Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal com esteu? És dijous 22 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon dia i bona hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra, l'equip d'aquest programa, Roger Doset, Sílvia Artés i un servidor, l'Oriol Romeu, i tots els col·laboradors i col·laboradores que el faran possible en el transcurs d'aquestes quatre hores. Us saludem ara mateix.
amb pluja, segueix plovent ara mateix aquí al centre Vila, cel per tant ben tapat, però una temperatura que pràcticament arriba als 10 graus, 9.7 en aquests moments, això pel que fa a la situació meteorològica, que de seguida ens actualitzarem
amb el company Jordi Miralles. Pel que fa a la mobilitat i, sobretot, al transport públic, recordar-vos, i és una notícia actualitzada de fa ben poca estona, que Rodalies no presta servei per causes operatives en aquest moment. La Generalitat el que recomana és consultar els serveis alternatius als canals habituals de Rodalies i planificar el viatge amb mitjans de transport complementaris. Per tant, en aquests moments, tot i que es va dir que s'establiria paulatinament
El servei en aquests moments no presta serveis rodalies, per tant no van els trens. Pel que fa al ferrocarril de la Generalitat de Catalunya, sí que esmenta aquesta informació de la Generalitat que augmenta la freqüència en la línia del Vallès i la del Llobregat fins a Martorell.
i que es mantenen obertes les barreres de la C32, parlant de carreteres. També s'eliminen les limitacions a les zones de baixes emissions per reduir les afectacions per l'ús del transport privat. Ara, de seguida, també ens actualitzarem pel que fa a la situació del trànsit.
amb el Ferran Aràndiga, que de seguida el saludarem, i pel que fa a la mobilitat, doncs aquesta és la situació, pel que fa al transport públic i sobretot de Renfe Rodalies. Més enllà d'aquest apunt, ja al començar el programa, doncs d'aquí ben poca estona, després precisament d'actualitzar-nos amb totes aquestes informacions, però també tenir aquesta mirada en clau local amb l'actualitat del dia,
i el repàs a l'agenda d'activitats i també una mirada a la informació general amb els titulars de la premsa escrita i la premsa digital, us parlarem d'una xerrada que es fa avui aquesta tarda, adreçada a socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària.
que organitza, ja sabeu, cada 15 dies una xerrada a la Salada d'Actes de la Federació Obrera, dos quarts de set de la tarda. Avui, per parlar d'un tema, sempre són interessants, aquest també és prou atractiu, que és el llegat del món grec. És el tema de la conferència que anirà a càrrec de l'Eulàlia Vintró-Castells, que és llicenciada i catedràtica de Filologia Grega per la Universitat de Barcelona, però segur...
que la recordareu per la seva àmplia carrera política, on va ser diputada del SUC a les eleccions generals espanyoles el 79, i després també va ser regidora i tenente d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona pel SUC i després iniciativa per Catalunya.
Doncs l'Eulàlia Vintró serà aquí a Molins de Rei per fer aquesta xerrada i la trucarem uns minuts a dos quarts de nou perquè ens expliqui el que té previst compartir amb tots els socis i sòcies de l'aula que avui vagin
en aquesta conferència, però també de passada que ens ho comparteixi també amb la resta en aquest cas d'udients del programa. Després tindrem l'apunt del dia, avui és dijous, ens n'anirem cap als Estats Units per escoltar l'apunt del dia amb l'Anna Martínez Mercader, que la tenim vivint a Wisconsin, a l'estat de Wisconsin, i que des d'allà ens fa cada setmana el seu apunt del dia. Repassarem la programació de la ràdio nostra i de la televisió per aquest dijous i acabarem
amb la Recomanació Cultural, avui parlant de teatre. I ho farem amb el Dani Pasqual, que és el conductor del programa Tot Teatre d'aquesta casa, que el podeu escoltar els dilluns a les 8 del vespre. Després de les notícies de les 9 tindrem la cançó del dia. Avui és dijous, per tant...
La cançó ens la tria el Miquel Bufill. Després del Miquel farem la tertúlia d'actualitat avui amb el Josep Vinyets, amb el Manel Cordero, amb la Mercè Charles, la Nati Bufill i el Joan Domènech. Avui tenim la baixa de la Núria Rubió. A partir de les 10 ja a l'Equador del programa, si és dijous, avui ens visita l'alcalde. Per tant, tenim preguntes
L'alcalde amb l'alcalde Xavi Paz, com sempre, després de les notícies de les 10 i fins pràcticament arribar a les 11 del matí. Qualsevol pregunta, queixa, observació, suggeriment, preocupació que tingueu al voltant del que passa a la vila, o al vostre carrer, al vostre barri, incidències que cregueu oportunes de compartir i destacar, doncs ja sabeu, telèfon del directe 936686161.
També tenim el WhatsApp habilitat per si ens voleu fer missatge de text o nota de veu, indicant nom i cognom al 691438847. 691438847. O, d'altra banda, també tenim sobretot la xarxa social d'Instagram, on l'alcalde en fa la retransmissió cada setmana. Allà en aquesta xarxa també apareixen preguntes, les compartim també aquí al programa, les podeu fer a través també de l'Instagram.
Això serà fins les 11 del matí. A partir de les 11 us parlarem d'aquest recital de poesia que tenim demà, una hora abans del pregó, per cert, a les 7 de la tarda, a la llibreria Cent Vides del carrer Verdaguer. Poemes de guerra i por, un cant a la pau. És una proposta que fan el Jordi Roig, poeta de La Palma, i la nostra col·laboradora dels divendres, l'actriu, la Mònica Mas Rubió. Serà
demà a les 7 de la tarda. Però ben bé què és aquesta proposta titulada lectura de poemes de guerra i por. Ens ho vindran a explicar el Jordi i la Mònica avui a partir de les 11 després de les notícies aquí al programa. També parlarem del parc natural de la serra de Collserola com fem cada 15 dies. Avui parlarem dels estudis i el seguiment de la biodiversitat a Collserola i ho farem acompanyats de la biòloga responsable d'aquests programes que és l'Helena Asensio que ens acompanyarà a partir de dos quarts
tocats de 12. I després a la recta final el Josep Ferrer, que aquesta setmana el tenim també a nivell periodístic força ocupat pels companys de RAC1 amb aquestes incidències que hem tingut, doncs no podrà ser aquí nosaltres a l'estudi 1, però com sempre sí que vol ser el programa, en aquest cas enregistrat amb aquesta píndola que ens parlarà
d'Andorra. De fet, farem una excursió a Andorra. Doncs amb tot això arribarem a les 12 del migdia. Completarem la programació d'aquest matí amb l'informatiu Morins de Rei al dia, el programa Cairós a dos quarts d'una, el programa de l'Església Evangèlica, i a la una la remissió de l'etapa Reina, el programa dedicat al món del ciclisme. És dijous 22 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora.
Són les 8 del matí, pràcticament 8 minuts. Anem a conèixer la previsió meteorològica. Està plovent en aquests moments aquí a la vila i tenim 9,6 de temperatura. No arribem als 10 graus, com ha d'evolucionar aquest dijous meteorològicament parlant. Hola, Jordi Miralles. Què ens expliques? Bon dia.
Hola Oriol, bon dia. Continua plovent, ho farà al llarg d'aquest matí. De moment, fins a dos quarts d'avui del matí s'havien recollit al voltant d'un litre d'aigua per metre quadrat amb olions de rei i, com dèiem, al llarg del matí ho ha de continuar fent. Tingueu el paraigua ben a prop amb unes temperatures semblants a les d'ahir, per tant, ambient més aviat fred. De cara a la tarda sí que es poden començar ja a obrir algunes clarianes, per tant, podríem dir que a risc de ruixats, de precipitacions, ens afectaria més o menys als voltants de migdia.
De cara a demà, doncs demà tindrem ja moltes més clarianes, ambient més assolellat, podrem veure més estones al sol i les temperatures es mantindran més o menys com les d'avui. Per tant, màximes al voltant dels 12, 13, 14 graus en funció una mica de la insolació que rebem del sol. I de cara a dissabte arriba un nou front de núvols que donaria més precipitacions. Per tant, no acaba de fer net i la inestabilitat es mantindrà també de cara als propers dies amb temperatures que estaran lleugerament per sota de les normals per l'època de l'any.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Jordi, per la informació. De moment ens és complicat saludar el Ferran Aràndiga des del RAC perquè ens actualitzi com tenim en aquests moments la xarxa viària i hem de dir que hi ha incidència destacada a Renfa Rodalies. És cert que llegíem...
ahir a última hora, que avui arrependeria de forma esglaonada la circulació de trens a la xarxa de Rodalies i regionals, però, com dèiem, la informació del govern de la Generalitat a dos quarts de vuit del matí, fa una estoneta, explica que Rodalies no presta servei per causes operatives. En aquests moments no està prestand servei per causes operatives. El que recomana el govern és consultar els serveis alternatius, els canals habituals
de Rodalies de Catalunya. Hem dit que, per una banda, els ferrocarrils de la Generalitat han augmentat la freqüència en la línia del Vallès, per una banda, i la del Llobrecat fins a Martorell, i pel que fa a la mobilitat de les carreteres, es mantenen obertes les barreres
de la C32. S'eliminen també les limitacions a les zones de baixes emissions per reduir les afectacions per l'ús del trànsit privat. Aquesta és l'última hora que publicava el govern de la Generalitat fa una estona, a dos quarts de vuit del matí. D'altra banda, ara, en aquests moments, està fent...
declaracions al portaveu de Renfe, l'Antonio Carmona, que té feina aquests dies. De fet, és una tasca gens fàcil i que Antonio Carmona sempre, de fet nosaltres quan li hem demanat, sempre ens ha donat explicacions. Està explicant en aquests moments com està la situació i que els maquinistes el que estan fent és demanar també unes mesures de seguretat addicionals que creuen que no s'estan complint. Es parla d'aquesta vaga encoberta també
el dia d'avui. Per tant, a hores d'ara no van els trens, que ho sapigueu, si heu d'agafar o teniu intenció d'agafar el tren, no presta servei per causes operatives rodalies i que teniu aquestes alternatives. A moutegencat.cat, aquí trobareu tota la informació. A moutegencat.cat.
No podem anar cap al RAC per conèixer com ha afectat tota aquesta incidència a les carretenes i, a més a més, hi sumem la pluja novament d'avui, però, en tot cas, sí, el Ferran Aràndiga no ens pot acompanyar. Sí que m'ha explicat aquestes que continuen obertes les barreres de la C32,
I, a més a més, del que us hem explicat també, que d'aquí a divendres no s'apliquen les limitacions de les zones de baixes emissions, afegim que s'ha tallat l'AP7 des de Martorell fins a Sant Sadurní de Noia, en sentit sud, per les afectacions del temporal i l'accident ferroviari de Gelida. Per tant, segueix tallada l'AP7 des de Martorell fins a Sant Sadurní de Noia, en sentit sud,
Hi ha desviaments, per tant, cap a l'A2, fins a enllaçar amb la C15, i a l'altura de Vilafranca del Penedès, en aquest cas, nova incorporació a la P7, amb motiu del greu accident mortal de Gelida. El que s'ha fet és, per investigar, s'ha tallat la P7 amb aquest tram, des de Martorell fins a Sant Sedorní de Noia. Desviaments, per tant, alternatius cap a l'A2, fins a enllaçar amb la C15,
i a l'altura de Vilafranca del Penedès es fa la nova incorporació de nou a l'AP7. Bé, aquesta és la situació a hores d'ara. No podem anar tampoc cap al centre, en aquest cas a la primera planta de l'edifici del Molí, sí? Doncs avui sí. Mira, tenim el Francesc Roeda amb ofertes noves de feina.
que l'escoltem de seguida. Doncs, quina és l'oferta d'avui dijous? Francesc, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada en un interreig i ens demanen un lector o lectora de comptadors d'aigua. Es busca una persona a treballar a jornada de matí, 40 hores setmanals, de dilluns a divendres, de 7.30 a 15 hores, en horari de matí, els dimarts, de 7.30 a 18 hores, matí i tarda.
El contrast seria temporal per una baixa de llarga durada,
I el salari estaria al voltant dels 23.800 euros per uns anuals. Les tasques, lectura de comptadors i renovació del parc de comptadors i realització d'actes i baixes del servei. Es valorarà coneixements i experiència en lectura de comptadors a nivell d'idiomes català i castellà, coneixements d'ofimàtica, d'estudis graduat escolar i, molt important, carnet de conduir bé i bé i clar.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Francesc, per la informació. Informació que podeu trobar al web clicfeina.cat i que ens arriba des de l'àrea de desenvolupament econòmic a la primera planta de l'edifici del Moritz. El que farem a aquesta hora és comunicar-vos una defunció. Ha mort el senyor Ignasi Estevez Tolosa. Ignasi Estevez Tolosa. Tenia 92 anys
i vivia al passeig Pi Margall. L'acte d'acomiat serà avui, aquest matí, a les 10 a l'oratori del Tanatori. Descansi en pau el senyor Ignasi Estevez Tolosa, ha mort als 92 anys d'edat. Vivia al passeig Pi Margall i l'acte d'acomiat serà avui, a les 10 del matí, a l'oratori del Tanatori. I per últim recordarem la farmàcia de Guàrdia per avui dijous, dia 22 de gener...
Avui és la farmàcia Brun, que es troba al carrer Puigcerdà número 53, al barri Bonavista, al Mas. La farmàcia Brun la trobareu oberta des d'ara quart de nou del matí fins les deu de la nit. En punt, un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. A veure, recordeu que demà hi ha el tret de sortida, tret d'obertura de la 175a edició de la Fira de la Candelera, que s'ha presentat aquesta setmana ja al programa oficial, però és que aquesta setmana també s'ha presentat la programació ja del Carnaval, que es faran del 12 al 18 de febrer. Sílvia Artés, molt bon dia.
Bon dia. Doncs sí, com marca la tradició, començarà el dijous gràcia i s'acaba el dimecres de cendre. El programa és continuista, segueix les activitats dels últims anys i amb tot l'imaginari personatges del Carnaval Molinenc, la majestat del rei Carles Toltes, el sequit reial comentat pel Vilapobilla, l'aristocràcia, els malparlats, els brugesots...
El cartell també s'ha presentat, té la mateixa estètica dels últims anys, un conjunt de cossos nus que s'interrelacionen, es barregen, canvia la temàtica, com cada any, aquest any vinculat a la temàtica vinculada a Andalusia, la toromàquia i altres estereotips de la zona. Però fins que no es faci l'arribul, l'arribada estelar del rei Carnes, Toltes i tot el seu seguici, no se sabrà exactament com s'enfoca el tema i les sorpreses que hi haurà en aquest carnaval. En parlàvem ahir amb Joan Parellada del Comitè de l'Antifàs.
L'arriba sempre és l'acte que anem modificant, diguéssim, l'anem portant a diferents llocs del municipi i és veritat que també canvia la temàtica, canvia l'arribada de sa majestat, vull dir que tot té un caire com molt diferent cada any i sí, aquest any recuperem la passa a l'Ajuntament com a punt central de la festa. És l'acte, bàsicament, tret de sortir del carnaval, aquí és on ho donem tot.
vull dir que a més a més tot el tema teatral està molt ben estructurat i molt ben pensat i creiem que és el moment on ja desvetllem realment què és el Carnaval, què passa al voltant del Carnaval i què passarà durant aquests dies tan importants i tan festius.
El programa del Carnaval el trobareu al web carnavalmolins.cat. Ja estan obertes les inscripcions gratuïtes per les comparses. S'obrien ahir. Les podeu fer fins al 8 de febrer a l'estat Margarit. O també podeu omplir el formulari que hi ha en aquesta pàgina web. També es pot enviar en correu a comiteantifac.com.
Els tiquets per la nit de la bota al sopar previ al ball de Carnestoltes, després a la Rua, els tiquets a la Sardinada, els podeu comprar també a l'Estanc Margarit i quan comenci tot el carnaval, doncs també en aquesta figura, la patatona que estarà a tots els actes, allà també podreu comprar tiquets.
Molt bé, tornem a la programació d'activitats d'aquest cap de setmana, perquè el Cine Club el que fa és programar per dissabte, demà passat, la pel·lícula Nouvelle Bac a la Penny. És el darrer film de Richard Linklater, que gira al voltant del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Bac, que en concret explica el rodatge, com es va fer la pel·lícula de Jean-Luc Odara al final de l'escapada, considerat un dels films clàssics del moviment i del cinema europeu modern. Pep Berguedà, portaveu del Cine Club, ens parlava de la pel·lícula.
La pel·lícula, això ho explica molt bé, amb molt de respecte, jo diria que està amb una certa voluntat didàctica, perquè quan van sortint tots aquests personatges, sobretot al començament de la pel·lícula, doncs et va posar en fletxetes i t'indica el nom, aquest era el producte total, aquest actor, o sigui, gent, diguem-ne, bàsica i important del que va ser el film.
moviment, doncs te'ls va assenyalant. La pel·lícula, la veritat és que està molt bé, retrata tot això amb molt d'humor, amb molt de realisme, amb molt de coneixement cinematogràfic. El rodatge, la pel·lícula del Godard, que és, diguéssim, un exemple claríssim dels canvis que va suposar en el món del cinema, doncs, aquesta pel·lícula. Doncs la podré veure dissabte a les 7 de la tarda a la PEN i a Entrada a Santràpolis o a la taquilla del teatre.
Seguim, passen quatre minuts i mig d'un quart de nou, anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats, de seguida parlarem d'aquesta proposta de l'aula d'extensió universitària per avui aquesta tarda, dos quarts de set, però ens fixem en demà perquè tenim diverses activitats a la tarda, com aquest recital de poesia que després ampliarem la informació.
Poemes de guerra i por, un canal a pau, amb Jordi Roig i Mònica Mas. Serà una lectura dramatitzada de poemes de diversos autors i que parlen de conflictes bèl·lics. La lectura es fa demà a les 7 de la tarda a la llibreria Cent Vides del carrer Verdaguer. El Jordi i la Mònica ens acompanyaran a partir de les 11 aquí al programa.
per explicar-nos més detalls d'aquest recital. Demà també tenim assemblea de l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila. Recordeu que tenen diversos temes a tractar, entre ells l'elecció de la nova junta directiva i la resta, l'assemblea que comporta anual de l'estat de la tresoreria, les quotes i el pla econòmic, etcètera. Això serà a la Federació Obrera a les 7 de la tarda. També tenim Cinefòrum per Palestina.
Molins, en Palestina, programa per demà a la tarda, el documental Filles de la Nakba, i després un altre que es titula Tenim dret a viure de forma segura. I, de fet, després de la projecció dels dos documentals, faran una xerrada amb Sat Juma, que és protagonista del segon documental. Demà divendres a dos quarts de vuit a la tretze, que està a l'Avinguda València 84.
I, d'altra banda, tenim demà important el pregó d'obertura de la 175è edició de la Fira de la Candelera. Demà a les 8 del vespre, al Teatre del Foment, amb el presentador i actor de doblatge, Salberta Molins de Redes a fa anys, Jordi Hurtado. Entrada oberta i lliure per tothom. Recordeu que aquest cap de setmana tenim diverses propostes culturals en el marc també d'aquest primer cap de setmana de Fira, com, per exemple, Ballada de Sardanes.
Ballada de Sardanes el diumenge, al migdia a les 12, a la plaça de l'Ajuntament, dins dels actes ja de la fira, la grupa programa la Copla Ciutat de Girona, que serà la Copla d'aquesta Ballada de Sardanes de diumenge al migdia.
Recordeu també que s'inaugura una exposició que podreu veure aquestes properes setmanes a la sala d'exposicions de Can Amatller. Sí, és una exposició amb motiu d'aquesta 175a edició de la Fira, que va a les arrels de l'Origen, a Pagès es titula i s'inaugura, es podrà veure a partir d'aquest dissabte i fins al 22 de febrer, a Can Amatller. Molt bé. I el diumenge, recordeu també que tenim proposta, en aquest cas, del SEM,
de la secció de Medi Ambient, que recupera la sortida que no va poder fer la setmana passada, el diumenge. Doncs sí, la secció de Medi Ambient farà aquesta caminada d'uns 6 quilòmetres des de la plaça dels Països Catalans fins a les Llicorelles. És una activitat gratuïta, heu de passar pel local del SEM a apuntar-vos-hi a les tardes, encara avui i demà teniu temps, de quarts de 7 a quarts de 9. Divendres es fan, ells també fan assemblea de socis, a dos quarts de 8 al seu local, divendres al vespre i dissabte a dos quarts de 8,
inauguració de l'exposició amb les fotos dels Premis Clic, les guanyadores i les finalistes, i també lliurament de premis a les persones guanyadores. Molt bé. Recordeu també que tenim proposta de daltabaix amb entrades exhaurides, concert de la Fira, amb Anna Roig i Carles Velda, això serà el diumenge a les 7 de la tarda, però també tenim altres propostes per diumenge, com el grup local de xarxa.
Programa, en aquest cas, l'espectacle de Titelles, Motel d'Insectes. La companyia Cali Teatre serà el Teatre del Foment per fer aquesta obra dedicada, destinada al públic familiar. Diumenge, a dos quarts a sis, com sempre, a la Penny. I també diumenge, torna a haver-hi la discoteca adaptada, el Ballen Party, que organitza Enredat per la Discapacitat. Diumenge a la tarda, de cinc a dos quarts a vuit, al Bacos Molins, una estona de música, de ball, amenitzat pel DJ Jambo Jamvito. Discoteca adaptada, diumenge a la tarda.
I al Foment recordeu que tindrem el tribut a Tina Turner, això serà dissabte a dos quarts de nou del vespre, Simpli de Vest, i el tradicional ball el diumenge a les 6 de la tarda amb Yaki Blu.
6 minuts i dos quarts de 9 del matí, els titulars de la premsa escrita amb el Roger Toset. Roger, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Avui als diaris de paper, més que informar en certes coses es queden enrere, perquè la informació és una altra. El periòdico publica que la mobilitat està al límit sense rodalies i la peixeta tallada, això fins aquí anem bé. Diu que el servei ferroviari es reestablirà progressivament avui, de moment això no és així.
Després de l'accident a la Jalida, en què va morir un maquinista en pràctiques. Puente no descarta un defecte en les vies a Adamuz. El ministre anirà al Congrés per explicar els avanços d'una investigació complexa. Adif rebaixa també l'alta velocitat entre Madrid i València. Els maquinistes convoquen tres dies de vaga. Avui no hi ha cap vaga convocada, però...
tot sembla apuntar que n'hi ha una d'encoberta, en aquest cas serà del 9 a l'11 de febrer. Només veia gent morir, és dolorós, relata un supervivent. El rei demana a Estrasburg la unitat dels europeus davant els Estats Units i l'eurocambra paralitzarà acord amb Mercosur i l'envia a la justícia.
També Trump anuncia un acostament amb l'OTAN sobre Groenlàndia i retira Arancels i Barcelona s'encallen al desplegament de contenidors intel·ligents. El Barça remunta a Praga amb dos gols de Fermín i dos més Dolmo i Lewi, en aquest cas amb un 2-4.
A la Vanguardia també explica que Rodalies reobre avui i això no és així. Parla del govern que fa una crida al teletreball fins demà perquè es recuperi el servei i els mecanistes suposen la reobertura aduint falta de seguretat a la xarxa. I així ho estan demostrant. La P7 queda tallada sinèdia per reparar el mur que va causar el sinistre de Jalida i Puentes sospitar que l'accident de Damus va ser singular i inèdit a Espanya. Trump anuncia un acord amb Rutte sobre Granlàndia.
No concreta els termes de la negociació, però retira l'amenaça d'Arançel dels països europeus i el Parlament Europeu frena el pacte Mercosur i el porta als tribunals. Entrevista Teresa Rivera, vicepresidenta de la Comunitat Europea. Si Europa calla davant Trump, alimenta la por i fermina en carrera el triomf vital del Barça. També a Catalunya el temporal torna a destruir platges i passejos. El diari Ara també expliquen aquesta represa, que de moment no és així, de Rodalies,
I parlant del minut a minut després del xoc de Damuz, les causes, la investigació detecta marques a les rodes de cinc vagons de lírio accidentat. Trump topa amb el malestar europeu i retira els aranzels i les renovables lideren la generació d'electricitat a la Unió Europea per primer cop. També a la Champions, al Barça goleix a Praga i s'acosta al top 8. Al punt avui, parlant d'un país fora de servei, el tall preventiu d'un tram de la P16 suma l'aturada del servei de trens de Rodalies mentre els maquinistes convoquen vaga del 9 a l'11 de febrer.
Parlen també Lluís Simón el dia d'ahir. Benvinguts al col·lapse. El govern tanca rodalies per seguretat i paralitza el principal sistema de transport del país. Hi ha crònica de Gemma Busquets, l'encant i singularitat del patrimoni, i de Jordi Camps, no només el pintor de les cases del riu.
A l'esportiu, el Barça guanya a l'Eslàvia per 2 a 4 i té més a prop el vuitè lloc i entrevista a Salvador Signas com a partí sap de l'avui del País Valencià per ensenyar a dir nosaltres, diu, m'han trencat el vidre del cotxe.
Bé, doncs ens queden tres minuts per arribar a dos quarts de nou del matí. El que fem ara és acabar de completar la informació amb els diaris digitals abans de poder saludar l'Eulàlia Vintró i parlar d'aquesta xerrada de l'aula d'extensió universitària. Endavant, Sílvia. Bé, doncs tots els diaris s'encapçalen i tenen bona part de les seves notícies centrades en la situació d'avui de Rodalies. S'actualitza la informació més enllà del que diuen els diaris de paper, que deien que avui es reprendria la circulació, doncs tots donen l'última hora d'aquest tema, també de la situació...
de l'accident que hi va haver a Còrdoba. A l'última hora, Nació Digital, per exemple, ha parlat d'aquests trens aturats a les andanes en aquesta reobertura fallida de Rodalies i la vaga de gel dels maquinistes. Avui Catalunya comença sense senyals a reobertura del servei de Rodalies per motius operatius, tot i l'anunci que va fer ahir el govern.
Sembla que els maquinistes esperen instruccions, són al lloc de feina, però no arrenquen. A diverses estacions hi ha els maquinistes desplegats, però no treballen, esperen instruccions dels sindicats. Alguns maquinistes informen que no tornaran a la feina abans de les 11 del matí, mentre les estacions de Renfa informen que el servei està aturat per causes operatives. Catalunya Ràdio ha avançat que alguns maquinistes...
estan transmetent als informadors que no tornaran a la feina abans de les 11, quan està previst que s'acabi la reunió del govern a l'estació de Sants, aquesta reunió entre els sindicats i el govern que s'està fent a l'estació de Sants fins que no s'acabi, i segons els resultats diuen que no reprendran la feina a partir de les 11.
De veure, de moment es recomana que s'utilitzin serveis alternatius i també aquesta vaga, que ja ho deien també els de paper, vaga sectorial, en principi del sindicat espanyol, els dies 9, 10 i 11 de febrer, per reclamar mesures que garanteixin la seguretat ferroviària després d'aquests accidents que hi ha hagut. Anem a Montpuncat, canviem de tema.
Es destaca el malestar a la secció d'esports de TV3, que ha fet un comunicat al Consell de Professionals de TV3, comunicat contundent contra el FanZone, aquest programa que es fa des del Foment, que es fa en directe o en alguns casos gravat des del Teatre del Foment. Un cop a la setmana us ho hem explicat. Gerard Romero.
és el que està al capdavant d'aquest programa. Té la intenció de captivar els colers amb l'emissió d'aquest programa. Fanzón canalitza l'actualitat del Barça i que s'emet en Print Time a TV3. Les audiències han estat bastant discretes les dues primeres setmanes d'emissió, però el pitjor és que la seva creació sembla que ha fet enfadar els professionals del Consell...
de professionals de TV3 en un comunicat sense precedents lamenten que s'hagi menys tingut el Departament d'Esports amb la decisió de contraprogramar i bandejar el programa 11 per beneficiar el programa de Gerard Romero que recorden es tracta d'una producció externa.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
L'Aula d'Extensió Universitària organitza una nova xerrada avui i aquesta tarda, com sempre, a dos quarts de set a la Sala d'Actes de la Federació Obrera, adreçat a socis i sòcies de l'Aula. Avui parlaran del llegat del món grec, és el tema de la conferència, que anirà a càrrec de l'Eulàlia Vintró Castells, l'Eulàlia Vintró, llicenciada i catedràtica de Filologia Grega per la Universitat de Barcelona.
va obtenir el doctorat de Filologia Grec amb la seva tesi sobre Medicina Hipocràtica i es va dedicar a la docència universitària, tot i que molts de vosaltres segur que la recordeu per la seva trajectòria política als anys 70, 80 i 90, principalment, tant al Congrés com també, sobretot, a l'Ajuntament de Barcelona. Doncs bé, avui serà aquí Molins de Rei per parlar del llegat del món grec i avui ens acompanya i li agraïm moltíssim uns minuts al telèfon. Eulàlia Vintró, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Què tal, com estem? Bon dia, no acaba de fer-lo. No acaba de fer-lo, no. No, no, no, està plovent aquí a Molins de Rei, de moment, eh? I a Barcelona també. I a Barcelona també. Per cert, parlàvem de la trajectòria política, no sé si Eulàlia Vintrón enyora la política o tal com està el context actual, doncs millor dedicar-se a parlar d'aquestes coses interessants també del món grec i de la docència.
Bé, personalment m'interessa més el món grec, però m'ha interessat tota la vida, és la cosa que continua, però segueixo mirant què passa per la política, tot i que ja fa molts anys que em vaig quedar al marge. I aquest interès per tot aquest món grec, va venir per alguna motivació en especial de començar-s'hi a interessar?
De fet, perquè quan jo estudiava de xinerat, vaig estudiar grec, vaig fer lletres, i la professora que vaig tenir en aquesta assignatura, la veritat és que em va animar i em va insinuar i em va ajudar, que... Va ser una orientació acadèmica. Sí, molt bé. Que important que són aquests professors i professores que motiven per un tema d'interès.
Jo crec que sí, que en el món acadèmic és molt important que el professorat sigui capaç
de motivar els alumnes que es poden interessar per la matèria que ells expliquen. Molt bé. I a partir d'aquí, com dèiem, llicenciada en filologia grega, doctorat en filologia greca amb la tesi Medicina Hipocràtica, que aquí tenim ja un nom propi important pel llegat grec que vol parlar de Hipòcrates, però com es planteja o com anirà aquesta xerrada d'avui? Com l'ha plantejat l'Eulàlia Vintró?
Bé, jo intentaré explicar sobretot la part més cultural, que és el que jo he conegut més, evidentment en aspectes com la matemàtica i com aspectes científics, la medicina. El món grec també ha estat molt important, però si has de fer un resum en tres quarts d'hora sobre el llegat del món grec, jo crec que pel conjunt de la ciutadania
és més interessant tot el que fa referència al món de la literatura, de la història, de la religió, és a dir, tota la tradició grega que ha influït tantíssim i que segueix vigent en el món occidental. Tot i que ara que esmentàvem la política, també un dels punts importants és que va ser el primer model, amb tots els matisos i imperfeccions que fos, de democràcia, no?
D'organització acadèmica i... Exacte, sí, sí. El món polític és també un món absolutament influencial pel que va significar l'organització dels grecs. Els grecs dels segles vuitè, abans de Cris, fins a la Riu...
l'arribada de la religió i del catolicisme i del cristianisme, vaja. Va ser absolutament fonamental en l'organització del món grec i romà, que és la base de la cultura occidental europea. Correcte. I de tots els noms propis que n'hi ha, i molts, en tots aquests camps i disciplines, l'Alia Vintró qui ens destacaria per posar-nos alguns exemples?
El primer que destacaria seria Homer, tot i que sigui un personatge que segurament l'hem fabricat nosaltres, però que representa l'organització de la poesia homèrica, és el primer aspecte cultural fonamental.
del món grec, i després jo destacaria els tràgics, Esquils, Sòfocles, Destacaria l'historiador, que va ser Arudot, els bons historiadors, Arudot i Topsígides,
I després els filòsofs que també han estat importantíssims. I tant, sobretot... Tenim una tradició absolutament espectacular i que et salten hores per poder-ho explicar tot, oi? Sí, sí, sí. Tens molts anys moltes assignatures i no...
Correcte, perquè de filòsof ja podríem parlar-ne tota una tarda, però en tot cas aquest trident de Sócrates, Plató i Aristòtil, suposo que és... Evident, evident. Sócrates també és el primer personatge i Aristòtil i Plató, Plató i Aristòtil, si ho diuen d'una manera cronològica, són també fonamentals i segueixen sent influents el dia d'avui.
Dèiem també en el camp científic, suposo que aquí podríem destacar, per exemple, Pitàgores, no?, quan parlem de matemàtiques. Evident, de les matemàtiques, sí, sí. I el propi hipòcrates quan parlem de medicina. Correcte. És un aspecte fonamental. Sí, sí, sí. No, no, és a dir, miris el que miris que surten sempre personatges absolutament significatius i realment molt rellevants.
Correcte, i la petjada que han deixat també aquí al nostre país, més enllà de totes aquestes disciplines, com per exemple la part d'Empúries i altres aspectes també. També a Catalunya tenim una tradició cultural molt fonamental i Empúries és un lloc que avui és immensament visitat, perquè com que està al mig de la Costa Brava, la Costa Brava té molta tradició,
amb moltíssima gent cada dia al llarg de l'estiu i sobretot també a l'hivern van a visitar el que són unes ruïnes molt ben conservades i molt ben cuidades i de les que falta encara explotar molta cosa perquè les ruïnes són molt més grans de les que estan obertes tot i que la part que no està oberta és la part romana
Correcte. Per tant, són moltíssimes coses, Eulàlia, que per tant devem els nostres avantpassats helènics, no? Segur, segur, segur. És a dir, jo, quan començo a explicar-ho, a les classes jo vaig començar fent classes de bachillerat, però després ja vaig quedar-me a la universitat i segueix aventi, curiosament, pràcticament els mateixos alumnes, evidentment avui hi ha molts més alumnes universitaris que els que hi havia quan ja vaig començar a estudiar
l'any 62. Però l'any 65, que és quan vaig entrar a Clàssiques, érem una cinquantena a cada curs, i en aquest moment segueix havent-hi la mateixa cinquantena. Efectivament, hi ha molts més alumnes universitaris que a la meva època, però un cert grup d'estudiants que segueixen interessats, però que representa l'origen de la cultura i de la...
tradició científica, històrica i literària nostra, doncs segueixen amb ganes de conèixer com van.
Molt bé. I ara, aquesta experiència, com la valores? Suposo que deus haver anat a diverses aules d'extensió universitària per arreu del país. Què et sembla, doncs, aquesta iniciativa? La veritat és que sí. Ara hi ha temps que... Bueno, potser fer un parell d'anys. Sí. Al començament jo vaig deixar la política i que era bastant més jove del que soc ara. Sí.
No, perquè els anys influeixen, eh? Clar, sí, sí, sí. Però els primers anys que vaig deixar, que va ser al començament del segle XXI, anava dues o tres vegades cada curs a diverses...
entitats catalanes que em demanaven que els expliqués la tradició cultural grega de diferents formes, a vegades més específicament en literatura o en un autor, altres vegades en l'aspecte general del llagat grec. I la veritat és que vaig trobar a tot arreu que vaig anar un complit d'un centenar més o menys de persones
que s'interessaven pel que passava i que després en el diàleg que fèiem preguntaven coses. I veies que en la tradició de la gent gran seguia haver-hi aquesta afició pel món cultural grec i també a vegades per ruma. Sí, molt bé. L'altra cosa és la llengua grega, que nosaltres vam fer un any a l'institut i la trobava una mica complexa i complicada.
No és fàcil. No és fàcil, eh? Amb això estic absolutament d'acord. Però una vegada has superat l'alfabet, perquè esclar, la primera cosa que et passa és que quan tu estudies francès o anglès o alemany tens la mateixa llengua que tens ara, no? Si estudies russia també tens aquest mateix...
primer punt de trobada, aquesta primera sorpresa. Però una vegada s'ha assumit l'alfabet grec i ja llegeixes el grec amb normalitat, la llengua no és tan difícil, però al primer moment costa que hi entri, però una vegada hi entres,
I és clar, hi ha una altra part que també per a nosaltres és complicat, que és que hi ha una declinació, no? És a dir, que les paraules no es diuen totes iguals. Si és un subjecte es diu d'una manera, si és un complement directe es diu d'una altra, si és un complement circumstancial també. Per tant, has d'entrar en un ritme de sintaxis que normalment quan tu utilitzes la llengua pròpia
no fa servir. Alguna vegada assumeixes això, a la gent li agrada. I el grec no és difícil. No és una llengua. No, de debò, un cop has assumit aquestes dues coses, les declinacions i l'alfabet, la llengua no és difícil. I a més és literàriament molt bonica.
Molt bé, doncs no desvalem més coses d'aquesta xerrada. Us animem, socis i sòcies, a l'aula d'extència universitària. Avui, aquesta tarda, dos quarts de set a la sala d'actes de la Federació El Llegat del Món Grec, a càrrec de l'Eulàlia Vintró. Eulàlia, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta hora del matí i que vagi molt bé la xerrada aquesta tarda. Molt bé, estic encantada de venir. Un plaer, gràcies i fins la propera, que vagi molt bé. Adeu, bon dia i bona hora. Tres minuts i tres quarts de nou.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil! T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla!
A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem. Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
On et sents millor, aquí o aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Mmm! Aquesta mamalada és boníssima. La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012A. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble.
Em sembla molt bé. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies. Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera Rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el llets i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música en 8 mil·límetres amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Continuem en directe al Bon dia i bona hora d'aquest dijous 22 de gener. Són tres quarts de nou del matí i és el moment d'escoltar l'apunt del dia. Els dijous, com sempre, ens n'anem cap als Estats Units per escoltar les reflexions de l'Anna Martínez Mercader, que la tenim vivint i treballant a Madison a l'estat de Wisconsin. Què tal, Anna? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Aquesta setmana us vull parlar una mica de dieta i nutrició.
Si us heu preguntat mai quin és el problema amb la dieta que molts americans tenen? Molta gent pensa que el problema és el menjar ràpid. I tot i que és veritat que és molt accessible per la majoria, jo crec que el problema va més enllà. Sabíeu que hi ha moltíssims ingredients dietitius que s'utilitzen en productes del dia a dia aquí, però que estan prohibits o regulats a Europa? Aquests són alguns exemples.
El primer i probablement el més conegut és el xarop de plat de moro. És un adulcorant que ve del midó de plat de moro i que normalment s'afegeix a begudes carbonatades com la Coca-Cola, la Fanta i també altres productes per fer-los tastar més dolços. El consum del xarop de plat de moro està relacionat amb risc d'obesitat, diabetes, malalties del cor, entre altres.
Un altre exemple són els colorants sintètics o artificials. Un dels productes típics on podeu trobar aquest tipus de colorants és els cereals. És veritat que els colorants artificials no estan completament prohibits a Europa, però sí que estan molt més regulats que als Estats Units, on sabem que estan relacionats o poden causar càncer. Un altre exemple és l'hormona de creixement bovina.
Aquesta hormona s'injecta a les vaques per estimular i incrementar la producció de llet entre un 10 i un 20%. Aparentment no sembla tenir cap relació amb problemes de salut per a les persones, però redueix la fertilitat dels animals. L'últim exemple són els olis hidrogenats.
A Catalunya tenim molta sort de tenir oli d'oliva. Als Estats Units hi ha una llarga llista d'olis vegetals que estan dissenyats per millorar la durada, l'estabilitat i la textura dels productes. Aquests olis poden causar problemes del cor, morsadius. Què en penseu? És un problema d'opció o de legislació? Cuideu-vos molt i fes la senyora diner.
Molt bé, fantàstic. Doncs moltes gràcies per, com sempre, les teves reflexions, Anna, que tinguis una bona setmana. I ens queden 12 minuts per arribar en aquests moments a les 9 del matí.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dijous. Quan acabem el Bon Dia i Bon Hora, com sempre, això és a les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una amb la companya Silvia Artés, i després tenim el programa quinzenal Cairós, el programa de l'Església Evangèlica, que ens presenten la Dolors Prieto i el Joan Dionís, habitualment, entre dos quarts d'una i la una. I d'una a dues, la remissió de l'etapa reina, el programa dedicat al món del ciclisme d'aquesta casa, amb el Lluís Àries, el Roger Castillo, el Sergi Soleil i el Marc Vives.
A partir d'aquí tenim el misteri de la vida amb la Sílvia Morós
entre les 6 i les 7 de la tarda, aquest és també un programa quinzenal, i a les 7 la Virginia Drum i tot el seu equip agafa el relleu amb el cafè Drum entre les 7 i les 8 del vespre. A les 8 tenim el programa Molins Connection. Què és aquest programa? Doncs es dedica bàsicament
a parlar dels esports americans. Amb l'Antonio Valverde, l'Ivan, el David, i amb el seu bon rotllo, com sempre, entre les 8 i les 9 els podeu escoltar. Entre les 9 i les 10, el Joves en Antena, aquest programa que hem incorporat a aquest curs, amb l'Alí Artís i el Conrad Font,
A les 10, el món en flames, el programa d'història i sobretot de la Segona Guerra Mundial, el món en flames amb el Ramon Canal, programa també quinzenal, Segona Guerra Mundial i sobretot també l'ascens i l'evolució de l'Alemanya nazi. Quan comença la nit, programa que ens presenta la Fermina Recio entre les 11 i les 12 i a mitja nit repetirem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora que farem d'aquí una estona.
amb el Joan Domènech, amb la Mercè Txarres, amb el Manel Cordero, amb la Nati Bufill i el Josep Vinyets, avui amb la baixa de la Núria Rubió. Podreu tornar a recuperar la tertúlia de mitja nit fins a la una de la matinada. A la una, connexió Micat FM. Fins demà a les set del matí que tornem amb la programació pròpia amb el Pere Païssa i el programat La Tenora.
Seguim, 10 minuts i les 9 del matí. Anem a fer un repàs a la programació de la televisió, el més destacat, abans de saludar el Dani Pascual. Endavant, Roger, quan vulgués. Doncs, com sempre, comencem amb les pel·lícules, les que podem veure a la televisió en obert. A dos quarts d'onze tenim la pel·lícula Desafió Total a Vimat, de l'Anne Wisman. No és el Desafió Total de Roswell Senegas, sinó que, com tant Colin Farrell i Kate Bakinsale, també Jessica Biel i Bryan Cranston,
És una pel·lícula del 2012 americana i canadenca de ciència-ficció que dura dues hores. Benvinguts a Recall, l'empresa que pot transformar els somnis en memòria real. Tot i tenir una dona bellíssima que estima el Douglas Quaid, el qual treballa en una fàbrica, vol fer un viatge mental per escapar de la seva vida frustrat. Per tant, entenc que això és un remake de la pel·lícula original Desafió Total.
A tres quarts, doncs, a Divinity. 50 sombres de Grey, de Sam Taylor-Johnson, amb Dakota Johnson i Jamie Dornan, també Jennifer Hill i Eloise Manford, entre molts altres actors i actrius. És una pel·lícula de gènere romàntic, bastant pujadeta de tot. També s'ha de dir, americana, del 2015, que dura dues hores. Anastasia Steele és una estudiant...
d'últim curs de literatura de la Universitat de Washington, a Seattle. La seva millor amiga i companya de pis, Kate Kavanagh, li demana que entrevisti l'empresari Christian Gray, milionari de només 27 anys.
Poc abans de les 11, a Factoria de ficció, tenim la pel·lícula de Nick Cassavets, que és una grandíssima pel·lícula, John Q, amb Gabriela Oltin i el protagonisme absolut de Denzel Washington, també Kimberly Ellis, un drama del 2002, americà, que dura dues hores, mentre es juga un partit de baisbol, el petit mai que es desmaia...
i el traslladen a l'hospital. Allà, els pares descobreixen que el nen necessita un transplantament de cor urgentment, i allò típic dels americans, l'assegurança del protagonista no ho cobreix. Seguim. La quarta proposta és a les 11. A la sexta, John Wick, de Chad Stalski, amb Keanu Reeves i Michael Nickbees, també Alfie Allen i Willem Dafoe, una pel·lícula...
que és d'acció d'una hora i mitja, és americana, anglesa i xinesa del 2014. John Wick, un assassí a sou retirat, decideix venjar-se dels gàngsters que li van treure tots. I a les 11 de la 1, l'última proposta, la piel del tambor de Sergio Dow, amb Richard Armitage i Amaya Salamanca, també Paul Gifoil i Paul Freeman...
I també Rodolfo Sancho, pel·lícula espanyola del 2022, és un thriller que dura dues hores. Estem a Ciutat del Vaticà, 1995. Un hacker informàtic entra a l'ordinador personal del papa deixant-li un missatge a qui assegura que l'església de la Mare de Déu de les llàgrimes mata per defensar-se. Intrigat, el Sant Pare coordena que la qüestió s'investigui. Monsenyor Espada assigna la missió al seu millor agent, el sacerdot Quart, que posseix una llarga experiència en els afers foscos de la Santa Seu.
Doncs vinga, ja hem posat sobre la taula les pel·lícules. Seguim i ho fem amb els programes. Avui no hi ha gaire cosa a la televisió a nivell de programes. A les 9 al 33 tenim el programa Gran. El 1961, Stan Lee, escriptor i editor de còmics nord-americà, figura històrica i ment creativa darrere de noms com Iron Man, Thor, Spider-Man, Daredevil o la Patrulla X, va fer una última proposta abans de deixar per sempre el món del còmic. Els quatre fantàstics.
Era una família atípica de superherois, gènere que havia tingut la seva esplendor als anys 40. Amb aquest argument innovador i l'ajuda del dibuixant Jack Kirby es va crear les bases de l'univers Marvel, és a dir, el naixement de l'univers de ficció més conegut arreu del món. D'això tractarà avui el programa Gran, el 33 de les 9 del vespre. A tres quarts d'11 l'hem vist a moltes hores, aquest programa que es fa en directe...
Habitualment, des d'aquí, des de Molins de Rei, el FanZone, que en parlàvem avui, precisament perquè el Consell Professional de TV3 no està molt content amb tot el que estan fent per intentar que aquest programa funcioni, que està basat, ja sabeu, en l'actualitat esportiva des d'una òptica diferent i relaxada, si bé el Barça n'és el protagonista, també l'espai cobreix les últimes notícies d'altres clubs, com l'Espanyol, el Girona i el Real Madrid, i també es parla dels principals equips de la Champions League.
S'aborden altres esports, com el bàsquet, i cada lliurement està retransmès en directe des del foment cultural i artístic de la nostra vila. Té un tema principal com a fil conductor i uns convidats destacats. Serà 3 quarts d'11 avui al FanZone. I a les 11.04, Horizonte, el programa analitza l'accident ferroviari de la Muz, que ha provocat nombroses víctimes mortals, 43 que ja en portem,
i ferits, i així com la investigació de les causes, juntament amb la participació d'experts generalistes. A més, aborda el descarrilament d'un tren a gelida a qui apropi les seves conseqüències. I amb això acabem, Oriol, aquest rapàs. Molt bé, doncs, fantàstic. Moltíssimes gràcies, Roger. I ens queden ara mateix quatre minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
És el moment de la recomanació cultural del dia. Si avui és dijous, parlem de teatre, i ho fem acompanyats del Dani Pasqual, que és el conductor del programa Tot Teatre, d'aquesta casa, des de fa un grapat de temporades. Els dilluns 8 a 9 del vespre podeu escoltar en primera audició, divendres de 1 a 2 del migdia en reemissió. De l'actualitat teatral ens destaca aquesta proposta avui. Què tal, Dani? Bon dia.
Bon dia, Oriol. Bon dia a tots, totes i totis. Foscor, llams i trons. Crits. Amb només aquests ingredients arrenca El casalot, la nova obra escrita i dirigida per Sergi Berbel, que podeu veure fins al 22 de febrer al Teatre Gaudí de Barcelona.
L'escenari, situat al mig de la sala, promet una experiència per als espectadors més atrevits que, si s'atreveixen a baixar de la grada i seure a la fila zero, tindran l'oportunitat d'endinsar-se literalment a dins del casalot. Què hi fan dues dones en una casa antiga, tètrica, aïllada de la resta del món? Quina relació hi ha entre elles? Per què de tant en tant canvien de nom i de personalitat?
Per què tenen por l'una de l'altra? Per què no poden escapar-ne del tot, per molt que ho intentin? I, encara més, què hi ha més enllà d'aquelles parets fosques? Perquè dins del casalot lira i regna plaer. El casalot és un exercici delirant sobre l'impossible. El terror és un escenari de teatre.
S'hi tracten temes com el poder, l'ambició, la codícia, l'amor, el desamor, la família, la bogeria, l'expressió de l'exterior, la lluita per la supervivència i, per damunt de tot, la violència incontenible, inesgotable que la societat arqueceix sobre les persones. Tot i que El casalot és la primera peça teatral de terror del Belbel, fa molt de temps que l'autor està interessat en aquest gènere.
Ho va fer quan va dirigir La dona incompleta de David Plana a la Sala Becker l'any 2001 i poc després amb l'experiment narratiu de l'hivern. Fa 20 anys que vaig començar a escriure al Casalot, com un homenatge, ens diu el Sergi. Sobretot, què s'ha fet d'haver vigent de 1962 la pel·lícula de Robert Aldrich? Però no havia deixat quan vaig començar a dirigir el Teatre Nacional de Catalunya.
El Casalot proposa un joc al·lucinant, ple d'atenció i també d'un cert humor per a dues actrius tot terreny i per a espectadors hàbits d'emocions fortes i intenses. El Casalot, text i direcció del Sèrgio Belbel, les actrius la Gemma de Ossades i l'Anna Carreño, és un thriller de 90 minuts més o menys en català per majors de 6 anys.
de dijous a dissabte a dos quarts de nou, del vespre i diumenge a les cinc de la tarda. Que la gaudiu a tope, que tingueu un molt bon cap de sana i bon dia i bona hora.
Moltes gràcies, com sempre, Dani, per la teva recomanació. Ens queden pràcticament mig minut per arribar a les 9 del matí. Ens aturarem per escoltar les notícies d'aquesta hora. De seguida tornem per la cançó del dia, escoltar la cançó del dia amb el Miquel Bofill, la tertúlia d'actualitat. Recordeu que avui ens visita l'alcalde de la vila, l'alcalde Xavi Paz, entre les 10 i les 11...
Per tant, també us animem a participar. I a partir de les 11 parlarem de poemes de guerra i por, aquesta proposta que tenim demà a les 7 de la tarda a la llibreria Cent Vides amb el Jordi Roig i la Mònica Mas. Parlarem del Parc Natural de Collserola i el Josep Ferrer ens portarà a Andorra. Tot això fins les 12 del migdia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. El servei de Rodalies continua de moment sense funcionar i probablement no funcioni tampoc avui, tot i que ahir s'informava que reprendria progressivament el servei a partir de les 6 del matí. El retard s'atribueix a que un gruix important de maquinistes no ha assistit avui al seu lloc de treball i se'ls obrirà també un expedient. Ho ha explicat fa uns minuts al comissionat de la Generalitat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias, a la sortida de la nova reunió del centre de comandament.
Aquest dematí, a l'hora d'incorporació i d'inici del servei, una part important dels maquinistes no s'han incorporat al lloc de treball i, com a conseqüència, el servei ferroviari no s'està poguent prestar.
Recordem que el sindicat SEMAF va advertir que convocaria una vaga general al servei fins que no tinguessin la seguretat que les vies estan en condicions per circular-hi. Segons govern, existeix un informe ja de la companyia que en garanteix el bon estat. I anem a conèixer ara quin és l'ambient precisament a les estacions afectades, a les estacions de Rodalies. Anem concretament fins al Prat, on hi tenim el nostre company Lluís Rodríguez. Quina és la situació? Bon dia.
Què tal? Bon dia. L'estampa és la mateixa que ahir. L'estació està tancada i barra del pas amb persones que informen a qui s'apropa que encara no hi ha servei de tren i que busquen, per tant, mitjans alternatius. Avui moltes persones, de fet, ja no han anat al tren, han optat ja per aquestes alternatives, entre les quals hi ha la línia 9 del metro en el seu tram sud.
Vinc del Clot i treballo aquí al Prat i avui ja he vingut directament aquí perquè sabia que no funcionava i crec que fins al dilluns ja no intentaré agafar el tren. És una desgràcia el que ha passat, però és que cada dia és un drama, quan no és una cosa o una altra. Vull dir, mai funciona bé, mai.
Ho tinc més ràpid de venir amb tren, avui he hagut d'agafar el metro, i esclar, he trigat més, i a més a més un tren col·lapsat. I ahir vaig haver de gastar un taxi per arribar fins a la feina, i avui amb els meus germans hem coordinat per baixar amb cotxe, perquè avui la Renfi continua anant bastant malament. També des de la BB s'ha augmentat la freqüència de pas dels busos interurbans que connecten el conjunt del Baix Obregat. Gràcies, Lluís, estarem pendents. Bon dia. Bon dia.
I, de fet, el retorn a la normalitat es preveia de forma esglaonada. Quedava exclòs i queda el tram afectat per l'accident del tren de l'R4 entre Martorell i Vilafranca del Penedès, que es cobrirà per carretera. A més, també es mantindran avui aixecades les barreres del peatge de la C32 i s'ha demanat a les companyies d'autobús que augmentin l'oferta de les línies. A banda, l'APC, recordem, està tallada en sentit sot entre Martorell i Sant Sadorni de Noia per risc d'esfondrament a la zona de l'accident.
I a banda pel que fa a la resta d'afectacions en carretera, dia complicat. Una avaria provoca circulació intensa. La B40 abrira amb un carrer tallat i també afecta a la P7. A Santa Perpètua de Mogoda, en sentit Girona, amb dos carrils tallats. També hi ha afectacions, encara a Girona, per les inundacions de l'altre dia que tallen moltes carreteres. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts de les 9.00.
Informació local. Demà divendres hi ha un recital de poesia, poemes de guerra i por, un cant a la pau. Es donarà terme a la llibreria Cent Vides i els encarregats de fer aquesta lectura dramatitzada de poemes de diversos autors, tant de casa nostra com d'altres indrets, són Jordi Roig i Mònica Mas. Llegiran poemes sobre...
Un tema bàsic són els conflictes bèl·lics. Poemes de guerra i de por, demà divendres a les 7 de la tarda a la llibreria Cent Vires del carrer Verdaguer, entrada lliure. I també demà a dos quarts de vuit hi ha cinefòrum per Palestina que organitza Morins en Palestina. Veurà la pel·lícula, el documental Filles de la Nakba i també el documental Tenim dret a viure de forma segura. Un cop s'hagi fet la projecció hi haurà una xerrada col·loquia amb Shad Juma, que és el protagonista d'un dels dos documentals.
Demà divendres al local de la 13, a l'Avinguda València 24, a dos quarts de vuit del vespre. I també demà, a les vuit del vespre, al Teatre El Foment es fa el pregó inaugural de la 175a Fira de la Candelera, que en guany va càrrec de Jordi Hurtado Torres, presentador de televisió, acta de doblatge i establert a Molins de Rei des de fa anys. L'acta té entrada lliure, entrada gratuïta demà a les vuit al Foment per seguir El Pregó, que també podreu seguir des de casa a través de Ràdio Molins de Rei.
I diumenge, dins el programa de la Fira, la grupa organitza una ballada de sardanes amb la Copla Ciutat de Girona a les 12 del migdia a la plaça de l'Ajuntament.
Recordem la defunció del senyor Ignasi Estevez Tolosa. Tenia 93 anys i l'acte de comiat serà avui, avui dijous, aquest matí, a les 10 al Tanatori. I la farmàcia de guàrdia avui és la Brun, que està al carrer Puigcerdà 53, al barri Bona Vista. Ràdio Molins, també, la ràdio nostra, 91.2.
Us agradaria saber més sobre la història de la primera meitat del segle XX, sobre Hitler i l'alemanya nazi, i com ells van abocar el món, el major conflicte bèl·lic i el genocidi més gran mai vist? Doncs aquí intento explicar-ho tan bé com sé.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil, però a molir jove tens un espai on pots fer un confiança.
Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Si busques un programa on la música amb veu de dona sigui la protagonista, el quan comença la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions, o quan comença la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música amb veu de dona.
Quan comença la nit, amb Fermín Arrecio. Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra 91.2
La cançó del dia, amb Miquel Bofill. Bon dia, bona hora i bon dijous. Cada any, el 22 de gener, comença la Setmana de Mozart a Salzburg, una celebració internacional que honora el genial compositor que va néixer en aquesta ciutat el 27 de gener de 1756 i que aquest any es celebra el seu 270 aniversari del seu naixement.
Escoltarem una part del primer moviment, Alegro Maestoso, de la Sinfonia Concertant. Es diu així perquè combina la grandiositat d'una sinfonia juntament amb dos solistes, un violí i una viola. Espero que la gaudiu. Que tingueu un bon dia.
Música
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit
Bona nit.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia d'actualitat d'aquest dijous 22 de gener de 2026 la compartim amb la Nati Bufill. Hola, Nati, bon dia. Molt bon dia. Com has dit que estaries ja al final d'en tanta pluja? Em sortirien membranes interdigitals. Et sortiran membranes, eh? Marcia Charles, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia amb una mica de veu deteriorada, oi? Sí, ja fa temps. Ja fa temps. M'han orientat dient que parli a poc a poc. Val, parla a poc a poc, doncs. I regeix.
I que si fos més jove m'enviaré a la logopèdia. Però no podem anar a la logopèdia. Ja no, ja no. Mai és tard. Joan Domènech, bon dia. Bon dia a tothom. I Josep Pinyets, bon dia. Molt bon dia. Avui la Núria Rubió no ens pot acompanyar i el Manel suposo que arribarà... Suposo que està mig camí. Està mig camí, eh? Doncs amb aquesta situació comencem.
Em sap greu perquè la peça que ens ha triat el Miquel Bofill durava 12, pràcticament 13 minuts, en aquest homenatge a Mozart, i convidava amb aquest temps, potser, d'escoltar-la tota, però si no haguéssim començat la tertúlia, potser dos quarts. I tampoc cada. Tampoc es tractava. Amb aquesta setmana que diu que fan dedicada a Mozart a Salzburg. Heu estat a Salzburg? Sí. Sí, és molt maco. Ens ho recomaneu? Sí, és molt maco. Però és important no anar-hi, diríem...
de pressa com la teva veu, a poc a poc exacte, o sigui Salzburg és per gaudir-lo molt a poc a poc, passejant com si passejessis per la Rambla passejant carrerons d'allà i aquelles placetes interiors entrar i sortir sense pressa
Sí, molt bé. Ara ens arriba... I es respira... Es respira Mozart. Sí, sí, perquè a més hi ha bombons per tot arreu. Els bombons aquells Mozart a totes les botigues. A bombons per menjar? Sí, són uns bombons especials. Estan rodejats amb plata i la careta del Mozart allà al mig. Llavors hi ha xocolata i a dintre ens sembla que són festucs.
Sí, algú de fruit sec, sí. Bé, hola Manel Cordero, bon dia, bona hora. Sorry to be late. No, no preocupis. Mai és tard. Mai és tard. I benvingut. Si penseu que la pluja m'encongeix, o no sé. Bé, aviam que anem actualitzant la informació pel que fa a la mobilitat. A les 8 del matí se segueix insistint des de fa una hora que Rodalies de Catalunya...
Està sense servei, sense servei ferroviari, a totes les línies per causes operatives. Segueix dient que durant el dia d'avui es reprendrà el servei de rodalies i regionals, després que ADIF hagi supervisat i garantit la seguretat de la xarxa, però de moment aquesta és la situació.
Hi ha reforç al servei de busos interurbans, els ferrocarrils de la Generalitat també han reforçat el servei, sembla ser, i hi ha també algunes qüestions o observacions que feia el govern de la Generalitat aquest matí, com que es mantenen obertes les barreres de la C-32,
i que també s'eliminen les limitacions a les zones de baixes emissions. Recomanen buscar també els serveis alternatius a través d'aquest web canabilitat, mouta.gencat.cat, i pel que fa al reforç dels ferrocarrils de la Generalitat, això vol dir que han augmentat la freqüència...
en la línia del Vallès i del Llobregat, en aquest cas fins a Martorell. Aquesta és la situació a hores d'ara, tot i que, com bé sabeu, s'havia explicat ahir al vespre que avui arrependria de forma esglaonada la circulació de trens, i no ha estat així, i veiem també imatges de Sants, ara...
de TV3 i d'altres estacions, doncs, que hi ha, tot i que hi ha informadors, s'ha de dir, però que, doncs, genera molts dubtes aquesta situació, que, doncs, d'altra banda, també hi ha gent que ja està opinant al respecte, i si us sembla bé, doncs, podríem començar per aquí, de si és seriós o no anunciar que...
que es reprendrà el servei i, finalment, no fer-ho. De moment, a hores d'ara, encara no està... Però és que aquí hi ha molt... Això demostra la marca de coordinació. Teòricament, per tot el que aquest matí he anat escoltant, és una vaga encoberta. Correcte. Això, la veritat, que no ens aixequim la camisa, perquè sí que realment...
Jo penso que és bo i s'ha de saber quan hi ha aquestes pluges que es pot malmetre tot el que és el recorregut de les vies, vull dir, tenim sistemes, sigui dron, sigui el que sigui, com per poder-les revisar. I això preval per sobre de tot. Però, clar, si resulta que diuen que sí, que la línia està bé i que demà es pot reprendre, és a dir, avui, i de cop i volta et diuen que no, llavors aquí hi ha uns interessos interiors que estan...
que queden camuflats i te'ls estan amagant, i llavors això penso que és molt trist, perquè ells tenen tots els seus drets, però és que la quantitat, què diuen? 400.000 i escaig de persones que queden bloquejades i que et malmeten la vida. Ahir jo tenia que anar sí o sí a Barcelona. I dius, i ara com ho faig? Agafo el cotxe? Dius, no, em quedaré travada a la diagonal.
la Mercè m'ha sugerit el de poder anar a la floresta. Això és molt important dir-ho, eh? No és una línia que jo conegui. Sí, però és important, eh? Perquè no ho coneix molta gent i en poc, una mica més de temps va de fàbula. L'MV3 et deixa... Però que coneixes els horaris. No, no, n'hi ha cada mitja hora, eh?
És important que el poble sàpiga que encara que no tenim res a fer, sí que tenim sortides. Sí, molits de rei. No és veritat, perquè aquesta història de l'MV3, jo ho parlo i molta gent, ningú ho coneix, poca gent ho coneix. Però si és facilíssim. És un autobús que surt de les Guardioles, passa per la plaça dels Països Catalans, tira amunt...
i amb mitja horeta, o escassa, menys, et poses a la floresta. I llavors cada 5 o 10 minuts hi ha un tren que passa i va a plaça Catalunya, passant el que és Sarrià, Diagonal, o sigui que tens moltes opcions de sortida. I hi ha poca gent a Molins que ho coneix, perquè cada vegada que jo ho dic amb algú em diu, oi, és que aquell autobús va de fàbula, eh?
I l'AMB3 et deixa a peus d'estació... Però a peus d'estació... Fins i tot hi ha un bar davant de l'estació... Un dia farem una excursió... I informar-ho, eh? No, no, és que coneixeu superbé, eh? I els horaris es compleixen... I també, a part que arribes d'una manera civilitzada...
Sí, no has de pagar més. O sigui, costa igual fer tot aquest trajecte i arribar a Catalunya passant per la floresta, que des de casa nostra, anar a la plaça a l'Ajuntament de Molins, costa el mateix. Un viatge de la T-Mobilitat. És la zona 1.
De manera que jo crec que és una bona solució. Clar, a ningú li agrada fer una mica de desviament i passar per què, però vaja, jo crec que és més... A menys que un dia facin vegades el MB3. Al final tu vas optar pel cotxe... No, no, vaig agafar el Soleil Sauret, que en el fons ens ajuda. A part de què, l'avantatge és que...
la parada d'allà, del forn, diguem-ne, la primera parada de Molins, l'autobús va venir buit, perquè venia de Vallirana, o de Cotxeres, no sé d'on venia, perquè va venir buit. Ara, a mesura que va anar aturant-se les diferents parades del poble, la de la Riera Mariona, ja la gent ja va tenir dificultat en entrar. I després, a la tornada, igual, allà, Maria Cristina, que tot el mètol que l'atresti deixa, és facilíssim de tornar cap aquí a Molins.
Jo crec que no podia obrir-se rodalies totalment ni parcialment fins que no haguessin revisat les línies o les catenàries i tot aquest. Per això deien que ahir vespre ja estava fet. El senyor Puente ha dit que havien enviat un certificat conforme a DIF havia fet aquesta revisió. Llavors aquí és on tenim la informació i la contrainformació. I això és el que nosaltres, almenys a mi, em crea molt neguit.
Perquè si el senyor Puente diu que ahir es va enviar un document, a DIF va enviar un document dient que estava revisat, llavors com és que aquest dematí els trencs no estaven a les capçaleres i no hi havia els maquinistes? Fa mal pensar. A mi em fa mal pensar. Mati, és que jo no crec que en 24 hores es pugui revisar totes les línies de Catalunya. I estan totes fetes una merda.
Això és el que diuen, que hi ha una falta d'inversió. Amb els mitjans tecnològics que hi ha, potser sí que en 24 hores es pot haver-hi un control. Tu pots enviar drons que et segueixin tota la línia. No cal que hi vagis amb aquella coseta que van ells. I si veus que hi ha 24.000 varies, qui les arregla?
Joan, anaves a dir abans... No, que jo hi vaig haver d'anar a Barcelona, cosa que no m'agrada gens. Cada vegada menys. Deu ser l'edat. No, no, no ho suporto. En sèrio. A mi no, a mi no. Ja ho sé que a tu t'agrada.
Bueno, vaig haver d'anar a Barcelona i vaig anar bé. El migdia vaig pensar què faig, què faig, però esclar, entre dues i quatre, dues del migdia i les quatre, si tindrà cap problema. Amb un vehicle? Amb un vehicle, avui ho dic, home, perquè hem parlat dels diferents mitjans de transport. Però què fas a Barcelona? I ara afegia el vehicle. On te'l guardes?
Un pàrquing, clar. Un pàrquing que potser et costa mitja hora 6 euros. Això també és veritat. Però calia fer-ho i sí, és clar, amb un pàrquing. Sí, perquè els autobusos ahir també deien a les notícies que tampoc van funcionar tots aquests reforços d'autobusos, no van funcionar al 100%.
I avui, una altra cosa que no hem dit, és que, a més a més, també està afectada l'AP7. Sí, exacte, tallada a l'alçada de Gelida. Tot això anem embolicant. Lo dels maquinistes, jo penso que si és això, és encoberta, perquè sí que està anunciada una vaga de maquinistes, però al mes de febrer. El 8, 9 i 10. 3 i 10. Això sí que ho van dient ja fa un temps que es va sabent, però...
Avui, que et diguin per les notícies, funcionaran tots els serveis. Exacte. A l'any demà et trobes que res de res, vull dir que ja entrem... Aquí tenim un exemple, tenim l'estació del tren que està afectada per les obres de fa molts anys i no sé si acabaran mai. Per això jo tampoc m'enfio d'aquestes revisions i estic d'acord. Revisar totes les línies aquestes que porten anys mitja abandonades
En menys de 24 hores ho trobo una mica agosarat de dir, no, no, està tot correcte. Jo no m'ho acabaria de creure. Tens mitjans per poder-ho fer. No cal que vagis amb aquell trastet que van allà les vies. Tenim drons, però és molt fàcil enviar un dron que vagi fent fotografia del recorregut. I qui ho arregla després?
Una altra cosa és qui ho arregla. O sigui, el detectar-ho... Però a veure, si tu representes que tens un arbre caigut o tens una pedra en el tros que va des de Sant Vicenç de Caldés a Sant Sadurní, tu tallaràs aquella via, aquella línia, però et seguiran anant els del Maresme, et seguiran anant els que van per la zona de la costa... És que ara està curat tot. Hi hagi o no hi hagi incidències a la via...
I això dius... Però bé, però per exemple, el que ha passat aquí, entre Gelí i Sant Solní, no seria una incidència de la via, perquè és un mur de contenció... Que no saben de qui és. Que sí, de l'autopista, que sí. I ahir ja parlaven que sí, clar, que si el fallo possible està amb els drenatges que tenen aquests murs per evitar el contingut d'aigua a la part baixa del mur...
Però és que aquesta falta de manteniment i d'aquestes coses em sembla que és una cosa bastant general en aquest país. A vegades penses, fas una via i està feta. A partir d'aquí pot funcionar anys i anys i anys i el manteniment. Però això es pot sapiguer. És que el problema és, tu pots sapiguer com està la banda de baix... Clar, jo quan veig com construïa Xanara Sant Feliu, per mi és com màgia.
Perquè penso, allà sota hi haurà una vida, hi haurà una quantitat de persones i de trens, i això s'aguantarà, sempre penso, aquests enginyers tenen una responsabilitat tremenda. I els constructors també, perquè ho han de fer tal com els hi diuen, no escatimant dinerons ni escatimant, s'ha de fer com s'ha de fer. Com està fet l'estructura aquesta? Hi ha molts tècnics.
Sí, ja, però com s'aguanta una paret, com la controles? S'ha escatimat tota la vida amb la construcció. Aquí et dono la raó, hi ha sempre dubtes perquè veus tot el que ha anat passant, a veure, si anem tirant, quan es va construir el metro també va haver-hi aquells enfonsaments i dius, tants tècnics, tants anàlisis que et demanen del terreny quan tu fas una construcció, fas una casa i allò que has de fer un estudi geològic del terreny per saber les pigmentacions que...
I els hi passen coses així, i dius, on són tots aquests tècnics? Jo me'n recordo el metro no fa tants anys. Quan es van punzar el viaduct aquest d'aquí a Esparreguera, van fer l'autovia aquella, i va ser el Pont Nou, va fallar un pilar del Pont Nou. No estem parlant d'una construcció de 50 anys, sinó d'una de fa un any o dos anys. I dius, com pot ser això? Tants tècnics...
I aquí passa el mateix. Amb l'AVE també hi va haver problemes amb la línia amb Barcelona-Madrid per la part dels monecros. O sigui, és que tots els terrenys que passen no són el mateix tipus de terreny, no són les mateixes característiques. Clar, perquè els costos de producció...
amb els terrenys varien molt si no ho fas bé. Si terres més argilosos... Exacte, terres més argilosos, es pot descalçar el terra... Però s'ha dit que els mateixos maquinistes moltes vegades han avisat de dir d'aquest quilòmetre a aquest quilòmetre el tren vibra d'una manera que no hauria de vibrar. Si un maquinista ja diu això, estigueu a l'aguai de que allà passa alguna cosa...
I després ha circulat l'imatge aquella que falta un rail que... Falten 40 centímetres, em sembla que eren, això. Els nostres serveis tècnics, Nati, ens apunten que... Deies allò dels drons. Sí, no poden anar-hi. Sí, però el nostre company Roger Tosset, que entén molt de drons, que diu que tenen una autonomia molt limitada,
La bateria que dura minuts i que, per tant, no es pot revisar tota una línia. Ens caldien mesos si ho hem de fer amb drons. I, per tant, es revisen amb maquinària rodant. Només matisar això per respectar els drons. Això de la visió està molt bé, però Espanya té la xarxa de rodollies. La quarta amb més quilòmetres i més modernitat i tot això. I tothom se n'ha posat...
Doncs la boca plena. En aquests moments estem donant una imatge batètica a l'exterior. És com quan va venir l'època del cotxe, que ningú tenia cotxe, o poca gent. Llavors tothom volia cotxe. Però una cosa és tenir cotxe i una altra cosa és tenir-lo al carrer o al garatge i dir, ai, m'ha passat l'avís de manteniment i revisió, però bueno, ja hi aniré. I això és el que passa a Renfe. Que ja hi aniré, que ja hi aniré. A veure, el primer país del món
que va tenir TGV, o sigui, trens d'alta velocitat, va ser Japó. Japó, després van venir els altres. Informació d'ahir, que aquestes són les que valen, van dir que l'any de llançament del tren Bala va ser l'any 1967. Ara jo vaig a dir una cosa, a veure si és veritat. Quants accidents amb víctimes mortals hi han hagut al Japó des de l'any 67?
Zero patatero. Almenys no ens ho han dit. Zero patatero. Per què? Perquè no és que vaig escoltar un ningú industrial que ho deia. Bueno, perquè els japonesos són molt estructurats i si els diuen has de fer això, has de fer això. I si ha d'estar des del maquinista fins al senyor que va pel carrer per agafar el trenc. Tothom... Ens falta... Anem una mica per lliure. Però el pugem amb una ave. Escolta... Mira, el tren bala...
Com ho han fet? Com han fet això? Doncs com que els japonesos són així, des de l'any 67 fins fa 7 o 8 anys es feia...
manualment o humanament, és a dir, totes les nits, milers de treballadors revisant les vies i revisant les catenàries, etcètera, etcètera. Aquí es fa això, ho dubto. No, perquè tots són despeses. Doncs això és l'important. I després, ara com que la tecnologia ha anat molt més endavant, aquests senyors del Japó ho tenen no amb drons, però ho tenen amb uns marcadors que suposo que deu ser una tecnologia que només coneixen ells
I no sé si la diu... No, no, no. Vull dir, detecten. A tal punt de cove, doncs hi ha això, o hi ha una vaca que ha passat per aquí, s'ha colat, fent un salt. Això és així. I va dir quines línies no tenien problema. I estan estructurades amb un protocol...
És que a mi no m'estranya que els maquinistes facin vaga. No m'estranya. Primera, que de vegades semblen els amos d'un salón de l'Oeste, no? Però no. Tenen raó perquè, escolta, en 48 hores, dues morts de maquinista. Un maquinista i un aprenent.
De fons que hi ha, que aquests senyors que anaven amb un titulat, amb un aquí a... A Gelida. A Gelida, doncs, bueno, si anaven allà per... Vol dir que hi ha un protocol que està formant gent nova perquè hi hagi més maquinistes i per si hi ha més freqüències, etcètera, etcètera. Però...
No, això no eximeix de complir amb la feina, però jo els entenc que si tu vas en un tren que sembla que sigui una cosa tan segura i molt millor, diuen que els avions, jo crec que els avions tenen uns protocols que segueixen i ja està, però amb el tren està tot difuminat.
Aquest talús d'allà baix, de l'AP7, això ara ningú sap a qui pertany. No ho saben. No, perquè no volen assenyalar amb el dit, mira, aquells. Llavors ja serien cadena.
Però és que dèiem els droms i tot això. I suposo, que jo no soc tècnic amb això, però suposo que els trens podrien anar dotats amb un tipus de sensors que poden captar quan hi ha vibracions a la via. O sigui, no cal que passi un drom d'allò. Això és el que deuen passar al Japó. Al Japó, jo li he agafat el tren Bala. I allò no es belluga.
Allò no es belluga, hi va a una velocitat més alta que les d'aquí a Espanya. Però jo suposo, puc pensar que hi hagi un tipus d'ascensors als trencs que capten les vibracions de la via. I si veuen que hi ha molta vibració en una zona, vas-hi les regles. Aquí a Espanya, no sé fins a quin punt, perquè tenim sentit ara que ha passat tot això, que sí, que hi ha llocs que es vibra molt, que ja es notava molt amb els trencs Aves, també, principalment...
que hi ha molta vibració, que per això ara ahir van baixar les velocitats a algunes zones de línies. Per què? Perquè ja saben que hi ha molt de moviment de les vies. Però si ho saps, per què no m'arregles? El moviment s'ha d'evitar, perquè al Japó hi ha terratrèmols per un tubo. Cada dia hi ha terratrèmol aquí o allà. Sí, perquè hi ha uns edificis que estan molt preparats per terratrèmol. Doncs aquí preparem-nos pel nivell que necessiti la cosa.
Segurament és perquè aquí les infraestructures són defectuoses ja d'origen de fa molts anys i això és complicat d'arreglar. Hi ha una deixadesa... I deixa d'estar que, a veure, turistes que venen aquí i han d'agafar rodolies, etc., trens, i que pugen i veuen dos o tres trens tots engrafitats...
amb grafitis, ja dona una sensació de poc control. Sí, Manel, però això és una altra cosa. Si això és una falta d'urbanisme, els calés que els costa treure'ls, aquests grafitis. Però el grafiti en si no seria un perill. El perill està amb altres coses que és el que haurà provocant aquests accidents. Però el grafiti et dona una idea que no hi ha massa control. Clar, si hi ha vandalisme... Ell això es refereix a Manel. Té molt de temps.
Si agafes Rodalies també és molt diferent. Si hem anat, la majoria de nosaltres hem estat a Madrid, agafes Rodalies a Madrid, és una cosa, i l'agafes aquí a Catalunya i és molt diferent, eh? Vull dir, el servei que tenen allà a la capital, el que tenim aquí, varia com de la nit al dia. Allò és com agafar el metro, eh? Però és més nou, tota aquella instal·lació és més nou.
És molt més nova, sí. I més cuidada. Però nosaltres vam ser els primers. A part que l'orografia de Madrid, de Castella, no té res a veure amb la nostra. Perquè allà tot és pla. És la meseta. I la inversió que es fa amb un cantó i un altre tampoc és la mateixa. No ens equivoquem. Jo puc entendre això, cada cosa és diferent, però jo he anat allà, he agafat el tren i dius...
per favor, això és com agafar el metro aquí a Barcelona. Tens un tren cada cinc minuts i bastant puntuals. Aquí, això, no ho veiem ni de casualitat. No és una excepció, del tot. Van millor que aquí, segur, a Rodalies, però també tenen problemes. Home, jo no dic que no en tinguin. En llocs que no poden circular... En general, aquí a Espanya, el que és l'ADIP té una manca de manteniment en totes les línies, que és bastant...
i ara hi ha hagut aquests accidents i possiblement es destapa una mica la llauna i ho saber si guanyem alguna cosa perquè s'han perdut moltes vides i si serveixen perquè menys la seguretat es tingui més en compte també serà bo
Això dels maquinistes voldria acabar dient que si heu escoltat els àudios del maquinista de... De Còrdoba. De Còrdoba. Veureu que hi ha una inconsistència en la comunicació entre ells. Perquè bé, dius, escolta, que potser valdria la pena parar-ho i tot això. I aquell li diu, ah, sí, si vols parar-ho, et dona aquest número, truca. Home, això no és la plaça d'anar a buscar el peix o la carn, eh?
No, de veritat. I que no sabia què passava al darrere? No sabem pas la quantitat de desordre i de descontrol que hi ha. Han entrevistat els companys de la SER el Francisco Cárdenas, maquinista i responsable d'UGT Renfe Catalunya, que ha dit que els companys s'han presentat als llocs de treball. I, per tant, el que passa és que no hi ha trens per moure. Per tant, neguen que hi hagi una vaga encoberta a Rodalies. Això és de fa una oreta? No, però això...
Val la pena saber-ho, que no sigui una vaga encoberta, perquè una vaga, millor dir-ho, vaga, ja està. La que tenen programada. Hasta dones una millor imatge, perquè el dret a la vaga en qualsevol societat democràtica és vàlid, no? Per tant, és millor la vaga
que no pas aquesta imatge de... Senamfotisme. Exacte, aquesta imatge que perjudica molt de cara a l'exterior. És que la culpa és molt negra. Espanya quina...
Recordeu com apuntava també el Josep que s'ha tallat des d'ahir l'AP7, des de Martorell fins a Sant Sadorní de Noia, en sentit sud per les afectacions del temporal i aquest accident ferroviari precisament de Gelides. S'estan fent aquestes investigacions. Hi ha desviaments, expliquen, cap a la 2 fins a enllaçant la C15 i a l'altura de Vilafranca del Penedès poder-se reincorporar de nou a l'AP7.
i allà hi tenim, espera, el Josep Ferrer, que ahir ens va acompanyar, que està treballant pels companys de RAC1, el tenim a Martorell, i ara segurament el tornarem a fer passar perquè ens expliqui la situació, o qual cosa li agraïm, ja que el Josep està treballant allà, que també vulgui entrar aquí amb nosaltres. Aviam si podem actualitzar aquesta última hora. Sí, tenim el Josep, doncs saludem el company Josep Ferrer. Què tal, Josep? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, Oriol. Què, molta feina aquestes últimes hores, eh? Sí, sí, de veritat que no em puc queixar per la feina. Potser he dit tot massa, però vaja, mai és massa. Si tu, on et trobes ara mateix? Mira, ara m'estic mullant perquè he sortit del cotxe. Estic a l'antic PH de Martorell, que és aquí on comença el tall de l'AP7 d'aquests...
20 quilòmetres, perquè en realitat haurien de ser 11 quilòmetres els que estarien tallats, però s'han volgut curar amb salut i el tram tallat va des del peatge de Martorell fins a Vilafranca del Penedès. Si ve aquells que viuen a Sant Sant Jordi de la Noia i volen anar cap al sud, doncs l'accés des de Sant Sant Jordi de la Noia cap al sud s'hi pot expedir, s'hi pot passar.
I estic veient tot el matí passar cotxes i camions. Estàs entretingut, Josep. Estàs entretingut. Això va passar des d'ahir, no sé si al migdia o a primera hora de la tarda, aquest tall, ja? No, mira, justament em va tocar també venir aquí a l'hora que van fer el tall. Va ser exactament a les 6 i 53 minuts del vespre que van tallar.
I a partir d'aquell moment ja no es pot circular pel tram central d'aquesta autopista entre Martorell i Vilafranca del Penedès. Ho vam fer una mica, diguem-ne, de forma matosera, perquè van posar uns conos, ho van fer també tècnics operadors del servei de carreteres, del Ministeri de Coment. Ara, aquest matí, és el que estic veient des d'on estic ara,
fa un horet, hora i mitja, han tret els conos i han posat unes tanques de formigó, perquè clar, els conos són molt llaminers i si vols passar-te'n de llet i dius, bueno, mira, m'arrisco, si em posen una multa ja la pagaré, doncs algú es podia saltar aquests conos. Ara, evidentment, amb les tanques de formigó no es pot saltar i, per tant, tothom ha de fer cua. I cal dir que
que s'ha de tenir molta, molta i molta paciència. Perquè si ara vosaltres, potser els de Molins ho tenim una mica més fàcil, però si tu no coneixes la zona i vols plantejar-te anar ara fins a Tarragona, doncs has de venir fins a Martorell per l'autopista, sortir a Martorell i a partir d'aquí buscar-te la vida.
Diuen que com a opció anar-te'n fins a Igualada i d'allà agafar, em sembla que és la C15, anar fins a Vilafranca del Penedès i allà incorporar-te a l'autopista. O bé, en el nostre cas, des de Molins, evidentment agafar la Nacional 340, o bé anar pels túneils del Gapap, que avui i demà, en principi, no seran de peatge. No ho coneixem, hi ha alternatives.
Però aquells que no ho coneixen, el fet de pensar quina alternativa utilitzaré un cop surti a Martorell per arribar fins aquí a Iacua, des de la porta a Barcelona fins a arribar aquí a Martorell. I què passa? Cal tenir en compte que en el punt on estic jo passen cada dia 120.000 vehicles, dels quals 25.000 són camions. Tots aquests vehicles que passen per aquest punt ara han de sortir per la sortida de Martorell.
I això, tot això està col·lapçat. I no només està col·lapçat aquesta sortida, sinó totes les carreteres alternatives. Correcte. I no se sap quant durarà aquest tall, doncs, no? No, no, perquè primer hi ha una feina que hauran de fer, i aquí a nivell polític ja veuràs que costarà, que és decidir de qui és competència aquest mur que va caure. Perquè aquí ara no sabem si és competència de fument perquè era de fotopistes, si és competència de dir perquè era de...
de les vies, vaja, aquí primer això i després què és el que fas per assegurar aquesta part i aixecar l'espalt, tornant-la a posar doncs no és una cosa senzilla, per tant segurament més d'una setmana tindrem aquest tram d'autopista tallat i fins i tot jo diria que potser més Déu-n'hi-do Això pel que fa la mobilitat pel que fa la carretera, però pel que fa el Rodalies, alguna novetat o comentari que ens puguis afegir a aquesta hora del matí, Josep?
Tot i que jo no ho he estat seguint en primera persona, doncs a RAC1, que com us sabeu l'amició per a què treballo, tenim companys desplaçats a l'estació de Sants, a Figueres, perdó, a Girona, Tarragona i Lleida, i des del primer matí que estem explicant que no surt cap tren, que no passa cap tren, això ho hem explicat,
i sembla que hi hauria una vaga encoberta dels maquinistes de Renfe. Ells no volen reconèixer d'aquesta manera, ells no ho diuen així, ells diuen que el motiu que no circulen trens és perquè no tenen garantia que tota la xarxa ferroviària és segura. Demanen unes garanties, unes garanties que ahir el govern els va donar en principi,
no s'ho acaben de creure i per tant aquí hi ha una estira i agonça entre els maquinistes o els treballadors de Renfa i la direcció. I va de dir que el govern de la Generalitat ha obert un expedient a Renfa, un expedient que acabarà amb una extensió i només que es té parat d'un salt que el govern de la Generalitat governat pel PSC fa un expedient contra una empresa d'un govern liderada pel PSOE.
Bé, i a tot això, exacte, que el govern havia dit que restablirem paulatinament el servei de Rodalies i que a dos quarts de vuit del matí, que crec que també ens ho facilitava Josep, ha enviat aquesta informació que no circulava cap tren. És a dir, que de l'anunci d'ahir hi ha hagut d'haver aquesta ratificació.
Sí, a dos quarts de vuit ha fet un tuit al govern de la Generalitat, que és el que també us he enviat a vosaltres, però ja des d'avant, des de quart de set, ja hem donat compte que els trens no funcionaven. Aquesta és l'última hora, doncs, del Josep des de Martorell. Alguna cosa més que vulguis afegir?
No, simplement que, a més a més, per acabar-ho de dubar i de complicar, tenim la pluja. Si és difícil la mobilitat avui, tant per cotxe com per transport públic, imagina't amb la pluja. Bé, doncs, escolta, de nou, Josep, gràcies per compartir aquestes reflexions i entrar en directe també amb nosaltres i que vagi bé la jornada, eh? Molt bé, a veure si després pot venir en directe a l'espai que fem cada dijous i si no ho farem enregistrat. Si no ja ho tenim enregistrat, correcte. Gràcies.
Molt bé, bon dia. Alguna qüestió més que vulgueu afegir del que ha anat comentant el Josep? Jo voldria afegir que hi ha algú que ha de comunicar-se i estar tranquil i poder dormir. Quants murs de contenció hi ha des de Martorell fins a la...
Vull dir, perquè, clar, si n'ha petat un, això pot ser, en qualsevol moment pot caure una altra. Quina empresa és? Vàries, només una. Si només és una, jo estaria tremolant de por si estigués a l'empresa. Sí. Perquè, clar, aquest serà el cap de turc. El cap de turc perquè no es va crear bé, suposo. I sospito que no és la mateixa empresa la que ha fet tots els murs de contenció.
I afegir que res funciona, no funciona, ni el dret a vaga. O sigui, és curiós perquè és que si vaga encoberta, que no els interessa, que ho neguen... O sigui, ara parlàvem d'estructures, però fins i tot ara podem afegir una cosa tan...
tan lògica com el dret de vaga. Sembla que aquí es vol negar, no negar... El dret de vaga hi és, perquè la tenen convocada. Per això que hi és. Però és que la tenen convocada pel mes de faver. El que passa és que aquesta és... l'estira i arronsa. Té bastanta lògica. Quan et pallen la seguretat i dius què te la jugues? Atendre un altre accident de tren? Últimament en dos dies en portem tres.
Sí, sí. I no... Bé, avancem, que ja que tenim el Joan Aquili, jo volia preguntar també per una altra de les polèmiques de la setmana, que ha sigut el tema de Filmin i aquest documental, que hem rebut, o hem vist diversos articles, sobretot la polèmica que se sent a la xarxa... Una xarxa, tu anem, per aquest documental d'Icaro.
Icaró, la Setmana en Llames, que és un documental... Avui Sebastià Alzamora és molt crític al diari Ara, diu... Ja heu renovat la subscripció a Filmin? Pregunta. Diu el documental espanyolista sobre les protestes de l'octubre del 2019 a Barcelona, que ha causat les iras, ell diu, una tempesta dins el got de Twitter, d'alguns ardits patriotes que han cridat el boicot contra la plataforma Filmin, que ofereix fins al 31 d'aquest mes...
aquest documental en qüestió. Ell, l'Alzamora diu, és tan inepte i risible, aquest documental, tan tosqui que es pos, que costa de creure que algú pugui sentir-se ofès per una bajanada d'aquest calibre. Dins l'extens i esplèndid catàleg de Filmin, que és un regal del cel, diu ell, per qualsevol que estigui estimi al cinema, el qual no penso renunciar per res, diu ell, i encara menys per una crida patriòtica.
per tant, menys té, diguem, la qualitat d'aquest documental, però vaig aquí, diu, l'atac contra la seu de Filmin, que, doncs, va rebre Barcelona, per part d'independentistes, diu, ell de Cartó Pedra, fins i tot el nom, nosaltres sols, sembla una broma, diu, és un atac de barbàrie. I tant...
però, sobretot, és una imbecilitat pura i simple, és contundent l'Alzamora. També els encesos comentaris a les xarxes, per tant, per part dels custodis i les custòdies de la catalana pàtria. Diu, aquesta mena de reaccions furibundes, encara més contra una plataforma com Filming, que aposta pel català més que cap altra,
són una expressió d'impotència i curtó de mires proporcionals a l'enferfect que provoquen el to per donar vides en gorilat, llapat i opedant, de vegades, tota l'hora, dels especialistes a assenyalar traïdors i conspiracions. Episodis com aquest són reveladors de per què l'independentisme ha perdut els darrers anys i per què tornarà a perdre cada vegada que es plantegi fer qualsevol cosa important. Perquè no sols produeix salvapàtries i venedors de fum, aquesta mena de personatges són a tot arreu,
sinó que, a més, els escolta i els dona crèdit. Això produeix un independentisme astentís, rànci, caduc i tibat, que s'ensuma als pets, que transita en un bucle infinit entre el pluricó i l'insult, que me'l viu de fer ara una pintada a la seu de Filmin, i suara d'empaparar una gelateria on un cambrer argentí es nega a parlar català i que no va enlloc, perquè el que diu és tan autoreferencial, tan immadur,
tan estèril que no interessa ni ho entén ningú més. Diu-n'hi-do, no? Diu, mentrestant, per l'espai de la centralitat es colen Vox i el Partit Popular. Però és molt... És punyent, és contundent. Hi ha diverses opinions aquests dies, d'això. Què en penses, tu? Jo, des del propi director de Filmin, el Ripoll, que d'alguna manera és responsable de Filmin,
que ell diu que tot ho aboca el cistell de la pluralitat. La segona cosa, jo penso que, i aquí l'Alza Mora també ja ho insinua,
Tindre Filmin és una sort, perquè hi ha autèntiques joies en el catàleg de Filmin. És una plataforma en streaming que val molt, molt i molt la pena. Vull dir, realment, repeteixo, està ple de joies cinematogràfiques. Per tant, Filmin... Però, perdona, precisament ells... Ara, que l'hagin posat... No revisen aquests continguts abans de penjar-los? És...
Se li va colar. Jo diria que també, esclar, està ple de pel·lícules patriòtiques i feixistes, filmen. Vull dir, també n'està ple. Una cosa és una pel·lícula, una cosa és com un documental tan esbiaixat. Un documental que ens afecta directament a nosaltres, perquè, si no...
Agafa pel·lícules americanes o de diferents èpoques de la història del cine i tindrà les mateixes constants de... De viaixos, que pot ser. De viaixos, feixistes i de dretes. Igual o més. Però aquesta, l'afecta'ns directament i ens entra a dintre, vull dir, clar, sí...
És un documental que comença a l'aeroport. I tot és... Arrel de les sentències del tribunal. Ho explico per... Sí, sí, l'explicació. L'espectador, el que ens escolta, perdó. I llavors aquestes mirades, aquests planos, aquesta...
construcció de mirades dels policies de dir, tenim por, com si això fos Vietnam, la por, no en sortirem d'aquí. Això, i llavors diu, és que ens odien, i llavors parlen de l'odi, de les cares d'odi de nosaltres, els catalans, allà a l'aeroport. Bé, jo el que penso és que aquell dia...
jo diria que es van acollonir. Vull dir als policies, o m'ho vull creure, però això, el documental va per aquí. I després, vull dir, si fan mal, si es batucen, es veu que es batucen a un policia nacional. És tremendament tendenciós. I després, vull dir, al final, com...
qualsevol principi, desenllaç i final, quan arriben a casa seva, que arriben com herois, quan tornen, perquè són policies que han enviat a Catalunya a intentar parar aquesta manifestació arrel del judici del Suprem. És una pel·lícula nacionalista a favor de la policia,
una pel·lícula totalment tendenciosa, un documental tendenciós, a més no poder, però és que aquestes dues noies, que una es diu Susana i l'altra ni la recordo, directores i guionistes a la vegada, han fet només dues pel·lícules, l'anterior es deia Justicieros, i era el mateix, eren coses que feia molt bé la Policia Nacional, la UCO, i que eren uns herois, i que tot ho... O sigui...
tenia la mateixa tendència. I aquest, encara una setmana en llames, és això. Podria dir més seqüències que hi ha, però que totes estan basades en l'odi i la mirada dels catalans contra ells, que els voldríem matar, i ells, els policies, no indignats, cagats de por davant de la mirada de nosaltres. Hòstia...
Això vindria a ser una mica la filosofia del documental. Aleshores, per què l'han posat a filming? Ja et dic, el fàcil és el repell que diu la pluralitat. Calant pifiada? Sí, perquè és una cosa que ens toca molt de prop...
I de la història del cine ja n'hi ha moltes de pel·lícules de tendències patriòtiques i tendencioses i així. I a lo millor ben dirigides. Aquí entraríem en un altre... El John Ford bé ho feia, no? Però, clar, és que una cosa...
que ens toca tant de prop, potser es tindria que haver tingut una mica més de sensibilitat. El séptimo de cavalleria eren els vots. Els índios eren lents. El general Costet era, vull dir, no el pots. Però tu saps que el senyor Ripoll i altra gent de l'empresa suposo que són conscients del que ha sortit, perquè si no... És que ho sap, home, ho sap. I això pot ser
No ho estic segur, però pot ser una jugada de borsa. Si Philment està a borsa. Perquè això vol dir que guanyarà. Philment ha canviat d'amor, ja ho sabeu. I això pot ser que perjudiqui una mica la valoració de Philment com a empresa.
Perquè clar, ell em diu, ui, aquí. O m'interessa perquè si aquesta pel·lícula té molta difusió, la tinc jo. I potser el senyor Ripoll ja ni la distribueix després. No sé si m'explico. Vull dir que aquests moviments de sota taula són més vells que el més osoic. Bueno, la prova és que pel que veig la treuen a final de mes. Sí.
Però això ja estava previst, eh? Ja estava previst, o sigui, l'ambusada, una pel·lícula de film pot estar penjada tres anys. Escolta, però a mi penso que és important poder veure amb neutralitat total aquestes coses, perquè si ho han filmat és perquè ha existit.
I si ha existit aquestes mirades, o sigui, que no és teatre, que ha existit, llavors és important que la gent pugui veure, com ara actualment hi ha molts reportatges de la Segona Guerra Mundial,
i reportatges que han fet per part dels nazis i reportatges que han fet pels altres. I llavors, si ho pots veure tot, pots entendre una mica les ràbies, l'humà té poc d'humà. Però llavors faltaria la contrapartida. Exactament. Però és que la mirada... Faltaria la visió dels que estaven a l'aeroport o que estaven a la plaça detuant...
La mirada del director... El director pot manipular la mirada cinematogràfica constantment. Però llavors hi podria haver un altre director que fes la part contrària perquè la gent de peu puguem veure una cosa i puguem veure l'altra...
i puguem jutjar una situació des dels dos punts de vista. Jo tinc el meu criteri, jo potser em posaria més d'un costat que de l'altre, però sí que m'agrada veure coses que no m'agraden, per dir. Però per poder jutjar què passava en la ment d'aquelles persones que feien aquelles coses. Quan veig reportatges dels nazis que em frapen, que em fan molt mal...
m'ajuden a entendre moltes coses que han passat posteriorment que si jo digués no ho vull veure això llavors em limitaria la visió panoràmica de què va passar o sigui que en tot cas amb això de film que no l'he vist i que no el vull veure perquè no m'agrada la violència en aquests moments penso que hi hauria d'haver la contrapartida
Jo crec que ja fa 8 anys dels fets en qüestió, que s'han filmat o que sigui. Això era el 2019, ara. El cas d'aquest documental és el 2019. Perquè és la sentència del 2017. Ja, ja, però tot això ve del 2017. Sí, però tot està rodat arrel de la sentència del 2019.
El que diu el periodista Josep Martí Blanc diu, si cada vegada que veig un documental propagandista que en violenta hagués de cancel·lar una subscripció, només veuria la carta d'ajustament. És que és veritat. Diu, la llibertat d'expressió vol l'estómac per païr-la, no només boca per proclamar-la. És el que... Hi ha hagut gent que s'ha donat de baixa per tota aquesta qüestió. Sí, hi ha hagut baixes de subscriptors.
Debat interessant aquest de la llibertat d'expressió i de totes aquestes qüestions. Bé, que escolta que demà tenim el programa d'obertura de la fira ja, que la setmana passada ja vam comentar abastament el cartell del Josep Martí Bufarull i demà ja comença tot, tot i que tenim un primer cap de setmana cultural i em deies ja tenim l'assemblea del SEM.
de soci de dos quarts de buit. Tenim altres actes, també, però... Una pregunta, només, que en curteta. El cartell va ser triat perquè és una persona d'això, o va ser en concurs? No, no, no, se li va proposar directament. Ah, és que a mi m'ho van preguntar. Està en concurs... Està en concurs o està triat? Està triat. Sí, correcte.
Aquesta vegada es va... Mira, doncs, es va buscar... Es va buscar... Un autor d'un cert nivell. Deixem-ho aquí, eh, Mercè, Manel, Nati, Josep i Joan. Gràcies i que tingueu bon cap de setmana. I bona setmana. I bona setmana, el que queda. Gràcies. Adéu-siau i molt bon dia.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. El servei de rodalies continua de moment sense funcionar i probablement no funcioni tampoc avui, tot i que ahir s'informava que reprendria progressivament el servei avui a partir de les 6 del matí. Segons ha confirmat Antonio Carmona, portaveu de Renfea a Catalunya, els maquinistes han decidit no prestar el servei i reclamen un seguit de condicions adicionals per garantir la seguretat a la xarxa. En més detalls, la nostra companya, l'Anna Ruiz des de Sants. Bon dia, Anna.
Bon dia. A aquesta hora no sabem quan es restablirà el servei de rodalies. No hi ha una hora concreta, però totes les parts implicades estan treballant perquè sigui el més aviat possible, ha assegurat Antoni Carmona.
La situació és que no hi ha el servei de rodalies que tots voldrien, els maquinistes s'estan presentant, no estan fent la seva conducció per raons diverses, ells demanen mesures complementàries de seguretat a les que va presentar Iadip i el que seguim és parlant, dialogant, perquè entre tots arribarem a l'entesa per poder començar a prestar aquest servei.
A les 11 del matí arrenca una nova reunió negociadora amb els màquinistes que han afegit condicions al document que sobre la seguretat de la xarxa aviària ha lliurat a DIF. Una seguretat, afegeix Carmona, que ningú pot posar en dubte.
Gràcies, Anna. I a banda, la pesant recordem estar tallada en sentit sud entre Martorell i Sensadornida. Noia per risc d'esfondrament a la zona de l'accident. També s'ha restringit la circulació de vehicles pesants a la carretera BB-2433 entre Martorell i Castellbide Rosanes en sentit Martorell i també a la carretera C-243B entre Gelida.
i el centre logístic Prologis. A banda, i pel que fa a les afectacions d'aquest accident, d'aquest tall, la dos acumula a hores d'ara fins a 18 quilòmetres de retencions entre Cornellà de Llobregat i Martorell en sentit Barcelona. També a banda, la C-16 està tallada a cercs en sentit vagà per un accident i també destaquen retencions importants a la PSAT al Vallès, tant en sentit Girona com Tarragona per haveries i trànsit intens.
També congestió generalitzada a l'àrea metropolitana de Barcelona, especialment a les rondes B10, B20, a la C58 i a la B23.
I el Parlament Europeu ha bloquejat l'acord comercial amb el Mercosur. L'Eurocambre ha avalat finalment la presentació d'un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per sotmetre el text a revisió i saber si és compatible amb els tractats de la Unió. Això podria paralitzar-ne l'entrada en vigor fins a dos anys. Un marge que suposa una petita victòria per als agricultors i ramaders de país que s'han mobilitzat ampliament, volíem dir, contra aquest acord comercial. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
Informació local. Aquest dissabte i dins del programa de la fira s'inaugura l'exposició A Pagès, a la sala de Can en Matllé, una exposició que podreu veure fins al 22 de febrer i que s'inaugura el dissabte, dos quarts de set de la tarda, a Can en Matllé. També dissabte, a les set, el Cine Club programa la pel·lícula Núbel Bac, del director...
Richard Linklater, que han retratat el moviment cinematogràfic francès conegut com a Nouvelle Vague i se centra en com has de fer la pel·lícula de Jean-Luc Godard al final de l'escapada de l'any 59. Una pel·lícula de Nouvelle Vague que ha guanyat la Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià en aquest 2025 i que podreu veure dissabte a les 7 de la tarda a la Penny.
El SEM fa diumenge al matí la sortida de la secció de Medi Ambient, que s'havia de fer la setmana passada i es va posposar, una caminada de 6 quilòmetres per visitar la zona de les Llicurelles, sortida a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans. Activitat gratuïta, però abans us hi heu d'apuntar passant pel local del SEM.
Demà divendres hi ha assemblea anual de socis a dos quarts de vuit del vespre, també local del SEM. I el dissabte a dos quarts de vuit es farà inauguració de l'exposició amb les fotos guanyadores i finalistes dels Premis Clic i el lliurament de premis a les persones guanyadores, també local del SEM, a la plaça Josep Tarradellas. De cara a diumenge em torna a haver-hi una sessió de discoteca adaptada al Ballen Party que organitza Enredat per la Discapacitat.
amb el Dijoc i Jan Bojanvito, el Bacus Molins, el carrer Foment, el diumenge de 5 a 2 quarts de 8, també diumenge a 2 quarts de 6 a la Peni, la xarxa programa la companyia Cali Teatre, amb motel d'insectes, un espectacle de titellars pel públic familiar, diumenge a 2 quarts de 6 a la Peni, i el Foment, que programa per dissabte un concert tribut a Tina Turner, Simpli de Vest, dissabte a 2 quarts de 9 del vespre, i el diumenge a les 6 de la tarda torna a haver-hi Ball el Foment.
Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la Brun, que està al carrer Puigcerdà 53, al barri Bona Vista. On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a apagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer casa, protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa. Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Interna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu... A interior.gencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells.
112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya. Els dilluns a la Penya Braurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951.
Som la penya, som esport, som cultura. Us hi esperem. El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i 8 minuts seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dijous 22 de gener. Estem a l'equador del programa, mentre ha parat de ploure, de moment, però déu-n'hi-do la setmana que portem també a nivell meteorològic. De seguida farem l'espai de preguntes a l'alcalde, el dia que també us parlarem d'aquest recital de poesia.
que ens oferirà en Jordi Roig i la Mònica Mas demà a la llibreria Cent Vides. Parlarem del Parc Natural de la Serra de Collserola i el Josep Ferrer també, que ja ha entrat a la tertúlia, serà aquí amb nosaltres. O farem píndola de viatges amb la maleta a la mà abans de tancar el programa a les 12 del migdia.
Abans de tot això, anem a fer una pausa musical amb aquest tema original dels Creedence Clearwater Reveable. Has vist la pluja? És com la van adaptar a un dels treballs de la Marató de TV3, cantat per la Ivette Nadal.
Doncs algú em va dir si a calma vol dir que ja no, no pot trigar a ploure avui. Quan s'acabi tot això, el sol tornarà a brillar.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Digue'm si no, has vist ploure mai de nit. Digue'm si no, has vist ploure mig matí. En dies de soleia.
Fins demà!
Ara mateix, dos minuts i arribarem a un quart d'onze del matí. Seguim en directe al Bon Dia i Bona Hora, després d'haver escoltat aquesta cançó prou coneguda versionada per la Ivette Nadal. Estem esperant l'alcalde Txavi Paz per començar l'espai de preguntes a l'alcalde amb un matí de nou complicat pel que fa a la mobilitat, com també ens hem actualitzat.
amb el company Josep Ferrer, que el tenim treballant pels companys de RAC1, i el tenim a Martorell, i també hem fet aquesta última hora ara a l'espai de la tertúlia, amb aquest segon dia en què no circulen trens, Rodalies no presta cap servei per causes operatives a hores d'ara encara,
Hi ha aquestes alternatives i també aquest tall a l'AP7 que ens comentava el Josep. Ell estava a l'alçada de l'antic peatge de Martorell, on hi ha aquest tall fins a sense dornir de noi en sentit sud per les afectacions del temporal i sobretot per aquest accident ferroviari a l'alçada de Gelida, com bé sabeu. Us animem a partir d'aquest moment, si teniu qualsevol pregunta...
observació, queixa, suggeriment, que us poseu en contacte amb el programa, a l'espai de preguntes a l'alcalde. Recordeu que teniu el telèfon del directe molt senzill, que és el 936-68-6161, això per una banda. Teniu també el WhatsApp habilitat, on ens podeu escriure missatge de text o fer una nota de veu, això sí, indicant un nom, el 691-438-847, 691-438-847, o si ho preferiu a través de l'Instagram, que ara engegarem aquest directe, i també si hi ha qualsevol pregunta,
la farem passar en aquesta estona que estarem des d'ara i fins les 11 del matí.
Saludem a aquesta hora l'alcalde Txai Paz, que ja ens acompanya en aquest estudi de Ràdio Molins de Rei, com dèiem, aquesta setmana prou intensa, a nivell local, però també amb les circumstàncies que estem vivint al país. De seguida el saludem i començarem a l'espai. Alcalde, bon dia i bona hora.
Molt bon dia i molt bona hora. Sí, perfecte. Disculpe que estava al tema de l'Instagram. Tot ja en ordre, sí? Tot en ordre. Perfecte. Bé, setmana complicada. Setmana complicada, eh? Setmana complicada per molts motius i primer de tot és evident que mostrar el condol, no?, i...
per tots els, evidentment, persones mortes en aquest accident d'Aldemuz, i també pel maquinista en aquesta línia de rodar l'ISR4. Evidentment, tota la solidaritat i tota l'escalf cap a les familiars d'aquestes persones que han trobat la mort en un trajecte de tren i que podríem ser qualsevol. I després, evidentment, doncs...
expressar aquesta preocupació jo diria que preocupació per tot el que s'està esdevenint i per tot aquest missatge que pot comportar una intranquil·litat per molts usuaris més enllà evidentment de les afectacions que està tenint el servei de rodalies a Catalunya en el dia d'ahir i en el dia d'avui amb dies a més de pluja que la mobilitat es veu molt afectada
I per tant, doncs, amb aquesta preocupació, seguint l'actualitat, i si em permeteu, des d'un punt de vista de l'Ajuntament, el que sí que vam fer ahir és, vam rebre aquesta comunicació per part de la Generalitat, des d'un punt de vista que continuaven recomanant pel dia d'avui, en la mesura que estigués justificat i fos viable el teletreball, i això és el que vaig indicar jo mateix i vaig comunicar amb el cap de Recursos Humans i amb el regidor de Recursos Humans, a la tarda, per tal que avui tots els companys de l'Ajuntament, que
diguéssim que estigués justificat i que pogués mantenir-se el teletreball que avui fos un teletreball i no incrementéssim aquesta, primer, preocupació i problemes que pot tenir la mobilitat de persones que hagin de venir, en aquest cas a l'Ajuntament de Molins de Rei, i segon, afegir més...
problemes a la xarxa viària com a conseqüència d'aquestes dificultats en la mobilitat que comporta una clausura d'un sistema que és capdalt en la mobilitat del país i de l'àrea metropolitana. 400.000 usuaris al dia de la xarxa d'orrodalies que per molt que sí que és veritat que a l'àrea metropolitana s'han incrementat
les freqüències de pas dels autobusos, però és del tot insuficient per mobilitzar i desplaçar aquells 400.000 persones que cada dia depenen de rodalies per la seva mobilitat. Amb l'afegitó que ahir al vespre es deia que es reprendria de forma esglaonada, paulatina, la circulació de trens a la xarxa de rodalies i regionals, però que aquest matí el mateix govern de la Generalitat ha hagut d'anunciar que... Ahir a la nit ja es deia que sí, per això vam continuar amb la recomanació.
que tothom que pogués fer teletreball que el fes, perquè en el fons, mentre es deia que la inspecció, des d'un punt de vista de garantir la seguretat de la xarxa ja s'havia fet i, per tant, permetia reemprendre el servei de rodalies,
alhora també indicaven de la possibilitat d'existència de dificultats des d'un punt de vista d'aquesta sensibilitat comprensible i d'aquesta resposta comprensible del que són els maquinistes que és un col·lectiu
que en paraules del ministre ahir, doncs és... Jo conec també gent que treballa a Renfe i és gent que se sent molt com a casa, no? El que és Renfe, el que és el servei del tren, és una de les professions amb una llarga tradició, a més a més familiar, no?
I des d'aquest punt de vista és comprensible que aquest col·lectiu de maquinistes, que han vist com amb la pèrdua tràgica de dos companys en aquests dos accidents, que expressin la seva preocupació també. Bé, aquesta és la situació, deixant sobre la taula si hi havia una vaga encoberta o no.
El que és important és que el govern insta un expedient a Renfe i per tant l'actualitat anirà marcant en la mesura que també ha estat el ministre que ha respost dient que demana i que entén la hipersensibilitat i la sensibilitat dels maquinistes però que alhora també demana baixar una mica el sofler, baixar una mica la intensitat d'aquestes reivindicacions. Els propis maquinistes han cridat...
han cridat a una vaga el dia 9, 10 i 11 de febrer. Esperem que el diàleg que s'ha de fer, que sempre s'ha de mantenir en aquestes ocasions, doncs es pugui evitar aquesta vaga del 9, 10 i 11 de febrer i que tan aviat com...
sigui viable, es reprengui el servei de rodalies de Molins de Ré. Bé, doncs aquesta és la situació a hores d'ara d'aquesta mobilitat, com dèiem avui, de nou molt perjudicada pel nou servei de trens.
i de moltíssimes persones que a Molins de Rei ja sabeu que agafa aquest tren i que ens afecta de ple. També la línia que hi va haver l'esfondrament és a l'alçada de Gelida, la R4, que és la línia que ens passa per a Molins de Rei.
A més a més ha tingut una afectació que esperem que tampoc serà d'hores, que ha comportat el tancament de l'AP7. Sí, correcte. No oblidem que l'AP7, que per molts moments també ens comporta molts comentaris i moltes anàlisis, clar, és que estem tenint la interrupció.
i alhora del tronc sud de la P7 en un tram que encara és de l'art metropolità, si em permeteu. Vull dir, no estem parlant d'una via que absorbeix molt de trànsit i que ara mateix qualsevol circulació, qualsevol transport que hagi de passar per aquesta sades via i ha de tornar a l'autopista. Per tant...
I aquest mur de contenció, per cert, que encara no se sap del tot si està esclarit, si és responsabilitat de foment, de DIF o de qui és. Aquestes coses ja passen en qualsevol cas, és responsabilitat del Ministeri. És a dir, al final estem parlant d'ens del propi Ministeri, per això jo crec que la resposta del ministre està molt adequada.
Escolti, el Ministeri farà les obres i ho repararà i després ja parlarem, perquè això, si em permeteu, i traslladant els temes en Molins, és com quan una entitat em diu, bueno, però amb qui hem de parlar, hem de parlar amb aquest... Escolteu, vosaltres heu de parlar amb l'Ajuntament i amb el vostre... És a dir, una entitat de cultura de parlar amb cultura, una entitat d'esportiva, i si això se'n deriva, o una entitat educativa, si això es deriva d'un trànsit interna a administració, això no és responsabilitat d'entitat. Això és responsabilitat de l'organització de l'administració.
Per tant, l'usuari no vol escoltar que el problema sigui, evidentment, de qui és aquest mur, si és d'una part o d'un ens del Ministeri o d'un ens del mateix Ministeri. Per tant, jo crec que en aquest sentit l'agilitat de la resposta del ministre és bona. És a dir, escolta, això s'arreglarà.
I després, les discussions internes que han de tenir els departaments del Ministeri ja ho arreglarem. Ara, imagineu-vos si caïssim en el parany, o caïssin ells en el parany, de dir no, ara anem a veure qui és perquè si no, no es farà. Seria...
Seria del tot lamentable, eh? Per tant, jo crec que la resposta és adequada. Anem a arreglar-ho i després ja que resolguin els mateixos qui és el que ho ha de fer. En tot cas, preocupant la situació, però, de la xarxa, no?, de Rodalies. Jo, amb això, avui he llegit un anàlisi molt... m'ha semblat molt adequat de l'Esther Palomeres, del diario.es, el seu newsletter que envia cada dijous, i avui ho centra en... Primer...
Escolteu, que ara sembla que en el món actual hem de tenir respostes a tots en 24 hores. I això no és possible. I fa un anàlisi molt acurat dels grans accidents de tren que hi ha hagut a Europa, algun dels quals, evidentment, al nostre país, i com la majoria a l'informer ha trigat mesos. Perquè, de fet, la Unió Europea t'està dient que tens...
fins a un límit de 12 mesos per informar, i que si justifiques que els 12 mesos encara no s'ha pogut fer l'informe, l'Oregon competent, s'ha d'emetre un informe intermedi, com una mena d'avant-informe, d'un esborrany d'informe. L'altre parla d'un accident d'Alemanya que va trigar 5 anys. Jo no vull dir que això sigui... perquè a més en aquests casos sabem que d'altres experiències que han passat al país que s'han judicialitzat,
com l'accident que hi va haver a Galícia de l'Àlvia també, no? I va trigar molt de temps que el jutge després determinés la seva responsabilitat. Per tant, jo crec que tota aquesta premsa que està molt lligada a la resposta de mirada que es propagui aquesta teoria del caos, aquesta desinformació, i aquests que sense que ni tan sols s'hagin pogut aixecar els vagons...
hi hagi a més, conclusions fidedignes, i amb noms i cognoms dels responsables, doncs mira, jo crec que és tan dolent això com la manca d'acció. Jo crec que la gent està trista, és normal que pot estar amb una sensació de preocupació,
Però jo crec que ningú posa en qüestió que la resposta, i ara deixeu-me fer el matís, que jo crec que és important, de l'Estat, no del govern de l'Estat, de l'Estat, que vol dir, començant per els veïns i l'Ajuntament de Damuz, continuant per la comunitat autònoma de la Junta d'Andalucía i continuant pel govern de l'Estat, jo crec que en aquest cas hi ha un esforç entre tots a fer una resposta unànim,
I després els òrgans competents, Guàrdia Civil, jutges, aquest organisme independent del Ministeri de Foment, escolta, que avaluïn i que ens diguin, i evidentment es prenguin les mesures per garantitzar al màxim la seguretat d'una xarxa d'alta velocitat, que a Espanya ara mateix és molt important.
i que ha tingut un creixement d'usuaris i de convois molt important als darrers anys, i que això ha d'anar a compassar també d'una millora de rodalies que saben que Catalunya s'està fent. Fa pocs mesos, aquí ho dèiem, hi havia 187 millores d'invasió a Catalunya de la xarxa de rodalies, 187. Ara, jo crec que les primeres paraules de la consellera, i ara fa uns mesos, era això no serà immediat ni ràpid,
Les obres de soterrament de les vies del tren a Sant Feliu estan trigant 5 anys, i si tot va bé s'estan començant a posar ara els raïls ja, les vies en la part soterrada, i acabaran aquestes obres el 26. Si tot va bé, no hi ha, excepte que no hi hagi cap incidència ara, a l'entorn del mes de febrer s'han de reprendre les obres de reforma de l'estació de tren de Molins a Raí.
I com aquesta, s'està desdoblant la línia que va cap a la Garriga. S'estan fent moltes inversions, s'està acabant la zona de la Sagrera. Bé, ara, això no és immediat, i segurament és lícit el debat de si en aquest país que està creixent tant, a més a més, cal encara invertir molt més en el manteniment d'aquests serveis. Ara, Espanya s'ha situat cap davanter en la línia d'alta velocitat.
I a més amb la liberalització... Que algú argumentava massa competència, no? El problema no és la massa competència, és l'ús. L'altre dia deien, escolta, es va posar en marxa el tren Madrid-Seville al 92 i passaven sis trens al llarg del dia.
I ara passen molts. Perquè ja no és només Madrid-Sevilla, Madrid-Sevilla, Madrid-Córdova, Madrid-Màlaga... Són molts, no? Bueno, escolteu, és la via que ten. És evident que el que hem de reivindicar és que de la mateixa manera que hi hagi una invasió en la construcció d'aquestes línies, hi ha d'haver una invasió en el manteniment d'aquestes línies.
A veure, dos minuts i dos quarts d'onze. Tenim preguntes a través d'Instagram que les comentarem. És la Beatriz, la primera que ens escriu. Bon dia. Ens agradaria, tant a les famílies de l'Escola Pont de la Cadena com a la direcció, estar informats de com van les obres de la carpa, ja que actualment estem sense espai, tancat pels infants.
La pluja no està ajudant, però en qualsevol cas vam dir que l'entorn d'aquesta setmana, la setmana que ve, es farien les tasques, un cop instal·lada la carpa, desacat de l'adult paviment, cosa que aquests dies està costant, i després de marcatge de la carpa. En tot cas, jo agafo el repte de la informació, em consta que hem demanat reunir el regidor d'educació, i jo espero que la faci en breu, i si no, escolteu, en el moment que tinguem aquesta informació, que la tenim, la traslladarem a l'escola, en aquesta obra que ha
ha representat encaixar moltes actuacions. Tot just aquests dies estem acabant. Ahir ja estava asfaltat i marcat l'aparcament del carrer Felip Canàlies en primer de maig, que particularment a mi m'agrada molt com ha quedat. La carpa s'ha instal·lat en tres dies, fet un paviment en dues setmanes al mes de vacances escolars, que es va aprofitar per fer l'enderroc del gimnàs perquè no hi hagués alteració de l'activitat docent durant les dues setmanes de vacances de Nadal,
bé jo crec que...
com dèiem en l'altra qüestió, sempre que hi ha una obra, hi ha una alteració del ritme habitual, hi ha d'haver una part de comprensió, però sense perdre de vista que el que estem buscant és una millora molt substancial a l'escola i al barri. Per tant, veiem l'estructura de la carpa, però que a dins hi està treballant. Necessitem assecar el paviment, que aquests dies, torno a dir, ho dificulta, com va dificultar el mes de desembre l'asfaltat de l'aparcament,
de primer de maig, que s'havia d'haver fet llavors i no es va poder fer, no s'ha fet fins ara i en el moment que això s'assequi es marcarà la pista perquè recordem que aquesta capa ha d'actuar de gimnàs d'espai per fer l'activitat docent de l'escola en horari escolar però també alhora de pista poliesportiva en horari extrascolar
I després tenim una altra pregunta, gràcies a la Beatriz, de l'Araseli Esteve, també usuari d'Instagram. Els carrers de Vallpineda, diu, quasi tots, estan quasi impracticables. Els missatges i empreses, els missatgers, suposo, i empreses de transport no volen passar per alguna cosa a l'Ajuntament. Sí, sí, clar que està fent alguna cosa. Jo a l'Araseli li he respost també personalment en xarxes, clar que estem fent.
D'entrada vam acordar amb tots els representants de propietaris de la CUP de Baipineda reformar el projecte d'urbanització, que aquesta és l'única manera per tenir uns carrers descents amb serveis, que és l'urbanització de Baipineda. Aquest acord, després de treballar durant molt de temps, el vam assolir a finals de l'any passat i, per tant, ara s'està redactant aquest projecte
amb aquests nous criteris que el que passegueixen és aberatir els costos d'urbanització. I en paral·lel, ells saben que sempre, i per això es veurà també més a més en la propera aprovació del pressupost municipal, hi ha una partida de petit manteniment, perquè no podem fer obra, podem fer petit manteniment, que només el podem fer quan acabi l'època de pluges.
Si anéssim ara a fer un manteniment, com anem fent reiteradament, de determinats carrers, que són els més complexes tant de la Rierada com de Vall Pineda, és que l'endemà mateix se'ns espatllaria.
Per tant, normalment fem aquestes actuacions just quan han acabat la temporada de pluja. Gràcies a l'Araxel. Ens podeu seguir escrivint a totes d'Instagram o a través dels canals. També n'hi havia un altre, l'Atisme, al començant de tot. Bé, doncs això sense... No, que es queixava de l'espatisme i que està malament, que si farem alguna cosa, jo crec que, i aprofito per donar resposta, jo crec que aquí l'hem donat freqüentment. Nosaltres estem, evidentment, aquest espai que hi ha ara que es va fer el 2019 és un guany.
Ah, aquí és insuficient. És més del que teníem. Volem tenir algun altre espai. Estem treballant l'ubicació, que hem dit sempre que no és fàcil. Jo crec que en aquest semestre alguna bona notícia tindrem el respecte d'on podem ubicar aquest nou espai de l'atisme que representaria un salt més.
respecte a la qualitat i respecte a l'espai que ara tenen, que ja és més del que hi havia, evidentment. Però que és insuficient perquè sempre hem dit que difícilment podem trobar un espai on hi hagi una pista d'atisma de 400 metres de corda. El que estem treballant és si podem trobar algun altre espai. Per cert, ja estàvem parlant d'esports i, en aquest cas, d'infraestructures. Alcalde, la llegíem a les xarxes, a l'Instagram concretament,
una publicació del Club Natació que diu que reobrim el 16 de febrer, diu, si no hi ha contratemps d'última hora, es preveu que la piscina olímpica torni a estar operativa el proper dilluns, 16 de febrer. Això, què ja tenim del cert? Tots els respectes que fa el club és una comunicació que no estava consensual del meu ajuntament. No. Tot sembla indicar que seran aquestes dates...
Però nosaltres som més... Prudents. Prudents. Perquè el que sembla que sí que es garantitzarà és que al llarg de les finals de la setmana que ve es podran començar a fer les tasques per reomplir el bas de la piscina, però aquest...
Aquesta operació per omplir el bas de la piscina es fa de manera esglaonada per tal de garantitzar i certificar l'estancaïtat del bas.
I, per tant, podríem dir que les previsions poden ser bones pel dia 16 de febrer sempre i quan no es detecti cap problema que s'hagi de subsanar i que seria normal en les tasques de reomplert del vas de la piscina. Per tant, esperem que sí. En qualsevol cas, jo ja tinc prevista una visita a la instal·lació en el moment que s'hagin començat aquestes obres, aquestes tasques de reomplert,
per omplir amb aigua el vas a la piscina i en el moment que llavors tinguem la certificació que això ha funcionat bé, doncs evidentment serà el 16, serà el 19 o serà el 12, no ho sabem, però començaran a es recuperar la normalitat de la piscina. Jo crec que si fos el 16...
podríem estar satisfets d'unes obres que sempre vam dir a l'entorn del 30 de gener, només s'haurien acumulat dues setmanes de retard, que és comprensible i molt justificat pel fet que planeis, diguéssim, de la instal·lació quan es va generar el 1971, com podeu entendre n'hi havia pocs, i entre altres coses el que es va trobar són algunes estructures que no estaven ben documentades i algunes altres
quan es va, sobretot a la zona de la grada que hi ha, que és on es va foradar molt més per fer el bas de compensació, doncs es va trobar també canonades de fibrociment, que això va representar, i amb una resposta ràpida de l'empresa que estava fent les obres, es va comportar haver de cridar a l'empresa especialitzada per retirar aquestes canonades, i que això, bàsicament, van ser aquestes dues setmanes de feina.
Bé, en tot cas, reobertura el 16 de febrer, amb condicional, sí, no hi ha cap incidència a l'hora d'anar recomplint el vas de la piscina a partir de la setmana que ve en principi. També tenia dues preguntes a l'alcalde de l'Anna Riba, que ja ens va escriure la setmana passada.
precisament fa referència a la pregunta que va fer sobre el bus urbà i després n'afegeix una altra. Diu, bon dia, la setmana passada vaig transmetre a l'alcalde Xavi Paz el problema de la capacitat a la franja de matí. En aquell moment no vaig respondre-li, ho faig avui. Els arguments que em va donar van ser prou clars, però amb molt poca empatia. Tots sabem que la línia...
no és de bus escolar, però si tenim aquest servei i el problema és la capacitat, s'han de buscar solucions. A la parada també hi ha usuaris que van a la piscina o al pavelló, gent gran, crec que anar a la parada de bus anterior, com va proposar l'alcalde, no és una bona solució. Jo l'empatia la tenim tota en el sentit que per això està doblada aquesta línia.
Jo crec que l'empatea seria si diguéssim que cada cop i volta l'Ajuntament no ha fet res. I si des del 2020 hem ampliat el servei del bus urbà 365 dies de l'any, hem doblat les línies de primer o del matí, hem implementat i doblat
el servei de l'MV3 que comunica amb la floresta, els barris de muntanya, el cas Corbà, i que a més l'hem ampliat els 365 dies de l'any, crec que això demostra prou compromís amb el transport públic i prou empatia amb tots els socials del transport. Si el que es demana és que hem de tenir sempre un autobús amb capacitat per transportar viatgers a totes hores del dia...
Jo puc tenir molta empatia, però, entre altres coses, el gestor d'aquesta línia, que no és l'Ajuntament, que és l'àrea metropolitana de Barcelona, ens transmet la incapacitat per portar-me aquesta resposta, que és el que li transfereixo jo i li transmeto en aquests micròfons. Jo estic convençut que l'Anna Riba estarà d'acord amb mi que el salt que ha fet el bus urbà en aquests últims cinc anys és abismal.
Espero que no ho posi en dubte, perquè les xifres són contrastables, no? Però torno a dir, si el que vol és que hi hagi quatre autobussos en un mateix horari, doncs qui porta el servei d'aquest autobús, qui és el competent d'aquesta línia, que és l'àrea metropolitana, ens demostra i ens transmet l'enorme dificultat que això té i que, a més a més, és una norma que no es practica que al municipi.
I la segona observació, diu, per altra banda, pel que fa al servei de bicicletes compartides, diu, aquest servei és per majors de 16 anys i molts dels nois que s'esperen a la parada són menors. I per acabar, si la meva filla agafa el bus per anar a estudiar, no és per gust, sinó és per necessitat, diu. Falta empatia i tenir present que aquest problema cada vegada anirà més. Fomentem el transport públic. Això és el que avui transmet la meva filla i l'alcalde. És que és el que hem fet. Però també hi ha usuaris que van a l'institut de més grans de 16 anys.
Compartides amb bici, entenc. Clar, però diu, només ho poden fer els de 16. D'acord, però és que a l'Institut Bernat Alferri i a Lluís de Requesens també van alumnes de 16 a 18 anys. Per tant, clar que fomentem el transport públic. I també s'ha de fomentar el caminar a les ciutats. I trajectes escolars segurs, també això s'ha de fomentar...
No estem en una ciutat, tampoc en un poble de llargues distàncies. Per tant, jo crec que s'ha de trobar l'equilibri entre tots. Però torno a dir, si el que vol intentar demostrar és que aquest govern no està compromès amb el transport públic, crec que el salt qualitatiu que ha fet aquest municipi en transport públic els últims dos mandatges ha vist mal. Ha vist mal.
Ara no podem posar un autobús per cada alumne que va als instituts, això és evident. Pel que fa al transport públic, l'alcalde llegia en una publicació dels comuns del Baix Llobregat. Diu, aconseguit, el Parlament aprova ampliar el trambaix fins a Molins Arrell i Sant Feliu de Llobregat. Aprofundeix dient que el Parlament ha aprovat la proposta de resolució.
dels Comuns per impulsar l'ampliació del tramvia al Baix Llobregat, una reivindicació històrica del moviment veïnal als ajuntaments i de les entitats en defensa del transport públic. L'acord insta, de fet el tinc aquí, a garantir l'execució del projecte d'extensió del tramvia a tan esplugues de Llobregat com a Sant Feliu i Molins de Rei, dins d'aquesta legislatura, i realitzar l'estudi informatiu per definir el millor traçat dins de Molins de Rei i la futura connexió amb quatre caments. Estem d'acord, és que això és el que reivindica l'Ajuntament de Molins de Rei, també,
en totes les reunions que han fet en l'autoritat del transport metropolità i tinc documentades tres reunions en aquest mandat demanen precisament això que no s'esperin a la finalització i a l'establiment del tram baix a Sant Feliu per començar a treballar el projecte de Molins de Reina que aprofitin aquests anys en el que encara no es poden fer les obres per fer l'estudi informatiu
decidir el traçat que ha de tenir el tram baix per Molins de Rei i treballar el projecte executiu perquè tan aviat el tram baix hagi fet les tres parades que ha de fer des del parc de Torreblanca des de l'inici de Sant Feliu fins a la finalització i posar aquest tram baix
en el tronc central de l'antiga N340, entre Sant Feliu i Molins, ja estigui en condicions, ja s'hagi fet la licitació, per tal que aquest projecte continuï i doni servei públic al polígon del Pla i a Molins Arreu. Bé, no sé quin recorregut, però, pot tenir... Això és una proposta de resolució. Això serà diferent si el poder aixecutiu del poder legislatiu? Sí.
legislatiu insta, el poder aixecutiu fa, i nosaltres amb quins reunim ens en el poder aixecutiu, que és el que té la capacitat de portar a terme aquests projectes, i home, jo espero, i és desitjable, que el poder aixecutiu també està, i ha de seguir les directrius que marca el poder legislatiu. Bé, doncs això és una publicació... El cas és un dels aspectes que van estar, a més a més, incorporats en els acords de govern entre els comuns i el PSC, per la investidura del president Illa.
va tot en coherència del que és la voluntat del Partit dels Socialistes, la voluntat del Comú, la voluntat del govern de Molins de Rei i la voluntat del govern de la Generalitat. Per altra banda, la CUP sembla que torna a estar intensa amb els seus comunicats. Milers de quilos de plàstic i centenars de milers d'euros...
per una recollida de residus de merda. Aquesta és el titular, llegeixo textualment, que ha fet la CUP, que pregunta a Xavi Paz per què no s'han pres mesures per millorar la recollida selectiva en comptes de canviar milers de contenidors per altes pràcticament iguals que perpetuen els problemes.
Diu, des de la CUP creiem que ha estat una inversió enorme per malgastar milers de quilos de plàstic i de diners en contenidors nous, que no canvien res ni solucionen els problemes de brutícia a les àrees de brossa ni milloren la recollida selectiva. Una altra oportunitat perduda en què s'haurien pogut implementar altres models, fins i tot marcats en directives europees. La por d'un govern, ja de per si poruc, a perdre quatre vots continua bloquejant mesures...
necessàries. Diu, ara simplement són nous i s'omplen més de pressa perquè els forats de dalt es bloquegen, ja que són massa petits. Només va caldre veure que uns contenidors que al principi anaven encadenat, i a veure si així resolia de pas el problema que hi ha gent que necessita buscar a les escombraries per viure, el govern va haver d'obrir-los a correcuita l'endemà, d'estrenar-los perquè s'omplien amb quatre buses. Jo estic encantat que facin comunicats i espero que aquesta sigui la línia per tal que es presentin a les eleccions, que crec que és on es fa
i on dirimeixen, diguéssim, la representativitat de les diferents forces polítiques. I estic disposat a debatre amb ells tot el que calgui, sempre i quan ells s'assumeixin que mentre ells van governar no van fer res, i després de governar s'han dedicat a prendre's un descans de quatre anys, que sembla que ara han interromput per fi. Perquè això d'intentar donar lliçons...
com ara estan començant a fer, quan ells mateixos el 23 es van declarar fatigats, cansats, i que la política l'havien de fer al carrer i no a la institució, que és on es prenen les decisions,
crec que es qualifica per si mateix, no? Més enllà d'això, els convido també que m'escoltin a mi, perquè crec que sobre això ja n'he parlat i abastament els darrers setmanes aquí. No ha estat una oportunitat perduda, perquè el problema és que teníem el model amenaçat
El nostre model de quatre fraccions estava amenaçat i, per tant, no podíem prendre una decisió definitiva fins que no teníem aclarit i pactat amb la Generalitat de Catalunya el que hem aconseguit el darrer mes de desembre, que és que la Generalitat de Catalunya mitjançant l'Agència Catalana de Residus sigui qui pagui
els costos de traspàs del model de quatre fraccions a cinc fraccions. I això és el que hem aconseguit al govern de Molins de Rei en les darrers setmanes. Que aquests costos de transició, que la compra de contenidors, la compra de nova maquinària que comportarà el pas obligat
de canvi de model cap a les infreccions no l'hagin de pagar els molinens i molinenques amb un increment de la taxa d'escombraries, sinó que l'aboni l'Agència Catalana de Residurs. Llavors, o una de dos, o fan comunicats intencionats perquè estan obsessionats amb Xavi Paz, ja no és la primera vegada, fa molt de temps que...
La CUP està obsessionada amb Xavi Paz, des que quan feien pintades al carrer fins quan... Bé, és que és un històric, no? És a dir, sembla que... No sé, si no existís el Xavi Paz l'hauríem d'inventar, perquè si no, no sé qui dirien, no?
Sembla que tot és responsabilitat del Xavi Pat. Més enllà d'això, jo els convido a que realment escoltin més els raonaments i els arguments que estem donant darrerament. Des de la perspectiva torno a dir que han estat uns contenidors de transició, han estat uns contenidors que, malgrat les seves deficiències, estan en millors condicions dels que teníem,
que són uns contenidors que havien patit l'incompliment de l'anterior empresa i que va comportar una sanció a l'empresa per valor de 70.000 euros, i el que aquests dies començarem a dexifrar i a interpretar i a explicar és com haurem de fer aquesta transició al model de 5 contenidors i com canviarem
tots els contenidors de la vila en el moment que tinguem tancat i pactat amb l'Agència Catalana i Residus la implementació del nou model. Només afegint que cal fer campanyes més potents de conscienciació i implementar models de recollida que beneficin qui se para bé, promocionar les deixalleries de Molins i de penxada. Sí, em sembla molt bé. Si és que llissons saben donar moltes. Llissons, pels altres, tenen moltes sempre.
Però jo no recordo cap campanya que fessin en els 18 mesos que van governar. En una campanya de sensibilització, com les que hem fet nosaltres darrerament. Però som nosaltres els que ara hem repartit els contenidors d'orgànica al municipi, que estan en força bé. Per incentivar una de les dues fraccions que ens penalitza més en la nostra taxa recollida, que és l'orgànica.
I fa uns 20 anys que l'Ajuntament de Molins de Reis no repartia de manera gratuïta i per tal d'incentivar amb una campanya per afavorir la reciclatge de l'orànica, no repartia aquests contenidors. Això és el que estem fent. Llavors, que en època de la CUP es va fer una campanya amb animació dissabte i imatge, sí, sí, això també ho vam fer nosaltres fa dos anys. Però quin canvi substància el vam fer també, llavors, oi's?
amb tots els respectes, que hi tinc molt apreci, amb un regidor com el Josep Rabantós. Ara, amb el posicionament actual de la CUP, que és que torno a dir, sembla que estiguin obsessionats amb Xavi Pat, que de fet ja no és nou, és històric. Anem a altres aspectes de l'actualitat. No sé si això ha variat, alcalde, però ens feien constar que, pel que fa a l'equipament de la biblioteca, tenim a la calefacció de la planta 3...
Des del mes de novembre? A mi no em consta aquesta informació. No consta, eh? A mi no em consta aquesta informació. Hem tingut problemes amb altres calderes, però no em consta que la de la biblioteca hagi estat i no estigui reparada. O sigui, que no hi hagi un sistema de
per escalfar la biblioteca durant dos mesos, a mi no em consta. Revisaré els correus perquè potser se m'ha passat, però no em consta. Hem tingut problemes amb altres calderes, s'estan fent moltes actuacions actualment i ja hem pres les mesures pertinents per tal que això no torni a succeir, perquè és veritat que enguany vam arribar al període de fred...
Podríem dir, sense haver fet les mesures adequades per garantir el funcionament de totes les calderes. I hem tingut problemes en calderes d'instal·lacions esportives, de centres educatius, per això jo demano, evidentment, doncs demano excuses primer de tot i disculpes.
i estem prenent les mesures adequades per tal que això no succeeixi i de tant en quant en aquestes coordinacions politico-tècniques que tenim doncs s'ha d'insistir de sisplau ara es treballa per tal que la refrigeració funcioni a l'estiu i a l'estiu s'ha de treballar perquè la refrigeració de calent per afegir aire calent a l'iven funcioni i això és el que sembla que enguany no va acabar de funcionar bé és veritat que hem tingut canvis en l'estructura
estem tenint una volatilitat a vegades de determinats treballadors molt important, però bé, accepto la responsabilitat, accepto, diguéssim, que pugui haver col·lectius que s'hagin sentit decebuts i enfadats amb aquest mal funcionament, i per això s'han pres les mesures adequades. Bé, anem amb altres qüestions, per ser que també observam, no sé si li consta l'alcalde, que s'ha tornat a vandalitzar l'ascensor del pas
sobre Vies s'ha vandalitzat el pas sobre Vies no només vandalitzar és que la setmana passada es van pintar diversos llocs del municipi per treure tots els grafitis no van durar ni 24 hores ni 24 hores van durar llavors això és un debat públic això també és responsabilitat de Xavi Paz
Això també és responsabilitat del govern? Què hem de fer perquè el mur que vam fer a la sortida del carrer Spelargues, perquè el pont de la Mariona... Escolta, hi va haver treballadors municipals que durant una bona estona van estar restaurant i pintant. No va durar ni 24 hores. Llavors tenim una part minoritària, segurament, de la població que es creu que l'espai públic és seu.
i el vandalitzen constantment. Amb una pèrdua d'imatge, amb una pèrdua de recursos públics important, i, home, i per mi també, i amb un enuig per part de la població, que no ens agrada veure l'espai públic d'aquesta manera. I ho expressions artístiques totes les que vulguis, i de fet s'hi han fet, i això, mira, és una de les coses que en el seu moment, de les poques que la CUP va dir, va, anem a identificar uns quants espais morals i anem a fer-ho, i s'han mantingut, després nosaltres hem afegit d'altres, els privats n'han fet altres, com el del carrer Molí,
Jo crec que la dignificació i el fet de convertir determinats espais de manera artística funcionen. Ara la vandalització i el pintar per pintar sense cap lògica ens fa mal a tots. Oriol, ens fa mal a tots. Llavors, el pas sobre vies, ara estem licitant... Bé, de fet, estem a punt de adjudicar...
la reforma que va quedar deserta, però ara ja tenim una empresa que ha presentat oferta que són les obres de restauració i de millora per garantir la seguretat del pas sobre via. S'ha de pensar que ja fa més de 20 anys que es va inaugurar aquest pas i necessita una actuació. Serà una actuació complexa. Ara n'estem al permís de DIF per actuar en aquest pont i després veurem si és durant la totalitat de les obres o en determinat moment que el pont s'haurà de...
no estarà actiu, és a dir, per tant, comportarà, diguéssim, una afectació a molta part de la població que fa servir aquest pont en el seu trajecte habitual. I això va acompanyat a mirar de quina manera podem garantir la seguretat d'aquest pont, que és estratègic de Molins de Rei i que no és pas d'ara, perquè en el seu moment només tenia un ascensor,
després es va posar un segon ascensor per mirar de tenir sempre un ascensor operatiu, quan no és una vandalització, és una pluja que ens afecta al bas, hem de mirar de quina manera podem garantitzar que com a mínim en el moment que tinguem el pont arreglat, el pont restaurat, doncs puguem garantir que sempre funcioni un d'aquests dos ascensors.
Pel que fa al vandalisme, vaig veure l'altre dia a Sant Feliu de Llobregat que els fanals pengen un cartell. Mira, aquest fanal costa X. Si feu aquest desperfecte, la sanció serà tal. Si saps què passa, és que totes les campanyes de sensibilització arriben als que ja són sensibles.
Tu creus que a aquell que pinta li posarem un cartell allà i digui vostè l'actuació de la neteja d'aquest pont ara mateix potser són 3.000 euros entre la pintura, la mà d'obra, etcètera, etcètera? Si sembla que estan esperant a que la arreglem per pintar-ho de nou.
En fi, 6 minuts i les 11. Avancem, com hem dit, una setmana en què en clau local ha coincidit el dimarts al matí presentant les novetats de la Fira de la Candelera, dimarts a la tarda, trit de sortida del Carnaval, que arribarà del 12 al 18 de febrer. Pel que fa a la Fira, també l'alcalde ha publicat una cosa important que no es veu, però que és molt important, que és la reunió dels diferents cossos de seguretat que acostumeu a fer cada any. M'agrada també
explicar el que no es veu normalment. Correcte. Molt important aquesta reunió. Bueno, és que expliquem tots els actes que tindrem, però després a mi m'agrada posar de relleu dies com Sant Joan, dies com la Fira, que hi ha molts professionals i molts voluntaris que treballen perquè nosaltres puguem gaudir de la...
d'una rebella de Sant Joan o puguem gaudir d'una fira i per tant penseu que l'esforç logístic l'esforç d'encaix de tots els gent que treballa i fa possible la fira és ingent penseu que és la seguretat però és la mobilitat és la coordinació dels diferents cosos per tant és des de Mossos d'Esquadra en tant en quant seguretat pública però en tant en quant trànsit també
Però després, des del SEM fins bombers, fins, evidentment, els expositors, fins l'ADF, Protecció Civil, els serveis de neteja... És a dir, és que és una logística, la pròpia empresa que fa i que ha començat a establir tots els estants de la Fira com a expogestió. És un esforç molt important, no? Creu Roja, que no em puc oblidar d'ells, tampoc. És un esforç molt important, no?
I tot això perquè funcioni el que demà comença. Una primera setmana d'activitats diverses i que farà l'oclusió el divendres dia 30, dissabte 31 i diumenge 1 de febrer. Amb una fira que, tal com explicàvem el dimarts, ens fa especial il·lusió. Jo crec que li fa il·lusió a molta gent. Jo he de dir, primer de tot, un té tenir el sentiment i la percepció i la certesa que anava a agradar, però...
que tampoc pensava que tingués una rebuda tan espectacular al cartell, no?, perquè així, gent que normalment no t'envia missatges, escolta, t'envia missatges i diu, escolta, pensa't això, escolta, que avui, a veure on ho podem aconseguir, etcètera. O sigui, jo crec que ha caigut molt bé, l'obra en Martí Buferó és esplèndida i, per tant, el cartell aquest és magnífic. I després, amb diversos actes, que més enllà de la dinàmica habitual de la fira, no?, doncs diversos actes que tindran lloc en aquesta fira...
una mica en homenatge i en tribut a tots els que l'han fet gran. Un que no està en el programa, però que a mi també m'agrada significar molt, és que aprofitant el pregó de demà farem un tribut i un record, un homenatge, a tots els alcaldes del període democràtic i a tots els regidors
que en un moment o altre han estat responsables de la Fira, no? Fos des de la regidoria pròpia de Fira o fos des d'altres regidories, no? Per tant, des d'aquest punt de vista jo he pogut parlar amb tots, tots menys una alcaldessa que...
m'ha excusat i és comprensible perquè em veig amb molta dificultat per anar però tots s'han confirmat i per tant des d'aquest punt de vista jo estic molt satisfet que demà puguem fer i puguem fer més gran encara el pregó de la fira i després actes com la presentació del documental com també aquest homenatge que tindrem cap a tots els expositors que han mostrat una fidelitat al llarg del temps 25 o 50 anys
de presència continuada a la fira, jo crec que mereix un homenatge també, no? I, per tant, aquestes exposicions, que jo crec que triomfaran moltíssim, l'exposició que dissabte inaugurarem a Can Ametller sobre el món de la pagassia, és...
És esplèndida, jo la recomano a tothom, i per tant, escolteu, està tot fonaments posats perquè tinguem una gran edició de la Fira. I no em pronunciaré sobre el temps, perquè normalment en això sóc una mica agafe, i per tant tot s'està posant perquè puguem gaudir d'una gran Fira.
Per cert, enclau també política i estem acabant. Tenim pla la setmana que ve, que és dimecres? Serà dimecres perquè dijous tenim la inauguració de l'exposició, l'altra exposició, del Memorial Democràtic, els pagesos contra Franco, que fem a dos quarts de set i després tenim un acte a les vuit també. Per tant, aquest acte i aquest ple el farem el dimecres amb un ple que, en teoria, bueno, portem temes però és veritat que és un ple sense gaire punts significatius. Jo crec que els dos propers plens que farem a partir d'aquest sí que seran
importants. Alguna novetat del grup municipal d'enlaire, per cert? No, la veritat és que no. Jo com això no... No, eh? Ho sento. El ple de desembre no hi vaig ser. A mi em consta que crec que encara no ha entrat l'acceptació del regidor que ha d'ocupar aquest lloc i, per tant, diria que en aquest ple no... He de revisar. Demà tenim portaveus i he de revisar l'ordre del dia, però diria que no em consta la pressa de possessió del nou regidor de...
Bé, doncs tancarem aquí l'espai de preguntes a l'alcalde. Recordeu l'obertura, el pregut d'obertura demà a les 8. A les 8, a les 8. A les 8 del vespre. L'hem avançat per fer-ho més amable per tothom. Alcalde Xaipat, moltes gràcies. A vosaltres, molt bon dia. Bon dia i bona setmana.
Arribarem a les 11, fem una pausa i després saludarem el Jordi Roig i la Mònica Mas, que proposen una hora abans del Paragó, a les 7, a la llibreria Cent Vides, aquest recital de poemes de guerra i de por. De seguida en parlant. Fins ara.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Renfe ha iniciat ja les tasques per retirar el tren de l'R4 accidentat a Gelida. El primer vagó, el més afectat per la caiguda del mur, es desballestarà al mateix punt del sinistre. Els vagons no malmesos ja s'han separat i s'arrossegaran per via fins a un taller per fer-hi revisions. La retirada d'aquests últims està prevista per aquest mateix dijous. Per ara, a banda, el servei de Rodalies continua de moment sense funcionar i probablement no ho faci durant el dia d'avui, tot i que ahir s'informava...
que es reprendria progressivament a partir de les 6 del matí. Segons ha confirmat Antonio Carmona, portavó de Renfe a Catalunya, els maquinistes han decidit no prestar el servei i reclamen un seguit de condicions adicionals per garantir la seguretat a la xarxa. Tot plegat, afecta de nou avui els usuaris que s'apilen en algunes estacions a l'espera de novetats. Anem ara fins a un d'aquests punts de transport alternatiu, com és el cas de Mataró. Allà hi tenim la nostra companya, la Beti Doñate. Beti, bon dia.
Bon dia, Mataró. L'aturada del Cervela Rodalies ha generat una segona jornada caòtica per als usuaris de l'R1, que a més a més estan patint la pluja. Com a alternativa per desfressar-se els afectats estan triant el cotxe.
Hi ha altres municipis. Molta gent s'espera a les parades de bus, on hi ha cua, però el cert és que hi ha més vehicles que mai, perquè tant Moventis com Segalés han reforçat el servei. En el cas Moventis hi ha sumat una vintena de vehicles en direcció a Barcelona per reforçar les línies E11.1.
volia dir la 804 i la C10. La novetat del dia, però, és que és el servei alternatiu per carretera que ha visitat aquest matí Remfa en direcció al nord del Marès de l'estació de tren de Mataró. Es pot agafar un autobús que arriba a Arenys de Mar. El servei és extensible fins a Blanes i Maçanet, Maçanà. Gràcies, Beti. Estarem pendents. Bon dia.
D'acord, bon dia. I a banda, com sabíem ja, la peça d'avui està tallada en sentit sot entre Martorell i Sant Sadurní de Noia per risc d'esfondrament a la zona de l'accident. També s'ha ressingit la circulació de vehicles pesants a la carretera BB Baixa 2433 entre Martorell i Castellbide Rosanes en sentit Martorell i a la carretera C243B entre Gelida i el centre geolístic Prologis. A banda, pel que fa a les afectacions en carretera, la dosa conseqüència d'aquest tall acumula fins a 18 quilòmetres de retencions
Entre Cornellada, Llobregat i Martorell, en sentit Barcelona. També la C16 està tallada a Cers, en sentit vagar per un accident. I també destaquen restriccions a la P7, al Vallès, tant en sentit Girona com Tarragona, per avaries i trànsit intens. També congestió generalitzada a la B10 i la B20, la C58 i la B23. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Passen 3 minuts a les 11. Informació local. Demà divendres hi ha un recital de poesia, poemes de guerra i por, un cant a la pau. És una terma a la llibreria Cent Vides i els encarregats de fer aquesta lectura dramatitzada de poemes de diversos autors, tant de casa nostra com d'altres indrets, són Jordi Roig i Mònica Mas.
Llegiran poemes sobre un tema bàsic que són els conflictes bèl·lics. Poemes de Guerra i de Por, demà divendres a les 7 de la tarda a la llibreria Cent Vides del carrer Verdaguer, entrada lliure. I també demà a dos quarts de vuit hi ha Cinefòrum per Palestina que organitza Morins en Palestina. Veurà la pel·lícula, el documental Filles de la Nakba i també el documental Tenim dret a viure de forma segura.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
que en guany va càrrec de Jordi Hurtado Torres, presentador de televisió, acta de doblatge i establert a Molins de Rei des de fa anys. L'acta té entrada lliure, entrada gratuïta demà a les 8 al Foment per seguir el pregó, que també podreu seguir des de casa a través de Ràdio Molins de Rei. I diumenge, dins el programa de la Fira, la grupa organitza una ballada de sardanes amb la Copla Ciutat de Girona a les 12 del migdia a la plaça de l'Ajuntament.
I la farmàcia de guàrdia avui és la Brun, que està al carrer Puigcerdà 53, al barri Bona Vista.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Catalunya lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però amb un i jove tens un espai on pots fer un confiança.
Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei.
Ràdio Bolíms de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Bolíms de Rei.
11 del matí, 8 minuts. Ensarem aquesta última hora del Bon Dia i Bon Hora. Esteu escoltant el magazín matinal de Ràdio Molins de Rei, que us acompanya de dilluns i divendres entre les 8 del matí i les 12 del migdia. Ara, de seguida, parlem-vos d'aquesta proposta que tenim demà a la llibreria Cent Vides, aquest recital de poesia, poemes de guerra i por.
perquè ja ens acompanyen aquí a l'estudio Jordi Molins i el Jordi Roig i la Mònica Mas, que són els protagonistes d'aquesta proposta. Després anirem cap a l'estació biològica de Can Balasc, del Parc Natural de la Serra de Collserola, perquè avui parlarem dels estudis i el seguiment de la biodiversitat que es fa al parc amb la biòloga responsable d'aquests programes, que és l'Helena Asensio Juan.
i a la recta final del programa el Josep Ferrer. Si no pot ser aquí amb nosaltres en directe, ja tenim una píndola que ens proposa una excursió, un viatge a Andorra, i si no, doncs, si ens pot acompanyar al final aquí a l'estudi, doncs parlarem, imagino, de la segona part de Cantàbria, que vam engegar la setmana passada a la secció, diguem, de costa, i ara faríem la zona interior de Cantàbria. Bé, en funció de si pot ser aquí o no, farem una cosa o una altra. I amb tot això arribarem a les 12 del migdia.
Ens hi posem, doncs, les 11 del matí, pràcticament 10 minuts. Per quants camins l'home haurà de passar Abans que arribi a ser algú Quants mars haurà de creuar un color blanc
per dormir a la platja segur. Quants canons més hauran de disparar abans que per fi es quedin moguts. Això, això, amic meu, només ho sap el vent,
Escolta la resposta dins del vent. Quantes vegades podrem mirar abans d'arribar a veure el cel?
Demà divendres a les 7 de la tarda tenim un recital de poesia ben especial, Poemes de guerra i por, un cant a la pau. Una proposta del Jordi Roig i la Mònica Mas que es farà a la llibreria 100 vides del carrer Verdaguer 98.
I per parlar d'aquest recital, acompanyats d'aquesta música original de Bob Dylan, interpretada a través dels Miralls de Dylan per Jordi Batista i en Gerard Quintana, tenim els protagonistes d'aquest recital aquí a l'estudi 1 de Ràdio Molins de Reis. És un plaer saludar Jordi Roig, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Que habitualment si el saludem és per telèfon, però avui el tenim aquí a l'estudi. I la Mònica Mas, hola Mònica. Hola, bon dia, què tal? Ja ho hem explicat abastament, vosaltres us coneixeu de la Palma,
Sí, sí. Perquè el Jordi treballa... Treballava. Perdó. Treballava. La Mònica treballa a La Palma i, per tant, aquí es va conèixer. Expliqueu-me d'entrada l'origen d'aquest recital. Com neix la idea de fer aquests poemes de guerra i por?
Mònica. L'origen neix perquè nosaltres vam col·laborar junts amb un anterior projecte. Jo treballo de tècnica a l'Ajuntament de diverses àrees i una de les àrees és la de solidaritat i estàvem preparant una acció sobre el dret a l'aigua amb una campanya que es diu Tenim drets deixint llibertats que porta l'àrea metropolitana de Barcelona i estàvem mirant de fer alguna acció i a mi se'm va ocórrer
plantejar fer una lectura de poemes que voltessin al voltant de l'aigua, ja sigui amb llacs, rius, mar, llàgrimes, etc. Llavors, bueno, vaig començar a tirar endavant, a rumiar, a pensar, i de seguida em va venir el Jordi al cap. Això va ser l'any passat, eh? L'any passat, sí. Molt bé. Sí, sí, sí. Et va venir el Jordi al cap i tu li proposes. Jo li proposo.
I el Jordi què diu? El Jordi, bueno... Perdona, de seguida vaig encantat. Sí, vas dir encantat. Sí, eh? Encantadíssim. Es va animar de seguida. Llavors ens ho vam passar molt bé perquè ell s'encarrega més de la recerca de poemes perquè es l'ha entès en poesia.
I em passava a mi les propostes, què et semblen aquestes? Vam fer diferents opcions, vam fer una tria, vam fer uns assajos, posada en escena, uns assajos i tal. I a partir d'aquí, això va anar molt bé, vam fer un taller posterior de manualitats amb joves i vam lligar tot el tema dels drets a l'aigua.
relacionat també amb la cultura de pau, etcètera. És a dir, que això era més enfocat a l'aigua, i aquí en parleu més de guerra i por. Sí, però en altres fons és el mateix, que és els drets humans.
que ja expliqueu en un context d'introducció que creieu vulnerats en moltes situacions avui en dia, aquests drets humans i amb aquests conflictes que tenim oberts a diverses parts del món. Exactament, avui en dia i fa molts dies i fa molts mesos. Ella un cop feta l'acte que vam fer a la biblioteca pel dia de la poesia, pel 25 de març, el dia mundial de la poesia,
ens ho vam passar bé, va quedar bé, tal i qual. I a Barcelona, cap d'un temps, diu, ostres, allò per què no... per què no ho movem, fem una cosa una mica més xula, potser amb un altre tema i amb una altra cosa. Sí, és veritat. I, bé, jo últimament estic bastant... A veure. Bastant preocupat i bastant d'això pel tema aquest, sobretot pel tema de Gaza, té bastant el cor...
desmanegat, i vaig pensar, ostres, jo crec que tocaria fer un recital de conscienciació sobre la guerra. O sigui, parlant de poemes de guerra, per no posar poemes de guerra i pau, sinó poemes de guerra i por, però...
amb un rerefons final de donem-li una oportunitat a la pau, no? Sí. Bé, llavors, a partir d'aquí, bé, a ella li va semblar bé la idea i vaig començar a fer una recerca de poemes, tant catalans com estrangers, com alguns m'he permès i ella m'ha deixat, alguns meus també. Ah, anava a dir que a veure si...
Per favor. Sí, si en sortiren alguns del Jordi Roig. Sí, es veu que en surten alguns. Sí, eh? Sí, clar. Però el criteri que era que vehiculés a través d'aquesta temàtica. Sí, no tant de la guerra en si, sinó de la conscienciació dels humans sobre el que està passant a la guerra, perquè jo crec que estem vivint les guerres com si visquéssim una aturada dels rodalies.
i sí que és greu, natural, dels rodalies, però el que està passant a Gaza, el que està passant a Ucraïna, el que està passant a aquests llocs, no te n'has a veure. Ho hem acabat molt bé normalitzant, ho van analitzant. Mirem la tele mentre estem dinant i veiem que a l'altofoc a Palestina, després de l'altofoc hem mort encara 400 persones. Mira tu, aquest netanyar-ho, i segueixes fotent el bistec. Ens ho han explicat tant que ho hem normalitzat tant
que jo crec que una mica... Per mi una mica la idea d'això és... Ostres, dir-li a la gent, collons, hòstia. I penso que... Clar, jo soc poeta, però penso que la poesia té les eines per donar-te un cop al cap. Una sacsejada, eh? Una sacsejada bona per dir... La poesia és més que no pas un altre... Altres arts no també, eh? Però...
I ara aquests dies llegint els poemes, que ens hem llegit molt, els hem assajat, els hem mogut, hem vist que hi ha poemes que et foten la pell de gallina. O sigui, perquè són... Joder, en pols dies poden dir unes coses que et deixen... Perquè com teniu estructurada aquesta lectura dramatitzada?
Sí, jo volia afegir això que comenta el Jordi, que la proesia dona peu a connectar amb tots aquests sentiments i emocions, que és cert, jo li vaig dir de moure el de l'aigua i ell de seguida li va sortir aquest tema i vaig dir endavant. I sí que em sembla important el fet que cada dia estem sentint a parlar de guerra,
I no és que ho haguem normalitzat o banalitzat, perquè crec que tots els que estem aquí, els que ens poden escoltar, se'ls posen els pes de punta només de pensar del que poden estar vivint tot aquestes persones en aquestes situacions. Però sí que és cert que en el nostre dia a dia
la majoria de gent, com anem tots, no ho normalitzem, però se'ns passa per davant i oblidem, se'ns passa per davant i oblidem, i després ens torna a passar per davant la tele o que t'ho comenta i tal, i va passant, i va passant, i va passant, i tot va passant. Llavors, a vegades és important parar
Pensar, escoltar i sobretot sentir què ens provoca a nivell de sensacions i de sentiments. I crear un espai on la gent pugui estar asseguda, escoltant poemes en relació a la guerra, des de diferents perspectives, que uns l'han viscut, que uns han patit morts, que uns estan visquent dolç, etc. A més hi ha poetes i poetesses de tot el món. Creiem que és important per parar, per parar i deixar-te sentir.
Bé, això, efectes pràctics, com es tradueix? És a dir, com està estructurada aquesta lectura dramatitzada, sisplau? Bé, amb una línia molt fina, hem fet tres parts, en principi, més o menys. Una primera, que és com introductoria, que és bastant laxa, diríem. Una segona, que és, jo crec, la més potent,
que és la que punxa, la que crema, de poemes de gent, com deia ella, de gent que encara està vivint. O sigui, està escrivint poesia enmig de la guerra o enmig d'una casa enronada, saps? I després una tercera part que va obrint, va obrint, va obrint, va obrint una miqueta la porta a... Jo soc bastant pessimista en general, però deixem una mica de badall de la porta oberta que vagi duint una mica l'esperança i una mica cap a la pau...
I ara fa poc se'ns va ocorrer acabar amb un poema de Martí Pol, que és molt xulo, i li donem una... en castellà em diuen sovidó, penso que està bé, per no acabar enfonsats, sinó donem-li una oportunitat a La Pau...
I acabem dient, sí, vinga, tots. Després d'haver passat, ja dic que alguns poemes, com deia ella, alguns poemes són... Són... Punyents. Punyents, eh? Són de pell de gallina, perquè estan escrit en primera persona, alguns, saps? I això es nota, no?
Pugeu-me alguns exemples d'alguns dels autors a banda de Jordi Roig que llegiu. El poeta aquell seria, te'n recordes? Potser repetits, no sé si n'hi ha gaires, n'hi ha pocs, però des d'un poeta armeni, Slavia Vic, des de catalans, clar, tenim Maria Mercè Marçal, en Baussà...
la Blanca Llum Vidal, amb parcerisses... Tenim un poeta que et conec personalment, que m'agrada molt, que és siriano-palestí, que es diu Mohamed Bittari,
i llavors tenim de... Bé, és que clar, és que molt ventall, no? Molt ventall, molt variat. I en això que deia el Jordi, que nosaltres com a agents socials i agents culturals que som amb el nostre granet de sorra, doncs sí que creiem important treballar amb el tema de l'esperança. Llavors és cert, hi ha guerres, hi ha dolor, hi ha patiment, però què podem fer davant d'això?
Està molt bé escriure, l'art és un gran vehicle per això, però sí que hem volgut acabar amb aquest cano a l'esperança, que pot sonar a utopia, realment, perquè la situació actual mundial és bastant desesperançadora. Però mira, jo sóc de recollir frases, me'n recordo a un concert del Serrat quan era petita,
o jove, o més jove, perdó, més jove. A veure, digues. Sí, me'n recordo que va dir una frase en un concert que em va clavar, i és... Sense utopia, la vida no deixa de ser un assaj general cap a la mort. I bé...
en aquest camí estem. Quan parlem, hem escoltat al començar l'entrevista, la conversa, escolta-ho en el vent. Quina importància té la música també en aquesta lectura dramatitzada? Sí, per donar-li també una mica de...
dinamisme una miqueta, que no sigui només un recital. Bé, he de dir que la Mònica és actriu. Sí. I que hem intentat dramatitzar una miqueta o teatralitzar una miqueta el recital, que no sigui...
el típic recital de dos senyors, un senyor i una senyora, o un noi i una noia, llegint poemes i ja està, no? O sigui, que està molt bé, a mi m'ha agradat molt seguir els seus consells d'aquí, ves aquesta cara, aquí no aixequis el dit, aquí no sé què, està molt bé perquè li dóna una mica de dinamisme, però també...
Hi ha tres cançons, quatre en aquest cas, que fan la partió aquesta, hi ha una cançó per començar, una cançó que fan la partió de la primera a la segona part, una cançó que fan la partió de la segona a la tercera i una última que intentem que aixequi els ànims dels assistents. A veure, són cançons per fer de falca entre una part i l'altra, eh? Les posarem un minut i mig, dos com a molt. Bé, no serà...
Sí, i una mica per crear l'ambient, crear una mica l'ambient del moment i per situar. A mi m'agrada molt que aquest projecte va molt a la recerca d'aquests moments d'estar parat i sentir. No cal fer res més.
que jo crec que n'hauríem de buscar més sovint en el dia a dia, però el ritme actual no ens deixa. I en això ho hem procurat fer. És una lectura, diguem, adreçada a tots els públics? Mira, estàvem parlant l'altre dia amb el Jordi, a veure, infants, no, perquè evidentment hi haurà molts temes que encara no els podran entendre, o...
o bé no entraran en la profunditat del significat del projecte en si, però a partir de la preadolescència, jo crec que és perfectament compatible. Sí, sí. Bé, una hora aproximadament? Bé, tampoc... No ho se sap encara. Sí, jo crec que anirà...
Anirà per aquí. Sí, entre els 50... Per tant, és la primera presentació, diguem, d'aquest nou format, d'aquesta evolució que heu fet. Sí, sí, sí. La idea és fer-ho aquí a Molins. A mi em va semblar que a la libreria Cent Vides de la Marta, aquí, ens d'aquí hem d'agrair la seva predisposició, perquè quan li vaig presentar, li vam presentar el projecte,
de seguida li va agradar, el que passa és que vam parlar-lo a l'octubre o novembre, llavors potser no era massa adient abans de festes i això, vam dir, bueno, fem-ho al gener i vam triar aquest dia. Que no sabíeu que hi havia el pregó de la final? No sabíem que hi havia el pregó, però a veure, podeu venir aquí al recital i després tranquil·lament podeu anar a veure el pregó, que segur que començarà més tard de les 8, o sigui que teniu temps de... No ho sé si començarà més tard. Jo penso que sí.
Bé, però sí que la Marta ha posat tot el que té a l'abast perquè... A més, jo he parlat amb gent que ja ho sabia perquè la Marta els havia dit. Imagina, això està molt bé perquè també ha fet la seva promoció. I esperem que vingui força gent. Sí, estem molt il·lusionats perquè, a més, la llibreria és un espai molt bonic. Té una energia molt maca...
Estàs d'acord o no? Estic molt d'acord, sí, i tant. I, bueno, per ser el primer cop que la farem parlant de guerra en aquest espai tan bonic, doncs, bueno, ens fa una il·lusió especial. Aquí té la cosa que, o sigui, que de proximitat, estarem a un metre de la gent, sense micròfons, amb una música pel mòbil...
O sigui, tot té una cosa... Bueno, no, amb una altaveu, però amb una música... Però vols dir que no hi haurà... No estarà microfonat, eh? No. Però aquest projecte el tenim vendut ja al Centre Cívic de Can Déu, el mes de gener i febrer, el mes de març, que és molt xulo, un escenari, que és molt maco. Sí, i llavors la idea és... La idea és moure'l? La idea és moure'l. Sí, eh? La idea és...
Sí, a veure si ens el compren algú en algun lloc. Però vosaltres mateixos us feu de, diguem, de managers. Bàsicament ella, que és la que té contactes. Sí, sí, sí. No tenim prou diners per contractar un manager. No, però és un bon espai, és un bon espectacle, diem, per biblioteques, centres cívics, conscienciació, tot aquest tema de... Solidaritat, joventut, jo crec que això pot encaixar bastant amb aquestes coses
si agrada o no agrada, si funciona o no funciona, ho veurem divendres, que serà l'estrena. Nosaltres el veiem en un projecte molt transversal, perquè és que tracta de la part dels drets humans, tot el tema social, la part bèl·lica, amb tot el tema de les guerres, la part cultural, és una promoció també de la poesia, sobretot adreçada a instituts, per exemple, jo m'imagino presentar això a instituts,
que molts nois i noies potser no han llegit algun poema d'aquest tipus, d'altres sí, perquè entren en el tema acadèmic, però crec que pot obrir finestres a molta gent que potser no estigui basada en la poesia, a conèixer i a voler saber més.
La preparació ha anat bé dintre de la temàtica que heu gaudit preparant-ho? Sí, sí, sí. Jo que no sóc tan de mostrar, sinó més d'escriure, però i ella que és més de mostrar, jo crec que sí. Jo crec que sí. A més, jo penso que ens hem entès bastant bé amb el fet de dir... Bé. Jo a vegades li he dit...
sobretot els poemes meus, li he dit, aquí hauries de reforçar aquest d'això, no sé què, però a vegades ha sigut ella la que m'ha corregit a mi, no sé què, no tal, posa't, mira't, i això jo no ho havia fet mai, i clar, això mola molt, això està molt bé, a sobre he après coses encara, a part de...
de passar-m'ho bé llegint i passar-ho bé assejant que tot i que llegíem poemes bastant crus hem rigut bastant l'últim dia jo ho anava a dir jo ho anava a dir quan participo en projectes artístics per mi és fonamental que en el procés pugui gaudir
He estat en processos artístics en què el procés ha sigut un patiment i he arribat a la conclusió que no val la pena. Està en processos artístics on estàs més patint que gaudint.
I aquí des del primer moment vam beguir des de la tria, des de la primera trobada a fer un cafè, des del primer assaig. I a més és que fem un bon tàndem perquè jo al sectriu porto la part més de moviment escènica, gesticulació i tal. I ell, clar, el contingut i el significat i el to de les poesies ho té totalment interioritzat. I per petites indicacions que pot ser una coma...
o una pausa, et canvia el to de la poesia. I ens hem entès bastant bé, la veritat. Jordi, està escrivint ara o no? Sí. Ara fa un cert temps que no publiques, oi? Sí, sí. És correcte? Sí, sí. Tinc un pell de coses, però de moment no piquen.
No piquen, eh? No piquen, no piquen. En format més aviat de novel·la? No, no, no, no. No, poesia. Tinc dos llibres de poesia. Els poemes que llegim aquí meus són d'aquest segon llibre. O sigui que... Què acabem? És que abans d'acabar vull llegir un poema. Sí, tens temps. Sí, tens temps. És que ara llegint, fent una mica de repàs dels autors que deies tu... Sí...
M'ha sortit un, que aquesta és una poeta de Síria, una poeta siriana, que està allà. Es diu Rasha Omran.
I té un poema, és que a més ara m'ha fet gràcia perquè a més és molt curt, que diu... No és neu el que s'ha muntagat enmig de l'habitació. Sóc jo, embolcallada amb centenars de mortalles. Em preparo per fer una foto de grup. O sigui, trobo que és bestial.
Doncs aquest és un petit tastet del que serà Poemes de guerra i por, un can a la pau amb el Jordi Roig i la Mònica Mas, demà divendres a les 7 de la tarda a la llibreria Cent Vides del carrer Verdaguer. Jordi i Mònica, moltes gràcies per venir-nos-ho a explicar i que vagi molt bé el recital. Gràcies a tu. Moltes gràcies, Gabriel. Us esperem. Gràcies.
Per quants camins l'home haurà de passar abans que arribi a ser algú? Quants mars haurà de creuar un colom blanc per dormir a la platja segur?
Quants canons més hauran de disparar abans que per fi es quedi moruts? Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar abans d'arribar a veure el cel? Quantes orelles haurem de tenir per sentir com plora?
Quantes morts més ens caldrà, amic meu, per saber que ha mort massa gent. Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent.
Quants anys podrà una muntanya existir abans que ens sorri la mà? Quant temps la gent n'haurà de seguir per guanyar-se-la?
Quantes vegades podrem girar el cap i fingir que no ens n'hem adonat? Això, amic meu, només ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent.
Subitment, només ho sap el vent, escolta la resposta dins del mar.
Escolta-ho en el vent aquesta versió de la cançó original de Bob Dylan, interpretada pel Jordi Batista i el Gerard Quintana, que per cert, els Miralls de Dylan, que és la proposta que van fer, això era de l'any 2000, l'han recuperat i actuaran a Girona, al Teatre Municipal.
l'11 d'abril, dins el Festival Estrenes, aquesta, no sé si revisió de més clàssics, o seguiran amb aquells dos treballs discogràfics que van fer en el seu moment, editant el seu moment a finals dels 90 i el 2000. Bé, continuem endavant. Ara passen 5 minuts de dos quarts de 12.
Avui a l'espai quinzenal que compartim amb els amics del Parc Natural de la Serra de Collserola, ens proposem parlar-vos dels estudis i el seguiment de la biodiversitat a Collserola. I ho farem precisament acompanyats de l'Helena Asensio, que és biòloga responsable d'aquests programes de seguiment i estudis de fauna. La tenim a punt? Doncs sí, la saludem. Què tal, Helena? Com estàs? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. I concretament això ho feu, que no sé si ets aquí o no ara, a l'estació biològica de Can Balasc. Ho centralitzeu des d'aquí, no?
Sí, aquí a Can Balasc, des d'aquí gestionem els estudis, però clar, estem al camp. Correcte, correcte. Aquí gestionem dades i demés, però tenim a la gent voltant pel camp. Aquí és el centre operatiu. Correcte. Expliquem a grans trets quin objectiu, objectius teniu a l'hora de fer aquest seguiment per una banda i aquests estudis que ara comentarem per l'altre.
Bé, el principal objectiu és poder protegir tots aquests grups d'espècies, perquè Coixorola es part natural i està inclòs a la xarxa Natura 2000, perquè hi ha una sèrie d'espècies vulnerables que les tenim aquí presents i això ha sigut motiu suficient per donar-li
aquest entorn el nivell de protecció que té. I un dels objectius de la protecció és, o sigui, d'aquesta figura que tenim com a part natural és poder protegir aquestes espècies. I amb els seguiments podem controlar com estan evolucionant les poblacions i si les mesures de gestió que s'estan adaptant són adients o s'han de corregir coses i de més. Això per una banda. I per una altra...
amb la situació actual del canvi global i de més. Hi ha diversos organismes que fan com reports cada x anys de l'estat de la natura, entre ells també la Generalitat fa informes, hauria de ser cada quatre anys, però està començant.
I les dades dels seguiments que es fan als parcs naturals no adreixen aquests informes. I amb això també serveix per posar noves normatives o adaptar... Per exemple, recentment s'ha publicat el catàleg de fauna salvatge amenaçada de Catalunya. I aquest catàleg s'ha generat en base a les dades que hi ha dels seguiments dels parcs. Sabem que unes espècies estan en...
Coneixent l'estat de la població de les espècies, la podem catalogar com a vulnerable, en perill o de més, i així s'adopten mesures per protegir-les. Si tanc casos concrets, Helena, quines serien algunes d'aquestes espècies vulnerables que tenim aquí a l'entorn de Collserola? A veure, a Collserola tenim una de les espècies més rellevants que tenim per aquí, seria el ratpenat de cova,
Aquesta espècie és una espècie prioritària segons les normatives europees. També tenim una important població de rapinyaires, diferents espècies de rapinyaires que fan servir coixerola per criar, però aquestes tenen diferents nivells de protecció, però en principi les rapinyaires estan molt protegides a nivell global.
Així que, bueno, tenim unes quantes cosetes interessants per aquí. Explica'm com es fan aquests seguiments, suposo que varia en funció de l'espècie en qüestió, però com s'acostuma a fer un seguiment d'aquestes característiques? Bueno, sí, és que depèn molt del que s'estigui fent, perquè, clar, aquí a la casa fem seguiments d'ocells, tant hibernants com...
Els que venen a reproduir-se també a la primavera es fan dos seriments. I això són transectes. Tu vas pel camp registrant tot el que observes en uns itineraris, una longitud determinada i demés. Per exemple, a Rapinyaires s'ha de fer un control dels nius, vigilància de la zona, a veure si es veuen...
rapinyaires per diferents zones. En el cas d'amfibis has d'anar als punts d'aigua en l'època de reproducció i després de criar per veure quines espècies trobes, quina quantitat de capgrossos i de més.
No sé, ara mateix, espera que estic pensant. Ah, també fem una altra cosa que no té res a veure amb això, perquè aquí ja fem servir eines, per exemple, fem el fototrampeig per fer control de les poblacions de mamífers. Sí. O animades, bueno, mamífers, això surt de tot, aquestes càmeres, però ara mateix estem participant en un projecte que es fa a nivell de tota Catalunya, que és...
Tenim unes càmeres que les col·loquem pel camp. Si algú les veu, sisplau, que les deixi ahir, que no les manegullen gaire, per favor, perquè amb aquestes càmeres es fan càlculs de la població de diferents espècies. I a més, també amb aquests treballs estem aportant dades a l'Atlas de Mamífers de Catalunya, que es publicarà...
no crec que trigui molt, una actualització de l'Atles, i amb això estudiem densitats de població i distribució de les espècies. Molt bé. Llegia... Que cada espècie té la seva història, sí. Sí. Llegia, Helena, que heu pogut coordinar, per exemple, en els darrers anys, per exemple, una mitjana de 10-12 projectes d'aquest seguiment, el 2024, per exemple, o el 2025 mateix. Nosaltres tenim aquí un...
un expert en ornitologia i altres temes de fauna i ell va fent uns quants seguiments però altres els hem de contractar perquè ser coneixedor de tots els àmbits de fauna i de flora és impossible llavors busquem experts de cada àmbit per fer els treballs i una sèrie de treballs ens coordinem amb la xarxa de parts naturals de la Diputació de Barcelona
i són treballs que es contracten per fer-los a tots els parcs de la Diputació. Molt bé, i a partir d'aquí, amb totes les dades que obteniu, m'imagino que aleshores elaboreu l'estratègia més oportuna, no? Sí, clar, aquestes dades serveixen, com he dit abans, algunes se'n van a la Generalitat per com un seguiment de l'estat de la natura,
Amb altres també, molt important, ens serveixen nosaltres per poder, primer, gestionar les actuacions que fem i, sobretot, protegir les zones més sensibles a l'hora de fer actuacions de gestió forestal o actuacions d'ús públic. Llavors, sabem com estan les poblacions, segons quines espècies...
regulem el que es pot fer i el que no. Molt bé, i tot això, com dèiem, la base operativa per a la realització d'aquests estudis és l'estació biològica del Parc Natural de la Serra de Collsorela, que és un equipament del Consorci, que esteu a la finca de Can Balasc.
Sí, sí. No sé si això suposo que no es pot visitar, no? M'imagino que és més de caràcter intern, no? No, clar, no és... Aquesta és que és una seu de treball... Clar. No és... Clar, aquí es pot visitar tant Cancoi que són les activitats... Sí, sí, sí. Cara a l'educació pública... A l'educació... Sí. Sí.
cara al treball amb la gent i el centre d'informació que hi ha al Baixador Vallvidrera. Però aquest és un centre de treball que moltes vegades venen estudiants de màster, de la universitat o d'algun...
graus formatius, així que tenen a veure amb aquest àmbit de treball i acollim estudiants. Però visites al públic en general, aquí no estem preparats per això. Doncs en tot cas ens emplacem en una propera ocasió. Avui hem fet una aproximació general.
aquest, com dèiem, aquest tema que ens ha ocupat avui, que és el seguiment de la biodiversitat Collserola, i ho hem fet acompanyats de l'Helena Ascensió, que és biòloga responsable justament d'aquests programes de seguiment i estudis de fauna. Moltes gràcies, Helena, i fins una propera ocasió. A vosaltres.
Sents el so del dolor que em repica dins el cor. Quan els teus sentiments es confonen amb els meus. Sents la pluja que cau i fa créixer la lleó. Quan els teus sentiments s'enllacen amb els meus.
sense la fred d'alfabrer. Cada dia és un retrobament per mi i per tu. Sense crims i sense herois no fan falta més convois. Només un petit racó de pau per cadascú.
Tu i jo som components de difícil solució. Quan els teus sentiments es barregen amb els meus. Quan la química trau partícules dins un cicló. Quan els teus sentiments col·lisionen amb els meus.
Sense crims i sense herois, no fan falta més convois. Només un petit racó de pau per cadascú. Només un petit racó de pau per cadascú.
Vinga, sota, pau, partà. Vinga, sota, pau, partà. Vinga, sota, pau, partà.
Jaume Pla, Amazoni, des del seu darrer treball. Aquesta cançó, un petit racó de pau per cadascú. En Jaume Pla, Amazoni, que serà els dies de la fira, aquí a Monitzaray, el dissabte, de fet, dia 31, a la tarda, amb els tastets musicals. Aprofitar-ho perquè val la pena...
la programació que coordina, com bé sabeu, l'amic Ramon Cugat. Ja en parlarem, perquè també hi ha altres noms, però a la tarda del dissabte hi actuarà en Jaume Pla, com ha fet altres vegades en Joan Miquel Oliver, en Cris Joanico, que també va venir l'Adrià Puntí, i aquest any en Masoni.
Doncs seguim endavant. Vireu, finalment, el Josep l'han hagut... El teníem aquí Molins de Rip, però ha hagut de tornar a marxar amb Arturell. El Josep faré per motius de feina de l'actualitat i, per tant, anirem a buscar la píndola que ens ha deixat enregistrada parlant d'Andorra. 11 minuts i les 12.
Amb la maleta a la mà és aquest espai que convertim amb el Josep. Cada setmana fent recorreguts. Mireu, veníem de Cantàbria la setmana passada. Farem la segona part, aviam si dijous que ve, per parlar dels pobles interiors de Cantàbria i avui farem un parèntesi per anar cap a Andorra. Ara ens ho explica. Endavant, Josep, bon dia.
Bon dia Oriol i bon dia als oients de l'espai amb la maleta a la mà. Avui us proposo fer una sortida, en aquest cas seria de cap de setmana o fins i tot tres dies o quatre, tot i que també es pot fer el que s'anomena un pujar i baixar. Però vaja, avui us proposo anar al Principat d'Andorra.
Ja sabeu que Andorra ja no és aquell lloc on anàvem a comprar perquè era més econòmic i a vegades això feiem sortides d'un dia, sortir de casa, arribar a Andorra, fer les compres i tornar cap a casa. Passàvem un dia fora, arribàvem amb el sistei ple i també més econòmic. Ara...
a Andorra anar a comprar el formatge, la llet, el sucre, l'oli, etcètera, ja no surt a compte. I ja vaig explicar-vos en una altra secció d'aquest espai que els andorrans van a la seu d'Urgell a comprar, perquè els surt més econòmic a comprar el mateix Andorra. Per tant,
Andorra ara s'hi ha d'anar per gaudir de la natura, per gaudir de la seva arquitectura romànica, per gaudir dels esports d'hivern, com no. Andorra té magnífiques pistes d'esquí i si sou aficionats a l'esquí, doncs aquí teniu un paradís. Però jo crec que Andorra s'hi pot anar tot l'any. És molt atractiu anar-hi, però...
ja hem de deixar al marge les compres. Tenim Andorra unes dues hores i mitja en cotxe, des del Molint de Rei, i ja sabem que tenim diverses rutes per poder-hi accedir. Lògicament, a l'hora de dormir, hem de buscar un hotel, que sigui el mateix Andorra de Vella, Escaldes en Gordany... Seria un lloc, si aneu a Sant Julià de l'Oira, que us quedaria una mica lluny del que és el centre de la capital andorana, i si el que desitgeu és fer sortides de natura,
Potser en Canillo o en Camp serien els llocs ideals per poder establir el vostre campament base i a partir d'aquí fer les diferents excursions. Abans, però, de parlar pròpiament dels atractius d'Andorra, deixem-vos que us situen aquest país. El Principat d'Andorra és un país petit, té 468 quilòmetres quadrats i està situat als Pirineus, entre Espanya i França.
Andorra és un coprincipat. Això significa que tant França com Espanya comparteixen la prefectura d'Estat. Així, per part d'Espanya, el coprincip és el bisbe d'Urgell i per part de França és el president de la República Francesa. L'idioma oficial d'Andorra és el català, que conviu amb l'espanyol i en menor mesura amb el francès i el portugués, el portugués pel nombre de portuguesos que hi viuen. Andorra no té exèrcit.
De la seva defensa se n'encarreguen França i Espanya. Andorra va ser durant molt de temps un país pobre aïllat, però després de la Segona Guerra Mundial el país es va obrir al turisme i especialment a les compres gràcies a la seva condició de paradís fiscal, condició que va perdre per Espanya el 10 de febrer del 2010.
L'actual bandera d'Andorra es va adoptar el 1866, estricolor, en tres franges verticals de color blau, groc i vermell. L'actual himne del país es va adoptar el 8 de setembre del 1921. 8 de setembre, que és també la festa nacional d'Andorra en honor a la seva patrona, la verge de Meritxell. Bé, quan us deia el tema de les compres sí que surt econòmic, qüestions relacionades amb l'electrònica, alguns electrodomèstics...
i com no la benzina, la benzina és una mica més econòmica, per tant quan es puja a Andorra sempre és millor arribar amb el dipòsit ja gairebé 8 per quan surt d'Andorra, complir el dipòsit i ja tenir benzina per la tornada i per alguns dies.
Mireu, el territori d'Andorra es divideix en set parròquies. Canillo, Encà, Mordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Loira i Escaldes en Gordany. Sent dubte, però, aquells que aneu a Andorra a gaudir de la ciutat i de les compres, doncs us moureu per Andorra la Vella i per Escaldes en Gordany. Val a dir que Andorra la Vella i Escaldes en Gordany és un contínu, la pandèmia.
famosa avinguda de Meritxell, ara és creïda bé tota peatonal, amb un munt de botigues, centres comercials, que et porten del començament d'Escaldes en Gordany fins a pràcticament el comú d'Andorra a la Vella. Val la pena aquest passeig, és molt bonic de fer, jo us ho recomano, i sobretot creureu el riu Valir, on hi ha el famós rellotge d'en Gaudí, hi ha algunes
escultures, doncs que segur que podreu fer la foto, també trobareu les lletres d'Andorra, per fer la típica foto, per dir que hem estat allà. Per tant, a nivell de compres, a nivell de poble, doncs us recomano
visitar Andorra la Vella i Escaldes en Gorany, que per cert que allà trobareu també a la nit il·luminades unes escultures d'en Jaume a premsa molt famoses, éssers humans, uns homes asseguts, que això està on trobem a la seu del comú d'Andorra,
de tots els edificis administratius del govern a Andorra. Si podem, doncs, ja anar més a la natura, doncs, home, Canillo, Encà, Mordinyo, la Massana, són bons llocs. Aquí, per exemple, tenim pels nens un lloc que es diu Naturlàndia,
que és un parc temàtic dedicat als infants. A Sant Julià de l'Oira també trobem uns jardins ben curiosos, els jardins de Joverri, que potser això sí que no coneixereu. És una cosa desconeguda i, a més a més, amb la particularitat que són gratuïts, els jardins de Joverri estan situats a la parròquia de Sant Julià de l'Oira, a 1.250 metres sobre el nivell del mar, en un vessant de la muntanya que ofereix unes excel·lents vistes, sobretot a la vall.
Què té de particular? Doncs que en aquest jardí trobareu escultures, algunes obres són grans figures de metall o pedra, com ara unes mans o les esglésies romàniques en miniatura, i altres són a mida natural d'animals, goril·les, girafes, fins i tot hi ha una rèplica de la Torre Eiffel.
Quin és el principal atractiu? Que és gratuït. Gratuït. No s'ha de pagar. I a més a més, s'hi pot entrar qualsevol dia, hora del dia, matí, tarda o nit, i qualsevol dia de l'any. Són uns serveis que van crear l'escultor Àngel Calventi i la seva dona Nicole Grignon i que, doncs això, han cedit a Andorra i els podem visitar de forma gratuïta.
Una mica més al món ja us deia que els infants podeu trobar Naturlàndia. Tenim diversos llacs també a Andorra. Jo, per exemple, us citaré avui el llac d'Angolastés. El llac d'Angolastés és un llac d'origen glacial. Es troba situat a 1.616 metres
d'altitud sobre el nivell del mar i té una profunditat de 17 metres. El llac té una gran importància en la història d'Andorra, tant per les seves llegendes com pel seu paper en la modernització del país, perquè justament quan acaba el llac es va construir una presa, que gràcies a aquesta presa, la caiguda d'aigua, doncs es va poder construir una central hidroelèctrica que donava llum a tot el Principat, donava electricitat a tot el Principat, per tant, és important. També al voltant de
d'aquest llac hi ha tota una llegenda, perquè, per exemple, el nom d'engolestès prové de la idea que el llac engoleix els astres, ja que en estar envoltat per un bosc fondós de pins, les seves aigües fosques no reflecteixen les estrelles. També hi ha una història clacionada amb bruixes. Bé, per tant, coneixem una mica de natura, però, vaja, ja us he dit que
En tot Andorra trobareu llocs per fer senderisme, bicis a tot terreny, passejades a cavall, això a l'estiu, i a l'hivern no és tot el tema d'esquí. També hi ha un pont penjant, per la zona de Canilla, on s'ha de pujar amb autobús i...
i que és molt espectacular i que val molt la pena, però això ja seria una mica pels més aventurers, ja que s'ha de caminar una miqueta. L'oferta de natura és molt important, també poder anar fins al pas de la casa, ja només superar el port
és molt interessant, molt bonic, també amb vistes espectaculars. Però també tenim esglésies, tenim tot un consum d'esglésies romàniques, però destaco de totes les esglésies el santuari de Meritxell. La basílica santuària de Nostra Senyora de Meritxell es troba a la parròquia de Canillo,
en concret en el poble de Meritxell. L'actual santuari, el nou, és obra de l'arquitecte català Ricard Bufill. El santuari reculta la verge de Meritxell. De fet, l'any 1873 el Consell General de les Valls la va declarar patrona del país i...
Diguem-ne que el nou edifici va ser obra de Ricard Bufill, que va guanyar un concurs públic, es va convocar, ja que l'antic santuari va ser cremat, es va cremar amb un incendi l'any 1972. La construcció del nou santuari, com us deia, és obra de Ricard Bufill i té una margeja d'estils i pretén fusionar-se amb el paisatge que l'envolta.
Bé, val la pena també conèixer aquest santuari de Meritxella. Ja trobareu un museu curiós, el Museu de la Bíblia i de Nous Testaments, on hi ha moltes bíblies fruit d'una col·lecció privada que va ser donada al santuari. Bé, podria parlar molt més de sobre Andorra, sobretot que tots vosaltres hi heu estat alguna vegada, o més d'una vegada i més de deu, i que teniu els vostres racons preferits per visitar d'Andorra.
Jo és una visita que, per motius familiars, ja està moltes vegades. Fins i tot vaig tenir l'oportunitat de treballar-hi una temporadeta a Andorra, amb un diari d'allà. Per tant, conec força bé Andorra i és d'aquestes visites que recomano. Oferta cultural, oferta gastronòmica, d'allotjament, en teniu moltes. Per tant, ho deixem aquí i ens emplacem la propera setmana amb un nou episodi amb la maleta a la mà. Bon dia.
Fantàstic. Moltíssimes gràcies al Josep Ferrer per la col·laboració amb la maleta a la mai, també per haver entrat de nou a la tertúlia abans. Tanquem el bon dia i bona hora. Gràcies per seguir-nos. Un plaer. Us deixem amb la Sílvia i l'informatiu Molins de Rei al dia. A programa Cairós, a dos quarts d'una i a l'una la remissió de l'etapa reina. Gràcies. Bon dijous. Fins a les 8.
Són les 12. Molins de Rei al dia amb Sílvia Arter.