Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És dilluns 3 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició, nova setmana, setmana 45 d'aquest any 2025. Disposats a compartir amb vosaltres aquestes 4 hores de ràdio, avui l'equip d'aquest programa, Silvia Artés i un servidor, l'Oriol Romeu, i tots els col·laboradors...
i col·laboradores, perdoneu, que el faran possible. 11 graus i mig de temperatura, ara mateix, a l'exterior de l'emissora, per tant, fa més fred que els darrers matins, sobretot la setmana passada, i una setmana marcada per l'inici del 44è Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei, que es presentava en roda de premsa el passat dijous. Us ho faríem el més destacat
d'aquesta roda de premsa el divendres aquí al programa i evidentment en parlarem en el transcurs d'aquests dies. El Terror Molins que programa en guany 83 pel·lícules entre llargmetratges i curtmetratges provenents de 22 països amb 22 estrenes destacades. Amb el J-Horror com a protagonista, com a leitmotiv,
i moltes coses que anirem explicant, com deia, en el transcurs d'aquests propers dies. Començarà aquest divendres amb la inauguració el festival i s'allargarà fins al dia 16 de novembre. Però, a banda de destacar aquesta notícia...
Avui també ens farem ressò d'un dels aspectes que es va debatre en el ple del passat dijous, i és aquesta ordenança municipal reguladora de les autoritzacions de terrasses de Molins de Rei. Avui en parlarem amb el regidor Joan Carles Serra, el regidor d'empresa, que ens acompanyarà...
a partir de les 11 aquí al programa per entendre-ho una mica més i per veure la lletra petita del que diu aquesta ordenança que s'ha actualitzat. Es va portar a debat, es va aprovar i en aquest cas coneixerem què implicarà la seva aplicació. Això serà a partir de les 11, com deia, amb el regidor Joan Carles Serra.
També tindrem, ja que estem a l'última hora del programa, el Miquel Casas amb la bona música que ens porta cada dilluns amb la màquina de la Penny, i també la Glòria Massana amb els llibres que han canviat el món. Avui parlarem de les Analectes de Confuci. Per tant, anirem també força segles enrere...
entre el segle VI i V abans de Crist i, per tant, amb ella parlarem de Confuci a la recta final del programa. D'un programa on també avui ens farem ressò de la nova sortida que proposa l'Associació Amics del Museu per aquest proper diumenge.
Comencen avui les inscripcions per socis de l'entitat, per tant ens ha semblat oportú destacar-ho avui. La sortida és al Museu del Ferrocarril de Mora la Nova, a la comarca de la Ribera d'Ebre, per tant ben al sud de Catalunya, i en parlarem amb el Manel Bufill, que és el nou responsable de la planificació d'aquestes excursions.
i ha agafat el relleu del Xavier Fàbregas, que sabeu que habitualment ens acompanyava cada cop que hi havia una excursió i que s'ha ocupat durant molts anys de la planificació d'aquestes sortides. Però avui parlarem ja amb el Manuel Bufilla, dos quarts de nou, després d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i també, evidentment, els titulars de la premsa escrita i la premsa digital.
Escoltarem en aquesta primera hora del programa també la Punt del Dia amb la Raquel Reyes Rebentós. Repassarem la programació de la ràdio nostra i de la televisió i també escoltarem la Maria Casals, en aquest cas amb la recomanació literària. Ens recomanarà un llibre abans d'arribar a les 9 del matí.
Quan arribem a les 9, després de les notícies, per una banda, cançó del dia, que ens seria el Toni Ramoneda, per l'altra, tertúlia d'actualitat, avui sense la Genoveva català, però en principi acompanyant-nos el Ramon Canal, el Joan Barrios, el Jaume Armengol i el Joaquim Martí. I serem entre les 9 i 10 i les 10 del matí.
A les 10 just hem d'estar atents, ara us ho explicarem. Bé atents, bàsicament, hi haurà aquest avís per la prova del sistema d'alertes de protecció civil. A les 10 del matí rebrem aquest avís al mòbil. Inclús podem esperar amb les sortitges de les 10, a veure si ens sona...
aquí a l'estudi. A partir de les 10, preguntes a Molins en Comú Podem amb el regidor Lucas Ferro, per una banda. Per l'altra, avui també tenim la sort de rebre més alumnes de l'Escola Municipal de Música Julià Canals, com fem un cop al mes a l'espai mensual. Avui alumnes de violí, en concret dues, l'Anna Bernis...
de 12 anys i la Berta Zabalza de 14 anys, acompanyades de la Paula Ruiz, professora de violí, i de la Pilar Casals, directora de l'Escola Municipal de Música, Júlia Canals. A dos quarts d'onze. A tres quarts d'onze farem un cafè amb el comerç, acompanyats de l'Helena Artacho, responsable de comunicació i estratègia
de Molins Comerç i a partir de les 11 tot el que us he explicat. Per una banda, doncs, parlarem d'aquesta ordenança reguladora de les autoritzacions de terrasses que es va debatre el ple del passat dijous, el ple d'octubre. La màquina del temps amb el Miquel Casas, la màquina de la Penny, perdoneu, la màquina del temps, no sé si farem una altra secció,
amb aquest títol, però en tot cas és la màquina de la peni. Ja sabeu que repassem música principalment dels anys 70, tot i que a vegades també ens n'anem una mica més avall. I a tres quarts toquets de 12, doncs, la Glòria Massana amb les Analectes de Confuci. Què passarà a partir de les 12? Doncs que farem la remissió d'algun altre programa. Avui no us podem oferir l'informatiu Molins de Rei al dia.
Sí que a partir de dos quarts d'una tindrem les històries de la fotografia amb el David Rius i la cita, evidentment, setmanal amb el Josep Lluís Rebenga i el seu restes de sèrie després de les notícies de la una i fins les dues del migdia per completar aquest matí de dilluns, primer dilluns del mes de novembre i, evidentment, desitjant que hagueu passat una molt bona castanyada Halloween, Casta Halloween o el que hagueu fet en el transcurs d'aquest cap de setmana.
Sense més preàmbuls, doncs, comencem el bon dia i bona hora d'aquest dilluns 3 de novembre de 2025. I ara mateix són les 8 del matí i 7 minuts.
Anem actualitzant la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Us deia, ara mateix tenim una temperatura d'11 graus i mig a l'exterior de l'emissora, el carrer Foment número 6. Com es presenta aquest inici de setmana pel que fa al temps? Ens ho explica el Jordi Miralles. Hola Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia. La situació meteorològica ens porta a parlar ara mateix d'inestabilitat, perquè davant de la costa del Baix Llobregat, del Maresme i també del Barcelonès estan descarregant fortes tempestes que al llarg d'aquest matí podrien arribar a fregar la nostra comarca. Per tant, doncs, tinguem en compte perquè podria ser que al llarg del matí algun ruixat ens arribés a afectar. Això seria durant el matí. Per tant, parlem d'un matí variable i estones amb la possibilitat d'aquests ruixats. A partir ja de migdia, moltes més clarianes, i quedarà una tarda tranquil·la, amb sol, però també amb la presència...
d'alguns núvols. Avui baixen les temperatures respecte a dies anteriors, tot i que molt, molt de fred tampoc en farà. Les temperatures màximes avui al voltant dels 19-20 graus a molestirar, que són temperatures superiors a les normals per l'època de l'any. De cara a demà continuarem parlant de núvolositat variable i de temperatures estables. Els núvols que hi hagi demà ens acompanyen al llarg del dia, sempre amb clarianes, però en principi sense cap mena de precipitació. I demà les temperatures a primeres hores del matí, com les d'avui més o menys, i les màximes estables o lleugerament més altes.
Molt bé, doncs moltes gràcies per la informació, Jordi. I ara anirem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Anirem cap al RAC, però també us hem d'explicar, pel que fa a la mobilitat del transport públic, que hi ha afectacions pel que fa a rodalies,
Hi haurà un tall a la línia que va a la Universitat Autònoma de Barcelona. És la R7 que connecta l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara de seguida us ho expliquem perquè abans anem a repassar com tenim en aquests moments les carreteres. La xarxa viària des del RAC ens ho explica com sempre l'Eduard Baciana. Què tal, Eduard? Com ho tenim això? Bon dia.
Bon dia, doncs. Ara mateix a la P7 un accident al punt de Barberà deixa un carril tallat i més de 4 quilòmetres de retencions en sentit nord i un vehicle a Barret al punt de Sobirats talla un carril en direcció a Tarragona. Encara a la P7 també trobem l'antitud al punt de Llinars i també a Barberà les dues en sentit sud. Per l'altra banda, al Baix Llobregat hi ha cues en sentit Barcelona de fins a 10 quilòmetres a la 2 a Pallejar, 6 quilòmetres a la B23 des de Molins, 5 quilòmetres a la C30 del Prat...
i 4 a la C32 des de Sant Boi. També trobem l'amptitud a la C31 de l'Adalona cap a Barcelona i a la C58 al punt de Montcada anem dos sentits de la marxa. Pel que fa a les rondes, hi ha retencions a les dues dies en sentit i bregat des de Santa Coloma i des de Sant Adrià. I això és tot des del RAC. Bon dia!
Molt bé, moltes gràcies, Eduard, que vagi molt bé la jornada, 8 del matí i 10 minuts, com us dèiem, la línia que connecta l'Hospitalet i Barcelona amb l'Autònoma, l'AR7 de Rodalies, hi haurà un tall des d'aquesta setmana fins al maig de l'any que ve, per tant, pràcticament tot el curs estarà tallada per unes obres concretament a l'estació de Montcada Bifurcació.
Per tant, què passarà a partir d'avui? Doncs que hi haurà aquest transport alternatiu un cop els usuaris arribin a Cerdanyola del Vallès. Per tant, la línia que els portarà és la R4, que ens passa per aquí a la Vila, fins a Cerdanyola del Vallès, i allà hauran de baixar i agafar l'autocar fins a l'estació de Cerdanyola Universitat, que de fet és la següent. Per tant, aquest tram l'hauran de fer
amb autobús, això sí, la freqüència de pas és de cada 30 minuts entre setmana i cada hora als caps de setmana, la mateixa freqüència que tenia fins ara aquesta línia de rodalies, la R7. A banda, també, doncs, s'explica que es pot agafar com a alternativa la línia S2 dels ferrocarrils de la Generalitat o el bus express E3 de Barcelona a Cerdanyola i la Universitat Autònoma. Però aquest tall...
es produirà pràcticament durant tot el curs, fins al mes de maig, aquest tall de la R7 a l'estació de Montcà de Bifurcació. Per tant, l'alternativa és agafar la R4 fins a Cerdanyola del Vallès i allà un autobús cada mitja hora, els dies feines, us portarà a la Universitat Autònoma si és que agafeu aquest mitjà de transport.
Més coses que us expliquem. D'entrada, no tenim ofertes noves. Han entrat ofertes noves? Doncs, efectivament, és que a vegades això fluctua. Hi ha dies que no tenim ofertes amb el Francesc Rueda, però em diuen que sí que tenim una bateria de noves ofertes. Perfecte. Doncs anem a escoltar la d'avui. Francesc Rueda, bon dia i bona hora. Endavant.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba de Vallirana. Ens demanen un espenedor de benzinera, espenedor, espenedora de benzinera i atenció al client en centre de rentat de cotxes. Per buscar una persona per treballar 40 hores setmanals en horari de tardes, de dilluns a divendres de 14.30 a 22.30, horari de tardes, més festius.
El contracte seria indefinit en un període de prova. El salari estaria al voltant de 1.450 euros nets mensuals i l'estat que l'ha expropiat d'un espenedor en una bensinera i atenció al client en el centre de rentat de cotxes. D'una serveia de la bensinera i atenció als clients del centre de rentat i venda de productes de la botiga.
Cal tenir vehicle propi, cotxe o moto, per poder anar i tornar a la feina i disponibilitat horària. A nivell de requisits, es demana experiència mínima d'un any, català castellà, coneixements d'internet, lliure filmàtica, i a nivell d'estudis, estudis primàries o cinc.
Molt bé, doncs ara sí, gràcies, Francesc, per la informació que trobareu penjada també al web clicfeina.cat. Informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí. I, per altra banda, recordar-vos la farmàcia de guàrdia per avui, dilluns, dia 3 de novembre. Avui la farmàcia de guàrdia és la farmàcia de la granja.
que la trobareu al carrer Roseta Canalies número 16, precisament al barri de la Granja. Recordeu que l'horari del servei de guàrdia sempre és de les 9 del matí fins les 10 de la nit, i a partir de les 10, si és del tot necessari, us haureu de desplaçar a les farmàcies de guàrdia més properes, que tenen aquest servei d'obertura tota la nit, com és el cas, per exemple, de les poblacions de Sant Vicenç, dels Horts,
o bé de Sant Andreu de la Barca. Però fins les 10 de la nit, avui aquí a la Vila, la farmàcia que trobareu oberta de Guàrdia és la farmàcia de la Granja del carrer Roseta Canelies, número 16. Pràcticament hem arribat ja a un quart de nou del matí. Continuem amb el repàs a l'actualitat.
Perquè us hem d'explicar, ho estem fent reiteradament, però no està de menys, tornar-ho a recordar, no està de més. Protecció Civil farà una prova del sistema S-Alert avui, aquest matí, a la Begueria de Barcelona. Per tant, barcelonès, Baix Llobregat, Maresme i el Vallès. Sílvia, molt bon dia. Bon dia, doncs sí, exactament. I el que sentireu a les 10 o a partir de les 10 és aquest sol, recordem.
Doncs a partir de les 10 es fa novament aquesta prova del sistema d'alertes de protecció civil per totes les comarques de la demarcació de Barcelona i durant la prova tots els telèfons mòbils que tinguin activat aquest sistema sonaran i rebran un missatge informatiu. Us ho recordem perquè no us espanteu, sapigueu...
que és una prova de protecció civil. Us sonarà el telèfon amb un missatge informatiu. El que heu de fer és trucar al 112. Simplement heu de llegir el missatge i prema la tecla que surti a la pantalla perquè el so finalitzi. A partir de les 10 sentireu aquest so que veu d'escoltar. Suposo que en altres ocasions ja l'heu escoltat.
Molt bé, doncs estarem atents a les 10 amb aquesta incidència. I, per altra banda, recordar-vos també que aquesta setmana, canviant de qüestió, comença la 44a edició del Festival de Cina de Terror de Morins de Rei, al qual en farem un bon seguiment. Ho farà amb la pel·lícula inaugural Disfòria, aquest divendres, com sempre, al Teatre de la Peni.
I fins al 16 de novembre es podran veure 83 pel·lícules entre llargmetratges i curtmetratges, provinents de 22 països amb 22 premiers destacades. Recordeu que aquesta nova edició, que presentava el seu espot ja el passat dijous, ret homenatge amb aquest leimotif del J-horror, més enllà de l'ensurt.
I al Premi Honorífic 2025 també s'explicava que reconeixerà el cineasta Paco Cabezas, referent del terror internacional amb trajectòria al cinema i a sèries com Penny, Dreadful, Fear, The Walking Dead o Wednesday. El festival estrena al Premi també el millor projecte de curtmetratge de terror en català amb l'objectiu
de fomentar el cinema de gènere en llengua catalana i arribarà aquest primer cap de setmana on tenim aquesta estrena o inauguració el divendres. Tenim també el Terror Kids pels més petits el diumenge...
i a més a més també tindrem els curtmetratges el dissabte a la tarda a banda de moltes més coses però això com a fil argumental del primer cap de setmana el següent ja sabeu que ve marcat per les 12 hores la marató de les 12 hores de cinema de terror
que serà en aquest cas ja el dissabte de la setmana que ve, dissabte dia 15 de novembre. Si tot va bé, l'objectiu és poder també oferir-vos un programa especial des del festival, això serà en principi de la setmana que ve i també us ho explicarem i us donarem tots els detalls d'aquesta nova edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Re.
I ara mateix passen tres minuts i mig d'un quart de nou del matí.
Seguim i ho fem repassant l'agenda d'activitats. Us dèiem, a dos quarts de nou parlarem de la sortida que fan els amics del museu, perquè avui comencen les inscripcions i, per tant, donarem a conèixer tots els detalls d'aquesta nova sortida que faran a la Ribera d'Ebre. Però repassem altres qüestions també de l'agenda. Per exemple, aquesta xerrada inaugural, inici del curs escolar, que es durà a terme aquest dimecres a la Sala Gòtica.
Doncs sí, el títol de la xerrada a la conferència inaugural del curs 25-26 és què és un algoritme? La xerrada s'explicarà i s'explorarà els algoritmes i la intel·ligència artificial a la societat més enllà de l'aula. I per fer aquesta conferència inaugural, l'Ajuntament ha convidat Xavier García Curado, ell és professor universitari especialitzat en intel·ligència artificial. Doncs aquest dimecres a les 6 de la tarda a l'Estat La Gòtica del Palau d'Estat.
Penseu que dimecres tenim diverses activitats que solaparan, com a presentacions de llibres. Si aneu a la llibreria Cent Vides, tenim la presentació del darrer llibre del Joan Lluís. Lluís. En aquest cas, a les 7 de la tarda, ell mateix, l'autor, serà aquí a la vila, aquesta llibreria del carrer Verdaguet 98, per presentar el seu últim treball, la seva última novel·la, una cançó de pluja editada per Club Editor, d'en Joan Lluís.
Lluís, que presentarà aquell llibre el dimecres a les 7 a la llibreria Cent Vides, just una hora després de la conferència inaugural. I mitja hora més tard, a dos quarts de vuit, Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat també una conversa, en aquest cas, amb Raül Romeva. Doncs sí, l'exdiputat presenta dos llibres que ha escrit, Hipòxia i Esport per tothom. La conversa, la xerrada serà al voltant de la importància de l'esport per la societat i parlar d'aquest tema emotiu, com dèiem,
de la presentació d'aquests dos llibres, Hipòxia i Esport per tothom. L'acte, com dèiem, convocat per Esquerra, es farà el dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb Raül Romeva a la sala d'actes del Poliesportiu Municipal. I atenció, perquè tenim també més presentacions de llibres, deu-n'hi-do aquesta setmana. El periodista Toni Cruanyes serà aquí a Molins de Rai també, en aquest cas, aquest divendres, dia 7.
El divendres a la biblioteca és un acte de l'aula d'extensió universitària que està obert a tothom que vulgui anar-hi. Es farà a la biblioteca, a la sala d'actes, el divendres a dos quarts de set. Hi haurà Toni Cruanyes, que és periodista, escriptor i conegut, sobretot, per presentar altres notícies vespre de TV3. Ell ha estat corresponsal també a l'estranger. Ha guanyat dos premis literaris, el premi Joan Fuster i el premi Josep Pla.
I presenta aquest llibre titulat La dona del segle, un viatge a través del segle XX per rescatar la memòria de les dones valentes i treballadores de la història. Doncs l'autor presentarà el llibre i establirà una conversa amb la periodista del Viu Molins, la Samar Elansari, també col·laboradora de la ràdio. Tot això serà aquest divendres que ve a dos quarts de set de la tarda a la biblioteca.
I atenció, perquè tenim també teatre aquest proper cap de setmana, en clau local. Impuls Teatre presenta sala 42. Identitat, moralitat, indolència. Els secrets més ocults es revelen dins d'una sala d'interrogatoris on sospitosos investigadors s'enfronten per saber la veritat. Aquest és el tema central d'aquesta nova proposta d'Impuls Teatre, una proposta que s'escenificarà al local d'Impuls, a l'espai d'entitats Collserola, els dies...
7 i 8, per tant, aquest cap de setmana, també 14 i 15, i 22 i 29. Per tant, durant quatre caps de setmana hi haurà aquesta representació a les 8 del vespre, el 9 de novembre a les 7 de la tarda. També, per tant, diferents funcions ja en la línia del que acostumen a fer darrerament des a Impuls Teatre, aquestes funcions úniques que fan el local que tenen a l'espai d'entitats Collserola. Si voleu reservar plaça, ho heu de fer a través del web teatreimpuls.cat.
I nova proposta, nova activitat que tindrem també aquest cap de setmana. És la primera trobada de percussió que porta per nom Tremolinada. Els timalers del Camell us presenten aquesta trobada Tremolinada el proper 8 de novembre, que és dissabte, a la Plaça de la Llibertat. A partir de les 5 hi haurà Cerca Vila pel Centre Vila. A les 8, Sopar Popular, Envingo Musical i Punxa Discos. Una nova proposta, com dèiem.
A veure, fem un repàs també a les activitats que tindrem al Foment Cultural i Artístic aquest cap de setmana, després també d'un cap de setmana que deixem enrere que ha estat força reeixit d'activitats al Foment.
Comencem per divendres a les 9 del vespre, dins el Molins Night Cabaret, cicle de cabaret, hi haurà un espectacle titulat el musical dels 80, el divendres a les 7 de la tarda. Dissabte a les 8, Born to Band, que és una banda atribut a Bruce Springsteen, concert el dissabte a les 8 del vespre al Teatre del Foment, i diumenge a la tarda a les 6, hi ha ball amb Pep Músic.
Fem també un repàs a l'agenda del Centre Excursionista de Molins de Rei de les activitats que tindrem aquest cap de setmana. Comencem per divendres. A la sala d'actes del SEM es fa l'acte oficial d'alliurament dels premis de la marxeta i també record i reconeixement a les persones sòcies del SEM que han fet el seu primer cim de 3.000 metres o superior i també els socis i sòcies que fa 25 o 50 anys que són membres de l'entitat. El divendres, aquest acte molt de caire social...
per membres del SEM a les 8 del vespre, amb aperitiu final pels assistents. Això serà el divendres. El dissabte, dint la secció, anem al teatre, a Barcelona a veure L'amor venia en taxi, un espectacle de la cubana que combina el gènere musical amb humor i sorpreses, al teatre Romea i van a motocar. Si voleu més informació, passeu pel SEM a demanar informació.
I el diumenge hi ha una sortida de la secció de senderisme que se'n va a Santa Magdalena de Cambrils, a Osona, una ruta a peu d'uns 14 quilòmetres. Si voleu anar-hi també heu de passar pel SEM, l'horari és de dos quarts de set a dos quarts de nou i obren cada dia de dilluns a divendres.
I recordeu que avui, de fet aquesta setmana, és l'última de la campanya del mercat municipal Compra, emporta't, reutilitza. De fet, el divendres hi ha a dos quarts d'una. L'acte final de campanya i el sorteig. I també és l'última setmana per presentar-se al 20è concurs de dibuix i pintura Lluís Fises i Moreno, concurs per infants i joves de 6.
a 18 anys, amb Gaudí com a eix vertebrador d'aquesta iniciativa, d'aquesta edició, dibuixem la màgia creativa de Gaudí, doncs es pot presentar, es poden presentar les obres fins aquest divendres 7 de novembre, com bé sabeu la Federació Obrera del carrer Verdaguer, al punt jove, de 9 del matí a 2 de la tarda i de 4 de la tarda a 9 del vespre.
Seguim 5 minuts i seran dos quarts de nou. Anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita. Vinga, doncs avui tots els diaris de paper, els digitals també, tenen com un dels temes centrals la situació de Carlos Mazón.
I de retrotar el PP, el periòdico, diu que Fejo pacta la sortida d'Amazon sense que el Partit Popular de València, sense ell i pendent també de Vox, el president de la Generalitat, compareix avui, és un dels temes del dia, per aclarir el seu futur polític, després d'intenses negociacions amb el líder nacional que busca tancar la crisi sense enfrontar-se al partit de Abascal, també.
La periodista Maribel Vilaplana testifica avui per aclarir les incògnites de la tarda del 29 d'octubre d'aquest famós dinar que va fer Mazón. Doncs avui declara la periodista. Altres temes, doncs l'habitatge, també és un dels temes centrals avui. Solucions per l'habitatge. L'Observatori Social de la Vivenda de Prensa Ibèrica a Santander fan aquest debat, aquest observatori, per parlar de la situació amb alcaldes, diputats, organitzacions socials i agents del sector que demanen agilitat administrativa
més terra i col·laboració pública i privada per reactivar el tema de l'habitatge. També un altre tema del dia, que el fiscal general s'asseu avui al banc dels acusats en un judici sense precedents. La sanitat privada demana més graduats per poder-los contractar i a nivell esportiu es destaca la victòria del Barça ahir davant de l'Els. La Vanguardia també destaca aquest judici històric que comença avui al Suprem contra el fiscal general. Imatges
de les víctimes de l'Adán a la pugna sobre el successor retard de la sortida d'Amazon. El president valencià Alberto Núñez Feijó planteja propostes diferents. També destaca la Vanguardia, que també en portada diu que la ruptura de Junts bloqueja que Barcelona acolli la unitat de mitjans de la CNMC. La nova divisió hauria d'inspeccionar i sancionar pseudomitjans. Les empreses tornen a llogar el 22 arroba dins del sector immobiliari. Als Estats Units, Trump somia seguir a la Casa Blanca
L'Ara també diu que Amazon està contra les cordes. La imatge de l'Ara és pel 3-1 del Barça, també amb Ferran Torres, un dels jugadors del Barça, amb una samarreta sota de la blaugrana.
que hi diu València sempre a la memòria, doncs reconeixent-hi amb solidaritat a les víctimes de la memòria. Victòria del Barça, 3 a 1. També s'explica que Espanya té les hipoteques més barates de la Unió Europea després de Malta i que Rússia avança cap al Gulag digital batant WhatsApp i Telegram. És el que publica l'Ara, el Punt Avui també.
Amb un tema central a la portada, ciutadania mobilitzada, la situació a Palestina i la dificultat de l'accés a l'habitatge fan entrar la societat catalana en un cicle actiu de protestes. També es diu que el futur de Carlos Mazón se sabrà avui,
que apunyalen a 10 viatgers en un tren a Londres. El patrimoni d'avui, 25 anys en patrimoni de la humanitat. També destaca la victòria del Barça. A l'entrevista d'avui es parla amb Jordi Domingo i García Milà. El Consell de la República diu que ha de ser l'autoritat nacional del país. Són els temes principals del punt avui.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
La llista d'espera per accedir al sistema de dependència s'ha disparat un 180% en només dos anys, fet que deixen milers de ciutadans sense valoració ni tampoc suport. Les zones amb majors dificultats per gestionar la demanda inclouen Girona, Osona, el Bages, el Berguedà, Barcelona i el Camp de Tarragona, on la situació és especialment crítica.
Hi ha un article on explica com podem saber quanta cafeïna és massa i com la podem reduir o eliminar de la dieta. Salut estableix els 100 miligrams al dia màxim que hauríem d'aprendre infants i joves, tot i que al mateix temps es desaconsella el consum en menors i adolescents. La cafeïna està present en més de 60 espècies de plantes.
Bé, doncs hem sentit ja els senyals horaris de dos quarts de nou del matí. Continuem i el que farem ara és anar a parlar-vos de la sortida que proposa l'Associació Amics del Museu per aquest proper diumenge dia 9 de novembre.
L'associació Amics del Museu que segueix amb les seves sortides. De fet, la primera la vam fer just quan encara no havíem arrencat la temporada aquí al Bon Dia i Bon Hora. Va ser el diumenge abans que arrenquéssim el curs i no n'havíem parlat encara. I aquesta sortida que plantegen la Ribera d'Ebre, concretament a Mora la Nova...
La fan ja aquest diumenge, dia 9 de novembre. És una sortida de tot el dia per visitar concretament el Museu del Ferrocarril d'aquesta població de la comarca de la Ribera d'Ebre. Per tant, anem a parlar tot seguit i ens acompanya avui el Manel Bufill, que és el nou responsable de la programació d'aquestes sortides des de la Junta de l'Associació Amics del Museu. Què tal, Manel? Com estàs? Bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Molt bé. Sí? Escolta, primer aturem-nos, ara de seguida fem el repàs a la sortida, però durant tants anys el Xavier Fabra que s'ha ocupat d'aquesta part dels Amics del Museu, que és aquestes excursions, com et planteges aquest relleu que has agafat a l'hora d'organitzar aquestes propostes? Bé, no, a veure...
El Xavier Fauregas ho ha fet força bé i jo de fet vaig començar, em vaig apuntar a la Junta fa 8 o 9 anys i he anat a bastantes excursions i sempre han estat molt ben organitzades. El que espero que puc fer-ho també, o ho podem fer, perquè també ho fem amb la col·laboració del Josep Bonfort, el president,
però vaja, la idea és poder-ho tirar, que es continuï fent aquestes sortides perquè de fet tenen molt d'èxit normalment, però sempre omplim pràcticament i bé, la idea és agafar-ho, tomar-ho amb ganes i que es pugui fer durant uns quants anys més com a mínim
Molt bé, i seguim amb aquesta periodicitat que portàveu fins ara, d'aproximadament cada dos mesos o un mes i mig? Sí, més i mig, dos mesos, sí, la idea continua així. A vegades, quan ve l'estiu, passa dos mesos i mig, però bé, perquè ve juliol hi ha hagut que són mesos, que són...
que són una mica... que no fem excursions perquè la gent normalment tampoc. A veure, el que no està, se'n va a la segona residència, està amb els nets, el que no, bueno, que és complicat. Com dèieu, ja n'havíeu fet una, oi?, al principi de setembre.
Sí, vam fer una, que va ser que va anar a Villpuig, a Lleida, que va ser molt maca també, i aquesta és l'última que el Xavier va preparar, ell jura molt fort, però ja va arribar a dir que arribés als 80 anys, doncs ja ho volia deixar una mica. Però bé, esperem que continuï tot i amb ganes. Molt bé, doncs escolta, anem de cara a aquest diumenge, doncs, en aquesta sortida que heu planificat al Museu del Ferrocarril a Mora la Nova. Explica'm com teniu concebuda la sortida, doncs, Manel.
A veure, la sortida, mira, en principi sortim a les 8 del matí, sortirem i pararem al Medo, que ja està una mica... Arribant a Tarragona, l'àrea que hi ha de servei per esmorzar, continuarem i llavors arribar als dos quarts d'onze, més o menys, estan allà i començar la visita aquí a Bona Nova, que tenen un... A veure...
L'antiga línia, bueno, la línia encara hi és, la línia Barcelona-Madrid, però abans, bueno, quan tenien que canviar de màquina, de maquinista, doncs allà era una de les parades que tenien, no?, entre altres, de debòs, etc. I amb aquest, i llavors es va crear l'any 2001, si no recordo malament, es va crear una, bueno, es va fer com hi ha ara a Vilanova, també que hi ha un museu del ferrocarril, doncs es va fer un museu on allà, jo no hi he estat, vull dir que...
També no... 100 de gent que l'ha vist i m'han parlat força bé. I llavors, bueno, hi ha moltes màquines antigues, crec que des del 1870 fins als anys 70 del segle passat. Vull dir, 100 anys de història de màquines i de vagons i de tot el que seria el món relacionat amb el Ferrocarril.
I després de visitar tot això que ens ho expliquin, que suposo que serem en dos grups, si no estic equivocat, llavors finalment farem un recorregut amb un tren antic, que tenen dos o tres trens d'abans que encara funcionen, i farem un recorregut amb una màquina dièsel i uns vagons d'època. I després anirem a dinar a Falcet, que és un restaurant que ja s'ha anat alguna altra vegada,
i aquesta és la idea, i jo crec que és una exposició que pot ser molt interessant i molt maca. I el fet de poder pujar en un tren de fa, no sé, 80-90 anys, amb vagons antics de fusta, jo crec que pot estar força bé. I les explicacions que es donaran, evidentment. Correcte, perquè ja deies que ho repartireu en dos grups i sempre acompanyats de guies, com acostumeu a fer, eh? Sí, sí, de guies, sí, sí. Avui haig de trucar allà per acabar de confirmar-ho tot,
I llavors avui, aquesta tarda, normalment com sempre fem, avui i demà de 5 a 7, és per que la gent s'apunti, i ho fem, com hi ha darrerament, al Museu del Carre Pinto Fortuny, no? Al Museu del Carre Pinto Fortuny, sí, l'antic museu que diem. I llavors el que passa és que, clar, les places són de 55, que és el que ja publicaven les persones que acaben a l'autocarc,
I a vegades ja el mateix primer dia ja queda ple. Perquè el primer dia ho fem per als socis, i el segon dia, com sempre s'ha fet últimament, i el segon dia, per a la gent que també, si no fos socis, podria apuntar-ho. Podria ser que avui ja queda ple, o no, això tampoc ho sabem exactament. Però vaja, jo crec que tindrà èxit.
Avui de 5 a 7 de la tarda, per tant, al Museu del Carreping del Fortuny, només per socis, i demà, si queda alguna plaça, també el publica en general.
Molt bé. 55 euros als socis, 60 euros als no-socis. I 60 als no-socis, sí. Això, perdó, no ho havia explicat. Correcte. Això, més o menys, ho manteniu de l'any passat, no els preus? Sí, l'any que ve ja veurem. Perquè tots els preus, per sobre o per sobre, si van pujant. Sortir de les 8 del matí des del Passeig del Terratle. El Passeig del Terratle, sí. El Passeig del Terratle, la Passeig del Terratle,
Allà, com sempre. Abans, antigament, es feia el foment, però com que es van posar allò que es pot aparcar els caps de setmana, clar, l'autocar ja no pot parar allà. Correcte. I l'hora d'arribada, més o menys dieu a les 7 de la tarda, no? Sí, a les 7, però, bueno, això també varia una mica. A mi, jo arribem mitja hora abans com podem arribar mitja hora més tard. Però bé, la idea és que calculem que de sobre...
Molt bé. I a més a més, per cert, de la inscripció, Manel, sempre demaneu que es porti l'import exacte, eh, també? Sí, sí, correcte, sí, sí, que es porti l'import exacte, 50 euros, sí, pot ser. Vull dir, per evitar, a veure, de vegades, quan hi ha vingut bastanta gent, sí que ja tens a vegades una mica de canvi, ha sigut bé en 60, però li porto un al 5, no? Sí. Però, clar, vull dir que millor que la gent ho porti just i que ens va millor a nosaltres, m'agrada, per l'efecte del canvi.
Molt bé, doncs avui recordeu, a partir de les 5 de la tarda, socis i sòcies dels amics del museu ja podeu anar a fer la inscripció per aquesta sortida i demà, també a la mateixa hora, ja ha adreçat el públic en general si hi quedés alguna plaça. Alguna cosa més, Manel, que vulguis afegir? No, no, tot jo crec que ha quedat bastant explicat. Perfecte. Que la gent s'animi i que vingui, eh?
Molt bé, recordeu, tot això és aquest diumenge 9 de novembre, la sortida al Museu del Ferrocarril de Mora la Nova, comarca també d'aquestes que no visitem gaire i que també està bé, no? La Ribera de l'Ebre, sí, correcte. Si són zones que, de veritat, són comarques que no són massa, que no tenim l'acostum massa d'anar-hi, no? Correcte. I totes, al final, tenen llocs interessants per visitar.
Sí, sí. Molt bé, doncs, Manuel Bufill, moltes gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé el diumenge. Vinga, gràcies, eh? Gràcies. Fins aviat. Adéu, bon dia i bona hora. Fem una petita pausa i tornem de seguida amb l'apunt del dia de la Raquel Reyes.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marisa Llobet i Anna Ribes.
Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. Del Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i efectivitat. Ah, sí! El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Un espai còmode i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i, si vols, apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove.
Què passaria si respiressis només una vegada? Que al cap de pocs minuts tindries nàusees. Després sentiries un dolor fort al pit. L'oxigen deixaria d'arribar-te als teixits i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències.
Necessitem que tornis a donar sang com tu necessites tornar a respirar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Doncs continuem en directe al Bon Dia i Bona Hora. Queden dos minuts i mig per arribar a tres quarts de nou del matí d'aquest matí de dilluns 3 de novembre. És el moment d'escoltar l'apunt del dia. Ja sabeu que aquest dia de la setmana ens acompanya sempre la Raquel Reyes-Reventós aquesta temporada. Què tal, Raquel? Bon dia i bona hora.
Bon dia a tothom. Divendres passat, apreníem que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, després de tenses negociacions, ha renovat per un any més in extremis el mandat de la MINURSO, la missió encarregada de vetllar per la pau al Sàhara Occidental. La MINURSO, que és la missió de les Nacions Unides pel referèndum al Sàhara Occidental, es va crear l'any 1991
i tenir un objectiu molt clar. Garantir l'alto al foc entre el Marroc i el front polisario després de 16 anys de guerra i organitzar un referèndum d'autodeterminació pel poble saharaui.
Més de 30 anys després, però, el referèndum continua pendent i la missió s'ha convertit, sobretot, en un mecanisme de vigilància i amb escassa capacitat d'acció. Aquesta renovació no és una més, ja que, segons informen els mitjans, hi ha hagut moltes pressions de l'administració Trump per tal de donar suport al Pla d'Autonomia del Marroc.
en un intent de promocionar aquesta imatge del Donald Trump pacificador que posa pau als conflictes d'arreu del món a base del concepte de Pax Romana i sense tenir en compte el dret internacional.
I aquesta renovació no és una més perquè canvia subtilment però profundament el sentit de les resolacions fins ara, perquè per primera vegada el text de la ONU posa en valor el pla d'autonomia proposat pel Marroc com la base més realista per resoldre el conflicte.
I això amaga un gir de fons. Per què? Doncs perquè s'allunya del principi d'autodeterminació, que durant dècades ha estat la pedra angular del Consens Internacional sobre el Sàhara Occidental.
Aquesta nova resolució, que s'ha atabalada per Estats Units, França i d'altres estats, trenca amb aquest consens històric. I, de fet, el gir ja ve de més lluny, perquè recordem que va ser Donald Trump també el 2020, qui va reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, a canvi de Carrabat.
normalitzés les seves relacions diplomàtiques amb Israel. És a dir, que era un intercanvi purament geopolític i, per descomptat, al marge del dret internacional i també del destí de tots els saharauis que encara viuen als camps de refugiats a Tindú.
Així que, arribats a aquest punt, crec que és necessari recordar una sèrie d'aspectes. El Sahara Occidental és un territori pendent de descolonització, això és el nom oficial, i segons el dret internacional i múltiples resolucions de les mateixes Nacions Unides, el poble saharaui té dret a decidir el seu futur mitjançant un referèndum.
I aquest referèndum mai no s'ha arribat a fer, perquè no hi ha hagut acord entre les parts sobre quin és el cens que s'havia d'utilitzar per a aquest referèndum. És a dir, no s'hi posaven d'acord sobre qui havia de votar. I cada any que passa, el Marroc va consolidant la seva presència sobre aquest territori i el dret a l'autodeterminació cada cop resulta com més teòric i menys real.
Així doncs, aquesta resolució, en la meva opinió, no és un pas més en el camí d'una pau justa i durable, sinó que és un pas més en el camí de la normalització d'un conflicte que és injust. Perquè el futur del Sàhara no s'hauria de decidir en uns despatxos llunyans ni ser utilitzat com a moneda de canvi d'aliances polítiques, sinó que aquest futur s'hauria de decidir, com diu el dret internacional, ja sigui dit,
apostant per un referèndum on el poble saharaui es pugui expressar. Molins de Rei és, i ha estat durant molts anys, una vila solidària amb el poble saharaui. Cada estiu, ja des de fa anys, Molins acull infants saharauis dins del programa Vacances en Pau, on nens i nenes venen a passar uns mesos amb famílies aquí al municipi per allunyar-se de la duresa dels estius als camps de refugiats de Tinduf, on les temporatures superen els 50 graus tranquil·lament.
Per ells és una experiència de salut i convivència, però també és una manera de recordar que el poble saharaui continua esperant una solució justa i definitiva. Així que jo us proposo que no deixem que aquest conflicte caigui en l'oblit, perquè la pau no pot néixer del silenci ni de l'intercanvi d'interessos entre potències, sinó que ha de sorgir del respecte dels drets i de la dignitat dels pobles.
Així que amb aquesta reflexió us deixo i us desitjo un bon inici de setmana. Molt bé, fantàstic. Doncs moltíssimes gràcies a la Raquel Reyes Reventós. Bona setmana també tingui, Raquel. Passen dos minuts de tres quarts de nou. Anem a fer un repàs a la programació de la Ràdio Nostra.
El bon dia i bona hora ens portarà com sempre fins les 12 del migdia. Avui a les 12 excepcionalment podreu escoltar la remissió del programa Ona Rainbow amb el col·lectiu Ona Rainbow Molins i a dos quarts d'una la cita ja amb les històries de la fotografia amb el company David Rius. Mitja horeta fins arribar a la una del migdia. D'una a dues tenim la cita amb el Josep Lluís Rebenga amb els seus restes de sèrie que ens portarà fins les dues, moment en què connectarem amb la xarxa
per escoltar les notícies en xarxa de 2 a 3. De 3 a 4 tenim la cita amb la migdiada i aquesta tarda a les 4 la remissió del programa Cafè Drom amb la Virginia Drom. El dijous, que és el seu horari habitual, no ho vam poder emetre. Vam fer-ho excepcionalment el divendres al vespre i avui en fem la remissió de 4 a 5 de la tarda. A les 5 la cita amb la Margarida a casa d'excusa i el programa La Veu entre les 5 i les 6.
I a les 6 la cita amb la Vega Floria i les heroïnes quotidianes. Avui la il·lustradora i convilatana Laida Galzeran-Quiles serà la convidada del programa d'avui. Entre les 6 i les 7 podeu escoltar la conversa de la Vega Floria amb Laida Galzeran-Quiles, il·lustradora de casa nostra. Després, mirant el cel, ahir teníem la diada...
dels matossers a la plaça de la Vila, amb actuacions de diverses colles, i entre elles, evidentment, els matossers. Segur que en parlaran d'aquesta i altres qüestions. El mirant al cel entre les 7 i les 8. I a les 8 tenim la cita amb el Tot Teatre, amb el company Dani Pasqual, que ja ens ha anunciat també que avui estarà ben acompanyat aquí a l'estudio de Ràdio Molint de Reït, d'actors de la companyia La Cubana. I, a més a més, amb el Jordi Milán, el seu director, al capdavant. I és que
Aquests dies, aquestes setmanes, podeu veure l'amor venir amb taxi. En vam parlar un dia amb l'Àngel Rutia, que va dedicar-li un apunt del dia a aquesta obra de teatre. Doncs avui, si voleu conèixer en més detalls, el Dani tindrà actors i atrius de la companyia i el Jordi Milán al cap davant. Això serà entre les 8 i les 9 del vespre. A les 9 tenim el programa Joc per Ràndam, el Rafael Pérez i tot el seu equip, dedicat al món i a la indústria dels videojocs.
De 9 a 10. De 10 a 11, la cita amb el món del ciclisme, amb l'etapa reina, amb el Lluís Àries, el Roger Castillo, el Sergi Soler i el Marc Vives. Entre les 10 i les 11 de la nit, repassant l'actualitat ciclista. Jazz Club de nit, amb el Miquel Toset, a les 11 de la nit, fins a mitjanit. I a mitjanit repetirem la tertúlia del Bon dia i Bon hora fins la una de la matinada.
que és quan connectarem amb ICAT FM. Fins demà a les 7 del matí, que recuperem la programació pròpia i ens endinsarem en el món de les sardanes, la selecció de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere Paisa amb el seu programa La Tenora. Això és el que tenim per vist en aquestes properes hores.
D'aquí uns minuts saludarem la companya Maria Casals amb la recomanació literària, la recomanació cultural que fem abans d'arribar a les 9, però anem a fer també una pinzellada en el món de la televisió aquests propers minuts.
Endavant, Sílvia, quan vulguis. Vinga, doncs fem un cop d'ull al que diu la premsa de les pel·lícules, el que trobem als diaris. Les propostes per avui, com acostumaran a passar els dilluns, no acostuma a haver-hi una altíssima qualitat en pel·lícules, però bé.
Fem una mirada. Comencem per Parama, una a les 10 de la nit, una pel·lícula que es diu El secreto de Anthony Zimmer. En Jerome Sall dirigeix aquesta pel·lícula del 2005, una pel·lícula francesa que dura una mica més d'una hora i mitja.
I de què parla? Doncs d'un home intel·ligent, jugador i amant del risc, l'Antoni Zimmer, que dona nom al títol de la pel·lícula, que és perseguit sense treva pels serveis d'intel·ligència internacionals, acusat de dirigir una xarxa il·legal de blanqueig de diners amb el tràfic de drogues. Doncs aquesta pel·lícula de suspens, aquest thriller, avui a les 10 de la nit, a Paramount. A la 2, a les 10 de la nit, també Fuera de la Ley, una pel·lícula de l'any 76, dirigida i protagonitzada
per Clint Eastwood, un western del que acostumava a fer Clint Eastwood en aquell moment, també durant una hora i mitja. Clint Eastwood com a principal protagonista dels últims dies de la Guerra de la Secessió, un grup d'unionistes, liderats pel sàdic capità Terril, assassina la família d'un gran gent.
Moguts per l'odi i el desig de venjança, aquest granger s'uneix al grup de rebels. Doncs aquest western de l'any 76, ja gairebé 50 anys, doncs podeu veure'l i recordar aquest jove Clint Eastwood. Squirrel TV a les 10 de la nit, a la mateixa hora, Dead Man Standing, una pel·lícula dirigida per Nicholas Burton del 2020.
18, que explica la història d'un advocat que es veu en una situació tensa i perillosa. Els habitants de la ciutat de Hyde Park no són amigables entre els treballadors poderosos de l'Ohio Railroad, que és una companyia que està construint el ferrocarril. Doncs aquest western també, que dura també tot just una hora i mitja, un western però del 2018, el podeu veure avui també a les 10 de la nit. A la sexta, Miss Antropo, 3 quarts d'11 de la nit,
protagonitzada per Charlene Woodley, aquesta actriu que ho heu vist en algunes pel·lícules o, per exemple, en algunes sèries com Big Little Lies. Doncs ella protagonitza aquesta pel·lícula dirigida per Damien Diffont. La Eleanor és una jove investigadora de la policia que lluita contra els imunis del seu passat
quan és recrutada per investigar per l'FBI i ajudar a rastrejar un individu pertorbador. A mesura que la policia i l'FBI inicien una persecució per tot el país, es veuran frustrats a cada pas pel comportament sense precedents d'aquest individu. Doncs avui...
Aquest thriller a tres quarts d'11 de la nit a la sexta. I per acabar, a Parama, gairebé a les 12 de la nit, a les 12 menys 10, Sospecho So Zero, dirigida per Elias Merrick, interpretada i protagonitzada per Aaron Eckhart. Un film americà del 2004, de suspens, explica la història novament, en aquest cas una altra gent de la FBI, que és l'encarregat d'investigar diversos assassinats, sense relació parent entre ells,
que s'han comès arreu del país. Solament aquest thriller, aquesta pel·lícula de suspens a Paramount a les 12 menys 10 de la nit. I pel que fa als programes, destacarem a TV3 aquesta sèrie que es diu Vintage. Avui fan dos capítols, emissió doble, el capítol 7 i el 8 d'aquesta sèrie Vintage de TV3 a les 10 i 10 de la nit. I després el programa El cotxe amb l'Eloi Vila, com passin 5 minuts a dos quarts
De 12 avui el cotxe hi té de convidats els amics de les arts. Doncs aquests serien els programes destacats i pel·lícules d'avui dilluns a la nit. Molt bé, doncs ara sí ja recte final d'aquesta primera hora del programa. 4 minuts i mig i arribarem a les 9 del matí.
La recomanació cultural, avui parlem de llibres i ho fem acompanyats de la Maria Casals. Què tal, Maria? Molt bon dia. Bon dia. Cor negre, de Sílvia Avalone, traduïda per Pau Vidal i publicada per Editorial Empúries.
Una bona novel·la. 450 pàgines. Unes quantes més de les que tenen les novel·les que habitualment us recomano. 450 pàgines i dues veus principals per explicar-nos una història que reflexiona sobre el bé, el mal i les segones oportunitats. Sobre la por a recaure en un pou sense fons, a no perdonar-se a un mateix ni a rebre el perdó dels altres.
Però, sobretot, és una novel·la sobre la redempció, sobre l'acceptació de les pròpies accions i sobre la capacitat de tornar a començar. Per on? Per un mateix. Reflexiona l'Emília, veu principal d'aquesta novel·la. El pitjor càstig que li pots infligir a un ésser humà no són les cremades, ni els talls, ni el dolor. És la soledat.
cap rostre per poder-t'hi reconèixer, cap veu per recordar-te que sí, que tu també ets una persona.
Cor Negre és una novel·la també i sobretot sobre la culpa i l'esperança. Sílvia Avalon, l'autora, es val de l'Emília i el Bruno per explicar-nos dues de les moltes cares que té l'horror. Situa la trama a Sassàia, un poble més que petit situat a les muntanyes italianes, aïllat de molt difícil accés, com els seus dos habitants quan hi arriba l'Emília.
Ella, a l'inici de la trentena, sortida de la presó i amb un passat que desconeixerem fins a quasi acabar la novel·la, amb un pare que l'estima i que es fa present únicament quan ella li reclama la presència.
I en Bruno, un home solitari, professor que en un moment donat ens diu «Ensenyar paraules era l'únic salvavides que em mantenia a la superfície. Bruno, un bonàs que s'amaga rere una barba excessiva que tracta de tirar endavant la seva vida suportant el pes de la pèrdua de la família».
i amb la por molt present de tornar a patir. I a Sassàia es troben l'Emília i el Bruno, amb les seves vides viscudes i amb l'afany del que els queda per viure. Posa l'autora en boca de Bruno les paraules següents...
Vaig sentir que m'abraçaven, les seves mans se'm van ficar per l'esquena, sota l'abric, les seves ungles a la pell. No és pel que m'has explicat, és pel que ets ara. Em vaig girar a mirar-la, tot i que em va costar. La neu ens aterrava a les espatlles, als cabells, a les celles. El meu orgull era estúpid.
L'Emília era determinada. «Tu no ets», aquella cabina del telefèric va dir, «igual que jo no sóc el que vaig fer. T'ho diré, ja sé que t'ho dec, només necessito una mica de temps, et demano per favor que m'esperis».
Però em va tostar el cor amb un copet minúscul. No som els nostres traumes, el resultat del que hem comès o patit. El passat no coincideix amb el punt on som ara. M'has explicat com és que estàs tot sol i perquè vius a sa saia, però això només és una part tancada, acabada.
Ja n'ha començat una altra. La veritat també canvia. Si voleu saber més de Cor Negre, llegiu-lo. Una història sobre el bé, el mal, el perdó, la redempció. Recordeu, Cor Negre, de Sílvia Avalone, publicada per Editorial Empúries. Bon dia i que tingueu una bona setmana.
Molt bé, Maria, moltíssimes gràcies i, com sempre, també que tinguis tu una molt bona setmana. Arribem a les 9 del matí. Fem una pausa i de seguida tornem.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. En mobilitat, dos accidents compliquen hores d'ara en la circulació a les carreteres. A la P7, a l'altura de Llines del Vallès, en direcció a Tarragona, hi ha un carrer plegat i es registren fins a 5 km de retencions. També a la C31, a Badalona.
En sentit Barcelona també hi ha un carrer tallat i un quilòmetre de retencions. A banda també hi ha congestions a la B20 a Santa Coloma, a la C58 a Montcada, a la B23 a Molins de Rei, a l'A2 a Pallejar, a la C32 a Viladecans i també a la C17 a Parets.
Pel que fa al servei ferroviari, a causa d'una incidència que afecta la senyalització a Castellbisbal, els trens de la línia R4 circulen amb retards de fins a 15 minuts i també retards de 20 minuts per una incidència de gestió operativa, en aquest cas, a l'R1 i l'RG1.
I Carlos Mazón podria presentar avui la seva dimissió. El president de la Generalitat Valenciana compareixerà en uns minuts per explicar quina és la decisió que ha pres un cop tancat el procés de reflexió que va anunciar el divendres passat després del funeral d'estat Perladana on va ser durament increpat pels familiars de les víctimes.
Els esdeveniments s'han precipitat, també en les darreres hores, quan el president del PP, Alberto Núñez Feijó, ha convocat Mazón a una reunió. Entre els escenaris que es dibuixen preen força la renúncia i la convocatòria d'eleccions, però també que el president València es mantingui al càrrec, però renunciï a tornar-se a presentar o bé faci un pas al costat mantenint l'escom de diputat i l'aforament.
I avui arrenca el Tribunal Suprem el judici contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets. En una acció judicial sense precedents, se l'acusa d'haver filtrat un correu electrònic de l'advocat de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
I Protecció Civil farà aquest matí un simulacre d'enviament massiu d'alertes a través dels telèfons mòbils a les comarques del Barcelonès, el Baix Obregat, el Maresme i també al Vallès. Serà la quarta prova d'aquest tipus que té per objectiu testar un sistema que el govern vol utilitzar en casos d'emergències reals.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home trobat sense vida a l'interior d'un vehicle a la Nacional 230 al terme d'Almena al Segrià. Ahir a la tarda els servis d'emergències van rebre l'avís per una possible sortida de via, però en arribar i els bombers van trobar l'home inconscient dins del cotxe i van confirmar la seva mort. Segons les primeres informacions, tot apunta que la defunció hauria estat per causes naturals i no per un accident de trànsit.
I pel que fa al temps, avui predominarà el sol, tot i que amb alguns bancs de boira, ara al matí a la Catalunya central, mentre que a la tarda el cel quedarà poc ennubolat, sobretot alguns núvols residuals al litoral central i al nord de la costa d'Aurada. Pel que fa a la temperatura, avui les màximes se situaran entre els 22 i els 23 graus. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Aquest matí, d'aquí una estona, a partir de les 10 hores, hi pot haver un avís per la prova del sistema d'alertes de protecció civil. Avui, com dèiem, a partir de les 10 es fa aquesta prova del sistema d'alertes de totes les comarques de la demarcació de Barcelona, per tant, inclosa la del Baix Llobregat. Durant la prova, tots els telèfons mòbils que tinguin activat aquest sistema sonaran i rebran un missatge informatiu. Atenció, doncs,
Per aquest avís, és una prova d'aquest sistema d'alertes de protecció civil. Us sonarà el telèfon, però és només una prova d'aquest sistema d'alerta. Doncs aquí queda aquesta informació, que ho tingueu en compte a partir de les 10 d'avui, alerta del sistema de protecció civil. És una prova.
Repassem algunes propostes a l'agenda d'activitats per aquesta setmana. L'Associació d'Amics del Museu farà una sortida aquest proper diumenge al Museu del Ferrocarril de Mora la Nova. És un museu d'arqueologia creat el 2001 dins de la xarxa de museus de la ciència i la tècnica.
de Catalunya. Els participants en aquesta sortida dels Amics del Museu es repartiran en dos grups i acompanyats de guies visitaran tots els espais i tot el material ferroviari d'aquest centre. Faran un recorregut també muntats en un dels trens d'època que tenen en funcionament i al migdia dinaran a un restaurant de falsets. Si voleu anar-hi avui dilluns i demà dimarts us hi podeu apuntar avui de 5 a 7 de la tarda només per socis i demà dimarts de 5 a 7 de la tarda pel públic en general i també
pels socis que no hi hagin pogut anar avui. El preu és de 55 euros pels socis d'Amics de Museu i 60 pels no socis. Aquest proper dimecres hi ha la conferència d'inici de curs escolar. Es titula Què és un algoritme? Exploraran els algoritmes i la intel·ligència artificial a la nostra societat més enllà de l'aula i empararà Xavier García Curado. El dimecres a les 6 de la tarda a la sala gòtica del Palau de Requesens.
I també el dimecres a les 7 de la tarda es presenta el llibre Una cançó de pluja de Joan Lluís Lluís i es presenta a la llibreria Cent vides del carrer Verdaguer 98. L'autor, Joan Lluís Lluís, presentarà la seva última novel·la editada per Club Editor.
I Raül Romeva també farà una xerrada aquesta setmana, el dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, a la sala d'actes de Poliesportiu Municipal. La importància de l'esport per a una societat i el presenta amb motiu de la presentació d'hipòxia i esport per a tothom. Dos llibres que ha escrit.
a l'exvotat Raül Romeva. La importància de l'esport per a una societat aquest dimecres, a dos quarts de vuit, el poliesportiu és un acte organitzat per Esquerra Republicana. I parlant de presentacions de llibres, el divendres l'aula d'extensió universitària programa la presentació del llibre La dona del segle, del periodista de TV3 Toni Cruanyes, un acte obert a tothom que es farà el divendres a dos quarts de set de la tarda a la sala d'actes de la biblioteca.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dilluns és la farmàcia La Granja, que està al carrer Roseta Canalia, 16, a La Granja. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
Vaig a reviscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Els dilluns a la Peña Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació.
La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Si malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda, aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat, on recupero cançons gens actuals
però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora. Avui a la cançó del dia portem un tema que va arribar al número 1 un dia com avui, tal dia com avui, un 3 de novembre de 1990, però que en realitat estem parlant d'una cançó que en la seva versió que escoltem avui és de 1965, tot i que és fins i tot...
Anterior. Estem en un ball de xifres i de dates molt important. Us explico, parlem avui de la cançó Unchained Melody, la versió dels Reuters Brothers de 1965, que es va fer famosa el 1990 per ser banda sonora de la pel·lícula Ghost.
Com us dic, aquesta cançó, però, és molt anterior i no va arribar fins a, tot i que va ser molt famosa, però no va arribar al número 1 fins a aquesta versió de 1990. Gràcies al cine, una vegada més, gràcies a les pel·lícules, gràcies a Agost. Avui, doncs, recordem aquesta versió dels Writers Brothers de 1965, aquest Unchained Melody.
I've hungered for your touch alone Lonely time Been tired
Fins demà!
I need your love I need your love
Lonely rivers flow to the sea, to the sea To the open arms of the sea Lonely rivers sigh, wait for me, wait for me I'll be coming home, wait for me
And time goes by so slowly And time can do so much
Gràcies.
A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del bon dia i bona hora. La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dilluns 3 de novembre de 2025. La compartim amb el Jaume Armengol. Bon dia i bona hora, Jaume. Molt bon dia. Bon dia, Joaquim Martí. Hola, molt bon dia. Bon dia, Ramon Canal. Molt bon dia. I molt bon dia, Joan Barrios. Bon dia. Comencem.
Avui sense la Genoveva català, sense la Beva, que ja ens va dir que per motius personals no ens acompanyaria. És que estàvem ara esperant que just compareix el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que havia anunciat que compareixeria per anunciar el que farà i no acaba de dir... El que farà. La cançó s'ha acabat, hem hagut de començar. De moment ens està explicant la seca, la meca, la vall d'Andorra i el sexe dels àngels. Potser esperem que...
després va així la pilota a terra i... A veure, a veure què diu. Bé, com ha anat el cap de setmana la Castanyada, bé? Bé, bé. Sí? Tot bé? Castanyada o Halloween? Ah, no sé. Castanyada, aquí, no? Castanyada. Castanyada. Tot i que sembla que nosaltres va... Tot i que... Si sortiu pel carrer el divendres... Tot i que això de buidar la carbassa i posar un espelma no és pas una tradició americana. No.
Això és una tradició celta, però romànica. Sí, senyor.
I es buidava la carbassa i es posava l'espelma perquè el vent no apagués l'espelma i així els morts trobessin el camí, que anaven a visitar els vius, que venien tots els morts. Això és preromànic, és dels celtes. Els celtes originalment són irlandesos i els Estats Units una altra cosa, però irlandesos... I llavors una cosa que fa molt bé els americans és exportar el que calgui, diguéssim.
i agafen una festa d'aquestes el que no els agrada, ho treuen i el que els agrada li donen dues voltes i ho converteixen en un hit parade i els nens la canalla en general majoritàriament per influències jo què sé, del col·legi que et disfressaves tu per la castanyada no, però celebàvem la castanyada celebrabes la castanyada castanyes i moniatos castanyes i moniatos castanyes n'hi havia dos
Unes crues i les altres... Cuites. Cuites. Però Déu-n'hi-do l'enviat que hi havia el divendres al carrer. Sí, sí. Pares i mares, inclosos disfressats, eh? Sí, sí. Va, això ha vingut per... Que hi ha molta canalla. No, i de fet, segurament, home, la canalla petita, sobretot els petits, clar, les castanyes els moniatos, bueno, quan arriben a casa se'ls menjaran...
Però a la festa del carrer i anar a les botigues a demanar... I les xutxes. El truco i tato i tal, i tal, les xutxes. I dispassar-se i els donar-me xutxes, doncs, bueno... I ara també vaig sentir que a Barcelona havien fet una celebració. Em sembla que és, no ho vaig acabar d'entendre-ho massa, d'origen mazzicà.
També, amb tema dels morts. Disfresses amb morts i no sé què. Anem contínuament important coses d'aquestes. La globalització també és això. Per lo bo i per la dolenta. Exacte.
doncs esperem a veure què diu aquest senyor és que ara estava explicant que s'han trobat sols des de la Generalitat Valenciana i que no han rebut cap tipus d'ajuda que ho han hagut de fer ells sols però ell no va activar l'estat
d'alarma, que és el 2 o el 3, no sé quin és, que automàticament actives aquest estat d'alarma. Tot passa a mans de l'Estat per controlar-ho ells. De fet, quan van activar l'alarma ja hi havia 200 morts. És que aquest senyor, per dir-lo d'alguna manera, ja no hauria d'estar ni fent aquesta comparegència. Aquest senyor hauria d'estar a la presó ja.
I és que, a més a més, a l'històric del Partit Popular, mireu totes les desgràcies que han passat quan el PP governava.
Comencem pel llac 42, per l'accident de l'Àlvia a Galícia, a l'11M. Sempre... Al metro. Sempre menteixen. Sempre menteixen. Sempre menteixen. Per això que els hi surt. Sí. Allà estan. I a més a més el que fan, que és una cosa molt de la dreta, que és que quan arriben al poder desmunten els serveis públics.
el que està passant a Andalusia amb el cribatge, el que va passar a Castellà i Lleó amb els incendis, perquè ara la fiscalia li fot una querella al president de Castellà i Lleó i al conseller. Perquè van desmuntar també... Això que van fer a València, que van desmuntar la unitat d'emergències per fotre els callers amb toreros, és que el dia de la manifestació la televisió pública valenciana estava donant una corrida de toros de l'any 97.
Clar, si després la gent va i els vota... Bueno, no vull dir-ho. No vull dir-ho. No vull dir-ho, perquè després, si els tornen a votar, Ramon, de moment les enquestes, l'última, que és d'aquesta d'ahir o d'abans d'ahir, encara van primers. Sí, sí. Escolta'm una cosa. No, no, no.
S'entén, oi? No ho dic com a justificació del que estan fent, perquè és indigna el que estan fent. Però, bueno... Però vull dir que s'hi torna a passar que no endavanin ni una caixa de galetes. No, home, perquè ens hem de mirar tots plegats què està passant amb la població, amb la societat en general, perquè vagin votant amb aquesta gent, i no només aquí, sinó fora d'aquí, que ho hem dit moltes vegades. A tot arreu. A tot arreu. A tot arreu.
Mira, a Holanda s'ha salvat la campana. La campana, sí, sí. A Holanda. I ara on va ser? A Colòmbia? Quin país sud-americà ha fet eleccions? I també... Argentina ha tornat a guanyar el Milei. I Argentina. Un tio amb la moto
No, no, no. És una cosa que amb tot plegat potser ens hem de pensar que també es fa malament. Segur que es fan moltes coses malament. Coses s'han fet malament perquè si no és estrany, és absurd i és irracional que els resultats de les eleccions i de les enquestes es donin això. És a dir, que la resta de partits, els d'esquerres i els democràtics de la dreta o del centre, digue-li com vulguis,
I hi ha coses que s'han fet malament. I segurament molta part d'aquest vot és la gent emprenyada que està fins als pebrots de moltes coses. És un vot amb l'estómac. De moltes coses i acaben votant amb aquests il·luminats que diuen que ho resultaran tot i que vindran aquí amb l'ordre i amb no sé què. I que tenen el discurs fàcil. I és molt fàcil. És senzillíssim. Perquè després
grata si no hi ha res, eh? No, no hi ha res. Més enllà dels quatre o cinc titulars, si comences a gratar una mica els programes... És que... Bueno, i segurament quan comencin a governar aquesta gent com...
governat en molts territoris, doncs, bueno, la gent d'aquí a un temps o d'aquí a uns anys se n'adonarà que el que van fer és un error votant-los amb ells. Doncs al país València ells podrien començar ara. Bueno, però de moment, clar, és que les coses... Sí, sí. Sí, sí, però bueno, és que les coses no s'aprenen de una per l'altra. És que a Madrid segueix guanyant la lluso i té quasi 8.000 morts a les residències. Sí, sí.
I el nòvio de l'Ayuso fent-se milionari amb les mascaretes en plena pandèmia. I foten a judici el fiscal general de l'Estat. I després diuen que el franquisme està mort. I ara... No! Normalment, perdona, normalment mort el gos.
morta la ràbia. Sí, però no. Aquí no. Aquí va morir el Franco, però el franquisme no. Però aprofitant aquell fil que des del fiscal general, a mi em sorprèn que per una filtració... Jo no dic si és una... Jo no tinc prova, ni ho sé, i ho és igual. Però és que quantes filtracions no sentim de jutjats? Totes. Totes. Totes les filtracions... Totes. I no passa res. I no passa res. No.
Les filtracions surten del jutge. Quan hi havia una actuació, quantes vegades no hi havia la premsa allà prenent... Tots ho han vist, que se n'entenen abans per la premsa. Totes les teles abans que el detinguin. Llavors dius...
Bé, en tot cas, sembla que estan els analistes, diuen que està ja preparant com una declaració judicial, més que una roda de premsa, el Carlos Mazzón. S'està cobrint les espatlles. I primer ha fet referència a això, que no van rebre ajudes del Govern Central, abans de tenir un record per les víctimes, més de 200 víctimes que hi va haver. Primer disparo i després me'n recordo. Primer disparo, sí, sí.
Bueno, continua mentint com van mentir des del principi. És a dir, al principi i a l'endemà o al cap de dos dies, jo recordo que va sortir per la televisió abraçant-se i donar-li les gràcies al Pedro Sánchez justament pels ajuts que havien rebut, per la coordinació, etc. I ara que digui que no va rebre ajunt, a veure quan no és veritat, eh? Però inclús l'OME estava allà des del primer moment...
I no sabíem ben bé per on anar, perquè no hi havia ningú que dirigís allà les actuacions. Però si ha canviat sis vegades, sis o set vegades, la versió sobre allò del Ventorro, després del Ventorro, ara surten imatges, han sortit unes imatges a la tele, que a les tres i pico ja tenia imatges d'una reada mentre el tio s'estava fotent el Tiberi.
però amb la periodista aquesta que volia se suposa que la volia portar a la tele com a mínim no sabem si a part de la tele la volia portar a algun altre lloc el Ventorro la va portar el Ventorro i després perquè la volia fitxar es veu que la volia fitxar per la tele de fet ha fet famós el restaurant l'altre dia vam haver de tancar la porta principal perquè hi havia un cartell
O sigui, el Ventorro, el carrer no hi és. Ja no fa falta. Jo crec que aquest restaurant té dues opcions. O convertir-se en un lloc de culte pels friquis, diguéssim, o que no hi vagi ni el Tato. Pot passar una de les coses. Tornem amb el mentider del mazón.
A veure, és que tampoc el que s'està discutint, el que s'està, diguéssim, dilucidant ara, no és si van rebre prou ajunt ni no prou ajunt, sinó si ells, des de València, i justament des del govern valencià, i ells com a primer representant i màxim representant del govern, van donar les alarmes necessàries perquè la gent, home, es posés preventivament a guarda del que estava arribant. No, és que els donés, i en un moment... Correcte, correcte.
No és això que s'està dient. Però això ja està demostrat que no ho van fer. No, no, ja ho sé, ja ho sé. No ho va fer i ara el que tracta és de desviar. Des del principi, l'atenció i dir no, no, és que no van rebre ajuts. Això sí que és veritat, que no ho és.
ja ho parlarem després, que s'està dient que les alarmes no van arribar i gràcies o per desgràcia que no van arribar les alarmes, molta gent no va poder salvar la vida. En tota casa és un tema de concepte. Sí, lògicament. Em portaria el tema de les autonomies. El que les vol i el que les han donat.
Llavors, hi ha qui els dedica els diners pels toros o pel que sigui, i ja, si això passés aquí, aquí, si recordem, quan va passar allò del Covid, la gran queixa del Govern de la Generalitat va ser que ens havien pres les competències.
amb raó o no, però va ser la queixa justa o al contrari. I havia d'estar, doncs, en aquest cas, la Generalitat Valenciana, la que havia de fer, primer donar l'alarma i les alertes quan toca. I després, home, tindre un servei d'emergència que sembla que els tenien moixos perquè estaven fent... No se sap què. Els van desmuntar i van posar els diners a això dels toreros i els passos... I després ve l'estat, i si convé que vingui qui sigui, però si hi van haver...
Ajuda que es va vindre d'altres llocs, que no l'envolíem un primer moment, perquè anaven com desobrats al govern. Sí, sí. El problema és això, que hi ha 200 escats morts, que això no ho arregla ningú, i que els pobles han quedat destrossats. I que diuen que no hi ha cap pont enderrocat i que estan tots els punts posats, i vas allà i ponts enderrocats veient...
inclús a la pròpia València, per exemple, la universitat va tancar, no va obrir aquell dia. Aquell dia, doncs, perquè van recretar... A riscos, bueno, per decisió de la universitat. Correcte. I algun ajuntament també va... També, correcte. Però que se la podia haver carregat per fer-ho a sobre. Fins i tot un ajuntament, no recordo ara, del PP amb un alcalde que es veu que és important,
Va rebre les trucades dient-li, però què estàs fent? Suspenent les classes i tal. No, és que se l'hagués pogut carregar. I aquest va dir, escolta'm, aquí estan caient xussos de punta, jo tanco, no? Vosaltres ja us ho fareu. Doncs l'universitat va tancar, però ets ja va dir, hòstia, i no tanca per qualsevol cosa, i van tancar, no van obrir aquell dia.
Ha habido una campaña brutal en la que algunos han intentado convertir en deporte nacional el llamarme asesino, acaba de dir. Doncs mira, jo em sumo a aquest esport nacional ja fa temps, perquè jo ja vaig dir-ho l'endemà o al cap de dos dies, que aquesta gent són una colla d'assassins. Però no només ell. Ell, l'Ayuso, el Trillo i altres personatges de la calanya aquesta d'això del Partit Popular. Jo crec que això que he dit ara...
És que no han gestionat ni una crisi amb humanitat, ni una. I han mentit sistemàticament. Van mentir amb el llac, van mentir amb l'àvia, van mentir amb el metro, van mentir amb l'11M, menteixen amb la Dana, i mentiran amb el que faci falta. I el problema és que no els hi passa factura. Això que dius Jim, penso que té tota la raó. I cada cop que hi ha un aconteixement d'aquests, per desgràcia...
es veu, no? Vull dir, amb el cas dels incendis a Castellà de Lleó. Jo crec que hi ha autonomies que els hi han donat unes eines que no saben gestionar. Vull dir, que no saben... Que jo crec que si diguessin la voleu, la tornarien.
Doncs que la tornis. Es poden tornar. No, no, es poden tornar, eh? Es poden tornar. No us hi permet, això. No, evidentment. Però si veuen que no tenen capacitat per fer-ho o no tenen intel·ligència suficient per organitzar-se, doncs que diuen, escolta, això no ens interessa perquè és molt complicat. Per què volen vosaltres? No ho volen directament. O perquè no ho volen.
Hi ha problemes que han plantejat tornar a competències. Sí, sí, sí. Però èticament això no... Bueno, ja ho deia el Rafoll. Però no és només que no retornin les competències, sinó que inclús quan venen ajudes de fora, tampoc els volen en alguns moments, però jo no, nosaltres som prou suficients i prou intel·ligents per organitzar-ho d'això. I després, doncs...
Viu, home, sembla que no. Doncs ara sí, a les 9 i 28 ha anunciat-li ja la seva dimissió, Carles Mazzon, assevera que ni ell ni la seva família tenen l'energia per continuar amb les tasques de reconstrucció i que una altra persona ha d'agafar les regnes per liderar la reconstrucció i el seu projecte polític. Afirma que si fos per ell hagués pres la decisió molt abans...
Ja no puc més, diu, afirmat, que ha instat el futur president a continuar amb la reconstrucció i que ho pugui fer amb l'objectivitat que requereix. També ha reiterat la responsabilitat del govern espanyol per no haver avisat a temps, diu, de la situació meteorològica i dels desbordaments. Tanmateix, diu, no els hi diré assassins per equivocar-se en les seves previsions.
Quin geta. I mentre estava compareixent, o compareix, vaja, Amazon, la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb ell en aquest lloc que hi ha esmentat, ha arribat als jutjats de Catarrotja per declarar com a testimoni davant la jutgessa. Que digui la veritat, sisplau. I ara què, eleccions, o com va això? No, ara hi ha un altre. Home, clar, votarà en Vox, els hi votarà el candidat que pactin. No hi ha eleccions anticipades. No, si fan eleccions anticipades ara,
Jo crec que sí que apalmen. Crec, eh? Tu creus que sí? Jo crec que si les fessin ara... Vox pujarà. Sí. Aquest és un altre drama. I si sumen PPI però continuarem igual. Aquest és el drama del món. Amb més força de Vox. Amb més força de Vox, lògicament. Estan pujant i ara estan baixant. A veure, però... Recordem també que...
A veure, però recordem que el PP a València, a les Corts Valencianes, no té majoria. I Manzón va ser president amb els vots del Vox. De fet, van governar junts fins que el Vox va trencar els governs a tot arreu. I va ser el primer pacte de govern autonòmic que es va produir, després de les autonòmiques,
Amazon va ser el primer que va pactar amb Vox abans que Extremadura. Extremadura després deia en principi que no pactarien i tal, i després, a partir d'aquí, doncs van pactar també. Però ell va ser el primer, amb la qual cosa, doncs... En fi. Espero que quan baixi una mica el soroll, diu, la societat pugui distingir entre un home que s'ha equivocat i una mala persona.
Jo fa temps que ho vaig distingir. És una mala persona que s'equivoca. Jo veig que és un home que es pot haver equivocat, però que a partir de l'endemà o l'endemà passat és una mala persona. És que a la ràdio no es poden dir altres adjectius.
Escolta, amb un any de temps que ha passat, i tot el que ha passat, i el que aquest home ha intentat aguantar... Aguantar i seguir mentint. No, no, correcte. La veritat... Bé, és que els objectius no ens els acabaríem. Perquè al final, és a dir... Bé, ara amb això que acaba de fer... Si no era, s'ha convertit en una mala persona. Al final, ell està culpant els que l'haurien de culpar amb ell.
Perquè, independentment... Perquè al final és això. Si tens autonomia, si la vols exercir, al final és així. I jo crec que allà és al revés. Aquí s'ajunta allò que deia abans, incapacitat, també. Va passar mala persona i mentider, etcètera, etcètera. O incapacitat per gestionar una cosa d'aquestes característiques. Però com costa que un càrrec limiteixi, doncs? No sé si en altres països...
No, a Maltes no passa, això. Potser ha guanyat tots els rècords, eh? Aquest ha estat abatut rècords del món mundial, diguéssim, i part de la galàxia. I allò supone molta trànsit per a Clegan, eh? Que tampoc caldria. Correcte. No, a Maltes... També deu tenir influència dels amics de Madrid, no? Vull dir que l'ideon m'he dit... Ben, qui l'ha sostingut ha sigut el Feijó i Vox.
És a dir, el senyor Feijo i el senyor Abascal l'han sostingut. Si el senyor Feijo i el senyor Abascal diuen s'ha acabat mazón, s'ha acabat mazón. Que és el que ha passat ara arrel del primer aniversari i tot el que va passar en la commemoració del primer aniversari. On li van dir de bonito cap a dalt. I on van haver-hi unes quantes famílies que no van anar-hi perquè no el volien veure.
Llavors, clar, i allà estava tot. I l'altre dia va a veure la Confederació d'Empresaris, i el president de la Confederació d'Empresaris de València, del País Valencià, no recordo on, li diu, literalment, nosaltres sí sabíem on estàvem quan va començar l'Adana.
Això li va dir al president de la Confederació d'Empresaris, és a dir, no l'UGT o Comissions o estos rojos separatistes, no, no, no, no, que se suposa que el president de la Confederació d'Empresaris, si no és dels seus, s'hi apropa, viu molt a prop, i li diu, els empresaris sí que sabíem on estava. Però si tothom ho sabia on era, i el que estava passant. Menys ell, ell estava fotent-se un tiberi, vamos, un homenatge...
l'alarma... No, clar. I esto no lo hagas porque entonces pasa a ser competencia del Estado y lo harán todo. No, esto res, home. Cuatro muertos. Jo penso que no s'ho pensaven. Amb ell una... No recordo el nom d'aquest senyor. Es veu que és un extern, però que està molt a la Palau de Generalitat. A una certa hora li diu...
Escolta, vine cap aquí que hi ha molts morts. I diu, què vol dir molts morts? Però quants? Bueno, no ho sé, però es veu que hi ha molts morts. Sí, sí. Va sortir, es veu? Ja me'n recordo. Va sortir dient que no. No, això res. Quatre gotes. Bueno, que això pot passar. Es pot equivocar. Jo penso que es pot equivocar, però tot a l'aparell no. És a dir, al final... Bueno, i et pots equivocar i a l'endemà surts i dius, senyors... L'he pifiada, clar. Bueno, a partir d'aquí és una equivocació. A partir d'aquí ja és una altra.
Però aquí em pots equivocar-te, però quan tens tota la informació... Perquè ell diu que no té informació, perquè és mentida. Té tota la informació. Té tota la informació. Clar. No, no, però els experts i els tècnics li estan dient, escolta, això és el que està passant. I aquí no està blovent, però allà dalt ve una avalanxa d'aigua... Té els avisos de la conferència ideogràfica del...
del Hooker, de no sé què més. L'AMET està avisant des del dia abans que hi ha una gota freda. Però la directora, no, que aquella que va dimitir, potser no sabia ni que existia l'AMET, perquè no sabia que tenien això de les vegades. No sé com va això.
Clar, exacte. Veu que no ho sabia. No, perquè el personal que estava allà ara estava gestionant toros. Però si el director general de la policia digués, escolta, això és una pistola? No, no. Ah, sí? Però és que el personal que hi havia allà els van passar a gestionar els toros. Bueno, esclar, perquè això sí que ho sabien. Perquè els toros, clar, és molt més important. Toros i toreros. Per això el que us deia abans, incompetència també. Entre tots hi ha incompetència. No estan preparats. Incompetència absoluta. Però això ens portaria, bueno, a altres. Sí, sí. Per això jo...
Com que acaba passant, no?, que és igual, aquelles... No, però... Gent que... I al final València porta una història... Per això, per això, però al final no els ha passat res. Allà diu que vol tornar a presentar el Camps. Camps, és? Sí. Paco Camps. Paco, i Paco... Aquest no és aquell que estava terminal, no?
No, Alzaplan ha estat terminal tres vegades i encara no... Alzaplan és que hi ha tants... Es veu que són terminals com les de l'aeroport. Bueno, però aquest tema és bastant causat i està empresonat. Sí, Alzaplan va sortir de la presó perquè es veu que li quedaven tres telediaris. Però es veu que la tele ha fet vaga i... Exacte, ja no hi ha telediaris. Llavors...
Bé, i ara esmentàveu això, efectivament, a les 10 d'aquí una estoneta Protecció Civil farà una altra prova del sistema S-Alert a la vegueria de Barcelona vol dir barcelonès, Baix Llobregat, Maresme i els Vallès A mi m'agrada molt el tema vegueria Què et sembla? M'encanta
Oh, posa a la notícia. Sí, sí. L'enviament es farà a aquestes comarques i el text del missatge serà prova d'alerta de protecció civil de la Generalitat de Catalunya. En una emergència real, rebries instruccions per protegir-te. També s'activarà una enquesta de valoració perquè la ciutadania pugui informar si l'ha rebut bé o ha tingut dificultats.
El sistema d'enviaments massius es farà servir quan l'autoritat de protecció civil hagi determinat que cal donar instruccions a la població sobre accions que ha de dur a terme, per exemple, confinament davant d'un accident químic, inundacions o bé accions que ha d'evitar fer. Portem una setmana cada dia, potser dient això, però millor ser precavuts atenent tot el que hem parlat fins ara.
És com el dia aquell aquí a Molins, que es va deixar, es va tancar no sé quantes coses aquí a Molins, i després no va passar res, i hi havia gent que deia... I si no ho fan, si no ho fan i passa... Això és igual que el temps, a l'hivern, quan el temps avisa el dimecres que el fi de setmana farà mal temps, i no el fa...
Ja tenim... I això fa temps que funciona això, eh? Aquests sistemes... Jo la primera que vaig rebre era a Romania i ens va anar saltant l'alarma perquè hi havia un os al carrer. Encara per aquí el guardo perquè vaig fotografiar...
l'alarm, que a veure què passava, allò pitava tot, i bueno, es veu que allà tenen un problema amb els ossos, també els van, i tenen... El missatge en tinc en romanès, per tant. En romanès, en anglès, i després, i el guia ens va trucar també dient-nos-ho que no sortíssim de l'hotel. Evidentment, hi va haver qui va passar de tot i va sortir. Correcte.
Sempre hi ha. Està bé, perquè al final... Aguantar-me el cubata... Però per la presència d'un os al carrer? Sí, perquè allà ens van explicar que tenien problemes, el van reintroduir, ja n'hi ha molts, els ous baixen a menjar, igual algú que ens passa aquí amb els cavalins, però hi ha mossos, no?
i fins i tot tenen tot de tancats perquè no accedeixin a la zona... Perquè un seglar fa pupa. Però un os no és que faci pupa. És que també hi ha tocat l'arpa. Una meitat de vegades està bé, està superbé. Després potser no el veus, però si de cas... No diguem ja si és una cosa...
Jo soc molt partidari de la prevenció i equivocar-se en la prevenció, però és molt millor la prevenció que no... Això és com anar al metge. Sempre jo dic que val més que et digui per què vens que no pas perquè no venies. Exacte. I al final, bueno, si ens preveuen de moltes coses i després no passa res, bueno, podem dir una mica exagerats, però...
A l'altra part hi ha aquells que diuen que si vas al metge, algú trobaran. Això ja el deia el meu avi, que els metges són com els mecànics. Quan hi vas sempre trobant algú. Això ja el deia el meu avi. El dentista, no? El dentista crec que és un tema que no hauríem de trucar. Perquè si no hi hagués res, no trobarien res. Sempre hi ha alguna cosa. Aquest és el problema, Joan.
però al final sempre és això no, però està bé perquè hem de pensar també una cosa que de vegades intervenir, actuar d'un moment per l'altre no és possible per tant, s'ha de fer una certa prevenció amb aquesta prevenció
Hi ha, en algunes ocasions, que la prevenció és tan preventiva que a l'igual no acaba de passar res, o passa en comptes d'aquí uns quilòmetres, etc. Però si ens haguéssim d'esperar que s'inicies la tragèdia, lògicament passaria com a València. Però això entre allò de saber gestionar i gestionar-ho bé. Sempre hi ha crítiques. Bé, doncs...
I si la previsió és que hi haurà... La majoria de gent que pugui... I els primers que critiquen tot això de les prevencions, les alarmes i tal, són la gentussa aquesta, vitosquiles i influencers de la dreta extrema i l'extrema dreta, són els primers... O per interessos. No, però és que... Per clar, els hi ha efecte comercialment o d'alguna manera... La paradoxa que durant la pandèmia...
Qui es va fer portadora de la paraula llibertat va ser la senyora Ayuso. La senyora Ayuso. O sigui, m'ha dit, era tot... Llibertat, exacte. I la llibertat va ser 7.281 persones mortes a les residències. Però no ha passat factura. No, no ha passat factura, no, majoria absoluta.
Majoria absoluta. Sí, sí. Hem passat de Jara, Libertat, Libertat de Jara, a Ayuso. No és que anem com els crancs. No, no. Els hem deixat enrere els crancs.
Jo no, però van tindre els bars oberts, allà no passava res. No, res, al 60. Com venien, com allò, quan es havien de recollir els gossos i d'allò, els portaven al poble del costat, no? Sí, sí. No, els mortos aquí. Exacte, sí, sí. Els comptaven tres dies després perquè així ja no hi entraven. Però tot això, la veritat, només li ha passat factura a un que es veu que un correu electrònic o no sé què, no? Sí, sí. Però l'altre no funciona. El no viu.
No ha passat res. El nòvio l'han pillat con el carreto de los helados. Però, com que tenien això... Amb 4 o 5 quilos a l'esquerra. A base de baixar tot el... De seguretat també han baixat els impostos fins a l'infinit. És el primer que fa a la dreta.
Que no, que fessin els imports, jo penso que ni tots ens agradaria, no? Una altra cosa és que et quedi sense servei i que al final és un oximoron, això, vull dir, al final, una cosa o l'altra. Mira, ara, aprofitant aquest tema amb el seu permissí, que produeixo una falta. Digues, digues, digues. Per això és tan important en la negociació del nou sistema de finançament el principi d'ordinaritat.
No pot ser que tu siguis el primer que pagues i el quart que reps i que després hagis de compensar aquella gent que està baixant impostos amb els calés de gent que paguem tots els impostos i més.
Això passa en fa gaire. Vam anar a fundar-se a la baixada i que no podien haver-hi una emergència. El govern d'Espanya ha de ser prou valent per dir-li a aquesta senyora. Si vostè baixa els impostos, nosaltres ens hi seguirem donant el mateix. I a partir d'ara hi haurà el principi d'ordinaritat. Qui més paga no pot ser qui menys rep. El problema és que la ministra d'Hisenda d'aquí quatre dies ha de ser la cap de llistar a Andalusia. I
I clar, con la Iglesia hemos topado. Aquí hi ha tres autonomies que s'obstenten tot el de més, no? I al final... Però, escolta'm, si jo estic... És a dir, la proposta d'Esquerra, a més a més, a part de pagar els serveis que dona l'Estat a Catalunya, com és lògic, hi ha la quota de solidaritat.
Si a mi no em sap cap greu que diners que paguem nosaltres serveixin per ajudar a Extremadura... No, no, si a mi... El que sí que em sap greu és que aquests diners serveixin per anar fent més coses al quilòmetre zero, a la Villa i Corte, als rompeules de totes les Espanyes, i aquella dona vagi baixant impostos.
Collons. Perdona, tot això que he dit ens ho deien al col·legi? Sí. Oi, el quilòmetre zero... De totes les Espanyes. En plural, eh? Totes les Espanyes. Jo no havia sentit això del rompeolas, però és igual. Però si és general... La villa i corte. Però mira, jo estic d'acord amb això que s'ho diuen, eh?
amb el tema de la ordinalitat i la subsidiarietat també. Aquí, segurament, la complexitat del sistema serà en trobar l'equilibri entre aquestes dues qüestions. És a dir, l'ordinalitat, perquè lògicament, no qui més paga, perquè qui més paga és qui més... Teòricament, qui més guanya ha de pagar. Qui més aporta. Però ja paga més. No, però perdona, perdona. Qui més guanya...
han de pagar més. Per tant, doncs, els territoris més rics, jo entenc que han de pagar més perquè tenen més riquesa. Tenen més guanys, han de pagar més. Aquesta és la primera. Però això és una cosa. I altra cosa és l'esforç que fan els propis territoris per, diguéssim, per pagar.
Alguns com Madrid, per exemple, sobretot darrerament a l'època d'Alluso, no està fent cap esforç per intentar pagar, al contrari. Està fent, com dieu vosaltres, que és cert, deduint impostos, rebaixant impostos, perquè tenen, no sé si la sort o la...
El tema de la centralitat, això els ajuda molt. La centralitat per dues coses. Primera, territorialment, perquè és com si ara... És la capital de l'estat. És com si volguéssim, per exemple, comparar, jo què sé, Barcelona amb Tarragona o amb Girona i tal. La centralitat i capitalitat, això ha treu molt. Aquesta és la primera. I la segona, que hi ha moltes empreses, moltíssimes empreses, que tenen la seu social allà i, per tant, tenen més ingressos i no tenen despeses. És a dir...
El tema de les contaminacions estan fora d'allà perquè les fàbriques estan fora, però les seus socials estan allà, els negocis es van allà, tot això, tributarà allà... Fixa't si ho fan bé. Amb la qual cosa tenen una sèrie d'ingressos que igual la caradura aquesta de l'Ayuso es pot permetre rebaixar alguns impostos perquè a la dreta ja li va bé i és la seva filosofia. Perfecte.
Ha d'haver, doncs, aquest... Però, d'altra banda... No, no, això és una vergonya. I, d'altra banda, doncs, està el tema de la subsidiarietat. Els territoris que, per desgràcia per ells, no tenen o la riquesa o la capacitat o el terreny per poder millorar i per poder crear riquesa, necessiten...
Per dues coses. Primera, pel propi territori i per la gent que hi ha allà. Però segona, perquè els desequilibris són dolents per tothom. No només pels territoris pobres, sinó inclús pels rics,
perquè es produeixen després aquests moviments de desplaçaments, l'efecte de llamada, que tothom ve a treballar on hi ha vida i negoci i allà no queda ningú, etc. Vull dir que... I trobar aquests equilibris no és fàcil. A veure, jo els defenso tots dos, eh? O sigui, no penseu en això que... Penso que el principi d'ordinalitat és... Sí, és a dir, aviam... El qui més té ha de pagar un i més. Sí, això està clar, molt bé.
Però després, és a dir, si aquí estem, tots contribuïm i cadascú guanya diferent, i el que guanya més, paga més, i el que guanya menys, paga menys. Fins aquí jo crec que... Però després ara anem a repartir. No, el que ha pagat més, n'hi donarem menys, i el que ha pagat més, n'hi donarem menys. Per tant, això, un any està bé, però 40... Al final, arriba un moment en què els... Això excepcionalment, com tu dius, excepcionalment...
Ara imaginem, per exemple, en València excepcionalment, doncs igual ens hem d'abocar allà una sèrie de recursos, perfecte, però això no pot condicionar perquè sistemàticament, doncs aquests ajuts... El problema és que s'han fet tantes coses, que hem de fer per a totes a tu, no sé què, aquest ajut, que això és molt difícil d'arreglar perquè de moment ja estem parlant de finançament singular generalitzable.
I això, tornarem a anar a escola perquè algú ens expliqui com se fa això. Perquè, esclar, si hi ha 100, hi haurà 100. Sí, ja no és singular, és plural. Clar, llavors, i aquest 100 s'han de repartir. Si el fem singular i el convertim en... Hi ha una mala utilització del lèxic. Això és impossible. Però jo, mira, això del que fa per a todos, per mi, també és un concepte que està, per mi, està mal utilitzat. Perquè a mi... No, no, no, d'acord, no.
Café para todos, què vol dir? Café para todos no vol dir que el cafè sigui el mateix per tots. I jo sempre he defensat, quan parlem del cafè para todos, dic, hòstia, tothom tenia dret al cafè. Però, mira, a mi m'agrada amb una mica de llet, és el de llat, amb cafè en llet, altre cafè sol, altre un cigaló, altre no sé què... És a dir, hi ha moltes modalitats de cafè. Que tothom pugui prendre cafè...
Perfecte. Per mi això és un cert reequilibri o equilibri... Altres països d'aquest equilibri econòmic l'han limitat. És igual. Jo estic parlant de mi, no parlo d'Alemanya. Jo no sóc alemany ni estic allà. No, no parlo de mi.
Per mi, que hi hagi cafè per tots, perfecte. Ara bé, doncs igual, el meu ha de ser un cigaló, i l'altre és un cafè curt, l'altre és un cafè malta, l'altre és un cafè no sé què, etc. Aquesta és la dificultat de trobar un equilibrio. El cafè per tots és el cafè de l'Aloapa. Ara, cafè per a tots, és a dir, tothom cigaló. Doncs no, a mi no m'agrada el cigaló. Bueno, però és que potser algú no volia cafè.
I això ens porta al que he dit abans. Algú ens va dir que hi haurien nacionalidades i regions. No, però si algú no volia que fer, si algú no volia que fer, si algú no volia que fer, podia dir, escolta, jo no vull que fer. I de fet, el que ha fet que es va distribuir o es va començar a repartir quan les lapes que dius tu i quan... No, espera. I quan l'estat de les autonomies...
Totes no van agafar d'entrada les mateixes competències. És veritat que després es van anar incorporant, però totes no van agafar totes les competències. Catalunya, per exemple, tenia competències i encara té que no tenen altres autonomies. I algunes no les volen, com la de presons. Si un realment vol l'autonomia o vol ser una nació, que és el que alguns volem... Sí, sí, d'acord, d'acord.
Les vol totes, fins i tot les presons. Lògicament. A Pujol li van dir, tu estàs xalat o què vols? Sí, sí, sí. Al final, un país ha de tindre... Si estem d'acord, per tant... Hi ha de la immigració. Per tant, cafè per tots, però el cafè, doncs...
Al final hi havia unes diferències que avui no són, perquè hi ha gent, o hi ha autonomies, que realment és que no la volen, o no la necessitaven, o no s'hi van donar. I va haver que el referèndum va sortir que no, i de tota manera el van acabar agafant, això és història, no m'ho invento. Per tant...
que ara acabin tenint coses que no saben gestionar o realment no les volen gestionar. Ja els va bé que ho faci una altra. Hi ha un tema important amb el tema fiscal. Tots sabem que hi ha dos, tres autonomies que són el motor econòmic d'Espanya. Mhm.
Si aquestes dues o tres economies les estem ofegant, és en perjudici de tots. Bueno, hi ha una de les que és motor d'Espanya que té la clau i la caixa. Bueno, aquesta sí. Aquesta ho té bastant més clar, això. I Navarra igual, eh?
Una cosa que ve dels foros. Et referies al País Basc? A Euskadi. Una cosa que ve dels foros d'un senyor que es deia Paquito Chocolatero, que és d'això, bé, amb la tradició dels requeters i el carlisme, i tenen la clau i la caixa. Mira, per mi això és un anacronisme. El tema d'Euskadi i el tema de Navarra, amb l'Espanya aquesta autonòmica... L'ha discutit algú? Eh?
Ho ha discutit algú? No, t'estic parlant de mi. A nivell dels partits espanyols i els espanyols muy espanyols... Ningú de cap color. Ningú de cap color ha dit... Esto de los bascos y los navarros se ha acabado. És un anacronisme. I en un estat que aspira a ser un estat federal, això és anacrònic, el que està passant...
Sempre i quan això no sigui, no dic el que ha fet para todos, però que sigui exportable als altres territoris que ho puguin fer també. Quan Catalunya demana la clau i la caixa ens diuen de guapos cap a dalt, com el mazón. Perquè encara no hem arribat a aquest estat federal al qual jo aspiraria, o jo aspiro. Aquest estat federal, no sé si arribarà algun dia, però el que arribi... Jo vaig veure clar, i això ara parlo per mi, eh?
Però vaig veure clar, en un moment donat, que no teníem una autonomia sinó una gestoria. Perquè al final, un senyor, que ara, per cert, veu que tenia una empresa que feia amics i si passaves pel ar-ho tenies allò, amb una ordre ministerial, que és de l'arranc de normatives, la més baixa, es va carregar l'autonomia financera de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, quan ves que això passa, i que pot passar legalment segons el dret espanyol... No, però de què estàs parlant? No, no, estic parlant del Montoro... Jo no me n'entero, imagina la gent que ens escolti ara. Estic parlant que abans del 17, doncs, el 15 o d'allòs, el Montoro va fer una ordre ministerial amb la que va bloquejar tots els diners de la Generalitat.
Per tant, sí, sí. Abans, abans, abans. Em sembla que va ser el 2015, perquè no sé exactament... Amb motiu de què va fer-ho? Amb motiu del dèficit i del que li va semblar. Bé, sí, sí. Però si amb una ordre ministerial que és del rang normatiu el més avall,
Això és que si un banc d'alcaldia, que també seria d'allò, es fessis, canviessis la Constitució. Doncs això, es veu que es podia fer, i com que es podia fer i tothom ho va bé, però la Generalitat no podia pagar ni els treballadors. Clar, quan tu veus que passa això, dius, jo no tinc una autonomia, tinc una gestoria. I una gestoria perquè, mentre dic que sí, el senyor, en aquest cas, m'anaven els del PP i no els que ho van fer. Però això, podem mirar-ho, va ser així.
Ells, qualsevol cosa, poden agafar i ens poden bloquejar. Home, si et prenen els calés...
et quedes mort, ja no parlem dels altres... Però qualsevol cosa no, qualsevol cosa, diu, qualsevol cosa ens poden bloquejar, no, això no, home, no, però no ho van fer-ho, no, no, però qualsevol cosa no, a veure, primera, ara jo no recordo exactament, sé què va passar això, però no recordo el per què, el per què no el recordo, no el recordo, però una cosa, però Quim, una cosa, és a dir, igual estava argumentat o mal argumentat, jo no ho dic, ara no ho sé, perquè ni ho recordo, eh, ni ho recordo,
Però dir que per qualsevol cosa ens poden bloquejar els condes de la Generalitat, això és mentira, això no és veritat. No diguis això perquè estem donant missatges que són missatges que no són prudents de dir-los i menys públicament. Aquest i altres molts que es diuen, perquè la gent es queda amb la cantarella de que, hòstia, això és una gestoria, com tu dius. I home, Catalunya no és una gestoria. No fotis, eh? A mi no ho has d'explicar això, però al final... Per què ho dius? Perquè és el que passa.
Una cosa és el que a mi m'agradaria i l'altra és el que passa. No passa això, Quim. No passa això, home. Ja buscaré l'ordre ministerial. No, no, no. I no parlem del Montoro. No, no, no. Has dit això del Montoro, però dius tu... Si això passa... Tu dius que per qualsevol cosa ens poden treure les atribucions... Si això és cert... Si això és cert, tu has d'argumentar i has de dir per què i explicar-ho. Perquè si no, no ho pots dir.
Ja m'ho d'allò, ho tinc claríssim. I no parlo del Montoro, eh? No parlo del Montoro, que no parlo del Montoro. Podem portar el tema del Montoro, també? No, no, no tinc cap ganes. No, no, jo tampoc. Però ho dic, perquè després del Montoro has dit, i t'ho he reiterat, que tu has comentat, que per qualsevol cosa ens poden...
Qualsevol cosa és dir, hòstia, demà plou, és treure les competències. No, però jo només vull fer un matís, Joan. Estan d'acord amb els dos, amb una part de cada un. Si t'ho han fet una vegada, t'ho poden tornar a fer.
Sí, no dic que no. Segur que s'ha d'argumentar el que diu el Jaquim, s'ha d'explicar. I podem explicar Trecerrué del Percebe i tot això. Però si t'ho han fet una vegada, t'ho poden tornar a fer. Sí, no, i depèn del govern que hi hagi... Evidentment, de la sensibilitat que n'hi ha. És a dir... Sí, sí, no, no. Jo ja m'he renovat el passaport perquè si guanya PP e Vox no sé on aniré.
A veure, sabeu que tot el que hi ha hagut del Montoro, i ningú parla del Montoro? No. Però anem a veure un moment. A vegades semblem nous. A vegades semblem nous. Qui controla els mitjans de comunicació? El 99% dels mitjans de comunicació de Madrid.
Qui els controla? No ho sé. Ah, no ho sap. El dilluns que ve m'ho dius. Ara t'ho explica, Ramon, ara t'ho explica. Llavors entendràs perquè allò del Montoro no surt.
Explica-li. Hi haurà d'haver un diari independent, o mínimament independent. El diari.es. El diari.es, que són diaris digitals, amb Ignacio Escobar i periodistes d'aquests, que a més a més els persegueixen, els amenacen, els diuen de tot...
Però la resta... Home, sisplau. És complicat. Fins i tot el periòdico, quan era Grupo Z, i ara que és premsa ibèrica...
A veure, ens queda un minut per arribar a les 10. Esperem, aviam a les 10 si sonen. Està aquí preparat. Recordeu, Protecció Civil enviarà aquesta prova del sistema S alerta aquí a la galeria de Barcelona. Barcelona és Baix Llobregat, Maresme, Baix Vallès Oriental, Vallès Occidental. És una prova, eh? És una prova. Tothom que es trobi en aquesta zona a les 10 del matí rebreu un missatge de prova del sistema d'alerta. Queden 30 segons.
M'encanta lo de Begaria, ho torno a dir. Com? Que m'encanta lo de les Begaries, perquè lo de les províncies és una cosa anacrònica...
Ui, ara no en sortem aquest debat. No, no, no. Però això... Recordo que en el primer tripartit presidit per Pasqual Maragall, en aquell estatut que el Zapatero ens va dir apoyar i tal, i després a la guerra li va passar el cepillo i tal, i tot, ja sortia el tema de les vagaries. Però, com tantes altres coses, després ha quedat en un calaix i no...
Llavors, la bagueria a què substituiria? A les províncies. No comarques, eh? No. Seria una distribució diferent de territorial. De fet, les bagueries... Les províncies desaparecerien com a tal. Les bagueries no és un invent que ni existia. Ve d'antes. Exacte, ve d'antes. Molt ben dit, Oriol. Bravo! Si hi posem un element més... Un home nostrat. Ara, ara, ara.
En directe, amics oients. Ja està sonant. A mi no. A qui li ha sonat? Ara, ara, ara. Això no és gaire radiofònic, però... Prova d'alerta de protecció civil de la Generalitat. En una emergència real, diu, rebries instruccions per protegir-te. Alerta, test, etcètera. També està en anglès. Ha quedat de cine la pel·lícula Terremoto. I em sembla... Ha sonat, eh? Us ha sonat a tot.
el Ramon a l'última li ha arribat el meu telèfon va com jo va com jo al final hi va hi ha bona gestió gràcies Joaquim, gràcies Jaume Ramon, Joan, que tingueu una bona setmana igualment connectem amb el Bolletí de la xarxa
davant del Palau de la Generalitat Valenciana per tal de demanar la seva dimissió. I avui arrenca el Tribunal Suprem el judici contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets. En una acció judicial sense precedència l'acusa d'haver filtrat un correu electrònic de l'advocat de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
I Protecció Civil farà aquest matí un simulacre d'enviament massiu d'alertes a través dels telèfons mòbils a les comarques del Barcelonès, el Baix Obregat, el Maresme i també el Vallès. Serà la quarta prova d'aquest tipus que té per objectiu testar un sistema que el govern vol utilitzar en casos d'emergències reals.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home trobat sense vida a l'interior d'un vehicle a la Nacional 230 al terme d'Almenar al Segrià. Ahir a la tarda els serveis d'emergències van rebre l'avís per una possible sortida de via per on arribar-hi. Els bombers van trobar l'home inconscient dins del cotxe i van confirmar la seva mort. Segons les primeres informacions, tot apunta que la difusió hauria estat per causes naturals i no per un accident de trànsit.
I pel que fa al temps, al matí predominarà el sol, tot i que tenim alguns bancs de boira, la Catalunya central i alguns núvols puntuals al litoral central i també al nord de la costa d'Aurada, on els xàfecs, de fet, podrien descarregar alguna gota. Pel que fa a la temperatura, avui els valors han baixat a primera hora, tot i que de cara al migdia les màximes se situaran entre els 22 i 23 graus al litoral i també a l'àrea Empordà. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 10. Informació local. Impuls Teatre representa l'obra Sala 42, que parla de la identitat, la modalitat i la indolència. Es tracta d'una representació on s'hi mostren els secrets ocults que es revelen dins una sala d'interrogatoris on els sospitosos i els investigadors...
S'enfronten per saber la veritat. Doncs és la proposta d'Impuls Teatre. Comencen les representacions aquest cap de setmana, divendres i dissabte, a les 8 del vespre i el diumenge a les 7 de la tarda. També hi haurà representacions el cap de setmana del 14 a 15 i els dies 22 i 29 de novembre. Per tant, diferents funcions. El local d'Impuls, l'espai d'entitats Collserola, en aquesta línia que ja han encetat,
en altres ocasions, a fer aquestes úniques funcions de petit format, de proximitat, en diversos dies. Comencen aquest cap de setmana, tant divendres com dissabte, com diumenge. Les entrades, les reserves, les heu de reservar al web teatreimpuls.cat.
I aquest dissabte hi ha una nova activitat dels cimbalers del camell que presenten la Tremolinada. La primera trobada de percussió serà el dissabte a partir de les 5 de la tarda a la plaça de la Llibertat amb un cercavila pel centre Vila. A les 8 sopar popular i després bingo i música amb punxadiscos. I el Foment que també programa diverses propostes pel cap de setmana.
Divendres, el musical dels 80, dins del Molins Night Cabaret, a les 9 del vespre. El dissabte, a les 8, Born to Band, un concert de tribut a Bruce Springsteen, amb la banda tribut al Bosch. Això serà el dissabte, a les 8 del vespre. I el diumenge, a les 6 de la tarda, hi haurà ball amb Pep Músic. El SEM, que també fa diferents activitats, molt de caire social a la seva entitat. El divendres, a la sala d'actes del SEM, hi ha l'acta de lliurament de premis a la marxeta.
També es farà un record a les persones sòcies que han fet el seu primer cim de 3.000 metres o més i a les persones que fa 25 o 50 anys que són socis del CEM. El divendres a les 8 del vespre. El dissabte, a la secció d'anem al teatre, va a Barcelona, al Teatre Romer, a veure l'obra de la Cubana, L'Amor, venia en taxi. I diumenge, a la secció de Sanderisme, va fer un recorregut per Osona, Santa Magdalena de Cambrils, una caminada de 14 quilòmetres. Més informació al local del CEM, de dilluns a divendres, de dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre.
La farmàcia de guàrdia a Budilluns és la granja a Casalcarrer Roseta Canalia, 16, a la granja. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, dades històriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa.
A Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Saps que Omnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral, per practicar-lo un o dos cops per setmana, de tardor a principis d'estiu.
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Són les 10 del matí i 10 minuts. Seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest primer dilluns de novembre, dia 3. De seguida saludant el Lucas Fero, regidor portaveu de Molins en Comú Podem, per fer l'espai polític del dia, fins a dos quarts d'onze. A dos quarts d'onze tindrem amb nosaltres els amics de l'Escola Municipal de Música.
Julià Canals. Avui l'instrument protagonista és el violí. Ens acompanyarà la seva professora, la Paula Ruiz, la directora de l'escola, la Pilar Casals, i dues alumnes de violí, l'Anna Bernis, de 12 anys, i la Berta Zabalta, de 14. I a tres quarts d'11 farem un cafè amb el comerç, avui acompanyats, com sempre, de l'Alena Artacho, responsable de Comunicació i Estratègia, i parlarem de la campanya d'aquest mes de novembre de Fem Molins. Tot això fins les 11 del matí.
Saludem a aquesta hora, doncs, el regidor portaveu de Molins, en Comú Podem, en Lucas Ferro, ell és regidor de Medi, Natural i Educació, també. Què tal, Lucas? Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dilluns. Caram, tu, quina energia avui. Del Lucas, per cert que, i en parlarem també amb el ponent, però ja tenim la conferència d'inici de curs, ara que parlàvem d'educació, oi? Aquest dimecres a la sala gòtica. Atenció, què és un algoritme?
Sí, vam pensar que fora bo tenir un espai de reflexió sobre, en sentit ampli, la intel·ligència artificial i l'impacte que té.
al conjunt de la societat i al conjunt de la comunitat educativa. No només els alumnes i allò que ens ve primer al camp de nois i noies que avui creixen amb una eina molt potent i molt novedosa, sinó quin impacte té sobre l'educació en àmplia mirada, sobre el professorat, sobre les famílies i com podem reflexionar i construir espais de reflexió sobre la intel·ligència artificial.
molt bé, serà aquest dimecres a les 6 de la tarda a la sala gòtica, bàsicament oberta a la comunitat educativa, no entenc? si vol venir Ciutadans de Molins ja farà més limitat però nosaltres tenim una mirada àmplia sobre el que és la comunitat educativa així que ningú es preocupi que si s'hi vol passar, a més el Xavier jo crec que és un expert i és una autoritat en aquest camí, per tant serà una xerrada molt interessant, molt bé això serà com dèiem el dimecres i en parlarem també amb el Xavier García penso que és demà
I abans de parlar del ple, Lucas també, no he tingut temps de llegir-lo tot, perquè és adreçat als socis i sòcies del Viu, i encara no he pogut entrar-hi bé, però la companya Samare Lanzari ha publicat un article interessant, la ciutadania suspèn amb un 3,6 l'accés a l'habitatge a Molins de Rei, això ve d'unes dades de la Diputació de Barcelona, que ha situat l'habitatge com a tercer problema més important del municipi,
Quedem-nos amb els titulars, segons els veïns encastats. Només per darrere de la neteja i la seguretat, el preu mitjà del lloguer el 2024 se situava als 834 euros i el preu del metre quadrat a 3.268 euros per facilitar l'accés a l'habitatge al municipi, explica l'article, s'estan construint diverses promocions de protecció oficial. Però això és una enquesta del Diveròmetre de la Diputació,
i, per tant, segons aquesta darrera enquesta, un 7,8% dels veïns i veïnes encastats assenyala l'habitatge com un dels tres problemes més importants del municipi, com dèiem, amb neteja i seguretat. De moment, amb aquestes poques dades que hem llegit, doncs, quina lectura en faries, Lucas? Jo crec que... Jo no he pogut revisar les dades en brut, però aquest 7,8% segurament reflecteix que és la primera preocupació
d'una franja concreta d'edat que és la que es veu impedida constantment d'accedir a l'habitatge, la que podríem dir que va des de l'edat d'emancipació, que avui podem situar quan un acaba els estudis, 22, 25, etc., fins a que necessita sí o sí per constituir un projecte de vida, tenir un habitatge. Jo estic segur que en aquesta franja d'edat és la primera.
Ho dic perquè després hi ha altres preocupacions que es situen per sobre i que segurament el que hi ha són preocupacions divergents segons la franja d'edat que un ocupa i les necessitats que un té en el seu moment o les coses que prioritza en el seu moment. Jo crec que sobre l'habitatge hem de dir dues coses. La primera, que la crisi d'accés a l'habitatge és global, no és ni tan sols estatal, és de tot Occident.
I la segona, que nosaltres impulsarem el màxim possible i exprimirem el màxim possible la capacitat de l'Ajuntament d'oferir alternatives a l'habitatge. Ho vam fer quan vam presentar els pisos de les guardioles, estem acabant promocions, recuperarem la caserna de la Guàrdia Urbana, la traslladarem i farem pisos de protecció. Sabem també que això té un impacte marginal en el preu. És a dir...
La dinàmica d'especulació a Molins no s'acabarà perquè fem habitatge públic. L'habitatge públic va encaminat a una altra cosa, que és que les persones que avui tenen una necessitat d'accedir a l'habitatge ho puguin fer amb altres mecanismes, però el mercat privat segurament es regularà amb els mateixos preus perquè no tenim capacitat d'incidir a través de l'oferta pública en els preus de mercat perquè respon una lògica especulativa que ens sobrepassa. Per tant, hem...
sigut ambiciosos, hem augmentat el nostre objectiu de 150 habitatges municipals més o menys a la vora de 190 en aquest mandat i per tant intentarem anar oferint solucions a la ciutadania que ho necessita, sabem que
que el que podem fer és això, oferir solucions en una dinàmica en la que crec que les administracions superiors, especialment l'administració de l'Estat, hi hauria de posar fre. Crec que tots som conscients més enllà de la nota del 3,6, podia ser un 2 o podia ser un 0, perquè és una situació molt complicada que impossibilita...
a molts ciutadans de Molins de Reia accedir a un habitatge. Per tant, anirem construint solucions municipals per intentar reforçar el dret a l'habitatge en el màxim de les nostres possibilitats. Però sabem que la situació global i estatal és la que és i que entenem que hi ha d'haver altres mecanismes que acompanyin i que el sector...
que avui és privat i que està oferint habitatges en lloguer, hauria de ser regulat de forma més estricta perquè no hi hagi aquesta diferència tan significativa entre el que nosaltres podem fer i els preus que podem ofertar i el que està oferint avui el principal canal d'adquisició o de lloguer d'un habitatge, que és el canal privat.
És un article que de moment poden llegir en exclusiva els socis i socis del viu Molins de Reim, però que després també serà enobert d'aquí uns dies. Més coses com passar un minut d'un quart, doncs et vam tenir ple, com dèiem, el dijous, ple ordinari del mes d'octubre. Així, en línies generals, quina valoració faríeu des de Molins en Comú Podem d'aquest ple d'octubre? Va ser un ple, jo crec que positiu.
amb elements de consens, com l'ordenança de terrasses, que a més el company Joan Carles l'ha treballat amb molt temps, amb una obertura de mires molt gran envers tots els grups municipals, i que això s'ha traduït també en la dinàmica de ple, i després vam tenir l'acostumat temazo del mes d'Ara Molins, que en aquest cas va ser Torrefernià, i que jo crec que va acabar generant una discussió
que jo crec que ha sigut fonamentalment poc productiva. I nosaltres d'això ja en vam parlar a Portaveus, ho vam parlar amb ells abans de començar el ple, que enteníem que el mecanisme no era aquest. De fet, hi havia consens en tots els grups municipals que això s'havia d'abordar d'una altra forma, i finalment es va presentar una esmena i ens vam acollir una esmena. Per què creiem que és poc productiva? Home, perquè...
Jo crec que el problema, especialment del Joan Albert, que impulsa aquesta moció i que fa un article i que d'alguna forma defensa, és que situa l'Ajuntament en un carreró que és de difícil sortida, que s'ha de recuperar Torriferniani immediatament. Jo crec que la primera reflexió i el primer oblit del Joan Albert és perquè Torriferniani no és municipal, si l'hem pagat. I no és municipal i l'hem pagat perquè en el moment en què es va fer aquesta adquisició per la via d'expropiació,
l'Ajuntament va renunciar a desocupar-la. I ho va fer, i el que vaig dir, recordant la providència del Joan Ramon Casals i l'acte d'ocupació que signa el propi Ramon Sánchez, que és el seu portaveu, no és una crítica al que va fer aquell govern, sinó una crítica precisament a presentar una moció desentenent-se
de les dificultats que té un procediment com aquest. L'Ajuntament va fer el que podia fer. Jo no dubto que el Ramon Sánchez s'hagués sentit més còmodo desocupant Casablanca, i no dubto que el Joan Ramon Casals s'hagués sentit més còmodo fent-ho. Però es va imposar
Una via que havia de resoldre un conflicte que s'estava expressant i que es va ocupar l'àrea de sostenibilitat i territori, que un dels socis d'aquell govern rebia molta pressió i molta atenció de sectors polítics i socials vinculats a Casablanca i es va optar per la via de l'acord i per rebaixar el conflicte
i per mantenir una situació més enllà de la compra-venta que fes que reduís la conflictivitat. Això va ser un cop de peu endavant? Sí, ho va ser i té data de caducitat perquè el 2028 s'ha d'executar, abans del 2028 s'ha d'executar la sentència.
Però el que no és legítim és que un, quan està al govern, pacti, acordi, entengui que la mediació ha de tenir un valor per resoldre també els conflictes i que quan un no està al govern digui no, no, s'ha d'entrar aquí a sang i fetge i imposar la llei. No, nosaltres...
Creiem que el camí ha de ser el de la mediació, que s'ha de recuperar el patrimoni municipal perquè t'hi has deixat gairebé un milió 700.000 euros i que, per tant, el que s'ha d'obrir és un espai que permeti fer això amb la mínima conflictivitat possible i que es negociï, que es parti i que es trobi una sortida que generi les mínimes tensions possibles. I que en aquest escenari donar-se cops al pit, exigint i dient que s'ha de fer un desallotjament immediat no aporta res i, a més, reobre una tensió que hem de treballar per altres.
ja.
quan es referia a l'esmena en Lucas, de fet el Ramon esmentava el passat divendres a l'espai d'Aramolins, comentàvem els acords que ells portaven, sis, que aquesta esmena va ser de la totalitat, per tant s'eliminaven aquests acords, i l'esmena el que indica és que es crearà una comissió de seguiment per parlar d'aquesta qüestió. Ramon Sánchez deia que aquestes comissions se les han dualment, sempre es creen comissions per tot, que és una manera de demorar les coses.
No, és veritat que ells tenen una part de raó en la frustració que senten, que és que ells fa uns mesos, jo crec que gairebé un any, ens van demanar poder parlar del tema. Nosaltres el que hem anat fent és anar recuperant informació sobre com es va fer tot aquest procediment. És que jo, la providència d'alcaldia...
La llegeixo unes setmanes abans del ple, l'acte d'ocupació, és a dir, en tinc constància també unes setmanes abans, uns dies abans, per tant, el que havíem de fer nosaltres primer, abans de poder convocar a tots els grups municipals, a dir, escolteu, la situació és aquesta...
Els mecanismes que tenim són aquests per treballar-ho i pactem una estratègia que jo crec que, a més que ha de ser unànime, l'hem anat recopilant durant aquestes setmanes. I, per tant, ells, és veritat que havien tret el tema abans, però nosaltres no és que volguéssim defugir de la qüestió, és que hem anat treballant jurídicament la qüestió, vam demanar un informe, que, de fet, és el que remet el propi Joan Albert al ple, i vam anar recopilant tota la informació d'un procediment judicial que va ser molt llarg, que va començar a inicis del 2000,
que eren dos procediments judicials en paral·lel, el de sallotjament i el de l'expropiació, i que, per tant...
necessitàvem reunir tota la informació per poder tenir clara la situació de Torroferniani, però no és un aspecte que nosaltres haguem deixat en un calaix per no debatir-ho, perquè sabem, a més, que una de les responsabilitats que tenim a aquest mandat, tot i que això es pot allargar fins al 2028, és com a mínim deixar aquesta discussió encarrilada, encaminada, intentar treballar fórmules de mediació i de consens al ple municipal.
Per tant, serà efectiva, doncs, aquesta comissió? Serà efectiva, serà efectiva. Ho saben tots els grups municipals, saben que a vegades els temps a nosaltres també ens generen frustracions perquè són els que són i perquè els serveis de la casa també tenen molta feina i a vegades establir prioritats és complicat. Hem passat per licitacions molt complicades
que ha fet també que els serveis jurídics de la casa, els serveis de contractació, etcètera, etcètera, treballin a full en les prioritats que teníem i treballarem amb aquesta qüestió i ho saben tots els grups i, de fet, jo crec que l'únic grup que ha volgut no entendre el context, la situació i la nostra predisposició a parlar-nos és el grup que presentava la moció, la resta de grups des del primer dia els van transmetre també, igual que nosaltres, que no era la forma i no era la manera d'aportar aquesta qüestió.
Bé, aquest segurament va ser el punt en què va generar més debat. També teníem l'adhesió a dos manifestos o dos dies importants, el Dia Internacional d'Eradicació de la Violència contra les Dones i les Nenes, 25 de novembre, recordeu, i el Dia Mundial de la Infància, i també altres punts, potser ja més tècnics, no?
Sí. Que vàrem tenir, no? Ja sabeu com a Olins acostumem a tenir un ple tècnic i un ple gros. El següent ple segurament tindrem reglaments d'escoles bressol, el procés de municipalització, reglament del Consell de Discapacitat, etcètera, etcètera. Però ja sabeu que els volums és...
A vegades ens queda un ple entre mig més suau, perquè també és veritat que venim d'un ple d'ordenances, que ha sigut també molt profitós, i per tant aquest ple sempre passa una mica, sempre n'hi ha un ple de cada, i ens ha tocat un ple relativament tranquil, perquè és veritat que el pes de l'emoció va acabar a gran part del debat.
Molt bé, parlant de medi natural, per cert, Lucas, també divendres al final no va ser possible, no? Havíeu d'explicar l'estat en què es troba la restauració d'una part de la Riera Vallvidrera, oi? Sí. Suposo que ho fareu més endavant. Ho hem de reprogramar perquè vam tenir un conflicte de dates i per tant ho reprogramarem i farem un acte sobre...
sobre la Riera, que a més ens falta ja adjudicar l'últim tram de la restauració i, per tant, podrem aquest mandat celebrar aquest procediment de restauració, que va començar ja fa molts i molts anys i no és exclusiu d'aquest govern, finalitza aquest mandat, havent restaurat tots els trams de la Riera de Bellvidreu.
De quin parlem ara, del que s'ha de restaurar? Ara estem amb el tram urbà de la Rierada i ens mancarà el... Ai. Per tant... Ens manca l'E, que és el tram que va de...
crec que del torrent de Can Amigonet al nucli urbà de la Rierada. Però amb això dels trams jo tinc un problema, que és que el referenciem en l'espai, perquè no tenim moltes quotes de referència i segurament no l'encerto del tot. Però més ubicat a la zona de la Rierada, eh? Sí, que és el que estem treballant ara, estem acabant de fer el nucli urbà, aprofitant la tardor, perquè després...
Recordem que al Parc Natural de Collserole podem actuar tardor, hivern i primavera i hem de tancar. I per tant, ara estem fent els treballs de restauració i estem fent els treballs també de franges. Molt bé. I com està a la plantació del Parc Pont de la Cadena? Molt bé. Considerem que el parc ja va començant a agafar aquella sensació que almenys els treballs vegetals s'estan produint.
que s'acabaran, que canviaran la fisionomia del parc. És veritat que els arbres necessitaran uns anys per agafar una mica de cos i poder ombrejar millor l'espai, però crec que només la plantació ja està transformant una mica l'estètica del parc i ens faltarà la segona fase, que és la de...
adequar les noves zones infantils que hi haurà al parc, la guingueta, el xiringuito, les taules, pavimentar el que hi ha sota la pèrgola perquè es puguin fer activitats sobre paviment ferm i jo crec que un cop acabat tot això, el parc haurà canviat molt de fisonomia i serà un parc molt cèntric al barri del Canal.
Molt bé. Doncs aquesta és l'última hora del Parc Pont de la Cadena, que vas dir fins a mitjans de novembre, més o menys seria l'actuació, eh? Sí, i que celebrem ja que la puguem fer, perquè la veritat és que entre la sequera, la reactivació de les licitacions, tot és alhora a Catalunya, ha sigut una mica un viacrucis a acabar l'obra del parc i, per tant, estem contents de poder ja encarar les últimes fases.
Molt bé. Alguna altra qüestió en clau local de l'actualitat que vulguis destacar? No, tenim la conferència aquest dimecres. Convitar-vos a tots i totes a anar-hi. Per tant, ens trobem el dimecres. Els companys i companyes dels altres grups municipals ja saben que entremig tenim molts debats de reglaments per portar aquest novembre i per tant tenim feina per preparar un ple que segurament serà molt interessant.
Molt bé, i en clau de política en àmbit general, doncs, notícia de fa una hora, ha dimitit Carlos Mazón, un any després de l'Adana. Sí. Arriba tard.
Jo crec que aquesta situació em sembla que respon més a una lògica de pactes previs. Quan un pensa per què Amazon ha aguantat tant, doncs ha aguantat tant perquè ha pactat amb algú de la seva força política aguantar fins que tingués garantit el seu futur econòmic, que és bàsicament el que estava en joc, i a més jo crec honestament que és insostenible que un sigui president de la Generalitat
i a la vegada afronti un judici en el que és probable que hagi de confessar coses inconfessables. Jo crec que la situació no dona més de si. Jo crec que, en tot cas, fora bo, que aquest canvi de president vingués acompanyat d'unes eleccions a València. Crec que es mereixen poder tenir veu després d'un any que ha sigut vergonyós, que ha sigut... Jo crec que del més vergonyós que hem vist mai en política, que és un president incapaç d'explicar què estava fent el dia que morien més de 200 persones a la seva...
i, per tant, espero que aquest canvi de presidència no sigui només un correr, un tupido velo, sinó que vagi acompanyat d'una convocatòria electoral. Fins aquí, doncs, l'espai de preguntes a Molins en Comú Podem amb el regidor Lucas Ferro. Moltes gràcies, Lucas. A vosaltres. Bona setmana, eh? Que vagi molt bé. Hem escoltat la música de Manu Guix, que divendres publicava aquesta nova cançó que porta per nom Un satèl·lit orbitant.
que aspira a arribar més amunt quan el sol se'n va, quan el sol se'n va. Som aquella quietud on guardem els desitjos prohibits que ens saluden quan el sol se'n va.
Quan el sol se'n va Som una font insaciable de felicitat Aquell plen esperat que arriba Quan el sol se'n va Quan el sol se'n va Som la boira i el fum Som les ganes d'arribar Cada dia una mica més lluny Com un satèl·lit cordit al teu voltant Que t'estàs sempre estimant
I no pot fer res més que deixar-me vèncer, que l'amor tot just comença quan sembla que s'estaca.
Qui va dictar les normes? Qui va imposar les lleis? Que ens deixin ser com som i emprendre el vol com si fóssim ocells. Fugint dels convencionalismes de tot allò establert que res em fa més feliç que pensar-te i somiar al despert. Com un satèl·lit corbit al teu voltant que t'estàs sempre estimant i no puc fer res més que deixar-me vèncer
que l'amor tot just comença quan sembla que s'està acabant. Un satèlit orbitant, com un satèlit orbitant, és el que som un per l'altre, és el que som un per l'altre. Un satèlit orbitant, com un satèlit orbitant, és el que som un per l'altre, és el que som un per l'altre.
Un satèlit orbitant és el que som un per l'altre, és el que som un per l'altre. Un satèlit orbitant, com un satèlit orbitant, és el que som un per l'altre, és el que som un per l'altre. Com un satèlit orbitant al teu voltant, que he d'estar sempre estimant.
I no puc fer res més que deixar-me avançar, que l'amor tot just comença, quan sembla que s'està acabant, però no s'acaba mai. Com un satèl·lit corbita al teu voltant, que des de seu pròstima som. I no puc fer res més que deixar-me avançar, que l'amor tot...
Un satèl·lit orbitant Manu Guix passen dos minuts de dos quarts d'onze del matí.
Ja ha arribat el dia que tenim alumnes de l'Escola Municipal de Música Julià Canals amb nosaltres, com fem un cop al mes, per escoltar-los, per conversar amb ells, i, evidentment, també venen acompanyats de, en aquest cas, la directora de l'Escola Municipal de Música, que és la Pilar Casals. Hola, Pilar, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Sempre amb el professor o professora de l'instrument protagonista, que avui és el violí, per tant, la professora Paula Ruiz Reines. Què tal, Paula? Molt bé, hola, bon dia. Ens portes dues alumnes avui, eh? Sí, dues alumnes molt bones.
Molt bones. Sí, sí. Que són l'Anna Bernis. Bon dia, Anna. Bon dia. L'Anna que té 12 anys i estudia primer d'ESO a l'Institut Bernat Alfarré. Sí. I porta 8 anys a l'Escola de Música. I la Berta Zabalza. Què tal, Berta? Bon dia. Bon dia. La Berta té 14 anys, estudia tercer d'ESO també al Bernat Alfarré, i en aquest cas porta 10 anys a l'escola.
I és filla de l'actual Miquel Delany, Michel Sabalta, eh que sí? Sí. I l'Anna també, neboda, en aquest cas d'un altre Miquel Delany, que és el Miquel Bernis. Ho dic per ja fer l'apunt molinenc amb tot això. Atenció, anem a parlar del violí perquè em deies, Paula, fora de micròfon, 26 alumnes. 26 alumnes tenim aquest any. Per tant, instrument sol·licitat. Sí, és un instrument típic, diríem. Típic, sí. Entre la guitarra i el piano.
Molt bé. De fet, deies, Pilar, també que he hagut de fer sorteig. Què vol dir això? Doncs que cada any, quan els nens que han d'iniciar un instrument ho demanen a la preinscripció, no tenim prou places pels alumnes que volen piano, violí o bé guitarra. Són els instruments més demanats?
Sí, ho hem de signar per sorteig, perquè no hi ha prou places per tots els alumnes. Molt bé, que sempre ens expliqueu fent una roda d'instruments per dir, aviam, quin triarem, quin ens agrada més, no? I el violí és molt demanat. En el vostre cas. A part que tenim una superprofessora de violí. Això influeix molt, eh? Jo crec que sí. Que s'expliqui bé. Berta, per exemple, per què vas decidir triar el violí, doncs tu?
Doncs jo, quan vaig fer la roda d'instrument, em va agradar molt. A mi em van agradar els instruments de corda i està dintre el xelo o el violí. L'únic que el xelo era molt gran i llavors vaig dir, doncs no, el violí que és més fàcil. Sí, eh? De transportar, diguem, eh? Sí. D'anar amunt i avall, molt bé. I el cas de l'Anna? Bé, jo també, una miqueta com la Berta, però jo tenia com molt clar ja des del principi que volia tocar el violí
I quan vam fer la roda d'instruments ja em va quedar molt clar i vaig tenir sort i vaig entrar a violir. Molt bé. Així no us heu de barallar a casa, no? Perquè la teva germana que va venir també, em sembla que toca el piano, eh? No, la Martina la flauta. La Martina la flauta, exacte. L'Enric. L'Enric al piano. I el seu pare el violoncel i havia tocat la guitarra, el piano. Tenen al museu de la música. És el museu de...
Molt bé, per tant, ja ho tenies clar d'entrada. Un cop trieu l'instrument, estaríeu d'acord que bona part també de la motivació és perquè ho fa molt bé la professora, la Paula? Sí. Sí, us ho passeu bé a classe? Podeu dir que no, eh? No, sí, sí. Tranquil, sí, podeu dir que no, però en aquest cas sí, us ho passeu bé. Molt bé. I és un instrument complex de començar, quan vau començar, diguem, per aprendre...
Sí, al principi jo crec que, no sé, els pares queixen bastant perquè al principi sona una mica malament, però quan ja maneges l'arc, sobretot, ja... L'arc és la clau, també, aquí? Sí. Manejar bé l'arc, eh? Sí.
Sí. I posar bé els dits, m'imagino, també per marcar la nota. Sí. Quan ets més petit toques com les cordes a l'aire i quan ja et vas fer més gran es van afegint els dits i coses més difícils. Més complexes. De fet, els que comencen els hi poso unes marques al màstil perquè sàpiguen on estan les notes i els ajudi a afinar. Però sí, diríem que la clau està en l'arquet.
La clau és l'arquet, tenim ja un titular. Els ajudi a afinar, per tant, a marcar bé la nota.
Sí, això són les marques que li poso al màxim. Sí, que és un instrument que cada vegada que heu de tocar suposo que heu d'ajustar, heu d'afinar també o no? L'hem d'afinar, sí. Igual que la guitarra, que el cello, no? Correcte. El piano no. Però sí, tenen aquestes marques quan comencen i quan ja tenen l'oïda una mica més treballat ja poden tocar sense marques i ja estan més còmodes i sobretot més naturals.
I quin tipus de repertori feu? Molt clàssic, us deixa proposar cançons, la profe, sí? Ens deixa proposar, jo tiro més per lo clàssic, perquè m'agrada més amb el violí, però si algun cop també he fet alguna peça que li he demanat. Molt bé, i el cas de l'Anna? Jo no, jo vaig més per cançons així com conegudes, i no sé, sento que si l'he escoltat alguna vegada és com que m'és més fàcil.
Clar, ja tens una familiaritat. Molt bé. I deies que es queixaven a vegades a casa, vol dir que practiqueu a casa també? Sí. És part important del treball. Una cosa és la classe, però després... Intentem que estudiïn a casa. Intentem. Intentem.
perquè són persones molt ocupades també. Molt ocupades, fan moltes coses, moltes extraescolars, molt bones estudiants. És compatible que faci moltes coses, però també són aplicades. Sí, sempre pots trobar 10 minutets al dia per...
Per tocar. Molt bé, el cas de l'Anna, per exemple, li agrada el futbol sala. Sí. De fet, el pràctiques, no? Sí, he començat aquest any. Ah, aquest any? Sí. Molt bé, amb el club futbol sala Moritz 99, i hem començat la competició, diguem, jugues lliga, diguem. Sí, sí. I bé? Sí, prou bé. Prou bé. També li agrada escoltar música? Sí. Tot tipus de música? O aviam, què t'agrada? Bueno...
Sobretot música més en català, però sí, gairebé tot. També li agrada llegir. Sí, sagues així com més romàntiques. Atenció, sagues romàntiques. També m'agrada bastant tot, però si són sagues romàntiques, millor. Sí, aviam, que també li agrada llegir a la Berta. Tu també, sagues romàntiques? Sí, més o menys.
Més o menys, molt bé. I per completar l'Anna, també t'agrada estar amb els amics i la família. Sí. Sí? Molt bé, les estones lliures que queden entre el futbol i tot, i la música, i estudiar també, el primer d'ESO, que ha començat bé el curs. Sí, sí. Molt bé. I en aquest cas la Berta, atenció, li agrada fer castells. Estàs amb els matussers? Sí, sí. Molt bé.
Des del 6, jo crec. I molt bé. No sé si ara recordo que va ser el teu pare que va dir que éreu vosaltres que vau començar amb aquesta afició a casa.
Sí. Us agradava anar-ho a veure fins que vau decidir, jo vull fer això. A mi m'agrada molt, de fet, a la Fira de la Candelera fiquen com un estany on es pot pujar. Llavors, jo sempre estava ja pujant i quan vaig convèncer els meus pares per anar a l'assaig, perquè com a primer de primària tothom entrava a l'esbart, perquè com que havien obert com una nova d'això...
Llavors em van dir si volies Bart, vaig dir que no, que preferia fer castells, i llavors des d'allà estem allà tota la família.
Molt bé. Us ho passeu bé, eh? Sí. Fantàstic. També t'agrada cuinar, a banda de llegir? Sí. Això en pocs moments ho faig perquè no tinc gaire temps lliure, però quan en tinc sí que m'agrada cuinar. Molt bé. I vas al cau? Sí. També a l'agrupament Escolta Jaume Vicenç Vives? Sí. Els dissabtes? Sí. Molt bé. I quedar amb les amigues també t'agrada? Sí.
Sí. Quedeu per Molins, normalment? Sí, per fer una volta. Sí, tu també, Anna? Sí. Molt bé. Dit això, per anar sintetitzant, anem a parlar també de l'agenda de l'Escola de Música, que comença ja a tenir cosetes al novembre, no? Ara sí, aquest mes ja hi ha activitat. Molt bé, aquesta mateixa setmana tenim una conferència.
Hi ha la conferència d'inici de curs que organitzen des de la regidoria d'educació. Sí. Això es farà a la sala gòtica demà passat dimecres a les 6 de la tarda. Sí, a les 6 de la tarda, i va el professor de flop de travessera, el Jonathan Soriano, amb dues alumnes, i tocaran un trio de mosers tots tres.
Molt bé. També tenim el dia 18 una cosa especial, que em deies, a l'escola El Palau, eh? Sí, perquè a l'escola El Palau hi tenim el projecte comunitari, que anomenem Soc Músic, on la Paula, amb el professor de violoncel, el Jordi García, van allà que tenen muntada una orquestra amb els alumnes de tercer de primària i un altre amb els de quart.
I llavors el que ens han demanat és que nosaltres anem a fer un concert per tots els nens de l'escola i hi anirem el dia 18. I finalment el dia 20 tenim una altra classe que és la festa de Santa Cecília.
Exacte, aquesta ja és de cada any. Això és un concert a càrrec d'alumnes? Per tant, tocareu vosaltres? O no? No els hi consta, eh? No. Hem fet una cara de dir no, eh? No, de fet, fem una tria d'alumnes per Santa Cecília. Clar, si aquest mes han anat a la ràdio, segurament triarem uns altres alumnes per no sobrecarregar-les. Exalumnes i professors, eh?
I el més important, berenar. Exacte. Sí, és el més important. Això és molt important, eh? Que després hi ha un berenar que convida l'AMPA. Tres sessions, a dos quarts de sis, a un quart de set i a les set.
Això és el dia 20 de novembre, que és un dijous. Ho fem a l'auditori de l'escola, que és petit, llavors ho organitzem amb tres sessions. Molt bé. Expliquem quines peces tocaran, Paula? Sí, doncs l'Anna Bernis ens tocarà una cançó original del Bob Dylan, que es diu Make You Feel My Love, que, bueno, realment l'ha popularitzat fa uns anys l'Adel.
I després la Berta Zabalza ens tocarà una cançó d'un violinista que es diu Josh Bloch, hongarès, que es diu Historiet. I després ens tocaran un duet, les dues, sense piano, de la cançó I Have a Dream, que surt a la pel·li de Mamma Mia. Per tant, una cançó d'Ava. D'Ava, exacte. Molt bé. Doncs ho deixarem aquí i així escoltem l'Anna i la Berta. Alguna cosa més?
Que vagi bé el trimestre, doncs, de moment. L'Anna Bernis i la Berta Zabalza, avui alumnes de violí, amb la seva professora, la Paula Ruiz, i la directora de l'Escola de Música, la Pilar Casals. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Les escoltem.
Fins demà!
. . . .
Bona nit.
Gràcies.
11 minuts i seran les 11 del matí. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. Com bé sabeu, els dilluns a aquesta hora fem un cafè amb el comerç. I sempre estem acompanyats de l'Helena Artacho, que és la responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç, que avui ve sola. Què tal, Helena? Bon dia. Sense convidats. Bon dia.
Bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia. Què tal? Bé. Tu constipada, eh? Una mica. Intentaré que no se'm noti gaire. No passa res. Tothom està igual, eh? Sí, sí. Ja toca, ja. Avui hem dit que parlaríem de la targeta Fem Molins, que de tant en tant en parlem, perquè ha començat el mes de novembre i, per tant, nova campanya que enseteu. Exacte.
Tenim una campanya, recordar que cada mes fem una campanya en què sortegem algun tipus de regal per fer un tema d'incentiu de la targeta. Llavors, com funciona? Què és la targeta Fem Molins? La targeta Fem Molins és la targeta fidelitzadora dels comerços de la vila.
Ara estem en plena campanya de promoció de la targeta. El que estem buscant també és que més botigues s'assumin i estem en un moment de captació de noves botigues. I resulta que en uns mesos cap aquí hem tingut noves incorporacions i volem fer un joc en aquest mes de novembre en què sortegem 5 targetes regal per a aquestes botigues noves que no direm quines són,
fins a l'últim dia de novembre. Quan ja sapiguem qui ha guanyat, direm quina botiga són les que podran anar per comprar. O sigui, volem fer un tipus d'incògnita amb aquesta campanya de novembre, però que realment si algú s'hi posa a buscar Instagram o... Jo estic al web.
Si vas al web, estarà actualitzat. I són totes. I són totes, però algunes... Exacte. Algunes són noves, que segurament a la gent que fa uns mesos que no hagi utilitzat la targeta o que no hagi entrat a la web, li sonaran noves aquestes... Sabrà quines són. Alimentació, per exemple, són cinc botigues. Sí. Cal manyet. Sí. Bé, fort del pont. Pastisseria Cardona. Xalà Molins i Carnisseria David. Sí. David, vaja. Sí.
Alimentació i cura animal, mascòtia. Altres comerços, ferreteria Carfer, que es traga al carrer de Baix, que va guanyar el primer premi dels concurs de paradors. Pel que fa a cultura, llibreria Barba, llibreria Arola, llibreria Papararia Amèlia.
Molt bé. Drogueria Jaume Cap Major, un clàssic que hi ha hagut diverses vegades. Joguines, l'Eureka Kids, que ens va visitar la setmana passada, eh? Exacte, sí, sí. Merlins Hobbies i Tràfegs. Per cert, que Merlins Hobbies ha canviat d'ubicació. Sí, molt bona ubicació, ara.
Tu creus que és molt més bona? Sí, no sé si t'has passejat allà. Home, tenen un local bastant més gran i et convida més a entrar i a xafardejar. Davant del Fotoprix, a la zona del carrer Major. A Gustat de la Coquera, té un espai molt... Ells estan molt contents. Sí, sí, sí. O sigui, diuen que hi ha molt de trànsit, molt més que el que tenien a l'altra part del carrer Major.
I que la gent hi entra al menys per saber quins són els productes que tenen allà, perquè realment és diferent, com a mínim. Per tant, heuré que aquí Merlin Hobbies i Tràfegs. Pel que fa a moda i persona, Dana, Pebre Negra, Trama Moda, el Valeri i Xagri, Sabateria Infantil i Juvenil. Exacte.
de Salut, Casa Bosch, que també ens els presentaves fa unes setmanes, i Mosaic, i de tecnologia llarg i decoració tenim Fotoprix, justament, Citysec, Tintoreria del Vicenç, Albamà, Immobles, ExpoMobi, Morins de Rei. Aquestes són les botigues que estan actualment a la targeta que treballen. Quan vas a comprar et demanen
o dius, tinc la targeta Fem Molins? Sí, això també volem recordar-ho, que la gent se'n recordi sempre, encara que no sàpiga si a aquella botiga li faran l'abonament, que pregunti, escolta, sou de... tinc la targeta Fem Molins. L'apliques perquè és una forma també que les botigues s'hi sumin. Quan veuen que al final hi ha demanda, al final s'hi sumen, no? Cada vegada que passem la targeta se'ns acumulen uns punts, no?
Uns diners. I aquests diners a la propera compra o pots anar acumulant o pots canviar-los per un descompte. Llavors, bueno, pots arribar a fer una butxaca interessant. Com podem demanar aquesta targeta? A qualsevol de les botigues que estan a la web, que participen, o directament per la pàgina. O sigui, si van a la pàgina de Fem Molins també poden sol·licitar la targeta.
És més immediat a la botiga, si vas a comprar directament la demanes, però que ho poden fer de qualsevol de les maneres. I és una forma també d'anar guanyant diners, és un abonament que guardarem per la propera compra, que ja et dic, en moltes cases s'estan fent algunes butxaces d'or, perquè estan allà acumulant, acumulant, per quan arribi Nadal, que després tot és aprofitable, no?
Veig aquí un anunci de la xarxa d'espectacles. Sí. És correcte? Sí, però això és el sorteig que hem fet ara. Ah, ja s'ha fet, eh? Aquest és el de la... Els quatre abonaments de la xarxa Molins. Sí, que en breu, si no és avui i serà demà, direm als guanyadors. On els direu? A l'Instagram? A l'Instagram, sempre a l'Instagram. I a les persones que han guanyat els truquem, que això també intenteu estar pendents del telèfon, els truquem i els enviem un correu perquè estiguin al corrent de tot el que... Bueno, de que al final han guanyat.
I la campanya d'aquest mes, que és el que anàvem, és la de les targetes regal a les botigues incògnita. Llavors, bueno, és això, alguna de les botigues que... De les que hem citat, totes de les que hem citat, són 5 les que són noves. Sí, que són les més recents. Són les més recents, sí, sí. Llavors, al final no és molt misteri. O sigui, són botigues que s'han incorporat fa poc i que les volem...
d'alguna manera fer més partícips i que la gent guanyi invisibilitat, que sàpiga la gent que al final estan dintre del Fem Molins. I convidar des d'aquí a més botigues que s'hi sumin, perquè realment les botigues que hi són estan molt contentes, perquè la gent ja els va amb la targeta a la boca, com si diguessin.
És veritat, és allà... Que tenc la FEM, eh? Sí, sí, perfecte. Llavors, bueno, és una eina molt potent i creiem que és la forma que la gent segueixi fent comerç local, que és el nostre objectiu. Per tant, la gent ha de trobar aquestes botigues. Jo puc anar a la botiga que hem citat? Exacte. Sou nous? Sou nous? Podem passar la targeta? Sí. I llavors, pam, entro al sorteig. Exacte, sí, sí.
que a final de mes ho direu, no? Sí, on poden consumir aquests 20 euros. És un mes marcat també a final de mes pel Black Friday, no? Sí, que vam estar parlant... A veure, a veure. Perquè vam estar comentant i hi ha molts discursos contradictoris. Hi ha algunes persones, alguns botiguers...
que creuen que s'ha de seguir fent el Black Friday, i hi ha d'altres, i també a nivell inclús d'experts, que diuen que realment és una cosa americanada, és una cosa de fora, que realment la gent que et compra el Black Friday segurament et compri sense necessitat que li facis aquest escompte. O sigui, creiem que no hi guanyem com a comerç,
el feia el Black Friday. Llavors aquest any no el farem i ens centrarem en les campanyes que estem preparant per Nadal, que és tot el tema de la fira de Nadal que estem organitzant amb l'Ajuntament, el trenet de Nadal, el catàleg comercial que també estem preparant, vull dir que al final tots els esforços...
I recursos els estem destinant a Nadal més que a Black Friday. Que, òbviament, si les botigues ho volen fer, endavant. Nosaltres, des de l'associació, recomanem que no és una pràctica que realment guanyis com a comerç, però que cadascú, al final, si consideren que ho han de fer, endavant.
Però no hi haurà xocolatada. No hi haurà xocolatada. Destinarem aquests... Haver vingut a les Guardioles a fer les xocolatades. Sí. Va ser divendres. Va ser divendres. Vam fer una xocolatada allà a les Guardioles. Sota el títol de Castaway, no?
Això em sembla, sí, sí. Però va estar bé perquè és una mini inauguració que vam fer allà a les Guardioles. Però el local de l'associació allà a la plaça Antoni Marca, per tant, a les Conserves. Que també és qualsevol que visqui al barri de les Conserves, també es pot fer de l'associació. Però es va fer el local aquest, no? Sí, perquè de moment no n'hi ha...
O cap altre local. Correcte. I, per tant, va reunir gent de les guardioles i alguna de les conserves. Sí, sí, va estar bé. Estava bé? Estava bé, estava bé. Llàstima, doncs. Per tant, cap activitat del Black Friday i tot centrat en el mes de desembre, que tindrem moltes propostes. Exacte. Ja anirem parlant més detalladament. Molt bé. I per acabar de resumir, doncs, fem molins. Cada mes recordeu una campanya diferent. Exacte. Sempre es guanya, perquè al final... Sempre es guanya. Només passant la targeta ja guanyes.
i, a més, la possibilitat d'emportar-te un regal, que sempre va bé. I aquest mes, per tant, el joc serà trobar els establiments que s'han incorporat... Bueno, saber, d'alguna manera, es passar la targeta i després ja veuràs quina targeta et toca a quina botiga. Molt bé, correcte. Bàsicament. Bàsicament. Molt bé. Elena, alguna cosa més, doncs? Ja està, gràcies per tot. Sí. Mira, després, ara, després de les notícies a les 11, parlarem de la nova ordenança que regula les terrasses de bars i restaurants.
interessant, interessant s'ha de conèixer el detall encara no és problemàtica de moment esperem que s'ampliï el tema de serveis allà fas una crida ja directament d'algun supermercat vols dir? bueno, de tot una mica tenim un xarter que estem molt contents no ens podem queixar horari 24 hores quasi no tenim problema però és veritat que ens falten cosetes sí
A part d'això, no tenim gaire més, o sigui, no tenim cafeteries, no tenim penaderies, no tenim botigues, no tenim... Tenim una farmàcia. I fins aquí, que ho hem de deixar. Ah, d'acord, d'acord. La mapa reivindicativa. Gràcies, Helena, que vagi a la setmana. Deu a les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, dimiteix del seu càrrec, però no convoca eleccions anticipades. Mazón ha admès errors en la gestió de la Dana, d'ara fa un any ja reconegut que no pot més. Segons ell, confiava en poder demostrar la seva innocència en la gestió de les inundacions, però no ho ha aconseguit i confia en que el proper president pugui refer els danys de la tragèdia que han quedat pendents. Amb tot, també ha carregat contra el govern de Pedro Sánchez.
El Gobierno de España, con su presidente a la cabeza, ha negado herramientas en la reconstrucción solo para dañarnos políticamente. Ha querido usar a las víctimas como ariete. Y ni pidiendo ayuda o recursos nos lo dieron. Ni siquiera en los días posteriores a la tragedia cuando los necesitábamos con urgencia. Espero.
que cuando baje un poco el ruido la sociedad pueda distinguir entre un hombre que se ha equivocado y una mala persona. Tot plega després que ahir es reunís amb el president del PP, Alberto Núñez Eijo, després de ser increpat pels familiars de les víctimes en el funeral d'estat. De fet, ahir també es va convocar una manifestació davant del Palau de la Generalitat per tal de demanar la seva dimissió.
I el fiscal general de l'estat, Álvaro García Ortiz, ha negat els delictes que li imputa l'acusació en el procés judicial pel suposat delicte de revelació de secrets que ha començat avui al Tribunal Suprem. Les acusacions, entre elles a PIV, a Teoir, Vox i Manos Límpies, li demanen fins a sis anys de presó per haver-hi fos informació sobre la parella d'Isabel Díaz Ayuso.
I en mobilitat, en situació tranquil·la, ara a les carreteres, a les C33, a Parets del Vallès, hi ha una autocara variat al Boral, que en dificulta la circulació, i també a la peça de subidats, un vehicle variat talla un carril, però que fa el servei ferroviari, a causa d'una incidència que afecta la senyalització a Castellbisbal, els trens de la línia R4 estan registrant retards de fins a 15 minuts, i també retards a l'R1 i a l'RG1, amb fins a 20 minuts de retard per una incidència en la gestió operativa.
I Protecció Civil ha realitzat satisfactòriament, volíem dir, el simulacre d'enviament massiu d'alertes a través dels telèfons mòbils avui a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès. Ha estat la quarta prova d'aquest tipus que té per objectiu, recordem, testar un sistema que el govern vol utilitzar en casos d'emergències reals.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home trobat sense vida a l'interior d'un vehicle a la Nacional 230 al terme d'Almena al Segrià i a la tarda. Els servis d'emergència van rebre l'avís per una possible sortida de via, però en arribar-hi els bombers van trobar l'home inconscient dins del cotxe i van confirmar la seva mort. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Passen 3 minuts de les 11. Informació local. Repassem algunes propostes a l'agenda d'activitats per aquesta setmana. L'Associació d'Amics del Museu farà una sortida aquest proper diumenge al Museu del Ferrocarril de Mora la Nova. És un museu d'arqueologia creat el 2001 dins de la xarxa de museus de la ciència i la tècnica
de Catalunya. Els participants en aquesta sortida dels Amics del Museu es repartiran en dos grups i acompanyats de guies visitaran tots els espais i tot el material ferroviari d'aquest centre. Faran un recorregut també muntats en un dels trens d'Època que tenen en funcionament i al migdia dinaran a un restaurant de falsets. Si voleu anar-hi avui dilluns i demà dimarts us hi podeu apuntar avui de 5 a 7 de la tarda només per socis i demà dimarts de 5 a 7 de la tarda pel públic en general i també
pels socis que no hi hagin pogut anar avui. El preu és de 55 euros pels socis d'Amics del Museu i 60 pels no socis. Aquest proper dimecres hi ha la conferència d'inici de curs escolar. Es titula Què és un algoritme? Exploraran els algoritmes i la intel·ligència artificial a la nostra societat més enllà de l'aula i en parlarà Xavier García Curado. El dimecres a les 6 de la tarda a la sala gòtica del Palau de Requesens.
I també el dimecres a les 7 de la tarda es presenta al llibre Una cançó de pluja de Joan Lluís Lluís i es presenta a la llibreria Cent vides del carrer Verdaguer 98. L'autor, Joan Lluís Lluís, presentarà la seva última novel·la editada per Club Editor.
I Raül Romeva també farà una xerrada aquesta setmana, el dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala d'actes del Poliesportiu Municipal. La importància de l'esport per a una societat i el presenta amb motiu de la presentació d'hipòxia i esport per a tothom. Dos llibres que ha escrit.
a l'exvotat Raül Romeva. La importància de l'esport per una societat aquest dimecres, a dos quarts de vuit, el poliesportiu és un acte organitzat per Esquerra Republicana. I parlant de presentacions de llibres, el divendres, l'Aula d'Extensió Universitària programa la presentació del llibre La dona del segle, del periodista de TV3 Toni Cruanyes, un acte obert a tothom que es farà el divendres, a dos quarts de set de la tarda, a la sala d'actes de la Biblioteca.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dilluns és la farmàcia La Granja, que està al carrer Roseta Canalia, 16, a La Granja.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Sí, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut. I també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda.
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang.
A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació, truca al 012. A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea, Next Generation EU, Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei A Ràdio Molins de Rei Bon dia i bona hora
Les 11 del matí i 9 minuts seguim en directe el bon dia i bona hora. De seguida parlant-vos d'un dels punts importants que vam tenir al ple del passat dijous és l'aprovació d'aquesta ordenança municipal reguladora de les autoritzacions de terrasses de Mónins de Reis.
El regidor Joan Carles Serra ens acompanya ja aquí a l'estudiu de Ràdio Molins de Rit per parlar-nos-en. Després, el Miquel Casas ens acompanyarà per posar bona música a la màquina de la Penny, a dos quarts de dotze. I a tres quarts de dotze, tocats, vindrà la Glòria Massana, i ens parlarà de llibres que van canviar el món. Avui anirem cap als segles VI i V abans de Crist,
per parlar de Confúci i de les analectes de Confúci. Tot això fins les 12 del migdia.
Anem a parlar d'aquest apunt que es va posar sobre la taula i a provar per unanimitat la sala de plens el passat dijous en el ple ordinari del mes d'octubre. És l'ordenança municipal reguladora de les autoritzacions de terrasses de Molins de Rei. Tema interessant, eh?
i a voltes controvertit, ja ho sabeu, i en parlem amb el regidor d'empresa de l'Ajuntament de la Vila, en Joan Carles Serra. Què tal, Joan Carles? Molt bé. Bon dia i bona hora. És el micro 4, perfecte. Benvingut, eh? Gràcies. D'entrada, content que després de la feina s'hagués aprovat per unanimitat, doncs...
Doncs sí. Aquesta ordenança, sí. Absolutament, i a més és una mostra de l'altaranà d'aquest govern, d'aquest equip de govern, que intentem sempre consensuar amb els altres grups municipals, aspectes delicats i no delicats, i en aquest cas pot ser, com deies molt bé, un aspecte delicat. Correcte, delicat. Expliquem d'on veníem, perquè ja hi havia una ordenança, però el que heu volgut fer és, bàsicament, actualitzar-la i posar-la al dia, no?
De fet, existia una ordenança que no era específica, estava dispersa en uns articles del 79 al 84 de l'Ordenança General d'Activitats i Establiment de Convivència Pública, i el que hem intentat fer és una ordenança específica de terrasses que recollia deu aspectes, pràcticament. Si em permets, els dic breument. Sí, i tant.
Comentem els deu aspectes. Quina ocupació necessitem del domini públic, quina superfície podem autoritzar, quines vies i espais públics són susceptibles d'acollir terrasses, la regulació del període d'ocupació i de la vigència de les autoritzacions, l'establiment dels horaris de l'activitat de les terrasses, quines obligacions i responsabilitats tenen les persones titulars...
actualitzar les característiques tècniques i estètiques dels elements de mobiliari, aclarir el procediment administratiu clar tant per l'otorgament com la renovació de les autoritzacions i definir, per desgràcia a vegades s'ha de definir un règim sancionador quan no es compleix aquesta ordenança.
Molt bé, a partir d'aquí també una de les coses que esmentàveu és que abans potser quedava limitada només a bars i em sembla que ara aquí també es contempla, Joan Carles, més enllà de bars, doncs restaurants que també s'inclouen dins de l'ordenança.
A més, és una ordenança que pretén actualitzar-nos i, inclús, ser flexibles a l'hora d'autoritzar terrasses de cara al futur. És a dir, el que hem fet, sobretot amb aquest procés, ni llarg ni curt, un procés necessari de parlar amb els sectors que estan relacionats amb les terrasses, òbviament parlar amb els altres grups municipals. Hem fet un estudi molt estricte d'altres municipis, tan grans, ja sabeu a qui em puc referir, com altres no tan grans, per veure...
Què deien les altres ordenances? I, repeteixo, intentar actualitzar i, sobretot, preveure possibilitats. I dins d'aquestes possibilitats, com molt bé dius, avui en dia, amb aquesta normativa, autoritzem a bars, restaurants, restaurants-bars, gelateries i orxateries,
cafeteries en degustació i assimilats del sector de restauració. És a dir, pot ser que alguna vegada vingui un establiment que vulgui tindre una terrassa. Llavors hem de veure tècnicament si és possible, si complís la normativa. Per tant, és una normativa flexible amb tot això. Molt bé.
Deies que s'ha parlat amb els actors protagonistes, per tant, amb els responsables. En general, a quina ha sigut la resposta dels agents implicats? Jo diria que el procés aquest que intentem sempre seguir, i també vaig seguir amb el seu moment, amb ordenances fiscals i amb pressupostos, és parlar amb els altres grups municipals d'entrada,
perquè també poden aportar idees. Després escollirem quines idees poden ser fructíferes o poden fructificar amb aquesta normativa i quines altres pots posar en dubte si inclores o no. Per això probablement també m'ha arribat el que deies tu molt bé, que és la unanimitat amb la votació positiva d'aquesta ordenança municipal.
Per tant, hem escoltat, jo diria que una vegada més, com a govern, i la majoria de propostes les hem posat, aquesta normativa. Alguna, potser retocant algun concepte, com hem dit al ple, però la majoria han estat acceptades i això dona garantia que, repeteixo, serà una normativa per avui i pel demà.
Hi ha una part molt tècnica, però està bé, perquè contempleu els mòduls, els parasols, jardineres i testos, manpares, parabents, és a dir, tot està degudament delimitat i estructurat, no? És que hauria, com et deia abans, de començar el directe. Una normativa d'aquestes característiques hauria de ser com un quadrat perfecte, els costats perfectes. Què vol dir això? M'has dit un quadrilàter? Exacte, efectivament.
Què vol dir això? Posem a cada una de les puntes dels vèrtexs què hem de posar? Qui vol tenir la terrassa? L'usuari de la terrassa? Aspectes tècnics? I veïns?
i cap d'ells ha d'estirar el seu vèrtex cap al seu cantó. Si aconseguim aquesta quadratura perfecta, haurem d'aconseguir el que volem amb aquesta normativa. És a dir, que els veïns es queixen que hi ha sorolls. Amb aquesta normativa, precisament, després podem entrar amb més calma a veure com podem regular aquests sorolls, sobretot d'arrossegament de les cadires o del muntatge i desmuntatge de les terrasses. Si un propietari de terrassa vol allargar
L'horari no pot ser, està contemplat aquí un horari que després parlarem també. Òbviament, per sobre tot això, hi ha uns aspectes tècnics que han de complir les terrasses. No pot ser que un parasol tingui un color determinat que canti, entre cometes cantar, dins del voltant del lloc de la terrassa. I, òbviament, els usuaris. Per sobre tot, el titular és que l'Ajuntament de Molins de Rei comparteix segurament amb tothom que és convenient que hi hagi terrasses al municipi.
I és convenient per un aspecte, òbviament, pels propis moliners i molinenques, però un aspecte econòmic. Probablement una terrassa afavoreix que aquella entitat tingui més recursos econòmics. Perquè quines eren les principals problemàtiques que us trobàveu en l'actualitat abans de regularitzar encara més amb aquesta ordenança? Aviam. La principal probablement és els sorolls.
Això és molt conegut, hi ha determinades zones, hi ha algunes terrasses que, no tant per ells, sinó pels usuaris de les terrasses, provoquen sorolls. Amb aquesta nova normativa està molt regulat quan tancar, quan recollir, i després ja confiem, jo ho vaig dir al ple, jo soc positiu, jo confio en els propietaris i propietàries de terrasses que facin, que vellin per la tranquil·litat dels veïns.
Per tant, no dic una obligació, perquè òbviament no es pot obligar, però hauria de ser una recomanació perquè si no hi haurà denúncies. Com diria que és el principal aspecte negatiu d'una terrassa. És a dir, els sorolls, no sols de les cadires, de les taules i de la gent que està sentada, sinó després quan tanquen, que és la principal.
Gent que s'accedia potser a posar més taules i cadires? No tant, eh? Pot ser això, però sobretot és l'aspecte de soroll després de tanca, probablement. Probablement també és un aspecte ja no dedicat o no responsabilitat del lloc que té la terrassa. Bé, si anem... Ara anirem després als horaris, però contempleu, per exemple, de superfícies i ocupacions, no s'autoritzaran terrasses en els carrers Jacint Verdaguer, he llegit...
Avinguda València accepten el tram del carrer Pimargall i passeig Terraple, i Avinguda Barcelona accepten el tram del carrer Pimargall i carrer Menéndez Pelayo. Mentre no estigui executada la reurbanització d'aquests trams. Mentre, llavors, quan estigui reurbanitzat, llavors sí. D'acord. I el carrer Verdaguer per motius de seguretat o d'alguna qüestió? És que hi ha un tema de voreres, en el sentit que les voreres s'han de tindre 4 metres de vorera per poder posar una terrassa.
Aquell és el requisit, eh? És el requisit, perquè el que volem és precisament la convivència que dèiem abans entre els veïns que passen per la vorera i les terrasses. És a dir, com a mínim ha d'haver un 1,8, o sigui, pràcticament dos metres, 1,80 d'espai per poder passejar entre les cadires de la taula i l'edifici, o sigui, la façana de l'edifici.
i mig metre des de la cadira de la taula i el límit de la vorera. Per tant, això està molt marcat. A part d'aquí, òbviament, també, màxim pot haver un 50% d'ocupació de la via. És així. Això en quant a voreres i en quant a passejos i places... Passa de la vila, per exemple, ho contempleu aquí com un 20%. Contemplem un 20%. És una...
Excepció, perquè els altres passejos i places és un 15%. Per tant, donada la ressonància que té la plaça de la Vila, la plaça de l'Ajuntament, la plaça de Catalunya, de fet, perquè és el nom autèntic, mantenim un 20%. Cuidado, perquè aquí, a la plaça de Catalunya, hi ha un aspecte, que si una terrassa es posa a la vorera, no compta l'espai del mig. Ho dic perquè, al millor, visualment, com pot ser que hi hagi una autorització de la vorera i una altra autorització de la plaça, com a tal.
I que això ho contàvem abans també fora del micròfon, es contempla, doncs, límit de taules, de cadires o per persones? Això va ser una proposta que va fer un grup determinat, precisament amb aquestes reunions que vam tindre, on deien, ostres, però clar, si anem deu persones i són mòduls, perdona, si començo millor, s'estableixen mòduls. Què és un mòdul? Un mòdul és una taula i quatre cadires.
I això vol dir que és 1,80 per 1,80 per 1,80 una ocupació de 3,24 metres quadrats. L'altre, si no això és dades, com sempre saps, m'agraden les dades. I això és el mòdul gran. El mòdul petit és una taula
on és metro vuitanta per zero vuitanta. És a dir, 1,44 metres quadrats comptant la taula més les cadires. Clar, però aquest grup deia, ostres, però Joan Carles, què passa quan hi ha deu persones que són família i llavors que es posaran en tres taules diferents? No, juntaran les tres taules i llavors, clar, l'espai és menor. Llavors...
Amb aquesta conversa que hem tingut, amb aquestes raones que hem tingut, vam considerar, fent, com vaig dir al ple, una larga de flexibilitat i després un aspecte jurídic, òbviament, vam incloure, diu, respecte a la superfície, perdoneu, el nombre màxim de mòduls que es poden autoritzar són 12, però a la llicència de Terrassa es determinarà l'aforament màxim de persones usuàries autoritzades, és a dir, és una tercera dada...
que es pot posar quan demanes una llicència de terrassa. És a dir, mòduls, quants mòduls vull, grans, de taula quadrada, diguem-ho així, mòduls petits, de 1,80 x 0,90, 0,80, perdó, 0,80 si ho dic bé, i número màxim de persones que poden estar en aquella terrassa.
Bé, temporades... Hi ha quatre tipus de temporades a sol·licitar per la llicència de Terrassa, eh? Veig. Mensual, anual, temporada d'estiu o puntual? Correcte. Hi ha quatre casuístiques. La majoria, no sé quines... És que depèn. Depèn de Terrassa. Al final, el propietari pot determinar si la vol tot l'any.
Si la vol... Que n'hi ha moltes ja, que ja estan... Són més que abans. Més que abans. Són més que abans. És a dir, ara és la mensual, l'anual, que és, òbviament, des de l'1 de gener fins al 31 de desembre, la temporada d'estiu, que són sis mesos, és a dir, l'1 de maig fins al 31 d'octubre, són pràcticament sis mesos, és un estiu llarg, com podeu veure, i la puntual per esdeviniments extraordinaris. Si passa alguna cosa, o celebren 25 anys de, o fan una promoció especial del que sigui, llavors també ho permetem tot això.
Bé, anem als horaris de funcionament, doncs, perquè ho heu regulat. Aviam, horaris generals de funcionament d'obertura i tancament de les terrasses s'han d'anar als següents. De dilluns a dijous a les set i mitja, i divendres, dissabtes i diumenges també a les set i mitja, és a dir, sempre és a partir de les set i mitja. Però aquí ens adequem a l'horari de l'establiment, és a dir, de dilluns a dijous...
a les 23, tancament de la terrassa, i allarguem divendres, dissabtes i diumenge fins a la 1 de la matinada. Això és tancament de terrassa? Correcte. Una altra cosa és recollir. Que permetem mitja hora per recollir la terrassa. És a dir, si no hi ha elements que poden estar anclats a terra, són coses específiques, és a dir, si es poden treure els parasols, si es poden treure les taules, etcètera, s'ha de retirar tot, òbviament, perquè hem de deixar la via lliure.
Hi ha una excepció que també, repeteixo, va ser en aquest cas una proposta d'un altre grup municipal i que vam acceptar. En aquell cas, el grup deia tres mesos on poguéssim tancar una miqueta més tard. De moment no ho hem deixat tres mesos perquè considerem que al juliol molta gent també treballa, la majoria treballem, i sí que a l'agost concedim que es pugui tancar més tard, a la una de la matinada, és a dir,
allarguem una miqueta més l'horari de tancament de la terrassa, perquè considerem que a l'agost pot ser que a les 12 sigui massa aviat. Vols dir que la 1 tanca la terrassa i ja marxa fins a dos quarts de dues del matinada per recull? En aquest cas és una excepció, la 1 es tanca i recull. Intentant, a més, un altre aspecte que ens hi posarem molt serios, que és l'aspecte de soroll, en el sentit d'arrossegament de les cadires.
No sé per què els humans, a vegades, quan ens desplacem, quan sortim d'una taula, arrossem la cadira en comptes d'aixecar-nos, com hauríem de fer també a casa. Jo crec que a casa això no ho fem. O sí, no ho sé, tampoc ja ho desconec. En tot cas, sí que ens posarem molt amb l'altre quatre pota, l'altre quatre vèrtex del quadrat que dèiem abans equilàter. És a dir, aspectes tècnics. La cadira ha de tindre a sota, als peus, algun element que eviti els sorolls. O sigui, la fricció que no faci soroll.
Si fa soroll, el tècnic o tècnic corresponent farà retirar aquella cadira fins que estigui resolt. És que és així. Perquè és una de les principals causes de soroll, precisament. Per tant, si poden tancar a les 11 de la nit entre setmana, vol dir que tenen de marge fins a dos quarts de 12 per tancar, eh? Per recollir, perdona. Recollir, recollir. El client ha d'estar fora de la terrassa.
I el tancament a la una matinada, per tant, només seria durant el mes d'agost, per entendre'ns? Sí. En marge fins a dos quarts de dues per retirar tots els elements de les terrasses, eh? Correcte, sí, sí. Ja també m'estic saltant coses, però... Perdona, ja per clarificar. A la una a la matinada, perdoneu, és tot l'any, dijous i dissabte, perdó, perdó. I a l'agost, de dilluns a dijous fins a les dotze. Perdó, perdó. Durant tot l'any, les nits del cap de setmana, per entendre'ns? A la una, correcte, que és el que està permès ara...
I a l'agost sol, de dilluns a dijous a les 12, i a la una dissabtes i divendres. Una de les coses que es posava sobre la taula és com ho fem complir això, no? Com està previst, doncs, Joan Carles, fer complir totes aquestes mesures? Com deia a l'inici, és una llàstima que qualsevol reglamentació o qualsevol normativa hem de posar un règim sancionador. Sí.
Si fóssim positius i penséssim que tothom és bo, no caldria. Però a vegades no passa això. Per què? Perquè posem les taules fora d'on correspon, posem més mòduls, tanquem més tard... No dic que obrim més aviat, perquè a set i mitja està bé, però pot ser que passi una sèrie d'infraccions. Llavors, sí que és veritat que a la nostra regidoria tenim tècnics que estan destinats precisament a vigilar que no passi tot això...
Però també estem avaluant, mirant, d'afegir algun aspecte, alguna persona, alguna empresa, inclús externa, si internament no podem, per assolir els horaris de tarda-nit, que són els més conflictius probablement, perquè la gent vol descansar i perquè les terrasses, òbviament, probablement estan més plenes de les tardes-nits.
Per tant, entrarem per fer complir tot això. Hi haurà aquestes persones, perquè hi ha un procediment sancionador. Joan Carles, hi ha delimitat també una sèrie de sancions en el cas que no s'arribi a creure o a fer creure totes aquestes qüestions que s'han posat sobre la taula. Infeccions qualificades de lleus, greus o molt greus, eh?
sí, lleus poden ser tan fàcil com la cèdula que no estigui posada al carrer o, i un altre aspecte que no hem mencionat encara, el tema de neteja és responsabilitat
del propietari o la propietaria de la terrassa que estigui net durant el servei i quan acabi el servei. Per desgràcia, això no ho estem complint. Llavors anem pels carrers quan hi han tancat i veiem alguna terrassa que realment fa, no dic fàstic, però pràcticament fa fàstic. Això és lleu, neteja dels elements de la terrassa, l'ocupació, com deia abans. Greus, quines són? Home, molt fàcil. No respectar l'horari.
de funcionament, o sigui, o obrir abans o tancar després. Incomplir l'estètica de la terrassa, o sigui, alguns elements que no quadrin, o bé amb les altres terrasses o amb l'entorn que estan.
Què més? No recollir o no plegar-se al mes de la terrassa. Per desgràcia, encara ve amb una terrassa que deixa les cadires fora, lligades amb una cadena. Això no pot ser. S'ha de recollir tot. Això sí que es pot moure. Una altra cosa és un parasol que està enclat a terra, però en aquest cas no, és així. O molèsties al veïnat, reproduccions audiovisuals... Està prohibida la música, excepte en casos molt concrets que han de demanar permís. Estan prohibides les estufes de gas. Mm-hm.
estan prohibides les estufes que no compleixin el marcatge CE. És a dir, ens hem avançat, ja no dic en l'actualitat, sinó el que pot vindre. Sí, que es contemplen ventiladors, he llegit en alguna zona. Es contemplen ventiladors, sempre tenint en compte que la majoria han de ser amb bateria, perquè la connexió elèctrica...
No pot anar ni per sostre, o sigui, per dalt ni per baix, excepte que ja estigui regulada i ja estigui posada. I en casos molt concrets s'ha de demanar un permís especial i, òbviament, uns aspectes tècnics que vigilaran molt bé que tot això sigui correcte, a més. Les greus quines són? Doncs l'enllumenat no homologat, incomplir la retirada de forma...
reiterada, òbviament, la manca d'assegurança, la manca de fiança, la manca, òbviament, de llicència, una terrassa, si no sense una llicència, el dia següent no hi ha de ser. La manca de pagament de la taxa i tot això, inclús, instal·lar elements de tancament en materials de construcció permanents. Això tampoc pot ser. Tots els elements poden ser retirats amb excepcions. Això seria greu. Òbviament, ja acabo, com entrarà més d'una infracció lleu,
amb el període d'un any comportarà una infracció greu, i més de greu, amb el període d'un any comportarà una infracció molt greu, i al final es pot tancar inclús la terrassa. Què parlem, doncs? De lleu són multa de 100 a 300 euros, les greus de 301 a 600 euros, i les infraccions... Sisplau... I les infraccions molt greus, amb multa de 601 a 3.000 euros. Sí.
Sí, de totes formes no m'agradaria acabar parlant d'infraccions. No. Jo diria que hem d'acabar parlant que, repeteixo, hem aprovat una normativa consensuada amb tots els grups municipals, amb tots els sectors, i que hem d'aconseguir entre tots, sent positius, que aquest quadrat sigui realment equilàter, que cap tiri del seu vèrtex per anar amb el seu benefici particular, sinó amb el benefici de tots.
I llegia que, en qualsevol cas, el termini màxim per adequar-se plenament als preceptes d'aquesta ordenança finalitza el 31 de desembre de l'any que ve. O no? O és d'aquest any? No, no, és d'aquest any. És que he vist 2026? No, no, és d'aquest any. Per tant, si això hi ha... Si hi ha un procés... S'ha aprovat, per tant, ja entra en vigor... Hi ha un procés normatiu. Hi ha un procés normatiu que s'ha de publicar oficialment. Correcte. Algú pot reclamar qualsevol aspecte relacionat amb la normativa, l'hem d'escoltar, hem de retocar, i al final és un procés normal amb una normativa.
Però quan s'engegui l'1 de gener del 2026... Probablement el gener estarà ja activ. Serà actiu. Qualsevol canvi, qualsevol cosa, l'anirem comentant. Joan Carles Serra, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, com sempre. I bona setmana. Igualment. El Joan Carles és regidor d'Empresa, entre altres responsabilitats, de l'Ajuntament de la Vila. Que vagi molt bé. Gràcies. Són dos quarts de dotze. Anem amb la màquina de la peni. Som-hi.
Fins demà!
La Màquina de la Penny, ja sabeu que és aquest espai que compartim tots els dilluns amb el Miquel Casas, que ja és aquí amb nosaltres a l'estudio de Ràdio Bonits de Rei. Què tal, Miquel? Bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia, com estem? Com ha anat el Halloween, aquestes tres festes que tenia? Els Halloweens. Els Halloweens. Els Halloweens. Tu, escolta, això és una bogeria. Els americans ens l'han ben colgada, eh? O sigui, hem passat de la meravellosa castanyada, això del Halloween. Sí. Tres Halloweens a la discoteca. Divendres, dissabte i diumenge. Déu-n'hi-do.
En fi, doncs, escolta'm, si la gent vol festa, festa, el que vagi a faltar, vaig estar el divendres d'una estona, realment el muntatge és molt, molt gran i molt ben parit.
Entrem en matèria, doncs. Va, som-hi. Va, què ens expliques avui? Aviam, dintre dels esdeveniments, diríem, ludico-culturals, més ludicos que culturals, de la Penny, era la carnavalada. Sí. La carnavalada eren dues funcions que es feien dissabte nit i diumenge tarda, funcions on hi havia, diguéssim, sketches teatrals fets per a aficionats,
I una part musical, hi havia un dels parts que hi havia allà, eren una sèrie de plebacs musicals.
imitacions, podríem dir el que ja coneixem amb un plebac. La carnavalada, les ànimes de la carnavalada eren el Pla, el Roca, el Montner i el nostre estimat Miquel Arbosa, ells eren l'autèntica ànima de l'Ànimes de la Penny i el que seria a la part musical, ells mateixos creaven i buscaven les cançons de moda d'aquella època, jo encara no m'havia posat del topa, tenia 14 o 15 anys,
I hi havia una cançó que la talla que canta un i els assajos no se'n sortia. No se'n sortia. I al final, de tant assajar, me la vaig aprendre jo. Dic, escolta, voleu que l'aprovi jo? La vaig provar i van dir, vale, la faràs tu. I era aquesta cançó.
Fins demà!
Fins demà!
A veure... Neil Diamond. Neil Diamond. Fa unes setmanes escoltàvem el mític Sweet Caroline, que és una cançó que s'ha recuperat i que ara tothom canta. Sí. Aquest va ser un dels primers èxits de Neil Diamond, Song Soon Blue, de 1972, un número de estats solits de calaix.
Nil Diamond és un gran cantant, també un gran compositor, hi ha moltíssimes cançons d'èxit que han cantat altres artistes. Seria una mica el que podríem dir, salvant distàncies, el Perales Yankee.
Tot i que, sí, sí, realment sí, cançons com Red Red Wine, que van fer els Pretenders i després van versionar UB40, que van ser uns segis increïbles. Una altra de la pel·lícula Pulp Fiction, hi ha una cançó que es diu Girl, You'll Be A Woman, interpretada per Ursh Overkill, que també va ser una autèntica revolució.
o l'Amable Liberty Monkeys, que era una banda popera als Beatles americans. O sigui, són Neil Diamond, un gran autor i un gran compositor, i que ara torna a estar a la moda precisament pel Sweet Caroline. Molt bé.
Jo em vaig trobar que el dissabte nit aquesta cançó és molt avorrida. I dic, hosta, jo crec que porto o tinc per fer alguna cosa més que imitar amb aquest senyor. Jo era amb una americana, suposo amb camisa i corbata, no me'n recordo ben bé, i vaig fer un canvi total i el diumenge de la tarda arribo a la Penny, vaig al teatre, vaig al DJ i crec que era el Pere Vila.
Pere Vila deia que sí. Quan sortia, en lloc d'aquell, posa aquest disc. Sí, sí, ja ho saben, jo hi ho he avisat. I va posar aquesta cançó. Vinga, som-hi.
Fins demà! Fins demà!
Això anava més amb mi, que no passa amb el Diamond, llavors em vaig guarnir d'Alice Cooper, que portava els ulls pintants de color negre, una cosa com molt sinistre. Ell sortia, a l'escenari sortia amb un acerpiton...
havia sortit amb guillotines, jo no vaig arribar a aquest nivell, perquè a més a més va ser una cosa molt improvisada, i la gent va quedar molt perplexa, perquè allò era molt revolucionari, per allò que representava una miqueta l'esperit més tranquil de la peli. Bé, què diu Alice Cooper? Alice Cooper té una dada interessant, va néixer un 4 de febrer de l'any 49,
el mateix dia que un fill meu, però uns anys abans. El seu nom real es diu Vincent Furnier. Es va posar aquest nom d'Alicia Cooper perquè estava en l'època del glam, del gay power, una miqueta d'aquesta primera revolució que va haver-hi d'aquest nivell.
va ser el que va, d'alguna manera, influir molt, molt a Marilyn Manson, i ell ho ha reconegut sempre, que la seva referència havia sigut Alice Cooper. El productor d'aquest disc és un tal Bob Edselin, que com a coses especials a explicar, entre altres, va produir a Pink Floyd, Lurit o Peter Gabriel. O sigui que estem parlant de coses molt sèries. Això va ser el número dos als Estats Units, no va arribar al número 1, però sí a Inglaterra.
l'Alice Cooper qualificat com a el precursor del gran rock del rock dubu del heavy metal inclús de la new wave està actiu des de 1963 i encara està dalt de l'escenari i entre altres ha venut 50 milions de discos a la seva discografia
I vas triomfar amb la seva imitació o no? Jo crec que sí, perquè la gent no estava preparada. La gent no estava... O sigui, imagina't el Nil Daya amb això, es feien coses, bueno, amb aquella idea. Jo, bueno, evidentment jo, amb el pla Rocamontner Arbors no els he dit res, simplement ho vaig fer i penso, bueno, si m'acomiaden no passarà res. Perquè tot això era una cosa totalment d'aficionats. Sí, sí, sí.
I per acabar-la de liar més liada, l'any que ve, l'any següent vam interpretar això.
Gràcies.
Fins demà!
Estem amb les carnavalades de la Penny, eh? I en aquest cas, l'any següent diguis que vas encara anar més lluny. Uah! Avui encara no ho havia fet. Ah, és veritat, no ho has fet. Sí, home, aquella imitació d'Alice Cooper va agradar i l'any següent vam presentar una cosa ja en grup, en una banda. Recordo fins i tot que setmanes abans anàvem a fer assajos,
I quan es dejàvem aquesta cançó, des de dalt notaves que la gent que estava a baix, com, uah, saps? Una sensació com, hòstia, això és guapo, saps? Vull dir, si més o diferent, o que la gent almenys prestava atenció, ens prestava atenció. Els assajos també eren terrorífics, perquè ho feien com si fos el mateix dia.
Ens vam ajuntar aquí... Això és Uriah Hip, una banda pionera del que seria el rock, do, heavy metal, juntament. Els més importants serien els Led Zeppelin, els Deep Purple o els Black Sabbath, però els Uriah Hip estaven allà dins d'aquesta pel·lícula. De fet, és una banda que es va formar l'any 69 i encara estan en actiu també.
No més que del guitarrista, el Mike Box, la resta de músics els han anat canviant, els han anat actualitzant, però avui en dia encara tenen una sèrie de parròquia de seguidors, tota la zona Txèquia, Bulgària, aquella zona previa a l'est.
tenen encara una gran, i allà no paren de fer gires. Amb aquesta cançó de Surya Hip, al final hi ha un solo de bateria brutal, amb la participació dels membres d'un grup que es deia Ocivisa, un grup africà que va i rompa el mercat discogràfic als anys 70 també, aportant les seves experiències africanes barrejades amb el sol, amb el jazz i amb la música funky. El Surya Hip tenen 25 àlbums d'estudi,
I van vendre 40 milions de discos. I aquí els que, els Uriahip, érem el Jordi Bonastra tocant la bateria, l'Eddie Miller a la guitarra, que fins i tot em portava un darrer canvi que la trencava, l'Agustí pel Montestaglès, el Ramon Esteve era el baixista i jo feia de cantar. O sigui, això va ser una... Hi ha documents gràfics d'aquesta actuació. Sí, hi ha? Estem parlant de l'any 70...
tot això està passant entre el 71, 73, 74, estem amb aquesta d'allò, fixa't els temes, això està l'any 71, vull dir que era d'allò. L'any següent li vam voler donar la volta, encara més ben donada, i nosaltres anàvem als concerts de música i vèiem l'efecte del fum, que no sabíem que es feia amb un producte en concret. Llavors vam anar a comprar una sèrie com de cartutxos de pòlvora,
Els vam posar davant de l'escenari i abans de començar la cançó vam fer un tema d'esli purple, que ja era donar-li més la rosca. Quan van encendre això per fer l'efecte, el fum no va anar a balla, el fum va anar amunt. O sigui, vam buidar la platea de la Penny amb aquest efecte de fum. Clar, el fum que era, era, era, era, era, era pòlgore. I quan vam sortir nosaltres no veiem gent. La gent estava tot al fons, ho van obrir tot.
vam fotre un desastre de joventut, innocència, inconsciència, una mica de tot. Llavors, per compensar una miqueta tota aquesta disbauxa del fum de la màquina de peni, és que ho quadrarem, a l'últim any o a l'any següent vam fer una animalada com aquesta.
Sembla com si fos ahir, que passant amb el Vespino, pels carrers del barri xino, de cop la vaig descobrir asseguda en aquell bar.
de pau parada i mig morta. I jo li vaig obrir una porta, la porta del Cidecart. Per la llet que vaig mamar, juro que me lairia. Mil vegades aquell dia en què et vaig arreplegar.
I tu en canvi ets una filla de marfanta.
Tres paraules, simplement, t'ho he de dir sincerament. Mira, noia, francament, ets un carrer.
I un cardo burriquero. A veure, la trinca, eh? Per compensar tot aquell muntatge, vam fer la trinca, tu. Vam fer la trinca, que era una de les bandes mítiques incorporades dintre la nova cançó, ajuntament amb Llach, Serrat, Raimon i companyia. De la trinca, les dades són esfeïdores.
Aquesta cançó és el Bolero de l'any 1976. Tot just havia acabat de morir el Franco. Es va publicar, crec que va ser febrer o març d'aquell any, Opus 10, el nom de l'àlbum. Sempre la trinc amb unes lletres punyents, unes lletres superrebuscades, i més amb l'època de Franco, de la censura, que tenies que dir-ho, però ojo, com ho deies, no? Era molt així. Una mica perquè us feu la idea de com funcionava la indústria escogràfica d'aquella época...
que també anava lligada, suposo, amb l'imaginació dels propis músics. La Trinca, l'any 70, 71 i 72, van gravar 3 àlbums. O sigui, un cada 4 mesos, per dir-ho, no? O sigui, no? 4 mesos. L'any 73 i 74 em van gravar 2. Dius, bueno, ja estan afluixant, però no. El 77 em van gravar 3. El 78, 2. El 79, 2. O sigui, gravaven 2 o 3 àlbums cada any. Ara graven un àlbum cada 2 anys. Sí, Dani, Dani.
I l'any 81 va vindre la gran revolució, van canviar el segell Edixa, que era el segell català on gravaven pràcticament tota la gent de la nova cançó, van fitxar per una multinacional i van gravar el nou de trinca.
9 de trinca, això va ser el 81, va ser a primers d'any, jo ja tenia d'un disco, i recordo un dels primers grans fenòmenos de vendes de la història de la meva botiga. El 9 de trinca de la trinca va ser una brutalitat el que es va arribar a vendre d'aquest disco. Un disc ha entrat en català.
allà hi havia temes mitis com la dansa al sabre, que és la del Tejero. O sigui, exactament, el Tejero va ser el 23F, doncs hauria sortit el març. Però si jo vaig sortir i aprofitar el del Tejero, vam fotre el de Nubi Blau, que també és tremendo, o el barró Davidet. O sigui, una imaginació increïble als senyors de la trinca. Mira, ho hem quadrat tu. Molt bé, molt bé. I tu vas imitar també dins la carnavalada...
Vam imitar la trinca amb tres mesos de la colla, que ara mateix no els puc dir, perquè el que tinc claríssim era el Pep Rebentós, però no sé si hi havia el... Crec que també el José Bugerí, i l'altre no sé si era l'Anton, el Manel Bonilla, el Jordi Bonestat, no tinc clar quin era un dels que... Però vam fer... Mira, se'ns va fer la colla. Recordo que vam sortir amb Americana Corbata, amb armudes, amb botes i mitjons llargs. O sigui, vas fotent molt al cante, eh?
Però ens ho vam passar molt bé, realment la carnavalada era un aconteixement on ens ho passàvem molt de tots plegats i allà comparties amb gent des de 70 anys fent-se xavals. Molt transversal, eh? Exactament, i aleshores les funcions les vivíem molt, omplíem dissabte nit, omplíem diumenge tarda, fins i tot crec que un dels últims anys vam fer tres funcions, crec que també hi havia una funció de dissabte tarda, vull dir que una...
I aquí que parlem de la peni, de la màquina de la peni, la carnavalada era pràcticament obligatòria. I recordo això dels quatre megacracs, Pla, Moner, Roca, Arbós, aquests tios eren boníssims. Hi havia un feina una conya al Pla i l'Arbós del doctor Locro, no sé com s'hi deia, el doctor Xiflado, que no l'assejaven mai, és a dir, no l'assejaven mai.
Ho fotien improvisat, completament improvisat. El dissabte feien una cosa i diumenge una altra. Jo tinc uns records increïbles d'aquella època. Fantàstic. Gràcies per compartir-los, Miquel. Doncs ens veiem els dilluns. Que vagi molt bé. Bona setmana. 11 minuts i les 12.
Continuem, recte final del Bon Dia i Bon Hora, i ens n'anem enrere amb el temps per fer un viatge en els llibres que han canviat el món, i avui tornem a anar cap a segles abans de Cris, segles VI i V abans de Cris, per parlar de Confuci. I ho fem amb la Glòria Massana avui via telèfon. Què tal, Glòria? Bon dia. Hola, bon dia. Com estàs?
Molt bé. Molt bé, si no entrem en detalls, eh? Va, d'acord. Exacte. Doncs anem a parlar de Confuci, concretament de les analectes de Confuci, oi? Correcte. De fet, ens entrem en el que seria el cor de la filosofia ètica xinesa. Confuci, de fet, era un antic filòsof que va compilar una col·lecció de sàvies paraules
que oferien principis ètics per regular les cinc relacions essencials de la vida. I aquests consells s'han seguit durant milers d'any. El filòsof va créixer a l'altra burgesia, cap al 551-479 abans de Cris, va passar molts anys compilant aquestes paraules,
perquè hi ha els individus en les seves vides quotidianes segons uns determinats principis ètics. De fet, anelecta significa fragment o extracte de literatura o col·lecció d'ensenyaments. I en el cas també de Confuci, per referència a la discussió o a l'intercanvi de molts principis morals i ètics. Va anar aprenent forma d'ensenyaments i pensaments,
I juntament amb aquests fragments dels diàlegs entre el filòsof i els seus deixebles, una mica a l'estil de Plató o de Sócrates, el text va ser compilat i escrit pels seus seguidors. És a dir, tornem una mica a veure un text que, tot i ser creat molt abans, no passa, no es fixa per escrit fins temps després. Molts erudits creuen que aquestes analectes es van anar realitzant moltíssims, sobretot el que seria la dinastia Han,
entre el 206 i el 220 després de crisi, és a dir, bastants, un parell de segles més tard, no? Però el fet és que han continuat i es considera una de les més representatives del pensament confucià i es divideix en aquests cinc, us deia abans, que regula cinc tipus de relacions, no? Doncs aquestes relacions són, ja veureu,
són les relacions príncep-súbdic, les relacions pare i fill, les relacions germà i germà, les relacions marit i muller i les relacions entre amics. Aquestes són les cinc esferes en què es regulen les relacions. Les anàlegs, a més a més, van donant forma a la moral i al pensament de milions xinesos, encara avui en dia, i
És a dir, a part d'aquests grups de relacions, els principis ètics en els que es regeixen són la justícia, la igualtat, la pietat i també el decor, la prudència, per entendre'ns. I els conceptes claus són l'amabilitat i la benevolència, l'humanitat i l'altruisme i la bondat.
és a dir, amb tots aquests principis i aquests bons desitjos, és com les analèctes ens ensenyen a cultivar i a practicar el renn, això el que diria els valors, a través de l'oratòria, de l'acció i del pensament. És a dir, tres coses, seria a través d'expressar-los, a través de fer-ho mitjançant l'acció i a través del pensament.
la modestia, l'autodisaprovació i l'autodisciplina són considerades virtuts essencials i equivalen a la norma d'or, que és estimaràs el teu cruisme com a tu mateix. Molt bé. El text, a més a més, utilitza moltíssims conceptes fonamentals, és a dir, conceptes alguns que ja hem vist, com el Dao, el Jin, el Jin...
el Jung, és a dir, tots són conceptes que equivalen a la lleialtat, a la integritat, al respecte, a l'obediència, al coratge. Al final, al principi, és bastant universal, en el fons, que hem anat veient també tots aquests programes. Molt bé. I el que sí que és important és que el segell del que seria les ensenyances confusianes posen el seu èmfasi, i això potser sí que és molt modern,
o és un avenç, podríem dir, posen l'èmfasi en l'educació, en l'estudi i en el coneixement. Aquí potser sí que podríem dir que és el primer text que explícitament parla de l'educació com un principi social, com un pilar fonamental de la humanitat. Molt bé. Escolta, i on podem trobar aquest llibre? El podem trobar en català, també?
Aquest llibre el podem trobar en català, de fet, amb una edició i traducció d'Antoni Prebost, editat per l'editorial Fragmenta, del 2008. És una col·lecció que té aquesta editorial que es diu Sagrats i Clàssics, que el seu nom ja indica que va traduint aquests llibres. I és una edició molt interessant, unes 400 pàgines, això sí, perquè és una edició...
a bilingüe. És bilingüe xinès-català, o sigui que podem llegir els desanalectes en xinès i també en català. Molt bé. I ens quedem quatre minutets. M'has destacat algunes frases, no? Veig. Exacte. Tenim un fragment que al final resumeix una mica l'èmfasi confusià entre la humilitat i l'estudi constant, que podríem dir que aquesta és la gran aportació
I és aquest text que diu «Soc un amant dels antics, un que s'afanya a buscar-los». Doncs amb aquest principi de confusi continuem tenint aquest èmfasi en l'educació. Per exemple, també n'hi ha un altre que diu «aprendre i en cada ocasió practicar el que s'ha après». Que no és un goig, això. O els que es dediquen a la política avui dia...
Què tal són? I el mestre digué. Ai, gent de poca talla, no cal comptar-hi. Molt interessant aquesta última, eh?
Aquesta potser molt connectada amb les notícies d'avui mateix, de la Generalitat Valenciana, precisament, potser. En fi, doncs el tenim en català, aquestes anàlectes que dèiem de Confuci, com dèiem, editat per fragment l'any 2008, si el voleu trobar, dèiem unes 400 pàgines. Glòria, alguna cosa més?
Doncs, en principi, que tingueu molt bona setmana. I tu també, ja parlarem segurament en el transcurs de la setmana, perquè ve un cap de setmana intens pel Festival de Terror, primer cap de setmana, i sobretot el Terror Kids i aquelles activitats que sempre ens agrada destacar. Perfecte. Molt bé. Doncs cuida-t'hi, molta energia pel que queda de setmana. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, que vagi molt bé.
Adéu-siau. Doncs... Molt bé. Dos minuts i arribarem a les dotze. Ho deixarem aquí. Només dir-vos diverses coses. Ara a les dotze no escoltarà un informatiu bonitzat al dia, sinó excepcionalment la remissió del programa Ona Rainbow amb la Mari i l'Helena.
El programa que vam emetre el passat dimecres i l'emetrem de nou, remetrem, vaja, de 12 a dos quarts d'una. A dos quarts d'una tenim el programa del David Rius, del company David Rius, Històries de la fotografia, que per cert ja ha anunciat el David la temàtica d'avui i és que ens parlarà de la miliciana del Terrat. Aquesta fotografia que avui serà objecte d'anàlisi.
Després, a la una, tenim, per una altra banda, les restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga. I, a partir d'aquí, connexió amb la xarxa, la migdiada i la resta de programació pròpia d'aquesta casa, a partir de les quatre i fins la una de la matinada, amb diversos punts d'interès, com el programa La Veu, com les heroïnes quotidianes, amb la Ida Galsaran, il·lustradora...
que serà entrevistada per la Vega Floria. Tenim l'actualitat dels Matossers, amb la diada que mantenia ahir, amb el Mirant al Cel, a les 7, a les 8, el Dani parlant de teatre amb la Cubana, amb actors de la Cubana, i també amb el seu director, el Jordi Milán. I a partir d'aquí, el món dels videojocs amb el joc per randa. Tenim l'etapa reina, important, programa del món del ciclisme,
I després el Jazz Club de nit amb el Miquel Tosset, amb la remissió també de la tartúlia del Bon Dia i Bon Hora. Gràcies per seguir-nos, us hem acompanyat la Sílvia Artés i un servidor Oriol Romeu. Tornem demà a les 8 en punt del matí. Que vagi molt bé.
Gràcies.