Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dilluns 29 de desembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Contents de saludar-vos un matí més, que ara feia alguns dies que no us saludàvem. 9 graus i mig, ara mateix, 9 graus i mig a l'exterior de l'emissora.
amb el terramoll en aquests moments del centre Vila i el cel ben entreginat. Un paisatge, una escena que ja hem tingut en moltíssimes ocasions aquests darrers dies. De fet, ahir en aquesta treva de pluja es va notar
perquè la gent va sortir força al carrer a passejar, aprofitar el sol que vam veure durant unes hores, perquè avui el temps torna a ser ben gris i tapat. Saludant-vos en aquesta darrera setmana d'aquest any 2025, bé, darrera, amb aquests tres dies que ens queden,
que seran els que farem programa habitual, el Bon Dia i Bon Hora. Per tant, acompanyant-vos si tot va bé amb el contingut habitual i acompanyant-vos fins, evidentment, les 12 de migdia. I aquesta setmana, Roger Toset i un servidor Oriol Romeu servei de mínims ja a la casa per oferir-vos el Bon Dia i Bon Hora i, evidentment, també la resta de programes de la casa, alguns...
que fan aquest parèntesi de Nadal, d'altres que continuen, la majoria que continuen amb els continguts habituals. I què farem avui? Doncs mira, precisament farem una mirada a la comarca i la pluja beneficiosa per molts aspectes que ha caigut aquests dies. Doncs ha fet la guitza al pessebre vivent de Corbera, que ha hagut de suspendre les representacions tant el 25, dia de Nadal, a Sant Esteve, i també el dia 27,
dissabte, que es va haver de suspendre també degut a la pluja. S'han afegit algunes representacions noves, per exemple, el dia 2 de gener, amb horaris nous. En tot cas, ahir sí que es va dur a terme, es va poder realitzar, i avui en parlarem, que no ho havíem fet aquest any encara,
amb el Víctor González, que és el president de l'associació Pessebre Vivent Amics de Corbera. Unes representacions que van començar el 29 de novembre, en aquesta ocasió, i s'allargaran fins al 10 de gener, i ja porten 62 temporades escenificant el Pessebre Vivent de Corbera, la gent dels Amics de Corbera.
Més de 250 voluntaris que cada any aconsegueixen dur a terme aquesta representació emblemàtica. En parlarem a partir de les 11. Avui, a partir de les 11, ens acompanyarà el Víctor González, com deia, president dels Amics de Corbera.
I aquesta primera hora del programa, a dos quarts de nou, anirem cap a La Palma, és a dir, anirem baixant, o en aquest cas anirem pujant, perquè primer anirem a La Palma i després a Corbera. A La Palma s'hi fan els pastorets tradicionals, que són l'estel de Natzaret del Ramon Pàmies.
Ja hi ha hagut dues representacions, el dia de Nadal i ahir diumenge, i continuaran els dies 3 i 4 de gener, per tant, dissabte i diumenge, al Teatre de l'Aliança Palmarenca. En parlarem, en aquest cas, amb el Jaume Tintorer, director dels Pastorets de La Palma. Avui, per tant, mirada a la comarca pel que fa a les entrevistes d'actualitat. Pastorets que, d'altra banda, parlant de Molins de Rei, ja han començat les seves representacions, ho van fer el dia de Sant Esteve, com és tradicional...
i ahir també va haver-hi representació especial del Dia dels Sants Innocents. En aquesta ocasió, recordeu que aquesta setmana tenim la cita el dijous, dia 1 de gener, cap d'any, i el dia 4, diumenge, també, com sempre, al Teatre de la Peni. Però avui, doncs, ens centrarem en els Pastorets de la Palma i el Pessebre Vivent. Però què més farem en el transcurs d'aquestes quatre hores de programa? Doncs aquesta primera hora més informativa també aprofitarem...
per escoltar l'Apunt del Dia amb la Raquel Reyes Reventós. Repassarem la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora, també parlant de llibres, ho farem amb la Maria Casals a l'espai de la recomanació cultural abans d'arribar a les 9. El Toni Ramoneda ens selecciona la cançó del dia avui, després de les notícies de les 9. Tindrem tertúlia d'actualitat amb la Genoveva Català, el Jaume Armengol, el Joan Barrios, el Ramon Canal i el Joaquim Martí.
farem a partir de les 10 l'espai de preguntes a Molins en Comú Podem, com és habitual aquest dia de la setmana, però no ho farem amb el regidor Lucas Ferro, sinó que ho farem amb el regidor Gerard Corredera, que avui ens acompanyarà excepcionalment en aquest espai de les preguntes a Molins en Comú Podem. Ja sabeu que ho fa habitualment en Lucas Ferro, avui ens acompanyarà
el Gerard Corredera, que és regidor d'Esports i Canvi Climàtic i Transició Energètica, a banda de ser el president de l'àrea de Sostenibilitat i Territori. A partir de dos quarts d'11 a l'espai mensual, avui parlarem d'astrologia, astrologia quotidiana, i el que farem és parlar del Capricorn, avui temps de Capricorn. L'astrologia quotidiana la compartim un cop al mes,
amb la Meritxell Díaz de la càmera, que ens acompanya per parlar primer de fer una pinzellada de quin moment ens trobem de l'any i després concretament d'aquest signe de Capricorn, com són de caràcter, com són físicament i moltes coses més que ens explicarà la Meritxell a partir de dos quarts d'onze. A tres quarts d'onze farem un cafè amb el comerç, acompanyats de l'Alena Artacho, responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç, el trenet que segueix circulant
per la nostra vila ja fa dies, des de fa una setmana, i s'allargarà fins al dia 5 de gener, treneret de Nadal i d'altres aspectes que comentarem amb l'Helena. Després de les notícies de les 11 anirem cap a Corbera, com dèiem, per parlar del pessebre vivent, i a dos quarts de 12, una mica abans, l'amic Miquel Casas ens acompanyarà amb la màquina de la Penny, ja ens va avançar
que avui volia posar ja música, diguem, de cara a cap d'any. Si la setmana passada fèiem un especial de Nadal concretament, doncs avui ho vol fer de cap d'any. I a partir de tres quarts tocats de dotze, la Glòria Massana, amb el seu espai llibres que han canviat al món,
Un viatge fascinant. Avui seguirem encara segles enrere, de fet, el primer segle després de Crist, per parlar de Plini el vell i el llibre Naturalis Història. I amb això acabarem el bon dia i bona hora a les 12 del migdia i donarem pas, en aquest cas, a una remissió d'un dels programes que tenim de mitja hora. Sabeu que aquesta setmana...
Doncs no tenim l'informatiu Molins de Rei al dia, però sí a partir de... No, de fet, tampoc és reemissió les històries de la fotografia, però sí que tenim els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga, puntual, a la seva cita setmanal, avui, cançons sobre animals invertebrats. Atenció, eh?
És la temàtica del programa d'avui, que després repassarem. Tot això en aquest matí de dilluns, 29 de desembre de 2025. De moment, comencem el bon dia i bona hora. Som-hi. Són les 8 del matí i pràcticament 9 minuts. Són les 8 del matí i pràcticament 9 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Dies intensos de pluja, excepte la treba que vam tenir ahir, però avui, com dèiem, cel molt entrenginat. Tenim els carrers molls aquí al centre Vila i 9 graus i mig de temperatura ara mateix a l'exterior de l'emissora. Com es presenta aquest inici de setmana, meteorològicament parlant? Jordi Miralles, què tal? Bon dia.
Oriol, bon dia. Aquestes últimes hores, aquesta matinada ha plogut aquí a Molins de Reis, s'han recollit gairebé un litre d'aigua per metre quadrat, concretament vuit dècimes, i ara durant les primeres hores encara podem tenir algun ruixat, sobretot ara al matí, però la tendència és que es vagin obrint ja algunes clarines a partir de mig matí, mig ja tot i això...
es mantindrà el risc de precipitacions, encara que ja diem que de cara a la tarda és més probable que es pugui veure una mica el sol. Per tant, avui encara un dia en el qual podem recollir alguna gota. Tot i que la tendència és que es vagin obrint clarianes, especialment demà, perquè de cara als propers dies ja no esperem pluges,
I això sí, les temperatures avui seran més baixes que les que van tenir ahir i de cara als propers dies es faran una miqueta més extremes, és a dir, que les mínimes baixaran, faran més tret al matí i en canvi les màximes amb una miqueta més de sol podran recuperar-se lleugerament però es mantindrà l'ambient pràcticament d'hivern.
Molt bé, doncs gràcies Jordi per la informació. Aquesta setmana, per cert, de fet fins al dia 7 no podem anar cap al RAC per informar-vos de la situació a la xarxa viària, per tant tornarà el servei amb normalitat el dimecres 7 de gener. Tampoc tenim
ofertes de feina. Per tant, el Francesc Robert tampoc el podem saludar de moment avui. Jo crec que no serà fins la setmana que ve. Per tant, ja ho veieu, servei de mínims. Anem a parlar del transport públic, però, de l'àrea integrada de Barcelona, que fa una hora tot funcionava amb normalitat, però ha començat
Hem començat a tenir incidències. Per una banda, parlem de Rodalies, de la R3 i la R4, per una incidència que ja s'ha resol de fa tres quarts d'hora. Tenim demores que poden superar els 15 minuts de mitjana. És a dir, s'ha resol la incidència, però...
Continuem amb les demores que poden superar els 15 minuts de mitjana. Això afecta la R3 i la R4. La R4, sabeu que és la línia que passa per Morins de Rei. I pel que fa al tramvia, que últimament també té algunes incidències, hem d'explicar-vos...
que la línia T1, T2 i T3 tenen les freqüències de pas alterades per causes operacionals. Parlem del tramví, la línia T1, T2 i T3. I s'ha afegit ara fa mitja hora...
la línia T5, que també per una varia té les freqüències de pas alterades. Per tant, la línia 1, 2, 3 i 5 del tram funcionen amb freqüències de pas alterades. I també hi ha demores de 15 minuts a la R4 de Renfes Rodalies, degut a una incidència que, en aquest cas, ja s'ha resolt. També està afectada la línia R3. Això pel que fa...
Doncs el transport públic actualitzat de fa ben poca estona. Més coses que us comentem i anem a comunicar-vos una defunció. Ha mort el senyor Juan Julià Sant Salvador. Esperem pronunciar-ho bé. És una comunicació que ens arriba del tanatori.
Quan, o Joan, Julià Sant Salvador tenia 67 anys i vivia al carrer Doctor Barraquer. L'acte de comiat serà avui dilluns a dos quarts de quatre de la tarda a l'oratori del tenatori de Morens de Re. Descansi en pau, doncs, el senyor Joan Julià Sant Salvador, que ha mort als 67 anys d'edat. Com deien, vivia al carrer Doctor Barraquer...
I l'acte de comiat serà avui a dos quarts de quatre a l'oratori del tenatori. I pel que fa a la farmàcia de Guàrdia, per avui, dilluns, dia 29 de desembre, avui la farmàcia que trobarà oberta des de les 9 del matí fins a les 10 de la nit aquí a la vila és la Xuclà.
que es troba, com bé sabeu, al carrer Major número 100. A partir de les 10 de la nit, si necessiteu imprescindiblement aquest servei, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que tenen el servei de farmàcia de guàrdia durant tota la nit, com és el cas de Sant Vicenç dels Horts o bé de Sant Andreu de la Barca. Però fins a les 10 de la nit, aquí a la vila, podeu anar a la farmàcia Xucla del carrer Major número 100.
Un minut i arribarem a un quart de nou del matí. Avui no tenim actualitat local, per tant, anem ja a començar a repassar l'agenda d'activitats per aquests propers dies.
D'entrada, recordeu que avui comença la segona i darrera setmana del Parc de Nadal, aquesta activitat per infants i adolescents que es realitza al Poliesportiu Municipal. Va començar la setmana passada, també tres dies, i ara seran tres dies més. Avui, de 10 del matí a 1 del migdia i de 5 avui del vespre.
Demà, també, amb el mateix horari, i dimecres de 10 de matí a 1 de migdia, només al matí. Recordeu que el preu per cessió és de 5 euros, i en aquest cas ja no hi sou a temps, perquè el preu de 5 sessions eren 20 euros, però ja no se'n faran 5, sinó que en queden 3.
Això es fa al Polisportiu Municipal, com dèiem, i és aquesta la darrera setmana. Per tant, dilluns i dimarts de 10 a 1 i de 5 a 8, i dimecres de 10 a 1. També tenim, d'altra banda, el Casal de Nadal per infants nascuts del 2019 al 2014, que organitza el Club en Vol Molins. Un casal de tecnificació, també,
per jugadors del 2012 i 2013. Això es fa aquests tres dies, també. Avui, demà i dimecres, de nou a una al Poli Esportiu Municipal, que ja veieu que té força activitat, doncs, aquests dies. Casal de Nadal i tecnificació del Club en Vol Molins, que realitzarà
Avui, demà dimarts i el dimecres de 9 a 1 al Poliesportiu Municipal. I atenció, perquè també tenim una activitat nova que organitza l'Associació de Veïns del Centre Vila i parlem del dimecres, últim dia de l'any, perquè ens expliquen
Des de l'entitat veïnal que torna l'home dels nassos. Recuperem, diu, les nostres tradicions. Presentació i cercavila des de la plaça del mercat. Tot això a les 12 del migdia aquest proper dimecres 31 de desembre. Una activitat.
que organitza l'Associació de Veïns del Centre Vila i que hi col·labora el CUC de Molins de Rai, la Taneu Artístic i la Llibreria Papereria Barba. Doncs recordeu, torna l'Home dels Nassos aquest dimecres a les 12 del migdia a la plaça del Mercat. Parlem dels pastorets de Frederic Soler Pitarra, que ja se n'ha estrenat al Teatre de la Joventut, a la Penny. Va ser el dia de Santa Esteve, ahir va haver representació especial
del Dia dels Sants Innocents i continuen les representacions aquesta setmana. De fet, dijous, dia de Cap d'Any, 1 de gener i el diumenge, dia 4. Encara quedaran els dies 10 i 11 de gener. Sempre a les 6 de la tarda. Recordeu que teniu la venda d'entrades numerades.
a través del web d'Entràpolis, allà hi busqueu els Pastorets de Molins de Rai i ho trobareu, i si no, per consultes sobre les entrades i la venda anticipada, us podeu adreçar a la Penny de dilluns a divendres de 2.45 a les 8 del vespre. També tenen aquest correu pastoretsmolins arroba gmail.com Més coses que repassem. L'Associació de Veïns...
del barri de les Guardioles. Tenim l'activitat dels tres porquets. Atenció, això és divendres, aquest divendres 2 de gener, a dos quarts de sis.
El local de la plaça d'Antoni Marca, que és on realitzen les activitats, explicació del conte a través d'un espectacle d'ombres xineses. És un espectacle gratuït per a tothom. Aquest divendres a dos quarts de sis, com dèiem, a la plaça d'Antoni Marca, el local actual de l'associació de veïns del barri de les Guardioles.
Si voleu més informació, doncs teniu el perfil d'Instagram ab-b-lesguardioles, o si no, el correu electrònic a ab-b-lesguardioles arroba gmail.com. Això serà aquest divendres. Tenim també cinema aquest dissabte, i direu, cinema, si el Cineclub no torna fins després de festes? Sí, doncs és el cicle Gaudí, que proposa la pel·lícula Una quinta...
portuguesa. Això serà dissabte, aquest dissabte 3 de gener a les 7 de la tarda. Una pel·lícula d'Avelina Prat amb Branca Càtic, Luisa Cruz, Manolo Solo i Maria de Medeiros entre els protagonistes, entre el repartiment d'una pel·lícula que diu que després de la desaparició de la seva dona, el Fernando, un tranquil professor de geografia, queda completament devastat, sense rum, suplanta la identitat d'un altre home com a jardiner
d'una propietat rural portuguesa on s'estableix una amistat inesperada amb la propietària, endinsant-se en una nova vida que no li pertany. Aquest és l'argument de la pel·lícula que podeu veure aquest dissabte a les 7 a la peni. I el Foment Cultural i Artístic, que aquest cap de setmana també ha tingut activitat.
Per una banda, amb l'impro-show Christmas, i ahir que vam fer la ranteta que cantava a l'escaleta del grup de Teatre Filagarsa. Recordeu que aquesta setmana tenim el dimecres, dia de Cap d'Any, o de final d'any, vaja, el ball de Cap d'Any, això sí, amb el Pentagrama Trió, a dos quarts de dotze de la nit, aquest dimecres, a dos quarts de dotze,
Ball de Cap d'Any en Pantagrama Trio. I aquest diumenge 4 de gener en parlarem també a les 6 de la tarda al Trencanous que oferirà el Centre de Dansa de Catalunya. Això pel que fa al foment cultural i artístic. Recordeu que també fins aquest diumenge...
Teniu les exposicions Joguets i paisatges molinecs a Cana Matller, a la sala d'exposicions Joguets, on hi podeu veure col·lecció del Marcel Pronera, del Víctor Puigdollers i també del Xavier Prat.
i Paisatges Molinencs, que en aquest cas és pintura, d'en Josep Márquez. L'exposició, les exposicions es poden veure fins al 4 de gener, de dimecres a dissabte, de 6 a 8, i el diumenge d'11 a 2, excepte festius. Per tant, cap d'any estarà tancat, però la resta
Teniu aquest horari disponible en principi, segons les informacions que tenim. D'altra banda, també ja sabeu que vam parlar d'una exposició que tenim al Papiol, si us interessa l'obra de Ferran Roca Bonn.
en parlàvem amb el Ramon Cònsol fa uns dies, encara teniu a l'espai a l'ECEIA, que és l'espai del Ramon Cònsol, el Papiol de Baix, aquesta exposició encara fins al 10 de gener.
que podeu veure a Espais Interiors, es titula, en aquest espai d'art, que heu de fer un truc al Ramon Cònsol. En principi t'he tancat, però com que viu allà mateix, us pot obrir. El seu telèfon és al 646-98-5247. 646-98-5247.
al telèfon del Ramon Consol per veure aquesta obra d'aquest artista, Ferran Rocabon, que està enterrat al cementiri de Roques Blanques de Papiol. I, en aquest cas, deixeu-me ja fer un avançament de la setmana que ve.
Ens arribava el Patgemalí accidentalment, degut a la pluja, el passat dissabte. Va anar directament a la fàbrica dels somnis, que ja teniu oberta, per cert, la fàbrica dels somnis. I la nit de Reis tenim ja confirmada l'arribada de Ses Majestats als Reis Mags d'Orient per les 6 de la tarda.
del proper dilluns d'aquí tot just una setmana i en principi cap a tres quarts de set començarà la cavalcada de Reis que portarà per diversos carrers emblemàtics del poble
tota la comitiva. Començant davant del Molí, el passeig del Terraplè, seguiran per Verge del Pilar, carrer Felip Canelies, carrer Sant Isidre, carrer Ferran Agulló, carrer Reseta, Felip Canelies, passeig Pimar Gall, plaça de la Creu, carrer de Baix, plaça de la Vila, carrer Anselm, Clavé, Rambla de la Granja i passeig del Terraplè. Aquest és el recorregut que ens confirmen des de la comissió de la Cavalcada de Reis. D'altra banda, també
a l'Associació de Veïns del Barri del Canal. Un cop hagi passat la cavalcada, diu Reis de l'Orient, vine amb tota la família a donar la teva carta als nostres Reis d'Orient al local de l'Associació de Veïns del Barri del Canal. Serà també el proper dilluns, com ja ens avançava la presidenta de l'Associació de Veïns, l'Antònia Plaza. Això pel que fa a enclau local i enclau comarcal, ja ho sabeu, que ara a dos quarts de nou anirem cap a La Palma
I a les 11 a parlar-vos del passebre evident de Corbera, que encara fa representacions fins al dia també 10 de gener.
Seguim, ara mateix ens queden 6 minuts per arribar a dos quarts de nou. Amplem el focus, anem amb la informació general. D'entrada repassar els titulars de la premsa escrita. Roger Toset, hola, molt bon dia. Bon dia, Oriol, al periódico. I llegim que fa 10 anys que Barcelona no dona noves llicències de taxi. La llei que limita els BTC planteja seriosos dubtes a causa del dèficit d'oferta. El sindicat de taxistes admet que a certes hores falten vehicles.
també parlar amb una usuària, tenir el preu tancat et dona més confiança. És una radiografia que fan del sector davant la nova llei, la primera part d'aquesta radiografia. Ens estem acostant, és el que diuen Zelensky i Trump, que estableixen les bases per la negociació d'un acord de pau que comptarà amb Europa, però encara es mantenen allunyats en qüestions clau. Juan Fran Pérez Llorca, president de la Generalitat, la meva idea és tenir un contacte normal amb Amazon, però el president soc jo, diu.
En urbanisme, Montjuïc ja dibuixa l'ambiciosa transformació dels seus recintes firals i el col·laps a l'Audiència Nacional porta el 2027 als judicis per corrupció. També parlen de Brigitte Bardot, icona del cine francès i de la Chanson, que mor als 91 anys d'edat.
A la Vanguardia també dediquen el titular principal a Tram i Zelensky, que costa en posicions, però sense tancar cap acord. El president dels Estats Units admet que caldran setmanes per confirmar l'abans de les negociacions. La cessió de territoris a Rússia i les garanties de seguretat per KIF són els grans punts de discussió. Mort Carles Vilarubí, empresari polifacètic i home compromès, i també parlen de l'adeu a un mite del cinema Brigitte Bardot.
El temporal causa un mort i dos desapareguts a Andalusia. Parlen de les reserves, els pantans catalans besen d'aigua i l'atur entre els més grans de 55 anys supera el del grup de 25 a 54. La velocitat del canvi tecnològic agreuja la precarietat laboral del col·lectiu.
A Catalunya, 3.800 denúncies per robatoris de les autopistes i parlen també del realisme precoç i la rebel·lió silenciosa de la generació Z. El diari ara compta enrere dels pactes de Rodalies i també del nou finançament. Catalunya rebria més de 4.000 milions amb l'acord que ultimen els socialistes i Esquerra. Al gener també s'ha de construir la nova operadora que ha de gestionar la xarxa ferroviària. Parlen també de la mort de Brigitte Bardot, icona sexual del cinema...
i Carles Vilarubí, l'empresari que estimava el consens. Trump parla amb Putin abans de reunir-se amb Zelensky, l'acord de pau té tots els ingredients, diu, i sis de cada deu instituts públics no tenen servei de menjador. Barcelona sí que en té per tots els alumnes. Hi ha articles també de Xavier Bosch, periodista i escriptora, pàgina 32, i de Carme Ruscalleda.
vicepresidenta de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició i xef, en aquest cas a la pàgina 13. I per últim, repassem la portada del punt avui, els saquets del franquisme, un inventari xifra en 3.241, els béns immobles confiscats a tot l'estat, entitats i associacions, no fins al règim.
El PSC, mentre l'aigua ja brolla arreu del país, promet que també arribaran més diners gràcies a l'acord amb el PSOI, crònica de Xavi i Castillón. Començar l'any amb la il·lusió de tot un poble i de Gemma Busquets. En algun moment, fins i tot, has cregut en el Nadal. A la Punt Esportiu, Rafinha, un líder fonamental per al Barça de Hansi Flick, i entrevisten...
A Marta i Núria Castells, del taller de serografies Castells i Planes. La Julieta volia un arbre on es pogués enfilar durant la gira. També a l'Observatori Municipal. Avui visiten Lleida.
Seguim dos minuts i mig i seran dos quarts de nou. El que farem ara és completar la informació general repassant els diaris digitals. Comencem pel de casa nostra, l'Iu Molins de Rei. Una notícia que ja és del dia de Nadal, tot i que no l'havien pogut explicar, i és que el jutge ha enviat a presó sense fiança un dels detinguts per la mort violenta d'un home aquí al costat, al carrer Foment.
El jutjat de guàrdia de Sant Feliu de Llobregat ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per un dels tres detinguts relacionats amb la mort violenta d'un home a Molins de Rei. La víctima, un veí de Sant Joan d'Espira, 42 anys, va morir la matinada de diumenge passat arran de les ferides d'arma blanca durant una violenta baralla al carrer. Això passava fa una setmana, no aquest diumenge.
Els fets van tenir lloc al voltant de les 4 de la matinada a la captura del carrer Foment amb la diguda de caldes a pocs metres de la comissaria de la Guàrdia Urbana. Pels altres, els investigats s'han imposat mesures cautelars mentre abans de la instrucció del cas la causa es manté oberta per un presumpte delicte d'homicidi i la investigació continua per aclarir el desenvolupament dels fets i la possible responsabilitat individual dels tres detinguts.
Llegim al Nacional que la tempesta Johannes assola el nord d'Europa amb tres morts a Suècia i milers de llars sense llum. Les fortes ratxes de vent han tomat arbres, arrencat taulades i provocat afectacions al trànsit de diversos països. És el nord d'Europa que està assolat durant aquest dissabte i part de la nit de diumenge per la tempesta hivernal Johannes, que ha deixat com a mínim el que dèiem. Tres persones mortes a Suècia...
i desenes de milers d'allars sense llum en tota la regió, tot i que la tempesta ha baixat la intensitat a partir del matí de diumenge. La caiguda d'arbres impedeix el trànsit per carretera i les companyies elèctriques no esperen poder recuperar el servei completament fins dilluns, o més enllà de la setmana que havia degut al perill d'enviar tècnics en aquestes condicions. I acabarem amb un altre temporal, que és el que ha assolat Catalunya.
Si podem, per la publicitat, el temporal incrementa les reserves d'aigua un 25% més al Pantà de Sau. Llegim a Nació Digital la que està desembassant a Susqueda per prudència perquè havia arribat al 98% i mig de la seva capacitat.
Per tant, aquesta llevantada ha incrementat prop del 25% les reserves d'aigua a Sau i més d'un 15% a l'embassament de Darnius Boadella. Després de tres dies de pluja intensa i amb més de 200 litres en punts d'Osona i Ripollès, el pantà de Sau ha passat del 43 i mig al dia de Nadal, el 67,6 d'ahir diumenge, segons les dades en temps real de l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Anem cap a la Palma de Cervelló, perquè el grup de teatre La Palma organitza, com cada any, les representacions dels pastorets d'aquesta població veïna. En concret, escenifiquen l'estel del Natzaret de l'autor en Ramon Pàmies.
I ja han fet dues representacions. Van estrenar el dia de Nadal, van seguir ahir diumenge, dia 28, i encara en queden dues. Per tant, estem a l'Alcoador. Queden les de dissabte i diumenge que ve, 3 i 4 de gener, a les 7 de la tarda, com sempre, al Teatre de l'Aliança Palmarenca. I també teniu les entrades anticipades, com sempre, a través del web d'Entràpolis.
que és on la majoria d'entitats ara focalitzen la venda d'entrades, com bé sabeu, a través del web d'Entrèpolis. Parlem de com estan anant les representacions d'enguany dels Pastorets de la Palma, parlant amb el seu director, que és el Jaume Tintoré. Què tal, Jaume? Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Dèiem que esteu a l'Equador perquè ja heu fet la representació de Nadal i d'ahir diumenge i encara us en queden dues més. D'entrada, com ha arrencat aquesta temporada i com han anat aquestes primeres representacions?
Doncs mira, ha anat molt bé, hem tingut molt d'èxit de públic. De fet, els pastoreixes de fa uns anys que estan assolint uns índexs d'existència públic molt a l'hora, ja no només a la PAM, sinó en general de tot Catalunya, i estan reprenent amb força aquesta barreja entre tradició, teatre, música...
Molt bé. Amb aquesta proposta que feu des de la Palma, que és l'Estel de Nazaret, de Ramon Pàmies, un text que, si no vaig a rat, també ja ha superat de llarg els 100 anys, no? És més que centenari, oi? Sí, exactament. És un text textil, música, són centenaris, però no deixen d'estar vigents. Nosaltres, de fet, respectem bastant el text, és a dir, el llenguatge en el qual està escrit el text original,
que és un català, podríem dir, una mica antí, que hi ha alguna paraula que està en desús, però que en el context és com una música que no et fa perdre el fil, de fet, és obviament senzill, perquè el fil argumental, però et permet entrar dintre de la pròpia dinàmica, de la pròpia fil conductor, de l'argument de l'obra, que es fa conduir tota l'obra. L'obra, de fet... Digues, dies. Digues, digues. No, no, per favor. No, deia que l'obra de més enllà, digues, el nasciment de Jesús i tot el que...
tota la lluita entre el bé i el mal, que és permanent en les diferents escenes, també té un altre fi conductor, que és la paràbola del film pròdic, que també va seguint en paral·lel aquesta història. I potser jo deia que érem fidels al llenguatge, no tant a l'obra sencera, és a dir, l'obra que fem a la Palma l'hem anat adaptant de manera que
Si hagués de destacar una de les característiques, mantenim el que seria l'estructura de l'obra, de les diferents escenes, però sobretot hem donat molt de dinamisme. És a dir, no hi ha foscos, no hi ha talons, l'obra comença i acaba sense cap mitja part i té una dinàmica molt bona, de manera que amb una hora i mitja tens tota l'obra sencera i la pots gaudir. En general, els pastorets són obres que solen durar unes tres hores perquè hi ha mitja part, molts talons...
Això en general a Catalunya. En aquest cas, hem volgut donar-li aquest dinamisme que, d'alguna forma, si és que en algun moment pots fer-te mandra, dius, mira, saps que en una hora i mitja veuràs tot l'espectacle i que, a més a més, té un nivell de rigor i de teatral i musical, doncs, prou bo.
Perquè originàriament llegia, Jaume, que l'obra consta d'un pròleg i tres actes i, per tant, de 15 escenes en total, no? Sí, les escenes es mantenen, però aquest pròleg i tres actes no estan separats per cap fosc ni per cap negre, sinó que és tota contínua, diguem-ne, l'obra esdevé...
tot un contínuo des del pròleg, aquest, no?, aquest trincant, fins al final, no?, tot el naixement de Junts. Tot ella està evolucionant de forma dinàmica succeint-se una escena darrere d'una altra. I així com passa també amb Pitarra i Folky Torres, també teniu, diguem, una parella de pastors protagonistes, oi?, a l'obra del Ramon Pàmies? Exacte. Sí, igual que passa amb aquests pastorets que comentaves tu, doncs aquí també...
Sí, Garrofa i Pallanga, que són de Pitarra, sí. Garrofa i Pallanga, no? Doncs aquí tenim dos pastors, diguem-ne, còmics, que també, en paral·lel, hi ha diverses escenes que tenen aquest caràcter més còmic. Molt bé. I quanta gent feu possible una representació dels Pastorets de la Palma, Jaume?
Mira, aquest any, en noms i cognoms, tenim 90 persones que hi estan participant. Neu-n'hi-do. A dalt de l'escenari, aquestes, majoritàriament, són actors i atrius que hi participen. També hi ha bastanta canalla, gent canalla jove i nens. I després, clar, tota la part de tretzo, de tramòia, de direcció musical... Tot això també fa que hi hagi força gent, perquè els posterts, com bé sabeu, també té aquest punt de màgia que...
el diàleg que desapareix, l'altre que apareix, la barra que fuebe, hi ha tot un seguit escenografies que estan combinant i succeint una darrere a l'altra, i per tant, doncs, requereix també aquesta part de tremolla, diguem-ne, de regidoria, que és important en un espectacle com aquest. I us hi poseu molts mesos abans a començar a treballar-hi, amb els pastorets? Mira, en guany, n'hem tingut prou, en dos mesos i mig...
Aquests pastures que estem fent ara els vam refer fa dos anys, llavors sí que vam venir a posar-nos-hi molt més a fons, perquè requeria unes escenes noves. Enguany ara ja no tant, perquè ara ja ho tenim més per la mà, i per tant, si no hi ha canvis d'actors o d'actrius, l'obra es permet, o cal assajar-ho, però en definitiva són moltes gent dades a l'escenari, molts moviments, gent que apareix i desapareix, i per tant sí que...
que hi ha un requeriment d'assaig. Però dos mesos i mig en tenim prou. I en aquest cas, pel que fa a les representacions, tanqueu aquest diumenge, ja no allargueu més allà de Reis com fan altres esdeveniments d'aquest tipus, no? No, nosaltres ara fem quatre representacions, dues ja les hem fetes, i ara fem el tres i el quatre...
i acabaríem aquí la temporada. Molt bé, i una mica de descans, i suposo que després ja us hi posareu amb l'obra que acostumeu a fer més entrada a la primavera, no? Sí, aquesta seria la idea, sí, sí. Descansarem una mica perquè portem una trajectòria ara així bastant intensa, entre xar-me'ns de sang i els pastorets, i després, doncs...
veurem en quin període no ens posem, sí. Molt bé, però d'entrada encara queden aquestes dues representacions a les 7 de la tarda, dissabte, tant dissabte com diumenge, al Teatre de l'Aliança Palmarenca i si voleu veure aquesta proposta que fa el grup de Teatre La Palma amb aquest Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, doncs ja ho sabeu, treu a Entràpolis i allà podeu agafar les entrades per dissabte o per diumenge. Alguna cosa més que vulguis afegir, Jaume?
Doncs no, moltes gràcies a vosaltres, a Ràdio Molins, sempre per estar atents al que passa al voltant de l'entorn de Molins de Raí, en el que queda a La Palma, agrair-vos la deferència i animar-vos a venir a gardir de l'obra. Un plaer. El Jaume Tintor és el director dels Pastorets de La Palma i ens ha acompanyat aquest matí de dilluns. Gràcies, Jaume, bona setmana i bona entrada d'any, eh? Moltes gràcies, igualment, bona entrada d'any. Que vagi molt bé. Bon dia i bona hora.
Fins demà!
Salut a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut. Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 26 de desembre, l'1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. A més a més, diumenge 28, Sants Inocents, fem una representació especial per a majors de 12 anys. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, compassió. Mira, és molt senzill.
a través del web Entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat Miserables! Allà ens veurem! Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al Molí Jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades.
Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació, truca al 012. A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea, Next Generation EU, Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Tres minuts i arribarem a tres quarts de nou del matí, matí de dilluns, 29 de desembre, acompanyant-vos al Bon Dia i Bon Hora. És el moment d'escoltar la punt del dia, aquests minuts de reflexió que els dilluns ens fa la Raquel Reyes-Reventós. Un plaer saludar-la. Què tal, Raquel? Bon dia. Bon dia a tothom. Avui, dilluns, encetem l'última setmana d'aquest any 2025 que ja s'acaba.
podria aprofitar l'apunt d'avui per fer balanç de tot el que ha passat. El 2025 ha estat un any convuls, marcat per guerres i crisis arreu del món. Vam començar l'any amb Donald Trump com a nou president dels Estats Units, un fet que ha suposat un canvi de paradigma en l'escenari internacional, ja n'hem parlat a diferents apunts, on el dret internacional i el multilateralisme cada cop pesen menys.
I el tanquem amb imatges com el desallotjament del B9 a Badalona, impulsat per l'alcalde de la ciutat, Garcia Albiol, fa poc més de dues setmanes, que va deixar unes 400 persones a l'Intempèrie o sota un pont, com un laboratori de la polarització i la deshumanització aquí mateix. I entremig no podem oblidar el genocid a Palestina, a Sudan, ni altres conflictes que continuen actius i són sovint invisibilitzats.
Podria fer un repàs de tot això, de tot el que em trasbalsa i em preocupa i que sovint comparteixo amb vosaltres amb l'esperança que entre totes i tots hi puguem fer alguna cosa.
però avui no ho faré. Per dues raons. La primera, perquè un dia la meva mare em va demanar que parlés també de coses positives, perquè també n'hi ha, i tenia tota la raó. I la segona, perquè em fa por que l'acumulació constant de males notícies ens porti al desànim, aquella sensació que no s'hi pot fer res, que tot està perdut, i això no ens porta a l'acció. I necessitem un 2026 amb molt pensament crític, però també amb molta acció.
Per això avui vull compartir amb tots vosaltres algunes notícies recents que representen avenços concrets. Petites victòries que val la pena celebrar i que demostren que no tot està perdut. Avenços en drets socials, laborals, que tenen una cosa en comú. Són fruit de la pressió i l'organització de la societat civil, de sembrar, d'insistir i no abandonar, perquè tard o d'hora es recullen els fruits.
En l'àmbit europeu, fa unes setmanes el Parlament Europeu va donar suport a una iniciativa ciutadana per millorar l'accés a l'avortament a la Unió Europea. Es tracta de la iniciativa My Body My Choice, que vindria a ser al meu cos la meva decisió, que va recollir més d'un com a un milions de signatures i que proposa un mecanisme voluntari de solidaritat entre estats per garantir els drets sexuals i reproductius de les dones, visquin on visquin.
I cal recordar que encara avui hi ha països de la Unió Europea on l'accés a un avortament segur i legal no està garantit, ja sigui per barreres legals o pràctiques.
En l'àmbit català, el Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la reforma del lloguer de temporada i d'habitacions, que inclourà topalls de preu. I aquesta reforma tanca el forat legal que permetia esquivar la regulació de les zones tensionades i manté els contractes de temporada per motius laborals, mèdics o professionals, però amb garanties. Perquè l'habitatge és un dret i no un bé per especular-hi.
I aquesta mesura és el resultat de la lluita i de la mobilització de la societat civil amb el sindicat de llogateres al capdavant. I aquí mateix, a Molins del Rei, sense anar més lluny, al darrer ple municipal es va aprovar la municipalització de les escoles Bressols, la Tragué i el Molí, en una demanda històrica que permetrà un model de gestió pública a través de Molivers. I aquest 2025 també s'ha avançat en el projecte del futur poliesportiu.
que seguirà un model de gestió similar al de la sínia, combinant ús escolar i comunitari que estarà situat al pont de la cadena. Reivindicacions que han estat defensades tant per entitats, el veïnat, i que després d'aquests anys comencen a materialitzar-se.
Per mi, aquests exemples són motius d'esperança. Em demostren que quan la societat civil s'organitza, pressiona, fa sentir la seva veu, les demandes que són justes acaben arribant. Potser no tan ràpid com voldríem, però arriben. I amb aquesta reflexió us desitjo un bon inici de setmana i un molt bon 2026.
Molt bé, fantàstic, doncs també t'ho desitgem per tu. Raquel, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i que tinguis una bona setmana i una bona entrada d'any. Passeu un minut i mig de tres quarts de nou.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dilluns. Aviam, quan acabi el bon dia i bona hora, a les 12 del migdia, avui podreu escoltar excepcionalment el programa El Rebombori, que vam estrenar bé que es fa un cop al mes, un cop al mes els divendres, amb el Pau Batista al capdavant.
en aquest cas vam estar al dia de Sant Esteve perquè vam fer un programa especial i el recuperarem de 12 a 1, ja que no tenim l'informatiu bonitzari al dia i tampoc les històries de la fotografia. Per tant, avui, excepcionalment de 12 a 1, la remissió del rebombori. A partir de la 1 sí que ja tenim els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga, que us avançàvem abans. Avui la temàtica de les cançons seran cançons sobre animals invertebrats. Això serà entre la 1 i les dues. A les dues...
Notícies en xarxa. De 3 a 4 tenim la migdiada i aquesta tarda tenim la remissió del Cafè Drum entre les 4 i les 5. A les 5 tenim la veu al programa de la Margarida Casa de Sús.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Les trobareu, van obrir fa pocs mesos, i en aquest cas avui seran les entrevistades a les heroïnes quotidianes. La Maribel Herrador i la Lídia Llebrez avui, convidades de la Bego Floria entre les 6 i les 7 de la tarda.
De 7 a 8 tenim el programa Mira en el cel, que avui sí que no ens acompanyaran. La setmana passada sí que ho vam fer, però avui descansen. I a les 8 sí que tindrem el programa Tot Teatre amb el Dani Pasqual. Actualitat teatral, principalment barcelonina, que repassem en el transcurs d'aquesta hora entre les 8 i les 9. A les 9 també ens acompanyaran els amics de Joc per Randa,
amb el Rafael Pérez del Capdevant, parlant de la indústria dels videojocs. De 10 a 11 tenim el programa La Tapa Reina, el programa dedicat al món del ciclisme, amb el Lluís Àries, per una banda, amb el Roger Castillo, amb el Sergi Soler i amb el Marc Vives, l'equip
de l'etapa reina. A les 11, el Jazz Club de nit amb el Miquel Toset i a mitjanit repetirem la tertulia del Bon Dia i Bon Hora, que compartirem d'aquí una estona amb els companys habituals del dilluns. A la 1, connexió a Mikat FM. Fins demà a les 7 del matí, que tornarem amb la programació pròpia amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere Païssa diàriament.
I ara, abans de saludar la Maria Casals, ens fixem en el més destacat de la televisió, concretament per avui dilluns. Roger. Bé, doncs anem amb les pel·lícules a les 10 de la nit. A Paramount tenim la pel·lícula Serenity de Josh Whedon, amb una sèrie d'actors i actrius en principi no gaire coneguts.
Una pel·lícula americana del 2005 de ciència-ficció que dura dues hores. Després de lluitar en el bàndol perdedor durant la Guerra Civil Galàctica, el mal sobreviu a base de petites il·legalitats. És el capità de la Serenity, una nau de transport de passatgers. La vida del mal i la de la seva tripulació es veuen amenaçades per dos grans enemics.
Un quart menys cinc, doncs, a la 2. Salomón i la reina de Saba, de King Vidor, amb Yul Brynner i Gina Lolo Brígida, entre altres. És una pel·lícula de l'any 59 americana, un drama que dóna dues hores i vint. Drama històric, de fet, que anarra al relat bíblic, en què el rei David té una visió de Déu que li comunica que el seu jove fill Salomó el succeirà com a rei, la qual cosa provocarà el desgrat del seu altre fill Adonis.
Tenim a tres quarts d'onze a la sexta la pel·lícula d'Ang Lee, Gemini's, amb Will Smith i Mary Elizabeth Winstead, també Clive Owen o Benedict Wong, una pel·lícula xinesa i americana del 2019 d'acció. Durant dues hores, després de molts anys de servei, Henry Brogan, un sicari del govern nord-americà, decideix abandonar les trames presidencials i una ocupació que li ha rebassat tot el que podria fer-lo feliç.
No obstant això, no hi ha ningú millor que ell per al lloc. Serà llavors quan el júnior, un clon d'ell, però més jove, comenci a buscar-lo sense descans. Quan descobreixi que es tracta d'una rèplica de si mateix, començarà una lluita contra el sistema que ha creat el seu doble. A tres quarts d'onze, al 33, potser la millor pel·lícula que fan avui és La vida d'en Pi, una pel·lícula també d'Angli, amb Suresh Sharma, que, en fi, són actors que no ho coneixereu, és una pel·lícula americana i del Regne Unit del 2012, d'Aventures, dura dues hores,
Després d'un naufragi, el jove Indipi, fill d'un guarda de zoo que viatjava de l'Índia al Canadà amb els pares, es troba en un bot salvavides enmig de l'oceà pacífic. L'únic animal que sobreviu a l'incident és un tigre de Bengala. I a les 11.04, Misterio en Venecia, de Kenneth Branagh, amb el mateix Craig Branagh, Michelle Yeoh, és una pel·lícula anglesa.
Del 2023 de suspens, durant una hora i quaranta, ambientada en la terrorífica Venècia, posterior a la Segona Guerra Mundial, a la nit de Halloween, aquesta història ens presenta un misteri espantós en què assistim al retorn d'Hércule Poigot. De fet, és una saga, en aquest cas hi ha misteri en el Nilo, misteri en Venècia, misteri a molts llocs, en aquest cas a Venècia. Anem als programes que podem veure avui a la televisió, que en tenim alguns.
A veure si els hem pogut ordenar bé. A tres quarts de vuit del vespre, a Televisió de Catalunya, teniu la Gala de les Estrelles del Futbol Català. Tretzena entrega d'aquesta gala, organitzada per la Federació Catalana de Futbol, que reconeix els millors esportistes catalans.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
I a les 10 de la nit...
Tenim la Renaixença, el 33. El flotador és d'aquells objectes que es poden fer servir en totes les etapes, quan s'aprenen a nedar, quan t'han de salvar si pateixes una rampa enmig de la piscina i quan no has après mai a nedar. Per tant, avui el programa ha dedicat al flotador. I a les 10 i 5, a Televisió de Catalunya, el monòleg de l'any.
amb Quim Masferrer. Tres que admira l'any que s'acaba amb humor, crítica i molta complicitat amb el públic. El tradicional monòleg de resum de l'any es trena mestre de cerimònies. Quim Masferrer serà l'encarregat de conduir una gala durant la qual no només es repassa l'any que s'acaba, sinó que amb l'ajut del públic es posa en nota el 2025 amb el fil conductor
De la pregunta Quina nota poses el 2025, el monòleg aborda els grans temes de l'any i aquells petits detalls que només l'humor és capaç de destacar. Un monòleg que tradicionalment feia l'Andreu Buenafuente, però que ja sabeu que està en un guaret intentant recuperar-se d'aquest estrès que ha patit durant les últimes etapes de la seva vida. I, per tant, aquest any serà Quim Masferrer l'encarregat de fer aquest monòleg de l'any a les 10 i 4 minuts a Televisió de Catalunya.
I amb això acabem aquest repàs, Oriol. Molt bé, doncs fantàstic. Gràcies, Roger. I amb això ens hem situat ja 5 minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
El bon dia i bona hora és el moment de la recomanació cultural abans d'arribar al punt horari de les 9 del matí. Els dilluns parlem de literatura, parlem de llibres i ho fem acompanyats de la Maria Casals. Què tal, Maria? Com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia. Avui, últim dilluns d'aquest any que s'acaba, us parlarem d'Orbital, de Samantha Harvey, traduïda per Albert Fuentes i publicada per Anagrama al geni passat.
Orbital és una novel·la, potser més que una novel·la, perquè a través de la història que ens explica, transcendeix la pura i bellíssima narració per plantejar-nos reflexions filosòfiques, científiques, ètiques i morals, i també metafísiques. Per tot això, segurament va estar elegida Premi Booker.
Orbital és, sens dubte, una novel·la especial i especial. En ella se'ns mostren la relativitat del temps i la immensitat de l'espai. Com diu un dels seus protagonistes, Comencem aquest comentari llegint l'inici de la novel·la que diu així...
Girando en torno a la Tierra en su nave espacial se sienten tan unidos y tan solos que incluso sus pensamientos, sus mitologías íntimas confluyen a veces. Tienen de vez en cuando los mismos sueños.
Sueñan con fractales y esferas azules y con rostros conocidos abismados en la oscuridad y con el negro brillante y energético del espacio que azota sus sentidos. El espacio, en crudo, es una pantera indómita y primaria. En sus sueños se les aparece merodeando por sus aposentos. Están suspendidos en sus sacos de dormir.
Ells, els que estan en suspensió, són sis astronautes en una missió rutinària a l'Estació Espacial Internacional. Tots ells són objecte d'estudi de l'impacte de la microgravetat en el seu funcionament físic i neuronal. Ens els presenta així l'autora.
Son seis en una gran hache metálica suspendida sobre la Tierra. Van girando cabeza frente a pies. Cuatro astronautas, americano, japonesa, británica, italiano y dos cosmonautas rusos. Dos mujeres, cuatro hombres. Antón, callado y de un humor seco, sentimental, que llora sin esconderse cuando ve películas o mira por la ventana.
Anton es el corazón de la nave. Pietro es la mente. Román, el comandante actual, hábil y competente, capaz de reparar cualquier avería, controlar el brazo robótico con precisión milimétrica, controlar el circuito más complejo a bordo, es las manos. Sean es su alma, porque está ahí para convencerlos a todos de que tienen alma.
Qui, metòdica, justa, sabia, no del todo definible o encasillable, és la conciència. Nel, con sus pulmones de submarinista, és su aliento. Orbital ens mostra un dia en la seva vida al espai.
Cada día darán la vuelta 16 veces a la Tierra. Verán 16 amaneceres y 16 puestas de sol. Cada día es un día de 5 continentes y un día de otoño y de primavera, de glaciares y desiertos, de selvas y zonas de guerra. En sus rotaciones en torno a la Tierra, en acumulaciones de luz y oscuridad, el latigazo del amanecer llega cada 90 minutos.
Ens ho podem imaginar? Llegir Orbital és un exercici de l'ESFL, que dirien els francesos. Ens col·loca...
en una finestra única i extraordinària, com la de la fotografia de l'astronauta Collins el 1969. La recordeu? La imatge del mòdul abandonant la Lluna amb la Terra al fons. Tota la humanitat en una fotografia en la que no s'hi veu ningú i al mateix temps mostrant la realitat humana de qui fa la foto i no veiem.
Aquesta i altres reflexions, una carta d'amor a la Terra, una denúncia al poder polític i a la carrera interplanetària. Tot això és Orbital. Recordeu, Orbital de Samantha Harvey, publicat a Anagrama. Bon dia i bon any tinguem. Tingueu. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Maria. Que tinguis bona setmana i bona entrada a l'any també. Una abraçada ben forta i amb la Maria arribem a les 9 del matí. Pausa i tornem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són els nous per la Maria Nara. Hem mobilitat encara ara congestió a la C32, on un accident entre Premià de Dalt i Vilaçà de Dalt obliga a circular amb un sol carril obert en sentit Barcelona. A la 2 també hi ha una varia, en aquest cas el Bruc, manté un carril tallat en sentit Lleida i a més també llavor ira densa a l'altura de Besiana.
També continua tallada la GIP 51-29 entre Vilafant i Borrassà per inundacions i també es manté tallada en aquest cas la BB Baixa 40-24 al Coll de Pal en aquest cas per vent. I Protecció Civil ha desactivat la prealerta del Pleinocat després de superar-se l'episodi de pluges d'aquest cap de setmana tot i que manté la crida de la prudència pel cavall elevat de rius i rieres. Les pluges han estat especialment intenses a les Terres de l'Ebre amb registres destacats als massis dels ports i també a Ull de Cona.
La llevantada també ha deixat neu. El Ripollès i la Cerdanya causen també problemes de mobilitat. En aquest sentit, la pluja ha fet pujar també notablement les reserves d'aigua, amb un augment d'un 25% al Pantà de Sau i de més del 15%, en aquest cas, a Darnius Boadella, després de tres dies consecutius de pluja. Sau ha passat del 43,5% al 67,6% de la seva capacitat i Darnius Boadella del 61% al 77,6%.
Davant d'aquest increment, l'Agència Catalana de l'Aigua ja ha desenvassat aigua de Sosqueda i Pasteral, amb una afectació prevista nula. I el govern ha elevat de 147 a 153 les persones reallotjades de l'antic Institut B9 de Badalona. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha donat la nova xifra i ha insistit que el dispositiu continua actiu en una nova fase de detecció
de persones identificades com a vulnerables, desallotjat de l'edifici, volíem dir B9, desallotjat el passat 17 de desembre. Mentrestant, unes 50 persones continuen dormint a hores d'ara sota el pont de l'autopista C31, 10 dies després d'aquest desallotjament.
I d'Arragona activarà la zona de baixes emissions aquest 31 de desembre. El primer any només afectarà els vehicles de fora de la ciutat sense etiqueta ambiental i les restriccions s'aniran ampliant fins al 2028, quan els vehicles amb etiqueta B ja no hi podran accedir lliurement. Els comerciants mostren preocupació enfront a aquesta situació per l'impacte econòmic i hi ha mobilitzacions en contra mentre que el govern defensa que és una obligació europea i que hi haurà moltes excepcions.
I en esports avui s'entregaran els premis als millors futbolistes catalans d'aquest 2025. Aitana, bon matí, l'amint i Amal han estat els triats com a guanyadors per part del jurat i pel que fa al futbol sala Paula Guix, dels Mamuts Les Corts i Adolfo del Barça han estat també els millors. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen tres minuts de les 9 del matí.
Informació local.
Aquesta setmana continua obert el Parc de Nadal de Molins de Rei per a infants i adolescents al Poliesportiu Municipal. Avui, de 10 del matí a 1 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre, també demana aquest mateix una nit, i el dimecres, últim dia de l'any, 31, només el matí de 10 a 1. Els preus són 5 euros per sessió o 20 euros si havíeu comprat l'abonament de les 5 sessions.
També us recordem que continuen les representacions dels pastorets. Ho faran els dies 1, 4, 10 i 11 de gener. Els pastorets de Frederic Soler i Pitarra amb música del Mestre Blanc a la Peni, sempre a les 6 de la tarda. Podeu comprar les entrades a Entràpolis i per consulta sobre les entrades i l'eventa anticipada us podeu adreçar a la Peni.
Aquesta setmana, dilluns i març i dimecres, de dos quarts de sis de la tarda a vuit del vespre, o escriureu un correu a pastoretsmolins arroba gmail.com. També us recordem que fins al 4 de gener podeu visitar dues exposicions, la primera d'elles, Paisatges Molinencs, de Josep Márquez,
La podeu veure de dimecres a dissabte de 6 de la tarda a 8 del vespre i els diumenges d'11 del matí a 2 del migdia, excepte els festius, a la sala d'exposicions de Can en Matllà, a la plaça de Catalunya 25. I també a la sala d'exposicions de Can en Matllà, en aquest mateix horari, podeu veure també fins al 4 de gener l'exposició, juguets amb joguines antigues de tots els temps.
Us hem de comunicar la defunció del senyor Joan Julià Salvador, tenia 67 anys i vivia al carrer Doctor Barraquer número 27. La cerimònia d'acomiat serà avui mateix a dos quarts de quatre a l'oratori del Tanatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia, la farmàcia oberta avui fins les 10 de la nit a la nostra vila és la farmàcia Xuclar que trobareu al carrer Major número 100.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Rabenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? A què no saps, Anova? Els pastorets fan 130 anys. I el dia 26 de desembre, l'1, 4, 10 i 11 de gener, els podràs venir a veure. A més a més, diumenge 28, Sants Innocents, fem una representació especial per a majors de 12 anys.
Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no pallanga, però ho és ben cert. Ah, sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant.
L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Elena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món. Heroïnes quotidianes amb Ego Floria. Els dilluns de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra
La cançó del dia, amb Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora avui a la cançó del dia, tenint en compte que és l'últim dilluns, l'últim cançó del dia que us proposo d'aquest any, d'aquest 2025, que per tant aquesta cançó del dia serà
la que farem servir per acomiadar aquest any 2025. Ho farem amb una cançó dels Meccano, una cançó típica per acabar l'any. Sí, està molt posada, molt trillada, però segur que és una cançó que no pot faltar un 31 de desembre. Encara ens falten uns dies per cap d'any, però segur que recordem tots aquesta cançó de Meccano.
Des d'un album que es deia Descanso Dominical i que es diu Un any o mas. És aquella cançó que ens expliquen tot el que passa justament allà a Madrid, a la Porta del Sol. És una cançó de 1988 i en la que, com ells diuen, segurament és de les poques vegades en què tots fem exactament el mateix. Avui hi ha la cançó del dia, Mecano, amb aquest Un any o mas. I que tingueu molt bona sortida d'any. Ens veiem segur l'any que ve.
En la puerta del sol, como el año que fue, otra vez el chantán y las uvas y el alquitán. Y al fondo ya están.
Los petardos que borran sonidos de ayer y acaloran el ánimo para aceptar que ya pasó uno más. Y en el reloj de antaño como de año en año
Cinco minutos más para la cuenta atrás. Hacemos el balance de lo bueno y malo. Cinco minutos antes de la cuenta atrás. Marineros, soldados, solteros, casa. Los amantes, andantes que alguno creó.
Grititos y gritos, los españolitos, enormes bajitos, hacemos por una vez. Algo a una vez. Tiene el reloj en daño como daño en año.
Música Música
Uno, dos, tres y cuatro y empieza otra vez que la quinta es la una y la sexta es la dos.
Gràcies.
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dilluns 29 de desembre de 2025 la compartim amb el Jaume Armangol. Bon dia, Jaume. Molt bon dia. Bon dia, Genoveva Català. Hola, bon dia. Hola, bon dia, Ramon Canal. Molt bon dia. I bon dia, Joan Barrios. Bon dia. Bon dia i bona hora. Som-hi, comencem.
Tot i que ja havia començat fa estona aquesta tertúlia fora del micròfon. Què? Com ha anat la primera part de les festes? Bé? Nadal, Sant Esteve? Fantàstic. Fantàstic, plujós.
Jo trobo a faltar el sol. Trobes a faltar el sol? Ahir no sortia, eh? Sí, ahir vaig anar una estoneta passejant per la zona de Gabà, el mar i el sol que feia falta, no? Tu i molts més perquè molta gent va sortir al carrer. Sí, sí, jo ahir vaig sortir a buscar el pa a mig matí. A buscar el pa, eh? Sí, i escolta, una jantada, dic, però què et passa aquí? Vas trobar el pa? Sí, sí, vaig trobar el pa, però escolta, on estan els autocars?
No havies sortit, per tant, Nadal i Sant Esteve vas fer... Sí, sí, havies sortit. Vas guardar... No, no, havies sortit. I el que vaig veure és que al matí molta gent rentant. Miraves per la galeria darrere i veies... Estanent, vam aprofitar el sol, no?
Haver una pujada de consum aquests dies amb les assecadores perquè... Home, ha plogut intensament i continua. Diu que tornem a tenir espantants plens. Sosqueda no sé quants anys feia que no obria comportes. Molts, eh? Molts.
I aquests dies està per sobre del 81%. El que passa és que no esdurmamos en los laureles. No, no. Perquè això del clima... Això ha vingut. I a València torna a estar. I a València. I més a Vall de València també.
I més de desembre, que no és habitual que faci això. No, no. Una llevantada al desembre no és gaire habitual. No és gaire habitual. Però, en general, les trobades, si s'han fet trobades bé? Bé, bé. Jo aquest any no he tingut que menjar-me truita d'àlmacs el dissabte. No? No. Per tant, el dia de Nadal i el dia de Sant Esteve m'he aconseguit...
Em vas controlar abans. Sí. Costa, eh?, perquè que no et trobes bé, que no tens gana, que estàs nerviós, perquè encara et diuen aquesta cançó que tèiem quan era jovenat, i dius, home, sí, però, diguéssim, ja està bé. Dius, no, és que no et trobo bé, és que em vull trobar bé. Comencen amb el pica-pica aquell, que jo amb el pica-pica aquell que fan d'entrada, jo ja he dinat. Ja he dinat. Llavors dius, un moment, aviam, caldo, cardolla...
no sé què, canelons, el pavo, el pollastre, l'Anna... Pavo, diu... És igual, no ho sé. El gallindi, eh, el català. Perdó, és que això del Pompeu, jo ho vaig dir l'altre dia. Això del Pompeu, molt de mal ha fet el Pompeu. L'has perdut, el Pompeu. Jo no l'he trobat. Has trobat el pa, però el Pompeu no. És més divertit, el peron-pompero. Sí, correcte.
Tens poders, beva, amb aquest penjoll impactant d'aquesta flor? És un botó que et connecta perquè Déu-n'hi-do, eh? Dic directe... És de Nadal, això, no? No, és de Star Trek. Ah, és de Star Trek, eh? És com una balissa d'aquestes, dels cotxes, però ja la porta. És treki, és treki. I amb això fa viatges interestel·lars. Interestel·lars. Era una crítica de la balissa del cotxe o què, Jaume, això? No, no.
Que brilla tant que dic, mira... Ara s'ha de posar, oi, allò? Hi han sortit algunes crítiques, per això. Crítiques ens sortiran. Sempre facis el que facis. Per cert, ha mort Brigitte Bardot, també. Ahir. Ahir, efectivament. La BB. Els 91 anys d'edat. Joveneta. La primera volada. Els últims anys, com a persona, per mi havia perdut molt.
perquè va donar suport sistemàticament a l'extrema dreta. No, i a vegades es confessa no feminista i dius... Correcte. Defensava els animals però no les dones. No.
Sí, sí, és així. El resum és aquest. És la conclusió. És la conclusió, diguéssim. Que és el mite sexual dels 60 i dels 70, etcètera, etcètera, etcètera. Que era una dona guapíssima. Tot això és veritat. Però...
Però es va espaiar pel camí. Però llavors ja em tornem a parlar de la persona artista, diguem-ho. Clar, sempre estem en el mateix. Sempre anem a patar el mateix. La seva obra o la seva filmografia
I després la seva trajectòria de vida. Jo tampoc recordo una pel·lícula d'ella que més enllà de quan sortia ella a quedar-te impactat per la seva bellesa, diguéssim. No recordo una pel·lícula que diguis... Ostres, aquesta pel·lícula em va agradar molt. No la recordo.
No, jo crec que era un símbol en aquell moment. I Déu va crear la dona, no? Sí, exacte. I Déu va crear la dona, del 1956. Imagina't. Pues jo tenia dos anys, només. Imagina't. No, no, no, no, no. Devia haver-hi pianista encara, segurament. El desprecio de Jean-Luc Godard, 1963. Viva Maria, Don Juan...
El descanso del guerrero, Una vida privada o La veritat, de 1960. Són les pel·lícules que han seleccionat la Vanguardia. No us sonen gaire. A mi l'única que em sona és aquesta. La Bebe. I Dios creó la moberra.
I crec que la vaig veure, evidentment, a l'any 56, no. No? Però fins i tot no la recordo. No la recordo. Llavors, en aquelles èpoques la gent devia anar a Perpinyà a Perpinyà, per exemple. Sí, home, evidentment. Era època de... Home, i 20 anys després també anaven a Perpinyà. I tant, no ho sé. No, no, això de Perpinyà no es va acabar. Els anys 70 encara. Els anys 70 hi havia unes excursions. Igual fins als 80. Sí, sí.
Aprofitaves per passar per Andorra Aprofitaves per passar de tornada per Andorra Comprar tabac I sucre Sucre Mantega I roslis I després el conyac aquell El Napoleón Això és un conyac? Era un conyac que va haver-hi uns anys Que si no tenies Napoleón no eres ningú
I que t'estaven esperant, perquè era una ampolla de Napoleón d'entrada i són bona tarda 5.000 pessetes en aquell moment.
I la gent anava a Andorra a comprar-ne, sí, sí. Bé, això et dic, el que dieu del sucre, la mantega... Xocolata. Xocolata. I el tabac, evidentment, que en aquella època... I ara sí fumava, oi, Ramon? Bé, jo encara fumo ara, de ser ja un rar avis, però de moment encara fumo ara. El tabac habitual o aquesta mena de cosa... El... Acarabit. No, no, el tabac. Els vapeadores. No, no, no, no, no.
Tu vas a l'Essència. Jo el Vaporetto el vaig agafar a Venècia. Aquí no ha arribat. Jo tinc l'esperança de triar encara de què em vull morir. L'altra cosa és de què em moriré. Però de moment... Que tu puguis triar. De moment trio. El tabac potser que ho deixem córrer. Si no és el tabac serà la contaminació de l'autopista. A veure, a veure, a veure. No.
Escolta, a mi em falta un quart de pulmó. Vull dir, poca broma, amb l'efecte que el tabac té en els pulmons i el càncer. No es pot banalitzar. No es pot banalitzar gens. En el fons vol dir que ja n'és conscient el Ramon. Aquesta frase dita...
que d'una cosa ho ha traçat a morir, ens la sabem de sobres. Correcte. Mira, m'agradaria que diguessin, es va morir i estava molt sana. No, però alguns comentaris d'aquests és una manera de trivialitzar les coses. Sí, però amb el... No, escolta'm. Tots sabem que el tabac és dolent, sí. Tots sabem que l'alcohol és dolent. No ho dic com... Aquests dies d'alcohol no se n'ha begut gens ni mica. No, no...
no té la mateixa dimensió a l'alcohol ocasional que el consum continuat del tabac i això t'ho dirà qualsevol expert que també et dirà que no és saludable l'alcohol gens ni el consum permanent o quasi permanent de l'alcohol, clar no es pot comparar no es pot comparar una vegada més
Ramon, especialista en titulars. Però segurament el consum i l'addicció al tabac podrien ser superior a la d'altres. I ara veus un moment. És poc visible. Jo vull fer una pregunta.
Per sort, eh? Mira, la pel·lícula aquesta de l'anatomia d'un instant, que tota l'estona estan fumant i en el ple del Parlament estan fumant, es fa estranyíssim. Jo recordo que els plens de l'Ajuntament de Molins de Reis fumava.
Sí, i als hospitals. I a tots arreu. Precisament, a Molins de Rei, crec que la regidora que va demanar que no es fumés els plens és la Raquel Olivella.
Vull dir, se li ha de... Però vull dir que va costar molt de... Jo mateixa, en el meu despatx, fumava jo... Semblava Londres. Jo ensenia tres paquets diaris. Ah, sí? Però una cosa és cremar-los i l'altra és fumar-los.
Anaven al Sandrera, una mica compulsiu, etc. Sí, sí, però és diferent. Tres paquets diaris, eh? A banda de... Però es fumava als hospitals, es fumava als cotxes, es fumava tot arreu. Tu tenies una pregunta, Ramon. Jo crec que... La meva pregunta, primera...
El paquet de tabac porta un segell que posa fàbrica de moneda i timbre, o no sé què, o l'estat espanyol. Molt bé. Que, per tant, del que pagues hi ha una gran part important, que són impostos que se'n van a l'Estat. Molt bé. Fet aquest, incís, si és tan dolent,
el tabac, si causa tantes morts, si porta tants problemes de salut, hi ha una solució ben fàcil, eh? Sí, no vendre'l. Tanques els estancs... Tu has sentit parlar de la llei seca. Has sentit parlar de la llei seca? No, vull dir, escolta'm... Has sentit parlar de la llei seca? Home, la llei seca va servir per fer alcohòlics al 90% dels americans. Doncs, aleshores, mira, una persona que ja no és viva i a la que jo li tenia un respecte i ara no ho diré qui és, perquè no toca... No cal.
deia que la marihuana tant de bola venguessin a les farmàcies, o als estancs, o on fos. Tot el que està prohibit... El que està prohibit genera un altre tipus de consum i un tipus de mercat, a més a més, i a més a més, normalment, delinqüència darrere.
Llavors, això, si es prohibís, no s'acabaria el tabac. No s'acabaria el tabac. Contrari. Contrari, penso. Ara, ell, com que hi ha la fàbrica de moneda i timbre de l'Estado, si fos de la genialitat de Catalunya, li agradaria... No, no, el mateix. El mateix. No, perquè, escolta, una cosa. Qui fa campanyes perquè deixis de fumar són la Generalitat, el Govern de Tal, la Unió Europea, el Susum Corda, la Seca Lameca i la Vall d'Andorra.
Però... Però, Ramon, si s'hagués de... No escullis la teva responsabilitat amb això, eh? El que fumes ets tu, eh? Sí, sí, correcte. Hi ha coses que tiren globus sonda i, evidentment, després fan marxa enrere perquè saben que tenen un problema. No, no es podrà fumar el cotxe. Perdoni, el cotxe és una propietat privada...
Dins del cotxe jo puc fer quasi tot el que vulgui. Mentre no et distreguis de la conducció. Mentre no et distreguis, sí, però això va ser un globus sonda que ja vam veure i vam recollir... Ara diu, aviat, no es podrà fumar a les terrasses. Em sembla bé? A Sabadell sí. Sabadell, Malapell, ja ho tenen això. Però a 5 metres de les terrasses podràs fumar.
Perquè és carrer i, per tant, de moment... Jo trobo bé que no es deixi fumar a prop de les escoles. Em sembla bé. Em sembla bé. Però... És que es fan coses que es pensen poc, diguéssim. En el moment en què es va prohibir fumar en els bars i restaurants, cosa que a mi em va semblar molt bé, perquè jo vaig estar molts anys treballant a l'oci nocturn, moltes vegades, i arribava a casa, que la roba em feia...
Una pudor. I no tocava menjar, eh? Insuportable. Es fa això. Es creen aquells espais que eren especials per fumadors. Que gent de la restauració allà s'hi va deixar diners i diners. I al cap d'un any, sopeten. I tu acabes de fer una inversió allà per tenir un espai, un menjador, on la gent, després de dinar... Em vols explicar què faries tu?
No, però un moment. No, no, escolta'm, no em preguntis què faria jo. No, no, què faries... Demà ets ministre. Però un moment. Pobres de nosaltres. Demà ets ministre. Ministre Canal, bon dia. Ministre Canal. No tindríeu mandra d'entrada. Això és el primer. No tindríeu mandra. Això és el primer d'entrada.
No, tu no pots fer una cosa així que requereix... Perquè jo conec casos, conec propietaris, que van muntar aquests espais i al cap d'un any o un any es caig dir-li... Doncs miri, ara no. Quan allà hi havia unes màquines per absorbir el fum, etcètera. És a dir, una infraestructura que porta darrere una inversió important. I al cap d'un any i mig...
petar-t'ho perquè, mira, doncs, l'alineació dels planetes... Sí, però... S'ha de ser una mica més coherent, eh? Aprofitant això que dius, si no recordo malament, a raó d'això de les terrasses, el fumar a fora i tal, ha sigut quan la puja del consum de terrassa ha sigut brutal.
No va ser així, si no recordo malament. I tant. Sí, però... Ara s'ha explotat, les terrasses. Sí, sí, però un moment. Van començar a aparèixer arreu. I va ser raó d'això, no? Sí, sí. Però, bueno, això... Hi ha una part de veritat, però una altra part que no. Quina era la que no? No, les terrasses han tirat sempre. És a dir, sempre hi ha hagut... Hi havia moltes menys...
Bueno, n'hi havia moltes menys. Ara tu veus que era plena de terrasses. És que molts bars no tenien terrassa i van posar una terrassa justament perquè la gent pogués continuar fumant. Correcte. És que va ser així. Correcte. Es van incrementant les terrasses i els serveis de terrassa. Moltíssim.
I és un consum habitual, encara que no pugui. Molta gent va a la terrassa. Doncs mira, tenir un local que no tenia terrassa i té terrassa, vol dir que com a mínim ha hagut de contractar una altra persona. Però està molt bé. I ara que d'aquí tres dies canviem l'any, no t'has fet mai el propòsit de deixar de fumar, com aquests propòsits que es fan... Fa anys que vaig deixar-me de fer propòsits amb això de l'any nou.
Fa anys, eh? Però te'ls fas en tant en tant, cada any. Puc fer-lo el 29 o el 30 de febrer. El millor el vas fer ahir.
O ahir. No, el que sí que he fet és baixar el consum... A quant? Molt. Ah, s'ha baixat el consum. Això sí ho he fet, sí. Això ho vaig fer ja fa un any o així. Un cert temps. Però això que deies tu, Beba, que el consum pel carrer no és gaire massa, jo trobo que sí, se'n veu. Gent que s'està fent el cigaret. Ara, a més a més, hi ha gent que per...
a lleugerir, diguem, la part compulsiva aquesta d'encendre en un darrere de l'altre, se'l fan ells i així van més a poc a poc i fan tota una determinada litúrgia, això sí. Però jo veure gent pel carrer fumant en quantitat... Se'n veu molta menys. Se'n veu molta menys. Visualment jo en veig menys. El jovent és el que veig més fent-se ell el cigarrer. Sí, perquè també hi ha el factor preu.
També és molt més econòmic. És més econòmic, hi ha el factor preu. I a més a més jo crec que forma part... És a dir, el fumar també és una mena d'acte reflex que talla un moment determinat, deixa desencadena una miqueta...
jo quan fumava tant que treballava allà a l'Ajuntament i que tens un d'aquit i de més és que és una manera de fumar compulsivament si l'hàbit el fas d'una altra manera que significa parar un moment ara lio el cigarret i faig i paro i llavors torno
la feina o l'estrès que sigui és diferent jo crec que bé que això existeix i que això que tant de bo que la venda sigui controlada, a mi no em fa res que els hi hagi una part del negoci aquest que quedi a les arques públiques perquè al final és decisió dels ciutadans i perquè jo soc de la generació del maig francès que deien prohibir o prohibir
Llavors prohibir de prohibir, però canalitzant les coses i donant coneixement a la gent del que significa. Jo, les drogues, bàsicament inclús la marihuana, és que evidentment que han d'estar legalitzades.
Han d'estar legalitzades i comercialitzades d'una manera decent, com el tabac. I, evidentment, la gent superinformada de la repercussió que té un consum entre el jovent. A més a més, si no fos una cosa tan prohibida...
Vull dir, escolteu la pel·lícula, ara que la faran aquí molts de rei, La Romeria. L'època dels anys 80 que va eclosionar un sistema de llibertat al país i a més, i que també va coincidir amb el tema de les drogadiccions, hi van haver-hi morts a dojo. Evidentment, el Sida va...
les dues coses van fer una plaga que els va deixar tots estirats en fi, la pel·lícula aquesta que és la història dels pares de la Carles Simón és prou emblemàtic per explicar-te el que va significar en aquell moment
I, evidentment, llavors hi ha el senyor aquell que es passeja amb aquell que es diu Feijó en barca, que es dedica a comprar i vendre això i que fan calerons. Per tant, aviam, endrecem les coses d'una manera decent. No, torna-hi al tabac. El tema de les addiccions és un problema de descontrol. És a dir...
Clar, si qui fuma tabac o qui pren alcohol o qui pren altres hores fos capaç de controlar-se i de regular-se i de fer un consum reduït i puntual, doncs no passaria absolutament... Bueno, quasi no passaria res. Què és el que passa? Doncs amb el tema dels consums, de les edicions...
tenen un efecte d'escalada, la majoria d'addiccions, i amb el tabac passa això. I tant. I el tabac que comences quan ets jovenet, doncs perquè, bueno, perquè vols fer-te gran, o perquè és la moda entre els amics, i no sé què, i per fer-te... Feia moderna... I això, comences per aquí, comences per aquí, i si això no ho pares de temps, què passa? Doncs aquesta escalada que dic es va generant. I aleshores el consum del tabac, en comptes de...
de passar, de fer... És una... En fi, un consum social en alguns moments determinats es converteix, com tu deies, Beba, en una cosa compulsiva i addictiva que, bueno, inclús per rebaixar la teva angoixa o per el teu estrès o digue-li com vulguis, doncs necessites... És que al final no saps ni per què fumes.
No, no, exactament. I perquè l'enxegues un darrere l'altre, que llavors et crema l'altre. I és el problema dels consums, i per tant que es converteixen en edicció al final. Sí, aquesta època que dius tu, que sembla que fumar feia més home, aquells anys 60s i aquelles èpoques, i 70s, i 80s. Bueno, i els nanos, els casaments i tal. El repartir els nubis recordats.
repartien el tabac, el purro, i els homes i el purro. Al final ja hi va haver cigaretes per senyores i per senyors. Hi havia aquells purets, a més a més, primets que es regalaven per les senyores, que eren com més sofisticats. Perdona, i en el purro, ara no me'n recordo com es diu, amb la foto dels nudis, o amb la pata i el sol. Era un hàbit, això. Jo recordo el camp del Barça,
fumar-me un puru sencer del senyor del costat. Jo no fumava encara, eh? Això no fumo d'opatiu. I després passava aquell senyor amb la bata blanca, que portava aquell d'allò com de ser i tal. Sí, home, que portava el cafè, el cunyac, l'anís del mono, que anava dient... I veies la gent...
Escolta, allà els caraquillos anaven que et xiulaven. Dies, dies. La meva dona, quan jo treballava, a vegades em deia que has fumat avui. Arribava a casa amb una pudors tremenda. I no ha tocat res de sobre. Rentaves la roba, pam, i l'endemà... Més enllà del tabac, i mirem aquesta setmana que canviem d'any. Vosaltres sou de fer-vos propòsits, però...
Jo no gaire. Jo me'n faré un. No sé el grinch d'aquesta tertúlia. Serà una mica complicat, eh? T'ajudarem. Em foteu canya pertot arreu. T'ajudarem, t'ajudarem. No, l'Oriol me la posa votant. I jo, com que soc de la vella escola, entro a rematar sempre.
Perquè jo soc davant de centre de la vieja escuela. Sí, sí, sí. Però això que dius tu dels propòsits... Jo, inclús mai gaire, eh? No, eh? No me n'he fet. A més, i si de casa em duren cinc minuts, perquè després ja... I més, ara un minut, ja beva, perquè passen tantes coses en dos minuts que ja no tens temps d'enrecordar-te'n ja.
No, mira, en tot cas, des del punt de vista més col·lectiu, aquest, i ara parlant una mica més seriosament, a mi sí que em preocupa molt l'escenari mundial, ja no és mundial des del punt de vista de com la humanitat ens organitzem i davant dels reptes que tenim al davant. Vull dir, aquest matí escoltava...
que hi ha la marca Coca-Cola, ja ens pagaran alguna cosa per la publicitat que ara li vaig a fer, i una altra, no recordo quina, perquè ho he escoltat així mentre en dutxava i no ha estat gaire el cas, que ha fet una campanya publicitària que hi ha anys que per preparar-la està tot un any treballant la campanya publicitària.
I amb un mes i mig, fent-te per la intel·ligència artificial, l'ha pogut resoldre. Això signifiquen desenes de llocs de treball. Només això serveix d'exemple quan dic que la preocupació no és només aquesta mena de cosa del debat polític tan insuportable que vivim com el que sigui,
sinó el que significa aquesta, li dic revolució industrial, que no és industrial, que és tecnològica, però davant d'aquest moment històric que vivim des dels sistemes de producció, de consum i de tot plegat amb tots els temes de les tecnologies, que és un canvi d'unes dimensions que, clar, si la governança ha d'anar de la mà de gent com el Trump, fa esgarrifar.
Fas garrifar, fas garrifar molt. Vull dir, a mi sincerament em preocupa, però no és allò. Penses, bueno, mira, jo faig el que puc i dic el que em sembla, però és greu a nivell de correlació internacional. Continuava amb això que diu la Beba, també ho he sentit aquest matí, no sé si és la mateixa notícia o és una altra, no ho sé.
A Estats Units també, dues grans companyies d'aquestes que es dediquen a la publicitat, sembla que s'han fusionat i, a més a més, han començat a implementar la intel·ligència artificial, en deducció, bueno, deducció no, conclusió, que ara faran fora a 4.000 persones que treballaven en aquestes empreses.
I, clar, i tenen l'agosseria de dir, no, és que això serà una reconversió laboral. Sempre s'ha dit reconversió, eh? Sí, no, no, ja ho sé, ja. I ara la reconversió és aquesta, però de moment, doncs, i parlem d'aquestes companyies, que no sé el nom ni el recordo, perquè no... Una era la Coca-Cola i l'altra no sé quina era. No, no, no, però... No, les de publicitat, les grans companyies. Sí, que no sé quina són, però bueno, parlàvem de dues companyies. Però un dels anuncis era... Sí, el de la Coca-Cola. Això també ho heu sentit.
I, doncs, agafaran fora 4.000 persones, diu, bueno, si això és una reconversió laboral, doncs ja l'explicaràs. Passa com altres vegades, amb altres coses d'innovacions, que si no s'aprofiten bé, no es gestionen bé, són més prejudicials que beneficiosos, no? I a l'intel·ligència artificial passarà això. Ja està passant. Ja està passant. Perdó, hi havia aquella frase, no recordo qui la va dir, eh?
que un deia, home, els robots seran un perill per la humanitat. I l'altre deia, no, no, el problema és qui fan els robots. Exacte. Per què els utilitzem? Qui els fan? Per exemple, els drons, exacte, per exemple, els drons era un... Sí, sí, l'energia nuclear. En el seu inici, el dron estava pensat...
per facilitar una sèrie de vigilància d'incendis, de trànsit. Clar, ara a Ucrània s'ha convertit, és a dir, Rússia ho ha convertit en un arma de matar, que a més a més és baratíssima, perquè amb 3.000 euros en compres... Unes quantes doxenes i vas tirant allà petardos. I estem en una època que amb això que la beba té aquí a sobre, amb el telèfon aquest, cliques un botonet i compres el que vulguis i potser a les 7 de la tarda ho tens a casa. El Wallapop et porta...
No vull fer publicitat. Espera't. L'altre dia vaig veure aquests dies de festa que estaves a casa i tal, i vaig veure un tros, no vaig poder acabar-ho, de la monja... Teresa Forcades. No, la Lucia. Lucia Caram.
a Ucraïna, que va estar allà i veia com... Ella no, sinó ella mirava com manipulaven els drons. Sí, sí. És una cosa petita. Bé, clar, ja era tot tamany. Sí, sí, però en general són petits. El mal que fan és tremendo, no? Sí, sí.
El mal que fan i el bé que poden fer. Perquè són unes eines que es poden fer servir per moltes coses. Teòricament estaven creats per ser una bona eina. Però com tot, quan arriba a mans de l'ésser humà...
i ho dic en plural perquè nosaltres no estem fora de la condició humana i després hi ha una altra cosa que és que si realment la tecnologia ens permet alliberar feines
A mi em sembla bé. Diu que això de treballar és un càstig diví. I la Maria Casals, si m'escolta no li sabrà greu que ho expliqui, deia que la seva àvia deia treballar és tan dolent que hasta ho paguen.
I em feia molta gràcia quan la Maria deia això. Per tant, aviam, alliberar la gent del treball, però després necessitem viure... D'un tipus de treball. D'un tipus de treball. No, no, inclús dels treballs, és a dir, que puguem fer altres coses. És a dir, el Joan García Nieto ja havia escrit qüestions sobre què es podia fer en una societat de menys treball.
I ara, avui escoltava també que els sindicats, UGT i Comissions Obreres, esperen que es pugui avançar amb la reducció de la jornada de treball per tenir més disponibilitat de temps per la família i a més. Per tant, aquí hi ha una transformació, a part d'això, molt gran de reestructuració del treball, de repartiment del treball i de redistribució dels guanys. És a dir, el salari social, que tant se'n parla,
El que no pot ser és que siguem capaces de tenir una activitat productiva i aquesta activitat productiva no doni perquè la gent visquem, perquè només se n'apoderin uns quants. Vull dir que el que hi ha per davant és un repte de transformació molt gran, molt gran, i en canvi les persones acabem escollint uns lideratges de gent que són incapaços de saber fer...
al meu entendre, de saber fer això. Perquè inclús els més progres ho tenen difícil de saber-ho fer perquè la gent sabem fer el que hem anat fent repetidament i innovar costa molt en totes les matèries. I en política encara més. Ja ho deia el Rubianes, que anaves al metro a les 6 del matí i veies la gent contenta, allò que...
a treballar allò que feia el gran Pepe Rubianes una de les coses que preocupa perdona una de les coses que em preocupa és la mitjania de líders que hi ha però no ho sé el nivell vols dir? el nivell de lideratges que hi ha al món en general
Però una observació que pot ser correcta o no, eh? Normalment, normalment, les persones que estan al capdavant, que són triades, són el reflex de la societat. Normalment, eh? Tenemos el gobierno que nos merecemos. Sí, clar, no? Perquè és com això... Ara està de moda a Badalona, a l'Albiol... Però és que el senyor Albiol...
Jo ho torno a recordar, per si hi ha algú que no ho recorda. Té majoria absoluta. Sí, sí, està clar, està clar. Llavors... Bé, clar, hi ha la part d'aquella... Doncs ahir tenéis lo que habéis votado, no? Dius, bueno, sí, d'acord, ahir tenéis lo que habéis votado, però vull dir que... Al final, les persones que estan al capdavant són un reflex de la societat ni més ni menys, i els polítics formen part, i les polítiques, diguéssim, formen part de la societat. No...
És que no, no. Clar. Jo és que fa estona que estic callat perquè... No, no, no. He tornat a dir alguna cosa. No, no, no. És que estem començant una conversa que segurament per mi té molta profunditat. I tant. Moltíssim.
I aleshores, no és que faci reduccionisme de les coses i al final sempre acabo amb el mateix, però és que no trobo una altra sortida. És a dir, què és el que està passant? És el propi sistema que tenim. És que és el sistema que tenim social i econòmic, i per tant, és un sistema capitalista que ens ha portat això. I és que ho lamento molt,
Diu, hòstia, ja està el Joan amb el mateix. Però és que és una veritat absoluta. I dius tu, és la societat i no sé què. Sí, d'acord. La societat que està influïda pel sistema, evidentment. Però la societat, què la conforma? O qui la conforma? Doncs la conformen les persones que estem a la societat. Sí, sí.
I com es conformen les societats? A partir d'aquestes persones, i a partir de l'entor, i a partir d'una sèrie de dinàmiques, etcètera. És a dir, que estem sempre amb el mateix. Per tant, si aquí, si a nivell... Això és molt complicat, lògicament, perquè a més que tenim uns dirigents que són mediocres, evidentment, i deia el Ramon, és que els dirigents, doncs, bueno, són una part de la societat i són una mica, doncs, el reflex o una mostra del que tenim a la societat. Sí que és cert,
I nosaltres de vegades demanem a aquestes persones que li diem líders, que de vegades no són líders, això és una paraula que ens hem inventat per definir alguns personatges, però és igual, parlem dels líders.
I tenim allà que hi ha persones que les entrien nosaltres i estem allà. Però després és molt fàcil, és molt fàcil, sempre carregar contra els que han de prendre decisions. És a dir, quan abans parlàvem del tabac i el Ramon deia no, no, és que hi ha un segell que diu que no sé què de la fàbrica de moneda i timbre i no sé què, no sé quantos. És tan fàcil com anul·lar o suspendre la venda del tabac.
És a dir, sempre la responsabilitat és dels altres. I qui són els altres? Els que tenen capacitat per decidir, lògicament, més que nosaltres. I, per tant, nosaltres estem immersos en una societat i en unes inèrcies que cap de nosaltres és capaç, o no són capaços, o no tenim possibilitats d'anar modificant, però és molt fàcil descarregar-se la consciència... Doncs ara et posaré un exemple. Mira, ara et posaré un exemple que em va passar a mi.
No, però sí. No, no, parlant del tabac. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no vull donar el tabac. No, no, però només deixa'm dir una cosa quan tu dius això de la gent. Fa dos anys, fa dos anys, jo vaig anar a l'ambulatori. Val. D'aquí Molins de Reia, al cap de granja. Sí, estàvem fent aquest programa per deixar de fumar. Sí, molt bé, hi vas anar. D'acord, hi entro.
Bon dia. Diu, vostè vol deixar de fumar? Dic, no, no, però sé... Perdona, però sé que he de deixar-ho. Perquè allò és un programa que teòricament t'ajuda. No vols...
Jo no vull perquè a mi m'agrada, però sé que he de deixar-ho perquè és dolent. Bueno, resposta és, mentre no vulgui deixar de fumar, no cal que vingui. Gràcies per la seva ajuda, bon dia. A reveure. Jo no vull parlar d'això, vull parlar amb raó del que diu el Joan Barrios i del que diu el Jaume.
Aquesta sensació d'uns lideratges dèbils jo també la percebo. El que passa és que sí que tinc una certa experiència de militància política en un partit, que ja no sé quin és perquè he anat canviant tant de nom, però és igual, del Suc, per dir-ho d'alguna manera. Jo soc del PSuc.
I el que sí que crec que amb els anys ha anat passant és que els partits s'han convertit en màquines electorals. I la militància som la mà d'obra de la màquina electoral. I com més senzill sigui el partit que menys calés tingui, més juga la militància. Ets més mà d'obra, enganxes cartells, treus i plegues cadires dels mítings, etcètera.
han deixat de fer una cosa que, en canvi, en l'època més de la clandestinitat, que eren realment escoles ideològiques, hi havia debat ideològic, hi havia aprofundiment, i això no és... Llavors t'acabaven sortint persones molt preparades, però també era col·lectivament que hi havia un quarto de màquines de pensar.
Jo, en general, per la meva experiència, no vull dir que a tots se'ls passi el mateix, i em refereixo a les formacions de centre-esquerra. Vull dir, jo el món de la dreta el desconec molt i, per tant, em puc referir del conjunt d'aquest tipus de partits.
Jo crec que ha desaparegut molt el que els marxistes en deien l'intel·lectual orgànico, que era el final del partit, que era una màquina d'analitzar a fons les propostes. I, a més a més, això acaba fent que mediàticament tota l'estona només veiem la controvèrsia de quatre titulars, jo m'enfronto amb tu i ja està, i que llavors el que és la militància...
hagi d'intentar entendre-ho i fer seguidisme sense entrar en profunditat. Hi ha un llibre molt interessant que és de l'Enric Juliana, que el trobo un dels personatges més interessants avui en dia, que diu aquí no hem vingut a estudiar, que parla dels presos polítics durant el franquisme, i que
el que feien a les presons era formar-se, però després també havien de preparar acció per poder conquerir la llibertat, etcètera. Llavors, hi havia d'haver-hi acció i preparació. Jo crec que el que això significaria, no estic parlant que hàgim de traslladar el que es feia quan la resistència antifranquista, però...
Aquesta transformació a fons del que són els grups polítics o fins i tot les entitats de tipus més de pensament, que és entrar a fons en els temes, que és el que dona capacitat per entendre les coses i després encertar amb les propostes. Perquè llavors ens trobem, a més a més, que depèn de la correlació de forces que surteixen d'unes eleccions...
Jo ara això no t'ho voto perquè si no, no surt el meu programa. És a dir, hem de ser capaços d'anar a les eleccions en programes realitzables i després saber quin és el nostre pes perquè allò sigui realitzable. I hem de fer...
que la governança sigui una cosa que estimuli la ciutadania, que no la parti. Perquè a mi, jo hi ha moments... En clau local és diferent, perquè potser hi ha un altre tipus de comprensió del que es fa, també hi hauria... Però a nivell general...
com a ciutadà, et sents com que no acabes d'entendre ni què pretenen. És que no ho entens. Predomina la política de partit sobre la societat. Del titular. Elit Tomàs és insuportable. Hi ha un cas paradigmàtic. A més, per mi, jo no soc ni analista, ni polític, des de fora totalment,
m'ho miro, hi ha el cas del president del govern. Per una banda, penses... no sap escollir la gent del seu voltant, no hi ha ningú més bo, no hi ha ningú més...
I aquí també hi podíem posar que això té un trasfons, que és que s'ha hagut de manipular algunes coses perquè algú pugui accedir a aquest lloc de treball. Ahir estava llegint el cas d'Extremadura, el presidenciable del PSOE. Es veu que ha passat per sobre d'altra gent...
S'ha fet l'esmili i una per poder, aquest home, presentar-se a les eleccions. A vegades no només és que no hi hagi ningú més, sinó que les coses es fan mal fetes. Però això no és d'ara, eh? Bueno, no, però és d'ara. Sí, perquè és aquest deteriorament que hi ha en les estructures polítiques. Però un moment. O excessivament basats en liderats. O s'escull algú per interès...
O és que no hi ha ningú més que serveixi més? No ho sé. Però és que estem en un món que va, no sé si a 350 o a 400 quilòmetres per hora. A la meva parlava de la política del titular, no? El titular de les 9 i 10 és antic. Sí, això és així. I ja no et dic al vespre. És a dir, al vespre el que han dit al matí és una cosa del segle passat.
Sí, sí. I aquí tens un periodista que em pot donar fe. Llavors, quina capacitat de poder aturar-nos per pensar, per reflexionar sobre... Abans et donaven una notícia, la podies mirar, hi havia opinadors, articulistes, a diaris de diversos colors polítics, i tu llegint, doncs sabent cada un on està, podies acabar traient les teves propres conclusions...
Però si això és així, perquè mediàticament la velocitat... Però és que el món també va a aquesta velocitat. Però aleshores el que hi ha d'haver-hi és una intel·ligència que sàpiga convertir el quarto de màquines dels aparatos dels partits en una cosa diferent del que són en la comunitat. Però és que jo crec que hauríem de començar per intentar fer-ho amb nosaltres mateixos. No, no, clar.
Vull dir, això sé que és difícil, però ara mateix, vull dir, escolta, la possibilitat que hi hagi un acord de l'esquerra del PSOE a Aragó està panxant l'aire. I llavors ja veurem què acabarà passant a Aragó, vull dir, ja està cantat això. I si entres a fons, són mitja doxena de pijades, si em permeteu dir-ho.
Jo sempre poso un accent. Perquè té a veure amb el personalisme, el lideratge personal d'uns, els altres, els que jo m'has i jo vull ser més radical que tu. Hòstia, si no cal tant radicals. Fem alguna cosa ben feta i ja anirem fent. Posaré una nota d'humor, eh? Sí, però el Joan fa estona que vol parlar, eh? No, és que estic aquí al racó i al racó de pensar. Ens queden tres minuts, digues. No, hòstia, no acabaré, no acabaré.
No, clar, és que abans deia la meva, en tota la raó del món, quan parlava dels partits i de les idees i que abans, per exemple, hi havia segurament internament més llocs i més moments i més espais de reflexió i gent que pensava i gent que produïa idees, etcètera, i ara sembla que no n'hi ha.
Jo diria que ens ha passat una altra cosa. I deies, o sigui, la ideologia no s'ha perdut, no és cert que s'hagi perdut. El que passa és que segurament, segurament, qui ha guanyat l'espai, i no només l'espai polític, sinó l'espai social, l'espai econòmic, és una ideologia concreta. És a dir, la ideologia...
de l'economia neoliberal aquesta que tenim, l'economia que està al servei d'unes certes polítiques més conservadores i més de dretes, i l'economia que posa per davant el diner i els guanys per davant de qualsevol altra qüestió.
Què ha passat? Que aquesta mentalitat, aquestes idees han triomfat, és a dir, el món internacionalment. Abans segurament hi havia més contrapesos, hi havia altres tipus d'ideologies i altres països que tenien una manera diferent de veure la vida i d'organitzar-se. Ara això ha desaparegut a nivell bastant general.
I el que impera és això, és el valor del diner, el valor del poder. I per tant, tot gira al voltant dels diners. La política, l'economia, la societat, tot. Poderosos cavalleros. Correcte. I aquí segurament els partits d'esquerra han perdut la batalla
perdut la batalla, perquè estan aplicant les tècniques i la tecnologia que ha aplicat tradicionalment la dreta i més en aquest mètode com deia el Ramon, com apuntava el Ramon.
I llavors jo crec que aquí hi ha, no sé, no vull acabar l'any d'una manera molt pessimista, però o una de dues, o això fa un gir... A 180. Copernicà, o fa un gir copernicà, o... Bueno, és difícil.
I si no, continuarem avançant per aquest pedregal fins que... Fins que tornin a aixecar-se uns quants que vegin... Fins que hi hagi una situació, diguéssim, d'impossibilitat de continuar i la cosa, doncs, bueno... Això que deies de la regó de les esquerres, tu que ets una persona amb molt bon i molts contactes, vés allà i els hi poses els últims 10 minuts de la vida de Brian, a veure si ho entenen...
Perquè amb els últims 10 minuts de la vida de Brian s'entén el que són les esquerres. Fins aquí. Que tingueu una bona sortida i molt bona entrada d'any. Igualment. Beba, Jaume, Ramon i Joan, i també el Joaquim, que avui ens ha fotut un empanyar. I per molts anys els que hem celebrat l'aniversari fa molts anys. Molt bé, efectivament. Gràcies. Que vagi molt bé. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Nova jornada de protestes avui dels pagesos arreu de Catalunya. Unes mobilitzacions que han sortit des de 5 emplaçaments amb concentracions finals a Cervera, La Cigarra i també a Gurb i a Vic, a Osona. Ara hem de fer fins aquest darrer punt, fins a Osona, on hi tenim el nostre company, el Guillem Sánchez. Guillem, quina és la situació? Bon dia. Bon dia. Doncs mira, l'Unió de Pagesos confirma que entre les 12 i quasi d'una d'aquest dilluns estallarà l'eix transversal en el seu pas per Gurb i Vic en el marc
d'aquestes mobilitzacions convocades pel sector ramader per demanar un canvi en la prevenció de la sanitat ramadera i el control de les sobrepoblacions de fauna sinergètica. En aquests moments, just a l'entorn de la carretera que s'ha de tallar en uns minuts, hi ha una desena de tractors esperant que arribin més companys en aquest mateix punt per procedir al tall i a la lectura del manifest en una estona. De fet, Unió de Pagesos ha confirmat que ara mateix s'estan dirigint cap al Bages, on s'han de trobar amb més ramaders per llavors enfilar camí de nou cap a l'eix, cap a Osona,
on també s'han de concentrar pagesos del Lluçanès, de Girona o del Ripollès i d'altres punts de la geografia catalana. Els pagesos reclamen als governs posar fi a l'actual situació, que diuen que els genera indefensió i risc per a la viabilitat de la pagesia familiar. En uns minuts seguirem informant de l'afectació real d'aquest tall en aquest punt d'aquí de Vic i Gurt per a la comarca d'Osona. Gràcies, Guillem. Estarem pendents. Bon dia. Bon dia.
I en mobilitat, d'hora estarà a la 2 encara on avaria el Bruc, manté un carrer tallat encendit Lleida i a més també hi ha boira densa a l'altura de Besiana. També continua tallada la GIP 51-29 entre Vilafant i Borrassà per inundacions i també tallada la BB-4024, en aquest cas el Coll de Pal Pèrben.
I Protecció Civil ha desactivat la prealerta del plaer Uncat després de superar-se l'episodi de pluges d'aquest cap de setmana, tot i que manté la crida a la prudència pel cavall elevat de rius i rieres. De fet, la pluja ha fet pujar també notablement les reserves d'aigua amb un augment d'un 25% al pantà de Sau i de més del 15%, en aquest cas Darnius Boadella, després de tres dies consecutius de pluges. Sau ha passat del 43,5% al 67,6%, mentre que Darnius Boadella ha passat del 61% al 77,6%.
I els Mossos d'Esquadra han desarticulat dos grups criminals especialitzats en robatoris amb força mitjançant encastaments i assalts a camions, volíem dir, de mercaderies a l'àrea metropolitana de Barcelona. S'han detingut deu persones que usaven una xarxa de vehicles d'alta gama i furgonetes prèviament sostretes per cometre els fets delictius.
Els agents també han recuperat sis vehicles robats i una gran quantitat de mercaderies procedents com a mínim de 14 robatoris. Els agents han recuperat objectes valorats en més de 500.000 euros. I pel que fa al temps, avui dia amb molts núvols i alguns ruixats, sobretot ara al matí, en litoral central i a la costa d'Aurada. I això és tot fins aquí a les Notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 10 del matí.
Formació local.
Avui i demà i els dies 2, 3 i 4 de gener, als baixos de l'edifici del Molí, hi teniu ja instal·lada la fàbrica dels somnis. La podeu visitar de 10 del matí a 1 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre, aquests dies que us hem explicat, i també el 31 de desembre, de 10 del matí a 1 del migdia. Aquesta fàbrica on podeu veure tot el procés, des de la rebuda de les cartes dels infants, la preparació dels regals...
i també l'enviament posterior a cadascuna de les cases. Podeu trobar més informació al web cavalcademolinsderrey.cat. Allà haureu també de reservar la cita prèvia, que és imprescindible per visitar aquesta fàbrica dels somnis. També aquesta setmana, avui, demà i dimecres, hi ha el campus de tecnificació de Nadal d'en Vol, el Poliesportiu Municipal, de 9 del matí a 1 del migdia, un acte que organitza el Club Esportiu En Vol Molins.
I dimecres torna una tradició que feia temps que s'havia perdut aquí a la vila, que és la cercavila de l'home dels nassos. Des de dos quarts de dotze fins a dos quarts de tres, l'home dels nassos, que té tants nassos com dies, li queden a l'any, doncs recorrerà al carrer Mercat, amb visita al Mercat Municipal, al carrer Rafael Casanova, plaça de la Creu, carrer Major, plaça de Catalunya...
Rafael de Casona Valtrecó, plaça del Mercat i finalment hi haurà un vermut a la una davant l'associació de veïns del centre Vila que és qui organitza aquesta activitat. També de cara al dimecres el Foment Cultural i Artístic a partir de dos quarts a dotze organitza un ball de cap d'any amb un preu de 35 euros per als socis, entrada general 40 euros. I també el divendres
Al local de l'Associació de Veïns i Veïnes de les Guardioles, a dos quarts de sis a set de la tarda, espectacle d'ombres amb els tres porquets. Una activitat que organitza, evidentment, l'Associació de Veïns i Veïnes de les Guardioles.
Us hem de recordar la defunció del senyor Joan Julià Sant Salvador, tenia 67 anys i vivia al carrer Doctor Barraquer 27. La cerimònia d'acomiat serà a dos quarts de quatre avui a l'oratori del tenatori. I acabem amb la farmàcia de Guàrdia, la farmàcia oberta avui fins les 10 de la nit. És la farmàcia Xuclar que trobareu al carrer Major número 100.
Fins demà!
Som la penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Que no saps a Nova. Els pastorets fan 130 anys. I el dia 1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no, Pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant!
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix.
Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Són les 10 del matí i pràcticament 10 minuts. Seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dilluns 29 de desembre. D'aquí una estona parlarem d'astrologia, astrologia quotidiana, que compartim un cop al mes amb la Maritxell Díaz de la Càmera, la nostra astròloga de capçalera. Avui parlarem dels Capricorn, temps de Capricorn. Parlarem de l'època de l'any en què ens trobem i després definirem com són en general les persones que són Capricorn...
tant a nivell de personalitat com també a nivell físic. En parlarem a dos quarts d'onze. A tres quarts d'onze farem un cafè amb el comerç, en aquest cas, amb l'Elena Artacho, responsable de Comunicació i Estratègia de l'Associació Morins Comerç. I recordo que després de les notícies de les onze també anirem cap a Corbera per parlar...
de les representacions d'any 62, en la temporada del Passebre Vivent de Corbera. En parlarem amb el Víctor González, que és el president de l'associació Passebre Vivent Amics de Corbera. També vindrà el Miquel Casas a dos quarts de dotzo per Escolta Bona Música.
i parlarem de llibres amb la Glòria Massana abans de tancar el programa. Però abans de tot això, i a les 10 del matí pràcticament 11 minuts, anem a saludar avui excepcionalment el Gerard Corredera, des de l'espai de preguntes a Molins en Comú Podem. El Gerard, que és, entre altres responsabilitats, regidories que ocupa,
és regidor d'Esports i també regidor de Canvi Climàtic i Transició Energètica, a banda de ser el president de l'Àrea de Sostenibilitat i Territori. Què tal, Gerard? Bon dia i bona hora. Bon dia. Com estàs? Bon dia a tots i totes els oients, no? Sí. Querem que hagin passat un bon Nadal i unes bones festes. T'ha anat bé, de moment, aquesta primera part de festes?
Bé, suposo que com tothom ha empatxat. Però és el que toca, no? Ja farem esport a partir d'avui. Hi ha alguns valents que han sortit aquests dies plovent i anar de la muntanya. Déu-n'hi-do. Ja de tot, ja de tot. Molt bé. Escolta, hem de dir... Tenim diverses coses per comentar, però com a president de l'Àrea de Sostenibilitat i Territori, ara ja, si has de fer gestions, has d'anar cap al carrer Ramon Llull, entenc, no?
fer què? El Ramon Llull. El carrer Ramon Llull és l'edifici que acull diverses dependències municipals. Correcte, correcte. Per això et deia, ja he anat fa 15 dies que estem allà. Sí, ja fa 15 dies que despatxes allà, eh? Bueno, sí, la setmana passada, no l'anterior, ja vam estar allà i estem plantant, eh? Vull dir que
Al final, aquests trasllats ja saps, eh? Primer es mouen tot el tema mobiliari, després el PC, comencen que si els puc deixar-se funcionen millor o pitjor, i estem acabant el tema de la climatització, vull dir que s'estan ultimant els detalls per posar ja totalment en marxa els espatxos. En aquestes èpoques, doncs,
La quantitat de treballadors i treballadores que hi ha són menors, perquè en tenim vacances, i, per tant, és un bon moment per fer una posada en marxa de les oficines. Però, diguem que, tret de la part de l'atenció al públic, sobretot d'oficina d'habitatge, la resta de serveis ja les teniu, per tant, acabant-se d'instal·lar el carrer Ramon Llull, i, per tant, a la plaça Josep Tarradellas ja no queda res de l'àrea de sostenibilitat i territori en aquests moments, no?
Aquell espai està totalment alliberat, totalment buit. Com dius tu, l'atenció de l'oficina d'habitatge està a la plaça del mercat i després els serveis tècnics més d'urbanisme, arquitectura, llicències de...
d'obres estan a l'edifici del carrer Ramon Llull, que encara diríem l'antiga loto, i hem de buscar un nom adequat i coherent amb l'activitat que l'Ajuntament porta a terme allà. Molt bé. Això pel que fa l'àrea en si, però, si et sembla, que ens actualitzis, perquè hem vist moviments ja fa dies al barri del Canal, a l'entorn de l'Escola Pont de la Cadena,
Gerard, i de fet aquests darrers dies una de les coses que hem vist és l'enderroc ja del gimnàs de l'escola, és així, no? S'ha procedit ja a l'enderroc? Sí, aquesta era una activitat, diguem, pactada i planificada també amb l'escola, no?, intentar fer l'enderroc, doncs, a fora de l'horari, diguem, l'actiu, i per tant, doncs, sí, aquestes festes anuals s'han aprofitat per fer l'enderroc de tot l'antic gimnàs, no?, i ja començar a preparar
la base de construcció de la carpa, diguem, que farà provisional, que farà també de gimnàs. I sí, sí, hem estat treballant totes les festes i ara el compromís que tenim amb l'empresa adjudicatària, que treballessin durant els nanals i, per tant, doncs està portant a terme el ritme que toca amb les accions que estaven previstes.
Bé, jo ara toca tot el tema de retirada de rocs, i a partir d'aquí, doncs, esperem que la setmana que ve, no l'altra, doncs, quan hi hagi l'activitat de l'escola, estigui tot ja, diguem, assentat i adequat i netejat per poder, diguem, desenvolupar l'activitat escolar amb total normalitat. Bé, ara hem vist, doncs, el perímetre marcat, no?, just a l'exterior de l'escola, que és on hi haurà, on s'instal·larà aquesta carpa provisional, eh?
Sí, aquí farem un gimnàs per l'escola i aprofitem i de fer una dimensió que també serveixi com a pista poliesportiva, bàsicament perquè seguim amb la filosofia i el model que plantegem de poliesportiva, que l'equipament que construïm serveixi al màxim possible en tot l'horari disponible per les diferents activitats que es fan al poble.
I en aquest cas, en horari escolar serà el gimnàs de l'escola i fora del horari escolar serà una altra pista més on els equips esportius puguin desenvolupar alguna activitat, alguna pràctica esportiva. I també estem treballant en els horaris d'això. I a més a més en el gimnàs de l'escola s'hi feien altres activitats socials.
i aquestes estan plantejant també reubicar-les i encaixar-les en tots els espais que tenim disponibles en el mateix barri, a l'escola de Madurell, al gimnàs, a la vista i també al pont de la cadena. Molt bé. Mentrestant, a nivell logístic, pel que fa a l'aparcament, seguim tenint aquest aparcament provisional a la pista del parc del Baix Llobregat, mentre no s'acabi d'adequar aquest aparcament a costat de l'Institut Lluís de Requesens, oi?
Sí, perquè l'aparcament de Lluís de Requesens estava previst asfaltar-lo. Van caigut moltes pluges, que són bones, però potser el que fa és impedir la tàctica o l'activitat o l'execució d'obres a l'exterior.
I per tant, aquell aparcament que tenim el primer de maig, de moment s'ha retrasat una mica. I si continuem amb un aparcament provisional, i que quedi clar que és un aparcament provisional en el parc del Llobregat, i que quan estigui habilitat i funcionant, l'aparcament del primer de maig tornarà a ser el que ha de ser, que és un parc i una zona d'oci vista.
Bé, i a partir d'ara, doncs, el calendari, a partir que tornin els nens i nenes, nois i noies, a l'escola, Gerard, quin ha de ser? No, el calendari és... Ara mateix, doncs, hem d'acabar de... Diguem que s'ha formidat la base de la pista aquesta provisional, després es col·locarà, diguem, la lona que es farà de carpa o de sostre del...
de la pista i després s'ha de posar un paviment sintètic, una aplicació d'una pintura que fa de paviment sintètic per poder, diguem, que no sigui un gimnàs amb formigó, sinó que sigui un gimnàs acabat amb un paviment adequat per fer el que fan els gimnàs a les escoles i després la pràctica esportiva. I a partir d'aquí estem amb l'adjudicació de l'obra del poliesportiu, que els serveis temps estan valorant les ofertes,
I un cop tinguem la constructora, doncs començarem, diguem, la construcció del polisportiu. Bé, doncs encara no tinguin notes perquè no està adjudicat i, per tant, doncs, a partir de... doncs quan tan bon punt l'adjudiquin, doncs establirem els calendaris.
I, com sempre hem dit, l'objectiu és que a la temporada 27-28 hi hagi un altre polisportiu en funcionament i aquest és el calendari. El calendari exactament no el tinc perquè, com que no està adjudicat, no te'l puc explicar.
Doncs aquesta és la situació a dia d'avui, a 29 de desembre, de tots els moviments que implica aquesta consecució del nou polisportiu a l'escola Pont de la Cadena. Ja que estem parlant d'esports, Gerard, algun altre aspecte que vulguis destacar de la regidoria d'esports? No, bueno, doncs ja he de destacar que...
Diguem que la setmana prèvia de les festes anals es van acabar les presentacions de totes les entitats esportives. Jo crec que tenim un múscul molt gran a nivell d'esports i crec que és important que facin aquestes presentacions perquè la gent pugui veure tota la varietat que tenim d'esportiva d'aquí. I després l'altra cosa és que
Tenim també en marxa, ja fa temps que s'està executant, el tema del vas de la piscina. Aquest sí que va en calendari. L'empresa ja està treballant.
Per tant, continuem amb aquell objectiu, intentar a final de gener tenir la infraestructura acabada i posada com a mínim per poder provar que el BAS està realment a l'estanc i que tota l'execució que s'ha fet compleix exactament el que s'havia previst. I a tot això, encara que et veies de les presentacions dels equips, també vau realitzar a mitjans d'aquest mes de desembre els Premis d'Esport a la Juventu Catòlica, a la PENI, no?
Sí, sí, sí. És un format ja consolidat. Jo crec que als esportistes reconeguts els hi fa molta il·lusió i després a les entitats també, els coordinadors, els centradors, les juntes directives. Al final, tot això, els èxits esportius, ja siguin individuals o col·lectius, formen part d'un conjunt de persones que hem dedicat molt de temps i, per tant, el reconeixement
Òbviament es fa a l'esportista, perquè és el que ha de fer el màxim esforç, però també reconeix totes les energies, el temps, la dedicació, el compromís que tenen les persones que formen part de les entitats. Jo crec que és un format que funciona, crec que està bé, que tothom s'hi sent.
reconegut i que s'hi sent còmode i, per tant, molt contents, jo crec que tothom va estar molt content d'aquesta gala. Molt bé. I ara estem a punt de deixar el 2025, entrarem al 2026, parlem del poliesportiu, però també un dels reptes serà ja acollir el pas del Tour de França el mes de juliol, que això ja queden mesos, però serà aquest 2026.
Sí, sí, sí, a més a més hi ha un grup especial de la Diputació, perquè, a veure, el Tour de França no deixa ser, si pensim en termes esportius en un altre esport, que seria futbol, això seria la Champions, no? O la Copa del Món, quasi, quasi, eh? Vull dir que, i per tant, moltes administracions ja estan abocades, moltes administracions ja estan treballant perquè els requeriments del Tour són alts,
I jo crec que hi ha uns grups d'estabanys molt consolidats, jo crec que s'estan treballant bé, i sí, sí, clar, estem ja tots els tècnics d'esports de la casa, ja han tingut diverses reunions amb els responsables del tour, i res, està tot en marxa perquè el dia juliol ens tinguem a pas d'aquesta fita, jo diria històrica, per molt i de res, i crec que això també ho hem de tenir com a...
Com ha apuntat al calendari, que serà una cosa que recordarem durant molts anys, que el tour va passar pel barbeguer, tot sencer. Vull dir que ens hi podem provocar, els podem veure, i després pujar a Cotxarola, que també és una cosa que serà especial en alguns trams.
Bé, escolta, i llegíem també, ara parlem de canvi climàtic, parlem també de l'alta regidoria i de sostenibilitat i territori, i tot i que en parlàvem amb l'alcalde ara fa algunes setmanes, Gerard, però llegíem que 15 municipis de menys de 50.000 habitants haurien de tenir activa una zona de baixes emissions l'1 de gener, això ja és dijous, i citava la notícia que és del 3CATINFO, que era el cas de diverses poblacions com Banyoles, Tortosa i Molins de Reí,
entre d'altres. No sé com està, i pel que tu saps, la situació a hores d'ara amb Molins de Raí, suposo que l'1 de gener no serà, però com es valora aquesta possibilitat? Nosaltres, des de la regidoria de mobilitat i des del tècnic de mobilitat i del director de l'àrea, i allà ha tot plantejat un seguit d'accions per donar compliment a
els mínims que demana les zones de baixes emissions. Jo crec que, al llarg del gener, estarem, diguem, disposats a donar compliment a això. També, avui sentia la notícia, doncs, que hi ha una consellera que deia que, bueno, que les zones de baixes emissions, doncs, es donarà compliment i que, evidentment, doncs, que la Generalitat, doncs, serà, diguem, col·laboradora a que les administracions locals, els ajuntaments, doncs,
puguin donar compliment i, per tant, jo crec que tot està més o menys encarat en que això sigui així. De fet, el tema de les càmeres, ja es va parlar amb la Diputació de Barcelona, que teníem dues càmeres, no sé si us recordeu, en el moment que està instal·lat també els cartells, que evidentment no tocava, els vam retirar, i, per tant, jo crec que més o menys ho tenim bastant encarat per tenir compliment.
També tenim el tema de les cirenetes aquestes que hem de portar als cotxes. Sí, les balises. Les balises, que no sé a alguns com ho tindrem, perquè ens ha pillat tots així una mica a peu canviat. Jo crec que també és important intentar, tots plegats, donar compliment a les normatives i a les recomanacions que ens donen els diferents agents que són especialistes d'això i que, per tant, no ens...
doncs en fem cas i hi apliquem. Escolti, de cara d'aquests propers mesos, també n'hem anat parlant molt, creus que s'acabarà el model que s'ha implantat durant tants anys de recollida de residus del residu mínim i anirem cap a la incorporació del contenidor groc aquí a la vila, Gerard? Bé, jo crec que en això estem treballant per defensar el nostre model, jo crec que
Crec que el nostre model és suficientment robust i suficientment, diguem, consolidat com per intentar defensar-lo. És evident que hi ha administracions, sobretot la central, que no hi estan gaire d'acord. Crec que l'agència catalana residu, a veure si podem treballar amb ells per consolidar, diguem, per mantenir aquest model, que a nosaltres ens ha funcionat i que, evidentment, al final...
portem molts anys, diguem, a la part alta de...
de reciclatge i de triatge de residu. No et s'hauria de dir, perquè tampoc estic en el dia a dia de les converses, potser el Lucas i el Xavi tindran més informació, però jo crec que s'està treballant per intentar mantenir-lo. Ara, no et s'hauria de dir. Una altra cosa és que quan em parles d'una caixa de emissions, nosaltres estem treballant en un pla de mobilitat que teníem també
El tema de baixes emissions, jo crec que ja tenim una part que és del diagnòstic de la mobilitat de Montserrer, que ens ha fet una empresa que tenim contractada. Jo crec que fa una fotografia bastant real de com està funcionant la mobilitat, i la mobilitat en tots els sentits, tant del vehicle privat com de la mobilitat a peu, amb bicicletes, amb vehicles de mobilitat personal...
el tema del transport i després el tema de mercaderies. Jo crec que s'ha fet un bon diagnòstic i ara comencem a treballar a les etapes de treball específic de cada un dels plans específics que teníem, que era d'aparcament, de mobilitat, d'accessibilitat.
i de les zones de baixes emissions i, per tant, aquestes accions que dèiem de les baixes emissions aniran en concordància amb aquest pla que estem elaborant. Jo crec que estem fent unes bones bases que el 2026 s'acabaran i esperem que a partir del 2027 es puguin implementar, ja sigui a final d'aquest mandat o al principi del mandat següent, que tinguin ja tothom
unes eines específiques i ben clares de què hem de fer amb la mobilitat del nostre poble. Sí. Perquè és veritat que tenim... Bé, som un poble que ens movem molt amb vehicle privat, amb cotxe, una mica per la nostra autografia, no deixa de ser que tenim coses a la part dalt del poble i altres coses a la part dalt, i per tant aquesta mobilitat forma part també de la casuística que tenim a la vila.
Però jo crec que es posaran unes bones eines i uns bons mecanismes per intentar, com a mínim, donar alternatives al vehicle privat i intentar que la mobilitat de Moniz de Rei compleixi per un costat la part de canvi climàtic o de baixes emissions.
i, per altra, a la necessitat del propi ciutadà de tenir-se que desplaçar. Per tant, la possibilitat que s'esmentava a principi de mandat d'instal·lació d'algunes zones verdes d'aparcament, per exemple, al barri del canal, això s'inclauria dins també d'aquest pla que esteu elaborant? Sí, ha de ser un pla integral perquè, evidentment, qualsevol acció té una reacció. Això seria...
Vull dir que al final és, si tu implantes una cosa i no tens prevista què passarà quan implantis aquesta cosa en el barri del costat o al seu entorn, doncs queda una mica, diguem, que no acabes de resoldre el punt. I per tant, l'objectiu és una mica tenir tots els mecanismes que quan implantis una cosa tinguis les solucions de la resta de coses que li impactaran. Jo crec que, com dius tu, aquesta part de la zona verda...
que ja estava treballada, ja hi ha una proposta d'implantació, ha d'anar en consonància amb tot el pla de mobilitat, i per tant, doncs sí, sí, en algun moment es treballarà aquest pla d'aparcaments que inclourà també aquesta zona. Molt bé. Doncs n'estarem pendents, evidentment, en els propers mesos. Estem acabant ja, Gerard, no sé si vols afegir alguna cosa més. No, no, no. S'acaba un any 2025 on estem treballant molts projectes a nivell de...
De govern, jo crec que comencem un 2026 amb moltes accions a executar, que és propi de la dinàmica dels mandats municipals, que primer any és una mica de diagnòstic, el segon de projectes, el tercer llast d'execució i el quart de finalització. Jo crec que l'any que ve serà un any...
molt intens, amb moltes accions. Diguem, t'estic parlant del meu àmbit, de sostenibilitat i territori, sobretot, perquè l'àmbit més de serveis de les persones són serveis molt consolidats i, per tant, diguem, són any anys o menys amb les mateixes dinàmiques i és veritat que la part de projectes i obres a via pública o d'implantació d'accions com la gestió dels residus i aquestes coses, o la mobilitat, doncs són projectes amb un rau més llarg i amb una
finalització, normalment, a finals del mandat o a principis del següent mandat. Molt bé, Gerard, doncs escolta, ho deixem aquí, el Gerard Corredera, que és president de l'Àre de Sostenibilitat i Territori de l'Ajuntament de la Vila, regidor d'Esports i Canvi Climàtic i Transició Energètica. Gràcies per acompanyar-nos i que tinguis una bona sortida i una millor entrada d'any.
Molt bé, igualment a tots i totes, que tinguem un bon cap d'any i un feliç 2026. Una abraçada, que vagi molt bé. Igualment, gràcies. Gràcies i bon dia. El Gerard Corrèder en directe al Bon Dia i Bon Hora, quan s'han dit els senyals horaris de dos quarts. Doncs anem a escoltar la música d'en Nil Moliner, que va omplir de nou el Palau Sant Jordi el passat dissabte. Ens canta una cançó en català del disc de la Marató, si no vaig errat,
Que bonica la vida, i de seguida fem passar la Meritxell Díaz a la càmera, parlarem d'astrologia.
Que bonica la vida, que d'un cop tot t'ho dona, per després emportar-s'ho fent-te sentir culpable. De vegades t'escolta i d'altres t'oblida, que bonica la vida. Que bonica la vida, quan balla el seu ball, que maleida que es torna quan canvia de plans. Ara juga amb tu, de vegades t'ajuda, que bonica la vida.
Es despista i em deixo portar.
La vida que em dones tu és la que em fa caminar. Vida que omples aquest covard que lluita i somia que avançarà. Vida m'ho dones tot quan em sento enfonsat. Vida repleta de gent que neix i que viu, que ve.
Que bonica la vida, és immens el que ens dona, que t'empeny quan t'enfonses i et fa sentir tan gran. De vegades un nen, sovint l'enemiga. Que bonica la vida. Que bonica la vida, quin regal d'esperança que després ve i s'ho emporta. T'omple de tristesa, de vegades t'enfonsa i d'altres t'estima. Que bonica la vida.
Has despistat i em deixo portat. Tan bonica és... La vida que mones tu és la que em fa caminar. Vida que omples aquest covard que lluita i somia que avançarà.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fongis quan la por no et deixi veure. Aprofita cada pas com si fos l'última dracera. Trepitja fort, però no miris mai enrere. Tot depèn de com el vent trenqui totes les promeses. Si estem aquí tenim la sort de poder créixer, de trencar tots els silencis que ens cremen i que ens pesen. Vida m'ho dónes tot. Tan bonica que a vegades es despista.
i em deixo portar, tan bonica és la vida que em dones tu, és la que em fa caminar. El Sant Feliu Enc Nil Moliner triomfant de nou al Palau Sant Jordi, omplint aquest dissabte, i que ens canta que bonica la vida. 4 minuts i mig per sobre dos quarts d'11, continuem.
Ja ha arribat aquell dilluns on parlem d'astrologia, astrologia quotidiana, amb la Maritxell Díaz de la càmera. Què tal, Maritxell? Bon dia. Bon dia, molt bé. Ben retrobada. Gràcies, aquí amb la fresqueta, bé bé. Sí, i poquets dies ja per tancar aquest any 2025, eh? Sí. Avui, si ens vau seguir el mes passat, dedicarem a l'espai a parlar dels capricorns. Sí, sí. I per començar l'espai, com sempre, la Maritxell li harà de suggerir una cançó
I la cançó que has triat per aquest mes, per parlar dels Capricorn, és aquesta. Money. Money.
Money makes the world go round, the world go round, the world go round. Money makes the world go round, it makes the world go round. A mark, a yen, a buck, or a pound, a mark, a pound, a buck, or a pound. This world that makes the world go round, that clinking, clanking sound can make the world go round.
Molts de vosaltres haureu reconegut aquesta cançó de la pel·lícula del musical Cabaret. Per què hem estirat aquest money money?
Doncs perquè els diners, els calarons, són molt importants pels nostres estimats capri. Molt, molt, molt. Això sí, estan disposats a treballar de valent per aconseguir-los. Ells saben que la vida no regala res.
Per tant, ideal aquesta cançó per il·lustrar els Capricorns, eh? Correcte. Molt bé. I aquesta pel·lícula, Cabaret. Bé, què va passar fa pocs dies, el 21 de desembre? Fa una setmaneta vam tenir el solstici d'hivern, en aquest hemisferi, en l'hemisferi nord. Vam donar la benvinguda a l'hivern, el temps de Capri, i va ser el dia... No de l'illa, eh?, sinó dels Capricorns. No, dels Capricorns.
va ser el dia més curt, la nit més llarga, justament a l'inrevés que el solstici d'hivern. Ai d'estiu que tenim el dia més llarg i la nit més curta aquí, doncs la nit. Jo tenia un germà que havia nascut aquest dia i sempre jo li deia, veus, és que és el pitjor dia de l'any. I tens algun ritual quan hi ha solstici d'hivern? Sí, fem rituals sempre de solsticis d'hivern i solsticis d'estiu. A mi m'agrada fer amb una bosseta posar lli daurat
Lli daurat. Un quarts blanc i una llista de coses que vull aconseguir el proper solstici, sis mesos, i guardar-la. Anar treballant amb això, perquè, clar, si ho guardem i no anem treballant... I arriba el juny i llavors... I l'obro i dic a veure com va això. El lli daurat és molt bonic per fer rituals. Molt bé. I què és el que passa durant el temps de Capricorn?
Doncs sabem que a poc a poc anem guanyant minuts de llum. Aquella dita catalana que tenim per Nadal, un pas de per dalt, doncs això va avançant, la llum. Però escolta, fa fred, ja som a l'hivern, fa molt fred. Durant el temps de Capricorn anem guanyant dies a la nit i aquest fred colpidor. Durant la temporada Capricorn tenim la lluna del llop. Oh, que t'agrada la lluna plena...
No ho sé, m'ha sorprès aquesta lluna del llop. Tenen noms, li anem posant noms en algunes llunes. I quan serà això? Serà el 3 de gener. Es creu que al mig d'aquesta lluna del gener, que és quan fa més fred, els llops odolen més. No ho sé, visc a Barcelona, no t'ho puc dir. Però ja ens vas dir que anaves a Collserola quan hi havia lluna plena. Ostres, però llops a Collserola. Alguna guineu, sí.
Però llops... No ho crec, eh? El tipus de llops que viuen a Collserola són de dues potes, amb permís. Doncs això és una de les plenes més maques. La veritat que aquesta sí que paga la pena. Molt bé, hem fet aquesta radiografia del moment. Anem a parlar dels capricorns i expliquem com són de caràcter.
Com són de caràcter? És un signe de terra, recordem que hi ha quatre elements, la terra, el foc, l'aigua i l'aire. Aquest, al ser un signe de terra, és pràctic i força metòdic. Quines característiques té la terra i, en aquest cas, el capri? Pragmatisme, realisme, estabilitat. I és un signe cardinal, vol dir que és iniciador, són persones iniciadores. És un signe que obre una estació, comença a l'hivern.
Cardinal vol dir, per tant, iniciador. Tots els signes cobren una estació, són cardinals, tu també ets cardinal, perquè obres la primavera als àrees. Això el converteix en un signe constructor-iniciador dins del món material.
Són gent molt treballadora. Si hem de buscar un company o companya nova, jo tiraria per un Capri. Sí. On el transomien, Capricorn planifica concret i concreta. El seu regent és Saturn, que és un planeta dels límits no molt simpàtic, eh?
Així com en els nostres anteriors, el Sagitari, tenien Júpiter i Zeus, ja, ja, jiji, aquests han vingut a treballar. Capricorn ha vingut a treballar, em sap. És així. La paraula clau, per mi, d'aquest signe és la superació. Sempre treballen fort per superar totes les adversitats. Resistència, tenacitat, victòria... Ho aguanten tot. Carros i carretes. Són com els arbres a l'hivern, no? Perden les fulles, però tornen a la primavera i tornen a sortir.
Són aquelles cabres que escalen parets quasi verticals. Hauràs vist aquelles fotos d'aquelles cabres que dius, però com pot pujar aquí dalt? Perquè és tan representat... Capricorn està representat per aquesta cabra, tot i que l'animal mitològic és mig cabra, mig sirena. Els agrada fer les coses a la seva manera, a la manera que ells han pensat. Tot i així comprenen que hi ha altres maneres i respecten l'ordre social i la jerarquia. Són persones d'ordre.
Sí. Toquen de peus a terra, com has dit. Toquen de peus a terra, són persones d'ordre i necessiten ordre, horaris, rutines... Els agraden molt els diners i el poder i faran sempre estratègies a llarg termini. No crec que inverteixin, ah, criptomonedes... No, no, jo invertiré ara un 2%, bonos de l'estado, a poc a poc, bona lletra... Són molt responsables i molts d'ells han tingut
que estem molt més responsables quan érem petits. Trobem sovint, a consultar m'he trobat molts capricorns, moltes capricorns, que eren els grans de 3 o el gran de 4, que tocava cuidar dels germans, o tocava cuidar d'una iaia o d'una mare que no estava present...
Però la part bona d'aquest signe és que moltes vegades, passat la joventut i la maduresa, a l'última temporada es deixen anar. I tot allò que han sigut responsables treballadors i joves ho deixen enrere i es diverteixen de veritat.
quan ja ho tenen tot controlat. També t'ho dic, jo tinc la meva casa apagada, tinc no sé què, no sé quantos, doncs ara a viure la vida. Tenen fama de sosaines, però no és gens veritat. Tenen un humor anglès immillorable. Tu coneixes algun? Estava rumiant. Va fins a finals de gener? Sí.
Tenen un humor molt guai, són sarcàstics, tallants, fan aquelles bromes amb un to seriós, però que són molt graciosos i saben fer un humor molt intel·ligent. La disciplina és la seva bandera, així com el rigor, l'ambició i la responsabilitat. El meu capricor de capçalera és Josep Guardiola. La seva frase? Quina és la seva frase? Si ens llevem vent d'hora, vent d'hora. Doncs això.
Home, i és molt metòdic, obsès de la feina. Correcte, correcte. Són durs com penyassegats. Ho aguanten tot, però són persones que neixen quan fa més fred i aleshores també solen tenir un molt bon sistema immune. Un dels meus fills és Capricorn. Recordo estar a la clínica amb ell als braços i posar-ho a la tele i dir a la senyora Felicidades que suelen deubrir que en el dia de tu cumpleaños diguen no pot ser, no perdeu el meu fill, no es pot assemblar. No, no.
No, perquè és molt, molt dur i la vida el porta coses dures. Quan nosaltres ens mudem, sempre li toca l'habitació més freda, saps? Vull dir, és que aguanta tot, ho aguanta tot. Molt bé. Sí que conec gent que ha nascut l'1 de gener. Ah, doncs... Que no sé si té molt simbolisme. Home, és guai, eh? Amb l'1 de gener, sí. És guai. Bé. Són persones... Fidels? Molt fidels i molt lleials. Costarà que t'ho demostrin, eh?
Però si t'estima, t'estimarà molt i molt profundament, però no et farà... No et posarà saltar quan et veu. Ara anem a parlar de com són físicament els Capricorns. Són persones que, com aquella pel·lícula del Benjamin Button, milloren moltíssim amb l'edat. Són persones molt més atractives passats als 40 que de joves. És espectacular.
Milloren molt amb l'edat i també la vida que porten és molt millor. Sempre la segona part de la vida els hi és més fàcil. Són persones que de joves semblen més grans de l'edat que tenen, però arriba un moment que s'estanquen i tu vas envellint i ells es queden allà, eh?
Milloren moltíssim, milloren moltíssim. Una característica que tenen molt important és fer aquesta típica cara de pòquer. És pràcticament impossible saber què estan pensant. Es queden així, quiets, i no els pots llegir l'expressió. Per això la gent es pensa que són freds, però no és veritat. Tot és per dins.
Solen ser prims i angulosos, amb una bellesa basada en la proporció i l'harmonia. No és, dius, ai, no quins ulls tan macos o quina boca tan macà, no, però el conjunt és harmònic i cincelat i net i polit. Normalment tenen l'afront molt gran, com les persones que són molt intel·ligents, bones celles i bones dents. El llavi superior normalment és primet. Molt bé.
Pòmuls marcats, cossos durs, que ho aguanten tot, mans fortes, dits curts... I el del mig normal m'endomina la mà. A vegades, si pots mirar la mà d'algun capricorn, el del mig els sobresurt molt més que la resta de les persones. A vegades et trastorcen la mà quan et donen la mà perquè tenen molta força. Són molt elegants. Amb molta classe. Aquí torno al nostre amic guardiola. Sí o no? Home, sempre és elegant. És que és molt elegant. Sí, sí, sí.
I, bueno... Molt bé. Això serien els Capricorns. Sí, sí, sí. I ara, després dels Capricorns, haurem d'anar cap a... Haurem d'anar cap a Aquari. Aquari. Que jo soc Aquari, i clar, em costarà ser objectiva. Clar, però ens podàs il·lustrar amb encara molt més. Sí. Estem a pocs dies de acabar l'any. També tenim ritual pel 31 o...? A veure...
com riu la Maritxell perquè diguem-ne no té cap sentit místic com el podria tenir un solstici, una quinosi o Samain que ja vam fer l'octubre però com si hi ha tanta gent celebrant està bé pujar-te al carro
de la celebració, tot i que les paganes, per mi és un dia de tràmit total, no s'alibro. Però bé, com cap d'any és sota la influència de Capricorn i Capipon és estratègia, Capricorn és ordre, no estaria malament posant ordre a les nostres fites. No s'hi val gimnàs, autoescola i anglès, no.
deixar de fumar qui ho faci. No, és que faré per... O sigui, si em vull trobar carnet de conduir, d'acord, tinc temps, sí o no, tinc calés, sí o no, tinc l'autoescola, sí o no, em vull posar en forma, com em vull posar en forma, un dia a la setmana, dos dies a la setmana, tinc acompanyant, no tinc acompanyant, saps?
No que quedi amb un titular... No, perquè no fem res a les hores, eh? No fem res. Ja. I això, el tabac... Ara les autoescoles i els gimnasos i les acadèmies viuen de la gent que s'apunta i no hi va. Perquè si n'és tothom que s'apunta, no podrien. Així que sí. Per mi aquest seria el ritual, una miqueta. Doncs que tinguis una bona sortida i entrada d'any nou. Igualment, ens veiem el 2026, ja. Maritxell, dies de la càmera. Moltes gràcies. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. Adéu, adéu.
Passen 3 minuts de 3 quarts d'11 del matí i seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. Deixem l'astrologia i anem a parlar del comerç. Fem un cafè amb el comerç i en concret amb l'Helena Artacho, que és la responsable de Comunicació i Estratègia de l'Associació Molins Comerç. Ens acompanya cada setmana aquí al programa. Què tal, Helena? Bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé, bé, bé. Avui molt ben acompanyada.
Avui acompanyades, sí, fent conciliació. Tenim vacances escolars i avui has vingut acompanyada de l'Àlex i de la Dani, que ens estan escoltant. Si voleu dir alguna cosa, sou lliures de fer-ho en els propers minuts.
Em miren molt fixament. Estan una mica tenses. No estigueu tenses. Vosaltres tranquil·les. Bé, primera setmana del trenet de Nadal. Sí, sí. Està funcionant prou bé, tot i la pluja que...
Ostres, Déu-n'hi-do, hem tingut dos o tres dies difícils, però és veritat que és el que dèiem la setmana passada, que és una de les atraccions més demandades i desitjades de Molins, i la gent se segueix pujant, i més sabent que al final són uns dies, i és una atracció molt xula. Evidentment no va circular ni el 25 ni el 26. Exacte.
I la resta de dies, tot i la pluja? Més o menys bé. Dissabte 27? Sí, no, tu trobes... O sigui, al final també, entre que parteixes de dos dies que hi ha hagut pluja, la gent s'ha hagut de tancar a casa, la gent està desitjant sortir, i una atracció important no és aquesta. Llavors, bé, bé, estem tenint molta afluència de públic, o sigui que feliços...
I això també es nota a les botigues, perquè al final, com recordes, també per pujar al trenet has de tenir els diquets que donem a les botigues aderides a la campanya. Sí, efectivament, si no malament. Recordeu que a partir d'avui encara circularà una setmana més. Fins al mateix dia 5 al matí. Fins al 5, efectivament. Però recordeu que no circularà...
No toquem el micròfon, us el tenim obert per si heu de parlar. Perfecte. I no circularà el dia 1. Exacte. I el 31 fins al migdia. I el 5 també al migdia. I el 5 fins al migdia. Molt bé. La resta... La resta, doncs això, des de les 11 al matí i després a la tarda a partir de 5.
Les parades les veureu si no us les sabeu encara, perquè hi ha sempre... Dubtes, sí. O hi ha gent nova. Vull dir que sempre hi ha gent esperant. Sempre trobaràs algú... La gent que és habitual i que porta temps i pujant-hi, se sap perfectament on estan les parades. Sabem que estan a la plaça de Països Catalans i a la plaça de la Creu. Efectivament. I quin...
Sembla que... Volia parlar i ha dit, doncs mira, aquí vengo. Sembla que l'Àlex volia parlar i ha fet aquí... No? No vols parlar. Molt bé. Bé. Doncs dues parades, recordeu, a la plaça...
Estàs una mica així. Tu has pujat al trenet o no? Aviam, l'Àlex no vol parlar, no vol fer declaracions, eh? Que és la filla de l'Helena que té... Farà quatre. Farà quatre anys. Has pujat al trenet, Àlex? Sí. Ai, que pesats que són aquests adults. Sí. T'ha agradat?
No, has de dir que sí. Home, sí, sí, digues que sí. T'ha agradat o no? Quantes vegades has pujat ja? Hem pujat com, no sé, 4, 5. Però amb els tiquets, no? Sempre. Sempre amb els tiquets. Sí, portem tiquets...
Sí. Hi ha una quarantena de botigues que hi participen? Sí, les tenen totes sempre. Això, el que diem, està tot informat a l'Instagram de Molins Comerç i allà poden veure les botigues que estan adherides a la campanya. I si no, també tenen una desigua a la porta on posa tenim tiquets. O sigui que... Tot està informat a Instagram. I qualsevol dubte que ja ens ha passat, o ens truquen o ens escriuen, que també contestem. Sí, molt bé.
Recordeu, doncs, fins al dia 5 el trenet que circularà. Sí. Dia 5, que ja serem 2026. Sí, sí, sí, res. Res. I, per tant, ja podem començar a fer una mica de projecció. De cara a 2026. Sí. Què és el que ha de passar en breu? En breu. Jo crec que el que desitja tothom, que és quan acabi el Nadal, estem pensant ja en la candelera, doncs nosaltres ens afegim a tot el que sigui. Ja estàs pensant, ja. Ja estem pensant en...
No hem descansat del Nadal i estem pensant en la candalera. Llavors, segurament la campanya de Fem Molins, que ja la tenim tancada i ja ho acabarem d'explicar la setmana vinent, si et sembla, doncs farem alguna campanya relacionada amb la candalera. Al final, incentiva el consum també dintre de la candalera.
Intentem associar-nos, ja ho saps, intentem associar-nos amb tot el que es mou a la vila, que siguin al final sinergies entre alguns i els altres, i nosaltres estarem sempre aquí. Molt bé. Això, per tant, serà la campanya del mes de gener. Això serà la campanya de la targeta Fem Molins de gener. Llavors, regalarem alguna cosa relacionada a la gent que, com sempre, és un sorteig, llavors, quan la gent consumeix el...
amb la targeta al poble, a les botigues adherides, a la Fem Molins, al final de tot, quan acaba el mes, fem un sorteig entre aquelles persones i regalem, a vegades són targeta regal, a vegades són entrades de cinema, i en aquesta ocasió farem alguna cosa per la Fira de la Candelera.
Molt bé. Teniu a la pàgina web del Fem Molins tota la informació, no? Ara sortirà en breu, suposo, això de la Candelera. I per la Candelera fareu alguna cosa especial? No, animar els comerços a què surtin i si necessiten algun reforç o ajuda sempre estem per escoltar-los. Però nosaltres, com a entitat, no farem res. Bé, sembla que van arribant molts missatges...
de moment que veus aquesta setmana que és intensa també pel comerç sí, sí, sí recordar que les botigues estan fent un esforç obrint els diumenges des d'allà des del pont ahir hi havia algunes botigues obertes segurament el dia 4 que és diumenge que ja apurant Reis també estaran obertes i clar, també fan aquest esforç perquè la gent al final no hagi de marxar el que diem sempre, nosaltres ens impliquem
també perquè la gent al final no marxi i es quedi a la vila. Correcte. Pensant també que hi ha molts botiguers que estan sols. Llavors, les hores de descans estan sent poquetes aquests dies. I el catàleg de Nadal com està funcionant? Prou bé, prou bé. Els hem estat repartint també al trenet i ara... Vols explicar-ho tu, Àlex? L'Àlex, no, que va fent... Va fent, sí, espamientos. Jo vull mal...
En declaracions en exclusives. Què et sembla? Mama, ets molt pesada, això, a vegades. Però has fet la carta als reis, ja o no, Àlex? No l'has fet? És que si no, no portaran res, eh? L'hem de portar a la fàbrica dels somnis. Sí? La portareu a la fàbrica dels somnis. Sí, que també allà tindrem catàleg. Ens pots dir alguna cosa que has demanat a la carta o no?
En exclusiva per tots els oients de radiobolins de reis. Així potser et senten els reis. Clar, el patjamadí ja va arribar dissabte. Si ho dius aquí potser et senten i llavors segur que t'ho porten. Hi ha alguna cosa que has posat a la carta que vulguis dir? No deies una foto? Una foto de l'Elsa Sola. Aviam, anem a... Mare, sisplau... Ho tradueixo, no? Una foto de l'Elsa Sola. La Elsa Sola. Anem a parlar de qui és l'Elsa Sola. Qui és l'Elsa Sola?
La germana de la... De l'Anna sola? No. Són les germanes Elsa i Anna de Frozen. Ah, estem parlant de Frozen. I vol una foto de la Elsa que surti sola, ella.
I què més vam dir que volies? Per tant, t'agrada la Frozen, a tu? Ninus. Playmobils. Perquè se'ls treu a la germana gran. Llavors, per no tenir discussions, és que la gran es quedi amb els seus i la petita demania els reis. Molt a favor dels Playmobils, evidentment. Sí, sí. També els poden trobar els reis aquí al comerç local. Molt bé.
Molt bé. Per tant, anirem a la fàbrica dels somnis. Si anirem a la fàbrica dels somnis, trobarem catàlegs de... A partir de... En quan surti d'aquí, els hi portaré uns fans. D'aquí tres minuts... Més o menys. Més o menys. Tindran catàlegs allà, sí. Perquè la gent, al final, també és veritat que s'estan fent unes cues importants, i llavors, bueno, és una forma de distreure's mentre estan esperant entrar. I també crec que ens vas dir que hi ha un apartat per fer la carta.
Hi ha un apartat per fer la carta. Llavors, qui no la tingui... Si encara no l'heu fet, que ja aneu una mica tard. Sí. Però, bueno, com es poden entregar les cartes allà, també la fan en un moment a la cua i la poden entregar directament a la fàbrica del Somnis. Està tot preparat perquè ningú es quedi sense regals aquest dia de Reis. Molt bé. Per tant, ha funcionat prou bé la resposta de la gent amb el català.
Una cosa és al final la gent qui ha agafat el catàleg i una altra cosa és també qui s'ha derivat, a partir del catàleg, quanta gent s'ha derivat a les botigues, que és el que ens interessa. Llavors farem una anàlisi final i ja direm.
Està... Deixem-ho aquí, doncs. T'acostumen a venir moltes criatures de 3-4 anys. No, però tan jovenetes no. Tan jovenetes no. Però bé, eh? Bé, bé, perquè està asseguda i ja està. Mirant el micròfon i de tant en quant algun comentari fa. Sabem l'Elsa Sola, doncs... L'Elsa Sola, una foto ha demanat. Senyor Reis Mags, si ens assenten des d'aquí, oi?
Volem una foto de la Elsa de Frozen sola. Fem una crida als Reis Mags que estan venint.
perquè ho escoltin. Em sembla bé? Sí. I donarem la carta a la fàbrica dels somnis. A la fàbrica dels somnis. Alguna cosa més, Helena? No, que moltes gràcies, com sempre. Que bon any. Bon entrada d'any. Ens despedim del 2025. Adéu 2025. I ens veiem la setmana vinent. El 2026? El 2026. Molt bé. Doncs que ja serà vigília dels raïs. Sí, sí, sí. Em sembla bé, sí. Doncs, Helena Artacho, moltes gràcies. Gràcies, Oriol.
Àlex, que vagi bé. Sí? Veus el rellotge? Ara quan arribem a les 11 ja pleguem. Posarem les notícies i podeu anar a la fàbrica dels somnis. Com ho veus?
No vol dir res, la Dani. Un bon Nadal, bon any. Doncs escolta, bon any tingueu. Que vagi molt bé. Igualment. No marxeu perquè després de les notícies de les 11 anirem a Corbera de Llobregat. Sabeu que hi ha Corbera de Llobregat? Un passebre vivent ben bonic.
que, malauradament per la pluja, han hagut de suspendre representacions, però que encara podeu veure fins al 10 de gener. Per tant, després de les notícies, parlarem amb el Víctor González, que és el president de l'associació de Passeure Vivent Amics de Corbera. Tindrem el Miquel Casas amb la màquina de la peni. Música de cap d'any avui, eh? Atenció. I amb la Glòria Massana parlarem de llibres que han canviat el món. Tot això després de les notícies de les 11. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Alara. Nova jornada de protestes avui dels pagesos arreu de Catalunya. Unió de pagesos ha convocat aquest matí tracturades des de diferents punts de l'eix transversal per protestar contra la gestió de la fauna energètica per part del govern. Anem ara fins a la cegarra on tenim la nostra companya, la Cel Marquez, que precisament els porta seguint des que han sortit de Tàrrega. Cel, bon dia.
Bon dia. La tractorada continua avançant en marxa lenta. Ara mateix ens trobem a la C25, a l'altura de Montfalcó-Murallat, on ja s'ha tallat la circulació en sentit Calab. Els pagesos de l'Urgell s'han reunit amb els de la Cegarra a la rotonda de la 2 a Cervera. La marxa continua avançant fins Calab. A les 12 hores està previst que es faci la lectura del manifest per unió de pagesos a Cervera. Gràcies. Estarem pendents. Bon dia.
I en mobilitat encara ara a la 2, una varia al bruc, manté un carrer tallat en sentit Lleida i a més hi ha boira densa a l'altura de Bessiana. També continua tallada la GIP 51-29 entre Vilafant i Borrassà per inundacions. També es manté tallada encara la PB baixa 40-24, el col de pal en aquest cas per vent.
I Protecció Civil ha desactivat la prealerta del Pla Inucat després de superar-se l'episodi de pluges d'aquest cap de setmana, tot i que manté també la crida a la prudència pel caval elevat de rius i rieres. De fet, aquesta pluja ha fet pujar, evidentment, notablement les reserves d'aigua, amb un augment d'un 25%, en aquest cas al Pantà de Sau, i de més del 15% a Darnius-Boadella, després de tres dies consecutius de pluges. Sau ha passat del 43,5%, mentre que...
Ara ha passat al 67,6%. També d'Arnius Boadella ha passat del 61% al 77,6%. I els Mossos d'Esquadra han desarticulat dos grups criminals especialitzats en robatoris amb força mitjançant encastaments i assalts a camions de mercaderies a l'àrea metropolitana de Barcelona. S'han detingut 10 persones que usaven una xarxa de vehicles d'alta gama
i també furgonetes pròpiament sostretes per cometre aquests fets delictius. En el marc de la investigació, els agents han recuperat sis vehicles robats i una gran quantitat de mercaderies procedents com a mínim de 14 robatoris. Els agents han recuperat objectes valorats en més de 500.000 euros.
I Tarragona activarà la zona de baixes emissions el 31 de desembre. El primer any només afectarà els vehicles de fora de la ciutat sense etiqueta ambiental i les restriccions s'aniran ampliant fins al 2028, quan els vehicles amb etiqueta B ja no hi podran accedir lliurement. Els comerciants mostren preocupació enfront a aquesta decisió per l'impacte econòmic i a mobilitzacions en contra, mentre que el govern defensa, que és una obligació europea,
i que hi haurà moltes excepcions. I avui, en esports, s'entregaran els premis als millors futbolistes catalans del 2025. Aitana, bon matí, i la Minyamala ha estat estriats com a guanyadors. Notícies en xarxa Passant 3 minuts de les 11 del matí. Informació local
Aquest dissabte, al Poliesportiu Municipal, de 9 del matí a 9 del vespre, se celebra el Torneig de Reis Bàsquet Vila de Molins de Rei. Un torneig que organitza, com és habitual, el Club Bàsquet Molins de Rei. I també el dissabte, al Museu del Renaixement, a les 12 del migdia, hi ha una visita comentada en català. És una activitat gratuïta.
amb el preu de l'entrada i podeu fer la reserva prèvia a info arroba museudelrenaixement.cat També, en aquest cas, hi ha diumenge al Museu del Renaixement, de 10 del matí a 3 de la tarda, jornada de portes obertes al museu i al Foment Cultural i Artístic, el diumenge també, a les 6 de la tarda, balet amb el trencanous. El preu de l'entrada general és de 10 euros, 7 i mig si sou socis del Foment Cultural i Artístic.
I també dissabte, de set de la tarda, a nou del vespre, una quinta portuguesa dins del cinema a cicle Gaudí. Es projecta aquesta pel·lícula de Balina Prat, un drama original en castellà, amb Branca Càtic, Luisa Cruz, Manolo Solo...
Maria de Medeiros, Rita Cabassó i Rui Morrison. És apte per tots els públics i podeu adquirir les entrades anticipades al web Entràpolis. I també recordeu que podeu visitar el gran pessebre amb detalls de Collserola a la parròquia, un pessebre que cada any confecciona en Josep Vinyets i Sesc Fernández i que recull l'entorn natural de la vila amb algunes de les seves masies enguany, la masia Can Ferrés, Can Ribas i Can Calopa de dalt. El podeu veure...
de 9 del matí a 12 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre. Hem de recordar la defunció del senyor Joan Julià Sant Salvador, tenia 67 anys i vivia al carrer Doctor Barraquer 27. La cerimònia d'acomiat serà avui a dos quarts de quatre a l'oratori del Trenatori.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia, l'oberta avui fins les 10 de la nit és la farmàcia Xuclar, que trobareu al carrer Major, número 100.
Salut a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut. Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, com passió! Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat. Miserables! Allà ens veurem. Ai...
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al Molí Jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí, 8 minuts, encetem aquesta última hora del programa. D'aquí una estona vindrà el Miquel Casas amb el seu espai La màquina de la Penny. També parlarem de llibres, de llibres que han canviat el món amb la Glòria Massana. Avui, Naturalis Història, de Plini el Vell. I ara el que farem és anar cap a Corbera de Llobregat per parlar del pessebre vivent. Tot això fins les 12. A les 12 escoltareu excepcionalment el rebombori.
el programa del Pau Batista que vam emetre el dia de Sant Esteve, i a la una i ja els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga. 11 i 9.
Avui ens anem cap a Corbera de Llobregat a parlar-vos del pessebre vivent d'aquesta població de la nostra comarca, sabeu, organitzat per l'associació Pessebre Vivent Amics de Corbera. Estan duent a terme la 62ª temporada. Van començar a finals del mes de novembre, el dia 29, i s'allargaran les representacions fins al dia...
10 de gener d'enguany, amb un total de 47 representacions, bàsicament, ubicades als caps de setmana i als dies festius. I teníem ganes de conèixer com estan les representacions i el que queda, doncs, de representacions, sobretot aquesta primera quinzena del mes de gener, parlant amb el Víctor González, que justament és el president de l'associació Passebre Vivent Amics de Corbera. Què tal, Víctor? Com estàs? Bon dia.
Hola, Oriol, què tal? Molt bé. Molt bé, molt bé estem. I tu? Bé, home, contents de... Amb la panxa una mica plena després de passar Nadal i ser la seva i tot això, doncs... Però bé, bé, estem bé. Estem bé i amb moltes ganes de seguir, d'acabar l'any. Escolta, com estan anant de moment les representacions del Passebre d'enguany d'aquesta 62a temporada?
Doncs de moment força bé. No ens podem queixar en absolut. Vam tenir l'inconvenient del dissabte dia 20, que vam haver de suspendre per pluja. Aquests dies també ha estat una mica així, però bé, la veritat és que no ens podem queixar. Estem tenint força afluència perquè el pessebre de Corbè és un pessebre...
molt espectacular, molt emotiu, molt espectacular i que t'aporta moltes experiències i això el visitant és conscient i molta gent ve per primera vegada, molta gent repeteix.
I bé, de moment no ens podem caixar en absolut. Ho esmentaves en la presentació i, de fet, la nota de premsa per presentar el pessebre d'enguany ja es titulava d'aquesta manera. Fins a quatre generacions d'una mateixa família donen vida el pessebre vivent de Corbera, que això és una de les particularitats més emocionants del pessebre.
Sí, sí, home, tenir una família... Pensa que el Pacebra, la primera edició, es va fer el 24 de desembre del 1962, i que a dia d'avui, el 2025, o el 24 de desembre del 2025, 64 anys després, estiguem amb una família que té quatre generacions i les quatre estan al Pacebra. Home, jo crec que parla molt del...
Parla molt del voluntariat del Passebre, de l'arrelament que té el Passebre en el territori i, en definitiva, al final, de la gran estima que li té tothom que participa com a voluntari. Molt bé. Ja sabeu que l'estructura és la de sempre, però sempre al Passebre intenteu presentar novetats. Aquest any n'heu introduït alguna, encara que fos també de caràcter tècnic o logístic?
Sí, sí, sí. Hem de tenir present que cada any hi ha novetats en el pessebre, perquè hem de tenir present que aquest pessebre evident es fa en un escenari natural de 14.000 metres quadrats. I seran novetats que per un costat les podrà veure el visitant, o potser són novetats que són més a nivell intern, perquè aquest espai s'ha d'anar treballant...
S'ha d'anar recuperant espais i aquesta precisament és una de les novetats d'aquest any. Al final del recorregut, quan la gent arriba a la zona dels oficis, hem fet petites obres per ampliar molt l'espai quan la gent arriba allà.
Allà ens trobem que està als oficis, està el Farrer, a molta gent li ha de veure com el Farrer treballa el ferro, i molta gent fa una rotllana allà al voltant, està el Pió, està la botiga... Llavors, com hi havia molta aglomeració de gent, està el gotet de caldo que donem també al final del recorregut, doncs sí que hem ampliat o hem pogut guanyar una mica d'espai amb tota aquesta zona,
per, doncs, que la gent pugui estar una miqueta més còmode dintre de la gent que hi ha una mica cap al final de la representació. Molt bé. Són 14.000 metres quadrats, amb un recorregut d'uns 700 metres, no, Víctor? Sí, correcte. Són 700 metres de recorregut, amb una experiència que sí que voldria esmenar, o sentent, de...
de l'enorme experiència immersiva que et suposa, no una realitat virtual ni una immersiva, ni una experiència immersiva virtual, sinó molt real, perquè durant aquest recorregut d'aquests 700 metres, que jo crec que és una particularitat molt important del nostre pacedre,
És com si la gent formés part del pessebre. Al final la gent està passejant per aquest recorregut, està a dintre del pessebre perquè a dreta i a esquerra hi ha diferents quadres escènics i això fa que la gent tingui sempre la sensació que està passejant per dins d'un pessebre. És com si tinguéssim el pessebre vivent que el posem a la taula de casa.
Doncs allò, amb format gegant, amb més de 200 actuants i tu passejant per dintre d'aquest pessebre. I això crec que això ha acompanyat d'una olor molt especial que fa la llenya, que els focs que fem amb la llenya, que és una llenya que està...
molt triada, molt buscada, que fa molts anys que la utilitzem i que li dona un olor especial. Bé, al final no deixa de ser una experiència molt bonica en tots els sentits, molt emotiva,
i molt especial per totes les experiències que pots viure dintre d'aquest pessebre. Molt bé. Visitants que l'any passat xifrava amb 30.242 els que van passar pel pessebre, eh? Sí. Molt bé. Sí, sí, sí. A dia d'avui estem al voltant...
Estem al voltant d'unes 25.000, 26.000 entrades ja venudes, però encara queden dies, avui és dilluns, dia 29, ara ve un altre tur que és el dia 1, 2, 3, 4, que aquí esperem, tot i que el calendari aquest any no ens ha sigut molt favorable en aquest sentit, perquè...
sempre fem al voltant de 51 a 52 representacions i aquest any, com ja has comentat tu a l'inici, fem al voltant d'unes 47. Clar, vulguis que no, això es nota. Es nota al final amb el número de gent que ve al final. Però jo crec que...
Que proporcionalment estarem al voltant d'aquests números, toco fusta, i crec que, repeteixo, proporcionalment el número de sessions d'un any per l'altre, el número crec que al final més o menys serà el mateix.
Molt bé. Del que queda, el dia de cap d'any feu representació a les 7 i a les 18, i també sempre expliqueu que una de molt bonica és la vigília dels Reis, el dia 5, l'arribada dels Reis al Pessebre, no? Sí. Que em sembla que és a les 7 de la tarda, no?, l'associació espacial. Sí, correcte. Sí, a les 7 de la tarda venen els Reis, van a la cova a fer les ofenes del naixement,
i després els tres reis estaran a la cova que està a la plaça perquè els nens puguin passar tots un a un i els hi puguin donar la carta. I si s'han portat bé, el dia següent tindran forces legals i segur que tothom s'ha portat molt bé. No en tinc cap dubte. Va dir que tancareu el dissabte 10, no pas el diumenge 11 de gener.
No, exacte, sí, sí, perquè saps què passa? Que al final, bueno, és allò que et deia de les millores o les novetats o com ho vulguem enfocar, no? També ens hem donat compte que un cop ja passen els Reis, la gent ja comença a perdre una mica de vista ja el que és el Nadal, no? Un cop ja s'han passat els Reis. Llavors, ens trobàvem que l'últim cap de setmana fèiem cinc representacions...
3 el dissabte i 2 el diumenge, i d'alguna manera ens venia la mateixa gent entre 5 representacions, que si les ajuntàvem totes, i les fèiem el dissabte dia 3. Fèiem les 3 el dissabte, perdó. I en aquest sentit vam prendre aquesta mesura, i bé, al final si en lloc de venir 2.000 persones en dos dies, podem fer que aquestes 2.000 persones vinguin en un dia...
doncs millor, no?, en aquest sentit. A més a nosaltres també a nivell organitzatiu, logístic, de tot, també gaudir d'aquest dia sense representacions, doncs també ens ajuda una mica a tancar la temporada, recollir vestuari, bé, doncs totes les tasques que queden després. Si vulguis o no, ja arribem...
Arribem força justets, eh? Arribem força justets de forces, arribem ja justets al final, perquè són molts dies, moltes representacions, i el passebre és molt intens, saps? I ho apuntaves abans, i això té molt de mèrit, entre actors i tot l'equip organitzatiu logístic, sou més de 250 voluntaris, no?, cada representació? Sí, sí, sí, 250 persones...
I, a més a més, tenim llista d'espera perquè hi ha gent que, desgraciadament, no podem ser més de 250, 260, perquè logísticament tampoc no ens dona, no? Però sí que jo crec que...
que el Passeure ha traspassat algunes fronteres i s'ha convertit també en un element integrador en el municipi, un element socialitzador, i això fa que hi hagi molta gent qui vol participar. La temporada passada vam, desgraciadament, perquè ens encantaria donar-li cau de tothom, però l'any passat vam haver de dir-li que no a 37 persones,
I aquest any li hem hagut de dir que no unes 25, aproximadament, perquè, repeteixo, al final la logística ens dona pel que ens dona. Vull dir que podríem ser 300 tranquil·lament. Déu-n'hi-do. Escolta, la gent que ens estigui escoltant i vulgui venir, les entrades i tots els descomptes o bé, totes aquestes qüestions més pràctiques ho trobaran a la pàgina web, entenc, eh?
Sí, sí, sí, tot ho trobaran a la pàgina web, a www.pessebrecorbera.cat.
Allà ho troben absolutament tot. Allà trobaran el calendari dels dies que ens queden d'aquí a final de temporada, poden trobar el botó per comprar les entrades... Tot es gestiona, tota la nostra activitat es gestiona fonamentalment o principalment a través de la pàgina web de 3dobles i per baixes per ser a corbera.cat.
Ara ja ho podran trobar tot. La gent que li preocupi, també... És que és difícil aparcar sempre a Corbera amb el pessebre, què els hi hem de dir? Sí, sí que és una mica difícil, sí. Jo el que diria, sobretot, és intentar arribar amb temps, això ajuda molt, molt més del que la gent es pensa,
després a la pàgina web trobarà nosaltres només a l'entrada de corbera de part un cop ja has passat el desviament de l'entrada de corbera baixa més endavant trobes un pàrquing en aquest pàrquing aproximadament caben uns 80 cotxes més o menys que et para una mica el primer cop i després ja si segueixen cap a dalt a la nostra pàgina web veuran que hi ha no uns pàrquings però sí unes bosses d'aparcament
que sí que estan indicades. Però jo sobretot li recomano a la gent que si pot arribar amb temps, millor, perquè arribant amb temps, i entre que nosaltres, una mesura que vam prendre ja fa molt de temps, que ha ajudat molt també al tema de l'aparcament, que és reduir l'aforament de limitar i reduir l'aforament de les sessions respecte a anys anteriors, això...
dinamitza molt el fet que la gent que surt agafa el cotxe, marxa, o es queda pel poble però va a un altre lloc i per tant agafa el cotxe i es queda a sopar pel municipi, o ve abans i ve a dinar, la gent que pugui sortir amb temps, molt millor perquè, tot i les dificultats per aparcar, s'acaba aparcant. No hi ha...
No és un problema greu com per dir, bueno, escolta, i si algú, doncs, pel que sigui, es retrasa perquè no ha trobat lloc per aparcar i ve a una hora de la sessió, doncs, si arriba tard, doncs, el que fem sempre és que entre a la sessió de després i ja està. Molt bé. Vull dir que, en aquest sentit, nosaltres també col·laborem al màxim amb aquest tema. Molt bé, que veig que, no hem comentat, cada any intenteu que sigui diferent, no?, el cartell que anuncia el pessebre. Sí, sempre, cada any. Explica'm qui l'ha fet aquest any, doncs.
Bé, nosaltres en aquest sentit ja fa molts anys vam decidir una mica que el cartell anés amb una imatge o amb imatge format d'il·lustrador, que fos una il·lustració.
I la veritat és que té la il·lustració per un costat i el que és el disseny de la resta per l'altre, no? I cada any el canviem perquè entenem que cada any hi ha una temporada nova. Se'ns estan començant a esgotar les idees per fer els cartells, perquè, clar, imagina't l'abans que portem fent cartells nous cada temporada. Però bé, el format és aquest, un il·lustrador,
que es diu Alberto Rebellas, i ell ens fa aquesta il·lustració, acompanyat de l'Eloi Andinyac, que ell és el que després, en aquesta il·lustració, li dona forma al capell de la temporada, i després també als tríptics, etc. Però que el món aquest de la impressió i del paper, com cada vegada sembla que...
Es va perdent una miqueta, perquè ho imprimíem aquí a Molins, també. Sí, molt bé. Ho imprimíem a Molins, a una impremta que, a més a més, ja ha tancat, perquè s'han jubilat. Estava allà al carrer Major, vostre, davant d'on estava la botiga d'oranys. Sí, sí, sí, la impremta comercial. Exactament, la impremta comercial. Sí.
Doncs a l'impresa de la comercial, ells ens han estat imprimint els cartells, els tríptics, les invitacions, durant moltíssims anys, moltíssims, i ara al final ja, quan ja es van jubilar i van plegar, ho fem a través d'una altra impremta, que van arribar a un acord amb ells per una mica pels clients que se'ls podien donar servei.
Molt bé. Escolta, abans de tancar, que he llegit també que Corbera, això és una iniciativa de turisme a Corbera, presentava l'escudella del Pessebre aquest any, no? Sí, sí, correcte. O sigui, en què consisteix això? Una molt bona iniciativa. Una molt bona iniciativa de l'Ajuntament perquè, bueno, al final es tracta una mica de dinamitzar el territori, no? Vull dir, el Pessebre no deixa de ser un element més...
Sí que és cert que pocs a la menjana a Corbera que atreguin tants mils i mils de visitants com els que atreu el pessebre. Però al mateix temps el pessebre sempre està disposat a col·laborar amb el poble, com no podia ser d'una altra manera.
i des de l'Ajuntament s'ha fet aquesta iniciativa amb la restauració de Corbera i per tal de potenciar l'escudella. Hi ha un tríptic que explica una mica com va això, perquè darrere de tota aquesta proposta també hi ha algunes setmanes de sortejos per venir un cap de setmana fora de la temporada de Pacebre. Bé, al final és una molt bona iniciativa que repeteixo a partit de l'Ajuntament i que compta amb tota la col·laboració del Pacebre.
i a partir d'aquí tot el que es pugui fer pel municipi i totes les iniciatives que assumin ben rebolassons, per suposat. Molt bé, doncs ja ho sabeu, tota la informació a pessebrecorbera.cat, representacions fins al dia 10 de gener, i avui n'hem parlat amb el Víctor González, que és el president de l'associació Pessebre Vivent Amics de Corbera. Víctor, molt amable, moltes gràcies per atendre'ns i que tinguis bona entrada d'any.
Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos veu i igualment. Que tingueu una bona cabada d'any i un millor inici encara. Fantàstic. Que vagi molt bé. Una abraçada. Una altra. Gràcies.
Dos minuts i mig i seran dos quarts de dotze. Obrim la màquina de la peni, la darrera d'aquest any 2025, amb el Miquel Casas, que ja el tenim aquí. Què tal, Miquel? Bon dia.
Molt dia, què tal, com estem? Una mica, ja em deies, més refet de la primera part de festes. Sí, ja estem a la recta final, probablement. Tu veus la recta final el dia de cap d'any, també, no? Efectivament, sí, sí, efectivament. No passen els Reis per tu, o què? Els Reis també farem alguna cosa. Sí, és clar. Avui sona molt fort, això. Avui sona molt fort. No, no, ja sé el que passa, que jo estic una miqueta descolocat i en lloc de baixa volum l'estava pujant.
Coses que passen. Bé, molt bé. Doncs escolta, avui ens havies preparat...
Sí, però abans que res... Una música de cap d'any, però digues, digues. Abans que res una notícia molt trista pel món de la música. El dilluns passat, 22 de desembre, va morir Chris Rea. Sí, senyor. Chris Rea, nascut l'any 51, mort el 25, o sigui, amb 74 anys. És una música anglès, descendència italo-irlandesa, i que és una mica l'anti-heroi, l'anti-figura,
Un músic que ha fet cançons increïbles, que té gravats més de 25 àlbums d'estudis des del 74 fins al 2011, però mai va ser un músic popular, ni un músic massa famós, i va estar sempre a ombra d'altres artistes de les seves èpoques. Musicalment, estaria entremig del Gigi Kail...
i del Marc Nofler de Danisteus. Realment, un músic espectacular que ha fet coses tan meravelloses com aquesta que escoltarem. Vinga.
Bona nit.
Això es diu The Road to Hell. Sí. És una de les cançons més emblemàtiques o més conegudes de Chris Rea. Segurament algú la pot reconèixer. I si escoltem una miqueta el to, aquesta veu profunda tipus Leonard Cohen, és a dir, és un mix, una fusió de moltes influències,
Però si després escoltem discos de Marc Noffler i escoltem Com serà la guitarra Marc Noffler, podem intuir o podem pensar, almenys jo intueixo i dedueixo que Marc Noffler, de jovenet, va escoltar moltes cançons del Chris Rea. Té temes increïbles. En fi, el nostre record i un homenatge des de la màquina de la penis a Chris Rea.
Bé, tinc que fer un petit comentari abans d'entrar en matèria. He tingut alguna, no seria crítica, però algú del meu grup ha comentat que la màquina de la peni de la setmana passada no era ben bé la màquina de la peni, i de fet amb tota la raó del món, perquè d'aquelles cançons de Nadal, aprofitant la dada,
que vam posar cap hauria estat a la màquina de la peni, ni cap va sonar en aquella època. Aleshores, se m'ha acudit posar, sí, realment, una cançó nadalenca, un torçet i prou, eh?, una cançó nadalenca, que aquesta sí que ens enquadra i ens encaixa en la nostra generació, i encaixaria amb la màquina de la peni. I és això.
Baja hasta el valle que la nieve cubrió Los pastorcillos quieren ver a su rey
La cançó del Ropopompom. La cançó del Ropopompom. La cançó del Ropopompom.
Això hauríem de traslladar-nos a final dels 60, aproximadament, i a tots els Nadals, i a l'imatge del Rafael a televisió espanyola en blanc i negre, crec recordar el vestit de Pastoret cantant aquesta cançó. Ostres, això és una cosa mítica i emblemàtica. En fi, només era el petit comentari. I ara posarem una cançó, no, un flash,
que ens envia on volem anar avui a la màquina de la pena. D'acord. Folia.
Ah, són campanes, eh? D'acord, d'acord. I ara en són 12 campanades que van acompanyades amb 12 reims. Això una mica per introduir on anem avui musicalment. Avui anem a què passa o què passava després d'aquestes 12 campanades durant molts anys i els que vindran.
Jo, de fet, no tinc un record massa clar de quines cançons havia escoltat, ho havia posat en una nit de cap d'any, perquè no tinc aquest record. Però n'he triat unes quantes que crec que, si no les vam posar, poc li faltaria, i que segurament el dimecres, a partir de les 12 de la nit, segurament sonaran a moltes discoteques. Comencem per aquesta, va.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Fins demà!
Estem a l'any 1965, i aquests són els Beach Boys, els que van intentar ser els Beatles, un dels Beatles americans, juntament amb els Monkeys. Expliquen d'aquesta, la cançó es diu Ma Brent, el tema original és de 1961, que van tocar uns tals de Regents, i els Beach Boys, això ho expliquen, no sé si és una regent urbana o cert,
que estaven gravant el disc on es van incloure aquesta cançó i per contracte havien de fer, no sé si per minutatge o per cançons, els hi faltava una, i mira, van començar a improvisar i van fer aquesta toma, anem a provar això, i la toma que va sortir és la que es va publicar amb el disc, si no van haver ni proves, ni van haver-hi segones parts, simplement la que va sortir. Això és una cosa que expliquen que en un quadre, perquè a més al final de la cançó hi ha una miqueta de disbaixa, de desbarajusta, que és la llet.
Aquesta cançó segurament és molt fàcil que la nit d'aquest any pugui sonar. És una mica vintage. És possible que amb alguna de les festes que jo pugui estar... Igual que aquesta també. Shaking up, baby, now. Shaking up, baby. Twist and shout. Twist and shout.
Fins demà!
Fins ara!
Fins demà!
Uau. Bona energia, eh? Uau. Uau, uau. El primer uau d'avui. L'arò inconfondible de John Lennon dels Beatles. La cançó Tiosen Show de l'Album Please Please Be de 1963. Una cançó que el Lennon quedava destrossat de veu. Destrossat. Normalment la cantaven sempre l'última de tots els concerts. Perquè quedava el tio tan petat...
que darrere ja que es digués i no podia cantar-li. Una cançó no original dels Beatles, com era molt típica aquella època dels 60, escrivien senyors que escrivien cançons que eren bons escrivint cançons, però no eren bons cantants, i divien que no eren bons escrivint i eren bons cantants, i una mica quadraven això.
Aquest tema també el van tocar i van ser molt famosos els Islay Brothers i això va ser l'any 1962. Els Beatles, com hem comentat, l'any 63. L'he volgut deixar sencera una cançó molt contenta i que, a més a més, és una cançó que jo als 60s no feia de jockey, però jo l'he punxat als 70s, l'he punxat als 80s, l'he punxat als 90s i no se'ls ha fet una versió de Beatles. Hi ha una versió boníssima dels ho d'aquesta cançó
Bruce Springsteen també la tocava a la gira del Tour of Love. David Lilley, una pila de gent que toca en aquesta. Jo, si et dic a quedar amb una, em quedo amb els Beatles. Molt bé. Anem per un altre, que també us assorarà moltíssim.
Bona nit.
Gràcies.
Em fa molta emoció veure des d'aquí, des d'on estic sentat, tinc el control, un vidre, veig el Roger, que és un iogurin a costat meu, el veig cantant la cançó, detrejant-la, perquè segurament haurà punxat o aquest original, o possiblement m'està dient que l'adavanarà a mà.
versió Stock Akin & Waterman, grans productors de música dance dels anys 80. La van revitalitzar. Ara et comentava una mica una tancada, aquesta cançó jo, més o menys, l'he anat punxant molt pels setantes, i és aquell típic tema que queda allà una miqueta perdut, perquè, bueno, tampoc...
es dona la consciència que punxis a llocs on puguis posar aquesta música als 80s, fins que va arribar un juny del 89 i es va inaugurar el Bar Musical Local de Molins de Rei, on, ja ho he comentat més d'una vegada també, vam poder fusionar, vam aprofitar el gran boom del rock català, del pop i el rock espanyol, amb totes aquelles bandes a final dels 80s, mitjans dels 80s,
vam posar-hi quatre novetats i vam recuperar clàssics, sobretot de pop i de rock, i aquest era un dels clàssics, aquesta era les cançons, que si no queia cada dissabte, pràcticament, cada dos dissabtes la posàvem, una cançó que, a més, era molt coneguda, tenia el públic més adult qui ja la coneixia,
I el públic més jove que s'hi va entre aquell. Això, tu, com a dir, que estàs al dalt de la vida, això ho notes, tu. Aquesta vibració i aquesta connexió amb la gent la notes quan poses una cançó. I a vegades es crea aquell uah, saps? El uah. Doncs amb aquesta cançó, i amb moltíssimes més, ens va passar. Molt bé. Va, fem un canvi total de ritme. She's crazy like a fool.
What about Daddy Cool?
Bé, fórmula magistral aquí. Et pot o no et pot agradar la música. Et pot o no et pot agradar aquest tipus de música tan lleugera, tan senzilla, però hem de reconèixer que aquests tios van marcar una època increïble. A més a més, no són un grup de One Hit Wonder, van gravar una pila de temes d'èxits.
Aquests músics, això és el Dairy Cool, això és del seu primer àlbum de l'any 1976. Els quatre membres són originals de les Antilles i vivien entre Londres, uns vivien a Londres, Països Baixos i Alemanya.
Un productor, Frank Farian, els va descobrir, i això és un producte creat per Frank Farian, el va muntar ell, fixa't que les tres noies canten, el tio, si tenim una miqueta l'imatge dels videoclips, només fa aquesta veueta, és un DJ, per cert, que l'únic que fa és ballar i posar una miqueta de color, però en fi, és un producte comercial...
d'aquells que dius, bueno, faig un disc i m'oblido i fem el negoci que tinc en cafè, però acaba tindre, hòstia, una durada increïble, perquè des dels 76 fins a finals dels 80s, i el que et comentava ara, cada any realitaven el disc o realitaven el disc de Boniem de Nadal, que era un disc que es venia una barbaritat perquè portava totes les cançons o algunes de les més conegudes de Nadal amb un ritme que sigui molt ballable.
Curiosament, amb el single, el disc petitet dels Boniam, a la cara B venia una cançó que es deia No Woman No Cry. L'any 1976, Bob Marley encara no era un músic, en evidència racional, era un músic conegut, però encara era d'aquells productes d'undergrounds, diguéssim, per un públic una miqueta més minoritari. No tenia...
La popularitat fixa, tu, va morir el 81, i el 76 aquí no era massa conegut. És a dir, molta gent i moltes emisores programaven la cançó de Boni Em, i quan van començar a posar-la de Boni Em, molta gent es pensava que Boni Em feia una versió dels Boni Em. Imagina't tu la informació que teníem als anys 70 no és la que volia tenir ara. Mira-la. Mira-la.
Té el seu rotllo, eh? Sí, sí. Té el seu rotllo. Vull dir, clar, jo aquesta cançó l'havia escoltat, perquè abans escoltàvem les dues cares del disc. I era una cançó que feia gràcia, i ja està, no? Entre parèntesis posava B. Marley, però jo tampoc t'haia massa claquí d'aquest tal B. Marley. Realment, unes ninguneixes. La cosa, dins d'aquesta història d'aquest productor, del Frank Farian, que era un descobridor de talents,
Entre altres, va ser el tio que va crear el monstre Mili Vanilli. És una producció també de buscar dos tios guapos i, bueno, tota la cosa va explotar quan van guanyar un Grammy, que això ja és el màxim, diguéssim, que pots guanyar amb la teva vida com a artista o com a cantant.
Si no arriba a ser per això no hauria passat res de tota la música espagueti, aquella febre buitantera d'aquests que arribaven d'Itàlia, inclús algun d'Alemanya, del centre d'Europa.
Buscaven una cara maca. I hi havia un tio que cantava més o menys bé, amb tons diferents, i aquest tio era tres artistes. I quan anaven a fer actuacions en discoteques, que eren sempre en playback total, anava el guapo, la guapa, a seguir amb el Mili Vanilli, doncs la cosa se'ls hi va anar. Van triomfar, van triomfar, i els hi van donar un Grammy, i aquí es va acabar una mica la pel·lícula.
Ho deixarem aquí, doncs, Miquel. En principi, sí. Amb els boniem, amb aquest bon rotllo, no? Desitjant bona entrada d'any. Bona entrada d'any, passeu-vos-ho bé. Control, control i molta prudència. Seny i rauxa. Miquel, gràcies, com sempre. A vosaltres, fins l'any que ve. Fins l'any que ve. Que vegi molt bé. Adeu.
Fins demà!
No Woman No Cry, amb aquesta versió dels Boniem. Ens queden ara mateix 7 minuts per arribar a les 12 del migdia i tenim 7 minuts per parlar de llibres que han canviat el món.
Què tal, Glòria Massana? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. De moment bé, la primera part de Nadal, Santa Esteve... Sí, superada. Superada. Primera etapa. Ens en anem segles enrere, com fem habitualment de moment en aquest espai, per parlar-vos de Plínia el vell Naturalis Història. Exacte. De fet, rep aquest nom...
per distingir-lo del seu nebot que, com ens podrem imaginar, era Plini el Jove. Llavors, un autor també de renom i, de fet, gràcies al qual se sap la vida de Plini el Vell, el seu oncle. Sabem que va iniciar una carrera de 12 anys com a oficial de cavalleria, és a dir, era un soldat a l'exercit romà, el que seria la part alemanya...
Posteriorment va ser procurador i va arribar fins i tot a ser al mirall de la flota romana. També sabem que va escriure sobre moltes coses i molt variades, entre elles l'art de llançar la javelina...
Una biografia, diverses obres de teatre, una història de la campanya a Alemanya, evidentment, amb 20 volums, sense estalviar-se cap detall, i un llibre sobre l'art de parlant públic. Tot i això, l'única obra supervivent han sigut els 37 llibres que conformen la història natural. Tot el de més es va perdre.
Per tant, és una obra magna. És una obra magna que va començar a escriure l'any 7 després de Crist i ara el que tracta temes com l'astronomia, la geografia, la zoologia, la botànica, medicina, geologia i l'art, sobretot en el que seria la investigació sobre el món natural.
La seva obra es caracteritza per dues aportacions molt innovadores, sobretot un índex de contingut, això ens semblarà una tonteria, però fins Pliny el vell les obres no tenien aquest índex que ens ajuda tant a saber què està a cada capítol, i un llistat de fonts bibliogràfiques, això és molt important. De fet, d'aquí, amb aquests dos elements, sabem que l'obra és una obra molt rigorosa,
sobretot en el seu registre i en la bibliografia, que recull ni més ni menys que 4.000 autors diferents, és a dir, en les fonts que Plinial Vell es va basar per fer aquests 37 volums, com us deia, de la història natural. És precis dir, però, que no va distingir entre fets reals l'opinió pública i les seves pròpies conjectures. És a dir...
científic científic no és el llibre, però sí que podem dir que és una recopilació molt exhaustiva de tot el que es tenia, per cert, en el món romà. De fet, és a dir, avui en dia ens serveix
més des d'un punt de vista de la història, que no pas el que seria un rigorós manual de ciències, com les entenem avui en dia. Però bé, és molt important, sobretot per aquest model enciclopèdic, que de fet la base de les enciclopèdies es basa en aquesta obra de Pliny el Vell, per l'estructura, sobretot per la supervivència, perquè moltes de les fonts originals
que cita Pliny el Vell, són fonts perdudes, per tant, en certa manera, ens ajuda ell a tenir un registre de tot aquest coneixement, que citava o plagiava directament, però bé, com a mínim, doncs, el recollia. També perquè, com a cosa curiosa, és la base que tenim pels bestiaris,
que són aquestes obres sobre els animals silvestres, exòtics, sobretot perquè aquests bestiaris medievals es basen molt en aquesta obra. També us haig de dir que aquesta obra no es va qüestionar des del punt de vista científic fins al segle XV. Per tant, es prenia aquesta obra com a certesa absoluta, però també és veritat que fins al segle XV, fins al Renaixement...
no arribem a un punt en què la ciència a Europa va començar a entendre's tal com entenem avui en dia la ciència. Per tot això, aquesta obra és una inestimable instantània de tot el que s'entenia pel món natural a l'època romana. Molt bé. I m'has portat un fragment? Correcte, t'he portat un fragment que és sobre... Gràcies.
I ara estàvem molt concentrada. És una obra que no prové del propi tractat, sinó que és una carta, em semblava molt interessant més que anar al tractat en si, és una carta del seu nebot, de Pliny el Jove, que resumeix la filosofia de vida i l'ambició intel·lectual del seu oncle, és a dir, Pliny el Vell. L'he trobat només en castellà, però doncs això, és una carta que Pliny el Jove li escriu a Tàcid,
parlant de Pliny al Vell.
En el número de estos estarás... Estará mi tío. En el número de estos estará mi tío. Aquí faltaba en el número uno de estos. Ah, vale. Porque me estaba perdiendo yo ahora con este texto. Perdona. Doña Gloria.
Doncs això és el que diu Pliny, el jove. La felicitat suprema, com dèiem, és no només fer coses dignes de ser escrites, sinó escriure coses dignes de ser llegides, com aquest llibre que us porto. Quina manera d'acabar l'any en aquesta secció, eh? Exacte. Amb aquesta gran frase, doncs us desitjo un 2026 ple de coses dignes de ser viscudes. Sí, i de ser un ser de llum. Exacte.
Exacte, i des de ser de llum o no, però que siguem. Val. Glòria Massana, moltes gràcies. Bon entrada d'any, també. Igualment. Que vagi bé. Els oients, gràcies per seguir-nos. Us hem acompanyat des de les 8 del matí, el Roger Toset i un servidor i el Romeu, tots els col·laboradors i col·laboradores que l'han fet possible. Ara podeu escoltar excepcionalment el Ramon Bori, amb el Pau Atís al capdavant, i a la una el Josep Lluís Rebenga amb els seus restes de sèrie i la resta de programació fins a la una de la matinada. Que vagi bé. Tornem demà a les 8.
Informació local.