capaç de resoldre un gravíssim problema que afecta amb unió d'usuaris diaris i que té conseqüències greus per les empreses al no poder comptar amb els horaris pactats amb els seus empleats.
De mica en mica han començat a circular trens però encara s'han d'utilitzar autobusos per completar el trajecte. Els usuaris continuen manifestant que utilitzen el doble de temps per fer el mateix trajecte, el mateix recorregut. El personal s'ho pren amb calma i tranquil·litat i que se sàpiga encara no ha cremat cap vagó. Aquesta important crisi ja ha afectat la línia d'AVE entre Barcelona i Madrid.
que durava normalment poc més de dues hores i mitja i ara comporta el doble de temps, 5 llargues hores.
Els savis de DIF i Renfe manifesten que els temporals han agreujat els problemes en les vies i, per tant, cal limitar la velocitat dels trens per evitar possibles accidents. Aquest panorama tan crític i greu a la xarxa de trens ha fet que molts clients de Renfe decideixin anar a treballar on sigui amb els seus vehicles particulars.
I això fa que les carreteres tinguin un exagerat trànsit i, conseqüentment, retards per arribar al final del trajecte. No hi ha dubte que tenim organitzat un caos ferroviari que perjudica els usuaris i les seves empreses. Sabem el problema, però coneixem perfectament d'on ve, de la falta d'inversions en manteniment de les infraestructures ferroviàries i de la manca de construccions de noves línies.
L'Estat només inverteix en un de cada tres euros promesos de rodalies a Catalunya. A més a més, existeix l'absoluta deixadesa voluntària d'inversions aprovades i no realitzades a Catalunya. Contràriament a Madrid, que no tan sols realitzen les aprovades, sinó que fan, segons els anys, un 40 o 50%
més de les que els tocava. La Generalitat presumia de la creació d'una societat mixta en què la Generalitat participava en un 49,9% i Renfe en un 50,10% i amb un capital de només 2 milions d'euros, quan el propietari de tota la infraestructura és Edif,
O sigui, fer una societat amb Renfe és perdre el temps, no van lloc, no pinta res Renfe. La que té les vies i els trens és adif. Si la Generalitat no és capaç d'obtenir el traspàs de rodalies, atenció, amb les partides econòmiques corresponents la Renfe no funcionarà mai bé.
I ho podem afirmar perquè els ferrocarrils de la Generalitat, els catalans, funcionen com un rellotge suís i els plou i pateixen tempestes i ho suporten amb una normalitat extraordinària i sense cap problema.
volem trens catalans Oriol, que quedi clar molt bé, doncs moltes gràcies Àngel l'Àngel que hi ha la setmana passada ens va parlar de la fira de la Candelera recordem, el tret d'obertura amb el pregó i tot el que venia i que avui hem parlat d'aquesta actualitat que evidentment ha marcat la setmana al nostre país
Exacte, que tingueu una bona fira. Moltes gràcies. De moment els foraments són perfectes, per tant la cosa anirà bé. Enhorabona. Molt bé, una abraçada ben forta, Àngel. Igualment per tots vosaltres. Adéu-siau. Adéu-siau. Ara mateix, després del punt del dia amb l'Àngel, ens hem situat ja a tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs a la programació de la Ràdio Nostra. Quan acabem el Bon Dia i Bon Hora seran les 12 del migdia. Podreu escoltar l'informatiu Molins Arreia el dia fins a dos quarts d'una. Avui tenim la cita amb el Pau Moratalla. Parlem de còmics de dos quarts d'una a la una. I a la una la remissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual, programa que vam emetre el passat dilluns al vespre.
Notícies en xarxa de 2 a 3, de 3 a 4 tenim la migdiada i aquesta tarda l'última volta amb l'Arnau Santero i la Joana Forner, amb un dels esports i del futbol els divendres a aquesta hora de 4 a 5 i a les 5 els divendres fa bastendre's amb la Judit Herrera.
Avui fins a les 9 del vespre, que la setmana passada vam fer una hora menys perquè vam connectar amb el Foment per fer la retransmissió del pregó. En aquest cas, avui horari normal, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Els divendres fa bastèndres. Avui tenim reemissió de l'alt voltatge amb l'Isaac Riaza. Tenim reemissió també del programa Mirant el cel amb els matossers de Molins de Rei. I a les 11 avui tampoc poden ser amb nosaltres els on a metall. Per tant, reemissió...
del Zona Metall. I a la mitjanit completarem la programació amb la remissió, en aquest cas, de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora. Demà programació especial, eh? Demà i diumenge tenim de 10 a 1 a l'Espacial Fira amb la companya Sílvia Artès demà al matí, de 10 a 1.
D'una a dues tenim el fora, clitxers, amb la Neus Pérez i la Red Valls. I a la tarda, de tu a tu amb el Pierre, de 4 a 5. De 5 a 6, el Cafè Drom amb la Virginia Drom. De 6 a 7, el Món Interior amb la Virginia... En aquest cas, amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo, perdoneu. I de 7 a 8, una finestra oberta al Món amb el Carles López. Això serà la jornada de demà dissabte. I diumenge, de 10 a 1, seguirem fent l'Espacial Fira, en aquest cas amb un servidor...
A la tarda de 4 a 5 el rebombori amb el Pau Batista al capdavant. De 5 a 6 els joves en antena amb l'Ali Artis i el Conrat Font. I l'última volta amb l'Arnau Santero de 6 a 7 de la tarda. L'Arnau i la Joana de 6 a 7. Alguns dels programes que hem incorporat també a aquesta temporada que s'assumen a la programació de la Fira.
On tindrem l'estant de la fira? Doncs, com és habitual, al passeig del Terraplè, toca de la biblioteca El Molí, cantonada a baix amb el carrer Molí, pràcticament. Doncs allà tindrem l'estant com cada any, que us convidem que vingueu a saludar-nos, si així us plau, durant tot el cap de setmana. Doncs aquesta serà la programació especial que farem. La resta d'espais seran les remissions habituals del cap de setmana.
A veure, continuem, anem a fer un repàs també el més destacat de la programació televisiva, però centrant-ho ja només en avui divendres. Endavant, Sílvia. Vinga, doncs, primer, a les 10 de la nit, Uiha, una pel·lícula de terror que durarà tot just una hora i mitja i explica la història de com uns amics s'han d'enfrontar a les seves pors més aterridores quan contacten, sense voler-ho, amb un poder fosc del més enllà. El que ha començat com un joc innocent acaba amb una presència maligna incontrolable. Doncs si us ve de gust aquesta pel·li de terror, a les 10,
A 4, a les 10 de la nit, també Nadiem, una pel·lícula que explica la història d'un pare i un marit que aguanta els cops de la vida sense defensar-se. Una nit, quan dos lladres entren a casa seva, ell decideix no actuar convençut que així evitarà una esclada de violència, però després de l'atac, tant el seu fill adolescent com la seva dona s'allunyen d'ell per la decepció que els hi ha suposat.
A les 10 de la nit, 4. Una pel·lícula d'acció. Després, a TV1, a les 10 i 10, Los 7 Magníficos, però del 2016, una pel·lícula d'acció que dura una mica més de dues hores, dirigida per Antoine Facua i amb Denzel Washington i Chris Pratt.
Se situa en un poble que es diu Rouskric, un poble tranquil, que queda sobre el control letal de l'industrial Bartolomeu Boc. Els desesperats habitants del lloc contracten set malfactors caça recompenses perquè els protegeixin. I mentre preparen el poble per la violenta confrontació, saben que s'acosta inevitablement a aquest conflicte. Els set mercenaris s'adonen que lluiten per alguna cosa més que els diners.
Del 2016, Los siete magníficos. També John Wick, Aneox, A les deu de la nit, una pel·lícula protagonitzada per Kenurrips, que explica la història de John Wick, un assassí a sou retirat que decideix venjar-se dels gànsters que li van treure tot. Per tant, els gèneres bastant similars tots, menys la de terror. I finalment, Avimat, A les deu de la nit, La venganza del conte de Monte Cristo, un film d'acció del 2002,
dirigit per Kevin Reynolds. Després de ser traït pel seu millor amic, l'unrat innocent Edmond Dantes, és condemnat a complir una pena de 13 anys a la fortalesa de l'illa Diff. Doncs aquestes són les propostes de pel·lícules per avui i pel que fa als programes
El 33, a les 9 de la nit, el programa Gran, l'Espai, fa un repàs a la història del disc Doble, en què Pau Riba va debutar en solitari després del seu pas pel grup de Folk. Doncs es parla d'aquest disc de Pau Riba, entre d'altres. També destacaríem a les 10 de la nit a TV3 Eufòria, aquest talent xou.
a la gala. Els 14 concursants s'enfronten a una nova expulsió i per primera vegada el jurat format per Mamaduixa i Caral Laod i Alfred Garcia valora individualment cada una de les actuacions. El programa inclou l'actuació de Banda Neon, un dels grups catalans més populars de les xarxes, al llarg d'una gala amb números i girs inesperats. I després, a la una, eufòria a la postgala, aquest espai on es comenta tot el que ha passat
la gala i acabarem amb antena 3 a les 10 i 10 el desafió, quarta gala en què Daniel Illesca s'enfronta a Willy Bárcenas a la prova travessanyos mortales que exigeix força, equilibri i uns nervis de serp
Doncs aquestes serien les propostes de programes avui a la tele. La Renaixença avui també a les 10 de la nit, però en aquest cas fa una mena de refregit en els quatre episodis d'aquesta setmana. El programa ha parlat del paper d'alumínim, de cintes adhesives, del cadenat i de la ferradura, i en aquest cas, de la ferradura, perdoneu, i en aquest cas es fa aquesta mena de refregit avui a la Renaixença a les 10 de la nit.
Molt bé, doncs fins aquí el capítol de programació tant de la ràdio nostra com de la televisió. Ara mateix ens queden 7 minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
Vinga, doncs, arribarem de mica en mica ja a les 9 del matí, amb aquest espai que compartim cada setmana amb el Xavi PSX, el Xavi Planes, que ens parla de diverses efemèrides de la indústria del món dels videojocs.
Una secció que porta per nom, tal dia com avui, un videojoc. Anem a veure què és el que ens explica avui. Què tal, Xavi? Com estàs? Bon dia. Bon dia, Oriol. I molt bon dia i bona hora a tot Molins de Rei.
Avui és dia 30 de gener i tal dia com demà 31 de gener però de 1999 va sortir a la venda un dels videojocs més terrorífics que es recorden a la Playstation 1. Parlem de Silent Hill.
Què? Què us sembla la musiqueta? Inquietant, eh? Doncs el que sona és una mandolina. Qui s'ho podia imaginar? Que un instrument amb un nom tan graciós pogués causar aquest so tan pertorbador. I és que el seu compositor, Akira Yamaoka, ja en sap ja de fer música que fa posar els pèls de punta. Però vinga, anem a parlar del joc.
El 1999, la companyia Capcom rebia grans homenatges pel seu videojoc Resident Evil. A aquestes alçades ja se deu conèixer què és el Resident Evil. Us fa 5 cèntims. Una aventura de survival horror amb zombies per tot arreu i una història molt ben lligada amb personatges amb molt de carisma. Es podria dir que Resident Evil va posar els videojocs de terror de moda.
Konami, per la seva banda, veient aquesta nova moda, doncs volia prendre part d'aquest pastís, d'un pastís econòmic, clar. Així que va crear un equip de desenvolupadors perquè fessin un survival horror marcada a la casa. I vinga, el seu fruit va ser en Silent Hill.
En aquest joc encarnem a Harry Maison, un pare de família que viatja en cotxe amb la seva filla per una carretera de muntanya massa estreta amb una nit massa fosca. Com ja es veu guanyi des que comences a jugar, acaben tenint un accident. I un cop Harry recupera la consciència, la seva filla, la Cheryl, ha desaparegut. I bé, doncs no li queda més remei que anar-la a buscar al poble més proper,
Un poble que sembla com mitjà abandonat, amb boira pertot arreu i carrers misteriosament tallats per on no pots passar ni pots escapar. La seva recerca el posarà a prova trobant-se amb diferents monstres que ha d'eliminar i amb vilatants visiblement afectats per la seva experiència com a membre d'una comunitat on sembla que governa una secta.
No faltaran les localitzacions que ens faran posar els nervis a flor de pell, com hospitals amb metallaroxidat, escoles amb crits de canalla sonant més enllà de la foscor i carrerons ben foscos i envoltants de boira, sobretot la boira, que la podríem considerar un personatge més.
La jugada va sortir d'allò més bé i Silent Hill va ser un èxit. Un èxit que ha perdurat durant més de 25 anys amb diversos videojocs, novel·les, còmics, inclús algunes pel·lícules. L'última just l'han estrenat aquesta mateixa setmana, Retorn a Silent Hill. Diuen que no és molt bona, però bé, si t'agrada el terror suposo que això dona una miqueta igual. Ah,
I recordeu aquell grup de desenvolupadors que us he explicat que va crear Conomi per fer el joc? Doncs us he d'explicar que en realitat aquesta va ser una jugada bastant lletja de la direcció. Mireu, per escollir els membres van agrupar a membres del personal dels que no estaven gaire contents i que en realitat ja feia temps que els volien fer fora. Així que la jugada tenia un doble tall.
Si triomfàvem amb el joc, fantàstic. Però si fracassaven, aquí tenien l'excusa perfecta per fer-los fora. I no els hi van posar fàcil, eh? L'única cosa més curta que el pressupost que li van donar va ser el pla d'entrega del joc.
Però bé, finalment tot va sortir molt bé per l'equip. Colmami els va haver de mimar força perquè es van convertir en unes estrelles del desenvolupament. A més, es van guanyar un nom pel seu grup. Eren el Silent Team, un nom que es va acompanyar durant quatre entregues més. Família, passeu molt bon cap de setmana i visileu amb la boira.
i amb la pluja, i sobretot amb la Renfe. Jugueu molt!
Molt bé, Xavi, gràcies, bon cap de setmana i bona fira per tu i els teus. Recordeu que si voleu estar informats del món dels videojocs, a banda d'aquest espai on recordem efemèrides, tenim el programa, pràcticament una hora de durada, el Joc per Randa, que podeu seguir tots els dilluns en aquesta casa, el 92.2, el Joc per Randa amb el Rafael Pérez i tot el seu equip, dilluns de 9 a 10 de la nit.
Mireu, farem una pausa, d'aquí un minut i mig seran les 9, escoltarem les notícies i de seguida tornem, perquè la Santa Tangerina, a veure si ens fa ballar amb la seva cançó del dia com és habitual els divendres, a les portes, o com a talonera, vaja, dels Miquels, que seran aquí també d'aquí uns minuts per compartir la tertúlia fins a les 10 del matí. Tenim l'espai polític del dia, també. L'espai, en aquest cas, és preguntes a Ara Molins, avui amb el regidor Joan Albert Fabra.
Estrenarem nova novel·la per fer-ne un parell de testets les properes dues setmanes amb la Mònica Mar Rubió. Repassarem dues dones de les grans dones de la història amb la Judit Herrera. Parlarem de la revista El Llas a partir de les 11, aquest nou número, i de la fira amb el Roger Castilló, el director de la revista. Tindrem el Xavi Garcia parlant dels enllustradors avui i acabarem el programa seguint les terres
de l'Oconte Arnau amb l'Híctor Zacarias a l'espai Camins. Farem una excursió molt interessant per aquestes terres. Voleu saber on? Doncs ens ho explicarà a la recta final del programa a partir de tres quarts de dotze. Ara fem una pausa, com deia, i de seguida tornem. El bon dia i bona hora. Fins ara.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les nous per la Maria Laram. Hem mobilitat les incidències més importants a hores d'ara continuen concentrades a l'AP7, amb el tram tallat per obres entre Martorell i Castellbisbal, en sentit Tarragona, amb desviaments que es fan obligatoris per l'A2 i els accessos tancats des de Martorell i Gelida i amb circulació intensa també al tram de Barbera, del Vallès i Santa Perpétua. També hi ha afectacions a l'A2, amb retencions tant al Bruc, en sentit Lleida, com als accessos de Martorell, on hi ha inclús dos carrils tallats. A l'àrea metropolitana també hi ha
Hi ha retencions importants a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, també a la B23 per un accident, a la C32 i a la C58, especialment als accessos, com dèiem, amb Nus de Trinitat i Nus de Llobregat.
I Catalunya és a punt de tancar una setmana laboral de recuperació parcial de Rodaliers marcada pels retards, les incidències i la impotència dels usuaris. Els darrers dies a DIF ha ordenat la reducció de la velocitat a 155 punts de la xarxa ferroviària. Són trams on s'han detectat deficiències que obliguen els maquinistes a reduir
la marxa per raons de seguretat. En un de cada quatre casos ho fan pel mal estat de la via, però també s'hi veuen obligats sovint per problemes en el mecanisme de desviament o en el canvi d'agulles. A l'R1, que és una de les que registra més afluència de viatgers, els treballs al pont de la Riera d'Argentona, al Maresme, fan que els convois circulen a un màxim de 30 km per hora.
I el ministre de Transports, Òscar Puentes, reconeix davant del Senat que el servei de rodalies és pècim i necessita revertir molts anys de desinversió. Tot i reconeixer descoordinació en la gestió de la crisi, apunta als anteriors governs del PP com a causa de tots els mals i descarta assumir responsabilitats.
I el Departament d'Agricultura ha confirmat 18 nous casos positius de pesta porcina africana en ports cinglats localitzats dins del radi de 6 quilòmetres establert com a zona del risc al voltant de la localització del primer cas a Cerdanyola del Vallès. Segons ha informat el Consell d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Oscar Ordeig, el fet que tots els casos estiguin concentrats dins d'aquesta àrea fa que no es produeixin canvis en les mesures de control.
I el Ministeri de Treball ha pactat amb comissions obreres i UGT una pujada del salari mínim interprofessional del 3,1% per al 2026 fins als 1.221 euros mensuals bruts amb efecte retroactiu des de l'1 de gener. L'acord no té el suport de la patronal que rebutja la proposta tot i que el govern manté el salari mínim exempt d'IRPF.
I pel que fa el temps, avui al matí el cel serà poc ennubolat amb oires també a la depressió central i a les fondalades interiors. A mesura que avancin les hores arribaran núvols prims perponent que s'aniran espesant i s'estendran a la resta del país. A partir del vespre entrarà un nou front des de l'Aragoa amb pluges febles o moderades que continuaran durant la matinada del dissabte. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 9. Informació local. Diumenge a la Penny programa un concert, concert tribut a Pavarotti amb Lluís Blasquez al Teatre de la Penny. Serà un concert dedicat al llegat de Luciano Pavarotti amb acompanyament del Ballet Internacional Pura Sang. Aquest diumenge a les 7 de la tarda.
I dins el programa de la Fira destaquem que aquest cap de setmana a l'entorn del mercat hi haurà proposta gastronòmica fins a les 5 de la tarda, demà dissabte hi haurà Fira Tapes al Mercat amb productes a les parades del mercat i tant demà dissabte com diumenge
Hi ha tallers gastronòmics infantils. És una novetat aquest any. Adreçat al públic familiar a la plaça del Mercat per infants de 4 a 12 anys. Demà dissabte, matí i tarda, amb diferents sessions per aprendre a fer un timbal de vegetals de temporada i de mercat. I el diumenge, en aquest cas, amb 3 sessions al matí, un timbal, en aquest cas, de fruita d'hivern de mercat. Les inscripcions s'han de fer a candalera.cat barra gastronomia.
També dins del programa de la Fira recordem que demà dissabte hi ha la trobada d'intercanvi de plaques de cava de 10 a 2 a la plaça del Palau amb una placa commemorativa dels 175 anys de Fira que s'ha editat i que es pot comprar a l'espai infantil, l'espai Quits, que hi ha a la planta baixa del Molí.
I altres propostes de la fira passen per les portes obertes al Museu del Reneixement, diumenge al matí, de 10 del matí a 3 de la tarda, entrada gratuïta. També les visites que es fan demà dissabte, visites guiades a les 11 del matí i a les 5 de la tarda. Us heu d'inscriure abans a inforobamuseudelreneixement.cat. I també, per acabar, repassem les tres exposicions que podeu veure. Per una banda, les fotos guanyadores i finalistes dels Premis Clic, que es poden veure al local del SEM tot el cap de setmana.
A Can Amatller, l'exposició A pagès, que ret homenatge al món de la pagèsia i com es vivia, com era la seva vida al camp, amb diferents objectes i estris que ja no es utilitzen i que formen part del llegat de la història de la pagèsia a la vila. L'exposició Can Amatller la podeu visitar també tot el cap de setmana. I una altra exposició de la pagèsia, però en aquest cas que explica la lluita contra el franquisme, centrada l'exposició en els 50 anys de la Fundació d'Unió de Pagesos. Aquesta exposició es pot veure...
en aquest cas a la sala gòtica també durant tot aquest cap de setmana. I la farmàcia de guàrdia avui divendres és la Xuclar, que està al carrer Major número 100. Comuniquem la defunció del senyor Francisco Melero Ternero. Tenia 84 anys i l'acte de comiat serà avui divendres a dos quarts de quatre de la tarda al tenatori.
Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a apagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer casa, protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa.
Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Interna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu. A interior.gencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells. 112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya.
Els divendres, Faves Tendres, música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres, te la busca, te la troba i te la posa.
Els divendres, fames tendres, amb Jordi Terrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 a la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reina.
Els dilluns a la Penya Braurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns. Ràdio Morins de Rei La ràdio nostra 91.2
La cançó del dia, amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora, família. Aquí Sandra Tangerina, a la cançó del dia. La meva recomanació d'avui és Catalan Society, de Mama Dousha, que fa una mirada directa i sense filtres a la societat catalana actual. A través de la ironia i una lletra carregada de crítica amb un so supermodern que convida no només a escoltar-la i a ballar-la, sinó també a reflexionar una mica.
Així que, música a tope i bona fira!
La brisca, la mona i el mantider, la gilda en els basques de Can Vallès, la vida al final és un panallet que ha caulat calent, la muraneta és sexy.
I tu què prefereixes? Ganivet o Navalla. Espardenyo sandàlia. Se guardiola o miro. I tu què prefereixes? Ganivet o Navalla. Espardenyo sandàlia. Amo sense mitjus.
A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest divendres, 30 de gener de 2026. La compartim amb l'equip al complet dels Miquels. Miquel Canut, bon dia. Bon dia. Miquel Casas, bon dia. Què tal, bon dia? Miquel Vinyes, bon dia. Bon dia i bona fira. Merci. Miquel Païssa, bon dia. Bon dia i bona hora. Bon dia, Miquel Díaz. Molt bon dia. Molt bon dia, Miquel Vallès. Bon dia, família. Comencem.
Molt bé, doncs moltes gràcies per aquests desitjos. Miquel Vinyas, què et mires cap enrere? No hi ha ningú més. No, perdoneu, és que m'hi portava una cosa i m'ho havia deixat. Ah, doncs vés-la a buscar. Molt bé, doncs esteu bé? A punt de fira? A punt a punt, eh? Com està l'ambient ara?
Molt bo. Ara aquí no hi ha ni Déu encara. No, atenció. No hi ha ni Déu. Ja hi ha moviment. Està muntant encara. Estan del terrapet tots tancadets. És molt d'or i fa fred. Respireu la fira. Home, fa una setmana.
Sí, Déu-n'hi-do, oi? Vinyas, que ens has portat aquí uns programes antics, eh? Bueno, dels 57, 59 i 61. D'acord. Jo he fat avui uns quants. Ah, uns quants. Vols dir que en tens més a casa teva? Com és que tu tens tots aquests programes, sisplau? Perquè soc una mica drapaire, eh? Ja. I ho guardo tot i... Tot legal, entenc?
Sí, sí, clar, legal. Molt bé, molt bé. Vull anar prenent de cases que vaig com a cases i els hi vaig prenent. No ho dubtàvem. Per tant, de... Aviam, cases has agafat tu... Estan mirant els anuncis. El del 57, que de fet és un magazín només d'anuncis. Mira, aquí diu Alaska, que era la fàbrica del gel. Hi havia seguit també el Puiggarí,
Puiggarí. Notes històriques de nostra vila. Sí. I a més a més, jo aquí, quan va sortir aquest programa, la meva mare estava embarassada de mi. No ho sé gaire. Jo vaig deixar el 4 d'abril. Veus? La mare estava de 7 mesos. I no et sona res d'això, eh? No, no, no. Aquí són aquests anuncis d'aquí, són aquests que et van enviar que no podem faltar. Està aquí, està aquí. El nostre proteccionista...
el Joan Mallorca, com van anar a buscar, diguéssim, el millor publicista que hi havia. Aquella època, sí. Va ser ell de puta encarajillo. També teníem la competència, que són de sanitecs.
No, Lluís Comis. Lluís Comis saps. Però posa algun contingut del programa que es feia a la fira aleshores? Sí, sí, posa de tot, però això ho has de mirar tu. Ja m'ho passarà, si no. Mira l'empresa, sí, els deixo unes setmanes. No, no cal unes setmanes. Empresa, Cine Savoy, Fomento, Monroza i Ocar de Productor, feien Pabícubes, feien Brigadón, Santos en Magnífico, Cici...
Escolta, espera, espera, espera. 59. Pórtico, que seríamos com a la portada. Gassos de Mallorca. Gassos de Mallorca. Vecinos de Molins de Rey, los de todos los pueblos de la comarca, los de la Cataluña entera, la vila de Molins de Rey os ofrece, como cada año, su gran feria de la Candelaria.
i no hi encontraràs tal, tal, tal, tal. Molt bé, veus? D'aquí venim, eh? D'aquí venim nosaltres. Tu vens de més cap aquí, eh? Sí. Però tot això... Tu vens d'aquí, eh? Perquè tu ja tenies un parell d'anyets aquí, eh? Aquí, algú que és... S'ha de remarcar que tots aquests calendaris... Bueno, aquests són... Estan tots esquits en castellà. Home, home...
Però a partir dels 60, 61, com aquest que tinc aquí, ja comencen a haver pàgines escrites en català. Hi ha poemes, hi ha poemes i coses en català. Aquest del Capiteu i... S'anar adonant que Moloís de Rei ha canviat.
Atenció. Dirigido por Miguel Vallés. Dirigido por Miguel Vallés. Dirigido por Miguel Vallés. I, a més a més, Garaje Nacional amb lletra més petita i Miguel Vallés amb lletra maiúscula marcada. Aquest és el graig que vam fotre a terra per l'autopista, que estava aquí. Ejército de Navarra 93. Teléfono 9. 9. No 9, sinó el número 9.
Que fort, tio. Sí, que fort, molt fort. El 57, el 59, quants habitats tenien aquí al cop? No s'arriba i borras quin número de telèfon no tenia. Els germans Canut hi és aquí, també. Sí, escolta'm, el que fa molta gràcia és que en aquest temps, en el 57, un biscooter, que era un cotxe petitó, feia 200 euros. O sigui, perquè ara són 200 euros. Sí. Dius, mare de Déu, no? Aleshores, 200 euros...
I en mal estat val 10.000 euros. Sí, en aquest moment, eh? 10.000. Hòstia puta. Sí, sí. Vicenç Hermanos. Això vol dir que tenien una història alrere, eh? Restaurantes TV, Antigostal del Sant. Teléfono 89. Hermanos Canut. Teléfono 94. Aquí n'hi ha un de boníssim que posa. Palosca.
Ja està. Pelosca. Pelosca. Ja està, ja està, ja està. Un record, un Mogan i un petit... Pelosca d'aquesta empresa, el meu avi va comprar el famós GMS de tracció integral. Pelosca era una fàbrica de tubos de ciment que feien aquí quatre carrers. Però em fa gràcia perquè... N'hi ha un de molt millor. És com si fos un nom rus. Pelosca. N'hi ha un molt millor. Un espai gran com aquest, que és un espai gran, amb una lletra molt petita a baix i a la dreta i només diu Badia.
No hi ha una constructora, ni hijos, ni viuda. Va dir, ja vaig en petitó. Com ho he dit jo, he pagat, però no cal que... Hòstia, hauríem de desenterrar els publicistes aquests.
Fruticultores. Recordad bien estos nombres. Volc invierno múltiple. El mejor insecticida y obesidad para tratamientos invernales. Això és molt llarg, això. Bona de Déu. Aquí tenim una mica bufilla. Hòstia. Bufill, si pas que el terapia. Recordo que m'ha sentit el pressupost. El 75% del programa aquest era tot publicitat.
Com, com? El 75% era tot publicitat. Amb això pagaven l'edició. I normalment feien aquest folleto tan grossut i tan maco cada dos anys perquè deien que així no martirizaven el comerciant.
O sigui, un any et fotem un pau, et fem posar la propaganda, perquè no és voluntària, t'ho deien, oi que posaràs una propaganda i pagaràs tantes pessetes? I deies, ah, va bé. Llavors, perquè no et fos tan fort, l'any que ve no ho feien. La fèria comercial, aquesta que diu aquí, exposició industrial comercial i agrícola, la feien un any sí, un any no...
Va fer-hi aquella gran. La fira normal la feien cada any. A sota els baixos del mercat van fer-ho a fira, primeres, fires. Sí, senyor. A sota els baixos del mercat. Fira de mostres.
Anem a la fira de mostres. El son del mercat? Sí, sí, el son del mercat. Escolta, y ya callo, eh? Ella, él y la fira. Ella es una chica lo que se llama mona. Al corriente de la actualidad, del cine, de la moda y de otros temas tan sumamente importantes como los que hemos citado.
En su cabecita rubia de 16 años hay un lugar para el primer curso de otra asignatura que hay que saber bien, los novios. Pues bien, está muy bien, está muy bien. Vull dir, arran dels programas aquests serveix una mica de l'evolució del comerç a Molins de Reis. Sí, señor.
No, però fa gràcia perquè, el que diu ell, les coses que no són propaganda, hi ha coses que estan molt interessants. I parlen inclús de la Fundació de la Guida, que durant 400 anys gairebé va anar canviant d'amus. Va venir el baron de no sé què, va comprar el conte de no sé quantos. Durant 400 anys va anar canviant d'amus cada 10 o 15 anys o 20.
Molt vint, el poble, eh? Sí, sí, sí. I dius, mare de Déu, com anàvem, no? Mira com ha canviat i mira quant dels anunciants que estan aquí els que han quedat avui. Un altre dia em portaré dos anys i deu que són més divertits. Ah, tens part dècades. Sí, però ser més antic encara fa més gràcia. Una de les coses que em va cridar molt l'atenció, i amb això acabo, eh?, és que hi havia un plano que és fa un metro per un metro del poble, de bo que pensàvem fer l'any 20 i pico.
I allà on ara hi ha l'Oto Catamunya, que ara hi ha els serveis moltíssimals, hi ha el Guivera, totes aquelles fàbriques, allò era un parque que, com un centre al parc petit, preciós, el van dibuixar però mai el van arribar a fer. Però allò hauria sigut maco, eh? Allà s'ha fet un poc, llavors.
Un parc bestial, eh? Vull dir, molt maco. Molt maco, molt maco. I allò s'han fet un polígono... Un polígono industrial... Riera del Molí. Polígono industrial Riera del Molí. Sí, però en el tros que jo dic que és entre el xerif i els ponts de Can Baruta, tot allò era un parc preciós, eh?
Doncs ja no ho és. No, no, no va ser-ho ja. No. No ho és, no ho és. Home, va ser rústic, forestal i d'això, fins fa quatre dies, eh? Ja, ja. Però vull dir que fa gràcia que a cent anys ja tinguéssim previst fer un parc i, en canvi, no es va fer. No, perquè ell van començar a posar a la indústria algunes fàbriques, el cant Torrebelari i tots aquests es van començar a posar per allà d'allò. Entre Torrebelari i la via, o la riera de...
De Vallvidrera no hi havia res. No, no hi havia res, tot estava... La casa del Fog, que vivíem ara, per no dir-vos el xerif. Sí, sí, és el Fog. La casa aquella està anomenada amb un nom català, que ara no recordo exacte, però era un senyor que era el propietari d'aquells moments fa cint anys.
I fa gràcia perquè diu casa no sé què, amb el nom i tot. I aquí està molt bé. A tot allò no hi havia res allà a baix. A baix no hi havia res. Després de la Casa del Foc no hi havia res. A Pàrraco, no? A Pàrraco, comom. A Pàrraco, comom.
N'hi havia res. Després sí, que es va començar a construir. El rector Colom estava a dalt. El pàrroco Colom, aquest el tinc jo aquí. A casa meva l'adreça era rector Colom. El meu ja era pàrroco, el meu era pàrroco, no era d'allò. Per un costat Ramon Llull i per l'altre rector Colom. I això que dius tu, imagina't ho que s'ha arribat a fer, que s'ha fet un pui o un grandiós.
Sí, però per això que dieu vosaltres no es va poder posar tota la gira nova quan la vam fer. Tota tenia que tenir noms de dona, tota. I no vam poder fer-ho tot perquè hi havia que ja hi eren, com el rector Colom, el de Montllull, que és un tio Vic...
El Narcís Montoriol, que també ve de casa dels Canuts. El que passa per sota... El que passa per sota... El que passa per sota, quan vas cap al cementiri i veus les dues portes de garatge, allò era Ramon Llull. Però ara no. El van canviar. El van baixar cap baix. I ara és Narcís Montoriol. Aquests no els vam poder canviar perquè ja hi eren. Però tots els davis que vam fer nols, tots tenen nom de dona. Ja.
Bé, en tot cas hem anat molt enrere i ara podem tornar a l'actualitat, no? Sí, sí. Molts de vosaltres veuen el Foment el divendres? Cultural i artístic, sí. Cultural i artístic, eh? Sí, sí. Jo, a Potea, hi havia nosaltres que es van passar de Potea i cridant, eh, que estem aquí, que estem aquí, i es va passar de llarg. Poneixis, la casa del Forc abans devia ser Cana de Jol. Pot ser. Que era l'amo de la casa, que després els va...
Però fa gràcia perquè hi ha tota la perceva norma aquella i a un vist de la casa hi ha un nom del propietari. El senyor Rajol era un... Un que feia cine. Un productor de cine, de l'època del cine mut i això. Ah, que per això hi havia aquella màquina allà dintre tan maca? Exacte. Hòstia. Tota la torre era del senyor Rajol. I la Mercè era la minyona del senyor Rajol. Ah, coi. La Mercè mare, eh? La Mercè. La Mercè mare, la mare. La Mercè mare, la mare.
La dona del Manel. La dona del Xerri, perquè t'entenguis ja d'una vegada. No, no, aquí... Aquesta màquina la vaig veure jo. Aquesta pepsa rosa no la fem. No, no, no. I fins i tot hi havia una petita sala de cinema al costat del menjador. No ho recordo. Molt bé. Tornem al foment. Tornem al foment cultural i artístic. Estàvem amb Apaté, eh?
Que tu has esmentat uns que no van seure a la platera i la gent no sap què vols dir. I va passar un d'allà vestit d'una persona. Una persona, sí. Fas, fas, fas, cap als palcos i tothom, eh, que estem aquí, que estem aquí. I ell, hasta luego. Però era el paio que era de la discoteca, no? Exacte, era el de la discoteca. El senyor Casas. Passa que si arribes tard, igualment se mos...
que hi ha uns crancats, tot fosc, que no veus a ningú, ni et veuen tampoc. En qualsevol cas, una explicació. Les expliques, per la gent que no ho sàpiga, que últimament no hi vagi, tenen dues zones, la zona general i la zona VIP. Llavors, jo...
Tu consideraves que tenies que anar a la zona? Efectivament. Té un prestigi, té un nom i té una imatge. Jo no crec que funcioni així. El que passa és que ell està acostumat a fer-ho tot des d'una mica més avabat, com a la discoteca, i té que estar amb el palco o algo per veure la gent com les bellugues. No fotem més històries, per no dir marisconades. Marisconades i no dir res. És que va arribar tard el poem, és que va arribar tard.
Estava totes les llums apagades, diu, però on passo? I vestit així d'allò, pim-pam-pim-pam, com anar saltant fins a arribar al pàlcom. Vaig veure una cadira i el primer que vaig fer vaig començar a intentar buscar a la meva dona, el Miquel Puigdel-Rosa, que sabia que estava allà, però estava molt fosca i no d'allò. Llavors, perquè no m'agafés més trotícolis, em vaig dedicar a mirar el que estava passant dalt de l'escenari. I després a la cabina una miqueta de llum, una dona em diu...
i vaig allà al Vallès i una pila de gent fotent unes coses amb els braços i m'estaven cridant a mi. Fet aquest apunt. Fet aquest apunt. Fet aquest apunt. Fet aquest apunt.
Sí, el que passa que jo soc sempre molt puntual, però tenia una altra cosa abans i no vaig poder estar. Jo vaig veure ahir el nostre arcalde, que estava fent cua, suposo que, per veure això del fansoni aquest que feu aquí.
Què feu aquí? Què fan aquí? Jo estava fent cua per broma i m'hi vas dir, escolta, en la teva categoria no hauries de cuidar-te i anar al primer? I vas dir, això mai, jo faré cua com tothom. I vas dir, ostres, que bé, no deuen venir leccions. Anar destapant curiositats i interioritats al senyor Vinyas. I guanyant amics. I guanyant amics, molt bé. Bé, estem parlant de què és el que va passar a nivell de públic...
I aquests intrínculits que us portàveu, però no hem valorat l'acte, sisplau. Portem 10 minuts aquí. A mi el pergó em va agradar molt. Va, vinga. El senyor Jordi Hurtado va fotre un pergó de categòria. Per ell va estar a Déu. Va estar informant-se molt bé. Sí, sí. Sí, ho va dir-ho. Va estar informant-se molt bé. Sí, sí, home, va fer una...
I molt, però molt bé. Jo crec que si el teníem com Molinenc adoptat, ja el podem fer Molinenc d'Arrel, eh? Però sí, senyor. Ja que s'esborri de Sant Feliu, que ja no s'ha quedat res. Jo crec que ho va fer tan bé que li va fer el guió, el guionista de...
El tio té taules, hi va saber què trobar. És a dir, jo no he anat amb els pregons d'aquests, però realment va estar molta estona, però a mi em va passar superràpid. I tinc que dir també que el Tsai Paz va estar per mi de 10, va estar per mi excel·lent. A més a més, l'altre ja parlàvem de no sé quina història de l'aula aquesta. L'extensió universitària
L'extració que va anar a una convidada, no recordo qui era, que va ser molt llarg, i va anar a llegir. I parlàvem de la conya de comunicar o llegir. I tant el Joan Hurtado, a més és professional d'això, i el tio té el cul pelat de fer-ho, però el Xavi va estar superbé parlant-ho, el tenia superment preparat, supertranquil. Jo me'l vaig creure, però ben que no ho vaig. I la presentadora...
també la vaig trobar amb un ritme molt bo. I em va comentar l'Oriol... Jo mateix et vaig comentar que era la Júlia Lara. Doncs també va fer-ho. Un acte que a mi em va passar, em va passar la conya. Una mica sol, però bé. El tema d'adaventar una hora, per mi va ser un encert. Un encert, eh? Per mi, sí. Sí, senyor, perquè quan acabes les 9 del vespre, ja...
aviam qui sopa. Jo sopava abans, quan anava... Com més sabeu tots els oients... Sempre us ho deia, eh? L'important és el sopar del Miquel Valls. Aquesta vara que dieu és la filla del Josep Lluís, o no? Sí. Sí, sí, sí. Pel nom se'n va, però no... Jo no vas poder assistir-hi... No vas poder assistir-hi... Sí, sí, sí. No vas poder assistir-hi perquè tenia de fa molt de temps unes entrades de teatre...
va ser una obra molt interessant. Avui no ploraré, deté de teatre, al Teatre Goya, però per el que vas llegir, vas sentir el pregó, va estar tot plegat, tot molt bé, molt bé. Si tenies les entrades... Miquel, m'ho pots tornar a escoltar, que això ho fan...
A més a més, felicitar que per fi hem aconseguit, estem al segle XXI, hem aconseguit tindre un acte on els micros no s'acoblin, les llums funcionin, no hi hagi fallos d'aquells de...
Estava picant. El ritme tot plegat va ser molt bé. El ritme va ser fantàstic. Jo posava una mica en el lloc del Jordi Hurtado
I jo m'hagués empipat ja, no? Perquè el vam fer estar molta estona, eh? Aquest és el problema que jo t'he dit al començament. Perquè va parlar el misteri. Ah, mentre va parlar l'Ivan, després va parlar l'alcalde i després va parlar ell, van passar una estona que ell... Això és el que jo t'he dit al començament. Jo pensava, jo estaria nerviós ja... Tot una més perfecte, eh? Que m'han dit a les 8 i són quarts de 9 i aquí no parvo. Exacte, sí, senyor. Aquest va ser el problema. No, però això ja ho sabem.
Quan els pregons, ja siguin de fira o de festa major, els fan gent, persones, lligades al poble per naixement o per adopció, on això són pregons excel·lents.
Quan s'han agafat gent que no té relació amb això, han sigut uns pregons nefastos. Un fracassos. I per sort, algun dia se'm van donar a compte i últimament hem tingut pregons molt guapos. Molt bé també el fet de fer pujar els alcaldes i regidors d'aquells anys. També em va semblar, és a dir, no sé exactament, imagino que dintre de l'Ajuntament hi ha una persona que s'encarrega de protocol i s'encarrega d'això. Jo m'aneu...
Felicitats a Maria Borrego. Perquè rep unes instruccions. Que pugin a l'escenari. Que s'hi faci un reconeixement. I han anat actes d'aquests que fan el foment i veus una falta de professionalitat, gent corrent pels passillos que ara no saben què ve, això.
Des d'un punt de vista de protocol, això simplement és qüestió d'organització. I vaig allà una mica, aviam que em trobo...
Perfecte. Clar que et va sorprendre gratament tot. Molt, exactament tot. Bé, encara que ens sembli estrany, el Manel Borrego té una formació amb protocol d'alt nivell. No, no, no ens sembla estrany, eh? No, no, no. Quan vam fer-ho dels Miquels, ens va marcar els tempos... Ha estudiat protocol... Quan vam fer aquell que vam fer, però, com els Miquels, ens va marcar els tempos de tot, però, eh...
A 8 i 10 això, a 8 i 13... Una cosa que deies tu, que pugi aquest, que no pugi l'altre... El tio, perfecte. A mi em va donar el títol de president. Això passava el divendres. Heu fet alguna activitat més? Heu anat a algun tast? Jo vaig anar a algú de la Conxita a la dia, que no hi havia cap Miquel. Però era de l'alba universitària. Sí, obert a tothom en aquest cas. No cal dir que no hi havia cap Miquel...
No, bueno, jo. Ja, però vull dir que estàs... Si vas posant al descobert una cosa que... No ho saps si entre el públic hi havia algú gran, Miquel. Home, jo ho miro tot, jo se'm poso l'última fila sempre i ho veig tot. Ah, per xafardejar, diguem. Tu coneixes tot el nom que hi havia, el nom de totes les que hi havia. No, Miquel, vull dir Miquel dels Miquels. Ah, ara, ara. Si vaig posar l'última fila, millor hi havia el que anoté davant i no el vas veure.
No hi era. No veus? No hi era. Però acostuma a ser-hi i posar-se davant. Que consti en acte, però ja sé per què ho he dit. Està en el passadís de la tercera fila d'esquerra. Ja ho veig de cop. Molt bé. Hi havia gent o no, però? Sí, sí, molta gent. Però és curiós que no sent de l'alba normal, hi havia bastanta gent, però no hi havia la mateixa gent que som a la FEDE.
Molt curiós, això. Perquè en realitat no muntava l'aula, sinó que muntava la biblioteca. Per això, hi ha gent que suposo que no va anar-hi. Molt bé. I ara arriba aquell dia que molts de vosaltres aneu a buscar ja el que us firareu, només la tarda de divendres, per estalviar, diguem-ne, en renous i cues. Bàsicament amb botits estem parlant.
Botits, afirmes, formatges, mel... Jo diria que tot plegat. Tot plegat, eh? Tot i que el xup-xup-xup de la fira ja comença una setmana abans, una setmana abans ja comença la cosa una mica bullir, que a mi m'agrada molt, perquè ja sabeu tots plegats que a mi les fires m'agraden molt, i sobretot la nostra fira, que és emblemàtica, com a mínim de tot Catalunya.
Jo, on vaig, sempre parlo de la Candelera. Molt bé. A tot arreu, i tu tot... La coneixen arreu. La coneixen arreu de la nostra fira. Llavors, la fira, per mi, realment, tot i que han hagut moltes activitats durant la setmana...
comença, per mi, eh?, comença avui mateix. Avui mateix ja començo amb hores i ja és on no parar. Llavors aprofito per veure totes les exposicions, el tema d'astronomia, el tema de passejar, m'agrada la gent, m'agrada veure...
la gent que ve, la gent que conec, i la fira per mi és això, eh? I és un no parar fins al diumenge, eh? I la fira per mi és això. Hi ha coses típiques que s'han de fer, que s'han de comprar avui a la tarda, perquè hi ha tanta gent. La fira de Molins va fer... A la grupa. Sí, i tant, i tant. S'ha de col·laborar amb les entitats. A l'almorzar de traquiners. Exacte. La fira de Molins es va salvar perquè anava...
Es va salvar quan a finals dels anys 70 es va decidir fer-la el primer cap de setmana de febrer i no el dia de la candelera. Perquè hi havia anys que la candelera caia en dimecres i aquí no venia ningú ni a comprar ni a vendre.
I al final es va prendre una decisió en temps de l'arcalde Puiggarí, amb comissió de forces polítiques entremig, perquè va haver-hi un parell o tres d'anys que el Lluís Puiggarí no feia res sense el beneplàstic de la comissió de forces polítiques. Hi havia els tres o quatre partits que eren aleshores. I es va prendre aquesta decisió de canviar. I el primer any va ser un fracàs.
perquè la candelera no queia en cap de setmana, i la gent va venir el dia de la candelera, però no va venir el dia. Però l'any següent ja va quedar resolt, i ja per sempre més... I va repujar molt. Que no t'estanyi ganut que el dilluns vingui gent.
no, ara ja no abans venia el dia 2 venia moltíssima gent ja està superat el que fa molta gràcia d'aquest poble és que el seu poble, en el fons quan jo portava gent abans per la fira que venien amics ara ja no, eh?
Però portava molts amics i tal, i em deien, però hòstia, aquí tothom us coneixeu. Perquè anaves caminant i clar, tothom deia, hola Miquel, hola Déu, home, ei. I ells estan acostumats a ciutats grans que... Que no coneixen ni els veïns. Ni a l'ascensor. No, exacte, no coneixen ni els veïns. Llavors, aquí tothom us coneixeu. Dic, no, encara que ens coneixem...
Allò que dius, adeu o bon dia, no? A mi això ja em va passar, em va passar, jo estudiava la sèrie molt nova, i ja la vaig dir, els nanos eren de Barcelona, i una vegada, un cap de setmana, vaig convidar molts dels nanos de d'allò. I la gent tenia 3 o 14 anys, o sigui, que era un xaval. I al tio això li va sorprendre. Diu, vam fer una volta pel poble, i diu, hòstia...
Diu que us coneixeu tots. Dic, home, dic, no tots no, però... En aquella època més, que ara. Sí, sí, però em refereixo que ara hem 60 i escaig d'anys i he dit, més anys per conèixer gent. Amb 13 o 14 anys. I a més a més, a més, vivir a un barri com el Pep Ventura, vas al centre del poble i et creus a Sant Quatre i adeu. I clar, això és una cosa que realment la gent que no està acostumada li sorprèn. I hi ha gent que no ho entén i gent que no li agrada. No, no, això és veritat, això.
I més, anys enrere encara més, millor, perquè no hi havia tanta... No havia vingut tanta gent de fora com ha vingut, com fa ara, els últims anys, vaja. Però anys enrere... Tot i que per molta gent no venguda que ve ara, no?, i ara sobretot que està venint molta gent de fora a viure perquè s'està edificant molt, molt d'habitatge nou i tal...
Però, en canvi, la fira és una cosa de cohesió. La gent que descobreix que ha vingut a Molins de Rei i veu la fira per primera vegada, és una cosa d'integració, que la gent se sent molineca, no? Jo tinc un record molt especial, perquè moltíssima gent, moltíssima, venia expressament a la fira per veure'ns a nosaltres.
no, no, ara recordo i ara és guapo de petit perquè ja no faig l'estat amb aquella publicitat director Miquel Vallès qualsevol novetiu perdona, eh, de Redford per un moment, que és més cap a qui estic parlant jo recordo Joan Sardà
que a l'últim moment, quan ja no es trobava bé, els dos fills el portaven per poder venir a saludar i se n'anava ipsofasto, només per poder venir a saludar. Això és bonic. Perquè tu sí que cantaves la cançó aquella del... No, els cantava sota un cel plujós. Aquesta sí que l'he cantat moltes vegades aquí a la ràdio, com tenia el meu estimat Amin.
Un mica ho hi veu, he cantat 50 vegades. Sí, cases, cases. Podríem posar en que veiem una parada d'aspiradors i el posem en veiem una semana que t'imperi a vendre d'aspiradors. També, també seria possible. Bueno, bueno, aviam, aviam, aviam. Ojo, els cuins són quatre, o sigui que... Jo sóc el manager, jo tinc el Freddie Mercury i hem de buscar el Brian May, el Richard Day i el Johnny Deacon i hem de muntar la performance. De moment ja som aquí, ja som prou.
No, en definitiva, la Fira, que sí que és una cosa... I a mi m'ha agradat sempre. Aquesta és la conclusió. No, que sí, que sí. Jo hi he estat a tot arreu, a tots cantons. Imagina't, la Fira de l'Automòbil, com han passat de la plaça del Mercat, se'n va anar a la plaça de l'Església, perdó, que m'he deixat a sota...
El mercat. Se'n va anar a No Sabon i després a Terra Poet, que ha sigut ja el més allò. Imagina't, a la plaça de Lligües ja va ser un èxit espaterrà. Llàstima que hem perdut els porquets de la plaça de l'Ajuntament. Doncs també és veritat. Però el primer que veia jo quan sortia eren els porquets de la plaça de l'Ajuntament. I els cavalls de l'hostal del Sant, que això va...
I això era molt guapo. El meu recorregut era els arbres, que era el carrer Verdaguer. Aleshores arribaves a la plaça de l'Ajuntament amb els porquets, amb aquells correlets petits. Gall d'indis. I després ja t'anaves cap als sòtanos de la plaça.
I a la plaça del mercat a veure els quatre cotxes i dues motos que hi havia. Ja no, això no. És que amb 75 anys han passat moltes coses. Amb 175 anys, ja? Jo amb 175 no ho sé, però amb 76... Déu-n'hi-do. Sí, senyor.
Correcte. Avui hi ha el concurs de cura d'ella per ser, que normalment... La passa a sota? Sí. La passa al mercat. La passa al mercat, allà. El mercat municipal, de fet. A les 12 sabrem qui ha guanyat dels establiments. La sala aquella, suposo que és la sala aquesta. La sala de la passa al mercat. Sí, la sala. Sí, sí, correcte. Doncs els establiments que hi participen, que no sé si són molts,
faran aquest concurs i a les 12 hi ha un lliurement de premis, que habitualment es feia el dissabte anterior i ara es fa avui divendres. Veig que han tornat les atraccions... Ho has vist, oi? Suposo que es t'hauria d'encaixar perquè... No, no, no.
jo crec que no ho sé que han anat al mateix post perquè quan el foten allà davant la carretera nacional diguéssim ara és un aparcament allò per tant allà no es poden posar jo crec que han tornat allà per això eh
Però es van queixar molt perquè no hi anava ningú. Ara es fan a l'entorn del Parc Mariona. Endavant del Capravo. Per ser exacte. Per ser exacte. Recordeu, havien estat a la plaça de los caídos
Havia de ser les atraccions allà. Ah, sí? Sí, senyor. I a la plaça de l'Ajuntament. Això no ho sé, jo t'ho dic jo. A la plaça de l'Ajuntament era per la Festa Major. Hi havia el xoque... El Marcelino Corts. Marcelino Corts i el Sada.
Els corx i alçada. És que el dilluns que ve el programa de ràdio anirà basat amb els autos de xoque. Els autos de xoque tenien una banda sonora especial. Cuidado amb això. Quan comenci a posar cançons, dius, hòstia, i tant. La intenció del dilluns és que la gent, quan escolti la música, es vegi a dintre aquells autos de xoque, així agafant la seva nòvia i posant la fitxa a dintre. Hòstia, hòstia. Abans de posar la fitxa...
Anaven amb uns cartronets. I passava el tio i agafava. T'agafava la barra sobre d'això. Aquí no hi ha arribat. Això va a la barra i el normàtic aquell t'agafava, venia per allà i t'agafava el cartronet.
Quina riolga, quina riolga. El parlador del Putgerí, la nostra conya anava el José Putgerí, a l'època que estaven allà a la plaça dels Països Catalans, el José sempre portava una bossa prena de fitxes, o sigui que jo... A veure, a veure, a veure, tu saps per què o no? Tu vols dir Josep Maria? Sí, el Josep Maria, sí. No, però és que allà hi havia una part de terreny que era de la part del José. És el que et anava a dir, a veure, on tard hi ha un Pepisser...
allà als pisos del Puiggarí allò era un treu enorme com els de l'altra banda el van buidar, que aquí també hi ha fotos que hi surt van buidar-lo i els anys que van trigar a fer els pisos posaven els autos de xoc i a dintre era lògic que el Josep Maria tingués fitxes i els deixava el sobar encara que els hi cobrés que menys que no anem de la casa hi havia el làtigo que també era tremendo el làtigo van vindre també amb una espècie com de barca
Una atracció... Hòstia, però vosaltres estàveu sempre... Que eravui a missa o... No, no, no. Que no heu sigut jove, que no heu sigut jove, vosaltres. Tu dius, al Puigganí, que anava amb una bossa de fitxes. Sí. I anava amb un pecatot de target, de cartonets d'aquells. Per què? No, per què? No, no, eh, que anava amb un pecatot. Un pecatot. Perquè ell era regidor de fira. No, no.
Per muntar els autos de xoc els havien de nivellar, i per nivellar necessitaven bidons, bidons, dels que gasten de 200 litres per posar-hi terra i nivellar-les. I aquells bidons els hi deixaven, en el Marcelino Corch,
A casa meva, la meva família, teníem els bidons per cosa dels camions i d'això i els hi deixàvem. I a canvi d'això ens donaven d'això i me'ls emportava pràcticament tots jo. D'això els meus cosins eren ja... El Marcelino Corch, fill...
anava a la Salla Blanova, anava un curs per davant meu, anava a la classe amb el Ramon Esteve. I jo llavors no ho sabia, jo corig no ho sabia. Després, quan vaig muntar el del disco i vaig començar tal i qual, ja vam fer més relació, però jo havia estat una fortuna. Escolta, jo el fill del trenc de la Bruixa m'agradava.
El del tren de la Bruixa em sembla... El del tren de la Bruixa em sembla que va muntar una sucursal d'Opel a Sant Vicenç. També podia ser. El Marcelino Corch, abans dels autos de xoc, havia tingut caballitos. I la peça de caballitos que havia posat primer l'hi havia comprat al meu avi. Que moto, estic creïble, sí, sí.
Crec que sí, sí. Aquí tots són gent de pedres, aquí ja ho veig. Un dels mordides ja ve de lluny, doncs. De fet, la fira i la festa major, pels pales, la meva recorda d'adolescent era... Sant Miquel, sobretot. El Miquel, la iaia, l'avi, el tiet, tothom et donava diners. Jo m'esfundia amb els altres de xoque i amb les cassetes tirant, tirant. Aviam si que hi ha la boleta. Aviam si que hi ha la boleta per apuntar-me un coco. Sí.
per portar-te una muñeca xotxona. Ah, sí, sí, de veritat. Aquí la xotxona no vaig arribar. La xotxona era de la tòmbola, no del tibó. Vaig parlar amb el coco o amb un puro. Ah, va bé. Potser una pregunta sèrie. Petita i sèrie. No, a la reunió aquesta de pastors d'Arcaldes, que va viguer,
A veure, ara tornem al foment, eh? Sí, sí, un segon només. Vaig trobar molt a faltar, i ho parlo en sèrio, l'Antònia. Sí, em poso que tinguin lloc el seu motiu. Es va disculpar, eh? No, no, això ho vull dir jo. Però és una persona que trobo que era molt important. Molt important, molt important. I que no hi hagi el Casimiro, tots sabem el motiu, ja està. Però els altres hi van anar tots, eh?
No, no, crec que va ser el proper Xavi, o no sé qui, o va dir que no havia vingut venir, o va dir que havia enviat una nota molt emotiva. Exactament. Va ser la primera alcaldessa demòcrata de Molisele. I és d'aquelles persones que, personalment, que els politis no m'agraden, sempre m'ha caigut bé, i per això ho vaig trobar a faltar.
Sí. Bueno, no, tu i molta gent no va a trobar falta. Era mestra professora de l'Estel. De l'Estel, sí, senyor. Sí, senyor. Antònia. I bona persona, eh? Bona castellana Aragall, que ho sepes. Molt bé. Antònia, record, si ens estàs escoltant des d'aquí. Una abraçada, també. Molt bé. Estàvem fent aquest recorregut pels autos de xoc i tot això, total, per dir que ara estan ubicats al carrer Primer de Maig, crec que és...
No sé com teniu. Van estar també, perdó, van estar molts anys també, van estar molts anys també al camp de futbol de la Penical. Al camp de la Peni van estar. Aviam, per favor, baixeu a la terra. Al camp de la Peni. Baixem de la terra. Perdona que et digui, però jo no ho recordo. Jo tampoc. I tant que sí, i tant que sí. No m'equivoco gens. Algú s'equivoca? Jo parlaria de Fira o Festa Major. Ah!
A la Fira no. Perdona. A la Fira no perquè hi havia... El camp de futbol s'ha fet el concurs de sardanes. Sí, per la Fira. Seria per la mena. Ara sí. També havien estat justament aquí, a la zona monària, abans de l'autopista,
on hi ha la casa Ocupa, que ara hi ha el revolt de l'autopista, i recordo un any que va haver-hi un assassinat, un mort o alguna cosa així, que els autos de joc els van tenir allà, potser, dos o tres semanas més, investigant no sé quina història. Això tampoc ho recordeu? Autos de joc. Hòstia, l'autos era... L'únic, així...
Tu l'únic que hi anava... Aquí és el criu de la colla. Era un aconteixement, això, tu. Jo esperava la festa major a la fira per poder pujar els altres xocs. I, a més, anaves amb els altres xocs i les xavalits per allà... Vols pujar hambre, per favor? A la xavalita. Per favor, home, sí. Els altres xocs també hi havia el seu rotllito.
Nosaltres també s'anava a l'auto-xoc i anàvem amb el trenc de la Bruixa que t'hi... I em fotia un cop d'escombra allà darrere que no vegis tu. Això d'abans, després s'ha d'auto de xoc. Nosaltres en vez de veure la pel·lícula del Gris, que veiem guardaespaldes, que és la número 1, no? Sí, senyor, la número, guardaespaldes. No, però el guardaespaldes és més cap aquí. És més maca que no... Tu ara em passes aquest cartell del 57, sí, efectivament.
on es va fer l'any 57 el segon concurso regional de sardanistes, celebrat en esta villa en 1954. Sí, senyor. I és el camp de la Panigal, eh? De concursos que es feien aquí a Catalunya més importants, el de la fira. I venien 50 colles, eh? Calella, Molina...
Bé, sempre guanyaven ells. Una de les... Jo no el teníem ubicat al camp de la Penical, pels que no l'haguem vist. El pavelló polisportiu. El pavelló polisportiu. Tan senzill com això, no? Sí, segur, segur.
Els dos pavellons, el primer n'hi havia un només i el altre. Sí, però ara estan enlairats. Abans... Estaven més abans. Arras de via, quasi. Ah, val. Perquè l'entrada al camp es feia per allà la via, que hi havia un pas...
No, i es baixava per allà darrere. Hi havia les dues entrades. Hi havia una rampa de terra i unes escales. Sí. A baix, al racó, hi havia una porteta i hi havia la taquilla. Sí, senyor. I s'entrava per un pas travessant les vides des de l'or del Ginebreda. Sí, senyor. I el primer moto gros que es va fer movint... Sí, senyor, també...
del camp de futbol. Per on ara hi ha la piscina i tot allò que no hi havia cap cosa. No, la piscina no. On hi ha el rodó i fins a la piscina. Hi havia tot allò. Sí, sí, sí. Tot allò, tinc fotos també de motocross aquells. Imagina com ha canviat. Aleshores vivia a Sant Feliu. Jo recordo que feia els concursos ardenístiques al camp de futbol.
I anaven molt de colles, molt de colles, que anaven tots, me'n recordo, que anaven tots a dins, amb els fills corresponents, que anaven molt tapatxocs. Vén amb midonats, eh? Vén amb midonats. Amb midonades, amb les faldilles amb midonades, ben cortetes, i amb el fred que fotia, doncs les cuixes es tornaven vermelles.
Bé, bé. El dia es parla del camp de futbol nou, ja. Ah, el futbol nou, eh? El Josep Raic. I en canvi aquest d'aquí que dieu és el de la Peni. El de la Peni, que el teniu molt present amb totes les entrades i tot, eh? Sí, nosaltres també hi havíem aquí a Molins de Rei, a la Colla Juny. Sí, a la Gran. La Colla Jany, Gran. Jo hi vaig ballar bastants anys, a la Colla Juny, i era una època on ens l'assutíem bastant entre...
mirant el cel, violatzes del fos, del bosc i juny. Vam quedar a tercers del campionat de Catalunya i vam fer un primer premi a la colònia Bévia de Ripoll. Teníem un nom, aquí Molins de Rei era conegut per la colla de Molins de Rei. Tenim un nom que el sap tothom. I per la colla Juny de Molins de Rei.
Però aquell any hem anat a incurs a concursos a Saret, a França... De fet, jo havia ballat Sardanes. Atenció a... A les 9 i 53 minuts, la declaració de Miquel Casas. Vaig a ballar Sardanes, vaig anar, que es feia aquí, on està el Caldit, on està el Bacus.
Aquí mateix. O aquí a la ràdio, no ho sé. I em vaig adonar molt ràpidament, molt jove, que jo el ballar no era el meu. És a dir, directament, jo crec que quan vam començar a discoteques, també em vaig adonar que era molt petós i vaig pensar, en Fredy G havien sigut lligur. I 100 de G, mare forçament. Però com a ballador...
A veure si lligo, eh? És a dir, els autos de xoc a lligar. A la discoteca a lligar, també. Però amb un objectiu molt mental, pensant en la meva estabilitat emocional mental per la resta de la meva vida a partir d'una parella que em donés allò, que em complementés, que m'ajudés i que m'ajudés a anar per la vida pel bon camí. Cosa que vaig aconseguir, afortunadament. No, perdona, la parella me vas aconseguir, però m'estabilitat emocional.
Com es deia la colla mitjana? La colla gran era juny, la colla petita era pomells de joventut. I la mitjana, com es deia?
Pomell de joventut era petita. Jo era pomell de joventut. Tu ets un pomellet. I la mitjana és un pomellet. Per ser petita. Ara me'n recordo. No em surt el meu cap. Ara vaig ballar també. Vaig ajudar. Si ho veus sap que em surt. Ara no em surt. No passa res. L'agrupació estava aquí al sòtano de foment. Ja ho sabem. Cors catalans. Cors catalans. Cors catalans, senyors.
Jo venia a ballar aquí a un lloc i era aire lliure. Crec que era com darrere el que ha fet el Foment. A la pista. No, a la pista vella. Aquí, aquí. On està la ràdio. Aquí ballàvem, ensejàvem les sardanes als sòtanos del Foment.
Sí, a baix. I jo no. I als lavabos. Exacte, on hi ha els lavabos, amb aquella voreta, a baix de tot, i teníem la sala d'assaig de la Colla Juny. Perquè vosaltres anàvem a competir. Jo venia a classes de ballar.
Llavors feien classes aquí dalt. Aquí, on estem ara? Aquí a la ràdio. Exacte. A la ràdio. I després vam fer el club Foment, on estem ara. Exactament. I més endavant vam fer, a la pista de veritat nova, vam fer... El Celtic. Fèiem el Sánchez aquí a baix, al Sòtanus, i quan hi va haver la riuada...
no sé si us en recordareu, la gran riuada, va quedar tot enegat. Va perdre tots els documents que teníem i totes les coses. Hi havia els discos que teníem d'aquells primitius. Els de pedra, sí. No, pedra no, però ja... Els milers de cinquanta. N'hi havia molts i tot això es va perdre. I llavors es va decidir comprar la casa aquesta d'aquí, al carrer de baix...
que era una casa que estava... Però entremig, on va anar? No, no, d'aquí vam anar allà. No. Vam anar allà a qui viviu, Cubomé? No, vam anar al Diana. Al Diana, també, sí, sí. D'aquí, al Diana. I del Diana, a la grupa. Sí, sí.
Llavors, aquí, quan va fer aquest pas, jo llavors ja no hi ha hagut. Això sí que és cultura. Sí, això és cultura local, eh? Molinenca, sí, sí. Molinenca. Quan us volia vosaltres, això es perdrà, eh? La cultura oral... Podem fer la cultura... Podem gravar un dia un monogràfic... Això és com a l'Àfrica, quan es mor un vell, és com si es cremés una biblioteca, doncs això és igual.
Carai, que... Ja escriurem un llibre. Un altre? Un altre llibre. No, un llibre de mica. Estem acabant ja, eh? Dos minuts, eh? Si voleu afegir qualsevol cosa. El programa d'ahir del Gerard Romero. Ahir va estar molt, molt bé. Jo crec que ho han sabut adreçar o ho estan adreçant. També s'ha dit que la presència del...
Sí? Marc Cassador? Marc Cassador, perdó, Marc Cassador. Li va donar un punt, però vull dir, hi ha aquella sobreactuació, jo ja no la vaig, o sigui, em va semblar un programa molt més natural, molt més àgil. Hi havia més convidats. Sí, sí, sí, em va semblar. Més donar records al senyor Joaquim Román, que n'hi has escoltat.
Que vull parlar jo de les fusteries, però ja no donarà temps. El pròxim problema... Parlarem de les fusteries. La setmana que ve parlem de les fusteries. Del govern? Sí, sí, del govern. Ara ja no hi ha fusteries. Ja no en tenim, de fusteries, ara. Això que parlem de les fusteries. Aquí hi ha 50.000 anuncis de fusteries. Tots, tots.
Del Pepe? No fa de fuster? Quin Pepe? Pepe Twist. Sí, bueno, sí. Ja tenim fusters. És una cosa diferent. Passa que... N'hi ha pocs. N'hi ha molt pocs. Ara aquest minut és com un contenidor. Tu has dit el del Rauglant. Sí, ho parlarem. D'acord, la setmana que ve. Ella ha dit del Fan Zone alguna cosa més? No.
Doncs ja està. No cal que fes jurres més. Sí, però hem de la fira, el resultat de la fira, com ho hem vist. Ens veurem per la fira, doncs. Caminant per aquí, caminant per allà. Carrers amunt i avall, toquem els arbres. Toquem els arbres, sí. Carrers amunt i avall, quina jantada. Una altra cosa vas estocant tu. Va, prou, prou, prou. Bon cap de setmana, bona fira. Passaré per l'estat de la ràdio. Quan vulgueu. Igualment, i que tots tinguem molta sort i molta sort. Principalment per tu, va.
Gràcies. Adéu. Adéu.
Bon dia, són les 10 per la Maria Alarà. Hem mobilitat les incidències més importants, continuant concentrades a l'AP7, amb el tram tallat per les obres entre Martorell i Castellbis València i Tarragona amb desviaments obligatoris per la 2. També circulació intensa al tram de Barbera del Vallès a Santa Perpètua.
A banda, hi ha afectacions destacades, també a la 2, amb retencions tant al Bruc, en sentit Lleida, com als accessos de Martorell, on hi ha inclús dos carrils tallats. A l'àrea metropolitana també hi ha retencions importants, a la B2 i la B20, com és habitual, i també a la B23 per un accident, a la C32 i a la C58, especialment als accessos de Nus de Llobregat i Nus de Trinitat.
I un motorista de 40 anys i veï de la Val d'Embàs va morir ahir al vespre en un accident a la C25 a Manresa, al Bages. Per causes que encara s'investiguin, el motorista va caure a la via, va impactar contra la tanca de seguretat i va perdre la vida en el moment. Amb aquesta víctima ja són quatre persones les que han mort aquest any a les carreteres catalanes.
I Catalunya és a punt de tancar una setmana laboral de recuperació parcial de rodalies marcada per retards, les incidències, la impotència dels usuaris. Els darrers dies de DIF ha ordenat la reducció de la velocitat a 155 punts de tota la xarxa ferroviària. Són trams on s'han detectat deficiències que obliguen els maquinistes a reduir la marxa per raons de seguretat. En un de cada quatre casos ho fan pel mal estat de la via, però també s'hi veuen obligats sovint per problemes en el mecanisme de desviament o en el canvi d'agulles.
A l'RU, una de les que registra més afluència de viatgers en aquest cas, els treballs al pont de la Riera d'Argentona al Maresme, fan que els convois circulin en aquest pont a un màxim de 30 km per hora.
I el nou programa de detecció precoç del càncer de colloteri implantat a la Regió Sanitària de Girona el gener del passat 2025 ha detectat la presència del virus del papiloma humà en 3.691 dones. En total s'han fet 26.488 cribratges, dels quals un 85,2 han estat negatius i un 13,9 positius.
De les 3.691 dones amb resultat positiu, 895 presenten un tipus de virus més agressiu que requereix un seguiment també més estricte. I en esports, l'Espanyol enceta la 22a jornada de la Lliga amb la intenció de tornar a guanyar després de quatre partits sense fer-ho. Rep l'Alavesc lluita per allunyar-se del descens a les 9 de la nit. Manolo González demana a l'equip més efectivitat però sense oblidar la solidesa defensiva.
I pel que fa al temps, al matí el cel serà poc ennubolat, a mesura que abans i les hores arribaran núvols prins perponent que s'aniran espessint i s'estendran per tota la resta del país. A partir del vespre entrarà un nou front des de l'Aragoa amb pluges febles que continuaran durant la matinada del dissabte. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 10.
Aquest cap de setmana, en el Mar de la Fira, a la plaça del Palau, hi haurà tastets musicals i teatrals. Demà dissabte és el torn per la música, amb tres concerts. A les 12, Eva Ford, que fa música pop-folk. A dos quarts de dues, Anaïs Vila, que presenta el seu últim disc, Ara sempre. I a la tarda, Amazoni, a les 6, que està de gira amb el seu nou disc, Banderes per daltònics. Demà dissabte, a la plaça del Palau. I diumenge, és el torn pel teatre, espectacles...
Molt pensats pel públic familiar, dues propostes. A les 12 del mig hi ha Pere Pallasso amb la companyia Sabani i a dos quarts de dues, Màgia i il·lusions amb Ocus Pocus. Les activitats a la plaça del Palau i totes gratuïtes. I també destaquem que a la plaça, a l'entorn del Mercat Municipal hi ha activitat gastronòmica aquest cap de setmana. Demà fins a les 5 de la tarda hi haurà firat tapes amb les parades del mercat que oferiran tapes amb els seus productes al Mercat Municipal.
I a la plaça del Mercat, tant demà dissabte com diumenge, hi ha tallers gastronòmics infantils. És una novetat d'aquest any. S'adrecen a nens i nenes de 4 a 12 anys. Demà dissabte, amb sessions tant al matí com a la tarda, faran un timbal de verdures. I el diumenge, amb sessions de matí només, faran un timbal de fruita.
També l'espai de cuina que haurà a la plaça del Mercat, tant dissabte com diumenge, amb sessions de cuina en directe, que es duran a terme amb cuiners i cuineres de renom. I també a la plaça de la Llibertat, la Fira de Vins i Caves, amb aquest espai divulgatiu del vi, aquest any centrat en el món dels vins escumosos. També recordem altres propostes del cap de setmana,
com la trobada d'intercanvi de plaques de cava, que es fa demà al matí, i també el concurs de dibuix infantil Josep Maria Madurell. Demà, les criatures, hi ha diferents trams d'edat, fins als 12 anys, podran fer els dibuixos i presentar les seves obres, i després, i les dues tenen temps, demà, i després, durant tot el cap de setmana, els treballs s'exposaran. I diumenge, al migdia, es farà el lliurement infantil.
de premis. També l'espai infantil, l'espai Kids, que ja ha ubicat a la planta baixa del Molí. Hi haurà diferents propostes durant tot el cap de setmana, en jocs de construccions, tallers, un taller per fer la tassa de la candelera, jocs gegants de fusta per tota la família i, com dèiem, l'exposició dels dibuixos que s'han presentat al concurs de dibuix infantil.
Recordem la defunció del senyor Francisco Merero Ternero. Tenia 84 anys i l'acte de comiat serà aquesta tarda, a dos quarts de quatre al Tanatori. I acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui divendres és la farmàcia Xuclar, que està al carrer Major, número 100. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidència.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Els divendres, Faves tendres. Música a la carta. Gloria, alzas en el aire. Com una ola. Dia que me quieras. Debemos separarnos, no me preguntes. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves tendres. Te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres Faves Tendres, amb Judit Carrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al Molí Jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial, per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades.
Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat. Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Les 10 del matí i 9 minuts seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest divendres 30 de gener, encetant la tercera hora del programa. De seguida saludant el regidor, en aquest cas portaveu no, però regidor d'Ara Molins, és la dinàmica de cada setmana, el Joan Albert Fabra, de seguida el saludem. Després tindrem la Mònica Mas amb el seu espai Fragments estrenant nova novel·la i dues dones més d'aquest llibre 100 grans dones de la història que ens explicarà la Judit Herrera com cada setmana abans d'arribar a les 11 del matí.
Què tal, Joan Albert Fabra? Bon dia, bona hora. Bon dia, Oriol. Benvinguts. Oriol, oients, equip, bon dia i bona hora. A punt de la fira? Sí, i tant. Ara em deies que no tindreu estant pròpiament d'Ara Molins? No, obrirem la seu, que és el que venim fent des que tenim seu.
que ens dona una mica més d'espai per poder servir begudes o seure amb la gent que ens visiti o atendre millor la gent que ens visiti. Aprofitem aquest privilegi, que és tenir la nostra seu al carrer Major, carrer Major número 58,
i que els oients sàpiguen que el cap de setmana, tant dissabte com diumenge, de 10 a 2 del migdia estarà oberta. 10 del matí a 2 del migdia la seu estarà oberta i si passen per davant i la veuen oberta i ens veuen i ens volen saludar, ens volen traslladar alguna reclamació, alguna reivindicació o alguna felicitació o el que vulguin, o només dir-nos hola i parlar del temps,
estarem allà amb els braços oberts i també tenim algunes coses per obsequiar algun detall que la gent que s'acosti també li podem facilitar. A part d'obviament un got d'aigua, un lloc on anar al bany si algú necessita, programes de la fira...
Un cafè, algun habituallament, a la nostra seu és un espai obert. Molt bé. Doncs tot això que ha de venir aquest cap de setmana, però aquesta setmana hem tingut ple. El dimecres, precisament per aquest context de fira, i no dijous, vam tenir el ple ordinari del mes de gener. No va arribar l'hora i mitja de debat amb aquests 12 punts a l'ordre del dia. Amb aquest punt sobrevingut al començar, que va ser la incorporació del nou regidor en l'aire, el Marc López,
I a partir d'aquí, sobretot amb el contingut polític, sobretot amb les mocions, quina valoració en faríeu des d'ara Molins, Joan Albert, del PEA? Bé, normalment els plens de gener solen ser uns plens que no venen molt carregats, perquè com que venim de les festes de Nadal i el personal de l'administració ha estat de vacances, com és lògic, hi ha molts expedients que potser...
no s'han pogut avançar. Normalment, tradicionalment, aquí arreu, els plens de gener no venen especialment carregats, però això no treu que s'aprovesin coses interessants. Primer, el punt, com has dit, extraordinari, que és la incorporació...
d'un nou regidor al Consistori, que això sempre, al meu entendre, és una bona notícia, una bona notícia que ve després d'una mala notícia, que és que renunci un regidor. Doncs en aquest cas s'ha incorporat al Marc López i li donem la benvinguda, com ja li vam poder transmetre personalment el dia del ple des del grup d'Aramolins.
I després, bé, vam haver un seguit de punts tècnics que no tenen gaire interès. L'únic punt de l'ordre del dia que potser podríem destacar és el tema de la Creu Roja i de la subvenció directa. Sí, el punt 7.
Òbviament, nosaltres estem totalment d'acord en que l'Ajuntament faci una aportació econòmica a una entitat que ajuda tanta gent que ho necessita, com la Creu Roja, aquí a Molins i arreu del país. I tant de bo l'administració pogués involucrar-se més i ajudar més. Jo crec que a Catalunya tenim la sort que som un país on el tercer sector
i és molt present i hi ha moltes iniciatives socials per tot tipus de causes i per l'ajuda que és que més necessiten i això doncs és un motiu d'orgull per tots els catalans que posen a manifest
el compromís civil que tenim perquè aquestes entitats majoritàriament estan conformades per voluntaris que de manera altruista donen el seu temps i els seus diners per ajudar els altres i això doncs posa de manifest aquest caràcter solidari que ens hauria de fer sentir orgullosos a tots
I bé, doncs això celebrem que l'Ajuntament hi contribueixi, posa el seu granet de sorra amb tot això. I després van haver les dues mocions que bé, una...
Una era en relació a la recuperació del servei de ginecologia al cap de Molins de Rei. Aquí, bé, no m'estendré molt per dues raons. Primer, no sóc un expert en el tema. I segon, perquè crec que ja segurament s'ha explicat bastament aquest tema en aquesta emissora en els darrers dies. Però...
Nosaltres, evidentment, vam manifestar-nos favorables a aquesta reivindicació. Al final és un servei de salut bàsic per la meitat de la població del poble, que són les dones. Aquests són els professionals sanitaris que segurament més cops visitarà una dona al llarg de la seva vida, a no ser que tingui alguna altra malaltia concreta, però a nivell de revisions periòdiques és gairebé...
gairebé és segur el tipus de professional que més visitarà una dona i és molt mala notícia per Molins que és un poble que ha crescut molt demogràficament en els últims anys i que segurament seguirà creixent doncs perdre un servei així des de l'Ajuntament, des de la societat civil i espero que des del Govern de la Generalitat
es prenguin cartes en aquest assumpte per poder recuperar aquest servei. Bé, i l'altre era de diverses entitats, SEO, Balla, Coso i Enredat, per un tema molt concret també que no coneixíem, evidentment ho van donar a conèixer precisament per això, per la diversitat en defensa
Perdó, en la defensa del finançament dels equips multidisciplinaris de suport, els EMS, dels centres especials de treball d'iniciativa social, i es queixaven de la retallada justament en la subvenció del 2025. Hi ha hagut molta polèmica amb aquest tema a tot el país, a tota Catalunya.
per un tema, doncs, professional, no?, perquè jo treballo a l'administració pública i, en concret, treballo també al Departament d'Empresa i Treball, no?, al Servei Públic d'Europa de Catalunya. I, per tant, alguna cosa m'havia arribat sobre aquest tema, però no amb el nivell concret en què es desenvolupa en aquesta emoció i, sobretot, no era conscient...
de l'afectació que tenia aquests problemes de gestió que s'han donat a una entitat de casa nostra, com és la CEUVAL. Sí, Centre Especial d'Ocupació del Baix Llobrecà. Exacte, CEUVAL. Què passa aquí? El primer que els hi vam dir, els senyors del govern, els hi vam dir, escolti...
Ens podrien haver avisat d'això a una comissió informativa que hi havia aquest problema, que tenim a Ceoval tot el 2025 tirant a base de pulmó financer propi perquè no arribaven els ajuts, posant en risc tota l'activitat. Jo crec que estaria bé que si una entitat es posa en contacte amb l'Ajuntament explicant que té un problema tan greu i és una entitat
que dóna feina a més de 150 persones, i a més d'un sector tan necessitat que, com a societat, els hi posem les coses fàcils, perquè com és el sector de les persones que tenen alguna discapacitat,
Doncs clar, nosaltres creiem que l'Ajuntament, que el govern, ens hauria d'haver comunicat aquesta situació per poder valorar què podíem fer o com podíem ajudar. Ens vam assabentar amb aquesta moció i això ho vam recriminar
I, en segon lloc, nosaltres, no sé si se'n recorda, no? Jo sóc una mica pesat en alguns temes, però és que quan no et fan cas no tens més remei que ser una mica pesat. Nosaltres, quan vam...
fer l'acord per abstenir-nos dels pressupostos del 2025, un dels punts que m'acordava ser la licitació a un centre especial de treball d'un servei de manteniment viari o de jardineria. Això ens ho recordaves l'última vegada que vas ser aquí el programa. Sí, perquè jo sempre que vinc aquí ho recordo, perquè és un tema que és crític i que el govern no ha donat resultats. I jo sé que la regidora, en aquest cas la Inoa García,
ha fet algunes gestions, però, escolti, la realitat és que no han complert amb aquest compromís. I a sobre, ara ens assabentem que el Centre Especial de Treball, que sí que tenim al poble, que ja està donant uns serveis per culpa d'una mala gestió de la Generalitat, doncs resulta que està en una situació límit, que quasi provoca...
que s'aturin les seves activitats, doncs alguna cosa no estem fent bé en aquesta regidoria. Perquè, i això jo ho he reivindicat sempre, aquesta política que es basa en la propaganda i en els grans discursos i en les grans declaracions i en explicar que estem molt compromesos en fer no sé què, però que després, a l'hora dels resultats, tu veus que les coses cada cop van pitjor...
No és una política amb la que nosaltres comulguem. I aquest triomfalisme vam aprovar la taula de la discapacitat i uns discursos certament una mica grandiloquents i triomfalistes, quan a l'hora de la veritat...
Ni som capaços de treure una licitació per un centre especial de treball, perquè gent que té alguna discapacitat pugui trobar feina aquí a Molins. Ni som capaços de garantir la tresoreria o la liquiditat de la nostra única entitat de centres especials de treball al poble, que és Ceobar. Escolta, de què estem parlant?
d'aquest temps parlant. Si ni el més bàsic que hem fet sempre ho estem fent bé, què volem fer de nou i de millor? És que és normal que la gent a vegades senti desconfiança per la política i per l'administració, perquè per molts, si tu per l'orella li entra una cosa, però pels ulls li entra una altra, al final...
S'acabarà creient el que veu, no el que li dius, i així anem. En fi, esperem que aquesta situació, a nivell de gestió, resolgui amb els tets, que ja estan vies de resolució. En aquest sentit, està clar que la voluntat d'Esmena hi és, per part del govern de la Generalitat, en aquest cas.
I a nivell local esperem i reitenem que el govern compleix els seus compromisos amb ara Molins.
i tregui el més àvia possible una licitació per un centre especial de treball per donar un servei de manteniment viari o de jardineria. Deies un mes de gener on el volum del ple habitualment és bastant inferior a altres plens, però el febrer sembla que sí que vindrà més intens, no? Sí, el febrer serà certament molt intens, no?
El tret de sortir del mes de febrer, que és la fira, ja és un bon indicador del mes que ens espera, no? Però a nivell de política local tindrem el ple per la licitació, l'adjudicació, perdó, de la residència, el ple de l'execució de les obres de residència. Un ple extraordinari per això, eh? És un ple, sí, que només serà per això, no? Sí.
Clar, això és crític. Hem parlat també mil cops de l'important que és aquest projecte per Monents de Rei, del Nassari que és, de l'Urgent que és... En fi, és un ple important, no? Sí. I després, o ve en aquell ple, tot i que és bastant difícil per calendari, o ve en l'ordinari de febrer, aniran els pressupostos de 2026. Sí.
que ja ens han presentat una primera proposta. Ja ens n'estem mirant, ens hem reunit, seguirem valorant i parlant amb el govern per proposar-li algunes coses i potser negociar o potser no, però ja li vam dir l'altre dia on ens vam reunir que aquí encara tenim uns acords que vam prendre més l'any passat amb els pressupostos que no han complert.
Aleshores, no sé, és una mica el dia de la marmota, no?, perquè a Espanya passa el mateix amb el Pedro Sánchez i els seus socis que es queixen que no compleixen amb els acords. Aquí a Catalunya, en menor mesura, però també passa amb Esquerra i els comuns amb el govern del PSC de Sadoía i aquí, doncs, a Molins, també va passant el seu dia amb l'aire i també amb Esquerra i també està passant amb nosaltres ara, no?, que el govern...
no compleix amb els seus acords. I vull aprofitar també per reivindicar que tot el tema de la Torre Ferniani, la famosa Torre Ferniani... Era un altre dels punts que vosaltres poseu sobre la taula. Sí, els hi vam posar això sobre la taula, també a la negociació dels pressupostos de l'any passat...
sense fer-ho públic perquè esperàvem que el govern fes gestions sense aixecar d'alarma social en aquests sectors que potser són més contraris a que recuperi la possessió de l'edifici municipal. Però la realitat és que no vam fer res fins al punt que per intentar moure una mica les coses vam publicar aquell article i vam presentar una moció...
I aquella moció, amb la connivencia d'esquerra, es va decidir esmenar a la totalitat i presentar un punt alternatiu, que era crear una comissió d'estudi o no sé què. Com va dir el Ramon, el portador de Ramonins, que em va fer molta gràcia perquè és totalment cert, quan tu vulguis retardar un tema o aparcar un tema, crea una comissió.
Això ho va dir aquí a la ràdio. Sí. És veritat, perquè ja no s'ha sabut res més del tema aquest de la Torre Fernià. Van dir que farien una comissió, no s'ha constituït. És com quan el tema del Pierre i la cançó d'avui ha tornat, que també hem presentat una emoció i també al final hem acabat acordant
Crear una comissió del patrimoni immaterial de Molins per obres culturals que formen part de la cultura molinenca, poder-la registrar i preservar,
i donar-los un reconeixement institucional, i aquesta comissió, sota el pretext que s'ha d'aprovar una llei de patrimoni, d'immaterial, la Generalitat, no sé quins temes, tampoc hi ha comissió, no? És a dir, ja no és que es creï una comissió i allà, doncs, amb un procediment burocràtic i ferragós s'embarranqui i tot, no, no és que ni es creen les comissions, és que es diuen que es crearan comissions de coses per treure's de sobre...
reivindicacions concretes, immediates, i després és que ni es creen les comissions. Escolta, una mica de paraula i de respecte als compromisos que s'adquireixen no només amb els grups de l'oposició sinó amb tota la ciutadania.
que també al final som a qui representem tots, no? Quan surt un grup polític dient que farà una cosa i no la fa, doncs... Tot i que esmentava el Ramon la setmana passada, si no vaig dir que podria ser el mes de març que van convenir de fer la primera reunió. Sí, sí, sí. A veure, evidentment, això es farà perquè ni que no surti... ni que no surti... vull dir, ni que no... no... no... sigui...
públic i notori, òbviament hem seguit parlant d'aquest tema i evidentment que la comissió aquesta es farà, perquè si jo vinc aquí i t'ho comento a tu, imagina't els cops que li hem comentat a qui l'ha de fer, no? Vull dir, al final...
evidentment que es farà, i jo, escolta, també t'ho vull dir, Oriol, jo soc optimista que aquest tema es resoldrà, i estic segur que el govern posarà de la seva part per resoldre-la. També t'ho dic, perquè al final una cosa no treu l'altra, vull dir, jo, tot i que en el seu moment m'acusava molt d'això, i ara ja no ho fan, perquè hi ha més que...
que no tenen raó i que tampoc m'afecta. Jo no soc cap d'amagònia. Igual que et dic una cosa, que a aquest tema li ha faltat una mica de velocitat i d'acceleració inicial, jo també penso que es redreçarà i que, eventualment, es pot resoldre. Però, des de luego, aquest afany de patada cap endavant ja ha estat.
És l'únic que volia dir. Aquest afany de govern de, ui, ara aquest tema no és el moment, anem a posposar-ho, anem a fer una patada per endavant, i ja està. Bé, escolta, és el que hi ha, tu. Són el govern i nosaltres som l'oposició. Però, en qualsevol cas, seguirem fent propostes constructives. I després, per últim, no sé si volies comentar el tema del Castell Siuró o de la fina.
Efectivament. Bé, del Castell Siuró ja vam explicar, i ahir també l'AFA ens havia enviat també una sèrie d'observacions, van intervenir al final del ple preocupats per una sèrie d'incidències que afecten a les instal·lacions de l'escola. L'alcada ja els va emplaçar en una reunió per abordar totes aquestes circumstàncies, ha fet autocrítica molt bones. Sobretot que vigilin amb el tema de les comissions, eh? Des d'aquí a l'AFA de Castell Siuró...
Els advarteixo de les possibles comissions molt assenyades. En principi és una reunió que van dir. Està clar, no? Com ho veieu, tota aquesta problemàtica que denunciaven? No és nou que el manteniment és insuficient, ni tampoc és nou que hi ha una línia gris a nivell de competències entre qui s'ha de fer càrrec d'algunes d'aquestes...
despeses de manteniment, que si són inversions, si es poden considerar inversions, s'hauria de fer càrrec la Generalitat, però si es considera manteniment ordinari, s'ha de fer càrrec l'Ajuntament.
Aquí el ciutadà què veu? Veu que el seu fill va a l'escola i està a 8 graus o a 7 graus. Veu que quan plou a l'escola del seu fill cau aigua com una cascada pràcticament. Hi ha moltes goteres. Veu que als seus fills a les seves classes hi ha cables sense estar degudament coberts, és a dir...
Un seguit de... Veu que l'escaldera no funciona bé i que no hi ha vàlvula de seguretat. Veu que els extintors del col·legi de Sofia estan caducats i no van. I clar, quan tu veus aquestes coses tan preocupants i la resposta que et donen uns és això ho ha de fer l'Ajuntament i la que et donen els altres és això ho ha de fer la Generalitat...
doncs, com comprendrem tots, és molt desesperant i molt injust. Al final, per unes inversions i unes despeses que, perdó, però són la xocolata del lloro per l'administració. Estem parlant de pocs diners.
per la gravetat dels fets, que és posar en risc la integritat física dels infants. Aleshores, i que això no es faci per disputes interadministratives, doncs és trist. Posa de manifest algunes disfuncions estructurals greus del nostre sistema. És així. I les hem de resoldre.
les hem de resoldre no només el fet puntual, perquè avui és el Castell Siuro, però demà és l'Estel, i un altre dia és l'Alzina, i després el faran avui. Escolta... Ferran avui... Ah, Josep Maria Madurell. Sí, sí, perdó. Jo és que ara ja...
Ja tinc el... Bé, coses que passen. Els que no, segur que a vosaltres també us passa, que al final, quan canvien els noms de les coses, et quedes amb l'antic. Sí, sí, sí. Això passa, eh? Ens surt el fons 13. Sí, sí, sí.
No, doncs això, que aquí jo crec que més enllà de resoldre immediatament aquests fets puntuals i assumir l'Ajuntament les despeses que calgui i després ja li reclamarà l'administració, igual que amb la residència l'hem hagut de pagar nosaltres i ens endeutarem sobremanera...
Si hem de pagar que s'arreglin els extintors i que es tapin les goteres, doncs ho paguem. Perquè són coses que, mira, no podem seguir passant-nos la piloteta i fer com que no passa res. A vegades algú ha de dir prou i ha de fer un pas endavant i resoldre un problema. I en aquest cas jo crec que és l'Ajuntament que ho ha de fer.
i ho ha de fer amb la màxima urgència. I si ho fa, doncs des d'Aramolins estarem d'acord i donarem suport. I després ajudarem o donarem suport també al govern en el que calgui per reclamar el departament o, i això ja és un tema més d'àmbit català, buscar les solucions estructurals perquè aquestes coses no passin.
definir millor quin és l'àmbit de competència en el manteniment o en la inversió de les escoles i establir els mecanismes de finançament adequats per fer-ho, però que no passin aquestes coses francament tercermundistes en alguns sentits.
Estem fora de temps ja, Joan Albert, en tot cas, recopilant la informació que ens deies, la gent us podrà trobar al local d'Ana Morins, carrer Major 58, matins, eh?, de 10 a 2, tant dissabte com diumenge. De 10 a 2, dissabte i diumenge, us esperem i molt bona fira a tothom que ens està escoltant i a tots...
els membres de l'equip de Ràdio Molins de Rei, per suposat a tu, Oriol, que cada matí ens il·lumines amb la teva alegria i el teu sentit de l'humor. Intentem no perdre'l. Joan Albert Fabra, moltes gràcies i que tinguis bona fira també tu. Igualment, vinga. Que vagi bé. Passen pràcticament ja 3 minuts de 2 quarts 11 del matí.
Mònica Mas Rubió, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Benvinguda, eh? Moltes gràcies. Escolta, d'entrada, com us va anar el recital amb el Jordi Roig del passat divendres? Doncs bé, força bé, sí. Esteu contents? Sí, sí, sí. Va ser un espai molt íntim i, bueno, va quedar força bé i les impressions...
Van ser bastant bones, en veritat. Amb ganes de repetir-ho. Sí, a veure si sorgeixen més actuacions, no? Exacte. Molt bé. Tot a punt per la fira ja? I tant. Sempre. Molt bé. Sempre. Tu et fires coses? Depèn de l'any. Tens costum de firar-te? I algun cop que el diumenge al vespre dic, ai, no he agafat res. Ja. O a vegades depèn. Ja. Jo sempre em firo olives.
Però mira, saps què passa? Que l'any passat vaig agafar una bosseta d'olives i em van cobrar un pastifal i em sembla que aquest any ja no en compraré més. Molt bé. Aquest és el titular que ens deixa la Mònica al voltant de la feina.
A veure, que estrenem nova novel·la avui per aprofundir en aquest espai, per cert, que anomenem fragments. Sí, senyor. Molt bé. Jo no he vist la novel·la que portes. La tens aquí, però no he pogut veure quina és.
Portem una novel·la un tant diferent, perquè avui parlem... Em sembla que és més juvenil, no? Sí, senyor. Era una col·lecció que jo tenia. Sí, senyor. Com es deia? Sí, senyor. Col·lecció al... Vaixell de vapor. Molt bé. Vas bé, vas bé. Sí, sí, la tenia. Mira, i clar, suposo que amb el disseny del llibre ja es veu. Només veient el disseny del llibre. Literatura juvenil. No et diré el títol, perquè possiblement no el coneguis, tot i que el pots conèixer, eh, tu? Perquè ets, bueno...
T'ho agraeixo. Tens una base ben fonamentada. Molt amable. Però si l'autor barra autora... Si et dic Hillary Clinton? No. No ho sé. Tu què dius? No t'ho sé dir ara. Hillary Clinton.
Rubén. Hilary Rubén. Sí. Per tant, autor estranger, avui, eh? Autora. Autora. Autora estrangera, sí. I el títol... Quimati i la muntanya. Quimati és un nom, eh? No és Quimati. Ah, atenció, molt ben aclarit. Quimati. Que...
I, M, A, T, H, I, Kimati. Molt bé, molt bé. Ui, el vaixell de vapor, i tant. Sí, el editorial Cruïlla. Sí, sí, aquesta col·lecció vaixell de vapor. I encara tens el preu aquí a la contraportada, eh? Sí. Atenció. Eren pessetes, sí, clar. Eren pessetes. Que no sé, deu ser un de segona mà, eh?, d'aquestes coses que remeno. Vols que el diguem, el preu? Vinga.
Mira, 665 pessetes. Molt bé. Ostres, tu. Ja no sé ni quan equivala això, jo. A tu t'agraden aquests llibres de segona mà i... M'encanten. Sí, oi? M'encanten. Això em sembla que m'ho vas dir. Sí, sí, sí. Remeno molt i m'arriben, em donen, canvio... Una pinzelladeta de l'autora ho podríem fer, no? I tant. Val. Sí, sí, mira, la Hilary... Aviam.
Parlem de la Hilary. La Hilary va néixer l'any 1935. Té 91 anys i va néixer a Anglaterra. És autora de literatura infantil i juvenil i molt coneguda principalment per les seves novel·les ambientades en escenaris africans i amb temes que tracten molt d'aventura, que ho combina amb el creixement personal.
Molt bé. Ella es va casar amb un zoòleg. Sí. I des d'aleshores, des de fa molts anys...
que és que el va conèixer ja, que va anar a Quènia, perquè ell estava allà, i allà s'ha quedat. I allà viu a... Allà s'ha quedat. Allà s'ha quedat. Es va començar a interessar molt pels natius, les seves tradicions, les seves llegendes, i tot el món fascinant, aquest, d'aquells indrets i aquelles terres, és el que reflecteix en les seves novel·les. O sigui que avui portem molta aventura i moltes coses que passen pel camí.
Molt bé. De la novel·la, què en podríem dir? Doncs mira, de la novel·la en podem dir... Del qui mati. Sí, del qui mati.
Podríem dir que tracta de la història d'un noi que es diu Kimati, o Kimazzi, no sé com es pronunciaria, eh? Kimazzi, Kimazzi. És un noi d'una tribu que es diu Kikuyu. Tot comença per aquí, eh? Tot comença per K. Bé. Tot, tot, tot. I, clar, decideix escalar el Keringiaga, amb K.
que és el nom popular que li dona totes les persones i gent de Kènia a la muntanya Kènia, coneguda popularment per Kerin Yaga. I bé, tota l'odissea, els camins, l'esperit pesca, les aventures, les ànimes que coneix, quan escapa, quan fuig, plan, plan, plan, plan, tot el que passa.
aventura, creixement personal, aprenentatge i mitologia tradicional. Molt bé. Feta aquesta aproximació, aquest context de l'autora de la novel·la, farem un primer tastet avui. Perfecte. Sí? Sí. Molt bé. Doncs quan vulguis. Gràcies. En Kimati va néixer en el temps de la collita del mill, quan de dia el cel és blau com el safir i a les nits argentat com els rierols de les valls.
va néixer en una cabana rodona del vessant d'una muntanyola verda. La cabana estava voltada de grups espessos de bananers i de tiges altes de blat de moro. El sostre punxegut era de palla i les parets eren fetes de branques d'olivera, silvestre i de fang. No hi havia finestres i l'únic moble era un jaç de branquillons coberts amb pells de cabra.
L'única llum era la claror taronja del foc encès enmig de la cabana. L'ambient era umbrívol i càlid. Les gallines picotejaven el terra i en qui mati se sentia content i segur amb els seus germans i germanes i amb la seva mare. El pare vivia a prop, en una altra cabana, amb els dos germans més grans.
Estimava la penombra i la càlida seguretat de la seva llar i també les terres que la rodejaven. Tot eren turons plens de bosc i valls pregones. La terra era roja i l'herba uns cops era verda i l'altres daurada. A vegades el color i la llum giravoltaven sobre el seu cap i aleshores ell dansava de joia sobre el terra calent o tocava melodies amb la flauta.
Ningú més no podia tocar la flauta com en Quimati. Fins i tots els ocells i els animals es quedaven quiets escoltant-lo.
Per damunt de tot, en Kimati estimava la muntanya. La seva mare pensava, encara que no ho deia, que el Kerinjaga, la muntanya misteriosa, l'havia embruixat i li inspirava les estranyes i dolces notes que tocava amb la flauta i els somnis que li rondaven pel cap. En Kimati no recordava quan va sentir per primera vegada el desig de pujar al Kerinjaga.
Potser va ser quan va començar a comprendre que la seva gent creia que Déu vivia al cim de la muntanya o quan, per primer cop, juntament amb la seva família, va estendre els braços petits i prims cap allà per resar. Potser va ser aleshores. I cada any l'anel era més i més fort.
No en parlava mai, perquè els nois i les noies de la seva edat se n'haurien rigut. Sempre se'n reien i se'n burlaven, perquè tenia el cap ple de somnis o perquè era prim i dèbil i petit. Mentre els altres nois lluitaven i corrien i saltaven o combatien en pals per fer-se forts, ell s'escapava cap a un dels camins que serpentejava pels turons com una cinta vermella.
Encara que tot semblava tranquil i no se sentia altre remor que el cant dels ocells i el bronzit de les abelles i dels burinots, els turons amagaven molta vida. Bestioletes entre els matolls, bestioletes peludes dintre l'aigua, els antílops amb enormes cornamentes en forma de tirabuixons, les mangostes i els xacals, els porcs senglars i les hienes. A vegades veia un elefant o un rinoceron.
Quan tenia por, es posava la flauta a la boca i començava a tocar, i aviat es tranquil·litzava. Potser també calmava els animals, perquè mai no van tractar d'agradir-lo.
Durant el temps de la recol·lecció del mill, que s'escau des del mes de gener fins al març, li pleïa de seures al pendent de la muntanyola, entre els arbustos olorosos i les oliveres silvestres, i el virar la muntanya, que en aquella època de l'any era visible gairebé tot el dia. A l'època de les grans pluges li agradava de trascar pel camí en pendent que el portava a la riera que corria per la vall.
Aleshores anava plena. L'aigua regolfava entre les pedres i es precipitava per sobre dels penyalls. Ell no es cansava mai de veure l'escuma blanca i els vertiginosos remolins. Les branques dels arbres que creixien a banda i banda del pendent de la riba formaven una galeria misteriosa de follam. Els ocells s'enlairaven dels arbres amb un boloteig d'ales i els micos xisclaven en el bosc de l'altra banda.
El bosc era un lloc prohibit. El seu pare l'odiava perquè l'elefant, quan en sortia, trepitjava els sembrats, perquè el lleopard li robava les cabres i perquè els porcs senglars se li menjaven el moresc. El seu pare l'odiava com tothom, perquè era ple d'ombres espantoses, de dimonis perversos i de nans que la gent en deia agumba i que et miraven amb ulls de nen.
Els dimonis seien dalt de les roques i feien cruixir les dents i gemagaven a les nits. Un sos trident i terrible que gelava la sang. Els petits Agumba menjaven la carn crua dels animals salvatges i vivien en llodriguera, sota terra, i mai no sortien a la llum.
Però encara que en Quimati sabia tot això, cada any, quan guaitava el cim del Keringiaga, el desig de pujar a la muntanya era més fort. Perquè Déu, en Gai en la seva llengua, habitava aquells cims nevats i anhelava, amb un gran anhel que no podia explicar, visitar aquell lloc de les regions del cel on Déu tenia la seva casa.
El seu pare i els seus avis parlaven sovint d'en Gai i com era necessari de portar-se bé per ser-li agradable i ser-ho també als esperits dels avantpassats que vivien sota terra. Li van ensenyar l'oració dels nens i els costums del seu poble i la seva àvia li explicava meravelloses rondalles.
Amb el seu pare, Quimati va aprendre el nom dels arbres i de les plantes, quines eren les fulles que curaven les febres, quines eren les arrels que un cop bullides suavitzaven la tos. Va aprendre també a sembrar mongetes i a tenir cura del bestiar, com construir una cabana i fer un parell de sandàlies amb cuir d'una vaca morta.
No hi havia escoles i no sabia llegir ni escriure, però va aprendre tot el que necessitava saber amb el seu pare i el seu avi. I tot ho retenia en el cap i en el cor. El pare d'en Quimati era ferrer, temut i respectat de tothom per la seva habilitat.
A en Quimati li agradava anar amb ell fins al riu, on recollien el mineral de ferro dipositat al fons. Li pleia de seure a prop de la fornal, mentre els homes movien la manxa per tal que el foc no fos ni massa fort ni massa fluix i pogués fondre el mineral.
Per damunt de tot, però, gaudia veient el pare martellejant el metall ruent sobre l'enclusa i com volaven les espurnes de si i d'allà mentre ell donava forma a les llases, a les arracades i als braçalets. El seu pare era un home saber però just i en qui mati l'estimava i el temia al mateix temps.
El seu segon desig més gran era arribar a ser un ferrer famós i que el pare se n'enorgullís. El primer era pujar a la muntanya. Un dia, mentre seia a prop de la fornal, es va dormir i va tenir un somni estrany. Va somiar que era un ferrer famós, que podia forjar coses que la gent no havia vist encara mai. Estrelles, ocells, serps, papallones i peixos de cues llargues.
Va treballar tot el dia i el capvespre. Quan reposava, va mirar la muntanya i va veure que el cim resplendia a causa d'una pluja de llum argentada. Va sentir una clamor ensordidora mentre el cel es cobria de flamarades i va intuir que en Gai estava forjant sobre l'enclusa amb el seu podreus martell. Després tot va tornar a quedar silenciós.
Al cap de poc es va girar un airet que venia de la muntanya i semblava que deia el seu nom. «Vine, qui mati!» murmurava. «Vine, no tinguis por!»
Aleshores es va despertar. Els seus germans i germanes i els amics dansaven al seu voltant rient i cridant «Quimati! Quimati! És el com un mosquit i té el cap ple de núvols! Quimati! Quimati!» Es va adreçar i un dels nois va tractar de lluitar amb ell i el va fer caure a terra. Tots van continuar ballant al seu voltant, rient i també burlant-se i cantant.
Es va aixecar de nou i un altre noi el va rebotre per terra. Això passava sovint i el feia malaurat i també el cos li feia mal a causa dels cops i la duresa del terra. Solia escapar-se i se'n passaven les llàgrimes. Fins i tot, quan era molt petit, no volia plorar davant els altres infants. Encara que era feble i prim, ara, gairebé,
ja tenia els 14 anys. Fins aquí el primer tastet d'aquesta nova novel·la que ens ha plantejat la Mònica Mas Rubio. Moltes gràcies, Mònica. Gràcies a vosaltres. Bona fira, eh? Igualment. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora, recte final d'aquesta tercera hora del programa, 11 minuts i seran les 11 del matí.
Avancem amb el contingut del Bon Dia i Bon Hora i ara el que farem és repassar dos perfils biogràfics més d'aquestes grans dones de la història que estem repassant des del mes de setembre amb la Judit Herrera a partir del llibre 100 grans dones de la història escrit per la Maria Àngels Cabret. Què tal, Judit? Com estàs? Molt bé. Bon dia i bon hora. Igualment. Amb alguna dificultat pels trens, no? Home, igual que 400.000 persones... Tu són 399.000... Exacte. He d'utilitzar el transport familiar.
Correcte. Bé, o privat, no? O privat, també. Bé, però entrem en matèria. Explica'm quines dues dones ens portes avui. Doncs mira, començarem per la Carmen de Burgos, que té una biografia molt interessant, i després la Virginia Woolf, que tothom n'ha sentit a parlar. Una vida molt trista, però també molt original. Doncs si et sembla, les comencem a repassar. D'acord. Comencem.
Bé, doncs, començarem amb la Carmen de Burgos. Aquesta andalusa li correspon l'honor d'haver estat la primera dona del país a treballar en una redacció i també la nostra primera reportera de guerra. A cadascú el que és seu. Educada per un pare terratinent, com van ser els seus germans, de la seva condició femenina mai va fer-ne un espull.
En només 16 anys es va unir en matrimoni a un pintor i periodista que no era gaire bon partit, però els seus primers articles van aparèixer en una publicació satírica que aquest dirigia, on també va fer diversos oficis. Mi rebeldia me llevó a caçar-me contra la voluntat paterna, va dir tot admetent l'error.
va retratar l'experiència a la novel·la La malcaçada. Valenta va deixar el marit faldiller i gens afectuós per una independència que li va sortir cara, però va valer la pena. Una mena de Nora Itzen, però amb més talent. Carmen de Burgos va fer cap a Madrid amb la seva filla, que li havia sobreviscut, i un títol de mestre que s'havia tret estudiant d'amagat.
En els anys que va seguir, va redactar milers d'articles i va publicar relats i novel·les. Com a algunes de les seves contemporànies europees, signava amb un pseudònim per tenir una llibertat de moviments més gran. Entre d'altres, el seu xador més conegut va ser Colombine i amb ell, com a flagel, defensar els drets de les dones i les seves legítimes ambicions en llibres com La mujer moderna i Sus derechos.
Tan bon punt va tenir prou veu per fer-se escoltar, va defensar en els seus articles el dret al divorci. La petició va caure com una bomba, perquè al segle XX no havia fet més que començar. Sobre la polèmica qüestió, recollí l'opinió de molts destacats intel·lectuals a El divorcio en España, encara que la gran Emilia Pardo Bazán, també separada com ella, no va voler opinar.
El Diari Universal, on no col·laborava, sinó que ell treballava, tenia una columna que es deia Lectures per a la mujer, i allà va insistir en el tema. La campanya li va donar molta popularitat i també li va proporcionar uns quants enemics força virulents.
Ramon Gómez de la Serna va dir d'ella que era una dona volcànica, cosa que ella va demostrar quan es va presentar a la seu d'un diari conservador que havia mal parlat de la seva persona i va donar unes quantes plantofades al seu director en cap.
Carmen de Burgos era una dona intel·lectualment inquieta i volia viatjar. De fet, ella deia que sempre tenia la maleta a punt. La va omplir quan l'any 1905 li van concedir una beca per estudiar els sistemes d'ensenyament de països veïns, com Itàlia i França.
Va agafar llibres i nena i va marxar. Va tornar més emancipada encara i convençuda que les dones mereixien votar. També va engegar una campanya a favor del sufragi femení. Havia estat admesa a l'Associació de la Prensa de Madrid. Només hi havia dues dones i ella n'era una. I l'any 1909 va ser enviada com a corresponsal a la Guerra de Mililla, que va enfrontar les tropes espanyoles amb les forces del RIF.
A Madrid, cada dimecres a les 5 en punt, començava a casa seva la tertúlia modernista. Quina enveja! L'amor el va trobar justament amb l'escritor Gómez de la Serna. Mai no es va casar, però van estar junts molts anys i van viure a diversos llocs del món. La República la va agafar ja veterana. Després, el franquisme la va silenciar, com a tantes i a tants.
Continuem ara amb Virginia Woolf. No sabem de cap escritor que sigui recordat per les seves depressions, i això que hi ha hagut molts escritors deprimits. En canvi, Virginia Woolf està lligada a la seva feblesa mental, que ningú oblida a l'hora de comentar els seus llibres o el lloc estel·lar que ocupa en particular a la literatura feta per dones, i en general a la literatura.
Diferents bares de mesurar, ja se sap. Que vols acabar suïcidant-se a les aigües fredes del riu Océ amb unes quantes pedres a la butxaca de l'abric per no surar no vol dir que no fos una dona més vital del que ens han fet creure. Articulista i brillant va publicar un bon grapat de llibres i fins i tot va dirigir una editorial, la Howard Press, a mitges amb el seu marit Leonard Wolff, de qui va prendre el nom.
Stevens era el seu de veritat, però llavors era costum prendre el de les pors, cosa que encara succeeix en alguns llocs. Era filla d'un escritor que tenia el títol de circ i va créixer en una casa freqüentada per intel·lectuals.
Enmig d'un complex panorama familiar es parla d'abús sexual per part de dos germanastres. La mort de la mare quan ella tenia 13 anys tampoc va ajudar la seva estabilitat emocional. Pel que fa a la formació, a diferència dels seus germans mascles, es va haver de conformar amb nombroses lliçons partícules i una nula formació acadèmica.
A la mort del pare es va traslladar a l'animat barri de Blonsbury, el número 46 de Gordon Square, on ara una plaça la recorda. Allà, juntament amb els seus germans i la seva germana pintora i amb una variada fauna d'amics força extravagants, va formar una mena de saló que ha fet que els coneixessin com el grup de Blonsbury.
Allí hi havia Lyton Streberi, Dora Carrington, Roger Fry i molts altres que s'ho passaven d'allò més bé entre discussions filosòfiques, jocs dialèctics i begudes espirituoses. Tot un aprenentatge per una jove que ja destacava per les seves actituds intel·lectuals.
Que sortís amb desvantatge respecte als seus germans i amics de la casella de sortida de la literatura, està vist que no va afectar els seus èxit. Virginia Woolf és una de les autores més citades del segle XX. La causa principal d'aquesta abundància de citacions és una cambra pròpia, l'obra que ha consagrat la seva fama mundial.
Publicada l'any 1929, és el recull de dues conferències dictades davant auditoris femenins en què l'autora reflexiona sobre la creació literària de les dones. El llibre té mil frases per subratllar, però per sobre de totes ha quedat aquesta. Una dona ha de tenir una cambra pròpia i 500 lliures l'any, és a dir, un recor per fer el que li doni la gana i una mica de pressupost per comprar la seva llibertat.
Agosarada literàriament, amb les seves novel·les hi ha una voluntat d'experimentació i una influència clara del fluix de consciència que trobem a Ulisses de Jois. Qui la vulgui conèixer ha de llegir com a mínim la senyora Dalloway, el far, els anys i naturalment aquesta joia que és Orlando.
La història d'un personatge que no és ni home ni dona, sinó que va canviant de sexe a través dels segles. Un homenatge a un dels seus grans amors, la també escritora Vita Sashir-Well. La Segona Guerra Mundial va enfonsar Walls definitivament. «Aquesta vegada no em recuperaré. Començo a sentir veus i no puc concentrar-me», deia la nota que va deixar a la taula de la cuina quan va enfilar el camí del riu per no tornar mai més.
Fins aquí, doncs, aquestes dues dones més de les 100 grans dones de la història. Judit, moltes gràcies. A punt per la fira. I a punt, a punt. Sí? I tant. Molt bé. Potser no ens trobarem, però hi seré. És possible que no ens trobem. Gràcies. De res. Adéu. Adéu.
Doncs vinga, gràcies a la Judit Herrera, com sempre, i ens queden 50 segons per arribar a les 11 del matí. Farem una pausa i de seguida tornarem, perquè el Xavi García vindrà d'aquí una estona per parlar-nos dels enllustradors.
a l'Espai, te'n recordes? Anirem a fer també una ruta per terres del Compte Arnau amb l'Ector Zacarias a l'Espai Camins i també us volem parlar de la publicació de la nova revista del LLAS, el nou número del número 613, que parla de la Fira i té coses molt interessants i en volem parlar amb el Roger Castelló ara al Tornat de les Notícies. Re, fem una pausa i tornem de seguida.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Laram. El govern obrirà una ronda de reunions amb partits, agents socials i plataformes d'usuaris per acordar un full de ruta i un acord de país per a Rodalies, segons ha anunciat avui Albert Dalmau. Dalmau també ha confirmat que el dilluns es restablirà el servei a tota la xarxa de Rodalies, tot i que no descarta tals puntuals si es detecten problemes de seguretat amb reforç del transport alternatiu.
I el nostre objectiu és que la setmana que ve la majoria d'aquests talls es vagin aixecant. També els he de dir, si durant la setmana es veu que hi ha alguns d'aquests punts que requereixen de més atenció, que requereixen de més treballs, que requereixen de mesures per poder garantir la seguretat, doncs es mantindran tallades.
es donaran les explicacions corresponents, es garantirà el servei alternatiu de transport a través d'autobusos i aquesta serà la feina que hem fet. Sé que han sigut setmanes difícils, ho he dit, sempre ho dic amb humilitat, no és gens agradable haver de gestionar una situació tan complexa com aquesta, però per damunt de tot hi ha el dret a la seguretat de la gent.
El conseller en funcions de president ha situat el manteniment, infraestructura i el canvi de gestió com a eixos prioritaris i ha defensat el traspàs pactat amb l'Estat com el primer pas del nou model. I també el ministre de Transports, Òscar Puente, reconeix davant del Senat que el servei de roba liés és pèssim i necessita revertir molts anys de desinversió, tot i reconèixer descoordinació en la gestió de la crisi a punta als anteriors governs del PP com a causa principal de tots els mals i descarta assumir responsabilitats.
I un motorista de 40 anys IBI de la Vall d'Enbas va morir ahir al vespre en un accident a la C25 a Manresa, al Bages. Per causes que encara s'investiguen, el motorista va caure a la via, va impactar contra la tanca de seguretat i va perdre la vida. Amb aquesta víctima ja són quatre les persones que han mort aquest any a les carreteres catalanes.
I hem oblidat les incidències més importants. Continuen sent l'AP7 amb el tram tallat per obres entre Martorell i Castellbisbal en sentit Tarragona amb desviaments que es fan per l'A2. També hi ha situació intensa al tram Barbera del Vallès Santa Perpètua i hi ha afectacions també destacades a l'A2 amb retencions tant al Bruc en sentit Lleida com als accessos de Martorell.
A banda també retencions importants a la B10 i la B20, direcció no és de Trinitat i no és de Llobregat, així com a la B23, a la C32 i també a la C58.
I el nou programa de detecció precoç del càncer de colluterí implantat a la Regió Sanitària de Girona el gener del 2025 ha detectat la presència del virus del papiloma humà en 3.691 dones. En tot s'han fet 26.488 tribratges, dels quals el 85,2% han estat negatius i un 13,9% positius. De les 3.691 dones amb resultat positiu, 895 presenten un tipus de virus encara més agressiu.
Passen 3 minuts a les 11.
Informació local. Aquest cap de setmana de Fira de la Candelera, múltiples activitats, a més dels estants i expositors, ja tots pràcticament instal·lats o instal·lant-se als carrers de la vila. La Fira que s'inaugura o s'obre el recinte firal oficialment avui a les 3 de la tarda i el recorregut inaugural amb les autoritats avui a les 5 de la tarda.
Destaca algunes propostes, n'hi ha moltes. Dins de l'Espai Kids, per exemple, a dues, el SEM organitza demà i diumenge un taller per aprendre a fer esqueixos, un taller d'esqueixos, per aconseguir plantes noves d'una manera fàcil i ràpida a partir d'una porció de la tija o de la branca d'una planta. És un taller infantil dins de la Fira Kids.
S'adreça nens i nenes de 5 a 12 anys. També recordem que el diumenge torna a haver-hi la marató de donació de sang del Baix Llobregat, vintena edició ja, que organitza el banc de sang i teixit durant el matí de diumenge. Des de les 10 i fins a les 3 de la tarda podeu anar a donar sang.
Heu de donar un document acreditatiu oficial i també anar-hi havent menjat. No hi podeu anar estant en dejú. Doncs fan una crida des del banc de sang i teixits a donar sang. Si voleu reservar franja horària i no estalviar-vos cua, doncs podeu fer-ho a través de la pàgina web pangsang.net.
També en el marc de la fira, aquest cap de setmana, a l'escenari d'activitats i d'entitats a la plaça U d'Octubre, hi haurà diferents propostes. A madissabte, molta dansa. A les 10 del matí, amb la Casa Urbana. A les 11, dansa amb la Caverna. A les 12, hi haurà música, en aquest cas, i cant, amb la coral Cordona, coral de gent gran de Molins de Rei, que pertany al Casal de la Dona. A la 1, actuació de dansa amb diferents estils d'I Love Dance. I ja de cara a la tarda, a les 4,
Comencen Dans Estudios Molins amb mostra de ball de diferents estils, també dansa urbana, jazz i d'altres tipus de dansa contemporània, càrrec d'infants i joves de diferents edats. A les 5 de la tarda, exhibició de bachata i salsa i zumba de càrrec de Vero Dans Estudio. A dos quarts de set, el Centre d'Estudis Comarcals
Farà una acció simbòlica encesa de torres, talalles i talallots a la Mediterrània pels drets humans. I a demà dissabte tancant les actuacions, Pierre, Pere Vergonyon, amb els seus boleros i cançons. Diumenge al matí, música amb Gospel Feelings. A les 10, a les 11, actuació de les bastoneres, esvantades. A les 12, més dansa amb Xen Danse Space, mostra de dansa.
urbana, flamenc, salsa i batxata. A un quart de dues es fa el lliurament de premis al concurs de dibuix infantil i a les cinc de la tarda de diumenge a Tandem Dance Academy farà una mostra de ball modern d'infants i joves. Diumenge també a dos quarts de dotze hi haurà cercavilades ventades les bastoneres que començaran per la plaça 1 d'octubre. Activitats a la Fira que podeu consultar al programa demà, també a la web de la Fira de la Candelera i de l'Ajuntament.
Recordem la defunció del senyor Francisco Melero Ternero. Tenia 84 anys i l'acte d'acomiat serà aquesta tarda a dos quarts de quatre al Tanatori. I la farmàcia de guàrdia avui divendres és la Xuclan del carrer Major número 100.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix.
Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Ets d'aquelles persones que va deixar la llei TVO després de mort a l'Eloi Tintin? Cap problema.
Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb una edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats! Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia...
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana, de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Òmnium vol arribar on no arriben les classes formals de català, per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscreu-te al Vincles. Vincles.Òmnium.cat Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 11 del matí i 10 minuts, seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora, última hora del programa, de fet. Ja us hem dit que avui a l'espai o als espais d'actualitat parlaríem dels companys de mitjans de comunicació de casa nostra. Hem parlat del viu Molins Arrei al començar el programa, ara ho farem de la revista Enllaç, que acaba de publicar el seu número 613.
a les llibreries ja, eh? I els societors també l'hauran rebut aquests dies. En parlarem amb el Roger Castillo, que el tenim ja aquí. Després el Xavi Garcia vindrà a fer l'espai Tants Recordes. Avui parlarem dels enllustradors de sabates. I a la recta final farem una passejada a les terres de Locomte, Arnau, amb l'Hector Zacarias a l'espai Camins. Tot això, fins als 12.00.
El Roger Castelló és el responsable de la revista El Llaç. Què tal, Roger? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. A banda de ser membre de l'equip de la tapa reina d'aquesta casa. Home, i tant. Aviam, atenció perquè ara parlarem de la Fira, evidentment, perquè és protagonista, Artesania i Fira, un binomi potent.
és el dossier que acompanya també aquesta portada de la revista, però tenim dues novetats, nou any, noves seccions, que si et sembla podem comentar, perquè una també té relació amb un col·laborador d'aquesta casa. Home, comencem per aquí. A més fa molta il·lusió, perquè fa mesos que estàvem treballant en aquesta secció, intentant que arribis a la revista. No ve d'ahir, això, eh? No ve d'ahir, ve d'haver-ho parlat moltes vegades amb en Pau Moratalla. En Pau Moratalla, seu que fa un fantàstic programa aquí a Ràdio Molins de Rei,
que el tenim també a la biblioteca dinamitzant el Club del Còmic, que és una persona que ja molta gent coneixeu, perquè l'heu escoltat per diverses bandes, i el que potser encara no sabia el tant del cert és que, més enllà de la seva passió per explicar aquest món, per conèixer persones que es dediquen a aquest món,
Ell també té aquesta faceta, aquesta ben artística, que s'havia format en això abans de fer una feina lleugerament diferent, podríem dir, i parlant amb ell hem anat recuperant aquest filó i hem vist que tenia prou ganes per iniciar la recuperació d'una vinyeta a dins del llaç d'aquest traç, diguem-ne fi, d'aquest traç clar, tan propi del dibuix europeu i català, que ens remet una mica a antecedents de la pròpia revista El Llaç, quan teníem la Pona,
amb l'enyorat Josep Maria Madurell, que crec que és una secció que a tota una generació de molibencs i molibenques li encantava obrir llars i anar a buscar a veure quina era l'aventura de la Pona d'aquell mes. I anem a recuperar una mica aquest concepte, evidentment, diferent, amb uns altres personatges, amb un altre estil, amb una altra manera de fer. Tot canvia, però la secció es diu així, els temps canvien.
I cada secció, cada vinyeta es publicarà a cada revista. A cada revista sempre trobareu una vinyeta que es dirà els temps canvien amb un subtítol diferent. És a dir, sempre anirà canviant el subtítol per intentar iniciar un tema diferent. En aquesta de debut, si ja teniu la revista a les mans, ho haureu vist, i si no, us puc fer 5 cèntims perquè al final, en aquest cas, es tracta de presentar la secció, veureu que és un esbós que està com a mig completar. És a dir, que...
li falta potser encara una mica de definició de l'entorn, dels dibuixos del darrere, de veure on està passant, perquè no he tingut prou temps el dibuixant d'acabar la vinyeta, volíem jugar una mica d'entrada amb aquest punt d'humor que sempre tindrà aquest espai, i presentem una família, que són els Moliners, que anireu coneixent de mica en mica, de moment aquí teniu tres personatges a la primera...
La primera proposta de vinyeta, que és l'avi, que és la filla o la mare, diguem-ho així, i la neta o la filla, no? Depèn de la generació que us ho mireu. Doncs tenim aquests tres personatges. En Bernat. En Bernat. La Candela. La Candela. I la Munça. I la Munça. Són noms que potser, d'entrada, diuen, ai, mira, que divertits, també tenen un ressò molinenc, tots tres. Tots tres, doncs, són noms pensats en clau molinenca, i en tenim alguns que encara han de sortir...
que aniran sortint a les properes vinyetes, ja veurem si al febrer, si al març, si a l'abril. De mica en mica els anireu coneixent i esperem que us la feu vostra. Serà com veiem aquí, mitja pàgina? Sí, el format de vinyeta sempre serà una sola vinyeta i un format espaiós, que pugui haver-hi espai per les bafarades de text, que pugui haver-hi espai pels detallets del dibuix i que sobretot tingui sempre aquest punt tant vincle d'actualitat com d'humor, que és una mica el que buscarà aquesta vinyeta, un humor...
doncs relativament blanc, relativament proper per qualsevol tipus de públic, i que ja et dic, jo confio que ben aviat, quan obriu el llaç, el primer que feu sigui anar a buscar la vinyeta, perquè a mi, sincerament, és una de les coses que m'agrada més del tipus de revistes, d'anar a buscar, ja en tenim altres, tenim en Runde, que ens fa col·laboracions sempre, i sempre és divertit veure què imagina, què dibuixa, quina és la idea base, i com ho ha trasllat després amb el format d'il·lustració, de dibuix, del que pertoqui. Jo ho trobo sempre divertit en una revista. Molt bé, doncs enhorabona al Pau, també, per aquesta iniciativa. Fem molt contents.
M'ho penso, m'ho crec. I l'altra, atenció, és una altra secció, preguntes sense resposta. Sí, això és una secció que ens ve, diguéssim, a proposta dels propis lectors. És una secció que ens ha arribat per dues bandes diferents i al final hem dit, doncs mira, ens convertim en un espai i veurem quin recorregut té. Al final és una proposta que hi ha gent que ens diu, mira, la veu de les entitats que teniu o l'espai d'opinió
A nosaltres, a vegades enviem textos o a vegades hi col·laborem, de vegades ens interessa llegir què hi passa, però trobem faltar algun que vagi molt dirigit a coses que s'han quedat com a mig camí, és a dir, projectes que o s'han iniciat i ningú sap per què s'han aturat, preguntes que quan passeges pel poble no entens què està passant allà i potser ho has preguntat d'alguna banda i cap resposta t'ha satisfet, i llavors d'aquí passar-ho a l'esfera pública, és a dir, alguna cosa que de vegades és més privada perquè ho ha viscut
una entitat o està vivint des de fa temps, o una persona a títol individual com a veïna de Molins de Rei, que potser des de porta tres anys fer instàncies a l'Ajuntament, per dir un exemple concret, que no sap per què allò no es resol i vol entendre què passa, i potser un espai que ho socialitzi públicament ajuda a que més gent entengui que hi ha una problemàtica allà o que hi ha algun conflicte obert,
i a veure si llançant les preguntes a l'aire algú és capaç d'entomar-les i de respondre-les, sigui enllaç, sigui en el cas si és una institució pública des dels seus propis canals, sigui un ple o sigui el que porto, i si és una empresa des dels seus propis canals. És a dir, que cadascú busqui la manera d'intentar respondre aquelles preguntes si li afecten directament o si així ho considera.
En aquest cas és l'ANC? Sí, els que debutarem la secció és l'ANC, sabem que porten un recorregut llarg amb aquest tema, per tant no sorprendrà ningú que hagin volgut estrenar aquest espai de preguntes sense respostes, són un dels que ens van convidar a obrir aquest espai, nosaltres encantats de fer-ho, en aquest cas va dirigit al nostre ajuntament, així li diuen, i comencen a fer preguntes sobre aquest espai del memorial de l'1 d'octubre per intentar entendre què passa perquè no s'acaba mai de resoldre el que ells consideren que s'hauria de haver resolt fa molt de temps.
Molt bé, doncs aquestes serien les dues seccions que trobarem amb un número de llasca. Parleu de la 175a edició de la Fira de la Candelera, evidentment. És inevitable. Parleu d'aquest concepte d'una fira multisectorial i voleu posar en valor l'artesania.
Sí, perquè sempre, a veure, quan parlem de la Fira Cantalera, cadascú t'hi tendeix cap on vol. I és lícit i raonable fer-ho així, perquè cadascú té les seves preferències, les seves filies i fòbies, però és habitual i és lògic fer-ho així. Nosaltres, de fet, els últims anys sempre hem tendit a parlar de pagesia, del plan T, perquè és la base, és la real, és la història, és l'origen, i és absolutament pertinent fer-ho així. No és que deixem de parlar-ne, senzillament és que hem pensat, mira, per no replicar-nos a cada any buscant el mateix perfil de continguts...
La fila té molts altres al·licients. Podríem haver parlat de la fila de vins i podríem haver parlat de gastronomia, per exemple. Per citar dos que són un èxit rotund cada vegada que ve gent de fora i diu, ah, jo vull anar cap aquí, no? Però hi ha un que realment hi és sempre, és el que més gent veu, és el que més gent la fa abadar, passejar, gaudir...
i que és l'artesania, que és la més gran de tots, és el que té més estants, i llavors hem intentat posar el focus aquí. Ja sabeu que quan fem això acabem triant 5 sistemes i ens en queden el tinter de 20 més, per entendre'ns. Hem triat alguns que pensem que poden ser d'interès per destacar aquest espai d'artesania que sempre hi és i que al final, segurament, tots gaudim d'una manera o altra, el consumim o no. És a dir, tots el veiem, després si el gastem o no, això cadascú ho acaba de ser en funció dels seus interessos i la butxaca, però...
Crec que és essencial que sense aquest espai la fira seria un altre tipus de fira, diguéssim. I com que porta tants i tants anys senti, de vegades també hi posaria el focus. A banda de fer una aproximació més informativa, que el Roger fa de les novetats, del cartell... Sí, que això a dia d'avui ja segur que tots ho esteu... Ho coneixem bastament. Clarament. Hi ha una entrevista de la companya Aina Sallí a la Montse Artés. Gran entrevista. Gran entrevista. La ceràmica em permet explicar històries que no puc expressar en paraules, diu la Montse.
Sí, i després en paraules s'expressa molt bé tot allò que fa amb aquesta passió per la seràmica, amb aquest fil conductor de vida que té, i que val molt la pena aquesta entrevista, ho dic de debò, sincerament crec que ha estat un bon encert parlar amb la Montse, de fet, segurament tots els que ens esteu escoltant la teniu ubicada i sabeu qui és i què fa, però escoltar com explica allò que fa i llegir-ho en aquest cas, doncs a mi m'ha semblat un encert rotund.
De fet, les mans de la portada són de la Montse. Són seves, si algú dubtava són seves. En acció, treballant, fantàstic. Després tenim també una altra entrevista, en aquest cas més de gestió, del recinte firal d'artesania, que és el responsable...
d'expogestió d'aquest sector, que és l'Àlex Quintero. Sí, en aquest cas es tracta de fer preguntes breus i respostes breus, és a dir, en lloc curiositats, si algú passeja per aquest sector i vol saber el tipus d'estants, com trien els predistes que venen, si repeteixen molt, si poc, si hi ha molt interès, quin tipus de parada busquen, perquè al final l'artesania és un concepte que el pots fer molt ampli o el pots escurçar molt.
Doncs tot això, veure per on van els trets, quan a algú li toca assumir aquesta tasca i cap on tiren, i llavors ho explica perfectament aquestes respostes, també us convido, evidentment, a llegir-la més de curiositat. Jo crec que és una cosa que tots volem saber una miqueta, a veure com funciona la part interior, sempre ve de gust descobrir aquestes interioritats.
I expliqueu dues cares també de l'artesania molinenca. L'artesania no és una mirada nostàlgica cap al passat, sinó una pràctica viva, lliure i en constant transformació. Tenim l'Eloi Fuster, el fill de la Núria Gómez Bonfort. Exacte.
que vol seguir la tradició de joia. Això sembla, sí, sí. Així ho explica i ho defensa i està fantàstic. Sí, sí, sí. El podeu seguir a Instagram, també, que va penjant cosetes. I, a més a més, també un altre clàssic, que és el Sergi Sarrià. Sí, en aquest cas de la serigrafia cap al collage, cap a altres tipus de formes artístiques, les dues artesanes, 100% artesanes en aquest cas. Hem buscat dos exemples. A Molins de Rei tenim acabassos d'altres tipus de persones que estan fent en altres, també sectors, moltes coses. Aquest cas és
dos testets, dos maneres per veure quines reflexions hi ha al darrere d'assumir un tipus de feina, un tipus de dedicació que no és habitual. És a dir, que a dia d'avui costa molt més de trobar que no pas fa 10, 15 o 50 anys enrere. Finalment, un article de la Molinenca Roger Català.
la Roser Català Sabater, l'artesania és anticapitalista. L'article d'opinió, en aquest cas, també convido a llegir, són reflexions. Sempre celebrem quan hi ha un article d'opinió que acompanya el monogràfic d'en portada del Llaç, perquè ajuda a situar, i cadascú des de la seva perspectiva, en aquest cas de la Roser Català, fa aquest titular i després el desenvolupa d'allò més bé.
Després tenim la vila Coses i Fets, i a més a més dediqueu dues pàgines a recordar el Francesc Artés, que ens va deixar fa poques setmanes. Sí, a més amb molta alegria en aquest sentit, perquè hem tingut dues col·laboracions, que això sempre, quan toca fer un habituari d'alguna persona que és molt coneguda a la vila, evidentment, per molt que facis quatre ratlles o cinquanta, la gent més o menys ja té ubicada la persona, però ens agrada molt quan algú...
també li ve de gust poder aportar un extra de coneixença personal, en aquest cas de l'Ajunta actual de la Penny, per entendre per què va ser tan rellevant la seva figura en aquesta entitat, i l'altra banda, Josep Maria de Temple, com a persona que li va agafar el relleu a la presència de la Penny, que també...
doncs pot explicar de primera mà aquest vincle, aquesta persona, la relació amb l'entitat, no?, ens ajuda a situar per què va ser tan important Francesc Artés per la PENI actualment i per la història de la joventut catòlica en general. Molt bé. També tenim, doncs, la informació esportiva, aquesta miscel·lània d'actes... Sempre, sempre, sempre. Llavors tenim, com dèiem, preguntes sense resposta...
Com aquell qui diu, del Josep Lluís Rebenga, i el malic enllà del Pere Rodón, és a dir, les seccions habituals. També la gata Cristi. La gata Cristi, que sempre està renegant una miqueta d'alguna cosa que passi a la vila. Informa feliç sobre tanques municipals, arqueologia urbana en directe. Sí, sí. En cas de tanques, si es mourem un o avall, també... Sempre amb aquest punt d'humor, que val la pena. Molt bé.
Tenim també del Vicenç Joan Camps, riuades de Llobregat a Molins Arrell des de segles enrere fins al segle XX. Sí, va triant notícies que van en relació a les riuades que hi ha hagut en diferents anys, les recupera, les exposa, diguéssim, i és un tema d'interès per tothom. Més amb el mes que portem que no para de ploure, jo crec que parlar de riuades era encertat de forma totalment imprevista. Doncs així ho ha estat. I la finestra poètica del company Cesc Vives el dediqueu a Josep Maria de Sac.
Sí, tanquem bloc, ja sabeu que l'últim llaç anterior ja havíem fet una primera finestra cap a aquest autor, ara fem el 18.2, diguéssim, la segona part, i també sempre celebrant aquest espai poètic. I a més a més també una secció interessant és el tal com era, tal com és?
Sí, a més en aquest cas anem cap al barri de l'Àngel. Sí, molt interessant. I la fotografia és que és curiós, perquè normalment quan anem a buscar aquest tal com era, tal com és, sempre busquem una fotografia feta la setmana abans d'enviar el llaç a impremta, si el més actual possible, i l'altra que tingui algun rerefons històric, pugui ser de fa 10 anys, o fa 15, o fa 50, o fa 100. És a dir, depèn del material que hi hagi. I en aquest cas...
Teníem ganes d'anar al barri de l'Àngel, que em sembla que en aquesta secció no l'havíem estat fent des de feia temps, i amb el Vicenç Joan Scamp, que sempre col·labora amb aquest arxiu fotogràfic, li vam demanar a veure què tens per alguna cosa. Ens interessa anar al barri, però és igual a veure què trobem. I ens vam fer una foto i vam dir, ostres, però això ens sona molt, no? I vam anar al lloc i és que és exactament igual. Canvia, evidentment, l'asfaltat. Estem parlant del carrer Sant Antoni i Abad. Canvia això a l'asfalt, canvia el cotxe que es veu aparcat, el tipus de cotxes, evidentment, perquè hem passat d'uns 50 anys...
Però les cases, els edificis, és curiós que estan totes situades exactament allà on toca i totes són les que són. És a dir, costa molt de trobar una imatge que continuï, no diré exactament igual, perquè evidentment han canviat, doncs algú ha pintat la casa, algú ha fet... O sigui, hi ha canvis, òbviament.
però l'estructura és la mateixa i no hi ha tants llocs a Molins de Rei que puguis trobar la mateixa estructura per fer la foto que sembli una la posa blanquina i la l'altra amb color però no saps ben bé, en aquest cas hi ha molts detalls que t'ajuden a saber quina època correspon a cada foto però és curiós perquè costa molt de trobar i això ens ha fet il·lusió i per això vam triar
aquesta imatge que la podíem replicar i et dic amb molta exactitud. Molt bé. Tindreu estant a la fira o no? No fem estant a la fira. Ja sabeu que els darrers anys el Llas no ha tingut aquest estant de fira, que anteriorment sí que hi havia sigut. És una qüestió de disponibilitat. Al final tothom té altres coses a fer i és complicat trobar prou mans per obrir un estant i que hi pugui ser i dedicar-te a parlar amb la gent i a rebre informació, a repartir el Llas a qui no el tingui, etcètera. A veure si algun any ho aconseguim, perquè és una cosa que ens agradaria fer, però realment de moment no està al nostre abast.
Doncs ho deixem aquí, Roger. Animem a la gent que compri la revista, a les llibreries de la Vila. Sí, ja la trobareu ja. I els ursitos ho haureu rebut ja també a casa. Bona fira, Roger Castillo. Igualment. I que vagi tot molt bé. Hi havia coses obertes, eh? Si algú ja volia comprar, ja pot ser. Un cop d'ull quan acabem el programa. Gràcies. Que vagi bé. Anem a escoltar la música d'en Pere, del Pierre, però no als carrers amunt i avall, sinó que el dilluns, clar, és la Candelera i també té una cançó dedicada a la Candelera que recuperem a aquesta hora del matí.
Has arribat amb fred de neu i daurada capa blava, vestida de roses i or i amb llum de candela blanca. Aixequeu la medusés, feu-li la torre més alta,
Avui és festa per tots, coneixem la teva imatge.
Ja ets aquí amb la llum d'aquesta flama. Des dolor de llobregar, ni les pèlmes s'encenaran. Ni que caiguin trons i llams, a dalt del cel brillaran.
de la senyera, les quatre barres. Candalera de Padre, no marxis mai més de casa.
Que tothom surti al carrer i que ningú es quedi a casa. Digueu-li al gegantó i al petufet de la plaça.
Aixequeu la metusés, feu-li la torre més alta i agafant-nos de les mans enlairem nostra sardana.
Doncs, en tot cas, dilluns ja intentarem recuperar la sencera, perquè tenim el temps molt comptat. Ja tenim aquí el Xavi Garcia per fer l'espai, te'n recordes? De manera que ens queda un minut per arribar a dos quarts de dotze.
Tant recordes és aquest espai que compartim amb el Xavi Garcia. Què tal, Xavi? Bon dia, bona hora. Molt bon dia. La setmana passada parlant de botes d'aigua, de les catiusques. Sí, sí, sembla que no deixem els peus. No deixarem els peus avui, oi? No deixarem els peus, eh? A suspiés. A suspiés, efectivament. Bé, perquè avui ens vols parlar...
Bueno, d'una cosa que gairebé poca gent fa, hi ha molta gent que ho fa, pocs que no, i que la gent s'ho fa a casa, encara que pots anar a llocs que t'ho facin, però volem parlar d'un ofici que et ha desaparegut, no l'ofici en si, sinó la forma de fer-ho, que ho feia. Avui en parlarem dels enllustradors. Molt bé.
Més coneguts vulgarment com els limpiabotes. Sí. O els llustrabotes, també. Però, vaja, la paraula és... Enllustrador, efectivament. També es diu bolero. Això és això, el lobelero de Rabel. Ai, de Rabel, del Cantinflas. Sí. En una pel·lícula es diu bolero. El bolero de Rabel, de Recail, o alguna cosa així. I és que ell feia de... Enllustrador. D'enllustrador. El Cantinflas era un enllustrador. Sí. El personatge. Sí.
Bueno, aquest ofici és una persona, anem a dir, normalment homes, curiosament, hi ha coses estranyes, no? Vull dir, jo sé, les sabates les fa tothom, no? Però són homes, normalment. Nens, sobretot, que hi ha països encara avui a Mèxic i tot això que veus molts nens amb la capseta, a Mèxic els diuen els boleros, eh?
I, bueno, és un ofici que no ha desaparegut en si el fet de netejar les sabates, però si ha desaparegut, podríem dir, aquests que anaven amb la capseta i anaven voltant pel carrer, o inclús parades al carrer, que hi havia unes cadires grans, hi havia dos o tres cadires, hi havia un enjustrador que tossia aquells cartrons al cantó per no embrutar les sabates i feien. I parlarem una mica del batum, que el batum és el responsable que lleiguin sabates de color.
O que poguessin haver sabates. D'acord. Bueno, l'enllustrador, que és un ofici ancestral, doncs tradicionalment el feien persones del gènere masculí, com deia abans, i molt freqüentment nanos. Era una feina que quan les famílies més humils no tenien massa diners, doncs mira, enllustra sabates, no?
I, evidentment, hi havia alguns que tenien unes capses perfectament decorades. Unes capses curioses perquè podies posar el pauet a sobre, no? Era una cosa com molt funcional i era bastant fàcil de portar, no? Aquest rol, que ha estat com desaprovat amb diverses latituds del món, però el consideren... És curiós, no? Jo crec que no hi ha cap feina que sigui...
vejatòria, podríem dir, no? Però, en canvi, això sempre es veia com un tio que renta les sabates com una sumissió, com una... Sobretot per la xularia que feien molts individus a les Rambles fotent el peu allà a sobre, sembla que dominessin el món, una mica tram tots, no?
Però bueno... I el batum era el material que s'utilitzava, no? El batum, sí, després parlarem d'un batum mític, i el que ha portat el batum al món de la moda del calçat. D'acord. Bueno, aquestes persones, freqüentment que eren nens, i estava una mica mal vist en un futur, fins als 60, als anys 60, principis dels 70, aquí era molt freqüent i no passava res, no?
Bé, era un mitjà important per la manutenció de famílies en condicions precàries, eh? I a molts països, eh? Alguns enllustradors oferien el servei adicional, a més a més, de reparar el calçat, que és el que ara passa. De fet, ara els enllustradors, bàsicament, reparen calçats, però també fan claus, alarmes... És a dir, el negoci s'ha anat... Cinturons. Cinturons s'ha anat ampliant, eh?
També s'ha de dir que alguns enllustradors portaven cigarrets sueltos. Era l'època que també compraven cigarrets sueltos, no? Però, vaja, bàsicament era el tema. Ha hi hagut gent molt famosa que ha començat la seva vida com enllustrador. Gent que, diria, home, doncs...
No m'imaginava que fossin. Per exemple, Aloci Osborne, el cantant de heavy metal, que va desapareixer a poc, va començar a ser un enjustador. També era el James Brown, el cantant aquell del Sex Machine, aquell rei del padrí del soul, que es deia. Doncs era enjustador. I fins i tot...
Una persona que, bueno, era el Edson Arantes do Naiximento, que era el Pelé. El Pelé va començar iustrant. I el Pelé tenia una cosa curiosa, jugava descalç. Perquè no tenia per sabates. Va començar jugant descalç, després va fer d'illustrador i, bueno, en fi, ja veus, Barri va ser el rei, no?
Hi ha hagut molta gent que, fins i tot el Mario Moreno Cantinflas, que feia de bolero a les pel·lícules, va començar... Bueno, va fer de tot el Mario Moreno Cantinflas, va ser boxejador, però amb el primer round de la seva vida el van fer cau i ho va deixar, va fer trapeccista, va ser de tot. Polifacètic. Polifacètic. Bueno, era un home que es buscava la vida, volia buscar-se la vida. Sí, sí, sí. El Malcolm X, el famós activista, també va ser...
Això era d'un club nocturn, hi havia alguns que tenien una mica més de categoria i tenien el lloc fixo. Era molt fàcil trobar dos oficis que han desaparegut, les tabaqueres, que anaven pels clubs i els valls i els restaurants portant tabac, amb aquella espècie de safata penjada, i hi havia els típics enllustadors que formaven part...
També, no de la plantilla, però sí del cervell que donava això. L'Eduardo Brito, un verit, un extraordinari, va començar també per això. Podríem buscar molta gent. Jo he agafat aquests que són potser els més coneguts. Però anem a l'origen. Quina és la història dels enjustradors? Podem posar de fons, si voleu, una cançó que va fer molt popular tant en Frank Sinatra com el Bing Crosby,
És una cançó que es diu Little Drummer Boy I Sing, que vol dir el petit enllustrador. I sonava així. La versió original l'hi portes aquí. Atenció! Que la canta un senyor que es diu Freddy Cannon. I sona així. És això. He's a great big bundle of joy. He pops a boogie-boogie rag. The Chattanooga shoe shines.
A diferència dels barbers, que donen molta conversa, els bons barbers són aquells que donen conversa. Sí? Sí, els justadors eren molt callats.
Bé, i les perruqueries no en parlem. Eren els primers xats, que dic jo, femenins, bàsicament, o masculins, eh? Eren les barberries i les perruqueries. Ja es xerra molt. Té ritme aquesta cançó, eh? Molt, molt bona. Bé, una petita anècdota entre mig de les perruqueries. Les barberries, tu saps per què tenen aquests tres cubos?
M'ho havien explicat, però ara no ho recordo. Jo a vegades em repeteixo molt, no? No, no, no, m'ho havia explicat a algú altre, eh? No, no, això sí, jo em repeteixo jo com l'all, eh? Però no, digues, digues, recordem-ho una vegada més. Sí, és simplement perquè quan hi havia aquí el domini francès napoleònic, a les barbaries eren llocs de parlar, no? I m'ha vingut per això. I com xerraven, i bàsicament criticaven molt el que era el...
la invasió napoleònica aquí a la península, diguéssim, doncs allà creien llocs que els francesos no tenien massa classe. Aleshores, per demostrar que allò era un local, un comerç, un servei pro-Napoleón, fotien la bandera francesa a la porta.
Si et fixes els colors de les barberies, allò que gira, és la bandera francesa. Ve d'aquí. Mentre ells pelaven, ho feien perquè no els pelessin. Mal sentit. Però això ja està una mica amb desgust. Ara hem tornat a les barberies vintage, que es diu. Són aquelles barberies antigues. I una cosa que a mi m'afascina, no sé si a tu, són les cadires dels barobers. Aquelles cadires complicades de ferro. Precioses, no? Unes cadires especials. Un dia podem parlar de cadires? Bé,
Perquè veient les cadires també veus l'ofici. Bé, és igual. Anem cap allò que anàvem, no? Fem història, una mica d'història. El batum va ser l'origen d'aquesta feina, no? És un producte comercial que sobretot sobre en el segle XIX...
18-19, doncs era un servei pels carrers, i sobretot van néixer a Anglaterra, curiosament, en l'època dels botins, tot allò, no? Van quedar una mica endassús els botins, quan es va posar de moda les polaines, que eren uns botins que portaven, imitant una mica els militars, portaven com una espècie de, com et diria jo, de tros de roba blanc...
sobre la sabata negra. Aleshores, aquí va parar una mica perquè, clar, s'embrotaven. Aleshores, ja la cosa ja anava més complicada. Però fins allà, aleshores, doncs, evidentment, la història d'aquest d'aquest ofici era molt important, no? Bé, dins de la...
cultura popular i tot això, sempre veure aquelles capses, que avui en dia aquestes capses antigues va ser un anticor i valen diner. Però bé, la base va ser el batum, com va sortir. Al principi els orígens que netejaven les sabates estaven fets amb el cendre, cendre de cremada, carbó, que és negre, i posaven una espècie de linoli. Aquella pasta que feien, que era el, com podia dir, la prehistòria del batum,
Què passava? Que era així, funcionava, i netejaven, il·lustraven, bàsicament perquè era negre. Però, clar, tu no podies fer-ho amb sabates de color, per tant, les sabates de color eren de roba normalment forrades, hi havia sabates de color, però eren de tela, no era la pell de color cortida. Al sortir l'empresa Buffalo, aquesta que...
que feia, va descobrir una... Després parlem una miqueta de la Bufaló. Van descobrir que podien fer-ho amb diferents ceres i amb diferents coses. I van inventar el batum de colors. O fins i tot el batum, el que es diu la... Com es diu això? La crema de vaca o alguna cosa així, que era incolor, i podia ser. El poder ficar color i fer el contrari, que era blanc, el primer batum de color va ser blanc, bueno, era el negre, òbviament,
Abans que el marrón van fer el blanc. No saps què va fer? Que la gent podia portar sabates blanques.
A partir d'aquí anem a dir que el batum va donar pas a que pogués haver sabates de color. Avui en dia... Després també el batum va haver de canviar i deixar de ser batum perquè avui en dia, per exemple, una de les coses que més porta la gent són les sabates deportives, no? I les sabates deportives o són d'ante, que l'ante es tracta d'una altra manera, o són de roba. ¿Sabes què passava? Que el pateix Bufaló i la Càmfor i tot això van treure una espècie de batum que es deia esport.
i era per les sabatilles aquestes. Evidentment, les bambes i tot això no acostumen a passar-se per... es renten a la rentadora o com sigui, no? Però, bueno, va anar evolucionant, no? Aquestes persones, els enjustradors, això és un maco, no?, enjustradors, allò ben polit, doncs hi havia una tècnica també ancestral que era permesa, que era un dels sedicients, o d'uns dels seditius que millor funcionava pel bató, era...
era un escupitajo. Era molt típic agafar un escupitajo, llançar-lo amb allò inextenent. A Mèxic encara existeixen pel carrer i tot això. A més a més, són les persones, en aquest sentit...
com et diria jo, com molt valorades allà. Allà no els veuen com aquí a Europa, que semblava que la cosa ja era més vegetòria. Jo no sé en Molins de Re si hi havia algun lloc de batum, d'aquests de posar les peus, si era només per... Ens ho podrien dir. Ens ho podrien dir, perquè jo he intentat buscar-ho, però no m'ho he trobat. M'imagino que sí, que en algun lloc farien. Bé...
Bé, el salari no és que fos molt gran. Tampoc el gasto era molt gran. Però bé, aquesta feina feia que les famílies, d'alguna manera, poguessin portar uns ingressos a la casa, no?
Una de les herències més prouades que existien en aquella època, les herències, és que era molt fàcil que el fill gran heredés la capseta de fusta del pare. Era com, et deixo el negoci, el negoci cabia amb una capsa, no?
A partir d'aquí, avui en dia, per exemple, a Afganistan encara estan treballant i ho han fet, no? Hi havia molta gent que amb això també es pagava els estudis, no parlo dels... jo parlo ara ja dels 60, eh? Hi havia molta gent que compaginava els estudis, i era gent inclús que havia arribat a tenir tanta experiència que havien començat de nanos, i fins grans, fins que es van jubilar, van fer la mateixa feina sempre, els ajustadors, no? Per cert, quan va sortir el xarol, ho tenien fumut, perquè no sabien què fer...
i al final la gent va prendre, perquè se'ls va dir que el xarol es neteixen llet. Curiosament. Però que ells no portaven un vidó de llet, eh? Que ells anaven amb el que és el bató, eh?
Bueno, aquests... Es van arribar a tindre que legalitzar. Al principi podien equivaler, després es van legalitzar, pagaven els seus sis fots, tot això. I a partir d'aquí és un gremi que ha fet un bé social, perquè ha donat a menjar a molta gent.
Si parlem de Batum, hi ha diversos, hi ha el Canfor, hi ha el Kiwi, molts, però el clàssic és el Búfalo. Jo he agafat d'aquí també, que us he portat un anunci del Búfalo, perquè us en recordeu que tenia un eslògan com molt curiós. Un eslògan, com una cançoneta, com un... Com ho diré? Això es diu, en professional, un key audio, una clau auditiva. Escoltem l'anunci, sisplau. Escoltem-me.
Es Búfalo.
Això és Buffalo. Sí. Bueno, Barraigamol és una de les marques més que una de les que ha hagut. Fins i tot, si vostès jo els recomano, no sé si tu l'has vist o no, una sèrie del Paco Raval que es deia Juncal. No l'he vist. Extraordinària. Bé, perquè allà el Paco Raval feia de Paco Raval, bàsicament.
És una sèrie que el que l'he vist, si dic això, se'n recordaran, i si no els hi recomano absolutament. És una sèrie d'un torero que té un accident, bé, té una cornada d'aquestes, i va, doncs, com et diria jo, sense un duro per la vida. Tot un cavaller, no sé aquests tios tan elegants perquè no tenen un duro, aquest és el personatge, no? Aleshores anava tirant per aquí, tirant per allà, anava fent, anava empenyat, i tenia un amic que l'admirava molt, que era un enjustrador.
I, curiosament, l'illustrador, el nom que el Paco Raval, el personatge, el Juncal, li donava a aquest home era Buffalo. Li deia Buffalo a ell. Clar, per què li diu? Per la marca de... El Batum. De Batum, de crema per les sabates. Aquesta marca de Batum va néixer a la Buffalo. El Batum ja existia abans, però la que va ser aquesta famosa va néixer als anys 30 a Barcelona, a Catalunya.
Avui en dia és una companyia multinacional alemanya, però el seu origen era aquest. I va dir, què té a veure un búfaló amb la crema per les sabates, no? Bueno, doncs venia, històricament, perquè el búfaló, la pell del búfaló i tot això, era com molt preciada, una pell important. És un animal resistent, és un animal... I llavors van dir, home...
li posarem el nom de la pell d'algun animal que sigui potent, que la pell sigui preuada i que sigui... I li van dir búfalo per això, no? Simplement li van dir búfalo. Després van vindre el càmfor, després van vindre els quitarrozzadores, que són aquests... O aquests ràpids, que eren un tubo i amb una espongeta, que això encara es fa. Això es fa molt a casa. Això són per cobrir les rozzadores, que es diu. És a dir, si tu llasques el...
Jo me'n recordo que vaig fer un anunci per aquest tipus de producte, que era molt senzill, però ho definia bastant, perquè el concepte era que les sabates duressin molt. Les sabates eren un gasto important.
Saps quant més les portaves? Aquí som un país que portem les sabates bastant brutes. Una de les coses que més marca l'estat, com diria jo, correcte d'una persona, és mirar-li les sabates. No hi ha res pitjor que anar amb un bon tratge i portar les sabates brutes. Sabates brutes és una sensació de deixades. En canvi, portem les sabates ben justrades, ben maques...
en aquest sentit, a part que conserven el calçat i la pell, dona una sensació de personatge polit, d'alguna manera. Per tant, les sabates sempre s'han de donetes. Saps això que et deia? El Buffalo va fer aquesta... I va sortir aquest de l'esponjeta, que era per cobrir les dues, i vaig haver de fer un anunci per ells, i era molt senzill, es veien la diferència, es veien dues sabates perfectes, i deien la diferència entre una sabata vella i una sabata nova,
És aquesta. Giraves i eren les soles gastades. Però la sabata estava impecable. Es diu això, no? El kiwi aquest, o com es digués, aquest d'això, potser era això, conservar les sabates, no? Després venen sortir ja els colors, amb aquests tubos que sortien.
Clar, les sabates, hi ha persones que... L'obsessió per les sabates és molt important. Per exemple, una cosa no té a veure amb el bató, però sí amb el calçat. Parlem una miqueta de les sabates, no? Les sabates són... Hi ha persones, per exemple, el Gary Gran, aquest famosa doctor, era tan meticulós, era un tio amb les sabates més impecables de tot Hollywood, eh? I les corbates i tot, era un dandy, aquell tio. Doncs ell era tan meticulós amb el tema del calçat que planxava els cordons de les sabates. Això no ho fa tothom.
I clar, portava uns cordons que semblava enllaços de la Maria Antonieta. Diu que la Maria Antonieta va arribar a tindre més d'un milió de sabates. Tot a més per dos peus, no? Aleshores, el món de la sabata també és una cosa que li tenim carinyo. Per què? Perquè ens fan molta gràcia les sabates d'anem petit. Quan les sabatetes són petitones, fan molta gràcia. No els poucs de llana, eh? Quan jo porto la sabateta, tot allò, ens fa gràcia. Les sabates ens porten... Bueno, van creixent amb nosaltres, no? Tota la vida. Tu tens el peuet petitet i se't va fer gran.
Una de les coses que més m'agrada de les sabates és que hi ha coses que s'adapten a la teva forma, no? No és la roba, la roba te la fan que s'adapti al teu cos, però no. Ella per si sola no s'adapta. Les coses que sí deixen emprenta, que deixen com ets tu, són les sabates. Tu quan tens unes sabates noves pateixes, per què? Perquè tu t'has d'adaptar a les sabates i les sabates s'han d'adaptar a tu. I quan les deixes a la nit i les poses, tenen la forma exacta del teu peu.
Per tant, pots veure, a través de les sabates, com camines, com funciones, com vas. Per tant, jo crec que el fet d'aquest ofici desaparegut dels enllustradors de carrer, doncs, bueno, ho volia recordar perquè és una cosa que sembla del passat, però la necessitat de portar les sabates netes encara l'altre. I tant, i tant. Molt bé, Xavi García, doncs, escolta, moltes gràcies. Molt bé. Bon cap de setmana. Igualment. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
The Chattanooga Shoeshine Ball
I abans de tancar el programa, anem a proposar-vos una nova excursió per fer, com sempre, a l'Espai Camins, amb Lector Zacarias. Què tal, Lector? Bon dia. Bon dia, com va això? Bé, estem intentant dexifrar on ens portaràs aquesta setmana. Bé, mira, posarem una cançó i a veure si ho endevines. Ah, d'acord. Et sembla bé? Vinga, doncs, va, endavant. Lo comte de mata plana no tenia dos cavalls. L'un era blanc com la gebre, l'altre fos com lo pecat.
Me lajo el cavall negre, me lajo el cavall blanc. Me lajo el cavall negre, me lajo el cavall blanc. Matí de la hivernada, el negre feia ensallar, la comtesa ja li em deia per què no ens allés el blanc.
La veu de Roger Mas, que és una debilitat d'Eitor Zacarias, no? Sí, sí, a mi m'agrada molt aquest senyor. Per tant, aquí podem tenir diverses respostes. Jo en veig fins a tres, eh? Digues. Primer, que ens portes de nou a una comarca que ja hem visitat molt, que és Osona, per el tema mossèn Cinto.
Sí, exacte, aquest és el Comternau de mossèn Cinto Verdaguer. Ben vist, ben vist. Molt bé. Segon seria el Solsonès, perquè és la terra natal del cantautor, no? Sí. I la tercera? La tercera és la que triaré. Crec que anem a les terres del Comternau, senyor de Mataplana, per tant, comarca del Ripollès. Exacte, i llàstima que no tingui un redobl ara per felicitar-te pel teu encert. Molt bé. Avui farem una excursió dins d'un del Ripollès al Berguedà. Sí. Del Santuari a Montgrony a Castellà de Nuc.
Jo crec que és molt bonic, això, no? Des d'on començarem? Des del Ripolles o més aviat a la banda del Berguedà? Avui, com que fem una excursió que hagués d'anar-hi tornada, no allò que sempre faig, que sigui circular, doncs mira, podeu començar per un costat o per l'altre. Però jo ho explicaré des del Montgron. Molt bé. Com s'hi arriba, primer. Hem d'anar fins a Gumbrent. Gumbrent és...
Agafes allò direcció cap a Ribes, cap a Ripollès, tot allò, arribes a Camp de Bano, i a Camp de Bano, diuen Bano, sense la L. Ah, sí? Sí, sí, Camp de Bano. Doncs tombes amb esquerra cap a Gombrent. I, aviam, hi ha valents que pugen directament a peu des de Camp de Bano.
Està bé, es pot pujar de Gombrent, perdó, des de Gombrent puges a peu cap a Montgron. Però nosaltres pujarem amb cotxet fins allà a l'hostetgeria del santuari a Montgron i començarem allà. Perquè visitar Gombrent ens ho recomanes? Home, està bé, està bé, Gombrent. És un poble d'aquests del Ripollès, un poble mancant, un poble pintoresc. Està bé, està bé. També hi ha un petit museu on hi ha algunes restes del...
del castell de Mataplana. I em sembla que volies citar que també tenim dues esglésies per allà, no? Sí, mira, al santuari, de fet, hi ha dues esglésies. Una és la del santuari estrictament, que és la de la Mare Déu de Montgron, i després hi ha la de Sant Pere. I són interessants per visitar? Sí, molt, molt. Primer perquè són edificis romanis, que estan bé, són bonics, són molt de muntanya. De fet, el...
El del santuari, molt petitet, el de la Mare de Déu, però és que, a més, la situació és espectacular. Perquè, per exemple, aquest de la Mare de Déu està penjat, aquest edifici està penjat en un espadat. O sigui, la paret, una de les parets de l'església és roca viva i per arribar-hi es passa per una escala que està d'ossada a la penya. Vull dir que és un lloc molt espectacular.
La llegenda diu que va ser el malvat Comternau qui va fer fer les escales aquestes que van adosades al Penya Segat i mira, després no va pagar els que l'havien construïda. Bé, si com diu el poema d'Albert Dagué, va fer un pacte amb el diable, devia fer coses bastant pitjors. Sí, coses bastant pitjors...
Aviam, la llegenda del Comte Arnau es recupera al segle XIX amb tot aquell ambient de la renaixença. A punt històric. Sí. Per exemple, Víctor Balaguer, aquell que va posar els noms dels carrers de Barcelona, també va fer una versió del Comte Arnau.
Tenim un museu a Vilanova, no?, dedicat a Víctor Balaguer. Sí, molt interessant, a més, el museu Víctor Balaguer. Hi ha unes peces egípcies molt, molt interessants, poca broma. I després una col·lecció de paisatgistes catalans del 19 i 20, també molt bé. Bé, és igual. Però després hi ha una versió també molt interessant d'Anisset Pagès,
Hi ha la de mossèn Cinto i després hi ha més endavant la de Maragall. La llegenda del Comte Arnau ja ve de l'edat mitjana i aleshores en aquest ambient de la renaixença, el folclore, la recuperació dels contes i de les legendes es recupera. I sí, el Comte Arnau, la llegenda crua i nua, entra per un túnel a Sant Joan de les Abadesses, Adelaïsa és morta i fa coses que no s'han de fer...
Sense permís, i encara menys amb una morta. Hem visitat les esglésies? Sí, sí. Reprenem el fil? Primer, la Mare de Déu, del Montgron, que, per això de les etimologies populars, el poble creu que va bé per les dones que no podien alletar. Hi ha d'aquí Montgron, Mogron, Mogró...
I aleshores era un lloc on la gent de la comarca anava a demanar això. Però bé, nosaltres continuem les escales amunt i arribem a l'altra església, que és Sant Pere. Les vistes són impressionants, és a dir, pedra forca, encija, gallina pelada... També és una església romànica, bastant transformadeta. Transformadeta perquè era l'església parruquial fins al segle XIX, llavors l'església parruquial va passar a un brenn i durant un temps va quedar abandonada i la van restaurar a finals de...
del segle XIX també, en el context aquest del catalanisme, del bisbe de Vic, Torres i Bages, tot això. Bé, la visitem. El lloc és guapo, l'esgrésia també. Recolem una mica i just abans d'arribar a les escales tombem a la dreta, agafem un corriol que anirà rodejant la cinglera. Primer trobem una fageda, un torrent que es diu Torrent de Sanou,
Ja saps que un dels noms característics dels ripollets és San Eudal, bé, doncs, una de les versions populars d'Eudal és ou, de San Eudal. I aleshores creuarem aquest torrent just una mica abans d'arribar a un refugi lliure, que està en un indret molt bonic, al mig del bosc, amb el riuet, tot això. I a partir d'aquí...
és molt fàcil, només cal seguir uns senyals que ens indiquen el camí cap a Castella de Nuc. D'acord, per tant, és perdedor? T'hi has de fixar, però el camí està molt freçat, hi ha les marques del GR, aquelles vermelles i blanques, hi ha marques grogues, i anirem seguint tota la serra de Montgron, com si hi haguéssim a mitja altura, o sigui, no pujarem al cim, podríem fer-ho, allà hi ha el Com Armada, el Pedra Picada, són muntanyes de 2.000 metres, però nosaltres anem passant com si hi haguéssim a mitja altura, diguem, en direcció a Ponent, en direcció a Castella de Nuc, de tant en tant trobem algun bailet,
Bailet, vull dir, un cable elèctric, ja ho saps. Que caldrà passar, unes quantes masies, prats, i tota l'estona les vistes. Som a sobre una vall, que és la que va de Camp Davano fins a la pobla de Linet. Per tant, davant nostre tenim la serra de Santa Magdalena, a continuació veurem ja, quan ens anem acostant cap a la pobla, la serra de Falgàs i una mica més enrere la serra de Catllaràs, que ja són al Berguedà, totes dues,
I després més lluny, doncs el que et deia, pedraforca, encija... La vista és molt bonica i el camí és molt agradable perquè no hi ha molt de desnivell i vas planejant tota l'estona. Seguim el nostre itinerari, perquè encara ens falta veure Sant Joan de Cornudell, que és una esgésia romànica molt petita però molt especial. Pel lloc on és, que està com encimballat,
té un... Bé, és molt petitona, té una espadanya, i sobretot té un color vermell, la pedra aquella vermella amb què està feta és molt intens, i és... Vaja, destaca molt. Si alguna vegada heu anat amb cotxe des de Castellà de Nuc pel coll de la Creueta cap a la Molina, segur que l'heu vist a mà dreta, perquè destaca molt, justament perquè és molt vermella.
Aquí, si volguéssiu, en poc més de 20 minuts arribaríeu a Castellà. Vull dir, hi ha una pista que arriba fins a la carretera i de la carretera hi ha saltes, diguem-ne, a Castellà de Nuc. Està bé, podeu anar-hi, podeu dinar a Sant Joan, el que podeu fer és tornar cap a Montgrony. I pel castell de Mataplana no hi passarem, Héctor?
Durant la caminada no, tal com l'he pensada jo, però jo recomano que us hi acosteu amb el cotxe, perquè és molt a prop del santuari de Montgron. Quan puges de Gombrent, hi ha un moment en què hi ha un trencall que va cap a Montgron a mà dreta, i si hi continues, és una pista que acaba a Castellà de Nuc. Bé, doncs, allà mateix...
en aquesta pista que va de Combrena Castellà, és on hi ha el castell. I és ben curiós, aquest castell, perquè la llegenda... És llegenda. No més llegenda, l'agenda d'allà de la comarca deia que el castell era en un lloc determinat. I no. La gent deia que estava a uns 200 metres d'on finalment el van trobar. Hi ha una casa que es diu Mataplana i deuen, no, sí, el castell era aquí, el castell era aquí, però als arqueòlegs no els quadrava. Ah, no? Per què? Per què?
Perquè, clar, un castell medieval t'ho esperes que estigui en un lloc una mica encimballat, que es pugui veure de lluny, diguem aquest simul de poder, i també que puguis controlar els passos. I, clar, la casa aquesta quedava una mica amagada, per tant, no podia ser allà. I al final, als anys 80, l'amo d'aquestes terres va dir, va dir, provem-ho en un altre lloc que quadri més on podria ser el castell. I, efectivament, el van trobar. El van trobar, eh? Sí. I s'han fet diverses campanyes d'excavació, han trobat restes de dos castells, eh? I han trobat...
l'enllosat del pati, la base de les parets, restes de la muralla, restes d'una torre... Està molt bé. Per tant, recomanable passar-hi tot un dia, no? Sí, absolutament. Aneu-hi. Anem-hi. Ningú ens diu si hi ha anat o no, aquestes excursions. Volem cartes. Molt bé, Héctor, ara punt per la fira.
Molt a punt. Sí, eh? Sí, sí, sí. Aviam, a casa tinc autèntics... Hooligans? Hooligans de la fira. Sí. Divendres a la tarda ja m'hi fan anar. Molt bé. Sí, sí. Però bé, està bé, està bé. Endavant. Hi ha gent que fuig del poble durant aquests dies. Es consta? Em consta. Molt bé. No ho heu de fer. Bé, tot és respectable. Sí. Héctor Sacarias, gràcies. Gràcies. Bon cap de setmana. Igualment. I fins aquí, perquè són les 12 ja. Bona fira de la Candelera.
Són les 12.