Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És divendres 19 de desembre de 2025. Comencem aquí aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb una temperatura de 8 graus a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment número 6.
i disposats a acompanyar-vos fins a les 12 del migdia. L'equip d'aquest programa, avui, Eli Arjona, Roger Toset, Sílvia Artés i un servidor Oriol Romeu, abans de començar aquestes setmanes marcades per forces festius, i per tant, de la logística de la misura que anirà canviant aquests dies. I avui, que és final de trimestre, del primer trimestre d'aquest curs 25-26, segur que molts pares i mares
Avis i àvies ho estàveu desitjant o no, perquè ara arriba aquest període intens de Nadal on hi ha també moltes emocions i moltes vivències. En fi, doncs que esperem que hagi anat bé aquest primer trimestre.
I el que farem... Nosaltres no tanquem. El trimestre continuarem la programació habitual. La setmana que ve, els dies hàbils, dilluns, dimarts i dimecres, us seguirem acompanyant amb la programació habitual. El que farem ara és explicar-vos el contingut del bon dia i bona hora d'avui divendres. Perquè us hem d'explicar
De fet, segur que ho haureu conegut, però avui ho volem ampliar després de l'actualitat local, de repassar l'actualitat local, abans la informació de servei, després també el repàs a l'agenda d'activitats per aquest cap de setmana, que tenim ja a tocar, i evidentment també els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Però us hem d'explicar que a partir de l'1 de gener, que ja es va costant això, el canvi d'any, serà obligatori a tot l'Estat portar el cotxe,
un dispositiu lluminós per avisar la resta de conductors en cas que hi hagi una avaria, un accident o qualsevol altre problema que faci aturar el vehicle al voral de la carretera. Bé, l'aparell en qüestió és conegut com a V16, que és una balisa de color groc que emet una llum de 360 graus d'alta intensitat. Doncs el que volem fer avui
és parlar-ne i aclarir dubtes que ha generat aquesta obligatorietat. I ho farem amb la Natàlia Padilla, que és cap provincial de la Direcció General de Trànsit. Ens acompanyarà avui, aquesta hora del matí, a dos quarts de nou.
per aclarir-nos aquests dubtes al respecte a aquesta qüestió, que, insisteixo, entrarà o serà obligatòria a partir de l'1 de gener de l'any que ve, del 2026. Després tindrem l'Àngel Rutia amb el seu apunt del dia, com sempre. Farem el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora del programa amb el Xavi PSX, que el recuperem després de la setmana passada, que no ens va...
poder acompanyar amb el seu espai, tal dia com avui, un videojoc. Repassant les efemèrides relacionades amb el món dels videojocs. A partir de les 9, després de les notícies, cançó del dia amb la Sandra Tangerina. I immediatament després, la tertúlia dels Miquels. Tertúlia prèvia a Nadal, perquè recordeu també...
que la setmana que ve no tindrem programa el divendres, tampoc, perquè és Sant Esteve. I, per tant, avui acomiadem l'última tertúlia de l'any també pel que fa als Miquels. Per tant, Miquel Canut, Miquel Vinyes, Miquel Casas, Miquel Païssa, Miquel Díaz i Miquel Vallès. A partir de les 10 i 10...
tenim l'espai polític del dia. Avui preguntes a Ara Molins i en aquest cas amb el regidor Joan Albert Fabra, que ens acompanyarà aquí a l'estudi, per valorar bàsicament també el ple que es va celebrar dueterme ahir a la sala de sessions de l'Ajuntament entre les 6 i les 8 del vespre, aproximadament dues hores de debat. Doncs ho analitzarem amb els diferents partits polítics avui des d'Ara Molins. A dos quarts d'onze, la Mònica Mas Rubió la tindrem aquí
L'espai Fragments la recuperem també després de l'absència de la setmana passada. Avui ens porta nova novel·la per fer repàs i pinzellada en un parell d'espais. Avui, la setmana que ve no, perquè Sant Esteve i el proper dia, farem una nova novel·la. Quina? Doncs l'explicarem a partir del dos quarts onze.
A tres quarts, el que sí que farem és reemetre el capítol de Grans Dones de la Història amb la Judit Herrera. Avui no ens pot acompanyar la Judit. No ho podrà fer ni en aquest espai ni tampoc avui els divendres faves tendres per qüestions personals. Avui no ens pot acompanyar la Judit i aquesta tarda tampoc. Ja m'avanço i el que farem és recuperar un dels programes especials que ha fet en el transcurs d'aquestes darreres temporades
la Judit. Però avui no ens podrà acompanyar en directe. A partir de les 11, què és el que farem? Abocar el passat a l'espai, te'n recordes, amb el Xavi García, que avui ens vol parlar, atenció, de les mitges de nylon. És el que proposa l'amic Xavi García.
L'Hèctor Zacarias, evidentment, també el tindrem amb nosaltres a l'Espai Camins per proposar-nos una nova sortida, una nova excursió. I en aquest cas anirem a Sant Cerni de Tavernoles, a la comarca de l'Alt Urgell. Compartirem aquesta estona i aquesta proposta.
amb l'Híctor Zacarias. I amb alguna coseta més, doncs arribarem a les 12 del migdia i posarem punt i final el Bon Dia i Bon Hora per cedir el relleu a l'informatiu Molins de Rei del Dia amb la companya Sílvia Artés. Després el parlem de còmics, interessant també la proposta que fa el Pau Moratalla. Després us l'expliquem i a partir de la una la remissió del programa Tot Teatre amb el Dani Pasqual.
És divendres, 19 de desembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Som-hi. Són ara mateix les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Ara mateix tenim 8 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora, el carrer Foment número 6, i el que fem és saludar el nostre meteoròleg de capçalera, el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia, què ens expliques?
Hola Oriol, bon dia. Situació meteorològica avui de relativa tranquil·litat, si més no aquest matí, amb sol i amb la presència d'alguns núvols, però de cara a la tarda el temps es complica. Aumentarà més la nuvolositat i aquesta tarda esperem precipitacions. Hi ha un avís del Servei Meteorològic de Catalunya que indica que aquestes pluges poden ser localment intenses a la nostra comarca de cara a aquesta tarda matinada i també durant tot el dia de demà. Per tant, encetem ara un període d'inestabilitat, de pluges, no pas aquest matí, però atenció perquè a partir de la tarda, quan s'hi posi a ploure,
Aquestes clues poden ser localment intenses a la nostra comarca. Tinguem-ho en compte. Temperatures avui, com les deia, una miqueta més baixes. Notarem una mica més de fresca de cara a la tarda. Demà les temperatures baixen una mica i ho faran més de cara a diumenge. Diumenge ja, moltes més clarienes i, en principi, sense risc de precipitacions. Aquestes afectarien al nord de Catalunya.
Molt bé, doncs gràcies Jordi per la informació. Bon cap de setmana. Anem cap al RAC ara per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària i ens està esperant el Ferran Aràndiga per comentar-ho. Com ho tenim això, Ferran? Molt bon dia.
Bon dia, doncs assequem una avaria a l'AP7 a l'altura de Sant Cugat del Vallès, cap a Tarragona, que deixa dos quilòmetres de retencions. Pel que fa a la resta de la xarxa aviària, però tenim un divendres amb cues habituals que es van formant a poc a poc ja amb més intensitat, sobretot al voltant de Barcelona. Des del nous de la Trinitat en sentit Llobregat hi ha retencions a la Ronda a dalt fins al punt de Vallcarca i també a la Ronda Litoral fins a la Barceloneta.
També ja s'activen molts altres punts calents, sobretot, com dèiem, al Llobregat, com en punts de les vies A2 i B23 a l'altura de Sant Feliu del Llobregat, o també destaquem la C32 cap a Cornellà, tot això en direcció Barcelona. I això seria tot des del RAC. Gràcies i bon dia. Gràcies a tu, Ferran. Bon dia i bona jornada. Per cert, parlant del transport públic, tenim incidència a Renfer Rodalies, a la R4, i concretament per una incidència a la infraestructura a l'estació de Sant Feliu. Per tant, compte si heu d'agafar el tren. Això és de fa una hora.
que les demores superaven els 30 minuts de mitjana a causa d'aquesta incidència. Sembla, ara actualitzat de fa 20 minuts, que la incidència ja ha estat resolta, però, clar, continuen les demores, la circulació amb demores d'uns 30 minuts encara de mitjana. Els trens expliquen que aniran recuperant progressivament la freqüència de pas habitual, però, de moment, encara hi ha aquest retard fruit d'aquesta incidència que ja s'ha resolt
a la infraestructura de Sant Feliu de Llobregat. Ens afecta de ple, encara amb retard, però de mica en mica s'anirà recuperant la normalitat. També hi ha freqüències de pas alterades per causes operacionals a la T1, T2 i T3 del tramvia. La resta de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat, però recordeu aquesta incidència encara que afecta
amb retards a la línia R4 de Rodalies.
A veure, avui ja no tenim capítol d'oferta de feina amb el Francesc Arrueda. Esperem recuperar-lo la setmana que ve amb noves ofertes. El que sí que us hem de comunicar són tres defuncions d'aquestes últimes hores. Una ja us la comunicàvem ahir abans d'acabar el programa.
Per tant, per ordre cronològic dels actes de comiat, primer hem de la matar la mort del senyor Manuel Guzmán Llebre. Manuel Guzmán Llebre tenia 79 anys i vivia al carrer Santiago Rossinyol. Explicàvem ahir que el senyor Manuel Guzmán havia sigut mestre de molts molinecs i molinenques perquè va exercir el seu magisteri a diferents escoles de la vila, com l'escola Alfons XIII,
ara a Escola Al Palau, i també durant anys a l'Escola Ramon i Cajal, ara a Escola Castell Siuró. Doncs ens ha deixat el senyor Manuel Guzmán llebre als 79 anys d'edat i l'acte d'acomiat serà avui a dos quarts de 10 del matí a l'oratori del tenatori. A dos quarts de 10.
D'altra banda, també ens arribava la informació de la defunció del senyor Rafael Honorato Márquez.
ja prou coneguda també aquests dies, ara ja confirmat l'acta de comiat pel senyor Rafael Honorato Márquez, que ha mort als 72 anys d'edat. En aquest cas vivia al carrer Caterina Casas i també, mireu, la setmana passada parlàvem amb els amics de la colla de la Xerrameca, doncs formava part també
segons ens deia el Lluís Pasqual d'aquesta colla extensa que surt a caminar i que també fa altres activitats doncs en Rafael Honorato Márquez formava part també d'aquesta colla. L'acte de comiat serà avui també a dos quarts de 12 i a la parròquia de Sant Miquel avui a dos quarts de 12 a la parròquia de Sant Miquel l'acte de comiat pel senyor Rafael Honorato Márquez
que ha mort als 72 anys d'edat. Descansi en pau. Informacions que anirem recordant també en els diferents bolletins horaris. I ahir, a primera hora de la tarda, coneixíem una notícia trista també pel que fa a aquesta casa, a la ràdio, perquè ha mort una persona molt vinculada...
la ràdio en diverses etapes era molt bona oient que a més a més sempre ens comentava les coses quan ens trobàvem pel carrer i en aquest cas amb ella ens trobàvem molt sovint fent el cafè o ella un bitxí a la pastisseria Cardona. Ens ha deixat la Maria Rosa Padilla Pérez
La Maria Rosa tenia 82 anys i vivia al carrer Puigcerdà. Aquí a la ràdio, per exemple, havia estat molt de temps fent el programa amb el Ramon Montnè i amb la Maria Teresa Riera, el qual també els enviem records des d'aquí, amb el programa És la vida, a banda d'altres col·laboracions, i ara molt sovint, per exemple, també...
Era molt oient de molts programes, però sobretot de l'Alexandra i de Quan cau la tarda, que habitualment també trucava per parlar amb el convidat o per parlar amb l'Alexandra. I, insistim, també ben activa i ens ho feia saber cada vegada que ens trobàvem els continguts que havíem fet del programa. Així mateix, també, deixeu-me dir que amb la Maria Rosa havíem coincidit amb diverses obres de teatre ja fa un quant temps, perquè la Maria Rosa també havia...
havia fet molt de teatre. Doncs, malauradament, ha mort als 82 anys d'edat la Maria Rosa Padilla Pérez, i l'acte de comiat serà demà.
Demà dissabte a les 11 del matí a la parròquia de Sant Miquel. Demà a les 11 a la parròquia de Sant Miquel. Descansi en pau la Maria Rosa Padilla Pérez i una abraçada ben forta a tota la família. D'aquestes tres defuncions que no ens agradaria mai comunicar, però avui...
Ha sigut així, d'aquesta manera. Ho anirem recordant en els diferents bolletins horaris perquè són diverses informacions, hores, llocs d'actes de comiat i, per tant, ja ho anirem reforçant el que faci falta.
I ara, per acabar de completar la informació de servei, us recordo la farmàcia de Guàrdia per avui, divendres, dia 19 de desembre. Avui és la farmàcia de la Granja, que es troba al carrer Roseta Canalies, número 16, al barri de la Granja. Dissabte, demà, dia 20, és la farmàcia Milà, del carrer Riera Mariona, número 3, al barri de les Conserves. I el diumenge, dia 21, és la farmàcia Espinet,
del carrer Menéndez Pelayo, número 36, al barri del Canal. Recordeu que en tots els casos l'horari del servei de guàrdia és de 9 del matí fins les 10 de la nit. Un minut per sobre un quart de 9 del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat del local, tot explicant-vos que ahir va haver ple a l'Ajuntament dues hores de debat, aquest ple ordinari del mes de desembre, que ja repassarem amb més calma. Primer, des del punt de vista d'Ara Molins, que és qui ens visita avui amb Joan Albert Fabra a partir de les 10, i a les 12 fent el resum del més destacat del que va donar de si aquestes dues hores de debat d'ahir.
Però, mentrestant, també us expliquem que el Museu del Renaixement suma prop de 6.000 visites en el seu primer any de vida. Doncs sí, just el 18 de desembre, ahir, el museu ara fa un any que obria les seves portes i ara s'ha fet balanç del primer any. Les xifres que es donen, tal com ens deia Damià Martínez aquesta setmana, es compten des de l'1 de gener fins a aquest final d'any, que és l'any natural.
han visitat durant aquest any en concret 5.767 persones al museu. La majoria són visites individuals, estan per davant de les visites en grup. A banda dels visitants, el museu també ha donat servei a 6.000 persones més que han participat en alguna de les activitats que s'han programat a la sala d'actes de la gòtica. Pel que fa a l'origen de les persones que han anat al museu, la majoria són molinencs i molinenques, el 40%.
que són les que més han visitat les exposicions, però també hi ha un 26% de persones que venen de Barcelona, un 18% de la resta de Catalunya i un 13% en concret visitants del Baix Llobregat. També hi ha un volum d'activitats destacat, propostes familiars, xerrades, jornades a portes obertes o la posada en marxa del pla educatiu amb l'inici del curs escolar. Durant aquest primer any s'han programat un total de 146 activitats
a les que hi han participat més de 3.800 persones. El museu també, dins de les seves peces exposades, té préstecs temporals, com per exemple els 3 llibres o els 18 gravats que provenen de les col·leccions de la Universitat de Barcelona i del Museu de Lleida. I a més, també recordem que hi ha la Càtedra d'Estudis del Renaixement, amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona, que ha fet que hi haguessin també, s'hagin acollit diversos esdeveniments acadèmics al museu.
Molt bé, i mirem també cap aquest cap de setmana i les activitats que s'hi faran, perquè, entre altres coses, torna el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Doncs sí, avui, diumenge i el 27 de desembre, hi ha funcions aquí a la vila, tot i que el Pere Rai, la Montserrat Torán i les altres cantants que hi col·laboren, aquest any també amb Mireia Gispert, de fet ja porten alguns bolos a altres punts de Catalunya, com a la Cerdanya, a l'Alt Urgell, a Barcelona...
i el diumenge seran aquí a Molins de Rei i avui, divendres, també. Pere Rai, que recita el poema, acompanyat, com és habitual, interpretant les cançons a Montserrat Turan. Aquest any també amb Mireia Gispert i avui, com a cantant convidada, també Núria Bonet, aquí a la vila. El mateix Pere Rai, que ens parlava ahir d'aquest clàssic de Sagarra i de la bona acollida que té aquí a la vila cada any.
Aquí Molins de Rei també tenim un nucli de gent que ens va seguint molt fidel i que, a més a més, acostumen a venir, si poden, un parell o tres de vegades, alguns. Són lletreferits del poema. Però sí, si hi ha algú que encara no ha vingut i...
I li pica una mica la curiositat. Jo crec que és un acte molt emotiu, molt tendre, que marca molta reflexió. Té molta crítica social i té molta crítica cristiana, també. O sigui que no té desperdici.
Doncs avui a les 8 del vespre a la sala gòtica, el poema de Nadal, també el diumenge a les 12 del migdia a la Casa Bosch, on abans hi havia l'escola Bressol al Patufet, doncs ara és Casa Bosch, nou espai, al carrer Rafael Casanova, 15. I el dissabte 27 de desembre, també si ho voleu, a les 12 del migdia a l'església de Santa Creu.
Molt bé, i fem un apunt d'esports per parlar de la derrota, en aquest cas de l'equip amateur A, de l'Atlètic Incaresa. Derrota contundent per golejada, i a més és dolorosa perquè venien d'una victòria l'anterior jornada que els donava ales, ara però han perdut 6-0 contra el Mirasol, un partit on van passar les baixes i la poca experiència dels jugadors a la categoria. Continuen a la part baixa de la classificació, ara mateix són penúltims. Adrià Cabrera, del cos tècnic del primer equip, ens ha parlat d'aquesta última derrota.
Veníem d'una setmana amb moltes baixes, amb temps malalta, l'accions, i no es va poder treballar del tot bé, i això s'ha d'haver defensat el partit. Aquesta setmana està entrant molt bé, la veritat. Estem fent molts esforços per fer canvis i recuperarem la gent. Espero i desitjo que sigui tot molt més beneficiós per nosaltres, perquè són un grup que treballa molt, que s'implica molt, però que després ha...
El partit seré un equip tan jove i a l'època de l'any passat paralitza a vegades. Aquest cap de setmana jugant aquí a casa del municipal Josep Raik contra el Vistalegre, que també està a la part baixa de la classificació.
Molt bé, farem un repàs a la programació, en aquest cas d'agenda, d'aquest cap de setmana, començant explicant-vos que els grellers de Morins de Rei organitzen també una proposta avui a dos quarts de sis de la tarda. Quinzena tocada de Nadales aquesta tarda, a partir de dos quarts de sis, començaran, perquè faran un recorregut, per la plaça de la Vila i podreu compartir Nadales i Torrons amb els grellers.
A veure, anem al mercat municipal, Nadal al mercat, perquè tenim també diverses propostes per avui, acabant ja aquestes activitats de Nadal al mercat.
A dos quarts de sis hi ha activitat d'animació infantil amb música. No cal que us hi apunteu, simplement hi podeu anar directament. A dos quarts de sis. A les set, quan s'acabi l'animació infantil, hi ha el sorteig de productes del mercat. I demà dissabte, a les dotze del migdia, a la plaça del mercat. Dins d'aquestes activitats, també faran cagar el tio. L'última activitat és la setmana que ve. Vigília de Nadal, 24 de desembre, al matí, tindrà la visita del Pare Noel.
L'Associació de Veïns de les Guardioles organitza també per aquesta tarda una activitat de Nadal. A partir de dos quarts de sis també decoraran l'arbre de Nadal al local, faran tallers, comptes i baranar. I tenim més propostes que es fan en la jornada d'avui, com per exemple una cantada de Nadales que es fa a les set de la tarda.
a la plaça de l'Ajuntament, una cantada amb membres de l'Escola de Música. Demà dissabte a les 12 no va cantada també a la plaça de l'Ajuntament, en aquest cas a càrrec de les veus del dilluns. També tenim cantada de Nadales amb aquest acte organitzat per Ecoparròquia.
Demà a la tarda a les set a l'església, amb cinc corals, el cor de l'església, el grup de cors, la cordona, les veus del dilluns i gospel feelings. Entrada gratuïta, demà a les sis. Tenim proposta també el foment cultural i artístic per partida doble tant dissabte com diumenge. Sí, com us hem anat explicant, teatre el dissabte a les vuit, un sogre de lloguer amb Joan Pere i diumenge a les sis a la tarda swing engine amb un concert de cançons de Nadal del seu disc Christmas Time.
I recordeu també que podeu seguir visitant les exposicions Joguets i Paisatges Molinens a la sala d'exposicions de Can Ametller. Podeu fer-ho fins al 4 de gener. L'exposició Joguets amb material del Marcel Prunera, del Xavier Prat i del Víctor Puigdullers.
I pel que fa a una de les sales concretes, en Josep Márquez, que hi podeu veure les seves pintures, Paisatges Morinecs. Fins al 4 de gener, de dimecres a dissabte, obert de 6 a 8 al vespre, i diumenges de 11 a 2 a la sala d'exposicions de Can Amadeu.
Seguim, 5 minuts i mig i dos quarts de 9 del matí. Anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita. Roger Doset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Els aranzels afecten només el 14% d'empreses catalanes, ho diu el periòdic a la seva portada. Unes 1.200 societats han sol·licitat les ajudes del govern per esmortar i l'impacte de la crisi de les exportacions als Estats Units i preveuen començar a cobrar-les abans de final d'any.
Registra al laboratori sota sospita per la pesta porcina. Els Mossos i la Guàrdia Civil busquen mostres del virus a l'IRTA Cressa per aclarir si el brot va sortir d'aquest centre d'investigació amb fotografia de portada. També mereix una petita fotografia de portada els 10 radars més actius de Barcelona que han multat un 20% menys el 2025.
i el govern espanyol tomba el 95% dels grans projectes eòlics avaluats aquest any. En habitatge de la Generalitat invertirà 8.000 milions per edificar 100.000 pisos públics i CaixaBanc substitueix Jaume Massana per Jordi Mundèjar com a director del negoci. També el jutge de PlusUltra investiga si va blanquejar diners de sancionats internacionals i Estopa i Xenoa presentaran les campanades de la nit de cap d'any a Ràdio Televisió Espanyola. A l'avantguàrdia, la majoria progressista del Parlament...
limita els lloguers de temporada, el PP recurrerà al Constitucional contra la norma, la primera a Espanya que vol impedir que els arrendadors aludeixin el topall de preus en zones tensionades. El govern preveu 100.000 pisos públics a partir del 2030 i també parlant d'aquest escorcoll a la recerca del focus de la pesta porcina.
El Banc Central Europeu millora les previsions de creixement malgrat els aranzels i negociació contra rellotges a la Unió Europea per utilitzar els fons russos. Feijó llança sospites de topinada a Extremadura per un robatori a Correos i investiga la mort per cremades d'una dona gran en una residència.
director d'Avatar 3, que ja està tenint molt males crítiques. Si no tinc un gran èxit, diu, no podré fer el film següent, perquè n'han de venir encara dos més. El diari Ara Catalunya aprova la llei que regula els lloguers de temporada, com per la resta de diaris, i el PP alimenta Extremadura la sospita de topinada pel robatori de 124 vots a correus. Trump crea una galeria per insultar els predecessors, i el debat interna sumar fa sentir veus que defensen sortir del govern.
Meloni demana més temps i la Unió Europea ajorna la corta Mercosur i la policia ha escorcollat laboratori investigat per la pesta porcina i avui també suplement. Ara a Andorra, les nevades fan somiar Andorra amb una gran temporada. I per últim, repassem la portada del punt avui, Dibuixos contra l'oblit. Un llibre il·lustrat recull el testimoni d'una dona empresonada i torturada pel franquisme el 1974. La nova regulació de lloguers sobrepas mentre desnonats viuen al ras de Badalona
Crònica d'Òscar Palau, feta la llei, feta la trampa, i de Jordi Bordes, mirada panoràmica després del primer flash a l'esportiu de ferit el camí del Barça en la Champions femenina i entrevisten el Lluís Cabrera, president honorífic del taller de músics, tenim vocació de servei públic i mai no se'ns ha acabat de reconèixer.
Molt bé, seguim dos minuts i mig i arribarem a dos quarts de nou. Anem a fer un repàs als diaris digitals també, Sílvia. Endavant, quan vulguis, sisplau. Comencem pel 3CAT, que parla d'aquest concert pro-palestina amb grups com Ocas Grasses, Bat Gael o Lluís Llach. El concert serà el 29 de gener. També hi haurà altres personalitats en aquest concert, com Pep Guardiola, Eduard Fernández o la Fura dels Baus. Les entrades es posen a la venda...
Avui a les 10 del matí i els preus estan entre els 25 i els 45 euros. Concert Pro Palestina al Palau Sant Jordi, 29 de gener. Catalunya Prés explica com es distribueixen els sous a Catalunya. S'ha fet una anàlisi en municipis amb més de 50.000 habitants.
Sant Cugat del Vallès es consolida com el municipi amb un ingrés salarial més alt, mitjà de tot Catalunya. Se superen els 54.500 euros bruts a l'any. A molta distància el segueixen Casselldefels i Barcelona. Després també hi ha Cerdanyola, Granollers, Ovilanova i Lesaltru i Sabadell. I a l'altra banda, a la part baixa, hi ha Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat,
La diferència salarial entre homes i dones es manté com a problema persistent. Els homes cobren uns gairebé 35.000 euros de mitjana davant dels 28.700 de les dones. És una bretxa del 16,6%.
Casos destacats en aquesta bretxa, doncs, novament Sant Cugat encapçala el rànquing amb aquesta bretxa que supera el 28% de diferència de sou entre homes i dones. I Castelldefels no es queda enrere, tampoc Granollers, Mollet, que mostren també diferències significatives.
Nació Digital diu que Catalunya és un país que caça molts senglars i que quasi no en menja. Només el 5% de les 70.000 captures es comercialitzen al nostre país, mentre que la resta s'exporta a Europa o s'acaba destruint. Les captures s'han multiplicat a causa d'un augment descontrolat d'espècies com el porc senglar o el cabirol.
També explica aquest digital que també està creixent la població de cèrvols, una espècie en clara expansió i que a l'alta muntanya competeix també amb l'isar.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
A partir de l'1 de gener serà obligatòria a tot l'Estat portar al cotxe un dispositiu lluminós per avisar la resta de conductors en cas d'averia, accident o qualsevol altre problema que faci aturar el vehicle al rural de la carretera. La parella en qüestió, conegut com a B16, és una baliza de color groc que emet una llum de 360 graus d'alta intensitat de forma intermitent durant almenys 30 minuts i garanteix la visibilitat a molta distància.
Aquests llums substituiran els triangles d'emergència que s'han fet servir fins ara per col·locar els triangles en cas d'incidència el conductor ha de baixar del vehicle i caminar 50 metres per la calçada i en el cas d'aquesta nova belisa no caldrà sortir del cotxe. I per parlar-ne avui ens acompanya Natàlia Padilla que és la cap provincial de la Direcció General de Trànsit. Bon dia i benvinguda.
Bon dia. Doncs en primer lloc, com i per què sorgeix la idea o la necessitat d'introduir aquest nou dispositiu? Doncs per una cosa que heu explicat abans, ara mateix, que és que aquest nou dispositiu es pot col·locar sense necessitat de sortir del cotxe i això millora la seguretat diària tant per la persona que fa la senyalització i que el vehicle és mobilitzat com per la resta.
En concret, hem parlat de la belisa B16. Ens pots explicar una mica quines característiques té aquest aparell, aquesta belisa? Doncs, com heu parlat també, és un petit dispositiu, té una targeta 5 no extraïble i té connectivitat, emet una llum de 360 graus i d'alta intensitat, de manera intermetent i com a mínim durant 30 minuts.
A més, també deu d'una mena d'imant per poder-la col·locar al vehicle. Diguem-ne que nosaltres el conductor està assegut al seu lloc i quan té aquest problema, per la finestra, se suposa, si no ha de sortir el vehicle, s'ha de poder enganxar el vehicle a algun lloc, no? Al sostre o on li vagi bé el conductor o conductora? Sí, sí. Amb això, dues cosetes. On s'ha de portar, que això és un tema important, s'ha de portar...
preferentment a la guantera del vehicle perquè sigui fàcil agafar-la sense sortir del vehicle en cas de necessitat i efectivament s'ha de col·locar l'espai més alt del vehicle, el lloc més alt del vehicle, normalment al sostre, i sense sortir del vehicle, o sigui, per la finestra i col·locar-la a dalt al sostre.
encender-la i engegar-la i col·locar-la al sostre. Per tant, la seva utilització seria agafar-la d'un lloc que tinguem a prop, com dius, la guantera, engegar-la, deu tenir algun... Engegar-la, bàsicament, ja està només apretar un botonet, suposo, o s'entén un botonet, o com funcionaria?
Sí, sí, se pren un botó i es col·loca a la part més alta del vehicle. Si arribem al sostre, en cas que no arribem en funció del vehicle i del tamany de la persona, suposo que al primer lloc on puguem enganxar-ho, no? Aquí normalment venen dubtades d'un imant o una mentosa.
que fan que es pugui col·locar al costat de la porta del conductor, si no es pot arribar més a dalt. La geolocalització d'aquest dispositiu vol dir que no hem d'avisar ningú i és tot automàtic? No. La VTX té la mateixa funció que els triangles als que substitueix, que és senyalitzar un vehicle immobilitzat a la calçada. O sigui, no activa serveis d'emergència,
Per tant, si es necessiten aquests serveis, s'ha de continuar trucant a l'1-1-2 i tampoc sol·licita l'assistència de les gruades en cas que necessitem que el nostre vehicle sigui retirat de la via. I que sol fa la funció que s'hi ha en els triangles, que és la senyalització del vehicle que està immobilitzat a una calçada.
Per tant, hem de trucar al 112 o a la nostra segurança perquè ens enviïn la grua si és que calgués, no? Sí. Tot i que has dit, tu quan parlaves de com era aquest dispositiu, que té targeta SIM, té connectivitat, això què significa?
Això significa que quan nosaltres ens diguem aquest dispositiu, cada 100 segons envia les dades de la nostra ubicació a la plataforma DGT 3.0, indicant que hi ha un vehicle aturat a aquestes coordenades. I a través d'aquesta plataforma es posa a disposició de tots els operadors perquè envien aquesta informació a través de navegadors,
o aplicacions de mobilitat als conductors i també que puguin servir les panels de senyalització variable que estiguin al voltant. Això vol dir que els altres conductors que tinguin navegadors al vehicle, o sigui fixa o mòbil, haurien de rebre aquest avís per estar alertats, no? Ho detecten tots automàticament? Automàticament ho detecten aquests navegadors que duem, no?
Bueno, aquest senyal de la balitza es envia a la DGT 3.0 i en aquesta plataforma aquests operadors poden agafar aquest senyal i traslladar-la.
els seus dispositius i amb les seves herramientes. Però aquí, per exemple, ens podrien trobar el cas de gent que no tingui ni aquests aparells ni navegador al vehicle o que si tenen mòbil no el portin activat. En trajectes habituals no tothom va amb el navegador activat i també pel que fa als panells, els panells no estan a totes les vies, normalment autopistes o autovies, en el cas d'altres carreteres tampoc es rebria.
No, però en aquest sentit l'Ajuntament sí mateixa té una visibilitat real del vehicle que estigui aturat. Per tant, hi hauria les dues vies. Qui no ho rebi l'hauria de veure almenys amb un radi important. Tornem una mica enrere, perquè fa els triangles que tenim tots. Això vol dir que ara ja no seran vàlids, que no ens serviran per res?
Doncs sí, a partir de l'1 de 2017, l'únic dispositiu vàlid per senyalitzar aquests vehicles que estan immobilitzats a les calçades és la baliza BFSA. I si sortim fora d'Espanya, aquesta baliza és vàlida si viatgem amb altres països, sigui de la Unió Europea o d'altres països d'Europa, per exemple, que es fan molts viatges amb vehicle a Europa? Sí...
Així preveu una convenció, que és la Convenció sobre Circulació Diària, que es va fer aviat el 1968, que preveu que en cas de circulació internacional els països poden exigir que els vehicles portin un triangle d'emergència o bé qualsevol altre dispositiu d'igual eficàcia,
que estigui prescrit per la legislació del país en què estigui matriculat el vehicle. Això empara que el nostre dispositiu sigui vàlid en uns altres països. Però, en tot cas, dins de la Unió Europea, Espanya és l'únic país que ha implementat aquesta baliza. Com s'entén això?
És un país pioner i ho hem fet amb unes altres mesures com la reducció de la velocitat a 30 quilòmetres i s'ha vist que això era una millora per una banda per evitar atropellos en carretera
i per altra per millorar la visibilitat dels altres usuaris de la via i s'ha adoptat aquesta iniciativa. Efectes pràctics. A partir de l'1 de gener és obligatori. Per a la gent que ens estigui escoltant, on podem comprar-la i com podem saber quin és el model homologat per la DGT? Perquè hi ha molts models al mercat, però suposo que només n'hi ha un que és el que val, o no?
No, no, no. Hi ha moltíssims models, crec que hi ha més de 200 models involugats que es poden comprar a qualsevol botiga. Si voleu comprovar, si la gent vol comprovar si aquest model que està comprant està involugat,
a la pàgina web de la DGT, a la B16, i a un buscador on pot posar el nombre de la certificació que tingui el seu dispositiu i comprovar si està certificat. Però a pressa un cop ja el tens. No, no ho pot ser amb la carcassa a la mateixa botiga.
Abans de comprar-lo, vols dir, no? Sí, sí, sí. Que es pot mirar directament a la pàgina web de la DGT i buscar-ho. Sí, sí, sí, directament i ho pots comprovar. I val uns 40 euros o seria aquest el preu, més o menys? Que és el que hem vist, eh? Sí, que sí, tampoc ho sé perquè es pot vendre tot arreu, llavors no ho sabem, no hi ha un preu fixat. Un preu públic fixat, no? Sí, aproximadament.
Com hem dit, aquesta balisa de la B16 té aquesta targeta SIM que envia la nostra posició a la plataforma de la DGT. Hi ha hagut algunes notícies falses sobre les funcions d'aquesta targeta. Quines serien les funcions i quant de temps dura aquesta SIM que envia les dades?
Doncs aquesta CIM, ja ho hem parlat, envia les dades de l'ubicació exclusivament i aquestes dades són anònimes, són unes dades d'ubicació però no van vinculades a ningun nombre ni a ninguna matrícula de ningun vehicle i aquesta connectivitat està assegurada per 12 anys.
En el cas que es rebin aquests avisos, es podria donar el cas que no fos, o com podeu saber vosaltres o discriminar si es tracta d'una avaria real o no? No sé si es pot disparar l'avís o algú que vol fer una bretolada, no sé si això ho teniu previst, no sé si es pot discriminar d'alguna manera.
Si es fan verificacions, el que no se sap és quina és la raó per la qual el vehicle està aturat, ja ho hem parlat abans,
i en quin cas s'hauran d'adoptar unes altres mesures. També hem vist crítiques a diferents indrets sobre crítiques que diuen que hi ha poca visibilitat d'aquesta llum, inclús de dia diuen, es veu en alguns vídeos, que els propis intermitents dels vehicles a vegades són més visibles que aquest dispositiu en algunes situacions. Què n'heu de dir des de la DGT?
Doncs bueno, que els dispositius homologats compleixen unes especificacions tècniques que fan que la visibilitat en condicions correctes sigui de fins a un quilòmetre. Un quilòmetre de distància es pot veure. Els homologats, atenció, això és una dada important. Si hi ha dubtes, a la pàgina de la DGT.
i apareixen. I els conductors, aquells que ja es van avançar i fa ja temps que van comprar un primer model de Belisa sense connexió que va sortir al mercat, què passa amb aquests conductors? Aquestes l'han de llançar, diguem-ne, i comprar-se'n una de nova?
doncs hauríem de comprar una V6 connectada, que serà l'únic dispositiu per fer aquesta senyalització a partir de l'UDGN. També aquests dies que hem anat buscant informacions, també hi ha algunes crítiques cap a la DGT. Per què no s'ha fet una campanya informativa, diguem-ne, massiva, com quan es van implantar, per exemple, les etiquetes ambientals, o s'han fet campanyes de conscienciació els últims anys? Per què no s'ha fet aquesta campanya intensiva i massiva?
Doncs bé, la veritat és que la DGT ha fet un esforç molt important, informatiu, i portem molts mesos informants sobre aquest dispositiu. Crec que estem arribant a tot arreu amb la informació. Perquè, en definitiva, el dia 1 de gener d'aquest proper 2026 és obligatori. Quina sanció hi ha per no portar la baliza als vehicles? No sé si teniu prevés algun període informatiu o ja des del mateix dia 1 de gener, qui no la tingui, doncs podria rebre una sanció.
El primer volia dir que el nostre interès és que el dia 1 de gener tothom tingui la seva realitat al seu cotxe perquè vagi protegit. I després la multa que podria comportar no portar el dispositiu és la mateixa que comportaven abans el no portar els triangles de presenyalització.
I quina multa és aquesta? No ho desconec. Per no portar els triangles i la baliza, per no portar-la, 80 euros. 80 euros. Molt bé. O sigui, si hi ha un vehicle al voral avariat i no té aquesta baliza, doncs, a part de la seguretat que dius tu, evidentment l'objectiu no és recaptatori, sinó que la gent en tingui, però pot ser que hi hagi algun despistat que no la tingui el dia 1 de gener. En tot cas, hi hauria aquesta sanció, no?
Molt bé, doncs avui hem volgut aclarir una mica aquesta qüestió perquè ho tenim aquí ja a la cantonada, una entrevista que esperem que hagi servit als nostres oients per tenir més informació i més dades d'aquest dispositiu, la B16. N'hem parlat amb Natàlia Padilla, que és la cap provincial de la Direcció General de Trànsit. Moltes gràcies per atendre'ns i bon dia. Bon dia, moltes gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català, per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TV3 després de Mortadelo i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei. L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança, per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolinsderrey.cat. Passa un minut ja de tres quarts de nou. Seguim en directe al Bon dia i bona hora d'aquest divendres 19 de desembre. D'aquí una setmana ja haurem passat Nadal i ens trobarem en Sant Esteve. Per tant, dies festius. Últim dia per saludar l'Àngel Ruti abans de tancar l'any, pel que fa, evidentment, al programa dels divendres. Què tal, Àngel Ruti? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, bon dia, Oriol. Fantàstic, esperant i preparant el Nadal com tu us apuntes. Molt bé, doncs anem a parlar, si et sembla, d'aquestes festes i el Nadal, eh? I tant, i tant. Quan vulguis. Nadal. Ja fa dies que pobles i ciutats s'han vestit de Nadal. Els llums, els pessebres, aparadors que no els falta cap element que recordi que hem entrat en el cicle de Nadal.
Són dies que les rutines són diferents. Els mercats i botigues s'omplen de gent que vol escollir les millors metges perquè les taules llueixin i la família pugui cruspir-se els plats típics de Nadal, tot encetant converses que moltes encara belluguen d'anys anteriors.
Hi ha altres més importants que tenen un record sensible pels presents o absents que estan una mica empiocats o que la seva salut podria ser en aquest moment millor. I es coincideix a destacar els objectius i possibilitats de millora.
preveuen harmonia i un esperit poc discutidor. Hi ha nervis, això sí, perquè el tio mira de l'ull i es veu a venir que aviat serà bastonejat per la mainada i haurà de superar l'esforç de generositat important que va fer l'any passat. El nostre tio és un tio veterà de més de 50 anys i el seu origen són els boscos del Papiol, que tenen fama d'existir-hi els millors troncs del món.
És un tio magnífic, gran, però amb la força i dinamisme d'un adolescent ben peixat. Es paleix un bé de Déu de torrons i regals que emocionen a grans i petits i el fan un personatge entranyable. I tot aquest ambient, generalment presidit pel pessebre, que serà el destinatari dels versos de Nadal, dels més petits i dels més ganàpies de la casa. I es confirmarà la planificació per anar a l'Ateni
A veure, els nostres pastorets, els d'en Pitarra, que cada any són els mateixos, però surten diferents perquè els dimonis, pastors i àngels no són els mateixos. Aquesta és la gràcia, la incorporació de noves generacions.
Una tarda agradable i desitjada de pastorets, pels que els fan i pels que es van a la peni a gaudir-los. I arribem al final del dia amb la panxa grossa, i un esprit i sentiments esplèndids, i que ha valgut la pena la feina extraordinària i generosa que han fet els anfitrions de la casa.
a l'endemà de Sant Esteve i tot el segle del que falta. I arribem a la conclusió que Déu-n'hi-do com acabem l'any i serem optimistes, malgrat els greus ensurts mundials que de moment continuen estant presents arreu. De moment,
Que tinguin un bon Nadal i després que l'any que ve sigui com vostès voldrien que fos en cadascuna de les vessants importants de la vida. Vinga, ànims, que segur que serà així. O no, Oriol? Home, espero que sí, espero que sí. I que també tinguis unes bones festes o un bon Nadal d'entrada, com hem dit, efectivament.
Igualment, fem-li confiança a tots plegats. Fem-li confiança. Una abraçada per tota la família. Una abraçada ben fort, Oriol. Gràcies. I més a l'equip de la ràdio, un bon Nadal. Igualment, que vagi molt bé. Gràcies, una abraçada. Bon dia. Adéu-siau. Doncs ens queden 10 minuts i mig per arribar a les 9. Recordo que quan acabi el bon dia i bona hora a les 12 al migdia podreu escoltar l'informatiu Molins Arrell el dia fins a dos quarts d'una, avui amb el més destacat del ple d'ahir a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Parlem de còmics amb el Pau Moratalla a partir de dos quarts d'una i a la una la remissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual en conversa amb el Daniel Anglès del passat dilluns. Notícies en xarxa de 2 a 3, de 3 a 4 a la migdiada. L'última volta de 4 a 5 amb l'Arnau Santero i la Joana Forner. Avui no tenim en directe els divendres fa bastendes. Farem reposició d'un dels programes especials que van registrar en el seu moment la Judit.
Al voltatge de 9 a 10 amb l'Isaac Arriaza. Avui podeu escoltar excepcionalment Cafè Drom amb la Virginia Drom de 10 a 11 de la nit. Zona Metalla amb els Metal Defenders de 11 a 12 i remissió de la tertúlia del Bon Dia i bona hora a la mitjanit. Demà, en primera audició, Christian Bela amb el seu estèreo.
de 10 a 1 del migdia. Highway 61, amb el Jordi Corrales i la Vivi Sellent, de 5 a 7. I el diumenge, recordeu, el Xavi García amb tot el seu equip, reobrim els diumenges de 11 a 2 i el concert de 4 a 5 de la tarda amb la Margarida Casa de Surs. La resta de programes que podreu escoltar al cap de setmana són remissions dels programes que hem fet ja en el transcurs de la setmana.
Això pel que fa a la ràdio, pel que fa a la televisió, el més destacat, Roger, quan vulguis. Doncs començem amb les pel·lícules. Avui totes les pel·lícules les fan a les 10 de la nit, per tant, preneu nota. Les anirem dient per ordre tal com surten, eh? Van Helsing a Paramount, de Stephen Somers, amb Hugh Jackman i Kate Bakinsale...
Una pel·lícula americana, de la República Txeca i de Romania, que no són uns productors gaire prolífics. És el 2004, és d'acció i dura dues hores i deu. Van Helsing, un caçador de monstres temut i buscat, rep l'encàrrec d'eliminar el comte Dràcula i la seva sagnant tradició.
També a les 10 a 4, Tomb Raider, basada en un videojoc, de Roar Utok, amb Alicia Vikander i Dominic West, entre molts altres. És una pel·lícula molt coral, anglesa i americana, òbviament d'acció, del 2018 dura dues hores, Lara Croft.
És la filla d'un excèntric aventurer que va desaparèixer quan ella era encara adolescent. Ara, amb 21 anys, treballa com a repartidora i, encara que està matriculada a la universitat, gairebé no va mai a classe. Com a sinopsi és lamentable, però, en fi, seran les aventures de l'Ara Croft en aquest Tomb Raider.
També a les 10, Blancanieves, Mirror, Mirror, Abimat, de Tarsem Sine, amb Julia Roberts, Lily Collins i Armie Hammer, també, entre molts altres, pel·lícula americana i canadenca del 2012, de gènere fantàstic, dura una hora i 45. En aquesta nova i divertida versió del conte, la Blancaneu és una princesa exiliada, mentre que la seva malvada madrastra mana el regne.
La quarta proposta i la pel·lícula més destacable d'avui seria Diyun, la nova pel·lícula Diyun que fan a Televisió Espanyola, la U, de Denis Villeneuve, és la primera part, amb Timothy Chalamet, Rebecca Ferguson, Oscar Isaac, Zendaya, Josh Brolin i Jason Momoa, també Stellan Skarsgård, una pel·lícula que ja és del 2020, ja té 5 anys aquesta pel·lícula americana,
de ciència-ficció que gairebé dura 3 hores. Paul Atreides és un jove brillant que suporta una gran càrrega emocional. Ha de viatjar al planeta més perillós de l'univers per assegurar el futur de la seva família i també de la seva gent. Només els que aconsegueixen dominar les seves pors sobreviuran mentre les forces del mal s'enfronten per fer-se amb un dels recursos més excepcionals del planeta, que té el poder de desbloquejar tot el potencial de la humanitat. I, per últim, a les 10, també a Esquirel Televisió, el Caer la Noche, de Robbie Henson,
Amb Billy Bob Thornton i Patricia Arquet, pel·lícula del 2002, americana de suspens, dura una hora i quaranta. El sheriff del Hardwick desperta el seu cotxe a patrulla després d'una altra nit de borratxera. Sembla que és un matí normal de ressaca fins que descobreix un cadàver en una cuneta.
I en aquest minut i mig que ens queda us explicarem que avui tenim, si no m'equivoco, la final del programa Zenit a Televisió de Catalunya. Un programa que ha caigut en audiència i que, bé, en fi, sempre l'he criticat perquè és un programa que no s'entén gaire.
amb aquests 12 cantants professionals que trien i interpreten èxits musicals per seduir les diferents generacions, que no tornaré a recordar perquè ho faig cada divendres, ja sabeu a quina generació pertanyeu. També ara el 33, la Renaixença, a les 10, el programa que ofereix aquest resum setmanal amb el millor de la setmana, i a les 10 i 10, entre 3, la Voz.
que es cull el guanyador en una gran final també plena de convidats i sorpreses. Antia, Odri, Oyan i Quimi Tuk, no sé si he dit d'algun nom, són els quatre talents que opten a alçar-se amb el premi a la millor veu. Les votacions per triar el guanyador estan obertes des de la semifinal i es tanquen al final de la gala, moment on es descobreix qui guanya la dotzena temporada del concurs. Per tant, avui tenim la final de Zenit, la final de La Voz i aquest Oriol la repesca o el refregit de la Renaixença.
Molt bé, doncs gràcies, Roger. Ens queden 5 minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
Arribarem a les 9 amb la secció Tal dia com avui, un videojoc. I és que és un espai que hem encetat aquesta temporada amb el nostre col·laborador Xavi PCX per repassar efemèrides a l'entorn de la indústria dels videojocs. Hola, Xavi, ben retrobat, bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol, i molt bon dia i bona hora a tot Molins de Rei. Inclús els ensinyers, que estan dissenyant la casa d'aquí al costat, ja ens van deixar sense internet.
Avui és 19 de desembre, i tal dia com avui, però de 2017, surt a la venda PlayerUnknown's Battlegrounds, o com se'l va conèixer després, el PUBG. De bones a primeres, deveu estar pensant que aquest nom tan estrany no us ha de sonar de res, però us he de dir que, sense saber-ho, heu estat convivint durant els últims anys amb el llegat d'aquest videojoc, ja que va popularitzar un dels gèneres de jocs més populars, el Battle Royale.
Aquests videojocs solen tenir la mateixa mecànica. 100 jugadors es troben en una illa sense armament ni recursos i tenen 20 minuts per mantenir-se vius i eliminar la resta de participants. Mentre exploren per diferents ubicacions de la illa trobaran diferents proteccions i armes que els ajudaran en aquesta fita. Però clar està que la resta de rivals faran el mateix, així que la tensió és permanent perquè mai saps què trobaràs.
I sí, segur que ara ja esteu pensant que us sonen a pel·lícules com els Jocs de la Fam o, pels més entès donar el tema, la pel·lícula oriental anomenada precisament Battle Royale. Doncs sí, va per aquí la cosa. S'ha de tenir en compte en el videojoc que, a la vegada, hi ha una cúpula que voreja tota l'illa i, a mesura que passa el temps, s'anirà fent més petita. I si el jugador queda fora de la cúpula, doncs anirà perdent energia fins que quedi eliminat.
Avui en dia, el Battle Royale més conegut és el Fortnite, que aquest és un videojoc que sí o sí heu hagut de veure o escoltar, encara que sigui pels seus jidaners estampats que es poden veure a xandals i desuadores quan llueixen cada divendres als encants del terrableu. Però anem a pams, perquè primer us vull parlar de Brendan Green.
Un jove irlandès aficionat a la fotografia i el disseny de pàgines web que s'enamora bojament d'una noia brasileña i marxa al seu país per casar-se amb ella i construir un futur plegats. Però bé, com sol passar vegades, la cosa no va gaire bé, així que al poble Brendan es troba en un país estranger, sense feina, ni familiars, ni cap estalvi per poder pagar-se un vol que el faci tornar a casa.
Durant un temps, viu de petites feinetes com a fotògraf. I al no poder gastar, doncs es passa llargues jornades jugant a videojocs amb els que crea un forbingle. El seu preferit es deia Armadós, un videojoc bèl·lic en primera persona que afegia una eina molt curiosa, que era la de poder fer mots del joc. Que què vol dir mots?
Doncs mod ve de modification, de poder modificar, fent referència a que amb aquestes eines podies crear nous nivells pel joc i compartir-los amb la resta de la comunitat. DayZ Battle Royale va ser la seva creació i va ser tot un èxit.
Tant PlayStation com l'empresa sudcoreana Bluehall van estar molt interessats en fitxar en green, sent aquesta última la que es va emportar el premi gros creant per a ells el PUBG.
La traducció de PlayerUnknown's Battleground és el camp de batalla del jugador desconegut i és una clara al·lusió fent-se homenatge a ell mateix com a creador del joc, ja que en les seves partides a armadors el seu nom era precisament aquest, PlayerUnknown's, el jugador desconegut.
PUBG va vendre més de 75 milions de còpies en el seu primer any, que és una borrada de ventes, sobretot en el món dels videojocs, i suficient com perquè en Brendan Green sigui milionari. El joc continua en marxa i es pot jugar des de qualsevol plataforma. I no puc acabar sense dir que també el tenim en català, gràcies a l'associació Projectes C Trencada, que ja en parlarem un altre dia perquè aquesta colla s'ho mereixen molt moltíssim.
Família, passeu un molt bon cap de setmana. I no deixeu que us matin. Vull dir, i jugueu molt. Vinga, adeu-siau.
Molt bé, Xavi, doncs també que tinguis bon cap de setmana i bon Nadal. Arribem a les 9 abans, però deixeu-me dir que si voleu més informació al voltant de l'entorn de la indústria, del món dels videojocs, recordeu que també tenim el programa setmanal a aquesta casa Ready to Play abans, ara Joc per Randa.
amb el Rafael Pérez i tot el seu equip de 9 a 10 de la nit els dilluns. Dit això, fem una pausa i de seguida tornem amb la resta de continguts del Bon Dia i Bon Hora. Notícies en xarxa
Bon dia, Soles Nou us parla Maria Lara. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, compareixerà aquest matí des de les instal·lacions de l'IRTA-Cressa al campus de Bellaterra l'endemà de l'escorcoll del laboratori per part de Mossos i Guàrdia Civil. El govern actualitzarà les darreres informacions sobre la pesta porcina africana després d'aquest operatiu policial que s'ha allargat durant més de 12 hores per buscar documentació i mostres del virus.
I Pedro Sánchez ha restat importància a l'ajornament de la firma de l'acord comercial Unió Europea-Mercosur i ha instat a culminar-lo com més aviat millor per diversificar mercats. Després de la cimera europea a Brussel·les, ha demanat als estats reticents que pensin en Europa i ha advertit que els països del Mercosur han tingut massa paciència.
Creemos desde España que el acuerdo Unión Europea-Mercosur cobra muchísima importancia, no solamente porque llevamos 25 años arrastrando esta negociación y ya ha llegado el momento, en fin, de culminarla, ha habido ya demasiada paciencia por parte de todos los actores, sino también porque es una manera de vehicular y diversificar nuestras relaciones comerciales hacia otros bloques regionales, otros países, en este caso a zonas próximas, desde el punto de vista también empresarial y económico para España.
La firma prevista per aquest dissabte al Brasil s'ha posposat fins al gener pel bloqueig de França i els dubtes d'Itàlia. I el 52% dels municipis catalans obligats ja disposen d'un pla de protecció civil en vigor davant del 30% anterior. En tot el 480 ajuntaments tenen el document únic de protecció civil municipal homologat després de l'aprovació de 58 nous o revisats el passat 11 de desembre. En els últims 14 mesos, 203 municipis han regularitzat el seu pla.
I la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha demanat a l'alcalde de Badalona, volíem dir Xavier García Albiol, l'obertura immediata de l'alberg municipal de Can Bofivell per acollir els desallotjats del B9, una cinquantena dels quals han dormit al ras. En una carta recorda que responsabilitat de l'Ajuntament facilita el llotjament i sobralla que Càritas i Creu Roja s'ofereixen a obrir i gestionar l'equipament.
I un home de 72 anys ha mort aquesta nit a conseqüència d'un incendi que ha afectat la cuina del seu habitatge situat al nou pis d'un edifici de la travessera industrial de l'Hospitalet de Llobregat. En accedir a l'interior del pis, els bombers van localitzar la víctima inconscient. Efectius del SEM van intentar reanimar l'home però no van poder fer res per salvar-li la vida.
I pel que fa el temps matí estable amb sol i boires espècies a la Vall de l'Ebre i també al Pla de Lleida que podrien persistir fins al migdia. A partir de les hores amuntaran també els núvols, sobretot al nord-est, amb possibilitat de ruixats, sobretot a la tarda i al vespre. De nit la pluja avançarà també cap a la Catalunya central, al Pirineu oriental i també cap al litoral central. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 9.
Informació local. Aquesta tarda els grellers de Molins de Rei faran la quinzena tocada de Nadales a partir de dos quarts de sis. Inici del recorregut des a la plaça de la Vila. També aquesta tarda al mercat municipal es fan activitats de Nadal a les dos quarts de sis.
i animació infantil amb música i activitats. No cal que feu inscripció prèvia, simplement anar-hi directament. Quan s'acabi, a les 7 es faran sorteig de productes del mercat i demà dissabte, a les 12 del migdia, a la plaça del mercat faran cagar el tió. També avui divendres.
A l'Associació de Veïns de les Guardioles s'organitzen activitats també de Nadal, decoraran el local i l'arbre, faran tallers, contacontes i pica-pica de fruita per berenar. Avui a partir de dos quarts de sis de la tarda, local de l'Associació de les Guardioles a la plaça d'Antoni Marca. I també avui torna el poema de Nadal a Molins de Rei.
Avui Pere Raic, Mireia Gispert i Montserrat Toran interpretaran el poema de Nadal. Pere Raic el recitarà i cantaran Mireia Gispert i Montserrat Toran en aquesta nova sessió, un any més, del poema de Nadal. Avui a les 8 del vespre a la sala gòtica.
I el diumenge, a les 12 del migdia, tornaran a fer el poema de Josep Maria de Sagarra, a les 12 del migdia, com dèiem, a la Casa Bosch, pel carrer Rafael Casanova, número 15, on abans hi havia l'escola Bressol al Patufet. I tornaran el 27 de desembre, en aquest cas, a l'església de Santa Creu.
També recordem que podeu visitar Can en Matllé l'exposició Joguets, amb peces de la col·lecció privada de Marcel Brunera, en concret Legos i Mecanos, de Xavier Prat, amb vaixells fets d'escala i diorames, i també de la col·lecció de Víctor Puigollers, amb Joguets antics del 1900, entre el 1920 i el 70.
I també a Canet Mallet, en una altra sala, hi ha l'exposició amb pintures i dibuixos de Josep Márquez, Paisatges Molinencs. L'horari de les exposicions és de dimecres a dissabtes, de 6 a 8, i els diumenges al matí d'11 a 2, fins al dia 4 de gener.
Recordem la defunció del senyor Manuel Guzmán Llebre, el senyor Guzmán. Tenia 79 anys, ell va ser mestre de molts molinengs, va estar a l'escola Alfons XIII, actual al Palau, i Ramon Cajal, actual a l'escola Castell Siuró. L'acte de comiat del senyor Guzmán serà avui, a dos quarts de deu del matí, al Tenatori.
I ha mort el senyor Rafael Honorato Márquez. Tenia 72 anys i l'acte de comiat serà avui divendres a dos quarts de dotze del migdia a la parròquia. I anunciem la defunció de la senyora Maria Rosa Padilla Pérez. Tenia 82 anys i l'acte de comiat serà demà dissabte a les onze del matí a la parròquia. I la farmàcia de guàrdia avui divendres és la granja que està al carrer Roseta Canalia 16 a la granja.
Què passaria si respiressis només una vegada? Que al cap de pocs minuts tindries nàusees. Després sentiries un dolor fort al pit. L'oxigen deixaria d'arribar-te als teixits i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang com tu necessites tornar a respirar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Estereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar.
Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Fins demà!
La cançó del dia, amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora, família. Aquí Sandra Tangerina, a la cançó del dia. La meva recomanació d'avui és un dels meus temes preferits. És una cançó que va marcar la història de la música el 1984. Més que una balada, és una despedida emocional. Una barreja de rock, soul i gospel que mostra al geni la sensibilitat de l'autor. Sí, de Prince. Estic parlant de Purple Rain.
un tema que parla d'amor i de trobar la llum, inclús en els moments més foscos. És un clàssic etern que seguirà emocionant generació tras generació. Així que, música a tope i bon cap de setmana!
I never meant to call you in your sorrow I never meant to call you in your pain I don't want to watch that night see you laughing
Purple rain Purple rain Purple rain Purple rain
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
It's time we don't reach out to something new That means you too You say you want a leader But you can't seem to make up your mind I think you better close And let me guide you
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest divendres 19 de desembre de 2025. La compartim amb el Miquel Canut, bon dia. Bon dia. Miquel Casas, bon dia. Uah, bon dia. Miquel Viñas, bon dia. Molt bon dia, una mica trist per tota la gent que ens ha deixat. Un segon, sisplau. Miquel Païssa, bon dia. Bon dia, brona. Miquel Díaz, bon dia. Molt bon dia. I Miquel Vallès, bon dia. Bon dia, família.
A veure... No et miro, va. No, que tens aquí un merder... Aquí sobre la taula...
Què passa? Ara anem a fer la presentació d'una xapa. Ara vol fer com una presentació que la gent no veurà. Quieto parao. Per parts. Aviam, per parts. Jo estava aquí a l'estudi. T'havíem avisat que potser t'agradaria la cançó. Felicito avui molt especialment a la Sandra per la tria d'aquesta cançó. Jo estava aquí amb els auriculars flipant com un animal i aquests quatre miquels eren parlant de morts, de xapes i de tonteries. No, no, no.
Un moment, un moment. En fet, baixava música una mica, perquè estàvem tots. De fet, no sé de què parlàveu. Per culpa teva. De fet, no sé de què parlàveu, perquè no us puc llegir els llavis, però estava escoltant el part pel rei de Prín. Però si no hi eres, aquí. Si estaves allà fora, home. Fa més d'escoltar el canut que d'escolta Prín. Per favor!
Per favor, sapigueu, que sàpiga tota l'audiència, especialment vosaltres, que amb totes les festes que faig amb el meu entorn... Que en són moltes. Que en són moltes i molt variades, molt variada gent. O sigui, jo vaig posar música, vaig dir, va, poso l'última, vaig posant cançons, però la gent sap que sempre...
acabem les festes amb el Parc Polrein. A la festa de jubilació del Miquel i la Rosa Maria l'any passat, que van venir a tocar els roctàmbuls, que quan van acabar l'actuació es van afegir a la festa, jo estic en imatge des de la cabina de la discoteca veient tota la meva penya i els roctàmbuls, Sandra inclosa, ballant i escoltant el Parc Polrein. I ara ja pots parlar de xapes, xaval. Molt bé. El cas has ja fet...
Està aplaudint, eh? Està molt animat, avui. Per mi. Perdona que digui... Sisplau, sisplau, que això no... Vaig molt empastellat, tu. I una altra cosa, només fer una pregunta. Tu tenies iaia o no? Una iaia no la vaig conèixer.
Aclarim una cosa que vas molt empastillat per l'audiència. Em refereixo que la setmana passada vaig passar molt malament, no em trobava bé, jo he passat diverses pneumonies i un col·lis sencer, i el dilluns vaig anar d'urgències perquè no em trobava gens bé. Si vas venir al programa...
Sí, vaig fer el programa, però després vaig anar... Va marxar abans. No, no. Vaig anar, després del programa, vaig anar a l'hospital i ja estava previst. Em feia molta bo tenir una altra neumonia, que ja seria la tercera que tinc. Estava perfecte, estava bé esgotament, però em van donar moltes pastilles. Llavors vaig molt empastillat. Vaig més empastillat que els nens de la Ruta del Bacalau. No sé, podia ser.
Bé, bé, bé. Passa, passa. Sí, hi ha molta gent que està molt malament. Hi ha molta gent aquests dies. Bé, bé, no està mai aquí. Mira qui parla. Encaçant amb el tema de les festes... Aviam. Que sàpigues que hi ha un nou... El neologisme del 2025, la paraula del nou és...
Vesprets. Vesprets. Però havíem parlat que és el famós... És el tardiu. Que no és el tardiu, és el vesprets. Molt bé. A veure, ordenem-ho tot perquè és que si no, ara ja m'has tret les... Ara m'has tret les... Què volies presentar? Vull presentar amb tots els miqueus. Presentem els miqueus. I a l'audiència. I a l'audiència, a més a més. Atenció, amics oients. La primera xapa que es fa, la primera xapa que es fa, la xapa de cava, de cava, de cava,
que es fa que el Faudó posa colla dels Miquels, la part de dalt, la part de baix posa munys de rei, i al mig hi ha la foto del llibre dels Miquels, que posa Miquel davant amb el seu bastó i el seu gegant i tot perfecte. I avui us puc dir que ara mateix ho hem penjat a internet.
O sigui que fem la presentació a ràdio, la pengen a internet. Molt bé, i la gent que la vulgui, que ha de connectar... No et preocupis que ja la buscaran, ja. Ja la demanaran a la persona que la tingui clicada. De on t'has tret aquesta xapa? No pretegis que ja sortiran, ja. Aquesta xapa es farà viral.
Molt viral. Sí, senyor. Però escolta, el que va sota de la xapa, on és? El cava. El cava el tenim al pati del tronger. El pati del tronger ja està en fresc. Quin tiratge se n'ha fet d'aquestes xaves? De moment 100. 100, eh? Sí, de moment 100. I quan es penja a internet vol dir que ja surten a un preu... No, no, no surten preu. Això, els que fem que... Els experts aquests... Sí, els experts que fem a coacció de poques, que jo de pirues no en faig gaire. No en faig, eh, de pirues. Això es diu pirues. Vinga.
Ah, pensar que era una altra cosa. Sí, això es diu pirues. Perdona, perdona. Quan és una placa oficial d'acaba, es diu placa, i quan és una cosa que fan per un aniversari, per una xograda com a filell, llavors és una piruda. Sí, quan hi ha una maniconada aquesta es diu piruda. Exacte, si no, anaves a dir això, però... Perquè tu anaves maniga curta...
a 19 de desembre, no hi ha problema. No, no, ha fet expressament per portar el jacet aquest que posa torracollot. Una pressa de pel·les, sí. Torracollot negre. Ah, l'altre, ensenyant la panxa.
Bé, doncs s'han fet un dia. Llavors això, normalment, ho anem canviant. Tu et dones una, jo te'n dono una altra. No la venem. D'acord. Intercanvi, intercanvi. No sigui que els Miquels, amb algun esdeveniment, doncs vulguin vendre unes quantes per poder recaudar alguna cosa per algú. I ara a casa s'han aportat de noves, també. No, a casa m'han aportat unes que van obrir unes ampolles de codorniu d'un cava de...
Que s'ha fet per exportació. Exportació, i m'ha portat unes poques... És a dir, el que vulgui xapes d'aquestes, haurà d'anar, en principi, a Califòrnia. Anem a Califòrnia, aquestes han permès del senyor Trump. Sí, han permès del senyor Trump. Pagarà els serencers corresponents. I em vaig poder pillar unes ampolletes, i tot això ens ho vam veure l'altre dia. Tot això, eh? Doncs són unes quantes. Aquesta és més la que m'ha caigut ara. O sigui,
N'hi ha algun altre més. Et tinc d'agrair, no com el senyor Torrecollons, que em diu que et portaré unes plaques i no les porta. Però et tinc d'agrair a casa. T'he d'agrair, sí. L'atenció que en tens amb mi. Tu ja saps que jo cada dia em desperto el primer que faig és pensar en tu. Sí. Que bé, que bé. Que maco. Últimament anem al País, perquè he estat fotudet, però penso volant tu. Com està el País? Millor? Tu també, eh?
Jo què? Sí, jo estic bé ara. Bé, bé, bé. Hem de dir la veritat, jo també penso en tu, però durant tot el dia, eh? No, no, jo només sóc homèdic, però l'anestat el dia vaig a les meves coses. Jo ho penso amb carinyo. No sabia que els meus companys de Tertúlia tinguessin tants mals pensaments. A més a més, com que són de música, sempre quan es lleven, sempre escolten la mateixa cançó. Aquest matí el llevar-me, pum, pum, pum, pum, pum, només pensàvem tu. I que de feu no.
Vinga, també. Cada dia hi ha més malalts al cap. Jo el que passa és que, a veure, ell parla de Prince i tal, i tinc una neta amb dos anys, i quan es lleva, el primer que em diu és Avi, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo
Ja està. Hem de fer alguna nadada per cantar abans de Nadal o no? Sí, malament, malament. El president director. El 25 de desembre, fum, fum, fum. L'any passat vam tenir un paperet aquí que anàvem llegint. Ah, sí? Sí, una nadada que vam cantar i jo vaig començar a cantar molt fort. Em vas dir que tenia de baixar la veu. El 25 de desembre. Sí, és un clàssic, el fum, fum, fum. Suposo que cantem. Val. A més el Casas, que és un especialista. No.
Que si no hi ha gent, ja anirà el programa i ens deixarà. Això al final. Al final, doncs ara, Eli, si li podem dir al Roger que ens imprimeixi la lleta del fum, fum, fum. El 25 de desembre. Fum, fum, fum. Jo sé el tros d'aquell principal, eh? Fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet, eh? Jo ho hi tinc molta pressió. Sí, home, va. No, no, no. Ell té la pròpia agenda. També es pot... El llibre n'has passat ja les marxades. El otro día en directo en Radio Modrín se ve un Ángel Casachou. El nom Miquel Casachou. Lo tienes que decir así. Sí. Es que ya parlo así, a ver, disco.
No toquis la pera. Els tòpics habituals... Sí, no, és normal, ja està. No toquis la pera. Jo hi he dit jo abans que tothom està fotut al cap. Sí, eh? Aquesta colla cada dia és pitjor, eh? Però avui estan bastant esbarats. Ui, perquè deu manifestes i et pensen en els torrons i en les meules i en el nava. Jo no tornaré fins l'any que ve. A veure, a veure, a veure.
Sí, sí, sí, que la gent agraeix. Vist el que hi ha, jo he decidit que fins l'any que ve no torni. Jo t'acompanyo. Efectivament, perquè no tornareu fins l'any que ve. Exacte. No per divendres no n'hi ha. No generalitzis. Perquè Miquel Casas ja sabeu que ve sovint. Aquest és un afiliat a aquesta casa. Dilluns. I si et toca la loteria, vindres igualment? Esclar que sí.
Teniu números de la loteria o no? Pel 22? Sí, eh? Tu també cases? Bàsicament la Rosa Maria. La Rosa Maria, és l'administradora. És la compradora de números. Jo sempre dic que això no li toca a ningú, que els casutats són actors, són actors que estan contractats perquè jo no conec a ningú que l'hagi tocat. Què fa?
Això està una mica... Explico-ho. El Vinyas s'ha aixecat a mirar el mòbil, el Vallès s'ha aixecat a donar la mà al paisa... Sí, sí, perquè ja sabem de què va la Poicoa. Que vull dir-te que... Sisplau. El divendres passat també vas marxar més d'hora. No, que no.
Sí, vam marxar una miqueta més d'hora, però suposo que era per anar a fer-te el xequeo aquest cas. No, home, no, era dilluns. No, era dilluns, era dilluns. Divendres encara estava en la mar de lloc. No, però jo pensava que hi havia més llocs. Divendres vaig marxar d'aquí molt puntal, que tenia molt festival. Sí, que et va dir que tenia molts eventos. I vaig fer una jornada maratoniana des de les 10 que vaig arribar allà, 12 de nit, non-stop.
i a més quan estic amb aquestes coses se'm tanca l'estómac i vaig menjant tot el dia una bossa de patata xip inviable i el diumenge per acabar de rematar-ho me'n vaig anar a Vic a veure el partit de futbol que vaig comentar i a Vic no seria la República Dominicana en quant a temperatura fotia una rasca
Sí, sí, a Vic hi havia boira. Llavors, clar, llavors el dilluns vaig a un programa de ràdio i dic... Clar. A part de rasca hi havia boira a Vic. Bueno, no n'hi havia el diumenge. Clar, perquè va anar-hi el... Diumenge no n'hi havia. Bueno, en fi, així. Me'l van dir a mi que havia anat a Vic i que hi havia molta boira. El diumenge no. Devia ser dissabte. Devia ser dissabte. Sisplau, ordenem una mica. Em deies, és la Rosa Maria la que compra els números. Vosaltres compreu números a la loteria, habitualment? Sí, normalment sí.
Si no m'obliguen, no. Si no t'obliguen, no. Tu tampoc. N'hi ha que són obligats. No hi crec. Encara que siguin d'entitats del poble o... Allò que diu ell, si t'ofereixen, sap greu i ho compres. Però no aniràs a buscar un dècim. No, no, ningú l'altre dia amb un bon preu, compren. Els de demà meu tots compraven. Jo pensava, carai, que deuen ser gratis, perquè tothom agafava números. I quan m'ho va oferir, m'hi vas dir, no, no, jo no crec que m'agradaria.
I em va dir, no té cap ubicació, allà per on et va, eh, el breu. I em vaig dir, no, no et preocupis, que no em vull. Amb els tòpics, que no em vull. De fet, jo, per exemple, vaig amb un grup d'amics que tinc els dijous, anem cada dijous a dinar a un restaurant de Gava Mar, i allà són uns porten, i d'an 7-8 que porten loteria, i tots se'n compren. Ja s'ha de comprar tot. Ja s'ha de comprar tot.
És que quasi quasi estàs obligat a comprar, imagina que toca, el tonto de Molins sense número, no? I al final compres aquests, però allò d'anar pels bars i restaurants que vas a comprar tot seria una bujana. Però comprar-me i tot segueix fent el tonto de Molins. Sempre fent amics, sempre fent amics. Un tonto simpàtic per això. Això no ho soluciona comprar-ho. Tu dius, si toques, estàs el tonto.
a mi m'ha passat dues vegades anar a comprar loteria per encàrrec amb una administració a la qual ha tocat el gros però el número que vaig comprar jo no m'ha passat dues vegades perdona, la Rosa Maria comprava sempre un número del gato negro
i no sé quin any, en tenien dos, diu, posa'm aquest, i va tocar l'altre. No la brossa, però no sé... Les especialitats és del 0,01% que toqui la loteria. Ui, menys, menys, menys. I aquí a moments que va tocar el sindicat, va tocar els números de 5 pessetes d'un dru, i no va tocar els números d'una pesseta, que són els que comprava la gent pobra. O sigui que també el que està allà dalt ho va de partir malament. Perquè tenia que ser tot el sindicat el mateix número, no?
Això és la sort. Això és la sort, Vinyas. La suerte no sé de quién me busca, sinó de quién me encuentre. Mai la convivo. O no va bé. Què fas, autoajuda, ara? No, això és veritat. I això que has dit tu, amb el grupet i tal, que sempre ve el... fas el dinar, el sopar, o que sigui, i ve un que voleu votar-hi. Abans que hi us casarí. Si veu una entitat d'aquestes culturals, de la vila i tot això, ja t'ofereixen nombres...
El del mercat, precisament. Pràcticament, per cooperar, per col·laborar, ja està. Però abans d'això de l'autoajuda, hi havia una cosa que li preguntava un nen a mon pare. Papa, per què quan ens ha ajudat la gent i tal, després els duvidem i els deixem abandonats i tal? I el pare li diu, mira, tu veus un sec? Tota la vida ha anat amb el bastó que li servia per tot.
I anava tot arreu amb el bastó. El moment en què veu, fot a merda el bastó, tira i ja no pensa en ell. Però això és igual. Tu t'ajuda tothom i tothom està per tu i el dia que ja et pots badre per tu sol, sigui per una malaltia, per allò que sigui...
El primer que fas és apartar aquell que t'ha ajudat. Això és una teoria teva. És una teoria teva. Per la teva experiència. Però per la teva experiència, no generalitzem. Mira, ha tirat els diners. Quan jo tenia diners, tothom tenia diners. Tothom venia al voltant meu.
Quan tu tenies diners per tants, admets que en un moment li va bé. Sempre dius que ets pobre, però en aquest cas admets que tenies diners. Ara que no en tinc, ara ni Déu, ni autoritats. Perquè tens un caràcter que pot ser això. Jo que soc més bona gent, que tinc moltes gentes, i que soc més simpàtic que tu, i més d'allò, jo, i amb la meva vida he passat èpoques a nivell econòmic de tots els tipus, i els meus amics han sigut sempre els mateixos. No han canviat.
de donar entrades de besisco i de donar whiskeys gratis i veuràs qui era en aquell paio aquell. A mi m'estimen per com sóc, no per allò que vols. Molt bé. Una altra frase d'autoajuda. Espera que et vagi mal. Per tant, vinyes només et volien pels diners. Aleshores això és artificial. Descarat, descarat. Però tothom, eh? No els meus amics. Tothom. El que passa que el carrer seu en el rau... No, no, no. Ja baixareu, ja. Quan eres ric?
venies a la colla dels Miquels i eres benvingut i ben vist. I ara que ets pobre, vens a la colla dels Miquels i també ets benvingut. Ja m'agradaria a mi ser tan pobre com el... A la colla dels Miquels el que ens bevem ho repartim i ho paguem entre tots. Aquests que jo dic són els que venen a xupar del bote, que tu oblides i que tu fas... Quan eres ric no pagaves més que els altres.
No, però convidaves a més gent. No, no, a mi no havies convidat. No, els Miquels no. Els Miquels sempre som a partir. Per això seguim sent. Perquè partim. Perquè partim, clar. Si tu vas a partir les coses, mai hi haurà problemes. Quan tu dius, com en el cas, jo soy el dueño de IJK, que entre mi amigo. Que tal, que tal. I tornem amb els tòpics. I per què?
Quan aquest es jubila i no té dret a deixar entrar gent a la discoteca, tus amigos et peguen per la calla i diuen, mira el capullin aquest. Això és molt bàsic. Jo soc molt bàsic. Soc mig primària. Soc mig primària. Per tant, tot aquest entorn era fals. Però dic tot el que penso. No és com vosaltres, que sou aquí, de cara a la caberia. Ah, sí, perquè tu tens sempre l'art.
els altres som els equivocats, no? Jo dic la veritat és el que penso. Un moment. Algú que li digui alguna cosa. Jo la vaig jo. Aquesta és la teva opinió. Jo no sé si t'has adonat.
que una part pot ser que pots tenir raó, una part. Pot ser. Però tota no. Ara, si continues dient amb el senyor Casas, el que de vegades li dius, evidentment perderàs l'amistat, també. No! En aquest món hi ha amics, coneguts, saludats i desconeguts. Exacte, sí, senyor. I sempre hi han sigut, aquests. Sempre hi han sigut. I amb els dits d'una mà...
te'n sobren per comptar els amics. Això és el que ha passat amb moltíssima gent, a tu i a tothom. Coneguts i saludats. Per tant, tu me'ls dits una mà, pots comptar els teus amics. Mitja mà, per què? Mitja mà. Per tant, la resta no ho era. No, és que no ho eren. D'excelerar-ho. D'excelerar-ho.
Perdona, el raro no ets tu. El raro és el que veig, sinó el que tens al costat. A mi em falten mans i peus per comptar als meus amics. Carai! Amics? Amics, sí, sí. Amics, amics. Quina sort que tens. No coneguts i saludats. No, no, que va, que va. Tu espera que tinguis un problema com el senyor Canut?
Jo he passat moments complicats a la meva vida amb malalties i m'he vist super rodejat d'amics. M'he sentit tan bé que, a més, moltes vegades ja els he dit, quan estem fent algun àpat o alguna cosa, que jo tinc el record de moments concrets de sentir-me superprotegit per un entorn bestial d'amics i família. Vull dir, jo ho sento molt, però ho tinc a portar a la contrària. Miquel, s'ha caut xocot allà més.
Un altre cop! Quines estupideses dius? Saca el què? 8 botellets més. A 7 euros cada ampolla.
alguna reflexió més... Més seriosa, però de l'amistat i del que està dient el Viñas? Algú vol afegir alguna cosa més? Res. No. Es tracta sempre, sempre de tenir persones més properes, que ens sentim més d'això. I és veritat que hem de comptar amb...
en què quan tens problemes, tens moments més de jo a la vida i tal, que tinguis gent que se preocupa per tu. I és veritat, eh? Sempre, sempre hi haurà alguna persona que es preocupa per tu. I pensarà per tu. I pensarà per tu. I pensarà per tu. Ara estava rumiant. Els meus amics potser m'han fallat més en moments de festes
amb celebracions concretes que no han pogut venir o no els he tingut de gust o el que sigui que no passa amb els moments complicats jo he tingut la sort que han estat més per mi amb els meus moments que amb els bons tot el contrari del que diu aquest torrecollons al final l'amistat és això els amics no es compten el dia de l'enterro
Carai! Es compten tres dies després. A partir de tres dies després. És a dir... El Vinyas ha fet una incidència. A mi se m'ha morit la meva dona, no? El dia de l'enterrament l'església estava a tope. Cap de dos dies, jo, els amics, ja et dic, amb una mà em sobren dits. Ha passat l'enterro, s'escalparà bé, i ja està.
i després mai més burro que fons en aquesta vida.
Hi ha una frase que diu que solo se quedan los muertos, però en realitat és que solo se quedan també los vivos. Si es que se viven a algú, ho passa tan malament o pitjor que està mort. Està mort ja a la seva vida i punto. Jo només dic una cosa, jo estava a punt de morir per una malaltia fa 10-12 anys, i per això parlo així, per això tinc aquesta ironia amb tot el que dic, però em vaig trobar que poques persones, molt poques, alguna d'elles...
una dona i tot, que em van venir una... Què vol dir això, aviam? Sembla que només tinguis amics, i en canvi tenia una amiga, també no ho sabia. I llavors venen allà i se senten allà una tarda amb tu, i estàs allà assentat, i tu estàs allà que dius, demà no sé si seré, i la persona aquella et va il·lusionant
i dient coses. Hi ha bona gent al món. I això també influeix molt els caracters de les persones. Moltíssim. Però que tota aquesta gent que primer semblava que fossin, bueno, la pera, aquests desapareixen. Perquè en el fons no deuen pensar...
Per bo que vi queda, que hem d'anar a perdre el temps aquí. Si no passarà, ja no hi serà. Així, en aquest pla. Jo ho veig així, eh? Bueno, va. Mare, eu... Canviant de tema, que avui hem fet una presentació d'un xapa. Hi ha hagut una alegria aquí i ara... Hem començat amb la música aquesta. Mare, parlant de alegria i de tipus guapos. Ahir vaig veure el nostre orcalde
que pobret l'han operat i estava a l'hospital. Però el tio, no sé si s'ha maquillat i tot, però estava guapíssim, eh? Estava... Estava allà que amb una samarqueta al banc que només faltava la música de Prince, i el tio ja es hauria aixecat i va allà i tot. El Chai Paz és una persona molt guapa. És un tio guapo. Sí, m'agrada. És veí meu de Pep Ventura, o sigui que... Allà només deixaven entrar guapos, cony. Ell no estava a Pep Ventura, hi vivíem en comunitat. En comunitat, però era que han donat a Pep Ventura. A l'edifici de la Senjo.
Confirmes que tu no prens pastilles com el Casas? No, no, no. Perquè avui també deu ni duret com vens, eh? Jo no fumo, ni em piunxo. L'havia entès que em punxava, però ara ja no. Sí, necessitaves. Bé, hem parlat de la loteria. Sí. Ja m'esteu dient que no estareu massa pendents el dilluns. Bé, jo tenia, quan estàvem allò al graig, tenia un mecànic que passava, per explicar-ho on dic-t'ho, que portava un cartró,
amb un rato gros d'aquests, d'allò i anem apuntant els números que anaven sortint. Però jo, bingo. No, no, no, els números de la loteria. I quan jo baixava, diu, el gordo és este. Precisament vivia aquí per llejar. Vivia aquí per llejar. Després se'm va canviar.
sempre anava al mateix bar a buscar el mateix número. Sempre, sempre. I el dia que toca, el tio no va anar a buscar el número. Això passa. En un bar d'aquí. El dia 22 del matí és un matí, sobretot, de ràdio.
Ràdio, ràdio, ràdio. Ràdio, ràdio pura, pura ràdio. Bé, jo, a les feines, tothom pendent de la ràdio, se sentia el sorollet... A més, la cantarella és dir, ara és Nadal, saps? Encara que ho vulguin avançar, començant a engegar les llums dos mesos abans, comences a la cantarella, ara és Nadal, i veure aquelles imatges d'aquells...
Friquis. Els que van allà... Niños i niñas, a veure. Però són d'aquí, de Sant i de Força, de Correllà. No, no, no, no.
No s'ha d'acord allà, no. No s'ha d'acord allà. Us va enganxar, per cert, al trànsit, a la fuita de gas que hi va haver el dimecres? No, hi estava a Barcelona, em van trucar, que al meu carrer també el van tallar. Sí. També el van tallar, van posar, diu, Miquel, no podràs entrar. Estava jo a Barcelona, precisament.
venia, estava, per cert, a Via Augusta, venia per Via Augusta, que, per cert, estava a tope, a tope, no sé què passava aquest dia, i resulta que em van trucar pel telèfano, com que puc parlar, perquè tinc mans lliures, també, em van dir, sí, Blutur, em van dir... Blutur, Blutur, Blutur, Blutur, Blutur és bo.
Sempre hem de parlar d'aquest sistema perquè si no la gent no ho entendrà. I després van dir que ja havien tret totes, com ja arribava a Montserrat, que ja havien tret totes... I em vaig entendre en seguida que hi va haver una fruita de gas l'11 de setembre. I van muntar allà un siri de por. Bomberos, buàncies...
No ho veig directament, veig els bomberos només, que estaven a baix davant de la feda, però en canvi el soroll, les sirenes i hòsties... Sí, perquè quan hi ha una cosa d'aquestes, no ve un, no. Venen 80. Hi ha un protocol, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana, bombers, ambulàncies, tu de tot Déu.
Jo tenia tres hores, esclar. També he fet un punt per si passàveu a gravar-ho, però... Estan mitja hora d'esperar-ho. Vam fer una fotito, em sembla que jo una fotito que em van enviar a mi. Pot ser que... Déu-n'hi-do, aquest mes, l'11 de setembre, van tenir un incendi, em sembla? Sí, amb una galera. I ara era una fita de gas. Déu-n'hi-do.
A mans dels torrons, aquí, no massa, eh? No us agraden els torrons, eh? És allà un trosset. Que n'ha portat? Un trosset. Jo sóc més de bunyols de Setmana Santa. Els bunyols han tornat boig. Em farien mal els bunyols. Sí, eh? L'altre dia no s'hauríem de comprar, per això nosaltres vam trobar. Va comprar bunyols, sí, mira, a un forn de Barcelona. A mi m'agrada tot el dolç, per això m'agrades tu, Miquel. Oh!
Ara s'estimen més. Després del que jo he dit, ja s'estimen. Dissabte passat vas estar a la fira del torró artesà de Cardedeu. Ah, vas a Cardedeu. Sí, sí, molt bé, molt bé. Què vol dir això? Que hi havia moltes parades amb torrons, bàsicament? Sí, torrons artesans catalans. I molt bé, estava a tope de gent, amb un ambient molt maco, molt maco. Que bé.
A Cardadeu, doncs. No coneixia. No coneixia... Diu que a Cardadeu, eh? No coneixia aquesta fira. No sabies el Cardadeu? Una altra fira que ens està molt interessant. La fira de Nadal de Cardase Montbuy. Ah, aquesta sí. Aquesta la conec.
Sí, que fan un caldo i una escudella amb aigua termal. És curiós que fan aquella escudella amb una aigua que no és bevible.
Aigua termals. Sí, surt d'allà a la Font del Lleó, 74 graus, que surt, però no la pots veure ni després de refredar-se. En canvi, fan l'escudella. I fan l'escudella amb aquella aigua. Sí, sí, sí. L'aigua bullint. Llavors, ja bullint, maten les metalles. No, és que ja surt bullint. Surt a 74 graus. 74 graus de bull d'aigua. No bull d'aigua.
A veure, anem a la telefona aquella? Sí. Passar-me crema, però no vull. Ara, per banda d'això de la telefona aquesta, diu que han trobat aquí mateix a Caldes, han trobat 120 graus, aigua que estava a 120 graus.
Mande? Sí, Mande, Mande. 120 graus. On estava? A profunditat. Més avall. Més avall. L'aigua bull, normalment, són a 100 graus. A pressió atmosfèrica, normal. A pressió atmosfèrica, normal. Però quan hi ha una pressió o baixa pressió, llavors pot bullir l'aigua a 70 o 80 graus. Amb baixa pressió. Amb alta pressió, a més temperatura. Més temperatura.
Estic impecable, eh? Jo ja no anava a escola, tio, i avui estic com si estigués els pares. Ara que parles d'escola, avui aquí al Foment fan ara, al dematí, fan l'Escola Alsina, fan la festa aquesta que fan, que canten els nens i tal. Final de trimestre avui. I ja veuràs tu la quantitat de gent que hi haurà. A 3.49 ja hi havia 4. Veus? A 3.49.
Això de la baixa temperatura, que diem bullir l'aigua, jo vaig representar, era representant d'una empresa suïssa, d'un senyor que va idear una màquina, que és una màquina per vaporitzar el fil, donar-hi vapor per fixar la torsió i per fer-hi que no estigui nerviós. Llavors ell va fer una màquina, el vaporador, normals, eren fer bullir l'aigua 100 graus, vapor, i ja estava.
Aquest senyor va tenir la idea de fer el buit a dins d'un container i el buit que feia aconseguia que l'aigua amb 70 graus de temperatura hi bullia. I amb aquest dispositiu es va fer milionari. En canvi, l'olio a pressió que es fa servir a la cuina de les cases d'això, l'aigua no bullia 100, bullia 110, 112, perquè està a pressió.
Quina cultura. T'has d'anar a compte? Eh, eh, a casa t'hauries de pagar per poder venir aquí, amb aquesta cultura que arriba. I tu també. Jo també, jo, rei teu. També t'acabes d'entenar ara, també, de tot això. No, de pressió i la santíssima. Jo només sabia això dels 120 graus, que han trobat aigua de 120 graus aquí a Caldes de Montbui. Jo, de màquines estranyes, només sé que els tocladissos van a 33 o a 45 revolucions i que havien anat a 16 i a 78.
Això sí que ho domino, però el de les olles de preciació... I van amb el sentit amb els orgullors de Gallotxa. També hi ha uns giradiscos que van al revés, també. A veure, posant-nos seriosos i parlant d'escola, Miquel Casas, em deies que havies compartit classe, era? Amb el Honorato, sí. A Rafael Honorato, que ens ha deixat els 72 anys d'edat. Era un tio i jo ho comentava. Tot i que més gran que tu, no entenc. 72 anys.
Doncs llavors és el germà gran. Jo pensava que era petit. El petit anava a la meva classe. T'aclareixo, t'aclareixo. Jo pensava que era el petit. T'aclareixo, doncs. A mi s'ha de comentar, el que anava a la meva classe tenia un germà més gran. Doncs deu ser aquest. Jo anava a la petit. Aquest és deia Rafael i és de mama de la Begoña. Rafael Honorato Márquez, que ha mort als 72 anys. I l'acte de comiat és avui a dos quarts de dotze.
Perquè el comiat del senyor Manuel Guzmán, que també ens ha deixat els 79 anys, ja està sent en aquests moments a l'oratori del Tanatori. Aquest era el que era mestre. Era mestre, correcte. Sí, sí, sí. I després... I després... Maria Rosa Padilla...
Ho coneixíem ahir a primera hora de la tarda, el descès de l'amiga Maria Rosa Padilla Pérez, als 82 anys. Avui de les 4 fins a no sé quina hora estarà... La vetlla, la vetlla. Sí, però l'acta de comiat és demà a les 11 a la paròquia.
82, havíeu coincidit amb tot, eh? Sí, perquè el seu home era fotògraf. En Ramon, sí. I havíem, quan el temps del club fotogràfic, fa 40 o 50 anys, era molt participador amb allò, i ella també, hi anàvem a sopar per totes les bandes, i amb el Civi també, que és el germà d'ella, i tots. I clar, és una família d'aquestes que estan a tot. Sí, nosaltres igual. Però la Mona era molt bona persona, ella també, clar, però la Mona també, i hi havia una bona relació.
Tu coneixies, tu, l'enpista? Sí, jo ha sigut tots vistos de molts. Era el que es va quedar, el que abans havia sigut a Cal Marquès, una l'enpisteria famosa. Sí, sí, sí. I després va posar una petita d'allò, al costat del forn, aquest verdaguer, que tu vas a vegades. Sí, sí, el Magic 4. Sí, sí, Magic 4, exactament. Sí, sí, sí. Bueno.
Jo havia fet una relació, tot i que hi ha la diversitat, amb un fill. Un fill o filla. L'època Xavadet Joest, que venia a l'època del local de Muniz de Rei. Jo tinc una relació, i de Don Disco, lògicament, esclar, també. Sí, sí, sí. Bé, doncs tanquem aquest capítol. Era bona persona, la Maria Rosa, molt coneguda aquí a la ràdio, perquè havia fet molts programes, també. I col·laborava amb l'associació del càncer. Col·laborava amb tots, amb molts costos, col·laborava.
I aquí trucava molt, també, sempre. Sí. Era col·laborador, home. No, no, era col·laborador de ràdio, també. Doncs el nostre més sentit... Condol. Condol. I un record ben entranyable. Ahir vaig parlar amb l'altre amiga d'Alexandra Morel, que estava molt, molt afectada. Sí. S'ha dit que baixaria expressament i tot. Sí. Estava molt afectada. Tanquem aquest capítol. Tu cases si de cas no...
A mi no cal. Jo hauré de marxar abans. Ah, sí? Marxar abans però no cantar. No cal que digui res. Tu canta aquest tros. Humo, humo, humo. Segons tu jo deia humo, humo, humo.
Gràcies, Roger, que ens ha fet les fotocòpies del 25 de desembre a Fum, Fum, Fum, eh? La cançó que cantarem. De fet, la cançó no es diu 25 de desembre, es diu Fum, Fum, Fum. Fum, Fum, Fum, correcte. Tinguem-ho molt clar. Tinguem-ho molt clar. La cançó del Pierre no es diu Vila de Molitari, es diu Avui he tornat, eh? Poca broma. Tinguem un conte, això, eh?
Ui, que ja s'anima a cantar. Voleu cantar ara o ens esperem 5 minuts més? Esperem. Esperem. Igual es talla, eh? Recordeu que... Pel que fa a la tertúlia dels Miquels, ho tornarem a fer fins l'any que ve.
Avui cadascú ha el seu... Quina música, no posis música. Mira, va, si hi havia algun núvol no fos que em fessin ploure. No hem parlat dels sapes de Nadal. Ara ve la marató. Marató. Reunions, menjar, beure, família... Escolta'm...
és una festa de família el meu dinar de la meva família estem ja s'enfinant cap als quasi 40 persones llavors on ho fem això? jo ho faig allà a l'Olivera on vols que ho faci? on vols que faci els àpats? els meus socis diuen que l'Olivera és el xoco del Miquel diuen que l'Olivera és el xoco del Miquel
Aclarim què és el xoco, sisplau. Un xoco és una societat gastronòmica, no? Sí, però hi ha el xoco normal, que és el bo. Hi ha el xoco pobre... El meu xoco. I és el xoco on vam fer la presentació del vídeo, aquestes coses. I també hi ha el xoco pobre. Entre família, nòvios, nòvies, tot i que hi ha hagut, malauradament, algunes baixes d'aquests anys, hi ha hagut més altes que baixes. Hi ha molts nòvios i nòvies.
i a més a més moltes vegades el dia de Nadal com que tenim allà muntem l'equip de música ben dinat ens liem allà a posar una mica de musiquetes i a vegades vénen convidats extres a acabar de fer la festa la qüestió és fer-ho no, no, no
De cuiner fas cuiner tu, llavors. No, no, no. La cuinera és la iaia. La iaia. El que passa és que la iaia ara no està en basses condicions i, d'alguna manera, han passat les receptes i cuinen la Rosa Maria i el Joan Jordi. I nosaltres també estem allà a ajudar amb el que podem, a parar a taula, a fer el que... Logística. Logística i animació. La teva logística ja la coneixo. La teva logística ja la coneixo perquè quan vam fer la festa...
de presentació del vídeo. Sí, ja ho ha dit. Sí, al mes de novembre. Però d'aquest any no. I va anar molt bé i la logística va ser de cos. L'ajudant de la logística també... Home, aquella forquilla la vas posar molt bé.
Aquella forquilla em va quedar perfectament. Si es fa un a un, va, Miquel Casas. Poseu-li una estufa als peus del Vallès, que té un fred de peus, pobre de mi. Següent, vinyes. Quan feu aquest tipus de festes que venen tants nous, novinguts,
Els teniu que posar sempre a les bandes. Què vol dir nouvinguts? Nòvios de filles o nòvies de fills, coses així. Quan feu fotografies els poseu sempre molt a les bandes, perquè si van que veient-li són espacis de detallar. De fet...
Si aneu d'afegir una altra, l'afegiu. De fet, la taula de Nadal, que és pràcticament... La de Sant Miquel és una miqueta més àmplica perquè l'amplio amb algun amic molt proper, però la de Nadal és molt jerarquizada. O sigui, els nanos petits van passant del fondo i van adelantant i en funció dels verits que hàgim fet, tu, Jan, el proper dinar ja podràs seure...
poder guanyar quatre llocs. És una miqueta una cosa així. Però això no depèn de si falten gent? No, no, no. N'hi ha, per exemple, que van perdent pes i se'n van anant cap a un racó i els que van guanyant pes van venir cap al cap. Per poder retallar la foto.
evidentment els acabats de venir no els posem en una taula a part com fèiem amb els nens però quasi quasi s'han de guanyar s'han de guanyar el mèrit de poder estar allà a prop del cap de taula ell va al restaurant aquest que és com casa seva i jo a casa meva
Molt bé. Que la gent ho sàpiga, que el Vallès estarà a casa seva, que d'altra banda té una lògica bastant important. Exacte, jo vaig a la família que ens repartim ara perquè n'hi ha molts que no... Clar, però no en tens 40, tu. No en tinc 40.
Podríem tenir 40. M'enfilo els 40, vol dir que més de 30 segur. Us hem d'imaginar ja la partida el 24 a la nit? No, no, el diumenge. Ah, tu diumenge. Nadal, Nadal, Nadal. Nadal és dijous, eh? És dijous. Jo faig Nadal migdia a dinar. Nadal migdia, clar, sí, sí. I al sopar, normalment al sopar fem coses més senzilletes.
Molt bé. Tenen bons i coses així. No, senzillat és en quant a volum de gent em prefereixo. Ja saps que el nivell que tenim els Mallorca, cases o cases Mallorca, és de mariscan amunt. Tu tenies les justes, que tu ara siguis pobre i m'explicis Mortadela o Xopet, és el teu problema, però jo, encara que no en tingui, m'esgasto que...
Però brindeu en Gassós de Mallorca. I tant, Gassós de Mallorca i Muechandón. No lliga això, no lliga. Que és el nostre patrocinador. Perquè què has de dir a Gassós de Mallorca, balles? No, Gassós de Mallorca en el bar i en el hogar. Gassós de Mallorca no podem faltar. Va bé?
Aquest és el nostre. I l'altre també és un orgasme d'originalitat. Gracias a Mallorca, mejores no hay. O sigui, aquí el publicista se va a currar que t'hi cagues. A mi m'agradava més de Sanitex. Què deia el Sanitex? No, que era una graciosa competència. Ah, de Sanitex no hi havia. Lluís Comis Saves. Es deia Lluís Comis Saves.
T'ho pot dir ell, eh? Sí, sí, segur. Bueno, que entrem, o ens passa a veure, eh? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
És un venedor important, Miquel Casas. A 2 de 12, dilluns 22. Per això tinc tants amics. Per això. Escolta, Casas, recorda-te que si hi ha alguna xapa per allà a terra, l'agafes, fa un mica bo. O fa falta que t'enviï. On vols que t'enviï? No fa falta que digui, ho sé. Adéu. Adéu. Adéu. Gràcies, Casas, que vagi bé. Adéu. Sí, el jersey, no te'l deixis al forro polar.
Ah, val. Adéu, adéu, adéu. Serà fum, fum, fum. Sí. El exmembre dels Llobarros i... Què feies? Veríton? Tenor. Tenor, perdó.
Per tota l'audiència del Bon Dia i Bon Hora i de la Tertúlia. Cantem una Nadala, com sempre, com cada any, la Cuell i els Miquels, i la Tertúlia i els Miquels, dediquem a tot Molins de Rei, als nostres oïdors, una Nadala, la més típica de Nadal, que és el 25 de desembre, la popular cançó...
que ha coneguda com el fum, fum, fum. Molt bé. Perquè tothom pugui cantar amb nosaltres aquesta bonica Nadal. Som-hi, doncs. Som-hi.
El 25 de desembre, fum, fum, fum. El 25 de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet, fill de la Verge Maria, que n'ha anat a una establia, fum, fum, fum.
Allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum. Allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum. Si n'hi ha dos pastorets, abrigadets, abrigadets, amb la pell i la samarra, mengen ous i botifarra, fum, fum, fum.
Qui en dirà més gran mentida? Fum, fum, fum. Qui en dirà més gran mentida? Fum, fum, fum. Ja en respon el majoral, el gran tabal, el gran tabal. Jo en faré 10.000 camades amb un salt totes plegades. Fum, fum, fum.
No, de moment m'estic prenent compte que no s'ha posat nougo ni res. El que no t'estava mirant tot el rato fora, d'avien si hi havia nougos per aquí. No, que no, no n'hi ha. No estic veient jo. Si voleu, seguim, eh? Però vosaltres només dèieu fum, fum, fum. El que deia fum, fum, fum ets tu. Ja està bé, ja està bé. Sí, sí, allà...
Ha quedat bé. Ha quedat bé. Jo ja la sentiré a la nit si Déu vol. No, ens faltava. Déu ens doni santes festes. Déu ens doni santes festes. Fum, fum, fum. Déu ens doni santes festes. Fum, fum, fum. Faci fred, faci calor, serà el millor, serà el millor. De Jesús fer-ne memòria perquè ens vulgui dar la glòria.
Fum, fum, fum!
totes les corals i tal. Demà a les 6 de la tarda hi ha el concert. Igual anem als Miquels i... On fan fora? Faren la corals dels Miquels. Ara jo me n'aniré aquí a Foment perquè fan la cantada aquesta dels nens. El teatre, sí. Per què la gent s'hi vol veure estaràs allà, eh? Sí, jo seré allà. Però t'he d'anar a fer acte de presència. I volia escoltar els meus nets, no? Clar. Molt bé.
Dos nets. L'altre ja és més gran que l'altre ja canta sol. Avui comencen les vacances nadenques. Sí, sí, sí. Ja ho sé, ja. Ja ho sabeu, perquè els avis augmentareu les responsabilitats. Ah, sí? Ara sí, a partir de demà ja els tindríeu tots a casa. I les ganes que vingui el 10 ahir. Sí. Al 8. Quan era petita, aquestes vacances feien llargues, llargues, llargues. Ara no, ara passen ràpid.
Però a les hores passaven molt. Doncs ho hem de deixar aquí. Última tertúlia dels Miquels de l'any 2025. Bones festes. Sempre ho dic, però avui més encara, que, sisplau, que tots tinguem molta salut i molta sort i que l'any que ve sigui millor que aquest. I que porteu moltes xapes. Exacte. I puc que em porti moltes xapes que en deus. Gràcies per la col·laboració i que tingueu molt bones festes, Miquel. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Bon dia i bona hora. Adéu-siau.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. La Guàrdia Urbana de Badalona ha desplegat aquest matí un dispositiu format per una quinzena de dotacions, inclosos antiavalots, davant l'antic Institut Benou, una quarta cinquentena, volíem dir, de persones dormen al ras des del desallotjament de l'edifici que va tenir lloc el dimecres. Se'ls ha donat de marge fins ara a les 10 per marxar voluntàriament abans d'un nou desallotjament. Alguns ja han recollit
I se n'han anat tot plegat quan ahir el govern demanava responsabilitats al consistori de Badalona i obrir l'Albert de Can Bofivell per reallotjar-los. I el govern i l'Ajuntament del Canà han signat un protocol per impulsar les obres per evitar inundacions al barranc del Llop del Canà. El document contempla l'expropiació dels deu edificis que hi ha a la zona del barranc i si no arriba a cap acord de compra amb els veïns.
La previsió és que a finals del 2027 es comenci a executar les obres i que s'acabin definitivament entre els finals del 2028 i inicis del 2029.
I el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, compareixerà aquest matí des de les instal·lacions de l'IRTA-Cresa al campus de Bellaterra l'endemà de l'escorcoll del laboratori per part de Mossos i Guàrdia Civil. El govern actualitzarà les darreres informacions sobre la pesta porcina africana després d'aquest operatiu policial que s'ha allargat durant més de 12 hores per buscar documentació i mostres del virus.
I Pedro Sánchez ha restat importància a l'ajornament de la firma de l'acord comercial Unió Europea-Mercosur i ha instat a culminar-lo com més aviat millor per diversificar mercats. Després de la cimera europea a Brussel·les, ha demanat als estats reticents que pensin en Europa i ha advertit que els països del Mercosur han tingut massa paciència.
Creemos desde España que el acuerdo Unión Europea-Mercosur cobra muchísima importancia, no solamente porque llevamos 25 años arrastrando esta negociación y ha llegado el momento de culminarla, ha habido ya demasiada paciencia por parte de todos los actores, sino también porque es una manera de vehicular y diversificar nuestras relaciones comerciales hacia otros bloques regionales, otros países, en este caso a zonas próximas, desde el punto de vista también empresarial y económico para España.
La firma prevista per aquest dissabte al Brasil s'ha posposat fins al gener pel bloqueig de França i els dubtes d'Itàlia. I un home de 72 anys ha mort aquesta nit a conseqüència d'un incendi que ha afectat la cuina del seu habitatge. Situat al nove pis d'un edifici de la travessera industrial de l'Hospitalet de Llebregat. En accedir a l'interior del pis, els bombers van localitzar la víctima inconscient. Efectius del SEM van intentar reanimar l'home, però no van poder fer res per salvar-li la vida.
I pel que fa al temps matí estable amb sol i boires espesses a la Val de l'Ebre i al Pla de Lleida que poden persistir fins al migdia. A partir d'aleshores augmentaran els núvols, sobretot al nord-est, amb ruixats dispersos de cara a la tarda i al vespre. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Informació local. Aquesta tarda a les 7 hi ha cantada de Nadales a la plaça de la Vila Càrrec de l'Escola de Música amb alumnat, professorat i tothom que vulgui sumar-se a aquesta cantada de Nadales a les 7 a la plaça de la Vila. I demà al migdia
Demà dissabte a les 12 del migdia hi ha cantada de Nadales a la plaça de l'Ajuntament davant de l'arbre de Nadal a càrrec de les veus del dilluns. Demà dissabte a les 12 del migdia. Diumenge es fan actes per celebrar el primer aniversari del Museu del Renaixement. De 10 a 1 hi haurà activitats infantils pel públic familiar.
amb un taller que es durà a terme, i també durant tot el matí, des de les 10 i fins a les 3, es farà jornada a les portes obertes del museu, amb entrada gratuïta. A més, també hi haurà visites comentades, n'hi haurà dues, una a les 10 i l'altra a les 12. Si voleu anar a la visita comentada, que també és gratuïta, us hi heu d'apuntar abans enviant un correu a info arroba museu del Renaixement.
Altres propostes de cap de setmana, doncs, el Foment fa demà dissabte una programació de teatre a les 8 del vespre amb l'obra Un Sogre de Lloguer, amb Joan Pera, i el diumenge a les 6 de la tarda el grup Swing Engine en format d'orquestra farà un concert de cançons tradicionals de Nadal, tant internacionals com tradicionals catalanes, cançons del seu disc Christmas Time, diumenge a les 6 de la tarda. Les entrades anticipades les podeu comprar a Entràpolis.
Demà dissabte també hi ha cantada de Nadales, a la tarda a les 6 a l'església, organitza ecoparròquia i el concert el faran el Cor Parroquial de Sant Miquel, el grup de Corts de Vida, que és un grup de guitarres, la coral Cordona, les veus del dilluns i Gospel Feelings. Demà a les 6 a l'església, entrada gratuïta.
També recordem que l'Ajuntament organitza el parc de Nadal al Poliesportiu Municipal durant les vacances escolars de Nadal, els dies 22, 23 i 24 de la setmana que ve i l'altra setmana també els dies 29, 30 i 31. L'horari de matí és de 10 a 1 i a la tarda de 5 a 8. Al Poliesportiu Municipal, preu per cessió 5 euros i s'adreça a infants i adolescents.
i als Pastorets de Federic Soler Pitarra, que tornen a la Peni un any més, estrena per Sant Esteve, i també es quedaran veure funcions al gener, els dies 1, 4, 10 i 11, sempre a les 6 de la tarda al Teatre de la Peni. Les entrades anticipades numerades estan a la venda al web Entràpolis, i també per consultes sobre les entrades o venda anticipada podeu anar a la Peni de dilluns a divendres de dos quarts de sis a vuit.
I ha mort el senyor Rafael Honorato Márquez. Tenia 72 anys i l'acte de comiat serà avui divendres a dos quarts de dotze del migdia a la parròquia. I anunciem la defunció de la senyora Maria Rosa Padilla Pérez. Tenia 82 anys i l'acte de comiat serà demà dissabte a les onze del matí a la parròquia. I la farmàcia de guàrdia avui divendres és la granja que està al carrer Roseta Canalia 16 a la granja. Música
Cal Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i afectivitat. Ah, sí? El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Un espai còmodo i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Joua.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix.
Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Estéreo Pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial.
Els dilluns a la Penya Braurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Bona nit.
Ara mateix a les 10 del matí, 10 minuts, seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest divendres 19 de desembre, com dèiem, tancant els espais d'aquest dia de la setmana, el ser festiu també els propers divendres que vénen. En tot cas, ara farem l'espai de preguntes ara a Molins, com hem dit avui acompanyats del regidor Joan Albert Fabra.
Després vindrà la Mònica Mas Rubió per fer l'espai Fragments, per fer un tastet d'una nova novel·la que ens proposarà la Mònica, i farem remissió avui, perquè la Judit no ens pot acompanyar, la Judit Herrera, de dues grans dones de la història, que seguim repassant dins d'aquest llibre 100 grans dones de la història de la Maria Àngels Cabré. Tot això fins les 11 del matí.
Què tal, Joan Albert Fabra? Bon dia i bona hora. Molt bé, bon dia i bona hora. Benvinguts. Benvingut a Estic i gràcies per, com sempre, pel programa i per l'esforç i per la bona feina que feu aquí a la ràdio. Se't veu més relaxat perquè em deies que avui, per sort, i merescudament, comences vacances. Correcte. I per això he tingut...
o tinc el privilegi d'acompanyar-vos aquí. Molt bé. Mira, seràs el primer que valorem el ple d'ahir a la tarda. Un parell d'oretes de debat que hi va haver a la sala de sessions de l'Ajuntament amb aquests 13 punts que queden a l'ordre del dia. Efectivament, més també alguna intervenció final del públic. Des d'ara, Molins, així en línia general, quin balanç en faríeu de...
El ple d'ahir va ser un ple relativament senzill, perquè vindria a ser la lògica de plens que hem tingut aquest any, que han hagut plens molt llargs i molt difícils, i aquest va ser un ple que al final tenia pocs punts, i els punts que tenia no tenien un debat.
ni molt complex ni gaire carregat políticament, però sí que van haver uns quants temes importants que val la pena destacar. El primer, la internalització de la gestió de les escoles Bessol a través de l'empresa Molivets,
que és una mesura que des d'ara molt incelebrem i que sempre també hem defensat. Però que sí que el vostre portaveu posava, valorava per una banda això, però parlava deia en què s'està convertint molibers a nivell polític. Aquesta és la reflexió que vam fer. Sense desmereixer el primer punt,
que és important i que al final ens donarà les eines per poder oferir un millor servei de llars d'infant als veïns i veïnes demolits de rei. Sí que com s'ha fet, que és prestant aquest servei a través de Molivers, ens deixa uns certs dubtes, ja no pel fet d'en si, sinó per tot el que ha passat abans amb Molivers. Estem parlant d'una empresa municipal...
que presta un munt de serveis i molt diferents. I aleshores s'està fent servir com una mena de calaix de sastre des d'on gestionar serveis, sense que necessàriament tinguin una estructura que estigui preparada per això. I el que va venir dir el portaveu és que això no és la idea que teníem de Molivets quan es va fer...
i que es fa servir això com una mena de comodi per gestionar, potser de manera més còmode, però no necessàriament més eficaç, els serveis municipals. Clar, vull dir, tu saps, Oriol, Molivert gestiona el servei de neteja, el servei de jardineria, el servei de recollida d'escombreria, el servei de neteja dels pipicans. Ara gestionarà també les llars d'infants. És que, clar, al final...
El tema del museu crec que també està allà. Ostres, tu, imagina't una empresa que porti tots aquests temes tan diferents i no estem parlant d'una multinacional amb una gran estructura, estem parlant d'una empresa municipal que té l'estructura que té. No ho sé, sí que és veritat que l'àrea d'educació d'aquí de l'Ajuntament
doncs exercirà una coordinació d'aquesta activitat, però nosaltres creiem que el que s'hauria de plantejar és internalitzar aquest servei de veritat directament des de l'Ajuntament, que el presti del propi Ajuntament i no a través de Molivers. Això és el que vam plantejar i a partir d'aquí...
Vam rebre una resposta, no es fa entendre, desafortunada, del senyor Saragossa, i que el Saragossa, que últimament sembla que s'haves canviat els papers amb el Lucas Ferro, de ser qui ens dona canya, abans era el Lucas, i ara, doncs, per alguna raó, sempre que diem alguna cosa, qui saltes el Miquel Saragossa, tot això són papers, que es van...
repartint i són pràctiques habituals en la política local i nacional i a tot arreu. Però en qualsevol cas, en Miquel Saragossa el que ens va recriminar va ser que nosaltres vam votar
en contra de l'increment salarial que es va negociant quan encara ho prestaven a la concessionària al servei de les llars d'infants, l'increment que es va negociant amb les treballadors d'allà.
en primer lloc, perquè, clar, això ho fa molt el senyor Saragossa, respon a l'últim torn d'intervenció, de manera que no ens dona marge a que li puguem replicar en el ple, no? En lloc de fomentar un debat sa i constructiu, ataca, oiència la pedra i amaga la mà, intervenint en l'últim torn d'intervenció i no donant-nos marge de réplica, però, per sort, tenim a Ràdio Molins de Rei i les entrevistes als uns municipals i podem venir aquí a contestar, no? Primer...
Nosaltres no vam votar en contra d'això. Ens vam abstenir. És un punt que jo crec que val la pena remarcar. I ens vam abstenir perquè en aquell moment l'Ajuntament passava una situació de tresoreria i pressupostària molt complicada.
per el decrement dels ingressos, de les plusvàlues i altres qüestions. Aleshores, en aquell moment, el senyor regidor d'Educació es va asseure a una taula amb les representants de les treballadores de les llars d'infants i el que va passar és que l'Ajuntament no va negociar res perquè va comprar...
tots i cadascun dels punts i les reivindicacions que li van posar la seva sobre taula. I és el que per això ens vam abstenir. I escolti, vostè ha de negociar, tenint en compte una visió global de quines són l'estat de les finances de l'Ajuntament i trobar el millor per a tothom. Però si vostè s'asseu a una taula i diu si guana...
quan tenim uns gros problemes de tresoreria i pressupostaris, no ho vam trobar correcte ni adequat. I per això ens vam abstenir, no perquè estiguéssim en contra d'internalitzar el servei, que de fet ho estem i el que reclamem és que s'internalitzi de veritat i no que es presti a través de l'empresa municipal,
I no perquè estiguem en contra de millorar les condicions de les traïdors, que ho estem també, absolutament d'acord i a favor que es pagui com correspon aquesta feina tan important que presten aquestes persones, però, òbviament, dins d'un context...
Tenint en compte el context financer de cada moment, i en aquell moment, segurament aquella negociació s'hauria d'haver enfocat d'una altra manera, per acabar amb l'increment que es va acordar, que és l'equiparació salarial amb la llar d'infants, que ja gestionava en aquell moment l'Ajuntament. Per acabar, en el mateix punt, però potser amb una...
amb una calendarització i amb uns terminis diferents a no fer aquell increment tan important que va haver de cop. I això és el que vam fer. A partir d'aquí, que un dia que estem debatent d'una altra cosa, ens surtin amb això i en aquells termes, doncs bé, és un exercici de pura demagògia política...
que per alguna estranya raó el govern fa servir sovint contra nosaltres. Som molt més constructius en les nostres aportacions des de l'oposició que en les seves crítiques cap a nosaltres des del govern.
I li diré una altra cosa, perquè ara parlarem de l'altre punt que també va portar... Que vas expressar dubtes d'inseguretat jurídica, entre altres coses. Abans de parlar d'aquest punt, deixi'm fer-li una reflexió. Endavant. Mira, aquest govern sembla que li molesti que ens fem preguntes. Preguntes per les quals no té resposta.
I aquesta és la realitat. I és la nostra feina, és el que sempre hem dit. La nostra feina en una oposició és fer crítiques constructives a les seves actuacions i fer-nos preguntes.
I el govern, quan alguna d'aquestes preguntes no té resposta, s'enfada molt. En lloc de veure-ho pel costat positiu i d'anem a veure com entre tots podem fer les coses millor, ens ataca fent servir arguments i raonaments absolutament demagògics.
i al mateix temps es queixa de l'enfengament i de la degeneració de la política i no sé quines històries, quan els que l'exerceixen activament i proactivament i dia rere dia són ells i nosaltres ens mantenim ferns en el que vam dir que faríem des del primer moment, que és una oposició contundent i constructiva, que és el que fem.
Però, bueno, aquesta falta de cultura democràtica per part del govern que no sap entomar cap crítica, cap crítica, és a dir, no hi ha absolutament res que haguem plantejat de manera constructiva en aquests dos anys i mig que hagi estat rebut amb un agraïment, amb una acció... Tot sempre és atacar, atacar com a resposta a qui planteja la proposta de millora o la crítica constructiva.
o fer uïdes sordes de... és a dir, passar olímpicament. Bé, és un estil, és l'estil que s'estila més arreu de Catalunya i d'Espanya i per això jo crec que la gent està una mica fins als nassos de la política, perquè la política ha de servir per millorar la vida de la gent i no s'han de muntar espectacles dantescos per cada punt per raons absolutament insubstancials, no?
I és l'estil o la cultura que tenen alguns. Nosaltres tenim una altra cultura i ens mantindrem en aquesta posició. És a dir, mai no deixarem de fer una oposició constructiva, saludable i propositiva i positiva.
perquè als altres els senti malament que qüestionem alguna cosa. I això ja l'hi avanço. No ens trauran el somriure de la cara ni el tarannà que tenim, que segurament ja ens ve de casa i, per tant, no el canviarem.
A veure, un altre dels punts que tenia precisament, i ara ho esmentaves, relació amb Molivers, era aquesta transferència de capital a Molivers per incorporar una màquina decapadora per aconseguir un millor manteniment de les diverses superfícies de la via pública de Molins de Rei, que explicava les característiques de la regidora Estela Espinosa, i en la teva intervenció, Joan Albert, expressaves dubtes.
Sí, a veure, aquí hi ha un tema. Explica-m'ho. Aquí hi ha dos temes, però començaré pel que jo crec que a la gent de Molins li interessa més. Que és que ara ens gastarem 285.000 euros. 285.000 euros. Són molts diners.
per comprar una màquina decapadora que la seva funció és netejar terres porosos que amb altres màquines no es netegen correctament. Són terres on la brutícia es filtra i, per tant, tu necessites erosionar la capa més superficial d'aquella terra amb una erosió molt fina, però per poder netejar aquesta brutícia que ha filtrat per la porositat del material més endins.
Què passa? Que se'ns planteja fer aquesta importantíssima inversió, 285.000 euros, són molts diners, amb un informe de tres pàgines. I en un informe que diu, mirin, hi ha uns tipus de terres a uns llocs concrets, no és a tot el poble, és a uns llocs molt concrets, que no es netegen del tot bé amb les màquines que tenim actualment i s'han de netejar amb aquest tipus de màquines. Per tant...
I aquí és el que nosaltres vam dir, home, això no té per què ser així. Diuen, per tant, hem de comprar aquesta màquina per netejar aquests terres. I nosaltres el que diem és, i no s'han valorat altres alternatives que financerament podrien tenir més sentit, un lloguer de la màquina, un leasing, subcontractar aquest servei, perquè al final és un servei que no es prestarà amb una periodicitat diària.
sinó que és puntual, perquè és un tipus de neteja que si es fes cada dia també acabaria erosionant el paviment en molt poc temps i s'hauria de substituir. I nosaltres el que demanem és una anàlisi d'alternatives i també una anàlisi financera d'aquesta inversió. Enlloc surt l'amortització, per exemple.
Clar, no podem gestionar l'Ajuntament, que és una cosa que té un pressupost de 40 milions anuals i que té més de 300 selladors com si fos la botigueta de la tieta Enrica. És així. L'Ajuntament és una administració...
i ha de ser professional i seriosa i quan planteja una inversió com en qualsevol altra entitat, administració o empresa doncs ha d'haver un raonament i una anàlisi financer al darrere molt sòlid i nosaltres no el teníem en aquest cas i només vam demanar que se'ns fes o se'ns donés aquest anàlisi i no ens el van donar ni ens el van explicar perquè no l'han fet
I no pot ser que fem aquestes inversions sense fer aquests anàlisis. És que hauria, vull dir, qualsevol cap, en cap cap, perdó, entre que això es faci així. Aleshores, és el que vam dir. I segon, una altra cosa, no?, que era a nivell formal, tu quan... Perquè aquesta compra la farà Molivets, que és el titular de la gestió del servei de neteja.
I llavors se li han de transferir els fons de la compra de la màquina a Molivers. Llavors tu ho pots fer de dues maneres diferents. O amb una subvenció nominativa i directa, que vol dir que l'Ajuntament diu, mira, li atorguem aquesta subvenció a aquests, que és Molivers, per fer això, que és comprar una màquina i tal. O ho pots fer per transferència de capital.
que és, miri, nosaltres com a ajuntament li transferim aquests diners a Molivers perquè faci això. Al final el resultat és idèntic, que és que Molivers compra una màquina, però l'expedient és diferent, perquè si és una subvenció s'han d'entramitar les justificacions d'una manera i s'ha d'armar l'expedient d'una manera, s'ha de fer un atorgament, etc. I si és una transferència, doncs l'expedient és un altre.
Hi havia una confusió absoluta en els expedients, que al final és el que els regidors tenim per saber què està passant, ens llegim els expedients. Hi havia una confusió absoluta de si allò era una subvenció directa o era una transferència. I és el que els hi vam dir, però això què carai és?
una transferència, una subvenció directa, perquè tot va pel mateix capítol 7, tot té el mateix epígraf pressupostari, i aleshores a la partida pressupostària es deia subvenció, i en canvi l'interventor deia que no, no, que seria una transferència, no una subvenció, perquè és més fàcil de tramitar si és una transferència, no? I és el que li vam dir, escolta, això que carai és, perquè no queda clar.
Després resulta que és una transferència. Perfecte. És que es pot fer. L'únic que vam dir és que haurien... Si és una cosa, és una cosa, i si és una altra, és una altra. No poden ser les dues alhora. I si tu fas un expedient...
dos expedients, en aquest cas un per la transferència i l'altre per la modificació de crèdit per poder fer aquesta operació a tots els documents s'ha de fer servir la mateixa terminologia perquè la classificació pressupostària i el que vindria a ser la part de gestió econòmica de l'expedient no té rellevància que sigui subvenció o transferència perquè al final tot va per capítol 7 i amb el mateix epígraf
Però a nivell jurídic sí que té rellevància. I, per tant, només vam demanar claredat. És que tampoc vam demanar res estrany. I aleshores, amb l'ús aquest que li he dit abans de la demagògia i l'atac per l'atac, en lloc de dir, ostres, doncs revisarem quants propers expedients quan s'ha de fer una cosa tothom tingui clar
quin és l'instrument jurídic que es farà servir, siguem precisos i rigorosos amb el plantejament, ens van atacar dient que s'hi qüestionàvem els informes tècnics de la casa. Però a veure, si jo, regidor de l'Ajuntament, Joan Albert Fabra, o qualsevol altre regidor d'Ara Molins, llegim un seguit d'informes tècnics i detectem un seguit d'incoherències, què hem de fer? Hem de callar-nos per no qüestionar els tècnics de la casa?
És que a veure, això, quin sentit té? Però és la demagògia, l'atac per l'atac, i a més dir-ho d'una manera així com amb cara d'enfadat i amb un to molt solemne, perquè sembli que estem dient una tonteria, quan qui està dient coses que no tenen ni cap ni peu són uns altres. Aleshores...
Bé, només aquesta reflexió. Ens vam votar en contra d'aquest punt, perquè no votarem a favor d'una inversió de 285.000 euros que justifica amb un paper de tres pàgines, així de clar. Al proper cop, si volen que votem a favor, que jo crec que els és igual, perquè els números els tenen igual, però que portin un informe financer valorant les alternatives i ja parlarem.
I amb el punt dels corres bressol, com li he dit, vam votar a favor, perquè estem totalment a favor, però amb aquesta puntualització de veure què fem amb molivers, un i dos, que això s'hauria de gestionar directament des de l'Ajuntament i internalitzar la gestió des de l'Ajuntament.
Molt bé. Ens queda un minut per dos quarts de la resta del ple o de l'actualitat política, algun altre comentari que vulguis fer? A veure, m'agradaria aprofitar aquest minut per, com ja es va dir, felicitar el...
I lamentar també a nivell personal sempre és una pena, no? Quan un regidor... Sí, en aquest cas Josep Degas. Josep Degas se'n va del ple, doncs sempre sap greu, perquè al final amb les persones traves una confiança, una relació, unes afinitats, i sap greu que marxi...
i felicitar-lo també per aquests mesos de feina al ple, que és difícil i és vocacional, no? I al final la gent, molts cops, fins que no s'hi troba, no entén tot el que implica ser regidor d'un poble de Molins de Rei, que és un poble que és gran i que té molts serveis i que passa moltes coses, no?
I doncs felicitar-lo per aquesta dedicació i aquest esforç, lamentar que se'n vagi en un nivell personal, i per últim desitjar-li molta sort, perquè segur que la tindrà i se la mereix. I en segon lloc, des d'ara Molins, ens agrairia felicitar també el Nadal i les festes a tots els oients, també a tot l'equip de Ràdio Molins de Rei, que cada dia...
cada setmana, cada mes i cada any, no? I arribem al final d'un any, feu una feina essencial i ens manteneu a tots informats i feu molt per teixir aquest sentiment de comunitat i de vida a la vila que jo crec que tenim una gran sort i un gran privilegi de tenir-vos aquí a Molins.
I, per últim, desitjar també un món Nadal a tots els treballadors municipals que, amb la seva excel·lent feina, fan que aquesta administració pugui prestar uns serveis de qualitat a la ciutadania any rere any. I ja està, no tenim res més a dir.
Has vingut acompanyat de l'Eva Genés. Eva, bon dia. Bon dia. I també bones festes. Igualment. Que avui he vingut també amb companyia del Joan Albert Fabra. Moltes gràcies també, Joan Albert, per acompanyar-nos i bon Nadal tingueu. Molt bé, igualment. Gràcies, Oriol i equip. Moltes gràcies. Passeu un minut i mig de dos quarts d'onze del matí. Seguim.
Fragments és aquest espai que compartim els divendres amb la Mònica Mas Rubió i que ens serveix per acostar novel·les en forma de tastet de lectura dramatitzada a càrrec de la Mònica. Durant un parell de setmanes anem coneixent diverses novel·les. Què tal, Mònica? Hola, com esteu? Ja recuperada. Sí, sí, ja recuperada. La setmana passada no vam poder oferir-vos l'espai.
I avui venim, per tant, amb novel·la nova, amb proposta nova. Venim amb una novel·la nova que em fa molta il·lusió perquè em recorda a la joventut, quan la vaig llegir per primer cop, i anem a fer aquell joc que a vegades fem tu i jo. Si jo et dic Pedra de... Jo diré Tartera. Molt bé. Jo et diré Maria...
Anava a dir, si jo et dic Maria, tu diràs... Barbal. Perfectament. Molt bé, anem cap al Pallars, per tant, avui amb aquesta novel·la. Sí, senyor, sí, senyor. Anem cap al Pallars. Una obra de referència. A mi em sembla que la vam fer llegir a l'institut o a l'escola. Sí, ara m'ho comentava la Sílvia, que ella també la va llegir quan estava a l'institut. Molt bé. Digues, doncs anem a fer una pinzellada de Maria Barbal? Sí.
Parlem de Maria Barbal i Ferrer. Ella va néixer a Trem el 17 de febrer de 1949. És una destacada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional. Conrea principalment la novel·la, però també la narrativa breu, el teatre, la literatura infantil i juvenil, l'assaig i la col·laboració amb la premsa.
El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2021 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2022 va ser elegida membre de la Real Acadèmia de les Bones Lletres. Així com a punt per apuntar el que califica molt les seves...
amb obres... Sí, és que faig molts gestos amb la mà i no em surt la paraula, oi? Podem dir que els estius els va passar a Pagès, a casa de la seva àvia, que estava a la vall d'Àsua, al Pirineu de Pallars Sobirà. I llavors d'aquests estius s'impregna de tot aquest caràcter rural que reflecteix en la seva obra...
I un exemple de tot això el portem amb la novel·la d'avui, que avui farem un primer fragment, que és Pedra de... Tartera. Exactament. Fem també una pinzellada de la novel·la. I tant. Segurament l'obra més emblemàtica de la seva bibliografia. Jo crec que sí. I la primera. I la primera, per tant, ja va començar...
És una novel·la en català escrita per la Maria Barbal de l'any 1984, que va ser el seu debut, i que Meli Metzines i Càmfora forma part de l'anomenat cicle de Pallars de Barbal, que és un cicle que es va publicar expressament per donar pes a la zona del Pallars.
Direm que Pedra de Tartera està ambientada als ballars, ho hem repetit i ho tornem a dir, i que explica en primera persona la vida d'una dona, que es diu Conxa.
que ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer, i on ha passat la major part de la seva vida, refa el que diguéssim la seva trajectòria vital, amb diferents aspectes i situacions que li van passant en relacions diferents personatges. Sí que és important dir, bueno, important, crec que és bo dir-ho, que...
El lèxit que trobarem i que trobem en aquesta novel·la, segur que molts que l'heu llegit ja ho sabeu, és un lèxit que es fa servir a les valls pirinenques de la part occidental de Catalunya. Per exemple, llegim escurar per rentar plats, apariar per arreglar, davall per abaix, etcètera.
I cal tenir en compte que un bon nombre d'expressions i frases fetes fan referència molt sovint a una economia basada en la ramaderia i l'agricultura, característiques de la muntanya, i que no s'usen gairebé en l'ambient urbà. Llavors, per exemple, quan hi ha un esdeveniment i s'anomena un ramat de camins, vol dir que el que seria la ciutat dir moltes vegades...
I això és una mica en general l'obra. I per acabar podríem dir que la manera de parlar-nos dintre d'aquesta obra és com un mirall on es reflecteixen les persones, animals i tot un paisatge que constitueix tot el món que l'envolta en general i el seu petit món. Doncs això és Pedra de Tartera de la Maria Barbal, del qual avui farem un primer tastet, eh que sí? Sí. Molt bé. Doncs quan vulguis.
Es veia prou que a casa eren molts i devia de sobrar algú. Jo era la quinta de sis germans i, segons deia la mare, havia arribat perquè Déu havia volgut i s'ha d'acceptar allò que ell envia. La Maria, que era la primera, feia més de mestressa que la mare mateixa. El Josep era l'hereu i el Joan era el seminari. Els nostres tres més petits havien sentit a dir un ramat de camins que donaven més feina que benefici.
Els temps no eren d'abundància. Tantes boques i poca hisenda havien de fer forat per força. Per això van decidir que jo, que era suau de caràcter i ben entenimentada, marxés per ajudar Tia, la germana de la meva mare, que ja havia desesperat de tenir fills i de feina no li en faltava.
S'havia casat amb un hereu molt més gran que ella, que tenia trossos, almenys mitja dotzena de vaques, poralla i conills, a més a més d'un hort. Se la passaven bé, però els feien falta mans i companyia perquè començaven a sentir-se grans. Així doncs, a 13 anys, amb el mocador de farcell al braç, a banda i banda el pare i la Maria, vaig deixar família, casa, poble i muntanya.
Des de l'Ermita a Pallarès, no hi ha gaires quilòmetres, però sí que representava un dia a peu i perdre casa meva, que em veia marxar d'esquena i que em dolia endins més que cap altra cosa en aquells moments. Camí avall, amb l'únic món que coneixia, tot junt, que s'anava quedant enrere.
En aquelles hores de caminar silenciós cap al mercat de Montseny, on pare i la Maria aprofitarien per comprar i deixar-me els oncles, se m'apareixien només les coses bones que havia viscut el poble on vaig néixer i d'on no havia sortit més que per anar a la muntanya a aviar els animals o per escapar-me a la festa major de les quatre cases que eren al poble del costat. Molta gent i poc foment.
Recordo els tres hiverns d'anar a costura. Havia estat de les poques nenes que hi havia pogut aprendre, perquè a casa ja n'hi havia de més grandetes que feien bé la feina. La sort de ser xica. La mestra ens feia fer aquella cal·ligrafia tan rodoneta amb l'acabament de cada lletra cap amunt, i la R amb aquell rínxol a l'esquerra que a mi em semblava un tirabuixó.
I a estudi, de fred no em passava en gota, perquè doña Paquita no es deixava vèncer per l'escarranciment de les cases i deia que volia un bon munt de llenya cada setmana a la sala, perquè les lletres només entren amb una mica d'escalfor i que si volíem que aprenguéssim, calia poner un poco de buena voluntad.
Perquè jo, el poc que sé, que cosi tot ho vaig oblidar més endavant, ho vaig aprendre en castellà. No em sabia venir els primers dies que aquella senyora mestra, que no sé pas qui devia saber d'on havia sortit, no es fes entendre quan parlava. Al final, la vam comprendre i ella també ens entenia quan parlava amb nosaltres. Però no sé per què dissimulava, com si li fes vergonya o una mica de quim era.
D'aquells hiverns de costura me'n recordo com si fos ara. Amb la Magdalena ens posàvem sempre juntes i quan ens feien llegir a mi se m'escapava el riure i la Magdalena es parava. Doña Paquita es posava bé les ulleres i es quedava seriosa com un sergent i llavors m'agafava aquell mal de ventre d'aguantar-se el riure i la Magdalena continuava i notava que se m'escapava una mica de pipí a les calces.
M'agradava anar a estudiar. Era diferent de sempre. Donava la sensació que ser nen era una mica bo. A les cases semblaves una nosa. Si jugaves al paller, la canalla tot ho remenaven. Si t'acostaves al foc i removies entre les cassoles amb els esmolls, posaven el crit al cel parlant de no sé quina desgràcia. I, si arreplegaves alguna pedra o fusta per jugar, només feies batudes.
Tan sols, si ajudaves a munyir, a pelar tronfes, a portar llenya, estaves en lloc segur. Però això era ser gran i després no et tocava ni el porró ni la rosta. Que tu ets massa xic. Des de la finestra de la cuina, el teulat de casa Saral semblava un campanar gran i les lloses lluïen com mirallets.
La pluja havia parat i, mentre mare posava un llençol gruixut i a damunt seu la cendra per fer la bugada, unes gotes es despenjaven del nostre teulat i s'esbalçaven en el vidre de la finestra. Jo mirava els regarols que s'hi feien i sentia mare com tornava a començar la mateixa història per diferent camí. «Tia, hauria volgut tenir una filla com ara tu?»
I Déu no li ha concedit. I tu t'assembles més a ella que a la Maria o la Nuri. Sobretot la cavallera Penocha. Que no et pensis, eh? Que Tia havia estat la més maca de les quadres germanes, que per això li havia sortit aquell partit tan bo. I dels ulls també m'hi semblava, que són com els de la teva padrina, el Celcia. I els de Tia Encarnació també hi retiraven molt.
Però ja no era això solament, i les mans de la mare apareiaven la llenya per encendre el foc, sinó que necessitaven algú, i què millor que fos un de la família que se n'ajudés d'aquell bé de Déu. No em sortia paraula, i prou que hagués volgut dir, però, quan arribava un silenci, notava un nus al coll com un llaç que em tibava pels dos extrems.
I em començava a fer mal, fins que em pujava el primer sanglot pitamunt i desfeia el nus. I llavors s'escapava un riu de llàgrimes amb tota la fúria, perquè l'últim que jo volia fer en aquell moment era plorar.
No calia parlar gens. Jo sabia que si mare estava un matí feinejant tranquil·la a casa i s'entretenia en raonar amb jo, sense pressa, sense tallar-me el fil de les paraules a cada instant amb «fes això», «haurem de buscar tal cosa», «ja s'ha pariat allò de ball», això volia significar que l'ocasió era solemne. I a casa, de solemnitats, en gastaven ben poques.
Ella es treia el mocador i es desfeien explicacions que també acabaven en llàgrimes i, entre les meves primer i les seves, el pedàs de cotó blanc s'anava fent un bunyol que tenia un to cada vegada més blavós fins que arribava el silenci. I els ulls baixos, amb el foc que ja començava a descalfar, em donaven un encaparrament i una son irresistibles.
Quan vaig sentir que mare tornava a enraonar, ja hi devia portar una estoneta. Vaig notar que si l'escoltava se'm tornava a no usar la gorxa i, abans que t'hi vés, vaig dir amb un fil de veu que aniria a viure amb tia Encarnació, que quan em vindrien a buscar? Dilluns aniran a mercat i pare i la Maria t'hi acompanyaran.
Fins aquí aquest primer tastet de pedra de tartera amb la Mònica Mas Rubiu. Moltes gràcies, Mònica. Gràcies a vosaltres. Bon cap de setmana, bon Nadal, eh? Igualment, que vagi tot molt bé. Gràcies.
Els segons que van des del record S'obre una línia fina cap al fons del menjador Dibuixo una finestra mal dita a la paret I l'obro per deixar passar aquest sol vestit de fred Simplement m'agrada aquella humor Aquella de les coses que no hem dit però sé que hi són
de les branques d'arbre que aquests dies són apets. Simplement somric perquè no tinc cap pressa ara que els teus guants m'abriguen bé les mans. Mandarides, llums de fira i més de...
Fas cercles hipnòtics mentre mires el cartell. Alguna foto antiga des del món de tot color. Aquell punt just de riure que es barreja amb la tristor. Simplement m'agrada creure en res. I més en les estones que passem sense cap pes. Aquelles que despert
Aquelles tan idiotes que potser no entenc ni jo. Simplement somric perquè no tinc cap pressa. Ara que els teus guants m'abriguen bé les mans. Mandarines, llums de fira i més desembre. Què m'ha anat passant?
Diluïdes dins del vi Sempre em diu si falta molt per primavera Vull som aquí
Ara que els teus guants m'abriden bé les mans. Mandarines, llums de fira i més de gent que hem anat passant i ens queden tan avall. Simplement avui et miro sense pressa que ens ho netes diluïdes dins del vis. Sempre em dius si falta molt per primer la vera.
Preciosa, aquesta cançó dels Blaumut, que ja té uns quants anys, crec que deu, que van publicar especial a l'entorn de Nadal. Simplement és el títol de la cançó que ens ha situat ja a 11 minuts per arribar a les 11 del matí.
Seguim repassant les grans dones de la història a través d'aquest llibre, 100 grans dones de la història, escrit per la Maria Àngels Cabré. Teniu el llibre dita per Cossatània. I tenim la Judit Herrera aquí a punt per explicar dues biografies més, dues dones més. Què tal, Judit? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia a tothom. Bon dia tinguis.
Avui us porto una mini-biografia de dues dones molt importants. Sí. Cleopatra. Ep. Molt important. Poca broma. Una dona molt influent en el temps dels romans. I després també una de casa nostra, Agustina d'Aragó. Què us sembla? Comencem, doncs? Doncs vinga, comencem. Som-hi.
Bé, doncs, començarem amb la biografia de Cleopatra, que ve de l'any 69 abans de Cris i va morir el 30 abans de Cris. La darrera reina d'Egipte, que va néixer a la ciutat d'Alexandria, pertanyia a la dinastia tolemaica i el seu pare va ser Ptolomeu XII. A la mort d'aquest, i amb només 18 anys, va ocupar el tron, cosa que li va valdre l'enfrontament amb el seu germà que li va declarar la guerra.
Però no van ser les lluites internes la que la van fer mundialment cèlebre, sinó les seves estretes relacions amb l'imperi romà, on en aquells anys governava Juli César. De la seva unió amb l'emperador va néixer Cacerió. Quan Juli César va ser assassinat, el va substituir Marc Antoni, tant en el comandament de Roma com al llit de Cleopatra. Amb ell va tenir tres fills.
A Egipte, Marc Aureli va protagonitzar una guerra contra el seu gran enemic, Octavi. En aquell conflicte va ser on tots dos, Cleopatra i el seu amor, van perdre la vida.
Hi ha molta literatura sobre aquest final. Alguns creuen que l'emperador es va suïcidar quan li van comunicar la notícia de la falsa mort de la reina, mentre que altres diuen que va ser Cleopatra qui en saber que Octavi, el futur emperador August, la volia mostrar a Roma com a trofeu. Es ballava la vida abans deixant que la mossegués una serp verinosa.
Aquesta és la història explicada breument, però hi ha molt més, demostrat o engreixat pel poder captivador de la llegenda. Cleopatra era molt vella, però també molt intel·ligent, i a banda d'intel·ligència va demostrar que era una dona en criteri propi. Aquesta suma d'elements és la que va captivar tant a Juli César com a Marc Antoni, que quan la va conèixer estaven dos-dos feliçment casats.
Contrariament, no agradava gens a aquells que van escriure la història de l'imperi romà. Per això, van difondre d'ella una imatge de fem fatal, de la qual avui encara no s'ha desempallegat.
Molt diferent és la imatge que ha quedat d'ella amb la tradició islàmica, en la qual se la recorda per les seves virtuts i no per les seves capacitats de seducció. Ben al contrari, se la recorda com una erudita que robava cors amb la seva conversa brillant i les seves capacitats intel·lectuals.
Hi ha una cosa, però, de la qual s'ha parlat poc. Cleopatra era d'origen grec i no egipci, però a còpia de generacions no se sap quantes barreges la van precedir, de manera que no se sap del cert a quina raça va pertànyer. Educada amb la cultura helènica, se li adjudica el domini de set o vuit llengües i una vasta cultura general en diversos camps, de les matemàtiques a l'astronomia, passant per les ciències polítiques.
Era molt ambiciosa i també capritxosa. Amb la seva curta vida, que va tenir lloc en anys convulsos i més que trepidants, va tenir temps de viure moltes intrigues, exilis, crims, atacs i retirades, i anades i vingudes d'Egipte a Roma.
Va governar durant 21 anys i amb ella l'Egipte faraònic va recuperar el prestigi que temps enrere havia tingut. Amb ella es tancava una tradició de reines fortes, que ho van ser encara més a causa de la feblesa dels seus marits.
En el cas, per exemple, de Nefertiti, la darrera reina del Nil, va expirar en el seu llit daurat amb el vestit real i les joies que feien resplendir encara més la seva exòtica bellesa, fos de la raça que fos. Tenia 39 anys.
Bé, doncs, ara continuem amb l'altre protagonista d'avui, que és Agustina d'Aragó. Ella va néixer l'any 1786 i va morir el 1857. Totes les dones odien la guerra, perquè a la guerra hi moren els seus pares, els seus marits, els seus germans i els seus fills. Però si no hi ha més remei, s'impliquen de valent.
Li va succeir a Agustina, Raimundo, Maria, Zaragoza i Domènech, coneguda com Agustina d'Aragó, que arriba a ser l'artillera més famosa del segle XIX, concretament per la seva defensa de Zaragoza durant la Guerra d'Independència, també anomenada Guerra del Francès.
Originària del barri de la Ribera de Barcelona, encara que es creu que potser va néixer a Reus, sí que se sap amb certesa que va ser batejada allà, a la Basílica de Santa Maria del Mar. De família d'origen lleidatà, es va casar molt jove, als 16 anys, i ho va fer a l'església del Pi. També se sap que va tenir un fill que va morir prematurament.
Amb l'esclat de la guerra contra els veïns francesos, havia seguit al camp de batalla el seu marit Joan Roca, que era sergent d'artilleria, en qui va defensar la ciutat assetjada per les tropes de Napoleó Bonaparti.
Sembla que Agostina formava part d'un destacament de voluntàries que habituallaven els soldats en combat. Mort els companys que defensaven el canó del baluard del Portilló, justament ella arribava en aquell moment a portar-li el dinar al seu marit i, en veure el panorama, s'hi va posar al capdavant i va fer foc.
Dies després, els francesos van haver d'aixecar el secge. Pel seu coratge, el general Palafox, que era el responsable màxim de l'exèrcit en aquell indret, li va concedir el grau d'oficial i la va deixar entrar al cos dels dillers. Aquí va començar la seva fama.
En un segon setge, la ciutat va caure en mans dels francesos i Agustina va ser feta presonera. La van alliberar gràcies a un intercanvi de presoners i ella, en lloc de marxar a casa i dedicar-se a les tasques menys arriesgades, li va agafar gust al fum dels canons i va seguir lluitant en altres ciutats, sempre al costat del seu marit.
Anava de front a front convertida en un personatge cada vegada més conegut. Per això, allà on anava era molt celebrada. La darrera batalla en què va participar va tenir lloc a Victòria. El mite abandonava els escenaris bèl·lics per replegar-se.
Casada en segones núncies, va tenir una filla. Passats els anys, no gaudia pas d'una bona situació econòmica, quan el rei llavors al tron, Ferran VII, va voler conèixer-la i li va otorgar una pensió vitalícia. Va morir a Ceuta on residia i, pel seu propi desig, li van posar l'uniforme de capità d'artilleria de la Gèstit, que era el rang que havia assolit.
A Saragossa, on va ser traslladada més tard les seves despulles, se la considera un símbol de resistència contra l'ocupació dels princesos. En un dels gravats de Goya de la sèrie Els desastres de la guerra, una guerra de la qual ella va poder sortir airosa, hi surt encenent la mitja d'un canó, i fins i tot Lord Byron li va retre homenatge en un poema.
Decidida i enèrgica, disposada a batre l'enemic, les imatges que la representen són emblema de coratge i de feminitat en lluita.
Doncs aquest és l'espai que hem recuperat avui de les grans dones de la història amb la Judit Herrera, que, per cert, avui, per motius personals, no ens ha pogut acompanyar ni avui, ni aquest matí, perdoneu, ni a la tarda. Avui no hi haurà en directe els divendres fa bastendes. Tenim un programa de tres hores que va fer especial la Judit fa alguns festius amb el Joan de Déu Prats, molt interessant.
i el recuperarem avui de 5 a 8. I després de 8 a 9 farem unes nadales que ens ha deixat preparades la mateixa Judit, que les posarem a última hora, de 8 a 9 del vespre. Ara el que farem és aturar-nos per escoltar les notícies d'aquesta hora i després tornarem per anar cap a l'Al-Urgell una setmana més, la setmana passada, avui tornem amb l'Ector Zacarias a l'Espai Camins, però en aquest cas per fer una altra ruta, una altra excursió, en aquesta ocasió Sant Cerni
de Tavernoles. També el Xavi García serà aquí amb nosaltres per parlar de les mitges de Nylon a l'espai Tant Recordes. Avui us volíem parlar també d'un tema de l'operació Grèvol, amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra, però al final no ha sigut possible. Estàvem pendents de si ho acabàvem de quadrar, però no ha pogut ser, de manera que recuperem algun que altre espai de la casa.
del Bon Dia i Bon Hora, i amb tot això arribarem a les 12 del migdia. Tota l'actualitat del ple d'ahir, recordeu que la podeu escoltar a l'informatiu de 12 a dos quarts d'una, amb la companya Silvia Artés, i després ja sabeu que tenim el Parlem de Còmics i la remissió del Tot Teatre per completar aquest matí de divendres amb el cel força entrenyerat, aquesta hora, per cert. Fem la pausa i tornem de seguida, vinga.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El govern ha fet pública ja la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris amb 20 municipis seleccionats d'entre 83 sol·licituds. Els projectes amb més dotació són els d'Olot, Tamposta i Vic, amb 15 milions cadascun i a banda també una altra zona que ha estat seleccionada ha estat el barri de Sardanyola de Mataró. Per conèixer aquesta darrera informació connectem ara amb la nostra companya, la Marta, des de Mataró Ràdio. Bon dia.
Molt bon dia. Doncs sí, la Generalitat ha confirmat que el barri de Cerdanyola de Mataró ha estat un dels projectes beneficiaris dels 25 milions d'euros en total del Pla de Barris i Viles 2025-2029. La primera convocatòria d'aquest programa ha contemplat el projecte mataroní Cerdanyola Viva com a una de les 20 propostes seleccionades per rebre el finançament. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que està visitant en aquests moments la ciutat de Mataró per explicar el programa territorial. L'objectiu és que el municipi pugui millorar...
que tots aquests municipis puguin millorar les condicions de vida dels veïnats que més atenció necessiten i lluitar de forma transversal per combatre les desigualtats territorials. En total es reparteixen 412 milions d'euros en els 20 projectes seleccionants, un 56% dels quals assumeix directament la Generalitat i la resta els mateixos ajumentaments. Com comentàveu, Olot ha estat el municipi que s'ha situat al capdavant de la classificació mentre que Mataró ho ha fet a la meitat. Entre els projectes en destaca el barri de Ciutat Vella de Barcelona,
o als carrers del centre històric de Manresa o de Solsona. De fet, des de la Generalitat han explicat que en aquesta primera convocatòria s'han intentat repartir els projectes per tot el territori i es calcula que se'n beneficiaran 273.500 persones de tota l'àrea d'actuació dels municipis seleccionats. Gràcies, Marta. Bon dia.
Gràcies, bon dia. I la Guàrdia Urbana de Badalona ha desplegat aquest mateix dispositiu format per una quinzena de dotacions davant l'antic institut. Connectem ara amb la nostra companya, la Raquel Moreno, quina és la darrera hora. Bon dia. Bon dia, hores d'ara. La plaça que hi ha a tocar de l'antic institut B9, a cavall entre els barris de Sant Roc i el Remei, està iniciant les seves tasques de neteja.
A primera hora del matí s'ha activat un protocol de seguretat amb més d'una trentena d'agents de la Guàrdia Urbana de Badalona que comunicaven als ocupants d'aquesta plaça que van ser desallotjats el passat dimecres de l'antic B9 comencessin a retirar les seves pertinences d'aquest campament improvisat de la via pública a prop d'una cinquantena que s'han retirat uns cinquanta metres
a tocar, diguéssim, del barri de Sant Roc i els seus habitatges. Gràcies, Raquel. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Informació local. Aquesta tarda els garallers de Molins de Rei faran la quinzena tocada de Nadales a partir de dos quarts de sis. Inici del recorregut des de la plaça de la Vila. També aquesta tarda al mercat municipal es fan activitats de Nadal a les dos quarts de sis. Hi ha animació infantil amb música i activitats. No cal que feu inscripció prèvia, simplement anar-hi directament quan s'acabi.
A les 7 es faran sorteig de productes del mercat i demà dissabte a les 12 del migdia a la plaça del mercat faran cagar el tió. També avui divendres a l'Associació de Veïns de les Guardioles s'organitzen activitats també de Nadal. Decoraran el local i l'arbre, faran tallers, contacontes i pica-pica de fruita per berenar. Avui a partir de dos quarts de sis de la tarda al local de l'Associació de les Guardioles a la plaça d'Antoni Marca. I també avui torna el poema de Nadal a Molins de Rei.
Avui Pere Raic, Mireia Gispert i Montserrat Toran interpretaran el poema de Nadal. Pere Raic el recitarà i cantaran Mireia Gispert i Montserrat Toran en aquesta nova sessió, un any més, del poema de Nadal. Avui a les 8 del vespre a la Sala Gòtica.
I el diumenge, a les 12 del migdia, tornaran a fer el poema de Josep Maria de Sagarra, a les 12 del migdia, com dèiem, a la Casa Bosch, al carrer Rafael Casanova, número 15, on abans hi havia l'escola Bressol al Patufet. I tornaran el 27 de desembre, en aquest cas, a l'església de Santa Creu.
També recordem que podeu visitar Can en Mallet l'exposició Joguets, amb peces de la col·lecció privada de Marcel Brunera, en concret Legos i Mecanos, de Xavier Prat, amb vaixells fets d'escala i diorames, i també de la col·lecció de Víctor Puigollers, amb Joguets antics del 1900, entre el 1920 i el 70.
I també a Can en Maller, en una altra sala, hi ha l'exposició amb pintures i dibuixos de Josep Márquez, Paisatges Molinencs. L'horari de les exposicions és de dimecres a dissabtes, de 6 a 8, i els diumenges al matí d'11 a 2, fins al dia 4 de gener.
I ha mort el senyor Rafael Honorato Márquez. Tenia 72 anys i l'acte de comiat serà avui divendres a dos quarts de 12 del migdia a la parròquia. I anunciem la defunció de la senyora Maria Rosa Padilla Pérez. Tenia 82 anys i l'acte de comiat serà demà dissabte a les 11 del matí a la parròquia. I la farmàcia de guàrdia avui divendres és la granja que està al carrer Roseta Canalia 16 a la granja.
Ràdi nostra.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloi Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb una dada ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei. La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble.
Em sembla molt bé. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también. Però estereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial.
Estereopop amb Christian Vela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
11 del matí, pràcticament 9 minuts. Seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. Mireu, intentarem parlar-ne un altre dia. Avui teníem previst parlar de l'operació Grèvol, que arriba sempre per aquestes dates de conjunta entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. Al final no ha pogut ser possible.
De manera que recuperarem l'espai Parlem d'Educació amb la Marina Tomàs i la Mari Àngels Almendros que vam fer fa unes setmanes. Que habitualment fem els dimarts un cop al mes. Després el Xavi García serà aquí puntual amb la seva cita, amb el seu espai Tens Recordes. Avui vol parlar de les mitges de Nylon. I anirem a l'Alt Urgell amb el company Héctor Zacarias a l'espai Camins per visitar, entre altres coses, S'encerni de Tabernoles.
Per tant, sense més preàmbuls, anem a recuperar aquest espai de fa algunes setmanes, el Parlem d'Educació, com deia, espai mensual que ja fa temporades cal tenir el bon dia i bona hora, els darrers temps, els dimarts.
Parlem d'educació, aquest espai mensual que compartim amb la Marina Tomàs. Bon dia, Marina. Molt bon dia. I la Mari Àngels Almendros. Què tal, Mari Àngels? Bon dia. És l'últim Parlem d'Educació d'aquest any 2025, que ja sabeu que té diversos espais dins d'aquesta secció. I començarem, com sempre, pel comentari de la notícia.
De totes les notícies de l'àmbit educatiu d'aquestes darreres setmanes, les companyes en trien una en concret. Quina notícia ens porteu avui, Marina? Doncs hem explicat bé l'est, el passat, la batalla per la memòria del franquisme en les aules. És un article de la revista d'educació de la Mariona Pina Herrero del passat 26 de novembre.
Arran dels sondejos d'opinió i d'intenció de vot, s'ha posat de relleu un tema preocupant, com ara l'opinió favorable que té una bona part de la joventut sobre l'etapa franquista. L'últim baròmetre dels CIGIS revela que més d'un 20% dels joves fa una valoració positiva de la dictadura.
la qual cosa porta a reflexionar i a qüestionar-se sobre les causes que fan opinar així. L'article que presentem es fa preguntes molt pertinents per tal d'esbrinar d'on surten aquestes opinions poc contrastades i fort assenyades. Fet i debatut, es qüestiona com és que la joventut està tan desinformada sobre el franquisme.
I assenyalen algunes causes, la manca d'esperit crític i l'analfabetisme mediàtic. Com ho veus, això, Àngels? Doncs passa que donar classes d'història no és fàcil. Els fets històrics sovint tenen diverses versions, depenent de qui els explica o com han arribat als nostres dies.
La història està força plena de mentides que s'han acabat imposant a la cultura popular des de fets suposadament històrics que no van ser-ho, com s'explica, si més no, o directament no van passar.
I consti que la difusió de mentides es va iniciar molt abans de l'existència de les xarxes socials. La construcció d'altres realitats ha estat una constant des de l'antiga Grècia. Per exemple, invents atribuïts a persones equivocades, com la ràdio, que va ser atribuïda a Marconi quan en realitat va ser en Tesla, l'inventor, o mites com el cas Campanyes dels Vikings, que no van portar mai.
Però si a més es tracta d'explicar la nostra història recent, la dels darrers 90 anys, la manca de rigor en la interpretació dels fets i la difusió de mentides encara són més evidents.
També cal tenir present que a l'hora d'explicar el que va ser el cop d'estat de 1936, la guerra i el franquisme, el professorat es troba davant d'un tema incòmode. A una part dels mestres li costa tractar temes controvertits i la nostra història recent n'és un.
No ajuda, a més, el fet que a l'alumnat se li fa difícil diferenciar fons que són fiables de les que no ho són. I, a més, que no s'ha treballat prou el pensament crític. Certament. I, a més, s'apunten diferents causes.
Tenim una investigació de la Universitat de València, basada en l'anàlisi dels principals llibres de text, que conclou que la dictadura sovint s'explica de manera reduccionista i superficial, on es ressalta el suposat progrés dels anys 60 i 70.
Sense abordar-ne els costos socials ni l'opressió que el va fer possible. Per altra banda, quan la misèria era tanta, només es podia que millora. Això porta a relegar elements com el camp de concentració, o el treball forçat, la repressió econòmica, cultural, lingüística i moral...
o la implicació de ciutadans i institucions, com ara l'Església Catòlica, en la persecució dels anomenats rojos. El tema del franquisme i la transició s'explica a quart d'ESO i també a segon de batxillerat, sovint al final del temari.
el que significa a final de curs. Això, sumat a la densitat de temari, en ocasions es deixa de tractar o es fa d'una forma molt sintètica. En resum, no se li dona la importància que hauria de tenir el tema.
Efectivament, i segur que tots aquests aspectes que es comenten en l'article, explicacions reduccionistes, superficials, interessades en remarcar només alguns aspectes i fent-ho de manera sintètica, no ajuda a que els joves coneguin el que va ser Franco i el franquisme.
Però també, i de forma més general, sembla important revisar les metodologies que s'utilitzen per explicar la història. Per això és necessari incorporar diferents estratègies pedagògiques, especialment en l'educació secundària, que se centrin en generar eines per a la comprensió dels processos històrics.
Cal que l'alumne sigui el protagonista en el procés d'aprenentatge, crear les situacions perquè es doni una comprensió activa de les complexitats pròpies dels esdeveniments històrics. En aquest sentit, he vist una proposta didàctica que no m'ha semblat... Perdó, que m'ha semblat interessant, si no, no la comentaria.
Es diu el joc de simulació històrica, perquè esclar que continua oferint una història basada en el model d'ensenyament tradicional, és a dir, en la transmissió del coneixement i la memorització, és perdre l'oportunitat de col·laborar en el procés de maduració intel·lectual i humana de l'alumnat.
I una altra manera de tractar el tema, que és aconsellable, és fer un exercici de memòria democràtica a través d'una aproximació personalitzada dels fets. És a dir, treballar la història des de vivències personals, des de les emocions.
Pot ser, per exemple, a través d'un avantpassat o d'alguna persona pròxima, i fer la reflexió crítica per tal que l'alumnat s'adoni que aquests fets històrics no només cal no repetir-los, sinó que han de ser recordats.
Per altra banda, l'article també apunta que aquest fenomen d'aquest 20% de joves no prové només de les explicacions d'història, sinó de les informacions falses o parcials, si més no, que determinats partits fan córrer a les xarxes socials, de les que es nodreixen a aquestes franges d'edat joventils.
L'article assenyala també propostes que poden resoldre aquest dèficit formatiu democràtic. I un cop més hem de dir que cal reforçar l'esperit crític i contrastar la informació que els arribi amb dades rigoroses. Hem sentit i recomanem, per reforçar l'alfabetització mediàtica,
i no ser víctima de les fake news, el programa internacional Fes Fake, que ofereix eines per combatre la desinformació, analitzar els ecosistemes mediàtics actuals i contrastar, que és molt important, la informació.
És molt important, i tant, combatre la desinformació i les fake news. I també ho és tenir clar que l'objectiu de l'ensenyament de les ciències socials, és a dir, de la història i la geografia, no ha de ser només l'adquisició dels coneixements, sinó també adquirir les actituds necessàries per entendre el món en què es viu, les experiències col·lectives passades i presents, i l'espai en què es desenvolupa la vida social,
i especialment que els alumnes siguin capaços de formar-se idees pròpies en relació als fets històrics amb, com s'ha dit, esperit crític, fonamentant l'observació, l'anàlisi, l'argumentació, la interpretació de les estructures i els processos dels diversos entorns socials i històrics.
Qualsevol fet històric està enmarcat en un procés social i en un entorn geogràfic que cal ajudar a entendre. Aquí l'estudi globalitzat és bàsic. L'aprenentatge de la història ha de proporcionar coneixements i habilitats que permetin a l'alumne incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i criteri.
Continuem i ho fem ara amb l'espai La veu de l'experiència. Avui ens acompanya per compartir aquest espai la senyora Maria Rosa Buixarrais, que la tenim ja al telèfon. Hola, Maria Rosa, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Gràcies per acompanyar-nos. Bon dia. Expliquem, Marina, qui és la Maria Rosa Buixarrais.
Bon dia, gràcies per participar a Ràdio Molins, a Parlem d'Educació. Doncs sí, la doctora Maria Rosa Buixarrats, com totes les persones convidades a aquesta secció, té una llarga experiència i reconeixement.
entre altres coses, és catedràtica de la Universitat i, a més, vice-rectora de la Universitat de Barcelona. Però, en aquest cas, entre les múltiples facetes per les quals la podríem entrevistar, ens indreça que ho faci des del grup GREM, que vol dir grup d'investigació en educació moral, i també com a docent d'educació moral amb una llarga experiència de més de 30 anys a la Universitat de Barcelona.
La formació té moltes publicacions, però n'hi ha tres que ens volem assenyalar pel fet que, a més, tenen una vinculació amb tot el que avui estem parlant en aquest programa de Parlem d'Educació, que són programes de la formació del professorat en Educació amb Valors,
les famílies i l'educació amb valors democràtics, reptes i perspectives actuals, i la conciliació laboral, familiar, social i personal, una qüestió ètica. Bé, doncs, si et sembla, comencem des d'un principi i voldríem que ens definissis, encara que fos de forma molt planera, què entenem per educació moral?
La pregunta del millor. L'educació moral és un procés que es regeix per la construcció dels valors de les persones, és a dir, com ajudem nens i nenes a construir els seus propis valors,
mitjançant la interacció, evidentment, amb els adults i adultes, i a partir d'aquí que siguin capaços de tenir un criteri propi, un criteri raonat i amb solidesa perquè després el puguin defensar davant de les altres persones. O sigui, persones autònomes, crítiques, que a més entenguin el món
de manera crítica, vull dir, que no es creguin tot el que escolten, el que veuen, el que els diuen, vull dir, que vagin construint el seu propi criteri moral des del punt de vista d'això de l'ètica, de la societat actual. Sí, perquè algunes persones podrien pensar que educació moral té a veure amb la religió o té a veure més amb l'ètica. Ens podries diferenciar-ho, això?
Bé, té a veure més amb la part ètica. De fet, quan nosaltres estem treballant des d'un punt de vista laic, no lligat amb cap religió, però el procés aquest en què cadascú adquireix el criteri per distingir el bé o el mal, això és una qüestió universal, vull dir, és a dir...
L'ètica seria com pensem sobre la moral, la moral es defineix com les costums, les formes de fer que té una societat, i en canvi l'ètica és mirar com aquesta moral es dona i si allò...
quadra amb el que està bé i el que està malament. No és una qüestió de portar-se bé, sinó treballar amb aquests valors i normes que ens proporciona un moment social, perquè sí que és veritat que la moral és dinàmica, no és la mateixa moral que teníem fa 20 anys que ara, i aquest dinamisme, nois i noies han de...
ser capaços d'analitzar les situacions i de prendre decisions argumentades en funció d'aquestes decisions.
Clar, i també els que eduquen, no? Perquè la moral, com dius, de fa uns quants anys i ara, doncs és una mica diferent i, per tant, els responsables d'aquesta educació també hauran d'adaptar-ho, no? Perquè qui educa la moral? Qui és el responsable d'educar la moral? Ah...
Clar, educar la família en primer lloc, jo ho tinc claríssim, o sigui, les famílies són responsables d'aquesta educació des del minut zero, no? Després, clar, hi ha, com deies tu, el professorat, el professorat també ha de...
d'haver-se format per poder dur a terme una educació moral com he explicat i després hi ha altres que també eduquen però que en principi no tenen una finalitat educativa el grup d'iguals, els mitjans de comunicació, les xarxes socials tot això ens proporciona elements per després, per això deia els nens i nenes el que han d'aconseguir és construir els seus propis valors, de manera que
que això que no sigui una cosa imposada, sinó que puguin tenir un pensament crític, però també siguin sensibles a les qüestions ètiques del món i que també adquireixin responsabilitats
compromís amb els altres, o sigui, clar, no és una qüestió només de valor, si és una qüestió de fer això que diem sempre, la coherència entre el que pensem, sentim, diem i fem, i això és l'important.
Sí, en aquest sentit, suposo que les xarxes socials juguen un paper més aviat en contra d'aquesta educació moral, no? Quina opinió et maneix? Bé, sabem això, que avui nois i noies adolescents estan molt enganxats amb les xarxes socials i es creuen tot el que determinades persones poden dir o poden fer a les xarxes
I aquí està per això que hem d'educar amb aquesta comprensió crítica o capacitat crítica per distingir si allò és correcte o no ho és. Molt bé, doncs de forma molt sintètica ens has aclarit tots aquests temes d'educació moral que sempre han estat importants però potser avui més que mai. Doncs moltes gràcies a Maria Rosa per participar en el Parlem d'Educació.
Gràcies per convidar-me. Un plaer, gràcies i bon dia. Bon dia.
I acabarem amb l'espai de la recomanació. Com sempre, portem un llibre. Per recomanar, quin llibre ens portes avui, concretament, Marina? Doncs presentem avui el llibre de Soc com el mar de la Vilma Montoliu, editat per columna editorial aquest mateix any, el 2025. Molt bé, doncs estem en disposició de parlar amb l'autora i ens acompanya la Vilma Montoliu. Hola, Vilma, bon dia i bona hora.
Molt bon dia, com esteu? Molt bé. Molt bé. Molt bon dia. Gràcies per participar, Vilma. Gràcies a vosaltres per convidar-me. Presentem aquell llibre que toca aspectes claus que creiem que l'educació ha d'atendre, que és les emocions. I en aquest sentit és per les emocions de la infància, no?
la Vilma és experta en gestió de les emocions i també en meditació, tot i que també ha estudiat història de l'art. I en aquest llibre una mica fusiona tots els seus coneixements per a oferir-nos una...
Un producte que és una eina, que són eines també per treballar les emocions, a la vegada que també hi ha reflexions. Al llibre hi ha 20 contes amb una il·lustració, que no sé si l'ha fet ella o no, això no m'ha quedat clar,
per cada una de les emocions sobre les quals ens proposa treballar amb els infants i ens dona orientacions. D'on surten aquestes contes? Els has explicat als infants o bé els utilitzen persones a les quals tu fas formació sobre l'organitat emocional?
Bé, són reculls de meditacions, en realitat, el que passa que sí que és cert que treballem tant amb la visualització que sí que podrien semblar contes. I bé, el llibre té tot un primer apartat on parlem de la respiració, perquè al final és un tema també molt important per la gestió emocional i per nosaltres mateixos, per la vida.
I llavors després ja amb cada una de les meditacions treballem una emoció diferent i el llibre té aquest curtet apartat a l'inici de cada meditació per explicar de forma molt breu i fàcil l'emoció que tractarem. Perquè d'on surt aquest interès i motivació per treballar les emocions?
Bueno, una mica de la meva experiència personal, de la meva infància, vaig començar a meditar de molt petita i sempre he tingut una connexió molt bonica amb els nens i hi ha potser una mica la idea que fer-los meditar és difícil perquè els nens ja se sap que solen ser moguts, però obrir l'espai a la meditació i observar com responen es fa molt interessant.
Sí, sí, justament perquè són molt moguts i potser ara més que mai, no ho sé, sí, doncs hem trobat que aquest llibre pot ser adient per ajudar els pares, potser, o bé altres persones, els mestres, a fer aquesta feina, diguem-ne. Al final el llibre tot em vol ser un recurs per generar moments en família i moments de pausa i moments de connexió humana, no?
Perquè quina relació hi trobes que hi ha entre la meditació sobre les pròpies emocions i l'autoconeixement que ha de tenir l'infant de si mateix?
Sí, al final és donar-te un espai per sentir el que estàs sentint i poder identificar-ho també. I a través d'aquí canalitzar bé l'emoció perquè no es quedi dintre acumulada i naturalitzar-les totes, que una nena pot sentir ràbia i està bé i un nen es pot posar a plorar i estar trist i també està bé.
Doncs amb qui recomanaries aquest llibre? Ja ho has comentat una mica, poder, però... Sí, és un llibre per tothom, al final no és només pels nens, també per les persones adultes, per treballar el nostre món emocional i connectar amb nosaltres mateixos, doncs pot ser també un bon recurs, i per suposat per les famílies amb nens, a partir de 3-4 anys ja es pot començar a fer servir...
Òbviament el llibre cada pare o cada mare l'ha d'adaptar al seu nen, o sigui, el llibre no vol ser un dogma, sinó que simplement vol ser una guia, una ajuda, però al final és cada pare el que coneix el seu fill i està superbé que ho adaptin a les necessitats de casa seva. Molt bé, doncs res, moltes gràcies Vilma per atendre'ns aquí a la ràdio i queda aquí feta la recomanació.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-me. Gràcies, Vilma Montoliu, que vagi molt bé. Bones festes. Adéu-siau. Doncs també acabem aquí. Marina Tomàs, Maria Àngels Almendros, moltes gràcies i que tingueu un bon Nadal. Això, bon Nadal. Gràcies. Fins l'any que ve. Igualment, bones festes.
Tres minuts per sobre dos quarts de dotze. Xavi García, què tal, com estàs? Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Anem a recordar coses del passat. Sí, com sempre. Tot bé? Sí, molt bé, molt bé. Molt de Nadal, ja, no? I t'han esquilat i tot, ja, eh? Sí, la dona en pela, com diu aquell. Sí, sí, i ho fa bé. Ets l'únic client que té, perquè... Bueno, sóc l'únic conillet d'indies que té, eh? Podríem dir-ho així, eh?
Molt bé, la Montse que es queda amb el Xavi. Avui ja hem avançat els oients que vols parlar de les mitges de nylon. Sí, sí, perquè semblen una cosa com molt sutil, però tenen molta història. Ah, molt bé. De fet, hi havia un ofici, fa molts anys, evidentment, que era un ofici que moltes vegades ho feien les senyores. Bé, sempre ho feien les senyores. Moltes que tenien feina i era allò del ploriempleo. A casa feien...
Han hagut oficis aquests que s'han fet molt a casa, com per exemple pintar ninotets, no? Soldadets, o pintar cosetes, o manipular capsetes. I una de les coses que es feia, que era bastant freqüent, era senyores que recosien o arreglaven les mitges.
S'escapaven els punts, se'ls posaven bé, fins i tot els cocien, i era una feina molt delicada, perquè aquestes mitjans de nylon, ja no diem les de seda, tenien aquest ofici. I pensant en aquests oficis així com perduts, dic, home, podríem fer un petit homenatge...
El nylon, perquè el nylon realment va canviar, sobretot les mitges, van ser un testimoni d'història absoluta. Sembla mentida, no? Però, bueno, és així, és a dir... Doncs a veure. A veure, començarem una miqueta, si et sembla. Les mitges han sigut un símbol de modernitat, fins i tot de guerra, de desig, de control...
Tot va començar amb un químic que es deia Wallace Carothers, que treballava la típica Dupont, aquesta Dupont que surt sempre, quan hi ha alguna cosa química sempre surt la Dupont. I era un home que va ser l'inventor, el creador d'inventar una fibra sintètica, resistent, flexible i barata, que era el nylon, eh?
Bueno, Dupont era una empresa molt important en aquell moment, era una de les empreses, i avui en dia també, més fortes que hi ha, i sobretot era un gegant molt vinculat al govern dels Estats Units, amb la producció militar. Els americans sempre han estat... Mira el Trump com està encara, no? Sempre estan armant i sempre estan fotent lios i tot això, no? Bueno, a mi em va fer molta gràcia la primera referència de com van vendre el nylon, perquè les mitges eren de seda, que eren caríssimes, les mitges de seda, imagina't, no?
Clar, no hi havia tant de pressupost, no hi havia tanta virolla com a nivell popular. I li deien, la van anunciar com una seda cinc gossanos. O sigui, d'entrada, imagina't. Sí, abans la gent era molt directa. Una seda cinc gossanos, i deien que era el textil del futur.
L'any 1939 van sortir de la venda les primeres mitges de nylon. Va ser un èxit immediat. Les dones feien files per comprar-les i es van vendre el primer any milions de mitges de nylon. Per què? Perquè, clar, les mitges eren un símbol de bellesa femenina, d'estatus, sobretot...
I, clar, no tothom podia tindre unes mitxes de seda, no? I aleshores va sortir el nylon i, escolta, va ser... És una mica com a l'escai el plàstic, no? Oi que m'entens? Sí. O a la fòrmica, eh? Que semblava fusta i era una planxa de plàstic. És a dir, la gent sempre ha volgut tindre allò que no ha pogut tindre i s'ha conformat amb allò que podia pagar, no?
A partir d'aquests negocis, si tu fas un negoci que vens coses molt cares, dic, home, guanyaràs diner, però si et vols fer ric, tu vens coses que semblin cares, però que siguin accessibles, i veuràs com et forbes, no? Bé, però què va passar? Davant d'aquests milions de ventes el primer any, que es van tornar boges, pràcticament, va arribar la Segona Guerra Mundial. Clar, això va ser per on...
Brutal, sobretot per la pressió, perquè saps per què? Perquè el nàilon que es feia servir per les mitges es va anar a fer per aquegudes.
Abans, els precaigudes eren de seda, la roba era molt sutil. El nylon va ser, van dir, prou mitges, anem cap a... I fins i tot tendes de campanya, també. Què va passar? Que encara, amb la mancança i tot això, les mitges de seda encara es van tornar molt més cares, perquè eren les úniques que hi havia. I, bé, molta gent...
Hi havia senyores que arribaven a pintar-se les cames, pintar-se-les, com si portessin mitges. Sí, perquè la cama blanca, la cama, anem a dir, bueno, blanca, enteneu-me, la cama nua era sensació de gent, ja era una dona absolutament pobra, deixada. De fet, una de les coses que van inventar les mitges, aquestes mitges de veritat, és que van potenciar molt la depilació de les senyores.
de les cames, perquè abans les portaven amb mitjons o amb... no es veien i aleshores es deixaven els cabells llargs de les cames, no? Però clar, quan van sortir les mitxes, quedava horrible una mitja amb tot de pèls per allà, no? Aleshores ja va començar la depilació, va començar a depilar-se les cames i tot això. Després hi havia una cosa molt curiosa, les mitxes més cares tenien una costura darrere, però hi havia moltes senyores que es pintaven només amb una ratlla la costura, però no portaven mitxes.
És a dir, imagina la falera que va haver en aquella època que les senyores tenien que portar mitges, no? Bé, evidentment, la guerra va marcar molt el ritme d'aquesta prenda. Molts soldats americans portaven mitges, inclús per regalar a la gent les poquetes que quedaven, i era un intercanvi de m'han regalat unes mitges, tu, va. I anaven buscadíssimes, no?
L'any 1045, quan va acabar la guerra, Dupont va rellençar de nou les mitges, però no tenia les suficients perquè hi havia gastat molt de nàilon amb els paracaigudes i amb tot això. Saps que va haver els motins del nàilon?
És brutal, això. O sigui, l'any 45, la gent diu, s'ha acabat la llarra, volem tornar a tindre mitges de nylon, no hi havia per totes, i es van fotre uns pitodes, manifestacions. Això és una curiositat, no? O sigui, manifestar-se per les mitges, no? Bueno, feien cues interminables, hi havia baralles, fins i tot, quan hi havia mitges, allò... Se'ns recordeu aquelles imatges d'abans, que quan començaven les rebaixes la gent anava com bojos i agafaven un jersei, un de cada cantó, a veure què es la donava...
Les mitges es va passar exactament igual, es barallaven entre si, no? Després de Reis, era la imatge típica. Sí, però clar, podíem dir, home, realment va ser només una moda si passava tot això. No sé, eh? I, bueno, com eren un senyal d'estatus, de feminitat, eh? I tornar a la normalitat, és a dir... Saps jo què dius quan tens gana? Dius, si em fotria ara no sé què. Les senyores d'aquella època deien, hosti, jo pogués tornar a tindre unes mitges? Serà com una cosa desitjada. Igual que els texans s'ha moscat.
No, en una època que si tornaven a Rússia amb texans, bueno, es tornaven bojos. Sempre volem allò que no tenim. I quan no tenim, doncs mira, a vegades no... No tant, com era una companyia americana, i tot això, es van convertir, hi van haver dos símbols del que podia ser el somni americà.
Dos. Un era la Coca-Cola, que com sabeu tots els soldats portaven una Coca-Cola i la donaven, per entendre'ns, i el segon era el dels mitges. Era el somni americà, tu imagina't quina cosa més primària. En el fons, les mitges de nylon no era només una prenda de vestir, era una eina fins i tot ideològica, no? Per què? Perquè es va crear una necessitat i ara controlava la satisfacció de moltes persones, no?
Fins i tot feien anuncis, que avui en dia estarien prohibidíssims, perquè són absolutament...
com et diria, bueno, fora d'època, no? Que l'anunci de les mitges de nylon, que arribaven fins la cuixa, o sigui, no s'havia inventat el panty encara, eh? Arribaven fins la cuixa, els va inventar com una espècie de goma a la mitja que l'aguantava ja el que eren els gigacames, ja van perdre el seu furor, encara que els gigacames sempre s'han quedat com una cosa... Ara ja és una cosa com eròtica, pràcticament, no? Abans era una cosa quotidiana, portaven les senyores. Aquestes mitges de nylon simplement eren allò que...
se les posaven i es quedaven, per vincular el nylon amb la feminitat ideal d'aquella època, deien que era blanca, prima, dòcil, consumista. Això era la dona ideal en aquell moment. Imagina't, estaven totalment desfassats, i la gent es tornava boja. Avui el nylon està per tot arreu, no es pensi que només estan a les mitges, i són dels plàstics, perquè a la definitiva no deixa de ser un plàstic, eh?
molt utilitzat pel món, però pocs a pocs pensem que la història va començar amb unes mitxes que van ser un símbol de llibertat, d'opressió també, d'esig, i sobretot de modernitat per la mancança. Què més podem dir de les mitxes del nylon, les cellules i tot aquest xou?
si fem una miqueta d'història i de com van arribar, va ser un 15 de maig de 1940 que es van punçar a la venda. I què va passar? Les dones van comprar en quatre dies cinc milions de parells de mitges. En quatre dies, cinc milions...
Ja en diràs tu. I, a l'acabar l'any, ja n'hem d'agafar l'any, vendrà 64 milions de mitges en un any. 64 milions, eh? Es diu aviat, eh? Es diu molt ràpid, eh? El clac del 29 va vindre tot avall, sabeu que hi va haver aquella crisi tan profunda, i el glamour i tot això va donar pas a l'embruna, oi que sí? I, a partir d'aquí, què va passar?
Les dones van començar a retallar-se les fandilles, bàsicament perquè no hi havia tela. En lloc de fer-se aquelles fandilles que arribaven fins al peu, començaven ja a tallar-se-les. I què va passar? Van sortir unes milimitxes, que eren com uns mitjons, però que eren com una mitja. Hi havia menys nàilon, hi havia menys de tot, i les senyores semblava que portessin mitges, però en realitat portaven mitjons. Avui molta gent gran porta això encara. Són uns mitjons que semblen una mitja.
que arriben per sota el genoll. Bé, jo arribava sota el genoll perquè no podien pujar més amunt, però si pujava més amunt era més car. El món del retall estava de ple, no? Què va passar? Doncs que... Bé, al passar d'aquesta depressió i tot això, resulta que les mitges de seda, que eren les que encara es podien fer, eren intocables. Ja he dit que no podien...
No podien comprar-se, volien dir unes mitges de seda, també són cares. Bé, la mitja sempre ha tingut un... Com ho diria jo? Com un... No sé si dir la paraula, però un cert erotisme...
i una certa elegància. Una dona amb mitges queda molt elegant. Una mitja... Després ja han sortit les mitges negres, fins i tot canelades, s'han fotut de tot, no? Però les mitges color carn, per entendre'ns, primer que fan... De fet, totes les persones que surten... No, les persones. Bueno, sí que són persones. Totes les ballarines i tot això que surten a la televisió, totes porten mitges.
Per què? Perquè apreta més la cama, perquè fa un color més maco, etcètera, no? Bueno, la qüestió és, estem parlant d'això, què seria la Sofia Lorenz sense mitges, per exemple, no? O la Anne Bancow, o totes aquestes artistes sempre han posat el fet de... No hi ha pel·lícula dels anys 70-60 que alguna diva no es posés unes mitges en plan molt sexy, no? Bueno, no és que sigui sexy, però té aquell punt que diu, home, una dona mitja sempre queda bé, no?
La Sofia Loren all'hi era llimaniana, es veu clar, l'an van cràfor al graduado, fins i tot la portada al graduado es veu una mitja allà posant-se all d'Ursting Hoffman en cara de panoli mirant, no? És veritat, no? Al principis, l'any 60, més o menys, es va descobrir una cosa que va matar totalment el nylon i la mitja, que és la licra.
I si us fixeu ara, moltes, moltes, moltes dones, en lloc de portar mitxes, porten aquestes coses apretades una mica com l'Audrey Hempur. Sabeu que l'Audrey Hempur era uns leotardos, que ara es diuen leggings, no? Doncs el leggings ha matat la mitja. No obstant, les senyores, com volen anar elegants i són una mica clàssiques i tal, la mitja sempre la tenen, no? Bé, la veritat és que, i vam dir, home, les mitxes que feien que les cames fossin més...
més maques, no? I en aquelles èpoques més masclistes, com ara dir aquestes coses sona fatal, bueno, encara hi ha concursos de misses i tot això, no? Però es va dir, qui va ser la primera que va potenciar realment la mitja, des d'un punt de vista eròtic, que va sortir...
a mitja descoberta, i va revolucionar el cinema, i va fer que la mitja fos una prenda eròtica. I, a més a més, molt vinculada a la Segona Guerra Mundial. I va ser, deien que les millors cames de Hollywood en aquell moment, va ser la Lili Marlene, la Marlene Dietrich, que va fer una pel·lícula que es deia L'Àngel Azul, i que cantava això del Lili Marlene, que no sé si ho tenim. La podem escoltar, sí? Era en blanc i negre...
Es veia ella amb aquella cara que tenia la Dietrich amb les selles pintades. I una cara molt particular, eh? Bueno, sí, una cara tremenda, una tia molt dura. I la Maria Andetxa ensenyava les cuixes amb un barret de copa i cantava això de la Lili Marlène. Ens ponem a la Segona Guerra Mundial.
Aquí la Marlène ensenyava la cuixa, anava amb lliguero per això.
I no s'havia inventat la Ligra, encara. Bueno, si s'havia inventat, però ella portava, evidentment, com una gran actriu. Mitjàs de seda, no? Però va ser superada, aquesta dona, per una... Perquè sempre hi ha hagut allò de quines cames que té, no? Quines cames, unes cames maques, que tal i que qual... Doncs resulta que hi havia una ballarina, que s'he deia Sitxarisse, Sitxarisse, que fins i tot l'any 94 li van donar un premi d'aquí, a la Concha de Yoro, al Festival de Sant Sebastián,
perquè era una ballarina extraordinària. Vostès la coneixeran, bàsicament, per la pel·lícula Cantando bajo la lluvia, que hi ha un moment que el Jim Kelly va amb una ballarina que va amb un tratxa verd i veuran que té unes cames de dos metres, aquella dona. Però aquelles cames i aquelles mitges de licra, aquelles cames van ser considerades les millors cames de...
De senyora, de Hollywood i tal. Per què? Perquè els fabricants de mitges feien el concurs de quines cames eren les més maques. I per posar referents van utilitzar això des de la Marlien de Tritsch al seu dia. Ui, que et reclamen, eh? Sí, bueno, és igual. La Marlien de Tritsch i la Sitgerissa. Aquesta senyora, que feia musicals i tot això...
Era una dona que ballava molt bé el Gin Kelly, estava absolutament enamorat d'ella des del punt de vista professional.
Aleshores, ella va ballar amb el Fred Astaire i amb el Ginknelli. I va ser la gran diferència. Esta senyora va dir exactament quines eren les diferències entre el Ginknelli i el Fred Astaire, perquè sempre hi havia aquella pugna entre qui és millor, el Fred Astaire o el Ginknelli. Deien que el Fred Astaire, bàsicament, era un tio molt elegant, era com una palmera que es bellugava, i el Ginknelli era molt més atlètic, potser més viril, no tan elegant, però més...
Com més, sí, més modern, més atlètic. I jo va dir que els dos eren molt diferents, però que hi havia una diferència important en el moment de fer cine. Que Alfred Ester es dedicava... Mig minutet. Sí, a la coreografia, i el Gin Kelly ja buscava les situacions de càmera.
Hem parlat una miqueta de les mitxes i hi havia un anunci que deia Marie Claire, Marie Claire, un panty per a cada mujer, però del panty parlarem un altre dia. Molt bé. Xavi García, moltes gràcies. A vosaltres. Bon cap de setmana. Igualment. Adéu-siau. Adéu-siau. 10 minuts i les 12 del migdia.
Héctor Zacarias, bon dia i bona hora. Bon dia, com va això? Molt bé. Disposats a escoltar la teva proposta d'avui per fer aquesta excursió just ja abans de Nadal i de Sant Esteve. I et volíem preguntar d'entrada, com sempre fem, què ens proposes avui? Mira, si te'n recordes, la setmana passada vam proposar al Santuari de Buscal, allà a la Urgell. I, esclar, com em sol passar, després se'n van acudir unes quantes sortides més allà. Al mateix entorn, eh? Sí, a la Urgell. Ostres, el poble abandonat de la Freita, que és un entorn...
Esfereïdor, o sigui, una cosa fantasmagòrica, molt guapo, molt guapo. El camí vell, bueno, el camí fins a Sant Joan de l'Ern B. Sí. Bueno, uns quants llocs. I bé, he pensat que podíem repetir comarca. Avui seguirem un dels camins antics de la Seu a Andorra.
I t'ho remanarí de la mà del pont d'Arcalís, eh? Exacte. Doncs vinga. Arribarem a Andorra, per tant... Ens hi quedarem ben a prop. A la frontera. Sí, mira, a Encerall, que és a tocar. Després d'Encerall ve la Farga de Moles, que són quatre cases. Tot és del mateix municipi, però vaja, ben a prop d'Andorra. Molt bé.
Suposo que el paisatge deu tenir atractiu que correspon a aquesta zona del Pirineu, però a més d'això, què hi ha a Encerall? El nostre objectiu d'avui és s'encerni a Tavernules, o més aviat el que en queda. Però si et sembla, comencem pel començament, no? Entesos. Per on comencem, doncs? Podríem començar des de la seu mateix, que no està malament, eh? Sí, perquè llavors pots començar des del parc del Valira i veure aquell claustre que va fer el Racionero, que és molt curiós, però nosaltres ens estalviarem un tosset de camí,
Un quilòmetre abans de la Seu, o sigui, venim des de la Ribera d'Urgellet i tot, és a dir, venim des de Pons, com si hi haguéssim. Un quilòmetre abans hi ha aquella rotonda que porta cap a Castellciutat. Bé, doncs, a l'altra banda de la rotonda hi ha un camí, una carretereta que posa la Torre de Solsona. Jo crec que podríem aparcar aquí.
Podríem buscar un lloc, o bé a prop de la Torre de Solsona, o bé ben bé al sortir. Per què? Per pujar a la Torre de Solsona i després seguir el nostre camí cap a Sant Cerni. És interessant aquesta torre? Molt, molt. És en un turó, com se suposa que ha de ser una torre. I és una de les defenses de la seu. És a dir, hi ha el castell de la ciutat, Castell Ciutat, hi havia aquesta torre. I, diem, la seu quedava protegida amb la torre tota la vall del Segre i...
i després hi havia encara una altra torre que protegia la vall de la Valira, en fi, que és una defensa ja d'origen medieval. De fet, encara el 1714 va tenir un paper en la defensa de la seu, i actualment val la pena dir-ne, per això, per la qüestió històrica i també per les vistes, perquè, clar, veus la seu, veus el cadí al fons, veus tot el segre que ve de la Cerdanya, en fi, que està molt bé. Bé, i d'aquí cap on anirem? Mira, visitem la torre, que són des d'aquí a la rotonda...
Deu haver-hi 400 metres. Recules, hi ha una altra pista, que l'agafem, de seguida trobarem un senyal, vull dir que no hi ha pèrdua, però tot això ja ho sabeu, un mapa, un equiloc, un prospecte de l'oficina de turisme... I aleshores, bé, deixem aquesta pista, deia...
Vull dir, perdó, baixem de la torre, agafem la pista que havíem deixat primer i seguim en direcció nord. Cap a Andorra? Sí, anirem a buscar la Valira, que és el riu que baixa d'Andorra i que s'ajunta amb el Segre a la Seula. La Valira és un d'aquests rius que es diuen en femení, en català que n'hi ha uns quants. Mira la Valira, la Tet...
la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribaursana, la Noguera de Vallferrera, la Noguera de Tor, després l'Avança, la Muga, n'hi ha uns quants. I s'han de dir en femení. I de vegades algun locutor de ràdio, no aquí, evidentment, s'equivoca i diu, no ho sé, el Muga. No, no és el Muga. És la Muga. Igual que és el Llobregat, doncs allò és la Muga. Bé, doncs això, la Valira, que és el riu que baixa d'Andorra i que s'ajunta amb el C. S'ha de fer aquest matís geogràfic. No puc fer ni res, no me'n puc estar.
Passarem per les ruïnes de Sant Esteve del Pont, que és una exés romànica a uns centenars de metres del riu. Es diu Sant Esteve del Pont perquè hi havia hagut un pont que ara no existeix, però clar, hi havia sigut. Només queda res, una part petita de la capçalera. Seguim amunt i anirem a buscar això, la valira. Tota l'estona anirem pel costat de la valira, més o menys a prop del riu, segons el tram de camí. És molt planer,
és molt agradable, veurem al Bos de Ribera, vellaners, boixos, clops, que són els pollancres, però ja en diuen així, camps de Conreu, i en fi, les muntanyes a banda i banda de la Valira, aquelles muntanyes que quan vas per carretera, diguem-ne cap a Andorra, veus ben dretes pel costat. Al cap d'una hora, més o menys, arribem a Encerall. Molt bé.
Quin nom més guapo, no? Sí, sí, és un topònim d'aquests... En Sarall. Sí, en Sarall, en Sovell, Aristote, aquests noms, són guapos, aquests noms. Sí. I és un d'aquests topònims d'origen prerromà del Pirineu, d'origen basc, en diuen. En Sarall, a més, és un poble ben bonic, molt restaurat, perquè hi ha molta segona residència. L'última vegada que hi vaig passar també em va semblar que hi havia molt portuguès, no?
però ja saps que tenen aquest problema amb l'habitatge a Andorra, i baixen cap a la seva... Sí, perquè a Andorra tenim bastanta població portuguesa. Sí, sí, abans deien que la segona ciutat de Portugal era París, jo crec que ara no, jo crec que és Andorra a la vella, la segona ciutat de Portugal. Però bé, el poble està bé, i et permet fer-te la idea de com eren els pobles del Pirineu, i falta el detall aquell de la pudor de caca de vaca que hi havia abans, però clar, d'això no en queda...
Bé, creuem el poble i de seguida arribem a la nostra destinació d'avui, que és Sant Cerni de Tabèrnoles. Que és una església? Sí. De fet, és el que queda d'una església que va ser enorme i que va ser importantíssima. El monestir de Sant Cerni va ser un dels més importants de l'Adamitjana.
molt important, amb possessions que arribaven a la Ribagorça, per una banda, a la Noguera, a la Cerdanya, a Sant Llorenç de Moruns, per exemple, al Solsonès també va ser una fundació de Sant Cerni de Tavernoles, per descomptat Andorra, en fi, era un monestir molt important. Un senyor monestir havia de tenir una senyora d'Església i, a part, era un monestir molt ric. El nom, Sant Cerni, sense adornir, és fàcil, però després hi ha Tavernoles. Sembla que era per unes...
tavernes petites que hi havia al camí d'Andorra, i que allà és on es va establir aquest monestir. Per tant, era un lloc de pas, un lloc de pas pels viatgers, que hi deixaven diners, també. I ara, actualment, què en queda d'aquest monestir? Del monestir, algunes restes de fonaments, també hi ha algunes pedres que encara tenen taforada...
entreforades en alguna casa als voltants, i la capçalera de l'església. Però la capçalera de l'església és impressionant, és enorme. O sigui, pensa que només la capçalera, perquè ens entenguem, el creuer, el transepte, és a dir, la nau perpendicular a la nau principal, només allò és el que s'ha fet servir tradicionalment com a església des del segle XXI.
ben bé 16-17, vull dir que era una cosa molt gran. Deia, només a capçalera, que és molt interessant, si us agrada o us interessa el romani, que és una visita obligada. Per què? En primer lloc, per una curiositat, una curiositat. Sant Cerni és una església occidentalitzada.
És a dir, mira cap a l'oest i no cap a l'est, com la immensa majoria d'esgrésies romàniques. I en segon lloc? En segon lloc, perquè la capçalera és una meravella. Hi ha tres abscis en creu, però l'abscis central, per dins, es multiplica en tres. És a dir, hi ha una multiplicació d'abscis, que té el seu valor simbòlic referit a la Trinitat. I a part, cada punta de la capçalera,
del transepte, del creuer, també té un abscis. Per tant, hi ha un joc de volums molt interessant, molt espectacular, que es veu des de fora de l'església. També hi ha una torre entre l'abcis central i un dels creuers. És molt bonic. Per tant, un dia més que parlem d'esglésies i d'entorns bucòlics, sense que sortim-ho sense cintos? No.
Això ho tenies preguit? Sí, home, i tant. No posarem poema de mossèn Cinto avui, però sembla que Verdaguer, el 1889, en una de les seves excursions pel Pirineu, va passar per aquí, per Sant Cerni, i va fer un elogi dels capitells que quedaven del claustre. Actualment està desaparegut el claustre.
Vist amb la distància, no sabem si va ser bona idea, perquè l'any següent el rector va vendre els capitells a un col·leccionista americà, aquell col·leccionista que va fer el Palau de Maricel a Sitges, i d'aquí cap als Estats Units. Per tant, on són els capitells de Sant Cernia? Els cloisters. Podria ser els cloisters. Cloisters de New York? Sí, cloisters de Nova York. A Boston també n'hi ha... A Boston, per exemple, hi ha els frescos de mur...
No ho sé, no sé exactament a qui és vosaltres, però allà als Estats Units. Ho trobareu a Massachusetts o a... Sí, o a Nova York. Bé, anoteu-vos, per tant, Sant Cerni de Tavernos. Sí, aneu-hi, de debò. Ah, el camí de tornada és pel mateix lloc. Perfecte. Héctor Zacarias, moltes gràcies. Bon cap de setmana, bon Nadal. Bon Nadal, exacte. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Fins ara.
Doncs ho deixem aquí. Fins aquí el bon dia i bona hora d'aquest divendres 19 de desembre. Us hem acompanyat l'Eli Arcona, el Roger Toset, la Sílvia Artés i l'Oriol Romeu. Ara la Sílvia justament entra amb l'informatiu Molins Arreia al Dia amb tot el que va donar de sí al ple d'ahir. Tenim el Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla. Tenim la remissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual amb la conversa que va mantenir amb el Daniel Anglès parlant de Germans de Sang.
I aquesta tarda, l'última volta, recordeu, a les 5, a les 4, perdona, parlant d'esports. I després, avui tenim reemissió dels divendres faves tendres, no tenim el directe, però sí, la resta de la programació pròpia d'aquesta casa per avui dissabte i diumenge. Bon cap de setmana, fins dilluns a les 8. Són les 12.
Molins de Rei al dia. Resum de la setmana amb Sílvia Artest.