Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimarts 18 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bona Hora, la sintonia de ràdio Molins de Rei, amb una temperatura a l'exterior de 9 graus i mig, 9 graus i mig a l'exterior, al carrer Foment, i disposats a compartir amb vosaltres aquestes 4 hores de ràdio fins a arribar a les 12 del migdia. Mireu, començarem ja a encarar-nos cap a Nadal i Reis,
a poc a poc, eh?, i amb calma i tranquil·litat, però, en tot cas, per què ho farem? Us hem d'explicar que ahir es va obrir el període d'inscripcions virtuals per fer de patja a la cavalcada de Reis d'enguany. Aquestes inscripcions virtuals es faran des d'ahir fins al dia 29 de novembre, i a partir d'aquí la correlació de dates amb la publicació de les llistes...
i el sorteig públic que es farà a principis del mes de desembre. En fi, ara ho explicarem tot plegat perquè li hem demanat al Marc Artiga, que és el responsable president de la Comissió de la Cavalcada de Reis, que ens acompanya a dos quarts de nou a la primera entrevista del dia i que ens doni tota la informació per a aquelles persones que puguin estar interessades
pels seus nens i nenes que vulguin participar de patges a la cavalcada de Reis d'en Guany. Bé, doncs, això serà dos quarts de nou, després d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i el repàs també, evidentment,
a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Tindrem nosaltres també el David Guerrero amb el seu apunt del dia després de l'entrevista. Farem el repàs a la programació de la ràdio nostra per una banda i de la televisió per l'altra.
per aquest dimarts. I acabarem aquesta primera hora del programa escoltant l'Albert Galera, crític de cinema, per tant, amb la recomanació cultural
fins a arribar a les 9 del matí. Després de les notícies de les 9, la cançó del dia avui que ens tria, com sempre, la Fermina Rezio i la tertúlia d'actualitat que farem en principi amb el Xavi García, el Josep Janés, el José Polo i el Paco Prieto. Veurem
si l'Antoni Valverde i l'Elisenda Colella ens poden acompanyar. Tot això serà a partir de les 9 i 11 o 9 i 12 minuts fins a arribar a les 10 del matí, com és habitual. A partir de les 10 ja a l'equador del programa farem l'espai polític del dia, en aquest cas...
Els dimarts, ja sabeu, preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espora. Després, a dos quarts d'11, ens visitarà el director del Museu del Renaixement, que és el Damià Martínez.
Amb ell parlarem, evidentment, del Renaixement i parlarem de com va anar aquest viatge a Tordesilles que ens parlava la setmana passada, que hi va anar el dijous, i el dimarts ens deia el que hi aniria a fer. Mirarem que ens expliqui com va anar aquesta experiència i després també repassarem l'agenda del museu per aquests propers dies que tenim diverses activitats. El qui no ens podrà acompanyar avui és el David Lloberes amb el seu espai Desxifrant el món.
Intentarem recuperar també algun que altre espai que hem compartit amb ell en el transcurs del que portem de curs. I després de les notícies de les 11, us parlarem d'aquesta taula rodona que es fa demà passat a la Federació Obrera, coincidint amb el 20 de novembre, els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Doncs l'Associació Obrera...
ha organitzat una taula rodona que porto per nom Dones i Franquisme. Serà a les set, hi haurà tres ponents, la Mercè Garcés, la Maria Pilar Molina i la Neu Roig, i la moderadora serà la companya d'aquesta casa, presentadora de les heroïnes quotidianes, la Bego Floria. En parlarem a les onze amb el president de l'Associació Obrera, que és l'exalcalde de la Vila, l'Ivan Arcas,
que el trucarem uns minuts. Des de fa uns mesos ha assumit la presidència de l'entitat i després també intentarem que ens acompanyi uns minuts la mateixa Begop perquè ens parli de com té concebuda aquesta taula rodona que, insistim, es farà el dijous a les 7 de la tarda. I després, atenció, perquè entrarem en el món de la filosofia, dos quarts de dotze, típics i tòpics,
amb el nostre filòsof de capçalera, que és l'Oriol Ferrés, que avui ens proposa parlar de la il·lustració. Ens anirem cap al segle XVIII, especialment a França, però no només ens quedarem aquí, sinó que també farem un extens recorregut. Això serà dos quarts de dotze, com sempre, de la mà de l'Oriol.
I a la recta final del programa, el Jordi Beumala amb el seu espai Gastronomia Molins per arribar a les 12 i posar punt i final al Bon Dia i Bon Hora. A partir d'aquí, l'informatiu Molins de Reia al dia, per una banda. El podreu escoltar a partir de les 12 i fins a un quart d'una.
A dos quarts d'una tenim la cita amb l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins i el seu programa Picama fins a arribar a la una. I d'una a dues fem la remissió del programa L'Aventura de Cuinar amb la Judit Herrera i la Madrona Sala, que podeu escoltar-les els dijous.
entre les 5 i les 6 de la tarda reemissió avui dimarts de 1 a 2 del migdia. És dimarts 18 de novembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Són les 8 del matí, pràcticament 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Tenim 9.4 de temperatura ara mateix a l'exterior de l'emissora i el Jordi Miralles esperant-nos per fer la crònica meteorològica d'aquesta jornada.
Quin temps hem d'esperar, Jordi? Hola, bon dia. Hola, Oriol, bon dia. Les temperatures baixen, així com aquests últims dies. Estem parlant de màximes al voltant dels 20-21 graus. Avui les màximes no passaran dels 17-18 de la nostra comarca. Per tant, són temperatures, podrem dir que ja plenament normals per l'època de l'any. Per tant, un fred bastant suportable, tot i que ara al matí ens hem d'ebrigar una miqueta més. Un dia variable en general, tot i que amb núvols davant de la costa, davant del mar, sobretot aquest matí, i a última hora del dia, i també la propera nit i matinada, podria arribar a caure alguna gota
aquí a Molins darrer. Serien precipitacions que afectarien sobretot la franja costanera de Barcelona i ens podria arribar a afectar de forma puntual. Si arriba a ploure, la veritat és que seria poca cosa. De cara a demà, una jornada com la d'avui, però amb temperatures més baixes. Ambients ja de plena, plena tardor. I farà més fred entre dijous a la tarda, divendres i dissabte.
quan ens arribarà ja de ple la massa d'aire polar que ens afectarà els propers dies. Això vol dir que les temperatures màximes amb prou feines arribaran als 10, 11, 12 graus a la nostra comarca. Per tant, ens haurem d'abrigar com si es tractés tranquil·lament del mes de gener o de febrer. I fins i tot amb la possibilitat de nevades només per damunt dels 500 metres entre dijous, la tarda i divendres al matí.
Déu-n'hi-do, doncs moltes gràcies, Jordi. A les 8 del matí, 8 minuts, anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica, com sempre, l'Eduard Baciena. Com ho tenim això, Eduard? Bon dia i bona hora. Bon dia, doncs ara mateix a l'AP7 un accident a Vila de Muls, Girona, deixo un carrer tallat en direcció nord i també una manifestació talla la calçada en dos sentits de la marxa a la BB Baixa, 45 11 Sant Padó, un vehicle variat a la C17 entre Lliçada, Vall i Mollet, deixo un carrer tallat en sentit Barcelona i un accident
A la ronda de dalt hi ha un carril al punt d'Horta en sentit Llobregat. Encara a la P7 trobem retencions al punt de Barberan amb dos sentits de la marxa i també amb un turnés en sentit sud. I també hi ha cues al baix Llobregat de fins a 8 km de l'A2 de Pallejar fins a Sant Joan d'Espí i 11 km a la B23 del Papiol fins a Sant Feliu. També hi ha l'antitud a la C30 del Prat i a la C32 de Gabà a Sant Boi, totes en sentit Barcelona. I de moment això és tot des del RAC. Bon dia.
Gràcies i que vagi molt bé la jornada, Eduard, l'Eduard Baciana des del RAC. Les 8 del matí i 9 minuts, recordar-vos també pel que fa a la mobilitat, en aquest cas del municipi, que hi ha des d'ahir que s'estan fent les obres d'arranjament a l'avinguda al carrer, 11 de setembre.
En concret, són obres d'arranjament de vorera i d'enllumenat. I ens indiquen que pot ser que hi hagi algun tall puntual, però seria puntual, segons ens deia el regidor d'ahir, Lucas Ferro. Això serà des d'ahir, que va començar, fins a la finalització de les obres que no ens ho han especificat, al carrer 11 de setembre.
Pel que fa al transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, en principi la xarxa de transport públic funciona amb normalitat a aquesta hora del matí, notícia actualitzada de fa poca estona, i el que farem ara és també escoltar l'oferta de feina que ens arriba a través de la veu i les explicacions del Francesc Rueda. Hola, Francesc, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Molins de Rei. Ens demanen un enginyer industrial de instal·lacions.
Les busco una persona per treballar el jornal de partida, 40 hores semanals, de dilluns a dilluns, de 8 a 18 hores, i divendres, jornada intensiva, de 8 a 3, amb horari flexible i possibilitats de teletreball. El contracte seria indefinit en un període de prova i el salari estaria entre 28.000 euros a 30.000 euros, segons valor del candidat.
Les tasques, redacció de projectes d'instal·lacions, memòries tècniques, disseny, càlculs, plànols, amigaments, presupostos, redacció de projectes específics, legalitzacions d'instal·lacions i els seus procediments administratius associats, etc. Imprescindibles coneixements de programes específics com AutoCAD i Rebid, domini del MS Office i coneixements d'eines de càlcul,
I es busca persona, capacitat de treball individual i en equip, organitzada, responsable i proactiva. Valorable, també, bon domini de l'anglès, parlat i escrit. A nivell de requisits, experiència mínima de teixants, feina similar, català i castellà, a part de l'anglès, un C1 avançat, coneixements d'ofimàtica i, a nivell d'estudis, una enginyeria tècnica, especialitat mecànica. També es valorarà el carnet de conduir de cotxe, el B.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per la informació, Francesc. Informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat. Informar-vos que no tenim constància de cap defunció aquesta hora del matí. I per últim, us recordo la farmàcia de Guàrdia per avui dimarts, dia 18 de novembre. Avui és la farmàcia de La Granja, que es troba al carrer Roseta Canalies, número 16.
En aquest barri de la Vila, el barri de la Granja, la farmàcia trobareu oberta des d'ara a les 9 del matí fins a les 10 de la nit. Seguim dos minuts i mig i arribarem a un quart de 9 del matí.
Fem un repàs a aquesta hora a l'actualitat local, com fem habitualment. Expliquem-vos una de les notícies que ampliàvem ahir, i és que l'Ajuntament està preparant una ordenança específica que regularà la tinença d'animals de companyia i les colònies de gats. Ahir aprofitaven per ampliar aquesta notícia, ja que teníem la visita del regidor de Medi Natural, Lucas Ferro. Sílvia Estès, molt bon dia.
Bon dia. Aquesta normativa municipal s'adaptarà a la llei de benestar animal i regularà, per exemple, els cens de gossos, amb la intenció de tenir identificats tots els gossos que hi ha a la vila. També regularan, per exemple, les colònies falines. Es marcarà quins espais són els adequats per a aquestes colònies i quines persones les coordinen. En aquest sentit, seran persones de la vila que voluntàriament
vulguin tenir cura d'aquests grups de gats. Això és novetat. Es crearà un carnet d'alimentadors que seran ciutadans, que seran identificats i que tindran uns drets i uns deures en aquest àmbit de gats. En aquest àmbit feliç també regularan les campanyes d'esterilització. Aquestes són algunes de les novetats, aspectes que preveu la nova ordenança, que no vol oblidar un altre tema central, el de les defecacions i la relació en general que tenen els gossos amb l'espai públic, amb el carrer, amb la via pública.
Lucas Ferro, portaveu de Molins en Comú Podem i regidor de Medi Natural i Serveis Ambientals, concretava què més vol regular-se. Reforçar la prohibició d'entrada d'animals als parcs infantils, les normes que han de seguir els animals i els amos dels animals quan van a l'espai públic, és a dir, portar una ampolla d'aigua, portar una bossa... I també hem d'acabar de regular dues qüestions. La relació entre els animals i els comerços, és a dir, on poden entrar i on no, i que els comerços, diguem...
puguin identificar-se clarament com espais on es pot entrar amb el gos i altres que no, perquè això també va originant petits conflictes, i l'altre, evidentment, el règim sancionador, i com abordem el règim sancionador a l'espai públic.
Doncs ara aquesta ordenança que s'ha preparat des del govern s'ha d'ensenyar als grups municipals per tal d'aprovar-la i adaptar-la en definitiva a la llei estatal. Fins ara formava part de l'Ordenança de Convivència Ciutadana i ara s'està regulant una normativa específica per regular la tinença d'animals a companyia. I més coses. Parlem del Joan Castellbi perquè presenta avui aquest vespre la seva tercera novel·la que porta per nom El bosc dels lladres.
Una crònica novel·lada de la sal que hi va haver a Can Castellbi l'any 1844. Un llibre del Joan Castellbi, el tercer, com dèiem, que es presenta aquesta tarda. Castellbi recull la història de la tradició oral i de fets ocorreguts al que ara és el terme municipal de Molins de Rei, que se situen a mitjans del segle XIX. Ell mateix ens en parlava ahir.
Són coses que havien passat, per exemple, a Olorda, que era el municipi adjacent a Molins de Rei. Era un municipi i llavors la Rierada era un punt, o l'únic punt, habitat. Perquè l'altre eren masies, habitades també, però masies sueltes i separades. En aquesta història hi passaven coses. I durant la Guerra del Francesc va passar, el que explico en aquest llibre, per la Guerra del...
Els furbons. Aquella guerra van passar-ho dels crestats i llavors jo he anat recollint històries. A casa s'explicaven aquelles històries que diuen històries a la vora del foc.
Editat per Mirador Llibres, el Bosch dels Lladres es presenta aquesta tarda a dos quarts de vuit a la Federació Obrera. I fem un apunt d'esports per parlar dels bons resultats dels dos equips sènior del club amb bolbolins. El masculí ha guanyat l'última jornada de Lliga contra l'Espanyol, 32 a 28, i acaba la primera volta. El sènior femení ha fet un bon partit també contra les líders en una lliga on, poc a poc, van trobant el seu lloc a la nova categoria on han debutat aquesta temporada.
El president del club, David Martínez, ens ha explicat com estan els dos equips, començant pel masculí.
Tanquem la primera volta 100 líders, la primera volta on només hem perdut un partit al camp del Bordils, d'una manera una miqueta estrepitosa, però el balanç és superpositiu, no? Mentre les noies van jugar ahir a la nit contra les franqueses, jugàvem a la sínia, venia el líder, o sigui que realment era un partit difícil. Al final empatem a 26 i ens queda inclús amb aquell regust que l'haguessim pogut guanyar si haguessim ajustat un parell d'imprecisions.
com el femení que ha pujat de categoria i s'està adaptant amb rivals de més nivell. Doncs aquest cap de setmana masculí descansa, el femení en canvi juga aquí a casa, a més, al Poliesportiu Municipal, contra les líders al Mataró el dissabte a les set de la tarda en un partit complicat que tancarà la primera volta. I també aquest proper diumenge hi ha un tornet solidari en el marc de les activitats solidàries per a Fanoc, previs...
Prèvia a la festa en posa la gorra, el Club d'en Vol organitza una matinal el diumenge de 10 a 12 per a aquells infants i joves que vulguin anar a jugar o a provar si els agrada l'envol durant el matí al poliesportiu de l'escola, a la pista de l'escola Madurell. Allà hi haurà bar també amb recaptació solidària i podreu comprar també la gorra de Fanoc. 3 minuts per sobre un quart de 9 del matí.
Fem un repàs a l'agenda d'activitats parlant del Museu del Renaixement. Avui ampliarem aquestes informacions a partir de dos quarts d'onze quan ens visiti el Damià Martínez, però avui tenim un acte aquesta tarda a les 6. Doncs a les 6 de la tarda hi ha una xerrada per parlar del Museu Frederic Marés. En parlarà el seu director, Salvador García Armillas.
És una conferència que s'inclou dins d'un cicle on museus convidats, museus d'arreu de Catalunya, passaran pel Museu del Naixement, en aquest cas a la Gòtica, per fer una xerrada i parlar del museu, el contingut i objectius que tenen. I no és l'únic acte d'aquesta setmana al museu, perquè el dimecres tenim la presentació del llibre «Cultura cívica, cultura de Palau».
És el primer volum de la col·lecció Estudis del Renaixement de Molins de Rei. La presentació la farà Maria Soler, que és degana de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i Àngel Casals, director de la càtedra UB d'Estudis del Renaixement de Molins de Rei i editor d'aquest volum. La presentació es farà el dimecres a les 7 de la tarda al mateix Museu del Renaixement.
Molt bé. També tenim, divendres en parlàvem amb l'Helena Llorenç Barba, membre de la cooperativa Aplaem, i parlàvem d'aquesta nova assessoria d'afectivitat i sexualitat que ofereix el molí jove. Doncs tenim una cita aquest dimecres.
És una crida que fan aquelles persones joves que vulguin anar a portar, a presentar o a plantejar els seus dubtes, a portar idees per a aquest espai d'afectivitat i sexualitat. La convocatòria és el dimecres a dos quarts de sis al Molí Joves. I més coses que repassem. En aquest cas parlem de dijous i d'aquesta taula rodona que es farà a la Federació Obrera i que organitza precisament l'Associació Obrera que porta per nom Dones i Franquisme.
Hi ha tres ponents, Mercè Garcés, vicepresidenta de l'Ateneu Memòria Popular, Maria Pilar Molina, doctora en Història per la UB i Neus Roig, doctora en Ciències Humanes, Socials i, a més, és antropòloga. Una taula rodona que estarà moderada per la periodista i conductora del programa Roines Quotidianes d'aquesta casa, Begoña Begofloria. És un acte organitzat per l'Associació Obrera, com us hem explicat, i que es farà el dijous a la FEDE a les 7 de la tarda.
Molt bé. Més coses. També tenim una xerrada el divendres per parlar del Marroc. A les 7 de la tarda, també. Marroc, tan a prop i tan lluny. En parlaran Rashid El-Younuzim, que és llicenciat en Filosofia, i Fauzi Haliba, que és sociòleg i l'encarregada de moderar
Aquesta taula, aquesta conferència, és la molinenca, exalcaldessa, activista Antònia Castellana. El divendres a les 7 de la tarda, al local de l'Associació de Veïns del barri del Canal. Citàvem el Club d'en Vol Molins, amb aquesta activitat de solidària en posa la gorra, que la festa, recordeu, es celebrarà...
el proper diumenge 30 de novembre. Però aquest cap de setmana, també dissabte, tenim el tast solidari que organitza cada any l'Associació de Suport als Infants i l'Associació Molinenca de Tast. Doncs sí, solidari amb els infants amb càncer. Es farà el dissabte dos quarts de vuit a la Federació Obrera. Serà un tast de grans vins i caves catalans. Hi haurà sommeliers experts.
explicant-ho. Els tastos es faran de maridatge i pica-pica amb productes que ofereixen els comerços, forns i pastisseries de la vila. I també en el marc d'aquest acte es farà una subhasta d'ampolles i màgnums de grans cellers catalans de prestigi. Els tiquets per participar en aquest tast solidari valen 30 euros. Els podeu comprar a la pastisseria Cardona o també podeu enviar un correu a molinencadatasta.hotmail.com I encara dins d'aquests actes previs
A la festa de Fanò, com dèiem, diumenge hi ha aquest torneig d'envol, el dissabte, el vespre, el Tast Solidari, i també el dissabte hi ha un taller de defensa personal femenina que organitza l'Associació de Defensa Personal a l'Escola Madurell, el dissabte, de 10 a 12. Molt bé. Més coses que repassem. En aquest cas, recordem que el mercat municipal, durant tota la setmana, està fent encara la tòmbola del mercat.
Doncs si 16 parades participen en aquesta nova edició de la tòmbola, és fins al 22 de novembre, i suposa que per cada 5 euros de compra, les parades que estan associades, rebreu-vos donant una butlleta que heu de rascar, i per veure si esteu premiats o no. En cas que estigueu premiats, haureu d'anar en aquesta tòmbola, que serà ubicada en la primera planta del mercat. Per recollir els premis, l'horari és de dimarts a dijous al matí, els divendres amb l'horari de matí i de tarda, i dissabtes també al matí, fins que s'exhaureixin les existències.
Molt bé, i també tenim proposta, en aquest cas, de cinema a la Penny, en aquest cas el cicle Gaudí. Amb la pel·lícula Sorda, dirigida per Eva Libertat, el dissabte a les 7 de la tarda al Teatre de la Penny, les entrades anticipades al web Entràpolis.
parlant del foment i amb això acabarem. També tenim dues propostes aquest cap de setmana. Per una banda, David Puerto serà aquí a Molins Arrell el dissabte a les 9 de la nit amb el seu monòleg i diumenge, dia 23, a les 6 de la tarda tenim Armstrong, un musical molt especial de la Roda Produccions que també intentarem parlar aquesta setmana.
Continuem sis minuts i seran dos quarts de nou del matí.
Anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita amb el company Roger Toset. Hola, Roger, molt bon dia. Bon dia, Oriol. El periòdico i llegint Quisenda ofereix un dèficit del 0,1% a les comunitats. Montero adverteix a les autonomies d'un ajust de 5.500 milions fins al 2028 si el Congrés rebutja el camí fiscal.
El PP insisteix que no acceptarà ni la bilateralitat ni la singularitat. En fotografia de portada, ara ja sabem a què s'assembla la fi del món. El periòdico recull el testimoni de Ricardo Martínez de Metges sense fronteres sobre la situació de devastació a Gaza un mes després de l'alto del foc. I la Unió Europea vol superar el paternalisme amb els països del sud del Mediterrani.
També llegim en aquesta portada del periòdico que el preu de la cocaïna s'abarateix i la sobreoferta n'eleva la puresa. També el Barça torna al Camp Nou dissabte contra l'Atlètic davant 45.000 persones. Víctor Font presenta una candidatura transversal, per altra banda, per recursos electorals.
a presidir el club. Catalunya prepara una llei de turisme que avallarà pels residents i el govern urgeix a tenir un kit d'emergència per a 72 hores. Ara ho ampliarem als diaris digitals. A la Vanguardia, el nou finançament inclourà les competències pròpies de Catalunya. Montero anuncia que d'aquí dos mesos presentarà el nou model i el PP l'acusa de contentar els independentistes amb l'anàlisi d'Eduardo Magallón l'hora dels Excel i també articular de Gran Economia a Espanya torna a ser el motor de l'eurozona.
L'executiu activa el procés per allargar la vida de la nuclear del Maraz. El Ministeri sol·licita un informe que indiqui si la central pot funcionar 3 anys més. I la Vanguardia, cosa que no fa el periòdico, parla d'Amazon, que aludeix tota responsabilitat en aquesta compareixença d'ahir i en la comissió, i els nois joves s'allunyen del feminisme. És un estudi. També parlant d'aquest kit, que ara us explicarem, i a l'Spotify Camp Nou el Barça torna a l'exili i jugarà dissabte a casa.
Camilo José Cela, com es va gestar la publicació de La Colmena? És un altre dels articles d'aquest diari La Vanguardia. Al diari Ara, parlem de Barcelona, Madrid anava en menys de dues hores. En fotografia de portada, el ministre de Transports, Òscar Puente, va anunciar ahir a Barcelona un projecte a tres anys vista que troba comparable al sistema xinès i que permetria accelerar els trens d'alta velocitat fins als 350 km per hora.
Montero tindrà el model de finançament d'aquí tres mesos i els metges no veuen Pujol en condicions de ser jutjat. També l'intermediari treu profit de l'encariment dels ous, la diferència de cost en origen i a la botiga gairebé s'ha doblat. I dissabte tornen els partits al Camp Nou. Xavi Hernández s'assuma a la presentació de la candidatura de Víctor Font. Avui també suplement Camp de Tarragona, una col·lecció amb més de 100 carros i carruatges. I per últim repassem la portada del punt avui, que parla d'un judici revolucionari. Es compleixen 80 anys del procés de Nuremberg
amb rió de la justícia internacional, amb opinió, el que devem a Nuremberg. També Oques Grasses torna a exaurir les entrades per als nous concerts d'acomiat, que ja en seran quatre, i Puigdemont i Pujol les van vivint magres, diuen el punt avui. També hi ha crònica de David Portavella, Mazón tenia el mòbil a la motxilla.
I de Xavi Miró, el Mr. Hyde del Tribunal Constitucional va aparèixer contra els síndics. També a punt esportiu, Catalunya juga contra Palestina, un partit solidari amb fins benèfics. I entrevisten a Josep Casadevall, advocat andorrà i exjutge del Tribunal Europeu de Drets Humans. Les sentències d'aquest tribunal tenen un alt valor moral i ètic, diu. I avui l'Observatori Municipal visiten el poble de Torre d'en Barra.
Pràcticament dos minuts i seran dos quarts de nou. El que hem de fer ara és un cop d'ull a la premsa digital, als diaris digital. Comencem pel de casa nostra, el Piu Molins, que explica que Josep Degà és el segon regidor de l'Aire que abandona l'Ajuntament. El representant de l'Aire Molins, Pep Degà, renuncia a la seva acta com a regidor. Encara no s'ha confirmat qui serà el nou regidor de l'espai polític que substituirà a Degà al ple i tampoc han transcendit els motius. Una notícia que ja recollíem nosaltres
a partir de les seves aclaracions al Bon Dia i Bon Hora, el passat mes d'octubre. Llavors deia que segurament seria el ple de desembre quan ho deixaria, però ara, segons publica el Biomolins, formalitzaria la seva renúncia en el proper ple municipal, el de la setmana que ve, de dijous 27 de novembre. I els motius que explicava aquí a la ràdio era que no se sent recolzat ni per l'executiva de Junts ni tampoc per la ciutadania. Per tant, veurem si finalment a l'aire Molins, aquest regidor que ja va...
renuncia a Txell Galovart, la primera regidora del partit molinenc, ara Pep de Gas el segon, segon també que renuncia. El Nacional diu que Jordi Pujol no està en condicions físiques ni cognitives per compareixer en un judici, segons els forenses. És la conclusió dels doctors que van examinar Pujol per encàrrec del Tribunal de l'Audiència Nacional, que l'ha de jutjar i també els seus set fills, acusats d'associació il·lícita i blanqueig de capitals. Tot i la claredat de l'informe, el Tribunal ha resolt que vol fer un examen
personal de l'acusat i ha recordat que aquest proper dilluns, recordem que Pujol té 95 anys, comparegui davant del tribunal per determinar si el seu estat de salut li permet ser jutjat o no. Això sí, el tribunal li ha permès que ho faci per videoconferència i segurament des de casa seva. I com dèiem, el 3CAT publica també la informació sobre aquest kit d'emergència que recomana el govern.
Es recomana omplir una motxilla amb un litre i mig d'aigua per persona, aliments que no es facin malbé, la medicació habitual i una farmació a la bàsica, una llanterna amb piles de recanvi, una ràdio amb piles i també documents importants i diners en efectiu protegits en una bossa estanca. També si hi ha menors o gent gran es recomana dur bolquers, per exemple, o medicaments o aliments que necessiti la gent gran.
Són dos quarts de nou.
La comissió de la Cavalcada de Reis ha començat aquesta setmana, ahir, a fer inscripcions per fer de patja. S'adreça a infants entre els 9 i els 13 anys que es poden apuntar durant aquest mes de novembre. Començàvem ahir, ara concretarem les dates i ho poden fer com és habitual els últims anys directament al web cavalcademolinsderei.cat i després s'ha de publicar la llista d'admesos i el dia 1 de desembre es farà el sorteig públic. Doncs per parlar-ne de tot plegat
dels Reis, que ja s'acosten. Comencem ja el cicle nadalenca, en parlem ara uns minutets. I ho fem amb Marc Artiga, que és el president de la Comissió de la Cavalcada de Reis. Bon dia, Marc.
Bon dia. Bé, doncs ja hi tornem a ser, un any més. Per començar, si et sembla, anem a explicar què cal fer per apuntar-s'hi, quins serien els passos a seguir i quines recomanacions feu també per omplir correctament el formulari, perquè és important que la gent miri bé què és el que omple, l'edat de les criatures, etcètera. Què cal fer per apuntar-se a fer de patja?
Sí, fins al 29 de novembre tenim les inscripcions online, que allà el que han de fer és introduir totes les dades de l'infant. Triar molt bé, sobretot, si és infant de 9 anys o si és de 10 a 13, i introduir, sobretot, el document amb totes les dades. Hi ha un document, al final de tot, en què s'ha d'omplir amb totes les dades d'inscripció.
La cosa que ens trobem cada any que no fa la gent i a nosaltres ens va molt bé i a ells també és el fet d'inscriure els dos germans junts. Si hi ha dos germans, inscriure'ls junts. Hi ha una opció que et deixa introduir el segon germà i així ens permet que si entra un germà també entra l'altre. Nosaltres ja fem el sorteig de manera que si entra un dels germans entra directament l'altre.
I així no tenim aquella cosa que entri un germà i no entri l'altre, que al final els pares ens ho criticaven fa anys i ens permet entrar els dos germans a la vegada.
En el cas, per exemple, que siguin amics, uns amics que volen sortir junts, també han de fer aquest formulari al mateix temps, no? Sí, aquí la gràcia seria que ho fessin al mateix temps i que ens quedés seguit, tot i que la majoria de gent ja ho fa, i ens va molt bé, és que a les observacions ens posen els noms dels amics amb qui volen anar. I nosaltres intentem mirar que quadrin una mica l'ordre.
Perquè dèiem, l'edat és molt important, perquè en funció de l'edat tenen una funció com a patja una altra, no? Hi ha diferents tipus de patges, no? Petits, grans, els que van a la fàbrica dels somnis, també hi ha la figura del col·laborador. Concreta'ns una mica cada un quina és la feina que farà per ajudar ses majestats. Sí, tenim la feina dels petits, que són els de nou anys, que són els que van sobre de les carrosses. Aquests van sobre les carrosses i en aquest cas, aquest any...
tiraran elements que no seran carmels però tindran una funció els de 10 a 13 són els que van acompanyant al costat i també són els que tiren carmels des del trenet de la Botmol bueno, del Molins Comerç i tenim els de patxes de fàbrica que són els que estan tots els dies de fàbrica que aquí ens concorden a l'edat de 13 fins a 26, vull dir que els de 13 també poden entrar a la fàbrica i són aquests patxes que ens acompanyen quan entrem a la fàbrica amb els grups
I després hi ha la figura de col·laborador, que són adults que ens venen a ajudar a col·laborar, a muntar, a desmuntar i a acompanyar les carrosses durant el dia 5. Per tant, ja, els més petits deies que són els que van a dalt de les carrosses, amb aquesta novetat, no?, que dius que no tiraran caramels des de dalt els patges aquest any. Bé, els patges ja fa anys que no tirem caramels des de les carrosses, però sí que introduirem algun element...
per tirar des de les carroses, que no siguin caramels, que és una mica la perillositat que vam eliminar de tirar-ho des de totes les carroses. Clar, pel perill que pot suposar, ja fèieu aquests anys enrere, els caramels estaven tots concentrats en un espai, perquè no hi haguessin, no es poguessin derivar problemes. Els altres, entre 10 i 13 anys, que van al costat, dius, vols dir que van caminant, no?, bàsicament, i el trenet, però bàsicament han de caminar durant el recorregut, no?, aquests ja són una mica més grans.
I els altres ja fins a 26 anys, Déu-n'hi-do, a la fàbrica suposo que aneu fent torns d'horaris, perquè la fàbrica dels somnis està oberta bastantes hores i bastants dies. Suposo que es van tornant per horaris. Sí, hi ha torns. Hi ha infants que venen moltes més hores, altres que venen menys, però al final és allò de poder participar i poder venir. Encara que vinguis un dia, és unes franges que podem...
Al final tots són voluntaris, ells també, i es van organitzant ells amb quadrants i horaris. I després ja el que seria amb persones que venen a col·laborar en temes de muntatge, logística, etcètera, no?
Sí, exacte. En total, quanta gent hi ha aquí en aquest àmbit així més a banda del que serien els patges? No sé si teniu quantificat, suposo que sí, el total de patges, persones col·laboradores que fan possible aquest gran esdeveniment el dia 5. Sí, amb col·laboradors, ballarins i tot, ens anàvem sempre als 350-360 persones participant el dia 5, el complet. I pel que fa a total de patges...
Pel que fa el total de patxes se'n va uns 140, crec, 130-140. Comptant els que hi ha a la fàbrica, eh, també? Comptant els que hi ha a la fàbrica, sí. Perquè, evidentment, no és només el dia de la cavalcada, sinó que tota la prèvia, tota la feina que hi ha i la bona acceptació que té aquest muntatge que teniu de la fàbrica dels somnis. Exacte. Digues, digues. Sí que la comissió som uns... estem al voltant dels 50, entre comissió i col·laboradors,
I és el que ens permet fer tot el muntatge que fem.
Diguem-ne que seríeu el nucli dur, no?, de l'organització. Exacte, sí. Molt bé. Més temes, altres anys. Ja fa temps que les inscripcions es fan per internet, perquè hi havia bastant en renou quan eren presencials, amb aquelles llargues cues i certs conflictes que hi havia hagut, no? Diguem-ne que els últims anys com us ha funcionat amb aquest nou sistema? Sí.
No, en els últims anys amb aquest sistema ens ha anat molt bé perquè ens permet poder fer un sorteig i és veritat que no fer aquestes cues de patxes i que ja no sabies qui era el que havia arribat primer o el que havia arribat segon. Llavors ens permet que el dia de la inscripció presencial, que és quan trien ells el lloc on volen anar, dels que queden disponibles, ja no hi ha aquesta discussió de qui li toca primer i qui li toca segon.
Perquè per establir, perquè vosaltres després publiqueu la llista d'admesos i exclosos, que serà el 30 de novembre, un cop s'hagin fet les inscripcions per internet, publiqueu una llista d'admesos i exclosos amb la numeració assignada segons l'ordre d'inscripcions. Per tant, el criteri és, en funció de les places que hi ha, però en funció dels primers, o sigui, segons l'ordre d'arribada, no? És el criteri, bàsicament? Sí, aquí sí que va amb l'ordre d'arribada del que ho agafa el servidor,
i després el sorteig al final és el que ordena. Per tant, encara que estiguis al primer, no et dona cap punt, perquè si el sorteig et surt l'últim número, tampoc estaràs al primer. Ah, i després ja el sorteig públic que feu ja a l'1 de desembre, a la Federació Obrera, no? Sí. Habitualment queden, hi ha molts nens, infants, joves, que es queden fora, que es queden amb les ganes...
De grans, sí, sí que en queden. No molts, però en queden. Tot i que sempre ens queda... Grans vols dir els que tenen entre 10 i 13, eh? Els que tenen 10 i 13. Aquests es queden més alguns a fora, tot i que sempre n'acabem trucant entre 8 i 10. Entre 8 i 10 pages segur que acabem per baixes, per un que està malalt, l'altre que al final marxa de vacances, són coses que sí que anem trucant igualment.
Per tant, dels 140 que acaben treballant, treballant, col·laborant amb els Reis, hi ha molts que queden fora. Per tant, el gruix d'infants i joves que volen fer de patges és considerable, no?, que superen les més de 200 peticions o com... Sí, és amb les 200-250. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
És veritat que ha baixat en els últims anys, però no ha baixat tant com semblaria. Sí. I el tema, tornem, si et sembla la figura dels col·laboradors o voluntaris, no? Per passar a formar-ne part, necessiteu més? No sé quines exactament les tasques que han de fer, o què ha de fer algú que potser ens estigui escoltant i digui, bé, m'agradaria col·laborar, no soc jove, no tinc fills, o pel que sigui, vull col·laborar-hi d'alguna manera. Què és el que han de fer?
les edats, des de 20 anys fins a 75 crec que té el més gran. O sigui, hi ha tasques per totes les edats, no totes són de carregapès, ni totes són de fer res manual. Vull dir que tenim des de maquillatge fins al vestuari, llavors sí que el muntatge, el desmuntatge, però qualsevol persona
Que pugui, és una tasca molt maca, sobretot estar el dia 5 al costat de les carroses és una cosa increïble. I poder ajudar en qualsevol cosa, encara que sigui una mínima cosa i de dir jo tinc dues hores disponibles un cap de setmana, doncs perfecte per poder-ho tirar endavant, perquè al final tots els que anem són voluntaris i és perfecte poder...
tenir aquesta tasca molt més fàcil i molt més ràpid. Molt bé. Encara queden dies, però suposem que vosaltres ja ho teniu gairebé tot encarrilat. Suposo que serà just després de Nadal i Santa Esteve que començarà a haver-hi activitat, amb el Patja Melí, la fàbrica dels Somnis, com cada any, no? Exacte. Sobre el 27, no? El 27 de desembre és quan arriba el Patja, sí. Molt bé. Algun canvi o novetat aquest any? La fàbrica que ja té el seu espai consolidat, no? La planta baixa del Molí. No sé si hi ha algun canvi que pugueu avançar.
introduirem algun canvi que l'avançarem més endavant però en si la fàbrica seguirà als baixos del Molí i la cabarcada seguirà bastant l'estructura sobretot de l'últim any que vam introduir l'espectacle
a tot el que era el Passeig del Terrable. Molt bé, encara hi ha marge de temps per anar-ho explicant i que aneu anunciant les novetats, però això sí, fins a finals de mes, fins al dia 29, es poden apuntar aquells que vulguin fer de patxa al web cabacadamolinserri.cat i és molt important, just quan entreu a l'apartat d'inscripcions, llegir-vos el document de bases d'inscripció. Sempre cal llegir-ho bé i tenir clar què és el que estem fent i què és el que cal perquè tot enrotlli bé, no?
Sí, en tot cas poden enviar correu. Hi ha gent que envia correu, podeu enviar tots els correus que vulguem amb dubtes i els anem resolent a mesura que passen els dies. Molt bé. Doncs no sé si hi ha alguna altra cosa que vulguis afegir, Marc. No, jo simplement amb el tema voluntari, sobretot, donar les gràcies a tothom que col·labora de qualsevol manera i comerços i persones, sobretot perquè sense ells tot això no seria possible.
Molt bé, doncs Marc Artigues, el president de la Comissió de la Cavalcada de Reis, hem fet aquest primer apunt, comencem ja aquest cicle, les inscripcions de moment per a aquells infants i joves que vulguin fer de patja. Marc, gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Moltes gràcies, bon dia. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem amb testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bansang.net barra plasma.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer-ho amb confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un talló obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Xic. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Xic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molins de Rei.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis. Pràcticament tres quarts de nou fem un apunt per explicar que avui torna a haver-hi la convocatòria d'un minut de silenci davant de l'Ajuntament a les 12 del migdia. El consistori convoca totes les persones que vulguin mostrar el seu condol i rebuig davant d'un nou feminicidi confirmat.
que ha estat d'una nova persona, una dona assassinada, presumptament abans de la seva parella. Es convoca aquest minut de silenci per mostrar el suport a la família i a les persones properes, alhora que l'Ajuntament reitera una vegada més el seu compromís per eliminar les violències masclistes i combatre aquesta greu vulneració dels drets de les dones. A les 12 del migdia, davant de l'Ajuntament, un minut de silenci.
I el que hem de fer ara és escoltar l'apunt del dia que fa tots els imarts el David Guerrero, periodista del Diari Digital d'aquí a la Vila, el Bio Molins i també periodista de La Vanguardia. David, t'escoltem, bon dia. Bon dia i bona hora, Oriol. Parlem moltes vegades dels problemes que hi ha a Rodalies i en el transport públic i de com les solucions en aquest àmbit només s'aconsegueixen amb molt de temps per davant, degut als i als terminis que comporta fer obres.
Només cal veure com està l'estació de Rodalies d'aquí Molins, com la tenim des de fa mesos, des de fa anys, de fet. Però bé, no ens desviem. Deia que en matèria d'infraestructures la cosa acostuma a anar a molt llarg termini. I en aquestes ens apareix, de sobte, la Generalitat, amb un document anomenat Estratègia Ferroviària de Catalunya. Amb una mirada a molt llarg termini, en la que ens parla de coses com la línia orbital de Mataró a Vilanova, passant per Sabadell, Vilafranca i l'interior de Catalunya,
O ens parla de l'eix transversal ferroviari que aniria de Lleida a Girona passant per Igualada i Manresa. O va fins i tot més enllà i ens planteja possibles línies de tramvia a Banyoles o a Andorra.
Tot plegat, projectes faraònics pensats per a territoris on viu molta menys gent que la que tenim aquí mateix. Perquè si sumem el número de potencials usuaris del transport públic que ens trobem a la nostra volta en el Baix Obregat, doncs superen amb el creix qualsevol projecte que es pugui fer a la Catalunya central.
I tot i que la Generalitat defensa un reequilibri territorial ben just i desitjable per part de tots, potser no es ha rebut plantejar que tota la inversió en matèria ferroviària dels propers anys vagi a aquella zona i oblidi en el calaix projectes com el metro del Delta, que han de resoldre tot un problema de mobilitat que hi ha a la zona de Viladecans, Gavà, Castelldefels, o resoldre d'una vegada per totes els problemes que cada cop són més grans a la línia R4 i que coneixeu bé
els que agafeu el tren cada dia a Molins. Per acabar-ho d'adobar tot plegat, ahir va i surt el ministre de Transports, Òscar Puente, a proposar un nou traçat d'avé entre Lleida i Barcelona per estalviar mitja hora de trajecte, per passar de les dues hores i mitja a les dues hores, viatjant a 350 quilòmetres per hora.
Una demostració que els despatxos de les administracions es prenen les decisions pensant en no sabem qui, però en els usuaris segur que no. Importa més reduir mitja hora el trajecte de la ventre a Barcelona i Madrid o importa més garantir que Rodalies funciona bé i que no triguem aquestes dues hores a anar de Molins a Mataró per dir alguna cosa?
Farien bé els responsables de la Generalitat en entendre quines zones són les que requereixen inversió urgent i qui, sobretot, qui les necessita, si el treballador que matina cada dia a Rodalies o el viatger de l'AVE. Gràcies. En David és el David Guerrero, periodista de la Vila, director, codirector del biomolinsderrei.com i també treballa com a periodista a La Vanguardia. Doncs continuem endavant quan passen tres minuts de tres quarts de nou.
Quan acabem el bon dia i bona hora, hi haurà l'informatiu Molins de Rei al dia, a les 12, i després, a dos quarts d'una, tindrem el programa PICAMA, conduït per Anna Ribes i Marissa Llobet. Avui, el programa PICAMA, que tiren endavant membres de l'associació PICAM, Informació i Prevenció Càncer Molins, doncs avui...
Escoltareu la reemissió de l'entrevista que vam fer el mes de juliol el doctor Juan Arce Vidal, que és ginecòleg. Ell explica la seva experiència en el càncer de mama que ha tingut i també de l'associació de càncer de mama masculí, de la que forma part del doctor Juan Arce, parlant del càncer de mama masculí. L'entrevista que van fer les membres d'Apicama i que avui podreu tornar a escoltar el seu programa a partir de dos quarts d'una.
Després, d'una a dues, la repetició de l'aventura de cuinar amb Judit Herrera i Madrona Sala. De dues a tres, connectarem amb la xarxa per escoltar les notícies d'àmbit general. Després, de tres a quatre, la migdiada, programa musical d'aquesta casa. I a partir de les quatre, reprenem els programes dels nostres col·laboradors. Comencem amb el programa d'entrevistes de Pere Vergonyon-Pierre, de tu a tu, avui a les quatre de la tarda. Després,
A les 5 de la tarda una finestra oberta al món amb el Carles López, un programa que farà avui a partir de les 5.
Parlarem dels passatgers del silenci. Compartirà novament el programa Una finestra al món, l'escriptora, tornant a tenir l'escriptora xilena Gabriela Pere Gallo, qui, arran de la mort del seu fill i patir una experiència propera a la mort, va experimentar una sèrie de contactes amb el seu fill i persones mortes. En aquesta oportunitat...
Explica, ens avança Carles López, portarà nous missatges des del més enllà en aquest programa, una finestra oberta al món. Ens explica el Carles, que ens ha avançat el contingut del seu programa, que cal assenyalar que les seves experiències han estat investigades i documentades per doctors i científics, així com per bisbes de l'Església Catòlica. Doncs avui, a una finestra al món, les experiències d'aquesta escriptora xilena, les seves experiències amb la mort i el més enllà. De 5 a 7 de la tarda.
Després tindrem el programa Montinterior amb Marta Treig de 7 a 8 i a les 8 quan cau la tarda amb l'Alexandra Morera. Avui l'Alexandra tindrà un convidat especial, ens ha explicat...
que està molt satisfeta de tenir avui al seu programa el recitador i poeta Carles Duarte Montserrat. Avui dimarts, a partir de les 8 del vespre, podreu escoltar el programa d'Alexandra, que tindrà aquest convidat, Carles Duarte Montserrat, que és licenciat en filosofia catalana, lingüista i investigador.
les distincions que ha rebut ja la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'any 2007. Doncs avui al programa de l'Alexandra conversa amb el recitador i poeta Carles Duarte Montserrat a partir de les vuit del vispre. Quan acabi l'Alexandra, tindrem el programa de fotografia, dos quarts de nou, Història de la Fotografia.
amb el nostre company David Rius i després a partir de les 10, Highway 61 amb Jordi Corrales i Vivi Sallent. Ja a les 12 de l'aní repetirem la tertúlia del Bon Dia, Bona Hora i després, com fem cada dia, connectarem amb ICAT FM fins demà a les 7, que tornem amb la programació pròpia i la tenora.
Continuem quan falten 8 minuts per arribar a les 9 i fem un cop d'ull a la programació de la tele per avui, amb el Roger. Comencem amb les pel·lícules, Sílvia. Ho fem amb una pel·lícula que fan a les 10 de la nit a Paramount, El regreso de Falcon, Derny Barbaras, Michael J. White i Neil McDonough.
Película americana del 2014, d'acció, dura una hora i quaranta. L'exmarina Falcon Chapman s'ha d'infiltrar entre les faveles brasilienes per enfrontar-se a un grup de mafiosos que van atacar violentament la seva germana que va estar a punt de morir. També tenim a un quart d'onze la mensajera Abimat de Zachary Adler, Amolga Kurilenko i Gary Oldman, una película anglesa del 2019, d'acció, dura també una hora i quaranta.
és l'únic testimoni d'un assassinat per part d'un dels caps de la màfia, Ezequiel Mannings. L'Ezequiel contracta una missatgera amb moto per lliurar-li un paquet al mig que conté una bomba de gas verinós sense que ella ho sàpiga. Tres quarts d'onze, el 33, potser una de les... la pel·lícula més destacable d'avui és el fotògraf de Mauthausen, una pel·lícula de Marta Garona amb Mario Casas i Richard Van Weyden, també Elena Hernández,
pel·lícula catalana, producció catalana del 2018, de gènere històric, dura dues hores, amb l'ajuda d'un grup de presoners espanyols que lideren l'organització clandestina del camp de concentració de Matau-Cent. Francesc Boix, un pres que treballa al laboratori fotogràfic del camp, arrisca la vida en planejar l'evasió d'uns negatius. A les 11, a Nova, Sentimientos Equivocados, de Jason James, amb Ronda Dent i Carlo Marx,
És un trílar del 2021 americà que dura una hora i quaranta també. La vida de Lauren, una professora de secundària, fa un gir radical quan un alumne ha enfadat, l'acusa falsament d'haver tingut una relació amb ella. La denúncia posa en risc la seva feina, la custòdia de la seva filla adoptiva i fins i tot la seva seguretat personal, cosa que l'empenya a una lluita desesperada per demostrar que és innocent. I l'última pel·lícula, un quart de dotze, Factoria de ficció. La segona part d'Hora Meves, de John McChul,
amb Mark Ruffalo, Jesse Eisenberg, Woody Harrelson, Michael Caine i Dave Franco, també Daniel Radcliffe, entre altres. És una pel·lícula anglesa del 2016 d'Acció, durant dues hores, un any després de burlar-se de l'FBI i d'aconseguir la simpatia del públic gràcies als seus espectacles de mà.
De màgia, perdó, el més por estil Robin Hood, els il·lusionistes reapareixen per una nova actuació amb l'objectiu d'exposar les pràctiques poc ètiques d'un magnat tecnològic, Walder Mabrai, un prodigi de la tecnologia que amenaça els genets per treure profit del seu atracament més impossible fins llavors. I ràpidament anem als programes. Tenim avui, a un quart de set de la tarda, a Televisió de Catalunya, aquest partit amistós Catalunya-Palestina...
També tenim a dos quarts de nou la FIFA World Cup 2026 amb Espanya-Turquia a la 1. Tenim la Renaixença a les 10 de televisió de Catalunya i també a les 10, perdoneu, al 33, i també a les 10 de televisió de Catalunya el Nit sense ficció, que parlen de l'Amiant, la fibra sensible, és el nom d'avui d'aquest Nit sense ficció.
I a 4 teniu un quart de 12 el programa Código 10 amb la veïna de Vitoria que s'ha convertit en símbol de la lluita contra la inquiocupació. És en directe al plató després de recuperar el seu habitatge al cap de gairebé 3 anys. Ara la seva ex inquilina li reclama 3.000 euros pels vídeos que va publicar la xarxa Sílvia denunciant la seva situació.
Gràcies, Roger. Queden 5 minutets menys per arribar a les 9. El que hem de fer ara és escoltar la recomanació dels dimarts d'avui, recomanació de cinema, amb Albert Galera, que és experta en cinema. Albert, escoltem, bon dia. Bon dia. Doncs bé, aquesta setmana és inevitable fer una petita conclusió del que ha esdevingut, la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molens de Rei.
Abans que res, felicitar els organitzadors per una altra edició fantàstica, estupenda, plena d'activitats, de projeccions de tot tipus. Me n'alegro molt pel risc que han assumit a l'hora d'incloure, segons quina pel·lícula, la programació, cosa que significa molt el festival, com, bé, produccions...
diguem, més previsibles, però d'altres que suposen això, una aposta, un risc, un repte, i aquest és un dels esperits que anima molt, un festival, i més un festival especialitzat, un festival de gènere, com és el terror morins, així que d'entrada moltes felicitats. D'altra banda, també, doncs, em complau el triomfo d'una pel·lícula amb tantes idees visuals i narratives com és Gawa, del Pol Urquijo, que la veritat és que és una pel·lícula que m'ha semblat...
Realment admirable la forma d'explicar un relat, una faula, històries diverses sobre bruixeria en un entorn rural, un folk horror, en un Euskadi del segle XVII i en un aquel arre que no l'he vist d'una manera transformada, com el d'aquesta pel·lícula, fa que...
que realment hagi estat un triomf molt benvingut, el de la pel·lícula Gawa, que tot just s'estrenarà ara als cinemes, i el fet d'haver descobert títols molt interessants, alguns d'ells s'han vingut de l'Argentina, de la Índia, pel·lícules que realment han sorprès per la seva posada en escena, per les seves virtuts i el seu risc i la seva originalitat,
que també admirem molts, que estem d'alguna manera, entre cometes, una mica saturats de tant de cinema convencional. Així que, per exemple, La Virgen de la Tosquera, em sembla una pel·lícula a tenir molt i molt en compte, amb una veu narrativa d'una directora
encara amb poca experiència, però amb unes idees i una capacitat per transmetre emocions des de pràcticament el no-res, que realment s'agraeix.
I per altra banda, bé, la festivitat d'una marató de 12 hores de cine de terror que segueix funcionant com un coet, que té un públic absolutament incondicional, que no falla mai i que realment és una aposta absolutament assegurada. És un festival que està...
que està en un moment jo crec que immillorable, un moment en què es poden crear altres idees o matisos concrets, però que té una línia a seguir que crec que el fa indestructible, i que a més a més ens permet poder gaudir d'activitats i de taules rodones tan interessants com el que va portar a terme la gent de Cineàcia al voltant del G-Horror, que és l'emblema del cinema de terror japonès d'enguany,
i que ha estat una festa també poder recuperar pel·lícules tan representatives com The Ring, per exemple, de Hideo Nakata, que és una pel·lícula que pràcticament era el motiu, una mica el leitmotiv, del fet de dedicar el terror sioponesa en guany.
Bé, endavant el festival de cinema de terror de Molins de Rei perquè segueix tenint una vida realment en una forma envejable i que no decaigui perquè la cosa funciona molt bé. I per Molins de Rei continuo pensant que és l'activitat que d'alguna manera posiciona millor el poble a escala internacional i a escala de prestigi cultural.
Així que per molts anys més, felicitats als organitzadors i com a espectador i analista ho he passat molt bé en aquesta 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei. Fins aviat.
Fins aviat, Albert. Moltes gràcies. Arribarem a les 9, les notícies, i tornem amb la tertúlia dels dimarts, amb els nostres tertulians, que avui són Josep Janés, Antonio Valverde, Xavi García, José Polo, Paco Prieto i Elisenda Culell. Com dèiem, les notícies, i tornem de seguida. Fins ara.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat en situació complicada a les carreteres catalanes, retencions a Sant Pedor per una manifestació que manté la BB-4511 tallada en els dos sentits de la marxa, també congestió a la B-20, tant a Santa Coloma de Gramenet com en direcció a Nus de Llobregat, on hi ha un carril tallat per un accident. També a la C-31 hi ha un carril tallat per un altre accident i a la C-17 retencions en aquest cas per una varia amb un carril tallat entre Mollet i Granolles.
A banda, la C-15 hi ha cues per un altre accident a la plopa de Claramunt amb un carrer tallat. I dues persones han resultat ferides en un incendi en una zona de barra, que és al costat de les obres de la Sagrera Barcelona. Un dels ferits té cremades i ha estat traslladat en estat menys greu a l'Hospital Valdebron. El segon ferit tenia un tall al dit i ha estat donat d'alta al mateix lloc dels fets.
El foc ha cremat unes sis barraques en total d'aquest assentament i els bombers de Barcelona treballen en l'extinció d'aquest incendi amb deu dotacions que donaven gairebé per extingides poc abans de dos quarts de nou del matí.
I en clau polític el govern espanyol es compromet a presentar la seva proposta de finançament autonòmic abans de tres mesos. Així ho ha traslladat la vicepresidenta Maria Jesús Montero a les diferents comunitats reunides al Consell de Política Fiscal. La també ministra d'Hisenda no ha parlat en cap moment d'ordinalitat, és a dir, que es rebi més diners qui més aporta i s'ha limitat a garantir que el nou model no perjudicarà cap govern autonòmic.
En la mateixa línia tampoc s'ha referit al finançament singular pactat amb Esquerra als acords d'investidura i ha deixat clar que el projecte que vol que entri en vigor el 2027 farà compatible la relació bilateral amb la multilateral.
I el Consell Executiu d'aquest dimarts aprovarà una borsa d'habitatge i subvencions per rehabilitar pisos en desús per incentivar la repoblació en zones rurals. L'objectiu és recuperar un 100 habitatges cada any fins al 2029, transformant edificis municipals abandonats en immobles i impulsant llogues assequibles durant un mínim de 10 anys.
I el govern també impulsa una campanya per promoure els kits d'emergències a casa per autoprotegir-se d'abans de fenòmens com una apagada elèctrica, una inundació que provoqui aïllaments o bé un confinament. La campanya es veurà aquesta setmana als mitjans de comunicació i al carrer i vol situar l'autoprotecció i la corresponsabilitat de la ciutadania al centre perquè es passi d'una actitud passiva a una actitud activa.
I en esports el Barça tornarà aquest dissabte al Camp Nou després de més de dos anys sense jugar i ho farà amb un partit de Lliga contra l'Atletic Club a un quart de cinc de la tarda. L'Ajuntament de Barcelona finalment va donar la llicència UB d'ocupació que accepta un total de 45.000 espectadors i es podrà jugar a casa. La venda d'entrades per a socis va començar ahir i avui es preveu que s'obri el públic general. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 9.
Aquesta tarda, dins el cicle de museus convidats, visita el Museu del Renaixement. El Museu Frederic Marés farà una conferència al seu responsable, el director d'aquest museu, Salvador García Arnides. Avui, a les 6 de la tarda, a la Sala d'Actes de la Gòtica del Museu del Renaixement, l'entrada és gratuïta. Conferència sobre el Museu Frederic Marés.
I també avui es presenta l'última novel·la, la tercera, de Joan Castellbi, que es titula El bosc dels lladres, una crònica novel·lada de la sal que hi va haver a Can Castellbi l'any 1844 i que es presenta al llibre que recull aquesta història avui a dos quarts de vuit del vespre a la Federació Obrera. Un llibre editat per Mirador Llibres.
I aquest dimecres hi ha un taller participatiu dins de l'assessoria d'afectivitat i sexualitat per a adolescents i joves. Animen els joves a anar-hi a participar-hi perquè necessiten les vostres idees per crear un espai pels joves de la vila per parlar d'afectivitat i sexualitat. La trobada és el dimecres a dos quarts de sis de la tarda al Molí Jove.
I també aquesta setmana han començat les inscripcions per fer de patja a la cavalcada. Per dur a terme la inscripció, heu d'entrar al web cavalcademolinsderrei.cat i a través del formulari inscripcions indicar que us hi voleu apuntar i omplir els formularis. El 30 de novembre es publicaran aquesta pàgina web la llista d'admesos i exclosos. També podreu consultar-la al local dels Reis i a Can en Manller. I el dia 1 de desembre, a dos quarts de vuit, es farà un sorteig públic a la Federació Obrera i es presentarà
La llista confeccionada segons l'ordre d'inscripcions. Comencen, doncs, les inscripcions per fer de patja a la cavalcada de Reis. I de cara a dilluns que ve, destaquem que torna a haver-hi una nova edició del Museu per les Persones Grans. Es tracta d'una visita guiada al Museu del Renaixement, adreçada a persones que tenen a partir de 65 anys. La visita guiada és a les 12 del migdia i abans cal que us hi apunteu perquè l'aforament al grup...
de persones és limitat. Ho podeu enviar amb correu electrònica info arroba museudelrenaixement.cat o bé trucar al 93 737 4363. Visita guiada al Museu del Renaixement dilluns que ve per persones que tinguin a partir de 65 anys.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la farmàcia La Granja, que està justament al carrer Roseta Canalia 16, al barri de La Granja. La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmode, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un talló obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies. Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera Rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música amb 8 mil·límetres, amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis.
La cançó del dia amb Fermín Arrecio.
Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui es diu Wolves don't live by the rules, que ho vindríem a traduir com els llops no viuen segons les regles. És un tema preciosíssim, que té origen en la cultura inuit, que interpreta l'Isapi i es fa acompanyar de Joé Gràs,
i forma part de l'àlbum The Ballad of the Runaway, de la cantant Inuit, com us deia Elie Sapi. Tot i que en realitat, aquest tema que us posaré avui, The Wolves Done Life by the Rules, és un tema de l'any 1981. En realitat, Elie Sapi està fent una versió del tema que en el seu moment...
va posar en el mercat l'artista Willy Tracer, que també és un cantant d'origen inuit. Què significa aquest tema que us poso avui, així, ràpidament i sense voler fer-me passada? Doncs parla d'un tribut a la supervivència...
a la vida nòmada, a l'esperit lliure del poble inuit i vol ser també una oda a la vida animal i a l'espiritualitat, sobretot dins del poble inuit. Espero que us agradi el tema d'avui.
Wolves don't live by wolves Wolves don't live by wolves Valleys to hills, you can hear the cry They have to fight to stay alive
No one can change it. Mother Nature knows the reason why. Oh, wolves don't live.
Bona nit.
Bona nit.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
Vinga, doncs continuem amb la tertúlia d'avui dimarts. De moment amb el Jitab Janès. Bon dia. Molt bon dia. Amb el Xavier Garcia, bon dia. Molt bon dia. I amb el Paco Pieta, bon dia. Molt bon dia.
Mira, doncs, el Paco Prieto ja comença aquí, marcant territori, parlant... No, no, no, amb tot el carinyo, la Seat Motor de Llibertat, que és un llibre que es presenta properament. El dilluns, la Paco Cantel. És una novel·la gràfica, a més. Sí, sí, sí. Ah, i es presenta a Barcelona. Sí. A veure, explica, explica una mica. Explico? Home, ni que cinc cèntims, no?
Una novel·la gràfica que s'ha fet sobre la història de la SEAT. Sí. És una sèrie de còmics que s'estan fent de la història aquí de Catalunya i tal, per una sèrie de persones, Jordi Miguel, que és un periodista, i Cristina Bueno, que és un dibuixant. I, per exemple, s'han publicat històries de la model...
rebel·lió, la vaga dels joguers de 1931, per cert que és molt interessant, les vagues aquestes que es van fer als anys 30, pel preu dels joguers i tal, és una cosa que la gent hauria de conèixer més. El problema de l'habitatge no és una cosa nova i tal, ni molt menys.
Una altra és darrere les persianes, breu història de les lesbianes a Barcelona, i ara es publica la SEAT, Motors de Llibertat. I aquest llibre, sobretot, la història de la SEAT és llarguíssima i molt complexa, però es basa sobretot en el moment de l'ocupació de la factoria SEAT de la zona franca per part dels treballadors en 1971.
a mi em van fer escriure en un llibre, i jo vaig posar una cosa que ens van quedar una mica ací bocabadats, perquè vaig dir que els que van ocupar la CIA no van ser els treballadors, va ser la policia. Els treballadors estaven en la seva fàbrica. Els que van ocupar la fàbrica van ser la policia. I a partir d'això, allò que deia el Vasquez Montalbán,
de la SEAT, Motor de Llibertat, per les vagues i per la conflictivitat obrera, s'ha fet aquest llibre, que és un còmic, que, bueno, una sèrie de personatges, evidentment a la SEAT treballaven milers de persones, s'ha agafat una sèrie de persones, entre les quals estic jo,
per explicar el context de la història de la SEAT i els conflictes que va haver-hi, que el més famós de tot és la famosa ocupació de l'any 71, etc. I el dilluns es presenta aquest còmic a la biblioteca Paco Candel de la zona franca, l'antiga fàbrica Philips, l'antiga fàbrica Z, que ara des de fa molts anys és una biblioteca, ja es presenta aquest llibre. I l'any proper...
A partir d'aquest llibre estem preparant una exposició sobre això, sobre aquest tema. Molt bé. És molt interessant, a part del format de novel·la gràfica, que també és una bona manera de... Es poden fer quantitat de coses. Sí, sobre qualsevol tema n'hi ha...
L'altre dia estava a França i vaig estar fujejant un llibre. A França es fan molts llibres, d'això de còmics i tal, a nivell històric i tal. I hi havia un que em va fer molta gràcia, un còmic bastant gran, de format bastant gran, que eren Els gorilles del president.
i parlava dels goril·les del senyor... del president de França i tota la guerra bruta i tot allò que no sortia, diguem, als diaris i tal. És a dir, que es poden fer moltes coses. Parlen justament de presidents, avui ja sembla ja pràcticament segur que Jordi Pujol no...
No podrà compareixer al judici, si ho feu farà per videoconferència, ja veurem, perquè es veu que està a nivell cognitiu bastant deteriorat, i tot apunta el que suposo que molts ja pensaven de fer, ja tens que aquest judici, finalment, no sé què penseu. Com que no s'acabarà de celebrar mai, no? No, no necessàriament, es pot fer el judici, però no fa falta que sigui ell. El que és curiós és que el tringuin 13 anys a fer un judici. Curiós, no, escandalós. Escandalós.
Però escandalós habitual, és a dir, en aquest país els judicis triguen... Tot s'ha dit que el que li cau a vegades, això parlem amb juristes i tal, el que li cau un tema d'aquests, a vegades no ens donem compte, m'explicaven, no sé quin judici era, m'explicaven, té com 60 volums de papers al jutge,
El que es té que enfrontar a aquest jutge és absolutament brutal. O li dones un ajut al juzgat aquell en concret, o el que té que fer el jutge...
Moltes coses, eh?, per molts casos que ha hagut, i tal, ara, 13 anys després. Si aquesta persona no està en condicions, doncs no està en condicions, i ja està. Ara són 13 anys. El problema no és el que estigui ara ja molt gran i malalt, sinó que no s'hagi fet abans, com va passar amb el cas Palau, també, per exemple. Moltíssims casos, i casos que potser no són tan públics, o que no surten tan a la premsa i tal...
L'altre dia m'ho explicava un advocat d'un cas, d'una persona normal i tal, d'una cosa que portava, però que es va quedar bocabadat a l'advocat aquell que va rebre una modificació del juzgat d'una cosa que ell creia que ja ni existia i tal.
i ara què faig jo d'això i tal és un problema els juzgats estan és un problema els juzgats estan absolutament col·lapsats per coses quotidianes per coses quotidianes a vegades parles amb jutges i diuen és que igual que estava el micròfon tancat parlàvem que n'hi ha moltes Itàlies i molts alemànies n'hi ha juzgats que funcionen millor d'altres que funcionen pitjor
Hi ha uns que són més hàbils, altres que són menys hàbils... És un problema. No, al parlar d'això que comenta el Paco de casos, de molts casos, m'ha vingut al cap una web, no sé si la coneixeu, que es titula precisament muchoscassos.com Ah, sí? El títol és bo. Us la recomano.
Perquè, bé, el nom de la web, el nom de la pàgina aquesta d'internet, té a veure amb una anècdota, o tal vegada més que una anècdota, amb un fet polític de fa molts anys, quan en un debat al Congrés de Diputats
L'oposició li va dir al senyor M. Rajoy que el cas Gürtel, que el cas... I anaven sortint molts casos. I la resposta del senyor M. Rajoy. Suposo que tothom que està escoltant sap qui és el senyor M. Rajoy, encara que segons un dels casos que corren por ahí no se sapigut qui era. Doncs bé, aquest senyor, M. Rajoy, va contestar. Estos son algunos casos aislados.
Bé, doncs aquesta web diu que de casos aislados, res, que són mils, repeteixo, mils de casos. Casos de què? Casos de corrupció política a Espanya. I a més a més la web és interessantíssima, només esmenten els casos que arriben a tribunals.
que arriben, per tant, als jutjats, com dèieu, que després poden ser arxivats o es poden realitzar i, per tant, després ja, no sé, condemnats o no, a venes de presó o a multes o tal. Les dues dades rellevants a aquesta web són que el conjunt de persones que han estat en aquests muchoscassos.com durant aquests 40 anys de l'anomenada democràcia plena investigats són uns quants mils de persones,
evidentment la immensa majoria polítics, també evidentment en alguns casos empresaris o altres personatges, i el conjunt de diners.
no sé quin adjectiu dir, si perduts, si estafats, si robats, ara s'ha d'agafar un llapis i escriure-ho, perquè costa de creure. Poseu-hi un 1 i 9 zeros. És a dir, el conjunt de diners dels molts casos de corrupció política d'Espanya són 100.000 milions d'euros.
Una xifra que donaria, evidentment, per resoldre tots els problemes de la sanitat, de l'educació i de l'habitatge a tot Espanya. Sapiguem, doncs, que el que està passant no és cap casualitat, sinó que és el resultat de muchoscassos.com, i aquest muchoscassos.com també té a veure amb això que estàveu comentant ara fa un moment, aquesta extraordinària rapidesa de la justícia espanyola.
Sí, 1986. Sí.
I sortien exministres... Un escàndol. Un escàndol brutal. Es va tapar completament. Alguns exministres donaven unes hipòtesis absolutament terribles del que va passar a Suècia. Per exemple, ara se sap...
Oh, és que en aquella època deien els submarins soviètics entren en aigües territorials sueques i això va ser un punt per afabrir l'Ospalme. Clar, ara s'ha obert els arxius anglesos i no eren submarinos soviètics, era la marina anglesa que enviava submarins passant-se per soviètics
perquè els americans li van dir als anglesos que ho fessin. Clar, no se sap qui va matar l'Olof Palme perquè es va tapar. El que va passar a Itàlia a l'època de Berlusconi
La justícia italiana va intentar, d'una forma o d'una altra, explicar el que estava passant a Itàlia amb el Berlusconi i tal. No va passar res. El Berlusconi va tenir un enterrament d'estat fa poc, que es va morir. Al final, va perdre el poder i tal, però va paradat i tal. I és el que ja deia el Juliana, no?,
que Espanya havia entrat en una situació una mica similar a la d'Itàlia, que és fer que els juzgats investiguin coses polítiques d'una forma absurda, en el cas del procés, per exemple, està bastant clar, un esbiaix ideològic per part de la Judicatura a Espanya,
I quan un país entra la judicatura a ser part important de la vida política, molt malament, molt malament, molt malament, molt malament. I Espanya ha tingut un problema, i tenim un problema bastant curiós. Bueno, hi ha un general, no recordo el nom, general americano, a més que hi ha molts generals amb moltes estrelles, són molt així...
Sí, hi ha alguns que... El concepte de militar d'Amèrica és molt diferent del concepte militar aquí, eh? O sigui, és tremendament diferent. Jo he de dir que avui en dia les dictadures, les tiranies, els cops d'estat, no es feien amb tancs i amb armes i amb tot això, es fan amb la justícia. Amb togues, no? En català està ben dit això de togues? Les togues, sí. Bueno, no ho sé. Les togues i punyetes, no?
Els punyetes els puny, sí. I diuen això, que si tu tens la justícia, en aquest sentit, s'esgada o la tens captiva del teu ideal, evidentment es poden fer moltes coses. Perquè al final tots anem a parar els tribunals. Si algú és saltera o algú molesta amb un altre...
Des del veí que li molesta l'arbre d'un, fins a un, jo què sé, un socialista del PP, el que sigui. Al final la decisió la té la justícia. I clar, davant d'això, d'aquest, escolta, si posarem els jutges i tranquils que faran el que voldran, o farem el que voldrem, no vull dir que sigui aquí, però és un òrgan molt important, doncs també hi ha una cosa molt seriosa amb això, i és que qui jutja el jutge, no?
És a dir, en aquest moment, per exemple, en tot el procés que s'està fent del fiscal general de l'Estat, que és una vergonya nacional i internacional, i és una autèntica bestialitat, encara cobra un altre valor més important, en el sentit del patatisme, i és que està jutjat, aparentment, sense cap prova, simplement per intuïcions, testimonis, jo creo, i tal. Clar, per portar davant de la justícia a un...
fiscal general de l'Estat, has d'estar tremendament segur, perquè és que, si no, fa malbé tota la institució. Ja saps, quan no hi ha credibilitat amb la justícia, què passa? Que el país no funciona. És a dir, si a un país li treus la credibilitat a la justícia...
On està la democràcia, on està tot, no? I aleshores estem, aquí a aquest país estem molt afectats, tremendament afectats perquè deixem en mans de la justícia decisions que són absolutament polítiques, no? I és impotència. Tu, quan un individu porta la justícia a un tema polític, és perquè no sap debatre al Parlament o al Senat, on sigui...
i és com el nen petit malcriat que se'n va al profe de la classe i diu, escolta, aquest m'ha dit no sé què és infantil
Josep, no, ja que es ment el Xavier al cas aquest del fiscal general de l'Estat, en tot cas crec que és rellevant dir, però de què l'acusen? Acabes de dir que si no hi ha proves, en tot cas ja es farà judici, ja es veurà si hi ha proves, si no n'hi ha, se suposa que es veurà. I en tot cas hi haurà una sentència d'absolució o una sentència de condemna i això pertany a la judicia. El cas és de què se l'acusa? Se l'acusa de filtrar un correu electrònic, que com que era privat, era privat, que resulta que deia una gran veritat.
Una gran veritat que, pel que sembla, alguns ja feia molt de temps, setmanes o mesos, que intentaven amagar. Bé, la gran veritat d'aquest correu era que, no sé si s'ha de dir el nòvio, si s'ha de dir l'amic, si s'ha de dir l'amor de la presidenta de la Cuneta de Madrid, doncs, en fi, amagava diners. Que comença a convenir d'això, evidentment, d'aquest
aquest correu electrònic sembla ser que era veritat, resulta que efectivament el senyor amic o amor o espòs o no sé, nòvio de la presidenta de la Guàrdia de Madrid està als tribunals, també pendent de judici, per l'evasió de capitals i per l'ocultació de capitals de molts centenars de milers o de milions d'euros. De manera que és curiosíssim, és a dir, està acusat d'una cosa que per una vegada deia una veritat.
Quan es nota que el que hem vist, i deia molt bé el Paco, una gran quantitat de casos en que s'acusta de coses que no hi són. Hi ha una cosa d'això que dius la veritat, és cert. La veritat no sempre guanya, per desgràcia. Per mi un cas rellevant és que hi ha aquí un xicot que porta 3 anys ja a la presó per fer una cançó, un rap, que parlava de l'emèrit, i tot el que deia la cançó és veritat. Però segueixen la presó, per què? Perquè diu la veritat.
No, perquè parla d'algú que és inducable, que encara és pitjor. Una cosa de les filtracions, perquè ara hi ha el Lluís i aquells del fiscal general. És curiós, les filtracions de molts casos...
que es filtren, no? Com pot ser que en un juzgat es filtri les coses. Però una cosa de la justícia, la justícia és molt important. La justícia és molt important. Per exemple, els camperols gallecs, al segle XIX, per blindar-se en contra dels terratinents gallecs i tal, que la majoria dels terratinents, molts, eren de l'Església, perquè l'Església Galícia...
ja des de l'època medieval tenia gran poder. Molts territoris de Galícia pertanyien directament a les crisis. Es van donar a compte, els companons gallecs, que l'única forma de defensar-se d'això era tenir advocat. I es van organitzar
defensant-se, tenint advocats. I els hi va funcionar, els hi va funcionar. La justícia a vegades, per exemple, Karl Marx, en les revolucions del 1848, que van ser una cosa generalitzada a tota Europa, li demanaven una condena perquè li acusaven d'haver participat en aquestes revolucions.
Com era un senyor molt intel·ligent, es va defensar ell mateix en els juzgats d'on vivia, el 1848, i malgrat ser uns jutges, evidentment, ultraconservadors, etcètera, etcètera, doncs va funcionar la llei, el van adsoldre. No hem de fragolitzar amb la llei, hem de dir les coses que no funcionen bé...
Però, sobretot, el que tindria que tenir en compte la gent és que la llei és molt important. La llei és molt important. A vegades hi ha sentències que tu diries, no estic a favor, etcètera. Però sense l'imperi de la llei, això seria el caos. Perdoneu-me, el problema està. Aquest imperi de la llei, quan l'executa la pròpia llei, és l'abarració.
És a dir, quan els jutges apliquen malament les pròpies lleis, és un escàndol absolut i una agarració absoluta. I no és el primer cop, ni el primer país del món, ni res, que els jutges... Aquesta famosa farola de prevaricació...
existeix, eh? Per tant, cuideu perquè hi poden haver unes lleis molt ben escrites que després queden obsoletes perquè és més ràpida la societat que el que vulguis però la voluntat d'un jutge de ser una persona justa o ser una persona no tan justa al final vas separar amb una persona
que sentència moltíssimes coses no vull molts casos, sinó una sentència d'un tribunal errònia i que a més a més no es pugui recórrer el que sigui canvia un país a Itàlia van sortir un catedràtic d'aquí de Barcelona Iñaki Rivera Beires que és un dels millors especialistes en vida penitenciària del món que està a la facultat de Barcelona és argentí però evidentment és català ja
I m'explicava a Itàlia, quan van sortir tants casos i hi havia tants problemes amb la justícia i tal, va sortir una llei que en cas d'error judicial hi havia persones que potser el podien enviar a la presó i estaven tres anys o quasi i després es demostrava que s'havia fet malament el procés, etc.
havia sortit una llei de compensacions altíssima, perquè clar, tu vas a la presó durant tres anys i tal, i després es demostra que ets innocent, i a part es demostra que el procés s'ha fet malament, un error el pot tenir, pot haver-hi errors, però n'hi ha casos que és perquè s'ha fet molt malament, etcètera, etcètera. Doncs el que rebia aquesta persona era altíssim, perquè va haver-hi quantitat de problemes.
N'hi ha persones que han estat a la presó un any, dos o tres anys i què tal, i després el resultat que no tocava. La generalització d'això d'imperi de la llei, sense referir a qui ha fet la llei...
Perquè s'ha fet, en quin context social, polític, econòmic s'està... Són paraules buides, és purament una expressió. En l'època de Franco, el franquisme era l'imperi de la llei, mare de Déu. Evident, contundent, absolut. Ara, quines lleis? Per tant, des d'aquest punt de vista, a mi no em serveix això. I és més, quan jo sento parlar de l'imperi de la llei...
diguéssim que amb mal fiu perquè em recorda allò de nom de Déu en nom de la escolti, vostè no és Déu, vostè no és el la vostè no és la llei i per tant, qui l'ha fet a la llei? ara tenim el cas molt recent diguéssim d'una llei que s'anomena llei de l'amnistia
que preveia, segons els que l'han redactat, l'han aprovada i un llarg, etcètera, una sèrie de coses, que bàsicament era l'amnistia d'unes persones que havien estat condemnades o estaven perseguides per uns fets polítics. Curiosament, aquesta llei no s'aplica, i aquí ningú es melluga gaire, no? És a dir, que per tant, des d'aquest punt de vista...
No vol dir res, l'imperi de la llei. És una frase feta que serveix, per qui la diu, per certes coses. I a mi no me la digueu. La llei és democràtica o no ho és, Paco? Deixa'm acabar. Si la llei...
Si la llei és democràtica, i en aquest sentit entenc que la democràcia vol dir la ciutadania votat, amb unes limitacions o no, però la ciutadania votat se suposa que en prou llibertat, llibertat de partits, llibertat de llistes, llibertat de líders, llibertat de paraules, d'expressions, de manifestació, surt un Parlament, és el Congresso dels Diputados. Aquest Congresso dels Diputados d'Espanya aprova una llei, i els jutges no l'apliquen.
Alguns jutges, atenció, alguns jutges. I ara resulta que, a més a més, fem cosetes. Enviem aquesta llei a un altre tribunal perquè l'analitzi. Ara està pendent una sentència dels tribunals d'Europa. Aquesta setmana hem estat distrets perquè l'advocat general de l'UE ha dit el que ha dit. Els diaris d'extrema dreta de Madrid s'han posat com s'han posat i estan enfadadíssims. Aviam, banalitzem-ho tot. I aleshores, per mi, l'imperi de la llei és una paraulota que no vol dir absolutament res.
Mira, el Joan Perutxo, el gran escriptor català, a vegades la gent s'oblidava que era jutge. I ho explicava molt malament. Una de les coses més curioses de l'època franquista és que no el respectaven ni la llei. A l'època franquista estava prohibit torturar la gent. Normalment, quan es fan revisions d'això, quan agafes...
els torturadors i tal, és perquè no els respectaven ni les seves pròpies reis. Estem en una setmana important per recordar tot. Joan Perutxo, aquest gran escriptor... Joan Perutxo, aquest gran escriptor català, era jutge, eh? Jo només un afegir una cosa. I una de les fotos més esgarrifants que he vist amb la gui negra, perquè és a l'època, era un tribunal a l'època del Hitler, on tots els jutges, abans de començar el judici, tots estaven de peu i amb el braç amou.
Clarament és una forma gràfica del que estem dient. És a dir, quan un jutjat, un jutge, tot un tribunal, estan tots amb el braç en mal, abans de començar el judici, diguem quina oportunitat és ser, per exemple, un jueu o un homosexual, el que sigui d'aquella època, o un anti-Hitler.
Per tant, cuidau, perquè estem amb el mateix. Els tribunals els formen persones, i les persones són com són, però cuidau. Institucionalitzar un tribunal en favor i en tendència de la coherent política del moment, això ho fan els dictadors.
Sí, és curiós. El que has dit d'Alemanya és molt curiós perquè quantitat... Quantitat de jutges aquests van continuar després. I aquí no, i aquí no. I aquí no, Paco. No em parlis d'Alemanya i de Rússia si resulta que aquí tenim els problemes que tenim. Joan Pelucho era...
jutge, ha quedat clar i cabell, quantitat ho has dit quatre de cops mentre que tu no facis el que quan et jutgen t'agafen quan no respectes fins i tot les lleis del teu país a França van continuar tots els funcionaris de Vichy
etcètera, a Itàlia ni t'explico ni t'explico a Itàlia no va haver-hi cap problema menys que Espanya menys que Espanya això explicat pels italians avui hi ha el partit Catalunya-Palestina per cert, parlem de futbol i no només de futbol l'esport és la nostra resistència pacífica davant el nou genocidi diu el president de la Federació Palestina de Futbol Gibril Rajut que també explica que és militar
i parlant dels fets del 7 d'octubre, que no vaig donar mai suport que hi hagués objectius civils, ni dones ni nens, és el que explica, i li pregunta què signifiquen les seleccions per vostès, que això és interessant. Diu, exposen el patiment de la nostra gent, el genocidi, la neteja ètnica, la gana, demostren que som vius, som vius malgrat aquest nou genocidi israelià a què ens sotmeten el seu ministre de defensa i el seu primer ministre.
Ens tenen, explica ell, sense aigua, sense electricitat, sense menjar, un terç de la població ha mort, està empresonada o és en camps de concentració i realians. El suport d'Espanya en general i de Bilbao i Barcelona en particular ens dona esperança i ens demostra que no estem sols parlant dels partits que hi haurà de les seleccions.
Ja van jugar a Bilbao, a Sant Mamès, aquest cap de setmana, i avui, doncs, a l'Estadi Olímpic. Estaves allà? No estava al camp. Estava a Orio, estava a Sant Sebastià, però vaig agafar el partit. Sí. I més enllà del partit... Força ple a l'Estadi Sant Mamès. No, no, i força ple al País Basc...
Jo vaig estar a Òrio, a Pamplona... Vols dir que es notava ambient? No, no, era espectacular. La quantitat de banderes palestines que hi havia als diferents pobles, des de Tolosa, a Òrio... Per tant, això és més enllà d'un partit entre dues seleccions de nou, eh? Hi havia un clima, hi havia un clima,
Zaraoz n'hi havia, a la part així d'on viu certa gent, no hi havia tantes banderes. Certa gent. Sí, més rics i tal. Però, en general, tots els pobles, i pintades, i pòsters, i banderes palestines. És a dir, que es va omplir a Sant Mamés, perquè el clima que hi havia al País Basc que vaig veure era realment potent.
ell explica que demostra que l'esport a Palestina es pot gestionar de manera molt professional, surt dels palestins que viuen arreu del món, venen de diversos llots, i malgrat les dificultats s'entrenen allà on viuen, i des que va començar la guerra, diu, vam tancar tota activitat esportiva palestina, totes les lligues, tret de la presència de les seleccions masculina i femenina.
no sé quina lectura inferior també, Josep, d'un partit de futbol que va molt més enllà i esport i política, de nou, aquí es podrà caure. L'hem abordat, sí, sí. Avui és un altre exemple. I hem dit que realment, quan es diu que l'esport no s'ha de barrejar amb la política, normalment els que diuen això són els primers que ho fan.
Per tant, realment està clar que l'esport és, per una banda, això, l'esport, la competició, que pot ser personal o pot ser per equips i tal, però sabem que els equips representen coses, sentiments, raons, arguments. Ara, per exemple, hi ha un gran debat en el futbol espanyol al voltant de les decisions que està prenent la Federació Espanyola de Futbol amb la Selecció Nacional d'Espanyola de Futbol, diguéssim, de protecció o de defensa de determinats clubs de futbol, que no són tots, sinó alguns,
I què vols he de dir? Això forma part de tot un clàssic, no? El Real Madrid es confon, que sembla ser que el Real Madrid és Espanya. Ves per on. Semblava que hauria de ser un equip d'una ciutat, però la dubte és que per dirigents de l'esport de l'Estat és l'equip de l'Estat. I aleshores la resta dels equips que es veuen, per dir-ho així, menys continguts, que també es consideren equips espanyols, però resulta que no...
no són considerats igual, doncs protesten i no parlo només de la Barça, ni molt menys altres equips de futbol esport i política estan sempre en contactes propers i avui, o en tot cas que estem comentant ara, és una nova manifestació la selecció nacional de Catalunya és una selecció que no està reconeguda perquè Espanya ho impedeix
Aquest seria tot un altre debat, és a dir, hi ha estats que efectivament les nacions que tenen a dintre ho reconeixen, és el cas concret de la United Kingdom, d'Anglaterra, que reconeix les seleccions nacionals d'Escòcia, d'Irlanda, de Gales, però Espanya no ho vol fer-ho, no vol reconèixer les seleccions nacionals de Catalunya, d'Euskadi, si fos el cas de Galícia, d'Andalusia, si fos el cas...
I per tant, això també està damunt de la taula, però en aquest any, en aquest partit en concret, el que passa per davant de tot és el que estaves dient, Oriol, el fet realment de dir-li la hipotesta, digue-li la recordança d'aquesta matança que està fent l'estat d'Israel, no només a Gaza.
Perquè aprofitant que els focus periodístics estan a Gaza, dia rere dia, i això està passant avui i ahir i seguirà passant demà, els colons israelis de Cisjordània ataquen sistemàticament les poblacions que queden palestines de Cisjordània, cremen les cases, arrasen els correus i van fent foros palestins, i això es fa cada dia, amb desenes i desenes de famílies, i es mata si convé a les persones que presenten una resistència violenta...
I això està, doncs, totalment ocult, o totalment, diguéssim, silenciat, i forma part d'aquest procés de construcció en què ha entrat Israel, de construcció del gran Israel, i que ho estic dient repetidament en aquests micròfons, de caminar cap a un nou estat teocràtic, en aquest cas no musulmà, no cristià, sinó d'un jueu. Una cosa que jo no sabia, però m'ho van explicar... Sabeu la bandera de Israel, el que significa...
Aquelles dues bandes blaves és el tigris i el nilo. Ah, i el nilo? És una idea que Israel ha d'arribar al tigris i al nilo. El gran Israel, sí, sí. Les dues franges horizontals, eh? Sí, sí, sí.
Jo sí, tornem al futbol. O només futbol? Bé, abans es feien concerts reivindicatius de música, ara es fan futbol, no? Perquè avui en dia la música no expressa res, per tant, per escoltar el Bags Bunny aquest, com els digui, abans els cantautors i tot això, fins i tot hi havia alguns que eren uns músics nefastos, però les iatres...
És a dir, la gent es concentrava en la música per reivindicar, no? Molts concerts havien estat prohibits, evidentment. Ara és el futbol. El futbol és el lloc on surten les pancartes, en fi, en llocs on es agafa gent. Parlant de la selecció espanyola, les seleccions en general, la selecció no deixa de ser un reflex del que passa a aquest país, per mi. És a dir, una selecció espanyola on molts països d'aquest país no se senten identificats. Això d'entrada.
Per tant, a partir d'aquí podríem dir que, per exemple, el problema que té el Madrid, que vol representar Espanya... Jo crec que Madrid és una Espanya dintre de l'Espanya, no? És a dir, és un lloc a part, no? Però ells representen tots els de la bandera aquesta i tot això, que són així...
Doncs no tenen jugadors simplement perquè tots són estrangers. O la majoria són estrangers. És una selecció d'espanyols, no? I resulta que l'equip més espanyol, teòricament del Concepció, però resulta que té un o dos espanyols i la resta són tot estrangers. Per tant, no poden anar a la selecció. Si no van a la selecció, què passa? Que no es senten representats. I com no es senten representats, els que màximament tenen que representar aquesta selecció per tots els conceptes, doncs van amb els jugadors que ells tenen.
I pot més la bandera de l'Espanyol que la bandera nacional, per moltes brutes que portin. Per tant, és un contrasentit. És a dir, jo vull defensar una bandera a nivell futbolístic que no puc representar perquè jo no la compleixo, jo no la tinc. Per tant, què faig? Vaig amb els països dels meus jugadors, per això van a França, i volen que guanyi França perquè juga l'Mbappé.
Què passa, per exemple, a Euskadi, a Catalunya, els gallegos i tot això és a part? Però bueno, oi, que els de Vigo són molt diferents als de la Corunya, però és igual. Els catalans, catalans vull dir el Barça, en aquest sentit. Escolta, la relació que molts, molts, molts catalans tenen amb la secció espanyola és ignorar-lo absolutament, perquè no es senten representats. Uns no es senten representats perquè no tenen jugadors...
i els del Barça, podríem dir, no senten representants perquè no són els seus sentiments aquella selecció. Conclusió, és una cosa totalment desengelada, és un reflex exacte del que passa a Espanya, una voluntat de ser una cosa unitària, que tothom estigui d'acord, on es representa que no hi ha ningú que estigui d'acord, perquè no se senten representats, i a més a més, els que més defensen allò són els que menys compleixen allò. És exactament una radiografia exacta de la situació d'aquest país.
Escolta, a Itàlia... Molt bé, molt bé. No cal afegir... A Nàpols... A Nàpols... A Nàpols passen absolutament de la selecció italiana. Per ells és el Nàpols i és Maradona. No, a Nàpols, eh? I a França també passa el mateix. I a Anglaterra...
Però no ho tenen millor, perquè ho tenen dividit Però Paco, no igualeixis les coses No, no, no, no, no, no, no La pitada massiva i general absoluta Les televisions fan esforços per veure què poden fer amb els altaveus els directors o els presidents dels clubs de futbol Lleixo que va, el mateix que estan fent amb els altaveus del camp de futbol perquè no s'escolti la xiulada massiva dels bascos i dels catalans a l'himne espanyol No, no igualeixis les coses, això a Nàpols no passa
I tant que passa. I tant que passa. I tant que passa. I tant que passa. No ens assabentem el que passa a Europa, eh? No ens assabentem el que passa a Europa. Ni en broma. El que sí és cert... Ni en broma. Per ser, la selecció espanyola, la majoria dels puntals de la selecció espanyola són jugadors bascos, eh?
Bé, això de parlemeses, no? Alguns. El que volia dir... El porté. És a dir, és curiós. Les eleccions... És tot molt curiós. Fins i tot al Brasil, n'hi ha zones del Brasil que... Ui, ara anem al Brasil. Què passa? A Argentina, una altra... Ens creiem que tota Argentina gaudeix i tal. A França...
N'hi ha quantitat de gent que té una autèntica mania al Paris Saint Germain perquè el consideren una cosa absolutament fictícia.
Tot és bastant relatiu. El que està claríssim és que la selecció espanyola, curiosament, des de l'època franquista, quants partits s'ha jugat a Barcelona? Molt pocs. Escolteu, avui llegim... Això agradarà especialment al Josep. Tens un quit d'emergència a casa, ens pregunten, i direu, però si això ja en van parlar. La Generalitat fa una crida a preparar-lo. Això és notícia d'aquesta setmana. Interior vol fomentar la prevenció i reduir la sensació d'estrès i indefensió en moments de crisi.
Era el 28 d'abril, explica l'article del SESMAS10, un dilluns de primavera, assolellat, que es preveia tranquil, i va ser el dia escollit per Protecció Civil de la Generalitat per gravar un anunci sobre el kit d'emergència. És una motxilla que tothom hauria de tenir a l'entrada de casa amb els objectes imprescindibles per poder afrontar una crisi durant 72 hores. L'anunci explicava que s'havia de ficar dins la motxilla, que s'havia de ficar, i per què era important tenir-la. El que va passar aquell dia evidencia encara més la necessitat d'aquells kits. De cop, els ploms de totes les cases van baixar,
Els trens es van aturar i la cobertura va començar a fallar en una pagada general a la península ibèrica, com bé sabeu. Volíem presentar a la Generalitat aquesta campanya en un moment de calma. En paraules de la consellera Núria Parlón, consellera d'Interior, aquesta recomanació no es pot rebre des d'una posició d'alarmisme, sinó que ha de ser de forma natural. Hem de tenir una actitud activa per protegir-nos. Hem d'estar preparats davant del risc. Deia aquesta setmana parla, Parlón. Quins riscos...
Una pagada com la que vam viure, però també riscos vinculats al canvi climàtic, cada cop més presents. La titular d'Interior ha assegurat que es vol fomentar la prevenció i reduir la sensació d'estrès i indefensió en moments de crisi. Els pròxims dies es repetirà el missatge següent a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i als carrers de Catalunya. Prepara't!
protegeix-te el teu kit sempre a punt. És el que hem escollit per interior per encapçalar aquesta campanya i donar a conèixer el kit i els objectes que ha de contenir. Pot ser útil davant d'incendis, aiguats, apagades, onades de calor i altres tipus d'emergència. I el Pago no para de bufar, per tant, no sé si és escèptic davant d'aquest kit que hauria de permetre'ns autosuficiència durant 72 hores, que ja ho marca la Unió Europea.
Però explica més o menys... No sé si ho tens aquí, eh? Quines coses estem en català? Conté aigua embotellada, un litre i mig per persona i dia, una ràdio que funcioni amb piles, una llanterna i piles de recanvi, i aliments de llarga durada com conserves. A més, també recomana portar la documentació, DNI, passaport, targeta sanitària, pòlissa d'assegurances, en una bossa impermeable, diners en efectiu, que avui dia costen de... que la gent va molt amb targeta...
Una farmaciola, sabates de recanvi, un impermeable, productes d'higiene personal, telèfon mòbil i el seu carregador, una bateria externa i les claus de casa. I els medicaments. Escoltant tot això, ha vingut a la memòria, després de l'apagada, ja que d'alguna manera és un tema estelar, no?
Les declaracions, crec que van ser l'endemà, quan es va poder tornar, ja hi havia llum, i per tant tornaven a funcionar les televisions, el president del govern d'Espanya va declarar que es mobilitzaria, jo que diuen sovint no, mobilitzarem mils de milions d'euros si fan falta, investigarem-lo i explicar als espanyols el que ha passat. Algun espanyol sap què ha passat?
Coneixeu algun espanyol que sàpiga què va passar? Per tant, allò de sempre, les paroles buides d'aquest president i el govern d'Espanya que tenim. Dit això, aviam, tampoc és cap acudit de darrera hora de la Generalitat. Està seguint un Consell de la Unió Europea. Aquestes campanyes s'han fet a Suïssa, s'han fet a Àustria, s'han fet... Bueno, Suïssa no és la Unió Europea, però si són països europeus, s'han fet a tots els països escandinaus, s'han fet a àmplies zones de la Unió Anglesa...
És a dir, en fi, la ciutadania, perquè és un fet cert que hi ha aquests aconteixements, una part dels aconteixements són de naturalesa humana, i altres són de naturalesa, diguem-li, natural, divina, no, però sí el clima, i cada vegada més se ve que el protagonista pot ser el clima. Per tant, des d'aquest punt de vista, doncs, ens sembla perfecte, i cap problema. Si ens preguntaves si ho tenim a casa, sí. Tu ho faries? Si tu ho tens? Però no perquè hi hagi aquest anunci. Val.
Ho vaig posar en marxa a casa i amb la família total, els fills i tota la meva família en un sentit molt ampli, no només la família nuclear, quan Àustria va començar a fer això.
fa uns quatre anys o cinc, declaracions del ministre de Defensa, declaracions de la primera ministra, que tots els austríacs posessin en marxa. Això, de seguida, els estats federats alemanys, que estan en fronteres amb Òstia, van començar a fer el mateix. I, per tant, vaig pensar que sí, això és una cosa que podem fer-la, que no passa. I, per tant, hi ha un armari...
Atenció, que en cas que la causa, diguéssim, de l'emergència sigui una bomba nuclear, oblidem-nos de tot, eh? No cal cap kit de supervivència.
És a dir, que per tant, en aquest sentit, depenent de quina sigui la catàstrofe... Però tens un armari que ja hi ha... Però sí, sí, hi ha un armari, un rebost, amb tots aquests aliments, diguéssim, de llarga durada, la ràdio, les piles, etcètera, etcètera. Bueno, és que no costa res. No costa res. I crec que sense alarmisme, estic molt d'acord amb la senyora Parlón, que pugui dir que això no té a veure amb l'alarmisme, sinó que té a veure amb la precaució...
amb la prevenció, i ja està. I que aleshores hem vist com va allò, les barbes del... A més, és que puc explicar coses rellevants que tampoc són cap secret íntim. Jo estava a urgències en el moment de la pagada. Estava a un hospital d'urgències, pendent d'una prova important. Aquella prova no es va poder realitzar fins l'endemà, 24 hores després. Fins i tot en un hospital resulta que no hi havia prou equips de...
Increïble, eh? Increïble. I quan ja entravem per fer-me la prova em diuen no es pot fer perquè no hi ha prou potència elèctrica, tornem al box d'espera de la UCI i demà ja en parlarem. Bé, aquest és l'estat que tenim, eh? Jo davant d'això ho faig, jo ho simplifico tot molt, no? És com discutir si hem de tindre un extintor o no.
Vull dir, un extintor és d'aquelles coses que fas servir si hi ha foc. Però mentrestant ho tens allà i no serveix per res, no? Però s'ha d'atindre. A molts països està obligat... A molts països europeus... Tots no, eh? A molts països europeus està obligat això. Igual que a molts països europeus... I el detector de fums. Ah, exacte. Està obligat pràcticament a tota Europa. Que és un problema, perquè a vegades passa alguna casa...
europea, i fas un bistec a la planxa i es dispara, perquè es veu que no fan bistecs a la planxa. He tingut problemes gravíssims d'això que s'ha disparat. Però això, per exemple, jo sempre tot el que poso aquí...
Per una situació personal, el meu pare era responsable de manteniment. I des de petit sempre hem tingut les piles, les internes, la ràdio, totes aquestes coses. Totes aquestes coses les hem tingut. Sempre, sempre. És una cosa que des de petit, que és per tradició i tal. No fa falta tenir-lo en una motxilla, però ho tens controlat i tal.
Però, clar, passen coses curioses. Per exemple, ahir a casa meva, de cop i volta, obro l'aixeta i no sortia aigua. Estaven fent obres, els de l'aigua, al carrer, i no havien informat a cap veí que havien tallat l'aigua. Vaig baixar, vaig parlar amb ells, i dic, com és que talleu l'aigua? I no he informat a cap veí. Ai, perdona, i tal...
Als deu minuts, es veu que ells mateixos van trucar a la central i dient, ei, què vols cortar l'aigua i que...
Els baïs s'estan queixant. Vaig rebre un avís per part d'Aquàlia informar-me que des de tal hora a tal hora estaria tallada l'aigua. Quan feia mitja hora que ja l'havien tallat. És un país bastant... Jo voldria acabar el dia començat. Bàsicament dic el de l'extintor com una metàfora, un exemple real. I clar, està molt bé tindre l'extintor, s'ha de tindre, em sembla... Previndre és molt, però també m'agradaria sentir notícies de què estan fent perquè no hi hagi incendis. Sí, s'ha de tindre.
Perquè, clar, si hem d'arreglar situacions, tenim nosaltres un macuto de supervivència, que està molt bé, és com dir, poses a l'extintor i ens oblidem que puguin haver incendis. No, no. També els estats tenen que dir què preveuen per evitar situacions climàtiques, etcètera, no? Per tant, donar el macuto, que dic jo, que s'ha d'atindre, l'extintor l'ha d'atindre. Però també hauríem de dir, escolta...
Tu tens això, però nosaltres fem allò. I aquesta part de corregir els possibles problemes que puguin haver...
M'ho ha dit el Josep, encara no sabem com va haver l'apagón, però encara tampoc. Si no ens han dit com és, tampoc ens diuen la solució pel futur. Per tant... El Josep està ben preparat. El Xavier... Ai, el Paco ja ha dit que encara les piles i la... Jo ho tinc suelto. I el Xavi ho té suelto. Jo ho tinc de tot, però suelto. No, no ho tinc controlat, no ho tinc controlat. Tu ho tens controlat, més o menys. No fa fort una motxilla. Faltant amb les motxilles, que ja sabeu que algú tenia el telèfon o la motxilla, i per això hi ha hagut una gran catàstrofe de 229 morts.
I ara acabo de fer una ironia que demano disculpes. 15 segons, eh? Això que has dit dels incendis està molt bé, perquè encara es construeix en unes condicions que no es tendríem a construir. És curiós. Vas als països i posi'm un vidre, no. És que la normativa diu que al mínim té que ser aquest vidre. I fins aquí. Gràcies, Paco Prieto, gràcies, Xavi García, gràcies, Josep Genés. Bona setmana.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. A l'Hospitalet, els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'una dona que aquesta matinada s'hauria precipitat d'un balcó al barri de Collblanc. La policia contempla hores d'ara diverses hipòtesis, un possible suïcidi, una caiguda accidental o bé un homicidi. Conectem ara amb el nostre company, el Pasqual Labarta, que ens sabem de tot plegat. Bon dia.
Una dona morta aquesta matinada després de caure d'un balcó al barri de Coi Blanc. I segons fons policials, els Mossos d'Esquadra mantenen obertes diverses línies d'investigació per aclarir els fets. Entre les hipòtesis que es consideren hi ha un possible suïcidi, una caiguda accidental o que la dona hagués pogut ser empesa pel seu fill. Tot i això, els Mossos remarquen que no hi ha indicis suficients que permetin assenyalar el fill de la víctima com a autor de la mort. Els Mossos continuen investigant els successors d'ara i investiguen el fill de la dona morta. És tot. Gràcies, Pasqual. Estarem pendents. Bon dia.
Fins ara. I dues persones han resultat ferides també aquest matí en un incendi en una zona de barra que és al costat de les obres de la Sagrera Barcelona. Un dels ferits tenia cremades i ha estat traslladat en estat menys greu a l'Hospital Valdebron. El segon ferit també tenia un tall al dit i en aquest cas ha estat donat d'alta al mateix lloc dels feig. Els bombers de Barcelona treballen en l'extinció de les flames amb deu dotacions que donaven gairebé per extingir-les poc abans de dos quarts de nou del matí.
I a mobilitat normalitzada la BB-4511 a Sant Pedó, que està tallada en els dos sentits per manifestació. A banda també, congestió a la B-20, tant a Santa Coloma de Gramenet com en direcció Nus de Llobregat, on hi ha un carril tallat per un accident. També a la C-31 un altre carril tallat per un altre accident i a la C-16 retencions, en aquest cas per una avaria que també talla un carril entre Mollet i Granolles. A la C-15 també hi ha cues per un accident que hi ha hagut a la plova de Claramunt amb un carril tallat.
I en clau política, el Consell Executiu d'avui aprovarà una borsa d'habitatge i subvencions per rehabilitar pisos en desús per incentivar la repoblació en zones rurals. L'objectiu és recuperar un 100 habitatges cada any fins al 2029, transformant edificis municipals abandonats en immobles i impulsant llogues assequibles durant un mínim de 10 anys.
I el govern també impulsa una campanya per promoure els kits d'emergències a casa per autoprotegir-se davant de fenòmens com ara una apagada elèctrica, una inundació que provoqui aïllaments o bé un confinament. La campanya es veurà aquesta setmana en els mitjans de comunicació i al carrer i vol situar l'autoprotecció i la corresponsabilitat de la ciutadania al centre perquè es passi d'una actitud passiva a una actitud activa.
I pel que fa temps, avui tindrem un dia en general assolellat amb el cel poc ennubolat i només algun ruixat, sobretot ara al matí a la costa central o al vessant nord del Pirineu. De cara a la tarda sí que creixeran nuvolades al nord-est i al vespre que podrien tornar a deixar caure algun ruixat a la costa central. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 10.
Informació local. Aquest dijous, dins els actes emotiu del 25 de novembre, Dia Internacional per l'eliminació de la violència cap a les dones, doncs aquest dijous a les 7 de la tarda hi ha una taula rodona titulada Dones i franquisme. Les ponents seran Mercè Garcés Fernández, que és mestra i vicepresidenta de l'Ateneu de Memòria Popular, Maria Pilar Molina Javier, que és doctorant Història per la UB i Catedràtica d'Ensenyament Secundari,
i Neus Roig, que és doctora en Ciències Humanes i Socials i antropòloga. L'encarregada de moderar la taula és Begoña Floría, periodista i responsable del programa Heroïnes Quotidianes de Ràdio Molins de Rei, un acte que organitza l'Associació Obrera i que es durà a terme el dijous a les 7 de la tarda a la Federació Obrera. I encara dins els actes del 25 de novembre, aquest diumenge, que és dia 23, hi ha la dotzena marxa del Baix Obregat contra la violència masclista. Les inscripcions les podeu fer...
a Can Amallem, teniu temps fins divendres, o també podeu enviar un correu a siad.com. La marxa surt a un quart d'onze des de la plaça de la Vila. I encara dins del 25N, Dia Internacional de la Violència contra les Dones, des de CGT Feminista i Molins Feminista organitzen per aquest diumenge a la tarda, a dos quarts de sis, un cinefòrum. No estàs sola la lluita contra la manada. Es durà temps al carrer Rafael Casanova, 26-28. I dimarts de la setmana que ve hi haurà una marxa de torxes, en aquest cas
a Cornellà. A Molins de Rei aquest divendres hi ha una xerrada al voltant de... per parlar del Marroc. Marroc, tan a prop i tan lluny. La conferència la faran Rashid El Yunusim, llicenciat en filosofia, i Fawzim Haliba, que és sociòleg. Moderarà a la taula la conferència la molinenca Antònia Castellana. El divendres a les 7 de la tarda, al local de l'associació
de veïns del barri del Canal, carrer Ferran Agulló 6-8. I per acabar recordem que el SEM fa dissabte al matí tasques obertes de jardineria al Botànic, activitat participativa col·laborativa oberta a tothom, a infants, adults, a famílies que vulguin anar a ajudar-los a mantenir el jardí. No cal inscripció prèvia, podeu anar directament al Botànic del SEM dissabte al matí entre les 10 i la 1.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és La Granja, que està al carrer Roseta Canalia 16, al barri de La Granja.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
Vaig a rediscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove.
Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Us agradaria saber més sobre la història de la primera meitat del segle XX, sobre Hitler i l'Alemanya nazi, i com ells van abocar el món, el major conflicte bèl·lic i el genocidi més gran mai vist? Doncs aquí intento explicar-ho també com sé.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 10 del matí i 10 minuts seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimarts 18 de novembre. De seguida fent l'espai polític del dia, preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la regidora Portaveu, la Marta Espona. Després parlarem del Renaixement, ho farem amb el director del Museu del Renaixement, el Damià Martínez, ens explicarà com va anar aquesta visita a Tordesillas, i després també l'agenda del museu, perquè tenim diverses activitats, tant avui com demà, a la sala gòtica del Museu del Renaixement.
i, a més a més, també recuperarem algun caldespai de xifrar en el món amb el David Lloberes, que avui no ens pot acompanyar en directe. Però ara, a les 10 del matí i 10 minuts, anem a parlar una estona de política en clau local i ho fem des de l'òptica d'Esquerra Republicana de Catalunya amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona.
Bon dia, Marta. Bon dia. Bon dia i bona hora. Esquerra Republicana, que, comencem per aquí, hem de destacar que organitzeu un acte aquest proper diumenge. Sí. Dia 23. Dia 23, exacte. Precisament el dia que va néixer Caterina Casas, la primera regidora dona, i ho diem d'aquesta manera encara que sembli redundant, perquè, clar, si dius primera regidora sembla que sigui la primera regidora de...
de la història i el que hem remarcat sempre és que va ser la primera regidora dona en els anys convulsos previs a la Guerra Civil i precisament per fer-li un recordatori ja ho vàrem fer l'any passat, vam anar al cementiri, vàrem fer un acte que va tenir una presentació
al voltant de la seva figura precisament i de les seves aportacions a la política municipal i una mica com s'havia desenvolupat tota la seva participació i després van fer una ofrena floral ja que Caterina Casas està enterrada al nostre cementiri.
De manera que vàrem decidir convertir el dia del seu naixement en aquest dia de recordatori i, a més a més, aquest any cau un diumenge, per tant, és un dia fàcil per poder-ho fer. De manera que a les 12 del matí d'aquest diumenge tothom qui tingui ganes de venir
a retre aquest petit homenatge a Caterina Casas, ens podrà trobar a la part de baix del cementiri, la part vella, que malauradament encara no tindrà la placa que l'Ajuntament es va comprometre a col·locar. Està en tràmits, però...
doncs malauradament no arriba temps per aquest any, però en pla caussensa farem igualment el nostre petit homenatge a aquesta dona.
que va ser com altres pioneres en aquell moment, en l'època de la República i previs a l'esclat de la Guerra Civil, aquestes pioneres que van ser valentes i es van posar al capdavant, en alguns casos com a alcaldesses i en d'altres casos com a regidores, però que realment van fer un pas molt important perquè va ser anar en contra de tot el que estava establert fins a aquell moment.
i s'ha de ser molt valent per fer això, per anar a contracorrent. De manera que creiem que és lícit fer aquests homenatges, per molt que sigui a persones que fa temps que van morir i que ja no hi són, però és igual, gràcies a elles també hem agafat el relleu altres dones posteriorment i hem de reconèixer aquesta feina que han fet. És un acte, òbviament, d'Esquerra Republicana, perquè Caterina Casas era regidora
en representació d'aquest partit, però òbviament aquest acte és obert a tothom qui...
li vingui de gust compartir aquest record respecte de la seva figura. Molt bé. I més enllà d'aquest acte, ja us ho havíem explicat aquí al programa i avui també ho ha comunicat el Viu Molins de Rei. De moment és un mandat amb molt poc moviment de renúncies de regidors i regidores, però sembla que el poc moviment que hi ha només és en un partit. Queda centralitzat. Queda centralitzat en un partit. En el mandat anterior vam tenir molt de moviment dins d'esquerra. Sí, efectivament. I
I aquest mandat no, per sort o senzillament per responsabilitat també i per compromís. En el nostre cas, per sort, no hem pogut tenir aquests canvis, però sí que, tal com tu dius, el grup d'enlaire els ha tingut.
Atenció perquè no fa ni un any que va renunciar la Txell Galovar i en Josep Degà, insisteixo que ja ens ho havia dit aquí al programa en diverses ocasions, doncs sembla que la idea ja és que la setmana que ve presenti la renúncia com a regidor nou mesos després.
Sí, sí, jo me'n vaig assabentar i al vespre, la veritat, perquè vaig llegir la notícia al viu, la veritat. De sabut com ha anat tot plegat aquests mesos, sembla ser. No sé quina lectura em podries... Clar, jo amb la seva decepció no hi entro, perquè això són... D'aquesta boletà.
Sí, valoracions molt personals. Tampoc entro en si hi ha motius personals per entre mig, perquè quan són situacions privades, personals, que no et permeten seguir el ritme de la política municipal, doncs, òbviament, has de desistir i llestos, i aquí no passa res, no?
Si el que està és desencisat i, per tant, desinflat de com han anat aquests mesos, tot depèn també de l'aportació que hi vulguis o hi puguis fer.
tu o el teu partit polític, el qual representes. Perquè és cert que està a l'oposició. Hi ha gent que diu que fa molt de fred a l'oposició, no? Es diu. I realment, doncs, està a l'oposició, doncs, jo altres vegades ho he dit amb una altra imatge, és com mirar-te les coses des de l'altra banda de la barrera, perquè...
poc hi pots intervenir, evidentment, ni en decisions ni en organitzacions de res. Però sí que depèn del partit o de les persones que estan representant aquell partit que hi puguis tenir més intervenció o menys. I, per tant, que també com a partit puguis...
incorporar millores o idees, si més no, encara que estiguis a l'oposició i, per tant, també posis una mica el granet de sorra de la teva representació política en forma del que sigui. És veritat que tant el Josep com la Txell Galovar
eren una sola persona i que és molt més dur, evidentment, seguir tot el ritme de la política municipal sent una sola persona que sent-ne cinc, per exemple, com som Esquerra Republicana. Per tant, ens podem repartir més la feina, podem treballar-la més, hi ha més caps a pensar dintre del consistori, perquè se suposa que...
Dintre de l'aire també hi ha més persones i, per tant, en el moment de pensar i d'elaborar projectes també hauran donat el seu cap de mà, imagino, tant al Josep com a la Xill Galovar. Però, bé, en tot cas aquí depèn una mica de les aspiracions de cadascú. No sé què imaginava el Josep que es podia trobar.
Però sí que moltes vegades hem comentat que participar de la vida política municipal és molt més feixuc i molt més intens i amb molta més dedicació del que la gent normal, per dir-ho d'alguna manera, es pot arribar a imaginar.
És a dir, hi ha setmanes que són molt intenses de reunions diverses, a part de les que tu puguis tenir d'àmbit del teu partit polític, i que tot això ho restes del teu temps lliure de fer altres coses. Per tant, has de tenir molt clar realment que vols participar d'aquests projectes, que tens ganes d'aportar-hi alguna cosa i sobretot de millorar el que es pugui,
i si no ho veus clar, doncs potser és quan et desinfles. Lamento, en tot cas, que sigui per un desencís, perquè crec que també ens correspon als polítics i a les polítiques canviar aquesta imatge que tots plegats tenim del món de la política en general. Es continua sentint, i molt, doncs és que aquests polítics només busquen el seu profit personal, és que no te'n pots enrafiar...
és que no fan res, és que... Bueno, no sé quantes coses, no? I sap greu quan ho sents, però potser som nosaltres els primers que també ho hem de canviar, hem d'explicar potser més el que fem, hem de compartir més inquietuds segurament amb els vilatans i les vilatanes perquè vegin, entenguin aquesta proximitat i per tant hi hagi prou confiança per...
fer arribar les seves queixes, els seus sugeriments, el que siguin, i realment ens vegin i ens entenguin com unes persones que ens hem ofert per col·laborar, per fer arribar, si estàs a l'oposició, per fer arribar fins a l'equip de govern tot allò que puguis per millorar la vida de tots plegats. I això ho hem de fer...
explicant-ho i realment demostrant que se'm fa de feina. I potser així canviarem una mica també la visió que tots plegats tenim. Això en principi ha de passar al ple de la setmana que ve, que és dijous 27, que en principi tot apunta que es farà a la biblioteca, aquest ple, pel que hem conegut. Ah, sí? Doncs mira, m'enganxes, eh? Perquè no ho sabia...
Tot apunta que sembla que sí, atenent que penso que s'ha de tornar a posar sobre la taula, en aquest cas, el reglament del Consell de Discapacitat i, per tant, per donar accés a totes les persones que puguin tenir dificultats per accedir a la sala de plens, que ja ho hem comentat, doncs haurà de ser la sala d'actes de la biblioteca.
Insisteixo, ja t'ho confirmaran, però tot apunta que sí. Segurament, no ens ha arribat la convocatòria provisional, avui tot just aquesta tarda comencen les informatives, i per tant encara no hem entrat en detalls del proper ple.
per una banda, que es faci en un lloc accessible per a tothom, però estem amb el de sempre, no? És a dir, que l'accessibilitat només la tinguem quan hi ha uns punts que afecten les persones amb mobilitat reduïda,
doncs és una mica trist. Aleshores, suposo que si algú em sent de l'equip de govern dirà home, és que ja ho sabem que la instal·lació que s'ha fet a la sala de plens això no es pot canviar, etcètera, etcètera. D'acord, però vol dir que quan ho vàrem fer evidentment no pensàvem en aquesta accessibilitat
que hi ha unes obres futures que han de permetre aquesta accessibilitat, no per plens puntuals, sinó per sempre. De manera que haurem aconseguit finalment aquesta fita de l'accessibilitat. Però, si més no, haurem d'esperar. Com estem esperant també l'accessibilitat de la plaça del Palau. Aquests dos últims caps de setmana hem tingut dues fires molt diverses, una d'animals i l'altra de bruixes.
Bé, de tema esotèric i relacionat, certament, amb aquesta terra de bruixes. I en cada ocasió hem pogut comprovar que sí que s'havien col·locat aquelles passarel·les o rampes o accessos habilitats per a tothom qui vulgui baixar a la fira. És a dir, que si vas amb cadira de rodes, amb cotxet, amb crosses, o és igual, amb un bastó perquè ets una persona invident i no saps per on baixar...
doncs en aquests dos casos s'ha pogut fer que en algun altre cas no s'han col·locat aquestes rampes i per tant l'accessibilitat no hi ha estat malgrat el compromís que es va fer però això ho deia
per la qüestió del temps que comentàvem ara, no? Nosaltres van presentar una moció perquè la plaça del Palau fos accessible, i ara no recordo el mes de memòria, però era a finals de l'any passat, i recordo que una esmena de l'equip de govern va ser dir nosaltres hi votarem a favor, però sí, i afegiu un acord que digui que...
Com que estan a punt de començar les obres que s'han de fer a la plaça del Palau per tot el problema també del drenatge de l'aigua i de més, doncs quan acabin aquestes obres realment, o en el moment que es facin les obres, doncs ja s'incorporarà aquesta accessibilitat. Mentrestant, doncs posarem solucions temporals. Això semblava que havia de començar...
Ja, i som al mes de novembre i encara no han començat. Doncs ja preguntarem per què, però anem moltes vegades amb aquest sentiment de confiar en els acords presos, doncs a vegades realment la paciència també se'ns acaba una mica, no? I lamentem en tot cas que continuem amb mesures provisionals a la plaça del Palau quan semblava que tot havia de ser molt més ràpid.
Per tant, espero que l'accessibilitat a la sala de plens, que també s'ha dit que començarà properament, no hi ha data, però hi ha un properament, que també sigui així i ho veiem ràpidament. Avancem, sis minuts i dos quarts d'onze. No sé si vols comentar alguna cosa respecte al Consell Educatiu de Vila, que hi va haver la setmana passada. Sí, mira, jo no hi vaig poder anar.
En principi sóc la representant, però em coincideix amb horari de feina, per tant no hi puc anar. I com que sou cinc, doncs... Exacte, com que sou cinc, doncs ens ho hem pogut repartir, i la nostra companya Alba hi va anar, i precisament ahir ens explicava com havia anat el Consell, i realment es va posar sobre la taula moltes informacions relatives a l'educació a la vila,
Però el que també es va posar molt sobre la taula són queixes i demandes per part de les escoles. Per tant, jo quan sentia l'alcalde parlar del Consell Educatiu i fer esment només d'aquesta part tan informativa, crec que
no donem tota la informació completa. I s'ha de reconèixer. Si hi ha millores que s'han de fer, del tipus que sigui, doncs bé, s'entomen i si ens corresponen a nosaltres com a Ajuntament, doncs s'han de fer. I si no ens corresponen a nosaltres perquè resulta que pertany a una xarxa elèctrica o perquè resulta que això ho ha de fer una altra, doncs sí que crec que és competència de l'Ajuntament
doncs apretar perquè aquestes feines es facin, és a dir, és un servei de la teva població, no vull dir que ho hagi de fer l'alcalde, però en tot cas hi ha el regidor d'educació també, doncs per, doncs això, insistir tant com sigui possible fins que es faci realment la millora que s'ha de fer perquè el servei pugui funcionar amb tota normalitat.
I si són millores que li corresponen a l'Ajuntament, doncs prendre nota, acceptar-ho i fer-ho. És que tampoc passa res perquè haguem d'escoltar demandes que potser des de fora no les veiem i en canvi les persones totalment implicades sí. De manera que hi ha deures també a partir d'aquest Consell Educatiu.
També parlàvem ahir amb el regidor Lucas Ferro que l'equip de govern està preparant una ordenança que regularia la tinença d'animals de companyia i les colònies de gats. Aquí tenim un altre camp de debat. Fins ara regulada l'ordenança de convivència ciutadana i ara específica
Em sembla molt bé que es reguli. Hi ha moltes coses a regular a partir de la tinença d'animals. No solament l'aspecte de neteja i, per tant, de què fem amb tots els propietaris i propietàries de gossos que no recullen les caques dels seus animals i aquí s'hi ha de posar realment una mesura d'algun tipus.
També aquí hauria d'entrar, no és aquest camp, però en tot cas si creem unes àrees de descans i de més o de jugar per aquests animals, doncs també l'Ajuntament ha de tenir una supervisió d'aquests espais i per tant mirar com estan i controlar-los bé perquè de vegades hi ha èpoques que la cosa no està com hauria d'estar.
I després, aquesta ordenança, el que també és molt important que reculli, i és un altre tipus d'animals, com són els gats, és tota la qüestió de la recollida dels gats que la gent abandona molt alegrament pel carrer. Si són femelles, crien. Per tant, aquí hi ha una feina també de... Ara no sóc la paraula...
d'evitar que tinguin les cries, ara no em sortia la paraula, esterilitzar les gates precisament perquè no n'hi hagi més. I tot això és una feinada i són molts diners. I en aquest moment l'Ajuntament té un conveni signat amb una entitat, amb Gats de Molins, precisament per fer tota aquesta gestió, però no acaba de...
de funcionar al 100%. Nosaltres mateixos hem intercedit també en algun moment entre l'associació i el regidor Lucas Ferro per intentar que aquesta situació s'aclareixi i realment es defineixi molt bé quina feina li correspon a tots els agents implicats i sobretot també quins recursos hi ha per totes aquestes feines que s'han de fer.
De manera que, si aquesta ordenança també incorpora com s'ha de gestionar tot aquest servei, o serveix per revisar com s'està donant aquest servei, celebro que es faci, perquè realment és una necessitat que existeix com a població.
Molt bé, alguna cosa més? Sí, un parell de minuts. M'agradaria fer insistència en un parell d'actes culturals que hi ha aquesta setmana. No els organitzem nosaltres, però crec que... Nosaltres vull dir Esquerra Republicana, però crec que són interessants i que cal remarcar-los perquè són molt diferents.
però són una mostra realment de la vitalitat associativa que tenim a la vila i de la feina que les entitats fan perquè es posin sobre la taula temes que potser no hi podem caure en el nostre dia a dia. Si vaig cronològicament, i no m'equivoco, dijous a la tarda, em sembla que és a les 7, a la Federació Obrera, l'Associació Obrera organitza un debat que és Dones i Franquisme, si no m'equivoco en el títol,
I, evidentment, amb motiu d'aquesta setmana, a més serà el 20 de novembre, precisament, la data de la mort de Franco.
i per tant en un exercici de memòria històrica i a l'hora de reivindicació del paper també de les dones en tot el moment de la transició i previ a la transició perquè també hi érem les dones participant de la recuperació de la democràcia que és el que es volia en aquell moment i per tant celebro que crec que és molt interessant que s'hagi organitzat aquesta activitat imagino que tindrà molta assistència
Però, vaja, estic molt contenta que es faci per aquest doble vessant que té l'acte en si, que és el de la recuperació del paper de les dones, i per altra, la recuperació d'un episodi històric, que és el que diem d'aprenentatge també per les generacions joves. Estaria molt bé que aquest acte no només hi anéssim persones grans, sinó que també hi anéssim persones joves a conèixer quin és el passat que hem tingut.
I l'altre acte que tindrà lloc serà el divendres, em sembla que és a dos quarts de set de la tarda, al Foment, si no recordo malament, i és la presentació del llibre del Nandú sobre el Nandú. Això seria el dia 28. Ah, no és aquest divendres. No és aquest divendres. Perdó, aquest divendres hi ha l'acte de l'Associació de Veïns del Canal sobre el Marroc. Exacte. Sabia que hi havia un acte també interessant i...
Disculpeu, perquè m'he saltat una setmana, en tot cas ja ho comentaré la següent, però sí que aquest divendres hi ha aquest acte organitzat per l'Associació de Veïns del Canal sobre el Marroc, si no recordo malament el títol, és tan lluny, tan a prop, o tan a prop i tan lluny, ara no recordo l'ordre, però que ens acosta a una...
a una realitat que... Tan a prop i tan lluny. Tan a prop i tan lluny. Això ens acosta a una cultura que, en teoria, la tenim molt lluny, molts quilòmetres lluny de casa, però que cada vegada tenim més persones que són provenents d'aquest país i amb aquesta cultura. I crec que
És important que la coneguem i que, de la mateixa manera, les persones que venen també han de conèixer la nostra. Per conèixer i per entendre les persones que conviuen amb nosaltres no hi ha cap problema. A partir d'aquí ja parlaríem de tot el que podem acceptar o no. Això és un altre debat. Però sí que crec que...
en la línia del que deia, és molt interessant que en aquest cas una associació de veïns recollir el repte d'agafar un tema que, a més a més, avui dia també és un tema molt candent, com és la immigració i, per tant, l'origen de les persones que han vingut d'altres països a conviure amb nosaltres, conèixer aquesta realitat, entendre-la i veure com realment podem conviure bé tots plegats.
Doncs això serà a les 7 de la tarda al local de l'Associació de Venits del Barri del Canal, divendres. Divendres. Tan a prop i tan lluny. Exactament. Marroc. Marta Espona, moltes gràcies, doncs. A vosaltres. Que vagi molt bé la setmana. Fins dimarts vinent. Gràcies. Fins demarts vinent. Seguim passant dos minuts i mig de dos quarts. Doncs anem a fer una pausa musical. El Sergio Dalma, que el tenim molt actiu, acaba de publicar nou disc. Sabeu que li agrada, doncs, anar cap a Itàlia i, sobretot, tractar aquelles cançons...
clàssiques italianes, revisitades, diguem, per ell. En aquest cas, se'ns canta del nou disc Ritorno a Via d'Alma, la cançó Felicità. L'escoltem i de seguida parlem del Renaixement. Felicità, és un viaje lejano, mano con mano, la felicità. Tu mirada innocente entre la gente, la felicità.
Es saber que mis sueños ya tienen dueño. La felicidad. Felicidad. Felicidad. Es la playa en la noche, ola de espuma que viene y que va. Es tu piel bronceada bajo la almohada. La felicidad. Apagar tantas luces y hacer las paces. La felicidad. Felicidad. Felicidad. Es un trago de brillo.
Felicitat. La palabra oportuna, noche de luna y la radio en un bar. Es un salto en un charco, risas de circo. La felicitat. Es aquella llamada inesperada. La felicitat. Felicitat. Felicitat. Es un beso en la calle y otro en el cine. La felicitat. Es un paso que pasa y siempre regresa. La felicitat.
Trasora la felicità. Felicità.
Felicità, aquesta cançó emblemàtica que podeu escoltar el nou disc del Sergio Dalma que porta per nom Ritorno a Via Dalma i que també repassa clàssics italians. Amb tot això ens hem situat a 6 minuts per sobre dos quarts d'11 del matí.
Parlem del Renaixement amb el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement, que la setmana passada, si ens escoltàveu, ens explicava aquest viatge que estava a punt de fer a Tordesillas, amb motiu que el Museu del Renaixement s'ha inscrit a les Rutes Europees de Carlos V. Què tal, Damià? Bon dia. Molt bé, bon dia. Ha passat una setmana, ja has anat a Tordesillas. Sí, he anat i he tornat. I a banda que tenim actes també al Museu del Renaixement, que ja repassarem més endavant, volíem saber com t'ha anat aquest viatge.
Bé, la veritat és que, molt bé, ostres, vaig assistir en una reunió on hi havia moltíssima gent, més de 40 socis, aquests, diguéssim, de la part espanyola, que són tots els que, diguéssim, organitzen aquesta reunió, que es troben dos, tres cops l'any, per fer una mica de balanç de les activitats que han fet, dels projectes en els que estan treballant...
hi havia gent, bueno, des del govern autonòmic d'Extremadura o el d'Astúries, que en formen part, alcaldes, bueno, alcaldes de municipis més petits, però regidories d'ajuntaments com Valladolid o Toledo, hi havia molta gent, sí, sí, la veritat és que va ser interessant, vam conèixer molta gent que està vinculada d'una manera o altra amb la figura de Carles V, i ells ens van conèixer nosaltres, vam poder fer una mica de presentació en societat, que es diu.
Perquè aquesta és una xarxa de cooperació nascuda l'any 2007, llegia. El 2007. I després, el 2013, li van donar un reconeixement del Consell d'Europa com a itinerari cultural europeu. Això fa que no només hi hagi socis espanyols, sinó que també n'hi hagi de França, Bèlgica, Alemanya, fins i tot ara cada vegada més de la zona del Carib, Panamà, Mèxic...
també d'altres contrades europees, on fins i tot Carles Cinquet va anar a la contra, per exemple, de Tunísia, també hi formen part, o alguna ciutat del Marroc, i bé, és una cosa molt interessant perquè fan moltes coses per visibilitzar aquest llegat cultural, de vegades és patrimoni immoble, de vegades és patrimoni immoble, o de vegades són...
celebracions, diguéssim, de patrimoni més de regressió històrica. Per exemple, la villa de Tazones, Astúries, que és on ell va desembarcar, cada any fan una mena d'esdeveniment per celebrar, recordar aquest desembarcament del 1517 de Carles V a les costes del nord d'Espanya.
aplega més de 80 socis arreu del continent, i llegia, per tant, que Monitza Reis suma el seu nom a d'altres indrets, que ja ens havies apuntat. Indrets vinculats a la biografia de Carles V, evidentment. Sí, sí, per exemple... Gant, no? Sí, sí, Gant, o inclús l'Alhambra. El patronat de l'Alhambra i General Izer, recordem que Carles V es va casar a Sevilla, però la lluna de mel la va passar a l'Alhambra, quan es va enamorar de l'Alhambra.
i després a fer construir aquí el Palau. Llavors, és molt interessant perquè, per exemple, en aquesta reunió es van parlar de projectes que s'estan treballant, hi ha una aplicació que és un planificador de viatges amb vocació de turisme cultural, i en tots aquests llocs, a partir d'ara, Molins de Rei podrà tenir una presència, la idea és vincular-nos.
Per tant, és a dir, què representa per al Museu del Relàixement ser en aquesta xarxa? Vol dir que tindrem més visibilitat? Sí, això segur. Més visibilitat... Clar, tot això anirà a poc a poc perquè ens acaben d'acceptar i moltes materials que tenen fets, Molins de Rei no hi surt, però ara hi sortiran els propers que facin, o en aquests projectes digitals, però ells també han tingut subvencions del Ministeri de Turisme, per exemple, van tenir una subvenció l'any passat de 200.000 euros, que Déu-n'hi-do, que amb això van fer diversos projectes de...
de comunicació, etcètera, de visibilitat de la xarxa i també de cooperació internacional, amb la qual cosa ara estem a l'inici, però jo crec que d'aquí poden sortir coses interessants. Bé, altres ciutats també cita Juste, que és el monestir on va morir. Exacte, sí.
I Mülberg? Mülberg, que és la famosa batalla de Mülberg, una que va guanyar ell contra els protestants, i de fet al museu tenim una medalla que commemora aquesta victòria del 1547, si no recordo malament, que és una meravella que tenim. A més la tenim escanejada en 3D, que es pot veure en digital el model 3D pel davant i pel darrere, i és preciosa.
Nosaltres veurem d'alguna manera al Museu del Reixement que esteu adherits a aquesta xarxa. Ara ja hi és. A la seva pàgina web que es diu Itinera Carolus Cinquen, sembla que es diu, tu busques els membres i el Museu del Reixement ja hi surt i estan linkats a la nostra pàgina web. Ara estem en un procés d'anar millorant tot això, però sí, sí, ara ja tenim aquest reconeixement i el tenim.
Molt bé. Alguna cosa més del viatge a Tordesillas? Doncs mira, si vols, a nivell de curiositat. Després, com aprofitant, jo sempre sóc d'aprofitar, que tenia una estona, vaig anar a un lloc, que jo crec que molt poqueta gent coneixerà, que es diu Villarejo de Salvanés, un poblet a 50 quilòmetres al sud de Madrid, que en principi, i que té a veure això, amb...
Molins de Rei. Doncs només arribar a pots trobar en una calle d'on Lluís de Requesens, en un centre cultural d'on Lluís de Requesens. Que just va ser una foto, també, del carrer. Exacte, sí, la vaig penjar a l'Instagram. I, de fet, l'explicació d'això...
Ens preguntarem per què. Sí, perquè sempre havia volgut anar, i clar, no és un lloc que no és fàcil d'anar, i mira, aprofitant el viatge vaig poder anar, i ja veurem si farem alguna cosa amb ells també, perquè allà estava a la seu de l'acomendadoria major de Castilla, i era un lloc on es recaptaven els impostos, sobretot pels tercios de Flandes, i era com una espècie d'hisenda, allà es recaptaven els diners. I el pare del Lluís de Requesens, el famós Juan de Zúñiga, el marit de l'Estefanía, va fer construir una casa...
la va reformar, que es diu la Casa de la Tercia, que avui en dia encara es pot visitar, també vaig veure alguna fotografia, i a dins hi ha una exposició, sobretot el tema flamenc, etc. I després, Lluís de Regasens va fer algunes millores en aquesta casa, i de fet, ell està reconegut a l'interior d'aquesta exposició,
i ens consta per la documentació que ell tenia intenció de construir-se un palau. Era com una de les seus de la seva faceta més castellana, com a comandador major de Castilla, la seva seu era allà i era el senyor. I no només això, sinó que ell va promoure la construcció de l'església, tot molt relacionat també amb la victòria de Lepan, on ell va participar, i que allà és un personatge, el Lluís de Requesens, és un personatge ben conegut i ben present.
Molt bé, doncs fet aquest apunt d'aquest viatge a Tordesillas i recordem d'aquesta inscripció del Museu del Naixement a les Rutes Europees de Carlos Quinto, tornem en clau local ja a l'agenda quotidiana del museu perquè avui mateix tenim un acte aquesta tarda, no?
Doncs sí, avui comencem, i ens fa molta il·lusió, comencem una nova activitat al museu, que és aquest cicle de conferències que hem titulat Museus Convidats. El títol no pot ser més explicatiu. Convidem els museus a que vinguin, a Molins de Rei, i avui és la primera sessió. El primer museu que convidem és el Museu Frederic Marés, i vindrà el seu director, el Salvador García Arnilles, a explicar...
la col·lecció d'aquest fascinant museu, si alguno l'ha visitat, això està a Barcelona, al cor del barri gòtic, i és un museu amb una col·lecció formidable de més de 60.000 peces, i...
Una mica la idea del cicle és anar convidant a museus que tenen col·leccions amb obres rellevants de l'època del Renaixement. D'alguna manera, això també va en la línia del que volem fer al museu, de donar a conèixer aquest període. I hem començat en aquesta primera sessió, aquest primer any, convidant aquells museus que ja tenen relació amb nosaltres perquè ens han prestat obra. Per exemple, al Museu Marés. La següent, que serà al desembre, serà amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya. En aquest cas no vindrà el director, vindrà el conservador en cap.
Però ja tenim confirmats, per exemple, el director del Museu d'Història de Barcelona vindrà, la cap de col·leccions del Museu del Disseny vindrà de Barcelona, la directora del Museu Tèxtil de Terrassa també vindrà, tots ells són museus amb els quals col·laborem.
Estem encara en negociació amb la directora del Museu de Lleida i amb el director del Museu del Prado, que esperem que vingui. De moment estem fent les gestions perquè vinguin, però la idea és anar portant a Molins de Rei... Un cop al mes, aproximadament. La idea, sí, un cop al mes, des d'ara i fins al juny-juliol, aquests museus, que els convidarem a que vinguin aquí a explicar la seva col·lecció i la part del renaixement. I en format conversa, diguem, amb tu...
No, no, no. En format xerrada, conferència. Conferència. Portarà una presentació i explicarà la seva col·lecció. Molt bé. I, a més a més, la idea és que aquest cicle tingui continuïtat i, evidentment, a partir del segon any, diguéssim, del segon semestre del 26, anar convidant a altres museus amb els quals, per exemple, no tenim relació, ja siguin de Catalunya o de fora de Catalunya. Podrem convidar el Museu d'Art de Girona, el Museu Episcopal de Vic...
inclús, per què no, el Rijs Museum o la National Gallery. La nostra idea és anar portant els representants, tant de bo fossin sempre directors, però si no, cap problema, perquè de vegades els conservadors ho expliquen molt i molt bé, que puguin venir aquí a Monizadell i explicar les seves col·leccions.
Això començarà avui a les 6 de la tarda, a la sala gòtica del Museu del Renaixement, amb la visita de Salvador García Arnillas, director del Museu Frederic Marès. Això passarà avui demà, però passen altres coses. Anem plens també. Presenteu un llibre. Demà, sí, que l'he portat. Molt bé. Sempre...
A més, també un llibre que ens fa molta il·lusió. Aquest llibre l'ha publicat la càtera d'estudis del coneixement de la Universitat de Barcelona i és el resultat... Això també està molt bé perquè d'alguna manera acaba de lligar i arrodoneix la feina que fem des del museu i amb els nostres col·laboradors.
L'any passat, el mes de maig, es va organitzar aquestes jornades aquí, al museu, que es deia Cultura Cívica, Cultura de Palau, i ara apareix publicat el llibre on es recullen les actes d'aquelles xerrades. Aquest és un llibre que a més es podrà...
adquirir també les llibreries i es podrà comprar inclús també al museu. I, si vols, faig una mica de resumet molt breu del contingut, del que pot trobar la gent. Comencem per destacar la portada, perquè la portada, jo els hi vaig suggerir... Recordeu que aquella vegada l'Ameri Carmen Juárez ens va explicar això de Molins d'Aray, que vaig fer aquell fill de tu? Doncs aquesta és una imatge...
d'aquell mapa que hi ha a Florència, on apareix Molins de Rei, justament representat en un mapa que està a l'interior d'un palau, el Palazzo Vecchio, ni més ni menys que de Florència. Aquesta és la coberta del llibre. Què podem trobar aquí? Com dic, la transcripció, el que se'n diu les actes, d'aquelles conferències. Hi ha una molt interessant sobre els banquets al Renèixement.
a qui li interessa el tema, de l'Antoni Reina, mira, malauradament fa poc va traspassar, alguns sobre famílies, política i poder al segle XVI, però sobretot n'hi ha dos que ens interessen molt. Un és de Maria Carbonell, que és una de les grans figures, professor universitari, que ara fa poc s'ha jubilat,
De fet, aquest va ser el meu director de tesi, i li tinc molt d'apreci, gran expert en l'arquitectura catalana del segle XVI, i fa un article sobre les cases senyorials a l'època del Renaixement. I em parla de cases molt importants, les famoses Casa Graia, la Casa Mai de Barcelona, el Palau del Lloc Tinent, però també d'altres que no són tan conegudes. Per exemple, aquí a Can Llonell, a l'Hospitalet, al Castell de Pallejar, ell parla d'aquesta arquitectura senyorial, també parla, evidentment, del Palau de Requesens,
de Molins, no en parla gaire, però també apareix recollit en aquest capítol. I és molt interessant perquè ens explica de quina manera va anar introduint-se a casa nostra la cultura estètica del Renaixement en aquestes construccions importants. Mira, talla anecdòtica, et diré, que això és una broma que sempre fem els historiadors de l'art de l'època, la Casa Graia, la famosa Casa Graia de Barcelona, que és una casa fantàstica, tenia una inscripció a l'exterior que deia...
en llatí, pública ben ostatis, privata utilitatis, que vindria a ser com dir, bellesa pública, utilitat privada. I la gent de l'època es pensava que jo volia dir que era un bordell, com bellesa pública però utilitat privada, quan en realitat això és un lema de...
Vitruvi, que fa al·lusió a les característiques que ha de tenir la bona arquitectura, que ha de ser ferma, ha de ser útil, ha de ser vella, però amb aquest caràcter de també cap a l'exterior, com un bé públic, aquesta cosa molt de fer-ho cap a l'exterior. Però sobretot, que no crec que tingui molt de temps, que aquest sí que m'interessava molt explicar, en aquest llibre hi trobarem un capitolet.
estrictament dedicat, que és de la Carme Narváez, que va fer aquest article que es diu Les residències familiars dels Requesens, el Palau Reial Menor de Barcelona, del qual tantes vegades hem parlat, i el Palau de Molins de Rei. Dos casos excepcionals de construcció senyorial a la Catalunya del Reixement. És a dir, dedica tot un capítol a aquestes dues grans construccions del Renaixement. Una a la nostra, aquí a Molins, i l'altra la que tenien a Barcelona.
I bé, no m'extendré perquè hi ha molta informació aquí que és molt interessant a qui li vingui de gust de llegir, però només dos píndoles perquè aquests estudis, de fet aquests articles són els resultats d'estudis, de recerques llargues, són molt interessants perquè aporten coneixement. I a partir d'aquí nosaltres després podem treballar en coses. Nosaltres sempre diem que al Palau de Molins de Rei hi havia jardí i hort i que eren molt bonics i que eren molt apreciats, però aquesta persona troba documentació...
que inclús els explica una mica. Per exemple...
diu, la Carme Narváez, amb un document que ha trobat, diu que el Lluís de Requesens, el 1563, i això cito d'una carta d'ella, diu, per Molins de Rei estic fent coses. Diu, el jardín de Molins de Rei he hecho hacer unos sortidores nuevos y unos pavillones y unos cuadros de morteras y otras cosas. És a dir, ens hem d'imaginar un jardí amb uns brulladors d'aigua, a l'estil del gust del Renaixement, amb certa sofisticació a nivell d'enginyeria,
I aquesta cosa que era molt del gust de l'època, de fer aquests quadros de morteres, és a dir, el que en dirien per terra. És un jardí, però ordenat, amb una voluntat de bellesa geomètrica, que és molt del gust del Renaixement.
després cita amb un viatger italià, un tal Giovanni Battista Venturino, que va fer un viatge per a Itàlia, França, Espanya, Portugal, molt llarg, aquest era molt habitual, i aquests viatgers després deixaven memòries. Imagina't quatre països, va fer aquest home. Doncs en un munt d'aquests cita Molins de Rei. I ho diu en italià, diu Molin del Re, Molin del Re. Diu una bela vileta, un lloc petitet molt bonic,
diu que és propietat, aquí es confon perquè diu que és propietat de la Gerònima, la dona del Lluís de Recasens, i diu un doben nel suo palazzo un dilettissimo jardino a la Foggia di Roma. És a dir, en el seu palau hi té un bellíssim jardí a l'estil del que s'estan fent a Roma. És a dir, com sempre dic, no sabem moltes coses, però les poques que sabem ens ajuden a pensar que aquest palau devia ser realment magnífic i ben bonic.
I això, ja està. És el primer volum de la col·lecció Estudis del Renaixement de Molins de Rei. Per tant, veiem plasmat el que representa aquesta càtedra que tantes vegades n'hem anat comentant. Clar, perquè la feina que es fa ha de deixar. El coneixement que es genera està molt bé que quedi, perquè no només genera coneixement, sinó que després queda a disposició i queda publicat. Això després, pels estudiosos, pel que els interessa o pels investigadors, és molt interessant. És una feina que...
que deixa un pòsit molt bo. Per tant, la presentació d'aquest llibre que ara estàvem esmentant el Damià és demà a les 7. Demà a les 7. I hi haurà la Maria Soler, que és de Gana, de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Ella farà una xerrada. Molt bé. I l'Àngel Casals. I l'Àngel Casals, que és el director de la càtedra.
Correcte, que ja ha vingut en moltes ocasions aquí a la vila i que una vegada més hi serà per també acompanyar la Maria Soler. Han vingut més, per tant, d'aquests estudis. Sí, la idea... Mira, el congrés que hem fet aquest any sobre revoltes pagès, la idea és que l'any que ve tinguin la seva publicació. Llavors, tot allò que es fa després té la versió publicada. Això ho publica la càtedra. Sí, bueno, pagès, editors... Ah, pagès, editors de Lleida, no? Sí, sí, però, diguéssim, l'autoria és de la càtedra.
Molt bé. Doncs si voleu anar entre lliure demà a les 7, com dèiem. Més coses, avui que tenim una mica més de temps, perquè hem de mirar cap a la setmana que ve en toques, no? Sí, a més, mira, em va molt bé fer aquest recordatori, perquè la setmana que ve tenim, el dilluns, la segona d'aquestes visites que estic fent per els dies que li hem dit de nom al museu amb les persones grans, pensades per gent gran, el dia 20... dilluns 24, a les 12...
A migdia, eh? A migdia, sí. A més, està molt bé perquè, com dilluns, és un dia que el museu està tancat al públic, amb el qual tenim el museu per nosaltres i podem anar a posar cadires a les sales i que sigui una visita més lenta i més confortable i més adaptada a les necessitats de les persones grans. Queda alguna plaça, encara? Sí, sí. Avui ho he mirat i no gaire, perquè em sembla que teníem 14 inscrits, al màxim seríem 25...
Ho limites a 25. Sí, sí. I, de fet, amb aquest tipus de grups, si venen amb... Per exemple, a vegades venen amb caminadors o amb cadira de rodes, doncs inclús és millor que no siguin 25, sinó que siguin una miqueta menys. Però per poder-nos moure bé. Però bueno, si arribem a 25 no hi haurà problema, però bé, de moment ja tenim 14 i confiem que d'aquí al dilluns...
Com s'ha d'inscriure la gent, recordem una vegada més? Doncs trucant al telèfon del museu o enviant un correu a info arroba museudelrenaixement.cat Molt bé. Qualsevol de les dues maneres. El telèfon del museu, pera't, el busquem. Com ho tinc tot el mòbil, 9733... Ho busquem, estarà a la pàgina web, no? Sí, i tant, i tant. No passa res per si algú... Com no truques mai a tu mateix...
per si algú no fa servir el correu electrònic 9-37-37-43-63 correcte jo sé que he dit molts tresos i molts sisos 93-7-37-43-63 per ser més exacte
Això serà dilluns que ve dia 24. Sí. En principi eren aquestes dues sessions, pot haver-hi alguna més? Sí, a veure, això ho hem d'acabar de valorar amb l'Ajuntament, jo crec que ara quan acabem fet aquesta segona, que tot era molt experimental, totes les coses que estem fent les estem fent per primera vegada, i hem d'anar veient si tenen èxit i funcionen bé. Farem aquesta valoració. Clar, la nostra idea, sobretot, i de moment amb la primera ho vam aconseguir, que volíem que sobretot fos una activitat adreçada a la gent de Molins.
Per això no hem fet molta publicitat ni en xarxes ni en res, perquè dir, ostres, si no se'ns apuntarà gent de fora, que no és que no vulguem que vinguin, però intentar primer donar prioritat a la gent de Molins. Ara veurem amb aquesta segona com funciona i en funció d'això segur que... La idea és que el museu amb les persones grans no sigui només una activitat, sinó que sigui una línia d'actuació del museu. Que ara farem aquestes visites guiades
Per descomptat, en podem fer més en el futur, però també podíem fer altres coses. Els museus han de ser espais viscuts, espais on es produeixin experiències, i nosaltres, com en tantes altres entitats i associacions de la vila, també estem a disposició. Si algun dia ens diuen, ostres, ens agradaria venir aquí a fer la nostra reunió anual de gent gran, si és que existeix, no ho sé, doncs al museu també estarem encantats de poder ajudar.
El Damià Martínez és el director del Museu del Renaixement. Moltes gràcies, Damià. A vosaltres. Que vaig bé aquesta setmana intensa, doncs. Gràcies, segur que sí. A punt d'arribar a les 11. Per cert, recordo que avui a les 12 del migdia s'ha convocat davant de l'Ajuntament totes les persones que vulguin mostrar el condoli i rebuig davant d'un nou feminicidi confirmat que ha estat assassinada presumptament a mans de la parella i mostrar tot el suport a la família i persones properes. Això serà avui a les 12, aquest minut de silenci.
i l'Ajuntament de la Vila reitera el seu compromís en l'erradicació de les violències masclistes i a combatre aquesta greu vulneració dels drets de les dones. Fem una pausa musical i de seguida arribem a les notícies de les 11, després parlarem més història, en aquest cas dones i franquisme, en aquest cas és aquesta xerrada que es farà a la sala d'actes de la Federació Obrera el proper dijous, demà passat.
moderada per la companya d'aquesta casa, la Vega Flòria, amb tres ponents i organitzat per l'Associació Obrera. Tot això després de les notícies de les 11. Això es diu T'estimo molt, que és aquesta cançó dels Blacks en Busto, en aquest cas reversionada pels cantants d'Eufòria. Ara tornem.
De color són els meus somnis, tot i que ja m'he llevat. I la son no ve a veure'm quan la lluna s'ha aixecat. Salto i salto sobre els núvols, sembla que pugui volar. El meu cor fa pampar llogues i no deixa de ballar. Quan posem els peus en l'aire, quan posem el cap arball. Quan et crido a la muntanya, l'alegó em va contestant. Quan et faig amb margarides la polsera de color. Vull mirar-te els ulls i dir-te que el que sinto és això.
T'estimo molt, ja tu t'estimo molt. Si estàs a mirar s'apareix tot el que estic. I a gris els pintes de colors.
Sous-titrage Société Radio-Canada
T'estimo molt, a tu t'estimo molt. Si estàs a mi, des de bo és tot el que estic. I a mi, fins a mi, fins als colors. Fins ara!
Fins demà!
Tema original dels Lacs en Busto, cantat pels cantants d'Euphoria. Amb ells arribem a les 11 del matí. Una pausa. Tornem de seguida. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'una dona gran que ha caigut per una finestra a l'Hospitalet de Llobregat. Tot i que hi ha sospites sobre el seu fill, encara no hi ha detenció formal ni confirmació que es tracti d'un homici. La investigació continua oberta i els agents treballen per esclarir els vets.
I el caçador de 30 anys detingut ahir per la mort accidental d'un company de 64 anys en un vedat entre Cervera i les Olugues passarà avui a disposició judicial a Cervera. Segons els Mossos d'Esquadra es tracta d'un homicidi imprudent. Després d'una batuda sense èxit, el detingut va disparar accidentalment la seva escopeta mentre pujava al cotxe on estava en aquest punt la víctima, tot i haver intentat buidar l'arma que encara contenia una bala que va impactar mortalment contra el company.
I dues persones han resultat ferides aquest matí en un incendi en una zona de barraques al costat de les obres de la Sagrera a Barcelona. Un dels ferits ha tingut cremades i ha estat traslladat. Ha estat menys greu a l'Hospital de Valdebron. El segon ferit ha tingut també un tall al dit i ha estat donat d'alta al mateix lloc dels fets. El foc ha cremat unes sis barraques, totals d'aquest assentament, i s'ha donat per extingir l'incendi prop de les deu del matí.
I mobilitat normalitzada a la BB Baixa 4511 a Sant Pedó, que està tallada en els dos sentits de la marxa per una manifestació. També congestió a la B-20, tant a Santa Coloma de Gramenet com en direcció en Us de Llobregat, on hi ha un carril tallat per un accident aquest matí. També a la C-31 hi ha un altre carril tallat per un accident i també a la C-15, on hi ha cohes, en aquest cas a la Pobla de Claramunt, per un altre accident. A banda, la C-17, retencions per una varia amb un carril tallat també entre Mollet i Granolles.
I pel que fa en política, el Consell Executiu aprovarà avui una borsa d'habitatge i subvencions per habilitar pisos en desús per incentivar la repoblació en zones rurals. L'objectiu és recuperar uns 100 habitatges cada any fins al 2029, transformant així edificis municipals abandonats en immobles i impulsant llogues assequibles durant un mínim de 10 anys.
I també el govern impulsa una campanya per promoure els kits d'emergències a casa per tal d'autoprotegir-se davant de fenòmens com ara una apagada elèctrica, una inundació que provoqui aïllaments o bé un confinament. La campanya es veurà aquesta setmana, mitjans de comunicació i també al carrer i vol situar l'autoprotecció i la corresponsabilitat de la ciutadania al centre perquè es passi d'una actitud passiva a una actitud activa.
I pel que fa al temps, avui tindrem un dia en general assolellat, amb cel poc ennubolat, tot i que algun ruixat ara al matí a la costa central o al vessant nord del Pirineu. De cara a la tarda també creixeren nubolades, en aquest cas al nord-est, i de cara al vespre podrien tornar a deixar algun ruixat a la costa central. A banda també, el mar estarà força alterat, amb onades que podran superar els 2,5 metres per l'entrada de tramuntana, amb ratxes de vent que superaran els 70 quilòmetres per hora.
Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 11.
Aquesta tarda, dins del cicle de museus convidats, visita el Museu del Renaixement. El Museu Frederic Marés farà una conferència al seu responsable, el director d'aquest museu, Salvador García Arnillas. Avui, a les 6 de la tarda, a la Sala d'Actes de la Gòtica del Museu del Renaixement, l'entrada és gratuïta. Conferència sobre el Museu Frederic Marés.
I també avui es presenta l'última novel·la, la tercera, de Joan Castellbi, que es titula El bosc dels lladres, una crònica novel·lada de la sal que hi va haver a Can Castellbi l'any 1844 i que es presenta al llibre que recull aquesta història avui a dos quarts de vuit del vespre a la Federació Obrera. Un llibre editat per Mirador Llibres.
I aquest dimecres hi ha un taller participatiu dins de l'assessoria d'afectivitat i sexualitat per a adolescents i joves. Animen els joves a anar-hi a participar-hi perquè necessiten les vostres idees per crear un espai pels joves de la vila per parlar d'afectivitat i sexualitat. La trobada és el dimecres a dos quarts de sis de la tarda al Molí Jove.
I també aquesta setmana han començat les inscripcions per fer de patja a la cavalcada. Per dur a terme la inscripció, heu d'entrar al web cavalcademolinsderrey.cat i a través del formulari inscripcions indicar que us hi voleu apuntar i omplir els formularis. El 30 de novembre es publicaran aquesta pàgina web la llista d'admesos i exclosos. També podreu consultar-la al local del Reis i a Can en Manllé. I el dia 1 de desembre, a dos quarts de vuit, es farà un sorteig públic a la Federació Obrera i es presentarà
La llista confeccionada segons l'ordre d'inscripcions. Comencen, doncs, les inscripcions per fer de patja a la cavalcada de Reis. I de cara a dilluns que ve, destaquem que torna a haver-hi una nova edició del Museu per a les Persones Grans. Es tracta d'una visita guiada al Museu del Renaixement, adreçada a persones que tenen a partir de 65 anys. La visita guiada és a les 12 del migdia i abans cal que us hi apunteu, perquè l'aforament, el grup...
De persones és limitat, ho podeu enviar amb correu electrònica info arroba museudelrenaixement.cat o bé trucar al 93 737 4363. Visita Guia del Museu del Renaixement d'Illuns que ve per persones que tinguin a partir de 65 anys.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la farmàcia La Granja, que està justament al carrer Roseta Canalia 16, al barri de La Granja. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent.
Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei.
La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Ara mateix són les 11 del matí i 8 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora, última hora del programa, fins a arribar a les 12. D'aquí una estona parlarem de filosofia. Ho farem, com fem un cop al mes, amb el nostre doctor en filosofia, l'Oriol Ferrés. Avui parlarem de la il·lustració, època i etapa interessantíssima, al segle XVIII.
a França especialment. Avui ens en parlarà l'Oriol. També parlarem de gastronomia, com fem a la recta final dels dimarts amb el Jordi Beumala, en aquest espai que anomenem Gastronomia Molins. I, evidentment, també anem seguint l'actualitat local, explicant-vos coses que han de passar aquests propers dies. I ens volem quedar amb la taula rodona que l'Associació Obrera de Molins de Rei organitza per aquest dijous, dia 20 de novembre,
Coincidint amb la data dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, efemèride important aquesta setmana i dijous. Per tant, dia també important...
per la reflexió Dones i franquisme, és el títol d'aquesta taula rodona que ha proposat l'associació Obrera. En volem parlar tot seguit i donar-vos més detalls del que passarà demà passat a la sala d'actes de la Federació.
Per una banda, sabeu que ho hem anat anunciant a l'agenda d'activitats. Tenim tres ponents en aquesta taula rodona que moderarà la companya d'aquesta casa, la companya periodista La Vega o Floria. En parlem de tot plegat. Primer, parlant amb l'Associació Obrera de Molins de Rei, que té des de fa uns mesos, com ens deia el Ramon Canal,
fa alguns dilluns aquí al programa. Té nou president, que és l'exalcalde de la nostra vila, l'Ivan Arques, que ens acompanya uns minuts al telèfon, al qual li agraeixo moltíssim i estic content de saludar-lo també aquest hora del matí. Què tal, Ivan? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Bon dia. Com estàs? Doncs mira, molt bé. Així, expectants perquè tot funcioni bé el dia 20, però molt bé. Fem moltes coses i fem feina. Que bé. Deixem saludar també la Bego, que ens està escoltant també. Hola, Bego Floria, bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia. I gràcies per acompanyar-nos. D'entrada, Ivan, deixa'm preguntar-te, ara parlem de la xerrada, però escolta, què t'ha motivat en aquesta etapa a assumir la presidència i col·laborar amb l'Associació Obrera de Molins de Rei?
Ostres, la realitat és que jo soc soci de l'associació i vaig treure una carta que la Junta, que en aquells moments estava, que una gran part d'aquesta Junta segueix amb nosaltres, però que la Junta estava plantejant-nos la possibilitat de dissolver l'associació obrera.
I la veritat és que em va saber molt de greu. Llavors ens vam posar en contacte amb el Ramon, amb l'Anna, amb la gent que estava allà, vam buscar gent nova, que constantment estem intentant incorporar més gent, i vam decidir que l'associació obrera no podia...
deixar d'existir i que a Molins feia falta i estaria bé tenir un referent de tot el que és el memorial que estigués actiu i amuntant activitats i fent difusió de la memòria. Molt bé. I a partir d'aquí sorgeix aquest acte. Quins són els objectius que us heu plantejat des de l'associació a l'hora d'organitzar aquesta taula rodona?
En primer lloc, volíem fer un acte el dia 20 de novembre. Va semblar que era important que aquest dia quedés marcat, perquè va ser el dia que va morir el dictador i ara més que mai crec que cal recordar que aquell senyor a part de dictador era un assassí, un lladre i moltes coses més.
i amb coses quotidianes, com el tracte a les dones, és on el franquisme jo penso que va deixar petxada. I vam tenir la sort també de contactar amb la Bebonya, que ens ha ajudat moltíssim i que ha tirat endavant aquest projecte, i ella en parlarà més, però parlarem de coses molt que sembla que no...
però que van marcar a moltíssimes famílies i a moltíssimes dones durant la dictadura. Doncs, Bego, si et sembla, repassem també a qui podrà escoltar la gent que us vingui a escoltar a la taula rodona aquest dijous, les tres ponents, i també com tens concebuda la taula rodona? Això preferiria que ho fes la Begoña. Ah, sí, sí, sí, li pregunto, li pregunto. Perfecte. Bego, doncs, endavant.
Primer de tot, i aprofito la ràdio per agrair a la Junta de l'Associació de la Confiança perquè, a més a més, em sembla un projecte molt important en els moments que vivim i, a més, hi ha una regressió molt important en temes de memòria i en temes d'amenaces antidemocràtiques, però també en feminisme, les dues coses, per tant...
Jo crec que coincideix l'interès en reivindicar i, des del meu punt de vista, per no cometre errors del passat s'ha de conèixer i la divulgació i la difusió és molt important. Comptem amb tres dones que són les tres... Bé, jo crec que ens quedarem curts en temps.
Però penso que són molt potents pel que explicaran. La Maria Pilar Molina Javier, que és historiadora, acaba, a més a més, de publicar un llibre que és la repressió franquista i prostitució a la presó de les dones de l'escord i a l'Hospital de Magdalena, i ella ens farà
com a historiadora que porta molts estudiants analitzant tota la part del paper de les dones tant durant la guerra com en l'època del franquisme, ens farà tot el context de com va tractar Franco a les dones,
ens farà una introducció general, després parlarà concretament d'aquesta doble estigmatització, que eren les dones més marginades de totes que van acabar a l'Hospital de la Magdalena amb uns tractaments que no se sap ben bé encara què és el que va passar allà dins, perquè hi ha un tema que és que hi ha molt poca informació d'algun dels aspectes de com es va tractar les dones, com se les va represaliar, com se les va maltractar.
amb àmbits molt concrets. També després tenim, i així vaig més ràpid i després si vols em preguntes, la Mercè Garcés, que és de l'Ateneu Popular de Barcelona. Ella ha impulsat un projecte de Dones i Memòria, ja més des de la part de la quotidianitat i també
de com les dones van tenir un paper molt important en sostenir la vida i les comunitats en uns moments molt durs i de sostenir els valors democràtics des de la intimitat de les cases. Hi ha les dones actives en política i en entitats, però també hi ha les dones que des de la intimitat van seguir defensant els valors republicans i inculcar els fills a l'entorn de forma també molt arriscada perquè de seguida que et torçaves una mica et posaven el patronat de la mujer
intentaven redreçar-te, com es deia, i en aquest cas la Mercè farà referència també a aquesta institució, al Patronato de la Mujer, i finalment la Neus Roig, que és antropòloga i presidenta de l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, que a mi em sembla una de les barbaritats més grosses. A la dictadura tot van ser barbaritats, l'Ivan ho compartirà, però la desaparició forçosa, que va ser
Va durar fins als anys 80, no ens equivoquem. Vull dir que els braços de la dictadura van ser llargs. No van acabar amb la mort de Franco fa 50 anys. I ens explicarà tota la feinada que han fet en aixecar aquest horror i en recuperar la memòria i que moltes famílies es poguessin retrobar amb germans o germanes que havien estat robats.
Barcelona i l'entorn metropolità va ser un punt molt important. Aquestes són les tres ponents i farem una intervenció a cadascuna d'elles que explicarà una mica el seu tema i després, evidentment, perquè és intenció de l'entitat, generar taula rodona, obrirem a debat i a preguntes del públic i també tinc preparades algunes preguntes
perquè les ponents ens puguin, doncs, també situar a partir de l'interès que tinguem des del propi aforament de gent, que espero que sigui molta. Però jo pateixes per si falta temps, eh, Bego? Jo crec que sí que faltarà, però no passa res, perquè jo amb això és la feina que m'han encomanat, i jo la compliré, que puguem explicar moltes coses amb el temps que tenim. Molt bé. Ivan, del que ha explicat la Bego, alguna cosa que vulguis afegir o reflexionar?
Jo penso que la Begoña ho ha explicat perfectament. En tot cas, convidar la gent a que doni suport a aquest acte i, per tant, a la memòria i recordar que hi ha molta feina per fer amb un anys de rei en tema de memòria i que hi ha un referent, que és l'associació, i que esperem que ens ajudi a fer coses.
Molt bé, serà l'únic acte que feu a l'entorn d'aquesta efemèride, Ivan, del 20-N? No, nosaltres entenem que el 20 de novembre no és la final, sinó el principi de tot un any de commemoració, jo diria de celebració de la mort del dictador, i evidentment seguirem fent més activitats, a part d'un seguit d'activitats que ja us explicarem més endavant, que formaran part de la quotidianitat del dia a dia de l'Associació Obrera.
Que, com bé expliqueu, la seva missió és conservar el patrimoni, garantir la preservació i recuperació de la memòria històrica i impulsar activitats de debat, divulgació i reflexió. Per tant, doncs, amb això estem, no? Sí, senyor. Molt bé. Amb la vostra col·laboració segur que farem feina. I tant que sí, i tant que sí. Que sé que esteu a baix a la feina, no us volem entretenir massa, tampoc, però, Ivan, alguna última cosa que vulguis afegir?
No, no, res més. Jo penso que la Begoña ho ha explicat perfectament. Genial. Doncs un plaer retrobar-te en antena, eh? Ivan, gràcies. Que vagi molt bé el dijous. Adéu-siau. Adéu-siau. Ivan Arques, president de l'Associació Obrera. Bé que no sé si també vols afegir alguna cosa més respecte a l'acte del dijous.
No, afegir simplement que crec que les mirades sobre... O sigui, que la història ha oblidat moltes vegades explicar què passava amb les dones, que això per sort en els darrers anys s'està modificant, però que, com sempre dic al programa que faig a vosaltres i que estic molt contenta de l'Oïnes quotidianes, queda molta feina a fer i això és un...
i que la divulgació participi en activitats com aquestes que s'organitzi. Em sembla molt important que l'Associació Obrera hagi organitzat aquesta taula des d'aquesta mirada. Vull recordar també, que no ho he dit, que el 25 de novembre és molt a prop i el 25 de novembre és el dia que es comemora la violència, es posa en evidència com a dia mundial la violència contra les dones.
I la violència contra les dones durant el franquista va ser doble. La violència ja habitual contra les dones, però a més a més la violència del règim contra les dones. Per tant, crec que és una mirada molt important i que està molt bé que tinguem un compromís com a poble i com a comunitat de posar aquesta mirada i que espero que vingui molta gent i que qui no ho pugui seguir, com que sé que... Gràcies a la vossa difusió, també.
Doncs farem més coses, farem més coses vinculades a dones i franquisme. Estic segura que des de l'associació també farem més coses. Molt bé, doncs recordeu que la taula rodona és aquest dijous. Demà passat a les 7 de la tarda a la Federació Obrera, com deia la VEGO amb les ponents la Mercè Garcés, la Mària Pila Molina, la Neu Roig, tot això moderat per la VEGO Floria, que també li agraïm que ens hagi acompanyat aquesta hora al matí, també atenent-nos fent un parèntesi a la feina. Moltes gràcies, VEGO, que vagi molt bé el dijous.
Gràcies a vosaltres. Una abraçada, que vagi bé. Gràcies. Adéu-siau. La Bego Floria també en directe al Bon Dia i Bona Hora. Per cert que, en el marc, com deia la Bego, dels actes del 25N, que ja us hem anat explicant que s'ha celebrat, sense anar més lluny, l'exposició, o s'està duent a terme l'exposició, l'empremta de l'emoció,
a càrrec de Teo Gallardo, que és un projecte que podeu veure a la biblioteca aquests dies, tot el mes de novembre, que també es va presentar a la dona del segle del Toni Cruanyes en col·laboració amb l'Aula d'Extensió Universitària a principi d'aquest mes de novembre, que hem tingut l'hora del conte, que dijous tindrem aquesta taula rodona i, a més de tot això, el diumenge hi ha la dotzena marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista.
És aquest diumenge, un quart d'onze del matí, us podeu inscriure al correu electrònic siat, acabat amb D, siat arroba molins de rei.cat. Tot això us podeu inscriure fins al dia 21, fins aquest divendres. I pròpiament, l'acte central del 25 serà tot just d'aquí una setmana, el dia 25, que cau en dimarts. A les 7 de la tarda, l'acte institucional, lectura del manifest,
I hi haurà també microteatre a càrrec d'impuls. Això serà la sala gòtica del Museu del Renaixement. El dimarts que ve, acte central a les 7 de la tarda, a banda també d'altres activitats que ja anirem recordant, però sobretot aquest també que ens lliga amb 25a, però també aquesta efemèride, la mort del dictador, 50 anys de la mort de Francisco Franco aquest proper dijous. Aquest acte de la Federació no us el perdeu a les 7 de la tarda.
Continuem. D'aquí uns minuts farem passar a l'Oriol Ferrés, que tenim ganes de parlar de filosofia. Aquesta temporada l'hem incorporat en aquest espai mensual dels dimarts, on parlem d'educació, com bé sabeu, amb la Marina Tomàs i la Maria Àngels Almendros, però també escoltem la gent gran amb les veus de la vida, com bé sabeu, que formen part del Fòrum de l'Envelliment Actiu de Molins de Reí,
També parlem de poesia i escoltem poesia amb la cura que en té el Cesc Vives a les notes disperses, de poetes que ja no estan entre nosaltres i repassem la vida i obra d'aquests poetes i, evidentment, també un cop al mes parlem de filosofia. I avui de la il·lustració, però abans de fer entrar l'Oriol Ferrés, anem a escoltar l'Ismael Serrano amb aquesta cançó que justament parla d'aquesta època que ens hem referit ara amb l'Ivan Arques i amb la Bego Floria.
La cançó parla, porto per nom, Papa, cuéntame otra vez, que és un dels clàssics d'Ismel Serrano.
Papá, cuéntame otra vez ese cuento tan bonito de gendarmes y fascistas y estudiantes con flequillo y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana y canciones de los rolling y niñas en minifalda.
Papá, cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis estropeando la vejez a oxidados dictadores y como cantaste albed y ocupasteis la Sorbona en aquel mayo francés en los días de vino y rosas
Papá, cuéntame otra vez esa historia tan bonita de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo. Y cómo desde aquel día todo parece más feo.
Papa, cuéntame otra vez que tras tanta abarricada y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada, al final de la partida no pudisteis hacer nada y bajo los adoquines no había arena de playa.
Fue muy dura la derrota, todo lo que se soñaba, se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas. Y ya nadie canta al vent, ya no hay locos, ya no hay parías, pero tiene que llover, aún sigue sucia la plaza.
Queda lejos aquel mayo, queda lejos Andenís, que lejos queda allá por Sartre, muy lejos aquel París. Sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual, las hostias siguen cayendo sobre quien habla de más.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam. Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Papa, cuéntame otra vez la cançó d'Ismael Serrano, que hem escoltat i ens ha situat a quatre minuts i mig per arribar a dos quarts de dotze. Música
Com ens agrada aquesta sintonia dels típics i tòpics, aquest espai mensual que compartim amb el filòsof Oriol Ferrés. Què tal, Oriol? Bon dia. Hola, bon dia. Va estaria bé aquesta peça, eh? Mira, em va fer molta gràcia, ja ho vam dir, no? Sí. És el side by side. Sí. Que estan aquí junts, com nosaltres ara, els dos Oriols, que estem aquí parlant de filosofia. Efectivament, perquè just al sortir l'últim dia que ens vam trobar, li vaig suggerir a l'Oriol, escolta, un dia podem parlar de la il·lustració? Sí. Sí.
I tu veig que prens nota... Els teus desitjos són ordres per mi. Que bé, que bé. I jo contentíssim de parlar d'aquest període, però atenció, perquè ja l'Oriol d'entrada em diu que hi ha moltes il·lustracions al llarg de la història. Clar, hi ha hagut èpoques d'il·lustració, a part de la famosíssima, que després ens hi referirem amb més detall, que és la del segle XVIII francès,
o segle de les llums, però si parlem d'il·lustració, per què no? A l'època clàssica, a Grècia, a Atenes, l'Atenes de Pericles i posterior, on una tropa de savis es movia de polis en polis, de ciutat en ciutat,
per ensenyar a parlar bé en públic, per ensenyar a deliberar i a discutir, per fer que aquests joves ciutadans fossin virtuosos. I, clar, quan amb les democràcies antigues es va ampliar la ciutadania, més gent podia anar a l'assemblea, una demanda de coneixement va cridar la seva oferta correlativa. I així és com aquesta tropa de sofistes van aparèixer.
Algunes ciutats i sobretot a Atenes. Sí, ciutats-estat, les polis. Sí, aquesta cosa que en diem polis, que significa ciutat, però que també eren estats perquè d'alguna manera controlaven un territori al voltant pròpiament de la ciutat, de l'Asto, que es diu en grec, antic...
i d'alguna manera tenien poder que podem associar aquestes ciutats al que actualment són els estats. No exactament igual, perquè aquest superaparell administratiu, burocràtic, que d'alguna manera està deslligat de la societat civil, això no existia en el món antic, però sí que tenien un poder executiu, tenien exèrcits, els famosos oplites atenencs...
S'impartia justícia, també. Per tant, d'alguna manera podem dir que són ciutats-guió-estat. I on ens hem d'imaginar què feien aquestes assemblees? Doncs les assemblees no les feien a l'Àgora, com molta gent es pensa, perquè l'Àgora era el mercat. Les feien a la falda, en el cas d'Atenes, a la falda d'una muntanya. Però en algun lloc on d'alguna manera pogués existir
un espai que pogués ressonar suficientment per quan parlaven, perquè havien de parlar en públic, havien de discutir les coses, a vegades votaven, a vegades els càrrecs se sortejaven, es feien assorts. Per tant, hi havia tot aquest moviment. I els sofistes, aquesta tropa, van ser uns il·lustrats que van intentar il·lustrar la ciutadania, la jove ciutadania telenca i d'algunes altres ciutats,
Però, a més a més, a Atenes tenim a Plató, que va fundar l'Acadèmia, el que podríem dir que era la primera universitat de la història occidental, i també Plató, amb la seva defensa de la raó i de pensar i de conèixer, es pot considerar també un il·lustrat. Però, com deies, per il·lustració, quan hem estudiat aquest període, clar, ens referim al segle XVIII i pensem principalment a França, no?
Sí, el segle XVIII. El segle de les llums, que dius, també. Exactament, el segle de les llums. D'on ve aquesta metàfora de la llum? Tu amb què l'associaries, la llum? La llum. Avui fa un dia molt assolellat, per cert, ho hem comentat abans d'entrar. Sí, sí, sí.
amb l'emergència de noves idees. Bé, podria entendre's així. I a vegades es diu allò que és molt famós, que arran d'un programa de sobre... Sí. Sí? Quina és la frase? Posem llum a la foscor. Efectivament. I doncs, quina era la foscor a la qual potser s'havia de posar llum? Doncs la llum era el que havia de fer front a la ignorància, no? Aquesta foscor, aquesta obscuritat...
és el desconeixement, l'ignorància, i pels il·lustrats també la superstició. I, evidentment, volien il·lustrar, volien posar llum. I com ho van fer? Doncs, per exemple, fent una enciclopèdia. L'enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis. Tiderot, com a màxim responsable d'aquest projecte,
es dedica a recopilar tot el coneixement disponible a l'època. I interessa això de les ciències perquè admiraven moltíssim la ciència que havia fundat Newton, entre altres, la nova física, la ciència natural. I van fer aquesta mena de superdiccionari, que és l'enciclopèdia francesa,
que tenia diversos volums, era un projecte editorial immens, i l'objectiu d'això, el lema, segons Diderot, era canviar la manera comuna de pensar. Per tant, hi havia una idea de posar llum, efectivament. Correcte. De superar l'antic règim...
L'Ancien Regim. Aquí hi ha una cosa molt interessant, perquè ara hem citat Diderot, va escriure molt, va publicar molt poc en vida, i després moltes de les altres coses que hem llegit són pòstumes i són molt interessants, com el Jacques el Fatalista, per exemple, o el nebot de Ramó, però el seu gran projecte va ser l'enciclopèdia. I van col·laborar molts il·lustrats, d'Alembert, hi va col·laborar Rousseau, i d'alguna manera, clar, aquesta és l'enciclopèdia que es fa a l'època
que es va imprimint, i això ens pot fer pensar amb els venedors d'enciclopèdies avui dia, però ja sembla que és un ofici que ha passat una mica de moda. Sí, obsolet ja, eh? Sí, perquè sembla que ara tot ja està a la Viquipèdia, o si no t'ho pot dir la intel·ligència artificial, o ho pots trobar pel Google, però en fi... Però quantes cases tenien l'enciclopèdia catalana...
I tant. Ja més contemporàniament, evidentment. L'Enciclopèdia Catalana, per exemple, que és un projecte molt semblant perquè també va tenir volums i està ordenat alfabèticament, en forma de diccionari. I jo penso que amb tanta cosa que tenim actualment i tanta devoció per la intel·ligència artificial, pot ser que algun dia acabem empatxats i trobem a faltar aquelles enciclopèdies, els articles de les quals estaven escrits mitjançant la intel·ligència natural.
que reivindiquem des d'aquí, no? Aquí la podem reivindicar. Però bueno, tu em preguntaves per la cosa política, no? L'antic règim i tot plegat. Sí, sí, que ho tinc clar, eh? Jo simplement volia parlar una mica més del tema de l'Enciclopèdia, però sí, efectivament, i si ens anem al Diccionari Filosòfic, un altre llibre de Voltaire, això és 1765, per tant, segle XVIII també...
Trobarem, com a curiositat, quin era el model polític al qual aspiraven aquests il·lustrats. I Voltaire, en el diccionari, diu que la filosofia ha destruït el fanatisme que es valota als estats. Els filòsofs estan en contra del fanatisme, en contra de les supersticions, en contra dels mites...
I diu Volter, és de creure que una Constitució que regula els drets del rei, dels nobles i del poble, i on cadascú tingui garantida la seva seguretat, es refereix a la seguretat jurídica, durarà tant, diu Volter, d'aquesta Constitució, com puguin durar les coses humanes. Que bé...
Quins ideals hi ha aquí? Et faig l'exercici. Amb això que hem llegit, Oriol, quins creus que serien els ideals que podem trobar en aquesta... Parlem de la raó, no? Hi ha la raó, no? Contra el fanatisme... Què més? Què més?
Tenim el progrés. Clar, i molt optimista, perquè si aconseguim aquest tipus de Constitució, que podríem dir que és més moderna, que ja no és l'antic règim, aleshores això podrà durar tant com puguin durar les coses humanes, ens diu Volter. Clar. Hi ha també la civilització...
un cert ideal de civilització contra la barbàrie, també podríem dir que hi ha en aquesta mena d'embrionàriament, en aquest moviment il·lustrat. I tu dius que en el mateix diccionari filosòfic també fa un elogi al sistema anglès. És aquí, on diu que volen una Constitució que reguli els drets del rei, dels nobles i del poble. Correcte.
amb el que passava a Anglaterra, diguem, en aquell moment. Exactament, eh? D'alguna manera el model que tenien, i això també es pot trobar en Montesquieu quan parlen de la divisió de poders, és Anglaterra. Com influeix totes aquestes idees amb la irrupció i el desenvolupament de la Revolució Francesa, això? Aquesta és la gran pregunta, perquè fixa't, eh? És a dir, si pels il·lustrats el que aspiren és un model semblant a l'anglès, a França va acabar havent-hi una història una mica diferent, eh? Correcte. Els drets del rei...
durant la Revolució Francesa, doncs, desapareixen. I, de fet, és guillotinat. Sí. Lluís XVI. Doncs bé, aquestes idees...
de Voltaire i de Rousseau, van influir en la Revolució Francesa. I les masses deien tot això és culpa de Voltaire, tot això és culpa de Rousseau. Potser Voltaire i Rousseau no haguessin estat a favor de la Revolució Francesa tal com es va desenvolupar. Però el que és innegable és que les grans masses que van dur a terme la Revolució Francesa, 1789...
en les seves successives onades, doncs d'alguna manera tenien com a referents els filòsofs il·lustrats també. I si anem avançant, ens n'hem d'anar també cap a la Prússia Oriental, no? Aquí ens n'anem a l'altra il·lustració.
A Prusia Oriental hi va néixer Immanuel Kant. Exacte, Prusia Oriental. Això perquè ens fem una idea en el mapa. Sí, il·lustrem una mica de geografia. Königsberg, a l'època, que actualment és Kaliningrad i això forma part de Rússia, d'acord? Però en aquella època formava part de Prússia, la futura Alemanya.
Per tant, la Prússia Oriental, en aquesta ciutat, hi va viure durant tota la seva vida un filòsof molt important, que també és il·lustrat, i que és, com bé deies tu, Immanuel Kant. Que el 1784 es preguntava què és la il·lustració. Exactament, va fer un opuscle, que vol dir una obra molt petiteta, veig que estàs molt al dia...
no, no, que t'has estudiat la lliçó, i Kant allà diu, bé, poden existir èpoques il·lustrades on ja tinguem tot el coneixement, bé, això és dubtó, no sé si n'existiran mai, però sí que potser poden existir èpoques d'il·lustració, amb les quals anem il·lustrant-nos, no està acabat, en participi, il·lustrat, sinó que ens il·lustrem o ens estem il·lustrant en Gerundi, i la seva època, diu Kant, i això ho publica efectivament, 1784,
falten 5 anys per la Revolució Francesa, és, segons Kant, una època d'il·lustració. Què vol dir això? Doncs vol dir que té com a lema d'una banda allò de Diderot, no? Cal canviar la manera comuna de pensar, però sobretot per Kant la idea és atrevir-se a pensar per un mateix. Que això com és en llatí? Sapere aude. Correcte, sapere aude. Sapere aude.
Molt bé, efectivament. Això en realitat és de la segona epístola d'Horasi, que Horasi diu... Qui comença ja ha fet la meitat, atreveix-te a saber, comença, això és el que diu Horasi, i que Kant, en el segle XVIII, interpreta com a atrevir-se...
a servir-se a un mateix del seu propi enteniment, a pensar per un mateix, sense haver de fer cas a toteles alienes i a tutors, el cura, el metge, el rei, que vulguin pensar per nosaltres. No, no, cadascú amb la seva raó, amb la seva llum natural, ha de poder pensar i ha de poder criticar i ha de poder publicar el que vulgui, el que pensi, perquè, diguéssim, els altres...
il·lustrats, puguin discutir-ho i també puguin criticar-ho, i entre tots fem possible un progrés en el coneixement. Aquest és l'ideal de la il·lustració com a sapereaude, com a atrevir-se a pensar, que vol dir, d'alguna manera, segons Kant, que hem de sortir de la minoria d'edat de l'home. És a dir, ja no necessitem uns tutors, sinó que ens hem d'emancipar. Emancipar en termes de pensament
i emancipar en termes de llibertat d'impremta, i avui dia diríem de llibertat d'expressió. Kant no crida, però, a la revolució. Simplement ell defensa el que podríem dir el lliure pensament o la llibertat intel·lectual.
Des de la racionalització, no? Des d'una racionalització, des d'una idea de raó, que encara que Kant sigui molt crític amb les filosofies racionalistes modernes anteriors, no deixa de ser Kant també un racionalista, un defensor de la raó.
I tu et preguntes, s'ha complert aquest somni? Clar, ens hem emancipat, hem arribat a una època il·lustrada, o estem, encara que sigui, en una època d'il·lustració. Què ha passat avui al segle XXI amb els ideals de la raó, del progrés, de la ciència i de la civilització? Què ha passat amb aquests ideals de la il·lustració en ple segle XXI, amb una gran acceleració de les tecnologies...
amb una gran pressa, amb la continuïtat de guerres, amb la continuïtat de grans problemes geopolítics i enormes desigualtats socials, on queden aquests ideals de la il·lustració?
Ho pregunto jo, eh? Preguntem-nos-hi que la gent des de casa hi reflexioni. Home, si des de casa ens ho volen explicar a veure què en pensen, benvinguts seran. Per tant, em puc llegir el Diccionari Filosòfic de Volter, doncs? Jo et recomano, per sobre de tot, que et llegeixis, si no l'has llegida, què és la il·lustració de Kant.
però també et pots llegir el diccionari filosòfic de Voltaire, i si vols una cosa de Voltaire que és molt interessant, els seus contes filosòfics. Que està editat per la Casa dels Clàssics. Ah, sí, és un d'aquells de color verd. Sí, senyor. Exacte. Estan bé, m'han dit, sí. Ah, no, de la Casa dels Clàssics, tu vols dir? Sí. Perquè també està editat a les millors obres de la literatura universal de la MOLO, però també la Casa dels Clàssics pot ser Bernat Metxa. Sí, exacte. Correcte, Oriol. N'ha fet una bona edició. També n'ha fet una molt bona edició. Molt bé.
Doncs ho deixem aquí. Un plaer parlar de filosofia un cop al mes amb l'Oriol Ferrer. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Bona setmana.
No em deixis caure si se m'emboira la mirada. Porta'm a casa, deixa que dormi sota l'arbre. Torna'm al lloc on la vida bategava.
I caure no feia mal. I caure no feia mal. I quan bufava vent de nord, m'enfilava entre les branques.
De dalt de tot veia el llac que el fred glaçava i em descordava els botons de l'abric, em feia ales i omplia els formons d'aire i deixava caure el cos i volava almenys per uns segons.
Volava i deixava caure el cos. I volava i si no ho feia tant se val. Caure no feia mal.
M'avisa l'àvia, m'he fet sang aquí a la cama. Entrem a casa, que tu netejo sota l'aigua. Ara un petó d'aquells que tot ho curaven.
caure no feia mal. Quan caure no feia mal. I quan bufava vent de nord enfilava entre les branques de
El fred glaçava i em descordava els botons d'anar abri que em feia ales i omplia els pulmons d'aire i deixava caure el cos. Si volava, almenys per uns segons, volava i deixava caure el cos.
I volava, i si no ho feia tant se val. I deixava caure el cos. I volava, almenys per uns sabants. Volava, i deixava caure el cos. I volava, i si no ho feia tant se val.
i deixava caure el cor.
Que ara no feia mal Joan Dausà amb la companyia de Santi Balmes dels Love of Lesbian. Per cert que Joan Dausà estrenava en el marc del festival inèdit de Barcelona, el festival de documentals de música. Aquest documental, Joan Dausà, La gran bogeria, de Pol Fuentes.
que la gent que tingueu la plataforma Filmin també el podeu veure, el podeu gaudir des de ja fa algunes setmanes i crec que també presentarà novetat ja de cara a futures produccions o al futur nou disc ben aviat. Dit això, ens hem situat ja dos minuts per sobre tres quarts de dotze.
Gastronomia Molins és l'espai que compartim a la recta final dels dimarts amb el company Jordi Beumala. Què tal, Jordi? Bon dia. Hola, què tal, Oriol? Bon dia. Com anem? Bé, home, i tu? Ja has descansat de la intensitat del Festival de Terror? M'està costant, però intento descansar ràpid perquè la cosa no s'atura, res para i tot ens atropella.
Sempre. I a més a més ha coincidit aquest any, que ja ens ho explicaves, que va ser al Palau d'Anglazola mentre ja hi havia el festival, i també, i que no n'havíem comentat, va ser a Vic fa pocs dies, també, eh?
Doncs tot això, i encara perquè al mig va haver-hi Fira Barcelona, que va ser d'ajudar. Això ja en vam parlar, no? Del gastro, no? Del himnofòrum, sí, del fòrum gastronòmic. Això, del fòrum gastronòmic, sí. Bé, doncs una cosa que ja l'hem ventilat. Doncs sí, vam fer mostra de formatges d'artesans de Ponent amb una locura de gent, de formatges, d'activitats, de...
de moltíssima intensitat aquesta una mica. Al Palau d'Anglès, a la capital dels formatges de Ponent. Molt bé, per tant, valoració... Era només d'un dia, oi, la fira, em sembla? És només d'un dia, sempre és el diumenge. Molt bé. Per sort, perquè si no acabaríem morint tots, perquè allò és molt intens. I després, com dèiem, vas anar a Vic, perquè, clar, Vic, ciutat de fires i mercats, i s'apropa al mercat medieval, també, eh?
S'aprova el Mercat Medieval just enmig de la Puríssima, 6, 7 i 8 de desembre, i nosaltres estem treballant el que em diuen la prèvia del medieval, que és la setmana prèvia, ja ho diu la paraula, on es fan tota una sèrie d'activitats especialment adreçades per la gent i els habitants de Vic i Rodalies, perquè...
que giren en torn a la divulgació medieval des de diferents perspectives. Aquest any tot gira en torn al cel, en la seva vessant més holística i més conceptual.
des del firmament, des de les pintures, des de la poesia, la música, etcètera, etcètera. De fet, serà del 27 al 30 de novembre, no?, aquesta prèvia? Aquesta és la prèvia, correcte. I nosaltres la prèvia la inaugurem, la comencem amb la trobada a mercats medievals catalans, que aquí és on jo li foto cullerada.
33 activitats culturals amb una mirada contemporània i, com deies, amb el cel com a eix temàtic. Correcte. I et veig molt ben acompanyat a la fotografia d'això ja fa uns quants dies, de fa una setmana, de fet, eh? De fa una setmana, sí, amb la regidora i el director del Museu Episcopal de Vic. Sí. No, el Museu Medieval de Vic. De fet, la foto és davant del Museu Episcopal, això sí.
Exacte, perquè ja tots són museus i tots són grans edificis, perquè a cada llotja hi ha totes aquestes grans obres. Molt bé. Director del museu i organitzador de la prèvia, l'Oriol Piques, diguem, eh?
També està per allà. Bàsicament és el que paga la festa. És el que paga la festa. Més de 400 parades d'artesania, gastronomia i productes tradicionals. El 6, 7 i 8. 213 espectacles de 20 companyies compliran carrers. L'Èter del Mercat Medieval, que és un nou concurs per reconèixer la qualitat artesanal. I, escolta, segona edició de la trobada de mercats medievals catalans, que aquí és el que ens interessava.
Això és on estem, i a més a més aquí incloem una xerrada inaugural, sobre la cuina medieval que ens fa la Núria Vàgana, que és una estudiosa friqui cuinera del tema i que ja ha cuinat i ha donat servei en moltes fires medievals i mercats medievals,
entorn a la gastronomia medieval, perquè no oblidem que aleshores no hi havia tomàquets, no hi havia pebrots, tampoc hi havia coca-cola i pedates. Es diu ràpid cuinar i menjar tot el que menjaven aleshores, també amb una cuina molt menys evolucionada, no es parlava de dieta mediterrània, ja et pots imaginar...
I és molt curiós, molt curiós, i a més a més allà es van començar a fer servir els primers estris de cuina, tal com ara han evolucionat fins a l'actualitat. Bé, molt curiós i a més molt interessant, que és una mica d'on venim. I a més a més també es presenta el llibre del Josep Lledonosa, el darrer llibre de cuina medieval. Sí. És que, clar, ens ho posa molt a tiro. La cuina catalana de fa 700 anys, receptes que han fet història. És el darrer llibre del Josep Lledonosa,
que vam suggerir de portar-lo i ens ho vam fer cas i el duen i, escolta'm, pot ser una xerrada també a la mar de guapa. Creus que em podies aprofitar algunes receptes d'aquesta cuina de fa 600 anys? I tant. De fet, aquí vam fer una sessió de la cuina del Renaixement, que no deixa de ser la cuina medieval evolucionada. És veritat. Són uns quants segles més. I ho vam fer aquí a la sala gòtica fa uns anyets.
i vam fer tota una sèrie de menjars raroles amb fetge de pollastre, vam fer el menjar blanc, vam fer tota una sèrie de coses molt, molt, molt curioses i molt sorprenents. Clar, cuinaven molt amb espècies, però hi ha espècies molt, molt mediterrània. D'aquí sí, no hi havia espècies portades de fora, no hi havia cúrcumes, no hi havia gingebres, no hi havia moltes de les coses estàpares, per dir alguna cosa.
són coses que no existien aquí, i aleshores és molt curiós veure com fèiem servir les espècies en aquella època. I pel que fa als mercats medievals, doncs estan proliferant força a Catalunya, a casa nostra, aquest concepte? Sempre hi ha hagut molts, ara estem al voltant de...
40-50, el que passa és que també sota el paraigües de mercat medieval o fira medieval hi ha una forquilla molt àmplia de categories, de tipologies i de formes de gestionar-lo i de fer-lo. Aquí és on anem de buscar un denominador comú per oferir una certa rigorositat històrica, una qualitat i un contingut que no enganyi o no confongui el visitant.
Bé, doncs un dia ens portes algunes receptes de la cuina medieval de fa 700 anys. Tu no tens pinta que t'agradin gaire. Jo crec que ja ho intueixo que no. Jo t'ho puc amanir o fer-ho molt amable i amorogir-ho una mica, però a veure, les coses són les que són.
No, no, no podem canviar. Però trobaríem alguna cosa, trobaríem alguna cosa. Segur que sí. I, per cert, suposo que també hi ha horitzó de Sant Boi, també, no?, la Puríssima, que els dies del mercat medieval també és a Sant Boi, la fira de la Puríssima, no? Sí, sí, sí, de ple, de ple, de ple, de ple, de ple, són els mateixos dies, i Sant Boi, doncs, activitat de la Puríssima frenètica, també, però, en el fons, és el que ja venim coneixent des de sempre.
activitats o contingut nadalenc, per una banda, i contingut gastronòmic i artesania. I després tenen l'apartat de sarcaja artesana, d'aldicult, de foodtrucks, etcètera, etcètera. Bé, que sembla que ve ja una mica el fred, per tant convidarà a fer ja plats més, diguem, calòrics, eh?
Jo ahir vaig fer un caldet, perquè no n'he deixat de fer, però ahir vaig fer un brou a la merda xulo d'aquests que conviden, d'aquests que només l'Auloia diu això té pinta de sopar de manta i sopeta. Que bé, que bé. Doncs alguna cosa més, Jordi, que vulguis afegir? Fa dies que no parlem de novetats, de restauració molinenta? No.
No, no, n'hi ha poques, n'hi ha poques. Sí, n'hi ha poques. Jo només et diré, a molt d'espoiler, ara que estem a punt d'acabar la secció, que és que acabo de tenir una videotrucada amb l'Arnau París.
Ah, molt bé. Fins aquí. Fins aquí. No ho pots dir després, eh? Sí, podria dir-ho, però almenys no ho faré. No cal, no cal. No cal, no cal. Jo només et dic que d'aquí passat Nadal, passat festes, ja tenim una de les nostres cites habituals i ancestrals de Montserrer i nosaltres no parem. Per tant...
Molt aviat, a les vostres places, Arnau París. Arnau París, que el podeu veure cada migdia. El Cuines de Tibeta és aquella cuina pim-pam. I, per tant, segur que molta gent vindrà a seguir-lo allà on vingui, de la vila i quan sigui.
Sí, de fet, estarà molt ben acompanyat, perquè a hores després hi haurà una companya seva, la Jess, la Jessamí Caramés, que també podeu veure a Cuines. Que també segurament estarà programada en el mateix context. Molt bé, anem forts, eh, doncs.
Home, 175. Jo ens deixaré anar una altra pista, un número màgic. Per tant, dit això ja, ho podeu deduir perfectament. I qui no, que truqui i que t'ho pregunti fora d'antena. Exacte. Doncs deixem-ho aquí, Jordi Bonmal. Escolta, un plaer, gràcies i que tinguis una bona setmana, eh?
Va, vinga, una abraçada tuya. Abraçada forta, gràcies. Arribarem a les 12, per tant, posarem punt i final al programa amb el Molinenc, el bon amic Eloi Canyelles, amb el seu projecte, Eloi Canyelles, que presentàvem aquí al programa del 2023, amb això que es diu Better Place. And say let's go, I know you know a better place to sing our songs a different way perhaps they're wrong
Bona nit.
I don't know the things you feel. Inside me, I can't believe what's happening. A lot of noise. Amb la música del convilatà Eloi Canyelles tanquem el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 18 de novembre. Ara us deixem amb la Sílvia i l'informatiu Molins de Rei al dia. Fins a un quart d'una. Avui tenim reemissió del programa Picama. A dos quarts d'una, fins a arribar a la una. Per tant, no tenim nou contingut. I a la una, la reemissió...
del programa de la Judit Herrera i de la Madrona Sala, l'aventura de cuina. Connexió amb la xarxa i a partir d'aquí a la migdiada i la resta de programació pròpia d'aquesta casa fins la una de la matirada. Que acabeu de gaudir d'aquest dimarts i el bon dia i bona hora tornem demà a les vuit en punt del matí. Fins aleshores, que vagi molt bé. You told me not to cry but I need that
I know you know Together we'll learn how to grow I know you know With one hand we can change the world I know you know Hold me hard and say let's go I know you know
Són les 12.