Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És dijous 5 de febrer de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora de la Sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb una temperatura una mica o lleugerament superior a la que teníem ahir, 8 graus i el cel ben tapat a aquesta hora. Ara de seguida ens actualitzarem pel que fa a la informació de servei i, per tant, entre altres coses, amb la previsió meteorològica.
d'un matí de dijous, on també aprofitarem per, entre d'altres coses, escoltar les reflexions del president de l'Aula d'Extència Universitària de la nostra vila, que és el Juan Antonio Sánchez. Sabeu que, des que ha arrencat aquest segon trimestre...
Doncs la majoria de vegades hem anat parlant amb els ponents de les xerrades i avui volíem aturar-nos aquí perquè avui de nou hi ha una xerrada. Hi ha algú allà fora? És la proposta que fa en Joan Anton, català amigó, avui a dos quart de set, adreçat a socis i sòcies.
de l'entitat. En tot cas, parlarem amb el José Antonio i, per tant, ens explicarà la xerrada d'avui, però també com estan en aquests primers passos del trimestre, han realitzat un taller d'intel·ligència artificial, això per una banda, també han fet de nou alguna xerrada oberta al públic en general, per tant, ho valorarem tot
a partir de dos quarts de nou, després d'actualitzar la informació de servei, l'actualitat local, el repàs a l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Avui és dijous, per tant, anirem cap als Estats Units a escoltar les reflexions de l'Anna Martínez Mercader des de l'estat de Wisconsin a la punt del dia. I també farem el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió per acabar...
aquesta primera hora del programa, amb la recomanació cultural. Avui és dijous, que fem dijous parlar de teatre. Per tant, la recomanació teatral amb el Dani Pasqual, el conductor del programa Tot Teatre d'aquesta casa. Això ens permet arribar a les 9, després de les notícies de les 9, la cançó del dia que ens selecciona el Miquel Bufill, i després la tertúlia d'actualitat. Avui acompanyats del Josep Vinyets...
la Núria Rubió, la Mercè Charles, el Joan Domènech, la Nati Bufill i el Manel Cordero. I serem a partir de les 9 i 11, 9 i 12 minuts aproximadament i fins les 10 del matí. A l'equador del programa, per tant a les 10 després de les notícies, ja sabeu que avui ens toca l'espai de preguntes a l'alcalde, amb l'alcalde Xavi Paz.
Línies obertes, com sempre, si voleu fer qualsevol pregunta, expressar la vostra queixa, suggeriment, el telèfon del directe 93686161. El WhatsApp de la ràdio, que és el 691438847. 691438847.
847, o si ho preferiu a través de les xarxes socials, de l'Instagram, bàsicament, on l'alcalde em fa la retransmissió d'aquest espai cada setmana, i aquí, si hi ha alguna pregunta, doncs també la compartim en aquest espai. Doncs això serà entre les 10 i les 11 del matí, que parlem...
de l'actualitat de la Vila, fent balanç del que ha donat de si la Fira, però amb moltes més qüestions que posarem sobre la taula entre les 10 i les 11. I a partir de les 11, mireu, encara amb el ressò de Fira, i tot i que en vàrem parlar el diumenge, el programa especial que vàrem fer des de l'estat de la ràdio a la Fira,
Avui volíem tornar a reforçar la proposta d'obra de teatre que tenim del grup de teatre 15 Arcades per aquest dissabte. Ja sabeu que és l'obra de la fira. En aquesta ocasió qui s'encarrega de dur-la a l'escenari, de dur-la a terme, és el Teatre 15 Arcades, que presenta tres dones...
i un llop. És una obra de Javier D'Aulte, del dramaturg Javier D'Aulte, i interpretada pel Jordi Uller, la Verònica Barberena, la Teresa Mateu i l'Elisa Poc, que també s'ocupa de la direcció. Avui l'Elisa ens acompanyarà, amb la Teresa Mateu segurament, per parlar d'aquesta obra de teatre. Insisteixo, en vam parlar el diumenge, però avui coneixerem a dos dies de l'estrena com estan anant els assajos i per les persones que ens vau poder escoltar
doncs acabarem de reforçar quatre pinzellades d'aquesta obra de teatre. L'obra, per cert, es pot veure aquest proper dissabte al Teatre de la Peni, que no us ho havia comentat, però serà al Teatre de la Peni. Més coses. Després parlarem del Parc Natural de la Serra de Collserola i ho farem amb el gerent del Consorci del Parc, el Raymond Roda, que ens tornarà a acompanyar
Per parlar d'un tema d'actualitat, i és que aquesta setmana s'inicia el projecte europeu Life Metro Forest, que ha de convertir el parc en principi en un banc de proves, expliquen, per fomentar la gestió agroforestal adaptativa, la conservació i la millora de la diversitat i la resiliència dels boscos metropolitans mediterranis. Què implicarà això?
i en què consistirà el projecte, ens ho explicarà el gerent del Consorci, el rei Bonroda, a partir de dos quarts de dotze. I avui anem a veure si podem fer amb la maleta a la mà amb el company Josep Ferrer. Sí? Ah, perfecte. El tenim al Vietnam, el Josep. Ara fa uns dies que està de viatge pel Vietnam. Varem quedar que si les, diguem, connexions funcionaven, i si tenia...
internet ens portaria algun contingut des de Vietnam. Ens ha gravat, ens han registrat una píndola i, per tant, perfecte, escoltarem la seva experiència al Vietnam, que aquests dies el tenim amb un grup com a guia turístic en aquest país. I amb tot això arribarem a les 12 del migdia, amb el Josep i amb la maleta a la mà.
Donarem pas, avui sí que recoperem ja la normalitat amb l'informatiu Moritz Arrell al dia. A dos quarts d'una tenim el programa Cairos i a la una la remissió de l'etapa reina al programa de ciclisme d'aquesta casa. És dijous, 5 de febrer de 2026. Comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts.
Són les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei. El primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Tenim ara mateix 8 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora. I saludem el nostre meteoròleg de capçalera, el Jordi Miralles, perquè ens expliqui a veure si aquests núvols que tapen en aquests moments el cel aquí a la vila han d'anar més o no en aquesta jornada de dijous.
Hola Jordi, bon dia i bona hora. Hola Oriol, bon dia, una jornada més. Estem a l'espera de l'arribada de precipitacions que ara fa una estona ja estaven afectant bona part de les comarques del sud i es dirigeixen directament cap a casa nostra. No és una situació de molta, molta pluja, però sí que avui haurem de fer servir el paraigua perquè a estones plourà, sobretot a partir de mig meti.
Precipitacions que de cara a la tarda aniran acompanyades també de vent del sud-oest i això provocarà temporal marítim davant de la costa del Basli Obregat amb onades de més de dos metres i mig d'altura. Avui les temperatures han pujat una miqueta a les mínimes i també ho faran una mica les màximes. De cara a demà, doncs esperem un matí amb moltes més clarianes, ambient més assolellat a primeres hores del matí. Es mantindrà el temporal marítim, temperatures mínimes estables, les màximes demà una miqueta més altes perquè veurem més estones el sol.
Demà la tarda, però, la nuvolositat tornaria a augmentar una mica més. Molt bé, doncs fantàstic. Gràcies, Jordi, per la informació. I ara intentarem anar cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. I també ja ens han arribat noves ofertes amb el Francesc Rueda. Però abans anem a conèixer a les 8 del matí, 9 minuts, com tenim la xarxa viària. Anem cap al RAC, allà hi tenim el Ferran Aràndiga. Què tal, Ferran? Què ens expliques? Bon dia.
Bon dia, doncs arrenquem el dijous amb un accident. La ronda de dalt a hores d'ara els vehicles ja estan al vorel. Les retencions que es formen, però, són de més de 3 quilòmetres cap al nus de la Trinitat. L'altra incidència que tindríem seria ja un habitual. Aquest tall a l'AP7 recordem a l'altura de Martorell cap a Tarragona, amb desviaments oberts cap a l'A2. Encara a l'AP7 sumem més retencions entre Barberà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda, en sentit sud. Pel que fa al Bassan Llobergat, també en direcció a Barcelona,
Tenim moltes retencions de les vies habituals de l'A23 en tot el tram ja des del Papiol i també de manera intermitent amb més de 10 quilòmetres de vacació a l'A2 des de Sant Andreu de la Barca fins tot el tram de Sant Vicenç dels Horts també, quasi fins a Cornellà. També a les vies més costaneres tenim retencions de més de 3 quilòmetres a la C32 i a la C31 des del Prat i Viladacans, retencions també en direcció Barcelona. Això és tot des del RAC, bon dia.
Molt bé, doncs moltes gràcies i molt bon dia. Ferran, bona jornada. Pel que fa al transport públic, us hem d'informar que les afectacions continuen amb aquests trams ja explicats a Rodalies de Catalunya. Sempre us insistim que podeu seguir l'estat de cada línia a rodalies.gencat.cat barra alteracions.
Aquí trobareu en principi tota la informació. I a banda d'aquesta incidència, que no és nova, que ja ve de forces dies, malauradament, tenim normalitat a la resta de la xarxa de l'àrea integrada de Barcelona pel que fa al transport públic.
I com us dèiem, avui tenim l'oportunitat d'escoltar una nova oferta de feina. Per tant, han entrat ofertes noves amb el Francesc Roeda, que ens les comparteix des de la primera planta del Moldi a l'àrea de desenvolupament econòmic de l'Ajuntament de la Vila. Quina és l'oferta d'avui? Què tal, Francesc? Bon dia.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba de Torrilles de Llobregat. Ens demanen dos monitors de lleure. Busquen persones per treballar en diferents horaris. Pot ser mitja jornada, jornada completa, jornada partida, en diferents opcions d'horaris. El contracte seria una durada de 3 a 6 mesos, en un període de prova, i el salari al voltant dels 17.173 euros grups anuals. La incorporació està prevista per mitjans del mes de març.
Les tasques porten a terme el programa d'activitats programat per la casa de colònies, atenció i cura dels infants i preparació del material necessari per desenvolupar les activitats. És molt important tenir experiència en colònies, campaments, esplais, casals, etc. També es demana un nivell de gatada, un nivell feu, coneixements d'ofimàtica i a nivell d'estudi és una FP o un grau mig i molt important tenir altitud de monitor de lleure.
D'acord, doncs, fantàstic, moltíssimes gràcies, Francesc, per la informació. Recordeu que la podeu trobar a penjada al web clicfeina.cat, clicfeina.cat, i demà n'escoltarem una de nova. Bé, aquesta hora del matí ho recordem, la defunció que ja comunicàvem ahir a primera hora del programa.
Ens ha deixat el senyor Ramon Sánchez Belmonte. Ramon Sánchez Belmonte tenia 84 anys i vivia al passeig del Terraple. Era el pare del regidor portaveu d'Ara Molins, del Ramon Sánchez. I l'acte d'acomiat serà aquest matí migdia, a dos quarts d'una, per ser més exactes, a l'oratori del Tanatori. A dos quarts d'una.
a l'oratori del Tanatori, l'acte d'acomiat per en Ramon Sánchez Belmonte, que ens deixava el passat dimarts als 84 anys d'edat. Des d'aquí el nostre més sentit condol, en nom de l'equip del programa.
al Ramon especialment i a la resta de la família, evidentment per la pèrdua, en aquest cas, del seu pare, en Ramon Sánchez Belmonte, als 84 anys d'edat. L'acte de comiat, insistim, avui a dos quarts d'una a l'oratori del tanatori. I per completar la informació de servei d'aquest dijous 5 de febrer, el que fem és recordar-vos la farmàcia de Guàrdia, aquí a la vila, per avui dimecres, perdó, per avui dijous,
I és la farmàcia Milà, avui. La farmàcia Milà, que la trobareu al barri de les Conserves, al carrer Riera Mariona, número 3. Doncs aquesta és la farmàcia que trobareu oberta fins les 10 de la nit, eh? Des d'ara, quart de 9 del matí, fins les 10 de la nit, avui, la farmàcia Milà del carrer Riera Mariona, número 3.
Doncs continuem un minut i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. Ahir vam fer, per primera vegada, molts dimecres, l'espai de preguntes en l'aire Molins, perquè, doncs ja recordeu que el dimecres passat va prendre possessió, com a nou regidor d'en l'aire, el Marc López, que ahir ens visitava per primera vegada. Què tal, Silviartens? Molt bon dia.
Bon dia. Doncs sí, és veí del centre Vila, té 31 anys, és graduat en Ciències Polítiques i té estudis també de dret. És membre d'Amics del Camell, ha estat jugant al club d'en Vol, quan era més jove, i ha format part de diferents entitats de la Vila. Ell va entrar, Marc López, en política municipal el 2019, junts, anava a les llistes del partit, i el 2023...
va passar a formar part del projecte d'enlaire, sota el paraigües de Junts també, i en aquest cas ja era el número 4 de la llista electoral. És el tercer regidor d'enlaire d'aquest mandat, després de Txell Galovart i Pep Degà, i la intenció és arribar fins a final del mandat. Ens ha explicat els reptes que té Marc López.
Ara ja hi som dins, ara veurem el que ens enfrontem. Jo entenc que al final recordem que som un únic regidor, llavors al final mirarem d'assistir al màxim de comissions informatives o mirarem d'informar-nos. És veritat que queda només un any i mig...
Per acabar el mandat venen ara reptes importants, com aquest mes de febrer venen dos plens, un d'ells extraordinari on s'ha d'aprovar a la residència, venen pressupostos, ve un projecte per davant xulo i és veritat que on s'ha de posar el dia. Doncs és Marc López, nou regidor de l'Aire Molins, que prenia possessió com a regidor al ple de la setmana passada.
Molt bé, recordeu que avui tenim l'espai de preguntes a l'alcalde. A partir de les 10 i 10 us animem a participar. Si teniu qualsevol pregunta, com ja ha fet algun oient, doncs ho heu de fer a través dels canals habituals de posar-se en contacte amb aquest programa. I ara el que fem és mirar cap endavant, perquè tenim una prèvia del carnaval aquest cap de setmana, dissabte, amb les xerrameques.
Sí, és una taula rodona que fa els últims anys, la setmana abans del Carnaval. Aquest any el tema de les xerrameques, aquesta taula rodona, és la sexualitat al Carnaval. I volen mantenir la línia de l'any passat i han convidat altres Carnavals. Aquest any es donarà a conèixer i participaran en aquesta taula rodona membres del Carnaval Costa Brava-Garrotxa.
A la taula hi haurà, per la banda Molinenca, Ernest Baumala i Ricard Vinyets. També hi haurà un educador social especialitzat en porno i masculinitats, que es diu Amat Molero. I en representació de la colla carnavalesca Dolot i Castellfollit de la Roca hi haurà Jasmina Pujolà. I moderarà a la taula la sexòloga Molinenca Elena Llorenç. Ella mateixa ens ha explicat per què aquesta temàtica, la sexualitat al Carnaval.
Per mi, Carnaval és la festa de la sexualitat, perquè el cos està al centre, no? De cop, és com que tota la part de corporalitat, tota la part de la performance, de la identitat, del jugar, del gaudir, del sortir d'unes normes que estan establertes socialment, trobo que tenen aquestes normes justament molt a veure amb sexualitat, és a dir, com s'ha vist, no?, o què és el que està permès i què és el que no. I llavors, sota aquest suposat moment de festa, o sigui, sota aquest suposat moment, no?, com...
d'excepció de la norma, de cop surten totes les coses. Llavors aquestes coses poten ser des de la nuesa, des de la performance, des de com ens vestim, no? Doncs si voleu escoltar-los, el dissabte, al migdia a les 12, al Bacos Molins, aquí al carrer Foment, hi haurà aquesta taula rodona per parlar de la sexualitat al carnaval.
Molt bé, passen tres minuts d'un quart de nou, anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Recordeu que avui tenim xerrada de l'aula d'extensió universitària, ara en parlarem amb el president de l'aula, que és el José Antonio Sánchez, a partir de dos quarts de nou, però anem a fer un repàs també a altres activitats que tenim aquests dies, encara emmarcades en el programa de la Fira de la Candelera.
Doncs aquest dissabte s'inaugura un espai en homenatge a Jaume Garriga i Pujol, pagès de la vila que ens deixava fa uns anys, estretament vinculat, evidentment, a la pagesia, i a la fira i al comitè de fira. Doncs l'Ajuntament li vol retre homenatge amb aquest espai que durà el seu nom i alguna... Sabrem, eh?, exactament què s'hi col·locarà en aquest espai, en parlarem...
demà amb la seva germana i escultora però en tot cas el dissabte a les 12 del migdia a la Rambla de la Granja cantonada amb el carrer Clavet davant de les pistes de pàdel per entendre'ns allà es farà la inauguració d'aquest espai Jaume, Garriga i Pujol
Molt bé. I a la nit, recordeu, avui en parlarem a les 11, tenim l'obra de teatre, en aquest cas amb el grup de teatre Quinze Arcades. Tres dones i un llop és el títol de l'obra, que es podrà veure el dissabte a dos quarts de nou a la PENI. Les entrades les podeu comprar ja anticipades a l'estat Margarit. Valen 8 euros i, si no, la taquilla us costaran 10 euros. És l'obra solidària de la fira. Els diners que es recullin aniran a parar a Fanoc.
Molt bé. Més enllà de la fira, recordeu que aquest dissabte també el col·lectiu Molins Feminista organitza una trobada durant el matí. Sí, trobada de diferents generacions de dones. El lloc és local del SEM, a la plaça Josep Tarradellas. Començaran a dos quarts de dotze per fer una anàlisi d'on venim i cap a on volem anar. Full de ruta
del moviment feminista. Després, a dos quarts d'una, començaran a preparar els actes del 8 de març i a quarts de dues es preveu tancar aquesta jornada, aquesta matinal de Germanom del grup feminista de Molins de Rei.
Molt bé. I més qüestions que repassem. A aquesta hora, recordeu que l'Ajuntament de la Vila està donant a terme des de fa algunes setmanes aquesta campanya amb l'objectiu d'oferir a tots els vilatans i vilatanes covells per la separació de l'orgànica.
Sí, aquesta setmana es reparteix a les tardes, ja ho sabeu, de dos quarts de cinc a dos quarts de nou, fins i vendres, a les Conserves, a la plaça de Can Marca, i al barri de l'Àngel, a l'entorn de la plaça de la Pau, també es reparteixen aquesta tarda, aquestes tardes d'aquesta setmana, aquests cobells marrons. I també sapigueu que cada setmana...
de 9 a 1, tant divendres al matí com dissabte. L'entorn del mercat municipal, a la carpa que col·loquen, us donaran aquests covells marrons. Encara quedarà la setmana que ve als barris de Riera Bonet i de Can Graner i ja s'acabarà aquesta campanya. Molt bé. I recordeu que també tenim, en aquest cas, la sortida dels Amics del Museu. El que passa és que ja hi van haver les inscripcions a Olot aquest diumenge. Tenim la sortida també de la secció de senderisme
del Centre Excursionista de Monitzarrí, que podem recordar també a la comarca del Berguedà. Doncs sí, aniran a Sant Jaume de Frontanyà per fer una caminada a peu circular d'uns 16 quilòmetres i mig. Passaran per aquesta zona natural. Destacaven des del SEM els gorgs i salts i rieres que hi ha pel camí. Amb aquesta sortida, la primera...
d'aquest any a l'Alta Muntanya. Tot i que ens deia el Jesús Jiménez que hi ha llista d'espera, per tant, ja estan plenes totes les places i estiguéssiu interessats, doncs podríeu preguntar si és que hi ha hagut alguna baixa, però en principi està ja plena la sortida.
Molt bé. I recordem també que tenim en marxa les tres exposicions que venen encara amb el Rassó de la Fira, evidentment, però que podem veure encara aquests dies, eh? Molt ràpidament. Per una banda, el mateix local del SEM, l'exposició amb les fotografies guanyadores i finalistes dels Premis Clic, i podeu passar les tardes fins divendres, i vendres ja és l'últim dia.
a Can Amalle, l'exposició a Pagès, que ret homenatge a la vida quotidiana de la pagesia entre els anys 20 i 70, amb diferents estris i elements del món de pagès, i també a la Gòtica, una altra exposició, en aquest cas, que parla de la lluita dels pagesos contra el franquisme, ja l'última etapa del franquisme, i destacant també el paper d'unió de pagesos, en aquest cas, a la Sala Gòtica. I pel que fa d'activitats, només destacar que el Foment, aquest cap de setmana fa una proposta, ball el diumenge a les 6 de la tarda.
amb Maricel, per cert, que és un duet, no és la proposta de Dagoll de Gom, sinó que és un duet que es van posar Maricel. És l'única proposta que tenim del Foment aquest cap de setmana, que és el diumenge a la tarda.
Molt bé, 7 minuts i arribarem a dos quarts de 9 del matí. El que fem ara és, per una banda, repassar els titulars de la premsa escrita. Avui, acompanyats del Roger Tosent. Roger, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Adiv és la beneficiària més gran dels fons europeus a Espanya, ho diu el periòdico a la seva portada. La quantitat es reparteix a mitjans entre la xarxa convencional...
i l'alta velocitat del gestor ferroviari ha rebut 4.350 milions, el mateix que la resta de grans perceptors junts. El govern estudia com compensar les empreses perjudicades per la crisi de mobilitat de rodalies i la paral·lici bloqueja el 80% del trànsit internacional de mercaderies al port de Barcelona. També llegim que la meitat dels esportistes espanyols als Jocs d'hivern són catalans i la borrasca colpeix Andalusia. En fotografia de portada, en aquest cas a Huerta de la Cueva, de la Crescuda del Riu...
Les intentes pluges del temporal Leonardo causen milers de desallotjaments i eleven el risc de desbordament de rius. Barcelona concentra el més gran nombre d'operacions antijihadistes des del 2012 i la fi del Tractat de Control d'Armes Atòmiques, Start 3, eleva el perill nuclear entre Rússia i Estats Units.
També accés a més petits de 16, la muda Telegram carrega contra Sánchez per la regulació de les xarxes socials i un febrer de Sina a Barcelona com a avançala de la Gala dels Premis Goya. A La Vanguardia també parlen del temporal Leonardo que porta Andalusia al límit, amb fotografia de portada també del riu Guadalete.
que es va desbordar a l'altura de Jerez de la Frontera. Trump sempre dubta sobre l'anatedat de les pròximes legislatives. El president dels Estats Units insisteix que sigui el govern federal el que controli els decisius comissis de mig mandat. També la Generalitat reclama al govern central que pagui els costos del caos ferroviari. Els maquinistes pararan de dilluns a dimecres que ve a tot Espanya.
i guerra oberta dels amos de Telegram i X contra el pla de Sánchez sobre les xarxes. A Barcelona ha sigut proveïdor de dones per a Epstein i en esquí les pistes amb més neu des de fa 30 anys. Al diari Ara el govern exigeix a l'Estat que pagui la factura milionària del caos de Rodalies.
Romero insta al govern espanyol a assumir les despeses extraordinàries i Samper a ajudar les empreses. El Senat reclama la dimissió de Puente i els sindicats perroviaris mantenen la vaga dels dies 9, 10 i 11. Mort Josefina Castellbí, pionera en la recerca antàrtica, la biòloga i oceanògrafa catalana tenia 90 anys. Per tant, Josefina, perdoneu, Castellbí.
I Sánchez va al xoc directe amb els tecnooligarques. També entrevisten l'actor Carlos Cuevas, que estrenen a la pel·lícula La Fiera, porto dos anys i mig, diu, treballant sense parar. I articles de Najat El Hatsmi, escriptora a la pàgina 32, i de la professora de Sade Liliana Arroyó, a la pàgina també 22.
I per últim, repassem la portada del punt avui. Sota el radar de les multinacionals, les empreses amb capital estranger tenen una llarga tradició d'instal·lar-se a Catalunya per la seva ubicació estratègica i el potencial econòmic. També parla Lluís Simón Rabaseda el dia d'ahir del col·lapse nostre de cada dia, el bloqueig de mercaderies causat pel caos de Rodalies, l'última deriva d'un caos sense solució imminent.
També Pere Bosch té crònica d'espirada de consellers i David Portavella signa també crònica a Espelma a Junts i el 155 a Madrid. A l'esportiu Araujo recupera el somriure i amplia el ventall defensiu de Flick i entrevista la Miquel Reniu, copartícip de l'Avui i exdirector de Política Lingüística. Diu que aquells índexs d'ús i coneixement del català ja no s'han tingut mai més.
Molt bé, doncs ara mateix ens queden 3 minuts per arribar a dos quarts de 9. De seguida parlarem de l'Eula d'Extensió Universitària, però abans el que fem és completar la informació amb el repàs als diaris digitals. Endavant. Vinga, doncs comencem per la premsa del Baix, que explica que el Prat estrena un mercat de moda vintage i gastronomia per impulsar el consum conscient. La cita organitzada per la Fundació Universitat
Formació i treball és aquest proper diumenge i combina la roba de segona mà amb la inserció laboral i tallers familiars. El cor del mercat serà la moda sostenible. Més enllà de l'estètica, aquests punts de venda actuen com a fàbriques d'oportunitats, generant ocupació i formació per a col·lectius en situació de vulnerabilitat.
d'un projecte de restauració inclusiva que presenta un format de street food amb hamburgueses, entrepans o amanides. Per a les famílies també hi ha un programa de tallers d'upcycling i jocs de gestió de residus. Durant tot el diumenge s'habilitarà un punt de recollida solidari de roba. Aquesta nova proposta que es farà a la població del Prat aquest diumenge. Anem al 3CAT-INFOC que explica que cau l'ús al preservatiu entre els adolescents
de 15 a 18 anys. Ara només el fan servir el 65% dels adolescents en aquesta franja. La de Ballades és especialment preocupant entre les noies més joves. Una psicòloga experta en sexualitat diu que són dades preocupants perquè quan pregunten a les noies més joves per què no fan servir el preservatiu li contesten coses com que ja hi ha una pastilla per si em contagio i per si em quedo embarassada també. Algunes noies admeten que es frenen a l'hora de demanar a les seves parelles que es posin
Un condó. L'estudi revela que un terç dels adolescents entre 15 i 18 anys han mantingut relacions sexuals en penetració. Entre els 17 i els 18 anys, la meitat ja ha tingut relacions sexuals i no hi ha diferències entre nois i noies. I n'hi ha d'altres amb edats més primerenques. Un 13% situa l'inici de les relacions sexuals en penetració als 13 anys o una mica abans de complir-los.
I acabarem amb BTV, que s'explica la primera proposta arquitectònica que hi ha per al futur Museu Thyssen de Barcelona. Els tècnics de l'Ajuntament ara analitzen la proposta per mirar a fer-la encaixar damunt de l'edifici de l'antic Cinema Comèdia, que és on s'ubicarà aquest Museu Thyssen, recordem, a la cantonada del Passeig de Gràcia en Gran Via.
L'ampliació de l'edifici s'alçaria més amunt del sostre del Comèdia i tindria un aspecte peculiar. La imatge mostra una estructura amb façanes que reproduiran un patró geomètric i, a més, el sostre es preveu que acabi amb diferents punxes. L'aspecte del futur Museu Tissin, segons avançar la Vanguardia, que també assegura que la intervenció arquitectònica servirà per arrenjar les façanes originals de l'edifici. Ara, a l'Ajuntament de Barcelona, el projecte arquitectònic s'ha fet públic, però s'ha de veure...
Si es tira endavant, és una feina que es pot allargar durant setmanes, la revisió del projecte, fins que es garanteixi que es tracta de la millor proposta possible per l'emplaçament. Un cop això passi, s'ha d'aprovar el ple de Barcelona. En la primera llum verda de l'Ajuntament, el consistori ja va donar permís als promotors perquè un 25% pugui acollir activitats de restauració i de comerç.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
L'aula d'extensió universitària de la nostra vila segueix endavant el calendari d'activitats d'aquest segon trimestre del curs. La setmana passada oferien una xerrada oberta a tothom per parlar de la Conchita Badia, en parlàvem aquí al programa, i avui tornem amb el format habitual, adreçat només a socis i sòcies a la Federació Obrera, per parlar...
O per resoldre aquesta pregunta, hi ha algú allà fora? I la intentarà resoldre en Joan Anton Català Amigo. Com sempre, a dos quarts de set de la tarda a la sala d'actes de la Federació Obrera.
Com us deia al començar el programa, hem anat parlant amb diversos ponents en el transcurs d'aquestes setmanes i avui volíem actualitzar-nos pel que fa a l'actualitat de l'aula, parlant amb el president, que és el José Antonio Sánchez. Què tal, José Antonio? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia i bona hora, Oriol. Com està anant el trimestre de moment, doncs? Esteu satisfets des de l'aula? Doncs sí, estem arribant a l'equador del curs i molt satisfets, molt satisfets de...
de l'acollida que han tingut les xerrades i els ponents, i acabar ja aquest primestre per continuar següent. Molt bé. No només xerrades, sinó que en el transcurs del passat mes de gener també vau fer una iniciativa nova, que és un taller dedicat a la intel·ligència artificial. Com han funcionat aquestes tres sessions que vau dedicar-hi? Doncs molt bé, amb molt èxit, la veritat. El taller el va donar Lluís Carrasco,
i els 20 socis que van tindre l'oportunitat d'acollir el taller, molt contents, i descobrint aquestes noves eines de la intel·ligència artificial que han vingut per quedar-s'hi. Molt bé, i a banda de les xerrades de l'Oriol Ferrés i de l'Eulàlia Vintró, que ja en vam parlar aquí al programa, la setmana passada també, que ja us agrada fer-ho de tant en tant, doncs va obrir l'aula al públic en general, en aquest cas a la Biblioteca al Molí, parlant de Conchita Badia, això ho voleu anar fent periòdicament, d'obrir l'aula...
Sí, sí, ho intentarem fer assiduament, perquè ja que tenim aquest problema de no poder acollir més socis, que puguem fer alguna activitat que pugui assistir qualsevol persona, qualsevol molinec.
Molt bé, en aquest cas ho vau fer a l'entorn o al Mar de la Fira, i va ser la setmana passada que també en vam parlar. I avui recupereu una mica el format habitual de la Federació Obrera. Explica'm l'objectiu de la xerrada que fareu avui amb aquest títol tan suggerent, amb aquesta pregunta. Hi ha algú allà fora? Jo crec que és una pregunta que ens hem fet tots en algun moment, no? Hi ha algú més? Ja no és...
aquelles pel·lícules dels anys 60 dels marcians, que eren tots de color verd, sinó anar una miqueta més enllà d'un especialista com el Joan Anton Català i que ens digui a veure quines possibilitats hi ha que hi hagi vida
en algun altre lloc d'aquest univers. Aquest és una mica l'objectiu. De fet, el que intenteu, que això està molt bé, heu parlat de Maquiavel, heu parlat del món grec, ara parleu de l'univers, és a dir, diversitat de temàtiques que suposo que és un dels objectius de l'aula, no? Sí, això sempre és varietat i temes que ens puguin cridar molt l'atenció. Jo crec que ara venen tres conferències...
potents, hi ha algú allà fora, després a l'enigma del 23F amb l'Andreu Mayallo i el lideratge femení amb la Cristina Sánchez, una dona que si algú l'ha vist per televisió és molt potent i que no farà molt d'això. Jo crec que ara venen tres conferències seguides d'impacte.
Molt bé. La de l'Andreu Maiaio la situeu dies abans precisament del 23F, el dijous 19, per parlar del Cop d'Estat, i després la del lideratge molt a prop del 8 de març, que serà el dijous dia 5. Sí, sí. Molt bé. I a més a més de tot això, també parlareu de l'Hospital de Sant Pau i veig que organitzeu una visita guiada, precisament això a finals del mes de març, però també sortireu de l'aula i anireu en aquest cas a fer una visita a l'Hospital de Sant Pau, oi?
Sí, intentem que a vegades aquestes sortides culturals que fem vagin lligades a una conferència. Sí. I aquesta, mira, perfecte, la història de l'Hospital de Sant Pau i una visita guiada. Molt bé. La xerrada serà el dijous 19 i la visita guiada el dijous dia 26. Oi que sí? Aquí només oberta gent de l'aula? La visita guiada, també? Si no...
Si no, omplim les 50 places, més o menys, que podem agafar per la visita. Alguna ha vingut gent que no és sòcia. En les sortides que hem fet, ha vingut gent que no és sòcia. Molt bé. Quants socis sou ara, aproximadament, José Antonio? 150. 150, eh? Molt bé. I seguiu amb la llista d'espera aquesta important que teniu, no?
Sí, sí, això és el que ens porta un mal de cap impressionant. Són 50 que estan a llista d'espera. Sí. I hi ha gent que ja ni s'apunta perquè potser et fan una trucada. Escolta que voldria ser soci. Mira, aquesta és la situació. Envia un correu i diu... I això vol dir que aquest any podria entrar? Doncs la veritat, no.
i ja n'hi t'envien el correu. Clar, perquè, llista d'espera, perquè en el fons hi deu haver molt poc moviment, no?, que algú pugui donar-se de baixa. Molt poc. En dos anys hi ha hagut deu persones que s'han donat de baixa. Sí. Bé, i seguiu sense tenir, diguem, cap alternativa, no?, que havíeu buscat en el seu moment d'un local més gran? No, no la sabem trobar, que poden haver locaux més grans, però que no...
no tenen condicions per rebre aquestes conferències. És un problema que tenim i de molt difícil solució. Bé, i a les xerrades us costa molt, doncs, també discriminar qui és soci i qui no és soci? Això em sembla que ho controleu, no?, l'entrada de cada acte? Ara ja ens coneixem tots els nostres, no? Bé. Sí que és veritat que, segons quines xerrades saps que et quedaran
7, 8, 9, 10 cadires lliures, potser. I bé, algú, escolta, puc entrar, espera't que sigui l'hora, i si hi ha lloc, entres. També a vegades és allò que no pots dir, és que aquí el ponent és el meu cosí, o és el meu tiet, o és el meu... i m'agradaria veure'l. Sí que de vegades ens hem trobat, perquè els socis tampoc som de vegades puntuals,
que deixes entrar 3 o 4 persones no sòcies i un parell de sòcies han tingut que quedar drets. Això ens ha passat un cop. Però nosaltres que últimament estem de les 110 cadires que hi ha...
estem omplint amb 107-108 persones i queden dues cadires lliures. Sí. Bé, en tot cas, doncs, recuperant el fil de la conversa, recordeu que avui hi ha aquesta cita amb el Joan Anton Català, tot un expert. Hi ha algú allà fora per parlar de la immensitat de l'univers i l'existència de vida més enllà de la Terra, que és un tema molt interessant. A dos quarts de set, només per a socis i sòcies de l'aula. José Antonio, alguna cosa més que vulguis compartir, afegir?
Res més, que el que més ens agrada a tot això és les felicitacions que reben dels socis de les qualitats de les conferències. Sempre pot haver-hi alguna que agradi més o menys, però només fem que rebre felicitacions i això ens ajuda a continuar treballant. Que bé. Doncs, José Antonio Sánchez, moltes gràcies per acompanyar-nos i que vagi molt bé aquesta tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Fins aviat. Adéu-siau. Una abraçada. Adéu-siau.
El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
Cada dijous a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Encara estàs enfeinat amb el tràmit per la valoració de dependència del teu pare? No, no, això jo ho vaig fer i va ser molt més fàcil del que em pensava. Ah, sí? És que ara no cal presentar l'informe mèdic del CAP i tot es registra directament al sistema. Així tot va més de pressa? Sí, tant. Aquest nou funcionament alliuja la feina als que demanem la valoració de dependència i també als treballadors que l'han d'avaluar. I això fa que s'escursin els terminis. Molt bé.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil! T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes, t'hi apuntes? L'aventura de cuinar, amb Madrona Sala i Judit Herrera. Els dijous de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei.
Molt bé, doncs ens queden ara mateix 3 minuts per arribar a 3 quarts de 9 del matí. Matí de dijous, 5 de febrer, cel força entreninat, i el que farem ara és escoltar l'apunt del dia. Per escoltar l'apunt del dia, els dijous hem de tancar els ulls i imagina que ens anarem als Estats Units, perquè allà és on hi tenim l'Anna Martínez Mercader, que aquesta temporada ens acompanya des de l'estat de Wisconsin oferint-nos aquest espai i, a més a més, aportant-nos les seves vivències...
als Estats Units en diversos aspectes. L'escoltem. Anna, què tal? Com estàs? Bon dia. Bon dia i bona hora a tothom. Com tots sabeu, el clima polític als Estats Units està ben calent. Així que aquesta setmana és impossible no posar-se política. No sé ben bé quines notícies estareu rebent a Catalunya, però les redades que els agents d'immigració estan fent a l'estat de Minnesota són realment cruels i irreals.
Crec que tots entenem la necessitat que hi hagi polítiques d'immigració, però aquest govern m'ha portat a un límit brutal i inhumà. Com a immigrant que va arribar gairebé fa uns anys, haig de dir que mai m'he sentit tan espantada i vulnerable com em sento aquests dies.
Malauradament, i tot que el govern ho negui, aquestes operacions d'immigració es basen en perfils racials. Així que, aquells que tinguin un to de pell morenet, o ells asiàtics, o fins i tot cognoms que no són americans, estan sota risc de ser detinguts. El factor que s'està oblidant és el fet que als Estats Units és un gros sol de cultures, i el govern està assumint que totes les persones amb algun tipus d'aquest perfil és il·legal.
És molt descoretjador i fa por. Un altre problema és que aquests agents contractats per fer aquesta feina no tenen cap tipus de formació psicològica i això porta problemes. El procés de reclutament i de contractació fa pena i té moltíssims defectes. Però això sí, t'endús una bonificació monetària si t'apuntes a on és d'ells. Sabeu d'on surten els candidats? La feu-vos ben fort.
surten de fires i festivals d'armes, boxejadors i altres candidats que han tractat d'unir-se a l'exèrcit però no ho han aconseguit perquè no complien els requisits en el passat. Imagino que us podeu imaginar com espanta tenir aquest tipus de gent armada i patrullant els carrers, entrant a casa sense permís i tractant els residents de manera inhumana. Probablement a molts us recorden l'altra època, oi?
Avui us convido a fer reflexió. Aquesta és una invitació a més amor, a més comprensió, a més tolerància. El món, i especialment als immigrants dels Estats Units, ho necessitem avui. Que tingueu una bona setmana i fins aviat!
Molt bé, Anna. Doncs moltíssimes gràcies per compartir aquesta inquietud, aquestes reflexions de rabiosa actualitat, com diu l'expressió, i que tinguis una bona setmana. Estem ja a punt d'arribar a tres quarts de nou del matí.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dijous. Quan acabi el Bon Dia i Bon Hora, que seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una. Avui tenim el programa cairós de l'Església Evangèlica, amb el Joan Dionís i l'Esperança Herèdia i la Dolors Prieto al capdavant.
Programa quinzenal que va de dos quarts d'una a la una. Després tenim la remissió del programa dedicat al món del ciclisme, l'etapa reina, entre la una i les dues. Programa que presenta Lluís Àries, el Roger Castillo, el Sergi Soleil i el Marc Vives. A partir de les dues, connexió amb la xarxa per escoltar les notícies, de dues a tres. Després tenim la migdiada de tres a quatre i aquesta tarda tenim, per una banda, el Ferran Cardona, amb el programa dedicat a les bandes sonores originals de pel·lícules, música en vuit mil·límetres, entre les quatre i les cinc.
Avui tenim també l'aventura de cuinar de 5 a 6 de la tarda amb la madrona Sala. Avui, sense la Judit Herrera, que tampoc ens podrà acompanyar demà amb els divendres fa bastants. Però sí que hi haurà programa de l'aventura de cuinar, en aquest cas amb la madrona en solitari. Serà entre les 5 i les 6. Després tenim aquest programa quinzenar, el farem a remissió del misteri de la vida amb la Sílvia Moros.
A les 7 tenim el Cafè Drom, amb la Virginia Drom i tot el seu equip entre les 7 i les 8 del vespre. I a les 8 el moment de parlar dels esports. Esports americans tenim la Super Bowl també aquest cap de setmana. Suposo que en parlaran l'Ivan, el David...
i l'Antonio Valverde al Molins Connection, entre les 8 i les 9 del vespre. A partir de les 9, Joves en Antena, amb el Conrad Font i l'Alia Artís, que els podeu escoltar a aquesta hora del vespre. Tenim també cita amb el programa d'història d'aquesta casa, parlant de la Segona Guerra Mundial i de l'Alemanya nazi, el Món en Flames, programa que ens presenta el Ramon Canal entre les 10 i les 11 de la nit. A les 11, canviem radicalment de qüestió,
Música, música feta per dones, és el programa de la Fermina Recio quan comença la nit. Això entre les 11 i les 12. I a la mitjanit repetirem la tertúlia del Bon dia i Bon hora, la tertúlia que farem d'aquí una estona amb la Mercè Charles, amb el Joan Domènech...
amb la Nati Bofill, amb la Núria Rubió, el Manel Cordero i el Josep Villets. La podeu tornar a escoltar entre mitjanit i la una de la matinada. A la una connectarem una mica a TFM fins demà a les set del matí, que tornem a recuperar la programació pròpia, com bé sabeu, amb la Sardanes, la selecció de Sardanes que ens ofereix el Pere Paisa amb el seu programa diari La Tenora.
Seguim, ens queden 12 minuts per arribar a les 9.
Doncs som-hi, anem a repassar el més destacat de la programació, en aquest cas televisiva. Per avui, dijous, el Roger n'ha fet una selecció, quan vulguis. Doncs com sempre, comencem amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en oberta. A les 10 de la nit tenim la pel·lícula, la comèdia de Dani de l'Orden, Mamà o papà, a Neox, amb Paco León i Miren Ibarguren, també Sofia Oria.
És una comèdia, com dèiem, espanyola del 2020, d'una hora i mitja. El Victor i la Flora són un matrimoni que en el moment en el qual prenen la decisió de separar-se, els sorgeix l'oportunitat laboral de les seves vides. Llavors comencen una absurda competició per a no aconseguir la custòdia.
dels seus tres fills. A dos quarts, doncs, a la màscara del zorro a bimat de Martin Campbell amb Antonio Banderas i Anthony Hopkins, pel·lícula alemanya, americana i mexicana del 98 d'acció durant dues hores i quart. Han passat 20 anys des que el Diego de la Vega, alias El Zorro, va lluitar contra l'operació espanyola a l'Alta Califòrnia. Després de dues dècades de presó, ara ha de tornar a trobar el seu successor perquè elimini
Don Rafael Montero, el poderós exgovernador espanyol. També tenim, en aquest cas, poc abans de les 11, 5 minuts abans, a Factoria de Ficción, Dead Race, La carrera de la muerte, de Paul W. Sanderson, amb Jason Statham, i Joan Allen, pel·lícula alemanya i americana, també anglesa, del 2008, d'acció, dura una hora i quaranta. Una presó plena de presidiaris fa que els carcellers inventin un nou passatems, competicions de mort entre els presos.
A les 11, dues propostes. Danyo colateral, a la sexta, d'Andrew Davis, amb Arnold Schwarzenegger, Elias Kotías i Francesca Neri, entre altres, com John Leguizamo o John Torturro. És una pel·lícula americana del 2002 d'acció. Dura gairebé dues hores. La família de Gordie Brewer, un bomber de Los Angeles, mor en mans d'un grup terrorista colombià.
en un atemptat en bomba al centre de la ciutat. Convençut que la justícia no detindrà mai les persones que li han arruïnat la vida, Bruar, que va ser testimoni dels fets, decideix viatjar a la selva colombiana. I també tenim a les 11 Matusalén, a la 1, de David Galán.
amb Julián López, Miren Ibarguren, Raül Cimes i Antonio Recines, també Carlos Areces, per tant heu deduït que és una comèdia espanyola del 2023, que dura dues hores, amb el lli és inevitable, madurar és opcional, és la màxima del Albert, un rapé que als seus 44 anys es matricula a la universitat per una aposta amb el seu pare.
L'amor. Anem als programes. A veure si ho podem ordenar tot. Tenim, per una banda, avui hi ha canvis a la programació de televisió de Catalunya, precisament pel partit de la Copa de la Reina, que es fa poc abans de les 9,
Per tant, s'avança una hora al TN Vespre, que començarà a les 8 del vespre amb el Toni Cruanyes presentant-lo, i la Maria Fernández Vidal i la Gemma Puig. Això serà a les 8 del vespre. També tenim a tres quarts de nou, Projecte Beta, el 33, la Lola, el Grau, la Kai i el Jan...
Són quatre joves que es traslladen a viure a un vell magatzem quan decideixen crear un grup de música. Tots s'han conegut per internet i aviat descobreixen que la idea de traslladar-se allà no ha estat de cap d'ells, sinó d'una intel·ligència artificial, la IA, atrapada en un ordinador dels anys 80. A més, la IA ha escoltat la primera cançó del grup i vol ser la seva mànager per llançar-los a la fama. Ara no tinc clar si això és un programa, una sèrie. En tot cas, a tres quarts de nou, al 33, si voleu, ho podeu descobrir.
Tornem a TV3, com us deia, poc abans de les 9, quan faltin uns 8 minuts aproximadament, connectaran, en aquest cas, amb aquest partit de Copa de la Reina de Futbol amb el Reial Madrid-Barcelona. Els urtets dels quarts de final ha ofert un interessantíssim duel entre dos equips que, malgrat la recent creació de la secció femenina, arrosseguen la rivalitat històrica entre els seus clubs, les jugadores merengues, que un any rere any continuen intentant reduir la distància futbolística
que els separa dels culers i intentaran fer valer, per tant, la seva condició de local per posar les coses difícils a les blauranes gairebé invencibles. Amb la Molinenca Gemma Mallorca com a comentarista des de l'estadi Alfredo Di Stefano en directe. Això serà poc abans de les 9.
A tres quarts de deu, tenim Horizonte. A quatre, edició diària del programa Dicker Jiménez, on es drana des d'un punt de vista analític, d'on els esdeveniments més destacats de l'actualitat nacional i internacional i hi participen diversos experts. També a les deu tenim la Renaixença el 33, que parlà d'ara Curriola i conversa amb l'actriu Marta Marco. I a les onze, a Entera 3, Passa Parabra, especial que acull el desenllaç de l'històric Duet entre Manu i Roça dos concursants emblemàtics d'aquest concurs Passa Parabra.
I amb això acabem aquest repàs de la programació, Oriol. Molt bé, doncs tot això i més a la programació televisiva d'aquest dijous 5 de febrer. Tot això, ens hem situat ja 6 minuts per arribar a les 9 del matí.
La recomanació del dia, la recomanació cultural dels dijous, ens porta a parlar de teatre. I ho fem, com sempre, acompanyats del conductor del programa Tot Teatre d'aquesta casa, que és el Dani Pasqual.
que el podeu escoltar els dilluns entre les 8 i les 9 del vespre. Fem remissió també del programa els divendres d'una a dues del migdia. De tot el que veu el Dani, ens va comentant les propostes aquí cada setmana i anem a escoltar la d'avui. Què tal, Dani? Com estàs? Bon dia. Bon dia, Oriol. Bon dia, amics de Ràdio Monils de Rei.
El moviment Me Too, nascut el 2006 com una campanya de conscienciació contra els abusos sexuals i la cultura de la vigoració de les dones, va ser també el desencadenant de l'empoderament de la dona a la recerca de la igualtat i el desmantellament de la societat patriarcal que, durant tant i tant de temps, els havia robat el més provat, el poder de decidir. El van tenir la Susi, la Carmen, l'Encarna, aquest poder...
tres amigues de tota la vida que tenen cabells blancs a la cinquantena tot mirant la seixantena i ben marcades per la maternitat, a instàncies de les últimes voluntats d'una amiga jove, la Bàrbara, que inspira el títol, s'han reunit al bar d'un hotel per reflexionar sobre quines decisions han de configurar com són.
Les Bàrbares és una comèdia bilingüe ben dialogada i molt ben dirigida pel David Selves que, com és virtual en els seus projectes, introdueix frases musicals.
En aquest cas són cançons dels anys 70 interpretades per Berta Gratacós, Els Caclats, des del Per què te vas del genet o M'he oblidat de vivir de Julio Iglesias, passant per l'himne feminista que és Jo no soy essa, amb la veu de la Maritini, la qual avançava la revolta feminista dels anys 70. Francesca Pinyon té el paper més ben vestit i sap com exhibir-lo.
La cliu és, a més, qui enriqueix la conversa amb un humor eficaç. Fantàsticament desenvolta, la Maria Pujalte interpreta l'amiga Pija, tot barrejant castellà i català. Una solvent Cristina Plaza té el paper menys agraït. D'aquesta comèdia ningú en sortirà sabent res de nou, però haurà passat una estona entretinguda. I això, en penso, és el que es buscava.
Al Teatre Borràs, recordeu, Plaçor Quina Ona, Les Bàrbares, l'autora, la Lucía Carvallal, directora i traductor, David Selves, les intèrprets, Francesca Pinyon, Fritz Sinaplazas, Maria Pujalte i la Berta Gratacós. Fins al 8 de març de 2026. Que tingueu una molt bona setmana i bon dia i bona hora.
Molt bé, Dani, fantàstic. Moltíssimes gràcies i bon dia i bona hora i bona setmana. Ens queden ara mateix dos minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
Ens aturarem per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem perquè el Miquel Bufill ja sabeu que els dijous ens acompanya amb la cançó del dia, just abans de la tertúlia d'actualitat. A veure quina cançó ens ha seleccionat avui, quina peça. A partir d'aquí la tertúlia que compartirem amb els companys habituals del dijous, d'aquest dia de la setmana. El Josep Vinyets, la Mercè Txarles, la Nati Bufill, el Manel Cordero, la Núria Rubió i el Joan Domènech.
Això serà fins a les 10. A partir de les 10, com us he dit, espai de preguntes a l'alcalde, amb l'alcalde Xavi Paz. Recordeu 936686161, telèfon del directe per si voleu fer-li qualsevol pregunta. El WhatsApp de la ràdio on ens podeu escriure missatge de text, evidentment, o fer una nota de veu, indicant nom i cognom, i la pregunta al 691438847691.
4-3-8-8-4-7, o si no, a través de les xarxes socials, a través de l'Instagram, bàsicament, que també l'alcalde ens en fa la retransmissió, i podem compartir també aquestes preguntes a través d'aquesta xarxa. Això serà entre les 10 i les 11 del matí. A les 11 us parlarem d'aquesta obra de teatre que tenim el dissabte al Teatre de la Joventut, a la Peni, a dos quarts de nou, Tres dones i un llop, la proposta del grup de teatre 15 arcades, amb l'Elisa Poc, el Jordi Uller, la Teresa Mateu i la Verònica Barberena.
És una obra de Javier Daulte, amb aquests quatre intèrprets i amb la direcció de l'Elisa, que en parlarem amb ella a partir de les 11 del matí. A dos quarts de 12 us parlarem d'un projecte europeu en el qual s'hi adherit també al Parc Natural de la Serra de Collxarola, el Life Metro Forest.
I què implica això pel parc? Ho farem acompanyats del gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra Collsoral, el Raimon Roda, i a tres quarts tocats de 12, amb la maleta a la mà, amb el Josep Ferrer, que el tenim aquests dies per feina com a guia turístic al Vietnam, i des d'allà ens ha fet una píndola que escoltarem abans d'arribar a les 12 i posar punt i final al programa. Tot això el que ens queda fins a arribar a migdia. Fem una pausa i tornem de seguida.
Notícies en xarxa. Bon dia. Són les nous. Parla Maria Arara. Hem oblidat cancel·lació del carril ràpid a la C15 a la Pobla de Claramunt en sentit Manresa, mentre que també hi ha retencions importants a l'entrada a Barcelona per la CSG des de Sant Cugat, també a la C58 des de Sabadell i Terrassa en sentit nord a Ripollet i també a la C17 entre Mollet i Parets. A banda, la P7 també registra cues destacades a l'entorn de Barbera del Vallès,
amb retencions també tant en sentit Girona com Tarragona. A banda, circulació lenta a la C60 cap a Granollers, a la C59 cap a Mollet i també a la B30 el pas per Bàrbara.
I pel que fa al servei ferroviari, Renfe preveu activar al cap de setmana el nou pla de transport alternatiu per carretera de l'R3, que ha de millorar l'actual. El portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, ha explicat que govern Renfe i l'operador de bus treballen per veure quina és la millor opció. A banda, avui, aquest matí, ha començat el servei, diu, amb les mateixes condicions que ahir.
L'inici del servei és presta a la mateixa oferta ferroviària que ahir, el mateix servei alternatiu per carretera que ahir, ja vam ampliar l'R8 i aquest bus especial baix-cant de Tarragona i s'està treballant en la millora del pla alternatiu de l'R3.
I el Departament d'Empresa i Treball ha fixat serveis mínims a rodalies del 66% en hores punta i del 33% la resta del dia durant la vaga convocada pels sindicats ferroviaris la setmana vinent i que afecta a tot el personal. Les franges punta seran de 6 del matí, de 6 del matí volíem dir, a dos quarts de 10 i també de 5 a dos quarts de 9 de la tarda, mentre que fora d'aquest horari es mantindrà un terç del servei per garantir el dret a la mobilitat. Als centres de gestió de l'operativa també es preveu un mínim d'un de cada tres treballadors.
I activistes per l'habitatge han acampat a la plaça Sant Domènec de Manresa per rebutjar el desnonament del bloc ocupat, conegut com a bloc 8, previst per al 9 de febrer. L'acció vol pressionar perquè s'aturi el llançament i exigir una solució definitiva per a l'edifici. Reclamen que l'Ajuntament adquireixi el bloc, ja sigui per compra o bé per expropiació.
I en Espós avui es completaran els quarts de final de la Cupa de la Reina amb la presència de dos equips catalans. A partir de les set, el Badalona Women visita la Reial Societat a les instal·lacions de Zubieta amb l'objectiu de fer història i passar les semifinals a les nou de la nit. També jugarà un nou clàssic entre el Real Madrid i el Barça a l'estadi Alfredo Di Stefano.
I perquè fa el temps, avui torna la pluja a bona part del país amb precipitacions febles que entraran des de l'oest i s'estendran al llarg del matí a la resta del territori. Pel que fa a la temperatura, les màximes arribaran als 16 graus i puntualment als 19 o als 20. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.
Aquest dissabte hi ha el primer acte del Carnaval, que comença dijous gràcia la setmana que ve, però aquest dissabte ja hi ha una taula rodona, les xerrameques, i el tema d'aquest any és la sexualitat al Carnaval. A més, han convidat per conèixer el model del Carnaval Costa Brava-Garrotja i han convidat a representants d'aquest Carnaval.
A la taula rodona hi haurà Ernest Baumala i Ricard Vinyets, com a part molinenca del Comitè de l'Antifàs. També hi haurà un educador social especialitzat en porno i masculinitats, que es diu Amat Molero. I de la banda de la colla de la carnavalesca d'Olot i Castellfollit de la Roca, hi haurà Jasmina Pujolà.
i moderarà la taula rodona a les xerrameques la saxòloga molinenca Elena Llorenç. Aquest dissabte, a les 12 del migdia, al Bacus Molins. I també dissabte, a les 12 del migdia, s'inaugura a l'espai Jaume Garriga i Pujol, en homenatge a qui va ser pagès de la vila, estretament vinculat a la Fira de la Candelera. Se li fa aquest homenatge, dedicar-li a aquest espai, situat a la Rambla de la Granja, cantonada amb el carrer Enselm Claver. L'acte a inaugurar l'esferal dissabte a les 12 del migdia.
I també dissabte, al local del CEM, a la plaça Josep Terradellas, Molins Feminista prepara una trobada. A dos quarts de dotze es trobaran dones de diferents generacions per parlar de l'origen d'on venim i cap a on volen anar. Quarts d'una començaran a preparar els actes del 8 de març i es tancarà aquesta matinal de Germanó a dos quarts de dues aproximadament. Acte de Molins Feminista obert al local del CEM. Aquest proper dissabte.
A aquesta hora recordem la defunció del senyor Ramon Sánchez Belmonte. Tenia 84 anys i era el pare del regidor d'Ara Molins, Ramon Sánchez Gil. Doncs l'acte de comiat és avui a dos quarts d'una del migdia al Tanatori. I la farmàcia de guàrdia avui és la Mila, que està al carrer Riera Mariona, número 3. Ràdio Molins de Ney
Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies. Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera Rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música amb 8 mil·límetres, amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis. On et sents millor? Aquí? O aquí?
Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra 91.2
La cançó del dia, amb Miquel Bofill. Bon dia i bona hora. Avui us proposo escoltar Mis buenos aires querido. És una peça de caràcter íntim i refinat dins un àlbum que barreja l'essència del tango tradicional amb arranjaments més moderns i crea un pont entre la formació clàssica del pianista Daniel Barenboin i les seves arrels argentines.
L'escoltarem junt amb Rodolfo Mederos Bandoneón i Héctor Consolé Contrabaix. Espero que la gaudiu i que en tingueu un molt bon dia.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dijous, 5 de febrer de 2026, la compartim amb la Nati Bufillo. La Nati, bon dia. Molt bon dia. Hola, Josep Vinyats, bon dia. Molt bon dia. Bon dia, Manel Cordero. Bon dia a tothom. Hola, Núria Rubió, bon dia. Bon dia. Joan Domènec, bon dia. Bon dia a tothom. I Mercè Chardes, bon dia. Bon dia. I bona hora.
Molt bé, com esteu? Bé? Sí, jo ja recuperada. Tu t'has recuperada. Pràcticament. Ens has passat el relleu a d'altres. He passat el relleu a d'altres. Tens tota la raó. De la veu encara no del tot. No del tot, eh? No del tot. I això que fa una setmana, i a més a més amb pílules, eh? Sí. Amb pílules, què entenem? Antibiòtic. Ah. Antibiòtic a... De pílules. Pílules, pílules. Tens molta sort, eh? Jo porto dos mesos.
Aviam, ara tampoc es tracta aquí de... De fer peticions. La Mercè està farta. Hauries de contextualitzar una mica dos mesos, què? Dos mesos amb no sé què. Amb algun virus que em fa la vida impossible. D'aquí a qui em quedo sense veu, d'aquí a qui tinc uns atacs de tos. Sembla que em vagi a l'altre barri perquè... Amb els atacs de tos, sí? D'això...
Bueno... Què vols dir, que vas del barri de les Conserves a l'altre barri, a la Riera Bonet? No, més enllà. Ah, d'acord. No, molt malament. He arribat a la conclusió que en lloc de ser les grips, els constipats d'abans, que duraven 8 dies de puja i 8 dies de baixa... Carai, tants dies duraven? 8 de puja? Sí, sí, sempre s'ha dit això. Sí, sí, sempre s'ha dit això.
Deia, diu, què dura un constipat? Diu, vuit dies a una setmana. I llavors... En global, vuit. Vuit dies fumut. I després anava baixant. Doncs ara aquesta hi he parlat amb molta gent. Et deixen molts fils penjats, suposem la pressió. He parlat amb molta gent que tenen, a mi m'ha passat, unes oscil·lacions de pressió a lo bèstia.
Vull dir, de passar a 15, 9 i escaig, que és el normal, al cap d'una hora i escaig et poses a 20, 21 i a 11. O sigui, et dona uns símptomes que mai t'havia donat. A veure, no era la intenció...
amb aquest consultori, però... No, ho dic perquè la gent no s'espanti. Jo he seguit fent vida normal. Tu has fet vida normal, eh? He fet vida normal. Has sortit per la fira. Fins i tot abans d'ahir vaig anar al teatre a la nit. Que bé. Ja en parlarem. He fet vida normal, però amb les limitacions, vull dir... Catxis la mar. Catxis la mar. Sí, per no dir una cosa més grossa. Catxis la mar. Molt bé. I estàs festejada, bàsicament. Sí, perquè...
Però al Joan també li duraven molt, ja ho saps. És allò de dir, t'has d'evituar ja a l'edat que tens a seguir d'aquesta manera. Ai, que ja hi tornem amb l'edat. No, és veritat, perquè fa molta ràbia no poder... Et desanima una mica. Sí, perquè de cop i volta has fet uns plans i t'has quedat sense veu. I ja no... I a més ara, ara vull dir la veu ja no és la meva. Però bueno, és igual. Eh, que estic aquí, doncs...
Endavant. Els virus han tornat molt resilient. Sí. Allà que venen batalles és igual, aguantarem, aguantarem. Venen batalles. Sí, i això és així. L'any que ve ens posaran la vacuna del virus d'aquest any, de la soca d'aquest any.
Jo em vaig vacunar, però... I té raó la Mercè, quan diu que la grip dura 8 dies de pujada i 8 dies de baixada. I això és veritat, perquè a mi també sempre m'ho havia... Tu prens medicació per tindre més qualitat de vida i estar millor i sentir-te algo més eixerit i així, però la grip dura el que dura. Per més que prenguis coses, això és veritat.
I respecte a la veu, jo també vaig perdre la veu, però no perquè m'hagués encostipat per la fira. La fira vaig cridar massa. Sí, vas cridar massa, eh? Vaig cridar molt, allà ningú se'n tenia. Allà, eh? A quina zona, sisplau? Estès on estès, estès on estès. Havies de cridar si és que volies tindre conversa. I com que... I la conversa cridada. Exacte. No sé si era molt...
Això era durant el dia, sí? Si no hi ha conversa, no existeixes. Sense conversa no existim. No, clar, no. Si no tens un altre davant, vull dir, tu no ets un altre. Som animals conversadors. Nosaltres, per evitar això, diumenge no ens vam moure de casa. Per no conversar? Algo semblant vaig fer jo. Algo semblant vaig fer jo. Tu també, Oriol, tens la... Sí, home, porto...
Porto un constipat bastant important. Sí, sí, sí. I ara, sobre constipats, bé. Una mica de fluixera. Però això ho fa el temps, eh? Aquests dies estan grisos, una ploure... No ens ho posen fàcil. No ens ho posen fàcil. El Josep, que és l'únic que queda ja. Josep, pronuncia-t'ell. Està a la mar de bé. No, jo bé. Va, ho celebrem, doncs. Felicitats. Que et durin, perquè amb l'entorn que tens al teu voltant... Jo veig, ja...
Ja ho veig, però bueno, esperem que no. Però ja és normal, amb aquests parets i tot aquest temps que ens està fent, encostipar-se no és... Bé, fet aquest apunt mèdic, que ja ha durat prou, parlem de la fira, doncs, més enllà dels estralls de la veu... No, això no està bé, home. Valoracions, impressions de com ha anat la fira.
Jo crec que vull 175 anys, però a nivell de volum de gent històric no ha sigut. Penso jo, eh? Perquè circulen allò... I els trens.
Jo crec que Renfe hi ha perjudicat. I dissabte feia molt vent. Era molt desagradable. Dissabte va fer un dia maco. Però feia vent. Però sí, feia vent. Feia molt de vent. I aleshores, a nivell de volum de gent, no ha sigut tan sols com l'any passat, senzillament, sense anar més lluny. Penso jo, eh? Sí.
Jo jo vaig notar-ho el divendres, allò a la tarda, que el divendres a la tarda hi ha aquella fira que és com nostra, que dius la... És la que vam sortir nosaltres, sí. Cada vegada menys. Cada vegada menys. Però aquest divendres passat...
Jo vaig pensar, ostres, l'altre any ja hi havia més gent. Ja vaig començar a veure que faltava volum de gent. Però ja és maco que el divendres ens la respectin per nosaltres. Sí, sí, va molt bé. El divendres a la tarda per mi és el millor dia.
que és nostre. Moltes parades també hi ha obres, que abans no ho feien. Sí, sí. El planter ja estava tot muntat. Sí, sí, sí. Perquè jo vaig veure com el muntaven divendres al matí. Al matí. Sí, sí. Ja ho veig des de casa. Clar, tu tens... Vistes privilegiades. Preferent. Jo vaig anar a esmorzar amb un company...
Ai, sí, a més vaig veure la Nati. Ah, qui vas veure? La Nati esmorzant? No, esmorzant no. No, esmorzant no, passejant un nit. Bé, tu vas esmorzar, Joan. I un company meu ja va comprar planter que devien ser sobre les 12 del migdia. Sí, sí.
Ja en venen el divendres al migdia, ja. És que la primera hora del divendres ja estan els camions aquí descarregant, inclús algun el dijous o el vespre ja t'arriba. Sí? Sí, sí, és veritat. El que sí, és cert que cada vegada, d'uns anys cap aquí, hi ha més botiguetes obertes el divendres a la tarda, a la inauguració, que abans antigament pràcticament només hi havia el planter i poca cosa més, perquè molts d'aquests que venen muntant la parada ja venen el mateix dissabte o el dematí a primera hora.
Ara amb cotxes, nosaltres al nostre barri, i fins i tot vam anar caminant fins a Calacòrdia, és que no hi havia les aceres, eh?, no als llocs d'aparcament, sinó a les aceres, que són àmplies allà a les noves urbanitzacions, estava farcida de cotxes. No, és que no, vull dir, no cabia ja ningú més. Això sí, perquè costa molt trobar lloc per aparcar. I després, i el diumenge, cap a les...
Cap a les 6 de la tarda, cap a aquestes hores, a 6 o 7 de la tarda, hi havia moltes botiguetes que ja tancaven i aixapaven i se n'anaven. Hi havia gent que ve de lluny i diu, val la pena. Sí, i el que es va començar a fer una mica fosca, ja tancaven la botiga. Bé.
Menys els menjars, que suposo que devia ser. Són impressions del Joan, eh? Tot el meu punt de vista, la meva sensació, eh? Això és important de matisar. Nati, per exemple. No, jo, com que estava tocada, tuxer, tuxer... Tuxer, eh? Tot i prendre la... Com ho has dit? Les pirules. Les pirules.
Sí, no, no. Saps què passa? Anímicament, a mi m'influencia molt quan no em trobo bé. Sí. O sigui, quan em trobo bé, em menjaria el món. Carai. Però si no... Però si no, em baixa l'estat anímic i llavors, no sé, vull dir, tot se'm fa gros.
I llavors, anar a un lloc amb molt de moviment de gent... Ho entenem perfectament. Llavors, no puguem mantenir una conversa, perquè quan parles en veu d'escardellot fas un sobresforç per poder parlar, llavors dius, mira, saps què? Em quedo a casa. Però m'agrada molt, per exemple, el dissabte al matí, a dos quarts de nou i ara pel carrer donant voltes, i el diumenge al matí, quarts de nou i ara donant voltes. En canvi, defujo les hores... Però potser tarda-vespa.
exacte, i per exemple a la granja aquest any no hi vaig anar perquè mentre prens pílules no tens gana escolt que no tens gana dius, ara he d'anar a vantejar-me allà a la granja sí, sí que vantejaves dic, saps què, doncs em quedo a casa però la fira és la fira i això té una a més a més, ara explicaré una anècdota vaig comprar un setrill perquè algú t'has de fira i al moment d'anar a pagar la targeta no passa
Bueno, el telèfon no passa, però es trec la de paper. Tampoc passa. A tu passes amb el telèfon, eh? Ja, molt bé, molt moderna. Sí, perquè a vegades només vas amb el telèfon. Fa molta gènia. Doncs, bueno, li trec el meu reguitzell de targetes, no passen. Error 150. Vaig dir, val, què és això? Truqui a la seva oficina. Truco a l'oficina i em diuen que és que no haig d'anar a fer acte de... Com diuen? Fer de vida.
m'havia de presentar al banc conforme encara era Viviteco Leando. Llavors, què vam fer? Em van bloquejar totes les comptes. Dic, ah, és fantàstic. Perquè anava a comprar un setrill amb bolins, no era problema. Però ara jo estic, jo què sé, passant simplement al túnel del cadí i que em quedo allà tirada. Doncs sí. Tinc que trucar... Llavors em van renyar. Em va dir que havia de llegir la bústia de veu. Ai, la bústia de veu, la bústia que m'envia al banc. Perquè allà la bústia m'ho posava.
Ja ho conec jo, això, però... I què passava, que t'havien bloquejat per què? Perquè havia de fer acte de visió, o sigui, presència. O sigui, tu t'has de presentar cada 5 anys conforme encara ets viu. Ah, no m'he presentat mai. És senzillament anar presencialment allà, ensenyar el senyal que estàs viu per poder seguir cobrant l'atenció. I llavors et desbloquegen automàticament tot. I això ho fa l'entitat financera...
Encara que, d'alguna manera, a instàncies de l'Institut Nacional de la Societat Social, que són els que ens paguen. Perquè hi havia gent que cobrava el dels avis, diríem. Però el que m'estranya d'això que diu la Nati és que això no t'ho poden fer-ho d'un dia per un altre. Això és que feia tres mesos que anaven avisant, eh?
Doncs no vaig llegir la bústia. I sé que segur que portes la mà de bé tot, però si va passar això, alguna cosa s'ha colat... Ja et dic, un mail de l'entitat bancària dient-me has de fer això, no hi era. En tot cas, com que dins de l'entitat tens la bústia,
Reconec que no llegeixo la bústia. Perquè moltes vegades mires la bústia, però, per exemple, quan et parlen de segons què, ho tens com un mail diferent. Sí, sí. Un mail independent. Sí, a la web. Exactament. I també en un web dient, mira't això, mira't allò. Perquè tot ho fem online, vull... Exacte. Ja et surt un senyal de dir, a veure, has de passar... Exacte. I en canvi aquí no vaig... El que et diu un control de vivència, sí. No vaig dir-ho, ja m'ho miraré, però de debò que em vaig quedar...
Oh, doncs ja n'hi aniré. Això et bloqueja. Et pot bloquejar el compte, evidentment. Sí, sí, perquè les comptes... Jo m'he trobat, que també me l'han demanat, però fa com a mínim 4 o 5 anys. 5 anys, és que diu que és cada 5 anys. I per què a mi no? És que jo també m'he trobat el cas... Tu ja no tens la vida, ja està... Ja tan fumuda.
d'haver-se mort el titular de la pensió, no dir res la família, passar sis anys i cobrant la pensió del mort. I llavors detectar-ho a la Seguretat Social, passant-se el problema nosaltres, la Seguretat Social, llavors et fa un càrrec, diguem-ne...
jo què sé, imagina, 20.000 euros que s'han cobrat de més i vés tu a que et pagui els 20.000 euros la família del premort. Com, del premort? Del mort, del mort. Del post-mort. Del post-mortem.
És interessant, això. Però com va acabar això? Ah, doncs mira, vaig anar a casa, valia 14 euros, o sigui, els tenia a casa, vaig anar a pagar la setrillera, vaig endur la setrillera, i l'endemà dilluns al dematí, dos quarts de nou, ja estava l'entitat bancària. I llavors em van dir que cap problema.
Ara ja ens pots convidar a dinar, no? Exactament, ara ja tinc les comptes desbloquejades i les targetes i tot. I sí, sí, això del telèfon és una... No vas poder-ho fer telefònic a mi? No, perquè era diumenge vaig trucar a l'entitat bancària i em van dir que el diumenge no treballaven, que si era per un problema de bloqueig de targeta, llavors et donen un número determinat perquè puguis bloquejar la targeta si és perquè és un furt.
I llavors vaig tenir que parlar dilluns al dematí i ells em van dir que sí que era veritat que estava tot bloquejat perquè em faltava això. Però clar, ells online no m'ho podien fer perquè no em veien la cara que m'havia d'anar a l'oficina. Déu-n'hi-do. Bé, Núria, com va anar la fira? La fira? Bé. A tu bé, eh? Sí. El centre de l'univers, eh? El centre de l'univers. Sobretot el divendres, els altres dies poc vaig sortir. Sí? Sí, el divendres.
Bé, bé. Com cada any. Bé, més o menys, jo diria que... Però el fet que sigui com cada any, jo penso que ja és important. Sí, i tant. És com ara l'any passat. Molt bé. Passaves per davant dels restaurants i tot estava ple, els esmorzars, allà al carrer de casa hi havia cua, hi havia cua al carrer perquè es buidés. O sigui, els esmorzars tenen una força molt important. La trobada... A les 9 de marit i dissabte ja hi havia un...
un trànsit per als esmorzars Com va anar amb la botifarrada de la grupa, Josep? Molt bé, jo hi vaig estar només el diumenge al matí però Déu n'hi do, també dic el mateix obrim a les 8 i a les 8 ja teníem gent a la porta d'aquests fixos de cada any que et vénen a la primera hora
I sí, el dissabte no, perquè vaig estar fora i possiblement vaig veure una part de la fira que no la tinc tan viscuda. El viure aquí a Molins, dius, jo ja tanco el cotxe al divendres, ja no el toco. Precisament aquest dissabte vaig veure sortir cap a Tarragona i em vaig adonar de l'embolic que tens per poder passar pel poble d'un cantó. Per poder anar a buscar l'autopista, dius, mare meva. Clar, ara amb els menjars, tanquen el carrer Verdeguer, te'l bloqueien tot i dius...
i la volta que has d'anar a donar cap als ponts de Gambaruta i avall i amunt, i cotxes aparcats per tot arreu, dius això, clar, no ho veus perquè tu baixes el peu de casa teva, pliques dintre la fira i ja no veus els voltants. Els autobusos gratuïts, eh? Fins i tot els normals. Sí, sí, sí, que posen la zona d'aparcament a la carretera, a la Nacional. Sí, però els normals, eh?, d'aquí al poble...
que abans, l'any passat no, l'any passat si no agafaves el que posaves pres Fira, havies de pagar. I aquest any el sol era seguret que anava per aquí. El que passa és que no saps on et portava, eh? Perquè nosaltres el vam agafar per anar a la plaça dels Països, per poder anar al planter, i ens va deixar gairebé l'institut, al capdamunt del carrer Verdaguedic. I com és això? Diu, és que ara tenim unes parades diferents...
Pensem que estan molts carrers tancats. Per això, per això. Jo no havia viscut, perquè això ho vam fer l'any passat, que jo estava... Va ser quan em vaig estar ingressat i em vaig perdre la fira. Lo de tancar el carrer Verdeguer i se'm va córrer a baixar pel carrer Verdeguer de casa meva i vaig haver-hi donant una volta molt gran. Per això.
Possiblement em ve sortint més a contra d'anar cap a la Riera Bonet i passar pel polígon per anar a buscar... Això a nosaltres, que som movinants. El que ve de fora... La gent de fora. Per això quan dèiem que possiblement donava la sensació de menys gent, s'hi veiem també com anaven...
El transport, si agafes l'autopista, està tallada, amb la qual cosa, per carretera, i la Renfe, que tampoc funcionava gens bé, molta gent ve amb trenc. Això sí que ho he viscut, perquè vas allà al carrer Carril i veus cada vegada que arriba un trenc quan és la fira, i és una multitud de gent que ve amb trenc i no ho sembla. Ja, desplaça...
No tothom ve en cotxe, perquè segons que on vinguis et surt més a compte. Jo acostumo a anar molt a la fira de Sant Boi de la Puríssima, que precisament era la fira convidada aquest any. Per això et fa gràcia. I vaig el mateix, jo vaig a Quatre Camins i agafo els catalans i et deixo allà a la plaça de l'Ajuntament i dius, estàs al mig de la fira i no has de preocupar-te de portar el cotxe. Vas a Sant Vicenç amb el cotxe?
Aquí quatre camins amb el cotxe, deixo el cotxe que hi ha d'aparcament, agafo els catalans que a sobre funcionen a la perfecció, no com la rempli, ho hem de dir això, va al minut, i et deixa a la porta de la pira. Sí, sí.
I aquí a Molins passa el mateix, ve moltíssima gent en trenc. És que el cotxe és un problema. L'altre dia ens deia el Miquel Àngel, per anar falset, diu, sabeu per on me n'han desviat la policia? Dic, no ho sé, diu, he hagut d'anar a Igualada. Per anar falset a Igualada.
Perquè estava ple tot el dels tunnels d'aquí. Perquè està tallat. A més, el de Martorella a Vilafranca està tallat, no? I alhora es digueu a l'Ada de far-nos aquest. Fins a Vilafranca. A mi també em va passar. També et va passar. Em va passar, havia d'anar a l'abisbal del Penedès, per una cosa...
I el que passa és que estava Sant Andreu de la Barca, i llavors vaig pensar, ja ho aprofito, vaig a buscar l'autopista, però és clar, em van desviar, i vaig anar, imagineu-vos, per Castell Vida Rosanes, Vialida, Sant Sadurní de Noia...
Moltes curbes, eh? Exacte, moltes curbes. El que sí que és veritat, feia molts anys que no feia aquesta carretera. És maca. Té un paisatge molt maco. Sempre tens Montserrat present, allà, que la veus sempre a l'horitzó, i la veritat és que la carretera és molt agradable, però el que dius tu, moltes curbes. Al final dius tu d'arribar. I llavors, de tornada, ja no, perquè està oberta. Sí, sí.
a Molins directament per l'autopista però d'anada és un problema també hi ha problemes de tornada perquè almenys jo el dissabte quan vaig vindre està tallada en direcció sur o sigui que a Martorell ja desvien jo ja ho sabia això i ja vaig agafar directament per la Nacional per Ballirana
I per tornada, tenen un carril tallat. O sigui, dos, tres carrils, quan arribes abans de la sortia gelida, et tallen un carril perquè hi ha màquines d'aquest cantó també treballant. Per tant, això suposo que amb hores punta de més afluència de cotxes, jo vaig tornar, que eren les 3 de la tarda, que jo ara no, però...
Si tornes a les 6 o les 7, que ve molta gent que tenen segones residències cap allà a la costa i tot això, estic segur que també es complica una mica el tràfic, perquè ja es complica normalment. Si li treus un carril, encara ho compliques més. Jo és que em vaig fer una reflexió. Quan vaig veure que havia caigut aquell talús aquí a Jalida, vaig pensar més enllà. Quants ponts d'aquests hi ha a l'autopista aquesta...
fins que no arriba a Tarragona, per dir. I aquesta autopista es va fer pensant que seria de peatge, que hi aniria una quantitat de pes a sobre. Al ser una autopista oberta, en què ens trobem tots, en què està plena de camions i a vegades trailers, que pesen, jo no sé, però potser com a mínim cinc o sis vegades més que un cotxe...
La reflexió que em vaig fer jo és de dir quants ponts d'aquests que ha caigut el talús hi ha d'aquí en endavant i que el mateix que ha caigut aquest, perquè ha plogut molt, perquè s'ha descalçat o perquè es va fer l'obra calculant uns paràmetres.
I en aquests moments aquests paràmetres estan sobrepassats perquè el pes d'aquesta autopista és, no sé quantíssimes, perquè no ho sé, vegades més que no era abans, que abans hi passaven els pocs camions i passaven no. Hi ha d'haver-hi un manteniment. Mentre això s'era de pegar...
de pagament, l'empresa creia uns diners i aquests diners els reinvertia. Ara, com que és gratuït, aquí se'n fa responsable del manteniment. Mira que parlen de la vinyeta, mira que parlen... I, en canvi, no es fa res de res. I, en canvi, el manteniment està precari, precari, precari. Però aquest és un pont, però quants n'hi ha d'aquí cap avall? I com estan els altres? Com deuen estar els altres? No, no, no, diria una cosa. Aquests ponts estan ja calculats per aguantar el pes que aguanten.
No calculen per aguantar un pas de cotxe, sinó, ja calculen el pes que estigués, ja és una retenció i estigués tot ple de cotxes a dalt, inclús camions. Això ja està calculat per aguantar aquest pes. El problema és el manteniment, és el que deia la Nati. Ara, precisament, ahir estàvem parlant, que ara ens en donem compte que ha dit, però sí que és lo de l'IAS...
dius, funcionarà més malament allò. El que hi ha és una manca de manteniment molt gran, perquè hi parlàvem de la costa... Veus el Garràs i t'esgarrifes. El túnel d'aquí a Rubí, que ve a la línia aquesta... Aquest és més nou, eh? De mercaderies. De mercaderies, també està malament. Ja van tindre problemes quan el van construir. Imagina't. I encara segueixen, s'han anat multiplicant. Vull dir, tots aquests talussos que han anat baixant, totes les vegades que s'han parat ara a Rodalies, per talussos, per...
Això és una manca de manteniment. Es fan unes coses i ja estan fetes. I el que va passar aquí a l'Ida va ser... Pot passar en altres llocs. No té res a veure amb el pont. És un muro de contenció de terres, que està adosat al pont, perquè passa la via per sota l'autopista. Però és un muro de contenció de terres. Es va dir que si els renatges, que si filtracions d'aigua i això...
Però què és això? Manteniment. No es fa un manteniment. Fan una obra, ja està feta i pot permetre aquí eternament que ho entrarà.
Però saps què passa? Que també ens van creant, en el fons ens van creant molt neguit, perquè ara, per exemple, aquest matí comentaven per ràdio que del fons de les Next Generation a DIF se n'ha endut una picossada molt important. Perdona, on són aquests diners? Si no s'ha fet el manteniment. I en canvi els ha cobrat...
Clar, llavors això et crea una falta de confiança total. Jo ahir tornava de Barcelona i vaig pensar, mira, el trenc valora, arribem a Hospitalet, aquest trenc acaba aquí, baixa. Això ja fa temps, eh, que passa. Ahir van atropellar algú, eh, ahir la tarda vespre, o sigui que la R4 va tornar a tindre retards. No, no, és que ens van fer baixar a Hospitalet, canviar de tren, avancin endavant o vagin a l'andana 4. Mhm.
Anem a l'andana 4, arriba un tren, ens tornem a instal·lar. Aquest tren acaba a l'hospitalet, torna a baixar. Ja no et diuen res més. Tots allà a l'andana. I llavors vam dir, i ara, on anem? Una persona va estar inspirada i va pujar. I com que tots som com una mica d'ovelles, tots el vam seguir. En dos minuts va arrencar. Megafonia i informació, zero.
O sigui que si aquesta persona no hagués entrat i els altres l'haguessin seguit, hauria marxat el tren sol. En sèrio. Això és a les 8 del vespre, quan la gent torna d'una jornada laboral dura, feixuga, que té ganes d'arribar a casa, que vaig sentir una conversa d'un senyor que li deia «pone el pollo a l'horno que hi ha llego». Vaig pensar que aquest pollo quedarà...
perquè ara sents parlar molt de rodalies que duren moltíssims trajectes, un trajecte que dura 20 minuts i s'hi han tirat hora i hora i mitja per poder-ho fer, perquè el problema no és si puges al tren i ja està, perquè ara t'arriba un sector i es para i està allà mitja hora parat i ningú t'explica tampoc el per què
jo m'entenc que es rebateix la via aquí a Sant Feliu perquè fan la doble via fan allò soterrar les vies i ja només funciona una via i han de fer el creuament de trens però és que hi ha moltes parades que dius en aquests dies des que ha passat tots aquests problemes amb Renfe però tot això ens crea un neguit almenys a mi com a persona em crea malestar no és allò de llevar-te amb l'alegria dir jo ara d'aquí no estona m'han d'anar a Barcelona
Aventura. No sé si hi arribaré, a quina hora arribaré... Aquesta incertesa, això genera molt mal. Crea neguit. És que nosaltres, quan hem d'anar a Barcelona, mirem... A veure, Renfe, què diu? El sobrecelonat, què diu? L'MV3, què diu? És allò de dir, bueno, fem una baralla i a veure amb què... A sorts, no? A sorts. Què agafem? I que tinguem sort.
O sigui, per arribar a un lloc a les 7 de la tarda, a casa vam sortir a les 4 de la tarda. Com pot ser que per arribar a un lloc a Barcelona a les 7 de la tarda sortís a les 4? Perquè has de deixar un temps de prudència, de dir, bueno, si arribem molt d'hora entrarem a un bar i farem un cafè.
Si tot va bé, llavors et sobra temps. Et sobra temps. I, esclar, això fa que la gent que no tenim obligacions, obligacions, ens podem permetre sortir les quatre per arribar ja on sigui les set, però la gent que té altres obligacions, que compta amb un horari, doncs a mi em fa molta pena.
Bé, escolteu, que veuen el teatre, que em sembla interessant de destacar, veuen el teatre lliure aquesta setmana. El Barquer. Han estrenat una obra dirigida per Julio Manrique, el Barquer, 3 hores i mitja, no? Sí, senyor, 3 hores i mitja. I teniu el net que surt, no? Sí, però és que és una obra coral. Molt coral, uns 20 personatges, no? Molt coral, o sigui que...
protagonistes n'hi ha pocs però són la figura d'una família és clar, hi ha els avis avis la segona generació la tercera, fins i tot hi ha unes criatures de 7 o 8 anys que la cosa, vull dir li donen vida i és clar per poder portar a escena una obra de 20 personatges el Julio Manrique jo crec que ha fet miracles sí
Perquè, personalment, preciós, vull dir, jo vaig pensar tres hores, no sé què veu, com ho aguantaràs, ha tingut la gràcia de cada hora fer deu minutets, l'ajustet, per aixecar el cul de la cadira i si has d'anar a fer un pic, però ja diu, si no és precís que no hi hagi la gran moguda.
i la gent va tindre la delicadesa d'anar-ho fent així. Va durar tres hores i mitja, a nosaltres no se'ns va fer gens pesat, i sí que cal dir que, bueno, si vas amb la intenció de dir, vaig a veure l'actuació de fulano del jovent, els jovent són de suport, de suport a l'obra que està portada principalment per la gent gran.
És de mirar, jo vaig quedar paradíssima com una Imma Colomer, que té Parkinson i que actua allà, en veritat, amb el seu Parkinson, movent-se, però es veu que la mena de Parkinson que té té molta claretat mental i parla molt bé.
jo diria que és la persona que porta l'obra principalment i que impacta molt veure com aquella persona que està interpretant tan bé s'està movent constantment amb els moments del pàrquing són dels braços, de les mans a vegades camina malament l'han d'acompanyar és impactant pensar això potser algú dirà mira que bé ho fa
No ho fa bé. És que està d'aquesta manera. És que... Almenys... Moltíssim. Però que el personatge ja ha de tenir... És la iaia de la família. Diguem-ne que no li deus caure malament.
No li cau malament, perquè una iaia ja pot ser que... Allà hi ha 3 o 4 iaios i iaies, que són els actors, diríem, aquests de 50, 60, 70 anys, i fins a ella 80. Hi ha gent molt professional, Roger Casalmajor, hi ha Marta Marcó, el Carlos Martínez...
hi ha uns 5 o 6 d'aquests cracs i llavors el jovent el Roger encara és jove és que figura la segona generació hi ha com la generació dels avis la filla de l'Enric
De Lluís Marco, de Lluís. De Lluís Marco. Llavors, la segona generació, la tercera, que ara surten amb bebès, diríem, i els de 17-18 anys i la manera de pensar cadascun, alguns com estan integrats amb el problema de l'ira i el jovent que li agrada ballar i...
No, està bé. Jo tinc projecte d'anar-la a veure si aconseguim entrades. Ara. Perquè hi ha un problema d'entrades. Es veu que sí. Es veu que sí. Llavors els dies de cada dia és el que dèiem el dia de cada dia i llavors ja has de baixar-hi amb cotxe. I el problema per anar lliure és on te'l deixes el cotxe.
És un... On te'l deixes? Un pau. Un pau. És molt... Pagant el final de Maria Cristina. Ah, al final de Maria Cristina. I no podies... Quan estàs de cara hi ha el palau. Sota les fonts, sí. Venim de Sants, per exemple. Sí, és un sábap. Allà gires per les torres venecianes. Sí. Perquè anava a dir com hi vaig.
Al costat del lliure n'hi ha un. Però aquest sempre està ple. I l'esplanada del lliure, si hi vas molt d'hora, per exemple, quan vas a una sessió de tarda, si hi vas molt d'hora, hi pots aparcar fora. Però el vespre, perquè algun cap de setmana m'imagino que ja no trobarem entrades.
disponibilitat d'accessibilitat i això ho fa i a més jo no sé els horaris que hi haurà però aquest horari era a les set i vam sortir a les onze i pico entre que esperes els aplaudiments que surten que tal i qual no hi pots anar en transport públic i més això, pensar que l'arrense va malament, que l'altre va malament bueno, amb taxis
O sigui, llogar un taxi és que t'esperi en una cantonadeta. No, és l'única situació. I que penses que, en tot cas, si es fa un minigrupet de 3 o 4 o 5, tampoc surt tan car. Tampoc surt tan car. I va dir, o què ho va dir? El Manrique o un altre van dir que segurament no hi haurà gira.
perquè la scenografia és una bastida... Tremenda, no? Vull dir, 20 persones enllà, amb una sèrie d'actituds i de baralles i tot això, que, bueno, que és... Ara, una scenografia és molt senzilla, vull dir, no es mou gaire bé tot, però, esclar, es necessita molta amplitud. I jo felicitem, bueno, tots els que... el Manrique, perquè moure 20 persones...
amb tanta gràcia, vull dir, i tan diferents edats, i els uns van per aquí, els altres van cap allà, i mai tens la sensació de... sinó que tot... ens va agradar, ens va agradar, vull dir, a part que hi surtis el nostre anet, però és simbòlic que hi surtis, perquè és dels joves, o sigui que si un diu hi vaig per veure'l... o sigui, perquè saps que hi és.
però el jovent té molt poc protagonisme, el donen molt, tenen el protagonisme com en una pila d'aquests de castellers, els de baix. La pinya. La pinya, que no té el protagonisme que tenen els que pugen, però són gràcies als que de baix puja la pila. És una cosa així. És molt recomanable, no? És recomanable pel qui li agradi el teatre.
Molt. Qui vulgui veure una comèdia i riure molt. Qui vulgui estar una horeta de teatre i marxar, no. Però qui vulgui veure bon teatre, sí. Molt bé. El Barquer, el Teatre Lliure, crec que fins a mitjans del mes de març. Sí. Que estarà, correcte. Exacte, context d'Irlanda, no? De principis dels 80. Comença avui. Els altres dies... Eren prèvies. Eren prèvies, sí. Avui és el dia oficial d'estrena. Molt bé.
Molt bé, que la gent no s'expandi per la llarga durada, sinó que... No, però tot s'aguanta bé. Si ho he aguantat bé jo, que sóc el cul del Jaumet, doncs ho pot aguantar bé tothom. Dos entre actes, està bé. En tres hores estàs d'estar allà...
Com una mòmia, no. Bueno, quant de temps estaràs, has dit, en cartell? A meitats de març, no sé. Ah, 15 d'abril, sí. És que aguanta tanta gent que tothom... No, no, no, perdona, 15 de març. Semblava que era març. Sí, i els caps de setmana nosaltres ja ens ho vam mirar així una mica per sobre, i ja hi ha greus problemes, ja vaig pensar, haurem d'anar-hi entre setmanes. Sí, és el que m'ha dit gent, que ja no hi ha entrada. Dilluns és l'únic dia que no hi ha funció.
Els demés dies tots? Sí, sí, sí. Això és el que ens han dit. Però, bueno, vol dir... Bé. Molt bé. Doncs escolteu. Recomanable a la gent que li va dir el teatre. Fantàstic. I està content el Martí, doncs, de... Sí, està molt content perquè... Sobretot el director. Sí. Va ser molt curiós perquè...
Vam trobar el Manrique de la sortida, el vam felicitar en general, perquè ens va agradar molt. I com a tu m'agrada molt, Manrique. I li vam dir, som els avis del Martí. Diu, estic molt content, diu, perquè ha sapigut estar al seu lloc. Diu, li vaig dir, res de protagonismes. Diu, perquè aquí és una obra coral.
I li vaig dir, el protagonisme ja serà en un altre moment. Diu, jo no ho vaig entendre, això al principi. Llavors vaig parlar per telèfon amb ell, vaig dir, com ha anat? Diu, bé, diu, perquè he sabut estar al meu lloc. Diu, jo estic acostumat a tirar endavant i en canvi, més aviat, és donar recolze. Tots donaven recolze a tothom. Diu, però, excepte els grans,
Ningú, o quasi ningú, se sortia de donar suport. Allò que he dit de la pinya. Fer pinya a tots perquè tot el que és protagonisme sortís més que això. I el Martí, això, vull dir que si se l'ha vist amb altres obres de protagonista, dius on està. O sigui, gairebé que no el veus, però dones suport com tot, això.
Està bé, el primer acte és d'adaptació, de dir com anirem, es farà llarg, no es farà llarg, l'argument comença ja a tenir forma, la segona, i el tercer és l'esquad, total, que no vull fer cap espòiler perquè no convé. No, no ens en facis, però és un increscendo, diguem. Sí, sí, sobretot el tercer. Molt bé, molt bé.
Els problemes que hi ha amb una família que estan dins d'un conflicte que és l'ira i dins d'aquest conflicte no tothom pensa igual i no tothom té la mateixa reacció davant del problema i davant de l'actuació
violenta i, esclar, les diferents visions... I generacions. I generacions. Clar, perquè us ho van veient d'una manera més allunyada. Exactament. A la gent jove ja s'ho veu més de lluny. Bueno, a nosaltres hi ha una cosa que sí que forma part de l'obra...
però que ens va cridar l'atenció, perquè avui dia s'hi té bastant en compte, almenys es deia, sobretot que a les funcions no surti tabac, ni surti... Aquí, suposo que no és whisky, suposo que no és whisky, perquè... No acabarien l'obra, si fos whisky. Sempre que poden estar...
fumant i bevent, fumant i bevent constantment. Deu ser... Deu estar autoritzat. Deu ser l'estil d'aquell país que fa molt fred i tal, però fumant i bevent... I el whisky és la beguda nacional. I Irlanda? Sí, sí. És el whisky, no la cerveja. És el whisky. És el que ens va sobtar que hi hagués tanta beguda i tanta fumar, tanta beguda i tan fumar tota l'obra. Eh?
I sobre quins anys passa? El 70? El 81. En 1988 anava a dir que podies fumar als pubs, podies fumar tot. Però allò era la casa, figura una casa païnada. I a dins de la casa, al menjador, es fumen. A mi em sembla que fins i tot hi ha les nenes petites, en un moment donat els donen un cigarret.
Bé, animem a la gent a anar-hi, eh? Sí, sí. Si trobeu entrades, molt bé. Per cert, que aquest cap de setmana ja tenim una prèvia de carnaval, que això serà un no parar, és una treva, i dijous que ve, quan ens saludem, ja serà dijous gràs. Dijous gràs. Hi ha la botifarra d'ou i la coca de llardons, i el vinyet ja a punt per... I aquest dissabte a teatre, a la Penny, no? Ah, sí, l'Elisa ens acompanyarà després. Ah, l'acompanyarà, val.
Sí, sí, sí, el grup de teatre Quins Arcades que presenta tres dones i un llop. Només a dos quarts de nou, eh? Una única sessió. Sí. Que diu que és a favor de la FANOC. És important dir-ho, eh? Exacte, la recaptació anirà destinada a la FANOC.
És aquest dissabte? Sí. És aquest dissabte, sí. La fan molt tard, no? Dos de nou? Ho veieu tard? Sí, pels iaios és molt tard. Ui, ja tornem amb el concepte de iaios. Per fer una sola representació, altra cosa, si en fan dues, una més abans... No, només una. Doncs sí, la trobo una mica...
Una i dura una hora i mitja, crec que va dir l'Elisa. Una hora i mitja està bé. Està bé perquè quan comences a moure't ja te'n vas. Una hora i mitja no és res. No és res, eh? Però sí que dos de nou és allò de... És un noi. Sí, no, perquè entre les obres de teatre... I les pel·lícules que cada vegada són més llargues? Les pel·lícules de tres hores, tres hores i mitja...
És que cada vegada... I a les pel·lícules no es fa part? 90 minuts. No es talla? Com anys enrere? No. Sí, fa poc. Jo vaig anar a una pel·lícula en descans. En descans, això.
Una de l'Adrien Brody, no? No, la de... No sé si era una batalla de tres o tres, que en vaig trobar. No, no, perquè hi vaig anar i no era aquesta. El fenòmeno, hi havia descans. Bé. Però és igual. Sí, de vegades es plantegen un descans, eh? La llargada de la pel·lícula... La pel·lícula, i tant, i tant. És que esclar, tres hores... Déu-n'hi durat...
l'habitual és 90 minuts 90 minuts s'aguanta bé 90 minuts de 87 a 90 minuts és l'ideal però és que això ja no es porta ara anem a les dues hores i mitja 3 hores
Vull dir que... Depèn de la pel·lícula. Però a l'obra de teatre hem de dir que una hora i mitja. Jo vaig anar a veure la Cubana... Ja va un segon. Diràs. Jo vaig anar a veure la Cubana, va molt ben taxi, també... Ah, vas anar a veure la mort ben taxi? I què tal? Bé, ja fa temps. Va anar-hi per la castanyada, va ser una castanyada així una mica especial. I va durar molt o què? Jo ara no vaig... Dura més de dues hores, això segur.
És bastant llargueta. Seguida? Sí, sí, seguida, seguida. I va ser una castanyada diferent aquí amb la cubana. Musical, que està molt bé. Tampoc farem espòlia. Tivoli és? No. El Romea? No. El Romea, potser. No, el Romea no. Però està força bé. Llàstima que ja s'acabi, però sí. Musical, a mi el musical no és el meu fort, però...
És que la Cubana és la Cubana, eh? La Cubana no és la primera vegada que la veia, tampoc, eh? Però sí. Molt bé. Com? Amor, venia en taxi. A més a més, té una cosa... Teatre Romea, eh? El que han fet teatre amateur...
Els que fem teatre mater i això, jo crec que fem pastorets. I està molt, veus l'ambient i allò que són les companyies de teatre mater. Jo només diria que comença amb pastorets, això sí. I llavors ja dius, ostres, ja estic a casa. Però no és una obra que, dius, realment és com un homenatge al teatre mater. Molt bé, doncs.
Ho tindrem en compte. I els que ho han fet, ja dic, veus algunes escenes i algunes converses que dius, sí senyor, és que és això. Ara no dic res més. Si algú la va veure, ja ho entendrà. Si ja funciona a les 5 de la tarda, ens hi apuntem. Aquest sí que suposo que farà en gira, després de quan acabi. Ah, mira. Tu vols les sessions com més d'hora millor ja, no? Bueno, comptant amb la Renfe, imagina't tu. A veure...
Sí. Volia fer un apunt? Sí, per favor. Si ja estem del tema... Endavant, sisplau, sí. No, que jo recomano que, si podeu, obriu el YouTube, eh?, YouTube, i allà hi ha un take d'uns minuts, 27 minuts, però a mi se'n van fer supercurs. És un enginyer, que es diu Isaac Moreno Gallo, que...
en sap un niu d'explicar les coses ja va fer una sèrie per televisió d'aquaductes a Espanya i a tota la Mediterrània i com eren més intel·ligents que ara amb tot això
I? L'hora. No, no, digues, digues. No, no, home, no m'allargaré. No, no, no, per favor. I aquest senyor té aquests 27 minuts per explicar per què està passant el tema de les vies, les rodalies i tot això. Està molt bé, eh? I toca tant que dius, i això els polítics no s'han donat compte que és això? Per exemple, a Suïssa el manteniment dels ferroquerius suïssos ho fa una empresa austríaca.
que es diu Placer and Teurer, i allà t'ho explica amb gravats i tal. Veus, aquí això no s'ha soldat bé. Bé, dona la sensació que és la veu que es necessitava per entendre-ho. Ara, el que no vol estar ni a 27 minuts ni a un minut...
Doncs ho sento, que no ho vegi, però val la pena no. I estan canviant, un tema a part, està canviant la tipologia de quins són els actors del drama aquest, de les vies i dels trencs i tot això. Abans et dèiem els maquinistes, els maquinistes semblaven els dolents de la pel·lícula. Potser sí que posar-te davant d'un trenc i veure que et pot caure una pedra o un arbre o el que sigui, cada moment et torna una mica esquizofrènic, no? De veritat.
Però està molt bé. Jo era un comano. Com dius que estigui? Isaac Moreno Gallo.
Molt bé, doncs si algú vol buscar, a través del YouTube, ara ens ho ha ensenyat. Molt bé. Ho haurem de deixar aquí? Alguna cosa més que vulgueu afegir? No? Doncs vinga. Que no ens desanimem amb tots els ponts i tunnels per reparar. I que ens preparem pel carnestaltes. Que això és alegria, no? Molt bé, Núria, Mercè, Nati, Manel, Joan i Josep, que vagi molt bé el que queda de setmana, eh? Igualment. Gràcies i bon dia. Adéu, adéu.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha tornat a defensar la gestió del govern en la crisi de Rodalies. Ho ha fet al Parlament, on a aquesta hora compareix a petició pròpia per donar explicacions de l'accident que el 20 de gener va provocar la mort d'un maquinista a Gerida.
L'única prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya i per mi això passa per davant de qualsevol cosa. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i per tant, com els dic, de tot aquest repàs i a la llum dels fets, aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
Una panique que ha destacat que per primer cop Renfe i Adif han assumit responsabilitats i a més que l'engestor de la infraestructura de Rodalies ha començat a treballar sobre el terreny per fer actuacions a tota una xarxa ferroviària que s'ha demostrat que estava en molt males condicions. I també mobilitat avui el túnel de Renfe de Rubí per on passen les mercaderies de tota Catalunya continua tancat però Adif preveu poder-lo obrir durant el dia d'avui. Ens aplica aquesta deformació l'Albert Soler des de Ràdio Rubí. Albert, bon dia.
Hola, bon dia. Doncs aquest matí a les 8 del matí hem estat a l'entrada d'aquest túnel i un tècnic ens ha dit que la via ja està lliure. Això vol dir que ja s'hi pot circular però que falta encara el vistiplau de DIF per donar l'ordre de reprendre el pas de mercaderies. Per tant, tot aniria en la línia de pensar que durant el dia d'avui es podrà reobrir aquest túnel i per tant també es podrà reobrir i retornar a fer servir la línia de mercaderies.
Recordem, però, que quan es reobri aquest túnel només hi passaran mercaderies, ja que encara no podran fer-ho els passatgers. Per aquesta mateixa via també hi circula la R8 de Rodalies, la línia orbital que no passa per Barcelona i enllaça el Baix Llobregat amb els dos Vallèsos. Cal dir també que aquest túnel de Renfe, de Rubí, té esquerdes i desperfectes des del mateix moment de la seva construcció, el 1981.
i que des del 2024 Adif va projectar unes obres de 23 milions d'euros que encara no s'havien licitat. Arran del pànic després de l'accident mortal de Gelida, però es va decidir tancar el túnel per fer-hi una actuació d'urgència. Gràcies, Albert. Bon dia. Bon dia.
I Anglès comença a recuperar el subministrament d'aigua, després que on has d'avisar del carrer del Pla de la Cuma, amb el mateix una canonada i des del dimícris a la nit l'aigua ja arriba al dipòsit municipal i es va restablint progressivament la pressió a la xarxa. L'Ajuntament adverteix que l'aigua encara no és potable i només es pot fer servir per a usos com ara dutxar-se, netejar-ho bé, anar al lavabo, però no per beure cuina ni tampoc rentar plats o bé les dents. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 10.
Aquest cap de setmana hi ha l'obra de teatre de la Fira. Tres dones i un llop, una producció del grup de teatre 15 arcades. Es podrà veure el dissabte, dos quarts de nou del vespre, al Teatre de la Joventut Catòlica. A l'obra intervenen Teresa Mateu, Verònica Barberena, Elisa Poc i Jordi Uller. I és l'obra solidària de la Fira. Els diners que es recullin de les entrades es destinaran a Fanoc, l'associació de familiars i amics de nens oncològics.
L'entrada anticipada la podeu comprar ja a l'estanc margarit, val 8 euros, i a taquilla us costarà 10 euros. Dissabte, dos quarts de nou, a la Penny. I l'Ajuntament contribui amb la campanya per repartir cobells per la separació de la brossa orgànica a tota la població. Aquesta setmana, a les tardes, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit,
Es fa el repartiment a les conserves, a la plaça Can Marca, i a l'Àngel, a la plaça de la Pau. I també durant tota la campanya, que de fet s'acaba ja la setmana que ve, podeu recollir els cobells al mercat el divendres i el dissabte. Al matí de 9 a 1, a l'entorn del mercat municipal, doncs es reparteixen aquests cobells. Recordem les exposicions que es poden visitar encara a Molins de Rei a motiu de la fira. Fins divendres, fins demà,
El local del SEM encara acull l'exposició amb les fotos finalistes i guanyadores als Premis Clic de Fotografia. L'horari d'obertura habitual del SEM a les tardes de 2.47 a 2.45. A Can Amatller hi ha l'exposició A Pagès, que fa un homenatge i un retrat de la vida quotidiana a la pagesia des del 1920 fins als anys 70 aproximadament. Aquesta mostra es pot veure fins al 22 de febrer.
a Can en Mallet, a dimecres a divendres a les tardes, i a la Sala Gòtica hi ha una altra exposició que mostra la mostra de la lluita de la pagesia contra Franco, ja a l'última etapa del franquisme, fent especial incidència en Unió de Pagesos, en la Construció de la Democràcia, una exposició que ve del Memorial Democràtic, és itinerant, i es va inaugurar amb motiu dels 50 anys
de la Fundació d'Unió de Pagesos l'any 24 i que ara ha arribat a Molins de Rei emotiu de la Fira. Una exposició, en aquest cas, que podeu veure fins al 15 de febrer, de dilluns a divendres a les tardes, dissabtes matí-tarda i diumenges al matí.
Recordem la defunció del senyor Ramon Sánchez Belmonte, tenia 84 anys, i era el pare del regidor de l'Ajuntament, regidor del grup d'Ara Molins, Ramon Sánchez Gil. L'acte de comiat és avui, a dos quarts d'una del migdia alternatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dijous és la farmàcia Milà del carrer Riera Mariona, número 3.
Ràdio Molins de Rei
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virolai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer-ho confiança.
Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Si busques un programa on la música amb veu de dona sigui la protagonista, el Quan Comença la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions, o Quan Comença la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música amb veu de dona. Quan Comença la nit, amb Fermina Recio.
Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 10 del matí i pràcticament 9 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dijous 5 de febrer. Estem a l'equador del programa i el que farem ara de seguida és l'espai de preguntes a l'alcalde, amb l'alcalde Xavi Paz. De seguida els saludarem.
En aquest matí, on també parlarem de l'obra de teatre de la fira, Tres dones i un llop, serà a partir de les 11. Tindrem també la col·laboració amb el parc de Collserola i parlarem de Vietnam amb el Josep Ferrer amb la maleta a la mà. Tot això és el que ens espera des d'ara i fins les 12 del migdia. Abans de tot plegat, anem a escoltar els blau-muts amb aquesta cançó nova que han publicat el millor que hem fet i de seguida tornem amb l'espai de preguntes a l'alcalde.
L'hivern va matar una planta, es diu carretera i manta, i bé, tot bé, en un cotxe de lloguer. Sobrem una bui salvatge, tu, jo, buscant una platja, i veig, ja ho veig, que la llum que te'n m'agrada,
La visada es fa el miratge, maleta no és equipatge. I sé, ja ho sé, que l'albada va primer. Dilluns, tovallola estesa, dimarts, una mandra espessa. És pur, tan pur, que divendres, ai, mil les goles.
És el millor que hem fet, penjar-li el món. A la primavera, resseguem ventures. Caminatge fusta.
Fins demà!
Bon dia i bona hora.
Pràcticament un quart d'onze del matí encetem aquest espai de preguntes a l'alcalde, amb l'alcalde Chai Paz, aquest primer dijous del mes de febrer, de ressac encara aquesta setmana de la Fira de la Candelera. Recordeu, telèfon del directe 936686161, el whatsapp de la ràdio on ens podeu escriure missatge de text o fer una nota de veu indicant nom i cognom al 691438847691.
438847, o si ho preferiu a través de l'Instagram, que l'alcalde em fa la retransmissió cada setmana d'aquest espai. Si hi ha preguntes, les traslladarem aquí també. I sense més preàmbuls, alcalde Xavi Paz, bon dia i bona hora. Molt bon dia, molt bona hora i que et recuperis aviat. Sí, la fira fa estralls, i en teu cas, qui més, qui menys, doncs, també s'han constipat aquestes altres setmanes. Jo diria que qui més, qui menys, i tothom, el que falta és, si és...
Si és aquesta setmana o la que ve. És quan arriben els estralls de la Fira, diguéssim. Molt bé. La cal que ja ens acompanyem al programa el diumenge, que també estàvem amb els companys del Viu també el diumenge al vespre, i aprofitem també que aquesta setmana estem fent valoracions per preguntar-li d'entrada quin balanç en faria de la 175a edició de la Fira de la Candelera. Comencem per aquí.
Escolteu, quan es fa el balanç de la Fira s'ha de fer jo crec que en tres apartats, un que depèn de l'organització, que per tant és el comitè executiu de Fira.
i, per tant, una part important del govern municipal, que jo crec que enguany va preparar una fira amb molt de carinyo, amb molta estima, com dic jo, amb molta il·lusió també, mirant de fer els homenatges que pertocaven, jo crec, en aquesta fira de la 175a edició, per celebrar aquesta xifra rodona, que no passa cada any, perquè ens entenguem,
Un segon apartat, que depèn del que són les condicions meteorològiques, jo crec que en aquest sentit, bueno, jo crec que hem estat, de més sort no podíem haver estat, jo crec, excepte el ruixat de divendres a la tarda, crec que hem tingut els dos dies seguits sense pluja únics que hi ha hagut entre el desembre i el gener d'aquests mesos que estan sent excepcionalment
moguts a la península ibèrica, i un tercer aspecte que després és quan s'ha desenvolupat la fira, que en diuen, doncs, evidentment, els firaires, quin resultat hi ha, quants visitats n'hi ha, és evident que en guany la sensació generalitzada és que hi havia menys visitants, que no vol dir menys ventes, sí que hi havia aquesta sensació de més confortabilitat,
Nosaltres ja comencem a tenir dades del que han estat els viatgers que han utilitzat rodalies, perquè jo això ho vaig demanar de seguida. El que ens faltaria saber també és si la resta de mitjans de transport públic i o privats han compensat. És veritat que hem tingut una davallada contrastada ja amb la comparativa de l'any passat d'una 25% menys d'afluència a l'estació de rodalies de Molins Arrell d'aquesta fira respecte a la fira de l'any passat.
Bé, cal veure també el bus llançador s'hi ha portat més gent, cal veure també que, per tant, el bus llançador hagi portat més gent del corredor, els ferrocarrils, els generals de Catalunya, o dels aparcaments del polígon del Pla o del Molí, que representaria que una part s'hauria compensat. Però és cert...
La sensació que hi havia és que hi havia hagut menys gent. Jo després, a l'hora de les ventes, he pogut llegir també la crònica del viu. Crec que coincideix una miqueta amb el pensament. En general, jo crec que ha anat bé. Sempre hi ha algú que diu que no. Certament, l'alimentària, en general, a mi m'havien dit que havia anat...
Molt bé, molt bé. Després pot ser que l'artesania pateixi una mica més, el plan T sempre està més o menys darrerament estable. Jo crec que en general, escolteu, podem estar molt satisfets, molt satisfets de la fira que hem viscut i, com sempre, amb aspectes a millorar i amb aspectes a consolidar i amb canvis que s'han de preparar per l'any que ve, que ja ho hem anat parlant aquí en mes de negoci i que tindrem temps de parlar els propers mesos.
Molt bé. De incidències, ja li preguntàvem a l'alcalde el diumenge, suposo que seguirem amb la línia, no... No ens consta cap incidència seriosa, com si que vam tenir una l'any passat fora del recinte firal, no en tenim cap, més enllà d'algun robatori, que és el mínim que passa cada cap de setmana, i per tant no tenim cap incidència, per tant...
tens raó, no? És a dir, jo he destacat tres coses, no? La quarta seria aquesta, és a dir, que a més a més, després si hi posis tot i funcioni tot bé i no hi hagi cap incidència que et trastoqui una mica tota la fira, no? Tampoc l'hem tingut. Per tant,
crec que està més que justificat en guany el fet de fer una valoració molt positiva d'aquesta fira, insisteixo, en un temps que ha estat una normalitat dins d'aquest desembre i gener, ja sé que això no depèn de nosaltres, i amb tota l'organització que s'ha fet, que jo crec que ha funcionat més que bé. Molt bé. L'alcalde també destacava la bona coordinació, com sempre, dels diferents cossos de seguretat i entitats que treballen i vetllen per...
perquè la fira també surti com ha de sortir, i sobretot el treball dels equips de neteja, que una vegada més es destaca, que deixen el poble pràcticament com si no hagués passat res. No perquè veiem els estants encara que s'han de desmuntar, però en tot cas... Sí, però deixa'm de destacar... Que això s'ha millorat molt respecte molts anys enrere. Però jo vull destacar una cosa, és a dir, els estants, els que...
Sabem que hi ha dos tipus d'estats. Els que estan al passeig llibertat, que escolteu, sí que té una incidència en l'aparcament, però la mobilitat del municipi no queda afectada. O els que estan al passeig terraplè, on la mobilitat tampoc queda afectada. Jo vull destacar que amb tot el que representa la Fira Candelera, quan el dilluns els pares i mares van a buscar els infants a les escoles, la xarxa viària està restablerta al 100%.
És veritat que al matí encara hi ha algun estant en un carril del terraplè que queda afectat, però tota la mobilitat a dos quarts de cinc, del dilluns, quan no fa ni 24 hores que els pobles estan plens de gent, d'expositors, de firaires, de visitants, estan restablerts. Després necessita, l'empresa necessita més dies, evidentment, per...
per anar traient tots els estants que no afecten a la mobilitat i que podem dir que a final de setmana es recupera la normalitat de totes les places d'estacionament. Bé, jo crec que una fira de les magnitud, que és la fira de la Candelera Molins de Rei, amb una importància que supera Molins de Rei, crec que les molèsties que els veïns poden tenir els dies previs
I els dies després són totalment assumibles. En una societat que jo crec que hauríem de tenir més generositat davant d'aquests aconteixements i no pensar que volem un poble actiu i dinàmic i no suportar cap incidència.
Per tant, jo crec que en aquest sentit també m'agrada agrair la feina a tots aquells que quan nosaltres estem... Jo també estic treballant amb pare i tu també, però quan estem gaudint nosaltres de la fira, ells estan batllant perquè tot funcioni correctament, perquè els visitants se sentin segurs, perquè els visitants puguin tenir la millor mobilitat possible, perquè el visitant pugui trobar un estant i un recinte final net
en el decurs de la majoria de la Fira de la Candelera. És que hi ha molta gent treballant al darrere. Aquells tres dies, més enllà de tota la feina prèvia que s'ha fet també, i tant de debò que, a més a més, com ha passat enguany, no s'hagi d'activar, després cap emergència, perquè no ha passat res ni en el recinte final ni a l'entorn de Molins de Rai.
Bé, doncs aquesta és la valoració que em fa l'alcalde de la 175è edició de la Fira de la Candelera, que com dèiem té encara alguns aspectes com les exposicions o l'obra de teatre o aquest espai, que demà en parlarem també de reconeixement en Jaume Garriga, que s'inaugurarà aquest dissabte, però hem volgut fer aquest primer balanç de la Fira. I tenim ja una primera trucada a l'alcalde que ha marcat el 936686161 i que farem passar, que és l'Antònia Coloma. Antònia, bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia. Molt bon dia. Vos direu. Bon dia, senyor alcalde. Volia dir-li, comentar-li, per saber com tenim el de la Renfe, a veure com està la cosa, perquè he estat molt malament. La Renfe vol dir l'estació? L'estació, si començaran a treballar, si no començaran a treballar, si declararan alguna cosa, perquè, clar, no volen que passem per davant del tren, perquè diuen que hi ha perill, i, clar, quan hi ha aquests senyors de seguretat que es posen la Renfe, ens fan passar.
Però, clar, per baixar i pujar escales, jo me les veig i me les desitjo, perquè tinc una edat. Doncs, Antonia, bon dia. Jo ho he anat explicant aquí més d'una ocasió. L'adjudicació ja està feta, està pendent d'assignatura del president de Renfe. Això vol dir que, en teoria, a l'entorn del mes de febrer-mars, és a dir, abans de Setmana Santa, les obres s'han de reprendre.
I, per tant, esperem que sigui la repressa definitiva d'aquestes obres, que han de tenir una durada de 14 mesos, que recordo que, a més a més, el projecte que s'ha adjudicat ara és una actualització del projecte anterior, que, per tant, és una manera constructiva per fer l'accessibilitat de les andanes amb menys molèsties cap als veïns, i, a més a més...
s'incorpora al segon accés a l'estació de tren de Molins de Rei pel carrer Sant Antoni Maria Claret. Per tant, és un projecte millorat del que havíem tingut, és un projecte que està dotat amb 10 milions d'euros, l'adjudicatat ho ha ofertat per 10 milions d'euros i esperem que això, que tal com a mi em van informant reiteradament els responsables de Renfe, doncs abans de Setmana Santa, si pogués ser el febrer millor, però abans de Setmana Santa aquestes obres se'ls reprenguin i ja no s'aturin més.
Molt bé. Moltes gràcies. Una altra pregunta. Pujant al carrer Sant Antoni Mariacret, la pujada, sap vostè que van tallar el carrer per poder arreglar tota aquella part d'allò que queia, que hi ha terra que queia, i que ho van posar tot de ciment, i van posar com uns punxons al terra perquè no caigués la terra avall, no? Sí. Això ho va fer el privat, eh?
No era públic, eh? N'hi ha un tros que s'ha de ser enganxat de... Sí, i estem en converses amb el privat perquè, evidentment... Ja, però està molt malament. Està agafat amb una pedreta i ho vaig tocar a la policia i li vaig comentar. Sí, d'acord, i nosaltres també. Això és responsabilitat del privat i per això l'Ajuntament està instant a que el privat actuï.
Nosaltres no podem actuar en un terreny... Nosaltres, quan és un terreny públic, actua l'administració. Quan és un terreny, en aquest cas, privat, insta a l'administració, insta, requereix al privat que actui, evidentment, i que vegi perquè allò no tingui una afectació per sobre de la visual que estem veient. És a dir, que, evidentment, no hi hagi una afectació estructural i, per tant, resolgui la situació actual.
Molt bé. Antònia, doncs... Les dues coses que li volia comentar, lo de Benfi, i això, perquè a Benfi li vaig posar una reclamació ja fa temps, i m'ha contestat que, bueno, que com són persones minusvàlides, que el tren està fet per persones que tenen mobilitat i tal, que ells no poden fer res. Vull dir, més clar, l'aigua. Vull dir, les persones amb discapacitat representa que l'estació de Cornellà, l'estació... Hi ha moltes estacions que no són adients
perquè el meu home porta cadira de rodes amb motor i no poc accedir perquè després no podem baixar, perquè es queda molt separat de l'andana, l'andana fa com una curva allà cornellà i no pot baixar i es queda les rodes agafades, la mantina que puja el meu home, bueno, un xou. I em contesta que això està fet per la mobilitat de la gent, que ells no poden fer res. Però contesta qui? La Renfe. Ah. Vaig fer una queixa per escrit ja primer a Diff, a Diff m'ha de dir que li fes a Renfe,
li vaig escriure a Renfe, li vaig fer la queixa,
I m'ha contestat això, que el tren està fet per la gent que té mobilitat. O sigui, que les persones amb discapacitat no tenim fi. No tenim per què accedir-hi a la benfe perquè no hi ha taquia. Estic totalment desacord amb aquesta resposta del transport públic. Bueno, però és el que m'ha contestat. No, una cosa és que contestés encara actualment està així, però per això fan unes obres per garantir l'accessibilitat a tothom i el dret al transport públic que té tot el ciutadà d'aquest país. Molt bé, Antònia. Vinga, però moltes gràcies. Gràcies per trucar, eh?
Que vagi molt bé, bon dia i bona hora. Per tant, alcalde, abans de la següent trucada, la crisi de Rodalies, en principi, que estem tenint aquests dies, no ha d'afectar amb l'inici de les obres, eh? A mi em diuen que no, esperem que no, jo tot així, ja sabeu que sóc reservat i fins que no vegi l'inici d'obres no...
donaré el 100% de credibilitat a el que em diuen. Correcte. Bé, febrer o març, la data prevista d'inici d'aquestes obres, a veure si és compleix. Tenim una nova trucada que ha marcat el 936686161, és una de les vies de contacte amb el programa, com bé sabeu, i és el Sergi Juste. Què tal, Sergi? Bon dia.
Hola, bon dia, bon dia. Bon dia i bona hora. Bon dia. Bon dia, alcalde. Tu diràs. Mira, volia expressar el malestar que tenim als veïns de la colònia Montserrat i veïns de Valpineda. Sí. Més que res pel tema dels contenidors que hi ha al carrer Montsec, perquè és el que afecta a la colònia Montserrat, que és fronterís amb Molins de Rei, i al barri de muntanya de Valpineda.
amb el tema dels senglars i l'abocament descontrolat de deixalles al voltant dels contenidors. Què passa? Que cada matí senglars el que fan és tombar els contenidors i hi ha un escampall important de les bosses d'escombraries amb el problema de contaminació, etcètera.
A més a més, també tenim ara el greu ja d'aquest hivern del problema de la pesta porcina, que s'està fent un control d'accessos i tal a Coixerola, o a la part del que és Vall d'Oreix, Sant Cugat. Em sembla que Morins de Rei també està afectada o estava afectada per aquests quilòmetres de radi.
i clar, jo és un vector de transmissió d'aquesta pesa, m'imagino ell, no sóc expert però clar, tenim aquest malestar Primera qüestió Sergi, bon dia Sí, bon dia, bon dia Ho dic perquè no barregem coses La pesca porcina no és vector de res pels humans
No, no, no. Jo dic que la part dels contenidors no és que sigui un vector cap als humans, però, clar, totes aquestes escombraries queden disperses pel carrer, hi ha un foco de sanglars allà, llavors, clar, els vehicles passen per damunt de tot això i a saber què passa. Jo no dic que sigui una part del contagi, ni molt menys, però, clar, hi ha un abocament allà descontrolat,
Que també és cert que hi ha molt d'incivisme per part de veïns, que hi ha veïns que no són de Val Pineda, que deixen allà les bombraries quan no toquen. Nosaltres sabeu que en algun moment hem reformat els punts de recollida dels contenidors. Sí, sí, sí, correcte. Els passem a netejar cada dia? Sí, sí, també és cert. A partir d'aquí... També els veiem. És a dir, alguns aspectes, si no hi ha una col·laboració ciutadana, són de difícil solució.
Perquè jo entendria la queixa cap a l'administració si em diguessis no, escolta, és que clar, hi ha tres dies que no passeu. O, escolta, és que no... Nosaltres hem anat aplicant millores, no han estat suficients, netegint cada dia. I, tot i així, hi ha un moment que s'ha de veure que si no es respecta el ciutadà no ho fa. Bé, sabem que una de les mesures...
una de les mesures aplicant als barris de muntanya podria ser el porta-porta. Amb contenidors personals. També té els seus inconvenients. No, no, escolta, quan parlem de recollides i escombraries, tots els models tenen pros i tenen contres. Correcte. Per això poso en evidència que hi ha una part de l'incidisme de l'humà
I tenim, Sergi, a més a més, uns senglars que cada cop són més hàbils a l'hora de manipular i accedir a les escombreres. Dit això, escolta, a l'episòdia Pesteporcina una de les coses que està assolint és la disminució de la població de pocs senglars a la cruxarola. I això de forma molt significativa.
Per tant, jo no em crec que ara mateix hi hagi la mateixa incidència. El que em dius del que passava ara fa quatre mesos abans de l'episodi de Peste Porcina. Perquè, a més a més, com sabeu, la Generalitat ha anat posant molts topais per evitar que, evidentment, els porcs senglars que estan a l'entorn del Parc de Cucerola surtin del Parc de Cucerola.
Hem vist mena de clavegueres que actuen com canadenques, a les hem vist amb Molins, estan a Sant Quat, estan a tots els passos subterranis. És a dir, s'està intentant allà, i crec que en aquest sentit s'ha fet una molt bona feina, tant a la zona zero...
com a la zona perimetral dels 20 quilòmetres on estaven Molins de Rei. Ara, divendres passat, tot just coincidint amb la fila de Candelera, diguéssim que la comissió i el comitè de crisi del brot de peste porcina va decretar noves mesures, que vol dir que de 10 de la nit a 6 del matí, des dels municipis que estan a la segona àrea, no podem estar prohibit l'accés al palau de Cruixerola perquè precisament s'estan començant a fer batudes nocturnes.
Per aconseguir... La queixa no. O sigui, el tema és... Jo li he comentat tot això perquè som conscients d'aquell un incidisme, etcètera, i que a l'Ajuntament també la recollida es neteja molt periòdicament, però la situació és d'aquests mitjans que no volquin els containers, l'Ajuntament...
hauria de fer alguna volta o algun altre tipus d'actuació. Hi ha barris de muntanya al Pirineu on hi ha un altre tipus de casetes, de barreres, contra tot això. Això són els tècnics. La meva aportació és això, canviar aquest sistema i que no volquin amb tanta facilitat
Ho sé, però en algun lloc ho hem fet, mirarem si funciona i si funciona ho farem, per tant estem oberts a aplicar millores, torno a dir, sense arribar al model ideal que no existeix, eh, Sergi? No, no, no existeix, correcte. Però sí, sí, jo crec que si no s'ha fet a Vallpineda, crec que a Sant Bartomeu sí que a algun punt sí que s'han fet contenidors delimitats amb la barrera metàl·lica.
que queden més fixats i són molt més difícils de manipular. Tot i així, Sergi, segur que tu, igual que jo, hem vist imatges de postsemblars manipulant contenidors, directament. Sí, sí. S'ha arribat a una situació que, mira, era... Bueno, s'havien habituat a l'hàbitat, saps? Per tant, tenia uns problemes importants, sí. Bé. Gràcies, Sergi. Sergi, gràcies per la teva observació.
Moltes gràcies i bon dia. Que vagi molt bé, gràcies i molt bon dia. Gràcies al Sergi Justa i a l'Antònia, també, que ens han trucat al 936686161. I ara tenim una pregunta a través de la xarxa social d'Instagram, l'AF Villegas, que diu, proposo que es compleixi la norma legal sobre aparcar sobre les voreres. Déu això que parla de la fira. Suposo que ho deu dir per la fira candadera. Sí.
És evident que jo he vist imatges que algunes, si afecten a la mobilitat i a l'accés a l'habitatge, s'han d'evitar, però jo crec que som conscients també que altres, doncs, durant els dos dies de fira estàs en la línia aquella intermitja de la permissivitat si no afecten accés al veí.
perquè, evidentment, és molt difícil. És molt difícil, diguéssim, vaig ja per tot l'entorn del recinte firal i fer que, diguéssim, i garantir també l'accés a la recinte. Torno a dir, jo he vist imatges en alguns llocs que, evidentment, s'han de resoldre. Penseu que això sempre...
És any rere any, me'n recordo, el primer any del Pont de la Cadena que no havíem posat cap mesura i la gent va aparcar el Pont de la Cadena. De seguida vam posar l'any següent els testos grans del centre de la vila en el parc Pont de la Cadena. Crec que era l'any passat, vam veure aparcament en un lloc que no havia vist mai jo, en el...
arbre de la confluència entre el bar d'Aguer i la carretera 1413. Bé, va anar amb cinta la policia i va anar... Sempre anem una mica a vegades perseguint aquests jocs on de cop i volta algú descobreix que es pot aparcar. És evident que hem de vetllar per l'accés a l'habitatge, però també...
En alguns moments hem de vetllar també per garantir l'accés al recinte final. Bé, podeu seguir fent les vostres preguntes a través dels canals habituals, com dèiem, a través d'Instagram, que no sé si hi ha alguna observació més. Sí, el IGG08, que a més no s'entén, diu cuando dimites. Bé, no sé per què ho hauria de dimitir, però en qualsevol cas li diré que no ho tinc previst. No està previst, eh? No, no està previst.
Sí, pot ser, exactament. Li volíem preguntar a l'alcalde també, perquè aquesta setmana, a través de les seves xarxes, també ha publicat aquesta visita d'obres que han pogut fer a la piscina municipal. Recordeu que s'està actuant al bas de la piscina des del mes d'octubre. Com està la situació? I si aquella data que es va posar sobre la setmana del 16 de febrer podrà...
a complir-se i es podrà obrir la piscina. Jo crec que ara, al mes de febrer i març, i en parlarem d'altres temes, un cop passada la fira i, malgrat que tinguem el carnaval, recuperem el pols dels projectes de la vila, que hem estat treballant igualment, però que segurament, a nivell comunicatiu, no han tingut el ressò que haurien de tenir perquè estàvem focalitzats en la fira de Candelera.
De seguida el dimarts vaig voler anar, perquè evidentment, com sabeu, el club sí que va donar una idea del 16 de febrer, però jo no havia visitat encara en aquesta fase final d'obres la piscina. Vam anar el dimarts amb el Regió dels Pors. Jo crec que ha quedat una piscina magnífica del segle XXI. S'ha fet una millora molt substancial del bas. De fet, practicament, la piscina s'ha fet nova. S'ha impermeabilitzat, s'ha posat en tots els elements de modernitat i sostenibilitat.
S'està reparant i fent nova tota la platja de la piscina. S'ha fet un vas de compensació que no hi havia també per garantitzar la reutilització de l'aigua molt millor que amb el sistema famós de motxilles que tenia la piscina des del 1993.
Tot ha anat més que bé, diria jo. Es va donar un... Recordeu que al setembre vam donar una projecció de cap al 31 de gener. Al final s'hauran retagrat segurament només dues setmanes, perquè jo crec que hi ha hagut molt bona coordinació, tant dels serveis tècnics, el club i l'empresa constructora, i hores d'ara la piscina està feta. El que cal és fer tot el tema de la platja a la piscina. Tot sembla indicar que jo no sé si era el 16...
el 18 o el 19, però jo soc prudent, penso que la setmana del 16 estan treballant perquè la setmana del 16 entri en funcionament el bas de la piscina. Per tant, una millora, insisteixo, molt substancial, una inversió molt important econòmicament parlant, un milió i mig d'euros, i que cal recordar que hem assolit gràcies a una subvenció 100% de la Diputació de Barcelona. Per tant, des d'aquest punt de vista hem fet un salt qualitatiu molt important
a la piscina municipal, i hem refet el bas en el que encara hi havia un cúmul d'obres i fonaments de la primera piscina el 71, de les obres del 93 i de les obres de totes les fases que ha tingut. Ara s'ha fet una obra amb una garantia de durabilitat molt important i això és el que ens permetrà, ens està permetent, afrontar la reconversió de la zona esportiva al centre.
O sigui, ara ja comencem a pensar i comencem a treballar com reformar el camp d'esports Josep Reich i com fer aquella fase de millora de tot el que era vestidors, sales de fitness i d'activitats dirigides del Club Natació Molins Agui. Ho estem treballant, segurament ben aviat podrem explicar com va aquest projecte, però, com sempre dèiem, aquest segon salt
ja no sé si segon o tercer, perquè per mi el Ginebreda ja va ser un gran salt, enguany el nou pavelló d'esports, la tercera gran intervenció en matèria esportiva s'ha de produir a partir de l'any 27-28 i serà a la zona centre. Bé, què comportaria aquesta reforma del Josep Reich?
El que nosaltres ja hem explicat és que nosaltres el que no volem, perquè seria abocar els diners i limitar les actuacions futures, és reparar l'actual bar, perquè té un cost excessiu que ens limitaria el que és futures millores, i per tant, si us en recordeu, quan ja vam fer el canvi de gespa artificial del Josep Reich...
Es va aprofitar per desplaçar el camp lateralment, i a uns tres metres, de manera que quedés prou espai per si afrontàvem la reforma del Josep Reich, en el sentit de fer els vestidors i el bar sota unes grades noves. I això és el que anem a treballar ara.
Què permet això? Permet moltes millores. Primer, dissociar l'accés del públic i els jugadors, cosa que aquest camp d'esports no ho permet. I, per tant, volem afegir seguretat. Però la segona és que, a més a més, ens permetria guanyar l'actual espai de vestidors i bar del club, diguéssim, del camp d'esports Josep Rai, i ens permetria ampliar les dependències de la piscina municipal.
En comptes de fer unes instal·lacions sobre alçada, amb un primer pis enalçat a l'actual edifici, ens permetria fer un edifici nou dedicat a les activitats dirigides amb més serveis. Això és el que anem a treballar ara actualment. I, per tant, ja comencem a redactar projectes, avenç d'estudi de projectes per anar en aquesta línia. Un cop hem afrontat la reforma de la piscina i acabem de posar un mòdul
molt més decent, de qualitat de lavabos pel Josep Reich. Per tant, ens veuríem en condicions, a finals de l'any que ve, segurament, de potser començar la reforma del Josep Reich, que és el temps que necessitem, a més a més, per fer el projecte de la piscina municipal. La grada al mateix lloc que està ara, voleu dir? Per alçada. Per alçada, eh? Per alçada, per deixar espai a sota, de vestidors i barra una d'extrem de la grada, i torno a dir, molt important també, dissociar
l'accés dels usuaris del públic que entrarien pel bar. Això ja hi ha models al Baix Obregat d'aquesta ordenació dels trajectes i dels recorreguts per una banda del públic i per l'altra dels jugadors i els arbitres. Ara mateix...
el camp d'esports Josep Rai té un únic punt d'entrada. I quan les coses en el futbol ja sabem que hi ha moments que es posen calentes, l'àrbitre ha de sortir pel mateix lloc que els jugadors i els jugadors pel mateix lloc que el públic. I això és el que, a més a més, també volem evitar. Insisteixo, no és l'única raó. Això, sortim guanyant aquest aspecte, però alhora sortim guanyant també...
un espai que ara ho estem xifrant metres quadrats però que no és una superfície menor no és una superfície menor que podríem ampliar les dependències del club de la piscina municipal que gestiona el Club Natació Municipal per què? Perquè fixeu-vos que hi coneixem la història del desenvolupament de la piscina municipal sabem que l'edifici és una suma de reformes amb un edifici totalment lligat de mans
la sala de fitness sota la que hi ha d'això el que eren les dependències del departament d'espòs on hi havia el barc ara hi ha una sala de fitness és un edifici que no dóna permès
Per tant, nosaltres creiem que és molt més viable, no? Escolta, anem a donar més espai. Anem a treballar aquest aspecte, que és una reforma integral de tota la zona esportiva del centre i que ens situaria amb una confortabilitat per les dues instal·lacions molt millor de l'actual. Bé, amb un horitzó de cara a finals de l'any que ve, eh?
Bé, jo ara t'estigui en això. Aproximadament... Hem de fer un projecte, hem de fer el finançament, però jo diria... Que no és immediat. Potser a finals del 27 estaríem en condicions de començar. Bé, no és immediat, però... Però s'hi ha de treballar. Toma, és a dir, ja hi posem data, ja treballem. Ja ho estem treballant. Sí, sí, sí. Bé, hi havia una pregunta de l'usuari FranAB89, a través d'Instagram. Pregunta, no es pot negar la paradeta d'Aliança Catalana? Diu, només ha provocat incidents. Jo crec que, bé...
Jo crec que ells no han provocat els incidents. Jo no seré els que defensarà. Ells no els han provoquet els incidents. Els incidents han anat els que no respecten que estigui aquesta parada i els han anat amb una manifestació increpà. Estan que ha estat vandalitzats. I torno a dir, no seré jo els que el defensaré perquè jo el contrastaré, com deia aquí dijous passat, políticament.
Però jo ara li demano al Fran si em dona l'argument pel qual podem restringir l'accés a aquesta formació política que estigui a la Fira d'Entitats de Molins. Que em doni l'argument. L'argument no es pot donar en democràcia per si m'agraden les seves idees o no. I Aliança és una formació política que està en el registre d'entitats de Molins de Ré. I que, per tant, té els mateixos drets
que Esquerra Republicana, que Junts, que en Comú Podem, que el Partit Popular i que el Partit dels Socialistes de Catalunya, que són les altres formacions polítiques que han estat. Podríem arribar a dir, no, que només estiguin les formacions polítiques que estan representades al consistori, però és que aquest no ha estat el criteri que hem respectat fins ara. Hi ha hagut molts moments que hem acceptat formacions polítiques que no estaven al consistori,
i me'n recordo, fixa't, d'una formació política que ara algú dirà i qui era en aquest solidaritat catalana. I va tenir estant en aquell moment i mai ha arribat a tenir representació política del consistori. I com aquest, quan va començar a citar-se sense estar dins, el PP que porta uns anys i no està dins, llavors ara Aliança no perquè aquests no m'agraven. A mi no m'agraven.
no comparteixo gens el seu ideari polític, que quedi clar, perquè algú dirà, mira, ja, no, no, els combatré políticament amb tota la meva intensitat, perquè crec que són un perill per Catalunya. Ells i Vox, ara, els que fan política, bueno, al carrer, no a la institució, perquè van decidir descansar fa dos anys i mig,
i ara pretenen donar lliçons, i pretenen prohibir que la gent s'instal·li quan estan representats, doncs jo ho sento, no tenim una altra cosa. L'alcalde no pot prendre les decisions, no pot fer les alcaldades, com es deia abans. Jo no puc signar un decret que digui, miri, Aliança no m'agrada i Aliança no hi és. Jo he de seguir un criteri jurídic, un criteri de reglament. I tenim un reglament que diu, escolta, si vostè està inscrit al registrar d'entitats, vostè t'ha agradat a ser-hi.
Entrant en la subjectivitat d'això, ara aquests dies s'ho estem veient, és trampisme del bo. És com ara el Trump que comença a dir que les eleccions del midterm les han de federalitzar i les ha d'organitzar el govern central. Sisplau, home. És el mateix argument.
Bé, dèiem el mes de febrer, evidentment començant per la fira, anirem cap al carnaval, però a nivell polític se'ns anunciava un mes de febrer intens. I serà així, eh? Amb quin calendari es treballa? Intens perquè visualitzarem molta feina, no? I per tant...
En teoria, ara mateix, i això està parlat i acordat amb els portaveus de totes les forces polítiques, nosaltres, si ja s'acaba d'entregar la documentació i sembla que no hi haurà cap problema, ja estem en la fase final, estem preveient una informativa la setmana que ve extraordinària de territori per poder fer un ple extraordinari el 19 de febrer per adjudicar la construcció de la nova residència de la gent gran.
Per tant, el febrer no ho portarem tot en el ple de febrer, en aquest cas ja tindrem aquest expedient a punt i per tant, escolta, si guanyem una setmana, guanyem una setmana. I per tant, ara la previsió i les reserves d'agenda que tenim tots els regidors...
és per fer el 19 de febrer un ple extraordinari amb un únic punt. Bé, són dos, però és un únic objectiu, que és adjudicar, dic dos perquè és l'adjudicació de la mesa de contractació que escull l'empresa que ha de fer la residència, i l'operació de finançament per garantir el finançament de la construcció en el decurs de l'any 2026. I després, el 26 de febrer, portaríem els temes ordinaris del mes de febrer més el pressupost,
Més l'encàrrec, amb olivers, del servei que ens caduca ara, del servei de neteja i recollir escombraries. Això és el carandeli que vam fer. I, per cert, jo demanaria que si aquí no ve un portaveu, hi hagi comunicació amb els regidors que puguin venir a la ràdio.
Perquè vaig poder escoltar com el senyor Fabra criticava que no havíem fet la reunió de Torreferniani. És que està pactat amb tots els portaveus que no ho faríem el mes de febrer i ja té data aquesta reunió pel mes de març. Perquè nosaltres podem intensificar molt les reunions amb l'oposició, però pactem el calendari i la velocitat que podem portar tots plegats. I nosaltres ahir mateix teníem convocada una reunió que hem ajunat pel dia uns que ve...
Una mica per deferència, també, evidentment, al portaveu del grup municipal de Lara i que els membres de Lara poguessin venir a la reunió, i ho vam parlar, jo vaig parlar amb el portaveu de Lara, el portaveu d'Esquerra, vam dir, escolteu, podem fer la reunió avui o la podem fer dilluns? No, cap problema, fem-la dilluns i ho entenem, ja està. També hi ha una part humana, sisplau, de la política. Però que no se'ns critiqui, que és que hem creat una comissió de torreferent i no s'ha reunit encara. És que jo ja he pactat amb els portaveus, que no ho faríem el mes de febrer, perquè el mes de febrer teníem prou temes,
Han dit, estem d'acord, no urgeix, i aquesta reunida té data al mes de març. Per tant, no queda bé venir aquí aleshores i criticar que és que no hem fet cap reunió, perquè llavors de què ens n'hem d'enfiar? Del portaveu? De la manca de comunicació del portaveu i del regidor? Crec que en aquest sentit no calia.
criticar que hem creat una comissió per no fer res. No, hem fet. I tenim un mes de febrer intens, on hem fet la fira, on teníem la presentació de l'auditoria del CBNTG i recollida de les Congrés aquesta setmana,
on la setmana que ve tindrem, més enllà del Carnaval, a l'11 la comissió extraordinària del ple del 19 de febrer, on la setmana següent tenim informativa si ple extraordinari, i on l'altra setmana tindrem el ple ordinari el mes de febrer amb dos punts molt importants. I és per això que amb els portaveus un dia, escolteu, podem fer la reunió ara, si voleu, un altre dia al mes de febrer, o si voleu la podem fer el mes de març, que no córrega tanta pressa.
De la mateixa manera que ens hem reservat i hem pactat un altre dia del mes de març per fer la primera assemblea general de Molivers. Per tal de resoldre la situació actual i nomenar
els membres del Consell d'Administració de Molivers, dels diferents grups municipals, perquè encara estem arrosseguant l'estructura anterior. Home, si un fa un portaveus, esgrimeix aquests arguments, i tothom diu ok, crec que no queda bé que un altre membre del grup vingui aquí i se'ns critiqui que no hem fet aquesta reunió encara.
Bé, ordenem tot plegat. Per tant, ja sabem l'empresa que s'assumirà... Sí, jo ara no te l'entén. La construcció de la residència. No, no, encara que no la puguem citar ara. La proposta de la Mesa de Contractació ja l'ha fet. Ja hi és. I aquesta empresa, que ha estat la més valorada i escollida per la Mesa de Contractació, i pels oients els dic, és que jo no formo part de la Mesa de Contractació, no n'he format mai part de cap Mesa de Contractació,
se li està requerint una documentació i un aclariment, que és el procés següent des de l'última mes de contractació a elevar aquesta proposta a l'òrgan que ha d'aprovar l'adjudicació, que és el ple municipal. Per tant, ja ara, aquests dos dies, s'està aclarint aquesta informació i per això...
Escolta, entre avui i demà, el dia nou com a molt, es pot convocar l'Extraordinària, que jo ja he pactat també que teòricament per termini s'hauria de fer el dijous dia 12, però el dijous dia 12 hi ha l'arriba del carnaval i per tant hem pactat que sigui una informativa extraordinària i urgent per fer-la el dimecres i no també fer compatible poder anar a la informativa i l'endemà que tothom pugui participar a les activitats del carnaval.
Quan l'alcalde, que ja ho ha fet alguna vegada, clareix que no està a la mesa de contractació, és que legalment hi podria ser? Sí, sí, clar. Però és que legalment, fins que jo vaig ser alcalde, les presidia sempre a l'alcalde.
Jo no he volgut saber mai res de les meses de contractació. Des del meu punt de vista és un treball absolutament tècnic. Nosaltres, des del meu concepció de l'exercici públic de la política, nosaltres donem prioritats. I nosaltres volem que es faci la residència en les millors condicions possibles. A partir d'aquí, com es valorarà les empreses? No és que no vull saber res d'això. És un informe tècnic.
amb criteris, i ho explico també, perquè crec que és important, on nosaltres l'únic que diem és si imposen més els criteris subjectius o objectius. I m'explico. Quan són criteris subjectius, normalment s'acaba escollint l'empresa que fa la baixa econòmica més important.
I d'una vegada tenim molts problemes perquè no s'ha incorporat cap valoració més. Quan anem a meses en què es valora també criteris subjectius, vol dir l'experiència d'aquella empresa en el sector, el pla que aporta aquella empresa, com farà aquell projecte. I jo l'exemple més evident us el dic, crec que ho vas poder escoltar tu quan vam presentar per primera vegada l'empresa Cabagonya la reforma del Palau Requesens.
I que públicament amb els veïns, amb aquella reunió que vam fer el nostre, van dir agraïm a l'Ajuntament que incorporés criteris subjectius no només anés a baixa econòmica,
Perquè llavors ells van veure atractiu presentar-se en aquell concurs. I qui es va presentar? Una empresa que és experta en la recuperació del patrimoni. Hauria pogut venir qualsevol constructora on a l'OMI no se li exigia cap experiència en recuperar el patrimoni. Home, nosaltres entenem que no és el mateix construir un bloc d'habitatges que recuperar i reformar el Palau Requesens. Quina empresa al final va escollir la mesa de contractació de llavors? Una empresa...
com experta que ha actuat a la CryptoWay, que ha actuat al Palau de la Generalitat, que ha actuat a l'Hospital de Sant Pau, i que després va poder fer al Palau de Regressents. Que, per tant, està especialitzada en una sensibilitat especial cap al patrimoni. I, per tant, nosaltres el que diem és sempre que podem, i amb el marge que ens permet la normativa,
Incorporar criteris subjectius també, perquè és la millor garantia d'aconseguir empreses més sensibles a aquella obra i que no només sigui el que et ve a rebentar el preu, que és el que ens ha passat a vegades.
Doncs ens va passar mascant, Oriol. Ens va passar mascant, o ens va passar en un moment donat amb la poda, perquè vas només practicant a preu i no valores cap altre tema. Em diuen que tenim una trucada. Sí? El Carlos, doncs vinga, que ha marcat el 93686161. Carlos, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Digues. Una reclamació que he fet diverses vegades a través de l'aplicació de Somolins. Sí, sí.
I era sobre el soroll de la tapa del claveguerà. Al pacient del terrable, al pas del trànsit per sobre, he fet vàries reclamacions, perquè és un soroll molt molest. A quina alçada, Carles? A quina alçada? És a la plaça Caniborra. He fet des de fa un any i mig vàries reclamacions. Per tant, és el que està just davant del semàfor?
No, just davant del Domino's Pizza. Envies diverses reclamacions amb la foto, exacte... He vist que és un problema que està bastant... Per tot el poble, a diverses... A part, la nostra habitació de dormir toca just al costat, i és bastant molest, a diverses hores, i he vist que... Però tu no vius els de Caniborra, vius els de davant, els de sobre de Domino's, aleshores, no? A sobre de, perdó? Del Domino's vius tu, no, aleshores?
Bueno, no, a sobre, com si diguéssim, a l'edifici de davant. Però, bueno, al final és... Però no el nou de Caniborra, sinó el que ja hi havia abans. El mateix bloc de dòminos, no? Deus viure, aleshores? No, no, el de davant. El nou de Caniborra, sí. No, el nou de Caniborra no, el que està just a sobre de la farmàcia. Ah, d'acord. Roseta Canelies, sobre la farmàcia... Correcte, però, com si diguéssim, a la part de l'edifici que donia el passeig de Gerrapleo. Sí, sí, sí, perfecte. Ubicats.
No sé si això... Jo porto un any i un any de tàrrec a veure si es fa alguna intervenció. No sé si això... He vist que hi ha diverses solucions que es poden fer amb aquest tipus de coses per aquest tipus d'incidències. I, bueno, més que res perquè no heu tingut cap resposta i...
Doncs avui mateix estarà escoltant, segurament et donarà una resposta i mirem d'actuar si és que no s'ha fet ara i l'actuació ha estat insuficient, que també pot passar. Perquè recordo altres clavegueres d'aquest tipus que també havien provocat reclamació fins que se'n resol. Revisarem i mirarem que... Bé, no, revisarem la resposta i actuarem el més aviat possible. Gràcies per trucar.
Que vagi molt bé. Gràcies. Doncs amb la intervenció del Carlos ho deixarem aquí. Molt bé. Alcalde, moltes gràcies. A vosaltres. Que acabi d'anar bé la setmana. Que recuperis. Gràcies, així ho faran, de mica en mica. Alcalde Xavi Paz, gràcies. Preguntes a l'alcalde d'aquest dijous 5 de febrer. Tanquem aquesta tercera hora del programa.
Farem una pausa i de seguida tornem per parlar de Tres dones i un llop, aquesta obra de teatre que proposa el grup de teatre Quins Arcades per aquest dissabte. Parlarem amb el gerent del Consorci del Parc de Collserola d'aquest nou projecte europeu al qual s'han acollit a partir d'aquesta setmana. I després parlarem del Vietnam amb la maleta a la mà amb el Josep Ferrer, que el tenim allà i ens ha fet una píndola explicant coses del país. Ara tornem.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11. Us parla Maria Lara. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anul·lat la decisió del Parlament Europeu del març del 2021 de retirar la immunitat europarlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, eurodiputats de Junts, l'anterior legislatura. L'altre tribunal dona així la raó als tres independentistes i contradiu l'opinió de l'advocat general del Tribunal de Justícia que el setembre passat va avalar que l'Eurocambra retirés la protecció parlamentària a tots tres.
A banda, volia també jutjar per sedició, malversació i desobediència en el cas de l'1 d'octubre. I la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha tornat a defensar la gestió del govern en la crisi de Rodalies. Ho ha fet al Parlament, on compareix a petició pròpia per donar explicacions de l'accident que el 20 de gener va provocar a la mort d'un maquinista a Gelida.
L'única prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya i per mi això passa per davant de qualsevol cosa. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i per tant, com els dic, de tot aquest repàs i a la llum dels fets, aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
Una PNQ ha destacat que per primer cop Renfe i Adif han assumit responsabilitats i a més que l'engestor de la infraestructura de Rodalies ha començat a treballar sobre el terreny per fer actuacions a tota una xarxa ferroviària que s'ha demostrat que estava en molt males condicions. I pel que fa en la mobilitat i seguint en l'àmbit ferroviari, funciona amb els mateixos serveis que ahir Renfe preveu de fet activar aquest cap de setmana el nou pla de transport alternatiu per carretira de l'R3 que ha de millorar el sistema actual.
I pel que fa a les carreteres, retencions a la B23 cap a Barcelona i també a la C32 al Baix Obregat. A la peça també registren retencions a l'entorn de Barberà del Vallès en sentit Tarragona i una varia deixa un carril tallat a la meia de mar. A més, també continua la cancel·lació del carril ràpid i una sortida tallada a la C15 a la pobla de Claramona en sentit madresa.
I el Departament d'Empresa i Treball ha fixat serveis mínims a Rodalies del 66% en hores punta i del 33% la resta del dia durant la vaga convocada pels sindicats ferroviaris la setmana que ve. Les franges punta seran de 6 a 2 quarts de 10 i de 5 de la tarda a 2 quarts de 9, mentre que fora d'aquest horari es mantindrà un terç del servei per garantir el dret a la mobilitat.
I un motorista moria ahir a la nit en una col·lisió amb un turisme a l'A2 a Castellbisbal. Amb aquesta víctima ja són certs les persones que han perdut la vida enguany a les carreteres catalanes. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 11.
Aquest dissabte hi ha el primer acte del Carnaval, que comença dijous gràcia la setmana que ve, però aquest dissabte ja hi ha una taula rodona, les xerrameques, i el tema d'aquest any és la sexualitat al Carnaval. A més, han convidat per conèixer el model del Carnaval Costa Brava-Garrotja i han convidat a representants d'aquest Carnaval.
A la taula rodona hi haurà Ernest Baumala i Ricard Vinyets com a part molinenca del Comitè de l'Antifàs. També hi haurà un educador social especialitzat en porno i masculinitats que es diu Amat Molero. I de la banda de la colla de la carnavalesca Dolot i Castellfollit de la Roca hi haurà Jasmina Pujolà. I moderarà la taula rodona a les xerrameques la sexòloga molinenca Elena Llorenç. Aquest dissabte a les 12 del migdia al Bacus Molins. I també dissabte a les 12 del migdia s'inaugura l'espai Jaume Garriga i Pujol en homenatge
Qui va ser pagès de la vila, estretament vinculat a la Fira de la Candelera. Se li fa aquest homenatge, dedicar-li aquest espai situat a la Rambla de la Granja, cantonada amb el carrer Enselm Claver. L'acte a inaugurar-les farà el dissabte a les 12 del migdia. I també dissabte, al local del CEM, a la plaça Josep Terradellas, Molins Feministam prepara una trobada a dos quarts de 12.
es trobaran dones de diferents generacions per parlar de l'origen d'on venim i cap a on volen anar. Quarts d'una començaran a preparar els actes del 8 de març i es tancarà aquesta matinal de Germanó a dos quarts de dues aproximadament. Acte de Molins Feminista, obert al local del SEM, aquest proper dissabte.
A aquesta hora recordem la defunció del senyor Ramon Sánchez Belmonte. Tenia 84 anys i era el pare del regidor d'Aramolins, Ramon Sánchez Gil. Doncs l'acte de comiat és avui a dos quarts d'una del migdia al Tanatori. I la farmàcia de guàrdia avui és la Mila, que està al carrer Riera Mariona, número 3.
Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a apagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer casa, protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa.
On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 8 minuts. Seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. Última hora del programa. Us volem parlar de l'obra de teatre que tenim aquest dissabte. A dos quarts de nou del vespre, el Teatre de la Joventut, a la Penny, que és l'obra de la Fira, que presenta el grup de teatre 15 arcades. Tres dones i un llop, del dramaturg Javier Daulte, interpretada aquesta obra per la Teresa Mateu, la Verònica Barberena, l'Elisa Poc i el Jordi Uller. En parlem tot seguit.
I ho fem acompanyats de l'Elisa Poc, que a banda de formar part del repartiment també és la directora de l'obra. Què tal, Elisa? Hola, bon dia, molt bé. Bon dia, bona hora. I la Teresa Mateu, que és actriu que forma part del repartiment. Primera experiència amb el grup de teatre Quins Arcades. Hola, Teresa. Hola, bon dia.
Ens retrobem després de la xerrada que vam tenir diumenge, passant fred i l'estant, i ara més resguardadets. Aquí més calentons. I alguns més constipats. Bé, em dèieu, setmana intensa la que vindrà, evidentment, perquè teniu assajos generals, que em podríem dir. Com està anant la setmana? De moment anem fent muntatge.
Aneu fent muntatge. Ens explicaven la Teresa, l'Elisa, que havíeu assajat, sobretot a l'antic institut, i ara ja sí que esteu a la peni treballant-te. Per cert, una única representació a dos quarts de nou del vespre, que ara comentàvem fora del micro del fons, que és una hora una mica estranya. No la veu marcar vosaltres? No, però és una hora que no et deixa sopar abans i és tard per sopar després. És una manera...
complicada. I a més a més també em fa una mica de por perquè amb aquest temps que fa, que és fred, plujós, la gent més gran que moltes vegades ve a veure'ns al teatre, em fa por que els faci així una mica de coses sortir a aquestes hores. Bé, és un context que hi haurem d'insistir perquè... Tens fred, Teresa? No. Ah, que veig que...
Es posa el collal aquí. Doncs anem a donar arguments perquè vingui la gent. D'entrada, què veurà la gent amb tres dones i un llop? Quin és l'argument que podem avançar d'aquesta obra de teatre? L'argument és una caputxeta, el conte de la caputxeta, portat a la vida real. És la relació tensa i complicada...
d'una àvia, una mare i una filla. Amb un personatge que és el llop que es fica també enmig de la relació d'elles tres. Bé, qui fa d'àvia? Jo. La Teresa Mateu. La Teresa Mateu fa d'àvia. La Teresa ens explicava que havia fet molt de teatre a Barcelona, que estàs contenta de fer teatre aquí. Com t'has plantejat aquest paper i aquesta obra de teatre?
Bueno, és un paper diferent, perquè... Sí? Sí, no vull fer espòiler, no? No, no en fem. Però sí, sí, ha sigut un paper diferent que a mi ja m'agrada, perquè són reptes i ja m'agrada. I, bueno, jo crec, crec, després el públic és el sobirà i el que dirà...
Però vaja, jo crec que el defenso prou bé. Tot i els nervis de fer-ho a casa. Tens nervis, eh? Sí, sí, sí. La veritat és que ho fan molt bé. És un gran repte perquè és un personatge que no es mou. Estàs sempre al llit, està malalta. Ah, bé, i això no ho volia dir perquè... No, això no passa res. Ja ho hem dit, eh? Ja ho hem dit, sí. Per tant, hi haurà un llit. Hi ha. Hi ha. Sí. I l'àvia que està allà. I llavors el repte era...
Jo estic quieta tota l'estona, estic al llit i, per tant, tot el que el públic hagi de transmetre ho faig amb la veu. Vull dir que no tinc cap moviment, només... I per ella, que és molt bellugadissa... És un repte, això, eh? Per mi sí. És un bon repte. Molt bé. Tu faràs de mare, doncs? Jo faig de mare. Elisa? Sí. I la Verònica Barbarena? És la filla.
És la filla. Sí, la caputxeta. Jordi Uller és el llop. El llop. Presenteu-me la Verònica i el Jordi perquè a vosaltres us coneix més la gent, no? El Jordi el coneix més ella i jo conec més la Vera. Fantàstic. Doncs Elisa, presenta'm el Jordi. El Jordi és un xicot que l'he pescat d'un grup de teatre. Has anat a pescar...
És de Sant Climent. Sí, de Llobregat. I estava en un grup de teatre, un grup de teatre que no acabaven de tirar endavant. Ens coneixem per la coordinadora del Baix Llobregat. La roda aquesta que fèieu. Sí, per la coordinadora ens vam conèixer. Que, per cert, ara la coordinadora fem 10 anys. Ja fa uns quants anys que ens coneixem tots plegats.
I llavors, mira, parlant, doncs, que tenia ganes de fer coses i tal, doncs, ha passat a mi. Sí. Ep! Que et truquen. Perdó. Molt bé, tranquil·la. Ja està. Llavors... Us coneixeu i aquí he vingut a l'oportunitat de treballar junts. Sí, sí, sí. Plegats. Molt bé. És al meu gust, eh? Molt bon actor. Sí. Tot i que es queixava que feia temps que no pujava a l'escenari...
Però és molt bo, és molt bo, sí. De fet, veig que també l'has posat a la direcció. Sí, ens hem coordinat una mica. Ara ja t'hauria d'explicar massa coses, però t'explicaré una miqueta. Que puguis explicar. Una miqueta. Aquesta obra, l'escenari està partit per la meitat.
Hi ha dos escenaris. D'acord. Un escenari és l'hospital, l'altra escenari és la casa. Llavors...
Anar a missa i tocar campanes és complicat. Llavors jo em fixava en els trossos del llop i ell anava fixant-se en els trossos meus, perquè ell també és director. D'acord. I així jo dirigia una part, ell dirigia una altra. I ens ho hem anat combinant així. Molt bé. I ja t'he dit massa coses.
ja està bé, hem parlat del Jordi Uller i ara de la Verònica, doncs Teresa mira, la Vero i jo ens vam conèixer amb una companyia que la directora és la Marina Julià que fèiem bàsicament comèdia de l'arte jo vaig aprendre a fer comèdia de l'arte amb la Marina Julià i a la primera obra que vam fer ja era la Serva i la Vero era la nena de la casa
vam tenir molt d'èxit, ens van contractar inclús al Teatre Arts, bueno, va ser molt xulo. I després vam tornar a fer una altra comedia de l'art, que és la que es va mig avortar, l'altre dia t'ho vaig dir, que jo em vaig quedar sense, ella també. I quan l'Elisa em va dir, necessitem una noia jove,
Doncs jo vaig pensar en la Vero. La vaig trucar i li vaig dir, Vero, tens ganes de fer teatre una altra vegada, s'ho va rumiar, s'ho va rumiar i al final va venir. És d'esplugues i fa moltes coses. Fa teatre, fa combo, és molt polifacètica, toca el piano... Fa de tot.
tot el que siguin arts escèniques. Per tant, també us heu anat coneixent com a grup, no? Sí, una mica sí. A veure, ens coneixíem així, un per aquí, l'altre per allà, però hem anat. La veritat, ens ho hem passat molt bé i ens hem compenetrat molt bé.
Si no em falla la memòria, em dèieu que us hi vau començar a posar el juliol, no? Sí, sí. Vam començar a llegir una mica el juliol, llavors vam deixar les vacances així una mica perquè cadascú us mirés el seu personatge i demés, i ens ho vam tornar a posar ja al setembre més en sèrio. Molt bé, molt bé. L'obra, com dèiem, és el dramaturg Javier Daulte. Sí. La vas triar per algun motiu en especial? Sí.
l'havies vist tu a Barcelona? l'havia vist a Barcelona ja fa 10 anys i em va em va captar potser no és una obra que agradi tothom l'aviseu? sí, jo he vist en el seu moment vaig veure crítiques de l'obra i hi havia gent que els hi havia encantat i gent que deien que no li veien la gràcia d'aquesta caputxeta
Però jo penso que és una història real que pot passar a cada casa i que si algú es fica dintre l'obra...
pot ser que imagini algú de la seva família i la relació que ha tingut amb algú de la seva família. Que es poden sentir identificats en algun moment o altre. Jo crec que sí. Jo crec que sí. Teresa? Sí, sí, sí, crec que sí. Bé.
Amb cada un dels personatges, eh? Sí. Potser no tant amb la història, perquè la història és complexa, però si analitzes cada un dels personatges i la interrelació que tenen entre ells, elles, perquè és bàsicament tres dones, sí, i tant, sí. Jo penso que a cada casa hi ha... Hi ha una part. Hi ha algú que pensarà... Mira, jo...
l'escenografia l'heu fet vosaltres també? sí, sí és molt bé és el que ens vam imaginar que havia de ser perquè com que cada escena és molt curta i salta molt d'una escena d'una part de l'hospital diguéssim a la casa salta molt
Llavors, n'hi ha deu decenes, onze. Tot i que jo estic allà aquí. Si a cada escena has de fer un canvi de scenografia és mortal de necessitat. Per això ho vam pensar de fer-ho així.
Molt bé, les llums ja vam dir que són del Juanma que també us dona suport el Juanma Manzanera i tindreu el Sergio Mercader com a regidoria per la logística una mica Sí, una miqueta ajuda com que entrem i sortim molt de l'escenari i una miqueta per aglomerar tenir les coses preparades bueno, el que fa un regidor darrere
Correcte. Em vau dir que una hora i mitja, més o menys, l'obra? Més o menys. Jo penso que una hora vint, possiblement. No arribarà a l'hora i mitja, ho dic per la gent que pateixi pel sopar que deies abans. Jo crec que no. No, no arribarà a l'hora i mitja. Un cop allà a la pena, jo crec. Una cosa és fer-ho dalt, saps? Perquè també t'entretens bé. No, a veure, i els assajos vas tallant. És complicat de veure. Quan ens dura, això? Si fas una escena, la talles, la modifiques, la rectifiques...
ara sí que anem veient tot i que ahir no vam poder mirar gran cosa perquè no ho teníem tot perquè va ser un assaig més tècnic no teníem tot posat avui sí que torneu a posar-vos-hi i demà també i demà també i dissabte ja evidentment dissabte em sembla que també hi tornarem et poses nerviosa ja de pensar-hi Teresa sí
Tens algun ritual per no posar-te nerviosa? Sí, el meu personal de teatre. El teu? El dia, el dia del teatre, sí. Sí, eh? Sí, sí, sí. Tinc un meu. Molt personal? Molt, sí. Jo penso que cada actor té el seu. I jo necessito, en un moment donat, abans que comenci, en retirar-me, buscar el meu raconet a darrere de les cametes, a darrere de bambelines, i...
I aquest és molt meu, eh? I llavors a mi, ja sé que és una cosa molt meva, però hi ha gent que la posa nerviosa i en canvi a mi m'agrada i em relaxa escoltar com entra el públic.
El sorollet, el... Això t'agrada, eh? Sí. M'agrada molt. I llavors, aquí cadascú... Respectable, i tant. Jo em quedo amb un raconet, el meu raconet, i aleshores, quan és allò, saps allò? Llums, acció, pum!
Ja està, ja se m'ha passat tot i ja... Sí, sí. Hi ha actors que... Jo també tinc el meu ritual. Sí? Sí, no pensar-hi. No és escoltar la gent com entra. No, no pensar-hi. Has de passar els últims minuts... Clar que també m'he dedicat a la direcció, no?
Però passar els últims minuts, revisant, està tot, això ho tens aquí, preguntant a la gent, tu tens tot el que necessites, aquí, allà, això, falta aquí, falta allà, ja està tot posat, comencem, fora. Si em poso a pensar...
que hem de començar. Llavors, i el tramboló surt per tot arreu. Jo no penso, però m'agrada molt el sorollet, el públic. És que a mi el públic m'agrada molt, saps? Bé, a partir d'aquí té possibilitat que tingui més recorregut l'obra? Sí, ja tenim bolos previstos. Sí, sí, ja tenim contractacions. Caraito, contractació oberta. Ah!
I és fàcil de portar l'escenografia, per exemple? Sí, sí, sí. A veure, vam fer un viatge amb quatre caixes i... Bé...
Pràcticament tot desmuntable. Tot això s'ha de reconèixer que gràcies a Juanma. Sí. Juanma és un crac en aquestes coses. Però en el transcurs d'aquest any pot ser que us mogueu per anar de bolo, eh? Mira, el primer ja el tenim a l'1 de març. A l'1 de març. A l'1 de març ja tenim. Vull dir que sí. Molt bé. Sí, sí, sí. Vull dir que...
Bé, bé, bé. Que es mourà, sí, sí. Home, només tant de temps per només fer-la una vegada seria greu, no? Val la pena, perquè el primer dia que estrenes una obra no la disfrutes.
Estàs amb els nervis, amb el neguit, amb ai que quedi bé, ai que no falli res, ai que... I després, doncs, ja quan la repeteixes ja vas agafant una seguretat i vas agafant una altra tranquil·litat de saber que tot funciona bé.
Te la fas teva. El primer dia, jo per mi sempre dic que és un assaig general en públic. I nervis. Correcte. I encara estàs involucrat amb l'actura dramatitzada de la biblioteca o no, Anissa? L'actura dramatitzada... O ho heu aturat, això? No, hem fet un trimestre de... De pausa? De pausa, sí. Aquest que ens trobem, eh? Aquest que ens trobem.
fins a Sant Jordi. Després el reprendrem. Tu t'hi havies apuntat, Teresa? Sí, sí. I hi havia gent que estava cansada. Sí. Per exemple, la Mercè estava molt agobiada, es va posar malalta. Sí. I tal. I llavors vam dir, bueno, doncs mira, fem una petita pausa...
I tornarem amb més forces. Molt bé. Per tant, està hivernant en aquests moments. Exactament. Petita pausa. Sí. Molt bé. Doncs alguna cosa més que vulgueu afegir de l'obra?
No. No es poden desvetllar gaires més coses. Ja n'he dit moltes. Ja n'hem dit moltes, eh? Ja n'hem dit moltes. Ja ens hem avançat una mica, però bé. Però bé, no, tampoc no... No, jo volia que si la gent que ens escolti vegi...
el problema familiar que tenen aquestes tres dones, i que pensin en casa seva què passa. Sí, que reflexionin una mica el respecte del que veuran. Sí, és reflexionar una mica. Aquesta relació de la mare amb la filla, aquesta relació de la iaia amb la neta, aquí no ens ha passat alguna vegada a casa.
De fet, el teatre ja és això, no? Sí, una mica de reflexió. Però una mica de reflexió. Sí, sí, sí. No és còmica perquè no ho és. No, eh? No. Ningú vagi a veure una obra de teatre còmica. No. Però tampoc un drama o...?
No, drama tampoc. Vull dir, no, és una història... Com a la vida misma. Exacte, com a la vida misma. Bé, recordeu, 3 dones i un llop, per cert que ja es venen les entrades anticipades a l'estat Margarita, 8 euros.
Ja fa dies, i si no, si us decidiu última hora, a la taquilla del teatre us costarà 10 euros. Tres dones i un llop de Javier Daute, amb el grup de teatre 15 Arcades, el dissabte, demà passat a les 20.30, dos quarts de nou, al Teatre de la Joventut a la Peni. Hi veureu el Jordi Uller, l'Elisa Poc, la Verònica Barberena i la Teresa Mateu. Elisa i Teresa, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres. I molta merda. Molta sort de cara al dissabte. Moltes gràcies. Farem una pausa musical, escoltem el sexenic, ens cantem això que es diu Els ulls que admirin, i de seguida tornem per parlar del Parc Natural de la Serra de Collserola.
un crema a la falla, el preferit de calaiaia, pots mirar-ho diferent, posa't guapo, tot depèn dels ulls que et mirin. Busca't uns bons ulls que et mirin.
Perquè tot depèn de qui és la mà que t'acaricia, perquè tot depèn de qui t'escolta i de qui et sent. Perquè tot depèn i a tu no et fan justícia, perquè tot depèn, tot depèn.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Encetem aquest espai que compartim cada 15 dies amb el Parc Natural de la Serra de Collsorela, quan són dos quarts de 12, i avui tenim la intenció de parlar d'un tema d'actualitat, i és que aquesta setmana s'inicia el projecte europeu Life Metro Forest, que s'ha de convertir al parc, expliquen en un banc de proves per fomentar la gestió agroforestal adaptativa, la conservació i la millora de la biodiversitat i la resiliència ambiental.
dels boscos metropolitans mediterranis. És una iniciativa, com dèiem, que ha engegat just aquesta setmana perquè, sense anar més lluny, aquest dimarts es va fer la primera trobada amb els principals actors del projecte. I per això volíem saludar el gerent del Consorci del Parc Natural, el Raimon Roda, per parlar d'aquest impuls de la cogestió.
del parc natural amb els propietaris de finques entre altres qüestions de la qual se'n deriva aquest projecte sembla que tenim alguna dificultat a l'hora de poder parlar amb el gerent ara intentarem resoldre-ho i després recordo que anirem al Vietnam el Josep Ferrer el tenim allà
amb un viatge organitzat, ell fa de guia turístic, ja ho sabeu, a banda de periodista, i ens ha deixat una píndola d'interès per parlar del Vietnam. Però això serà d'aquí una estona perquè, com dèiem, el nostre propòsit és parlar-vos d'aquest tema d'actualitat relacionat amb el parc de Collserola, que és el projecte europeu Life Metro Forest,
que ha de convertir el parc, entre moltes altres coses, com dèiem, en un banc de proves per fomentar la gestió agroforestal adaptativa i, com dèiem, moltes altres qüestions. M'aturo aquí perquè vull saludar el gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, que ja ens ha acompanyat en alguna ocasió aquí al programa, que és el Raimon Roda. Hola, Raimon, bon dia i bona hora.
Hola, hola, bon dia. Gràcies per acompanyar-nos. D'entrada, per situar-nos, m'expliques com va néixer la idea de vincular-se des del parc amb aquest projecte europeu? Sí, per fer realitat, diguéssim, alguns dels reptes del parc. La primera és tenir una visió conjunta del parc com a massa forestal o com a bosc. És veritat que estem fent actuacions des de fa molts anys,
diguéssim amb visions complementàries, el tema de prevenció d'incendis, el tema de preservació de la biodiversitat, també un tema de gestió econòmica del bosc, i que el pla especial ja dona, com a pla estratègic també, algunes pistes de què ha de passar en el conjunt del parc, però ens semblaria interessant apostar per una eina que ens permetés prendre decisions, però sobretot tenir una visió global,
i facilitar la gestió posterior, la gestió pràctica posterior d'aquest territori. I també fer-ho des de la mà de diverses administracions, l'àrea metropolitana, nosaltres, però també de la universitat, en aquest cas el CREAF, i també des de la tecnologia o empreses privades que ens donaran aquesta visió innovadora, per entendre'ns, de cartografia, de...
estat d'arbori actual, però també que ens permet projectar cap al futur amb planificació i amb instruments que ens ajudin a la gestió pràctica del territori. Perquè efectes pràctics, Raimon, en què consisteix bé aquest projecte i sobretot què permetrà desenvolupar exactament? Per un costat hi ha la idea d'una eina de gestió
innovadora, és a dir, a partir de cartografia i dades que es vagin actualitzant periòdicament, un instrument diguéssim una eina que ens permet prendre decisions a partir de l'evolució és a dir, una planificació de tot el conjunt del parc i per tant una eina que ens servirà per això però que també ens servirà per altres coses, per exemple per quan gestionar, quan tenim autoritzacions o quan tenim altres temes territorials que requereixen doncs de
tenir informació pràctica sobre el territori i prendre decisions, aquest instrument, que es diu eina multicriteri, que estava prevista ja en el Pla Espacial, en el PEMNAT, això ens ha de permetre, per tant, desenvolupar aquesta eina. I per l'altra, poder fer dues coses. Una és plans de tècnics de gestió forestal, tant per les finques privades com les públiques. Per tant, programar a 10-15 anys vista què ha de passar en un bosc des d'un punt de vista productiu, però de protecció de la biodiversitat. I també, sobretot, un altre instrument...
que també preveia el PEMNAT, que és que amb el nou planejament, ara les masies, les construccions que tenim en el parc, que són moltes i que algunes tenen valor patrimonial, però totes expliquen també la història del parc,
que aquestes edificacions, quan algú vulgui fer un projecte en edificació, es comprometi, i això ho diu el PEMNAT, es compromet a actuar també en la finca que va relacionada amb aquestes masies. Moltes, tradicionalment, tenien un entorn agrícola, que els últims anys s'ha reforestat, i, per tant, detectar quins són aquells elements que el propietari privat s'ha de comprometre a mantenir
en pro, diguéssim, del projecte conjunt del parc natural. Per tant, detectar si és que s'han de reparar murs de pedra seca, o s'ha de fer gestió forestal, o s'han de recuperar camps, doncs és d'una planificació global, des d'una visió general del parc, podem determinar a cada finca què s'ha de fer i que el propietari pugui... instruments que gelitzen aquesta presa de decisions.
I això és important, Raymond, perquè sempre expliqueu que el parc, que és un territori de més de 8.000 hectàrees, de fet el 60% de la propietat és privada, oi?
Correcte. Per tant, és anar a avançar cap a una de les idees del parc, del consorci, però també del planejament, d'aquesta cogestió. Per això la idea que el projecte ha impulsat la cogestió pràctica del parc, en el que públics i privats primer tinguem un projecte conjunt, comú, que a més durant el procés d'aquest projecte europeu debatrem també, no només amb els propietaris municipals,
Un dels socis, una entitat associada al projecte és l'associació d'iniciatives, per tant, propietaris forestals, però també amb entitats ecologistes, per tant, que entre tots determinen també quin és el model comú de gestió del bosc.
i després que a la pràctica també ens donin un cop de mà o col·laborem amb la gestió pràctica del territori. Bé, expliqueu també que es donen o es faran unes proves pilot per implementar aquestes propostes de plans de gestió a Raimond en diverses finques, entre elles veig també que una de Molins de Rec és Camp Planes. Sí, la idea és quan ens vam presentar en el projecte vam demanar
a través de l'associació de propietaris, algunes finques, gent que volgués jugar a la seva finca, en què es faran actuacions, és a dir, un cop hàgim determinat aquest model global de parc i hàgim
posat en marxa aquests instruments més de gestió a finca, doncs provar algunes de les actuacions per veure si realment tenen impacte des d'un punt de vista també econòmic perquè el que cal veure també és que això no impliqui inversions molt grans en els propietaris o sinó com afrontar-les i qui són els resultats de biodiversitat. S'han escollit sis finques
S'han proposat sis finques en tot l'àmbit del parc, algunes públiques i algunes privades, tres i tres, i per tant, ara, tot just aquesta setmana, engegarem de nou converses amb els propietaris de cada finca, per això, per abordar conjuntament com enfocar el projecte. Molt bé. I, de fet, llegia també que tot just aquesta setmana, abans d'ahir, si no vaig errar, ja es va fer la primera trobada amb els actors del projecte. Com va anar aquesta primera presa de contacte? Bé...
De fet, ara crec que passa molt sovint en alguns d'aquests projectes o en projectes conjunts, que durant molts mesos et veus a través de la pantalla o per telèfon i, per tant, sents la veu i tens un perfil pla dels interlocutors i que va bé aquestes trobades presencials per trobar-nos amb socis. Per exemple, hi ha un soci que, de fet, l'EFUF, que és un soci que està ubicat fora de l'estat espanyol, que està a Bruxelles, entre Bruxelles i
i Suïssa, i per tant està bé també que toquin el terreny, que els hi puguem explicar què és això del parc natural, que el trepitgin, i per tant va ser aquesta primera trobada presencial ja fa alguns mesos que per preparar el projecte ja traiem de manera conjunta, i a més establir relacions tant amb agents del territori, que això seran aquestes properes setmanes, sobretot amb els agents del territori, però també amb altres entitats, perquè la vocació d'aquests projectes també és que serveixin de model o de referent per poder-ho aplicar en altres territoris.
tant a escala de l'àrea metropolitana, però també a la xarxa de parts de la Diputació o en els parts naturals de la Generalitat. També els projectes LIFE tenen aquest component, diguéssim, de part pionera i, per tant, això de laboratori, però també de transferència en altres territoris de bones pràctiques o de bons models.
i la idea de treballar un territori, un parc natural, metropolità, entre públic i privat, i, per tant, trobar aquests instruments conjunts és una eina que val la pena posar en pràctica. Molt bé. He llegit també que el projecte té una durada de cinc anys, Raimon? Sí. Sí, eh? Sí, un pressupost d'uns dos milions dos cents mil euros, i aquests cinc anys vol dir que durant el primer any serà tot el tema de diagnosi, posar a punt dels instruments,
i les actuacions en finca més o menys estan calculades entre l'any 27 i l'any 28, és a dir, entre l'any que ve i d'aquí dos anys per poder després fer l'avaluació. I són això, són un total de 400.000 euros que es faran amb actuacions pràctiques, 300.000 euros que ve de la Generalitat, serà l'aportació en el projecte de la Generalitat,
I després altres per 100.000 que sortiran, diguéssim, del pressupost del Consorci del projecte europeu per temes més puntuals, això de si cal arreglar bases o temes de patrimoni, etcètera.
més o menys en aquestes sis finques es acabarà fent una inversió d'això, d'aquests 400.000 euros. Molt bé. Que llegia, doncs, que el projecte Life Metro Forest, que és el que us hem citat al començar, de fet ha estat un dels guanyadors de la convocatòria d'ajuts financers del programa Life de la Comissió Europea en l'àmbit de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Això ve del 2024, eh?
Sí, perquè l'objectiu del projecte també és encarar el futur i veure quins canvis s'està produint en l'espai del parc natural i també quins són els instruments per poder-se o anticipar o acompanyar.
Sovint diem que és evident que la vegetació del parc anirà modificant-se i, per tant, com acompanyem aquestes modificacions? Aquesta coixa és un territori viu, per tant, vital i, per tant, que evoluciona i des de la gestió és veure com acompanyem aquests canvis que es produiran segur amb el canvi climàtic. Molt bé. Raymond, abans de tancar alguna altra cosa o aspecte que consideri oportú a destacar del projecte que no hem comentat?
No, només que una de les incògnites del projecte, evidentment, és les restriccions, diguéssim, d'actuacions que en aquest moment hi ha al parc per la festa porcina africana i, per tant, és un dels molts condicionants, diguéssim, que té un projecte i també les mesures o la gestió, els reptes que té la gestió d'un espai natural com el nostre, que van anar apareixent aquestes novetats que fa que haguem de ser adaptatius i anem adaptant projectes i gestió quotidiana en aquestes
en aquestes incidències o novetats. Molt bé. Doncs interessant aquest projecte que us hem comentat avui a l'espai del Parc Natural de la Serra de Collserola, avui comentant-ho amb el gerent del Consorci, el Raimon Roda. Moltes gràcies, Raimon, per acompanyar-nos i fins una propera ocasió, eh?
Que vagi molt bé. Adéu-siau. Saludarem el Josep Ferrer aviat. Ens queden dos minuts i mig per arribar a tres quarts de dotze i em sembla que avui ens ha deixat aquesta píndola una mica més completa del que és habitual. Ah, sí, sí, sí. La tenim, eh? Doncs vinga, anem a buscar amb la maleta a la mà.
Amb la maleta a la mà és aquest espai que compartim setmanalment amb el Josep Ferrer, company periodista, guia turístic. Ja sabeu que hem fet un recorregut per Cantabria aquestes últimes setmanes, quan el Josep ens ha pogut acompanyar aquí en directe. Avui ja ens va avisar, no el tenim aquí, sinó que el tenim molt lluny, el tenim al Vietnam. I des d'allà ens ha fet una píndola que ens comparteix ara amb tots els oients del Bon Dia i Bon Hora. Què tal, Josep? Com estàs? Bon dia.
Bon dia, Oriol, i bon dia als oients de l'espai amb la maleta a la mà. Avui estem molt lluny de Moritz de Rei i estem en un lloc paradisíac. Us estem parlant en aquests moments des de dalt d'un vaixell, a l'Indochín Gran Creuer, i estem fent un petit creuer d'un dia per uns dels llocs que són patrimoni de la humanitat, per la famosa veia de Halong.
Hem quedat aquí després de tres dies en el país i ens acompanya l'Anna, que és la guia local que valgui la redundància, ens acompanyarà durant aquest viatge de dues setmanes per a Vietnam. Anna, buenos dias para los oyentes de Radio Molins y gracias por atendernos.
Buenos días a todos. Muchas gracias por viajar a Vietnam y yo creo que Vietnam ahora es un destino muy conocido en Asia y porque pues en Vietnam es un país que ahora ya hace tiempo ha convertido en...
un ejemplo muy fuerte de la paz, la independencia, y aparte tenemos la población súper amable y, sobre todo, el paisaje de nuestro país. Tenéis que venir, ¿eh? Ana, te voy a pedir la colaboración durante lo que dure el viaje, vamos a hacer otras dos entrevistas más, si me dejas, y vamos a dividir el país en tres partes.
Y haciendo justo el viaje que estoy yo haciendo contigo y con el grupo de Pamplona en el que estamos. Llegamos y empezamos por Hanoi, la capital del país. ¿Qué nos puedes contar de Hanoi?
Bueno, una antigüedad. Y luego, lo que más interesante en la capital de Hanoi, que se ve, es la vida bastante viva. Pero es la vida auténtica. Lo que se ve es que la gente vive, no por la pobreza, por su costumbre. Y viven en la calle, comen, cocinan en la calle, todas las actividades en las acerras. Es una mezcla de peatones con bicicletas, con motos y con coches.
Este es el primer contacto que tenemos con el país. Llegamos al aeropuerto internacional de Hanoi, llegamos a la ciudad y ya vemos lo que nos dices. El primer contacto, cómo es la gente. También tenemos el primer contacto con la comida. ¿Cómo es la comida vietnamita?
especular la comida vietnamita. Primero, la comida vietnamita está en la gastronomía mundial, sobre todo la comida en Hanoi. Aunque Hanoi llevaba muchos años con la dominación francesa, pero no tiene ninguna influencia de comida francesa. Tengo que decir así. La comida gastronomía de Vietnam es la base de arroz, pero es abundante. Hay jardines de arroz con canto caliente, se come con carne y con los filhos y
La base es acrirunce, la salsa acrirunce. La comida aquí es sana y muy buena. Hay que venir y probarlo. Sobre todo, recuerdo que probamos el café al huevo. Au con huevo. Bueno, si venís aquí a Vietnam, la bebida típica es café. Y sobre todo café con huevo es este café espectacular. Y luego otro café también tenéis que probar, es café de caca de abdilla. Es el mejor del mundo, más caro del mundo también.
El café de caca de ardilla no lo he probado, el café con huevo lo probamos, pero vamos a dejar que la gente se imagine que puede ser. Yo simplemente les diré que al probarlo les va a recordar el gusto, al menos a mí, de un postre italiano que seguramente la gente habrá probado. Pero ya hemos conocido a la gente, hemos conocido la gastronomía, pero vamos a conocer la ciudad. ¿Qué nos recomiendas visitar de Hanoia?
En Hanoi hay muchos monumentos, pero mucha gente se cansa de ver los monumentos históricos y entonces aparte de los monumentos históricos tenemos los parques, tenemos las casas locales y lo más típico en Hanoi tenéis que ver son callejuelas.
Callejuelas son como los túneles donde viven los hanoyenses, los auténticos en las casas pequeñitas, pero viven con la felicidad. Nos parezca que estas casas no están en condiciones porque son súper pequeñas y son cerradas, pero la gente está viviendo en las más caras del mundo. Entonces, viviendas típicas, callejuelas y gastronomía dentro de estas callejuelas, hay que verlo.
Y sobre todo el tren, ¿no? Que también es una atracción turística. Bueno, tampoco deben dejar de este lugar porque es espectacular. Cuando pasa un tren, pasa justo con las sillas que se sientan la gente. La gente no puede sentarse enfrente mirando al tren, tienen que sentarse de lado. Y las familias tienen que cerrar las ventanas, las puertas y no se la llevaría en tren. Impresionante.
Y luego de noche se ve más bonito porque tienen farrolillos, puestos iluminados, coloridos y es una calle muy viva y muy atractiva.
Oriol, deixem explicar-te una anècdota. Nosaltres, amb el grup, hem anat a visitar a veure el tren de nit i, curiosament, era el mateix dia que havien suspès els AVE entre Barcelona i Madrid per obres de manteniment. Doncs, justament, aquest famós tren de Hanoi, on la gent s'ha d'apartar i els comerciants han d'apartar els teus tandalls perquè el tren pugui passar, doncs, també estaven de manteniment i, malauradament, no ho hem pogut veure. Per tant, un tema que tinc pendent per un altre viatge.
Volviendo otra vez a lo que se puede visitar de Hanoi, háblame del Templo de la Literatura. Bueno, cuando hablamos de la educación de Vietnam, siempre todo el mundo piensa en el Templo de la Literatura porque fue la primera universidad de Vietnam y súper antigua esta universidad, aunque ahora ya se sierra porque ya tenemos otras universidades janes.
Aquí la universidad bastante estricta, un lugar donde se eligieron los trabajadores de monarquía. Se llamaba Universidad de Literatura porque solamente daban enseñanzas de la literatura a los estudiantes y eran varones de las familias ricas y además educación súper, súper difícil. En tiempo mínimo nueve años con tres en prueba. Suspendieron la primera, tuvieron que volver al principio y repetir el curso.
y luego estudiaron el idioma chino en mandarín. Lo especial es que este idioma era oficial en Vietnam y ahora tenemos otro idioma. Educación en Vietnam nunca es fácil, aunque ahora tenemos más facilidad, pero las enseñanzas difíciles con las pruebas y sobre todo aquella época es mucho más difícil. Los que alcanzaron el tercer examen eran doctorados
Y para poder ser este puesto, tuvieron que estudiar mucha gente hace 30 años. Y sobre todo también visita obligada, sobre todo para la vietnamita, pero también para el que viene de fuera del país, es el monumento dedicado a Ho Chi Minh, el mosoleo de Ho Chi Minh.
Bueno, vale mucha pena este complejo porque para conocer la vida de un presidente y el excelente líder de Vietnam, el único del mundo que vivía para los pueblos vietnamitas. El mausoleo de Ho Chi Minh, un complejo a ver con edificios oficiales en cuerpo momificado, uno de los cuatro del mundo. Y luego un parque botánico súper bonito, conservando edificios de la época francesa que fueron los primeros de los franceses hicieron en Indochina francesa.
Y luego, para conocer la vida de los presidentes vietnamitas, cómo trabajaban los presidentes y cómo trabajan los políticos comunistas vietnamitas en esa vida.
Y nos vamos de Hanoi salvando el tráfico desordenado, caótico, pero que no pasa nada, que al final la gente se acostumbra, muchas motos, sobre todo las motos son protagonistas. ¿Dónde fuimos? ¿Qué es lo que hicimos para el oyente ayer?
Bueno, ayer salimos de la capitaneja en tráfico desordenado, pero sabes, impresionante, en Vietnam, en tráfico se llama desordenado, pero en orden, porque la gente sabe manejar muy bien las motos, los coches, y van bailando, decimos que van bailando en las calles y son artistas, se llevan todas las cosas, y la gente, para llegar, salir de la capitaneja, la mayoría utilizan las motos.
Pero hemos visto que por las calles autopistas no hay choques. Es que la gente maneja con su calma y su paciencia y la tranquilidad. Ayer salimos de Hanó y llegamos a la provincia Ningbing. El pueblo que estuvimos, Stamkov, es maravilloso. El pueblo, una tranquilidad es tremenda. Y hemos visto el paisaje parecido en la bahía de Ha Long.
Este lugar también debería poner en la lista de los destinos cuando viajen a Vietnam. El lugar con la pagora más grande en la Indochina está conservando muchas catedrales de la época francesa y luego en paisajes se ve las montañas de rocas calyptas y luego recorridos en bote de remos, lo más auténtico.
para ver en los arrozales y luego casas locales y en paisaje. Si tenés suerte también por la tarde podrías ver las aves. Es el lugar que conservando hasta 78 aves diferentes del mundo.
Sens dubte, Oriol, puc donar a fer que és un lloc preciós, o tot un recorregut pel riu, que passa el riu per l'interior d'unes coves, que és molt i molt bonic i segur que us encantarà. Surto una mica de l'errota tradicional turística, però val molt la pena. I ara, com us deia, mentre estem enregistrant aquesta entrevista, són les 7 del matí, hora vostra, quan la enregistrem,
que ja són passada la una del migdia, estem navegant per la famosa Bahia d'Harram. Què ens pots explicar del lloc d'on estem ara?
La Bahía de Hà Long es inmensa, mucho más grande que la imaginación, que las fotos en las páginas web que habéis visto por Internet. Es el lugar, el destino que todo el mundo quiere ver cuando viaja a Vietnam o el deseo de mucha gente que todavía no han estado aquí. Por eso en Vietnam hay un dicho que han viajado a Vietnam, no han estado en la Bahía de Hà Long, es decir, nunca han estado aquí. La Bahía de Hà Long es una de las siete maravillas del mundo.
y de la naturaleza. Es un lugar con 1890 montañas y todas están zampicadas en el agua, pero especialmente agua de mar o mar de China. Y todas estas montañas con cuevas, con grutas, y las montañas son zambajes, no están habitadas.
¿Y aquí qué hacemos? Subimos a los barcos, podéis hacer un recorrido por 4 o 5 horas, conocer la bahía de Haaland y hacen las actividades afuera, como bañarse, escalar y luego bufiaros. Y también puedes subir a un barco grande y dormís en los barcos y tenéis
una noche o dos noces o tres noces, lo que quedáis aquí para estar con la tranquilidad y la naturaleza impresionante hay que venir, eh? Doncs, Ullol, i els urgents, la setmana que ve us explicaré aquesta experiència. També ja sabeu que tinc Instagram amb Josep i fa 69 em vaig posant les fotografies d'aquest viatge, si les voleu seguir, doncs les podeu veure.
I se't sembla, la setmana vinent, dijous vinent també, amb la companyia de l'Anna, us seguirem explicant, us seguirem viatjant per aquest meravellós país que és Vietnam. Anna, muchas gracias por atendernos y la semana que viene seguimos contando cosas de tu país.
Vale, me gustaría contar de cosas en mi país. Muchas gracias. Doncs moltes gràcies a l'Anna, moltes gràcies a l'Oriol i, si et sembla, ens emplacem la propera setmana a l'espai amb la maleta a la mà, seguidem viatjant per Vietnam. Salut, bon dia i fins la propera setmana.
No, no, gràcies a tu, Josep, només faltaria per aquest treball interessantíssim des del Vietnam que ens has compartit amb tots els oients del Bon Dia i Bon Hora, que acabi d'anar bé aquí al Vietnam. Josep, i t'esperem aviat aquí a l'estudi de Ràdio Monitza Rei. Arribarem a les 12 amb el Manu Guix, que diu Com em mires? I diu així...
per l'enfabulista amb tu, tota l'estuació.
Tapin el cel com m'agafes de la mà i em fas seure i jo moro al veure't que tens ganes.
Amb la música del Manu Guix, com em mires, tanquem el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dijous 5 de febrer. Ara us deixem amb la Sílvia i l'informatiu Molins de Reigaldia. Després, a dos quarts d'una, tenim el programa Cairós i a la una, la remissió de l'etapa Reina fins a connectar amb les notícies en xarxa de dues a tres. I a partir d'aquí, la resta de programació pròpia d'aquesta casa fins la una de la matinada. Gràcies per acompanyar-nos un matí més, eh? Que vagi bé el dijous i tornem demà a les 8 en punt del matí. Adeu-siau.
Són les 12.