Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimarts 3 de febrer de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon dia i bona hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Avui amb més fred que ahir, ara mateix tenim 4.8, no arribem als 5 graus de temperatura, a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment número 6, i disposats, això sí, a acompanyar-vos un dia més.
Des d'ara i fins les 12 del migdia per seguir compartint i explicant-vos l'actualitat local i, evidentment, també rebent els nostres col·laboradors i col·laboradores habituals d'aquest dia de la setmana. Ara, de seguida, actualitzarem la informació de servei.
Després repassarem l'actualitat local i el repàs a l'agenda d'activitats per aquesta setmana que tot just engeguem. I, evidentment, també ens fixarem en la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Dèiem que aquesta setmana i després de l'esdeveniment de la Fira de la Candelera, per exemple, algunes entitats van recuperant també...
La seva quotidianitat és el cas del CEM, del Centre Excursionista de Molins de Rei, que les diverses seccions tornen a organitzar ja sortides després d'aquest parèntesi. I en aquest cas, ara feia setmanes que no en parlàvem, parlarem de la secció de senderisme amb el Jesús Jiménez, que ens acompanyarà d'aquí una estona.
per parlar d'aquesta ruta que han preparat aquest diumenge. Tenim sortida dels Amics del Museu, que ahir en parlàvem el diumenge, a Olot, i en aquest cas la secció de senderisme del SEM, que se'n va a fer una ruta a l'entorn de Sant Jaume de Frontanyà, al Bargadà. Ens en parlarà el Jesús Jiménez a partir de dos quarts de nou aquí al programa. Just després tindrem les reflexions, la punt del dia amb el David Guerrero,
company i codirector del diari digital El Viu Molins Arraín i periodista també del diari La Vanguardia. Seguim molt de prop i fent articles molt interessants aquests dies al voltant dels trens i de rodalies. Doncs escoltarem el que ens explica el David. Després farem un repàs a la programació.
d'aquesta casa de Ràdio Molins de Rei per avui dimarts i de la programació també televisiva, el més destacat que podeu trobar avui a les diferents cadenes de televisió. Per arribar just abans de les 9, amb la recomanació cultural del dia, en aquest cas avui parlarem de cinema i ho farem acompanyats del crític de cinema de l'Albert Galera. Serà, com dèiem, minuts abans d'arribar a les 9. Després de les notícies de les 9, la cançó del dia que ens tria aquest dia de la setmana
la companya Fermín Arrecio, i després la tertúlia d'actualitat. Avui, per cert, sense el José Polón, tindrem aquí l'estudi el Xavi García i esperem també el Paco Prieto, i el Josep Genés, que el tindrem telemàticament. La tertúlia d'avui, doncs, amb aquestes circumstàncies. I a veure si també pogués entrar el company Antonio Valverde.
Tot això a partir de les 9 i 11, 9 i 12 minuts fins a arribar a les 10 del matí, que és quan ens situarem a l'equador del programa. I què passarà a partir de les hores? Doncs farem l'espai polític del dia, avui dimarts. Per tant, preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya.
amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona, on repassarem l'estaveniment de la fira, farem balanç, però també d'aquest ple que vàrem tenir el dimecres a la sala de sessions de l'Ajuntament. En parlarem des de l'òptica d'Esquerra Republicana de Catalunya. Just fins a dos quarts d'onze, que és quan ens visitarà el Damià Martínez, que és el director del Museu del Renaixement. Amb ell parlem del Renaixement
Cada setmana. Just també han fet activitat en el marc de la fira i per tant explicarem com ha anat. I també ens vol parlar del futur dels museus a partir d'una xerrada que va poder assistir el Damià la setmana passada al MANAC, el Museu Nacional Nacional.
d'Art de Catalunya. Ens en parlarà i ens ho comentarà, compartirà, vaja, a partir de dos quarts d'onze i fins a tres quarts d'onze. A tres quarts d'onze, qui agafarà el relleu serà el David Lloberes, amb el seu espai de xifrant el món, per parlar de política internacional. I a l'última hora del programa, estàvem pendents, a veure si us ho podem explicar també, avui hi ha una xerrada...
Aquesta tarda, la Fundació Agrària, per parlar de camins públics i particulars. A càrrec d'en Frederic Turmo, agent rural, adreçat a usuaris del medi natural, l'expliquen, caminants, ciclistes, pagesos...
Encara emmarcat també dins del programa de la Fira de la Candelera. Intentarem parlar-ne. El que sí que tindrem aquí amb nosaltres és el Cesc Vives. Per tant, avui toca les notes disperses, aquest espai poètic que ens serveix per repassar la vida i obra de poetes que ja han traspassat, que ja no són entre nosaltres, i que el Cesc en fa un perfil biogràfic i bibliogràfic. Avui farem la segona part de Josep, Ramon, Bach i Núñez, que ens atavem
al passar finals de mes de desembre, i tornarem a estar acompanyats també del Pere Reich per compartir aquestes notes disperses, que ens portaran bona part d'aquesta última hora del programa, on també volem saludar, evidentment, el Jordi Beumala, que el vam tenir molt enfeinat per la fira, i també dinamitzant aquests testets gastronòmics que ell mateix ens explicava, que es van dur a terme a la plaça del Mercat, a l'espai de cuina del Mercat,
a la plaça Vaja, tant dissabte com diumetja. En parlarem a la recta final del programa. Serà fins a les 12 del migdia, perquè aquí sí que posarem punt i final al Bon Dia i Bon Hora, i donarem pas, per una banda, a l'informatiu Molins de Rei al Dia, per l'altra, al programa Picama, de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins, amb la Marisa Llobet i l'Anna Ribes al capdavant, i a la una repetirem l'aventura de cuinar al programa de la Judit Herrera i la Madrona Sala.
És dimarts, 3 de febrer de 2026. Comencem el bon dia i bona hora. Ara mateix són les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Avui sí, ja de nou acompanyats del nostre meteoròleg de capçalera, el Jordi Miralles. Què ens explica, Jordi? Bon dia. Hola, Oriol, bon dia. Ha refrescat i és que el cel aquesta nit ha estat més serell, per tant, s'ha pogut refredar una miqueta més al terra. Per tant, un matí per abrigar-se una mica més i també les temperatures diurnes quedaran un pèl més curtes que les d'ahir.
Per tant, abrirem-nos amb una jornada que serà bàsicament assolellada i aniran circulant alguns núvols, però que seran poc importants, aquestes núvolades. De car demà, doncs, una situació amb més núvols. Demà tindrem més núvols a primeres hores del matí, de car la tarda, núvolositat variable i les temperatures més o menys com les d'avui. Per tant, ambient fred al matí i bastanta fresca també al centre del dia, tot i que farà sol. I de car dijous arriba una nova massa de núvols que ens podria tornar, altra vegada, a portar més pluges.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Jordi, que vagi molt bé. Recordeu, ara mateix no arribem als 5 graus de temperatura, 4.8 a l'exterior de l'emissora, el carrer Foment número 6. Són les 8 del matí i 8 minuts.
Estàvem pendents també del transport públic perquè hi ha hagut ja alguna incidència a Rodalies, però també, i això és estrany, els ferrocarrils de la Generalitat. Ara us ho explicarem perquè estem pendents també de poder saludar el Ferran Aràndiga des del RAC. En tot cas, la jornada que començava amb normalitat a la xarxa
D'això fa una hora aproximadament. I el que sí que ha passat ara fa mitja hora, parlant dels ferrocarrils de la Generalitat, és una incidència a la línia Barcelona-Vallès dels ferrocarrils. A causa de l'averia d'un tren, el servei amb destinació a Plaça Catalunya funciona amb freqüència de pas alterada. Els serveis de trens amb destinació a Plaça Catalunya, insistim, la línia Barcelona-Vallès,
funciona amb la freqüència de pas alterada a causa de l'avaria d'un tren que ja ha estat solucionada, això ha passat a l'estació de les Planes, però ara acumulen aquests retards. Això fa escassament mitja hora? Encara no.
I pel que fa a Rodalies de Catalunya, a banda dels talls planificats a diverses línies, que és el que us estem explicant aquests darrers matins, en alguns trams, diu, la circulació es fan limitacions de velocitat i això pot causar demores. Això és informació de fa tot just 20 minuts. Els usuaris expliquen la vivència.
gent aturada a Vilassà sense previsió, tren a l'Hospitalet per Averia, és a dir, la gent va compartint aquestes incidències, trens que es van demorant i no surten a la R3, en tot cas, de nou tenim aquesta alteració a l'estat del Servei de Rodalies de Catalunya, que continua...
d'acord amb les últimes actualitzacions que explicàvem i, per tant, a banda dels talls ja planificats, que es poden consultar a la pàgina web de la Generalitat, encara hi afegim aquestes limitacions de velocitat en alguns trams que pot causar més demores. I, com dèiem, només fa falta...
fer un cop d'ull el que diuen els usuaris per veure que hi ha diverses incidències amb diverses línies de trens aturats o trens que es van demorant amb el temps i, per tant, que no acaben sortint. Bé, com sempre, estigueu pendents. Si heu d'agafar el tren, sobretot aneu-hi amb molt de temps perquè...
doncs hi ha tot aquest context complicat a les 8 del matí i 11 minuts sembla que no podrem anar cap al RAC per saludar el Ferran Aràndiga per conèixer en aquest cas com tenim en aquest cas la xarxa viària per tant anem ara cap a saludar el Francesc Rueda cap a la primera planta de l'edifici del Molí
a l'àrea de desenvolupament econòmic. Allà hi tenim el Francesc, que ens comenta aquesta oferta de feina per avui dimarts. Hola, Francesc, bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba de Sant Vicent dels Sols. Ens demanen un electricista mecànic de maquineria industrial. Es busca una persona per treballar a jornada partida, de dilluns a dijous, de 8 a 2, i de 3 a 17.45, els divendres de 8 a 2.
El contracte seria indefinit en un període de prova, el salari estaria al voltant dels 23.000 euros bruts anuals i les tasques les pròpies d'un electricista mecànic de maquinària industrial, muntatge i reparació de maquinària industrial e instal·lació de maquinària a les instal·lacions dels clients d'aquesta empresa.
Es demana experiència d'un parell d'anys com a electricista mecànic de maquinari industrial, català i castellà, coneixements d'ofimàtica, internet i a nivell d'estudis una FP2 o un grau superior com a electricista mecànic i o experiència en el sector. També és valorable el carnet de carreto elevador i es demana el carnet de cotxe al vell.
Molt bé, doncs, Francesc, moltíssimes gràcies per la informació, que trobareu penjada, com sempre, a web clicfeina.cat. Clicfeina.cat. Com dèiem, pendents de Rodalies, que ha arrencat de nou la jornada amb retards per una nova caiguda del centre de control, tot i que ara, amb una altra informació actualitzada, sembla que Rodalies ha tornat a suspendre tot el servei
per una incidència en aquest centre de control a l'estació de França. Estigueu pendents, com dèiem, de les xarxes, sobretot, al consultar l'estat minut a minut de Rodalies, perquè això canvia constantment. Un altre d'aquestes jornades, que des que arrenca el dia, tenim diversos canvis. Bé, dos minuts i un quart de nou. Informar-vos que no tenim constància de cap defunció
Aquesta hora del matí. I per últim, recordar-vos la farmàcia de guàrdia per avui dimarts, dia 3 de febrer, aquí a la Vila. Avui és la farmàcia del passeig, que la trobareu al passeig Pi i Margall número 11. Recordeu que l'horari del servei de guàrdia és de quarts de nou del matí i trobareu oberta la farmàcia, en aquest cas la farmàcia del passeig, fins les 10 de la nit.
Un minut i arribarem a un quart de nou del matí.
Fem un repàs a l'actualitat local, d'entrada explicant-vos que ahir dilluns vàrem fer ja un primer balanç d'aquesta 175è edició de la Fira de la Candelera, que ja hem deixat enrere.
Silvia Artes, molt bon dia. Bon dia, doncs sí, 175 en edició amb activitats especials, com per exemple el reconeixement que es feia divendres als paradistes que fa més de 25 anys que són presents a la Fira, a més del programa d'actes de la Fira, que de fet s'allargarà
Aquesta és la intenció de l'Ajuntament. S'allargarà durant tot l'any amb alguns actes vinculats a la fira, com un congrés de fires a Catalunya que es farà, una trobada d'agents turístics o un simposi que hi haurà sobre la família Requesens i que es posarà tot sota aquest paraigua, aquest paraigua de la 175a fira. A més, també es prepararà un llibre d'història. Ara és molt inicial encara, però sí que la intenció és fer aquest llibre i presentar-lo segurament a la fira de l'any que ve.
Un dels perills d'aquest cap de setmana era el temps, la pluja, el vent, però en general hi ha hagut parèntesi, hi ha hagut treba aquest passat cap de setmana, menys divendres a vespre que va ploure, i el dissabte al matí que hi havia vent. Però la resta, la climatologia ha respectat la Fira. I la percepció general que hi ha, a falta de tenir dades contrastades, és que hi ha hagut una mica menys de gent, una mica menys afluència de públic, que és el que també deia ahir el regidor de Fira, Iván Mustieles.
com hem comentat, la percepció que hi havia menys gent. També és veritat, mirem a nivell d'expositors i s'han funcionat molt bé. Per tant, hem d'esperar que tinguem les dades oficials. Jo, per exemple, divendres sí que vaig tenir la sensació que hi havia més gent. Dissabte hi ha moments també, i altres moments es podia veure més tranquil, però hem de veure aquestes dades que les tinguem per acabar fent la valoració.
però al final també realment a nivell d'exclusió s'ha funcionat molt bé, a nivell d'express molt bé. Estava com esponjat a la cinta final i era còmodo anar per ell. Miràvem aquestes dades per acabar de fer la valoració a nivell de valoració de perspectiva de l'any l'altre any.
I des de Molins Comerç també s'ha fet un primer balanç positiu del cap de setmana. També amb aquesta percepció de no haver estat una fira massiva com en altres ocasions. Helena Tatxos de Molins Comerç. La valoració ha sigut prou satisfactòria que les expectatives en la majoria de comerços s'han complert, que és el que sempre juguem, no? Amb quines expectatives vas? Amb la de vendre molt, amb la de donar-te a conèixer, fer-te publicitat. El que m'han comentat és que la majoria posés això i hi havia gent. No era exagerat.
Sí que es veu que alguns paradistes han comentat que hi havia potser menys gens que altres, que això no vol dir que sigui poca gent, però també és veritat que és més fluid. Quan hi ha menys públic també és més fàcil caminar i potser la gent es pot aturar millor a les parades i als comerços. Doncs aquestes són les primeres valoracions que s'han fet des del sector comerç i l'Ajuntament.
Molt bé, i per altra banda, us explicàvem també ahir que l'Associació Amics del Museu organitza una nova sortida per aquest diumenge 8 de febrer, i en aquest cas visitaran la capital de la Garrotxa. En aquesta primera sortida de l'any aniran a Olot, faran dues visites...
guiades per una banda al Museu dels Sants i per altra a les instal·lacions de l'empresa d'iogurts La Fageda. Una sortida d'aquest diumenge. Avui a la tarda encara teniu temps d'apuntar-vos-hi. Manel Bofilla és membre d'Amics del Museu i ens avançava com tenen previst fer aquesta sortida.
El Museu del Sant, un unifici construït ja fa, no sé, a finals del segle XIX, i que s'ha convertit en un museu perquè abans era molt conegut o té molta fama, o en el seu moment la tenia, per la fabricació de sants, de figures de sants i temes religiosos. Perquè després ens hem de desplaçar a la Fageda, que ens fan els iogurts, la fàbrica de iogurts a la Fageda.
I després aniran a dinar a un restaurant de la zona. Com dèiem, si voleu anar-hi, l'activitat val 55 euros pels socis Amics del Museu, 60 pels no socis, i avui a la tarda és el dia per apuntar-vos a tant els socis com al públic general. Avui de 5 a 7 de la tarda al Museu Municipal del carrer Pinto Fortuny.
Bé, ara mateix passen tres minuts i mig d'un quart de nou del matí, i el que farem és un repàs a l'agenda d'activitats, començant per una activitat que tenim avui mateix, aquesta tarda, ja encara inclosa, dins del programa de la Fira de la Candelera. És una xerrada que tenim just aquí davant de la emissora.
Sí, la xerrada es titula Camins Públics i Particulars i la farà Frederic Tormo, que és agent rural. És una xerrada oberta a tothom que vulgui anar-hi, a usuaris de gent que estigui acostumada o que li agradi anar a passejar o a córrer o a passejar a bicicleta pel nostre entorn natural, també a Pagesos. Per tant, una xerrada oberta a tots aquests.
a tot el públic, avui a les 7 de la tarda a les Sala d'Actes de la Fundació Agrària. I encara dins el programa de la Fira, també aquest dissabte s'inaugura l'espai Jaume Garriga i Pujol a les 12 del migdia. El punt, aquest espai està situat a la Rambla de la Granja, cantonada amb el carrer Enselm Claver, davant de les pistes a Pàdel. Per entendre'ns, allà s'inaugurarà aquest espai aquest dissabte a les 12 del migdia. En record a Jaume Garriga, pagès ja ha desaparegut.
Molt bé, i recordem també encara en el Mar de la Fira que tenim l'obra de teatre de la Fira aquest dissabte amb una única sessió i la producció és de càrrec del grup de teatre Quins Arcades. Tres dones i un llop és el títol d'aquesta obra teatral que s'estrena dissabte a dos quarts de nou del vespre al Teatre de la Peni.
Les actrius són Teresa Mateu, Verònica Barberena i Elisa Poc i també Jordi Uller. Amb aquesta representació, obra de teatre solidària de la Fira, els beneficis aniran a parar a Fanoc. Doncs l'obra de poder-ho veure, com dèiem, dissabte al vespre. Les entrades, si les compreu abans, valen 8 euros a l'estat Margarit i si les compreu a taquilla, 10 euros. Dissabte, dos quarts de nou a la peni.
Molt bé. Més coses que repassem també aquesta setmana, més enllà del que seria la programació de fila i encara aquestes activitats, tenim proposta de l'aula d'extensió universitària. L'encarregat de fer la ponència aquesta setmana és Joan Anton Català Amigó. Ell parlarà de l'univers i de si és possible que hi hagi vida més enllà de la vida aquí al nostre planeta. Aquest dijous a dos quarts de set de la tarda a la Federació Obrera.
Recordem també que l'Ajuntament segueix oferint a tota la ciutadania covells per la separació de l'orgànica. Van començar aquest repartiment el dia 12 de gener i aquesta setmana segueixen amb altres barris de la vila.
Aquesta setmana a les Conserves i també al barri de l'Àngel, a les Conserves, a la plaça dels Pins. Allà trobareu els agents que tenen aquests cobells marrons. La intenció és fomentar que la gent des de casa separi la brossa orgànica, la deixi al cobell marró. Per tant, donen aquests cobells, un per domicili, per facilitar aquesta separació des de casa. Al barri Bonavista, com dèiem, a la plaça dels Pins i també al barri de l'Àngel, a la plaça de la Pau, de dilluns a divendres. I seran...
de dos quarts de cinc, bé, des d'ahir ja de fet, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. I també al centre Vila, sapigueu que podeu anar els divendres i els dissabtes al matí al mercat municipal, allà de nou a una també reparteixen covells. També tenim activitat del col·lectiu Molins Feminista, una trobada que organitzen per aquest dissabte 7 de febrer.
Sí, una trobada intergeneracional de dones feministes. La trobada es fa al local del SEM. A dos quarts de doze es trobaran i analitzaran una mica d'on venen, d'on venim i cap on anem. A dos quarts d'una prepararan els actes el 8 de març i a quarts de dues ja preveuen que s'acabi aquesta trobada per parlar de la situació del feminisme aquí a la vila i quines accions es volen fer.
Molt bé, ara parlarem del SEM, que fa sortida aquest proper, recordeu, el proper diumenge, 8 de febrer. Però us expliquem més coses perquè aquest cap de setmana ja tenim una prèvia del Carnaval amb aquesta activitat que porta a parlar amb les xerrameques.
Sí, aquest any, cada any hi ha una taula rodona al voltant d'un tema vinculat amb el carnaval i aquest any és la sexualitat. Per això han convidat, com és habitual, gent d'altres carnavals i també representants del comitè de l'antifàs. Per la banda molinenca hi haurà Ernest Baumala i Ricard Vinyets. També hi haurà un educador social especialitzat en porno i masculinitats, Amat Molero.
I en representació de fora, doncs, ve la colla carnavalesca Dolot i Castellfollit de la Roca, hi haurà Jasmina Pujolà, i tot plegat ho moderarà la saxòloga molinenca Helena Llorenç. El dissabte, a les 12 del migdia, al Bacus Molins, aquí al carrer Foment. Molt bé, en parlarem demà.
aquí al programa, a partir de les 11 amb la mateixa Helena Llorenç. I amb això acabarem. Per cert, que fa 5 minuts que Renfa Rodalies havia suspès de nou la circulació de trens, ara sembla que torna a recuperar el servei, de fet 15 minuts després d'haver-lo hagut d'aturar per complet per una incidència al centre de control a l'estació de França. Sembla que torna a recuperar-se el servei a aquesta hora del matí.
Fins demà!
I això és un déjà vu constant, eh? Avancem sis minuts i seran dos quarts de nou. Anem a fer un cop d'ull als diaris i començarem de premsa en paper. Els titulars que ens destaca el Roger ara mateix. Endavant, Roger, bon dia. Bon dia, Oriol. El periòdico titula que el govern trossejarà l'escut social per salvar les pensions. L'executiu veu factible portar les mesures del decret òmnibus per separat, com exigeix Junts, i busca la fórmula per encaixar la pròrroga dels desnonaments.
Cada cop m'assemblo més a mi, l'Hospital Vall d'Abron realitza el primer transplantament de cara del món a una dona de 60 anys a partir d'un adonant que va rebre l'eutanàsia. Les bandes llatines s'expandeixen per Espanya i viren cap al crim organitzat i parlen també de les empreses europees que estalviaran gairebé 12.000 milions amb la reducció burocràtica. El Fòrum defensa simplificar l'administració en favor del ciutadà i contra l'antipolítica.
L'ICE obre la seva major edició, la Fira, a Barcelona i converteix Barcelona en capital de l'audiovisual i la crisi de rodalies paralitza el 80% de les mercaderies internacionals. També entrevisten el president de Barcelona Comerç, però és per Puig. La capitalitat del comerç portarà activitats a tota Barcelona.
reinar els Grammy i clamar contra la política migratòria de Donald Trump. A l'avantguàrdia, la crisi ferroviària paralitza l'activitat d'algunes empreses. El bloqueig al port de Barcelona i el tall de la P7 dificulten el transport de matèries primeres i subministraments. Els sectors més afectats són el químic i el logístic, seguits de la indústria agroalimentària i del tèxtil. I suprimida també l'alta velocitat Madrid-Barcelona a partir de les 8 del vespre per les reparacions.
El Mundo Deportivo premia la màgia de la min, amb fotografia de portada, i Venezuela encara espera la democràcia. Un mes després de la caiguda de Maduro, Delcy Rodríguez continua limitant l'aparturisme. També llegim que l'executiu accepta trossejar el decret òmnibus per aprovar la pujada de les pensions i Feijó esquiva un estèril interrogatori per la dana enmig d'insults i cridòria.
Molt buc la xarxa on només parlen les IA, sense humans, i també els gramí coronant Bad Bunny, uns gramí molt reivindicatius. Rep la cara d'un adonant que va demanar l'eutanàsia, és un cas pioner, també ho explicàvem ara al periòdico, i hi passem a la portada del diari Ara. Rodaries continua amb 11 línies tallades, guiral de velocitat, limita el servei. Els AVI Barcelona-Madrid a partir de les 8 del vespre no sortiran fins a nou avís per poder fer la revisió de la línia.
Només cinc línies de rodalies ofereixen tot el servei i l'últim tram recuperat és Figueres-Portbou. Farà un trasplantament de cara gràcies a una euterasia en fotografia de portada i Feijó recorre a ETA i a Damuz per desviar el focus de la Dana en una tensa sessió al Congrés. Només 15 persones surten de gasa per refar en el primer dia d'obertura i s'han d'analitzar un ciberatac que hauria afectat dades de 47 milions de ciutadans. També hi ha articles del periodista Carme Colomín a la pàgina 23...
i de Jordi Espín, de l'Associació General Spanish Shippers Council, a la pàgina 22. I el punt avui parlar del terror d'estat als Estats Units. La persecució salvatge d'immigrants a càrrec d'agents federals accentua la deriva autoritària del govern Trump i atia al conflicte civil. Xevi Sala, el dia d'ahir, parla d'un mal dia per als patinadors, primer dilluns amb la nova normativa.
Rodalies en fangada i la comissió d'investigació de la Dana encara més. Crònica de David Portavella, Feijó rellisc en temps real i Dana Serrano sense normalitat ni horitzó per la represa. A l'esportiu, el Barça visita el perillós Albacet en els quarts de la Copa a les 9 del vespre i entrevistan a Hassan a Boca Mar per l'estiu per vivent de la guerra d'Israel a Gaza. Primer reclames la fi de la guerra, diu, després ja només menjar. I avui a l'Uxarabatori Municipal visitant Mislata.
Dos minuts i menys i arribarem a dos quarts de nou. Què diuen els diaris digitals? Comencem pel 3CAT. Informació també molt de servei vinculada al tema de rodalies i és que es manté sinèdia la suspensió de la zona de baixes emissions a l'àrea de Barcelona per aquesta crisi de rodalies. No hi haurà limitacions de circulació dins aquesta zona de baixes emissions per facilitar la mobilitat mentre no es recupera la normalitat ferroviària i coincidint també amb el tall de la peixeta Martorell. Altres mesures on s'augmenta la flota d'autobusos interurbans...
També la freqüència dels ferrocarrils de la Generalitat. Es posen en marxa quatre nous serveis especials gratuïts a mitjana distància, abonaments gratuïts a rodalies. També es mantenen aixecades les barreres de la C32 i també alcaldes de la zona exigeixen que també s'aixequi el peatge de la C16 entre Terrassa i Manresa, igual que s'ha fet al Garraf amb la C32.
Anem al Nacional, que explica que els efectes secundaris d'una vacuna defectuosa de la Covid es considera accident laboral, segons una sentència pionera al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La vacunació de la Covid va començar per col·lectius vulnerables i, després, treballadors essencials. Entre ells hi havia els professors. Una treballadora del sistema educatiu català va ser vacunada amb un lot d'AstraZeneca que, en Cabat, va ser mobilitzat per les autoritats sanitàries europees perquè causava trombosi. Aquesta professora es va quedar...
amb incapacitat temporal després de patir trombosi i altres alteracions després d'haver-se vacunat. L'Institut Nacional de Seguretat Social no va considerar accident laboral, tot i que ella va ser vacunada abans per ser professora. Amb el col·lectiu Ronda ha presentat un recurs davant del Tribunal Català i ara hi ha hagut aquesta sentència pionera que diu que les lesions la van provocar el procés d'incapacitat temporal que es va produir per la seva feina, perquè si no hagués format part d'aquest col·lectiu de docents no se li hauria administrat
aquesta vacuna d'AstraZeneca. I Nació i altres diaris continuen explicant per què el cas d'Epstein pot suposar la fi de Donald Trump. La desclassificació d'aquests documents, el financer pedòfil, deixa en evidència llistats de contactes amb personalitats arreu del món, mentre corrala un president nord-americà que apareix en més de 4.000 ocasions.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Parlem del centre excursionista de Molins de Rai, i ho fem en concret de la seva secció de senderisme, perquè aquest diumenge, dia 8 de febrer, organitzen una nova sortida, després d'aquest parèntesi amb motiu de la Fira de la Candelera. La sortida l'organitzen cap a la comarca del Berguedà, a Sant Jaume de Frontanyà, per fer-hi una ruta a peu circular.
En parlem uns minuts amb el Jesús Jiménez, que és vocal de la secció de senderisme del SEM. Què tal, Jesús? Bon dia. Bon dia, tingueu. Com ha anat això? Com ha anat la botiga del SEM?
Bé, bé, força bé. No tinc dades concretes, però en principi em vaig arribar un parell de vegades i deia, com tot, al moment del menjar es diu un sopar, doncs hi havia més o comú de gent i una mica també relaxat. Però bé, definitiva bé. Molt bé, doncs ara, com dèiem, recupereu ja la normalitat després del parèntesi de la fira i feu aquesta sortida el diumenge. Explica'm com serà aquesta ruta que plantegeu a la comarca del Berguedà.
Bé, aquesta és una sortida que passarem per moltes rieres, i, bueno, moltes són tres, però una sortida per altres rieres està força bé, i cada una d'elles tenen el seu propi encant, perquè hi ha molts gorgs, i aleshores és una sortida relativament fàcil, perquè no té massa desnivell,
I llavors el que t'entreté és, perquè vas pràcticament, sí que hi ha corriols, però també vas molta estona per pista, però has de baixar-hi fins a la Riera o fins als orcs per poder-los veure de prop. Hi ha alguns que des de dalt ja els veus i ja està bé,
però si vols participar i baixar-hi, doncs t'entretens. I la veritat és que en aquest sentit és maca. Bé, és una ruta, evidentment, a peu, circular, no?
Sí, sortim de Sant Jaume, de Fontanyà, i mira, aquesta, normalment, a les sortides, hi ha casualitats que sempre comences pujant, i en canvi aquesta, baixem. Comencem baixant, i fins la primera riera, el primer bord, i després vas caminant, ja et vas enfilant, i tornes novament cap a Sant Jaume. Molt bé, quines són aquestes tres rieres que comentaves, Jesús?
La del Milà, jo ara la tinc així de memòria, però tenim la riera de la més important, la riera del Milà, i aviam si tinc aquí alguna documentació més. Crec que la de Marlès, no, també? La de Marlès, i l'altra no ho recordo...
El nom, però bueno. Bé. És més petita, però... Sí. Espera, que ho tinc aquí, de la riba, em sembla que explicaves, no? Exacte. Bé, sí. Molt bé. Quants quilòmetres són en total, aquesta ruta? Són uns 16 quilòmetres. Sí. Es pot escursar una miqueta si la cosa, o el temps, o les circumstàncies ens obliguen,
però en definitiva sobre els 16 quilòmetres i... Sí, perquè ens deies que estàveu pendents del temps, això sí, no? Bé, clar, això és... És... Aviam, travessem les rieres, diverses vegades, i llavors s'hi porten molta aigua... Bé, això són dues coses, eh? Una cosa és el temps del clima, que si neva, que si plou, que si gira...
que això és en principi... Seguim el temps dia a dia i sembla que el diumenge hi hagi treba i que no hagi de ploure. Però, clar, també ens podem trobar que, degut a la quantitat d'aigua que tenim aquest període de temps,
ens trobem que fins i tot a l'omigual d'una riera ens tinguem que treure les botes i passar descalç. I embrutar-se les botes de fang per on hi puguem anar. A quina hora marxareu el diumenge d'aquí Molins de Rei? Fem com sempre a les 7 del matí i llavors agafem, comencem el trajecte i llavors al mig camí més o menys, si trobem un bar i podem fer
un cafè i un croissant, o lliurement el que vulgui, continuem la ruta i un cop arribem a Sant Jaume, comencem a caminar, i al cap d'una hora, una hora i mitja, fem l'esmorzar que cadascú se'l porta. Molt bé, molt bé. Llavors continuem i després al cap de... allà voltem-nos de les quarts, de dues, les dues, depèn de la situació del moment, mengem,
i acabem la ruta arribant al Sant Jaume. Molt bé. La gent s'ha d'inscriure aquesta setmana al local del SEM, entenc, a partir de dos quarts de set i fins a dos quarts de nou del vespre, amb horari de secretaria, eh? Sí, però la gent, que ara ja s'han d'apuntar en llista d'espera. Ah, hi ha llista d'espera. Sí, perquè ja tenim l'autocar complet,
I aleshores, doncs, hi ha una llista d'espera i la gent s'hi apunta. I si es produeix alguna baixa, automàticament ens truquem telefònicament i li dien, bueno, doncs pots venir perquè s'ha produït la baixa i llavors per ordre de llista ho fem d'aquesta manera.
Molt bé. Vau començar l'any, em sembla que fent una sortida pel Garraf, oi? Sí, aquesta sortida ja l'havíem fet l'any 2013. Sí. I llavors, doncs, clar, com que si te'n vas molt cap a la muntanya et pots trobar neu. I llavors vam dir, bueno, mira, aquesta del Garraf la podem...
recuperar, perquè és una sortida, doncs, això no té cap complicació, i llavors veus com l'home necessita anar a la muntanya per sobreviure, per dir-ho d'alguna manera, a nivell de construccions, perquè passes per canteres, pedreres, i llavors, doncs,
Bé, te n'adones que t'has menjat mitja muntanya perquè en definitiva és una realitat. Molt bé. Doncs que quedi clar que per la sortida d'aquest diumenge ja hi ha l'autocar complet, hi ha llista d'espera, la gent que tingui interès que passi pel SEM aquests dies abans de divendres, eh? Sí, sí, sí. Molt bé. Alguna cosa més de la sortida que vulguis destacar, Jesús?
No, en principi és això, que la gent vagi a brigada. Sí, això és important. I després també això, si algú porta una tovallola per si ens hem de descalçar i poder-te sobrar els peus, millor que millor. Molt bé, que l'aigua deuen estar força freda, entenc. Sí, i després hi ha un indret al final de la sortida, que és l'últim gorc,
que aquell gent de la Terra ens va dir que si fa fred el trobarem glaçat. Podrem veure les cascades que donen el bord plena de glaç. Mira, em serà una curiositat més...
per veure i gaudir de la neu. Molt bé. Doncs la secció de senderisme que se'n va, com dèiem, a Sant Jaume de Frontenya, al Berguedà, aquest diumenge 8 de febrer, a la seva secció de senderisme, del qual anés el vocal Jesús Jiménez. Jesús, moltes gràcies per acompanyar-vos, que us vagi molt bé. A vosaltres, gràcies. Gràcies i fins aviat. Bon dia i bona hora. Bona setmana. Que vagi molt bé. Fem una petita pausa, de seguida tornem amb l'apunt del dia.
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Encara estàs enfeinat amb el tràmit per la valoració de dependència del teu pare? No, no, això jo ho vaig fer i va ser molt més fàcil del que em pensava. Ah, sí? És que ara no cal presentar l'informe mèdic del CAP i tot es registra directament al sistema. Així tot va més de pressa? Sí, tant. Aquest nou funcionament alliuja la feina als que demanem la valoració de dependència i també als treballadors que l'han d'avaluar. I això fa que s'excursin els terminis. Molt bé.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Molt bé, doncs seguim endavant. Ens queden tres minuts i mig per arribar a tres quarts de nou del matí. És el moment d'escoltar l'Apunt del Dia. Els dimarts, com sempre, acompanyats del David Guerrero, periodista del diari La Vanguardia i codirector del diari digital de casa nostra, el viu Molins de Rei.
Hola, David. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol. Són dies de fer balanç de la fira de la Candelera tan intensa que hem tingut aquest cap de setmana i ara que ho mirem ja d'una manera més reposada. I què voleu que us digui, doncs, que per ser una edició tan rodona com la dels 175 anys,
La veritat és que a mi m'ha deixat una mica fred. Tot bé, l'Ajuntament i Expogestió han jugat sobre segur i no han fet ni un sol canvi. Dissabte al matí em vaig recórrer el recinte final, de dalt a baix, d'una punta a l'altra, de la granja a la carretera, del terra ple al darrere de l'església. I no vaig ser capaç de trobar absolutament res que fos nou, ni un sol canvi, ni una sola innovació respecte a l'any passat.
És veritat, ja ho diu en allò que si alguna cosa funciona, no la toquis. I repeteixo, ho deia al principi, em sembla bé. Però també és veritat que sent l'edició número 175, potser calia arriscar una mica i sortir a guanyar el partit.
Entenem que volien jugar a sobre segur i que no volien complicar-se la vida en una edició que havia de sortir Rodona, que tot havia d'estar provat i que tot havia de sortir bé. Però també, a banda d'això, no agradaria destacar que també he trobat a faltar, diguem-ne, alguna celebració més gran de l'Efeméride. El cartell, per exemple, és fantàstic. Diríem que és el millor en moltíssims anys. Es nota que hi ha un artista de gran qualitat al darrere, com és el Miquel Bufarull. Però a partir d'aquí, i mira que allò era un bon presagi del que podia venir,
Res, res més. Un documental que van passar gairebé de manera clandestina i prou. Unes exposicions mirant el passat que es podien haver fet perfectament a l'edició número 170, 172 o 180. I res més, i insisteixo, crec que era l'oportunitat de treure pit de la candelera. De fet, portaven uns quants anys parlant d'aquesta efemèride rodona que havia de venir i que havia de ser algo especial. I la veritat és que ha arribat i ha passat i ha estat una més.
Ni fred ni calor, una més, no l'edició espacial que hauria d'haver estat per ser el número 175. A qui li toqui, doncs ja farà autocrítica de cara a l'any vinent, perquè toca pensar també en el replantejament de la Fira de Vins i Entitats a partir del 2027, amb l'inici d'obres dels habitatges de la plaça de Llibertat, aquell espai de separació ara, com l'entenem fins ara, i tocarà reubicar coses.
I ens ho deia a l'entrevista que fèiem de l'Aranç al Guimolins de Rei amb l'alcalde Xavi Paz, que el més sensat seria traslladar els vins a l'entorn de la biblioteca i passar les entitats més petites, diguem-ne, a l'espai que queda de la plaça de la Llibertat. És una opció que no sona malament. Sona segurament millor que portar els vins a la granja o a un altre espai més allunyat. Això segur.
Però bé, en tot cas, aquesta innovació, aquestes proves, no seran a la 175, seran a la número 175... 176, perdó. Però llavors sí, l'any vinent l'Ajuntament es veurà obligat a innovar. Molt bé, doncs moltes gràcies, David, per aquestes reflexions que ens han situat ja en punt a tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra. Quan acabi el bon dia i bona hora podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una i a dos quart d'una tenim la cita amb el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins amb la Maritza Llobet i l'Anna Ribes. Les podreu escoltar fins la una del migdia. Després de les notícies de la una, la remissió de l'aventura de cuina.
El programa de la Madrona Sala i la Judit Herrera, que ens portarà ja fins les dues. Moment de connectar amb la xarxa per escoltar les notícies de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda el programa del Pere Bergoñón, d'en Pier, de tu a tu, a les quatre, de quatre a cinc. El Pere, que ens acompanyava també a la programació especial de la Fira, la programació de Ràdio Units de Ràdio a l'estat de la Fira, així com també el Carles López,
que el podreu escoltar de nou a una finestra oberta al món amb tot el seu equip de 5 a 7 de la tarda. El Carles Cà avui ens explica que parlaran d'una altra manera de viure i compartirà el programa a banda dels col·laboradors habituals, la terapeuta Eva Lara, especialista en reiki i imatge personal i també del perruquer biològic Frederic Llençó.
seguidor del moviment de tribus conscients. Doncs avui parlaran d'una altra manera de viure el Carles i tot l'equip d'Una filla està oberta al món de 5 a 7 de la tarda. A les 7 també tindrem el programa Mont Interior amb la Rocío Vallejo i la Marta Treig entre les 7 i les 8 parlant del món de l'autoconeixement.
i a les 8 del vespre tenim la cita amb l'Alexandra Moreira i el programa Quan cau la tarda. Avui el convidat del programa serà en Josep Castillo. En Josep nascut a Còrdoba i resident a Sant Feliu de Llobregat. Fa anys que va iniciar-se a escriure l'escriptura i avui serà el convidat
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
A partir de dos quarts de deu farem la remissió d'un programa de 30 minuts, de programa de mitja hora, i a les deu la remissió del Highway 61 amb el Jordi Corralés i la Vivi Sallent. A mitjanit podreu recuperar la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora. Farem la remissió. Tertúlia que compartirem a veure amb quants efectius avui
Dimarts, d'aquí una estoneta, i a la 1 connectarem ja a Micat FM. Fins demà, a les 7 del matí, que tornem amb la programació pròpia. Això vol dir que podreu escoltar la selecció de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere País amb el seu programa La Tenora. Molt bé, doncs tanquem la carpeta de la programació radiofònica i obrim la carpeta de la programació televisiva.
Fem un repàs, doncs, del més destacat del que ens ofereixen les diferents cadenes de televisió per avui dimarts. En Roger, quan vulguis. Començarem amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert a Warner Televisió. A les 10 de la nit tenim la pel·lícula basada en un videojoc, Uncharted, de Ruben Fleischer, amb Tom Holland i Mark Wahlberg, també Antonio Banderas, Tati Gabriel i Sofia Taylor-Ali.
És una pel·lícula americana del 2022, d'acció, dura dues hores. Nathan Drake, un jove astut i carismàtic, s'enfronta a la seva primera aventura com a caça tresors amb el seu ingeniós company Víctor Sullivan, el que tots coneixen com Sully. En una èpica aventura que s'extén per tot el món, els dos s'embarquen en una perillosa busca del major tresor.
que mai s'ha trobat, el temps que també rastreixen les claus que els podrien conduir el germà de Nathan, que està desaparegut des de fa molt de temps. Disculpeu si cometo algun error, però ho ens han portat al periòdico en castellà i estem traduint directament d'aquest idioma.
A un quart, al canal AMC, tenim la pel·lícula d'Anna de Luc Besson amb Sacha Luz i Helen Mirren, també Luke Evans i Cillian Murphy. Una pel·lícula francesa del 2019 d'acció, dura dues hores. Sota la sorprenent bellesa d'Anna Polatoba s'abaga un secret que desfermarà la seva força i habilitat per convertir-se en una de les més temibles assassines governamentals del món. A dos quarts, a vimat, cranc, veneno i la sangre de Mark Nevelding
I Brian Taylor amb Jason Statham i Amy Smart. És una pel·lícula americana del 2006, d'acció també. Dura dues hores i mitja. Chef Shelley Oss, un assassí a sou de la màfia que està cansat del negoci, no dubta a deixar escapar el tipus al que suposadament havia d'assassinar per iniciar una nova vida amb la seva xicota.
A les 11, Factoria de ficció Nadia d'Illia Nashuller amb Bob Odenkirk i Connie Nielsen. És una pel·lícula també d'acció, dura hora i mitja, és el 2020 i és canadenca. Katz Mansell és un pare i un marit que aguanta els cops de la vida sense perpadejar ni defensar-se.
el que seria conegut bé. En tot cas, una nit quan els lladres entren a casa seva, Haig decideix no actuar convençut que només així evitarà una escalada de violència. Després de l'atac, Blade, el seu fill adolescent, no ocultarà la seva decepció amb el seu pare.
I l'última proposta seria a les 11, Nova, de seu ardiente, de Neil Labud, amb Ian Krager i Ray Nicholson. És un thriller americà del 2022 que d'una hora i mitja, Connor Bates surt de presó després de passar 3 anys tancat per agressió. Mentre intenta recomposar la seva vida, coneix a Marlene Chamber, l'esposa d'un ric home d'aragocis que es converteix en la seva perdició.
Anem als programes, avui en tenim bastants, per tant, anirem per ordre. A tres quarts de nou, a Televisió de Catalunya, tenim la Copa del Rei de Futbol. Amb l'Albacete Balompié i el Barça, la competició espanyola del CAO, arriba als quarts de final amb l'Albacete com a equip revelació i mata gegants de l'any. La seva última gesta és de les que fan història, de rotar el Real Madrid, malgrat que el repte
És doblement complicat, els castellano-manxecs no renuncien a l'aposta. En derrotar avui també el líder de primera, el Barça. Els de Hansi Flick estan advertits, tot i que l'entrenador d'autor no és precisament un tècnic que especuli amb la Copa del Rei. Ja des de rondes anteriors ha apostat per un 11 titularíssim i avui s'esperen molt poques rotacions al Carlos Belmonte. Per tant, avui, Copa del Rei de futbol en directe a Televisió de Catalunya, tres quarts de nou.
A un quart de deu, al 33, tenim el microespai aeroport, no tant micro, durant 50 minuts. El filtre de seguretat és un dels punts clau a l'aeroport, un tipus de rumiatge que no s'acaba mai i que atabala els passatgers quan han de viatjar. Els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tenen delimitades les competències a l'aeroport. Això serà a un quart de deu i a les deu tenim, si no ens movem d'aquí, del 33, la Renaixença.
que dedica avui el programa a l'Harmònica i al programa rep Josep Soler, subestador. Finalment, l'equip fa una passejada amb la maia, una gossa de fulgaroles pel bombardeig de taronges sobre Austràlia el 1942. Això serà a les 10.
A 3.45, doncs, a la 1, Rescate al Límite, un documental sobre el dramàtic intent de rescat de l'alpinista Juanjo Arpa, que el 2013 va patir un accident a pocs metres del cim d'Olagiri, el setès cim més alt del planeta. Un rescat que va deixar una empremta profunda en tots els que hi van participar i va suposar un abans i un després a l'Himàlaia. Això serà a 3.45, doncs, a les 11 tenim...
El programa Código 10, de 4, que aborda diversos casos actuals i històrics de successos i desdrena totes les seves claus amb exclusives, noves proves, testimonis genètics de persones que no han trencat el seu silenci fins ara i amb l'anàlisi rigorosa d'un repartiment nodrit d'experts i col·laboradors. Avui no sabem les sinopsis del programa, però en tot cas a les 11 a 4 ho podeu descobrir.
I acabarem a les 12, tornem al 33 amb el programa Ui, he canviat el món. Un episodi que mostra com les investigacions de Pavlov sobre la serivació dels gossos condueixen a l'addicció al telèfon. A continuació, l'espai explica que una missió fallida per trobar un refrigerant segur origina el taflor i que una caixa mal empaquetada és fonamental en la invenció de la dinamita.
A més, el programa narra com a partir d'una trobada casual amb un compositor que, a dir la mar, l'estrella de Hollywood inventa, Oriol, la base del wifi, el que aquí diem wifi. Molt bé, doncs gràcies, Roger. Amb tot això ens queden 6 minuts per arribar a les 9 del matí.
La recomanació cultural dels dimarts ens porta a parlar de cinema, sempre acompanyats del crític de cinema, l'amic Albert Galera, que ja ens ha deixat a punt la recomanació d'avui. Vinga, Albert, què tal? Bon dia i bona hora.
Bon dia. Encara no havia parlat, no us havia comentat, de Hamlet, una de les pel·lícules amb més tendència de les darreres setmanes, una pel·lícula que està funcionant molt bé en taquilla, que està rebent molt bones crítiques, que ha rebut un grapat de candidatures als Òscar, incloses les de millor pel·lícula, direcció i actriu. Hamlet, que és la nova pel·lícula de la cineasta Chloe Zhao, la directora que ja va guanyar els Òscar fa uns quants anys per nom atlant aquella pel·lícula
d'aquells nòmades moderns protonitzada per Francesc McDormand. Doncs bé, la Chloé Zau ara ens presenta Hamlet, adaptació d'una novel·la convertida en un veritable best-seller, un drama d'època molt ben realitzat, molt vistós visualment. Ara, narrativament, jo li trobo uns quants problemes. Pels que el cas és una pel·lícula de poc més de dues hores,
És un drama romàntic amb una mena d'apologia sobre els excessos del dramatisme cinematogràfic portat gairebé fins a les darreres conseqüències i tot això per explicar una història clàssica que no us desvetllaré perquè seria com fer una mica d'espòiler.
tot i que potser el nom de Hamnet ja sabeu d'on surt i la seva reminiscència shakesperiana. En qualsevol cas és una pel·lícula que per mi funciona parcialment, que té gairebé més de tres quarts de la pel·lícula amb una reiteració considerable, amb un excés, crec jo, de dramatisme per explicar el que realment vol explicar, i finalment una darrera mitja hora, 40 minuts, on s'explica el que realment pretén tota la pel·lícula
i que és un cas històric que té molt a veure amb l'univers literari i amb l'univers històric de la cultura internacional de tots els temps. Bé, no sabria si recomanà-us-la o no, en qualsevol cas crec que sí, que és una pel·lícula que val la pena veure, però que després pot ser que us decebi. Si heu llegit la novel·la, és una bona oportunitat, com sempre, per fer aquest exercici comparatiu del que és la novel·la i el que és la pel·lícula, tot i que, com dic sempre...
hem de tenir molt clar que són dos llenguatges molt diferents, la literatura i el cinema, i que no podem pretendre sempre que una pel·lícula abarqui tot allò que ens explica una novel·la, amb la qual cosa, partint d'aquesta prudència, jo crec que pot ser una experiència interessant el fet de comparar la novel·la amb la pel·lícula. I si no heu llegit la novel·la,
i no sabeu gaire cosa de la pel·lícula, doncs millor, això sí, només començar, els títols de crèdit ja ens adverteixen que Hamlet és el mateix que Hamlet, és el mateix nom que a partir de documents històrics trobats venen a exemplificar el que és el mateix personatge de ficció que va crear William Shakespeare.
A partir d'aquí, ja veurem cadascú quina opinió tindrà. En qualsevol cas, també dir-vos que és més que probable que Jessie Buckley, l'actriu protagonista, se'n porti cap a casa l'Òscar a millor actriu. Jo posaria les dues mans en el que així serà. De fet, ella és la gran força de la pel·lícula.
Una altra cosa és Pol Mescal, un d'aquests actors ara també de moda, que a mi personalment em sembla bastant insípid, però en qualsevol cas, doncs, una pel·lícula vistosa, una bona sessió per anar amb clínex al cinema i plorar durant una bona estona, i a partir d'aquí, doncs, això, que cadascú porti la seva pròpia opinió
del que és el que li ha produït o quines sensacions li ha despertat aquesta pel·lícula. Hamnet, que ja teníem al cinemes i que seguirem parlant d'ella ara que ja s'apropa la data dels Òscars. Fins la propera.
Molt bé, fantàstic. Una de les pel·lícules, una de les sensacions d'aquest inici d'any 2026. Gràcies, Albert, per les teves reflexions al respecte i que tinguis bona setmana. Un minut i seran les 9 del matí. Farem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem amb la tertúlia d'actualitat. Amb la baixa també del Paco Prieto, sembla ser, però vaja, intentarem amb el Josep Janés, amb el Xavi García,
i amb l'Antonio Valverde fer aquesta estona de reflexió fins a arribar a les 10 del matí. A partir de les 10 preguntes Esquerra Republicana de Catalunya tindrem l'espai de Parlem del Renaixement, desxifrant el món amb el David Lloberes, les notes disperses a l'espai poètic mensual que compartim amb els Cés Vives, avui també acompanyats del Pere Rai, per fer la segona part
del poeta Josep Ramon Bach i Núñez i parlant també de gastronomia amb el Jordi Veumala a l'espai Gastronomia Morins. Fem una pausa i tornem amb tot això. Fins ara. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia. Sol és nou. Us parla Maria Alara. Rodalies comença el servei avui amb les mateixes condicions que ahir. De fet, ha iniciat la jornada amb dues incidències en la senyalització que provoca l'aturada, com dèiem, de la circulació de trens dos vegades només aquest matí. Connectem ara amb la nostra companya, l'Anna Ruiz. Quina és la valoració d'aquesta nova jornada? Anna, bon dia.
Bon dia. El matí està resultant una mica complicat aquí a l'estació de Sants com a conseqüència de les dues caigudes del servei de Rodalies. La primera s'ha produït poc després de les 7. La segona s'ha produït poc després de les 8.
Les dues caigudes s'han durat uns 5 minuts i han estat conseqüència de les dues incidències que s'han registrat al centre de comandament de DIF. Hi ha hagut problemes de senyalització i aquests problemes, insistim, han provocat durant 5 minuts la caiguda dos cops del servei de rotàries. La represa dels trens és un fet, la circulació ja està en marxa, però això acumula demores, canvis d'horaris i agreuja ja la situació perquè recordem les obres
de millora que s'estan fent a la xarxa. Una trentena de punts considerats crítics o vulnerables també estan provocats aquests dies més retards ja que és obligat la limitació de velocitat. No hi ha data tampoc pel que fa al retorn de la normalitat i per tant els usuaris no tenen també més remei molts d'ells d'utilitzar altres mesures altres mecanismes de mobilitat com és ara com és per exemple el cotxe privat.
Gràcies, Anna. I a mobilitat a la 2 hi ha molta congestió en sentit Barcelona entre Santa Coloma de Cervelló i Castellbisbal. També a la Pesató n'hi destaquen diversos trams complicants, retencions intenses a Barbera del Vallès, tant en sentit Girona com Tarragona. També congestió entre Martorell i Castellbisbal cap al sud i un accident també a la Jonquera, sentit França, que talla un carrer en aquests moments.
A banda també a la B23 es registren congestions entre Sant Felú de Llobregat i Molins de Rei i també hi ha afectacions a la C58, a la C32 al Baix Llobregat, també a la C33 cap a Nus de Trinitat i també a la C60 entre Argentona i Granolles.
I dues persones han mort i dues han resultat ferides en un xoc entre dos cotxes que va tenir lloc ahir a la tarda a la carretera IBR 17, en el terme municipal de Santa Maria de Palau Tordera, Vallès Oriental. Una de les dues víctimes mortals hauria perdut la vida al mateix lloc de l'accident, mentre que la segona ho hauria fet posteriorment en un centre hospitalari.
I pel que fa al temps, avui més sol, amb oires puntuals, sobretot ara al matí, predominarà l'ambient assolellat, com dèiem, arreu, amb alguns núvols al pes en sud del Pirineu Occidental, on no es descarta, de fet, alguna pluja. Pel que fa a la temperatura, avui baixen amb valors que aniran entre els 9 i 15 graus. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 9.
Aquesta tarda, dins del programa de la Fira, hi ha una xerrada titulada Camins Públics i Particulars. L'encarregat a fer-la és Frederic Tormo, que és agent rural, i la xerrada s'adreça a usuaris del medi natural, caminants, ciclistes o pagesos, obert a tothom que vulguin escoltar aquest agent rural que parlarà, com dèiem, dels camins públics i particulars. La xerrada es fa a les 7 de la tarda a la sala d'actes de la Fundació Agrària, al carrer Foment.
Dins de la programació de la Fira, dissabte que ve, s'hi inaugura l'espai Jaume, Garriga i Pujol, en record al Molinenc, que es va dedicar a la pagesia. Aquest record està ubicat a la Rambla de la Granja, en concret cantonada amb el carrer Enselm Clavé, just davant de les pistes a Pàdel. Doncs en aquest espai, dissabte que ve, les 12 del migdia, l'Ajuntament inaugura aquest espai Jaume, Garriga i Pujol.
I continua la campanya per repartir a tota la ciutadania covells per la separació de la brossa orgànica. Aquesta setmana el repartiment de covells a les tardes es fa a les Conserves, a la plaça de Can Marca, i també al barri de l'Àngel, a l'entorn de la plaça de la Pau. L'horari de recollida cada tarda, fins divendres, és de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit del vespre. I també al centre Vila, sapigueu que tots els divendres i dissabtes al matí, fins que s'acabi la campanya, podeu també...
Recollir els covells al mercat municipal els matins de 9 a 1, divendres i dissabtes. I aquest proper dissabte Molins Feminista organitza una trobada intergeneracional de dones feministes al local del SEM, a la plaça Josep Tarradellas. A dos quarts de 12 es trobaran, analitzaran d'on venim i cap a on volem anar, a dos quarts d'una prepararan
la festa als actes del 8 de març i acabaran la jornada cap a quarts de dues. Aquest dissabte al local del SEM.
I també recordem diverses exposicions que es van inaugurar amb motiu de la fira. Per una banda, local del SEM, podeu veure fins i vendres la mostra amb les fotos guanyadores i finalistes dels Premis Clic, a les tardes, a l'horari d'obertura del SEM. A casa en Merller, l'exposició a pagès, que fa un homenatge a la pagesia, mostra com es vivia a pagès entre els anys 20 i els 70 de l'any del segle passat.
I també podeu veure una altra exposició dedicada, en aquest cas, a la lluita dels pagesos contra Franco entre l'any 1974 i el 79, que es parla també d'Unió de Pagesos. Es va fer l'exposició, l'ha produït al Memorial Democràtic de la Generalitat a motiu dels 50 anys de la Fundació d'Unió de Pagesos l'any 2024. Ara arriba aquí a Molins de Rei i la podeu visitar, en aquest cas, a la sala gòtica del Palau de Requesens.
La farmàcia de guàrdia avui és la del Passeig, que és el Passeig Pimargall número 11.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però amb un i jove tens un espai on pots fer-ho en confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat. On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Què passaria si paguessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls ressecs. Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències.
Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a beure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a pagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer casa, protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa.
Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Interna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu. A interior.gencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells. 112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya.
La cançó del dia, amb Fermín Arrecio. Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui es diu La salvaje i està dintre d'un àlbum, de fet és el single principal del darrer àlbum de Centra Sagrada Project. Centra Sagrada Project és un viatge sonor cap al despertar interior on cada cançó obre un portal que convida l'ànima a
A recordar el seu origen. La salvaje és una cançó meravellosa que t'omple el tit, com a mínim a mi m'ho fa, quan l'escoltes t'omple de musicalitat per dins i a part la...
La veu d'Anna Belén a la mà francès té una potència i una brutalitat quan canta fantàstica. És això, la salvaje és tornar a les arrels i trobar-nos amb la nostra jo més salvatge per saber cap on volem continuar anant. Espero que us agradi.
en el vientre de la tierra dormía mi alma salvaje rugido y fuego cantaban los vientos mi nombre perdido nací con el fuego en mí soy la salvaje domando a la fiera fuego que abraza no
Bona nit.
Fuego que abraza lo que quema.
Mi sombra y mi luz se hicieron hermanas Mi pulso late con el tambor Ya no huyo, me miro, me calmo Mi cuerpo es templo y voz Contraño y venas, tierra en mis pies Agua que limpia, aire que es Soy la salvaje, libre mujer La que se doma para renacer
Arde, vuelvo al centro, mi corazón tambor Ancestral no hay batalla que no sea elección No hay amor más grande que el de sanar Soy la salra que voló Soy la salva que lo mandó a la fiera Mi fuego es amor
Renasco danzando Vuelvo a brillar
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertulia del Bon dia i bona hora d'aquest dimarts 3 de febrer la compartim, a veure, aquí a l'estudi amb el Xavi García. Bon dia i bona hora, Xavi. Molt bon dia. I el Josep Janés, que també finalment el tenim a l'estudi. Què tal, Josep? Hola, molt bon dia. I també ens acompanya telemàticament una estona, fins que la feina li permeti, doncs l'Antonio Valverde. Hola, Antonio, bon dia.
Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Comencem. De seguida parlarem de la Fira de la Candelera, però és que aquest matí també ha sigut... Un altre cop parlareu de trens. Bé, és que... De fet, no us ha sorprès a ningú, però els trens s'han suspès dos cops, en menys d'una hora, avui, per una nova caiguda del centre de control de DIF, que això es troba a l'estació de França. I ja no només això, sinó que també sembla que els trens a llarga distància...
l'AVE estan patint també alteracions. Els últims de la nit sembla que els fan retallar per no afectar el manteniment o que pugui treballar l'equip de manteniment. En fi, que tenim aquestes incidències. Antonio, tu eres un usuari important de Rodalies i tu ja vas... No, però jo era. Tu eres ja. Era como casi...
Ara ja vas amb el ferrocàrdil de la Generalitat, eh? Sí, sí, sin ninguna duda. Prefiero hacer cualquier combinación posible antes de esperar a la Renfe actualmente. La verdad es que es imposible. I com ho veus, això? I com s'hauria de resoldre, segons tu? Hombre, yo sinceramente creo que ha habido una sobrereacción. Esta sobrereacción por parte de incluso la gente de Adif y de Renfe...
ha provocado una tensión en los propios medios que tienen y esa tensión provoca esos problemas como puede ser hoy que haya caído la central. Es decir, es verdad que había habido accidentes, había habido alguna situación, pero yo creo que quizás todo el procedimiento que han hecho ha sido excesivo.
han estresado todo el sistema y, claro, realmente el sistema estresado, si ya iba, si ya iba de una manera absolutamente cogida por los pelos, ahora mismo el sistema está completamente estresado. Yo creo que tendrían que tomar un poco de tranquilidad. Yo creo que el sistema Renfe, por mucho que no funcione bien, estaba cumpliendo su cometido, había retrasos, había tal, pero tampoco para tomar las medidas que han tomado radicales por un accidente o un descarregamiento
alterar todo el sistema. Yo creo que ha sido un error. Y ahora, claro, se están encontrando con una bola de nieve que ellos mismos han provocado. Sinceramente, me parece que, por supuesto, hay una falta de mantenimiento perenne, hay una mala estructura organizativa...
Yo creo que ellos mismos han provocado el problema al subracional ante la situación. Bé, la setmana passada ja en parlàvem, però és que avui ha tornat a ser notícia. Ho llegim a tots els diaris. Rodalies continuarà amb servei alternatiu en 11 línies. Des del cap de setmana només s'ha recuperat el tram de Figueres a Portbou de la R11.
i concretament continuen afectades les línies R1, RG1, R3, 4, RL4, R7, 8, 13, 14, 15 i R71, que doncs tenen afectacions. També hi ha reducció de velocitat en alguns altres trams i sense alta velocitat, com deia, en Barcelona-Madrid a partir de les 8 del vespre per aquestes incidències que s'estan acumulant. En fi, no sé si podem afegir alguna cosa nova respecte a la setmana passada, Josep.
No, jo hi faig una pregunta. Fem una pregunta. Només això, una pregunta. Podríem parlar molt, però només una pregunta.
Si fins fa poques setmanetes no hi havia punts de perill, i ara resulta que han aparegut 155 o 175 punts de perill, 25 dels quals de molt alt perill, que han obligat a tallar les línies, els trens no poden passar ni de dia ni de nit, tant a rodalies com a mitja distància, com a llarga distància. Jo em pregunto, tan insegur és ara i tan segur estava fa 15 dies?
Per tant, per mi, tant els gestors tècnics com els gestors polítics d'aquesta empresa que s'anomena Renfe, que en realitat és Renfe Adif Espanya...
i ara sé que s'enfadarà molt l'Antonio, però és que per mi és una realitat, una realitat aclaparadora, és una empresa que no... Bé, un país fes sèrio, aquesta empresa seria declarada, doncs, incompetent, apartada del servei, i a més hi ha empreses alternatives, empreses catalanes, empreses espanyoles i empreses internacionals, preparades per agafar el servei i substituir tot això. De manera que ho sento, però llavors, en aquest sentit, si fos un país de veritat, això de Catalunya-Espanya, els camins serien... els comportaments serien radicalment diferents.
Per mi no és cap problema de sobre excitació ni de sobre no sé què. Jo soc usuari dels 10 anys, molta quotidianitat d'aquestes línies i, en fi, la normalitat és el que està passant.
en realitat. Els retards, la manca d'informació. La gent està a les andanes i no sap quan ve un tren. Ahir mateix, perdó, el dissabte vinc cap aquí des de Barcelona. Estic a una estació de Barcelona i diu l'altaveu que, atenció, atenció, senyores viajeros, el pròximo tren sin parada no se col·loquen en el marge de l'andana. Bé, el tren para, puja i baixa gent,
I anava a l'Hospitalet. Però l'altaveu deia que era un tren cinc parada. Dic, bueno, jo segueixo esperant perquè, evidentment, no anava a l'Hospitalet, anava a Molins de Rei. A continuació, anuncien els altaveus i els panells informatius per l'òxim tren a destinació Martorell Central, que em fa molta gràcia, perquè Martorell Central, és a dir, ara ha canviat el nom de Martorell, és Martorell Central. Bé, aleshores, conyes a part, arriba un tren i el tren diu que no va a Martorell Central, sinó que va a l'Hospitalet.
No sé què fer. Pregunto als que estan, diguéssim, al costat de la porta que vull entrar. Em diuen, no, nosaltres tampoc ho sabem. Estarem atents. Bé, pujo i m'assabento que va a l'hospitalet a Sants. I per tant, baixo a Sants. No hi ha informació. Els trens estan brutíssims. Et repeteixo. Aquesta companyia ha de ser foragitada. No està preparada per gestionar aquesta realitat. I la normalitat és el d'avui.
Ja ens ens entenem. El d'avui no és... És excepcional, si es vol, perquè ha caigut el sistema central. Fa quatre dies també havia caigut. Això és la normalitat de Renfe. Portem dotzenes d'anys, acíns. Xavier.
Bueno, res a afegir, és un desastre absolut, no? I jo crec que, evidentment, ja fa molts anys d'això, i el que passa és que ara se li està donant un altaveu lògic perquè, després de l'accident i després de tot, ara s'està sortint tot el que ja hi havia. No és que d'un dia per un altre passi tot això, això ja hi era. El que passa és que estava latent, o estava ocult, o no es parlava,
I, bueno, és un desastre. Jo ho ha dit el Churchill fa molts anys que en un país que no li funcionen els trens no és un país. Però, Xavier, en el cas nostre, en aquests moments, no funcionen els trens. No és que no funcionin els trens. Si vols, parlem de la sanitat i les vagues de metges que es preparen. Si vols, parlem de l'educació, que la consellera també està malalta i se'n va als hospitals, bé, aquest govern sembla que hagi desaparegut i se'n vagi als hospitals. I les vagues de mestres que vénen la setmana que ve. És a dir, aquest país no funciona.
I aquest país és Catalunya barra Espanya. I cada dia està pitjor. Si això els catalans, els ciutadans barra espanyols, no ho volen veure, o no saben veure-ho, jo no sé què es pot fer. En qualsevol cas, evidentment que sí que es poden fer moltes coses i algunes es faran. El dissabte mateix en tenim alguna prova, no? I més que en vindran. I les vaques dels funcionaris, les vaques dels professionals... Això és... Més que un país...
És un teatre en decoració de país. Antonio Díaz. No, que tot el que estàs dic que jo el subscribo perquè no és incompatible amb el que jo estava dic.
Efectivamente, hay una cosa clarísima. Los gestores de nuestro país, España barra Cataluña, Cataluña barra España o Unión Europea, como lo quiera decir Josep, realmente son unos absolutos incompetentes. Pero sobre todo, además de eso, la circunstancia es que la culpa es nuestra, porque tampoco les exigimos competencia. Al final nos decantamos por voto ideológico, por voto de principios, por votos por cosas maravillosas, pero realmente por competencia no votamos.
O sea, no votamos para la gente que hace las cosas, gestiona bien. Entonces, como no hacemos eso, también es culpa nuestra, ¿eh? Ojo, no nos olvidemos. ¿Sabes qué pasa, Antonio? Que el dir que es culpa de tots és amagar de qui és la responsabilitat real. Vale, te lo admito.
Pero entendamos cómo funciona el sistema. Es decir, gran parte de los gestores que están arriba están porque los hemos puesto nosotros. Jo no he triat el president de DIF ni el president de Renfe. I em consta que el president de DIF i el president de Renfe és amic de certes persones que sí que conec i tal. Efectivament, són incompetents. Sí, evidentment, sembla que ho estan demostrant dia a dia. En tot cas, puc haver triat el ministre. No, tampoc no he triat el ministre.
Parlaríem tantíssim d'un sistema, d'una democràcia absolutament anacrònica, imperfecta, que és la que hi ha a Catalunya, a Espanya, repeteixo, és a dir, és una democràcia de broma, no és una democràcia sòlida.
Podem comparar amb els països federals. Alemanya, Bèlgica... Podem comparar amb la gestió dels models nòrdics, on també la gent vota i escolla unes persones que no se sap si són competents, perquè quan un es presenta per ser l'alcalde, només els pocs de la seva família i dels seus amics que el coneixen saben si és competent o s'ho imaginen o s'ho creuen. Tu quan votes no saps si votes de competents o incompetents. És un problema estructural, Antonio. No és un problema de persones.
Vale, pero yo te reto. ¿Tú crees que si en Finlàndia pasara lo que está pasando ahora, votarían a los mismos? És que repeteixo que aquest no és el problema. Aquest caos de rodalies a Catalunya no té antecedents, no al segle XXI, ni al segle XX a la Unió Europea. No hi ha res semblant a això.
Aleshores, per veure què és el que passa aquí, hauríem de fer el procés històric que ha conduït aquí. I t'explico només la primera pedra, aquest procés històric. Les línies aquestes que estan en aquest caos actual i en aquest col·lapse pertanyien a una empresa que es deia Madrid, Zaragoza Alicante.
empresa amb seu a Barcelona, que havia construït pràcticament amb capital privat la major part de les línies. El 1939, aquesta empresa va ser expropiada, anul·lada, liquidada, i es va crear, evidentment pel generalíssim o dictador Francisco Franco, l'empresa Renfe.
que no ha invertit durant aquests dotzenes d'anys pràcticament res. Ni en trens, ni en catenàries, ni en vies de ferro. És a dir, aquest és el problema que hi ha aquí al darrere, Antonio. I si no som capaços de dir-ho i, per tant, d'iniciar accions de tota mena, i que a mi m'agradaria que fossin accions compartides des de l'economia, els agents econòmics. Ara, aviam...
Parla amb els empresaris que dirigeixen el Foment del Treball Nacional. Parla amb els empresaris que dirigeixen PIMEC, la partida i la mitjana indústria de Catalunya. Parla amb els cambres de comerç de Barcelona, del Baix Llobregat, del Vallès, etc. Estan els empresaris aterrits i amb unes dosis d'emprenyament que no poden superar per les conseqüències econòmiques que té el fet que els treballadors no arriben. De veritat que això és un país sèrio. De veritat que ens ho hem de fer pensar i fer mirar.
A tot això tenim aquesta, ho esmentava el Josep, aquesta convocatòria de manifestació per part de les plataformes d'usuaris del tren. Aquest dissabte a les 5 de la tarda, amb inici de recorregut a l'estació de França i acabarà la plaça de Sant Jaume. Quan dic diverses plataformes, ho dèiem ahir, són l'Associació Promoció del Transport Públic, defensem el tren de l'Empordà, dignitat a les vies, perquè no ens fotin el tren, que és una altra plataforma,
Assalvem la R2 Nord, trens i transports dignes de l'Ebre i el Priorat, usuaris avant Catalunya, propera parada Valls i plataforma d'usuaris i usuàries del transport públic del Baix Llobregat. Expliquen que és un servei clau per l'estat del benestar, el transport públic i el tren és l'eix vertebrador de la mobilitat catalana. Parlen també dels serveis avant i de mitja distància, que acumulen retard, saturació, manca de material i seguretat...
i la crisi actual de Rodalies, que no és nova, és una intensificació dels problemes que el conjunt de la ciutadania vivim cada dia, i la situació fa anys que és insostenible, i per això, doncs, convoquen aquesta manifestació. Què n'espereu? Perquè, Xavi, tu fora el micròfon, deies que eres escèptic amb la repercussió que pot tenir una manifestació com aquesta. Aleshores, què pot fer la ciutadania, doncs, per mostrar el seu anuig i que sacsejar o no una mica el terreny?
Jo crec que potser a altres països, no ho sé, aquí les manifestacions serveixen de ben poc. S'han de fer, evidentment, perquè el poble ha de manifestar-se i ha de donar la veu i s'ha de notar que hi ha la queixa, i una altra cosa és l'eficàcia que puguin tindre aquestes coses. És a dir, jo crec que les manifestacions són absolutament ineficaces. Són!
Una, com diria jo, una declaració pública d'un sentiment i d'una necessitat o d'una idea, que està molt bé, s'ha de publicar, ja que molts mitjans no ho publiquen i molts polítics no en parlen, per tant el poble té que parlar, perquè si no no surt enlloc el poble, per tant s'ha de manifestar. Ara, d'això a l'eficàcia que pugui tindre el resultat d'una manifestació, jo...
Aquest país, doctor, molt. A França, les manifestacions, quan es fan, aconsegueixen canviar coses. Aquí les manifestacions que hem fet mai han canviat res. Per tant, fem les manifestacions? Cap ni una. Necessitat de fer manifestacions? És que no n'hi ha una altra. I per mi és això. És a dir, és... Això és en una junta d'una empresa. Tens veu, però no tens vot.
Això per mi són les manifestacions. Ens pots parlar, però no és decisiu parlar, no? Josep? Sí, sí, no, és així. Aviam, el dret a manifestar forma part del conjunt dels drets humans, el conjunt, diguéssim, dels drets democràtics dels estats democràtics, per tant, totes les manifestacions benvingudes.
I és possible que sí que tinguin un cert efecte, que és, per dir-ho així, el de lentament modificar percentatges de sentiments o de decisions de les persones. Si jo, per exemple, percebo que hi ha una manifestació que m'està dient allò, però jo, com que no estava afectat, vivia al marge d'aquesta temàtica, dic què passa?
I pregunto, què hi ha aquí? Ah, són uns treballadors que han estat acomiadats. Ah, i me n'assabento. El coneixement, la informació, quan deies molt bé, perquè els pitjans de comunicació o els diaris oculten masses coses, doncs és una cosa positiva. Aparentment sembla que no tingui cap eficàcia i, evidentment, no canviarà res el primer dia, els primers moments. Però això...
amb el temps, i sobretot si les manifestacions, per dir-ho així, van prenent un caràcter de continuïtat, sí que acaben tenint efecte moltes vegades. Si analitzem, per exemple, la caiguda de diferents règiments, ara parlaria, per exemple, de la dictadura prorussa d'Ucrània abans de l'arribada de l'Ucrània democràtica, encara que no sabem fins a quin punt és prou democràtica deguda a la guerra. Les manifestacions durant dos mesos a la plaça Maidam van fer caure el règim.
I ara podríem trobar infinitat d'exemples, Egipte, Tunísia, i contínuament n'hi ha. Per tant, des d'aquest punt de vista sí que tenen una necessitat i una eficàcia amb el temps, no el moment. L'altra cosa és la que, com dius molt bé, només amb les manifestacions, la del matí i la de la tarda. Del dissabte, evidentment, no canviarem absolutament res. Jo estic molt decebut a les manifestacions perquè aquest país, Espanya,
barra Catalunya, com diu Catalunya, barra Espanya, que Catalunya en concret, es van fer les manifestacions més massives de tota Europa pel tema de la independència. És a dir, eren milions de persones. Per segons el guardiu van a tres, però sabem tots que eren milions de persones. Ha servit per alguna cosa?
Això és la decepció. Sí que ha servit per alguna cosa. Ha servit perquè a l'estat espanyol, que apareixia com a molt democràtic, li caigués la careta. I s'ha vist que el democràtic és una continuació del règim enfranquista que s'ha pintat, ha canviat de color la paret de l'edifici, la paret de l'estat. És a dir, t'has fet sentir, s'ha escoltat, ha sigut notícia, tot, però quan parles de dir, realment ha canviat?
Bueno, ha canviat l'informació, perquè de zero informació en té informació, això sempre. Però després els resultats jo crec que no... Bueno, ho demostren, no? Antonio, respecta la manifestació del dissabte i si pot canviar alguna cosa.
Molt bé, no hi és. No hi és. Per cert que estan fent entrevistes també els companys de TV3 i ara han entrevistat una noia que porta una hora aturada a l'interior d'un tren i denuncia que el pitjor és la desinformació, com deies Josep a vegades, que és una ferma defensor del transport públic, però clar, li estan posant molt difícils.
Probablement anava a treballar. Evidentment havia d'entrar a les 8, havia d'entrar a les 9, l'hora que és, l'hora que acabarà arribant, i tot això té conseqüències a l'economia del país. Repeteixo que dono la sensació cada cop més, perquè, per exemple, ja sabeu que el tema del transport públic no és, per dir-ho així, el meu tema, jo soc del món de l'educació, i per molt que ara estigui jubilat, de fet, vaig anar a una manifestació per l'educació fa 15 dies.
en fred i tal és a dir que per tant em segueixo veient molt motivat el món de l'educació i resulta que la percepció que estic tenint és que és com que hagi bé una planificació programada de destruir els serveis públics de destruir les entitats públiques de destruir l'estat del benestar si parlem de sanitat segur la sanitat el fet de les llistres d'espera és allò de dir aquest país funciona? hi ha algú que s'ho cregui?
És a dir, no vull dir més coses. Antonio, hi ets? Antonio? Hi ets? Anem bé, anem bé. Ah, val, val, val, perdona, és que ja escoltàvem Xivarri abans. Que no, que et comentava abans el tema de la manifestació que hi ha convocada per diverses plataformes el dissabte. Si creus en el poder de la convocatòria per canviar alguna cosa.
La verdad es que yo pensaba que era más escéptico que Xavi y que Josep, pero me han superado sin ninguna duda. Pero, a ver, yo entiendo que las manifestaciones son necesarias. Me gusta que la gente exponga sus razones y se manifieste siempre dentro de una situación de ausencia de violencia. Ahora bien, es verdad que las manifestaciones por sí solas no suelen cambiar las cosas.
Aparte de las manifestaciones, tiene que haber por lo menos un cierto consenso sobre que lo que dice la manifestación es correcto, es adecuado y un cierto apoyo en sectores más allá de los que se manifiestan. Yo creo que en este caso sí que se produce esa circutación. Yo creo que lo que estamos hablando hoy, todo el tiempo que estamos dedicando a la situación de Renfe y todo lo que está comentando la gente demuestra que efectivamente...
Esa situación que estamos describiendo es compartida por casi todo el mundo. Entonces yo creo que la manifestación por sí sola no supone un cambio, pero yo creo que sí que es verdad que a nivel de gestión y a nivel de mantenimiento yo creo que la situación que estamos viviendo va a suponer un antes y después. Cualquier otra cosa, la verdad es que entonces sí que ya
el escepticismo que comenta Enxavi i Josep, pues estaría más que justificado. Per tant, creieu que això va per llarg, eh, Josep? I riu? No, no, va per llarg.
Va per la impossibilitat. És a dir, jo deixaré de ser escèptic quan arribi el dia 31 de desembre d'aquest any, o pocs dies després, o pocs dies abans, es presenti als estats d'execució que el pressupost d'Espanya ha dedicat a la partida concreta de Renfe, no?
Esclar, llavors, si s'ha aplicat el 100% de l'oprevist, o fins i tot el 110, 120, 130%, com acostuma a passar quan aquests comptes es fan a Madrid, començaré a deixar de ser escèptic. Mentre el que se democi a finals d'aquest any és que la inversió que està prevista, 500 milions o sé què, ara hem previst 1.500 extras, etc. Resulta que s'ha aplicat el 3% o el 10% o, com a molt, el 25%, que és l'any que s'aplica més, entre el 25 i el 30, mantindria el meu escepticisme al 100%.
És a dir, ja no em crec res dels partits polítics espanyols fonamentals, el Partit Socialista Obre Espanyol i el Partit Popular, en el sentit que els seus gestors, els seus ministres, els seus presidents, sistemàticament aproven uns pressupostos que no executen. I, en concret, no executen la partida dels serveis ferroviaris en la Comunitat Autònoma de Catalunya. I això portem 40 anys així, com a mínim.
Bé, tanquem doncs aquest capítol, diguem, de nou, de rabiosa actualitat, aquesta inici de jornada de dimarts, i us volia preguntar també les impressions de la... Tornem a casa nostra, la Fira de la Candelera, que ja hem deixat enrere, crec que vas venir, Xavi. Sí, sí. Vas venir amb tren, amb cotxe, amb cotxe, vas poder aparcar dignament. A l'altre cantó de la carretera, pels escampats aquells que hi ha...
No, però encara. Jo tinc la sensació, no ho sé, perquè no... Però em fa la sensació que hi havia menys gent, per almenys quan jo hi era. Sí? Vas venir dissabte o diumenge? Dissabte. Vas venir dissabte. Vaig estar tirant cap al migdia. És a dir, jo aprofito que tota la gent se'm va a menjar per virar la fira, no?
i jo reconec que la part del menjar estava a tope, o sigui, vaig veure tanta gent i vaig dir, i cotxes n'hi havia, però bueno, vaig poder aparcar, vaig vindre, vaig passejar molt còmodament, és a dir, es veien molt bé les parades, tot, vull dir, jo vaig tindre la sensació que, clar, treure també parades de menjar i fer una nova zona, també sembla que llegeix l'altra part, cosa que està bé, no?
I, bueno, l'única sensació, a la fira, com sempre, com sempre, bé i tal, però vaig tenir la sensació que hi havia menys gent. Potser era per l'hora, per bé-se saber, no? Tampoc vaig estar diumenge, diuen que diumenge potser és més fort, no? Però bé, molt bé, en principi, com sempre. Josep.
Doncs sí, sí, jo el que manifesto és que a la fira, com sempre... Com sempre, com sempre. Aviam, segurament sí que... Això és un clàssic, hi ha més gent el diumenge que el dissabte. Sí, jo m'imagino. Jo vaig passejar el dissabte, vaig passejar el diumenge, i en certs moments, o perquè no hi havies tant, o per les raons que siguin, tenies un espai i podies moure't a la velocitat teva, probablement la majoria del recorregut del circuit anaves a la velocitat de la fira.
jo recordo per exemple un embús anar al carrer Major molt a prop de les escales del carrer Mercat no sé quants minuts a desfer aquell embús no podia passar ningú i bé doncs la sensació d'efectivament és que els diferents sectors l'astronomia, els vins, la venda de cotxes aquesta és la pregunta que a mi m'agradaria fer quants cotxes heu vengut? no la contesten realment per tant la fira com 12 anys el temps ens va respectar molt bé
I aleshores considero que la Fira, sense cap mena de dubtes, un èxit. Pertany a les empreses i al comitè executiu de Fira valorar, evidentment, els punts febles, els punts forts, què s'ha de canviar, què no cal canviar, què s'ha de potenciar, què ha anat bé del que hem fet de canvis en relació a l'any passat. Això només ho sap l'organització i un visitant això no ho descobreix.
Ara, hi ha una cosa que tens raó, Xavier. Al planter. Al planter van venir menys paradistes. No que la gent no hi anés a comprar plantes, tant planta agrícola com planta ornamental de jardineria urbana. El que hi havia eren certs espais, de clínica, per exemple...
fins a la plaça dels Països Catalans, que no hi havia el tradicional, allò, gran quantitat d'arbres, d'allà i de l'Ebre, que arribaven i es posicionaven allà. Per tant, no sé quants concessionaris del sector de l'agricultura van venir i la sensació que vaig trobar és que n'hi havia menys que els altres anys.
La venda, com sempre, hi ha moltitud de famílies, persones, amb els troncs, amb els arbres i el pa de terra, i una quantitat de plantes. No ho sé. Però també això és relativament normal. L'agricultura està en un cert retrocés aquí, en el territori del Baix Llobregat. Els assistents a la fira massivament és al Baix Llobregat.
Per tant, en aquest sentit, potser és del tot normal que els pagesos del Prat, del Delta del Llobregat, potser van a les fires de Lleida a comprar els arbres i aleshores no passen per l'estat molins de rei. Però abans sí que hi venien i ara no sé si a això hi ha algun canvi. Això li volia preguntar als pagesos que...
que també estan relativament moguts, també formaria part d'un país que té tothom revoltat perquè tothom està descontent, doncs aquest detall sí que el valoro. Potser hi havia menys planter. Bé, no li hem preguntat a l'Antonio perquè em consta que no va poder ser aquí a la fira, per tant no li hem preguntat.
I en tot cas, aquesta seria la valoració que en feu. A nivell polític també vam tenir diversos estants. I la visita d'importants líders polítics, no? Sí, tot i que sempre veiem potser més, inclús el president de la Generalitat, però òbviament no podia ser aquí. El president de la Generalitat en funcions.
Va venir el conseller de presidència. El conseller de presidència. I l'hereu també, no? El ministro. El ministro hereu amb la inauguració el divendres, amb la Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi.
Molt bé, això de la Germenament de Fires. Sí, la Germenament de la Fira de la Puríssima. Això està en paix. Tampoc és que sigui una cosa nova, perquè fa molts anys recordo, per exemple, l'any que vam fer la Germenament amb una altra del Baix Llobregat relativament, doncs, populars i exitoses, la del Prat de Llobregat. Sí. Amb el tema conegut del pollastre de Potablava. Potablava, sí, que els taxis ho porten, eh? Sí, sí. Sóc Potablava. Sóc Potablava. És total orgull. Sí, sí. A veure.
I aleshores, en aquest cas, la Fira de la Puríssima, una altra magnífica fira de la nostra comarca...
Que he visitat molt poques vegades, malgratament. És molt semblant a la nostra, eh? Molt. I sempre cau clar en el pont de... Sí, exacte. 6, 7, 8 de desembre, 3 dies. I molt lligada, això, al pont de desembre. Coses, anècdotes o coses de detall de la fira, cada any hi ha un munt que són magnífiques. El Paragó, per exemple, també fantàstic, allò...
com es nota quan és un comunicador no un cantant de micròfon un autèntic cantant, un autèntic comunicador en aquest cas el Jordi ho va fer fantàstic molt bé l'Antonio no sé si el tinc per aquí
Espera, que ara l'intentarem recuperar, perquè va i ve, i a més a més també està al jutjats i sentim a Xivari, que li volia preguntar per l'estant que també tenia el Partit Popular. En tot cas, ara ell ja no està, diguem, a la presidència, però li volia preguntar també.
Bé, abans de recuperar-lo, una curiositat en els temps que vivim. Avui la Vanguardia explica que els que desitgin seguir la tradició de llançar una moneda a la Fontana d'Itrevi, parlem de turisme, que també massificat darrerament, doncs ara han de portar una mica més de diners des d'ahir, ja que Roma ha introduït un cobrament de dos euros per acostar-se a la font.
O sigui, tu has de pagar dos euros i llavors el que tu vulguis tirar, amb tot el que comporta de simbolisme, tirar-ho a la Fontana d'Itrevi. Perquè es veu que era espectacular, doncs ho hem comprovat, les cues i això és el turisme massiu que anem cap aquí, no? Bé, ja és una realitat, de fet. Segons dades dels organismes internacionals,
Demano disculpes als oïdors per la meva veu. Estic en una afectació d'aquestes pals de temporada. Sí, sí, jo també. La fira ha fet estralls, eh? Sí, i per tant, dono la sensació que en lloc de parlar una persona està parlant un goril a lo millor. No, home, no. Això no. Bé, dit això...
En aquells moments, ara mateix, hi ha 500 milions de persones movent-se al planeta per raons turístiques. 500 milions de persones ara estan... Ara, al mes de febrer, eh? No, no, cada dia, en tot moment, dia i nit. Perquè, com ho sabeu, la Terra gira i ara és dia i ara és nit. I, per tant, quan aquí és nit, allà és dia...
I aleshores, milions de persones estan als avions, als vaixells, als grans vaixells que fan aquests viatges pel Mediterrani, pel Bàltic, per l'Índic, i tota mena de transbordos i tota mena de moviments a les grans ciutats. París és una bullició, Roma, Venècia, Barcelona, punts suspensius. 500 milions de persones en tot moment. Déu-n'hi duret. Ara, em deia una mica aquest cap de setmana que ha estat a Londres, caríssim tot...
Sí. Bé, perquè no han estat a Suïssa, eh? Bé, bé, però que només per esmorzar res, això, un cafè i un croissant, quasi 20 euros a dues persones, eh? És molt car. Hi ha ciutats... El turisme el que fa és aixecar preus, eh?
Aixeca els preus perquè, evidentment, si hi ha més públic que paga, doncs, a més que les faig, tot puja preu. És a dir, els preus... És com les fires, no aquesta totes, quan diuen preu de fira, jo tremolo. Perquè el preu de fira és més car que el normal. Perfecte. Però, bueno, són aquestes coses que dius, bueno, no és només anar a comprar, sinó que veus l'ambient i tant. El turisme fa que les ciutats s'encareixin moltíssim.
Sobretot, després d'aquí, també hem de mirar si hi ha un turisme de qualitat. Clar, quan el turisme de qualitat ve a les ciutats, va per una estratosfera tan alta que no ens adonem. És a dir, el que ve és el turisme de baix preu. Un turisme de baix preu, que encara que no tinguin calés, provoquen que els preus pugin, evidentment, perquè hi ha més públic. Per tant, és com un contrasentit. A pitjor és el públic...
o pitjor, econòmicament, no parlo de persones, més econòmic és el turisme, més encareix la ciutat. Quan més alt és el turisme, la ciutat es queda igual, perquè nosaltres no anem al mandarín a dormir. I una nit al mandarín són 40.000 trossos de pizza pel carrer dels altres. És a dir, el turisme altera les ciutats, sobretot les que estan basades...
moltes del Mediterrani, molts llocs turístics, Londres té turisme, té de tot, no? Però sobretot Espanya, la part espanyola, ojo, de la costa, eh? O sigui, el turisme interior espanyol és zero, no existeix. Algun tio s'ha escapat a Toledo, però balla és raro. No, és veritat, es busca el mar, la platja, tot això, les ciutats de Madrid, Barcelona, són ciutats semblades, València ha pujat bastant. Què passa? Que la gent d'aquestes ciutats pateix aquesta...
Hi ha ciutats que estan, igual que a Molins de Rei, quan ve la Candelera, ja alteren el ritme de la ciutat, a Barcelona estan cabrejats. Per què? Perquè estan en permanent Candelera. O sigui, està ple de gent. Autobussos turístics, la Sagrada Família està reconeguda com un dels llocs més visitats del món, no d'Europa. 15.000 visitants al dia. Clar, imagina't, 15.000 tios al dia. És un estadi de futbol, pràcticament, pololant per allà.
Clar, els que estan al voltant des d'un punt de vista de negoci ho tenen bé, però que són els veïns... És a dir, és complicat perquè tot el que és moviment de gent sempre altera. En dos sentits, d'on se'n van buiden, que és dolent, aquesta Espanya desierta que diuen, i on arriben compliquen, perquè alteren absolutament tot.
És a dir, que tu no puguis entrar a prendre un tallat a un bar de la teva ciutat perquè està ple de gent, home, no es mor a ningú, ni passa res, pel tio del bar fantàstic i per la ciutat collonut. Però a tu t'han alterat el teu mòdus vivent. Per tant, no sé si és molt sostenible, això, eh? És que el de sostenible i no sostenible és molt complicat. El que passa és que està mal organitzat.
Com sempre. És a dir, hi ha llocs on els fluxos de gent els saben controlar. Clar, nosaltres no ens podem queixar de la Sagrada Família hi ha països com Xina, no? O sigui, tota la Sagrada Família durant tot un any, tota la gent que hi ha, és una població mínima al costat dels moviments que tenen els xinesos.
Els xinesos, la Índia no en parlem, la Índia a nivell de sastros, però tu només tens que veure, ens queixem de rodalies, ojo, els trens són puntuals a la Índia, no té res a veure, però tu veus la manera en què van a sobre dels trens i t'esgarrifes, aquí no hem arribat a aquest estem demogràfic de tanta gent. Però hi ha una cosa important a la Índia, amb tot el que diuen, els trens són puntuals, potser tenen aquell punt britànic encara que els fa puntuals.
Digues dies, Josep. No, aviam, sense fer la competència amb en Paco, que avui no el tenim aquí, que té una mica tots els punts del planeta, jo tinc una mica a Segobilla. Segobilla, sí. I el que m'explica és que, efectivament, sí que resta un turisme que va a veure el producte de Segobilla, però que realment és veritat.
és a dir, la comparació, perquè bé, ve aquí sovint a Barcelona, la comparació entre el que és el turisme que té allà a Segòvia i el que hi ha aquí, diu, és que no ho puc entendre, diu, allà, home, sí que potser hem notat que ha baixat una miqueta, però continua havent-hi, diguéssim, un corrent de fons d'una minoria que va...
per l'Espanya puidada, a visitar, perquè des del punt de vista dels edificis, des del punt de vista de la història, és fantàstic. I havíem parlat de ciutats d'Extremadura, i de ciutats de Castella, i el Galícia, etcètera. Fantàstic tot això. I, en canvi, efectivament, el turisme s'ha allançat. Suposo que no és casualitat,
És a dir, els grups econòmics, els tours operators, els grups de pressió dels hotels, etcètera, han creat que Barcelona i Madrid fonamentalment siguin aquestes ciutats monstroses per acabar el turisme. I també una constatació, de totes maneres, Xavier, ve tot el turisme que pot venir.
És a dir, ve el turisme a low cost, i que menja pizzas de dubtosa qualitat, però has mentat a l'hotel Meridian. Jo, el porgerí està molt a prop d'aquí, agafem el tren, bé, si hi ha tren, anem a Barcelona, la passa a Catalunya, i com que 300 metres, ens mirem un moment...
el personal que entra i surt de l'hotel, els cotxes aparcats al davant de l'hotel, i aleshores hi ha moments que penses, això és Aràbia Saudí. Sí, sí, clar. I el que ja es llueix, és a dir, quan veus les oelles que es porten al damunt, els festigts que es porten, els cotxes que aparquen per allà, cada cotxe d'aquells potser ja val 250.000 euros. És a dir, dius, aquí ve tot el turisme, el low cost i el de molt alt cost. Antonio, t'hem recuperat, eh?
No, un altre cop no, eh? Atenció perquè l'anem perdent. No, el tema del turisme és curiós perquè això d'aquí a Espanya el turisme no sabíem ni què era. I no venia ningú. I un individu, per mi exacrable, però bueno, que era el Frager Iberne, que va ser ministre de Turisme i va ser aquell que va començar a promocionar Espanya com Spain is different, eh? I va començar a promocionar perquè va veure que el turisme era una font de negoci important per aquest país. Un país que no produïa res però tenia que viure del sol...
I tenia que veure, doncs, això. I me'n recordo que ens van invahir a la part de Catalunya, quan dic invahir, amb carinyo, quantitat de turistes francesos que la gent de la costa i la gent del poble mirava francesa i deien que foten aquests tios aquí. No estàvem ni habituats, ens semblaven extraterrestres, no? Jo no perquè era un nano, però per la sensació que tinc, pel que he llegit, no? Eren gent rara que abordava amb biquini, jo què sé, fent unes coses. Aleshores, va entendre ràpidament el poble que era una font d'ingressos.
A partir d'aquí, el ser una font d'ingressos, que aquí el fraga en aquest sentit, no és que sigui sant de la meva devoció per res, però el fet de reconvertir un país miserable amb tindre una font d'ingressos va ser una bona idea. I com tot es pervert, es va pervertint, saps què passa? La gent que ha volgut abusar del turisme, la gent que l'ha volgut explotar, per això hi ha en aquests apartaments turístics, perquè tot té una part bona i una part dolenta.
I què passa? Que pel sistema d'aquest país, per el que sigui, per la picaresca, per el que sigui, tota la part dolenta del turisme l'estem fent negoci, quan hauria de ser eliminat tot això i fer un negoci d'un turisme d'una certa qualitat. No parlo dels milionaris, perquè, evidentment, aquests tios poden un vulguin, però si un turisme a un cert nivell. Però què passa?
El low cost ha portat el low values, no? És a dir, és un turisme que menja pel carrer, és un turisme que invaeix, és un turisme que embruta, és un turisme que... Escolta, venen aquí a celebrar despedides de solters i de solteres, tu. Hòstia, això és turisme o què és?
No, això és l'illa del Pinocho on els nens podien fumar, no? Aleshores, no és una illa paradisíaca, és això, el Pinocho, ven aquí, pots fer el que vulguis, pel preu que vulguis i no passa res. I això és el que ha fet malbé el fet del turisme, no? Ja sabeu que sempre esmento als països nòrdics, doncs vaig a tornar-ho a fer. El fenomen és universal, no és un fenomen a Catalunya. Absolutament. I per tant aquest mateix fenomen ha passat a Islàndia.
de 10.000, 15.000 turistes a l'any, han passat a centenars de milers de persones turístiques que visiten l'illa i ara apunten ja cap a milions de persones. Això ha estressat el país. L'aeroport central, que no n'hi ha un, i les carreteres, les autopistes, que no n'hi ha cap, però en tot cas n'hi ha una només, i un llarg, etcètera. Bé que estan debatent en el Parlament d'Islàndia i la immensa majoria dels partits, i allà hi ha molts partits, la immensa majoria estan a favor de posar un número clausos.
És a dir, es permetrà l'entrada cada any de N.000 turistes. Ordre. Punt. Punt. És negoci, sí, però alhora amb mesura. Si tu t'arribaràs a ser una cosa tan curiosa, això del rebuig de la gent del lloc...
cap al turisme i la relació. Hi ha una pel·lícula d'aquest, l'Àlvaro de l'Iglésia. Àlvaro? Àlex. Àlex de l'Iglésia. Sempre confong el de la Codornis amb ell pel nom, es diuen de l'Iglésia, no? Doncs aquest, l'Àlex de l'Iglésia, que és un jo que fa pel·lis així entre terror i suspència, ha fet una pel·lícula dedicada a Venècia.
on la trama és clarament que els venecians assassinen turistes perquè no els suporten. I dius, hosti, semblava ciència-fició, però si tu pagues a pensar, dius, home, un fons de violència entre el que és l'individu natural d'allà i els que venen, que no t'imagines, s'han fet aquesta pel·lícula, és tremendo. Venècia també té un problema tremendo, ha hagut de regular...
turistes, en fi, no sé, té una part molt bona i té una part, doncs, d'orientació complicada. Jo crec que al final és ordre i control. Bé, i com a bona notícia, avui totes les portades dels diaris parlen d'aquest transplantament de cara. Gràcies a una eutanàsia, llegeixo a l'Ara, la Carme,
al centre de la imatge, perdoneu, pot tornar a menjar i beure i a respirar bé després del primer transplantament mundial de cara gràcies a una donant que va rebre l'eutanàsia. En l'operació que es va fer a la Vall d'Hebron i van participar gairebé 100 professionals i atenció per aquella gent que va durar pràcticament 24 hores
aquesta, diguem, intervenció. I ella es veu que havia aprovat, havia passat per diverses unitats de cures intensives, tres, crec, fins que va anar a parar a la Vall d'Hebron. Això ve de, també, venir de les Canàries, d'una picada que va patir d'una aranya. I a partir d'aquí, doncs, que es va complicar. En tot cas, bona notícia, diguem... El que passa és que hi ha un error. No és el primer trasplantament de cara. No és el primer lloc que es fa.
S'han fet molts desplastaments de cara, de gent mossegada per gossos, el que passa és que no han tingut èxit. És com dir, el primer trasplant de cor amb èxit seria un i el primer trasplant que va fer el Bernard era un altre. Si hi ha hagut molts intents de trasplantaments de cara, molts s'han sortit malament, alguns més o menys bé, però és una magnífica notícia.
Una notícia extraordinària, jo crec que en dos sentits, perquè jo crec que l'eutanàsia és una cosa, jo defenso l'eutanàsia, perquè, home, si traiem tot el tracte religiós i tot això, jo crec que a l'eutanàsia hi ha persones que decideixen... No té res a veure amb el suïcidi, eh? Una cosa és el suïcidi i l'altra és l'eutanàsia. Jo crec que una eutanàsia assistida, doncs, és una bona notícia que l'hagin fet per mi,
I dos, el fet que hi hagi un traspladament de cara i s'avanci és important. Penseu una cosa, nosaltres queixem molt i és cert de la poca inversió que hi ha en investigació d'aquest país, sobretot en salut i tot això. Però el que passa és que és curiós.
Déu dona dents a qui no pot mastegar, no?, diuen. Resulta que tenim uns investigadors extraordinaris, extraordinaris, la mateixa l'abans que s'ha fet amb el tema del càncer de pàncreas que s'ha fet aquí amb aquests científics, és un adelanto brutal.
ha sortit d'aquí, aquí fem els metges que fan això, és a dir, tenim una classe mèdica i investigació extraordinària, només que aquest país fos el suficientment intel·ligent com per donar recursos, serien punters mundials. Perquè, en segons quines coses, són punters sense un duro.
Per tant, jo crec que aquí això hauria d'animar els estats a donar-se en compte que una de les inversions bones per un país és la investigació. Per tant, és una molt bona notícia. Josep, hi ha actors de les activitats, diguéssim, humanes, que el que aporten, com deia molt bé l'Oriol, ara al llegir això, bones notícies cada dia. I la ciència és una d'aquestes. I tant. D'aquests àmbits, d'aquestes àrees. Precisament, els que no volen que les coses canviïn,
han aixecat la destral de guerra contra la ciència, no? I, per tant, aquells debats o, simplement, aquells comentaris que la Terra no és rodona, sinó que és plana, i un gran èxit, perquè... Exactament, el 30% dels humans, l'última enquesta, segueixen pensant que la Terra és plana. I, com qui diu això, doncs, tantes altres coses. Bueno, recordem que el primer que va dir que no era el Sol, no era la Terra que donava voltes al Sol, sinó que era el Sol que el van cremar a la foguera, no? Pobreta.
És a dir, que, per tant, la lluita de la ciència en front, diguéssim, a l'estatu quo existent ja ve de molt lluny. I ara, doncs, es torna a manifestar el canvi climàtic, que és un altre exemple de tot això. Negar-ho és absolutament cafiar. Exactament. Negar la realitat és propi d'estúpids, literalment, diguem-ho així, i, efectivament, doncs, bueno, ara veiem grans dirigents mundials negant la realitat, no? Per tant, des d'aquest punt de vista, benvinguda que siguin aquestes notícies i moltes més. I el que deia Xavier és molt cert.
És a dir, en diferents àmbits tenim lideratges, el que passa que hi ha qui treballa perquè aquests lideratges no es manifestin. Per exemple, el presentatge de licenciats que surten de les universitats catalanes, per cert, 3 de les universitats catalanes entre les 100 millors del món.
L'autònoma, la UB, etc. Milers de licenciats en enginyeria informàtica, física, matemàtiques, enginyeries diverses. Ah, se'ns en van. Any rere any, 1.500 joves catalans amb magnífiques notes, amb licenciatures esplèndides, amb dobles licenciatures científiques.
Se'ns en van a Suïssa, se'ns en van als Estats Units, ara tenen problemes de la Unió per als Estats Units, se'ns en van als països nòrdics, Dinamarca, Islàndia, Suècia, se'ns en van fins i tot a Qatar, a l'Àrabi Saudita... No es poden quedar aquí. Tornem a trobar-nos amb un problema estructural. El fet que Catalunya sigui una colònia dels estats espanyols que no permet la perfecta decisió dels capitals que aquí podrien reinvertir-se en una determinada direcció.
Bé, doncs ho anirem deixant aquí. En tot cas, l'Antonio, que ha hagut d'entrar per feina i que es disculpa, però ha hagut de marxar, diguem, a l'interior del jutjat. Ja que parlem de jutjat, aquest és un altre dels sectors de col·lapse absolut. I creixent.
Però d'una manera que és, és a dir, jo arribo a afirmar que la justícia no funciona a l'estat espanyol. Perquè no és justícia una cosa que 13 anys després, agafem com a exemple el tema del judici a Pujol, d'alt nivell estadístic, polític, etc. Això no és el país sèrie. Jo crec que el que millor funciona en aquest país, el que realment funciona i podem estar sabent que som dels millors del món, són les portes giratòries.
Deixem-ho aquí perquè, si no, continuaríem sense parar. Josep Janés, Xavi García, moltes gràcies. A vosaltres. Bon dia, adeu-siau.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. Rodalies comença el servei avui amb les mateixes condicions que ahir. De fet, ha iniciat la jornada amb una incidència en la senyalització que ha provocat l'aturada de la circulació de trens dos vegades aquest matí. El primer tall ha estat passat des les 7 del matí i el segon cap a les 8 en tots dos casos durant uns 5 minuts per motius de seguretat. El servei ja s'ha reprès de manera gradual a totes les línies. Pere Maciès és el comissionat del traspàs de Rodalies.
El servei en aquests moments està en resta alert. Jo també vol dir que la segona de les operacions, que ha estat molt breu, ha estat simplement un reajust perquè amb la primera es via part del servei que depenia d'un centre de control i l'altre de l'altre i amb el segon moviment simplement es reajusta tot.
Renfe admet que tot i ser incidències que han estat breus tenen impacte en el funcionament del servei i no pot descartar noves afectacions durant el matí. I alcaldes i agents econòmics, socials i veïnals del Baja reclamen l'aixecament del peatge també de la C-16 a Sant Vicenç de Castellet mentre duri la crisi a Rodalies. En un manifest denunciant un tracte diferenciat respecte al garaf que recordem ha aixecat les barreres de la C-32.
I en mobilitat a la 2 hi ha molta congestió en sentit Barcelona, entre Santa Coloma de Cervelló i Castellbisbal. A la PC també destaquen diversos trams complicats, retencions intenses, sobretot a Barbera de Vallès, tant en sentit Girona com Tarragona. Congestió també entre Martorell i Castellbisbal cap al sud i un accident a la Junquera en sentit França també talla un carril.
A la B23 es registren congestions també destacades entre Sant Felut i Obregat i Molins de Rei i també hi ha afectacions a la C58, a la C32, a la C33 i a la C60.
I Catalunya ha registrat aquest mes de gener el nombre d'aturats més baix des del 2008 amb un 3,4% menys que ara fa un any. Malgrat això, el gener ha registrat un lleuger repunt del 0,61% respecte al desembre del 2025. Les dades confirmen la tendència habitual d'alça de l'atur al gener que repeteix cada any des de fa almenys un quart de segle, tot i que la variació interanual ha baixat en 12 dels últims 13 anys.
I dues persones han mort i dues han resultat ferides en un xoc entre dos cotxes que va tenir lloc ahir a la tarda a la carretera IBR 17, en el terme municipal de Santa Maria de Palau Tortera, Vallès Oriental. Una de les víctimes mortals hauria perdut la vida al mateix lloc dels fets, mentre que la segona ho hauria fet posteriorment en un centre hospitalari.
I pel que fa al temps, avui predominarà l'ambient a solellat arreu, amb alguns núvols al vessant sud del Pirineu Occidental, on no es descarta, de fet, algun plugim feble de cara a la tarda i al vespre arribaran també núvols de ponent que deixaran algun ruixat. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 10.
Els amics del museu fan una sortida a Olot aquest diumenge. És la primera activitat de l'any. Aniran a la capital de la Garrotja, on faran dues visites guiades a dos llocs emblemàtics de la població, el Museu dels Sants i les instal·lacions de l'empresa d'iogurts La Fageda.
i després dinaran a un restaurant de la zona. Si voleu anar-hi, el preu per socis és de 55 euros, per no socis de 60, i avui a la tarda de 5 a 7 podeu fer les inscripcions, tant persones sòcies com públic general, avui de 5 a 7 de la tarda a la seu del Museu Municipal del carrer Pinto Fortuny 55.
Aquest dissabte, dins de la programació de la Fira, s'estrena l'obra de teatre de la Fira, Obre Solidària. Es titula Tres dones i un llop i es podrà veure una única funció aquest dissabte a dos quarts de nou al Teatre de la Pen i una obra interpretada per Teresa Mateu, Verònica...
Barberena Elisa Poc i Jordi Uller. Les entrades anticipades les podeu comprar a l'Estac Margarit, valen 8 euros, i 10 si les compreu a taquilla. És una representació solidària i els diners que es recullin aniran destinats a Afanoc, l'associació que treballa per les famílies amb infants i joves amb càncer. Teatre de Fira, aquest dissabte, dos quarts de nou, a la Peni.
I ja parlant del Carnaval, aquest dissabte hi ha una prèvia, són les xerrameques, aquesta taula rodona que es fa cada any per parlar d'un tema diferent vinculat al Carnaval. Doncs aquest any el tema és la sexualitat al Carnaval. Taula rodona amb Ernest Baumala i Ricard Vinyets, que formen part del Comitè de l'Antifàs. També hi haurà l'educador social especialitzat en porno i masculinitats, Amat Molero. I en representació de la colla carnavalesca, Dolot i Castell Follit de la Roca,
hi haurà Jasmina Pujolà. La taula rodona, les xarameques, les moderarà la saxòloga molinenca Elena Llorenç. I per acabar recordem les exposicions que hi ha amb motiu de la fira, els Premis Clic de Fotografia, local del CEM, amb les fotos finalistes i guanyadores, aquesta setmana fins i vendres, podeu passar-hi les tardes per veure-la, a Pagès, una exposició que parla
de la pagesia entre els anys 20 i els 70 que es pot veure a Can Amaller fins al 22 de febrer de dimecres a divendres a les tardes i també a la Sala Gòtica una altra exposició que explica la lluita dels pagesos contra el franquisme entre l'any 74 i 79 i especialment la lluita d'unió de pagesos a la construcció de la democràcia a la Sala Gòtica fins al 15 de febrer de dilluns a divendres a les tardes dissabtes matitarda i diumenges al matí
I acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la del Passeig, que és el Passeig Pimar Gall, número 11. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa.
A Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat! On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Vaig reviscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chi. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock,
Disco. I el que faci falta. Generació Chic. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chic. La banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, eh? Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Ara passen 10 minuts de les 10 del matí. Seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 3 de febrer. De seguida saludant la regidora portaveu d'Esquerra, republicana de Catalunya, la Marta Espona. Farem l'espai de preguntes a Esquerra. Després ens visitarà el director del Museu del Renaixement, el Damià Martínez, per fer l'espai de Parlem del Renaixement, per fer balanç de com han anat les activitats que han organitzat per la fira i també per parlar del futur dels museus. Ens ho explicarà arran d'una xerrada que va anar...
El Damià la setmana passada va assistir al Museu Nacional d'Art de Catalunya i amb el David Lloberes farem també l'espai de Xifrant el món. Tot això en aquesta tercera hora del programa fins a les 11 del matí.
Què tal, Marta Espona? Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia a tothom. Benvinguda. Gràcies. Doncs comencem també fent, si et sembla, balanç. Des d'Esquerra Republicana, quina valoració en faríeu d'aquesta nova edició de la Fira de la Candela? Era la 175a edició. Home, ha estat una fira reaixida, no? El temps també ha acompanyat i, per tant, això també sempre va bé, perquè la sensació del carrer és de gent i que tothom està, doncs,
però crec que realment és una fira que ha tingut aquesta picada d'ullet cap al passat amb tot el record dels actes relacionats, per una banda amb expositors que fa molt de temps o molts anys que venen,
amb les exposicions relacionades amb el sector agrari, també una mica en homenatge o recordant que la base de la Fira és aquest sector, precisament, i després amb el present i el futur. Jo venia pensant, precisament, una mica em queda tot plegat, i crec que la combinació, per exemple, dels testets musicals i els testets de teatre, al costat,
de tota l'altra activitat típica d'una fira, com són, doncs, en definitiva, vendre, vendre el que sigui, però vendre. Doncs també està bé aquest contrapunt d'entreteniment, amb uns formats, doncs, així, evidentment, a l'aire lliure, però que també, doncs,
dirigits segurament a un públic més reduït, però que acaba integrant un espai molt agradable també. Jo vaig anar, per exemple, al concert de dissabte a la tarda d'Amazoni i realment es feia un espai molt agradable
malgrat el fred, però això ja ho sabem i t'abrigues i llestos. Però realment estava molt bé, veies un públic determinat, per tant, una mica cadascú tria i va també a les coses com a la fira, va a les coses que més li agraden. Però crec que està bé que hi hagi aquest contrapunt en horari més diurn...
i després que entitats com el Moley també facin activitats més nocturnes. Però aquest contrapunt, crec que d'entreteniment amb exposició, crec que també és encertat i acaba arrodonint una mica el que la Fira, en definitiva, ens ofereix a tots plegats. Beguda, menjar, tot el que tu vulguis, i després cada un dels sectors. Però amb l'afegitor aquest també que...
pots fins i tot desconnectar una estoneta de la fira i llavors centrar-te en la música o en el teatre. Molt bé. Pel que fa al terreny polític, visites que heu tingut també... Sí, dissabte al matí ens va venir a visitar el president del partit, l'Oriol Junqueras, vam anar a esmorzar, vam anar a la grupa, perquè...
Creiem que com a entitat també ofereix una aportació més, en aquest cas gastronòmica i val a dir que tant les mongetes com la botifarra estan molt bones. I va signar també el llibre d'honor de l'entitat com una personalitat que ha visitat l'entitat.
i després vam estar fent el recorregut per la fira, vam venir també al vostre estant amb la Sílvia, vam tenir una estona de conversa sobre projectes que es podrien tirar endavant, vam anar a veure també el biomolins, vam fer una mica el recorregut més per la part d'entitats, no teníem gaire estona tampoc, perquè ell tenia altres compromisos i havia de marxar, però bé, ens va permetre passejar amb ell una estona,
que les persones també es dirigissin cap a ell i li mostressin efecte, cordialitat, fins i tot comentaris d'actualitat també, de manera que sempre és interessant veure la reacció de la gent i sobretot acostar també aquestes persones que sempre les veiem a través de la televisió o dels mitjans en general i en canvi que també els puguis veure personalment i t'hi puguis acostar, creiem que també és interessant.
Molt bé. També visites institucionals, sobretot el divendres a la tarda. Bé, i el dissabte al matí siguem el conseller de la presidència o president en funcions i vam assistir també. Creiem que com a regidors, doncs, òbviament hi hem de ser.
i vam fer també el recorregut de la visita, o si més no, una part del recorregut amb ells també. És obvi que hi ha de ser també, i creiem que hi hem d'assistir, està clar. Molt bé, com l'estant que teníeu a l'espai. Sí, això que deia del vendre, no? Sí, bé.
en el bon sentit de la paraula, és a dir, nosaltres teníem el nostre estant, si algú hi va passar l'any passat, haurà vist que el d'aquest any era el mateix, era una fotografia de la plaça de l'Ajuntament,
amb una taula i unes cadires per seure-hi i una pissarreta que et deia vols fer un cafè i parlem de Molins de Rei i convidàvem a cafè, no s'havia de pagar, convidàvem a cafè. I és amb la intenció, una mica comentava la setmana passada, amb aquesta intenció d'acostar-nos cap a la població en general i, per tant, que tothom qui tingui ganes de fer-nos arribar
Doncs el que sigui, des d'una queixa, perquè tots tenim dret a queixar-nos, des d'una queixa perquè no estàs d'acord amb alguna cosa que estem fent, com un suggeriment o un dubte, o senzillament el que dèiem també en un dels vídeos que vam registrar, senzillament xerrar una estona que també està bé.
S'ha de ser, careiem que s'ha de ser en projectes com aquest, com és el de la Fira, o amb iniciatives com la de la Fira, perquè la Fira en definitiva la fem tots també, i els partits polítics també. Llavors, ser al mateix nivell de qualsevol altra entitat ens permet això, que si els vilatans i les vilatanes volen
acostar-se i dir-nos el que sigui, tenen l'oportunitat de fer-ho. Evidentment, també ens van visitar companys de la comarca perquè la fira és prou atractiva com perquè molta gent de fora també vulgui venir.
I això també va suposar xerrades més amb companys de partit, diguéssim. Però sí que hi va haver, o sí que va possibilitar l'estat, que poguéssim comentar coses, que poguéssim conèixer gent, que hi hagués persones que s'acostessin també a dir-nos la seva, que és el que ens interessa.
Molt bé. Això passava en el transcurs del cap de setmana. Si tirem més enrere, vam tenir el ple del mes de gener en dimecres, no pas en dijous. I vosaltres anem a parlar també d'Esquerra perquè presentàveu una moció que ja ens ho has explicat la setmana passada per reclamar la plaça de ginecòloga al cap de la vila.
Una emoció que es va provar per unanimitat. Satisfets d'això i sobretot de la resposta que també veu rebre de Joan Carles Serra. Hi va haver una persona precisament durant la fira que em deia ara què, no? Però què s'ha decidit amb aquesta emoció? Exacte, efectes pràctics com es tradueix? És a dir, estem satisfets que l'emoció rebés el suport de tothom i per tant que tots ho veiéssim de la mateixa manera.
Estem satisfets... Exacte, és a dir, que realment hi va haver una pinya en aquest sentit. Estem satisfets també perquè vam saber d'unes converses i d'unes tràmits o reunions des de l'equip de govern cap a la Conselleria de Salut o cap a l'Institut Català de la Salut en concret. I, per tant, si més no, la moció va saber... Ai, va saber, perdó, va servir...
per conèixer aquests passos que l'equip de govern està fent. Clar, jo mateixa vaig dir que és cert que no ho havíem preguntat, però també són d'aquelles coses que també es podrien explicar i, per tant, des de l'oposició també n'estaríem més al cas. En definitiva, aquest primer pas...
És satisfactori, és que estava pensant ara que precisament un dels comentaris que jo mateix vaig fer en el moment de la intervenció és que aquesta moció serveixi també per fer més pressió. És a dir, segurament no tot acaba aquí en la demanda, l'alcalde mateix també ho deia en el programa de dijous, que...
que es poden demanar moltes coses però que després són uns altres els que acaben decidint què és el que s'ha de fer. Però, si més no, mostrar aquesta unanimitat en tot el consistori, recollir la demanda de la població i, per tant, fer-la arribar on correspongui, no solament perquè com a equip de govern ho consideres, sinó perquè realment tota la població t'ho està demanant. Creiem que això té més força que...
sense menys prear, evidentment, totes les gestions que s'estiguin fent, però té encara més força perquè encara tens el suport de més gent que valora aquella iniciativa que tu ja has emprès com a equip de govern. Quan estarem satisfets?
Doncs quan tinguem la plaça. L'objectiu era doble, de tota manera. Jo ho vaig recalcant perquè ens hem centrat, òbviament, en la necessitat de la plaça de ginecologia, però l'emoció també tenia aquesta segona part que ja vaig comentar i que ara acabaré de recalcar.
Però evidentment el que nosaltres pel que fa a la plaça de ginecologia continuarem fent a partir d'ara és insistir i anar preguntant i demanant a veure fins a quin punt. És a dir, aquestes converses que dèiem amb altres membres del partit i amb persones que també tenen accés a altres institucions,
ens permeten també que puguem fer un front comú per determinades qüestions i que puguem fer també més pressions. En el ple ja vaig comentar que el nostre grup d'Esquerra Republicana al Parlament també havia entrat una moció en la mateixa... Ai, perdó, que ara m'estava confonent d'emoció, perdoneu.
era l'altre, però el cas és que sí que companys nostres parlamentaris sí que ens van dir passeu-nos aquesta moció perquè mirarem a veure també des del Parlament què en podem fer. Es tracta de treballar tots en la mateixa línia i intentar fer el màxim de pressió possible.
que no ens en sortirem, no ho sé, però en tot cas el no i el teníem, doncs anem a treballar pel sí i treballem pel sí tants com sigui possible i això és el que d'una banda pretenia aquesta emoció, de l'altra banda era recuperar
aquell espai que hi havia hagut en els centres de planificació familiar. És veritat que els centres de planificació familiar cobrien una necessitat que en els anys 80 no cobria res més, que segurament en aquest moment la societat ha avançat i tenim recursos per altres bandes. També és veritat, com deia l'alcalde, que en direcció cap als joves, és a dir, cap als joves, hi ha...
altres iniciatives que van en aquesta línia de l'assessorament, de la formació, de la trobada que nosaltres demanàvem, però no cap a gent d'altres edats. Per tant, celebrem que cap als joves s'estigui fent tot aquest assessorament
educatiu, sexual, cap a ells i, per tant, en relació a tota la vida que els espera per davant, però les problemàtiques són diferents també segons les edats o les situacions són diferents, per tant, creiem que també s'han de fer coses per altres franges de la societat. I com que un dels socis de l'equip de govern, com és en Comú Podem, portava en el seu programa i era un dels seus acords crear aquest centre...
de la dona, ara no recordo, centre d'empoderament de la dona, em sembla que tenia per nom o havia de tenir aquest nom, i a aquestes alçades no en tenim notícia, no sabem si ho estan preparant o no, però en tot cas no tenim més informació que la que ells portaven en el seu programa. La idea era que, ja que voleu fer això, incorporeu-hi tot això que nosaltres trobem a faltar de...
l'època en què hi havia el centre de planificació familiar, i ja que demanem una ginecòloga per l'assistència sanitària o mèdica, doncs també no oblidem l'altre vessant molt més social, molt més formatiu, molt més de trobada de dones que creiem que això en aquest moment ningú no l'està cobrint. Per tant, es van aprovar les dues coses. És a dir, que insistirem en totes dues coses. Molt bé. De l'altra moció, algun comentari que volguessis fer?
Bé, de l'altra moció, doncs que és trist també que s'hagi d'arribar fins al ple per reclamar, sobretot, unes condicions econòmiques que perjudiquen l'equip de suport d'aquests centres d'ocupació especials.
però, tal com deia la seva moció, i nosaltres vam comentar, perquè el nostre grup, és el que deia abans que m'hi confós d'emoció, el nostre grup parlamentari havia entrat una moció en la mateixa línia de reivindicació de la recuperació econòmica que totes aquestes persones tenen dret a tenir, però també...
una revisió de la gestió que s'està fent des de la Conselleria d'Empresa i Treball respecte a tots aquests centres d'ocupació especials. I aquí tenim una regidoria de discapacitats que, evidentment, ha d'estar al capdavant d'aquesta reivindicació i defensar-la tant com sigui possible.
perquè un dels objectius d'aquesta regidoria és treballar per la inclusió, també la laboral. Per tant, hem de vigilar i controlar de prop la situació d'aquests centres i després també treballar perquè hi pugui haver una inclusió en altres empreses de treball, però sobretot està al dia de la problemàtica, en aquest cas concret, d'aquests centres d'ocupació. Aquí també hi va haver unanimitat, perquè jo crec que no podíem esperar una altra cosa tampoc, no?,
Però hi ha aquest problema econòmic, perquè hi va haver també unes retallades, i per tant aquí es demana que es reverteixi i es recuperi el que han de cobrar aquestes persones, però per altra banda no oblidem que també hi ha un problema de gestió, perquè això que els educadors de suport
que obrin segons les persones amb discapacitat amb qui ells estan treballant i, per tant, això pugui fluctuar, també és una condició molt estranya. És a dir, hi ha d'haver una gestió molt més clara, molt més uniforme, que s'entengui i que ajudi, sobretot, a funcionar aquests centres amb normalitat, que és el que ara no està passant.
Bé, i com a intervenció del públic, doncs vam tenir una representació de l'AFA del Castell Siuró. Sí, va ser un plaer que va tenir més teca en la part dels complements, és a dir, com poden ser les mocions o les intervencions del públic, que els punts en si, que ja vam comentar, que eren sobretot de molta gestió, no? Correcte. I de les problemàtiques que plantejaven i posaven sobre la taula l'AFA del Castell Siuró, com les veieu?
Home, hi va haver algun moment tens, eh? Sí. I crec que s'ha d'entendre la preocupació d'aquestes famílies i reconèixer que si una cosa no s'ha fet ben feta, que s'ha de recuperar. L'alcalde ho va comentar en aquell moment...
en el programa de l'altre dia em consta que també hi va insistir, però és veritat que hi ha un problema de manteniment i no són les úniques persones o l'única entitat que s'ha queixat. Hem de mirar on és el problema.
Jo crec que la resposta de si una entitat esportiva es queixa perquè el manteniment de no sé què no funciona, però hem de tenir en compte que s'estan fent moltes altres coses per unes altres entitats, jo, amb tot el respecte, aquest raonament no el comparteixo. És a dir, el manteniment és una cosa que s'ha de fer constantment. I tenim aquí la prova de l'algodon, la tenim amb tot aquest problema de...
de Rodalies i de la xarxa ferroviària en general, que ha acabat perjudicant fins i tot un altre sistema de moviment com és l'autopista. Per tant, el manteniment és bàsic. Aleshores, no li pots dir a una entitat que...
no has fet aquell manteniment perquè estàs fent unes inversions en un altre costat. El manteniment ha de ser la base de tot plegat i a partir d'aquí augmentar tant com puguis amb altres intervencions. Però si hi ha un malestar general pel que fa al manteniment
del que sigui, dels edificis o d'una activitat determinada o el que sigui, doncs això s'ha de revisar, s'ha d'acceptar, s'ha de reconèixer i se li ha de posar solució. Diguem que hem tingut problemes laborals, és obvi que les coses no es fan perquè si passen és perquè hi ha hagut algun problema, però en tot cas s'ha de mirar d'agilitar tant com sigui possible i de resoldre aquest problema, perquè la resta de persones...
no tenen per què saber si algú s'ha jubilat o si el cas és que tu tens compromès un manteniment, l'has de fer i, per tant, davant de qualsevol problema que hi ha, ràpidament l'has de resoldre.
doncs ho deixarem aquí, no sé si vols afegir alguna cosa més no, en tot cas ja anirem parlant ve un més intens al principi sí, sí, ve un més intens que esperem que també es vagin complint les previsions de calendari que s'han fet perquè tenim això en ple per la licitació de la residència tenim els pressupostos, a veure quan acabarem de fer tot plegat però evidentment serà aviat
Marta Espona, regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya. Moltes gràcies per acompanyar-nos. Que vagi bé. Anem a escoltar una cançó de Miquel... Ah, no, Miquel era el pare. Ivana Erzog, la cançó et prometo, segur que l'haureu vist molt a les xarxes, resulta que ha estat el cinquè videoclip més vist de tota la música feta en català aquest 2025. El tema ja havia estat gravat amb el grup Porto Velo l'any 2021.
i a l'abril, coincint a l'entorn de Sant Jordi, doncs Herzog va penjar-lo al seu propi canal. Doncs mireu, ha estat molt visualitzat perquè és una cançó molt bonica, que la recuperem a aquesta hora i de seguida fem entrar el Damià Martínez. Et prometo que tot el que fas i ho faré per nosaltres, que si el que necessites és esforç m'hi deixaré la pell.
Que si no entenem què ens passa, si ens perdem i no sabem què fer, passarem per sobre dels problemes i així n'aprendrem. Et prometo fer-te l'esmorzar 8 dies per setmana. Et prometo un petó de bon dia i sent de bona nit. Que tremolaré com el primer dia
I quan parli m'entrebancaré, però que encara que no se mantengui sempre et prometré. Que vola volarem sobre la por, camina minarem donant l'esquena a la tempesta, mai més estarem sols.
que balla, ballarem amb els records i mira, mirarem com passa el temps i seguim sent el que avui som, sent el que volem tu i jo. Et prometo un 23 d'abril mai t'hi faltin roses,
on la novel·la que tothom demana l'hem escrit tu i jo. Que tothom sabrà de la nostra història i sentiran que l'hem escrit per ells, que serem l'enveja dels amants que no s'estimen bé. No me'n donarem sobre la por, camina, minarem donant l'esquena,
I mai més estarem sols. Que balla, ballarem amb els records. I mira, mirarem com passa el temps. I seguim sent el que avui som.
Temps i seguim, fem el que vull, fem el que volem. Et prometo que aprendré a estimar-te com he d'estimar-te. Que viuré la teva llibertat sabent que així ha de ser. Que et faré costat mentre et faci falta i fins i tot potser una mica més. Que si t'ho he de prometre et prometo que t'ho prometré.
Molt bé, aquesta cançó bonica, et prometo, de l'Ivan Erzo, que l'hem recuperat a aquesta hora del matí. Mireu, passen mig... No, tres minuts i mitja, de dos quarts d'onze. Continuem.
Perquè ja és aquí amb nosaltres el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement. Amb ell parlem del Renaixement tots els dimarts d'aquesta hora. Què tal, Damià? Bon dia. Molt bé, bon dia. Bon dia i bona hora. Ja hem anunciat que el Damià ens vol parlar del futur dels museus. Això serà de seguida. Però abans li volíem preguntar també com ha anat pel Museu del Renaixement aquesta Fira de la Candelera.
Doncs bé, molt bé. La segona edició en la qual el museu ja està obert, diguéssim, que hem pogut participar al 100% de la fira, i ha anat molt bé a nivell de visitants i d'acceptació. Les dues visites guiades que vam programar pel dissabte es van omplir, va venir també molta gent el dissabte, i després el diumenge que feien portes obertes,
també, Déu-n'hi-do, pràcticament 400 persones van passar pel museu, i a més a més comptàvem també amb l'afegit d'aquesta exposició temporal que tenim a la sala gòtica dels pagesos contra Franco, que també va ser com un motor d'atracció de gent cap al museu.
que es va inaugurar el dijous, i que es pot veure encara fins al 15 de febrer, em sembla. I és una exposició que, la veritat, recomano molt la gent que... Bueno, està venint molta gent, la veritat, em sembla que portem gairebé 500, una mica més de 500 persones, des que es va inaugurar.
I a la gent li crida molt l'atenció, bueno, descobrir aquesta part de la nostra història més recent, vinculada a l'etapa de la transició i amb la fundació del Sindicat d'Unió de Pagesos, però després fa molta gràcia veure les fotografies antigues, algunes de les quals, doncs mira, ens remeten una mica, en el meu cas, la meva infància, eh? Sí? Algunes de les que hi ha, sí, sí. Molt bé.
Doncs, per tant, balanç positiu. Sí, completament positiu. I, a més a més, és un goig sempre la fira poder-la gaudir, ni que sigui una miqueta, a tots l'equip del museu, l'Anna, el Sergi, jo mateix, l'Araceli, quan surts, doncs, trobar-te amb la fira allà a peu de carrer, doncs, sempre és com un motiu d'alegria i de diversió. Molt bé.
Abans que passés la fira, vas tenir l'oportunitat d'anar al Manac amb una xerrada que ens vols compartir algunes de les coses que es van dir. Sí, perquè em va semblar molt interessant el títol aquest del futur dels museus, que és un títol allà força ambiciós i pretensiós, no és pas meu, és el títol de la xerrada aquesta a la qual ens van convidar.
De fet, el Museu Nacional, com bé sabeu, està immers en un procés de reestructuració molt important i d'ampliació. I justament ara, amb aquesta xerrada, es va voler convidar a directors de museus i a professionals de l'àmbit dels museus i també de l'àmbit acadèmic relacionat amb la història de l'art, per una banda, a escoltar aquesta xerrada, que ara us faré cinc sèntims de com va anar i que és el que es va explicar, però també...
per compartir amb els que ja hi érem. La sala oval estava plena de goma-goma, hi havia una jantada, diguéssim, era allò com l'esdeveniment de l'any, diguéssim. Compartíem nosaltres el moment en què està aquest procés. D'aquí a poc s'anunciarà l'estudi d'arquitectura que ha guanyat el projecte d'ampliació, un projecte de 100 milions d'euros de despesa, que no és poca cosa,
i que permetrà, per fi, que el museu ampli el seu discurs. Normalment, el Museu Nacional, el seu lema era mil anys d'art, des del romànic fins al segle XX, però arribava al segle XX molt justet. De fet, arribava a les primeres vanguardes i gairebé no les tocava poc, no les tocava molt. A partir de la incorporació del PPSR, del nou director,
ja l'any 2013, si no recordo malament, o el 12, es va arribar fins a la Guerra Civil, i ara amb aquesta ampliació el que es permetrà és que el Museu Nacional d'Art de Catalunya arribi fins a l'actualitat amb el seu relat. I això és molt important. Hi ha tota una operació molt complexa amb l'anecció d'aquests dos palaus,
que fins ara pertanyien al recinte firal, l'accés al museu es farà per un d'ells. És a dir, d'alguna manera, el que s'està fent, i sembla com un truc de màgia, és fer baixar el museu de dalt de Montjuïc, acostar-lo més a la plaça Catalunya, perquè això és una cosa, una de les grans dificultats que sempre havia tingut.
que la gent pogués arribar fins al, amb les escales mecàniques, o quan hi havia actes a la fira, etcètera, amb aquesta anecció d'aquests dos palaus al nivell inferior, es farà un accés ja al museu des de baix, des de l'alçada, diguéssim, del que és la font màgica, on està la font màgica, amb la qual cosa es farà com més accessible. I bé, ens van estar explicant...
Moltes coses del projecte de com estarà i en breu jo crec que podrem llegir-ho a la premsa, però és il·lusionant perquè al final és el primer museu del país i ens interessa molt tot allò que pugui passar. Molt bé. I del futur dels museus, quins aspectes ens podies destacar de la xerrada?
Doncs és molt interessant. Per això em va semblar, aprofitant que ens veiem aquí cada setmana, poder fer 5 cèntims. Aquí no parlarem tant del Renaixement com parlarem més aviat de la funció dels museus avui i la que es preveu que hauran de tenir en el futur. Aquesta és la xerrada a la qual ens vam convidar a càrrec d'Andrea Santo. Aquest és un...
És un expert, és un garès d'origen, però viu als Estats Units. És un consultor de museus i molt expert també en màrqueting cultural. I ell, durant la pandèmia, es va dedicar, com molts a la pandèmia, que vam haver de fer una aturada en les nostres activitats, ell va tenir la idea de començar a entrevistar directors de museus de tot el món. I em va... Aquest primer llibre que porto aquí hi ha 28, però han tret un altre amb 25 més...
i amb tots ells els va anar demanant la seva visió i la seva opinió de com havia de ser la feina del Museu del Futur. I a partir d'aquí és el contingut del llibre i una mica el contingut de la xerrada que ens va fer. Ho anunciaré molt breument, perquè tampoc no és per entrar en detalls, però hi ha coses que són molt interessants i que després, quan acabi, ho portarem al nostre terreny, com sempre fem. I a Molins de Rei això com ens toca. Molt bé.
Ja sabeu que l'ICOM, a l'organisme aquest internacional dels museus, fa poc va canviar precisament la definició del que és un museu. Avui un museu...
És una institució sense ànim de lucre, permanent, al servei de la societat, que fa aquestes coses que ja venia fent des de sempre. Investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial. Però aquí s'afegia una cosa que és clau, que és molt important, que és el que ens toca avui, diguéssim, a la nostra època. Diu, oberts al públic, accessibles i inclusius, els museus fomenten la diversitat i la sostenibilitat.
amb la participació de les comunitats, això és molt important, els museus treballen i comuniquen de manera ètica, professional, oferint experiències variades per a l'educació, el gaudi, la reflexió i l'intercanvi de coneixements. Això és la definició actual del que ha de ser un museu, segons l'International Council of Museums, que és l'organització internacional.
I moltes coses d'aquestes, a la xerrada, aquest Andreas les anava com articulant, fent una mena de paral·lelismes, de paral·lelles de ball que són, bueno, interessants. Deia, els museus, ara ja no estan... del futur ja no hauran d'estar centrats en l'objecte, sinó en el subjecte, en les persones. Moltes coses d'aquestes del futur ja les tenim aquí. Moltes coses els museus ja les estan fent, eh? Però hi ha museus que encara no. Però, bueno, una mica aquest és el full de ruta cap on hem d'anar. Es canvia aquest...
aquest rol del museu com a temple de coneixement elevat, tancat, a un lloc, el que se'n diu l'àgora pública, l'espai on hi poden passar moltes coses, un espai de trobada on es poden fer relacions i on hi pot haver un discurs més ampli. En aquest sentit, passar d'una concepció més vertical a una concepció més horitzontal, molt més democràtica,
Una frase que m'agrada molt a mi que és de lo exclusiu a lo inclusiu. Fins ara els museus tenim aquestes peces que són singulars, etcètera. Sí, però aquesta ja no ha de ser la prioritat. La prioritat ha de ser, no ser exclusius, sinó ser inclusius, sinó aixuplar al màxim...
de persones, però també d'obres, de discursos, de relats, etcètera. De lo normatiu a lo polifònic, d'una sola veu oficial a moltes veus, de lo teòric a lo experimental... En aquest sentit,
quan deia això de lo normatiu a lo polifònic, hi ha una frase aquí que em agrada molt de citar, que diu els objectes estan plens d'opinions. Què vol dir això? Que no hi ha una veritat única i exclusiva de cada peça, sinó que hi ha moltes possibilitats d'interpretació i això fa que l'art i la història i els objectes que s'apliquen en un museu puguin ser molt més accessibles per a les persones, no?
En fi, de la visita única, a la multiplicitat de lectura, dels espais inhòspits, els espais acollidors, això és molt important, els museus cada vegada... De fet, fins i tot aquí, a l'Andreas, deia que els museus ens hem de fixar en l'hostaleria, perquè a l'hostaleria, per ells, una prioritat és que els seus clients estiguin còmodes, estiguin confortables. I els museus, durant molt de temps, hem maltractat moltíssim a la gent. És a dir...
Ostres, on puc seure? No puc seure, no hi ha cap banc. O si hi ha un banc, tenim uns bancs, que això, per exemple, amb el Renaixement ens passa, que són durs, freds, no són gaire còmodes. Doncs aquest ha de ser un dels impuls o dels objectius que hem de tendir a ser espais acollidors. De centrar-se en ells mateixos...
Els museus a integrar-se molt més amb la ciutat, amb el seu entorn, això és fonamental. De ser institucions canòniques i normatives a ser institucions obertes, combinar l'antic amb l'o nou, fer el museu més obert a tots els nivells, espais de treball, reserves, acostar, de fet, la màgia que implica conservar el patrimoni.
Pensa en tots els tipus de públic, això també és molt important, no només a nivell d'edats, de sexe, de formació, sinó també d'inquietuds i de necessitats, per descomptat, en termes de fer-los accessibles, facilitar el diàleg, donar oportunitats de trobada a les persones que ho necessiten, això cada vegada es fa més, els museus com a espais per combatre la soledat no ser desitjada, hi ha programes específics per fer aquest tipus de coses...
convidar, no ser només unidireccionals, ser bidireccionals, no només el museu t'ofereix, sinó que el museu també escolta iniciatives i acoll iniciatives de fora. I, bé, moltes coses. Encara podries, evidentment, aprofitar les tecnologies d'una manera intel·ligent i que ens puguin donar molt de joc, etcètera. I on anava jo és que dir, tot això...
Pràcticament tot al Museu del Renaixement ja ho fem. I si no ho fem, estem en el camí de fer-ho. Per què ho volem fer? Perquè tenim aquesta idea i pensem que és important. Al museu teníem fins ara tres fases definides en el naixement i en el creixement del museu. La primera i principal era que el museu obrís, funcionés, es donés a conèixer i vingués la gent. Això ja ho hem fet.
I està ben assolit. La segona fase, que és en què ara estem, és que, sumat amb això, desplegar el programa educatiu, que és el que també estem fent, i que alguna vegada ho he dit, abans amb més dificultats en temes d'economia, però cada vegada jo crec que anem millor. Ara, mira, hi ha una setmana del febrer que ja tenim set grups reservats per venir. O sigui, ja anirem agafant velocitat de creuer.
I quan tinguem aquesta segona fase feta, la tercera és aquesta del desplegament amb la comunitat. Coses que ja hem fet, per exemple, acollir visites de la gent gran, o acollir iniciatives de la societat civil de Molins que vulgui fer alguna cosa al museu. És a dir, que el museu estigui també al servei d'aquestes altres iniciatives. I bé...
Ja per tancar, vull dir, això pel que fa al Museu del Renaixement, però al Museu Municipal això també serà un dels objectius que s'hauran de plantejar. A mi em consta que des de l'Ajuntament ara ja s'està treballant i s'estan fent reunions i s'està ja preparant un full de ruta de les coses de com s'hauran de fer, que no correspon a mi aquí ara explicar, però que a mi em fa ser molt optimista. I jo penso que, per això volia avui parlar del futur dels museus, perquè
De vegades són museus dels Estats Units, d'Àsia, inclús del Museu Nacional d'Art de Catalunya, però aquí totes aquestes coses que passen en el món dels museus, aquí a Molins de Reis també han de tenir la seva derivació. I tant, molt bé. Hi ha algun altre aspecte que vulguis comentar més? No, recordar-te que la setmana que ve parlarem de Leonardo.
Ah, molt bé. El tractat de la pintura, que el dilluns el muntarem i a partir del dimecres ja es podrà visitar. Fantàstic. Una novetat més al Museu del Renaixement. Això serà la setmana que ve, eh? Molt bé. Doncs, Damià Martínez, moltes gràcies. A vosaltres. Per acompanyar-nos i que vagi molt bé la setmana. Igualment. Passen ara mateix dos minuts i mig de tres quarts d'onze. Anirem a buscar el David Lloberes amb l'espai de Xifra en el món. I després de les notícies de les onze intentarem parlar-ne. Que sigui...
uns minuts d'aquesta xerrada que tenim avui a la Fundació Agrària, a la Sala d'Actes. Camins públics i particulars a càrrec de Frederic Tormo, que és agent rural, i parlarà d'aquesta qüestió encara dins del programa de la Fira de la Candelera. Prove'ns de Xifran el món.
Anem a parlar de relacions i de política internacional, com sempre, acompanyats del David Lloberes amb el seu espai Desxifrant el món. Avui, atenció, que ens vol parlar de canvi climàtic i atenció al concepte tecno-optimisme. Què tal, David? Com estàs? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Tot bé?
Bé, us vinc avui a parlar de canvi climàtic i tecnooptimisme, perquè no està tot bé. Parlem del tecnooptimisme, sisplau, perquè és un concepte que m'ha deixat aquí una mica sorpresa.
Exacte. Us defineixo en què consisteix el tecnooptimisme. Vinga. El tecnooptimisme consisteix en una ideologia de fons que està molt escampada socialment que es basa en el fet de creure...
que només amb els avenços tecnològics el canvi climàtic i els problemes ambientals estaran resolts sense absolutament cap tipus de canvi social, sigui de comportaments col·lectius o sigui de repartiment social de la riquesa i, en conseqüència,
responsabilització d'aquelles capes socials que més contaminen, com seria el 10% més ric del món, o per no parlar de l'1% més ric del món. Per tant, en resum, consistiria en una espècie de fantasia de creure que la tecnologia ens ho arreglarà tot.
Molt bé. Doncs a partir d'aquí, aviam, explica'ns o argumenta'ns el que volies comentar. Exacte. Desenvolupo. Desenvolupem. Llavors has preguntat si estava tot bé i la resposta ha sigut que no.
No està tot bé perquè cada vegada estem notant més els efectes del canvi climàtic. Tenim diversos exemples, un dels quals ha passat durant aquesta darrera setmana a Portugal,
en el qual s'han quedat sense electricitat més de 100.000 llars, de fet, continuen sense electricitat més de 100.000 llars, i hi ha hagut molts danys estructurals en diferents edificis de la regió centre de Portugal, al voltant de les ciutats de Coimbra, Leiria, Tomar, sobretot el focus ha sigut més a la part costanera de Marinha Grande i Figuerada Fos,
per on ha passat la borrasca Cristin, que va canviant de nom però és la mateixa borrasca que porta gairebé dues setmanes sobre la península ibèrica, que a Catalunya no ens arriba amb tanta intensitat perquè l'entrada d'aquestes borrasques a la península ibèrica
en general segueix una orientació oest-est, és a dir, entra per Portugal i Galícia, passa per Castella i després ens arriba a nosaltres.
però vindria a ser el mateix fenomen meteorològic que va provocar fa una setmana llescats totes les llavissades i malfuncionaments de rodalies, és a dir, totes les
totes les incidències, bé, totes no, en el fons, la major part de les incidències estan provocades per la manca d'inversió, però manca d'inversió en rodalies precisament en prevenció d'aquests esdeveniments climàtics extrems, com han sigut també les pluges que hem tingut a Catalunya i que han provocat aquests anys estructurals.
No cal referir que aquest és un exemple més de molts exemples de símptomes que el canvi climàtic ja és patent, no és una realitat abstracta. Tindríem la gota freda de València, també anomenada tècnicament d'Anna. I el més important pels negacionistes, perquè crec que el tecnooptimisme
no és un negacionisme del canvi climàtic en forma, però sí en fons, perquè creure que només a través del progrés tecnològic s'evitarà el col·lapse climàtic, d'una manera és negar les causes d'aquest canvi climàtic.
que les causes d'aquest canvi climàtic són les emissions de gasos d'efecte hivernacle, en primer moment per la industrialització dels diferents països, principalment europeus, també nord-americans i dels països més desenvolupats. Actualment també trobem grans emissions de CO2
per part dels països en vies de desenvolupament, tot i que s'ha de sobrallar que les emissions per càpita continuen sent molt més grans en els països desenvolupats. Sempre que es parla de les emissions de la Xina i de la Índia, s'aporten nombres absoluts, oblidant que són els dos països més poblats de la Terra, amb 1.200 milions d'habitants
i mil milions d'habitants. Recordem que Catalunya en té 8. Per tant, són detalls que s'acostumen a deixar de banda.
Un dels senyals que haurien de tenir clars els negacionistes del canvi climàtic, que avui es troben tenint diferents responsabilitats governatives, entre les quals una de les més importants del món, que és la presidència dels Estats Units, el mateix Donald Trump és un declarat negacionista del canvi climàtic, sent ell un multimilionari perquè serà
és l'agreujament de molts fenòmens meteorològics que sempre han existit. És a dir, sempre hi ha hagut gotes fredes a la tardor, sempre hi ha hagut borrasques a l'hivern, sempre hi ha hagut onades de calor a l'estiu...
la qüestió no és que n'hi hagi o en deixi d'haver, sinó la qüestió és la seva freqüència i la seva intensitat. Concretament, a la regió mediterrània, els efectes del canvi climàtic es noten per la intensificació d'aquests episodis, és a dir, aquests episodis extrems passen a ser més intensos i passen a ser més recurrents. És a dir, per exemple, agafant l'exemple de la calor, les onades de calor...
seran cada vegada més caloroses i més recurrents. És a dir, potser en lloc d'haver-hi dues onades de calor a l'estiu o tres onades de calor, doncs ens trobarem amb escenaris amb tres onades de calor. I si abans d'aquestes tres onades de calor que hi havia, una sobrepassava els 35 graus o els 40 graus, doncs de les cinc que en tindrem, potser en seran tres les que sobrepassin els 35 o els 40 graus.
I el mateix passa amb la resta dels esdeveniments climàtics extrems, siguin gotes fredes, grans precipitacions en molt poc marge de temps que provoquen inundacions,
Les onades de calor no només provoquen morts causades sobretot a la gent amb dificultats respiratòries i circulatòries per la reiterada exposició a altes temperatures fins i tot per la nit, sinó que a més a més provoquen incendis, sobretot barrejat amb episodis de sequera
i de manca de gestió forestal, cosa que ja n'hem parlat sovint en aquesta secció, que també està molt vinculat al model productiu de país, al model econòmic de país, que afecta en el poblament i, en conseqüència, aquest despoblament d'àrees rurals fa que es perdi aquest hàbit mil·lenari de la gestió forestal o de l'aprofitament forestal.
I, per altra banda, també tindríem el que està passant aquests dies, l'agreujament i la intensificació d'aquestes...
borrasques hivernals que no només en aquest cas ha afectat Portugal, que també afecta Catalunya i que aquesta afectació va més enllà d'allò simplement estètic, sinó que afecta a vides humanes concretes, destrossa cases, destrossa infraestructures, en aquest cas infraestructures ja de per ser debilitades per la manca d'inversió, per una deliberada manca d'inversió,
Sempre que es parla de manca d'inversió sona com si fos una cosa accidental. Hi ha una deliberada manca d'inversió en rodalies i una deliberada sobre inversió en l'alta velocitat, que en aquest cas també està donant problemes. I per acabar la secció, crec que una informació molt important sobre els responsables i els majors contribuïdors en aquesta situació climàtica
que afecta a tanta i tanta gent, tanta i tanta gent comuna i tanta gent treballadora, que és que el 10% més ric del món ha provocat els dos terços de les emissions
de gasos d'efecte hivernacle a través dels seus, no només dels seus hàbits de consum, sinó que forma fins i tot part de l'arrel de la seva fortuna. Doncs molta d'ella associada a l'explotació de petroli o al sector industrial vinculat a l'ús intensiu de...
de combustibles fòssils. Per tant, aquestes tragèdies tenen noms i cognoms, tenen responsables, no és una maledicció que hagi vingut del cel, per tant, està en les nostres mans canviar aquesta societat i fer una societat nova. Molt bé, doncs amb aquesta reflexió tanquem el Deixifrant el món d'aquest primer dimarts del mes de febrer, acompanyats, com sempre, del David Lloberes. David, moltíssimes gràcies i que tinguis una bona setmana. Salut. Salut, que vagi bé.
Doncs ens queden 25 segons per arribar a les 11 del matí. Farem una pausa i de seguida tornem amb l'última hora del programa. Notes disperses, gastronomia, molins i aquesta xerrada que tenim avui aquesta tarda a la sala d'actes de la Fundació Agrària. Ara tornem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Laram. Pedro Sánchez ha anunciat un paquet de 5 mesures per reforçar la regulació de les xarxes socials, que inclou la prohibició d'accés als menors de 16 anys i l'obligació de verificar l'edat dels usuaris. L'objectiu és protegir els menors, frenar els abusos i garantir un entorn digital segur i respectuós amb els drets fonamentals.
I també en clau política els comuns començaran a negociar els pressupostos de la Generalitat perquè consideren que el govern ha complert els acords en educació, sanitat i habitatge. Les 13 sancions per saltar-se la llei de l'habitatge i que pugen a 120.000 euros s'han fet decidir els comuns a negociar. Ho ha explicat la presidenta parlamentària dels comuns, Jessica Albià, que a la sortida de la reunió amb el govern que ha tingut al Palau de la Generalitat. Ens ho amplia la Mont Carvajal. Bon dia.
Bon dia. Jessica Albiach ha explicat que el govern ha posat sis sancions a empreses immobiliàries que pugen a 120.000 euros i aquest mes de febrer n'hi haurà una cinquantena més que poden arribar al mig milió d'euros. I ho considera un punt de partida per negociar els pressupostos.
El que no pot ser és que el govern ja està fracassant en rodalies, no pot fracassar també en habitatge. I per això seurem a negociar, però també us dic, el resultat final de la negociació dependrà de quin és el compromís i de quina és l'ambició del govern de la Generalitat per ajudar a la gent a fer front al cost de la vida i sobretot també de garantir que l'habitatge siga un dret i no una mercaderia.
Els comuns també estan satisfets amb els 10 milions per salut mental i en la recuperació de 5 menjadors escolars a centres de secundària d'alta complexitat.
I Rodalies, ha començat el servei avui amb les mateixes condicions que ahir. De fet, ha iniciat la jornada amb una incidència en la senyalització que ha provocat l'aturada de la circulació de trens dos vegades aquest matí. El primer tall ha estat passades les 7 del matí i el segon cap a les 8 en tots dos casos durant uns 5 minuts per motius de seguretat. El servei s'ha reprès de manera gradual a totes les línies en aquests moments. De fet, la xarxa registra retards en la majoria de les línies de Rodalies, tot i que la situació va millorant progressivament.
I el Ministeri de Transport ha obert el termini per sol·licitar les ajudes per a les víctimes dels accidents ferroviaris de Damuz, Còrdoba i també Gelida, termini que finalitzarà el proper 4 de maig. Les ajudes les poden demanar les persones que viatjaven en aquests trens i també el personal ferroviari que es trobava a bord i que van resultar ferits així com els famílies de les persones mortes d'acord amb l'ordre i els criteris establerts de la normativa aplicable.
I pel que fa al temps, avui predominarà, volíem dir, l'ambient asolellat arreu, amb alguns núvols al vessant sud del Pirineu Occidental, on no és descarta, de fet, algun ruixat. De cara a la tarda i vespre arribaran també núvols aponent amb algun plugim aïllat. Pel que fa a la temperatura, valors d'entre 9 i 15 graus. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 11.00.
Aquesta tarda, dins del programa de la Fira, hi ha una xerrada titulada Camins Públics i Particulars. L'encarregat de fer-la és Frederic Tormo, que és agent rural, i la xerrada s'adreça a usuaris del medi natural, caminants, ciclistes o pagesos, obert a tothom que vulguin escoltar aquest agent rural que parlarà, com dèiem, dels camins públics i particulars. La xerrada es fa a les 7 de la tarda a la sala d'actes de la Fundació Agrària, al carrer Foment.
Dins de la programació de la Fira, dissabte que ve, s'inaugura l'espai Jaume, Garriga i Pujol, en record al Molinen, que es va dedicar a la pagesia. Aquest record està ubicat a la Rambla de la Granja, en concret, cantonada amb el carrer Anselm Clavé, just davant de les pistes de pàdel. Doncs en aquest espai, dissabte que ve, a les 12 del migdia, l'Ajuntament inaugura aquest espai Jaume, Garriga i Pujol.
I continua la campanya per repartir a tota la ciutadania cobells per la separació de la brossa orgànica. Aquesta setmana el repartiment de cobells a les tardes es fa a les Conserves, a la plaça de Can Marca, i també al barri de l'Àngel, a l'entorn de la plaça de la Pau. L'horari de recollida cada tarda fins divendres és de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit del vespre. I també al centre Vila, sapigueu que tots els divendres i dissabtes al matí, fins que s'acabi la campanya, podeu també...
Recollir els covells al mercat municipal els matins de 9 a 1, divendres i dissabtes. I aquest proper dissabte Molins Feminista organitza una trobada intergeneracional de dones feministes al local del SEM, a la plaça Josep Tarradellas. A dos quarts de 12 es trobaran, analitzaran d'on venim i cap a on volem anar, a dos quarts d'una prepararan
la festa als actes del 8 de març i acabaran la jornada cap a quarts de dues, aquest dissabte al local del SEM.
I també recordem diverses exposicions que es van inaugurar amb motiu de la fira. Per una banda, local del SEM, podeu veure fins i vendres la mostra amb les fotos guanyadores i finalistes dels Premis Clic, a les tardes, a l'horari d'obertura del SEM. A cara en Merller, l'exposició a pagès, que fa un homenatge a la pagesia, mostra com es vivia a pagès entre els anys 20 i els 70 de l'any del segle passat.
I també podeu veure una altra exposició dedicada, en aquest cas, a la lluita dels pagesos contra Franco entre l'any 1974 i el 79, que es parla també d'Unió de Pagesos. Es va fer l'exposició, l'ha produït al Memorial Democràtic de la Generalitat a motiu dels 50 anys de la Fundació d'Unió de Pagesos l'any 2024. Ara arriba aquí a Molins de Rei i la podeu visitar, en aquest cas, a la sala gòtica del Palau de Requesens.
La farmàcia de guàrdia avui és la del Passeig, que és el Passeig Pimar Gall número 11.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però a Molí Jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Pleer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 11 del matí i pràcticament ja 8 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Raí. D'aquí una estona parlarem de poesia amb el Cesc Vives a les notes disperses. Avui Josep Ramon, Bach i Núñez, la segona part d'aquest poeta.
Parlem de gastronomia, a la recta final del programa amb el company Jordi Veumala, però ara el que volem fer és fer una pinzellada d'aquesta xerrada que tenim avui aquesta tarda, us ho hem anunciat ara al bolletí horari i ho estem recordant aquesta setmana. Avui a les set a la sala d'actes de la Fundació Agrària hi ha la xerrada Camins Públics i Particulars, que anirà a càrrec d'en Frederic Tormo, que és agent rural, i volíem aturar-nos aquí per donar a conèixer més detalls d'aquesta activitat.
Per això saludem uns minuts el Frederic Tormo, que el tenim al telèfon. Hola, Frederic, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, Molins de Rei. Bon dia, com estàs? Jo, fantàstic, i vosaltres? Bé, també anem fent una mica constipats, però bé. Bueno, ha anat bé la candelera? Ha anat bé, ha anat bé. Has pogut venir a la candelera o no?
No, no he tingut ocasió. Em sap greu, però no he tingut pas. Bé, ens dos dies després, per fer aquesta xerrada, com dèiem, explica'm l'objectiu o els objectius que tens a l'hora de parlar de camins públics i particulars avui i aquest vespre.
Bé, mira, jo la intenció és... Bé, jo com bé m'heu presentat, sóc agent rural de la Generalitat de Catalunya, i dins del cos de gent rural tenim un programa que es diu Educar, que fem aquest joc de paraules entre cos de gent rural i educació, Educar, que és un programa de difusió, d'informar. Tant anem a fires, anem a escoles fent xerrades...
per difondre una mica la legalitat, la realitat de la natura a casa nostra. I en aquest cas concret jo que porto tot aquest tema de legalitat de camins, quan es pot anar als espais públics, per on quines vies es poden fer servir i tal, i faig aquestes xerrades per els altres dubtes, bàsicament. Molt bé. I ja veia la circular que és una xerrada que s'adreça a usuaris del medi natural en general, caminants, ciclistes, pagesos, i aquí posem un llarg etcètera, no?
Correcte, un molt, molt, molt llarg, etcètera. Ja no és només els usos professionals, que com bé heu dit, que puguin ser els pagesos, els que treballen a bosc, els ramaders, sinó que també hi ha molts altres usuaris, doncs, diguem-ne, més lúdics.
a més d'esbarjo que poden fer servir aquests camins evidentment el turisme o el ciclisme hi ha moltes activitats i cada cop hi ha més gent al medi Escolta, he anat mirant, veig que vas com citaves abans, Frederic per molts pobles del país fent la xerrada, que tothom destaca que sempre és molt amena, per tant
Ho deu fer molt bé el Frederic, per tant heu d'anar avui a la sala d'actes de la Fundació Agrària. Veig que t'acompanyes també d'imatges a l'hora d'explicar segons quins conceptes.
Sí, esclar, aviam, el tema pot ser molt feixuc, perquè hi ha molta legislació, no? I això fa mandra. Jo en soc conscient. Llavors el que procuro és fer les explicacions, compartir aquests coneixements d'una manera que sigui planera. És a dir, que el màxim de gent pugui marxar havent après, si més no és la intenció, havent après alguna cosa i fer-ho d'una manera, doncs això, amb molta imatge, amb continguts, uns mínims, ja hem de ser-hi, de lletre, de tracte,
Però que procuro sempre exemplificar-ho molt, perquè jo penso que, com es diu, més val una imatge que m'heu de la paraula. Llavors això ajuda molt a poder explicar, a donar contorn als coneixements que vull compartir. Bé, perquè quines són, suposo, que també podríem posar un llarg, etcètera, les principals problemàtiques quan parlem de camins públics i particulars, Frederic?
Mira, problemàtiques, com bé dius, n'hi ha un món. Pensa que no té la mateixa problemàtica, i a vegades són temes confrontats, la persona que vol sortir a passejar que el propietari d'aquella finca. Un té un problema que no pot accedir-hi i l'altre té un problema que li accedeixen. Per posar un exemple de confrontació d'interessos. Jo, clar, com a agent rural...
era vetllar pels drets de tots els ciutadans, tant el que vol sortir a passejar com el propietari de la finca. I això, com ho resolem? Clar, tot això en el nostre entorn de Molins de Rei, per tant, de Collserola, per tant, un entorn d'un parc natural, també.
I més amb l'afegit actual de tot el tema de la festa porcina africana, tot el tema que també ho afecta. Que sempre es comenta, i sobretot des de la pandèmia, del confinament cap aquí, que el volum d'usuaris del parc ha anat creixent.
que també tenim moltes centres excursionistes, entitats que organitzen també des de curses fins a això, bicicletes, sempre ja el tenim limitat, per això quedem del parc natural, però que el volum d'usuaris diaris és espectacular aquí a l'entorn de Collserola. Bé, és un fenomen que certament hem detectat de la pandèmia en sa, però no només a Collserola, és arreu del territori. És arreu, eh?
és arreu que hi ha un increment exponencial d'usuaris, noves modes, nous esports, la gent, i és molt normal, tenen ganes de sortir i fer esbarjo a la natura, que d'altra banda és molt comprensible, és una activitat molt saludable i molt recomanable, però que poder no sempre es fa amb el màxim respecte que seria necessari.
I quan dius que hauríem de tenir això, un mínim de coneixement legal, quins aspectes posaries aquí sobre la taula que tothom més o menys que trepitgem el parc o zones de muntanya hauríem de conèixer?
Bé, per això faig les xerrades precisament, perquè ja em va bé que ho demanis. Perquè, esclar, hi ha uns quants conceptes que moltes vegades pot ser per desconeixement, per marca de senyalització o per marca de legislacions específiques, que de vegades podem trobar-nos en un terreny una mica enviu, no?
És a dir, no voldria ara posar exemples, però tampoc vull fer spoiler dels continguts de la serrada. Molt bé. Però la idea és que realment hi ha molt... El que hem detectat, i jo també, és que hi ha molt desconeixement de dir que hi ha un camí i puc passar-hi sempre. Això no és així. I és una mica el seny, que l'hem perdut una mica. Després també hi ha tot el món de les noves tecnologies i les xarxes socials.
que sembla que promocionin certes activitats que no sempre s'ajusten a la normativa.
Perquè aquesta realitat passa per davant, doncs el va més de pressa no sempre s'hi és a temps a tindre-ho present. Bé, doncs escolta, no fem més espòilers i animem a la gent que vingui a les 7 de la tarda a la sala d'actes de la Fundació Agrària, just aquí davant de la ràdio, al carrer Foment, que és quan començarà aquesta xerrada. Camins públics i particulars a càrrec del Frederic Tormo, que em dèiem que és agent rural. Frederic, alguna cosa més que vulguis afegir?
No, animar a tothom, vull dir, ja no només aquelles persones directament interessades perquè siguin excursionistes, o siguin propietaris, o siguin ADFs, no només aquelles persones directament, sinó que trobo, i ara potser és una mica lleig que em pengi jo medalles, però que trobo que és molt interessant el que explico, ja no només per a usuaris, com bé deies, de...
de camins o de dies al medi, sinó perquè, com que ho faig extensiu a altres àrees de voltar per la natura i altres continguts, que trobo que, bueno, jo diria que seran prou interessants. Molt bé. Doncs, Frederic Tormo, moltes gràcies per acompanyar-nos aquest matí i que vagi molt bé la xerrada aquesta tarda aquí a Molins de Rei.
Doncs moltes gràcies a vosaltres, que vinga, bon dia. Que vagi molt bé i fins una propera ocasió, gràcies. Adéu-siau. Passa un minut d'un quart de dotze, seguim en directe el bon dia i bona hora, i ara el que farem, mireu, per tenir temps de tot, és avançar ja...
a l'espai de les notes disperses. Sabeu que al voltant de dos quarts de dotze, els dimarts, tenim aquest espai mensual que compartim amb la Marina Tomàs i la Maria Engels Alment amb el Parlem d'Educació, que això serà la setmana que ve.
Tenim les Veus de la Vida, que vam fer la setmana passada amb la gent del Fòrum de l'Envelliment Actiu d'aquí a la Vila, i els típics i tòpics amb el company Oriol Ferrés, filòsof, i les notes disperses, que n'és curador als CES Vives. Avui anem a fer aquesta segona part de Josep Ramon Bach i Núñez, i després saludarem el Jordi Veumala per acabar de completar també el programa i acabar de parlar de la Candelera.
Primeres notes disperses d'aquest any 2026. Què tal, Cesc Vives? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. Sí, les primeres d'aquest any, sí. Correctíssim. Que continuem de la desdelada de l'any passat. Efectivament. Mai millor dit, perquè seguim repassant la vida i obra de Josep Ramon Bach i Núñez, eh? Exacte. Amb la companyia, un altre cop, del Pere, que...
Pere Rai, bon dia de nou. Bon dia, bon any i moltes coses aquí. Gràcies. Sí, per mi és un plaer qualsevol cosa que vingui relacionada amb l'amic Josep Ramon Bac, que ens va deixar no fa pas tant. I que, bé, m'heu demanat a l'amic Cesc que a veure si puc posar-hi una mica d'emprenta. La veu, la veu. Per què no? Per què no?
Molt bé. Moltes gràcies. A tu per venir de nou, i si us sembla bé, doncs engeguem. Engeguem, doncs, el segon capítol. Sí, venim d'una primera part, que us convidem, si voleu, a recuperar a través de Radio Molins a Rai.cat, i anem ja de cara a la segona part. Quan vulgueu. Quan la mare Mercè es va casar amb el pare, Bidu, amb la vènia d'uns pocs i la indignació de molts, el temps encara posseïa la tragèdia i omplia de foscor la gratitud.
Fu una festa solemne i pietosa de mil i un botó, de jaquer i armilla i sabates negres de xaró. N'hi va bé per a tothom, gardènies, pastís i ball rodó, escenes inesborrables que només un fill pot desvetllar. Al vespre de la Unió, extenuats de tanta alegria de sobte amiga,
Partirem amb les maletes a la mà, el matrimoni i els quatre fills, de viatge de noces a Mallorca. Mai no oblidaré aquell vaixell, balancejant-se com un nou camí del paradís. Era el primer viatge de la nostra vida, un viatge d'amor que duia les alforges plenes de futur. Vintàleg
Aquest decàleg al 20, o vintàleg, escrit el 1993, significa un canvi de rumb en la meva trajectòria literària i una proposta ètica i estètica per a la resta de l'obra.
He escollit el deixar-se portar sempre per l'instint. Aquest segon apartat o capítol del poeta Josep Ramon Bach correspon parlant i explicar la sèrie de llibres publicats dins el cicle o el Terego Cosambi, una sèrie de poemes que en el seu dia van caure a les seves mans com molt bé explica.
Vaig escriure aquestes versions en hores de lleure entre els anys 1991 i 1998. En general, són textos trobats que se'm van mostrar com parar d'encanter-hi, a excepció feta del meu amic Libó, amb qui mantinc un idili de fa molts anys i a qui ja li vaig retre homenatge amb el llibre «Viatge al cor de Libó», editat l'any 1997.
Vaig fer un treball d'interpretació dels poemes que, per casualitat, em van caure a les mans tot escrivint-los de nou, sense respectar, en la majoria dels casos, la literalitat de les traduccions o versions trobades. El resultat és, doncs, una rara aliança entre la veu primigènia i la meva intuïció de lector de llunyanies.
Aquesta necessitat del poeta d'investigació el va dur a publicar tots aquests llibres que a continuació nominaré. En cap dels poemes o haikus d'aquests llibres, d'alguna manera el seu jo poètic, a la meva manera d'entendre, no hi és present.
Estem parlant, doncs, de versions profanes, 1991-1998, versions impenitents, 1993-1998, inici del cicle Cosambi, viatge al cor de l'Ivo, 1997. Vaig escriure aquest llibre l'any 1993 a la Masia, la Roca, de Sant Llorenç Savall i al carrer Nàpols de Barcelona.
A la Tordó de 1995, a Camp Plaça de Talamanca, el vaig revisar i hi vaig afegir nous poemes. 12. El llac és seda blanca que envolta cel i terra. Voldria cavalcar el mirall de la lluna i seguir avançant entre flors de núfer en una barca alegre.
Després d'un parèntesi editorial durant el qual explora la traducció, l'adaptació i la reescriptura de literatura popular africana i asiàtica, torna el 1996 amb «L'Ocell imperfecta», Premi Cavall Verge, Josep Maria Llompar, de poesia, i Premi de la Crítica Serra d'Or. És una col·lecció de proses poètiques i marca un punt d'inflexió en la seva carrera.
El mite de Kosambi, un nou heterònim, la veu d'un vell narrador africà que mostra els fets de la vida quotidiana des d'una perspectiva optimista, irònica i mítica. 4. De nit, l'ocell digué a Mohammed Ben-Gabir. Les teves plomes són les paraules. Per aquest doi emmerescut has estat condemnat a arrossegar els peus eternament. Tant de bo fos mut.
Replicar a Gavir. Si privat de parla pogués abastar el firmament, seria l'home més feliç d'aquest món. Res no t'és prohibit fora de volar. Sentenciar l'ocell. I en despertar-se, Muhammad imitar amb desmesura el vol serè dels ocells en uns textos bellíssims, de tan difícil lectura com d'impossible traducció.
Eren poemes subtils, línies ondulants sobre el paper, punts suspensius en el blau immens de la memòria.
Cosambi, el narrador, ploma blanca, poesia oral africana, 1999. La ment de la pròpia vida, somalí. Voldria estripar-ho tot com el lleó, però visc amb la cautela de la llebre. Voldria ser carronyer, fort com la hiena, però sóc dòcil com una tija. Voldria imitar les zones del mar, però m'assemblo a les gotes d'aigua.
Voldria brandar, escut i llança, però el meu cor és lleuger com una papallona. Voldria ser fill del nostre rei, però només sóc un home fràgil.
A tall de justificació dir, amb tot el respecte cap a la seva obra lírica, la seva ànsia d'investigar, jugar, treballar la poesia pot aportar la forma d'entendre-la per part del poeta. En aquest cas, el correspondre tal com els primers títols ho indiquen a versions d'altres poetes no veix significatiu fer una tria per a ser llegits en aquest espai. Res i curt.
Els he nominat per si alguna persona oient ja està interessada, tancant doncs el cicle Cosambi.
Està dedicat a la memòria d'aquelles persones que, d'una manera o d'una altra, van formar part del repertori popular de la meva infantesa a Castellà del Vallès i de la meva primera adolescència a la Creu Alta de Sabadell. A Àngels, Diables i Crovins, els tres poemes en prosa autobiogràfics escrits l'any 1994...
Escric per primera vegada a la vida d'una forma oberta sobre mi mateix o la meva família.
A la memòria de la meva mare Pey i del meu pare Miquel i com a homenatge de gratitud a la figura singular de la meva mare Mercè. També a tots els meus germans Jaume, Miquel, Jordi, Alfons, Mercè, Xavier i Ferran i a tota la meva breu descendència.
El llibre obre un nou període de temàtica més variada. Començaré i tancaré la lectura dels poemes d'aquest meravellós llibre amb dos poemes de l'apartat Cluenda. Prehistòria. Quan Filomena va néixer sota una col, els camins encara eren dreceres i l'aigua baixava lliure per comes i torrents. Va ser un part difícil...
La mare va trencar aigües amb l'ajut d'una escarpa i un martell. Després, la vida la va fer presonera d'un laberint de buixós. Com un cavall acorralat omplia el temps d'onades i vingudes, amb cotó fosca la pell i un xal de llana negra a les espatlles.
Entaforada en un jersei de verds empolsegats i per fils rectilinis, la seva era la imatge d'un món en extinció.
Aquest llibre consta de pròleg, primera part, mitja part, segona part, cloenda, i un apartat que defineixo de poesia prosa de caire biogràfic, amb el títol Àngels, Diables i Carubins, que he utilitzat repartits en el conjunt d'aquestes notes disperses del poeta a tall biogràfic. De l'apartat pròleg. Pas de cranc.
Em muntego vent en el coixí dels somnis. Compto el temps amb rellotge de cranc. D'absència en absència faig el camí de retorn a l'horitzó del desig. Exercito amb dolor la memòria i escric imatges amb tinta de pop. Rento mots en aigua clara i refaig amb ulls tristos cossos de fum. Ensumo el lleixiu de la mare i l'agró de la mala llet.
De la primera part, els germans. Vam fer del taronger una casa a l'aire lliure. Amb la pos de planxar lliscaven per les escales sense fren i aturador. El jardí va arribar a ser una petita Venècia, plens de canals i bots d'aigua dolça. I amb les engrunes del desordre vam construir un escenari on faríem teatre.
Ens vam convertir en carcellers d'una vida imaginada. Laberint de meravelles, pètals de magnòria, olor de llimona, raïms de glicina, aigua del pou, flors de taronger, ous de gallina, pomes de roqueta, ales de columi, aromes de moguet,
Miols de mixa, sopa de pa, coixins de llana, castellà dorm sobre l'esborant d'un dolç oblit. El següent poema dona títol al llibre, El laberint de Filomena.
El jardí s'entrebanca una i altra vegada amb una geometria de buixis concèntrics per on es movien amb dificultats tots els personatges d'aquella comèdia. En un racó del laberint, la tia Mena, amb les cames obertes, orinava a peu dret com si encara visqués sola a la vinya. De la segona part, l'aprenentatge. A l'escola la creu.
El dictador i el feixista presidien l'espectacle més sàdic del món. Capellans de mens soberga i sexe indecís fustigaven criatures de pell suau i obviència cega. Calia que ens redimíssim, deien, del pecat original. Que purguéssim el delicte del pensament lliure. Que escopíssim tota la ràbia.
que sanifiquéssim el pànic d'un infern ple de tortures, que oblidéssim els morts, que oblidéssim la vida. Somnis. En nits d'estiu, la lluna descansava a l'estenedor de casa, mentre nosaltres, a la fresca, imaginàvem com seria la vida a partir del dia que Déu ens deixés fer l'amor.
Aprofito el següent poema vital i ple de sentit per tal d'agrair la nova iniciativa a sorgir de la nostra vila, Paliactius, una manera d'humanitzar i dignificar el final de la vida de les persones, de l'apartat cluenda. La mort de Filomena. La nit que Filomena s'extremia amb veu ronca, la sona em va fugir espaurdida,
cap a un altre món irreal i acollidor on tot hauria de viure per sempre. La nit que Filomena se'n va anar de pet al paradís dels avis, la vida em va ensenyar a córrer cuita que la mort sense llum obre la porta a l'infern més terrible.
L'anunciat 2011 recull 666 aforismes en els quals mostra, mitjançant la ironia i el joc, la seva visió de la poesia i la vida. Aquest poema està escrit amb discreció perquè no es noti massa que s'entén. El somni obre camí a les paraules. L'atzar i la vida a les fosques han ordenat els versos d'aquest poema.
Si algú vol definir el poema, el destruirà. Josep Ramon Bach també ha viscut en intensa relació amb el teatre, amb l'escriptura de peces breus molt influïdes pel teatre de l'absurd, compilades amb títols com Paraula contrària, El menac intermitent, Diàlegs moral sobre la felicitat i La dama de cors se'n va de copes.
La casa ben aviat es va quedar petita. Aquella mare dolça, de mirada fràgil i veu persuasiva, que amb mà generosa ens empenyia la vida mentre patia el dolor d'un pare invisible, va desbordar les provisions més agosarades.
Mentre ella governava les claus del cor i omplia d'ulls tots els racons de casa, en silenci va regalar-nos l'amor de quatre germans nous de bona lleva. Ara eren vuit marrecs pujant una escala on els graons es debatien entre la tristesa i l'obstinació de saber a fer cega com serien els anys de la felicitat.
Quan els més petits van aprendre a jugar i ja posseïen el domini de l'alegria, els grans rondàvem les noies entre llibres ocults i proclames que vaticinaven la fi de la tirania. L'estrany 2014
Radiografieu-me l'ànima i esborreu-me dels miralls. Ompliu-me de saliva les paraules tosques. Que la mirada prengui la llum de l'horitzó. Sóc fill del dubte i cerco en el poema el record del futur. Carregueu-me la ploma amb sang de l'imaginari mentre ajorno la mort. Caïm, 2015. Premi de la crítica Serra d'Or, 2016. Epístola al món contemporani.
Heus aquí aquest fòssil, un home insinistrat per la pietat i el dubte, que de la moral n'ha fet costum i de la fatiga paraula. Heus aquí una relíquia que tal vegada no ha existit mai.
Un home lliure que pugna per fer-se un lloc en la incerta estela del record. Heu-vos aquí la imatge del vostre odi. Un fill del treball que ha subvertit les cavernes. Un home constant que ha après a lluitar amb coratge contra els excessos del diner. Uns ulls esclafats que s'han declarat en desacord amb una vida falsejada pel fanatisme i la intolerància. Heu-vos aquí el vostre cadàver.
Un home senzill que la destrucció ha fet fort, un indigne habitant del vostre permanent fracàs, un fòssil sagnant que us maleeix els ossos. Josep Ramon Bach ha dit en alguna ocasió que la poesia el fa ser valent i li dona força per viure.
Els poetes que més m'han influït des del principi han estat tres. García Lorca, amb el qual vaig adonar-me de la importància de la imatge per a construir una lírica rica i suggeridora, espriu de qui vaig aprendre el valor moral de la paraula i Foix, que em va mostrar l'aspecte més lúdic del llenguatge.
De la suma dels tres neix la meva línia poètica a la qual sempre he procurat mantenir-me fidel.
Jordi Llavina considera que és un dels grans llibres de Bach. Diu... És una rigorosa reflexió sobre el mal que conté versos que fan esgarrifar de tanta veritat com contenen. Captaire dibuixa llapis negres sobre cartró vell. De genolls, demano el moina. Mentre el món, atrafegat, s'escola pels bolavars de la blasfèmia amb els ulls closos i el pas amatent.
Sóc un home breu amb un mirall a les mans. El llibre, tot i que consta de 55 poemes, és un únic poema que té com a escenari el món on es desenvolupa un drama i per on hi transcorre i hi denuncia la injustícia humana. Desastre. Pintura tatuada sobre pell humana. Si abans hi havia el goig, avui hi queda la pena.
Si abans els mots naixien clars, avui som fills de l'almoina. Si abans la vida enlluarnava, avui els versos necròfags saluden un món en ruïnes. El llibre és un crit, un clam d'angoixa i de revolta davant la crueltat humana. Un clam contra la violència, el fanatisme, el poder absolut i la insolidaritat.
i un turmentat al·legat contra la indiferència. Com es podrà comprovar, és un clam davant dels 56 conflictes armats que hi ha actualment al món en el moment de preparar aquestes notes disperses de Josep Ramon Bach. Dolor, composició amb claus rovellats sobre fusta de roure. Amb pupila d'espines i cristal·lí de sal, esclato en plos pel món i les seves criatures.
I cap llàgrima meva no cerca la compassió, ni clama per la memòria. Ploro de ràbia en saber-me ja immuna el dolor de cada dia. Ara el joc poètic s'aparta de l'embat de la guerra i s'endinsa en un fet primordial que d'alguna manera l'hem de treballar i tenir molt present el constatat canvi climàtic. Aridesa, esbós amb guix sobre pissarra.
La branca enyora l'ocell i la papallona l'aire. La terra demana sol i la fruita mor amb l'avella. El foc repica el timbal i les cendres espolzen la lluna. I sota un muntell gegantí l'escarabat
amenaça de viure. El proper poema ens mostra com la greu gestió de capitalitats centralistes a nombrosos països, junt amb els conflictes bèl·lics i el canvi climàtic, provocant el desplaçament, la despoblació i la fam en molts indrets de la mare terra. Èxodes. Tinta xina sobre pell humana.
Com una serp gegant, el tren ronsejava per la plana erma on homes i formigues competien per fer-se un lloc de fugida en el sostre tapeït del gran ofidi. Una multitud de braços caiguts que s'enduien la fam a la ciutat desitjada on la mort disposava de llits de ciment i barrots de ferro.
En el proper poema hi ha ressons de la comèdia. Jurament, pintura a l'aigua sobre un llibre de versos.
Usurés de llengua fina i braços d'allàs escorredor que asfixieu el món en nom dels negocis. Que el poble us condemni a la pena de viure lligats dins un sac de monedes. Ara, aquest únic poema sense bàlsam, però d'un contingut profundament ètic, que hauria de colpir els que sempre parlen de l'ètica, sense practicar-la. Malgrat tot, deixa entreveure una certa confiança. Propòsit.
Aiguada sobre cotó fluix, avui que la ràbia va de bracet amb la melanconia i que sento com els mots han pres la lleugeresa de l'instint i les ganes de viure, avui tinc un altre llibre per descriure i un amor per conquerir i l'esperança d'una nova mirada.
Secreta d'Àlia, 2016. Premi Vicent Andrés Estellers, 2015. Aquest llibre, ple de tendresa aclaparadora, consta d'una capçalera, tres apartats numerats i una cruenda. Vaig començar a escriure aquest llibre pels vols del Nadal del 2011 i el vaig acabar l'any següent. El poemari és una mena de manual de les passions més properes i dels anells més desitjats.
Secreta d'àlia és la imatge del naixement de la vida. Quinze. Estimo la pell dels dies tristos i la geometria opaca dels finestrals closos. Amb un cafè express, on amarguen ametllons i afloren aromes denses, formulo el desig de sentir-me còmoda.
M'aclofo al sofà i em trec les ulleres. Feliç, inicio una partida de daus. 20. Gotes de tendresa en el llit dels amants. Joies de plata al bec dels ocells que amanitzen, de l'arbre estant, el diluvi dels cossos.
Onades al rompent sota llei del vaiver. Bressol d'astres que omplen el sac del pols divina. Secreta d'àlia del jardí del desig. Pàtria del món on neixen els dies. En abstracte, 2016.
Aquest llibre, que són sèries de poemes escrits amb la tècnica d'encadenar haikus, vaig començar-lo l'any 2013 per acabar-lo dos anys després, concretament el dia 15 de juny de 2015.
El llibre està dividit en 8 apartats amb títol. Consta de 60 poemes formats cadascun per 10 haikus encadenats. Està dedicat al poeta Ricard Miraveta i alhora dona també les gràcies a la poeta Marta Pérez i Sierra.
Informar que aquest llibre va ser presentat a Molins de Rei en un acte íntim el dia 28 de juny de 2017 a l'obrador de la floristeria Maria Teresa, on vaig tenir la sort de conèixer-lo i parlar amb el poeta. L'acte va ser una proposta de grogues cauen les fulles. El poema, que tot seguit llegirem, complementa molt bé el record d'aquella vetllada poètica. Bucòlic. Dejo en carpetes les flors de la muntanya en temps de rufa.
Alço muralles de pedra seca i palla. Planto ginebra. Escolto càntics d'una ocellada nova. Mesuro els astres. Prenc naftalina. M'endinso el subterrani llòbreg on neix la rosa. Escapso fulles de l'arbre de la pena. Menjo mongetes. M'enfilo el sostre per veure meravelles. Retiro els mobles.
Bullo cebes. Escric amb lletra clara el meu enigma. Espero fondre'm com la sal al vinagre en els meus versos. Obro finestres a la teulada d'escriure i poso textos. Aprenc del somni que imita la mirada d'uns ulls de tigre.
Josep Ramon Bach és soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Miquel Desclot afirmava el 2017. Si conec algú que pugui aspirar el títol d'investigador en poesia definit per J.B. Foix o el d'alquimistes bussat per Josep Palau i Fabra, és el poeta Josep Ramon Bach. El 9 de març de 2020, Josep Ramon Bach mor a Barcelona a l'edat de 73 anys.
Catalunya és la nació del món on sorgeixen més poetes nacionals per dia i hora.
Deixa una obra prolífica, difícil de classificar, al marge de les tendències i escoles més freqüentades de la poesia catalana contemporània. Josep Lluch, editor de Proa, diu... Després de la mort de Francesc Garriga Barata, Josep Ramon Bach s'havia convertit en l'últim ambaixador de la colla de Sabadell a l'Eixample Barceloní. Morrí, tendre, fotet, la seva poesia imaginativa i juganera ens acompanyarà sempre.
Carles Duarte explica. Ens deixa un extens llegat, poemes, relats, teatre, però sobretot creativitat i aquest do de la paraula justa, de l'instint poètic. Ha estat un poeta irreductible. Mentre els amics guardem les llàgrimes al calaix dels petons, com en Josep Ramon Bach ens va ensenyar, ell instaura l'amor amb el ritme etern d'un estel fogàs. Apíleg.
A tu, mare Mercè, que m'has regalat l'itinerari dels camins invisibles i has omplert de geranis als balcons del meu futur, que m'has mostrat les columnes del desig i l'alè dels colors solitaris, que m'has criat amb el somriure dels infants i la veu de les magnòlies,
que m'has ajudat a interpretar la metàfora de la vida i expressar-me amb sentiment, que sempre m'has parlat de la doctrina dels humils i de la tendresa de les paraules. A tu, marona meva, que m'has fet prolongació d'un amor sense condicions ni límits,
Gràcies per haver-me ensenyat a ser alegre, imaginatiu i lliure. Com he explicat, Benet Casablanques, Domingo, també sabadellent, va compondre l'any 1984 d'Homenal Fragments sobre tres poemes del llibre Transfuga de la llum, de Josep Ramon Bach.
Doncs ens aturem aquí, ara sí, ja definitivament, per tancar el capítol, segon i últim capítol, de Josep Ramon Bach. Ramon Bach, sí. Gràcies, Pere Raic. Jo espero que allà on sigui el Josep Ramon estigui orgullós que ens l'estimem i que puguem fer un ressò de les seves paraules i dels seus versos. Molt bé, moltes gràcies, Pere. Molt bé, gràcies, sempre és important.
Per tancar aquest segon cicle de Josep Ramon Bach, escoltarem la peça musical Comiat Haiku per Josep Ramon Bach, d'aquest músic compositor interpretada per Jordi Massó.
Gràcies.
Fins aquí les notes disperses d'aquest mes de febrer. Ens queden 12 minuts per arribar a les 12 del migdia.
Doncs anem amb la gastronomia, Gastronomia Molins, l'espai que ens serveix per tancar el programa dels dimarts, acompanyats del Jordi Veu Mala. Què tal, Jordi? Bon dia i bona hora. Hola, què tal? Com estem? Molt bé, i tu?
Doncs genial. T'hem robat d'un tema que estàs fent ara mateix. D'un lloc. D'un lloc, eh? D'un lloc. Que no podem desballar. Sí, tant que està. Tot es pot desballar. Molt bé. Estem aquí a la sala del Mercat Municipal, a la sala Punt de Comerç, perquè estem gravant un programa de ràdio, de Catalunya Ràdio,
amb els restaurants guanyadors del concurs de Coravella. Que bé, és que ens lliga tot, perquè ara volia treure aquest tema perquè, com que ho vau fer el divendres al matí, doncs dic, deixa'm reforçar-ho. I, per tant, esteu gravant un programa que no sabem quan s'emetrà, però és el programa aquest que fa en Pep Nogué, no? Sí, és la fonda i serà format podcast, de manera que us el podreu escoltar sempre. Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
Com va funcionar? Per cert, l'alcalde ens avançava que potser hi va haver més participació aquest any del tema de restauració per la cura d'ella, no?
Sí, va fluctuant. Va fluctuant, això. Va fluctuant, però sempre estem a dintre de la mateixa forquilla, per tant, nosaltres estem contents que aquest any sigui la forquilla alta, i dir que la forquilla valgui la redundància. Atenció, premi a la categoria cura d'ella tradicional se l'ha endut el Cafè Mariona, en té un gall al carrer Menéndez Pelayo, no? Sí, del camp de futbol. Ah, perdona, sí, és veritat.
Ara la zona esportiva rica a Genebreda. Exacte, també tenen el local del Mendes i Pelaio, però recentment, farà un anyet, van agafar el Genebreda. I escolta'm, ja fa temps que n'hem parlat, ja ha sortit algun tema de conversa aquí en les seccions, que fan uns esmorzes de forquilla acollonants.
i jo no sabia que es presentaven al concurs de Curella i, escolta, amb la categoria tradicional se'n va cap a aquesta cuina d'origen romanès. Ells són romanesos i ens deleiten aquí amb una...
amb una integració gastronòmica, cultural o gastronòmica, cuinant la nostra curadella tradicional i guanyant la cura. Fantàstic, fantàstic. Pel que fa a l'excès de la categoria curadella tradicional, se l'ha endut la crocatona del Jordi Pujol, també ara mateix al restaurant Carpe Diem, oi?
Que em sembla que també havia tingut algun altre accessit algun altre any, potser. Sí, ha anat presentant en els diferents anys, s'ha anat presentant en diferents formats i aleshores aquest any ha tingut aquest accessit. Molt bé. Premi a la categoria Curadella Innovació pel xalà
Molins. El Roger, ex-cuiner de la Peni. És que vaig veure una foto i dir que això ho he d'acabar d'assimilar. Sí, sí, sí. El Roger Sánchez... Ha deixat la cuina de la Peni, del bar de la Peni, i s'ha incorporat a l'equip de cuina del Xalà. I, aleshores, aquest any, el primer que ha fet, pràcticament, perquè això és molt recent, va ser a l'1 de desembre, que va fer el Tom...
Doncs aleshores el primer que ha fet ha sigut el concurs de Coradella Innovació i aquí el tenim, que ha guanyat. Em sembla que ha fet uns... No t'ho sabria jurar, però diria que unes empenedilles... Diria que unes empenedilles, però no t'ho puc jurar. Bé, i també tenim l'accés a la categoria Coradella Innovació que se l'ha endut la Maria Antònia Gurmet.
Sí, sí, sí. Una altra vegada, seguint una mica el patró del Cafè Mariona, doncs, Maritona Cotinet és aquí el doctor Barraquer, o Miquel Tort, no me'n recordo quin dels dos. Ah, val. Doctor Barraquer. Sí, és cuina venezolana, som de Venezuela, i també ha tingut aquest excès. Doncs que bé, no?, que s'ampliï també aquest marc i que tinguem aquesta restauració, doncs, que ens ve d'altres orígens i que aporti aquesta riquesa.
Sí, així mateix, la qüestió és que la gastronomia molinenca està més viva que mai.
perquè incorpora també a cuines d'arreu altres propostes, però que en el fons també s'adapta molt bé a la cuina catalana tradicional. I això és de celebrar. Molt bé. Si vau passar per la plaça del Mercat en el transcurs del cap de setmana de fira, potser vau escoltar la veu del Jordi, perquè va dinamitzar aquests testets, diguem, no musicals, no teatrals, sinó gastronòmics.
Correcte. Tres sessions, dissata, tres sessions diumenge. Com van funcionar? Estàs content o què? Estic supercontent. Van funcionar molt i molt bé. Tothom va omplir totes les sessions i va haver-hi molta eufòria, diguéssim, molta explicació, moltes fotos, tothom es feia fotos, tothom volia llibres signats. Va passar moltíssima gent, totes les sessions van quedar molt plenes.
i amb ganes de... Bé, de fet ja hem tancat sessions de cara a la propera edició, o sigui, és molt curiós, però ja la cosa es va perfilant de cara a la 176a edició.
Penses que és un bon lloc, no?, aquí a la plaça del mercat, perquè entre la gent que ho sap i la gent que va passant, no?, de pas, diguem, acaba... Sí, jo sempre, com a organitzador, tenia el dubte de dir, bueno, se passis mirar algú al programa o bé només la gent que seu és la gent que passa per aquí. I curiosament no, però sí que em va sorprendre que molta gent venia a l'hora indicada a veure la sessió de cuina concreta que sabia que hi havia...
perquè agafaven lloc abans de que començés, un quart d'hora abans de cada sessió, ja hi havia gent asseguda, esperant. Aleshores dius, ostres, que bé, no?, que xulo, la gent s'ho llegeix, la gent s'ho mira, la gent s'organitza i la gent ve a gaudir d'aquesta sessió. Molt bé. De la resta de restauració, Jordi, va funcionar perfectament, no?, la zona de la granja, novament? Com un tiro, tot com un tiro. Com un tiro, eh?, sí, sí. Tot va anar molt bé, el dia ens va acompanyar...
i no haver-hi incidències destacades, enllà de les que es poden acumular en un cap de setmana de més de 3.000 persones al terrat. Per tant, molt content. Molt bé, molt bé. I la Fira d'Abins també, com sempre, tot un èxit, eh?
Tot un èxit, tot un èxit, tot i que va haver-hi una mica de pluja en algun moment. Sí. La gent va aguantar estòicament. Divendres nits, sobretot, no? Vespre, vaja. Sí, divendres nits. Però la gent va aguantar i, a més a més, la gent tenia ganes de més. No va haver-hi moments de molta gent, moltíssima gent, però no va haver-hi grans aglomeracions. Sí. De manera que, bueno, si va voler-s'hi estar, doncs hi va poder estar còmodament amb un millor home.
Bé, i ara teniu el repte, entre tots, d'on s'ubica aquesta fira de vins a partir de l'any que ve, eh? No, no, això està superdecidit i clar i tancat. Ah, sí? Tot i que el regidor era prudent, eh? Home, clar, tots són prudents i jo no t'ho diré tampoc. Ah, no m'ho diràs, eh? Però... No, no, no, només faltaria perquè...
Hi ha molts elements que poden afectar l'equació i el resultat volem que sigui positiu i volem que sigui l'esperat. Per tant, si a última hora o si es van esdevenint canvis que poden afectar el que nosaltres hem decidit, doncs val més ser propens, no desvetllar res abans d'hora, tot i que nosaltres estem tot molt pensat, molt meditat, molt estudiat, molt trebat, i en principi no hi hauria d'haver cap sorpresa.
Però si hi ha sorpreses, doncs les fortejarem. Molt bé. Doncs, algun altre comentari que volies fer de la fila, Jordi, abans de deixar-te tornar a la sala a punt de comerç?
No, no, no, doncs ara estic acollint una mica tots els guanyadors, els participants. També hi ha la Mireia de Calmanyet, que és la nova flamant presidenta del gremi de la carn de Barcelona. És veritat. Qui fa el nostre embotit de coravella. Vull dir que tanquem el cercle a tots nivells. També tenim el regidor i tenim tothom aquí.
Amb el Joan Requena, també. El millor de cada casa. Molt bé, molt bé. Tot a la sala Punt de Comerç, gravant aquest podcast amb el Pep Noguer, el cuiner. Correcte. Per acollir tots els guanyadors i responsables de la restauració de la cura d'ella, els protagonistes guanyadors de la cura d'ella. Formava part del seu premi. El premi del guanyador és aquesta difusió, aquest suport a la comunicació i a la difusió. Molt bé. Doncs Jordi, veu mal, escolta. Gràcies per fer-nos aquest foradet i que vagi bé la setmana, eh?
Val, igualment. Una abraçada a tothom a reveure. Gràcies a reveure, Jordi. Una abraçada. Acabarem el programa amb la música del disc de la Marató d'enguany, bé, del passat mes de desembre, amb la Mònica Green i Kelly Isaia, que ens canten Ets amb mi. La coneixereu. Estem amb mi.
No, no, no, no, no veuràs mai plura. Si jo sé que tu és, que tu és,
It's a key, it's a me
Amb aquesta cançó, tanquem el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 3 de febrer. Us hem acompanyat la Sílvia Artés, el Roger Toset i l'Oriol Romeu i tots els col·laboradors i col·laboradores que l'han fet possible. Ara la Sílvia entra amb l'informatiu Molins de Rei al dia, després tenim el programa Picama i a la una la remissió de l'Aventura de Cuina, connexió amb la xarxa i a partir d'aquí la resta de programació pròpia d'aquesta casa fins a la una de la matinada. Que acabeu de gaudir d'aquest dimarts i nosaltres ens hi tornem a posar demà a les 8 en punt del matí. Que vagi molt bé.
Fins demà!
Són les 12.