Molt bon dia, Molins de Rei, què tal com esteu? És dimecres 29 d'octubre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de la ràdio nostra. Ara mateix amb 12 graus de temperatura, per tant, temperatura lleugerament superior a la que hem tingut aquests darrers matins, però això sí, està plovent. Tampoc plou amb intensitat, però està plovent aquí al centre Vila...
des de ja fa alguna estona. Ara ens actualitzarem pel que fa a la informació de servei, de seguida, amb la previsió meteorològica i, evidentment, la resta d'informació que repassem cada matí aquí al programa. Després, evidentment, farem un repàs a l'actualitat local, la programació ja vindrà després, l'actualitat local, també l'agenda d'activitats per aquests propers dies i, evidentment,
també la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Després, a dos quarts de nou, us parlarem d'una exposició que podeu veure aquests dies al local del SEM fins al 28 de novembre, encara teniu temps. Val la pena estar a la sala d'actes, a la part dreta de la sala d'actes, de la sala principal del local del SEM. És una exposició que porta per nom Entre Còduls i és obra de l'Aina Vilafarrés.
És un treball en què fa referència a les parets i a les agulles de Montserrat i parla de les primeres línies d'escalada que es van obrir a la muntanya màgica al segle XIX, la seva evolució i aquí n'explica diverses línies i vies d'escalada i les ha plasmat amb una sèrie d'escultures molt interessants
que en parlarem amb ella d'aquí una estona, amb l'autora, amb l'Aina Vila Ferrés, val la pena veure-les, i teniu l'exposició des del 17 de novembre, ja fa alguns dies que hi és, i fins al 28 de novembre al local del SEM. Després de parlar amb l'Aina Vila, el que farem és escoltar l'Apunt del Dia, avui dimecres, acompanyats de la companya periodista de la Laura Herrero,
Farem, això sí, el repàs a la programació de la ràdio nostra i el repàs a la televisió per l'altre, el més destacat de la televisió, i acabarem aquesta primera hora parlant de jocs, de jocs de taula. Ho farem amb el Ricard Garcia, membre de l'entitat Molins de Jocs, que ens acompanyarà Fidel a la seva cita setmanal per recomanar-nos un joc. La setmana passada, de fet, ens parlava d'aquesta fira, aquesta gran trobada a nivell europeu a Alemanya, on el teníem a Assen,
i no sé si ens explicarà com va anar o en tot cas ens recomanarà algun que altre joc. A partir de les 9, la cançó del dia, la cançó que ens tria el Magí Canyelles els dimecres abans de la tertúlia d'actualitat.
que avui compartirem, aviam, amb el Jordi Torró, el Toni Ramoneda, la Mari Carmen Juárez, la Samare Lansari i, en principi, el Pere Madurell. Serà fins les 10 del matí. I a partir de les 10, a l'equador del programa, farem l'espai polític del dia. Avui, preguntes a l'Aire Molins, amb el regidor portaveu d'aquesta formació, que és el Pep de Gà, que ens acompanyarà el dia abans de la celebració d'aquest ple...
que tenim demà a la sala de sessions de l'Ajuntament, el ple ordinari del mes d'octubre. Parlarem d'aquesta i altres qüestions i l'abstenció de l'aire també en les ordenances fiscals al debat que es va produir el dijous passat.
Després, a dos quarts d'onze, parlarem d'art. L'art és vida. Amb la Cefarús avui ens proposa parlar de la Dharma, del Palau i de Lluís Permanyer. Farem aquesta pinzellada fins a arribar a les onze del matí. La Dharma que actuava el passat dissabte al Foment, en el marc d'aquest recorregut que estan fent per Teatres i Ateneus de Catalunya,
amb el títol La d'Arma a un pam. I és que van ser escassament 100 persones les que van poder veure la companyia elèctrica d'Arma de prop. Això sí, amb molt bona actuació. Ens parlarà d'aquestes i altres qüestions a partir de dos quarts onze.
I a partir de les 11, a la segona part, a l'última hora del programa, jo us recomano que també ens escolteu, perquè aquesta setmana una delegació de Gàmbia, del País Africà, està visitant diversos municipis, entre ells Molins de Rei. Ho fan al projecte Zero One,
O-West, Gàmbia, recirculant residus orgànics en la cadena de subministres a Gàmbia. És un projecte cofinançat per la Unió Europea i liderat per l'entitat gambiana Embolo Association.
en la qual hi participen ajuntaments tant de Molins de Rei com de Torrelles, Santa Coloma de Cervelló o bé Sant Joan d'Espí. L'àrea metropolitana, per una banda, l'ajuntament de Can i Fing, que és un municipi de Gàmbia on s'implantarà aquest projecte, i també la Cambra de Comerç de la dona de Gàmbia, hi participen com a entitats socio-coimplementadores. Van ser ja diumenge aquí a Molins de Rei aquesta delegació, on se'ls va fer una benvinguda, una festa benvinguda,
i seran tota la setmana, i avui passarem per l'emissora a explicar-nos tot aquest projecte. Hi tindrem diversos convidats, encapçalats, en aquest cas, per la Sílvia Llopar, que és coordinadora d'aquest projecte Desembol Association, amb el Màlang Sambú, que és el director executiu
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
l'Anafi Barri, que és la presidenta de la Cambra de Comerç de la Dona de Canvia, i el de Min Sonko, que és tècnic de residus comunitaris de l'associació Embolo. Tots ells seran aquí amb nosaltres a partir de les 11. I a dos quarts de 12, el Joan Vilaseca amb el seu Espai Parlem de, per completar el programa,
a les 12 del migdia. I tot això, doncs amb aquestes 4 hores de ràdio, Sílvia Arter, Roger Doset, Oriol Romeu, i a partir de les 12 tenim l'informatiu bonitzar el dia amb la Sílvia, després l'Ona Rainbow a dos quarts d'una i a la una la remissió del món interior per completar aquest matí de dimecres 29 d'octubre de 2025. Comencem de moment, el bon dia i bona hora, som-hi!
Són les 8 del matí, pràcticament 8 minuts. Anem a fer un repàs a la informació de servei. El primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Saludem el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles. Hola, Jordi, que ens expliques? Bon dia. Hola, Oriol, bon dia. Cel tapat en aquests moments aquí a Molins de Rei i un cel amenaçador. De fet, s'espera que al llarg del dia d'avui tinguem precipitacions. Ja aquest matí les tindrem.
i aquestes pluges no seran gaire importants. Per tant, agafeu el paraigua perquè d'aquí a poca estona es pot posar a ploure tranquil·lament i ho farà al llarg del matí, tot i que en pauses. No seran grans pluges i aquest risc de precipitacions ens afecta durant tot el dia. Per tant, tingueu el paraigua, com dèiem, ben a prop i això sí.
Amb un cel ben cobert, les temperatures mínimes han pujat. No fa tant de fred com aquests últims dies a la mateixa hora. Tot i això, les temperatures màximes avui quedaran, com les diu, un pèl més curtes perquè el sol no el veurem. De cara a demà, obertura de clarienes, però ja sense risc de precipitacions. En principi, demà no ha de ploure, però dels núvols encara estaran presents, però vaja a veure amb una miqueta més el sol i les temperatures demà seran molt semblants a les d'avui, tot i que les mínimes encara podrien pujar una mica més.
Molt bé, fantàstic. Doncs moltes gràcies, Jordi. Ara mateix 12 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora i a les 8 del matí, 9 minuts, anem a conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Si la pluja està fent molt la guitza o no a les carreteres, ens ho explica des del RAC, com sempre l'Eduard Baciana. Com ho tenim això, Eduard? Bon dia.
Molt bé, doncs ara mateix hi ha complicacions al Baix Llobregat. A la B20 i a la C32 al punt de Cornellà hi ha la calçada tallada per manifestacions en sentit Barcelona. També a l'A2 i a la B23 hi ha fins a 13 quilòmetres de retencions des de Sant Andreu de la Barca i des del Papiol fins a l'Avinguda Diagonal. I també trobem l'antitud a la C30 del Prat i a la C32 Sant Boi i les dues en direcció a la capital catalana. A la C58 entre Ripollet i Montcada un vehicle avariat talla un carril i provoca 5 quilòmetres de retencions en sentit Trinitat.
I també a la 7.30 o Badalona, un altre vehicle variat talla un carril en sentit Barcelona. A la P7 trobem complicacions al punt de Barberà, en dos sentits de la marxa, i també a Sant Cugat en direcció a Tarragona i al Vallès. Trobem l'antitud a la B30 Barberà, en dos sentits de la marxa, i a la C17 Parets, en sentit sud. Pel que fa a les rondes de Barcelona, hi ha més d'11 quilòmetres de retencions a les dues vies en sentit Llobregat, des de Sant Adrià i des de Santa Coloma. I això és tot des del RAC. Bon dia. Gràcies, bon dia.
i que vagi molt bé la jornada. Eduard, anem ara a escoltar l'oferta de feina amb el Francesc Rueda a les 8 del matí i 10 minuts. Quina és l'oferta que ens destaques avui? Francesc, bon dia. Hola, bon dia. Avui vull comentar-me una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada en Molins de Rei. Ens demanen una administrativa o administrativa de compres. Les busca una persona per treballar la jornada partida, 40 hores semanals, de dilluns a dijous, de 8, 15 a 17 hores i els divendres de 8 a 15 hores.
El contracte seria indefinit en un període de prova. El salari estaria entre els 19.000 i 23.000 euros bruts anuals negociables segons l'àlvoa del candidat i les trastres les pròpies d'una administratura de compres en una empresa de distribució de material mèdic. Hi ha gestió i planificació de les compres a nivell nacional, tasques administratives relacionades al departament, entrades i ordres de compra, enviament i reclamació de comandes, conciliació de factures...
cooperació i suport a altres departaments de l'empresa, administració, magatzem, etc. Es busca una persona que tingui bons coneixements d'Excel, valorable també coneixements bàsics de compres i logística i aptituds com capacitat de gestió, persona resolutiva, habilitats comunicatives, empatia i bon tracte i capacitat per treballar en equip.
A nivell de requisits es demana un any d'experiència en feina similar, català i castellà, ofimàtica a nivell d'usuari i d'estudis, una FPU o un grau mig com a tècnic de gestió administrativa i també es valorarà coneixements en gestió de compres i logística. També serà valorable tenir carnet de conduir i vehicle si són persones de fora de Moritz de Reis.
Molt bé, fantàstic. Doncs moltes gràcies, Francesc, per la informació que trobareu quan ja del web clicfeina.cat. Ara el que també farem és recordar-vos l'horari al servei especial de Tots Sants pel que fa al cementiri. Tenim l'horari ininterromput, de 9 del matí a 6 de la tarda, al cementiri, el proper cap de setmana, com és habitual quan arriba Tots Sants. Què vol dir això? Doncs divendres, dia 31...
dissabte, dia 1 i diumenge, dia 2, aquests 3 dies, el cementiri municipal obrirà de les 9 del matí a les 6 de la tarda, de manera ininterrompuda. Recordeu, divendres, dissabte i diumenge. Tenim també servei especial del bus al cementiri pel que fa al dia 1 de novembre, el dissabte, tots sants, des de 2 quarts de 9 del matí fins a un quart de 7 de la tarda. La primera sortida és a 2 quarts de 9 des de la Riera Bonet, darrera sortida
a les 18.35 des del cementiri. La freqüència de pas serà cada 30 minuts i aquest servei indica que és de pagament. Però hi haurà aquest servei especial del bus al cementiri tota la jornada, o pràcticament tota la jornada de l'1 de novembre, des de dos quarts de nou del matí fins a dos quarts de set.
de la tarda. I obrirà el cementiri ininterrompudament de 9 del matí a 6 de la tarda, tant divendres com dissabte com diuenge. Informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí, de manera que completem la informació de servei. Recordem-vos la farmàcia de guàrdia per avui dimecres, dia 29 d'octubre, aquí a la vila. Avui és la farmàcia Milà.
que es troba al carrer Riera Mariona, número 3, al barri de les Conserves. Recordeu que l'horari del servei de guàrdia sempre és des d'ara les 9 del matí fins les 10 de la nit.
Continuem un minut i arribarem a un quart de nou del matí.
Fem un repàs a l'actualitat local explicant-vos que l'Ajuntament ens ha fet constar que ja està en marxa la restauració de les escultures de la façana del mercat municipal. Silvia Rés, molt bon dia. Bon dia, doncs sí, és les feines de restauració i de consolidació d'aquests conjunts escultòrics que hi ha a la façana del mercat.
L'obra ha començat aquesta setmana i s'acabarà el proper 7 de novembre. El que més destaquen són els treballs que es faran per recuperar l'escultura d'un ocell que està situada sobre l'entrada, que va haver de ser retirada aquesta escultura per evitar un possible despreniment.
i també es repararan els conjunts escultòrics que hi ha a la façana que dona al carrer Rafel Casanova. El projecte suposa una despesa de 25.600 euros, els quals 7.700 venen d'una subvenció de la Generalitat.
que el 1934 va començar la construcció del mercat a càrrec del mestre d'obres Josep Badia Rubí. Com a element ornamental es va incorporar un frisk que ressegueix tot el perímetre de l'edifici i les façanes i els portals es van decorar.
amb escultures fetes amb motlla d'animals i fruita, abocant els productes que hi ha als mercats, en els quals en destaca justament la portalada del carrer Rafael Casanova, signada per J. Cardellà, la qual representa l'alegoria de l'abundància, les que s'estan justament restaurant ara en aquests moments.
Molt bé, això serà fins al voltant del 7 de novembre que es donaran aquestes obres. També mirant més enllà, hem d'explicar-vos que l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha aprovat les ordenances fiscals pel 2026.
El tribut metropolità, que finança nombrosos serveis públics arreu del territori, recaptarà, al proper exercici, 93, gairebé 94 milions d'euros. La taxa metropolitana de tractament de residus, que cobreix el 100% del cost del servei, tindrà l'any que ve un augment del 3%, equivalent a l'IPC. L'actualització dels imports d'aquesta taxa de diverses activitats econòmiques i comercials, com els habitatges turístics, augmentarà la recaptació 171 milions i mig...
La quota íntegra d'aquest tribut metropolità és el resultat d'aplicar a la base imposable de l'IBI el tipus impositiu. De cara a l'any que ve, aquest tipus impositiu serà, tant per particulars com per espais de caràcter comercial i econòmic, del 0,045%. La recaptació que es preveu fer és de gairebé 94 milions d'euros. El 2026 no s'aplicaran bonificacions ni excepcions a la quota resultant d'acord amb allò que estableixen les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Nota de premsa de l'àrea metropolitana de Barcelona explicant l'aprovació també, com va passar aquí a Molins de Rei, de les ordenances fiscals pel 2026. I canviem de qüestió i parlem de casa nostra, dels matossers concretament, perquè fan castells de set a la trobada de colles del Baix Llobregat i tenim també cita aquest cap de setmana aquí a Molins de Rei.
Doncs sí, aquest passat cap de setmana, per començar, es va fer a l'Hospitalet aquesta trobada amb 10 colles de la comarca. Els de Molintari van fer una bona actuació, van assolir els objectius que s'havien marcat i això suposa una actuació prèvia i important a la diada que faran aquest diumenge aquí a la vila. El Pol Amat, que és el president de la Colla Castellera, ens explicava com ha anat aquesta trobada i com ha preparat la diada aquí a la vila.
L'objectiu que portava la tècnica era fer un set fora de casa complet i amb escreix. No vam poder fer només un set, sinó que en vam fer dos. Vam fer el 3 i el 4 de set i després el 5 de 6. Això és gràcies també a la resposta de tota la gent que va vindre a la trobada.
Ja esperem que la diada d'aquest cap de setmana el mateix i a veure si ho podem acabar d'endolçar amb el pilar de 5 que se'ns està resistint aquesta temporada, que ja seria per acabar de posar-hi la cidareta a la diada.
Aquesta setmana fan els assajos habituals, avui dimecres i també divendres al Castelló, a la Federació Obrera. El de divendres serà especial perquè hi han convidat ex-matossers, matosseres, perquè els ajudin a preparar-se i els donin suport a la diada i després tots plegats faran la castanyada. La diada és aquest diumenge a les 11 ja cerca Vila del Pilar Quínder des de la Federació Obrera. Donaran a conèixer el casteller, castellera sorpresa i a les doble del migdia actuació a la plaça de la Vila.
I parlem dels amics del museu perquè programen per demà una nova proposta de músiques al museu. En aquest cas, amb Arlet Valls i Mariona Font, que oferiran un repertori amb cançons que inclouen tres cançons del primer treball d'Arlet Valls, l'EP titulat Eclipse. Ella és actriu, cantant i compositora i, com dèiem, a la primavera va gravar aquest primer EP. Té quatre cançons, dues en català i dues en castellà,
i d'aquestes tres les interpretarà el dijous, demà, al museu. Ella mateixa, Arlette Valls, ens ha parlat d'aquesta primera experiència escrivint i gravant un disc. És un disc molt personal. És el meu primer disc, ha sigut una mica complex i no sabia que jo podria compondre, perquè jo soc actriu i cantant, però en ningún moment m'havia posat en ment de fer això, no? Ha sigut el primer disc que jo volia postantejar al terreny, no?
per veure cap a un futur, cap a on anar com a artista. A mi m'ha agradat molt la música, m'ha agradat tota la música, l'únic que potser no et faig és el flamenc, per exemple, no conec-t'ho tant, però tot m'agrada, fins i tot el rock, el blues, tot això m'encanta, tota la música. I clar, vaig dir què faig, no?, què faig, llavors vaig fer quatre cançons de quatre estils que en aquell moment a mi em tocaven molt, que és el pop, el reggaeton així per ballar, reggaeton disco...
Doncs aquests són els estils més de pop, reggaeton i reggaeton disco i acústic. Quatre cançons i quatre estils. La podreu escoltar el dijous a dos quarts de vuit del vespre a la seu del Museu del Carrer Pintor Fortuny. L'entrada és gratuïta. I parlem de la victòria, també del primer equip del Molins Arreig Club de Futbol contra un rival directe.
Han guanyat 3 a 0 contra la Brera en un partit molt complicat i intens. A més, els va complicar el final del partit a l'última mitja hora perquè els van expulsar dos jugadors amb un minut de diferència i van jugar 9 contra 11 durant 30 minuts. Tot i així, el Molins arriba a frenar la Brera i van acabar 3 a 0 a favor del Molins. Alberto Morales, el seu entrenador, destacava la importància d'aquesta victòria.
Un partit molt important per les aspiracions de l'equip, per poder anar cap endavant i mirar cap amunt a la taula classificatòria. Un partit que serveix per tirar els ànims cap amunt. Va ser un partit molt exigent. Portem dos partits jugant en inferioritat numèrica, tot i així fent molt bons partits i l'altre dia traient els tres punts amb nous jugadors durant 38 minuts. Aquest cap de setmana visitem el camp de la penya a Màlaga
una Penya Màlaga que està segon classificat a punts iguals que el primer i intentarem anar allà a fer un bon partit i guanyar. El Molins ara mateix és cinquè i el partit que ens explicava contra Penya Màlaga és dissabte a dos quarts de sis de la tarda en Camp Contrari.
Seguim, passen sis minuts d'un quart de nou. Anem a fer un breu repàs a l'agenda d'activitats. Avui, en principi, no tenim propostes, però sí que demà dijous en tenim algunes més. Hi ha la presentació del llibre del Francesc Borrell i Ros a la llibreria Cent Vides.
Per sempre, mai més. És el títol d'aquesta novel·la editada per la Magrana. El mateix autor, Francesc Borrell, serà aquí a la llibreria per parlar amb Sergi Arroyo, el Boninenc, i presentar aquest llibre. Demà, dos quarts de vuit, a les 100 vides, al carrer Verdaguet 98. És a la mateixa hora que hi ha les músiques al museu, com us explicàvem. També tenim l'aula d'extensió universitària, que presenta nova xerrada demà a dos quarts de set a la Federació Obrera. Cervantes i Shakespeare, a càrrec de la Margarida Codina Carbonell, adreçat a socis i sòcies...
de l'entitat, de l'aula d'extensió. També parlem del foment, perquè programa 3 propostes aquest cap de setmana de Castanyada. Divendres a les 9, espectacle d'improvisació i un pro-show horror. Dissabte, David Guapo a les 9 i diumenge a les 6 de la tarda, Teatre on Déu Salvatge amb Pere Arquilloé, Maria Rivera, Ivan Benet i Laura Aubert.
Molt bé. I després tenim ja totes les castanyades que ja anirem repassant en el transcurs dels butlletins horaris. Només deixar constància que els reiers del cau seran a partir de demà a les escales del carrer Mercat, a dos quarts de cinc fins a les nou. També hi seran divendres i dissabte.
I la grupa, en aquest cas els joves de la grupa, seran a la plaça de la Creu, com és habitual, el divendres, el dissabte i el diumenge, de 9 del matí a 9 del vespre, també venent castanyes. I moniatos, i el que faci falta. Vinga, seguim endavant. 7 minuts i dos quarts de 9. Anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita, premsa que acostumem a rebre aquí al programa, i també una pinzellada del nou número d'enllaç que acaba de sortir. Ordenem tot plegat. Roger, quan vulguis.
Doncs el periòdico, en el primer aniversari de la tragèdia que va causar 237 víctimes mortals a València, de la Dana, parla dels 5 errors que van agreujar el caos en aquesta emergència. La indecisió, el secopi i la subestimació del temporal. Principals errades. El 112 va rebre 36 trucades per minut.
Mentre Mazón dinava al Ventorro. L'assistència del president tensa al funeral d'estat per les víctimes que es fa avui i els familiars dels dos desapareguts confien encara, a aquestes hores, a recuperar-ne els seus cossos. Ona, la nena del 29-O, una parella d'Alcudi, ha relatat el contrast entre l'alegria pel naixement de la seva filla i la desolació al tornar a casa. I Sánchez presentarà els pressupostos, malgrat el cop de porta de Puigdemont. També el PSOE ignora l'origen dels diners que va avançar a Avalos, Zerdán i Coldón efectiu
i l'Hospitalet aposta per eliminar els pisos turístics l'any 2028. També les emissions de CO2 mostren per primera vegada senyals de descens. També entrevista el jutge García Castellón, que ha publicat les seves memòries. A La Vanguardia, el setge polític i social plana sobre Amazon un any després de la Dana, Feijó insta el seu varó a respondre totes les preguntes sobre el que va fer el dia de la tragèdia i a bascar l'altilla
de mentider. Les víctimes no volen que assisteixi al funeral d'estat que hi haurà avui a València en memòria dels 237 morts. Hi ha ball de xifres en els morts, perquè suposo que l'avantguàrdia no compta els desapareguts encara. Una tragèdia que no oblidaran mai, amb fotografia de portada d'una de les persones que va perdre tres familiars en aquesta tragèdia. L'exèrcit d'Israel bombardeja, diu l'avantguàrdia a Gaza, altre cop després d'acusar Hamas de trencar l'alt o el foc.
i el monstruós huracà Melissa arriba a Jamaica amb vents propers, atenció, als 300 quilòmetres per hora. El govern aprova el decret de renovables amb sessions Esquerra i Comuns i a Barcelona Lady Gaga exhibeix tot el seu poder. També a Sichena les pintures es desmuntaran en 72 fragments
i acte solemne a l'Espanyol es vesteix de gala en el seu 25è aniversari. El diari Ara també parla d'aquesta dana. La cap del 112 Valencià admet que el govern espanyol li va demanar l'alerta a dos quarts i cinc minuts de set de la tarda. La declaració davant la jutge afegeix una nova evidència de la negligència
de l'executiu d'Amazon. El president valencià assistirà avui al funeral d'estat per les víctimes que li havien demanat que no hi anés. Parlen també amb fotografia de portada de l'huracà Melissa amb vents de gairebé 300 km per hora i d'Israel que torna a bombardejar Gaza amb l'ordre de fer-hi atacs contundents. Els hotelers de Barcelona volen salvar la meitat dels 10.000 pisos turístics i Catalunya ja té desplaçats climàtics. Estem atrapats. També avui, suplement Terras de Lleida, els projectes energètics topen amb el món rural.
Repassem també la portada del punt avui, que es titula Això va per llarg. Un any després de l'Adana, al País Valencià, la reconstrucció avança, malgrat que els efectes de la tragèdia encara són visibles. També llegim aquest manual de supervivència i l'executiu espanyol intenta minimitzar la ruptura amb Junts mentre Alberto Núñez Eijo torna a protegir Mazón.
Crònica de David Portavella, Sánchez i la fase de negociació, i de Lluís Llort, 80, 40, 50, 45. Xifres literàries, disidre grau. També parla amb l'espanyol que celebra amb orgull el seu 125è aniversari i entrevista l'alcalde de Pai Porta, Vicenç Iscar. Com a alcalde he de parlar amb Mazón, diu, jo no el puc fer fora.
I repassem també la portada del llaç que acaba de sortir, el número 610, que ja trobareu a les llibreries, amb voluntat d'arrelar el repte de l'acollida des de les aules fins als comerços. També parlant del Servei Local de Català, entrevista a Marta Espona i altres temes a aquesta portada, com la mort de Josep Maria Puvill, l'artista del poble i pal·liactius, un projecte per humanitzar les cures pal·liatives.
Molt bé, dos minuts i mig i seran dos quarts de nou. Diaris Digitals. Comencem per BTV, que diu que mor una nena de 14 anys atropellada per un autobús interurbà a les Corts. Això passava ahir dimarts, cap a tres quarts de deu de la nit, a l'alçada del número 107 de Gran Via de Carles III, molt a prop de l'Avinguda Diagonal, i avui havia implicat en aquest accident mortal un autobús de la companyia de transport interurbà Montbus. Com a resultat
d'aquest atropellament ha mort aquesta nena de 14 anys. Amb aquest ja són quatre els vierants que han mort aquest any als carrers de Barcelona i en total 9 víctimes a Barcelona d'accidents de trànsit a la ciutat. I ja han sortit el jurat i han anunciat els Premis Onda 2025 amb molts catalans entrants premiats. Toni Clapés pel versió Recum, Gemma Nierga per Café d'Idees a Ràdio 4.
i d'Oscat, també Mònica Tarribas pel documental que va fer de l'Opus Dei, o també, per exemple, Candela Penya o Letícia Dolera, són altres de les premiades. El millor comunicador és per El Gran Wyoming, en concret Candela Penya per formar part del repartiment femení de Fúria, d'HBO Max, també per la sèrie drama Exa Eco Querer de Movistar i Pubertat d'HBO,
de Leticia Dolera, a més d'altres persones que han rebut reconeixements. Enguany TV3 explica El Nacional no s'ha endut cap premi, tampoc ni Telecinco ni Antena 3, i s'ha reconegut aquests diferents comunicadors. I acabem amb El Nacional.
que explica que reclamen retirar el nom del rei emèrit de Joan Carles I dels espais públics per la seva relació amb Franco. L'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica sosté que Joan Carles de Borbó va ser un dirigent franquista i, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica de l'any 22,
s'han d'eliminar tots els elements que exaltin dirigents de la dictadura. Joan Carles, diuen, va ocupar la direcció d'estat de la dictadura i això el converteix en dirigent del franquisme. Aseguren que va presidir Consells de Ministres mentre hi havia detinguts i torturats. Milers de republicans morien a l'exili sense poder tornar...
a casa seva. L'entitat de memòria exposa que ara el govern espanyol està commemorant els 50 anys d'Espanya Llibertat i recorden que el proper 30 d'octubre es compliran 50 anys, el dia en què Joan Carles de Borbó va assumir la direcció de l'Estat en el marc encara de la dictadura franquista. Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Si aneu aquests dies al local del SEM i veureu a l'entrada a la sala d'actes, a la banda dreta de la sala d'actes, una exposició artística que porta per nom Entre Còduls, que és obra de Laina, Vila i Ferrés. Es pot veure fins al 28 de novembre i és una exposició molt interessant.
perquè ens dibuixa les parets i agulles de Montserrat i el paper que ha tingut el món de l'escalada des dels seus inicis en aquesta muntanya a mitjans del segle XIX. Anem a saludar uns minuts a l'Aina Vila i Ferrés, l'autora d'aquesta exposició. Què tal, l'Aina? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Gràcies per acompanyar-nos. De fet, hem d'explicar que l'Aina, aquesta exposició, és el treball final de grau que va fer de Belles Arts. M'expliques què et va motivar a fer el treball final de grau justament de Montserrat i del món de l'escalada? Sí, bàsicament jo soc escaladora i fent un treball anterior també en ferro, doblegant una varilla de ferro,
la línia, com la forma, em va recordar a la línia que tenen les ressenyes d'escalada, que són com els mapes que fem servir per anar a escalar. I a partir d'aquí vaig començar a explorar com ho podria portar a que fos el meu treball, perquè bàsicament el món de l'escalada és molt ampli, hi ha moltes vies, i vaig decidir cotar-ho a Montserrat, i tenia curiositat per saber els inicis, i llavors vaig començar a buscar informació i això.
Molt bé, i ja ho expliques amb un text a l'inici, Aina, que les primeres ascensions són de mitjans del segle XIX i ho situes fins just alguns anys abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, no?
Sí, bàsicament és el període en què he considerat com de primeres ascensions, ja que això podríem dir que s'acaba amb l'esclat de la Guerra Civil, ja que hi ha una parada en l'activitat escaladora. Llavors, dins d'aquest període vaig trobar més o menys unes 20 ascensions. Sí que n'hi ha d'altres, però de les quals no vaig trobar ni ressenya ni massa informació, només vaig trobar com el nom. I em vaig centrar al final en aquestes 20.
Molt bé, i a partir d'aquí hem d'explicar que tu fas un petit text de cada agulla, això per una banda i per l'altra hi ha aquestes escultures. Explica'm què representen tot aquest conjunt escultòric que veiem just a l'entrar en aquesta exposició. Les escultures són bàsicament les línies extretes de les ressenyes, o sigui, com els camins
I cadascuna està situada com dins del perfil de Montserrat en el lloc on estaria en el macís. Molt bé. I a més a més, suposo que també ho has fet tu, el dibuix de cada agulla i que expliques des del cavall Bernat fins altres potser no tan conegudes. Això també ho has fet, suposo, amb dibuix, no?
Sí, tots els dibuixos els he fet jo. Estan fets amb tinta xina i plomilla i llavors els vaig escanejar per dibuixar sobre la línia en digital. I fas una petita explicació a cada una de les agulles de quan es va iniciar la via en qüestió, no? Sí. De fet, cada escultura té un número que correspon amb el dibuix i l'explicació i així es pot anar també ubicant en el perfil
I en aquesta explicació apareix una breve explicació de l'escalada, l'any en què es va solir el cim i qui ho va fer. Molt bé. He vist també, Aina, que aquesta exposició la vas portar justament a Montserrat, que està celebrant molts actes en el mar del seu mil·lenari. Com va anar l'experiència? Home, doncs va ser una mica emocionant, perquè va ser una cosa que no m'esperava.
I els va agradar la meva obra i em van dir si m'agradaria fer part dels actes del mil·lenari i trobo que ser el millor lloc per explotar aquesta obra, la veritat. Molt bé. Ara l'exposes aquí a Molins de Reí. Tens intenció de seguir-la movent per Catalunya? Sí, m'agradaria seguir-la movent. Encara no tinc cap lloc fixat.
però la intenció és anar-la movent i que la gent la pugui disfrutar. Molt bé. I la teva idea és, per tant, especialitzar-te en aquestes peces escultòriques de metall o estàs oberta a altres disciplines, també? Fent beies arts vaig fer sobretot escultura amb ferro, però també toco altres disciplines. Ara estic fent escenografia o intento. Molt bé. Escolta, et van posar bona nota o no el treball final de grau?
Sí, m'han posat un nou. Ah, un nou, eh? Perfecte, home. Està molt bé tot aquest concepte, eh? Que podeu veure, com dèiem, al local del SEM i que l'aniràs movent, diguem, altres indrets que t'ho puguin demanar. Escolta, i de tot aquest treball que has fet com a amant de l'escalada, que és amb el que et quedes, el que has après de tot aquest treball que t'ha portat aquest entrecòduls? Doncs veure com...
aquella gent pujava per llocs que ara ho podem fer amb les tècniques que tenim però en aquell moment pensar que eren diferents i que realment els que érem valents eren ells a pujar en lloc desconegut sense tot el material que tenim ara exacte, anava a dir amb un material absolutament diferent o molt més precari si estem parlant del segle XIX i tot sí, sí no tenien ni peus de gat ni les cordes que tenim ara
Molt bé, i a banda d'això també la gent que no som diguem experts en l'escalada però que sí que ens sona per exemple com dèiem el Cavall Bernat descobrirà també moltes més agulles molts més detalls si llegeix les teves explicacions que suposo que hi ha molts racons amagats que ens expliques en aquesta exposició també Exacte, al final és com per apropar el món de l'escalada a tothom, ja sigui escalador o no
Molt bé. Doncs l'exposició la podeu veure fins al 28 de novembre, porta per nou, com dèiem, entre còduls, i la trobareu a la sala d'actes, a la banda dreta de la sala d'actes del local del SEM, com dèiem, és obra de l'Aina Vila i Ferrés, un treball que és el resultat del treball de final de grau, com hem explicat.
i que ens dibuixa aquestes parets i agulles de Montserrat en paper i també en aquestes peces escultòriques de metall. Molt bé, Aina, alguna cosa més que vulguis compartir i comentar? No, moltes gràcies a vosaltres. Un plaer. Per tenir-me. Que no ho he dit, que l'Aina ets del Maresme, d'Arenys Damunt. Sí. Molt bé. Doncs gràcies per acompanyar-nos i molta sort amb la trajectòria artística. Vale, moltes gràcies a vosaltres. Una abraçada, que vagi molt bé.
Adeu.
Vols estar al dia de l'actualitat del Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Vaig a reviscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chi. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock,
El disco i el que faci falta. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chi, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molint de Rei.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Seguim endavant el bon dia i bona hora d'aquest matí d'imecres, plujós de moment i gris, però bona temperatura, ara mateix 12 graus a l'exterior de la missa hora. Ens queden 4 minuts per arribar a 3 quarts de 9 del matí i el que farem ara és escoltar l'apunt del dia, la setmana passada també per diverses circumstàncies.
No vam poder escoltar ni el David Guerrero el dimarts ni la Laura Herrero el dimecres. Aquesta setmana els hem pogut recuperar, contents que així sigui. Per tant, anem a escoltar l'apunt del dia de la Laura Herrero Mas. Què tal, Laura? Com estàs? Bon dia i ben retrobada. Bon dia i bona hora a totes i tots. Avui fa exactament un any, un any des que la comunitat valenciana...
Des que València i moltes comarques del seu voltant van viure una tragèdia que encara avui costa dissimilar, la Dana, d'aquell 29 d'octubre de fa un any, del 2024. Un episodi de pluges brutals torrencials que van deixar 229 persones mortes, centenars de famílies trencades i drames a tots els nivells. Un desastre natural, però també crec un fracàs humà i institucional, sobretot.
Durant aquest any, la ferida no s'ha tancat. De fet, ens el contrari. Les associacions de les víctimes les podem seguir escoltant com demanen justícia, com es queixen que encara no han arribat ajudes i, sobretot, respostes sobre què va fallar, per què tot aquell aigua va arrasar amb cases i amb persones.
Les crítiques a la gestió continuen sent moltes i molt intenses. Diversos informes diuen que el sistema d'alertes d'emergència va arribar massa tard. No és per menys, va arribar molt tard. Molta gent no va rebre aquest avís, el famós és alert, fins que els carrers ja eren rius. També s'han denunciat retards en les ajudes de reconstrucció per aquestes cases, per aquests negocis que van desaparèixer literalment per l'aigua.
I de fet, en alguns pobles encara hi ha cases i camins que no estan reparades. L'altre dia, un company va anar a Xiva i m'ensenyava una foto i realment semblava que hagués passat un mes i no un any d'aquella riuada.
Les víctimes se senten abandonades i diuen no volem homenatges, volem solucions. Avui de nou els tornarem a escoltar als carrers de València. Hi ha una nova manifestació convocada. Serà la dotzena des d'aquella catàstrofe. I el lema és el mateix.
Mazón, dimissió. Sí, perquè encara no ha dimitit ni l'han fet dimitir. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, continua sempre en el punt de mirar per la seva gestió durant l'Habana i després. Ha canviat de versió dels fets unes quantes vegades. D'on estava ell? En el famós Ventorro dinant amb una periodista i sobre què va fer mentre l'aigua s'ho anduia tot a la seva comunitat valenciana.
Un any després, el record de l'Havana és encara molt viu, sobretot per les persones que ho van patir. El rastre que va deixar i els episodis meteorològics que ens deixa el canvi climàtic ens ho recorden. Hem après la lliçó? Doncs no ho sé. El que sé ser és que cal invertir en prevenció, en infraestructures segures i també en educació ciutadana.
No n'hi ha prou amb rebre les alertes. Cal saber com actuar, on anar, com protegir-se. I ja és prou dur haver-se de protegir de les inclemències climàtiques com, a més, haver-se de protegir del desmantellament dels serveis d'emergències i el 112, com va passar. Avui València i tot l'Estat recordarem les víctimes. I ho veurem en un funeral d'Estat. No exempte polèmica, tampoc. I amb actes que s'han convocat a diferents municipis.
Però més enllà de les flors, dels minuts del silenci, de les paraules, d'aquests homenatges, el repte també és un altre. Assumir les responsabilitats. Fer més que mai més no sigui només un lema, sinó també un compromís real. La Dana va passar una vegada, però la pol·luja hem vist que torna i que continuarà. I el que ens hi juguem és que no ens torni a sorprendre tant com fa un any.
Aquí ho deixem. Que passem un molt bon dia. Molt bé, fantàstic. Doncs gràcies per la reflexió i per aquests minuts també posant sobre la taula un dels temes del dia. Laura, gràcies i que acabis de tenir una molt bona setmana. En punt tres quarts de nou del matí.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimecres. Quan acabem el bon dia i bona hora seran les 12 del migdia. Podreu escoltar l'informatiu Molins de Reia al dia fins a un quart d'una amb la companya Silvia Artés. I després tenim l'Helena i la Mari, la Mari Marcos, al capdavant del programa Ona Rainbow, que és el col·lectiu Ona Rainbow Molins. És aquesta mitja horeta, com dèiem, de dos quarts d'una a la una. I a la una tenim la repetició
En aquest cas del món interior, el programa de la Marta Treig i la Rocío Vallejo, que van compartir ahir amb tots els oients de la ràdio nostra en directe de 7 a 8 del Vespa. Fem la remissió avui d'1 a 2 del migdia. Just quan acabin elles podreu escoltar la xarxa, les notícies, de 2 a 3. I de 3 a 4 tenim el programa La Migdiada, que ens acompanya de dilluns a diumenge, aquesta franja horària, programa exclusivament musical, eh?,
i música relaxant. A partir de les 4 fem la remissió del programa El Concert amb la Margarida a casa de Suss, programa que habitualment emetem els diumenges a la sobra taula i en podeu escoltar-ho en remissió el dimecres de 4 a 5. A les 5 tenim la cita justament amb la Red Balls, que ens acompanyava parlant d'aquest concert que farà demà al museu.
L'Arlet i la Neus, la Neus Pérez, són les encarregades de presentar aquest programa que val molt la pena i que hem incorporat a aquest curs. Fora clichés, entre les 5 i les 6. A les 6 tenim el programa Serenor, amb l'Associació de Salut Mental del Baix i Bregat, amb el company Jaume...
el capdavant del programa i la resta de col·laboradors i col·laboradores. Això serà entre les 6 i les 7 de la taula. Jaume Vidal i tot el col·lectiu de l'Associació de Salut Mental del Baix i Obregat. A partir de les 7, l'obrim camins al programa...
que ens presenta l'Anna Ribes i l'Àngel Beumala. Aquesta setmana l'Anna Ribes, si no anem a rats, és l'encarregada de presentar el programa. A les 8 tornem pel Toni Ramoneda, que el tindrem d'aquí una estona a la tertúlia, però també a les 8 del vespre amb el seu programa setmanal Generació Xic fins les 9. A les 9, reemissió avui del programa Elena Ambach, amb l'Elena Álvarez, parlant del món de l'emprenedoria.
Tenim remissions a les 10 del Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla i del programa Picama i a les 11 la remissió del Jazz Club de nit amb el Miquel Tosset per arribar a la mitjanit i repetir la tertúlia del Bon dia i bona hora sempre acabem, ja ho sabeu, a mitjanit amb la remissió de la tertúlia
A la 1 connectarem a Micat FM, com és habitual, fins les 7 del matí, que tornem a recuperar la programació pròpia d'aquesta casa. Això vol dir que podreu escoltar, com sempre, el Pere Païssa, amb el seu programa La Tenora, un programa que també podeu escoltar de dilluns a diumenge, els 365 dies de l'any, amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere diàriament. Demà a les 7 del matí recuperem la programació pròpia, com sempre, amb el Pere i La Tenora.
Continuem endavant. Ens queden 11 minuts per arribar a les 9 del matí.
Fem un repàs al més destacat de la programació televisiva per avui dimecres. Roger, quan vulguis. Comencem amb les pel·lícules. A les 10 de la nit tenim 4 propostes. La primera, a Vimat, hora punta, de Brett Radler, amb Jackie Chan i Chris Tucker com a protagonistes d'una pel·lícula d'acció del 98 americana.
El detectiu inspector Lee de la Royal Hong Kong Police viatja als Estats Units per alliberar la filla del seu amic, el cònsul xinès, que ha estat segrestada. Allà ha de treballar amb James Carter, que és un detectiu arrogant i impulsiu. Segona proposta, Bajo Cero, Milagro en la muntanya, Aveo 7, d'Escot Bok, amb Josh Hartnett i Mira Sorbino...
És una biopic que dura una hora i quaranta, és americana i és del 2017. Arran d'una tempesta de neu, Eric Lemarque, exjugador d'hockey professional, queda atrapat vuit dies durant els quals ha d'afrontar el seu passat, acceptar els seus dimonis personals i redescobrir el poder de la fe per sobreviure.
També a les 10. La tercera proposta, Los Juegos de l'Hambre, a Paramount, de Gary Ross amb Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth, Woody Harrelson, Stanley Tucci, Wes Bentley i molts altres, entre els quals Donald Sutherland, Lenny Kravitz, vaja, hi ha moltíssims actors i actius en aquesta pel·lícula,
de ciència-ficció del 2012 americana que dura dues hores i vint, que danya les ruïnes del que va ser l'Amèrica del Nord. La nació del Panem obliga a cadascun dels 12 districtes a enviar un noi i una noia a uns jocs. D'una banda és un entreteniment rebuscat i de l'altra és una tàctica d'intimidació del govern.
La quarta proposta, també a les 10, qualsevol bala servirà a Squirrel Televisió, de Justin Lee, amb Kevin Makeley i Jenny Curtis, entre altres. És un western del 2018 americà durant dues hores, muntant a 1976 un despietat caçada de recompenses, persegueix el seu propi germà amb l'ajuda d'un jove caçador.
I a les 11 de la nit tenim a Factoria de ficció Ice Road, de Jonathan Hensley, amb Liam Neeson i Marcus Thomas. És del 2021, aquesta pel·lícula americana d'acció que durà també dues hores. Un terrible accident deixa atrapats a nombrosos miners en una mina de diamants situada...
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Posades les pel·lícules sobre la taula, ara anem als programes que podem veure avui a Televisió de Catalunya, per exemple. Avui és nit de pel·lícules. No us les hem comentat, però la gran pel·lícula d'avui és El rei dels lladres, una pel·lícula anglesa del 2018 de James Marge amb Michael Caine i Jim Broadbent.
que fan a les 10 i 10. A les 10, però, si anem als programes, que és del que volíem parlar, tenim el 33, La Renaixença, de Malpeyo. El programa tria La Pila, de quatre vols i mig, per dedicar-li un lliurement. Després visiten l'espai la Xantal i l'Artur, membres del grup Remei de Cala Fresca, que parlen sobre fer música des d'Arbúcies. Quan acabi la Renaixença, teniu a tres quarts d'onze Animals Arquitectes. Bosch Capdeferro són uns arquitectes 100% irunits,
que estimant la seva ciutat amb bogeria, l'Abet Capdeferro, ha viscut tota la vida al barri vell, on va fer el seu primer projecte com a estudi, la reforma d'una finca familiar, que és la Casa Colage. A veure, a poc abans de les 11, a Antena 3, tenim el 1%. El programa torna amb una nova temporada per enfrontar 100 nous concursants a les preguntes que poden fer-los guanyar els 100.000 euros de premi. Cada concursant comença amb una quantitat de diners fixa.
I a les 11.04 acabarem aquest repàs dels programes amb el programa Callejeros, que inclou Dana. Un any després, Nacho Medina i l'operador de càmera Gonzalo Pulido tornen a Paiporta, a Benetúcer i al Val per mostrar la manera com els veïns afronten la lenta recuperació.
Després de la tragèdia, que avui compleix un any, a través de testimonis d'afectats, psicòlegs i voluntaris, el programa retrata les seqüeles materials i també emocionals, Oriol, que encara persisteixen. Molt bé, doncs gràcies, Roger, per tota aquesta informació. Ens queden sis minuts per arribar a les nou del matí.
La recomanació cultural, la recomanació del dia, avui parlem de jocs, de jocs de taula, i ho fem acompanyats, com sempre, del company Ricard Garcia, que és membre de l'entitat Molins de Jocs. L'escoltem. Què tal, Ricard? Bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. Avui intentaré...
en 5 minuts escriure-nos dels jocs més coneguts i amb més renom a nivell de jocs anomenats Euro. Un joc que ja fa anys que existeix, que han sortit moltes expansions i que segueix sent popular i es segueix venent a tot arreu. El joc és Everdell, d'acord? Everdell. Everdell és un joc
de gestió de recursos i de col·locació de treballadors, amb una ambientació maquíssima. Erdel és un paratge al bosc, maquíssim, envoltat de rius, de prats, d'arbres, en el qual nosaltres haurem de crear la nostra pròpia comunitat.
Cada jugador tindrà uns treballadors que podrà col·locar parts determinades del bosc i allà on els col·loqui li generaran una sèrie d'accions des dels recursos, des d'assolir objectius o fins i tot, en el cas més ja de jugada perduda, d'obtenir un recurs determinat i tancar la ronda.
El joc consta de quatre rondes, que són les quatre estacions de l'any. Durant aquestes quatre estacions, nosaltres el que haurem de fer és... jugar a agafar una sèrie de cartes, cartes que aniran a la nostra mà, i col·locar-les al nostre espai. Aquestes cartes són edificis d'una ciutat al bosc, des d'una torre de rellotge, a una escola, als jutjats...
i també personatges del bosc. Personatges representats per animalons, molt ben dibuixats, amb un art maquíssim, que també podrem col·locar a la nostra ciutat. La nostra ciutat finalment tindrà un màxim de 15 cartes que podrem col·locar, no pas més. A més a més, per col·locar una carta haurem de pagar una sèrie de recursos, recursos que podrem obtenir
O bé posant treballadors al bosc, o bé amb alguna de les cartes. D'acord? A més a més, hi ha una cosa molt curiosa que fa d'Eberdel un joc molt singular. Els edificis van associats a personatges. Si tu poses un edifici, el personatge associat el podràs col·locar a posteriori al teu espai sense haver de pagar el seu cost.
Tu pots proposar igualment aquest personatge al teu espai, al teu poble, però si no està a l'edifici amb el qual estàs associat, t'hauràs de pagar el seu cos. Per tant, fixeu-vos bé que Everdele és un joc, a part que és maquíssim amb uns dibuixes, un color increïble, és un joc que requereix molta estratègia per saber amb què et gastes els recursos, per saber quines cartes poses primer...
per jugar i posar el treballador en lloc determinat abans que no ho posin uns altres. I per saber que això es fa durant quatre rondes. Al final de cada ronda, aquests treballadors que has col·locat espais per obtenir pedra, fusta o fruites del bosc, d'acord? Tornen a l'altimama i els pots tornar a col·locar una altra vegada per obtenir allò que vols, d'acord?
És un joc que permet molta interacció perquè agafar una carta pot fer que l'altre no se'n pugui beneficiar, ocupar un espai de recurs pot fer que altres no puguin anar-hi, d'acord? I té una estètica maquíssima amb un arbre destrucalat que té un relleu de 3D, que és on es posen els treballadors que agafarem a cada estació, a cada ronda...
I és un joc amb el que passareu estones boníssimes. No és complicat. Sí que té un llarg abast perquè té molta estratègia i les quatre rondes poden portar a jugar una hora i mitja tranquil·lament. Però us puc assegurar que assegurireu un joc, un joc.
molt transparent, molt competitiu i molt addictiu. Everdell, una gran recomanació. Que vagi molt bé. Molt bé, Ricard, un plaer. Moltes gràcies, com sempre, i que tinguis una molt bona setmana. Un minut i seran les 9 del matí. Farem una pausa, de seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha triat el Magí Canyelles, això per una banda.
Per l'altre també tenim la tertúlia d'actualitat, l'espai de preguntes en l'aire Molins amb el regidor Pep Degà. Farem l'Artes Vida a partir dels dos quarts d'onze per parlar de l'adarma al Palau i Lluís Permanyer amb la Seferus i atenció perquè també a partir de les onze rebrem una delegació de Gàmbia que aquests dies s'està visitant entre altres indrets Molins Arraí.
I a dos quarts de dotze, amb el Joan Vilaseca, farem l'espai Parlem de Tot plegat. Ens portarà fins a les dotze del migdia i posarem punt i final al programa. Però, de moment ens aturem i de seguida tornem amb la segona hora del Bon Dia i Bonara. Fins ara.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. En mobilitat volíem dir situació complicada avui a les carreteres catalanes. En aquests moments un vehicle ha variat a la C58 a Montcada, direcció Nus de Trinitat, tallar un carril i s'ha habilitat el carril Busbau a tots els vehicles, menjar camions de més de 7 hores i mitja. A la C32 hi ha dos carrils tallats i un d'obert a premiar de dalt en sentit Barcelona per un accident. A la C31 Iacua de Badalona en sentit Barcelona per un vehicle variat
I a banda també hi ha algunes afectacions en alguns punts, com ara en la 2, a Palleja i a Sant Joan Despí, a la B23, al Papiol. A banda també hi ha diverses vies que estan afectades per manifestacions del sector del metall. En aquests moments la B10 a la ronda litoral està tallada a l'altura de Mercabarna, en tots dos sentits de la marxa, amb desviaments que es fan per la sortida en 18B.
A la B20, a la Ronda de Dalt, també hi ha 11 quilòmetres de Cuen, sentit sot per tall a Cornellà de Llobrega. També està tallada la BB Baixa, 45-11, entre Sant Fruitós del Baix i Sant Pedor, amb uns dos quilòmetres de retencions. Finalment, també a la C32 hi ha 4 quilòmetres entre Cornellà i Espluga. Recordem que la convocatòria de vaga es mantindrà fins demà i que es manté després que la darrera reunió de mediació amb la patronal per negociar un nou conveni hagi acabat sense cap acord.
I en clau política, l'abstenció de Junts ha estat clau perquè el Congrés admeti a tràmit una proposició de llei del PP per reformar l'Estatut del Ministeri Fiscal amb 171 vots a favor i 168 en contra. La votació arriba després que Carles Puigdemont anunciés la ruptura amb el PSOE. De fet, el Consell Nacional de Junts ha avalat amunt 93,36% dels vots sotmetre a consulta de la militància.
el trencament amb el partit. Els afiliats poden votar entre avui i demà si donen suport a posar fi a aquest acord d'investidura pels reiterats incompliments i els resultats es faran públics demà a dos quarts de set de la tarda.
I avui es compleix un any de la Dana que va deixar 229 morts al País València. Aquesta tarda s'oficiarà el funeral d'Estat amb la presència de familiars i autoritats, entre elles el president de la Generalitat Valenciana. La pressió sobre Carlos Mazzón perquè doni explicacions sobre la gestió de la crisi s'estreny encara més i la setmana que ves viuran nous capítols judicials amb la declaració de la periodista que va dinar amb ell en els moments previs de la tragèdia.
I la Conselleria d'Agricultura ha enviat un nou pla de vacunació contra la dermatosi nodular contagiosa a la Unió Europea per poder ampliar el radi. S'espera que la resposta a aquest pla arribi en unes hores. Ara mateix hi ha tres focus amb dermatosi nodular, una a Castelló d'Empúries, una a Caçà de la Selva i un al sud de França que afecta 18 granges de Catalunya. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts de les 9.
Informació local. Aquests dies, a partir de divendres, hi ha horaris especials al cementiri. També hi ha un bus especial per anar al cementiri el dia de tots sants. Comencem pels horaris de cementiri. Tant divendres com dissabte com diumenge estarà obert de forma interrompuda de 9 del matí a 6 de la tarda. Horari especial, doncs, del cementiri local.
amb motiu de Tots Sants. I també el dia 1 de novembre, dissabte, hi ha un servei especial d'abús al cementiri, des de dos quarts de nou del matí a un quart de set de la tarda. La primera sortida és a dos quarts de nou des de la Riera Bonet i l'última des del cementiri a dos quarts de set. La freqüència de pas serà cada 30 minuts i és un servei de pagament.
Repassem altres activitats d'aquests propers dies. Demà dijous es presenta el llibre Per sempre, mai més, a Francesc Borrell-Rosa, a la llibreria Cent Vides. L'autor conversarà amb el Molineng, Cesia Arroyo. Dijous, a dos quarts de vuit, a la llibreria, que està al carrer Verdaguer 98. I també demà dijous, a la mateixa hora, a dos quarts de vuit, al Museu Municipal, hi ha un concert amb Arlet Valls, dins el cicle Músiques al Museu. Arlet Valls i Mariona Font, que oferiran un repertori
en diferents cançons que inclouen tres cançons que hi ha al primer disc que han fet Arlet Valls, que es diu Eclipse. En total, en aquest disc hi ha quatre cançons, dues en cantalà, dues en castellà i cada una amb un estil musical diferent. El concert serà el dijous a dos quarts de vuit del vespre. A la seu del Museu Municipal l'activitat és gratuïta. I el Foment també fa tres propostes pel cap de setmana.
Divendres a les 9, espectacle d'improvisació amb ImproShow Horror, és el nom de l'espectacle. Dissabte a les 9 del vespre, David Guapo. I diumenge a les 6, teatre amb l'obra On Déu Salvatge, amb Pere Arquilloé, Maria Rivera, Ivan Benet i Laura Aubert. I diumenge, els matossers organitzen la Diada Matosera, cerca Vila del Pilar Quínder a les 11 a la Federació Obrera i a les 12, actuació castellera a la plaça de la Vila, amb els castellers de Lluçanès, la colla jove de l'Hospitalet, els castellers Esparreguera i l'Hospitalet.
i els matossers de Molins de Rei. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Milam, que està al carrer Riera Mariona, número 3. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem. Fora clichés. A Marlet Valls i Neus Pérez. Els dimecres de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Del Molí jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i afectivitat. Ah, sí? El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Un espai còmodo i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Joua. Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora hi van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure hi està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes? L'aventura de cuinar. Amb Madrona Sala i Judit Herrera. Els dijous de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Magí Canyelles.
Bon dia, avui us porto una cançó que es diu La ploma de Perdiu, que és una cançó tradicional, en aquest cas una versió d'un projecte que es va fer el 2012, per part d'un tenorista, el Jordi Molina, i un grup d'un cor de veus masculines, en aquest cas, que es diu La mata de Jong, que és un cor liderat pel cantant Ramon Manent, que és un cantant que ha recuperat també, ha treballat molt el repertori tradicional,
Un dels meus projectes que ha fet és aquest cor, la Mata de Jong, i de fet enllaço amb això perquè aquesta setmana passada se li va fer un homenatge al poble on viu, a l'escala, per reconèixer-li tota la tasca que ha fet en aquest àmbit de la cançó tradicional i sobretot en la part aquesta del cant, en la part de cançó tradicional cantada.
I en aquest disc el Jordi Molina, que és un tenorista que actualment toca amb la principal de Llobregat, també va fer servir amb la tenora d'afectes i d'anar amb pedals d'afectes per ampliar les possibilitats interpretatives d'un instrument també amb la incorporació d'aquests recursos com més d'electrònics o de música.
moderna. I és un projecte molt interessant, un disc que, bueno, que recomano també escoltar sencer. I ara us deixo amb la ploma de per riu.
N'hi havia tres ninetes, l'umberbigo-di-bigo-don, d'un d'eta, l'umberbigo-di-bigo-deta-don. Que totes tres brodaven cedo, l'umberbigo-di, l'umberbigo-don, l'umberbigo-di-bigo-deta.
Un era groga i l'altre verda, l'un ver bigudí, bigudon, d'un d'eta, l'un ver bigudí, bigudeta, d'un. I l'altre n'era vermelleta, l'un ver bigudí, l'un ver bigudon, l'un ver bigudí, bigudeta, d'un.
El fill del rei s'hi passejava, l'Humbert Bigudí, Bigudon, Doneta, l'Humbert Bigudí, Bigudeta Don. Jo us endemana un bri de seda, l'Humbert Bigudí, l'Humbert Bigudon, l'Humbert Bigudí, Bigudeta Don.
Fins demà!
El vull per fer una llacadeta, l'homberbigudí, l'homberbigudon, l'homberbigudí, l'homberbigudetadon.
Per agafar una perdiüeta, l'umberbigudí, l'umberbigudon, l'umberbigudí, l'umberbigudetador. Per què em voleu la perdiüeta, l'umberbigudí, l'umberbigudon, l'umberbigudí, l'umberbigudetador.
Fins demà!
Fins demà!
Què em voleu fer de la cometa? L'Humbert, bigudí, bigudon. L'Humbert, bigudí, bigudetadon. Em vull escriure una carteta. L'Humbert, bigudí, L'Humbert, bigudon. L'Humbert, bigudí, bigudetadon.
Què em voleu fer de la canteta? L'Humbert Bigudí, Bigudon. L'Humbert Bigudí, Bigudetadon. Vull enviar-li a la moreta. L'Humbert Bigudí, L'Humbert Bigudon. L'Humbert Bigudí, Bigudetadon.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora la compartim aquest dimecres 29 d'octubre amb el Pere Madurell. Hola, Pere, bon dia. Bon dia. Un segon que no el tenim. Queda el Pere, bon dia i bona hora. Repeteixo, bon dia. Repetim, com que, clar, no està acostumat ara aquest micròfon a veure't, doncs encara s'ha d'anar entrenant. Ben retrobat. Toni Ramoneda, bon dia. Bon dia.
Mari Carmen Juárez, bon dia. Hola, bon dia. Ara de seguida incorporem el Jordi, que està entrant ja, el Jordi Turró, i la Samar Elansari, com sempre, via telemàtica. Què tal, Samar? Bon dia i benvinguda. Molt bon dia. Comencem. Bé, és que estàvem parlant fora del micròfon, que li hem preguntat a la Mari Carmen, com bé sabeu, durant molts anys, periodista que ha seguit... 32, i em segueixo.
Atenció, 32, i segueix, tot i que està jubilada, però mai es jubilarà d'això, sobretot amb el món de deportiu, seguint l'actualitat del Real Club Esportiu Espanyol, hi va haver l'acte del 125 aniversari. Et preguntava si havies anat i em vas dir que no. No, no, no, vaig estar des de casa, mirant-lo, i va ser preciós, emotiu, i bueno... Et van convidar o no per això? No, no. No estaves convidada. Bueno, és que...
Aviam. No, no pots dir el que vulguis, eh? Mara Carmen, digues les coses. Digues, no et preocupis. Bé, es veu que la gent que ha fet durant molts anys a l'Espanyol... És a dir, la gent vol dir els periodistes que han seguit l'Espanyol, eh? Que han seguit molts i molts anys a l'Espanyol és que no formem part d'aquesta història. Ja. Sí, alguns que fa poc han arribat. No passa res. No passa res.
L'important és el sentiment i el que nosaltres tenim. De fet, no va anar Tamudo, que Tamudo és l'espanyol, ha sigut durant els últims 25 anys la història de l'espanyol, sense Tamudo no es podria escriure.
i no va ser per raons, vaig parlar amb ell, lògicament, no ha sortit a cap foto, com si veieu, sí que van fer un esment, l'Elia va fer un esment, la conductora del programa Perica i que treballa a l'Espanyol, va fer un esment del Tamudazo per fer-li un guinyó amb ell, però ell s'ha sent dolgut amb l'Espanyol, lògicament, l'han fet fora dues vegades de mala manera, una com a jugador,
I l'altre, com tècnic que estava ajudant a l'àrea esportiva, es veu que els nouvinguts el van fer fora. Els nouvinguts ja n'hi ha dos de nouvinguts.
No, no, no, ho dic per la direcció esportiva. Sí. No pels propietaris, eh? No, no, no, els propietaris no. No, no, no. Propietari nou encara no sap ni on és. No, no, no, no. S'ha integrat bastant bé, eh? T'equivoques, t'equivoques. Fa tres anys que està en negociacions amb el Mr. Chain...
Sí, però dic que encara no ha fotut mà la part esportiva, la segueix portant... Sí, sí, de moment la deixa amb ell. A més, ell té clar, el president, el propietari, que totes les coses que passin no vol intermediaris, que és la millor forma, perquè els intermediaris sabem com acaba d'arribar tot desfiburant. Bé, el que anàvem, 125 anys, de glòria de l'Espanyol, el tros més emotiu va ser quan el Dani Ballar, va ser esportlista, internacional, campió...
olímpic, va fer sortir a 21 persones. Espera't. Que s'emociona la Mary Carmen, molt bé. 21 persones, perquè el número 21 per nosaltres és màgic, que representant des del soci número 1, la primera sòcia que hi ha, i tots els representants de tot el que significa l'espanyol, no?
gent estava, el meu amic Rafa Ramos, cap de premsa del primer equip, i a més que havíem treballat junts al Mundo Deportivo, i això va ser un acte super emocionant, no vull deixar-me ningú. Però el fet que estàvem representats, com diu ell, la gent que no hi estava, com pot ser la meva tia, la tia del meu pare, que va ser la primera que em va ensenyar a ser pericà,
els meus pares, que van estar al centenari, els meus tiets, també, que van estar al centenari, i aquí, Molins de Rei, no em puc oblidar del meu amic Turmo. I tant. Així que, per tots els pericos representats allí, va ser per mi el moment més emotiu.
Estava president Illa i el president va dir, com a president de la Generalitat, soc de tots els equips, com a Salvador Illa, soc pericol. I l'alcalde Collboni també em sembla que ets a l'Espanyol, oi? Sí, també. Si també és de l'Espanyol, no ho sé, també hi eres segur.
Jo crec que anava, no ho sé si era... No ho sé, no sé ni si li era de futbol. De la manera que va parlar, jo també vaig estar sancant la gala, el dissabte va estar al camp i de la manera que va parlar em sembla que no és massa futbolero, però...
No en tinc ni idea. Estava en la llei tots els estaments i està bé, va ser un acte emotiu i per mi el 21 fer sortir 21 persones representatives de tot va ser el moment que a mi em va tocar més el cor. Molt bé, va ser el moment llagrimetal.
Jordi, bon dia, eh? Molt bon dia. Estàs aquí amb el cafè i ja tot en ordre, eh? Tot en ordre, ja, eh? Tot en ordre. Fantàstic. Bé, si no entra en detalls, tot en ordre. Bé, doncs, algun comentari més...
Doncs res, just en un moment que l'Espanyol està esportivament a dalt. Sí, el millor inici de la Lliga. Sí, dels millors inicis. Del segle XXI vaig dir. I res, doncs a seguir, i que ser 25 anys no ho fa tothom, com a clubs, i més tal com està el tema no esportiu, la crisi, i com ha anat en el tema de l'Espanyol, perquè no oblidem que...
ha estat dues vegades a punt d'aparèixer per temes econòmics. Així que, bueno, endavant i... Bé, en temes econòmics hi ha altres clubs que també tenen algunes petites incidències. Sí, però tenen tots els estaments, totes les institucions de la part seva. De l'Espanyol no tenia ningú. No, no, ja, ja, però estic fent ara un apunt per dir que en temes econòmics hi ha molts clubs de futbol...
d'aquí Catalunya i precisament de la província de Barcelona, que tenen petits problemes econòmics, o gravíssims problemes econòmics. Problemes econòmics, segurament. I un d'ells és el Barça. Qualsevol equip, qualsevol... El Barça està sanejadíssim, no sé per què ho dius. El Barça està endeutat fins al coll.
Una figuració de la gent de Madrid. De fet, el que ha sigut el Barça històricament és dels pocs clubs de futbol sanejat. Ara no. Ara ha fet un fàstic. Però vull dir que, en general, qualsevol club de patanca, qualsevol associació cultural...
no acostumen a anar sobrats de pasta. Això que li està passant al Barça ara és que li passa a la majoria de gent. Però jo crec que s'ha de felicitar que un club de futbol de casa...
faci 125 anys, perquè són molts, i tampoc són tants els clubs que poden sobreviure més de 100 anys. I diria que dels històrics, doncs, Barça i Espanyol, que els han fet ara, aquests dos últims anys, però sobretot el Palamós, que va ser el club de Gà, no? El club de Palamós.
tanquem aquest capítol d'esports avui també tothom en parlarà parlem de temes locals però també és una data assenyalada perquè és el primer aniversari d'una tragèdia que va causar 237 víctimes mortals estem parlant del primer aniversari de l'Adana on veig que hi ha alguns dies que el que han fet també per donar esperança és publicar fotos de nens nascuts precisament el dia 29 d'octubre
No em vull allargar molt perquè, evidentment, en parlaran tots els mitjans, però quina lectura en faríeu un any després de la gestió, sobretot de tot aquest... Home, de la gestió fatal. Aquesta dana. Però va ser una tragèdia, el que no s'explica una encara és que Almazón sigui president, eh? Aquí anava, per exemple, sí. No pot ser això, vull dir...
És absurd. Vull dir, a Inglaterra, a qualsevol país civilitzat, només que se't mori algú d'això, plega. Ja plega ell. I aquí, doncs, ni el partit ni... No ho sé. Vol anar al funeral d'estat. Evidentment, i serà ell el protagonista i no les 200 i escaig persones. Bé, que aquest número també és...
És el que ens han dit, perquè totes les morts que hi van haver durant l'Havana i els dies després, que es van registrar simplement com un atac de cor, possiblement també haurien de fer pujar aquesta xifra. Jo crec que és el que diu el Jordi, em sembla que és una vergonya que aquest senyor segueixi allà,
I no sé si em fa més vergonya que aquest tio estigui allà de seguir com a president sense haver presentat la dimissió, sinó saber ja avui qui guanyarà les properes eleccions a València. Us ha passat el que us ha passat i és que els tornareu a votar.
Jo en aquests moments no faria una lectura política, perquè avui és un dia de... Porten un any fent-la. Ja, no, no, però jo no la faré avui, perquè avui és un any d'una tragèdia humana inqualificable, bestial. Per tant, un record per tota la gent que ha mort, un record per tota la gent que se li ha mort algun familiar, un record per tota la gent que ha resultat afectada i encara no té solució...
Jo crec que avui és un dia, potser, per passar nota de política, davant podem tornar-hi i fer un record humà a tota aquesta desgràcia monstruosa. Això sí. Sí, però és que el record humà també és que només una de cada quatre persones ha rebut les ajudes que li toquen.
Per això he dit que un record també a tota la gent que... Que no hagi rebut és un tema polític, és un tema de gestió. Sí, Toni, però jo avui estic pensant en clau més humana i demà ja tornarem a recordar l'impresentable del mazón, l'estructura de la Generalitat que havia d'avetllar per això, que tampoc va funcionar de cap manera. Jo crec que avui és un dia per recordar sobretot la desgràcia humana que va succeir a València. Samar, què hi dius?
No, i una miqueta per la línia. A mi el que em preocupa és que encara no s'han depurat responsabilitats polítiques. I això em sembla que ha passat un any. Van morir moltíssimes persones. Encara hi ha persones desaparegudes. Són poques, però aquestes famílies encara estan buscant les restes del cos del seu familiar per poder-lo enterrar dignament.
Això sembla que no, però és molt greu. I crec que cal fer un exercici en general de responsabilitat, sobretot quan parlem de dirigents polítics més enllà dels ajuntaments que sí que poden tenir més contacte directe amb la ciutadania. I sobretot em preocupa que des del govern central, des de la direcció general del Partit Popular,
estan més preocupats per treure reddit econòmic i reddit polític de la situació que no pas donar un exemple del que hauria de ser després de tots els anys que porten governant la comunitat valenciana haurien de donar un cop sobre la taula, fer fora el mazón i començar a depurar això, les responsabilitats polítiques
d'aquell dia i començar a posar ordre en tot el que és, com es diu, en tot el que és la reconstrucció de la zona i el tema de les ajudes. És que no pot ser, és que no pot ser. És que a mi em sembla terrorífic, a mi em sembla terrorífic. Sí que crec que és un tema polític, és a dir, és que no sé, em fot molta ràbia, és un tema que em fot molta ràbia.
Bé, doncs, Mari Carmen? Bé, a mi em sembla una vergonya totalment. I el fet que vagi al funeral, què pretén? Què pretén? Que les cridessin segur. Pretén que li facin mal i llavors sortir com una víctima? No té sentit de cap de les maneres. Sembla que ahir vaig sentir que el Fejo ja es desmarcava una mica de...
d'ell, però bé, el fet és que tindria ja com a partit haver-lo destituït però ja fa un any. Però és que aquest desmarcatge polític del PP amb Mazón va ser el que va passar els primers dies després de la Dana, semblava que l'estaven dient, ja t'apartarà sol, nosaltres et deixem els peus dels cavalls i ja que t'acabin de matxacar, però al cap d'unes setmanes van aprofitar-ho per no, no, no, això ho hem d'aprofitar
per matxacar nosaltres el PSOE i dir que el govern estatal no va fer prou i que el pobre mazón, clar, si li pissen tan malament el dinar... Bueno, s'ha descobert ara altres detalls d'altres horaris, no? Llavors, aquesta política que hi ha aquí de i tu més, o i tu més, és el que està portant el país a tal com està. Doncs això és una vergonya.
I el fet que, per exemple, l'Ayuso ahir mateix sortís dient que ella no hi anava al funeral d'estat perquè ja va ser l'any passat i qui no hi havia precisament era el Pedro Sánchez. Llavors, és que des del PP estan utilitzant les figures mediàtiques seves, en aquest cas la més mediàtica és la presidenta de la Comunitat de Madrid, que ho sento molt però no sé què pinta com a presidenta de la Comunitat de Madrid a cap tipus d'acte per les víctimes de València, o sigui, això no ho entenc, no ho entenc
i l'està utilitzant això per intentar atacar el PSOE i realment el que han de fer és depurar responsabilitats els mateixos, és a dir, i estan fent el mateix Andalusia amb el tema de les dones del càncer de mama, dels cribats del càncer de mama. Ostres, si li demanem al govern central responsabilitats per la corrupció, que això em sembla completament lògic, doncs també apliqueu-vos el compte i feu-ho
amb el tema de la dona de València i amb el tema de les dones d'Andalusia. No sé, em sembla una mica de coherència, però, bueno, és molt difícil demanar coherència, no?, també, entorn a tot en aquest país, però, bueno. Bé, doncs, avui segur que molts mitjans en parlaran i, evidentment, doncs, seguirem atents a aquest funeral. Ara l'Amèrica Carmen m'informava, també, d'un tema que s'han tallat les rondes. Anem
Sí, tenim una altra manifestació. Efectivament, anem a un tema ja més d'actualitat. Les dues rondes de Barcelona, la Litoral i la de dalt, han estat tallades aquest dimecres a primera hora del matí per les protestes dels treballadors del metall, que han començat una vaga de dos dies. La ronda del Litoral ha estat tallada a l'altura del Mercabarna, en tots dos sentits de la marxa, i també s'ha tallat durant una estona la ronda de dalt a l'altura de Cornellà. Després, totes dues vies s'han reobert, eh? S'han reobert el trànsit.
tot i que a les 9 segueixen les retencions en totes dues vies això és actualitat de fa 20 minutets aproximadament més enllà d'aquesta protesta podíem dir el fet de tallar les rondes per exemple, el fet de tallar carreteres per protestes com ho veieu perquè hem vist també imatges quan va passar la protesta o la vaga per Palestina de conductors indignadíssims encarant-se amb els manifestants
Però això és el que passa a totes les vagues. Si tu fas una protesta que no molestes, no surts... Si no molesta, no n'entén ningú. Si no n'entén ningú... És un peix que es mossega la cua. Una vaga...
si fas vaga, ha de molestar. El que passa és que has de fer partícip a la gent que molestes que se't posi al teu costat, que sigui un problema el suficientment greu com perquè l'afectat digui, ostres, sí, però és que aquesta gent han de protestar. Amb el tema de Palestina va passar...
que era una protesta que estava ja programada i que justament es va fer dos dies després que entrés en vigor un acord de pau, que se l'estan passant per allà mateix, perquè aquesta nit mateix Israel ha tornat a bombardejar la Franja,
però això també ja se sabia que passaria però dic, si estàs demanant fer vaga perquè hi hagi un acord de pau i l'acord de pau ja fa dos dies que funciona hòstia, desconvoca la vaga i ja està, no passa res ja has fet bullir l'olla que volies ara és el sector del metall després serà, són els taxis després, recordem que la setmana passada també hi havia d'haver merder amb els taxis després és no ho sé, aquests i els altres i els altres
segurament tots els sectors tenen coses a demanar al final fer les protestes a l'hora que la gent se'n va a treballar quan està la cosa com està jo el dia de la vaga de Palestina em va enganxar de ple jo havia d'anar al Brogi i no vaig poder sortir el meu fill que és el que em porta no va poder sortir estava tot bloquejat llavors espavilla't per parlar
Amb l'hospital per trobar noves... Exacte. I vas poder trobar nou dia?
Et van poder donar una nova data? No ho sé. No ho sabem encara. Sí, sí, sí, però me la van donar pel febrer o març del mes. Ostres! Ostres! Jo no sé si al final perjudiquen a la gent de peu, que no tenen res a veure amb l'altre. No sé si es podria fer la vaga en un altre lloc que molestés els polítics.
que és allò que cal posar-se davant, perquè si no diria que és escratge d'aquest, o a la plaça de Sant Jaume o qualsevol lloc, que els molesti a ells. De fet,
Torno al terreny de l'Espanyol. Una de les vegades en què el mister Chen es va posar nerviós va ser quan de molts llocs, tant de Madrid o aquí a Barcelona o altres ciutats grans, havien consulat xinus, gent perica anar protestant davant dels consulats.
Llavors, allà sí que es va posar nerviós. Es va posar bastant nerviós. I va començar a moure fils. Allà sí. Llavors, s'ha d'intentar posar nerviosos una mica perquè actuin, no? I tallar la ronda, o tallar les dues rondes, o tallar les carreteres, al final, mira el Jordi, sorpresa dedicat, gent que està al costat d'ells, però que se sent perjudicat. Samar?
Ui, l'hem perdut. Ai, ai, ai, perdó. T'havíem perdut pel ciberespai. No, que se'm va apagant el micro perquè entra com en modo... Descanso. Descanso. L'haig d'anar. Val, val, val. No, res. Jo crec que una vegada molesta. Això ho tinc claríssim. Perquè si no molesta passa a una segona plana.
Però sí que és veritat que crec que des de fa uns anys fins ara, amb tot el tema de l'UG de l'extrema dreta, també estem perdent una miqueta aquest punt de consciència de classe que hauríem de tenir en general, totes les persones que no som riques. És a dir, em sembla una realitat. I el que passa és que si no fan soroll i no molesten la ciutadania, també em sembla que queden les lluites dels diferents sectors, ja sigui això...
ara la del metall, però els taxis, la vaga, n'invento, però sector químic, més igual, queden com a partades i queden aïllades només als professionals del sector realment i a potser una portada a un diari d'un dimecres qualsevol o a la portada d'un telediari també d'un dimecres qualsevol. Llavors, crec que sí, que han de molestar. Dit això, potser
Bé, doncs potser, com deia una mica la Mari Carmen, que al final sí que és veritat que, ostres, depèn com, pot suposar un problema, un canvi d'una data mèdica, no sé, llavors és buscar una miqueta una manera en què molestin més, però sí que crec, o sigui, més els polítics que no pas a la població, però sí que crec que han de molestar també a la població perquè si no ens unim tan bé,
una mica, i no prenem també una mica com nostres, les protestes dels altres sectors, és impossible avançar com a societat. Hem perdut molt el tema de la solidaritat entre nosaltres i crec que això s'ha d'anar guanyant, perquè sembla que, com són els treballadors del metall o els treballadors del taxi, són els seus problemes, i jo no ho veig així. És a dir, són problemes que ens afecten en general com a societat. Llavors, ostres, si ens afecten en global, perquè són treballadors, perquè són el que sigui,
Ostres, sí, ens han de molestar. Ens hem d'enterar del que passa perquè hem de, potser no, però hem de recolzar també la seva lluita. Llavors, no sé, jo aniria una miqueta per aquesta banda. El que passa és que, clar, és molt complicat també dir, doncs mira, sí, molestem la població una mica menys, molestem més els polítics. De quina manera? És que és molt complicat definir la manera. Llavors, clar, un tall d'una ronda, doncs un dimecres al matí a primera hora, doncs és molt significatiu.
perquè realment molestes a tothom.
És així. Però és que els polítics jo no sé si tenen voluntat d'arreglar res. En general. En general, més manifestacions que hi ha hagut pel tema de la Dana, que estàvem parlant abans, i no ha passat mai res. No ha passat res. I allò, hi havia víctimes, hi ha víctimes, i moltes desaparegudes. I encara és l'hora que algú ha de posar mà a tot això a veure què ha passat. Els és igual amb ells. En general, eh, dic, els és igual, perquè si no...
farien alguna cosa i no fan res. Bé, canviant de qüestió, feia dies que no teníem el Pere, que ja sabeu que fan moltes observacions en clau local i m'has parlat de la neteja.
Sí, et feia un comentari i a la vegada pregunta si tenies la sensació, i jo sempre dic que per Molins peatoneixo moltíssim, cada dia pujo i baixo de casa al despatx. Ara segueixes caminant bé? Sí, a més ara camino millor ja i tot, vull dir que encara cada dia anem millorant. Perfecte. Doncs jo peatoneixo molt per Molins i sempre dic que pujo i baixo de casa al despatx quatre vegades.
cada dia, i em dona la sensació, però és una sensació, és difícil de calibrar. És la teva percepció. És la meva percepció, i la meva percepció és possible que estigui una mica alterada, com el propi personatge que està una mica alterat. La percepció que la neteja viària falla, és a dir, continua fallant, continua a haver-hi carrers, i no parlo de carrers, diguem-ne, molt secundaris, com per exemple, no sé, carrers més petits, parlo de carrers molt principals, com l'Avinguda Pimar Gall,
que estan bruts, que estan molt bruts. I em dóna aquesta sensació d'una certa deixadesa de neteja viària amb l'ins de reir. No sé si vosaltres teniu aquesta percepció o no, però jo la tinc. Bé, doncs compartim-ho, Vera, pels que volteu per la vila. Sí, el que passa és que també aquests dies han sigut difícils, amb el sentit que hi ha hagut ventades, moltes fulles per tot arreu, i veus que segueixen dos, tres dies i encara no les han retirat. Mm-hm.
Però, sí, en general no és tan bruta en Molins de Rei com altres ciutats. Jo no em comparteixo el que diu el Jordi. Jo tampoc no veig que tinguem la vila bruta ni els carrers secundaris ni els principals. Perquè això de dir, home, com que és secundari aquest és igual... No, no, només ho dic per una qüestió purament...
pràctica, que entenc que els criteris i els protocols i els sistemes de neteja periòdica deuen prioritzar sobretot les vies més principals i les altres... No haurien, perquè els impostos els paga tothom. Però és el que passa. Jo et puc dir d'un carrer, que és el carrer on tinc el meu despats, que és el carrer Fascina, que aquest precisament hi haurà carrer a punt tracte no tan intensiu com altres carrers.
Però sí que és veritat això que deia el Jordi, venim d'uns dies de temporal, és una època en què està plovent contínuament, fent vent. La ventala forta va ser dijous passat. Dijous, correcte. Dijous passat, a casa, i no és aquí Molins, a Granollers, tots els arbres que hi ha allà, que són uns arbres...
que no sé si els han buscat per aquesta qualitat que tenen, que tot l'any deixen anar alguna cosa, quan no són fulles, són llavors, i quan no sé què... És la piatge de voler tenir una ciutat amb arbres i vegetació. Però pots escollir quins arbres poses i quins altres, no? Però, bueno, aquells de davant de casa, mira, doncs tenen la seva manera de viure, és donar pel... això. I avui, a les 8 del matí quan sortia de casa...
venia un cotxet d'aquests amb els raspalls per treure les fulles. Dic, hòstia, sí, sí, hem triat una setmana, però és que... S'havien acumulat allà que podies... Allò que veiem a les pel·lícules americanes que allà s'entra el parc, que es llencen sobre aquelles fulles de tardor, podies fer tranquil·lament que no tocaves a terra. I avui, de dijous passat avui, avui arriba la màquina.
Possiblement en zones més cèntriques, per desgràcia, ho vam fer el mateix dijous a la tarda o el divendres al matí, segurament.
Això a Granolles, eh? Sí, això davant de casa, sí. Això davant de casa teva. L'americanament segur que em citarà... La Rialada, què t'has de dir? Què m'has de dir? Que hi ha molt d'arbre, hi ha molt de... Descombrar el que hi ha dintre casa, que clar, me levantava, van venir, a part de les pinasses, van venir full a tot arreu...
també vaig escombrar el tros meu del carrer, perquè si no, allí s'hi queda. I allí, si no, allí estarà, eh? Això, si els escombriràs, es passen cada dia, tots. Però hi ha vegades que les fulles estan allà, o com alguna llauna que veig tirada pel carrer i ves o que el vent se la van portar bastant, o quan baixes per la carretera, també llaunetes de cervesa i tot això estan allà. Aquestes llaunes de cervesa, per això, no culpem... Els serveis de neteja, si les treuen o les treuen,
Tornem al comportament cívic de la gent que es fot una llauna de cervesa al carrer, que no sé si es pot, i que després, a més de llançar-la amb una paperera, amb un contenidor, la deixen allà sobre aquell padrí, és on se n'ha assegut? No, allà la tiren directament a la cuna. Doncs això, preguntem-nos també quin tipus de societat cívicament estem portant.
Perquè això ho hem de fer cada un de nosaltres. Segurament, clar que és molt més còmode, m'acabo el gelat i llenço el pal allà on...
on sigui, tant me fot, és igual, ja vindrà algú a escombrar. Que per això pago els meus impostos. Hòstia, no, els impostos els pagaràs igual, però si t'esperes a trobar unes escombraries o... No sé. Aquí a Molins jo no veig cap jauna pel carrer tirada, eh? Home. Sí, sí. Doncs dieu-me on, eh? Perquè el que és allà és una retaïla. Però bueno, jo escombro, com sempre, el meu trosset de carrer...
Molt bé. Com fan molts veïts. I com es feia antes, que diem. I com es feia... Sí, tal qual, i el de dintre, i després vaig tirant-ho al container. Samar, tu que voltes molt també amunt i avall. Sí, és a dir, jo tampoc el trobo en general massa, massa, massa brut. El que sí que crec és que després dels canvis que hi ha hagut pel tema de la neteja, pel que fa l'empresa de la neteja, crec que també s'està fent feina. És a dir,
Potser no tota la feina que s'havia de fer per millorar els desperfectes de l'anterior empresa, potser, però sí que és veritat que crec que des del moment en què Molivers va agafar el servei de neteja s'estan fent coses. Dit això, evidentment és necessari fiscalitzar el que s'està fent perquè ara mateix és un... és un... com es diu? Ai, és un servei, això. És un servei que al final és el servei més car de tot l'Ajuntament
que es paga amb els impostos de tothom, llavors, clar, és necessari fiscalitzar-lo i és necessari dir si es considera que els contenidors estan més nets, els contenidors estan més gruts, si els carrers X estan més nets i els altres carrers, per exemple, com el carrer Fasina, doncs sembla que estan oblidats. Això és necessari dir-ho. Dit això, jo no ho trobo.
especialment brut últimament, potser per això que comentàveu, que ara mateix estem en un moment també, la tardor, les fulles, la pluja, i això al final també embruteix molt els carrers. Però jo, per exemple, que visc a Badalona i estic molt acostumada a veure coses molt pitjors, no ho trobo excessivament brut, i parlant ja només de Molins de Rei, de fa uns mesos, fins ara tampoc trobo que s'hagi embrutat
i que hi hagi una deficiència molt, molt greu. Dit això, sí que em sembla interessant fiscalitzar quines són les accions que du a terme l'empresa de neteja i quins són els carrers que es deixa i els que no, perquè al final és un servei que es paga entre tothom. Llavors, per aquí, i només després un apunt, i és que el tema de les llaunes de cervesa jo vull dir que no es pot,
que està prohibit veure lleunes de cerves al carrer, entre altres coses, perquè a mi em va multar fa uns anys a Barcelona, precisament. Sí, sí, però clar, a Barcelona, per això dic que com és una ordenança municipal, no sé si a Molins de Reies pot o no. En principi sí, perquè jo quan em van multar em vaig informar bastant i en principi a tota l'àrea metropolitana les ordenances tenen...
El tema de les llaunes de cervesa, perquè vaig preguntar i vaig dir, ostres, i si m'hagués passat a Badalona, doncs a Badalona encara era més car. Llavors, és una miqueta això per als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Tot i això, quan després tenim un acte, com pot ser qualsevol partit de futbol o un acte de festa major, el que sigui, el que tenim és gent que impunament va venent llaunes de cervesa per la via pública. Ah, sí. I cap problema. Sí, sí, sí.
I llavors cap problema. Siguem una mica coherents, si tenim una normativa que no ho permet, perseguim el que quan es fa de forma... O sigui, ningú ho fa d'amagat, eh? Tothom alegrement va venint coses que no es poden vendre a la via pública. Bé, la venda, no ho sé si la venda ha d'estar permesa, però el consum no, i la gent el primer que fa quan anem a un concert o sortim d'un concert...
Perquè els preus que hi ha dins dels concerts o dins d'un estadi són abusius. La gent quan surt, el primer que fa és buscar un llauner d'aquests per comprar una cervesa calenta i se la foten d'un rat, tot això està penat. No permetem que es faci. Però torno abans a un tema d'educació, de civisme, de respectar les normes que tenim de convivència. Tot això comença per un mateix. Comença per mi. És que, de fet...
De fet, jo crec que també hauríem de ser més conscients en general com a societat. Hauríem de ser més conscients de tot el tema d'embrotar els nostres carrers. Ostres, és que després ens queixem si una empresa de neteja no ho fa, però és que la realitat és que la feina
dels treballadors i treballadores de la neteja és mantenir nets els espais públics, no netejar la merda que llancem nosaltres. La tirem la resta al terra. Deixa'm fer dos apunts, Samar. Samar, perdó. Digues, digues. De dos objectes que llancem periòdicament al terra de la via pública. Una és la cigarreta que s'ha acabat. Sí?
Llencem a la via pública, a casa no ho fem, però a la via pública tothom que fuma llença la cigarreta directament al terra. I la segona són els xiclets. La gent, quan acaba el xiclet i ja no vol més, el llença també a la via pública i s'enclasta en el paviment i allò costa de dir ajuda a treure'l. Són dos elements que jo crec que són dels top 5 amb els que més embrutem el carrer, el ciutadà.
I és una llàstima, perquè això a casa no ho tirem, no ho tirem a terra. És a fora que ens permetem el luxe de llançar-ho perquè ja ho recollirà algú. Com tu dius, sa mare, sa mare, perdó, ja plantegem que ja ho recollirà a l'escombria de torn, que per això li paguem els impostos, no? I això és un error clau, un error definitiu. Jo aquí afegiria una tercera, que són les caques dels gossos. Sí, però aquesta jo crec que... Jo no tinc gos, malauradament, perquè el meu es va morir fa 3 anys,
Però jo crec que la gent que té gossos està... Cada dia més, evidentment encara en trobem de caques pel carrer, però cada dia més va evolucionant fins i tot amb l'orina dels gossos. Cada dia més jo veig gent... Amb la seva ampolleta. Amb la seva ampolleta. Aquí jo crec que hi ha una gran evolució que espero que acabi consolidant-se, però en aquests objectes que... I segurament en podríem incorporar algun altre més, com per exemple el plàstic,
que cobreix la caixa de tabac, de cigaretes, aquell plàstic, també el llencen la gent directament al terra. Jo ho dic perquè el meu despatx, que fa una remolina, la porqueria entrant al pati del meu despatx, recollo un munt de plàstics diaris d'aquests. Són objectes que a casa no els tirem al terra, però fora de casa ens permetem el luxe de llençar-los.
Bueno, ma mare viu en un primer i li llançaven les cigarretes al pati. Sí, sí, jo tinc un veí, ja estic en planta baixa, en un pati que fot bastant gran, i donen els balcons dels pisos de dalt.
Hi ha un veí que cada dia de la nit deu sortir a fumar i llença la cigarreta, la llença directament al terra del pati. He fet diverses accions per intentar replantejar-li aquesta... Que no han fructificat, eh? Però no han acabat de fructificar, correcte. Si li regales un cendrer. No, perquè hauria de ser punteria.
perquè l'hauria de llançar des del pis no sé quin cap a baix del pati, però és cert. Ens permetem unes actuacions en via pública, com si allò no és amb nosaltres i la via pública va absolutament amb nosaltres. Toni, deies abans. No, és que al final tornem al mateix de sempre.
amb qualsevol cosa de les que parlem. Tema d'educació. Si això ho ensenyem a casa, t'ho han ensenyat a casa, a casa jo no deixo les llaunes per terra. M'aixeco i si m'he begut una llauna vaig a les comareries o, en el cas de la llauna, doncs...
on va tot el tema d'envasos, bla, bla, bla. Però crec que el tema és això, civisme, educació, de ben petits, i el que deia la Samar, que el concepte és aquest, no estem amb els meus impostos, s'està pagant aquesta gent que estan aquí per netejar. No, no estan per netejar. Estan per mantenir net. És a dir, el punt de sortida és que està net.
Si nosaltres l'embrutem, doncs estarà brut. Si s'embruta per causes, diguem-ne, naturals, per això hi ha un servei que paguem entre tots per mantenir-lo net. Però no és els nostres servents que van recollint el que nosaltres llancem. No va per aquí.
Per tant, torno al de sempre. És un tema d'educació, com amb tantes altres coses. I a vegades costa això. Jo recordo el temps aquell en què la gent no portava casc amb moto. Sí. I llavors... Jo he anat sense casc. Sí, sí, a la primera època meva d'anar amb moto anava sense cas, Jordi. Sí.
Sí, sí, sí, doncs jo que he vist davant de l'església no hi havia més que no veiessis criatures que anaven a l'enterrament d'un company. Això ara tothom porta cas, diria jo. Sí, i tant. Per tant, és qüestió de paciència i d'insistir. Ara ningú es planteja agafar un cotxe i no posar-se el cinturó. Entenc, eh? És un acte reflexe que fas.
i abans això no passava tu havies anat sense casc jo recordo les primeres èpoques amb el cabell quan entenia que entenia una frescor una sensació magnífica com de llibertat anant sense casc ho reconec però en canvi quan va aparèixer el casc i jo vaig entendre immediatament que el casc havia de ser més a més obligatori però més a més haurà de ser integral jo crec que un dia d'aquest s'hauria d'eliminar el casc obert
El casca ha de ser absolutament integral, perquè si no la cara, la mandíbula, la tens desprotegida i és de les primeres coses que impacta quan caus. Sí, sí. Molt bé. Hem anat aprenent algunes coses i algunes les hem après correctament, jo crec.
Esperem que n'aprenguem encara moltes més. Sí, a part d'això, parlant de les llaunes de cervesa, jo visc allí al costat de l'església, llavors el cantó, el carrer Pintor Carponell, just davant de... o al costat de les...
de Pare Manjanet, hi ha un contenidor d'aquells petits, diguéssim, per tirar papers. Els divendres i els dissabtes està ple de cervesa, vessa per tot arreu. Ostres! Sí, perquè com que hi ha un espai
que els cotxes no poden passar suposo que allí es reuneixen reunir-se al botellot que anem de dir en català no posen complicat comporta que hi hagi gent que s'ajunta no sé si el comporta el botellot o els preus dels locals perquè potser si els locals tinguessin uns preus més acceptables potser no tindríem la gent al carrer amb amant de matinada
Però, clar, això és un altre tema. No aniré tant en contra d'aquesta pràctica sinó de dir, molt bé, us trobeu quatre ximplets aquí a fotre'ls quatre llaunes. Collonut, quan acabeu, llanceu on toca, que no costa res.
i ho deixem aquí al mig. No, feu els ha-ha-has i els hi-hi-quis i després ho agafes tot i ho fots al contenidor que toca. A posar-se el que toca, perquè, clar, si posem contenidors de paper perquè els omplim de llaunes, doncs estem fent que aquesta despesa que paguem entre tots sigui doble.
Per cert que el ple de demà, ple ordinari del mes d'octubre, entre els 17 punts que tenim, hi ha l'aprovació inicial de l'ordenança municipal reguladora de les autoritzacions de terrasses del municipi de Moritzarrei. Veurem com es concretes la lletra petita d'això, però amb la intenció de regular encara molt més
Un tema que també no està exempt de polèmica, especialment els mesos, que en són cada vegada més, que tenim bonança. Per tant, la gent som d'anar a terrasses. Dèiem, Pere, també fora de micròfon, que potser des de la pandèmia hi havia hagut com una certa flexibilitat.
Sí, va haver-hi una certa flexibilitat que jo la vaig entendre perfectament per un tema de seguretat de salut i també per un tema de protegir d'alguna manera també les activitats de restauració. I va haver-hi una certa laxitud a l'hora d'establir les terrasses i les taules i les cadires a fora de la via pública.
Jo crec que això, l'any 2025 en què estem, potser caldria recuperar una certa reendreça, anant molt al tanto, això sí, de no perjudicar excessivament les activitats de restauració, però potser sí que caldria reendreçar una miqueta l'ocupació del via públic per part de la restauració. Jo dic amb tots els respectes per la restauració. I sobretot que es pugui anar mantenint, és a dir, o vigilant... Sí, hi ha d'haver una certa vigilància...
de l'ocupació que ha d'estar delimitada, jo crec que ha d'estar perfectament delimitada en cada activitat de restauració. Aquesta vigilància, a Barcelona hi va haver, no fa massa, diguem, una inspecció de terrasses, i crec, ara donaré una dada, però no m'equivoco gaire, no la recordo exacte, però no sé si parlàvem de que...
el 93 o el 97% de les terrasses que havien revisat estaven fora de norma. En sèrio? Això és molt alt, eh? Sí, per què? Perquè si tu pagues per 15 tauletes, allà en fotien 25 i no passava res, o si tu pots ocupar
8 metres quadrats on n'estaven ocupant 12 i no passava res. I això vol dir que la immensa majoria s'ho passa per allà mateix. Evidentment, si tu tens un bar i tens 25 taules en més de 15, doncs home, et va millor el bar. I al final la gent el que mira és de...
que al negoci li vagi millor. Però, bueno, si ho hem de posar, fem que es reguli, i que si no... I si n'hi caben 25 de taules, que paguin per 25, perquè aquests... I ara estic anant... Se'n fotran tots els bars en contra, però, clar, és que el que paguen aquests impostos són els que després reverteix en aquests serveis de neteja que diem que no mantenen el poble prou net.
Bé, parlem d'accés de taules a vegades, parlem d'accés d'horari i, per tant, també convivència amb els veïns, que és un altre clàssic que esperem que reguli. Samara, alguna cosa més que vulguis afegir? Jo només apuntar que em sembla important el tema de la regulació dels horaris, sobretot pel que fa que quan molts cops es regulen, o sigui, es tancen les terrasses a la una, la gent es queda remolinada a la porta. Llavors, potser s'hauria de replantejar d'una altra manera o tancar les terrasses una miqueta abans
sobretot els mesos ara d'hivern, que ja no agrada tant estar al carrer.
per poder així garantir una miqueta més el descans dels veïns. Molt bé, Pere, alguna cosa més? Estic veient les roses d'aquí del Celtic. Ara se m'ha distret aquí. Sí. Un espectacle d'unes roses precioses. Aviam, tenim les cortines pujades. En ple més d'octubre, sí, sí. Roses de tots sants. Estàs de cara al finestral de l'estudió del Pere. Home, és una bona vista, no? Jo penso. I veus també aquí una estructura que han posat els amics del Celtic perquè celebrant el Halloween
I aquí hi haurà com un túnel del terror al divendres. Però no n'hem parlat d'això, eh? No n'hem parlat d'això i ho treus el 59, per dir que quina cosa més odiosa és això del Halloween. No, eh? No som amics, eh? Ni el Castelluin, que ara s'estan fusionant les dues coses. No, eh? Doncs escolta, bona castanyada. Això sí, igualment. Jordi, Mari Carmen, Toni, Pere i Samar, que vagi molt bé. Gràcies per acompanyar-nos un dimecres més. Gràcies. Adéu, bon dia. Bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. En clau política nou cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Eijo al Congrés dels Diputats. Ha estat fa uns minuts en la sessió de control del govern espanyol que ha començat amb un minut de silenci en senyal de record per a les víctimes de la dana d'avui fa un any.
El líder del PP ha tornat a acusar el president espanyol de mantenir constantment i li ha preguntat si de mal se n'ha pensat dir la veritat. Unes acusacions a les que Sánchez no ha volgut respondre, tot considerant que avui és un dia de dol. Ojalá toda la energía que se dedica a politizar esta tragedia se dedicase solo a la reconstrucción. Señor Sánchez, la pregunta de hoy es retórica.
¿Piensa decir la verdad mañana en la Comisión de Investigación del Senado o va a seguir haciendo de Pedro Sánchez? En una democracia parlamentaria evidentemente el gobierno tiene que rendir cuentas, siempre lo he hecho, pero creo, señorías, que hoy no es el día. Hoy es el día para la empatía, para el recuerdo, para la memoria de las víctimas y ya tendremos ocasión de hablar de estas cuestiones y de otras muchas.
Pedro Sánchez haurà de compareixer demà al Senat en la comissió d'investigació, com sentíem, de l'anomenat Cascoldo. I també el Consell Nacional de Junts ha avalat amunt 93,36% dels vots sotmetre a consulta de la militància el trencament amb el PSOE. Els afiliats podran votar entre avui i demà si donen suport a posar fi a l'acord d'investidura pels reiterats incompliments dels socialistes. Els resultats es faran públics demà a dos quarts de set de la tarda.
I en mobilitat en aquests moments un vehicle ha variat a la C58 a Montcada, direccions de Trinitat talla encara un carril i s'ha habilitat el carril Busbao a tots els vehicles menys a camions de més de 7 tones i mitja. A la C32 hi ha dos carrils tallats i un d'obert a Premia de Dal en sentit Barcelona, volíem dir, per un accident a la C31 i a Cua a Badalona en sentit Barcelona. Per un vehicle ha variat i a banda també hi ha algunes afectacions en alguns punts com la 2 a Pallejar i a Sant Joan d'Espia i a la P23 de Papiol.
A més, també es va normalitzant la circulació després dels tals del sector del metall, tot i que hi ha algunes retencions a les vies encara que han estat afectades. Recordem que la convocatòria de vagues es manté fins demà i que es manté després que la darrera reunió de mediació amb la patronal per negoció no conveni hagi acabat finalment sense acord.
I pel que fa el temps, avui tenim un canvi de temps amb sal cobert i ruixats dispersos que s'estendran de sud a nord, especialment al camp de Tarragona, ponent i també al Pirineu, tot i que les quantitats seran poc importants. Pel que fa a la temperatura, els valors de nit han pujat, però al migdia encara refrescarà una mica més al nord amb màxims que no superaran entre els 14 i els 21 graus. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 10.
Repassem les diferents propostes a motiu de la castanyada per aquests dies a la vila. Per una banda, pel que fa a la venda de castanyes des del cau, els raiers del cau de l'agrupament Escolta Jaume Vicens Vives, estaran venent castanyes dijous, divendres i dissabte. Dijous de dos quarts de cinc a nou, divendres de dos quarts de cinc a dos quarts de deu i dissabte al matí de deu a dos quarts d'una. Vendran castanyes a les escales del mercat.
També l'Espla i la grupa estarà venint castanyes, en aquest cas a la plaça de la Creu, divendres, dissabte i diumenge de 9 del matí a 9 del vespre. Castanyes i moniatos. I també hi ha festes a diferents entitats. Per exemple, l'Associació de Famílies de l'Escola Madurell farà el dia 31 d'octubre, el divendres a les 8 del vespre. Si anem a Halloween, podeu retirar les entrades aquesta setmana fins dijous d'un quart de 5 a un quart de 6. I els que no sigueu socis de l'AFAM podeu retirar-les pagant dos euros i mig.
També hi ha festa divendres per la Castanyada al barri de l'Àngel, al centre cívic de l'Àngel, Circ del Terror. Hi haurà servei de barra que organitzen des de l'entitat del carrer Nostra Senyora de Lourdes, aquest Circ del Terror. I també el divendres al barri del Canal hi ha festa infantil de Halloween a partir de les 6 de la tarda local de l'Associació de Veïns Carabels i Diversió.
A les Guardioles, l'Associació de Veïns organitza una Castaway, combinen castanyada i Halloween a la tarda. A partir de dos quarts de sis hi haurà xocolatada, tallers, pintacares... També, si voleu, podeu anar-hi disfressats. És una festa gratuïta pels socis de l'Associació de Veïns i els que no siguin socis hauran de pagar 3 euros el divendres a la tarda. I també la Taneu Moley organitza per divendres el Pati de la Pen i la Castanyada Popular a les sis de la tarda, a Bespreig amb música ambient i barra, a partir de dos quarts de nou...
sopar de graellada a dos quarts de deu danses tradicionals i a partir de les onze música amb punxa i discos fins la una de la matinada. I a l'Associació de Veïns de la Rierada també celebren dissabte, en aquest cas dissabte de novembre, a la Castanyada a les sis de la tarda i a Sant Bartomeu a l'Associació de Veïns també organitzen baranar sopar de Castanyada de dos quarts de sis a deu al carrer Turó del Quirza.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Milam, del carrer Riera Mariona, número 3. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloy Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei.
Més, més, més, més, més, més, més d'aplicació. Jo ja només demano hora al metge mitjançant l'aplicació. I jo les entrades per al teatre les reservo amb el mòbil. A la nostra edat estem fets uns tequis. A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació truca al 012. A Catalunya ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea. Next Generation EU. Pla de recuperació. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Els divendres, Faves Tendres, música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres, te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres fa bastendres amb Judith Herrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i 9 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimecres 29 d'octubre. Estem a l'equador del programa. De seguida saludarem el Pep Degall. És el regidor portaveu d'enlaire Molins. Amb ell farem l'espai polític del dia. Després l'art és vida amb la Seferus. A les 11 rebarem...
Una delegació de Gàmbia que tenim aquests dies a la nostra vila, entre altres pobles, han visitat Molins de Raí per parlar del reciclatge, sobretot, i veure experiències al respecte per poder aplicar en la seva zona de Gàmbia. Ens ho vindran a explicar a partir de les 11, tot això es fa a través d'Embolo,
aquesta entitat, Association, amb la Sílvia Llopar, que ens ho vingui d'explicar, i el Màdang, i la resta de convidats. I a partir de dos quarts de dotze, el Joan Vilaseca, amb el seu espai parlem de fins arribar a les dotze, i aquí sí, posarem punt i final al bon dia i bona hora d'avui.
I ja és aquí assegut a l'estudi 1 de Ràdio Molins de Rei el Pep de Gall, és el regidor portaveu d'en Laire Molins. Què tal, Pep? Bon dia. Bon dia, bona hora. Com estàs? Molt bé. Sí? Sí, fa un dia molt maco.
He anat a passejar el gos i plovia, i dóna gust a veure ploure, la veritat. El que passa és que els que treballen a l'exterior, al trànsit, tot es complica. Molta paciència a tots. Tu que t'agrada anar tant en moto, en principi és un mal dia per això, per anar en moto, no? Si vas ben equipat, no passa res. D'acord. És la moto... El que passa és que has d'anar bé una mica, si no, pots arribar molt mullat. Sí, sí. I has d'anar al tanto amb els altres cotxes. La moto, si vas tranquil...
No passa res. El problema és que hi ha molt de trànsit. Ningú respecta els altres com ho haurien de fer. Sempre hi ha algun boig i a vegades passen coses que no volem que passin. Bé, fet aquest apunt meteorològic i d'educació cívica, anem a parlar...
d'aquest ple que vam tenir dijous a la sala de sessions de l'Ajuntament, el ple extraordinari per debatre les ordenances fiscals per l'exercici 2026. Unes ordenances que, com hem explicat, s'han aprovat amb els vots a favor dels partits que conformen l'equip de govern i l'abstenció de tots els partits de l'oposició.
Explica'm, Pep, d'entrada des d'enlaire per què vau decidir optar per aquesta abstenció. Des d'enlaire vam decidir votar abstenció, més que res perquè no creiem que fer subvenció...
Perdona, eh? L'IBI, diguéssim, és el mateix quasi per tothom. Tu vas ser molt crític amb això. Llavors el que fan són bonificacions, no? Tu quan pagues la renta pagues segons els teus ingressos, oi? Per què no es pot fer un IBI segons els ingressos de la gent? Clar, no hauríem de donar subvencions.
El que té menys ingressos pagaria menys i el que té més ingressos pagaria més.
Jo trobo que seria totalment just. Per això no creiem en aquesta manera de pagar-los el libri. I així molts altres impostos. I això va determinar de no poder donar suport a les ordenances fiscals, però tampoc votaria en contra. No, perquè vulguis no s'ha de tirar endavant. Sí. Pots estar en contra amb dues coses i a favor de tres. Alguns partits, per exemple, Esquerra Republicana posava sobre la taula el tema de la deixalleria,
S'ha de repensar, tu creus, la gestió de la deixalleria? Jo crec que sí que la deixalleria està bé, que hi ha de ser que també s'hauria de fer més partícip al poble perquè no crec que tothom hi vagi
I jo crec que s'hi ha d'estar a sobre. Recordem que Esquerra el que proposava és un reglament sobre l'ús de la deixallària i també millorar el sistema de bonificacions. Per exemple.
No tant la quantitat, sinó la qualitat, no? Exacte. I si parlem de bonificacions, parlem també de les deixalles de les botigues, dels comerços, que aquest any l'han congelat, que ho trobo molt bé, el que passa, clar, l'any passat els hi van fotre una hòstia que déu-n'hi-do.
Clar, està molt bé que ho congelin. Aquest any poden fer-ho, eh? I els altres pospujaran l'IPC. Esquerra també parlava d'aquesta taxa que es va aplicar a les entitats per tenir barra a les nits de Festa Major al Parc del Baixobregat.
al final fan constar que han aconseguit aplicar aquesta bonificació al 80% en aquesta taxa d'ús de béns de domini públic per a les entitats. Bueno, suposo que han de cobrar tot. No ho sé. Les entitats, és que les ajudem poc, les ajudem poc i a sobre els hi fotem taxes. Per tant, tu estaries d'acord que ells també proposaven un increment de les subvencions a les entitats de cara al pressupost 2026? Estaries d'acord amb això o no?
És el que dèiem dels subvencions. Aviam. Sí, les entitats... És una llàstima, però han de rebre subvencions. És una llàstima. Que no es puguin valdre per elles mateixes. Aquesta és el que vull dir jo. El centre excursionista, la grupa, tots tenen socis.
i simpatitzants són els que paguen una quota jo crec que la quota no és suficient llavors han de rebre les subvencions ojalà no haguéssit de ser així però potser són jo saps que apoio molt les entitats i són potser els que es mereixen més aquestes subvencions les entitats del poble
De fet, els hi doneu força cobertura també des del perfil d'en l'aire, no? Tot el que podem. Exacte. Que més que conèixer el que fa el partit, el que feu és rebutar moltes coses de les entitats.
Sí, és l'únic que fem, és l'únic que podem fer, vull dir. Fer propaganda del que fan ells i ajudar-los. I no voleu marcar perfil de dir, mira, nosaltres estem fent això, això o l'altre? No, si el que es fa és... Si ho poguéssim fer anònimament, ho faríem. No cal fer-ho en nom del partit.
Si volguéssim fer campanya, ho faríem tot en nom del partit. No cau. I això és un no parar perquè demà ja tenim un altre ple. Demà un altre ple, sí. És el segon d'aquest mes. Aquest, hi haurà les ordenances...
Per exemple, atenció, que ara en parlàvem abans, l'ordenança reguladora de les autoritzacions de terrasses del municipi, què et sembla això? Exacte. De les terrasses, no? Sí, que hi hagi aquesta nova ordenança. Nosaltres creiem que és un tema molt complicat, que no es fa perfecte, o sigui, hi ha moltes coses que no estem d'acord, hi ha altres que sí, i ens abstindrem en la votació.
Ja ho avances, eh? Sí. Tu vas per Molins i veus terrasses i veus coses que no t'agraden, que no ens agraden. Per exemple? Per exemple, que sembla... Hi ha llocs que sembla la Fira de Candelera, que no sembla que hi hagi una terrassa, sembla que sigui una fira, ja. Hi ha tantes taules. Després hi ha altres llocs que xoquen unes amb les altres, tenen...
tenen problemes un bar amb un altre, ocupen places públiques que no haurien d'ocupar, zones de pas... És molt complicat. Llavors, sí que hi ha una ordenància, però després, com a últim recurs, hi haurà el tècnic que és el que decideix.
I sobretot, deia Marta Espona ahir, per exemple, que està molt bé l'ordenança, però sobretot que es faci un seguiment exhaustiu i permanent que es compleixin, no? Sí, sí, sí, clar. Hi ha els tècnics que estan treballant i pleguen a l'hora que han de plegar, per tant, a la tarda no hi ha ningú que vigili les terrasses, i moltes terrasses, la majoria, les posen a les tardes. I no som aquí ningú nosaltres per anar denunciant situacions.
Perquè també són una molt bona font d'ingressos pel bar i la restauració, no? Exacte. Per tant, ha de conviure tot. Inclús també fer complir els horaris, no? Els horaris són molt importants. Hi ha gent que creu que s'haurien d'allargar la nit i hi ha gent que creu, com jo, que no.
perquè el descans és molt important i sobretot entre setmana hi ha molta gent que treballa els dijous divendres i alguns dissabtes i la gent necessita descansar llavors que tinguis un bar al costat que et tanqui l'una a la nit doncs és un problema per tant us abstindreu perquè esteu a favor de regular-ho però estem a favor de regular-ho però creiem que hi ha coses que no es fan bé
Ja ho direm al ple. Ho diràs demà, eh? Sí. I què et sembla aquesta emoció que presenta ara Molins? Pep, recordeu que Joan Albert Fabra ha fet fins i tot un article al viu Molins de Rei per la recuperació...
immediat allà de la possessió i rehabilitació de la Torre Ferniani, i ells proposen fer-hi un casal de joves municipal. Em sembla que fan campanya, ja. Els de l'Ara acusen el PSD que ho volen fer servir de campanya i en aquest moment estan fent campanya a ells. A mi em sembla molt bé. Jo votaré a favor de la recuperació, però també cal remarcar, o sigui, a mi...
Aquell edifici s'haurà de restaurar molt perquè està fet una M. Sí.
I és una llàstima que la gent... Està molt deteriorat, creus? Sí, és una llàstima que la gent que ha anat allà l'hagi deteriorat tant. Fins i tot el que és el jardí i tot, aviam, està fet una merda, passes ara per allà... Una M. Una M, passes per allà ara i fa pudor. O sigui, per què? Perquè tenen a Viram, de qualsevol manera, i fa pudor.
M'hagués agradat que la gent que s'hi hagués estat ho hagués cuidat.
tindrien excuses perquè no els fessin fora però tal com està la cosa és que no pot ser o sigui, allò s'ha de recuperar i rehabilitar i donar-li un ús que aquest és el que no ens posarem d'acord creus que per exemple per fer-ho caldria fer una comissió per exemple i tractar totes aquestes qüestions dins un marc d'una comissió com deia ahir d'Esquerra Republicana
per fer l'ús, per treballar els usos, decidir els usos. Si no, ho decidirà el govern i ja està. Que és com s'estan fent la majoria de coses. Ells decideixen, ens ho diuen, i nosaltres diem sí o no, però ells han decidit. Però tu, en el fons d'aquesta emoció, el que hi veus és una clara intencionalitat de campanya. Sí, sí, sí.
No hi ha res més a dir. Per part d'Ana Molins, eh? Sí, sí, i tant. És una guerra entre... Tu veus una guerra? És una paraula forta, aquesta. Sí, és un partit entre el Xavi i el Ramon, continuo.
ells tenen ganes de guanyar eleccions i contínuament és jo faig, tu fas, i és així. Llavors aquest punt de la torre, doncs... I el Pep de Gau veu allunyar, això vols dir? Aquestes picabaralles? Aquesta ambició per... Ja et van dir que sí, que segurament a final d'any...
Què passarà a final d'any? Hi haurà canvi de regidor. A final d'any, a final d'aquest 2025? Al gener, sí. O a inicis del 2026, però no més enllà? Jo crec que no més enllà. Hi haurà canvi de regidor a enlaire Molins. Vol dir que Pep Degà deixarà de ser regidor? Segurament. Quan fa? Quan no hi vas entrar? Farà un any, potser? No. Menys? A final d'any faran nou mesos.
O sigui, no haurà estat ni un any al capdavant de l'Ajuntament? Ah, perdó, al capdavant de l'aire a l'Ajuntament? Exacte. Ja n'has tingut prou? Hi ha molts inputs que m'han fet decidir que plegui. Sí.
Si puc, aguantaré fins al gener, i si no... I algú pot pensar, però tu ja sabies, Pep, el pa que s'hi donava, no?, en la política? No, fins que hi entres no ho saps. Fins que... Fins que entres, vols dir? Fins que algú entra, pren possessió de la Rigauderia i hi és, crec que no sap ben bé on es fica.
que no és cap res dolent, però requereix temps i una mica de dedicació. I tu t'has anat desencantant.
No, és encantat. Sí, bueno, el tema de ser regidor, de poder participar en actes, això és el més entretingut. Això t'agrada? Formar part del teixit associatiu? El que no m'agrada gens és els protocols...
la part més institucional la part més institucional però és que estàs a l'Ajuntament sí, però qui diu que ha de ser així? m'entens? tu et reveles una mica contra això no, les coses han de ser més pràctiques han de ser més pràctiques, més obertes poder deixar entrar la gent segons quines reunions és que és molt carca tot això
I, en tot cas, hi tindria relleu, Pep Degà? De la llista? Sí, sempre hi ha gent. A la llista hi ha gent darrere i jo suposo que algú decidirà agafar el relleu. I jo, si puc, l'ajudarà una mica. Una mica, només. I això ho ha de decidir la cúpula de Junts?
No, o sigui, que agafi el regidor, diferent d'altres partits que decideix qui entra, en l'aire entrarà qui tingui ganes d'entrar. No obligarem a ningú, ni farem fora a ningú. I en principi, doncs, per ja acabar el mandat, això sí. Esperem. Igual volen provar-ho tots, de ser regidor. Tu creus que en l'aire acabarà la seva vida el maig del 27? Possiblement. Tot fa indicar que sí, no? Possiblement.
I veus tornant com a marca Junts? Qui? A Molins Arrei, que es pugui tornar a presentar la marca Junts? No ho sé. Ara ho veus bastant llunyà? És el que vam dir, haurien de trobar un cap de llista i començar a treballar i no ho veig. Igual com que jo sóc en l'aire no m'ho expliquen.
Sempre hi ha hagut una mica de... Com veus que hagin optat a nivell estatal per trencar relacions amb el SUE?
Que ja era hora. Ja era hora. És a dir, estàs d'acord també, eh? Sí, sí, estic d'acord. Jo crec que ja està bé de fer la pilota a Madrid. No estem traient res i... Tenim la jutgessa de Pau avui. Ens està escoltant. I els estudis. Gran persona.
Ja ens hem despistat, ara. Perdó, perdó. Dèiem això de Junts. Sí, doncs ho trobo molt bé, ara que ho fessin. Jo crec que Esquerra hauria de fer el mateix. Ens fa por que surti Vox. No sortirà. No sortiran. Però sí que hi haurà... Serà més difícil tot. Aquí l'Ajuntament de Molins també, jo crec que
Vox no, però sí que entrarà Aliança Catalana. Això ho tens clar, eh? Crec que sí.
Sí, sí. Si et venen a buscar... Els diré bona tarda i adéu. Perquè hi ha una educació per sobretot, et vols dir. Sí, a mi els d'Aliança Catalana no m'han fet res. No aniré a trencar-los la parada, tampoc. Els de Vox sí que ho faria, però els d'Aliança Catalana no. Però hi ha coses que no predico igual mateix que ells. Llavors... Però és que és igual. Jo et vaig dir que si algun dia plegaven no em ficaria en cap més partit polític.
Són declaracions d'en Josep Degà, d'en Pep Degà, que deixarà l'Ajuntament a finals d'aquest any o principis de l'any que ve, com ens confirma. Ja ho va apuntar un dia, però és que ara ens ho acaba de confirmar. I entenc que ja ho has comunicat a qui ho havies de comunicar, no? Sí. Ho anirem deixant aquí. Alguna cosa més que vulguis afegir? No, simplement la setmana que ve no podré vindre.
Ja ho avances? Ja ho avanço. Per motius personals, eh? Per motius personals. Molt bé. I que espero que... La castanyada, què? Que plogui més. Mira com plou. Ets de castanyes i panellets o no? Sí, soc de castanyes, panellets, recordem que l'any passat... Moniatos? Anava amb màniga curta per la castanyada. I segueixes anant-hi ara mateix? Estem a dins de l'estudi i no fa fred aquí dintre.
Però fora està plovent i fa més fresqueta. Sí, ja mai et tocava. Fa més castanya. Sí. Fa més de castanyes, panellets, i espero que es mullin tots els Halloweens i es facin molt bé. Jo soc de castanya, ho sento. Molt bé. De castanyada i soc de coses més típiques.
Doncs Pep Degà, fins ara, de moment, regidor portaveu de l'Aire Molins, moltes gràcies. A tu, a vosaltres. Bona castanyada. Igualment. De moment bon ple, eh? Demà, eh? Sí. Si es tarda. El podeu seguir en directe per la ràdio, si ho voleu, eh? Gràcies. A vosaltres. Tenim pausa musical? Ah, que bé. Doncs, perdona'm. Ah, sí, l'he proposat jo i ja no me'n recordava. Perfecte.
El grup Pastora, que és Caim Riba i el seu germà Pauet amb la Dolo Beltran, tenien un grup que es deia Pastora durant molts anys, resulta que fa 25 anys que es van crear, o de la primera publicació del primer disc, i faran un disc especial per aquest 25 aniversari. Han avançat ja una primera cançó, Cósmica, que canten amb el líder dels Love of Lesbian, veí de Sant Vicenç dels Horts, el Santi Balmes, això es diu Cósmica.
Tanto tiempo esperando y cuando llegó se le pasó, se fue del lugar. A destajo cae abajo con vestido de fiesta y zapatos de charor. Se mete en las tiendas y siempre compra lo peor.
Leía prensa de nuevas tendencias y siempre tendía a perder la cuenta. No descansa, va y te atrapa, tiene el don de la facilidad. Siente alergia a la primavera, se vuelve lúdica, cósmica.
Gràcies.
Fins demà!
Siente alergia a la primavera, se vuelve lúdica cósmica. Se hundió el dinero, se casó queriendo y sin querer perdió la magia. Dejó de creer y eso la llevó al azar.
Fins demà!
No descansa, va y te atrapa, tiene el don de la facilidad. Siente alergia a la primavera, se vuelve lúdica, cósmica. No descansa, va y te atrapa, tiene el don de la facilidad. Siente alergia a la primavera, se vuelve lúdica, cósmica.
La música dels Pastors amb Santi Balmes ens ha situat a quatre minuts per sobre dos quarts d'onze del matí.
L'art és vida, és aquest espai que compartim tots els dimecres, aquesta hora, amb la Cefa Arús, que ja la tenim aquí, malgrat la pluja. Què tal, Cefa? Bon dia, bona hora. Molt bon dia. Molt bon dia, benvinguda. Moltíssimes gràcies. Que ja hem explicat, hem avançat, que ens vol parlar de tres temes avui. Exacte, ho intentarem. La Dharma, el Palau i Lluís Permanyer. Exacte. Sí? Sí, senyor. Farem, doncs, aquest recorregut. Sense més prèèmbol, si vols, entrem en matèria. Com vulguis. Molt bé, doncs comencem.
Doncs amb aquest tututurutut del disc tramuntana de la companyia elèctrica d'arma, comencem parlant de la dharma, doncs, eh? Comencem, que és la manera com van començar la dharma en l'espectacle, que ens va regalar el passat dissabte el foment cultural i artístic amb l'espectacle la dharma... A titutirutitu, perdó, sí, és a dir turututurututurutut.
És el Titu Titu Tiruritu. És veritat. Així van començar, baixant, perquè el concert es va fer la platea, baixant dels vestuaris o de l'escenari. Exacte. La Dharma, un pam. Exacte. Expliquem una mica què és aquest projecte, que és un nou projecte d'aquesta companyia, que en aquest cas la Dharma ens convida a entrar al seu pati de joc
per recuperar ni més ni menys que la màgia dels concerts senzills i propers, que realment és una màgia, amb un aforament exclusiu per a 100 persones, si és de minoria total. I això ho fa normalment amb teatres i amb ateneus.
Tal com deies tu, es va fer la platea del Foment i el públic col·locat les 100 persones en dos cercles concèntrics, una primera fila i una segona fila, en cercle, i aleshores... Ells només volen això, 100 persones als llocs on van, perquè hi hagi aquest caliu, aquesta proximitat.
I ho ajuda la qüestió del joc de llums, que era un joc de llums de dos focos que enfocaven el centre aquest, on hi havia els instruments al centre del cercle i hi havia unes lamparetes que feien molt de caliu. Eh?
Per tant, aquesta era la col·locació quan van acabar d'entrar la d'Arma, en aquest cas, i aquí Molins de Rei, que, per cert, van quedar enamoradíssims de la sala del Foment. Van dir que teníem un teatre preciós, vull dir que... Ho van insistir molt, sí. Molt, molt, vull dir que els va encantar. A banda que els agrada molt venir Molins de Rei, perquè hi tenen molts amics i tenen l'objectiu del camell. El lligam amb la presó del rei de França i el camell. Perdó. Sí.
L'objectiu de fer aquest format és posar en valor la proximitat amb el públic i gaudir dels petits detalls en un espectacle que els permet desenvolupar tot el seu eclecticisme i transmetre tota la seva lírica, la seva poesia i el seu compromís.
sense deixar d'entregar-s'hi amb tota l'energia que no la perdran mai, que realment els caracteritza, una energia que dius, buf, se'n va tot, vull dir que, a més a més, el fet aquest els permet moure's entremig de la gent, vull dir que dona molt de joc. Envolcallats d'una nova escenografia, càlida, que és el que comentàvem ara, orgànica i canviant, que fan viure i reviure emocions.
És una bona oportunitat per a tots aquells que, de ben a prop, vulguem gaudir i retrobar-nos una volta més amb la companyia Dharma. Sí. Perdó. La formació específica de la Dharma, recordem-ho, a un pam, la componen el Joan Fortuny, amb la veu i saxo soprano, el Carles Vidal, amb el baix elèctric i cors, el Lluís Fortuny, amb el fiscorn i l'acordió i veu,
la Maria Fortuny, el teclat piano i cors, el Pep Rius, guitarra elèctrica i cors, i l'Ivan Rodríguez amb la bateria. Sí. Cal dir que és un espectacle, evidentment, enèrgic. Sí. Interactiu, totalment, vull dir que es posen entre mig del públic, entre ells parlen, dialoguen, és molt interactiu. I molt càlid.
A l'esclat final, recordem que no podia ser altra que la cançó d'art tradicional que acompanya sempre el camell, que és la presó del rei de França. Sí, vam fer un tros final, diguem, amb les cançons segurament més populars. Exacte. I que aquesta serà la cançó que ens acompanyarà avui a l'acabar el programa. Recordem que hem escoltat Titu Titoritu i després també tenen Inanna i Nene.
És a dir, que ens ho posen difícil amb el nom de les cançons. Exacte, totalment. I van fer la presó al rei de França per tancar el concert. El concert, sí, sí. I a més a més, quan va acabar el concert, van parlar amb tothom, vull dir que hi va haver una interacció molt maca, molt propera. Va ser fantàstic, vull dir que ho recomano ferventment a tothom. Faran pocs concerts, però han entrat dins de la Federació de...
de Taneus i de Teatres de Catalunya i per tant poden fer aquesta actuació. Sí, sí.
Doncs... Ho tenim, això del... Ho tenim, no, vull dir, podríem dir moltes coses més, però vull dir que el principal és que és molt interessant. Molt bé, molt bé. Molt per vibrar, molt per viure-ho. Molt bé, l'adarma a un pam. Amb l'aposta que fa el Foment, també, per portar espectacles de qualitat. Sí, sí, s'ha de valorar moltíssim. Aquí a Morins de Rei.
és un regal regalars com passarà aquest cap de setmana que també tenim moltes activitats i molt de teatre també el diumenge tanquem aquesta primera carpeta dedicada a la companyia elèctrica d'Arma i ens n'anirem a conèixer on vols marxar? els artistes del Palau de la música catalana molt bé, som-hi holdem un dels nostres cants
Fins demà!
El germà, el germà, el vent d'estemla, un senyal de llibertat, que ho haurem i contemplem amb la dolça majestat. Contemplem amb la dolça majestat. Oh!
El cant de la senyera, que ens serveix per introduir aquest tema. Un bàsic. Un bàsic. El Palau, sí, és indispensable. Bé, doncs parlarem dels artistes del Palau, perquè tots sabem que el Palau de la música catalana és obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
En canvi, no són tan coneguts els artistes de diferents disciplines que van col·laborar amb ell per fer d'aquest equipament una de les obres més emblemàtiques del modernisme català. Per exemple, la gran lluerna que cobreix la platea de la sala és obra d'Antoni Rigall i Blanc.
professor de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, pintor, vidrier i dibuixant. Una lluerna que dona forma a la llum i també un magnífic o uns magnífics vitralls per donar pas a la llum natural. Per tant, la llum del Palau és fantàstica.
A la boca de l'escenari hi trobem un grup escultòric iniciat per Diego Massana i continuat per Pablo Gargallo.
que una banda representa la música popular i ho fa amb un gran arbre sota del qual s'hi representa un grup de cantaires i un bus de Josep, Anselm i Clavé. I en l'altra banda, un bus de Beethoven i una figuració de la cavalcada de les valquíries de Wagner, aleshores que tenia molts adeptes a Barcelona. En el semicercle que tanca l'escenari...
Pel darrere hi ha unes 18 muses. Les muses aquelles que hi ha, fetes de... Sí. La part escultòrica superior, que dona la sensació que surt de la paret, és obra d'Eusebi Arnau, una veritable obra mestra. Mentre que el trencadís de la part inferior és de Mario Maragliano i Lluís Brut.
Lluís Brú és autor de La Balconada, la Gran Balconada, amb columnes a banda i banda que estan plenes totes elles de motius florals. El terra és art sota els peus, amb rajola hidràulica de casa Escofet.
A la façana de l'edifici, fent angle amb els carrers Sant Pere més baix i Amadeu Vives, hi ha el grup escultòric La Cançó Popular Catalana, on hi destaca un Sant Jordi envoltat de persones que representen els diferents estaments, estaments realment de la societat catalana, donant a entendre que el Palau està obert per tothom.
Altres elements decoratius, com són els forges, els mosaics, els cristalls, els capitells, són també deguts a diferents artistes i artesans, quedant eclipsats pel renom de l'arquitecte principal. A banda dels que vam dir, en podríem dir molts més.
Val a dir que el palau, després de l'enderrocament de la veïna església de Sant Francesc de Paula, la façana lateral, que quedava amagada, que una de les pegues que té el palau és el fet de la perspectiva, o sigui, té poca perspectiva, i en aquest moment, fent aquest enderrocament, el que van fer és guanyar aquesta perspectiva, eh?
I tirant la façana lateral, que quedava amagada, ajuda a donar una visió més completa de la singularitat d'aquest edifici. O sigui, guanyen perspectiva.
D'altra banda, el Palau ha sofert algunes restauracions i ampliacions, com ara el Petit Palau, és novetat, en què hi han intervingut també destacats professionals com ara el Gerard Grenzing. Em sona? I tant, veí de Papiol. Exacte, és conegut perquè és veí del Papiol i que el 2003 va restaurar-ne l'òrga.
el Palau, que va ser creat com a seu de l'Orfeó català, recordeu-m'ho, eh?,
Es va inaugurar l'any 1908 i ha estat declarat Monument Nacional Patrimoni de la Humanitat. Ha acollit actuacions de solistes, directors i orquestres tan variades com les de Pau Casals, Artur Rubinstein, Victòria dels Àngels, Herben von Karajan...
Orquestra Filarmònica de Berlín amb Richard Strauss, Dick Ellington, Charles Esnebur, Lluís Eduard Taute, Miquel Poveda, així com la majoria dels membres de la nova cançó, entre molts d'altres.
també s'hi han celebrat moltes activitats de teatre, dansa, de política i un llarg, etc. Recordem que el Palau és una joia que no té preu. És una obra mestra, és una meravella, ens té enamorats a tots. I tant. Sempre tornaries al Palau. I justament, fixa't bé,
que avui hem parlat del Palau, i resulta ser que en Lluís Permanyell de dos, que és el següent que parlarem, el següent tema, el dia que es va morir, que es va morir el 23 d'aquest mes, el mes d'octubre... La setmana passada. La setmana passada, exacte. Aquell mateix dia sortia en un diari un article que parlava justament del Palau. Vull dir que feia una miqueta també...
Nosaltres ho hem fet més amb la qüestió artística i ell ho feia més amb la qüestió de les juntes, de tots els orígens i tota una trajectòria del Palau. Curiós, eh? Va fer gràcia perquè havia triat els dos temes per separat i he descobert que tenen una relació molt estreta. Molt bé, molt bé. Vols anar pel tercer tema, doncs? Si et sembla...
que ens portarà a parlar d'aquesta figura emblemàtica, que és en Lluís Permanyer. En Lluís Permanyer que... Sí? Digues, digues. No, no, no, simplement que Lluís Permanyer era una persona que tenia una passió molt gran per Barcelona i que, bàsicament, tot el treball que ell ha fet d'investigació, de cròniques, de tot el que ara comentarem, doncs està basat en Barcelona. És un gran coneixedor de la ciutat i tenia un gran amor.
A mesura que arriben homes, es va fent gran la ciutat. A mesura que els peus li creixen, se li fa petit el cap. I a mesura que creix oblida, inflada de vanitat, que sota l'asfalt hi ha la terra dels avantpassats.
La vida que perd la vida es va omplint de presoners, de robinsons d'estar per casa, nàufrags enmig del merder, que viuen vides petites en petits mons de formigó. I així estan les coses entre Barcelona i jo.
Mil perfums i mil colors, mil cares de Barcelona. La que ens s'ha de somiar, la que va esguerrant porcioles, la que devoren les rates, la que volen els colons, la que es remull a la platja, la que s'enfila els corons.
La que per seny Joan es crema, la que compta per dançar, la que se'm gira d'esquena i la que em dóna la mà.
Amb la veu inconfusible de Joan Manuel Serrat i aquesta cançó dedicada a Barcelona fem una pinzellada de Lluís Permenya, doncs. Fem una pinzellada. Molt bé. Som-hi. Doncs Lluís Permenya Illa II era nascut a Barcelona un 5 de novembre de 1939 i va morir justament el 23 d'octubre, o sigui, la setmana passada, tal com dèiem abans. Fou un periodista i assagista català.
Ell era fill de Lluís Permanyer Grifoll i de la Maria Lledó Martí i es va llicenciar en dret, però es va dedicar des de molt jove al periodisme. Va col·laborar amb la revista Destinó i des de 1966 escrivia habitualment a La Vanguardia.
Era un home reconegut per la professió i va guanyar els premis Luca de Tena i Ciutat de Barcelona. Aquest va ser compartit justament amb el enyorat també Joan Barrí.
Atret per la seva ciutat natal i ben coneixedor de la seva història, es va esdevenir cronista, tot i que va rebotjar el nomenament oficial per aquest càrrec honorífic i va escriure diversos llibres sobre aquest tema. Va publicar més de 80 llibres, estan aviat dits, 80 llibres, va presentar i dirigir per TV3
Vuit documentals d'una hora de durada sobre Barcelona. Molt interessant tot, eh? Tant els llibres com els documentals. Barcelona, no cal dir-ho, era la seva gran passió. Entre les obres que va fer, a veure si us en son alguna, i tot, jo no sabria quina triar, perquè totes són molt interessants, Sagarra vist pels seus íntims, que en aquest cas aboca l'obra d'en Sagarra.
Bé, els anys no cal que els diem, no? No cal. No cal. No cal. No. Després va escriure Miró, 90 anys. Tàpies i la nova cultura... Perdó, tots estan escrits en català, menys d'un parell llotre. Dels que ara comentarem, eh? Vull dir que els que anirem anunciant, tots, la majoria, estan escrits en català. Si hi ha un en castellà ja ho comentarem. Tàpies i la nova cultura...
Clavé, escultor. Barcelona, que aquest títol és preciós, un museu d'escultures a l'aire lliure. I és el títol que se li ha de donar en aquest cas a Barcelona perquè realment és un goig anar per Barcelona i trobar-te totes les escultures que trobes i de tants diferents estils. Brossa per brossa. Aquest llibre és el resultat d'una llarga entrevista que va fer amb el poeta.
Dalí parlat. L'Eixample, era un enamorat de l'Eixample, vull dir que ell l'Eixample el tenia a dalt de tot. L'Eixample, en aquest cas, 150 anys d'història. L'esplendor de la Barcelona burgesa. Barcelona, 1900. Postals de Haus i Maret. Vida privada de la Barcelona burgesa.
Barcelona nocturna. Més o menys, podríem dir, fins arribar a 80, ja us ho podeu imaginar. Si vols podem estar fins... Fins a les dues de la matinada. Ens protestaran els propers convidats. Jo diria que sí. I només anomenarem alguns dels premis que va tenir, com el Premi Luca de Tena, el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme,
el Premi Trajectòria del Gremi de Llibreters de Catalunya, Premi Nacional de Periodisme de Catalunya i el Premi Nacional de Periodisme Cultural del Ministeri de Cultura.
Total, que va ser un personatge molt i molt interessant i que ha deixat molta documentació escrita i visual perquè coneguem millor la nostra ciutat més propera, que és Barcelona, i que, bueno, tots hi tenim algun arrel. Algun vincle, algun arrel. Sí, sí. En el meu cas són arrels. Són arrels. Són lligams. Bé, doncs està sonant de fons la presó del rei de França. Doncs som-hi. De la companyia elèctrica d'arma, que ens servirà per tancar
l'espai d'avui. Jo diria que ja podem començar a picar de mans, no? Molt bé. Escoltem, doncs, l'adarma per tancar com hem començat, parlant d'aquest grup emblemàtic que vam tenir aquí a Molins de Rei una vegada més, en aquest cas el passat dissabte, el Foment.
Fins demà!
D'aquesta manera, doncs, amb aquesta cançó prou popular i amb aquest lligam tan estret a la nostra vila i amb el camell, doncs, tanquem l'Artes Vida d'aquest dimecres, últim dimecres del mes d'octubre. Sí, que tingueu un bon acabament de més. Sí, i que vagi molt bé la castanyada, també. Igualment a tots vosaltres. Molt bé. Passeu molt bé.
Gràcies, Sefa. A vosaltres, una abraçada. Bona setmana. Fem una pausa molt breu, molt breu, escoltem el butlletí nostre, i de seguida fem passar tota la comitiva, la delegació de Gàmbia, que està visitant aquests dies la nostra vila. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Avui es compleix un any de la dana que va deixar 229 morts al País Valencià. Aquesta tarda s'oficiarà el funeral d'estat amb la presència també de familiars i autoritats, entre elles el president de la Generalitat Valenciana. De fet, Carlos Mazón ha declarat dia de dol oficial el 29 d'octubre per aquesta tragedia ja admès que fa un any hi va haver coses que haurien d'haver funcionat millor.
I també en clau política, nou cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijó al Congrés dels Diputats. Ha estat en la sessió de control al govern espanyol, que ha començat, de fet, amb un minut de silenci, en senyal de record per les víctimes. El líder del PP ha tornat a acusar el president espanyol de mentir constantment i ha preguntat si de mal. El Senat pensa dir la veritat. Unes acusacions a les que Sánchez no ha volgut respondre, tot considerant que avui és un dia de dol.
Ojalá toda la energía que se dedica a politizar esta tragedia se dedicase solo a la reconstrucción. Señor Sánchez, la pregunta de hoy es retórica.
¿Piensa decir la verdad mañana en la Comisión de Investigación del Senado o va a seguir haciendo de Pedro Sánchez? En una democracia parlamentaria, evidentemente, el gobierno tiene que rendir cuentas. Siempre lo he hecho, pero creo, señorías, que hoy no es el día. Hoy es el día para la empatía, para el recuerdo, para la memoria de las víctimas y ya tendremos ocasión de hablar de estas cuestiones y de otras muchas.
Pedro Sánchez haurà de compareixer demà al Senat en la comissió d'investigació de l'anomenat Cascoldo.
Informació local. Aquests dies, a partir de divendres, hi ha horaris especials al cementiri i també hi ha un bus especial per anar al cementiri el dia de tots sants. Comencem pels horaris de cementiri, tant divendres com dissabte com diumenge. Estarà obert de forma interrompuda de 9 del matí a 6 de la tarda. Horari especial, doncs, del cementiri.
amb motiu de Tots Sants. I també el dia 1 de novembre, dissabte, hi ha un servei especial de bus al cementiri, des de dos quarts de nou del matí a un quart de set de la tarda. La primera sortida és a dos quarts de nou des de la Riera Bonet i l'última des del cementiri a dos quarts de set. La freqüència de pas serà cada 30 minuts i és un servei de pagament.
Repassem altres activitats d'aquests propers dies. Demà dijous es presenta el llibre Per sempre, mai més, a Francesc Borrell-Rosa, a la llibreria Cent Vides. L'autor conversarà amb el Molinenc, Sergi Arroyo. Dijous, a dos quarts de vuit, a la llibreria, que està al carrer Verdaguer, 98. I també demà dijous, a la mateixa hora, a dos quarts de vuit, al Museu Municipal hi ha un concert amb Arlet Valls, dins el cicle Músiques al Museu, Arlet Valls i Mariona Font, que oferiran un repertori
en diferents cançons que inclouen tres cançons que hi ha al primer disc que han fet Arlet Valls, que es diu Eclipse. En total, en aquest disc hi ha quatre cançons, dues en català, dues en castellà i cada una amb un estil musical diferent. El concert serà el dijous a dos quarts de vuit del vespre. A la seu del Museu Municipal l'activitat és gratuïta. I el Foment també fa tres propostes pel cap de setmana.
Divendres a les 9, espectacle d'improvisació amb Impro-Show Horror, és el nom de l'espectacle. Dissabte a les 9 del vespre, David Guapo. I diumenge a les 6, teatre amb l'obra On Déu Salvatge, amb Pere Arquilloé, Maria Rivera, Ivan Benet i Laura Aubert. I diumenge, els matossers organitzen la Diada Matossera, cerca Vila del Pilar Kinder, a les 11, la Federació Obrera i a les 12, actuació castellera a la plaça de la Vila, amb els castellers de Lluçanès, la colla jove de l'Hospitalet, els castellers Esparreguera
i els matossers de Molins de Rei. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Milam, que està al carrer Diera Mariona, número 3. La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 4 minuts. Seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. D'aquí una estona vindrà el Joan Vilaseca i Figueres amb el seu espai Parlem de... Però ara estem molt ben acompanyats aquí a l'estudi de Ràdio Bonitzarri. Ara us ho expliquem. Anem amb l'entrevista d'actualitat. 11 i 5
Aquesta setmana una delegació de Gàmbia està visitant diversos municipis de la nostra comarca, entre ells Molins de Rei, en el marc d'un projecte que es diu Zero Waste Gàmbia, recirculant residus orgànics en la cadena de subministres en aquest país àfricà. És un projecte cofinançat per la Unió Europea i liderat per l'entitat gambiana Mbolo Association, en la qual hi participen també, més enllà de Molins de Rei, Sant Joan d'Espí, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles.
l'àrea metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Canifing, que és un municipi que implantarà el projecte a Gàmbia, i la Cambra de Comerç de la dona de Gàmbia hi participen com a entitats sòcies coimplementadores. Ara en parlem.
Perquè estem molt ben acompanyats aquí a l'estudi 1 de la Ràdio Molins de Rei. Avui, d'entrada, deixeu-me saludar la Sílvia Llopar. Hola, Sílvia, bon dia. Hola, bon dia. És la coordinadora d'aquest projecte, d'Embolo Association, del qual el director executiu és el Malan Sambú. Què tal, Malan? Ah, molt bé. Bon dia, benvingut també, eh? Bon dia i moltes gràcies. A tu, ben acompanyat de compatriotes.
Aquí estem supercontents de venir aquí a Catalunya i agrair de la benvinguda. Molt bé. Ara ho expliquem tot perquè també tenim aquí a l'estudio de Ràdio Molins de Ruy el Lamin Dibà, que és regidor de Medi Ambient i Sanejament de Canifing Municipal Council. Què tal, Lamin? Bon dia, buenos dies. Good morning. Good morning. Good morning. I'm the council of Lamin Dibà, head of the Environment and Sanitation Committee, SASHA,
I led the teams, you know, as my director and then under the services. But my function is, you know, it's lawmaking. That's the policy is concerned about the environment, how the waste will be managed and how to dispose it and so on. So that's what we do. But if you look at the Canopy Municipal Councils, we are the politicians. We have our head that is called Mayor Talb Ahmed Ben-Zoula as the head of the council. Then you have the deputy mayor that comes from the council was elected.
Molt bé. La Sílvia o el Madan ens n'hi han traduint per tots els oients. Ara acabarem de saludar la resta.
Ell és l'amindiva, que és el regidor de Medi Ambient i Sanejament, com has comentat. Ell és el regidor de Canifing Municipal Council, en el qual ell el que es dediquen és, la seva funció és d'elaborar polítiques, i en aquest sentit polítiques que tinguin entorn al nostre projecte,
de gestió de residus. Ara explicarem el projecte. També per situar la gent, em deies, Sílvia, abans, que per entendre'ns una mica seria una zona com una comarca a efectes pràctics aquí a Catalunya, la zona que estem tractant avui. Sí.
Sí, és el Canifing Municipal Council i té diferents municipalitats. Molt bé. Deixeu-me acabar de presentar que tenim també més Lamins. El Lamint Batlle, que és director en funcions de serveis de Canifing. El Mostafà Senyang, que és supervisor de l'àrea de medi i sanejament també de Canifing. La Nafi Barri, que és presidenta de la Cambra de Comerç de la Dona de Gàmbia.
i el Lamin Sonko, que és tècnic de residus comunitaris de l'associació Embolo. Good morning. Good morning. Welcome to Radio Molins de Rei. Good morning. Thank you so much. Els hi podíem preguntar d'entrada com està anant aquesta visita a diversos pobles, avui Molins de Rei, però que visitareu diversos pobles de la comarca, no? Com està anant l'experiència? The experience of...
En Catalonia es una de las mejores, porque he ido a Italia, he ido a Sierra Leone en África, he ido a Morocco, pero esta es una de las mejores visitas que he tenido hasta ahora. Para Lamin Bagi, la visita a Cataluña es una de las mejores, porque ha visitado Italia, ha visitado África, Sierra Leone, un otro lloc, pero esta experiencia está superando las expectativas.
Gràcies. Les coses són la mateixa experiència que tenim, perquè vaig anar a l'Italia, vaig anar a l'China i altres llocs que vaig veure, però el que vaig trobar a Barcelona aquí és la receptions, la manera que la gent accommoda-nos i el que hem d'earnat, l'experiència que tenim, pot ser comparat amb altres llocs.
També l'amint Bagi ha dit que la seva experiència, que ha viatjat a la Xina, ha viatjat a Itàlia, ha viatjat a molts llocs, però com aquí no ha sentit aquest tipus de recolliment, que aquí la gent ha sigut molt acollida i també el que ha vist és espectacular. Molt bé. La resta...
Thank you very much. My name is Nafibari and the experience has been good. We had a good welcome and it's very focused on why we are here. I think we are very impressed with what we have seen so far in terms of waste collection. That is why we are here on a study tour, but we are impressed.
And we hope that this would be a life changing experience to take back home. Thank you.
sobre la gestió de residus, que a partir d'aquí pot ser una experiència de canvi allà. Correcte, perquè el que vull situar és que m'expliqueu en què consisteix aquest projecte. No sé, comencem per tu, Sílvia, o que m'expliquis el Zero Waste. O waste. O waste. O waste per...
O, perquè farem tots O, quan s'implementi del tot, però perquè es refereix als residus orgànics. I llavors, en aquest sentit... No era un zero, sinó que era una O, eh? Era una O. Però, bueno, també van caminant. Sí, clar. Amb tots estem reduint residus, en aquest sentit. Molt bé.
Doncs fonamentalment consisteix en fer implementar la primera recollida selectiva de residus a tot Gàmbia, però en concret en aquesta municipalitat, en 12 mercats municipals, en els quals recollirem aproximadament 3 tones al dia per tal d'evitar que vagi a un abocador, un abocador no controlat, eh?,
A veure, no sanejat, però sí, més o menys controlat, podríem dir. I que, per tant, el que farem és que després el transformarem en compost. Per tant, aquí tindrem que d'un residu passarà a ser un recurs i que aquest recurs l'aprofitarem per tal d'impulsar una agricultura que sigui una mica més agroecològica en aquest sentit i
que no utilitzem fertilitzants inorgànics, que són escassos en el país, però que alhora són molt cars i que no ajuden en aquest sol i a l'agricultura, que és un dels sectors principals. Llavors, en aquest projecte fem aquest salt i aquest gran canvi que s'ho posarà pel país. I una mica és l'experiència que...
Molins de Rei i Torrelles van impulsar en el seu moment, en el 92, com a municipis, en aquest sentit, pioners de gestió de l'orgànica. En Bolo hem dit que esteu treballant des del 2000
Des del 2009. Des del 2009. Explica'm com esteu treballant i, sobretot, quina part feu vosaltres amb tot aquest engranatge on hi ha tantes entitats que orbiten, no? Sí. Primer de tot, des del punt d'un noi jove immigrant que va vingut d'Àfrica, de Tugent, d'un poble molt petit...
On vas venir, tu? De Tugerenc. Quin any, dit? L'any 2003. El 2003 mateix. L'any 2003 vaig arribar aquí. Doncs, evidentment, per treball, o per amor, o per coixó de metge, per a mi, vaig venir aquí per amor.
Bé. Això em va portar aquí directament, faig un canvi radical, arribo aquí, doncs quan sempre escolta coses d'Àfrica, aquí serien coses molt penoses. Sí. Doncs això, volia canviar, estar relatiu de Naret. Molt bé. I en aquest sentit, doncs, vam formar African Bolo. Molt bé. I des de llavors iniciem a treballar. Fantàstic. El tema de cultura, a través de la música, a menjar...
I després això va portar-nos a tornar a canviar, a formar un bolo association. I ara, com dèiem, aquest projecte, quina és la part que vosaltres treballeu amb tot això? Nosaltres som el lit, que vol dir que som nosaltres que actuem.
Correctament, entre tots els socis, les que coordina, les que fa que les coses funcionin bé, la gestió, i també buscar el link entre el nord i el sud. En aquest cas, per poder aprendre entre les entitats. I al final d'etat, perquè faci l'impacte, que és la relació de recursos que hem pogut tenir des de la Unió Europea i des de l'àrea i a través de les ajuntaments, també en tenen aquí, perquè sigui real, que faci un canvi.
i el de la vida. Podríem també que ens puguin explicar, ara deia la Sílvia, aquest objectiu de recuperar totes aquestes tones que ara es perden amb un abocador. Quina és la situació actual, diguem, o la problemàtica que tenen actual abans d'implementar aquest projecte, no?, la municipalitat? Quina és la situació, diguem, del residu en aquest moment en aquesta zona?
Currently, the waste situation in our country is very not good because the way we do our collection is everything is mixed up. But when we started working with Mbolo, we started to do waste segregation because the organic waste that has been collected from the markets, Mbolo taught us how to make compost so that we can give it to our women gardeners to do.
Diu que en l'actual situació que allà no hi ha separació de residus. Vull dir que tot venen mesclats i doncs tenen camions que recullen tot i les porten a un lloc.
Vol dir que no hi ha tractament. Des que va iniciar aquest projecte d'Organic Waste, de Zero Waste, doncs l'entitat Molo les va començar a ensenyar com se separar directament des del mercat. I a partir d'aquí ja estan anant en un camí bo.
Dèiem també un tema interessant, aprofitant que també tenim representant de la Càmera de Comerç de la Dona a Gàmbia, aquest sector, com pot tenir aquesta sortida del sector privat i sobretot també el paper de la dona aquí, que també podíem que ens ho pogués explicar l'ANAFI.
Thank you very much for that question. I think in the Gambia, women form 51% of the population. And it is rather important to bring them together to bring about economic empowerment for the women. What we do as an organisation, we call the Gambia Women's Chamber of Commerce. We seek to provide opportunities and visibility for the women.
per augmentar el desenvolupament socioeconòmic en Degambe. Now, our role with the Zero Waste or the All Waste Project is that we're there, one, to primarily help the women, because in a country where you have 51% of women, if there's anything that women are not involved in, then it's not moving.
So, our women are the farmers, our women are the consumers, our women are the waste producers most of the time. So, therefore, we're involved because we're going to give them the end product of this which is the compost to use in their farms to also market the compost itself
La Nafi ens ha explicat que a Gambia les dones representen un 51% de la població.
i que per tant és important que s'hi puguin incorporar perquè tant formen part del sector agrícola per utilitzar el compost com també són les que generen el residu en els mercats, que són les venedores, però també poden ser aquelles dones que poden tenir un mitjà de vida venent aquest compost.
Llavors, per tant, és important que se'ls pugui donar aquest espai, que se les pugui ajudar, i és el que elles treballaran, de fomentar aquest empoderament econòmic que està alineat amb l'objectiu de la cambra de comerç seva. La visita de la delegació va començar aquest dilluns?
El diumenge. El diumenge, que vau tenir una rebuda aquí a Molins a Rai, oi? S'allargarà encara uns dies més, ja que tenim tècnics i supervisors. També aquí podríem preguntar què han après fins al moment de tota l'experiència que heu anat tenint i els contactes amb institucions que heu anat tenint fins ara.
We have experienced a lot, especially for me as the director of services, I've visited the waste segregation centre, where waste is always separated from the plastic waste.
Cardboard, and all kinds of waste. Because, as I said earlier, for us at the dump site, everything is mixed. But with this experience, we will teach our people how to start segregation. And also, the...
L'organic ways that we have started with you people will be going to the women's garden for this composting. So I think we experienced a lot, to be honest. And the trip was very successful on our side. Thank you very much for that wonderful question. These are questions I love most. Even I went back home, if anybody asked me, Counselor, what have you experienced in Barcelona? I'd be happy to say what I've experienced.
All right, we learn a lot because this is a study too. What you have seen here, that's what we want to implement in our area. And then this one also is going to be guided by the policies and regulations. Especially the markets are under the councils. The environment and collections of the market are responsible.
All right, the compost these people are going to produce, the plant is going to be established in my garden. The garden is in my world. So actually I think we are going to have the right policies, we are going to have the right collections, and we are going to make sure that at least the project succeeded.
Bona nit. Bona nit.
Gràcies.
Fins demà que ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens ens
Today was particularly good because we had a private sector representative that told us about opportunities that exist. And like I said earlier, the Gambia Women's Chamber is to provide business opportunities to its members. And we are really excited that the product as we see it, which is part of the All Waste project,
we are having to have contacts and talking to people for business opportunities. So I would say it is rather a successful mission. We are here to learn. And what we give our people is business opportunities for them to prosper. And it has started manifesting itself that it is a possibility. Mm-hmm.
I think this tour is not just a tour. It's like a degree program in waste management and cooperation, international corporations. Because the first thing I learned is things yesterday when we were at AMB.
They tell us that no-one can do it alone. We have about 36 councils, according to them, that makes the AMB. And all these councils have a major problem that is waste. You see this trade, part of it is in this council and the other part is there. Who is going to take care of the waste? They come together to form the AMB. So I would love the metropolitan cities of the Greater Banjun area to also have such a collaboration. That is one of the things that I visioned when I was sitting in that class. And the second thing is what can I do for my people instead of my party?
Because if you are there, people elected, you'll be in a politician there. But if this is the need and the concern of the people, you put that force before you put the party. And this is one of the problems that we have in the other side of the world. That's why I believe this is a great program for people that come here to go and continue on the advocacy. For waste management and environmental activities, I've been in the front line of these activities and advocacy for the past almost 7 to 10 years. But all those things that we are doing is like we heard, we see.
Gràcies.
A veure, Màlac, anem a fer un resum de tot plegat. Mustafà. Ah, espera, espera. Mustafà. Hello. Thank you, gracias. Un placer. It's definitely a pleasure for us to be here.
I'm not just only a preser, but a very big experience for me as an individual, because this is my first time to have an opportunity to travel to Europe, mostly Spain. So what I experience here, it's a very big landing point for me.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
It was not good, but thank God that we were able to visit so many pleasures. And all these visits we learned a lot. More so today when we visited the plant, that's the, how to call it, the sorting plant. We learned a lot. I was excited to see people, how they operate. And I believe all what we saw there can be
Gràcies.
En resum, el que està dient les joves, l'Amin com o Mustafà,
per exemple, són les seves primeres experiències aquí a Europa, el jove Lament diu que este és més que un màster de la vida, vull dir que ha fet un supermàster, vull dir que ha mereixut portar aquí un certificat, perquè des dels seus set anys d'advocacy, que només ha parlat i ha vist coses per televisió, però entrar com veient les coses, de veritat, estan fent...
acció real, això per a ell és un canvi brutal per a ell. I el Mustafa està dient això, que l'estima que el Barça va perdut, però amb tot el que ha vist val la pena l'experiència. Està donant gràcies al projecte que el Barça va portar aquí. I això. Nafi no, you didn't say what I said. No, we are coming right now.
el Lamin Bagi ha comentat que és una experiència que li ha obert molt els ulls i sobretot un tema que ha vist un funcionament diferent perquè a Gàmbia o la seva municipalitat recullen els residus i els dipositen en un abocador i aquí està començant a veure primer una recollida selectiva segon plantes de tractament i en aquest sentit
és el punt on hem vist un gran diferenciant. Venim de la planta de triatge d'aquí de Molins de Rei i ens dona l'oportunitat de poder veure que això és un espai o és una planta que es pot replicar a Gàmbia per tal de reduir els residus que van a Bucador.
La NAFI ha dit que és un punt de canvi i especialment perquè a la planta hem tingut l'oportunitat de trobar-nos amb la presidenta del Gremi de Recuperadors de Catalunya.
s'ha adonat que el sector de residus és una oportunitat emergent de negoci i que per tant això està sumament alineat també amb els seus membres, les dones emprenedores a Gàmbia perquè els pot portar oportunitats de negoci. Finalment el regidor
Ha comentat que ha vist que amb tot això, amb tot el tema de les diferents visites, s'obre una nova línia de treball i de política en aquest sentit per fer un ambient més propici per fer una bona gestió de residus.
Molt bé, anirem acabant. De moment estem parlant de residu orgànic. No sé si després hi ha la possibilitat d'aplicar-ho amb aquesta recollida que estem esmentant, amb el plàstic, amb el paper i tot el que vindria, no?
Però quan estem centrats en l'orgànic, no? A veure, per centrar-nos en l'orgànic... hem també de tenir clar... el que va a l'altre covell, no? I llavors, una mica com aquí... amb el residu mínim que teniu vosaltres, eh? Sí, sí, sí. Orgànica per un cantó ben recollida...
I a l'altra, tota la resta i tot junt. I llavors, una mica, si hi ha les opcions i oportunitats, en aquest sentit estaria preparat ja per poder fer una separació i, per tant, valorització dels reciclables.
Molt bé. Ho deixem aquí, si us sembla. Moltíssimes gràcies a l'amint Dibar, a l'amint Batllier, al Mustafa Sanyang, a la Nafi Barri i a l'amint Sonko, i a més a més al Màleng i la Sílvia, també des d'en Boló. Thank you for your visit. Thank you. Have a nice day. Thank you. Màleng i Sílvia, moltes gràcies. Gràcies.
I això és un operai. Continuem. Passa un minut de dos quarts de dotze. Joan Vilasega i Figueres, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Parlem de... És l'espai que compartim amb el Joan aquesta hora, els dimecres. Justament. Tot bé? Tot bé, sí, sí. Avui hi ha un jersellet. Ara no plou, eh? No.
vigilar una miqueta quan es caminen, perquè rellisca molt totes les embordes i de tot el que hi ha. I a les fulles. Va, que véns amb bona música, em sembla, avui també, que podrem escoltar si tot va bé amb normalitat. Primer diré que la Nati Campos... Però fas una crida a la Nati Campos primer. Sí, Nati Campos, Nati Campos. Tenim uns CDs...
des de l'1 d'octubre, si pot passar per aquí a buscar-los ja, perquè si no l'haurem de retirar. Molt bé. Per tant, Nati, quan puguis, vine a buscar el teu material. Anem a explicar el que donarem, regalarem avui. Molt bé. Un CD de grans exis de grups dels anys 1960. Escoltarem Apache.
Prou conegut, aquesta cançó. Molt conegut, sí, sí. Aquest CD que inclou aquest tema, entre altres... I donem uns fullets de rutes catalanes, eh? Molt bé, anirà acompanyat d'això. Molt bé. D'acord, més coses. Farem ja el segon dia de la cova d'Hort, de Jaume Menyoses.
Si veniu al museu, a visitar el museu els diumenges, a l'entrada, pregunteu on estan les peces de la cova d'hort. I així d'aquesta manera veureu que hi ha una sèrie de baciques, en castellà baciques en català es diuen com una espècie de gerres, que estan totes reconstruïdes del que es va trobar dintre de la cova d'hort.
Molt bé. Llavors avui entrem en un llibre que es diu Els meus amics del carrer Arnou, que és d'Alea Goldberg, que és una autora conegudíssima a Israel, on és considerada una de les més grans poeteses de la literatura hebrea o moderna. Aquell llibre reflecteix força bé l'ambient social del país d'anys enrere, no de l'actual.
Molt bé. Doncs entrarem en matèria i ho fem parlant de Molins de Rei i recordam persones, oi, avui? Sí, aquests dies estem a final de mes, recordem persones, no les farem totes aquestes setmanes, sinó que les continuarem la setmana que ve, i estan tretes totes aquestes persones trobades d'una exposició que es va fer aquí a Molins de Rei fa uns anys enrere, en el qual surt el nom, el cognom o el lloc que treballava,
I després una petita frase que hi ha allà que són molt boniques. Començarem per Francesc Soler Claramunt, el sisquet presoner, plaça de l'Ajuntament. L'últim paragoner de la vila de Molís de Rei, tan eficient com necessari, es va guanyar amb el seu entranyable cor l'estima i el reconeixement de tots.
Josep Tort i Galceran, Masover, plaça de l'Ajuntament. Oh, ja, ja, i aquella figura altiprima, llaurada pel sol dels camps, visqué el seu temps, el seu pas, un pas ple d'estima donada i rebuda amb el seu estricte ordre ambigüe. Josep Franquet i Canelies va tenir la creu a Sant Jordi i vivia al carrer Bruc,
El seu geni, tan viscerals com noble, l'acompanyava el do de la bona salut i la força. Salvar de la riuada els avis de can i borra, però això no ho feu més que una extensió natural del seu fer de cada dia.
Magdalena, Curcoll i Termes, Llevadora, Carrer Verdaguer. Tota una vida al servei de la gent, ajudant a néixer diverses generacions de molinens, un fet tan valuós com entranyablement popular. Ella hi posar la resta perquè tots la tingueren en gran estima. Coloma, Borràs i Viscarri, telefonista, carretera de Vallvidrera.
Fou la primera operària de la centraleta de telèfon de Molís de Rei. Allò era un servei al poble. Li passo, li poso. Ara vaig, l'aviso. D'aquí un quart d'hora vindrà i podrà parlar amb ell. La colometa, ella, entrant una mica a totes les cases.
Antonio Méndez i Sánchez, sindicalista, Liera Bonet. Va ser per damunt de tot un home valent i compromès. La seva lluita va derivar en diversos fronts, però sempre amb un comú denominador, el servei als altres.
Rosa Costa i Ramogosa, mestra, avinguda de Barcelona, pionera a conceptuar el servei als altres a partir d'acollir els més petits. Segurament la seva foula primera guardaria. Els ensenyava ordre, joc col·lectiu i estima, i així ha estat també com tots l'han servat en el seu record.
Pasqual Padilla i Garcia, sereno, del carrer d'Àngel Guimarà. O l'Àngel de la Guarda, perquè el sereno no era solament un vigilant, era el manyà per als panys de claus oblidades, el rellotge de les nits d'insomni, l'home del temps, el socorrista en l'emergència. Això, el sereno. Julià Canals i Maimó, músic, carrer Carril.
Un senyor que era músic, un músic que era un senyor, una persona de principis i valors humans al servei de la comunitat, en la qual creia profundament. Ell va portar el seu temps, perdó, ell va portar el seu trem deixar la seva petjada en els canvis vers la democràcia.
Joan Domènech i Tachonera, llibreter, passeig de Pimar Gall, un tot terreny al servei de la cultura, la seva estima per la pintura, la música, el cinema, els llibres, i en el seu respecte i anàlisi els fets i les formes, la seva màxima que l'identifica. Ara ja no es fa, però jo encara ho faria.
Antonio Borda i Malla, Guàrdia Urbà, Passeig de Pi-Margall. El gitanet feu un servidor uniformat, tan proper com excèntric, tan entusiàstic com simple, tan servicial com estricte. La proximitat a la gent de la vida el va convertir en una figura popular i en una persona estimada.
I acabarem avui amb Lluís Puiggarí Montné, alcalde carrer Miquel Tort. L'alcalde que, a més d'estimar la cultura, l'esport i la vila de Molins de Rei, va gestionar la transició democràtica amb una reconeguda amplitud de mires no exempta de tolerància i comprensió.
Molt bé, primera part perquè continuarà això, eh? La setmana que ve continuarà igual, una quantitat de persones que volem recordar en aquests dies que estem recordant les persones d'abans. Doncs em sembla molt bé aquest exercici de memòria. Farem la primera pregunta del dia.
Fem la primera pregunta, sí. D'acord. Diu, d'entre aquests molinecs i molinenques desapareguts, la pregunta que avui faré és qui era Pasqual Padilla i García, considerat el manyà per als panys de claus oblidades i quin ofici tenia? Era Sereno, el Sereno del poble, o el Guàrdia Urbà?
I al mateix, si no voleu parlar d'aquest personatge, podeu parlar d'algun altre d'aquestos que he anomenat i que hem recordat. El Joan pregunta sobretot per en Pasqual Padilla. Sí, però si algú vol parlar d'un altre d'aquestos personatges que alguns els hem conegut i altres ja no els hem conegut, però sempre és interessant recordar totes aquelles persones. Molt bé. Doncs 936686161, línies obertes d'entrada.
quina era la tasca per la qual és recordat en Pasqual Padilla, que és el que feia. Ha citat el Joan o sereno o guardi urbà, oi? Sí, que era sereno o guardi urbà, perquè era considerat el manyà per als panys de claus oblidades. Quin ofici tenia? De sereno o de guardi urbà?
9, 3, 6, 6, 8, 6, 1, 6, 1, línies obertes perquè pugueu participar, trucar i endur-vos aquests obsequis que ens porta setmanalment el Joan. Ja sabeu que els llibres els portarà la setmana que ve, en cas que en vulgueu algun, i la música ja la podem donar directament. Perfecte.
Sí, deixem les línies, això, que pugui trucar la gent si vol, i continuarem, si et sembla. Si vol parlar d'aquí personatge, del Pasqual Padilla i Garcia, o de qualsevol dels altres que he nomenat, que també són molt importants. D'acord. Seguim. Molt bé. Espera, espera, que tenim una trucada. Aturem-nos aquí, doncs anem a veure si és pel programa. Doncs sí, Joan. Bon dia, Benora. En qui parlo?
Hola, Núria Vilar. Hola, Núria Vilar, bon dia. Núria Vilar, digues, digues. Hola, Oriol, també. Molt bon dia. Bon dia. Bon dia. Digues, a veure... Jo volia parlar de la comadrona del carrer Verdaguer. Perfecte. Qui era la comadrona? És que no me'n recordo del nom. Tinc un trastorn de memòria. A veure, jo et diré al començament. Magdalena...
No me'n recordo, no me'n recordo. Bé, ja t'ho diré, és igual. Magdalena... Magdalena, Curcoll i Termes. No me'n recordo, ja t'ho dic, Joan. D'acord, d'acord, tu tranquil·la, tranquil·la. Va ser una persona que va tota una vida al servei de la gent, ajudant a néixer diverses generacions de molinecs i molinenques. Un fet tan balós com entranyablement popular. Ella hi posarà la resta perquè tots la tingueren en gran estima. Aquesta volies dir, oi?
Sí. Molt bé. T'emociones al recordar-la, eh? Sí. Hi havia al carrer Verdegui. No la coneixia jo, Oriol. La coneixies? No, no la coneixia, t'ho he sentit per la mà. I tant, de tot el que t'han explicat. La majoria de gent d'aquí Molistari d'aquells anys, doncs, va ser ella la llevadora, eh? Molt bé. Què és el que vols, Núria? Núria?
Sí, un llibre no, un llibre de poemes sí que tens. Tinc un llibre molt bonic que és la cova d'or, que al museu hi ha una sèrie de peces que es van trobar en aquesta cova. I l'altre és... No tens cap llibre de poemes? No, aquí no en té, avui. Avui no en tenim, avui. Avui tenim aquest. O sí, música, aquest dins de música. Sí, mira, música, doncs el CD que hem posat abans que... Aquest és música dels anys 60. Sí.
Perfecte. Amb música? Sí, doncs molt bé. Molt bé, Nuri. A tu, home. Moltes gràcies, Oriol. I ara pots venir a buscar a partir d'avui mateix. Molt bé, moltes gràcies. Molt bé. Gràcies. Tu com te dius? És el Joan Vilaseca. Joan Vilaseca.
Ah, sí. Adiós, Joan Vilaseca. Sí, sí, sí. Molt bé, Núria. Molt bé, Núri Vilà. Seguim, eh? Molt bé, gràcies. Sí, gràcies. Adéu. Seguim, Joan, sisplau. Allà vam parlar de l'origen de la castanyada. Aquest serà un tema que ja també tancaré, perquè ja he fet tota una sèrie d'aquestos grups. Aquest ja el tancarem també. És diferent, eh?
L'origen d'aquesta celebració remunta al calendari celta, celta, fixeu-vos de lluny, eh?, quan es considerava que entre els mesos d'octubre i novembre es produïa la transició cap a l'època de foscor, equivalent a la tardor i l'hivern actuals. La festivitat rebia el nom de Samayn,
I així es donava la benvinguda a aquest nou període de l'any, durant el qual es creia que els difunts podien contactar amb els vius. En aquella època s'ensenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes i es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, acompanyades de bruixes i esperits.
Per això no s'ensenia cap llum a les cases i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués evitar el seu cos. Al segle VII el cristianisme va adoptar aquesta celebració en record dels difunts. I en el segle IX el papa Gregori IV la institucionalitzà pel dia 1 de novembre.
A Bretanya, Escòcia i Irlanda es mantinguin el 31 d'octubre. I per a quin motiu passar a ser anomenada... Com va passar a ser anomenada, Oriol? Atenció. Hal... O... Halloween. Correcte, si ho saps dir perfecte. Bueno, em sap greu. Ah, no, home, no. Jo volia que ho diguessis. Vigília, que vol dir vigília de tots sants, aquesta paraula. Hal... Sí, efectivament. Ho diu així? Sí.
Ah, All Hallows Eve. Sí. Que després va acabar sent Halloween, que és la vigília de tots sants. Sí. El vespre de tots sants. Sí, per això he dit que volia dir això. Expressió com el temps es convertir, ara ho diu. Halloween. Al segle XIX, els immigrants irlandesos portaren cap als Estats Units aquesta celebració amb jocs infantils que la complementaven.
El Samanhai coincidia en una època de finalització de collites i aquest mateix motiu va donar peu a celebracions diverses arreu. El mateix cristianisme va demanar abstinència de menjar cant per a les festes dels difunts i això va donar lloc al sorgiment de menjars elaborats amb productes vegetals d'aquella època de l'any.
Sembla que la mateixa castanyada respon a aquesta prohibició i per això no incorpora cap apa't amb carn. Per altra banda, arreu de Catalunya amb el pas dels anys es va anar incorporant a la festivitat el toc de campanes en honor dels morts. Els campaners les feien repicar fins a la matinada i per aquest motiu se'ls portava menjans propis d'aquella època de l'any, com castanyes i moniatos.
Segons Joan Amades, en algunes èpoques els padrins obsequiaven els seus fillols amb panellets, l'altre menjar típic d'aquests dies, igual que per Pasqua els regalava la mona. Fins i tot la carbassa buida, que avui definim com una tradició americana, prové d'aquesta celebració celta de record als difunts i a l'hora d'una intenció de fer por, ja que originàriament recordava els enemics molts.
El refrenyer català, però, ens parla del temps propi d'aquesta època de l'any, com a mínim fins fa uns anys, i dels menjars que acompanyaven la celebració. N'he trobat 69. Tranquils, eh? Aquí us poso un tastet. Per tots sants, castanyes i embocadors grans. Per tots sants, castanyes i cargols amb banyes.
Per tots sants, castanyes i panellets. Per tots sants, mortons i glans, coma seques i esclatassangs, que són tot bolets. Dit això, que cadascú triï la seva manera de celebrar tots sants, però he volgut explicar que l'origen de la nostra castanyada i el Halloween anglosaxó comparteixen origen, encara que a vegades creiem que la nostra celebració és l'autèntica
i l'altre és una intromissió a les nostres tradicions. Fantàstic, molt bé. All Hallows Eve, i va passar cap a Halloween. Algun dia t'ho diré en llatí, i llavors tu m'ho diràs malament. Molt bé. Fem la pregunta, Joan? Sí, aneu a fer la pregunta. Parlem de la celebració de la castanyada.
L'origen d'aquesta celebració es remunta al calendari celta o romà. 9, 3, 6, 6, 8, 6, 1, 6, 1. Parlem de l'origen d'aquesta celebració. Després pensem que aquestes altres han vingut de fora, però són del mateix temps per altres tradicions que ja existien en aquests temps. Era d'origen. A mi m'agrada més el que està parlant avui de la castanyada que l'altre. D'origen celta... Celta o romà. Molt bé.
Doncs ens ho heu de respondre. Hem donat la música. Sí, ens queden dos llibres a la cova d'Hort, que podem visitar al museu totes les troballes que es van trobar. I Els meus amics del carrer Nou és d'una autora conogadíssima a Israel,
que parla d'altres temps, no d'aquests temps que són tan convulsos. Molt bé. Doncs, si et sembla, anem avançant i mentre s'anima la gent a trucar podem parlar del mes de novembre, no? Sí, el mes de novembre, que és l'endemà de la Castanyada. Sí. Justament. Dissabte. Justament. I l'he titulat novembre un mes una mica impuntual. El càlcul del temps és avui en dia una operació molt exigent.
Molts processos industrials i molts esports, entre d'altres, tenen el temps com a protagonistes. El mateix passa amb els experiments de laboratori, en els quals la diferència d'un segon o menys invalida el procés i dona resultats erronis.
En la vida quotidiana existeix un concepte que és la puntualitat. Recordeu aquesta paraula. Hi ha impuntualitats que poden frustrar l'acord en un negoci o influir en una relació humana. L'acceptació de les impuntualitats justifica aquesta anècdota que explicava Josep Pla, qui sap si inventada, però molt representativa de l'acceptació general de la impuntualitat.
Algú avisa que l'endemà hi haurà un eclipsi de lluna un minut abans de la una. El seu col·lega de tertúlia alça les celles escèptic i diu «Ja serà a quarts de dues». Estem en un mes, novembre, que no es pot dir que doni exemple de puntualitat. Novembre és una paraula que vol dir novembre.
Un calendari romà el posava en aquell lloc de l'any i tenia 31 dies. Una reforma l'hi va prendre un dia, el va deixar en 30 i una altra innovació el va canviar de lloc en el programa de l'any i mantenint-ne el número 9 el va situar en el número 11 de l'any.
O sigui, que aquest mes es podia dir unzembre, i el mes següent que aboca el número 10, desembre, seria lògicament el dotzembre, l'últim dels 12 mesos que componen l'any. Potser per aquesta manipulació que ha patit el novembre és un mes una mica trist.
comença arrossegant uns dies penitencials i acabarà submès a la llum i la vitalitat del desembre nadalenc. A més, aquests últims anys ha vingut un octubre solar, acollidor, en què la gent ens hem vestit com si estiguéssim en primavera. La senyora Clima, pobra, ja té molts anys i s'ha desorientat.
Cada vegada confon més les castanyes i els panellets amb els gelats. Ai, sí, tu. I això ens ha estat greu. Sí, no m'agrada. No ens agrada, eh? No m'agrada. Cada cosa al seu temps. Just. I recordant aquest mes de novembre... Sí. A veure, a qui recorda el mes de novembre...
Ara i abans, eh? Encara que hi ha un que pobres, a vegades... A veure... Els nostres avantpassats i que ja reposen? O recordem només els panellets, les castanyes i tot allò que ens ve de lluny, d'altres temps? A què ens fa recordar el novembre, quan arribem al novembre...
Vinga, va. 9, 3, 6, 6, 8, 6, 1, 6, 1. Ens ho sabríeu dir. A què ens recorda més? Els nostres avantpassats que ja reposen? O els panellets, les castanyes, que es venen a tot arreu, eh? Sobretot, aquí a Molins de Rei, en totes les pastisseries. Molt bé. Doncs, a veure, ens ho sabríeu respondre. I també tenim la pregunta de l'anterior història, no? L'origen d'aquesta celebració... Exacte, del Halloween...
Es remunta al calendari celta o romà. Vinga, doncs tot relacionat amb el calendari, eh? Jo també el recordo aquest mes, perquè vaig néixer aquest mes. A novembre? A novembre. Molt bé. Ho dic aquí perquè si algú recorda allò que dius... Ja ens especificaràs el dia. Sí. Molt bé. Vols fer el relat curt mentre... Sí, farem el relat curt. Algú truca? Sí. Diu, l'absurd criteri de molts i vius.
I diu així. Va ordenar fa dies les seves prestatgeries de llibres amb el surcriteri de morts i vius. Els morts a les primeres files i els vius a les dues últimes. Bé, quin plaer morbós ha trobat a pescar dels vius i enviar-lo al seu lloc? Li preocupa.
Com a lectora ordena la llibreria un parell de vegades o tres a l'any. Alguna vegada segurament més. Els llibres, tot i així, insisteixen a desordenar-se. Els llibres tendeixen al desordre per molt que ella s'entussudeixi en el contrari.
Ella va pensar que, amb allò dels morts i vius, aconseguiria alguna cosa, una mica de serietat almenys. Però no. Ells continuen volent barrejar-se i ordenar-se el seu aire perquè ella es torni boja buscant-los. Tot bé, encara que la fan tornar boja. I ja mateix es traurà del morbo d'enviar a la vida i a la mort uns i altres. Si els morts volen estar vius, que ho estiguin.
Una amiga lectora li va dir que li encanta aquest plaer culpable seu de perseguir morts que volen estar vius. No et pensis, li va respondre, faig coses rares. I l'altre dia la vaig trobar agafant un llibre de contes de Truman Capote de la prestigaria dels vius i dient en veu alta, tu estàs mort. Amb cert acarnissenament. Ni Truman Capote es mereix això.
Quan arriba a una casa aliena, t'afaneix els llibres de les prestigeries. El transport públic tracta de veure les portades dels llibres que la gent llegeix. No és necessari que els llibres estiguin en ordre, tampoc en desordre, per revelar alguna cosa al seu propietari. Poden fins i tot ser en caixes amb prou feines obertes. De tota manera, serà que simplement és un espia de l'aliè. Busca, persegueix, la revelació.
Ha arribat a tirar alguna cosa a terra per aconseguir veure la portada del llibre que algú subjecta obert. Se sent entre orgullosa i afligida, entre activitat cultural i xafardera. Si coneix el llibre, li vénen unes ganes de muntar una tertúlia literària allà mateix, al vegó del metro, a l'andana o a l'ascensor.
Es llegeix en soledat, sí, però que gustós és parlar de llibres, de com els va llegir, de com li van entrar en el cor i la van arrossegar fins al final, d'on gairebé els va perdre, d'on els va tornar a recuperar, de per què gairebé els va perdre, de com els va acabar, de com es van quedar dies, setmanes, rebotant al seu cap de què és el que queda d'ells anys després.
I és que la lectura és un enigma tan gran com l'escriptura, però menys investigat. Quantes revelacions creu trobar al llegir després d'algun un llibre i registrar les seves sobrellades, creus, dobles creus i notes? No afegir un llibre en prentes de la lectura és una prova d'indiferència o de molt estupor.
Sempre ha pensat que els llibres volen estar marcats, remarcats, doblegats. Això és estar vius. Significa que algú hi va passar i va voler deixar constància. Això és per a ell el respecte. Un llibre ha d'estar usat i reusat.
La seva última idea de l'Iran és que seria maco muntar una oficineta a peu de carrer, una cosa senzilla, una taula, dues cadires, un termos de cafè amb un reto que digui. Es conversa en llibres. Potser bé algú. Molt bé, Joan, el que sí que tenim és una persona que s'estava esperant fa una estoneta per respondre algunes preguntes. Molt bé, bon dia, amb qui parlo?
Teresa Colomina, bon dia, bona hora. Bon dia, Teresa. Hola, bon dia. A veure, quina pregunta vols respondre? Que ens recorda tant més. A tots els estimats que fan saltar. Molt bé, perfecte. Perfecte, sí. Molt bé, doncs, Teresa Colomina. Però vaja, no hi pensem tan sol aquest dia, eh? Ja ho sé, sí, sí. No, correcte. Ja, ja, és que... Amb aquest món que vivim, actualment van anar passant coses ja massa de pressa, eh? Sí, sí.
Teresa. Mira, tinc un llibre que es diu La cova d'or, que és molt petit...
que és d'un exalumne meu, i parla del museu, que hi ha una sèrie de peces trobades, amb una cova que hi ha a Santa Creu de l'Orde, i és molt bonic, és un llibre molt bonic, i si és pel museu, llavors allà us podem explicar totes les peces que s'han trobat. O aquest altre, de Lea Goldberg, que és els meus amics del carrer Arnau, autora conogradíssima a Israel, on es considera una de les més grans poeteses de la literatura hebrea.
Quin vols? Joan, el primer què has dit? El primer. A la cova d'or? Sí. Doncs per tu, molt bé. A partir de la setmana que ve, eh? No, aquest el tinc aquí. Aquest el tenim aquí. Ja pots venir a buscar com vulguis. Veus que ve? Molt bé. Molt bé. Bueno, no rellisquis, eh? Gràcies, Teresa, que vagi molt bé. Ui, ho hem de deixar aquí, Joan Vilaseca, moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies. Bona castanyada, eh? Bona castanyada. I, bueno, sí...
Que sí. Que vagi molt bé. Bona setmana. Els oients també, gràcies per seguir-nos un dia més. Que vagi molt bé. Us deixem ara amb la Sílvia i l'informatiu Molins de Rei al dia. Després tenim el programa Gona Rainbow a dos quarts d'una i a la una la remissió del món interior i a partir de les quatre la resta també de col·laboradors i col·laboradores que fan possible aquestes hores de ràdio fins a la una de la matinada cada dia. Gràcies. Tornem demà a les vuit en punt del matí. Fins a les hores. Que vagi molt bé.
Bon dia a nivell polític. Aquestes setmanes estem parlant dels plens.