Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És dimarts 13 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bona Hora de la Sintonia de Ràdio Molins de Rei, dimarts 13, compartint amb vosaltres aquestes 4 hores de ràdio fins a arribar a les 12 del migdia. Ara mateix amb 8 graus i mig de temperatura a l'exterior de l'emissora i disposats a explicar-vos, entre altres coses...
i ho farem aquesta primera hora del programa, que aquest cap de setmana, aquest diumenge, tenim teatre de nou al Foment Cultural i Artístic, una obra interessant que presenta la companyia Els Pirates Teatre. En concret, presenten l'obra La Cuina, que és la història d'un restaurant emblemàtic que intenta sobreviure a Barcelona. És un text d'Arnold Wesker, que estava ambientat
en aquest cas l'obra original a Anglaterra, i aquí la companyia Els Pirates Teatre han fet l'adaptació que presenten a les 6 de la tarda aquest diumenge al Teatre del Foment Cultural i Artístic. Les entrades es venen ja a Entràpolis, a 18 euros pels socis de l'entitat i 24 a l'entrada general, i en parlarem d'aquí una estona, dos quarts de nou, amb la Laura Aubert. La Laura és actriu,
i dramaturga, és qui s'ha encarregat d'adaptar aquest text original, com dèiem, d'Arnold Wesker, i parlarem amb ella d'aquesta obra que va fer estada, de fet, va fer estrena a la sala Beckett l'any 2024, i després ha anat girant per diverses sales i teatres del nostre país, i en aquest cas arriba a Molins de Rei,
aquest diumenge al Teatre del Foment. En parlarem, doncs, en aquesta primera hora, que ens serveix també per actualitzar-nos pel que fa a la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i també la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Escoltarem les reflexions, l'apunt del dia del company periodista, el David Guerrero, després de l'entrevista. Farem també el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió
Per aquest dimarts hi acabarem aquesta primera hora parlant de cinema. Ho farem acompanyats del crític de cinema, l'Albert Galera. Serà fins les 9. Després de les notícies de les 9, la cançó del dia que els dimarts ens tria, la Fermina Recio, i immediatament després la tertúlia d'actualitat.
Avui, si és dimarts, ens acompanyaran el Josep Genés, en principi el Josep Genés, el José Polo, el Xavi García i el Paco Prieto. I l'Antonio Valverde, si el temps li permet, ja sabeu que ens visita ara poques vegades per motius professionals, però sempre que ho pot ens acompanya en dimarts. Això serà fins les 10 del matí. Avui també recoverem
els continguts habituals d'aquest dia de la setmana, tenint en compte que el dimarts passat era festiu, era la Diada de Reis. Doncs, després de les notícies de les 10, el que farem és l'espai polític del dia. Per tant, avui preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona. Amb ella hi serem fins a dos quarts d'onze.
I, en aquest cas, dos quarts d'onze, tindem amb nosaltres el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement. També teníem ganes de recuperar el Damià després de la festivitat, evidentment, de la setmana passada, però, a més a més, tampoc ens havia pogut acompanyar l'anterior dimarts. Doncs amb ell compartirem aquest espai que anomenem Parlem del Renaixement i que ens servirà
per actualitzar com ha anat aquest període d'activitats de Nadal que ha programat el museu i també mirar cap a aquest any que tot just encetem. En parlarem, com deia, en aquesta franja horària fins a 3 quarts d'11, que és el moment...
en què saludarem, si tot va bé, el David Lloberes amb el seu espai de Xifrant el Món parlant de política internacional. Tot això ens portarà fins a les 11. I a les 11 tenim dues propostes més. En aquest cas, per una banda ens acompanyarà, que ara fa temps que no ho feia,
la plataforma Stop Tribut AMB. Tindrem aquí els seus representants a partir de les 11, just després de les notícies, per parlar de diverses qüestions d'actualitat relacionades amb el tribut metropolità. I després, a dos quarts de 12, tenim l'espai mensual. Parlem d'educació. Anava a dir llegir, perquè justament llegir a gossos és el tema que ens proposa
la Marina Tomàs i la Maria Àngels Almendros en aquest espai, com dèiem, mensual, que compartim els dimarts, en aquest cas de dos quarts de dotze, fins arribar a les dotze del migdia. Avui no podrem tenir l'espai de gastronomia Molins.
perquè tenim, doncs, ajustat aquests dos espais i amb el Parlem d'Educació arribarem, com dèiem, a la franja de les 12 del migdia. Què passarà a partir de les 12? Que tindrem l'informatiu Molins Arreu del Dia per una banda, després la cita amb el programa PICAMA de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins, amb l'Anna Ribas i la Marisa Llobet fins la 1, com dèiem, aquesta mitjoreta, i després, a partir de la 1, la remissió
de l'Aventura de Cuinar, el programa que ens presenten la Madrona Sala i la Judit Herrera. En aquest cas, el dijous passat, presentant només per la Judit. I el que farem és recuperar el programa en remissió, com deia, d'una a dues del migdia per acabar després connectant amb la xarxa i escoltar les notícies de les dues. És dimarts, 13 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora.
Són ara mateix les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei. Anem a conèixer d'entrada la previsió meteorològica. Quin temps hem d'esperar aquest dimarts 13 de gener? De moment, us dèiem, pel que fa a la temperatura, 8 graus i mig tenim de temperatura a l'exterior de l'emissora. Saludem el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles.
Hola Jordi, bon dia. Hola Oriol, bon dia. Pocs canvis en la situació meteorològica que ve dominada per la nuvolositat variable i per unes temperatures podríem dir que suaus per l'època de l'any, perquè avui esperem màximes al voltant dels 15-16 graus a bona part de la comarca del Baix Llobregat. Això sí, ara al matí cal abrigar-se, però al centre del dia un ambient suau per tractar-se de la setmana més freda de l'any.
des del punt de vista climatològic. Per tant, llorrada tranquil·la. Demà, un temps idèntic al d'avui, perquè continuarem tenint núvols, amb algunes clarianes, algunes estones de sol, i es mantindran aquestes suaus temperatures diurnes. La cosa comença a canviar a partir de dijous. Les temperatures iniciaran una lleu de ballada,
que tindrà continuïtat de cara divendres i el cap de setmana. De fet, les temperatures entre les de demà dimecres i les de diumenge podríem baixar aquí a Molins al voltant dels 4 o 5 graus. Per tant, tornarem a tenir un cap de setmana fred i amb temperatures màximes poc per damunt dels 10-11 graus. I fins i tot de cara a dissabte-diumenge podria arribar a caure algun ruixat aquí a Molins.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Jordi, per la informació. Són les 8 del matí, 8 minuts. Anem ara cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Una informació que ens facilita, com cada matí, el Ferran Aràndiga. Com ho tenim això, Ferran? Bon dia.
Bon dia, doncs. Un dimarts a l'espera que avui es normalitzi del tot la circulació a la C16 i a la P7, després dels talls de la pagesia. A hores d'ara es complica la circulació d'entrada a Barcelona, es complica el Vallès i el Nus de la Trinitat, també per una avaria a la C33 i una altra a l'avaria a la C17, totes dues a l'altura de Montcada es generen retencions que ja s'aturen les rondes en sentit Llobregat. Precisament en aquest bastant Llobregat, també cap a la capital, hi ha molta lentitud a l'A2 i a la B23 de l'altura de Pallajà i el Papiol,
o també a les 7.32 des de Viladacan, recordem, en direcció Barcelona. I això seria, de moment, tot des del RAC. Molt bon dia. Molt bé, gràcies, Ferran. Bon dia i bona jornada. Parlem del transport públic perquè, en principi,
I actualitzat de fa poca estona, us hem d'explicar que la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat a aquesta hora del matí. Seguim i anem ara a escoltar l'oferta de feina. El Francesc Roeda ja el tenim a punt per comentar.
aquesta nova oferta de feina. Quina és l'oferta d'avui? Francesc, molt bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Sant Friu de Llobregat. Ens demanen una auxiliar administratiu o administrativa que es busca una persona per treballar jornada parcial
30 hores setmanals de dilluns a divendres de 8 a 2. El contracte seria indefinit amb possibilitat d'augmentar la jornada a 40 hores setmanals i el salari amb 30 hores setmanals seria de 15.000 euros grups anuals. Les tasques serien atenció a centraleta, arxiu i suport al departament d'administració i també altres tasques administratives.
Es demana experiència d'un parell d'anys, càtedra i castellà, coneixements d'ofimàtica i de Saje, i a nivell d'estudis, un batxillerat, UBCO, o també una FPU o un cicle grau mitjà del sector administratiu. Déu bon dia. Molt bé. Doncs moltes gràcies per la informació, Francesc. Que vagi molt bé. Recordeu que la trobareu penjada, aquesta informació, al web clicfeina.cat.
I el que farem ara us hem de comunicar dues defuncions. Per una banda mort el senyor Luis Pérez Mora.
Lluís Pérez Mora tenia 81 anys i vivia al carrer Albert Pujol, al barri del Canal. L'acte de comiat serà avui a les 11 del matí a l'oratori del Tanatori. Descansi en pau el senyor Lluís Pérez Mora, que ens ha deixat els 81 anys d'edat. Vivia, com dèiem, al carrer Albert Pujol...
I l'acte de comiat serà avui a les 11 a l'oratori del Tanatori. I, per altra banda, també hem de comunicar la defunció de la senyora Dolors Canadell Molist, que ha mort als 103 anys d'edat. Vivia al camí antic de Santa Creu-Dolorda. I l'acte de comiat també serà avui a dos quarts de 4 de la tarda, en aquest cas...
també a l'oratori del Tanatori. Descansi en pau la senyora Dolors Canadell Molist, que ha mort als 103 anys d'edat. L'acte de comiat avui, a dos quarts de quatre de la tarda, a l'oratori del Tanatori. Ho anirem recordant en els diferents butlletins horaris aquesta informació. I el que farem ara és, per completar la informació de servei, recordar-vos la farmàcia de guàrdia
per avui dimarts dia 13 de gener aquí a la Vila. Avui és la farmàcia Soler. La farmàcia Soler es troba a la carretera a l'Avinguda de Barcelona 51-53 i la trobareu oberta des d'ara a les 9 del matí fins les 10 de la nit. Seguim pràcticament ja dos minuts i arribarem a un quart de 9 del matí.
Fem un repàs a aquesta hora de l'actualitat local, explicant-vos una notícia que ja hem anat comentant aquests últims dies, i és que l'Ajuntament ha començat una campanya amb l'objectiu de reforçar que separi la brossa orgànica. Sílvia Artés, molt bon dia.
Bon dia, una campanya que suposa repartir per a tothom que ho necessiti o vulgui els cobells marrons de l'Orgànica. És la part més visible d'aquesta campanya que vol fomentar que des de casa es separi l'Orgànica. El repartiment de cobells es farà a tots els barris de la Vila, cada setmana un barri diferent, fins al 13 de febrer. I aquesta setmana ja es començava pel barri del Canal i per la Granja. Al Canal, el punt de recollida és la plaça Vicenç Fernández i a la Granja...
La Rambla, cantonada amb el terraple, podeu passar-hi a les tardes, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit, fins divendres. I al centre Vila no hi ha una setmana específica. Es donen covells durant tota la campanya, però només els divendres i els dissabtes al matí al mercat. El regidor de Medi Natural i Serveis Ambientals, Lucas Ferro, en parlava ahir.
Totes les fraccions són importants, però la fracció orgànica és on si hem de posar l'accent en alguna fracció, la que més necessitem aquest esforç i aquesta col·laboració ciutadana per separar-les. Perquè l'orgànica el que ens fa és embrutar la resta de fraccions i per tant dificultar molt la recuperació de la resta de fraccions. Volem fer aquest reforç de la separació de la matèria orgànica assumint que estem en un moment de transició. Entrarà el contenidor groc.
Els propers anys serà aviat, estem pactant els últims terminis d'aquesta entrada i per tant volem fer aquest reforç de la separació de la matèria orgànica.
També haureu rebut a casa una carta explicant la campanya i un quadríptic en el qual es recorda el sistema de recollida i l'ús dels contenidors del municipi. Per recollir el Covell, un per habitatge, heu de presentar aquesta carta a qualsevol dels punts que s'habiliten durant aquestes setmanes. Aquesta setmana recordem el Canal de la Granja i divendres i dissabte al matí al Mercat Municipal.
Molt bé, en punt un quart de nou del matí us hem d'explicar també pel que fa a l'agenda d'activitats que demà dimecres es presenta el llibre Un pont en la meva vida que ha escrit l'Alexandra Morera i Fargas.
La presentació la farà la mateixa Alexandra, intervindrà també Josep Oliveras, l'editor, i també hi participaran Mariona Martín i Jordi Alvero, que són cantautors. La presentació es fa el dimecres a la tarda a la biblioteca, en parlàvem ahir amb Alexandra Morera, que ens avançava com és aquest llibre que presenta.
És un relat llarg, on hi ha imatges, hi ha fotografies en blanc i negre, i després al final hi ha un grupet petit de poemes. Això es va escriure el 2, 3 i 4 d'agost, situem-nos, del 1996. És a dir, ha estat dormint fins ara. A vegades les persones portem una feixuga motxilla invisible...
i que finalment decideixes, doncs, desprendre't. Jo penso que és un relat que també pot ser d'autoajuda. S'hi pot trobar més d'una persona en aquesta situació. Un bon a la meva vida es presenta dimecres a dos quarts de set de la tarda a la biblioteca. L'entrada és lliure.
I fem un apunt d'esports, parlem del club futbol Sala Molins 99 i en concret de la victòria dels dos equips sènior en la competició de Lliga el passat cap de setmana. Sí que s'ha reprès després de les vacances de Nadal, el masculí a Divisió d'Honor ha guanyat 2 a 3 al camp del Vicentí, de Sant Vicenç de Castellet. Una victòria important per continuar pujant perquè estaven a la part baixa de la classificació, ara ja sembla que hi ha un canvi de tendència, són cinquens per la cua.
i surten de la zona de descens. I el femení, en canvi, a primera divisió catalana, ha guanyat contra penyes plugues, que són les segones, han guanyat aquí a casa 3 a 2, continuen amb un bon nivell i encapçalen, en el cas del senyor femení, encapçalen la classificació. Ivan Rodríguez és membre de la Junta i ens ha explicat com van anar els dos partits.
El masculí va jugar ahir al camp del Vicentí, que era un rival bastant directe, el qual crec que ara amb aquesta victòria s'ha tancat a un punt seu. Per tant, s'ha anat escalant. La dinàmica sembla que està canviant. I ara s'ha de dir així, femení. Era líder, a més, el partit d'aquesta setmana era contra les segones pacificades. A priori, l'únic equip que està seguint el ritme. Venien a tres punts i ara, com que vam aconseguir la victòria, estan a sis.
I, bueno, la veritat que va ser un partit amb autos respecte als dos equips. Sortava que era un partit dalt nivell de la Lliga. Aquest camp de setmana masculí juga aquí a casa Polesportiu de la Sínia contra un rival directe dissabte a la tarda i el femení que continua líder. Visita el camp del Sant Joan d'Espia el diumenge també a la tarda. Passant tres minuts ara mateix d'un quart de nou del matí.
Fem un repàs. Aquesta hora l'agenda d'activitats, tot començant explicant-vos que demà comença aquest cicle de xerrades per promoure un bon ús dels medicaments. És un cicle que organitza l'Ajuntament. En total seran 6 xerrades i s'organitza amb la col·laboració del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya i el CatSalut. De fet, les persones encarregades a impartir les xerrades són farmacèutics, farmacèutiques.
La primera de les xerrades es fa aquest dimecres. El títol és Què cal saber del dolor? Es farà a la Federació Obrera i es parlarà, entre altres coses, sobre el tipus de dolor que podem tenir, segons la seva durada, on està aquest dolor.
com podem intentar evitar-lo o quin és el tractament farmacològic per combatre'l. La primera xerrada és la Federació Obrera, com dèiem, aquest dimecres, i les restes faran totes a la Biblioteca al Molí. Una cada mes, la següent ja serà el mes de març i s'allargaran fins al mes de juny. De moment, aquest dimecres, a dos quarts de sis a la FEDE, es parlarà del dolor.
Correcte. I una hora més tard, recordeu, com hem anunciat, a dos quarts de set a la biblioteca, la presentació del llibre de l'Alexandra Morera. Parlem del foment cultural i artístic. D'aquí una estona saludarem la Laura Obert, que és dramaturga i actriu que ha adaptat aquest text de La cuina, que és una de les propostes que tenim al foment, però no és l'única d'aquest cap de setmana.
No, perquè a més de l'obra de teatre que es fa el diumenge a les 6 de la tarda, el divendres, dues sessions, hi ha un concert tribut, les guerreres Elka Pop, dues sessions de concert, a un quart de set i un quart de nou del vespre, el Foment també. Les entrades anticipades, tant de l'obra de teatre com del concert, les podeu comprar al web Entràpolis.
el Foment que seguirà acollint els dijous al programa del Gerard Romero Fan Zone i després tota l'activitat cultural del cap de setmana, com ha passat també aquest passat cap de setmana, per exemple amb bona assistència de públic amb el Tribut Estopa, amb aquests grups de tribut que de tant en tant programa el Foment. Ahir parlàvem amb el Maria Caimó, vocal de la secció de Medi Ambient del SEM, i és que la secció de Medi Ambient programa una sortida interessant aquest diumenge.
aniran a l'entorn d'aquí de la vila. De fet, serà una caminada de 6 quilòmetres, sortiran des de la plaça dels Països Catalans i aniran fins a la zona de les Llicorelles, aquesta zona que ha tingut aquesta restauració naturalística. Volen veure què és el que s'hi ha fet i el que s'està fent. Jordi Roca, que és naturalista i membre del SEM,
Els farà la visita guiada en aquesta zona, de fet, que forma part de Collserola, on s'hi està fent aquesta restauració natural, com dèiem, i paisatgística. A sortir de peu ja des de la plaça dels Països Catalans. Si voleu anar-hi, heu de passar pel SEM a apuntar-vos-hi. Recordem que obren fins divendres, cada tarda, de dos quarts a set.
a dos quarts de nou. També, encara parlant del SEM, avui s'inaugura una exposició de dibuixos de muntanya, Mountain Wilderness. La inauguració és a dos quarts d'avui del vespre, al local del SEM. I el dissabte la seccionem al teatre. Tornen a Barcelona, al teatre, en concret al Teatre Goya, a veure l'obra Avui no plorarem, de Nelson Valente, i que interpreta la companyia T de Teatre. Dissabte a la tarda...
Teatre, avui a la inauguració d'aquesta exposició de dibuixos de muntanya i diumenge a la sortida de Medi Ambient. De moment això. Molt bé, i parlem també d'activitats que vindran els propers dies. Com us dèiem ahir, l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila organitza una assemblea general ordinària. Està prevista pel divendres, no aquest, sinó el que ve, el dia 23 de gener a les 7 de la tarda.
Sí, però la qüestió és que un dels temes centrals és triar una nova junta directiva i les candidatures aquests dies és quan es poden presentar. De fet, fins dijous, si hi ha alguna candidatura que encara no s'hagi presentat, hi ha temps fins aquest dijous 15 de gener per presentar la candidatura enviant un correu a ab-v-centravila-mdr-gmail.
En aquest correu podeu enviar les propostes de candidatures per crear una nova junta directiva. Altres temes que tractaran les activitats que s'han fet, l'estat de la tresoreria, les quotes del Pla Econòmic per aquest any i també el públic assistent, el veïnatge del Centre Vila podrà plantejar pregs i preguntes. L'assemblea es farà, com dèiem, no aquest divendres, sinó el segon, 23 de gener, a la Federació Obrera.
Just el mateix dia que la CINIA organitza un mercat de segona mà dels alumnes de 6M. I per què diem això? Perquè a partir d'ahir, per tant, d'aquesta setmana, explicaven que es poden començar ja a fer les donacions. Podeu donar objectes, joguines, llibres, roba i altres articles, expliquen des de l'escola. Tots els objectes han d'estar en bon estat. No poden estar trencats, bruts o espatllats. La roba tampoc no pot ser roba interior.
I al mercat del dia 23, per tant, de la setmana que ve, es vendran els articles recolectats a preus populars amb l'objectiu de tots els beneficis que es puguin recollir, destinar-los per organitzar les colònies de final de curs de sisè. Això serà el dia 23 de gener, però la gent que vulgueu aportar ja ho podeu fer a partir d'aquesta setmana. Es poden donar objectes, joguines, llibres, roba i altres articles, com dèiem, però tots els objectes han d'estar en bon estat.
Amb tot això, ens hem situat ja 6 minuts per arribar a dos quarts de nou. Anem a ampliar el foc i anem a la informació general. A través dels titulars de la premsa escrita, Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol Sánchez. Bonificarà els arrendadors i fer-hi-ho promet un milió de pisos.
Ho diu el periòdico a la seva portada. El president anuncia una rebaixa del 100% de l'IRPF als propietaris que mantinguin el preu en la renovació dels lloguers. El líder popular proposa a Barcelona donar més finançament a les comunitats que construeixin més. Nova era per Rodalies amb fotografia de portada d'Illa Puente, Paneque i Fernández Heredia, president de Renfa.
El director del metro, Òscar Playa, serà el capdavant de l'empresa mixta acabada de constituir que tindrà l'exsecretari d'Infraestructures d'Esquerra, Marc Sangles, en el Consell d'Administració. I a més temes, la justícia avala el veto als cotxes sense etiqueta a la zona de baixes emissions de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dona el vistiplau al nou reglament del 2023 actualitzat després d'haver de ser tombat el 2019.
L'Iran s'obre a negociar amb els Estats Units però continua reprimint i el futur clínic s'inaugurarà el 2035 després d'una inversió de 1.700 milions. També llegim que el Teatre Català consolida 3 milions d'espectadors en un any rècord i Xavier Alonso deixa d'entrenar al Madrid i serà substituït per Arbeloa. A l'avantguàrdia, Sánchez anuncia rebaixes fiscals als propietaris que no apugin al lloguer.
El sector immobiliari valora la mesura que pot arribar al 100% de l'IRPF si es manté o se baixa l'arrendament. Pla del PP contra l'infern fiscal català, inferfiscal entre cometes, amb fotografia de portada, i Ruter evita fer costat a Dinamarca en la crisi de Granlàndia.
El secretari general de l'OTAN reitera que Trump està fent coses bones en defensa. El patronat de la Caixa renova quatre anys més feiner a la presidència i en transport creada a l'empresa mixta de Rodalies. També parlen d'aquest relleu al Real Madrid.
Relleva l'Onso destituït de manera fulminant i una batalla tras otra es pregunten cap als Òscars després d'aquests premis als Globus d'Or. El diari ara pressiona Junts perquè s'assumi el nou finançament. Sánchez es compromet a suar la samarreta al Congrés i Junqueras demana una reunió a Puigdemont. Els Juntaires mantenen la intenció de presentar una esmena a la totalitat que faria caure la proposta.
Trump estudia com intervenir l'Iran amb fotografia de portada i els pagesos aixequen els talls de carreteres després de reunir-se amb Salvador Illa. Òscar Playa, director general de la xarxa de Metro, liderarà Rodalies. La nova empresa es constitueix oficialment i Isidre Feiner renova 4 anys més com a president de la Caixa. L'obra social creix més del 8% fins als 710 milions d'euros. El Madrid fulminat Xavier Alonso i el substitueix per Arbeló, tècnic del filial. Tenim articles d'Andreu Mascolell, economista...
a la pàgina 22 i del periodista Carme Colomina a la pàgina 23. I el punt avui, la seva portada avui, titulada Sota les urpes dels Estats Units, Trump inaugura una nova era d'intervencionisme a l'Amèrica Llatina i a tot l'hemisferi occidental. I a més temes, dels 500 anys de la Groenlàndia danesa, segons Donald Trump, els 232 dies d'una llegenda del Reial Madrid.
És una crònica el dia d'ahir de Pere Bosch. També hi ha cròniques de Maria Seguer. L'eco de l'any nou japonès comença l'any de manera diferent. I d'Emilia Gulló. El joc de la botifarra cerca nous llicenciats. A l'esportiu, la derrota contra el Barça provoca la destitució de Xavi Alonso i entrevisten a Seiran Ates, imam de la primera mesquita liberal de Berlín. Els fanàtics no representen, diu, la majoria musulmana i avui a l'Observatori Municipal visiten el poble de Torrent.
Molt bé, seguim dos minuts i mig i arribarem a dos quarts de nou. De seguida parlarem amb la Laura Aubert, actriu i dramaturga, d'aquesta obra que tenim diumenge al foment, La cuina, a les 6 de la tarda. Però abans fem un repàs al que diuen els diaris digitals.
Comencem pel Viu Molins, que diu que Molins arreu i fa pinya amb la resta de municipis per on passarà el Tour de França el mes de juliol. La Vila ja sabeu que serà un dels llocs on es veurà passar els equips ciclistes durant la segona etapa, que sortirà de Tarragona i acabarà a Barcelona i passarà per aquí, per la nostra comarca.
Ahir, justament, l'alcalde de la Vila va participar en la presentació dels municipis implicats d'aquesta sortida del Tour de França 2026. També hi havia president de la Generalitat. En total, 63 municipis de Catalunya formaran part de l'esaveniment que recorrerà les tres províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. Pública el Vimolins. També el Nacional parla d'aquesta trobada al Palau de Pedralbes ahir amb el president Illa. Anem a Llibertat.cat, que parla d'un judici contra un llogater...
perquè es vol convertir casa seva en un co-living. New Amsterdam Developers és una empresa que ha adquirit una degena d'edificis a Barcelona per fer co-livings i portarà avui a judici el Txema, que és molinenc, per desnonar-lo judicialment de casa seva al bloc de Sant Agustí 14 i convertir-ho en un co-living. El Txema fa 10 anys que viu en aquest pis de Gràcia, és professor d'un institut de secundària i paga 775 euros de lloguer.
Davant la negativa de l'empresa de renovar el contracte, els llogaters que hi viuen, molts d'ells s'han organitzat i han decidit plantar cara, quedar-se a casa fora de contracte, però seguir pagant el lloguer. És el cas del Xema i d'altres veïns de la mateixa finca i d'altres edificis, com ara la Casa Papallona, que forma part del mateix fons voltor. La manca de regulació dels lloguers temporals i d'habitacions és a l'aprovació de la llei d'habitatge ha suposat un incentiu perquè fons voltors
apostessin per aquest model de rendaments que té com a conseqüència l'expulsió massiva de llogaters. Avui, doncs, el judici contra el Xema, aquest Molineng. I acabarem amb BTV, que explica que la Generalitat ha comprat per 135 milions d'euros els terrenys de la Universitat de Barcelona per alçar el futur clínic a la Diagonal. Costarà 1.700 milions d'euros i, en paral·lel, encara continuarà i continuarà existint el clínic que hi ha a l'Eixample.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí. Barcelona, la ciutat dels esdeveniments. Que algú truqui a l'Alfredo, que no pot ser que n'hagi arribat. I digueu-li a la Marta que m'enviï el menú que li di imprimir ara. Tu per què arribes tan d'hora si encara no hi ha plats per rentar?
perquè visca en un pis de 60 metres quadrats amb tres porcs. Què va passar ahir, Petra? Què va passar de què? Passa en manes, que els proveïdors van tard. D'on estaves? Perdona, Mònica. Algun dia treballaré en un lloc on podré fer obres mestres. Per la gran virtut de ser home has aconseguit el mateix que jo he aconseguit en 10 anys.
Parlem de teatre perquè aquest proper diumenge, 18 de gener, la companyia Els Pirates Teatre presenten l'obra La Cuina, diuen la història d'un restaurant emblemàtic que intenta sobreviure a Barcelona, que es presenta a les 6 de la tarda al Teatre del Foment Cultural i Artístic. Ja fa dies que es venen les entrades a través d'Entròpolis.
18 euros pels socis i 24 euros l'entrada general. I tenim l'oportunitat de parlar-ne amb l'actriu i dramaturga la Laura Obert, que és membre de la companyia Els Pirates Teatre i qui s'ha encarregat d'adaptar aquest text que ara us en parlem. Què tal, Laura? Com estàs? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, molt bé. Gràcies per acompanyar-nos. De fet, t'escoltava dir que és una obra aquesta, per cert que s'inspira en el clàssic contemporani, la cuina d'Arnold Wesker, que des de la companyia ja feia temps que hi anàveu al darrere i que la volíeu dur a terme, oi? Sí, era una obra que ens havíem llegit tots i ens encantava.
i el que passa que és una obra originalment feta per 20 actors o més i clar, era com una cosa molt molt... la dèiem impossible però llavors vam decidir fer una adaptació una dramaturgia totalment nova i adaptar-la per 5 actors perquè originàriament el text està ubicat a Anglaterra i a partir d'aquí tu t'has dedicat a fer aquesta feina d'adaptar de la dramaturgia com ha sigut aquest procés d'adaptar aquesta obra?
Va ser molt xulo perquè l'obra, com has dit, està situada a Anglaterra en un context molt concret i és molt important el context perquè l'obra parla molt de la societat i la situació del moment. I llavors vam dir per què no fer-ho a Barcelona, ja que som d'allà, i contextualitzar-ho en el moment. I llavors jo, per escriure això, vaig anar a moltes cuines, vaig entrevistar molta gent...
va ser un procés molt xulo per poder-ho escriure i parlar una mica de la nostra situació. Perquè al cap i a la fi, amb aquest text i pel que puguis explicar, què és el que ens planteja la cuina? La cuina, al final, és el mateix plantejament que feia Arnold Wesker, que és com posar tot el món a dins d'una cuina, deia ell. I llavors és això, és posar com tot un...
un món dins una cuina, però en el nostre cas és més els conflictes que hi ha ara mateix a Barcelona de gentrificació de precarietat laboral, doncs posar-los tots dins una cuina amb uns personatges entre ells molt diferents i amb visions molt diferents que han de conviure i s'han de relacionar entre ells en un entorn com la cuina, que és un lloc on estàs
has d'estar al callo, o sigui, has de servir un plat, l'has de servir bé, no?, que és aquesta pressió...
diària que tenen els treballadors. És una mica això. L'obra que està dirigida per l'Adrià Obert i que en el repartiment hi ha la mateixa Laura, el Bernat Cot, la Núria Cullàs, el Ricard Ferrer i la Laura Pau. Per tant, tots aquests actors, actrius, el que feu suposo que és diversos personatges, atenent que ens deies que n'hi havia més d'una vintena a l'obra original.
Sí, sí, sí. Cadascú de nosaltres fem tres o quatre personatges, i que ja és una cosa que és molt de la nostra companyia, però... i això, entrades i sortides, perquè hi ha els personatges principals i llavors cadascun fa uns quants més que van apareixent i la gent els va reconeixent. Molt bé. Sí, sí, també hi ha aquesta part de fragolisme.
ja té un cert recorregut per això l'obra, oi? Perquè llegia que era del 2024 potser que ho heu començat o abans? Sí. No, no, el 24, sí. Molt bé, que va fer estar a la Beckett, no? El vam estrenar a la Beckett i hem fet gira i ara venim cap a Molins, que també ens fa molta il·lusió. Per tant, la idea és seguir rodant i anar a Pobles fent gira encara amb l'obra?
Sí, de moment acabarem la gira aquí a Molins, perquè ja en portem uns quants bolos, i la idea segurament serà tornar-la a fer més endavant. Molt bé, a tot això... Sí, amb temporada o amb gira, sí, perdona. Pot ser que torneu a Barcelona, per exemple? Pot ser, pot ser, sí. Si quadrem, agendes... Exacte. No, perquè deia que els Pirates Teata teniu també diversos espectacles en dansa, no?
Sí, nosaltres sí, sempre en tenim... Bé, ara estrenarem l'Estiuetx al Maldà, al Teatre, que és el teatre que nosaltres gestionem. I a part d'estrenar aquest espectacle, tenim... Sempre estem... Clar, com que tenim uns quants espectacles en cartera, diguem-ne, sempre estem actius, sí. Molt bé. L'Estiuetx de Carlo Gualdoni, vols dir? Sí, exacte, de Carlo Gualdoni, que s'estrenarem ara al febrer.
Molt bé. I la companyia, per cert, que ja també teniu forces anys de bagatge, ja, no? Com a Pirates Teatre? Doncs vint i pico d'anys, ja. Perquè vam començar molt petit. Sí, sí. I ja tenim... Sí, sí, nosaltres ja portem un bon recorregut. Molt bé. I molt contents d'estar en el panorama i continuar i estar vius. Precisament us estrenàveu amb aquesta obra, no? Els Pirates, si no vaig equivocar, oi? Sí.
Ens vam estrenar amb els Pirates quan jo tenia 12 anys. Déu-n'hi-do. Sí, sí. I així ens va quedar, aquest nom ens va quedar. Vam començar com a teatre mateix, vam passar tots per l'institut del teatre i hem acabat dedicant-nos-hi, que és fort.
Quants membres sou a la companyia ara mateix? Som 15, però clar, no només som actors, hi ha direcció, hi ha disseny de vestuari, d'escenografia, de comunicació, de producció... Clar, hi ha totes les figures que abarca una companyia, i ho fem entre tots. I a més ara, com deies, la gestió també d'aquest petit teatre, que és el Maldà.
Sí que ens porta molta feina, però a la vegada ens dona molt. I també tenir un espai a Barcelona on poder crear et dona molta llibertat creativa.
I és un luxe. Molt bé. Doncs recuperant el fil de la conversa, recordeu aquest diumenge, dia 18, teniu l'oportunitat de veure aquesta obra, La Cuina, a les 6 de la tarda al Teatre del Foment, amb la companyia Els Pirates Teatre. Les entrades les teniu a Intràpolis, a 18 euros, perdoneu, als socis, i 24 a l'entrada general. Laura Obert, doncs, escolta, moltes gràcies per atendre'ns a aquesta hora i que vagi molt bé el diumenge.
Moltes gràcies a vosaltres, sí. I ens veiem per aquí, Molins. Molt bé, gràcies. Adéu-siau.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem amb testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes? Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolinsderrey.cat.
Seguim quatre minuts i seran tres quarts de nou del matí. D'aquest matí de dimarts 13 de gener és el moment d'escoltar l'Apunt del Dia. Avui acompanyats del David Guerrero, periodista del diari La Vanguardia i codirector del diari digital de casa nostra del Viu Molins de Re.
Hola, David. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol. No sé si ho recordeu, però els primers comentaris d'aquesta temporada us els vaig fer des d'un lloc que en aquell moment sonava exòtic i que ara ocupa tots els titulars més quotidians. Exacte, us parlo de Groenlàndia.
He anat a escoltar el que us vaig enviar i el que vaig escriure quan estava allà per sobre del cercle polaràrtic i acabava aquell comentari dient que més ens val tenir un ull posat a l'Orlàndia perquè allà es cou el futur del món. Això ho deia a setembre. En cap cas m'imaginava que Donald Trump acabaria arribant tan lluny, això sí.
Durant les dues setmanes que vaig estar recorrent el país no vaig trobar a ningú que estigués a favor de convertir-se en un territori dels Estats Units. És veritat que no són un país gaire disposat a parlar i entrar en discussions polítiques, però el sentiment generalitzat era aquest.
posar en context també, perquè tampoc és que estiguessin orgullosos de ser part de Dinamarca. Han estat tractats durant segles com una colònia. Els danesos els han tractat com ciutadans de segones, han aprofitat els seus recursos i els han considerat com si no fossin iguals que els que viuen en la metròpoli
mentre ells ho feien en unes condicions, diguem-ne, extremes de vida, amb graus sota zero. Això ha començat a canviar fa uns anys. A Dinamarca es van adonar i les ànsies imperialistes dels americans poden acabar de rematar-ho, perquè els gronlandesos no saben si s'estimen gaire a Dinamarca, però el que tenen clar és que no volen acabar com altres regions àrtiques al Nord d'Amèrica
que quan se les va quedar als Estats Units van perdre tota la seva identitat i la seva manera de ser. És l'exemple que posen als museus quan parles amb ells sobre quina possibilitat i com entendrien que passessin a formar part dels Estats Units. En els últims temps, a més, han guanyat en autogestió, tenen un Parlament, gent jove, crescuda, allà pren les decisions i mira d'aconseguir el millor pels seus.
Potser en un altre moment, amb una altra aproximació, però així, com fa Donald Trump, segur que no és la millor seducció. Amb tot plegat, tinguem en compte que estem parlant d'una illa gegantina, però que té poc més de 50.000 habitants. La seva capital, Nuc, és més petita que Molins. I si li restem la població flotant arribar a Dinamarca per prestar serveis com la medicina, encara serien menys.
Això, evidentment, els fa més vulnerables que ningú davant un hipotètic atac i alguns països europeus, com Espanya, estan deixant clar que hi són amb ells, que Groenlàndia no es toca. D'altres prefereixen mirar cap a una altra banda. Però si després de Venezuela ve Groenlàndia, no sabem què pot venir després. Europa pot acabar convertida en el pati de joc entre els grans imperis dels Estats Units, Xina i Rússia.
Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies, David, com sempre. Que tinguis una molt bona setmana. Un minut i arribarem a tres quarts de nou.
Fem un repàs a la programació de Ràdio Molins de Rei per avui dimarts, començant per les 12 al migdia, que és quan acabarem el bon dia i bona hora. Ja sabeu que aleshores tenim l'informatiu Molins de Rei al dia amb la companya Sílvia Artés fins a un quart d'una.
I a partir de dos quarts d'una tenim la cita amb l'Associació de Prevenció i Informació Can Sarmolins i el seu programa Picama, amb la Marisa Llobet i l'Anna Ribes al capdavant d'aquest programa de mitja hora, que ens portarà fins la una, que és justament, després de les notícies, quan farem la remissió.
del programa L'Aventura de Cuinar amb la Judit Herrera i la Madrona Sala. En aquest cas, com deia el dijous passat, va ser amb la Judit Herrera en solitari. Després, a les dues notícies en xarxa, com sempre, de dues a tres,
i de 3 a 4 tenim la migdiada. I aquesta tarda, ja amb la incorporació dels col·laboradors i col·laboradores d'aquesta franjorària, tindrem, per una banda, el Carles López, amb el seu equip d'una finestra oberta al món, això serà a les 5, però abans ens visitarà el Pere Bergoñón, com sempre, el Pierre, amb el seu de tu a tu, de 4 a 5, avui, en principi, amb la companyia del Pau Batista, company també d'aquesta casa...
i conductor del programa El Rabombori. Ells dos van fer aquest especial de les campanades que varen fer el dia 31 a la nit, com per toca. Doncs el de tu a tu, de 4 a 5. I després, sí, de 5 a 7, una finestra oberta al món amb el Carles López i tot el seu equip de col·laboradors i col·laboradores. Avui parlaran...
de nassos humits. A banda de tot l'equip també s'afegirà l'Alan Peiró, que és ensinistrador de gossos i especialista en canins i reconegut youtuber i fundador de Narices Húmedes.
Nassos humits, avui parlen del món dels animals i dels gossos, a la finestra oberta al mar. Això serà durant un parell d'horetes, com dèiem, fins les 7 de la tarda, de 5 a 7 de la tarda. I després, a partir de les 7, un altre dels programes que en aquest cas recuperem també després d'algunes setmanes que no han pogut fer.
És el món interior, el programa dedicat al món de l'autoconeixement. En aquest cas, la Marta Treig i la Rocío Vallejo. Avui parlaran amb la Trini Rubies sobre pífies. Això serà a partir de les 7 i fins les 8 del vespre.
I a partir de les 8 tenim el programa Quan cau la tarda amb l'Alexander Morera. Ahir l'Alexander que ens acompanyava per presentar el seu llibre. I també parlàvem del programa d'avui. Us recordo que avui l'Alexander farà una entrevista i també podreu escoltar música, poesia...
i el directe de la guitarraista i compositora, guitarraista, perdoneu, i compositor Joaquín Teruel Ortega. Avui serà el protagonista del Quan cau la tarda, el Joaquín Teruel. El seu treball combina, explica l'Alexandre, elements tradicionals de flamenc amb una sensibilitat més contemporània. Ell és nascut a Sabadell, es va iniciar de ben jove i descobriran, doncs,
En el transcurs de la conversa, aquesta trajectòria que l'ha portat fins a publicar el seu primer disc, el seu primer àlbum amb músics de renom, i el disc porta per nom Ingenieria de l'Alma. Doncs avui, conversa, bona música, bona poesia, amb el guitarrista i convocidor Joaquín Teruel Ortega al programa Quan cau la tarda fins a dos quarts de deu de la nit. Després, reemissió de les històries de la fotografia, reemissió de Highway 61...
amb el Jordi Corrales i la Vivi Sallent. Això serà de 10 a 12 de la nit i a les 12 la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora que ens portarà fins a la 1 de la matinada. A partir d'aquí, connexió amicat FM. Fins demà a les 7 del matí que tornarem amb la programació pròpia d'aquesta casa. Per tant, la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere Païssa diàriament amb el seu programa La Tenora, de 7 a 8 del matí. I a partir d'aquí, el Bon Dia i Bon Hora i la resta de programació de demà dimecres.
Per això ja tindrem ocasió de repassar-ho. Ara el que fem és repassar la programació televisiva, el més destacat d'avui, dimarts. Roger, quan vulguis. Començarem amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert. A les 10 de la nit, dues propostes. Un espia i mediu a Warner Televisió de Rawson Marshall amb Dwayne Johnson i Kevin Hart, també Amy Ryan.
És una comèdia que no arriba a durar dues hores, però gairebé. Del 2016, Americana, un letal agent de la CIA amb un passat friki i víctima de l'assetjament escolar torna a casa per assistir a una reunió de companys d'institut. Amb l'excusa d'estar treballant en un cas secret, aconsegueix l'ajuda del noi popular del campus en aquell temps, que ara és un avorrit comptable i viu enyorant els seus anys de glòria.
La segona proposta, també a les 10 de la nit, Contact, al canal Hollywood de Robert Zemeckis amb Zoddy Foster i Matthew McConaughey, també James Woods i Jeffrey Blake. És una pel·lícula de ciència-ficció americana de l'any 97, dura dues hores i mitja. L'Eli treballa en un programa internacional de recerca d'intel·ligència extraterrestre i el seu desig infantil més fervent, doncs precisament, és aquest.
I a partir d'aquí el nom Contact ja us donarà pistes del que passa. A dos quarts d'onze ha vimat Copa i Cat, de John A. Miel, amb Sigourney Weaver, Hori Hunter, Dermot Malroney i William McNamara, entre altres, com Will Patton. És una pel·lícula de l'any 95 americana de suspens dura dues hores. La psicòloga Helen Hudson és especialista en assassins en sèrie. Deixifra les ments dels seus pacients una tasca perillosa que en el passat va estar a punt de destruir-la.
A les 11 a 9, Diario de una niñera, de Robert Pulcini i Shari Springer Bergman, amb Scarlett Johansson i Donna Murphy. També la canta Alicia Keys. És una pel·lícula americana del 2007, una comèdia que dura una hora i mitja. Annie Braddock, de Nova Jersey, lluita per trobar un lloc al món, per aconseguir-ho a Estrellà de Nova York, on comença a treballar com a mainadera a casa d'una família.
de l'alta societat. I també a les 11, a Telecinco, Exposados, d'Andy Tennant, amb Gerard Butler i Jennifer Aniston, també Jason Sudeikis, és una pel·lícula del 2010 americana, una comèdia que dura dues hores. Milo Boyd, un que se recompensa en hores baixes, obté la feina dels seus somnis quan li encarreguen que trobi la seva exdona, la reportera Nicole Harley, que s'ha saltat de llibertat condicional.
Boit pensa que la feina representarà diners fàcils, però quan la Nicol aconsegueix escapolir-se per seguir una pista sobre l'encobriment d'un assassinat, el Milo s'adona que entre ell i la Nicol mai res no és senzill. Anem als programes que podem veure avui a la televisió. A les 10 de la nit, al 33, com cada dia, la Renaixença amb el Peyu...
que dedica avui al programa El Xumet, en el bon sabor de quina edat s'ha de deixar de fer servir i quina és la millor manera de fer-ho. Després, el programa rep la d'una matller modista especialitzada amb vestits d'època catalans. Finalment, l'equip fa una passejada amb la gossa Coco per la mort del gran Lafayette a Escòcia, el 1911. També a les 10, a Televisió de Catalunya, el Nit sense ficció, et faran un home, morts silenciades.
I direu, això em sona, però ja veureu. Els familiars que van veure el documental Et faran un home de TV3, que va exposar la violència a l'Emili amb testimonis sense precedents, es van posar en contacte amb la bústia de denúncies del 3CATINFO i van exigir explicacions. Són famílies que van viure un dola en silenci i en vergonya, sense que la ferida arribés a cicatritzar mai. Ara han trobat el valor per parlar per primera vegada de la seva ira, culpa i angoixa
de l'estigma i de la por davant de les càmeres del mateix equip. El documental és el resultat de vuit mesos d'investigació sobre les morts a l'Emili en plena democràcia. Això estarà a les deu a Televisió de Catalunya. A les onze tenim, per exemple, a la U, el Late Show amb Marc Giró. I atenció, perquè hi havia notícia ahir referent a Marc Giró, i és que ha fet separar tres media i deixarà el Late Show, per tant, a la U, per un projecte que farà a la sexta, del qual encara no es coneixen els detalls,
I avui, en tot cas, Marc Giró entrevista el periodista i escriptor Boris Iza Aguirre, que ha celebrat el seu 60è aniversari i també s'asseu al sofà del programa el duo musical Sònia Icelena, just abans d'anunciar la seva dissolució, no sé per quantena vegada, a aquest duo.
També a les 11 a 4, Código 10, que analitza la delicada situació personal i judicial de Frank Cuesta, marcada per detencions, denúncies, conflictes amb el seu entorn i també dubtes sobre el seu estat de salut. El mateix Cuesta hi intervindrà en directe per donar la seva versió mentre un equip es desplaça al seu santuari a Tailàndia per mostrar la realitat del recinte i també el seu dia a dia. I amb això acabem, Oriol.
Molt bé, fantàstic. Doncs tot això i molt més el que podeu trobar avui a la programació televisiva. Hem repassat, per tant, la programació d'aquesta casa, de la ràdio nostra, de la televisió, i ara ens queden sis minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
És l'hora de la recomanació cultural, aquesta recomanació que fem abans d'arribar a les 9 del matí. Amb diverses temàtiques, els dimarts parlem de cinema i ho fem acompanyats per segona temporada d'un bon amic d'aquesta casa, que és el crític de cinema, l'Albert Galera, que el tenim ja a punt. Què tal, Albert, què ens expliques? Bon dia. Bon dia.
Doncs bé, aquesta setmana han començat oficialment la... Bé, no és que hagi començat la temporada de premis, però sí que ha començat ja a celebrar-se les primeres ceremonies importants que acaben amb la conclusió dels premis Òscar, els històrics premis Òscar, que encara falta una miqueta, unes quantes setmanes, però just aquesta setmana s'han aconseguit els premis Globus d'Or i volia fer una petita reflexió al voltant
del lliurament de premis d'aquesta cerimònia també històrica i que ve a ser l'entesal absoluta dels Premis Òscar. I bé, i els Globus d'Or guanyen coronat un cineasta que personalment admiro molt i que ja era hora que se'l reconegués com es mereix, per mi un dels millors directors nord-americans en actiu, que és en Paul Thomas Anderson...
I la seva pel·lícula Una batalla tras d'altra, una pel·lícula que ha rebut quatre globus d'or, inclús el de millor pel·lícula i millor direcció. I és que, bé, aquest cineasta que ens ha regalat joies absolutes com Pozos d'Ambició, Nelly lo Fantasma, Olicorice Pizza, Magnolia, etcètera, doncs mai havia rebut el reconeixement de la indústria, del seu país, i en Guany doncs sembla que és el permcandidat número un a emportar-se un Òscar que mereix de totes totes.
La pel·lícula Una batalla tres altres, que és una pel·lícula absolutament oportuna, que ens parla justament amb aquesta visió, tant diríem d'ideologia, òbviament d'esquerres, i que ha criticat obertament el govern nord-americà i especialment el govern encapçalat per aquest estequirot de president que tenen, que és en Donald Trump.
És una pel·lícula pràcticament molt benvinguda i molt oportuna que conclou amb aquesta Viva la revolució que escoltem amb veu de Leonardo DiCaprio, una pel·lícula excel·lent, d'un ritme absolutament espectacular, una pel·lícula impecable d'execució, de realització.
i per tant és lògic que sigui la pel·lícula ideal per coronar-se en guany amb l'Òscar més important, el de millor pel·lícula. Però bé, en qualsevol cas, els Globos d'Or van premiar aquesta pel·lícula, juntament també amb Hamnet, la nova pel·lícula de la directora que ja va guanyar l'Òscar per nom atlant, Chloe Zhao, i la veritat és que aquesta és una pel·lícula radicalment oposada a una batalla trasllada, una pel·lícula d'època, una pel·lícula que s'endinsa dins de...
les interioritats de William Shakespeare i de la creació de Hamlet. La veritat és que és un exercici d'estil, una pel·lícula que és com una peça de cambra, petita, delicada, molt interessant, que s'ha emportat l'altre premi important dels globus d'or. Recordeu que els globus d'or es divideixen en dues categories, drama i, per una altra banda, comèdia o musical.
Una batalla trasllada han decidit posar-la en la categoria de comèdia per la seva ironia permanent que té, i en aquest cas són les dues pel·lícules que s'han repartit els principals premis, on, d'entre altres, també me n'alegro molt especialment del premi de l'Estelen Skarsgård, el lector suec, que recordareu de les primeres pel·lícules de l'Arts von Trier, especialment de Rompiendo las Oles, potser també de Nymphomaniac,
i que, finalment, rebota el reconeixement per aquest personatge que interpreta la pel·lícula del Joachim Trayer, Valor sentimental, que és una pel·lícula excel·lent, una de les millors pel·lícules que podem veure actualment a la cartellera, i Estela Skarsgård ha guanyat el Globus d'Ora, el millor actor de repartiment, contra tot pronòstic, però absolutament merescut. Per tant, és un d'aquests premis que fan justícia, probablement a la carrera, també a tot un actor, i una interpretació magnífica per aquesta pel·lícula.
I, entre altres, la consolidació de Timoteix Alamed, aquell jove, petit actor, bé, dic petit, jove actor perquè segueix semblant gairebé infantil, tot i que ja, òbviament, és un actor adult, i que ha guanyat un globus d'or per una pel·lícula complexa, per una pel·lícula que parla d'un jugador molt peculiar de ping-pong i que interpreta el Xamalet, aquesta pel·lícula Mighty Suprem.
I després, entre altres, premis també ve per la Rose Byron, que és una actriu molt interessant, que és d'aquelles que a tothom li sona però ningú l'acaba d'identificar i que és una actriu excel·lent que sempre està bé amb qualsevol pel·lícula que interpreti.
i que en guany l'ha reconegut també amb un altre dels globus d'or, que també han lliurat el seu premi a pel·lícula internacional, a una pel·lícula brasilera, El agente secreto, i per tant no hi ha hagut premi ni per valor sentimental, ni per la palma d'or de Cans, sempre accidente, ni tampoc per la proposta espanyola cirat, amb el nostre Sergi López al capdavant.
I bé, una mica, doncs, ve a demostrar que enguany els premis estaran repartits, que hi haurà molta mirada internacional, però que Paul Thomas Anderson es posiciona clarament com el gran favorit per ser coronat, doncs, com el gran cinesta que és en els Premis Òscar, que anirem parlant les properes setmanes. Bé, continuem parlant i, com sempre, ens veiem per les sales. Gràcies.
Molt bé, fantàstic. Albert, moltíssimes gràcies. Com sempre, que tinguis una bona setmana. Mig minut i arribarem a les 9 del matí. És el moment de fer la pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora, però de seguida tornem perquè la Fèrmina Recio ja ens ha preparat la cançó del dia i després farem la tertúlia d'actualitat i la resta de continguts del Bon Dia i Bon Hora fins les 12 del migdia. Una pausa i tornem de seguida.
Bon dia, són les nous per l'Arnau Vilà. Els pagesos posen fi a cinc dies de protesta i aixequen tots els talls a les carreteres en protesta per l'acord del Mercosur. Així ho han decidit en les diferents assemblees, celebrades els punts de concentració de l'AP7 i la C-16, que ara mateix s'estan netejant per garantir-ne la seguretat abans d'obrir-les del tot al trànsit.
Els agricultors mobilitzats han donat per vol suport que els ha transmès el president de la Generalitat, Salvador Illa, en la reunió d'ahir a la tarda. Els portaveus del col·lectiu han sortit contents d'aquesta reunió, com explica Jordi Aguilera, portaveu de Revolta Pagesa. Ens hem reunit amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i acompanyat de la Cristina Massot, la secretària, i el conseller Ordeig. Sortim contents de la reunió perquè el president ha agafat
la mà del conseller per recolzar-nos en tot moment en tots els compromisos que el conseller ha tingut en les últimes reunions amb revolta i a partir d'ara començarem les taules de treball i el seguiment directe amb el vistiplau del president per dotació de recursos i minimització d'impactes del Mercosur. Els pagersos han alertat, però, que si les promeses per minimitzar l'impacte sobre aquest acord no es compleixen, tornaran a sortir a les carreteres.
I el govern nomenarà aquest matí els seus 5 membres del Consell d'Administració de la nova empresa que gestionarà Rodalies Catalunya. Començarà a funcionar l'any que ve amb un capital inicial de 2 milions d'euros i la possibilitat que el govern de la Generalitat pugui ampliar la seva participació, que ara és del 49,9%. Com a conseller delegat, es designa a Òscar Plaillà, provinent de TMB.
I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia un real decret llei que preveu bonificar el 100% de l'IRPF els propietaris que no apugin el lloguer dels seus habitatges. Tot plegat, mentre aquest any s'espera l'actualització de més d'un milió i mig d'arrendaments de pisos.
I en esports, la derrota del Real Madrid a la final de la Supercopa ha provocat un gran terrabastell al conjunt blanc. L'equip madrileny ha decidit destituir a Xavi Alonso com a tècnic del primer equip i el seu lloc l'ocuparà Álvaro Arbeloa, fins ara entrenador del filial. Aquest ha estat conseqüència del triomf del Barça en el partit decisiu de la competició on els blauranes van endur títol amb total superioritat per tres gols a dos a la Supercopa d'Espanya.
I pel que fa al temps, avui tindrem una temperatura que tindrà a anar a l'alça, principalment en punts del quadrant nord-est, sobretot al Baix Empordà, al Gironès i a la Selva. Pel que fa a la temperatura, els valors més alts arribaran als 17 graus a migdia a Ponent i es trobaran cap a 18 o 19 graus en punts de l'interior de l'Empordà, a la Selva o al Gironès. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 9. Informació local. Ha començat aquesta setmana una campanya per repartir cuvells per la separació de la brossa orgànica. La intenció de l'Ajuntament és fomentar que la gent des de casa separi més la brossa orgànica i en aquest sentit es facilita proporcionant aquests cuvells des d'aquesta setmana i fins a mitjans de febrer. A tots els barris de la vila es farà el repartiment
Aquesta setmana, al barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández i també a la granja, a la Rambla, cantonada amb el Passets del Terraple, es donen els covells a les tardes, fins divendres, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. Al barri Centre Vila, durant tota la campanya es donen els covells, però només els divendres i els dissabtes al matí al Mercat Municipal.
I perquè us donin el cuvell, només cal que dugueu la carta que heu rebut a casa explicant aquesta campanya i es dona un cuvell per habitatge. Aquesta setmana al canal i a la granja. L'horari és de dos quarts de cinc a dos quarts d'avui.
El CEM fa diferents propostes per aquests set dies. Avui s'inaugura una exposició de dibuixos de muntanya, dos quarts de vuit, al local del CEM. El dissabte, a la secció, anem al teatre. Va al Teatre Goya, Barcelona, a veure l'obra Avui no ploraré, d'Anelson Valente, interpretada...
per la companyia T de Teatre. I el diumenge, la secció de Medi Ambient farà una sortida per l'entorn de Molins de Reis. Serà una matinal d'uns 6 quilòmetres. Sortiran caminant des de la plaça als Països Catalans i aniran fins a la zona de les Llicorelles, una zona enclavada a Collserola, on s'està fent una restauració natural i paisatgística. La visita estarà guiada pel naturalista i membre del SEM, Jordi Roca.
Fins demà! Fins demà!
Fins aquest dijous hi ha temps per presentar les llistes a les candidatures. Heu d'enviar-la al correu electrònic següent a centravila.com. Fins dijous hi ha temps a presentar les candidatures per la nova junta de l'Associació de Veïns del Centre Vila.
Recordem la defunció del senyor Lluís Pérez Mora. Tenia 81 anys i l'acte de comiat és aquest matí a les 11 al Tanatori. I ha mort la senyora Dolors Canadell Molist. Tenia 103 anys i l'acte de comiat és avui a dos quarts de quatre de la tarda al Tanatori. I la farmàcia de guàrdia avui dimarts és la Soler, està a la carretera, l'Avinguda Barcelona, 51-53. Ràdio Molins de Reis.
i un nostre, l'oranda-up-up.
Encara estàs enfeinat amb el tràmit per la valoració de dependència del teu pare? No, no, això jo ho vaig fer i va ser molt més fàcil del que em pensava. Ah, sí? És que ara no cal presentar l'informèdic del CAP i tot es registra directament al sistema. Així tot va més de pressa? Sí, tant. Aquest nou funcionament alliuga la feina als que demanem la valoració de dependència i també als treballadors que l'han d'avaluar. I això fa que s'excursin els terminis. Molt bé. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem amb testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Fins demà!
La cançó del dia, amb Fermín Arrecio. Bon dia i bona hora. Avui, la cançó del dia es diu Voleria de la lluvia, o copler por voleries, de la cantaora de Jaén, Laura Marchal. Laura Marchal està reconeguda com una veu dolça, profunda i plena de matisos. Diuen que quan canta...
doncs el sentiment se li surt pels poros de la pell, i que rememora la sabidoria del que era el flamenc de fa uns anys. Què és una buleria? Una buleria, o el compàs de la buleria, és un compàs de 12 temps, i el ritme és complex, enèrgic, s'acostuma a acompanyar de palmes, i bé, ja us ho trobareu amb aquest...
aquestes boleries, o boleria, perquè a vegades s'utilitzen les boleries, s'utilitza precisament el plural, de la mateixa manera que utilitzaries el singular. No em vull enrotllar gaire més, perquè jo de palos de flamenc tampoc en sé gaire. Boleries de la lluvia, Laura Marchal, acompanyada de la guitarra de Víctor Franco, espero que us agradi.
Fins demà!
Bendito regalo del cielo, un lucero que brilla cuando anochece y el sol que es un niño torero que corre tan inocente.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimarts 13 de gener de 2026 la compartim amb el Josep Genés. Hola, Josep, bon dia. Hola, molt bon dia a tothom. I amb el Xavi García. Hola, Xavi. Bon dia. Bon dia. Avui no ens pot acompanyar el Paco Prieto. Esperem que el José Polo sí que d'aquí a unes tonetes pugui incorporar amb nosaltres.
A l'Antoni d'aquí una estona, també. Com que el tenim sempre enfeinat ara, no és que no ho estés abans, però ara, a aquesta hora del matí, ho està més. Dimarts 13, per cert. Algun tipus de superstició aquí, o no us afecta per res? No, jo molt supersticiós no soc. Però faria aquella frase tan bona que diu, jo soc ateu, gràcies a Déu. Vés a saber si...
Mai se sap, això. Sí. Mai se sap, sí. Bé, però en tot cas no ho teniu gaire en compte. No, no, gens ni mica. A més, em sembla que això és com molt nostrat, no? Sí. O sigui, vull dir, molt del país, perquè em sembla que a Anglaterra és el divendres 13. Sí, sí, i els gats negres allà són bons, és a dir, cadascú té la seva collita. Però bueno, al final, coses que no... Jo crec que són preparacions psicològiques, autopsicològiques, no? És a dir, si tu hi creus en una cosa, normalment acostuma a passar. Aleshores, si creus en lo dolent, sempre passa lo dolent.
un d'aquests grans autors del món dels llibres d'ajuda. Bueno, això és un èxit, no? Sí, exacte. Bueno, que el dia que hi hagi un llibre que ajudi definitivament ja no n'hi ha res. Doncs bé, n'hi ha... No, però n'hi ha alguns d'aquestes persones que jo segueixo, que m'agrada molt. Un d'ells és el Xavier Guix.
Sí, home i tant. Té un llibre que va exactament a lo que acabes de dir, no? Si no lo creo, no lo veo. Exactament. Bé, és a dir, si no tinc al cap i ho estic creient, per molt que després m'expliqui no sé quina aventura, jo no ho acceptaré, no? És a dir, que realment la potència del cervell... Sí, és brutal. Això passa, per exemple, la concentració és molt important. És a dir, el fet de concentrar-te en una cosa...
Per exemple, quan tu et concentres molt, jo diré una frivolitat, jugant a tenis, si tu no estàs centrat, no estàs convençut que guanyaràs, tot et va fora. En canvi, tu vas concentrat i et dius, ara ho faré, pam, el moment de llançar, ho dic amb l'esport i l'ofici, perquè és més fàcil d'entendre,
Perquè, clar, totes aquelles coses que dius, hosti, estava pensant en això en el passat, no sé si és serendípia, si és sort... Anem a lo físic. Si tu et concentres, fas millor el llançament a la canasta de bàsquet, per exemple, a la cistella, que si no et concentres. Per tant, la concentració és molt important.
Bé, deia Xavier Guix que, per cert, feia parella amb el Murga, en èpoques passades, que va morir fa poc, amb Miquel Murga, programa d'Antoni Bassas, Tres Pics i Rapicó, i totes aquestes coses dels anys 80. Ah, TV3, vols dir? Sí, en general. I dèiem Setmana dels Barbuts, també, Josep, però que no és caracteritzada per ser una de les més fredes de l'any, però que en aquest cas em sembla que no serà així, no?
No, la meteorologia va a la seva... Clar. A la seva. I aleshores, bueno, la setmana dels verbuts va ser la setmana passada. És a dir, pel que fa el fred. Pel que fa el fred, sí. I en canvi, diguéssim, jo que tradicionalment, molts anys, els sants verbuts, no? Sí. Resulta que ja tenim un anteixicló, aquí a l'Atlàntic, molt potent, molt gran, i ens envia uns vents del sud, sud-est, que són, diguéssim, més temperats que els que teníem la setmana passada, que ens deixàvem del nord, de l'Àrtic,
i per tant les temperatures pugen. Clar, ara està núvol, la humitat és alta, fa una mica de vent, la sensació és de fredor, però en canvi, si agafem els termòmetres... Una cosa de la sensació, Jonathan, és la temperatura real. Compte amb això perquè moltes vegades la cosa ens enganya. El fa més fred que ahir, i la temperatura és més alta.
Sí, sí que passa això. Doncs és que té a veure molt amb el tema aquest, que segons el meitat i segons el vent, les sensacions i la temperatura que detectem és una, però en realitat el termòmetre, que és allò, l'aparell científic, que sí que et diu quina hi ha, n'és una altra, no? Bé, s'ha de tenir en compte aquestes coses. Per tant, sembla que apunta una setmana bastant assolellada, núvols prims, núvols a les primeres o últimes hores del dia, però no al migdia, tot això.
En la tradició catalana, la Setmana dels Barbuts és la que inclou els dies 15 i 17 de gener, corresponents a les celebracions de Sant Pau l'Hermità i Sant Maúr Abat el dia 15 i Sant Antoni Abat el dia 17. Aquesta denominació prové pel fet que aquests tres sants són representants en la iconografia.
lluint llargues i espesses barbes blanques que s'associen amb la neu i el fred. El dia 12 de gener, amb la festa de Sant Alret Abat, ens trobem ja a les portes d'aquesta setmana als Barbuts i així ho diu l'Edita, per Sant Alret arriba el fred. I la tradició també inclou a Sant Hilari, que és avui, el dia 13,
I també Sant Fructuós, que té la seva diada el dia 21, i Sant Vicenç Màrtir el dia 22 de gener. Tradicions. Bé, ara les barbes també tenen estar de moda, no? Sí. No sé si tan frondoses. No, potser tan espectaculars. No, però sí, sí, hi ha molts senyors que a mesura que va predent-se el de dalt, va creixent el de baix. Exacte. És com si baixés, oi? Sí. És una mica la moda del dibuixet de l'anís del mono, eh?
que és la cara del Darwin. Sí, sí. I clar, li foten mitja cara de mono peluda i a dalt és calp, no? Sí. O sigui, és una mica anís el mono. Bé, parlàvem abans també d'obrir la tertúlia, tot i que no ens ha agradat parlar en excés de futbol aquí, perquè ja en parlen moltes emisores, però bé, va més enllà del futbol, potser una miqueta, per raó de la capital. El Madrid sempre va més enllà del futbol. Va més enllà del futbol, i això ho saps, eh?
Jo crec que ho sabem tot. És a dir, el Madrid és la corte... Aquí us vau recomanar un llibre del Florentino Pérez, no? Un llibre perseguidíssim, que jo... Jo te'l vaig deixar, o no? El vaig aconseguir. El vas aconseguir. Us el vau recomanar a una llibreria del centre de Barcelona. Ah, sí? Vas demanar, m'han dit no sabem, i després de remanar va sortir un exemplar. Ah, bé bé. Doncs conserva'l, perquè n'hi ha un llibre molt perseguit, bàsicament pels poders fàctics, eh? Sí, sí.
un editorial valent es va decidir a fer-lo i la veritat que la distribució va ser difícil. És un llibre d'un periodista sense cap tipus de tendència política ni res, és un cronista, no és un llibre d'opinió, és un llibre de fets, de relació de fets, i et deixa molt clarament tot el que és el món florentí, i tot el món político-futbolístic que hi ha a aquest país, i clar...
Jo penso que el famoso palco del Madrid és l'antic Versalles, no? Ja està tot a la corte actual, ja es decideixen coses, no? No vol dir que la gent política, els llotges, la gent de poder no vagi a veure el futbol i que siguin del Madrid, això és una altra cosa, però és una mica com el cercle del Liceu aquí, no? Aquí al cercle del Liceu tots els negocis, la burguesia i tot això els tancaven molt allà, no? Són llocs de trobada social i que més enllà d'anar a un despatx, ho fan allà,
que és una forma molt més distreta. Però no passa que hi ha una certa sensació que potser tenim aquí al voltant dels àrbitres, en els partits de futbol, van a favor del Madrid i tal...
No és una cosa nostra, tampoc. Fa molt poc, fa tres setmanes vaig estar amb un company de Madrid, ell és soci i perseguidor de l'Atlètic de Madrid, i em deia que el que veuen des del punt de vista, diguéssim, de favoritisme cap al Real Madrid no és un tema que ho veiem aquí. No, no, no, això és evident. És una cosa, diu, no, no, l'Atlètic de Madrid diu, tenies tota la razón, realmente la Federación Española de Árbitros sembla que la immensa majoria siguin socis del Real Madrid.
De fet, en aquest partit del diumenge es va veure, no? Una altra anècdota. 45 minuts es transformen en 45 més 3, 48, i 49, i 50, i 51... I el que faci falta. I el que faci falta fins que la Madrid agafi un gol. Realment és vergonyós, perquè això és... Aquells que diuen que la política no es fica en l'esport, és a dir, miri, miri, vagi mirant. I tant. No, no, el tema del Madrid és el reflex d'aquest país.
O sigui, moltes vegades, ell que és científic, jo no sóc de ciència, sóc de lletres, que es deia abans, però a vegades estàs analitzant una cosa quan en realitat la reacció o el símptoma, no sé com es diu, perdona amb la meva ignorància científica, està en una cosa que no té res a veure.
Això passa amb química, m'han dit, que estàs mirant una cosa i resulta que surt per allà. Evidentment, si tu vols analitzar el país i fer una espècie d'exercici paral·lel, una analogia, et surt el Madrid. El Madrid és com el país, és centralista, absolutament. Tot el domini està allà.
És absolutament, com el diria jo, prepotent. Allà on te va, té que arrasar, té que guanyar, perquè si no guanya es desesperen. A més, amb aquesta prepotència, jo tinc més diner que tu, jo sóc més important que tu, tota la resta d'equips són un... És a dir, és un símptoma clar, d'una manera de pensar, d'un país...
molt de Madrid, però cuideu que s'extén molt, perquè cada cop més la mentalitat centralista està pujant. I està pujant per què? Perquè cada cop es creu menys en el que tu ets.
I creuen més la gent amb el que diu en cas de ser, no? I això, quan la gent pensa, pensa, i quan la gent no pensa es va alienant i es va ficant dintre d'una gran massa sense cara ni ulls que hi ha algú que la domina. El Real Madrid, en aquest sentit, és un símbol de jo, la gent fer cega al Madrid.
Apuntàvem al llibre que es diu Florentino Pérez, El poder del palco, de l'editorial Afondo, d'Alfonsi Loaiza. Sí, un home que ha rebut presions. Un periodista ha rebut presions, no només d'això, sinó que també denuncia molt aspectes de la ultradreta. Sí, sí, és un... Jo crec que és un dels periodistes que marca la pauta de com hauria de ser un periodisme, informar
sense cap tipus de color, aquest home no es defineix ni d'un partit, ni d'esquerres, ni de dretes, ni de... Simplement és un cronista, que això es trobem a faltar molt, gent que faci cròniques, no? El que tothom és opinió.
El més greu és que en el cas del nostre país, com jo ho veig, els mitjans de comunicació, des de la premsa escrita, la ràdio, la televisió, estan en mans de grups econòmics i de poders polítics que fan que la informació és real. Es recordo fa pocs dies la portada de Lara que deia que com a conseqüència del nou model de finançament cada català tindria 1.700 i ràpidament economistes de tots els colors polítics. M'han dit que els senyors no saben ni sumar ni multiplicar. Sí, sí.
Era un titular fals, i no hi ha hagut petició de desmena. No, per què? Per tant, és clar, en aquest panorama, tant per les coses d'aquí com per les coses de fora, és a dir, de la resta del món,
Cada cop més jo vaig a la premsa francesa, la premsa inglesa, l'empresa americana, perquè la d'aquí és ja rellant l'increïble. I l'americana s'ha d'anar una miqueta en compte, eh? Perquè jo he notat... Però Trump ho ha tensionat molt. Absolutament. O sigui, tu abans ja acabes, no sé, el New Yorker, per exemple, o el, jo què sé, el Washington Post, tots aquests, sobretot el Washington Post era molt cronista, que dic jo. Són els del Watergate i tot això, és una gent amb valor.
als Estats Units la premsa era molt lliure abans. Després van vindre les cadenes televisives, que és quan ho van emmarre de tot. O sigui, el que va vindre la televisió ja van vindre grups de poder
que veien la importància que tenia la televisió i van començar ja a, no vull dir manipular, però sí a tendenciar les informacions. Ara els Estats Units en aquest moment estan una mica com aquí. És un país que nosaltres creiem moltes llibertats, però si tu estàs veient el que està passant en poc temps, a més a més, és brutal. O sigui, els Estats Units són un país sense llibertats, per molt que diguin. És a dir, expulsant a la gent... Bé, el tema Trump, que és tremendo, no?
Jo crec que hi ha una cosa important, hi ha molta part censurada dels Estats Units, hi ha hagut manifestacions de milions de persones, milions de persones, en contra de tota la política del Trump. És com si fossin, imagina't, totes les ciutats importants d'aquí fessin unes manifestacions en contra, però massivament.
Aleshores, els Estats Units està en decadència, en tot. Està en decadència tecnològicament, en decadència econòmicament, està en decadència democràticament...
Està en decadència en tema, jo què sé, des del cinema fins al que vulgueu. Era un imperi, i tots els imperis acaben tenint un final, no? Que ningú s'esperava que Rússia mai ha capat de sortir. Sempre ha sigut com el segon don, no? I ara, de repente, ha sortit Xina amb una intel·ligència absoluta.
Una demostració que el socialisme pot fer rica la gent, o que visqui millor, tot aquest discurs que el socialisme, el que vol fer el comunisme i tot això, amb els radicals tant uns com els altres, no fan res, però les coses més moderades... Xina és un assemble que no se'ns diu molt aquí, perquè no interessa. Xina econòmicament i socialment està fent un país extraordinari. Extraordinari. I és un país socialista. Ja no dic comunista. Comunista no arriba tant, socialista.
I demostra que... No parlo dels socialistes d'aquí, eh? Estic parlant dels socialistes. Anem a dir el socialisme de veritat. Socialisme que és l'Estat no mana, sinó l'Estat gestiona i distribueix d'una manera equitativa. Hi ha un poble a la Xina que produeix un licor, és un exemple només, eh? Un licor, imagina't que això fos la ratafia, no? Un licor típic d'allà, que han aconseguit que s'exporti a molt... No sé si és el que porta el llargant d'aix dintre o no, no ho sé, però amb un licor d'aquests...
Escolta, aquell poble, que clar, la Xina és molta gent, és un poble de cent i pico mil habitants, és un dels pobles més rics del món, i és socialista, l'empresa és de l'estat.
I tothom treballa... O sigui, s'ha de mirar molt bé l'exemple xinès, perquè és una manera que per fi demostra tota aquesta atacada que se li ha fotut a l'esquerra. Sempre l'esquerra el que vol repartir és misèria, l'esquerra no vol rics, l'esquerra... Doncs escolta, tot això s'està desmoronant. Tota aquesta doctrina o aquest adoctrinament cap al neoliberalisme i al liberalisme, que és la solució econòmica, que és la solució per tots, bueno, tenim el que dèiem abans. Si vols veure el malament que va als Estats Units, vés-te'n molt lluny i mira a Xina.
Perquè Xina avui en dia és el país més preparat, més modern, més social. És una meravella, Xina. Caram, molt bé. I es pot demostrar amb dades. Ho comparteixo amb una sèrie d'aspectes, potser no amb tot. Per exemple, tots recordarem, no fa pas diversos anys, aquells titulars de la contaminació de Beijing, la contaminació atmosfèrica, la contaminació per als cotxes i per les calefaccions, feien que no es podia respirar. Bé, tot això ha desaparegut.
L'han recordat? És a dir, realment han posat en marxa el tema del cotxe elèctric, i per cert que ja es veuen els cotxes elèctrics... Xinesos. Xinesos pels carrers de Barcelona. Sí, sí. I tot la teva ja era un taxista, i entenc per què el senyor Elon Musk ha dit que deixa de fer cotxes, perquè és clar, és el mateix cotxe i va a la meitat. Exacte.
En tot cas, aquí podríem discutir sobre el tema dels salaris i el que passa amb els treballadors, diguéssim, que estan a les fàbriques xines, que no són ja treballadors, que són robots, no? Bé, el tema que han fet amb la contaminació és espectacular. La Índia, per exemple, que també està fent esforços importants, en alguns aspectes no se'n surt.
Aquestes últimes setmanes la contaminació de la capital índia és de tal magnitud que pràcticament no es veu d'una vorera a la vorera del davant i per tant, fins i tot l'Ajuntament de Nova Delhi ha plantejat que la gent no surti al carrer en certes hores del dia i especialment els nens i la gent gran ni surti tan sols al carrer.
Per tant, sí, en una sèrie de temes, la Xina està fent la feina més bé i més ràpida que en molts llocs. Jo, a part del tema de si són socialistes, si són comunistes, si es fa des del liberalisme, dels diferents ismes, jo el que penso que acaba sent molt rellevant és que faci a través, diguéssim, de la selecció dels millors. Que el lideratge i els que gestionen, els que manen i els que gestionen, siguin veritablement els millors d'una col·lectivitat, d'una comunitat, d'una societat.
Els mecanismes de selecció de l'elit xinesa són uns mecanismes que, evidentment, com a tots els regímenes comunistes, hi ha purgues i hi ha, per tant, gent que... Hi ha la pena de mort. Hi ha la pena de mort i que, per tant, envien la gent a les persones, els ulacs, que dèiem, no? És a dir, en aquest sentit, el que estan passant, per exemple, els musulmans, els iugurts... Sí, sí, sí.
dictadura total i ferotxa i totalitat, pena de mort, tortura, tot el que vulguem. Però, en canvi, des del punt de vista dels gestors, de les col·lectivitats, en els diferents àmbits, la distribució de l'aliment és un altre bon exemple, resulta que, clar, dius, on ja... Si, per exemple, comparem amb els gestors, que també està clar, comunistes, de Venezuela,
a l'època Chávez, a l'època Maduro, el que hi ha hagut és una col·lecció d'ineptes i d'incompetents que on hi havia una indústria del petroli fantàstica l'han enfonsada. És a dir, que per tant, si seleccionem bé, el país pot anar bé. I això és una de les coses que ja sabeu, en aquests micròfons em he queixat moltes maneres.
que les estructures directives dels partits polítics de Catalunya i d'Espanya, bé, no la sensació que els mecanismes de selecció són agències de col·locació i no són els mecanismes de selecció del millor. Si em permets, són endogàmics. Bé, doncs això. I si parlem del meu món, que és el món de l'educació, aleshores resulta...
no sé, els informes aquests tan nostres com els informes de fora, que ens diuen que Catalunya està a les cues i tota una sèrie de coses, i jo dic, escolta, i què passa que Singapur és l'elit? I què passa que Finlàndia és l'elit del món? Doncs anem a veure com se seleccionen els mestres i quins mestres hi ha, no? Per altra banda no és un tema que els culpables siguin els mestres, no? No, no, no. Els problemes són els gestors del sistema.
A veure, José Polo, bon dia. Bon dia, senyors. Què tal, com estàs? Rebentat. Sí? Sí. Per què anar físicament, m'imagino. Per què mentir? Sí, físicament. Per què mentir, no? És a dir, dies complicats de fer l'anuari. Això de les vacances de Nadal, jo no sé el que són...
i fins a que no passi la candalera no descansarem una miqueta i la veritat és que he cansat però bueno, escolta sarna con gusto no pica afegint una cosa que deia el Giuseppe dels avançaments que té tant jo em sorprenc perquè llegeixo molt sobre la xina i bueno, sobretot però si no m'està sorprenent molt
El producte de proximitat, no és que... A Xina no ha aconseguit que sigui el costat. A Xina és immensa, no? No és que es tinguis al costat, no és que el treguis del Prat del Llobregat per fotre't al Molins de Rí. No. Hi ha unes distàncies immenses. Han fet un tren, un tren,
que no té rodes, que va mimants, que és hidràulic, que agafa els mil quilòmetres per hora i està pensat per pagesos que puguin portar diàriament, en una hora, els productes que ells cultiven a les ciutats.
han convertit els camps que quedaven aïllats, aquesta pagesia que estava perduda, perquè és molt gran, li han fotut un tren especial per ells perquè portin el seu producte diàriament als llocs de consum. És una proximitat de milers de quilòmetres, però han pensat en tot aquest temps que lluitem els productes de proximitat. Aquests tios ho fan, i ho fan directament. Per què? Perquè gran part del benefici
que és per mi el gran secret, ni comunistes, ni socialistes, ni capitalistes, ni paracaidistes, ni l'unistes que vulgueu, reverteix amb la societat. I és a l'Estat qui s'encarrega que això realment reverteixi la societat. Aquesta és la gran diferència. Aquí reverteixen amb unes butxaques de grans corporacions, BlackRock, etcètera, i allà reverteix amb la gent del poble.
Home, això sí que és repartir, però repartir-lo bo. Jo estic absolutament perfect. En aquesta línia, en una demostració que les paraules no fan la cosa, vaig visitar l'URSS pocs anys abans de la caiguda. I recordo una anècdota que us vaig explicar, que en un bar-restaurant, per consumir un cafè amb llet...
doncs et posaves en una cua, en una barra, i allà un senyor et donava una tassa, el següent et donava una collereta, i quatre o cinc treballadors. I aleshores, després parlant amb el comissari polític, t'explicava que no hi havia turta a la bursa. Si ara ens anem a les ciutats de Xina, aquestes ciutats que dius tu, petitones, de 50.000, són 5 milions d'habitants. Petitones, eh? Sí, clar, aquí el morís de rei és un edifici només. Exactament, amb un sol edifici pot haver-hi molts mils de persones.
Llavors ens anem allà i resulta que ja anem als bars, anem als restaurants aquests i resulta que pràcticament en la immensa majoria dels hotels d'aquestes ciutats tots són robots. Sí, sí, sí. I et serveix el cafè i llet és el robot. Sí. I malgrat això pràcticament no hi ha turro.
es declaraven comunistes, els senyors de la URSS, i es declaren comunistes els dirigents de la Xina. Per tant, el comunisme és el problema? No. O la paraula és el problema? O resulta que el que hi ha a veure és a dir... La gestió. L'essència de cada cosa, de cada isme. I sobre quina visió i quins valors s'està exercint la gestió i la direcció d'aquella comunitat.
Fan cap pensar tot això. A més a més, ells converteixen el progrés, conforme que hi ha la mentalitat occidental, tenim que el progrés tecnològic treu llocs de treball, és un atac, i se'n converteixen en llocs d'empleu. És a dir, no tindràs un cambrer, però tindràs gent construint robots, i per aquí ve l'empleu. I no tindràs... Bueno, però farem trens. És a dir, tota la tecnologia, tots els avanços, són llocs d'empleu. I això sí que es va generar a un país. Això sí que és posar-se al dia, no?
Aquí, a la mentalitat liberal, o neoliberalista, o capitalista, digue-li com vulguis, és a dir, les empreses volen donar beneficis. Aquests beneficis no es reparteixen amb el poble, es reparteixen amb butxaques, anem a dir, d'inversors. Per un altre cantó, les empreses, en lloc de tindre imesdè i tindre investigació, què fan? Retallen? Com tenen que donar només beneficis, si només importa el número, què fan? Escolta, aquest any hem de donar, cada any hem de donar més beneficis les companyies, eh? Aquest any hem de donar un 10% més. En lloc de generar,
en lloc de generar IMSD, retallen sous, despedeixen gent, prejubilen gent.
Què fan? És una política de retallar costos per aconseguir objectius. És un error bestial, perquè al final retallaran tant que no podran retallar més. Mentre que la Xina, què fa? Reinverteix amb tecnologia, reinverteix amb la societat per generar realment una qualitat de vida i una riquesa real. La riquesa real no està que tinguem grans empreses. La riquesa real és que tot el país pugui arribar a final de mes. Sí, clar.
I aquesta per mi és la diferència més gran i la manera que m'està entusiasmant de com Xina aplica... Evidentment no estic a favor ni de la pena de mort ni cap cosa d'aquestes... No, clar, que estem parlant d'un règim que té coses que també... Allà diu, és que a Xina no hi ha corrupció. Home, és que ara mateix a un exministre li han tallat el cap, però tallat el cap real. O sigui, allà és la pena de mort, la corrupció. Clar, arribar a aquests extrems, jo et diria que no. No m'agrada, però... Ens està escoltant Antonio Valverde justament parlant de comunisme. A veure...
A ver si habla alguien... Espera, espera, que ens posemos un sobrícubar, tú. Antonio, que no os sentimos, un segon. Dígase, bon dia. Hola, Antonio. Voy a poner a caldo a ese chino comunista, va. ¿Al qué? Bon dia y bon año, entonces.
Buen día y buena hora. Estaba escuchando a Xavi y quería decir una cosa. Primero, que a veces nos olvida, y hay que recordarlo, que China era una civilización súper adelantada ya en época de los humanos. Milenaria, sí, sí.
Es decir, de alguna manera podríamos decir que el siglo XVII, XVIII, XIX de China es una excepción dentro de lo que ha sido la evolución de China durante toda su historia. Totalmente de acuerdo.
Discrepo de lo que dice Xavi, no porque no tenga razón en lo que dice, sino porque se le acaba disuminando el marco completo. Es decir, ahora mismo China tiene unas condiciones laborales que no son las equiparables a Europa. Tiene empresas que dominan mercados completos, lo que pasa es que son empresas que difícilmente se pueden decir privadas, casi son estatales o son...
pseudo-privadas o pseudo-estatales, como la quieras ver, porque la relación entre las empresas privadas y el Estado es muy parecida a la de los oligarcas rusos con Putin. Entonces, realmente, no se puede hablar ni que sea un comunismo puro, ni se puede hablar un capitalismo puro, es un sistema muy específico y yo no tengo claro que realmente revierta
Claro que revierten en el pueblo, porque los últimos 100 años han sido de una pobreza absoluta, pero evidentemente, ya te digo yo, que revierten a los oligarcas que probablemente los millonarios chinos son de los más...
de los más billonarios, si se puede decir la expresión, que hay en la Tierra. Por tanto, el discurso que has hecho, teniendo muchos elementos de verdad, es también un discurso que es difícil de asumir como cierto en su totalidad, porque, ya te digo, realmente el Estado chino
no es un Estado pensando en la gente. Otra cosa es que en la evolución que han hecho en los últimos 20-30 años, que es una evolución espectacular de progreso, no se puede negar. Pero no quiero crear un debate, pero eso es como decir, como los que dicen que con Franco se progresó. Hombre, es que hay en épocas que los avances tecnológicos y los avances económicos hacen casi imposible no avanzar.
Mira, jo, Antoni, un segon només. Tens raó. No hi ha cap país perfecte. Això és evident. I a tots els països hi ha cinc vergüences i gent honrada. És a dir, evidentment, la Xina. I amb tanta gent que hi ha, li podem trobar defectes. Però per mi ha fet una gran cosa, la Xina. I és que ha evolucionat
i ha adaptat al socialisme i al comunisme. És a dir, els sismes antics, els capitalismes, el comunisme, el socialisme amb clau occidental, han quedat totalment antiquats. Mentre que la Xina no només ha modernitzat el país, sinó ha modernitzat el concepte de... s'ha oblidat de ser comunista. Ha passat a ser socialista i s'ha oblidat de ser socialista. És una societat moderna
anem a dir, amb una tendència clara cap al socialisme, no és una societat pensada pels capitals privats, sinó més aviat per repartir, i crec que ho estan fent molt bé. Per què? Perquè han canviat la política, han canviat la mentalitat i han canviat tot. És a dir, la Xina en aquest moment és un país evolucionat en tots els aspectes i està deixant antiga
tots els, com diria jo, els sismes que encara arrosseguem aquí. Sí, però Xavi, una cosa. ¿Cómo valoramos la situación política? Es decir, el tema de pluralismo y libertad de expresión.
Porque yo hace poco estuve, igual vosotros, pero hace poco estuve con una persona que había estado en China, quizás hace menos de un año, y me decía que para moverse de cualquier punto a punto tenía que tener autorización y permiso. Que los tienen absolutamente controlados. Internet está limitado. Entonces...
Escúchame, ya sé que tú no lo dices, ¿eh? Ojo, no te quiero decir nada, pero esto es... No, no, porque quede claro. ¿Vendemos bienestar por dictadura? No. Bueno, saps què passa? Però només una coseta. Allà a Xina pot existir una dictadura...
política, per dir-ho d'alguna manera. Aquí existeix una dictadura social. Mucha gente lo dice, eh? Más que nada por la extensión del territorio y la cantidad de gente. Mucha gente asume esa idea, eh? No te digo que no sea una cosa que se haya discutido y se haya hablado. Josep. No, només una cosa molt... Sí, i vull tancar el tema xina, ja. Molt puntual. Fixa't que... ¿Qué tienes contra los chinos, Oriol? No tinc res.
Quan parlem dels milionaris, l'Antonio deia, sí, bilionaris, això també és confós perquè als Estats Units un milió és mil, mentre que a Europa un milió és un milió de milions. Què volem dir? En qualsevol cas els que tenen diners sense límit. Els russos o els xinos són oligarques.
Jo ara faré una reflexió sobre el tema de la paraula. Oligarca, una paraula que diem, ui, que lleig, eh? Segurament que és molt dolent, que és lladre, que... Ah, però els milionaris del Silicon Valley, aquestes multinacionals que dominen internet, que dominen moltes coses, de Califòrnia, per tant, molt americans, que cada un d'ells té quatre... Pràcticament n'hi ha alguns que tenen un avió privat a cada continent. Sí, sí.
De tal manera que llavors 4, 5 o 6 avions i per tant es desplaçant amb una gran velocitat per tot areu. Estacions privades, tot en un món, centenars de cases per tot el món, etc. Aquests individus no són olígarques.
No, no no són. Llavors, clar, llavors... Cuidado amb les paraules, perquè aquí sí que diguéssim que hi hagi tingut més èxit que d'altres. I en aquest cas reconec que el gran èxit és a Occident, el gran èxit és a les societats capitalistes desenvolupades. Aquestos senyors són terroristes? Liquidació. Aquestos senyors són comunistes? Liquidació. Aquestos senyors són socialistes? Liquidació. Ara ho veiem aquí.
Ara veiem com Espanya... Catalunya barra Espanya, que dic jo, no te'n fadis, Antoni, però ja em coneixes. Doncs aleshores resulta que ara l'extermini del PSOE va molt de pressa. En tot cas es discuteix si es tracta senzillament d'un extermini d'un canvi de gir parcial, d'atenció a l'informe que acaba de presentar el senyor Jordi Sevilla, un gran socialista del País Valencià...
és un missil en profunditat per fer caure el Sánchez molt aviat o el que està plantejant-se l'estat profund espanyol que és que ja podem prescindir per sempre més del PSOE i anar a buscar un altre artefacte que serveixi per continuar fent possible que el neofranquisme continuï
Aleshores, esclar, inventem paraules i maleïm paraules per a darrere, utilitzant aquestes paraules per exterminar idees, per exterminar organitzacions, etc. Tot això, evidentment, és pecaminós. Perdoneu que faci servir una paraula que segurament és molt inadequada, però que ens ha de fer reflexionar. Molta cura amb les paraules.
No, Antonio, deixeu-me avançar ja, sisplau. Sí, sí, digues, digues. Bueno, yo habla de PSOE. No, no, que volia parlar... Mira, el company David Guerrero avui escriu a l'avantguarda a les pàgines de viure un dels temes del dia. Tornem una mica més a prop. L'empresa mixta de Rodalies es constitueix sense efectes immediats.
començarà a operar el 2027 quan s'aconsegueixi, diu, la llicència i el certificat de seguretat. Són els dos títols que se'n desprenen, diu l'empresa mixta de la Generalitat, i Renfe, que ha d'assumir el servei de Rodalies, serà una realitat aquesta mateixa setmana, d'acord? Aquesta empresa mixta.
L'acord ara ha culminat.
Malgrat l'entusiasme de les parts implicades, diu l'article del David, pels viatgers no suposarà cap canvi, ni d'avui per demà, ni pel mes vinent. Fins que arribi el dia que els trens realment circulin sota la nova empresa, cal aconseguir abans la llicència d'empresa ferroviària i el certificat de seguretat que ha de validar l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. Aquest últim és un tràmit especialment complex i lent que trigarà un any
en el millor dels casos. A llarg termini fins llavors es vol aprofitar per elaborar el pla estratègic i de negoci en què s'ha de donar forma als següents passos a seguir. L'arquitectura l'ha deixat marcada el veterà enginyer Manel Villalante, coneixedor de les interioritats de Renfe i Generalitat, en què el govern ha confiat la redacció del full de rota.
podria seguir, però aquesta és la situació a hores d'ara. Per part de Renfe, atenció, que disposarà del 50,1%. Renfe, de la nova companyia, s'han escollit diversos perfils, aquí tothom ha escollit els seus, i recordeu que pel que fa a la selecció catalana, hi tenim també Pere Macias, un altre clàssic, comissionat pel Traspàs Integral de Rodalies, i Teresa Torres, economista en llarga trajectòria, tant a Renfe com a Infraestructures.cat,
També Marc Sangles, exsecretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat durant el govern de Pere Aragonès. I el director és l'exdirector, el que fins ara era director de TMB. Colpleia, no? Bé, com ho veieu, això? No, hi ha dues notícies a la secció del viure avui que tenen afectació a Molins, que una és aquesta i l'altra és el nou clínic a Barcelona. Encara que sembla que dilluns té una certa... o tindrà una afectació a Molins darrere, però totes dues allarguessin tard. Sí, sí, sí, sí.
allarguessin termini. És a dir, el que fa el David és una cosa que és molt coherent, no? És a dir, escolteu, senyors, que això demà...
Serà igual. És a dir, no tindrà afectació immediata. L'afectació immediata vindrà d'aquí a uns quants anys. I aquesta notícia del traspàs de Rodalia sempre té la seva visió política i a mi em sembla també interessant la visió més tècnica. És a dir, és una bona notícia que les decisions respecte a la infraestructura ferroviària de Catalunya es decideixin més pròximes a Catalunya i no des de Madrid?
Sí, és una bona notícia. Ara bé, de què serveix si les obres de millora del sistema, que és el que realment s'ha de fer, no estan fetes? És a dir, posem un paral·lelisme futbolístic per entendre'ns, no? És com si millores o poses un entrenador en un equip amb jugadors que són molt dolents.
Si tu no tens bons fonaments per fer que els trens funcionin, i això significa renovació de catenàries, de vies, desdoblament de vies de xarxes per quan hi hagi una incidència que els trens puguin passar i no tallar línies, que es desembussi l'estació de Sants... Tot això són grans inversions que no depenen que l'empresa sigui Rodalies de Catalunya, sigui Renfe o sigui Adif. Significa que les coses que estan projectades i pensades des de fa...
lustres, des de fa molts anys, realment és fàcil. Llavors, tot això ideològicament o com a concepte pot estar bé, però no servirà de res si no va acompanyat de les altres inversions, que són el que és realment important perquè el tema funcioni. I això és la visió, diguéssim, més des del punt de vista de les infraestructures. Ara, políticament, volem parlar del que... Josep.
No, és que a mi aquestes coses, no sé si dir que em posen... T'esveren? Una mica enfadadet. Sí. És a dir, em fa molt difícil acceptar que em tractin de criatura petita. Se'm fa molt difícil des de fa molts anys. Bé, aviam, no soc ningú i possiblement encara sigui també un nen, perquè sempre que les persones mai deixem de ser nens, no? Però clar, que em considerin tonto, que potser també ho sóc, però no sé fins a quin punt, no?
Jo recordo aquells grans titulars no fa pas gaire, un any o dos, al voltant del traspàs integral de les rodalies. I titulars dels grans diaris. I partits i liders polítics dient això. O, per exemple, finançament singular per Catalunya, que significarà pràcticament el concert econòmic. I després veig el que va passant. I atenció, perquè em plaço a tots els oients i els presents, d'aquí dos anys ens anem a parlar d'aquest tema perquè vegin realment què és el que ha passat.
Perquè si l'experiència dels 40 anys, 40 i escaig, d'aquesta democràcia neofranquista que tenim, que no ho dim, demostra que tots els acords, a mesura que van passant els anys, es disolen com un tronet de sucre.
I no es compleixen mai. Ja no cal que em segueixin enganyant, per favor. És que és tan senzill com això. Jo vull creure en les organitzacions institucionals, en les institucions. Vull creure en les organitzacions que han de dirigir la meva societat. Vull creure en els partits polítics. Vull creure en moltes coses. Però és que tinc aquesta sensació, puc estar molt equivocat, però tinc aquesta sensació que em tracten de criatura. I aleshores jo dic prou.
A mi em passa una mica com les companyies de seguros, no? Les companyies d'assegurances et cobreixen tot menys el que et passa a tu, no? Normalment passa així, no? Et complen de folis i de fulles. No, és que això no li entrava. Ah, no? No, jo pensava que sí. No, veu que no?
És a dir, quan et passa tu alguna cosa no hi és, i quan és els altres sembla que sí, i els altres passa el mateix. Amb això ens passa igual. Hi ha una dada, saps aquell poro que no veus en una canyeria i per allà es perd l'aigua, o surt el gas, aquell poro minúscul és el 51%, que en realitat és un forat a la paret enorme, és un túnel, perquè en qualsevol consell d'administració, i això és una empresa, és una empresa,
El 51%, i això el senyor Letrados segur que em dóna la raó perquè ho sap millor que jo, el 51% mana i decideix. Per tant, el poder no està traspassat amb un nivell igualitari en absolut. No hi ha aquell 3% que es diu l'acció d'oro, que en cas d'empat aquella persona pot decidir? Això passa a les empreses. Quan tu tens el 51%,
Escolta, pots fer el que vulguis. Per tant, diuen, escolta, entreu dins d'aquesta empresa, esteu per ojo, el que mana, el que decideix, segueixo sent jo, per un 1%, o un 2%, però mana. Per tant, no ha canviat, si em permeten, res. Ha canviat cosmèticament l'actitud, sembla que ens han donat molta cosa, però absolutament res. Estem exactament igual. Des d'un punt de vista, i si em permets, senyor abogado, des d'un punt de vista jurídic,
o mercantil, manen ells. Quan dic ells, vull dir els que manaven fins ara. Madrid, Madrid. A veure, abogado... No, és muy difícil discutir con esta gente porque tiene razón, eh. La verdad que aquí... Tú le aquí vamos a decir que, no sé... Provocar aquí conflictos... No, tiene razón. José la clavado, Josep también...
Bueno, Josep tiene un componente más ideológico, pero lo entiendo perfectamente y Xavi lo ha dejado muy claro. Efectivamente, al final lo importante es el contenido material de las decisiones y el contenido material de la gestión. Y si además la gestión está, de alguna manera, mediatizada con un 51%, efectivamente, si en las cláusulas de los estatutos no impone unas mayorías mayores, evidentemente el 51% mayoría simple es suficiente.
Otra cosa és que en los estatutos o en los acuerdos hubiese alguna mayoría cualificada para alguna decisión. Això seria bo veure-ho, no? Clar, els estatuts que es fan a les societats permeten esmenar o rectificar o facilitar altres gestions. Clar, els estatuts no els hem vist, jo no els he vist, però si fem el 51% és així. Un matís, quan heu esmentat els diferents representants, noms i cognoms dels representants de la Generalitat, us heu oblidat que hi ha un representant de la UGT?
Hi ha un senyor que és representant d'un sindicat. Jo potser he viscut, com a usuari de Renfe, no sé, 20, 30, 40 o 50 vagues.
I no he pogut anar amb tren a Barcelona, he hagut d'anar amb l'autobús, havia d'arribar amb mitja hora i he arribat dues hores tard, tot això m'ha anat passant, i no ara de jubilat, no, no, és a dir, quan jo treballava, jo treballava a Barcelona. Resulta que cap d'aquestes 40, 30, 50, ja no sé quantes vegades he viscut, ni una sola la convocava a UGT.
És cert, això. És brutal, això, eh? I resulta que aleshores en aquest Consell d'Administració d'aquesta nova empresa mixta hi ha un representant de la UGT. Raquel González, eh? I representant dels treballadors. L'engany faig de tal nivell que, repeteixo, senyors i senyores, prengui d'atenció perquè no els aixequin més la camisa.
Tremendo. José, alguna cosa més a afegir? No, no, jo crec que es diu tot, és a dir, que tinguin la gent paciència perquè les coses no milloraran d'un dia per l'altre. No, ni d'aquí una, ni d'aquí una. És que no han millorat des del primer minut 1. És a dir, estan igual. I a tot això, l'espera que prenguin les obres a l'estació de Molins de Reí?
amb nota de premsa de Renfe va dir que previsiblement serà el mes de febrer que no em prengui ets escèptic també però com no s'ha de ser escèptic en aquesta obra clar, evidentment que soc escèptic i no només escèptic sinó crític i truco cada dos per tres i al final passen coses que al final ara sí, al febrer començaran al febrer començaran sí, eh? començaran perquè se'n resol els problemes reals que hi havia que mai han dit quins eren
Bueno, aquesta és una cosa. En aquest sentit podríem fer maroteca, perquè s'ha començat a reconèixer per part que potser no són tots, però una part important dels problemes que hi havia, que era una cagada de seguretat. No és només això, segons...
Les cares de Josep Genès. Podrien haver més coses, però jo el que vam destapar i vam estar lluitant és que reconeguin que hi havia un projecte que no estava del tot fi en l'àmbit de la circulació dels trens i que han hagut d'aturar-ho i canviar-ho. I això ho han reconegut per la boca petita anys després de què es produïs. José, per fer això fan falta 4 anys? Per mi no.
No hi ha més preguntes. Com riu el Valverde? Al letrado, eh? Al letrado, com et rius, eh? És que no és que és verdad. Bueno, tu ets una víctima d'això, no? Exacte. Ets un usuari... Ja no soy tan víctima porque ahora utilizo los programas catalanes. Aquests van bé. Aquests van bé.
Hoy, justamente, para ir a Badalona he cogido a Renfe, sí. Y la verdad es que... Sí, sí. Sí, sí, relativamente. Una sensación de déjà vu, porque la verdad es que todo estaba igual.
Mireu, si us comento, si voleu ràpidament, l'altra notícia que té impacte a Molina en callar termini, que no serà ni demà ni l'any vinent, perquè el clínic, a més a més, seran anys de construcció. Resulta que es vol aprofitar aquesta arribada del clínic a la part de la Diagonal de Barcelona, en una zona que va acabar, i entre es plues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i la capital catalana, per fer que una part de la població de l'Hospitalet sigui atesa allà.
Què importa per Molins? Sí que importa per Molins perquè està passant ara mateix una cosa, que és que hi ha molinens i molinenques que s'han de desplaçar per alguns tractaments a l'Hospital General de l'Hospitalet, popularment conegut com l'Hospital de la Creu Roja, potser per Creu Roja els oients saben quin és, i hi ha gent de l'Hospitalet que s'ha de desplaçar al Moisés Brogi.
D'aquí a molts anys, quan la gent de l'Hospitalet pugui anar al clínic, si la jugada surt bé, que això encara s'està negociant, la gent de Molins no haurà de desplaçar-se fins a l'Hospital General de l'Hospitalet i tindrà només de referència, diguéssim, el projecte. Bé, però de tot això que hem parlat tant de trens com de l'hospital va per llarg.
Que la gent no digués que han dit que va per molt llarg. Lustres. Lustres, eh? Ja posem el nom. Lustres, sé que és optimista. Lustres, cinc anys. O dècades, potser. Ara. O potser dècades. Ho hem de deixar aquí. Gràcies, José. Polo, gràcies, Antonio Valverde. Cuidat. Un saludo. Gràcies, Josep Genés. Adéu, adéu. Bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. Els pagesos posen fi a 5 dies de protesta i aixequen tots els talls a les carreteres en protesta per l'acord de Mercosur. Així ho han decidit en les diferents assemblees, celebrades els punts de concentració de la PSAT a l'Emporda i la C16 al Bergadà, on ara mateix s'estan netejant per garantir-ne la seguretat abans d'obrir-les del tot al trànsit. Nosaltres, però ara connectem amb el Manal Medina de Televisió del Bergadà, que ens dona l'última hora. Bon dia, Manal.
Bon dia. Des del passat dijous, la via, just en el tram de la sortida de Gironella en direcció nord, s'han pogut veure els concentrats cremant pneumàtics, plàstics, fustes i fins i tot van arribar a tallar algun arbre pròxim a la zona. Aquestes accions han deixat el ferm de la carretera C16 amb molt mal vesc
I ahir al vespre, una vegada van decidir desconvocar la protesta, els pagesos i els seus tractors van abandonar la via, escortats per diferents patrulles dels Mossos d'Esquadra, i aquests van poder comprovar sobre el terreny que no es podria obrir amb seguretat, especialment la via que va en direcció nord.
Les tasques d'adequació ja es porten a terme aquest matí i encara no hi ha una previsió per tornar-la a obrir. Per tant, el pas alternatiu es continua fent per l'antic tram de la comarcal 1411 que passa per l'antiga colònia de Cal Rosal. Gràcies, Manel. Seguirem pendents. Bon dia. Bon dia.
I el govern nomenarà aquest matí els seus cinc membres del Consell d'Administració de la nova empresa que gestionarà Rodalies Catalunya. Començarà a funcionar l'any que ve amb un capital inicial de dos milions d'euros i la possibilitat que el govern de la Generalitat pugui ampliar la seva participació que ara és del 49,9%. Com a conseller delegat es designa a Òscar Pleià, provinent de TMB.
I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia un reial decret llei que preveu bonificar el 100% de l'IRPF als propietaris que no apugin el lloguer dels seus habitatges. Tot plegat, mentre aquest any s'espera l'actualització de més d'un milió i mig d'arrendaments de pisos.
I la Generalitat comprarà per 135 en 25 milions d'euros els terrenys de la Universitat de Barcelona on s'ubicarà el futur campus de salut clínic, a l'entrada de la Diagonal. Així ho estableix un protocol signat per la Generalitat i la Universitat que fixa que la compra-venta s'ha de formalitzar abans del 31 de desembre.
Aquest futur campus es construirà a l'espai de 300.000 metres quadrats que ocupen ara les pistes esportives de la UB i es preveu que el nou clínic sigui una realitat el 2035 amb un cost de 1.700 milions d'euros. I pel que fa a la temperatura, avui els valors més alts arribaran al migdia a 17 graus a Ponent i amb 18 o 19 graus a l'Empordà, Salva o Gironès.
L'Ajuntament comença aquesta setmana un cicle de xerrades per promoure un bon ús dels medicaments. Seran sis xerrades en total que es fan amb col·laboració del Col·legi de Farmacèutics i del CAT Salut. La primera és aquesta setmana, aquest dimecres. Es parlarà del dolor. Què cal saber del dolor?
I es durà a terme a dos quarts de sis de la tarda a la Federació Obrera. I la resta de xerrades, una al mes, es faran a la Biblioteca al Molí. De moment, aquest dimecres, a dos quarts de sis, a la FEDES parlarà del dolor. I també dimecres, a la Biblioteca al Molí, a dos quarts de set, es presenta el llibre Un pont a la meva vida, d'Alexandra Morera. La mateixa autora presentarà el llibre.
amb Josep Oliveres, que és l'editor, i participaran també Mariona Martín i Jordi Alvero, que són cantautors. Dimecres, a dos quarts de set a la biblioteca, l'entrada és lliure. I el Foment, que fa diferents propostes pel cap de setmana. En primer lloc, divendres, concert, tribut, les guerreres, cap-hop, tribut musical, de fet dos, a un quart de set de la tarda, primera sessió, i a un quart de nou del vespre, la segona. Això serà el divendres, el Foment. I el diumenge a la tarda, a les sis, torna a haver-hi teatre amb l'obra...
cuina, la història d'un restaurant emblemàtic que intenta sobreviure a Barcelona, un text de Laura Aubert dirigit per Adrià Aubert i inspirada en la cuina d'Arnold Vesquer a partir de la traducció de Jordi Bordes i Coca. Doncs l'obra la podreu veure el diumenge a les 6 de la tarda, les entrades anticipades a Entràpolis, la General val 24 euros i pels socis del Foment 18 euros.
I acabem recordant novament la defunció del senyor Lluís Pérez Mora. Tenia 81 anys i l'acte de comiat és avui a les 11 del matí al Tanatori. I també recordem la defunció de la senyora Dolors Canadell Molist. Tenia 103 anys. L'acte de comiat és avui a dos quarts de quatre de la tarda al Tanatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la Soler, està a la carretera, a l'avinguda Barcelona 51-53.
Ràdio Molins de rei.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció Informació Càncer Molins. Picama, amb Marisa Llobet i Anna Ribes.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament,
la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercador residències. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i 9 minuts seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 13 de gener, de seguida parlant de política en clau local, com sempre. En aquest cas, preguntes Esquerra Republicana de Catalunya. Ara saludarem la regidora portadora d'aquesta formació, que és la Marta Espona.
Després vindrà el Damià Martínez, que ara feia alguns dimarts també que no ens podia acompanyar. A l'espai parlem del Renaixement, farem balanç de les activitats de Nadal programades pel Museu i després també mirarem ja cap a aquest any 2026 que tot just comencem.
Amb el Damià en parlarem a partir de dos quarts tocats d'onze. I a tres quarts d'onze l'espai de xifra en el món amb el David Lloberes, que ens portarà fins a les onze, i a les onze ens acompanyarà la plataforma Stop Tribut AMB, que feia força temps que no ens acompanyaven, i avui ens vindran a parlar de diverses coses relacionades amb aquest tribut. Però això serà després de les notícies de les onze.
Ara, a aquesta hora, saludem la regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, la Marta Espora. Hola, Marta, bon dia. Hola, bon dia. I ben retrobada. Gràcies. Estem recuperant també els espais del dimarts, ja que la setmana passada era Reis. Sí. I per tant, teníem altres coses a fer. Estàvem ocupats amb altres coses, sí. Sí, molt bé. Sí, havíem estat bons minyons i bones minyones. Sí, que esperem que sí, i tant. Sí, sí.
i estem ja començant a avançar en aquest mes de Gèner, que dèiem de moment encara queda activitat per fer, però que en tot cas, per exemple, ja podem dir que ahir es va celebrar el Comitè Executiu de Fira,
Exacte. L'últim abans de la celebració de la Candelera, suposo. Això mateix. Bé, no ho sé segur, perquè jo pensava que anaves a dir una altra cosa. No, perquè al comitè de fira la persona representant d'Esquerra és la Txell Can Major, i sí que
Doncs ens ha passat una sèrie d'informacions que es van comentar ahir al comitè, però no sé si hi ha encara pendent una altra trobada o no. És veritat que tenim la fira aquí a la cantonada. Podria ser probable, perquè no, sobretot si cal ultimar detalls. Del que es va dir en tot cas... Home, el que es va dir és molt positiu, no?
Per la informació que la Txella ens ha proporcionat, el 100% dels expositors estan ocupats, per tant això és una molt bona notícia. El 80% dels tiquets de tastos també estan venuts, per tant això també és una altra bona notícia. I ens informava també de la recuperació del Bastià, o de la Fira del Bastià,
amb més mostra que el que hi ha hagut finalment. Suposo que hi ha qui això ho continuarà veient com un aspecte negatiu. En tot cas, el que cal és, sobretot, controlar en quines condicions estan exposats aquests animals i què és el que fem al seu voltant i amb cura i amb atenció no hi hauria d'haver cap més problema afegit. I...
Bé, aleshores va comentar que es presentarà el cartell, però en tot cas no sé si s'ha dit o no aquí la persona que el fa. Demà, sí, sí, s'ha dit, s'ha dit. Ah, s'ha dit, d'acord. Demà es presenta, diguem, públicament. D'acord, per tant, ja tenim... Josep Martí Bufarull, eh? Exacte, ja tenim el cartell també i tenim el pregoner també que ja s'està preparant, el Jordi Hurtado, pel pregó de la setmana vinent.
De manera que la fira comença a caminar, encara que no hagi obert encara les seves portes, evidentment comporta molta feina i ara estem veient els fruits també d'aquesta feina. Per tant, enhorabona per tot el que es fa al llarg de molt de temps i esperant que arribi la fira.
En tot cas, si em permets, voldria afegir a aquesta informació un acte que nosaltres organitzarem des d'Esquerra relacionat amb el sector agrari. Realment en aquest moment tenim una moguda important a casa nostra en contra de...
tota aquesta proposta d'incorporació de productes del Mercosur, etc. Per tant, creiem que és un moment interessant, no solament per això, en tot cas, el nostre objectiu amb aquest acte que organitzarem era senzillament avaluar com està el sector agrari en general i en concret en el Baix Llobregat, però sí que és veritat que ha coincidit també amb aquest moment reivindicatiu que suposo que en aquest acte que farem també es comentarà.
És un acte que farem a la Fundació Agrària, dimecres vinent, dia 21, a dos quarts de vuit del vespre, amb l'assistència de la Teresa Jordà, que exconsellera de ramaderia, agricultura, pesca i no sé quantes coses més de tenir el nom, en aquest moment actualment, doncs,
diputada al Congrés de Madrid, i a més a més també amb la participació de Jaume Sanz, que és regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Sant Boi, però que ell treballa precisament en l'àmbit del medi ambient i de la divulgació també de tot el canvi medi ambiental que estem tenint, i a més a més prové de família de pagesos, per tant també es coneix aquest sector social.
Creiem que pot ser una xerrada interessant, és oberta a tothom. Senzillament el nom que té aquest acte és Parlem del sector agrari, és a dir, que no tenim cap aspiració més que analitzar la situació d'aquest sector, ja dic, d'una manera més general i després també concretant-ho a la nostra comarca.
Per tant, aprofito des d'aquí per convidar tothom qui vulgui assistir, perquè òbviament l'entrada és totalment lliure. Això serà el dimecres 21? Dimecres 21. En tot cas, dimarts vinent, si et sembla, farem un últim recordatori. Però ja que parlàvem de fira, m'ha semblat adient comentar-ho.
Molt bé. D'un mes de gener, com dèiem, que va avançant lentament i que es va ja concretant, Marta, que segurament el ple per debat al pressupost 2026 s'encaminarà cap a un ple al mes de febrer i no pas d'aquest mes de gener, segons les últimes informacions.
Nosaltres, com a membres de l'oposició... Oficialment. Exacte, oficialment no tenim cap informació. Òbviament, els dies van passant i com que no arriba informació, doncs cadascú treu les seves conclusions, però és cert que preveiem un mes de gener molt intens, tant des del punt de vista de trobades com des del punt de vista de convocatòria de plens, i que aparentment tota aquesta...
que hi havia d'haver està bastant aturada, no se'ns ha informat de cap novetat respecte als dos temes que ara comentaré. Evidentment, els motius hi seran, però en tot cas nosaltres informació no en tenim. Quins eren aquests dos temes? Per una banda...
el ple extraordinari per aprovar la licitació de l'empresa que s'ha d'encarregar de construir la residència. És un tràmit urgent que hem de fer si no volem tenir problemes amb subvencions sol·licitades. Per tant, semblava que a mig gener podíem tenir un ple extraordinari ni que fos només per aquesta aprovació.
Avui, si no hi ha hagut cap canvi, hi ha precisament la reunió de la mesa de contractació per avaluar l'última part del procés d'avaluació de les empreses que s'han presentat a la licitació.
I, per tant, ja es veu que en aquesta mateixa setmana no es podia convocar aquest ple extraordinari, de manera que ja veurem si és que això traspassa el ple ordinari o va més endavant. I l'altre tema estrella que tenia el mes de gener era el ple sobre pressupostos.
o els pressupostos en general que, si es feia aquest ple extraordinari per la residència, se n'anaven cap al ple ordinari. Tampoc no hem rebut informació sobre el pressupost, perquè l'aprovació del pressupost implica realment reunions i trobades i intercanvi
d'opinions i intercanvi de propostes i suggeriments, si n'hi ha per part dels grups de l'oposició. Per tant, tampoc no és un pim-pam, no és una cosa d'una setmana. Ja havíem d'haver començat el desembre, el desembre no va poder ser, el gener està passant i tampoc de moment no hem rebut ni la informació del pressupost ni una convocatòria per una trobada. Espero que sigui aviat i que realment...
puguem recuperar aquest costum de començar l'any amb els pressupostos aprovats, perquè això era una cosa que tota l'oposició sovint ens havíem queixat que aprovar pressupostos al mes de febrer, març...
No és el que hauria de ser, malgrat que sapiguem, pel que tenim al voltant, que hi ha moltes institucions que aproven els pressupostos molt tard o que fins i tot funcionen en pressupostos prorrogats, però això no vol dir que la situació ideal seria que a principi d'any ja tinguéssim el pressupost aprovat o en portes de ser aprovat.
De manera que com més enllà ens n'anem, més no sé quin adjectiu posar-li, però en tot cas no ens sembla que sigui prou eficaç començar l'any sense tenir el pressupost aprovat. Esperem que ens enviïn ràpidament aquesta informació el més aviat possible i posar-nos-hi ràpidament.
Molt bé. Per cert, Marta, que estem parlant aquests dies de la iniciativa de l'Ajuntament que ofereix a tota la ciutadania covells per la separació de l'orgànica. Sí. N'estem fent passats, però és un tema interessant. Recordeu que aquesta setmana hi ha diversos barris de la Vila, que es recorreran tots els barris,
I és important tenir aquesta carta a la qual s'han informat els vilatans i vilatanes, que s'acompanya d'aquest quadríptic explicant el sistema de recollida i l'ús dels contenidors al municipi, on s'explica en aquesta nota de premsa que la fracció d'orgànica suposa al voltant del 40% del pes total dels residus domèstics. Mentre que els contenidors acostumen a estar molt buits.
Exactament, i que tenim aquesta problemàtica entre d'altres. Per tant, campanya de conscienciació també i de potenciar la separació orgànica. Com ho veieu? Hem demanat en reiterades ocasions que cal fer aquesta aposta per la pedagogia també i per tant per la sensibilització.
Perquè Molins de Rei també ha crescut molt i fa molt de temps que no es fan campanyes amb profunditat i amb continuïtat, perquè el que nosaltres creiem que no funciona o no dona bon resultat són les iniciatives bolet, per posar-li una qualificació, és a dir, ara faig una cosa...
i ja està, i me n'oblido perquè d'alguna manera ja l'he feta i ja està, ja puc estar tranquil·la. Creiem que no, que amb el tema dels residus tenim un problema molt important, perquè ja no perquè les directives europees diguin no sé què, sinó perquè no estem fent un bon ús dels contenidors. Una altra cosa és quin tipus de contenidors tenim. Aquí, en tot cas, també en podem parlar d'això.
Però és veritat que quan tu vas a llençar la brossa, si llences, si obres el contenidor de la brossa de l'orgànic, doncs sovint està, jo no dic buida, però molt buida. Aleshores, clar, crida molt l'atenció, perquè els camions passen, en tot cas, un cop al dia a recollir-la, per tant, depèn de quin moment del dia sigui en què tu has anat a llençar la brossa, hauries de trobar-te aquell contenidor bastant ple. I, en canvi...
sobretot comparat amb els altres contenidors, doncs sorprèn, sorprèn perquè sovint està molt buit, o fins i tot amb restes que no pertoquen aquell contenidor. Molins de Rei ha crescut molt, és probable que amb aquest mateix creixement hagin vingut persones que desconeixen
com funciona aquest sistema de recollida de residus i de separació de residus. Per tant, cal anar conscienciant periòdicament sobre per què fem aquesta separació de residus també, no perquè toca i no perquè sigui bonic que tinguem contenidors de diferents colors, sinó perquè això representa un benefici per tots plegats.
L'orgànic ens serveix per uns adobs, etcètera, i per tant també per una... ens reverteixen nosaltres mateixos igualment i la resta de materials igual. Ara bé, si els contenidors, és a dir, si la iniciativa ha de quedar amb el lliurament d'aquests petits contenidors perquè tu els tinguis a casa i un díptic, doncs si tot ha de quedar aquí, doncs
Potser això tampoc no tindrà els fruits que correspondrien. Per tant, creiem que el que hi ha d'haver és un esforç continuat, una iniciativa continuada per pesats. Tu ara deies, segurament ens estem fent pesats. És que cal fer-se pesat, perquè resulta que tots plegats no ho estem fent bé.
Hem de dir també que els contenidors nous que tenim no són còmodes. Jo crec que això és una cosa que s'ha de reconèixer i que són un error. No tenen un peu, una palanca, un sistema, digue-li com vulguis, perquè es puguin obrir fàcilment sense que els hagis de tocar.
perquè molt sovint estan molt bruts, no solament l'orgànic, sinó també els altres, tenen una boca d'entrada a aquests contenidors que no és pràctica, jo utilitzo bosses de recollida petites, perquè sóc una persona sola a casa, per tant, no em surt a compte fer, per exemple, la recollida de l'orgànic amb una bossa gran. Ho faig amb una bossa petita. De vegades, segons què hi ha en aquesta bossa petita, ni la bossa petita no passa.
pel forat del contenidor marró. Per tant, aquí, estèticament, qui ho ha dissenyat pot haver pensat que era molt pràctic, però a la pràctica, valgui la redundància, no ho és, perquè és el que dèiem, no hi ha tampoc un sistema fàcil per obrir aquests contenidors sense que els hagis de tocar, i no estan tan nets com perquè hagis d'anar posant les mans allà.
Per tant, aquí tenim també un problema. S'ha dit que eren uns contenidors que ja estaven adaptats perquè en un futur potser puguin tenir aquella targeta d'identificació de cadascú en el moment d'anar a llançar la brossa, però en aquest moment no és així i aquests contenidors no estan donant un bon resultat.
Això és una cosa, però l'altra som els que llancem la brossa. I per tant, aquí sí que hi ha d'haver una conscienciació amb profunditat, amb deteniment i amb constància en el temps. I mirant també com ho fem, perquè l'altre dia parlàvem amb unes persones que...
doncs, potser és al costat dels contenidors on ens hauríem de posar per explicar com funcionen els contenidors, perquè que també, doncs, informació a casa, malauradament, molta informació d'aquesta va parar, si tot va bé, al contenidor del paper, però molt sovint és que ni ens la llegim, no? En canvi, potser que et trobis persones que realment et fan adonar del que estàs fent i el per què de tot plegat, doncs, potser també seria una...
incidiria més ràpidament en la consciència d'aquella persona a l'hora de fer aquell gest. Bé, en tot cas, són opcions variades, diferents. La qüestió és que es mantingui aquesta sensibilització en el temps, perquè realment acabem tots plegats entenent que
fer aquest gest de separació dels residus va en benefici nostre. No ho hem de fer perquè ens ho diguin, ho hem de fer perquè ens ho creguem. Molins de Rei havia estat una vila pionera en la separació dels residus i sobretot en l'orgànic i la planta de triatge. De moment encara ho tenim. Doncs fem-ho ben fet, no? Fem tots l'esforç. L'administració també l'hauria de fer facilitant uns bons contenidors, però en tot cas els vilatans i les vilatanes també. De moment encara ho tenim? Ho tenim, ho tenim.
Ja ho veurem fins quan, però de moment ho tenim. Correcte. Doncs aprofitem-ho ben aprofitat i, si pot ser, replantegem-nos els contenidors en algun moment. Molt bé. Parlàvem amb la Marta fa un parell de setmanes de com estaven les activitats programades de Nadal. Ara que ja hem tancat el cicle, algun comentari o observació que vulguis fer? Home, crec que realment hi ha hagut... Fàbrica dels somnis...
i diversitat i realment molta implicació de les entitats a l'hora de fer activitats. És una mostra una vegada més d'aquesta riquesa que tenim al llarg del calendari anual, perquè evidentment no surten totes a la vegada, sinó que van prenent el relleu segons el moment de l'any i de la festa que tenim. I crec que la gent de la Comissió de la Cavalcada de Reis
Es mereix que fem un reconeixement públic de la feina que fan prèvia, òbviament, totes aquestes activitats sempre tenen una feina prèvia molt costosa de fer i durant l'activitat, a part del desmuntatge posterior,
però durant l'activitat, en tots els dies en què ha estat oberta la fàbrica dels somnis amb cues per assistir, veure-la i passar-s'ho bé allà dintre, crec que es mereixen, que realment els felicitem públicament. La cavalcada crec que va ser regida, feia molt de goig, la veritat, i tant els reis com els patges com...
El temps ens va permetre que ben abrigats, però que hi poguéssim anar. Per tant, crec que podem estar orgullosos de la feina que aquesta entitat ha fet i que ens ha permès viure aquest moment del calendari festiu d'aquesta manera tan bona.
i la resta d'entitats igual, el Quíntols, Pastorets, etcètera. És a dir, realment, Molins de Rei, podem estar-ne orgullosos de l'activitat cultural i diversa que tenim, a banda de l'esportiva, de la reivindicativa, la social...
la sanitària, etcètera, perquè tenim en tot cas activitats de tot tipus, però potser aquests dies hem vist més aquestes més culturals i crec que hem d'agrair que hi hagi persones que d'una manera totalment altruista dediquin el seu temps a fer-nos passar nosaltres una bona estona. Per tant, des d'aquí, l'enhorabona i moltes gràcies per la feina feta.
Molt bé, Marta, alguna cosa més que vulguis afegir? No, en tot cas, esperar que aquest any, mundialment parlant, no es compliqui gaire més, perquè tenim una mena de xèrif internacional que només li falta posar-se l'estrella i que realment fa patir molt. Espero que canviï la seva manera de fer perquè
Realment no pronostica res de bo i sembla mentida que en el segle XXI estiguem permetent que una persona digui les bajanades que diu i faci les accions il·legals que està fent perquè en definitiva ho està fent en contra del dret internacional i aquí no està passant res. Per tant, m'agradaria que el XXVI ens retornés el seny a tots plegats i que realment col·loquéssim aquestes persones i aquestes accions al seu lloc.
Ho deixem aquí, Marta Espona. Moltes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. Bona setmana. Bona setmana. Fins i març vinent. Anem a escoltar la música dels d'Arania, on hi cantava la cantant local, la Ivet Rematxa, amb aquesta cançó que ens va perfecta pel moment en què ens trobem. Les cançons de gener. Ara tornem. I les cançons de gener Com un sol tenen de neix
Aquests que no fan soroll quan aterren dolçament. I en sol per a tots els verds, per a tots els blaus coixí. I en sol per a tots els verds, per a tots els blaus coixí. La-da-da, la-da-da.
I les cançons de gener, mai no saps d'on provindran. O si mai les sentiràs, o si les vas viure mai. O si vénen d'allà dalt, o si així perduraran. O si vénen d'allà dalt, o si així perduraran. L'anarà, l'anarà, l'anarà i l'anarà.
I si tenen el nas fred, la bufanda es posaran, tallarà.
I les cançons de gener, per alguns cançons d'amor, per altres de combat, per alguns ja som de foc. I per mi som com les mans que les teves prenen fort. I per mi som com les mans que les teves prenen fort.
Molt bé, doncs passen dos minuts i mig de dos quarts d'onze del matí.
Parlem del Renaixement i ho fem acompanyats del Damià Martínez, director del Museu del Renaixement, que ja teníem ganes també de tornar a saludar, després de la festivitat i aquest període de Nadal. Què tal, Damià? Bon dia i bona hora. Molt bé, bon dia, bon any. Festivitat de Reis, que va coincidir dimarts. Sí, sí. Bon dia i bon any a tothom. Sí, sí, tot bé.
Tot bé, tot bé, ja passades les vacances de Nadal, ja reincorporats i amb ganes de fer moltes coses. Diu que has desmuntat ja l'arbre que teníeu al museu? Sí, sí, ens hem avançat a la fira, a la Candelera, que és quan toca fer-ho, però per coses d'operativa del museu ja hem començat a desmuntar els guarniments de Nadal. I com sempre, el Damià ens porta cosetes que puguem veure, i en aquest cas eren elements dels nois i noies que han anat passant pel museu,
Sí, això és d'una de les activitats que vam programar per Nadal, que era aquella de venir a ajudar-nos a decorar l'arbre de Nadal de Museu, que va tenir molt èxit, això va ser el dia 21, a més amb la remolina, etc. I justament ho he portat per ensenyar-t'ho, però sobretot també...
per recordar que tots aquells nens i nenes que ens van ajudar a guarnir l'arbre amb les seves manualitats, que ara ja, quan vulguin, poden passar pel museu a recollir-les i a agradar-se-les, perquè seves són. I la veritat és que va tenir molta gràcia. De fet, ja veus, són obres del museu, que les vam passar a dibuix, llavors els nens podien triar, pintar, els hi posaven un llacet...
i en tenim un munt. Aquí cadascuna identificada amb el nom de qui l'ha fet, les guardarem i quan puguin passar a buscar-les ja ho saben. El Damià que ha portat aquí aquesta caixa amb tots aquests elements decoratius de l'arbre que ja ha quedat desmuntat.
I a més aprofito per dir que aquesta activitat ens ha agradat molt, ens va funcionar molt bé. Vas, fas coses que funcionen millor, altres que no funcionen no tan bé. Això va funcionar molt bé i la repetirem ara per la fira de la Candelera. Molt bé. El dia 24 de gener, si no recordo malament, de 10 a 2 del matí, també acompanyats de la Rem Molina, que ens vindrà a donar un cop demà, doncs muntarem a la sala gòtica aquest taller per pintar i fer aquestes manualitats a partir de les obres d'art del museu fetes així amb dibuix.
Molt bé, aquesta va ser una de les activitats programades en aquest període de Nadal. Com han funcionat la resta d'activitats? Bé, la veritat és que vam fer també una jornada de portes obertes coincidint amb el primer aniversari del museu, el dia 21 també. Vam fer visites guiades. La veritat és que bé, va anar tot molt bé. Vam estrenar, que potser algú ho ha vist a aquesta pantalla que tenim a la façana del museu, que es veu molt bé des de la plaça, sobretot quan hi ha poca llum,
amb llum de dia també es veu, però amb poca llum encara es veu molt més, i ens va molt bé com a element de comunicació de les activitats del museu, perquè de vegades la gent o no té xarxes socials, o no està pendent de les informacions de la ràdio, i aquesta és una manera de, passant per la plaça del Palau, poder veure què programem. És una pantalla que té una temporització, que s'encén i s'apaga sol, amb la qual cosa ens hem de descuidar, només l'anem alimentant amb les novetats de les coses que farem.
I que tu ja tenies intenció de posar-la perquè és un bon element comunicatiu. Sí, realment és molt útil perquè nosaltres podem carregar allà amb la informació de les activitats del museu i sempre, per exemple, les tardes, que sempre està plena la plaça de gent quan surten de l'escola, que van allà a prenar, també poden veure quan hi ha una activitat familiar, quan hi ha una visita guiada, quan hi ha una conferència, etcètera.
Bé, parlant també d'altres aspectes, més aviat de xifres, Damià, no sé si heu pogut tancar les dades definitives de visitants de l'any 2025. Doncs sí, sí, ja les tenim tancades. Això és una cosa que tots els museus... A més, sempre la Generalitat això sempre ho demana a tots els museus i a les col·leccions. Quants visitants heu tingut? Aquesta cosa... La falera per comptar visitants. És una cosa que els museus estem obligats a fer i que fem amb molt de gust perquè al final també es coneixen
quanta gent ens visita i qui ens visita, i sobretot també moltes vegades per què ens visiten. Hem acabat l'any amb 5.860 visitants, que és una molt bona xifra. Pensa que a Catalunya, per posar-nos en relació, dels 117 museus registrats, el Museu del Renaixement no és encara un museu registrat, però dels 117 museus oficials de Catalunya...
Gairebé 20 estan per sota d'aquesta xifra de 6.000 visitants. Hi ha molts museus a Catalunya que tenen molts pocs visitants. Però així situar-nos en el nostre entorn està bé saber. Vull dir, l'enrajolà de Martorell tenen uns 3.800. El 2024, museus de llocs més turístics com Caléia, 3.800. La Casa Verdaguer també, uns 3.000. Bé, és a dir, estem en el lloc on estem, on volíem estar, però encara...
tenim l'ambició de poder progressar, de tenir més visitants de cara a l'any que ve. Per tant, 5.860 visitants. Però després, que també és una altra cosa que jo sempre l'adono, però per ser honestos i per no barrejar una cosa amb l'altra...
El museu ha tingut gairebé 12.000 usuaris, que és gairebé el doble. Què vull dir amb això? Que sabem que 5.800 persones han vingut a visitar el museu, han visitat les sales, han participat, diguéssim, del discurs expositiu del museu, però tenim altres 6.000 persones que han vingut a l'edifici, al Palau de Requesens, han fet ús de les instal·lacions, sobretot la sala d'actes, amb les diverses activitats que programem nosaltres, o que programa l'Ajuntament, o que programen altres entitats...
i que, clar, si el museu no existís, aquesta feina no es podria fer. I, per tant, separem 5.800 visitants, però gairebé 12.000 usuaris, que són moltíssims. Vol dir que ha tingut molta activitat al museu. Molt bé. De l'any que deixem enrere, algun altre aspecte que vulguis comentar? Mira, sí, hi ha una dada que sempre és interessant de posar en relleu, que és el tema de la procedència geogràfica. Clar, com ja fem aquesta...
No ens conformem en saber només quants visitants han vingut, sinó que tenim una mica de curiositat per saber d'on venen i per què venen, com ens han conegut, etcètera. Però aquesta dada de la seva procedència geogràfica és molt rellevant, en el nostre cas. Clar, estem en el primer any de vida del museu, no sabíem exactament això com funcionaria i a partir d'ara que tenim aquesta foto haurem de veure aquesta foto com evoluciona en el temps.
Però en aquest primer any, d'aquests 5.800 visitants, gairebé 2.400, no arriba a la meitat, però si a costa, són de Molins de Rei, gairebé 800 són de la resta del Baix Llobregat, 1.500 són de Barcelona Ciutat i més de 1.000 són de la resta de Catalunya. És a dir, que el museu també està fent un paper d'atraure a Molins de Rei, visitants de fora,
que a més això ho sabem també, pel que ens explica tant el Sergi com l'Araceli, que són els que estan al mostrador, que molts d'ells vénen per primera vegada a Molins, potser no havien estat mai. A veure, segurament això l'any que ve no passarà, perquè ara hem viscut el primer any post-inauguració... L'any que ve vols dir aquest any que ja ens trobem? Aquest 2026? Sí, segurament la cosa s'anirà normalitzant, però sí que ens ha vingut molta gent atreta per la novetat del museu, i que ens confirmen en aquest sentit que s'està fent una bona feina.
Bé, doncs mirem cap endavant precisament cap a aquest 2026 que acabem d'encetar. Damià, què ets pots explicar de novetats que ens pugui portar al Museu del Renaixement? A veure, el resum seria continuar i sempre intentar millorar en tot. Continuar amb les coses que funcionen, mirar a corregir les que no, però sempre intentant millorar.
En aquest sentit, continuarem implicats en la vida social, cultural, participativa, tan activa que té Molins, a tots els nivells, en coses que nosaltres proposem o coses que ens demanen de col·laborar. Ara mateix, amb la Fira de la Candelera, després quan vingui el Carnaval, la Festa Major, etc. Però a nivell nostre, de programació d'activitats,
Aquest any continuarem amb el sigle dels museus convidats, ja tenim tancada la programació, n'anirem parlant, a mesura que s'acostin, però ara, el mes de març, tindrem a la directora del Museu de Lleida, l'abril tindrem a la conservadora en cap del Museu del Disseny de Barcelona, el maig vindrà el director del Museu d'Història de Barcelona, som persones importants, amb càrrecs de conegut, diguéssim, en el sector, i el juny vindrà la directora del Museu Tèxtil de Terrassa. Tots ells vindran...
a explicar les seves col·leccions com ja hem fet amb el Manac i amb el Marés però a nivell general però després també quina part d'època del Renaixement tenen i les col·laboracions que han mantingut amb nosaltres. Després, evidentment, continuem acollint el cicle de música...
De Clàssica Molins, que aquest l'organitza l'Ajuntament, ja hi ha totes les dates, ja estan programades, suposo que el Miquel ja us ho anirà explicant, però el 19 de febrer, el 19 de març, el 15 d'abril, el 14 de maig, i bé, anirem fent coses. Mira, una de les coses que ja estic acabant de tancar, perquè sempre les has de treballar amb molta antel·lació, són les activitats que programarem amb motiu del Dia de la Dona.
el 8 de març l'any passat ens va agafar una mica amb el Pou Canviat perquè sempre era el primer any però aquest any ens hem mogut ràpid però programarem unes xerrades molt interessants no només sobre la història de l'art
en clau de dona, sinó també en coses més properes al Molins, com en el cas de les recasens, de la Hipòlita i l'Estefania. I què més? Moltes coses. Tinc aquí apuntades que no acabaria. Una cosa que jo crec que és molt important de continuar fent és continuar comunicant al museu, a les xarxes socials i a tots els nivells.
un any de vida en un museu és poquíssim temps de fet jo crec que som a dia d'ara, a dia d'avui crec que encara som segurament el museu més jove de Catalunya perquè som els últims que ens vam inaugurar clar, tens el Prado que celebra el seu 250 aniversari o el Manà que es va obrir el 20 i pico clar, són museus ja molt centenaris però la norma és que tinguin normalment molts anys
El fet de ser el primer any fa que tot sigui com més nou i ens haguem d'anar veient. Per tant, moltes activitats seran de consolidar, no? Sí, consolidar, però després també innovar. Tenim coses, eh? Tenim alguna sorpresa que volem... Alguna cosa nova, eh? Encara no la puc explicar, però que ben aviat l'explicarem, perquè clar, sí que qualsevol cosa que fas en un museu l'has de començar a treballar amb molt de temps. Totes les coses porten molta feina...
primer de concebre-les, d'imaginar-les, de pensar-les, però després de començar-les a preparar, de coordinar. Qualsevol que hagi treballat en projectes, no només de museus, sinó projectes de gestió cultural, sap que les coses tenen uns ritmes, i jo crec que per aquest any tindrem dues o tres novetats que estaran bé, que ens donaran notorietat, que això és molt important, perquè...
després del gran impacte mediàtic de la inauguració, tu et mantens en el dia a dia d'anar programant i d'anar fent coses, però necessites cridar l'atenció també de la societat, dels grans mitjans de comunicació en coses que puguis fer.
Què més farem? A l'abril tenim aquesta jornada d'oficines de turisme, aquesta serà molt sonada, això ho fem amb el Departament de Turisme i Fira de l'Ajuntament, això ja ho vam anunciar l'octubre, novembre, acollirem el Congrés Internacional sobre Requesens, que jo crec que això també serà molt important.
I una cosa, però això ja és més d'aquesta feina que no es veu, que no és una feina que tingui una visibilitat tan immediata, continuarem ajudant, bueno, la meva persona, en tot allò que ens demanin, tant des de l'Ajuntament com des de la Generalitat, per tirar endavant el procés per la inscripció al registre.
tant del Museu Municipal com del Museu del Renaixement. Això ho vam explicar una vegada. I per això deies que encara no està registrat el museu. Aquest és un dels grans objectius. Ara el Museu del Renaixement existeix i compleix tots els requisits. El que passa és que l'estructura museística de Molins el que recomana és que el museu titular, el museu principal, el museu municipal, aconsegueix inscriure-se en el registre i després, a continuació, el Museu del Renaixement
automàticament entra també com una extensió del museu municipal, diguéssim, tal com està estructurada la legislació
la llei de museus de Catalunya, s'ha de fer així. Però per fer això s'ha de fer molta feina i ara s'estan creant ja les condicions perquè aquest projecte es pugui tirar normalment. Això és una feina que no dona molta visibilitat però que és molt necessària perquè aconseguir la inscripció en el registre tant del Museu Municipal com del Museu del Renaixement té molts avantatges. Entre altres, per exemple, poder optar a aconseguir recursos públics com a museu oficial,
però també ser dipositari d'obra d'art, per exemple, de les compres que fa la Generalitat de Catalunya en subhastes o quan surten obres... Ara mateix es van comprar unes peces que estan al Manac, que són peces que sabem que van ser encarregades per Lluís de Regasens per la seva capella real. Això em sembla que ho hem comentat alguna vegada. Sí, sí, sí. I que estaria molt bé. El seu lloc ideal seria tenir-les aquí exposades, però no ho pots fer fins que no siguis un museu oficial i registrat.
Bé, totes aquestes coses han de passar aquest any 2026. Per anar tancant, Dami, alguna cosa més que vulguis afegir? No, jo només, com sempre dic, recomanar que ens segueixin també a les xarxes socials, perquè sempre és una bona manera d'assabentar-se de tot allò que fem. Intentem ser molt proactius. De fet, és una de les parts on també estem molt contents, perquè hem vist que hem anat pujant molt en nombre de seguidors, tant a Instagram com a X,
I això ens va molt bé, perquè els museus existeixen sempre en aquests dos planos, el pla físic i real, però també en el virtual, aquesta comunitat digital que et segueix. Doncs anirem parlant les propers dimarts, Damià Martínez, moltes gràcies. Moltes gràcies, i recordar a tots els nens i nenes que vulguin recuperar les seves manualitats, que poden passar en horari del museu quan vulguin a recollir-les. Molt bé, doncs queda dit. Gràcies, Damià, que vagi molt bé. Seguim endavant, passen ara mateix dos minuts de 3 quarts d'11 del matí.
Seguim i és el moment de fer l'espai de Xifrant el món, aquest espai que compartim amb el David Lloberes, on tenim l'objectiu de parlar de diversos aspectes de la política internacional. David, què tal? Bon dia. Sí, David, m'escoltes? Bon dia. El teníem aquí esperant telemàticament. El David que ens ha acompanyat els últims dimarts des d'aquí l'estudi, però el tenim de nou a Lisboa. Ara sí, David, hola.
Se'm sent bé, sí? Sí, a tu ens escoltes bé? Molt bé. Fantàstic. Jo sí, fantàstic. Mira, anava a comentar que aquest espai d'avui es va començar a gestar al carrer perquè ens vam trobar amb el David i em va dir, ep, Venezuela, eh? Exactament. Això fa uns dies. El dimarts passat, evidentment, era dia de reis i no vam poder fer l'espai i avui és el primer dia hàbil, primer dimarts hàbil que fem l'espai, per tant, avui vols parlar-nos de la situació de Venezuela, eh, David?
Exactament. De fet, es va gestar al carrer gairebé una horeta, una hora i mitja després que les Delta Force segrestessin el Maduro a ple centre de Caracas. Per tant, va ser un tema de rabiosa actualitat. Ara ha passat a ser un tema d'anàlisi més aprofundat. No només parlarem de Venezuela, sinó que continuarem parlant d'un tema...
sobre el qual vam estar parlant a l'últim espai de l'any,
Pels que no ho recordin, vam estar parlant de la doctrina Monroe o doctrina Don't Row, rebatejada per Donald Trump. Això de Don't Row és Don de Donald i Row de Monroe. I bé, explico en què consisteix la doctrina Monroe, perquè durant els últims dies, que sembla ser que l'intervencionisme americà
l'intervencionisme, perdó, estatunidenc. En aquesta secció hem de ser rigorosos en els termes i hem de fer servir el terme estatunidenc, encara que informalment, per referir-se als Estats Units, doncs es faci servir el terme nord-americà o americà, però no en aquest cas estatunidenc. En què consisteix la doctrina Monroe, o Donrow, rebatejada? Doncs és una doctrina del segle XIX,
per la qual entenia que Amèrica era pels estatunidens, tot i que els estatunidens juguen sempre amb la possibilitat de...
En l'error més o menys voluntari d'autonomenar-se Amèrica. Per tant, diuen Amèrica pels americans, però no, és Amèrica pels estatunidens. I, bàsicament, defensa que tota l'Amèrica que no sigui Estats Units, i principalment tota l'Amèrica que no sigui Estats Units, ens referim a Centroamèrica, al Carib i a Sudamèrica, és a dir, tot el que s'entén per Llatinoamèrica,
com el pati del darrere dels Estats Units, és a dir, l'àrea d'influència dels Estats Units on poden fer i desfer, tal com els doni la gana, com ha quedat demostrat al llarg de la història, de manera més o menys explícita, de manera més o menys dissimulada,
com també hem vist al llarg de la història, els diferents cops d'estat promulgats pels Estats Units als anys 70, de mà de Henry Kissinger, era un intervencionisme... Anem a anomenar-ho discret, si és que es pot anomenar així, és a dir, era un intervencionisme a través de tercers actors, és a dir, a través de...
faccions de l'exèrcit locals, a través d'una burguesia nacional bastant arrossegada, que a Amèrica Llatina els que se'ls anomena venuts als Estats Units se'ls anomena gussanos, que era una cosa que deia zapata,
és que vosotros podéis arrastraros como gossanos, és a dir, els gossanos són uns arrossegats als Estats Units, per tant, os podéis arrastrar como gossanos, pero cuando os pissen no griteis. És a dir, podeu ser uns venuts, però després no us queixeu, no us feu els sorpresos dels resultats d'haver sigut uns venuts.
Tenim, per una banda, l'aplicació de la doctrina Monroe als anys 70, amb la implantació de dictadures militars a Brasil, a Argentina demà de Videla, a Xile demà de Pinochet, és a dir, tot aquest intervencionisme a través de tercers actors. Després tenim l'aplicació de la doctrina Monroe neta,
en el moment de la seva creació, en el segle XIX, a través del president William McKinley, que va ser president dels Estats Units des de 1897 fins a 1901, moment, per cert, en què va ser assassinat. Crec que és el darrer president
Bé, no és el darrer, el darrer és el Kennedy, però abans del Kennedy era el darrer president dels Estats Units que havia deixat el seu càrrec per motiu de mort, en aquest cas, d'assassinat.
Doncs el William McKinley aquest va aplicar la doctrina Monroe d'una manera molt més explícita i desvergonyida, perquè va ser el que va guanyar la guerra hispanoamericana, per la qual Cuba, Puerto Rico i Filipines van passar o sota sobirania o sota l'esfera d'influència dels Estats Units, deixant de ser part de l'estat espanyol, del regne d'Espanya.
concretament el 1898, el que es refereix a l'esalt espanyol, el desastre de Filipines, de Cuba i de Puerto Rico, i a més a més va aplicar unes polítiques de proteccionisme econòmic sota la premissa de desenvolupar la...
la indústria nacional. Per tant, són dues coses que Donald Trump ja està fent. Està donant a terme mesures de proteccionisme econòmic mitjançant aranzels en la importació de...
de béns industrials estrangers i, per altra banda, està seguint una política d'intervencionisme molt explícita i molt, el que es diria en portuguès, a cara podre, a la cara podrida, molt exagerada, molt...
sense posar-hi absolutament cap justificació més enllà del patrol. I aquí arribem a Venezuela, que fa deu dies els Delta Force, que és una força d'elit dels Estats Units, segresten a Maduro, en una de les seus, una de les residències
presidencials, no a la seu de govern, que és el Palau de Miraflores, sinó a un lloc on estava descansant, a casa seva, perquè recordem que aquesta operació es va dur a terme de nit, a les dues de la matinada locals, en conseqüència eren les nostres set i escats. Després del segrest de Maduro, el que hi ha hagut a Venezuela ha sigut
una successió de poder, no hi ha hagut una transició de règim polític, bàsicament qui ha assumit el càrrec ha sigut la seva vicepresidenta, Delsi Rodríguez, que recordem actualment els Rodríguez, perquè són dos germans, acumulen molt de poder, perquè el germà Jorge Rodríguez és president del Parlament, de l'Assemblea Nacional,
i Delsi Rodríguez, que fins ara era la vicepresidenta, ara és la presidenta en funcions de Venezuela. Per tant, aquest segrest de Maduro no només va descol·locar tota la comunitat internacional, sinó que va descol·locar, incluent-hi a la comunitat internacional, l'oposició venezolana, perquè l'oposició venezolana s'esperava...
una transició de règim i no una successió en el mateix govern. És a dir, s'esperava que la intervenció dels Estats Units dugués que l'oposició venezolana
prengués el poder, demà, en aquest cas, de Maria Corina Machado o, més ben dita, Maria Golpista Machado, recordem que és la Premi Nobel de la Pau
que li demanava, sisplau, sisplau, sisplau, als Estats Units que bombardejessin Caracas, cosa que van acabar fent, però malgrat que un Premi Nobel de la Pau demani armes i bombardejos al seu propi país...
doncs ni sent tan arrossegada als Estats Units i malgrat haver obtingut de manera injustificada, segons la meva opinió, el Premi Nobel de la Pau, ni així ha aconseguit arribar al poder a Venezuela. I recordem que aquesta senyora, malgrat ser la líder de facto de l'oposició venezolana, ni tan sols seguir i acceptant els raciocinis de l'oposició venezolana a través dels quals van guanyar les últimes
segons ells van guanyar les últimes eleccions presidencials, aquesta senyora no podria ser la presidenta, perquè qui segons ells va guanyar les eleccions presidencials, és a dir, la persona que es va presentar a les eleccions presidencials de l'any passat, era Edmundo González, que és un senyor que es troba actualment a Madrid, és un senyor gran, el qual no està tenint absolutament cap protagonisme.
Llavors, després d'aquesta incursió de les forces d'elit nord-americanes, de les forces d'elit estatunidenques en territori venezolà i, en conseqüència, violació de territori sobirà venezolà, a més a més, segrest del cap d'estat de Venezuela fa 10 dies,
ens trobem en una situació en què el propi Donald Trump està deixant anar bombes de fum en relació a Groenlàndia i està començant a amenaçar Groenlàndia i està començant a dir que Groenlàndia també es troba en l'esfera d'influència dels Estats Units.
Per tant, crec que ens espera un 2026 plegat d'incerteses i que ens deixa la lliçó que no s'ha de ser un arrossegat, no s'ha de ser un gossano i que davant de la ingerència dels Estats Units contra un règim ens agradi o no ens agradi, doncs cal alçar la veu com no han fet els diferents països europeus.
Molt bé, doncs aquest seria el resum final, la conclusió del David a l'hora de parlar de la situació actual a Venezuela. Moltes gràcies, David Lloberes, i que tinguis una bona setmana. Salut. Salut, una abraçada. Que són les 11, fem una pausa breu i de seguida tornem. Notícies en xarxa.
Ha començat aquesta setmana una campanya per repartir cuvells per la separació de la brossa orgànica. La intenció de l'Ajuntament és fomentar que la gent des de casa separi més la brossa orgànica i en aquest sentit es facilita proporcionant aquests cuvells des d'aquesta setmana i fins a mitjans de febrer. A tots els barris de la vila es farà el repartiment.
Aquesta setmana, al barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández i també a la granja, a la Rambla, cantonada amb el Passets del Terraple, es donen els cuvells a les tardes, fins i vendres, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. Al barri Centre Vila, durant tota la campanya es donen els cuvells, però només els divendres i els dissabtes al matí al Mercat Municipal. I perquè us donin el cuvell, només cal que dugueu la carta que heu rebut a casa explicant aquesta campanya...
i es dona un covell per habitatge. Aquesta setmana al canal i a la granja. L'horari és de dos quarts de cinc a dos quarts d'avui. El CEM fa diferents propostes per aquests dies. Avui s'inaugura una exposició de dibuixos de muntanya, dos quarts d'avui.
al local del SEM. El dissabte a la secció anem al teatre. Va al Teatre Goya Barcelona a veure l'obra Avui no ploraré, d'Anelson Valente, interpretada per la companyia T de Teatre. I el diumenge a la secció de Medi Ambient farà una sortida per l'entorn de Molins de Reis. Serà una matinal d'uns 6 quilòmetres. Sortiran caminant des de la plaça als Països Catalans.
I aniran fins a la zona de les Llicorelles, una zona enclavada a Collserola, on s'hi està fent una restauració natural i paisatgística. La visita estarà guiada pel naturalista i membre del SEM, Jordi Roca, i es farà diumenge al matí. Si voreu anar-hi, heu de passar pel local del SEM a apuntar-vos-hi. L'horari d'obertura és de dos quarts de set a dos quarts de nou. I també...
Destaquem que l'Associació de Veïns i Veïnes al Centre Vila farà assemblea general de socis el divendres de la setmana que ve, el 23 de gener, i un dels temes centrals és l'elecció de la nova junta directiva. Fins aquest dijous hi ha temps per presentar les llistes a les candidatures. Heu d'enviar-la al correu electrònic següent a centravilamdr.com. Fins dijous hi ha temps a presentar les candidatures per la nova junta de l'Associació de Veïns al Centre Vila.
I ha mort la senyora Dolors Canadell Molist. Tenia 103 anys i l'acte de comiat és avui a dos quarts de quatre de la tarda al Tanatori. I la farmàcia de Guàrdia avui dimarts des de la Soler hasta la carretera a l'Avinguda Barcelona 51-53.
Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei A Ràdio Molins de Rei Bon dia i bona hora
Són les 11 del matí i 3 minuts. En serem aquesta última hora del programa, una mica més abans del que és habitual, perquè volem poder encabir dos temes. Després parlarem d'educació, aquest espai que tenim amb la Marina Tomàs i la Maria Àngels Almendros, però ara volem parlar de l'actualitat que ens porta la plataforma Stop Tribut AMB de Molins de Rí, que...
Ara feia temps que no teníem aquí les integrants de la plataforma perquè ens expliquin els passos que estan duent a terme i la situació actual. Per tant, saludem una vegada més la Rosa Rabendós. Què tal, Rosa? Bon dia, bon any. Ben retrobada. I també la Fina Castany. Hola, Fina. Bon dia. Bon dia i ben retrobada també.
Bé, tot bé, sí? Tot bé i amb... I ens veniu a explicar coses. I amb novetats. Amb novetats. Amb novetats, sí. Aquesta vegada hi ha novetats. Doncs vinga. Que si us sembla bé, doncs comencem. Novetats pel que fa al tribut d'aquest any. El tribut 2026. Vinga.
que aquestes novetats continuem sense tenir cap tipus d'informació per part de qui l'hauria de donar, que són els partits polítics, tant municipals com metropolitans, l'MB, i per descomptar l'Ajuntament de Molise. Però bé, cap problema, i ho farem nosaltres com hem vingut fent tots aquests anys. Molt bé.
Molt bé. Què passa en el tribut 2026? Com ja saben els nostres oïdors, sempre el tribut metropolità s'aprova provisionalment. En aquest cas, l'aprovació provisional va ser el dia 28 d'octubre i, de manera definitiva, va ser el 16 de desembre. Sempre estem parlant de l'any 2025. Això vol dir, doncs, que s'han produït dues votacions, una provisional i una definitiva.
Bé, què s'aprova de manera definitiva i és una dada molt important? El tipus impositiu per l'any 2026 del tribut metropolità serà del 0,045%, igual per tothom. Quan diem per tothom, volem dir la urbana, que està formada per els habitatges, pels pisos, per comerços, per indústries. Estem parlant també de la rústica, la terra, la pagesia...
I estem parlant dels bices, que són les grans infraestructures, com poden ser els ports, els aeroports, les autopistes, centrals elèctriques, etcètera, etcètera. Tinguin el valor cadastral que tinguin. No es faran ni reduccions, ni bonificacions, ni excepcions, perquè per definició, i sempre això ho hem dit, un tribut l'ha de pagar tothom, cosa que fins ara això no era correcte.
Ens queda clar, doncs, que aquest moviment de fora reduccions, bonificacions i excepcions ha sigut pel moviment de les diferents sentències que han emès els tribunals contra la configuració del tribut metropolità de l'AMB.
El correctiu dels tribunals que han fet davant del tribut metropolitan de tots aquests anys ha estat demolidor, és a dir, la MB composta per alcaldes i per regidors han quedat desacreditats i d'una manera més col·loquial retratats, és a dir, tot el que s'ha fet aquests anys ha estat malament.
Però anem a explicar-ho d'una manera més pausada. Molt bé. Fins ara, bé, fins al 2025, el tipus impositiu era del 0,2 que teníem fins al 2025. Aquest any es redueix el 0,045%. Estem parlant de ibut metropolità 2025.
Això vol dir que han fet una reducció del tipus impositiu d'un 77,50%. S'ha entès bé, eh? 77,50%. I em preguntaràs, qui es beneficiarà d'aquest descompte del 77,50%? Doncs tots aquells béns que no tenien ni reduccions ni tenien bonificacions.
Qui eren aquests? Doncs eren les botigues, les empreses, els comerços i les grans empreses de l'IBEX. Aquests tindran aquesta reducció tipus impositiu. I en diràs, i què passen amb els habitatges? Què passen amb els pisos, les vivendes? Doncs nosaltres no tindrem ni reduccions ni bonificacions i ens quedarem més o menys igual, perquè nosaltres ja teníem reduccions i teníem bonificacions.
Aquest 0,045% què significa? Doncs significa que per un habitatge que tenia un valor cadastral de 100.000 euros pagarà 45 euros de tribut metropolità. El que tenia 200.000 euros de valor cadastral en pagarà 90 i així successivament.
Per tant, les persones, cadascú, es podrà multiplicar, és a dir, les persones diran, i a mi què em tocarà pagar? Doncs haurà d'agafar el seu valor cadastral que tingui, ho multiplica per 0,045% i li sortirà el que haurà de pagar.
A tot això hem d'afegir una cosa molt important, és que totes les vivendes pagaran, tinguin el valor cadastral que tinguin. No com abans, que n'estaven exempts, per exemple, en l'any 2025, els que tenien un valor cadastral superior a 49.213 euros, crec que en 77 cèntims, aquests n'estaven exempts. Ara el pagarà tothom.
Però per què? Perquè les diferents sentències han dit que qualsevol tribut l'ha de pagar tothom, i sense reduccions i sense bonificacions. Molt bé.
Què va fer la plataforma davant d'aquesta primera aprovació provisional? No es va quedar parada. No ens vam quedar parats, com sempre fem. Llavors, vam estudiar molt detingudament el contingut d'aquest tribut metropolità 2026 i vam presentar al·legacions, en aquest cas, adreçades al president de l'àrea metropolitana, que en aquest moment és el senyor Jaume Collboni, perquè és el president de l'Ajuntament de Barcelona el que tenen la costum que presideixi l'àrea metropolitana.
Llavors nosaltres, ho vam passar naturalment per registre amb tot, i dit d'una manera així molt resumida perquè és una mica llarguet, al·legàvem que entre tanta pujada i baixada palesa una inseguretat i una incertesa en els contribuents amb la naturalesa del tribut.
La segona qüestió és que la base de càlcul continua sent el valor cadastral dels habitatges, la qual cosa no pressuposa que tu tinguis una folgada capacitat econòmica. La tercera alegació, i aquí els hi vam fer un recordatori del que havia dit la mateixa àrea metropolitana amb el recurs de cassació 2542-2020 que va fer davant del Tribunal Suprem, que la mateixa MB deia el següent,
llegando a ser un tributo confiscatorio en el sentido que la superposición tributaria de diferentes entes acabará con la riqueza o patrimonio del ciudadano residente en tales municipios. És a dir, la mateixa MB era conscient, i així ho va alegar-ho davant del Tribunal Suprem,
que això el que produïa era pobresa a les persones que el tenien que pagar perquè era una superposició no pagaves per l'IBI sinó que a més a més t'hi afegien com un lloguer com un lloguer per viure tu a casa teva
Una altra qüestió que els vam fer arribar és que el futur d'aquest tribut, i creiem que això és molt important, no deixarà de pujar cada vegada que hi hagi una revisió cadastral o una revisió del tipus impositiu o les dues coses alhora. Perquè, clar, aquest any 2026 el tipus impositiu serà del 0,045%, però no sabem què passaran els altres anys.
Per què? Perquè tots aquests altres gens han anat pujant. Ara han baixat, se suposa, per una sèrie d'interessos, que més endavant parlarem, però això no deixarà de pujar. Si hi ha una revisió cadastral, pujarà. Si hi ha un augment del tipus impositiu, pujarà. Però el futur d'aquest tribut sempre serà pujada, pujada i pujada fins a arribar al topall, que és del 0,2%.
Una altra qüestió, i aquesta creiem que és importantíssima, és que un recàrrec sobre l'habitatge habitual, que és una necessitat bàsica, no és un caprici en un temps on hi ha una crisi de l'habitatge molt forta.
Ens trobem que els pares i els avis estan submesos a una injusta superposició tributària per mantenir les seves vivendes i els seus fills i els seus nets i els joves no poden pagar ni poden accedir a un habitatge amb propietat ni tan sols de lloguer. La situació és molt greu i molt crítica.
Una altra qüestió és que els alcaldes i regidors que conformen l'àrea metropolitana de Barcelona han de vetllar i lluitar perquè l'habitatge no se'l sotmeti. A més...
A més, recàrrecs. També els fèiem dir que ja no poden gravar més en els contribuents perquè ja suporten moltes càrregues fiscals. I llavors ja, com a petició definitiva, era que suprimissin el tribut metropolità 2026 a tothom i que, a més a més, suprimissin de manera definitiva el tribut metropolità 2026.
a posterior, és a dir, suprimir a totes totes el tribut metropolità començant per aquest any.
Tot això es va presentar, però perquè tots els grups metropolitans tinguessin una bona informació i no hi pogués haver aquelles coses que si l'he rebut, que si no l'he rebut, que si tomba i que si gira, nosaltres vam enviar per correu electrònic aquestes al·legacions a tots els grups metropolitans de l'AMB que en són nou. Els dic, són el compromís i acord per Torrelles, després hi ha en Comú Podem,
Junts per Diana, Junts per Catalunya, PSC, Comuns, Esquerra Republicana, Moncada i Reixac, PP i Vox. Això ho vam enviar a cadascun d'ells amb tot el contingut perquè no l'haguessin de buscar, però a hores d'ara no ens han dit ni tan sols ho hem recepcionat. És a dir, aquí trobem a faltar una mica d'educació que no va gens malament tenir educació i a més a més no fa mal i fa salut. Sí, sí.
Bé, aquestes al·legacions les presentàvem el dia 10 de novembre, i el mateix dia 10 de novembre vam enregistrar instància a l'Ajuntament de Molins de Rei, adreçada a l'alcalde i als regidors dels grups municipals, que són cinc, que són el PSC, ara Molins, en Comú, Podem...
en l'aire Molins i Esquerra Republicana, demanant-los que no donessin suport al Tribut Metropolità 2026 i que, a més a més, fessin totes les accions i gestions que consideressin oportunes per tal de suprimir de manera definitiva aquest Tribut Metropolità.
Tot això, degudament argumentat, i en fi, que la cosa estigués ben... Això és una línia que feu cada any, no? Sempre, normalment, nosaltres... Tant els durs de l'àrea com aquí Molins. Sí, perquè almenys que la gent estigui informada, perquè a vegades hi poden haver, doncs, que hi hagi coses d'aquestes, doncs bé. Llavors, també per correu electrònic, vam enviar aquesta instància a cadascun dels 21 regidors municipals de Molins de Rei. 21, inclòs l'alcalde, que ja també ho tenia com a alcalde.
Cap d'ells ens ha respost ni ens n'ha confirmat la recepció. És a dir, a nivell municipal trobem a faltar una proximitat dels nostres representants i, per què no dir-ho, una falta d'educació. I els italians, que són així més al·lucobrats, en diríem una finetza per part dels nostres representants polítics.
En definitiva, els uns als altres, els d'aquí i els d'allà, manifesten una indiferència, una nulla empatia o sensibilitat davant dels problemes que plantegen els qui diuen representar. És a dir, tot plegat, és molt trist veure la realitat que ens envolta a nivell polític.
Sí que volem dir que de l'alcaldia vam rebre un correu electrònic, 4 de desembre de l'any passat, dient-nos que volíem parlar personalment i que la secretària es posaria en contacte amb nosaltres per poder-ho fer efectiu. A dia d'avui no hem rebut cap trucada de la secretària, dinar ningú de l'Ajuntament, per poder parlar del tema. I aquest seria una mica...
El que nosaltres hem fet... Els passos que hem fet per frenar tot això. Molt bé. A partir d'aquí. A partir d'aquí. Què pensa la plataforma? Quines opinions té la plataforma respecte al tribut metropolità? Tornant una mica al que havíem dit abans, per fer una mica de memòria, el tribut metropolità ha passat del 0,2, que era el topall màxim, al 0,045.
Per tant, han fet una reducció del tipus, sempre estem parlant del tipus, d'un 77,5%. Ens preguntem, i això per què ha pogut passar? Doncs, a veure, segons publicacions de la premsa, 240.000 habitatges de l'àrea metropolitana de Barcelona, que abans no pagaven el tribut metropolità, el començaran a pagar.
tinguin el valor cadastral que tinguin perquè aquest tribut serà universal. Llavors pensem que suposadament, per tacticisme, hauríem pensat, bé, si apliquem un 0,2, això és molt fort. Suposo que pensarien que potser la gent no ho assumiria, no ho podria aguantar. I llavors també, possiblement, per evitar-se protestes, tot això possiblement, l'han rebaixat al 0,045%.
Per què diem suposadament? Doncs perquè en cap moment han donat informació ni als partits metropolitans, ni als municipals, ni l'AMB, ni ningú, doncs del perquè d'aquest canvi.
Una altra qüestió també que pensem la plataforma és que el tribut metropolità és una muntanya russa des de la seva creació a la segona corona metropolitana. Per què diem això? Doncs perquè en aquests set anys el tipus impositiu ha anat pujant al màxim i el 2026 llavors es produeix una baixada considerable i brusca i a més a més sense cap tipus d'informació al respecte.
I nosaltres pensem que un tribut, qualsevol d'ells, però en aquest cas el tribut metropolità, l'han de tractar d'una manera seriosa i responsable, perquè s'estan creant inseguretats a la ciutadania. Cada any no sabem per on sortirà l'AMB.
És a dir, hem de tenir molt clar per on ens sortiran els nostres alcaldes i els nostres regidors de la segona corona metropolitana, perquè això cada any varia. Això deu ser perquè no ens avorrim, per canviar una mica l'argument, no? Deu ser una mica més viu, això.
Després, nosaltres també pensem que no contempla l'impacte que provoca a les economies familiars que ja estan tan gravades d'impostos. Aquest hi afegeix més caldo. Incomplet, i ho hem dit moltíssimes vegades, que incompleix la llei general tributària, que d'una manera clara i rotunda ens diu que no es poden pagar.
dues vegades per un mateix concepte. I en aquest cas el tribut metropolità és un recàrrec de l'IBI. Les vivendes ja paguem un impost, però és que a sobre ens n'estan cobrant un altre. És com si ens cobressin lloguer per tenir aquesta casa per partida doble.
Llavors, també ens ha quedat molt clar, i això ho volem remarcar-ho, que els ciutadans de Molins de Rei, amb el pagament de l'IBI, sempre hem finançat l'AMB des de la seva creació. I des de l'any 2019, que va ser quan ens el van començar a girar, se li ha afegit un recàrrec de l'IBI, que, com dèiem abans, incompleix la llei general tributària.
Per tant, es produeix una sobrecàrrega tributària a la primera vivenda sense cap tipus de compensació. I la vivenda no és un caprici, és un bé essencial. La vivenda és com l'aire, és com l'aigua, és com el pa que necessitem per viure. I, en canvi, se'ns l'està girant com si fos un luxe, com si fos un caprici. Mira, ara tinc ganes de tenir un habitatge.
I això realment no li entra al cap a ningú. Tot això li afegim que hi ha una crisi brutal de l'habitatge, és a dir, a part de gravat, hi ha una crisi general de l'habitatge, els jubilats i els aturats tenen veritables dificultats per pagar tot plegat, i els joves, i els que no són tan joves, no poden accedir a vegades ni un trist lloguer i se n'han d'anar sota el pont.
I dir també que l'AMB és l'única àrea metropolitana d'Espanya que cobra el tribut metropolità. I les altres àrees metropolitanes tenen platja, tenen ocellets, tenen parcs naturals, tenen totes les coses. Però a la gent no se li cobra aquest tribut. I a més a més la gent està contenta amb la seva àrea metropolitana perquè nosaltres n'hem parlat en vàries. I quan tu et poses en contacte amb les àrees metropolitanes de fora de Catalunya...
doncs et diuen, no, no, nosaltres estem contents, tenim un transport que ens atxuta, tenim un manteniment dels serveis, tenim, doncs, tota una part natural controlada, la gent està contenta. Aquí no, i això ells no ho paguen. Per què? Perquè ja ho paguen a través de l'IBI i de les altres partides que els deuen arribar a les diferents àrees metropolitanes. I en aquestes àrees metropolitanes hem agafat nord, surte, est i oest. O sigui, hem connectat amb Madrid, hem connectat amb València, hem connectat amb Sevilla, hem connectat amb Vigo, i tots et deien, el que...
O sigui, realment no ho entenien. Bé, és que no ho entenem, encara som nosaltres, no? Que som els paganinis. I, si et sembla, podríem parlar de com van anar les votacions per fer que el Tribut Metropolità 2026 sigui de la manera que serà en aquest any en curs. Bé, quan hem dit que el Tribut Metropolità l'aproven provisionalment el dia 28 d'octubre de l'any 2025...
Només hi van haver els vots afirmatius del Partit Socialista de Catalunya, el PSC.
Hi van haver les extensions, i espero no deixar-me cap, de Junts, Esquerra Republicana, Comuns, Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana. I es van produir els vots en contra del PP i de Vox. O sigui, els unis que es van manifestar en contra del tribut, d'una manera clara, va ser PP i Vox. Però què passa un mes i mig després? Què passa el 16 de desembre de l'any 2025? La cosa es va variar.
Els vots afirmatius, aquesta vegada van ser del PSC, Partit Socialista de Catalunya, acord per Torrelles i Vivim, Moncada i Reixac. I s'abstenen Junts, Esquerra, Comuns, Junts per Tiana, PP i Vox. És a dir, hi va haver la balançada de cap vot negatiu.
Em preguntaràs, Oriol, i això és perquè és degut? Ah, això és la pregunta del milió. En cap moment en aquest Consell Metropolità es va dir per què s'havia fet o per què s'havia actuat d'aquesta manera. No en tenim cap tipus de coneixement.
Clar, hi ha una altra qüestió. L'equip de govern que estava format, que està format per PSC, per Comuns, per Esquerra i Junts, sempre havia anat en bloc i havien votat a favor del Tribut Metropolità. Aquesta vegada se n'han despenjat els tres grans partits que conformen l'equip de govern.
Però, tampoc han donat cap resposta, però el que sí que s'ha produït és que desapareix el no i s'han produït abstencions. Conclusió de tot plegat. Doncs que els alcaldes i regidors dels 36 pobles que conformen l'àrea metropolitana de Barcelona, entre elles Molins de Rei, estan d'acord a favor del tribut metropolità.
I fi de la història. Aquesta és la realitat. Perquè amb aquestes votacions han donat el pla fet i això és així. Per descomptat, com deia, ningú ha donat explicacions de tot això, ni a nivell de l'equip de govern, ni a nivell de partits polítics metropolitans ni municipals, que nosaltres en tinguem coneixement. Bé, llavors...
Què ens ha de quedar clar? Que el tribut metropolità afecta de ple i de manera màxima a les classes baixa i mitjana. A més a més, s'ha creat un precedent. O sigui, hi ha el precedent que jo faig recàrrecs i, esclar, això es pot convertir en una filosofia i, si anem estirant el fil, doncs mira, es pot convertir en una barra lliure que jo puc anar creant-me tributs
Doncs, bueno, sempre que vulgui i sense tenir, no sabem, el límit de tot plegat a on anirà a parar. Però, clar, es comença per una cosa i es pot anar allargant per l'altra. Això pot ser com un ciclet. Jo espero que s'encongeixi el ciclet, però no ho sabem. Llavors, esclar, tot això, Oriol, si hi hagués voluntat política, es pot suprimir aquest tribut i buscar altres formes de finançament perquè, en definitiva, aquest tribut és per finançar l'AMB de manera general.
Llavors, s'han de buscar altres vies. Aquí hi ha l'Estat, aquí hi ha... En fi, jo aquí no he de donar idees, perquè no les tinc, perquè no sou política i no és la meva feina ni la de la plataforma. Però sí que hi ha una solució, perquè, a més a més, és una creació única i exclusiva de l'àrea metropolitana de Barcelona, l'única en tot l'Estat espanyol. Esclar, això, si no s'arregla, és perquè no vull. Allò que diuen el carrer no em dóna la gana, doncs és això, no? Té una solució. Bé.
Ens queden uns tres minutets. Vaig a saco. A veure, nosaltres, perquè vam sortir a la plataforma, la plataforma va sortir perquè hi havia una manca d'informació de tot el que ens passava per part dels nostres representants polítics, i llavors no tan sols volíem donar informació a la ciutadania, sinó també implicar a la classe política que són els que havien de resoldre aquest tribut tan mal girbat.
Llavors, nosaltres, què hem fet amb aquests anys? I passem una mica de revisió. Hem anat a l'Ajuntament de Molins de Rei, hem parlat amb tots els partits polítics municipals i metropolitans, hem parlat amb els directors de l'AMB, el senyor Milà i el senyor Zespriu, hem parlat amb el vicepresident de l'àrea metropolitana, el Camana, que és el senyor Antonio Belmont, a nivell telefònic, vam tenir també un contacte, vam parlar amb el gerent, el senyor...
Ramon Maria Torra, hem parlat amb el director de serveis, el senyor Obel, és a dir, l'àrea metropolitana pràcticament ens l'hem feta tota. Hem parlat amb els diputats dels diferents partits del Parlament de Catalunya, hem anat a les conselleries de la Generalitat, que són la d'Economia i de Territori i Sostenibilitat, ens hem adreçat en els molts honorables presidents de la Generalitat, els senyors Aragonès i Illa, hem anat al Síndic de Greuges de Catalunya, hem anat al Parlament Europeu,
Vam intervenir en seu parlamentari el 30 de novembre de 2022 en el Parlament de Catalunya. Ens hem reunit amb tothom. A més a més, a nivell empresarial de Molins de Rei, també vam tenir reunions amb el president del Botmol, amb el president del Polígon, el Pla, que representava 200 indústries. Hem parlat també amb el president del Polígon, el Moli, que ens representava unes 30, sense cap tipus de recolzament.
I a més a més, hem tingut, no tot és negatiu, hem tingut el suport de l'Associació de Veïns i Veïnes Centre Vila i l'ajut i suport del Casal de la Dona. A nivell de mitjans de comunicació, TV3...
Catalunya Ràdio i la Sara Torremotxa de Televisió d'Esplugues i a nivell i d'una manera molt especial Molins de Rei, la televisió de Molins de Rei i Ràdio Molins de Rei que en tot moment ens han donat veu i respecte per poder tirar endavant tot plegat.
Conclusió i ja per acabar, perquè tenim aquests tres minuts. No, hi ha mig minut, ara. Mig minut. Bé, solució. El ciutadà està sol i viu i visualitza que quan té problemes s'ha de resoldre sol. El tribut metropolità se'l carrega a les classes mitjanes i baixes, que té una solució política, si es vol, i en tots aquests anys nosaltres hem fet tots els recorreguts possibles, la qual ens ha suposat un gran treball, esforç i dedicació per part de la nostra plataforma.
Per tot això, donem la nostra feina perfeta, però no tanquem el 100%, sinó que passem de moda actiu a moda cautela. Rosa Rebentós, fin a cabestany, moltes gràcies. Si voleu seguir la informació, ja sabeu, plataforma Stop Tribut AMB, Molins de Rei, a les xarxes, sobretot al Facebook.
Gràcies. Moltes gràcies. I fins la propera. I fins la propera, si s'escau. Gràcies per les vostres explicacions. Senyals horaris de dos quarts de dotze. Anem amb l'espai Parlem d'Educació amb la companya Sílvia Artés, la Marina Tomàs i la Mari Àngels Almendros.
Parlem d'educació un cop al mes, ja sabeu, per parlar de temes relacionats amb l'educació, amb la Marina Tomàs. Bon dia, Marina. Hola, bon dia. I la Maria Àngels Almendres, bon dia. Molt bon dia. Benvingudes les dues. Què tal estaran aquest inici d'any? Doncs bé, molt fred, però... Fresquet, però bé. Molt bé, doncs primer programa de l'any. Sí.
I primer programa amb un tema que us quedarà l'atenció, eh? A mi me l'ha cridada i segur que als veients també, llegir els gossos. Aquest és el tema d'avui. Ho explicarem. Ho explicarem. Doncs comencem i anem amb la notícia relacionada amb aquest tema. Això mateix.
Doncs a veure si amb aquesta notícia traiem l'entrellat d'aquest tema d'avui. Quina notícia és aquesta, Marina? Sí, doncs el diari Ara, justament el dia de Nadal, treu un article de la Leticia Asenjo, que hauríem de tenir també aquí parlant, prologant un llibre, amb un article titulat Gossos que ajuden els infants a llegir. Mare meva, i què els diu en concret al voltant d'aquest tema?
A veure, hem de dir que la lecció d'aquest article, ho hem de confessar, és per parlar de la lectura i les condicions necessàries que ho fan possible. Abans d'explicar el contingut de l'article, recordarem als oients les raons de la importància de l'activitat lectora. S'han escrit molt i els experts en destacen les àrees del cervell que intervenen quan es llegeix.
Començant per la zona visual, que processa lletres i paraules, la zona auditiva, que s'activa en sentir internament la lectura, o la zona prefrontal, que organitza la comprensió i el sentit. La lectura també afavoreix la plasticitat cerebral i crea noves rutes neuronals.
Afavoreix el llenguatge, enriqueix el vocabulari i la capacitat d'expressió i de comunicació. I també afavoreix la imaginació, l'empatia i la memòria.
És molt important conèixer aquests processos. Moltes dificultats d'aprenentatge poden ser previngudes només entenent com aprèn el nostre cervell. Però bé, dit això, cal explicar quin paper hi tenen els gossos en això, oi, Marina? Sí, el títol de la notícia xoca d'entrada, com has manat la Sílvia. Però un cop llegit i reflexionat sobre el seu contingut, ja no el trobem tan estrany.
El rol dels gossos en teràpia consisteix en acompanyar a persones que passen per moments difícils i en aquest cas també té a veure amb fer menys feixugues les tasques lectores o fins i tot per superar les dificultats lectores. I per què és difícil l'activitat lectora?
Perquè és un procés que implica la consciència fonològica, és a dir, el reconeixement de sons, l'associació de sons amb lletres i, d'altra banda, la descodificació de paraules i la comprensió del text. En aquest procés, el primer pas per aprendre a llegir és poder identificar lletres o combinacions de lletres i després connectar aquestes lletres amb sons.
Com que la base de la lectura és el llenguatge, aprendre a llegir és una habilitat que comença en els primers anys. I per això hi ha estudis que mostren que llegir a nens i nenes des dels 9 mesos pot beneficiar el desenvolupament infantil.
Encara que no hi ha una edat particular per aprendre a llegir, començar d'hora a estimular-la brinda una millor oportunitat perquè els nens i les nenes tinguin èxit. Una bona comprensió lectora facilitarà més tard millors resultats acadèmics.
Ho veus igual? Absolutament. S'han portat a terme, en els darrers temps, programes a les escoles i a les biblioteques per motivar i per fer més a l'equip de la lectura. Com ara el que participes, oi? Tu, Àngels, oi? El PAL, el projecte d'animació de la lectura. Ah, efectivament.
Alguns cops s'ha posat l'accent en fer la lectura més atractiva i més motivadora, altres en seleccionar trossets de textos, de llibres, per facilitar la comprensió, etc. El que sobrany a aquest article és l'interès i la importància de la lectura lenta. Per què? Doncs per entrenar les condicions que afavoreixen la lectura
com ara la paciència, l'atenció sostinguda o la capacitat d'estar sol amb un mateix. I aquestes circumstàncies, per desgràcia, cada cop són més espaiades i infreqüents. Efectivament. I aquí entra la lectura als gossos. Segons explica l'article, s'han creat programes de lectura assistida amb gossos, tant en escoles com en biblioteques.
en què els infants llegeixen en veu alta a un animal que els escolta, evidentment, sense interrompre ni corregir. I aquesta és la clau d'aquestes iniciatives. Els gossos creen les condicions perquè els infants s'atreveixin a llegir sense por de ser avaluats.
I d'aquesta manera llací deixa de ser una situació d'exposició i passa a ser una experiència compartida, sense pressa ni judici. La recerca mostra que aquestes intervencions redueixen l'ansietat associada a la lectura, augmenten la confiança i ajuden els infants a associar llací amb una experiència agradable.
També volem assenyalar la necessitat que sigui possible per a molts més nens i nenes llegir llibres amb gaudi, sense pressa ni judici i trobant el temps per fer-ho. Però per això caldrà revisar l'agenda tant la familiar com la de cada individu, de cada nen, oi?
segur que caldrà revisar l'agenda familiar i, a més, és molt important fer-ho, creant les condicions perquè llegir llibres torni a ser possible. Llegir sense exigències, per gaudir, com has dit, Marina, és una forma de relacionar-nos amb el temps d'una manera més amable. Quan els infants es comencen a iniciar en l'interès per la lectura, és fonamental que des de casa els acompanyem i els motivem.
Hi ha dades que confirmen que els infants que llegeixen a casa tenen més oportunitats educatives i cal contagiar el gust per la lectura i per aconseguir-ho. D'una banda, cal confiança, paciència i constància per part dels pares. Evidentment, s'ha de predicar amb l'exemple i sumar complicitats per fer la lectura interessant i atractiva.
Si els pares llegeixen històries en veu alta als seus fills i filles, és una de les millors maneres d'ajudar-los a aprendre a llegir i a enriquir el llenguatge. A més, pot ser molt divertit. Com més emoció es mostri mentre llegeix, més ho gaudiran.
I és important seguir llegint els fills fins i tot després que hagin après a llegir. Un infant pot escoltar i entendre històries més complicades que si les llegeix per ell mateix. Un gran lector i un gran escriptor segur que comença escoltant grans històries.
I un darrer aspecte a comentar de la lectura en veu alta és com s'entrena aquesta. De sempre hem sabut que quan hi ha un bon domini mecànic de la lectura ja no cal llegir en veu alta, però fins aleshores sí que cal conrear aquesta tasca.
I això passa com amb l'aprenent de violinista, quan al principi resulta molt tediós escoltar com toca, però quan domina l'instrument és una delícia. Així mateix passa amb la lectura. Al principi, quan el nen comença a llegir, és una tasca que costa d'aprendre i a la vegada d'acompanyar. Però el nostre entendre és una etapa per la qual cal passar i no pas de puntetes.
Per exemple, llegint veu alta s'associa repetidament amb una resposta negativa, el judici del professor o la burla dels companys, cosa que fa que el lector s'associa a la lectura amb respostes negatives. Ansietat, emocions intensificades o símptomes físics, com ara l'envermelliment de la cara o una respiració ràpida o mals de cap per tensió.
I per tot això, llegir els gossos pot resultar molt eficaç. I ara toca escoltar la veu de l'experiència, per això avui entrevistem Carme Heredia, que és professora d'institut. Exactament. Avui tenim, suposo, en antena la Carme Heredia o la Bandia,
Hola, bon dia. Moltes gràcies per participar al Parlem d'Educació, a Ràdio Molins. Al contrari, gràcies a vosaltres. Bon any i discuteu que tinc la veu una mica agafada perquè estic refredada. Com molta gent, aquests dies. Doncs això, la senyora Carme Heredia, com totes les persones convidades en aquesta secció, tenen una llarga experiència i reconeixement en el món de l'ensenyament.
A tall de pinzellada de la seva trajectòria, jo li he sentit dir, l'ensenyament és la meva passió. Ha estat docent de llengua en diversos instituts, entre els quals a Sant Vicenç dels Horts i en els darrers anys del seu exercici a l'Institut Bernat Alfarré de Molins.
Estava també molt vinculada a l'església evangèlica, o protestant, en el si de la qual exerceix tasques de voluntariat i també de responsabilitat. Volem ara, però, demanar-li la seva opinió respecte a l'ensenyament-aprenentatge a l'educació secundària, a l'ESO i al batxillerat. En concret, però, en l'àrea de la llengua catalana. Com ho veus? Mireu, al...
Jo, com ho veig, des del meu punt de vista, que els estudiants tenen més accés a la cultura, en general, que fa uns anys o que vam tenir nosaltres, a l'aprenentatge de les llengües, a aprendre el català, però hi ha menys conscienciació quan a l'ús de la llengua, la llengua catalana. Les xarxes moltes vegades s'imposen altres llengües, però tampoc cal donar tota la culpa a les xarxes,
sinó també moltes vegades una falta de criteri, tant per part dels adults com dels joves. Com podem, els docents, moltes vegades posem aquest tema sobre la taula, fent xerrades, fer-los reflexionar, posar exemples i models d'educació del que ha passat amb les llengües aquí o en altres països.
I, per altra banda, també la reducció que fa uns anys va haver, especialment d'hores de català al batxillerat, ha resultat força difícil arribar a tot el temari o explicar-lo i practicar-lo com cal. I, per altra banda, ensenyar català i consensar sobre l'ús de la nostra llengua en tots els àmbits
no és solament feina del docent de català, és una feina que s'ha de viure als centres amb totes les persones que els conformen i per extensió també les famílies, les institucions, col·lectius de la nostra societat en general, que alguns ho fan molt bé però altres ho ignoren o bé no tenen aquesta conscienciació d'un ús de la nostra llingua.
Molt bé, molt bones reflexions. Bé, també potser en tots aquests dos anys has notat canvis en el perfil de l'alumnat, no? Han canviat molt els alumnes de l'ESO de batxillerat.
Doncs mira, l'altre dia comptava amb la meva família uns 35 anys llargs en el món de l'educació i sí, hi ha hagut molts canvis però perquè també el nostre entorn, la societat ha canviat han hagut lleis fetes per polítics sobre educació que no sempre hem estat d'acord els docents, els mestres, els professors
i també l'entrada de les tecnologies ha sigut un impacte molt i molt gran. Així que l'evolució de l'alumnat de secundària entre els anys 90 i fins al 2025 reflecteix una transformació profunda de la societat, des d'una joventut analògica i homogènia, més o menys homogènia, perquè sempre hem sigut bastant diversos aquí a Catalunya, a una generació hiperconnectada, molt més diversa i amb nous reptes
en el món de l'educació i també altres temes que toquen de prop amb el món també de la salut mental, que també ens ha tocat molt de prop en el món de l'educació. Jo potser no m'atreviria a dir que, una frase que es diu molt, que és que saben menys, jo no m'atreviria a dir que els alumnes d'avui en dia saben menys, sinó diria que els alumnes d'ara s'interessen per altres coses i necessiten altres coses, no?
I es plantegen nous reptes, tant pels docents com pels alumnes, com viure, com conviron en aquest món que és molt canviant. Abans apreníem a llegir i escriure d'una manera, però ara constantment estem aprenent i a escriure amb altres codis que venen marcats per les noves tecnologies, no?,
viure també en un món aquí a Europa, aparentment en l'abundància, però d'un futur incert, i cada cop quan veiem les notícies és més incert, la necessitat de seleccionar la informació, de formar un criteri davant de les xarxes i de la introducció de la intel·ligència artificial, que ja no solament s'ha convertit en una eina que seria bo, sinó que ha substituït el treball dels estudiants
i el concepte d'esforç i autoria que es podia tenir anys enrere, gestió de sobreinformació i salut mental, totes aquestes coses. De totes maneres, jo penso que l'educació, especialment en la franja obligatòria, penso que encara que vivim en aquest món de les tecnologies, crec que la figura del mestre i la mestra segueix sent molt essencial a l'educació obligatòria,
sobretot per aportar aquest model acadèmic juntament amb el de Valors i que aquesta part social dels companys, de conviure a l'educació amb companys, em sembla imprescindible i molt senadora.
Molt bé, reflexions de molts anys d'estar al peu del canó. Carme, ara estàs jubilada, però segueixes treballant i aportant a l'educació. Per exemple, crec que estàs contribuint a dissenyar el currículum de l'educació religiosa, que no vol dir
d'una religió, sinó educació religiosa, a l'ESO. Ens pots explicar, una mica, aquest projecte en el qual estàs col·laborant o dirigint? Sí, som un equip que estic col·laborant i estem treballant en aquest currículum de la matèria, com molt bé has dit, de cultura religiosa, a confessional, per a primària i per a secundària, i és un encàrrec del Departament d'Educació i Afers Religiosos,
amb l'objectiu de formar una cultura que s'ha perdut religiosa i que moltes vegades és necessària per entendre l'art, la literatura o el món que vivim, que és d'una tradició, el nostre concretament, una tradició judeocristiana, però també hi ha acabuda per altres religions i cultures religioses que han vingut també
d'altres llocs. Aleshores, en aquest equip estan representades la cultura cristiana catòlica, la cristiana evangèlica o protestal, la jueva, l'islàmica i també un testet d'orientals. Com he dit abans, des d'un punt de vista a confessional perquè els estudiants puguin conèixer les creences, l'aportació, com deia, a la cultura i puguin també viure amb un respecte i convivència.
Així que el Coordinet es posarà en marxa com a prova pilot en alguns centres de primària i també secundària de Catalunya i serà una matèria d'elecció voluntària per part de les famílies i alumnat. Ja veurem com va evolucionant i quins beneficis o no pot tenir aquesta matèria. Molt bé, ja en parlarem més endavant. Moltes gràcies, Carme, per estar aquí. Gràcies, Carme Heredia, per col·laborar a la ràdio una vegada més. Bon dia.
Gràcies a vosaltres. Una abraçada. Molt bé.
I ara entrem a la recomanació del mes. Marina, quin llibre ens portes avui? Doncs avui parlarem d'un llibre que es diu Col·laboració docent pel desenvolupament professional. Observació entre iguals, codocència i aprenentatge entre centres.
Un llibre que ha coordinat en David Durant, però també són autors, la Mariona Corsellas, la Begoña de la Iglesia, la Marta Flores, l'Esther Miquel i el Jesús Ribosa. Editat per Orsori Editorial i ha sortit aquest mateix any.
Molt bé, doncs tenim al telèfon el David Durant, que, com ha dit la Marina, és coordinador d'aquest llibre. Bon dia, David, i gràcies per acceptar la invitació de la Marina i la Maria Àngels. Benvingut a la ràdio.
Bon dia, bon dia a vosaltres i gràcies a vosaltres. Molt bé, bon dia. Bé, doncs aquest llibre que recomanem avui pertany a la col·lecció Manuals i de l'editorial Lorsoris. I són un conjunt d'instruments útils de pràctica i didàctics pel servei de l'educació.
I aquest és un llibre escrit en col·laboració, predicant, doncs, amb l'exemple. A grans trets, quin és? Hem de parlar del valor de l'ecodocència i de l'aprenentatge d'iguals, etc. Quin és el valor afegit d'aquest llibre des d'una perspectiva col·laborativa?
Parlem de diferents termes, com ara col·laboració docent, codocència, però quina seria la diferència fonamental entre un i l'altre?
Mira, no sé, l'interès de fer el llibre és perquè entenem que els reptes que té l'educació, que tenen els docents enfront de tots nosaltres, requereix la col·laboració. I a més sabem que la recerca internacional, i amb molt acord amb això, ens diu que
Del docent depèn, en realitat, la qualitat de l'ensenyament i, per tant, les oportunitats d'aprenentatge dels alumnes. I la recerca també diu que allà on els docents col·laboren s'afavoreix molt l'èxit acadèmic dels estudiants, però, a més a més, també la col·laboració entre docents té repercussions en el documental.
amb la creació de climes de confiança i d'ajuda mútua entre docents, en aquest increment de les relacions també interpersonals, del suport social, de l'autoestima i d'afavorir també habilitats socials entre el professor.
col·laboració docent també té unes repercussions importants en el propi centre, contribuint a que els centres es converteixin, si vols, podríem dir-ho així d'una forma molt sintètica, no només en centres d'ensenyament, sinó en centres d'aprenentatge, on els alumnes aprenen, clar que sí, aquest és l'objectiu fonamental, però també els docents tenen oportunitats de poder aprendre a partir de fórmules d'aprenentatge entre iguals que són les que s'aborden en el llibre.
De fet, en aquest llibre dediqueu quatre capítols al tema de l'observació entre iguals. O sigui, entre igual, tant pot ser entre alumnes com també podria ser entre professors. Aquesta nova perspectiva, diguem-ne, perquè de fet no és massa coneguda fins ara, doncs quina és la principal virtut que podríem dir que té?
Sí, el llibre el que fa és partir del que també des de, per exemple, els estudis d'Atalis assenyalen que es pot distribuir la col·laboració docent. El que ens diuen és que hi ha un tipus de col·laboració docent que els docents hem fet tota la vida, és a dir, que d'alguna manera ja està en el patró del...
del educador o del docent com a professional individual, que és allò que fem de coordinar-nos, possiblement per no trepitjar-nos els continguts de l'assignatura, intercanviar informació sobre els nostres alumnes, etc. Però després el que fa l'Estuditalis és assenyalar diverses formes de col·laboració
professional, és a dir, de formes que poden donar oportunitats d'aprenentatge entre els docents. Es senyala, per exemple, les activitats conjuntes entre classes o alumnes de diferents edats, les activitats d'aprenentatge col·laboratiu i llavors es senyala l'observació entre iguals i la codocència. Per tant, ens referim a observació entre iguals entre docents.
D'alguna manera el que ens estem referint és docents que, generalment parelles de docents, que el que fan és decidir lliurement, observar-se mútuament alguns aspectes de la seva pràctica docent per tal de recollir evidències, normalment a través d'elles d'observació, de vegades...
filmant allò que ocorre a la classe, per tal d'oferir-se una retroacció constructiva, un feedback, que permeti que puguin tenir alguns objectius de millora de la seva pràctica docent. Això és el que entenem per observació entre iguals, que a més hem tingut la sort de poder fer un procediment relativament senzill, que hem dut a la pràctica a Catalunya i a les Illes de Balears, amb una recerca de 3 anys...
en col·laboració amb la xarxa de competències, i per tant tenim molts bons resultats que la assenyalen com una pràctica de formació de professorat molt potent. Poder aprendre en el teu propi lloc de treball, amb els teus propis alumnes, sobre allò que tu estàs ensenyant a partir d'aquesta reflexió individual, però també reflexió, en aquest cas, en parella, amb un altre docent.
I també, per últim, no només us quedeu en aquesta col·laboració entre professors, sinó també en altres centres, o sigui, entre centres. Quina valor afegit et tendria, això?
Sí, efectivament, el que cal és promoure, tal com diuen totes les institucions, que els docents puguem col·laborar, que puguem ser professionals amb aquest perfil de col·laborador, perquè sabem tots els que tenim experiència de docent, ho sabem perfectament, que els reptes que ens planteja el nostre alumnat
només els podem resoldre col·laborant entre nosaltres, i per tant una cosa seria tot això que hem estat referint anteriorment, que té a veure amb col·laboració dins del propi centre educatiu, però afortunadament també hi ha altres fórmules, i a més a Catalunya s'estan practicant molt bé, de xarxes de centres, centres que d'alguna manera el que fan és voler aprendre d'altres centres
sobre com resoldre problemàtiques similars. I aquí a Catalunya afortunadament tenim una pràctica molt consolidada que ha estat desenvolupada pel Departament d'Educació, que és la xarxa de competències, que com sabeu el que fa és promoure que els centres puguin aprendre uns dels altres i que això pugui revertir en el coneixement professional
per tal de millorar, per transformar d'alguna manera la pràctica que el propi centre fa. En definitiva, potser del que es tractaria és de promoure cada vegada més fórmules que permetin que el sistema educatiu sigui cooperatiu, en lloc de competitiu, com en molts països està passant i com en algunes ocasions també passa competitiu.
en el nostre, no? Es tracta que els docents puguin cooperar entre ells fins i tot quan estan en centres diferents. Perfecte. Per últim, en qui creus que pot servir aquest llibre? En qui el recomanaries?
Mira, nosaltres com a docents també l'hem pensat fonamentalment pel professorat que està en actiu, perquè en definitiva hem centrat molt tota aquesta col·laboració docent com una manera de formació de professorat. Per tant, aniria fonamentalment per aquest professorat. Però també, en tant que formació de professorat, entenem que és un llibre que pot ser molt útil per als formadors, per a la gent que està facilitant la formació...
en els centres, i ja sigui inicial, però sobretot la formació permanent,
també la gent que està en situacions de lideratge, de suport amb els centres, amb els centres de recursos o amb els equips directius, i també entenem que, com que és un àmbit que és relativament innovador, i en el llibre presentem molta evidència científica, entenem que també pot interessar la gent que investiga sobre aquests camps, perquè és important també poder basar
la formació del professorat, en aquest cas la formació del professorat en actiu, en evidències. El llibre ha intentat buscar aquest equilibri. Per una banda, presentar evidència i presentem, per exemple, amb això que parlàvem de l'observació entre iguals, presentem dades d'aquests tres anys de recerca amb professorat dels Països Catalans, però, per altra banda, també, el que presentem és moltes eines pràctiques perquè tot això pugui portar-se, sempre amb el coneixement...
del professorat, que ningú millor que el professorat coneix la seva realitat amb els ajustos adequats amb els seus centres i amb els seus llocs de treball respectius. Doncs queda ben explicat l'interès d'aquell llibre, David, i gràcies per participar.
Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. El David Durant, coordinador d'aquest llibre. Doncs fins aquí aquest espai. Comencen parlant d'aquest sistema de lectura per a infants amb l'ajuda dels gossos. Hem acabat amb aquest llibre amb aquests temes força innovadors. Sempre parlant de l'educació, pel segon que te l'has de cas passant. Molt bé. Doncs, Mariana Tomàs i Mariansen Almendros, gràcies a les dues i fins a la propera. Moltes gràcies. Fins a la propera.
Doncs fins aquí el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 13 de gener. Us deixem amb l'informatiu Molins de Rei al dia i després el programa Picama i la remissió de l'aventura de cuina. Que vagi molt bé. Bon dimarts. Molins de Rei al dia amb Sílvia Artés.