Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal com esteu? És dilluns 12 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició, nova setmana, la tercera setmana ja d'aquest any 2026, al capdavant del bon dia i bona hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb 4 graus i mig de temperatura...
a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment número 6. L'equip d'aquest programa, Sílvia Artés, Roger Doset i Oriol Romeu, acompanyen-vos des d'ara i fins les 12 del migdia per repassar l'actualitat local com és habitual, sobretot aquesta primera hora del programa, més informativa. De seguida actualitzarem la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats per aquesta setmana que engeguem i també, evidentment, un repàs a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital.
I a dos quarts de nou ens aturarem i parlarem del centre excursionista de Morins de Reí, perquè comença i engega, vaja, el segon trimestre del curs per les seves diverses seccions. I en aquest cas ens aturarem a la secció de Medi Ambient perquè, entre altres coses, fa un recorregut aquest diumenge.
per molt a prop de casa nostra, el Rodal de Molins de Rei, una matinal circular que plantegen a l'entorn de les Llicorelles, entre altres espais d'interès. En parlarem amb el Marià Caimó, que és vocal de la secció de Medi Ambient del SEM, com bé sabeu, que ens expliqui i ens detalli aquesta sortida que fan diumenge.
com dèiem tot just, els entorns d'aquí a la vila. Per tant, també, si us ve de gust apuntar-vos-hi, doncs en donarem més detalls a partir de dos quarts de nou. En una primera hora del programa, on, evidentment, també aprofitarem per escoltar l'apunt del dia de la Raquel Reyes Reventós.
Serà després de l'entrevista. Farem el repàs a la programació de la ràdio nostra per una banda, el repàs a la programació de la televisió, per l'altra i acabarem escoltant la Maria Casals recomanant-nos un llibre abans d'arribar a les 9 del matí a la recomanació cultural. Després de les notícies de les 9, el que farem és escoltar la cançó del dia que ens ha triat, com cada dilluns, el Toni Ramoneda, just abans de començar la tertúlia de
D'actualitat, que avui compartirem amb el Joan Barriós, la Genoveva Català, el Ramon Canal i el Joaquim Martí, avui sense el Jaume Armengol. Amb ells hi serem fins a les 10 del matí, a partir de les 9 i 11 minuts, aproximadament fins a les 10 del matí, que és quan ens aturarem per escoltar les notícies a l'equador del programa.
I el que farem és l'espai polític del dia, avui dilluns. Preguntes a Morins en Comú Podem amb el regidor portaveu d'aquesta formació, que és el Lucas Ferro. I serem fins a dos quarts d'onze, perquè a partir d'aquí tenim l'espai mensual, que ja sabeu que us parlem de diverses qüestions els dilluns. Parlem de cultura popular amb el Sergi Domingo, el Txenxo,
Fins demà!
de la fusta com a material de construcció. I a partir de tres quarts d'onze, ja sabeu que fem el comerç els dilluns, acompanyats de l'Alena Artacho, que és la responsable de comunicació i estratègia de Molins Comerç. Avui ens vol parlar de les rebaixes, i serem amb ella...
a partir de tres quarts toques d'11 fins a arribar a les 11 del matí. I a l'última hora del programa, com bé sabeu, també seguim repassant l'actualitat més pausadament, el que farem és presentar el llibre Un pont en la meva vida, de la nostra estimada col·laboradora, l'Alexandra Morera. I per què ho fem? Doncs perquè aquest proper dimecres, dia 14, presenta el llibre a l'Alexandra a la Biblioteca al Molí, a dos quarts de set de la tarda,
presentarà el llibre a la mateixa Alexandra, amb la intervenció també d'en Josep Oliveres, editor de l'editorial Oliveres, que és l'editorial que ha editat aquest llibre, i també amb la participació de la Mariona Martín i del Jordi Alvero Cantautors. Això serà dimecres, eh?, a dos quarts de set a la biblioteca. Avui ens ho ve presentar aquí al programa l'Alexandra. Serà a partir de les onze i deu. A dos quarts de dotze, qui ens acompanyarà, serà, com és habitual...
el company Miquel Casas, amb el seu espai La màquina de la Penny, que ens convida a escoltar bona música, com sempre, i ja ens ho va pensar el divendres a la tertúlia dels Miquels. Avui vol parlar de cançons dels anys, o de la dècada dels 70, que van marcar una època. Això serà a partir de dos quarts... dotze, una mica abans, de dos quarts de dotze, fins a arribar a tres quarts tocats, perquè aleshores ens visitarà
La Glòria Massana, amb el seu espai Llibres que han canviat el món, un viatge fascinant. Avui ens porta l'Alcorà, per tant ens n'anem al segle VII després de Crist i avui ens parlarà d'aquest llibre. Serà ja a la recta final del programa.
a partir, com deia, de tres quarts tocats de 12 fins a arribar a les 12, que és quan posarem punt i final al Bon Dia i Bon Hora d'avui. Què passarà després, fins al migdia? Doncs recordeu que tindrem l'informatiu Molins de Real Dia amb la companya Silvia Artés, després les històries de la fotografia amb el David Rius a dos quarts d'una, i a la una, nova cita amb els restes de sèrie, amb el Josep Lluís Rebenga, com sempre, puntual a la seva cita setmanal, que avui ja programa 19 d'aquesta temporada,
2025-2026, podreu escoltar algunes cançons del repertori de Marisol. Després ho acabarem de repassar, però que sapigueu que avui les restes de sèrie té aquesta temàtica. D'una a dues del migdia i després connexió amb la xarxa i la resta de contingut de la ràdio nostra d'aquest dilluns 12 de gener. De moment comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts.
Són les 8 del matí, pràcticament 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Us dèiem, ara mateix tenim una temperatura de 4 graus i mig a l'exterior de l'emissora i anem a veure com es presenta aquest inici de setmana i aquest dilluns meteorològicament parlant. Saludem el Jordi Miralles, el nostre meteoròleg, com sempre, de capçalera. Què tal, Jordi? Bon dia. Hola, Oriol, bon dia.
Avui comencem amb fred, ens hem d'abrigar, però al centre del dia l'ambient serà força agradable, perquè esperem unes màximes que estaran situades aquí a la nostra vila, al voltant dels 15 o 16 graus. Per tant, temperatures superiors a les normals per l'època d'any, però ara al matí cal abrigar-s'hi força, amb un dia que serà bàsicament assolellat. Aniran circulant núvols de Ponent cap allà abans, seran núvols poc importants, núvols mig socials.
que en qual cas arribaran a tapar el cel. De cara a demà augmentarà una miqueta més la nuvolositat, tindrem vents del sud, una miqueta més humits, i això farà que puguin pujar una mica les temperatures al centre del dia, però serà una jornada també molt tranquil·la, molt plàcida, i aquesta situació d'abonança ens acompanyarà com a mínim fins al proper dijous. A partir de divendres podríem tenir núvols i ja veurem-se un canvi de temps, però de moment quatre dies per endavant de tranquil·litat meteorològica.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per la informació, Jordi. Recordeu que ens tornarem a actualitzar a les 12 a l'informatiu. Estem pendents de connectar amb el RAC d'entrada, però tornem a parlar del transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, que en principi funciona amb normalitat, tot i que ara fa poqueta estona hi ha indicació d'una incidència al tramvia, a dues línies concretament, la línia T5 i T6,
que les freqüències de pas estan alterades per una unitat avariada. Parlem del tramvia i de les línies T5 i T6 que en aquests moments les freqüències de pas estan alterades per unitat avariada. La resta de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona en principi funciona amb normalitat a les 8 del matí i 9 minuts. El que fem ara també és anar cap al centre o en aquest cas a l'àrea
de desenvolupament econòmic de la vila, l'àrea d'economia de la nostra vila. Primera planta del Molí, bàsicament, en comptes del centre Joan Garcia Nieto, però no. Abans de tot això, anem a saludar el Ferran Aràndiga des del RAC perquè ens expliqui com tenim a les 8 del matí, pràcticament 10 minuts, la situació a la xarxa viària. Com ho tenim això, Ferran? Què tal? Bon dia i bona hora.
Bon dia, doncs. Després d'un cap de setmana de protestes, la pagesia manté actius a alguns talls de carreteres. La tensió se centra a l'AB7 a Bàscara, on 3 quilòmetres de cua, també cap a Berga, continua tallada a la C16 i a Tarragona, sobretot. L'A27 encara està bloquejada, tot i que sembla que la circulació es normalitzarà aquest matí. Pel que fa a la resta de la xarxa, destaquem el Llobregat, que hi ha circulació encara molt densa, a l'A2 des de Pallejar, també a l'AB23 per un accident de fa una estona, Molins de Reis,
ha deixat encara 4 quilòmetres de cua, tot això recordem en direcció Barcelona. De moment això seria tot des del RAC. Molt bon dia. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies Ferran per la informació i ara sí estem en disposició d'escoltar l'oferta de feina que ens comparteix el Francesc Rueda. Quina és l'oferta d'avui? Francesc, bon dia.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada en Molins de Rei. Ens demanen un mosso de magatzem. Es busca una persona per treballar en horari parcial, 30 hores setmanals, de dilluns a dijous, de 8 a 14 hores. El contracte seria temporal per una baixa, una incapacitat temporal, amb previsió que sigui de llarga durada.
El salari estaria al voltant dels 15.000 euros bruts anuals i les tasques les propers d'un moço de magatzem. Preparar comandes, s'ubicar mercaderies i transport local puntual amb furgoneta d'empresa. Es demana experiència d'un parell d'anys com a moço de magatzem, català i castellà, uns coneixements bàsics d'ofimàtica, a nivell d'estudis un graduat escolar ESO o similar, també es valorar concurs de magatzem.
i també carnet de carnet de levador i carnet de cotxe, el carnet al B. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per la informació, Francesc, que trobareu penjada, recordeu-ho al web clicfeina.cat, informació que ens arriba, com dèiem, des de la primera planta del Molí, on des del passat estiu hi tenim ubicada l'àrea de desenvolupament econòmic de l'Ajuntament de la Vila.
Més coses. A aquesta hora del matí us hem de comunicar una defunció. Ha mort el senyor Jaume Roca Casas. Jaume Roca Casas. Tenia 83 anys...
i vivia al carrer Roseta Canalies. L'acte de comiat serà avui dilluns a dos quarts de dotze a la parròquia de Sant Miquel. Descansi en pau el senyor Jaume Roca Casas, que ens ha deixat els 83 anys d'edat. Com dèiem, vivia al carrer Roseta Canalies i l'acte de comiat serà avui mateix a dos quarts de dotze
a la parròquia de Sant Miquel. Ho anirem recordant en els diferents bolletins horaris. També, d'altra banda, deixar constància de la defunció de la senyora Rosario Herrera García. Aquest cap de setmana mort Rosario Herrera García, tenia 84 anys.
i en aquest cas vivia al carrer Anselm Clavé. L'acte de comiat, però ja va ser ahir diumenge, al matí a l'oratori del Tanatori. Descansi en pau la senyora Rosario Herrera García, que ha mort als 84 anys d'edat, vivia al carrer Anselm Clavé, i en aquest cas, com dèiem,
L'acte de comiat va ser ahir diumenge al matí. I per últim completarem la informació de servei. Tots recordant-vos la farmàcia de Guàrdia per avui dilluns, dia 12 de gener. Avui és la farmàcia Lozano. La farmàcia Lozano es troba ubicada al carrer Jacim Verdaguer número 68. Aquesta és la farmàcia que trobaréu oberta des d'ara a les 9 del matí.
Fins les 10 de la nit. Recordeu que a partir de les 10, si necessiteu aquest servei, us haureu de desplaçar les poblacions veïnes que sí que tenen la farmàcia oberta, en aquest cas tota la nit, com és el cas de Sant Andreu de la Barca o Sant Vicenç dels Horts. Però fins les 10 de la nit, aquí a la vila, la farmàcia que trobareu oberta és la Lozano del carrer Verdaguer.
Un minut i arribarem a un quart de nou del matí. Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Us dèiem que l'Ajuntament ofereix a tota la ciutadania covells per la separació de la orgànica. És una notícia que explicàvem la setmana passada. Ja esteu escoltant la Sílvia, que us vol explicar justament que a partir d'avui dilluns comença aquesta campanya de repartiment que s'estén a tots els nuclis de la població, eh?
Doncs sí, bon dia. La campanya es fa per fomentar que la gent s'aparivela orgànica, perquè la fracció d'orgànica s'ho posa al voltant del 40% del pes total dels residus domèstics que produïm. Es tracta d'una fracció que té un impacte elevat en els resultats totals de recollida i de separació de deixalles, i per això i amb l'objectiu de potenciar-ne la recuperació, l'Ajuntament posa en marxa aquesta campanya a través del repartiment a tota la població de covells específics
per aquesta fracció. A més, també ha arribat a les llars del municipi. Haureu rebut una carta a la que s'informa sobre aquesta iniciativa i que ve acompanyada d'un quadríptic en el qual es recorda el sistema de recollida i l'ús de contenidors en aquest municipi. En tot cas, concretant el tema dels cobells marrons, avui es fa el repartiment. De fet, s'allargarà fins al febrer aquesta recollida, aquest lliurament de cobells és a les tardes, sempre, a partir de dos quarts de cinc, de dos quarts de cinc a dos quarts d'avui.
I aquesta setmana es fa al barri del Canal, en concret a la plaça Vicenç Fernández. Des d'avui fins divendres, cada tarda podeu passar a recollir el vostre covell. Avui es comença al barri del Canal. També avui, aquesta setmana, es fa repartiment a la granja, al barri de la granja. Al veïnatge podeu recollir els covells a la Rambla de la Granja, cantonada amb el passeig del Terraple.
Es comença avui a la granja i al canal a la plaça Vicenç Fernández. Al centre Vilam la campanya no es farà específica una setmana, sinó es farà durant totes les setmanes en què duri, però això sí, només es donaran els covells els divendres i els dissabtes al matí de 9 a 1 pels veïns del centre Vilam. Divendres i dissabtes al matí podeu anar al mercat municipal, allà us donaran aquest covell. Doncs a moment quedeu-vos amb aquestes dates al canal, plaça Vicenç Fernández i també a la granja.
A la Rambla, cantonada amb el terra ple, podeu recollir els cobells de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit aquesta setmana cada dia. I en parlàvem el divendres, tot just aquesta setmana comença també un cicle de xerrades per promoure un bon ús dels medicaments.
Doncs sí, l'Ajuntament programa sis xerrades en total que organitzen dins d'un cicle que s'inscriu en el programa d'educació sanitària pel bon ús de medicaments. Els objectius que té aquesta campanya és ajudar a complir millor amb els tractaments o aprendre a fer un ús racional dels medicaments que sigui el més responsable.
i sostenible. I és una iniciativa que es fa amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i el CatSalut, promoguda des del nostre Ajuntament, i que, com dèiem, té 6 xerrades que impartiran farmacèutics, persones professionals del món de la farmàcia. La primera xerrada és aquest dimecres.
El títol és què cal saber del dolor i es durà a terme a la sala polivalent de la Federació Obrera, com dèiem, el dimecres a dos quarts de sis de la tarda. Entre les qüestions que es tractaran hi ha, per exemple, el tipus de dolor que podem patir, segons la seva durada i localització, com podem provar d'evitar-lo o quin és el tractament farmacològic.
per combatre. La resta de xerrades, una al mes, es faran a la biblioteca. De moment, quedeu-vos aquest dimecres, a dos quarts de sis, a la FEDE, aquesta xerrada per parlar del dolor. Parlem també d'altres aspectes de l'actualitat, i és que el Foment Cultural i Artístic ha tingut diverses propostes aquest cap de setmana que hem deixat enrere, i en tenim dues més per aquest proper cap de setmana, divendres i diumenge concretament.
Per començar, el divendres hi ha dues sessions d'un concert, Tribut Musical. Les guerreres que pop es farà el primer concert a un quart de set i el segon a un quart de nou del vespre. I el diumenge a la tarda a les 6 hi ha teatre amb la companyia Pirates Teatre. L'obra és La cuina i explica la història d'un restaurant emblemàtic que intenta sobreviure...
a Barcelona. L'actribu i dramaturga Laura Obert i la companyia Els Pirates Teatres s'inspiran en el clàssic contemporani La Cuina d'Arnor Veskler per reubicar el drama a la Barcelona dels nostres dies i acostar-lo a la seva teatralitat, a música i diferents elements característics
de la companyia. A través de la vida de cuina, cambrer, xefs o empresaris, veiem com la ciutat ha de haver cada cop més hostil pels qui l'habiten. Doncs aquesta obra, escrita per Laura Obert, dirigida per Adrià Obert, amb diferents actors i actrius, que podreu veure el diumenge a les 6 de la tarda al Teatre del Foment. Les entrades les podeu comprar al web Entràpolis, la General val 24 euros i pels socis del Foment, 18.
Molt bé, i la nostra col·laboradora Alexandra Morera presenta el seu darrer llibre aquest dimecres, recordeu, dimecres a la biblioteca. El llibre Un pont de la meva vida, que presentarà la mateixa Alexandra Morera, intervindrà també Josep Oliveres, editor de l'editorial Oliveres, i també hi participarà Mariona Martín i Jordi Alvero, que són cantautors. L'accés a l'acta és una entrada lliure, podeu anar-hi tots els que us vingui de gust.
anar a escoltar la presentació d'aquest llibre d'Alexandra Morera, Un pont en la meva vida. I parlem del SEM també, ara ampliarem la informació, però en tot cas comencen ja les activitats del segon trimestre.
Doncs sí, per començar, demà s'inaugura l'exposició de dibuixos de muntanya Mountain Wilderness al local del SEM, a dos quarts de vuit del vespre. El dissabte, la secció amb el teatre. Se'n va al Teatre Goya de Barcelona a veure Avui no ploraré d'Anelson Valente, interpretada per la companyia T de Teatre. I diumenge, la secció de Medi Ambient farà un recorregut per l'entorn de Molins de Reí.
Una matinada, com és habitual, una caminada d'uns 8 quilòmetres per descobrir la zona natural i pública de les Llicorelles, una zona enclavada aquí a Collserola, on actualment s'hi està fent una restauració natural i paisatgística. Surt a peu a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans. Si voleu anar-hi, heu de passar pel centre a apuntar-vos-hi. Recordem que l'horari és de dilluns a divendres de dos quarts de set a dos quarts de nou.
Molt bé. I recordem també que aquesta setmana no tenim proposta a l'aula d'extensió universitària, però sí que organitzen un taller a partir d'aquest dijous i la setmana que ve per parlar de la intel·ligència artificial, la teva aliada pel dia a dia. Aquesta és la proposta reservada als socis de l'entitat, però cal inscripció prèvia.
la faran a la Federació Obrera aquest taller el faran a la Federació i comença aquest dijous dia 15 i hi haurà dues sessions més dilluns 19 i dimecres 21 de 6 a 8 del vespre insistim, només una activitat restringida a 20 persones i que cal inscripció prèvia i adreçada només a socis i sòcies de l'aula i més coses que passaran en els propers dies
Doncs sí, l'Associació de Veïns del Centre Vila fa assemblea general ordinària de socis el divendres 23 de gener i un dels temes centrals és triar una nova junta i tenim temps de presentar candidatures fins aquest dijous 15 de gener. Heu d'enviar un correu amb la llista de les persones proposades per encapçalar aquesta nova junta directiva de l'Associació de Veïns del Centre Vila, el correu que tenen a V-V-Centre Vila MDR arroba
gmail.com. Fins aquest dijous hi ha temps de presentar les candidatures per triar aquesta nova junta, que és un dels temes centrals d'aquesta Assemblea General de Socis, que es farà el divendres 23 de gener a les 7 de la tarda a la FEDE.
Bé, doncs continuem passant 7 minuts ara mateix d'un quart de 9 del matí i el que farem és ampliar el focus. Anem amb la informació general i d'entrada repassem els titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol, al periòdico i llegim cada intel·ligència artificial...
busca més ingressos per evitar una bombolla. Els agats de Silicon Valley estan qüestionats i el creixement dels Estats Units és propulsat per la intel·ligència artificial amb expectatives que, si fallen, arrossegaran el país. Feijó proposa reformar el suplicatori dels parlamentaris. El president del PP vol evitar que Sánchez pugui aludir la justícia si és investigat. També hi veiem la primera de l'any. El Barça guanya la Supercopa al derrotar el Real Madrid per 3 gols a 2 en una final vibrant a l'Aràbia Saudita.
Les empreses catalanes tenen 167 convenis que incentiven no agafar baixes. Les clàusules contra l'absentisme fixen el salari i els dies lliures, segons l'assistència a la feina. També Barcelona i Sant Feliu, de Llobregat, acabaran aquest any les seves grans plantes potabilitzadores.
També hi llegim que Trump sospesa atacar l'Iran i les protestes sumen ja 500 morts. Un estudi del RAC situa els Trumps amb més accidents de moto que estan a l'àrea metropolitana i la fira de souvenirs turístics tanca Barcelona amb més de 120 expositors. A La Vanguardia també parlen de Trump que sospesa atacar l'Iran en suport del moviment de protesta. La repressió de Teheran ja hauria estacat la vida a 490 manifestants i hi hauria 10.000 manifestants.
Article també que ho va instar a pactar abans no sigui tard i fotografia de la portada de la celebració amb aquests supercampions parlant de la victòria del Barça. Parlen també de més pacients i la falta de psicòlegs que disparen l'ús dels antidepressius. El Sistema Nacional de Salut té 3.500 psicòlegs, una ràtio de 5,8 per cada 100.000 habitants, davant la mitjana europea de 18. Les Balears exigeixen 5 anys de residència per accedir a l'habitatge públic.
I el PP i Vox obren a Extremadura una nova etapa d'entesa. Els dos partits inicien avui les negociacions per la nova Junta. Europa ja compra el 57% del gas natural liquat als Estats Units. I a Barcelona, Ciutat Vella, mantindrà els llums de Nadal en carrerons.
Parla d'una nova temporada, la cartellera de teatre s'omple d'estrenes i recupera èxits. Al diari Ara, la brutal repressió a l'Iran no atura les protestes. Xarxes d'activistes parlan de centenars de morts, hospitals saturats i morgues desbordades. Es manté la pagada informativa mentre la població segueix sortint al carrer i reclama ja la fi del règim. També en fotografia de portada, el Barça guanya el primer títol de la temporada a la Supercopa d'Espanya i Sánchez obrirà el debat amb els partits per enviar tropes a Ucraïna.
Trump llança un últim àtom a Cuba perquè pacti el canvi de règim i els pagesos mantenen els talls, tot i l'oferta d'Urdeig, de fer front comú. Hi ha articles també a la pàgina 2 de Fernando Trias Deves, economista, i de l'escriptor Pol Huasc a la pàgina 21.
I per últim, repassem la portada del diari El Punt Avui. Marcats per les xarxes socials, la generació Z són a dius digitals. La majoria ja són a la universitat o estan entrant al món laboral o s'evidencia la distància amb altres grups d'edat. Parlen de 490 manifestants morts i més de 10.000 detinguts en l'onada de protestes més intensa dels últims anys contra el règim a l'Iran.
I a l'esportiu, el Barça torna a guanyar la Supercopa i s'imposa al Real Madrid per 3 gols a 2 i aixeca el primer títol de la temporada. Entrevistarà Òscar Teruelo, promotor gastronòmic, que parla de la carxofa Prat, que és la reina del delta del Llobregat, però diu estar amenaçada. I a l'Observatori Municipal, avui visitant la població baix-lobregatina de Gabà.
Molt bé, quatre minuts i seran dos quarts de nou del matí. Seguim i el que fem ara és ampliar la informació amb els diaris digitals. Abans de saludar a dos quarts el Maria Caimó i parlar d'aquesta sortida de la secció de Medi Ambient del CEM.
Doncs comencem pel 3CAT que parla dels globus d'or que s'han donat aquesta matinada a Los Angeles. Una batalla tras otra és la pel·lícula que ha dirigit Paul Thomas Anderson i protagonitzada per Leonardo DiCaprio i ha estat la triomfadora d'aquests globus d'or 2026 amb quatre guardons.
Rebut els premis a millor pel·lícula musical o comèdia, millor actriu de repartiment, millor guió i també a Pol Tomàs Andressa, que s'ha dut el premi a la millor direcció. Hamnet, de Chloe Zhao, a partir de l'èxit literari de Mario Farrell, ha guanyat com a millor pel·lícula dramàtica.
Han aconseguit el Globus d'Or com a millors actors i actriu de comèdia, i Wagner Moura i Jesse Buckley com a millors actors i actriu en drama. A la tele, doncs, la gran triomfadora ha estat Adolescence, la minissèrie de Netflix, amb quatre premis. També ha d'assecar la comèdia d'estudios, sàtira sobre Hollywood, la millor sèrie dramàtica de Pete, un drama de HBO.
I finalment, la brasilera, l'agent secret, ha deixat sense globus d'or, a millor pel·lícula de parlar no anglesa, ha cirat els globus d'or. Anem a Vilau Web, que diu que els grups de drets humans adverteixen d'una matança a l'Iran mentre el règim desferma la violència contra els manifestants.
a les portades dels diaris. Entrem una mica més en les últimes informacions perquè s'han filtrat algunes informacions al país, tot i el blocatge de telecomunicacions imposat pel règim i apunten a centenars de morts de les manifestacions d'aquestes últimes hores. Augment dramàtic de l'ús de la força letal contra els participants de les protestes.
que han sacsejat el país aquests últims dies i que ja han deixat pel cap baix centenars de morts de totes les edats. El Centre pels Drets Humans a l'Iran, amb seu a Nova York, ha rebut informes fiables de testimonis presencials que apunten que centenars de manifestants han estat assassinats a l'Iran. Tens que el govern va tallar l'accés a internet...
arreu del país el dijous passat. Els hospitals estan desbordats, les reserves de sang es troben a nivells críticament baixos, els cadàvers s'amunteguen i la xifra de víctimes augmenta per moments. El grup també assegura que els testimonis sobre el terreny informen d'atacs amb franc tiradors, rifles militars i drons contra els manifestants. En seguit de vídeos també difosos per la divisió en persa de la BBC.
I més mitjans de comunicació en llengua persa fora del país mostren protestes altament concorregudes a les grans ciutats iranianes, inclòs a la capital Teheran. Protestes i vagues que han esclatat aquestes darreres setmanes contra el règim teocràtic que governa el país. I anem al Nacional, que destaca, parla dels incendis que arrascen Austràlia i l'Argentina i que deixen almenys un mort.
L'estat de Victòria, Austràlia, té nombrosos incendis fora de control. Creuen unes 300 infraestructures i més de 300.000 hectàrees i on fins ara almenys una persona mor i milers han estat evacuades. En aquesta regió s'està registrant l'onada de calor més intensa que ha viscut el país des del 2020 amb temperatures al voltant dels 45 graus.
També els focs estan a Nova Gales del Sud, la capital de la qual és Sidney, que ha consumit un total de 350.000 hectàrees segons la cadena ABC. També hi ha 50.000 persones que s'han quedat sense electricitat. I a l'Argentina també un incendi desfarmat des de dilluns passat crema la província de Chubut, al sud, on ja s'han consumit gairebé 12.000 hectàrees de boscos i de camps. L'incendi que crema extenses àrees de boscos, nadius i establiments de grup aquaris es localitza en una zona de la Patagònia.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Parlem del centre excursionista de Molins de Reí i en concret de la secció de Medi Ambient, perquè organitza la primera sortida d'aquest any 2026, aquest proper diumenge, dia 18 de gener. Amb el títol Coneguem el rodal de Molins de Reí, proposen una matinal circular d'uns 8 quilòmetres. I volíem donar-ne més detalls d'aquesta sortida, que, insistim, serà diumenge a partir de les 9 del matí.
parlant amb el vocal de la secció de Medi Ambient del SEM, que, com bé sabeu, és el company Maria Caimó, que ja ens acompanya al telèfon. Què tal, Maria? Com estàs? Bon dia. Hola, bon dia. Bon dia i bona hora. Bé, doncs, primera sortida de l'any, i en aquest cas, doncs, de proximitat, perquè us quedeu aquí als entorns de la vila. Explica'm la idea que tens, doncs, o que teniu, vaja, de matinal circular, per tant, de contingut, sota aquest títol, coneguem el rodal de Molins de Reí.
Sí, són unes sortides que periòdicament les anem fent des de la secció de medi ambient i ens agrada també perquè hi ha llocs paratxats d'aquí de l'entorn de la vila que no són potser massa coneguts i val la pena també de conèixer'ls i en aquest cas sí, estan aquí
en aquesta zona de les Icorelles, que està aquí a tocar de l'empresa aquesta logística de la DCU, que, bueno, tants problemes, en fi, van haver en el seu moment, i són uns terrenys que...
ja per llei així s'havia de concedir, diguem-ne, a nivell municipal, que els havia de donar l'empresa aquesta, i aquí va haver-hi un plantejament de l'Ajuntament, de la vila, diguem-ne, aviam què se'n fèiem, aquests terrenys, i a última hora...
doncs, això ho estem parlant de fa dos anys, així aproximadament, i aquests terrenys, que són bastants més esquadrats, doncs, o sigui, en una sessió de custòdia, diguem, està portant a terme la reforestació, diguem, paisatgística, la Societat d'Herpetologia d'aquí de Catalunya, una entitat
que se centra més en el tema d'amfibis i també a nivell passatgístic de crear zones naturals. És això que fa un temps que s'està fent l'adaptació d'aquest terreny
i és veure com s'està fent la repoblació en aquesta forestal. Bàsicament seria això, perquè la veritat és que no està indicat per anar-hi. Una mica per situar-ho estaria per sobre del que seria la masia de Can Revella, el caminet aquest que puja cap al Papiol, cap a les escletxes concretament.
pujant a l'esquerra, i, bueno, és un terreny que, clar, des de la pista, diguem, que passa a prop de la riera, de la riera de Valvidera, no es pot veure ben bé la zona aquesta. I, bueno, és descobrir què és el que s'està fent allà, i això ho farem amb el Jordi Roca, naturalista, soci del SEM,
que forma part d'aquesta entitat de l'Associació d'Empatologia d'aquí de Catalunya, i ens explicarà quina... Hi ha unes bases, s'han plantat arbres, arbustos, i coneixerem això, un poçal...
el programa de primera mar, que és el que s'està fent allà. I, Maria, seran uns vuit quilòmetres, com posa aquí la circular? No, no, vuit no. No arribarà a vuit, eh? No, pel tema que havíem...
El tema aquest dels senglars i així, no podem fer una sortida massiva. Sí que es pot anar una, dues, tres persones i tal, però la idea era endinsar-se més dins del que és el parc, però durant el cas aquest farem una ruta més curta i no ens endinsarem tant dins del parc.
sinó que això, doncs farem el rural, seran uns 6 quilòmetres aproximadament. Molt bé, molt bé. La gent igualment s'ha d'inscriure, no?, en el transcurre d'aquesta setmana per poder participar a la sortida? Sí, evidentment, com que és aquí a Molest, sortirem a peu des de la plaça dels Països Catalans. Sí, a les 9 del matí? Sí, a les 9 del matí.
I en principi, allà a la una, un quart de dues, ja estarem de tornada al centre poble. Molt bé. I com deies, per tant, periòdicament l'objectiu és anar fent sortides a l'entorn d'aquí a la vila, eh? Sí, ja n'hem fet alguns per conèixer algunes zones concretes, algunes fonts també...
i perquè, bé, o sigui, hem de pensar que a banda de les rutes més tradicionals per pista i així, també hi ha uns camins o corriols que val la pena també conèixer-los i que, bé, la veritat és que no... com que surten de l'àmbit, diguem-ne, més conegut, doncs
ja a vegades es deixen de fer o no es coneixen ja d'entrada, i el que volem també és això, valorar, posar en valor, diguem-ne, l'entorn que tenim, aquí de la serra de Collserola, que toca Molins de Rei. Molt bé. I a llegir que al mes de febrer, aquí sí que marxareu ja una mica més lluny, anireu a l'entorn de Santa Maria Palau Tordera, oi?
Sí, sí, aquí a Maria de Pau Tordera farem una ruta maca, és molt maca aquesta ruta també, que passa molt a tocar d'aquí del riu de la Tordera, i sí, la veritat és que és una ruta que val la pena. Bé, en pararem en el seu moment, serà el diumenge 22 de febrer. Sí.
Però quedeu-vos de moment amb aquest diumenge 18 de gener, aquesta matinal a l'entorn de Molins de Reia, sobretot a la zona de les Llicurelles, que proposa la secció de Medi Ambient. Si voleu participar i inscriure-us, podeu anar al local del SEM cada tarda de 2.47 a 2.49 fins aquest divendres per apuntar-vos. La sortida és el diumenge a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans. Maria, alguna cosa més que vulguis afegir?
Bé, simplement això de que és una zona que està d'aquí de les incolleres...
que val la pena conèixer-la perquè és sorprenent, no només per l'extensió que té, sinó pel que s'està fent allà, el que s'està arranjant el terreny i plantant arbres, en fi, val molt la pena de conèixer-lo. Molt bé, doncs, Maria Caimo, moltes gràcies per acompanyar-nos i que tinguis una bona setmana.
Igualment a tothom. Que vagi molt bé. Una abraçada. Gràcies. Adéu-siau. Per cert, que parlàvem, aquesta sortida serà guiada pel Jordi Roca, soci del SEM i també de la Societat Catalana d'Harpatologia.
Un parell de temporades que ens havia acompanyat el Jordi, de fet fins al curs passat, amb l'apunt del dia parlant d'aspectes de medi ambient els dijous i deixeu-me enviar també una forta abraçada per en Jordi perquè justament aquest cap de setmana ha perdut el seu pare que dèiem...
a l'apartat de la informació de servei, la funció d'en Jaume Roca Casas, era el pare d'en Jordi Roca, i aprofito per enviar-li una forta abraçada i recordar que l'acte de comiat pel seu pare és avui a dos quarts de dotze a la parròquia de Sant Miquel, d'en Jaume Roca Casas, que ha mort als 83 anys d'edat. Fem una petita pausa i tornem de seguida. Ràdio Morins de Rei, la ràdio nostra.
Ràdio Lins de Reis.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda, aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat, on recupero cançons gens actuals
Però que fan de bona escoltar encara. Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a apagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer casa, protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa.
Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Interna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu. A interior.gencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells.
Som la penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei.
Seguim tres minuts i arribarem a tres quarts de nou del matí, matí de dilluns, 12 de gener, en directe al Bon Dia i Bon Hora. Esteu escoltant el magazí matinal de Ràdio Molins de Rei. Anem a escoltar l'apunt, aquests minuts de reflexió, l'apunt del dia, que el dilluns convertim amb la Raquel Reyes-Rabendós. Hola, Raquel, bon dia. Bon dia a tothom. Aquest és el primer apunt de l'any 2026, així que us voldria desitjar una bona entrada a aquest any nou que comença.
Un any que ja des dels primers dies s'anuncia convuls, intens, fins i tot espartèntic, que ens posarà a prova com a societat i a nosaltres, com a persones, a nivell individual. Hem començat l'any amb els Estats Units bombardejant Venezuela i amb soldats d'elit capturant a Nicolás Maduro. I al cap de no res, Trump ja posava un govern de transició utilitzant la pròpia estructura xavista. Així que, per cert, adéu a les esperances de Corina Machado.
i planificant com s'embutxacaria els recursos naturals d'un país alien. Les ànsies imperialistes dels Estats Units van, però més lluny, i en pocs dies ja havia amenaçat a Colòmbia, Cuba, Mèxic i, especialment, Groenlàndia, territori que forma part de Dinamarca i, per tant, d'un país de la Unió Europea i, en conseqüència, un país de l'OTAN.
ocupar o atacar militarment Groenlàndia seria un moviment que significaria la ruptura definitiva del que hem conegut per Occident fins ara. I a part de tot això, continua el genocid de Palestina, que Gaza continua sent bombardejada, i la setmana passada Israel denegava l'accés a 37 organitzacions humanitàries, la guerra del sudà també continua, els discursos d'odi van en augment i un llarg etcètera.
Ja n'he parlat en diferents apunts. Crec, de fet, que ja des del primer apunt que vaig fer al setembre apuntava que estem a un canvi de paradigma. Que la brúixola que ens ha guiat en les últimes dècades, des de la Segona Guerra Mundial, estava fent aigües. Des dels drets humans al dret internacional. Que, per cert, també Donald Trump acaba de dir que ell no segueix el dret internacional, que ell segueix la seva moral. I ha sortit de 31 organismes internacionals.
Hi ha persones expertes que indiquen que el món està mirant cap a una geopolítica similar a la del segle XIX, un període marcat per l'expansió colonial i l'imperialisme. I la lluita pel poder entre les grans potències. Perquè Trump no està sol en aquests desvaris. En aquest escenari de la llei del més fort també hi podem trobar Vladimir Putin com Xi Jinping amb aquestes ànsies imperialistes. I Europa...
Es queda com defensora d'uns valors i d'uns drets que fins i tot alguns dels seus membres no s'acaben de creure i amb l'objectiu impossible d'assolir l'autonomia i la no dependència d'altres en un món globalitzat. I a tot això li hem de sumar encara la crisi climàtica amb impactes cada cop més i més visibles i paradoxalment en un moment en què ara el que està de moda és el negacionisme climàtic.
Sí, com jo, aquest és l'anàlisi que feu de la situació a escala mundial, pot ser que us passi com a mi, que és molt fàcil caure en la desesperança, en el desànim, l'ecoansietat, en el no puc fer-hi res, que per cert afavoreix també aquells que estan posant en marxa tot això.
D'això també em van parlar, així que no em vull repetir. Però el que hem de pensar és que si us trobeu en aquesta situació i en aquest estat d'ànim, el problema no ho som nosaltres. El que està passant no és normal, no ho hem de normalitzar.
Així que us proposo i desitjo que per aquest 2026 que comença ens indignem. Ens indignem i ens mobilitzem. Segons la sagista francesa Corinne Morel-Darleau, i cito textualment,
Quan ens comprometem a una causa, no és fonamentalment per guanyar, sinó, sobretot, perquè la causa ens sembla justa de defensar. I fins i tot, quan sembla que tot està fet miques, sempre hi ha un pessimisme per organitzar, unes llums per preservar. Activista ecologista, compromesa des de fa temps contra les desigualtats,
suggereix que la transformació social es fonamenta en tres pilars. La posada en marxa de sistemes alternatius que prefigurin un món desitjable, uns relats renovats i unes lluites vives. És per això que m'he proposat que en aquest 2026 mostrar alternatives a través d'aquests apunts que ens permetin avançar en aquests pilars, amb exemples que hi ha alternatives
o no, però si més no, ens indignarem i ens mobilitzarem. Així que en aquest 2026, indignem-nos. I amb aquesta reflexió us desitjo un bon inici de setmana. Molt bé, doncs magnífic. Moltíssimes gràcies, Raquel, com sempre. Bon any també per tu i els teus i que tinguis una molt bona setmana. Passen dos minuts i mig de tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dilluns. Quan acabem el Bon Dia i Bon Hora, seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una. Després tenim al programa del nostre company David Rius Històries de la Fotografia, de dos quarts d'una a la una, i de una a dues els restes de sèrie, la cita setmanal amb el Josep Lluís Rebenga i el seu programa, que avui ja hem avançat.
El tema en qüestió serà algunes cançons del repertori de Marisol. Serà l'eix temàtic del programa d'avui. Algunes cançons del repertori de Marisol i parlarà també d'aquesta artista. Avui, els restes de sèrie, que ens portarà fins a les dues notícies en xarxa, de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda de quatre a cinc la remissió, com és habitual, del Cafè Drom amb la Virginia Drom.
A les 5 tenim la cita amb el programa La Veu, amb la Margarida Casa de Surs. I a les 6, les heroïnes quotidianes amb la Bego Floriap, que avui ja ha avançat, que entrevistarà una altra col·laboradora d'aquesta casa, també la Marissa Llobet-Murria, que sabeu que, juntament amb l'Anna Ribes, presenta el programa de PICAMA, de l'Associació de Prevenció i Informació de Càncer Molins, de la qual en forma part...
la Marissa, que és oficial de noteria jubilada i llicenciada en dret i divulgadora de temes de salut, entre altres, doncs, amb el programa de Picama. Avui serà la protagonista, l'entrevistada de les heroïnes quotidianes, la Marissa Llobet-Murria. Després tenim el programa Mirant el cel, que el recuperem també després d'algunes setmanes d'absència. Per tant, parlaran del món dels castells. Amb l'equip habitual d'aquesta temporada,
dels matossers, presentant el Mirant al Cel, de 7 a 8. De 8 a 9, tota l'actualitat del Tot Teatre, amb el Dani Pasqual, que també, doncs, ja recuperem la normalitat després de l'absència de la setmana passada, que era una remissió, i el joc parlant, que la setmana passada van fer dues hores pràcticament de programa, avui també tornen amb el format habitual, de 9 a 10, tota l'actualitat del món dels videojocs amb el Rafael Pérez i tot el seu equip.
A les 10, l'actualitat del món del ciclisme, amb l'etapa reina, amb el Lluís Àries, el Roger Castelló, el Sergi Soler i el Marc Vives, de 10 a 11. Jazz Club de nit, amb el Miquel Toset, de 11 a 12. I la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, per tancar la programació de mitjanit fins a la 1 de la matinada. A la 1, connexió Micat FM. Fins demà, a les 7 del matí, que tornarem amb la programació pròpia, amb la selecció de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere País amb el programa La Tenora.
Seguim 10 minuts i les 9 del matí. De seguida també escoltarem la Maria Casals amb la recomanació literària, però abans ens fixem també en el més destacat de les cadenes de televisió per avui dilluns, Roger. Comencem amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert a les 10 de la nit. Tenim el febo de la venganza a Canal Hollywood.
Una pel·lícula de Tony Scott amb Nelson Washington i Dakota Fenning, també Rada Mitchell i Christopher Walken, acompanyats del cantant Mark Anthony i Giancarlo Giannini. Una pel·lícula americana i anglesa, sí, del 2004, de suspens, dura dues hores i quart. Els problemes personals han perjudicat la carrera de John Chrissy a la CIA. Incapaç de seguir exercint de gent pel govern, el John ha d'acceptar instal·lar-se a Mèxic i convertir-se en el guardaespatlles de la Lupita, que és una nena de família...
de la qual ha rebut diverses amenaces de segrest. Una pel·lícula que ja vam fer fa també unes setmanes. La segona proposta també és a les 10 a Warner Televisió, una pel·lícula de Jacques Codior, Los Hermanos Sisters, amb John C. Rayleigh i Joaquim Fenix, també Jake Gyllenhaal.
una pel·lícula, en aquest cas una coproducció francesa, espanyola, de Romania i de Bèlgica, del 2018, és americana i és un western que dura dues hores. Corre l'any 1850, Charlie i Ellie Sisters viuen en un món salvatge en plena febre de l'or. Són pistolers i tots dos tenen les mans tacades de sang.
També a les 10, a les 10 i 5, de fet, a Squirrel Televisió 2, que ara sembla que hi ha un segon canal d'Squirrel Televisió, tenim la pel·lícula Megan Levy de Gabriela Copperway amb Kate Mara i Tom Felton com a protagonistes. És un drama americà del 2011 que durarà dues hores després de la mort de la seva millor amiga, la jove Megan, sent que no hi ha res de la seva vida pel que valgui la pena viure.
També a les 10, Squirrel Televisió, en aquest cas la primera cadera d'Squirrel Televisió, Villano, d'Adam Ejid Mortimer, amb Joe Manganilo i Jolly Griggs, una pel·lícula americana del 2020, d'acció d'una hora i mitja, Max Fest, és un borratxo que afirma ser un superheroi vingut de la ciutat de Chromium que ha perdut els seus poders en arribar a la Terra. Ningú creu les seves històries. Aquesta pel·lícula l'explicàvem també el passat divendres.
A tres quarts d'onze, l'última proposta seria El contratista, la sexta, de Tariq Sully, amb Chris Pine i Gillian Jacobs, també Sander Thomas, és del 2021, aquest thriller que dura dues hores i és americà. James Harper és expulsat dels marines de l'exèrcit nord-americà
i decideix unir-se a una organització paramilitar com a manera de guanyar-se la vida. Harper viatge a Polònia amb el seu equip en una missió per analitzar el terreny i cercar amenaces. Durant la missió acaba quedant sol i és perseguit per l'Europa de l'Est mentre mira de sobreviure per poder tornar amb la seva família i descobrir els motius que hi ha darrere d'aquesta traïció.
Amb els programes que podem veure a la televisió, a les 10, la Renaixença, el 33, que ha dedicat avui el programa el croissant, que cal assenyalar que no és francès, sinó vianès. Així mateix, el programa es pregunta què fa que els francesos s'apropiïn de tot el que poden i també una mica més. Això serà a les 10, a la televisió, el 33, i a les 10, a la televisió de Catalunya, avui, si no m'equivoco, s'estrena la nova temporada del Foraster.
amb el poble Pinós. A Pinós, al Solsonès, hi ha el Centre Geogràfic de Catalunya, una serralada travessa el municipi i el divideix en dues cares, amb dos treners oposats. En una banda, els habitants d'Ardebol i en l'altra, els de Vallmanya. Tot just arribar al quinconeix, el Josep, que posa en dubte que es pugui fer un programa en un lloc tan dispers i rural. Inclou Prada de Conflent i també la vall d'Enbas.
Això serà a les 10 a Televisió de Catalunya. I si tornem al 33, a 3 quarts d'11, tenim el programa Alehop. Hi ha una raó essencial per la qual existeix el circ professional, el públic, que és aquesta raó. En aquest capítol es coneixen artistes que tenen una relació especial amb el públic, com ara Carol, que amb els seus espectacles de malabarisme i beatbox ha viatjat arreu del món.
i ha recollit premis i reconeixements. Més tard es descobreix La Forzuda, nom artístic d'una parella que té una pizzeria amb un teatre pròpia on fan els seus espectacles de llançament de ganivets i malabarisme amb set pilotes. I a més, a més, Plareta Trampolí sorprèn els veïns de Mataró amb un espectacle de llit elàstic enmig de la Rambla. Finalment es constata la força del cirque en l'àmbit de l'activisme social acompanyat uns pallassos de Pallapupes de l'Hospital Sant Joan de Déu
de Manresa. I acabarem a les 11.04. Proyecto Sistiaga. Confessions desde el armario en el primer lliurament del format. John Sistiaga, el periodista i corresponsal de Guerra, reflexiona i analitza detalladament l'homosexualitat dins l'Església a través de diversos testimonis. És un programa que s'estrena avui, Oriol. Molt bé. Doncs gràcies, en Roger. Ens queden 5 minuts per arribar a les 9 del matí.
Anem amb la recomanació cultural, parlem de llibres com cada dilluns, acompanyats de la Maria Casals. Què tal, Maria? Bon dia. Bon dia. Avui us portaré a Tasmània, i no només. Avui us recomano la pregunta 7, de Richard Flanagan, publicat l'octubre passat per Edicions del Periscòpic i traduït per Miriam Cano.
Cita l'autor a Shekhov i diu sobre el rus. Shekhov creia que la funció de la literatura no era donar respostes, sinó fer les preguntes necessàries.
Richard Flanagan, seguint el seu exemple, em planteja algunes de molt interessants en aquest llibre. La pregunta 7 és un relat magistral, unes memòries, un assaig històric i una novel·la que qüestionen la fragilitat de la nostra existència.
Richard Flanagan escriu una carta d'amor als seus pares i a la seva illa, Tasmania, alhora que ens mostra com un seguit de casualitats poden convertir-se en el relat de la nostra existència. Abans, però, de continuar explicant-vos de què va, permeteu-me la lectura del paràgraf següent.
A les nits, la mare ens llegia a la meva germana petita i a mi. Els llibres tenien un lloc estrany a casa nostra, alhora reverenciats i absents. Potser en teníem una lleixa en una prestatgeria tan petita i senzilla com un armari de cuina.
Els pares del meu pare, els meus avis, eren analfabets. El meu pare tenia, sospito que per això mateix, un sentit de la màgia de les paraules que no el va abandonar mai. Una consciència que aquells 26 símbols abstractes podien alliberar-te si els entenies i oprimir-te si no.
Em deia que la paraula escrita va ser la primera cosa vella que va conèixer, una frase que li vaig robar i vaig fer servir en altres llocs. Què és un escriptor sinó un lladre? I ara sí, ara us avançaré una mica de què va la pregunta 7, tot i que per esbrinar el perquè del títol de la novel·la haureu de llegir-la.
Si H. G. Wells, l'escriptor, no hagués fugit de la seva història d'amor amb Rebecca West, potser no hauria escrit el 1913 El món alliberat, on una arma era capaç de devastar el món en pocs minuts.
Si Leo Szilard, físic hongarès que vivia a Londres, refugiat del règim nazi, no hagués llegit aquest llibre, potser no s'hauria imaginat mai una reacció nuclear en cadena. I llavors, si els Estats Units no haguessin llançat la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki l'agost del 45, el sergent Flanagan...
que era presoner de guerra al Japó, potser hauria mort i el seu fill, Richard Flanagan, el nostre autor, no hauria nascut 16 anys després en una família amb 5 germans més. De tot això, història, realitat i ficció, en parla Richard Flanagan a la pregunta 7.
a la vegada que reflexiona sobre el fet d'escriure, sobre la literatura, sobre els llibres i els lectors, sobre la llengua, sobre la família, sobre el genocidi de Tasmània, sobre la guerra del Pacífic, sobre els presoners de guerra i els seus carcellers. En definitiva, sobre la vida.
Com diu l'autor, m'adono escrivint això que la memòria és tant un acte de creació com de testimoni i que l'un sense l'altre són un arbre sense tronc, unes ales sense ocell, un llibre sense història.
Recordeu, la pregunta 7 de Richard Flanagan, publicada per Edicions del Periscopi. Bon dia i bona setmana tingueu. Molt bé, fantàstic. Doncs moltíssimes gràcies i molt bona setmana també per tu, Maria. Mig minut i seran ja les 9 del matí. Farem una pausa per escoltar les notícies. De seguida tornem amb el Toni Ramoneda i la cançó del dia que ens ha preparat.
i la tertúlia d'actualitat amb el Ramon Canal, amb el Joaquim Martí, el Joan Barrios i la Genova de Català avui, amb la baixa del Jaume Armengol. I a partir d'aquí, doncs, la resta de continguts del Bon Dia i Bon Hora fins a les 12 del migdia. Fins ara. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous per l'Arnau Vilà. Els pagesos del Tai a l'accés al port de Tarragona per l'A27 han decidit aixecar la protesta, a no veure el pas d'un carril d'entrada i sortida mentre recullen els efectes de la mobilització. La previsió és que marxin en columna quan tot estigui recollit i la decisió s'ha pres després de passar la quarta nit al ras en el marc de les protestes iniciades per la pagesia a Catalunya contra l'acord entre la Unió Europea i el Mercosur.
Malgrat això, des de Revolta Pagesa expliquen que ahir, a última hora de la nit, van traslladar al departament la necessitat de comptar amb garanties més palpables perquè els compromisos anunciats no quedessin només en paraules, com ha explicat fa uns instants el Notícias en Xarxa Josep Moret, portaveu de Revolta Pagesa.
No ens enfiem massa, no? Volem més garanties i per això estem aguantant els talls i volem parlar amb el president, ja que no hem pogut parlar amb ministres d'Espanya que no ens han volgut escoltar. Els nostres representants són els que tenim aquí i el nostre president és el que ens ha d'escoltar i representar. Això esperarem aquesta tarda ja amb què ens diu i decidirem del seguit. La gent està molt valenta i amb ganes d'aguantar.
A més de l'accés al port de Tarragona, els pageros van decidir aquest diumenge al vespre mantenir els talls a l'AP7 a Borrassa, a la C16 al Berguedà, la Nacional 2 a l'Alemporta i la C38 al Coidares.
I el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Transport i Mobilitat, Òscar Puente, presenten aquest dilluns la nova empresa Rodalies de Catalunya, l'empresa mixta que s'encarregarà d'operar els serveis de Rodalies i regionals com a part del pacte amb Esquerra. La nova empresa està participada en un 50,1% per Renfe i un 49,9% per la Generalitat.
tot i que els seus estatuts preveuen explícitament que el govern pugui ampliar la seva participació. En l'acte d'aquest dilluns es preveu que es puguin fer públics els noms dels nou membres del Consell d'Administració de l'Empresa Mixta, que serà presidit per la consellera de Territoris Sílvia Paneque i tindrà una direcció general.
I els veïns de Moia han rebutjat contundentment la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador. El municipi ha celebrat aquest diumenge una consulta ciutadana sobre el projecte i 1.487 moianesos, el 89,4 dels votants, han optat pel no.
I en esports, el Barça s'ha proclamat campió de la Supercopa d'Espanya de futbol després de derrotar el Real Madrid per 3 gols a 2. Rafinha i Lewandowski van avançar els blauranes a la primera part, però tots dos gols van ser neutralitzats pels blancs. Ja a la segona meitat, Rafinha des de la frontal de l'àrea i després d'un rebot va marcar el tercer gol que suposa la setzena Supercopa per l'entitat. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.00
L'Ajuntament ofereix a tota la ciutadania cobells per la separació de la brossa orgànica. A partir d'avui comença una campanya per repartir aquests cobells a tots els barris de la vila. En concret, aquesta setmana, des d'avui i fins divendres, es repartiran els cobells al barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández, hi podeu anar al veïnatge del Canal.
Des d'avui dilluns i fins divendres de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit del vespre. Cada dia es farà repartiment de covells. I també aquesta setmana a la granja, en concret a la Rambla de la Granja, cantonada amb el passeig del terrable. Pel veïnatge de la granja també repartiment de covells. Al centre Vila els covells es reparteixen durant tota la campanya, no hi ha una setmana específica, però...
Només es poden adquirir els divendres i els dissabtes al matí de 9 a 1 al Mercat Municipal. I a partir de la setmana que ve aniran repartint-se als cobells a altres barris de la Vila. De moment aquesta setmana al barri del Canal i a la Granja a les tardes de dos quarts de 5 a dos quarts de 8.
Aquest dimecres es presenta el llibre Un pont en la meva vida, d'Alexandra Morera i Fargas, el dimecres a dos quarts de set a la Biblioteca al Molí. La presentació la farà la mateixa autora, intervindrà també Josep Oliveres, editor de l'editorial Oliveres, i també hi participaran Mariona Martín i Jordi Alvero, que són cantautors. L'entrada és lliure.
I el SEM, que prepara diferents activitats per aquesta setmana, demà dimarts, s'obre una exposició de dibuixos de muntanya, local del SEM, a dos quarts de vuit del vespre. El dissabte, la secció anem al teatre, anirà al Teatre Goya de Barcelona a veure Avui no ploraré, de Nelson Valente. I el diumenge, la secció de Medi Ambient farà una sortida per l'entorn de Molins de Reis, serà una matinal, una caminada d'uns sis quilòmetres,
per descobrir la zona natural i paisatgística de les llicurelles, una zona que està tenint una restauració natural i paisatgística. Surten a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans a peu per fer aquest recorregut i si voleu anar-hi heu de passar pel SEM a apuntar-vos i hi podeu anar-hi des d'avui i fins i vendres a dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre.
I a aquesta hora recordem la defunció del senyor Jaume Roca Casas. Tenia 83 anys i l'acte de comiat serà avui a dos quarts de dotze del migdia a la parròquia. I la farmàcia de guàrdia avui dilluns és la Lozano del carrer Verdaguer 68. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, 91.2.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Encara estàs enfeinat amb el tràmit per la valoració de dependència del teu pare? No, no, això jo ho vaig fer i va ser molt més fàcil del que em pensava. Ah, sí? És que ara no cal presentar l'informe mèdic del CAP i tot es registra directament al sistema. Així tot va més de pressa? Sí, tant. Aquest nou funcionament alliuja la feina als que demanem la valoració de dependència i també als treballadors que l'han d'avaluar i això fa que s'escursin els terminis. Molt bé.
012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
La cançó del dia, amb Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora. Avui a la cançó del dia portem un tema de 1989. És una cançó de la britànica Liza Stansfield i que és, sens dubte, el seu gran èxit. La cançó per la que més coneixem...
Aquest all around the world és una cançó, com et deia, de 1989, de l'àlbum Affection, i que servia per obrir. Aquest àlbum va ser el seu primer senzill, a més, com et deia, del seu gran èxit mundial. De fet, la cançó ens parla d'això, de tot el món, all around the world. Així doncs, avui, aquest dilluns, obrim aquesta cançó del dia de la setmana amb una cançó plena d'energia...
de la License Battlefield de 1989. Això és el All Around the World. But I'm gonna find him We had a quarrel
He gave the reason, the reasons he should go. And he said things he hadn't said before. And he was so low.
I can't find my baby. I don't know when, I don't know why. Why he's gonna win.
But I'm gonna find him So open hearted He never did me wrong I was the one The weakest forever And now I'm oh so sad
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora d'aquest dilluns 12 de gener de 2026. La compartim amb el Joaquim Martí. Bon dia, Joaquim. Hola, bon dia. Bon dia, Genoveva Català. Hola, bon dia. Bon dia, Ramon Canal. Bon dia. I bon dia, Joan Barrios. Bon dia i bona hora. Comencem.
Avui sense el Jaume Armengol, que per motius personals no ens pot acompanyar. Tens fred, Joan? No, no, no. Que veig que fregues les mans o que tens ganes de parlar perquè, dèieu, hi ha moltes coses, molts temes acumulats. Em deuria d'escalfar una mica. Molt bé, molt bé, molt bé. No tinc, no tinc fred. Té fred i jo estic gelat. Estic bé. Tu estàs gelat? Sí? No, no. Ah, val, val, val. Tot bé, doncs, cap de setmana bé...
Si no entrem en detalls o sí? Bé, estem en detalls. Tranquils, ja en detalls. Va guanyar el Barça. Mira, tu volies parlar del Barça. A més, ahir va guanyar el Barça. Jo vaig anar a Esparreguera a veure teatre. Sí. A Esparreguera s'ha d'anar a la Passió. No, no, a la sala petita de la Passió, que actuava una molinenca, la Volos Canals, i
i encara la fan diferents diumenges i us la recomano. Però ara estàvem parlant de coses importants. Això encara és més important. Tot és important, Ramon. Perquè inclús el propi contingut de l'obra de teatre a tu et convé.
A mi em convé. Ja hi som. Ja m'estan donant receptes. No, perquè li anirà bé pel seu programa de ràdio, o sigui que t'estic fent recomanacions desinteressades i de bon cor. Després m'ho expliques més bé. Perquè és de caràcter històric, l'obra. Bé, és una miqueta especial, l'obra, però sí que hi ha elements interessants. D'acord, d'acord. I a més a més està molt ben...
portada a terme. I si és una molinenca, doncs... Està molt ben interpretada. Per tant, la beva que no va veure el partit, la resta sí que vau veure. No, el partit va ser després. I allà hi havia gent que conec que diu, no, no, arribem a temps. Però jo no vaig veure-ho, per tant, evidentment. Tu tampoc, Joan? No, no vaig veure-ho. No sé com va anar la cosa i com va acabar. No et pots abstreure d'aquest tema, és impossible, no? No, no, no.
No hi ha manera, però bueno. No, no està bé. Hasta el penxut de la porta Felicitat o se les ha... No sé, Felicitat. S'han parlat amb el Florentino. Jo sí que el vaig veure. Sí, sí, sí. El juguem tan bé, eh? Dos a dos aquí, molt bé. Home, penxut ho és, eh? Sí. A part d'altres coses.
Però als altres presidents no els hi dius per la seva forma física. Però és que aquest em ve de gust dir-li penxut. Sí que anem bé. Bé, algun comentari que vulgueu fer per tancar el capítol més aviat esportiu que no... De penxuts. No, no, molt content, molt content. Guanyar un partit contra 12 sempre té molt de mèrit. I acabar-lo contra 13 encara...
Per tant, perquè l'odeï de l'àrbit, en fi... Estic esperant avui el vídeo de Real Madrid Televisió. Sí. Estic esperant-lo avui amb candeletes. I el marca. Va la droga. A mi va la droga dura. Em passava de jove. Tu ets mossoca, tio. De fet, ja m'he gravat el xiringuito, perquè és que el fem molt tard i em recullo d'hora. Sí, tu et reculls d'hora.
Bueno, ahir d'hora eren... És el que té la data. Ahir d'hora eren gairebé les 12, perquè per mi és hores intempestibles. Sí, eh? És altes hores de la nit. I tant, matinada ja. Però m'he gravat el xiringuito i avui dinaré tot cufoi veient els caretos del Pedrerol i tota aquesta xusma i per tant...
M'estorviaré una setmana de segons quins medicaments. Ja no em quedaran, però això ja farà el mateix efecte. O millor. Bé, posada la nota d'humor, ja podem parlar de coses serioses. Està parlant també fora de l'antena, i és una de les notícies que comencen parlant en clau local. Avui comença una campanya en què l'Ajuntament ofereix a tota la ciutadania cuvells per la separació de l'orgànica.
A partir d'avui, aquesta campanya de repartiment que vol arribar a tota la població, la fracció orgànica diu suposa al voltant del 40% del pes total dels residus domèstics que produïm. Es tracta de la fracció que té un impacte més elevat en els resultats totals de recollida i separació de deixalles i per aquest motiu i amb l'objectiu de potenciar la seva recuperació, l'Ajuntament, expliquen amb nota de premsa, posa en marxa aquests dies una campanya a través del repartiment a tota la població de covells específics
per aquesta fracció. Aquesta setmana, per tant, del 12, arriba al barri del Canal i de la Granja i successivament anirà a diversos barris, a tots els barris de la Vila, que s'acompanya a tot això, doncs, d'un quadríptic en el qual es recorda el sistema de recollida i l'ús dels contenidors al municipi. I per fer efectiva la recollida de Covell, un per habitatge, recordem, únicament és necessari presentar la carta en alguns dels punts que s'habilitaran al llarg de les pròximes setmanes, que haureu rebut, suposo, a casa vostra.
Què us sembla la iniciativa? Jo he vist el quadríptic aquest, és molt bàsic, però sembla que hem d'anar a aspectes bàsics perquè... A mi em sembla molt bé i ja era hora. Ja era hora, eh? Tu trobaves a faltar més campanyes de conscienciació? Home, si en Molins de Rei en un moment determinat es van aconseguir unes fites importants en matèria de recollida de residus va ser perquè hi va haver el compromís del CEPA
i, evidentment, de l'Ajuntament, i va haver-hi una sensibilització ciutadana de primera divisió. I això, durant molts anys, no s'ha fet, i a mi em sembla que és imprescindible. I és imprescindible la recollida separada de l'orgànica.
Per molts motius, ara ens allargaríem, però a mi m'agradaria que la gent visitéssim les plantes de separació de residus quan hi ha moltes bosses que hi hagi orgànica i que algú treballi allà. I després, en canvi, l'aprofitament de l'orgànica...
És l'única manera. Si no la separes de la inorgànica, no hi ha manera de reciclar-la. Per tant, l'única manera de reciclar-la, com sigui l'orgànica, és separar-la. Si es pica el mateix contenidor de la inorgànica, se'n va a la planta de triatge i allà, lògicament, això no se n'aprofita. Jo l'he feta sempre i al contenidor de prop de casa meva hi ha una, dues bosses, tres bosses d'orgànica màxim. Màxim.
Allà, a la cantona de Canal de l'Infanta, Passeig Pimargall, per tant, s'ha de treballar. Jo no l'aniré a buscar perquè jo encara tinc la que es va donar en el seu moment, no s'ha fet malbé i, per tant, no generem un residu del cuvell perquè tinc el cuvell viable. Així m'agrada beba.
un gran exemple. Jo, com que sóc el... El grinch. El grinch, l'enfant terrible, o així, llavors em toca sempre posar aigua al vi. Sí, és el que hi ha, diguéssim. Cadascú li toca el paper que li toca. Jo estic molt d'acord en fer tot això. Ara, després, aquí hauríem de fer diversos matisos.
Tothom té cuines on li caven un tenidor... Jo ho tinc a la galeria. Si no et cap a la cuina ho pots posar a la galeria. Aquest argument... Tu has argumentat el que t'ha semblat. Ara deixa'm que a mi argumenti el que em sembla més, sisplau. Ja et dic jo. Deixa'm acabar i quan hagi acabat digues el que vulguis. Jo no t'he interromput. Vinga.
Vinga. Primera, no tothom té espai per separar vidre, plàstic, cartró, orgànica i inorgànica. Això és el primer. Segona, l'Ajuntament s'ha gastat una morterada, en canvi, a uns contenidors que són un autèntic desastre. Amb això estic d'acord. Desastre. No entren les bosses. Quan plou has d'anar amb guants perquè no tens el dels peus per aixecar-ho. Això, teòricament, està pensat per després posar el xip aquest que cadascú...
El xip el que servirà és perquè la gent deixin les bosses a fora. Bé, que ja està passant ara, entre altres coses, perquè a més a més els contenidors s'emplenen de seguida, desconec per què no es buiden, perquè ja dimensis al matí que tu baixes a llançar a les escombraries i no pots.
I no pots, perquè estan completament plens. Però no plens, o sigui... I pensa que jo al voltant de casa tinc tres punts on poder deixar-ne. I és impossible. Després, una altra cosa. A davant de casa hi ha un d'orgànica. Però al carrer Ferran de Bulló no n'hi ha. Llavors... No, no. Clar, és que... Diguem-ho tot, no? Comencem la casa per la teulada.
Posem uns contenidors en condicions i a partir d'aquí és veritat que s'ha de conscienciar molt, ens hem de conscienciar molt la societat per començar a fer les coses d'una altra manera. Ara, hem de tenir present, per exemple, escolta'm, on visc jo és un edifici de 10 plantes amb 4 habitatges per planta més 4 baixos que són botigues.
I són uns habitatges, en fi, bueno, sí, de 80, però clar...
Jo a la cuina, si començo a posar, no sé com se diu això ara... Les fraccions, els cobells. Vols dir que no tens espai? He de marxar jo, vull dir, clar, és que estaré cuinant i ens ho pagaré amb algun cobell d'aquests, llavors acabarà el cobell allà al parc nou tan maco que ens ha quedat. És que no m'obris tants temes perquè... No, no, t'obro temes. Aviam Joan i Joaquim. A veure, no, per començar pel principi.
A veure, jo crec que argumentar el tema de l'espai perquè no hi capiguin els covells o les bosses o el que sigui és un argument bastant pobre, Ramon. I és bastant pobre i t'ho diré sincerament perquè, a veure, ningú obliga que quan fas la separació per...
per fraccions o vol dir que digui com vulguis, tinguis a casa teva les deixalles d'un mes o dos mesos o tres setmanes. Això és una cosa que inclús es pot baixar cada dia i cada dia tampoc no generem tants residus com per no poder tenir-los amb algun raconet de casa o amb algun armariet o allà on sigui.
És cert que els pisos, la majoria dels pisos, no estan preparats o no estan condicionats d'origen per tenir molts covells, no diré que no. Però també les cuines les organitzem, i qui diu les cuines o les galeries o els balcons o ja el que tinguem, per tenir altres coses que anem acumulant a casa. Per tant, el tema de l'espai jo crec que és un pobre argument.
Es poden baixar cada dia, eh? I cada dia, doncs si baixes cada dia, amb bossetes petites, això no ocupa massa espai. Altra cosa és el tema de... Clar, com ja ho barregem tot per justificar la primera, doncs això ja aquí no quadra. El tema dels contenidors que s'han fet. Jo crec que ha estat una mala solució la que s'ha fet i s'haurà d'anar a millorar, perquè el tema d'aquestes estaves que han posat amb aquells forats, això no serveix absolutament per res...
ni tampoc per posar després el xip. Deia el Ramon, no, és que això està pensat per posar un xip després. Això és el que van dir l'Ajuntament. No, no, ja ho sé, ja ho han dit. Però és igual, si posen el xip, però el contenidor, si és el mateix amb un xip posat, que vol dir que la tapa estarà tancada, doncs encara pitjor. Encara pitjor. Encara pitjor.
perquè has d'acabar a obrir l'etapa, doncs, a partir que el contenidor està, no ho sé, a mig volum ple, doncs, l'has d'obrir perquè, si no, la bossa, doncs, se'n callen allà i no passen. Per tant, has d'obrir l'etapa per tirar-los de dins. Per tant, jo suposo, suposo que quan vulguin posar els xips, l'etapa aquesta l'hauríem de canviar i hem de posar un altre sistema diferent al que està. I una altra cosa és el tema de...
de la separació de l'orgànica. L'orgànica, dins de la recollida selectiva que tenim, o que tenim instaurada aquí a Molins des d'allà fa molts anys, és, diguéssim, el déu dependent, és el tema de l'orgànica.
I és perquè suposa, lògicament, clar, quan estem a casa i fem la recollida o guardem la brossa per llançar-la, separar l'orgànica de vegades és més complicat. Sobretot en èpoques de calor, l'orgànica fermenta aviat i l'has de llançar molt sovint, si no fa males olors o has de tenir un contenidor que tanqui bé, etcètera.
i és més senzill i és més fàcil, doncs mira, teniu una única bossa, amb la inorgànica, amb la brossa, amb l'orgànica, amb les ampolles, amb el paper, i quan la tinguis la llances allà on pots. Però jo crec que si hem d'anar cap a un model que sigui més sostenible i que sigui més recuperable, el tema de les deixelles que és
un dels grans problemes que tenim a nivell de la societat, el tema que fem amb tants residus que anem generant, perquè clar, això, per què se generen tants residus? Perquè estem en una societat consumista i genera moltíssims residus de tota mena. Per tant, això ho hem de gestionar una mica millor i la gent s'ha de conscienciar
o es fa aquesta selecció prèvia, que com més prèvia sigui, és a dir, com millor la fem a casa nostra, millor es podrà recuperar absolutament tot. Si ho fem malament a casa nostra, difícilment podrem aconseguir la recuperació, la reutilització i el reciclatge dels residus.
Joaquim. És un tema que ja es veu, és complicat i dona molt de sí. Jo també la tinc al Covell i intentem fer-ho, però...
m'ho posen complicat, perquè vas, has d'aixegar la tapa, la tapa que ja està plena, però al final és la gestió del dia a dia, no? Ara amb el canvi de contenidors, hem guanyat perquè no estan trencats, però ara el problema és la bossa que no passa, els contenidors que són petits, que si els has d'omplir més, si funcionés...
Sí, sí, però segurament, bueno, se n'aprèn. Les coses fas ric o savi. Aquí ens n'hem de fer savis per aprendre per un altre dia, segurament no, a qui li toqui, no? I, bueno, ens passa, això és important poder separar, però també ens ho han de posar una mica fàcil, perquè hi ha llocs en què realment no s'hi cap. Jo ara estava pensant, la meva, del tema de les...
dels registros a les botigues, als bars... Hi havia un moment en què posaven uns contenidors immensos que els feien tindre dins del bar. Hi ha bar que havia de marxar, el del bar perquè hi pogués entrar, i hi podria algú dir algun nom. Al final es va haver d'agafar...
una solució perquè a vegades s'ha d'estudiar força bé perquè les coses funcionen. Hi ha cases en què hi caben no sis contenidors, com deia Ramon, sinó que n'hi caben 25, i n'hi ha que no hi caben res perquè fins i tot per això també estan funcionant cada vegada, sembla més, aquests llocs que es renten la roba, no? Perquè, sincerament, segurament...
no poden tindre el rentador a casa, ho desconec, però si van proliferant és perquè les cases cada vegada són més petites o pitjor. Habitacions o trossos d'habitació. No crec que no sigui perquè no hi cap la rentadora. Tot deu ajudar, no ho sé. Jo el desconec. Hi ha gent que no té casa.
Per això he dit. He dit que és això, o el lim, o la divisió, o encara compartir una habitació. O has de compartir coses i és més complicat. Per això, però cada vegada hi ha els pisos, cada vegada es fumen més petits, perquè cada vegada, és com les bosses d'allò, que els envasos de 500 passen a 450 per no pujar-te el preu. Els pisos ens apugen el preu, per una banda, i ens els fan més petits als altres. Però la recollida, home...
és important, i després, bueno, també el tema de, no sé si se n'ha parlat o no, del tema de les taxes, no?, les taxes al final han fet una pujada molt i molt important, en teoria te les descomten quan vas a la deixalleria, però si estàs de lloguer ja no estàs gaire clar quan t'ho descomptaran i amb aquí, si a tu volam-ho,
Però, bueno, aquesta seria una altra història, no? És important fer-ho, però és complicat. Com dèiem abans de començar, no voldria haver-ho de gestionar jo ara, no? Perquè és força i força i força complicat. Sí. Beba? Jo vull dir diferents arguments. Puntualitzacions. La primera és que la notícia que te'ns dones és respecte a la recollida de la matèria orgànica. Jo m'he pronunciat respecte a la recollida de la matèria orgànica.
que és imprescindible en qualsevol escenari que sigui una recollida separada. I aquesta, a més a més, és la que històricament ha existit sempre i que la gent, on t'ho abocàvem, o ens passava el borrega amb el carro, que s'abocava allà al carro, o era el femer de casa, perquè allà feia el que fa la matèria orgànica, que es descomposa i es converteix en fems.
Jo crec que de vegades les coses cal anar a l'arrel. La matèria orgànica és imprescindible per alimentar-nos, perquè són les restes vegetals de l'alimentació. Tota la resta de productes s'han generat a partir d'un determinat model de societat de consum. Per tant, podríem fer una cosa demà.
Tots els ciutadans. Demà, dimarts. Sí, sí, demà. Tots els ciutadans. Tot el que ens ha generat residus i ho hem anat a comprar al dia, els hi portem al dia. Tot el que ens ha generat residus i ens ho han donat els d'Aldi, els de Lidl, els de Mercadona, els hi portem allà. I ho arreglin.
Però després et deixes la part més important, que és Amazon i companyies. Doncs llavors, a les taquilles de l'Amazon. És a dir, el model de distribució i consum té un superembalatge, i per tant, lo primero es antes, sempre.
I el que s'hauria d'atendir és a minimitzar envasos i embalatges amb tots els productes que adquirim. Aquesta seria la primera. La segona és la distribució, llavors, competencial. Aquí li compet la recollida d'escombraries, que és una competència municipal i que s'ha de treballar eficaçment. Jo he dit, respecte al tema aquest d'orgànica, que ja era hora, i respecte a com es fa la resta, soc tremendament crítica, perquè crec que, a més a més, amb els contenidors...
S'han equivocat moltíssim, però moltíssim. Són ineficients, aquests contenidors. No tenen prou capacitat. Fixeu-vos que hi ha uns ajuntaments que tenen uns tanques de contenidors que estan bastant a prova de bomba. Jo me'n recordava de les marques dels contenidors perquè havia anat a una fira a Múnich, veient-ne i de més. Hi ha eines molt eficients per fer això.
per diners, pel que sigui. Jo tampoc vull ara jutjar, a més a més, les persones que estan a l'Ajuntament que tenen responsabilitat en aquestes coses i els maldecaps que segurament que tenen. Però aquesta és una evidència claríssima. Per tant, si es fa un primer pas...
i en l'espai on no hi ha recollida d'orgànica, s'hi posa un contenidor, que val la pena que els diguis a l'Ajuntament quin és aquest lloc perquè hi hagi llocs, i la gent, fem la separativa, es minimitza molt tota la resta. Perquè ja veurem quan l'Ajuntament, que en un moment o altre serà obligat, es va fer el model de residu mínim, però apareixerà el contenidor groc... I més d'hora que tard, eh? Sembla que abans del 2027 avançava l'alcalde. Jo crec que sí, perquè, a més a més,
Això ja ho tens assumit, doncs? Jo ho tinc assumidíssim, i a més a més penso que el que va significar el projecte Sant Cugat, fa anys que ja ho té, de Sant Cugat, Torrelles i Molins de Rei, com a residu mínim, com a aquesta experiència, va ser un detonant, inclús per tot el país, és a dir, hi ha legislació que ve després, però si tota Europa ha determinat aquest altre sistema, és molt difícil que diguem, és que hi ha un cotxe contra direcció, diu, no, un tots, no? Sabeu aquella cotxe. Per tant,
jo crec que hi anem i ja està llavors jo el que penso és que l'Ajuntament aquesta competència se l'ha de prendre molt seriosament perquè és molt important per la vida de la gent i des del punt de vista més polític s'ha de treballar aquesta sensibilització és a dir, un dia els consumidors ens hauríem de plantar davant de les superfícies i començar a assenyalar productes innecessaris i superembalats
Per què no? Per què no? Perquè la gent no ho fem, això. Ens ho empassem tot. I aleshores la merda sempre és per l'últim, pel que acaba recollint. Jo crec que aquest és un element. I després, respecte a l'espai de la llar, evidentment cadascú s'ho munta com sigui. Jo us puc dir com ho tinc jo. Jo el paper el tinc a la paperera que tinc a l'estudi, i per tant allà el vaig deixant tot i a la que està ple el poso...
a la galeria tinc el d'orgànica i d'inorgànica, i el vidre me'l deixo a l'entradeta, tots els envasos de vidre, i quan baixo, el baixo i ja està. I no... Aviam, som dos, hem sigut tres, i quan tinc convidats i ve més gent faig el mateix, si ens fotem quatre ampolles de cava i les baixo i ja està. Ah, Déu-n'hi-do. Vull dir... Una per cap, diguem. O sí, clar...
que menys que mònics. Per tant, ho dic des del punt de vista que la logística cadascú la pot fer a casa seva de mil maneres i no cal aquests models que també s'han venut d'allò, aquelles cuines llavors amb aquells sistemes. Si us poseu a Instagram
Veureu que aquests que venen, que no dic la marca així per online, que fan tants inventos, tenen 50.000 sistemes perquè hi hagi els caleixets que tu puguis posar. I allò es posa qualsevol racó. És a dir, les possibilitats que té la gent de tenir organitzades les deixalles a casa seva són moltes.
I, en canvi, les que són la prova de foc són el mobiliari urbà. Jo crec que això és molt important. I la recollida ben organitzada dels establiments comercials. Jo crec que són uns eixos de gestió pública importantíssims.
I, evidentment, això té un cost, i la legislació ja ho contempla, i el cost ha de ser just. I el preu, quan tu penses el que significa la permanència de diària, de recollida, etcètera, fas un escandall i saps que això, de moment, es paga. Perquè, si no, que ho paguin els que ens el generen. Sí, però hi ha un tema, una part política que és decidir...
que uns paguen un 10% d'augment i els altres un 3%. És el moment, sí, però posem la càrrega on ha d'estar, perquè si no, representa que ja ho estem pagant amb el producte i que ens ho financiïn ells. Això ja passa precisament amb el contenidor groc, els envasos,
es recullen i es reciclen a partir de l'associacionisme dels generadors d'envasos, que llavors t'acaben fent allò dels propios impropios perquè hi ha gent que no diposita fons per al reciclatge d'envasos. I això és Ecoembes. Parlar d'Ecoembes dona de sí com d'Ecovidrio. Vull dir, aquí hi ha les grans marques. Per tant, la prova de la càrrega de posar el dit a l'ull...
No ens l'hem de menjar, els consumidors i els ciutadans de peu, inclús els ajuntaments. S'ho ha de menjar qui, per un determinat model de desenvolupament, ho està treballant d'aquesta manera. Hi ha moltes maneres de poder embolicar i presentar productes.
Moltíssimes. Hi ha una sola manera. Jo et diré, per exemple, a favor de Mercadona, que en un moment determinat tenia un departament que es dedicava a analitzar els envasos i a minimitzar envasos.
Fins a on han arribat, per exemple, amb els cereals de la seva pròpia marca, qualsevol paquet de cereals té quatre dits més de cartró que el que és el contingut de cereals allà. Doncs aquests tenien el mateix pes, ara al revés, ara ens fan coses amb menys pes per mantenir el preu, però aquests tenien el mateix pes i l'envas de cartró que contenia els cereals era més petit. A més a més, per logística els anava millor per apilar-lo amb els palets, etcètera.
Però fixeu-vos en la paradoxa. Però, per tant, són coses per les que s'ha d'apretar. És el famós tema de la simbiosi industrial, tot el cicle de producció del ciclatge. Resulta que hem de pagar la bossa de plàstic. Sí, i ara fem propaganda. És el que volia dir. Llavors...
la gent que ens hem anat acostumant a fer servir una altra vegada el que vas, allò que es feia servir però resulta que has de pagar la bossa de plàstic és a dir, al consumidor hem de pagar una bossa i després resulta que el 80% de les coses que compres estan envasades en plàstic i dius però un moment què està passant aquí? o per exemple tu la compra online
Ara, per posar un exemple, com que hi ha els mòbils aquí a la taula, compres una funda de mòbil, ve amb un embalatge, que hi caben 14. Sí, sí, sí. Aquest tema, des del punt de vista de les polítiques industrials, també s'ha de treballar. I la compra online, que més a més és una compra compulsiva, i a la que la gent jove i ja no tan jove s'hi ha abocat...
Ara mateix, perquè algun dia també haurem de parlar del desgavell que genera tot el repartiment, la quantitat de furgonetes, etcètera, etcètera, etcètera, que...
jo entenc que la vida no és gens fàcil, però vull dir que no, que allà on poden, és a dir, allà on paren, paren i aquí pedides. I ens arribarà per drons aviat, et caurà al cap el paquet. És possible, no sé si ho veurem, però és possible. No, sí que ho veurem, sí. Això ja funciona. Al final acaba caient tot, és a dir, s'acaba d'alguna forma abocant tota la responsabilitat
sobre l'usuari, sobre el ciutadà. Tota. És el que paga, és el que ha de fer la separació, és el que ha de fer això, és el que ha de fer allò. I totes aquestes grans empreses... L'usuari i l'administració local, eh? L'administració local, d'acord. L'administració local es menja molts marrons. Els ajuntaments són la germaneta pobra de tot. De molts anys s'han afavorit, aquestes. Ara estava pensant jo en el dels envasos. Sí, sí.
Tots havíem anat a tornar l'ampolleta de la llet, del gasós, del sifon... I tot això va funcionar fins que hi va haver la primera gran superfície. El moment en què hi va haver el Prica. Allà, que esclar, que el primer tenien un lloc que retornaven... Aquella gent, allò era una complicació, i tot això multiplicat per...
per tots plegats, per allò que és, doncs al final, escolta, els envasos ja no són de retorn. El problema per un altre. De un moment, oh, que maco. Hi va haver una vegada algú que em va dir que això era un logro de la democràcia. Que aquestes coses... I m'ho va dir una persona que tenia una... Ja, no, era president d'una associació de veïns, i jo encara em va flipar tant allò que encara...
Encara te'n recordo. Sí, sí, encara me'n recordo i d'allò, però... Són coses que marquen, sí, sí. Sí, sí, perquè, esclar, això... Per això d'anar als grans... I ens marquen, ens marquen, ens posen els plàstics, que volen ir plàstic per sobre el plàstic, però no sé què. I no passa res. Ara, ara, allò de les bosses de plàstic, que...
Si jo estic molt d'acord en pagar la bossa de plàstic, però llavors no és el 80% dels productes que compren plàstic. Jo tampoc estic d'acord en pagar la bossa de plàstic i que a sobre estigui fent propaganda de qui me la cobra. Això és un altre. Tot de sumant, al final són petits. L'origen està bé o més que bé, però al final acaba passant aquestes coses. Sempre es legisla contra el petit...
Contrapatir perquè les legislacions les fan els mateixos grans. La llei de telecomunicacions l'ha fet telefònica, així podríem anar fent... Bé, anem tancant el tema. De totes maneres, que les persones s'afanyin a fer la separativa de l'orgànica. Que es fan un bé elles mateixes i fan un bé la resta. Bé, sisplau, les administracions que facin molta pedagogia.
Sí, però les responsabilitats... No, jo no m'eximeixo de la meva responsabilitat. Jo no m'eximeixo de cap responsabilitat meva perquè jo vull exigir-ne el màxim en els altres que en tenen. I, a més a més, vull tocar els pebrots en els podersos. No, però jo crec que no pot ser que sempre em demanem responsabilitats a la resta. L'administració té la gran responsabilitat, la primera responsabilitat. Sí, senyor. Demano pedagogia, Joan.
Jo parlo de responsabilitat i a partir de la responsabilitat la pedagogia i el que tu vulguis, les inversions, etcètera, el que tu vulguis. Ara bé, tothom i cadascú amb el seu nivell, amb el nivell que tingui, té les seves responsabilitats i la ciutadania tenim les nostres responsabilitats.
És a dir, si tenim uns grans legisladors que fossin capaços, dic que fossin, parlo en condicional, que fossin capaços de fer unes molt bones normatives, unes molt bones lleis, però si al final nosaltres no les fem nostres i no les apliquem i no les executem, doncs caga de pastoret. Correcte.
I sí que és veritat, el que passa és que estàvem parlant aquí de la recollida. No estem parlant d'altres problemes que té, lògicament, la generació de residus. Perquè el gran problema és l'origen de la gran generació de residus que tenim. Però és que aleshores ens hem de qüestionar altres coses. I sempre...
I sempre, i sempre, i sempre aquí, i sempre al final acabem amb el mateix, que tenim una merda de model social que ens hem creat tots plegats i que estem al segle XXI i hem anar arrossegant des que sembla ser que la civilització va avançant. En fi, això és un gran dubte que podem tenir.
Fins a arribar on estem. I és fruit que tenim un model neoliberal que està basat en el consumisme, etcètera, etcètera. Consumisme desbocat. I ens ha portat això. Escolteu, de consumisme, un detall. Avui surt a no sé quins mitjans que hi ha hagut una mena de congrés per fer souvenirs.
Quina és la innovació que hi ha hagut en aquest congrés dels souvenirs? No ho sé. Souvenirs per gossos i gats. Home, ja està. És a dir... Hi ha llocs que tenen desgrabació de renda, eh? Al final, al final. O sigui que... Sí, no, no, és que és acollonat. Perdó per la... No, no, però és que és... Portes una cosa pel nen, una per la iaia, una pel gat i una altra pel gos. Sí, sí.
Si és que hi ha nen, perquè a vegades hi ha gossos i no hi ha nen. Però si volem buscar justificacions per no fer la recollida de la selectiva orgànica, de l'air orgànica i de les ampolles i demés, doncs clar, sempre trobarem que hi ha gestaments i entitats i no sé què que estan per damunt de nosaltres que acaben de fer les coses. A tota aquesta gent, Joan, deixa'm posar una nota d'humor, que ja saps que no m'agrada i d'ironia, però a tota aquesta gent, uns quants capítols del barri Sessamó?
i del libro Gordon y Petete. Igual els hi hauria molt bé. Sí, home, hi ha capítols d'aquests que són molt pedagògics. Tu que parles de pedagogia. Sí, sí, sí, no, de fet, diguéssim, els capítols del barri César ens serveixen per ensenyar moltes coses. Avancem perquè teníem moltes coses per comentar. I aquest cap de setmana han passat coses. Per exemple, els pagesos que han fet talls a moltes de les carreteres. Si marxem més lluny, l'Iran també és notícia.
dels pagesos i de la seva problemàtica. Alguna observació que vulgueu fer? Tenen raó. Tot el suport, perquè a més a més tenen tota la raó. Però és que això d'Europa és cada vegada un acudit més dolent i ja no s'està convertint en un acudit, s'està convertint ja en un...
Jo crec que Europa és una necessitat. És a dir, necessitem més que mai una Unió Europea forta, una Unió Europea federal amb totes les competències del món, i a més a més, ja, de passada, seré una mica belicista, federal, a més a més amb un sistema defensiu propi que no cal que hi siguin els Estats Units,
faig la carta als reis, i aleshores, des del punt de vista... És col·lectiva la carta als reis, podem afegir coses? Sí, sí, podem afegir, fem una carta als reis, i el tema del comerç internacional, més enllà de les fronteres europees, sobre determinats productes, sempre és amb les mateixes regles del joc, és a dir, tu no pots tenir un sistema d'importació i exportació amb sistemes de producció
que no garanteixin determinats requisits que es demanen aquí. I aleshores aquesta és la gran contradicció que hi ha respecte als usos dels fitosanitaris i totes aquestes coses que a més a més són prejudicials de la salut. Llavors, com ha de fer Europa? Ha de saber què exportar. I a la millor has de fer un cribatge del tipus de producte que permets. És important l'intercanvi, el comerç, perquè a nosaltres també ens interessa vendre amb els de Mercosur. Sí, però...
Segurament per prendre quatre cotxes acaben per... Exacte. Però els del sector primari, que són els que sempre reben, són els que no posen el preu quan compren i tampoc posen el preu quan prenen. I qualsevol empresa que vagi així... Que cal més a Europa.
Però més Europa i molt més ben dotada. De veritat, exacte. I llavors, que quan es fan les tres posicions, un no es vagi a l'altra punta o espai de frenada, com ha passat, em depèn de quins sectors, però el molt llalós està al final, és que els pagesos, els ramaders, han de complir una sèrie de normatives...
que unes són europees, altres són la transposició, que després... Això ja està passant ara, eh? Venen els productes de... Com volguem dir, del Marroc... És igual. Perquè allà estan autoritzats, perquè...
Jo que a mi... Els payersos ens proporcionen tota l'orgànica. Sí, sí, ens proporcionen, exacte. Ells no tenen... Però, al final, ningú ho volem, o no ho volem. Hi ha gent que llavors no ho volen, no? No sé si tenim molts tocinos, però llavors no volem la planta que recicle, i si no recicle, bueno, abans s'abocava
a les terres i els acuífers estaven contaminats tot és un peix que es va mossegant la cua però al final és que tenim un agent que penso que hi ha un agent que només té un bolígraf i amb un bolígraf és fàcil es fan normatives i les normatives es van centrifugant i al final venen aquestes
gent que es passen més hores inscrint, escrivint... Però no és tan fàcil per això que tu estàs dient. No, fer-ho fàcil no és. I que cada cop... I quan més vas pensant, no tu, en general, quan més penses en aquestes coses i més vols obrir el ventall d'anàlisi, doncs veus que la problemàtica... Perquè has arribat, per exemple, quan parlaves dels tocinos i de no sé què, però ningú vol la granja de tocinos, no volem els centres d'eliminació dels residus, etcètera. Els corins, etcètera.
Per tant, això ho volem fora de casa, o més junts de casa. No rodent el meu pati o alguna cosa així. I al final anem al que tenim. Però uns altres que protestaven perquè pagàsticament no els sortiria bé la foto, clar, al final som un lloc, però ara no anava amb aquest casac, però sí que al final...
Bueno, no ens sembla bé. I torrega el Mercasur, que és el que està... Sí, el Mercasur, recordeu, entre Mercasur i la Unió Europea. És una cosa que no es pot impedir, que va així, però que hi ha un gran significat. I que no només té coses en contra, si també coses a favor. Clar, parlaves per 4 cotxes que venem. No, no, 4.000, eh? No ho deia en plan despectiu, sinó que al final el sector primari és el que acaba rebent sempre.
No, però jo el que no estic d'acord amb tot això d'aquests tractats del Mercasur, el que no estic d'acord és que les regles del joc siguin diferents. És a dir, la exigència que pot haver per un pagès d'aquí del camp de Tarragona, que sigui el mateix, per un pagès del barroc o d'Argentina, que siguin els mateixos. Les regles d'això, per tothom, les mateixes. I les nostres, a l'hora d'exportar, igual.
Per tant, a partir d'aquí, home, jo crec que s'obre una gran oportunitat de tenir un gran mercat també, perquè clar, estem pensant de 4 o 5 països de Sud-amèrica, perquè Sud-amèrica és un mercat molt... Parlem de mercats, ara, eh? Un mercat que és molt gran, i a Europa li interessa, doncs, tenir aquest mercat, i a Sud-amèrica, en aquest cas... Ara bé, ara bé, ara bé.
Les regles del joc, lògicament, han de ser... Jo el que no acabo d'entendre, a mi que al Marroc o a Xile o a l'Argentina tinguin unes condicions diferents a les nostres, bueno, ja s'ho faran. Ara, si hem de... El producte que m'envien a mi. Hem de portar el producte cap aquí, hem de tenir els mateixos controls i garanties dels que comprem aquí. I això com es controla? Bueno, com es controla? Com es controla la resta, escolta. No fent-ho, perquè no n'hi ha. Quants inspectors hi ha a...
Bé, abans, clar, és que... Sí, d'acord, però aleshores hem de ser conscients... La minossada obria a poc a poc el mercat, hi ha d'haver-hi una temporalització... És un tema complicat, però si ens criden a la taula que ho estan preparant, anirem dient tot de coses i hi haurà experts que ens ajudaran a dir això és possible, això es pot graduar d'aquesta manera... Els pagesos porten mils de promeses que no els hi han completat. Bé, d'acord, però el tema és...
Dic no?
És fàcil, relativament, i normalment no funciona, perquè es busca una altra via. Ara, dir sí, però amb aquestes condicions obre unes possibilitats. Jo crec que això s'ha de saber fer, que no és fàcil, i que estem en un moment complicat perquè a Europa hi ha una correlació de forces que, aviam, que està influïda per aquest senyor del Pat O'Donnell,
que estan desregularitzant, per exemple, totes les seves participacions en qüestions relacionades amb el clima, amb major coneixement científic. És a dir, si estem negant la ciència...
Ja ho tens tot, ja ho tens tot escrit. En canvi, tens prou gruix de científics que tindrien coneixement per dir-nos maneres d'abordar aquestes coses. El Patodón ho està trenxant tot. I el que trenxarà, eh, si el deixem... Això, aquest acord amb Mercasur no forma... A veure, no deixa de formar part d'aquesta manera... És que fa 20 anys que dura, eh. Sí, sí, ja ho sé, no és ara això.
de la globalització que tenim. És a dir, quan es va començar amb el tema de la globalització als anys 90 i principis del 2000, quina era la idea de la gent que va posar en marxa? Home, doncs que al globalitzar les produccions i els consums
aconseguiríem que els productors fossin més eficaços, perquè segurament se generarien els productes que fossin primaris o secundaris, és igual, amb els territoris o amb els països que tinguessin més possibilitats i més eficiència i eficàcia per fer les coses, i això redondaria amb els preus, inclús, dels productes que serien més barats. Això se'm va anar a la me, se'm va anar a la me, per què? Perquè al final...
Al final, de tot això, el que va primar, o el que prima, és el control del mercat. És a dir, clar, com estem... Jo ja sé que em repeteixo, però és que és així. Com el que acaba primant són les regles del mercat, i el mercat ha de ser lliure, i per tant no hi ha una regularització, i tornem al tema del patodón, el que deies tu, o del naranjito...
Doncs que està desregularitzant-lo absolutament tot. Clar, quan tu desregularitzes, doncs tenim el que tenim. El mercat no és capaç de controlar absolutament res. I el mercat no està controlant això. Quim, preguntaves, i com es fa? Home, doncs, regulant les coses, el que jo deia fa una estoneta. Com s'ha de regular? Home, doncs posant lleis, posant gent que vigili, que controli, etcètera.
Això també vol dir que es costarà uns calerós, eh? No, no, regular. Sí, perquè a vegades sempre quan regules et deixes alguna cosa. Ah, bueno, sí. De plan, molt minimalíssim, municipal, i com que llavors has de tapar aquell forat, encara en poses un altre. No, no, no. I al final...
Ens en sobren tantes? No, no, no. Tu estàs en contra de la regularització? No, no, no. Jo no soc jo. Jo no estic en contra. Doncs no ridicularitzis. Un moment, un moment. A veure, no ridicularitzis. No ridicularitzis. Sí, sí, sí. Estem parlant, jo, quan parlo de regulació, de regulació i de regular, és de controlar, però clar, jo no estic parlant d'una manera concreta com fer-ho. Tu ja dius, sí, sí, però és que per regular no sé què després... No, no, només he dit condicional que no ens hem de passar.
Jo puc estar, no puc estar. Estic d'acord en què s'han de regular les coses. Jo no estic d'acord amb què dieu. El problema del conflit aquest del Mercasur és que no està ben regulat. I no està ben regulat per això que tu comentaves fa una estona. Vull dir que aquí hi ha unes condicions... Pobrets petits, que són els del sector primari, que són els que rebaran, que ja els subvencionarem. No està ben regulat. No està ben regulat. No està ben regulat. No està ben regulat.
Doncs ja està. I amb els fitosanitaris, com que han d'estar a tota l'Unió Europea... Parlem d'una regulació ben feta... Doncs els alemanys són els que diuen que això no va fallar, com que no tenen de mitjus perquè es moren de fred. Parlem d'una regulació ben feta i que no que el mercat s'espavili, i que el mercat, que ho sap tot i ho fa de puta mare tot, i el mercat és lliure i el mercat s'autoregula, i és mentida. Això és el que ens porta que tinguem produsos de Marroc...
No, no, no. El que tenim ara ens hi porta... Correcte, sí, sí. El xou, que depèn de per què, però, en canvi, depèn d'aquí els petits... Perquè pretenem que els mercats s'autoregulin i no s'autoregulen els mercats. Li feies una pregunta. No, no, ara ja ho he aclarit. Era dir, com vols fer-ho? És que... O obres les portes i passi el que passi, salve-se qui en pueda, per dir-ho d'alguna manera... És el que s'està arribant, clar.
Aquesta és una possibilitat. O l'altra és que s'endressin les coses i que, a més a més, hi hagi transferència tecnològica. Si resulta que l'agricultura del nostre país o d'una bona part d'Europa
és capaç de produir d'una manera que després es comprova que no s'hi troben substàncies que tenen efectes nocius per a la salut, això és una riquesa. Això és una riquesa extraordinària. Doncs exportem aquesta riquesa, si em permeteu dir-ho així amb totes les lletres. A veure, si tu vols menjar platens, no els menjaràs de la garrotxa.
Mira... Es poden produir... S'està preparant... Mira, ho parlem un moment de la fira. No, no, no, això no. Això forma part de la regulació que estem parlant. Parlem de la fira un minut. Mira, a la fira els premis de planters tindran un nom, que és Jaume Garriga i Pujol. Correcte.
I el Jaume Garriga i Pujol va estar fent temes de cooperació amb el xat, ensenyant bones pràctiques agrícoles al xat. Aquest és un exemple, a més a més, que conforma el perfil del Jaume des de molts punts de vista.
Però, a més a més, és que il·lustra el que estem dient, és a dir, tu, no cal que sigui des de la cooperació, sinó ja des de l'intercanvi, és a dir, a països que, a més a més, avançar en el sector primari els pot ser productiu per la vida social d'aquell propi país, es pot intentar implementar d'una manera o d'una altra, amb coneixement científic, amb coneixement sobre...
sobre la salut de la producció agrícola, etcètera, es poden fer les coses de moltes maneres. Per tant, al món fan falta molts Jaumes Garrigues arreu. Doncs ho deixarem aquí, amb aquesta sentència. Si us sembla bé, perquè ja no tenim més temps. Joaquim Beba, Ramon i Joan, moltes gràcies. Que tingueu bona setmana, de moment. Igualment, bona setmana. Gràcies i bon dia. Adéu-siau.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. Els pagesos Delta i l'accés al port de Tarragona per l'A27 han decidit aixecar la protesta després dels compromisos del govern amb el sector i el fet que aquest 11 a la tarda el president de la Generalitat, Salvador Illa, mantingui una reunió amb els pagesos. Precisament nosaltres anem cap allí on al port de Tarragona tenim el Josep Sunyer de Tarragona Ràdio que ens amplia la informació. Bon dia, Josep, a no haver-hi l'accés...
Bon dia, Arnau. Doncs mira, a punt de fer-ho. És qüestió de minuts que es reobri el pas després de 100 dies de tancament aquí al port de Tarragona. Estan acabant de netejar la calçada, la via, els operaris del port i un dels carrils, el d'accés al port, ja està completament obert, net, i els tractors s'han anat marxant en columnes.
i de fet ho estan fent hores d'ara, pocs actors queden ja, potser un parell o tres del centenar que hi eren aquí per cent des de dijous passat. Han anat obrint i, com deies, han aixecat aquesta protesta després dels acords i avui també pendents del que digui el conseller Urdeig a quarts d'11 del matí des de...
la Palma d'Ebre, la Ribera d'Ebre, i també molt pendents de la reunió a la tarda, encara sense hora per vista, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. Aquí han aixecat la protesta, han dit que valgut la pena perquè han pogut fer arribar la seva veu també a la ciutadania, que és molt conscient que l'acord amb el Mercosur no només els afecta a ells,
a la pagícia, sinó també als consumidors. Aquí, com dèiem, és qüestió de minuts que reobri aquest pas. Aquí passen a diari uns 4.000 camions, bàsicament, i els primers que entraran seran els de mercaderies. Ja han pogut entrar i sortir aquests dies, però els de matèries perilloses que van a les químiques. Com dèiem, amb aquesta obertura imminent, Arnau, en pocs minuts, reoberta i estalbert després de 5 dies de tall, aquesta A27 i l'accés al port de Tarragona. Moltes gràcies, Josep. Seguirem pendents.
De moment, però, es manté el bloqueig a la pesada l'Alt Empordà, també a la C-16 al Berguedà i la C-38 al Coidares, així com el tall a la Nacional 2 a Bascara, també a l'Alt Empordà, però només per als camions.
Encara amb mobilitat, un accident amb el vehicle ja retirat a la B23 a l'altura de Molins de Rei, en sentit Barcelona, genera retencions des del Papiol. D'altra banda, un accident a la C66 a l'altura de Banyoles, en sentit Girona, provoca 3 quilòmetres de cues. A més, a la GI 513 està tallada a Cornellà de Terrin, en dos sentits, a causa de la retirada d'un vehicle.
I en esports el Barça s'ha proclamat campió de la Supercopa d'Espanya després de derrotar el Real Madrid per 3 gols a 2. Rafinha i Lewandowski van avançar els blauranes a la primera part, però tots dos gols van ser neutralitzats pels blancs. Ja a la segona meitat, Rafinha des de la frontal de l'àrea i després d'un rebot feia el tercer gol que suposava la setzena Supercopa per a l'entitat blaurana. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 10. Informació local. Aquesta setmana comença un cicle de xerrades per promoure un bon ús dels medicaments. L'Ajuntament procurama 6 xerrades organitzades amb la col·laboració del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i el CAT Salut. La primera conferència xerrada es farà aquest dimecres. El tema és «Què cal saber del dolor?».
Es donarà a terme a la Federació Obrera, dos quarts de sis a la tarda, el dimecres, i entre els temes que es tractaran hi ha, per exemple, el tipus de dolor que podem patir, segons la seva durada i localització, com podem provar d'evitar-lo, o quin és el tractament farmacològic per combatre'l. Doncs es comença aquesta setmana amb aquest cicle de trobades previstes. Se'n farà una al mes, aquesta primera a la Federació Obrera, i les restes faran a la sala d'actes de la biblioteca, aquest dimecres, a dos quarts de sis, que cal saber del dolor, a la FEDE.
El Foment té previst fer diferents activitats de cap de setmana. Per una banda, el divendres, amb el tribut musical Les Guerreres K-pop, hi ha dues sessions, a un quart de set de la tarda i a un quart de nou del vespre. El proper dia 16 de gener, el divendres, i el diumenge...
Hi ha la proposta teatral, l'obra de teatre a la cuina, que podreu veure a les 6 de la tarda. El diumenge, una història basada en un restaurant emblemàtic que intenta sobreviure a Barcelona, el text de Laura Obert i direcció d'Adrià Obert. El diumenge, a les 6 de la tarda, al Foment. Les entrades anticipades les podeu comprar a Entràpolis. La General val 24 euros i pels socis de l'entitat, 18.
i l'Assemblea General de Socis dels Veïns del Centre Vila durà a terme el divendres 23 de gener. Encara queden dies, però un dels temes centrals és triar una nova junta directiva i fins aquest dijous hi ha temps per presentar les candidatures. Una assemblea de socis que triarà una nova junta. Les candidatures s'han d'enviar al correu a centravilaemdr.gmail.com i el termini d'admissió és, com dèiem, aquest dijous 15 de gener.
Recordem la defunció del senyor Jaume Roca Casas. Tenia 83 anys i l'acte de comiat és avui, avui dilluns, a dos quarts de dotze del migdia a la parròquia de Sant Miquel. I la farmàcia de guàrdia avui és la Lozano, que està al carrer Verdaguer 68. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
A la vida el cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge.
Telèfon o correu electrònic 900 900 120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE. Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
A PICAMA entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. PICAMA, amb Marisa Llobet i Anna Ribes.
Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i 9 minuts seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dilluns 12 de gener. De seguida saludarem en aquest estudi de Ràdio Molins de Rei el Lucas Ferro per fer l'espai habitual de preguntes a Molins en Comú Podem. Després tindrem el Gerard Hordes des de l'estudi d'Ap. Avui ens toca l'espai mensual a parlar d'arquitectura. Pedra sobre pedra.
i avui ja hem comentat que parlarem de la fusta com a material de construcció. I amb l'Helena Artacho farem un cafè amb el comerç, ella és la responsable de comunicació i estratègia de Molins Comerç, i parlarem de les rebaixes avui. Tot això fins les 11 del matí. De manera que a aquesta hora saludem el regidor portaveu de Molins en Comú Podem, Lucas Ferro, que és regidor de Medi Natural i Serveis Ambientals,
i d'educació. Què tal, Lucas? Bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora, i ja és l'última setmana que diem bon any, perquè si no ho vaig llegir molt. D'acord, perfecte. Estic aquí la setmana passada, estic encantat de tornar a estar aquí. Molt bé, sí, sí, perquè deixarem de dir bon any i de seguida tenim la candelera aquí, eh? Això és un mes de gener ben apretat, eh? No tenim ordenant... A l'ordenança de convivència no surt fins quan hem de felicitar l'entrada d'any, però com que a Molins tenim la fira de la candelera...
Crec que és bona data per assumir que comencem amb força aquest nou any, perquè a Molins sempre ens passa el mateix. Comencem el curs i tenim festa major, i després comencem l'any i tenim Fira de la Candelera, així que non-stop. I avancem amb aquest mes de gener, que de seguida també ens portarà a parlar ja més en clau política del primer ple de l'any, que manteniu l'últim dijous de gener, a les portes de la fira.
Serà ple ordinari, segurament no hi haurà pressupostos fins al mes de febrer, perquè estem acabant els últims detalls i volem donar espai també a tots els grups polítics perquè puguin participar-hi sense un deadline tan i tan proper. Per tant, el més probable que seria un extraordinari al mes de febrer? Estem acabant de quadradar, és perquè al febrer hi ha diferents qüestions que també sobrevolen, la residència, els pressupostos, el ple ordinari, per tant, com agrupem, segurament hi haurà un ple extraordinari
amb pressupostos i o residència i un pla ordinari, i anirem combinant què entra a cada ple en funció de les necessitats i de la disponibilitat dels grups municipals. Molt bé. Per tant, el ple que seria el dia 29, que és el darrer dijous d'aquest mes de gener. Em comentaves també fora micròfon, aviam si tenim novetats aviat pel que fa al procés de la construcció de la nova residència, no?
S'estan encara analitzant totes les propostes que s'han rebut? Recordeu, fins a 11, no? Sí, no tinc encara... O ja s'han acabat d'analitzar? No ho sé. Deixem-ho a l'aire perquè sé que estan ultimant detalls i no tinc la confirmació. Però aviat pot ser que hi hagi alguna novetat al respecte. Els temps ens semblen indicar que sí. Ha sigut un treball molt laboriós perquè encara que sembli poc, són uns ofertes d'un projecte molt gran que s'han d'analitzar amb molta cura, que s'han de puntuar i s'han de valorar
amb molta cura també per donar seguretat jurídica en el procés d'adjudicació i, per tant, va ser un procés que, evidentment, els tècnics responsables de contractació els vam dir, escolteu, sense dilacions, però prengueu-vos el temps per analitzar això molt curiosament. Molt bé. El que sí que és notícia, i ho estem explicant des de fa uns dies i avui sobretot,
És aquesta iniciativa que dueu a terme des de l'Ajuntament, Lucas, per oferir a tota la ciutadania covells per la separació de la orgànica. A partir d'avui, d'aquesta setmana, com hem anat dient, al barri del Canal, per exemple, o al barri de la Granja, les tardes podreu recollir aquest covell amb l'objectiu de conscienciar la població i de potenciar també
la fracció orgànica que suposa, expliqueu, al voltant del 40% del pes total dels residus domèstics que produïm. I què és el que més... Totes les fraccions són importants, i després parlarem de l'evolució d'aquest model. Totes les fraccions són importants, però la fracció orgànica és on si hem de posar l'accent en alguna fracció, la que més necessitem aquest esforç i aquesta col·laboració ciutadana per separar-les. Perquè la orgànica el que ens fa és embrutar la resta de fraccions,
i per tant dificultar molt la recuperació de la resta de fraccions. Volem fer aquest reforç de la separació de la matèria orgànica, assumint que estem en un moment de transició. A Molins entrarà el contenidor groc els propers anys, serà aviat, estem pactant els últims terminis d'aquesta entrada i per tant volem fer aquest reforç de la separació de la matèria orgànica.
Vé, si m'aguanta la tos. I preparant ja amb l'àrea metropolitana, amb l'Agència Catalana de Residus, aquest conveni de transició que haurà de possibilitar l'entrada del contenidor groc, que és una mesura que acatem, tot i que no compartim en el fons, però que acatem i que tenim la responsabilitat de planificar el millor possible per intentar que no condicioni molt les taxes de reciclatge que ja tenim i que, per tant, consolidem els objectius. I per això estem fent aquestes campanyes de reforç.
Si vols que et portem aigua, m'ho dic. Sí, pots, sí. Doncs va, ara farem una crida. Per intentar mantenir bé l'espai. Ara te la portarem, Lucas. Sí? Sí, sí, et donava paraula a tu, per veure si et dones pista. No, no, aguantem, aguantem, aguantem. Són un quart d'onze i estem amb el regidor Lucas Ferro, que li ha agafat aquí un atac de...
Sí, disculpeu, perquè aquests canvis de clima... Ara que ha arribat el fred, el primer que faig jo a la tarda i a l'hivern és encostipar-me i agafar tot. Gràcies, Roger. Moltes gràcies. I així pot veure el Lucas i continuar amb l'explicació d'un tema interessant. Llavors, hi ha una qüestió que sobrevol aquí, que són els nous contenidors. Nosaltres vam prendre la decisió de substituir els contenidors que teníem, perquè enteníem que ja la situació era insostenible amb aquests contenidors...
I que, a pesar que estàvem en aquesta transició, enteníem que no podíem prorrogar aquesta resposta fins al 2027, perquè teníem molts contenidors trencats, molt disfuncionals, alguns que els estàvem ja grapant perquè eren d'un plàstic molt fi. Per tant, aquesta primera substitució de contenidors entra també en aquesta fase de transició i no seran els contenidors que perduraran en aquesta vila 10 anys, sinó que juguen el paper de poder renovar la flota de contenidors...
fins que tinguem clar quin model i quin tipus de contenidors implementarem quan entri la fracció plàstic, i per tant tinguem cinc contenidors de recollida selectiva, i jugaran aquest paper de transició. Ho dic perquè sé que han generat opinions molt controvertides, alguns contenidors...
Potser els podem mantenir per alguna fracció, paper, plàstic, quan s'incorporin, i ara altres que els anirem substituint, perquè també haurem d'implementar algunes mesures, com pot ser el tancament electrònic de matèria orgànica, etcètera, etcètera, que ens permeti accentuar la separació, especialment de l'orgànica i també de la resta de fraccions, si ho entenem convenient. Per tant, estem en aquest moment.
El 2027 serà una data clau. Just abans o just després del canvi de mandat, segurament hi haurà aquesta incorporació de la fracció plàstic. Per tant, el que tenim per davant és planificació, intentar conscienciar la ciutadania
especialment en matèria orgànica, però també del canvi de model, que no fem un retrocés de 10-15 punts de recollida selectiva, que sabem que el residu mínim ens permetia tenir els resultats molt millors de recuperació de plàstic, que no fem un retrocés excessiu i que, per tant, puguem preparar el terreny en matèria de contenidors, en matèria de què necessitarà molivers, camions, etcètera, i en matèria de difusió ciutadana i de reforç ciutadà, perquè un canvi de model és sempre un repte ciutadà que hem de treballar col·laborativament.
Tornant a la fracció orgànica, què és el que passa aquí, en el sentit que abans ho comentàvem, que obres el contenidor i màxim 3-4 bosses... Per tant, la gent, vols dir que no té interioritzat encara fer aquesta separació degudament? Estem estancats a la baixa, en el conjunt de fraccions.
I, per tant, és veritat que Molins ha viscut molts canvis demogràfics, ha vingut molta gent, per molta gent de la que ve el model de residus és nou, i la primera pregunta que et fan és on està el contenidor groc. Hem de ser capaços de reforçar a la població que ve a les noves urbanitzacions o al conjunt de Molins el nostre model de residu, encara que sigui transitori, i hem de reforçar la recuperació de la matèria orgànica, perquè per nosaltres és la clau de tot.
Després en una planta de triatge, i sé que és impopular el que diré perquè vull que seleccionin totes les fraccions, però en una planta de triatge és sempre més fàcil separar el plàstic del cartró que si el cartró ve mullat de matèria orgànica, si has tirat una bossa de matèria orgànica...
que ens ha embrutat tot el contenidor de firm d'inorgànic, etc. Volem fer aquest reforç, perquè és la clau de volta per nosaltres i ja tenim moltes alertes que el contenidor de matèria orgànica i la resta de contenidors venen amb molts impropis i que, per tant, aquesta recuperació posterior de residus se'ns complica molt, especialment per a l'orgànica.
A partir d'avui, com dèiem, per intentar facilitar que la gent encara recicli més, repartiment de tots aquests cubells. I per fer difusió també. Sí, perquè s'acompanya d'un quadríptic, la campanya. I fer difusió també d'una de les qüestions claus. Hi ha una nova llei de residus. Sí.
que ens obliga a que la taxa de residus costeixi el 100% del cost de la recollida d'escombreries. Això és nou, no ho feia la de Molins, tot i que en teníem, hi havia municipis que ni tenien taxa de residus, però això s'acompanya a Molins de Rei amb un disseny que és una taxa fixa i una taxa variable, i aquesta taxa variable està subjecta a bonificacions.
I aquestes bonificacions, de moment, perquè no tenim més instruments per monitorejar la recollida selectiva a casa nostra, van en funció de l'ús de la deixalleria, que és l'altre element, l'altra pota que volem potenciar. Per tant, també s'acompanya d'aquesta informació perquè especialment ara, sempre hi havia hagut aquestes bonificacions, però especialment ara que hi ha una taxa ja separada en dos franges que ha de costejar el 100% del servei, volem també que la gent sàpiga i que té dret a bonificacions i faci ús de la deixalleria.
Molt bé. Sí, aquesta nota de premsa també acompanya d'aquests descomptes. Si anem de 4 a 7 vegades a la deixalleria, un 40% de descompte. I conforme anem pujant de vegades, podem obtenir fins al 100% de descompte si anem 11 o més vegades. Deies això al contenidor. Per tant, la idea de posar-hi un xip no es descarta en un futur...
No ho descartem. Hem de valorar com està funcionant això en la resta de municipis, ja fa temps que ho estem valorant, perquè comporta oportunitats i també comporta problemes. Llavors, al principi, quan hi va haver municipis i ciutats més grans que ho van implementar, al principi donava molts problemes. Un dels més recurrents són els trencaments dels tancaments dels contenidors.
Està tancat, m'he deixat la targeta a casa, o no tinc targeta, força una mica perquè això és de plàstic, i la primera setmana tens el 50% dels tancaments. I això és un manteniment molt costós. I l'altre que volíem saber és que els municipis que l'han implantat, com s'han anat consolidant les dades? És a dir, si això generalment genera un impacte positiu. Com que alguns dels municipis grans que ho estan implementant estan al primer i segon any de resultats, volem analitzar quines són les estratègies que millor funcionen.
I, per altra banda, tenim també el debat que el model de recollida amb contenidors, sigui soterrats o sigui via illes emergents o sigui a l'espai públic, també té els seus límits operatius i, per tant, caldrà pensar la partida més enllà i caldrà pensar de com implementem altres estratègies.
Bé, en tot cas també algú deia o afegia abans que encara si tenim xip encara costarà més que la gent recicli. Clar, perquè és que hi ha un problema i és per això que mirem aquestes experiències molt des de les dades reals i l'impacte real que han tingut en les ciutats que s'apliquen.
Jo poso un xip a l'orgànica i et dic, si el fa servir 30 cops l'any, et bonifico el 100% de la taxa, dos cops al mes. Bé, jo puc passar per allà amb la targeta, obrir-lo, no tirar-hi res, tirar plàstics, tirar paper... Vull dir, no tens un rastreig últim ni una inspecció última, com et permet, per exemple, el porta a porta, i dir, escolta, tres cops l'any t'obrirem la bossa, a veure què hi ha, i està identificada i sabem què és tema. Llavors, en aquest cas...
tot i que pot tenir marges de millora i d'usos impropis dels contenidors de matèria orgànica, també és veritat que dificulta molt el monitoreig. Per tant, hem d'analitzar les dades molt bé sobre quins marges de millora podem trobar amb aquests tancaments electrònics.
Bé, doncs novetats i actualitat pel que fa a la recollida d'escombraries, recollida orgànica en aquest cas, i a través d'aquesta campanya que fa l'Ajuntament. Tanquem aquesta qüestió, si et sembla, Lucas. Perfecte. Abans llegia també, això és de fa unes setmanes, que fa dies que no parlem de medi natural, que Molins de Reis rebrà 27.000 euros de l'AMB per prevenir els incendis forestals. Sí.
Això és una notícia de fa uns quants dies que no sé si havíem comentat però en tot cas sí que és a nivell global l'AMB dota més d'un milió d'euros a un total de 22 municipis i en aquest cas nosaltres 27.000 d'un tema important que vosaltres ja dueu a terme cada any que són les franges en tot cas servirà per això bàsicament
Servirà sobretot per fer tasques forestals en el nostre terme municipal, neteja de camins, treballs de deforestació, de retirada d'alguns peus que estiguin molt malament i per reforçar aquelles tasques que ja fem, no tan específicament les franges dels barris de muntanya, que ja tenim dotació pròpia, sinó per complementar amb la resta de tasques que tenim per fer. Perquè és una qüestió que entenem que necessita...
que necessita un remplanteig profund. Nosaltres agraïm profundament la implicació de l'AMB. Creiem que hi ha d'haver administracions superiors que coordinin el que passa, especialment a Colxerola i als municipis que formen part de Colxerola i que reforci l'actuació i els marges d'actuació dels municipis perquè...
És veritat que ara hem tingut un estiu més tranquil, que aquest any es preveu que no sigui tan sec com els que portàvem, però és veritat també que Colxerola necessita d'una intervenció constant i més ambiciosa del que estem sent capaços de generar. I, per tant, benvinguda sigui i benvingut sigui el reforç.
En breus us explicarem les tasques que farem via aquesta subvenció. S'han d'acabar de concretar, segurament. Però és una intervenció que entenem que ha de ser... És a dir, un dels motius que a nosaltres ens va portar fer la taxa de franges de muntanya és que no volíem...
l'escenari on, si hi ha disponibilitat pressupostària, farem manteniment, i si no, n'hi ha no, sinó que volíem que aquesta intervenció fos constant, anés aclarint els entorns dels barris de muntanya, ho fes atenent els criteris també del parc, però que cada any no haguéssim de patir pels recursos que tenim, després ja captéssim subvencions, poguéssim complementar aquests costos amb ingressos d'altres administracions, però que cada any poguéssim planificar, escolta.
Jo em marco una intervenció a 15 anys aquí, tinc 150 peus que he de retirar, he de desbrassar un cop cada dos anys i ja ho tinc tot planificat i sé on vull arribar i tinc mecanismes per fer-ho cada any. I aquest va ser un dels nostres objectius. Jo crec que a poc a poc, via aquestes subvencions, que esperem que siguin constants i que siguin recurrent amb el temps, crec que hem d'arribar a que el conjunt d'administracions acordin amb el parc natural de Golxerola actuacions que siguin constants i que siguin significatives. Perquè això no treurà mai el risc
El risc sempre hi serà, però creiem que és evident que cal recuperar una intervenció constant sobre colgerola. Bé, per cert, aquesta setmana em sembla que també comitè executiu de Fira, no? Sí, aquesta tarda, no? Aquesta tarda mateix. Sí, crec que sí. Ara t'anem a consultar l'agenda. Prèvia ja a la Fira, on ja hem conegut, com bé hem explicat, que el cartellista serà en Josep Martí Bufarull i que el pregoner serà el Jordi Hurtado,
Per tant, ja anem coneixent novetats d'una edició prou important, que és la 175a edició. Avui, suposo, l'últim comitè abans de l'esdeveniment, no? El tret de sortida. M'alegro molt pel Jordi, perquè ja quan vam fer el prego de la festa major, ja sobrevolava, no? Que no podem...
retarda més que sigui una persona tan implicada a la vila com el Jordi, i és veritat que a vegades costa trobar el moment de fer-li aquest reconeixement a algú que porta una trajectòria tan dilatada, i m'alegro molt per ell, i confio plenament en que serà un pregó que valdrà molt la pena escoltar. Molt bé, en parlarem, evidentment, en el seu moment. Alguna cosa més, Lucas, que vulguis afegir, abans de tancar?
No, continuem les obres d'instal·lació de la carpa, els que passeu per allà veureu que estan evolucionant. Vam tenir els primers dies aquest problema que ens va ploure just quan havíem de fer la base de ciment, que ja és mala sort, no? La nostra particular Setmana Santa és que quan hem de planificar obres que decidim que no plogui, ens plou, no? I, per tant, hem acumulat cert retard.
Per tant, la tercera setmana de gener hauria d'estar la carpa plenament disponible, ja amb el paviment resolt i sec i pintat i tot instal·lat, i el que estem avançant ara són les obres de construcció i esperem que avanci tot el més aviat possible, perquè entenem que hi ha un impàs a l'escola també i a les entitats esportives que l'esperen, en aquest cas que s'hi afegeix aquest nou equipament, però penso especialment ara amb l'escola que s'ha quedat en aquest impàs de tres setmanes sense equipament,
i, per tant, esperem que abansin el més aviat possible, que no hi hagi més censurs, que a cop que veig bufar el vent penso, ai, Déu meu, i que, per tant, el tinguem disponible el més aviat possible. Molt bé, doncs fins aquí l'espai de preguntes de Molins en Comú Podem, amb el regidor portaveu d'aquesta formació, que és el Lucas Ferro. Moltes gràcies, Lucas. A vosaltres. Bona setmana, eh? Igualment. Que vagi molt bé. Anem a escoltar la música de Judit Nederman, acompanyat de Jordi Sanz, Bolero de Guadassuar, és la cançó que ens canten, i de seguida tornem.
Ai, quan et costa xiqueta de sis. Era suc allà que deixo un riu. Qui més vols s'endeparir?
Ja fa temps, mulaneta, que t'ho vaig dir. Ai, quan et costa, xiqueta, decidir. Música
Ella s'ho calla, calla i somriu.
Què més vols, el de palla, si a la cara t'adiu? Si de veres tens ganes de festejar, ai, pura neta, què més vols desiguar?
Bona nit.
Doncs bé, seguim endavant. El bon dia i bona hora passa un minut, pràcticament dos ja, de dos quarts d'onze del matí. Bon dia i bona hora.
El bon dia i bona hora és el moment de parlar d'arquitectura. El pedre sobre pedre, aquest espai mensual que fem els dilluns amb els amics de l'estudi DAPI, en concret amb el Gerard Tordes. Què tal, Gerard? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. Molt benvinguts. Bon any, eh? Bé, de moment? Sí, bé, bé. De moment hem començat bé.
Molt bé, ja hem anunciat els oients que avui tenies la intenció de parlar de la fusta com a material de construcció. Sí, és un tema que... Un tema que se li il·lumina a la cara al Gerard perquè t'agrada? Ens agrada, ens agrada. Estudiar-te ens agrada perquè creiem que és una aposta de present i de futur. Això jo crec que ho anirem veient en els pròxims anys com es normalitzarà l'ús de la fusta amb materials de construcció. De fet, la fusta és un dels materials més vells de...
que s'han utilitzat per fer construcció. Potser amb la pedra i el fang deuen ser els primers que es van fer servir. Per tant, no és res que descobrim, només aviat que hi ha un reenamorament, com un redescobriment necessari pel fet del tema de l'impacte ambiental que té la fusta, que és molt baix, i en els temps que corre, amb la preocupació que hi ha amb el tema del clima, doncs és important aquests temes. I cada vegada hi ha un debat més ferm cap a això, sobretot en el món de la construcció,
perquè és un dels sectors que més contamina a nivell global. No sé si diria que el més, ara el que més. Perquè, a banda de l'impacte ambiental baix, que dius, té moltes més virtuts, la fusta, doncs? Sí, sí, sí. Aquest, diguéssim, que a nivell global és molt important, perquè...
Per què? Perquè la fusta és un material que quan es crea és quan creix l'arbre. I en aquest procés consumeix CO2, que justament és del que anem sobrats i el que hem d'eliminar. Per tant, en el seu procés de creació està fent un benefici. Però, a més a més, un cop ha crescut, fem el material, fem una viga de fusta, dins d'aquesta fusta s'ha emmagatzemat aquest CO2, queda allà emmagatzemat durant els anys que serà utilitzat.
Per tant, allò no queda a l'atmosfera, sinó que està allà en aquella viga. Per tant, això és molt positiu. L'altra cosa que té és que en el seu procés industrial, per convertir-lo en un material útil per a la construcció, es necessita molt poca energia. Comparat amb un formigó, que ja veiem tots amb l'inserrat, tenim les vistes cap a l'altra banda de la vall, on veiem tot el que suposa...
fer un sac de formigó, no? O l'acer o l'alumini són materials molt contaminants a nivell del procés que s'ha de realitzar per fabricar-lo com a material de construcció. En canvi, la fusta és molt poc, no? Perquè una mica, doncs, podem tallar el tronc, tallar les mides, deixar-lo secar i podem fer servir. Hi ha altres procés més complexs, però per entendre'ns seria així, no?
L'altra cosa bona que té és que pot ser una cosa de quilòmetre zero. I aquest sí que és un tema també important pel nostre país, per Catalunya, perquè tenim molt bosc. Llavors, una bona gestió forestal suposa un benefici pel país, tant pel tema dels incendis...
també a nivell econòmic, perquè tu estàs creant una activitat econòmica, i actualment Catalunya ha perdut molt això. En el segle XX es va perdre una mica el teixit del tema de la fusta, les grans serradores van anar convertint en coses que només han fet pellets i caixes de pellets per carregar coses, i s'ha perdut una mica la cultura d'això, però ara s'està recuperant.
S'està recuperant i això pot ser molt bo. Hi ha l'Institut Català de la Fusta que estan estudiant coses, els tipus de boscos que tenim, com crear el material... El que passa és que falten inversions, que això és un tema que ja se sap a nivell de país, però pot ser que algun dia surti algú que faci una inversió, que faci una serradora grossa, que pugui produir molt de material per la construcció i gestionar molts boscos. Esperem que això passi. Molt bé. Més coses. Més coses.
L'altra cosa també és que és un material que al final de la seva vida útil tanca el cicle, perquè hi ha formats que potser no, però per entendre's abans l'exemple de la viga, una viga quan acaba la seva vida útil és un tronc que tu el pots tallar a trossets i posar-lo al llarg de foc, per exemple, o es pot reutilitzar amb una altra...
amb un altre ús, però vull dir que és un material que no és com un formigó, doncs normalment el piquem quan fem un dandarroc i s'ha de portar a un abocador per gestionar el residu i poca cosa hi ha, amagatzemar-lo i ja està.
Aquest també és un altre punt important i que ens ajuda a veure que la fusta és un material que té molt futur i que és molt sostenible. Què més? Llavors, l'altre tema és que un cop com a material, ja a nivell tècnic, és un material que...
que té un molt bon aïllament o sigui que com a material de construcció suposa que puguem fer cases molt ben aïllades sense fuites tèrmiques llavors això fa que si fem un edifici amb fusta aquest edifici tindrà menys pèrdues tèrmiques i per tant és més eficient
que ens servirà millor l'energia. Això és un pont també molt important i que això ja també és un tema de present i futur en el món de la construcció, que algun dia n'hem parlat algun altre dia. Sí. Llavors, un altre tema que també és important és que és un material que permet molt...
la innovació i la industrialització. Hi ha molt marge de camí. Hi ha gent que està fent coses molt xules, estan fent edificis cada vegada més alts, amb fusta. Per exemple, ja estem veient que aquí a Molins estan fent una torre de vuit plantes, allà a les guardioles, que s'està fent amb estructura de fusta. Allà hi ha un nucli de formigó, que és el nucli de les comunicacions, però la resta és fusta. I un altre edifici que hi ha al carrer de darrere, que també és promoció de l'IMSOL, aquell també...
també està fet tot en fusta, i són edificis d'una gran envergadura, i que amb la tècnica correcta i una industrialització, això permet fer grans estructures que són molt sostenibles, per tot el que hem explicat, i a més a més que el fet de ser industrialitzades fan que redueixi el seu temps d'execució. Potser abans era més propi d'altres latituds, no?, les constitucions aquestes en fusta.
Sempre es tendeix a... Quan pugem més amunt... Exacte, clar, si tu et vas al nord d'Europa, allà tenen unes tensions de boscos amb una fusta que, a més a més, és de millor qualitat, perquè com que el fa més fred, l'arbre creix més lent, i llavors les fustes són més denses allà. Sí.
Llavors, aquí, clar, sí que és veritat que el tipus d'arbre que hi ha aquí és més dèbil, però en el Perineu sí que hi ha bons arbres. I el pi blanc que s'ha generalitzat aquí i que és extès a Catalunya, també, vull dir, el que s'ha vist és que pot ser bo com a material per fer, per exemple, una viga composta. No una viga de fusta sencera, sinó com una viga de laminada, que vol dir que són diversos trossets de fusta enganxats i enculats,
I això ja s'ha vist que amb la resistència que donen els arbres d'aquí es podria. I és el que et deia abans, simplement falta la indústria que ho faci. Ja n'hi ha, però és minsa. Moltes vegades ens passa que veus que la fusta ve del centre Europa,
o del nord d'Europa, i l'ideal seria que acabem tenint la fusta, que la produïm aquí, perquè llavors ja lligaríem tot, perquè allò seria ja producte quilòmetre zero. Ja, per exemple, Fustas Sebastià és una empresa del Pirineu, que realment compleix amb això, perquè treuen la fusta de Pirineus, de gestió de zones que són públiques, de la Generalitat, els hi compren la fusta, per tant és fusta catalana,
que la produeixen ells i et fan tots els tipus de fusta que necessitis per la construcció, tant fusta macissa com perfils laminats, que és això que explicaven, que són trossets enganxats, i això, però bueno, falta més múscul en aquest sentit.
deies això del barri de les Guardioles, però vosaltres com a estudiar, com a mínim dues o tres construccions aquí a Molins de Rai també hi heu fet, no? Sí, sí, a l'estudi sempre defensem molt la construcció amb fusta i sempre intentem encaminar els clients cap aquí. Hi ha bona recepció habitualment o no?
Depèn. Sí que s'escolta, però depèn. Depèn una mica. La gent sí que és veritat que té les seves reticències. Nosaltres tampoc som defensors de fer 100% de fusta. També es pot fer servir totxos, també és bo per un tema d'inèrcia tèrmica que algun dia n'hem parlat. Vull dir que s'ha de combinar. Però com a experiències aquí a Molins de Rei, el que hem fet i que és molt bon material és per fer remuntes.
O sigui, quan tenim un edifici existent hem de pujar un pis a sobre. Què passa? Moltes vegades desconeixem bastant el fonament, és difícil saber. I què passa? Que una estructura de fusta té un pes infinitament inferior a fer una estructura de totxos o de formigó. Llavors, això ens permet com assegurar que no estiguem carregant molt la casa existent.
perquè llavors estem creant un volum que està molt ben aïllat i millora totes les prestacions de la casa. I això aquí a Molins de Rei ho hem fet en un parell de casos, que a més a més són força visibles perquè l'acabat de façana també s'enfusta. És un altre tema que també és interessant. Bé, hem anomenat bastantes virtuts de la fusta com a material de construcció, algun que ens quedés pendent.
Jo potser si vols... Sí, tenim temps, tenim temps. Sí, podríem parlar de... Ja he introduit tot això, doncs quines són les maneres com podem fer servir la fusta. D'acord. Ho faig una mica així, perquè podríem entrar... No, però una és en estructures, en tancaments i acabats. Amb estructures hi ha diverses maneres de fer servir la fusta. Depèn també de les dimensions de l'edifici.
Anem des d'entremat lleuger, que és un tipus d'estructura que potser si l'haureu vist, és el que hem fet servir en aquestes dues remuntes que comentaves, que el que és és un entremat de fustes que són llistons de poca mida però molt junts. Cada 60 centímetres tens un muntant de fusta i llavors això fa que és com si fos una paret de càrrega
Però el que passa, que el ver-hi un muntant cada 60 centímetres, tota la resta que hi ha al mig és espai buit, i aquest espai buit el podem omplir d'aïllament tèrmic. Per tant, en una construcció tradicional, el que és la paret de totxo, tot és totxo, que és un material que no aïlla,
Doncs allà substituïm això per tota una capa que en la seva major part és aïllament tèrmic. Molt bé. I a part, en els punts segons hi ha la fusta, la fusta no és mal aïllament, no és un material d'aïllament, però aïllament molt millor, infinitament millor que un totxo o que un formigó. Bé, això pel que fa a l'entremat. Exacte, l'entremat.
Llavors hi ha l'entramat passat, que ja seria copiant una mica el sistema del formigo, aquests pilars més grossos, més distància, que aquest és menys comú, perquè no és el més natural de la fusta, però, per exemple, si passegeu pel Poblenou a dia d'avui veureu edificis molt macos que es veu des de fora, l'estructura, són edificis molt moderns, en el que veus l'estructura amb grans perfils de fusta i vidre a l'exterior, allò seria un exemple.
I l'altre, l'últim, seria el CLT, que el CLT són com grans panells de fusta que funcionen com una paret de càrrega. I això és el que s'ha fet servir les guardioles, que haureu vist. Són grans panells que ens fan com de paret i ens fan de sostre. Llavors és com si tu nassis muntant, com un joc de nens, anar muntant parets i sostres...
I això és perquè són això, són diverses làmines de fusta posades en contradirecció, a 90 graus, de manera que llavors en les dues direccions tens una resistència. Llavors aquest és molt versàtil i té molt bon comportament estructural i llavors és per això que aquest és el que es fa servir molt en grans edificis, com aquests que tenim a les Guardioles. Molt bé.
Després has dit... Tancaments. Tancaments, que aquests, doncs, podem fer façanes, que una mica és això, l'estructura i el tancament et fan lo mateix, no? Doncs estem tancant la façana i tu també podries fer tot l'o de dins. Podries fer els envans, podries fer, doncs, si necessites fer aquests trasdossats que fem per passar instal·lacions...
I llavors, l'últim punt que per mi és important és el de les finestres, que les finestres amb fusta són per nosaltres incomparablement millors que les altres, perquè per tots aquests raonaments de sostenibilitat que ja hem dit, això vull dir que ja són molts arguments,
Però, a més a més, la fusta és un material que té molt bon aïllament, que tens tot un perfil de finestra que és tot massís, no com les d'alumini o PVC, que són simplement petites làmines que llavors hi ha un trencament de pont tèrmic, que vol dir que és com una goma que no permet connectar l'alumini de fora amb el de dins. Però, bueno, si vosaltres toqueu un alumini a l'estiu, quan li toca el sol està cremant i a l'hivern està gelat. Si toqueu la fusta, tant a l'hivern com a l'estiu, veureu que el comportament és molt millor.
Tens una calidesa a l'hivern i a l'estiu no s'escalfa de la mateixa manera. Per tant, nosaltres som molt defensors per tot això. A part que a nivell d'acabat, amb un habitatge, una finestra de fusta, et vesteix. És com el primer moble que poses a la casa i et vesteix molt a l'interior.
Llavors, aquí sempre hi ha el debat aquest del manteniment. Què passa amb el manteniment? I les fustes d'avui en dia, de la manera que estan produïdes i tractades, són molt més durables. No són aquelles finestres que coneixem de casa la iaia, que no tanca i tot això. Són tecnològicament molt més bones i a part que hi ha maneres de protegir-ho de l'exterior. Si tu aquesta finestra, per molt que sigui de fusta, tu la pots pintar per fora.
que és el que fan molt a països del nord d'Europa, no deixen la fusta vista a l'exterior, sinó que està pintada. Llavors això et dona una durabilitat molt gran. I l'exemple de què són molt durables les finestres de fusta és que nosaltres quan fem reformes per aquí a Molins, que algunes coneixereu,
Hem reaprofitat les finestres existents. A Caljana, a la plaça d'Ajuntament, a Can Tarragó... Sí, al carrer Verdaguer. Al carrer Verdaguer. Són finestres originals i l'únic que es va fer és que es van fer un manteniment, se'ls va canviar el vidre per un vidre doble i són les mateixes finestres, que tenen més de 100 anys. Per tant, imagineu-vos la durabilitat que tenen. Molt bé. I si d'aquests exemples que deies ha entramat...
Exemples d'entremats. Sí, tenim Passeig de la Pau, no? El Passeig de la Pau. En poden veure un i si no... Al carrer Josep Fulquer. També tenim un altre exemple aquí a Molins. Si teniu ganes de fixar-vos-hi, doncs són exemples del que ha fet l'estudi d'APA amb aquest concepte que estem comentant ara. Exacte. Bé, Gerard, alguna cosa més?
Bueno, no sé si tenim gaire temps. Hi havia el tema dels acabats, però bueno, potser... Sí, tenim un minutet. Doncs això, els acabats, que també és un tema aquest a l'exterior, que és un molt bon acabat perquè ho fem com una façana ventilada. Per tant, vol dir que li toca el sol i com que darrere no té massa, perquè té una càmera d'aire, no s'escalfa. Llavors, per l'estiu, que és el que a nosaltres aquí, a les nostres latituds, ens importa més, té molt bon comportament. I a nivell de manteniment hi ha solucions.
És el que dèiem, també hi ha maneres de donar-li acabats, enfosquir-lo, de manera que tu ja tens una cosa que et pot durar molts anys. Bé, per tant, no és allò que podem veure des de baix i dir quina calor passaran a l'estiu, no? No, al contrari. Al contrari. Perquè el fet d'haver-hi una càmera d'aire darrere d'aquest acabat fa que dissipi, que no s'acumuli l'escalfor del sol.
Per tot això, poseu sobre la taula la fusta. Com un material de... De present i sobretot de futur. Veureu que en el futur hi haurà un creixement molt important de l'ús de la fusta en la construcció. Molt bé. Doncs el Gerard D'Ordes ens ha acompanyat un mes més. El Pedre sobre Pedre, parlant d'arquitectura, des de l'Estudidab, que els podeu seguir també a través de les xarxes, sobretot Instagram. Gerard, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins la propera. Vinga, fins la propera. Gràcies.
Ens queden 11 minuts, ara mateix, per arribar a les 11 del matí.
Anem a fer un cafè amb el comerç. No amb tot el comerç, perquè no podríem. Estaria bé, però no. Com a representant, aquí tenim l'Helena Artacho, que és la responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç de l'associació. Què tal? Té fred, avui, l'Helena. Hòstia, fa molt de fred. Estava prenent un cafè i pensava que em tenia calor. I vinc ja amb el fred a dintre. No s'ha tret ni el foro polar. A veure si passa. Tot bé?
Sí, sí, sí. Hem tancat... Hem tancat ja el Nadal. Sí, sí, sí. Ha sigut... Intens. Intens, eh? El trenet deixava de circular el dia 5, tot just de fa una setmana, diguem, al migdia. Tot i que el vam veure també circular amb la cavalcada de Reis. Sí, sí, sí. Els ajudem. Els ajudem. Sí, sí, sí. Al final és un...
És un recurs que els va molt bé a la comissió i nosaltres encantats d'ajudar. Ens van tirar caramels també des del trenet. És el més desitjat de tota la rua. I intens ha sigut el desembre, no? Perquè a banda del trenet també el fer cagar el tió...
El catàleg. El catàleg de Nadal. Feina. Sí, sí, la fira que vam tenir, la fira de Nadal. Déu-n'hi-do, sí. Molt de moviment. Carpeta tancada. No sé si, per exemple, heu de fer una mica de reunió de valoració. Sí, ara estem fent... Estem en una enquesta. Sempre intentem que hi hagi una valoració genèrica perquè al final podem tenir una opinió des de...
des de la Junta i des de l'associació, però sempre és bo escoltar l'opinió dels comerços. I s'ha de dir que hi ha hagut una mica de tot. Sí que és veritat que hem parlat una miqueta de com els hi havien anat les ventes, sobretot respecte a l'any passat, que al final compares un any amb l'altre.
I, en general, millor que l'any passat. Sí que hi ha algun sector, per exemple, el de la moda, que segueixen patint i aquí els està gustant més i ells no... Potser el resultat no ha sigut tan... tan òptim, no? Clar, sembla que... Ha recuperat ja una mica la temperatura.
Ja està. Per tant, en funció del sector... Sí, hem vist que és això, que depèn del sector, també, per exemple, amb el tema de les joguines, hi ha algunes botigues que molt bé, i altres que han baixat una mica, però jo crec que també, en part, perquè potser l'any passat va ser molt fort. Clar, hauríem de mirar també quina és l'evolució dels anys anteriors, no?
Però grans trets satisfactòric. Alguns han venut més o menys que l'any passat, però en grans trets estan contents amb la campanya de Nadal. Llavors jo crec que això és una cosa molt positiva, perquè sempre tenim por del final com anirà el comerç local, que no s'extingui, i crec que el Nadal al final és l'època més forta. Llavors, si ha anat bé, positiu.
Molt bé, doncs tanquem aquesta carpeta i mirem endavant. I ara ja comencen les rebaixes. Amb les rebaixes, que tampoc ja és com abans. No, no, això és el que... Sí que tenia intenció que vingués algú a...
Però també t'haig de dir que potser amb aquests mes i mig que porten, que no han descansat cap de setmana, i a més potser els que... Molt bé. S'ha de dir que si tancaven avui i podien descansar, doncs potser també s'ha de valorar que tinguin aquest espai i ja vindré amb algú. Sí, home, i tant, ja hi haurà oportunitat. Sí, alguns no podien, sí que és veritat que algú m'ha dit, ostres, si podeu canviar l'hora...
És difícil, és difícil. Però igualment m'han deixat algun missatge per comentar. Ara acaba d'arribar el missatge. Alguns estan arribant. Per tant, comencen les rebaixes. Sí, comencen les rebaixes i el que em deien és que, bueno, valorar que alguns descomptes són molt potents, inclús alguns han arribat fins al 70%.
Perquè al final són, s'ha de dir, ells fan una rebaixa també perquè s'han de treure tota aquella matèria, no?, o tots aquells productes que ja no són de temporada o que se'ls acaba aquesta temporada i mira, després ja cap a la primavera. Llavors, alguns em deien això, que les rebaixes cada vegada donen menys...
i que es liquida ràpidament el producte, llavors que la gent s'afanyi a anar, que és un esforç, també s'ha de dir que no és el mateix una rebaixa en un centre comercial que en un petit comerç, perquè al final els marges són molt diferents.
Llavors, tenint en compte això, que en el moment en què tenim una rebaixa, per poc que sigui, doncs que ho valorem, no? Que no ens esperem... Si hi ha una rebaixa que és molt potent, el que diem, més d'un 50%, doncs agraïts, però que si no ho és, que tinguem en compte que al final els marges amb els que juguen el petit comerç és molt menor, no? Que no pas un gran centre comercial. Llavors, bueno, això és el que m'han dit una miqueta les botigues, sobretot les de moda, que són les que més descomptes apliquen, no? Perquè...
al final tenen molt de producte que s'han de treure i són les que més juguen amb aquest tema dels descomptes. Per cert, també que aprofitant aquest context de Nadal, de nou llançàveu la campanya, no? Perquè, si soc botiga, m'he de fer de l'associació Morins Comerç. Sí, volem començar l'any també intentant que les botigues... Captant nova fornada d'allà. Exacte.
Creiem que hem fet un bon 2025, creiem que, al final, el que dic sempre, que quan més siguem més força tindrem per ajudar-nos i per sobreviure i per fer les coses bé i llavors un dels objectius nostres per...
per ara, el 2026, és cap de nous socis. Al final és una quota simbòlica de 45 euros al trimestre. Llavors, clar, amb això tens accés a totes les campanyes que podem... Sí, com per exemple el catàleg comercial de Nadal amb difusió massiva, campanyes temàtiques, rebaixes, Sant Jordi, Estiu, Tardó, dinàmiques que fan circular el client per tot el poble...
i contingut digital, reels i post en la teva botiga, que també pot aparèixer. Nosaltres, exacte, tenen difusió a través de les nostres xarxes socials. Després, òbviament, hi ha el que és la representació davant de les administracions públiques, nosaltres ens encarreguem d'això, si hi ha qualsevol incidència, si no saben com aplicar, si tenen un problema amb el carrer, tot això nosaltres tenim més veu, potser, al fet de ser una associació que no passi de forma individual, i això que també es tingui present.
Molt bé. Professionalitzes el teu comerç i tens suport i sumes el projecte de poble que la gent vol. Exacte. Només són avantatges, no? Només són avantatges. És que és això, és una quota simbòlica realment el que demanem i és una forma d'entrar tots, fer força i és la forma en què tenim de poder subvencionar i portar a terme les campanyes que fem.
Com per exemple de fer molins, que ja suposo que estem engegats al mes de gener. Sí, ho vam comentar la setmana passada amb la Sílvia, que aquest mes fem una mica el de sempre, que al final és retroalimentar-nos entre tots, que si hi ha alguna activitat al poble afegir-nos o ajudar-la.
Llavors, si tenim la candelera, ens hi sumem. I en aquesta ocasió és una col·laboració amb el SEM, que tindran la seva pròpia parada d'alimentació allà a la granja. Llavors, nosaltres el que fem és regalar 10 àpats d'entrapa més beguda al SEM. Llavors, entre totes aquelles persones que passin la targeta, regalarem aquestes 10 àpats.
Molt bé. Sí, llavors només s'han de passar... Com funciona? Només s'ha de passar la targeta, el de sempre. Cada mes és passar, passar, passar i recordar-ho als botiguers. Cada vegada que facin una compra, escolta, tens la targeta, fem molins, tens la targeta... Llavors, és una forma que els botiguers que la tenen se'n recordin i els que no la tinguin, que sí, sí, sí, vulguin sumar.
Molt bé. Qui forma part de la campanya del Fem Molins? Doncs només heu d'entrar a la pàgina web pròpia que té femmolins.cat. I a partir d'aquí veureu tots els establiments que participen i que us poden passar aquesta tercera. Exacte. I entre tots els que passeu, sorteig d'aquesta... Deu àpats. Entenc estrictament els dies de la fira, eh?
Sí, el cap de setmana. Per això, com coincideix que aquest cap de setmana el de la fira acaba, o sigui, comença, em sembla, el dia 30. Sí, bé. Llavors farem el sorteig uns dies abans. 30-31 i 1. Exacte. Aquest any agafa bastant del gener. De gener, sí. Sí, es mou la taula. Sí, sí, perdó. Sí, sí.
Molt bé, doncs alguna cosa més? No, ja està. Helena, que vulguis afegir. Gràcies un dia més per rebre'm. Els reis es van portar bé, per cert? Sempre. Per mínim que sigui, ja està bé. Molt bé, es porta bé l'Helena. Doncs, Helena Artatxo, moltes gràcies. Gràcies a tu. Que vagi bé.
Adéu-siau. Farem una pausa per escoltar les notícies de les 9. De seguida tornem, perquè tenim ja la nostra benvolguda col·laboradora, l'Alexandra Morera, que aquest dimecres ja sabeu que presenta el llibre Un pont en la meva vida, a la Biblioteca El Molí. Ara en parlarem. Després tindrem el Miquel Casas portant-nos la música que ens va fer vibrar a la dècada dels 70. I després la Glòria Massana ens portarà l'Alcorà als llibres que han canviat el món. Tot això...
després de les notícies de les 11 i fins les 12 del migdia. Així que una pausa i tornem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11. Us parla Arnau Vilà. Els pagesos del Tai a l'accés al port de Tarragona per l'A27 han decidit aixecar la protesta després dels compromisos del govern amb el sector i el fet que aquest dilluns a la tarda el president de la Generalitat, Salvador Illa, mantingui una reunió amb els pagesos.
A més, a hores d'ara, també s'estan aixecant els talls a l'AP7 a l'Alemportà i a la C16 al Berguedà, mentre que es mantenen els talls a la Nacional 2 a Bàsquera a l'Alemportà per a camions i a la C38 al Coidares. Precisament, anem cap allí, on tenim la Judit Esper de Ràdio Ripoll, que ens amplia la informació. Bon dia, Judit. Quines a darrera hora?
Bon dia, doncs els pagesos del Ripollès, però també els del Vallespi en aquest tall conjunt, transfrontaré, mantenen el tall indefinit. Diuen que estan a l'espera que s'acceptin les seves demandes i propostes, que ahir el conseller en va proposar algunes que consideren acceptables, però de totes maneres no baixen els braços i continuen demanant millores en les seves situacions.
Tant sols no es tracta d'un tractat de Mercosur, sinó també de propostes que fan referència a les subvencions, per exemple. Diuen que el que s'ha proposat fins ara no és suficient i que necessiten garanties i per això estan a l'espera de la reunió que es produirà aquesta tarda amb el president. De moment, tall indefinit a Colldares a l'espera d'aquestes reunions i de si s'accepten més mesures que demanen. Moltes gràcies, Judit. Seguirem pendents. Bon dia. Bon dia.
I el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Transports i Mobilitat, Óscar Puente, presenten aquest dilluns la nova empresa Rodalies de Catalunya, l'empresa mixta que s'encarregarà d'operar els serveis de Rodalies i regionals com a part del pacte amb Esquerra. La nova empresa està participada en un 50,1% per Renfe i un 49,9% per la Generalitat, tot i que els seus estatuts preveuen explícitament que el govern pugui ampliar la seva participació.
En l'acte d'aquest dilluns es preveu que es puguin fer públics els noms dels nou membres del Consell d'Administració de l'Empresa Mixta, que serà presidit per la consellera de Territoris Sílvia Paneque i tindrà una direcció general.
I el nombre d'usuaris del metro de Barcelona va registrar el millor novembre de la sèrie històrica, amb dades des del 2012, amb 42,4 milions de passatgers, un 3% més respecte al mateix mes de 2024. Per una altra part, també va marcar un màxim històric en un mes de novembre l'ús del bus a Catalunya, amb 29,5 milions de passatgers, gairebé un 6% més en comparació amb els mateixos períodes dels anys anteriors. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa.
Passen 3 minuts a les 11.
L'Ajuntament ofereix a tota la ciutadania cobells per la separació de la brossa orgànica. A partir d'avui comença una campanya per repartir aquests cobells a tots els barris de la vila. En concret, aquesta setmana, des d'avui i fins divendres, es repartiran els cobells al barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández, i podeu anar al veïnat del Canal.
Des d'avui, dilluns i fins divendres, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit del vespre. Cada dia es farà repartiment de covells. I també, aquesta setmana, a la granja. En concret, a la Rambla de la Granja, cantonada amb el passeig del terrablep. Pel veïnatge de la granja, també, repartiment de covells. Al centre Vila, els covells es reparteixen durant tota la campanya. No hi ha una setmana específica, però...
només es poden adquirir els divendres i els dissabtes al matí de 9 a 1 al Mercat Municipal. I a partir de la setmana que ve aniran repartint-se als covells a altres barris de la Vila. De moment aquesta setmana al barri del Canal i a la Granja a les tardes de dos quarts de 5 a dos quarts de 8.
Aquest dimecres es presenta el llibre Un pont en la meva vida, d'Alexandra Morera i Fargas, el dimecres a dos quarts de set a la Biblioteca al Molí. La presentació la farà la mateixa autora, intervindrà també Josep Oliveres, editor de l'editorial Oliveres, i també hi participaran Mariona Martín i Jordi Alvero, que són cantautors. L'entrada és lliure.
I el SEM, que prepara diferents activitats per aquesta setmana, demà dimarts, s'obre una exposició de dibuixos de muntanya, local del SEM, a dos quarts de vuit del vespre. El dissabte, a la secció NEM al Teatre, anirà al Teatre Goya de Barcelona a veure Avui no ploraré, de Nelson Valente. I el diumenge, a la secció de Medi Ambient, farà una sortida per l'entorn de Molins de Reis. Serà una matinal, una caminada d'uns sis quilòmetres,
per descobrir la zona natural i paisatgística de les llicurelles, una zona que està tenint una restauració natural i paisatgística. Surten a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans a peu per fer aquest recorregut i si voleu anar-hi heu de passar pel SEM a apuntar-vos i podeu anar-hi des d'avui i fins i vendres a dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre.
I a aquesta hora recordem la defunció del senyor Jaume Roca Casas. Tenia 83 anys i l'acte de comiat serà avui a dos quarts de 12 del migdia a la parròquia. I la farmàcia de guàrdia avui dilluns és la Lozano del carrer Verdaguer 68.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 8 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora, última hora del programa. Per explicar-vos que aquest dimecres la nostra estimada Alexandra Morera, col·laboradora d'aquesta casa, presenta llibre. Porta per nom Un pont en la meva vida i el presenta concretament a dos quarts de set de la tarda a la Biblioteca El Molí.
La presentació anirà a càrrec de la mateixa Alexandra i també hi intervindran en Josep Oliveres, que és editor de l'editorial que ha publicat el llibre, l'editorial Oliveres, i comptarà amb la participació de Mariona Martín i Jordi Alvero, cantautors.
Què tal, Alexandra? Bon dia. Bon dia a tothom. Com va això? I bon any. I bon any a tothom. Perquè n'hi ha que no l'hem acabat bé, eh? Amb una grip d'aquestes... De nassos, eh? Que a més va... L'Alexandra, que havíem anunciat, recordo l'últim dia... No vaig poder venir, sí, és veritat. Mira, del dia de Sant Esteve fins fa 3 o 4 dies, a casa, fumudíssima, eh?
La setmana passada era Reis, el dia 6, per tant, era festa. Sí, no es va poder ni celebrar, tampoc, i vam celebrar-ho ahir. Molt bé. A veure, escolta, mai és tard. No, no, no. I demà sí que hi anunciem que hi ha programa. Sí, demà hi ha programa amb el Joaquim Teruel, que és guitarrista i compositor.
Molt bé. I que ens ho passarem bé. Això serà dimarts i dimarts, tens aquesta cita a la biblioteca. Aviam, per començar-nos a situar, Alexandra, m'expliques què és un bon en la meva vida? I tant. A veure, no és fàcil, eh? No és fàcil. Tenim temps, no passa res. Sí, mira, t'explico.
De fet, no és com heu comentat un llibre en si. És un relat llarg, on hi ha imatges, hi ha fotografies en blanc i negre, i després, al final, hi ha un grupet petit de poemes. A veure, això es va escriure el 2, 3 i 4 d'agost, situem-nos, del 1996.
És a dir, ha estat dormint fins ara. A vegades les persones portem una feixuga, com t'ho diria, mutxilla, invisible, que, entre cometes, no ens en donem compte, que anem arrossegant i arrossegant i arrossegant el pas del temps, i que finalment decideixes, doncs, despendre't per alliberar-te una mica d'aquestes situacions viscudes, no?
Jo penso que és un relat que també pot ser d'autoajuda, no només per haver-lo escrit, sinó perquè s'hi pot trobar més d'una persona en aquesta situació. Perquè es diu Un pont en la meva vida, us ho explico. Un pont en la meva vida és perquè es va decidir agafar aquests tres dies, dos, tres i quatre, que era un pont, el mes d'agost del 1996, per posar l'arxiu en bordre.
Arxiu personal. Arxiu personal. I què vols fer en aquell moment? Doncs el millor és marxar en un lloc tranquil, una masia rural en aquest cas, i aquests tres dies dedicar-te a pensar en tu i els teus problemes. Tothom sap que la convivència en parella no és fàcil.
no és fàcil, no és el mateix quan inicis una relació, festeges, coneixes una persona home o dona, etc. Si ens situem, com en aquest cas, en l'any 1996, tot canvia. Avui dia les parelles es casen i al poc temps o al cap de pocs anys, doncs pels motius que siguin, com la majoria de vegades sol passar,
es trenca la relació i qui paga els plats trencats la majoria de les vegades són els fills, els infants. Molts, una edat encara d'infància, perquè ja sabeu que aquestes situacions han de fer que es reparteixin, aquests fills, uns dies amb els pares, un dia amb el pare, un dia amb la mare...
O bé, si un jutgi imposa uns acords, doncs segurament el resultat és que un dels dos en faci càrrec, depèn de la situació. Els sentiments, la voluntat i els desitjos de la mainada s'han de tenir en compte i moltes vegades no s'hi pensa, es pensa en l'egoisme personal. Però bé, hi ha l'altra cara de la moneda.
I quina és aquesta? Doncs que, en aquest cas, la mare, després de molts anys de convivència i quan un dels seus fills ja s'ha casat, s'adona que les mancances afectives d'una convivència, de costums i monotonia, bé que els fills ja s'han fet grans i, malgrat que sempre tu seguiràs sent la mare i l'altra part seguirà sent el pare,
No ets feliç i arrossegues una crisi de quasi bé sis anys, i és quan decideixes parlar amb la família per dir que necessites marxar tres dies a una masia rural. Tres dies que justament cauen en un pont, divendres, dissabte i diumenge. D'aquí el títol d'aquest relat, Un pont en la meva vida.
Aquí s'inicia el relat trist de propis sentiments, vivències d'una mare que ha d'iniciar-se i ha d'intentar decidir, un cop ha posat el seu arxiu personal en ordre, si creurà aquest pont vers un futur incert sense la calidesa dels seus fills, tenint clar que si decideix creuar el pont, sap que no sols deixarà mitja vida,
sinó que deixarà el tresor més gran i preuat d'ella, que són els fills. I haurà d'emprendre una vida amb l'equipatge, doncs, buit i sense res. Aquesta vindria a ser la història d'aquest relat. Tu això ho escrius, per tant, el 96, i queda amb un calaix, per tant, Alexandra. Sí, queda amb un calaix...
En aquells moments la meva mare era viva. Sí. I la meva mare era molt crítica. Era una dona que li agradava escriure, però era molt crítica. I jo li vaig llegir aquest relat. I la mare em va dir, està bé, està ben explicat, el que no es pretén, això sí, és que es prejutgi ningú aquí, eh? Vull dir, ni per una part ni per l'altra.
Però és el que et deia, de vegades t'has de descarregar de coses que et pesen a la consciència, que et pesen a les espatlles i que, pel motiu que sigui, doncs no ho saps ser o no ho pots ser. En el cas meu, que m'agrada escriure, doncs he volgut desprendre-me'n.
Han passat molts anys, sí, però el dolor a vegades persisteix. Persisteix. Malgrat que, en aquest cas, la mare no ha perdut cap dels seus fills. Al contrari. I el tresor més provat per una mare...
Jo també penso que ho ha de ser per un pare, però jo estic parlant ara per un cas personal, no? Són els fills, en tots els moments de la vida. El fill que et necessita en aquell moment t'hi has de besar. El fill que no necessita s'escafa el seu camí, però és molt important, perquè tu tens que deixar un llegat, i aquest llegat ha de ser positiu.
Bé, jo intento explicar una mica aquestes vivències. Què va passar? Senzillament que jo vaig agafar un llibre de masies rurals i el vaig obrir. I me'n van sortir vàries, però em va cridar molt l'atenció una masia que es deia Casa Morera. Casa Morera, veus? Dic, ostres...
Jo em dic Morera, jo em dic Morera, quina casualitat. A vegades diem que tot té un per què, també. I truco, em poso en contacte amb aquesta gent, i eren tres socis, David, en Ramon i en Carles. Aquests tres socis, doncs, estaven començant, iniciant-se amb aquesta masia, que la Generalitat els ajudava, estava entre Tona i Ceba, cap a Osona, Osonenca, exactament, a la part de Vic, i enmig del bosc.
I em va cridar l'atenció, perquè clar, tu has portat 25 anys i 5 de festeig 30 amb una persona i no has deixat de passar una nit amb la teva família. I va ser un salt molt important, però que jo tenia necessitat de fer-lo.
Em vaig adreçar amb ells, em van dir el que havia de fer, el tren que havia d'agafar, i sortint ja de casa, agafant aquest tren, ja vaig començar a escriure. Quan vaig arribar allà, que vaig anar descrivint els paisatges i tot, quan arribo allà, no sabia qui m'esperaria. Jo vaig donar...
diguéssim, per justificar una miqueta qui seria jo, portaré un llibre a la mà. Però quan vaig baixar de l'andana i vaig haver de traspassar dues vies, doncs vaig pensar, no, el llibre no, guarda'l, em feia vergonya. Vaig guardar el llibre...
I, clar, a l'altre costat, quan ja tothom va marxar, vaig veure que hi havia una persona que s'esperava amb unes bermudes, amb una racadeta a l'orella, un bé pinta una mica així hippie, que em diuen, no? I vaig pensar, serà aquesta persona? I m'hi vaig adreçar i li dic, hola, dic que ets el David, i no em va deixar acabar de parlar. Diu, sí. Diu, i tu ets la Dina? Perquè el relat, aquesta persona, no es diu Alexandra, es diu Dina.
I, clar, aquí va venir ja la primera conversa. Vam pujar amb un auto ple de pols, ho explico tot, que aquell auto ens servia per anar a buscar amb les lleteres la llet de les vaques. Bé, eren tres persones joves, d'uns entre vint i pico i trenta anys, que portaven aquesta masia. Ells ho feien tot. Ells feien les marmelades, ells feien els esmorzars, hi havia una llar de foc, tot. Molt acollidor, molt bonic.
em vaig sentir molt acollida i allà vaig treballar aquest relat. Aquest relat que no vull explicar res més. No, no explicarem res més. Però també hi ha alguns petits poemes... D'acord, és a dir, que la gent no esperi trobar que és un llibre de poesia, sinó que és un relat... No, és un relat on hi ha les fotografies en blanc i negre de la Masia...
d'aquella època, perquè ara això ho porten unes altres persones, crec que són 3 o 4 persones, que també m'he posat en contacte amb ells, i clar, els que ho portaven ja no ho porten, precisament un d'ells també ja no hi és, va morir,
I, clar, doncs, a veure, és una experiència, no sé com explicar-ho, que no només pot ajudar en el moment d'escriure la persona que l'escriu, sinó en una persona que es pugui trobar en una situació semblant. Deies fotografies i també algunes poesies. Alguns poemes... Que també vas escriure allà? Sí, però lògicament s'ha d'entendre.
Ubiqueu-vos el 1996... Sí, 30 anys enrere. 30 anys enrere i unes poesies molt tristes. Tristes. Un es diu tristesa, l'altre és d'enyorança. El meu pare feia molt poc que s'havia mort. El meu pare va morir el febrer del 93 i això va ser el 96. Sí. Per tant, hi ha un poema dedicat a la falta d'estimació, la mancança del meu pare, la tristesa de no tenir els meus fills al costat. És un relat que...
que, com et diré jo, que s'ha de viure. S'ha de viure. La persona que llegeixi s'ha de posar a les meves sabates. El recuperes 30 anys? No l'has tocat el text? No, no, no, res. Tal com estava durant de 16? L'únic que he fet ha sigut posar-me en contacte, que ho haig d'agrair-ho, que el contacte amb la editorial Oliveres va ajudar que jo tingués aquest contacte al Francesc Bellaster, que ell també va publicar alguna cosa amb ells.
i jo no sabia com adreçar-m'hi, i ell em va indicar amb qui fer-ho, em va ajudar molt, i a partir d'aquí, doncs, vaig pensar, bé, a veure, no tinc pressa, s'ha esperat tant de temps que ja sortirà. Vam pensar que no era bon moment per la Fira Candelera, més val una miqueta abans, i vam acordar amb la Montse Vega, doncs, de la biblioteca, de fer-ho aquest dia, o sigui, dimecres. Tu havies pensat de publicar-lo temps enrere o no?
No, mira, jo vaig parlar amb la meva mare en el seu moment, i la meva mare em va dir, està molt bé, està molt bé, i per què no... Dic no, dic perquè ara no és el moment. No és el moment, estic molt tendra, ho vaig passar-ho també, francament, era una època, no parlem d'ara, eh?
Vull dir, era fumot en aquella època. S'havia de tenir una miqueta de coratge per donar un pas així. Pensa que això es va escriure, ja et dic, el 96, però era el mes d'agost. I jo, quan realment vaig deixar la meva relació, va ser el novembre.
Vull dir, jo... Va costar, va costar, però al final vaig... Mira, no he sigut mai aguista, però en aquell moment ho vaig fer. I ara sí que hi ha una bona perspectiva per poder publicar-ho...
Sí, sí, perquè penso que... A veure, per mi això, el fet de poder-ho tenir publicat i que pugui servir-te amb una mica d'orientació o d'ajuda per algú, em serveix també per descarregar aquesta motxilla. Em serveix. Jo penso que també serà un alliberament personal per mi. Molt bé. Sí.
molta gent pot pensar i és necessari, bueno, per ells potser no, per mi potser sí, no? Vull dir, s'ha de respectar tot i a tothom i vull dir, no poso noms de ningú, senzillament el que faig és explicar les vivències d'aquests tres dies que per mi van ser positius perquè se'm van obrir moltes portes en el sentit que se'm van aclarir moltes històries
I vaig pensar que era important poder-ho ja abocar en un paper i ja va ser important. Després, al cap d'uns anys, treure-m'ho de dins també ho és. Molt bé. No desvalarem res més del llibre, però sí de la presentació. Com anirà el dimecres, recordeu? Demà passat a dos quarts de set. La presentació serà que la Mariona Martín, que és cantautora, ha musicat un poema, i el Jordi Alvero també.
El Jordi Alvero, de fet, ja tenia musicat un poema que es diu La pluja i jo, que precisament aquest poema també surt perquè aquest poema es va escriure allà. O sigui, no és dels últims. La pluja i jo es va escriure allà. Per què? Perquè vaig enganxar una nit de llams i trons, que a mi m'esgarrifen els llams i trons, i més amb una muntanya voltada d'arbres d'alzines per tot arreu,
I clar, el meu, el que era el lloc on jo dormia, on jo habitava, no era dins de la Masia, era en uns petits apartaments que hi havia a les afores, també rústics iguals, però estava a les afores de la Masia. Clar, jo vaig haver d'agafar una espelma, anar-me'n cap allà i posar-me al costat de la gent i a la llar de foc per sentir-me una mica...
Protegida. Tot i que un d'ells, el Carles, em va dir no et preocupis que no tallen mai la llum. Tu tranquil·la, doncs sí, van tallar la llum també. Fins a l'antemà no et podies ni dutxar ni res. I clar, totes aquestes vivències les explico, les converses que teníem, les músiques que posaven a l'hora de dinar, la meva tristesa, el meu enyorament, tot això surt.
Sort, clar, no és una cosa alegre, ni molt menys, però està ben explicat, jo penso que sí. Segur que vas tornar molt diferent a quan hi vas anar, no? El viatge de tornada ja va ser... Jo hi he anat un parell de vegades més i clar, tot ha canviat molt. Ara tenen una mica de bestiar, doncs... Però és un lloc que per fer una aturada en la teva vida...
és magnífic i a més a més per això li vaig posar un pont en la meva vida perquè és un pont que jo haig de creuar aquest pont i al final he de decidir si creuo el pont o no el creuo i és això del que anirà hi haurà exemplars també a la biblioteca seran llibrets però si la portada haig de dir que agraeixo a l'editorial Oliveres que me l'hagi respectat perquè l'he fet jo amb intel·ligència artificial molt bé
Em va agradar. Vaig posar el pont i jo d'esquenes mirant el pont, que és com si mirés el futur, no? Molt bé. I mira, aquest és el relat, vaja. Fantàstic. Doncs escolta, no desvalarem res més i en tot cas animem a la gent que acompanya l'Alexandra aquest dimecres, 14 de gener, dos quarts de set.
A dos quarts de set, sí. Entrada a lliure, òbviament, a la sala d'actes de la Biblioteca al Moli. Doncs moltíssimes gràcies. Alguna cosa més que vulguis afegir a l'Exandra? No, no vull res més. Doncs que la gent m'acompanyi. Molt bé. En tot cas, demà la podeu escoltar a partir de les vuit del vespre, quan cau la tarda, demà dimarts i dimecres, perdó, doncs amb la presentació dos quarts de set. Doncs gràcies per venir-nos-ho a explicar. No, gràcies a vosaltres. A l'Exandra Morera i que tinguis un bon dilluns de moment. Igualment. Us ho desigui igualment. Gràcies.
A vosaltres. Ens queden 4 minuts i mig per arribar a dos quarts de 12.
Fins demà!
A veure, obrim la màquina de la peni d'aquest dilluns 12 de gener i que el cas és bon dia.
Sí, ara sí. No ho sento. Ara sí, només faltaria. Avui ja comencem diferent, també. Comencem diferent perquè avui vam comentar ja que faríem un temàtic de la discoteca Sunset. La setmana passada vam parlar de discoteques que havíem anat dos altres als anys 70 i vam parlar sempre de llocs bastant, diria, no cutres, però molt senzills. Vull dir, espais que no eren...
No eren una discoteca, era un lloc on nosaltres anàvem a ballar, hi havia un DJ i tenia tots els complements, però no hi havia una feina de crear una discoteca, com té que ser, diguéssim. Llavors, Sunset era tot el contrari. Tot i que Sunset és anterior a les discoteques que parlàvem l'altre dia, de Can Ros, del Doi...
És una discoteca que es va inaugurar l'any 1970, l'edit de cap d'any, i ja van marcar territori i van portar a Los Bravos. Per això la sintonia d'avui l'han canviat. Molt bé, molt bé. Black is black. O sigui, ja van venir una mica a marcar paquet, d'acord? Bé, escolta, que bé ens hem convidat. Sí, sí, ara... Ah, val, val. Ara en parlem, ara en parlem. Sisplau. Ara en parlem, ara en parlem. D'acord. Llavors...
Tenim un convidat, una persona amb la qual comparteixo moltíssimes coses, moltíssimes coses. Faré una mica de la seva història. D'acord. Ell va néixer l'any 1955 a Sant Just d'Esvern. L'any 1981 es va casar amb una molinenca, que és la Rebalsador, i se'n van a viure es plugues.
Des de l'any 1991, el Miquel Puig de Regassadó, són molinencs, i des del 2023 és el Miquel de l'any. El Miquel Puig, aquí present, que el vaig conèixer com a dijogui de Sonset. Sí? És a dir, posa'm el Black is Black de fondo. Sí, necessita vivir el Casas. S'ha acabat. No, no, torna, torna. Fes el loop de sempre. Sí, sí, sí, cap problema. Digues, digues, digues.
El dijoc i de Sunset oficial era el Vicenç Taberné, que va ser el nostre mentor, el nostre mestre, el que ens ho va ensenyar tot. Jo tinc que dir de Sunset, jo vaig anar-hi un diumenge qualsevol de l'any 1974, un dia que la colla, la colla de la Penny, no sé on deuria d'anar i no en vindria de gust, i a mi m'havien parlat d'una discoteca molt xula de Sant Justes Verdes.
I vaig carregar la meva nòvia de Rosa Maria Mallorca a la Lovito i cap a Sunset d'ensenyament. Vaig entrar allà al Sunset i dic, això què és? O sigui, a mi em va vindre un flash de la mateixa manera que l'altre ja comentava, que l'entrada a la cabina de l'Esplai amb el Fons Miralles...
I veure aquell tio, dic, això m'hi emmola molt. Quan vaig arribar al Sunset, vaig anar a aquell pell de discoteca que no té res que veure amb el que jo havia anat. O sigui, hi havia una feina de decoració, uns sofàs molt xulos, l'entrada... I la cabina del DJ, per Déu. A les altres llocs que havia anat, el DJ el fotien en qualsevol racó que no sabien què posar. En lloc de posar una planta, posaven un DJ. La cabina del Sunset...
Els dos plats lents com a 52, la taula de mescles, els equalitzadors, els llums. Estava decorada amb uns tubos tipus harmonio d'església. I aquell dia he vist la meva nòvia, que és la meva senyora. Jo no sé el que trigaré, però jo he d'acabar.
punxant amb aquesta, i escolta, que al cap d'un parell d'anys estava punxant, i allà vaig coincidir amb el Miquel Puig. Anys més tard, vaig treure la sorda que em van fitxar com a reaccions públiques, i el meu lloc a la cabina el va ocupar el meu germà el Sabó a casa, o sigui que aquí hi ha hagut molta, molta d'allò. Molt bé.
Miquel, el Miquel ens explicarà coses, m'estan explicant coses de Sunset que jo ni sabia. Per cert, una altra cosa molt important també que tinc aquí apuntada. Ara veure noies DJ és una cosa bastant habitual, perquè està tot molt globalitzat, però l'any 1975 el Vicenç Tabernet tenia una noia DJ, la Carol Eixeres.
O sigui, que ja, dius, hòstia, anàvem, o a la discoteca anava molts, molts anys per davant amb una pila de coses, d'acord? I ara sí, el Miguel us explicarà com va ser la seva entrada a 11 de senyes de tele.
Bé, Miquel Puig, bon dia. Hola, bon dia a tots. Benvingut, eh? Com estàs? Moltes gràcies. Un plaer. Bé, molt bé, molt bé. Doncs bé, com deia el Miquel, jo he tingut molta vinculació amb el Sonset, per descomptat. Jo... Com va ser? Com va anar això? Doncs mira, jo estava... Devia ser l'any 72-73.
que feia relativament poc que funcionava la discoteca. Jo estava a Can Bèl·lic a baix, amb una celebració, no sé si era un comple o el que fos. Bé, total, que vam tenir l'oportunitat de pujar a dalt perquè ens ensenyessin la discoteca. Vam pujar una colla i des que estàvem a la festa aquesta,
I, ostres, em va passar una mica el mateix que explicava en Miquel, no? Vaig al·lucinar, no? Dic, ostres, què és això? Perquè, clar, jo venia de fer, sobretot, festes particulars i cosetes així, discoteca, com a tal, tampoc jo, en aquella edat, tampoc no havia tingut l'oportunitat. O sigui, el Miquel no va passar per les categories inferiors, Can Ross, Dolly... No, no, no. Ell va anar directe, eh? Directe al primer equip. A Champions. Sí, sí, sí.
Bé, i aleshores, doncs a mi em va impactar, no? I ja l'he explicat a en Miquel, em va quedar gravat el tema que quan jo vaig entrar a la discoteca estava sonant.
I era un tema... No sé si et recorda algú, això. De, ostres, recordar en aquell moment quina cançó estava sonant en qualsevol dia de la meva vida. I això és una cosa que a mi em va impactar molt. Perquè jo de Sunset no tinc un record concret de cap cançó especial. Posem cançons, però així que ho veiem a dir, si jo vaig entrar a Sunset, i sonava aquesta cançó, i que, hòstia... Sí, sonava un tema que era guar. Foli, foli, foli, foli.
Fins demà!
Fins demà!
Re que veure per de que tot. No. Això claríssim. D'entrada. Li preguntàvem al Roger... Oriol. Ai, perdó. Perdona. Amb l'Oriol.
Ara t'explicaré per què t'hauria de sonar aquesta cançó. Això és una cançó d'aquelles époques que parlaven de la Tamla Motto. Aquesta cançó la va escriure un tal Norman Whitfield, que era el productor i autor de moltes cançons de la Tamla Motto. Però, bàsicament, escrivia molt per una banda que es deia The Temptations, els del Michael. Aquesta cançó, originalment, la van gravar els Temptations. De fet, la van gravar els Temptations, però mai la van gravar en single. Això és un tema...
protesta contra la guerra de Vietnam, està parlant de la guerra de Vietnam, però és per por que la gent no polititzés els 30 junts, que era un grup de molt èxit, es van buscar un pobre tio per allà que es deia Edwin Starr i van fer gravar. La versió és brutal. A l'any 1975, a l'any 1976, va sortir un àlbum d'un tal Bruce Springsteen, que es deia Life 75-85, i ell la cantava en directe. O sigui, Bruce, aquesta cançó la cantava en directe.
I és la cançó que et va impactar, que ja recordes, Miquel? No ho sé, és d'aquelles coses, no?, que dius, mira, doncs em va quedar gravada i sempre més m'han recordat d'aquest tema i per això l'hi explicaven al Miquel, no? Aleshores, a partir d'aquí jo doncs vaig dir, jo vull venir a aquesta discoteca, no? A més a més...
Jo ja m'agradava molt la música, jo, com us deia, amb les festes que fèiem amb els amics d'Esplugues, doncs, i jo sempre ara, el que portava jo... El ponedor. El ponedor, el tocadisc.
Era jo, era jo, o sigui que ja m'agradava molt. O sigui, fixa't tu, ell ho estava fent a Sant Jus, i el polins de rei, o sigui, és que... Mides parades. Bueno, perdona, esplugues, eh? Esplugues, esplugues. I una mica és això, doncs, tu també et va passar algú semblant, no? I aleshores, doncs, ja em vaig interessar molt per això. A més a més, jo ja coneixia en el Vicenç Taberné, perquè era molt amic del meu germà gran, i a més a més, us explico una cosa, sigui mon pare...
que era un empresari, era molt emprenedor, tenia tres empreses, una d'instal·lacions, una de construcucions metàl·liques, i tenia una botiga d'electrodomèstics, que a més a més hi tenia dins una secció de discos. O sigui, tornem, o sigui, parlàvem d'arriba a Colomina, una mica això, no? El vinil com a complement. Sí, i aleshores el Vicenç,
ja venia allà, perquè era amic del meu germà, i per tant venia allà a la botiga a ajudar-nos, i entre altres coses, doncs, a la secció de discos, no? I feia també les seves escapadetes a Perpinyà, a comprar vinils a Perpinyà, que anava amb el meu germà gran, no? O sigui que d'aquí ja em venia una mica tot això. Vicenç, en aquella època, treballava en una discoteca d'esplugues que es deia Fiber.
Que seria el Can Ros, més o menys, el Can Ros d'Esplugues. Sí, i aleshores el Vicenç ja anava pel Sunset, i ell deia, jo vull treballar aquí, jo vull punxar música aquí. I així va ser, primer va anar a parlar amb els propietaris, primer sembla que no li van fer massa cas, hi havia un DJ que era de Figueres,
I en el moment, al cap d'uns mesos, aquest noi, doncs, bueno, va ser pare i ja va dir que no podia continuar. I així va ser com va entrar el Vicenç a punxar allà al Sonset. El nostre mestre. El nostre mestre, ni més ni menys. Tu ho has dit. Bueno, de fet, n'he tingut dos, ell, i tu també. No, no. Què va, què va, què va. I a partir d'aquí, doncs, bueno, el Vicenç va dir que ell, jo llavors...
volia fer també aquesta feina, i m'acostava allà a la cabina, intentava enrotllar-me amb el Vicenç, escolta, no és aquesta... Fins que un bon dia, un dia diu, bueno, va, doncs va, comencem. I com començaves allà? Allà començaves posant música ambiental, perquè es posava música prèvia a l'inici de sessió. A més, a més, teníem...
Hi havia un horari. Sí. Hi havia ambientals, no? Sí. Primera de les ràpides. Exacte. Lentes. Sí. Segona de les ràpides, lentes i rematada final. I rematada final. Amb uns horaris increïts. Correcte, correcte. Aleshores, doncs, doncs, bueno, per començar i d'allò, doncs, bueno, era posar música a l'ambient.
fent els llums, sapiguessis una miqueta com anaven els llums, ficar lentes, i quan ja havies passat aquest procés, llavors ja podies punxar la música... Posar ambientals i música lenta no requeria massa tècnica, jo no tinc massa coneixement perquè les lentes es ballen fàcil, durant voltes s'ha agafat amb una noia o amb un noi, i les ambientals feren per escoltar. El problema era fer ballar la gent en una pista. Jo el primer dia que vaig anar a Sunset,
Vam anar com tu, a posar ambientals, estic posant ambientals, el Vicenç de Verén diu, vaig a la barra i ara torno, i no tornava, jo seguia amb els ambientals, i era un moment que ve el cap de sala, i diu, escolta'm, que has de posar la música perquè la gent vagi, i diu, però jo, ningú té aquí a posar ambientals. Diu, tu, digui, no, sí, que vagin. I vaig menjar-me, jo sol tota la sessió.
I a última hora vint el Vicenç de Brené i diu, molt bé, xaval, estàs fitxat. O sigui, jo vaig passar una prova, una prova, una prova a set de foc. I és ben cert. Llavors, allà es posava de tot. Normalment la primera part era de música més comercial, música més disco, música més negra, les lentes, el que sigui. La segona sessió de ràpids era la de rock, la més rockera. Nosaltres havíem punxat allà, imagina't, de tot.
Rollins, Bob Marley, Police, Supertramp, Dire Straits... Tot això entrava perfectament. Però hi havia un grup que sortia per sobre de tot, perquè tant el Miquel Puig i el Vicesta Barner eren uns autèntics fanàtics que sempre, sempre, sempre alguna cançó aquella. Qui són? Bé, no sé si us coneixereu. Els Beatles...
i els temes que posàvem allà, que la gent es tornava boja, era aquest. Flewing by Miami Beach, POAC, didn't get to bed last night.
Fins demà!
Fins demà!
És que més a més el Miquel sap cantar. Sí. A Sunset, Vicenç Tabernet cantava el Moon Shadow del Cat Stevens. O sigui, posava el tema original i ell cantava per sobre. I el Miquel Puig, a les festes, quan ja porta un pell de copes, sempre cau el Your Sound del Don John, que també el quadra bastant bé.
Estem donant molt per fet, o parlem molt familiarment de la discoteca, però per la gent que no ho coneixés, on està ubicada de Sant Just? A Camp Mèl·lic. A Camp Mèl·lic, eh? A Camp Mèl·lic. És a dir, exactament, hi havia el restaurant Camp Mèl·lic, que va ser el club amb la piscina. Ah, sí, val, val.
I justament a dalt vivia un dels socis amb una masia d'aquelles velles i ha dit que era just la part de sota. Dir també que el gerent, el Corrales, era un tio molt llarg, molt adelantat i molt emprenedor i els anys 60 i 70, quan el país que dominava el món, bueno, encara el domina, però que anava més adelantat en els Estats Units, ells anaven cada any
anava cada any als Estats Units, havíem què passava allà i ho portava cap aquí. De fet, la discoteca la va muntar perquè devia anar alguna de les americanes i avui el mateix. També, recordeu, em sembla que és MRV, inicialment era Mensajeros Radio i la va muntar al Corral, és correcte? Sí, sí. I ara ja no se'n parla, però va haver-hi un esport molt de moda als anys 80 que es deia squash,
I també va ser. I a Espanya van ser les del Coralé. Una gent molt avantada i molt pionera. Bé, tornem als Beatles. Beatles, White Album, any 1968, un dels grans, però comentàvem, es punxaven molt desquensos dels Beatles, tot i que, diguéssim, ja no eren contemporànies, perquè els Beatles, just a l'any 70, quan es muntes 11, ja no existeixen. Però seguien posant, però és que havien muntat les seples, que havia posat...
Una música increïble, la gent venia, era una època que la gent venia a les discoteques, molta gent venia a escoltar bona música, a banda de lligar o relacionar-se, no, però venia a escoltar bona música. I un altre dels grans booms que recordo del Sunset va ser aquest.
Bon Marley, no? Un mite. La cançó es diu Three Little Birds. Aquesta és una cançó, fixa't tu, Bon Marley, això està l'any 77, de l'àlbum Exodus, això va ser el primer gran àlbum comercial, comercial no, primer gran àlbum que va arribar al gran públic. Amb aquest mateix àlbum hi havia el One Love o el Jamming, com cançons molt conegudes.
Però no va ser per la promoció de la ràdio, que es va fer famós Bon Marley a Espanya, sinó perquè això era l'anunci d'uns pantalons texans que es deien Lois. Els Lois. Que no era l'original, sinó que uns tios feien un cover que deia algú així com si segurament tu Lois, deixa-lo bailar. Llavors, recordo el single, el single del Bon Marley original, a la dreta amb una enganxina que posava tema original de l'anunci de Lois. D'acord?
Fins al punt que Bob Marley va fer una gira mundial l'any 80 i aquesta cançó no la portava a la gira. I la va haver de preparar només a Barcelona perquè era la cançó que la gent coneixia més. La setmana passada parlàvem del tema sobre Trump, d'informe semanal, doncs la gent posa la cançó al Lois i molta gent no sabia ni què era el Bob Marley.
És una cosa realment increïble. Bé, Exodus, any 77, va ser l'album més venut de Bon Marley i tenia aquesta goya, que era de la publicitat dels allò. Escolta, que el Roger m'apunta una cosa interessant, que molts d'aquestes cançons que estem escoltant ara, marcat dècada del 70, que avui dia, diu, no es considerarien especialment ballables a les discoteques, que tot va amb un altre ritme, no? Hi ha dues maneres per ballar a la discoteca.
Perquè la cançó té ritme o perquè la cançó t'entra i et fa ballar. És a dir, l'altre dia escoltàvem Black Sabbath i ZZ Top de la discoteca Can Ross i no eren cançons ballables, però quan un so o un grup agrada...
la gent ho balla. També dir que les pistes de les discoteques eren molt petites, però va ser una discoteca i pràcticament tot és pista. Llavors, la gent anava més, potser, a relacionar-se i l'espai més gran que hi havia era per estar assegut, però en una copa tal i igual la pista era més petita. Llavors, però vaja, polis el vam punxar fins a avorrir-lo. I el Roxen i el Salou, i a més la gent abota. La gent ho ballava, perquè quan un grup està de moda...
Com que és moda, ho has de ballar, una miqueta per allò. I tot i així, el reggae té el rima, però això era un hit, això era un llenapistes. Llenapistes. Fins quan hi vau ser vosaltres, al Sunset? Jo vaig ser... Doncs mira, jo vaig anar a l'Emili, vaig estar aquell any ja algú sense...
Sense poder anar... Bueno, sí, mentida. Sí que hi anava perquè jo estava fent l'Emilia Roses i baixava de permís alguns cops de setmana i podia continuar anar a la discoteca. I bé, fins que l'any 83 es va cremar. Jo em vaig casar l'any 81,
que, a més a més, vaig fer la celebració de la BFella. Com no podia ser d'una altra manera. I res, i fins que... Es va cremar, eh, el 83? Sí, sí, em van trucar un dia. Hòstia, Miquel, que s'està cremant. Dic, què? Què dius? I va ser un disgust molt gran per mi, no? De fet, ara que diu el Miquel això, jo vaig anar a la boda del Miquel Puig, el regalçador,
el Sunset, que dic, el Sunset? És que has d'anar amb una discotecció. Jo pensava que seria cap Meli, no, no, el Sunset. La taula anuncia a la mig de la pista, i jo... Jo anava amb la resamania i dic, no sé tu, però jo quan encasi ho faré aquí.
I efectivament el 3 d'agost del 82 em casava al mateix lloc que es via aquest el Miquel Puig. Jo també fotent l'Emili, jo baixava de Madrid, arribava a molins que haurien de ser potser entre les 10 o 14, anava a casa a la Mallorca a sopar alguna cosa, anava a casa a canviar-me i anava sucre.
a posar música, divendres i dissabte, o sigui, anava a punxar, però, bueno, era una cosa increïble. Una altra cançó que va marcar molt surset i que va marcar una història que ve després.
Un truc qui m'colle encore au cœur et au corps
Bona nit!
It's been a hard day's night
Bona nit.
Què és aquesta raresa, sisplau? No, raresa no. Això se'n diu Rock Collection. Rock Collection. Un músic francès que tomen 77 anys. Sí. I és un tema de 1977.
que, fixa't, això és el que podríem entendre que és un medley. Sí, és el que... Bueno, hi ha molts grups que fan de posar a venir la dècada prodigiosa i companyia. Aleshores, això va provocar, aquest medley va provocar que sortissin discos com Stars on 45, que també era un mix, però amb cover, o sigui, no són temes originals, són cantants que fan les imitacions amb una base, un que deia Café Crem, que eren tots els Beatles, i això d'alguna manera...
Algú li va fer voltes, això, de fer un disc amb diverses cançons diferents. Mira, aquest és l'Stars of 45.
És que estic al 11 del diumenge per la tarda, tio. Això és ballable, no? Això porta una base diferent. En qualsevol cas, algú va tindre una idea genial, crec, crec, i això és collita a la terra, inspirada en aquests menys, i l'any 1980 va aparèixer això.
And now, ladies and gentlemen, the moment you have all been waiting for. The final moment, we shall know whether our experiment has been a success. Lights!
A qui volies arribar, aquest punt? L'any 1980 apareix un vinil d'importació, vinil pirata, amb una etiqueta blanca, que posava Happy Margo Flower Power, que ningú sap qui és ni deixa de ser, i això és el primer disc de mescles mix que coneixem nosaltres. D'alguna manera, pensem que aquest i uns altres més que vindrien els Ibiza Mix, els Disco 1000, van començar a aparèixer discos de mescles pirates amb etiquetes...
I nosaltres dèiem, hòstia, com ho fan això? La nostra generació punxàvem en plats l'enco i posàvem una cançó i posàvem l'altra, fèiem el que es deia un fundido encadenado o un tall. Però barrejar les cançó, hòstia, com ho foten això?
Vam passar uns anys, vam entrar d'aquí els plats tècnics, i va arribar Mike Platines, i va arribar tot el que ja ha vingut després. Però d'alguna manera, aquest àlbum és un dels precursors d'aquesta història. Jo crec que la jugada és el Logan Volsí fent un medley, i vol dir, hòstia, fotem un... Però clar, suposo que igual volien demanar drets per posar cançons de coïn, i dir, tio, t'has hagut l'enteniment o què. I vam fer-ho pirata. I va ser un disco que tothom tenia...
Eh? Mira, curtis blau. I així ho podíem seguir. Sí, només èxits d'aquells anys. Fot-li tu. I, clar, això era... Jo recordo el primer cop que ho vam posar al Sunset que la gent va quedar com parada. No sé...
Què és això, saps? Una de les que hi ha sensació d'aquests tios s'han tornat pollos, què significa això? Una cosa molt rara, i al cap de poc temps el teníem que posar pràcticament dos cops cada nit, això va ser un pilotasso de l'òstia. Ens queda un minut i mig, que ens hem allargat fins a les 12, avui sense la glòria.
Molt ràpidament. Hi haurà una part... Ah, aquesta. Hi haurà un apartat, no sé quin dilluns, que seran les lentes. D'acord. Que era el moment de tots els machos ibèricos havien ensenyat el pit voltant per la discoteca buscant a la mujer ideal, fent les miradetes i tal, i arribaven les lentes i passa aquell dragó de balles.
per poder fer una noia per la cintura i poder-la abraçar i el que vingui després. Però això serà un altre dia. I aquesta és una de les més grans dels 11. I tant. Flot on. 1.977 saps de bon de Detroit.
De Detroit, com no podia ser de molta manera, també. Miquel Puig, escolta, un plaer. Moltes gràcies a vosaltres. Un plaer, també. Torna quan vulguis. Gràcies. Miquel Casas, també. Divendres amb els Miquels. I dilluns. Que el Puig coneix perfectament. I dilluns. Parlarem dels primers concerts que vam anar nosaltres de jovent.
Molt bé. Em sembla? Gràcies als dos. Que vagi molt bé. Bona setmana. El Niquel, sobretot, que més a més està fotut de salut. S'agraeix enormement. No, bueno, tinc una altitis. Aquesta gent gran se'ns pot aportar. Gràcies, amics oients, també. Tornem demà a les 8. Que vagi molt bé. Gràcies per seguir-nos.
Molims de rei al di.