Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dilluns 17 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició, nova setmana, el Bon Dia i Bona Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei, setmana 47 d'aquest any 2025. I saludant-vos amb una temperatura lleugerament inferior...
la que teníem els darrers dies de la setmana passada. 10 graus ara mateix a l'exterior de l'emissora, disposats a compartir amb vosaltres aquestes 4 hores de ràdio, com sempre, fins les 12 del migdia, encara en aquesta segona quinzena del mes de novembre, on ara sí ens apunten que ve el fred de veritat o el fred que pertoca per les dates en què ens trobem. Ara de seguida ens actualitzarem pel que fa a la informació de servei
entre d'altres coses, amb la previsió meteorològica amb el Jordi Miralles. Repassarem també l'actualitat d'aquest dilluns amb alguns aspectes que tenim per compartir amb vosaltres i repassarem l'agenda d'aquesta setmana que tot just engeguem avui. Farem també una mirada a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Tot això amb aquesta mitja hora, fins arribar a dos quarts de nou. A dos quarts de nou el que farem és valoració...
de la 44a edició del Festival de Cinema de Terror del Molins de Rí, que tancava aquesta edició el diumenge ja al matí, amb la finalització de les 12 hores, la Marató de les 12 hores, el Teatre de la Peni, evidentment, i a més a més també aquest cap de setmana han conegut el palmarès del festival, on dues pel·lícules
s'han alçat com les grans premiades del Terror Morins. Per una banda, Gaua, pel·lícula basca, que s'ha estrenat al cinema, per cert, aquest cap de setmana, i per l'altra, Rabbit Trap, que també s'han dut alguns premis. En parlarem a dos quarts de nou amb el Miki Pastor, que aquest any encara no ens havia acompanyat el Miki, que és membre de l'equip
de programadors del festival, el tresorer i també persona que fa un grapat d'anys que el tenim al festival. Doncs en parlarem amb ell. Després escoltarem l'apunt del dia amb la Raquel Reyes Reventós. Farem també el repàs a la programació de la ràdio nostra per una banda i de la televisió per l'altra i acabarem aquesta primera hora del programa.
amb la recomanació cultural, parlarem de llibres i ho farem amb la Maria Casals com és habitual. Això pel que fa a aquesta primera hora. Després de les notícies de les 9, recomanarem el format habitual del programa dels dilluns, que la setmana passada vam alterar-lo per fer precisament el programa especial dedicat al festival des de la plaça Mercè Rodoreda.
El que farem, per tant, és escoltar la cançó del dia amb el Toni Ramoneda, fins aquí també ho vam fer la setmana passada, i recoparem la tertúlia habitual dels dilluns, acompanyats de la Genoveva Català, el Jaume Armengol, el Joan Barrios, el Ramon Canal i el Joaquim Martí.
Això serà fins les 10 del matí, de les 9 i 10, 9 i 11 minuts fins les 10 del matí. A partir de les 10 a l'alcador del programa. Per una banda, preguntes al grup municipal de Molins en Comú Podem amb el regidor Lucas Ferro, regidor d'Educació.
i de medi natural, entre altres responsabilitats a l'Ajuntament. Conversarem amb ell de 10 i 10 fins a dos quarts d'11. A dos quarts d'11 tenim l'espai mensual que avui compartirem amb el Sergi Domingo, el Xenxo, i parlarem, per tant, de cultura popular. Farem un repàs a l'agenda d'aquelles activitats
que considera imprescindibles el Sergi d'aquestes properes setmanes relacionades amb la cultura popular. El tornarem a tenir just abans de Nadal, per tant, també parlarem d'activitats de Nadal, però en aquest cas ja serà el desembre. Avui ens parlarà de la festa de Sant Andreu del Palomar i d'altres que tenim properament.
Això serà de dos quarts d'onze fins a tres quarts d'onze. A tres quarts d'onze farem un cafè amb el comerç, com sempre, aquest espai amb l'Helena Artacho, que és la responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç. Avui vindrà amb l'Helena la Marta Padilla, de la llibreria 100 vides,
del carrer Verdaguer, i parlarem de la campanya dels 6 anys i del dia de les llibreries, atenció, que va ser tot just fa pocs dies. Això serà de 3 quarts d'11 fins a arribar a les 11. A les 11, mira, més llibres, perquè avui us presentem el darrer llibre del Joan Castellvic, que presenta d'ama...
a la Federació Obrera. Avui, però, ens el ve a presentar aquí en exclusiva al programa. Serà a partir de les 11, i com ja és habitual amb el Joan, doncs ens parla de l'entorn de Collserola, l'entorn de la Riarada i de Can Castellbi concretament, i d'uns fets...
que van ocórrer a mitjans del segle XIX a Can Castellé. Ens ho vinc d'explicar a partir de les 11 aquí al programa. A partir de dos quarts de 12, qui serà aquí amb nosaltres és el Miquel Casas amb la màquina de la Penny, bona música que escoltarem durant una estona.
i veurem si ens pot acompanyar la Glòria Massana amb els llibres que van canviar el món. En principi ens tocaria, atenció, el Kama Sutra, després d'haver fet el Confuci, però ja fa dues setmanes, perquè la setmana passada ens vam aturar precisament pel festival, i tampoc va poder passar ella...
pel programa, perquè la teníem afònica, bàsicament. Doncs veurem si la podem... Podem comptar amb ella, i si no, doncs arribarem a les 12, que és quan posarem punt i final al programa, i completarem aquest matí de dilluns amb les històries de la fotografia del David Rius i els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenca. És dilluns, 17 de novembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora.
I ho fem, com sempre, actualitzant la informació de servei.
Anem a conèixer la previsió meteorològica. D'entrada, el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles, ens està esperant. 10 graus ara mateix a l'exterior de l'emissora, el carrer Foment número 6. Com ha d'evolucionar aquest primer dia de la setmana? Hola, Jordi Miralles, bon dia i bona hora. Hola, Oriol, bon dia. Fa fred, les temperatures han baixat una mica respecte a les d'aquests últims dies i ho continuarem fent més de cara a les properes jornades. Però avui encara parlarem de temperatures superiors a les normals per l'època de l'any o poc per damunt.
dimecres ja tindrem un dia de plena, plena tardor, i divendres i dissabte parlarem d'ambient d'hivern, no pas de tardor, que és el que correspondria. Per tant, doncs, avui baixen les temperatures respecte al cap de setmana, però molt de fred tampoc en farà. Un dia amb nuvolositat variable, més sol que no pas nuvols, i una mica de vent del nord-oest ara a primeres hores del matí, però vaja.
una jornada molt tranquil·la i molt plàcida. Demà tindrem més núvols, sobretot al matí, a la tarda l'ambient serà més assolellat i les temperatures baixaran perquè bufaran vents bàsicament del nord i el nord-oest que ens portaran aquesta irrupció d'era fred que ve del nord d'Europa i que ens afectarà de ple a partir de dimecres. Molt bé, doncs moltes gràcies Jordi per la informació i a les 8 del matí i 8 minuts anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Com sempre ens ho explica l'Eduard Baciana. Com ho tenim això, Eduard? Molt bon dia.
Bon dia, doncs. S'ha reobert el tall a l'AP7 a Sant Cugat, però encara hi ha retencions de fins a 5 quilòmetres en dos sentits de la marxa i també hi ha l'atitud als punts de Barberà i Parets. Els dos en sentit sud, al Baix Lluvegat, trobem cues en sentit Barcelona de fins a 8 quilòmetres, tant a la 2 des de Pallejà com a la B23 des del Papiol, les dues fins a Sant Joan d'Espí i també hi ha circulació intensa a la C31 al Prat i a la C32 des d'acabar i al punt de l'Hospitalet, totes en direcció a la capital catalana.
Pel que fa a les rondes de Barcelona, hi ha retencions de fins a 7 quilòmetres a les dues dies en sentit Llobregat, des de Sant Adrià fins a la Barceloneta i de Santa Coloma fins a Sarrià. I això és tot des del RAC. Bon dia. Molt bé, moltes gràcies, Eduard. Bona jornada. Seguim i ho fem parlant del transport públic. En aquests moments tenim una incidència a Renfe-Rudalies, a la R4, per ser més exactes. Per tant...
la línia que passa per la nostra vila, hi ha demores de 15 minuts, de fins a 15 minuts, a causa d'una incidència a les instal·lacions d'entre Sant Sadorní, de Noia i la Granada. Per aquest motiu, per aquesta incidència a les instal·lacions entre Sant Andreu, Sant Sadorní, de Noia i la Granada, hi ha aquestes demores de fins a 15 minuts o més
la R4. Com sempre diem, millor que aneu, si heu d'agafar el tren, amb temps, perquè hi ha aquestes demores que afecten la R4, per tant, la línia que passa per molt dins de rei. I a les 8 de matí, 10 minuts, coneixem també l'oferta de feina, anem a conèixer l'oferta de feina a través del Francesc Rueda, que el tenim ja a punt. Hola, Francesc, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa obitada al papiol. Ens demanen un muntador o muntadora de bicicletes.
Es busca una persona per treballar a jornada de partida, 40 hores setmanes, de dilluns i divendres, de 8.30 a 13.30 i de 15 a 18 hores. El contracte seria temporal amb possibilitats de renovació i, si tot funciona bé, d'indefinit. Tres mesos prerrogables, contracte després de renovació i després indefinit. El salari estaria al voltant dels 1.500 euros bruts per 12 pagues.
de incorporació a principis de desembre. Les tasques, un muntador de bicicletes, muntatge de bicicletes, organització d'emmagatzem, treball de mecànica en general i càrrega i escàrrega de camions de manera puntual. Es valorarà tenir el carnet de carretoni. A nivell de requisits es demana experiència en feina similar d'un any, aproximadament, català i castellà,
I a nivell d'estudis, una GPU o un cicle d'hora o mitjà i es valorarà formació o noción en temes de mecànica. També es valorarà tenir el carnet de conduir i el vehicle propi.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per la informació, Francesc. Informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat. Per cert, parlant de mobilitat, a la vila avui comencen en principi les obres d'arranjament a l'avinguda 11 de setembre, a partir d'avui dilluns, dia 17 de novembre, a partir d'ara a les 8 del matí, i fins la finalització de les obres.
Per tant, hi haurà obres concretament d'arranjament de vorera i enllumenat, vull dir, perquè és una via de pas important, en principi no afecta el trànsit, segons la nota...
de servei que tenim, però sí que hi haurà aquesta incidència al treball de voreres i d'enllumenat a l'avinguda 11 de setembre, a partir d'avui a les 8 del matí i fins a la finalització de les obres. Qualsevol incidència que hi hagués, evidentment la compartiríem aquí al programa.
Per altra banda, informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí. I per últim, recordar-vos la farmàcia de guàrdia per avui, dilluns, dia 17 de novembre. Avui és la farmàcia Edgar. La farmàcia Edgar és l'antiga farmàcia Mas. Per tant, la trobareu al carrer Santiago Rossinyol, números 8, 10 i l'horari del servei de guàrdia. Recordeu, des d'ara a les 9...
del matí i fins les 10 de la nit. Avui, farmàcia de Guàrdia, la farmàcia Edgar del Carrer, Santiago Rossinyol. Continuem dos minuts i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. Com dèiem, ahir al matí, a primera hora, amb la finalització de la Marató de les 12 hores, s'acabava la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Reig, que també ha donat a conèixer en el transcurs del cap de setmana el palmerès d'aquest any. Silviartets, molt bon dia.
Bon dia, doncs, sí, a Cluenda d'aquesta 44a edició. Justament divendres es feia la sessió de Cluenda, que va incloure la projecció del curtmetratge Confession de la directora japonesa Maik Nakaninsky i el llargmetratge La freqüència Kirlian.
que va presentar el mateix director de la pel·lícula, l'argentí Christian Ponce, que va compartir amb el públic l'origen i l'evolució d'aquest projecte, una obra que de culte s'ha convertit en aquesta pel·lícula. Durant la cerimònia, el festival va retre homenatge, ho vam anunciar, el cineasta sevillà Paco Cabezas, que va rebre aquest any el Premi Honorífic
Fins demà!
I el festival, pel que fa al palmarès, tanca una edició en què la pel·lícula Gaua, que ha estat estrena aquest cap de setmana a les sales comercials, doncs amb l'edició es tanca en què Gaua, aquesta pel·lícula que va estrenar al festival, del director laves Paul Urquijo i Rabbit Trap, del britànic Brind.
Cheney han estat reconegudes com a grans vencedores d'aquest certamen. Gaua s'ha emportat els premis a millor pel·lícula, millor direcció, millors efectes especials i maquillatge i s'ha reafirmat com una de les propostes més impactants de la temporada. I per la seva banda, Rabbit Trap ha estat distingida amb els guardons a millor guió, fotografia i interpretació.
Pel que fa a la secció oficial, s'ha reconegut a Joan Vilà per la seva banda sonora de la pel·lícula Silencio, la nova pel·lícula d'Eduardo Casanova, i el jurat ha atorgat dues mencions a millor pel·lícula a la japonesa About the Place in the Kinky Region i a la producció india Prama Yuga. Pel que fa a la resta de palmerers del festival, podeu consultar-ho al web, al web Molins Film Festival.
a les premiades, per exemple, a la secció Being Different, a Bloody Madness o a la secció oficial de curtmetratges, així com al millor curtmetratge de la secció Ser Trencada. Tots els premiats els trobareu, com dèiem, a la pàgina web del festival. Molt bé, i parlem també dels matossers de la colla castellera de casa nostra perquè han renovat les seves juntes.
Doncs sí, us ho avançàvem també la setmana passada. Aquest divendres es va fer junta assemblea de socis, es va fer balanç a la temporada i es van renovar les juntes tant la tècnica com l'administrativa de cara al període 2026-27. Una cinquantena de castellers i castelleres van participar en aquesta assemblea, es van assenyalar alguns aspectes a millorar i també es van remarcar els principals objectius que s'havien fixat a inici de temporada, que s'havien fixat.
La cap de colla, Júlia Aragall, va valorar positivament la feina feta als assajos amb els troncs de set pisos i el pilar de cinc i també es van destacar les bones actuacions al tram final de temporada en què la colla ha aconseguit diversos castells de set. Pel que fa a l'elecció de la nova junta directiva de l'entitat es va presentar una única candidatura encapçalada
per Salva Prat, que ara és el nou president. Apolamat és l'antic president, la presidenta sortint, i Salva Prat és el nou president, i Oriol Català també és el nou cap de Colla, en substitució a Júlia Regall. Els dos van rebre el suport unànime a l'Assemblea. Per tant, les dues juntes encapçalades per Salva Prat i per Oriol Català. El nou president va remarcar la importància de continuar treballant per recuperar un espai propi on la Colla pugui tenir la seva activitat social, per tant, tornar a tenir
Seu social i a nivell tècnic el nou cap de Colla va presentar un equip jove i també va expressar la voluntat de recuperar els castells de set i mig i fins i tot castells de vuit per properes temporades. Doncs ha estat notícia aquesta renovació de les juntes. En informatiu també aquesta setmana parlarem amb el president sortint, en farem balanç i també properament parlarem amb el nou president.
I, per altra banda, destacar també que el Museu del Renaixement, això ja ens apuntava el Damià el passat dimarts, s'inscriu a les Rutes Europees de Carlos V. Doncs sí, fent una mirada enrere, justament el 30 de novembre del 1519, durant l'estada de Carles V aquí, al Palau de Requesens, Carles V va rebre
L'ambaixera diplomàtica que li va confirmar oficialment la seva elecció com a futur emperador de l'imperi romano-germànic. Va ser un esdeveniment recordat i celebrat al llarg dels anys aquí al municipi. Precisament és aquesta vinculació amb l'emperador on neix la idea de crear...
al Museu del Renaixement, al Palau dels Requesens. Doncs ara l'interès cultural i artístic que s'ha despertat a través d'aquest tema ha suposat l'adhesió a la xarxa de cooperació, la xarxa de Rutes Europees de Carlos V, justament el dijous passat al Museu del Renaixement.
Participaven per primera vegada, amb la presència del director Damià Martínez, en una reunió de socis d'aquesta xarxa que es va celebrar a Tordesillas, a Valladolid, i ara, gràcies a aquesta adhesió, a aquesta col·laboració del Museu del Renaixement amb aquesta xarxa a nivell...
Estatal, doncs, apareixerà al nostre museu a la pàgina web de Rutes Europees de Carlos Quinto. Amb la participació d'aquest projecte, Molins de Rei, doncs, suma el seu nom, com dèiem, en aquest projecte, no espanyol només, sinó europeu, suma el seu nom a altres indrets lligats a la biografia de Carles V, com a Aragant, que és on va néixer, Juste, on va morir, l'Alhambra, on es va casar, o Mulberg, on va obtenir una de les seves victòries bèl·liques més destacades.
Ja veieu quantes coses d'aquests últims dies. Passen quatre minuts d'un quart de nou. Atenció, perquè avui comencem setmana i avui és un dia important perquè hem de parlar de la inscripció dels patges per la cavalcada de Reis d'enguany. Doncs sí, ja hi som, eh?
A les portes ja comença el procés. Falta menys d'un mes pel Nadal i també ja la cavalcada, evidentment, no es pot preparar d'un dia per l'altre. Fa temps ja que ho estan preparant i les inscripcions comencen avui mateix. Per tant, totes aquelles famílies i infants que tenen ganes de participar-hi, sapigueu que des d'avui fins al 29 de novembre podeu...
apuntar els vostres fills per aquesta cavalcada. Al web cavalcademolinsarrei.cat allà hi trobareu el formulari on hi posa inscripcions i allà heu d'indicar patges petits o patges grans. Doncs això és el que es pot fer de moment, des d'avui i fins al 29 de novembre. El dia 30 es publicarà a la mateixa pàgina web la llista d'admesos
i d'exclosos, també ho podreu consultar al local del Reis. El dia 1 de desembre es farà el sorteig públic a la federació i es presentarà la llista definitiva. Comença tot aquest procés per a la inscripció de Patges. Avui també tenim enmarcat dins els actes del 25N. De fet, avui i aquesta setmana tindrem diverses coses, però avui mateix tenim una hora del conte a la biblioteca.
Es titula Històries de Bamako, una nena que ha de fugir. Explicarà aquesta història, Blai Sanabra, i és una activitat que es fa a la biblioteca per a famílies amb infants a partir de 3 anys. A dos quarts de 6 de la tarda. I ja de passada repassem una activitat també interessant, programada per aquest dijous 20 de novembre, una taula rodona per parlar de dones i franquisme. Sí, justament el vintena, comemoració d'aquesta efemèrida...
50 anys ja de la mort de Franco. A les 7 de la tarda, taula rodona amb diferents ponents. Mercè Garcés Fernández, que és mestra i vicepresidenta de l'Ateneu Memòria Popular. També, perdona, Maria Pilar Molina, que és doctora en Història per la UVEI, catedràtica d'Ensenyament Secundari. Neus Roig, doctora de Ciències Humanes i Socials i Antropòloga. Una taula rodona amb aquestes tres ponents que moderarà Bego Floria, que és periodista...
i col·laboradora d'aquesta casa, directora del programa, responsable del programa Heroïnes Quotidianes de l'emissora. Doncs aquesta taula rodona es farà, com dèiem, el dijous a la Federació Obrera a les 7 de la tarda, amb portes obertes, accés lliure per a tothom que vulgui anar-hi. Molt bé, en parlarem també aquesta setmana i mirem més activitats. En aquest cas, tornem al Museu del Renaixement perquè tenim una activitat demà a la tarda.
Una activitat, una conferència que farà Salvador García Arnillas, que és director del Museu, Frederic Marés. Demà, aquesta conferència, a les 6 de la tarda, a la sala d'actes de la Gòtica, amb entrada també lliure i gratuïta. Tindrem també una conferència per parlar del Marroc tan a prop i tan lluny.
És una conferència que farà Rashid El-Youniussi, que és licenciat en filosofia i també un sociòleg que participaran en aquesta conferència per parlar del Marroc. Una xerrada que estarà moderada per Antònia Castellana. Serà aquest proper divendres a les 7 de la tarda, local de l'associació de veïns del barri del Canal.
Molt bé. Parlem també del centre excursionista de Molins de Rei, que en aquest cas només programa una activitat que no és nova perquè és una tasca que volen fer mensualment. És les tasques obertes de jardineria. De fet, ja ho feien el mes passat. Aniven a la gent que vagin el dissabte durant el matí i que vagin a ajudar-los a fer aquesta tasca de manteniment al seu jardí botànic. Molt bé.
Parlem del foment cultural i artístic, que ahir justament acollia la representació del perro de l'Hortelano, i observem també dues activitats aquest cap de setmana. Pel que fa, el dissabte a les 9 de la nit tenim Comèdia, producció de Soco Comèdia, amb el David Puerto.
Això serà a les 9. I el diumenge, a Armstrong, un musical molt especial de la Roa de Produccions. Serà a les 6 de la tarda. També intentarem parlar-ne aquesta setmana. I atenció, perquè aquesta setmana és important, perquè és la darrera de la tòmbola del mercat municipal. Vine al mercat, sempre hi guanyes.
Doncs sí, a totes aquestes parades, 16 parades participants, fins al divendres tenen temps de participar a la tòmbola. Per cada 5 euros de compra a les parades associades, on us donaran una butlleta que heu de rascar per veure si ha estat premiat o no. I en el cas que hagi estat premiada, podreu anar a la tòmbola que hi ha a la primera planta del mercat. I també, per acabar, recordem que hi ha sessió doble de cinema aquesta setmana. No, només una proposta del Cicle Gaudí.
del Cicle Gaudí, exacte. Ja me'n vaig el 29 de novembre, que és quan és el Cine Club. Aquesta setmana només el Cicle Gaudí. Per tant, una projecció el dissabte a les 7 de la tarda a la Penny amb la pel·lícula Sorda dirigida per Eva Libertat.
Seguim, vinga, 5 minuts i mig i seran dos quarts de 9 del matí. Anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita amb el Roger Toset. Roger, molt bon dia. Bon dia, Oriol. El govern té encallat el seu pla legislatiu del 2025, ho diu el periòdic a la seva portada. La majoria de les lleis denunciades per Sánchez no passen pel Consell de Ministres per la dificultat de sumar suports. També el tema del dia és que l'empresariat no veu creïble la ruptura de Junts.
I també en fotografia de portada parlant de la cursa de les dones que tanyeix Barcelona de Rosa. L'Evita contra el càncer de mama mobilitza 36.000 participants. Publicant també una enquesta, el transport públic s'imposa com a mitjà preferit per anar a l'AUA. El fan servir un 74,3% dels alumnes davant del 21,4% que hi va en transport privat i un 4,3% que hi va a peu o amb bicicleta.
Els països del golf comencen a cobrar impostos davant el declivi del petroli i l'aigua regenerada passa a utilitzar-se només per rec i neteja pel final de la sequera. També parlant amb el Nobel d'Economia, encara no hem vist tots els efectes del proteccionisme i l'NFL omple el Bernabéu en la seva estrena promocional a Espanya.
A la Vanguardia, Isenda obre el debat del nou finançament amb les comunitats. Un estudi de Lívia calcula que el model pactat per PSC i Esquerra, si es generalitzés, beneficiaria València, Andalusia, Madrid i Catalunya. En fotografia de portada, Siner imposa la seva llei parlant de tenis i Ucraïna afronta un hivern crític en l'àmbit militar i econòmic. Un gran escàndol de corrupció castiga Zelensky mentre la Unió Europea debat la seva ajuda. Entrevista-ne Jaume Duc, conseller de la Unió Europea i Acció Exterior.
que diu que Catalunya vol liderar la transformació de la Mediterrània. A Barcelona, la connexió a la tona de les pensions il·legals. I també entrevisten a Manuel Borja Villel, exdirector del MACBA i el Reina Sofia. Se m'ha atacat, diu, a mi, per no debatre la meva proposta. I també entrevisten a Pedro Duque, president Dispassat. La innovació és l'únic que ens pot donar sobirania.
El diari Ara Mazón declara el Congrés en plena negociació PP-Vox. L'encana president valencià afronta per primer cop un interrogatori en una cambra no controlada pel PP. Populars i extrema dreta treballen per tancar aviat un pacte per investir Juan Fran Pérez-Llorca. I la periodista Maribel Vilaplana va rebutjar dirigir a punt 15 dies abans del dinar del Ventorro. El rosa de la cursa de les dones en un de Barcelona amb fotografia de portada...
I Jordi Pujol ingressat per una pneumònia a una setmana del judici. També cada dia 200 persones grans són víctimes d'un delicte, la majoria furts, i en cultura Borja Vigel, els museus occidentals no s'aguanten. I remassem també la portada del diari El Punt avui.
La mala salut del català en la sanitat, la llengua catalana, viu un retrocés en l'àmbit de la salut, on menys de la meitat dels metges, un 47,8%, lembra habitualment per comunicar-se amb els pacients. Pendents de la salut de l'expresident, la descafeïnada trobada pel finançament o la redefinició del Vinenà, la mort de Franco, i també l'an expastor, exalcalde de Badalona, que ha superat una depressió, diu que em va passar molts cops pel cap llevar-me la vida.
A l'esportiu entrevisten a Mitchell Sánchez, entrenador del Girona. Més enllà del resultat, el més important són les sensacions. Hi ha cròniques d'Òscar Palau, una primera necessitat que s'allarga a la zona zero. I avui a l'Observatori Municipal visiten la població de Manlleu.
Dos minuts i arribarem a dos quarts de nou. De seguida fem balanç d'aquesta edició del Festival de Cinema del Terror de Molins de Rei, que s'ha acabat aquest cap de setmana. Però abans anem a completar la informació general amb els diaris digitals. Comencem pel Viu Molins, que diu que l'ampliació de les urgències del Moisés Brogi promet reduir el temps d'espera a l'Hospital de Sant Joan d'Espí de referència per Molins de Rei.
conclou una inversió de 4 milions d'euros. Recentment, aquest centre hospitalari ha acabat un procés de reforma que amplia el servei d'urgències en 124 metres quadrats i promés reduir el temps d'espera. Es veurà si finalment s'aconsegueix la inversió total en aquest hospital de referència per la població de la vila.
Amb un ràdio d'actuació de 280.000 persones i diverses poblacions, ha estat, com dèiem, de 4 milions d'euros, dos per l'àmbit d'urgències i dos per l'anomenat edifici B. La reorganització de les urgències, on l'atenció es divideix ara en casos lleus i greus, pot ser clau per reduir el temps per ser atès. Ho llegim al biomolins. Anem a Catalunya pres, que diu que menjar-se és cada vegada més cara a Espanya. Les famílies es gasten 35 euros més per persona.
La diferència de preu entre triar productes frescos i ultraprocessats va creixent i restant drets a les famílies. Segons un informe que ha publicat l'Ocu, cada vegada és més car. El 2025 les fruites, verdures, carn o peix, per exemple, han pujat gairebé un 7% i els ous un 50% en només 6 mesos. Elevant el cost mig mensual de la cistella saludable a 216 euros per persona, enfront als 181 euros que costaria la cistella convencional.
I acabarem encara el mateix digital, Catalunya Press, que també diu que el cost del cotxe ha augmentat un 27% i colpeja Catalunya i dispara el rènting fins al 25% del mercat. El preu d'adquirir un vehicle a Catalunya supera la mitjana espanyola amb despeses creixents amb combustible, assegurances i ITB. El rènting es consolida com a alternativa enfront de la inflació del sector automobilístic.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Amb la tradicional i amb la màtica marató de les 12 hores, aquest diumenge, primera hora del matí, s'acabava la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei. Enrere queden 10 dies intensos d'activitat i avui en volem fer un primer balanç.
I ho fem acompanyats d'un dels membres del festival, que encara no havíem tingut l'oportunitat d'entrevistar-lo, per tant, perfecte, que és el Miqui Pastor, que a banda de ser un dels responsables de triar els llarg metratges, és el tresorer del festival, per tant, ens va perfecte. Què tal, Miqui, com estàs? Bon dia. Bon dia, Auriol. Has pogut descansar una mica o no? Ui, ui, ui, sí, una miqueta. Estem fets caldo, que estem de ressecar. Normalíssim.
Escolta, d'entrada, i sé que encara, de fet, ni us heu reunit com a Junts del Festival, però quin balanç general en faríeu, doncs, a aquesta nova edició del festival? Doncs la veritat és que estem molt contents perquè ja comencem a tenir les primeres números tancats, tant de taquillatge com d'assistència, espectadors i tot plegat, i la veritat és que estem molt contents perquè...
Hem batut els nostres propis rècords de l'edició de l'any passat, o sigui que tot és molt positiu.
i amb moltes ganes ja de començar l'edició de l'any vinent. Bé, a quines xifres ens pots avançar? Perquè sé, per exemple, que el primer cap de setmana vau penjar el cartell de sold out d'entres esgotades a més d'alguna sessió, no? Exacte, sí, la inauguració amb disfòria la teníem pràcticament tota tancada, allò sempre que queda alguna butaca lliure desperdigada per la sala, que sempre són difícils de poder col·locar,
Les sessions del diumenge també n'hi havia un parell molt, molt plenes, gairebé el 90%, i la sessió de Gaua, de Dalmig, el diumenge dia 9, que estava tota benuda, absolutament tota, i de cara a la setmana següent també van anar molt bé totes les sessions entre setmana, pràcticament totes amb més de 200 persones a la sala, fins i tot les sessions de les 5 de la tarda. La Clorenda també va anar molt bé, amb més de 300 persones a la sala...
I la marató estava pràcticament tota benuda. També hi havia alguna butaca solta de l'amfiteatre, en alguna cantonada, però pràcticament estava tot benut, o sigui que supercontents. En total, quanta gent ha pogut passar per aquests deu dies de festival a la PENI en quant a assistència, doncs, Miquí? A falta de tancar alguna xifra, com per exemple a la expo hi ha alguna xerrada...
però que són magnituds relativament petites. Hem passat dels 10.000 visitants durant els 10 dies de festival, o sigui que supercontents. A què atribuiries aquesta consolidació d'aquestes xifres que més o menys van creixent any rere any? Miki, quins serien els factors per tu importants a l'hora de destacar en aquest sentit? Mira, nosaltres creiem ja des de fa una colla d'anys, però es va amplificant i magnificant aquests darrers anys,
és que hi ha una massa crítica hi ha una quantitat de públic que és molt fidel al festival i això ho sabem perquè quan posem a la venda per exemple els abonaments que és durant el mes d'agost pràcticament s'esgoten en molt pocs dies sense que hàgim anunciat ni un sol títol vull dir que ja és gent fanàtica del festival que vol venir sí o sí amb independència del que hi posem i evidentment això és fruit de molts anys de
de pica pedra, com diem, de fer bona feina, d'haver marcat una línia editorial molt clara amb el que el públic s'hi trobarà, no només a nivell de programació, sinó a nivell d'ambient, d'activitats per famílies, d'activitats per nens petits, d'activitats d'indústria, activitats de promoció del català, com estem fent enguany. Llavors, això ja fa que la gent sigui molt fidel
i que compri les entrades, ja dic, sense haver ni tan sols anunciat ni un títol. Això és el que
ens porta a pensar que estem fent bé la feina perquè la gent hi vol ser, el festival. Em sembla que era amb el Roger, amb el Roger, saba que ho parlàvem l'altre dia, que si d'aquests milers de visitants teniu estadístiques també si quanta gent us ve de fora, que em sembla que ara no ho actualitzeu des de fa algun temps, però que sorprendria també les dades de gent de Muniz de Rei que cada vegada s'anima més els vilatans i vilatanes en el festival, no?
I tant, sí, les últimes dades que tenim, que són de l'any passat, perquè les d'aquest any encara no les tenim calculades, el públic que ve de Molins de Rei està al voltant d'un 35-40%, sí que és cert que segueix sent baix, però sí que és veritat que ha anat a l'alça, cosa que també ens fa molt feliços perquè fem tot el possible perquè se'ns reconegui a nivell local, a nivell domèstic,
Per això també dediquem molt d'esforç i recursos a que se'ns vegi a Molins, a fer activitats per a escoles, a fer aquesta primera sessió familiar que vam fer el dissabte pel dematí i que ens va anar molt i molt bé, que repetirem l'any vinent. Aquest any vam projectar Sketch.
va venir molta més gent de la que pensava, majoritàriament de Molins, veient els que van comprar les entrades a través de Codi Tickets, però també amb les escoles, amb els instituts, que vam tenir dos passes per instituts massius, vam omplir la peni dues vegades al matí, però encara que veiem que tenim, per exemple, amb l'Expo també, que així se'ns visualitza molt a la pròpia plaça major, a la plaça de la Vila...
Bé, són activitats que fem perquè se'ns vegi, igual que el tema dels cromos... Bé, tot això fa que seguim pujant a poc a poc cada any la presència del públic de Molins, però bé, sabem que encara tenim gent de Molins que no ens coneix, encara tenim gent de Molins que ve al festival per primera vegada i que ens diu, ostres, no sabia que hi havia un festival...
aquí a Molint, o sigui que sabem que encara tenim un terreny per endavant per explorar. En el transcurs d'aquests dies s'han vist més de 80 pel·lícules, entre curtmetratges i llargmetratges. Heu donat a conèixer també el palmarès aquest cap de setmana, Miqui, un palmarès que, més o menys, pel que fa, per exemple, a un títol que és Gaua, ja s'intuïa que podria aconseguir la majoria de premis, no? Exacte, sí. De fet, Gaua, a la secció oficial, s'han portat tres premis, els dos que sempre es consideren més grossos, que és el Premi a la millor pel·lícula, Premi a la direcció...
també es van dur els FX i maquillatge, i, que també ho farem públic avui, s'han portat també al guardó del Premi del Públic. Molt bé. Que, juntament amb Rabbit Trap, han estat els títols més premiats, oi? Correcte, secció oficial, Rabbit Trap, també es van portar tres premis, i després, per exemple, també voldríem esmentar una de les pel·lícules que vam passar...
a la Marató, que és una pel·lícula francesa que es diu Fluge, que també se'n va endur una bona colla de premis, incluent també el premi del públic a la seva secció de la que participava. Per a aquells que s'hagin perdut l'estrena de Gaua, que la vau fer el diumenge de la setmana passada, dir que s'ha estrenat també aquest cap de setmana a les sales comercials, eh?
Correcte, es va estrenar dijous, divendres, a una colla de festivals a Catalunya, com a nivell espanyol, amb una gran promoció de Filmax darrere, l'empresa que l'ha produït i l'ha distribuït, i aviam, aviam què tal funciona a nivell comercial. Estem molt contents també de veure que hem vist també publicacions de Filmax que comparteixen els llorers dels premis que va aconseguir la pel·lícula Molins, perquè
Recordem que no havia guanyat cap premi abans, ni a Sitges, ni a la Setmana de Donosti. Vull dir que des d'aquest punt de vista també ens ha servit perquè els nostres llorers, que cada vegada tenen més importància, apareguin també a nivell comercial quan es distribueixen aquestes pel·lícules al cinema. I estem segurs que la pel·lícula, tot i que es parla de Meusquera, li anirà molt bé a les sales. I tant de bo tinguéssim...
pel·lícules també en català que tractessin el folclore català igual que el fa el Pau Lurquijo amb el bestiari i tot el folclore del País Basc. Molt bé. I ara deixar passar uns quants dijous, que és el dia de trobar-se de la junta del festival, o ja us hi posareu de seguida a pensar noves idees per l'any que ve? Sí, sí, de fet ja tenim coses enllestides per l'any vinent i tenim idees per l'any vinent i aquest mateix dijous ja ens hi posem.
i després sí que ens agafem una mica de vacances al mes de desembre, ja descansem una miqueta, i al gener ja arrenquem a tope. Efectivament, perquè, tot i que s'aprita en els últims mesos, és una feina de pràcticament tot un any, això de vestir un festival, eh? Absolutament, sí, sí. Vull dir, no pots muntar un festival d'aquesta envergadura i amb aquesta quantitat de títols
en tres mesos ni en sis mesos, de fet. I dediquem pràcticament onze. Déu-n'hi-do. Bé, Miqui, alguna cosa més que vulguis afegir abans de tancar? No, no, que moltes gràcies per ser-hi. Hem col·laborat força amb vosaltres en l'any, com sempre. Sé que aquest any has vingut a veure diverses pel·lícules. Espero que t'hagin agradat. Sí, la majoria sí. A poc a poc anem convencent que vinguis més. I això és bona senyal.
Perquè en fa, en part, forma part de la nostra idiosincràsia de fer veure a tothom, els més fidels al festival i els més escèptics amb el gènere, no amb el festival sinó amb el gènere, que el terror és molt ampli, que el terror és cultura, que el terror és cinema...
i que hem de fugir dels estigmes, dels estereotips, i que s'ha de venir la pena i compartir el cinema, compartir el terror i, sobretot, compartir-lo amb la comunitat. Molt bé. Doncs, Miqui Pastor, escolta, moltes gràcies per acompanyar-nos i enhorabona per la feina un any més, eh? A vosaltres, moltes gràcies. Una abraçada, bona setmana, gràcies. Gràcies, adeu. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però a molir jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei. Seguim endavant al Bon Dia i Bon Hora. Dos minuts i arribarem a tres quarts de nou. Recordo que avui presentem el darrer llibre del Joan Castellbi, El bosc dels lladres, crònica novel·lada del Violent Assalac en Castellbi l'any 1844, mitjans del segle XIX.
editat per Mirador Llibres del Jaume Gràs. Avui a les 11 ens acompanyarà el Joan Castribi per parlar-ne. Però ara el que farem és escoltar la Punt del Dia amb la Raquel Reyes-Rabendós. Hola, Raquel, bon dia. Bon dia a tothom. Potser us ha arribat, potser no, perquè les notícies no se n'han fet àmpliament ressò comparat amb els altres anys, però la COP30 va començar el passat 6 de novembre i durarà fins al 21 de novembre a Valem, al Brasil.
I potser us esteu preguntant, què és la COP? Doncs és la trobada mundial de nacions on els països negocien acords internacionals i vetllen pel compliment dels compromisos assumits pels estats en matèria de clima. Permeten avaluar les mesures implementades i els progressos realitzats per les parts. I ja en portem 30, perquè la primera va ser el 1994.
En resum, és l'espai on els líders mundials es reuneixen amb l'objectiu de lluitar contra el canvi climàtic? Tots els líders mundials? Doncs no, perquè resulta que aquest any hi haurà moltes absències i absències significatives, com els líders de potències que més contaminen, com són els Estats Units o la Xina, que no hi són presents. I per què és important?
Doncs perquè això va de reduir emissions de CO2 en gran part, per tal que podem tenir un món habitable per a tots i totes. Un dels principals acords de la COP del 2015 va ser l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, per tal de limitar l'augment de temperatura global en el present segle a dos graus,
i impulsar els esforços per limitar aquest increment a només 1,5 per sobre dels nivells preindustrials. I bé, com anem llavors d'emissions, tenint en compte que això és el que és important? Doncs a principis de novembre, el programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient va publicar el seu informe anual sobre la bretxa de les emissions. Aquest informe el que fa és mesurar la diferència que hi ha entre la reducció que hauríem de fer de les nostres emissions de gasos d'efecte hivernacle,
i les emissions que realment produïm i produirem en els propers anys.
I segurament no us sorprendrà si us dic que el primer que ens mostra és que les emissions, en lloc de reduir, continuen creixent. I el que és sorprendent és que l'any 2020 els governs s'havien compromès a reduir-les d'estricament al llarg d'aquesta década. I això ens porta a veure que els països planifiquen la producció dels combustibles fòssils com si la crisi climàtica no existís.
I no hem d'oblidar que la crisi climàtica colpeja més fort aquells que menys l'han provocat, aquells països que no han estat industrialitzats i els que ara se'ls demana que no ho facin per tal de reduir les emissions.
Podem tenir esperances en el resultat d'aquest cop? Doncs encara queden uns quants dies. Seguirem atentament i esperem que siguin fructífers. El fet que es faci a Relem i no a Dubai, com fa un parell d'anys, aquí amb l'Ula al capdavant, doncs dona ja una mica d'esperança. Segons EFE, sembla que l'Ula ha aconseguit impulsar el fons dels boscos tropicals per sempre, que la idea és conservar més de mil milions d'actàrees de selva.
Un altre aspecte és que cada cop es fan més paleses i visibles les conseqüències, els efectes d'aquest canvi climàtic. Es fa més difícil que els governs no hi actuïn i no hi posin mesures, excepte aquells que per raó d'ideologia continuen negant-ho.
Uns efectes que són visibles aquí també, en episodis com l'edat en el País Valencià, la sequera a Catalunya... En aquest sentit, també us convido a llegir l'últim informe d'Oxom Intermont, que s'ha publicat recentment aquests dies, on es plantegen propostes de solució i recomanacions per a una adaptació i una transició energètica més justa, equitativa i sostenible.
Però intentem no quedar-nos amb la impotència. Ah, és que no hi podem fer res. Jo també m'instal·lo molt sovint. Perquè individualment sí que podem actuar. Des de reduir els nostres transports en cotxe, utilitzar el transport públic, i això sí que com a usuària de la Renfe reconec que pot ser una aventura, comprem productes de proximitat que no vinguin de l'altra punta del món i que llavors tinguin tota aquesta càrrega d'emissions de CO2,
Però sobretot, no oblidem que no serà individualment, sinó col·lectivament que això ho aconseguirem solucionar. I que sobretot qui té la responsabilitat són els grans contaminadors, les indústries, els governs que són els que han d'actuar, però també localment, en l'àmbit municipal. Així que el que podem fer és informar-nos sobre què estan fent l'Ajuntament de Molins en aquesta matèria, qüestionar, proposar.
Per què no hem d'oblidar el poder que tenim com a ciutadania, la capacitat d'influir, de fer avançar, que això està més que demostrat. I amb aquesta reflexió us desitjo un bon inici de setmana. Molt bé, doncs magnífic. Moltíssimes gràcies per aquestes reflexions. En Raquel i que tinguis també una bona setmana. Ens queden 12 minuts per arribar a les 9.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dilluns. Quan acabi el Bon Dia i Bon Hora a les 12 del migdia podreu escoltar l'informatiu Morins Arrei al dia fins a un quart d'una. A dos quarts d'una tenim la cita amb el company David Reus, històries de la fotografia fins la una. I d'una a dues, el rest és de sèrie amb el Josep Lluís Rebenca. A partir d'aquí, notícies en xarxa de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada. I aquesta tarda, a partir de les quatre, la remissió del programa Cafè Drom de la Virginia Drom,
entre les 4 i les 5. A les 5 la cita amb el programa La Veu, amb la Margarida Casa de Sus, i a les 6 les heroïnes quotidianes, l'entrevista de la Vega Floria. En aquest cas, avui entrevista la Núria Artés, la Núria Artés Cornellas, que és historiadora i professora, i de fet està investigant la participació d'escocesos a les brigades internacionals a la Guerra Civil. Avui, doncs, la Núria Artés protagonista
a les heroïnes quotidianes. A les set, Mirant al cel, amb els matossers de Molins de Rei, que ja dèiem, van tenir reunió interna, canvi de juntes, i per tant segurament en parlaran avui, de set a vuit. A les vuit, el Tot teatre amb el Dani Pasqual, amb l'actualitat teatral de casa nostra. A les nou, tot el món de la indústria dels videojocs, el Joc per ràndum, el Rafael Pérez i tot el seu equip.
A les 10 torn pel món del ciclisme, l'etapa reina amb el Lluís Àries, el Roger Castillo, el Sergi Soleil i el Mar Vives entre les 10 i les 11 de la nit. A les 11 torn per la música pel jazz, el jazz club de nit amb el Miquel Toset entre les 11 i les 12. I a mitjanit completarem la programació.
amb la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, que ens portarà fins la una de la matinada, en moment en què connectarem un mica a TFM, fins demà a les set del matí, que recuperarem la programació pròpia amb la tenora del Pere Paisa. Però, més enllà de la ràdio, anem a repassar també el més destacat que ens ofereixen les diferents cadenes de televisió per avui dilluns. Roger, quan vulgués.
Començant, com sempre, amb les pel·lícules que podem veure als canals en obert. A les 10 de la nit tenim dues propostes. A Paramount, la pel·lícula de Charles Stone III, Ángel de Venganza, amb Jennifer López i Viola Davis, també Shee Wiggum, que, entre altres, una pel·lícula del 2015, és americana, un thriller que dura hora i mitja. La Lila i Lev, dues mares destrossades per l'assassinat dels seus fills, uneixen forces per penjar-se del traficant de droga responsable de la mort del fill de la primera d'aquestes dues.
També a les 10, Esquirel de la Visió, la pel·lícula de Bret Michaels, 5 Código de Conducta, amb Charlie Sheen i Martin Sheen, acompanyat d'altres actors i actrius. Una pel·lícula d'acció que dura dues hores, és el d'any 98, i és americana. Una banda de traficants de droga és a punt de fer el gran negoci de la seva vida gràcies a una gran partida d'heroïna distribuïda pels carrers de Fènix.
A un quart d'11 a la 2, Los Caballeros de la Mesa Quadrada i sus locos seguidores, de Terry Gilliam i Terry Jones, amb Graham Chapman, John Cleese, i és una pel·lícula, en aquest cas, anglesa, del 75, una comèdia que dura hora i mitja.
El rei Artús i els seus cavallers reben un encàrrec diví per partir a la recerca del sang grial. Per això han de lluitar contra enemics molt diversos. Cavallers rivals, malignes, bèsties, sanguinàries, cavallers francesos, grullers, bruixes, endevins, escoltant llar i fins i tot un conill assassí i carnívors. Doncs tenim aquesta pel·lícula.
Aquesta comèdia. I a partir d'aquí, a tres quarts d'onze, perdó, a la sexta, colombiana d'Oliver Megaton, Olivia Megaton, perdó, amb Zou Saldana i Jordi Mollat, amb Melanie James i Amantla Stenberg, entre molts altres. Una pel·lícula amb una coproducció entre França, Mèxic, Estats Units i Anglaterra del 2011 d'acció.
Dura dues hores també, Colòmbia, 1992. La petita Cataleia, de 9 anys, presencia l'assassinat dels seus pares. Ella aconsegueix aludir la massacre i els refugia als dels Estats Units amb l'Emilio, que és el seu oncle, que és un mafiós. Quins anys després treballa per ell com a assassina a Sou. I a les 12 de la nit acabem aquest repàs de les pel·lícules amb Eliminators, una pel·lícula de James Nunn que fan al canal Paramount
El mascot Atkins i Estuvenet, també Daniel Caltagirone, que és una pel·lícula anglesa i americana del 2016 d'acció d'una hora i mitja. Un exagent federal dels Estats Units ha d'abandonar el programa de protecció de testimonis i sortir del seu amagatall quan envaeixen la seva casa de Londres per error.
I anem als programes que podem veure avui a la televisió. A les 10 tenim a Televisió de Catalunya aquest programa divulgatiu que es diu Aixafa l'Estafa. L'aplicació tafanera. Si una aplicació demana accés al micròfon per ajudar a calcular les calories, s'ha de sospitar. En aquest capítol es descobreix com algunes aplicacions innocents poden acabar sabent més coses d'una persona que la seva millor amiga.
L'espai ajuda a detectar aplicacions tafaneres i ensenya a revisar els permisos i protegir la vostra privacitat. Un programa molt necessari que farà a les 10 a Televisió de Catalunya. També a les 10, en aquest cas el 33, la Renaixença amb el Peyu, que dedica el lliurament d'avui a la religió a les catalanes, que donen la benvinguda a les portes de les cases i fan companyia sobre les xamanelles amb frases com aquí hi viu un català, que la papeta o que el guarda.
A més, el P1 també conversa amb Ivan Morales, que és actor, director i dramaturg. I després d'Aixafa l'Estafa, a les 10 i 10 a Televisió de Catalunya tenim el segon episodi del Crims, amb aquest doble crim de Bellvitge. Avui fan el segon episodi i després, quan acabi aquest episodi, fan el crim de la Guàrdia Urbana, també la segona part, en aquest cas, que és la versió de La Rosa.
I avui pocs programes més tenim a la televisió. La majoria, bé, tenim el Masterchef Celebrity a les 11 a la 1, però no tenim les sinopsis i la majoria són o sèries Oriol o pel·lícules. Molt bé, doncs moltes gràcies, Roger, que amb aquest repàs ens hem situat ja a 5 minuts per arribar a les 9 del matí.
És el moment de la recomanació cultural. Els dilluns parlem de llibres i ho fem acompanyats, com sempre, de la Maria Casals. Què tal, Maria? Bon dia i bona hora. Bon dia. Aquest estiu he anat a Grècia de la mà de Míriam Cano, escriptora, poeta i traductora, entre d'altres ocupacions que desenvolupa l'entorn de les lletres. Us recomano, ja de bon inici, que la llegiu.
Bonsenstein, Encoratge i Vermell de Rússia són els seus poemaris publicats. Contes i traduccions que val la pena no deixar-se perdre, ja que ens acosta a la nostra llengua, la producció d'Emily Dickinson, Lauren Groff, Muriel Spark, Charmaine Clift i Leonard Cohen, per citar-vos les que jo li he llegit.
Avui, però, us parlaré de metamorfosi, d'aquest blau al cel i al mar, d'aquesta claror a l'aire i al cor, d'aquestes petjades a la llongada de les platges gregues i d'aquestes aigües clares que bressolen els cossos i ens agermanen. Però situem-nos. Metamorfosi és un petit veïnat del Peloponès i és on viatja l'autora durant dos estius i un hivern en companyia dels seus amics.
Una d'elles, propietària de la casa que els acull. D'aquests viatges, d'aquesta amistat, d'aquesta descoberta, en neix el llibre que us recomano, Metamorfosi, editat a la col·lecció L'Accent per l'Avens, aquest juny passat.
De la seva lectura en sortim més savis i sobretot més serents. Us passa, oi, que hi ha llibres que us calmen i d'altres que us inquieten? Aquest és dels primers. Una conversa plàcida, a distància, més que no pas una lectura.
La Míriam Cano escriu amb pols segur i mentre ho fa ens obre el seu cor. I així no només som testimonis del seu sentir, de la seva inquietud, pensaments i emocions, sinó que ens allarga la mà perquè l'acompanyem en les seves reflexions i descobertes. Quan es lleva entre l'olor de sal i de forn de pa i és testimoni del despertar de la casa que habita,
quan anem amb ella a comprar l'esmorzar a la botiga veïna, quan seiem, s'entaulen, diu ella, al Rafal i a Reser, quan descobrim el gust per les menges típiques i quan provem de cuinar-les a casa, quan ens banyem al capvespre, quan en el seu aire hi havia alguna cosa que perfumava l'ànima. Metamorfosi és un llibre de viatges, en plural. Hi ha un viatge físic que cal destacar
Però, sobretot, n'és d'important aquest viatge interior que ens regala l'autora. Metamorfosi és una joia que consta de dues parts. La primera conté 9 capítols i la segona 11. Només iniciar la lectura, l'autora ens regala les paraules de Cesare Pavese a l'ofici de viure que diuen...
Viatjar és una brutalitat. T'obliga a confiar en els estranys i a perdre de vista tot el que et resulta familiar i confortable. T'allunya dels teus amics i de casa teva. Estàs tota l'estona en desequilibri. Res no és teu, tret del més essencial. L'aire, les hores de descans, els somnis, el mar, el cel... Totes aquelles coses que tendeixen cap al que és etern...
o cap al que imaginem com a etern. I malgrat el que proclama Pavese, la Míriam Cano confia i ens obliga a confiar. Escolteu el que ens diu a la pàgina 15. La casa on ens estem és de la família de la Júlia. Que la Júlia hagi volgut compartir aquest racó de món amb nosaltres també és un privilegi.
Sempre he pensat que els nostres secrets més grans i més íntims són els llocs que ens estimem, tot el que hi contenen i que hem decidit no ensenyar gaire bé a ningú per poder mantenir intacta alguna mena d'essència nostra.
I parlant d'essència, l'autora s'acomiada dient-nos I jo, que sento que em tiva alguna cosa per dins, també de que està traient brots. Llegiu aquest brot magnífic que es diu Matamorfosi, de Miriam Cano, publicat per l'Avens. I com l'autora, brotareu a la tardor.
Bon dia i bona setmana tingueu. Magnífic. Moltíssimes gràcies, Maria, i que també tingués una molt bona setmana. Mig minut seran les 9 del matí. Ens aturarem uns minuts per escoltar les notícies d'aquesta hora. De seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha seleccionat el Toni Ramoneda i també amb la tertúlia d'actualitat i la resta de continguts del Bon Dia i Bon Hora d'aquest dilluns 17 de novembre. I serem fins les 12 del migdia. Una pausa i tornem de seguida.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat a la peça Tallinàs del Vallès i a lentitud per la retirada de vehicles al Boral. A la 2 a Belllloc d'Urgell, unes obres també tallen un carril i generen algunes retencions en aquest punt i a banda també retencions habituals a la B10, direcció en ús de Trinitat i Nus de Llobregat, també a la C58. A Barcelona, a banda també circulació intensa, en aquest cas a la B23 a Molins de Rei, a causa d'un accident.
Pel que fa al servei ferroviari, resolta ja la incidència que generava retards a primera hora del matí a la línia R4. I en clau política, reunió aquest migdia del Consell de Política Fiscal i Financera a Madrid. El govern espanyol convoca els consells autonòmics d'aquesta cartera per exposar-los els objectius d'estabilitat pressupostària. Pel que fa al nou model de finançament, malgrat que planarà en la trobada, quedarà en un pla molt secundari relegat a l'últim punt de l'ordre del dia.
De fet, no s'hi debatrà el finançament singular per a Catalunya que va fixar Esquerra Republicana com a condició en els acords d'investidura. El PSOE assegura que continua negociant-lo mentre els republicans ja van acceptar deixar per l'any que ve el debat per la recaptació íntegra de l'IRPF en mans de la Generalitat.
I els ministres de Pesca i Agricultura de la Unió Europea reuneixen avui a Brussel·les per començar a negociar les quotes pesqueres del 2026 en un context de fortes queixes del sector català que ha esgotat gran part dels dies de pesca fixats per aquest 2025. Un nou informe europeu mostra una clara millora de les poblacions de peix al Mediterrani i obre la porta, per tant, a ampliar els dies de pesca l'any vinent. Catalunya i Espanya reclamen mesures urgents per poder sortir a pescar abans d'aquest Nadal.
I el Departament d'Agricultura ha obert la primera convocatòria per arrendar terres agràries abandonades inscrites al registre de parcel·les en desús. Es prioritza l'accés de dones i joves amb l'objectiu de recuperar l'activitat productiva i incorporar també nous professionals al sector.
I l'Hospital de Sant Pau de Barcelona torna a assumir des d'avui avortaments quirúrgics en un espai propi, després de més d'una dècada sense practicar-los, volíem dir per motius religiosos. Ho ha fet, ho fa a les instal·lacions de l'Hospital 2 de maig i compleix així la legislació que obliga els centres públics a atendre aquesta intervenció.
I pel que fa al temps del matí serà solellat a bona part del país, tot i que amb oires i núvols baixos, sobretot a la depressió central, al pre-Pirineu i al vessant nord del Pirineu. De cara a la tarda augmentarà la inestabilitat del Pirineu nord i hi haurà precipitacions amb cota de neu baixant fins al 1.500 metres i al nord-est es podran generar ruixats i, de fet, alguna tempesta, sobretot a la Garrotxa, al Ripollès i a Osona. Pel que fa a les temperatures,
han baixat ara al matí amb glaçades només a les cotes altes, tot i que les temperatures màximes aniran entre els 20 i els 21 graus. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 9.
Aquesta setmana continuen els actes amb motiu del 25N, 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones. Aquest dijous hi ha una taula rodona titulada Dones i franquisme. Hi ha tres ponents, Mercè Garcés,
Fernández és mestre i vicepresidenta de l'Ateneu de Memòria Popular, Maria Pilar Molina Javier, que és doctora en Història per la Universitat de Barcelona i Neus Roig Prunyonosa, que és doctora en Ciències Humanes, Socials i Antropologia. La taula rodona la moderarà Begoña Floría, és periodista i responsable del programa Heroïnes Quotidianes.
de Ràdio Molins de Rei. És un acte que es farà aquest dijous, 20 de novembre, a les 7 de la tarda, a la Federació Obrera i que està organitzat per l'Associació Obrera. I diumenge, també en el marc d'aquestes activitats, es du a terme la marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. Les inscripcions les podeu fer a Can en Matllet. Teniu temps fins aquest divendres i la sortida, la marxa, comença a un quart d'onze del matí amb sortida des de la plaça de la Vila.
Pel que fa a propostes al cap de setmana, també destaquem que el dissabte, dins del cicle Gaudí, el Teatre de la Peni organitza la projecció de la pel·lícula Sorda dirigida per Eva Libertat. Les entrades anticipades les podeu comprar al web Entràpolis. I el SEM torna a fer una activitat oberta a tothom, tasques obertes de jardineria, de neteja, de manteniment al Jardí Botànic del SEM. És una activitat oberta a famílies, adults, infants, a tothom que vulgui anar a col·laborar
i a participar per mantenir el Jardí Botànic. No cal que us hi apunteu abans, simplement dissabte entre les 10 i la 1 podeu anar fins al Jardí Botànic.
A la informació de servei destaquem les obres d'arranjament de l'11 de setembre, des d'avui mateix, arranjament de la vorera i de l'enllumenat. Des d'avui, dilluns, 17 de novembre, hi haurà aquesta actuació, aquestes obres d'arranjament de vorera i enllumenat al carrer 11 de setembre. I la farmàcia de guàrdia, avui dilluns, és l'Edgar, que està al carrer Santiago Rossinyol, 8-10.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis. Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
La cançó del dia, amb Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora. Avui a la cançó del dia portem una vegada més una necrològica, un dia per recordar algú que se'n va anar un 17 de novembre, però en aquest cas de 1999. Estem parlant...
d'Enrique Urquijo, un dels fundadors, juntament amb els germans, amb els seus germans de la banda Los Secretos. Els Secretos, el 1980, van publicar aquesta cançó que escoltarem avui, aquest Déjame, una cançó escrita pel mateix Enrique Urquijo, que moriria, com us deia, un 17 de novembre de 1999, víctima d'una sobredosi. En aquella època, a finals dels 90, el tema de les drogues era...
sens dubte un gran problema. Va afectar Enrique Urquijos, en va anar amb només 39 anys. Nosaltres el recordem amb la seva millor música, amb Los Secretos, i aquesta cançó que es diu Déjame. Déjame No juegues más conmigo esta vez En serio te lo digo Tuiste una oportunidad Y la dejaste escapar
Déjame, no vuelvas a mi lado una vez Estuve equivocado, pero ahora todo eso pasó No queda nada de ese amor No hay nada que ahora ya puedas hacer Porque a tu lado yo no volveré
Déjame, ya no tiene sentido, es mejor que sigas tu camino, que yo el mío seguiré, por eso ahora déjame.
Déjame, ya no tiene sentido Es mejor que sigas tu camino Que yo el mío seguiré
i la deixes escapar. A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dilluns, 17 de novembre, la compartim amb el Jaume Armengol. Bon dia, Jaume. Molt bon dia. Molt bon dia, Joaquim Martí. Hola, molt bon dia. Molt bon dia, Genoveva Català. Hola, bon dia. Bon dia, Ramon Canal. Molt bon dia. I bon dia, Joan Barrios. Bon dia i bona hora. I bona hora, comencem. I bona hora.
A veure, un segon, un segon que no t'escoltaven. Què deies? T'has fixat que el molt bon dia només és allà? Sí, perquè ells som més respectables. Ja, sí. Tens fred avui, eh, Joan, que vens... No, és que metes la jaqueta. És que ha vingut molt valent. Vaig amb mànigues de camisa, que diuen. Vaig amb mànigues de camisa, sí. A més camisa d'aquestes. A part de les mànigues hi portes la resta, no? Ho portes tot, eh? Però estic bé, estic bé.
I me'l faré aviat, suposo. Ah, home, doncs sí, intentarem contribuir. Marxa, marxa. Va anar bé la visita a Extremadura? Molt bé, molt bé. Ens ho has explicat fa un parell de setmanes. Va ser molt interessant. Ho celebrem. I bé, de totes maneres, un detall importantíssim. Extremadura té un millor 60.000 habitants, 25 habitants per quilòmetre quadrat.
Ahí lo dejo. Ahí lo dejo. Igual que aquí. Exacte, n'estaves pensant... Vam agafar un avió d'aquests així petits, perquè nosaltres érem 90 i hi havia quatre persones més d'una altra mena i ja està. I aleshores no volen tant anar aquests avions. I clar, travesses tota la península. En tornar...
Bé, treus, m'ha tocat cantó de finestreta i anaves veient i veies terra i la meseta, etcètera, i vas veient i pràcticament no veus cap casa. Veus el massís de Montserrat que dius, ostres, això deu ser Montserrat, i a partir de llavors només veus cases.
Sí, sí. En fi, algun comentari més del cap de setmana, d'alguna coseta que vulgueu destacar, perquè si no mirarem cap endavant. Millor sempre mirar endavant. Sempre, oi? El concert de baix d'ahir. Sí, va estar bé el Trai Martino, és a dir, Miquel Ángel Cordero. Correcte, sí, sí. No, no, sí, molt bé, sí, sí, sempre està bé. Molt bé. El Cordero sempre està bé, i va ser la gent. Sí. Va estar molt bé, sí.
Aquesta setmana hi ha una efemèride important. Ramon Canal, des de l'Associació Obrera, ja en parlarem, organitzeu una taula rodona, dijous. Dones i franquisme. Correcte. A partir de les 7 a la Federació Obrera. A la Federació Obrera, sí. Em deies que en principi és l'únic acte que des de l'Associació fareu, doncs, per commemorar aquesta efemèride. El 20 i 25, aprofitant també que el 25 és el dia de la violència contra les dones, doncs,
Fem això, dones i franquisme. Bé, al final el franquisme se'n parla poc, se n'hauria de parlar més encara, però del que no es parla gairebé gens és de les dones en el franquisme. I per tant vam voler posar l'accent en les dones. I portem tres ponents força potents...
I a més a més tenim la sort de tenir una presentadora i moderadora també molt potent, per tant... Que és la Bego Floria, conductora de les oïnes quotidianes d'aquesta casa. Correcte. Molt bé. Correcte. I també membre de l'Associació Obrera. També membre de l'Associació Obrera. Intentarem parlar aquesta setmana, del qual és president ara mateix de l'Associació Obrera l'Ivan Arcas. El nou president és l'Ivan Arcas, sí. I ens ho vas explicar. Correcte, sí. Intentarem parlar amb ell. Això serà el dijous a les 7, que farà 50 anys de la mort del dictador.
Ahir alguns diaris ja traien especials, tot i que dijous també n'hi ha d'altres que hi dedicaran bones reflexions. Entre altres coses, un tema que ja hem apuntat aquí en alguna ocasió, com destacava Lara, a La Vanguardia també...
Feia algunes pàgines, però hi haurà un suplement especial dijous. Franco, tendència entre els joves al preu d'un passat impuna, era el titular de la Sílvia Marimona Alara, blanqueig i desconeixement, l'atractiu de la dictadura 50 anys després. I, entre altres coses, apunta algunes estadístiques que ja també han sortit alguna vegada. Segons les entrevistes de l'Institut Català Internacional per la Pau,
D'aquest novembre, això és recent, a Catalunya només 4 de cada 10 homes joves d'entre 18 i 25 anys consideren que la democràcia és un sistema preferible a tots els altres. La bretxa entre nois i noies és ben visible. Entre les noies el suport a la democràcia creix fins al 45%.
Una altra enquesta, en aquest cas és la del 6, que era publicada a l'octubre, ja fa algunes setmanes més, destaca que un 16,8% d'espanyols valoren positivament la dictadura franquista. En canvi, a la pregunta si es considera motiu d'orgull la transició democràtica, un 71,5% respon que sí. Ara bé, a l'article es preguntava què hi ha darrere totes aquestes xifres i realment la transició va ser modèlica.
Doncs el que s'explica en aquest reportatge és que Franco és trending topic, per tant ens endinsem a les xarxes socials que juguen un paper clau, no tan sols perquè difonen missatges, sinó perquè configuren formes de pensar, sentir i actuar políticament. La majoria dels vídeos i imatges que circulen sobre el dictador el presenten com un avi entranyable i divertit.
per molt joves, diu, és la seva primera aproximació a la figura i en aquests missatges no hi ha cap menció ni a la repressió, ni a la fam, ni a la por. Diu Franco, és un avi innocent i carismàtic. Si Franco fa certa gràcia a alguns joves és perquè la dictadura els queda lluny temporalment
i perquè en moltes escoles la memòria històrica no ha entrat a les aules, i si ho ha fet, ha estat de puntetes. I aquí també incideix, i amb això ja m'aturo i després seguim, la majoria dels nostàlgics, o que reivindiquen, diu un govern autoritari, són homes. Significatiu. Digues, digues, Ramon. Mira, la setmana passada es van fer al Parlament Europeu, a Brussel·les, les desenes jornades de memòria,
i un dels ítems era Espanya, el franquisme sense Franco. I justament es feia incís en el poc que s'ha treballat a la memòria a l'estat espanyol. És a dir, això els historiadors en sabran més. Segurament la transició posada en perspectiva...
Doncs segurament no va ser allò que havia de ser. Ara és molt possible que es fes el que es podia fer. Tampoc... És a dir, els que teníem una edat que ens agafava jovenets no podem jutjar-ho, no? Possiblement van fer el que van poder. Ara, és cert que aquí... És a dir, de les tres dictadures feixistes que hi havia a Europa al final de la Segona Guerra Mundial només en va quedar una.
i a més a més el dictador va morir al llit sí, sí i una cosa que es deia al Tribunal de Orden Público al cap d'una setmana es deia Audiencia Nacional un dia però els togados que es diu eren els mateixos
Bé, això ja ho hem apuntat diverses vegades, però és importantíssim perquè, clar, molts joves avui la via directa d'entrada és les xarxes socials, que ho hem comentat moltes vegades. Doncs que busquin l'enterado. Els hi pareix. Quan el Franco posava enterado. Que busquin què significa enterado. Els hi pareix el TikTok. Que és el que posava les condemnes d'amor. I aquí... Enterado.
No sé si hi hauria una autocrítica, o faríeu, perquè diu que l'esquerra ha perdut la partida a les xarxes, això hi ha molts experts que ho diuen, i no està sabent reaccionar. Diu, potser també perquè té valors democràtics, un dels quals és la llibertat d'expressió. Deia-ho la Caral Soler, professora d'història de l'AUB, però en aquest cas també reafirma que s'ha perdut la partida en un aspecte tan important com les xarxes socials. Sí, sí, sí.
Com ho veieu, Joan? Aquestes... Aviam, que bufes... Veus? Volies entrar en calor? Sí, no, ja... M'estic al fany. No, a veure, jo crec que, per exemple, per començar pel principi, ara parlar, per exemple, ara de la transició, amb mirada... A veure, amb retrospecció, segurament s'havien pogut fer les coses d'una altra manera. O sigui, ara analitzat des d'ara...
doncs podien haver avançat més i segurament haurien fet alguna cosa més de la que es va fer. Segurament el franquisme no va morir amb la transició, amb la qual cosa previsiblement, vist des del present, s'havia d'haver actuat d'una altra manera, però segurament traslladant-nos en aquell moment...
I jo penso que possiblement es va fer el que es va poder. I va ser un moment, segurament això de la transició, que va ser un invent d'aquí d'Espanya, perquè no s'havia fet en lloc.
semblava que era una manera d'intentar resoldre les coses amb més tranquil·litat. Dir tot això, ara, per exemple, pensar que tot el que s'està passant sigui fluid que la transició no va ser la correcta, no estic absolutament d'acord.
No estic absolutament d'acord, perquè això indicaria que el que està passant passa única i exclusivament, o exclusivament i única, a Espanya o a Catalunya, i no és així. És un fenomen que s'està donant arreu d'internació. Vull dir, no és només aquí. Per tant, considerar que la transició es va fer malament i de manera fluixa...
i que les esquerres es van equivocar, que jo crec que, amb això coincideixo, que han perdut la batalla del TikTok i de l'Instagram i del Facebook, tot això ho han perdut, i ho han perdut segurament per moltes coses o per moltes raons. Les coses no es produeixen només per una causa, hi ha causes multifactorials que determinen que les coses siguin com són.
I, bueno, doncs, una és aquesta, és cert. Però per què l'han perdut? Home, l'han perdut per moltíssimes altres qüestions. És a dir, les esquerres no han tingut ni la primera, ni la capacitat econòmica, ni el suport econòmic que té el sistema capitalista per introduir-se i controlar aquestes xarxes. Això les esquerres, lògicament, no ho té.
I a partir d'aquí, aquest món capitalista i neoliberal ha arribat a uns extrems que eren inimaginables fa unes dècades.
I també és cert, per exemple, que l'esquerra respecte a la dreta, a l'ultradreta i a l'extrema dreta, té altres components que els diferencien. I jo crec que un dels components que els diferencien és que la seva moral, la seva ètica, és superior a la dreta i a l'extrema dreta, amb la qual cosa, amb algunes batalles, amb alguns enfrontaments, no acaben d'entrar o no han entrat. I aquesta lluita barruera i fastigosa, a través de les xarxes, l'esquerra aquí...
L'ha perdut, però és que no la guanyarà mai, perquè la seva moral, la seva ètica i la seva consciència impedeix entrar en aquestes nerdes que es dediquen a implementar. I pel missatge, Joan.
Sí, sí, però és que el missatge va en consonància. El populisme té una facilitat per fer missatges. El missatge va en consonància, tot això. Quan tu parteixes que la teva consciència, la teva moral, la teva ètica com a persona i com a ser humà no et permet entrar en segons quines coses, doncs tens la batalla perduda d'entrada. I això està passant i està passant.
Un segon, un segon, Joaquim, apunta tu. Podríeu tirar, però ja... No, no, joaquim. Parleu vosaltres. Això, com dins, ve de molt lluny, des de quan la transició... Jo tampoc voldria parlar d'esquerres ni dretes, gent democràtica i gent que no n'és, perquè al final hi ha dretes democràtiques que es poden posar les mans al cap per el que està passant, igual que les esquerres.
La transició, jo penso que en aquell moment, segurament amb els sabres, perquè es parlava del teu sabre, es va fer el que es va poder. Però després han pensat 50 anys amb el que penso que s'ha fet menys del que es podia haver fet. I la prova és que moltes, que poden ser anècdotes, però al final un conjunt d'anècdotes ens fan que sigui el que estem vivint,
fan que el franquisme, el Franco vagi a morir, però el franquisme no. El franquisme encara s'ha dit un 16% que encara pensa que això és bo, encara... De joves, eh? De joves, sí, sí. De joves, perquè una de les errades és no haver-ne potser parlat prou.
i els que ho han viscut d'alguna manera doncs escolta'm no cal que ens ho expliquin que ja ho han vist uns més els altres menys el més gran ets més ho ha viscut però els nostres fills ja és el que els hi hem explicat el que els hi han explicat a escola o el que han viscut
i això penso que no se n'ha parlat prou, de vegades però no en parlem, perquè, bueno, no entrar-hi, però després en venen uns altres que sí que expliquen la seva història, el que deies del top que es va convertir en l'Audiència Nacional, però això funciona fins avui. Sí, sí. Una cosa que s'havia de fer, que era treure el Franco d'allà, però gairebé se li fan uns honors, en un directe amb la televisió, d'alguna manera...
que es fa el que es pot i no és culpa de ningú, però és culpa de tothom. Al final estem aquí perquè aquests 50 anys segurament han sigut massa tevis. És el mateix que ens passa, depèn de quin tema de discursos. La gent més democràtica no s'hi ha entrat i d'altres van i expliquen la seva veritat, que no sé per què ser la veritat de debò. Per tant...
Penso que tenia molta feina a fer, perquè si no això anirà a més, perquè com cada mes el dictador va morir al llit, les lleis franquistes encara funcionen, algunes d'elles, molt poques per sort, però encara hi són. I te'l pinten com això, com un senyor que estava allà...
Encara tenim lleis en vigor aprovades l'any 72. Sí, que la meva fa unes cares i no... Bueno, no, no. Saps què passa? Que la història s'entesta en demostrar que l'ésser humà és l'únic que ens ho pega dues vegades amb la mateixa pedra. No m'expliques la història, que jo també en sé. No te l'explico. Et dic el que fa la història.
No, aviam, jo primer que tot em nego absolutament davant del 20N parlar que no hem sapigut fer. Perquè la primera qüestió és que l'únic règim feixista que va aguantar Europa quan Europa estava construint l'estat del 20N estava ser l'estat espanyol, perquè havien aniquilat
Si no, anem a mirar foses comuns. Acabo de venir quan ho dèieu d'Extremadura. És a dir, es van aniquilar tots els que pensaven diferent. O sigui, hi va haver-hi extermini. Potser no va ser genocidi, però hi va haver-hi extermini. Per tant, sortíem en un moment determinat d'aquesta situació. I això ho hem de tenir ben present.
Després, l'altra qüestió que crec que s'ha de posar molt d'èmfasi, precisament dijous passat en el centre d'estudis vam inaugurar una exposició conjuntament amb comissions obreres que parlàvem dels 50 anys de les vagues generals al Baix Llobregat. Aquí hi va haver-hi desenes de persones que es van jugar a la pell.
Es va anar estructurant un moviment de resistència i d'oposició, associacions de veïns ajudant els veguistes, etcètera, etcètera, i va haver-hi un estat de mobilització social de primera divisió. Per tant, jo, com el Nicolás Sartorio, Franco murió en la cama, però el franquismo murió en la calle. I crec que aquesta és una frase, que també la seria en català, absolutament certa.
perquè és que si no, no estaríem on estaríem i no estaríem amb els anys que hem tingut de democràcia, que som una democràcia homoglogable en els països més avançats des del punt de vista europeu. És a dir, tenim defectes, evidentment que en tenim de defectes, perquè la democràcia no s'acaba el dia que la construeixes.
És un moviment que has de tenir permanentment agitat, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, tot i aquestes dades que tenen un gran risc, jo crec que no hem d'agafar i flagel·lar-nos gens. Visca que es vagi morir el paio aquest i visca el que vam saber fer darrere. Visca per molts anys i que ho sapiguem mantenir i fer evolucionar. Aquest és el meu pensament. Perquè, a més a més, aleshores, si voleu, repassem situacions locals.
En l'etapa del franquisme, a quines cases es va anar a fer registre? A casa del meu home, a casa del Jaume Garriga. Quina gent va ser detinguda? Per una venjança interna dels feixistes es va anar a fer un registre a casa del Paco Castellana, amb ell se'l va processar pel top perquè tenia els fills que tenia, la filla que tenia principalment. O sigui, la repressió l'hem viscuda. Aquí al Foment, quan s'havia assassinat el Xiquí, va venir a fer un concert en Raimon i els del Suc.
vam fer córrer, i li vam dir al Raimon, no aplaudirà ningú, farem un concert amb silenci. Al foment hi va haver-hi un silenci sepulcral, escoltant el concert del Raimon. Per tant, s'ha fet tot el que s'ha pogut, i en tot cas...
Qui no tingui la consciència tranquil·la que ell no ho va robar, en el meu cas la tinc absolutament tranquil·la. I crec que hi ha moltíssima més gent. A Molins de Rei, i amb això estic d'acord amb el Joaquim, es va avançar amb la comissió de forces polítiques, amb l'Assemblea Democràtica de la localitat, amb mecanismes de control perquè no venien les eleccions municipals i s'havia de veure que l'Ajuntament franquista no ens deixés endeutats. És a dir...
hi ha hagut una feinada i un compromís social i polític de moltíssimes persones. En venen noms com el Francesc Rimbles, de gent que era més gran generacionalment que els que en aquells moments vam encapçalar segons quines mogudes. I quan tires més enrere, quan tires més enrere, que també s'està fent, i un dels que està fent aquest treball, amb un treball de recerca que estem fent al Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat sobre l'exil i la deportació,
pots veure la llista de noms de gent d'aquest poble que van tenir la veu escapçada i que van haver de fugir cap a l'exili i la repressió, entre elles el Roig i molts altres. Per tant, analitzar a fons què ha significat això té tela. Hi ha estudiosos que hi estan posant, hi ha moltes entitats memorialistes i per tant aquest és un tema de primera divisió. L'altra cosa és com abordem aquest fenomen que estàs llegint.
que aquí la Maria Freixanet ha fet un treball molt interessant sobre el pensament polític dels homes joves, que també en alguns moments és rebotat pel creixement del feminisme, pel que hem significat les dones des d'aquest punt de vista. Per tant, aquí hi ha molta tela. I després hi ha una cosa.
que se'n diu correlació de forces a nivell internacional. Qui són els que avui en dia al món fan crits d'aquesta mena? Tenim el Trump, el Milnei, els Bolsonaro, l'Urban... No els anomenis tots, que és dilluns i no en trobarem tota la setmana.
Aleshores, en primer lloc, doncs, mira, es va morir gràcies a Déu. I en segon lloc, tot el més estava per fer. I la transició, el que no els hi hem de relegalar és que la transició la vagi a fer el rei i el Suárez. Perquè aquests no haguessin accionat si no hagués estat passant el que estava passant a nivell de base.
Jo, hasta ho dic amb ton de meeting perquè m'acaba afectant i fins i tot emocionalment. Dius, escolta'm, res de res, eh? És a dir, quan es va fer el referèndum per la reforma política, que el SUC preconitzava amb l'extensió, teníem una taula muntada a la plaça de la Creu i la Guàrdia Civil, a mi i a l'Antònia, se'ns en va portar al quartel.
perquè estàvem fent campanya, vull dir que això passava en aquests dies, en aquests anys. Per tant, hi ha hagut resistències... Amb Martín Villa, ministro de... Exacte, l'amigo Martín Villa. Que s'han anat de rositas, també. Hi ha hagut, i podríem dir desenes de noms, ara no m'agafeu els que em van venint a la memòria, perquè estic d'acord que va ser molt plural, hi havia...
els demòcrates que estaven per una alternativa democràtica i hi havia posicions evidentment en tot l'espectre polític més radicalitzades i es va poder fer avançar fins a on es va poder perquè es tenia aquesta força la Rosa Montero em sembla que aquesta setmana
Escriu un article. Vam fer tot el que vam saber i vam poder. Ara sí que hi ha una cosa que jo crec que, i això ho estem treballant també amb la xarxa de memòria democràtica del Baix Llobregat, que és una de les comarques d'aquesta potència que té una xarxa d'aquestes característiques, intentar treballar molt a prop amb el Departament d'Educació,
per introduir, doncs, des del punt de vista del coneixement, no evangelització política, perquè el coneixement empíric és el que pot donar canvis de l'opinió. I, evidentment, l'altra batalla, i amb això estic d'acord amb això que llegies tu, Oriol, és la de les xarxes.
que és una batalla molt complicada, perquè sí, aquí hi ha qui inverteix molts diners, però molts diners, amb les xarxes per influir. I per això aquest punyetero pensament... Doncs els mateixos que li paguen en el Vito Quiles al tur aquest per tota l'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat d'estat.
I recomano a tothom el monòleg del Late Show, del Marc Giró, dient que s'havia fet faig. És fantàstic. Un segon, sisplau. Jaume. Estic bastant d'acord amb tot el que esteu dient. Bé. Jo, mirant-ho amb preocupació, més que tot pel tema del jovent, no?
Jo penso que sí que la transició, una miqueta com deies, que el tema de les espases, dels sables, que feien soroll i que això... Ara, si es podia fer més, segurament que sí que puc fer més, però un tema que jo he anat veient en molts anys és que el silenci que hi ha hagut,
això ha afectat molta gent jo recordo a casa meva no es parlaven aquests temes anaves o pel carrer o et trobaves allà on sigui i no es tocaven això ha anat transcendint amb generacions i penso que estem aquí la generació aquesta que està parlant aquí
Com ho deia allò, que con Franco se veía mejor. Vull dir, aquest jovent no ha viscut aquella època, ni se li ha explicat què passava. Això que estaves dient tu, Beba, no. La pel·lícula aquesta que hi ha abans de l'acena, si convé que el jovent que la vagi de beba. O l'Escopeta Nacional, o los Santos Inocentes. Però 50 anys després. Sí, sí.
Portem 50 anys aquí de Rèmbora, que això no s'ha explicat. I si a sobre afegim l'altre condicionant, que és el de les xarxes... És un còctel molotov, això. És tot el que ve del món. Aquest moviment reaccionari, populista, d'extrema dreta... Que no només és el problema d'aquí, és general, això. Mira a Xile. Mira a Xile el que ha passat.
El tema del silenci, Jaume, ja és cert. Segurament s'ha fet un excessiu-silenci. Excessiu-silenci. I no només en l'època de transició, sinó prèvia a la transició. Hem de pensar una cosa. Però que ella estava justificada. No, no, i a continuació també. Per el tema del soroll. Correcte.
És a dir, un silenci que es va produir, jo crec, bàsicament per por, per la por. És a dir, el silenci que es va produir després de la postguerra, que va ser una cosa tremenda, ara que la meva estava fent algun recordatori, no de la postguerra, sinó de la transició aquí a nivell de Molins, però això que estem explicant aquí passava arreu, és a dir, arreu de Catalunya, arreu d'Espanya. És a dir, hi havia una repressió brutal i una por terrible.
Per què? Perquè a totes les famílies, o a la majoria de famílies, o a la majoria de pobles i de ciutats i de carrers de l'Estat, doncs van passar una sèrie d'atrocitats que la gent estava absolutament, bueno, temorosa de mantenir la vida. I, per tant, la por va facilitar i va produir aquest silenci.
que es va originar a la postguerra i es va després derivar a la transició. Perquè, lògicament, aquella repressió ja no era igual o la mateixa que a la postguerra, però hi havia el perill dels aules que estaven comentant. I, si recordem, va haver-hi un cop d'estat o un intent de cop d'estat el 88 i l'altre el 82, vull dir que van ser seguits.
Per tant, la por, que és una manera d'intentar preservar la pròpia subsistència o la pròpia vida, doncs podria justificar tot això. Clar, jo deia abans quan parlava que si ara mirem retrospectivament, doncs segurament podíem haver fet més coses de les que hem fet, entre altres coses, podíem haver explicat més coses i tal, però des d'aquell moment o en aquell moment
la por i la inseguretat que hi havia no facilitava fer més coses de les que es van fer. Amb tot i això, perdona i acabo, amb tot i això, estic d'acord amb el que deia la Beba, jo crec que es va fer tot allò que es podia fer i més encara, i per tant és molt d'agrair a les persones i els moviments que va haver en aquells moments perquè la transició aquesta es pogués fer d'alguna manera el més tranquil·la possible...
i poder avançar progressivament. Per tant, ara intentar valorar el que es va fer amb els ulls de l'any 2025 jo crec que no és just. Deixa'm dir-te una cosa. Dues puntualitzacions. Una pregunta només.
jo he sigut el primer que he dit que segurament amb la transició es va fer el que es va poder però no hi ha hagut temps amb 50 anys d'aixecar les més de 6.000 foses que hi ha o d'anar i trobar els ossos d'un dels poetes més grans en llengua castellana que han tingut assassinat pels feixistes el 36 que és Federico García Lorca quin país es permet el luxe de no saber on estan els ossos
d'un tio que, a més a més, va plantar cara a tot aquest... Però, clar, si tu aixeques 6.000 foses i fas això, tot això, aquest jovent també ho veu, eh?
Però aquest jovent no veu res perquè les foses 6.000 que s'han trobat, les que no s'han trobat, en fi, perquè hi ha acunetes, en fi, deu estar ple. Però penseu una cosa. Perquè està molt bé tot el teu discurs, Beba, que es va fer molt, es va fer molt, però això no s'ha fet, per exemple.
Ramon, deixa... Sí, sí. Escolta. El que no s'ha fet, hi ha molta gent que tenim clar molt, però, per exemple... Jo sempre t'escolto. En el moment en què s'evoluciona i hi ha eleccions democràtiques...
Les eleccions democràtiques del 77 no eren acords constituents i ho van acabar sent. És a dir, es va acabar creant la ponència constitucional. Fixeu-vos d'on sortim. És a dir, i què va ser que va portar que es fes la força, el resultat electoral, la pròpia mobilització? I després, quan parles des del punt de vista del món local...
El Franco es mor al 75 i les eleccions municipals no són fins al 79. Quina era la principal preocupació en el 79?
no era tant recordar com cobrir totes les necessitats que hi havia a la població. Hi havia il·lusió per fer projectes. I d'on te sortien els projectes que es van fer? Una part molt important es van debatre en les diferents comissions que hi van haver en el Congrés de Cultura Catalana, en Molins de Rei, en el Baix Llobregat i molt general. És a dir, per exemple, el grup local d'urbanisme es va constituir arran del Congrés de Cultura Catalana.
i hi havia il·lusió perquè estaven per asfaltar... Ara no explico totes les infraestructures. Per tant, la gent que feia servir les eines democràtiques estava molt empesa per construir. És a dir, què van ser els pactes de la... Anar endavant. És a dir, jo sóc crítica també amb el tema que està dient ell de les foses. Ha costat molt aquest tema democràtic.
I aquest tema és una rèmora perquè no acabes de qualificar suficientment bé el que va significar un règim feixista com el del Franco. Aquest és un element que és important. Però, i no ho dic ni per justificar ni també, sinó per descriure. És a dir, sapiguem que les forces polítiques... A Molins de Rei, el primer govern del 79 és un govern d'unitat i hi ha fins i tot el marín de l'UCDE.
i decideixen que el que s'ha de fer és reconstruir el poble, per dir-ho d'alguna manera perquè els 71 havien fotut el pont en l'aire, el Franco vull dir, d'on sortim és a dir, i ho localitzo molt en clau local perquè suposo que les persones que ens escolten això, algunes ho poden tenir present és a dir
I ja dic, no vull que soni a cap mena de justificació. Jo també soc crítica i també penso que a Alemanya, tot i que també els està creixent el feixisme, hauríem de pensar què passa, però a Alemanya eres mal vist si feies alguna apologia del... No, mal vist no. Allà treus una bandera nazi i vas a la presó. No, mal vist no.
I creixen els estats de l'antiga RDA, eh? Per tant, aviam, els fenòmens aquests tenen a veure amb posicions maximalistes que la gent pensem que amb solucions simples es resol qüestions complexes. Doncs anem a una qüestió perquè explica també el reportatge des del 2007 s'han anat aprovant lleis de memòria històrica. Això és important.
tant a les comunitats autònomes com a l'Estat. Martí Marín, que és un bon professor de l'Autònoma, diu fer les lleis de memòria tan tard ha estat un error brutal. Per què no es van fer als anys 80? Ara no hi ha consens i s'han convertit en una arma de combat polític entre els partits. Les lleis de memòria històrica són insuficients? En Raül Digon, advocat i professor...
de Ciències Polítiques de la UB. Diu, s'ha produït un fenomen curiós. Moltes comunitats autònomes, com la Valenciana, van fer lleis pioneres en els últims anys i s'han anat derogant amb l'arribada del Partit Popular. Diu, potser moltes lleis van arribar tard però tenen un valor declaratiu i simbòlic. Quan s'han anat derogant
S'ha fet blanquejant el franquisme i criminalitzant la Segona República amb una simetria entre perpetradors i víctimes. Diu, hi ha un desacomplexament de l'extrema dreta que és molt visible. Hi ha una onada reaccionària que blanqueja i naturalitza aberracions que fa un temps no s'haurien fet. Clar, mira...
No estàs d'acord, Joan? Aviam, aviam. És que és agafar el flagell. No ho vam fer. Autocrítica. Això no és autocrítica. Perdona, això no és autocrítica. Torno a repetir. Analitzar les coses que van passant des d'aquest moment jo crec que és un error.
Ara dir que als anys 80... Això és el que fan els historiadors, eh? Perdona. Jo crec que amb això s'equivocan. Amb això s'equivocan. El que hagués d'escriure bé el que va passar. Ei, els historiadors no són analistes, eh? Són relators i observadors amb un determinat mètode de la realitat històrica.
Doncs, si el que han de fer és això, és relatar la història, no haurien de dir, no haurien de sugerir, no, és que ho vam fer malament perquè vam fer no sé què, no sé quantos. No, no, això no és la funció de l'historiador. No. Per tant, doncs, a partir d'aquí, dir en aquests moments, l'any 2025, que als anys 80 i 90 no es va avançar prou amb les lleis de memòria històrica i tal, és un absurd. Però que no és veritat. És un absurd.
Perdona, la primera llei... Perdona, la primera llei de memòria la fa el president Zapatero. Sí, clar. I del que proposa el Zapatero, del que acaba sortint... En fi, és com allò de l'Estatut, del guerra... Però deixa'm acabar, deixa'm acabar. Però és que el Partit Socialista va tenir 14 anys de majories a l'estat espanyol... Sí, sí, sí, sí.
amb un resultat que no s'ha produït mai més, que és 202 diputats. 202, eh? Bueno, no comencem a... No, no, és que diguéssim que la història està bé... I què vols dir-me, això? Del 82 al 96? Sí, i de lleis de memòria, com deia el Tardà, el més caliente en l'aigüera. Segurament, segurament. L'accent el posem en analitzar l'actitud dels demòcrates davant d'un règim que durant 40 anys va assassinar la gent. Però qui l'ha de combatre en aquest règim, si no som els demòcrates?
I qui hem de combatre amb aquesta gent? Doncs aleshores... Els hem de combatre nosaltres al feixisme, eh, també. Aleshores, el que s'ha d'analitzar és el per què els demòcrates actuaven d'aquesta manera, eh? Perquè hi havia causes objectives. Ara, la realitat em sembla que és un error. És a dir, el Joan vol negar la realitat. No, no, no. La primera llei de mòbòria, la falsa patero. I quin any?
El 2008. 2008. O 2006. Sí, sí, sí, però, eh, l'Oriol estava parlant dels anys 80 i 90. Sí, jo t'estic dient que l'any 82 hi ha un partit, Partit Socialista Obre Espanyol, que tenen 202 diputats, resultat que no s'ha produït mai més, que governa fins al 96. Sí, sí. I fa una llei, aprova la llei. No, no, no fa cap de llei.
On està la llei que va aprovar els governs de Felipe González? No, no en va fer cap de llei. Sortim de la Xucar, que aquí també tenim una banda que també vol parlar. Però què ha dit del Zapatero? El Zapatero la fa el 2006. I del que proposa el Zapatero, el que acaba...
sortint, se'n sembla com una ulla castalla. El 2006. D'acord. Ja estem on estàvem, eh? No s'ha aixecat ni una fossa. D'acord. Però després del 2006 va arribar el 7, el 8, el 9, el 10, etc. Fins avui. Sí, fins avui. Què és el que passa? Que aquest país, i aquest país no refereixo a Catalunya, i el país que... El del costat. El més gran, el del costat, que és Espanya, doncs hi ha unes forces polítiques determinades, i aquestes forces polítiques determinades tenen una visió del món concret.
I això què vol dir? Doncs tu pots fer la llei que vulguis, però després qui l'ha d'aplicar i executar, doncs altres. Amb la qual cosa, doncs estem com estem. És a dir, les lleis es poden fer o no es poden fer, però hi s'aproven o no s'aproven, perquè els parlaments tenen una correlació determinada de forces. I les correlacions són les que són en cada moment, Ramon. D'acord. I per tant, doncs... Una cosa, una altra o l'altra. Sortim de l'atzucac. Joaquim. Jo penso que, a veure, en el primer moment...
Estic d'acord. Es va fer el que es va poder, pel que deia dels sabres, perquè a les cases no se'n parlaven, perquè hi havia por, perquè amb el que no li havia passat una cosa n'hi havia passat cinc. Però després, hem tingut un munt d'anys amb el que es podia haver fet més coses, els que hagin manat. I han manat els uns, i han manat els altres, i els de més enllà, i per sort no han manat els que hi havia. Però encara que d'alguna manera...
o la porta d'atràs o no sé com ho diuen, doncs escolta, tenim algun tribunal que encara existeix, encara hi és, però també hi ha una cosa que és que la història, és a dir, hem de mirar la història, què ha passat en sentit crític, però a veure què fem a partir d'avui, perquè ara han passat 50 anys i com esperem 50 anys més, aquests que és un 16%,
encara diran que era, jo què sé, Papa Noel, aquell senyor, eh? Vull dir que, com que si no hi ha, si no anem posant al seu lloc, on anem recordant, al final, la desmemòria és la pitjora. És que ens hem de posar primer davant del mirall. Sí, però sí, justament amb això. Però hi ha un factor, que si mirem el nostre malic amb totes aquestes coses, però és que això és general. Nosaltres només hem fet malament aquí les coses.
sinó que passa a tot arreu. Llavors no només és qüestió que no vam fer, segur que no vam fer moltes coses. La complexitat del món actual demana solucions simples i aquí dona la sensació que el feixisme és una solució simple. O manda i ordena i que s'hi hagués. O traient les xarxes a declarar. És que ni al Parlament de Catalunya va fer una llei de memòria.
Ni al Parlament de Catalunya. Generalitat, t'han d'anar, que vagi bé la setmana. És a dir, amb majories absolutes de Convergència i Unió, que una part venia d'on venia, però una altra part havia patit la repressió, també. Però, Ramon, aquest moviment de detes que hi ha en aquests moments...
No té l'origen amb això. Ah, no, però segurament si s'haguessin fet altres coses... Ara, és evident que amb un món globalitzat no podem pensar-nos que a nosaltres no ens afectarà. Una bona part del que succeeix ara és del descontent.
Descontentament. En general, clar. I el missatge aquest... La primera vegada a la història, treballant no s'arriba a final de mes, s'està molt millor que aquest temps que dèiem, eh? Això... N'hi ha que dir, no, treien les xarxes reals, això és tan bo. No, no.
Tampoc, això és un món que... Les xarxes socials tenen un component que... I que sembla que t'ho estigui explicant al teu amic de l'ànima i resulta que t'està... A vegades va bé ensenyar coses de com... Coi Molins, doncs ensenyar com estava Molins i com està ara. Jo recordo que creuava el pont per anar al foment.
perquè el terrable estava destapat, passava el canal, amb una que tipeien els últims anys que era insuportable. I rates. Bé, en fi. O recordo, quan era petit, a jugar al pas de la via de la plaça dels Caiguts, que ara es diu plaça dels Països Catalats. I què vols dir amb això?
Doncs que tot això es va fer després. És a dir, que si tu mires com està Molins ara, com estava fa 50 anys, no... Escolta'm, l'evolució, segurament hi haurà coses que no s'han fet bé, hi haurà coses que ens hem equivocat, en fi, només s'equivoca qui fa coses. Qui no fa res segur que no s'equivoca. Però hi ha hagut una evolució. I segurament, el que deia la Beba, en aquell moment la gent va entrar amb molta il·lusió per fer coses...
tant a nivell local com a nivell autonòmic com a nivell nacional, i ningú va cuidar-se de tenir aquí un retrovisor per mirar enrere per anar explicant el que... Que això no vol dir que si haguéssim fet tot això no ens trobéssim amb el que ens trobem ara, perquè és un moviment global. Ara, segurament a l'estat espanyol o a Catalunya no tindríem aquest grau de jovent que pensa que això del Franco era una cosa fantàstica.
és que això és per sortir corrents. Però és que vas a les escoles... Això donaria per sis tertúlies. Vas a les escoles i mires el que s'ensenya i és per sortir corrents, però, en fi, és que és... No, no, és que, de veritat, però és que és general, és que és una cosa...
Han canviat les prioritats, l'educació és diferent, però és que jo, perdoneu-me, jo és molt pesat, jo sempre poso el mateix exemple. Quan jo era jove parlaves amb algú que havia sortit de la universitat i amb independència de la carrera que hagués fet era una persona que tenia una cultura.
acollonant avui en dia parles amb un tio que ha sortit de la universitat i sabrà molt del que ha fet si ha fet això del màster, del no sé què, de l'universo però si li preguntes on està Valderobles ni idea
Correcte. Però la cultura aquesta no l'adquiries de la universitat, tampoc. T'ajudava o t'incrementava una mica la cultura. Però la cultura no s'adquiries a la universitat. Però sí que hi havia una base diferent. Era un altre sistema. Per això dic que...
La cultura aquesta que diu el Ramon, més ampla i més oberta, no s'adquiria. Jo estic molt content d'haver pres els godos i els bicigodos a l'escola, que m'han fet molt servei. Cap ni un, m'entens? Això forma part d'aquest prègin. Però que sí que hi havia una cultura general, que no calia anar a la universitat. No era només la universitat. Sabia molt de tot, de tot i de res. Una mica de tot i molt de res.
i al final, i en canvi avui és això el que sap fer física quàntica és el millor d'això, però no sap que avui... Això que joquim del descomptament, penso que això també, i no va només amb el gent jove, ara ja estava en un lloc esmorzant i teníem posada la televisió amb un canal X i estaven fent una enquesta pel carrer i hi havia una manifestació feixista
I li pregunten, amb gent gran, amb gent gran, què li parece, no sé què, i tal. Muy bien, yo les apoyo, no sé què, porque nos han cobrado la basura dos veces. L'altre, que si els cotxes passaven muy deprisa por la calle y nadie... Hay un desgobierno, deien. I eren gent gran. Això és una suma. Aquests missatges acaben
calant també amb molta gent gran. I aquest descontentament... I el descontentament que tenim, que és generalitzat... I aquests s'aprofiten en un populisme. Però el descontentament hi és. I és real. El que passa és que les dretes i extremes dretes i aquells moviments...
intergalàctics se n'aprofiten d'aquesta base aquesta base que tenim de descontentament per fomentar-la per una banda els joves i per l'altra banda el descontentament i després hi ha una cosa les esquerres i fins i tot una part del centre dreta hem sigut molt contemplatius
hem sigut molt de... i moltes coses d'això millor no parlar-ne no, i mira que passen 10 cotxes que, bueno, és igual va, hi ha d'allò i aquí no es pot aparcar bueno, però després entraven als pobles, són dos minuts són cinc minuts que no passa aquí Molins, eh, que passa llavors arriba un que diu, no, no quan jo mani, això s'ha acabat i la gent s'ho creu
I la gent s'ho creu. Perquè els altres no fem res. Sí, sí. Però ja està, clar, per això dic que ens hem de posar davant del mirall. No només en un factor, són molts. Però Mireu, des de fa molt d'estona del que estem parlant és exclusivament...
del que no està funcionant, del que pensem que ens ha fallat, no dels avenços que s'han fet, no de les coses que hem fet bé i les estem fent bé, de les millores. No, no, d'això no parlem. És a dir, si ens centrem exclusivament, inclús nosaltres, inclús nosaltres, en les coses que no funcionen... No, no, perdona. No, no, això m'acaba. Això m'acaba. Això m'acaba.
Si ens centrem exclusivament en les coses que no funcionen, les coses negatives, això és una mena de multiplicador. I amb nosaltres el que diu tothom. I aleshores això inclús, amb aquesta gentussa, els giró l'Ales i hòstia, veieu com tot funciona malament, i la gent s'ho acaba creient. I el jovent, que no té ni puta idea del que estàvem parlant amb nosaltres d'aquesta història, doncs pensa que la història va començar quan ells van néixer. I aleshores diu... No, la història no, el món. El món.
i fan la caricatura d'en Franco que era un avi simpàtic i no sé què i poca cosa i s'ho creuen això de buscar els defectes o les coses que estan malament és per intentar justificar o analitzar aquest 16% del jovent i aquesta gent gran és intentar buscar el perquè que s'han fet coses i mirar el futur i mirar el futur per esmenar-ho si no trobem on està el problema no ho arreglarem d'acord
Jo no dic que no s'hagi de fer, però només parlem d'això, no parlem d'altra cosa.
És a dir, les coses s'estan fent bé. El jovent, per exemple, si s'està escoltant un jove i només sent això, diu, hòstia, és que collons, la transició va ser una merda perquè es podia fer més. Saps què té la culpa, l'Oriol? Sí. No, no, no. No, però Joan, Joan. Que ha hagut de dir que ells va enllograr, es va enllograr, no sé què. Una cosa que s'està fent molt bé, el part de les pòlmenes, que la beba, llàstima que no hi ha la beba. Comencem de caixondria, no? No, no.
i les coses per analitzar-les s'han d'analitzar les que no funcionen i les que han funcionat també i són moltes i per tant donaríem una altra visió no tan catastrofista de la realitat i del temps que hem viscut i segurament algunes persones que no tenen coneixement d'aquesta història diria, hòstia, collons... Sí, però saps quin problema hi ha, Joan? Perdona, eh? Sense memòria només tens present perquè no construeixes futur, eh?
El president acaba repetint, el president no existeix. Bueno, tens el dia a dia. Sense memòria no es pot construir futur, eh? El construiran ells. I serà una repetició corregida i augmentada del que vam tenir. Sí, sí.
Però la memòria... S'han de posar en valor les moltes coses que s'han fet bé, s'han de posar en valor les moltes coses, que són moltes, i a més d'allà on veníem, però també hem de recordar les que no s'han fet bé, i ara no s'ha llegit de les escoles i l'educació, doncs escolta, aquí hi ha una assignatura i la santa hi va haver una manifestació molt gran, perquè al final...
La idea segurament és bona, però sembla que l'aplicació no acaba de funcionar. Però si no, la gent no estaria allà. Doncs hem d'això per canviar-ho. Però la història també és explicar aquestes coses. És a dir, el Jovell li ha de dir, escolta, som una colla de tontos, perquè això ho hem fet malament, però penseu que venim d'on venim i tot el que ha funcionat... Gràcies. D'allà on tèrem... Ja està. Fins dijous a la Federació Obrera. Gràcies per les reflexions, Joaquim, Jaume, Joan, Ramon i la Beba, també. Bona setmana. Bona setmana.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. La defensa de Carles Puigdemont demanarà al Tribunal Constitucional que aixequi de forma urgent l'ordre de detenció contra l'expresident. El escrit argumenta que s'ha d'incorporar el posicionament de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la llei d'amnistia.
La defensa demana al Tribunal Constitucional que declari expressament que la suspensió es mantindrà fins que el Tribunal dicti sentència ferma o fins que hi hagués qualsevol incidència sobre la llei d'amnistia que alterés la seva eficàcia. I reunió aquest migdia del Consell de Política Fiscal i Financera a Madrid. El govern espanyol convoca els consellers autonòmics d'aquesta cartera per exposar-los als objectius d'estabilitat pressupostòria.
Pel que fa al nou model finançament, malgrat que planaran la trobada, quedarà en un pla molt secundari relegat a l'últim punt de l'ordre del dia. De fet, no s'hi debatrà el finançament singular per a Catalunya, que va fixar Esquerra Republicana com a condició en els acords d'investidura. El PSOE assegura que continua negociant-lo, mentre els republicans ja van acceptar deixar per l'any que ve el debat per a la recaptació íntegra de l'IRPF en mans de la Generalitat.
I els ministres de Pesca i Agricultura de la Unió Europea reuneixen avui a Brussel·les per començar a negociar les quotes pesqueres del 2026 en un context de fortes queixes del sector català que ha esgotat gran part dels dies de pesca fixats per aquest any. Un nou informe europeu mostra una clara millora de les poblacions de peix al Mediterrani i obre la porta, per tant, a ampliar els dies de pesca en l'any vinent. Catalunya i Espanya reclamen mesures urgents per poder sortir a pescar abans de Nadal.
I un incendi va afectar ahir al vespre un pis de Sant Pere de Ribes al Garraf quan es va encendre la cuina per causes que encara s'investiguen. Bombes i sem hi van actuar ràpidament i un home, inquilí del pis, va resultar ferit amb cremades menys greus després d'intentar apagar el foc ell mateix. Va ser traslladat a l'Hospital Valdebron i l'incendi es va extingir poc després i va quedar limitat només a la cuina sense causar danys estructurals importants ni tampoc necessitat de desallotjar el veïnat.
I mobilitat a la peçada Llines del Vallès i a l'intitud per la retirada de vehicles del Boral. També a l'A2, a Bellloc d'Urgell, unes obres tallen un carril i, per tant, generen l'intitud en aquest punt. També retencions habituals a la B10, direcció en ús de Trinitat i en ús de Llobregat i també a la C58 a Barcelona. A banda, circulació intensa també a la B23, a Molins de Rei, a causa d'un accident. Pel que fa al servei ferroviari, es resolta la incidència que generava alguns retards a la línia R4 de Rodalies.
I l'Hospital de Sant Pau de Barcelona torna a assumir des d'avui avortaments quirúrgics en un espai propi després de més d'una dècada sense practicar-los per motius religiosos. Ho fan les instal·lacions de l'Hospital 2 de maig i compleix així la legislació que obliga els centres públics a atendre aquesta intervenció.
Avui comencen les inscripcions per fer de patja a la Cavalcada de Reis. Des d'avui fins al 29 de novembre, a través de la pàgina web cavalcademolinsderei.cat, si entreu a través del formulari inscripcions, podreu apuntar a les vostres criatures per fer de patja. Es pot fer de patja petit en funció de l'edat o patja gran. Heu de triar
a l'apartat en funció de l'edat dels vostres fills i fer la inscripció per fer de patja durant la cavalcada. Serà el 30 de novembre quan es publiqui a la mateixa pàgina web la llista d'admesos i esclosos amb una numeració assignada segons l'ordre d'inscripcions. La podreu consultar també, a més de la pàgina web, al local dels Reis i a Can Amatller.
I el dia 1 de desembre, a dos quarts a vuit del vespre, es farà un sorteig públic a la Federació Obrera. Comencen avui les inscripcions per fer de patja reial. I demà dimarts hi ha una conferència a la sala gòtica del Museu del Renaixement, una conferència càrrec de Salvador García Arnillas, que és director del Museu Frederic Marés. Demà a les sis de la tarda, conferència i amb entrada lliure i gratuïta.
I també aquesta setmana, el divendres, hi ha una xerrada per parlar del Marroc. Marroc tan a prop i tan lluny. La xerrada la faran Rashid Iounusi, que és llicenciat en Filosofia, i Fauzi Haliba, que és sociòleg. La persona responsable de moderar aquesta conferència, aquesta dolar rodona, és la molinenca Antònia Castellana.
La taula rodona es farà el divendres a les 7 de la tarda al local de l'Associació de Veïns al barri del Canal, al carrer Ferran Agulló. I també ja de cara a la setmana que ve, d'aquí una setmana per dilluns 24 de novembre, torna a haver-hi una visita guiada al Museu del Renaixement, una visita guiada...
expressa per persones que tinguin a partir de 65 anys. La visita serà a les 12 del migdia, dilluns que ve, i les inscripcions s'han de fer abans. Us heu d'apuntar abans enviant un correu a info arroba museodelrenaixement.cat o trucant al 93737 4363. Visita guiada dilluns que ve al Museu del Renaixement. Inscripcions, però, les heu de fer abans.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la farmàcia Edgar, que està al carrer Santiago Rossinyol 810. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil, però amb un i jove tens un espai on pots fer-ho amb confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock,
El disco. I el que faci falta. Generació Chic. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chic. La banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molint de Rei. Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
10 del matí i pràcticament 9 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. Aquesta tercera hora del programa de seguida saludant el regidor Lucas Ferro a l'espai de preguntes a Molins en Comú Podem. Després vindrà el Sergi Domingo al Xenxo per parlar de cultura popular a l'espai mensual dels dilluns. I completarem aquesta hora fent un cafè amb el comerç amb l'Helena Artacho, responsable de comunicació i estratègia de Molins Comerç, amb la llibreria Cent Vides. Avui la Marta Padilla, que ens acompanyarà també a la recta final d'aquesta hora, a partir de 3.15 i fins a arribar a les 11.00.
Però ara saludem el regidor portaveu de Molins en Comú Podem, regidor de Medi Natural i Educació, Lucas Ferró. Què tal, Lucas? Bon dia. Bon dia. Bon dia i bona hora. Com anem? Molt bé, molt animats. Molt bé, alegro. I ara feia dues setmanes que no ens vèiem. Sí, tenim feina.
Moltes ganes de veure-us. Anem començant per l'actualitat més immediata. Aquest matí m'ha explicat que comencen les obres d'arranjament a l'avinguda de l'11 de setembre, al carrer 11 de setembre. Concretament es tracta d'obres d'arranjament de vorera i enllumenat. Lucas, diuen a partir d'avui fins a finalització de les obres...
que no sé si comportaran alguna desviació del trànsit o tall de trànsit en aquest sentit. Només afecta a Voreres i Enllumenat i, per tant, poder conviure les dues coses. Afectarà especialment a Voreres? No sé si hi haurà d'haver algun tall puntual d'algun carril en algun moment.
Recordem que la part d'asfaltat ja la vam aprofitar el juliol i l'agost per arranjar, ens falta arranjar voreres i per tant esperem que les afectacions siguin puntuals. Aquest matí no hi ha hagut afectacions i per tant esperem que si no hi ha cap inconvenient en l'arranjament de voreres sigui més pels vianants que pels cotxes que sabem que és una zona especial.
Això forma part també, o s'inclou dins del pla de voreres, aquesta actuació? Sí, vam incloure la primera, el pla d'asfaltat, recordem que són dos plans que van en paral·lel, allà on podem fer-los coincidir per dates i per espai i per alternatives de mobilitat, doncs podem fer-los coincidir, però normalment el que fem és actuar primer, especialment en aquests carrers que tenen tanta mobilitat,
durant el curs escolar, doncs, intentar desplaçar el pla d'asfaltat a període de vacances i poder actuar després en voreres. Molt bé. Per tant, a partir d'avui i fins que acabin les obres, doncs, aquest arranjament, com dèiem, de vorera i enllumenat al carrer 11 de setembre, que ha començat aquest matí. I dèiem també, entre altres coses del cap de setmana, per cert, que em deies també, doncs, que vau tenir o vau poder assessorar les organitzadores a primera fira animalista a la plaça del Palau.
Jo crec que va ser un èxit. I la veritat és que quan ens ho van proposar, perquè aquesta idea de fer una fira animalista, especialment amb el centre de teràpia, fa quasi un any que la parlem... Ja ve de lluny. Nosaltres els vam dir, home, creiem que hi ha molt públic objectiu a Molins, que no només és una vida animalista, sinó que és una vila on hi ha molts animals de companyia i un públic molt interessat en el benestar animal...
I en allò que us puguem assessorar, acompanyar en aquesta fira, doncs benvinguda sigui. Ha sigut un diàleg molt fructífer, jo crec que per les dues parts. Ho han organitzat per ser la primera vegada que ho fan, jo crec que d'una forma molt, molt, molt eficient, tant en l'ús de recursos com en...
en allò que han sigut capaços de construir. Jo crec que hi havia moltíssimes entitats de protecció animal, de veterinaris, de botigues especialitzades. Hi havia molt bon ventall d'associacions que han donat suport. Moltes d'elles, diguem que sempre...
Van molt justes de recursos perquè les protectores d'animals i les excepcions de defensa del benestar animal viuen molt dels donatius, de les entregues, de la participació veïnal, etc. I quan vaig veure la fira muntada amb tota la participació, amb tots els estants muntats, crec que han fet una feina excel·lent i, a més, que han complert els dos objectius que...
els tres objectius que ens marcàvem. La primera, hi ha hagut processos de preadopció i d'acollida d'animals, de gossos que ho necessitaven. Jo crec que això és un èxit. No es fan les adopcions in situ en aquell moment, sinó que diguem...
Hi ha un interès de la família i es comença tot un tràmit de preadopcions que acabarà amb visitar la família, amb una mica de formació en el maneig del gos i del seu benestar, però ja s'han activat diversos procediments de preadopció i algun procediment d'acollida, del qual n'estem molt contents. Per altra banda, jo crec que totes les entitats que hi van participar van poder, diguem...
tenir un retorn econòmic de la seva participació. Jo crec que per aquest perfil d'entitats segurament la Fira ha sigut molt positiva i després hem pogut tenir un espai de conformació i d'explicació i de començar a problematitzar algunes qüestions que nosaltres també discutirem, com és el benestar ànim a les ciutats, el que implica això en termes de convivència, el que implica això en termes veterinaris, etcètera. Jo crec que aquestes tres potes de la Fira van estar
molt ben estructurades, i no puc més que felicitar els organitzadors i que agrair-los, d'haver-se envalentonat a obrir un espai que tots veiem que podia ser un espai d'èxit, però que costa organitzar, que costa molt logísticament posar en contacte a tantes entitats perquè vinguin a gaudir d'un dia molt interès i a presentar la seva activitat, i jo crec que va ser una fira excel·lent.
En aquesta línia llegíem també la setmana passada la companya Samaralvi Molins de Rei que el consistori esteu treballant en una nova ordenança específica que vol adaptar-se a la legislació actual i establir unes bases més clares per la tinença responsable d'animals amb l'entrada en vigor de la nova llei de benestar animal que ha obert la porta a Espiga de Samaral una revisió profunda d'algunes normatives locals. Què ens pots dir d'aquesta nova ordenança que esteu treballant?
La proposta tècnica està ja enllestida, l'acabem de treballar des del govern abans de presentar-la als grups de l'oposició. Bàsicament...
intervé en dues qüestions que considerem que són molt rellevants. La primera, en l'adaptació a la llei de benestar animal. I, per tant, què implica avui en termes de benestar tenir un animal? Sigui un gos, un gat, o sigui una iguana, és a dir, un animal exòtic, etcètera, etcètera. En tots aquells elements que la llei de benestar regula. Després, quines...
la funció dels ajuntaments en aquestes qüestions. Com regulem especialment dues coses que a vegades són complexes que funcionin. Una és el sens dels gossos, especialment,
És a dir, tenir un registre de quants gossos conviuen avui a la nostra vila, de qui és cada gos, tenir-los identificats, poder intervenir en cas, per exemple, de pèrdua, etcètera, etcètera, i poder-los localitzar fàcilment. I l'altre, la regulació de les colònies felines, que en moments de rei en tenim moltes. Això vol dir quins espais seran els adequats per a aquestes colònies felines. Ja hem instal·lat alguna caseta, alguna alimentadora, etcètera, etcètera.
Qui supervisa i qui coordina el fet que les colònies felines, diguem, el que s'hi produeix en termes d'alimentació, etcètera, sigui irregular i, per tant, hi haurà un carnet d'alimentadors, hi haurà personal autoritzat, ciutadans de Molins que, de forma voluntària, vulguin cuidar una colònia felina, estaran degudament identificats i tindran uns drets...
I uns deures, i evidentment l'altra part, que és la que veurem, les campanyes d'esterilització, la retirada d'animals, etcètera. Per tant, per una banda, regular el benestar animal i la cura de les colònies felines, i per l'altra banda, el gran tema, Molins, jo diria, que és la relació entre, especialment els gossos, i l'espai públic.
i com ordenem i com regulem aquesta situació. Per tant, reforçar la prohibició d'entrada d'animals als parcs infantils, les normes que han de seguir els animals i els amos dels animals quan van a l'espai públic, és a dir, portar una ampolla d'aigua, portar una bossa, etcètera. I també hem d'acabar de regular, i jo crec que això formarà part també d'un espai més ampli,
Dues qüestions. La relació entre els animals i els comerços, és a dir, on poden entrar i on no, i que els comerços puguin identificar-se clarament com espais on es pot entrar amb el gos i altres que no, perquè això també va originant petits conflictes, i l'altre, evidentment, el règim sancionador, i com abordem el règim sancionador
a l'espai públic, que a vegades se'ns costa molt intervenir perquè tots tenim molts veïns, i ho hem parlat a la llave d'Europa, ho hem parlat amb molts veïns de molts barres de Molins. Baixen aquí els amos, els gossos es pixen, es caguen al parc, no ve la urbana.
Clar, aquí hi ha un problema que és, primer, a certes hores del matí, en tots els parcs de Molins hi ha gent amb gossos, i nosaltres no tenim tants operatius, podem fer operatius específics, però ens coincideix també amb l'operació de sortida a la feina, amb l'entrada a les escoles, és a dir, necessitem patrulles també per altres qüestions, i per tant, com podem, si podem, construir mecanismes
Per exemple, perquè un cop identificats els gossos, si ens trobem excrements, els puguem identificar i puguem derivar sancions, etcètera. I com podem, diguem, des d'aquesta capacitat de posar fi a certa impunitat que hi ha en certs espais públics,
dissuadir de certs comportaments que creiem que estan deteriorant en excés, no només als parcs infantils, sinó gran part de l'espai públic de Molins. Tenim molts gossos, jo estic convençut que hi ha més gossos que nens a Molins, que és un símptoma d'època, això també, no ens passa només a Molins, i hem de ser capaços de regular aquesta convivència i de generar també incentius a qui té un gos, el cuida bé, recull els excrements, tira aigua quan el gos es pixa i que...
i que, per tant, el seu gos no forma part de cap problema de convivència, i això també ha de generar incentius i hem de ser capaços també d'actuar en positiu. Bé, en tot cas, m'imagino que hi haurà també campanya de divulgació d'aquesta nou ordenança, perquè fins ara està dins de l'ordenança civisme la regulació dels animals? Sí, que una cosa...
Jo crec que també, i això ha sortit en alguna discussió, estem regulant coses que parcialment estan regulades a l'ordenança de civisme. Hem aprovat terrasses, tindrem aquesta ordenança de dinança responsable, l'ordenança de neteja, etcètera, etcètera. Hi haurà un moment que ens haurem d'assentar amb l'ordenança de civisme i també revisar-la, perquè a Molins tenim una mania.
amb les ordenances i amb els reglaments, que és pràcticament no els modifiquem mai fins que els hem de fer de nou. Jo crec que hi ha ajuntaments que cada any revisen la seva ordenança de civisme. Barcelona cada any té un ple sobre això i ara poso els patinets i trec els patins en línia i ara faig petits canvis a mesura que tal. Aquí som una mica més...
ortodoxos amb les ordenances no entrem mai a discutir-les però a mesura que anem treient coses i que l'anem desgajant en altres ordenances també hi haurem de posar un dia una mirada i fer una revisió crítica de l'ordenança de civisme Bé, en tot cas es preveu que abans que acabi l'any es pugui aprovar aquesta ordenança o no, Lucas?
Veurem també, perquè sabem que tenim moltes comissions de reglament, avui podem tenir, tenim el reglament de les escoles, és a dir, volem també que cada debat, especialment amb els grups de l'oposició, tingui el seu temps. Per tant, segurament la presentarem abans d'acabar l'any, i si arribem al ple de desembre ja arribarem, i si no, ens donarem més marge per poder-la acabar de discutir, perquè considerem que és una ordenança que, a pesar de que
pot tenir la capacitat de generar grans consensos, i jo espero que ho faci, evidentment, és prou sucosa com perquè puguem tenir elements a discutir de l'ordenança i de les campanyes, que potser no regulem l'ordenança, però que haurem de fer per desenvolupar-la.
Molt bé, que preveurà i a llegir sancions, com apuntaves tu. Evidentment, la Guàrdia Urbana no pot estar a cada parc, no?, a controlar, no a cada carrer, però en tot cas... No, però tenim altres reptes a fer, per exemple, que aconseguim censar els gossos i, per tant, que quan veiem algú passant amb un gos li podem dir, escolta, està censat, no, doncs tens fins tal dia per anar-lo censat, és a dir...
Tenim gent al carrer, tenim policia al carrer, jo crec que hem d'adequar també qui fa cada tasca fins on es pot arribar i on no es pugui arribar buscar altres mecanismes com l'anàlisi d'excrements o altres qüestions que ens permetin ajudar a arribar on no arribem. I si no arribem a tot, si la Guàrdia Urbana no arriba a tot, que és normal que no arribi a tot, doncs hi haurà d'haver altres instruments que desenvolupin la feina de vigilància i d'inspecció de l'espai públic.
A veure, anem amb una altra qüestió també de la setmana passada. El Lucas, com bé sabeu, és regidor d'Educació. Hi va haver Consell Educatiu de Vila. Força concorregut, sembla ser. D'entrada, així en línia general, quina valoració en faries del Consell Educatiu de Vila? Molt positiu. Jo crec que una de les primeres coses que volia dir... En els centres educatius, en alguns centres educatius, estem tenint problemes a l'hora de...
que les AFES s'involucrin, que hi hagi famílies que s'involucrin a les AFES, etcètera. Ens ha passat, jo crec que molt sovint aquests darrers anys, hi ha una certa desmobilització i segurament aquest any es nota més perquè acabem de venir de l'elecció dels consells escolars, n'hi ha alguns que no tenen representants i haurem de seguir treballant.
Però al Consell Escolar Municipal la participació és molt alta. Teníem la federació obrera plena de professors, de directors, de famílies, de representants de molts centres educatius diferents i, per tant, jo crec que és un bon símptoma que segueix havent-hi una demanda molt alta de poder tenir espais de participació i el Consell Educatiu jo crec que n'és una bona mostra.
Per altra banda, de tot allò que vam tractar al Consell Educatiu, vam tractar la preinscripció, la matriculació, vam anar donant les dades, les enquestes de satisfacció de les escoles bressol i de l'escola de música, que van ser molt altes com han sigut històricament, però que també han anat repuntant en algunes qüestions.
I després va sorgir el tema, el hit, que a més s'entenia que era el consell on havia de sortir i que havíem de parlar-ne i, per tant, molt agraït que el traguéssim, perquè si no, a vegades hi ha coses que no discutim i sembla que perquè no discutim no passin, o sembla que...
A vegades em diuen, hòstia, aquest consell ha anat malament perquè s'ha discutit molt d'això, i dic jo, al contrari, considero que si la discussió és fructífera i és productiva i serveix per expressar un malestar i per posar-hi també paraules, jo vaig sortir content i vaig sortir molt satisfet del debat. Hi ha un problema de manteniment i d'inversions a les escoles, i n'hem de ser conscients, i és un problema que ve derivat
fonamentalment de dues qüestions. Sempre parlem que l'escola El Palau l'any que ve farà 100 anys, però la majoria d'escoles de Molins ronden ja la cinquantena. I ronden la cinquantena, a pesar que fa gairebé uns 10 anys, 12, 15, depèn de quina escola, 20...
que no hi ha inversió per part de la Generalitat. I això es nota. I es nota. I es nota en el dia a dia de l'escola, i es nota també en les nostres tasques, perquè l'Ajuntament ha anat assumint històricament partides d'inversió que no feia la GENE,
Això ens ha minvat la nostra capacitat d'intervenir en allò que és competència nostra, que són els manteniments, i per altra banda, els manteniments de les coses que fem cada vegada són més difícils, perquè les instal·lacions cada vegada són més antigues i hi ha més desinversió i això fa...
que el manteniment s'hagi convertit en un apagafocs constant de les instal·lacions en els centres educatius. S'ha espatllat la caldera, a més en parlem de calderes, molt recurrentment, o la instal·lació, o no tenim línies de vida per accedir a les teulades i tapagoteres. I això a vegades ens situa en una posició...
en què, i ho deia el Ramon a la ràdio, acabem assumint coses que no són competència nostra i les que són competència nostra anem tapant focs i fent una mica el que puguem. Jo ja fa més d'un any que ho vaig plantejar i n'estic fermament convençut. Primer, la Generalitat hauria de recuperar inversions i n'hem de ser conscients i d'aquí poc tenim reuniós sobre això.
i esperem a veure si hi ha pressupostos, però sobretot nosaltres jo crec que també hem de ser capaços de dir, escolta, si en allò que no fa la Generalitat no arribem, doncs no arribem, però en allò que és competència nostra hem de poder arribar i hem de poder planificar les inversions en manteniment. Per tant, estem en un moment en què més enllà de seguir apagant focs cada vegada que s'espatlla una caldera o alguna qüestió,
estem licitant totes les instal·lacions, calderes, etcètera, també de les escoles per poder tenir una planificació del que es necessita i poden anar substituint elements. I en la discussió amb la Generalitat, jo no sé si arribarem a bon port o no, la Generalitat fa poc va treure un decret
que posava sobre la taula la possibilitat de construir convenis de col·laboració amb els ajuntaments per abordar les inversions a les escoles. Quan a l'última reunió els vaig preguntar per això, em van dir que això no és perquè jo posi tant i tu posis tant, sinó que això és perquè hi havia ajuntaments on els interventors...
no autoritzaven després a les escoles perquè deien que no era competència de l'Ajuntament i que, per tant, era un ús impropi de recursos. I, per tant, el que volíem desbloquejar no és la implicació de la gent, sinó que els ajuntaments no tinguessin ningun problema legal a l'hora de portar inversions. Jo espero que això canviï. I si no canvia, doncs haurem de fer...
la nostra feina i ser molt curosos en allò que no és la nostra feina. Va sortir molts temes, el tema de la porta d'emergència de la Sínia, hem canviat recentment també la de l'Alzina, tenim projectes en escoles com el Palau amb el seu pati o el Pont de la Cadena amb el seu pati i és veritat que són competències impròpies
que les escoles també ens reclamen perquè som la porta més propera on tenen a picar i no em queixo d'això, però que crec que haurem de ser capaços, que haurem de fer una priorització, que no vol dir que no hi posem més recursos si els hem de posar, però d'allò que sí ens pertoca i d'allò que no ens pertoca. I dels problemes ser capaços també de fer una jerarquia. A vegades invertim en reformes d'aula, etcètera, en projectes que segurament l'AFA podria acabar assumint
fer ells i nosaltres reservar-nos aquelles qüestions, siguin nostres o no siguin nostres, en què hi ha d'haver una intervenció a l'administració, tema teulades, tema instal·lacions, tema seguretat a les escoles, alarmes, etc. Totes aquestes qüestions que són fonamentals per a una escola les haurem d'assumir inclús en un escenari en què la Generalitat no intervingui. Per tant, haurem de fer
una jerarquia en la intervenció, que ja venim fent-la, però que accentuï certs problemes, perquè entenem que afecta molt el dia a dia de l'escola, més enllà que siguin competència nostra o no, perquè tot queda en un espai gris entre el que és inversió o el que és manteniment, i per tant, més enllà d'això, les direccions ja saben que tenim una reunió prevista perquè elles ens passin, que és com treballem els darrers anys amb elles, que ens facin les prioritats, que les discutim, i que a partir d'aquí planifiquem nosaltres on podem intervenir.
Ramon Salles deia que en algunes escoles fins i tot hi ha els extintors caducats i que en el cas del Castell Siuró s'han instal·lat plaques solars però que no van. No, però són dues qüestions diferents. A veure, la directora del Castell Siuró va fer una intervenció i jo crec que va posar negre sobre blanc la situació que es troba a l'escola i ella, clar, deia que se m'han instal·lat plaques solars que no estan connectades a la xarxa
i entra de tant en quant gent a mantenir-les, i jo no sé què fan, i a vegades torno a entrar al quarto de les instal·lacions i em trobo un cable que no hi era, i jo no sé qui ha fet cada cosa. Són dues qüestions. La primera, les plaques solars que es van instal·lar en fons europeus,
no estan connectades a xarxa, perquè Molins ens passa el que li passa a totes les ciutats del país, que és que Endesa no dona connexió, hi ha una llista d'espera i l'has d'anar batallant. I el dia que ens toqui connectar-nos, ens connectarem. A partir d'aquí, va entrar en personal a les escoles, fora de l'horari lectiu, normalment,
i el que hem de ser capaços d'apamar és que hi hagi un retorn a la direcció de l'escola. Ha entrat aquesta persona, ha fet això, ha deixat aquesta situació, si veieu alguna cosa, jo crec que és una d'aquestes coses que hem de treballar amb les consergeries, que són nostres de les escoles...
és que puguem fer un doble check-in en allò que es fa, perquè a nosaltres ens passen el certificat d'obra i el que han fet, ho remetem i donem la tasca i li fiquem un check-in. Si hi ha algun inconvenient o alguna cosa que l'escola considera que no s'ha fet bé o que s'hauria de fer millor...
hem de poder tenir en aquest tancament d'expedient una inspecció amb ells, per nostra, per part de conselleria, per part d'un tècnic de la casa, inclús d'aquelles coses que no siguin nostres. Perquè a vegades, si som capaços nosaltres de donar un doble xec, la direcció també es queda més tranquil·la, perquè...
Tampoc els directors són experts en instal·lacions i hi ha coses que són inexplicables si no en saps. I per tant, que més enllà de qui faci cada obra, cada escola, puguem tenir nosaltres un feedback de tot allò que es fa. Que és una cosa que també hem de parlar amb la Generalitat, perquè a vegades fan intervencions a les escoles que tampoc ens comuniquen a nosaltres i és un dels temes recurrents que tenim sobre la taula.
Però sí, tenim molt a millorar, tenim molt a fer i tenim una comunitat educativa molt implicada que sé que ens apretarà i, per tant, farem camí. Doncs ho hem de deixar aquí, que passa ja un minut de dos quarts d'onze. Moltes gràcies, Lucas Ferro. A vosaltres. Que tinguis una bona setmana, eh? Igualment. Gràcies. Anem directament a buscar l'espai de cultura popular, ja tenim aquí el Xenxo, i després rebrem l'Helena Artatxo i farem un cafè amb el comerç.
Gràcies.
I ja és aquí amb nosaltres a l'estudiu de Ràdio Molins de Ria, el Sergi Domingo, el Xenxo. Què tal, Sergi? Bon dia. Bon dia. És a dir, anem a parlar de cultura popular. Exactament. Ara hem passat aquest mes de recolliment. Ara arriba aquest mes que no és tant de recolliment però que encara continua... Molt bé. De tardor. De tardor. Aquest canvi d'hora tan maco i tan...
Com que en principi ens toca veure'ns just abans de Nadal, doncs ja parlarem de tota la bateria de... Nadalenca, tota la bateria escuda i tota la carn d'olla que hi hagi en aquell moment. Molt bé. Doncs comencem a situar propostes, activitats per aquestes properes setmanes emmarcades en aquest context de cultura popular.
Correcte, estem a novembre, estem arribant... Jo crec que ara... Fins i tot me podries dir tu quin sant arriba el dia 30 de novembre. Sant Andreu! Sant Andreu, i òbviament parlarem de Sant Andreu de Palomar, aquest poble, l'antic poble Sant Andreu de Barcelona.
que aquest dissabte ja van inaugurar una mostra que és el Festa Teu Sant Andreu, que està oberta totes aquestes setmanes fins al dia 28 a les tardes. Festa Teu Sant Andreu. Que és l'exposició de la cultura popular o dels gegants també de les escoles d'aquest barri.
o aquest districte. Sé que no els agrada que es digui districte, però... T'agrada especialment aquesta festa de Sant Andreu? Sí, és una festa que han sabut jugar molt bé les cartes, de fer una festa major de l'estil tradicional, però vas ensar molt en el barri i en la història del poble.
Quins elements tenim de cultura popular allà? Allà tenim el Càcer Vibratolàs. Com, com? El Càcer Vibratolàs, que actua com a drac, amb el Gambirot, que és la figura infantil. Tenim el Vall del Corpus de Sang, que seria com el Vall de Pastorets, el Vall de Teixidores, que seria el Vall de Gitanes. Caram! Tots els gegants, trabucaires, i fins i tot l'Esbarbaragall, que és un dels grans esbarcs de Catalunya.
Molt bé. 30 veig que cau en diumenge. Cau en diumenge, tenim el dia 29, que al matí es fa una rebuda dels convidats que venen de fora, els gegants de Sant Isidre, de València, i de Mendillorri, del País Basc. Hi heu anat alguna vegada, els gegants de Moritz de Rei? No. Però sí que hi ha vincle amb aquestes colles, o sigui, aquestes colles les coneixem. I a la tarda del dia 29 hi ha l'esclat Andreu, que antigament començava tota la festa major de Sant Andreu,
i és una mostra a valls, una baixa del mercat amb la mateixa música, tot el seguici i Sant Andreu, cadascú amb la seva formació musical, arribant a plaça d'Orfila i fan la mostra a valls amb la passada de l'església, que és que tot el seguici va dormir a l'església
per l'endemà al matí. L'endemà al matí, a ben d'hora, abans que comenci el preu de festa major de Sant Andreu, diumenge 30, surt tot el seguici a l'interior de l'església, que és un moment molt bonic, perquè l'església i l'ajuntament o la seu del districte estan façana per façana, sí que amb un espai ample, però...
pots escoltar totes les músiques en el mateix moment i es crea un paisatge sonor molt bonic de les músiques de Sant Andreu que val molt la pena veure-ho. Molt bé. I després el fan al Pregó, la cerca de la Festa Major i aquest any, el C30 el diumenge,
es va ofici el diumenge 30 a la tarda, i els gegants i el colomí aniran fins a ofici, tot celebrant la dia de Sant Andreu. Tot es concentren dissabte i diumenge, doncs? Aquest any, tota la festa més pròxima al dia Sant Andreu 6, per dates, és això, que la festa no es cull el dia que s'ha de fer, sinó és el dia que ho decideix, però després ja ens n'hem d'anar el dia 6, o el dia 8, ara no me'n recordo, ara...
crec que és el dia 8, que és el Adeu Andreu, que és l'acte de comiat dels Gegants i el Colomi de Sant Andreu, on fan una petita cercavila des de la plaça Pomera fins a la plaça on els guarden, en aquest cas a l'estació antiga de Sant Andreu, i tots junts li diran adeu al Gegant Andreu per això aquest títol.
Molt bé. Per tant, ens recomana, si no hi hem anat mai... Si no, si hi ha anat mai, sobretot anar-hi, per exemple, el dia de l'esclat i el matí de festa major. Que és quan veiem tot el seguici al complet i és molt bonic, aquest seguici. És una reinterpretació dels seguicis tradicionals i molt cuidada i amb molt d'amor.
Hi aniràs tu? Òbviament. Quines preguntes que faig? Sant Andreu... És com esplugues, no? Si vols poder parlar d'esplugues, alguna cosa ens inventarem. No, no. Molt bé, doncs primera aturada a Sant Andreu, del Palomà. Del Palomà, Barcelona. Després tenim festa major també a Sant Andreu de la Barca i a Sant Andreu de Llevaneres. Al final, Sant Andreu n'hi ha pocs i...
òbviament pel nom, doncs totes són aquells finals de cap de setmana. I, evidentment, la que ens pertoca és Santander de la Barca, població propera. Que ja en parlarem també al desembre, perquè tenen novetats, perquè encara no sé si s'han pogut dir, però tindran novetats al desembre.
I amb una miqueta d'autoria molinenca. Ah, bé, doncs ja ens ho expliques al desembre, eh? Al desembre. Hi pensaràs? I tant. A mi s'encaixa molt en el cicle festival de l'ENG i durant molts dies hi estaran.
Molt bé. Per tant, penseu també que hi haurà, doncs, això, festa Sant Andreu de la Barca. I a Sant Andreu de la Banera. Al Maresme. Molt bé. I després ja ens acostem, doncs, en els primers mercats de Nadal. Sí. El mercat de Nadal de Canyelles, que és un mercat de Nadal que ningú pensaria que a Canyelles, al Garraf, tingui un gran mercat de Nadal. Doncs Santa Llucia a Canyelles és molt potent. Ja he anat, tu? I vaig anar fa molts anys. Sí. Molts anys, vull dir... Molts.
Menys de 15. Doncs llavors potser no ens hem actualitzat encara. No ens hem actualitzat d'anar-hi, sí que a veure-ho. Sí que he vist imatges i ha crescut fins i tot de quan hi havia anat jo. I després ja començarà el mercat de Santa Llucia. De fet, a finals de novembre ja hi és, que també és el mercat per excel·lència. De fet, mira, l'alcalde ens avançava la setmana passada que aquí a Moritz de Rei el 29 de novembre ja s'engegaran els llums de Nadal.
Doncs els llums de Barcelona crec que treguen una miqueta més aquest any perquè pel que em van explicar era perquè l'alcalde de Barcelona no podia ser... Qüestions d'agenda. Qüestions d'agenda, eh? Aquestes coses de l'agenda política que a vegades es fa un canvi per poder-hi ser. Però tenim el mercat de Santa Llucia a Barcelona que és molt important. Fins al dia 13 podem anar a comprar cavalls, molsa, rius, pescadors al naixement si ens fa falta perquè se'ns ha trencat.
Però no es munta fins al dia 13, fins al dia de Santa Llúcia. El dia de Santa Llúcia és el dia que s'ha de muntar el pessebre. I el tio, doncs, que arribi quan arribi. També tenim la Fira de l'Avet d'Espinelves. Aquesta fira, que els quils hi hagan les fires multitudinàries, és perfecte per anar-hi. Un poble molt maco, molt bonic. Però que en aquestes dates, doncs...
Doncs hi ha més gent de l'habitual. Sí, potser quantiplica... Ai, triplica o... Triplica o quadriplica, segurament... Sí, no? Segur, si Espinalbas... A veure, un poble que està al costat... A més, és un poble que està al costat de l'eix transversal...
Que està molt a prop de Vic, que també hi ha el Mercat Medieval. Correcte, el Mercat Medieval de Vic del dia 5 al 8. Veig d'Espinelves del 6 al 14. Per tant, comencen el dissabte 6. Comencen per Mercat Medieval. És allò que si a algú li agraden molt les fires multitudinàries, faci Vic i Espinelves o Espinelves Vic i mata dos ocells d'un tret. I si no us espereu el cap de setmana del 13-14, que... Aquí Molins també. I aquí Molins també tenim la Fira de Nadal. És veritat, el 13-14.
Exacte, perquè després ja tenim un cap de setmana que és nadalenc. Però el 13-14 un dia es pot venir a Molins a la Fira de Nadal, i l'altre es pot anar a Espinelves, perquè el primer cap de setmana coincidirà això amb Vic, i aquí és mortal. És això de les massificacions de les festes, que no només es massifiquen aquestes festes, per dir-ho així, d'imatgeria, de valls, sinó també fires, les fires també que van massificades. Sí.
que a vegades no s'entén el per què unes es massifiquen i altres no. O sigui, moltes fires totes tenen el mateix, els embotets de planoles, les coques de perafita, el dels ganivets i el... Però deu ser pel tracte de la gent o el...
o a l'ambient del poble, que fa que algunes es masfiquin més. Però potser no cal anar tan cap a Osona, perquè també a la comarca tenim... També tenim activitats. Fira de la Puríssima, no? La Fira de la Puríssima, que, com sempre... De Sant Boi. De Sant Boi es pot dir... A veure, a veure, que està. Amb aquest regust que si tenim ganes de Fira de la Candelera...
Si trepitges una miqueta s'emboi, ja t'impregnes d'aquest ambientillo carna... carna... carna... carna... carna... carna... carna...
que també en Tillo de Candelera, que just dos mesos després el tindrem aquí a Molins. 6, 7 i 8, per tant, dissabte, diumenge i dilluns és també de Puríssima a Sant Boi. Exacte, tenim el dilluns 8, que és el dilluns de Puríssima. Molt bé. I també hi ha activitats de cultura popular, sí que s'admira la programació de la Fira de la Puríssima, com per exemple... Què tenim a Sant Boi? Tenim els Agans Valdirí i Ramona, que representen uns barcelonins que no han d'estiu eig a...
anar al voltant del Bassi Obregat. També tenim el drac Papito. No el coneixia, aquest. El drac Papito és el drac de Sant Boi. Hi ha els gegants del barrer de Casablanca. Ell és un obrer i un tipus de personatge molt conegut del barrer de Casablanca. Si veus que veus la història de Casablanca, entendreu quin personatge és la geganta.
I també hi ha el Drac Rubicatus i gegantons que són del béisbol, gegantons que són del rugby, perquè... Hi ha molta tradició. El Ramonet, que és el gegantor representador del rugby, i la Laia i el Ramonet, que són... No la Laia... Sí, la Laia i el Ramonet, que són els del futbol, també.
Haurem de parlar del Passebre Vivent, no?, de Corbera? Jo amb el Passebre Vivent de Corbera sempre s'ha de parlar dret. Compte. Per mi el Passebre Vivent de Corbera és d'aquestes festes que es repeteix cada any. No és perquè sigui una festa, sinó que és més per tradició i per vincle.
I Corbera per mi és... Queda molt malament dir-ho, perquè hi ha pessebres molt bonics, o sigui, el de Torres de Fals. Sí. Tenim el... Santa Pau també fa un pessebre, que és per tot el poble. Home, ja, el poble ja val la pena. És allò, és un poble de pessebre. Però Corbera és el... Personalment és el millor pessebre de tots. Caram! I sempre... I sempre porto bons records, Nària. Sí, eh? Sí. Per tu sempre et porto bons records. Per mi Corbera és casa, o sigui, Corbera també és una part de casa.
A veure, que mirava si està actualitzat. Sí, comencen el 29 de novembre. Sí, sí, comencen els dissabtes, fan dues funcions o tres, diumenge de dos... Sí, dissabte, tots els dissabtes, sí, a les 6, a les 7 i a les 8. I els diumenges, habitualment, a les 6 i a les 7. I segurament us recomanaria anar a la representació dels dissabtes de les 7. Sí? Sí. Per alguna vegada concreta... Que acabes a les 8. Bé, eh?
pots anar a sopar després, i veus el pessebre fosc. La de les sis a vegades encara hi ha una miqueta claró i encara perdo una miqueta la màgia. Quan és totalment fosc, és molt bonic. I, òbviament, el pessebre de Corbera, si voleu, doncs, el dia 5 arriben ses majestats allà...
i se'ls pot entregar la carta i tenir una petita estona de conversació amb les majestats. A les 7, sessió especial amb l'arribada dels Reis d'Oriena. Exacte. Estem avançant molt, però és que comença el cap de setmana de Sant Andreu, per dir-ho així.
I, per tant, aquell primer cap de setmana també el tindrem al pont. I al pont, que també quan hi ha festius hi ha més funcions. També ens convida anar-hi, sí. Convida, estem a prop de casa. Sí. Anar-hi a mentalació. Sí. Si no es compren les entrades per internet, anar-hi a mentalació, perquè habitualment s'exhaureixen les entrades. Sí. I també a la pàgina web hi ha dies que estan marcats com dies que amb el carnet de Super3 es pot...
Fins i tot per Nadal i cap d'any fan representació. Aquí, quan un poble té una joia com és el Passebre, tot el poble s'implica. Sí que està a Corbera, no està a Corbera Baixa, però igualment tot Corbera va una. No entrem en aquest tema que... No entrem, que sempre sortirem escaldats. Sortirem, sí, exacte. Bé, en tot cas, ja ho podem recordar al desembre, però com que comença aquest últim cop de setmana a novembre, doncs ens va bé.
I aquest principi de desembre també... Per fer que t'envien tilluna de l'ell. Sí, convida. Convida molt, convida molt. I la penya del corp és... Que, com sempre recordo, un cop estava al Passebre i diuen... Ui, si les cases són de verdad. Sí. Pensant-se que la gent es desmuntava i muntava les cases cada vegada. No, no, si tu ara, un 15 d'agost, vas al lloc on es fa el Passebre, veuràs les cases del Ferrer, veuràs la casa de la Filadora, el Graner, ho veuràs tot.
I això també fa que sigui especial. I haurem de parlar també dels pastorets. Pastorets, que... Encara no tinc les dates, no sé. Els pastorets ja parlarem al desembre, perquè començarà el 26 de desembre, com sempre, i s'allargaran fins al 2 de gener. Correcte. I, òbviament, podeu anar a veure pastorets d'altres llocs. És important veure pastorets d'altres llocs. També està... I sempre recomano veure la Santíssima Trinitat dels Pitarra. Sí. A Berga, Sant Quers de Besura i Molins.
però, per exemple, les plugues fan uns pastorets... Ja hi som! Havia de treure les plugues, avui. Digues, digues. Les plugues fan uns pastorets que són una versió del Folk i Torres, però hi posen coses d'actualitat.
podem anar a veure pastorets de Folk i Torres. Són més aments, són més... No són com els nostres, que són els millors del món, però són pastorets de Folk i Torres, també en tenim a Mataró, amb la Sala Cabanyes, amb els Jones i Mataties, i és una miqueta que no tots tenim el Garrofa i el Pallanga i està bé conèixer altres tipus de pastorets.
Molt bé. Alguna cosa més, Sergi? Jo crec que ja hem fet una bona repassada aquest inici de final d'any. I aquest octubre has anat a moltes festes populars o no? No, aquest octubre ha sigut més d'estar tranquil·let a casa, d'estar agafant força perquè aquest final d'any sí que toca fer coses.
Molt bé. Doncs aquí hem fet aquest repàs a l'agenda del proper mes pel que fa a propostes relacionades amb la cultura popular i ho fem com sembla amb el Sergi Domingo. Moltes gràcies, Sergi. Moltes gràcies i bona setmana. Bona setmana. Que vagi molt bé.
Dos minuts i mig per sobre tres quarts d'onze del matí, matí de dilluns, 17 de novembre. Estem en directe amb Marta Padilla, que com que fa dies que no ve la ràdio, doncs, Marta, bon dia. Bon dia. Si pots posar els auriculars o no. Ara estaves desentrenada, sempre ens fa notes de veu quan ha d'intervenir. Posa en silenci, sisplau, els mòbils. Ja està.
Molt bé. Bon dia. Elena Artacho, bon dia i bona hora. Bon dia. Responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç. Com bé sabeu, cada setmana fem el comerç i avui parlarem de llibres, que sí? Sí. De llibreries, llibres, aniversaris, una mica de tot, però sí, sembla que el més de l'única... Has convidat la Marta Padilla, que té la llibreria 100 vides del carrer Bardaguer, número 98.
I aquest novembre es celebres el tercer aniversari. Sí, sí, sí, el 4 de novembre. I ho hem de fer amb un somriure, perquè no és fàcil. No, no, ho faig amb un somriure ampli, perquè estic molt content d'haver arribat fins aquí. Sí. Perquè no... Bueno, ja ho sabeu... Hi ha hagut moments de tot, eh?
Hi ha hagut moments de tot i podeu comprovar, quan passeu pels carrers, el comerç local no és fàcil arribar a 3 anys, hi ha molts comerços que obren i al cap d'un any ja han de tancar. És a dir, que per mi, mira, no ho sé, la xifra de 3 és petita, però per altra banda és dir, mira, bueno, hem arribat fins aquí, contenta, molt contenta i...
I anar seguint, a veure si pot tenir continuïtat i podem anar fent anys. Hi ha hagut moments difícils d'aquests tres anys?
Sí, hi ha hagut moments difícils. De dubtes. Exacte. Sí, perquè com comentàvem abans, referent a altres coses, però que ho pots aplicar tot, qualsevol cosa o qualsevol projecte en què et posis, si vols intentar fer-ho bé i posar-hi tots els esforços realment dona molta feina. És complicat i actualment ja no parlo de la llibreria, sinó en general
mantenir i portar i que un comerç local petit sigui viable, sincerament, no és fàcil.
Helena, pots també posar-hi la reflexió? Estàs d'acord, eh? També jo crec que el tema dels llibres sempre és un dubte, perquè amb tot el món digital i totes les grans competències que tenen, jo crec que va ser una aposta arriscada, però és veritat que jo crec que s'ha pogut també la Marta donar-li un contingut adicional, amb les xerrades que fas, les trobades de gent, vull dir que al final el que sempre crec jo
que dona valor al comerç local és aquestes trobades o aquestes activitats extres que fan dintre de cada comerç, que és molt més personalitzat, és molt més humà, i això és el que ens distingeix una miqueta de les grans empreses. Perquè s'ha consolidat, Marta, un club de lectura que feu un cop al mes, oi que sí? Sí, sí, vam començar el curs passat.
i sí, sí, seguir... Públic força fidel. Sí, sí, vull dir, participants força fidels, després també aquest curs ha afegit gent nova, vull dir que molt bé. Hi ha de tant en tant presentacions de llibres? Sí, de tant en tant faig alguna presentació. L'última va ser la de Joan Lluís Lluís. Força gent també, vam veure. Sí, força gent, sí.
tot i que també he de dir que a Molins de Rei hi ha moltes activitats culturals i costa molt programar alguna cosa que no se solapi amb una altra cosa que en el mateix dia... Bé, doncs que hi ha com segurament un públic que ha de triar, de fet m'ha passat, ha de triar entre diverses activitats. Llavors, a vegades és complicat, sí. I ara també s'ha anat afegint de tant en tant un espai de recomanacions literàries.
Bé, sí, tot això va ser una mica arran d'una mica el que sorgia de manera natural a la llibreria, parlant que es trobaven dues persones i jo parlava amb una, l'altra s'afegia i acabàvem com recomanant-nos llibres o parlant d'aquest, de l'altre...
I llavors vaig pensar de fer una trobada, al final l'estic fent dos cops a l'any, on puguem recomanar llibres i que vinguin persones vinculades al món del llibre que ens puguin recomanar. Sempre intento convidar una editorial, una editorial independent, i després persones vinculades d'alguna manera al món del llibre, des de bibliotecàries fins a...
Fins a... Van venir, per exemple, la Clàudia i l'Aina, que tenien un programa sobre llibres aquí a Ràdio Molins. O sigui, diferents persones que d'alguna manera estan relacionades amb el món del llibre. I aquest divendres...
Fem la propera trobada a les 7 de la tarda, que vindrà la Laura Huerga, que és editora de Raig Verd, i després vindrà també l'Ània Posada, que ja la coneixeu, és d'aquí de Molins, i que té un compte a Instagram on fa contingut literari i recomana llibres.
I després vindran una parella que es diuen els Book Hunters, que no sé si us sonen o els coneixeu, que també són, bueno, que ja des de fa uns anys també recomanen llibres tant a Instagram com a YouTube, inclús tenen un podcast, vull dir, creen molt de contingut literari.
Bé, l'Ània Posada la podeu trobar directament a Instagram amb aquest nom i els Book Hunters també, vull dir que és fàcil de trobar-los a les xarxes. Sí, volia una mica... Bueno, l'Ània és clienta i amiga de la llibreria des de l'inici i a més a més és com una altra faceta, diguem-ne, del món del llibre molt actual, no? El fet de totes aquestes contes i d'aquestes persones...
que han començat a crear contingut literari a les xarxes, que d'alguna manera també acosten potser al món dels llibres a gent més jove o a persones que potser no s'hi acostarien d'una altra manera i
I llavors em feia il·lusió que vingués l'Ània i que vingués algú altre d'aquest perfil i d'aquest món. I vaig convidar a venir també els Book Hunters i vindran. Dijous? No, divendres. Divendres 21 a les 7 de la tarda. A tot això venim d'una setmana on també s'ha celebrat el dia de les llibreries.
Sí, la setmana passada es va celebrar el dia dels llibreries, que és l'11 de novembre. Com comentava l'Helena, de fet ella comentava el tema del món digital, el dia de les llibreries es va instaurar fa 15 anys, ho va fer Cegal, que és la Confederació Espanyola...
d'associacions i gremis de llibreters, ho va fer una mica com per reivindicar el paper de les llibreries com a espais culturals i com a el paper que tenen de divulgació cultural i d'espai social dins del que són els pobles i ciutats,
enfront de tot el tema de la venda digital de llibres. Llavors, es celebrava un divendres de novembre i el 2021 va quedar instaurat com el dia 11 de novembre. De tota manera, és un dia que tampoc no està encara molt...
Sí que hi ha moltes llibreries que fan activitats, potser fan alguna cosa especial, altres encara no s'hi han sumat, simplement s'ha instaurat i amb mica en mica ha anat fent recorregut i cada cop hi ha més llibreries que s'hi sumen.
Ets aquí ara al matí perquè tanques el dilluns al matí? Sí, el dilluns al matí tanco. Amb obertura dilluns tarda tota la setmana i dissabte obres només al matí? Sí. Em sembla que vas provar alguns inicis, no? Dissabte tarda, pot ser? Sí, a l'inici vaig estar dissabte tarda, sí. És un tema que també puja molt sobre la taula. Sí, m'agradaria obrir dissabte tarda, però de moment... No compensa, no?
No és un tema només... Bé, és un tema també personal de forces. És a dir, quan un està sol a la llibreria, ja l'horari de llibreria, l'horari comercial és bastant extens. A més a més, hi ha molta feina que has de fer fora d'horari comercial. És a dir, jo el dilluns al matí tanco, però moltes vegades estic... O sigui, de fet, moltes vegades estic fent feina que no puc fer en altres moments. Llavors, al final has d'ajustar una mica les forces i dir...
Fins aquí arribo. Estàs sola a la botiga, clar. Ara he agafat una persona unes hores perquè ara hi ha la campanya de Nadal i així, que sempre acostumo a buscar un reforç i això. Però de normal, habitual, de sempre, llavors has de veure fins on arribes i com pots organitzar-te.
Però sí, m'agradaria, m'agradaria poder, vull dir, alguna cosa millor algun dia, si som més equip i així, poder obrir també el dissabte a la tarda. Bé, amb una secció de llibres que tens d'autors morinencs, també d'enclau local, i molta literatura catalana, castellana, estrangera...
Sí, intento tenir una mica de tot. Recop el còmic, també? Sí, també. I recop també per manualitats? Bueno, tinc un espai d'il·lustracions, d'alàmines, exacte. Sí, sí, sí. I diries que, a banda del públic fidel que et ve al Club de Lectura, també tens públic fidel que et ve a comprar llibres periòdicament? Sí.
Sí. Entra gent nova sovint? A veure, sempre entra gent nova. Important, també, clar. Vull dir, sempre hi ha gent que t'acaba a descobrir i no pensa que faci tres anys que ja has obert, això passa. Al final Molins s'ha fet gran i si algú viu a l'altra punta del poble és possible que pel que sigui no et conegui.
Després també gent que ha vingut a viure aquí, que això també m'estic trobant recentment, doncs de gent que ve i descobreix la llibreria però bàsicament et diuen que és que fa uns mesos que han vingut a viure aquí, doncs des de Barcelona o des d'altres llocs de...
De Catalunya. I sí, i també tinc la sort de tenir persones que sí que venen regularment o sovint o que compten amb la llibreria quan necessiten comprar algun llibre o regalar. El llibre més venut d'aquests tres anys, te'l saps?
Ostres! Ja m'ho diràs. El més venut d'aquests tres anys... O autor, potser. Mira, et diria com el més venut d'aquest any que seria, però que en aquest cas seria el llibre, jo crec, de l'Estel Soler. Sí, aquest tros de vida.
Aquest tros de vida, sí, sí. És un llibre que... Premi Ramon Llull. Premi Ramon Llull, autora de Molins, un llibre que està molt bé, vull dir, llavors, crec que sí, passa que no, ara, vull dir, no em vull equivocar, però per dir alguna cosa, sí, per dir un llibre, sí, seria... Va venir al club de lectura, també. Molt bé. Per tant, perspectives bones per seguir endavant com fins ara, Marta?
I amb això acabem? Sí, perspectives bones, i de moment il·lusió per seguir, que és el més important. I una mica anar... La veritat és que vaig una mica setmana... O sigui, ja sé que és una mica així, però... Partido partido, que diuen els entrenadors. Sí, perquè pensar molt, molt enllà també genera una certa angoixa. Sí.
I tampoc cal. I llavors al final dius, jo vaig fent setmana a setmana, ara anem cap aquí, ara anem cap a la campanya de Nadal i anem fent. I ja està, i anem cap a les notícies de les 11. Perfecte. Marta Badilla, moltes gràcies. Enhorabona pels 3 anys de les 100 vides. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies. Gràcies, Helena Tachó, gràcies. Gràcies. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La defensa de Carles Puigdemont demanarà al Tribunal Constitucional que aixequi de forma urgent l'ordre de detenció contra l'expresident. En l'escrit argumenta que s'ha d'incorporar el posicionament de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la llei d'amnistia. La defensa demana al Tribunal que declari expressament que la suspensió es mantindrà fins que el Tribunal dicti sentència ferma o fins que hi hagués qualsevol incidència sobre la llei d'amnistia que alterés la seva eficàcia.
I els ministres de Pesca i Agricultura de la Unió Europea es reuneixen avui a Brussel·les per començar a negociar les quotes pesqueres del 2026, tot plegat en un context de fortes queixes del sector català que ha esgotat gran part dels dies de pesca fixats per al 2025. Un nou informe europeu mostra una clara millora de les poblacions de peix al Mediterrani i, per tant, obre la porta a ampliar els dies de pesca en l'any vinent. Catalunya i Espanya reclamen mesures urgents per poder sortir a pescar abans d'aquest Nadal.
I reunió aquest migdia del Consell de Política Fiscal i Financera a Madrid. El govern espanyol convoca els consellers autonòmics d'aquesta càrtera per exposar-los els objectius d'estabilitat pressupostària. Pel que fa al nou model de finançament, malgrat que planarà en la trobada, quedarà en un pla molt secundari relegat a l'últim punt de l'ordre del dia. De fet, no s'hi debatrà el finançament singular per a Catalunya, que va fixar ERC com a condició en els acords d'investidura.
El PSOE assegura que continua negociant-lo mentre que els republicans ja van acceptar deixar per l'any que ve el debat per a la recaptació íntegra de l'IRPF en mans de la Generalitat.
I aquest matí comença el vot anticipant de la consulta popular sobre el topònim municipal de Palamós. Ens amplia la informació el Jordi Rodríguez de Ràdio Palamós. La població que vagi votant aquesta consulta haurà de respondre amb un siu o amb un no a la pregunta Vols que el topònim del municipi de Palamós incorpori el nom de Sant Joan passant a denominar-se Palamós i Sant Joan?
L'objectiu és copsar l'opinió de la ciutadania sobre la reivindicació històrica de Sant Joan d'estar representat en el nom del municipi. Cal recordar que aquest nucli va ser un municipi independent des del 1800 i fins que va ser aneccionat a Palamós l'any 1942. L'Ajuntament de Palamós fa una crida a votar en la consulta. Núria Botellers, regidora de participació. Ha animat tota la ciutadania a participar en aquesta consulta perquè l'important de tota consulta, i més en aquest cas que també és una reivindicació,
de fa molt temps per una part de la ciutadania, doncs que tothom participi. A la consulta pel canvi d'altopònim hi pot votar tothom qui estigui empadronat a Palamós i que tingui més de 16 anys. I l'Hospital de Sant Pau de Barcelona torna a assumir des d'avui aportaments quirúrgics en un espai prop i després de més d'una dècada sense practicar-los per motius religiosos. Ho fan les instal·lacions de l'Hospital 2 de maig i compleix així la legislació que ho marca. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 11. Informació local. Aquesta setmana continuen els actes amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones. Aquest dijous hi ha una taula rodona titulada Dones i franquisme. Hi ha 3 ponents, Mercè Garcés,
Fernández és mestre i vicepresidenta de l'Ateneu de Memòria Popular, Maria Pilar Molina Javier, que és doctora en Història per la Universitat de Barcelona i Neus Roig Prunyonosa, que és doctora en Ciències Humanes, Socials i Antropologia. La taula rodona la moderarà Begoña Floría, és periodista i responsable del programa Heroïnes Quotidianes.
de Ràdio Molins de Rei. És un acte que es farà aquest dijous, 20 de novembre, a les 7 de la tarda, a la Federació Obrera i que està organitzat per l'Associació Obrera. I diumenge, també en el marc d'aquestes activitats, es du a terme la marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. Les inscripcions les podeu fer a Can en Matllet. Teniu temps fins aquest divendres i la sortida a la marxa comença a un quart d'onze del matí amb sortida des de la plaça de la Vila.
Pel que fa a propostes al cap de setmana, també destaquem que el dissabte, dins el cicle Gaudí, el Teatre de la Peni organitza la projecció de la pel·lícula Sorda dirigida per Eva Libertat. Les entrades anticipades les podeu comprar al web Entràpolis. I el SEM torna a fer una activitat oberta a tothom, tasques obertes de jardineria.
de neteja de manteniment al Jardí Botànic del SEM. És una activitat oberta a famílies, a adults, a infants, a tothom que vulgui anar a col·laborar i a participar per mantenir el Jardí Botànic. No cal que us hi apunteu abans, simplement dissabte entre les 10 i la 1 podeu anar fins al Jardí Botànic.
A la informació de servei destaquem les obres d'arranjament de l'11 de setembre, des d'avui mateix, arranjament de la vorera i de l'enllumenat. Des d'avui, dilluns 17 de novembre, hi haurà aquesta actuació, aquestes obres d'arranjament de vorera i enllumenat al carrer 11 de setembre. I la farmàcia de guàrdia, avui dilluns, és l'Edgar, que està al carrer Santiago Rossinyol, 8-10.
Vols estar al dia de l'actualitat del Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats, posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assamentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres
informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant e inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Rabenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer l'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 9 minuts seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora, com us hem explicat al començar el programa. Avui presentem el darrer llibre del Joan Castellbi, que el tenim aquí a l'estudiu de Ràdio Molins de Rai. De seguida el saludem i us expliquem tot el que cal saber d'aquest bosc dels lladres, que és el llibre que acaba de publicar. Després el Miquel Casas amb el seu espai La màquina de la Penny. Escoltarem bona música, com cada dilluns.
i veurem, a hores d'ara no puc confirmar-ho, si la Glòria Massana ens acompanyarà a l'espai dels grans llibres que van canviar el món. Tot això des d'ara i fins a les 12, que és quan posarem punt i final al programa.
11 del matí i 9 minuts, com dèiem, el convilatà Joan Castellbi Marcier acaba de publicar la seva tercera novel·la que porta per nom El bosc dels llibres, crònica novel·lada del violent a Sala Can Castellbi l'any 1844, que ha editat Mirador Llibres, l'editorial del Jaume Gràs. És el seu tercer treball després de publicar La venjança del sometent i 1713 Els crestats de Collserola. I el presenta demà dimarts a dos quarts de vuit del vespre a la Federació Obrera.
Què tal, Joan Castellbi? Bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Bueno, anem tirant, no? Bé, no? Sí. Estàs prolífic aquí escrivint llibres, eh? Bueno, anem entretenint. Sí. Tot, si no m'equivoco, amb l'editoral Mirador, no? Amb el Mirador, sí. Doncs també heu arribat a una... Sí, fa anys que ens coneixem. Una monentesa amb el Jaume. I hi ha una anècdota també dintre de moltes, i és que el Jaume, una vegada que ens coneixíem així, m'hi ha escrit.
un borrador per la venjança dels sometents, i el tenia allà amb un calaix. I l'havia llegit a algú i em havia dit que li agradava, però... I un dia l'hi vaig donar amb ell, dic, això què et sembla, el llegeix tu...
Bueno, i va passar el temps, i al cap d'un temps no em deia res, i jo tampoc, perquè pensava que tampoc era interessa. I un dia em diu, escolta, la meva dona que ha agafat un borrador que era teu, que el tenia allà en un calaix, es veu que el va tenir avorrit dos o tres anys, i perquè la seva dona va llegir i li va agradar, llavors va prendre una mica de consciència.
Bé, gràcies a això hi ha algun amic que ha llegit i ha dit que li han agradat les històries, doncs me n'ha publicat alguna. Bé, en el cas del llibre que ens ocupa, El bosc dels lladres, Joan, com sorgeix la idea d'explicar aquesta història? Bé, com un, l'altre i el de més enllà que he escrit. Per exemple, són coses que havien passat, per exemple, a Olorda, que era el municipi
adjacent a Molins de Rei, no sé com es diu, però és un del terme de Molins de Rei. Era un municipi, llavors la Rierada era l'únic punt una mica veïnat. Correcte, habitat. Habitat, perquè l'altre eren masies, habitades també, però masies sueltes i separades.
Des de part de Sant Feliu fins a Molins de Rei i què més hi ha? Barcelona, Sarrià i Sant Cugat no hi entra, perquè ja és un terme molt gran. Bé, en aquesta història hi passaven
Coses, com a tot arreu. I durant la Guerra del Francesc va passar el que explico en aquest llibre per la Guerra dels Borbons. Sí. Sí.
Aquella guerra va passar allò dels crestats. Sí, segle XVIII. I llavors jo he anat recollint històries també que explicava, doncs a casa s'explicaven aquelles històries que diuen històries a la vora del foc.
Jo també explico aquí que pràcticament, a la vora del foc, també havia passat, però pràcticament explicàvem a l'estiu perquè l'avi va venir a viure aquí baix al poble i llavors doncs pujava quasi cada dia, però a dormir no. Llavors a l'estiu es passava un parell de mesos allà amb la iaia i les tietes i tot.
I llavors, després de sopar a la fresca, en comptes de la vora de foc, ens explicava històries al mas. Aquestes històries al mas venen donades per fets que són reals, però que a vegades la memòria no els lliga o no els pot lligar, com en el cas del bosc d'orxadres. El bosc d'orxadres és un bosc de la finca
que s'anomena avui encara el vostre lladres. Nosaltres ho coneixem, però sí, allà el vostre lladres ha caigut un pi molt gros perquè el vent aquests dies tal i qual. Doncs vull dir que li deien el vostre lladres perquè s'hi van amagar els lladres durant aquest fet, concretament.
Aquest fet va ser un fet bastant luctuós perquè, doncs, bueno, la veritat és que nosaltres el que sabíem era que el governador va, en aquell temps el governador era... Segle XIX, estem parlant, eh? Segle XIX, 1850, em sembla que és el 40... 1844. 1844.
doncs quan el governador et cridava podia ser per moltes coses i a la millor per fotre't a la presó sense saber per què i un dia doncs arriben uns Mossos d'Esquadra i li diuen li donen un d'això una citació perquè anés a veure el governador concretament suposo que no era el senyor governador suposo que era la
els governants. La qüestió és que el besavi aquell, una mica espantat, fins i tot va encarregar amb un amic que es cuidés de la seva família i tal, perquè va pensar que potser no torno. Bé, la qüestió és que va agafar
va agafar un cavall i se'n va anar a Barcelona que per nosaltres és un moment on aquell temps ens sembla que hi ha fins al govern fins a la Generalitat o així deu haver uns 18 quilòmetres i es havia de travessar
Horta, Sarrià, Horta, tot això, que eren camps i plans i horts, ara no ens ho podem imaginar, però no era la ciutat. Quan va arribar allà va veure que no, que el que esperaven era per donar-li una notícia no bona, però per ajudar-lo, entre cometes.
Llavors li van dir, sabem que el dia tal hi haurà aquest robament, i així. Ah bé, doncs ell ja estava per desgràcia bregat que l'intentessin robar i assaltar, no sol aquest mas, sinó molts masos passava, i va dir, bé, doncs si ho sé, doncs no passa res.
Però no, li va dir no, suposo que per una cosa ja no és legal, no? Va dir no, vindran els Mossos d'Esquadra, però han d'estar amagats i no els ha de saber ningú que hi seran. Aquests Mossos d'Esquadra els portareu tal i qual.
llavors, doncs, com és això que ho sabeu? Bueno, això ha passat perquè el guarda vostro s'han enterat i tal i igual. I aquí es desarrolla tota la novel·la, no? Correcte. Perquè hi ha moltes coses d'aquestes que, la veritat, no les podíem lligar. Sabíem que hi havia un deletó, sabíem que hi havia un cas pel qual feia això de denunciar-ho, que era que tenia un fill a presó,
i sabíem que passaria això el dia aquell llavors hi ha moltes altres coses que no sabíem ni on s'amagarien els lladres ni com s'amagarien els policies ni etc. Aquí hi ha un cas que la portada la vaig intentar fer sense gens de pràctica amb la intel·ligència artificial i
I li vaig intentar colar una imatge del pati de casa, que va quedar un 90% bé, dic un 90% perquè s'ho canvien, però està bé, està bé.
Es reconeix. Els cadàvers dels morts, que hi van haver de 10 que eren, en van matar 4 els policies, estirats per allà, i li vaig dir, fes-me un policia, mosso d'esquadra,
en uniforme ja vigilant els cadàvers o a dins i em va fer una cosa una foto i llavors li vaig dir bueno però els Mossos d'Esquadra portaven gorra de barret xistera barret de copa
i em va contestar barret de copa un policia realment portaven barret de copa no com a de gala sinó normalment jo tinc fotos que era pogut posar però que eren canviades en les quals estava l'uniforme amb el barret de copa llavors me'l van posar una mica jo dic-se amb una mica un enterremors però bueno
Bé, però porta el fusell a la mà. Porta el fusell a la mà i es reconeix aquí.
Escolta, ja hem de parlar a mitjans del segle XIX, expliques a l'entorn de Can Castellbí, que ja ens ho havies explicat, hi havia forces vinyes, no? Que això és un paisatge que ha anat desapareixent. Sí, sí. Però que en aquella època n'hi havia? Bueno, hi havia 100 mojades, que són unes 50 hectàrees, que és molt... Sí. Que us dedicava, o es dedicava al mas, evidentment al ramat, però també la producció d'oli, no? Expliques...
Oli... Eren pràcticament autosuficients. Sí. Garrofes, oli, ametlles, fruita, evidentment el vi, el vi era molt important, i horta. Hi havia vuit hectàrees d'horta que... no sé si eren vuit o eren menys d'horta, eh? Sí, sí, sí. Me'n recordo ara.
Però per qui deu anar? Bé, era Norta, que era el que era la vora de la Riera, que es podia regar, i més o menys amb algunes enginys, com algun canal i això, un rec, que li dèiem nosaltres. I si us fixeu, també a Can Rebell, a Can Plana, a Can Salat, tenien molins també...
A casa hi havia molí d'oli, a Can Planes molí de farina, em sembla, a Can Salà també hi havia un molí bastant important, que si algú coneix aquella zona veurà que està baixant a l'esquerra, baixant, eh?, a l'esquerra de la Riera. Correcte. I parles cap al context de l'època, també recordem que hi havia la Guerra dels Carlins...
proliferaven aquestes bandes Sí, sobretot van proliferar molt per la Guerra dels Cardins perquè eren gent que havien estat de soldats van durar tants anys aquelles guerres que quan paraven de fer la guerra perquè després tornaven a reprendre-la
Llavors no sabien què fer i el més fàcil era anar a assaltar. El govern era Espanya, per tant no era un govern molt d'això, no és criticar, però sempre hi ha hagut sotracs i la gent no ho passava gaire bé i s'apuntaven aquí.
Com deies, masos isolats, i per tant era... Sí, fins i tot a casa meva encara hi ha una o dues espilleres, però n'hi havia vàries. Espilleres eren per defensar-se.
amb unes parets que gairebé tenen un metro d'amplada, fer una espillera no era un capritxo. És que la feien perquè tenien bastants... També el pati aquest el van tancar. Seu que primer devia ser un pati obert en el qual entrava i sortia bestiar i la palla i en un moment donat el van tancar.
I com això veureu totes les masies que tenen un barri, que aquest barri està tancat per defensar-se. Primer s'hi ha d'obrir la porta al barri per entrar al pati, al barri concretament, i després entrar a la païssa o als corrals o així.
I una de les bandes que actuaven eren els matacans. No, sí, el matacan és inventat. És inventat, eh? Era el Jaume Montserrat. Aquest sí que era una banda famosa i molt criminal de Sant Joan d'Espí. Correcte. Sembla que era. Sí, sí, correcte. O de Sant Just. O no, potser ell era nascut a Sant Just i a Sant Joan hi van fer una de les primeres fetxories.
I un altre nom propi que és important per la trama és l'Anisset, no? Bueno, l'Anisset tampoc és. També és... Sembla que podia dir-se... Però no ho tinc clar. No ho sabem. No ho tenim clar.
Per tant, tu consideraries que és una novel·la històrica el que has escrit, Joan? Jo crec que no és històrica, però que és... Tot el que escric hi ha almenys un 30% d'història. Almenys, eh? Almenys. O si està basat en una història. Correcte. O en una llegenda, perquè tampoc és escrit. En molts casos tampoc és escrit.
Però la llegenda que l'avi expliqués tots els fets, llavors l'avi a vegades ho corroborava a algun altre veí d'aquests antics i així, no? Però eren, clar, vull dir la memòria, a vegades cada persona quan parlem també tergivergem una mica les coses, suposo que les podem canviar alguna mica i, bueno...
També hi ha un altre nom propi que surt, que és el Pere Cabanes. Sí. Que dius que és un lladre que havia nascut a Molins. Sí. Hi havia un, i ara diré un nom que no és per res, però hi havia hagut un amb un dels fets, no concretament amb aquest...
que era també una bona peça, i va saltar allà i quan estava... O sigui, hi havia el besavi, que se les tenia amb els dos que van entrar armats a saltar-lo. Llavors, mentre l'avi que coneixia la casa... L'avi no, un besavi, però dic l'avi perquè s'hi quedi més fàcil...
Doncs a l'altre li va caure el drap de la cara, el moglador, suposo, i el va conèixer i li va dir... Li va dir el nom. Pere. Amb el Pere vols dir? No, sí...
Bé, ara no em surt i em sortirà d'aquí un moment. Perquè com n'hi ha estes forces i ja comencem a tenir una edat i ens comença a fallar això.
Però li va caure i llavors li va dir el nom i l'altre li va donar 27 punyalades i el va tirar alta baix del marge de davant de la masia. O sigui, mentrestant l'altre perseguia el besavi amb un arma que va disparar i no va fer... no va fer... blanco o encert, no ho sé com ho diem. Jo ja ho busco, quan ho haig d'escriure, quan no tinc clar i un blanco no.
En blanco no es pot dir en català, suposo. Llavors, llavors, no van cercar. Busques les alternatives. Llavors, es va ativocar on va anar al celler, va trobar
una eina era un samaler, i l'altre havia anat escales amunt a les habitacions, i quan va baixar, com que devia ser fosc, mig fosc, perquè a cases aquestes sense llum ja ho són, i a més era la tarda cap al tard, doncs li va fotre un cop de samaler i el va matar. Un mort el seu amic, i l'altre mort l'altre, i l'altre devia ser ball corba. Quan li va caure el paper li va dir ball corba,
I en Molins de Rei hi ha vallcorbes que no tenen per què ser ni família ni això. Però el nom...
Bé, és una novel·la del Joan que té no arribar a les 140 pàgines i que tot va encadenant-se cap al clímax final, diguem, no? Perquè, diguem, finalment la sala... 140 justes. 140 justes. La sala... No m'hi van voler posar gaires fotos. No. De fet, n'hi ha molt poques. N'hi ha cap. No hi ha cap. Al final hi ha una il·lustració i ja està, no?
Jo n'hi tenia preparades unes quantes, però no d'això. L'últim llibre que ja està corregint-se, eh? Sí, sí, perquè com que el Jaume primer ha dit el que fan ells, amb la confiança sempre em dóna llargues,
Bueno, jo no tinc cap pressa, tampoc. I llavors, doncs, l'última, que de moment porta 300 pàgines,
Aquella porta moltes fotos i jo voldria que les hem de posar perquè lliguen molt amb tot. Aquelles més historietes, curtes i variades. O sigui, en el qual explicarem alguna cosa que potser ja l'hem explicat
però a base d'un capítol com a màxim, o anècdotes com un acudit, o amb la llegenda del drac de Collserola, o la llegenda del camell. Molt bé. Però això ja vindrà, perquè de moment el llibre que estem comentant, el Bos dels Llades, el presentes demà. Demà. Dos quarts d'avui del vespre. Amb algun convidat o convidada, o tu mateix...
L'altra vegada em sembla que va venir la Marissa, no? La Marissa, sí. Aquesta vegada... No, sí, suposo que vindrà la Marissa. Ah, bé, bé, Marissa. I amb bona amistat. Sí. Molt bona amistat a casa. No, no, però dic si hi haurà algú que t'acompanyi a la presentació. Sí, segurament la Cristina, com Pilar. Molt bé. Vila, sí. Sí. Molt bé.
Ha fet el pròleg, en sembla, oi? És que jo també els he rebut fa poc, els llibres. He tingut gaire... No em sortia qui havia fet el pròleg, per això no he dit res. Ho diu? Posa Vilamur 25 d'agost del 2025, però no posa qui l'ha fet. Ah, no, ja va escriure-ho així. Ah, val. No va signar, sí. Ah, val, perfecte.
I ara que ho dius, sí, em recordo que vaig pensar que no ha signat. No ha signat. Per això. Molt bé. Joan, alguna cosa més, doncs? No, jo ja dic. No pares. Estius cada dia? T'hi poses cada dia? Bé, sí, a vegades quan no tinc ganes de fer una altra cosa, i sento la que pateix el d'això, és la meva pilar. Sí, a pilar.
que ha de fer el sopar. Som dos, perquè tinc tots els fills per allà, però a la casa vivim els dos per ara. Bueno, tinc una neta també amb nosaltres. I em fa el sopar Joan, el sopar, que es refreda. I jo estic allà i ella pateix els meus d'això. A vegades, doncs, l'ajudo, però molt poc. Jo soc conscient que l'ajudo poc. Per tant, des d'aquí també...
Sí, li demano perdó. Un reconeixement a la Pilar. Molt bé, doncs ja ho sabeu, demà, dos quarts d'avui del vespre, a la Federació Obrera es presenta aquest darrer llibre del Joan Castellbí i Marcia, El bosc dels lladres, crònica novel·lada del violen a Sala, Can Castellbí, l'any 1844. Moltes gràcies, Joan. Molt bé. Que vagi molt bé la presentació, eh? Aviam si us agrada. Fantàstic, gràcies. Passen pràcticament ja dos minuts de dos quarts de dotze. Continuem.
Fins demà!
La màquina de la Penny, una setmana més, acompanyats del Miquel Casas. Bon dia, Miquel. Bon dia, què tal, com estem? Avui recuperant ja l'Estudio 1, després de la setmana passada, que va ser... Va ser una molt xula experiència. Molt bona vetllada, sí. O sigui, poder fer el programa de la màquina de la Penny just veient la Penny, és que no es pot demanar més. Correcte. I a més, podem parlar del cinema terror, que em consta que ha sigut un èxit tremendo. Doncs bueno, la cosa avui va una miqueta amb la mateixa línia. Molt bé.
Tota la informació que passaré avui respecte al que parlarem, bueno, respecte als grups musicals no, però respecte al que parlarem, depèn només de la meva memòria, que a vegades em pot fallar. Si hi ha alguna dada que no és ben correcta és perquè no he pogut trobar informació.
crec que va ser el mateix any del primer cinema de terror, el 73, o el següent any a l'estil del 74, jo apostaria més perquè va ser el mateix 73, vam fer una edició de 20 hores de cine de música. És a dir, no en teníem prou, amb 16 de terror, 20 de música. Llavors...
Insisteixo, va ser o després del terror del 73 o va ser a l'estiu del 74. En qualsevol cas, la informació de les pel·lícules que van haver-hi
Em va molt amb el tema de la memòria. Hi havia alguns musicals d'aquells de Broadway subtitulats, per mi, inmirables i infumables, insisteixo. Segurament hi haurà algun expert en cinema que em dirà, jo era una meravella, però des del meu punt de vista, d'un xaval de 16 anys, jo buscava el que parlarem avui. A les 5 de la matinada em va anar de conya, vam posar una pel·lícula que era La vida de Bach,
Em sembla que el Bach va ser també vivint a Mallorca o un actor d'aquests que va ser perfecte per dormir. A més a més, com a cosa superrevolucionària, van muntar un equip, van reforçar un equip estèreo amb més potència per poder sentir bé la música i tot el que era la part de dalt
van treure els bancs i van posar coixins. Amb la qual cosa tu podies estar allà estirat i en el seu moment, amb la pel·lícula lenta de la vida de Bach o de Mozart o de qui fos, vam fer una bona dormideta per poder seguir amb la festa.
Pel·lícules que es van passar amb aquell festival de cinema de música de l'any 73 o 74. Sí. Parlem de les tres, que per mi van ser les més importants, o si més no, les que més em van marcar a mi per el que jo buscàvem la música. Newport Fall Festival, una pel·lícula de l'any 1967. Actuacions. Judy Collins.
Pete Seeger, Arlo Guthrie, Gordon Lightfoot, Johnny Mitchell, Joan Baez i un músic que estava començant a petar-ho tot que es deia Leonard Cohen, entre d'altres. El mateix any, 1967, van fer el Monterrey Pop Festival. Monterrey és una ciutat que està al sud de Califòrnia, pràcticament frontera amb Mèxic.
I allà es va fer un festival impressionant, també, l'any 1967, que d'alguna manera va ser el precursor del que seria el gran festival de festivals al cap de dos anys, que va ser el festival de Bustock. Allò va posar una miqueta el que seria la llavor per al que vindria després. Qui va tocar a Monterrey? Que hi hagi ningú. Jerry Joplin, The Who, Jimi Hendrix, Ote Reedy, entre d'altres, i un músic diferent,
que es deia Ravi Shankar era un músic hindú que tocava un instrument molt curiós que es diu el sitar i que l'any 67-68 crec que va ser els Beatles van anar a conèixer'l el George Harrison va quedar empregnat de tota la seva filosofia va col·laborar crec que amb el Sergeant Peppers i va vindre com a primera espasa del cartell aquest els dos àlbums els porto els dos concerts de l'any 67 que va ser anomenat
batejat com l'estiu de l'amor. Tot això passava a la banda oest d'Estat Sovint. Sobrevia tota aquesta revolució musical que estava creixent i estava bullint. Arribem al 69. Arribem a Bustoc. Ara en parlem del concert, però primer escoltarem una de les cançons que tothom recorda d'aquell concert. ... ... ...
What would you do if I sang out of tune? Would you stand up and walk out on me? Lend me your ears and I'll sing you a song. I will try not to sing out of tune.
No, no. No, no.
Aquí ens vam pràcticament tots enamorar de Joe Cocker. A més a més, un personatge, el recordo amb una samarretta com molt hippie, molt tacada, amb uns moviments convulsius molt impressionats. Realment, Joe Cocker ens va captivar amb una cançó dels Beatles.
que molta gent ens pensava que era de Joe Cocker, perquè va ser, potser, tan famosa la de Joe Cocker com la dels Beatles. És un tema de l'any 69, ha estret el seu primer àlbum i que va vendre un milió de còpies. Entre altres col·laboradors d'aquest àlbum hi havia un tal Jimmy Page de l'Ensepling, Albert Lee, gran guitarista de sessió, i Steve Wheatwood de Tràfic, perquè veigis el nivell que teníem amb el que deia el Joe Cocker. Molt bé, el Joe Cocker primer...
un protagonista de... Sentirem més coses de jocó que durant el... M'agrada això durant el curs. Anem per una altra que també us sonarà segurament. Molt bé.
Bona nit.
Bona nit.
Uau! De fet, avui tots seran guaus. Jerry Joplin, la malaurada cantant de la generació dels 27, que ja hem parlat més d'una vegada, els que han mort amb 27 anys amb el seu gran moment musical, Jimmy Hendrix, Jerry Joplin, Kurt Cobain, Amy Winehouse, entre d'altres...
Això és el Cry Baby de l'àlbum Pearl de 1971. Un excitasso total. Tinc una imatge, una imatge gravada de la pel·lícula Mira quin hable, del John Travolta, que hi ha un nen petit, que de sobte fot un crit de nano i ho barregen amb el començament d'aquesta cançó que se'n va fotre la pell de gallina. Impressionant, ja ni jo, però en cas i res.
Perdó, diu el Roger que Cry Baby és original de Garnet Mims en The Enchanters. És molt possible. De fet, Jerry Joplin no és compositora, no és autora de cançons. Bàsicament, hi ha molts artistes que tu li atribueixes la cançó perquè és que l'ha fet famosa. Clar, és la que va fer. I tu ja ho dónes per fet, no? Sí, sí, sí. Pensa que estem en una època, ja vam parlar l'altre dia amb el tema de la Tamla Motum, hi havia un despatx on hi havia senyors que escrivien cançons i senyors que les cantaven.
El tema de l'autoria va venir més tard, 60, era molt habitual que autors que eren professionals d'escriure cançons fessin cançons i llavors algú decidís, escolta'm, aquesta pot anar per aquest, aquesta pot anar per l'altre, o que algun artista digui, escolta, vull una cançó que parli d'això i que digui aquesta melodia. I ho encarregava amb un autor. La majoria de cançons de Jan i Jovlin, per tant, no eren seves. Hi ha molta part que no són seves. El Peace of My Heart, que és de les més conegudes, és del Chris Christopherson, per exemple.
I ara seguirem per una altra, que també ens va deixar amb 27 anys. Hey, Joe. Where you going with that gun in your... Hey, Joe. I said where you going with that gun in your...
Fins demà!
Tercera cançó de La Màquina. Abans vull fer una precessió. L'àlbum Pearl, de Jerry Joplin, que efectivament es va publicar al 71. Ella ja estava morta. Pòstumament. Un àlbum pòstum. La cançó ja estava gravada. L'altre gran, que va morir també amb 27 anys, també l'any 70, Jimi Hendrix,
Possiblement no, si no li ha declarat, amb totes les llistes que s'han pogut fer en tota la història, com el millor guitarrista de tots els temps. És a dir, algú un dia va dir, diu, el que fa Jimi Hendrix farien falta dues guitarres per fer el que fa ell sol. És a dir, és el number one amb diferència. Ens va deixar molt jove, va poder gravar moltes coses, perquè a més a més Jimi Hendrix era un paio...
que es fotia l'estudi a provar coses, gravem, aviam què passa, i després de la seva hora han sortit centenars i centenars de cançons i d'alguns amb temes que ell no tenia solament previst ni publicar. Aquest és el seu primer gran èxit, Head Show, de 1966. És un àlbum que va gravar justament tres setmanes després de formar la seva banda,
I que, res, en tres setmanes va treure aquest èxit. L'album es deia Are You Experienced? I ara parlarem una miqueta del festival de Gusto. Sí, fem-ho. Fem una miqueta d'història del que va ser aquest festival de Gusto. Posa'm alguna musiquilla. Fes una cosa, mira, posa'm de fons duals. Santana, Soul Sacrifice. I així era perfecte, perfecte.
El concert de Bustock, el documental es va subtitular com Bustock, 3 dies de mort i de pau, va ser un concert que es va fer l'any 1969 a Bethel, New York, estat de New York. D'això es va fer una pel·lícula documental d'un tal Martin Scorsese,
que va guanyar l'Òscar, el millor documental d'aquell any. Era un concert amb una previsió d'espectadors d'unes 250.000 persones i al final hi van anar-hi 500.000. Va ser un concert deficitari pels promotors, perquè, bueno, eren, suposo, quadre hippies que no van comptar, no ho havien comptat, i van poder recuperar i fer oci perquè l'àlbum, perdó, la pel·lícula,
va tenir un pressupost de 600.000 dòlars i va recaudar 50 milions de dòlars. Amb això, els promotors del concert van poder recuperar i fer algun tipus de negoci amb aquest concert. Artistes que van tocar Bustock 69. Crosby, Stills, Nash & Young. Diré els més importants. En 3 dies va donar problema més. Gareth Head.
Ritchie Havens, Joan Baez, The Who, Joe Cocker, que m'ha escoltat, Ten Years After, Sant Dana, que estem escoltant, Jefferson Airplane, Jimi Hendrix, Jenny Joplin, entre d'altres. És a dir, va ser un aconteixement impressionant, impressionant. Va ser un festival també molt reivindicatiu i pacifista en contra de la Guerra del Vietnam.
I jo em pregunto, l'any 69, aquí, jo posava la ràdio i escoltava el Manolo Escobar, i escoltava amb tots els respectes, i escoltava l'Antoni Machín amb tots els respectes, i escoltava los tres sudamericanos, i escoltava una música que no era això, Sant Anna.
És una mica com hipnòtic, no? A més a més, ara ho comenteu amb iro tancat. Això és un disc gravat en directe.
en directe, l'any 1969, en directe, amb una tecnologia que és que la gent s'hauria d'imaginar el que tenien, tenien unes taules de mescles de la prehistòria, o sigui, això, realment, afortunadament, han pogut recuperar màsters, passar-ho amb taules digitalitzades i treure aquest so, però això està tocat en directe, no està en estudi, pista per pista, i si no queda bé la guitarra, fem una segona toma, això és toma única. Per mi...
Aquest moment del sur-sagri-raix de Santana és un dels momentazos del concert de Busto. Recordem que estem parlant d'un segle de 20 hores de cinema, de música de la peni, que no es va repetir, es va fer aquell any, si no recordo malament, i a la memòria ja no m'hi ha arribat, ja que va ser l'únic any que es va fer...
aquest festival, el de terror ha anat seguint, perquè en som prou conscients, i la irrupció de Santana en aquell moment va ser algú espectacular, perquè, a més a més, era una banda que fusionava... Ja vam sentir el Gingo, precisament la cançó Gingo de Santana, que vam escoltar en un d'aquests programes de la Magdalena Peni,
És del mateix álbum que hi havia surts Sacrifice. Aquesta és la versió recuperada, no d'estudi, sinó la versió de directe del mateix concert de Bústoc, insisteixo, remasteritzada i amb molt bon so. Santana fusionava això, tenia una banda amb aquest so característic del Hammond, el seu so de guitarra, que també és únic. Si pas parlàvem que Jimi Hendrix era el número un en guitaristes del món, Santana està al top 5, segons qui t'ho diu, amb més o menys avall, però està dintre dels 5 millors guitaristes que ha existit mai.
Va fusionar, ell és descendència mexicana, fusiona aquests ritmes llatins, a la banda hi ha un bateria i dos percussionistes, els teclats, baix, i ell ha tocat la guitarra. Realment una de les millors bandes que ha durat la història de la música, que avui en dia encara està, el Carlos Santana encara està... En actiu. Encara està en actiu.
El Festival de Cinema de Música de la Penny es va tancar en una pel·lícula que es deia Concerto Pop 1972 o 73. Tampoc ho puc assegurar perquè la Wikipedia tampoc m'ho deixa gens clar quin va ser.
Allà vam conèixer els meus amics i jo, la meva colla d'amics dels que he parlat moltes vegades en aquest programa. Allà vam descobrir un grup que no havíem sentit ni a parlar. I es deien Emerson, Like & Palmer. I el concerto pop 1972 o 73 començava així.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
A veure, en dos minutets. Emerson, Lake and Palmer. Sí. Una adaptació, una adaptació de la famosa obra de Mussolini, Pictures at an exhibition, al quadru per una exposició. Això va ser superrevolucionari. Això està gravat en 1970, aquest concert, un concert gravat a Londres als 70, que es va batejar amb aquest nom que hem comentat abans. Un trio que es va convertir per la nostra colla d'amics en una referència i segurament el que més vam escoltar
als següents mesos. I per colofon i per rematar la història, el dia 7 de maig de 1974, ens vam estrenar i ens vam...
permeteu que ho digui, ens vam desvirgar tota la colla amb el primer concert internacional, el Palo d'Esports de Bonjuïc, i eren els Emerson Lake amb Palmer que presentaven el seu nou àlbum, Brian Sanceri, d'aquella gira van gravar un mític i famós àlbum triple, que el vam comprar tots i es va convertir en la nostra banda de referència.
Emerson Lake en Palmer. Escoltarem alguna cosa més amb les properes setmanes d'allò. I ha sigut un plaer i una sort avui poder discutir de més quants, perquè és que així no, aquestes cançons, algunes tallar-les, i a mi jo pensava tallar els uns sacrificis de Santana. Avui ha quadrat tot. Fantàstic, fantàstic. Miquel Casas, moltes gràcies.
A vosaltres, fins la setmana que ve. Molt bé, bona setmana. Adéu. Doncs tanquem, tanquem ja el programa, us deixem amb la Sílvia i l'informatiu Molins de Reial Dia, i després històries de la fotografia, avui és remissió, amb el company David Rius i els restes de sèrie amb en Josep Lluís Rebeca. Fins demà a les 8, que vagi bé.
Són les 12.