Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És divendres, 14 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició, la darrera ja d'aquesta setmana del Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. L'equip d'aquest programa, avui Roger Toset, Eli Arjona, Oriol Romeu i tots els col·laboradors i col·laboradores que el faran possible. Mireu, ara mateix, 16 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora.
Temperatura més que agradable. Cel ben entranyinat i el terremoll de la humitat a aquesta hora del matí, d'un matí que es presenta incert meteorològicament. Parlant, i en parlarem valgui la redundància de seguida, amb el Jordi Miralles, el nostre meteoròleg.
a la informació de servei que actualitzarem de seguida justament aquesta primera part del programa, aquesta primera hora més informativa on també repassarem l'actualitat local, l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. A dos quarts de nou anirem cap al mercat municipal perquè allà...
Volem parlar d'una nova campanya que han engegat, no és nova en el sentit que ja s'ha fet altres anys, i la coneixereu perquè és la tòmbola del mercat. En parlarem amb el Xavier Sadurní, que és el president de l'Associació de Venedors del Mercat Municipal, una tòmbola que ha començat aquesta setmana.
el passat dimarts i s'allargarà fins al dia 22 de novembre per tant tota la setmana que ve encara amb aquesta tòmbola del mercat en parlarem a dos quarts de nou aquesta primera hora on escoltarem també l'apunt del dia amb l'Àngel Rutia farem un repàs a la programació de la ràdio nostra a la programació televisiva i després evidentment escoltarem avui és divendres el Xavi Soler
amb el seu espai, tal dia com avui, un videojoc, on repassem efemèrides del món dels videojocs amb el Xavi PCX, més conegut a les xarxes, que li agrada que li diem així. Doncs, Xavi PCX, el saludarem abans d'arribar a les 9. Després de les notícies de les 9...
La cançó del dia, que ens tria la Sandra Tangerina, i immediatament després la tertúlia amb els Miquels. Avui esperem l'estudi de la ràdio nostra. En principi, l'equip al complet, tot i que no ho tinc clar del 100%, Miquel Canut, Miquel Casas, Miquel Païssa, Miquel Díaz, Miquel Vallès i Miquel Vinyes.
A partir de les 10, per tant, a l'equador del programa, tindrem l'espai polític del dia. Preguntes a Ara Molins, amb el regidor portaveu d'aquesta formació, que és en Ramon Sánchez. Després tenim l'espai Fragments, amb la Mònica Mas Rubió, que avui estrenem novel·la. Ja sabeu que dediquem dos divendres a fer...
un tastet d'una novel·la que ens seria la Mònica, i a partir d'aquí, si us ha agradat la novel·la, animar-vos a llegir-la al complet. Però, en tot cas, avui, nova novel·la que ens setem a partir de dos quarts d'onze. A tres quarts d'onze seguirem repassant les grans dones de la història. A partir d'aquest llibre, 100 grans dones de la història, de la Maria Àngels Cabré, avui la Judit Herrera ens porta...
l'Helena Jordi i l'Àngela Graupera. Si voleu conèixer més a fons el perfil biogràfic d'aquestes dues dones, en parlarem a partir de 3 quarts d'11. I a partir de les 11, última hora del programa, hem convidat també uns bons amics...
del Bon Dia i Bon Hora, que és la cooperativa Aplaer. Perquè us dèiem fa unes setmanes que el Molí Jova ha ampliat el servei d'assessories. Ja, doncs, durant el mes d'octubre s'hi va ensumar, per exemple, l'assessoria d'efectivitat i sexualitat, que és de la qual us volem parlar, però també hi ha l'assessoria d'orientació acadèmica, l'assessoria d'orientació laboral i també
l'assessoria de mobilitat internacional. Fa també algunes setmanes que esteu escoltant precisament algunes falques relacionades amb aquesta assessoria d'efectivitat i sexualitat adreçada a adolescents i joves de 12 a 30 anys que es fa els dimecres concretament primer i tercer dimecres de cada mes de 5 de la tarda a 8 del vespre. Tot el que cal saber ho explicarem a partir de les 11 amb l'Helena Llorenç
Barba, que és la responsable de la cooperativa Plaer, juntament amb el seu soci el Pau Peralta. Però avui ens acompanyarà l'Helena després de les notícies de les 11. A dos quarts de 12, qui ens acompanyarà serà el Xavi Garcia. Amb el seu espai, te'n recordes per abocar coses del passat?
I a la recta final del programa, l'Hèctor Zacarias, amb el seu espai Camins, és a dir, proposta d'excursió de ruta per aquest cap de setmana. Avui ens portarà cap al Solsonès, amb una excursió prou atractiva, com sempre, com totes les que ens prepara l'Hèctor, i ens portarà a veure la mola de l'Hort, a la vall de l'Hort.
Tot això fins les 12 del migdia. A les 12 avui no us podem oferir l'informatiu Molins de Rei al dia, però sí, a partir de dos quarts d'una la cita amb el Pau Moratalla i el seu programa Parlem de Còmics fins la una, i d'una a dues la remissió del programa Tot Teatre amb el Dani Pasqual, com és habitual, per completar aquest matí de divendres i connectar ja amb la xarxa i escoltar les notícies en xarxa i la resta de programació
per avui, divendres 14 de novembre. Doncs comencem sense més prèmbols, el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts. Ordenem tot plegat i anem actualitzant d'entrada la informació de servei.
El primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Ens interessa especialment per avui divendres, però pel cap de setmana que tenim a tocar. Dèiem una temperatura ara mateix de 16 graus a l'exterior de l'emissora i el cel ben entranyinat. Anem a saludar el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia.
Hola Oriol, bon dia. Les temperatures han pujat amb vent molt sol que tenim en aquests moments respecte a dies anteriors i les properes jornades seran jornades de creuament de núvols i també d'algunes pluges. De moment, aquest matí tindrem cada vegada més núvols i no descartem a partir de migdia, migmatí, migdia, algun ruixat aquí a molents darrer. I no seran pluges aèri importants però ens poden afectar en qualsevol moment del dia, sobretot a partir de migmatí, migdia i al llarg de la tarda. Les temperatures màximes avui un pèl més curtes però molta fred no en farà.
De càrrec a dissabte, al matí, tindrem nuvolositat variable, clarianes, a la tarda augmentarà més la nuvolositat i serà la nit de dissabte, diumenge, que amb l'arribada d'un nou front tindrem altra vegada ruixats aquí a Molins de Rei. Diumenge ja haurà passat i, per tant, diumenge parlarem altra vegada de nuvolositat variable i de temperatures que, tot i baixar una mica, encara no seran les normals per l'època de l'any. Les temperatures començaran a baixar de forma important, sobretot a partir de dimarts de la setmana que ve.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Jordi. A les 8 del matí, 8 minuts, anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica, com sempre, l'Eduard Baciana. Com ho tenim això, Eduard? Bon dia.
Bon dia, s'ha reobert la circulació a l'AP7 a l'Hospitalet de l'Infant i també a Montroig del Camp, però encara hi ha un carril tallat en sentit nord i s'ha reobert el tall a la Nacional 2 entre Garrigues i Puntós, però es manté a la Nacional 141 a Bosost, en Lleida, a causa de la caiguda d'arbres. També un accident a la C32 a Gavà deixa un carril obert en sentit de Barcelona i per altra banda hi ha cues de fins a 8 quilòmetres en sentit Barcelona a l'A2 entre Pallais i Sant Joan d'Espí, a les 6 quilòmetres a la P23 del Papiol fins a Sant Feliu,
i 6 quilòmetres a la C58 entre Terrassa i Sant Quirxa. També hi ha l'antitud a la C32 de Vilavacans a Sant Boi i des de Cornellà. Pel que fa a les rondes de Barcelona hi ha les retencions habituals a les dues vies en Sant Llobregat des de Sant Adrià i des de Santa Coloma. I això és tot des del RAC. Bon dia.
Molt bé, gràcies i molt bon dia, Eduard, que vagi bé la jornada. Dir-vos també que des de la T-Mobilitat ens informen que la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat, amb dada actualitzada de fa ben poca estona. Confiem que es mantingui així durant la jornada. I el que fem ara és saludar el Francesc Rueda,
amb una nova oferta de feina que ens comparteix en aquests moments. Què tal, Francesc? Quina oferta ens destaques avui divendres, sisplau? Bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Molins de Rei. Ens demanen un delineant d'instal·lacions d'edificació.
Busca una persona per treballar el jornal de partida, 40 hores setmanals, de dilluns a dijous, de 8 a 5.30 i els divendres de 8 a 12.30, amb un horari flexible i possibilitats de teletreball. El contracte seria indefinit, amb un període de prova, el salari estaria entre els 18.000 i 20.000 euros bruts anuals i les tasques a les pròpies d'un delineant d'instal·lacions d'edificació.
delineació de projectes, d'instal·lacions i construccions. Imprescindible coneixements de programes específics com AutoCAD i Revit, domini d'office i coneixements d'eines de càlcul i es busca una persona amb capacitat de treball individual i en equip, organitzada, responsable i proactiva. Es valoraran també coneixements adicionals en BIM i programes de modelatge.
A nivell de requisits, experiència mínima de 3 anys en feina similar, català i castellà, anglès un B2, intermitxal, coneixements de disseny gràfic a nivell ufimàtic i informàtic i d'ufimàtica i a nivell d'estudis un FP2 o grau superior de delinear o similar.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Francesc, per la informació. Informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat i a aquesta hora del matí us informem que no tenim constància de cap defunció, de manera que completarem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de guàrdia per avui i aquest cap de setmana.
Avui, divendres, dia 14 de novembre, la farmàcia de Guàrdia és la Brun, que es troba al carrer Puigcerdà, número 53, al barri Bona Vista, al Mas. Demà, dissabte, dia 15, és la farmàcia Xuclar, del carrer Major, número 100. I el diumenge, dia 16, com cada diumenge i festiu, és la farmàcia Espinet, que es troba al carrer Menéndez Pelayo, número 36, al barri del Canal.
a tocar del Parc de la Mariona. En tots els casos, recordeu que l'horari del servei de guàrdia sempre és de les 9 del matí fins a les 10 de la nit. A partir de les 10, si és del tot necessari aquest servei, us haureu de desplaçar a les farmàcies de guàrdia de les poblacions veïnes, que sí que obren tota la nit. És el cas, per exemple, de Sant Vicenç, els Horts o bé de Sant Andreu de la Barca.
Continuem dos minuts i mig i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. Aquesta setmana us hem explicat que han començat ja les primeres actuacions que culminaran amb la construcció del nou poliesportiu al Pont de la Cadena. En concret, han començat les obres d'adequació per fer una zona d'aparcament públic...
a la zona del carrer Primer de Maig per compensar les places que es perdran davant de l'escola Pont de la Cadena. S'està condicionant la parcel·la situada al carrer del Pla, cantonada amb el carrer Primer de Maig. Es pavimentarà i es col·locarà il·luminació i senyalització.
que costarà aproximadament uns 140.000 euros i que estarà enllestida la primera quinzena del mes de gener. I és que abans de fer l'obra del nou poliesportiu, s'han de fer actuacions prèvies a habilitar aquesta zona d'aparcament, com dèiem, al carrer Primer de Maig.
A l'aparcament que hi ha ara davant de l'escola s'hi ha de construir una carpa que farà de gimnàs de l'alumnat del centre mentre s'estigui fent les obres i també s'ha d'enderrocar l'edifici del gimnàs de l'escola, cosa que es farà aprofitant les vacances, el període de vacances escolars de Nadal. La previsió és que després justament d'aquest període, el dia 8 de gener, quan l'alumnat torni al centre, ja estigui enderrocat el gimnàs i hi hagi aquesta carpa instal·lada.
Ens ho explicava ahir i ens ho concretava l'alcalde Txaipà de l'Espai de Preguntes a l'alcalde. La CARPA hauria d'estar instal·lada i això és el que estem fent perquè l'escola i l'activitat docent de l'escola no es vegi afectada. I per tant vol dir que ells acabaran el dia 19 de desembre, el primer trimestre escolar, amb unes condicions de normalitat com han tingut ara i quan
Tornin el dia 8 de gener, han de tenir el gimnàs ja enderrocat, per tant, els treballs més feixucs de demolició del gimnàs no els han de patir i han de tenir ja la carpa preparada perquè no es vegi alterada la seva activitat esportiva cap dia.
Paraules de l'alcalde Xavi Pazahir a l'espai de preguntes a l'alcalde parlant d'aquesta construcció del nou poliesportiu del Pont de la Cadena, que recordeu té un cost total d'uns 4,2 milions d'euros i la intenció és tenir-ho enllestit, que entra en servei la temporada 27-28.
I quan són un quart de nou del matí us expliquem que demà es farà la primera fira animalista de Molins de Reí per promoure el respecte i el benestar animal. L'organitzen des del centre B-Terapia de la plaça Joan Vallès i Vilà i la botiga Terra Viva de la plaça de l'Ajuntament. Es farà durant tot el dia a partir de les 10 demà.
i oferir activitats per totes les edats. Donar visibilitat al benestar animal i fomentar la consciència i el respecte cap als animals són els principals objectius d'aquesta primera fira animalista. Durant tot el dia a la plaça del Palau hi haurà diverses associacions per donar a conèixer la seva tasca i també, per exemple, fomentar i impulsar l'adopció responsable.
Començarà a les 10 del matí i s'allargarà fins a les 7 de la tarda. I la Maria Jesús García, del Centre B Teràpia, ens destacava la importància, per exemple, d'adressar-se sobretot al públic jove.
Uno de los objetivos principales era involucrar a los más jóvenes, a los niños, porque creemos tanto Beth como yo que son el futuro D, ¿no? Y que una infancia con una conciencia del bienestar animal y del respeto, pues es súper importante. Entonces, por eso...
Ahí dentro de la feria también habrá un espacio para ellos. Y otra cosa importante es dar visibilidad al duelo y el acompañamiento de los animales, que poco se habla.
Doncs era la Maria García, que és membre del Centre B-Terapia, responsable a Baja, que juntament amb la botiga Terra Viva organitza endemà, a partir de les 10 del matí, aquesta primera fira animalista a la plaça del Palau. I fent un apunt d'esports, parlem, encara del cap de setmana passat, dels resultats desiguals dels equips sènior del club d'enbol. El sènior masculí va guanyar l'última jornada de Lliga i continuant líders, i el sènior femení va perdre contra el Vilamajor,
I, a més, tenen un partit complicat aquest cap de setmana. Ens feia un petit resum el David Martínez, que és el president del Club Ambol Molins. El senyor masculí acaba guanyant una ultrasegona a Igualada, el que fa que ens posem líders, o sigui que tot va ser rodó, no? Amb les noies perdem el camp del Vila Major. El Vila Major també és un equip de la part alta, amb opcions per intentar pujar...
i a final dèiem que les coses s'estan treballant bé. I sí, aquest cap de setmana sí que tenim un partit compilat a casa, diumenge a la nit, a la Sínia, més a més fora de la nostra pista habitual. Doncs justament mirant cap a aquest cap de setmana, el senyor masculí juga a casa al Polisportiu Municipal a les 7 de la tarda, dissabte, contra l'Espanyol de Sant Andreu, i el femení juga a casa, com deia ara, però a la pista de la Sínia.
contra les líders, les franqueses, el diumenge al vespre. I apuntar també que el diumenge 23 de novembre faran, com és habitual, el torneig d'envol solidari en el marc de la festa Posa't la Gorra, i que el dia 30, que justament és el dia de la festa Posa't la Gorra, donen a terme la presentació oficial dels equips del club d'aquesta temporada. Passen 3 minuts d'un quart de nou.
Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Avui tenim la sessió de Cloent de Jap de la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei. Ha passat volant. Això serà el vespre, però abans tenim sessió per escoles amb la projecció d'Anzo, el gat fantasma. Una pel·lícula del 2024, versió en català, que es podrà veure a les 10 del matí a la pel·li. A les 5 de la tarda, la sessió Terror Jove, tenim Cossetxa Sangrienta,
A les 7, una pel·lícula índia que porta per nom Brahma i Guam. I la sessió de Cluenda, es podrà veure el curtmetratge Confession i la pel·lícula La Freqüència Kirlian. Serà a partir de les 10 de la nit i amb això es tancaria el festival, tot i que, evidentment, demà encara queda. Per exemple, a les 12 del migdia, la xerrada per parlar del terror manga, a les 5 una xerrada per parlar del J-horror jugable,
I a les 7 de la tarda, demà, a la plaça Mercè Rodoreda, just on vam fer el programa el dilluns, hi ha un concert pre-marató amb Tibó City. I la marató de les 12 hores, que serà a partir de dos quarts de vuit del matí, del vespre, perdoneu, demà a partir de dos quarts de vuit del vespre, amb les pel·lícules Here Will Be Done,
Dream Easter, Flash, una pel·lícula sorpresa, Death Stalker i Hall de Ford. Aquestes són les pel·lícules... Les coneixeu, no? Doncs mireu, aquestes són les pel·lícules programades per les 12 hores. Això demà a partir de dos quarts d'avui del vespre. Més coses avui, com va sortir ahir a l'espai de preguntes a l'alcalde.
La joventut socialista de Catalunya, de Molins de Reis, es presenta, es constitueix, vaja, a partir de dos quarts de set de la tarda, al local del Partit dels Socialistes de Catalunya, al carrer Poeta Mateu Genés. Això és avui, a dos quarts de set, constitució de l'agrupació
Joventut Socialista de Catalunya de Molins de Rei. Pel cap de setmana, recordeu que tenim aquesta primera fita animalista, que a Impuls segueix presentant sala 42, identitat, moralitat i indolència. Aquest cap de setmana, dia 14, avui i 15, a les 8 del vespre, avui i demà,
el local que tenen a l'espai d'entitats Collserola i ja no quedaven entrades en principi. Dir-vos també que el SEM, la secció de Medi Ambient, organitza aquesta sortida el diumenge tot el dia per visitar Fagedes i la font de la Tosca a Vallfogona de Ripollès.
La tardor, explica el Marià, que és el millor moment per fer banys de bosc, i aquesta és una bona oportunitat. És un itinerari de tot el dia, per tant, hi haurà dinar de Carmanyola, i si voleu més informació, avui podeu adreçar-vos al CEM de 2.47 a 2.45 del vespre. La sortida és diumenge. Diumenge que tenim el Miquel Àngel Cordero amb el seu alter ego de Return of Dry Martino a la Trasca Trusca,
acompanyat del Pol Homedes, la trompeta del Santi de la Rubia, el Sexo Tenor i el Toni Pagès a la bateria i l'Octapat. És a les 7 de la tarda i encara quedava alguna entrada que podeu adquirir a través de daltabaix.cat. Si preferiu teatre, recordeu que tenim també el Foment Cultural i Artístic.
L'obra dirigida pel Paco Mir, adaptada i dirigida pel Paco Mir, integrant del Tricica, com bé sabeu, El perro de l'Hortelano, un text original de Lope de Vega, un clàssic del segle XVII que ha estat revisitat.
i en aquest cas ja fa temps que està girant, com ens explicava el dimecres el mateix Paco Mir. El Perro de l'Hortelano el podeu veure a les 6 de la tarda aquest diumenge al Foment Cultural i Artístic. I més coses que repassem, simplement dir-vos que ha començat també aquesta setmana la tòmbola del Mercat Municipal.
En parlarem de seguida amb el Xavier Sadurní, que és el president de l'Associació de Venedors del Mercat. Va començar el passat dimarts i s'allargarà fins al dia 22 de novembre. Vine al mercat, sempre hi guanyes. Doncs el Xavier ens ho explicarà d'aquí una estona, així com també, us recordo, que parlarem de l'assessoria d'efectivitat i sexualitat que ofereix també des de l'equipament del Bolí Jove, avui a les 11, amb la cooperativa Aplaè.
Continuem. Ens queden ara mateix set minuts per arribar a dos quarts de nou. Anem a ampliar el focus, anem a la informació general. Primer, començant repassant els titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. L'advocat general de la Unió Europea avala que s'amnisti, malversació i terrorisme, ho diu el periòdico.
A la seva portada, les conclusions no vinculants són l'últim pas prèvi a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El lletrat qüestiona algunes disposicions de la llei, però considera que es va redactar en un context real de reconciliació política i social. Puigdemont i Junqueras exigeixen que la norma s'apliqui el més aviat possible. Entrevisten en exclusiu a Marcus Haub, CEO de Seat i Cupra. Tenim Seat per una bona estona, diu...
i París recorda les seves víctimes, una cerimònia d'estat ret homenatge als 132 morts i més de 350 ferits en els atemptats yihadistes el 13 de novembre del 2015. També parlen de Sánchez, que confia a driblar el no a tot de Junts després del seu veto al pla del PP per les nuclears, i el Sabadell obté un benefici rècord de 1.390 milions fins al setembre. També l'àrea metropolitana de Barcelona prepara un nou model de gestió del servei de bus, i el Taraz atropella Mussetti...
a Turí i tancarà el 2025 com a número 1. A la Vanguardia, nou pas de la justícia europea a favor de l'amnistia. L'advocat general del Tejue avala els aspectes fonamentals de la llei, però falten resolucions del Tribunal Constitucional perquè Puigdemont pugui tornar. En fotografia de portada, les víctimes del Bataclan contra l'extremisme
Es refereixen a París i la grip aviària obliga Espanya a confinar tots els ocells de corral. El risc de contagi a humans és baix, però la mesura per evitar que el virus s'expandeixi augmentarà el preu dels ous i del pollastre. El consum de gambes per Nadal perilla per la rigidesa de la Unió Europea i el futur del fiscal general en mans del Suprem, un cop acabat el judici.
També entrevisten a Marga Proens, presidenta de les Balears. El finançament ha de respectar el principi d'ordinalitat, diuen. També, ho explicarem els digitals, expedien a Google per relegar als mitjans i a Alemanya 2.600 euros mensuals per fer la mili.
Passem a la portada del diari Ara. L'advocat general de la Unió Europea avala la llei d'amnistia. El lletrat del TJUE situa la normativa en un context real de reconciliació política i també social, espilmant a planar l'aplicació de la norma al negar que vagi en contra dels interessos financers de la Unió Europea. També gairebé 800.000 persones es van establir a Catalunya entre el 2021 i el 2021.
I el 2023, Ifermed diu que a Madrid s'han quedat els diners del corredor mediterrani. També llegim al diari Ara que el Cidoni treu el seu primer àlbum cantat íntegrament en català i la relació entre Messi i Laporta continua sent inexistent. I articles d'Aranza Ferrer, periodista, a la pàgina 40 i de Carles Mundó, advocat i exconseller de justícia.
a la pàgina 26. I, per últim, el que farem és repassar la portada del diari El Punt Avui, que parla avui de l'humor gràfic en temps de guerra. El Manac redescobreix les caricatures que el català Mario Armengol va crear per la propaganda britànica durant la Segona Guerra Mundial, un dossier de Vázquez.
Europa plana l'amnistia, l'advocat general del Tejué desmunta les principals tesis del Suprem per no aplicar-la, i a Crònica de Jordi Bordes, la profunditat d'en Pou i de Guillem Vidal, l'OBC fent equip a Alemanya. També a punt esportiu, Xavi Pasqual torna al Barça per revifar el bàsquet i entrevista Nassidoni, el grup de música que diu que tenien el desig de portar alguna cosa a la defensa del català.
Continuem, ens queden ara mateix tres minuts per arribar a dos quarts de nou del matí, de seguida parlem del mercat municipal, però abans, diaris digitals.
A Nació Digital li llegim que Brussel·les investiga Google per paralitzar els continguts dels mitjans de comunicació. El gegant tecnològic podria rebre multes de fins al 20% de la seva facturació. És un inici d'una investigació a Google per discriminar continguts de mitjans de comunicació als resultats de cerca. Pràctica que viola la llei de mercats digitals en cas de confirmar-se exposaria la companyia a una multa milionària. Mira, en tres línies ja ha baixat la multa al 10% de la facturació. Deien en el 20%, doncs en tres línies ja és el 10%.
Aquesta investigació, que és preliminar, es va veure indicis d'aquesta pràctica per part de la companyia i es va decidir obrir una investigació disciplinària que apunta que podria afectar directament sobre el moda en què els mitjans monetitzen de forma legítima les seves pàgines web i els continguts publicats. El gegant tecnològic defensa que aquesta política serveix per evitar pràctiques destinades a manipular la classificació en les cerques.
L'executiu espera resoldre la situació en un termini mínim de 12 mesos a partir de l'obertura del procediment, on podrà informar a Alphabet Google si han trobat proves clares d'incompliment. En aquest cas, la comissió pot imposar multes del 10% dels ingressos de l'empresa i de fins al 20%, aquí ho hem aclarit, en cas de reincidència. I Google ofereix una forma senzilla, l'opció Google Discover,
que és si teniu la pantalla principal del mòbil i feu una passada cap a l'esquerra, doncs allà hi ha Google Discover, doncs és aquesta forma senzilla i fiable de rebre continguts, de manera que els lectors poden veure notícies, articles i recomanacions directes sobre els seus interessos, i ara la plataforma ha fet millores per permetre que els usuals segueixin directament els mitjans que els interessin. A Catalunya ha pres, suport rècord del Parlament Europeu, Espanya rebrà gairebé 950 milions d'euros,
per recuperar els efectes de la dana. Una proposta d'ajuda que va ser recolzada al Parlament Europeu per una àmplia majoria, 622 vots a favor, 10 en contra i 3 abstencions. Un vot que autoritza l'assignació de 946,1 milions d'euros procedents del Fons de Solidaritat de la Unió Europea. Les autoritats espanyoles van estimar els danys directes totals causats per la catàstrofe en 20.280 milions d'euros, una xifra que la Comissió Europea
va rebaixar posteriorment a 18.080 milions. Espanya ja havia sol·licitat i rebut un avançament de 100 milions d'euros. Els fons aprovats es destilaran a les àrees prioritàries a la recuperació. I també us expliquem a BTV que, si teniu interès a veure aquesta exposició de metros centenaris de TMB a Glòries, s'obrirà al públic demà. Demà es farà aquesta inauguració a les 3 de la tarda i es podrà veure fins al 6 de gener.
De dilluns a diumenge són aquests vagons històrics de transports metropolitans que té al davant de la farinera del Clot a Sant Martí, prop de la plaça de les Glòries, que encara no es pot visitar. La inauguració serà demà a les 3 i estarà oberta fins al 6 de gener. L'accés serà gratuït i es podrà visitar de dilluns a divendres de 10 a 6 i fins les 7 els dissabtes i diumenges.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Parlem del mercat municipal perquè tot just han tancat la campanya Compra emporta't reutilitza i han engegat una altra campanya que és un clàssic, la tòmbola del mercat. L'han començat aquesta setmana, el dimarts, i s'allargarà fins al dia 22 d'aquest mes de novembre. Per tant, encara tota la setmana que ve. Vine al mercat, diuen, sempre hi guanyes.
En parlem uns minuts amb el Xavier Sadurní, que és el president de l'Associació de Venedors del Mercat. Què tal, Xavier? Bon dia. Hola, bon dia i bona hora. A veure, d'entrada fem un breu apunt. Com ha funcionat aquesta campanya que dèiem heu tancat fa pocs dies? El compra, emporta't i reutilitza. Perfecte, anava molt bé. Sí? Sí, sí, anava molt bé. La gent ha tingut a fer molt...
Aquelles carmanyoles que donàvem deien, són bones, són bones, una marca bona, veu que sí. I no, anava força bé, i bueno, em passa que érem a acabar amb les resistències que la campanya gairebé, però bueno, van arribar, bueno, el que hi havia, carmanyoles no, però bosses d'aquelles de raixeta encara quedaven, i després va haver-hi el sorteig dels costells.
que van haver-hi 29 cristells, crec, i 4 bosses de spa, que bé. De fet, vau fer la festa final tot just fa una setmana, no?, el divendres, dia 7. Efectivament, vam acabar una campanya i vam enllaçar amb l'altra. Molt bé. Escolta, doncs, explica'm com es presenta aquesta nova edició de la tòmbola del mercat i, sobretot, en què consisteix aquesta tòmbola. Molt bé, doncs, mira, la gent ha vingut aquí al mercat,
a comprar les dotigres associades, a les quals a partir de 5 euros et donaran una bulleta i després, bueno, l'import dos o tres més que cada comerciant vegi dient a cada lloc. Aquesta bulleta què hem de fer amb aquesta bulleta? Aquesta bulleta l'has de rascar i té dues frases, una posa no premiat i l'altra premiat.
És a dir, una té premi i les altres no tenen premi. Quan surti el premi has d'anar on tenim sempre les campanyes, aquí al mercat, a la parada central, posar les escales al davant, i allà s'esperarà Rocío...
esperarà els que tingueu la bolleta premiada i us explicarà tranquil·lament el que fareu. Jo us explico explicar per si, per sobre. Si surt una bolleta premiada, teniu premis directes, és a dir, ja teniu un premi. Quins premis poden ser aquests? Doncs tenim pasta de galets de Nadal, marca Pedragossa, ja us ho dic, bones marques, tot el que tenim, tots són bones marques. I, o, una bolseta de polvorons en la qual van uns
6 polvorons, 5, 5, d'acord? Aquests dos premis són en premi directe. És a dir, una que et surti el premi, ja pots venir a buscar-lo, si vols. Molt bé. Si ets una persona que t'agrada més arriscar un miqueta més, doncs, amb un altre butllet de premiada, una, eh? Pots jugar a la ruleta, escollint un número, entre paralls i sanats, i pot trucar en ampolla de cava eclipta. Mhm. I pot ser llei eclipta. Molt bé. Si t'agrada continuar jugant, també pots fer-ho amb...
a les parades que tenim, totes les parades que estem associades, tenim uns lots aquí, exposats, d'acord? I llavors aquests lots pots triar entre cenats i parells, si et toca el premi emportes un dels lots, o un número de l'1 al 12. Llavors també tens per exportar, perquè hi ha diferents lots, els lots més, diguem, més grossos has de jugar de l'1 al 12 i els altres cenats o parells. Però encara no acabem, encara pots continuar jugant.
Després, si tens ganes d'acumular boletes premiades, posant dues boletes premiades, jugant a les boletes, escollint un número de l'1 al 12, tens un lot extra, que és a dir, que tens una panera que estem nosaltres, que ja conté una ampolla de cava, una bossa de pasta de galets i una de polvorons. Que vols tindre més ganes d'acumular més premis i jugar-t'ho més endavant? Doncs guardant-te 5 boletes premiades,
escollint un número a la ruleta de 12 o al 12, pots guanyar un pernil. Una espatlla, eh? Una espatlla de pernil. D'acord? I amb això jo crec que Déu-n'hi-do. Tenim més de... Hi ha més de 2.000 premis o més...
I tens... Aquest any tens premi, segur, o per anar jugant. Això ja depèn de cada opció, no? Molt bé. De fet, la gent que tingui a Instagram, ahir, la vostra companya, Anna Uller, va explicar-ho molt bé, també. Fem un vídeo al qual ella ho explica i anem assenyalant els llocs com ho pots arribar a fer. Però, bueno, tenim la Rocío, que la Rocío la tenim aquí perquè ella s'explicarà... Hi ha moltes coses, no? Bé, tu vas allà i ella...
explica que pots agafar aquesta bolleta premiada o aquestes bolletes premiades el que pots fer amb elles. La Rocío no hi serà totes les hores, sinó que hi ha un horari concret per recollir els premis?
Efectivament, no? El dematí una estoneta que ella para per anar a esmorzar, perquè clar... Sí, home, clar, evidentment. El migdia tenim tancat, i quan tornem els dies que tinc mogut a la tarda, clar, també torna a obrir la tarda, fins les 7 o així. Molt bé, jo llegia al fulletó informatiu que els premis es poden recollir de dimarts a dijous de 8 a 1, divendres de 8 a 3 i de 4 a 7, i dissabtes de 8 a 1. Efectivament. Això sí, sempre com afegiu, fins a esgotar existències, no? Sí.
Sí, sí, sí, però bueno, en el moment no crec que se'n costin les assistències, eh? Perquè ja dic, de lots, de lots de les parades, i a part que tinc un o dos lots per parada, aquests es multipliquen per, per exemple, jo parlo, en el meu cas, jo tinc dos lots de 10 unitats cada lot, és a dir, ja n'hi ha 20, i com hi ha gent que en té 6 i 3, o com l'Anna, l'Anna Faumariens té 3 lots, d'acord? I bueno, i si s'acaben, doncs podem, els nostres lots podem continuar afegint algun més, i després ja et dic,
tens la de fulvoron, tens la de pasta, tens el cava, i el premi ex de la cistella, i 15 per neus, vull dir que Déu n'hi donar, eh? Hi ha premis per parar un tren. Molt bé. Escolta, i això serà fins dissabte que ve dia 22, no? Efectivament, ja portem que hagi una setmaneta, donem premis, tenim una setmana més,
per seguir el macot. Molt bé. Deixa'm que he llegit el Viu Molins de Rei, Xavier, que les taquilles refrigerades que fa un any es van posar a baix al mercat, evidentment, a l'entrada pel carrer de Baix, han superat els 600 usos en el seu primer any de funcionament. Per tant, que hi ha unes 52 comandes aproximadament mensuals. Com ho valoreu, això? Sí.
Doncs mira, molt bé, per això es va demanar en el seu moment. Jo feia anys que demanava amb l'Ajuntament i ells s'han fet el gran esforç de buscar subvencions per poder-ho fer. Finalment vam trobar, es va posar aquestes lixetes i estem valorant d'augmentar-les perquè normalment el divendres a la tarda
que és quan més ús us té aquesta guixeta. Tota la setmana la fem servir, però els divendres, clar, hi ha més afluència de gent, també hi ha més afluència d'ús de guixeta. El que molts fem és unir, rejuntar, de diferents parades per a la mateixa persona. Si hi hagi una persona, per exemple, que encomana a diferents parades, però el que fem és... Jo porto una caixeta perquè no ocupa tantes guixetes.
perquè, si no, amb la mateixa persona ocupem 3 o 4 guixetes, 5. D'aquesta manera, unifiquem i posem tot la mateixa guixeta perquè tindrem més lliures les altres, perquè, si no, m'arriba un moment que les teníem totes plenes i gent sense poder fer servir. Molt bé. Per tant, dades que llegíem l'altre dia, aquestes taquilles que han superat els 600 usos en el seu primer any de funcionament que van engegar l'octubre de l'any passat. Molt bé, Xavier, alguna cosa més que vulguis afegir?
Bueno, després de quan acabem la campanya aquesta de la tomba, continuem la campanya de Nadal. D'acord? És un no parar. De campanya en campanya. I quan acabem aquesta de Nadal, en tindrem una altra de cap de mes de gener. Molt bé. Ja ho anirem comentant tot plegat, pas a pas, de moment. Fins el dissabte de la setmana que ve, tòmbola del mercat. Vine al mercat, sempre hi guanyes. Xavier Sadurní, gràcies per acompanyar-nos.
I gràcies per trucar-nos. Moltes gràcies. Bon cap de setmana. Gràcies i bon dia. Fem una petita pausa i tornem de seguida.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres fa bastèndres amb Judith Herrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis. Vaig reviscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Estéreo Pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial. Estéreo Pop amb Christian Bela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a ràdiumolinsderei.cat.
Seguim endavant el bon dia i bona hora d'aquest divendres 14 de novembre. Ara mateix 3 minuts i arribarem a 3 quarts de 9 i anirem a buscar l'Àngel Rutia per fer el seu apunt del dia. Repassarem de seguida la programació de la ràdio nostra i de la televisió i el Xavi PSX a punt per comentar també l'efemèride del videojoc abans d'arribar a les 9 del matí. Anem a pams. L'apunt del dia amb l'Àngel Rutia. Què tal, Àngel? Bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia, bona hora, Oriol. Bon dia, ben retrobat el programa. Repassant l'actualitat de la setmana, de tots els noms propis que han sortit, et vols quedar amb el de Rosalia avui, eh? Toquem la Rosalia. Vinga, va, doncs quan vulguis. Som-hi. La creativitat i versatilitat fora de la normalitat generalment tenen premi i poden produir estrelles globals. Aquest és el cas de la Rosalia.
quasi veïna nostra, de Sant Esteve de Sarruïres, que recentment ha presentat un disc que s'anomena Lux i que, excepte el divulgador musical Ramon Gené, sembla que ha agradat a tothom. No hi entenc i, per tant, no ho valoro, però sí que vull dir que la barreja de músiques clàssiques, religioses i místiques m'ha agradat.
L'Orquestra Sinfònica de Londres ha acompanyat amb gran nivell l'èxit de la cantant, compositora i intèrpret. En el disc hi ha 18 temes, cantats en 13 idiomes, un d'ells en català, Divinitze. S'ha de reconèixer que la Rosalia sempre utilitza el català amb tota naturalitat quan té oportunitat de fer-ho, encara que sigui en escenaris internacionals.
Precisament en aquest sentit ha hi hagut una pressió en el relat i en la col·laboració en el disc de l'escolania de Montserrat cantant en castellà. Utilitzant la naturalitat que fa servir la Diva, amb totes les seves comunicacions personals i artístiques, sembla que el que tocava era que l'escolania actués en català.
La Rosalia, llesta i de reflexos intel·ligents i ràpids, aquí ha perdut una gran oportunitat de fer conèixer el català al món i a l'escolania ha estat dominada per la postura freda i insensible de l'abat actual i la comunitat de Montserrat. I és que Montserrat ha deixat de ser legendari referent espiritual i humà des de la Porellos del Rei,
que va ser rebut per l'abat i comunitat amb tots els honors. I va haver abats que van patir repressió pel fet de mantenir-se ferms contra la dictadura. Atenció, pare abat, que us ho heu oblidat. Dit això, cal afirmar que la gran Rosalia també és fruit del sistema de formació musical de Catalunya.
el taller de músics, l'SMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya, entre d'altres, i les escoles municipals de música de cada poble han descobert i format talents importants i la Rosalia n'és un bon exemple. I aquí cal citar, perquè la conec, l'Escola Municipal de Música de Molins de Raí, que ha produït excel·lents músics que avui tenen prestigi internacional.
Que la Rosalia continuï amb la seva senzillesa i amb aquesta extraordinària capacitat per crear músiques que exceleixen del bon nivell actual internacional. Per molts anys, Rosalia. Fins aquí l'apunt d'avui, Oriol. Molt bé, doncs home, gràcies també per reelogiar l'Escola de Música de Molins de Rey, que coneixes prou bé també, eh?
Ni més ni menys. La canalla de casa hi van passar-hi tots i, evidentment, la recorden amb molta estima. No van triomfar, ni molt menys, però, de tota manera, poden opinar de temes musicals. Els he quedat i estic molt content. A més, el tracte humà, escolar, era magnífic. Val la pena dir-ho. D'això es tracta, efectivament. Doncs, Àngel, escolta, moltíssimes gràcies i que tinguis un molt bon cap de setmana, eh?
Igualment per tots vosaltres. Una abraçada. Una abraçada ben forta. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. L'Àngel Ruti en directe com cada divendres amb l'apunt del dia, que ens ha situat a un minut per sobre tres quarts de nou del matí.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui divendres. Recordo que tenim la cita amb el Pau Moratalla i el seu Parlem de còmics avui a dos quarts d'una fins a arribar a la una del migdia. Que a partir de la una tenim la remissió del programa Tot teatre amb el Dani Pasqual.
Connexió amb la xarxa de 2 a 3 per escoltar les notícies en xarxa. De 3 a 4 la migdiada i aquesta tarda la cita amb el món de l'esport amb l'Arnau Santero i la Joana Forner amb el seu programa l'última volta de 4 a 5. De 5 a 9 del vespre. Els divendres fa bastendes amb la Judit Herrera.
i el company David Rius i la vostra participació. A les 9 la cita amb l'Isaac Arriaza. Al voltatge. A les 10 la remissió del programa Mirant el cel. I a les 11, després de l'absència de la setmana passada, torna com més habitual, els Metal Defenders amb el seu zona metall de 11 a 12 de la nit.
remissió de la tertulia del Bon Dia i Bon Hora, tertulia dels Miquels, de mitjanit fins la una de la matinada, i a partir d'aquí, connexió amb ICAT FM fins demà a les 7 del matí, que tornarem amb la tenora del Pere Paisa. Recordo que demà tenim en primera audició i en directe el Christian Bela amb el seu estereo pop, de 10 del matí a una del migdia, el Highway 61 de 5 de la tarda a les 7, amb el Jordi Corrales i la Vivi Sallent, en primera audició, i també teniu la Riota en primera audició
a la mitjanit de demà dissabte amb Gerard Quintana com a convidat aquesta setmana. I diumenge, reobrim els diumenges amb el Xavi Garcià i tot el seu equip d'11 del matí a 2 del migdia al concert.
amb la Margarida a casa de Surs, de 4 a 5 de la tarda, primera audició. La resta de programes, que en tenim uns quants més durant el cap de setmana, seran reemissions dels programes que ja hem fet en el transcurs d'aquesta setmana, que ja acabem.
Seguim tres minuts i mig per sobre tres quarts de nou del matí. El que farem ara, abans de saludar el Xavi PSX amb el tal dia com avui un videojoc, és repassar també el més destacat de la programació televisiva. Roger, quan vulgués.
Doncs comencem, com sempre, amb les pel·lícules. Avui heu de prendre nota perquè gairebé totes són a les 10 de la nit. Tenim quatre propostes. La primera, Abimat, és una pel·lícula de John Milius que es diu Conan el bàrbaro. Crec que tots la coneixeu amb Arnold Schwarzenegger fent de Conan, precisament, acompanyat de James L. Jones o Max von Sydow.
És una pel·lícula d'aventures que dura dues hores de l'any 82 americana. Des que el malvat capitós d'un estecte i la seva banda d'assassins despietats el van deixar orfe, el Conan ha de suportar una infantesa d'esclavatge cruel que el converteix en gladiador per entretenir els seus segrestadors. La segona proposta, Paramount. La leyenda del gigante de la montaña de Miquel Brane.
amb una sèrie de noms que sóc en cap a pronunciar, perquè per començar no entenc ni els caràcters. És una pel·lícula, en aquest cas noruega, enteneu per què us ho dic, del 2017 d'Aventures, dura una hora i quaranta. L'Espen, fill d'un gran gel conegut com el noi de les cendres, emprèn una aventura perillosa amb els seus germans per salvar la princesa de la regió d'un troll malvat conegut com el gegant de la muntanya.
Continuem a 4, també a les 10. La tercera proposta és de Tarsem Sain, es diu Eternal, i compta amb Ryan Reynolds com a protagonista, acompanyat de Natalie Martinez i Matthew Goody. També Ben Kingsley és una pel·lícula d'acció, dura dues hores, és el 2015 i és americana. A un milionari poderós, malalt de càncer, li ofereixen la possibilitat de sotmetre's a un procediment mèdic radical que consisteix a transferir la seva consciència a un cos jove i sa.
I a les 10, potser la pel·lícula més destacable d'avui la fan a la 1, és la pel·lícula de Clint Eastwood, Mula, amb el mateix Clint Eastwood com a protagonista, fent d'ell mateix, d'un senyor gran i malcarat, acompanyat de Patrick Larréyes, César de León, Gustavo Muñoz i uns quants actors i actrius més. És una pel·lícula, òbviament, americana, del 2018, un drama que dura dues hores, El Stone,
És un home d'uns 80 anys, sol i arruïnat, que s'enfronta a l'execució hipotecària del seu negoci i a qui li ofereixen una feina en què només ha de conduir. Sense saber-ho, l'El s'acaba de convertir en correu d'un cartel mexicà i ho fa tan bé que la seva càrrega augmenta exponencialment i se li assigna un controlador, però aquest controlador no és l'únic que vigila l'El.
Hem posat sobre la taula aquestes quatre propostes a les deu de la nit i ara l'última és a tres quarts d'onze a la dos. El robo más grande jamás contado de Daniel Monzón, una comèdia amb Antonio Resines i Neus Asensi. És espanyola del 2002 i dura també una hora i quaranta. Lucas Santos està fart d'entrar i sortir de la presó i decideix començar de zero, però no li resulta gens fàcil fer-ho i decideix robar alguna cosa.
i sobre els programes que podem veure avui ja sabeu que els divendres pocs programes trobarem a la Graella sobretot hi ha pel·lícules que ja us hem comentat de fet ens n'hem deixat alguna fins i tot però tenim encara alguns talent shows com són Zenit aquest programa que jo no he acabat d'entendre mai
24 cantants professionals trien i interpreten èxits musicals per seduir totes les generacions i esdevenir l'artista més intergeneracional. És una espècie de karaoke feta a la tele. El fan a les 10 i 10 a Televisió de Catalunya. Artistes i públic es divideixen en quatre grups i cadascun dels quals representa una generació.
els centenistes o generació Z de menys de 27 anys, els milanistes o generació Y de 28 a 43, la generació X de 44 a 59 i els boomers de més de 60 anys. Això serà a les 10 i 10 Televisió de Catalunya i a la mateixa hora tenim aquest talent que també es fa...
Antena 3, la Voz, arribar a la segona nit de salts on els equips de Mica, amb la seva assessora Carla Morrison i també Pablo López, amb l'ajuda de Chiara Oliver, tancar aquesta fase tan decisiva. Els coachs hi arriben amb 7 talents als seus equips, però només poden triar-ne un per enviar-lo a la fase final dels directes. I bàsicament és això, perquè avui també a les 10 teniu la Renaixença, però a Oriol ja saps que els divendres el que fan és un refregit amb el millor de la setmana.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Roger, que vagi molt bé. Ens queden 7 minuts per arribar a les 9 del matí.
Els dimensers, abans de tancar aquesta primera hora del programa, parlem de videojocs. Tal dia com avui, un videojocs. El partit d'efemèrides relacionades amb la indústria dels videojocs. I ens acompanya per explicar-nos-ho, com sempre, el Xavi, PCX. Hola, Xavi, bon dia i bona hora. Hola, Oriol. I molt bon dia i bona hora a tot Molins de Rei.
Avui és 14 de novembre, i tal dia com avui, però del 2014, va sortir a la venda el videojoc This War of Mine. Dono per fet que tothom ha deduït que aquest és un videojoc de guerra, però us puc ben assegurar que no és el típic videojoc d'acció que us esteu imaginant.
Aquest videojoc tracta sobre un conflicte bèl·lic, i el seu protagonista no serà un supersoldat, d'aquests experimentat en totes les disciplines militars, que està enviat a una missió superarriscada, però tampoc no és un atractiu espia, que farà ús de les seves tècniques d'infiltració i alguns artilusis de la tecnologia per robar els plànols d'una arma supersecreta.
Els protagonistes d'aquest videojoc no saben d'armes, no saben de supervivència, ni de comunicacions, ni tan sols... ni tan sols saben què és el que està passant al seu voltant. Els protagonistes de This World of Mind són els civils.
Civils que hauran de sobreviure refugiats en una casa que està en runes, sense recursos, ni menjar, ni calefacció. Fins això, fins que la guerra s'acabi i la ràdio anunciï una rendició o un tractat de pau. El joc es basa en un bucle de dues fases. Cada bucle és un dia de refugi i les fases són el dia i la nit.
Durant el dia, els refugiats han d'estar amagats perquè el carrer està ple de franc tiradors que no dubtaran a disparar morts si en veuen passejar. Així que aprofitarem per arreglar el refugi, cuinar, construir mobiliari com taules o llits i interactuar amb la resta de companys. Per la nit, podrem sortir a diferents llocs a buscar recursos,
En alguns podem trobar rebuscant entre les runes, en altres podem comerciar o inclús podrem decidir robar i o matar altres persones per prendre el que tenen. Aquest és un despunt fort del joc, les decisions morals que has de prendre, ja que a mesura que passen els dies tot és molt més dur.
I què estaries disposat a fer per cuidar la gent que estimes? També és important tenir en compte en quin moment anem a certs punts. Potser, a principis del conflicte, l'Església és una zona segura on pots aconseguir medicaments mitjançant el comerç en espècies. Però si tornes setmanes després, potser et trobes que uns bandits l'han sequejada, inclús l'han cremat i que ara ja no queda res.
Com veieu, els terrors de la guerra també hi són presents i la impotència serà una sensació amb la que viurem contínuament. L'impacte d'aquest joc és tan potent que el Departament d'Educació Polac el té inclòs dins de les lectures recomanades a l'Institut. I a la seva pàgina web, a la web del Govern de Polònia, es pot descarregar de manera gratuïta junt amb recomanacions didàctiques pel professorat.
És l'únic videojoc en el món considerat d'aquesta manera. Aquest joc està desenvolupat per Onze Vite Studio, un estudi polac que es va inspirar en el setxe de Sarajevo, un bloqueig militar que la capital de la República de Bosnia-Herzegovina va patir a mans de l'exèrcit serbi i que va durar 1.425 dies. Això entre els anys 1992 i 1996.
Tot i així, This World of Mine no és sols Bòsnia. També és Síria, Ucrània, Gaza i, desgraciadament, molts altres conflictes bèl·lics futurs. A cap de nou conflicte bèl·lic que ha aparegut a la història del joc, Onzevit Estudio ha organitzat una jornada solidària on tots els beneficis de la venda del seu joc ha estat destinada a la Creu Roja per ajudar a la població afectada.
A dia d'avui ja ha donat més de 850.000 dòlars. Família, gaudiu de la pau que tenim al luxe de viure i passeu un bon cap de setmana. Però sobretot, com sempre, jugueu molt.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies al Xavi Soler, Xavi PSX, amb el tal dia com avui un videojoc. Per cert, que ja sabeu, us recomano també que escolteu cada dilluns el programa que parlem justament de videojocs. En aquest cas, el Joc per Ronda.
amb el company Rafael Pérez i tot el seu equip entre les 9 i les 10 de la nit, a banda de fer aquest petit espai com sempre fem els divendres. Divendres, que ja tenim la primera hora del Bon Dia i Bona Hora d'Enllestida. De seguida, després de les notícies de les 9, podreu escoltar la cançó del dia que ens ha triat la Sandra Tangerina.
i farem la tertúlia d'actualitat avui, tertúlia amb els Miquels. A partir de les 10 a l'Espai de Preguntes ara, Molins, tenim un nou llibre que ens atarem per fer un parell de testets les properes setmanes amb la Mònica Mas Rubió a l'Espai Fragments. Dues grans dones de la història passaran també per l'Espai que compartim amb la Judit Herrera a partir de tres quarts d'onze.
parlarem d'aquesta assessoria d'efectivitat i sexualitat a partir de les 11 amb la cooperativa Plaer. El Xavi García ens portarà al seu espai Tens Recordes i l'Hector Zacarias ens portarà a la vall de l'Hort. El Solsonès a l'espai Camins per proposar-nos aquesta ruta per fer abans de tancar el programa a les 12 del migdia. Fem una pausa i de seguida tornem. Vinga.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat allà de la Nacional 141 a Bossos per caiguda d'arbres a la via. A més, dos accidents dificulten hores d'ara en la circulació, un a les C32 a Viladecans, on hi ha un carril tallat, i també a la Pesseta Vandellós, on també hi ha un carril.
Es mantenen també els talls de la peçeta Montroig del Camp per la neteja de la via i restablerta la Nacional 2 a Pontós. A banda, retencions a la B23 a Sant Feliu, a les C32 a Esplugues i a Sant Boi, també a la B20, retencions a causa d'obres que tallen també un carril en aquest punt. Pel que fa a la circulació ferroviària, per una incidència ja resolta a Mollet del Vallès, l'alta velocitat està registrant demores que poden superar els 50 minuts. També els trens
que circulen en aquest cas entre Portbou i Girona, estan registrant demores per una altra incidència a la catenària entre Llança i Figueres. I satisfacció entre els líders del procés i gran part de la classe política després del primer aval de la justícia europea a la llei d'amnistia. L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que no hi va haver malversació en les despeses de l'1 d'octubre i que no hi ha contradicció en aplicar l'amnistia.
en el cas judés de suposat terrorisme. Tot i que la seva opinió no és vinculant, podria marcar la direcció d'una futura sentència europea, que si confirma aquests postulats facilitaria una possible amnistia per a líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
I el govern ha duplicat les ajudes per als allotjaments de tempores a Ponent, passant dels 70.000 euros a 600.000, volíem dir que no en sortirà el 2024, a 1,4 milions aquest 2025. També s'han reforçat les inversions en llogues i punts d'acollida. La delegada del govern, Núria Gil, ha sobrellat la creació també d'un grup de treball per afrontar l'augment de temperatures al camp després de la mort, recordem, d'un temporer aquest estiu.
I un dispositiu policial contra carteristes multireincidents als buzors de Barcelona ha acabat amb 12 detinguts que acumulen 116 antecedents. L'operatiu amb més de 200 agents va tenir lloc ahir i la majoria de delictes als buzors, el 92%, concretament són furts al descuit. També s'han detingut dos menors per furt i tres persones pertinents a de drogues.
I la Diputació de Barcelona celebrava ahir al vespre la gala dels Premis de Comunicació Local, on BTV ha estat reconeguda amb el Premi Miramar de Televisions Locals i l'Expluga FM Ràdio, amb el Premi Rosalia Rovira de Ràdios Locals. També s'han premiat continguts de Canal Reus, de Munt FM i també de BTV, les modalitats de vídeo, àudio i multimèdia. A banda, el periodista Josep Cuní ha rebut també el Premi d'Honor de Comunicació per la seva trajectòria. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa.
Passen 3 minuts a les 9.
Continua el festival de cine de terror Últimes jornades d'aquest festival Avui divendres a les 10 del matí Es projecta la pel·lícula d'animació japonesa Han jugat Fantasma en català Una sessió adreçada a les escoles I que es farà a la Penny Avui, aquest matí, a les 10 Aquesta tarda, a les 5 de la tarda Projecció Clown in a Cornfield Una premiere a Catalunya Estrena a Catalunya d'aquesta pel·lícula nord-americana
La presentaran els membres de Terror Jove, un equip de sis joves que han programat aquesta sessió. Aquesta tarda a les 5. A les 7, projecció de Brahma Yogan, una pel·lícula índia que és premier a l'estat espanyol i comptar amb la presència de Quim Cruzelles, que és realitzador audiovisual.
A les 10 de la nit, noves projeccions amb la freqüència Kirlian, que és premier espanyola, una pel·lícula argentina, i també Confession, premier espanyola, una pel·lícula japonesa. Es comptarà amb la presència de Christian Ponce, que és director de la freqüència Kirlian.
I de cara a dissabte, al migdia, demà a les 12, hi ha una xerrada amb Terror Manga, les històries més terrorífiques, esprepèntiques i festigoses del còmic japonès. Aquest és el títol de la xerrada, que es farà a les 12, demà a Can Ametller. Càrrec d'Oriol Estrada, ell és comunicador, divulgador i escriptor especialitzat en manga, anime i cultura japonesa. Demà a la tarda a les 5 hi ha una xerrada J-Horror, jugable al terror.
del videojoc japonès a càrrec de Víctor Navarro que és doctor en comunicació especialitzat en Game Studies i a la tarda a les 7 comença la marató de 12 hores de terror amb l'anunci del palmerès d'aquesta edició del festival i l'inici de la marató 12 hores de terror 6 pel·lícules en total una d'elles sorpresa i amb aquesta marató es posarà punt i final al festival de cine de terror si voleu més informació per conèixer algun detall de les activitats podeu entrar al web molinsfilmfestival.com
Altres propostes de cap de setmana? Doncs diumenge, la secció de Medi Ambient del SEM farà una sortida a Vallfogona del Ripollès, un recorregut de 10 quilòmetres per un entorn natural típicament tardural. Si voleu anar-hi, sou a temps de passar, encara aquesta tarda. L'horari és de dos quarts de set a dos quarts de nou per passar pel local del SEM.
Aquesta tarda, a dos quarts de set, es presenten les joventuts del Partit Socialista a Molins de Rei, Constitució de l'Agrupació Joventut Socialista, a dos quarts de set, al local que tenen el carrer Poeta Mateu Genés, número 3, aquesta tarda. I acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Brun, que està al carrer Puig-Sardà 53, al barri Bonavista.
Ràdio Nostra, Ràdio Molins de Rei.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tant bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb una de ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
Som la penya, som esport, som cultura. Us hi esperem!
Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges, amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el Follet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora, família. Aquí Sandra Tangerina a la cançó del dia. Avui us vinc a recomanar una de les meves cançons. Si vas créixer als 90, segur que aquest ritme et sona. Free From Desire, de la italiana Gala. Va ser una d'aquelles cançons que ensenien totes les festes.
amb el seu estil eurodense i aquella tornada impossible d'oblidar, es va convertir en un autèntic himne d'una generació. Una cançó que encara sona avui dia recordant-nos que la llibertat va més enllà del que és material i que ballar mai passarà de moda. Així que, música tope i bon cap de setmana!
My love has got no money, he's got his strong beliefs My love has got no power, he's got his strong beliefs My love has got no fame, he's got his strong beliefs My love has got no money, he's got his strong beliefs Want more and more, people just want more and more Freedom and love, what he's looking for
Fins demà!
Bona nit.
Purify, free from desire
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
A veure, la tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest divendres, 14 de novembre, la convertim en quatre Miquels. Miquel Canut, bon dia. Bon dia. Hola, Miquel Casas, bon dia. Ui, què tal, bon dia. Miquel Díaz, bon dia. Molt bon dia. I Miquel Vallès, bon dia i bona hora. Bon dia, família. Comencem.
Ha començat intens, això, eh? Hem de felicitar la Sandra, eh? Si estàs content amb la Sandra Tangerina, eh? Clar, tio, és que això et dona una alegria aquí. Començant la tertúlia amb un tema de gala free from desire. Sí. La Sandra me la vaig trobar a trair i dir, escolta, fot-li ganya que aquí estem amb ganes d'allò i veig que potser ja ho tenia preparat o no, no ho sé. Des d'aquí la felicito per la selecció musical que ens fa tots els divendres abans de... Perfecte. Un tema dels anys 90, un exitasso que segurament sonarà demà vidisco, eh?
Ja està, ja va posar la falca. Ja copiarà. Aquesta setmana... Bueno, perdó, perdó. Alguna discuta que demulis de rei, on es farà demà el 40 i passat del Max Miki. Aquesta cançó segur que surt. És el tercer cop que el tenim en directe aquesta setmana al Casas. Sí, i espera't.
No s'acaba la setmana. Entre la secció... L'entrevista del Max Mix. Sí, i el Miquel. I no està el Miquel Viñas, que pot xerrar el que vulgui. I porto...
una pila de temes, eh? No, no, i també el Diaz que porta... Sí, el Diaz també té temes. A les 11 del matí, a la Guai, perquè surten les entrades per el nou concert de Ocas Graças, eh? A les 12. A les 12. A les 12. A les 12. En 20 minuts esgotant 55.000 entrades, eh? 21 minuts, eh? Però no m'han dit que ja estava tot esgotat. Ara faré una segona data.
ara faran el segon concert abans del primer ha sigut brutal però això per l'any que ve d'això ara n'estem acostumats a que sigui així però fa 20 anys enrere la gent comprava les sentades per veure el Bruce Springsteen l'última setmana hi havia els punts de venda d'on dius que hi hauríem entrades
El pioner, o el primer que va fer una cosa d'aquestes, va ser els Dire Straits, l'any 90 no sé quants, parlant a dies d'ara a la prehistòria, van fer un concert únic a la plaça de toros de Barcelona, 15.000 entrades, i les van posar a la venda 6 mesos abans.
Les van vendre en una setmana. Vam fer tres concerts més. Aquest o les oques gràcies no s'han posat sis mesos abans. S'han posat un any abans. És per a octubre. Octubre 2026. Ja s'ha agotat la primera edició, el primer concert, i ara en fan un altre. Gran grup, sí senyor, gran grup.
Jo crec que la indústria geogràfica ha perdut amb la venda física de CDs i vinils o el que sigui, que això ha perjudicat amb uns. Però, en canvi, ha donat un tom diferent a les ganes o il·lusió o l'interès d'anar a la gent a veure els concerts en directe. Ha canviat totalment el tema. A veure, abans de parlar de moltes coses que ja no acumulades, vau fer trobada dels Miquels aquest cap de setmana, no? Sí, sí. El passat cap de setmana.
Sí, vam fer... Una valoració del que es pugui explicar, de com va anar. No, es pot explicar tot. El Miquel, agrair amb el Miquel Vallès la seva disponibilitat total, amb l'amic Canals, com sempre la vella espectacular, però dir amb crítica que el Vallès ens va fer fora molt aviat. Sí? Sí, sí, sí. Què vol dir molt aviat?
No sé, haurien de ser a les 4 o a les 4. No, no, no. I sort, sort que hi va haver-hi un que va dir, va, fotem l'última. I ja a fora, ja no a dintre. Com el que t'ha fet fora de la discoteca i fas una última copa a fora del pati.
Menys mal que va haver-hi un que va tenir la lluïdes de dir que va fer-ho l'última. Sí, aquest que va ser tan lúcido que ets tu. Que vull dir, el Tete no el va fer fora. El Tete, que es veu que un tenia de manxar, l'altre també, un va manxar més d'hora l'altre també, i vosaltres... A mi, no m'expliquis... No, no, no, un moment. Jo de sobte em trobo allà fora, al Pati La Maller, i no vaig poder menjar ni les postres. Ja sabeu... No...
No, la veritat és que, a part del mar incomparable del pati d'Altenor G, la paella del senyor Canars és espectacular. Després, diguéssim, el caliu que hi ha i el bon rotllo que hi ha entre nosaltres és espectacular.
Ens trobem molt bé, molt bé. Val molt la pena passar aquestes estones. Benvinguda al Miquel Nou de l'any, que està superbé. El vam sentar al mig de la taula perquè ho veies tot. I al costat del Miquel On, que això va ser... Va ser una mica impressionat, eh? Sí, va quedar impressionat. Va quedar collonido. I després, més del que jo vaig explicar al començament amb les gallines, ja estava com una mica així. I com a cosa, com a novetat anual històrica,
Ens va deixar jugar un partit de futbolín. Sense pagar. Boles gratis. Que això ja és. Es colava una bola i tornava a sortir. Cony, què ha passat aquí? Sí, però en surten moltes, oi? Que n'hi havia moltes de boles. I vam jugar. Són moments que val la pena. Que sí, que sí. Jo el que puc dir-te és que la colla dels Miquels, que cobra tothom,
Menys un. No, coavore tothom. I que són molt... Les haig d'agrair perquè tothom coavore, de veritat. Tothom va amb el punyal amb la cintura. Havíeu de decidir alguna cosa en aquesta reunió? Teníem de comentar diversos temes, un d'ells ja de cara a la primavera. Però això ja...
i després del tema de la venda el tema de venda de llibres que ara comentarem també ara comentarem també el tema de venda de llibres que va molt bé però torno a repetir que sisplau a mi m'agradaria que la gent pel menys el fullegeix una miqueta sigui la llibreria
Emèlia, la Iberia Aroles, el Camp Margarit, el Barba, que quan entrin el mirin una mica i veuràs tu que... El mirin una mica. És realment part de la història de Molins de Ré. Exacte. No dels Miguels, de Molins de Ré. No, de Molins de Ré. Per això et dic que només que el fulleixis una miqueta se'l quedaran. Vull dir que és un llibre que l'han de tenir. L'han de tenir? A mi no em miris, jo ja el tinc. Jo també en tinc dos. I a més a més hi surts.
Sí, som tu. Ah, no fotis. No, no, vull dir que s'ha d'agrair també això, que la resposta ha sigut molt maca. Molt bé. També ha sigut. Per tant, recomanem que si algú encara no té el llibre i tingui interès... Que totes les llibreries, aquestes que he nomenat, te les tenen totes. A 20 euros. A 20 euros, sí senyor.
20 euros. És el cost? No, no, els Miquels no es lucran. Escolta, sou qui he pagat jo 20 euros. Si jo Vallès ha pagat 20 euros, aquí no. No, 20 euros és el preu de cost del llibre. Per tant, celebrem que hagués anat bé el cap de setmana, que està trobada, i tinc alguns Miquels que han anat a diverses activitats culturals. Qui vol començar? Anem per ordre cronològic de...
Per tant, va ser primer l'aula d'extensió universitària. No, i comença per la joventut. Va, digui no té sora. Ties, aviam les teves notes. Sí, a les 8 i mitja a la Federació Obrera, ahir van tractar un tema prou interessant, que és l'escola franquista, a càrrec del senyor Jaume Carbonell, que entre altres coses va ser professor d'història de l'educació a la Universitat de Vic,
I, bé, va ser molt interessant. Va enfocar, diguéssim, el tema, repartir-los en tres blocs, un que seria la repressió, la repressió i la supressió de tot el que era l'escola que tenien durant la República,
i la reversió que va ser brutal. Després el model d'escola franquista, el model que van implantar a tothom ells, i després la modernització de l'escola a partir de la llei general d'educació de 1970.
que ja l'escola va començar a obrir-se una mica en el tardofranquisme. Va ser interessant. Això ho van viure, jo crec que dels que estaven allà, el 99%, van, d'una manera o una altra, van viure l'època aquesta.
I la van patir. Uns diferents que l'altre, perquè depèn de l'època que t'hagi educat, dos anys... De dos anys que tenia cada un. Va ser més dur o... I depèn de l'escola on es va anar. També, també. Perquè hi havia tres tipus d'escola. Hi havia l'escola nacional, diguéssim, l'escola nacional, que la tendència era a suprimir-la...
a favor de l'escola privada, després l'escola religiosa, de les ordres religioses, i després les acadèmies, que és això el que hi havia. I era el mar de...
El marc educatiu era comú a tothom. Sí, però no. Sí, però no, eh? Jo vaig conèixer les tres, eh? Jo vaig anar als nacionals, vaig anar als padres i vaig anar a una acadèmia, a l'Acadèmia Sant Jordi. I l'educació d'un lloc a un altre no era exactament igual. Sí, Maria, Maria. És que tenia tres solucions. Jo, per exemple, tenia a Sant Friu i Llobregat, que vaig començar jo a l'escola als quatre anys...
Tenies les nacionals, que meus pares no volien ni de cap manera, o optaves a una acadèmia o a un col·legi religiós. Vas acabar anant als monges, val? Fins als set anys. Això marca, eh? I després, i després a escola... Sí, sí, sí, no miris així, no? Això marca. Els monges... Els monges... Els monges mercedàries. Sant Feliu. Ah, Sant Feliu, Sant Feliu, val. I després als capellans, als padres...
Fins als 14 anys. O sigui, tot això marca molt. I aquella poca més. El que vaig fer més vaig ser jo. Vaig anar als pares, el que també és Sant Jordi, i els alcians de Sarrià. O sigui, a la marinera. Sí, sí.
A mi, si em deixeu, nacionals, un fogàs pas ràpid per l'Acadèmia Albi. Sí, perquè ho tenien ràpid a fora. Un any? No, no em va fer fora. És l'any que tinc records més... Sí, bueno... El senyor Pinyal, sí.
era un nazi... Tots li tenien por. Tenies un por, oi, una por, és a dir, estaves sempre amb... Tenia 9 anys, 8 anys, vaig anar a l'Almi, 8 anys, i ja t'avisava, i jo ho sabies, i era clar, i era molt cutre, i anaves, vaig anar un any a classe acollonit, sempre pensant que feia alguna cosa malament, que no miguis perdent i em fotessin un clarelló, una sensació...
I amb 9 vaig anar a la cella, i després els pares de la cella va ser glòria. És que penseu que tots els mestres d'abast de la guerra, amb la depressió, o van passar per la foguera, la guiutina i la censura.
Després va anar bé, ja us sabeu, funcionaments, empresonaments i exili. O sigui, tota, tota la classe d'ociens va desaparèixer. Vam implantar ells els seus mestres de règim, que era generalment, ja que no estava formada, estava formada, evidentment, per ells. Pel règim, clar. Per ells. I això és el que hi havia. Per això, sí, sí. Això és el que hi havia. Tu no hi vas a carrer de la xerrada?
No, ahir vaig anar el torturador de la boca i vaig arribar tard. Encara em fa mal. Encara et fa mal les dents, eh? Vaig arribar tard, no vaig poder-hi... Volia anar-hi, eh? A la Federació Obrera. Per tant, bé, doncs, no? Molt bé, molt bé. Això passava dos quarts de set a les vuit a la sala gòtica.
La segona proposta de Clàssica Molins, que recordeu, programa un cop al mes música clàssica a la Gòtica, i el programador és un Miquel, també. Un Miquel Badall. Que és el Miquel Bufill. Hi vas anar, eh, a casa? Sí, sí, sí. Una experiència... Una mica preparar-me el discurs perquè... No, no, no, perquè la gent m'entengui.
La clàssica és un estil musical, que comentava abans d'entrar, és un estil que jo conec de resquillada, de refiló, les quatre coses més conegudes i tal. Jo hi he estat a un concert de clàssic, vaig estar, recordo fer un Sánchez Cambrils, també a una església que, això sí, ajuda al sos espectacular, el sos de la gòtica és tremend, no cal cap tip de microfonia, vaig estar a un concert de corda, de càmera de corda, de música romàntica, i encara que no coneguis les cançons, és un sos que passa molt bé.
quatre saxos, quatre saxos, que a més a més, diferents.
fent... No hi ha autors de clàssica estàndards convencionals que tinguin saxo. Són tot autors molt experimentals. L'únic que coneixia jo era... Ara ho trobaré per aquí. Sí. Hi havia un autor, els 100 cents, que aquest em sonava d'haver venut un disco d'un disco, però no sé com sonava. Van estrenar una obra que era el primer cop que l'estrenaven,
experimental. Normalment s'estrena la primera vegada. No, no, però vull dir que l'estrenaven. No l'havien tocat bé. La van estrenar i ara fan gira i la tocaran a altres llocs.
Molt experimental. Jo em vaig intentar ficar una mica, per entendre-ho tot plegat, insisteixo, el sou una meravella. Vaig veure quatre tios, quatre virtuosos del saxo, o sigui, realment tremendo. Un dret de bofí.
No, Bufill no va tocar. És el programador. Hi ha un xicot de Miquel Flores que havia sigut alumne del Miquel Bufill i que ara ha muntat aquesta banda amb una noia valenciana, dos nois gallecs. Van presentar totes les cançons. Els gallecs ho van presentar en català, però en català perfecte.
Bueno, l'experiència va ser molt, molt, molt, molt xula i molt positiva, però musicalment no vaig entendre res. Ja. Res. Allà hi havia gent que la toca, ja estava entre altres el Pep Bergadà, que és una eminència amb el tema de música, no?
Ostres, vaig sortir molt, molt, molt content, molt compleït de tot el que vaig escoltar, però no podria avaluar. Perquè és una música que tampoc... És difícil, aquesta música. Amb els anys que tinc escoltant música, crec que hi ha un moment que puc dir, ostres, això és bo i això patina. M'agrada o no m'agrada, és una altra pel·lícula.
La música clàssica la comparo jo com el teatre, quan comencen a saltar, a ballar i no sé quins... que no fan teatre, que fan una altra espècie de teatre, que jo tampoc ho entenc. La música clàssica és un concepte molt ampli i tu escoltes temes de Beethoven, de Chopin, de Mozart, que s'ha sentit en mil llocs i reconeixes la melodia. Evidentment.
concert de clàssic amb quatre saxos i amb autors experimentals, has d'estar molt preparat musicalment per entendre-ho. Ara, que em va agradar moltíssim. Em va semblar favorós. Estava ple. Estava ple.
Demà meu hi havia dos seguintes buits, perquè va dir que s'havia venut tot. El Miquel Bufill va fer la presentació al Xavi Paz, el Miquel Bufill, en su línia, superdivertit, un tio que sap un monton de música, i va ser una hora i pico superagradable.
De fet, les entrades ja fa setmanes que estaven desobrigues. Sí, sí, sí. El que no vaig entendre, van estar tot el concert dedicant cançons pels damnificats de la dana. El que no sé si estava dedicat o els fondos... No, no em va acabar entendre. Estava dedicat. No em va acabar entendre si els diners eren per la dana o... Això no ho vaig acabar entendre. Ell ho té controlat, això.
Sí, sí, estava dedicat, era un homenatge, el significat de la Gana de València, el que no tinc clar si els diners era per això o no. Un percentatge, o millor, pot ser. Bé, en qualsevol cas, molt interessant, almenys una hora boníssima, a les vuit, que de vosaltres dones temps per arribar a casa o picar algú por ahí, fantàstic. Perfecte, perfecte. És un lloc petit, hi havia cinc vigals de l'any,
5, eh? Sí, Miquel Estrella, sí. Estan a tot arreu, els Miquels. Sí, sí, som una placa. El Miquel Bofí, que era el promotor, el tenia davant meu, el Miquel Rius, a la meva esquerra, el Miquel Puig, el Miquel Pedrarol, i jo mismo comí, el mecanisme. No de l'any, però el Miquel Petit, de l'any 1999, de Miquel Flores, que estava tocando el salso. Ah, exacte. Un Miquel Petit.
El Miquel que ja no està petit, aquest? Sí, sí. Estava toquen a casualitat, eh? Sí, sí. Petit del... Més petit. El Miquel més petit de l'any 1999. Jo n'hi do. Sí, senyor. Sí, sí. Molt bé. Per tant, bona experiència, eh? Recordeu que és un cop al mes, eh, aquesta proposta? Ara, sí, el gerent sembla que van dir que no el feia perquè estava fent tot el tema de la canellera i fa haver-hi continuar. El mes de desembre té molt bona pinta. És un pianista. I sempre de música gòsica. Sí, sí.
De sempre m'han dit que serà espectacular. Sí, sí, sou, sou. És que hi ha de per si, d'entrada, el lloc. Que és un lloc petit que... Jo estava molt enrere, però es veia i sonava de conya. Experiència musical. O sigui, coordinar... Jo, des d'un punt de vista tècnic, eh? Coordinar aquells quatre saxos, que més els veies com es anaven mirant aquests tios...
foten hores i hores i hores. Desejar? Desejar. Segurament, segurament, van fotre alguna cagada que ells l'haurien... Em va sonar tot. Va haver-hi moments que anaven bufant un darrere l'altre amb els tempos perfectes. Una cosa excepcional. Jo crec que no, perquè són exquisits. Aquests no crec que hagin fet ni una sorcada. I molt joves. Sí, sí. Molt joves. Sí, sí.
I després una altra cosa és que si tu, que jo ho vaig corroborar fa temps en la sala aquesta, que té una acústica espectacular. Millor acústica, quasi millor acústica que incursar les lligües. És que de fet el tema de les boberes.
Sí, és ideal per un 6 d'aquests en petit format. En petit format, 100 persones... A veure, de fet, jo a la Gòtica hi he actuat. Atenció, i tant! Hi he actuat. Tu actues a tot arreu? A més a més, no sabia el que et trobaria. A mi em va trucar el Toni Moreno del Centro... Sí, del Centro Macià.
que li estàvem preparant un homenatge, tal i qual, i que ell tenia unes músiques especials, i em va dir, te les passo, i hauries de fer muntatge i presentar-lo en directe a la sala gòtica. I jo pensava que seria això, un lloc, època Covid, eh?
L'època Covid, tothom amb les mascaretes. Ja posaria música, la gent esteia per allà porolejant, patant, fotre un xupito, tal o igual. I no, no, arribo a la sala gòtica, ja em trobo a l'escenari amb un equip de música i la gent sentada. Dic, hòstia, hòstia. I sí, ja veig la meva sessió de música d'allò...
em vaig treure la mascareta perquè jo no contegeva ningú, i va ser una experiència també de dir, ostres, tu tens allà la gent, vas venir la gent assentada, mirant-te seriamente, tu estàs acostumat a posar música i que la gent balli i salti, i va ser una sensació realment també prou curiosa. Una experiència. Molt bé, doncs alguna activitat més que heu gaudit i voleu comentar?
d'activitats no, però jo tinc més coses. Ah, atenció, eh? Sí, hòstia, és que avui estic ocupant la meva quota del Villas i la vostra. No, no, no. Tranquil, que jo ja he comentat en els llibres que ja està clar. Quan vinc a aquest programa, jo s'escolto i us faig cas i m'he dedicat a mirar com està el terraplè.
Està fet una merda. Però ja no el terra ple. Quasi tot morint. Carai! No, no, no. M'he fixat en tota bastada. Que hi ha moltes voravies, moltes esseres que diem burgament. Voreres. Voreres, és bo. Voreres, voravies. Jo no sé exactament. Vosaltres segur que ho sobreu, però el que em té desquiciat i desesperat són aquells edificis que hi ha a la plaça de la Creu.
A veure. Al Can Roca. Què passa amb allò? Can Roca representa que és patrimoni de Molins de Rei. I té que quedar així en ruïnes com si estiguéssim... No sé com acabarà això. No ho sabem. No tenim... Perquè generalment, ostres, vas mirant Molins de Rei, vas veient la plaça del Palau, està espectacular, amb tots els garitos, amb...
Queda clar que t'agrada molt aquesta pista. No, no, no, és igual que la plaça d'Ajuntament té una vida i la plaça d'Ajuntament... Aquests edificis on hi havia el Parmanyer, la Floristeria, el Margarit... I penso, amb això què passa? No ho foten a terra i foten... No ho sé. No, no, els patrimonis s'ha de conservar.
Va lligat a una capacitat edificadora al darrere, baixant pel carrer Peres Pallargues, que hi ha hagut diversos promotors que ho han intentat i al final no ho han tirat endavant.
Però volen conservar part de... No, no, tot el que és la... Can Roca? Can Roca, exacte. Allò s'ha de conservar, s'ha de rehabilitar per dins... M'entens? Perquè allò és un patrimoni... I m'imagino que pels pisos que s'han de poder fer no li surten els números. Llavors es quedarà així, diguéssim, es quedarà així... No ho sé. No ho sabem, això. Estem d'acord que necessitem més allò que el terraplè. Sí, sí.
I ara que has parlat de la plaça aquesta del Palau, aquest fil de setmana han fet això de les bruixes. En Molins, terra de bruixes. Quarta mostra. Per cert, també hi havia bastanta gent. Vaig estar donant la volteta jo. La que no s'aprofita de plaça és la plaça del Mercat. Allà no hi ha manera que fotem res. Només farem quan fem això del shopping. Allà, a menys que es faci una recreació d'una batalla de la Segona Guerra Mundial...
Amb os bongues, vols dir, no? Amb os bongues. Recordeu que la plaça del Mercat, si no que em rectifiqui algú, vam fer com una espècie de ple vestit local, no sé si local o de la zona, que la gent digués coses. Sí, sí, sí.
i vam fer el Frankenstein. Allò és un Frankenstein. I la plaça del Mercat tenia una vida increïble. Jo em dic que a mi sí que tenia una vida increïble. Havíem fet tots els concerts de festa major, que era un lloc que era una plaça... De la fira dels cotxes, també ho es portàvem a la plaça del Mercat. I jo t'ho estic dient. Quan jo vaig portar una marca, ja no la diré... Opel. No, era fort.
Era fort, perquè en principi em quedava fort i vaig portar... Un tros de on hi havien els arbres vaig posar les cintes blaves al redredor, que va quedar molt maco, però molt maco, i encara ho recordo jo. Imagina't tu a passar al mercat si se n'han fet de coses. I ara no es foten res. I un embalat, també es posava un embalat a la plaça al mercat. Jo crec que tota la gent que va votar...
Canut, Canut, posàvem un enbal. Sí, Canut, Canut, tu estàs dient a tu. Posàvem un enbal. Ja recordo els altres de xoc, els altres de xoc, l'embalat, la Santíssima, tot allà. Ara, en canvi, aprofito molt més la plaça del Palau, que anteriorment era una plaça zero. Zero. Era zero. I ara la tenim. El que deies tu, el cap de setmana passat, sí, Molins de Rei, Terra de Bruixes,
l'ambient, les paradetes i tal, donaven un caliu espectacular a la plaça. Vam fer com uns baixadors, com unes rampes d'enferro, que molt ben fetes, se'n van anar i tot, perquè aquests nivells que hi hagi, no la gent que ja és una miqueta gran, com ara jo, poguessin baixar millor, no? Però tu ja ho salto. Allò no està fet per tu.
Està fet per la gent que va amb cadira de rodes i també la gent que va mobilitat i que pot fer mal. Unes rampes que van estar molt bé. Llavors dintre d'aquí vaig estar donant una volteta i vaig veure, coi, tanta gent. Sí que era una hora ja oportuna, que era la una del migdia, vull dir que era una hora per poder anar a passejar. El dia també va fer bon dia, vull dir que això també va lluir-ho.
Per cert que al Viu Molins hem llegit aquesta setmana, l'acompanya Samar, una nova ordenança específica definirà les responsabilitats dels propietaris de mascotes. És un tema que surt bastant sovint aquí. La normativa sobre tinença d'animals fins ara estava recollida a l'ordenança de civisme.
I s'està fent un nou text que actualitzarà la normativa municipal per adaptar-la a la llei de benestar animal. Definirà amb més claredat les responsabilitats dels propietaris i preveu reforçar la consciència sociutadana sobre les defecacions i el manteniment dels espais públics. A mi em sembla genial. Això ja feia temps que ja hauria d'estar allà.
diguéssim, ja posat en marxa. És una cosa necessària, és una cosa que s'havia d'ordenar. Jo sé de brullar que surti l'ordenança aquesta i posi una mica d'altra amb el tema aquest. És de lògica postant, tot això, eh? Ara, és el que, com comentava el Paisa, el Valtre Divendres, no es veuen tantes cagarades i tanta història. Sí que és veritat, mira el conte, eh? Depèn d'on.
Però almenys a la part nostra que estic aquí, a part d'allà, o millor... Depèn d'on. A part de baix, potser hi ha més... No, no, no és la part de baix, és la part del centre i és tot arreu. Parlem, per exemple, de les queixes dels veïns del pont de la cadena, que fa més d'un any que reclamen més vigilància i sancions més estrictes per garantir el civisme als carrers. Un dels punts més conflictius, segons deien els veïns en reunions que han fet...
a la plaça Joan Vallès i Vilà, és precisament aquesta plaça, de la llavella d'Oro, per entendre'ns, que molts descriuen com un pipicar improvisat. Els orins expliquen que fan malbé el mobiliari urbà i les columnes de la plaça IME generen una sensació de brutícia i deixadesa.
Això ho tens a prop de casa. Abans això era a tope. Jo me'n recordo poc pel meu barri, que era a tope. Pichades aquí, pichades d'allà, no es veuen. Pels menys no percebeixo. He baixat una mica tot això. Has d'anar a l'oculista. Sí, també. Això també és veritat, eh? Pels menys és la percepció meva, eh?
En tot cas, aquí anem al kit de la qüestió i és que seria que si hi ha infraccions es puguin sancionar, és a dir, quan rasquem la butxaca, amb multes de fins a 30 euros en el cas de les sancions lleus, 90 les greus, 150 les molt greus.
Les noves cuanties, diu, es preveu que s'actualitzin amb la nova ordenança, que pot entrar en vigor a final d'aquest any. Sí, és que les mascotes han crescut com els panes i els peces, eh? No, però el problema no seria la mascota en si. No, no, la mascota ha crescut, per tant també hi ha més incivisme, pot haver més incivisme dintre del tema aquest. Així és de clar, eh?
Això és com tirar escombraries, en vez d'anar a posar-la dintre un container d'aquests, un contenidor que hi ha a vosaltres, el posen en una paperera, i la paperera és la paperera, i punto, no és per tirar una bossa d'escombraries, vull dir, així és d'acord. Vull dir, això també s'està notant ara.
Bé, en tot cas, doncs, també, clar, no es garanteix que... Aviam, si enganxes la persona que fa aquesta infracció. No pot haver-hi un guàrdia urbaga a cada cantorada, no? No. I el que ho veu i no deixeu, doncs calla perquè no es ponen per petaneres. I per no barallar-te. És que la població d'animals de companyia, exponencialment, ha pujat a aquests últims grans una barbaritat.
Jo no sé quants animals hi havia, per exemple, fa 10 o 15 anys, però ara és... I clar, jo entenc que la majoria de persones que tenen un animal de companyia, o en aquest cas un gos, són persones responsables i saben la responsabilitat que tenen.
Però n'hi ha... Suposes molt, eh? Sí, la majoria. Però n'hi ha una minoria que no. Aquesta minoria que no és la que, diguéssim, realment fa mal i aquestes actituds cíviques són les que veuen. Miquel Canut, que ens ha de deixar... Ens veurem la setmana que ve si ho vol. Si ho vol. Cuida't la boca, doncs, eh? No deus anar al dentista un altre cop, no? Perquè si no...
No, no, no, tranquil, tranquil. Per això mateix val molt la pena que es posi en marxa aquesta ordenança. Sí, sí. Ara es posarà una altra, si no vaig errat, que és l'ordenança del tema dels patinets elèctrics.
A Moïns de Ré. Mobilitat. Sí. Em van explicar que a partir del mes de gener aquí a Moïns de Ré també es fan una vigilància exhaustiva amb el tema de patinets. Perquè també tenen la seva pròpia llei, eh? Sí, també té la seva pròpia llei. Per exemple, el carrer major, passant cagant d'obertes, espero contradirecció, representa contradirecció, que ja n'hi pare de dos...
Tu n'has parat a dos? I què els hi dius? Jo baixava amb el cotxe i pujava amb el patinet i els vaig parar aquí a tot. No pudo vivir, digo, sí. Escolta, a partir d'ara sabeu que aquest és un carrer que aneu a contradirecció.
Dic que si us veu algun urbano millor es pot posar una multa, vosaltres mateixos, eh? Un, que és una noia, va baixar del patinet i va anar a peu amb el patinet, i l'altre com si hi hagués dit llúcies. Així és de clar. És que de moment que utilitzen la via pública, jo per mi, eh?, haurien com a mínim de tenir el permís de conduir, el permís de...
Tenim de tenir un seguro... I un seguro, exactament. Tenim de tenir un seguro obligatori. Per l'esponçat s'hi viu ja, d'entrada, això el primer. Exacte. Portar un casco que ja és obligat a Barcelona, per cert. Ja és obligat a Barcelona, portar un casco. Totes aquestes normes, em sembla que les implantaran aquí a Moïns de Rei a partir de gener. Creo, eh? Cuidado entre paréntesis. És que trobes en casos que flipes, que no te lo puedes creure, eh? No, no. No puedes creuar.
Jo venia de Sant Feliu per la carretera antiga, la Nacional, en direcció molest de rei, i sabé que allà no pots passar de 50. No pots passar de 50. Què passa sempre? Per la Generalitat Nacional. I llavors em va passar un patinet.
perquè sabeu que n'hi ha un carrer bici que poden anar tant bicicletes com a patinets. Doncs no. Aquest anava pel centre de la calçada, en circulen els cotxes, anava per mig. Bueno, em va passar, jo ho sé, hi havia els 60-70. El patinet aquest segurament estava trucat. Sí, segur. Perquè truquen els patinets. Sí, sí, els truquen perquè corrin més, que també està... I aquests són els que encara s'escremen. I una altra cosa, es passava el semàforç en vermell.
Per a aquells, les normes no existeixen. Se les passa pel forn i es comando. No, no, aviam que això és cert. El que passa és que suposo que passarà, com sempre a la vida, fets que no hi hagi un accident, no hi hagi una desgràcia, no prendran mesures. Cases ja han hagut d'accidents. Desgraciadament ja n'hi han hagut. Desgràcies més desgraciades. I després no crec que sigui un problema de molins de rei una normativa i s'enfliu una altra. Crec que això és una cosa...
Crec que hem de decidir, o algú ha de decidir, si un patinet d'aquests amb unes característiques, com hi havia les motos, hi havia les motos de 49, les de 74 i les de 125, i unes normes adaptades, i després, evidentment, tenen que saber si van circulant per una carretera que van cotxes i motos que han fet un examen de conduir...
per saber la teoria, què és aquella senyal o què és aquesta altra, també haurien de fer-ho, perquè si ara un senyor va un patiat amb compta de direcció, jo no sé què és compta de direcció perquè no hi ha estudiat. Bé, crec que potser la cosa haurien de fer. A mi igual, a mi algun patinet m'ha passat d'aquest o d'allò. I l'altre dia va estar munt d'atropallar amb un tio amb una bixa elèctrica d'aquestes que hi haguen, que també d'un i do, eh? Hi ha carrers de Molins d'Arell que no es pot passar de 30, i aquests vehicles van a 40 i 50 per hora.
És un risc. Llavors passa el que passa, que truquen aquests, que deia ara el dia, que truquen aquests patinets, els truquen, i llavors hi ha uns incendis i tot, que es cremen els patinets, i és per això, perquè els han trucat. Un patinet normal no té per què cremar-se. Però com que els truquen i toquen històries, al final, quan van a carregar-ho, allò pim-pam, es crema tot.
Arran això que dius tu, jo el que no entenc és que sabeu que no poden posar els patinets en el transport públic. No. No pots pujar amb el tren, amb l'autobús, no pots pujar... En canvi, jo veig que entren a les botiques, entren els comerços i deixen els patinets dintre.
Bovets, diguéssim. Sí, sí. Absolut. A mi m'agradaria rematar... Sí, sí, tenim temps, tenim temps. Ara ja crec que hi ha tot el que teníem que parlar, almenys jo i al Berlat. Tema Rosalia. Aviam. Jo vaig dir, hòstia, jo ho tinc cap ahir, però primer aniré
El programa de dilluns del Broncano. Jo normalment aquest tio no el miro perquè tampoc em diu res de l'altre món. El tipus de programa pot ser divertit, segons com. Ja som dos. Però ell és el protagonista. Els convidats són espectadors. I la Rosalia se'l va menjar. Se'l va menjar.
O sigui, literalment, vaig flipar amb aquesta nana, que a menys em va donar una lliçó de... Crec que té un bon equip, crec que té un molt bon assessorament, crec que té un molt bon entorn, però a més a més ho té que tenir ella. Va estar superagraïda, col·laborant, baixant amb la gent, va portar un pastís... Sí, va fer un pastís.
Em va semblar que si jo vaig dir que a mi tenia que avaluar per una banda de la música, però que a vegades el personatge em supera i allò que diu, no deixis que el sabres et tapin el bosc, doncs a mi el sabres em tapaven el bosc.
Una vegada, això ja ho tinc superat, i he escoltat l'àlbum de la Rosalia, i és una meravella. Ho reconec com la majoria. O sigui, ara me l'ineu amb la gran majoria de la crítica mundial. I, contràriament, el que diu la gent, també tenen cançons en català. Sí, sí, sí. Dintre del disc.
N'hi ha una, sí, sí. Una, una. Però el que jo també dic ara, que la propera gira que faci la Rosalia, aniran els pares o els avis dels nens que anaven a la Rosalia fins ara, eh? Tingueu clar això, eh? Els nens de la motomami no entenen el que ha fet la Rosalia, no ho entenen, eh? És impossible que ho entenguin, perquè és que se'n va la mare. O sigui, aquesta noia ha fet...
i he arribat a aquest món per divertir-me, he anat fent, com que tinc una facilitat brutal, a més a més, ha estudiat, està preparada, canta bé, no necessita l'autotoner aquell, ho té tot,
Té 30 anys. I continua a formar-se. I continua a formar-se. I la noia ha arribat un moment que diu... Ara ja tinc popularitat, ara ja... Ostres, tot això que he fet ho he fet per divertir-me. I jo crec que... Això és un pensament meu, eh? Crec que ha dit... Ara vaig fer una cosa que a mi em vingui de gust fer i que si la Rosalia arriba al món discogràfic amb aquesta obra, ningú ho hauria entès. Ningú ho hauria entès. O sigui, jo crec que ella ha fet...
Ara ja m'he fet cas, ara ja m'he fet cas, ara faré això. Això va fer-ho uns anys un tal Nigel Kennedy, un violinista boníssim, que va fer un grup de punk, que el punk seria el més senzill, com el reggaeton, que és el més senzill, quatre coses, el punk és el mateix, al final ells mai van dir que...
I un dia, no, jo he fet pac per divertir-me, però jo soc un bon tio volat. I ara un tio popular, famós, ja tenia un nom, i va gravar Les Quantes Nacions de Vivaldi.
I va estar el Dalón, que ha sigut dos anys a la llista en anglès. És aquest que del viol. El Nigel Kennedy. Jo crec que la Rosalía ha fet alguna cosa similar. I amb el programa La Broncana se'l va menjar amb patates. Però el tema de la Rosalía, segons una especialista amb el tema, a ella, els orígens d'ella era allà això.
aquesta música més o menys espiritual, i pim-pam, i pim-pam, els seus orígens, segons em van explicar a mi. Per tant, després es va transformar amb el Motoman i aquestes cançons, i ara ha fet aquest, que això és brutal, també m'ha agradat a mi, que jo l'hi he escoltat. No l'hi he escoltat tot sencer, però... No és un àlbum, com es que es feia abans, amb dos èxits i cançons de rellot. No, no.
És que jo me'l vaig mirant, me'l vaig soltant en calma, eh? Vull dir, escolta, hi ha unes col·laboracions, la producció, el so, és que... Està cuidant tot el detall. Em va fer molta gràcia de la Rosalia, que li...
que es diu Rosalía, no és Rosalía, és Rosalía. Això ho tinguem molt clar. Això ho sabem aquí, a la Casús de la Franja ja és Rosalía. Ella és catalana i es nota, quan parla, ja no per l'accento que pugui tenir, perquè aquesta noia ha fet tan munt que ja té una mica... Però pensa en català, perquè et diu moltes catalanades.
Sí, perquè a vegades li costa donar la paraula castellana. Amb el Boncano hi va dir no sé què i no sabia tradurir-ho. Com s'ha dit? Sí, sí, sí. Realment, ostres, això també et dona una miqueta de dir, hòstia, aquesta noia et fa... Però independient d'això, des de la part artística musical, crec que, no sé, amb 30 anys, si segueix la mateixa carrera que el Rollins, li queden 50. Hòstia, ja no sé què més pot fer.
És que té una capacitat de treball brutal. Quan anava, això ho va explicar el amic nostre, el Miquel Bofill,
Que conenta una mica el tema. Llavors, quan anava al Conservatori a Barcelona, estudiava unes determinades assignatures i tal, hi havia una sèrie d'optatives, i ella, normalment, les alumnes agafaven un, dos... Les feia totes. I aquesta, les feia totes. Totes. Sí, sí. La capacitat de treball i de superació dia a dia de la noia... Va haver un altre punt.
Un altre punt molt important. No sé si és una cosa que vaig apreciar jo, o realment va ser fet expressament. El Broncano fa sempre dues preguntes. Quants diners tens? I a l'últim més, quantes vegades has fet l'assumpte. I abans de fer les preguntes va aparèixer un personatge, com si fos una espècie de guru maestro confú raro, un personatge, o sigui, un actor, suposo,
que només s'entra i li diu, Broncano, l'àrbol se dobla però no se rompe. Volguem dir, suposo que li està dient o està preparat d'ojo amb la pregunta dels diners amb aquesta palla. No sé si va anar per aquí o no va anar per aquí. No va contestar res. En qualsevol cas va dir que sí, que...
no sé, li va preguntar, no li va preguntar, però ella li va contestar, ja sé que fa aquesta pregunta, pensa que nosaltres invertim molts, molt, molt, em va explicar que la seva mare va deixar la feina per estar assessorant-la, el pare també, una mica va explicar tota la història aquesta. I de l'altre va dir cero, va fer cero para cero.
Sí, sí, no, no. Que va a 10-0, que no. I crec que els convidats estan 20-26 minuts. El programa va durar una hora i pico. Sí, sí. Un hora i pico. El que esteu està matxacant el cop és l'altre, el d'antena 3. Va ser... Va ser un èxit espaterrana. Va ser... Va ser brutal. Jo, per exemple, no el veig, el programa aquest. En canvi, com que sabia que...
Sabia que sortia la consolida i los vas veure. Per això l'audiència va pujar pels nus. Entre nosaltres tres ja va pujar l'audiència. Jo al dinar de l'altre dia de casa teva, Miquel Vallès, a l'última hora, ja quan estàvem fent el comiat que ja portàvem l'última ampolla de cava, la penúltima de cava,
vaig fer allò, us vaig dir en sèrio, que estem preparant una trobada, tots els Miquels amb les senyores, si tal i qual, i dic, jo faré el que sigui per mirar de portar la Rosalia en directe per nosaltres, en privat, i no ho descarto.
el Miquel dels seus contactes perfecte ahí lo dejo el Viñas per cert que no ha vingut perquè no sé si us va enviar aquest vídeo d'unes vaques que caminen pel túnel de Rodalies que uneix la Molina i Toses que van tranquil·lament les vaques el tren a darrere el maquinista del tren agravant i xinutxano van fent ho van enviar
Això és una mica metafòric del que passa a les nostres vies, a la nostra xarxa ferroviària cada dia. Una imatge curiosa i divertida. Ens ho ha d'enviar, sí que és veritat.
Sí, a principi, sí. Aquesta festa que feu... Ja ho vaig dir l'altre dia, és un aconteixement mundial. Atenció, Vallès, eh? Mundial. És una cosa única. Aquesta trobada... Ja em va comentar el Sergi Lías que varia gent de diversos països del món, gent que ho mirarà, gent que ha pagat una entrada per venir a veure tots aquests mostres, que hi haurà una exhibició amb dos plats amb vinils. Les més grans hem vist punxar amb vinils perquè hem nascut amb els vinils, però hi ha gent més jove...
que els vinils els veuen pelatena, no saben ni el que és, i veure un xou de dos dígits punxant en vinils, ostres, té la seva conya. O sigui, en fin demà tenim un aconteixement, ostres, jo estic molt excitant, molt nerviós i molt content, perquè ve moltíssima gent, perquè em retrobaré amb gent amb la que jo havia conviscut discogràficament als anys 80 i 90, em fa molta il·lusió, i que ho hagin pogut fer, ho hagueren pogut fer a qualsevol lloc d'Espanya.
i que ho fotin a Molins de Rei, ostres, em fa una il·lusió... Em fas emocionar, Samir. Ells també em fas emocionar. No, no, m'estan posant els peus de punta, ja. És veritat, és veritat, nosaltres ens hem posat a la seva disposició, ells ho munten tot, el Sergi Lies i el seu equip.
Ens han demanat, hem de muntar una camina aquí, hem de muntar allà, ve un tio filmat amb una càmera o passant en directe per un podcast, no sé què. Bueno, tot un muntatge realment a nivell. És a dir que això ens retransmitirà en directe, crec, a nivell internacional. Es podrà sentir arreu. Imagina que hi ha un molinant que a Buenos Aires diu, hòstia, amb mi disco de molis de rei.
Què passa? Això té el nom, la festa aquesta? Sí, 40 aniversari del Max Mix, que va ser el primer disc de mescles que va d'allò. Vull comentar una última cosa, avui no hi xerren gaire. Gens, eh? I tens dos minuts, eh? No, no, això s'ha ràpid. La setmana passada, fa un breu setmana, es comentava amb tot això, o sigui, ens donaven compte que amb un Instagram que va de sentir-se menys parlar català, tal i igual.
Aquesta setmana vinc amb esperances. Aquesta setmana m'he fixat més i m'emporto la grandíssima alegria que, passejant pel meu meravellós poble de Monterrey i pels seus barris, estic començant a sentir gent jove. Cony, mira, es parlen en català. Depèn de les hores.
Ja t'ho dic jo que sí. Jo és a les hores que hi ha gent pel carrer. A les 6 de la matinada no. Però depèn de les hores que tu passes segons quins carrers, és veritat el que estàs dient. Segons les hores que passes segons quins carrers, ja parlo del carrer de baix...
És a dir, el passivisme que tenia fa una o dues setmanes l'estic revertint amb una esperança que potser la setmana que ve torno a vindre a fons de la misèria. Bé, i ara mateix pràcticament 18 graus, eh? Quina calda, no? Ja saps que se'n poden morir el tempo jo. Estan avisant que dimecres que ve té la marinera, que ja fa un bajón al tema. Home, ja tocaria. I ja anem a puro invierno, eh? Puro invierno. Puro invierno, és. Puro, sí.
Bé, ho deixarem aquí. Gràcies al Miquel Canut, que ha hagut de marxar abans, i la resta, el Casas, el Díaz i el Vallès, que avui ens han acompanyat des de les 9 i 12 minuts. Digues. Sempre hem d'acabar el programa. Que tothom tingui molta salut i molta sort. Vinga, adeu i bon dia.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. A Catalunya l'índex de preu al consum s'ha mantingut en el 2,6% a l'octubre, igual que al mes de setembre lleugerament per sota de la mitjana estatal. L'increment s'explica principalment pel cost de l'electricitat i pel fort augment del preu dels ous, que ha pujat un 15,8%. La inflació subjacent, en aquest cas, ha pujat al 2,1% i respecte al mes anterior, el cost de la vida ha augmentat també un 0,4%.
I pel que fa a la mobilitat es va normalitzant la circulació a les carreteres, a la P7 encara hi ha un carril tallat amb un roig del camp en sentit nord i de fet també a la P7 hi ha un vehicle albora, la Fresinal en sentit sud. A la B10 amb circulació també intensa al nus de Llobregat i a la B20 també hi ha un carril tallat amb un gat tiana.
A la C17 també hi ha un carril tallat entre Malla i Tona i a la Nacional 141 està tallada per caiguda d'arbres a bossos. També a la Nacional 260 hi ha retencions a Pedret i Malsà. Perquè fa la circulació ferroviària per una incidència ja resolta, Mollet del Vallès l'alta velocitat està registrant retards que poden superar els 50 minuts. També els trens que circulen entre Portbou i Girona estan registrant també retards per una incidència a la catenària entre Llançà i Figueres.
I satisfacció entre els líders del procés i gran part de la classe política després del primer aval de la justícia europea, la llei d'amnistia. L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que no hi va haver malversació en les despeses de l'1 d'octubre que no hi ha contradicció en aplicar l'amnistia en el cas judes de suposat terrorisme.
Tot i que la seva opinió no és vinculat, sí que podria marcar la direcció d'una futura sentència europea que, si confirma aquests postulats, facilitaria una possible amnistia per als líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. I el govern ha duplicat les ajudes per als ajotjaments dels Temporesa, passant dels 700.000 euros el 2024 a l'1,4 milions aquest 2025. També s'han reforçat les inversions en lloguers i punts d'acollida.
La delegada del govern, Núria Gil, la sobrella la creació també d'un grup de treball per tal d'afrontar l'augment de temperatures al camp després de la mort, recordem, d'un temporer aquest estiu.
I direcció i treballadors de Xara han arribat a un acord per l'ERO que afecta 56 operaris a la planta de Zona Franca, durada des de l'incendi del maig del 2023. L'acord inclou indemnitzacions de 30 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats i mesures d'acompanyament i recol·locació. L'empresa que ha encadenat Treserto en 30 mesos tancarà definitivament l'ha plantat dins el seu pla de viabilitat i reestructuració, volíem dir, del deute.
I pel que fa el temps, la pluja arribarà al matí, pel terç o és, sobretot a l'Alp i nou estenent-se, després cap a l'interior. Pel que fa a la temperatura, avui tindrem màximes d'entre 15 i 23 graus arreu del territori. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 10.
Demà dissabte és hora terma en la primera fira animalista. Es farà durant tot el dia a la plaça del Palau i l'objectiu és donar visibilitat al benestar animal i fomentar la consciència i el respecte cap als animals. L'organitzen al centre Betteràpia i Terra Viva. Comença demà a les 10 del matí amb la inauguració. Després hi haurà activitats infantils a partir de les 10, com pintar cares, contacontes o un taller de pintura infantil.
També, en paral·lel, hi haurà una xerrada sobre gossos que transformen i persones que connecten. Una xerrada d'11 a 12. A les 12 hi haurà una passarel·la de gossos en adopció, diferents protectores i associacions d'animalistes convidades a aquesta fira. Mostraran aquests gossos que estan esperant a ser adoptats. I, finalment, per acabar al matí, hi haurà una xerrada sobre educació canina. A la tarda, a les 4, es repren l'activitat amb una xerrada sobre malalties canines
dels animals de companyia i de 5 a 6 es faran rifes i clausura de tota la fira animalista. Demà dissabte, de 12 del matí a 7 de la tarda. Diumenge, daltabaix programa un nou concert jazz contemporani amb The Return of Dry Martino, que és el projecte personal del músic molinenc Miquel Àngel Cordero.
Ell tocarà el contrabaix, l'acompanyen Polo Medes a la trompeta, Santi de la Rubia a Saxotanol i Toni Pagès a la bateria. El concert és el diumenge a les 7 de la tarda a la Trascatrusca. Les entrades anticipades les podeu comprar al web d'altabaix.cat. I el Foment, que també programa, en aquest cas, teatre, per diumenge a la tarda a les 6. En aquest cas, El Perro de l'Hortelano, l'adaptació.
que ha fet el director i actor Paco Mir, de la companyia El Tricicle, l'adaptació d'aquesta obra clàssica del segle d'or de Lope de Vega. Les entrades les podeu comprar al web Entràpolis, valen 22 euros, i l'obra la funció es fa el diumenge a les 6 de la tarda al Foment. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui divendres és la Brun, que està al carrer Puigcerdà 53, al barri Bonavista.
Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Gloria, alzas en el aire. Com una ola. Dia que me quieres. Debemos separarnos, no me preguntes qué. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también. Però Stereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. Aquí diu que la prenscripció és de l'1 al 8 de setembre. Mhm.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat 0 i 12. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Ràdio Morins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Morins de Rei. Ràdio Morins de Rei.
Les 10 del matí i 9 minuts, pràcticament 10 ja, d'aquest divendres 14 de novembre. Ensetem la tercera hora del programa. D'aquí una estona vindrà la Mònica Mar Rubió amb el seu espai Fragments. Tindrem també la Judit Herrera amb les grans dones de la història i ara el que farem és l'espai polític del dia. Preguntes ara monits.
Preguntes ara a Molins, acompanyats del regidor portaveu d'aquesta formació, que és el Ramon Sánchez. Hola, Ramon, bon dia. Molt bon dia i bona hora. Clar que sí, un dia avui una miqueta... Sí, i ben força abrigat el Ramon, i la veritat és que hem hagut d'engegar l'aire perquè és que... I tu fas una veu per antena d'un encostipat important, eh? T'estaves cuidant aquest matí i... No ha anat a més, però... Sí, és que, clar, amb aquests contextos de temperatura hem de vigilar, però... Sí, sí, per això vaig ser una miqueta abrigat, perquè al final és més fàcil treure les capes... Ah, exacte. Estem d'acord, estem d'acord, estem d'acord.
Avui estàs escoltant també els Miquels, que hi havia un grup reduït avui. Sí, sí, sí. En principi no per, diguem, constipats, però per altres aspectes que no hem tingut tota la plantilla al complet. Anem a fer un repàs d'ahir en una setmana, potser. Evidentment sempre hi ha feina interna i coses a tractar, però vull dir que bastant tranquil·la.
Ha tingut un parell de reunions, jo crec, interessants. Ja va sortir ahir el Consell Educatiu de Vila, no? Vam fer la reunió del Consell Educatiu de Vila amb molta afluència de persones. És el primer del curs? No, ja n'hem fet algun altre, crec. I, per tant, jo diria que n'hem fet algun altre. Ara m'enganxes? No, no, però al cap que hem anat en algun...
i el que... Força concorreguda. Sí, vaig veure molta gent i per tant vaig dir, escolta'm, molt interessant que totes les escoles i els arts d'infants, els instituts estiguin representats en el Consell Educatiu Municipal de Vila i per tant això crec que demostra també aquesta voluntat que hi ha per intentar entre tots tenir el millor futur pels nostres nens i nenes. I una reunió ens vam repassar diferents dades interessants, que jo crec que el
El regidor, al dilluns, em pot donar l'explicació de com va anar, però sí que em vaig quedar amb una moneda que per mi va ser preocupant, que és la falta de manteniment i d'adequació de les escoles. I aquí sí que crec que el regidor té deures pendents perquè realment la nuix de les escoles i de les xarxes d'infants era preocupant.
ella preocupa. I per tant, els que estàvem allà vam veure que el regidor parlava de planificació i les coses li demanaven respostes per a ell. I per tant, coses que no s'estan solucionant i que necessiten d'una immediatesa absoluta, doncs el regidor parlava de planificació. I per tant, crec que tenen molta feina a fer.
Tenen molta feina a fer i prendre's en sèrio el que és el manteniment de les escoles, que crec que malauradament no s'està duent a terme com s'hauria de dir i amb la rigorositat que s'hauria de dur a terme. Sí que va parlar el regidor que s'està fent una licitació pel manteniment de les calderes, que és un dels elements que algú a l'escola fins i tot es queixava que...
A dia d'avui fins i tot no funcionaven ni les calderes, i per tant això era una cosa preocupant, o roteres que n'hi ha en diferents edificis i que per tant estan afectant, o cables d'electricitat pelats i que estan de qualsevol manera...
amb algun espai i una dada que va ser preocupant, que amb tot el tema del manteniment o de la nova execució de les plaques solars que estan a terme a les escoles, doncs que hi ha gent que van entrant d'aquestes empreses, que van entrant a les escoles sense que ningú en tingui coneixement i que campen a Sus Sánchez i que ningú controla realment què s'està fent. I crec que aquest descontrol que allò que es va expressar per part de les escoles
en regidor crec que mereix una reflexió i que realment es posin les piles i comencin a actuar per veure quina és les decisions que s'han de prendre a curt, a mig i a llargament. Però a curt vol dir demà, no vol dir d'aquí quatre mesos, vol dir demà. Hi ha actuacions que... El funcionament de les escoles és una miqueta singular, i és que...
Per una part tenim les inversions que s'han de realitzar a les escoles que les hauria de fer la Generalitat i per l'altra part hi ha el manteniment de les instal·lacions que corren a càrrec de l'Ajuntament.
I aquest buit, això que és una inversió o un manteniment, ens va passar, com va explicar un membre de l'escola Estel, que una porta d'emergència s'han passat tres anys sense la porta d'emergència.
o que no funcionava bé, i que per tant no podia dur a terme l'acció per la qual està posada. Això, entre els uns i els altres, han estat tres anys sense prendre decisions, fins que al final l'Ajuntament va decidir
que, ja que la Generalitat no actuava, doncs que actuava l'Ajuntament. Vull pensar que l'Ajuntament passarà aquest càrrec a la Generalitat i que, per tant, no l'haurà d'assumir l'Ajuntament. Vull pensar que aquesta feina també de lleialtat entre administracions és que si tu no tens l'acció del duet armar ara, l'executem nosaltres, però de manera subsidiària i, per tant, passarem el càrrec, entenc que es farà.
Aquesta crec que seria una bona pregunta de cara al senyor López Ferro per veure si això s'està revertint la realitat, perquè són accions que no ens pertoquen a nosaltres, però que són d'una imatge atès absoluta. I si no el que hem de fer és denunciar al Departament d'Educació i dir que estem complint els seus acords amb l'Ajuntament de Montserrat, que això és el que hauríem de dur a terme. I per tant va ser una reunió que en aquest sentit va ser bastant tensa, en altres va funcionar prou bé.
Bé, en una setmana també, Ramon, on hem explicat que han començat les obres d'adequació per fer una zona d'aparcament públic al barri del Canal. Recordeu, en aquest cas, el primer de maig, cantonada a carrer del Pla, es pavimentarà, es col·locarà a il·luminació i senyalització, una actuació d'uns 140.000 euros i que estarà enllestida a mitjans de gener. Recordeu que tot plegat forma part d'aquestes actuacions que culminaran amb la construcció del nou poli esportiu del Pont de la Cadena.
Un aparcament públic que ja existia. Un aparcament públic on molts caps de setmana ja aparcaven cotxes, o molts dies d'entre setmana s'aparcaven cotxes. Per tant, no estem descobrint res nou. El que fan és rentar-li la cara, posar-la enllumenat, assentar-la una miqueta, però ja el teníem. I ens gastarem 140.000 euros d'una actuació
que quan hagi de venir la rotonda, la porta surt, hi ha una afectació en aquell espai. Per tant, anem a intervenir en un lloc que s'haurà de tornar a intervenir.
no sé si té molt de sentit, doncs du a terme això. Però el que passa és que és veritat que amb aquest rentat de cara que volen fer amb el tema del pavelló, perquè és veritat que treuen moltes places d'aparcament de l'aparcament que hi ha actualment davant de l'escola Pont de la Cadena i a l'entrada del Ricard Ginebreda,
doncs havien de fer alguna cosa i, per tant, aquest aparcament que ja era públic i que ja era un aparcament accessible, doncs ara l'adrecenten. Jo no crec que l'aspecte canviï molt del que ja tenim. Per tant, veurem a veure com ho acabaran executant, si és veritat que li donen alguna continuïtat
Hi ha alguna cosa que acaba de... No sé si serà ben entesa a l'hora de la sortida del traçat que hi ha actualment de l'aparquament que ja està davant de l'Institut Lluís de Requesens, que sí que és veritat que aquells cotxes ara haurem de passar per dintre d'aquest aparquament per poder sortir. Per tant, hi ha una cosa rara que veurem com s'acaba executant. Quan ens vam presentar una miqueta de dibuix, vam dir, home, hi haurem de sortir per aquí? Sí. Bueno, ja veurem si això...
doncs està ben rebut o no està ben rebut. Per tant, són aquestes actuacions que es van complementant per tal de fer aquest polillauger, però recordem que això ja s'havia d'haver fet abans, igual que la carpa, que també van dir que la farien durant el mes d'estiu, que decorarien tota la zona d'aquest aparcament davant de l'escola Pont de la Callena, i que tampoc no van fer res. I ara serà, sembla, per l'activitat de Nadal, les escoles. Sí, heu escoltat que aquests 15 dies pretran fer moltes coses,
I es veu que els treballadors no tindran ni vacances de Nadal ni res de res perquè si amb 15 dies ho han de fer tot. Enderroc de l'actual gimnàs i la instal·lació de la carpa a l'actual camions amunt i avall i amb actuació i ja veurem. Ho veus just?
Jo penso que sí. Bé, escolta'm, jo amb obres he arribat un dia i al cap de tres dies s'havia d'inaugurar un cinema, per exemple, i deies això és impossible i s'ha acabat inaugurant. Per la teva feina privada, eh? Per la meva feina privada, per tant... He vist coses realment surrealistes, eh? I arribar i dir això no... Ara, clar, hi havia allà pràcticament 80 persones treballant, vull dir, a l'unísono.
i 24 hores al dia, clar, no sé quins seran els hores aquí, però és veritat que jo crec que amb totes les festes Nadal, doncs potser és un pèl just, que no passaria res si al final s'ha d'allargar, però crec que les dates eren les que eren abans, que és el que es va comprometre el govern, ho ha retassat ara i per tant ho està enfocant tot només en 15 dies, que crec que pot arribar a ser una miqueta just. Però bé, en tot cas ja ho veurem al mes de gener.
Molt bé. També reclamàveu, per exemple, que s'agilitzés el reglament del Consell de la Discapacitat, Ramon, en diverses ocasions aquestes darreres setmanes. Sembla que s'encamina, diguem, cap al ple del mes de novembre, no? Hi havia algunes dificultats, des del punt de vista també jurídic, es van explicar, es va revisar dins de la casa, van veure que hi havia moltes coses que no acabaven de funcionar i, per tant,
S'ha presentat aquest reglament, ja que esperem que es pugui dur a terme en aquest mes de novembre. És evident que anem molt tard, anem molt tard amb tot plegat, i vam tenir el passat ple aquest donar compte de la nova regidoria de polítiques lingüístiques
De la qual, de moment, fixa't que vam tenir baralles de si s'havia de dir política lingüística o polítiques lingüístiques. Sembla que ja l'alcaldeia va mirant cap a política lingüística, que és el que enteníem que havia de ser, i doncs vam comentar al seu moment que esperem que tinguin més èxit que la regió de discapacitat.
perquè portem pràcticament sis anys i el que s'ha fet és molt poc, per no dir pràcticament zero. Quan teníem un pla de discapacitat ja el 2019, deixat i entregat per la regidora en aquell moment Sílvia Guillén, que es va deixar en un calaix, es va amagar i es va dir que estava fent una cosa nova, absolutament millor, i el 80% del que hi ha en aquest nou pla és el que va fer la regidora Sílvia Guillén. Per tant,
una regidoria que no acaba de tenir l'empenta que hauria de tenir, amb entitats que jo crec que fan una feina excel·lent, que recau sobre el seu esforç tot el que està passant amb moltes persones amb discapacitat en aquest possible, que fan una feia també d'aconsellar a persones que es troben amb dificultats de quines poden ser les solucions per tenir una vida millor,
Però jo crec que en aquest sentit estem encara en junt de tenir un Molins de Rei, inclusiu Molins de Reu, molt millor des d'aquest punt de vista. I, per tant, aquesta rejúria encara no ha agafat aquesta velocitat de creuer que hauria de aparèixer.
El que llegia també aquesta setmana el Viu Molins de Rai és que s'està treballant amb una nova ordenança específica que definirà les responsabilitats dels propietaris de mascotes. Ens hem assabentat pel Viu. Que ja s'havia comentat internament. Això que ens critiquen els altres, que a vegades fem articles quan estem discutint coses...
Ells fan anuncis abans que ho hagin discutit. Per tant, ja veurem com avança, com ho treballem, i, escolta'm, benvingut sigui, perquè és evident que alguna cosa s'ha de fer.
És evident que alguna cosa s'ha de fer. Per tant, esperem que en aquest sentit, quan es presenti aquesta ordenança, esperem que no sigui una setmana abans del ple i que, per tant, puguem tenir temps de discutir-la tranquil·lament, drenitzar-la i que hi hagi temps. Doncs hauria de ser ja bastant aviat, no? Esperem, però no ho sé. Al final sabrem quins són els tempos que aporta el regidor i quan ens l'expliqui, doncs...
Que també és Lucas Ferro? També és Lucas Ferro, sí, sí. Per tant, esperarem a veure si té la capacitat de deixar-nos el temps suficient per poder-ho llegir, per poder-ho entendre i veure quines són les aportacions que podem fer des dels diferents grups. Això ja és de fa uns quants dies, però no sé si bastant hi ha l'oportunitat de llegir aquest article que 8 equipaments de Molins de Rei es troben en zones inundables. Això ja ho vam comentar bastament.
la setmana passada, però no sé si hi vols afegir alguna reflexió. És un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat, recordem, a partir de dades del Ministeri per la Transició Ecològica. I ells fan, doncs, un estudi, i ja ho vam explicar, mapes de zones inundables segons diferents períodes de retorn. Retorn, sobretot, a 250 i a 500 anys. Sí. Per tant, és que una mica té lluny. Precisant, eh? La lletra petita, però que, en aquest cas, eh?,
fruit d'aquestes dades, el que s'explica és que a Molins de Rei tenim alguns equipaments que es troben en la franja de risc molt greu, que són l'escola Mañanet, la comissaria del Guàrdia Urbana actual, la llar d'Avi Josep Mestre i la nau industrial de viuda de Lauro-Clariana, i altres amb menys intensitat, però el cap de la granja, l'escola La Cínia, o la clínica de Molins de Rei, que també es veurien afectats. O la nova residència, que, segons ja ens va dir l'alcalde, ja es preveu
Aquest informe ja preveu, doncs, no construiria primera... Ai, a planta baixa, sinó... És que estava pensant en alguns problemes que ha tingut algun promotor d'aquí de Montsdarrer, que se li han posat molts, molts, molts, bueno, infinitats de problemes... En quin sentit? Des de l'Ajuntament, per una zona que no està urbanitzada i que, per tant, també hi ha aquest risc d'inundabilitat, i on...
ha tingut que deixar de fer una part d'aquest edifici perquè realment hi havia molts problemes des del punt de vista del que és l'urbanització i amb el tema aquest també de la inundabilitat i per tant aquí hi havia problemes importants
Jo crec que està bé tenir-ho com a referència, jo crec que hem de valorar molt bé quines actuacions s'han de fer, però no... Clar, penseu que amb la lliure de protecció civil que va aprovar el 2015, pràcticament avui el barri de la granja no existiria, els edificis del terratre no existirien, i per tant no existiria el municipi que coneixem. I estem parlant de fa pocs anys. Sí. De fet...
La zona de la Gravera, que és una zona que està classificada de verd, si algun dia nosaltres la recuperem, l'única manera que pugui haver trànsit de persones i concorrència de persones és el fet que hi hagi una indústria.
I per què una indústria? Perquè la indústria està obligada a tenir un pla d'autoprotecció. Si no és així, i nosaltres tinguéssim la grevi i la recobréssim com un espai verd, no podríem fer cap acte on hi haguessin aglomeracions de persones, no podríem fer cap concert, no podríem fer cap equipament, no podríem fer res de res.
Per tant, no només en els diners que gravarien les arcades municipals el que hauria de ser una expropiació d'aquell espai, sinó també després el fet d'adequar aquell espai a el que ha de ser un parc urbà, doncs és evident que tindria un cost tant per l'Ajuntament com per l'àrea metropolitana,
realment molt gran i molt alt. Per tant, jo crec que en aquest sentit, aquest ministeri que coneixem, si anem a mirar altres institucions, estan bé per tenir present certes decisions que s'han de prendre.
però sobretot per intentar veure com podem mediar perquè aquestes solucions o que aquests problemes tinguin una solució el dia que malauradament això arribi, que possiblement no arribarà als dos anys. El que si és cert és que tenim problemes quan tenim pluges intenses. Això ho sabem ara i ho sabíem fa cinc anys. Jo recordo perfectament quan vam fer l'obra de la Passa de Creu on vam canviar també el sanejament
I on els tècnics municipals em deien, amb tu de 30 ja en tenim suficient. Escolta'm, però no som conscients que hi ha un risc que les pluges actualment han canviat absolutament i que, per tant, anem cap a més cap a pluges torrencials que a pluges continuades, i aquí és on vam acabar definint que posàvem un altre tipus d'assanejament.
Per tant, jo crec que en aquest sentit hem de veure també com podem solucionar això. Crec que ens falta aquest pla hidrològic de Montserrer i que en aquest sentit hauríem de veure com podem garantir que s'acabi produint això. Al final el que no pot ser és que cada vegada que plou amb intensitat tinguem les imatges que tenim del carrer de baix. Això crec que és imperdonable, no té sentit.
i per tant hem de prendre accions i d'això veig que malauradament no se'n parla gaire per no dir gens.
Accions com el pla del clavegueram? Aquesta hauria de ser una, i fonamental, i per tant esperem que es pugui dur a terme en aquest mandat, ja que ho han estat reclamant els comuns històricament, i ara porten la presidència a l'àrea sostenida de territori, a veure si ho acaben dur a terme.
perquè és quelcom que ho hem intentat en moltes ocasions que és veritat també que a vegades des d'un nivell tècnic de l'Ajuntament se'ns deia que ja que havíem fet alguna licitació doncs hi havia alguna part d'això que ho podien anar fent però és cert que necessitem una visió integral del municipi i per tant veure realment on podem treure els programes. Ens explicava el regidor Zaragoza que recentment vam descobrir un poc de laminació d'aquests que hem estat parlant tant al barri de la Granja cosa que els desconeixia
cosa que pels temps municipals es desconeixia. I ho vam veure a través d'un problema que va haver-hi, amb un problema d'aigües que tenien certes olors i que anava tirant olor, tirant enrere, enrere, enrere. Van veure, van descobrir que al barri de la granja hi havia com un petit pou d'alaminació, és aquesta aigua que ve de la pluja i que, per tant, queda ja retinguda.
fins que es vagi cuidant la resta dels aneixements i es puguin anar evacuant. Per tant, jo crec que en aquest sentit hem de fer aquest anàlisi de veure com està el poble i llavors poder prendre decisions, però és evident que amb això ja anem molt tard i hauríem d'aquí intentar donar-li certa celeritat per tal que aquests problemes, quan vinguin, que vindran, doncs tinguem la menor afectació possible.
Molt bé, Ramon, hem sentit els senyals horaris de dos quarts d'onze. Alguna cosa més que vulguis afegir? Doncs res més. Gràcies un divendres més i desitjar que llegi un molt bon cap de setmana a tothom. Sí, de moment gris el dia. Bastant gris. I aixot. I aixot. Ramon Sánchez, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Igualment. Bon cap de setmana.
Els Sí, Doni, acaben de publicar aquesta mitjanit el seu primer disc en català. Es diu Catalan Graffiti. Té 12 cançons. Ja havíem escoltat algun avançament aquí al programa fa setmanes i ara anem a recuperar una d'aquestes cançons que es diu El Cap Ple d'Ocells. Els escoltem i celebrem que publiquin en català i de seguida fem passar la Mònica Mas. Vinga.
Els teus ocells es preparen a l'agut de mudar el seu plomatge i ser crap. Quan ets aire, mai sé cap on vas. Quan t'apanyes,
Els teus ocells seran millor dançant en els tols i sincronia. Tinc un telescopi per poder mirar les acrobàcies i aquesta acrobació.
Has d'anar sempre a contracorrer. Encarca tant que no sé, que és la bomba portar-me. Has d'anar sempre a contracorrer.
No sé on pares, no sé pas com llegir els teus mapes, però jo t'estimo i aquest és el meu nord. Ja soc millor.
Sona així de bé el nou disc del Sidoni, català en graffiti i això al cap ple d'ocells. Vinga, passen quatre minuts ja de dos quarts d'onze del matí.
Fragments és aquest espai que compartim amb la Mònica Mas Rubió. Ella és psicòloga i també actriu. I també és una petita revolució cada cop que ens visita els divendres aquí a la misura. Què tal, Mònica? Com estàs?
I estic molt bé. Ara m'has fet riure. Ho celebro. Ara m'has fet riure. Això ho diu perquè sempre la lio. Que va al micro, que no va al micro, que va al micro. I resulta que el problema era del tosset que no m'havia endullat bé. Sí o no?
No, no. El tosset és fantàstic i molt professional. Molt bé, fet aquest arreglament que us he intentat fer... Escolta, estrenem novel·la avui, no? Avui estrenem novel·la. Que no me l'has deixat veure. No te l'he deixat veure perquè faré el joc de... Si jo et dic tal, tu em dius tal. Mira, parlem de... Té un risc, eh? Ho sé, però jo et salvaré. I no crec que faci falta. Parlem d'una dona...
Catalana? Catalana? Sí. Que va ser, parlo en passat, una de les... Bueno, no.
La seva obra, ella va ser, però la seva obra és, una de les veus més brillants de la literatura catalana contemporània. I va cultivar diversos gèneres, com la narració, la novel·la, el periodisme d'investigació o l'assaig. Va néixer el 1946 i va morir el 1991 molt jove, amb tan sols 45 anys. Per tant, es deia Montserrat? Sí, senyor.
Ja veus, no calgut ni que digués, si jo et dic Montserrat, tu dius... Roig. Sí, senyor. Parlem de la Montserrat Roig. Entre les obres de la narració destaquem El cant de la joventut, de l'any 1989, Molta roba i poc sabor, de l'any 71, i de la novel·la...
Anomenarem la veu melodiosa del 1987 i de periodisme d'investigació, els catalans als camps nazis del 1976. L'has llegit? Molt bo, el llibre. El tinc a casa, gran treball periodístic. Sí? Sí. Doncs me'l podràs deixar, sisplau? Ja en parlarem, depèn de com et portis. I jo et deixaré el de la setmana passada.
Molt bé. A veure, doncs, centrem-nos en la novel·la que ens portes. La novel·la que us porto, a veure, si jo et dic el temps de... No és ben bé aquest temps que ens trobem ara, però direm el temps de les cireres. Sí, senyor. Molt bé. Doncs avui portem el temps de la... Portes edició de butxaca, veig. Sí, sí, sí, edició en 62, de butxaca, flexible, són dels que a mi m'agraden. Val.
perquè els puc moure, doblegar, subratllar, ratllar... Al temps de les cireres parla de la Natàlia, que és la protagonista, que retorna a Barcelona dels anys 70, després de 12 anys d'haver viscut a França i Anglaterra. I des de l'inici fins al final de la història només transcorre una setmana.
durant la qual la Natàlia retroba el passat i el present de la seva família, uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El llibre és una crònica de l'època franquista que reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió i la manca d'un pensament polític i ideològic.
Molt bé. I per tant, avui i la setmana que ve farem un tastet d'aquesta novel·la. Exactament. Si vols, comencem amb el primer d'avui. Perfecte. Que presentarem a la Natàlia i les seves circumstàncies. Endavant, quan vulgués, Mònica. Quan la Natàlia va tornar a Barcelona, va preferir anar al pis de la tia Patricia, que era a la Gran Via tocant a Bruc.
El seu germà Lluís, casat amb la Sílvia Claret des de feia 18 anys, vivia a la part alta de la ciutat en un dúplex del carrer Calvet, prop de la via Augusta. Tampoc no hi hauria anat, al pis del seu germà, i no per la Sílvia, amb qui la unia, si més no, el gust per la cuina, sinó per en Lluís.
La Natàlia, que havia oblidat moltes coses durant els 12 anys d'absència, no havia pogut esborrar de la seva memòria el somriure mofeta d'en Lluís quan la va haver de portar a Correcuita dins del seu cotxe a la clínica. La Natàlia era fred d'agafar una septicèmia. Si vols Cardafi, és-ho. Però pensa en les coses abans i usa el cervell, li havia dit aleshores mentre ella es recargolava de dolors al baix ventre.
A la Natàlia, l'aeroport li semblava més gran i més clar i amb molt més de tràfeg de com se l'havia imaginat. S'hi passejava gent de tota mena, hi havia moviment, i els llums indicadors assenyalaven entrades i sortides d'avions amb bastant de freqüència. Mentre esperava que el tapis Roland li portés la maleta i dues bosses, la Natàlia mirava distret a les persones del seu voltant.
L'home que li parlar dels grans avantatges de la colònia Puig. L'exportem arreu d'Europa, una colònia catalana que ha fet la volta al món. S'havia col·locat, per sort, a l'altre extrem. Les dues monges irlandeses miraven de gaire d'ell i s'esperaven ben juntes.
la dona que duia els llavis del color vermell del foc, com una maniquí dels anys cinquanta. Mirava amb delit les vidrieres que sortien al vestíbul. «Deu buscar algú?» El senyor que llegia el diari i que fumava amb pipa i feia el posat d'un professor de l'Institut Britànic comprovava la seva hora i la del rellotge de l'aeroport.
Per fi arribaren els equipatges i les formigues passatgeres enfilaren amb disciplina i amb més o menys somnolència cap a les portes que sortien a fora. La Natàlia mira el peix. Dubtar un moment. Podia agafar l'autobús de la Ibèria, que la deixaria a la plaça d'Espanya, o un taxi. Li havien sobrat unes quantes, poquíssimes, lliures esterlines.
Pobre Jimmy, el seu capital. I les havia canviades a l'aeroport de Hill Road. Per sort, la lliure cada vegada anava més alta i li feren bon canvi. Va aixecar el braç i aturar un taxi. Agirà per donar una darrera ullada a l'aeroport. Reconegué els trets màgics i suposadament infantils de Miró i va somriure. «Ja sóc a casa».
Va pujar a dalt del cotxe, a la gran via cantonada Brux, sisplau. Pel mirall retrovisor veia els ulls color vorell del taxista. Uns ulls, que les guardaven de tant en tant. No sé quina pinta dec fer. Tan estranya és una dona de gairebé 40 anys que viatja sola? Potser són els meus blusins. En Jimmy, que encara anava més esparracat que ella, li havia fet comprar els pantalons al mercat de Portobelo.
Si alguna cosa tens de bonic és el cul, li havia dit. Tens un cul d'aturero i aquests pantalons te'ls pots estrenyar com més millor. El cel de Barcelona era d'aquell gris compacte, feixuc, que tenia sovint la primavera barcelonina. Semblava que els núvols, tots d'una peça, anessin de ballant a poc a poc fins a tocar les vores dels arbres. Era cel del mal de cap i de son.
«Una bona tempesta és el que ens aniria bé», va dir el taxista mentre els seus ulls s'adreçaven a la Natàlia. La Natàlia només veia del taxista un clatell baix i arronsat, un clatell que feia plecs fins a replegar-se al començament de l'esquena i, a través del mirall, justa la tira del rostre que va del front a la part superior del nas».
El paisatge era cliballat per cotxes en cementiris, colors grisos i amarronats, motors destrossats, cistelles metàl·liques de l'híper, fulles brutes de pols, marges esllavissats, arbres moribunds i l'ermita de Bellvitge, engolida per enormes blocs en ranglera. La Natàlia va mirar el xiprés de l'ermita.
amarats de pols, i va pensar en aquells dies de color groc en què hi havia anat amb el seu pare. Els cotxes passaven veloços, gairebé a fred del taxi. Ja m'ho han dit. Veuràs com hi ha més diners. La Natàlia a pujar al vidre de la finestra. Feia dos dies que havien matat en Puig Antic. I la Natàlia es deia
No sóc tan badoca com per esperar que hi trobaré un aroma especial. Recordar els ulls desolats de la Jenny, la nova amiga d'en Jimmy. Hi havia anat per acomiadar-me. La nit abans els havia fet aquell pollastre arrostit que em queda tan bo. Agafes el pollastre, dius que te'l buidin per dintre i fiques dues pastilles de màgi o similar i també una llimona escapçada.
Li ho havia explicat a la Jenny, perquè aquest plat li agradava molt a en Jimmy. «Cuines molt bé, Natàlia», li deia a ell tot sovint quan vivien junts. Jo havia agafat una bufa de sangria, potser hi havia ficat massa ginebra, i després sabia que tindria un atac de fetge. No puc menjar tant d'arròs, s'infla el ventre i costa de pair.
També el que passa és que els pollastres anglesos són molt més greixosos que els nostres. Abans de la sangria em vaig empassar tres copes de xerès i, després, el vi negre, tan horrible que venen els pubs. Vi que venen en ampolles enormes. Però en Jimmy volia sangria. És el nostre comiat. És a nit, encara que hi sigui la geni.
Encara que hi fos la Jenny, la Natàlia va fer el pollastre arrostit amb una llimona a dins, i Mrs. Jenkins va ser molt amable perquè li va deixar el seu forn per arrostir-hi el pollastre. «My dear, I see», li va dir la grassoneta Mrs. Jenkins amb un somriure ple de comprensió.
Els anglesos tot ho comprenen i et deixen al forn si es tracta d'un comiat. En Jimmy havia estat amable i dues o tres vegades, mig de broma, mig de debò, l'havia besada. La Jenny parar a la taula i escalfar els plats abans perquè no haguessin de menjar el pollastre amb arròs fred.
La ballada fou very nice, indeed, i la Natàlia va poder comprovar que, efectivament, en Jimmy havia canviat molt. Ara ja tenia la plaça somiada a la ciutat on havia nascut Liverpool i recordaria l'estada en comú a la petita ciutat de Bath, com una de les més meravelloses de la meva vida, t'ho prometo.
L'havia fet un «I promise you», tan seriós i concentrat, que la Natàlia no va poder estar-se de riure. Això en Jimmy li ho havia dit a ella, a la Natàlia, mentre prenien el cream tea amb scorns, els dolços escocesos, a la pump room, el saló de sostre neoclàssic i d'amples finestralls que dona als antics banys romans.
Mentre en Jimmy passava mantega i confitura damunt d'un escorn, la Natàlia li deia que la geni era senzillament encantadora i no tenia per què afegir-hi que era la dona que més convenia al nou episodi de la seva vida. Això ja quedava ben entès.
Fins aquí el primer tastet d'aquesta novel·la de Montserrat Roig, El temps de les cireres. Mònica, Mas Rubio, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, Briol. Bon cap de setmana. Igualment.
Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolinsderrey.cat. Efectivament, dos minuts per sobre, tres quarts d'onze del matí, matí de divendres, 14 de novembre. Seguim en directe al Bon Dia i Bona Hora amb la recta final d'aquesta tercera hora del programa.
Va, que ja tenim aquí amb nosaltres la Judit Herrera, Judit Forever a les xarxes. Què tal, Judit? Bon dia. Molt bé. I vosaltres? Tot bé? Sí. Preparada ja per explicar una pinzellada d'aquestes dues heroïnes d'aquest gran llibre que tu sempre esmentes. Molt bé. Cent grans dones de la història. Correcte. De la Maria Àngels Cabré.
Molt bé. Avui una Helena i una Àngels, no? Sí, i tenen en comú totes dues que són pioneres en el seu camp. Una en el camp de l'aventura de trepitjar llocs que no s'atrevien a la seva època, i una altra que va ser pionera del cinema mundial, tant fet per dones com també en el cinema català. Començarem precisament per aquesta, que és... L'Helena Jordi.
Bé, doncs, avui començarem amb Helena Jordi. Diuen que si Alice Gay va ser la pionera del cinema a escala mundial, no només del cinema fet per dones, Helena Jordi va ser la pionera del cinema català i espanyol, quan encara era cinema mut, fet per dones. Després la seguiren altres directores considerades també pioneres, com Rosario Pi o Helena Cortesina.
De fet, Helena Jordi era el seu pseudònim artístic, perquè es deia Montserrat Casals. Procedia d'un poble del Berguedà i havia arribat a Barcelona amb dues filles. S'havia separat del seu marit, que era veterinari. Tot un acte de valentia o de necessitat, aquest d'anar a la gran ciutat a guanyar-se la vida.
L'acompanyaven la seva mare i una germana i la seva primera intenció era obrir un estanc a tocar de les Rambles. El va obrir l'any 1906 i gràcies al contacte amb diversos homes de la cultura que el freqüentaven va fer el salt al món de l'espectacle.
Abans de posar-se darrere la càmera, Helena Jordi va ser actriu, com també ho va ser la seva germana, que es deia Tina. Va treballar en companyies importants, com les d'Enric Borràs o Josep Sanpera, i també va compartir escenari amb la Xiru. Va triomfar als teatres del Paral·lel i en el gènere del Bodevil, tot i que també feia teatre seriós, com en el cas de Salomé d'Òscar Guay.
Era una dona agosarada, que no va tenir cap problema en desbullar-se davant dels espectadors, cosa que es veu que no agradava a tothom. Molt aviat va crear la seva pròpia companyia de Bodevil al Teatre Espanyol de Barcelona, la companyia catalana de Bodevil Elena Jordi, on fins i tot va estrenar Bodevils que Santiago Rosinyol escrivia en pseudònim.
Era encara molt jove quan, malgrat que el seu atractiu li hauria permès quedar-se molt de temps als escenaris, va voler provar sort amb el nou art, el cinema. Però no pas com a triu, sinó també com a productora i directora. Ho va fer en una empresa que es deia Estudio Films. Va posar-se per primer cop davant una càmera l'any 1916, en una pel·lícula que es deia La loca del monasterio.
i per estrenar-se en la direcció va escollir una adaptació lliure d'una òpera de Macenet, basada en una novel·la d'Anatol Franz. El curtmetratge, que durava uns 10 minuts, es titulava Thais i el va protagonitzar ella mateixa. Es va estrenar l'any 1918. Lamentablement, no s'ha conservat cap còpia, de manera que no tenim notícies del seu contingut si no és per algun article de l'època.
Aquell mateix any, Helena Jordi va decidir anar més enllà i va comprar un terreny a la Via Laietana, que llavors era una de les zones de Barcelona en expansió. Ambicionava obrir un teatre amb el seu nom, però aquell mateix any va morir de grip espanyola el seu company sentimental i les coses es van torçar. El teatre no es va construir mai, però en el seu lloc es va aixecar al Paté Palàs, després conegut com el Palau del Cinema.
Bé, doncs ara continuarem amb n'Àngela Graupera. I diu que per ser pionera fa falta gosadia, fa falta voler terpitjar allà on ningú no ho ha fet encara i no tenir por d'allò desconegut. I aquí tenim una barcelonina inquieta que no es queda a casa de braços plegats quan esclatar la guerra mundial.
Després d'haver obtingut el títol de practicant a l'Hospital Clínic a l'agost de 1914, Àngela Graupera marxà a Sèrbia, al cruent front dels Balcans, on va exercir d'infermera voluntària de la Creu Roja. De fet, ja acumulava certa experiència, ja que havia anat a fer d'infermera l'any 1909 a la Guerra de Mililla.
Des de Sèrbia va fer el salt a Grècia, on es creu que es va quedar fins a l'any 1918. Aprofitant les seves habilitats literàries, Graupera es va dedicar a enviar cròniques dels horrors que veia al diari Barcelona les notícies i, sense voler-ho, va esdevenir la primera corresponsal de guerra catalana, una feina tradicionalment masculina, un d'aquells territoris on no s'esperava que les dones poguessin entrar.
Avui, reunits, els seus articles bèl·lics són un valuós testimoni de sang i barbàrie amb l'afegit de la inusual mirada femenina.
De tornada de la Gran Guerra, durant la dictadura de Primo de Rivera, s'exilià breument a Bèlgica, però quan va ser a Catalunya i fins a l'esclat de la Guerra Civil, ha exercit de periodista i conferenciant. En aquells anys, 20 i 30 estigui en contacte amb l'anarquisme i col·laborar amb els pares de Frederica Montseny, Joan Montseny i Teresa Manyer, que dirigien una col·lecció que es deia La novel·la ideal, destinada a les classes populars.
Graupera i publicar algunes novel·les curtes que volien ajudar a empoderar les dones i contribuir a la transformació de les relacions entre homes i dones, que llavors deixava molt a desitjar.
No parlem ni de dues ni de tres novel·les, sinó d'un munt de trames narratives en les quals hi ha una àmplia tipologia de dones, un ventall que reflecteix la realitat social de la seva època. Les seves novel·les porten títols com En busca de l'amor, La rebel·les o La mujer que se vendió, i qüestiona els privilegis patriarcals i el lloc subsidiari en què es condemnava llavors a les dones.
En total, va escriure una cinquantena de narracions, així com un centenar d'articles, alguns apareguts a la revista Blanca. La seva abundant tasca periodística recull la seva militància en el pacifisme i en la defensa dels drets de les dones, inclòs el dret a sufragi, que s'aconseguia aquí amb la República.
També es pot seguir la pista de la seva vinculació a tota una sèrie d'organitzacions polítiques i socials. Al principi, la CNT i després la Unió Socialista de Catalunya, el Front Únic Esquerranista i el Comitè Femení de Reformes Socials. Graupera va presidir també l'Acadèmia de Sociologia, constituïda l'any 1932 i en domicili al carrer dels Canvis Vells, número 7, que resulta que era l'adreça de la seva família.
Tant en aquesta acadèmia com en altres iniciatives va col·laborar amb Regina Opisso, la germana del dibuixant, per això les imaginem molt amigues. S'havia casat amb un empresari que tenia un negoci a Melilla i sembla que vivia de manera independent, al marge del matrimoni, tot i que poc sabem de la seva vida privada. Acabada la guerra que enfrontava a feixistes i republicans, Àngela Graupera va morir, però ja feia uns anys que no se sabia res i el franquisme...
Com és evident, no va tenir cap interès a ressuscitar-la. Doncs fins aquí aquest repàs a dues dones més que formen part d'aquest llibre 100 grans dones de la història, que ens agrada compartir aquesta estona amb la Judit Herrera. Gràcies, Judit. A vosaltres. Que tinguis bon cap de setmana, eh? Igualment.
La gent en la ganes planteja sortir d'aquí. Que no hi ha bona boda sense el riquití. A la pista de valles veuen pasos malaits. Riquití, riquití, riquití, tot em fa riquití. A partir d'ara ja no hi ha fotos, tot que d'aquí. Que no hi ha bona boda sense el riquití. Fins que l'amor tan separat els riquití. Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé.
buscant amics, que no hi ha bona boda sense el riquití, de cop quan dit tu vas jo vengo d'allí. Riquití, riquití, riquití, sota'n fa riquití, a la pista de balles veuen passos malaics, un grup a la vau de bat sobre qui és qui, fins que la mort ens separi tots riquití.
Fins que l'amor tança pari Fins que l'amor tança pari Fins que l'amor tança pari
Mà no m'évasa, costumà, m'embrà, tiqueta.
Mama duixa, Riqui T, és la cançó que acabem d'escoltar i que ens serveix per arribar a les 11 del matí. De fet, ens queda un minutet. De seguida parlarem d'aquest servei d'assessories que té el Molí Jove, aquest equipament, el mòdul C de l'edifici del Molí, i una d'aquestes assessories que s'han incorporat aquest mes d'octubre és la defectivitat i sexualitat, que duen a terme
la cooperativa Plaer. Amb ells en parlarem després de les notícies de les 11. El Xavi García ve a abocar-nos al passat, a l'espai te'n recordes, i després anirem cap al Solsonès, als camins d'Elector Zacarias. Anirem a la vall de l'Hort. Tot això després de les notícies de les 11. Fins ara.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. A Catalunya l'índex de preus al consum s'ha mantingut en el 2,6% a l'octubre, igual que al mes de setembre lleugerament per sota de la mitjana estatal. L'increment s'explica principalment pel cost de l'electricitat i també pel fort augment del preu dels ous, que ha pujat un 15,8%. La inflació subjacent, en aquest cas, ha pujat al 2,1% i respecte al mes anterior, el cost de la vida ha augmentat també un 0,4%.
I aquest matí, Revolta Pagesa a tallar la Nacional 2 a Puntós amb vales de palla cremades per protestar per la gestió del Ministeri d'Agricultura sobre la crisi de la dermatosi nodular contagiosa. Reclamen indemnitzacions i un calendari clar per als pagesos afectats i tot i reconèixer la feina de la Generalitat, critiquen el govern espanyol per la seva inacció.
De fet, Agricultura espera ingressar en pocs dies l'avançament d'aquestes indemnitzacions als ramaders afectats. Els imports ja estan calculants i s'espera el vistiplau del Ministeri i les compensacions definitives es faran efectives abans dels 90 dies dels sacrificis, segons diu la llei.
I a mobilitat a la PSAT hi ha un carril tallat amb un roig del camp sentit nord encara i també tallada a Santa Perpètua de Mogoda en sentit nord per la retirada d'un turisme accidentat. A la B10 la circulació és intensa, també al Nus de Llobregat i normalitzada en aquest cas la B20 amb un gat tiana. També la nacional 141 està tallada per la caiguda d'arbres a bossos.
Pel que fa a la circulació ferroviària, per una incidència ja resolta a Mollet del Vallès, l'alta velocitat està registrant també els retards que poden superar els 50 minuts i també els trens que circulen entre Portbou i Girona, que estan afectats també per una incidència a la catenària entre Llançà i Figueres.
I avui és el Dia Mundial de la Diabetes, una malaltia amb la qual hi conviuen més de 630.000 persones, el que representa prop del 9% de la població major de 15 anys. Aquest any el focus del Dia Mundial de la Diabetes es posa en els entorns laborals dels pacients i en com se'ls facilita la vida amb la malaltia en aquest àmbit, el de la feina. La gerent de l'Associació de Diabetes de Catalunya, Sandra Canudes, ha parlat en notícies en xarxa dels greuges dels afectats a l'hora d'accedir a algunes feines. Sobretot en feines que estiguin basades en...
amb feines que pugui haver una endocturnitat o que pugui haver un esforç físic, diguem-ne que està com una miqueta amb més estigma que d'altres que puguin ser de despatx o administratives. Per exemple, els bombers, les persones amb miabetes tipus 1 no poden accedir a les oposicions. Els Mossos d'Esquadra, en aquests moments, si és tipus 2, depèn quina hemoglobina tinguis, pots accedir a les oposicions, però en canvi els tipus 1
encara se'ls llibeta el poder ser mosso d'esquadra, quan hi ha altres policies a nivell nacional que no tenen aquest problema. De fet, la diabetes tipus 2 ha crescut un 63% en les darreres dues dècades. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 11.
Informació local. Continua el festival de cine de terror, últimes jornades d'aquest festival. Aquesta tarda, a les 5 de la tarda, projecció Clown in a Cornfield, una premiere a Catalunya, estrena a Catalunya d'aquesta pel·lícula nord-americana.
La presentaran els membres de Terror Jove, un equip de sis joves que han programat aquesta sessió. Aquesta tarda a les 5. A les 7, projecció de Brahma Yogan, una pel·lícula índia que és premier a l'estat espanyol i comptar amb la presència de Quim Cruzelles, que és realitzador audiovisual.
A les 10 de la nit, noves projeccions amb la freqüència Kirlian, que és premier espanyola, una pel·lícula argentina, i també Confession, premier espanyola, una pel·lícula japonesa. Es comptarà amb la presència de Christian Ponce, que és director de la freqüència Kirlian.
I de cara a dissabte, al migdia, demà a les 12, hi ha una xerrada amb Terror Manga, les històries més terrorifiques, esprepèntiques i festigoses del còmic japonès. Aquest és el títol de la xerrada, que es farà a les 12, demà a Can Ametller. Càrrec d'Oriol Estrada, ell és comunicador, divulgador i escriptor especialitzat en manga, anime i cultura japonesa. Demà a la tarda a les 5 hi ha una xerrada J-Horror, jugable al terror.
del videojoc japonès a càrrec de Víctor Navarro, que és doctor en comunicació especialitzat en Game Studies. I a la tarda, a les 7, comença la marató de 12 hores de terror, amb l'anunci del palmerès d'aquesta edició del festival, i l'inici de la marató, 12 hores de terror, 6 pel·lícules en total, una d'elles sorpresa. I amb aquesta marató es posarà a punt i final el festival de cine de terror. Si voleu més informació per conèixer algun detall de les activitats, podeu entrar al web molinsfilmfestival.com.
Altres propostes de cap de setmana, diumenge, la secció de Medi Ambient del SEM farà una sortida a Vallfogona del Ripollès, un recorregut de 10 quilòmetres per un entorn natural típicament tardural. Si voleu anar-hi, sou a temps de passar encara aquesta tarda. L'horari és de 2.45 a 2.45 de 9 per passar pel local del SEM.
Aquesta tarda, a dos quarts de set, es presenten les joventuts del Partit Socialista a Molins de Rei, Constitució de l'Agrupació Joventut Socialista, a dos quarts de set, el local que tenen al carrer Poeta Mateu Genés, número 3, aquesta tarda. I acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Brun, que està al carrer Puig Sardà 53, al barri Bonavista. Ràdio Molins de Rei
Ràdio Nostre, Ràdio Molins de Rei. Què passaria si paguessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls ressecs. Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a beure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloi Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molint de Rei. Vaig a relliscar quan entrava la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. García... Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots, vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, fullets. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí...
Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porte, un espeu. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor. Reobrim els diumenges. Amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el Fullet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Ré.
La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí, pràcticament 9 minuts. Esteu escoltant el Bon Dia i Bon Hora, el magazín matinal de Ràdio Molins de Recos, acompanya de dilluns a divendres de 8 del matí a 12 del migdia. Per tant, encetem l'última hora del programa, sempre pendents de l'actualitat. I ara us explicarem un servei interessant que té l'Ajuntament i el Molí Jove des de fa poques setmanes.
que és el servei o l'assessoria d'afectivitat i sexualitat, amb uns bons amics del programa, que és la cooperativa Aplae. Tindrem d'aquí una estona el Xavi García, també, amb la connexió amb Papiol i aquest espai que ens porta als divendres. Tant recordes? I a la recta final del programa, l'Hector Zacarias, que hem incorporat al programa aquest curs...
Doncs ens proposa els divendres, abans de tancar el programa, una excursió, una ruta, i avui ens proposa anar al Solsonès, i en concret a la Vall de l'Hort. De la Vall de l'Hort, doncs, proposa una ruta concreta que ens explicarà, com deia, d'aquí una estoneta. Però ara, com dèiem, volíem parlar del Molí Jove, que ja sabeu que és l'anex, el mòdul C de l'edifici del Molí, perquè el mes d'octubre, sumat a les assessories que ja tenia,
l'assessoria d'efectivitat i sexualitat i també la laboral, les que hi havia, que són les de mobilitat internacional i l'orientació acadèmica. Aquest servei que s'ha incorporat d'efectivitat i sexualitat el duen a terme des de la cooperativa Plaer. Uns dies concrets del mes i avui en volem parlar amb l'Helena Llorenç, que és membre de la cooperativa Plaer.
Helena Llorenç Barba, bon dia. Bon dia. És membre, no? És sòcia, juntament amb el seu company Pau Peralta, d'aquesta cooperativa que ens ha acompanyat en diverses fases aquí al programa. Totalment. L'últim cop, el curs passat, amb una periodista mensual on parlàvem de qüestions de sexoafectives. Sí.
Tot bé. Molt bé. I tu, com estàs? Bé, content que ens tornis a acompanyar. Jo també, la veritat. Quan vaig veure que s'incorporava aquest servei, vaig pensar que era una bona idea. I, si et sembla, anem a donar a conèixer tots els detalls
que es puguin saber, perquè la gent conegui aquest servei d'assessoria, com dèiem, el Molí jove. T'agrada com ha quedat? Molt. Molí jove, sí? Sí, sí, està molt xulo. Molt bé. Expliquem, bàsicament, ara sí, el tema en matèria, en què consisteix o quin és l'objectiu vostre amb aquesta assessoria d'afectivitat i sexualitat.
Mira, l'assessoria està adreçada a joves de 12 a 30 anys i nosaltres hi som el primer i el tercer dimecres de cada mes, de 5 a 8 de la tarda. Ens trobareu a mi i al Pau i estem allà per donar resposta i per poder generar un espai on es puguin parlar d'aquests temes de manera més confidencial i de manera més íntima, inclús també, que sigui un tu a tu, que sigui un no per un. Això sobretot els primers dimecres de mes.
És a dir, el primer dimecres de mes fem l'assessoria i en canvi el tercer dimecres de mes el que es proposa és fer un taller.
Molt bé. I aquest taller en què consistiria? Mira, hi ha diferents tallers, hem plantejat diferents formats. El pròxim és d'aquí la setmana que ve i el dimecres que ve, el dia 19, farem un taller que serà més participatiu i la idea és esbozar i parlar entre totes quins temes són els que poden suscitar més interès o ens venen més de gust treballar i a partir d'aquí fer una agenda...
dels tallers que ens queden per tot l'any. Nosaltres portarem propostes i portarem dinàmiques i hi ha com tot de jocs i coses preparades i també a nivell creatiu per poder fer com un mapa de quins són els temes que més interessen i que ens venen més de gust treballar conjuntament. Molt bé. Escolta'm, diverses coses. Deies la confidencialitat, que això és important de destacar, no? Sí. Que és un aspecte que es garanteix... Totalment.
I l'altre que també volia posar sobre la taula és que, a més a més, són serveis gratuïts. Sí, són serveis gratuïts, és a dir que hi hauria dos formats, el de la cita prèvia, que millor s'hi escrivim i així després també sabem com ordenar-nos i per fer cita prèvia s'ha d'enviar un correu a puntjove arroba molinsderrey.cat i després també s'hi pot anar directament i ens trobaríem allà.
Llavors, és confidencial i el que sí que diem és que no és teràpia, és a dir, nosaltres no fem una avaluació terapèutica, el que sí que es pot fer és nosaltres després podem derivar. I una cosa també molt important és que estarem en contacte amb les llevadores del cap.
És a dir, les llevadores del CAP, això també està bé que se sàpiga, és que el dimecres a la tarda el CAP es fa la tarda jove. Això vol dir que joves sense cita prèvia poden anar a visitar les llevadores. Llavors les atendran i com que és una tarda jove,
Sembla que també és més confidencial perquè no et pots trobar persones que coneguis més adultes allà esperant a la recepció, sinó que és només per persones joves. Llavors també estem en contacte amb les llevedores, que de fet s'està fent un treball conjunt, per tant, si a l'assessoria ens arriben segons quins dubtes, doncs podem derivar directament o anar cap al cap i poder seguir amb aquesta consulta. Això creiem que és una cosa molt positiva, perquè tant es pot abordar més de la pedagogia, que seríem nosaltres, com des de la part més clínica.
Això de la cotació de 12-30 anys, ja us ha vingut d'onada o ho heu cotat vosaltres, 12 seria primer d'ESO, no? Sí. Per entendre'ns. Exacte. I 30 anys més. Sí, no recordo si ens ho van donar de manera cotada. Perquè veig que en altres assessories també...
fixen el de 12-30 anys. Doncs deu ser una cosa ja directament donada pel punt jove, sí, perquè no recordo haver-ho debatit. En tot cas és un ampli ventall, això, no? Sí, sí que és guai perquè, clar, des de primer de l'ESO pensa que hi ha molt... O sigui, hi ha part de l'alumnat que ens veu fent tallers o que ja ens coneix, per tant això doncs ens dona una manqueta més de confiança, no? I de...
o sigui, com de proximitat, i també vam ampliar-ho fins als 30, això sí que ho recordo, perquè vam dir, hi ha moltes persones que a vegades tenen dubtes i no saben a qui preguntar, perquè no és una cosa que diguis, ets el psicòleg per parlar d'això, però sí que, ostres, tenim dubtes i que ens arriben moltes consultes a nivell privat. I li han dit, doncs, o sigui, a nivell privat vull dir a nivell Instagram o per mail. I li han dit, doncs mira, si tenim aquest espai potser serà més fàcil, igual que també persones que...
Quan arriben finals de cursos amb TFGs, TRs, tots els treballs aquests, moltes vegades també tenim moltes consultes de què és l'educació sexual, com es pot emmirallar, què és el que podem fer, i diem, ostres, doncs mira, tot això també poden ser consultes interessants a poder fer també en aquest espai de l'assessoria. Dèiem els tallers que plantegeu diverses temàtiques, Helena, sí?
Sí, en diferents temàtiques, podem parlar sobre temes de relacions sentimentals, sobre tema d'orientació sexual i de gènere, la menstruació, que això sí que és un tema que porta molt de dubte, perquè una cosa és que sapiguem què és, i l'altra és també com funciona, la part més cíclica, i això sempre en els tallers, per exemple, no tenim gaire temps a donar aquesta part més específica, però potser sí que és interessant poder-hi anar per parlar-ne. També sobre temes d'ITS, d'embaràs, de mètodes anticonceptius...
Llavors, mira, això també és el que dèiem, que està molt bé que ens puguem ajuntar amb les llevadores del CAP perquè així també es pot donar més informació. Molt bé. Doncs aquestes són les temàtiques dels tallers que es plantegen el tercer dimecres de cada mes, has dit, eh? Sí. El primer mes d'assessoria. De consulta, sí. Preferiblement amb cita prèvia. Preferiblement amb cita prèvia. A punjove arroba amonitzarai.cat però si no, també vosaltres estareu allà de 5 a 8? Sí, de 5 a 8. Ok.
Un bon horari, és molt ampli. Jo considero que això també dona molt d'espai, que puguin venir moltes persones i que puguem estar allà una bona estona. Molt bé. I això ho fareu fins a final de curs? Sí, en teoria sí. El contracte, diguem-ne, és fins a final de curs? Sí, la idea sí. Per entendre's. La idea és fer a veure com es va ajustar. Ho havíeu fet alguna altra vegada, més enllà dels instituts, això?
De les assessories, tenir un espai fixe, no. És a dir, tenir espais d'assessorament, sí, però de tenir un punt de dir cada dimecres anem aquí, no. Per tant, també és una primera vegada per nosaltres i creiem que és molt positiu. Molt bé. Com ha començat el curs?
Esteu anant a instituts de nou? Sí, estem bastant a top aquest any amb tallers. Hem hagut de tallar bastant l'agenda. Cosa que és bona. Vol dir que la gran majoria de persones amb qui ja hem estat o persones amb qui hem treballat ens volen de tornada. I sobretot incidint en tercer i quart d'ESO? Sí, aquí a Molins de Reis anem a tercer i quart d'ESO, depenent de l'institut. I apostant una altra vegada per les dues sessions, que això també creiem que és molt important.
Què vol dir les dues sessions? Fem dos tallers en el mateix grup. Llavors això també ens dona poder fer una primera sessió, més d'aproximament, des de començar a parlar les coses, i de conèixer-nos, i en la segona sessió poder aprofunditzar, i després també fem aquesta part més creativa dels adhesius, te'n recordes? Sí, i tant. Doncs podem fer aquesta part, llavors també està interessant. Tenen recorregut, doncs, aquests adhesius? Sí, anem pel cinquè any, crec. Sí.
Els porteu sempre a sobre? Els portem sempre a sobre. I treballeu a partir d'aquí, doncs. Creiem que és una bona forma d'avaluació i de tancament. Expliquem què diuen els adhesius per a la gent que no ens va poder escoltar a la primavera. Quan fem més d'un taller, en format avaluació, en l'última sessió creem uns adhesius, creen en grups petitons, i a final d'any nosaltres recollim totes les propostes dels adhesius que s'han plantejat...
i en realitzem 5 en concret i també demanem ajuda a la nostra dissenyadora gràfica perquè ens acabi de fer aquests adhesius i després els fem realitat i els tornem als instituts
perquè així també vegin que tot allò que han fet també està recollit. I és una molt bona part avaluativa, també, perquè veus amb què s'ha donat més importància o amb quines coses són les que ens hem quedat. Perquè a vegades és molt fàcil dir, pensem un lema, i llavors comencen el ponteló, ponteló, o coses que... El no és no, vull dir frases que ja hi ha adhesius o que ja s'han creat...
I crear coses noves o pensar coses noves a vegades és difícil. Llavors estem molt contentes que això passi i que tinguem uns adhesius que siguin superoriginals i que siguin pensats pel propi alumnat, en aquest cas. Molt bé.
Et deies alumnat d'instituts de Molins de Rai, però també aneu a fora, a altres instituts o no? Sí, sobretot Baix Llobregat. Baix Llobregat. Estem al Baix Llobregat. Sí, un projecte semblant que estem fent aquí a Molins, d'anar a escoles, instituts i claustres i famílies. O sigui, l'estem portant a Torrelles, també el portem a Papiol, també el portem a Sant Just. I ara no sé si m'estic deixant d'algun altre municipi.
Així com a ampli, de fer aquest treball continu. És el que us ocupa bàsicament la majoria del temps a la cooperativa. Totalment, sí, estem de tallers a tope. Tallers, aquesta assessoria que hem volgut ressaltar avui, comentar avui, i més coses que feu o no?
Ahir ens van convidar a una taula rodona, també. A vegades també ens deixen ser una miqueta altaveu i donar l'opinió i veure què és el que estem fent, ja que podem tenir l'oportunitat d'estar a primera línia, que diem. Taula rodona aquí a Molins de Reina? No, la vam fer a Martorell. Eren els 20 anys de la cooperativa Actua, que treballen també amb temes de... Bé, treballen sobretot amb adolescències.
i ens van convidar per parlar de temes de salut mental i de com apropem a les joves. Llavors ens hi van convidar també. Molt bé. Dèiem això de la confidencialitat perquè no sé si s'ha de superar aquest escull de la vergonya o el pudor de venir. Sí, totalment.
L'institut és una cosa, però aquí suposo que també s'envia. Sí, trobem que és positiu, perquè quan fem els tallers en grup surten coses molt riques, perquè el grup de vegades també protegeix que altres persones pregunten, i així jo no haig de fer la pregunta però ho sé igualment, o el grup també em protegeix de totes aquestes vergonyes que es comparteixen d'alguna manera, o si jo no sé però l'altre sí que sap, n'aprenc conjuntament...
Però també és veritat que moltes vegades falta aquest espai del tu a tu, que llavors acaba el taller i veus que hi ha com una cua de tot de persones que estan darrere en plan Helena i això, Helena i això. Doncs creiem que aquest espai de l'assessoria en un molí jove pot ser molt positiu per seguir generant aquest coneixement i tenir un espai per parlar coses que ens preocupen, perquè hi ha moltes coses que preocupen en aquest tema, la veritat. Sí, eh? Sí, tenim moltes consultes, perquè hi ha molt de tabú, perquè hi ha molta pregunta...
I perquè també passa que no sé a qui preguntar. És a dir, tal com potser a l'escola primeres figures referents són els mestres i les mestres, sí que a secundària el professorat no té el mateix pes. I després potser a casa tinc vergonya d'explicar-ho. Llavors tenir un tercer agent o persona a qui jo li pugui explicar i que a més sigui professional del tema, alleuja. Perquè dius, han parlat 10.000 vegades d'això o ja saben parlar d'això. Llavors no fa tanta vergonya potser.
Molt bé. Tot això, quants anys porteu com a cooperativa? No, com a cooperativa no porta gaire, no? Clar, com a cooperativa és el tercer any. Però quan vas engegar el projecte ja era post-pandèmia, no? Sí, ja en fa 5, crec. 5. Sí, sí. Déu-n'hi-do! Primer en solitari i després ja com a cooperativa ja es va incorporar el Pau, eh? Sí. Déu-n'hi-do! Déu-n'hi-do! I per tu aquí hi ha temps venint, també. Sí. Ens ho havia de dir, el primer dia ja tenia molta vergonya de venir aquí. Sí. I estàs contenta del punt on heu arribat, doncs? Sí. Sí, eh?
Sí, sí, sí. Ens ho passem molt bé, el nostre dia a dia ens agrada i creiem positiu tot el que està arribant a sorgir, aquestes assessories, altres formats. I en general pregunten per igual nois i noies o... Sí. Alguns tenen més poder que d'altres.
No, no, ens arriben consultes tant a Instagram d'una banda com de l'altra, per tot arreu. Sí, sí. Les preguntes n'hi ha. Instagram, recordem, a plaer. Sí, i un guia baix al final. I un guia baix. És el compte on podeu seguir el Pau i l'Helena, que van penjant. Ara em deies que estava una mica paradet a l'Instagram, perquè sou dos a fer-ho tot.
Són moltes coses, portem una cooperativa. I els vídeos aquells que vau fer, aquelles píndoles, han funcionat? Sí, estem molt contentes. Sí, que també vam presentar-los aquí. Sí, sí. Que bé, estem fent un repàs de tots els projectes que hem anat fent. Sí, que et sembla. I de memòria, eh? Exacte. Molt bé. Escolta, ens has triat una cançó per acabar que parla d'una ruptura. És que m'agrada molt aquesta cançó i ara estic obsessionada. Les ruptures sempre són doloroses, però... Però se n'aprenen coses, no? Sí, de vegades són necessàries, no?
Ha sonat molt així. Atenció que ens posem reflexius en aquest dia. T'agrada molt la Ludwig Bang? Sí. Acabes tan triomfant, no? I han tret temes nous, ara, bonics, trobo. Sí. Són de l'Empordà, si no vaig errat. Com es diu la cançó?
on t'has ficat aquesta nit? on? t'has ficat aquesta nit molt bé, escoltem, recopilem la informació abans d'escoltar aquesta cançó qualsevol dubte recordeu assessoria d'efectivitat i sexualitat amb la cooperativa Plaer per a adolescents i joves de 12 a 30 anys el primer i tercer dimecres de cada mes el primer assessoria pròpiament el tercer taller
Súper. Estaria molt bé cita prèvia. Per tant, podeu escriure puntjove arroba molins de rei puntcat i els trobareu aquest primer i tercer dimecres de cada mes de 5 a 8 a l'edifici del Molí Jove. Esteu, primera planta és... Que bé, perfecte. Us he explicat molt bé, trobo. Bé, doncs... Bon resum. Senyal que també m'ho has explicat bé. Helena Llorenç Barba, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que tinguis d'entrada un bon cap de setmana. Igualment. Posem això on t'has ficat aquesta nit? Súper. Vinga, va, la Ludwig van.
He agafat l'últim tren que puja, he caminat sota la pluja, he plorat i em tremolaven les mans. Escrivint versos d'enyor per la que fa que el meu amor cremi més del que havia cremat mai abans. I ara baixo per les rambles i deixaré els carrers amples, no sé on vaig però sé que quan hi sigui ho sabré.
Vaig escrivint-li la cançó per cantar-la sota el balcón. El meu amor creix entre Alfàbrega i Lloret. Sonen aveneres, uns avismenys amb bucarons. Hem brindat per l'amic Jäger i pels nostres dies bons. Els he dit que el teu malí que és el centre d'un orbit al món. S'han rigut de mi per jove i m'han donat tres consells bons. Només vull anar als teus braços per plorar com un nen petit.
on t'has ficat aquesta nit? I buscant dintre la dansa no s'acaba l'esperança mentre sona el flaviol i el tamborí. I una noia amb els ulls foscos m'ha endevinat en l'horòscop que està amb tu, ho porto escrit en el destí. Però recordo el que t'agrada i crec que sempre et trobava on el bafle és el soberb i emperador.
Buscant llocs amb més volum, he mirat de creuar el teu rum entre el fons 10 i la ronda del Guinardó. Aquests antifeixistes desconfien d'uns lairs rossos, porten samarretes de futbol i bufantes de colors. S'ha muntat una tangana davant les portes del camp, quan he passat la palengana, on refreden les boldams. Només volia preguntar-los-hi, però cap d'ells no m'ha dit.
On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit? I escurant la matinada, li fotré una queixalada, un bon plat de patata i coliflor. El destí m'ha abandonat, penso mirant-me la ciutat, que ja es desperta entre els primers raig de claror.
i la cambrera que em consola sempre que tu em deixes sol. Em farà massa l'estona, me'n vaig a Déu, Barcelona, la ciutat en la que no es pot mai el sol. Un revisor a la Sagrera m'ha virlat tots els diners. Maleïda, nit de merda,
Penso tornar mai més a la ciutat emmorallada, no a la teva habitació, on aquella matinada em vas convertir en lleó. Jo li vaig donar el meu cos per a ella volia l'esperit. On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit?
On t'has ficat aquesta nit? Sona bé aquesta cançó de la Ludwig van, el grup que, bé, està emergent i té molta concurrència als seus concerts. Un minut hi arribarem a dos quarts de dotze, ara sí que ja encararem la recta final
del programa i hem de fer, com sempre, dos espais. L'espai que ens agrada, doncs, anar cap al passat, abocar al passat, l'espai Tant Recordes, i després l'Hector Zacarias amb l'espai Camins, que, com us deia, avui anirem al Solsonès, a la vall de l'Hort. Un minut i dos de dotze, doncs, comencem pel Tant Recordes.
Ja seguim nosaltres el Xavi Garcia, puntual a la seva cita setmanal, una de les seves cites setmanals, perquè té una agenda molt plena. Què tal, Xavi? Bon dia. Molt bon dia. Benvingut, eh? Igualment. Bé, tu ja hi eres. Sí, ja fa estona que estem per aquí. Aviam, a l'espai te'n recordes, com sempre, ens agrada mirar cap al passat. La setmana passada, recordeu, abocàvem el Joaquim Maria Pujal, els seus programes de televisió, principalment. L'Urruti t'estimo i tot enllà. L'Urruti t'estima també en clau radiofònica. Avui, què és el que ens planteges?
Una cosa que jo de petit m'agradava anar a veure, bastant, i jo vivia a Sants, però m'imagino que estic segur que aquí a Molins també existien, perquè parlarem de les vaqueries, aquells llocs que tenien vaques dins de les viles o les ciutats, i anaves a comprar la llet i veies allà com les vaques hi eren, i tot això va ser erradicat després per un tema de salut, inclús, però sense aquella nostàlgia de les vaqueries. Jo recordo que de nano veia les vaques i veia uns bitxos immensos, no?,
I sempre em feia molta gràcia mirar-los, no? Però, clar, al mig d'una ciutat, al mig d'una viva, una bequeria molt higiènic no era. I això, a partir d'aquí, doncs, va caure, sobretot quan va començar a beure's ja la llet esterilitzada i envassada, no? Perquè, clar, la llet es tenia que bullir. Sortia aquella crema que molta gent es fotia pa amb aquella nata i tot allò, i deien... Si avui en dia... Estic convençut, eh? Bueno, convençut no, perquè...
Ho sé. Ens prenguéssim la nata. Ai, perdona, la nata. La llet que venien aquelles bequeries es fotrien malalts. Perquè era absolutament forta, rica, i tal. I el ser humà, no ho pensis. Clar, fem una cosa molt estranya nosaltres. Som mamífers, correcte, lactem i mamem, anem a dir, de les mares, però som l'únic bitxo, en principi, que bevem llet d'altres animals. Us heu parat de pensar, això? Sí.
És a dir, no totes les llets l'home les assimila, eh? Hi ha llet de rinoceronte, per exemple, que és de color negre. No? O hi ha llet de color blau. Hi ha moltes llets, no? T'ho descarto, i això. No, home, això no ho prendríem mai a la vida. L'home només pot prendre d'aquests animals, de la vaca, de la cabra i del... com es diu això? I de la burra. I, curiosament, la llet de la burra és la millor.
pel ser humà, però no parlarem de llets. Però sí que era molt més forta. Home, brutalment més forta. Feia un tuix de crema tremendo, després feia aquell tel, que molestava tants nanos, el tel aquell molest, però bueno, i els iogurts, es compraven en un pot de vidre...
amb una goma i amb un paper S, i portar aquelles llateres que te les omplien, i deien, què vol, patricó, mig patricó, un patricó, i hi havia les mesures allà, i bueno, amb aquella olor peculiar que feia la llet, ja no parlo de l'olió peculiar que feien les vaques dintre, que és una olor, ja m'entens, no?
Però l'olor a les vaqueries que es deien era una olor molt... Avui en dia entres a un supermercat i no fa olor res. Anem malament, tu. Jo crec que quan entres a un forn i fa olor pa és més bo. És com quan entres a una cafeteria i fa olor cafè. Aquella olor a llet ja l'hem perdut. Ja ni se'n recordem de quina olor tenia. Però bé, no siguem tan nostàlgics. De fet, les vaqueries urbanes, perquè evidentment vaqueries encara n'hi ha,
I tant. Home, la llet que ens bevem no la fan amb... Bueno, moltes vegades porta més aigua que llet, però és igual. Ara, com tothom és... Hi ha la moda de les llets, que si l'avena, que si la soja... Hi ha unes tendències bestials. Jo us he de dir que la millor llet que existeix pel ser humà és la de burra, la de cabra i la de vaca. Tot l'altre són invents. I tot el que són llets vegetals no són llets. Són invents. Recordo que els bars estaven plens de soja. La soja ha mort, perquè ara estan plens d'avena. Però atenció, ara ve la llet d'arròs.
I d'aquí no sé quina llet ens fotrem. Però la qüestió és que té doble sentit, això, eh? Pagar-se-la o... A veure, les becaries... Anem al gra, ràpidament. Les becaries no van existir fins al segle XIX. O sigui, tampoc... Les becaries urbanes. Sí, sí, sí. Bueno, antigament la llet era crua,
I es reservava pels nens, només. I en cap cas els adults consumien aquest tipus de llet. Només això sí que feien el recuit, formatges, tot això sí que es feia. Però allò de beure llet directament només era pels nanos.
encara després de les guerres napoleòniques, va començar a posar-se de moda per les seves suposades propietats proteíniques, i les bequeries aquestes van passar a ser un dels establiments més populars de les ciutats. Molts barris tenien la seva pròpia bequeria, no era una cosa inusual. Tenies la marceria, la fruitaria i la bequeria. Bé, el bo del cas és que sempre tenien com una espècie de petits...
estables, o digue-li com vulguis, que estaven sempre al pati darrere del lloc. Era unes vivendes normals, només grans, i al pati hi havia les vaques. I ningú es queixava, ningú protestava si hi havia vaques o no. Les qüestions que estàvem acostumats era una cosa com més natural.
Ara em s'agrada més respirar allò dels cotxes que no pas les vaques, no? No ho ens hem acostumat, eh? Sí. Bé, aleshores, aquesta història ve de França, de l'època napoleònica, va ser l'inventor d'això, que hi haguessin vaques a prop de la gent, no? I va passar a nosaltres, va entrar per Catalunya per la ciutat de Perpinyà, i després es va estendre a Girona, i després a Barcelona, i de Barcelona ja a tot arreu de...
de Catalunya. Evidentment, totes les ordenances municipals xocaven amb el tema de, com et diria jo, d'higienic. A salubritat. A salubritat, sí. Fins i tot es vinculaven les vaques a l'estat tísic. Deien que les vaques que donaven millor llet eren les que estaven tísiques, perquè eren molt primes i tenien unes obres enormes, no?
Aleshores, la gent deia, és que les vaques, la tisis, l'estatístic passa de les vaques. No és cert, les vaques no continuaven res. El que passa és que, bueno, entre això, més les pressions de celebritat, més els interessos econòmics de les embotelladores que començaven ja a fer pupita, van dir, bueno, anem eliminant, anem eliminant. Per cert, els fons de pa no s'han eliminat, però han mutat, ja no hi ha el...
al forner fent pa. Hi ha coses congelades que ens calpem i li diem pa. Sí, sí, amb matisos. Tot el que era artesanal, tot el que era... Es va perdent. Es va perdent. El home té la necessitat de menjar pa, seguim menjant pa, però quin pa mengem?
L'home necessita llet. Anem a dir. Quina llet bevem? De tot, eh? Llet sin lactosa, sin no sé què, sin no sé qual. Sencera, desnetada, semidesnetada? Imagina't. Al final, la millor llet que hi ha és la sencera. Tot depèn com tot. Depèn de la quantitat que et fotis, et farà més mal o menys mal. Però tot l'altre, totes aquestes, tenen invents que dic jo que són dels americanes. Però bé, la vaca no inventava això. La vaca era munyir...
omplir, escalfar i halar. Més natural que això, des de bo, més de proximitat, no podia ser. Home, no crec que avui en dia tornin les vaques pels carrers, no? Bé, pels carrers, per la vila... No sé si a Molins de Rí, m'imagino que segur que hi havia vaqueria. Sí, em consta, sí. I encara hi ha... És molt nostàlgic passar per Barcelona, per llocs així, i encara hi ha el túnel de vaqueria. I diu, home, mira, aquí hi havia hagut un... un local...
que feien més coses, a part de la llet i feien això. Ets consumidor de llet o no? Jo a mi m'agrada molt la llet. Sí? Sí, sí, sí. Jo sóc com un nen petit. Bé. A mi m'agrada la Coca-Cola, m'agrada. Sí. És un pecat. Ho sabem. M'agrada la llet.
M'agrada l'aigua, també. No m'agrada l'alcohol. És a dir, soc com un nen petit. Soc com un... com us diu això? Un nen gran. És una sort, perquè no em costa. Entén-me, no? Jo no faig cap esforç per això, sinó simplement... M'agrada molt el cacaolat, per exemple, que per cert va sortir d'una bequeria, també. El cacaolat, eh? I el Danone. Aquests invents som d'aquí. La darrera bequeria que he localitzat, o que he pogut localitzar, que...
Perquè les van tancar, van passar per allà i van...
vam deixar-les absolutament... En desús, ja. En desús. Es va tancar, la darrera dada que jo tinc, era el 15 de novembre de l'any 81. Aquesta és detectat pel món, però sí que és cert que hi havia becaries fins al 84. El que passa és que estaven russant la il·legalitat, una mica. O sigui, era més la permissivitat de... Bueno, va, no pots, però venguen, no? Però oficialment, el 15 de novembre del 81, la policia, perquè les becaries esclosurava la policia,
Era un tema estatal, anava a la poli, deia això és il·legal, però insalubridà i tal, i tenien, rebien pel. Clar, la gent, el problema que tenia és que tenien les vaques aquí. Primerament, quan trasportaven una vaca d'un lloc o d'un altre, imagina't el merder al mig del carrer, un camion baixant una vaca, era complicat.
Quan les vaques parien, per exemple, era... Era un món molt natural, però a la vegada una mica salvatge, no? Tu recordes de Sants, però? Sí, jo he vist un parc d'una vaca, he vist com descarregaven una vaca i es troben una pota, he vist com mordanya, he vist tot això, no? Però la qüestió és que... Bé, clar, és que jo ja tinc una època, no? Doncs a l'any 80, la policia va clausurar la vaqueria Calvet, que estava al carrer Torrijos, a Gràcia. I, bé, és una de les darreres que encara tenia, anem a dir, l'estable, no? El...
Les becaries urbanes aquestes, ja et dic, són del segle XIX, tampoc... Bueno, a l'època napoleònica ja el napoleon fotia, però aquí a Catalunya sí, eh? I què va passar? Que quan van aparèixer ja les neveres domèstiques, pensa que en aquesta època, que jo et dic, les neveres eren un tros de gel que portava un tio, amb un forro, una medida d'un metall barato, fotien el gel allà, era com el que es referia d'un Covid o un got, allò eren les neveres.
I la llet que feia immediatament es tenia que bullir, perquè era una manera de poder-la veure i mentir-la. Clar, que van vindre les neveres i tot això, ja van vindre els envasats, hi havia marques originals, les primeres marques que van haver era la RAM.
Ram, que va patrocinar la penya a un temps. Ram joventut. Ram, ram, cataplam. Ram era catalana, també. Després també hi havia, per exemple, una marca de llet que es deia Sali, que també es venia bastant.
jo he investigat una miqueta investigar si es pot dir una recerca hi havia aproximadament unes 700 becaries a Barcelona i no hi havia poble que no en tingués o vila tu dius que aquí n'hi havia a mi m'agradaria un dia saber on era tu investigaré això un dia podíem fer
No ho sé. No sé si es fa aquest espai. Els comerços del poble, anar-los revitalitzant, això es fa algú, no? Parlem de comerç, sí. Parlem de comerç, eh? Però si és interessant, però si el dia que parleu de la bequeria, escolta, diguem on és que... O on tira, que m'agradaria. D'acord. Quan vam anar a la llet ambassada, vam perdre tota aquesta frascura i tot això.
Vull dir, el patricó i tot això es va acabar, la dona amb el davantal creuat per darrere que et venia la llet ja no existeix, i ara hi ha unes botelles o uns cartrons, que és pitjor encara, té trebrics, amb plens de coloraines, perquè ara la llet depèn del color, penso una altra cosa, i la veritat és que fins i tot, fins i tot,
la llet que avui en dia es fa, hem de dir llet fresca, i la posen en una nevera i a part, perquè és potser la més bona que hi ha. Però és com una delicadesa. Ara el que ens agrada és fotre'ns la llet de cartó, el que ens agrada. D'això, és curiós perquè...
No eren ramaders, en realitat. Eren gent que obrien un negoci. Alguns venien de la ramaderia, però no tenien. Escolta, obriré una lleteria, una vaqueria. Tenien les vaques i ho feien. Recordo perfectament que hi havia marques mítiques. La Letona, per exemple, que encara segueix. Sí, i tant.
Hi havia també Clessa, que era de Madrid, que era important. Castillo... N'hi ha hagut moltes marques de llet, moltes, però la més entranyable per mi era la Ram i la Sali. Aquestes eren dos. Tenim Ato. Ato és d'aquí, és catalana, encara que pertany ara a la Central Ligera Asturiana. Correcte. El tema de la llet, cuideu perquè estan patint bastant els pagesos i tot això, perquè cada cop amb els temes d'Europa s'estan perjudicant bastant, no?
i sobretot Portugal ven molta llet cap aquí, llet gallega, que té molta fama. La lletxelta. La lletxelta, és a dir, cadascú té el seu origen, no? Sí. Perquè de fet són productes de proximitat, haurien de ser així. El que sí que és cert és que amb tot aquest món de la llet i la línia blanca, que no parlo de les...
La línia blanca també són les neveres i tot això d'electrodomèstics, però la línia blanca, la traçabilitat de la llet, és universalment una indústria. És com podien vendre, jo què sé, fuets. I una cosa important, he estudiat una miqueta, he tractat de veure quina és la millor llet ambassada, quina és la millor llet que nosaltres ens podem prendre. Això tot ve amb l'Ocu i tot això, que evidentment,
Bueno... T'has de fiar d'ells, també. Tampoc és que jo... Entens el que et vull dir? Sí. El que és sincer, el consum de l'àctric i tot això, és cada cop menor. Menor. Cada cop la gent veu... Durant molts anys, la llet ha estat el referent de la salut. El creixement. Hi havia dues coses que eren, com diria jo, el prototip, l'ideal de la salut. La poma i la llet.
La poma segueix tenint totes aquestes virtuts i la llet l'han anat demonitzant. Per què? Perquè cada cop la llet natural, la llet entera, podríem dir, sencera, cada cop almenys. Les companyies de llets, com tenen tanta competència, s'han d'inventar coses. I d'aquí surt
l'avena, la soja, l'arròs, perquè tu, un litre de llet d'arròs és molt més car que un litre de llet. I tant. I la cosa es va començar a sofisticar quan va sortir pel primer cop la llet desnetada. O sigui, era raro, això.
El que passa és que ara ja ens acostumem, perquè comprem coses que no tenen res del que comprem ja, no? És una espècie, com et diria jo, hamburguesa vegetal. Hosti, no és una hamburguesa. Entén-me el que et vull dir, no? I ens estem acostumant a menjar coses perquè tota l'educació alimentària...
que no discuteixo si tenen raó o no, està variant la nostra forma de consumir. Tot el que és natural i directe, teòricament que és l'ideal, ho estem perdent per sofisticar consums. Tu avui en dia vas a un bar a demanar un cafè amb llet i el tio et fa 40 preguntes de quina llet vols. Ja te l'ha fet del cafè, també. El vol t'escafeïnat, el vol. Bueno, vale. Però tu vas a prendre llet i dius que vol l'arròs soja desnetada, semidesnetada, sencera...
Dius, hosti, tan complicat quan abans a les vaqueries hi havia una persona que s'asseia, apretava, l'obre, sortia a llet, s'escalfava i te la menjaves. Què ha passat? Doncs ha passat que el món comercial, el món de les necessitats, ha fet que es compliqués molt. Avui en dia, si tinguessin que fer-te una vaqueria seria un problema, perquè com fas amb una vaca llet d'arròs?
O com fas llet desnetada amb una bequeria? És sosa la llet desnetada. Bé, no és llet. És insípida. És insípida i bastant dolenta. Bé, el que et deia, la millor llet que avui en dia teòricament es pot comprar segons Salòco i tot això, és una llet de la companyia Clessa, i que aquí a Catalunya no es troba. És una llet que està a Madrid...
i la part, anem a dir, central, i teòricament, segons tots els anàlisis fets i investigacions d'això, és la millor llet que hi ha. Jo segueixo dient, si volem llet, hem de beure llet. Si volem altres coses, veurem altres coses. Però el que no podem fer és substituir els noms. Ja sé que queda una mica, com diria jo, si no nostàlgic, arcaic, i sembla un tio molt primitiu. Però, escolta, el forn, que no hi ha un forner...
Quin forn és. Una llet que no té llet, per entendre's que és, bueno, que és soja o... Això no és llet. És a dir, estem utilitzant noms ancestrals per consumir coses molt comercials que, a més a més, com és possible que avui en dia tothom vulgui avena?
i fa dos anys ningú furia l'avena. Cibada. Cibada, però vaja, la cibada. Hòstia, en un moment la llet vegetal de soja, la gent només es fotia soja.
I dius, no, no, jo sóc molt clàssic, i diu, l'aigua és aigua, la llet és llet, els sous són... Que, per cert, ara diuen que els sous... Són bancars, eh? No, no, i que ara els sous són bancars, però ara els promocionen. Sí. Van bé pel colesterol, no tens cap problema. Ah, sí, sí, sí. Estan rics de problemes. No pots menjar cada dia. O sigui, si tota la vida han dit que els sous... Cuidado els sous que et vens, ara fota't un ou cada dia. Per què? Perquè en realitat no hi ha aliment dolent, excepte les al·lèrgies, un tio que és al·lèrgic a algú. No hi ha cap aliment dolent.
El problema és com les dosis. Mira, és com el verí. Hem d'acabar, eh? Acabem ràpid. El julivert és verinós. Però és una dosis tan petitíssima que ens prenem que no ens passa res. Si ens fotéssim un litre del julivert, ens moriríem. Per tant, què és bo o dolent? La dosis. Només és la dosis.
ens confirmen que almenys al carrer Pinto Fortuny, aquí a Monitarrín, hi havia els ponts que venien llet. Per tant, com a mínim... Suposo que molta gent ho tindrà nostàlgia d'aquí. Sí, sí. I en trobaríem més, eh, si féssim una crida de... Segur, segur, no? Ho hem de deixar aquí. Tengo una vaca lechera. Ah, sí, posem-la per caminar. No és una vaca qualquiera. Aquesta és moderna. Era una vaca i ja donava lech i merengada. Gràcies, Xavi García. Bon cop de setmana. A tots vosaltres.
Fins demà!
Camins és aquest espai que compartim abans de tancar el programa i la setmana amb l'Hector Zacarias. Què tal, Lector? Bon dia i bona hora. Bon dia. Què com ha anat el programa? Bé, força bé. Tu la setmana bé, també? Sí, sí, sí. Doncs hi ha molta gent esperant que ens expliquis on ens portes aquesta setmana. Ah, doncs aquest cop ho hauràs d'endevinar. Sí? Amb alguna peça musical? Sí, escolta, escolta, ja ho veuràs.
I pujo per la carretera, quin llamp de cel que hi ha sol sol, i és que vinc de Barcelona.
Doncs és la veu inconfusible de Roger Mas, el gran Roger Mas. Per tant, tothom o molta gent sap què és de Solsona. Ens portes a Solsona, avui? A Solsona no, més amunt. El Solsonessi. D'acord. Però no anirem a Solsona, que és això, d'on és el Roger Mas, sinó una mica més amunt. Anem a la vall de l'Hort.
que diria que no hi ha anat mai i diuen que és un lloc molt bonic. És espectacular. Sí, és espectacular. La Vall de l'Hort i el camí que hi porta, tant per la carretera vella de Solsona a Sant Llorenç, que passa pel Coll de Jou, cap a Port del Comte, com si vas per a baix, per la Llosa del Caball. Espectacular.
I això, és molt bonic, perdó, estàs dubtant, eh? I estàs dubtant perquè he dubtat també a l'hora de triar el lloc, perquè és molt bonic, com et deia, i hi ha moltes sortides i molt boniques, eh? La Serra de Busa, que a més té una història, la Serra de Busa, que quan hi anem jo te l'explicaré.
però té una llegenda molt guapa. Guardem-nos-la. Al Pont Cabradís, també hi ha la Serra del Berg, que és on hi ha les abatoses més meridionals del Pirineu. En fi, molts llocs. O sigui que no és la primera vegada que anirem cap al Solsonès aquesta temporada. Hi haurem de tornar. Sí, hi haurem de tornar, em temo que sí. Saps què passa? És que potser és una de les meves comarques preferides. Es nota. I aquesta setmana m'he anat retenint perquè no se't veies en lloutó. Bé, bé.
pensàvem que la teva comarca preferida era Osona, per exemple. Sí, ho ha semblat, però no, no, és el solsonès. I vaig tenir una casa molts anys, també, el solsonès. Escolta, i al final de tot plegat, què has triat? He triat la mola de l'Hort. La mola de l'Hort... Una mola és una muntanya tota encinglarada, encingles al voltant, per exemple...
quan anem a prop de Terrassa, hi ha la Mola de Sant Llorenç. Bé, doncs aquí és la Mola de l'Or, que és un lloc molt característic de la comarca i té unes vistes absolutament espectaculars sobre l'embassament de la Llosa del Cavall, la Serra de Busa, la Serra d'Ancija, la Serra d'Albert, el Port del Comte, en fi, una panoràmica de 360 graus.
I a més hi ha el santuari, no? Sí, és un santuari amb una història plena de vicissituds, però no ens avancem. Jo us proposo una ruta que ens du el cim de la Mola de l'Hort, on hi ha el santuari, passa per diversos miradors i acaba el pàrquing on hem començat l'excursió. Molt bé, doncs com arribem al pàrquing? És una carretera asfaltada? Sí, tot asfaltat. Hem de sortir de Sant Llorenç en direcció a Coll de Jou, és a dir, en direcció a Port del Comte,
que et deia, la carretera antiga de Solsona, i al cap d'un quilòmetre i mig hi ha un revolt molt tancat, i just a l'esquerra surt una carretera, o més aviat una pista, que està asfaltada, i l'anem seguint fins a arribar al peu de la mola de l'Hort. Molt bé. Ens portarà molta estona? No, això són fins a l'aparcament, des d'aquí, des del desviament, són 3 o 4 quilòmetres, hi ha un... Bé, és fàcil de veure, primer perquè posa Santuari a l'Hort, i això és una pista important...
I hi ha cotxes aparcats, que és l'entrevista important. Sí. Hi ha lloc per uns 15 cotxes, però vaja, vull dir que si està ple, aparques una mica abans, una mica després, i ja està. Aquí comença el camí del Via Crucis, que és la part més dreta de l'excursió. No és gaire estona. Aquesta part potser és un quilòmetre i mig, una cosa així. És la part més dreta. Hi ha algun tram que el camí està encimentat, algun tram que hi ha uns graons...
anem seguint, anem remuntant, és guapo perquè vas pujant, diguem-ne, pel cingle, és una mena de grau. I un cop a dalt és impressionant.
El paratge és molt bonic, a més. Hi ha prats, hi ha arbres, una cosa bastant idíl·lica. I després hi ha tota aquesta vista, que et deia, de les muntanyes, de l'embassament. O sigui que realment la caminada val absolutament la pena. Bé, doncs tornem al santuari. També val la pena el santuari? El santuari i l'hostetgeria són de finals del XIX. Són més interessants que bonics.
Als anys 30 del segle XIX, durant les guerres carlines, les tropes isabelines van aterrar pràcticament totes les edificacions antigues. De fet, aquí al Solsonès va haver-hi unes batalles intenses durant les guerres carlines.
Van destruir el santuari, però la Mare de Déu es va salvar. A finals del XIX es va tornar a fer una església, es va construir l'hostetgeria, i altra vegada, durant la Guerra Civil, ho van destruir tot. Però altra vegada, la imatge, la Mare de Déu es va salvar. La van amagar i va sobreviure. I és interessant aquesta imatge, o què? Sí, però sobretot perquè és una Mare de Déu negra, com aquell altre, com es deia...
Xestokova? Hosti, jo no volia dir aquesta, volia dir Montserrat, però sí, Xestokova també. També és una mare de Déu negra. Els polonesos, els polacs tenim mareus negres. Xestokova, els de debò i nosaltres. Bé, doncs sí, com la Montserrat. L'excursió fins aquí, com et deia, ja val la pena. Però nosaltres la farem una mica més llarga.
Passem entre l'edifici de l'hostetgeria i un altre edifici que hi ha, i seguirem fins al fons d'un prat. Hi ha algun senyal indicador, però? Sí, aquí, cap al final d'aquest prat, que hi ha una tanca metàl·lica, i hi ha un senyal indicador, que diu Camí de Sant Jaume. Seguim avall. Aquí està ben indicat, i a més el camí està ben freçat, però, ja ho sabem...
no ens fiem només del que expliquem aquí a la ràdio, preguntem, agafem una guia, agafem un llibre, mirem el Wikiloc. Sí que ets de dir que sempre vas del Wikiloc i el Wikiloc està molt bé per no perdre's, però sí que de vegades et fa perdre una mica la percepció de l'espai on ets, perquè tu vas seguint tota l'estona el camí i no et fas la idea de tot el que hi ha al voltant.
No vull dir que no mires el paisatge, però quan nosaltres, o quan jo, anava 30 anys enrere amb el mapa alpina, clar, veia el camí, però en el mapa veia tot el que hi havia al voltant. Per això, val la pena mirar-se l'excursió abans amb el Wikiloc i amb el mapa obert per saber on anem. Però bé, el que deia, el camí està farsat, és fàcil, aquí va ser bastant decidit entre arbres,
Pins, Alzina, sobretot, i arriba a un primer mirador, que és un mirador que es diu Josep Casas, que és d'un associat excursionista de la zona, i tens una vista impressionant de tot el pantall, altra vegada la Serra d'Albert, la Serra d'Encija, que és el Berguedà. Des d'aquí continuem baixant fins pràcticament a tocar de l'aigua.
Bé, això de tocar l'aigua depèn de si és un any de sequera o no, però ara n'hi ha bastanta d'aigua. I això, arriba una font que li duen la font de Sollort. Continuem. El que estem fent ara, sí que és difícil d'imaginar perquè no teniu el mapa al davant i potser no sabeu on és, però estem rodejant tota la mola de l'Hort per sota. Hem pujat per un costat, hem baixat de la mola per un altre costat i ara l'estem rodejant per sota.
Fins a arribar una altra vegada al pàrquing, tot plegat uns 8 quilòmetres, i dels 8 quilòmetres no n'hi ha cap que no vegis alguna cosa bonica. Per tant, perfecte aquesta ruta de nou que ens proposa l'Hèctor. Avui acabarem amb algun altre poema? No, un poema no.
Avui he portat una novel·la. És una novel·la de Raül Garriassait. Que recomanem des d'aquí. Absolutament. És de Solsona, Garriassait. És escriptor, assagista, director de la Casa dels Clàssics. I aquesta novel·la que es diu Els Estranys està situada justament als solsoners en l'època de les guerres carlines. I hi ha un personatge molt interessant que és un alemany, un prussià, que ve a lluitar
per, bueno, pels carlins, no?, i, o sigui, lluitar per allò pàtria, furts i rei, i arriba aquí i, esclar, es troba un ambient una mica curiós. Hi ha un moment de la novel·la en què el soldat aquest prusiar, aquest noble prusiar, i el metge de Solsona, que s'han fet amics,
van a peu des de Solsona fins a Sant Llorenç. I aleshores passen per tots aquests barrancs, aquestes afraus, aquest paisatge, que semblen al que nosaltres veiem. De fet, parla d'un lloc que és molt, molt a tocar d'aquí de Sant Llorenç. Ai, perdó, de Sant Llorenç, de la Mola de l'Hort.
Diu, quan el prussiava a aixecar-se el metge ja havia avançat força. A poc a poc havien fet una corba al voltant de la rasa. Ara el camí s'enfilava i els abismes quedaven més amagats. Foraster, apartant-se del camí fraçat, va pujar per un pendent de rocs i matolls. Es va perdre de vista. Només se sentia de tant en tant algun cop sec de pedres. Willemann va intentar seguir-lo. Reliscava i aturava la caiguda amb les mans.
Es desequilibrava, parava per mirar si veia el seu amic, caminava resignat com podia, tornava a reliscar i bufava, es notava les cames cansades. Al seu damunt veia una roca dreta, amenaçadora, amb almes que semblaven conques d'ulls buidades. Al fons de tot encara s'enfonsaven els cingles bombats de Vilamala. Entre l'abisme de sobre i l'abisme de sota, amb una calma inhumana, planava la solitud d'algun ocell.
Amb el cap carregat d'aquestes imatges, Willemann apenes es va adonar que el terreny s'inclinava més i que ell començava a reliscar altre cop. Però no com abans, per un rock que ballava, sinó perquè el pendent era llist, sense agafadors de cap mena. Bé, jo he fet aquest camí...
I hi ha algun altre moment en què el descriu. He anat de peu a peu des de Sant Llorenç a Solsona. I és ben bé això que explica ell. Són aquests cingles, aquestes roques arrodonides, aquestes baumes. Bé, us recomano la novel·la i us recomano al Solsona. Novel·la editada per edicions 1984. Sí. Amb una edició molt xula. Héctor, doncs moltes gràcies. A tu per acollir-me una vegada més. Un plaer, com sempre. Bon cap de setmana. Igualment.
Un minut i arribarem a les 12 del migdia. Posem punt i final del bon dia i bona hora d'aquest divendres 14 de novembre. Us hem acompanyat el Roger Toset, la Elia Arjona i l'Oriol Romeu. Ara, de seguida, excepcionalment, avui podreu escoltar la remissió del programa Epicama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins fins a dos quarts d'una. A dos quarts d'una, la cita amb el Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla i a la una, la remissió del programa Tot Teatre. I a partir d'aquí...
Notícies en xarxa. Tenim també la migdiada. L'última volta amb l'Arnau Santero i la Joana Forner a les 4. La Judit Herrera a partir de les 5 amb els divendres Faves Tendres. L'Isa Carriaza amb l'alvoltatge a partir de les 9. Reemissió del Mirant al Cel.
a les 10 de la nit. També tenim els Metal Defenders amb el Zona Metall a partir de les 11 i la remissió de la tertúlia dels Miquels a mitjanit per cloure la programació d'avui divendres. Que gaudiu del cap de setmana i el bon dia i bona hora i tornem dilluns a les 8 en punt del matí. Que vagi molt bé.
Fins demà!