Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal? Com esteu? És dimarts 16 de desembre de 2025. Comencem aquí aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bona Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb 10 graus de temperatura a l'exterior.
de l'emissora i el cel ben tapat amenaça pluja, vaja, que segurament caurà en les properes hores. De seguida ens posem al dia pel que fa a la previsió meteorològica i a la resta de la informació de servei.
així com també de l'actualitat local, com sempre fem en aquest primer tram de programa, repassant l'actualitat, l'agenda d'activitats i també, evidentment, fent un cop d'ull a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Per aturar-nos a dos quarts de nou a parlar...
d'aquest concert que tenim el dijous, demà passat, a la gòtica clàssica a Molins, dins el cicle clàssica a Molins, amb la proposta Sons de l'ànima, amb Alan Branch al piano.
i la Inés Kicel-Brusinska al violi. En parlarem amb el Miquel Bufill, que com bé sabeu és el programador del cicle clàssic a Molins. Parlàvem amb ell abans de l'inici, del tret de sortida d'aquest esdeveniment.
D'aquest cicle. El mes de setembre, i avui parlarem de com ha anat aquest primer trimestre, i sobretot del concert que tenim demà passat, pel qual ja es venen les entrades a través, per una banda, d'Entràpolis, o, si no, també físicament, al Museu del Renaixement. En parlarem a dos quarts de nou. Després,
Tindrem el David Guerrero amb el seu apunt del dia. El David ens acompanya cada dimarts. Ell, ja sabeu, que és periodista del diari La Vanguardia i codirector del diari digital de casa nostra, del Viu Molins Arrell. Després farem el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió per avui dimarts. I acabarem parlant de cinema.
abans de tancar la primera hora del programa i ho farem amb el crític de cinema el company Albert Galera serà a les 9 menys 5 aproximadament fins a arribar a les 9 del matí a les 9 ens aturarem per escoltar les notícies d'aquesta hora i a partir d'aquí la cançó del dia que ens selecciona la Fermina Recio
i la tertúlia d'actualitat. Avui amb el José Polo, amb el Paco Prieto, el Xavi García i el Josep Janés. Compartirem amb ells les reflexions fins les 10 del matí.
A partir de les 10 el que farem és l'espai polític del dia. Preguntes, en aquest cas, Esquerra Republicana de Catalunya, amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona. La setmana marcada per aquest ple del mes de desembre, que anirem valorant amb els diversos partits polítics. El ple és demà passat, també dijous, en aquest cas a les 6 de la tarda. A dos quarts d'11, qui ens visitarà?
serà el Damià Martínez. Ell és el director del Museu del Renaixement. Atenció, perquè el museu, justament ahir, celebrava el seu primer any de vida, la inauguració del museu, que va ser tot just fa un any, el 15 de desembre del 2024. Per tant, farem balanç, parlarem d'aquest primer any...
de vida del Museu del Renaixement, amb el Damià, a dos quarts d'onze del matí. I a tres quarts d'onze el que farem és saludar el David Lloberes, que aquesta setmana, en principi, ja el tenim de nou a Portugal, que és on el tenim treballant, tot i que la setmana passada ens va acompanyar aquí a l'estudi, com fa de tant en tant. Però bé, en tot cas, des de Portugal, el David, com sempre, atenent-nos
abans d'arribar a les 11 del matí. I en aquest cas ens portarà cap a Xile, on hi ha hagut eleccions. Torna el pinotxetisme, explica el David a Xile. Per tant, aquest serà el tema que ens proposi abans d'arribar a les 11 del matí. I després de les notícies de les 11, el que farem és anar cap a Papiol,
per parlar-vos del pintor Ferran Roca Bon, i és que la població del Papiol ret homenatge a aquest pintor, a Ferran Roca, amb dues exposicions que es poden veure fins al dia 10 de gener. Per una banda, a la Biblioteca Valentí Almirall, i per l'altra, a l'Espai d'Art Aleteia, del Papiol de Baix, que ja seu que n'és curador,
El Ramon Cònsul, que també és membre del Museu del Papiol i que ens ha acompanyat en diverses ocasions aquí al programa, avui ho tornarà a fer. Ell és comissari d'aquestes exposicions que s'inauguraven a mitjans del mes de novembre i que es poden veure, com dèiem, fins al 10 de gener, per si és també del vostre interès. I coneixerem una mica més a fons també qui era en Ferran Roca Bon. Dues exposicions, una, com dèiem a la Biblioteca,
del Papiol, a la Biblioteca Valentí, al Mirall, i l'altre, en aquest cas, a l'Eteia. En parlarem, doncs, a partir de les 11. I qui ens visitarà a dos quarts de 12 és el nostre doctor en filosofia
L'Oriol Ferrés, avui tenim els típics i tòpics, ens agrada parlar de filosofia, i en aquest cas parlarem de la il·lustració escocesa, anirem cap a Escòcia, segle XVIII, a parlar sobretot de David Hume. Amb el company Oriol Ferrés farem un repàs, el més destacat del que va portar David Hume,
a la filosofia i a partir d'aquí el que pugui sorgir, com sempre. Això serà a partir de dos quarts de dotze i fins a arribar a tres quarts tocats de dotze. I a tres quarts de dotze parlarem de gastronomia i ho farem amb el Jordi Veumala, com sempre, a l'espai Gastronomia Molins. I arribarem
El punt horari de les 12 havent repassat tot això i el que pugui esdevenir en el transcurs d'aquestes 4 hores de programa. I a partir d'aquí tindrem l'informatiu Molins Arreia al dia per una banda, a partir de les 12. A dos quarts d'una tenim la cita amb l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins, amb el programa Picama, i a la una la remissió del programa L'Aventura de Cuina, el programa de la Madrona Sala i la Judit Herrera.
És dimarts, 16 de desembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Som-hi. Ara mateix són les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Salutem a aquesta hora del matí el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia. Hola, Oriol, bon dia. Ahir vam tenir pluges, les precipitacions avui també les tindrem ben a prop i fins i tot ens poden afectar. Per tant, un dia per sortir de casa amb el paraigua. Estones haurem de fer servir, però estones no ens caudrà. Per tant, un dia insegur, un dia inestable. De fet, al sud de la nostra comarca, des del Garraf fins a les Terres de l'Ebre,
Avui podrem arribar a caure en alguns punts més de 100 litres d'aigua per metre quadrat. En principi, nosaltres estem a la frontera i no ens hauria d'afectar tantes pluses, però sí que n'esperem. Per tant, doncs, tinguem-ho en compte. Temperatures avui molt semblants a les que vàrem tenir ahir. De cara a la tarda es manté la mateixa situació. Risc de precipitacions, localment amb una certa intensitat, però més cap al sud de la nostra vila. Per tant, també tinguem-ho en compte. I de cara a demà ja es començaran a obrir clarianes. Demà ja no tindrem risc de precipitacions. Aquestes quedarien restringides cap a les Terres de l'Ebre
i a nosaltres no ens afectarien. Per tant, demà un dia molt més tranquil i demà al matí farà més trec que avui perquè tindrem menys núvols i les temperatures màximes no experimentaran canvis significatius respecte a les d'ahir i a les que tindrem avui. Per tant, una jornada sense gaire fred, tot i que al matí sí que ens haurem d'obrigar una miqueta més. De cara a dijous tranquil·litat i a partir de divendres al vespre tornen altra vegada les pluges que podrien ser generals i ens podrien acompanyar també al llarg de dissabte.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Jordi, per la informació. Com dèiem, ara mateix tenim 10 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora. I el que fem és també conèixer en aquests moments com tenim la xarxa viària connectant amb el RAC. Allà ens està esperant el Ferran Aràndiga per explicar-nos-ho. Com ho tenim això, Ferran? Molt bon dia.
Bon dia. Força congestió al voltant de la capital catalana, sobretot al tram del Besòs i en tot el Vallès, però també pel que fa al Llobregat, a hores d'ara, força densitat de cotxes, també amb retencions habituals, amb punts típics com la A2 i la B23, des de Pallejar i a l'altura també del Bapiol, i també cap al tram de Sant Boi i a la zona del Prat, per registrar congestió tant a la C32 Sud com a la C31, en direcció, recordem, a Barcelona. I això seria tot des del RAC. Bon dia.
Molt bé, moltes gràcies, Ferran. Bon dia i bona jornada. A les 8 del matí i 10 minuts, parlant del transport públic, us hem d'informar que, en principi, la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat a aquesta hora del matí. I el que fem és recuperar també una de les ofertes de feina que us hem compartit aquests darrers dies amb el Francesc Rueda. En concret, quina és la d'avui? Francesc, bon dia.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Moritz de Rei. Ens demanen un responsable d'equip de personal de neteja industrial. Es busca una persona per treballar en horari de matí, 40 hores setmanals, de dilluns a divendres, de 7 a 15 hores. El contracte seria indefinit en un període de prova, el salari estaria al voltant dels 20.400 euros grups anuals i les tasques les pròpies d'un responsable d'equip. Delegar el personal de neteja
i distribuir la feina, donar suport a les feines on es requereix i fer els comunicats de treball del personal i tota la comunicació client-oficina. Seria un client situat al carrer de Pons de Can Baruta. És davant d'experiència mínima d'un any, català i castellà, coneixements d'ofimàtica i d'internet, a nivell de formació arreglada d'un graduat d'escolar o ESO, i és valorable el carnet de conduir i vehicle propi per poder anar a l'empresa que és d'unopolítol industrial.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Francesc, per la informació. Informació que trobareu penjada, com sempre, recordem, al web clicfeina.cat. A les 8 del matí i 11 minuts, informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí. I, per últim, recordar-vos també...
La farmàcia de Guàrdia, per avui dimarts 16 de desembre, aquí a Molins de Rei, és la farmàcia Milà. La farmàcia Milà, que la trobareu al carrer Riera Mariona, número 3, al barri de les Conserves. És la farmàcia que trobareu oberta des d'ara quarta 9 del matí fins les 10 del...
La nit, fins a les 10 de la nit. I a partir de les 10, si és del tot imprescindible, us haureu de desplaçar a les farmàcies de guàrdia de les poblacions veïnes que sí que obren durant tota la nit. Al cas de les poblacions de Sant Vicenç, el Zorso ve de Sant Andreu de la Barca. Més coses, 3 minuts i arribarem a un quart de 9 del matí.
Fem un repàs a l'actualitat local, parlant d'activitats que tenim també aquests propers dies. En aquest cas, destacàvem ahir la proposta que fa Eco Parroquia per aquest dissabte, cantada de Nadales a l'Església de Sant Miquel. Hola, Sílvia, bon dia.
Bon dia. Doncs sí, en aquesta època de l'any han decidit des d'Ecoparroquia convocar cinc cors de la vila, cinc corals, perquè facin aquest concert amb temes nadalencs. Cesc Fernández és membre d'Ecoparroquia i ens ha explicat com serà aquest concert de dissabte a la tarda a l'Església amb els cinc cors.
El cor parroquial de Sant Miquel i el grup Acords de Vida són de la parròquia, el grup Acords toquen guitarres, després hi ha les veus del dilluns i la coral Cor Dona, i aquest any s'ha afegit el Gospel Feelings. Canten tres cançons cadascuna i després es farà una cantada de Nadal amb tot el públic i...
De fet, l'any passat va agradar molt, va tenir molt d'èxit, i per això és el fet de voler-ho repetir aquest any. I com a Copa Ròquia, doncs, cada tres mesos va fent alguna activitat, mai millor dit i més adient que una bona cantada de Nadal a Sara per Nadal.
El dissabte a les 6 de la tarda a l'església de Sant Miquel. L'entrada és lliure i també si aneu, recordeu que ja està exposat el gran pessebre amb detalls de Collserola, un pessebre que ha fet justament Cesc Fernández i Josep Vinyets, que recull l'entorn natural de la vila amb algunes de les seves masies. Aquest any amb Can Ferrés, Can Ribas i Can Calopa de dalt. L'horari de visita és de 9 a 12 i de 5 a 8 del vespre. Sempre que obri la parròquia i fins a la Candelera.
Molt bé, i parlem també dels pastorets de Frederic Soler Pitarra, perquè ja es troben a la recta final dels assajos de les representacions d'enguany.
Doncs sí que hi estrenen com cada any per Santa Esteve i també hi haurà funcions els dies de gener 1, 4, 10 i 11. Aquest any amb nova direcció Oriol Roig, que ja havia dirigit als Pastorets els anys 2012, 13 i 14 i que ara substitueix a les últimes directores Neus Pérez i Arlet Valls. I com sempre hi ha escenes clàssiques, algunes de noves, actors i actrius que continuen i d'altres de nous. I també hi ha canvis de nivell tècnic i de suport a la direcció. Oriol Roig, director dels Pastorets, ens ho ha avançat.
Hi ha alguna escena nova, es recupera el món audiovisual, intentaré en plen esplendor perquè tot sigui un dibuix que... Jo he començat amb el llapis, fent un esbós, després ara estic amb el coloret, però després ve quan ho ressegueixes tot amb el retolador negre i tot reprèn una vida molt forta i és...
jo creia que era imprescindible per fer aquest pas que hi hagués la ver segura a les llums. I amb tot això no estic sol a la direcció, i és el Joan Montné. El director musical estarà al capdavant de la nau musical, amb el piano. Doncs un any més als Pastorets, a la Peni, a les 6 de la tarda, 26 de desembre, 1, 4, 10 i 11 de gener. Les entrades anticipades i numerades ja fa dies que estan a la venda a Intràpolis i també podeu anar a les tardes de dos quart de 6 a 8 a la Peni.
I parlant d'esports, hem d'explicar que torna la competició esportiva després del descans d'aquest pont que hem tingut a desembre. I aquest cap de setmana els equips del club de la Vila han tornat a jugar partits de la competició de Lliga. Doncs sí, hem parlat amb el club d'en Vol. De fet, la majoria, o tots amb els que hem parlat, descansaven el cap de setmana del pont i aquest cap de setmana ja han tornat. El club d'en Vol va jugar el sèrior femení que van guanyant un partit molt ajustat contra la cooperativa Lliga.
De Sant Boi, per un gol de diferència, el senyor femení va descansar. I el president del grup, David Martínez, ens parlava, doncs, de com havia anat aquest partit, el partit del senyor masculí. Va guanyar d'un gol, els últims segons, exactament, contra el tercer, que fa que ens posem necessaris.
ens queden 5 jornades pràcticament amb una victòria més i ens tenim assegurats a passar a la fase de 100 on lluitaríem per ser dels dos aquests que poden fer o tindre opcions per pujar una altra grada nacional com estàvem l'any passat
Aquest cap de setmana tornen a tenir jornada de lliga, tant el senyor masculí com el femení. I a més, preparen el casal de Nadal per infants nascuts entre el 2019 i 2017, pels més petits, amb activitats lúdiques, jocs i, evidentment, l'embol. I també hi haurà aquest any com a novetat pels infantils una tecnificació amb entrenadors i entrenadores del club. El casal i la tecnificació es faran els dies 29, 30 i 31 de desembre al Poliesportiu.
Dos minuts per sobre, un quart de nou del matí. Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats explicant-vos que avui tenim de nou una nova cagada de tió, de fer cagar el tió, organitzat per Molins Comerç amb el suport de l'Ajuntament de la Vila.
Doncs si en aquest cas a la Granja, a la Rambla de la Granja, avui a les 6 de la tarda, acte popular per fer cagar el tiom. Ens deien des de Molins Comerç que per anar-hi heu de dur, en principi, els infants han de dur un tiquet de compra de qualsevol establiment de la vila. No cal que siguin de Molins Comerç, sinó de qualsevol establiment de la vila. Podeu participar en aquests actes...
de fer cagar el tió. Avui a les 6 a la granja. Demà dimecres, cantada de Nadales pels carrers del municipi de 6 de la tarda a 9 del vespre. Qolibet Grup Coral és qui organitza aquesta cantada de Nadales. Sortiran de la llar d'avis doctor Josep Mestre i començaran el recorregut, però, des de la plaça de la Creu. Passaran per diferents punts, al carrer Major, diferents punts al centre Vila, per acabar a la plaça de la Vila. Cantada de Nadales demà dimecres.
I divendres, més cantada de Nadales, organitza l'Ajuntament i l'Escola de Música a la plaça de la Vila a les 7 de la tarda, el divendres. Molt bé, també si aneu al barri del canal, tenim un tio ben xulo que cal alimentar-lo, i a partir d'avui també l'alimentaran per fer-lo cagar demà passat.
Doncs sí, avui i demà de dos quarts de cinc a dos quarts de sis podeu passar pel local de l'associació de veïns del canal per donar-li de menjar i, com dèiem, el dijous a la mateixa hora, a partir de dos quarts de cinc, podeu anar a fer cagar el tio. Ara en parlarem també amb més calma amb el Miquel Bofill, però recordeu que demà passat també tenim nova proposta del cicle clàssica a Molins.
El concert es diu Sons de l'ànima. Els responsables, els músics encarregats són Alain Bransch, el piano i Inès Issel Burzinska. El violí interpretaran temes de Mozart, Johann Strauss o George Gershwin. Les entrades valen 15 euros i les feu de comprar a Entràpolis. I més coses, parlem de l'associació de veïns de les Guardioles perquè aquest divendres organitzen una activitat de Nadal.
al seu local, que tenen a la plaça d'Antoni Marca, decoraran el local i l'arbre, també faran tallers, comptes, hi haurà un pica-pica de fruita per berenar, una activitat oberta a tothom que vulgui anar-hi, és gratuïta per les persones associades i val 3 euros pels no associats, activitat més berenar i un euro, si volen anar, només a berenar. Parlem també de les activitats del mercat municipal, perquè aquesta és l'última setmana per poder fer, entre altres coses, aquest escape market nadalenc.
Fins divendres, hi ha temps per participar en els dos recorreguts. Aquesta mena d'escape room adaptat al mercat municipal, molt enfocat al públic familiar. Divendres és l'últim dia. Justament el divendres a la tarda, a partir de dos quarts de sis, hi ha un taller, una activitat d'animació infantil amb música i activitats. En aquest cas no cal que us hi apunteu, podeu anar directament al mercat a dos quarts de sis i participar d'aquest taller.
i quan s'acabi a les 7 hi haurà un sorteig de productes al mercat entre els participants que han fet l'escape market nadalenc i els que han participat a les activitats d'aquest mes de desembre al mercat. Això serà el divendres i el dissabte a les 11 del migdia, novament acte popular per fer cacaltió a la plaça del mercat.
Molt bé, parlem també del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, interpretat pel Pere Rai, que hi ha les cançons de la Mireia Gispert i la Montserrat Toran, perquè arriba a Molinserri per partida doble aquest cap de setmana. Sí, divendres a les 8 del vespre a la sala Gòtica hi haurà una sessió per escoltar-los, poden escoltar-los el divendres a les 8 a la Gòtica i el diumenge a les 12 del migdia.
a la Casa Bosch del carrer Rafael Casanova 15, als baixos, doncs el diumenge. I ja de cara a finals de mes, el 27 de desembre, en principi el programa marca anar a Santa Creu de l'Orda. Això faltaria confirmar. En principi, sí. Ens deia que sí, però es veurà en tema de les restriccions, però bé, encara falta. En tot cas, aquest divendres a la Gòtica i el diumenge al carrer de baix. Què dieu? No podem anar cap d'aquestes propostes? De fet, teniu avui mateix, que avui actuen a Barcelona,
a les 7 de la tarda, a l'Església Nostra Senyora de la Victòria, al carrer de Taulf, a Ciutat Vella, a Barcelona. Això serà avui a les 7 de la tarda, dijous a Manresa, i divendres ja seran aquí a Molins de Rí. Parlem del foment cultural i artístic, perquè tenim doble proposta per aquest cap de setmana.
Per una banda, el dissabte a la tarda, vespre i a teatre. A les vuit, un sogre de lloguer amb Joan Pera, ja un conegut del Foment, Montse Alcanyiz, Júlia Jové i Edu Lloberes. Dissabte a les vuit i diumenge a les sis de la tarda, concert, música amb la Swing Engine Orquestra que presenta a Christmas Time, un concert de Nadales americanes i catalanes a ritme de swing. El diumenge a les sis, les entrades a Entràpolis.
Molt bé. Recordeu també que divendres s'acaba el primer trimestre del curs. Tindrem, a partir de dilluns que ve, l'oferta del Parc de Nadal. Al Poliesportiu Municipal, com és habitual, l'Ajuntament prepara aquest espai de lleure, de joc, d'educació...
La situació en el lleure, bàsicament, pels infants i adolescents, hi ha sessions a matí i de tarda, el preu per sessió és de 5 euros. Comencen, com dèiem, el dia 22, a la tarda, de 5 a 8, a 23, 24 també hi ha sessions, 29, 30 i 31. L'horari de matí és de 10 a 1 i a la tarda de 5 a 8, i en funció del dia hi ha horari de matí o de tarda, o amb dos, ho heu de consultar, en tot cas.
I finalment, recordeu també que tenim les exposicions Joguets i Paisatges Molinens fins al 4 de gener a la sala d'exposicions de Can Amatller. Sí, podeu veure-ho demà. Avui està tancat perquè obren de dimecres a diumenge, de dimecres a dissabte a la tarda i els diumenges al matí, com dèiem, hi ha marge de temps encara fins al 4 de gener. Hi ha l'exposició de joguines, col·leccions privades de Marcel Prunera, Xavier Prat i Víctor Puigollers i també els dibuixos i pintures
de Josep Márquez, amb punts i espais típics molinecs.
Molt bé, passen ja set minuts i mig d'un quart de nou. Per tant, anem camí cap a dos quarts. Repassant els titulars de la premsa escrita, Roger Dosset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Al periòdic avui llegim habitatge i corrupció. Assignatures pendents de Sánchez Fastcheck a nou afirmacions del president en el seu balanç del 2025. Tres de veritables, tres de dubtoses i tres d'errònies. El govern central aprova un títol de transport...
de 60 euros que encara no arribarà al metro i bus urbà. Tenim un potencial extraordinari, Felip VI se'n ha visita a l'Hospitalet per celebrar el centenari del títol de la ciutat, d'aquí no explica res de les protestes que hi va haver, i retrat del feminicida, que confessen i que callen des de la presó 10 condemnats.
També Pepe Serra, director del Manac, l'1 de gener del 2027 tancarem, diu, el primer pis del museu. I la trama del CEPI també es va intentar lucrar de contractes d'acciona. I a més temes, la Unió Europea exigeix per a Ucraïna garanties de seguretat si ha de renunciar a l'OTAN.
i detingut un fill de Rob Reiner i Michel Singer per assassinar-los a punyalades. A la Vanguardia, Sánchez es proposa de resistir per evitar un govern del PP i Vox. El president descarta un avançament electoral malgrat els casos de corrupció i fa gestos a Junts i Esquerra. Parlant també d'aquesta nova tarifa plana de transport a 60 i 30 euros per als més joves...
L'Hospitalet fa 100 anys amb energia, amb fotografia de la visita del rei. Xila entra en una nova era amb l'ultradratà Cast. El vencedor de les eleccions promet que serà el president de tots els xilens, el que prometen tots. De fet, Fletxa llança una ofensiva de descrèdit contra els seus 16 denunciants i nou record de la Borsa Espanyola, que supera els 17.000 punts. A Espanya, la Barceloneta i el Born, els barris més gentrificats...
I a l'hospital clínic un fàrmac posa setge al càncer de mama de mal pronòstic. El diari ara s'ha fet disposat a resistir, no preveu eleccions anticipades i diu que no accepta lliçons de la dreta, parlant d'abusos i corrupció, i fa també gestos als socis. Es reunirà amb Junqueras i promet a Junts avançar en els acords. Entrevista a Pepe Serra, director del Manac, i a una possibilitat molt gran...
de trencar les obres de Cixena, diu, i detecten irregularitats en les obres de co-livings a Barcelona. L'Ajuntament coneix les denúncies des de fa un any i mig. Es compren més pisos a la demarcació de Barcelona que en l'època de la bombolla. Catalunya arriba a xifres que no es veien des de fa 18 anys i detenen el fill de Rob Reiner per la mort del seu pare. Avui també suplement Terres de Lleida. Les arts s'uneixen per la reivindicació feminista de la Cúgula.
I repassem també la portada del punt avui. Una nova guerra freda. Els Estats Units i la Xina accentuen la pugna pel lideratge global. Parlant també del president espanyol que anuncia una tarifa plana de transport mentre el seu govern fa més aigües que la caiguda per la pluja.
Sánchez es veurà amb Junqueras, és la crònica de David Portavella, la punta esportiu, la incògnita a la porteria central, el debut en la Copa del Barça a l'avui a les 9 del vespre amb Teres Teguenot Shensky, ha visitat el Depor, Guadalajara en Setzens, Chesni, eh, volíem dir, perdó.
I entrevisten també a Bilge Sekin, activista i investigadora en drets laborals turca. Els accidents laborals infantils de Turquia, diu, són assassinats. I avui parlem també del nou escenari polític que hi ha a Sabadell. Molt bé, tres minuts i seran dos quarts de nou del matí.
Anem a fer un repàs als diaris digitals. Comencem pel 3CATINFO, que explica que els sindicats i el Ministeri acorden ampliar el permís per dol i crear-ne un per cures pal·liatives. El Ministeri de Treball vol ampliar fins als 10 dies aquest permís, que s'aplica en cas de mort del cònjuga, la parella de fet o parents fins a segon grau de consanguinitat.
La idea és que d'ara en endavant es pugui demanar fins que hagin transcorregut quatre setmanes de la mort i es pugui usar en dies continuats o discontinus. Així mateix, també s'ha pactat la creació d'un nou permís per tenir cura d'un familiar en cures pal·liatives que estaria destinat al cònjuga.
de la persona malalta i que s'estendria fins als 15 dies. Treball vol impulsar un reial decret també perquè es pugui sol·licitar un permís d'un dia per acompanyar una persona que rebi l'eutanàsia. BTV diu que Sànchez denuncia un nou abudament únic de transport pel 2026. El títol costarà 60 euros mensuals, 30 pels menors de 26 anys i es podrà fer servir a rodalies mitjana distància i autobusos estatals. Entrarà en vigor la segona quinzena
I directe a puntcat, directe a puntcat, parla del boicot a Carrefour pel vincle amb el genocidi de Gaza, que es fa sentir diverses ciutats catalanes, com Cornellà, Terrassa, Sant Cugat o Sabadell, Barcelona o Quartadeu, que han viscut aquest cap de setmana concentracions davant d'establiments Carrefour per la seva relació amb l'estat d'Israel. La marca és qui subministra aliments a l'exèrcit israeli. Una de les firmes més en el punt de mira és aquesta marca de supermercats francesos, Carrefour, que estan com una de les majors aliades del règim de Ben Amin
i una de les firmes que més negoci està fent amb l'atac sistemàtic a la franja. Coincidint amb les compres de Nadal, com dèiem, aquest cap de setmana s'ha posat en marxa aquesta campanya, s'han concentrat davant de diferents establiments, assistents que assenyalaven que l'alto al foc no és real i afegint que hi havia complicitat d'aquestes empreses amb l'estat d'Israel. Carrefour diuen subministra menjar els soldats d'Israel abans d'entrar a gas a matar la gent, per això...
No, això es va convertir en una prioritat, explicaven els manifestants parlant a la directa. Els veïns a Barcelona diuen també els manifestants que compren a Carrefour han de decidir si volen ser còmplices o no amb el genocidi i si creuen que el que està passant a Palestina és terrible, els donem la possibilitat d'informar-se i no posar els seus diners a una empresa que col·labora amb l'extermini de la població de Gaza. Doncs aquest cap de setmana potser ho haureu vist en alguns d'aquests establiments.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Aquest proper dijous, dia 18 de desembre, tenim nova proposta, la darrera d'aquest any 2025, dins del cicle clàssica Molins, que s'inaugurava el passat mes de setembre i que ens porta, un cop al mes, un concert de música clàssica a la sala gòtica del Museu del Renaixement. Ja sabeu que el programador
D'aquest cicle és el Miquel Bufill, de seguida el saludem, però avant recordar-vos que, en aquest cas, el dijous, la proposta és Sons de l'ànima, amb la Inés Isel Burzinska, el violi, acompanyat de l'Alan Branch al piano. Teniu les entrades anticipades ja, per una banda, al web d'Entràpolis, i per l'altra, físicament, al Museu del Renaixement. Què tal, Miquel Bufill? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia i bona hora. La bona hora són les 10 del matí, però farem un esforç. M'estàs dient que t'hem despertat avui, Miquel. No, no, ja ho tenia molt present. En 10 a les 8, però per estar en forma a les 10 és la meva hora. Escolta, d'entrada, ara parlarem del concert pròpiament del dijous, però estàs content de com està funcionant d'entrada a aquests primers concerts? Sí.
molt content, perquè normalment les entrades, quan falta una setmana,
passant exaurides, o sigui que això, bueno, realment no m'ho esperava que tinguis tan bona acollida, la gent surt molt contenta, a més a més amb ganes de repetir els concerts, fins i tot em demana gent a veure si hi ha abonaments per tots els concerts, que això potser solia parlar per un futur, però vull dir que en principi molt bé, molt content. Que quan engegava, parlàvem amb tu, me'n recordo que deies, bé, això serà paulatí, no?, progressiu, que la gent, doncs, ho anirà dient, però ja des del primer dia ha funcionat molt bé, no?,
No, no, molt bé. A més a més, les gent... A veure, hi ha dos factors importants. La sala sona molt bé, i l'altre que els músics són de primera línia musical, o sigui, de primer nivell, i això fa que la gent pugui disfrutar molt del concert per aquests dos aspectes. Hi ha molts músics amb molt bon nivell, però la sala no acompanya perquè no projecta el so, o al revés, que els músics no tinguin...
un nivell, diguéssim, de primera línia. En aquest cas, o sigui, diguéssim, tota la programació s'ha tancada i el nivell de tota la gent que vindrà són de primera línia. O sigui, que estic encantat també, gràcies a ells, que el segon festival que comença tothom ha tingut una bona posició per poder venir a tocar moments de rei, sí. Bé, ja ens ho apuntaves també el dia de la presentació, però parla'ns també concretament ja del concert de dijous. Qui és la Inés Isel Brusinska?
Sí, la Inés Isils Bruxins, jo aquesta noia ja la vaig sentir tocar quan tenia 8 anyets i ja tocava molt bé. Ja va començar a agafar el violí perquè la seva mare és violinista als 3 anys. És una violinista que ara en té 24 i està vivint a Boston i és una violinista amb un talent excepcional. Ella va néixer a Tarragona, el seu pare és de descendència polaca,
I ella, des de molt petita, que ha tingut claríssim que es vol dedicar això, ara viu a Boston, treballa en diferents orquestres internacionals, i la sort que el poder fer aquest concert una mica acostat a Nadal, al venir a passar les festes aquí a Tarragona, doncs està feliç i encantada de venir a fer un concert amb l'Enserre. Jo crec que és un dels concerts...
que la gent no es pot perdre perquè realment la qualitat que té aquesta noia tocant és increïble, és un pianista de primera línia. Acompanyada per l'Alan Branc, que també és un pianista anglès que viu aquí a Catalunya fa 25 anys, el façó de l'Smuc, que ja han fet molts concerts conjuntament, que serà un concert, però jo l'espero amb molta il·lusió. Explica'ns també què és el que interpretaran, el contingut del concert.
Sí, el concert, o sigui, faran un concert variàtic. Primer tocaran una sonata de Mozart, després faran una altra sonata de Krieg, i després faran un repertori molt bionístic i molt virtuístic de Vinyanski, amb uns visos que ja tenen preparats que són superexcepcionals. O sigui, que són uns concerts que realment... Es tracta que hi hagi un repertori que sigui variat i que tingui una línia, un fil conductor que vagi cada cop...
Ja ho destacaves també, l'oportunitat de fer caçar la seva estada, perquè veig que també tocarà alguns llocs de Tarragona, fins i tot amb Arturell i aquí Molins, per intentar encaixar un artista que difícilment podria venir en una de les altres circumstàncies.
Sí, perquè ara ja està aquí aquests dies, encaixa aquests concerts i després torna a Boston i el febrer torna a venir a Barcelona perquè té un concert a l'Auditori amb el que s'ha estudiat de Barcelona de Solissa, tocant Procòpia i aquest concert és un dels concerts importants dins el cicle de concerts de l'Auditori de Barcelona.
i ve el febrer a fer aquest concert, que per cert també és un concert interessantíssim d'anar a escoltar. O sigui que tindrem molta sort de tenir l'Ambulins de Rei aquest dijous. Molt bé, i pel que ens consta encara quedaven entrades, eh, Miquel?
crec que ahir quedaven 18 entrades. O sigui, que si la gent s'ha interessada, o sigui, hauria de córrer una mica, perquè aquestes 18 entrades són molt poques entrades per la gent que em va dir que vulgui venir a aquest concert. També són unes dates complicades, la gent està en tema de compres, està molt a prop de Nadal, però...
Estic encantat. A més a més, sempre hi ha gent que arriba el dia del concert a treure entrades per entrar, però aquell dia no n'hi ha ni aquesta pobra. A la gent també em sap greu que a vegades vagin allà, digue'm una entrada. Diu, no, si ja no n'hi ha fa 15 dies. Ah, bé, doncs mira, potser aquesta vegada encara una. Crec que no, perquè ja et dic, la gent... Hi ha gent que desperta amb molta timora, però ja et dic, amb 18 entrades que queden són molt poques entrades. Molt bé, sempre a les 8 del vespre els concerts...
Correcte. Oi que sí? Sí, sí, a les 8 del vespre, i a més a més ja tinc tota la programació tancada de 19 de febrer fins a juny. Crec que vas dir que al gener no faríeu un concert. No, al gener, com que hi ha les festes i després hi ha el tema de fira, arrencaríem després de fira. Molt bé. O sigui, el 19 de febrer vindrà un guitarrista, l'Àdix Ruber, que és un guitarrista també, de concertista internacional i professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya a l'Smog,
Després, el 19 de març, tindrem l'Òscar Galabau, que és el violonxelista solista del Gran Orquestra del Teatre del Liceu, amb el Ricard Rovirosa, que també m'ha dit que sí, cosa que em va... em va posar molt content, perquè és un violonista de primera línia. Després, el 15 de Vilro, un quintet de vent, el Cent Arts, que és un quintet que la formació...
és una flauta, un oboe, un clarinet, un fagot i una trompa, que és una formació que dona un timbre realment magnífic, perquè la combinació timbrica d'aquests cinc instruments dona una riquesa musical espectacular. Després, al maig, vindrà una formació de duo de flauta i arpa,
I el 18 de juny, per tancar el cicle, vindrà una cantant portuguesa, que el nom és complicat, perquè diu Helena Resurrei Sal. Crec que ho dic bé. Bueno, suposo que no ho dic bé, però ja ho corregirà ella. I la pianista és la d'aquí a Catalunya, és la Llum Colomer. O sigui que això serà tot el cicle, que ja el tinc bastant...
tancat i, bueno, ja la gent ja té les dates, ja m'han confirmat les dates i tot. Molt bé, molt bé. El museu sempre encantats a la vida de treballar amb el Damià, que sí, o sigui, tot molt bé. Molt bé, i a partir del juny, doncs, ha de decidir si ha de tenir continuïtat o no aquest cicle, no?
Sí, jo ja tindré una reunió amb l'Ajuntament, suposo, per parlar del proper any, però ho veig que és un dia i una hora, que a més els concerts duren una hora, que és una hora i una fórmula que jo crec que funciona molt bé. Per la meva part, jo estaré encantat de tornar a programar, si hi ha pressupost a l'Ajuntament per poder-ho fer, però vull dir que és... L'únic petit inconvenient que té és que a la sala la gent esqueixa que té
poc aforament, són 100 entrades, però també hi ha un concert al mes, no és que sigui un únic concert a l'any. Jo prefereixo fer aquests concerts amb aquesta sala que té una resposta acústica molt òptima per fer aquest tipus de formacions que no fer-ho en un lloc que no lluïria tant. Jo crec que tenir aquesta sala gòtica ara amb uns de reis és un goig.
Molt bé, doncs ja sabeu, la cita demà passat, dijous, a les 8 del vespre, Sons de l'Ànima, amb la violinista Inés Isel Brusinska i el piano de l'Alan Branc. Encara queden aquestes 18 entrades, com dèiem, a través d'Entràpolis, per tant, a través d'internet, o si no, presencialment podeu anar-les a buscar al Museu del Renaixement. Miquel Bufill, doncs gràcies per atendre'ns a aquesta hora del matí. Molt bé, moltes gràcies, encantat de la vida. Un plaer, ja pots anar a esmorzar o el que vulguis, i en tot cas, també bon Nadal, si no ens veiem.
Exacte, moltes gràcies, Oriol. Que vagi bé. Una abraçada a tots. Gràcies, adeu-siau.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marisa Llobet i Anna Ribes.
Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills, i aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però a molir jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Pleia, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la... Generació XI.
Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chi, la banda sonora de la teva vida.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Dos minuts i mig i seran tres quarts de nou del matí. Seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimarts 16 de desembre. És el moment d'escoltar l'Apunt del Dia, aquests minuts de reflexió, amb el company periodista David Guerrero, periodista del diari La Vanguardia i codirector del diari digital de casa nostra, del Vic Molins de Reí. Hola, David. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol.
Us saludo des d'un tren en el camí de tornada des de París, on he passat uns dies que m'han servit per constatar que els canvis a les ciutats no es fan d'un dia per l'altre. Anna Hidalgo, socialista, filla de gaditans i crescuda a París, va ser escollida alcaldessa el 2014, fa 11 anys. L'any vinent, el 2026 que està a punt de començar,
Ho deixarà, no es presenta a les eleccions. Hauran estat en total 12 anys de govern municipal que demostren com les transformacions a les ciutats són lentes però efectives. Recordo un viatge per aquella època quan ella començava, potser estem parlant del 2015-2016 com a molt, i era quan es començaven a veure els primers carrils bici a l'estil autopista, grans, amples, i que s'atrevien a menjar-se a espai sagrat abans dedicat al cotxe,
a espais emblemàtics com davant del Museu del Louvre, per exemple, però també en barris allunyats. Tot allò eren les primeres passes d'un model que després es va anar consolidant, també arreglant coses que no feia del tot bé i que era fortament criticat per automobilistes, veïns i tots aquells que sempre s'apunten a veure malament les coses que fan avançar la societat.
Doncs bé, han passat deu anys i aquell canvi transformador ja no és transformador, sinó que ja s'ha consolidat i s'ha integrat en el dia a dia de la ciutat. La bicicleta s'ha convertit en un element més de París,
Podríem dir que la capital francesa fins i tot s'apropa i sembla Amsterdam o Copenhague amb bicis cap amunt, bicis cap avall, un servei de bicicleta pública compartida molt robust que permet moure's per la ciutat i per tota l'àrea metropolitana a la vegada amb el mateix sistema, no com aquí el bicing i l'ambici metropolità que estan separats.
I tot plegat amb uns carrers bici segurs, que fan habitual la imatge de pares i mares amb les criatures a sobre, amb la bicicleta, que és sempre la millor imatge possible per demostrar que una infraestructura és segura. És un canvi que va costar, que va ser criticat, però amb el que ara ningú faria marxa enrere. L'alcalde que arribi, sigui del perdit que sigui, no ho farà.
com passa amb els eixos verds de Barcelona i com passa amb tantes altres transformacions cap a unes ciutats més humanes i amb menys cotxes.
Una altra cosa, de la que també podríem aprendre els francesos, és que us estic parlant des d'un tren nocturn, un tren que ha sortit a les 8 del vespre de la Gare Esterlitz de París i que em deixarà poc després de les 9 del matí a la frontera amb Espanya, a Cervere, a l'altra banda de la muntanya de Portbou. Els trens nocturns són una meravella per viatjar, aprofitant el temps que passem dormint
Però, mentre a Europa creixen i van a l'alça com a comoditat, però també amb un component mediambiental molt fort, a Espanya la Renfe els va desmantellar tots i ni estan ni se'ls esperen. És, de fet, una conclusió que podríem portar 300 anys repetint, però no cal que, podríem dir-la, diguem-ne, un cop més mirem el País Veí, mirem a França, a veure si aprenem alguna cosa.
Molt bé, fantàstic. Moltíssimes gràcies, David, i que tinguis una molt bona setmana. Amb l'Apunt del Dia ens hem situat a un minut per sobre tres quarts de nou.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimarts. Quan acabem el bon dia i bona hora, ja ho sabeu, seran les 12 del migdia. Podreu escoltar l'informatiu Morins Arreia al dia fins a un quart d'una. Després, a dos quarts d'una, tenim el programa Picama, de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Morins, amb la Marisa Llobet i l'Anna Ribes al capdavant.
Això serà de dos quarts d'una a la una. I d'una a dues tenim la remissió del programa dedicat al món de la cuina, amb la Madrona Sala i la Judit Herrera, l'aventura de cuinar. Les dues connectarem amb la xarxa per escoltar les notícies en xarxa de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda...
A les 4 tenim la cita amb el Pere Bergonyon, amb el Pierre, amb el seu programa De tu a tu. Serà entre les 4 i les 5. A partir de les 5 tenim una finestra oberta al món amb el Carles López i tot el seu extens equip de col·laboradors i col·laboradores. Avui parlaran de la salut mental.
i participaran del programa les escriptores hondurenyes, la Carla Ferguson i la Yadira Villanueva, autores dels llibres La raó de la bogeria i Yadi al món. Serà entre les 5 i les 7 de la tarda. Avui, de 7 a 8, al programa Món Interior tenim una reemissió, no ens pot acompanyar avui
la Marta ni la Rocío, i per tant no tindrem programa en directe, serà una remissió. Recordeu que a partir de les 8 del vespre tenim el programa Quan cau la tarda amb l'Alexandra Morera fins a dos quarts de 10 de la nit. A dos quarts de 10.
Farem la remissió de les històries de la fotografia amb el company David Rius i també tenim la remissió del Highway 61, el programa Magassin Músico-Cultural amb el Jordi Corrales i la Vivi Sallent, de 10 de la nit fins a mitjanit. A la mitjanit farem la remissió...
de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, tertúlia que farem d'aquí una estona amb els companys habituals del dimarts. Fem remissió sempre fins a la una de la matinada i a la una connectarem amb ICAT FM fins demà a les set del matí, que tornarem amb la programació pròpia, això vol dir amb la selecció de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere País amb el seu programa La Tenora, que el podeu escoltar de dilluns a diumenge, els 365 dies de l'any. I a partir de les vuit engegarem de nou el Bon Dia i Bon Hora.
Continuem, vinga. Ens queden 11 minuts per arribar a les 9.
Abans de saludar l'Albert Galera per escoltar la seva proposta cinematogràfica, el que fem és un repàs al més destacat de la televisió per avui, dimarts concretament. Endavant, Roger, com vulguis. Com sempre, us recomanem primer les pel·lícules que podeu veure a la televisió en obert.
Sempre començant cap a les 10 de la nit, que és quan solen fer les pel·lícules en aquesta hora del primetime. I avui, precisament a les 10 a Paramount, tenim la segona part de la pel·lícula El substitutor, d'Esteven Pell, amb Trit Williams i Eduardo Valerini, també Christopher Cousins.
i altres actors i actrius, una pel·lícula americana de l'any 98 d'acció i d'una hora i mitja. Cal Thomason, mercenari, s'infiltra com a professor en un institut amb un alt índex de violència per descobrir qui va matar el seu germà. La segona proposta, tres quarts, doncs el 33. Es tracta de la pel·lícula de Pau Calpe Rufat, Tros...
amb Roger Casamajor, Pep Cruz, Montserrat Miralles, Anabel Castan i Ramon Bonveí. Una coproducció catalana i argentina del 2021, drama que dura no arribar l'hora i mitja.
Al Castré, la plana de Lleida, poc més d'un centenar d'ànimes, Joan, cansat de patir robatoris al mas, decideix sumar-se a la ronda nocturna de pagesos que vigila les terres. Tenim a les 11 de la nit a Factoria de Ficció, el Cavallero Oscuro, la leyenda renace de Christopher Nolan, amb Christian Bale, Michael Caine, Gary Oldman, Anne Hathaway, Tom Hardy, Marion Cotillard i Joseph Gordon-Levitt, també Morgan Freeman,
Ahir us parlàvem d'una altra de la saga Batman, avui aquesta pel·lícula del 2012 d'acció, que no arriba a les 3 hores, però gairebé. Fa 8 anys que Batman va desaparèixer i va deixar de ser un heroi per convertir-se en un fugitiu. En assumir la culpa de la mort del fiscal del districte Harvey Dent, el cavaller fosc us sacrifica tot pel que considera un bé superior. La mentida funciona durant un temps i l'activitat criminal de la ciutat de Gotham es redueix gràcies a la d'una llei Dent.
La quarta proposta, també a les 11, a Nova, Navidad en la casa Brainball, d'Estevaner Monroe, amb una sèrie d'actors i actrius en principi no gaire coneguts. És una pel·lícula canadenca del 2017, de gènere romàntic o nadalenc. Durant l'hora i 40, després de la mort del seu pare, al fin descobreix que, poc abans de morir, va canviar el testament a favor de la Willa, la infermera que el va cuidar al final de la vida. Disposat a impugnar-ho, al fin decideix conèixer abans l'estranya beneficiària.
i l'última proposta és a les 12 de la nit si a les 10 a Panamon fan la segona part del substituto doncs a les 12 fan la tercera part aules violentes de Robert Radler amb Tritt Williams David Jensen i Barbara Jane Rims
També una pel·lícula d'acció que dura una hora i mitja del 99, americana, la tercera part d'aquesta saga del substitutor, Williams, s'acaba d'escapar d'un camp de presoners i la seva prioritat ara mateix és complir la promesa que va fer a un company al seu llit de mort. Quina és aquesta promesa?
Doncs haureu de veure la pel·lícula a les 12 a Paramount. I anem als programes que podem veure avui a la televisió a les 10. Tenim, per una banda, Televisió de Catalunya, el nit sense ficció, sense pietat. És la història secreta del Monopoli. És un dels jocs de taula més populars del món, però darrere de la creació d'aquest joc
hi ha una història de codícia i obsessió que revela la veritable naturalesa del capitalisme. Aquesta és una història de poder i riquesa amb un únic guanyador. També a les 10, el 33, la Renaixença, amb el Pelluc, que té el repte de trobar l'humor en el taüt, el qual dedica aquest capítol. No és que l'equip ho estigui desitjant, però cal ser capaços, diuen, de parlar de tot. Després coneixen el Josep Plana, director general d'una empresa d'esdeveniments
Per multimilionaris. Per tant, si heu guanyat bé la vida. Tenim a les 11 de la nit dos programes més. Per una banda, a la 1, el Late Show amb el Marc Giró, que té com a convidada la Marta Sánchez, que presenta el seu nou disc, 40 años, 1985-2025, amb què celebra els seus 40 anys a la música i que inclou en la seva versió digital deluxe 80 cançons, la meitat de les quals inèdites.
També a les 11 a 4, Código 10, que aborda diversos casos actuals i històrics de successos, ja ho sabeu, i també parla de les claus amb exclusives, noves proves, testimonis inèdits de persones que han trencat el seu silenci i també amb analitzis rigorosa d'un repartiment d'experts i col·laboradors. No sabem avui les sinopsis de Código 10, però en tot cas a les 11 ho podeu descobrir, Oriol, a 4.
Molt bé, doncs tot això i més pel que fa a la programació televisiva d'aquest dimarts 16 de desembre. Continuem, 6 minuts i a les 9 del matí.
És el moment de la recomanació cultural, la recomanació del dia. Avui és dimarts, per tant, parlem de cinema i ho fem acompanyats del crític de cinema, el company Albert Galera, que ja ens ha deixat la seva proposta per avui. Hola, Albert, bon dia. Bon dia. Aquesta setmana us vull parlar d'una pel·lícula de la que encara no havia parlat i que em sembla molt remarcable i absolutament recomanable.
Es tracta de la pel·lícula Bugonia, que és la nova pel·lícula, la darrera pel·lícula d'un cine estar incansable que aporta moltes pel·lícules en pocs anys i força ambicioses, pel·lícules amb prou repercussió, pel·lícules que arriben a la temporada de premis, en definitiva, una darrere a l'altra, que...
Bé, que el confirma com un dels cineastres més actius i a la vegada també ha anunciat que després d'aquesta pel·lícula segurament serà que farà un període de descans. En qualsevol cas, Yorgos Ventimos, aquest cineasta grec que no ens deixa mai de forprendre i que ha fet en Bogònia, per mi una de les seves millors pel·lícules ja des d'ara. Una pel·lícula que és una sàtira política, una sàtira social...
En definitiva, una sàtira sobre la condició humana que m'ha semblat realment excel·lent. És una pel·lícula protagonitzada per la Emma Stone, actriu habitual del cineasta grec, i el Jesse Plymons, que també va protagonitzar la darrera pel·lícula abans d'aquesta del mateix director, Kindness. I la veritat és que Bugoni, a mi, és una pel·lícula que m'ha sacsejat força.
Una pel·lícula que a més no saps realment cap on portarà, una mena de relat distòpic no oficial però que té molts elements satírics molt, molt interessants. Una pel·lícula que ens fa reflexionar, que ens parla sobre el sentit mateix de les nostres pròpies existències i com la creença o aferrar-se a una idea ens pot condicionar molt del nostre comportament.
La veritat és que a mi em sembla una de les pel·lícules a tenir molt en compte d'aquesta temporada. Encara la teniu a les sales de cinema, aviat entrarà a plataformes, però us recomano molt que la veieu en una pantalla gran, perquè a més és una pel·lícula amb una posada en escena diferent, amb moltíssima personalitat. Penseu que és una pel·lícula rodada en format U-50...
que no és l'1.33 de format quadrat habitual, ni és panoràmica, sinó que està una mica entremig dels dos formats. I això li dona una distinció personal molt, molt interessant. Així que la meva recomanació d'aquesta setmana és aquesta pel·lícula Bogònia,
que ens parla... És que tampoc no us puc explicar exactament molt del seu argument perquè aleshores trauríem la sorpresa si és que no el coneixeu, però sobretot penseu que la idea i el mistatge és explorar la intel·ligència o no de la condició humana i del sentit de la nostra existència global. Així que endavant amb aquesta pogonia de Yorgos Lantimos, que teniu ja des de fa unes quantes setmanes llargues, els...
als cinemes del país. Gràcies.
Fantàstic, moltes gràcies, Albert. Com sempre, en prenem bona nota. Que tinguis una molt bona setmana. Dos minuts i les 9 del matí. Farem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem per escoltar la cançó del dia d'entrada que ens ha seleccionat la Fermina Recio, com cada dimarts, i la tertúlia d'actualitat que ens portarà fins les 10 del matí. Què passarà a partir de les 10? Preguntes d'Esquerra Republicana de Catalunya amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona.
Després qui tindrem aquí amb nosaltres és el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement. Ahir el museu celebrava el seu primer any de vida, avui farem balanç amb el Damià d'aquest primer any i l'espai de Xifrant el món amb el David Lloberes. Avui anirem cap a Xile i és que...
Xil entra en una nova era, com explica Valentina Nieto avui a la Vanguardia, amb José Antonio Cast, i és que el líder ultradratà es va imposar amb claretat aquest diumenge a la segona volta de les eleccions, i en aquest cas és un polític que s'identifica obertament amb el pinochetisme. D'això en vol parlar el David Lloberes. A partir de les 11 anirem al Papiol per parlar d'aquestes dues exposicions
que volen retre homenatge al pintor Ferran Roca Bona. En parlarem amb el Ramon Cònsul, comissari de l'exposició i curador de l'espai Aleteia, al Papiol de Baix. Tindrem el company Oriol Ferrés a l'espai Típics i Tòpics, parlant de filosofia. Avui parlarem de David Hume...
i de la il·lustració escocesa. I a partir de tres quarts tocats de dotze, Gastronomia Molins amb el Jordi Veumala per completar el programa d'avui i posar punt i final a les dotze del migdia. Ara fem una pausa breu per escoltar les notícies i de seguida tornem. Vinga. Bon dia i bona hora.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat un accident a la C31 al Prat de Llobregat, deixa vehicles al voral i provoca algunes retencions en aquest punt. També tallada encara la C17 a Montcada i Reixac, hem sentit granolles per reparacions en el pont. A banda, circulació intensa a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, a la C58 també a Barcelona.
a la B23, a Sant Felú i Llobregat, a la B24, a Pallejà i també a la 2, a Sant Joan d'Espí. Pel que fa al servei ferroviari, per danys de la pluja en la infraestructura, ha estat allà d'encadar la circulació de trens de l'R15 entre Marçà-Falset i els guiamets.
I en clau política doble front institucional avui per avançar en l'accés a l'habitatge. El Parlament té previst aprovar la regulació del lloguer de temporada i d'habitacions. Amb un acord entre els socis d'investidura i la CUP, el govern busca posar topats a aquesta modalitat d'arrendament per intentar frenar l'especulació en preus excessivament alts. En paral·lel, la Comissió Europea presenta avui també el Pla Europeu d'Habitatge Assequible per intentar revertir la crisi que afecta gran part del mercat del lloguer i compra de pisos als països de la Unió, especialment a les grans ciutats.
I el govern espanyol i els sindicats majoritaris han pactat ampliar fins als 10 dies el permís retribuït per mort d'un familiar. L'acord també incorpora dos nous permisos, un de 15 dies per atendre familiars en cures pal·liatives i un altre d'un dia per a l'acompanyament en processos d'eutanàsia. La mesura beneficiaria més de 18 milions de persones assalariades i ara haurà de ser tramitada i debutada al Congrés dels Diputats.
I de nou es torna a mobilitzar avui el sector agrari amb una tractorada en contra de les zones EPA i en defensa de l'espai agrari. Aquest avui, però, tindrà lloc a Sant Boi de Llobregat per les mesures que afectaran concretament el Baix Llobregat. S'espera que la tractorada col·lapsi la ciutat de Barcelona aquest matí fins a arribar al Palau de la Generalitat.
I el Ministeri d'Interior cessarà el cap de la Policia Nacional a Lleida, Antonio José Rollos Subías, menys d'una setmana després de nomenar-lo, entre sendic el 2003 va ser condemnat per assetjament sexual per l'Audiència Provincial de Guipusco. La decisió arriba després de les crítiques polítiques pel nomenament que Interior ha decidit revocar.
I desactivada l'alerta d'inocat que havia activat Protecció Civil al Priorat, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i també el Baix Camp, sense incidències destacades. Durant l'episodi els bombers van atendre 83 avisos, principalment per petites inundacions i el 112, atès també 172 trucades relacionades amb la pluja. Les acumulacions més destacades han tingut lloc a Falset, Darnius, Torroja del Priorat i també al Perello.
I en esports del Barça comença avui la defensa del títol a la Copa del Rei. Visita el Guadalajara de la primera federació en l'eliminatòria a partit únic del setzents de final. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Avui hi ha un nou acte per fer cagar el tió a les 6 de la tarda a la Rambla de la Granja, una activitat organitzada per l'Ajuntament i Molins Comerç. En principi, per participar-hi s'ha de dur un tiquet de compra de qualsevol botiga de Molins de Rei. Avui, a les 6, acte popular de fer cagar el tió.
Demà dimecres hi ha una cantada de Nadales pels carrers de la Vila que organitza Colibet Grup Coral des de les 6 i fins a les 9 al recorregut. Comença la plaça de la Creu i acaba la plaça de la Vila. Demà dimecres, Nadales pel carrer. I també divendres, cantada de Nadales a la plaça de la Vila a les 7, una activitat organitzada per l'Ajuntament i l'Escola de Música Julià Canals. El divendres a les 7, cantada de Nadales a la plaça de la Vila. Dissabte, més Nadales, en aquest cas també a la plaça de la Vila.
A l'arbre, davant de l'arbre que hi ha davant de l'Ajuntament, dissabte a les 12 del migdia, i en aquest cas a càrrec de la coral Les Veus del Dilluns. I a la plaça del Mercat, dissabte a les 12 del migdia, hi ha un nou acte per fer cagar el tio organitzat entre l'Ajuntament i els venedors del Mercat. Diumenge es fan activitats per celebrar el primer aniversari del Museu del Renaixement, de 10 a 1.
Hi ha una activitat de Nadal al Museu, ajuda a decorar l'arbre de Nadal al matí de diumenge. I també hi haurà portes obertes durant tot el matí de les 10 i fins a les 3, jornada de portes obertes gratuït al Museu del Renaixement. Entre les 10 i les 12 hi ha dues visites guiades.
en català, activitat també gratuïta a motiu d'aquest primer aniversari. Per reservar plaça per aquesta visita guiada de les 10 o de les 12, heu d'enviar un correu a inforobamuseudelrenaixement.cat. Activitats al museu a motiu d'aquest primer any de la seva inauguració.
I també aquest cap de setmana arriba el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, en Pere Raic i les cantants Mireia Gispert i Montserrat Toran. Divendres a les 8 del vespre a la Sala Gòtica i diumenge a les 12 del migdia a la Casa Bosch del carrer Rafael Casanova, número 15.
que proposa teatre el dissabte a les vuit del vespre, un sogre de lloguer amb Joan Pera, Montse Caniz, Júlia Jové i Edu Lloberes, dissabte a les vuit i diumenge a les sis de la tarda, la Swing Engine Orquestra presenta concert de Nadal a Christmas Time, un concert de Nadales americanes i catalanes a ritme de swing, diumenge a les sis de la tarda. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la Milà, que està al carrer Riera. Mariona, número tres.
Bona nit.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marisa Llobet i Anna Ribes.
Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar.
Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne. Que els proposi projectes crèdios i engrescadors. Una escola que els acompanyi. Que els exigeixi esforç i responsabilitat. Que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
La cançó del dia amb Fermín Arrecio.
Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui es diu Love Song. És una cançó que va escriure originàriament Robert Smith, líder de The Cure, però que jo us porto el tema versionat per Marie Sioux. És una cantant folk nord-americana...
que la transforma companyant-se només de la seva guitarra, fa que no perdi res absolutament del sentiment que li va posar Robert Smith, però la transforma en quelcom encara més senzill i complicat, com és parlar d'amor. Amor incondicional. És el tema d'avui. Espero que us agradi.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Whenever I'm alone with you You make me feel like I am
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertulia del bon dia i bona hora d'aquest dimarts, 16 de desembre de 2025. La convertim amb el Xavi García. Bon dia, Xavi. Molt bon dia. Molt bon dia, Paco Prieto. Molt bon dia. Molt bon dia, Josep Genès. Molt bon dia. Comencem.
A veure, que ara estàvem comentant, de fet el Paco ja ens ho havia dit fa uns dies, però es va presentar ja en societat, ho veiem també a les notícies l'altre dia, s'ha presentat una novel·la gràfica, un còmic, la SEAT, Motor de Llibertat, una lluita obrera a la Barcelona antifranquista, del Jordi de Miguel i la Cristina Bueno. És un llibre... Jordi de Miguel ha fet el guió i la Cristina Bueno la il·lustració,
editat per l'Ajuntament de Barcelona, que rememora el 18 d'octubre de 1971 aquesta novel·la gràfica, una data que marcaria un abans i un després pel moviment obrer i la lluita antifranquista amb l'ocupació de la SEAT a Barcelona. I resulta que hi apareixes tu en aquesta novel·la gràfica. T'hi veurem amb la gorra.
Sí, sí. No, és una novel·la gràfica que explica, perquè la gent, molta gent encara es recorda de l'ocupació de la fàbrica, que jo vaig escriure ja en un altre llibre, i l'altre dia en la presentació ho vaig recordar, que no van ser els obrers els que van ocupar la fàbrica, els que van ocupar la fàbrica van ser la policia. Els obrers estaven on tenien que estar, que era lluitant pels seus drets. I per què va començar això? Perquè es van fer unes eleccions sindicals
i les van guanyar tota la gent que estava en aquell moment a comissions obreres, i l'empresa va dir que no. Bé, això va passar a l'octubre, que precisament 15 dies abans s'havia inundat, són les famoses inundacions del Baix Obregat, la SEAT es va inundar, el que va decretar l'abandonament de la SEAT va ser el meu pare, que va informar Madrid, i li van dir, oh, vostè és sagera, i ells va dir, miri, vostè està a Madrid, jo estic aquí...
i decreto l'abandonament de la SEAT, perquè, entre altres coses, si no es tallava la llum, pujava l'aigua i entrava moltes coses, es podien fer malbé. Bé, al poc va passar això.
I per què va passar? Les coses no passen per cosa espontània. La senyora tenia un llarg historial de resistència obrera. La primera de vaga es va fer al 57, fallida perquè tots els que la van intentar estaven fitxats per la policia.
Al 71, gran part dels obrers, la CEAT no els controlava, perquè eren gent jove, i es ha de posar en el context. No és només la CEAT en aquell moment, per exemple, a França, l'any 68, el que més va amoïnar el govern francès no va ser la...
les vagues estudiantils i tal. La gent s'ha quedat amb les fotos dels estudiants de París i tal. No, el que amoïnava més va ser l'ocupació de les fàbriques per part dels obrers a França. S'ha de dir, els obrers d'aquella època i la gent d'aquella època sabien les coses que passaven a Europa, etc.
I a part de la SEAT, que és la més famosa i tal, en aquell moment la conflictivitat laboral era tremenda. Per exemple, jo això també ho explicava, que jo em recordo molt de les treballadores, les treballadores, dels làmpares Z, que encara tenien la instal·lació al costat de la plaça Espanya, a part de les làmpares Z de la zona franca, que és la famosa, encara mantenien l'empresa.
al carrer Lleida, Gran Via, i jo em recordo els grans moviments i tal. No és només la SEAT, si et quedes només amb la SEAT t'equivoques. El que passa és que la SEAT era la més gran, era molt gran, i malauradament en aquell cas va morir un obrer, Antonio Ruiz Villalba, al taller 1, tocant a la famosa piscina de la SEAT.
No s'ha de descontextualitzar el que va passar a la CEA del que passava a Catalunya i el que passava a la resta d'Europa, etcètera, etcètera. El que passa és que és el que deia, a les ocupacions de les fàbriques a França no va haver-hi cap mort, perquè aquí vivíem en dictadura i malgrat tots els problemes...
a França la resposta institucional, la resposta de la policia, no podia ser la d'aquí. Aquí va haver-hi un mort, per sort, podria haver-hi hagut molts més, perquè va ser una batalla campal, i en aquells moments encara vivia dins de la SEAT. No és el mateix l'ocupació de la Renault o de la Citroën a França, perquè vivia en un país democràtic, i aquí no vivíem en un país democràtic. I, bueno, a partir d'aquí s'ha fet aquest còmic, que és un còmic coral,
que més allà del que surto jo, surt el Carlos Vallejo, que és el president d'Expressos... T'han pintat una mica més blanc de la teva patilla? Sí, però és que quan tu fas una cosa, i això és llícit i és normal, el dibuixant té la seva capacitat d'afabular i tal. El que passa...
és que, com m'ho van preguntar l'altre dia a BTV, què et sembla aquest còmic? I dic, em sembla bé, em sembla bé, i em reconec. Tenen ells la llibertat, per exemple, n'hi ha errors normals, per exemple, n'hi ha coses dibuixades que no són ben bé així, perquè com no queden materials gràfics, ni arxius, l'altre dia li deia a la regidora de Sants Montjuïns, com podem fer la història de Seat i de tantes empreses, si en aquest país no es respecta,
les lleis de patrimoni i gran part de la documentació, gran part de la documentació de les empreses s'ha tirat a les escombreries. I no només això que va fer Martín Villa, cremar tots els arxius del moviment, etcètera, etcètera. És a dir, reconstruir qualsevol cosa de fa 60 anys costa moltíssim. Jo fins i tot havia de dibuixar coses i tal.
és lícit, però bàsicament bàsicament el còmic és bé, que ben fet ha dit de parlar a l'Ajuntament de Barcelona jo ara escoltant el Paco pensava efectivament en aquells temps i doncs recordant batallets de quan érem joves això a la gent li agrada, s'identifica pensen al passat recordo en concret ja que anàvem esmentant una de les coses que efectivament estava ben poc documentada
les reunions conjuntes de la direcció de comissions obreres de SEAT amb la direcció del comitè universitari del PSUC, reunions que es feien a vegades a la mateixa universitat, on d'alguna manera hi havia espais que costava més que la policia Andrés, i m'ha fet recordar aquells temps, aquelles reunions, aquelles trobades, per preparar mobilitzacions conjuntes entre el moviment universitari i el moviment obrer.
La veritat és que no m'agrada a mi viure dels records, viure del passat, i els temps són uns altres i en tot cas tan problemàtics i tan terribles potser com aquells. Una cosa que acabes de dir tu i tens tota la raó. El que no hem de fer és arqueologia i deixar congelat un moment històric
Escolta, les lluites de qualsevol tipus, tens que fer-les en perspectiva tant del passat, per exemple, quan s'ha fet això i altres coses, per exemple, la documentació del que va passar als anys 50 i 60,
molt poca gent es recorda del que passava perquè han desaparegut les persones fins i tot a nivell rural és molt difícil reconstruir a nivell rural perquè s'han mort la documentació ha desaparegut per exemple si tu vols fer i això m'ho va preguntar BTV la periodista els accidents laborals i tal
Escolta, n'hi ha molt poca gent que recordi el que passava a nivell d'accidents laborals, que per cert, més enllà que fos la CIA d'Espanya i tal, els accidents laborals d'aquestes empreses eren terribles i podia passar a Alemanya, a França, etcètera, perquè les empreses aquestes eren molt complicades. Però reconstruir això està molt bé, però ho hem de fer en futur. Ara tenim també altres lluites. Escolta, pensem, la gent de Penrico...
algú recorda de la lluita de Paz Rico i podríem dir de moltíssimes coses no hem de congelar les coses en un determinat moment les hem de donar una visió tant de passat com de futur
Bé, en tot cas sí que va ser una bona lluita antifranquista aquí a la comarca, que sempre ha sortit, no?, al centre d'estudis que va reflexionar també sobre el concret el 1975, ara que fa 50 anys de la mort del dictador, no?, i l'organització antifranquista que hi va haver aquí a la comarca va ser important. Sí, home, i tant. I, per exemple, aquí el Pep, que és aquí del Baix Obregat,
Pensem que jo les vaig viure molt, perquè feia vida cultural a Cornellà, les grans mobilitzacions per Elsa, per exemple, la força, podríem fer un seguit, un seguit. Jo us recomano que s'ha publicat i estan les llistes, afortunadament això sí que no s'ha perdut.
els noms de tots els detinguts d'aquella època perquè s'ha tingut accés al top que s'ho mirin i d'on venien els detinguts del top això val la pena perquè així no tens que afabular els detinguts són els detinguts i allà posa d'on venien i qui eren
Bé, hi ha una ciutat que no és de la nostra comarca, però com si ho fos, que és l'Hospitalet, visita del rei ahir, portada, estava esperant el José, perquè no sé si va anar, hi ha l'article de la Maria Àngels Alcázar, que és la que fa notícies de monarquia aquí a la Vanguardia, però el José també hi escriu, perquè celebren els 100 anys de la concessió del títol de ciutat.
que li va atorgar el rei Alfons XIII, i un segle després el seu basnet, el rei Felip VI, va visitar ahir la ciutat per comemorar l'efemèride amb veïns del mercat de la Florida. Les fotografies són bastant, diguem, de primera fila, no sé si hi havia molta expectació, molta gent.
però en tot cas encara veig que fa aquestes coses el rei de visitar aquestes ciutats, amb aquestes efemèrides. No entrarem a tornar amb la monarquia, perquè ja sé què em direu. Bé, és molt fàcil, no és el meu rei. M'ho imaginava que em m'ho diries. Ja està. I el del Xavier? A més que, clar, jo no en tinc res. El del Xavier? Mira, jo no crec. No, no. Jo crec que tindre...
subsecció d'alguna cosa pel fet d'haver nascut. Sí. Jo crec que tenen dret els que han creat un imperi, tenen els seus fills i hereden la cosa. Però agradar un país, o el govern d'un país... Mira, això de la sanglava no existeix. I a partir d'aquí és absurd. A veure, jo respecto la monarquia, amb la gent que li agradi i tot això, però crec que ha quedat molt antic i molt...
Vamos, que no està al dia. Però el que passa, Xavier, és que hi ha monarquies i monarquies. Aquestes monarquies que en tot cas són, des del punt de vista de l'actualitat, relativament abundants, són minoritàries, cada cop n'hi ha més monarquies en el planeta, però les que hi ha en l'entorn europeu, l'entorn nostre, monarquies molt simbòliques...
Algunes d'elles han acumulat, efectivament, després de segles, uns poders i uns patrimonis immobiliaris i monetaris i de herois i el que vulguis, per exemple, la d'Anglaterra, la de Noruega, etcètera. Però ara són figures simbòliques que serveixen com un conte de fades.
i les decisions que prenen sobre els ciutadans anglesos i ciutadans noruegos no depenen d'ells. Aquí, malauradament, és una demonarquia, caracteritzada per una família que al llarg de les diferents generacions ha estat una família, doncs, no trobar-hi un delicte darrere l'altre i una acumulació de delictes costa, pensem en la Mèrit, per exemple,
i veure com, a diferència, et refereixo d'altres monarquies, com els poders estatals la protegeixen, l'oculten de la ciutadania, i, en fi, això és patètic, és a dir, és una monarquia que et recordaria l'edat saubal. Llavors ho sento moltíssim, però la monarquia burbònica, per mi, que torni a passar a la història, com ja ha passat altres vegades, i com més aviat millor. Jo tinc un rei preferit de la història dels últims 200 anys, que és la Madeo de Sabolla. Ah. La Madeo de Sabolla...
Com va arribar aquí, ja va veure que les coses anaven mal dades, perquè l'havia portat el general Prim, i el primer que va haver de fer la Madrid de Sabollas va dir homenatge al Prim, que l'havien matat. Va dir, ui, em sembla que em fico en un embolic. Com va arribar a Madrid, com el govern italià, la monarquia italiana estava...
enfrontada amb el Vaticà, perquè el Cebolla havien ocupat les possessions vaticanes. I li van fer el buit a Madrid perquè era un impió. Era un impió. Va donar quantitat d'indults i, per exemple, l'alcalde de Barcelona, el primer alcalde votat a Barcelona va ser almenys el 1867-68,
Quan va caure després la república va haver de fugir i el van condemnar a mort. El Cebolla el va amnistiar. Va intentar modernitzar el que era l'Estat i quan va veure el que es trobava a Espanya va dir me'n vaig una altra vegada a Itàlia. És a dir, és el monarca
que el tinc com a preferència, perquè es va donar compte del que n'hi havia aquí. Però és que no calen els monarques. Si vols fer història, agafa, per exemple, els informes que els espies de diferents països i de diferents èpoques, puc parlar-te d'Itàlia, la segona guerra mundial, en podria parlar-te de la CIA, l'anomenada transició espanyola, els informes que els espies dels altres estats i dels altres poders europeus envien als seus països sobre el que és Espanya i el que...
que és el govern d'Espanya. Allà està la veritable història. No la narració que ens diu a la premsa d'aquí, o la narració oficial que els governs han anat dient, sinó, repeteixo, són especialment interessants els documents que sortien alguns ells de Barcelona, dels cònsuls italians de la Segona Guerra Mundial, explicant el que era Espanya.
Tots aquests documents, evidentment, no sé per quin motiu els històricos espanyols no s'hi fan gaire res. Sí que estan. I especialment, per exemple, els informes sentit tot d'ara mateix de la CIA enviats als Estats Units sobre el que està passant. De veritat que si tota aquesta documentació se sapigués, la història que sabríem de la monarquia espanyola i d'Espanya seria una altra. Sí que se sap, mira. Ah, ho sabràs tu, però la ciutadania no ho sap. Els informes...
Escolta, se sap tot. Se sap tot. A l'informe que van fer els anglesos en 47 o 48 no es poden fer eleccions a Espanya per tornar a portar la monarquia perquè perdrà. Són els informes del Servei Secret Anglès, etcètera, etcètera. Informes de la CIA n'hi ha molts.
Jo us recomano un magnífic programa que van fer a TV2. El responsable del servei secret americà a la Mediterrània era un català d'Esquerra Republicana. Era Gente Sicre. Va ser un programa meravellós, meravellós.
se sap perfectament les coses el que passa és que a nivell popular i després quan es fan aquests programes a la televisió no, no, no, escolta, els historiadors sí que tenen home, hi ha coses que no estan perquè encara es tenen que obrir arxius i tal hi ha coses que no se saben del tot però a nivell històric se sap que després a nivell popular la gent no ho vulgui saber o no ho vulgui i tal és una altra història
Els informes... Hi ha una cosa molt clara, que és la voluntat explícita que els documents científics no arribin a la ciutadania. Tant es tracti de ciència natural com es tracti de ciència històrica. Aquí hi ha el mateix que està passant en aquests moments d'ocultar-se informes científics sobre què va passar amb la pagada...
informes científics sobre d'on dimonis ve la pesta porcina africana, informes científics d'on va venir el Covid, hi ha autèntiques filigranes dels estats per ocultar aquestes informacions. Tu saps, per exemple, el que va informar la CIA l'any 45 sobre l'agenda SICRE,
No, no, jo no soc historiador. Jo no sé res d'història. Jo soc biòleg, Paco. Si vols parlar d'algun bichito. Sembla de l'Ella dels Carles Republicana, per exemple.
Bé, que tinc José Polo aquí. José Polo, bon dia. Bon dia, què tal, com anem? Que volíem saber si va ser a l'Hospitalet amb la visita del rei Felip VI, eh? No, senyor. Ah. Però sí que és escrit dels 100 anys de la ciutat, eh? Sí, d'això sí que va tocat escriure. Val, val. Però la informació reial la fa una companya i honestament... Mari Àngels Alcázar, un clàssic. Dos persones per fer la visita del rei. Jo em pensava que sigui, volies anar, que ho havies demanat.
No, no va ser el cas. A més a més, quan vas a fer visites del rei, quan no ets una persona que està molt dins del cercle de periodistes... Sí, per exemple, la Mari Àngels Alcázar, no? Si haguessis anat tu... Si hagués anat jo, hauria d'haver anat dues hores abans, deixar-me registrar...
deixar-me que uns gossos emolorin tota la motxilla i, a veure, que no és per re, però al final és un temps que... Oh, i tant. Pots invertir en altres coses. I sí, sobre els 100 anys de la ciutat m'ha tocat escriure un reportatge curiós, perquè el que commemorava ahir l'Hospitalet no és 100 anys que ha existit l'Hospitalet. L'Hospitalet és una ciutat que té més de 1.000 anys. És a dir, el primer document que parla de l'Hospitalet és del 908,
i abans hi ha documentació que acredita que hi havia gent que vivia en aquella zona. Però sí que fa cent anys se li va concedir el títol de ciutat, que al final és una acreditació com qualsevol altra.
I el que vaig estar investigant és què va significar i per què se li va donar aquest títol de ciutat. I no hi ha, diguéssim, una conclusió clara perquè els historiadors difereixen de per què. D'una banda, hi ha una línia que diu, que és molt interessant, que explica que és com una espècie de moviment defensiu davant una possible anecció per part de Barcelona. Sí, és veritat.
Llavors, posem context, Sarrià va ser aneccionada a Barcelona el 1921, el 1920 gairebé la meitat del terme municipal de l'Hospitalet va ser aneccionada a Barcelona en una operació on el llavors alcalde Just Oliveres de l'Hospitalet va negociar fatal.
Perquè aquells terrenys ara són la Zona Franca, Mercabarna, i tenen una importància econòmica brutal, i a l'Hospitalet els va intimar. No té cap altra paraula el que va passar. Els va intimar. Llavors, una línia d'investigació és aquesta, no? És a dir, com un moviment defensiu perquè no ens agafin tot el terreny, doncs fem això d'altitud de ciutat. Aquesta és una.
Hi ha una altra que no va ser més que una eina, una jugada de propaganda política de l'alcalde de l'Hospitalet de l'època, que es deia Tomàs Jiménez. El Tomàs Jiménez, en aquell moment, fa cent anys, no passava pel seu millor moment, perquè s'havien amistat forçament, i aquí és curiós perquè tornem a fer paral·lelismes amb la història actual,
amb un senyor que era el líder veïnal de l'unió d'inquilinos de Coi Blanc-la-Torrassa. Si posem context, en aquella època, Coi Blanc i la Torrassa estaven creixent en una onada migratòria, la més important que van tenir en nivell de percentatge de tot el segle XX, i com vivia la gent de l'Hospitalet allà? Doncs assinada, amb barraquisme, amb unes cases que no tenien cap tipus de serveis... Jaume Rius, em sembla que es deia...
Es deia... Te'l buscaré, perquè anava a dir el nom, però no la vull pifiar. Ara t'ho busco i t'ho comento, no? Sí, sí. Bé, doncs, l'alcalde de llavors, de l'època, estem parlant durant la dictadura de Prima de Rivera, per tant, és un alcalde que forma part d'una dictadura. Sí, però venia d'abans. No gaire, eh, aquest? Ja ho sé, però la història venia d'abans, sí.
Doncs aquest senyor va agafar una sort de sicaris, va pujar aquest líder veïnal en un cotxe, se'l va portar a un descampat i el van amenaçar dient que marxés a l'hospitalet, que la se valia molt. Doncs aquest senyor, ves a saber com, va aconseguir contactes i va anar a denunciar la cosa davant del subgovernador del Ministeri de Governació de Madrid. Va marxar fins a Madrid i va explicar la seva història.
va sortir en premsa i a la ciutat es va crear un escàndol, no? Perquè, bàsicament, el Ministeri de Governació va trucar al Tomàs Jiménez, l'alcalde de l'Hospitalet, i va dir, escolta, què és això de rapta gent? Com és que has fet això? Llavors, tot això del títol de ciutat, bé, perquè es convoca un ple municipal extraordinari, després, per aquesta polèmica, per donar suport a l'alcalde, ai, que bonic i que bo, que és l'alcalde que tenim a l'Hospitalet, que això no ho ha fet, i al final d'aquella sessió,
Es comenta la passada. I demanarem el títol de ciutat. Sí, sí. Com perquè quedi clar que l'alcalde fa coses bones per l'Hospitalet.
Llavors, jo no sóc historiador, no sé di quina de les dues línies és la correcta, o si estan les dues... Les dues estan juntes. Les dues coses són complementàries. L'origen del nom de l'Hospitalet és del segle XII, és a dir, no és d'ara, i ve que era un hospital de pobres. I era un hospital petit. Hospitalet. I d'aquí anaven a l'Hospitalet.
Per tant, parlem del segle XII, vull dir que això de la ciutat d'ara està molt bé, però té molta història en l'hospital. Vé d'aquí, un hospital de pobres del segle XII. I en tot cas, com deia abans, si oblidem, bueno, si oblidem, si tenim present la història, però la deixem allà on estava, i ens donem els teus presents, recordar que aquest barri
i això també ho coneixes molt bé, José, és el barri de més alta densitat demogràfica de la Unió Europea. De la Unió Europea, eh? De la Unió Europea. És a dir, que per tant, potser també seria interessant que el rei es preocupés per veure com de bona forma es millora la qualitat de vida més enllà que recordar els cent anys de la ciutat. És molt curiós perquè l'any 17 va haver-hi unes eleccions, va haver-hi un empat i Madrid va desempatar
amb el candidat més progressista. Perquè pensem que, més i tot el pistolerisme, d'això el Dani de l'Orden va fer una pel·lícula, estàvem preocupats a Madrid del que estava passant a Catalunya. Molt preocupats. Ara també. No, no, no. Va estar més preocupat. Va estar més preocupat. Perquè en aquella època va haver-hi 150 morts, era un continu, i...
Hi ha una pel·lícula del Dany de l'Orden que ho explica i envia un policia de Madrid per desmuntar tota una sèrie de coses que passaven aquí. I el 17, el govern de Madrid va desampatar a favor tal. Just Oliveres, que la gent miri la biografia d'aquest senyor d'on venia. D'on venia. Era un cacique. Un cacique total.
Has crid, si no m'equivoco, a la lliga regionalista, no? Exactament. El que dona un home a la Rambla més popular de la població. El líder veïnal es deia Lorenzo Escudero. Lorenzo Escudero, sí. Però d'allà, el efímer, alcalde de l'Hospitalet,
progressista, que plegava totes les forces progressistes, que era un batiporullo, que ara no ve el cas, perquè eren tots progressistes, s'enfrontaven el que significava les lligas regionalistes, el Jus Oliveres i tal, que eren uns caciques de nassos. Va durar un any, aquell pobre home.
I després era complicadíssim. Però aquestes dues coses que s'has explicat són complementàries. Absolutament. Havia una voluntat de fer-se amb el poder de tal, per una altra banda, també trencar la porta que a Barcelona es quedés a l'Hospitalet, i el que has dit tu, la venda del que és la zona franca, és on hi ha nascut el meu avi, que sempre deia això és l'Hospitalet, perquè ell va néixer...
a Calislenyo, que el Pep Nolla, clar, es van quedar per quatre duros,
Quatre duros, eh? Bueno, quatre duros no. El que ens van butxacar el Jus Oliveres i companyia, evidentment. Ah, bueno. Quatre duros oficialment. Oficialment. Oficialment. Per això té una altra vertent. Això també em sonen les coses que estan passant ara. Sí, home, i passaran, i passaran. És un gran buit, la vida. Una cosa que sempre m'han explicat tots els urbanistes i responsables, que una de les grans avantatges que ha tingut Barcelona...
i l'àrea metropolitana és que no s'ha convertit en el monstru de Madrid. A Madrid es va agafar, des de temps immemorial, la idea que a Madrid s'expandís, i aquí a Barcelona no ha passat això, i això ha sigut a la llarga...
favorable, tant per a Barcelona, l'Hospitalet, el que sigui, perquè no s'ha fet una macrociutat com és Madrid, ingobernable a nivell econòmic, etcètera, etcètera. La geografia compta aquí, eh, Paco? No, no, no. Parlem de geografia, doncs. La Sierra de Madrid, he viscut allà, conec allò, i aleshores parlem del que significa la mar Mediterrània i el que significa el Tibidabo,
I, clar, aquí hi ha unes realitats geogràfiques que la història... Escolta, el senyor Sucías Umbert... El senyor Sucías Umbert, i això m'ho va explicar el responsable, el senyor que era convergent, en el moment de la transició van pujar a la Sagrada Família i li va dir al ministre, i vostè què quiere? Jo quiero que Barcelona llegue a Sant Cugat.
que per cert m'agradaria tornar al present que per cert, fent un paral·lel entre el present i el passat i aprofitant que avui l'expresident Jordi Pujol publica un article reivindicant la figura del Paco Camdel i el seu llibre Els altres catalans una cosa que no m'ha capigut a l'article perquè el paper té les coses que té però jo li vaig preguntant als historiadors com era l'Hospitalet fa cent anys i quines preocupacions tenien els barins de l'època a veure si us sona
Si són bastant similars a les d'ara. Habitatge. Deixadesa als carrers i falta de manteniment de l'urbanisme.
I, a més a més, és quan va començar a néixer el mite dels murcians, que eren el xivo expiatorio de tot el que passava dolent en l'època, no? És a dir, que de fet no eren ni tot murcians. És a dir, s'englobava una persona de l'Aragó, doncs també era considerada murciana. I valenciana. I valenciana, també. I eren aquests els que feien tot el dolent i totes les cornes.
El mite que els murcians van venir al mes de Barcelona. I tots eren murcians. No, però sí que és cert que de Múrcia, com van tancar les mines d'allà i tenien experiència en treballar sota terra, va haver-hi un bruix... Sí, però tots no. Tornem al present. Parlem de Pedro Sánchez. M'han portat el carajillo. Parlem del Pedro Sánchez, que ahir va compareixer presentant el programa Compliendo, eh?
abans de naral, però en tot cas, com veieu la situació a dia d'avui amb aquests presumptes casos de corrupció i d'assetjament laboral i sexual entre les files socialistes? Creieu que arribarà a final de legislatura? Pedro Sánchez, o que tindrem eleccions anticipades en aquest context, en aquest panorama? Home, si m'ho fas preguntar, jo et diria que no crec que hi arribi. No creus que hi arribi, eh? He pensat tantes vegades que no creia que hi arribava i segueix, que per tant... I ha resistit? No m'atreveixo a...
A més, té una habilitat per crear cortines de fum bastant interessants. Ahir s'ho va currar i va fer un anunci sobre el transport públic, que és una cosa que preocupa moltíssim a la gent, i tots parlant del transport públic. Escolta, Macron...
Fins i tot el seu primer ministre l'ha fet al llit, perquè se li ha carregat la seva llei estrella. I està, eh? Per habilitats, la de Macron... No, no, també. Mira, l'altre dia li preguntaven al senyor Margallo, del PP, en una entrevista, vostè creu, el senyor del PP, el Margallo, que continuarà? Sánchez i va dir, sí.
El senyor Margallo és un senyor molt... Te l'has d'escoltar sempre. Una mica especial. Jo recordo unes frases de televisió, TV3, en un programa que es feia els dissabtes de la nit, que va ser...
ràpidament, perquè molestava, en què aquest senyor, el senyor Margallo, em va dir a l'estiu passaran coses a Catalunya. I, curiosament, encara ara, desclassificant documents del que va passar a l'agost del 2017 i el limant, que no se sap on està, resulta que, si mires bé, les coses lliguen. I, per cert, que continuen sense desclassificar una gran quantitat de documents a l'imant.
En fi, no vull dir res més perquè després... Vaja, no vull que ni jo mateix ni la ratlla tingui problemes. T'ho agraïm? Puc explicar una aventura personal? Sisplau. Parlem de l'Hospitalet. Vinga, va. Molt personal, eh? Demano disculpes als oïdors perquè em faig protagonista. És l'única vegada en la meva vida que m'han penjat el telèfon. Sent alcalde? No. Ah. Va, va, no, no, eh? Aquí hem de contextualitzar. No, sent ciutadà. Sent ciutadà. Jo truco a una escola que es diu Josep Genés.
al costat d'una biblioteca que es diu Josep Genés, d'una plaça que es diu Josep Genés. I em diuen, digui qui és vostè, i el meu nom em va empenyar el telefon. Pensava que era una broma, no? Mira, explicaria una cosa molt interessant. Aviam, torno a demanar perdó per l'anècdota, però aviam, s'explica. L'Ajuntament d'Hospitalet m'havia encarregat un treball. En aquells moments hi havia el Departament de Dinàmica Educativa,
era un equip de professionals del món de l'educació, molt potent i molt professional. Van fer molts treballs, i aquests treballs es donaven a totes les escoles de la ciutat. A mi m'han encarregat un treball sobre els residus, era el moment que es començava a parlar del reciclatge, i bé, doncs jo havia fet aquest treball, i aleshores aquest treball es presentava a les escoles, i vaig anar a diferents escoles a presentar-lo. Per presentar-lo a l'escola del meu nom em van fer fora.
Quan es va aclarir l'anècdota, tots ens enreia amb la mar de bé. I per cert, si es busca aquell treball, està superexhaurit, perquè realment era una miqueta innovador sobre com els diferents sistemes de tractament dels residus, el tractament de l'abocador, el tractament de la incineració, el tractament del reciclatge, que en aquells moments a Europa tot això ja estava en primera línia, però en canvi, aquí no se sabia encara res.
Doncs, bueno, demano de nou disculpes. No em respons a la incertesa en aquests moments del govern espanyol. Bé, jo no ho sé, evidentment. No ho sabem, no ho sap ningú. Tot dependrà del que la UCO i altres unitats de l'estat profund espanyol vagin donant a conèixer.
Jo tinc el parer que si no pensessin l'oposició que hi ha Sánchez per anys, no farien tot el que estan fent. Exacte. És a dir, un símptoma claríssim és saber quin punt de força té un candidat o un president per a les relacions, a veure què fa l'oposició. L'oposició en aquests moments està desaforada. Està perdent els papers. Està buscant causes judicials per a tot arreu, on n'hi ha i on no n'hi ha. Estan desprestigiant
inclús fora de les fronteres, el país parlant malament de com es fa Espanya. És una gent que està constantment allò de donant pals a qualsevol, o posant pals a la roda a qualsevol cosa que es pugui fer. Jo no sóc molt amant del Pedro Sánchez, ni molt menys. Però, des de debò, si tingués que votar, jo tornaria a votar. Em fa molta por el que pot vindre, no? I no és l'amenaça que s'hi ve l'ultradreta i la dreta. A mi el que m'espanta de l'oposició són les formes grulleres
liantes i, jo diria, molt poc constructives que té l'oposició. Jo voldria fer una precisió. A partir d'aquí, entre el foc i les braços, eh? No, i la precisió és la de que molt sovint, i això podríem començar per l'imperi romà, eh? Tornaríem a anar, vinga. A vegades d'enrere és per agafar carrerines. Des d'aquells temps, i fins als temps més moderns, i per aquí també hi passa Felipe González, eh?
La caiguda dels presidents i d'estats i d'imperi, fins i tot, acostuma a ser pels propis, no per l'oposició. Sí, sí, clar. I aquí hi ha unes senyals que s'han començat a produir que aquí comencen a passar coses importants, d'esquerres, importants, i tot això. El que passa és que la Margaret Thatcher se la van polir als seus. De totes maneres, jo per posar una mica de...
Per posar una mica, no de context, sinó per mirar-me una mica més des de lluny, perquè a vegades quan analitzes o llegeixes les informacions que són tan properes, perds una mica de perspectiva. Jo considero que en una democràcia 100% sana, amb tot el que li ha passat al Pedro Sánchez, s'haurien convocat eleccions fa temps.
És a dir, estem parlant de dos secretaris d'organització del seu partit. No diré culpables, perquè no són culpables, però investigant amb indicis potents, que van ser ministres, vaja, és a dir, a Portugal, el primer ministre d'allà va dimitir
per coses molt menys importants. I no va passar res, en el sentit. I va dir, escolta, jo sóc innocent, no he fet res, però dono un pas al darrere de moment, obro les votacions, i escolta, que no ho dic perquè sigui del PSOE, perquè amb el que va aguantar Rajoy amb la Gürtel, tampoc ho en tenia. És a dir, hauria d'haver d'anir. Xavier, un segon, sisplau. Una petita cosa. Això que està bé, que en teoria està bé,
Després, clar, ens grinyolen les coses. Per exemple, què li va passar a Itàlia amb el senyor Berlusconi? El senyor Berlusconi, tota la justícia, li van obrir la tira, la tira de causes. No va passar res, eh? Ja. A Xavier. A veure, el problema està en que el que acusa és tan culpable com l'acusat, no? Aquest és el problema. Tu dius, home, estan sortint casos de corrupció. Que el PP parli de la corrupció i de la dignitat és un insult a la intel·ligència.
Més de 180 casos, molta gent a la presó, tenen una fama absolutament merescuda de corruptes. Com pot acusar un corrupte a un altre de corrupció? Perden molta credibilitat. I si més no, tu dius, home, què tinc que fer? Votar el que m'esteu dient que és corrupte i que també és corrupte? És a dir, no tenim una democràcia sana.
No la tenim. En una democracia sana existeixen les emissions, existeix l'enganància, existeix una oposició constructiva. En aquest país l'oposició sempre és destructiva, sigui el canto que sigui, a Catalunya, a Espanya. És a dir, n'és...
enderrocar el que està al poder, a desprestigiar el que està al poder. No hi ha una oposició constructiva. Un segon. No és una bicicleta que té un pedal a dalt i un altre a baix i van fent. No, no. És una bicicleta que no té pedals. Per què? Perquè sempre és destructiu. Per tant, a mi, que diguin és que el govern dels socialistes són corruptes. Ja ho sabem, això. Clar, ho sabem. I el PSOE? També. Bueno, el PSOE és una socialista... Aliança Popular, ara PP, també. Digue'm un partit que no sigui corrupte.
Són tan minoritaris, si és que n'hi ha algun, i si resquéssim, la corrupció és innata amb el ser humà. Home, poden haver quatre àngels, però normalment tu dóna-li poder. D'entrada, dóna-li poder a un tio que pugui remenar molts calés, molts calés, molts calés, molts calés, i ha de ser un sant perquè no tingui al voltant. Si no és ell, mosques que procurin fer que ho faci malament. Això no ho du.
És que no posem el focus on la meva modestíssima opinió està. No és un problema de la corrupció d'un partit, o de la corrupció de tots els partits. El que hi ha en aquest estat, i no és tampoc un estat únic, és la corrupció sistèmica. L'estat és la corrupció. I a més a més, tornem a veure la història, no va néixer ni en Franco, ja era abans...
la Franco va convertir-ho en sistèmic absolut. I com que no es va desmuntar el sistema franquista en la transició, sinó que es va mantenir canviant la façana, canviant el decorat, l'estructura que hi ha és profundament corrupta. Fixeu-vos, si analitzem aquests 40 anys, fixeu-vos que més o menys és un cicle de les següents característiques. Goberna un període, 4, 5, 6, 8, 10 anys, el PP.
Apareixen una quantitat enorme de casos de corrupció que el fan caure. Per tant, puja el PSOE. Anys després, estan portats a la presó o imputats a la immensa majoria dels ministres del PP. Per descomptat, també, molts del PSOE. Recordem el Gala i el Felipe González defensant el seu ministre de l'interior que entrava a la presó. I abraçant-los. Exactament. És un xicle que es va repetir. La justícia sempre arriba tard. S'acaben descobrint...
més o menys, tots els casos de corrupció, es jutgen, se'ls penalitzen, en fi, etcètera. Torno a dir que hi ha una web que diu Alguns Casos Aislados, que és interessant que la mirem, perquè Alguns Casos Aislados ja són mils de casos, eh? I tot el diner que s'ha robat durant aquests 40 anys en aquests milers de casos aislados. Aleshores, aquest és un estat de comèdia, és un teatre del pitjor. Espanya, la nit espanyola...
i aquí jo crec que una part de l'edit català encara està travada en això, creuen que Espanya és un imperi i segueixen pensant que són un imperi. I a partir d'aquí fan unes narracions. Com que l'estat que es va construir era realment un imperi, i per tant funcionava tot molt bé, tenen les estructures, els mitjans, però funcionava molt bé. Mireu, allò d'ahir, del transport públic, l'anunci queda molt clar, i tots estem d'acord.
A més a més, l'alcalde de Nova York acaba de ser escollit, però una vegada no pensem en la història, pensem en el present del programa electoral de l'alcalde de Nova York, que era fer gratuït el transport públic de Nova York. Jo li posaria matisos, això del transport públic. Evident, evident. Però, atenció, ha explicat com...
Bé, persones ben informades, que saben el que pot ser el reglament i la llei que es desplegarà i que s'aprovarà el Consell de Ministres, resulta que se centralitza a Madrid el recull econòmic de totes aquestes despeses. Que curiós. S'han començat a fer un estudi, ja en aquest sentit hi ha economistes catalans que ho estan treballant, probablement...
de resultes d'això, es pot produir la descapitalització de ferrocarils de la Generalitat de Catalunya. Espectacular. Espectacular, si no es fan les coses ben fetes. És allò de dir, cada vegada que es fan mesures i més, i són populistes, en aquest sentit, populisme d'esquerres, mira que curiós, resulta que mirem bé el reglament, mirem bé la lletra petita, perquè després resulta que les sorpreses són espectaculars.
Mira, què vols que et digui? L'altre dia hi hagi una entrevista amb un professor universitari que treballa a Irlanda i li feien la pregunta quan fa 25 anys que està a la universitat d'allà i deia, diu, mira, jo no penso més en l'estat d'Espanya.
en el sentit de dir, mira, escolta, estic en un estat que sí que és un estat democràtic, que sí que funciona sobre les bases de la democràcia. I allò d'aquí és massa un guinyol. Home, pujar a Irlanda com a un exemple té nassos, eh? Té nassos, eh? A Europa...
Europa no la consideren precisament un exemple. Irlanda en concret. La corrupció està a tot arreu, Paco, jo ho sabem. Però que la corrupció sigui sistèmica com és el cas d'aquí, no n'hi ha... Jo, ràpidament, la corrupció té solució. I es diu la llei. I si nosaltres tinguéssim un cos legislatiu
Com Déu mana, i uns jutges que apliquessin la llei imparcialment i que fossin a ser lleis i no política, s'acabava la corrupció. Però si tu estàs fent corrupció i saps que un jutge o et perdonarà o t'oblidaran o el que sigui, la màniga és ampla.
El moment que els corruptes comencin a desfilar cap a la presó, de veritat, en el moment que els partits siguin absolutament intervinguts si fan coses dolentes, la democràcia aniria molt millor. Però què passa? El que aguanta tot aquest sistema és la llei. No la llei. Els tribunals. Perquè tota la base d'aquest país és amenaces amb tribunals, tirar-se tribunals els uns als altres i utilitzar la llei com a solucions
Des de polítiques fins quotidianes. Si existeix un cos legislatiu real, que fes lleis adequades als temps que vivim. Estem vivint amb unes lleis també bastant antiquades. Dos, que hi haguessin... No, no, un cos legislatiu, gent que legislés, i un altre després la llei l'apliques. La llei la fan els polítics, eh?
T'ho estic dient, és que t'ho estic dient. El cos de la gent es diu, fa la llei... Però ja tenim una llei ben bona, que és l'amnistia, i resulta que no s'aplica. Però per què? Perquè els jutges no l'apliquen. Perquè els jutges són de polítics. Clar, aquest és el gran problema. Quan la justícia...
no és cega, sinó que té l'ull ben obert, és impossible que un país funcioni bé. Els països, la gent que no creu en la justícia del seu país sap que està en un país democràticament mort. I nosaltres aquí, no vull dir tots els jutges, perquè els jutges evidentment hi ha de tot, però quan arribem a segons quins tribunals, ens adonem que ens prenen el pèl.
Perquè estan dient, no saben qui és M. Rajoy. A quin país sèrio? No se sap això. I a quin país sèrio estan esculpant bestieses que han fotut els socialistes tota la vida. Per què? Perquè els jutges, els que apliquen, els que estan a dalt de tot, són qui realment mana. I la pregunta és, qui mana aquests jutges? I qui mana el Suprem dels Estats Units actualment? Mira, és bastant diferent, t'ho diré, perquè jo he estat allà, eh? No, ara, ara. Però qui hi ha? El Trump.
I què està fent el Trump? Tocar la justícia, perquè sap que la justícia és el que fa que puxin i vagin els poders, i que vagin tot, i que et perdonin tot. Per tant, la corrupció és inevitable.
No. Si hi ha una bona justícia i uns bons jutges, t'asseguro jo que la corrupció dura dos dies. Josep, hi ha una frase que ha comentat el Josep, que està molt bé, i jo li ficaria una subordinada. És a dir, és... Els jutges volen fer de polítics. I jo li posaria aquesta subordinada. Coma. I els polítics volen fer de jutges. Clar, per aquí ve el merder. És que al final és com... I fa pocs dies els bisbes també fan de polítics, no? Això ja em sembla... A mi això ja em sembla...
Dramàtic, eh? Però m'ha recordat els temps de com era Rouco Varela i tota aquesta gent. Això pensava que ja no passava. Sí, sí, sí. Tot el suport del senyor Pedro Sánchez quan li diu al bisbe que faci de capellà i no de polèmica. El gran retrocés... Li anà molt bé, eh? Aquesta patinada de la cúpula que s'estica espanyola. Però que sempre ho facin.
Han passat moltes coses durant aquests últims anys a Espanya, no estava el Pedro Sánchez, hi havia vosaltres, perquè callaven. Perquè callaven. El que és curiós, si jo respecto que qualsevol associació, i per mi els bisbes és una associació igual que... A nostres bona gent, parla de la Rosalia, els fulls dominicals... No, no, sí. Però el que em sobta d'això és que han passat moltes coses durant aquests últims anys, 25, agafem 25 anys...
Només parlant ara? La crisi és ara? O aquests últims 25 anys han passat moltes coses, de tot tipus, i el senyor Rajoy, etcètera, és igual, quantitat de coses. Curiosament, només parlant ara. Home, si jo respecto que qualsevol associació, i per mi els bisbes és una associació tan lícita com la societat de la petanca, escolta,
Escolta, mira... No, no, sí, sí. Ara, però el que em sobta és que, precisament, durant 25 anys no ha passat res. Jo el que no entenc, o sigui, igual que poso en dubte, què és més favorable? Que ho expressin públicament. Millor. O que ho facin demà a totes. Millor.
Sempre és millor el públic. Sempre és millor fer públic tot el que està ocult darrere de les cortines. Perquè la democràcia, precisament, és que no hi hagi gaires coses ocultes. Per això pregunto, per això pregunto. Per altra banda, una matització, quan deies el tema del Trump. El Trump que pretén és no modificar la justícia, pretén destruir la democràcia. Sí, sí, totalment, sí, sí. Directament, eh? Farà servir tots els mitjans la justícia.
Per cert, amb honor, volia explicar una cosa de l'Hospitalet molt interessant. Però tens 20 segons, eh? Sí, no, l'explicaré al pròxim programa, perquè l'Hospitalet és molt important. Ja que estem aquí al Baix Obregat, l'Hospitalet no se sap mai si és Barcelona, al Baix Obregat, però explicaré una cosa molt interessant sobre l'Hospitalet de la transició.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies Paco Brieto, José, Polo, Josep Janés i Xavi García Bona setmana tingueu, sisplau Que vagin molt i molt bé, gràcies Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. El govern i els comuns han acordat mantenir durant el 2026 les bonificacions del transport públic amb un descompte del 50% per a la T jove i la T usual a totes les zones de Catalunya. La bonificació es finançarà com fins ara amb un 30% per part de la Generalitat i un 20% de l'Estat i serà compatible amb el nou abonament anunciat pel govern espanyol ahir.
L'acord evita també una pujada de preus a partir de l'1 de gener i ha estat una condició clau dels comuns per negociar futurs pressupostos. I el govern espanyol i els sindicats majoritaris han pactat ampliar fins als 10 dies el permis retribuït per mort d'un familiar. L'acord també incorpora dos nous permisos, un de 15 dies per atendre familiars en cures pal·liatives i un altre dia per acompanyament en processos d'eutanàsia.
La mesura beneficiaria més de 18 milions de persones assalariades i ara haurà de ser tramitada i debutada al Congrés dels Diputats.
I el Centre d'Investigació en Sanitat Animal, IRTA-Cresa, ja ha enviat al Laboratori Europeu de Referència a Madrid la seqüenciació del virus de la pesta porcina africana amb què treballava per tal de comprovar si coincideix amb la del brot detectat en porc sengles. Els resultats permeten aclarir l'origen del virus que es podria conèixer aquesta mateixa setmana. Tot el govern aprovarà avui també 39 places de tècnics i especialistes en control cinegètic.
I avui de nou es torna a mobilitzar el sector agrari amb una tracturada en contra de les zones EPA i en defensa de l'espai agrari avui però a Sant Boi de Llobregat per les mesures que afectaran el Baix Llobregat. S'espera que la tracturada col·lapsi la ciutat de Barcelona durant el matí en una marxa que està previst que arribi fins al Palau de la Generalitat.
I en mobilitat en aquests moments, un accident a la C31, el Prat de Llobregat, deixa vehicles al voral i provoca algunes retencions. També tallada la C17, Amoncada i Reixac, en sentit Granolles, per reparacions al pont. A banda també, circulació intensa a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat.
A la C58, a Barcelona, a la B23, a Sant Feliu de Llobregat, a la B24, a Pallejai també, a la 2, a Sant Joan d'Espí, pel que fa el servei ferroviari. Encara ara, per d'anys de la pluja en l'infraestructura, està tallada la circulació de trens de l'R15 entre Marçà-Falset i els guiaments. En aquest cas, s'habilitat pas alternatiu per carretera.
I pel que fa el temps, cel molt ennubolat arreu, amb ruixats sobretot al litoral i al prelitoral, on poden ser localment intensos i deixar més de 20 litres en mitja hora. El prepirineu també plourà ara al matí, mentre que la resta dels ruixats seran més irregulars. De fet, hi ha avisos per intensitat de pluja a la costa i al prelitoral i a l'extrem sud, on es poden acumular més de 100 litres al llarg de tot el dia. Pel que fa a la temperatura, les temperatures es mantindran sense canvi respecte a unes màximes que rondaran els 17 graus.
Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 10.
Informació local. Avui i demà, al local de l'Associació de Veïns del Canal, estaran donant de menjar al Tio. Si voleu anar-hi, a partir de dos quarts de cinc i fins a dos quarts de sis, podeu anar a alimentar el Tio del barri del Canal. I el dijous, a partir de dos quarts de cinc, faran l'acte popular per cagar al Tio, al barri del Canal, al local de l'Associació de Veïns. I el dijous torna el cicle clàssic a Molins.
amb el concert Sons a l'ànima, amb Alem Brans al piano i Inés Isel Burzinska al violí. Interpretaran obres de Mozart, Johann Strauss, Hubai i George Gershwin. El dijous, a les 8 del vespre, a la Sala Gòtica. Les entrades valen 15 euros i les podeu comprar al web www.entrapolis.com o al Museu del Renaixement.
I a les Guardioles, l'associació de veïns prepara per divendres a la tarda una activitat de Nadal a partir de dos quarts de sis. El local que tenen a la plaça Antonimarca decoraran el local i l'arbre. Faran tallers, compta-comptes i baranar. És una activitat gratuïta per socis i sòcies i val 3 euros.
Pels nostres socis, activitat i berenar i un euro si aneu només a berenar. I el mercat municipal, que continua amb les activitats de Nadal fins divendres amb l'Escape Market nadalenc. També divendres hi haurà a dos quarts de sis una activitat d'animació infantil amb música i activitats. No cal que us hi apunteu abans, podeu anar directament al mercat a dos quarts de sis el divendres. Quan acabi a les set faran un sorteig de productes al mercat entre els participants a l'Escape Market i els que han estat participant a l'Escape Market
A les activitats de Nadal d'aquest mes de desembre, a les set faran el sorteig amb productes al mercat, i encara aquest cap de setmana, el dissabte, al migdia, a les dotze, a la plaça del mercat, faran cagar el tio. També destaquem la cantada de Nadales, que organitza Ecoparroquia per dissabte a les sis de la tarda a l'Església de Sant Miquel, amb la participació del Cor Parroquial de Sant Miquel, el Grup de Corts de Vida, el Grup de Guitarres, la Coral Cordona, les Veus del Dilluns i Gospel Feelings, cada una.
D'aquestes corals faran diversos Nadales i al final en cantaran una de conjunta. Dissabte a les 6 de la tarda a l'Església. Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dimarts és la Milà, que està al carrer Riera Mariona, número 3. Ràdio Móvils de Reino 91
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de les històriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació, truca al 012. A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea, Next Generation EU, Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chics. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Chics.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molins de Rí. Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i 10 minuts seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimarts 16 de desembre de seguida fent l'espai polític del dia Preguntes Esquerra Republicana de Catalunya amb la regidora Portaveu Marta Espona. A dos quarts d'11 parlarem del Renaixement amb el Damià Martínez i concretament del primer any de trajectòria del Museu del Renaixement que es comemorava, celebrava ahir dia 15. En parlarem amb el Damià Martínez, director del Museu. I també anirem cap a Xile per analitzar les eleccions que hi ha hagut
aquest cap de setmana a aquest país de Sud-amèrica, perquè, doncs, ha portat controvèrsia, ha guanyat l'ultradreta, i, per tant, amb simpaties a Pinochet, i, per tant, en parlarem amb el David Lloberes a l'espai de Xifra en el món. El dia que també anirem a Papiola a parlar de dues exposicions que podeu veure fins al gener,
tant a la Biblioteca Valentí Almirall com al Papiol de Baix a l'Espai Aleteia. Als típics i tòpics parlarem de David Hume i la il·lustració escocesa amb el nostre doctor en filosofia Oriol Farrés i parlarem de gastronomia amb el Jordi Beumala. Tot això des d'ara i fins les 12 del migdia.
La Marta Espona ja és aquí amb nosaltres a l'estudi de Ràdio Molins de Rei. Què tal, Marta? Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Benvinguda. Gràcies. Anem a fer un repàs a l'actualitat política, però en aquest cas ens entrem primer amb Esquerra Republicana perquè vareu fer un acte dijous que ja ens vas explicar aquí la setmana passada amb l'Enric Larreula.
presentant un llibre que no era d'actualitat, de rabiosa actualitat. Bé, en tot cas, no era de rabiosa actualitat. Almenys l'any de publicació. Exacte, perquè es va publicar l'any 82 i, per tant, era una reedició, ara el 2025. Però sí que és un llibre d'actualitat perquè ella el defineix com el llibre del qual està més satisfet de tota la seva producció literària, pel que recull de...
i de pensaments i de manera d'enfocar la vida. Jo crec que tots els que érem a l'acte ens vam endur la mateixa sensació o una mica com la conclusió i és aquest optimisme d'encarar la vida, és a dir, de sempre buscar-li el costat positiu
sense posar sobre la taula tots els aspectes negatius. És a dir, no estic parlant d'una persona ingenua, ni molt menys, sinó d'una persona que ha encarat molts reptes i que la conclusió que n'ha tret és que hem de continuar lluitant sempre pel que creiem i pel que nosaltres creiem que hauria de ser i, per tant, no ha de fallir mai. I crec que aquesta conclusió ens l'hem de fer nostra...
en tots els àmbits de la vida, no?, i que realment és, no sé, és una lliçó, també. Molt bé, doncs això passava el dijous. I més, perdona, ara que sentia que deies les notícies i, doncs, amb aquest resultat a les eleccions de Chile, no?,
amb aquest retorn enrere, que sembla mentida que oblidem tan fàcilment el que ha passat en un país o en qualsevol altre. És igual que tinguem aquesta poca memòria i fem aquests retrocessos, doncs haurem d'agafar aquesta pràctica de l'Enric, de continuar lluitant pel que creiem i, per tant,
realment recuperar tot el que s'havia aconseguit, tant a Xile o on sigui, i aconseguir que sigui realment positiu. Bé, mirem endavant, perquè demà ha passat tan implè. Demà ha passat tan implè. Sí, el preordinari del mes de desembre. Exacte. Tot a punt.
Sí, no del tot, perquè estic esperant que ens enviïn les respostes a unes preguntes que vam formular a propòsit de l'encàrrec de gestió de les escoles Brassol a Montevert. I per tant, doncs... És el punt número 9. És el punt número 9. De 13, 13 punts té aquest pla.
Sí, exactament. A veure, aquestes respostes evidentment són molt necessàries i són importants perquè és per aclarir dubtes que a nosaltres ens han sorgit. Això no treu que no estiguem a favor de la municipalització de les escoles Bressol.
Creiem que són dues coses diferents i que cal en tot cas explicar-les bé perquè com a servei que ha de donar l'administració respecte en aquest cas del sector de població més jove, més petit d'edat que tenim, doncs creiem que realment és un servei que ha d'arribar a tothom i per tant que li correspon
a l'administració, en aquest cas la municipal, tirar-lo endavant. I per tant, defensarem que es faci des del punt de vista o des de l'àmbit municipal. A més a més, som defensors de les darreres
accions, les darreres propostes que s'han impulsat en aquest àmbit per precisament afavorir que el màxim de població possible de la població de 0 a 3 anys pugui anar a una escola bressol. Com és la mesura que va implantar Esquerra Republicana quan va ser la Generalitat amb la gratuïtat dels dos anys, de l'I2?
amb el projecte d'augmentar aquesta gratuïtat cap a l'IU també, és a dir, cap als infants d'un any. Aquesta mesura va quedar de moment sobre la taula, però és un dels compromisos que va prendre l'equip de govern actual de la Generalitat, el PCC, i per tant, segons consta la premsa, precisament aquests dies,
Hi ha reunions en aquesta línia per tirar endavant aquest compromís de la gratuïtat del IU. Per què aquesta gratuïtat? Doncs precisament perquè hi pugui accedir tothom per canviar aquesta idea que nosaltres o que hem tingut
de les anomenades guarderies antigament, perquè realment segurament el seu objectiu era guardar, és a dir, atendre les criatures que els seus pares, les seves mares, havien de...
de marxar a treballar i potser no tenien amb qui tenir-les i per tant es quedaven allà. Aquests serveis han anat fent un tomb i cada vegada han ofert més un enfocament pedagògic, didàctic, educatiu, que és el que li correspon també. I per tant, des del moment que consideres que és una etapa també importantíssima en l'educació de base d'aquestes criatures, doncs cal donar-li un suport i cal fer que arribi a tothom.
com amb aquesta gratuïtat que impulsava el govern de Pere Aragonès al seu moment i que s'intenta també augmentar fins a l'IU. Per això la nostra insistència també a demanar visions de futur, de plans de futur, de projectes de futur, perquè des de l'àmbit municipal no ens enganxi el toro. És a dir, que realment quan aquesta mesura es posi en pràctica, que...
en un principi sembla que no hauria de trigar, realment tinguem les condicions per poder donar sortida a la demanda que hi hagi en aquell moment i no tinguem els problemes de resposta que hem tingut per necessitats de places en aquestes darreres matriculacions. Per tant,
vota a favor totalment pel que fa a la municipalització de les escoles Bressol, i una altra cosa és si la millor opció és l'encàrrec amb Oliver. Està clar que no hi ha gaires opcions més tampoc, però volem estar-ne segurs que realment aquesta aposta està ben pensada, està ben enfocada,
amb una estructura que li pugui donar suport i, per tant, que no hàgim de tenir problemes ni preocupacions perquè aquest servei funcioni en plena normalitat. Bé, no és l'únic punt que es parla del Molivers perquè el punt 7 també és la transferència de capital, una aportació econòmica a Molivers per l'adquisició d'una màquina decapadora per aconseguir un millor manteniment de les diverses superfícies de la via pública, que són pràcticament 300.000 euros. Sí, sí.
Ja fa temps que sabem que hi ha una falta de maquinària i de maquinària moderna, en bon estat i que funcioni bé. Per tant, aquestes necessitats imaginem des de l'oposició que realment ara és el moment que toca fer-les. Aquesta és una proposta de l'equip de govern. El que nosaltres desconeixem és
si és ara realment quan ho necessitem, si és ara que ho aprofitem perquè hi ha uns romanents perquè arribem a finals d'any, i si no hi ha altres prioritats que necessitarien més aviat la nostra atenció.
i, en canvi, passa per davant aquesta màquina, que també és necessària, però, evidentment, des de l'oposició les prioritats no les marquem nosaltres, les marca l'equip de govern, i això és el que acabarem d'avaluar.
També recordeu que es porta a aprovar l'aprovació inicial del reglament del Servei d'Atenció Domiciliària, de Molinserre, que és el punt 8, i es torna a posar a la taula la valoració dels llocs de treball de l'Ajuntament, que això va portar-se el mes passat, però sembla que hi ha unes modificacions...
Sí, en tot cas la informació que tenim nosaltres és que es va presentar aquesta proposta de catalogació i que en canvi es va veure en posterioritat que hi havia uns errors que s'havien d'esmenar
i per tant que havien de tornar a passar per ple, de manera que aquestes modificacions el que farien és realment plantejar-nos la situació que hi ha.
A partir d'aquí em sembla que no cal que entrem a valorar el perquè d'aquests errors, suposo que tots en podem tenir, el que sí és cert és que és curiós que en poc temps hagin hagut de fer aquesta esmena dels errors. Però bé, en tot cas, benvingudes siguin aquestes modificacions i que siguin realment per catalogar de manera adequada els llocs de treball de l'Ajuntament.
De la resta de punts de ple, algun altre aspecte? No, has esmentat aquest reglament del servei de tensió domiciliària. És el que ens està passant darrerament amb una colla de reglaments que han hagut de passar pel ple. Acostumen a ser realment unes qüestions molt tècniques. En tot cas, des del nostre grup municipal, doncs,
Evidentment, com no pot ser d'una altra manera, ens hem llegit aquest i la resta de reglaments amb atenció i sempre hem intentat fer-hi alguna aportació en la línia de millora o de fins i tot el que deia abans per una altra qüestió, fins i tot amb la visió de futur, com era en aquest cas l'atenció també domiciliària, que teníem alguna...
proposta d'atenció en l'àmbit de les tecnologies i així perquè també es tingui en compte en un futur i per tant no calgui reformar el reglament d'aquí a poc temps si és que realment podem donar aquesta atenció per altres mitjans però són reglaments elaborats per les persones tècniques que en tenen d'aquests àmbits i per tant la nostra confiança plena
El que passa en aquest cas, tenim una companya com és la Txell Camajó, que també treballa en aquest sector i, per tant, al seu punt de vista creiem que també és important per ser coneixedora d'aquest sector i, per tant, que també puguem aportar-hi el nostre suggeriment per si es vol tenir en compte. Molt bé.
I, per cert, que també es dona compte de la incorporació de l'exregidora Maribel Guerrero, que s'incorpora com a personal d'alta direcció, aquest és el formalisme, diguem el títol, a l'àrea de serveis a les persones, no? Exacte, sí, com a cap d'àrea de serveis a les persones. Que hi ha hagut també un relleu. Exacte, hi havia una persona que va marxar,
La Isabel, ara no recordo el seu cognom, i per tant està clar que aquest lloc s'havia de cobrir i s'ha seguit en la línia que està aprovat que es faci per aquests llocs de comandament i és que segueixin el seu procés de valoració com qualsevol altre lloc tècnic,
Però després, evidentment, aquí també hi ha el vistiplau final de l'equip de govern. I, per tant, una persona de la seva confiança. Recordeu que regidora del PSC, amb responsabilitats de govern, ara intento tenir memòria. No sé les dates concretes. No en surten tampoc, però realment ens fa...
Fa temps, però bé, en tot cas, òbviament, és una persona vinculada al partit i això no ho hem d'amagar, és que també tampoc no seria lògic, però bé, en tot cas, doncs, s'ha seguit el procés que s'havia de seguir i, en tot cas, doncs, des d'aquí li desitgem molts encerts i molts ànims per tota la feina que li espera per fer.
És una àrea complicada, no vull dir que les altes siguin fàcils ni molt menys, però realment l'àrea de sabers a les persones abasta uns temes molt diversos, amb problemàtiques molt diferents i amb necessitats molt diferents. Per tant, cal una persona que realment pugui tenir aquesta visió de conjunt de tota l'àrea
I, en tot cas, posats a fer la carta als reis, que aquests dies... Sí, en tenim algunes aquí. ...que ja comencen a envoltar-nos, posats a fer la carta als reis. Jo sí que demanaria que totes les àrees, però aquesta sobretot, treballi d'una manera molt transversal. És a dir, que realment les necessitats de les persones no quedin encasellades en un programa determinat, sinó que aquelles necessitats es vegin
des de tots els punts de vista, des de tots els costats de la figura, perquè realment treballant tots en la mateixa direcció avançarem molt més, si no és molt lent. Cal aprendre a treballar d'aquesta manera, en xarxa, realment uns al costat dels altres i no com una mena de competició entre programes a veure qui ho fa millor. Crec que realment la suma d'esforços és el que ens ha de portar a un benefici, en aquest cas, pels concitadans.
Bé, tanquem el capítol del ple. Recordeu-ho a les 6 de la tarda aquest dijous, el podeu escoltar en directe també per la ràdio. Sí. I a partir d'aquí ja encararem el període de Nadal. Totalment. Totalment. Nota de premsa també que rebíem ahir. Renfe adjudica per més d'11 milions d'euros.
la millora de l'accessibilitat de l'estació de Molins de Rei. Sé que també s'us va informar Junta de Portaveus. El projecte inclou la construcció d'un nou edifici d'accés al costat nord de l'estació, és a dir, l'entrada per Sant Antoni Maria Claret, i l'ampliació de les andanes fins als 200 metres de longitud per adequar-les als nous sistemes de senyalització. En principi començarien les obres el mes de febrer i poden durar entre 14 i 16 mesos.
Li doneu confiança a aquesta nota de premsa i que aquesta sigui la bona o no? Home, esperem que sigui la bona, la definitiva, la final, la que corri i la que compleixi, no? Entre altres coses. No ens en queda una altra que confiar. La veritat és que no queda un altre remei. Crec que tots plegats n'hem parlat abastament d'aquest tema.
ha estat molt penós i molt trist tot com ha anat tot plegat. Per tant, tot aquest àmbit de les licitacions realment és un món molt complex i crec que realment s'han de fer amb molta cura perquè després passen aquestes coses. Hem apostat a una...
a una proposta que podia ser molt llaminera i després ha resultat ser un enorme problema perquè ens ha deixat tirats. De manera que espero que aquesta realment sigui la definitiva, que realment les obres puguin començar, tu ara deies febrer, nosaltres ens vam dir finals de gener, principis de febrer. Sí, intentarem que no coincideixi amb la Fira, lògicament. Bé, i si coincideix, escolta, jo crec que en aquest aspecte...
Clar que tampoc ja no vindria d'una setmana, oi? Però el que cal és que aquestes obres comencin d'una vegada, que es reformi i es modernitzi tot el que sigui necessari, que sobretot es tingui en compte l'accessibilitat per totes les persones, i dic totes, tinguin la discapacitat que tinguin,
perquè moltes vegades només pensem en unes determinades i n'hi ha moltes. Per tant, que tinguin en compte, ens consta que és així, però espero que realment acabi sent-ho, i que tot el problema de trasllat i de comunicació que ens està suposant
l'estació de renfa nostra se solucioni en poc temps. No pot ser que estiguem defensant el transport públic i que estiguem demanant als particulars que no vagin a treballar amb el seu vehicle propi i resulti que el transport públic sigui un solemne desastre des de tots els punts de vista. I, per tant, aquí cal realment fer-hi una...
esmena a la totalitat i realment posar-se les piles i arreglar això. Crec que nosaltres i qualsevol població de Catalunya es mereix tenir una estació de tren com Déu mana i crec que nosaltres ens l'hem guanyada més creix per tota la paciència que hem tingut al llarg de tots aquests anys.
Molt bé. Marta, estem acabant. Alguna cosa més? Bé, en tot cas, aquest cap de setmana hi va haver la Fira de Nadal a la plaça de la Dutura. Sí, nova ubicació. Nova ubicació. Bé, en tot cas, nosaltres tenim moltes ganes de saber, de tenir, en tot cas, el retorn de com ha anat aquest canvi de lloc, de quina opinió en tenen les entitats i establiments comercials diversos que s'hi van posar.
I bé, tenim ganes de saber també quines altres propostes pot tenir l'equip de govern respecte a la dinamització i a la potenciació del comerç de proximitat. Sembla ser que els estudis diuen que el comerç per internet una mica ha tocat sostre i, per tant, que queda tota una borsa...
que està mancada de resposta i aquesta borsa buida és la que li correspondria al comerç de proximitat fer-se la seva. Per tant, esperem tenir informació de com ha anat tota aquesta iniciativa, amb el canvi o sense canvi, però en tot cas, què es vol fer?
en un futur també amb aquesta fira de Nadal i això i com pensem en aquests anys que vindran continuar apostant pel comerç de proximitat perquè creiem que realment li fa falta aquí a Molins i a altres poblacions però no per ser una situació negativa o en alguns llocs negativa no creiem que hagi de ser un consol
Molins havia estat un pol d'atracció molt important pel que fa al comerç. Segurament no pot ser igual, els temps han canviat, però sí que el comerç és vida i per tant s'hi ha de fer un esforç per recuperar-lo.
Ho deixem aquí, doncs. Molt bé. Marta Espona, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé la setmana. Igualment. I ens veiem... Dimarts, en principi... Dimarts, vinent. Ara ja no seria... Dimarts, en principi, 23 és... És laborable. Perfecte. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Gràcies. Bon dia a tothom. Escoltem la... Perdoneu, la música, o la cançó, en aquest cas, de Mala Rodríguez, que també ha participat al disc de la Marató de TV3, és de les poques cançons que ens quedaven per repassar, del disc, i de seguida tornem amb el Damià Martínez.
Mai se'n viu prou, li va dir ell al dependent. Mai se'n viu per sempre i llavors va ser urgent. Qui no entén el reflex i no coneix el proponent. Falta d'entendre's a compromís indigent. No ens tornarem a veure en qualsevol continent.
Bona nit.
Fins ara!
Tardaran arribar, no m'importa esperar. Si m'atreveix a crevar aquella línia, no crec que torni. Però recorda la meva fe sin tu cap la. I sé com sortir de les cordes. Amb mi la llum i les tenebres. Partitures trencades a les corrents. Entre les dames, pensaments, dins la cel·la. Si no n'heix amb tu sempre. I si ja tinc l'aigua que em dona la pluja. Si jo ja conec la grandeza del cel. Ja tinc la foscor que em donarà la nit.
No tengo el que pasa con mi crema y foc. Sobran escambios conmigo las estrellas. Tu piura marquea muy infames poc. Si no falta la esperanza gracias al Mati, yo no necesito poder.
Bona nit.
Qui mana és la cançó que ens ha cantat la Mala Rodríguez, passant pràcticament ja quatre minuts de dos quarts d'onze del matí.
Parlem del Renaixement i ho fem un dimarts més acompanyats del Damià Martínez, director del Museu, que està d'aniversari perquè ahir, dia 15 de desembre, celebrava el primer aniversari de vida. Què tal, Damià? Bon dia i bona hora. Molt bé, molt bon dia. Content? Sí, sí, sí.
Anem a fer d'entrada una pregunta ja més genèrica, que és quin balanç en faries del recorregut d'aquest primer any del Museu del Renaixement? Home, jo crec que el balanç és molt bo. Està malament que ho digui jo, però sincerament crec que el balanç és bo en tots els termes i en tots els indicadors que se li pot demanar a un museu. De visitants, de visibilitat...
d'opinions... Jo sempre dic, no és el mateix que et vinguin 200 visitants en una setmana i estiguin tots contents, que et vinguin 200 i estiguin tots enfadats. Jo crec que el museu ha estat ben rebut, a Molins i també a fora de Molins, que d'aquesta també era la intenció,
i per això dic que el balanç és molt positiu, que podria haver sigut millor, sempre es pot millorar, no ens hem de conformar mai amb la situació, però el resultat és molt bo i estem molt contents.
Ja donàveu algunes xifres rellevants fa algunes setmanes, no? Sí, encara no hem tancat l'any. No s'ha actualitzat, clar. No hem tancat l'any, però actualment ara estem a uns 5.700 i poc visitants, jo crec que... Des que es va obrir, eh? No, des de l'1 de gener. Des de l'1 de gener? Des de l'1 de gener, sí, perquè la comptabilitat, diguéssim, de visitants, després que ens demana també la Generalitat, és per anys. Clar, per any natural. El 15 de desembre vam tenir molts visitants aquells primers 15 dies, però no els comptem.
En això, jo crec que sempre hem de ser molt honestos. Hem d'explicar les coses tal com són. Sí que podíem inflar les xifres, com es diu habitualment, però ni ho fem ni ho volem fer. Llavors, des de l'1 de gener tenim aquests 5.700 visitants i jo crec que acabarem amb aquests 15 dies que falten per acabar l'any al voltant dels 6.000, segurament. Molt bé. Pel que fa a activitats que ha realitzat el museu...
Què ens en podries dir? Doncs hem fet moltíssimes coses. Ara estem preparant també... Avui tenim una reunió del que se'n diu la comissió de seguiment de l'encàrrec de gestió que fa fer l'Ajuntament a Molivers per explicar una mica el que jo estic explicant aquí en resumit, però en extended version, diguéssim, ben allargat amb totes les dades i amb tots els indicadors...
i en aquest document estàvem l'altre dia treballant-ho i surten més d'un centenar d'activitats. Activitats pròpies, perquè també hem tingut moltíssima activitat acollida. Jo sempre dic, clar, el museu és un equipament cultural públic,
Té aquesta vocació de saber públic i hem d'aprofitar-lo. Nosaltres, des del museu, com a institució museística, hem fet moltes activitats, visites guiades, portes obertes, xerrades, presentacions de llibres, conferències, etcètera, però al mateix temps hem estat també receptors, diguéssim, contenidors d'activitat
principalment organitzada per l'Ajuntament, lògicament, però també per altres entitats que s'han adreçat a nosaltres i que ens han demanat permís per fer servir les instal·lacions, o sigui, la sala gòtica, per la festa major, per la candelera, etcètera, etcètera. Amb la qual cosa hem fet un munt de coses. Sense anar més lluny, aquest dijous tenim concert que hem parlat amb el Miquel Bufill abans, no?, de la clàssica la gòtica.
Ja és el tercer, si no m'equivoco. S'ha fet, sí, octubre, novembre, i ara serà el tercer. I el passat cap de setmana sí que vau fer activitat pròpia del museu amb la remolina, no? L'activitat familiar. L'activitat familiar. I una visita guiada, no? I la visita guiada, i la presentació dels museus convidats. Correcte.
A nivell d'activitat, amb l'equip que som, perquè al Museu també som un equip molt petit, jo crec que no se li pot demanar gaire més. Diguéssim, anem al 110% sempre, no? I sobretot el que a mi m'agrada molt intentar, i jo crec que ho aconsegueixo, és no tenir mai un no per ningú que ens ve a demanar... Ostres, podríem fer això? Podríem col·laborar? Estem obrint vies de col·laboració...
Evidentment, algunes són possibles i altres potser seran més difícils, però que el museu pugui ser un referent molt actiu en la vida cultural i social de Molins és un dels objectius que ens plantegem i que penso que estem assolint. I amb quin pressupost es mou el museu actualment? El museu té un pressupost d'uns 360.000 euros.
Clar, dit així, doncs és una xifra realment important, però pensem que d'aquesta part hi ha una part molt important, diguéssim, no és activitat, és el que se'n diria després estructural, obrir la persiana cada dia. Vull dir, sous, per una banda, de l'equip, al museu som tres persones, de fet som quatre, però n'hi ha dues que diguéssim que són a mitja jornada, per tant, diguéssim, compten com una...
el Sergi Laraceli, que són les persones que estan al recepció, l'Anna Verdaguer, que és la tècnica i jo en la direcció, només en el capítol de sous, més el capítol de vigilància, que també la tenim contractada al museu, sembla que el museu està obert. Tots els manteniments de l'edifici, que són molts, el sistema de climatització, totes aquestes coses, la mateixa conservació preventiva de la col·lecció, tot el que requereix tenir cura d'aquesta col·lecció
que ens ha estat confiada i amb la qual d'alguna manera hem de respondre i estem responent amb tots els estàndards al més alt nivell, no només de conservació preventiva, sinó també d'assegurança o de transports quan hem de moure peces. Tot això són coses que valen diners. Però estem al voltant dels 360.000
I el que sí que et puc dir és que tancarem l'exercici amb una desviació de pràcticament zero. O sigui, no ens hem anat ni un euro amunt ni un euro avall. O sigui, tancarem bastant quadrat el pressupost. Hi ha hagut molts canvis pel que fa a peces del museu des que va obrir amb la col·lecció... Sí, de fet, les hem anat comentant aquí. Mira, de memòria et puc dir que hem canviat en tres ocasions el llibre, que tenim sempre exposat. Hem tingut els...
Aquell del Pere Miquel Carbonell, del Serlio, després el Baltasar Castiglione, i després hem renovat els nou gravats del Museu de Lleida, que això vam fer també a l'octubre. Aquestes coses les anem, diguéssim, periòdicament d'acord amb els acords que sempre es fan amb els prestadors, que això és, diguéssim, molt d'obligat compliment, no? Doncs ho anem seguint. Molt bé.
El Damià em preguntava fora del micròfon si no li havíem portat aquí un pastís d'aniversari, que no hi hem matinat, però en tot cas no sé si n'hi haurà o alguna activitat per celebrar l'efemèride. Jo crec que sí que la teniu programada. Sí, justament aquest diumenge farem una jornada de portes obertes diguéssim excepcional, perquè no és ni primer diumenge de mes ni res.
farem una jornada de portes obertes per convidar a tothom que vingui programarem dues visites guiades a la col·lecció i a més a més fem una activitat que jo penso que estarà molt bé per totes les nenes i nens de Molins que s'animin i vulguin venir al museu el diumenge al matí
de 10 a 1, hem fet una cosa bastant original. Hem passat les obres d'art del museu a un dibuix lineal, diguéssim, en blanc i negre, allò del pinta i colorea de tota la vida, de pintar, i a la sala gòtica posarem unes taules amb aquestes, diguéssim, una mena de, diríem, fitxes, perquè tenen aspecte de fitxes, però no ho són, amb material també, amb colors, etcètera, perquè pintin, i després la idea és que això, que ja tindrà un format adequat,
ho puguin adaptar a un guarniment per l'arbre de Nadal del museu. Llavors demanem a totes les lleis i nenes de Molins que vulguin venir a decorar l'arbre de Nadal del museu amb les obres d'art del museu, però pintades per ells, que puguin venir a fer-ho el diumenge, i a més comptarem amb l'aparició estel·ler, evidentment, com no podia ser altra cosa, de la remolina, que també vindrà a ajudar-nos i a donar un cop de mà. Molt bé.
I si mirem cap endavant, quins serien els reptes de miar dels propers mesos pel museu? Doncs ja anem programant coses. Evidentment, el cicle dels museus convidats tindrà continuïtat, el cicle de la música clàssica que organitza l'Ajuntament tindrà continuïtat, seguirem col·laborant, evidentment, si ells volen, però jo entenc que sí, amb totes les entitats i agrupacions de la vila, des dels geganters, etcètera, per la festa major, per la candelera, pel carnamal, per tot el que convingui...
Però després també tindrem alguns projectes singulars. Per una banda, que això ja vam anunciar fa temps, el museu acollirà la trentena edició de la jornada de la xarxa d'oficines d'informació turística de tot Catalunya. Vindran més de 100 representants d'oficines d'informació turística de tot Catalunya. Vindran a Molins de Rei durant dos dies i ho farem al museu. Això ho fem amb col·laboració amb el Departament de Fira de Comerç i Turisme de l'Ajuntament.
Després, al novembre, tindrem aquell congrés sobre el Lluís de Requesens, que organitzarem amb la càtedra, però també, evidentment, anirem fent aquesta renovació de col·lecció, per una banda, coses que ja estan previstes i que es poden explicar, ja sabem que a l'abril vindrà el tercer lot dels que vam fer dels gravats de la col·lecció en Toni Jolong del Museu de Lleida,
anirem renovant el llibre amb novetats que anirem anunciant i després, segurament, cap a final d'any tindrem algunes novetats, jo crec, interessants, que encara no es poden avançar en relació amb la col·lecció. No sé quina opinió em mereix també, Damià, quan va engegar al Museu del Raixement, la gent ho veia com amb certa...
incertesa, fins i tot amb alguna reticència. Vols dir que cada... Creus que s'ha anat superant aquestes reticències que tenia part de la població? Jo vull pensar que sí. Evidentment, sempre hi haurà qui no estarà conforme o qui digui, ostres, aquesta paret en comptes de blanc l'hagués pintat de verd. Però jo vull pensar que sí. De fet, a mi, pràcticament m'arriben sempre molts més comentaris elogiosos i de felicitació i de...
de felicitat pel fet de comptar amb un equipament com aquest, que no pas crítiques. Sí que és veritat que algú pot pensar, i ho parlàvem abans, en el tema del pressupost, que és un equipament que té una assignació pressupostària important.
però jo, i això és una cosa ja meva de filosofia de vida i crec que és compartida per moltes persones, hi ha despeses i despeses. En cultura la despesa és una inversió i això ho estem veient i ho veurem encara més l'any que ve quan el programa educatiu estigui desplegat al 100% perquè la possibilitat de tenir un equipament cultural museístic com aquest a Molins de Rei no pot sinó ser bo per la vida de la vila.
ara que deies el programa educatiu han anat venint a escoles també des del setembre aquí ens està acostant més el desplegament perquè vam començar tard, això ho estem veient ara haurien d'haver començat més cap a l'abril-maig que és quan programen les seves sortides del curs vam llançar el programa al setembre no vam poder anar abans perquè també la tècnica es va incorporar més tard es va incorporar a l'abril però els inputs que tenim les sensacions són molt bones i és una qüestió de temps, jo estic
convençudíssim, però molt convençut, si no, no ho diria, que això, el curs 26-27, estarà funcionant a ple de rendiment i que crec que ja veurem en el segon semestre d'aquest curs, del 25-26, ja notarem un increment de les escoles.
Molt bé. També hi ha alguna altra cosa més? Alguns aspectes que vulguis comentar? Doncs mira, jo sí m'ho permet, perquè és una cosa que normalment, clar, no hi ha gaire oportunitat de dir-ho, però sí que voldria agrair a totes les persones que, d'alguna manera o altra, han ajudat a fer això possible, no? I hi ha moltíssima gent que fa una feina de vegades callada, perquè també s'ocupen de molts altres temes, per exemple, estic pensant en l'àmbit de l'Ajuntament, no? Departaments, no només...
els habituals en els quals un pot pensar, com cultura, turisme, però també serveis jurídics, l'alcaldia, la mateixa brigada, amb les brigades tenim molt bona relació i sempre ens ajuden en tot, doncs un agraïment cap a totes aquestes persones que en la seva feina del dia a dia ens ajuden a que el museu sigui una realitat i evidentment també, com no, a Molivers, perquè de fet, gràcies també a la confiança que ens van fer en el seu moment, hem pogut fer aquest projecte realitat.
Molt bé, doncs ho deixem aquí. A quina hora és el diumenge, per cert? Diumenge l'activitat serà de 10 a 1. Les portes obertes al museu seran de 10 a 3, com sempre, però l'activitat aquesta que farem a la sala serà de 10 a 1. Molt bé. Per celebrar, com dèiem, el primer aniversari del Museu del Renaixement, que es commemorava ahir concretament. Ahir va ser un any de la inauguració. I el dia 18 serà un any de la primera, diguéssim, obertura regular. El dia que compta potser és el de la inauguració, que és el que tots recordem més.
Molt bé. Doncs enhorabona, Davi Martínez, per la feina. Perdoneu i gràcies per acompanyar-vos un dimarts més. A vosaltres i ens veiem quan fem dos anys, tu. Perfecte. Que vagi molt bé. Vinga, gràcies. Adéu-siau. Passen tres minuts de tres quarts d'onze del matí.
Abans d'arribar a les 11, com sempre els dimarts parlem de política internacional, ho fem a l'espai que anomenem Deixifrant el món, acompanyats del David Lloberes. La setmana passada el teníem aquí a l'estudiu de Ràdio Molins de Rei, avui de nou amb la connexió telemàtica que fem des de Lisboa, on el tenim vivint i treballant el David des de fa un temps. Bé, el David que ens proposava avui anar cap a Xile, ja sabeu que hi ha hagut eleccions presidencials
en aquest país i que ha guanyat de manera clara José Antonio Cast. Què vol dir això? Doncs que a l'extrema dreta arriba la presidència de la República i darrere fons el pinochetisme, que és un dels aspectes que volia posar sobre la taula el David Lloberes. Què tal, David? Bon dia i bona hora. Bon dia. Bon dia i benvingut. Aviam, per on comencem? Expliquem com van anar aquestes eleccions del cap de setmana, doncs?
Doncs sí, expliquem com van anar aquestes eleccions i expliquem qui és José Antonio Castro, el nou president de la República de Xile. Després del mandat de quatre anys de Gabriel Boric,
Gabriel Boric va ser escollit en un context d'alt voltatge en la movimentació social, és a dir, després d'un cicle de protestes molt intents que va haver-hi entre 2017 i 2018 contra Sebastián Piñera.
va ser escollit sota la promesa de reformular la Constitució, és a dir, fer una nova Constitució a través d'una assemblea constituent i deixar enrere, finalment, la Constitució pinotxetista. Ara bé, podríem dir que el mandat de Gabriel Boric en molts aspectes ha sigut un fracàs, un fracàs a nivell programàtic,
sobretot pel que fa precisament a aquest punt, a reformar la Constitució. Bé, no a reformar la Constitució, sinó a fer una Constitució nova, una Constitució alternativa a la Constitució pinotxetista. Doncs en el 2002 es van convocar les eleccions per l'Assemblea Constituent i la proposta del president va ser totalment minoritària.
la candidatura de diputats a l'assemblea constituent per part de
de l'esquerra no va aconseguir la majoria en aquella assemblea constituent. La proposta d'assemblea, de constitució redactada per aquella assemblea constituent va ser una constitució que en termes progressistes es podria dir que fins i tot va ser pitjor que la constitució pinotxetista. Per tant, ens vam trobar dos anys després de l'elecció de Gabriel Boric.
amb l'esquerra defensant la Constitució pinotxetista en relació a la nova Constitució proposada per l'Assemblea Constituent, perquè, davant del que pogués venir, es podia...
És la dita aquella castellana de «mejor malo conocido que bueno por conocer», doncs en aquest cas era millor «mejor malo conocido que malo por conocer». És a dir, el primer fracàs del mandat de Bòric va ser aquest, no només la mateixa assemblea constituent, sinó la proposta de Constitució més conservadora que va sortir d'aquesta assemblea constituent.
Finalment, aquesta proposta no es va aprovar, però bé, crec que va ser una cosa prou humiliant tenir l'esquerra que s'havia presentat a les eleccions demanant una nova Constitució i al final, quan es vota aquesta nova Constitució,
havent de demanar el vot en contra de la nova Constitució i defensant la Constitució vigent, precisament que volien derogar dos anys enrere. Per tant, el context en què sorgeix José Antonio Cast és un context de desfeta de l'esquerra, és un context també en què aquest senyor ja és la tercera vegada que es presenta a les eleccions,
i al final s'ha complert això que a la tercera va la vençuda. Pel que fa a les dades electorals, ja podem parlar de dades definitives, ja que estem en un 99,97% escrotat, per tant són dades definitives. La victòria
de José Antonio Cast és aclaparadora, és contundent, amb gairebé un 60% dels vots, un 58% dels vots, davant de la candidata progressista, amb gairebé un 42% dels vots. Bé,
Una cosa important a destacar és el perfil dels dos candidats. José Antonio Cast és el candidat d'extrema dreta, candidat del Partit Republicà de Xile. Aquest candidat té simpaties i forma part de tota una xarxa de candidats d'extrema dreta
a Llatinoamèrica. Crec que l'equivalent més net i més precís seria Jair Bolsonaro. Aquest senyor és un individu que ja no és que no condemni o que no renegi de la dictadura, sinó que reivindica l'obra de la dictadura militar de Pinochet, d'escriure'l com a pinochetista.
A més a més, i malgrat que els fills no han de pagar pels pecats dels pares, hem d'anar d'on ve això de cast, perquè cast, cast, cast, no em sona gaire castellà, no em sona gaire xilè, malgrat que...
La nació xilena ha sigut construïda no només en base a generacions de colons castellans, no només ha sigut construïda en base a indígenes, sinó que, com la major part del que s'anomena el cono sur, ha sigut construïda en base d'altres immigrants europeus més enllà de castellans. En aquest cas, doncs,
alemanys, polonesos, italians, molts italians igual que Argentina, i en el cas de Kast, podríem dir que és fill de Michael Kast Schindel,
Aquest senyor, Michael Kast Schindel, era un alemany que va anar a parar a Xile als anys 50. I clar, això ja no fa molt bona olor, no? Un alemany que se'n va a Xile als anys 50... Doncs la cosa encara empitjora, no? Perquè un alemany que se'n va a Xile als anys 50 podria ser un refugiat, una mica tardar...
derivat de la Segona Guerra Mundial, però no. Aquest senyor era un soldat nazi de la Wehrmacht
durant la Segona Guerra Mundial, un senyor amb el carnet del partit nazi, per tant podríem dir que José Antonio Cast és el fill d'un nazi. I a més a més no és que José Antonio Cast hagi renegat precisament de l'obra i la ideologia de son pare, sinó que a més a més la reivindica i posa l'excusa barata
de voler-lo contextualitzar històricament. Doncs bé, la contextualització històrica del nazisme és molt fàcil. El son pare no només era un simpatitzant nazi, sinó que era un militant del partit nazi.
Per altra banda, teníem la candidata progressista, Janet Jara, per part militant del Partit Comunista de Xile. Crida l'atenció que la candidata sigui precisament del Partit Comunista. Bé, ella milita el Partit Comunista, però era candidata per la coalició progressista Unitat por Xile. Aquesta coalició va fer primàries internes,
i la candidata guanyadora va ser concretament aquesta, la candidata del Partit Comunista. Però recordem que la candidatura per la qual es presentava uneix una sèrie de partits progressistes molt diversos, des del Partido Liberal, el Partido Socialista, el Frente Amplio, precisament el Frente Amplio és el partit al que pertanyia el president sortint Gabriel Boric,
El Partido Democrata Cristiano, el Partido Radical, és a dir, era un gran front progressista per guanyar aquestes eleccions. Ja els resultats de la primera volta no pintaven gaire bé per Janet Jara, ja que sí que és veritat que la va guanyar amb un 27% dels vots, el que passa és que José Antonio Cast...
li trepitjava els talons en primera volta amb un 24% dels vots, és a dir, amb tan sols tres punts de diferència. I clar, els candidats que no van passar segona volta eren tots candidats de dretes. Hi havia un candidat populista de dretes del Partido de la Gente que va treure gairebé un 20% dels vots. Després hi havia el candidat, el Milei,
xilè del Partido Nacional Libertario amb un gairebé 15% dels vots, i hi havia la candidata de la dreta tradicional, Evelyn Matei, amb un 13% dels vots. Per tant, amb aquest panorama, Janine Jara tenia molt poques oportunitats de sortir escollida i posa Antonio Cast, previsiblement, doncs finalment ha sigut escollit amb una ampla majoria de gairebé el 60% dels vots. Per tant, el pinochetisme torna a la Casa de la Moneda.
Aquest és el titular final després d'aquest anàlisi de les eleccions presidencials a Xile. Moltes gràcies, David Lloberes, que tinguis una molt bona setmana. Molt bé, salut. Salut, gràcies. Arribarem a les 11, farem una pausa per escoltar les notícies. De seguida tornem per parlar-vos del Papioli i dues exposicions que hi podeu veure fins al mes de gener. Després parlarem de David Hume a l'espai de Típics i Tòpics i parlarem de Gastronomia amb el Jordi Beaumala.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La ministra d'Educació i portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria, ha anunciat que deixa el càrrec per centrar-se en la campanya de les eleccions a l'Aragó del 21 de desembre. Alegria tanca, per tant, quatre anys i mig al govern i assegura que ho fa amb l'orgull d'haver contribuït a millorar l'educació, l'EFP i l'esport. El president espanyol nomenarà pròximament la seva substituta i una nova portaveu, que també serà una dona.
I el govern i els comuns han acordat mantenir durant el 2026 les bonificacions del transport públic amb un descompte del 50% per a la T jove i la T usual a totes les zones de Catalunya. La bonificació es finançarà com fins ara, amb un 30% per part de la Generalitat i d'un 20% per part de l'Estat i serà compatible amb el nou abonament anunciat pel govern espanyol. L'acord evita una pujada de preus a partir de l'1 de gener i ha estat una condició clau dels comuns per negociar futurs pressupostos.
I també doble front institucional per avançar l'accés a l'habitatge. El Parlament ha previst aprovar el dijous la regulació del lloguer de temporada i d'habitacions amb un acord entre els socis d'investidura i la CUP. El govern busca posar a topalls aquesta modalitat d'arrendament per tal d'intentar frenar l'especulació en preus excessivament als. En paral·lel també la Comissió Europea presenta avui el ple europeu d'habitatge assequible per intentar revertir la crisi que afecta gran part del mercat del lloguer i compra de pisos als països de la Unió Europea.
I el Centre d'Investigació en Sanitat Animal, IRTA-Cresa, ja ha enviat al Laboratori Europeu de Referència a Madrid la seqüenciació del virus de la pesta de porcina africana amb què treballava per tal de comprovar si coincideix amb la del brot detectat en porcengles. Els resultats permetran, per tant, aclarir l'origen del virus que es podria conèixer aquesta mateixa setmana. Amb tot el govern aprovarà avui també 30 noves places de tècnics i especialistes en control cinegètic.
I de nou es torna a mobilitzar avui el sector agrari amb una tracturada en contra de les zones EPA i en defensa de l'espai agrari. Avui, però, a Sant Boi de Llobregat per unes mesures que afectaran el Baix Llobregat. S'espera que la tracturada col·lapsi la ciutat de Barcelona quan hi arribi. De moment està col·lapsant, en aquest cas, la C31 i arribaran previsiblement fins al Palau de la Generalitat.
I pel que fa el temps, sal molt ennubolat arreu amb ruixats sobretot al litoral i prelitoral, on poden ser localment intensos i deixar més de 20 litres a mitja hora. El Prepirineu també plourà, sobretot al llarg del matí, mentre que la resta dels ruixats seran més irregulars. També hi ha avisos per intensitat de pluja a la costa i al prelitoral i a l'extrem sud que es poden acumular més de 100 litres al llarg del dia. Pel que fa a la temperatura, avui les temperatures es mantindran sense canvis respecte a unes màximes que rondaran els 17 graus.
I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Informació local. Avui hi ha un nou acte per fer cagar el tió a les 6 de la tarda a la Rambla de la Granja, una activitat organitzada per l'Ajuntament i Molins Comerç. En principi, per participar-hi, s'ha de dur un tiquet de compra de qualsevol botiga de Molins de Rei. Avui, a les 6, acte popular de fer cagar el tió.
Demà dimecres hi ha una cantada de Nadales pels carrers de la Vila que organitza Colibet Grup Coral des de les 6 i fins a les 9. El recorregut comença la plaça de la Creu i acaba la plaça de la Vila. Demà dimecres, Nadales pel carrer. I també divendres, cantada de Nadales a la plaça de la Vila a les 7, una activitat organitzada per l'Ajuntament i l'Escola de Música Julià Canals. El divendres a les 7, cantada de Nadales a la plaça de la Vila. Dissabte, més Nadales, en aquest cas també a la plaça de la Vila.
A l'arbre, davant de l'arbre que hi ha davant de l'Ajuntament, dissabte a les 12 del migdia i en aquest cas a càrrec de la coral Les Veus del Dilluns. I a la plaça del Mercat, dissabte a les 12 del migdia hi ha un nou acte per fer cagar el tio organitzat entre l'Ajuntament i els venedors del Mercat. Diumenge es fan activitats per celebrar el primer aniversari del Museu del Renaixement de 10 a 1 i
Hi ha una activitat de Nadal en Museu, ajuda a decorar l'arbre de Nadal al matí de diumenge. I també hi haurà portes obertes durant tot el matí de les 10 i fins a les 3, jornada de portes obertes gratuït al Museu del Renaixement. Entre les 10 i les 12 hi ha dues visites guiades.
en català, activitat també gratuïta a motiu d'aquest primer aniversari. Per reservar plaça per aquesta visita guiada de les 10 o de les 12, heu d'enviar un correu a inforra o a museudelrenaixement.cat. Activitats al museu a motiu d'aquest primer any de la seva inauguració.
I també aquest cap de setmana arriba el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, en Pere Raich i les cantants Mireia Gispert i Montserrat Toran. Divendres a les 8 del vespre a la Sala Gòtica i diumenge a les 12 del migdia a la Casa Bosch del carrer Rafael Casanova, número 15.
que proposa teatre el dissabte a les vuit del vespre, un sogre de lloguer amb Joan Pera, Montse Canyit, Júlia Jové i Edu Lloberes, dissabte a les vuit i diumenge a les sis de la tarda, la Swing Engine Orquestra presenta concert de Nadal a Christmas Time, un concert de Nadales americanes i catalanes a ritme de swing, diumenge a les sis de la tarda. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la Milà, que està al carrer Riera. Mariona, número tres.
Fins demà!
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble.
Em sembla molt bé. Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or. L'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 318 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 8 minuts, aquests dies, la població veïna del Papiol reta homenatge al pintor Ferran Rocabon, amb dues exposicions que es poden veure fins al 10 de gener. Per una banda, a la Biblioteca Valentí Almirall i per l'Espai d'Art Aleteia, del Papiol de Baix.
El comissari d'aquesta exposició i curador de l'espai a l'ETEA és el Ramon Cònsol, que ja ens ha visitat en diverses ocasions aquí al programa, i avui de nou el tenim aquí a l'estudi de Ràdio Molins de Rei per parlar d'aquest pintor i d'aquestes exposicions.
Bon dia i bona hora. Què tal, Ramon Cónsul? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Ara m'ensenyaves el cartell enunciatiu. Hi ha algun error, vols dir o no? No, no, que la biblioteca ja... S'ha acabat la biblioteca, eh? Sí, sí, sí. D'acord, doncs ara anem a actualitzar-nos de tota aquesta informació. Bé, benvinguts. Gràcies. Ben trobats. Ben trobats, efectivament. El Ramon, que també és membre del Museu del Papiol, eh?
I que per una cosa o altra, de tant en tant ens trobem aquí al programa. Si et sembla, comencem per explicar ben bé qui era aquest pintor, Ferran Rocabon. Mira, Ferran Rocabon és un pintor d'aquesta generació dels anys 70, que bevia una mica de les fonts del cubisme i del surrealisme. Ell va començar pintant icones...
religiosos, vull dir, el seu pare tenia aquesta feina, i ell va començar així. Però ell, vivint en un entorn religiós, ell va ser un buscador, un buscador de les seves creences, no? Vull dir, buscava veure que...
que hi havia més enllà, no? Llavors va passar per moltes religions, moltes. I, anècdota, quan ell va morir, la gent que hi havia al seu enterro es pensaven que eren d'ell. Vull dir, que tots els feien seu, no? Però ell va morir sent Baha'i.
Bahaí, que és una religió relativament jove, però que és molt oberta i que accepta totes les demés. Vull dir que és molt integradora. I suposo que això a ell li va agradar, perquè com se sentia bé amb totes... Llavors, la seva pintura...
veu això, com deia abans, del cubisme o del surrealisme perquè ell pensava que les solucions pictòriques valien tant si eren antigues com modernes i llavors ell durant molt de temps va estar pintant geometries i tenia escenes cubistes com els esmorzars tipus Joan Gris o això
Va estar influenciat per Zobel, quan va estar vivint a Filipines, i per Marc Chagall. Llavors, tota aquesta mesculança, d'alguna manera, li servia a ell per pintar el seu interior, allò que ell sentia. Nascut el 1940 i mort, si no vaig arret, el 2009. Sí, sí.
I enterrat al cementiri de Roques Blanques. Roques Blanques, sí, perquè Roques Blanques, el seu cementiri comarcal, passa en el de Cerdanyola, que tenen espais per diferents religions, i hi ha un espai per gent bajai, llavors ja està enterrat allí.
De tot aquest context, com arriba, doncs, a la idea de dir... Anem a fer-li un homenatge i anem a fer aquestes exposicions. Sí, jo tinc vinculació amb la seva família. Amb la família. Sobretot amb la seva dona, la Karen, que no sé si us en recordeu, però la Karen González va exposar a l'Ecella fa un parell d'anys. I... I hem mantingut l'amistat. I llavors...
Un dia, amb un petit documental que vam fer sobre la Karen, sortien uns quadres del Ferran. I el Jordi Bou, l'alcalde del Papiol, s'hi va fixar, ell com és arquitecte, i molts dels quadres del Ferran tenen arquitectures.
I llavors li va cridar l'atenció i jo vaig dir, escolta, si vols, podem mirar de fer alguna cosa xula amb el Ferran. I a més li vaig comentar, està enterrat aquí, potser seria un pintor, perquè la gent és d'on mor, d'on neix, en realitat. Amb els sants passa això, amb els màrtirs són d'on moren.
Podríem mirar de fer-lo una mica nostre, perquè una mica nostre sí és. I allò va ser com a l'inici del que ara ha sigut, no?,
I aleshores vau plantejar, és veritat, a la biblioteca vau tancar pel pont de desembre, a l'exposició que portava per nom, les ales del significat. Què hi havia d'obra d'ell allà? Sí, allí bàsicament estaven geometries i arquitectures. I a baix, o sigui que ho vaig voler dividir... A baix vol dir l'espai a l'ET, ja? Sí.
Sí, clar, és papel de baix o és papel de dalt. Espais interiors l'has titulat, oi? Espais interiors, que curiosament és gairebé una contradicció perquè tots són paisatges, paisatges, cels. Cels i després està una col·lecció de lletres hebrees força interessant que ell durant els últims anys de la seva vida es va dedicar a pintar les lletres hebrees.
A l'Abecedari, que no sé com es diu exactament, no es diu Abecedari en hebreu, però... I està això, la part més mística d'ell, encara que tota l'obra és molt mística, tota. Sí, eh? Seria una de les definicions de la seva obra. Sí, sí, és de búsqueda interior d'això, de Déu, no?
I això ho fa que sigui un pintor més de mirada interior que de fer paisatges, o sigui, tot és molt de significats, no?
Deixeu-me dir, per tant cal de la biblioteca, la sala de la biblioteca on hi ha exposicions. Aquí ja no s'hi poden veure l'obra. I també ja una cosa que ha passat és que vau fer un concert homenatge. Sí. En aquest cas a l'Escola Municipal de Música de Papiol. Sí, a l'Escola del Miquel Pongirupi. Correcte.
També amb connexió amb l'obra de... Absolutament, absolutament. Són dos músics, el Jorge... El Jordi Pellicer. El Jordi Pellicer, sí. I com a músic, normalment se li diu Jorge, però com a músic és Jordi Pellicer. Són de Papiol, vols dir, també o no? No. Viuen a Vipuig.
La família ara de Ferran viu a Veipuig. Després que morís ells es va entrar ja d'allí. Llavors, el Jorge és un pianista excel·lent, és un concertista molt bo, i va fer un...
Un concert basat en obres de Chopin. Música i pintura, paral·lelismes emocionals, es va titular el concert, eh? Sí, clar. I és cert. La música i la pintura, les arts sempre estan relacionades, totes. I la música i la pintura, molt. Molt.
Llavors, el que va tocar el Jordi van ser els diferents processos de creació d'una obra, no? O sigui, la part primera, la reflexió primera de...
I això era Chopin, i després la part de creació, físicament, i això va ser Joubert. Molt bé. I el que va tocar el Dan Niés, que és el fill, el fill del Ferran, no es diu Rocavon perquè el pare del Dan va morir al poc de néixer ell,
I llavors la seva dona va conèixer el Ferran i es va encaixar, però és el fill. O sigui, que ni és el cognom del pare. Ho hem entès. Llavors ell és compositor i va fer una obra
en el que passa per totes les etapes creatives del Ferran. Més místiques i més atractives, atractives no, perdoneu, no seria l'expressió, més dolces, vull dir, els esmorzars i l'esmorzar...
que surt molt en el cubisme, però el Ferran era un can a l'amistat. Llavors, és una obra que va passant per aquests... i després la transcendència de la mort, no? Les lletres hebrees i els paisatges, els cels.
i després va fer una improvisació molt xula, vull dir, és un músic de jazz també. Ens deies el contingut de les obres que tu tens allà a l'Espai Aleta, i quantes en tens en total, exposades aproximadament? Hi ha d'haver unes 30, 30 i alguna cosa. I ara farem un petit canvi, perquè traurem lletres hebrees, unes quantes, traurem alguns cels,
I posarem algunes de les obres que estaven a la biblioteca, amb el que l'exposició a partir d'ara, fins al 10 de gener, serà més de tota l'obra. D'acord. Vull dir que...
Una cosa important, que tu tens uns horaris allà a l'espai determinats. La gent que tingui curiositat per venir a veure l'obra... No, tenia uns horaris. Tenia uns horaris. No, mira, un dia parlant amb la meva dona... Una intimitat, eh? Una intimitat. Vam dir, ostres, estem jubilats? Tot això ho fem per al moral art, literalment?
I, escolta, no posem horaris, posem un telèfon així de gros que la gent que vulgui vindre ens truqui i nosaltres vivim aquí i obrim a qui sigui a l'hora que sigui. Aviam, dintre de... Evidentment, uns paràmetres, eh?
A les 12 de la nit no ens truqueu perquè estem veient la tele. Ben fet. Però llavors preneu nota. Sí. 646 98 52 47. Bé. Em truqueu i si estic
ja està, veniu i jo us obro i no hi ha més problema. Perquè és veritat que a vegades estava allí, tenia, obríem dues tardes a la setmana, per sort tinc al taller de pintura tot just al costat i anava treballant. Però, bueno, ja sabeu, Papiol de Baix no és les Rambles de Barcelona.
ni de lluny, no? Però sí que és cert que qui té interès bé, hi va venint gent, però això, ens truquem i obrim. I ja està, no hi ha... I el cap de setmana vols dir que no hi ha cap horari concret, tampoc, eh? No, no. No, però insisteixo, eh? És qüestió d'una trucadeta i jo obro, estic feliç d'obrir, explicar...
I ja saps que m'agrada xerrar molt. És evident. A banda d'això, també heu programat, encara aquesta sí que és una activitat que encara ha de venir, el 10 de gener. El 10 de gener, com a cluenda, sí.
La projecció dels documentals, a veure, explica'm. Sí, bàsicament passarem un. Un? Sí, un que va fer el Carlos... Espera, que és... A l'Astruei. A l'Astruei, sí, sí, que és un director de cine, que estarà, estarà i podrem fer un cinefòrum amb ell.
Vull dir, un cop veient el documental, jo l'he vist, és molt interessant, que el va fer amb el Ferran, amb música del Dan, del seu fill. Del Dan Aniès. Del Dan Aniès. I parlar sobre el procés creatiu del Ferran. Parlat pel Ferran mateix, vull dir que millor impossible. Això ho feu al mateix Espai Aleteia. El fem al mateix Espai Aleteia,
I farem una mica de cafè i tertúlia després. Bé, a dos quarts de sis de la tarda. A dos quarts de sis de la tarda. Molt bé. Ja tens també projector i tot això? Sí, sempre. Tens tot equipat, eh? Pensa que sempre, en les exposicions, sempre la Mari Carmen Rodenas fa sempre un documental sobre l'artista. En aquest cas, no, perquè com ja teníem el documental del Carlos Alestrell, no l'he dit bé, Alestrell...
no he calgut però ella sempre fa sobre l'artista que exposa un documental
per explicar-se i això. I llavors ja tenim preparat per... Sí, sí. Clar, jo t'he dit els horaris, ens has dit el telèfon, i donant per suposar que la gent sap on és el papiol de baix, però trobaria fàcil l'espai? Sí, sí, trobaria fàcil. El papiol de baix és petit, eh? És petit. Som 10 cases. 10 cases? 10 famílies, sí, sí, sí, sí.
Sí, no hi ha més. I després hi estan les bicicletes en Mat, el Bar La Glòria, el Can Colomer... Tu estàs a darrere? Jo estic a darrere, sí, sí. I l'entrada de la sala de C ja està entre la carretera de Caldes, el carrer Papiol de Baix, hi ha un petit passatge que té unes palmeres, està allí, en aquest passatge que encara no n'hi hem posat nom. Sí.
No, encara no. Amb aquesta relació directa que teniu amb l'alcalde, doncs ja podem... Igual, a veure si puc... No tinc proposta per dir-li. Ah, val. Si tingués alguna proposta... Però sí que, ara farà bromes, a nivell cultural sí que teniu contacte amb diversos objectius, no? Sí, la idea és guanyar espai cultural. És a dir...
una de les coses que a mi em preocupa és tot el patrimoni artístic que tenim al Papiol tenim molts artistes, proporcionalment és un poble ple d'artistes ple i tenim al museu una sala amb molta obra i podríem tenir més per exemple, ara la família del Ferran donarà obra a l'Ajuntament al poble
Llavors, jo crec que aquest patrimoni artístic d'obra moderna... Home, tenim molta obra del Mainé. Vull dir que tenim un patrimoni que hem de cuidar i fer-lo més públic, que la gent sàpiga que el tenim i que el pugui veure i disfrutar. L'art és per disfrutar-ho, eh? No és per tenir-lo a casa guardat.
I el museu aneu obrint, també? Poquet, oi? El museu... Sí, sí. Els últims diumenges de cada mes. Volem...
Tenim que fer alguns canvis. Al museu, sí, per donar-li un altre dinamisme. Que m'has portat en exclusiva aquí, al catàleg de l'exposició que, bé, en aquest cas sí que vam tenir l'ocasió de veure, el Papiol està de moda al món del tèxtil. Això és en exclusiva, eh? Això sí, està calentet, ha sortit del forn. Molt bé, ha quedat molt bé. Sí, sí, home, és que va ser una exposició molt bonica, molt bonica.
Perquè, clar, el papiol rasques qualsevol professió i surt un munt de coses. I amb el món del tèxtil, el papiol, clar, a part que tothom a casa cus, ja et modistes per donar-hi vendre, teniu sastres...
I tenim fàbriques textils. L'exposició es va poder veure en el marc de la Festa de la Cirera, el mes de juny, a la lluita de Cap Valentí al Mirall. Sí. Que, a més a més, també hi van haver diverses activitats paral·leles. I us veig aquí al fotocoll. Sí, sí, sí. Els membres del museu, eh? Vam fer una passarel·la. Sí. Amb set o vuit empreses que tenim de... Sí, sí, i tant. De costura moderna. Vull dir, una canya. És que...
Fixat, és que, a més, vam omplir la plaça de l'Església, però plena, eh? Va ser un èxit que... Jordi, si m'estàs sentint, em recorda. El Jordi va dir, bueno, és el primer, no serà l'últim. Potser ho hem institucionalitzat, el de fer una passarel·la cada any.
res, ahí lo dejo. I sortiu els membres del Museu de... Sí, els que hi érem aquell dia. Són el Ramon, són el Josep Casajoana, que molta gent coneix aquí a Molins de Reis. Home, és una institució aquí a Molins de Reis. Per tant, anys de la sastraria. El Josep Fernández, Josep Carrió, la Alejandro Martínez, la Teresa Bufarull, que també ens ha acompanyat a algun negoci també, i l'Eduard Serra.
Sí, i n'hi ha més gent, eh? Això es podrà adquirir? Això es podrà adquirir, sí. El llibre que estem parlant, el catàleg d'aquesta exposició. Home, val la pena, fa un repàs, no? Un repàs de tota la història del tèxtil. Ja et dic, és molt potent. Quatre fàbriques, eh? Sí.
amb un poble de 4.000 habitants avui, que en aquella època eren mil i pico. Vull dir que Déu-n'hi-do la marxa que té aquest poble. Ja ens diràs, doncs, si algú està interessat, on podem adquirir-lo? Sí, al museu mateix. Al museu a l'últim diumenge de cada mes? Sí.
a l'últim diumenge de cada mes, o ens truqueu i... El que no sé encara és el preu. Veig que aneu molt per telèfon al Papiol, eh? Veus? Sí, som molt moderns, eh? Ui, som d'una modernó... Per tant, amb l'objectiu d'anar divulgant la cultura, que això és el que més important. Tornant un moment al Rocabón, vam editar...
Per aquestes exposicions, dos llibrets. Sí. Un, que és una reflexió de l'Amador Vega sobre el Ferran, que vincula la seva obra amb los siete valles de Bajaolá. Bajaolá és el...
a l'iniciador de la Fe Bajai. Les 7 valles són... és un llibre fonamental de la Fe Bajai. Sembla que jo sigui creient. Sí. Doncs ho estàs venent molt bé. Soc ateu professional. Sí. Ateu practicante. Però m'interessen sempre les religions molt. Molt bé. No entrarem ara en debats, però m'interessa...
Ja m'agradaria creure, eh? Home, facilita molt la vida. Bé, vam editar dos llibres, especialment per aquestes. El de l'Amador Vega, ja et dic, que hi vincula l'obra del Ferran, unes quantes obres, amb el llibre dels sete balles, i es titula l'última balla, no?
I després vam fer una mena d'enquesta entre coneguts del Ferran. Això ho va fer la Tereixa Martínez, em sembla que es diu Tereixa, una dona encantadora, una periodista gallega magnífica.
I llavors ella va fer preguntes a amics del Ferran i vam editar, però vam editar poquets i ja no en tenim. La huella de Ferran, de Ferran Roca. I llavors és un llibre que la gent parla i tothom deia que tenia un gran sentit de l'humor aquest home. Sí, tu no el vas arribar a conèixer. No, no. Tu la família, però no... La família, però amb ell no.
Jo soc vegetarià i estava vinculat a la societat vegetariana i a la revista Integral als inicis. I la revista Integral, d'allí va sortir un centre mèdic, que era el Centre Mèdic Integral,
Llavors, família meva i companys de la revista, són metges d'allí, el Pedro Rodenas, i va tractar el Ferran en els últims anys. Estem toquant molts àmbits, eh? Sí, sí. Molt bé. Vull dir, no soc creient, però sí soc vegetarià. Bé, i tant. Cada uno. L'espai, des de quan el tens, l'Aleteia?
Uau! Mira, la inundació va ser el 2018. Ai, sí, la inundació. Tot va començar d'aquí, recorda't. I tant. I jo vaig estar 3 anys treballant, el 2021, jo crec que el vam inaugurar el 2021 o el 2022.
Sí, el 2018 va ser quan ens va passar aquell episodi d'inundacions, que ens ho vas venir a explicar també. Sí, sí, i crec que sí, vaig venir per algun del museu i de pas ja vam parlar. De pas ja...
I al final de tot allò va sortir la idea d'ella, les fotos aquelles, les fotografies Godandi, que per cert, les hi has posat ja 3 o 4 llocs, estan tenint... T'explico una cosa. Estic pintant i la meva pintura ara és igual que les fotografies Godandi. O sigui, funcionen igualment.
d'una manera gairebé casual. Vull dir, és... Bueno, en res. Això és una punta... És una cunyà publicitària que acabo de fer. Molt bé, Ramon, doncs... Sí, Ramon, és que anava a dir Ferran, dic no, el Ferran és el protagonista. Ferran Rocabon, recordeu aquesta exposició que podeu veure a l'Espai i a l'ECIA fins al 10 de gener, eh?
amb aquest últim acte al mateix dia 10, a dos quarts de sis de la tarda. Si voleu veure l'obra de Ferran Rocavon en aquest espai, heu de trucar al 646 98 52 47. Sí? Sí. 646 98 52 47. I jo estic gairebé sempre. I el Ramon us atendrà perfectament.
Sí. Doncs, Ramon Cónsul, moltes gràcies. A vosaltres. Que tinguis un bon Nadal. Igualment. Ho celebris o no. Sí, el substici d'hivern. El substici d'hivern. Clar que sí. No t'ho perdis. Jo vaig a Missa del Gall. Molt bé. Home, està molt bé, la Missa del Gall. Està. I, a més, últimament, els capellans fan uns discursos, uns sermons...
superxulos, molt oberts i... Bé, ara m'estic metint en un jardín. Deixem-ho aquí, doncs. Ramon Consul, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé. Fins aviat. Seguim endavant, 4 minuts, 3 minuts i mig, per sobre dos quarts de 12.
Doncs ja ha arribat aquell dimarts al mes on parlem de filosofia i ho fem acompanyats del nostre doctor en filosofia, que és l'Oriol Farrés. Què tal, Oriol? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol, què tal? Molt bé, content de rebre't. A punt de Nadal? Sí, s'acosta al Nadal les festes. Sí. I això ja vol dir trobar-se amb la família, els grans dinars de Nadal i al mateix temps la gran festa del consum.
Bé, avui, atenció, anem a parlar del filòsof, em vas dir, més ràpid de la història. Home, jo et podria fer una pregunta. Quin és el filòsof més ràpid de la història? I jo, en aquell moment, he de ser honest i et vaig dir, no sé de quin parles. Llavors jo vaig dir, és Hume. David Hume. Efectivament, David Hume és un acudit molt dolent. Ara ho has fet tu més bé que jo. Hume. Hume.
I ha passat, eh? Ràpid. És el més ràpid de tots? Sí. Bé, bromes a banda. David Hume. Sí. Per tant, ens anem a Escòcia, no? Ara t'anava a dir. D'on diries que és? És que ho vaig mirar degudament quan em vas dir que parlaríem d'Edimburg. Correcte, eh? No hi he estat i m'han dit que és molt bonica la ciutat. Edinburgh. Edinburgh. Molt bé.
Doncs, efectivament, escocès, segle XVIII, eh? David Hume va néixer l'any 1711 i va morir l'any 1776. Per tant, estem parlant, encara, perquè l'últim dia estàvem parlant d'això, del segle de la il·lustració. I de Hume no en vam dir res, per tant, avui toca parlar-ne. Per tant, hi va haver una il·lustració escocesa...
Sí? Sí, sí. Encapçalada per ell com a cap més visible? És el més famós de tota la colla. És a dir, això suposo que hem d'anar també a Hutchison, hi ha una sèrie d'autors que també són escocesos i que es dediquen a la filosofia, però quan parlem d'il·lustració escocesa, efectivament, Hume és el més important, és el que ens sonarà més, David Hume. Potser entre els nostres oients hi ha algú que va estudiar filosofia. Pot ser. O història de la filosofia. Sí. I encara se'n recorda
dels empiristes britànics. Per tant, avui anem a parlar dels empiristes. Per què es caracteritzaven els empiristes? Clar, això és una cosa interessant, que per context històric hem de veure que la gran filosofia moderna, que comença amb Descartes, és aquell del penso i per tant existeixo,
partia de la base que, efectivament, la raó humana comptava amb una sèrie d'idees innates i que conèixer, d'alguna manera, també era treballar amb aquestes idees que ja ens venien donades. I apareixen una sèrie d'autors fora del continent estrictament, més aviat a l'illa no, són anglosaxons, com Locke, com Berkeley... John Locke. John Locke, efectivament. Sí. I George Berkeley.
Efectivament. Molt bé. Ostres, et posaré matrícula d'onor, eh? Intento fer els deures. Molt bé. I David Hume. I David Hume. És aquesta triada que, efectivament, es consideren empiristes. Però què pensaven realment? Perquè això és una consideració. És a dir, no podem dir que eren empiristes perquè pensaven tal cosa. Ho hem de dir al revés. Pensaven tal cosa i llavors, com a conclusió, podríem dir que són empiristes.
A veure, ells partien de la base, diferent d'aquesta cosa més racionalista que deia abans, que el coneixement ens ve de l'experiència.
Per tant, el coneixement humà, en molt bona part, són qüestions de fet que ens arriben a través dels sentits i, per tant, en tenim sensacions o en tenim impressions. I, per tant, les nostres idees no estan allà col·locades a priori, sinó que s'han format, s'han construït a partir de les nostres dades sensibles, a partir del que hem anat recollint de l'experiència, i que, per tant, una idea...
que no té el seu correlat en l'experiència, en la sensació, és una idea imaginària o fins i tot una idea falsa, perquè el coneixement de debò, el coneixement del món, ens ve a través de l'experiència. Això serà una idea molt interessant. Innovadora respecte al que veníem trobant fins al moment, en la història de la filosofia? Va ser trencador, diguem. És un trencament molt important. Sí que podríem trobar en alguna filosofia medieval, i ara no em vull fer molt pedant...
Però que parteix també de la idea que no tenim res en l'enteniment que abans no hagi aparegut en els sentits. Això és una de les formulacions que pots trobar també en algunes filosofies escolàstiques medievals. Però, bàsicament, la gran revolució de la filosofia és moderna i ells, efectivament, aquests tres, Locke, Berkeley i Hume, representen un trencament amb aquest racionalisme més europeu. Ells són més tranquils. Concretament, Hume, com ens l'hem d'imaginar? Aquesta seria una bona pregunta.
Bé, com ens l'hem d'imaginar, Oriol? Doncs mira, una situació com la que estem tenint ara aquí. Era un gran conversador, que no s'ha de confondre amb un gran conservador, eh? És a dir, tenia molt bona conversa, era molt divertit, però alhora molt bonomiós i molt tranquil. S'explica que va acollir Rousseau, que estava perseguit en el continent i el va rebre durant un temps...
a l'illa britànica, i aleshores va quedar parat de com era aquest Rousseau, que era més aviat esbarat i era una mica... una mica poruc, i que també tenia, diguéssim, una mena de mentalitat complicada, i al final, quan Rousseau s'enfada amb Hume també, per més a saber quina tonteria, i marxa, Hume acaba consignant, acaba escrivint «No he conegut mai un home tan singular i tan extravagant com aquest Rousseau».
Perquè Hume era més aviat tranquil, era bonomiós, era bon conversador, i ell pensava que la filosofia, sobretot, s'havia d'escriure molt bé, amb bon estil, amb bon sentiment, perquè pogués ser entesa. Per tant, el primer deure de la filosofia era que fos comprensible. Que bé, això s'agraeix moltíssim. Escolta, parlem del concepte escepticisme. Bé, aquí anem a la cosa bona de Hume. Hume se l'ha considerat un escèptic, també...
Perquè d'aquesta línia empirista és el que acaba d'alguna manera fent una filosofia que jo crec que és la més coherent de les tres. Perquè si el coneixement ens arriba de l'experiència, podem tenir garanties?
Per exemple, que una cosa sempre hagi passat. Per exemple, que surti el sol. Ahir dilluns va acabar sortint el sol després d'una mica de pluja, no? I els dies anteriors sempre, cada dia surt el sol. Ja sabem que això té a veure amb la rotació de la Terra, però ja ens entenem. Però tenim alguna garantia que el sol sortirà demà? L'experiència que ens diu que fins ara ha estat així, sempre...
o durant molt temps, i tenim una creença basada en el costum. Però que una cosa sempre s'hagi repetit de la mateixa manera no ens dona garanties universals i absolutes i necessàries, sobretot, que aquesta cosa passarà. Per tant, Hugh m'ha passat a la història, de fet, com l'autor d'una expressió molt divertida, que és que qualsevol dia pot no sortir el sol. Mira...
Per tant, m'estàs dient, Oriol, que l'experiència no dona certeses? L'experiència no ens pot donar ni certeses ni garanties. És a dir, el coneixement que fonamentem en l'experiència és un coneixement que és probable.
però no ens pot donar garanties absolutes i totals. És probable, és molt probable, és altament probable que demà torni a sortir el sol. Però aquella certesa no la tenim. Hi ha un acudit, no és de Hugh, més d'un filòsofo posterior, que és Bertrand Russell, que diu que no podem actuar com aquell gall que sempre treu el cap cada matí perquè li donen de menjar, fins que arriba el dia de Nadal, precisament, i li tallen el cap. Per tant, que una cosa sempre s'hagi repetit, o que el fet ha...
sempre sigui prioritari respecte al fet bé, que sempre els veiem contigus, junts i que estan associats, no vol dir que un sigui causa de l'altre. Amb aquesta ampolla d'aigua que tenim sobre la taula, jo si la deixo anar a terra caurà, efectivament, però aquesta relació de causa amb efecte
no és necessària perquè només la coneixem a partir dels casos anteriors. Per tant, Hume és molt modest i diu que tot el coneixement és una creença molt probable que puguem arribar a tenir, però aquelles certeses absolutes en filosofia no existeixen. I de fet, Hume deia que no hi ha res pitjor per la filosofia que ser positiu...
Això és de l'anglès to be positive, que vol dir estar molt segur d'alguna cosa i ser dogmàtic. Cap a la filosofia hem de ser més aviat escèptics i descreguts i hem de qüestionar i hem de tenir llibertat de pensament. Aquest és el Hume il·lustrat que ens interessa. Seria una de les seves grans aportacions, eh? Tot el que estem comentant ara. Sense cap mena de dubte. També em parlaves del concepte de la guillotina de Hume. Aquesta és una idea molt bonica. A veure...
A veure, a vegades... A veure, Hume té un llibre que va publicar quan tenia vint i pocs anys, que és el Tractat sobre la Naturalesa Humana, i aquí Hume, que era molt ambiciós, va veure que va tenir molt poc èxit editorial. El llibre no es venia i va ser un fracàs. I aleshores va decidir reescriure'l i el va dividir en dos llibres. La investigació sobre l'enteniment humà, que són aquestes idees empiristes que hem estat comentant ara i escèptiques, i després la investigació sobre els principis de la moral.
I aquests dos llibres, que estaven escrits amb un estil menys abstrús, sí que aleshores es van vendre molt bé, van tenir molta sortida, i és segurament gràcies a aquests llibres que coneixem el Hume com a gran filòsof, com a gran nom de la història de la filosofia. I amb això que em preguntaves ara de la guillotina de Hume, que a vegades també es coneix com a fal·làcia naturalista, és perquè també critica una idea.
critica la idea, i a vegades en alguna conversa pot haver sortit, quan estem discutint sobre temes morals, algú que diu, bé, això està bé perquè sempre ho hem fet així. Ja està bé que hi hagi aquesta relació, la que sigui. Imagina't que no és la nostra situació actual, però que visquíssim en un món antic en què hi ha esclaus. I algú que defensa la institució de l'esclavitud digués, està bé que hi hagi esclaus, perquè sempre n'hi ha hagut.
Per tant, com que sempre hi ha hagut i sempre ho hem trobat bé, per tant, com a conclusió, tenir esclaus és bo. Clar, Hume és el gran enemic d'aquests arguments conservadors, perquè ell ens diu que una cosa sigui d'una manera, en podem fer un judici descriptiu, estem descrivint la realitat.
Però deduir de la descripció que una cosa tingui valor moral, que sigui normativa, que sigui bona, és fer un salt entre els fets i els valors. Per tant, quan argumentem sobre valors, no podem fonamentar-nos en fets, perquè una cosa és com són les coses i una altra cosa molt diferent com haurien de ser les coses.
Que bé, que bé. Com sempre, m'agrada preguntar-te per aquelles obres que ha deixat escrites el filòsof en qüestió. N'has apuntat algunes, però volíem comentar tres obres importants. Sí, són justament aquestes. Són les que hem comentat, o n'afegiríem d'alguna més. Bé, després puc comentar alguna cosa més que és interessant. Hiram es va dedicar a moltes coses, eh? Per exemple, Hiram també es va dedicar a la història. Sí. Però, efectivament, el tractat sobre la naturalesa humana jo no el recomanaria. No, eh?
No, perquè és aquest primer intent. Però, en canvi, jo, si a la gent li agrada la filosofia, és un plaer poder llegir la investigació sobre l'enteniment humà.
És un llibre de filosofia i és on, d'alguna manera, Humans diu que el coneixement ve de les qüestions de fet, és a dir, de l'experiència, o de les relacions d'idees. Les relacions d'idees són les matemàtiques i la lògica, i aquí sí que és important el principi de no contradicció, hem de poder relacionar les idees però no podem contradir-nos...
la contradicció és el gran pecat filosòfic, i aleshores tindríem les qüestions de fet, que és clar, una cosa és que A sigui igual a A, però amb això tampoc vas gaire lluny. En canvi, moltes informacions que hem arribat a tenir de la realitat ens venen a través de l'experiència. I Hume ens fa una crítica de com ens arriba el coneixement a través de l'experiència i com després el podem anar recombinant amb idees de la imaginació.
Per tant, d'alguna manera, Hume és també un gran psicòleg, perquè estudia com funciona l'enteniment humà i com treballa la imaginació amb les idees i com les va construint, amb els principis d'associació, de semblança, de contigüitat. Per tant, Hume és un investigador també de com funciona la ment, allò que els anglosaxons en diuen de mind, la ment. Són llibres que podem llegir en català?
La investigació sobre l'enteniment humà està traduïda al català i es pot llegir. Hi ha una edició antiga d'edicions 62 que encara potser podem trobar. I hi ha molta obra de Hume que encara es podria traduir al català i que no ho està. Bé, per tant, encara queda camí per recórrer. Si hi ha fans de la il·lustració escocesa...
És una filosofia molt del sentit comú, la il·lustració escocesa, i justament a Catalunya també va haver-hi tot un moviment de la filosofia a favor del sentit comú, que també és una cosa del seny, molt catalana. Per tant, els nostres germans escocesos estarien alineats amb alguna cosa del temperament també filosòfic català.
Molt bé. Doncs alguna cosa més, Oriol, que vulguis afegir? No ho sé, fes-me tu alguna pregunta que tinguis. No, no, és que ha sigut perfectament planer i educatiu tot el que has explicat. Home, l'hem deixat molt bé. També deixem que te'l critiqui una mica. Pros i contres, val. Pros i contres.
Hume tampoc era tan perfecte. Hume, en els seus escrits polítics, diu... Ai, aquelles repúbliques antigues i heroiques, aquelles democràcies del passat ja no vindran, ja no tornaran. Aquest sistema republicà s'ha acabat. Perquè els moderns hem inventat el dolç comerç. I això ens ha donat luxes i ens ha donat la dolçor de costums. Per tant, hem abandonat l'èpica i la guerra...
i ho hem traduït pel comerç, ho hem canviat pel comerç, i per tant hem d'abraçar aquestes monarquies constitucionals i liberals del comerç com a formes d'acabar amb les antigues repúbliques i les guerres. Doncs bé, males notícies, perquè encara que hi ha mercat i que hi ha comerç, les guerres no s'han acabat. I aquí Hume potser va pecar de massa il·lus. Ell que era tan crític, ell que era tan escèptic,
Les guerres amb el comerç no necessàriament s'ha acabat i només cal obrir el diari. Doncs amb aquesta reflexió final tanquem els típics i tòpics d'aquest mes de desembre parlant de David Hume i la il·lustració escocesa. Oriol Ferrés, moltes gràcies. Bon Nadal, eh? Bon Nadal igualment i moltes gràcies a vosaltres. Un plaer.
10 minuts i mig i arribarem al punt horari de les 12 del migdia d'aquest dimarts ben gris, però a cada moment no plou, eh? Anem a parlar de gastronomia i de moltes coses més amb el Jordi Veumala. Hola, Jordi, bon dia i bona hora. Ei, què tal? Com estem, Oriol? Com va això? Aquest dia gris, infradot, eh? Infradot i rúfol. Molt rúfol. Molt rúfol. Rúfol.
et convida a menjar potser alguna cremeta, alguna sopa calentona, encara que tampoc faci molt, molt de fred. En general, et convida a estar recollit. Sí. És una temperatura o un clima que genera introspecció. Sí. No? Sí, sí, sí. I això vol dir xofar manta, xofeta o llarg de foc, llegir, escolta música o mirar la tele... Sí. I a l'hora de menjar, doncs sí, algú calentó, algú...
Algú que es menti ràpid però que es calci de seguida. Sí, sí, sí. Aleshores, tu ets de fer un bon brau? Sí, sí, sí, claríssim. Però ho fas o ets dels que... Aquí ja no podem fer més declaracions que aquestes. Ja, ja, ja. No, però a mi em consta que tens bona mà, quan t'hi poses tens bona mà. Molt bé, molt bé. Et fa mandrota, et fa mandrota com a molta gent, eh? Sí. No, però tu ho portes a la sang, això.
Bueno, depèn. El brou convencional, perquè el de Nadal, diguem que és més especial, hi posem moltes més coses. Bé, és que com que és festa, doncs que podem posar-li més coses. També t'haig de dir que jo hi ha brous i caldos dels que faig durant l'hivern o durant tot l'any.
especialment a l'hivern, que a vegades penso que m'han quedat millor que els de Nadal i no porten la meitat de coses.
No sé, no sé, aquestes coses van molt com van i després hi ha molta teoria que si jo això ho poso més tard i això ho poso més d'hora i això ho faig bullir abans amb una altra cosa i després hi afegeixo. Bueno, tants caps, tants barrets i com que de caldos i sopes se'n fan des de l'inici de la humanitat, doncs ja et pots imaginar que tothom té les seves teories.
Sí, no sé si des de l'inici de la humanitat, però que té molta història, no?, els braus i els caldus. Sí, perquè en el fons és una forma atàvica, una cassola i a dins, i tot a dins. I a dins. Ja està, aleshores tot, clar, perquè...
facilita la digestió, o tu menges cru o ho menges cuit. I si ho menges cuit, o ho fas a la brasa o ho poses dintre la cassola. Això és l'origen bàsic, ancestral, simple, i després, a partir d'aquí, hi ha hagut tots els derivats del que considerem cuina, com a tal. Però qualsevol transformació d'un aliment, sigui quin sigui, de menjar-lo cru a fer algun pas que generi...
pas previ per poder-lo menjar, això ja es considera cuinar. Per tant, doncs, si et pots imaginar que posar-ho tot a una cassola, encara que sigui amb aigua, i deixar que arrenqui el bull, doncs, perfecte. El que passa és que també és veritat que les cassoles s'havien de tenir i...
ja no s'han tingut cassoles des de sempre. Clar. Aquelles cassoles de fang, per cert, que tant es venien, ara que sempre associem amb la fira i fires amb el Jordi, a la Candelera se'n venien forces, no?, d'aquestes. Sí, sí, hi havia un xicot que venia, a més, venia de molt lluny. Sí? Sí.
que tenia al nord d'Espanya, i se'n feia un far, i se'n feia un far. I el que passa és que la cassola enterrissa... La terrissa, exacte. Doncs és també de les formes més antigues de cuinar. Abans del metall, doncs la gent cuia la ceràmica i la terrissa, i a les hores feia servir...
Com a estri de cuina. Els estris de cuina eren aquests. Sí, sí, sí. Per cert, parlant de la Candelera, veig que ja s'han anunciat els tastos i maridatges, que els escumosos seran els protagonistes, diguem, d'aquest any, eh? Doncs sí, ja ho has vist allà. Ho he vist, ho he vist, sí. Doncs la gràcia és que la gent pugui regalar i...
comprar-se ja els tastos per tornar de festes amb els deures fets. Molt bé. I fins i tot si ho vols regalar, doncs és un bon moment. Sí, des d'ahir, de fet, a partir del 15 de desembre, posava, podeu comprar els tastos que aniran del 24 al 29 de gener, per tant, setmana prèvia als Baixos del Molí, que es torna a fer als Baixos del Molí, eh?
Sí, sí, sí. La cosa comença a agafar ja ritme i colada, i també la cosa està bastant estabilitzada, per tant, els baixos del Molé, tots cap allà, acabat de festes i amb vistes ja a la fira. Has d'agafar el telèfon o...?
No el deixaré sonar o que l'agafi l'altre. No el penjaré. Fa de mal resoldre. Això ja vindrà, però estàvem parlant de caldus, estem parlant de Nadal, que ja ens deies que millor fem les compres amb calma i tranquil·litat.
Jo ara me n'haig d'anar a la plaça, que ja ho tinc tot encarregat, i ara m'enduré tot. Molt bé. També es presta molt a la cuina d'aprofitament al Nadal. De fet, potser, ja que parlàvem d'encentres, després amb les sobres que hi havia es feien els canelons per l'endemà, m'imagino, no?
Exacte, ja ho tens. Ja ho tenim, això. Els canelons de Sant Esteve són els restos del dinar de Nadal. Clar, el pollastre i totes... Tot, tot. Tot el que hi vulguis posar. Tot el de res. Tenim el propi Tortell de Reis, també és una reminiscència de la cuina d'aprofitament, on s'ha de far una barreja de...
de moltes de les obres dolces que hi havia hagut, no només durant les festes, sinó dels obrats previs, i es feia el tortell. El Massapà, que també ens en parlava el Jesús Cardona...
Un dia que serveix de base també per altres, diguem, productes de reposteria. Festius. Festius, festius. Que sempre ho diu, clar, cada festivitat aquí a Catalunya, sobretot tenim el seu propi tortell, el seu propi pastís, vull dir que va associat molt a la pastisseria també.
Els catalans, bueno, de fet, tothom una mica que necessita acabar els àpats amb un puntet de sols. Sí, sí. En el cas d'ara, que ens ocuparà, doncs seran els torrons i les neules. Els torrons, els polvorons, les neules i tots els subterfugis aquests que s'han inventat ara, que sigui la taronja sucada amb xocolata, que sigui els fruits secs, no oblidem els fruits secs. Molt bons. Molt bons.
I molt energètics i molt calòrics i... Molt necessaris. Molt necessaris, molt saludables. Exacte, tenen un oli molt bo per la nostra salut i pel nostre metabolismo. Sí. En tens algun de predilecta?
Doncs jo soc molt de nous, moltíssim, i després les avellanes, però soc molt fan de tots, eh? O sigui, jo a mi saps que és el que m'agrada fer una bona barreja, posar-me'ls tots a la mà i tal, cap a dins. I aleshores fer un còctel.
Sí, sí, sí. Jo, de nous, que ara, clar, abans aquell paratet, no?, per trencar-les, i ara t'ho venen ja tot peladet, tot ordenadet. Sí. Com sempre, també et venen les piques pelades, però les piques pelades... Jo sempre soc de posar-hi un puntet de dolç, eh? A mi m'agrada posar-hi una mica d'orellana, una mica de fil, una mica de pança... A mi m'agrada, eh? Sí. Sempre barrejar-ho.
Molt bé. Doncs, mira, ara estava pensant que no havíem parlat massa de fruits secs, crec que en aquest espai ha anat bé. Avellanes? Què et semblen, les avellanes? Màgiques, màgiques. I, a més a més, és com si tenen una...
una identitat com molt nostrada, no?, les avellanes, les avellanes d'aquí, les avellanes catalanes, molts putxecs que són molt nostres prostres, les avellanes d'aquí... Les comarques de Tarragona. Exacte. Ostres, són molt bones i molt gustoses. Sí. A mi també m'agrada moltíssim.
Panses i figues i nous i olives, eh? I mel i mató. Amb bona mel, eh? Bona mel, efectivament. No d'aquestes de... Bé, no tirem noms. Bona mel, ja està. Bona mel. Efectivament. Doncs escolta, ho deixem aquí, Jordi. En tot cas, que vagi bé la setmana i una abraçada ben forta.
Igualment, doncs veiem. Sí, fins ben aviat. Una abraçada ben forta. A reveure, adeu-siau. Ens queda un minut per arribar a les 12 del migdia. Posarem punt i final al bon dia i bona hora. I donarem pas a l'informatiu Molins Arreia el dia. Després tenim el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins i a la una la remissió de l'aventura de cuinar.
Us recordo que avui, entre la programació que tenim d'aquesta casa, que, per cert, abans no ho he dit perquè teníem problemes logístics amb l'ordinador d'un servidor, avui l'Alexandra Moreira, quan cau la tarda, faran el programa tradicional celebrant el Nadal amb alumnes de l'escola Mañanet Molins.
la directora Montserrat Arjona, el mestre Adrià González i la companyia de familiars, cançons, poemes i música que portaran tots els nens i nenes. Un clàssic, quan arriben aquestes dates, que l'Alexander, doncs, cuida la mar de bé i que la podeu escoltar de 8 a dos quarts de 10 de la nit. Gràcies per seguir-nos. El bon dia i bona hora. Tornem demà a les 8. Que vagi bé.
Són les 12.