Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora. Amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És divendres 5 de desembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon dia i bona hora a la sintonia de ràdio Molins de Rei, la darrera ja d'aquesta setmana i a les portes d'un cap de setmana llarg. Us saludem l'equip d'aquest programa. Avui, minimalista, Eli Arjón a les vies de sou, Oriol Romeu.
I ja està, hi ha tots els col·laboradors i col·laboradores que el faran possible, evidentment, i vosaltres que esteu a l'altra banda, si no malament. Vuit graus ara mateix de temperatura a l'exterior de la migdia hora, per tant, temperatura lleugerament superior a la que hem tingut aquests darrers matins. I el que anem a fer ara és explicar-vos tot el que tindrem de menú en aquest bon dia i bona hora fins a les 12 del migdia. Ara, aquesta primera hora, ens actualitzarem pel que fa a la informació de servei,
Per altra banda, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i també els titulars de la premsa escrita. A dos quarts de nou ens aturarem amb una de les activitats. Hi ha menys volum d'activitats aquest cap de setmana, com hem explicat al coincidents aquest festiu, tant de dissabte com de dilluns.
Però, dilluns, justament, i parlarem de l'Associació de Paraguayans i Paraguayanes de Molins de Rei, perquè organitzen una activitat, que és el dia de la Virgen Cacupé, que és la patrona del Paraguai. I organitzen una activitat al matí, que ens ha semblat interessant també comentar-la i compartir-la amb tots els oients, ja que és una de les comunitats més ombroses,
també aquí a Molins de Rei, a l'Associació de Paraguayans. Doncs d'aquí una estona en parlarem i ens ho explicarà la Grisel, que és sòcia i voluntària de l'Associació de Paraguayans. Serà a dos quarts de nou, amb un matí on també aprofitarem per escoltar les reflexions de l'Àngel Rutia, on repassarem la programació de la ràdio nostra i de la televisió
per avui divendres i també escoltarem el Xavi PSX amb l'efemèrida, les efemèrides del món dels videojocs. Tal dia com avui, un videojoc serà la recta final del programa fins a arribar a les 9 del matí, d'aquesta primera hora. Després de les notícies de les 9, la Sandra Tangerina amb la cançó del dia i immediatament després els Miquels, la tertúlia
dels Miquels, a veure si podem ser tots, i si no, a veure quants Miquels ens acompanyen. En tot cas esperem el Canut, el Casas, el Vinyes, el Païssa, el Díaz i el Vallès, equip habitual dels Miquels de Tartulians dels divendres. A partir de les 10, que serà ja l'equador del programa, tindrem per una banda l'espai polític del dia, per tant, preguntes ara Molins, amb el regidor portaveu d'aquesta formació,
que és el Ramon Sánchez. Amb ell conversarem fins a dos quarts d'onze, que és el moment en què ens visitarà la Mònica Mas Rubió amb el seu espai Fragments, i a partir d'aquí, doncs, compartirem amb ella aquesta novel·la que encetàvem la setmana passada. Ja sabeu que fem testets de novel·la i en llegim uns fragments. Jordi Durç
de l'Octavia Gea, és la proposta que ens fa la Mònica i que avui acabarem de completar. Aquí tindrem també el programa, és la Judit Herrera, amb les grans dones de la història, avui dues dones més, la Bella Otero i la Xien Xiu-Hu. Ens explicarà, ens farà aquest perfil biogràfic d'aquestes dues dones abans d'arribar a les 11 a partir del llibre, com bé sabeu, 100 grans dones de la història que ha escrit la Maria Àngels Cabré.
I a l'última hora del programa tindrem aquí amb nosaltres l'Edu Mutante. L'Edu que avui visita el Foment a partir de les 9 del vespre per fer el monòleg Que si quiero o que si tengo. A més a més, com bé sabeu, l'Edu Mutante és el coordinador
del Molins Night Cabaret, que programa diversos monologuistes i espai d'humor alguns divendres aquí al Foment. En aquest cas, l'Edu serà el protagonista del monòleg d'avui i ja sabeu que també, com us explicàvem, forma part de l'equip del versió RAC1, del Toni Clapés,
que es van endur ara tot just fa una setmana, el Premi Ondas, el millor programa de ràdio, i que han fet també aquest xou al Liceu. L'Edo Mutante va participar fent un dels personatges que clava més, que és el José María García. Avui ens acompanyarà i compartirem una estona...
Aquí al programa amb l'Edo Mutante a partir de les 11. El tindrem aquí a l'estudi 1 de Radio Monins de Rei. Després parlarem amb el Xavi Garcia a l'espai Tant Recordes. Avui vol parlar, si em permeteu, l'expressió dels aguinaldos, dels aguinaldos gremials, també força populars durant una època determinada en aquesta època de l'any. I després agafarem el cotxe o el vehicle que vulgueu
En aquest cas, millor que sigui motoritzat, perquè ens n'hem d'anar cap al Berguedà, a l'Espai Camins, amb l'Hèctor Zacarias, que ja sabeu que ens proposa excursions cada divendres abans de tancar el programa. Avui, la Via del Nicolau. És l'excursió que farem, com deia, a la comarca del Berguedà. I amb l'Hèctor arribarem a les 12 del migdia. Avui no tenim l'informatiu Molins de Rei al dia, per tant...
Escoltareu excepcionalment el programa PICAMA, de l'Associació Prevenció i Informació del Càncer Molins, a les 12, i a dos quarts d'una, això sí, la programació habitual. Atenció, perquè avui comença la 31a edició del Festival Manga Barcelona, que tindrà molta activitat.
Fins el dilluns. I tenim diversos col·laboradors del programa que el visitaran. Entre ells, evidentment, el Pau Moretalla amb el Parlem de Còmics. Avui en parlarà d'aquest saló. També us explicarà com ha anat la setmana que ve. Però avui parlarà del manga i de l'anime.
Benvingudes, benvinguts.
Ara mateix són les 8 del matí i 7 minuts. Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Ens interessa a les portes d'aquest cap de setmana llarg, on hi ha força mobilitat habitualment. Doncs el Jordi Miralles, que és el nostre meteoròleg de capçalera, ens està esperant amb tota la informació al respecte.
Hola, Jordi, bon dia. Hola, Oriol, bon dia. Ens tornem a llevar amb un dia força fred, les temperatures ens obliguen a abrigar-nos, però avui les temperatures màximes començaran ja a recuperar-se. Avui guanyaran entre 2 i 3 graus respecte a les que hauran de tenir, i encara pujaran més de cara al cap de setmana. Aquests últims dies estem parlant de màximes, de 13-14 graus aquí a Molins, i en canvi...
Sobretot ja de cara al cap de setmana parlarem de màximes que s'acostaran gairebé als 20 graus, per tant unes temperatures molt sols al centre del dia, però d'augment aquest matí encara amb fred. Un dia que serà bàsicament assolellat però sobretot ventat. Atenció amb el vent perquè quan bufi el vent serà fort. Vent de mestral, un vent de mestral que ens portarà o s'emportarà
part d'aquest aire fred, però la sensació serà també de bastanta fresca a causa d'aquestes ventades que a la nostra comarca avui poden ser localment moderades. I ja de càrrec a dissabte, també diumenge i dilluns, ja diem que seran dies de sol, pot haver-hi a partir de diumenge alguna boirina cap a l'interior de la comarca i de temperatures que seran contrastades. Compte que, tot i que parlem de temperatures màximes més altes i molt suous, a primeres hores del matí l'ambient serà fred.
Molt bé, doncs fantàstic. Moltes gràcies, Jordi. I ara, a les 8 del matí i 9 minuts, ens interessem per com tenim la xarxa viària en aquests moments. Anem cap al RAC. Allà hi tenim el Ferran Aràndiga per explicar-nos-ho. Com ho tenim això, Ferran? Bon dia.
Bon dia, diverses retencions a l'AP7 amb afectacions d'uns quants quilòmetres, 3 quilòmetres en concret en sentit nord a Pareig del Vallès i Mollet del Vallès. Pel que fa a la resta de carreteres, continuen les cues habituals a les rondes, a la ronda litoral, en sentit sud, 4 quilòmetres de cues al Nus del Llobregat i en sentit nord al tram de Santa Coloma de Gramenet. Pel que fa a la ronda de dalt, retencions també habituals en direcció a Barcelona entre Canyelles i la Vall d'Hebron.
Pel que fa a la 2 cap a Barcelona, hi ha cues durant 5 quilòmetres entre Sant Vicenç dels Horts i Cornellà. Això és tot des del RAC. Molt bon dia. Molt bé, doncs gràcies i que vagi molt bé, Ferran, la jornada. I ara ens fixem en el transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, que en principi, segons actualització de fa ben poca estona,
ens indiquen que funciona amb normalitat la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona. No hi ha incidències, esperem que segueixi així, i funciona amb normalitat. I el que farem ara a les 8 del matí i 10 minuts és anar a escoltar l'oferta de feina que ens comparteix cada matí aquí al programa, el Francesc Roeda. Hola, Francesc, quina oferta ens estraques avui, sisplau, bon dia.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una assessoria i gestoria ubicada amb l'Instagram. Ens demanen una administrativa o administrativa. Es busca una persona per treballar en horari de matí, 35 hores setmanals. L'horari seria flexible. El contracte seria temporal, seria per un tema d'una baixa per maternitat, aproximadament uns sis mesos o més o menys.
I el salari estaria votant dels 18.000 euros bruts anuals. La incorporació està prevista per l'1 de febrer. Les tasques de gestió comptable, confecció de factures i enviament del client, control bancari de cobraments i pagaments i altres tasques pròpies del lloc de feina. Es demana experiència mínima d'un any, català i castellà, ofimàtica a nivell d'usuari,
i a nivell de formació una FP o un grau mig com a tècnica en gestió administrativa.
Molt bé, Francesc, doncs moltíssimes gràcies per la informació, informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat. I abans de tancar la informació de servei, per una banda, informar-vos que no tenim constància de cap defunció, i per l'altra, recordar-vos la farmàcia de guàrdia per avui i aquest cap de setmana. Mireu, serà molt senzill. Avui, divendres, dia 5 de desembre, és la farmàcia Soler,
La farmàcia Soler es troba a l'Avinguda de Barcelona 5153, a la carretera just a tocar de la plaça de la Bàscula. Avui, doncs, la farmàcia Soler és la farmàcia de Guàrdia. I dissabte, diumenge i dilluns és la farmàcia Espinet, del carrer Menéndez Pelayo número 36, al barri del Canal. Per tant, avui, farmàcia Soler, dissabte, diumenge i dilluns...
la farmàcia Espinet del carrer Mendez Pelayo, just a tocar del parc de la Mariona. Tot això, recordeu, l'horari del servei de guàrdia sempre és aquí a Molins Arraït, de les 9 del matí fins a les 10 de la nit. A partir de les 10, si és del tot imprescindible, doncs us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes, sigui Sant Vicenç dels Horts o bé Sant Andreu de la Barca, que sí que disposen d'aquest servei de la farmàcia de guàrdia oberta tota la nit.
Seguim dos minuts i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. Seguim parlant de la pesta porcina africana i del parc de Collserola. Molins de Reí, ahir ho explicaven, passa a ser zona d'infecció de baix risc per la pesta porcina. Ho decretava...
la Generalitat per l'aparició de nous casos de la pesta. S'han activat mesures excepcionals de control, prevenció i bioseguretat per evitar la propagació del virus i s'ha prohibit, recordem una vegada més, l'accés a la totalitat del parc natural de Collserola i s'han aplicat restriccions a diferents municipis. Això és molt important també per aquest cap de setmana que tenim a tocar. S'ha prohibit
L'accés a la totalitat del parc. Ahir també coneixíem que la Unió Europea ha ampliat la zona afectada per Pesta Porcina i ara abasta 91 municipis de 8 comarques diferents. Els municipis afectats es troben a les comarques del Vallès Occidental i Oriental, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, l'Alp Penedès, la Noia i el Bages. Les granges de porcs d'aquests municipis
no podran exportar fins al 28 de febrer del 2026 en principi. La Generalitat ha fet una nova resolució, com dèiem, que estableix que la zona infectada, al radi de 6 quilòmetres, s'han trobat els sanglars amb pesta, ara és zona infectada d'alt risc, i la nostra zona, dins del radi de 20 quilòmetres, passa de zona vigilància, que era fins ara el terme que s'utilitzava, a zona infectada de menor risc. Les mesures de contenció...
En principi s'estableixen fins al 10 de desembre, això de moment. Segons fons oficials, fins ara cap dels casos de senglars positius s'ha detectat a dins del parc de Collserola, això també ho explicàvem ahir, tot i que sí que hi ha hagut senglars morts i, per exemple, posàvem que diumenge es va localitzar concretament a Vall Pineda, però de moment...
Només els positius que es confirmaven dimarts estan dins d'aquesta zona, com dèiem, zona zero a l'entorn de Vellaterra i Cerdanyola del Vallès. Ahir també ens explicava l'alcalde, davant la situació i a les portes d'un cap de setmana llarg, que des de l'Ajuntament, com dèiem, es demana seguir les indicacions i recorda que està prohibit.
anar a fer qualsevol activitat al parc de Collserola. Ens ho deia ahir l'alcalde Xavi Pat a l'espai de preguntes a l'alcalde. És un cap de setmana en el que s'ha de ser molt rigorós en seguir les recomanacions, les directrius, les prohibicions decretades a partir de la resolució aprovada per la Generalitat de Catalunya. Molins té prohibit accedir al parc de Collserola, els molinecs i molienques, durant tot aquest pont també.
Sabem que són limitacions que costarà molt mantenir si aquestes limitacions s'allarguen en el temps. És per això que ara s'està demanant màxima contundència respecte a aquestes mesures, també, i ho demano també com a alcalde Molins Arell, als molinacs i molinques.
Ahir al migdia hi havia reunió a l'Ajuntament per establir quines mesures de seguretat i vigilància s'acabaran establint aquest cap de setmana, més enllà, evidentment, dels cartells informatius i de tancar els accessos. La voluntat de l'Ajuntament és que hi hagi presència policial.
de la Guàrdia Urbana, i també s'ha demanat reforços als Mossos d'Esquadra per poder controlar els accessos al parc, per exemple, per la zona del Castell i Sioró, o de Can Rebella, la Riera Bonet i els barris de muntanya. I també s'ha d'acabar de veure si s'ha de tancar la zona fluvial, el riu Llobregat. Aquí compartíem ahir a l'espai de preguntes a l'alcalde que hi ha certs dubtes, sí que és un tema de tractar entre els alcaldes de la dona,
la zona, perdoneu, ja que, segons la resolució, el parc fluvial també s'ha de tancar, però no queda clar i properament s'ha de veure si es limita l'accés al riu o no. En aquesta línia, ahir també rebíem un comunicat de la Plataforma Cívic per la defensa de Collserola, amb el titular, prou criminalitzar els espais naturals protegits, incidint en això que us dèiem, que els ports senglars infectats per la pesta porcina no s'han trobat
al parc de Collserola. Diu que el govern de la Generalitat i diverses institucions han enviat comunicats difosos per tots els mitjans públics i privats que no aporten informació contrastada. S'està fent creure, diu aquest comunicat, a la població que el focus de Pesta Porcina
es troba dins del parc natural de la serra de Collserola. Adjunten una imatge i ens indiquen que, com es pot comprovar, doncs dos punts marcats on s'han trobat els sangles morts estan a més de dos quilòmetres del parc natural. Insisteixen en aquest sentit, critiquen la desinformació i demanen, entre altres coses, identificar el focus amb més rigor que el suposat entrepà contaminat
Demanen informació transparent sobre les inspeccions, les mesures de prevenció i la responsabilització per part del sector de la ramaderia industrial porcina. Demanen que les mesures de prevenció i contenció excloguin la cacera indiscriminada i les actuacions de l'exèrcit.
i demanen la fi de la campanya de criminalització dels espais naturals protegits i ben concretament de Collserola. Ho firmen diverses entitats, però principalment la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i Ecologistes de Catalunya.
Aquesta és la situació a hores d'ara, passen quatre minuts d'un quart de nou, canviem radicalment de qüestió, i ahir teníem l'oportunitat al programa de presentar un llibre que, per cert, es presentava ahir a la tarda, a la sala d'actes del Centre Excursionista, amb molt bona assistència de públic. El llibre porta per nom 40 segons, Les ganes de morir en la societat capitalista.
L'ha escrit la Molinenca, ara vilatana de Valls, però Molinenca, la Lourdes Quintero, amb la Marina Barberà a les il·lustracions i editat per Tigre de paper. Ahir es presentava, com dèiem, al local del SEM amb les mateixes protagonistes del llibre.
que ens explica, entre moltes altres coses, val molt la pena llegir-lo, que cada 40 segons mor una persona al món per suïcidi. I la Lourdes, que ahir ens acompanyava, podeu recuperar l'entrevista a través de radiomolinserrei.cat, a les seccions del Bon Dia i Bon Hora, ens destacava, precisament entre moltes altres coses, que la mort per suïcidi és un tema encara tabú.
no se'n parla, no? En canvi, d'altres tipus de morts, per exemple, el càncer, sí que és molt obert i se'n fan molt debats. Ha sigut un tema molt tabú, intencionalment, no de forma gratuïta. Sí que és cert que, a mica en mica, se'n van parlant més i precisament per això, com que cada cop se'n parla més, trobàvem que se'n parlava únicament com des de la patologització de la qüestió, o sigui, com de les persones que es suïciden estan malaltes.
i trobem a faltar tota aquesta part més estructural, social-política.
Paraules de la Lourdes Quintero, que hi presentaven aquest llibre, que el podeu trobar a les llibreries. 40 segons, les ganes de morir en la societat capitalista, com dèiem, editat per tigre de paper, amb il·lustracions de la Marina Barberà, l'ha escrit la Lourdes Quintero, el pròleg és de la Laura Llevedot i la introducció de l'entitat Som Provisionals. I fem un apunt d'esports per parlar de la victòria del primer equip del Molins de Reig Club de Futbol davant del Rubí. L'equip rival...
El Rubí era jove i intens, però el Molins de Rei va poder fer-los front i va controlar el partit des del primer minut, la jornada del passat cap de setmana. A la mitja part ja van acabar 2-0 i a la segona part el Rubí va marcar un gol, però tot i així el Molins de Rei en va fer 4 i va solir una victòria contundent. Amb el resultat i la derrota del Castellbisbal, ara són primers. Ens ho explicava l'Alberto Morales, que valorava la situació de l'equip.
Marxem a la jornada de les clans, ja que aquest cop de setmana no hi ha partit. Marxem com a primers classificats, a punts iguals que a la penya Màlaga, però estem per davant perquè ben guanya el partit fa un mes. Per primera vegada som els dies de la categoria, hem patat a punt setmana segon.
i després de la jornada de descans, el cap de setmana que ve, juguem un partit molt important contra el Castell Bisbal, que ja avui va tercer classificat, i que porta tota la Lliga en primera posició. Serà un partit molt disputat, complicat, ja que anem al seu camp, però que segurament competirem molt bé i l'objectiu és intentar aconseguir els punts. Molt bé, doncs aquestes eren les paraules de l'Alberto Morales, que ens explicava la situació de l'equip. Ara van líderes, per tant, del grup de tercera catalana.
Amb tot això, ens hem situat a 7 minuts per sobre ja un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat, a l'agenda d'activitats d'aquest cap de setmana, que dèiem, evidentment, el volum d'activitats no serà el mateix que la setmana passada ni el cap de setmana que vindrà, que 10, 12, 13 i 14, però centrem-nos en aquest. Us dèiem, avui al Foment tenim dins del Molins Night Cabaret a l'Edo Mutante, que avui el tindrem al programa a partir de les 11. Insisteixo, presenta el monòleg Que si quiero...
o que si tengo, a les 9 de la nit. Avui al Foment, entrades disponibles a través del web d'Entràpolis. També us dèiem que d'aquí una estona parlarem del Dia de la Virgen KHUP, que organitza l'Associació de Paraguayans de Molins de Reí. Això és dilluns, dia 8, a partir de les 10 del matí. Parlarem d'aquí una estona. I recordeu també...
que tenim el Nadal al mercat. Ahir començava aquest Escape Market nadalenc, el Nadal de la Laia i el Nadal d'en Nil. Heu d'escanejar el codi QR que us trobareu amb un relapse a l'entral mercat i a partir d'aquí
començar a jugar amb les propostes que us fan des d'aquest Escape Market, que durarà fins al dia 19 de desembre. La setmana que ve hi ha més tallers, però aquesta setmana no tenim més activitat que segueix aquest Escape Market, que es pot fer cada dia amb el mercat obert fins al dia 19 de desembre.
També n'hem parlat aquesta setmana, s'ha inaugurat el dilluns, de fet, s'inaugurava l'exposició Joguets, que tenim a la sala d'exposicions de Can en Matllé, i trobareu col·lecció del Marcel Prunera, bàsicament Legos i Mecanos, del Xavier Prat, que també exposa maquetes de vaixells i diorames,
d'Escenes Històriques i col·lecció també privada d'en Víctor Puigdollers. Això ho tenim a la sala d'exposicions de Caramallet fins al 4 de gener i l'horari és de dimecres a dissabte de 6 a 8 al vespre i diumenges de 11 a 2. Els festius però estan tancats. Per tant, avui sí que obriren i el diumenge suposem que també.
Dins d'aquesta exposició també podeu veure l'obra, en aquest cas pintura del Josep Márquez, Paisatges Molinencs, que ocupa també una de les sales d'aquest espai de Can Amatller. Aquesta exposició, com deia, tant una com l'altra, es pot veure fins al 4 de gener. I aquestes són les propostes que tenim per aquesta setmana. Després...
Quan tornem el dimarts tindrem feina perquè començarà ja la primera cagada de Tió, de fer cagar el Tió de l'Ajuntament i Molins Comerç, comença el mateix dimarts. També tindrem el Dia Internacional dels Drets Humans, per cert, que arriba dimecres dia 10 amb el...
benedicta, coneixerem la desena edició del Premi Memorial Josep Maria Salas i Pairó, a veure qui s'endú el premi, i tindrem també moltes altres coses, al Museu del Renaixement hi haurà activitat, hi haurà activitat de l'Aula d'Extensió Universitària, activitat també de l'Enxuscat, la Fira de Nadal, vintena edició, ja arriba
El cap de setmana que ve, del 13 i 14, tindrem concert de Nadal de Coalibet Grup Coral i tindrem també d'altabaix, tindrem Cine Club i moltes coses més que ja repassarem amb calma i tranquil·litat la setmana que ve, si ens dona temps a encabir-ho tot. Però aquesta, com dèiem, hem situat aquestes propostes que tenim per aquest cap de setmana, com dèiem, amb molta menys activitat per degut baixar als festius de demà i el dilluns.
A veure, continuem. El que farem ara és repassar els titulars de la premsa escrita abans d'anar a parlar d'aquesta activitat de l'Associació de Paraguayans. Per una banda, repassem el periòdico que titula Comença la batalla extremenya. Les eleccions autonòmiques del 21D mesuraran el cost dels casos de corrupció pel PSOE, així com l'estat de la competició
entre el Partit Popular i Vox, titular també per la Unió Europea, que circumscriu la zona de Pesta Porcina en 91 municipis. Pugen atrets els sanglars morts a Collserola a causa del virus i el perímetre de l'àrea infectada no inclou noves granges ni afecta les comarques d'Osona, el Llucenès i el Segrià, les principals productores de porcí a Catalunya.
També fa referència al manga i l'anime, que propulsen la cultura popular japonesa com a fenomen global, el salut del manga. I també tenim que Espanya es retira d'Eurovisió per la decisió del festival d'admetre Israel. D'altra banda, parla dels alumnes de quart d'ESO, que triaran entre matemàtiques acadèmiques o pràctiques, amb l'adaptació a la LOMLOE.
I Sánchez recolza la resolució de l'ONU que prioritza el pla marroquí pel Sàhara. Això, titulars del diari El Periódico. Pel que fa, al diari La Vanguardia. Diu, el titular de portada, és que el PSOE pacta amb el Partit Popular i Junts a pujar les penes als multireincidents. L'acord a què s'afegeix el PNB, però del qual recela Sumar, preveu un canvi del Codi Penal al febrer per castigar en fins a 3 anys...
La reiteració de Furs. Fotografia de portada. L'Índia sí que rep amb efecte Putin. Veiem arribar el president Putin des que va començar la invasió d'Ucraïna. Diu que Putin es pot...
Arriscar a visitar poques capitals, entre les quals Nova Delhi. El primer ministre indi, Narendra Modi, va anar-hi a rebre'l, és la imatge que recull l'avantguàrdia, el peu de l'avió. Una estranya, diu, deferència. La cimera té per objectiu reforçar la cooperació militar i energètica entre les dues potències.
Més titulars, un estudi demostra que la IA pot canviar vots, que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona celebra l'obra de Mercè Rodorena, Espanya no anirà a Eurovisió per la presència d'Israel, i també el Foros de Vanguardia, el president del Barça, Joan Laporta, el Madrid representa el poder i el Barça la llibertat. També l'empresa estatal d'habitatge oferirà lloguers de fins a 75 anys. I pel que fa al diari Ára, també fa referència...
que la Unió Europea no amplia el ràdio de restriccions per plan de la pesta porcina, que el PSOE, Partit Popular i Vox pacten amb Junts la llei contra la multireincidència,
Putin aspira a vendre més petroli a la Índia, també fotografia de portada d'aquesta rebuda del primer ministre de la Índia a Vladimir Putin, i Eurovisió manté Israel i Espanya se'n retira. Els Països Baixos i Irlanda també s'uneixen al boicot al festival. Tot això és el que repassem a les portades dels diaris d'aquest divendres 5 de desembre.
de los promeseros. Asciende la loma de Caacupé. Campanas de bronce tocando oraciones. Llaman a los fieles con un canto dulce para iemboer. Virgencita santa, recuerdo que un día un salmo en los labios hasta ti llegué.
Que hay de rodillas en tu santuario, con fervor creyente como un peregrino te también ore.
A veure, anem a parlar d'una de les poques activitats que tenim aquest cap de setmana i ens volem acostar a la tradició de l'Associació de Paraguayans i Paraguayanes de Molins de Rei. Com bé sabeu, una associació ben nombrosa aquí a la vila que organitza el dia de la Virgen Caacupé, que es farà aquest dilluns 8 de desembre a partir de les 10 del matí.
Volem parlar de les activitats i de què consistirà l'activitat. I per això ens acompanya la Grisel, que és sòcia de l'associació i també voluntària. Què tal, Grisel? Bon dia. Bon dia, bon dia. Com estàs? Bé, bé. Sí? De moment em dius que entens el català perquè estàs fent els cursos de català, oi que sí? Sí, sí, estic fent el curs de català al CPNL. Molt bé. Va bé el curs, sí? T'agrada? Bé.
Sí, sí, està molt bé. Me n'alegro. I fent l'Elemental 2. Fantàstic. Doncs escolta, explica'm d'entrada què és la... o quina és la Virgen Caacupé per conèixer una mica més a fons la vostra tradició. Vale. La Mare de Déu de Caacupé significa per als paraguaians la patrona del Paraguai. És un símbol de fe, d'identitat nacional i protecció espiritual, també.
La història de la Mare de Déu es basa en una llegada guaraní del cicle 17 i es basa en la història d'un indígena que, perseguit per una tribu rival, es va amagar darrere d'un arbre i va prometre tallar una imatge de la Mare de Déu si es salvava. I després de ser protegit
va complir la seva promesa tallant una imatge a la fusta del mateix arbre. Molt bé, molt interessant. Sí, el Cacupé és una paraula d'un baraní que és darrere de l'herba. Vol dir darrere de l'herba.
Sí, sí, sí. Molt bé, en Guaraní. Darrere de l'herba, sí. I llegia també que la imatge original de la Virgen de Cacupé... Diu que és molt petita, no? Petita, d'uns 50 centímetres d'altura, oi que sí? Sí, sí, és molt petita. Sí. És molt petita. Sí, molt bé. Està a Cacupé, que és un... un... un joguer al Paraguay. Sí. I moltes persones...
Visiten el seu santuari per complir promeses, atrair favors i cercar con sol espiritual. Molt bé. També, pel que veig a la imatge, va vestida amb un mantell blau, oi? I una túnica blanca, la verge, oi?
Sí, sí, sí, sí. Això mateix. I el cas és que ho celebreu cada 8 de desembre, aquest dia, no? Sí, cada 8 de desembre. Aquí es fa la puríssima. En Paraguay tenim la mare de deuda, Cacupé. Sí, molt bé, molt bé. I escolta, explica'm què fareu el dilluns, el dia 8, precisament, aquí a Molins de Reí, a partir de les 10 del matí.
Sí, sí, sí. La missa es farà a les 10 del matí. Sí, a la parròquia d'aquí Molins, eh? A la parròquia de San Miquel. Molt bé. I després de la missa tindrem un esmorzar. Molt bé. Que el fareu davant de l'església, he llegit, no? Sí, sí, sí, davant de l'església. Molt bé. I això. Digues, digues.
No, que la missa és molt important perquè ens apropa la festivitat d'aquell dia al Paraguay, com si fos que som allà, però encara que no estiguem. Molt bé, i sou, ara deia més, una de les associacions més nombroses aquí a la vila. Quanta gent sou ara a l'associació, més o menys, eh, Grisel? Ara jo crec que som 60.
60 persones, eh? 60, 70, sí. Molt bé. Aquest seria un dia important, no? I després, mitjans del mes de maig, si no ho vaig equivocat, també és molt important per a vosaltres, però en aquest cas és el dia nacional de Paraguai, em sembla, oi? Exactament, sí, el 14 i el 15 de maig. Que habitualment feu aquella festa a la carpa de la Mariona, eh? Això mateix, sí. Sí, amb les dances tradicionals i sobretot el menjar típic també de Paraguai, oi?
Exactament, amb plats típics i tradicionals. Molt bé. Serien les dues festes importants que feu durant l'any o també teniu altres activitats de l'associació? Jo crec que sí. També tenim el Dia de la Mare, que per als paraguayans és molt important.
que també és el 14 i el 15. Sí, molt bé. Però en el cas que ens ocupa, el dia 8, dilluns, és el dia de la Virgen Cacupé, a les 10 del matí aquesta missa a la parroquia i després hi haurà aquest esmorzar just davant de l'església. Sobretot per la gent que teniu aquest vincle amb Paraguay, però també oberta a tothom, imagino que tingui curiositat per conèixer les vostres tradicions, no? Sí, sí. Qui em vulgui anar...
a l'atmosà o a la missa és benvingut. Molt bé, molt bé. Doncs, Grisel, alguna cosa més que vulguis afegir de la festa del dilluns? Jo crec que no, que està tot clar. Molt bé, doncs jo crec que van molt bé els cursos de català perquè t'has explicat molt bé, eh? Sí, moltes gràcies. Gràcies, Grisel, per acompanyar-nos i que us vagi molt bé sobretot el dilluns, eh?
Que vagi molt bé, una abraçada. Moltes gràcies. Gràcies a la Grisel, que és sòcia i voluntària de l'Associació de Paraguallans de Molins de Rei, que, com dèiem, organitzen aquesta missa i a festa tradicional en honor a la verge virgen K.Cupé. Fem una pausa per la publicitat, de seguida tornem amb l'Àngel Rútia. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb bonedat ja, que encara llegeix còmics, estem amb el mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molint de Rei. Vaig a reviscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Estéreo Pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolinsderrey.cat. Seguim endavant el bon dia i bona hora. Ens queden ara mateix 5 minuts per arribar a 3 quarts de 9 del matí. És el moment d'escoltar l'apunt del dia. Per tant, és el moment de saludar l'Àngel Rutia. Hola, Àngel, bon dia i bona hora. Hola, hola, bon dia. Bon dia, Oriol, bon dia. Molt bé, a punt d'aquest cap de setmana llarg.
Efectivament, una miqueta més d'arc. Serem fora de Barcelona, però el que ho direm l'aprofitarem. Molt bé. Doncs escolta, avui ens vols plantejar, posar sobre la taula, els animals de companyia. Sí, els animals de companyia i les esqueles, les esqueles dels bords, que tot això està vinculat. Molt bé, molt bé, interessant. Vinga, quan vulguis. Una abraçada, fins ara. Animals de companyia.
En general, cada dia les persones tenim més necessitat de comunicar-nos, de socialitzar-nos, en diuen ara, de parlar, d'acompanyar-nos i fins i tot de discutir si cal. I això també queda palès al veure que pels carrers s'acostuma haver-hi gran quantitat de ciutadans que passegen al costat del seu gos, animal de companyia per excel·lència, junt amb els gats que no acostumen a ser passejats pels seus amos,
Els gats s'estimen més estar estirats i dormir a la llar dels seus propietaris. I si hi fa sol? Fantàstic! I si hi ha escalfor a l'hivern? Encara millor. Un animal exòtic mai ha de ser considerat un animal de companyia. Generalment venen de fora. Són espècies protegides i tenen comportaments perillosos.
Arribem a la conclusió que Gats i Gossos són uns integrants més de la família i són tractats a cos de rei perquè s'ho mereixen, perquè són una fidel companyia pels seus tenidors, amb els quals parlen amb la mirada. Es comuniquen amb el llenguatge no verbal que els seus familiars entenen perfectament. Ara sap que ha fet una malesa. Mira, ara té gana.
Ara vol sortir al carrer. I tot això és motiu perquè el seu familiar més pròxim parli amb el gos. Espera't, Xester, que ara sortirem al carrer. Prou menjar, Bobby, que ja t'has atipat prou per ara. A vegades, la intimitat de la família amb el gos és exagerada. L'estimació és tan profunda que arriben a consentir exageradament el gos.
el propietari del Chester em deia que si no li donaven pernil dolç de la marca Noel, la bèstia tancava la boca i no escrospia l'embotit. Malament. Penso que s'hauria de ser intolerant amb el caprici de la bèstia. D'aquí a que et perdi el respecte, hi ha un pas. Abans d'ahir, a la Vanguardia, va sortir l'esquela d'en Juan Echeverría Puig,
exsogre del president del Barça Laporta i empresari d'èxit de l'antic règim, que fou president de Nissan Motor Ibèrica i altres càrrecs importants i que el seu fill Alejandro estava vinculat a la Fundación Francisco Franco. Poca broma. A l'esquela surten els noms dels fills i nets i després diu
Isusleales, Loli, Torcuato i Sandra, que deurien ser les tres persones al servei del venerable difunt. Però immediatament diu Isucanitze Coquito, que representa que també ens demana una oració pel seu familiar. O sigui, el que dèiem,
El gos canig, raça de rics, és en l'apartat de l'esquela reservat als familiars. No hi ha dubte que Coquito, el gosset, serà dels que més trobarà a faltar al seu familiar mort, el Juan Echeverria Puig, que en pau descansi. Fins aquí l'apunt d'avui. Molt bé, Àngel, fantàstic. Has tingut mai animal de companyia o no?
Quan érem petits. Quan érem petits a casa en teníem un... I t'haig de dir, Oriol, que nosaltres, el meu germà i jo, treiem cada dia a passejar els tipis, etcètera. Ens em preocupava, eh? Perquè si no hi havia bronca a casa. No com ara, que veig que molts nanos el tenen però després passen i són els pares els que els treuen a passejar. Això no hauria de ser.
Molt bé, Àngel. Doncs escolta, moltíssimes gràcies, com sempre, i que tinguis un bon cap de setmana llarg, eh? Igualment per tots vosaltres. Gaudiu-ne. Una abraçada. Adéu, Oriol. Que vagi bé. Bon dia i bona hora. Mig minut i arribarem a tres quarts de nou del matí.
A veure, anem a fer un repàs amb calma i tranquil·litat de la programació de la ràdio nostra per avui, el cap de setmana i dilluns, que és festiu, que tenim programes especials. Comencem per avui mateix, quan acabem el bon dia i bona hora a les 12 al migdia. D'entrada, no hi haurà l'informatiu bonitzar-hi al dia, sinó que remetrem el programa Picama.
Fins a dos quarts d'una. A dos quarts d'una parlem de còmics. Aquest especial del Saló del Manga, Manga Barcelona, amb el Pau Moratalla. Fins a la una i d'una a dues la remissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual, com més habitual, fins a arribar a les dues del migdia. De dues a tres les notícies en xarxa.
De 3 a 4 tenim la migdiada. I aquesta tarda la Joana Forner i l'Arnau Santero ens presenten al programa esportiu L'última Volta. Avui a les 5 tenim un especial dels divendres fa bastendes. No serà en directe. Hi haurà programa en directe de la Judit. Ho dic per la gent que esteu acostumats a trucar i a demanar cançons.
i, en fi, fer la ràdio participació. Avui és una remissió d'un programa especial que la Judit va compartir amb l'Arnau González, company nostre també d'aquí a la emissora, parlant de Disney, de la música, de pel·lícules i sèries de Disney. L'Adrià, perdó, he dit l'Arnau, perdoneu, l'Arnau Santero, que ens acompanyarà l'última volta, l'Adrià,
La Tria González, disculpeu, amb la Judit. Per tant, especial música de Disney de 5 a 9 del vespre, aquestes 4 hores. Avui seran especials a les portes també d'aquest cap de setmana llarg i també amb aquesta temàtica que ens convida a l'entorn i a l'època que ens trobem.
A partir de les 9, l'alt voltatge amb l'Isaac Arriaza. A les 10 tenim la remissió del programa Mirant el cel, amb els companys, els matossers de Molins de Rei, i el Zona Metalla, amb els Metal Defenders, de 11 o 12. Repetirem la tertúlia del bon dia i bona hora, mitjanit, fins la una de la matinada. Demà, tot i ser festiu, hi haurà la programació habitual dels dissabtes, amb l'Estereo Pop en directe, també, amb el Christian Bela, de 10 a 1.
amb el Highway 61 en primera edició de 5 a 7, amb la Vivi Cellent i el Jordi Corralés, i també amb la Riota a la mitjanit, amb el Carles Capella, l'Àlex Agudo, el Marc Llibre i tot l'equip de la Riota a mitjanit de demà. Diumenge també tindrem en directe el Xavi Garcia i tot el seu equip amb l'Espai Reobrim els diumenges, de 11 a 2, i el concert amb la Margarida Casa de Surs de 4 a 5 de la tarda. La resta de programes del cap de setmana ja sabeu que són remissions...
que hem anat fent durant la setmana. I el dilluns, que és festiu, 8 de desembre, aquí sí que us hem de dir que començarem, com sempre, amb la tertúlia del... Perdó, amb la tenora, anava a dir la tertúlia, la tenora amb el Pere Païssa, de 7 a 8, i a les 8 ja tenim un especial, el qual des d'aquí ja agraeixo enormement la feina de l'Albert Pérez i Puig i el Lluís Pasqual, que sempre volem tenir-los a prop, tot i que no els tinguem en el programa regular...
Aquesta temporada ni d'un ni de l'altre, però en moments especials, en programació especial i en dies concrets, sí que ens acompanyaran en algun moment, com serà dilluns. Un dia com avui és el programa que ens presentaran d'avui del matí a una del migdia l'Albert Pérez i Puig i el Lluís Pasqual. Insisteixo, agraïment enorme, també per voler seguir contribuint a la programació de la Ràdio Nostra,
i tenir-los de col·laboradors, en aquest cas, puntuals. Un dia com avui, de 8 del matí a 1 del migdia, el proper dilluns 8 de desembre, amb l'Albert Pérez i Puig i el Lluís Pasqual. A la 1 tindrem els restes de sèrie, com és habitual també amb el Josep Lluís Rebenga, tot i ser festiu, la programarem igualment a la seva hora, i en aquest cas podreu escoltar
cançons que tracten de la glòria. És la temàtica que ens proposa el Josep Lluís per aquest proper dilluns. Podreu escoltar una migdiada de dues hores, de dues a quatre. Després tenim la remissió, com és habitual, del Cafè Drom, de quatre a cinc.
La Margarida a casa de Sus, que ha gravat també expressament per l'ocasió programa el dilluns de 5 a 6 de la tarda. Farem una remissió també de les heroïnes quotidianes de 6 a 7. A les 7 tenim especial del Tot Teatre amb el Dani Pascol fins a les 9 del vespre. Programa també especial que ens han enregistrat els companys de Joc per Randa, programa dedicat al món dels videojocs.
amb el Rafael Pérez i tot el seu equip, i també programa especial del Pau Batista, que el tenim molt prolífic últimament, en aquest cas completant un programa que ja va fer en període estival, dedicat a Taylor Swift, que anomena Swiftologia, com que ha publicat nou disc...
La Taylor Swift, darrerament, li dedica també aquest programa especial. A partir de les 10 de la nit i fins a la mitjanit podeu escoltar l'especial del Pau Batista Swiftologia. Tot això és el que farem dilluns, que ve dia 8 de desembre. Continuem, ens queden 10 minuts per arribar a les 9 del matí.
Abans de saludar el Xavi PSX i parlar del món dels videojocs, anem a fer un repàs a la programació televisiva, començant per Televisió de Catalunya. Recordeu que avui a la nit programa el talent show de Zenit, aquest programa musical presentat pel Miqui Núñez, que té com a col·laboradors...
la Suel i el Dami, la Gisela, el Leslie, del Cirex, i a 24 cantants professionals que trien i interpreten èxits musicals per seduir totes les generacions. Avui, per tant, el Zenit a les 10 de la nit. També a la mateixa hora, a les 10 però a 4, tenim el Blackbuster, per tant pel·lícula
en aquest cas que s'anomena Venom, de Ruben Fleischer, amb Tom Hardy com a protagonista, una pel·lícula de l'any 2018 de ciència-ficció que ens parla de l'Eddie Brock, que es converteix en l'anfitrió del simbion alienígena conegut com a Venom.
Doncs ciència-ficció, amb aquesta pel·lícula que ens programa la 4. Sí, anem a TV1 a les 10 de la nit, tenim plan de cine i ens projecten la pel·lícula Hanna. La pel·lícula Hanna és de l'any 2011, de Joe Wright, amb l'Eric Bana, Kate Blanchett i la Saoirse Ronan com a protagonistes. La Hanna és una noia de 16 anys, brillant i curiosa.
Té la força i l'energia d'un soldat, ja que va ser criada pel seu pare, l'Eric, un exagent de la CIA, que és Bidu. A les salvatges terres del nord de Finlàndia, l'Eric ha ensenyat a llegir i escriure a la Hanna, únicament amb una enciclopèdia i un llibre de contes de fades, i l'ha entrenada amb un dur programa d'autodefensa. A partir d'aquí...
doncs comença l'acció d'aquesta pel·lícula que podeu veure a TV1. També, en aquest cas, TV2, a la 2, Història de Nuestro Cine, que és un clàssic també, en aquest cas, dels divendres, programen El sèptimo dia, una pel·lícula de Carlos Saura de l'any 2004. La podeu veure a tres quarts menys d'onze de la nit. Pel que fa a la sexta, podeu veure, a partir de dos quarts de deu, la sexta columna, i a partir d'aquí, Equipo d'Investigació, programes clàssics també,
del divendres. A Antena 3 teniu La Voz, presentat per la Eva González, que té com a col·laboradors Mica, Amalú, el Sebastián Llatra i el Pablo López. I a Telecinco també tenim el programa del Santi Acosta i la Beatriz Archiodona de Viernes, que també és un altre clàssic.
de la programació, en aquest cas, de Telecinco. Aquestes són les principals novetats del dia d'avui, tot i que podem afegir d'altres canals de televisió un clàssic que és Kill Bill, volum 1 de Quentin Tarantino.
En aquest cas la podeu veure a Neox a les 10 i 5, la pel·lícula protagonitzada per Uma Thurman. Mamba negra, que és una assassina que el dia del seu casament és atacada pels membres de la banda del seu cap. També tenim a la mateixa hora, a les 10 i 5, avimat La niebla de Stephen King. Interessant també la pel·lícula.
que ens proposa, en aquest cas, Frank Darabont. És la pel·lícula de l'any 2007. En un petit poble de Maine, als Estats Units, esclata de sobte una violenta tempesta que acaba tan bruscament com va començar. Llavors apareix una boira espessa que va atrapant la gent a casa seva. Interessant la proposta. I a Paramount, afegim una altra pel·lícula, tenim Mortal Engines,
Una pel·lícula de Christian Rivers de l'any 2018, fa milers d'anys. Tot és distòpic, això en aquest cas de ciència-ficció. Un cataclisme va destruir la civilització tal com es coneix avui dia i la humanitat s'ha hagut d'adaptar a aquesta nova era post-apocalíptica, desenvolupant un nou estil de vida. És la pel·lícula...
que podeu veure a Paramount. En principi, doncs, aquest és el repàs, el més destacat de la programació pel que fa a la tele d'aquest divendres 5 de desembre. I ara sí, ja anem encarant la recta final d'aquesta primera hora del programa amb l'espai, tal dia com avui, un videojoc.
Tal dia com avui, un videojoc és aquest espai que compartim els divendres abans d'arribar a les 9 amb el Xavi PSX, el Xavi Planes, que ens comenta efemèrides relacionades amb el món de la indústria dels videojocs. Anem a veure l'efemèrida d'avui. Què tal, Xavi? Bon dia i bona hora. Hola, Aureol. Molt bon dia i bona hora a tot Molins de Rei.
Avui és dia 5 de desembre, i tal dia com dimecres, que era dia 3 de desembre. Però de 1994 va sortir a la venda la primera PlayStation. És que en teníem moltes ganes de parlar d'aquesta, d'aquesta sortida. I quan us vaig parlar de la consola Super Nintendo, jo us vaig deixar caure que havia tingut alguna cosa a veure amb el naixement d'aquesta consola. I ara ve quan us explico la història.
Un cop la Super Nintendo va sortir al mercat, Nintendo es va adonar que el futur passava dels cartutxos de videojous que havia fet servir sempre al format CD, ja que aquest tenia molta més capacitat. Així que van fer un tracte amb Sony, perquè fes un complement de la seva consola que fes funcionar aquest nou format.
Sony s'ho va prendre molt seriosament, creant el SuperCD, un perifèric que encaixaria perfectament amb la consola permetent utilitzar tant CD com cartuig. La cosa semblava que anava a funcionar, però el president de Nintendo, Hiroshi Yamauchi, que ja us vaig avisar abans, o ja us vaig comentar que era un personatge...
Doncs no va estar d'acord en les condicions que Sony demanava respecte a l'ús d'aquesta tecnologia i sobretot del pagament dels royalties. Així que va posar en marxa una de les traïcions més grosses que s'han conegut mai al món dels videojocs.
A la Consumer Electronics Show de 1991, una de les fires tecnològiques més importants d'aquell moment, Sony tenia preparat el seu prototip del Super CD per formalitzar públicament el seu tractament Nintendo. En canvi, aquests tenien altres plans. A la mateixa fira, Nintendo va anunciar que acabaven de signar un acord amb l'empresa europea Philips perquè es fabriqués un perifèric lector de CD's.
A veure, com podeu entendre, Sony es va quedar amb un panderaç i va fer el ridícul davant de tothom. Molt lleig a Mauchi, he de dir, eh? Tot i així, el director del projecte, en Ken Kutaraki, no va voler rendir-se i no va parar de lluitar fins que aconseguir que Sony aprovés el llançament d'una consola pròpia.
En tot el que havien après de treballar per Nintendo, més les noves tecnologies que estaven implementant i el seu coneixement de les oportunitats del CD, van treure el 3 de desembre de 1994 la consola més potent del mercat amb jocs que sobrepassaven gràfica i audiovisualment tot el que s'havia vist fins ara.
A més, van eliminar el concepte que els videojocs estaven fets pels nens i es van centrar en un nou públic, els joves adults. Persones que de petits havien jugat a videojocs, molt possiblement amb una Nintendo, i que d'adults i amb independència econòmica estaven esperant que algú els oferís videojocs que cobrís el seu interès lúdic.
Doncs com simuladors de conducció, aventures amb trama narrativa, plataformes amb gràfics de dibuixos animats... Sagues que a dia d'avui són tan conegudes com Tomb Raider de Lara Croft, Resident Evil o Metal Gear Solid van néixer aquí, amb la PlayStation 1. Tot junt va convertir a la consola PlayStation, també coneguda, atenció, com la PSX...
en la primera consola que arribaria a vendre més de 100 milions d'unitats. Vaja, tot un èxit. I per cert, recordeu aquell tracte que va fer Nintendo amb Philips? Un desastre. El perifèric mai es va arribar a fabricar. Però en canvi, Philips sí va fer servir les llicències de Nintendo per la seva consola CDI i es van convertir en els pitjors videojocs de Mario i Zelda de la història.
Si mireu per internet, em va ple de memes. Suposo que coses del karma, no? Doncs ja sabeu, família, porteu-vos bé, passeu molt bon cap de setmana i jugueu molt.
Molt bé, doncs gràcies al Xavi PSX, que ens ha situat ja mig minut per arribar a les 9. Recordeu també que, si voleu estar informats de tota la indústria del videojoc, en aquesta casa tenim el programa Joc per Ràndam, el Rafael Pérez i tot el seu equip, els dilluns a les 9 de la nit. També aquest dilluns, tot i ser festiu.
Doncs fem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida venim, perquè la Sandra Tangerina ja ens està esperant amb la cançó del dia i després farem la tertúlia dels Miquels i la resta de continguts del Bon Dia i Bona Hora d'avui divendres 5 de desembre. Una pausa i tornem. Notícies en xarxa
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. En mobilitat, vehicle avariat al voral a la C59 a Mollet del Vallès, que provoca congestió en aquest punt. A banda també retencions habituals a la B10 i la B20, direcció nus de Trinitat i nus de Llobregat, també retencions a la C58 a Ripollet, a la B23 a Sant Feliu de Llobregat, a l'A2 a Cornellà i finalment a la P7 a Barberà del Vallès. Pel que fa al servei ferroviari, per l'atropellament d'una persona entre les estacions de Montgat i Masnou, els trens
de l'RU poden quedar aturats i, de fet, anar amb retards. A hores d'ara hi ha un retard de mitja hora per circulació. I s'eleven a 13 els ports sengles morts que han donat positiu per pesta a Porcina. Són exemples que s'han trobat al perímetre de Cerdanyola del Vallès on es focalitza el brot i on arriben ja 90 els animals que s'estan analitzant. Tot plegat mentre continuen també les batudes selectives i s'espera que en les properes hores arribi l'autorització comunitària per convertir-les en massives.
L'impacte d'aquesta crisi es continua acarnissant amb el mercat i aquestes setmanes s'acumulen ja caigudes de 20 cèntims per quilo. En la car de Port Mercol Lleida, alerta que aviat no hi haurà de fet espaiar les càmeres frigorífiques per emmagatzimar tota la carn que no es pot exportar. La Unió Europea ha ampliat el perímetre de zona infectada per pesta a 91 municipis per on exclòs Osona, Lluçanès i El Segrià.
ISO i PP han aprovat esmenes a la proposta de llei de Junts contra la multireincidència. La modificació, que era una de les condicions dels acords d'investidura del Junta Aires, preveu endurir el Codi Penal per combatre la reiteració, volíem dir, delictiva.
I els Mossos han detingut 7 persones en un operatiu amb 14 entrades a domicilis de Barcelona, Badalona i Rubí contra una organització dedicada a la distribució de droga. La investigació iniciada al febrer va detectar una xarxa que distribuïa marihuana i aixís des del districte de Sant Andreu i cooperava des de diversos punts de l'àrea metropolitana amb immobles destinats a amagatge, matge, cultiu i també a la distribució.
I Espanya no participarà al proper festival d'Eurovisió. El Consell d'Administració de l'Ens Públic ja va acordar el mes passat, el setembre, retirar-se del curs musical. Si es mantenia la presència israeliana en considerar que suposava un blanquejament de la guerra de Gaza.
I pel que fa el temps d'avui el dia serà variable. Al vessant nord del Pirineu el cel es mantindrà tapat amb nevades de fet a partir dels 2.000 metres de cara al vespre. La resta del país dominarà un cel mitjanubolat amb algunes estones de sol. A banda també bufarà la tramuntana i mestral amb algunes ratxes fortes, sobretot als extrems del país fins a mig matí i que s'afruixarà.
a partir de la tarda, perquè fa la temperatura, avui les màximes s'enfilaran lleugerament en valors que aniran entre els 10 i 15 graus. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Informació local. Can Amaller acull dues exposicions. Per una banda, una mostra de joguets que formen part de la col·lecció privada de Marcel Prunera, Víctor Putzollers i Xavier Prat, joguines que han anat col·leccionant al llarg dels anys, en el cas de Marcel Prunera i Xavier Prat, amb mecanos, legos...
o diferents diorames o figuretes en miniatura, i en el cas de la col·lecció de Víctor Puigollers, joguines antigues des dels anys 20 i fins als 70. I també hi ha una exposició de paisatges molinencs, dibuixos i pintures de Josep Márquez. Les exposicions es poden veure fins al 4 de gener. L'horari d'obertura és de dimecres a dissabtes, de 6 a 8, i els diumenges al matí d'11 a 2, els dies festius. Aquest període estarà tancat.
Per altra banda, també recordem que tornen els pastorets a Frederic Soler Pitarra, música del Mestre Blanc. Les funcions es faran el 26 de desembre per Sant Esteve, primera representació, i també els dies 1, 4, 10 i 11 de gener a les 6 de la tarda al Teatre de la Peni. Les entrades anticipades numerades les podeu comprar a webentrapolis.com i per consultes sobre les entrades i la venda anticipada us podeu adreçar a la Peni de dilluns a divendres de dos quarts de sis a vuit.
I de cara al cap de setmana també recordem que el Foment fa dues propostes. Divendres, avui, a les 9 del vespre, l'últim espectacle d'Edu Mutante dins el Molins Night Cabaret. Edu Mutante presenta el seu darrer xou, un monòleg en clau d'humor, avui divendres a les 9 del vespre al Foment. I el diumenge a les 6 de la tarda hi haurà ball també al Foment.
Acabem amb la farmacia de guàrdia. Avui és la Soler, que està a la carretera a l'Avinguda Barcelona 5153.
Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per a tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura.
Us hi esperem. Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art.
Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós. De veritat, un estil, una elegància, un porte, un espeu. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el Follet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Sandra Tangerina. A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, família! Aquí Sandra Tangerina amb la cançó del dia. La meva recomanació d'avui és un temazo d'una cantant nascuda, Tiana. Va saltar la fama amb noixentera. Crec que aquesta cançó la coneixem tothom. Sí, parlo de la cantant catalana Vico. Jo tinc la gran sort de conèixer la Victòria Riba i és una gran artista amb una veu meravellosa i té temazos com el que us vull recomanar avui. Es diu Bailar i llorar.
un tema pop electrònic amb tocs de drama amb ells que parla amb molta delicadesa del dolor i l'energia per superar-ho. Així que, música a tope i bon cap de setmana! Hace ya tiempo que no hablamos, contacto cero.
de quererte soltar y sé que no vas a encontrar media como yo que te dé calor me va a tocar sanarme de todo ese dolor todo ese dolor me has hecho brujería amarrarme todos los días
Fins demà!
Gràcies.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest divendres 5 de desembre de 2025. Aquí no fa pont cap Miquel. Què tal, Miquel Canut? Bon dia. Miquel Casas, bon dia. Bon dia, que és un pont. Miquel Viñas, bon dia. Molt bon dia. Miquel Païssa, bon dia, ben retrobat. Bon dia i bona hora. Miquel Díaz, bon dia. Bon dia i bon divendres. I bon dia, Miquel Vallès. Bon dia, família. Comencem.
I ara em direu que com que tenim festa tot l'any, doncs no entenem de ponts ni de vacances. Això de pont per pont és relatiu. És un cap de sabana llarg. No n'hi ha cap de pont. No n'hi ha pont. Aquest any ha caigut malament. Ha caigut malament, això, eh? Jo estic fent un pont des del maig de l'any passat, pressionant, fins que em fotin a la caixa. O sigui, tio...
No, a més a més, jo com a jubilat, veus que vosaltres sigui igual, els ponts que marxi tothom. Són perquè tu els evites, no? Els ponts són per la gent, per la gent normal, per la gent normal, pel que treballa, pel que treballa. Pels jubilats no són els ponts. I els que s'han de llocs, estar un sobre l'altre aglomerat. És maco, segurament, a la Saràia no hi ha ningú, segurament, aquest any.
No, no, no. Segurament el pujar d'això ha d'haver-hi 4 gans. Estic per pujar-hi un moto. Va, sí, vinga. Que també fa una temperatura ideal per anar en moto. Bé... A més a més ja t'he fet la propaganda que totes les estacions d'esquí estan obertes. Sí, però no al 100%. No, no al 100% per jugar-ho. Així ja anirà.
L'ocupació 100%, eh? L'ocupació 100%. L'ocupació sí, però les pistes no estan totes. De fet, és la primera esquia oficial de la temporada, és l'oficial. I nosaltres, quan anàvem a esquiar, encara que hi haguéssim pedra, així anàvem, perquè era una mica l'obligació. A tu t'agradava esquiar? Sí, molt, molt.
De fet, a mi l'esquia em va omplir l'espai que em va deixar la moto. Jo vaig fer un accident en moto gros, i moto gros, de fet, era fer salts i derrapar. Llavors, al cap d'un dia vaig començar a esquiar, i, bueno, d'alguna manera em va... M'agradava molt. El que passava és quan vaig muntar el negoci... A mi també, i em va passar un cas simila. Era complexa, era complexa, perquè treballava fins i tot d'ahir era complexa. Però, bueno...
El diumenge passat ja estava obert. Hem d'imaginar Miquel Vallès també esquiant? Tu esquiaves? Sí, he jugat a hockey, i el tema aquest el dominava molt, no? I, evidentment, un moment, deixa'm parlar. Que no, deixa'm parlar. Sisplau, expressa't bé. El tema d'allò em vas posar els esquís, pas perfecte, tothom deia, hòstia, Miquel, tinc testimonis, eh? Sí, eh? Sí.
I jo, hòstia Miguel, que bé que ho fas, que bé que ho fas. Vas començar a baixar, vaig veure un arbre que era petitet, jo ho vaig veure molt gran, ras, dono la volta, em vaig quedar mirant la muntanya cara amunt, dic sí, agafo els esquís, me'ls poso al coll i torno a pujar, torno a pujar.
Dic, aquí s'ha acabat els esquís, perquè em puc fotre mal. Va ser una història ràpida. Sí, sí, però ràpida, eh? Doncs no és cert que havent patinat amb rodes i d'això... No, no, no. Tinguis cap avantatge, al contrari. Per esquiar has de portar els peus junts. I els que hem patinat portem un peu davant de l'altre. Jo quan aprenia a esquiar...
que me n'ensenyaven els militars, el capità es tornava boig. Pies juntos, pies juntos. Jo, un davant de l'altre. Fins que al final m'ho va dir. Diu, que has patinat, sí. Però tens el domini, tens el sentit de l'equilibri i para de punta. El que sí que és cert és que...
els meus fills que de jovenets estaven amb skate i amb snake a l'hora d'agafar una taula d'esquí una taula de snowboard des del primer moment que era pràcticament el mateix moviment era el mateix moviment això que diu el senyor Canut és veritat també perquè quan patines sobre gel et penses que venien sobre rodes m'entens? jo vaig anar a la pista a Baugrana patinar
A Palau Blaugrana. I un èxit espaterrant, també. És clàssic, sí. I em vaig fotre una hòstia. Bé, sabeu per què? Pel tema de frenar. El tema de frenar. El tema de frenar no és el mateix. Frenar molts patins de gel que patins de rodes. És com anar a un cotxe amb moto. Exacte, exacte. M'entens el que vull dir? Així és d'acord, eh? Però el domini el tens.
Molt bé. No has esquiat mai, eh? Jo no he esquiat mai.
Ni he patinat mai, però alguna vegada vaig intentar-ho, jo sé que vaig intentar-ho d'un molt jove i em vaig fotre una gran verdela. Però quan te la fots t'has de tornar a aixecar i tornar-ho a intentar. Ja vaig dir, s'acabava. O sigui que, bueno, jo el provo i no em va, no m'agrada. Total, que la gent segurament anirà a esquiar aquest cap de setmana, però que hi vagin els altres i no pas vosaltres. Segons el dia, ocupació és el 100%.
100% al Pirineu. 100% a muntanya. A muntanya. Els bungalows... Estava sentint... Els bungalows a muntanya estaven pràcticament plens. Aquest cada setmana, bueno, 100%. Veuen que en triguen una mica més en un pli, perquè l'any s'han apuntat una mica més tard, però està tot a tope. Molt bé.
A casa tenies un tema per introduir, dius? Sí, home, sí, sí. Jo aquests dies estic liat amb tot el tema de buscar música per la màquina de Penny. La secció del dilluns. I no sé per on em va sortir un tema de la Persifade, que és una cançó instrumental, orquestal, molt vintage, que em va recordar molt la sintonia de l'Helena Francis. I mira...
Em va donar... Em va donar el punt... Em va donar el punt perquè ve una mica a cuento del que parlava de la Borda Franco i, esclar, vaig sentir un... Per YouTube hi ha el que vulguis i més, no? Sí. Hi ha la musiqueta, la boeta, la cantarella i les històries. Hòstia, com hem pogut sobreviure a això i estar aquest món? Com hem pogut arribar aquí...
i no està completament sonats, tronats i llavors estic una mica... Llavors allò era un èxit, és patalant. Jo a casa recordo la musiqueta i llavors Sívia tenia competència. La Montserrat Fortuny, que deuria ser la d'aquí, suposo, però sempre en castellà.
I, hòstia, tu, quina cosa, tu, merda, Déu. I el senyor Vinyes. Aquest ja ho sé. El senyor Vinyes està aquí. Del Mau i Vinyes. La campanya ben èfica de... El Mau i Vinyes. Aquest feia campanya...
de solidaritat a Ràdio Barcelona per Nadal. El senyor Dalmau i el senyor Víctor. De fet, això... Evidentment, era un consultori que tothom es pensava que era una dona i això hauria de ser alguna cosa de la Falange o de Nadal. Era un home. Era un home i era Falange. L'església, suposo, també, no? No, no, la secció femenina...
Tremendo, tu. Aquella veueta, aquella canterilla, quina risca d'hi escoltant. Vaig a estar a punt de fotre'm una copa de vi per acabar-ho d'animar el dia. No, que els senyors que escolten, o les senyores que escolten que ja són més grans que nosaltres, a cuidar-ho que et diran, perquè aquella época era un èxit espaterra. Total, sí, sí, total. Jo recordo que lo sentia, jo era molt petit, aleshores, me'n recordo perfectament.
A propòsit d'això, el programa del Xavi Rondó d'aquesta setmana trastava del 1257. Hòstia. El millor any de la nostra vida. Amb diferència. Amb diferència. Sí, sí, va estar molt bé. I qui va sortir de convidats? Sí, estava el Quimi Portet i l'Èxia Araniga. La Mercè Araniga, actriu. Hòstia, el Quimi Portet, aquest dona molt, de molt, de molt d'això. Els reportatges del Nodo, déu-n'hi-do. Sí, sí, sí.
Però és que nosaltres això ho normalitzàvem. De fet, clar, és el que hi havia, no? És el que hi havia. Hi havia res millor. I era així, clar, si poguéssim anar al futur i veure el que hi haurà...
Però això era algú, era algú. Jo recordo... Unes parts de la nostra història, eh? La meva mare cosia i hi havia noies que venien a casa també a aprendre de cosir i tot això. I posaven a la ràdio, estaven allà escoltant totes, l'Elena Francis. L'Elena Francis, sí. Deies alguna cosa? No diguis res!
I abans a la tarda l'ama rosa. Sí, una novel·la, oi? Una novel·la. Oi? El teu és novel·la. Dos partizablados de cada hora, no? Esclar, clar, clar. Això era l'època on la ràdio predominava per sobre... Jo no hi havia la televisió, esclar.
I la televisió no funcionava tot el dia. A aquella època no hi havia tele. Sí que hi havia tele, però no en teníem. Fins del 56 no hi havia televisió. I al 56 n'hi havia molt poca i només la tenia la gent de pasta. És a dir, tu la tenies. Ah, no la tenies.
Però molta gent no la tenia. Jo recordo que tenia a casa des de sempre. Es pagava l'impost de l'Utxa per comprar la tele. I la compraves. Cent pessetes l'any. Cent pessetes l'any. Sí, d'aquella època.
En peles eren peles. En aquell moment, sí. Va ser aquest impàs, que va haver, fins que el 55... Sí, 56. Que va arribar la televisió aquí a Barcelona. No, no, Espanya, 56. La primera va ser aquí. Sí, però a Espanya no hi va haver cap televisió fins abans, 56. El que no podeu fer aquest cap de setmana és anar...
al parc natural de la Collserola. Això ho teniu clar, no? Per això la Cerdanya està plena. Ja venen els... els cavalins, que jo dic. I ara, amb els cavalins, por senglats. Els senglats venen sols. Allí n'hi viu un allà al costat de casa. Et va venir a veure? Sí, i pots ensenyar un vídeo. D'acord. Però fins allà arriben, eh? Això no és novetat, eh? Nosaltres no podem anar allà, però ells poden venir. No m'ho diguis a mi, perquè no fa molts anys...
No parlo d'anys. No parlo d'anys. Que van venir al Pati del Tronger, que volien venir a dinar també. I no va venir un de so, sinó que van venir 3 o 4. I després van tornar a sortir. Allà al Pati del Tronger venen molts buitres. Però això és una altra cosa. Molts voltos. Entre buitres i jabalins... La restrició aquesta, l'entrada al Coll de Saró, el Pati...
hi ha la Masí de Can Tintorer, que és un restaurant. De moment, l'activitat econòmica no afecta. Jo vaig parlar amb el Josep Tintorer, ho vaig trobar justament ahir abans d'ahir, i dic, hòstia, que una putada, no? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
El de Santa Creu, per exemple, fa propaganda que segueix servint esbordès. Perquè si vas amb el cotxe fins allà... Anar amb el cotxe no és cap garantia. Els cotxes que estan treballant en el control aquest i d'això, quan han de sortir els desinfecten.
Sí, sí, però desinfecten la roba, desinfecten sabates, desinfecten pneumàtics. En l'àrea petita, la dels 6 quilòmetres, nosaltres estem quasi bé al límit dels 20, però...
Bé, però en principi sí que s'hi pot anar. L'activitat econòmica, de moment, de restauració segueix. Una altra cosa, vaig trobar una senyora que no viu aquí a Molins de Rei, però és filla d'aquí a Molins de Rei, i diu que va comprar el llibre de la colla dels Miquels i que li va encantar.
perquè recordava els anys quan ella era jove i les festes aquestes dels Miquels que venia al carrer San Miquel, era l'època en què encara tenien les fotografies en blag i negre, és molt antiga. I em va dir, diu, bueno, felicita tota la colla,
Perquè heu fet un treball molt maco i, escolta, m'ha encantat i de d'això. Molt bé. Així que a la gent li agrada recordar aquestes coses gràcies. De qual vol dir? De qual vol dir que si algú que tingui intenció de recordar coses boniques...
que pot comprar el llibre, ara està inclús com un regal de Nadal. Si això va pujar, podem muntar-ne per dentro per Sant Jordi Barcelona, per aquesta gràcia. No, perquè aquests de Barcelona, els de Campangues, no. Està disponible totes les llibries de Moïs, com aquest que diu. Totes, quasi totes, sí? Ens en vam deixar una, que és una de nova. Sí, bueno, aquella de...
Sí, perquè això hi pots comentar. Ja fareu la reunió més enllà del programa. Sempre passa... Digues... Què passa, Miquel Canut? Un moment que tenim decoració de Nadal. No, res, que a mi això... Mira, tenim un abret de Nadal a l'estudi 1 a la taula de...
que és bé, de paper o de cartró i l'etiqueta posa Happy Christmas si tu me'n trobes una que posi Bon Nadal jo amb molt de gust la posaré aquí
Molt bé. Moltes gràcies. Bon Nadal. Jo crec que no faig arbre ni faig... Ah, doncs així. Així és perquè estàs tocant el vora viu. Home, per favor. No toqui vostè el vora viu. I acabat per no fer, perquè estic fart de la colonització anglosaxona. Atenció, colonització anglosaxona.
l'altre dia parlàvem amb el tema del Black Friday Halloween la castellada s'ha mort això ja ho hem debat ara entrem a Nadal que sempre tenim el debat del Ciel Pare Noel i espera't que veus que ara aquí no és Reis
Anem al Nadal. Hem de fer cagar el tió, hem de fer el pessebre. Fer cagar el tió és important. Hem de conservar les nostres tradicions, que són molt maces i val la pena. Correcte. Per exemple... Ahir, com que va fer un dia molt rúfol, vas aprofitar per fer pessebre. Molt bé, dia. Quan diem el pessebre, tu, per exemple, amb Molsa...
Que compte no, se'n pot agafar del bosc. No es pot. Bueno, fans sí que anaven a recollir-lo. Ara és sintètic. Comprada... N'hi ha de natural. N'hi ha de natural. Tu comprada? A la jardineria, eh? Molt bé. I bueno, ja està muntat. Això sí, ja... Cada any li poso alguna cosa nova, eh? Sí. Li poso una novetat, ja està posada la de cada... Que ha sigut el forn a la fornera, no? Figures de fang o de plàstic?
Les figures de plàstic. De plàstic, molt bé. Tenia de fan, però fa molts anys. O sigui, el dia Rúfol et va convidar a fer el pessebre, diguem. Sí, sí, ja està tot muntat. Jo estic de pedra, maques, grosses. Sí? O got.
Allà a Olot és un lloc on es fan imatges molt boniques i pessebres fantàstics. Tu tens un naixement, diguem? Jo tinc un naixement. És de pedra, de fang, aquestes que fan esculpides, molt bé, molt maco, i també el pugem.
Molt bé. Només feia molt bé, però i és minimalista. Ai, prou. Quan tenia la canalla petita, els nets que eren petits que venien a casa, sí que feia el pessebre. Feia un pessebre de guix amb totes les seves coses. Fes un diorama. Diorama, diorama. La foc, la foc. Una egua que corre, tot.
I feia intervenir, els nets m'ajudaven, ells remenaven el guix i tot això, i el Marc, que li agradava embrutar-se les mans amb l'escaiola, fèiem les muntanyes. Ah, que bé, fa molt xublar. És un vestit de filferro, després amb paper, tapàvem amb paper bullat, fèiem l'estructura de la muntanya i després a sobre el guix.
Tot un art, això. I es pintava després. I després pintava després. Pintava amb els abrets, pintava tot, feia molt riu. Per ser artista. No, no, exacte, anava a dir ara. Per ser artista. A veure, pessebres a mi, jo quan era molt més jove...
Ara sóc jove, però ara... Fa 5 anys. Fa 5 anys. Fa 4 dies. Es va fer un concurs de passaparistes aquí amb el Lins de Rei. Jo tenia 14 o 15 anys i vaig guanyar el primer prèmi. Ostres. En el qual la ressenya va sortir en el diari, un diari oficial de Barcelona.
El niño Miguel Paísa Castells. El niño Miguel Paísa Castells, ojo, és bo. El tinc, el tinc. No l'imagino jo amb el niño. Va ser un dels primers pessebres que vaig fer amb l'aigua circulant. Tu tenies bomb mestra. A casa teva tenies un bomb mestra. Era un pot d'aigua, però hi havia una bomba. Em vaig fer la bomba jo mateix. Va ser una bombeta petita.
i pujava l'aigua del riu que no arribava al final i la tornava a pujar per darrere i hi havia una cascada una cascada i un riu i hi havia el naixement aquell ja me'n recordo el que passa tenies un bon mestre perquè ton pare també sabia fer totes aquestes el meu pare d'aquestes coses no tenia ni puta idea un moment, un moment sí que tenia ni puta idea el meu pare era fotògrafo
Ah, bé, per això... Llavors havia de fer algun pessebre, alguna història aquesta. No té res a veure el pessebre amb les manualitats, amb el que és l'art fotogràfic. No hi ha, no hi ha massa amada. Tu vines, fas pessebre o què? Sí, però jo sóc poc aficionat. Als Nadals jo estava pensant en coses diferents, sinó canviar de tema.
Perquè aquesta nit farà 54 anys que va caure el pont. I aquí ningú se'n recorda, ni em parla, ni això. I era venit dels 5 al 6, que és aquesta nit que vindrà. Acabava a 71, correcte? Sí, 54 anys. De la primera caiguda, eh? Sí, sí, sí. I per això m'he fet una nota i tot. I l'altre dia em va fer gràcia buscar una referència a internet. I fa molta gràcia perquè diuen...
a internet, eh?, que totes les pedres van anar a parar per fer l'empeviació del port de Barcelona i que només en queda una a movents a la base de la bàscula, que és l'única que no hi és. Perdona, perdona. És l'única que no hi és. Internet diu que l'única que queda és aquella. Ja sabem que n'hi ha més, n'hi ha en el monument dels gegants
allà al passeig de l'Aplau, plaça dels Caiguts, hi ha a la plaça del Palau, monument a Casanovas, hi ha una casa teva, suposo, a Batxirgo, no, aquesta no ho compta. Hi ha un monument a Batxirgo i a Sant Vicenç n'hi ha 300 allà posades allà per fer-me dit. Ara hem tancat el passebre un moment per anar, perquè serà la nit d'avui, diguem, l'efemèrida...
Però el que a mi em fa gràcia és que l'internet diu que allà a la plaça de la Bàscula és el que jo fa temps que estic dient que es havia perdut, que algú atiria al seu jardí, jo soc mal pensat, i al final estar a la campa de la gent que treballa a l'Ajuntament està allà tirada davant de la deixalleria.
Trobo que en algun moment, encara que fos l'any que ve, que farà 55 anys, es podria reposar aquella pedra tan bonica, que té el pont escúpit i unes praudes, i en vez de tenir-la tirada allà, posar-la en algun lloc. Tu saps que està tirada? La veu per fora, la pots tocar. Els nens la toquen i tot. Hi ha una greixa i es toca.
Aquesta pedra porta algun símbol? Sí, ja ha escopit el pont, és una pedra del pont, que algun artista, no sé qui és, va escopir el pont i van posar unes, no sé si deia, o el pont de Quins Arcades, o algunes coses així.
I a mi sempre em havia fet gràcia i em vaig pensar que quan es va desavereixer per fer les obres, vaig pensar que algú se l'havia endut al seu jardí, que era bo lògic, perquè no apareixia enlloc. I un bon dia, com que jo vaig molt a la deixalleria, la veig allà sobre d'un pavet...
allà tirada i ja està. I trobo que si hi ha tanta cosa, inclús al museu que veia per tot... No hi cap res més al museu. No, no, preocupar-se que el posi en algun lloc. Al museu ja m'ho van dir que no hi cabia. No hi cabia res més. Jo de la criatura del pont de Molins de Rei tinc diverses imatges. Una és aquella llegenda urbana que deien que l'últim que va passar el pont de Molins de Rei abans que hi hagués va ser el Varenes. Però no és una llegenda, això és veritat. Això és cert que... Sí, sí, sí.
I el penúltim, el Mano. El Mano, el taxista. El Mano, pel retrovisor, va veure com la furgoneta de l'Arenes...
se baixava per darrere i tornava a sortir. Perquè va estar a punt d'anar enrere. I va haver-hi un mort, no? Sí, el que anava darrere de l'arena se'm va anar a baix. Aquesta és una. L'altra és que aquell any a la carnavalada es va fer tot un sketch divertit que es havien numerat les pedres del pont que se l'havien comprat els yanquis, o no sé quina història, i em sembla que tot això va ser una...
Jo crec que es va dir que en principi va dir que el tornarien a refer. Aquest font el tornarem a refer. Per tant, havíem de marcar les pedres. No, van estar numerades. Van estar numerades. Jo sé el fotògraf, el fotògraf Pavo Pecaustan es diu, Pavo Pecaustan, que la viu, eh?
que va, per cert, és amic meu, i va fer... Va fer una exposició, inclús aquí a Can Amatller, em va sortir fotos d'ell, fa bastants anys, que jo ho va reconèixer, i dic, hòstia, fotos aquí tu, i és veritat. Va fer fotos de totes les pedres, en totes numeracions i tot, eh? Incús em va dir que hi havia un escut, per això estic parlat jo, quina pedra, que hi havia un escut del pont, dice...
parlava en castellà un escut que diu que se perdió ni se perdió ni anar algú ho devia recunar cap a casa seva i la tercera cosa del pont i la més greu és que nosaltres anàvem de festa a Sant Vicenç i vam estar a temporada sense poder-hi anar
Ja m'estanyava. Anàvem a Sant Vicenç i passàvem el pont a peu i ara què fotem? Ens vam fer una altra i al final vam fer un altre pont, que també es va emportar una altra riuada. Una pastarel·la. El pont primer va ser el pont de Barques, que és el que es va endur l'aigua, i després vam fer una pastarel·la més ben feta allà. Exactament.
Una cosa de vos d'anomenar-ho, sí que és veritat, ho van fer-ho, però la intenció potser era bona de fer-ho, però quan van intentar separar les pedres, la unió que havien fet amb una espècie de calç es havia petrificat de tal manera que era més dura la unió que les pedres.
I quan intentaven separar-ho, es trencaven les pedres i la unió quedava entre mitja pedra i mitja pedra. I que la intenció va ser bona, però poques ganes tenien també. I van acabar tirant dinamita i fotent un aire. Que també tinc fotos de tot això. Jo te diguis, aquesta època estàvem fent l'amili.
El Miquelet. Estava fent la mili. 71? Sí. Sí, jo també. Sí, sí. El 49. És curiós perquè quan va acabar el pont jo havia arribat. El dia 1 de desembre jo vaig prenent permís per tot el d'això. Jo estava esquiador-escalador.
Per això som esquiar. Exacte. I escalar. Escalar en sabia, no l'he practicat mai més. Però va venir el meu oncle, l'Enric, que aleshores estava a la Creu Roja, dient si jo seria capaç d'alguna manera...
poder baixar des de dalt el pont, des d'això, poder baixar per veure... perquè es deia que hi havia un cotxe a baix. I jo vaig dir, home, si em posen el material d'això per fer un telefèric de banda a banda per baixar.
i al cap d'una estona em va venir i em va dir no cal que fem res perquè ja s'ha trobat el cotxe però més avall més avall jo estava fent la mili però estava de permís aquí són nascuts al 49 són nascuts al 49
Sí, sí. Per tant, doncs, sí. Tu feies aquesta reivindicació. Sí, perquè és que la pedra, tu no sé si l'has vist mai, però és molt bonica. Home, si estava a plaça de bascula, sí que l'he vist. L'havíeu vist, no? Sí, sí. Doncs està allà morta de fàcil. De totes maneres, d'internet no et refis. No, no. Ni internet, ni xarxes, ni res. No, no. No l'ho fios a vosaltres, imagina't. L'altre dia, per televisió, no sé si veieu d'això, a mi...
A vegades m'hi enganxo amb el Atrapa'm si pots. Sí. Van fer una pregunta i van dir que... Van preguntar, aviam com se deia, aquella bèstia que hi ha a Molins de Reí i que és el pilar de les activitats de la fira.
La noia no sabia de què li parlàvem, va dir no sé quin animal, l'altre va dir no, és un cabell. I ens vam quedar tan amples dient que el camell és el puntal de la fira.
Dic, hòstia. Es van equivocar. Sí, sí, totalment. Com sempre. Aviam, a la fira ja l'estan amb el camell i para de comptar, però no és el puntal de la fira, Déu-nos-enquant. És la festa major. L'activitat és per carnastoltes i per la festa major, però no. Però, bueno, és igual. I fa tota la pregunta així i ja està. És això, el lliurista que... Sí, però aleshores, a nivell d'això, el puntal de la fira és el camell.
a la fira que ve vindrà la gent preguntant quan surt el camell com deia el David, l'important és que parlin d'un encara que parlin malament però això és igual, si parlen de movits ja és bo que parlin de la viva, que surti per totes les bandes no, si em sembla molt bé, si ha sortit diverses vegades però que no en saben gaire segons què, no a veure, del capítol del pont, alguna cosa més ho dic per anar tancant temes
No, no. Estàvem parlant de Nadal, em tocava a mi, jo volia parlar de Nadal, però... Hòstia, si no esperes, que aquí m'esteu fent una barreja... Vistat esperant una estona llarga sense ningú. No, no, no, perdona. El país estava dient el seu pessebre i ha sortit el pont. M'han dit que no feia pessebre son pare i a partir d'aquí ha sortit ja el Vinyas amb els primers. Ha fet un Pink Floyd. The Wall. The Wall. The Wall.
Per tant, continuem després d'aquest parèntesi. Miquel Casas, tu fas pessebre? Jo he dit que volia parlar d'anaral, no de pessebre. Pessebre sempre. Hi ha molta dispersió avui, eh? Us aviso. Sí, sí, estem a... Esteu molt al pont, tot i que no el celebreu. Hola, el cap de setmana allà.
De fet, passebrer hem fet sempre quan teníem nens petits. Ara no fem ni passebrer ni fem arbre. Ara jo entro a casa teva i no sabrem què és Nadal, diguem-ho, a l'entorn de Nadal. El fred. Sí, sí, ho sabràs. El fred que fa. Entro a sobre la llar de foc encès. Ah, bé. Això s'agraeix. I fàcilment el Miquel fent-se una barbacoa dins la llar de foc, eh? Molt bé, amb aquella olor que farà. Per mi, de fet...
Nadal és l'època que més m'agrada de l'any. Això amb diferència. És l'època que més disfruto. Històricament, perquè tenia un negoci, a més de Nadal, era l'època que més es treballava. Però, independentment d'això, em dóna la sensació que és l'època del bon rotllo. O sigui, que la gent és feliç
Bones festes, sí. Sí, no sé, em dóna una sensació. Que s'ho desitgen, perdó. Sempre ho he respirat així. Inclús les sessions de discoteca de l'època de Nadal, la gent és com més happy, hi ha menys problemes. I, evidentment, és l'època...
per mi meravellosa, perquè em trobo amb la família, fem els àpats, les sobretaules aquelles que no s'acaben mai, i per mi això a mi fa molta il·lusió preparar el Nadal amb la família, amb els meus fills, amb els amics, preparar això, farem això, farem l'altre, ara estem muntant èpoques que muntem jocs, muntem concursos, i si no muntem l'equip de música i punxem, i el Nadal comença i no saps com ja no s'acabarà, i per mi això és fantàstic.
A cadascú la història li va com li va. Aquesta és la meva història. No, no, a mi, des de fa 15 anys, 16, farà, és l'època de l'any pitjor per mi. Sí, clar. Perquè és quan vaig perdre la meva vida. No, no, és que abans per mi el Nadal era això, era la família, tot això.
Ara... Que passen ràpid. Hi ha un problema de cadires buides. Sí, sí, sí. Per tant, per això no tinc pessebre, per això no tinc arbre, per això no. Sí, esclar. Això són individualment cadascú. Tot i així ens hi vaig dient bones festes, bon Nadal, bon any nou... Perquè també t'ho diuen a tu. Merry Christmas! No, Merry Christmas! No fotis cagareus! Ah, que mi no hi ha? No, també.
Tampoc ho dic. No fotis més cagarel·les que ja Canut ja ha dit amb aquesta obra que posava Merry Christmas o Happy no sé què. Ja ha dit que no. Jo sempre pensava que era una cançó de John Lennon, això. Això també podia ser. Entra un moment. No tinc el Guillem Urbà aquí. Que em farà entrega. Em va dir, et portaré un calendari d'advent de xocolatines que jo buscava i atenció, perquè l'ha trobat. Sí, senyor.
I és un calendari de la Barbie. Atenció, eh? Sisplau. Això no estava organitzat, eh? M'has dit que ho has trobat, eh? Què m'has sentit a mi? Posa el micròfon aquest del país. Què tal, Guillem? Bon dia, eh? Què m'has sentit a mi? No, perquè m'estava criticant que tot és en anglès. És que l'altre dia el vaig trobar que patia molt. Perquè no trobava el calendari amb xocolatines. No és del Simon Coll, que seria el nivell...
És d'una sucursal diferent. Sí, a més a més de la Barbie. Però és de la Barbie que l'Oriol té una tirada. El que no surt? La Barbie que és més gran que nosaltres. És una iaia. No ho fem una iaia. Aquest any és la Barbie Tacatà.
És oficial de Matel, vull dir que és producte oficial. Poca broma, és que no se'n trobaven enlloc ja d'aquests plantaris. La gent ha arrasat. Hi ha un mercat negre. Això s'ha trobat aquí a l'encalt local? A la vila del Pingüit, a la zona de la granja. Per cert, la vila del Pingüit, tots els capítols de l'Arali, doctor Slum, avui de nou penjats al Trescat.
El Guillem és el president de la màfia, o sigui que ho hem de trobar. Això un altre dia ho parlem. Ho tens i ho troba tot, Guillem. Tot un honor poder entrar a l'Arturiel Miquel. Això no passa cada dia. Això és espontani, eh? No pot passar això. Molt bé, Guillem, moltes gràcies.
Gràcies, i de passada, doncs, hem saludat tots els Miquels. És de col·leccionista. És de col·leccionista. No, sabeu que hi ha aquests, també hi ha els més artesanals, però aquests de xocolatines. Jo ja he començat el veu, el Diabo, eh? I ara haurem d'obrir moltes finestres. Això val calés, això. Això val calés, ara, eh?
Això va al calés. I tots els supermercats, botigues especialitzades, pastisseries, botigues de xocolata, doncs s'havien acabat. I vam fer la conya amb el Guillem i mira, doncs l'hem trobat, perfecte. Volies aquest? Aviam, aquest de la Barbie potser no. També n'hi havia un altre de la Patrulla Canina que li vaig dir que potser no. M'agraden els dibuixos, però hi ha aquest P1. Però l'hem trobat de la Barbie, cap problema. De color rosa. De color rosa.
Màrbi, color rosa, i Mary Chris. Oriol, un moment. Després que t'ha portat un calendari d'esvències... Desvències! Desvències! Deixeu-me aquí a dir. Desvències, amb tota la il·lusió del Mundo Mundial, ara vols criticar... No, criticar!
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Únic. És xocolata con leche, diu, eh? 31% de cacau. Bé, té bastant de sucre, però no hi ha problema. Però això, si l'obres ja has perdut... Vols dir que el deixi així? Això d'aquí uns anys valdrà molts cacau. Demà a fundir tot, no has de tocar per res. Col·leccionistes...
al calendari dels béns, dius. Escolta'm, escolta'm, escolta'm, escolta'm, escolta'm, escolta'm, escolta'm, és del Manu, que ho faig de vol. Exacte. Això que diu, moment, això que diu el director, el director, el president, el president diu que té tota la raó. Això, si ho obre, hi ha perdó la gràcia. Ja està. Ja està.
En canvi, així, d'aquesta manera, té una coacció. No se sap si dintre hi ha xocolata o hi ha xocolata. Aviam, aviam, aviam. Passa'm el dia 1 o el dia 2 o me'l menjaré. Ah, d'acord. No, no, no. Això, com més anys passi, més calés. Ara ho dius de veritat. Jo ho dius de veritat. Mira, jo tenia una ampolla fa la setmana passada, fa dues setmanes, vam venir tota la colla a casa a dinar. Tenia una ampolla de l'any 64, una ampolla de vi...
de Rioja, de l'any 64. Sí. Aquesta polla de vi, el mercat, valia uns quants, cent i pico d'euros, cent i pico, però 200 euros, val? Esclar, vam dir, ens la bevem, ens la fotem, o la guardem com a
És impossible que estigui bona. És impossible, però no. Perdona, perdona. Si l'has tingut conservat a una temperatura tots aquests anys, pot ser que estigui espectacular, però amb el risc... La vau obrir? Vam obrir i va ser un fracàs. Era vinagre. No tant com no. Es començava a tenir un puntet que no era prou de lloc. Però vaig desgraciar
Dos o tres cents euros. Jo tinc un Vegas Icive del 76 i no l'obro perquè sé que sortirà malament. I si el ven com està, un dia algú ven i pagarà bé. Si està obert, ja està. Però clar, un calendari amb xocolatines, no sé si el podré vendre bé. A més a més, no ho puc vendre perquè és un regal de l'amic Guillem. Saps el que et dic, fes el que et toqui. Vinga, avall.
Menys de to, un tret d'aquí punt. Menys de to, que t'hauràs un bon profit. I tant, tocava pera amb el que va tenir. Sabeu perquè jo he trit el tema del pont? Tornem. Tornem i és que hi ha una dispersió. Jo vaig deixar el pont. Jo sóc un tio que tinc la sort d'haver nascut al pont.
És el teu aniversari avui, no? No, el 7, el diumenge. El diumenge? Vaig néixer entre el 6 i el 8, que fa 50 anys, és festa. Llavors, i s'ha celebrat l'aniversari, ara sense broma, per tot el món, perquè sempre era pont. Doncs el 12 pont, sempre m'agafava el pont...
Jo ho sabràva aquí o allà on fos, no? I aquest any ho ha quedat una mica estrany, perquè, clar, és dinsabes, dimensis i dilluns, és molt poc pont. Però és un pont. No és cap pont. No és cap pont. No, no, esteu lient una cosa que és falsa. No és poc pont. El pont és quan t'agafa entre dos festius un dia elaborat. Exacte, exacte. Llavors, si fas el pont. Ja et dones per descomptat, perquè, bueno, el pont de la Immaculada és la Constitució. Bé, exacte.
Aquests que treballen el diumenge serà un pont per ells. Va a fora, no el foten carrer. Aquests que treballen el diumenge serà un pont per ells. No, perquè els que treballen el diumenge treballaran el diumenge. Tots els diumenges oberts. No, perquè fan pont, home. Ara obren tots els diumenges fins als Reis. Que també la gent que treballa a comerços o cara al públic, ara és una època... Exacte.
Jo estic al grup de comercial de Molins de Rei, i hi ha gent, uns que obren els dos dies, uns que obren un i l'altre no, uns que obren cap, vull dir que hi ha una mica... Sempre ha passat igual, sempre ha passat. Uns obren, uns no obren, és així. Jo, per exemple, el dissabte sant, jo marxava, estàvem per aquí una massa lluny,
Jo, dissabte, tancava dijous, me n'anava on fos. Dissabte venia a obrir pel dematí la botiga i el migdia tancava i me'n tornava a marxar fins al dilluns. I el dissabte venia a obrir. Molt bé. Ja tens una... No sé, que d'escolta la seva... Tens un negoci... Llavors, jo era el pensament que a gent et havia de trucar per preguntar-te si està obert...
Jo no tancava mai. Quan fes un negoci ets un esclau. No, no, no. Primer és el negoci. Primer és el negoci. Aviam, aviam. Primer és el negoci. Llavors, tu podràs fer festa un dimecres del mes d'abril. Primer no és el negoci, primer és la meva vida.
Això ho dius ara, quan eres jove, no. Per mi, anar a obrir aquella barraca, aquelles nou portes, no ha sigut mai cap sacrifici, al contrari. Per això no he tancat mai, els diumenges. No d'allò. Però quan et fas gran, comprens que has perdut la teva vida allà treballant? No, això serà tu, jo no. A mi sí, en el meu cas. Però quan ets jove i estàs fent-ho, és la teva obligació, vols aixecar alguna cosa, vols fer alguna cosa a la vida, i fas-ho gust.
Si ara jo pogués, a les 10 m'aniria a obrir un disco amb 68 anys. Per mi va ser un trauma i una frustració haver de tancar el negoci perquè ja era impossible lluitar contra el que hi havia. Però per mi no va ser. Les 8-9 d'hores que passava d'allà han sigut el millor que ha passat a la meva vida a nivell...
Era com una il·lusió, un hobby, com una història, com el teu. Hi ha molta gent que treballa així, d'aquesta manera, que els agrada molt la feina que fan. Vull dir, el teva i tu... A mi no em costava això, al contrari. A mi també m'ha passat igual. Però, en canvi, amb el Vinyes no. L'altre dia parlava amb un oient i em deia que havia vingut a comprar un disc a la teva botiga i que el havies atès en castellà. Pot ser això?
Sisplau, Vinyes, aviam, aviam. Deu-n'hi duret, eh? Normalment em dirigia als clients... Amb anglès. Amb anglès, francès, i a vegades em esperant-ho. Exacte, exacte. Però normalment ho feia en català. A més a més, com que em havia trobat que veies segons l'aspecte, dius aquest és que...
és castellà, i ni parlaves en castellà, i et contestava en català de la roxa, jo m'ho vaig apuntar. I jo parlava amb tothom en català. Si em contestaven en castellà, automàticament... Em tenia que sortir algun mariconà, l'Esteve. Aviam. Aquesta expressió. Aquest home té noms. Ara això és molt retrospectiu. És anar a xinxar. Però és tocar el veure viu. És anar a xinxar. Exacte, és veritat.
Jo no l'escardo, però normalment em dirigia a tothom en català. I ara com norma de la casa. Potser els primers 4-5 anys que vam començar, que no sé ben bé on està. O que venies de les Salles, a vegades. Sí, clar, de la Salle Nova i aquestes coses. I de la veia Albert, clar, que qui eres.
Tornant als horaris dels comerços, d'aquests dies festius, penso que aquests horaris estan fets pels grans superfícies comercials i als centres comercials. El petit comerç ho té molt difícil. Uns obren, uns altres no obren,
Però és difícil, eh? I inclús, no els pobles només de rodaries de Barcelona, els propis barris de Barcelona també ens nota molt. Perquè la gent, al final, va al centre de Barcelona o va als centres comercials. És això. Tu vas als centres comercials, estaran, a pesar que la gent marxa, que estarà tot ple, fora i tal, vas a qualsevol centre comercial que vulguis i estarà a tope.
Quan amb la meva filla vam obrir la primera òptica al barri de la Concepció, allà al carrer Bailen, València, vaig estar preguntant a diversos comercials d'allà i d'això. Dic, bueno, i obrir dissabte a la tarda? I un em va dir, diu, si vols que t'atracin, obre el dissabte a la tarda. I aleshores, quan va venir, nosaltres vam obrir el maig, quan va venir pel Nadal i d'això vam dir, bueno, els festius que s'obren i tal...
vam obrir un festiu, perquè no hi havia ningú. Tota la gent que durant la setmana veies el passai, que entrava a les botigues i d'això, aquell festiu dels vols de Nadal estava...
a l'entorn de Passeig de Gràcia, estava en els centres comercials, no passava per allà. Per tant, no vam obrir mai en festiu mentre vam estar. Quan ens en vam anar a Pedralbes Centre, ens van obligar, perquè el centre obligava, i des del dia 6 de desembre
el dia 7 de gener s'obria tots els festius, menys, cap d'any i reis. I si no penalització? No, és que a més a més et penalitaven. Però això no vol dir que fessis caixa. Passava molta gent a mirar. És un tema d'imatges, que la gent sàpiga que està obert i volia sonar, doncs clar... No, no, és a dir, de gent el dia festiu em passava molta.
Però el comprar no. És a dir, per exemple, la Candelera, en proporció al follon, al merder, al moviment, aquesta proporció amb la caixa, a mi no en havia, diguéssim, mai, no dic no compensat, però tampoc, hòstia, és que la Candelera... Abans sí. Al començament, que tu vas tenir... Jo, amb 28 anys, no. Sí, un moment, quan vas començar a tenir la primera botiga, segur que per la Candelera venies molt més que últimament.
A nosaltres ens passava això. Això t'ho diu ell? No, t'ho dic jo. Que tenia la teva botiga. T'ho dic jo perquè tenia jo la meva botiga de vendre cotxes. Clar, però és molt diferent, eh? Un moment, un moment, un moment. I allà venia la gent i venia els cotxes. Ara, últimament, ja no venia res. Parlo de no sector. Deies cobrir i muntar la parada que era un conyazo. Mira, un any
Un any va ploure. Un any va ploure. No vam muntar, ho fèiem al dia, i no vam muntar la parada a fora. I a potser ja muntàvem 20 anys fent la que entra al carrer. I vam vendre el mateix que la suma de les... I ara no vaig muntar mai més la parada. Vaig pagar l'espai i em sembla que vaig muntar una cabina de diga i venia diga a punxar. Perquè ningú te posés allà davant i punt. Però això també, la imatge, és superimportant. És el que deies tu, imatge. Has d'estar allò. Sí, sí.
pot ser que el tema de venda de cotxes, passa moltíssim a dir, passa moltíssim a dir, tothom ho comprarà per algú, és que t'ha demanat una targeta o t'ha demanat informació sobre un model d'un vehicle determinat, i potser no ho comprarà durant la fira, però potser el mes següent anirà a la botiga teva... Però ho farà d'aquí dues setmanes. Però jo estic parlant d'ell, que quan ell n'estic parlant de molts anys, quan feia l'exposició dels cotxes a la passa del mercat, si us en recordeu,
que aquí us han de recordar, que allà es venien cotxes. Vam venir a Terrapolles, vam venir uns quants anys, i després, pum, pum. Venies a algú, però molt poc. Jo, de fet, sempre he pensat, qui pot comprar... Jo penso, la gent que ve a la fila de la Cantalera... Sí, a passejar allà, a menjar allà a comprar alguna cosa. Em vaig a firar per apuntar-me un record. Dic, qui cony es pot comprar un cotxe per la fila de la Cantalera? Amb l'esca que fot allà, quan tens un concessionari... Perdona que et digui...
obert tot l'any. Tens tota la raó del món, però estic parlant de, quan passen el mercat, estic parlant d'anys, molts anys enrere, eh? Molts anys enrere, eh? Que per posar la pancarta de Grecia Nacional, per exemple, tenien de fer un forat de terra i posar dos postes d'aquests que posen la llum, d'aquests... L'any 60, no ho sé. Sí, però l'any... Però és que hem començat parant, acabem parant de la fira, ja vindrà. Ja vindrà la fira, home. No correm tant, sisplau, eh?
Per tant, aquest cap de setmana... Hem parlat del comerç en els festius i d'això. I a partir d'aquí... Si hem de parlar de la fira el dia 13 d'aquest mes... Què passa? Què passa el dia 13 d'aquest mes? Santa Llúcia. Santa Llúcia hi haurà una fira de Nadal aquí. Atenció, a la plaça de l'1 d'octubre, eh? A la plaça de l'1 d'octubre, sí, senyor. Canvia d'ubicació. Jo ja he visitat la fira de Santa Llúcia de Barcelona. Ja hi has anat? Sí, i tant.
Sí, sí. Tenim mig minut, eh? Sí, i... Molt bé, molt bé. Com sempre. És com sempre, però m'agrada. Per primera vegada a la història hi ha un arbre de Nadal a la Fira de Santa Núcia. Sí, sí, que queda molt maco, eh? Molt bé, molt bé. Que no n'hi havia hagut mai. La primera història? Sí, a la plaça de la Catedral, sobre les escales de mig camí, hi ha per primera vegada un arbre de Nadal.
Miquels, molt bon cap de setmana llarg. No vinguis dilluns, eh? És festa. Esclar, ostres. No, no, és que ja anava a dir... El que porto aquest dilluns, o sigui, és l'os. Doncs encara, l'os que no ho portarà. Jo el tenia, jo el tenia, jo el tenia. Vinga, bon cap de setmana. Adéu. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. Hem mobilitat en situació prou tranquil·la ara a les carreteres. De moment, un vehicle a varietal boral a la C59 a Montllet del Vallès provoca congestió en aquest punt. A banda també a la C25, a Riu de Llots, un accident entre un camió i un turisme provoca també retencions i, de fet, s'habilitat pas alternatiu.
Pel que fa al servei ferroviari, per l'atropellament d'una persona amb un gat i més nou, els trens de l'RU circulen amb retards de més de 30 minuts. A banda també recordem que la línia L4 del metro de Barcelona estarà tallana entre les estacions de Passeig de Gràcia i La Pau des del dia 6 al 8 de desembre per la renovació de la senyalització d'aquestes 13 estacions.
I s'eleven a 13 els porcs cingles morts que han donat positiu per pesta porcina. Són exemplars que s'han trobat al perímetre de Sardanyora del Vallès on es focalitza el brot i on arriben ja a 90 els animals que s'estan analitzant. Tot plegat mentre continuen les batudes selectives i s'espera que en les properes hores arribi també l'autorització comunitària per convertir-les en massives. L'impacte d'aquesta crisi es continua acarnissant amb el mercat i aquesta setmana s'acumulen ja caigudes de 20 cèntims per quilo en la carn de porc.
Mercol llei d'alerta que aviat no hi haurà espai a les càmeres frigorífiques per tal d'emmagatzemar la carn que no es pot exportar.
I els Mossos han detingut 7 persones en un operatiu amb 14 entrades a domicilis de Barcelona, Badalona i Rubí contra una organització dedicada a la distribució de droga. La investigació iniciada al febrer va detectar una xarxa que distribuïa marihuana i aixís des del districte de Sant Andreu i que operava des de diversos punts de l'àrea metropolitana amb immobles també per amagatge i matge, altres per cultiu i altres per la distribució.
I Espanya no participarà al proper festival d'Eurovisió. El Consell d'Administració de l'Ens Públic Espanyol ja va acordar el passat mes de setembre retirar-se del concurs musical si es mantenia la presència israeliana en considerar que suposava un blanquejament de la Guerra de Gaza.
I Gosol celebra aquest diumenge una consulta per decidir si deixa de pertany a la província de Lleida i s'incorpora a la de Barcelona. L'alcalde Rafael López defensa que el canvi és clau per garantir el futur del poble, tot i que assegura que el consistori respectarà completament els resultats de les urnes. Entre els veïns, però, les opinions són diverses.
I pel que fa el temps, avui el dia serà variable. Al vessant nord del Pirineu el cel es mantindrà tapat amb nevades a partir de cotes dels 2.000 metres a partir del vespre. A la resta del país dominarà un cel mig ennubolat amb algunes estones de sol. També bufarà la tramuntana i mestral amb algunes reges fortes, sobretot als extrems del país, i el vent afluixarà a partir de la tarda. Pel que fa a la temperatura, les mínimes han baixat, tot i que les màximes avui sí que pujaran en valors que aniran entre els 10 i 15 graus.
Notícies en xarxa.
S'ha reprès l'espai familiar d'atenció a la infantesa de 0 a 3 anys i les seves famílies que ofereix des del centre comunitari Pont de la Cadena. Com a novetat aquest curs, l'espai incorpora un matí a l'activitat de tarda setmanal. D'aquesta manera, l'horari d'aquest espai familiar és els dimarts al matí de dos quarts de 10 a dos quarts d'una i els dijous, com fins ara, de 4 de la tarda a 7.
L'espai familiar és un espai de joc amb un grup obert en el qual, a més a conèixer diferents tipus de joc, s'afavoreix la interrelació entre les persones que prenen part a l'activitat, els mateixos infants o també les seves famílies. No cal fer inscripció prèvia, les famílies interessades simplement han d'assistir a anar directament a l'espai familiar en aquest horari establert, al centre comunitari Pont de la Cadena.
i el mercat municipal que ha iniciat ja la seva campanya de Nadal. Fins al 19 de desembre hi ha l'escape market nadalenc, el Nadal de la Laia i el Nadal del Nil, dos recorreguts diferents. És una mena d'escape room però adaptat a l'espai del mercat. Els participants, molt enfocats.
Com dèiem, el públic familiar hauran de seguir pistes a través dels passadisos del mercat, observar les parades, els productes, els rètols, una activitat per acostar el públic familiar al mercat municipal i també als seus productes. Les propostes d'agenda d'activitat de Nadal del mercat s'allarguen fins al 24 de desembre, quan arribarà el Pare Noel.
Aquest cap de setmana, destaquem que el diumenge hi ha portes obertes al Museu del Renaixement. Entrada gratuïta, portes obertes a 10 del matí a 3 de la tarda al Museu del Renaixement. I ja de cara a la setmana passada, just després d'aquest pont d'aquest cap de setmana llarg, el dimarts que ve ja hi ha un nou acte popular per fer cagar el tió, en aquest cas el parc Pont de la Cadena, a les 6 de la tarda i també a les 7 de la tarda, a l'arbre de la cadena.
De Nadal, que hi ha a la plaça de l'Ajuntament, a la cel·la de la tarda hi haurà cantada de Nadales a càrrec del Còrdona. Són activitats ja de la setmana que ve, però fins al dia de Reis, activitats nadalenques de la vila en diferents barris i indrets. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui divendres és la Soler, que està a la carretera a l'Avinguda Barcelona 51-53.
Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat?
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un tallo obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Stereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. Aquí diu que la preinscripció és de l'1 al 8 de setembre.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? García... Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, fullets. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí.
Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porter, un espeu. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu, Senyor. Reobrim els diumenges. Amb la família García, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el Fullet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Ré.
Fins demà!
Les 10 del matí i pràcticament 10 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora d'aquest divendres 5 de desembre de 2025. De seguida saludant el regidor portaveu d'Ara Molins, en Ramon Sánchez, que ens acompanyarà, com és habitual, els divendres al programa. Després, a dos quarts d'onze, farem l'espai Fragments amb la Mònica Mas Rubió. Avui continuant aquesta novel·la, aquest estet de la novel·la Jordi Durç.
Les 100 grans dones de la història, dues dones que repassem cada dia a partir d'aquest llibre de la Maria Àngels Cabré amb la Judit Herrera, serà a tres quarts d'onze. Després ens acompanyarà l'Edu Mutante per parlar del seu monòleg que ve a fer avui aquesta nit, a les 9, el foment cultural i artístic. Parlarem...
dels aguinaldos, si em permeteu l'expressió, parlant del passat, el Xavi García, amb l'Espai, te'n recordes? I anirem al Berguedà a fer una excursió, com sempre, ben bonica, proposada pel Hèctor Zacarias a l'Espai Camins.
I a aquesta hora del matí saludem el regidor portaveu d'Ara Molins, que és el Ramon Sánchez, avui telemàticament. Què tal, Ramon? Bon dia i bona hora. Molt bon dia i bona hora. I ben constipat, eh? Sí, sí, portem la setmana complicada i he preferit fer-ho des de casa i així no estén més els virus que ja prou estès restant. Efectivament. Bé, doncs a millorar-se el més aviat possible.
Gràcies. Bé, em consta que també ens estaves escoltant a la recta final també de la tertúlia, que parlàvem de la Fira de la Candelera. És que hem anat parlant de Nadal, del pessebre, d'espectes de Nadal, i hem acabat parlant del comerç i de la Fira de la Candelera, i volies començar per això, just la setmana, que també ja en parlarem abastament, però...
Hem conegut que la Fira estrena un nou logotip per comemorar una edició històrica, que és la 175. Abans de parlar del logotip, però, volies aprofundir o puntualitzar un aspecte relacionat amb el comerç i les vendes en el marc de la Fira, no?
Sí, en aquesta discussió que ha estat prou interessant entre el Vallès i el Casas, de com vivien també la fila de Candelera en diferents sectors. Vull dir, el Casas no tenia aquella sensació que la fila fos un element especial des del punt de vista de la venda de la seva botiga i, en canvi, pel Vallès durant uns anys va ser realment un poli important de venda d'automòbils. Crec que el sector de l'automòbil, que
possiblement moltes vegades, fins i tot l'hem menys tingut, i com deia el Casas, dius, ostres, jo no m'imagino algú que vingui a comprar un cotxe a la fila de Candera. Doncs ens faríem creus de la quantitat de cotxes que es venen per la fila de Candera.
És donada que jo crec que posar-se a la taula perquè dona precisament la importància d'aquesta fira on hi ha molts sectors que tenen una importància capdalt pel seu dia a dia. És evident que l'alimentació ja menja a part, aquí sí que millor dit, sempre juga una altra lliga, però és veritat que en el sector de l'automòbil també té un pes molt i molt important en aquesta fira. I és evident que hi ha altres sectors on la gent no valora tant
l'atractivitat d'aquesta firma de Cantanera. I sí, deies també que hi ha aquest nou logotip que va presentar, que jo crec que és una edició encertada, ho teníem en el seu moment, que aquesta edició havia de ser una edició especial, una edició que ha de portar que durant tot aquest any 2020 hi hagi activitats i es produeixin diferents elements.
que recordin aquests 175 anys, vull dir, no és una xifra menor, 175 anys d'història, de manera interrompuda, on la fila de Candolera ha estat present, doncs mereix bé una adaptació d'aquest logotip, però no és un logotip nou, és una adaptació.
d'aquest logotip que jo crec que parteix a la base d'allò que ja vam fer, ja vam canviar en el seu moment i que realment adapta per aquesta edició que és realment important. I per tant, jo crec que és una edició encertada poder fer aquest logotip específic per aquesta...
per aquest any i aquesta edat tan celebrada. I em deies també... Bé, l'any passat va ser el tema de la ONCE, no?, si no vaig errat, el que va sortir amb aquella participació. Sí, en aquest cas es farà aquesta... Aquest any, sí. No sé si es farà això. S'està preparant una xapa de cava commemorativa també...
per aquesta 125a edició. És una cosa també molt maca, la fila de vins i caves més antiga de Catalunya, i per tant, jo crec que dona aquest valor afegit al que ha de ser aquesta nova fila de Candelera, que realment aquest any, amb aquesta 125a edició, doncs esperem que llueixi de la millor manera. Valorament hi ha coses que jo vaig començar a treballar que crec que no s'han dut a terme,
Estan treballant fins a tot el tema dels expositors millorar encara més la qualitat dels expositors fent un canvi de renovació bastant important coses que s'estaven treballant al seu moment però que...
No han tingut cabuda. Això també significava una injecció important de diners, però era donar què hi passen segons quins àmbits en els que volíem seguir sumant qualitat i transcendència. Per tant, resam sempre amb aquelles files que tenien importància arreu del país.
i anem agafant exemples de cap a on podíem innovar. I en aquest sentit, això sí que no s'ha avançat en aquesta línia, però esperem que algun dia s'hagi de fer aquesta nova mirada de cap a on evolucionem també els estats, que crec que és una cosa que haurem d'anar treballant al llarg del temps. Molt bé, recordeu que aquest logotip, que no cartella, és el logotip del 175 aniversari, l'ha fet la Mariona Rodríguez, la dissenyadora Molienka,
i veurem el Cardell també fins d'aquí unes setmanes, que ens anuncia la Fira de la Candelera. Bé, anem a parlar d'altres qüestions d'actualitat, Ramon, perquè em deies també que aquesta setmana hi ha hagut una reunió. De fet, el ple de la setmana passada es va aprovar, entre altres, el reglament de les llars municipals, de les llars d'infants municipals,
i es parlava que aquest mes de desembre, si tot va bé, el ple del mes de desembre, ja es farà aquest pas de la municipalització de les llars del Molí i la Traca, i aquesta setmana hi ha hagut reunió en aquest sentit, no? Sí, una reunió que es va convocar aquesta de 36 corrents, i en la qual estàvem amb família, estàvem amb la tècnica d'educació gerent a l'alcalde allò, no es va presentar ni al regidor d'educació.
I, malauradament, una reunió, jo crec que va ser profitosa, en què el GAL ens va explicar cap a on tendia la municipalització, que l'agafarà...
serà un servei més que portarà l'empresa pública divers i en aquest sentit aquest pas que vam fer en el ple anterior de provar el reglament era un pas necessari per poder dur a terme si hi ha en aquest ple la municipalització d'aquest servei. Per tant, una mirada que es farà amb aquesta empresa pública d'una concessió de dos anys més o improrrogable
i és un primer pas, és aquest pas per poder tenir aquesta internalització, sent conscients que a moment volen fer aquest primer pas i per veure com adapten també la llar d'infants del Rodó, que és l'única que quedaria encara en gestió municipal des de l'Ajuntament, i les altres dues passant a l'empresa pública. Per tant, en aquests dos anys, més l'any de Pola Rodó, com s'acaba adaptant tot en un únic servei,
i veiem com es prepararà de cara al 2027-28. Bé, doncs veurem aquest pas que serà, com dèiem, el mes de desembre. La setmana passada també ho comentàvem, aprovació del reglament del Consell de la Discapacitat.
amb un cap de setmana, de fet aquesta setmana, dimecres, era el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el dia 3 de desembre, i dèiem un cap de setmana que hem deixat enrere ja fa dies, però que va tenir molt de protagonisme enredat amb diversos actes, que em consta que també hi vas anar, Ramon, i quines sensacions, quina lectura en faries de tot el que es va viure al foment cultural i artístic?
Doncs, home, un cap de setmana d'emocions, no? Crec jo que primer el divendres, amb la presentació del llibre del viatge a Nandú, jo crec que un llibre molt ben fet, un llibre, no un conte, eh? Correcte. Com ens va dir l'escriptora de la Matamoros. La Eva.
Jo crec que és un llibre que ha redat molt bé també la història vivida pel Nandú, de les seves dificultats, de les seves ganes també de viure i d'empatia, i d'aquesta manera que té i de ser que sempre té un somriure a la cara. I crec que és un llibre prou interessant per descobrir aquest viatge del Nandú a la seva vida. I, per tant, animo tothom que...
que a la mesura possible el pugui comprar, se pugui llegir per conèixer una miqueta més no només la vida del nandú, sinó també les dificultats d'una persona que té una discapacitat. I, per tant, les seules dificultats en el dia a dia. I crec que això ha estat molt ben tractat per l'Eva i crec que és un llibre que val la pena llegir-lo. I el dissabte que vam tenir aquest...
aquest documental i col·loqui la Joleta a la pujada de Balandrau i la Cadira, que jo crec que és un element també que ha donat molta més força a una unitat que treballa des de fa molt de temps de manera excel·lent a la discapacitat de Montserrat, que més que en Reet,
I que, més enllà de la seva presidenta, l'Euria Gómez, que fa una feina excel·lent, té una capacitat de treure gent i d'involucrar gent molt i molt important. I crec que avui en dia no s'entindria, més a dir, parlar de discapacitats, sinó parlíssim d'en Reda, en aquest sentit. I, per tant, crec que van fer dos actes molt i molt forts.
omplint el foment cultural i artístic per dos dies i aquí també vull agrair les facilitats que ha posat el foment perquè es puguin acollir aquests dos actes i crec que és el dissabte també
Doncs va ser un dia colpidor, no? Amb aquesta experiència vital també del gandú, que també va ser partissat, com de la Núria, d'aquella persona que malauradament com li canvia la vida d'un dia per l'altre, vull dir, amb una caiguda que té i que malauradament ja no pot fer allò que a ella li apassionava des de petita, que era pujar a les muntanyes.
I que gràcies a la Jolet, aquesta cadira amb rodes, doncs ha pogut pujar a la muntanya i ha pogut fer aquest cim de l'Andrau que va ser per ella emotiu, veure-la com els últims metros els feia del seu propi peu.
amb moltes dificultats però amb un esperit de superació enorme i veure-la i escoltar-la sobretot parlar amb aquella tranquil·litat amb aquella persona que es veu en pau amb si mateixa a mi em va copsar i va ser una història de vida jo crec que
que pels que la vam viure entranyable i realment meravellosa. I, per tant, són dos actes que van funcionar molt i molt bé. Al final d'aquest dimecres no vaig poder-hi anar perquè estava fora de viatge per qüestions de feina.
però sí que és veritat que la Montse Ruiz, a través de la ONFE, crec que va fer una obra a teatre que va estar molt i molt bé, i per tant, doncs, res, veure que parlem de discapacitat, però que malauradament no només haurien de ser aquesta setmana de discapacitat,
sinó que l'hauríem de tenir present tot l'any, i això malament. Jo crec que en moltes de les decisions que pren el municipi, a vegades no se'ls té prou en compte. Justament parlàvem aquest dia del Pla Local de la Discapacitat, que aprovàveu el febrer, és a dir, ara ha vingut l'aprovació del reglament del Consell Municipal,
de la discapacitat, però el pla local s'abrava al febrer, que hi pengen diverses qüestions que aviat sembla, ens deia la regidora, que es veuran publicades, per exemple, aquesta guia de recursos per a les persones amb discapacitat i també ha de venir el pla d'adaptabilitat que ve lligat amb el pla de mobilitat per totes aquelles barreres arquitectòniques i aspectes de tenir en compte al municipi, com deies també Ramon, que s'han de
de tenir presents i que recollirà aquest pla d'adaptabilitat que sembla que també arribarà en breu.
Sí, ahir no et puc donar detalls perquè, com et dic, jo estava tornant ahir de Madrid i hi havia la reunió aquesta del diagnosi del pla de mobilitat i, per tant, estic pendent de parlar amb les regidores que van anar, tant l'Eva com la Rocío, perquè m'expliquin com va anar aquest pla de mobilitat. I, per tant, entenc que això també tindrà a veure amb aquesta accessibilitat, com la podem millorar i, en aquest sentit, espero que és tot això que he recollit amb aquesta
amb aquest nou pla de mobilitat. Esperem, deixem aquesta setmana que jo pugui regalar la informació i en tot cas la setmana que ve, si vols, en tornem a parlar. Bé, has estat, diguem, fora, però suposo pendent de l'actualitat amb un cap de setmana que ens diuen que tenim prohibit l'accés al parc de Collserola i volia preguntar-te també com veus la gestió d'aquest brot de pesta porcina africana que està afectant el nostre entorn.
Doncs home, jo, i potser el que diré no, algú no ho entendrà. Jo crec que cal felicitar el conseller per com ha agafat el tolo per les banyes, millor dit, i ha començat a prendre decisions des del primer moment. Possiblement alguns altres a València, si ho haguessin fet, possiblement no hi haguessin hagut tants morts com van haver-hi. Però jo crec que el conseller ha estat des del primer moment al capdavant. Crec que han tomat totes les decisions i ha pres decisions arriscades.
i decisions que s'havien d'aprendre, i per tant aquesta prohibició que la gent accedeixi al Parc de Guaiçola crec que és del tot assenyada i crec que és el primer pas perquè aquesta peste, malauradament, s'erradiqui el més ràpid possible.
i tinguem, doncs, un altre cop aquesta capacitat de poder entrar per a l'estat. Però més enllà de poder passejar i gaudir del nostre parc, el que sí que hi ha és una empresa al darrere, un món econòmic al darrere que, malauradament, pot tenir moltes conseqüències si no som capaços d'estar-nos unes setmanes sense poder anar a fer allò que més ens agrada, que és caminar per les nostres muntanyes, caminar pel nostre entorn natural...
ens hem d'agafar altres rutes, altres camins,
Per poder-ho dir, que amb uns de rei, afortunadament tenim només la llena de lliures, nosaltres també tenim Coixolola, per tant, ara Coixolola l'hauríem de deixar de banda, però sí que tenim tota la part del riu que també és molt transitable i que ara hauria d'acollir aquesta capacitat de poder fer rutes sol·lidables o esport en aquest sentit. Però jo crec que el conseller ha pres decisions com s'havien de prendre i en aquest sentit crec que la feina que ha fet jo crec que ha estat excel·lent.
De fet, ja havia... Jo si li vaig dir també el dilluns, disculpa, el dilluns a l'alcalde quan m'està parlant, li vaig dir, escolta, ja em va semblar una persona quan va venir aquí per parlar de la Cina Candelera.
vaig veure que un conseller que tenia el cap molt ben amoplat i que realment tenia clar cap on havia d'anar tot el món de l'agricultura i de la pagesia i en aquest sentit crec que el que hem viscut aquesta darrera setmana crec que demostren que és una persona que està centrada al 100%
amb la defensa de la paixasia. Anàvem comentant que justament ahir li preguntàvem a l'alcalde, no queda clar el camí del riu, si queda afectat o no per aquestes restriccions. De moment no hi ha una prohibició estricta al respecte. Estem pendents de si hi ha qualsevol matí de comunicar-ho, perquè quedava així encara una mica en dubte. De moment, però no s'ha tallat.
Recordem que els postsenglars visitaven la part baixa del riu, i per tant, clar, a Molins de Rei vivien potser una idiosincràsia diferent, tot i que és cert que, i això ho vam poder parlar, si ho vam haver realitzat amb l'alcalde, que tot el focus se centrava més en la part de Sertanyola. Sí.
Molt localitzat allà i és on jo crec que no ha de sortir. Per tant, tots els esforços que emprem en aquests primers dies, en aquestes primeres setmanes, crec que és fonamental a l'hora d'erradicar tot aquest brot que malauradament ens ha afectat. Tots i sent conscients, i avui escoltava també una altra ràdio que deia que això havia d'arribar més tard o més d'hora, si ho tenim aquí a França al costat,
doncs és evident que algun dia havia d'arribar. Crec que s'han fet les decisions correctes, s'ha acotat molt, crec que s'ha fet una feina des del departament excel·lent. Doncs ho anirem deixant aquí. No sé si vols afegir alguna cosa més, Ramon, abans de tancar.
Res, que us mireu tots, que si hi ha algú que estigui malalt, que es millori perquè teniu uns camis en amperatura que malauradament ens afecten. Aquesta setmana ha sigut complicada, però bueno, endavant. També tenim aquesta cap de setmana una mica més atreva, com dèiem, de molt poca activitat pels festius que tenim, i després el cap de setmana que ve ja allò no es donarà l'abast de nou.
Bueno, és que venim d'un cap de setmana també que no vam parar. Sí, correcte. Clar, vam un cap de setmana on teníem també el posar la gorra, on teníem tot el que hem dit abans, que hi havia, malauradament, que es va treure de suspendre la cursa també per Coixarola, que va caure directament pel fet d'aquest brot de peste porcina. Però és evident que hi havia una setmana...
ple d'activitats que recordaven el premis de maig-juny, que és quan tenim una quantitat ingent d'activitats. Doncs ho deixem aquí i ens emplacem a la setmana que ve. Ramon Sánchez, moltes gràcies. Bon cap de setmana i a cuidar-se. A vosaltres. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana, una abraçada. Adéu-siau. Mig minut i seran dos quarts d'onze. Anem amb més efemèrides, dèiem, aquesta local.
d'aquesta nit que fa anys que va caure al pont. En aquest cas, el 5 de desembre de 1988, Parlem de Música, es publicava el primer disc del Sang Traït, el grup de la Junquera, amb el Quim Andador al capdavant, del qual tenim aquest grup d'atribut amb el Molinenc Ferran Cardona al capdavant, amb l'últim segell, el Sang Traït.
el 5 de desembre del 88, publicaven el seu primer disc, que portava per nom El Senyor de les Pedres, editat pel Segell Picap, de Sabadell, i anem a escoltar la cançó que, per tant, donava nom a aquest disc, El Senyor de les Pedres, aquest llunyà, 1988, i de seguida tornem amb la Mònica Mas Rubió.
Foc! S'està cremant el castell. Surt! És el senyal de la nit. Es pren! Volen que vinguis amb l'aire. Foc!
Fins demà!
Volen que vinguis amb aire quan passi fred.
Estàs sentint el poder Escolta, ja són aquí Són els senyors de l'omí Volen que vinguis amb l'aire Quan faci fred Són els senyors de les pedres Que et criden a tu
volen que vinguis amb l'aire quan passi fred. Són els senyors de les pedres que et criden a tu. El senyor de les pedres, 37 anys avui de la publicació d'aquest disc, el primer del Sanc Traït, que ens ha situat ja a 4 minuts i mig per sobre, dos quarts d'onze del matí.
Seguim i ho fem amb l'espai Fragments, aquest espai que compartim amb la Mònica Mas Rubió. Què tal, Mònica? Bon dia. Hola, què tal? On fem aproximacions a novel·les de casa nostra, i en aquest cas, la setmana passada vam ensatar un tastet de la novel·la Jordi Durç. Sí. Pels que no ens vam poder acompanyar la setmana passada, o van fer-ho però no se'n recorden, anem a fer un recordatori d'aquesta novel·la, doncs.
Perfecte. Sí? Sí. Mira, la novel·la tracta sobre la famosa casa de bruixes, concretament la que va existir a la zona del Vallès. Hi va haver nombroses detencions i que van acabar, en la gran majoria dels casos, en sentències de mort. Com a mínim, van exercir... Ai, van exercir, no, perdó. Van executar dos homes...
I 31 dones. És curiós aquesta diferència. I moltes més persones van patir molts torments i vexacions. I la novel·la transcorre a través d'un protagonista, que és en Jordi Durç, que és el net...
d'una àvia, que la pròpia àvia és la que diguéssim que posa sobre la palestra i ha familiars seus molt directes. Novela escrita per Octavi Egea. Octavi Egea, sí, va néixer a Barcelona l'any 1946, dramaturg i adaptador teatral català, que es va dedicar professionalment a l'escriptura a partir del 1986. És una novel·la no molt extensa. No.
No és molt extensa i cal dir que té una lectura molt fàcil i àgil. Per tant, és una novel·la que, si algú vol alguna cosa molt lleuger, fàcil de llegir i que el transporti una mica al segle XVII, en aquella època, i que parli sobre aquest tema, està molt bé. De la qual ara us en oferirem un segon tastet. Sí. I definitiu, ja, perquè ho tancarem aquí.
Perfecte. Sí? Doncs continuem. Quan vulguis. La mare la van dur a la presó de Caldes. Aquella nit la passaven una cel·la i l'endemà la dugueran a la sala de torments. En arribar-hi ja l'esperaven en Josep Estavenell, el nunci Adrià, en Joan Brunes i l'onofre Xaixet, el cirurgià de la vida de Caldes.
assegut en una taula, prenent nota de tot el que es deia, hi havia l'Antoni Sastre. Tal com manava la llei, al lloc on es practicava la tortura hi havia un bocí de pa, una jarra de vi, una espelma encesa i un braser amb foc, en un racó, esperant intervenir-hi, el butxí. Com que era una sessió de torment, anaven tots vestits amb una túnica negra i duien el cap cobert amb una caputxa, negra també.
Quan la mare es va trobar davant del tribunal, va fer per mostrar-se serena i amagar la por que sentia, alçar el rostre i no abaixar els ulls. Com sempre, va ser el doctor Andret, Josep Estebanell, que ha iniciat l'acte. Cecília Baduell, ja saps que estàs condemnada a mort i perquè diguis quines persones han practicat amb tu l'art de la bruixeria, seràs torturada.
Llevat que vulguis dir la veritat perquè les teves carns no siguin maltractades. Senyor, jo no vull ser torturada, va dir la mare. Respon, doncs, a les nostres preguntes. Quant temps fa que exerceixes la bruixeria? Va dir en Josep Estavanell. Per quina raó t'has fet bruixa?
Va afegir el nunci. No en sóc, jo, de bruixa. Qui et va iniciar en la bruixeria? Va preguntar l'estavenill. Ja us he dit que no hi tinc res a veure. Qui has triat com a íncube? Va demanar el nunci Adrià. No entenc aquesta pregunta. Què és un íncube? El nunci mateix li ho va explicar.
L'íncuba és el dimoni que té tracte carnal amb les dones mentre aquestes dormen. Mai no he tingut tracte carnal amb ningú que no fos el meu marit. Com es diu el dimoni que té senyor? Va insistir de nou al nunci en les seves acusacions. Déu meu, per què no em creieu? Quina mena de jurament has fet, el teu dimoni? Va preguntar en Josep Estavenill.
va respondre amb fermesa la mare. «Quines altres persones han participat amb tu en els sàbats?», va fer el nunci. «Mai no he participat en cap sàbat». «Amb quina classe d'estigma et va assenyalar el cos, el dimoni?», va preguntar el nunci. «El meu cos? No ho sé, jo...». El nunci i el doctor Andret s'alternaven fent les preguntes. El Batlle Brunes i el cirurgià Xeixet...
restaven en silenci. Quines plagues has fet caure sobre els camps? Plagues? Quines tempestes has fet aixecar? Com podeu pensar que jo pugui manar sobre la natura? És privilegi de les bruixes manar sobre la natura. Digues, quins animals has fet enmalaltir? Mai no he fet enmalaltir cap animal. Quines persones has embruixat?
Has fet algun acte de bruixeria per emmalaltir o matar criatures? La mare s'aguantava les llàgrimes. No volia pas donar-los la satisfacció de veure-la plorar. Mai no seria capaç de fer mal a ningú i menys encara a les criatures. Quina mena de gent sou que d'això m'acuseu? I per tornar a hermes als ventres de les casades? Mai, mai!
Qui és el pare dels teus fills? Els vas engendrar, tu, amb un dimoni? Els meus fills són fills de la mort d'en Gil. I Déu n'és testimoni de tot, de tot el que dic. En Josep estava en ell i es va dirigir al cirurgià. Senyor Xeixet, busqueu al cos de l'acusada Cecília Baduell algun senyal que descobreixi la seva condició de bruixa.
El cirurgià va estripar el vestit de la mare i li va deixar l'esquena al descobert. Va fregar-la primer amb un drap de fil i després hi va passar un drap de llana mullat amb aigua beneita. «La marca del dimoni es farà visible», va explicar el cirurgià. «Acosteu-vos». Tothom es va atensar la mare. El cirurgià hi va acostar una candela. «No hi veig cap marca», va dir en Joan Brunes.
Busqueu per una altra part del cos, va demanar l'estavenill. Busqueu, busqueu bé, va dir el nunci. Si voleu condemnar-la per bruixa, n'heu de trobar alguna de marca, va fer embrunes. El cirurgià va despullar la mare. Mireu, aquí, a la cama. Té el senyal. El nunci no va amagar la satisfacció per la descoberta.
«És una piga, sempre l'he tinguda», va explicar la mare. «Així doncs, sempre heu estat bruixa», va sentenciar el nunci. «No és una piga», va dir el cirurgià. «És la marca del dimoni. L'he vist ja en una bruixa de la Garriga i en una de Granollers». «Què hi tens a dir ara?», va preguntar l'estavenella la mare.
«Hem provat que ets una bruixa», va fer el nunci, tot donant per acabar de la investigació i convençut que, com sempre en aquests casos, les seves sospites eren certes. «Confessaràs ara», va fer l'estavenill. «Mai no em fareu confessar, el que no soc!» «Cecília, serà millor que confessis», va dir en Brunes. «T'estalviaràs el patiment de les tortures».
Aquí hi ha el butxí. Ell et traurà les paraules que ara et negues a pronunciar. Va continuar l'estavenell. I si avui no confesses, demà continuarà. Demà no, va rectificar el nunci, que és la nativitat del nostre senyor i dia de joia cristiana.
No ens caldrà esperar demà, va vaticinar l'honor freixeixet. El butxí sap fer la seva feina. A un senyal de l'estavenell, el butxí es va acostar a la mare. Li va agafar els braços i els hi va retorçar. Després els va lligar una corda penjada d'una viga del sostre. La mare va quedar sospesa a un pam de terra. Va xisclar de dolor i va perdre el coneixement.
Doncs fins aquí aquest segon i últim tastet de Jordi Durge, aquesta novel·la d'Octavi Egea, que ens ha compartit aquests darrers dos divendres la Mònica Mas Rubió. Moltes gràcies, Mònica. A vosaltres, Uriol. Bon cap de setmana. Igualment. Això no és una dracera per evitar la guerra que vindrà després.
I és un diumenge com altres. És el previ a la deu que més costa els meus 36. Saps que sóc de paraula.
Només per distreure la meva atenció. I coneixes molt bé les meves cartes. I mai vaig sentir que et perillés per res. Els perfils que m'ensenyaves.
El final del camí
que potser l'anar-me'n no senti tan dolor que siga oblit la distància i ens deixa el record de tot allò que abans fa millor i coneixes molt bé les meves cartes
Mai vaig sentir que et perillés per res. Els perfils que m'ensenyaves no eren certs quan de cara miraves. Ahir, mentre jo dormia, sentia una culpa que no era meva. Jo sempre t'he estat clar com l'aigua quan ja voltava.
No vull parlar més dels teus pactes. Home, estimes com jo a tu t'estimo.
I coneixes molt bé les meves cartes. I mai vaig sentir que perillés per res. Els perfils que m'ensenyaves no eren certs quan de cara miraves. Ahir, mentre jo dormia, sentia una culpa que no era meva. Jo sempre t'he estat clar com l'aigua.
Vull parlar més dels teus pactes M'estimes com jo a tu t'estimo O bé marxo
La música de Pablo Alborán, el cantant malaguany, que ha tornat a participar del disc de la Marató de TV3, ja ho va fer, crec que en un parell d'ocacions ja ho havia fet, i en aquest cas canta una cançó del seu darrer disc, que l'ha adaptat al català, Els meus 36, és la cançó que forma part d'aquest disc de la Marató que sortia diumenge amb els principals diaris del país. Continuem, 11 minuts, perdoneu, 11 minuts, i seran les 11 del matí.
I ja és aquí amb nosaltres, com cada divendres, la Judit Herrera, per explicar-nos més dones, grans dones de la història. Què tal, Judit? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. Molt benvinguda. Gràcies. Sempre partim d'aquest llibre, 100 grans dones de la història, de la Maria Àngels Cabrer, editat per Cusatani Editorial, us el recomanem, i en triem dues cada setmana d'aquest llibre que té, com el seu nom indica, 100 dones, i fem aquest perfil biogràfic. Avui, de dues dones molt diferents, eh?
Exacte. Mira, començarem per la vella Otero, que tothom ha sentit a parlar molt de temps d'aquesta persona, que era una gran ballarina. I després ens n'anirem a conèixer una científica oriental, no occidental, que té un nom una miqueta complicat, però intentaré de dir-ho bé. Es diu Xian Xiong Bu.
Molt bé, veus que bé? Fantàstic. Doncs aquestes dones, avui us parlaré d'elles una miqueta de la seva biografia personal. Molt bé, doncs comencem.
Bé, doncs, avui començarem per la vella Otero, que va morir l'any 1965. Abans que Marlène Dietrich, la vella Otero, es va assegurar les cames perquè eren la seva eina de treball. Batejada com Agustina Carolina Otero, va ser coneguda com la Rosa de Sevilla, l'emperadreu dels Diamants i la Contesa dels Brillants, tot i que li agradava més que li diguessin que era la reina de les ballarines.
De fet, va ser la reina dels escenaris als anys de la Belle Époque i la nostra primera artista de fama internacional. Originària d'un petit pobolet gallec i filla de mare soltera, va patir una violació als 10 anys que la va dur a ser repudiada per la seva pròpia família.
Es va buscar llavors el pa recorrent els camins en companyia d'uns còmics ambulants, feina que no excloïa la prostitució. Es va enamorar i va seguir el seu amor fins a Barcelona, on va actuar al Palau de Cristall. I d'allà, a Marsella, de la mà d'un ric banquier.
A la ciutat portuària va ser on la va descobrir un empresari artístic que li va fer desenvolupar les seves capacitats i li va oferir la possibilitat d'estudiar música. I d'aquí a l'èxit. La vella otera ho va aterrar a París, que era llavors la capital artística. I després va trepitjar en Nova York, on fingint una fama que encara no tenia, va fer son forat en els escenaris.
Hem de dir que feia veure que era contesa i fins i tot filla il·legítima de l'emperatriu Eugènia. L'espantava la pobresa que havia patit en el passat, no que l'enxampessin per mentidera. Va voltar per tot el món i no tenia por ni de les seves contrincants amb una de les quals va arribar a batres en duel.
Ballava tots els estils, inclòs el flamenc, encara que també dominava les danses orientals, llavors molt d'emboga. Va triomfar en llocs tan emblemàtics com el Folibets Ller i en l'etapa final de la seva carrera es va exercitar amb la lèrica.
Tenia debilitat per les joies. Li agradava viure envoltada de luxe i deixar-se estimar pels homes de fortuna que li poguessin proporcionar capricis car. Va ser amant d'Eduard Setè d'Enlaterra, del sar Nicolau II de Rússia
i fins i tot del nostre Alfons Trexa, que no era cap adonis però sí rei. Intimava amb els rics, però seduïa també altres homes, alguns dels quals es van llevar la vida perquè no els feia prou cas. Per això se la va conèixer com la sirena dels suïcides.
La vella Otero era massa aficionada als jocs d'exar. Tot el que guanyava, amb bones o males arts, s'ho gastava als casinos i era freqüent veure-la als de la Costa Blava. Just abans de la Segona Guerra Mundial, quan ja feia una mica que havia complert als 40, es va retirar dels escenaris.
Morir no n'agenària i pobra, i després de sobreviure molts anys una petita pensió que li passava al casino de Monte Carlo en agraïment al seu passat esplendorós i per compensar tot el que havia perdut. I és considerada la madame curie xinesa, perquè els seus avenços amb la física són aquí valents els de la polonesa amb la química.
Crescut en una petita ciutat, el seu pare va crear una escola per nenes on ella va estudiar en una època en què es creia que no calia que les dones estudiessin res. A casa seva l'educació era un objectiu principal i ella sempre va ser molt brillant. Després la van enviar a Socorro, a un internat femení, amb la intenció que després pogués accedir a la universitat.
Va estudiar matemàtiques i física i va iniciar la seva carrera investigadora. Va fer el salt als Estats Units, terra de promissió de la investigació, i el seu destí va ser Berkeley. Era l'any 1936 i va escollir especialitzar-se en física nuclear i més concretament en radioactivitat. A Califòrnia, on va conèixer el físic xinès amb qui es casà...
Van tenir un fill que es va dedicar també a la física. Xiem Xion Bu va anar a parar com a docent a l'Smitch College, una universitat privada per dones. Allà, a Massachusetts, amb les ales tallades per la investigació, va esperar pacients més emocionants.
L'esclat de la Segona Guerra Mundial feu que els nord-americans correguessin inventar la bomba atòmica abans que els nazis hi posessin en marxa a la Universitat Columbia el projecte Manhattan, dedicat a separar l'urani metàl·lic a Misòtov d'urani per poder construir armes nuclears. Ella hi va participar.
Que el Japó acabés bombardejant Pearl Harbor va fer que les ploguessin del projecte i és que pels occidentals els xinesos i els japonesos s'assemblen massa. El masclisme imperant en el món científic en el qual les dones no comptaven gens s'hi sumava ara a la xenofòbia.
Apartada temporalment de la investigació, va poder reprendre-la més endavant. Sembla que finalment s'aplaudia el seu talent, tot i que la seva condició femenina va impedir el seu plec reconeixement. Resulta que dos científics de Harvard van recórrer a ella per tombar un principi arrelat en la física que deia que les propietats d'un sistema es conservaven davant d'una simetria espectacular, el que s'anomena conservació de la paritat.
Xiam Xiong Bu va demostrar que aquest principi era fals, però l'any següent va ser anomenada full professor i les seves investigacions van continuar. També va obtenir alguns guardons relevants en la física. Per exemple, va ser la primera dona a rebre un doctorat honoris causa, que a la foto sempre surten més il·luminats.
Els alumnes que no li deien Madame Wu, li deien Dragon Lady, que en un còmic de l'època era una líder de la resistència contra els japonesos. Amb la seva vocació investigadora, Béca va resistir.
Doncs fins aquí aquestes dues grans dones que hem conegut amb més profunditat. Judit, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vinguis un bon pont. Espero que sí. Recordem, avui, de 5 a 9, el que podeu escoltar és un especial que la Judit va gravar amb l'Adrià, l'Adrià González, parlant i sobretot escoltant música de Disney, no? Música de Disney i sèries també de Disney. Molt bé, doncs de 5 a 9, avui aquest especial a les portes d'aquest pont. Judit, moltes gràcies, Judit.
Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé.
Un minut i arribarem a les 11 del matí. Farem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora, però de seguida tornem per parlar d'aquesta proposta que tenim avui al Foment dins del Molins Night Cabaret, amb aquest monòleg de l'Edo Mutante, Que si quiero o que si tengo. En parlarem amb ell mateix, que ja el tenim aquí als estudis de la ràdio, després farem l'espai Tants recordes amb el Xavi García i us proposarem una nova excursió
amb l'Hector Zacarias a l'espai Camins. Avui ja hem avançat, que ens vol portar al Berguedà, a fer una ruta pel Berguedà, i amb ella tancarem el programa a les 12 del migdia. Us recordo que avui no tenim l'informatiu Molins Arrell al dia, que farem la remissió...
del programa Picama, excepcionalment, i a partir d'aquí, a dos quarts d'una, sí que, tota l'actualitat del 31è Manga Barcelona, amb el Pau Moratall a l'espai Parlem de Còmics i la remissió del Tot Teatre per completar aquest matí de divendres. Una pausa i tornem de seguida.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Alara. En mobilitat, situació tranquil·la, les carreteres, retencions habituals, això sí, a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i Nus de Llobregat, també retencions en aquests moments a la C58 a Barcelona. Pel que fa al servei ferroviari, per l'atropellament d'una persona, a Montgat i Masnou, els trens de l'RU circulen en retards de més de 30 minuts.
I a banda també la línia L4 del metro de Barcelona estarà tallada entre les estacions de Passeig de Gràcia i La Pau des del 6 al 8 de desembre per la renovació de la senyalització d'aquestes 13 estacions.
I s'eleven a 13 els ports cingles mors que han donat positiu per pesta porcina. Són exemplars que s'han trobat al perímetre de Cerdanyola del Vallès on es focalitza el brot i on arriben ja a 90 els animals que s'estan analitzant. Tot plegat mentre continuen també les batudes selectives i s'espera que en les properes hores arribi l'autorització comunitària per convertir-les en massives.
L'impacte d'aquesta crisi continua afectant el mercat i aquesta setmana s'acumulen ja caigudes de 20 centis per quilo en la car de porc. De fet, Mercol Lleida alerta que aviat no hi haurà espai a les càmeres frigorífiques per tal d'emmagatzem a la car que no es pot exportar. A banda també, ho acabem de saber, més de 450 treballadors que treballen en empreses del sector porcia a Santa Eugènia de Berga estan inclosos en un ERTO per força major a causa precisament de la debatllada de la producció a causa d'aquest brut.
I el Departament d'Educació modificarà el currículum de l'ESO per tal d'incloure dues modalitats de matemàtiques a quart. La llei d'educació estatal, l'OMLOE, estableix que a quart dels alumnes puguin escollir entre cursones matemàtiques més acadèmiques o bé unes més pràctiques. Per això no quedava recollit el currículum català del 2022. Professors de secundària va presentar recurs davant la justícia que ha determinat finalment que s'ha d'oferir aquesta doble modalitat.
I els Mossos han detingut 7 persones en un operatiu amb 14 entrades a domicilis de Barcelona, Badalona i Rubí contra una organització dedicada a la distribució de droga. La investigació iniciada el febrer va detectar una xarxa que distribuïa marihuana i aixís des del districte de Sant Andreu i cooperava des de diversos punts de l'àrea metropolitana amb immobles destinats a l'emmagatzematge, al cultiu i a la distribució.
I també els Mossos han detingut un home i una dona en relació amb la desaparició d'àmbit criminal d'un home al Baix Penedès l'any 2024. Dos dies després d'aquestes detencions han localitzat el cos de la víctima, pendent encara d'identificar en una fossa escèptica d'una casa on havia viscut el mateix detingut.
I pel que fa el temps, avui el dia serà variable. Al vessant nord del Pirineu el cel es mantindrà tapat. També tindrem algunes estones de sol. I avui també protagonista la tramuntana i el mestral, amb algunes ratxes fortes, sobretot als extrems del país, que s'anirà afluixant al llarg de la tarda.
Informació local. Can Amaller acull dues exposicions. Per una banda, una mostra de joguets que formen part de la col·lecció privada de Marcel Prunera, Víctor Puigdollers i Xavier Prat. Joguines que han anat col·leccionant al llarg dels anys. En el cas de Marcel Prunera i Xavier Prat, mecanos, legos...
o diferents diorames o figuretes en miniatura, i en el cas de la col·lecció de Víctor Puigollers, joguines antigues des dels anys 20 i fins als 70. I també hi ha una exposició de paisatges molinencs, dibuixos i pintures de Josep Márquez. Les exposicions es poden veure fins al 4 de gener. L'horari d'obertura és de dimecres a dissabtes, de 6 a 8, i els diumenges al matí d'11 a 2, els dies festius. Aquest període estarà tancat.
Per altra banda, també recordem que tornen els pastorets a Frederic Soler, Pitarra, música del Mestre Blanc. Les funcions es faran el 26 de desembre per Santa Esteve, primera representació, i també els dies 1, 4, 10 i 11 de gener a les 6 de la tarda al Teatre de la Peni.
Les entrades anticipades numerades les podeu comprar a webentrapolis.com i per consulta sobre les entrades i la venda anticipada us podeu adreçar la Penny de dilluns a divendres de dos quarts de sis a vuit. I de cara al cap de setmana també recordem que el Foment fa dues propostes. El divendres, avui.
a les 9 del vespre. L'últim espectacle d'Edumutante dins el Molins Night Cabaret. Edumutante presenta el seu darrer xou, un monòleg en clau d'humor, avui divendres a les 9 del vespre al Foment. I el diumenge a les 6 de la tarda hi haurà ball també al Foment. Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la Soler, que està a la carretera a l'Avinguda Barcelona 51-53.
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. 91.2.
A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació, truca al 012. A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea, Next Generation EU, Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloi Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei. La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne. Que els proposi projectes creatius i engrescadors. Una escola que els acompanyi. Que els exigeixi esforç i responsabilitat. Que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i avorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un port d'unes peus. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el Follet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 8 minuts seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. Última hora del programa d'aquest divendres 5 de desembre. De seguida parlant-vos d'aquesta proposta que tenim avui al Foment, de les poques propostes que tenim aquest cap de setmana aquí a la Vila. És aquest monòleg de l'Edu Mutante, que el tenim aquí amb nosaltres i ara el saludarem. Després, el Xavi Garcia amb l'Espai, te'n recordes? I acabarem el programa fent-vos una proposta d'excursió per aquest cap de setmana, com fem amb l'Hector Zacarias a l'Espai Camins, avui.
parlarem d'una excursió per la comarca del Berguerà. A veure, doncs avui aquesta nit, a partir de les 9, tenim de nou sessió del Molins Night Cabaret, el foment cultural i artístic, amb el monòleg de l'Edu Mutante, ¿Qué si quiero o qué si tengo? Comèdia. Què tal, Edu Mutante? Bon dia i ben retrobats. Bon dia, què tal, com esteu?
Molins Night Cabaret o comèdia, oi? Sí. Ah, m'ho deies. No, no, que si quiero que si tengo comèdia, que sembla que estigui... Ah, és veritat. Que estigui oferint aquí coses estranyes. Podria haver-hi una altra interpretació, no? Sí, sí, sí. Molt bé, estàs bé? Sí, molt bé. Molt a gust de venir aquí. Que bé, estem contents que vinguis, eh? Sí, a més, mira, t'ho explicava fa una estona que he vingut a en Rodalies i avui fins i tot ha arribat abans d'hora. Efectivament. Porto 40 minuts donant voltes per Molins de Rei perquè he arribat amb temps.
La puntualitat de rodalí està permesa a gaudir de la vila. Quan tens pressa o tal, arriba tard i quan vas en temps, perquè avui he anat en temps per dir, bueno, a veure si hi ha alguna cosa, doncs tenim marge potser per venir en cotxe. I no, no, ha arribat fins i tot abans de l'hora que posava ja la pantalla de l'estació de l'Hospitalet. I, bueno, no sé si a les 10 i 20 estava ja per aquí...
Vens a l'hospital, és veritat, encara estàs a l'hospital, eh? Sí, sí, però, bueno, com havia marcat, he fet un vol pel mercat i tal, pels carrers platonals que teniu per aquí, que m'agraden molt, i, bueno, mira, fent una miqueta de barri. Correcte, perquè l'Edu es coneix Molins de Rei perquè és el coordinador, vaja, d'aquest cicle. Sí, sí, sí. Fem la producció a través de la productora, sí, i vereveni, portem quatre temporades,
I la veritat que molt contents. D'hi vere ben, efectivament. Bé, anem al que ha de passar avui aquesta nit? Perquè et deia, estic buscant molta informació del que sí quiero, que sí tengo, i no em trobava gaire. No, no. I no vaig equivocat jo, sinó que és normal que no n'hi hagi, no? Sí, sí, sí. És normal perquè és un xou que no... És un xou, diguem... Que no existeix. És per avui. És per avui. Per tant, encara té més atractiu, això. Bé, la idea era que fer-ho per avui...
Però, bueno, suposo que a partir d'avui ja tindrem un cartell i tal, i ja podràs trobar informació... Correcte, a la teva pàgina web. Sí, però, bueno, soc una mica desordenat i desorganitzat, i llavors és un xou...
una miqueta amb un matxembrat, no sé si en català es diu matxembrat, però bueno, diguéssim que és un remix de coses que tinc a llibretes que no sé on posar, de coses que ja no faig, tal, de qual, i llavors ho he ajuntat tot i hem fet aquest xou, que és una miqueta per això, per quan vaig a sales petites o a esdeveniments d'empresa o coses així puntuals,
on no fas, diguéssim, un xou amb un principi i un final, sinó que és una miqueta d'intervencions puntuals i tal. Però m'apuntaves fora de micròfon que també hi haurà com temàtica nadalenca, potser? Sí, sí, sí. És un xou basat en l'actualitat. Llavors, avui parlarem una miqueta del Nadal i del que ens ve. Sí, sí. Amb una estructura, però vols dir que bastant oberta...
Bueno, parlarem de la diversificació que hi ha dels sabors als torrons últimament, que estem a re, estem al pèl d'una gamba que treguin el torró de paella amb l'arròs succarrat. Sí. Parlarem de la gent que li agrada, la meva mare, que li agrada muntar un pa sebre més gran que la taula aquesta, quan només era ja un cobertizo amb una mula i un buei.
La gent que li agrada posar... Saps com es diuen els habitants de Badlem? Digues-me. Figuretes. Llavors la gent m'ha de muntar un poble allà, que era una mesa camilla. La gent que sobrecarrega els balcons a llums, que s'ha de vigilar perquè hi ha avions donant voltes a vegades. Camioneros que piquen, que pensen que és una altra cosa perquè hi ha tanta llum. Tot això una miqueta.
Per tant, hi ha molta cosa de la teva experiència, no? Sí, també tindrem a tots els artistes que podrien estar a Televisió Espanyola fent l'especial de la nit de Nadal. Sí. Rafael, Sabina, Víctor Manuel, Estopa, no? Habituals, Ani i Martín, també els tindrem aquesta nit.
aquí, al Foment. Per tant, pot tenir una basada musical, també. També, clar. Home, el Nadal, jo crec que... Les Nadales... També farem Nadales 2.0. Sí. I, bueno, tots aquests cantants que et deia estaran cantant aquesta nit. T'agrada també interpel·lar el públic, no? Sí, una miqueta. Tenir aquesta bona interacció...
Portem tota la vida treballant a bars. Aquí a Molins de Rei va estar molts anys aquí al local. Et diria l'any 2011, 2012, que veníem aquí els dijous amb el Suli i al final tens la gent a sobre.
Llavors estàs acostumat una miqueta amb aquest diàleg, una miqueta amb el públic, però bueno, vull dir que forma part del xou i tampoc és que el públic faci l'espectacle, com fan altres espectacles d'improvisació amb la gent, no?
que estan ara, a la gent li agrada, estan molt de moda, sinó que és més, bueno, vosaltres, si estàs parlant del passebre, aquí com el munteu, tal, sou d'arbre o de tió o tal, bueno, aquests tipus de debats, i llavors vas fent una miqueta de caliu. Però això, perquè és que portem tota la vida fent bars, llavors...
És normal. De totes maneres, tu segueixes fent el teu Saludós Cordiales. Sí, estem al Teatre Montaner. Encara estàs al Montaner? Sí, de fet, tenim funció aquest diumenge, vull dir, si algú vol fer doblet perquè no... Té un pont... El que sí que he vist és que tens una agenda bastant bé, plena de Saludós Cordiales. Sí, sí, sí. Vindràs a Sant Vicenç també... Ah, sí, al mes de març. Sí, a la Vicenteta, es diu? Vicentina. A Vicentina. A Vicent...
La Vicenteta, pobra, que va traspassar... Això és a València, no? A la Vicentina, efectivament. Sí, sí, tenim... Van sortint bolus. Sí, fixa't, eh? El 2026 ja tenim bolus. Sí, sí. Crec que és el... És que ara tinc el telèfon allà, però crec que és com el 21 de març o... Pot ser. Un dissabte, sí, sí. Bé.
Sí, sí, supercontent. Supercontent perquè aquesta feina és molt inestable. Sí, ara ho deies. Sobretot després de la pandèmia, no? Sí, jo realment he tingut una trajectòria molt regular. Vull dir, mai m'ha faltat, tampoc m'ha sobrat, però diguéssim que sempre he tingut feina. Però sí que és veritat que quan va arribar la pandèmia, després del confinament va haver com molta feina,
però com als 4-5 mesos van tornar a tancar, després van obrir amb restriccions, l'aforament, no sé què, tal, i llavors moltes sales van haver o de tancar o de deixar de fer monòlegs o tal, i llavors va baixar molt la feina. I vaig tenir allà uns mesos de...
que a més ho comentava amb la parella, de dir, bueno, no sé si... Si hauríem de fer un... Sí, de dir, bueno, jo què sé, per posar un exemple, de dir, me voy al Mercadona de turno i, no sé, jo mitja jornada o alguna cosa, buscar-te una feina. Però justament em van trucar de racó. Sí? Sí.
I va ser com, clar, en aquell moment no sabia què passaria, però clar, va ser fer l'estiu a RAC1, després em va trucar al Clapés, i fins avui, que mira, per sort, doncs mira, tinc molta feina i diguéssim que vam fer una remuntada. I a més guanyant l'Ondes, el millor programa de ràdio, la setmana passada era, no?, que veuen el Liceu.
perquè passa el temps ràpid i tens l'oportunitat de ser al Liceu que ja vas dir que no tots els dies s'hi pot estar a més jo no m'ho esperava perquè porto dues temporades i mitja dues temporades i mitja ja aquesta és la tercera i hi ha gent al programa que porta molt més temps el que passa que només podíem pujar sis persones
I llavors el Clapés el que va fer és, diguéssim, que hi hagués cada part del programa que estigués representada per una persona, un guionista, un tècnic de so, una segona veu, els Màpets, i vam decidir que José María García ens havia d'estar.
I al final va pujar una setena persona, que vaig ser jo, i que va negociar una miqueta amb l'organització perquè José María García pogués estar. Així que superagraït i encara m'emociono només de... Sí, sí, perquè no m'ho esperava i és el que et dic, que a vegades... Jo tinc el síndrome de l'impostor i moltes vegades penso, què faig aquí, no? Si tampoc ho faig tan bé...
Però, bueno, vaig estar allà i la veritat que ho vaig gaudir molt. Veu tenir un minut, no?, amb l'Oriol Cruz, més o menys, per colar tots els personatges també d'ell. Sí, sí, havia impactat el Gac, el discurs del clapet tampoc era excessivament llarg i sí que és veritat que ell, la presentadora, la Mara Torres, va dir al principi que teníem un minut i que si ens passàvem del minut posaríem una musiqueta de fons.
Però bueno, vam posar la música, però nosaltres a l'escenari no escoltàvem la música i vam tirar fins que vam acabar el gag i va quedar... Bueno, és l'essència del versió, no? La informació barrejada amb l'humor i en aquest cas amb els personatges, els mapets i les imitacions. Llavors, volíem deixar ja el nostre sagei, que és aquest...
Molt bé, molt interessant. Podeu recuperar el clip. Sí, hi ha les xarxes al meu Instagram, arrobaedumutante o de RAC1. Allà estan tots els vídeos i les fotos. Sí? Sí, sí. Molt bé. I allà el podeu escoltar cada tarda? Sí. Cada tarda, eh? Sí, sí. Cada tarda, no sabria dir l'horari, perquè cada dia és un horari diferent, però cada tarda.
I, a més a més, també una col·laboració al Tu Diràs, al programa esportiu de les nits. Ah, sí, sí, també als dijous. El fas els dijous. Sí, que el poden escoltar o a dos quarts d'una, en directe, a la cinc del matí, que és la repetició, o, si no, doncs allà a l'aplicació, al podcast. I també havies estat a Ràdio Marca, no? Me'n recordo. Sí, també, continuo. Ah, sí? Sí, sí, els dimarts faig una secció a Ràdio Marca, que porto 13 temporades allà. Sí, sí.
I també el podeu veure a l'Edu al dia de partit, que és aquest programa particular que fa les retransmissions de l'assa. Sí, sí, he passat de plantejar-me anar al mercador a no tenir espais... A dir, hòstia, com pot ser això? Sí. I l'únic persona que surt guanyant amb això és la meva psicòloga. Veus?
Perquè t'ha d'ordenar més els calaixos. Clar, perquè tinc aquesta cosa del síndrome de l'impostor, que ho explico a Saludos Cordiales, de dir, ostres, què faig aquí? Si jo no... Vull dir que mai he sigut... Això també ho havia explicat al Clapés, per cert, que tenia aquesta síndrome... Sí, sí. A ell li passàvem les entrevistes. Sí.
Sobretot amb les entrevistes. Però, bueno, mira, a Gaudí, ja està, la meva psicòloga encantada, ara diu que es vol comprar un xalet, perquè, clar, amb tot això de l'Onda em veu que encara vaig a pitjor. I, bueno, molt content, amb una sensació com de por, de dir, bueno, a veure quan ve com la baixada, però, bueno, va ser ja gestionant les emocions
I, bueno... Però això del dia de partit va rotant les col·laboracions? No, no, no, ets fixa? Sí, sí, sí. O sigui, cada dia que hi ha partit del Barça... Sí, de fet, la setmana que ve he tingut un esdeveniment d'empresa a Andorra, i llavors he parlat amb... I coincideix amb el Barça Osasuna, i llavors he parlat amb l'hotel, a veure si em poden deixar una sala...
que hi hagi wifi per poder fer la transmissió, perquè és a dos quarts de set, el partit, i el vol és per la nit, llavors, per no fer-ho a l'habitació i molestar, no sé, a l'habitació del costat. Perquè es tracta de connectar-te allà on siguis. Sí, perquè tu et connectes pel telèfon, una videotrucada, bueno, ja es veu el partit, que estem tots a casa, i després em poso la tablet amb el partit per anar seguint el partit.
I també tinc l'ordinador per anar buscant coses, dades, si necessito alguna cosa, o si hi ha més partits, tal, o a Twitter vas llegint una miqueta per on van les crítiques per fer els acudits després, tal, i bueno, és això. Molt bé, molt bé, hòstia, doncs Déu-n'hi-do aquest compendi de coses, eh? Sí, sí. Tot això ens hem anat desviant, perquè el que importa és que... Que avui. Que avui. De fet, tenim programació un cop al mes?
Sí, el primer divendres. Fins a la primavera, m'has deit, no? Tornant al foment? Sí, fins a l'abril. Ara, al gener, tindrem amor en tiempos de Tinder. Sí, atenció. Ah, no, en tiempos de like, diu. En tiempos de like, sí. Bé, més o menys. Que són dos nois d'Andorra. El Miki Legendario i l'Ivan Lira. Sí, que són dos companys d'Andorra que només actuen a Andorra, però a Andorra tenen com...
milions de seguidors, perquè fan allà vídeos i tal, i diguéssim que són els únics monologuistes que hi ha a Andorra. I allà ho peten sempre, i omplen teatres de mil i dos mil persones. Llavors, com últimament he anat molt a actuar allà amb ells, doncs els hi van dir, hòstia, heu d'haver ni el foment. Llavors, mira, anem a veure... Bé, el 9 de gener, tornant de Reis. Sí, mira, el dia internacional del bròcoli i la pastanaga bullida. Això et consta?
Ah. El 9 de gener, no? Per fer una mica de... Sí, no? De detox, no? Clar. Llavors tindrem... I després el mes de març ve el Jonah, que és el... abans conegut com l'operari de l'humor. Ara és el Jonah, que és un monologuista de Santa Coloma de Gramenet. Sí. També boníssim, que a més té... ell ve del teatre, llavors és un monòleg molt teatral, molt guai, però també una miqueta això, de tu a tu.
i parlar de les seves coses, de Santa Coloma, coses nostres. I a l'abril tindrem la gala final amb 3 o 4 monologuistes i farem una gala espacial de Cluenda. Per tant, a Andorra estem parlant que té públic...
de monòlegs i de comèdia, veig. Sí, ells fan vídeos allà fotent-se l'alcalde, bueno, allà no es diu alcalde, té un altre nom, ara no me'n recordo. Els ajuntaments es diuen parròquies, com el president o no sé què, i llavors fan vídeos de conya dels turistes i tal, i tenen... ara no ho sé, però jo no els coneixia, i la primera vegada que vam parlar em van dir, no, tal, i vaig entrar a Instagram i vaig flipar.
I llavors allà treballen molt i tenien ganes de sortir una miqueta a l'Andorra, perquè has mirat l'Andorra. Bé. Tampoc és el que és. I els vam dir, doncs mira, he de venir amb l'ins de rei, allà al Foment. Molt bé. Sí, sí, encantat. Ja els hem guardat l'habitació aquí a l'Ibis. Perfecte. Aquí al costat, que no hagin de... Sí.
que puguin venir caminant. Tindran bons camerinos ara, al Foment. Sí. Perfecte. I els portarem a sopar aquí, també al Foment. Bé. Tot queda a casa. Clar, i els ensenyarem una miqueta a la vila i fem una miqueta de molins i que després vagin a Andorra i parlin de Molins de Rei i del Foment.
Totes les entrades a Antràpolis, entenc. Sí, a Antràpolis o al mateix dia, aquí a la taquilla. Molt bé. Que abans teníem la senyora Carme, que era la becària, i ara ha decidit que ja era hora de plegar. Tenim un noi jovenet. Ah, sí? Un noi jovenet, molt bé. O sigui, si vagi millor. D'acord. Tant avui com a la resta, a les 9 de la nit, sempre als divendres. Sí, sempre a les 9. I avui teniu a l'Edu, què si quiero o què si tengo? Comèdia. Comèdia.
dins del Molín Night Cabaret. Alguna cosa més, Edu, que vulguis afegir? No, agrair-vos un cop més la promo, perquè em sembla que moltes vegades, si no tens milions de seguidors, no et donen bola, i és un plaer venir aquí i poder parlar i explicar les teves coses i fer promoció, que és el que ens agrada, i poder convidar tota la gent del Baix Llobregat que vingui aquesta nit i les darreres.
Molt bé. Les properes actuacions. Fantàstic. Doncs Edo Mutant i moltes gràcies. Gràcies a tu i a l'Acompanya. A l'Eli. És la més important perquè és la que dona el botó. Si no, aquí estaríem parlant a l'aire. Molt bé. Que vagi molt bé aquesta nit. Apa! Adeu! Anem a escoltar els Blaumut. Tornarem a casa i de seguida tornem amb el Xavi Garcia.
jo em faig volar els colons. El sabon exacte que el cafè mata la xó. Quan el far s'alluny del por tinc un pla perfecte. Tornarem a casa el camí que no ens dura lloc.
sense més paisatge que la llum que desfila de fons. Injustarem sabates, farem un ús amb els teus meus cordons. Perduts en una platja ens banyarem fins que es mori el sol, fins que els dits se'ns arruguin.
Tret dels dies qualsevol. I el minut de glòria de les mans buscant tresors. I recordo encara aquell lloc on pensàvem massa. Tornarem a casa.
sense més paisatge que la llum que desfila de ponts. I un pla perfecte, a dos mil peus damunt dels avions, amb rigorós directe, ballarem fins que es faci fosc, fins que el cor.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora. Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb defecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei. Doncs bé, passen pràcticament ja dos minuts de dos quarts de dotze. Anem amb l'espai, te'n recordes?
És aquest espai que compartim amb el Xavi Garcia tots els divendres per abocar coses del passat. Què tal, Xavi? Bon dia. Molt bon dia. Com vas? Bé? Bé, bé, perfecte. A punt d'aquest cap de setmana llarg? Sí. Tot i que diumenge el tindrem aquí. Sí, sí, jo no faig pont. No fas pont, eh? Ni aquaducte ni feiglè, però ho passo bé també.
Tampoc és gaire gran aquest aquaducte de 60 anys. No, no, simplement un dilluns de fosta, no? I ja s'ha acabat. El que passa és que ens sembla sempre tot... Bé, jo sé, positiu. Efectivament. Hem entrat el mes de desembre, i per tant encarem aquestes setmanes cap al Nadal, i avui ens vols contextualitzar un passat que molta gent recordarà, amb un concepte que després el company Roger Toset va buscar ahir. Home, això es diu estrenes. Estrenes, sí, sí, sí.
Ho va a buscar l'Optimon. Es diu Estrena, sí. Però popularment, i en castellà... És l'Aguinaldo. Tothom diu l'Aguinaldo. L'Aguinaldo. Sí, sí, sí. Tothom diu l'Aguinaldo perquè, bueno, de fet, l'Aguinaldo ve de... és molt antic, no és d'ara, és simplement el fet de tindre una paga més, una paga extra, podríem dir. Sí, sí. I, bueno, no tothom tenia pagas extra. No. Vull dir,
Igual cara, sí. Igual cara, eh? I el que passa és que sí, hi havia una cosa que era curiosa. Sí. I era que els grèmits, anem a dir, sí, doncs feien unes posteletes, una espècie de crismes, que ja no es fan. Això s'ha perdut. Que passaven per les cases, fins i tot, i venia el carter, el sereno, doncs jo què sé, el carboner... És a dir, també han anat desapareixent amb aquestes targetes, han anat desapareixent també oficis que es feien, no? El senyor que encenia les faroles, per exemple, el farolero, no? Sí.
I ara no, ara tothom passa, els seguint altos passen pel banc, no els veiem pràcticament, i s'ha perdut aquest acostum. Per exemple, recordo perfectament, els guardi urbanos rebien obsequis directament
No de diner, sinó que rebien una ampolla de cava, una altra li deixava un pollastre, l'altra... I al voltant d'on era habitualment el Guàrdia Urbano, el voltant estava ple de regals. Era molt típic de Nadal, també, no? Bueno, era d'alguna manera que la gent compartia més... Com et diria jo, compartia més les coses, no? Sí. Semblava que era més...
Com més entranyable tot. També semblava que hi havia més misèria, ara aparentment hi ha menys, però hi ha molta misèria. Jo estic fent estudis per la feina de la situació econòmica i la classe mitja pràcticament no existeix.
El que havia donat una mica d'alegria s'ha acabat. Ara hi ha gent molt pobra i gent molt rica. I entre mig uns que estan un dia molt pobres i un altre dia se senten una mica rics. Però no tenim res en possessió. Tinc un cotxe, no, l'estàs pagant. És que tinc un pis, no, l'estàs pagant. Perquè en un moment determinat deixes de pagar, deixes de tindre aquesta nòmina que tens i s'ho demporten tot. Per tant, no ets propietari de res, no?
Abans, amb molta misèria, sortint d'una postguerra, potser no hi havia les pagues dobles, si teníem que fer aquestes estrenes i aquests seguint els durs, però la gent més o menys comptava en poder fer coses. No parlo de política, parlo de situacions econòmiques i tendències econòmiques que canvien. Per tant, l'economia era molt, molt freqüent, això de l'Aguil·lado, ningú s'ho prenia. Si ara et ve a trobar el carter, primerament que no el coneixes, abans la gent no es coneixia, no? Com és que ens recordes, ens hem de recordar de coses que hem perdut.
o el ferulero, que ell diu que deia, ei, bona nit, encenia la llum, o el sereno, que tenien les claus de tothom, tu imagina't. Doncs tot això s'ha anat perdent, perquè la humanitat també s'ha anat perdent, i quan dic la humanitat no vull dir l'espècie humana, dic...
El concepte de ser humanitari s'està perdent molt. S'estem fent molt egoistes. Però, bueno, després d'aquest rotllo tan lamentable... Sí, home. És un espai aquest, imagino, més de nostàlgia que no de queixa, però...
Però, clar, de postals de Nadal, ara hem passat al tema del WhatsApp, que tothom reenvia Bon Nadal. Sí, sí. Molt impersonal. I els crismes, per sempre, s'han perdut. S'ha perdut, sí. El Ferrandi, d'aquells crismes, te'n recordes? Sí. Ah, sí, i tant, sí, sí. Vull dir, doncs, s'ha anat perdent tot. Bé, podem dir dues coses. S'ha anat perdent o hem anat canviant? Sí. Bé, a l'origen d'aquest guinaldo,
Bueno, va sortir a Roma, això, eh? O sigui, cuidado que no... Aquesta estrena va sortir a Roma, els romans ja ho feien, no? Per exemple, un dels cartells que era molt típic de les de ser a felices fiestes anava tot en català, en castellà, perquè era l'època pràcticament franquista que es feia. Bueno, després del Franco ja no es van fer més. Vull dir, quan va vindre la...
La democràcia, anem a dir, ja no es va fer més, era una cosa molt d'allà, no? La gent més gran dels llocs, més d'això, el forner, però aquí és el teu forner, no? Aquí els pobles i les viles encara, els forners ja no existeixen. A l'escombriaire...
el noi dels recados que hi venia, fins i tot els escolanets de les parròquies, que tocaven el timbre de les cases, deien, escolti, les festes volem una propina o una guinaldo, no? Bé, una altra cosa que no hem de confondre és la paga de Nadal, que això hi ha diferents regals per entendre. La paga de Nadal te la paga l'empresa i són calés. A la guinaldo era una cosa que es quedaven directament els treballadors, anem a dir,
Però no tenia res a veure, ni correus, ni res. Era... Ep, ens cau. Ho autoritzaven, però no tenien res a veure. I després també hi havia la típica cosa que es feia quan ja volien quedar molt bé, que era la cistella de Nadal. Una cosa que ha anat a menys. Sí, sí. Abans les empreses, per petites que fossin, encara que fos una capsa de cartrós, fotien un parell d'ampolles...
Normalment era una de cava, et fotien una llauna d'alguna cosa, d'espàrrecs, i a millor una amb botella de nís. Però amb això s'anava tan content, la gent. Perquè les cistelles i tots aquests... La panera, vols dir? La panera. Jo recordo paneres immenses, grans, fins i tot amb un panell a dintre. Tot això s'ha acabat. Les empreses ja no tenen calés per fer paneres.
Ni lots pels treballadors. Això s'ha acabat. Per tant, tot això podríem dir que estem perdent no només l'economia, sinó moltes tradicions. Aquestes... Com et diria jo? D'on ve la paraula aguinaldo, per exemple? Vé d'equinant, que és un terme celta, imagina't, que vol dir alguna cosa així com...
Aquest any, aquest any et anirà bé, és com una voluntat així, no? Bé, la qüestió és que aquestes postals, que són ara valiosíssimes, i tenen molts dibuixos, jo tinc algunes aquí, que si la gent les vol, les pugui imprimir i tornar-les a recordar el que vulgui, que ens ho digui.
Perquè són precioses. Mira aquesta mateixa de la Letxera. L'altre dia parlàvem una mica. La Letxera le desea felices pascues. Cuidau, eh? I a més a més, li donaves la voluntat, eh? No és que fos allò de dir... I et feia també entendre que aquesta gent que col·laborava amb tu fent-te coses, col·laborava, et servia, formaven part de la teva vida, també. Eren part d'amics, eren amics de molta gent, no?
Home, ara la gent gran encara segueix tenint amics, però la gent jove té els amics d'una altra manera. Ara tenim... Tinc 30.000 amics amb el Facebook. A quants coneixes en persona? A dos. Abans no tenies 30.000 amics. Abans tenies amics. I un bon número d'amics. Cada cop en tenim menys, no? Bueno, per què va desapareixent tota l'Aguinaldo i tot això? Bàsicament perquè molts d'aquests treballs han desaparegut.
I ara, si algú fa l'Aguinaldo, seria molt mal vist. Ara, si imagina't, la gent de la ràdio us desitja bones festes. Hòstia, us fotrien verds. Verds com el color de l'emissora, no? Tu creus? És un bon desiguit. Estic segur. Provem-ho. Mira, fem una posteleta i veuràs. Ves pel carrer i digues, la gent de la ràdio ja veuràs què et diuen. S'ha acabat. És com el fet... Hem anat...
Eren com una propina, era com un agraïment, no? Però, bueno, des del 1980 han anat desapareixent. L'última tongada d'aquesta espècie de coses eren els anys 80, dos anys abans del Naranjito, imagina't, eh? Bueno, què feien, doncs? Aquesta gent, a part que eren oficis que havien desaparegut...
Podríem dir, la primera constància que això va aparèixer, és a dir, quan va aparèixer aquesta idea de fer un targetó, no el Crisma, que és diferent, i ja vam parlar l'any passat, el targetó aquest de l'Einalda, això va sortir l'any 1831, o sigui, Déu-n'hi-do, i encara que alguns diuen que va ser el 32, amb això no s'acaben de tal, i va ser originari del diari de Barcelona,
un diari ja desapareu, però sembla que els treballadors van decidir que els seus repartidors entreguessin a mà totes les seves subscriptors una felicitació impresa pel Nadal. La setmana ja deien, el repartidor de La Vanguardia li desitja bon Nadal.
Hòstia, això ho van veure els altres émits i van dir... Ah, i a més els hi donaven propina. Collonut! Doncs mira, el farolero, la castanyera, qui vulguis, no? La idea és que no tindrem una acollida tan gran pels rectors que... Bueno, doncs aquests...
Que no demanaven calés, però la gent deia, bueno, va, vine, nano, té una propineta. Hòstia, quan entra el calé pel mig, tot això s'institualitza i els altres senyors van entrar, no? Per tant, el diari de Barcelona va ser el... Això només es fa aquí, eh?
Aquí, a Espanya, diguéssim. Sí. A Catalunya primer, i després, com que si tot, sempre Catalunya primer i després l'altre, no? Es va fer tot a Espanya, no? És molta gent, aquestes... Fins i tot esperaven que vinguessin perquè els hi feia gràcia. És una mica com ara aquesta idea del Halloween, que anem important de fora, que venen els nens a casa, et demanen carmelos i els hi dones, no? La gent ja esperava que vingués la gent de la Guinaldo. I es fotien una cinta, molta gent, es fotien unes cintes de vellut,
i amb una agulla de cosí es penjaven aquesta espècie de Christmas amb una bola al final de la cinta de Bellut, una bola de Nadal. Bé, la qüestió és que els que més... Clar, fins als finals dels 70 hi havia serenos allà, no? Ara tu imagina't que vingui un poli d'un guàrdia urbano i et digui...
A la Guàrdia Urbana li desitja feliç Nadal. Hòstia, doncs no sé què passaria. Bé, sí que ho sé que ho passaria. No ho entendria ningú, no? A més, aquestes targetes, hi havia frases típiques de... El sereno li desitja bones Pasques de Nadal, o què et diré jo, el cartell li desitja bon Nadal i bon any nou...
Però hi havia alguns que feien fins i tot poesies, anaven una miqueta més enllà, i ja van dir, home, si la gent que treballa ja cobra, també podem fer targetons del grèmit. I el targetó del grèmit on anava les empreses, és a dir, mentre els treballadors anaven als particulars...
Les empreses, felicitacions de Navidad, el teu empresari de no sé què, i la teva empresa no sé què, et desitja Mont Nadal. A MacDash no mai es feien propines, per això va desaparèixer. O sigui, les empreses aconseguien un dur home. Aleshores, què van començar a fer? D'alguna manera ja van vindre les paneres, els lots, en fi, tot això, no?
Clar, les millores salarials en aquest moment, doncs cada cop també anaven a menys, no anaven a més, anaven a menys, i bueno, van convertir-ho de l'Agrinaldo pràcticament com una obligació, perquè quan tu et fitxava algú a la companyia, et deia, escolta, i a més a més, podràs passar el targetó de l'Agrinaldo com un extra.
que et deixaven fer-ho. Hi havia moltes companyies que no volien. Per exemple, la companyia del gas no volia que hi haguessin els seguin altos per la gent del gas. Al final van clar que hi va anar bé, però hi havia moltes companyies que ho veien com una cosa no sé com dir-te... una mica rara. Fins i tot, si hagués existit una hisenda com la d'avui, seria un problema, això.
Per què seria? Amb diner bé? Amb raó de què cobres aquests diners? Estem a un país que ha arribat a un punt que un pare li fa un bísum a un fill o un fill a un pare i ho has de declarar. I un pare li deixa calés a un fill i el fill té que pagar els impostos perquè és com un ingrés. És a dir, s'han fotut tan insuportablement rastreros que hi ha el concepte família i ajuda
ni entre amics ni entre familiars. Amb això què converteixen? Ens estan convertint en gent molt despiadada. Quan un pare no pot donar calés a un fill, o un fill no pot ajudar un pare, on hem arribat? On està la família?
Per tant, la nostàlgia no només de portar un paperet i que et donessin caners, sinó que avui en dia, fins i tot i senda, no ho voldria. És a dir, la qüestió és que a la Guinaldo la paga es va fer oficial després, després ja havien les pagues de Nadal, amb la intenció d'evitar, doncs això, evitar els... Però què va passar? Va vindre la Guerra Civil, una segona guerra mundial, la dictadura, i tot això...
Podríem dir que com els preus s'havien pujat, l'Estat va dir, mira, si entre ells s'ajuden, mentre a mi no em costi calés que fotin el que vulguin. Per tant, darrere de tot això, l'article 31 de l'Estatut dels Treballadors, des del 1980, diu, estableix que una part del salari igual a una paga mensonal i no una negativa per part de l'empleador, encara que moltes empreses prometegin la paga entre tots. És a dir, escolta, això de la Guinaldo s'ha acabat,
Saps per què? Perquè si ho paga l'empresa i senda, cobra. I si ho paga un veí, entra un veí i senda, no cobra. Per tant, ni Nadal, ni nostàlgies, ni res. Abans era un món més innocent, un món més obert. Possiblement no teníem les coses que tenim ara,
Però l'Aguinaldo, no només el fet de desaparèixer l'Aguinaldo és desaparèixer una tradició de Nadal, sinó és que fer desaparèixer tota una manera de pensar versus les amistats, versus les ajudes i versus el que és administrar els calés per part de l'Estat.
Darrere de l'Aguinaldo hem perdut moltes coses. I per això m'agradava avui recordar-lo, perquè penso que quan ve Nadal i tothom ha de ser bo, i Senda segueix sent com és. No perdona ni una. I avui em portaves a John Lennon per acabar, no? Sí, una cançó que és del Nadal, que ja que com estem començant amb el Nadal, doncs, val la pena. Molt bé. Fins i tot...
Ara l'escoltarem. Fins i tot jo us diria que si ara tinguessin que fer aquestes de divas o aquestes coses de Nadal, fins i tot ara donar-li una ampolla de cava a un guardi urbano, com es feia abans, ara seria soborn. Sí.
Per tant hem arribat a un punt, noi, que cada cop ens controlen més, cada cop es malpensa, i que cada cop el Nadal, saps què passa? Cada cop el Nadal s'està convertint més comercial i més artificial. Però no, no, només des d'un punt de vista dels grans magatzems. Hi ha molta gent, molta gent, que s'ha carregat el Nadal per la pròpia usura i per la pròpia, com et diria jo...
per la pròpia ansa de fer-ho tot molt material. Per això s'està morint també el Nadal, eh? Tu t'imagines ser un escolanet portant el... En fi, quins temps. So this is Christmas. What is over, eh? What is over. Però animem-se, audiència. Pensin que el Nadal encara segueix sent molt bonic. I sobretot, una cosa vull dir, els Nadals, quan hi ha un nen a casa, quan hi ha nens, torna a reviviar aquella alegria i aquella il·lusió. I saben per què? Perquè els nens no saben qui a si s'hi senten.
Ha quedat claríssim avui. Xavi, moltes gràcies. A vosaltres. Bon cap de setmana. Igualment.
Fins demà!
And what have we done?
Em sap greu tallar aquesta cançó de John Lennon, emblemàtica, però hem de continuar, de fet hem d'encarar ja la recta final del programa. Queden 9 minuts i mig per arribar a les 12 del migdia.
I abans d'encarar aquest cap de setmana llarg, anem a proposar-vos una excursió, com sempre fem a l'espai Camins, amb l'Héctor Zacarias. Bon dia, Héctor, com va això? Bon dia, molt bé. Tot bé? Sí. Escolta, et volia comentar una cosa. La setmana passada vas dir que aniries d'excursió en un lloc que t'havia recomanat el teu fill. Primer de tot, hi vas anar? Hi vam anar. I ara, com que tenim un cap de setmana llarg, crec que vam, si no recordo malament, vam començar la secció al Berguedà. Sí.
Doncs mira, si hi ha algú que se'n vagi al Berguedà aquest cap de setmana pot fer l'excursió primera que vam fer, que era aquella de la via verda de Sant Quirza de Pedràs, i una excursió que és aquesta que he fet amb el meu fill aquest cap de setmana, que em va agradar molt i per això avui us en parlaré. Per tant, avui m'estàs dient que anem al Berguedà... Exacte, i tornem a reseguir una via de trens.
Això no em sona massa, però en anglès. Bé, és que potser la que et sona no és aquesta en anglès, sinó aquesta altra. Vinga. Dol, dol, tren. Tots anem-hi. Dol, dol, tren. Tots anem-hi. Dol, dol, tren.
Efectivament és aquesta, eh? Potser sí, sí. Però, aviam, no perdem el fil, no pujarem pas a cap tren, no espero? No, no. Farem això que en diuen una via verda, és a dir, un camí que segueix l'antic traçat del tren. Molt bé. Tot i que en aquest cas no era un tren com els que puguem imaginar, eh? Vull dir, no era un tren amb la seva locomotora. Era una via estreta per on passaven vagonetes justament sense locomotora. Eh...
portaven la fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà. I de baixada amb el desnivell les vagonetes baixaven soles, de pujada, un cop buides, les arrossegaven amb animals. Per tant, no és ben bé un tren. Allà a Guardiola, aquestes vagonetes es trobaven amb el tren que venia de Manresa, el que passava per totes aquelles colònies obreres del Llobregat, i que acabava a la cimentera Aslan, allà al Clot del Moro. La cimentera dels Güells, sí. I carregaven, per tant, la fusta, el tren...
Exacte. I el camí aquest es diu la via del Nicolau. I es diu la via del Nicolau perquè l'amo de la fusteria aquesta es deia Nicolau de cognom. Per tant, ara ens has esmentat des d'on començarem la caminada? Sí, aviam. La via va des de Sant Joan de la Vallanet, que és el terme de Gisclarenya, i fins a Guardiola. Per tant, podeu pujar...
o si podeu començar un lloc o l'altre. Clar, si aneu només amb un cotxe haureu de fer l'anada i la tornada pel mateix camí, són 12 quilòmetres. Si aneu amb dos cotxes o feu autostop, doncs bé, deixeu un cotxe a Guardiola, pugeu a Sant Joan i aleshores ho feu de baixada. I es pot escurçar l'excursió en tot cas? Sí, a mig camí a vagar. I aleshores podeu fer això, de Sant Joan de la Vallaneta a vagar.
Molt bé, doncs va, explica'ns com és l'excursió. Primer de tot, com s'arriba a Sant Joan de l'Avellanet? Sant Joan de l'Avellanet és, com deies, el terme de Gisclareny. Per tant, agafes la carretera l'Ix del Llobregat, arribes a vagar, passes vagar, però no vas cap al túnel, sinó que vas cap a Gisclareny. Hi ha un moment, hi ha un moment que passes per sobre el riu Estareny, hi ha un pont, el pont d'Avellanet,
I aleshores, una mica més enllà, un parell de revolts, a mà dreta vas cap a Gisclareny, a mà esquerra vas a Sant Joan de l'Avellanet. Aquí és on deixarem el cotxe. Hi ha un ecomuseu, jo sempre l'he trobat tancat, i una heramite romànica molt petita però molt bonica. Hi ha qui diu que és una església interessant, perquè té la curiositat que la porta és al nord, i en les esglésies romàniques de muntanya la porta sempre és al sud.
Hi ha qui ho diu, per tant, llavors no és al nord? Sí que és al nord, però clar, el que jo poso en dubte és que la porta sigui romànica, justament perquè les portes romàniques són sempre al sud o a l'oest. I és veritat, de fet, hi ha una porta al nord, però és que la nau es va refer després dels terratrèmols aquells del segle XV i la porta la van posar en una altra banda. Però bé, deixem aquestes dèries de...
de Pere Punyetes. Som a Sant Joan de l'Avellanet, reculem un parell de centenars de metres per la carretera i veiem un sender que baixa directament fins al que és la via. A partir d'aquí només hem d'anar seguint aquest camí. Per tant, suposo que sent una via verda com esmentaves no deu haver-hi cap dificultat? No, està molt bé, està molt arreglat. Ho van arreglar el 2009, això havia quedat molt abandonat, i el 2009 es va arreglar tot el camí,
De fet, el camí era complicat, perquè això és de fa uns 110 anys, més o menys, des de l'any 16 fins a meitats dels anys 20, va quedar abandonat, als anys 60 va quedar molt abandonat, però quan ho van recuperar van veure que encara hi havia algunes parets de pedra seca per aguantar la muntanya. El camí
Ja dic, el van arreglar, no té desnivell perquè havia de baixar a poc a poc la vagoneta i l'havien de poder arrossegar després els bous o les mules. I anem baixant per aquesta banda obaga de la vall. Mirant cap amunt, mirant cap al nord, es veu el coll de Tancalaporta, que és el començament del Cadí, de la Serra del Cadí, i al nostre costat, a l'esquerra, a la part de baix, tota l'estona anem veient el Bastareny, que és un afluent del Llobregat, s'ajunta amb el Llobregat a Guardiola, justament.
I tota l'estona davant nostre veiem aquesta vall del Vestereni que es va obrint. No, és guapo, és guapo. Per tant, les vistes deuen ser boniques. Sí, i aviam, les vistes són boniques i a més el camí és molt agradable. Vull dir, perquè ja dic, no costa i vas passant entre boscos, hi ha estones de pinassa, estones de rejolet, que és com en diuen del Pirroig allà al Berguedà...
algun roure, aurons... I a més, la banda obaga, que és on som nosaltres, té un tipus de vegetació i mires cap a l'altra banda, que és la banda solana, i veus clarament la diferència. Potser un dels punts més espectaculars és un pont penjant, que...
que hi ha entre Bagà i Sant Joan de l'Avellanet, i també hi ha un punt on hi ha una antiga vagoneta d'aquestes. Ja han posat els rails i aleshores hi ha sobre la vagoneta, carregada de troncs, perquè et facis una mica la idea. I també, com que és una via de tren, travessem uns quants túnels. I aquí sempre preguntem, ens caldrà llanterna, en aquest cas...
No, són curtets, de seguida veus la claror de l'altre costat i res, des de Sant Joan de la Vallaneta, al cap de tres quilòmetres i mig arribem a vagar. Això seria més o menys a mig camí. És veritat que vagar bé val una visita. Però en aquest cas val la pena continuar fins a Guardiola? Home, jo crec que sí. Primer perquè fa baixada.
i a Guardiola també hi ha algunes coses interessants de veure. Bé. És veritat que el camí fins a Guardiola potser té menys gràcia, perquè, aviam, està bé, però sí que hi ha algun tram que està asfaltat, és a dir, que agafes el tram asfaltat, després un altre cop al sender, també passes per algun altre túnel,
Però, just abans d'arribar a Guardiola, o més aviat, just per sobre a Guardiola, desvies per aquesta via verda, com si diguéssim, hi ha un moment que, de fet, està marcat i està generalitzat, que diu Sant Llorenç, prop vegà, que és un dels edificis romànics importants de la comarca.
I ens recomanes visitar-lo? Home, jo diria que sí, que absolutament sí. Està molt restaurat, no vull fer l'entès, una restauració una mica atrevida, però és un edifici molt, molt interessant. Bé, ja m'he arribat, per tant, alguns llocs per visitar als voltants, Héctor? Home...
Allà, diem, aquí aquesta zona del Berguedà, llocs per visitar no ens els acabaria. No et diré les fonts del Llobregat, perquè tothom ja deu haver estat, però en canvi és molt espectacular, molt salvatge, menys freqüentat, el naixement del Bastareny, la dou del Bastareny. Aquí hi ha unes cascades i tot que hi mereixen una visita. Això...
Mira, quan pujant cap a la vellaneta he dit creuem el pont a l'esquerra. Bé, doncs si en lloc de creuar el pont seguim la pista 4 quilòmetres, és una pista molt arregladeta, vull dir que hi passen autocars i tot perquè més amunt hi ha una casa de colònies. I arribes, hi ha un punt de la carretera que indica font de la Dou i puges, és un sender, i arribes, passes per un parell de cascades i l'aigua surt ben bé de sota una roca, fa com un estany. És un lloc preciós. Per tant,
Podem fer-ho tot. Recórrer el bastereny pràcticament sense fins a Guardiola i després recular per veure el naixement. I en un dia en tenim prou, no? Jo crec que sí. Molt bé. Doncs pot ser una bona sortida aquest cap de setmana llarg. I tant. Cap al Berguedà s'ha dit. Cap al Berguedà. Molt bé. Hector Zacarias, moltes gràcies. Moltes gràcies a vostè. Gaudeix del cap de setmana? Oh, i tant.
50 segons i seran les 12 del migdia. Tanquem el bon dia i bona hora d'aquest divendres 5 de desembre. Us hem acompanyat la Elia Arjona i l'Oriol Romeu i tots els col·laboradors i col·laboradores que l'han fet possible. Ara us deixem immediatament amb la reemissió excepcionalment del programa Picama. A dos quarts d'una parlem de còmics, a la una la remissió del Tot Teatre, la resta de programació del cap de setmana i recordeu que dilluns festiu tenim aquesta programació especial. Tal dia com avui aquest programa...
que podreu escoltar del Lluís Pasqual i de l'Albert Pérez i Puig de 8 a 1, i la resta també de contingut de programació especial, inclosa la suïtologia amb el Pau Batista a les 10 de la nit. Moltíssimes gràcies per seguir-nos. De veritat, bon cap de setmana llarg. Fins i març.
Aquest programa s'emet fora del seu horari habitual.