La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra.
Bon dia i bon Nadal.
Un any més ens trobem, aquest dia tan bonic, aquest dia que ja d'altra manera també se'ns està acabant l'any, però és aquesta festa tan esperada, és aquesta festa tan bonica, que ens porta molts records, a vegades fins i tot són dies una mica de melangia, una mica de tristesa, perquè ens porta records molt bonics. Però sigui com sigui, el Nadal és un dia molt esperat, tant per les persones grans com per la quitxalla.
Un any més m'agrada parlar d'aquell pessebre de Pau Casals. Aquell pessebre se'l coneix com el pessebre de Pau Casals, però realment l'ho impactant també, a part de la música de Pau Casals, és la lletra de Joan Alavedra. I també una mica la història d'aquest pessebre, d'aquesta composició, perquè, com recordem, en algunes ocasions, ja hi heu dit, que és el pessebre de l'exili.
I quan dic això de la pessebre de l'exili és perquè tant Joan Alavedra com Pau Casals es van haver d'exiliar amb la trista guerra civil que com va dir un dia un cronista és la més incivil de totes les guerres. Doncs bé, ells van marxar, es van exiliar a França
I l'anècdota molt bonica d'aquestes poesies és que quan Joan Alavedra van començar a muntar el pessebre a casa seva, això encara estaven aquí, la nena, la nena petita, li va demanar al seu pare, que com que veia que feia poesies i feia molts escrits, que fes unes poesies per al pessebre.
I aleshores, Joan Lavedra va tenir aquesta magnífica idea de posar les figures del pessebre, les més conegudes, sobretot aquelles figures que no poden tenir moviment, perquè, per exemple, el que està agafant aigua del pou, doncs, es queden allà, allà fixa. Doncs, aquestes figures que no tenen moviment...
Joan Alavedra els va posar aquella lletra tan bonica en què cada gest d'aquestes figures, el pescador, l'home del pou, els de la portadora, tots aquests tenen un sentit en el dia del demà, o sigui, en la vida de Jesús, però ja gran. I per això també m'agrada molt poder escoltar aquest pessebre, a part de la música, que és molt bonica,
i té aquestes connotacions que les figures ens porten ja a la vida de Jesús, del Jesús gran. Comencem escoltant aquest pessebre en el qual primer hi ha un...
Un preludi que és una sardana. Pau Casals ja va voler posar una música molt nostrada i comença amb una sardana. I llavors ja sentirem el narrador que ens diu que un àngel d'ales daurades vola el racer dels pastors. Es posa dalt de la branca i els canta aquesta canció.
I de fet sentirem l'àngel que anuncia als pastors que els diu Deixeu la sopa i la gerra, preneu samarra i bastó i els heu-vos pres i seguiu-me el xai i els guardarà el gos. I sentirem els pastors que segueixen l'àngel i que van adorar el nen. Arribaven, sentirem al final d'aquest fragment que diu que
quan passaven la carena, tot just trencava el matí. Sentim, doncs, aquest començament ja del Passebre de Pau Casals, al qual escoltarem les veus d'Anna Maria Sánchez, soprano, Raquel Piroti, mezzo-soprano, Joan Cabrero, tenor, Enric Serra, baríton, i Stefano Palacci, baix. Sentirem també el cor a l'orfeo català, acompanyant els moments en què canten els pastors. Sentim-ho, doncs.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Un àngel de les naurades vol al raci dels pastors. Es posa dalt de la branca i els canta aquesta cançó. Deixem.
Bona nit.
Ho heu sentit? Quina veu fina? Quina veu la viola? Quina veu venir i ensomnis? Quina veu prejolir? Quan hi estava en vol de mosso per noves per tal matí?
No seria aquell esteu que brilla tan gaire al cel. Mireu-ho com fa que vinc. Suaus no.
Estan framils d'espais, cel i creixen curies, encits en els llocs. L'opestor governa en el febió, fins la flama viva d'atura el seu costat.
I una veu sospesa l'aire modula d'un to vibrat.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja hem sentit l'Àngel que anunciava als pastors que anessin cap a Barlem i ara sentirem els pastors que van en camí i que van convidant aquestes figures que he comentat primer que no es poden moure. Per exemple, conviden l'home del pou
i que diu que no els pot acompanyar. Diu, aquest és el pou de la vida, caldrà molta aigua, germans, el nen que acaba de néixer ha de rentar tots els mals. Aleshores, els pastors se'n van i es troben amb un pescador. El pescador també el conviden, que vagin amb ells valent, però el pescador també diu que...
que no els pot seguir perquè és molt bonica la narració que fa el pescador que diu que no hi pot anar. Primer, que pesca els peixos, però després els diu que no hi pot anar perquè ha de recollir molts peixos per al dia que la gran gentada els alimentarà.
També trobem, altra vegada, que conviden a anar l'home Callaure i el Callaure també li diu que no hi pot anar, perquè Callaure diu que un àngel li ha dit que planti el blat i que a la nit l'espigarà de seguida i que aleshores l'haurà de guardar perquè diu que
aquest que ara ha nascut, aquesta criatura que ara ha nascut, diu en la nit darrere ens el seu comiat, com a recordant-se, ens donarà el pa. És a dir, fa referència ja a l'Eucaristia
L'Estel acompanya els pastors i els pastors encara troben la parella de la portadora, és a dir, els que recullen el vi. És estrany que en aquell temps, en aquella hora, encara no haguessin, amb el fred que feia, que no haguessin collit el vi. Però també els diu que un àngel els ha dit que tot el que han de fer i ara que han de guardar el vi...
i és un record com si el mateix Jesús digués Els meus amics em veuran per comunió amb la sang meva que serà vessada. Escoltem doncs ara la narració d'aquest poema de Joan a la Vedra i música de Pau Casals. Pau Casals
de fort i l'angon d'ivà. Bon dia i bon dia i tu a fresca, na hora que i fei beixar.
Fins demà!
Bona nit.
Arriba un dia, seu pescador, veniu amb nosaltres i farà els pastors. Música
De aquest riu que passa l'espiu al corrent. Espiu al corrent, a l'ona lluita, ser cop i ser sen. De aquest riu que passa l'espiu al corrent, a l'ona lluita, ser cop i ser sen.
La vida travessa els cristalls transparents i frescos dels abogatalls. On vol amb l'espera amb les que he traïdo, a l'ombra que l'aigua fa que ets au que d'or. A l'ombra que l'aigua fa que ets au que d'or. On vol amb l'espera amb les que he traïdo.
Bona nit.
Aquest riu que passa, n'espiu el corrent. N'espiu el corrent, on l'ona lluita, cerca el peix d'argent. Aquest riu que passa, n'espiu el corrent, on l'ona lluita, cerca el peix d'argent.
Fins demà!
Fins demà!
A vegat dels pares digueu a l'instant, que li pesc als peixos gaureix.
La vida.
Fins demà!
Com en un home s'obre el camp unit que allàure amb els ponts de gran emblada, el polit i esquirol els fan un crit que es treballa molt bé de matinada.
Que vagi bé la llaurada, voleu venir a batre. He d'acabar la feinada que tinc a llaurar i s'adonar. Batre el plat, obre la grana, bastar-la i ploure el bon perro d'oina crosta.
Bossa!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Grom Grom Grom Grom Grom
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Música Música
I un home i una dona amb neu i nit van pels camins que per les vinyes fan les oliveres. Sostesa dels partals, la portavora de reïns duen corulla i per les trasqueres els veuen els pastols muntany allà.
Proffit!
Per l'arma aquest, han rebutat els sols aquesta nit iberna amb les glaçades. Com fer relents?
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
I seguim, seguim amb els pastors que van convidant personatges que els assegueixin i ara ens trobem que conviden a l'Avella Cafila, aquest personatge que no pot faltar mai en els pessebres. I, sens dubte, és potser la part poètica més punyent d'aquesta narració, perquè el que fa l'Avella Cafila diu que no hi pot anar. Diuen, bé, vosaltres arraig que us hagi el visil al gos.
Diu, però la feina que jo faig, diu, si és dolça a la mà, el cor és dura. I és que els explica que està teixint uns... està fent uns teixits en què el dia del demà, quan aquests... O sigui, ja ens està narrant a Jesús el camí del Calvari...
quan la Verònica se li acosta i li eixuga la cara i que deu un segell amb la seva imatge vera, doncs diu que aquest és un dels draps que està fent i després també, després d'explicar, després de narrar, hi ha molta...
Amb molta cruesa, però amb molta poesia, després de narrar la crucifixió de Jesús, es diu que aquell drap que està fent ella servirà perquè els seus amics, quan el davallaran de la creu, i és aquell drap el que l'embolcollarà i l'ajudarà.
que els seus amics el portin al sepulcre. I al final acaba amb una frase molt bonica que diu, dieu-li, infant, que aquesta vella no va adorar-lo perquè està afilant. I fa una recomanació, digueu-li baix, que no senti la verge, pobre mareta, que ha de patir tant. Sentim-ho.
Hi ha un àvia que fila al peu d'un portal. Veniu amb nosaltres, és mi tancat. Vosaltres estem
Açóis vos d'arbaçóis, que alma tria se esmigina e gastatúra. Fale a meia sosta pute jo, i si esforza as canso al cor estuda.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Música Música Música Música Música
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bé, ja hem escoltat aquest fragment, que sens dubte el fragment de la vella que fila és potser el més, ja he dit primer, el més punyent, però també és molt bonic. I ara ja anem a una part més alegre, que és la part de la cadavana dels Reis.
El rei sí que normalment es belluguen una mica, perquè és bastanta tradició posar-los al començament del Nadal, posar-los manrere i de mica en mica anar-los acostant al portal fins que arriben davant del portal. I ara aquí sentirem que arriba la gran caravana, que ve de l'Orient,
i sentirem els patges, que, esclar, els reis van en camell, però els patges van a peu, i que rondinen, diu, encara no hi sou, més la filla del món, no faig cap més passa. En fi, tots rondinen perquè no saben on van i enyoren a casa seva. També sentirem el cor dels camells, en aquest cas també els camells parlen, i diu que del llunyà orient un estel lluent ens guia amb llum vella, venim lentament pel sorral calent seguint una estrella.
Bé, els cabells també van explicant que no saben ben bé per què, però saben que alguna cosa estranya ha de passar perquè venen de molt lluny. I ara ja també sentim els reis que diuen que només ells saben el misteri del naixement d'aquest petit.
Per signes i estels veiem l'encanteri d'aquesta augusta nit. I bé, és la presentació ja dels reis que arriben, van caminant i al final arriben davant del portal, diu dins un portal, on un pobre estable i dins de l'estable el nen. Ja troben el nen. Sentim-ho.
Tres reis com torres, sobre camins d'anquevolcà.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Vinga, desiguaça! I passen mercats, escolts i ciutats! Ostres i ciutats, plens a meus amigues! Ja la mandarà! Adéu, adéu, papai! Adéu, adéu, camai!
Música Música Música Música Música
Fins demà!
I anem si s'esclops.
Adéu, adéu, caballé! Adéu, adéu, caballé!
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Su roca ven seguint una estrella.
Bona nit.
Fins demà!
La lluny a Uriel, un estalluent ens guia plombella. Alimentament, la sorra paren.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
N'està mort a un poble sabó.
Ja estem a l'establia, ja estem davant del naixement, i sentirem ara Maria, la Mare de Déu que canta, que diu que volia ser serventa de la casa del Senyor, i mentre agenollada a Déu amb gran plor li deia que em senta indigna de gosar a voler tant,
Se li va aparèixer l'Àngel, i ella mateixa ho explica, que li va dir que seria la mare del Redemptor. Maria explica els seus sentiments, la seva por i, per altra banda, també la seva gran satisfacció que per fi veurà el Fill de la Glòria.
i tot seguit sentirem també a Sant Josep que Sant Josep també diu Déu que des del si d'Anna Maria un somni m'enviara un ple de cel i em demanara que li fos fidel a desgrat del que algú em descobria i aleshores ell se n'adona que ara és el pare del Déu del Déu encarnat i diu que amb les seves mans li farà un braçolet o sigui el cuidarà
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Julio se sorventa de casa del senyor.
i mentre agenulada adiu a mon gran pol i veia em sent indigna de besar volatà la finestra supprimi
Fins demà!
Bona nit.
I el meu risc començava a callar-te en aquell instant. Risca per curar un cap.
Bona nit.
Fins demà!
. . . .
A Déu, que vist, au siden de Maria, uns somnibben viat au bredes dèl.
Fins demà!
Fins demà!
I estem acabant el que he preparat per avui, per aquest dia de Nadal, i a dins de l'establia encara hi ha dues figures, ja no dic personatges perquè no són persones, dues figures entranyables com són el Bou i la Mula. Aquests també tenen el seu paper. La Mula està tota intrigada perquè diu no ho sents, tu Bou, resar la dona, i també diu que vis entre la palla
era un pollinet de dona noet que ja es pernegava. És a dir, és un pollinet, lògicament se'l mira des del seu punt. I el Bou també li contesta que ha passat la nit vetllant, encongit amb el cor petit i les banyes moixes, i feia un mogí ben dolç per així poder ablenir les meves angoixes. Ell sabia que passava alguna cosa, que era un misteri, i també parla, en aquest cas, si la mula veu...
veu un pollinet, el bou, doncs el que veu, em miro el rastrell, els fals i aquest vell, i que per al respirall la nit com va avall, i la nit naixia, i és que ha vist el vedell, que és molt blanc de pell, i encara no camina. Sentim ara el bou i la mula.
Bona nit.
Música Música
Fins demà!
Fins demà!
He passat la nit vetiant enconjit amb el cor petit i les manies boixes. I fèiem així ben dolç per si així
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
I de nid d'alcans, de stèls rutinans, i de vols promesans, i d'auren imans,
I descans d'altre ells, com deixant-nos ells, refilant tots ells amb la meu més feliç.
Quina nit d'encants, d'estels rutilons, de vols lamejants i d'aura divina. I quins cants d'envells com de jans, ocells d'afilan tots ells. Amb la veu més fina,
Fins demà!
Bona nit.
Música Música
I pel respirall, la nit com de ball, i el néixer del dia...
I així s'ha acabat aquesta selecció que he fet del Passebre de Pau Casals. De fet, ens falta l'última part que la vam fer el dilluns en el programa de la veu perquè si no hagués quedat de buit massa ple tot ple el programa d'aquesta magnífica composició de Pau Casals però també hi ha altres coses molt boniques per poder escoltar i amb la seva anècdota
Acabem d'escoltar una selecció del Passebre de Pau Casals amb la lletra de Joana Lavedra i hem pogut sentir les veus d'Anna Maria Sánchez, Raquel Pierotti, Joan Cabero, Enric Serra, Estefano Palacci, hem sentit l'Orfeó Català que ens ofera el fragment dels pastors.
I ara, com deia, anem a buscar unes altres cançons nadalenques, aquestes molt conegudes, i a més a més que em fa molta il·lusió de presentar, perquè, com ja hem comentat algunes altres vegades, aquestes cançons tan nostrades que d'alguna manera no sabem en realitat qui les va compondre, doncs sempre hi ha hagut persones que ho han normalitzat, que ho han fet d'una manera...
Hi han posat unes músiques i ho han arreglat perquè ho poguéssim escoltar d'una manera diferent. I un dels grans compositors que va fer, jo diria que va fer una meravella d'aquestes cançons tan conegudes...
com són Sant Josep i la Mare de Déu, les 12 van tocant, el desembre congelat... Totes aquestes les va harmonitzar el Molinenc, recordem, el Molinenc, Francesc Civil i Castellví, que vivia aquí, a Molins de Rei, però, disortadament, la mateixa guerra que va fer marxar Pau Casals i Joan Alavedra també el va fer fugir amb ell, perquè li van...
Fus allà un germà i ell també corria perill. Aleshores ell també va marxar, es va exiliar, després va tornar i es va quedar a Girona. Però Francesc Civil i Castellbí, recordem que de naixement és un molinenc.
Francesc Civil i Castellbi va agafar aquestes cançonetes tan boniques i les va harmonitzar i les va entregar a l'Escolania de Montserrat perquè les cantessin. Ell era un enamorat de Montserrat, era un enamorat de l'Escolania de Montserrat, com en som tants,
I per això els va fer aquestes harmonitzacions. Veuran que més aviat són senzilles, no són... Perdó, senzilles no. Més aviat tenen un signe de pau. No hi ha una alegria, allò es el tiraran. Però és que les músiques aquestes i el compositor ho va sentir d'aquesta manera. Sentirem ara a l'Escolonia de Montserrat
amb aquestes cançons Sant Josep i la Mare de Déu i les dotze van tocant Sentim-ho Sant Josep i la Mare de Déu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El coset se'n posa a ballar amb Jupiter, amb Jupiter i com s'en posa.
Fins demà!
Bona nit.
Desna te rei, com fila Maria. Desna te rei, com fila Maria, fila Maria. C'estes estrelat, avor i sotla, sotli veient te rei.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit!
Eren dues cançons ben boniques, les que hem pogut escondoltar, Sant Josep i la Mare de Déu, i les dues van tocant. I ara en venen dues també molt conegudes, El desembre congelat i El cant dels ocells, el qual em fa una versió maquíssima. Sentim-ho.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
En tu ser ets condam. En el fost d'arrua. En tu ser ets condam. En tu ser ets condam.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Aquestes cançons que ens ha ofert l'escolònia de Montserrat són cançons típiques catalanes d'aquestes cançons que ningú sap qui les ha compost. Però també Francesc Civil va harmonitzar altres cançons d'aquestes que són internacionals, encara que d'algunes sabem el compositor.
però que són internacionals i que es canten en tots els idiomes. Doncs ell va fer una harmonització molt bonica i és el que ara podrem escoltar. Dues cançons, la Clarida Beneïda, que és de procedència italiana,
I després podrem escoltar el Santa Nit, que també té una versió molt bonica amb aquestes veus tan angelicals, aquestes veus tan boniques de la nostra escolonia de Montserrat. Sentim, doncs, aclarida, beneïda i Santa Nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Música Música Música Música Música
Sant aní, la siganí, des de tot mai.
Fins demà!
Sanctany, lost be thine, frances o'er, Sanctany,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I així ha acabat el concert aquest de Nadal, aquest especial de Nadal. Hem pogut escoltar aquesta clarida beneïda per l'escolonia de Montserrat, aquesta escolonia que ens encanta quan la podem escoltar. Aquest disc no és pas nou d'ara, ja té uns quants dies, i té una anècdota, que l'anècdota és que està enregistrat sota la direcció de Joaquim Piqué,
que, si recordem, va ser el primer seglar que va dirigir l'escolania de Montserrat, perquè sempre ho havien dirigit monjos, i va ser aquest el primer seglar que la va dirigir. És una anècdota, no té cap més importància que aquesta. Hem pogut sentir, doncs,
en aquest programa d'avui, tot dedicat a Nadal, música molt nostra, molt de casa. Hem sentit el Pau Casals i ara hem sentit aquestes cançons harmonitzades per Francesc Civil i Castellví. Així s'acaba aquest programa d'avui. Espero que els hagi agradat, espero que els hagi alegrat una mica aquests dies de Nadal
i que tinguem uns bons dies, que tingui en família, que és el més bonic d'aquests dies, retrobar-nos amb la família, i, sigui a la taula, sigui després de la taula, sigui com sigui, que passem tots junts un bon Nadal. Desitjo que tinguem a tots plegats, doncs, això, un bon Nadal.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
a menjar nous i motivar-ne el fom, fom, fom. Si hi ha dos pasturits, amigadets, amigadets, amb la bèbina sa mare a menjar nous i motivar-ne el fom, fom, fom.
Déu que us obres, santes festes, fom, fom, fom. Déu que us obres, santes festes, fom, fom, fom. En festa fred i calor, i molt millor, i molt millor. Fent anar a Jesús memòria, perquè ens morirà la glòria, fom, fom, fom. En festa fred i calor, i molt millor, i molt millor.
Fem-ne de Jesús, memòria, perquè ens mullin a la glòria. Fum, fum, fum.
M'han dit que heu tingut un noi que no plora. Ai, Josep, vostre fill m'enamora, tan petit, petit et i no plora. Ai, Josep!
que he vingut de nou, no fa gaire estona. Ai, Josep, vostra fill m'enamora, tan petit, petit, tet i no plora. Ai, Josep!
Si em voleu llogant, feu cerimònies. Ai, Josep, vostre fill m'enamora, tan petit, petit, et i no plora. Ai, Josep!
que des d'en Jesús ja tinc perditjosa. Ai, Josep, vostra fill m'enamora, tan petit, petitet i no plora. Ai, Josep!
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Eduard París. El rei Félix VI ha fet una crida a preservar la convivència democràtica davant dels extremismes, radicalismes i populismes en el seu discurs tradicional que ofereix durant la vigília de Nadal. Els extremismes, els radicalismes i populismes es nutren d'aquesta falta de confiança, de la desinformació, de les desigualtats, del desencanto amb el present i de les dubtes sobre com abordar el futur.
No basta con recordar que nosotros ya hemos estado ahí, que ese capítulo de la historia ya lo conocemos y que tuvo consecuencias funestas.
Que líneas rojas no debemos cruzar.
Estoy hablando de diálogo, porque las soluciones a nuestros problemas requieren del concurso la responsabilidad y el compromiso de todos. Estoy hablando de respeto en el lenguaje y de escucha de las opiniones ajenas. Estoy hablando de especial ejemplaridad en el desempeño del conjunto de los poderes públicos. También de empatía.
Al mateix temps, el rei ha apellat a situar al centre de tota la política la dignitat de l'ésser humà, sobretot dels més vulnerables, en una declaració de to marcadament constitucionalista, europeista i de defensa de la transició democràtica.
I el Servei Meteorològic de Catalunya ha actualitzat l'avís de situació meteorològica de perill per neu, amb un grau de perill màxim de 3 sobre 6 a una desena de comarques del Pirineu i Prepirineu. Hi ha possibilitat de gruixos superiors als 5 centímetres a uns 600 metres d'alçada, tot i que també hi poden caure.
uns dos centímetres a la comarca de la Terra Alta, a uns 200 metres i més de 20 centímetres al Ripolles, a uns 1.400 metres. A més, també s'ha actualitzat l'avís de situació meteorològica de perill per estat de la mar, monades que poden superar els 4 metres amb mar brava o mar desfeta, onatge de llevant i mar de fons amb un grau de perill màxim de 6 sobre 6 a tota la costa, però especialment a l'Empordà.
I a hores d'ara hi ha dues carreteres tallades a la xarxa viària catalana, són la P7 a l'alçada de l'Aldé, en Cedit Castelló, i la BB4024 a Guardiola de Berguedà. A més, és obligatori l'ús de cadenes a una vintena de carreteres de la demarcació de Lleida. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Ràdio Molins de Rei presenta Teatre a la Ràdio. Teatre a la Ràdio.
Avui els oferim el poema del pessebre de Joan Alavedra, musicat per Pau Casals. El poema del pessebre serà interpretat per...
Editatge Roger Toset. Selecció musical i direcció Artur Mas. Salutacions. Abans d'oferir-los el poema, una breu referència a l'autor Joan Alavedra.
Joan Alavedra va néixer a Barcelona l'any 1896 i es donar a conèixer en el món literari català per les seves traduccions de l'alemany. Va col·laborar en les revistes literàries De Si d'Allà i Mirador. Va ser guionista i locutor del seu propi programa de ràdio, activitat que va consolidar el seu nom d'escriptor. Va ocupar importants càrrecs polítics i, a causa de la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se a França.
Després d'alguns anys de silenci literari, va publicar el poema del Passebre, text que va inspirar a Pau Casals per compondre el seu famós oratori. Reintegrat, Joan Alavedra a Catalunya va publicar, entre d'altres obres, la biografia de Pau Casals. Joan Alavedra va morir l'any 1981. Aquest poema és fruit d'una història molt especial,
va néixer del desig d'una nena de 5 anys. Maria, filla del poeta, va voler que per Nadal el seu pare li fes un vers sobre el passeig. La Guerra Civil, però, va impedir a Joan Alavedra d'acabar el poema aleshores. Però ell se'l va endur a l'exili. L'any 1943 se celebraren a Perpinyà uns jocs florals de la llengua catalana.
Alavedra va acabar el poema del pessebre, el va enviar i va guanyar la flor natural. Va ser aleshores quan Pau Casals va voler posar música al text del seu amic. Va treballar durant dos anys en la partitura. Amb el pessebre, Joan Alavedra i Pau Casals
transmetien arreu del món el seu missatge de pau i germanor. És tot un plaer per nosaltres oferir-los aquesta audició de teatre a la ràdio. L'enunciació als pastors L'enunciació als pastors
Un àngel d'ales daurades vol el racer dels pastors. Es posa dalt de la branca i els canta aquesta cançó. Deixeu la sopa i la gerra, preneu samarra i bastó i al seu bus prest i seguiu-me. El xais ja els guardarà el gos.
No heu sentit quina veu fina? Era veu o violi? Era un vel d'anyell en somnis. Era l'aigua, un rajolí que lliscava en tou de molsa per no despertar al matí. No seria aquell estel que brilla tan dalt del cel. Mireu-lo com fa camí. Suaus voladúries fan fremir els espais. Cèliques cantúries encisen els xais que el pastor governa amb el flaviol. Fins la flama viva d'atur el seu vol.
I de cop, la nit s'equieta. Es fa un silenci molt gran i una veu sospesa en l'aire modula d'un to vibrant.
Pastors, correu! A un estable dels afores de Batlem s'hi ha complert un miracle com mai més cap no en veurem. El fill de Déu en persona és nat en la nostra carn. El fill de Déu és nat i fa un plor de criatura. Glòria a Déu en l'entura! Aneu-hi, pastors, volant! L'estel us farà de guia. La meva veu, companyia. Un pastor agafa un pollastre. L'altre, un anyallet ben fi.
L'altre, un xai de la ramada. L'altre, un gall dint i polit. De mel una gerra plena s'emporta el que és més petit. Quan passava en la carena, tot just trencava el matí. Cap a Batlem.
L'home del pou. Però un pou troben un home que va estirant del llibant. Bon dia i bona aigua fresca. De bon matí feinejant. Aquest és el pou de vida. Caldrà molta aigua, germans. El nen que acaba de néixer ha de rentar tots els mals.
El pescador.
A la riba humida, seu al pescador. Veniu amb nosaltres, li fan els pastors. D'aquest riu que passa, espio el corrent.
En l'ona lluenta cerco el peix d'argent que amb la cua viva travessa els cristalls transparents i frescos dels amagatalls, on monam l'espera amb les que traïdor a l'ombra que en l'aigua fa aquest sou que d'or. Doncs au, bona pesca! Seguim endavant! D'amagat dels pares, digueu a l'infant que li pesco els peixos que haurà de donar a les grans gentades que iran a escoltar les santes paraules que voldrà dictar.
Ell, el gran Pescaire, se n'alegrarà. L'home que llaura.
Fins demà!
Troben un home sobre el camp humit que allàura amb els bous la gran amplada. Au, polit i esquirol. Els fa amb un crit. Es treballa molt bé de matinada. Bon dia, l'home i els bous. Que vagi bé la llaurada. Voleu venir a batlem? He d'acabar la feinada que tinc, allaurar i sembrar, batre el blat, moldre la grana, pastar-la i coure el bon pa rodó i de crosta daurada. Ja hi ha temps per treballar. No, no ho cregueu. Mireu què em passa.
En la nit oscura, digueu el petit, ha vingut un àngel al cap del meu llit. La cambra era clara, d'una resplendor que no feia en l'alba ni la llar de foc. Era una llum blanca, viva, com de llamp, que se li arrapava tot al seu voltant. Alça't de seguida, m'ha dit. Junya els bous i llaure que llaure fins que et digui prou. Que a la matinada neix un sembrador,
Prepareu les terres, terrassants del món. Nat damunt la palla, us durà el bon gra. I en la nit darrere, ans del seu comiat, com a recordança, us donarà el pa.
L'estel
L'estel esclata de llum de plata, blava celístia vesteix la nit. En dolç ensomni dorm la natura, extasiada per l'infinit. Ni el vent sospira, ni l'aigua canta, i l'au nocturna calla al seu crit. Pel prat folgura claró encantada, per l'herba passa un raig d'estel. Quan il·lumina la branca nua, les flors esclaten al vest del cel. L'estel esclata de llum de plata, blanca celístia vesteix la nit.
La parella de la portadora.
I un home i una dona, amb neu i nit, van pels camins que per les vinyes fan les oliveres. Suspesa dels parpals, la portadora de raïms duen corulla. I per les trasqueres els veuen els pastors, muntanya enllà. Veus calia aprofitar dia i nit per la barema, si encara l'heu d'acabar. El mi que collo no és per mi, minyons. El meu va bullir el cub fa dues mesades.
Per dar-me aquest, han rebrotat plançons aquesta nit d'hivern amb les glaçades. Amb fred reims. Oh, i quins gotims. Veste'n a la dinya gran. M'ha dit una veu d'infant. Quan les dotze hauran tocades, els ceps et rebrotaran i les mans et marcaran amb unes roses verades, mateix que roses de sang. Cull el vi, garda banyades, que un dia el demanaran àngels d'ales desplegades.
En una àmfora el duran sobre una taula parada i els meus amics em veuran per comunió amb la sang meva que serà vessada.
La vella que fila Hi ha una àvia que fila al peu d'un portal Veniu amb nosaltres És nit de Nadal
Vosaltres, Rai, els xais us dormen sols i al matí us els vigila el gos d'atura. La meva feina sols la puc fer jo. I si és dolça a les mans, el cor és dura. He d'afilar per teixir-ne un drap que guardarem a merbes oloroses fins que, un dia terrible, el que ara és nat, passi les seves hores doloroses.
Ja em sembla veure'l com, carrer amunt, trampolant per les pedres punxegudes, va arrossegant la creu i mira amb un esguar tardent el posat de la gent, les boques mudes.
I una dona s'avança, no pot més, el rengle dels soldats burla, lleugera, i amb un drap, que és d'aquest que jo faré, li aixuga el rostre, sang i polseguera, i suors i llàgrimes, angoixa mortal, i li dona el consol d'un drap frescal, que Déu s'agella de sa imatge vera.
També el veig, dalt d'un cim tempestuós, allà inferint la negra nubulada, la terra submoguda amb tremolors, el vent irat batent la creu alçada.
I ell, clavat dalt, amb el cabell dispers, voleiant sobre el rostre de dolcesa, amb el cos minso, tot ratllat de sang, que s'escola amb filets per sanuesa. I a mitja nit, un grup d'amics fidels baixa el seu cos, despulla herta i morta, i a la claror indecisa dels estels l'embolcalla en un drap i se l'emporta.
I és aquest drap pastós, altra vegada, el que l'acollirà en aquell instant. Digueu, doncs, a l'infant, que aquesta vella no va adorar-lo perquè està afilant. Digueu-li baix, que no ho senti la verge. Pobre mareta, que ha de patir tant. És l'indició.
La caravana dels reis d'Orient. Per la carena de la muntanya, gran caravana va endavant. Tres reis com torres, sobre camells van cavalcant. A peu els patges, amb una corda les bèsties altes van estirant.
Bona nit.
Els Tres Patches.
Encara no hi som. És la fi del món. No faig cap més passa. Que crua és la nit. Quin fred tinc els dits. El morro pensit del camell esglassa. La neu cau a flocs i anem sense esclops. Bé, vaja, això és massa. Hem passat mercats, hostals i ciutats plens de veus amigues. Ja, guapa, endavant. No t'hi encantis tant. Marxa travessant deserts i garrigues. Ells s'avan xalant i tu ves sirgant amb dàtils i figues.
I al capdavall, què? Aneu a saber. Me'n faré l'estella. Adeu, cavaller i sabre i curser. Adeu, mercader. Ai, adeu, donzella. No tinc ulls per res. Puc mirar només amunt, a l'estrella. Palmera real, caseta frescal, ombra regalada.
Fillet d'ulls de cel, colom sense fel, pastisset de mel, cuqueta ensucrada. Pati acollidor, brullador sonor, esposa estimada.
Del llunyà orient, un estel lluent ens guia amb llum vella. Venim lentament del sorral calent, seguint una estrella.
De la gran calor sense transició, so molt fred que pel·la, els jeps entomits, els genolls rendits i la carn s'engela. Que en són de pesats els pendents sobtats d'aquestes muntanyes. Quan s'acabarà tan llarg caminar per terres estranyes?
Fins demà!
Cor dels Reis Màgics.
Només nosaltres sabem el misteri del naixement d'aquest petit. Per signes i estels veiem l'encanteri d'aquesta augusta nit. De terres llunyes venim a veure si els nostres càlculs han reixit. Aquest matí ja podrem creure que el curs dels astres no ha mentit.
Quan l'estel pari en l'angle abstracte que en el cel ample dibuixem, tindrem de sota el lloc exacte que des de fa tant temps cerquem. Dins un portal, un pobre estable. I dins l'estable, el nen.
L'eixem voltant un poble sàmba.
La Mare de Déu.
Volia ser serventa de casa del Senyor, i mentre, agenollada a Déu, amb un gran plor li deia «Em sento indigne de gosar a voler tant», la finestra s'obria i m'omplia d'espant. Un àngel de les blanques s'estava davant meu. «Salva, Maria», em deia «Seràs mare de Déu». «Déu vos salva, Maria, plena de gràcia. El Senyor és en vos».
Beneïda sou vós entre totes les dones, i beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús. I el meu res començava callat en aquell instant, res que perdura encara, res que durarà tant com visqui el fill de glòria que és nat aquesta nit, com duri sa memòria, com fins a l'infinit dels temps el necessiti el món pels seus mals, si sa sang i les llàgrimes no us basten per rentar-los.
Sant Josep.
Oh, Déu, que des del si d'Anna Maria un somni m'enviàreu ple de cel i em demanàreu que li fos fidel a l'esgrat del que l'ull em descobria. Ara us veig fet infant i sou fill meu. Pobre fuster aureolat de glòria. Amb el ribot guanyaré el pa d'un déu calada del món perquè no moria.
Bona nit.
La mula de l'estable. Quin vell enrenou! No has sentit tu, Bou, resar a la dona?
L'home ha cantat i algú ha bellugat damunt de la palla. Era un pollinet de dona, noet, que ja es pernegava. Algú amb tant d'esclat que m'ha enlluernat. Tot ho veig daurat, els ulls tot m'avalla. Sembla un sol posat damunt de la palla.
El bou de l'estable. He passat la nit ballant, encongit, amb el cor petit i les banyes moixes. I feia un mogí ben dolç, per si així podia ablenir les meves angoixes.
Quina nit d'encants, d'estels rutilants, de vols flamejants i d'aura divina. I quins cants tan vells, com deixant d'ocells refilant tots ells amb la veu més fina. He vist el vedell, que és molt blanc de pell i encara no camina, però fa una claror i una resplendor que tot ho il·lumina. Al cor de la nit la llum ha sortit en una establia,
Em miro el rastell, el fals, i aquest vell que tot s'hi entendria. I pel respirall, la nit com va avall i el néixer del dia.
Bona nit.
La nit de Nadal L'estel brilla en la nit pura i es datura el firmament Els camps són sembrats d'argent Fa una nit quieta, segura Si no pot ser un crit del vent No sentiu com un lament, com un plor de criatura
El plor de l'infant Jesús.
O plor que penetra el món, enmig del seu son pregon el cor de cada home plora. Què cau dels ulls adormits lliscant pel rostre rendits? Quina tristesa els acora. També cau dels ulls del cel, llàgrima de llum, l'estel que es fona dins del pessebre, en l'infant que l'ha cridat, així que els ulls ha vedat, farint d'esclat la tenebre.
L'arribada dels pastors.
Corobats pel fred, els pastors marxen a contraclarós perduda la llum sospesa. I ara, amb esbaleïment, entren a l'encantament que envolta la cova encesa. Mentre estaven escoltant, els anava oreolant una llum rosa d'albada.
Els tres reis. Déu-nos faria l'ànima.
I apareixen els tres reis, els mantells blancs de gebrada. Tots atancen a Jesús amb el cor ple d'alegria. Els reis es van inclinant amb gran gest de cortesia. L'infant se'ls mira seriós. Callen, Josep i Maria. La mula i el bau, atents, drecen l'orella i espien. Déu vos guard, Josep. Déu vos guard, Maria.
Venim a adorar l'infant que us naixia. Què li donarem, que ben grat li sia?
Les ofrenes dels reis. Rabeu, senyor, aquest món d'or per instaurar el reialme.
Però si és un rei pastor... Per guanyar-se el vostre cor es farà esclau de l'amor. Perceptre durarà una palma. Jo us dono un cofret d'encens que com a Déu us honora.
Un déu que neix com els nens. No és pas l'altar de fum dens, sinó l'esperit intens de veritat, que l'enamora. De mi reofereix un vas que és de la mort presentalla. Si és déu, no es morirà pas. Tres jours després del traspass, volarà cap al cel ras, abandonant la mortalla.
Les oferenes dels pastors.
Mireu-lo, quin bé de Déu, quines manetes tan fines. El nen té els braços en creu i la palla li fa espines. Jo vull donar-li aquest ram que està tan ple de gruselles. Sobre els pauets de l'infant hi surten gotes vermelles. Jo li tiro un clavellet collit a punta de dia. El clavell cau al costat i sagna com la ferida. Quin brassolet tan bufó que li fa la menjadora.
A punt de ressurrecció, com un cos que el cel enyora. Jo, si el nen Jesús ho vol, faré sonar el Flaviol, que ho faig de molt bona gana. I si volem festejar, apa, doneu-vos la mà i ballem una sardana. Música
Fins demà!
Os Anna. I tot es transfigura en un moment. Un àngel sobrevola tot batlem, com vent de Déu que l'ample espai agita. I un gran toc de trompeta furient, que esquinsa el cel de cap a cap, suscita en l'esperit dels qui adoren, espavent.
Però no dura pas el vell esglai, perquè del cel ja cau com un desmai, un estol d'àngels que l'encís invita. Tot el que fou espant, crit i remor és ara beatitud, impuls d'amor que el cor dels cels inflama de pregària. Reis i pastors, tothom s'ha genollat al davant de l'infant, il·luminat per la claror que ve serà l'alsària.
Vibren mil harmonies dalt dels cels. En la nit clara han mort tots els estels i un vest immens travessa la natura. Els braços cercen els braços germans. Reis i pastors s'estrenyen fort les mans i el llavi diu una paraula pura.
Fins demà!
Glòria a Déu, cantem glòria en l'altura. Glòria a Déu i a tota criatura. Pau a la terra. Mai més pecat. Mai més cap guerra. Pau als homes, de bona voluntat.
Acabem d'escoltar el poema del pessebre de Joan Alavedra, musicat per Pau Casals.
L'han interpretat per ordre d'intervenció Núria Rubió, Artur Mas, Núria Mas i Arnau Armengol.
Editatge Roger Toset. Selecció musical i direcció Artur Mas. Una nova producció de Teatre a la Ràdio.
Fins demà!
T'est no creu que la Maria T'est no creu que la Maria T'est no creu que la Maria T'est no creu que la Maria T'est no creu que la Maria T'est no creu que la Maria T'est no creu que la Maria
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Allà sota una pena, n'estrada el Jesús, et muet, muet. Allà sota una pena, n'estrada el Jesús, et muet, muet. Que és fill d'amor a verja, i està mig mort de fred, muet, muet. I està mig mort de fred.
El bon Josep Lluidei, Jesús que està fredet, bonet, bonet. El bon Josep Lluidei, Jesús que està fredet, bonet, bonet. La verja responirà per falta de brigat, bonet.
Bona nit!
Bona nit. Bona nit.
Granta-l'hi passava en demònia scuat, o dintre ja.
A dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins, a dins.
Fins demà!
Bona nit.
S'hi hagués voler un gran judí. Responda a tota la casa, toma el supermigós, mi condones que el doble es de agoniar.
Fins demà!
La pena que es mereixó
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Eduard París. Salvador Illa ha demanat treballar per una Catalunya de convivència durant l'ofrena tradicional a la tomba de Francesc Macià, que ha encapçalat com a president de la Generalitat.
Tenim les institucions, que és el més important, tenim uns valors, generem prosperitat, ho fem en el marc d'un espai de democràcia, d'un espai d'estat del benestar, que és l'espai europeu. I vull també llançar un missatge recordant el president Macià, que va fer una obra de govern en temps molt difícils, que malgrat les dificultats que tenim avui, hi ha un camí.
Vull llançar un missatge d'esperança, un missatge de confiança, un missatge, si m'ho permeten, d'optimisme, tirar endavant el nostre projecte polític per tirar endavant una Catalunya de convivència que acull i integra tothom i insisteix en aquests moments de canvi. En paral·lel, Illa també ha volgut transmetre un missatge de precaució a la ciutadania davant l'avís del temporal meteorològic que pot assolar el país en les properes hores.
I és que el Servei Meteorològic de Catalunya ha actualitzat l'avís de situació meteorològica de perill per neu amb un grau de perill màxim de 3 sobre 6 a una quinzena de comarques del Pirineu, Prepirineu, l'Altiplà Central i les Terres de l'Ebre. Hi ha possibilitat de gruixos superiors als 5 centímetres a uns 600 metres, més de 20 centímetres a uns 1.400 metres al Ripollès i uns 2 centímetres sobre uns 400 metres al Terç Sud. A més, també s'ha actualitzat l'avís de situació meteorològica de perill per estat de la mar,
amb onades que poden superar els 4 metres amb mar brava o mar desfeta o natge de llevant i mar de fons amb un grau de perill màxim de 6 sobre 6 a tota la costa, però especialment a l'Emporda.
I per la seva banda, el rei Felip VI ha fet una crida a preservar la convivència democràtica davant dels extremismes, radicalismes i populismes en el discurs tradicional que ofereix durant la vigília de Nadal. Dels temps passats ha saltat el moment actual amb una societat que afronta problemes com el cost de la vida, l'accés a l'habitatge, la incertesa laboral pels avenços tecnològics o el fet que els fenòmens climàtics són un condicionant cada cop més gran i de vegades tràgic davant una societat cada cop més enfrontada. El monarca també ha posat especial èmfasi en el diàleg.
I pel que fa al trànsit a hores d'ara hi ha dues carreteres tallades de la xarxa viària catalana, són la P7 a l'alçada de l'Aldea, encendit Castelló, on es fan desviaments per la Nacional 340 i la BBB baixa 4024 a Guardiola de Bergueda. A més, és obligatori l'ús de càdenes a una vintena de carreteres de la demarcació de Lleida a causa de les nevades que s'estan produint en les darreres hores. I tanquem amb els esports perquè Iris Tió i Álvaro Granados acaben l'any premiats com a millors naders
nedadors del món per la World Aquatics, la Federació Mundial de Natació. Fins aquí, les notícies en xarxa. Informació de servei. La farmàcia de guàrdia d'avui és la farmàcia Espinet, del carrer Menéndez Pelayo 36, al barri del Canal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
We're floating on the morning sky. The clima carina was sleeping as we fly.
The villages go by like trees The rivers and the hills The forests and the streams Children please open up Take in thy surprise
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Es el suelo, el febrero, seros, abonelloni. Jerusalén, Jerusalén.
And once again the single stage would have the simple movie. I saw the holy city beside the idle sea. A light of God was on its streets, the gates were open wide, and all who died entered.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Horsana forevermore Horsana in the highest Horsana
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
The stars are brightly shining It is the night of the dear Saviour's birth Long lay the world in sin and error vining Till he appeared on the soul that it swirled
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tío!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Amén. Amén.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia Alleluia
Fins demà!
Fins demà!
Long distance relatives Haven't seen them in a long, long time Yeah, I kinda miss them I just don't wanna kiss them
Bona nit.
Everybody's singing All the bells are ringing out And it's Christmas All over Again Yeah, again Right down our block Little kids start to rock
Fins demà!
Fins demà!
I want a new Rickenbacker guitar Two Fender Bassman Chuck Berry Songbook Xylophone Xylophone
Informació de servei. La farmàcia de guàrdia d'avui és la farmàcia Espinet, del carrer Menéndez Pelayo 35.