Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Radio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal? Com esteu? És dimarts 30 de desembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra, l'equip d'aquest programa, Roger Doset i un servidor, l'Oriol Romeu, aquesta setmana acompanyant-vos fins demà dimecres. Tenim ara mateix 7 graus i mig de temperatura.
a l'exterior de la ràdio. Per tant, fa una temperatura més freda que ahir a aquesta hora quan us saludàvem. I contents de fer-ho i d'acompanyar-vos fins les 12 del migdia. Aquesta primera hora del programa. Aviam, per una banda actualitzarem la informació de servei com és habitual. També ens centrarem en l'agenda d'activitats
D'aquests dies i repassarem la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. A dos quarts de nou us parlarem d'una de les propostes que tenim ja de cara al cap de setmana, que és la proposta que fa el Centre de Dansa de Catalunya, que presenta aquest diumenge, concretament el diumenge 4 de gener.
a les 6 de la tarda, presenta el ballet El Trencanous al Foment Cultural i Artístic. És una proposta que ja fa alguns anys que ve fent i programant el Foment amb el Centre de Dança, que d'altra banda és un espectacle aquest, El Trencanous, que estan duent a terme
des de fa més d'una dècada. En parlarem a partir de dos quarts de nou, com deia, amb la directora del Centre de Dansa de Catalunya, que és la Roser Muñoz. Amb ella parlarem d'aquest espectacle pel qual ja podeu comprar entrades anticipades a través del web d'Entràpolis, o si no, una estona abans, a la taquilla del teatre. Després de parlar de dansa, el que farem és saludar el company David Guerrero,
amb el seu apunt del dia. Aquestes reflexions que ens comparteix cada setmana el David, company periodista del diari La Vanguardia i codirector del diari digital de casa nostra, el Viu Molins de Rí. Després repassarem la programació de la ràdio nostra.
per avui dimarts. També repassarem la programació de la televisió i acabarem escoltant l'Albert Galera, crític de cinema, abans d'arribar a les 9 a la recomanació cultural del dia. Avui parlarem de cinema i també l'Albert ens farà, en aquest cas, un apunt de Brigitte Bardot, que...
doncs moria aquest passat cap de setmana. Tot això ens portarà fins a les 9. A les 9, després de les notícies, la cançó del dia, que ens selecciona els dimarts la Fermina Recio, i després tindrem la tertúlia d'actualitat. Avui, aquí a l'estudi, amb l'Antonio Valverde, el Paco Prieto.
I el José Polo tenim la baixa del Xavi García per motius personals i el Josep Genés el tindrem, però telemàticament, que ens acompanyarà una estona també en aquesta darrera tertúlia de l'any dels dimarts. Amb ells farem la tertúlia fins a arribar a les 10 del matí, a les 10 a quadó del programa. El que farem és l'espai polític del dia, Preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya,
amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona. El que no tindrem avui és el Damià Martínez amb el seu espai Parlem del Renaixement i esperem que sí que ens pugui acompanyar el David Lloberes, en aquest cas amb la proposta de Xifrant el món, parlant de política internacional. Aquests dies sí que tant aquí al Bon Dia i Bon Hora com als programes de la casa, ja sabeu que
En algun moment tenim alguna baixa, precisament per aquests dies festius. I el que farem també, ja a punt de tancar l'any, és compartir o remetre una entrevista que vàrem fer ara fa poques setmanes, perquè és un tema de rabiosa actualitat, i és que a partir de dijous, demà passat...
Serà obligatòria a tot l'estat ja portar al cotxe un dispositiu lluminós per avisar a la resta de conductors en cas d'haveria accident o qualsevol altre problema que faci aturar el vehicle al voral de la carretera. És que estabilitza...
B16, una balesa de color groc, que emet un llum de 360 graus d'alta intensitat de forma intermitent durant almenys 30 minuts. Sembla que garanteix la visibilitat a molta distància, tot i que ja hi ha alguns vídeos a les xarxes que posen en qüestió aquesta i altres virtuts, sembla ser, d'aquesta balesa. En tot cas, el que farem és recuperar aquesta entrevista que vam tenir l'oportunitat de fer i, com que
No passa cada dia. Parla amb la CAP provincial de la Direcció General de Trànsit, la Natàlia Padilla, i en aquest cas, doncs, reposarem aquesta entrevista, més que res per donar els conceptes claus al voltant d'aquesta qüestió important que, insistim, serà ja obligatori a tot l'Estat a partir d'aquest dijous amb el canvi d'any, 1 de gener de 2026. Ho recuperarem, això, a partir de les 11, després de les notícies. I després...
Avui tancarem el programa parlant de poesia perquè és el dimarts del mes que ens acompanya el Cesc Vives, que és el curador d'aquestes notes disperses, l'espai poètic que compartim amb ell, amb la finalitat d'acostar la vida i l'obra d'un poeta que ja no és...
En aquest cas, avui encetem una sèrie de dos capítols dedicats al poeta sabadellanc Josep Ramon Bach i ens acompanyarà, a banda del Cesc, el Pere Reich per compartir el text i les explicacions i els poemes de Josep Ramon Bach, tant avui com la segona part, que en aquest cas serà a finals de gener i principis de febrer. Hem de consultar la data, però en tot cas...
serà d'aquí a unes setmanes. Avui, per tant, al voltant de dos quarts de dotze, les notes disperses parlant de Josep Ramon Bach, que ens serviran per arribar a les dotze del migdia. Avui no tindrem l'Espai Gastronomia Molins, arribarem a les dotze parlant de poesia. I a partir d'aquí, també amb algun petit canvi, sobretot a les dotze, perquè no tenim l'informatiu Molins arreu al dia, també el programa...
que ens ocupa sempre dos quarts d'una és una remissió. Per tant, el que farem és reestructurar aquesta hora perquè tampoc tenim l'aventura de cuinar a la una, ja que és un programa que matem els dijous i, per tant, el dijous va ser Nadal i no vam fer programa. Per tant, anirem refent aquests...
Espais, però amb la voluntat d'acompanyar-vos, com sempre, aquí al programa, des d'ara i fins a les 12 del migdia. Avui és dimarts 30 de desembre de 2025. Desitgem que tingueu un bon dia i, de moment, comencem el programa. Som-hi!
Ara mateix són les 8 del matí i pràcticament 8 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei. Dèiem 7 graus i mig ara mateix de temperatura a l'exterior de la missora. El cel més destapat que els darrers matins, que això és bona notícia. I el Jordi Miralles esperant-nos per explicar-nos quin temps hem d'esperar avui dimarts. Hola Jordi, bon dia.
Hola Oriol, bon dia. La jornada d'avui vindrà marcada per l'estabilitat, per la tranquil·litat i per un ambient bastant assolellat, tot i que a l'interior de la comarca tinguem alguna boirina que marxarà durant les primeres hores d'aquest matí. Les temperatures es mantenen més o menys com les d'ahir o baixen una mica. Per tant, serà una jornada freda, però...
una jornada amb temperatures per damunt dels 10 graus. Podríem parlar de temperatures normals per l'època de l'any. De cara a demà, doncs demà tenim novetats. Demà esperem que hi hagi força més núvols i no descartaríem demà al matí que pugui arribar a ploure aquí a Molins de Rei. De fet, demà hi ha previsió de precipitació ceble, no gaire important, a la costa central i també per a l'itoral de Barcelona.
De car a la tarda aquests núvols anirien desapareixent i la nit de cap d'any tranquil·la, sense precipitacions, amb alguns núvols i amb temperatures fredes, com les d'aquests últims dies. El primer dia de l'any marcat per la tranquil·litat, sol, alguna buirina cap a l'interior de la comarca i temperatures que a primeres hores del matí, les primeres temperatures del 2026, encara seran més baixes que les d'aquests últims dies.
Molt bé, doncs gràcies, Jordi, per la informació. Recordeu que aquests dies no podem anar cap al RAC. La informació del trànsit la recuperarem el dia 7 de gener, la setmana que ve. Parlem del transport públic.
de l'àrea integrada de Barcelona, perquè hi ha alguna incidència. Pel que fa al tren, a Renferro de Lies tenim incidència a la R2 Nord. Els trens poden romandre aturats, expliquen i augmentar el seu temps de recorregut a mesura que s'acostin al tram entre Barcelona-Sant Andreu i Moncada i Reixac, a causa d'un robatori de cable. Afectacions que poden superar tensiós 20 minuts. Això...
Està actualitzat de fa poca estona, de fa 40 minuts, a incidència, per tant, a la R2 Nord. Els trens que poden quedar aturats i augmentar el seu temps de recorregut poden superar els 20 minuts les afectacions, degut, com dèiem, a aquest robatori de cable que hi ha hagut.
entre les estacions de Barcelona-Sant Andreu i Moncada i Arraixac. Això amb el que fa Renfer Rodalies. I tornem a tenir incidència en aquest cas al tram i a les línies T1, T2 i T3 que tenen les freqüències de pas alterades per causes operacionals. La T1, la T2 i la T3. La resta de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona en principi funciona amb normalitat
a aquesta hora del matí. Un matí on tampoc podem anar cap al centre Joan Garcia Nieto, en aquest cas a la primera planta de l'edifici del Molí, ara, després del trasllat, on hi tenim, entre altres serveis, el que ens explica i ens comparteix el Francesc Rueda amb les ofertes de feina.
De manera que avancem i el que hem de fer és comunicar-vos una defunció. Ha mort la senyora Dolores García Romero. Dolores García Romero. Tenia 94 anys i vivia a la carretera de Caldes de la nostra vila.
L'acte de comiat serà avui mateix, avui dimarts dia 30, a dos quarts de 12 a l'oratori del Tenatori. Descansi en pau la senyora Dolores García Romero, que mort als 94 anys d'edat, vivia a la carretera de Caldes, i l'acte de comiat serà avui a dos quarts de 12 a l'oratori del Tenatori.
del Tanatoi. Ho anirem recordant també en els diferents bolletins horaris. El que fem ara també és recordar-vos la farmàcia de Guàrdia per avui dimarts dia 30. Avui la farmàcia que trobareu oberta és la Roca. Per tant, si ahir era la xucla del carrer Major número 100, avui la Roca del carrer Major 31. La trobareu oberta des d'ara quart o nou de matí fins les 10 de la nit, com sempre. És la farmàcia que trobareu oberta fins més tard a les 10 de la nit, però recordeu
que a partir d'aquella hora, si necessiteu aquest servei, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que tenen farmàcia oberta durant tota la nit, com és el cas de Sant Vicenç dels Horts o bé de Sant Andreu de la Barca.
Continuem, queden ara mateix dos minuts per arribar a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats per aquests dies. Recordant-vos que segueix l'activitat del Parc de Nadal al Poliesportiu Municipal. És una activitat adreçada a infants i adolescents i avui continua amb sessió de matí a les 10, de 10 a 1.
i a la tarda de 5 a 8 del vespre, per ser més exactes. I encara tenim una altra sessió, la darrera, que serà demà dia 31, demà dimecres, només al matí, de 10 a 1 del migdia. Deixeu-me dir també que el preu per sessió és de 5 euros, i que ahir us deia, em van ratificar oportunament, us deia que el preu de 5 sessions era de 20 euros, però que ja no n'hi havia 20, 5, perdó, de sessions,
I sí que n'hi havia cinc perquè compta, com us deia, matí una sessió, tarda una altra, i ahir dilluns n'hi havia dues, per tant encara quedaven cinc sessions fins demà, avui ja no, però en tot cas volia ratificar-ho perquè us vaig dir malament la informació. En tot cas, en queden tres ara mateix, aquest matí, avui a la tarda i demà al matí.
de 10 a 1 del migdia, al parc de Nadal. D'altra banda, també s'està fent aquests dies, fins també demà dimecres, el casal de Nadal, en aquest cas del Club d'en Vol Molins, per infants nascuts del 2019 al 2014, i a més a més també es fa el curs de tecnificació per a jugadors del 2012 i 2013. Una activitat que es fa durant el matí, de 9 a 1,
també el poliesportiu i que organitza el Club Ambol Molins. Us hem de dir que tenim una activitat demà de la qual intentarem parlar-ne, que és que torna l'home dels nassos que havíem gaudit també aquí a la vila fa un grapat d'anys. Doncs bé, recuperem les nostres tradicions, això és el que diu l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila,
I en aquest cas, la presentació i la cerca vila es farà des de la plaça del Mercat demà a partir de les 12 del migdia. Demà, a partir de les 12 del migdia, torna l'Home dels Nassos i intentarem parlar-ne també demà al matí. Per cert, que ahir també ens acompanyava...
L'Helena Artacho, responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç, segueix el trenet de Nadal, com sempre amb èxit de participació, fins al dia 5 de gener. Encara tota una setmana podeu pujar, recordeu, el trenet amb les dues parades.
que són a la plaça de la Creu i a la plaça dels Països Catalans. Els tickets que us donaran al comprar a les botigues participants, hi trobareu també tota la informació.
Són una quarantena de botigues que hi participen, que les passem a comentar, si us ho sembla, de seguida. Són Olbers Sabates, Map Molins, Estanc Margarit, Citysec Tintureria, Rem Guitart, Arenes Molins, Chegris Sabateria Infantil, Congelats al Glaçó, Carneisseria Caldàvit...
L'estanc de la plaça, Drogueria Jaume Camajó, Llibreria Cent Vides, Fotoprix, Instal·lacions Gol Endesa, Ocaïdí i Impàs del Carre de Baix, Llibreria Papereria Amèlia, Llibreria Arola, Terra Viva, Pastisseria Cardona, Fort del Pont, Pastisseria Roca, Escala Sabates, Ferreteria Carfer, Cal Manyet, Xocopunt, Merlins Hobbies, Lolas Xic, Xurreria Àngels d'Ambolins, Carns JJ,
ferreteria Ròptor, Juguetos, Agrollabor, Casa en Matller, Pebre Negra, Rostisseria, Eixample, Gourmet i de Juguetos també us hem de dir que hi ha Eureka Kids i dos establiments més que participen en aquesta campanya que són Tràfegs i Eva, Disseny, Joieria. Recordeu que només circularà
Ai, que el dia 1 de gener el trenet, evidentment, no circularà, i que el dia 5 de gener només circularà el matí, que és l'últim dia de mobilitat del trenet. Més coses. Tenim pastorets, també, però abans dels pastorets, deixeu-me dir que demà la Taneu Moley, demà dimecres, organitza
una celebració de cap d'any, la Carpa Mariona. Atenció, a partir de la una de la matinada. Demà, i ja ha entrat el dia 1 de gener, a la 1.30 prevista el punxediscos Pim Pam Pum, a les 3 el punxediscos Baden Power, i a les 4.30, dos quarts de cinc de la matinada, Pede Murri. Entrades a 10 euros...
Això inclou un combinat de dues cerveses a la venda a l'estany Margarit. Les entrades a taquilla també fins a les 3 de la matinada. Novetats també diuen sorteig d'una panera que es sortejarà a les dues de la matinada i també juga el joc de les parelles i guanya un esmorzar de xurros amb xocolata. Tot això...
a la Carpa Mariona, demà a partir de la una de la matinada, organitzat per l'Ateneu Molei, demà a la nit de Cap d'Any. I el dia 1 de gener, dijous, tenim representació dels Pastorets.
de Frederic Soler Pitarra. Ja porten dues representacions, l'estrena de Sant Esteve, la representació especial del diumenge del Dia dels Sants Innocents i continuen aquest dijous i diumenge dia 4, sempre a les 6 de la tarda. Encara quedaran dues representacions més el dia 10 i 11 de gener. Teniu les entrades disponibles, numerades, per cert, a través d'Intràpolis o, si no, podeu consultar
tot el dubte que tingueu de la venda anticipada d'entrades anant presencialment a la PENI que obre els dies lectius de dos quarts de sis de la tarda a les vuit del vespre. Si parlem de l'Associació de Veïns de les Guardioles
organitzar una activitat aquest divendres 2 de gener, a dues quarts de sis de la tarda, els tres porquets. Una explicació del conte, però a través d'un espectacle d'ombres xineses. És un espectacle gratuït que es farà actualment al local de l'Associació de Veïns de les Guardioles, que es troba ubicat a la plaça d'Antoni Marc, a l'antic...
local de l'Associació Veïns de les Conserves, ara de les Guardioles, on fan aquesta activitat el divendres a dos quarts de sis. També tenim cinema aquest proper dissabte, dia 3 de gener, dins del cicle Gaudí, que ja sabeu que programen normalment un cop al mes una pel·lícula. En aquest cas podeu veure una quinta portuguesa a les 7 de la tarda el dissabte.
És una pel·lícula de la Balina Prat, protagonitzada per Manolo Solo, Luisa Cruz, Branca Càtic i Maria de Medeiros. Acta per tots els públics. Teniu també ja les entrades a través del web d'Entràpolis. Última setmana, últims dies, per veure l'exposició Joguets i Paisatges Molinencs a la sala d'exposicions de Can Amellés. Pot veure fins diumenge.
Evidentment, el dijous trobareu tancat, i el dia 31 a la tarda també, però hi podeu veure obres de, en aquest cas, col·lecció, del Marcel Pronera, del Xavier Prat i del Víctor Puigolles, i també el Paisatges Molinencs, pintura d'en Josep Márquez.
la podeu veure a aquesta exposició fins al diumenge, fins aquest diumenge, dia 4 de gener. I ahir també fèiem una mirada a la comarca, i és que, si us ve de gust també veure, a banda dels nostres pastorets, els pastorets de La Palma, doncs teniu oportunitat de fer-ho aquest cap de setmana. Ells escenifiquen l'estel de Nazaret, de Ramon Pàmies, ja des de fa...
dècades i en aquest cas dues últimes oportunitats dissabte i diumenge 3 i 4 de gener a les 7 de la tarda al Teatre de l'Aliança Palmarenca també es mouen a través del web d'Entràpolis per si voleu adquirir les entrades i ahir també parlàvem del Passebre Vivent de Corbera si no l'heu vist encara teniu l'oportunitat de fer-ho fins al dia 10 de gener que és un dissabte
Han estat, aquest any, realment perjudicats per la pluja d'aquests dies, que, evidentment, al ser a l'aire lliure han de suspendre les representacions, però encara faran el dia de cap d'any mateix, el dia 1, el dia 2 de gener, que han ampliat també horari,
el 3, el 4, el 5, amb la representació especial amb l'arribada dels Reis Mags d'Orient, i el dia 10 de gener. Tota la informació, però, la trobareu a la pàgina web del Passembre Vivent de Corbera, i allà, doncs, trobareu, en fi, els descomptes i la informació de les entrades. Fins al dia 10 de gener hi teniu l'oportunitat. I no he dit res...
del Foment, perquè de seguida, a dos quarts de nou, parlarem amb la Roser Muñoz, directora del Centre de Dansa de Catalunya, que aquest proper diumenge proposen a les 6 de la tarda el Foment al Vallet al Trencanous.
De seguida en parlarem, però abans anem a fer un repàs a la informació general a través d'entrada dels titulars de la premsa escrita. Hola, Roger Toset, bon dia. Bon dia, Oriol. Al periódico Feico governarà sense Vox malgrat els pactes autonòmics. El líder de TPE fa balanç del pitjor any del pitjor govern, segons ell. El president dels populars assegura que a escala estatal només buscarà acords de governabilitat amb el partit de Bascal. Mostra el suport de Garcia Albiol per fer complir la llei a Badalona.
Parlen d'aquest allau mortal a Panticosa, tres experts esquiadors de muntanya moren sepultats per la neu mentre baixaven pel pic Tablato, a prop del balneari aragonès, amb fotografia de portada. També fan una radiografia del sector, i feien la primera part avui la segona, els vuit diputats ponents de la llei del taxi de dos exalcaldes a un exconseller. Parlen de Trump, que avisa l'Iran que l'atacarà si segueix el seu programa nuclear, i el govern retorga 61 milions a la indústria per blindar 26.800 llocs de treball.
Els pantans catalans passen del 70% al 82% després de 5 dies de pluja i fan també el primer rànquing al periòdico Globo, Pau Relat, líder empresarial del 2025. A la Vanguardia, el preu dels pisos repunta i tanca l'any amb una pujada del 13%. El metre quadrat a la Comunitat de Madrid voreja els 4.000 euros i a Catalunya els 2.550, xifres pròximes a les de la bombolla immobiliària.
Parlen també de la mort de tres esquiadors engolits per un allau al Pirineu Aragonès i fan una fotografia panoràmica. Sau el paisatge després de la pluja, la cèl·lebre església amb prou feines és visible en un pantà que ja està al 70% de capacitat.
Parlen també de Trump i Netanyahu, que exhibeixen sintonia sobre el futur de Gaza. El president dels Estats Units adverteix Hamas que ho pagarà molt car si no es desarma. Fam de derbi en les aficions del Barça i de l'Espanyol amb aquests entrenaments previs a aquest derbi i s'actua en alça a l'aniversari de l'edició independent. Parlen també de les novetats. Adeu a un 2025 en Bogut en la restauració i Feijó veu el col·lapse del Sanchisme i admet Vox com a aliat.
Al diari Ara, la jutja demana a Feijó que porti també els seus missatges a Amazon. El líder del PP, que afirma que no té res a amagar, només ha facilitat les respostes de l'expresident valencià. La magistrada de Catarroja accepta la petició del president popular de declarar per videoconferència el dia 9.
Tracturada contra els estralls de la fauna salvatge, amb fotografia de portada i Moscou refreda les negociacions per un suposat atac de Kif a una residència de Putin. Entrevista en Carles Segués, portaveu de Badalona a Cull. El Biol sap que aquesta vegada s'ha passat de frenada i Barcelona encarrega estudis per repensar els accessos a la ciutat. Hi ha articles de Carme Colomina, periodista, a la pàgina 28, i de Ferran Saez, filòsof, a la pàgina 29. I, per últim, repassem la portada del punt avui,
Sense centre, la crisi de la socialdemocràcia i la pressió ultra sobre la dreta, desdibuixant el tradicional sistema bipartidista a Europa. Parlen també de Catalunya, que ha guanyat 1,7 milions d'habitants en 25 anys, que es continuen concentrant a l'àrea metropolitana. Hi ha crònica de Jordi Bordes, enganxats al pessebre i a la nostàlgia amb sorpresa, i russiacus equip d'atacar Putin. A l'esportiu, els protagonistes esportius del 2025, hi entrevisten...
Akayet Hamad, periodista, cineasta i activista palestí, diu que no és cap terrorista, és un periodista que creu en la seva feina i avui a l'Observatori Municipal visita la capital d'Aragona.
Molt bé, seguim. Queden tres minuts i mig per arribar a dos quarts de nou. També fem un cop d'ull als diaris digitals. Començant pel viu Molins de Reí, que parla de la nostra vila, que rebrà 27.500 euros per part de l'àrea metropolitana de Barcelona per prevenir els incendis forestals fins l'any 2027. Així ho assegura l'administració metropolitana en un comunicat. És la nova dotació del programa metropolità d'actuacions forestals, que ja té tres anys de recorregut i ara arriba a 1,35 milions d'euros per aquests 22 municipis
entre els quals Monins de Rei, un programa de gestió forestal ideat per aquells espais més enllà del parc natural de la serra de Collserola, que té la seva pròpia estratègia. En termes generals serveix per fer actuacions com, per exemple, l'esbruçament i millora del ferm de camins, neteges forestals de fiques públiques o millores de drenatges de camins, entre altres. Tot i això, les actuacions a la nostra vila, amb aquests 27.000 euros, encara s'han d'acabar de concretar.
Llegim també al Nació Digital una altra notícia d'avui, a veure si podem llegir, que es confirmen dos nous sanglars afectats per pesta porcina, ja són 29 casos, tots en un radi de 6 quilòmetres del brot inicial, hores abans que l'agricultura comuniqui si el virus va sortir del laboratori.
El Ministeri d'Aericultura ha anunciat aquest dilluns a la tarda dos nous positius per pesta porcina africana, dos tanglars localitzats en el ràdio de 6 quilòmetres del brot inicial. Això fa augmentar aquest balanç en 29 casos. Això hores abans que el govern comuniqui aquests resultats de l'anàlisi de l'ADN del virus amb els quals es treballa a l'IRTACRESA. Malgrat que oficialment s'evita avançar els resultats, aquest dilluns el conseller Òscar Ordets ha apuntat a Catalunya Ràdio que els resultats han de permetre descartar definitivament la teoria de l'IRTACRESA.
del laboratori, una hipòtesi amb la qual coincideixen les fonts consultades per aquest diari Nació Digital. Llegim el portal BTV, que ha estat tot a punt per la nit de campanya a Barcelona amb més seguretat, neteja i transport públic. Un dels espais amb més aglomeració de persones serà, òbviament, l'espectacle de Maria Cristina, on s'habilitaran controls d'accés i també per controlar...
Les armes blanques ja ho té tot a punt Barcelona. La nit del 31 de desembre reforçarà la presència policial, la neteja i el transport públic, que funcionarà ininterrompudament. El dispositiu està especialment centrat, com dèiem, en la zona de Maria Cristina, on milers de persones donaran la benvinguda el 2026 a un espectacle de pirotècnia, drons i música.
Els assistents hauran de passar per un dels quatre controls d'accés que s'habilitaran entre les dues torres venecianes, vigilat per treballadors de seguretat privada i agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra que disposaran de detectors de metalls. Quedarà prohibida l'entrada d'ampolles de vidre, llaunes, patinets elèctrics...
o qualsevol altre element perillós per la seguretat pública. També s'impedirà el pas per l'Avinguda Rius i Taulet i de Francesc Ferrer i Guàrdia, que es reservaran per fer evacuacions en cas d'emergència per desallotjar els assistents un cop finalitzi aquest espectacle. Dins del dispositiu de seguretat, i com ja ha passat en altres esdeveniments multitudinaris, la Guàrdia Urbana i Protecció Civil activaran els drons. Aquests aparells possibiliten obtenir imatges sanitals en temps real per facilitar la coordinació i també augmentar la seguretat civil.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Gràcies.
El Centre de Dansa de Catalunya presenta un any més, en aquest cas aquest proper diumenge, dia 4 de gener, a les 6 de la tarda, el Ballet, el Trencanous, el Teatre del Foment Cultural i Artístic. Teniu ja les entrades anticipades.
a través del web d'Entràpolis o, si no, com sempre, una estona abans a la taquilla del teatre. Volíem parlar uns minuts d'aquesta proposta i per això ens acompanya la directora del Centre de Lança de Catalunya, que és la Roser Muñoz. Uns minuts al telèfon. Què tal, Roser? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, com estem? Molt bé, i tu?
Molt bé, amb molta il·lusió de venir a Molins. Us llegia a les xarxes socials que, parlant del Trencanous, potser porteu ja més d'una dècada o pràcticament 15 anys presentant aquesta proposta a diversos llocs, sobretot a l'Hospitalet, que és d'on veniu, oi? Sí, nosaltres ja des del primer any de tenir el curs de formació vam voler instaurar a tenir aquesta tradició de poder ballar el Trencanous cada Nadal.
Molt bé, perquè una de les particularitats precisament és que feu el cos de ballarins, són alumnes de formació del vostre centre. Sí, nosaltres som un centre de formació que formem futurs ballarins clàssics. Tenim un ràdio superimportant de ballarins que ballen arreu del món, a Bulgària, a França, Alemanya, als Estats Units, tot arreu del món.
I llavors aquests joves estudiants, de mòdul de pràctica, fan aquests espectacles i per això és important de veure'ns, perquè d'aquí ben poc ja no els podreu veure, perquè la gran majoria estaran treballant a fora del nostre país. Molt bé. O sigui que vosaltres feu la cantera i després ja volen sols, eh? Exactament.
Molt bé. Escolta, tot i que ja ho hem anat apuntant en algun any que hem parlat, però refresquem la memòria. Com és l'espectacle que vosaltres presenteu i que en aquest cas la gent podrà veure si us ve a veure el foment el diumenge? Sí. Doncs l'espectacle és un espectacle, una història purament de Nadal, amb una música esplèndida de Tchaikovsky. El veureu interpretat per alumnes que van des dels 13 fins als 19 anys.
vull dir que des dels més juvenents del curs de formació fins als més avançats els veureu a l'escenari i veureu aproximadament unes 25-30 persones a l'escenari. Molt bé. I a partir d'aquí, doncs, amb aquest trencanous que, clar, l'obra original és de finals del segle XIX, si no vaig errat, per tant, molt més d'un segle i segueix vigent aquesta proposta que s'estrenava a l'última dècada del segle XIX, no?
Sí, a Sant Retransport, correcte. Doncs és una obra mestra, no? Llavors, clar, es va reformant, es va reoxigenant, no? Vas adaptant una miqueta, però és veritat que intentem mantenir al màxim possible la coreografia original.
I després, evidentment, hi ha moltes versions, no? D'ençà que es va estrenar hi ha hagut moltes versions, però bé, us podeu imaginar que una música com el Vols de les Flors, que sentia que teníeu com a fons musical, és inevitable de tenir moltes flors ballant. Un cos de ballet important i...
doncs hi ha coses que són intocables. Deies la coreografia original, Roser, que llegia que dura una hora i mitja aproximadament, no? Vosaltres també més o menys aneu amb aquest timing d'espectacle? Sí, correcte, correcte. Una hora i mitja comptant la mitja part, perquè estem en una mitja part de 10-15 minuts de part del públic. Deia, veniu a Molins Array ara ja fa alguns anys presentant el Trencanous. Teniu molts bolos habitualment a aquesta època, doncs, presentant el Trencanous? Sí, sí.
Sí, sí, tenim molts, molts volos. La nit anterior estem ballant a Castellbisbal, el cap de setmana vinent estem a dos altres teatres. La veritat és que estem girant molt per Catalunya i estem molt contents perquè justament per a aquests joves això representa unes pràctiques importantíssimes. Cada teatre és diferent, cada públic és diferent, cada espai és diferent i això és molt, molt bàlid. Molt bé. I quan el presenteu a l'Hospitalet veig que normalment ho feu al Teatre Joventut, no?
Sí, ho fem al Teatre Joventut, que el Teatre Joventut és el teatre que pertany a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Molt bé. I allargueu encara unes setmanes més del gener, doncs, al Trencanous? Sí, allarguem unes setmanes més de set. Em sembla que l'últim espectacle el tenim el dia 17. Molt bé. I a partir d'aquí, com es presenta aquest 2026 que tenim a tocar, doncs, Roser?
Bé, 2026, a partir del mes de març, també comencem amb una nova producció. Nosaltres, com a companyia, el que intentem fer...
A principi de setembre fins al novembre tenim una producció, després començàvem Trencanous perquè és l'època on és interessant de veure-ho, fins al gener, i després a partir de gener tenim una altra producció, que en aquest cas serà El fantasma d'òpera, que també vam venir a Molins l'any passat per fer-ho, i que m'agrada molt, va ser un espectacle que va funcionar molt bé.
I aquest any encara tenim un fantasma de l'òpera. Acostumem a canviar la producció cada dos anys. Molt bé. Quants alumnes teniu ara al centre, aproximadament? Al centre, com a centre, en tenim, no sé, potser 120. Els alumnes de formació estan parlant d'entre 30 i 40 alumnes. Molt bé. Cap molta part d'aquests, doncs, deies que després els podrem veure en altres grans espectacles, eh?
Sí, sí, correcte. O sigui que ja és una de les finalitats. No us sap greu que això sigui tan rotatiu i us marxin de seguida? No, no, no. La finalitat justament és el fet de tenir una estructura aquí a Catalunya, de no tenir una companyia nacional on els nostres
ballarins puguin produir, em sap? Llavors és una cosa natural, no? Vol dir que el noi que va ballar al trencanous l'últim cop a Molins, ara es ballaria al ballet de Houston. Molt bé. Ens fa molta il·lusió, al contrari, és molta feina per nosaltres, perquè sempre s'ha renovat, però al contrari, s'ha aconseguit alguna cosa, amb efecte.
Molt bé, molt bé. Doncs ja ho sabeu, la proposta del tren Canous del Centre de Dança de Catalunya serà aquest diumenge 4 de gener a les 6 de la tarda, al Teatre del Foment. Roser, alguna cosa més que vulguis afegir de l'espectacle?
No, espero que vingueu, que gaudiu i, com sempre, agraï la proposta i la visibilitat que donen a la dança al Teatre de Molins. Molt bé. Doncs la Roser Muñoz és la directora del Centre de Dança de Catalunya i ens ha acompanyat aquesta hora del matí. Moltes gràcies, Roser, que vagi molt bé al bolo aquí a Molins de Rei.
Moltíssimes gràcies, adeu. Gràcies i bon dia. Això serà diumenge abans, però recordeu, el Foment també tenim ball de cap d'any aquest dimecres, demà, a partir de dos quarts de dotze, amb Pentagrama Trió, que és el grup que actuarà per amanitzar aquesta nit de cap d'any al Foment, a la sala del Foment, a partir de dos quarts de dotze. I el diumenge, doncs, aquesta proposta a les sis de la tarda del Trencanous, més informació i entrades a través del web d'Entràpolis.
Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Ah, que no saps a Nova. Els pastorets fan 130 anys. I el dia 1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar del català amb fluïdessa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles per mi és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem. Apropa el català a tothom. Inscriu-te al Vincles. Vincles.omnium.cat Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Continuem, quatre minuts i seran tres quarts de nou del matí. El que farem ara és escoltar l'apunt del dia, aquests minuts de reflexió, que el dimarts compartim amb el David Guerrero. El David és periodista, treballant al diari La Vanguardia, i ell també codirigeix el diari digital de casa nostra, que és el Viu Molins de Rai, juntament amb el José Polo, el José que també el tindrem avui aquí amb nosaltres a la tertúlia. Però d'entrada l'apunt del dia.
Hola, David. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol. Penúltim dia de l'any, així que és moment de tirar la mirada enrere i valorar el que ha donat a sí els últims 365 dies. Si ampliem la mirada de manera global a nivell mundial, segurament la paraula que definirà aquest 2025 que estem a punt de deixar enrere serà genocidi. Sí, amb totes les lletres, encara que alguns no ho vulguin dir. Tot el que ha succeït durant l'any a Gaza per part d'Israel.
Si tanquem una mica més el focus, ens quedem a Espanya. Crec que potser un dels dies que recordarem amb el pas del temps, igual que recordem l'11 de setembre del 2001 o els temps de la pandèmia, o bé, potser no tant, però sí que si hem de recordar un dia d'aquest 2025, seria el dia de la pagada. El dia que ens vam quedar sense llum, també sense cobertura, sense dades als telèfons mòbils, i vam redescobrir la ràdio a piles i el sopar a la llum de les espermes encara ni que fos per un dia.
I si tanquem encara més el focus i ens quedem amb Molins de Rei, diria que ha estat un any excessivament ensopit. A aquestes alçades, el viu Molins de Rei, doncs sempre estem acabant l'any immersos en la redacció de l'anuari, que resumeix el que ha passat durant l'any que acaba i que publiquem per la Candelera. Portem més de 10 anys fent-lo i us diria...
que és un dels anys, si no l'any, que més ens està costant trobar temes que hagin estat motiu de debat públic i polític. Un any excessivament ensopit, sense grans conflictes ni problemes.
És una notícia que celebrarà l'alcalde de Xavipat i el govern municipal, però que és desesperant pels periodistes. Uns periodistes, els que va ser cada cop els importem menys els polítics, que prefereixen llançar el seu missatge a través d'Instagram, que utilitzen els canals tradicionals com serien la ràdio o el viu Morins de Rei. Potser aquesta és una de les principals lliçons que hem de treure del 2025,
I que tant els mitjans públics com els privats tenim el 2026 per encarar la reflexió i veure com ens adaptem a aquest nou escenari. A banda d'això, un tema que ha donat a parlar i que donarà a parlar encara més l'any vinent són tots aquells problemes relacionats amb l'habitatge, amb la dificultat de tenir un habitatge digne i a un preu accessible.
Collserola també s'ha convertit en un gran protagonista, escenari destacat de coses que passen, especialment en el tram final de l'any, per la pesta porcina. En fi, que si és moment de demanar desitjos de cada any vinent, desitgem que tinguem un 2026 una mica més mogut, amb més debat públic impulsat, tant pels partits de l'oposició com pels moviments socials i ciutadans, així com pels mitjans de comunicació.
I tots vosaltres, que tingueu una bona entrada d'any i un millor 2026. Molt bé, David, moltíssimes gràcies per l'apunt i per aquests desitjos que també compartim i que et desitgem també per tu i els teus. Bona entrada d'any, un minut i arribarem a tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimarts. Com dèiem, a les 12, quan tanquem el Bon Dia i Bon Hora, avui tenim l'estructura diferent. No tenim, evidentment, l'informatiu bonitzar-hi al dia, però també tenim una remissió del programa Epicama. Així que el que farem és repetir també el programa d'una hora de contingut nou, en aquest cas dut a terme ahir, que és el Joc per Randa.
que parlen de la indústria del món dels videojocs, el Rafael Pérez i tot el seu equip, programa distès i entretingut, que podeu escoltar de 12 a 1. I després recuperarem un dels programes que hem fet durant el curs, del que portem de curs, de l'aventura de cuina, perquè tampoc vam tenir el programa el dijous, el coincidíem Nadal. Notícies en xarxa de 2 a 3, de 3 a 4 la migdiada, i aquesta tarda tenim el Pere Vergoñón, en Pierre, amb el seu De tu a tu, entre les 4 i les 5.
Tenim també el Carles López amb tot el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, una finestra oberta al món, que parlaran de visió natural. Compartirà el programa l'instructora visual, la Joana García Palma, llicenciada en farmàcia per la Universitat de Barcelona, amb un postgrau de Medicina Clínica Preventiva
per la Universitat de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera, creadora del sistema Visió Natural. Avui és el tema que els ocuparà una finestra oberta al món, que també els tindrem en programa especial a la mateixa hora que fan el programa, de 5 a 7, el dijous, el dia de cap d'any. Però avui aquesta és la proposta que ens fan. Després, a partir de les 7 de la tarda, avui en principi, la setmana passada...
no ens van poder acompanyar les companyes del món interior, però avui sí que tenim previst que puguin ser aquí per oferir el programa entre les 7 i les 8 del vespre, el programa dedicat al món de l'autoconeixement.
I a les 8 del vespre tenim l'Alexandra Morera amb el seu programa Quan cau la tarda, avui l'espai de música i poesia tindrà com a convidada, en aquest cas, l'Enriqueta Moliner.
Gosa, que artísticament coneguda com a Nelly. Ella porta mitja vida dedicada a la cançó i a la poesia. Aficionada des de fa anys, ha dedicat recitals en centres socials, alegrant a moltes persones grans, amb molt d'amor i un gran esperit altruista. És el que ens explica l'Alexandra de la seva convidada. Avui, de vuit a dos quarts de deu, compartirà, doncs,
Quan cau la tarda, l'Alexandra Blanriqueta Moliner gosa, coneguda artísticament com a Nelly. A dos quarts de deu farem la remissió de les històries de la fotografia, remissió del Highway 61 amb el Jordi Corrales i a partir de mitjanit la remissió de la tertúlia del Bon dia i Bon hora. Per cert, que demà repassarem la programació especial del dia 1, però també tenim especial...
Demà dimecres, dia 31, un especial del Generació Xica amb el Toni Ramoneda, ja ho repassarem amb ell demà, a les 8 del vespre, de Cançons de Cap d'Any, una selecció de Nadales Modernes en català, i a les 11, programa especial Campanades amb el Pau Batista del programa Rabombori, i el Pere, el Pere Bergonyona, el Pierre, serà demà a partir de les 11. Ja us ho explicarem amb més calma a la programació de demà dimecres.
En aquests moments passen 3 minuts i mig de 3 quarts de 9 del matí.
Anem a fer un repàs també a la programació televisiva per aquesta jornada de dimarts. Roger, davant. Comencem, com sempre, amb les pel·lícules que podeu veure a les televisions en obert. Avui, a tres quarts de deu de la nit, tenim a Telecinco la pel·lícula de Rawson, Marshall, Zarber, El rascacielos, en Dwayne Johnson i Neve Campbell com a protagonistes,
És una pel·lícula, és un thriller de l'any 2018 americà que dura una hora i quaranta. Will Sawyer és un exlíder de l'equip de rescat d'hostatges de l'FBI i també és veterà de guerra i ara s'encarrega d'avaluar la seguretat dels gratacels. Durant un viatge de feina a la Xina es veu incriminat l'incendi de l'edifici més alt i segur del món.
Obligat a fugir, algú l'ha de trobar als qui li han tendit aquest parany, netejar el seu nom i rescatar la seva família atrapada a l'interior del gratacel amb flames. He dit tendit, en aquest cas seria els que li han parat la trampa al parany, perquè això de tendit...
És el que he llegit literalment i em penso que no és gaire correcte. A les 10 de la nit a Paramount, Everly, de Joe Ling, amb Salma Hayek i Hiroki Watanabe, entre molts altres, una pel·lícula d'acció que dura una hora i mitja i és americana del 2014. L'Everly és una prostituta que treballa i manté una relació amb el Taiko, un perillós cap de la màfia.
Cansada del violent món en què viu, decideix col·laborar amb la policia com a confident, però el Taiko descobreix la traïció i envia els seus sicaris perquè l'assassinin. A dos quarts, doncs, ha vimat 007 Licència per a matar de John Glenn amb Timothy Dalton, Kerry i Kerry Lowell.
Una pel·lícula anglesa, mexicana i americana de l'any 1989, d'acció dura dues hores i deu. James Bond viatja a Mèxic per capturar el narcotraficant Fran Sánchez, responsable que Félix Leitier, amic del Bond i agent de la CIA, es trobi en perill. Talmateix no compta amb el suport de l'MI-6, ja que no consideren l'assumpte de la seva competència.
A les 11, a Factoria de ficció, la pel·lícula de Jason Reedman, Casa fantasmes massa allà, amb Carrie Coon i Paul Rudd com a protagonistes, una pel·lícula del 2021 americanà de gènere fantàstic dura dues hores, una mare soltera i els seus dos fills es muden a un petit poble on descobreixen la seva connexió amb els orígens dels casa fantasmes i el llegat secret que el seu avi els ha deixat. Qui serà el seu avi? Sorpresa.
I a les dotze de la nit, una mica abans, a tres quarts i cinc de dotze a Paramount, El fin de los días, de Peter Hayams, amb Arnold Schwarzenegger i Gabriel Byrne, pel·lícula de l'any 99, de Suspens, dura dues hores i és americana. Estem a Nova York, l'any 1979, en un hospital de Manhattan, un nadó ve al món el mateix dia, en una església del Vaticà, un jove sacerdot informa el papa del naixement de l'anticrist.
Doncs s'han posat sobre la taula les pel·lícules. Anem ara a veure quins programes ens programen avui a la televisió. Valgui la redundància. A les 10 de la nit, dues propostes. Per una banda, com sempre fem el 33, tenim la Renaixença amb el Peyu, que es pregunta si hi ha una associació o un sindicat d'afectats per haver gastat més de 50 euros...
ens ha rellès per deixar-se les claus a dins de casa. També analitza la versió Premium, els que es deixen la clau posada per dins. Tot seguit, el Peyu parla amb Maria Jesús Puerta, enginyera de mines i guanyadora d'un concurs a la NASA. I l'equip surt a passejar al Nus per l'expedició del vaixell Endurance el 1914 al port de Londres. Això serà a les 10 al 33 i a la mateixa hora tenim a Televisió de Catalunya el nit sense ficció de Bigis com curar un cor trencat.
1958, Brisbane, Austràlia, els germans Giff somien formar una banda i saltar a la fama com els Beatles. Molt units, des de petits i assessorats pel seu pare, que exerceix de mànager, els joves enregistren les seves primeres maquetes i fan les primeres actuacions. Aquesta és l'afascinant història dels Vigis, un relat ple de grans èxits musicals, pèrdues i tristesa. Stayin'Alive, Night Fever, Oh How Can You Men, A Broken Heart són només alguns dels temes
més famosos d'aquest grup de culte que ha triomfat i perdurat durant més de mig segle. Això serà a les 10, al nit sense ficció, a Televisió de Catalunya. A les 11, a 4, tenim el programa Código 10, avui especial La noche del crimen.
on s'analitzen alguns dels crims que van commocionar la societat espanyola, com ara el crim de la Catana, el doble crim del Monte, el cas de la nena Sara Valladolid i el crim de Can Amat. A més, es posa el focus també en el seu impacte social i en les circumstàncies que els van envoltar. I a un quart i cinc de dotze a la U tenim Viaje al centro de la tele, un viatge musical sorprenent per les cançons estrangeres que s'han versionat en castellà per nombrosos grups i intèrprets.
Per tant, amb això acabem aquest repàs, Oriol, a la programació d'avui de la televisió. Molt bé, doncs fantàstic, gràcies en Roger. Ens hem situat ja 5 minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
És el moment de la recomanació cultural. Els dimarts parlem de cinema. I ho fem acompanyats de l'Albert Galera, crític de cinema. Què tal, Albert? Com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia. Doncs bé, acabem l'any cinematogràficament amb una altra desaparició. Un any amb moltes, la veritat és que amb moltes morts cèlebres.
actors i actrius icònics, ja vam parlar en el seu moment, de Gene Hackman, de Robert Redford, de Diane Keaton, directors, cineastes de tot tipus. I bé, la darrera de les icòniques figures que ens ha deixat és Vivir, Brigitte Bardot, que ha mort just aquests dies de final d'any, i amb ella se'n va una altra icona absoluta del cinema europeu, sobretot del cinema dels anys 60's,
una actriu que va començar a finals dels 50, amb la mítica pel·lícula I Dios creo la mujer, i que bé, i que després dels 60 va ser la seva gran dècada, amb pel·lícules com Viva Maria, i sobretot, sobretot, Le Mepri, El Desprecio, la pel·lícula de Jean-Luc Godard, en la qual la Bardot el que feia era justament interpretar bona part de la vida real en la intimitat de Godard i la seva musa Anna Karina.
En molts aspectes, la verdor de Lemepri era la pròpia Anna Karina. Una interpretació fantàstica, probablement, jo crec que amb tot convenciment, la millor interpretació de la seva carrera.
I una carrera que va passar per molts alts i baixos, una carrera relativament curta, convertida pel camí en autèntic, veritable, sexímbol. I després, doncs, pràcticament va desaparèixer de la indústria cinematogràfica perquè a principis dels 70 es va retirar quan havia iniciat la seva carrera a mitjans dels 50, és a dir, va ser una carrera...
bastant curta, amb un personatge públic que a banda de la seva condició com a sex símbol es va convertir en un personatge controvertit per les seves manifestacions, per les seves declaracions radicals, per d'alguna manera
Ser acusada en diverses ocasions per incitar l'odi al racisme, però en qualsevol cas sí que és veritat que va ser una icona en el seu moment, un personatge més que actriu, un personatge que transcendia la pantalla i que es va convertir en una de les actrius
més admirades per la seva capacitat hipnòtica, pel seu atractiu, per la seva manera de fer-se els personatges a través dels seus propis posats, dels seus moviments, dels seus gestos, que van esdevenir en aquesta icona que us deia al principi.
Brigitte Bardot, o més coneguda com Vivi, que ens deixa i que amb ella pràcticament ens quedem orfes ja de qualsevol mena de representant europeu i de representant del cinema francès, que en definitiva va ser la gran cinematografia dels anys 60. Bé, que descansi en pau Brigitte Bardot. Tindrem les seves pel·lícules del seu cinema i sobretot si li voleu fer un homenatge a la pel·lícula que heu de veure d'ella, sense cap mena de dubte,
és la que us comentava l'MP, titulada Quill d'Especció, pel·lícula de Jean-Luc Godard. Això és tot. Fins la propera. Bon any.
Molt bé, igualment per tu, Albert. Moltes gràcies per aquest record, per aquesta recomanació i per aquest desig. Que vagi molt bé. Un minut i mig i seran les 9. Farem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem amb la tertúlia d'actualitat. Avui amb pocs efectius, tot i que alguns d'ells entraran telemàticament.
És el cas de l'Antonio Valverde i del company Josep Genés. Aquí tindrem el Paco Prieto i el José Polo. I el Xavi García, que avui no ens podrà acompanyar per motius personals. Després de les notícies de les 10, tindrem l'espai de preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya. Haurem de recuperar algun que altre espai del Parlem del Reixement o algun altre espai del programa, perquè avui el Damià Martínez no ens pot acompanyar tampoc.
Qui sí que ho farà és el David Lloberes amb el seu espai de xifre en el món. Ho recuperarem. Vaja, aquesta entrevista us deia abans per parlar d'aquesta notícia d'actualitat, que a partir de l'1 de gener serà obligatori tot l'estat portar al cotxe un dispositiu lluminós, aquesta baliza B16. Recomenarem l'entrevista que van fer amb la Natàlia Padilla, cap provincial de direcció general de trànsit.
I parlarem de poesia, i escoltarem poesia. Notes disperses a partir de dos quarts de dotze amb els Cés Vives, avui acompanyats també del Pere Raich per parlar de Josep Ramon Bach. Tot això fins a les dotze del migdia. Ara tornem. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous per la Maria Lara. Hem oblidat de moment la principal afectació avui és la boira densa a la 2 entre Jorba i Veciana i també entre Granyanella i Ribera d'Hondara. També a la P7 la boira afecta un llarg tram entre Cardedeu i Barberà del Vallès.
i també en Revila Blareix i Massanet de la Selva. A banda, es manté pas alternatiu a la PB Baixa 1468 entre Sant Cugat i Barcelona per despreniments. A la P2, Aitona, la retirada també d'un vehicle alboral provoca circulació intensa. Pel que fa al servei ferroviari, ha causat una incidència en infraestructura entre Bellvitge i Gornal i el Prat de Llobregat. Els trens de mitjana a distància també de Rodalies circulen amb retards importants, volíem dir. Afecta concretament a les línies R2, R2 Nord i també a l'R2 Sud.
I dos menors d'edat es troben en estat crític i tres persones més van resultar ferides a causa d'un accident que va tenir lloc ahir a la nit a la CSG a Cercs, a Berguedà. El sistema d'emergències mèdiques va activar nou ambulàncies i va traslladar un dels menors a l'Hospital Partaolider, Sabadell i l'altre a la Val d'Hebron. També va atendre tres persones en estat menys greu, les va traslladar en centres sanitaris una dona a la Val d'Hebron, un home a la talla de Manresa i també un home a la mutua de Terrassa.
I el govern preveu que la nova empresa mixta de Rodalies de Catalunya s'estreni amb un pressupost d'1,55 milions d'euros el primer any i que es constitueixi abans del 2026. Les primeres prioritats seran obtenir la llicència ferroviària, assumir mitjans de Renfe, activar el sistema de seguretat i aconseguir el certificat corresponent.
Abans de l'estiu també entrarà en funcionament el centre de comandament a l'estació de França amb especial atenció al desdoblament de l'R3. Paral·lelament, Generalitat i Estat treballen també les inversions del període 2026-2030 dins del pla de rodalies.
I el Ministeri d'Agricultura ha confirmat dos nous sengles morts per pesta porcina africana que eleva a 29 els casos detectats tots dins del mateix radí de 6 quilòmetres i sense ampliar els municipis afectats. A més, s'ha confirmat el focus de grip aviària en una granja de Veipuig i els serveis veterinaris investiguen l'origen del brot amb la hipòtesi principal del contacte amb un nau silvestre infectat.
I la Fiscalia Provincial de Barcelona obert di licències d'investigació contra el catedràtic de la UB Ramon Fleixa després que la universitat trasllades el cas per la gravetat dels suets denunciats. 11 testimonis relaten en un informe preliminar de 200 pàgines conductes que apunten que el grup d'investigadors crea hauria actuat com un grup coercitiu del control.
I pel que fa el temps, avui jornada majoritàriament assolellada, però amb oires persistent. Serà el matí a la depressió central i a la Val d'Ebre que podien perdurar fins almenys el migdia. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts de les 9 del matí. Informació local.
Aquests dies continua el parc de Nadal de la nostra vila. De fet, ho farà avui i demà. Avui, en horari de 10 del matí, a una del migdia, i de 5 de la tarda a 8 del vespre, i demà només en horari de matí. Aquest parc de Nadal que es fa al Poliesportiu Municipal per a infants i adolescents, amb preus de 5 euros la sessió. També us recordem que el Moley organitza el cap d'any
Serà demà a partir de la una de la matinada a la Carpa Mariona. A partir de dos quarts de dues hi haurà el punxadiscos Pim Pam Pum, a les tres el punxadiscos Bad & Power i a dos quarts de cinc el punxadiscos Murri. Les entrades amb un combinat o dues cerveses estan a la venda a l'estat Margarit.
Queden aproximadament unes 100 entrades i les podeu comprar al preu de 10 euros i també a taquilla fins les 3 de la matinada. Hi haurà un sorteig d'una panera a les dues de la matinada si jugueu al joc de les parelles i podeu guanyar també una esmorzada de xurros amb xocolata. I també són obertes les exposicions de Josep Márquez, Paisatges Molinencs, fins al 4 de gener a la sala d'exposicions de Can Amalla, la plaça de Catalunya 25,
Aquesta exposició la trobareu oberta de dimecres a dissabte de 6 de la tarda a 8 del vespre i als diumenges 12 a 2, els festius està tancat i també en paral·lel en la mateixa sala d'exposicions de Can en Baller i en el mateix horari i també fins al 4 de gener podeu visitar l'exposició Juguets amb joguiners de tots els temps.
Hem de comunicar la defunció de la senyora Dolores García Romero. Tenia 94 anys i vivia a la carretera de Caldes, número 54. La cerimònia d'acomiat serà avui dimarts a dos quarts de dotze a l'oratori d'alternatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. La farmàcia ha oberta avui a Molins de Rei fins les 10 de la nit. És la farmàcia Roca del carrer Major, número 31.
Fins demà!
Salut a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut! Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, com passió! Mira, és molt senzill. A través del web Entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat. Miserables! Allà ens veurem! Ai...
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al Molí Jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Vaig a rediscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho?
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. Amb el Vincles, Òmnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A propa el català a tothom. Inscreu-te al Vincles. Vincles.Òmnium.cat
La cançó del dia amb Fermín Arrecio.
Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui es diu La Tia Felipa Blues, interpretada per la Big Mama Montse, i és un homenatge a un bar d'actuacions que havia a Cerdanyola del Vallès, que es deia exactament així, La Tia Felipa. És un local que ja ha desaparegut, però que estava especialitzat fonamentalment en música blues. I qualsevol músic, música que...
es preciés, doncs volia passar o passava pel local la tia Felipa. Blus per acabar l'any, espero que us agradi i bé, que la disfruteu.
Aquesta és la història de la tia Felipa. No és una dona, és tota una institució que et cal conèixer si vols omplir la tripa i les orelles en blues del millor. Si veus el jacinto, fota-li una abraçada. La Enoa i la Irenea dóna'ls un petó. Fixa't-hi bé quan siguis a l'entrada.
amb el cartell que ha fet l'Andera el pintor, no perdis pel carrer. Si vas a Cerdanyola és fàcil de trobar i no hi ha complicació. I si vols botifarra porta't la carmanyola i deixa't emportar pel blues i la bon olor.
Cada dia és festa, la tia Felipa. No hi ha a la vila un lloc tan sorprenent. L'Agustín i el Tito fan fotos molt boniques. I el Vicenç i la vila disfruten de Valero.
No et mergues pel carrer, si vas a Cerdanyola, és fàcil de trobar i no hi ha complicació. I si vols botifarra, porta't la carmanyola i deixa't emportar pel blus i la bon olor. Aquesta és la història de la tia Felipa. No és una dona, és tota una institució que et cal conèixer si vols obrir la tripa i les orelles en blus, el millor. Uuuh!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimarts 30 de desembre de 2025. Avui tenim pocs efectius, eh? D'entrada aquí a l'estudió de la ràdio tenim el Paco Prieto. Què tal, Paco? Bon dia. Molt bon dia. Ui, a més a més amb una mica de tos, però controlada, eh? Perfecte, perfecte. Bé, bé. I tenim telemàticament de moment el Josep Genés. Què tal, Josep? Bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia. Doncs no diríem una mica de tos, però també jo hem tocat per les coses que aquests dies passen. Bé, però en tot cas, gràcies per acompanyar-nos, encara que sigui telemàticament. El José, però que el tenim a punt d'arribar, per tant, i l'Antonio Valverde, que el saludarem després, també telemàticament.
Ara, el Josep no hi era, no ens podia escoltar, però l'Albert Galera fa pocs minuts ens ha recomanat una pel·lícula de Brigitte Bardot, que moria aquest cap de setmana. De fet, l'Albert feia referència a les pèrdues cinematogràfiques que hem tingut aquest any 2025, pèrdues importants, i en aquest cas ens ha recomanat una pel·lícula que coincidies a dir que segurament seria de les millors de Brigitte Bardot, que era El desprecio, no?, del Godard. Sí, sí, sí.
Et comentava, jo no sóc gens mitomen i tal, i quan faig coses de mitomania és per donar-li la volta i tal. Però és curiós, a casa tinc el cartell d'aquesta pel·lícula de Jean-Luc Allard, que m'interessa molt.
i el vaig comprar a França, el cartell, i és que surt la Brigitte Bardot, que és una pel·lícula molt interessant, el Desprecio, de Mepri, de Jean-Luc Godard, que és Sortella, Michel Piccoli, el director de cinema Fritz Lang, i altres persones i tal, i és una pel·lícula molt interessant. I va ser de les millors actuacions, perquè un actor o actriu pot ser bo...
però si la pel·lícula no és massa bona o el director no és massa bo i tal, doncs bé, tampoc es pot fer gaire cosa. I en aquest cas és una pel·lícula interessant, la va saber dirigir i ella va ser prou intel·ligent com per fer una actuació interessant. Sempre m'ha fet gràcia que es retirés, no tenia ni 40 anys la Brigitte Garda, en havia fet piles, i jo em recordo que als anys 70 vaig conèixer una gent que l'havia conegut
quan va fer la pel·lícula Les Petroleres, aquí a Espanya, amb la Claudia Cardinale. Em sembla que també sortia la Teresa Gimpera en aquesta pel·lícula. I em van dir que es van quedar sorpresos perquè era molt bona companya, que no era gens d'IVA, en el tracte personal, i que era molt bona companya dins de la pel·lícula. Bé, és una icona del segle XX...
i, bueno, sempre fa pena que la gent es mori, sigui famosa o no, i, bueno, tothom la té present. Molt bé. Josep, algun comentari que vulguis fer de Brígid Bardot, o no ets molt seguidor de... Sí, que, sens dubte, és un personatge que, a dir, tot el món del cinema és molt original, és a dir, trobaríem, jo crec, eh?, no conec prou, però trobaríem poques persones amb aquestes característiques que va tenir ella. Recordem, per exemple, que ella va començar no pas en el món del cinema, sinó en el món de la dansa,
Ella va ser, durant molts anys, va estar treballant, estudiant i també treballant en el Ballet de París, en la companyia oficial de París, i després el fet que, com deia ara el Paco, es retira, es retira del món d'anar al ruïdo, que diríem aquesta frase feta en el món del cinema, però ella no es retira del món social de França, ella passa a tenir una activitat intensa en el tema, diguéssim, de la protecció de l'animal.
Si ara tenim aquí, en el sentit més avançat, més modern i més polític, la presència d'un partit que fa... L'argument bàsic de la política és la defensa de l'animal, el partit animalista, que concorre a les eleccions espanyoles, etcètera.
Resulta que sense aquesta mena de línia tan política, tan polititzada, tota l'edat adulta més gran de l'Abrís Iberdó, mentre ha estat capaç de poder-ho fer, l'ha dedicat a la protecció dels animals en el sentit salvatge, els animals en el seu ecosistema natural. No trobaríem una altra personalitat així.
Per cert, què tal, José Polo? Bon dia. Hi ha una foto molt interessant, Josep, avui a l'avantguàrdia, ja que parlem a vegades d'Islàndia, dels volcans. Una foto de l'Etna, l'activitat explosiva del cràter nord des de la muntanya, que continua activa després de l'erupció iniciada, el 24 de desembre.
per celebrar el Nadal, mantenint columnes de cendra i emissions constants de material volcànic. L'Etna rogeix, no sé si ho estàs seguint, si has vist imatges, però la veritat és que publica La Vanguardia, que és de Salvatore Alegre, doncs la veritat és que està molt interessant. No sé si això ja és habitual periòdicament que li passi a l'Etna, o ens hi hem de fixar molt més.
Em sembla que sí, que és un dels volcans que l'Ena i el Besubi són volcans, diguéssim, que permanentment manifesten activitat. Els volcans de la Conca Mediterrània, especialment dels que són al nord i de la Conca Mediterrània Central, la zona d'Itàlia, hem de tenir en compte que hi ha res d'això, ja que el que en diuen la placa africana, és a dir, tot Àfrica, empeny cap al nord a l'Ena.
I topen les terres, sota evident el que és la capa nostra, en profunditat, topen les plaques africanes amb l'euroasiàtica. Per a què motiu s'aixequen els Andes? Per a què motiu s'aixequen els Alts? Per a què motiu s'aixequen les muntanyes de l'Everest? Totes aquestes muntanyes estan creixent.
Per tant, per què? Perquè hi ha aquests xocs de les plaques tectòniques i per tant des d'aquest punt de vista hi ha senyals que precisament la velocitat màxima del planeta de xoc entre dues plaques és justament la placa africana contra la placa euroasiàtica.
I, per tant, hi ha aquestes manifestacions. Això és un tema, lenda, en tot cas, on està. Ara, el que passa, per exemple, a Islàndia és una altra història, que en aquest cas no és el xoc de dues plaques, sinó el contrari, la separació de dues plaques. És a dir, Islàndia s'està trencant en dos, i en l'interior de l'ell està naixent el que d'aquí uns quants milions d'anys serà un nou oceà a la Terra.
Bé... Però això costa, costa d'entendre. Sí, correcte. Bé, que ja estem agonits a l'any 2025. Correcte, agonits, agonits. M'estava esperant que també vingués el José, perquè avui hi ha a la Vanguardia un exercici interessant. Per cert, que tinc l'Antonio Valverde també al telèfon. Aviam si ens organitzem bé. Antonio, bon dia.
Bon dia, estava perdido hasta que he escuchado a Islàndia, entonces ya me he dado cuenta que estaba en la tertúlia. Com va, que al final em dic que vindries, però que has tingut feina a la ciutat de la justícia, no? Sí, he tenido que hacer una gestión, pero bueno, me he organizado para poder estar con vosotros ahora.
Molt bé. Escolta, doncs, La Vanguardia, que des de l'any 2013 diu, i per iniciativa de la secció d'edició, la redacció de La Vanguardia, es cull per votació popular quina és la paraula o expressió més significativa per sintetitzar tot un any.
mirant enrere el repàs de les paraules que han guanyat cada any, tant en català com en castellà, dona un retrat força ajustat del que va passar aleshores. Resulta que... No sé si has votat, tu, José Polo. Doncs mira, en guany s'ha oblidat de votar. S'ha oblidat... José Polo, s'ha li oblidat de votar. S'ha oblidat de votar, aquest any. Com a redactor de La Vanguardia... Mira, que voto cada any i proposo paraules molt d'actualitat local i mai guanyo.
perquè sempre parlo de coses d'aquí i intento, però... A veure, la paraula més votada en català ha sigut genocidi, la segona, aranzels, la tercera, ia, intel·ligència artificial, la quarta, apagada, atenció, important, i la cinquena, vespreig, que és el concepte de terdeo, que s'està imposant, però també l'adaptació al català. I en castellà, doncs, algunes coincideixen, genocidio,
Aranceles, IA, Apagón i Flotilla, en aquest cas és la que canvia. D'anys anteriors, per exemple, en català el 2024 havia sigut Dana, el 2023 Amnistia, el 2022 Ucraïna, el 21 Passaport Covid, el 20 Confinament, com no podia ser d'una altra manera, el 19 Sentència, el 18 Dones, i així podíem anar seguint. A veure, d'aquestes paraules, José Polo, comencem amb tu. Bé, possiblement... Les haguessis dit...
Algunes d'elles o no? Potser la de genocidi sí, perquè és bastant evident que ha estat l'any de tota la... el que està passant a l'Aurion Pròxim, però realment, clar, jo el que sempre intento és colar alguna paraula de la secció de local. Per exemple, altres... Per exemple, tu aquest any, ara...
I aquest any, doncs, hagués posat alguna cosa com multireincidència, com campai, com, no sé, sense hogarisme...
Alguna cosa així hagués votat. I, evidentment, no hagués guanyat perquè mai guanyo. És a dir, altres anys també ho he intentat i no me'n surto. Però és molt senzill, són unes votacions pel correu electrònic. I tampoc és una cosa que es faci supercampanya per la redacció, a veure si salien per veure quina paraula guanya, sinó que és bastant així popular. I les persones, com normalment, coincideixen. I de les paraules que han sortit, la veritat és que resumeixen força l'any.
amb un pes molt de la secció internacional, per això. Sí, claro. Digues, Antonio, anem un a un. Se nota que se gusta una palabra que define el año pero a un nivel muy concreto, pero a mí una de las que has dicho me parece que no solo define el nivel concreto, sino que va a definir los próximos años y quizás las próximas décadas.
que es IA, la inteligencia artificial. Y esa sí que refleja un poquito un cambio que ha habido en el último año a nivel de aplicación en muchos sectores. En el jurídico se ha aplicado, pero en los medios de comunicación... O sea, la IA se ha incorporado a la vida diaria de mucha gente ya a un nivel desconocido hasta ahora. Y eso sí que es una palabra que define...
no solo el presente, sino el futuro de los próximos años. Las otras palabras son más concretas, son más del 2025, pero IA probablemente va a definir la existencia humana en las próximas décadas. A Paco y Josep. Paco.
No sé, jo a mi em passaria com el company Polo. No ho farien cas, suposo, però jo proposaria una paraula, caos. Caos, eh? Sí, bàsicament, quan es llegeixes totes les persones que parlen de política, etcètera, etcètera, etcètera. L'altre dia estava mirant una revista espanyola bastant interessant, que és política internacional i tal,
I el que més repetien tots, tots, tots, tots, era caos. Vivim en una època de caos, de campi qui pugui, de trencament de regles, etcètera, etcètera. Es podrien dir de moltes formes caos.
i això no sé quan durarà, perquè les coses duren i apareixen i desapareixen, com la mateixa intel·ligència artificial, des del punt de vista de la gent de dretes i tal, que s'està fent un bluff, que molts diuen que a Patarac, igual que a Patarac en un moment determinat, el comerç dels tulipans a Holanda i se'n van a tots a freies pàrrecs,
que s'està fent un bluff de tot això. Però el que sí que queda, jo crec, perquè molta gent ho repeteix, des de diferents disposicions ideològiques, estem en una època de caos. Josep, què et semblen aquestes paraules i si també n'afegiries alguna més? Jo potser sí que n'afegiria una que no l'heu comentat.
que, com tantes altres vegades, és allò de la versatilitat que té l'idioma anglès en introduir paraules, en canvi, el català o el castellà són més lents, més rígids. Què és maga?
Recordem que MAGA és un acrònim, és a dir, les inicials d'unes paraules, en aquest cas en anglès, Make American Great Again, tornem a fer Amèrica Gran, que és aquest moviment que ha recolzat el Trump i que ha possibilitat que el Trump guanyi les eleccions norteamericanes i sigui el president de l'imperi. Ara ja veiem com es comporta, com una mena de xèrif...
mundial, que ara bombardejo i mato a qui vull per aquí, al nord, al sur, a l'Àrtic, a l'Antàrtic, al Pacífic... Bé, ja veieu, és espectacular. Bé, hi ha treballs científics que demostren que quan els països i els imperis encara més
es comporten d'aquesta manera, no són senyals de fortalesa, sinó senyals de feblesa. És a dir, que per tant podrem veure molt aviat o d'aquí pocs anys, poques dècades, fenòmens de desestructuració interna creixent en els Estats Units. És a dir, en lloc de fer-se gran i potent, Estats Units d'Amèrica poden entrar en un procés de fer-se petits
I, en fi, de pes inferior perquè altres imperis aniran ocupant el terreny que ells abandonen o perden. Aquesta és una paraula que, repeteixo, ve de l'anglès, però que potser he trobat a faltar en aquest conjunt de paraules que heu estat dient. Per altra banda, hi ha una cosa que sí que és ben cert. Mana?
No, que tens raó, perquè se'ns ha oblidat que aquest és el primer any de Trump des del seu retorn. La selecció va ser en novembre, però aquest és el primer any de Trump. La paraula emmaga o Trump és de plena actualitat.
Bé, deies... No, simplement acabar el comentari en el sentit de dir que, aviam, no sé fins a quin punt és una cosa sòlida i una cosa sèria, però sabem que hi ha, per part dels mitjans de comunicació, l'anàlisi és permanent dels índexs de popularitat, dels dirigents polítics, dels estats, dels partits, dels governs. Bé, l'índex de popularitat del senyor Trump als Estats Units, no a fora, no a Venezuela, sinó al propi Estats Units, cau d'una manera acceleradíssima.
Tant és així que aquest mateix moviment, el moviment MAGA que hi posa en marxa, en aquests moments pateix ja crisis importants a nivell intern i només ha passat un any, com deia l'Antonio. Per tant, per mi aquesta és una paraula d'aquest conjunt que estàveu dient que crec que fora interessant incorporar. Per altra banda, el que deia l'Antonio al voltant de la intel·ligència artificial té molta importància. I a cap i a 20 o no, un crac, diguéssim, al voltant que hi ha un bluff econòmic, tinguem en compte que en
en els anàlisis profuns que s'estan fent en els col·legis d'economistes i en els fingrups que investiguen l'evolució de l'economia planetària, les conseqüències de quins sectors i de quins països estan progressant en el seu PIB, en el seu desenvolupament tecnològic de molts camps de la ciència, dels molts camps de la vida real, la intel·ligència artificial és quelcom d'importància molt gran i que es projecta amb fortaleza cap al futur.
de fet no és una cosa que sorgeixi per generació espontània sinó que ja portem uns anys d'un procés de digitalització que afecta la indústria amb diferents tecnologies i potser la intel·ligència artificial és la que més ha arribat a la gent
la que més es plasma en la quotidianitat dels treballadors, treballadores i ciutadans i ciutadanes en el dia a dia. I té conseqüències en el mercat laboral, i té conseqüències que potser molta gent no en sap, però, per exemple, en el medi ambient.
És a dir, tot aquest procés de digitalització i d'utilització de la intel·ligència artificial necessita unes grans bases de dades que necessiten una refrigeració elevada, que gasten moltíssima energia i que són super, entre cometes, com és passar-ho, contaminants pel medi ambient. És a dir, cada vegada que utilitzem més la intel·ligència artificial, també estem malbaratant recursos naturals del planeta.
Una cosa que no s'explica gaire, però que és ben certa. I mira, això que estàs dient tu. L'altre dia, una cadena superconservadora, etcètera, que es diu Negocios, feien un programa sobre això. I el periodista es posava per les parets
de l'efecte de Bluff i que s'està fent de la intel·ligència artificial. Per exemple, Amazon ja va dir, farà un mes, només Amazon, que acomiadaria 150.000 persones a tot el planeta. Només una companyia, Amazon.
El periodista, que precisament no és d'Esquerra, les paraules eren així, una colla de pejos subnormals, etc. I qui les comprarà? La gent no té treball, ja comprarà. No és el mateix que quan...
al segle XX el senyor Ford feia això de produir perquè la gent compressi els cotxes més baratos i tal, sinó que és un altre paràmetre. I feia una crítica fortíssima a tot això que ell deia que ens portarà a una crisi tremenda.
Què farem amb la gent que no treballa? És allò que el senyor Juliana, aquest gran periodista, que és company teu de la Vanguardia, quan hi ha gent dels robots, ningú vol parlar d'això. Ningú vol parlar d'això. Bé, si la gent no té treball, és allò que un dia intentava explicar aquí.
El ciutadà, antigament, al segle XIX i al segle XX, era ciutada si treballaves. El concepte de ciutadà ha de canviar. No perquè treballis, perquè per produir, si abans necessitaves 30.000 persones, ara amb 10 persones fabriques les coses. Què fas amb els altres? Els tires a les escombraries? És a dir, els drets de les persones no veuen perquè treballin, sinó perquè són ciutadans. I aquí és el problema. Avui també... El que passa és que...
El que passa és que hi ha determinades realitats que s'acosten, que no hi ha cap força que les pugui modificar. Entenem-nos, aviam. Atesa la feblesa del que seria l'esquerra política i l'esquerra social i l'esquerra laboral en el planeta, les directrius dels grans poders econòmics s'imposen any rere any i així, malauradament, seguirà sent les properes dècades. Fixeu-vos en un detall.
No fa pas gaires anys els grans bancs catalans i espanyols, o en tot cas els grans bancs que esperen en el territori en què vivim nosaltres, fèiem propaganda i fèiem grans anuncis que aquest any hem obert 200 noves sucursals. Jo crec que us en recorreu d'això, no? És a dir, no estic parlant dels anys 60 del segle passat. Sí, sí.
Estem parlant d'alguna cosa que tenim molt present, perquè fa quatre dies, com si diguéssim. Fixem-nos quina és la realitat. No sé si era la mateixa avantguàrdia, l'altre dia informava que el conjunt de sucursals que queden a Catalunya de tots els bancs només és de 2.000, quan havia sigut pràcticament de 20.000.
ha quedat el 10% de les sucursals obertes. Això ha significat, evidentment, que molts mils i mils de treballadors, alguns s'han recol·locat en altres llocs, té a veure això amb les big data, la intel·ligència artificial, i molts d'altres, senzillament, per a jubilacions i al carrer.
I això no ha provocat ni cap revolució econòmica ni cap revolució social. Això ha comportat una transferència de capital, de poder, de poder econòmic, d'unes classes mitjanes, fonamentalment a unes elites que són els consells d'administració que adobinen els transbancs.
El mateix passarà en molts altres sectors de l'economia, i la introducció dels robots accelerarà molt això. Elon Musk, el gran poder, potser un dels noves verdics del planeta, i que ha ajudat tant, ara s'ha embarallat pels seus egos, però que ha ajudat a pujar Elon Musk al cap de l'imperi, ha paralitzat la construcció de fàbriques de cotxes enormes,
per exemple, una que estava posant en marxa dintre als Estats Units, una altra a Austràlia, que havien de produir milions de cotxes, ho ha paral·litzat. Malgrat les grans inversions fetes, ha anul·lat aquestes fàbriques i ha decidit que el que anava a fer ara no serien cotxes, que els cotxes ja els feien els xinesos i sortien més baratos. I, per tant, com que li havien copiat tot el que era la tecnologia dels seus cotxes, ja sortien igual de bé. Jo he començat a veure els cotxes xinesos elèctrics pels carrers
de Barcelona, fins i tot taxistes, que ja són cotxes arèctics xinesos. Aleshores ha decidit que el que farà seran robots. I que la idea que té és que entre el 2030 i el 2035 el 80%, per no dir un percentatge superior de les famílies nord-americanes, almenys les famílies nord-americanes estàndards, disposin d'un robot. I això modificarà de nou les relacions humanes, les relacions socials, que com encara més impacta que el que han produït els mòbils.
Aviam si ens adonem en quin món estem. Senzillament, és una acceleració de tota una sèrie de coses que ja s'havien vingut fent. De vegades en Paco parla de la importància del senyor Ford en la introducció del cotxe als Estats Units,
Bé, simplement el capitalisme té una potència que és la que genera el lideratge econòmic i el lideratge polític planetari, i malauradament la derrota dels treballadors i dels ciutadans, que repetidament són derrotes socials, polítiques, econòmiques, de tot ordre, simplement el que aniran fent els propers anys i dècades és la radicalització d'aquest model.
Bueno, ¿alguien que no sea marxista puede hablar? Puedes parlar tu toma aquí. Endavant, Antonio. No, de hecho, por eso lo decía yo, lo de la inteligencia que decía la IA como palabra del año, porque yo lo que sí que he percibido, pero de una manera muy a nivel de usuario, muy a nivel de ciudadano, es que nos encontramos ante un salto.
De igual manera que cuando entró Internet, fue un salto dentro del mundo de las telecomunicaciones, dentro del mundo de la informática, ahora con la IA, que seguramente, decía José, y tenía razón, esto no viene de este año, viene de una evolución, pero yo creo que este año ha habido ese salto que hace que todos lo percibamos como una realidad que ya se ha incrustado en nuestra vida social, en nuestra vida laboral, en nuestra vida económica, y como decís, efectivamente, eso tiene sus problemas y eso tiene sus complicaciones.
Y aunque yo soy optimista y creo que evidentemente mejorará las cosas, de igual manera que creo que Internet ha mejorado muchísimas cosas, es verdad que eso supone muchos problemas a la hora de afrontar cómo serán las relaciones laborales, cómo serán las relaciones humanas, y eso es una realidad. No creo que tiene nada que ver con el capitalismo, yo creo que tiene que ver con la introducción de las tecnologías en cada momento de la historia. Siempre que se ha introducido una tecnología
en cualquier momento ha supuesto la posibilidad de complicar o de dificultar o de agradar la vida de colectivos, de personas, y siempre ha supuesto una problemática de una manera u otra. Otra cosa es que veremos cómo lo afrontemos. Y es verdad que la IA, si mejora, mejorará la introducción de robots o mecanismos automáticos que tengan más capacidad de...
de interrelación con los seres humanos. De hecho, en las nuevas modificaciones, me parece, de Alexa, Siri y todas las inteligencias artificiales de nivel doméstico, empieza a haber ya mucha mayor interrelación con la persona. Por lo menos, tal como lo he visto en algunos anuncios y en algunos artículos...
de Estados Unidos. Por tanto, por ahí va la situación. Ahora, que eso suplante o no suplante masa laboral o no masa laboral, que suplante relaciones humanas o no, bueno, eso habrá que afrontar esa problemática, pero evidentemente el signo de los tiempos va por ese camino.
No, i a més a més, és a dir, jo crec que amb el pas del temps millorarà, però avui per avui fot la gamba bastant, l'intel·ligència artificial. Sense anar més lluny, ahir estava fent una informació per l'anuari del Viu Molins, la revisteta aquesta en paper que fem per la Candelera, i em deia que el gestor de la piscina municipal de Molins de Rei era el Viu Molins de Rei. Jo, però jo no he gestionat una piscina en ma vida.
No, no, no. Imagina't jo ara posar-me a gestionar una piscina. No ho descartis. És el Club Natació Molins, però l'Aïa és... José en Banyador. José en Banyador, eh? I després, ja més enllà d'aquesta anècdota, que vull dir que encara avui per avui hem d'anar amb compte amb ella, però que això s'acabarà perfeccionant i acabarà tenint molts menys errors, les coses són com siguin, i tot i que jo sí que soc una persona bastant pessimista amb el que...
condicionarà l'intel·ligència artificial a la ment humana perquè crec que ens farà més tontos. Punt 1. I punt 2. Sí que veig una oportunitat per fer una maximització de beneficis per part de les grans empreses fent una reducció de costos de personal. Clar.
passa una cosa que és que soc bastant més pragmàtic és una mica el que deia el Josep això és que no es podrà aturar com que no es podrà aturar ens hem d'adaptar ens hem d'adaptar per intentar les coses bones que també les té doncs apropiar-nos-la i minimitzar el que més es pugui les coses dolentes però crec que aturar-ho
És poc probable que puguem fer-ho. Escolta... Un segon, Paco i Josep, vinga. Quan parlem de capitalisme, fem una reducció brutal, no? Al segle XIX o al segle XX, no? L'època del capitalisme. El capitalisme no és una cosa homogènia i es donaven diferents versions del capitalisme. I als mateixos Estats Units podien ser capitalistes i en un moment determinat, als anys 30, fan una versió del capitalisme que és absolutament diferent.
Anglaterra al final del segle XIX era diferent a Alemanya i a França. Parlem de capitalisme. Capitalismes n'hi ha molts i n'hi ha moltes formes d'aplicar el capitalisme. No era el mateix Anglaterra que Alemanya i que França o que Itàlia o que Espanya.
Espanya estava a la cua del capitalisme i tal. I ara també passa el mateix. La tecnologia no és una cosa homogènia. Després es fan servir les tecnologies. Quan van aparèixer una sèrie de tecnologies del segle XIX, cada país o cada bloc o tal...
van fer servir aquestes tecnologies de forma absolutament diferent. No era el mateix a Alemanya, a l'any XX, o al començament del segle XX, als Estats Units, etcètera. No és el mateix el que va fer el Roosevelt,
en plena època del capitalisme, als anys 30, que va decidir aplicar una sèrie de coses, del Keynes, etcètera, i eren capitalistes, i era diferent que els anglesos, etcètera. És a dir, que el capitalisme té moltes versions, i ara també passarà, n'hi ha moltes versions.
L'altre dia, el que va ser ministre de Cultura d'aquí d'Espanya, deia que la millor empresa capitalista del món és Xina. És curiós. Josep. No, jo tal com ho veig, i evidentment això no té per què ser la veritat absoluta, no faltaria més, és de la següent manera. La tecnologia aïllada de l'entorn és neutra.
És a dir, qualificar qualsevol tecnologia, i una pot ser aquesta la IA, la intel·ligència artificial, de positiva o de negativa, consideracions de caràcter moral, jo crec que és un error. La tecnologia no porta, de manera, diguéssim, obligada, consideracions de moral.
El tema és qui és el lideratge de l'introductor de la tecnologia. És a dir, aquesta és la clau. Si la tecnologia és introduïda des d'uns monopolis, des d'uns grups econòmics superpoderosos que decideixen cap a on es dirigeix aquesta tecnologia, és quan les coses es converteixen en positives i negatives...
des del punt de vista de les relacions humanes, des del punt de vista de la massa laboral, des del punt de vista de quin tipus d'ideologies. I aleshores jo crec que l'actual model econòmic en el que estem, com a conseqüència de conjunt de canvis que s'han produït, com explicava bé el Paco, durant el segle XIX i el segle XX, han creat un entorn en el planeta en què els grans poders econòmics, sovint a l'ombra. És a dir, per exemple, si ara us preguntés qui són els grans poders econòmics dels Estats Units,
si és el banc aquell, si és el banc l'altre, si és la multinacional, Amazon i tal, igual. Resulta que, atenció, molts d'aquests operadors a darrere tenen uns altres operadors ocults.
que no se sap qui són, eh? I els homes més poderosos del món no surten en llistes i surten fent entrevistes per televisió. Hi ha uns poders que són realment els que, com ha dit elles, mouen els líders socials, els líders polítics, en fi, els que estan, diguéssim, cada dia a la televisió. Però a darrere hi ha uns poders polítics, uns poders econòmics molt opacs, absolutament tancats.
La intel·ligència artificial i la robòtica i la nanotecnologia i tota una sèrie de tecnologies que estan arribant, perquè la tecnologia està realment molt accelerada en el seu desenvolupament, aquesta introducció d'aquestes tecnologies es fa des d'un lideratge econòmic i polític. Digue-li capitalisme, digue-li el nom que tu vulguis. Ara hauríem de precisar, efectivament, quin model de capitalisme hi ha. I que, efectivament, hi pot haver-hi... Mira, en Trump i el Mas s'ha embrallat.
De cop i volta es posen d'acord, el Musk dona tot el seu poder econòmic perquè Trump guanyi les eleccions. Dos mesos després de reguanyar les eleccions, Elon Musk i el Trump es barallen. Per tant, el tema no és tant que hi hagi diferents models de capitalisme, sinó que està dirigida la introducció de la tecnologia des de poders opacs, des de poders polítics i econòmics immens, que mai ha tingut en la història de la Terra mai han sigut. Aleshores, aquesta tecnologia cap a on te derivarà,
No hi haurà masques humanes que fàcilment ho puguin domesticar o cap a altres indrets. I, per tant, s'imposaran unes ideologies que són concretament les que tenen aquestes elites que mouen els filts perquè tot això passi. Això és com ho veig jo, eh?
No, jo estic completament d'acord. És absolutament clau. Qui lidera aquesta tecnologia i després qui l'acabarà explotant? Perquè també és cert que a vegades lideren unes certes persones i després, per exemple, venen els xinesos, copien com han fet amb els cotxes elèctrics i al final qui s'acaba emportant els màxims beneficis de l'implantació del cotxe elèctric és la Xina. Perquè en el fons la tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa. Si no és l'ús, què li donem? Amb la intel·ligència artificial es pot...
fer utilitzar per recopilar dades de les inquietuds de les persones a través de les seves cerques i les seves peticions a la intel·ligència artificial per després drenar un missatge polític X que arribi més fàcilment, que em semblaria una inversió de la intimitat de les persones tremenda,
O es pot utilitzar per, per exemple, fer una recreació de què passaria en un model de pluja en els propers 150 anys, amb diferents càbales, de quantes precipitacions cauen en un indret concret, per veure si és correcte col·locar un equipament o no és correcte col·locar un equipament i com hauria de ser aquest equipament. I és la mateixa tecnologia. I tens un ús bo i un ús dolent.
Mira, això que estaves explicant abans, que sortia que tu tenies la piscina municipal i tot. Aquests dies he fet servir això. Diuen unes borrades, que et surten, però... Però més senyal de les borrades, parlant amb una persona que és arxivert, etcètera, el problema d'això és que molta gent farà servir això...
i es creurà que la resposta és l'única resposta. Clar. Anem a veure, tu quan feies servir al segle XX les enciclopèdies, el que fos, les documentacions que tenies a l'abast, que n'hi ha moltes, els de les grans llibres, enciclopèdies i tal, sabies que el que t'estava donant era una resposta X, però que no era la resposta, no era una cosa tancada.
El perill és que molta gent es creurà que allò que et diu a l'ordinador, quan preguntes si la mà plourà i tal, no hi ha cap... Però Paco, no es pensarà, no, no, s'està pensant. T'explico una anècdota molt breument, perquè suposo que els companys que estan per telèfon també volen intervenir i no vull monopolitzar res, però una anècdota concreta molt personal. El meu pare, d'uns mesos, ens és diabètic.
Per tant, té restringits uns certs aliments que ens va dir el metge. Amb un familiar vaig discutir-me, entre cometes, però tampoc va ser una discussió, sinó va ser un intercanvi de parés sobre què podia menjar i què no podia menjar el meu pare, i l'argument era que ho he buscat a JartGPT i em diu que això sí que ho pot menjar un diabètic. I la meva resposta és que JartGPT no sap més que el seu metge. Exacte. Perquè fa una generalització
de coses i ho redueix i les persones el diabètic en concret que és el teu pare o el que en fos té unes particularitats que a nosaltres es coneix el metge però clar, si fem això la reducció de la reducció de la reducció
estandaritzem les coses. I la gent ha de saber que, al final, tota la cerca d'informació que fa l'intel·ligència artificial com utilitzes per buscar informació, diguéssim, com el que era l'antiga enciclopèdia, veu de fons d'internet. I a internet hi ha coses que són meravelloses i coses que són molt xungues. I ara mateix es mescla tot. Antonio.
José, la culpa no es el chat, es de tu padre, con todo cariño. O sea, ahí la tecnología no es culpable. Somos nosotros los que no sabemos manejar, discernir, o no hay las regulaciones o la forma de supervisar.
No m'has entès, Antonio, però en el fons estic d'acord amb el que dius. Perquè, clar, la culpa és de la persona que l'utilitza malament. I ni siquiera de la persona, però sí que és verdad, és de nuestra forma de enfocar la información que recibimos. Provenga de donde provenga. Entonces, evidentemente, hemos de hacer el esfuerzo
Tanto de comunicación, de información, para que la gente sepa discernir cuánto una fuente es seria, fiable o no lo es. El que no pot ser és que el xat GPT qüestioni el metge. Bé, Josep, volies afegir-ho amb això acabarem. No, no, acaba, acaba. No, no.
Una cosa és la intel·ligència artificial d'ús domèstic, d'ús personal, a la família, això que esteu explicant, el cas del pare del poce. No, és que la clau no va per aquí, sinó que la clau va en la intel·ligència artificial generativa d'ús econòmic, d'ús empresarial. Mireu, hi ha unes dades elaborades pel Col·legi d'Economistes de Catalunya que deixen bastant clar que, per exemple...
El PIB de Barcelona, ciutat, o el PIB de l'àrea metropolitana de Barcelona, o el PIB de Catalunya, està modificant-se. I què és el que s'està detectant? S'està detectant que aquelles empreses i aquells sectors econòmics que han introduït la intel·ligència artificial en el procés de les seves empreses, estan cada cop determinant més l'evolució del PIB en els percentatges per diferents sectors econòmics i per diferents sectors productius que es produeixen a Catalunya. És a dir, s'està transformant les forces de producció i els mitjans de producció
del món, perquè això no és un tema particular de Catalunya, és planetari, degut a l'ús de l'internet artificial, repeteixo, en el món econòmic. La conseqüència d'això és que, per exemple, fins i tot els salaris, fixem-nos que és important, salaris dels tècnics, d'especialistes en aquest tipus de tecnologies, no tothom és capaç de gestionar...
es necessita ser enginyer, i a més a més enginyers molt especialitzats, o informàtics, i informàtics molt especialitzats. Els salaris que s'estan donant en aquests moments més alts als professionals que són capaços que, diguem, marques, Coca-Cola, Corte Inglés, etc., són capaços de, amb menys massa laboral, obtenir majors beneficis pels consells d'administració, això és el que està fent la intel·ligència artificial en la moda empresarial, això està modificant el nucli del capitalisme, el nucli del planeta,
cap a favor de les elites que dominen l'economia i la política i en contra dels ciutadans. Ja no tan sols hem de parlar del que són els treballadors. No, no, dels ciutadans que abans parlava correctament al Paco. I aquests ciutadans estan perdent el poder de decisió, el poder d'informació i molts altres. I a més, també és interessant que la intel·ligència...
La gença artificial domèstica, aquesta que dèiem, de què ens creiem el XAP-GPT, que diu el que diu, faci que no pensi jo tant. Per tant, com que jo penso menys, les meves neurones es connecten menys. Si les meves neurones es connecten menys, el meu coeficient intel·lectual baixa. Les noves generacions, si a més a més l'educació està en crisi perquè les escoles no se'n surten, perquè els instituts i les universitats estan en crisi,
Les generacions que venen seran, i em sap una miqueta de greu de dir la paraula, més estúpides. I aquest dubte d'estúpid és el que interessa els poders econòmics i polítics que dirigeixen l'evolució de la intel·ligència artificial. Si no entenem això, estem perduts.
Un moment, és que volia avançar amb aquests deu minuts que ens queden. El company David Guerrero, avui a la reflexió de l'Apunt del Dia, introduïa, a banda d'aquestes paraules que hem citat, la paraula habitatge. Tu també em feies referència, José, amb el sense llarisme, però és que justament coincideix que l'Avantguarda, un dels titulars d'avui, és que el preu dels pisos repunta
i tanca l'any amb una pujada del 13%. Una notícia que llegim a les pàgines d'Economia per la Maite Gutiérrez. Diu, el mercat de l'habitatge ha viscut una forta acceleració el 2025, impulsada per la baixada dels tipus d'interès, una demanda creixent i escassetat d'oferta, cosa que ha portat els preus a cotes pròximes de la bombolla immobiliària. Dades preocupants. L'encariment, de fet...
ha agafat encara més velocitat en el tram final de l'any, amb un increment del 13,1%, com dèiem, l'últim trimestre, el ritme més alt per aquest període des del 2006, que indiquen les últimes dades publicades per Tinsa, una de les taxadores més grans del país.
que hi va haver entre octubre i desembre, ha impulsat l'acumulat del 2025 al doble dígit. Així doncs, en aquests 12 mesos, els pisos han pujat un 10,7%, una variació que multiplica per 3 el creixement del 2024 i que situa el preu mitjà del metre quadrat
en 2.091 euros. La notícia és molt més extensa. Madrid i Balears, les comunitats amb l'habitatge més car, més car, de fet Madrid es consolida com la comunitat més cara, el metre quadrat, atenció, s'aproxima als 4.000
I la compra-venda de pisos cau, això sí, un 1,9% a l'octubre, però el mercat s'acosta, diu, a les 750.000 transaccions. Bé, moltes dades, moltes xifres, però no sé pas com resoldre aquesta qüestió, mentre si hi ha molta gent, doncs, que malauradament no pot assumir
el preu d'un lloguer... Clar, perquè això són dades del mercat de compra. Exacte, és el mercat de compra. Si ens anem al mercat del lloguer, estem en el mateix. És a dir, és la lògica del mercat. És a dir, tenim una demanda, molta gent que vol accedir a un habitatge i els preus pugen.
Es que es així de... Es el día de la marmota. Todo vuelve a ser igual porque las medidas que se han adoptado no han funcionado. Esto es una realidad. ¿Cuántos años lleva gobernando Pedro Sánchez? ¿Siete años?
Pues en 7 años, y además gobernando con Podemos, quiero decir, en 7 años no han sido capaces de cambiar la dinámica del mercado inmobiliario. ¿Por qué? Bueno, pues había que valorar si las medidas y las decisiones que se han adoptado eran correctas o no. A lo mejor si lo eran y no han funcionado, o lo eran correctas, pero necesitan complementarse más. Pero en todo caso, la realidad...
es que no han funcionado y volvemos a un mercado inmobiliario que crece, un mercado inmobiliario que tiene más demanda que oferta, cosa que se dijo que pasaría con alguna de las medidas, y por tanto estamos en una situación en la cual es...
No ya jóvenes, jóvenes y gente de media edad no consigue viviendas en los lugares donde trabajan o donde quieren tener su vida y es un drama. Yo conozco gente, gente de... Ya te digo, no chavales jóvenes, sino gente de abogados, economistas...
camareros que no pueden vivir en Barcelona o no pueden vivir ni siquiera ya en la corona de Barcelona porque los precios son imposibles de asumir. Es una realidad angustiante para mucha gente. Ah, Paco. No es difícil saber per què no han funcionat aquestes mesures, eh? Amb una sola conseqüència, i aquesta, com deia-ho a l'àrea metropolitana de Barcelona, s'explica...
Per exemple, l'Ajuntament de Barcelona, d'època Colau, decideix que tota nova promoció de blocs de pisos d'iniciativa privada haurà de, obligatoriament, destinar el 30% dels pisos que es construeixin a l'òptica aquesta, diguéssim, de mercat controlat, preu controlat, cap a pisos de caràcter social, cap a les sectors, diguéssim, econòmicament més desfavorits de la societat. El resultat de tot això és que han desaparegut les grues de Barcelona. Sí.
I efectivament els pisos es van a fer a altres ciutats. Per què això? Perquè evidentment el poder està on està. Repeteixo que la clau és aquesta. De res serveix mesures populistes que està fent l'esquerra caviar que tenim en el govern de Catalunya o en el govern d'Espanya. Esquerra caviar, ho dic així.
perquè fan servir les paraules d'un periodista que ha utilitzat aquesta terminologia, que són en si mateixes perfectes, són realment mesures, diguéssim, de progrés, mesures a favor de les classes populars, però que obliden l'entorn. I l'entorn és que el poder real està en mans de qualcom que no permetrà que aquesta llei s'apliqui.
I això és el que ha passat. Per això repeteixo que no és tan... I l'última decisió que s'ha pres al voltant del mercat, en aquest cas del mercat, diguéssim, del preu del mercat de lloguer, em sembla que fa res, una setmana o dues, les últimes decisions del govern espanyol o del govern català al voltant de tot això, tampoc funcionaran.
Per què? Perquè el poder real ho impedeix. I aleshores aquesta esquerra no se'n dona compte, o fa veure que no se'n dona compte, o realment no se'n dona compte, d'on està el poder real que no permetrà que aquestes lleis s'apliquin. I, per tant, això és una engallifa en què està instal·lada en aquests moments la nostra societat.
Tens tota la raó, jo em recordo fa molts anys, quan va sortir el primer tripartit, una conferència que va donar el conseller de Medi Ambient, es va donar en un teatre i tal, i jo per casualitat estava darrere,
de la patronal del sector immobiliari. El senyor Reina, aquell que va ser president de... Ah, del Barça, sí. I a vegades, igual que moltes vegades de les coses venen les papereres dels ministeris o de les empreses, i no tenien cap mena d'arrencància de parlar entre ells en veu una mica alta. I el senyor Reina anava dient...
que diguin el que vulguin, farem el que ens roti a nosaltres. És a dir, no, si tens tota la raó, evidentment el poder qui el té, i si no s'ataca realment aquest poder, ja pots fer totes les mides que vulguis. En quant a la pujada de preus, des dels anys 70...
des de l'any 75, més o menys, fins ara, els pisos, el preu dels pisos, han pujat a Espanya un 650%. La part aquella que feia servir les persones del seu treball per pagar un pis...
És absolutament brutal actualment. Ningú pot tenir pis. No fa falta que sigui jove, com deia l'Antoni, evidentment. Persones que són ja més grans, de 30 i 40 anys, també tenen problemes. I és curiós, no? Es donen processos perquè tots els països no són iguals. Quina és la ciutat més cara d'Europa actualment? No és Londres, no és París, no és Madrid, no és Barcelona, és Lisboa.
És Lisboa. En un país que el PIB que té i el sou de les persones a Portugal no és ni el d'Espanya, la gent viu a Lisboa absolutament angoixada.
Cada país té les seves característiques. A nivell global, a Europa han pujat els preus dels pissos, però el que està passant en certs llocs és absolutament brutal. No n'hi ha el mateix problema si vius a Toulouse que si vius a Girona.
Per exemple, les possibilitats que tens d'accedir als pisos. No és el mateix viure a París que viure a Bordeus. No és el mateix viure a Alemanya que viure a Txacozulàquia. És a dir, n'hi ha diferents. José? Una petita dada que encara li dona més complexitat a l'anàlisi del que ha passat amb l'habitatge a l'àrea metropolitana de Barcelona i en relació a aquella polèmica...
política de l'Ajuntament de Barcelona de la reserva del 30% per a pisos públics. Les grans promocions d'habitatge públic que s'estan fent a l'àrea metropolitana de Barcelona en forma de barris, al Prat, a Viladecans... Tenen reserves superiors al 30%. Sí, sí, sí. No estaven marcades per llei. Van ser a partir d'acords de repartiment de beneficis. I van haver les administracions que van dir, escolta, una parada ser nostra, perquè siguin pisos públics. Amb moments de llei...
Les Guardioles també passa. I ho deixem aquí. Antonio Valverde, Josep Janés, gràcies per entrar telemàticament. Que tingueu una bona entrada d'any, eh? Moltes gràcies per tothom. I jo me quedo contento porque he escuchado Islandia y Toluse y no me quería ir el 2025 sin escuchar Islandia y Toluse. Que vagin bé el Dia de Reis, també. Gràcies. I José Polo i Paco Prieto, també. Gràcies i bon any. Que vagi molt bé.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Laram. L'índex de preus al consum a Espanya ha baixat una dècima el desembre fins al 2,9% i el 2025 tancarà amb una mitjana del 2,7% segons l'Institut Nacional d'Estadística. La caiguda es deu principalment a la baixada dels preus dels carburants i, en menor mesura, a l'oci i també a la cultura, mentre que aliments i begudes no alcohòliques han pujat. L'IPC subgencent, en aquest cas, es manté estable en el 2,6%.
I el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica obre avui una convocatòria anticipada de subvencions per al 2026 amb més de 6 milions d'euros destinada als Consells Comarcals de les Comarques de Muntanya i al Consell General d'Aran. Les ajudes finançaran millores i manteniment de camins municipals i rurals d'entre l'1 de gener i el 31 d'octubre com a part de les polítiques de muntanya del govern per garantir l'equitat territorial, millorar la mobilitat i combatre la despoblació.
I el Ministeri d'Agricultura ha confirmat dos nous cenglars morts per pesta porcina africana que eleva 29 els casos detectats tots dins del mateix radi de 6 quilòmetres i sense ampliar els municipis afectats. A més, també s'ha confirmat el focus de grip aviari en una granja de veiputs i els serveis veterinaris investiguen l'origen del brot amb la hipòtesi principal del contacte amb una au silvestre infectada.
I en mobilitat, encara ara, la principal afectació avui és la boira densa, que redueix la visibilitat en diversos punts. A la 2, entre Jorba i Bessiana, també a la P7, entre Cardedeu i Barbera del Vallès, i també entre Vilablareix i Massanet de la Selva. A banda, també es manté pas alternatiu a la PP baixa, 1.468, entre Sant Cugat i Barcelona, per desfreniments. A la P2, a Etona, la retirada també d'un vehicle alboral provoca circulació intensa. A banda, pel que fa al servei ferroviari,
Els trens de les línies R2 Sud, R2, R13, R14, R15, R16 i R17 circulen amb retards per una incidència en infraestructura entre el Prat de Llobregat i Veibitge. A banda també els trens de les línies R2 Nord i R11, volíem dir, acumulen retards en aquest cas que poden superar els 20 minuts per un robatori de cable.
I dos menors d'edat es troben en estat crític i tres persones més van resultar ferides a causa d'un accident que va tenir lloc ahir a la nit a la C-16 a Cercs d'Albergueda. El sistema d'emergències mèdiques va activar nou ambulàncies i va traslladar un dels menors a l'Hospital Parta Olidesa Badí i l'altre a la Val d'Hebron. També va atendre tres persones en estat menys greu i les va traslladar als centres sanitaris una dona a la Val d'Hebron, un home a l'Atalla de Manresa i un home a la Mutua de Terrassa.
I pel que fa al temps d'avui, jornada majoritàriament assolellada, però amb oires persistents, sobretot ara al matí, a la depressió central hi ha la Val de l'Ebre que es podrien allargar fins almenys el migdia. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 10 del matí Informació local
Avui, el dia 2 i 3 i 4 de gener, encara podeu visitar la fàbrica dels somnis als baixos de l'edifici del Molí. Ho podeu fer de 10 del matí a 1 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre. Demà, només en horari de matí de 10 a 1. És imprescindible demanar cita prèvia al web cavalcademolinsderrey.cat.
i una vegada tingueu la vostra cita ja podreu triar el dia en què hi hagi lliure i l'horari que hi hagi lliure per poder visitar aquesta fàbrica dels somnis. També us recordem que aquests dies, avui i demà encara, al Poliesportiu Municipal, de nou a una, hi ha el campus i tecnificació de Nadal d'Envol, organitzat pel Club Esportiu Envol Molins.
Demà també es recupera la cerca Vila de l'Home dels Nassos, una iniciativa de l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila. Hi haurà una cerca Vila que va de dos quarts de 12 a dos quarts de 3, que començarà el carrer Mercat, visita el mercat municipal.
Carrer Rafael Casanova, plaça de la Creu, carrer Major, plaça de Catalunya, tornem pel carrer Rafael Casanova fins a la plaça del Mercat i hi haurà un vermut final a la una del migdia davant el local de l'Associació de Veïns. I també de cara a demà el Foment Cultural i Artístic...
Té el seu ball de cap d'any a partir de dos quarts de dotze de la nit. El preu general és de 40 euros i 35 euros per als socis. També, de cara a divendres, a l'Associació de Veïns i Veïnes de les Guardioles, a dos quarts de sis de la tarda i fins a les set hi haurà un espectacle d'ombres als tres porquets. I dissabte, el Poliesportiu Municipal
De nou a una hi ha el Torneig de Reis, Bàsquet, Vila de Molins de Rei, que organitza el Club Bàsquet Molins de Rei. I a les 12 del migdia al Museu del Renaixement, visita comentada en català. Aquesta visita és gratuïta, però s'ha de treure l'entrada per al museu, que podeu fer reserva prèvia a Inforroba, Museu del Renaixement.
També recordeu que el mateix dissabte a les 7 de la tarda al Teatre de la Penny hi ha el cicle Gaudí amb una quinta portuguesa amb la direcció de Balina Prat, una pel·lícula que dura dues hores, és un drama en versió original en castellà amb Branca Càtic, Luisa Cruz, Manolo Solo, Maria de Medeiros, Rita Cavasso i Rui Morrison, una pel·lícula apta per tots els públics i poder adquirir les entrades al web Entràpolis.
Hem de comunicar la defunció de la senyora Dolores García Romero. Tenia 94 anys i vivia a la carretera de Caldes, número 54. La cerimònia d'acomiadat serà aquest matí a dos quarts de 12 a l'oratori del Tanatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia, la farmàcia oberta avui a Molins de Rei, fins a les 10 de la nit. És la farmàcia Roca, que trobareu al carrer Major, número 31.
Bona nit.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Ah, que no saps a Nova. Els pastorets fan 130 anys. I el dia 1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no, Pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt CIE. Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles.
L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Elena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català, per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i 10 minuts. Seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. Esteu escoltant el magazín matinal de Ràdio Molins de Rei, que us acompanya cada dia de dilluns a divendres, això sí, de 8 del matí a 12 del migdia. Estem a l'equador del programa. Ara de seguida farem l'espai de preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest cas, amb la regidora porta d'aquesta formació, que és la Marta Espona. Avui no ens pot acompanyar el Damià Martínez a l'espai Parlem del Renaixement. Recuperarem...
En el seu lloc, un espai que ens agrada també que hem incorporat a aquest curs, parlem de filosofia amb el nostre doctor en filosofia, l'Oriol Ferrés, un cop al mes, l'espai que anomenem típics i tòpics. Recoverarem el de fa tres setmanes, que vam parlar de David Hume i la il·lustració escocesa, molt interessant. I a tres quarts d'onze el que farem és parlar amb el David Lloberes a l'espai de Xifrant el món. Tot això des d'ara i fins les onze.
Salutem la Marta Esponadon, regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya. Molt bé. Que s'acosti al micro, diu el Roger. Què tal, Marta? Bon dia. Bon dia, bon dia. Perquè encara ve amb l'ensurt que diu que t'han estat a punt d'atropellar ara. Home, la veritat és que si jo hagués anat tan distreta com...
com anava el conductor, doncs ara no seria aquí, senzillament. Jo no vull dir, no vull posar-me dramàtica, però que segurament no seria aquí. És que m'he quedat molt parada, realment, perquè... Era un pas de vianants. Era el pas de vianants d'aquí a la cantonada del Foment. I, bueno, sí, hem passat cotxes i, a més, però n'hi havia un que estava de lluny. Jo he començat a passar, he continuat a passar, he continuat passant...
I el cotxe, no, senzillament no ha frenat. Vull pensar que el sol l'ha enlluernat i no ho sé, i que no m'ha vist. Soc menuda, però tampoc tant, no? Però sí que la veritat és que m'he espantat, perquè he pensat que si jo també hagués anat distreta pensant en qualsevol altra cosa i no m'hagués fixat, doncs realment aquí haguéssim tingut un ensurt. De manera que...
Mira, ni que sigui perquè al final s'està acabant l'any i hem de començar el 2026 i hem de fer bons propòsits, doncs potser un hauria de ser, quan anem pel carrer, tots plegats, eh? Els vianants també. Doncs tinguem en compte que hi ha més gent més enllà de nosaltres i, per tant, que hem de vigilar. Els passos de vianants estan per alguna cosa. Jo no passava pel Mins al carrer, passava pel pas de vianants. Per tant...
control entre tots i atenció. Molt bé. Vas anar als Pastorets, no? Vaig anar als Pastorets diumenge a la tarda. Parlem de tradicions, nadalenques locals. Sí, sí, m'agrada seguir les tradicions. Era una funció especial. Era una funció especial, a més a més. La veritat és que el director, l'Oriol Roig, també m'ho havia comentat i em va posar el cuquet de la curiositat dins. I la veritat és que m'ho vaig passar molt bé,
Clar, era un dia especial, era el dia dels Sants Innocents i, per tant, ja imaginàvem que hi hauria sorpreses i elements que no surten habitualment i, per tant, reaccions que podien ser inesperades per part dels mateixos actors i actrius. I realment va ser divertit. Crec que l'Oriol Roig li ha tornat a donar una volta més al cargol i ha incorporat...
un element que ell domina molt, com és tot el món de la imatge, de l'audiovisual, i per tant hi ha un component de novetat aquí també que crec que val molt la pena, a banda de la feina...
molt bona que fa tot el conjunt d'actors i actrius. Clar, jo, com molts de la meva edat, ja fa molts, molts anys que estic anant a veure els Pastorets i l'evolució que he vist des de la primera vegada que m'hi van portar fa...
com 35 anys, em sembla, ara realment és considerable des de tots els punts de vista, des del punt de vista de la interpretació, evidentment tot el que és la tretz, els decorats, etcètera, però també amb tot l'apartat de la música i les cançons. Jo recordo que fa molts anys quan havien de cantar
els personatges doncs la cosa trontollava una mica i en canvi doncs ara és molt diferent i realment hi ha una feina important també aquí al darrere per tant crec que en conjunt són uns pastorets molt molt i molt dignes que val molt la pena de veure'ls és cert que és una obra llarga i per tant per als petits doncs a vegades costa una mica de passar
Té, a més a més, un text que tampoc no és fàcil, però bé, en conjunt, crec que realment val molt la pena i aquest any tenim també novetats en els papers protagonistes, que també està molt bé. Molt bé. Per tant, ho recomano. Recomano anar-hi, encara que la funció del dia dels anys innocent ja no es torni a repetir, però recomano que compreu l'entrada per als dies que queden i passeu una molt bona estona amb els pastorets. Molt bé.
de la resta de la tradició de Nadal. No hem comentat les llums aquest any? No sé si...
Bé, és un element que incentiva el comerç i aleshores aquí en podem... S'ha anat reforçant els últims anys. I aquí opinions de tots colors, però està demostrat que sí que acompanya el comerç de proximitat, acompanya el fet de passejar pel carrer perquè tens ganes de veure també tota aquella decoració i, per tant, facilita que puguis veure també tot el que t'ofereix el comerç local. Per tant, és una aposta important.
i s'ha notat, aquest any és veritat, n'hi ha molta, i...
Després ja entraríem en els gustos i els no gustos, però en tot cas sí que és veritat que s'ha fet una aposta important que espero que això també reverteixi, evidentment, en el comerç local que tenim. Molt bé. Tot això, dos dies per tancar l'any 2025. Sí, això s'acaba. S'acaba la candela. Aquests dies s'està fent balanç. Abans parlàvem de la paraula de l'any que ha triat l'avantguàrdia.
Quina és, perdona, perquè no estic al cas. Espera't, a genocidi. Genocidi? Sí. Ah, bé, la triada, en tot cas, com a... Estava pensant en què tria l'Institut, no és clar, com a actualitat. M'he deixat fora, a l'avantguarda, però sí, genocidi és la paraula. Malauradament, en tot cas. Arangels i l'apagada? No, hi ha...
apagada i l'última ara no ho recordo, però són clars, són paraules de molta actualitat i malauradament tres d'elles, perquè tant els aranzels que al Donald Trump se li van posar...
tan intensament dins que lluitava per ells, com el genocidi, com la pagada, realment són tres situacions negatives, evidentment incomparables entre elles, però totes elles. Mostra't d'un aspecte negatiu que hem tingut durant el 2025, evidentment. I l'Eia, doncs...
Segur que té moltes coses positives, però a mi encara reconec que encara em costa una mica i que em fa una mica de por, perquè malauradament totes les noves tecnologies hi ha qui sempre les utilitza pel costat dolent, pel costat negatiu, per complicar la vida en lloc de per afavorir-la, i això és una qüestió, és un aspecte que sempre em preocupa, i en tot cas em preocupa.
em frena una mica. Però és obvi que és un avenç, un avenç molt important que pot facilitar moltes feines, però que a la vegada també en complica d'altres i en el món de l'ensenyament ho estem veient. És a dir, que no és una fal·làcia també això de dir que l'utilitzem per qüestions d'aprenentatge. És cert i això és una complicació afegida per al professor o professora.
Això era amb paraules a nivell més global, però anant en clau local, quines reflexions hi posaries aquest 2025 que ja s'acaba? Bé, en clau local, en tot cas, jo, si em permets, distingiria entre el que és la nostra secció local, ja que també fem el programa sobre Esquerra Republicana de Molins, i després el que seria l'aspecte més local, més municipal.
Pel que fa a la secció local, crec que és indubtable que hem de posar en relleu la renovació que hem tingut dintre de la nostra secció, amb la figura del Ricard Vinyets com a president, que li ha donat un tomb, o ha aconseguit que realment un tomb que feia temps que parlàvem de donar a la secció, realment ell l'ha acabat
duent a terme. I això s'ha vist en diferents actes que hem organitzat i en diferents propostes, i crec que és molt positiu. La nostra intenció, ho hem comentat més d'una vegada, és obrir-nos, és que la gent no ens vegi tan...
Ja sé que és bastant un impossible, però que la gent no ens vegi tant com un partit polític i, per tant, que si m'acosto allà la primera cosa que em diran és que has de fer militant, sinó que entenguin que som una entitat política, sí, és cert,
però oberta a tots els suggeriments que ens vulguin fer arribar, a totes les queixes que ens puguin plantejar per tal que nosaltres les fem arribar a qui correspongui i després, evidentment, per sumar esforços, per sumar mans, sumar caps i tot el que puguem sumar per realment ser més gent a l'hora de tirar endavant un projecte polític.
i crec que estem en aquesta línia. Hem fet actes diversos, tant dins com fora de la nostra seu, del nostre local, amb aquesta intenció, precisament, amb la d'obrir-nos. Bé, pot venir més o menys gent, però sí que estem veient que de vegades ve un tipus de públic, de vegades en ve un altre, i això és el que ens interessa, el que deia, que tothom ens vegi
com un grup de persones que treballen per Molins de Rei, en qui poden depositar la confiança per emetre qualsevol pensament i plantejament que puguin tenir.
I en clau municipal, doncs, home, jo venia pensant una mica en el 2025, perquè arriba un punt que s'embarregen ja tots els anys. Per això potser el pas de Vianants... El pas de Vianants, potser sí. Segurament part de la culpa també era meva, en el pas de Vianants. Venia pensant, sobretot, en la residència, per exemple. Estava pensant una mica en la cronologia de com havia anat tot plegat. I crec que el 2025 ha estat l'any, potser, d'aquesta empenta...
per començar a tenir la sensació que es desencalla el tema. És cert que encara no s'ha acabat. Se suposa que estan fent les últimes valoracions econòmiques de totes aquelles empreses que es van presentar per tirar endavant la construcció de la residència i, per tant, que a principis del 2026 aquesta licitació ja s'hauria de donar per feta i, per tant, aquí ja hauria de començar tot el procés
de construcció de la residència. Per tant, crec que...
Per una banda, podem alegrar-nos del fet que s'hagi desencallat i, per tant, que tot comenci a rotllar. I, per l'altra, crec que és innegable aquesta anàlisi també des del punt de vista negatiu que hem de fer, que realment s'ha perdut molt de temps. Jo no vull dir que s'hagi perdut expressament, evidentment, però l'hem perdut en converses que no han fructificat,
Amb anàlisis econòmiques que no han estat encertades del tot i han frenat, i ho sento, però recordaré una vegada més, que el nostre grup precisament va ser el que va posar sobre la taula que s'estava fent una proposta econòmica de finançament de la residència, de la construcció de la residència,
que allò no acabava de quadrar i que no semblava tan possible com l'equip de govern ho estava plantejant i com després la resta de grups també li van donar el seu suport. Això era el 2024, se'ns va criticar molt perquè se'ns va dir que nosaltres el que fèiem era posar pals a les rodes i nosaltres el que volíem era ser realistes i demostrar que s'estava fent un plantejament que no era així.
Això va significar una aturada, perquè estic parlant del mes de març, si no recordo malament, quan nosaltres vam expressar aquesta opinió, i fins a l'octubre
arran d'aquesta Oficina Nacional d'Evaluació, que va arribar a un dictamen similar del que nosaltres havíem dit, tota aquesta aturada de temps, això va perjudicar. I, per tant, si en aquell moment potser no se'ns hagués titllat d'això, de posar pals a les rodes, de voler buscar els problemes d'allà on no hi són, i és que vosaltres sempre esteu buscant per òs,
A les coses, doncs, potser si s'hagués analitzat d'una altra manera, aquest mig any que ens vam passar esperant aquest dictamen final, aquesta opinió final de l'oficina d'avaluació, doncs s'hauria pogut avançar. I això sí que ha estat una pèrdua de temps.
Per tant, bé, per això dic que és un sentiment agradós, però, evidentment, encarant-ho en positiu cap al futur i esperant que no hi hagi més interrupcions afegides. Recordeu que són 11 empreses les que s'han presentat, que encara s'està avaluant, no?, una per una. S'està avaluant, si no ho he entès malament, en tot cas en l'última informació que ens van donar mitjà en desembre, que el que ja s'estava fent, o el que es començava...
a fer en aquell moment era l'avaluació econòmica de cada una de les opcions de les empreses i, per tant, a partir d'aquí ja es feia la tria final. És a dir, per una banda, tot el projecte que l'empresa presentava de procés de construcció, més l'oferta econòmica que també oferia i llavors tot plegat s'havia de decidir quina era la millor opció per a la construcció.
Imagino que s'està en aquest moment, perquè no tenim més informació, i suposo que ara, quan tornem una mica a la normalitat després de Reis, o abans, quan tinguin la informació, vam quedar que ens la farien arribar.
Bé, i ara encararem un gener, ara estàvem mirant que, doncs, de seguida... Molt ple. Molt ple. És possible, doncs, que ja es porti en debat el pressupost, no?, el 2026? En un principi, la data programada era el ple ordinari de final de mes, que també canvia de dia, perquè en lloc de dir jous seria dimecres, que seria... 26, em sembla, o 27 o 28, sí.
Com veieu, el calendari del gener encara no el tinc clar. Dimecres 28. És un dimecres, sí. Precisament per la proximitat de la fira, del pregó i de tot plegat. No, el pregó és la setmana anterior, és el 23, oi? Sí. Sembla que sí, però el 30 ja comença. Exacte, amb l'inici de la fira. De manera que tenim un mes...
Atapaït, perquè si tira endavant, segueix el ritme que l'equip de govern espera pel que fa a la licitació de la residència, també caldria fer un ple per l'aprovació d'aquesta licitació, de manera que tenim dos...
dues potes en aquest gener per acabar de decidir, que és la licitació de la residència i després el pressupost, el pressupost que demana també unes converses i unes trobades i un anar i tornar amb la proposta de cadascú i, per tant, amb un temps també que passa molt ràpidament. Per tant, espero que aviat ens puguin passar la proposta de pressupost, perquè encara no la tenim, i, per tant, que puguem començar a parlar-nos.
Molt bé, i la Fira, doncs, amb aquest motiu de la 175 en edició, que també coneixíem que, a banda del logotip que estrenarà, també fruit d'aquesta edició especial, acollirà la seu del 33è concurs de Fires de Catalunya. En principi, no m'han dit encara la data...
Em semblava haver llegit que era cap al Junts, perquè vaig pensar que no és a la Fira. Jo pensava que tenia relació i al llegir la notícia vaig veure que no. Bé, és una manera de promoure indirectament la Fira, està clar, i en tot cas de convertir una mica Molins de Rei, imagino que és l'objectiu, perquè en tot cas l'explicació no la tenim...
Però imagino que l'objectiu és realment convertir Molins de Rei en un exponent important pel que fa a les fires. I és obvi que la Fira de la Candelera té un paper molt important, un pes molt important, no solament per la quantitat d'anys que fa que s'està organitzant, que també, sinó en tot cas per tota l'embargadura i per tot el que comporta
organitzativament, per descomptat, però també de mostra, d'exposició i de saber conjugar una mica els gustos i les necessitats de tothom sense abandonar, que és el que en tot cas nosaltres sempre hem reclamat també, sense abandonar el fonament de la Fira, la base de la Fira, com és tot el sector agrari i de planter i de tota la...
girant tot al voltant del món del camp, evidentment, però està clar que la Fira ha sabut amb els anys fer-se un lloc i ara s'ha de mantenir, esclar que sí, és un repte i endavant.
Molt bé, Marta, ho anirem deixant aquí. La setmana que ve és Dia de Reis, per cert, dimarts, festiu. No hi haurà un problema, doncs. Esperem que hagin passat per casa. Esperem que sí. I més, si hem fet la carta en català, com ens vas passar, doncs...
Bé, en tot cas trencaríem aquí, aprofitaríem en tot cas el moment per trencar una llança en favor també de l'ús del català. No és broma realment tota la pressió que pateix la llengua i per tant qualsevol acció, per menuda que sigui, per insignificant que sigui, val la pena fer-la en català si volem que la nostra llengua realment...
tingui el paper que es mereix, el lloc que es mereix, com a llengua pròpia nostra, que és... El català. El català. Doncs ho deixem aquí, Marta, és una bona entrada d'any. Exacte, deixa'm desitjar a tothom, sisplau. Primer, molt bona sortida, que sortiu molt bé del 2025, i després que entreu, doncs el 2026, encara millor, si pot ser, i que...
aquest nou any ens porti a tots plegats, primer de tot salut, que sense la salut no fem res, i després amb força i amb penta per tirar endavant tots els projectes, il·lusions i somnis que cadascú pugui tenir. Molt bé, doncs els millors desitjos, Marta Espona, moltes gràcies. Per a vosaltres també, evidentment. Gràcies, que vagi molt bé. Bon dia a tothom. Adéu-siau. Són dos quarts d'onze del matí, per cert, que ens ha trucat l'Alexandra.
que en aquest cas avui no ens podrà acompanyar. Hem anunciat la convidada quan cau la tarda, la tenim indisposada amb grip i per tant no ens podrà acompanyar. Des d'aquí també una ràpida recuperació i escoltareu una remissió avui a les 8 del vespre i per tant no tindrà òbviament la convidada que hem anunciat abans.
El que farem ara, que no tenim tampoc el Damià Martínez, en aquest cas per dies festius, i per tant no ens pot acompanyar al Parlem del Renaixement, és recuperar els típics i tòpics, la secció de filosofia que compartim amb l'Oriol Farrés, i és l'espai que hem fet aquest mes de desembre.
Gràcies.
Doncs ja ha arribat aquell dimarts al mes on parlem de filosofia i ho fem acompanyats del nostre doctor en filosofia, que és l'Oriol Ferrés. Què tal, Oriol? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol, què tal? Molt bé, content de rebre't. A punt de Nadal? Sí, s'acosta al Nadal les festes. Sí. I això ja vol dir trobar-se amb la família, els grans dinars de Nadal i al mateix temps la gran festa del consum. Sí.
Bé, avui, atenció, anem a parlar del filòsof, em vas dir, més ràpid de la història. Home, jo et podria fer una pregunta. Quin és el filòsof més ràpid de la història? I jo, en aquell moment, he de ser honest i et vaig dir, ai, no sé de quin parles. Doncs, llavors, jo vaig dir, és Hume. David Hume. Efectivament, David Hume és un acudit molt dolent. Ara ho has fet tu més bé que jo, eh? És aquest Hume. Hume.
Ja ha passat, eh? Ràpid. És el més ràpid de tots? Sí. Bé, bromes a banda. Sí. Per tant, ens anem a Escòcia, no? Ara t'anava a dir. D'on diries que és? És que ho vaig mirar d'agudament quan em vas dir que parlaríem d'Edimburg. Correcte, eh? No hi he estat i m'han dit que és molt bonica la ciutat. Edinburgh. Edinburgh.
Molt bé. Doncs, efectivament, escocès, segle XVIII, eh? David Hume va néixer l'any 1711 i va morir l'any 1776. Per tant, estem parlant, encara, perquè l'últim dia estàvem parlant d'això, del segle de la il·lustració. I de Hume no en vam dir res, per tant, avui toca parlar-ne. Per tant, hi va haver una il·lustració escocesa
Sí? Sí, sí. Encapçalada per ell com a cap més visible? És el més famós de tota la colla. És a dir, això suposo que hem d'anar també a Hatchison, hi ha una sèrie d'autors que també són escocesos i que es dediquen a la filosofia, però quan parlem d'il·lustració escocesa, efectivament, Hume és el més important, és el que ens sonarà més, David Hume. Potser entre els nostres oients hi ha algú que va estudiar filosofia?
Pot ser. O història de la filosofia. Sí. I encara se'n recorda dels empiristes britànics. Per tant, avui anem a parlar dels empiristes. Per què es caracteritzaven els empiristes? Clar, això és una cosa interessant, que per context històric hem de veure que la gran filosofia moderna, que comença amb Descartes, és aquell del penso i per tant existeixo,
partia de la base que, efectivament, la raó humana comptava amb una sèrie d'idees innates i que conèixer, d'alguna manera, també era treballar amb aquestes idees que ja ens venien donades. I apareixen una sèrie d'autors fora del continent estrictament, més aviat a l'illa, no?, són anglosaxons, com Locke, com Berkeley... John Locke. John Locke.
Efectivament. Sí. I George Berkeley. Efectivament. Molt bé. Ostres, et posaré matrícula d'onor, eh? Intento fer els deures. Molt bé. I David Hume. I David Hume. És aquesta triada que, efectivament, es consideren empiristes. Però què pensaven realment? Perquè això és una consideració. És a dir, no podem dir que eren empiristes perquè pensaven tal cosa. Ho hem de dir al revés. Pensaven tal cosa i llavors, com a conclusió, podríem dir que són empiristes.
A veure, ells partien de la base diferent d'aquesta cosa més racionalista que deia abans, que el coneixement ens ve de l'experiència.
Per tant, el coneixement humà, en molt bona part, són qüestions de fet, que ens arriben a través dels sentits, i per tant en tenim sensacions o en tenim impressions. I per tant, les nostres idees no estan allà col·locades a priori, sinó que s'han format, s'han construït a partir de les nostres dades sensibles, a partir del que hem anat recollint de l'experiència, i que per tant, una idea...
que no té el seu correlat en l'experiència, en la sensació, és una idea imaginària o fins i tot una idea falsa, perquè el coneixement de debò, el coneixement del món, ens ve a través de l'experiència. Això serà una idea molt interessant. Innovadora respecte al que veníem trobant fins al moment en la història de la filosofia? Va ser trencador, diguem. És un trencament molt important. Sí que podríem trobar en alguna filosofia medieval, i ara no em vull fer molt pedant,
però que parteix també de la idea que no tenim res en l'enteniment que abans no hagi aparegut en els sentits. Això és una de les formulacions que pots trobar també en algunes filosofies escolàstiques medievals. Però, bàsicament, la gran revolució de la filosofia és moderna, i ells, efectivament, aquests tres, Locke, Berkeley i Hume, representen un trencament amb aquest racionalisme més europeu. Ells són més tranquils, i concretament Hume, com ens l'hem d'imaginar? Aquesta seria una bona pregunta.
Bé, com ens l'hem d'imaginar, Oriol? Doncs mira, una situació com la que estem tenint ara, era un gran conversador, que no s'ha de confondre amb un gran conservador, eh? És a dir, tenia molt bona conversa, era molt divertit, però alhora molt bonomiós i molt tranquil. S'explica que va acollir Rousseau, que estava perseguit en el continent i el va rebre durant un temps...
a l'illa britànica, i aleshores va quedar parat de com era aquest Rousseau, que era més aviat esbarat i era una mica... una mica poruc, i que també tenia, diguéssim, una mena de mentalitat complicada, i al final, quan Rousseau s'enfada amb Hume també, per més de saber quina tonteria, i marxa, Hume acaba consignant, acaba escrivint «No he conegut mai un home tan singular i tan extravagant com aquest Rousseau».
Perquè Hume era més aviat tranquil, era bon humiós, era bon conversador, i ell pensava que la filosofia, sobretot, s'havia d'escriure molt bé, amb bon estil, amb bon sentiment, perquè pogués ser entesa. Per tant, el primer deure de la filosofia era que fos comprensible. Que bé, això s'agraeix moltíssim. Escolta, parlant del concepte escepticisme... Bé, aquí anem a la cosa bona de Hume. Hume se l'ha considerat un escèptic, també...
perquè d'aquesta línia empirista és el que acaba d'alguna manera fent una filosofia que jo crec que és la més coherent de les tres. Perquè si el coneixement ens arriba de l'experiència, podem tenir garanties?
Per exemple, que una cosa sempre hagi passat. Per exemple, que surti el sol. Ahir dilluns va acabar sortint el sol després d'una mica de pluja, no? I els dies anteriors sempre, cada dia surt el sol. Ja sabem que això té a veure amb la rotació de la Terra, però ja ens entenem. Però tenim alguna garantia que el sol sortirà demà? L'experiència que ens diu, que fins ara ha estat així, sempre...
o durant molt temps, i tenim una creença basada en el costum. Però que una cosa sempre s'hagi repetit de la mateixa manera no ens dona garanties universals i absolutes i necessàries, sobretot, que aquesta cosa passarà. Per tant, Hugh m'ha passat a la història, de fet, com l'autor d'una expressió molt divertida, que és que qualsevol dia pot no sortir el sol.
Mira, per tant m'estàs dient, Oriol, que l'experiència no dona certeses? L'experiència no ens pot donar ni certeses ni garanties. És a dir, el coneixement que fonamentem en l'experiència és un coneixement que és probable.
però no ens pot donar garanties absolutes i totals. És probable, és molt probable, és altament probable que demà torni a sortir el sol. Però aquella certesa no la tenim. Hi ha un acudit, no és de Hugh, més d'un filòsofo posterior, que és Bertrand Russell, que diu que no podem actuar com aquell gall que sempre treu el cap cada matí perquè li donen de menjar, fins que arriba el dia de Nadal, precisament, i li tallen el cap. Per tant, que una cosa sempre s'hagi repetit, o que el fet ha...
sempre sigui prioritari respecte al fet bé, que sempre els veguem contigus, junts i que estan associats, no vol dir que un sigui causa de l'altre. Amb aquesta ampolla d'aigua que tenim sobre la taula, jo si la deixo anar a terra caurà, efectivament, però aquesta relació de causa amb efecte
no és necessària perquè només la coneixem a partir dels casos anteriors. Per tant, Hume és molt modest i diu que tot el coneixement és una creença molt probable que puguem arribar a tenir, però aquelles certeses absolutes en filosofia no existeixen. I de fet, Hume deia que no hi ha res pitjor per la filosofia que ser positiu...
Això és de l'anglès, to be positive, que vol dir estar molt segur d'alguna cosa, i ser dogmàtic. Cap a la filosofia hem de ser més aviat escèptics i descreguts i hem de qüestionar i hem de tenir llibertat de pensament. Aquest és el Hume il·lustrat que ens interessa. Seria una de les seves grans aportacions, eh? Tot el que estem comentant ara. Sense cap mena de dubte. També en parlaves del concepte de la guillotina de Hume. Aquesta és una idea molt bonica. A veure...
A veure, a vegades... A veure, Hume té un llibre que va publicar quan tenia 20 i pocs anys, que és el Tractat sobre la Naturalesa Humana, i aquí Hume, que era molt ambiciós, va veure que va tenir molt poc èxit editorial. El llibre no es venia i va ser un fracàs. I aleshores va decidir reescriure'l i el va dividir en dos llibres. La investigació sobre l'enteniment humà, que són aquestes idees empiristes que hem estat comentant ara i escèptiques, i després la investigació sobre els principis de la moral.
I aquests dos llibres, que estaven escrits amb un estil menys abstrús, sí que aleshores es van vendre molt bé, van tenir molta sortida, i és segurament gràcies a aquests llibres que coneixem el Hume com a gran filòsof, com a gran nom de la història de la filosofia. I amb això que em preguntaves ara de la guillotina de Hume, que a vegades també es coneix com a fal·làcia naturalista, és perquè també critica una idea.
critica la idea, i a vegades en alguna conversa pot haver sortit, quan estem discutint sobre temes morals, algú que diu, bé, això està bé perquè sempre ho hem fet així. Ja està bé que hi hagi aquesta relació, la que sigui. Imagina't que no és la nostra situació actual, però que visquíssim en un món antic en què hi ha esclaus. I algú que defensa la institució de l'esclavitud digués, està bé que hi hagi esclaus, perquè sempre n'hi ha hagut.
Per tant, com que sempre hi ha hagut i sempre ho hem trobat bé, per tant, com a conclusió, tenir esclaus és bo. Clar, Hume és el gran enemic d'aquests arguments conservadors, perquè ell ens diu que una cosa sigui d'una manera, en podem fer un judici descriptiu, estem descrivint la realitat.
Però deduir de la descripció que una cosa tingui valor moral, que sigui normativa, que sigui bona, és fer un salt entre els fets i els valors. Per tant, quan argumentem sobre valors, no podem fonamentar-nos en fets, perquè una cosa és com són les coses i una altra cosa molt diferent com haurien de ser les coses.
Que bé, que bé. Com sempre, m'agrada preguntar-te per aquelles obres que ha deixat escrites el filòsof en qüestió. N'has apuntat algunes, però volíem comentar tres obres importants. Sí, són justament aquestes. Són les que hem comentat o n'afegiríem d'alguna més.
Bé, després puc comentar alguna cosa més que és interessant. Jim es va dedicar a moltes coses, eh? Per exemple, Jim també es va dedicar a la història. Sí. Però, efectivament, el tractat sobre la naturalesa humana jo no el recomanaria. No, eh? No, perquè és aquest primer intent. Val. Però, en canvi, jo, si a la gent li agrada la filosofia, és un plaer poder llegir la investigació sobre l'enteniment humà.
És un llibre de filosofia i és on, d'alguna manera, Humans diu que el coneixement ve de les qüestions de fet, és a dir, de l'experiència, o de les relacions d'idees. Les relacions d'idees són les matemàtiques i la lògica, i aquí sí que és important el principi de no contradicció, hem de poder relacionar les idees però no podem contradir-nos...
la contradicció és el gran pecat filosòfic, i aleshores tindríem les qüestions de fet, que és clar, una cosa és que A sigui igual a A, però amb això tampoc vas gaire lluny. En canvi, moltes informacions que hem arribat a tenir de la realitat ens venen a través de l'experiència. I Hume ens fa una crítica de com ens arriba el coneixement a través de l'experiència i com després el podem anar recombinant amb idees de la imaginació.
Per tant, d'alguna manera, Hume és també un gran psicòleg, perquè estudia com funciona l'enteniment humà i com treballa la imaginació amb les idees i com les va construint, amb els principis d'associació, de semblança, de contigüitat. Per tant, Hume és un investigador també de com funciona la ment, allò que els anglosaxons en diuen de mind, la ment. Són llibres que podem llegir en català?
La investigació sobre l'entreniment humà està traduïda al català i es pot llegir. Hi ha una edició antiga d'edicions 62 que encara potser podem trobar. I hi ha molta obra de Hume que encara es podria traduir al català i que no ho està. Bé, per tant, encara queda camí per recórrer. Si hi ha fans de la il·lustració escocesa...
És una filosofia molt del sentit comú, la il·lustració escocesa, i justament a Catalunya també va haver-hi tot un moviment de la filosofia fort, del sentit comú, que també és una cosa del seny molt catalana. Per tant, els nostres germans escocesos estarien alineats amb alguna cosa del temperament també filosòfic català.
Molt bé. Doncs alguna cosa més, Oriol, que vulguis afegir? No ho sé. Fes-me tu alguna pregunta que tinguis. No, no, és que m'ha agradat. Ha sigut perfectament planer i educatiu tot el que has explicat. Home, l'hem deixat molt bé. També deixa'm que te'l critiqui una mica. Pros i contres, val. Pros i contres.
Hume tampoc era tan perfecte. Hume, en els seus escrits polítics, diu... Ai, aquelles repúbliques antigues i heroiques, aquelles democràcies del passat ja no vindran, ja no tornaran. Aquest sistema republicà s'ha acabat. Perquè els moderns hem inventat el dolç comerç. I això ens ha donat luxes i ens ha donat la dolçor de costums. Per tant, hem abandonat l'èpica i la guerra...
i ho hem traduït pel comerç, ho hem canviat pel comerç, i per tant hem d'abraçar aquestes monarquies constitucionals i liberals del comerç com a formes d'acabar amb les antigues repúbliques i les guerres. Doncs bé, males notícies, perquè encara que hi ha mercat i que hi ha comerç, les guerres no s'han acabat. I aquí Hume potser va pecar de massa il·lus. Ell que era tan crític, ell que era tan escèptic, les guerres amb el comerç no necessàriament s'ha acabat i només cal obrir el diari.
Doncs amb aquesta reflexió final tanquem els típics i tòpics d'aquest mes de desembre parlant de David Hume i la il·lustració escocesa. Oriol Ferrés, moltes gràcies. Bon Nadal, eh? Bon Nadal igualment i moltes gràcies a vosaltres. Un plaer.
Seguim un minut i mig per sobre dos quarts, tres quarts, doncs, ja del matí. Matí de dimarts, eh? Surt el sol, que bé. David Lloberes, bon dia. Bon dia. Encara no has marxat per Navidad. Encara no, encara no, però queda poc. Ha costat una mica més. Ha anat bé de moment? Sí, sempre va bé, sempre va bé trobar-te amb els amics...
Els avis, que ja tenen una edat, ja... Els dos avis tenen més de 90 anys. I ara, per això, els estaves fent una foto... Exacte. Els saludem si ens estan escoltant. Perquè, realment, malgrat tenir més de 90 anys, tenen una alfabetització digital bastant avançada. Fantàstic. A més a més, no només fan servir WhatsApp, que seria el programari, l'aplicació que tots els avis coneixerien, sinó que fan servir Telegram. Molt bé. Sí, sí.
Escolta, i abans de sortir de la tertúlia, per cert, Lisboa és una de les ciutats més cares per viure actualment? Exactament. Lisboa és una de les ciutats que té el ràtio entre salari i preus més alts d'Europa. És a dir, amb els salaris més baixos i amb els preus més alts en relació als salaris. Déu-n'hi-do. Per tant, sí. Ho confirmes, eh? Si cobres un salari portuguès, com és el cas, doncs sí.
les tens magres. Si ets un expat que rep un salari, cobra un salari alemany i que no cotitza a Portugal, però en canvi sí que fa servir els seus serveis públics, és a dir, que moltes vegades els partits d'extrema dreta parlen del desequilibri fiscal que suposadament generen els immigrants, doncs bé, els immigrants rics generen un desequilibri fiscal molt més gran que els immigrants pobres,
que els immigrants pobres treballen al lloc on viuen, per tant, no només fan servir els serveis públics del lloc on viuen, sinó que principalment aporten, i en aquest cas, a la seguretat social del lloc on viuen. Per tant, això s'haurien d'apuntar determinats demagogs que van passant pels nostres mitjans de comunicació.
A veure, però no parlarem d'això avui, sinó que vols mirar... Ja n'hem parlat d'això alguns altres dies, avui toca parlar d'una altra cosa... I vols mirar ja cap al 2026. Exacte, mirem cap al 2026. El tenim a tocar. El tenim a tocar, i el que passa és que hi entrarem de manera desendreçada. No sé si el 2026 serà un any desendreçat, però que hi entrarem de manera desendreçada, això ho sabem segur...
Per què? Perquè hi entrarem de manera desendreçada, a les diferents parts del món, Oriol. Explica'm-ho tu, sisplau. Aviam, doncs, perquè tenim diferents fosos horaris. Ah, pels fosos horaris. Dic, aviam si no ho tenen tot en ordre. No, no, tenim diferents fosos horaris, per tant, tindrem... Tu vols parlar d'això, eh? Exacte. Ah, pillo. Home, és curiós, aquesta. És curiós, és curiós, aquesta. És un tema lleuger per aquests dies, ja que segurament tindrem repassos anuals una mica més... Seguríssim. Una mica més massuts...
I bé, doncs sí, parlarem dels diferents fos horaris perquè sempre tenim la típica imatge de Sydney. Sydney ja ha entrat el 2026, Austràlia ja ha entrat el 2026. Serà el primer? No, no serà el primer. Sydney no es troba en el primer fos horari després de la línia internacional del canvi de dia o del canvi d'hora.
sinó que es troba en la tercera, és a dir, es troba en tres hores endarrerit dels primers. Els primers són les diferents illes del Pacífic, seran els estats federats de la Micronèsia, la colònia estatonidenca de les Marianes, també és dels primers...
Aquests són els primers a estrenar el 2026. Aquests són els primers, aquests són els primers. I és curiós perquè, ja que he parlat que les Marianes, les Illes Marianes són territori nord-americà, concretament les Marianes del sud, concretament l'illa de Guam, podem dir que és curiós perquè el mateix territori nord-americà inicia el 2026 i gairebé que el tanca amb Alaska i després el fús una mica més oriental. A veure, Illes Marianes...
Illes Marianes, al costat de la fosa de les Marianes, entre Japó i Papua Nova Guinea. Exacte. I a més a més es troben allà alineadetes. Sí, sí, sí. En línia. Els Estats Units, doncs això són els primers i a la vegada seran els últims. Potser podrien presumir...
com altres imperis pretèrits que són l'imperi en què mai es pon el sol, però pinta ser que 2026 no serà un any radiant pel que fa a l'expansionisme i l'hegemonia nord-americana o estatunidenca.
En aquest cas, continuarem parlant del replegament hemisfèric, concretament del replegament a l'hemisferi occidental, i una nova entrada a l'Escola de les Amèriques i a la doctrina Monroe d'entendre que Amèrica Llatina és el seu pati del darrere.
I tot això en uns fosos horaris molt semblants. Amèrica Llatina, malgrat estar una mica, concretament Sud-amèrica, malgrat estar una mica més a l'est...
en certa manera comparteix fosos horaris amb el que seria la costa est dels Estats Units, Nova York, i la part més oriental de Canadà, la part de Terra Nova. Compartiria els fosos horaris amb el centre de Brasil, Venezuela, Bolívia i Xile, i, per altra banda, el més...
la part més oriental d'Amèrica del Sud, comparteix fuso horari amb Groenlàndia. Per tant, entraran a l'any 9, a la vegada que Groenlàndia, la part més costanera de Brasil, Uruguai, i aquí tenim una gran sorpresa, que és que a Argentina està el mateix fuso horari que la part més oriental de Brasil i de Groenlàndia. Sí.
No sé per què, però tenen un horari molt particular. Sempre dins d'Amèrica Llatina diuen que són els... els més díscols d'Amèrica Llatina són els menys llatinoamericans d'Amèrica Llatina. Almenys, això és el que diuen la resta de països llatinoamericans, no? Potser el fet de tenir tanta sanga europea... Per tant, per exemple, el Brasil té diversos fursos horaris. Té diversos fursos horaris, en té tres. El mateix país. Tres. Em sembla que ens ho havies dit algun cop, això.
Exacte, però no és dels països que té més furs horaris. Per exemple, Estats Units continentals, sense comptar les seves colònies o els seus protectorats, en té quatre. De costa est a costa oest es porten quatre hores. Ara, aquí el que s'endú la palma és Rússia. Home! Rússia, que en té set si no comptem les mitges hores.
perquè a Àsia hi ha alguns llocs en els que van amb les hores i mitges. No és el cas de Rússia, Rússia sí que manté les hores senceres, però tenim diferents països d'Àsia que per evitar tenir diferents fots horaris adquireix aquesta solució salomònica, concretament països del subcontinent indi,
que tenen, per exemple, la Índia té l'hora i mitja, és a dir, es porta, en relació a la Xina, es porta dues hores i mitja, que és curiós, no?, és a dir, perquè són països que comparteixen frontera, per exemple, la Xina té només una hora.
Només un fos horari. Mira que és gran, però només un fos horari. Aquesta política centralista xinesa. En canvi, passes a l'altra banda, si aconsegueixes passar per la regió ultramilitaritzada de Caixemira, i, de sobte,
dues hores i mitja menys. Quasi que t'ha agafat gent la que havent recorregut uns metres només. Però això de les hores i mitja no és una cosa només d'Àsia Central o de l'Àsia Indostànica, sinó que Austràlia té tres furs horaris, però un dels quals
és una mitja hora, és una d'aquestes entremig. Per tant, entre la costa est i la costa oest, suposadament només es porten dues hores amb un fust d'una hora i mitja per allet mig.
Altres qüestions, que és una qüestió que sempre surt de l'estat espanyol i França, que tenen l'hora central europea, que és una herència de quan Franco feia la pilota a Hitler, de la Segona Guerra Mundial, etcètera.
tota Europa, doncs, tingués, bé, almenys, o tota l'Europa dominada pels nazis o pels règims nazi-feixistes, tinguessin el mateix fusurari, i això explicaria per què la part més occidental d'Europa, que és França i l'estat espanyol, sense comptar la resta de països que no formen part d'aquest fusurari, com és Regne Unit, Irlanda, Islàndia i Portugal,
perquè tenen l'hora central europea sense estar al centre d'Europa, doncs és aquesta explicació històrica que, doncs mira, ja s'ha quedat, ens hi hem acostumat a que el sol a l'estiu es pongui gairebé a les 9, dos quarts de 9, que crec que es deu pondre aquí a Molins, i a l'hivern, doncs en certa manera ho agraïm perquè el sol es pon a les 5, podent-se pondre a les 4 i poc. Per tant... Sí, si pugem amunt...
exacte, sí, quan més al nord pitjor però si ens trobéssim al mateix meridià com és el cas del Regne Unit doncs malgrat estar més al nord i tenir una a l'hemisferi nord
quan més al nord anem a l'hivern, doncs més curt és el dia, també tindríem la penalització aquesta extra de l'hora. Penalització o no, o benefici, no? Depèn de si fóssim persones més matineres o persones més d'anar-nos a dormir tard i que ens agradés més tenir una vida social per la tarda.
Pel que fa a Àfrica, que mai es parla d'Àfrica en aquestes coses, doncs crec que se n'ha de parlar, perquè té quatre furs horaris. Àfrica, sabem que la podríem dividir més o menys en quatre, no? L'Àfrica del Magreb i de...
del món àrab, que està dividida en tres fots horaris, perquè l'expansió del món àrab a la Mediterrània i al nord d'Àfrica té una lògica longitudinal. En el cas del Sahel,
per aquesta lògica longitudinal, però en aquest cas el sud del Sàhara també té tres fos horaris, i en canvi, a mesura que anem cap al sud, a la part ja, a la banya meridional austral d'Àfrica, només hi ha un fos horari, és a dir, Namíbia, Àfrica del Sud, Moçambic, etcètera, comparteixen el fos horari. Per tant,
doncs entrarem de manera desendreçada, o hi hauria qui diria endreçada, entrarem de manera endreçada en un 2026 desendreçat. Per tant, tindrem uns quants de xifra en el món ben interessants. Tu estaràs al fuso horari... Jo estaré al fuso horari... Català? No, estaré al fuso horari una hora menys que el català. Una hora menys? Demà, eh? No, no, demà no. Les primeres setmanes de 2026...
D'acord, d'acord, d'acord. Demà, és a dir, passaràs el cap d'any aquí, en cap local, on sigui, però vaja. El cap d'any del Muleí. Ah, sí? Tens l'edigenari? A partir de la una matinada, eh? Exacte, comencen tard. Sí, sí, sí, amb diferents...
que us coneguts. Demà intentaré parlar-ne. Concretament, P.D. Pim-Pam-Pum. Molt bé. Sèria el primer. P.D. Baden Powell, el segon. Baden Powell i... L'Àlex i l'Utge. P.D. Murri. P.D. Murri no sé qui són. Ah, el Baden Powell és l'Àlex i l'Utge. És l'Àlex i l'Utge. I el Pim-Pam-Pum? No sé qui són. Però segur que són coneguts. Almenys informalment coneguts.
David Lloberes, moltes gràcies. Molt bé. Que tinguis bona entrada d'any. Igualment. I la setmana que ve festa, dia de Reis. Sí, tenim festa. No tenim de xifrar en el món. S'ha de celebrar també. Seran els Reis, no?, que el de xifraran. Home, i tant. I esperem que ho facin bé. Feina seva. Que vagi molt bé. David, gràcies. Molt bé. Fem una pausa, tornem de seguida. Vinga.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. L'índex de preus al consum a Espanya ha baixat una dècima al desembre fins al 2,9% i el 2025 tancarà amb una mitjana del 2,7% segons l'Institut Nacional d'Estatística. La caiguda es deu principalment a la baixada dels preus dels carburants i en menor mesura a l'oci i la cultura mentre que aliments i begudes no alcohòliques han pujat. L'IPC subjacent es manté estable en aquest cas en el 2,6%.
I la Generalitat i el Consell de l'Advocacia Catalana han formalitzat un acord que preveu una aportació adicional de 5,7 milions d'euros anuals durant quatre anys, del 2026 al 2029, fins a sol i un total de 22,8 milions d'euros per tal de reforçar estructuralment el servei d'assistència jurídica gratuïta a Catalunya.
A més, també s'ha signat el nou conveni anual per al tort d'ofici del 2026, que arriba en aquest cas als 74,2 milions d'euros. El nou conveni retribueix un 2,5% més als mòduls, n'inclou de nous i reforça també el tort d'ofici en partits judicials com ara Figueres, Santa Coloma, De Farnès, Cervera, Balaguer i la Seu d'Urgell.
I el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica obre avui una convocatòria anticipada de subvencions per al 2026 amb més de 6 milions d'euros destinada als Consells Comarcals de les Comarques de Muntanya i al Consell General d'Aran. Les ajudes finançaran millores i manteniment de camins municipals i rurals d'entre l'1 de gener i el 31 d'octubre com a part de les polítiques de muntanya del govern per garantir l'equitat territorial, millorar la mobilitat i combatre la despoblació.
I en mobilitat, de moment, la situació més complicada és per la Boira Densa, a la 2 entre Jorba i Veciana, també a la Pesat entre Cardedeu i Barbera del Vallès i també entre Vila Blareix i Massanet de la Selva. A banda també es manté pas d'alternatiu a la BB Baixa 1.468 entre Sacugat i Barcelona per despreniments i també tallada.
totalment a hores d'ara la C1415 a Castellà del Vallès per uneses i avisades. Pel que fa al servei ferroviari, els trens de les línies R2 Sud, R2, R13, R14, R15, R16 i R17 circulen amb retards per una incidència en la infraestructura entre el Prat de Llobregat i Veibitze i també els trens de les línies R2 Nord i R11 acumulen retards en aquest cas de 20 minuts per un robatori de cable de coure.
I dos menors d'edat es troben en estat crític i tres persones més van resultar ferides a causa d'un accident que va tenir lloc ahir a la nit a la C16 a Cercs, al Berguedà. El SEM va activar nou ambulàncies i va traslladar un dels menors a l'Hospital Partaoli de Sabadell, volíem dir, i l'altre a la Val d'Hebron. També va atendre tres persones en estat menys greu i es va traslladar a altres centres sanitaris. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 11 del matí.
Aquests dies podeu visitar el gran pessebre amb detalls de Collserola, que està instal·lat a la parròquia, un pessebre que cada any confeccionen Josep Vinyets i Sesca Fernández i que recull l'entorn natural de la vila amb algunes de les seves masies, com les d'enguany, que són Can Ferrés, Can Ribas i Can Calopa de dalt. El podeu visitar de 9 del matí a 12 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre.
I també continuen les representacions dels pastorets de Molins de Rei, de Frederic Soler Pitarra, amb música del mestre Blanc. Les properes representacions són el dijous, 1 de gener, els dies 4, 10 i 11. De gener sempre a les 6 de la tarda a la PENI. La venda anticipada d'entrades numerades es fa al web Entràpolis i si teniu alguna consulta sobre les entrades i la venda anticipada us podeu adreçar a la PENI de dilluns a divendres, excepte els festius,
de dos quarts de 6 a 8 del vespre. També arriba la cavalcada de Reis, i això serà la setmana vinent, a partir de les 6 de la tarda, el dia 5 de gener, per tant, dilluns vinent, coincidint amb l'arribada de Ses Majestats als Reis Mags d'Orient, es farà una gran rebuda a la fàbrica dels Somnis, a la plaça de la Llibertat, amb els passeig del terra ple, acompanyats de tota la comitiva.
Tot seguit, les màximes autoritats de la vila faran entrega de la clau perquè puguin entregar tots els regals als infants de la vila. El recorregut, cap a tres quarts de set, començarà la cavalcada de Reis, que ens portarà per diferents carrers emblemàtics del poble, començant pel passeig de Terraple davant l'edifici del Molí,
Seguim pel carrer Verge del Pilar, carrer Felip Canelies, endinsats al barri del canal, giraran pel carrer Sant Isidre, tornaran pel carrer Ferranegulló, carrer Reseta, Felip Canelies, s'enfilaran al passeig Pimar Gall, aniran cap a la plaça de la Creu, al carrer Rafael Casanovas, la plaça de Catalunya, al carrer Anselm Clavé, la Rambla de la Granja, perdona el seu pas pel barri de la Granja, i tornaran pel passeig del Terrable.
I també, un cop hagin passat els Reis pel barri del Canal, podeu venir amb tota la família a donar la vostra carta als Reis d'Orient, que estaran al local de l'Associació de Veïns del Canal. Per tant, fan un desdoblevent, els Reis de l'Orient. Per una banda, com que són màgics, continuen la cavalcada i, per l'altra, els podreu visitar al local de l'Associació de Veïns del Canal, un cop hagi passat la cavalcada.
Hem de comunicar la defunció de la senyora Dolores García Romero, tenia 94 anys i vivia a l'Avinguda de Caldes, número 54. La cerimònia d'acomiat serà d'aquí 25 minuts a dos quarts de 12 al tanatori de la nostra vila. I acabem amb la farmàcia de guàrdia, la farmàcia oberta avui fins les 10 de la nit a la nostra vila. Molins de Rei és la farmàcia Roca del carrer Major, número 31.
Fins demà!
Saluta a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut! Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, com passió! Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat. Miserables! Allà ens veurem. Ai, ai, ai!
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Catalunya lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Què passaria si paguessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls ressecs. Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang com tu necessites tornar a beure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 9 minuts seguim en directe. Última hora del Bon Dia i Bona Hora d'aquest dimarts 30 de desembre. De seguida, reposant aquesta entrevista que vam emetre fa unes setmanes per parlar de la Belisa B16, que serà obligatòria a tot l'estat a partir d'aquest dijous. I després tindem amb nosaltres el Cesc Vives i també el Pere Raich per fer l'espai Notes Disperses d'aquest mes de desembre. Avui el protagonista, Josep Ramon Bach. Ho farem amb dues parts. La primera...
avui d'aquí una estona, a partir de dos quarts a dotze, i amb tot això arribarem a les dotze del migdia i posarem punt i final al bon dia i bona hora. Primer, però, recuperem aquesta entrevista amb la companya Sílvia Artés a les onze i pràcticament deu minuts. Bon dia i bona hora.
A partir de l'1 de gener serà obligatòria a tot l'Estat portar al cotxe un dispositiu lluminós per avisar la resta de conductors en cas d'avaria, accident o qualsevol altre problema que faci aturar el vehicle al rural de la carretera. L'aparell en qüestió, conegut com a B16, és una baliza de color groc que emet una llum de 360 graus d'alta intensitat de forma intermitent durant almenys 30 minuts i garanteix la visibilitat a molta distància.
Aquests llums substituiran els triangles d'emergència que s'han fet servir fins ara per col·locar els triangles en cas d'incidència el conductor ha de baixar del vehicle i caminar 50 metres per la calçada i en el cas d'aquesta nova belisa no caldrà sortir del cotxe. I per parlar-ne avui ens acompanya Natàlia Padilla que és la cap provincial de la Direcció General de Trànsit. Bon dia i benvinguda.
Bon dia. Doncs, en primer lloc, com i per què sorgeix la idea o la necessitat d'introduir aquest nou dispositiu? Doncs, per una cosa que heu explicat abans, ara mateix, que és que aquest nou dispositiu es pot col·locar sense necessitat de sortir del cotxe i això millora la seguretat diària tant per la persona que fa la penalització i té el vehicle immobilitzat com per la resta.
En concret, hem parlat de la belisa B16. Ens pots explicar una mica quines característiques té aquest aparell, aquesta belisa? Doncs, com heu parlat també, és un petit dispositiu, té una targeta 5 no extraïble i té connectivitat, emet una llum de 360 graus i d'alta intensitat, de manera intermitent i com a mínim durant 30 minuts.
A més, també deu d'una mena d'imant per poder-la col·locar al vehicle. Diguem-ne que nosaltres el conductor està assegut al seu lloc i quan té aquest problema, per la finestra, se suposa, si no ha de sortir el vehicle, s'ha de poder enganxar el vehicle a algun lloc, al sostre o on li vagi bé el conductor o conductora. Sí, amb això dues cosetes. On s'ha de portar, que això és un tema important, s'ha de portar...
preferentment a la guantera del vehicle perquè sigui fàcil agafar-la sense sortir del vehicle en cas de necessitat i efectivament s'ha de col·locar l'espai més alt del vehicle, el joc més alt del vehicle, normalment al sostre i sense sortir del vehicle, o sigui, per la finestra i col·locar-la a dalt al sostre.
encender-la i engegar-la i col·locar-la al sostre. Per tant, la seva utilització seria agafar-la d'un lloc que tinguem a prop, com dius la guantera, engegar-la, deu tenir algun... Engegar-la, bàsicament, ja està només apretar un botonet, suposo, o s'entén un botonet, o com funcionaria?
Sí, sí, se pren un botó i es col·loca a la part més alta del vehicle. Si arribem al sostre, en cas que no arribem en funció del vehicle i del tamany de la persona, suposo que al primer lloc on puguem enganxar-ho, no? Aquí normalment venen dubtades d'un imant o una mentosa.
que fan que es pugui col·locar al costat de la porta del conductor, si no es pot arribar més a dalt. La geolocalització d'aquest dispositiu vol dir que no hem d'avisar ningú i és tot automàtic? No. La VTX té la mateixa funció que els triangles als que substitueix, que és senyalitzar un vehicle immobilitzat a la calçada. O sigui, no activa serveis d'emergència,
Per tant, si es necessiten aquests serveis, s'ha de continuar trucant a l'112 i tampoc sol·licita l'assistència de les grueses en cas que necessitem que el nostre vehicle sigui retirat de la via. I que sol fa la funció que s'hi ha en els triangles, que és la senyalització del vehicle que està immobilitzat a una calçada.
Per tant, hem de trucar al 112 o a la nostra segurança perquè ens enviïn la grua si és que calgués, no? Sí. Tot i que has dit tu quan parlaves de com era aquest dispositiu que té targeta SIM, té connectivitat, això què significa?
Això significa que quan nosaltres ens lleguem a aquest dispositiu, cada 100 segons envia les dades de la nostra ubicació a la plataforma DGT 3.0, indicant que hi ha un vehicle aturat a aquestes coordenades. I a través d'aquesta plataforma es posa a disposició de tots els operadors perquè envien aquesta informació a través dels navegadors,
o aplicacions de mobilitat als conductors i també que puguin fer-se servir els panells de senyalització variable que estiguin al voltant. Això vol dir que els altres conductors que tinguin navegadors al vehicle, o sigui fixa o mòbil, haurien de rebre aquest avís per estar alertats, no? Això m'ha sentit. Tots automàticament es detecten. Automàticament ho detecten aquests navegadors que duem, no?
Bueno, aquest senyal de la balitza es envia a la DGT 3.0 i en aquesta plataforma aquests operadors poden agafar aquest senyal i traslladar-la.
els seus dispositius i amb les seves herramientes. Però aquí, per exemple, ens podrien trobar el cas de gent que no tingui ni aquests aparells ni navegador al vehicle o que si tenen mòbil no el portin activat. En trajectes habituals no tothom va amb el navegador activat i també pel que fa als panells, els panells no estan a totes les vies, normalment autopistes o autovies, en el cas d'altres carreteres, tampoc es rebria.
No, però en aquest sentit l'ajugència mateixa té una visibilitat real del vehicle que estigui aturat. Per tant, hi hauria les dues vies. Qui no ho rebi l'hauria de veure almenys amb un radi important. Tornem una mica enrere, perquè fa els triangles que tenim tots. Això vol dir que ara ja no seran vàlids, que no ens serviran per res?
Doncs sí, a partir de l'1 de 2017, l'únic dispositiu vàlid per senyalitzar aquests vehicles que estan immobilitzats a les calçades és la baliza VFG. I si sortim fora d'Espanya, aquesta baliza és vàlida si viatgem amb altres països, sigui de la Unió Europea o d'altres països d'Europa, per exemple, que es fan molts viatges amb vehicle a Europa? Sí...
Així preveu una convenció, que és la Convenció sobre circulació diària que es va fer aviat el 1968, que preveu que en cas de circulació internacional els països poden exigir que els vehicles portin un triangle d'emergència o bé qualsevol altre dispositiu d'igual eficàcia
que estigui prescrit per la legislació del país en què estigui matriculat el vehicle. Així que això empara que el nostre dispositiu sigui vàlid en uns altres països. Però en tot cas, dins de la Unió Europea, Espanya és l'únic país que ha implementat aquesta baliza. Com s'entén això?
És un país pioner i ho hem fet amb unes altes mesures com la reducció de la velocitat a 30 quilòmetres i s'ha vist que això era una millora per una banda per evitar atropellos en carretera.
i per altra per millorar la visibilitat dels altres usuaris de la via i s'ha adoptat aquesta iniciativa. Efectes pràctics. A partir de l'1 de gener és obligatori. Per a la gent que ens estigui escoltant, on podem comprar-la i com podem saber quin és el model homologat per la DGT? Perquè hi ha molts models al mercat, però suposo que només n'hi ha un que és el que val, o no?
No, no, no. Hi ha moltíssims models, crec que hi ha més de 200 models homologats que es poden comprar a qualsevol botiga. Si voleu comprovar, si la gent vol comprovar si aquest model que està comprant està homologat, a la pàgina web de la DGT, a la V16...
Hi ha un buscador on pot posar el nombre de la certificació que tingui el seu dispositiu i comprovar si està certificat. Però això en copa ja el tens. No, no ho pot fer amb la carcassa en la mateixa botiga.
Abans de comprar-lo, vols dir, no? Que es pugui mirar directament a la pàgina web de la DGT i buscar-ho. Sí, sí, directament i ho pots comprovar. I val uns 40 euros o seria aquest el preu, més o menys? Que és el que hem vist, eh? Tampoc ho sé perquè es pot vendre tot arreu, llavors no ho sabem, no hi ha un preu fixat. Un preu públic fixat, no? Sí, aproximadament.
Com hem dit, aquesta balisa de la B16 té aquesta targeta SIM, canvia la nostra posició a la plataforma de la DGT. Hi ha hagut algunes notícies falses sobre les funcions d'aquesta targeta. Quines serien les funcions i quant de temps dura aquesta SIM, canvia les dades?
Doncs aquesta CIM, ja ho hem parlat, envia les dades de l'ubicació exclusivament i aquestes dades són anònimes, són unes dades d'ubicació però no van vinculades a ningun nombre ni a ninguna matrícula de ningun vehicle i aquesta connectivitat està assegurada per 12 anys.
En el cas que es rebin aquests avisos, es podria donar el cas que no fos, o com podeu saber vosaltres de discriminar si es tracta d'una avaria real o no? No sé si es pot disparar l'avís o algú que vol fer una bretolada, no sé si això ho teniu previst, no sé si es pot discriminar d'alguna manera.
Si es fan verificacions, el que no se sap és quina és la raó per la qual el vehicle està aturat i ha bombardat abans.
i en quin cas s'hauran d'adoptar unes altres mesures. També hem vist crítiques a diferents indrets sobre crítiques que diuen que hi ha poca visibilitat d'aquesta llum, inclús de dia diuen, es veu en alguns vídeos, que els propis intermitents dels vehicles a vegades són més visibles que aquest dispositiu en algunes situacions. Què n'heu de dir des de la DGT?
Doncs bé, que els dispositius homologats compleixen unes especificacions tècniques que fan que la visibilitat en condicions correctes sigui de fins a un quilòmetre. Un quilòmetre de distància es pot veure. Els homologats, atenció, això és una dada important. Si hi ha dubtes, a la pàgina de la DGT.
i apareixen. I els conductors, aquells que ja es van avançar i fa ja temps que van comprar un primer model de Belisa sense connexió que va sortir al mercat, què passa amb aquests conductors? Aquestes l'han de llançar, diguem-ne, i comprar-se'n una de nova?
doncs hauríem de comprar una B6 connectada que serà l'únic dispositiu per fer aquesta senyalització a partir de l'UDN. També aquests dies que hem anat buscant informacions, també hi ha algunes crítiques cap a la DGT. Per què no s'ha fet una campanya informativa, diguem-ne, massiva, com quan es van implantar, per exemple, les etiquetes ambientals, o s'han fet campanyes de conscienciació els últims anys? Per què no s'ha fet aquesta campanya intensiva i massiva?
Doncs bé, la veritat és que la DGT ha fet un esforç molt important, informatiu, i portem molts mesos informant sobre aquest dispositiu. Crec que estem arribant a tot arreu amb la informació. Perquè, en definitiva, el dia 1 de gener d'aquest proper 2026 és obligatori. Quina sanció hi ha per no portar la baliza als vehicles? No sé si teniu prevés algun període informatiu o ja des del mateix dia 1 de gener, qui no la tingui, doncs podria rebre una sanció.
En primer volt, volia dir que el nostre interès és que el dia 1 de gener tothom tingui la seva realitat al seu cotxe perquè vagi protegit. I després, la multa que podria comportar no portar el dispositiu és la mateixa que comportaven abans el no portar els triangles de presenyalització.
I quina multa és aquesta? No ho desconec. Per no portar els triangles i la baliza, per no portar-la, 80 euros. 80 euros. Molt bé. O sigui, si hi ha un vehicle alvoral avariat i no té aquesta baliza, doncs, a part de la seguretat que dius tu, evidentment l'objectiu no és recaptatori, sinó que la gent en tingui, però pot ser que hi hagi algun despistat que no la tingui el dia 1 de gener. En tot cas, hi hauria aquesta sanció, no?
Molt bé, doncs avui hem volgut aclarir una mica aquesta qüestió perquè ho tenim aquí ja a la cantonada, una entrevista que esperem que hagi servit als nostres oients per tenir més informació i més dades d'aquest dispositiu, la B16. N'hem parlat amb Natàlia Padilla, que és la cap provincial de la Direcció General de Trànsit. Moltes gràcies per atendre'ns i bon dia. Bon dia, moltes gràcies a vosaltres.
Quan passejo pel carrer i sé que no hi ets. Quan oloro aquest perfum que encara és tan teu. Quan em deies vine aquí, jo no tenia mai temps.
Ja no pot ser les llums d'aquestes festes i els carrers plens de gent. La mirada, el teu somriure, fa tot tan diferent.
Com passen els anys picant a la porta per recordar-nos que ens estem fent grans. Un nou Nadal. Com passen els anys picant a la porta per recordar-nos que ens estem fent grans.
Quan passin aquests dies, jo seguiré cantant. Inventant melodies perquè el dolor no es noti tant. Les llums d'aquestes festes i els carrers plenys de gent
Com passen els anys picant a la porta per recordar-nos que ens estem fent grans. Un nou Nadal. Com passen els anys picant a la porta per recordar-nos que ens estem fent grans. Un nou Nadal.
T'estimo tant. Un nou Nadal. T'estimo tant.
Un nou Nadal és aquesta cançó lluminosa i emocional que ens han presentat Falcon and Firkin, aquesta combinació nostàlgica que ens ha situat ja a tres minuts per arribar a dos quarts de dotze. Avui no tindrem per ser el Jordi Bomala amb l'espai Gastronomia Molins, per tant encarem ja la recta final del Bon Dia i Bon Hora parlant de poesia amb aquest espai mensual que compartim amb els Cés Vives.
i avui també un convidat. I amb ells arribarem a les 12 del migdia.
No t'es disperses, és aquest espai poètic que compartim un cop al mes amb el Cesc Vives, que anés al curador. Què tal, Cesc? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol, bon dia a tothom. Bon dia, que avui ens portes convidat. M'hi porto un convidat de categoria. Categoria. Que és un altre poeta d'aquí de Mons de Rei, que és en Pere Raic. Hola, Pere, bon dia. Bon dia i bona hora. Bon dia, Pere. Moltes gràcies per deixar-me participar. Gràcies per venir en aquest
No és la primera vegada que participa també d'aquest espai. No, no és la primera vegada. En altres etapes. I per què l'has convidat avui, Cesc? Doncs avui l'he convidat perquè jo sempre intento buscar una mica de relació amb el poeta que ens ocupa l'espai.
I en aquest cas, jo sabia que el Pere era amic del Josep Ramon Bach, que és el poeta que avui explicarem. Sí, sí. Vam coincidir, després em sembla que hi ha un punt que ho matisa, el guió. Però sí, home, amb en Josep Ramon vam tenir...
Bé, la casualitat i la vida que et porta a poder compartir moments molt especials amb algú. I aquest algú, en aquest cas, per mi era el Josep Ramon Bac. Molt bé. És un dels grans poetes, tot i que desconegut, abans en parlàvem amb el Pere, són d'aquests poetes desconeguts que una mica es desvinculen de tot l'àmbit polític, social, literari...
I passen a ser desconeguts, però que realment té una importància molt gran, dins de la lírica catalana. I li dedicarem dos espais. Dos espais. En aquest primer hi ha una glosa, que ja li veig demanant al Pere que, sisplau, si volia participar-hi, ell ha fet una glosa.
del poeta, que ja veureu que ha quedat força bé. Doncs, quan vulgueu, comencem. Quan sortosament vam néixer sota un cel pintat de blanc, el temps encara marcava les hores i omplia de baf el vidre dels finestrons. Era època de remordiments en què les nafres maquillaven records i els ganivets perfilaven mirades.
Una secreta tendresa de portes endins il·luminava els pares i donava sentit a les nostres vides. El món es dividia una vegada més, a cop calent, entre la sang i l'extermini i exaltava amb orgull la tragèdia de la mort. Però a casa...
la por entendria els carrers i exaltava l'ordre, ens disposàvem a emprendre amb el sarer la leialtat als costums i a la paraula.
mentre el pare sumava a pols els diners del pròxim, un acabalat fabricant de teixits, i la mare Pey ens acaronava amb folga i maudava per procurar-nos l'amor, Sabadell, tossudament, reprenia l'alè, sumorta entre vedalls i tristeses. Tot era fosc, aleshores, i el treball febril, en la quietud d'una pàtria ocupada,
Era l'única llei oberta en els murs sagnats de la llibertat. Josep Ramon Bach i Núñez neix a Sabadell el 15 de juny de 1946. És poeta, narrador i dramaturg català. Bach va començar a escriure a principis de la dècada dels 60, influït per J.B. Foix, Federico García Lorca i Salvador Espriu.
Bach, segons llords i llavina, té una lírica senzilla i clara, amb una certa capacitat simbòlica. Es dona a conèixer com a poeta als 18 anys amb el Premi Pere Martí Peidró. Poc després, publica per primera vegada la revista Ruitort i el 1971 participa en un volum conjunt en homenatge al poeta i dramaturg Pere IV. Manuel Costa, editor, explica...
Bach és un illot solitari dins la poètica catalana, allunyat de tots els ismes, dels grupuscles i de les més acreditades escoles. Conrea la ironia i la tendresa en un viatge impossible cap a una felicitat imaginada que el lector estima i agraeix.
En aquestes notes disperses em passa el mateix que ja em va succeir en la preparació de les de Vicent Andrés Estellers, que, degut a la llarga nit del franquisme, les publicacions es van enredar anys darrere, anys després...
de la seva producció lírica. En el cas de Josep Ramon Bach es presenta que la cronologia de la producció no es correspon al de la seva publicació degut que en la seva producció intercala grans espais de temps de discontinuïtat pública, és a dir, el poeta continua produint però s'aparta del món literari i, evidentment, de la publicació.
Aquest fet es pot veure ja a l'inici on es percep, com al marge dels seus primers poemes, un dels primers llibres està produït l'any 1972, en canvi la seva publicació es produeix 25 anys més tard, que el poeta aprofita per fer-hi una petita ampliació.
Degut a aquest fet, he confeccionat aquestes notes disperses de Josep Ramon Bach, seguint, com deia, la cronologia de la seva producció o creació lírica, perquè ajuda l'oient a rebre millor l'imaginari poètic.
Aquests primers passos es complementen amb un parell de reculls breus, com ara... Emily Crawford, alumna de primària, poemes de Johnny Coates, 1972. En aquest llibre ja assaja la creació del seu primer heterònim poètic.
Aquest llibre s'obre amb un preludi del poeta Antoni Clapés-Flaquer. Consta dels apartats Emily Crawford, alumna de primària, Memòria d'Emili i Estanca amb la cloenda del poeta Jordi Domènech. Hem triat els poemes segons d'en dos apartats, ja que, de fet, donen un primer testimoni del conglomerat líric de Josep Ramon Bach. Els taulons de fusta de pi noruec del banc públic de la ciutat
Oh, Emília, t'estimo com divendres ni més ni menys, amb un exacte i precís sentit de l'orientació. Una tarda, a la volta del riu, ella, com un esclat de murtre darrere els jongs, em mira. Reliquiari 1973
Entre els anys 1973 i 1976, vaig escriure aquestes accions líriques en clau de poema que vaig corregir 25 anys després.
Van ser uns anys d'esperança, en els quals els habitants d'aquest petit país vam creure que la llibertat i el futur serien nostres. La meva participació entusiàstica però testimonial en el projecte plàstic de Sala 3 de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell em va obrir els ulls a altres mirades.
Sense Sala 3 sóc sincer. La meva vida probablement no hauria estat el que, amb molts entrebancs i sacrificis, ha estat. Vull dedicar aquests textos escrits amb voluntat creativa i entusiasme líric al record de Sala 3 i a tots i a cada un dels companys d'aquella controvertida però delirant empresa intel·lectual.
Aquest llibre consta de cinc apartats. Del titulat Proposicions per alegrar-nos la vida llegirem Aconseguiu un camió vell i pinteu-lo de dalt a baix de negre a zabeja.
Després ompliu-lo de magranes. A la part més alta de la cabina, iseu-hi una bandera blanca. Dirigiu-vos a dalt d'un peny assegat que presideixi una mar plena d'esculls. Quan el vent alci amb més força les ones, allibereu al buit tota la càrrega de manera que la fruita s'estavelli contra les roques.
Durant les dècades següents, publica de Rems i Hores, 1974, Diorames, 1975 i Transfuga de la memòria, 1985. L'instint és el motor de la meva vida.
De Rems i Hores, 1974. Fa el salt editorial a col·lecció Llibres del Mall. El llibre està dividit en sis apartats, els primers cinc numerats, i el sisè amb títol Plans Marsals, on fa el salt cap als aforismes.
Claró d'estany, pernoctarem sota les ales del silenci, aixuts de filigranes de blanc i negre. La casassa, que pot ser un palau reial, no tindrà pas els finestrons oberts. Un llum de fira, claró d'estany, màgic com els daus, acabarà el vespre i les cabòries.
En el poema que havia tot seguit, l'experiència ja no transforma la seva situació en el món, sinó el propi jo. Porto els ulls plens de mar i de salatge. Hevi de perfils, esclato a la costa. La barcassa al sorral, lluint rems i hores, sembla un escampall de filagarces. Obro el record que m'ofega i oblido qui sóc.
Aquesta poesia és insorrecte, tal vegada indomable. És també el desig d'amagar-me entre ell els versos sota les pàgines entre la presó dels llibres. Aquests llibres que vaig escriure a Sabadell el març de 1974. Està dedicat als amics Francesc Casassa Selva i al pintor Joan Pere Viladecans. Deixar el lector el difícil camí de fer-se poeta.
Confidencial. M'avicia aquesta olor de gleba. Mai més no diré el teu nom pel bec de la fontana, entendrà els devocions. Deixaré a mar la suavitat i les llangotes trenades com un rosari de batalls. Si vols, oblidaré també el calçat a casa. Temps escènic. I és o no la teva imatge endreçada a l'estuig dels records.
Un món llabadís rellisca pels sols de la mirada. Retocat i trist, l'ull dret assassina l'esquerra amb delit. Neixen els dies i les hores. De l'apartat Plans Marsals...
No va més enllà l'ull que la boca? Doncs com m'ennuega aquell punt d'horitzó? David Maduenyo Santís recordava que si bé en un primer moment BAC hauria pogut formar part del Cercle del Mall, on hi havia Ramon Balàs, hi havia Brode Sala, Maria Mercè Marçal i Miquel de Palol, entre d'altres, en va ser un satèl·lit.
perquè en comptes d'oferir poesia intel·lectualitzada es va deixar amarar per la reformulació romàntica de les Vanguardes, que va anar reinterpretant al llarg dels anys. Diorames 1975. El llibre Diorames està dividit en cinc apartats. La mar, els vaixells, els vents, la sorra són molt descrits i dits en aquest llibre.
De l'apartat un rem a crits la platja, amb peus de nacre. Truqueu, noies, a l'amor que ve escuat de lluny amb peus de xalupa farcit de fruites del temps. No hi ha mar que sigui seu sense vaixells de nacre, ni goletes aponent que no duguin or en barra. La ratlla del mar.
No hi ha costat bo a l'envidriat d'una mar blava. Les barcasses atien bandera d'arabesc i els homenots en moll feixuc transporten aigua i sorra. No l'oceà navega pel brusall, ni la terra n'he desalada. Un esporneig de solatge fon els colors.
i una mil ratlles són peixalla. De l'apartat Llenguatge dels Cors. Lletra de puny. Estic cansat de versos rodons, de fer punta els mots, de perseguir mis imatges. M'embruixen els arbres d'un paradís estrany. Perquè el foc del temps no m'esborri els versos, escric als murs de la presó.
De retorn ben foll. Vares venir d'allà on jo vinc amb la gorja feta a miques de clams i versots de lluna. No era maig ni fràgil la ira del temps. Feia mil anys del darrer tomb. I duies d'exil i foll un esguard de noms apilats a la tendresa. De l'apèndix. Fils i penyores.
No són braçals, sinó fils d'un vell enyor brodats en captiva pena. I el dia és un esglai i la nit una penyora. Avatars purs. Records esclatants de tan biesa humida que s'alcen pel damunt dels murs indomables.
Com misteri pur, les zones són membranes en el cor de l'estiu, i tu, un llaç de pressagis ben endolcit pels avatars salvatges. De l'apartat diurames i reencarnacions.
Si en mar de mel, enmig de la faula, l'hivern corrom el plaer foll, posa't, amic, ales celests, nocturna fas de color tou, que en morir ronc i sense flames seràs cometa o molivell.
Transfuga de la llum, 1985. Continuant aquesta primera època com a poeta experimentador, amant del llenguatge barroc i colorit, entusiàstic i arriscat, composicions breus carregades d'imatges fantàstiques i somniadores. El joc i la ironia formen part de l'esperit experimental, fruit del seu contacte amb el grup artístic Sala 3 de Sabadell.
Són deu anys de cloures amb aquesta publicació que continua amb llibres del mall. El títol ja és simptomàtic d'aquesta vida personal i poètica a l'ombra. És una rapsòdia humana, instal·lada en una insòlita fuga de passió envers l'escriptura. D'aquesta època també és el volum reliquiari abans comentat, encara que no veu la llum fins al 1994. Senyals.
Caiguts en la llotja del temps adjacent entre fòssils d'instants. Els dies. Ferits pel sermó del llamp a tenebres amb accent personal. Els mots. Omplint el silenci de l'inclinat univers com divisa d'origen. La vida.
El llibre està dividit en quatre apartats, el darrer que dona també nom al llibre i consta en dos apartats, el primer titulat Domenal fragment. Sota idèntic títol general, reunint els poemes Apèndix, Monografia, que a tot seguit llegirem, i Llàgrimes, el músic Benet Casablanques Domingo va compondre a Viena una versió per a mezzo, alto i quartet de corda,
que es va estrenar a la Fundació Joan Marc de Madrid el 30 de maig de 1984 per la Montserrat Comadira i el Grupo Coan, sota la direcció de Ramon Encinar, fou editada i enregistrada per aquesta mateixa institució. Monografia. Home de fang que claves instants amb agulles de pluja. Quin perfil de sol et negarà l'origen?
Home de calç, que adores la lluna amb les ombres del món. Quina llum d'arrels vestirà el teu somni? Home de sal, que capgires l'arena amb les paraules del vent. Quina amarga set abrusarà el teu dubte? Ocell d'ombres.
Aquest ferro roent on m'hi emmirallo sol, presoner d'un imant d'extremitats nocturnes, és flor d'esclat vermell i pinyol de tragèdies, crina de temps i arrel, que, escalfant-me el desig d'infinita paraula, m'aboca a l'ample infern del meu petit destí, ocell d'ombres i punts. Paraules. Cada paraula és una condemna.
Estima els camins del progrés. La teva veu, seqüència dels homes, mirall absort. Prego per la tènua claredat de les passions i els dubtes. Un siriancès especula l'ombra. Voldria saber de debò on són abraçades totes les flaqueses?
Tinc por de dir-te l'any. Cada paraula és una condemna. Accepto la daga del temps. La poesia ens ajuda a viure. Tan senzill com això i tan important. Veig la bona poesia com un camí per on circulen les idees, que estimula la reflexió sobre molts aspectes de l'existència, que ens conmou i que ens permet veure la cara oculta de les coses.
La poesia l'han de llegir tant els contemporanis com la gent d'un futur que no sabem com serà. Per tant, ha de ser ambiciosa, abstracta i contribuir al coneixement de l'impossible. Veure el món a través del pensament i de la sensibilitat feta paraula. Sempre, però...
utilitzant un llenguatge que potenciï les connotacions i que enriqueixi les lectures. Ara i aquí, aprofitant la col·laboració del Pere, del Pere Reich, escoltarem una amable i emotiva aproximació de la seva coneixença amb el poeta Josep Ramon Bach amb una lluença amb poesia inèdita inclosa del poeta Pere Reich. La trobada amb en Joan Ramon Bach fou del tot fortuïta.
Jo treballava de comercial en una fàbrica de cartonet, aquest material amb el qual es fan les capses de joguets, de farmàcia, de diferents productes per a alimentació o cosmètica. I ell treballava en unes gràfiques especialitzades en aquest tipus d'envàs. N'era el dissenyador. En una de les visites xerrant de la vida, li va interessar que jo em dediqués al teatre i que de sempre hagués escrit poesia.
sense massa més comentaris, s'alçà i tragué un parell de llibres d'un armari del costat de la seva taula. Té, aquests són meus. Ja em diràs com sonen. A partir d'aquella coincidència, cada vegada que visitava l'empresa anava al seu despatx després de negociar amb qui em corresponia...
I conversàvem sobre poesia, sobre el teatre, sobre la vida, els seus poemes, els meus, que no tenien per engor els seus però que ell apreciava amb un sentit crític encomiable, i sobretot els versos i tamaris que érem capaços d'improvisar del no-res i dels silencis. Cada vegada que editava un nou poemari, me'n feia a mans un exemplar i em repetia la norma. Ja em diràs com sonen.
Jo vaig canviar de feina i la cadència de les trobades amb l'amic Bach van de caure. Però cada vegada que vam tornar a coincidir per la vida, la abraçada i les mirades i les paraules eren del mateix caire i to de com si fos abans d'ahir que ens havíem vist per última vegada. Fó per mi un ferm amic força particular, perquè ell ho era, i molt.
per a l'amic Josep Ramon Bach i en record seu. A l'ampli despatx de pols i cova on ens vam conèixer encara hi ressonen paraules de goig, d'assaig i recerca. Poemes en l'embrió, versos inacabats, veus i retalls d'ànima pregona, sense més pretensions que allò que ens dèiem. Vegis com sona.
I sonaven bé, tanmateix, com ressonen amatents els teus espais pleents. A la gran gorja del llor, l'infinit ha pres la testa d'un vermell cavall gallar, crinera d'espessa neula, carnillant sinuós el seu origen celest, emula les veus de l'aire.
I serem cavalls gallars, exhibint crinera suau, pèl roja, frondosa i ferma, i ens retrobarem el llor, allà al fons de la caverna, per omplir de goig i roig les fites que vam concebre. I pel maig, quan tot floreix, farem versos de les cendres. Vés-ai, ningú no pot escapar de la disor,
De retorn a la ciutat pels estudis, quan basàvem la mà encerada dels bruixots i cantàvem sense coratge himnes hostils sota benedicció en amiga, un terrabastall fendia els nostres cors, encara ingenus. En un tancar i obrir d'ulls, serenament, la mort ens va endur la mare.
Fins als somnis portaren dol aquell any terrible, i la solitud va obrir a cops de destral les portes de la tristesa més amarga. Eren molts nois sense mare. Esblancaïts en un paisatge on regnava la doctrina dels vencedors, les penes ens omplien la gola d'un lament tan inútil com enorreador. Fou després que tot vingué, per sort, a guardar el seu natural equilibri.
Just havíem après l'idioma dels infants i conèixer la geografia de la solitud quan la vida ens volgué recompensar oferint-nos una nova mare. Aquell esclat de llum, en les nostres cors feixucs, va obrir la porta del rebost i el graner de l'alegria.
Aviat l'aixida es va omplir de lliris i de roses blanques, d'ocells pleents que refilaven nit i dia sota la pluja. L'amor va venir en silenci a redimir-nos d'aquella guerra. Que Déu beneeixi aquella dona i el seu destí generós.
Obra negra 1985. El juny de 1991, les edicions documentals i ediciones Caja Negra de Santiago de Chile. El llibre està dedicat a Mercè Banquer, fins al moll de l'os. Els poemes escrits en cursiva volen indicar que formen part de la vida privada de qui els escriu.
És un llibre escrit amb prosa poètica. Llegirem un dels poemes precisament escrit en cursiva on s'hi pot copsar la seva integritat lírica. No fugiré mai més de la casa de la paraula per anar a rastrejar en ple oasi la llum crucificada per les atxes del desert.
Restaré expectant en el lloc precís on el meu instint de caçador fortiu en els vells territoris de la idea m'aconselli esperar en conjurar de vigília l'accés al poema. Desig i sofre, 1993. Miquel Desclot, dins el pròleg d'aquest llibre, explica...
En la seva obra s'hi percep ben clarament aquella curiositat infatigable de l'explorador que no es resigna a tornar a passar pel camí que havia obert el dia abans. S'intueix que n'hi pot haver d'altres de tant o més atractius per arribar a la mateixa fita. Ell ja sap d'entrada on és que vol anar, però és en cada nou camí que enceta que es topa les sorpreses
que l'engresquen i el motiven per posar-se en moviment. És en l'incert de l'anari que floreix la poesia, no pas en la certesa de l'arribari. La poesia és en el camí, no pas en la fita.
Dins de la creació lírica de Josep Ramon Bach es pot observar com el poeta passa temporades a l'ombra. Apartat del món editorial, que utilitza per la creació i per la investigació de noves formes líriques, és per això que Bach ja es va mesurar amb la tanca una vintena d'anys enrere, fins a la publicació d'aquest llibre. N'és el resultat que tot just ara se'ns dona a conèixer.
El llibre es compon de cent tanques. La contemplació d'algun detall de la natura encén sovint en el poeta una revelació sobtada. 7. En branca nua la fulla solitària i la tristesa, i el cel dubtós que crida el vent de la tempesta.
17. Miro la lluna que bandeja els abismes, i el corp salvatge que m'alegra la vista com si fos una merla. En altres casos, potser no tota la tanca sona japonesa, però hi ha algun detall que ens remeta a l'imaginari d'aquella tradició oriental. 34. El temps et mira, quan elegant camines, per l'alba negra.
no veus la lluna i l'arbre com una rosa fresca? 16. Martell insomne, que murmures venjança, la papallona naixerà clara i nua sobre la teva branca.
La natura continua afirmant la seva presència en quasi tots els poemes de la col·lecció, abordada de manera ara interrogativa, ara reflexiva, ara intuitiva. 21. Fulla vençuda per l'altavara negra. La missatgera que de nit és moscarda i de dia és abella. Pel que fa a la forma de la tanca, Bac adopta el model ribià sense embuts.
I ens aturem aquí, si et sembla, Cesc Pere, d'aquesta primera part, perquè continuarà això. Sí, sí, la segona part per continuar tota la seva lírica en el conjunt. Molt bé, seran les properes notes disperses, en aquest cas, de principis del mes de febrer. Gràcies, Pere Raic. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, Pere, gràcies, Oriol, gràcies, Roger. Gràcies, i bona entrada d'any. Igualment, gràcies a tothom. Gràcies.
Per tancar aquest primer cicle de Josep Ramon Bach, escoltarem la peça musical Esperit del disc La clau de girar el taller d'Adrià Puntí.
per un desig absolut d'amor. És molt amunt, preciós entès, que cau l'enyor, qui sap on soms.
I al cap de poc un substitut li pren la casa. L'estiu té son i al cap de res el sol mullent li dó l'esquena.
A cops el pànic es corromp, la vara es dorm, són hores baixes, són l'amor de cau l'enyor, es volant com fons i vada.
Amb la música de l'Adrià Puntí tanquem el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 30 de desembre. Us hem acompanyat el Roger Toset i l'Oriol Romeu. Ara us deixem excepcionalment amb la remissió del programa Joc per Randa, el programa dedicat al món dels videojocs, amb el Rafael Pérez i tot el seu equip. Aquesta setmana, doncs, excepcionalment no tenim l'informatiu. Dèiem que tornarà a partir del dia 8, així que el que farem és anar recuperant programes, en aquest cas fet ahir a la nit,
i, per tant, de 12 a 1 podreu escoltar el joc per randa. I després, a partir de la 1, escoltareu la remissió d'una aventura de cuina, dels programes de l'aventura de cuina, amb la Judit Herrera i la Madrona Sala, no pas la dijous passat, com per tocaria, perquè era Nadal, però, en tot cas, hem recuperat un dels programes fets en el transcurs d'aquest primer trimestre del curs.
I a partir d'aquí, notícies en xarxa. Recordeu que avui tenim les baixes. L'Alexander Morera al final no ens podrà acompanyar quan cau la tarda per indisposició. Una abraçada des d'aquí. I també tenim indisposada la Marta Treix, per tant, no tindrem el món interior. Sí que tindrem el Don Pierre, en aquest cas el de tu a tu amb el Pere, i a la finestra oberta el món. I a partir de les set seran reemissions degut a aquestes circumstàncies. Que acabeu de passar un magnífic dimarts. Tornem demà a les vuit en punt del matí. Que vagi molt bé.
Notícies en xarxa.