Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dilluns 15 de desembre de 2025. Comencem aquesta nova edició, nova setmana, setmana 51, ja d'aquest any 2025. I comencem el dia...
Per tant, comencem també el programa observant des d'aquí el finestral de l'estúdio de la ràdio nostra, el cel ben tapat, el terramoll i 14 graus ara mateix de temperatura a l'exterior de l'emissora. Això sí, s'està bé.
però ha començat el dia plovent, ara no ho està fent, de moment, però sembla que sí que ha de condicionar la pluja aquesta jornada de dilluns. Ara, de seguida, ens actualitzem pel que fa a la informació de servei, amb un matí on, de moment, comencem
amb normalitat pel que fa a l'emissió per internet ja hem recuperat divendres al migdia recuperàvem la xarxa d'internet i per tant també ja tenim normalitat pel que fa a l'emissió online i al servei de podcast després de la incidència o diverses incidències que vam tenir en el transcurs de la setmana passada per tant això també deixeu-me dir que ja ha estat solucionat
I comencem aquesta setmana a 10 dies de Nadal, a l'Aquador, ja del mes de desembre, on us explicarem diverses propostes també en el context nadalenc. A partir de les 11 parlarem dels pastorets. Teníem ganes ja de parlar de la proposta d'aquesta temporada dels pastorets de Frederic Soler Pitarra, el mestre Blanc.
com a protagonista de la música emblemàtica. I ja sabeu que aquest any ha canviat de direcció als Pastorets i l'ha tornat a assumir, després d'anys de no fer-ho, l'Oriol Roig. Per tant, hem convidat l'Oriol a les 11. Parlarem de com estan anant els assajos, el treball, de si hi ha molts canvis, moltes novetats, d'unes representacions que començaran el dia de Santa Esteve, dia 26 de desembre, i continuaran l'1, cap d'any es recupera la representació,
el 4, el 10 i l'11 de gener, a banda d'una representació extra el diumenge 28 de desembre, marcada, en aquest cas, pels Sants Innocents. Serà sempre a les 6 de la tarda i la mena anticipada d'entrades ja es fa a través del web d'Entràpolis, però avui parlarem a nivell de repartiment, a nivell de treball d'actors, actrius, amb l'Oriol Roig i el repte que ha suposat
tornar a assumir la direcció dels pastorets. Això pel que fa a les 11. Però ara, aquesta primera hora del matí, també parlarem d'una altra proposta, en aquest cas d'una cantada de Nadales, que Ecoparroquia organitza per aquest cap de setmana.
a l'església de Sant Miquel, concretament dissabte, a les 6 de la tarda, amb la participació de diversos cors, diverses corals. En parlarem d'aquí una estona amb la Cesca Fernández, que és membre d'Eco Parroquia i coprotagonista del Gran Passebre amb detalls de Collserola.
que justament s'ha obert aquest cap de setmana a la parròquia de Sant Miquel i que podeu veure fins a la Candelera. En parlarem d'aquí una estona. Després d'actualitzar precisament la informació de servei, ens posarem el dia pel que fa a la previsió meteorològica, entre altres qüestions. Ens interessa especialment avui.
Farem el repàs també a l'agenda d'activitats i els repàs als titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Escoltarem l'Apunt del Dia amb la Raquel Reyes Reventós, repassarem la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem escoltant la Maria Casals recomanant-nos un llibre a la recomanació cultural. Després de les notícies de les 9...
aquí ens acompanyarà el Toni Ramoneda amb la cançó del dia i, posteriorment, de la cançó del dia, la tertúlia d'actualitat. Avui és dilluns, per tant, acompanyats del Joan Barrios, el Ramon Canal, la Genoveva Català, el Joaquim Martí i, si pot, també el Jaume Armengol. Serà fins a les 10 del matí. Quan arribem a les 10, a quadó del programa, tindrem, per una banda, les preguntes amb Molins en Comú Podem, amb el regidor
portaveu d'aquesta formació que és el Lucas Ferro. Aquest dijous, aquesta setmana, tenim ple, el ple ordinari del mes de desembre i, per tant, també parlarem d'aquestes qüestions. Això serà fins a dos quarts d'onze. A dos quarts d'onze tenim la secció
dedicada a l'arquitectura, que ara feia un mes que no vam poder fer-la perquè justament ens tocava el dia que vam pujar a la plaça Mercè Rodore de la Peni a fer el programa dedicat al terror. Per tant, avui recomparem el Pedra sobre Pedra amb el Gerard Ordes.
per parlar d'arquitectura des de l'estudi d'app. En aquest cas, avui parlarem dels sistemes de calefacció. En parlarem a partir d'aquesta hora, dos quarts d'onze. A tres quarts d'onze, farem un cafè amb el comerç, amb l'Helena Artacho, responsable de Comunicació i Estratègia d'en Molins Comerç. Després de les notícies de les onze, parlarem...
dels Pastorets amb l'Oriol Roig, com us deia. Tindrem també la cita amb el company Miquel Casas amb la màquina de la Penny, que ja ens mig avançava el passat divendres, que en tot cas no ho avançàvem en directe, però parlarem d'on comprava els discos el Miquel en aquest context de la dècada dels 70, i per tant...
A partir d'aquí també anirem escoltant cançons, evidentment, que és el que ens agrada. Això serà a partir de dos quarts de dotze. I ja a la recta final del programa també recoperem la companya Glòria Massana, que ens acompanyarà amb el seu espai els llibres que van canviar
El món, amb ella, que ara fa dies també que no la saludem aquí. De fet, la setmana passada també, és veritat, era festiu. Avui recuperem els continguts habituals del dilluns. Doncs amb tot això arribarem a les 12. A les 12 podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una.
tenim la cita també amb les històries de la fotografia amb el David Rius i a partir de la una els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga que avui ens proposa un programa de cançons que tracten de la glòria però després ho acabarem de repassar a la programació de la Ràdio Nostra És dilluns 15 de desembre de 2025 comencem el bon dia i bona hora, som-hi!
Ara mateix, les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei. Comencem amb la previsió meteorològica. Us dèiem que ara mateix tenim una temperatura de 14 graus a l'exterior de l'emissora, cel ben tapat i plou intermitentment, de moment, almenys fins a aquesta hora del matí. Anem a veure com ha d'evolucionar aquesta jornada de dilluns meteorològicament parlant. Saludem el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia.
Hola Oriol, bon dia. Ha plogut aquestes últimes hores, 8 litres d'aigua per metre quadrat a Molins de Rei, i continuarà fent-ho al llarg del dia d'avui, no pas de forma continuada, però sí que durant tot el dia un cel ben gris i tapat i estones, pluges, precipitacions que a la costa central no han de ser gaire importants, però que aniran acumulant litres al llarg del dia d'avui.
amb unes temperatures que, evidentment, baixen una mica respecte a les d'ahir, perquè el cel estarà força cobert. Aquestes precipitacions tindran continuïtat també de cara a demà. Un altre dia per tenir el paraigua ben a prop, perquè en qualsevol moment es pot posar a ploure. Seria ja a partir de dimecres que les precipitacions en dia desapareixen, sobretot ja més aviat a partir de demà a la tarda. Dimecres ja no plouria, si hagués algun roset seria merament decoratiu, molt poca cosa. I dijous tindrem un ambient ja clarament més assolellat. Tot i això, esperant...
Noves pluges segurament a partir del proper divendres. Per tant, comencem la setmana amb pluges i ja veurem com evoluciona la setmana, però d'aument es presenten dies de pluja i d'aument amb temperatures plenament normalitzades per l'època de l'any. Molt bé, doncs moltes gràcies per la informació, Jordi. A les 8 del matí i 9 minuts anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària, si la pluja està afectant molt o no també el trànsit a aquesta hora. Ens ho explica el Ferran Aràndiga. Què tal, Ferran? Bon dia.
Bon dia, doncs. Actualitzem informació perquè destaquem que hi ha hagut un accident fa poca estona a la C32, a l'altura del Cornellà del Llobregat, en direcció a Tarragona, i que obliga a tallar un carril i veixa de moment 5 quilòmetres de cua. Escolta fa la resta de la xarxa, matiga circulació molt intensa, sobretot al voltant de la capital catalana, amb afectacions tant al vessant Besòs com al Llobregat, sobretot influenciades a l'AP-20 i a l'AP-10 en direcció nord i en direcció...
Pel que fa al Llobregat, que ho es destaquem a l'A2 i a la B23 des de Pallajà, en sentit Barcelona, i afectacions també cap a Barcelona des de les 7.32 a l'altura de Sant Boi. Això seria tot des del RAC. Bon dia. Molt bé, moltes gràcies i molt bon dia, Ferran, que vagi bé la jornada. Pel que fa al transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, hi ha incidències al tramvia, concretament. Tenim la línia T4, T5 i T6,
amb freqüències de pas alterades per una unitat avariada. Això és actualitzat de fa escassament 5 minuts i bàsicament parlem del tramvia. La resta de transport públic en principi funciona amb normalitat, però les línies T4, T5 i T6 del tram funcionen amb freqüències de pas alterades per una unitat avariada.
Bé, més coses, anem cap a escoltar l'oferta de feina. En aquest cas, hem ja a refrescar ofertes que ja hem anat tractant aquests últims dies per donar-li una segona volta, una segona oportunitat amb el Francesc Rueda. A veure, l'oferta d'avui. Francesc, bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Moniz de Rei. Ens demanen un responsable d'equip de personal de neteja industrial.
Es busca una persona per treballar en horari de matí, 40 hores setmanals, de dilluns a divendres de 7 a 15 hores. El contracte seria indefinit en un període de prova, el salari estaria al voltant dels 20.400 euros bruts anuals i les tasques les propies d'un responsable d'equip. Delegar el personal de neteja i distribuir la feina, donar suport a les feines on es requereixen,
i fer els comunicats de treball del personal i tota la comunicació client-oficina. Seria un client situat al carrer de Pont de Can Baruta. És davant d'experiència mínima d'un any, català i castellà, coneixements d'ofimàtica i d'internet, a nivell de formació arreglada d'un graduat escolar o ESO, i és valorable el carnet de conduir i vehicle propi per poder anar a l'empresa que és tonopoli d'industrial.
Molt bé, doncs, Francesc, moltíssimes gràcies per la informació. Informació que, recordem, trobareu penjada al web clicfeina.cat, clicfeina.cat. Informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí, de manera que completem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de guàrdia per avui, dilluns, dia 15 de desembre. Avui és la farmàcia Codina,
que es troba a l'Avinguda Mancomunitat número 18, Farmàcia Codina. És la farmàcia que trobareu oberta des d'ara a les 9 del matí fins a les 10 de la nit, a l'Avinguda Mancomunitat, al barri de les Guardioles. Dos minuts i mig i arribarem a un quart de 9 del matí.
Abans de repassar l'agenda d'activitats fem una pinzellada amb un parell de notícies d'actualitat local. La primera fa referència al brot de pesta porcina africana a l'entorn de Collserola. Recordeu que dijous parlàvem amb el director gerent del Consorci que ens deia que hem d'esperar diumenge a veure les mesures, si canvien o no. Hem de dir que s'han relaxat o relaxen les restriccions al parc pel que fa a aquest brot de pesta porcina. Sílvia, molt bon dia.
Hola, bon dia. De fet, l'últim decret de la Generalitat ja ho establia, us ho hem explicat, ho tenim també publicat a la nostra pàgina web, que des d'avui, i per tant s'ha mantingut perquè no hi ha hagut nous casos els últims dies, des d'avui ja es pot anar a l'espai natural, al nostre entorn natural. La setmana passada us recordàvem que no es podia anar a Collserola ni tampoc al riu Llobregat.
doncs des d'avui que ja s'hi pot tornar a anar, tot i que hi ha algunes limitacions, sobretot pel que fa a les activitats organitzades. El que es vol és evitar rutes que creuin d'un costat a l'altre al Parc Natural de Collserola i no fer-hi esport en grup. Són les dues restriccions principals o les peticions també que es fa des del Parc Natural de Collserola. Recordem, com dèiem, que des d'avui es relaxen aquestes restriccions per poder fer...
A partir d'avui només estan prohibides les activitats organitzades en grup. Són les que reuneixen més de 30 persones i que necessiten l'autorització expressa del parc natural. Tampoc s'hi poden fer proves esportives o curses, també dins d'aquestes activitats que demanen permís, ni activitats escolars. Tot i així, el parc natural demana també evitar fer activitats en grup, la gent a nivell educatiu,
Informal es pot organitzar també, demanen que no s'hi facin activitats amb grups dins del parc natural, encara que no calguin autoritzacions. En aquesta línia, el president del parc de Collserola, el director gerent, recomanava a la ciutadania que es limiti a fer activitats a la perifèria, diguem-ne als sectors...
en els sectors més propers als seus propis municipis i sempre allunyats als termes municipals de Cerdanyola, Sant Cugat i Moncada i Reixac. Aquests són els tres municipis. Les restriccions de moment no canvien perquè estan al ràdio de 6 quilòmetres, el que s'ha anomenat zona zero de la infecció.
té la intenció de reforçar la cartelleria i la senyalització d'aquests municipis. En tot cas, aquí a Molins de Rei això no afectaria. Ja des d'avui podeu anar a passejar tant pel riu com també per la zona natural de Collserola. Això sí, prohibides les activitats organitzades en grup o activitats amb grups grans que encara que no demanin autorització sí que demanen que no s'hi facin aquest tipus d'activitat.
Bé, i per altra banda, també, tot i que ja ens ho avançava l'alcalde amb molts dels detalls, avui tenim nota oficial de Renfe explicant que Renfe adjudica per més d'11 milions d'euros la millora de l'accessibilitat de l'estació de Molins a Reí.
El projecte que inclou la construcció d'aquest nou edifici que s'ha demanat d'accés a l'altra banda de l'estació, al costat nord de l'estació, al barri de les Conserves, i l'ampliació de les andanes fins als 200 metres de longitud per adequar-les als nous sistemes de senyalització. Són les dues novetats principals d'aquesta obra. S'incorporen també nous mètodes constructius que minimitzaran les molèsties al veïnatge i a les persones usuàries del servei mentre estiguin durant
les obres. I en la primera fase de les obres que ja s'han fet recordem que s'ha fet la remodelació integral del vestíbul de l'estació, la instal·lació d'una nova bateria de torns, la creació d'una nova zona d'atenció, vent d'informació i la instal·lació d'un nou ascensor d'accés al vestíbul. També s'explica en aquesta nota que alguns dels treballs per motius de seguretat ferroviària hauran de fer-se durant la nit i s'aprofitarà aquesta franja d'horària pel manteniment també
de la infraestructura. En definitiva, es faran diferents actuacions, com ja hem dit, aquest nou pas inferior sota vies per accedir a les andanes, instal·lar nous ascensors d'accés a les andanes des del nou pas inferior, així com l'adequació i renovació de les escales fixes,
a execució de la nova configuració de vies i instal·lacions ferroviàries que permetrà la construcció de les noves andanes, les andanes de 200 metres, nou paviment, també la construcció del nou accés des de l'altra banda de l'estació o noves marquesines de 75 metres de llargada. Doncs la informació.
Destaca que, a més, hi ha un trànsit diari d'uns 8.200 viatgers aquí a la nostra estació i la notícia molt titular és que s'adjudiquen les obres per més de 11 milions d'euros, cosa que ja sabíem fa setmanes. El que no sabem és on ens diuen aquesta nota quan començaran les obres.
L'alcalde ens apuntava l'entorn de la fira el mes de febrer, però de moment no s'especifica. Bé, passen pràcticament ja tres minuts d'un quart de nou. Anem a repassar les activitats d'aquesta setmana, començant per avui dilluns, perquè tenim dues propostes en context musical.
Doncs aquesta tarda, al Foment, hi ha concert de Nadal de les orquestres de l'Escola de Música. Hi ha dues sessions, una a tres quarts de sis i l'altra a les set de la tarda. Concert al Foment, obert a tothom que vulgui anar-hi. I també al Casal Cívic de la Riera Bonet, a la tarda, a les quatre, les veus del dilluns, que continuen amb la seva gira, amb els seus bolos que fan de trenquant, hi haurà cantada de Nadales al Casal Cívic de la Riera Bonet, a partir de les quatre de la tarda.
Bé, ja veieu, és que tenim també la Coral Cordona que fa gira aquest mes de desembre, tenim les Veus dels Dilluns i altres cors que després repassarem a la parròquia que tenim també concert aquest dissabte. El que sí que tenim és una altra jornada de fer que Galtió organitza l'Associació Monits Comerç amb l'Ajuntament. Això per demà dimarts.
Sí, per demà dimarts, local de l'associació del barri del Canal. De la Granja, en principi. Ai, de la Granja. Al Canal també en tenim una cagada de tió, però pel que fa a Molins Comerç i a l'Ajuntament, que ja sabeu que va fer cagar el tió en el context de la Fira de Nadal...
a la zona del Parc Pont de la Cadena, doncs, la tercera proposta, demà a la 6 de la Rambla de la Granja. També demà, justament, al barri del canal d'aquí a l'Embolic, demà, dia 16, i demà passat, dimecres, dia 17, al canal el que fan és donar-li de menjar al tió.
Ho fan més a poc a poc. Li donaran de menjar demà i dimecres de dos quarts de 5 a dos quarts de 6. Aquells infants que vulguin anar-hi poden anar a alimentar el Tió al local de l'Associació de Veïns al barri del Canal. I el dia 18, el dijous, faran l'acte per fer cagar el Tió, també al mateix horari, a partir de dos quarts de 5. Tots aquells infants que vulguin anar-hi al local de l'Associació de Veïns al barri del Canal.
En tot cas, ja sabeu que ho anirem repetint en els diferents butlletins horaris i si teniu algun dubte d'activitats i d'hores també ens podeu trucar sense cap mena de problema. Recordeu, per tant, aquesta activitat de fer cagar el tió al barri del Canal i també demà al barri de la Granja.
Parlem del cicle de la clàssica a Molins, perquè tenim un nou concert aquest proper dijous a la Sala Gòtica del Museu del Renaixement. Sons de l'ànima és el títol d'aquest concert, amb Alain Branch al piano i Inès Isel Burzinska al violí. Interpretaran...
obres, entre d'altres, per exemple, de Mozart, Johann Strauss, Genovasi i George Gershwin. Les entrades estan a la venda des del 4 de desembre. Divendres encara n'hi havia, valen uns 15 euros. Aquest matí encara no ho hem mirat, però divendres encara quedaven entrades al web Entràpolis per aquest concert que es farà, com dèiem, aquest dijous a les 8 a la...
a la gòtica del Museu del Renaixement. Per cert, una activitat de dimecres que no havíem repassat és que Colibet Grup Coral, que per cert va fer ahir el seu concert de Nadal, cantarà Nadales pels carrers de la Vila dimecres. Sí, dimecres a partir de les 6 i fins a les 9 aproximadament. El recorregut és el següent. Des de la llar d'Avis, doctor Josep Mestre, sortiran i des d'allà faran un recorregut pels carrers de la Vila.
inici a la plaça de la Creu i acabaran a la plaça de la Vila. Per tant, aquest recorregut el dimecres a partir de les 6, càrrec de Colibet Grup Coral. Molt bé, més coses que repassem en aquest cas de l'associació de veïns del barri de les Guardioles, perquè organitzen una activitat de Nadal aquest divendres a la tarda.
A partir de dos quarts de sis, el local que tenen a la plaça d'Antoni Marca faran diferents propostes com la decoració del local i de l'arbre de Nadal. Faran també tallers i comptes a Nadal i pica-pica de fruita per berenar. És una activitat gratuïta per les persones sòcies de l'associació de veïns i pels no associats val 3 euros per persona amb les activitats del berenar inclòs o un euro si voleu anar només a berenar.
Ara en parlarem amb més calma, però tenim també concert a l'Església de Sant Miquel aquest dissabte a la tarda. És un concert de Nadal que organitza Ecoparroquia amb 5 corals, el Cor Parroquial de Sant Miquel, el Grup Acords de Vida, la Coral Cordona, les Veus del Dilluns i Gospel Feelings, el dissabte a les 6 de la tarda.
pel que fa als concerts de la coral Cor-Dona. Recordeu que també formen part d'aquestes Nadales a l'Església, d'aquest concert, però encara en farà una altra la setmana que ve, que ja repassarem el centre de dia amb Molins. És una gira intensa aquest mes de desembre. Gira que també ha començat el Pere Rai, que amb la Montserrat Toran...
i la Mireia Gispert, que aquesta setmana seran aquí al programa, per cert. Han començat ja el poema de Nadal, les actuacions del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, que faran estar de Molins a Rai aquest cap de setmana.
Doncs el divendres, a les 8 del vespre, a la Sala Gòtica del Palau d'Arraquesens, hi haurà la primera sessió del poema de Nadal a la Vila, i el diumenge, 21, a les 12 del migdia, a la Casa Bosch del carrer Rafael Casanova, 15 baixos, hi haurà la segona sessió. Després ja, a finals de desembre, el dia 27, ho faran a l'Església de Santa Creu, però de moment, aquest cap de setmana, aquí. L'aforament és limitat, per anar-hi cal fer reserva abans a un telèfon de WhatsApp,
o per correu electrònic, també s'han de fer aquestes reserves. Si teniu dubtes ens podeu trucar, perquè ara mateix ni es veu el número de telèfon on han de fer les reserves, però en tot cas sí que abans heu de fer reserva. Si no, dijous atindem amb nosaltres el Pere Rai i la Montse Toran a les 11 del matí per donar tots els detalls d'aquestes actuacions. Dijous a les 11.
Per cert, que aquest cap de setmana Joan Pera torna al foment cultural i artístic, i en aquest cas ho fa el proper dissabte.
A les 8 del vespre, amb l'obra Un Sogre de Lloguer, amb Joan Pera, Montse Alcanyiz, Júlia Jové i Edu Lloberes. És la proposta teatral del Foment per aquest cap de setmana. I diumenge, música a les 6 de la tarda i amb música nadalenca, Swing Engine Christmas, amb la Swing Engine Orquestra que presenta a Christmas Time un concert de Nadales americanes i catalanes a ritme de swing. El diumenge a les 6.
I recordeu que, parlant del mercat municipal, aquest divendres tenim el sorteig de productes del mercat i el final de l'Escape Market. Doncs sí, final de l'Escape Market nadaleny, que durant tota la setmana encara podeu fer amb un adreçat al públic familiar. El divendres, també a la tarda, a partir de dos quarts de sis, hi ha animació infantil, el millor regal, un Nadal amb tu, animació infantil, amb música i activitats.
activitat oberta, no cal que feu inscripció abans, i també el divendres, un cop acabi aquesta animació infantil, a les 7 es farà aquest sorteig de productes del mercat entre els participants de l'esquem nadalenc i les activitats de desembre del mercat. I el dissabte faran també cagar el tio a la plaça del mercat a les 12 del migdia.
Cinc minuts i seran dos quarts de nou del matí. Anem a fer un repàs a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Ben retrobat. Gràcies, Oriol. Bon dia. Al periòdico llegim que els rascats milionaris de la Covid estan sota sospita. La Guàrdia Civil i la policia investiguen irregularitats en la concessió per part de la CEPI de 641 milions d'ajudes a Air Europa Plus Ultra i Tubos Reunidos.
Parlant de l'última deu arroba, milers de persones de tot Espanya acudeixen a Plasència per retre homenatge al músic mort dimecres passat. I Espanya té sol per a 1,8 milions de pisos, però la burocràcia impedeix construir-los. Entrevista en Isabel Rodríguez, ministre d'Habitatge, que diu que el problema d'accés a l'habitatge és, precisament, la falta d'oferta.
Un atemptat terrorista causa una massacre en una festa jueva a Sydney amb almenys 15 morts, ja parlen els diaris de 16, i la Fiscalia de Barcelona reclama els notaris que alertin d'estafes als avis. També la polarització marca les preferències dels pactes a Extremadura i a la zona franca la Generalitat valora recórrer al sector privat per construir presons.
La desconeguda faceta empresarial d'Isaac Àndig, el suport a les start-ups en barren a la pàgina 18. A l'avantguarda, el govern central Amonesta, Arguello i l'Insta a no intervenir en política. Sánchez Díbolanyos critiquen la posició del president de la conferència episcopal a favor d'una moció de censura o eleccions. Almenys 15 morts i desenes de ferits en un atemptat contra la comunitat jueva a Sidney...
I entrevistan a Juan Manuel Moreno Bonilla, president de la Junta d'Andalusia. Recomano moderació al Partit Popular, els ciutadans volen seny. Fletxa, 30 anys de poder, silenci i presumptes abusos a la UB i en tendència un món cada vegada més de l'UNU.
El diari ara Zelensky accepta que Ucraïna no entri a l'OTAN. El president ucraïnès rebaixa les peticions a l'inici de la negociació a Berlín amb els Estats Units i la Unió Europea. Moscou desconfia del canvi que implica garanties de seguretat dels països occidentals per KIF. La Marator rema contra el càncer. El programa solidari del 3CAT superava els 7 milions d'euros al tancament d'aquesta edició. I 16 morts, veus? Som en un mes a l'atemptat antisemita a Austràlia.
Les diferències entre ajuntaments dificulten el control dels senglars. No hi ha consens en les decisions locals fora del parc de Collserola. També parlen al diari Àrea del caos de Rodalies, que desborda també el servei dels avant. Col·lapsen l'alternativa preferida i més cara dels usuaris del tren. I també hi ha articles de Xavier Bosch, periodista i escriptor a la pàgina 32.
i Sara Verbel, doctora en Psicologia Social. I al diari Ara, parlant de la FIA, el frau del lloguer temporal, les claus de la regulació dels arrendaments de temporada i d'habitacions que hauran d'aplicar també els límits de preu. El cap de l'església espanyola s'esplalla demanant una moció de censura o eleccions, i parlant d'aquests 16 morts, així deien un tiroteig, també crònica de Paula Nau. La lluita també a Duca i a l'esportiu la Copa obre el ventall...
a la porteria del Barça. Entrevistarà Carlota Keimer, enginyera dins del projecte de satèl·lits altius. No crec que Marta ens serveixi dius de Planeta Alternatiu i a l'Observatori Municipal avui visitant Badalona.
Un minut i mig i arribarem a dos quarts de nou. De seguida parlem d'aquest concert a la parroquia de Sant Miquel del dissabte, però abans repàs els diaris digitals. Comencem pel Viu Molins, que explica que neix Amic Cultura, una plataforma per fomentar la diversitat cultural a l'àrea metropolitana de Barcelona, per donar visibilitat als equipaments i esdeveniments culturals de diferents municipis metropolitans. És una plataforma impulsada per l'Associació de Mitjans d'Informació amb la col·laboració de diaris Línia, diversos mitjans locals, entitats i associacions culturals. La plataforma...
S'ha presentat a finals de la setmana passada, combina articles, entrevistes i reportatges amb una agenda multicultural interactiva en català, castellà i anglès que permet filtrar activitats que hi ha a diferents barris, tipus, per preus, per dates o amb la intenció de facilitar la participació de persones en aquestes iniciatives. Aquesta plataforma s'ha construït a partir d'una àmplia xarxa de diaris locals que donen cobertura
i entre ells el viu Molins. I anem al Nacional, que explica que augmenta 16 el nombre de morts pel tiroteig en un acte jueu, en un acte dins la Hanukkah, que és una de les festivitats més importants de calendari jueu, en una platja de Sidney. Hi ha hagut almenys 16 morts i més de 50 persones ferides. Un dels atacants, un home de 24 anys, ha estat crític, i l'altre, que era el seu pare, l'identitat encara desconeguda, ha estat abatut durant l'operatiu policial.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Ecoparròquia organitza per aquest proper dissabte, dia 20 de desembre, a les 6 de la tarda, la parròquia de Sant Miquel, una cantada de Nadales amb la participació del Cor Parroquial de Sant Miquel, el grup Acords de Vida, Coral Cor Dona, Les Veus del Dilluns i Gospel Feelings, just en el marc de la parròquia que el dissabte donava el tret de sortida a sobriajar a Gran Pessebre amb detalls de Collserola.
que han fet el Josep Vinyets i la Cesca Fernández. La Cesca, que a més a més és membre d'Eco Parroquia i que la tenim aquí a l'estudiu de Ràdio Molins de Rei. Què tal, Cesca? Bon dia i bona hora. Bon dia. Déu-n'hi-do la feina quan arriba el desembre, no? Sí, sí, sí. Nosaltres, si s'arribava el desembre, no parà. Molt bé. Explica'm, doncs, amb més detalls com ha d'anar aquest concert del dissabte a la parròquia.
Sí, mira, l'any passat es va fer una cantada de Nadales per celebrar el darrer aniversari del Pessebre, del Gran Pessebre de l'Església, amb motius de Collserola.
i aquest any, per dates i per temes d'agenda, no podia ser, hauria d'haver estat ahir, la cantada aquesta de Nadales. Com va tenir molt d'èxit l'any passat, es va decidir, mira, aquest any la tornem a fer. Doncs s'hauria d'haver fet ahir, ja dic que per problemes d'agenda no es va poder fer, i abans s'ha traslladat a la setmana vinent, i...
ja no és tant com per inaugurar el Pessebre com l'any passat, sinó una cantada de Nadales que, bé, hem pogut ajuntar tots els grupets aquests que a vegades es dediquen a cantar pels carrers, a les escaletes, a la plaça d'Ajuntament, doncs fer una bona cantada en un lloc tancat i, bé, una mica amb millors condicions, no?
Els dos primers grups són a l'entorn de la parròquia, no? Sí. M'has dit abans fora del micròfon. Sí, sí. El cor parroquial de Sant Miquel i el grup Acords de Vida són de la parròquia. El grup Acords toca en guitarras i normalment fan la missa de 10 i el cor parroquial la missa de 12. Després hi ha les veus del dilluns i la coral Cor dona. Sí. I aquest any s'ha afegit al Gospel Feelings. Sí.
Molt bé, entenc que aleshores cada grup cantarà unes Nadales. Sí, canten tres cançons, cadascuna, i després es farà una cantada de Nadales amb tot el públic, i de fet l'any passat va agradar molt, va tenir molt d'èxit, i per això és el fet de voler-ho...
repetir aquest any. I com a coparroquia cada tres mesos va fent alguna activitat, doncs mai millor dit i més adient que una bona cantada de Nadal a Sara per Nadal. Tres cançons per cap, per tant, i aleshores algunes de conjuntes al final. Sí, sí. Participarà també una... Bueno, serà una Nadal que tothom coneix i tothom podrà cantar.
Molt bé, no he vist entrada, entenc que per tant és lliure. Sí, sí, sí, totalment lliure. El concert, sí? Sí. I serà a partir de les 6 de la tarda, eh? Exacte. Molt bé, aquest dissabte, com dèiem, 20 de desembre. Tanmateix, que ara anirem a parlar un momentet del pessebre, em deies que també aburin camins, per tant el programa del dimecres, a les 7 de la tarda, també es parlaran molt més a fons del concert de dissabte, no? Sí, sí, sí.
per si algú està més interessat a conèixer més detalls, però vaja, no té cap més secret que aquesta intervenció de cada grup i l'actuació conjunta al final, com ens deia la CECA. Sí, simplement que la gent vingui, que és Nadal, que fomentem una mica el tema nadalenc, que no sigui només compres i llumetes, i això, una bona trobada.
Molt bé. La gent que vingui a la parròquia, de fet des de dissabte, ja podrà veure el Gran Pessebre en detalls de Collserola. Cesca, que heu estat treballant amb el Josep, expliquem què és el que hi podrem veure aquest any, doncs? Doncs aquest any, bàsicament, podríem dir que parlem de Collserola. Collserola com a bosc, n'hi ha tres macies que estan dintre del parc,
Ben bé a dins, el que seria el bosc pròpiament. No hi ha hortes, no hi ha conreus. Podem trobar el que és al voltant de Santa Creu, el que seria Can Ferrés, que la tenim a la vora de la pedrera Sant Feliu.
Després tenim Can Ribes, a la mateixa zona, per dir-ho així, però en el camí antic, pujant pel camí antic de Santa Creu, abans d'arribar a la Macia. Aquest Can Ribes primer havia estat un restaurant i després va ser una escola, una escola infantil. Ara és particular, totalment, no té cap activitat. I la tercera Macia és...
Ai, perdona, he dit... Can Ribas. Aquesta és Can Ribas. I Can Calopa, no? I Can Calopa... Tenia apuntat, sí? Sí, sí, sí. I Can Calopa, que seria pujant en cotxe cap a Santa Creu, per la carretera, un cop has passat la premsa, amb esquerra, trobes Can Calopa, que és ja el límit entre Molins de Rei i Barcelona. De fet, pertany a Barcelona, no està dintre del terme de Molins de Rei. Sí.
El que passa és que és bonica i és la primera que es va fer, la primera massia que es va fer fa deu anys, onze ja, amb aquest, i l'hem volgut una mica recuperar. Molt bé. També tindrem aquesta part interactiva que fa Cesc abans de trobar certs personatges, sobretot per la canalla.
Sí, més que res perquè el fet de trobar aquella peça pot ser més amagada, et fa que et fixis en aquell racó i en aquelles coses que a simple vista potser fas una passada ràpida i no acabes de veure-ho. Molt bé. L'horari, per cert, que ja teniu en el cartell, que l'altre dia no el teníem molt clar, serà de visita, de 10 a 12?
Sí, coincideix amb les hores que està l'església oberta. Al matí hi ha unes hores, a les tardes acostuma a estar des de les 5 de la tarda fins a, si hi ha missa, fins que s'acaba la missa, encara que aquí posi les 19 hores, si la missa s'acaba quarts de vuit a les vuit, doncs fins aquella hora. I llavors també al cap de setmana, també amb horari de misses,
D'acord. I això fins el 2 de febrer, eh? Sí, el pessebre es passa per Santa Iúcia i es treu per la Candelera. Molt bé. Aquest any, ja ens deia el Josep, pel context que ha tingut el Josep, doncs que han sigut masies més aviat reciclades, no?
Sí, són d'aquelles macies que fa més anys que no sortien, o que potser s'han posat no tant a primer plano, i llavors aquest any, com només són tres macies, i això només amb bosc i envoltades de natura, doncs dona més peu a fixar-te i a veure-les. Sobretot Can Ribas, que queda com molt enclotada i passes pel costat de la tanca i gairebé, gairebé no la veus quan puges.
Molt bé, doncs el podeu veure, ja ho sabeu, aquest gran passió amb detalls de Concerola a partir d'avui mateix, vaja, des de dissabte fins al dia 2 de febrer. Digues, digues. Que voldria afegir que si tot va bé i no hi ha cap canvi...
en quant al tema de la pesta porcina, també es farà el poema de Josep Maria de Sagarra, amb el Pere Rai, Quilomonsetoran... Ah, previst pel dia 27. Això es tira endavant, eh? Sí, de moment sembla ser... A veure, si es pot anar al restaurant i pots estacionar allà a la plaça...
també podràs estacionar a la plaça i entrar a la Santa Creu. El 27 de desembre, que és un dissabte, a les 12 del migdia, que ja ho havíeu fet una vegada, crec, hi haurà aportació econòmica voluntària, pel que llegeixo. Aquest també seria un acte que organitza Ecoparroquia.
i que va agradar molt quan es va fer allà a Santa Creu, és un entorn molt bonic, i llavors es va dir aquest any tornar-ho a repetir, el que passa que no n'hem parlat gaire, per si de cas no es podria fer. Tal com està el context i les restriccions a dia d'avui, doncs es tiraria endavant.
Doncs ja ho anirem recordant, i si hi ha algun canvi també ho farem saber. D'entrada, el mes immediat, dissabte, tota la gent que vulgui escoltar Nadales, tenim no per partida triple, sinó cinc cors diferents, i tot això a partir de les 6 a la parròquia de Sant Miquel, organitzat per a Ecopar. Sí, com són Nadales que tothom coneix, doncs no es fa passat. És una estona agradable. Molt bé. I després aprofitar i veure el passiu, eh?
Recordeu, Cor Parroquial de Sant Miquel, grup Acords de Vida, Coral, Cor, Dona, Les Veus del Dilluns i Gospel Feelings, a la parròquia de Sant Miquel. Cesc, alguna cosa més? Res, donar-vos les gràcies. A tu per venir. I que vagi bé de moment el dissabte, doncs. Moltíssimes gràcies. Cesc Fernández, moltes gràcies. Una pausa i tornem de seguida amb l'Apunt del Dia de la Raquel Reyes Rabantós. Fins ara.
Sí, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut. I també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda.
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills, i aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmode, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un tall obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Tres minuts i arribarem a tres quarts de nou del matí, matí de dilluns 15 de desembre. És el moment d'escoltar l'apunt del dia. El dilluns, ja ho sabeu, acompanyats de la Raquel Reyes-Reventós. Hola, Raquel, bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. Avui m'agradaria fer un apunt diferent. Vull començar llegint-vos un poema breu de Martin Niemoler, pastor protestant alemany i símbol de la resistència al nazisme. Diu així...
Quan els nazis vingueren pels comunistes, no vaig aixecar la veu. Jo no era pas comunista. Quan empresonaren els socialdemòcrates, no vaig aixecar la veu. Jo no era socialdemòcrata. Quan vingueren pels sindicalistes, no vaig aixecar la veu. Jo no era pas sindicalista. Quan vingueren rere els jueus, no vaig protestar. Jo no n'era de jueu. Quan vingueren per mi, no quedava ningú que pogués protestar.
Aquest poema, atribuït sovint erròniament a Bertolt Brecht, era originàriament un sermó. Critica la passivitat davant l'autoritarisme i ens adverteix de les conseqüències de normalitzar la vulneració de drets. Parla de què passa quan mirem cap a una altra banda mentre l'autoritarisme avança. I l'he volgut llegir avui perquè crec que ens interpel·la directament en el moment que estem vivint a escala global però també aquí mateix.
Veiem com el president dels Estats Units ha comet execucions extrajudicials i que molts governs i ciutadania també no se senten interpel·lats i que fins i tot ho justifiquen. Veiem també com moren infants a Gaza per hipotèrmia perquè el govern d'Israel no permet l'entrada d'ajuda humanitària i els atacs no s'han aturat des del mal anomenat alto el foc i no ens estem posant les mans al cap a nivell global.
Més a prop, també aquí, veiem la Unió Europea com avala la creació de camps de deportació de persones migrants, com els impulsats pel govern de Jorge Meloni, centres on sol·licitants d'asil poden quedar retinguts de manera indefinida, vulnerant tots els seus drets. Recordem que està reconegut pel dret internacional.
A l'estat espanyol veiem enquestes que ens diuen que el jovent pensa que una dictadura era calcom positiu. I aquí veiem com en el Parlament de Catalunya determinats partits fomenten el discurs d'odi i la xenofòbia, també recordem-ho, tipificat com a delicte,
I fins i tot presenten propostes com una T-deportació basada en teories conspiratives com la de la gran substitució pròpia de l'extrema dreta de diferents països. I aquí a Molins, els dissabtes al matí, mentre anem al mercat, també trobem parades que ens reparteixen octavetes amb aquest mateix missatge.
I avui vull tornar a Annie Muller, perquè ell mateix va explicar que aquest poema es basava en fets reals. Ell era un pastor protestant alemany que havia estat militar i va participar en la repressió contra els comunistes i va donar suport a les polítiques antisemites i a Adolf Hitler mateix en persona. És a dir, que no era d'entrada una gran persona defensora dels drets humans. Què va canviar?
que el règim també va anar contra ell. Quan Hitler va imposar a les esglésies protestants d'unir-se sota una única església evangèlica d'Alemanya, hi van imposar un paràgrafari que excloïa de l'església a tot creient amb avantpassats jueus, i aquí Niemöller ja va reaccionar.
Perquè quan Hitler, el nazisme, va anar darrere comunistes o sindicalistes, Niemoller explicava que ell ja li va anar bé perquè al capdavall aquests col·lectius no eren especialment favorables a l'Església on ell estava. Però és que va arribar un moment en què tot aquest sistema autoritari també es va tornar contra ell. Però ja era tard. Va acabar empresonat en un camp de concentració i d'aquí neix el poema, de l'experiència d'haver callat massa temps.
Què vull dir amb tot plegat? Que potser sentim avui que tot això no ens interpel·la, que passa lluny, que aquí no pot passar. Però la història ens demostra que els retrocessos no comencen de cop. Comencen quan normalitzem l'odi, la deshumanització, la mentida. Per això crec que és important actuar ara, no compartir informacions no contrastades, no deixar passar comentaris racistes, masclistes o xenòfobos.
Bé, que la setmana passada celebràvem el dia del 10 de desembre, que era el Dia Internacional dels Drets Humans. Doncs defensem aquests drets humans, defensem els valors democràtics en el nostre dia, quan també pot ser incòmoda.
Vivim en un moment de canvi de paradigma, on el dret internacional i els drets humans ja no són la brúixola de molts governs. D'això ja n'he parlat en uns apunts anteriors. I en aquest context, l'extrema dreta aprofita un malestar social, que és ben real, aquest malestar que existeix, per desviar l'atenció de les causes estructurals i assenyalar uns caps de tort.
Estem en un moment de balança. Així que fem que no s'inclini cap al costat equivocat, o millor encara, fem que entre totes i tots s'inclini cap a un món més just, més solidari i més digne. Amb aquestes reflexions us desitjo un bon inici de setmana. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per aquesta reflexió. En Raquel, passen ara mateix dos minuts i mig de tres quarts de nou.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dilluns. Com dèiem, a les 12, quan acabem el Bon Dia i Bon Hora, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei del Dia. Després, a dos quarts d'una, històries de la fotografia amb el David Rius. I a la una, després de les notícies, el rest és de sèrie amb el Josep Lluís Rebella. Queda ratificar.
La temàtica del programa, quan us deia que parlaria de cançons que tracten de la Glòria, això ja va ser la setmana passada, que era festiu, i clar, com que no vam fer el repàs a la programació a aquesta hora, doncs no tenia notat que ja ho havíem comentat. De manera que avui són temes musicals que inclouen el pronom jo.
el Josep Lluís proposa aquest eix temàtic pel programa d'avui. Temes musicals, escoltareu cançons que inclouen el pronom jo, els restes de sèrie. De dues a tres notícies en xarxa, restablerta la connexió oportuna amb internet, amb la xarxa, doncs tornem a recuperar les notícies en xarxa de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada. A les quatre tenim la reemissió del programa Cafè Drom amb la Virginia Drom, de quatre a cinc. De cinc a sis la veu
amb la Margarida Casa de Sús i a les 6 el temps per les entrevistes en profunditat de la Vega of Lloria i les heroïnes quotidianes. Avui entrevistant la Carme Bertran Pim, que és infermera de família i voluntària
a l'Hospital de Barcelona, a Sant Joan de Déu, l'Hospital de Barcelona. Bé, no està fet espassament, eh? Avui entrevistem el seu fill Oriol per parar dels pastorets i la Carme, doncs, que visita les heroïnes quotidianes aquesta tarda. A partir de les 6, de 6 a 7, doncs, Carme Bertran Pim...
la convidada de la Vega Florí a les heroïnes quotidianes. A les 7, mirant el cel amb els matossers de Molins de Rí per parlar de castells. I després, a partir de les 8, tenim el Tot Teatre amb el Dani Pasqual, que ja ens va avançar aquesta setmana. Tindrà el Daniel Anglès, bon amic del programa, com a convidat. El tindrem aquí als estudis per parlar de Germans de Sang...
el musical que aquests dies s'està representant. Fa pocs dies que s'ha estrenat el Teatre Condal de Barcelona, aquesta nova versió, després de la mítica de l'any 94, amb participació, per cert, també de l'ambulinenca Estervadors en aquell moment. Doncs ara es fa aquesta nova versió amb la direcció del Daniel Anglès, que serà avui amb el Dani Pasqual a partir de les 8 del vespre al Tot Teatre.
Joc per randa, de 9 a 10, estem parlant d'aquest programa conduït i dirigit pel Rafael Pérez, parlant del món i de la indústria dels videojocs. A les 10, l'etapa reina, parlant del món del ciclisme, amb el Lluís Àries, el Roger Castillo, el Sergi Soleil i el Marc Vives. A les 11, cita amb el Miquel Toset, amb el Jazz Club de nit. I a mitjanit repetirem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora fins la una de la matinada per cloure la programació d'avui dilluns.
9 minuts i seran les 9 del matí. Abans de saludar la Maria Casals, anem a fer un repàs al més destacat de la programació televisiva. Roger, com vulgués. Doncs com sempre, comencem amb les pel·lícules, que podem veure els canals en obert. A les 10 de la nit tenim dues propostes, que van a sellada a Paramount, de James Foley, amb Chris O'Donnell i Gene Hackman, també Faye Dunaway i Robert Prosky, un drama de l'any 96...
que és americà i dura dues hores. L'Adam és un jove advocat de 26 anys. El seu pare es va suïcidar quan ell era un nen i ara ha de posar a prova tots els seus coneixements per defensar el seu avi, que és un antic membre del Ku Klux Klan, acusat d'assassinat. També a les 10 avimat, sin motiu aparente de Rob Ruffelson, amb Samuel L. Jackson i Mila Jojovic, també Stellan Skarsgård i Doug Hutchinson, entre altres, una coproducció alemanya i americana del 2002...
que dura una hora i quaranta i és un drama. La dura vida de policia ha deixat a Jack Friar emocionalment tocat, abatut i amb la imperiós de necessitat de prendre's un respiro. A punt de marxar de vacances, Jack accepta ajudar a la seva veïna, la filla de la qual s'ha fugat amb el seu nòvio. I anem a tres quarts d'onze, a la sexta, amb Big Keeper, el protector de David Ayer, amb Jason Statham i Josh Hutcherson,
Pel·lícula anglesa i americana del 2023 d'acció que dura una hora i quaranta. Un meetkeeper és un operatiu d'alt nivell que només es recorre en situacions extremes d'emergència nacional. Quan Adam Clay, agent retirat, es posa en marxa després de descobrir una conspiració, cap mecanisme pot evitar que utilitzi tots els seus recursos.
A les 11, a Factoria de Ficció, en El Cavallero Oscuro, de Christopher Nolan, amb Christian Bale, fent de Batman, Heath Ledger, Aaron Eckhart i Michael Caine, també Maggie Gyllenhaal i Gary Oldman, acompanyats també de Morgan Freeman, una pel·lícula sobre la saga Batman, americana i anglesa, del 2008, de Ciència Ficció.
Dura dues hores i mitja, tot i que els carrers de Gotham mai havien estat tan segurs, Batman no pot desmantellar tot sol la màfia que domina la ciutat, ni tampoc acabar amb tota la corrupció que hi ha dins. Fins i tot la policia, però per netejar els carrers de Gotham, d'una vegada per totes, Bruce Wayne compta amb l'ajuda del tinent de la policia, Jim Gordon, i del nou fiscal Harvey Dent, que per primera vegada tracta els criminals amb mà de ferro.
I a les 11.04, El soldado de Dios, de Mark Forster, amb Gerard Butler i Michael Monaghan, també Katie Baker, penícola americana d'acció del 2011, dura dues hores. Sam Childers deixa enrere una vida plena de crims i drogues per anar-se'n a viure a l'Àfrica, on batalla perillosament per rescatar els nens de les urpes dels cabdills rebels.
Posa de sobre la taula les pel·lícules, anem als programes, que avui gairebé no n'hi ha, tot són pel·lícules. A sota que estem en època ja de vacances, tenim per una banda el 33, d'allà no ens veurem, la Renaixença a les 10 amb el Peyu i alguns objectes que només veure'ls o pronunciar-ne el nom porten records. És el cas del bitllet de loteria i el Nadal
també el bitllet de loteria i la sort, el bitllet de loteria i els diners, o el bitllet de loteria i la mala sort. El programa dedica per tant aquest episodi al bitllet de loteria, però no pot prometre que porti sort. Tot seguit el Peyu conversa amb Raquel Sanz, la periodista que ha presentat més telenotícies a Catalunya. I quan acabi les reixetes tenim el món de Pepe Rubianes a tres quarts d'onze.
que assisteix al viatge fundacional de Pepe Rubianès a Cuba, un país que li va canviar la vida per sempre. Va viatjar per tot el món cercant aquelles mateixes sensacions fins que les va trobar Oriol a l'Àfrica.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies. Roger, ens queden 5 minuts per arribar a les 9. Anem amb la recomanació cultural, la recomanació del dia. Avui és dilluns. Parlem de llibres i ho fem acompanyats de la Maria Casals. Un plaer retrobar-la. Què tal, Maria? Què ens expliques? Bon dia. Bon dia. Avui us porto una cançó de pluja, de Joan Lluís Lluís, publicada aquest setembre passat per Club Editor.
Amb una flaçada clapada de forats, s'aixuga la pell molla d'ella calla i li canta una cançó de pluja. Així escriu Joan Lluís Lluís a la pàgina 102 d'una novel·la en tres parts de capítols molt breus, que comença tot dient.
Nou orangutans maldormen a la bodega d'un vaixell. Maldormen amb jamecs i algun esgarip mentre la droga que els han injectat comença a esvair-se. També amb gestos lents limitats pels barrots de les gàbies on estan tancats. Una gàbia per a cadascun i aquesta nit morta per a tots. Una nit fosca, la història de la qual...
Comença quan s'incendia el vaixell on tenen empresonats els orangutans de Borneo. Un d'ells, que en realitat és un orangutan, s'escapa de la gàbia. A fora no hi ha arbres, sinó cases i carrers.
Una cançó de pluja és una faula protagonitzada per una orangotan que s'enfronta als perills d'un hàbitat humanitzat. A partir del rapte i el maltractament, la novel·la explora el trauma, la crítica ambiental i el món animal, sense caure o sense pretendre ser-ne una denúncia explícita. I també planteja les relacions morals entre animals i humans.
Però una cançó de pluja no és un conte moralitzant. L'autor, quan es documentava per a la novel·la, va llegir una notícia esfereïdora i això el va interpel·lar de tal manera que va canviar radicalment la seva novel·la, fent que la crònica d'aquest trajecte d'ella calla, la protagonista, emmiralli els lectors i els retorni sense detalls escabrosos de l'horror
i la maldat humana. No és cap al·legia de la vida animal a la jungla, sinó un periple al fons del por de la infàmia. A una cançó de pluja, l'autor ens ofereix una narració corprenedora basada en un terrible fet real i en ficció omple les llacunes que el viatge li presenta. Però millor llegir-vos les paraules que l'autor dedica a ella calla a l'epíleg de la novel·la, que diuen així...
Un dia, per l'atzar d'una recerca de documentació, vaig assabentar-me del fet que ha acabat constituint la segona de les tres parts d'aquesta novel·la. O sigui, vaig assabentar-me de la vostra existència, ella calla, i així vaig prendre consciència que l'horror té maneres sempre noves d'encarnar-se. I gairebé a l'instant vaig entendre que em trobava presoner d'aquell fet.
Podria dir que una mena de deure moral em portava a narrar-lo, però més aviat crec que va ser per una forma de ràbia instintiva, la ràbia que a vegades ens fa actuar per expulsar-nos la vergonya nascuda de les accions d'altri. Us pot passar, també, als orangutans, sentir aquesta mena de vergonya?
Seria veritós pretendre que volia venjar-vos, però potser puc reconèixer que tenia la pretensió de fer aflorar alguna forma de justícia, ni que sigui un eco de justícia que ressoni breument entre un grapat d'humans, també anomenats, en aquest cas, lectors.
Joan Lluís Lluís confia en que aquests fets, que ensenyen una faceta de la maldat humana, poden fer sorgir i activar el contrari exacte de la maldat. I segueix, «He provat de reconstituir el vostre viatge i la calla, fent-ne literatura».
Recordeu, una cançó de pluja de Joan Lluís Lluís, publicada per Club Editor. Bon dia i bona setmana tingueu. Fantàstic, moltes gràcies, Maria, i que també tinguis una molt bona setmana. Amb la recomanació cultural arribem a les 9 del matí, farem una pausa per escoltar les notícies, i de seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha triat, ens ha eleccionat el Toni Ramoneda.
Farem la tertúlia d'actualitat i a partir d'aquí la resta de continguts de seccions habituals del dilluns amb alguna de mensual com és el cas parlarem d'arquitectura dels sistemes de calefacció en aquest cas amb el Gerard Ordes des de l'estudi DAP i tota la resta són les seccions habituals del dilluns Fem una pausa i de seguida tornem Fins ara
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nou, us parla Maria Alara. Hem mobilitat un accident a la P7 a l'Ampolla, genera algunes retencions, també un altre, en aquest cas a la C32, a Conella de Llobregat, a Llaoncarril, i finalment un altre a la B10, a Llaoncarril, en aquest punt, i complica també encara més la circulació, que ja és habitual que vagi amb retencions. A més, també retencions habituals, en l'altre punt, a la B20,
Direcció en ús de Trinitat i de Llobregat i també afectacions a la P7 i a Barbera, volíem dir, i a la 2 a Sant Joan d'Espí per densitat del trànsit. També pel que fa al servei ferroviari, la circulació de trens del R15 està interrompuda entre Falló, la Pobla de Massaluca i Casp per una incidència en infraestructura a Nonasp i entre Pradell i Mora la Nova per acumulació d'aigua a la via.
I a partir d'avui el govern relaxa les restriccions d'accés al medi natural al radi de control entre 6 i 20 quilòmetres del focus de pesta porcina africana detectat a Cerdanyola del Vallès. D'aquesta manera es pot accedir de manera individual i sense aglomeracions a zones boscoses properes a una setantena de municipis com Barcelona, Badalona, Granollers o Premià de Mar.
Les prohibicions es mantenen, però a l'entorn del brot, que ja suma fins a 16 sengles infectats. Tot plegat, mentre també aquest dilluns el govern entregarà al Ministeri d'Agricultura una primera avaluació del grup d'experts sobre l'activitat del laboratori Cresa, proper al brot, per avançar en l'origen del focus.
I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà avui per fer balanç de l'any polític. Ho farà en un moment especialment delicat pels escàndols de presunta corrupció i les denúncies internes d'assetjament sexual que afecten el PSOE. Tot plegat en el compte enrere cap a les eleccions extremenyes del diumenge vinent, que poden ser, de fet, un baròmetre sobre el grau de confiança de la ciutadania en aquest context.
I la 34a edició de la Marató de 3CAT ha recaptat almenys 9,7 milions d'euros per a la prevenció, la detecció precoç i l'impuls de la recerca sobre el càncer sota el lema Detectem-ho, arreglem-ho. Més de 1.200 voluntaris s'han repartit entre les quatre seus d'atenció telefònica per recollir donatius i s'han organitzat més de 3.000 activitats també per recollir diners per a aquesta causa.
I en esports, el Barça és l'únic equip català que ha sumat una victòria en la desena jornada de la Lliga. Se ve, ha superat el màxim enresa al nou Congost de 27 punts per 62 a 89. És el sisè triomf dels lagranes en els set partits disputats des de l'arribada de Xavi Pasqual a la banqueta. I pel que fa temps, comença la setmana amb un cabell de temps, amb el dia marcat avui pel cel enubolat i ruixats intermitents.
Les pluges han entrat de matinada i es preveu que repeteixin durant tot el dia. De fet, el País Valencià es troba, en aquest cas, amb alerta vermella per pluges torrencials amb previsió d'acumulacions molt elevades. A banda, avui també bufarà el vent amb alguns cops forts a la costa Europa i al prelitoral. Pel que fa a la temperatura, valors suaus de fins a 16 graus. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.
Aquesta setmana els veïns del barri del Canal preparen un acte popular per fer cagar el tio. De fet, demà dimarts i dimecres a la tarda demanen als infants que els ajudin a alimentar el tio de Nadal. Entre dos quarts de 5 i dos quarts de 6 podeu anar al local de l'associació de veïns a alimentar el tio. I el dijous, el dijous 18 de desembre, a partir de dos quarts de 5 faran cagar Nadal.
al Tió, al barri del Canal. També el dijous torna el Cicle Clàssica a Molins, a la Sala Gòtica del Palau de Requesens, amb el concert Sons a l'ànima, amb Alem Branche al piano, Inés Isel Burzinska al violí. Interpretran obres d'Amadeus Mozart, de Johan Strauss, de Geno Hubay i de George Gershwin el dijous a partir de les 8 del vespre a la Sala Gòtica. Les entrades estan a la venda al web Entràpolis i valen uns 15 euros.
Obertura de portes un quart d'hora abans que comenci el concert. Dijous, concert de la clàssica Molins. I aquest cap de setmana, també divendres, tot just quan comenci cap de setmana, l'Associació de Veïns de les Guardioles preparan activitats nadalenques. A partir de dos quarts de sis, el local que tenen a la plaça d'Antoni Marca, allà decoraran el local i l'arbre de Nadal. Faran tallers i comptes de Nadal amb pica-pica de fruita per berenar. És una activitat gratuïta per les persones sòcies de l'Associació de Veïns de les Guardioles
I pels no associats val 3 euros per persona, inclou activitats i berenar, i un euro si només hi aneu a berenar. Si voleu reservar, podeu enviar un correu electrònic a aab-lesguardioles.com I aquest cap de setmana arriba un any més el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra amb Pere Raich.
que és qui recita el poema i canta Mireia Gispert i Montserrat Toran. El divendres a les 8 del vespre a la Sala Gòtica del Palau de Requesens i diumenge a les 12 del migdia a la Casa Bosch del carrer Rafael Casanova 15 als Baixos. Cal fer reserva prèvia. Després, el 27 de desembre, en principi, faran també el poema de Nadal a Santa Creu.
I per acabar, destaquem que el Foment proposa per dissabte teatre a les 8 del vespre amb l'obra Un Sogre de Lloguer, amb Joan Pere, Montselt Canyís, Júlia Jové i Edu Lloberes. I diumenge a les 6 de la tarda, la Swing Engine Orquestra presenta a Christmas Time un concert de nadales americanes i catalanes a ritme de swing. El diumenge a les 6 de la tarda, entrades anticipades amb dos casos al web Entràpolis.
La farmàcia de Guàrdia avui dilluns és la Codina, que està a l'Avinguda Mancomunitat, número 18.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne. Que els proposi projectes quiràtius i engrescadors. Una escola que els acompanyi. Que els exigeixi esforç i responsabilitat. Que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món. Heroïnes quotidianes amb Vega o Floria. Els dilluns de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora. Avui a la cançó del dia recordarem un tema del Loquillo, del José María Sanz, el cantant de Barcelona que ens ha deixat multitud de grans èxits. Avui recordarem aquell Cadillac Solitario, una cançó de 1983 des de l'album Ritmo de Garaje, però que ho farem. Avui recordarem la versió en directe que es va gravar el 88.
Per què ho fem avui? Doncs perquè justament avui, un 15 de desembre, va ser quan a la sala Celeste es va gravar aquell A Porellos, que són pocos i covardes, un doble LP en directe de la banda del Loquillo. Aquest càdilex solitari, sens dubte, és segur, segur, una de les grans peces de Loquillo que tots recordem i que tots hem cantat, saltat i ballat alguna vegada. Avui a la cançó del dia, doncs, Loquillo i aquest càdilex solitari.
Fins demà!
Pero ya hace tiempo me has dejado y probablemente me habrás olvidado sin que aventuras.
Música Música Música Música Música
Bona nit.
com a l'opinado que has empezado constantemente.
Me sorprenderá, comido borracho en el cadilán, bajo las paredes puse solitario. Y dice la gente que ahora eres formal, y aquí borracho en el cadilán,
Con las palmeras, mi solitario, estás tú. Nena, en la majestad me sorprenderá, dormido borracho en el cadira, con las palmeras, mi solitario.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dilluns 15 de desembre de 2025 la convertim amb el Jaume Armengol. Bon dia, Jaume, ben retrobat, eh? Moltes gràcies. Bon dia. Bon dia, Jaume Quim Martí. Hola, bon dia. Bon dia, Genoveva Català. Hola, bon dia. Hola, bon dia, Ramon Canal. Molt bon dia. I bon dia, Joan Barrios. Bon dia i bona hora. Comencem.
Amb aquest dia gris i deixant enrere un cap de setmana molt intens d'activitats aquí a la vila. Com a mínim coincidint tres activitats ahir diumenge i veig que tenim representació de les tres aquí. Daltabaix bé, Joan? Jo posaria la quarta. Ah, vinga, som-hi. Per començar per la quarta. A veure, no és una activitat així a nivell de tota la població de tota la vila,
Però el CEM, per exemple, va fer dissabte una trobada amb els seus col·laboradors i una paella, una gran paella... Sí, això està molt bé. 140-250 persones, diguéssim, per agrair les col·laboracions en totes les activitats que organitza el CEM. I va ser aquest dissabte. Molt bé. I diumenge, per continuar...
amb les activitats. Bé, també l'última sessió de daltabaix de la temporada... Bé, no, no, de la temporada, no, de l'any. De l'any, de l'any 25. A la Trescatrusca, un gran concert amb la Susana Sheinan, o Sheinan, una cosa així es deia. Sí, sí. No, no, una gran cantant, la veritat és que un gran concert de jazz i, en fi, una veu increïble.
total, doncs que estem enfocant el final de l'any jo crec que en aquest sentit amb altres no, però en aquest sí en aquest bé justament allà estava prevista la pujada al Puig Madrona no, ahir no no, però es va suspendre no, no, no, ahir no, el diumenge passat no, diumenge 14 era era aquest
Ah, que tu els rebeus? Sí, sí, sí, com vam parlar amb el president de... Ah, sí, no, perdó, no, sí. El que et va suspendre l'altre diumenge era una cursa que hi havia... Ah, per mints de Collserola. No, no, per Collserola. Sí, sí, sí, teniu raó, sí. Tu vas anar a la Gòtica. Sí, jo el comentava... No tothom estava obligat a anar enlloc, eh? Ara ens podries repartir que així tingués un tema. Jo vaig anar a la Fira de Nadal. A la Fira de Nadal, ara en parlarem.
Acabem una selecció atural aquí nosaltres. Jo estaria amb el dilema d'anar a veure la pel·lícula Penny, els domingos, i el concert de Nadal a la Gòtica, no? I al final ens vam decidir pel concert perquè vaig llegir la sinòxi de la pel·lícula i d'entrada no ens va agradar gaire. Pots esperar? Eh? Que pots esperar una setmaneta més? Sí, no ho sé, ja veurem. I bé, el concert bé, la...
La qual Ivet ja reconeixem tots. Són bons, ho fan bé. I després hi havia la col·laboració de la coral...
un nom no recordo, de Valldorés. Sí, musical cor. Sí, anaven 8 o 9, em sembla, però bé, hem començat ara el que fa poc temps i, bueno, per ser pocs, ho vam fer força bé. Penso que en general va quedar bé. A Valldorés, els dissabtes, allà al costat de l'estació, hi ha una mena de fira, uns encants a Valldorés, amb unes parades de fruita i verdura fantàstiques. Sí, us ho recomano. Sí.
Deies Joaquim, vas anar a la Fira de Nadal, algú et va passar per aquesta nova ubicació de la plaça de l'1 d'octubre?
No, veig que no. Carai, què et va semblar la nova ubicació? Bé, veníem de l'església. Veníem de l'església, ha anat fent... De fet, veníem de la Creu. Va fer un recorregut. Jo penso que van intentant que vagi funcionant. Bé, vam anar a buscar la Ponsenti, els temes de Nadal. Aquest context. Però veurem aquesta nova ubicació. A mi...
D'això el que em va preocupant és que, mica en mica, també es va canviant la centralitat del poble. I això... Però això ja fa temps. No, no, mica en mica, però ja fa temps. La plaça de la Creu és inviable. No, no, bueno... Des del punt de vista de l'esmai, allà el triangle que ell no dona per una fira gran. Sí, bueno, donava per 40 i escaig operades i ara n'hi ha les que hi ha. Però al final també és un altre temps, i tot plegat, mica en mica, supermercats, un al costat de l'altre a la granja...
Bé, al final la centralitat es va modificant, jo no dic que sigui ni millor ni pitjor, penso que és per pensar-s'ho i repensar-s'ho, però és el que està passant, i això allà a la plaça de l'església era un lloc com a lloc bé, que estava bé, però també queda apartat, perquè sembla que no, doncs amb una cruïlla, sembla que passi una mica el que passa al carrer Verdaguer.
I ara, allà, és qüestió de veure-ho i que ho vagin seguint treballant els que entenen la responsabilitat. Ah, ja fa temps que s'ha perdut la centralitat, dius? Que s'ha anat perdent. Jo crec que sí, però... Però vull dir, jo no... És a dir, no em faig culpable a ningú, simplement...
Però això ha anat passant a tot arreu, excepte Barcelona i aquests llocs, però sobretot la biblioteca, la plaça de l'1 d'octubre, la plaça de la Llibertat i tot el que ha crescut al barri de la Granja han desplaçat la centralitat. Quan jo era jovenet la centralitat era la plaça de l'Ajuntament, ara ja no ho és.
La adjudicació de les obres de Renfe, per sort, aquesta nova adjudicació, permeten l'entrada per Antoni Maria Claret. I què vols dir amb això? Per què no hi havia entrada per Antoni Maria Claret? Què hi havia allà a l'altra banda?
On és la centralitat? Al Nòrit, hi havia. Per favor. L'espai urbà, per això us dic, l'espai urbà... Quants habitatges, quanta gent vivia allà dalt? Hi eren els pisos del català, hi eren les conserves? Vull dir, és que ens hem de mirar... La centralitat s'ha anat desplaçant. La centralitat s'ha anat desplaçant. És un fet evident.
Bé, però també s'hi va contribuint, de mica en mica, doncs es van fent actuacions que fan que aquestes... És que la granja no existia, eh? El 90. Ja no existia. Però ja no existia. A la granja s'hi va fer un pla d'usos perquè de 45 activitats possibles, locals possibles, existents, n'hi havia 31, que eren bars, restaurants i menars.
Bueno, s'han d'anar fent coses, però el cas és que l'enmetlla que dèiem, com a mínim, en el tema... Per un liberal com tu, resulta que és estrany que s'hagin de conservar les coses simplement per principis. Bueno, deixeu-vos dir alguna cosa. Jo crec que l'enmetlla continua a existir, perquè l'enmetlla... I per què és l'enmetlla? Perquè té forma d'enmetlla, i això no l'hi podrem treure. I perquè és el rovell de l'or. I és el rovell de l'or, exacte.
Què ha passat amb Molins? Hi ha moltes poblacions que creixen i lògicament el créixer aquest centre d'activitats que hi havia fonamentalment, perquè tu em sembla que estàs parlant de... Quan parlem de centralitat, parlem de la centralitat econòmica del municipi i això, comercial. Econòmica no, perquè... Sí, sí, no, perdó, no, comercial, no, comercial, gràcies.
La centralitat comercial s'ha desplaçat perquè, lògicament, s'ha incrementat aquest escurs del poble. Aquesta és la primera, però segona, per aquesta centralitat, a part de la centralitat comercial, la centralitat, diguéssim, d'altres activitats, o més cultural, o més de...
d'aglomerar, en fi, en certes activitats lúdiques, etc. Clar, s'han de desplaçar també en altres llocs que puguin ubicar la gent. Clar, si ens quedéssim a la plaça de la Creu i la plaça de l'Ajuntament sempre primera, que algunes activitats no hi cabrien, i segona, que també està bé que les activitats...
no diré dispersar-les, però difondre-les arreu del municipi, perquè si no, al final també inclús els veïns diuen, home, és que sempre els toquen els mateixos. D'aquesta manera, doncs tenim diferents actuacions en diferents llocs i punts de la població, que encara que no sigui el centre geogràfic, doncs està bé també. Per Sant Miquel, els concerts els fèiem a la plaça del Mercat, i ara els volem allà al Parc del Llobregat, no?
No, no, perdona, que acabo. Jo no parlava d'això. No, no, no, ja sé que no parlaves d'això, però quan parlem de centralitat... No, ja ho sé, ja ho sé. Però quan parlem de centralitat, doncs sembla que estem parlant d'una única centralitat. I jo penso que s'ha d'entendre d'una altra manera. L'altre dia s'ha distingit, ell deia que ha passat en altres llocs, a Sant Boi no va quedar ni una frateria centenària. Bueno, des d'això ens han pres en el seu moment, que n'ha anat a lo millor molt bé, l'altre dia em deia, no, és molt macos carrers, molt bé.
Aquí, aquí... Deu veure, hi ha el responsatge del repartiment a les cases. Un segon, que hi ha barreges de converses. Són decisions que no només, diguéssim, són responsabilitat d'aquí prenen les decisions a nivell de l'Ajuntament. No, no, ja ho sé, ja ho sé que no. Ja ho sé que no.
Però, per exemple, el tema del comerç va variant, home, i tu ho coneixes millor que nosaltres. Va variant els interessos del comerç, la modalitat del comerç, etc. I, aleshores, la gent que té comerços o que inverteix en comerços, també va variant. I, aleshores, tot això va canviant molt. Que no dic que sigui ni per millor ni per pitjor, però que va canviant i és diferent. És que és un tema amb moltes vertents, això, eh?
Però me la diguis sempre una miqueta, pros i contes d'aquesta cosa que has dit tu? No, aviam, nosaltres... Diu, estem perdent centralitat. Primer hauríem d'entrar si és cultural, comercial... Bé... De molts conceptes. I molts comercials jo tinc dubtes, també. Bé, però volia ser que poguéssim parlar d'això. Teníem uns...
més que els altres, un model que era diferent del que n'hi ha en totes les ciutats del voltant, que és el del centre comercial de Solver, el de les petites botigues, el de 500 i escaig activitats concentrades, i això s'ha anat modificant. És a dir, teníem un sol supermercat, ara en tindrem tres, un al costat de l'altre, amb una...
Amb una interpretació... Ja en tenim tres. No, tenen tres un al costat de l'altre. Tenim quatre, un a cent metres, quan tenen tres, un al costat de l'altre. Que això, la llei dels mers diu una cosa, i la interpretació que s'ha fet diria que és molt favorable que existessin els tres. Se'n podia fer una altra?
Perquè al final les lleis és el que passa, no? I mira, al final, ara resulta que un ha de demostrar que és innocent, no? Però això és de les coses, sí, és de les coses que han anat succeint. Si aquestes interpretacions en vés fet una altra, com s'havia fet...
Això no existiria. Al final, la gent és, si els que venen amb aquest centre comercial a la Sol Obert, venen i passegen, compren, gaudeixen de la vila, o vas a una punta, abans en teníem una a una punta del poble, ara en tenim una a una punta del poble, i quatre a l'altra, venen, agafen, aparquen, si poden,
marxen i ja està, i ja veure què ens porta això. Això també em fa... A mi també em fa pensar, i no hi ha amb mi, perquè al final ja començo a tindre...
la vida més o menys encarrelada, o per bé i per mal, però al final anem cap a una mena de relacions, digue-li, econòmiques, comercials, amb què faci això vostè mateix, aquí, no sé què, llavors diguem que sí, aquella cadena que tu porto tot a casa, o... Bueno, anem a una cosa que penso que és molt trista, que potser sí, i que nosaltres mateixos estem...
al final, no sé, vas al supermercat i et diuen, escolta, i falles-ho vostè. No. Per què? Perquè demà tu no hi seràs, et faran fora. És que al final, si ens ho acabem fent, és un tema de modern. Això és que va canviant. I la centralitat es va canviant. Es va canviant perquè ara està...
allà a una punta del poble. Sí, d'acord. Abans estava, no a la plaça de la Creu, ni a la plaça, sinó al centre, i encara hi és, per sort encara hi som a temps, penso jo, i encara s'hi poden fer coses. I tot són decisions que van encaminades...
que siguem o ens diluïm a dins d'aquesta àrea metropolitana amb la qual el petit comerç pràcticament l'ha desaparegut i perquè al final tu vas a un carrer d'un poble o el d'una ciutat o el d'una altra i veus les mateixes marques amb els mateixos colors, amb tot i és igual, són aquella gent que estan aquí de mat pleguen i el paradigma també és que tenim un carrer major tenim un carrer major amb el sentit
del que és un carrer major, no pel nom, sinó que tu vas a un, no ho sé, aquí a la Roca, i escolta'm, allà fan un carrer major de cartó pedra, perquè al final tu vas i volen imitar això. Alguna cosa hi ha que hem de seguir treballant. Jo em referia...
en aquest sentit després evidentment que si s'han de fer activitats culturals han de ser per tot arreu i per tothom però inclús les activitats comercials que deies jo recordo per exemple el carrer de baix fa uns anys i ara té molta més vida i molta més activitat comercial que no fa uns anys i fa uns anys que tu dius
doncs aquest model tendia cap allò, és a dir, intentem, en fi, protegir-nos de la invasió d'aquest nou comerç, etc. I a mi em fa l'efecte, a veure, no ho dic piorativament, però em fa l'efecte que és una batalla que s'ha perdut, i l'hem perdut entre tots, segurament. Però el comerç, és cert que han variat...
Igual els comerços que podien haver podien ser uns altres, si no tinguessin aquestes superfícies grans que deies tu, doncs igual hi hauria algun petit comerç d'alimentació, per exemple, pel centre del poble, que ara quasi no en queden, és possible.
però vam estar uns anys que estàvem allà en aquell trànsit i no acabàvem tampoc de... A veure, però és que d'acord amb el que heu dit tots i jo estic molt a favor del comerç local i estic molt en contra de les grans superfícies. De fet, hi vaig molt poc perquè ja m'ho va prohibir el metge de petit, diguéssim, aquestes coses. A més a més em produeix mal de cap, mereixo. Jo si tinc que anar a una gran superfície vaig un dimarts.
Perquè un dissabte és una cosa infumable. Ara, escolta, la meva filla va a tres botigues, a Molins, tirant llarg. La resta ho fa amb una màquina, amb un senyor que es diu Amazon, que li porta el mateix dia o l'endemà...
que li porta a un preu... Després podem parlar de si té més qualitat o menys qualitat, però com que també són d'una mentalitat que una cosa al cap de tres mesos ja s'ha de llançar i en posarem una altra, perquè pel que m'ha costat... Clar, jo tinc una funda de mòbil i si la tinc a treure he d'anar a fer un curset. M'en filla en té 14 o 15, perquè, esclar, si el bolso és blau, la funda del mòbil ha de ser blava.
Clar, però no és ma filla, és un gran segment. I després hi ha una altra cosa. És a dir, avui en dia ni les àvies encara segueixen salvant el món, les àvies i els avis, però les mares ja no estan a casa. Les mares estan treballant. La gent va comprar quan pot. No és com abans que la gent no va comprar cada dia. Clar, després et trobes aquí, va haver-hi el pont del 6, 7 i 8, el mercat tancat 6, 7 i 8.
A veure... No, no, perdó. Si em podem parlar d'això. A mi no m'agrada cap això dels grans, però on vas?
La cosa que... Amb alguna de les coses que deia el Ramon, fa pocs dies vaig enganxar un reportatge que feia, pensem-la per TV3 o TV2, una d'aquestes dues, i parlaven de l'organització que ja hi ha en blocs de pisos per rebre la paqueteria.
Sí, sí. Escolteu, aquest fenomen és aquí. És així. I ja està. I aleshores la compra online a les generacions més joves a mi m'atabala i m'agrada això de la compra online. Però no et diré que no compri alguna cosa, eh?
online alguna vegada però ja s'està estructurant la manera de poder acollir en determinats edificis la paqueteria ara aquí a Montserrat podríem anomenar tots els comerços d'altres coses que tenen paqueteria que la pots anar a buscar
és un fet. Posem-s'hi com posem-s'hi. Com també ha estat un fet l'aparició de les grans superfícies. Jo puc recordar perfectament, perquè ho vaig viure en primera persona, la primera obertura del Cap Bravo, allà al Polècone Plà. El Mariano també. I va generar controvèrsia. Home, per poc em cremen en una assemblea a la colla de botigues. Em van fotre foc allà. Per tant...
El fet que això és una realitat... Espera. Hi ha un marc legislatiu, com tots els marcs legislatius interpretables, és a dir, en la planificació de la granja,
la part que no era d'habitatge i la reserva dels usos es podia haver fet d'una manera o d'una altra. Sí, però això es va fer després que estava jo. Després de la granja, la granja es va modificar els usos, que és el que està vigent avui, i és del que estic parlant. Precisament el que t'estic...
que el que t'estic dient, no m'has deixat acabar la frase, és que llavors, en funció d'això, hi ha uns determinats resultats. Però són uns resultats que també venen donats per el conjunt de canvis de força. I també et diré una altra cosa...
Entre comentes a favor si sabem conservar l'atractiu del centre. I és que això porta població d'altres localitats. És a dir, els establiments de superfícies d'alimentació, etcètera, aquests generalistes que tots sabem i no direm els noms per no fer-los propaganda. Jo conec gent que em diu és que jo vinc al teu poble a comprar a tal lloc.
Si quan venen a comprar a tal lloc els sabem mostrar altres coses, perquè, si voleu, també em tiro enrere i recordem el debat sobre la petonalització o no del carrer Majó. Sí, la primera. És que estem anant a temes...
fer atractiu aquesta metlla aquest centre, aquesta centralitat aquest espai comercial a cel obert és també donar-li unes característiques morfològiques a la superfície per tant jo crec que ens ho hem de pensar bé com a col·lectivitat amb Molins de Rei perquè hi ha algunes d'aquestes característiques que no es poden perdre jo estic d'acord en preservar-li un determinat atractiu però hem d'atendre tot això altre que passa perquè això és així
I ens n'hem anat des de la Fira de Nadal. Sí, venim de la Fira de Nadal. Però de la Fira de Nadal... Bé, doncs, si fóssim capaços d'interrompre el trànsit, la podríem fer al llarg del carrer Major del carrer de Baix. Aviam. Hi queda dicho.
Confirmem, Joaquim, que volíeu cremar. La fita de Nadal era carrer Major, carrer de baix i plaça de la Creu. En els seus orígens, que no hi cabia. Aquí necessitem confirmació, com diu l'Oriol. És cert que es volia cremar genoveva català, doncs quan va posar...
Això ho volem. Això d'aquest any parlem? 90. Els 90. Jo vaig ser regidora del 91 el 2003, però això era la primera part. Els 96, un 96. Teníem els condis abans d'hi stop. Exacte. Però no teníem una gran superfície com a...
el distop de la carretera que havia sigut recolzomat això que deia de les grans superfícies que porta gent de fora això és el que abans feia el mercat i que hi vàrem posar un caprabo a sota perquè precisament seguís tenint aquesta tracció han passat coses i també passa coses que s'ha d'ajudar però no és fàcil
els propis titulars de les parades perquè evidentment tancar 3 dies o obrir si resulta que estàs allà mirant les mossaranyes jo em poso el seu posto i tanco aleshores el tema de l'organització i de la renovació dels propis comerciants o de les pròpies característiques del mercat què ha passat a Sant Cugat? què hi ha al mercat de Sant Cugat? jo el conec casa en Matller tot el mercat
I a Sant Vicenç ho van convertir en un caparabó. El Mercat Central només té el nom. És que aquesta és una realitat. Si la societat demanda un horari d'obertura de 12 hores, dones com la meva sogra ja no existeixen, que ja és morta. És responsabilitat de qui és el titular...
que modular aquestes coses. És responsabilitat del titular i dels comerciants que hi ha i de l'organització social i de com és el petit comerç. Un moment, un moment. Per això us he posat l'exemple de Sant Cugat. Parlem de Molins. El mercat és una responsabilitat municipal. I tens raó. Jo crec que és una mica injust
Parlar de responsabilitats quan el mercat no funciona ni ara ni fa molts anys que funciona, perquè no funciona. No, no, però és que no es referia a la responsabilitat d'avui jo, eh? No, no, no, de sempre. Però jo crec que amb l'esforç que es va fer fa uns anys, quan es va remodelar el mercat, que es va gastar allà un dineral per mantenir l'estructura, perquè s'havia de mantenir, lògicament, fa uns anys, fa bastants. No, no, no, tants no, tants no, eh? Que tu ja anaves en calça llarga.
19 anys. Sí, sí, fa 19 anys. I es va fer un esforç molt important en el seu moment justament per intentar preservar i salvar el mercat municipal. I s'han fet campanya rere campanya i no acaba d'engegar. I segurament és una cosa que...
Ara no és el moment de parlar de tot això, i suposo que la gent del mercat i la gent que treballa al mercat i els que tenen interessos allà han parlat molt més que nosaltres, han reflexionat més que nosaltres, però se li ha de donar una altra volta més al tema dels mercats, perquè si no, i no només a Molins, que dèiem, sinó arreu, perquè si veiem que els mercats en què s'estan transformant, s'estan transformant en altres coses.
Perquè el mercat tradicional, doncs, bueno, doncs, malauradament... Que segurament va lligat amb el que parlàvem abans. Correcte, sí, sí. És que al final, una cosa... Per què té tanta importància? Però, Quim, només amb una decisió o alguna decisió de qui és el responsable del mercat municipal...
que és el municipi, i en aquest cas els ajuntaments, amb alguna decisió que prengui, no sé si se n'en sortiran. Segurament el mercat ens haurien de remuntar a les decisions que es van prendre el 2005,
de fer dues velocitats a dins del mercat. I això ha acabat comportant que al final el deteriorament és evident, si han de fer algunes coses. Però això és una opinió, no és meva. Que si concessions de 50 anys, que és el que abans tothom volia, avui ja no els vol ningú. El que volen és perquè estem mediatesa, perquè això que demanes per internet i fas el clic per tot plegat, és a dir, vull obrir...
una botiga del que vulgueu a dins del mercat, si entra en el mix, no sé què, i la vols obrir demà. No d'aquí dos anys i mig perquè els terminis administratius, no sé què, i quan busques alguna solució et diuen no, és que llavors ens poden denunciar els altres, però així parlem, no, perquè...
Allò que parlem de vegades de la burocràcia, i aquella gent que no són els polítics, sinó que són la gent que a vegades ho acaben complicant tot d'una manera que ho fan enviable. Mira, doncs jo donaré també la meva opinió. Jo crec que això que estàs comentant, que és complicat, però al cap i a la fi són qüestions administratives que això sí que és fàcil de resoldre. Imagina't. Jo crec que és fàcil de resoldre.
I el que està arrere de la dificultat dels mercats justament jo diria que no és això. És una cosa. És l'adaptació de l'activitat del mercat als temps actuals. Els acords del 2005 és igual. No, és així. Posar-li això, l'adaptació... No, no, però hi ha l'adaptació que no s'ha complert. Per què? I aquí n'hem passat de tots els colors. Sempre la responsabilitat i la culpa és dels altres. No, perquè potser és meva, eh?
L'igual era... No, no, és que evidentment, és que al final, jo no he dit de qui és l'algun. No, no, no. Jo he dit que tots, i no és una decisió d'aquest matí, ni de l'any passat, dic que en el seu moment, quan es va fer la remodelació, també hi havia d'haver-hi una adaptació, que s'hagués lograt o no, i això no ha succeït. Però tampoc no sabia... No ha succeït. Però, Quim, en aquell moment que es va prendre aquella decisió que dius tu, que a l'igual et va implicar tu també...
No, no, és igual, aquí impliqués, és igual, aquí fos, aquí fos. Però clar, tampoc no saps com evolucionarà la vida, ni el món, ni els barris. Sí, però hi havia uns exemples que no s'han complert mai, i hi havia, clar, és que al final, per què? Perquè arribàvem, s'havia de contentar amb algú, d'altres... És el que tenen aquestes coses, no? I al final...
acaben tancant 3 dies, o a les vacances no hi ha ningú. I al final, això sí que és responsabilitat. O a les tardes no hi són, tampoc. Però això, com que és un servei municipal, perquè entre tots plegats ens hi hem gastat molts diners allà. Molts. I encara... Doncs això és una responsabilitat. I després és una cosa que... És a dir...
Segurament la gent que ve al Caprabo, perquè parlàvem del primer que ve d'allòs, jo no sé si voltant gaire per Molins de Rei. La gent que ve de fora compren, agafen el cotxe i aparquen i tornen a marxar. Jo no veig gaires bosses d'aquestes superfícies voltant per Molins de Rei. Venen a Molins de Rei, però què venen?
a gastar amb una franguícia i marxar, que no és el mateix que passejar, la passejada comercial, el veure... Bueno, ara potser quan arriben estan mitja hora per aparcar, eh? Bueno, allà sembla que... Allà no. Aquí, mitja hora, senzillament no deuen poder, perquè també hi ha un pla d'abarcaments que no s'ha tirat mai endavant.
Ramon, tu citaves 6 i 8 de desembre, he intuït una crítica, per exemple, que surt molt això del dissabte tarda, que clar, com que molts comerços estan tancats, doncs la gent al final acaba marxant perquè no troba ni de... No era una crítica, era una dada que posava-se a la taula, però... Constataves, eh? Constatava, però és que el que estava dient ara el Joan, i bueno... Si tu vas a un lloc i, ostres, està tancat, tornes a anar, ostres, no està obert.
El tercer dia no hi vas. El tercer dia no hi vas. Què passa, en general? I després una altra cosa. Hi havia hagut èpoques que estaven molt desregulats. És una cosa molt liberal. I després, disculpem una cosa, jo segueixo amb els meus mantres i tal. Si tu no ets de Molins i no coneixes una mica Molins, arribar amb el cotxe al pàrquing del mercat
Fàcil, fàcil, no és. Per no dir el contrari. És bastant complex arribar al pàrquing del mercat, que d'altra banda està molt desaprofitat. Bé, encara tenim una planta que suposo que quan plou encara segueix inundant-se. En origen l'entrada del pàrquing del mercat hi ha de ser pel carrer Doctor Barraquer. Efectivament, jo ja vaig dir quan es va reformar el carrer Barraquer que a mi em semblava que allò, dues direccions, i s'havia arreglat el problema.
I també ens estolviàvem tot el festival del carrer de Baix els divendres, que és un festival, cotxes, mercadillos... No, senyor, l'accés al mercat... Perdona, tota la vida s'han dit encants a molts darrers, que és al revés. El mercadillo l'has afegit a tu. Jo tota la vida he dit mercadillo amb buc.
Però l'accés al mercat en el seu moment també va haver-hi una gran discussió i es van cedir amb aquestes pressions que es van originar i al final hi ha l'accés que hi ha i s'ha acabat. Jo només dic que si ves de fora no és fàcil de trobar. No, no, fàcil no és. Però fàcil no és perquè estàs a la centralitat del poble i arribar als centres dels pobles.
Arribar al rovell dels ous és difícil. I l'accés és complicat perquè no es va facilitar en el seu moment. Perquè pertorbava alguns veïns d'alguns carrers. I és així. Ja està, ja està.
Jo crec que tampoc ens hi posem pedres o petja que vulguem arreglar-ho i només aixequem que són coses internes. És que és general aquesta crítica als mercats. És una cosa, una força superior, per dir-ho d'alguna manera, que jo penso va una mica encaminada
Hem de canviar algunes coses dels hàbits. Més que si el carrer entra directament al pàrquing o no, o si per entrar a la botiga has d'esperar dos anys o no sé què. Podria posar dos exemples. I perdona, Quim, però, per exemple, el que tu venies a casa teva, doncs ara ja no es venga allà a casa teva. És a dir...
No vull res amb això, però segurament per comprar el que tu venies d'allà, doncs ara la gent agafa els seus vehicles, que és a dir que això, i se'n va a altres llocs a comprar-lo. Perquè això ha de carregar palla i no sé què, no sé quantos, necessita una sèrie de transports. Que ara pot anar molt a l'ins de rei, aquí davant. Sí, no, no, ja ho sé, ja ho sé. Però no a casa teva, no allà on estaves tu. No, perquè m'he jubilat. Bueno, no, sí, sí. No, ja ho sé, ja ho sé. No, no, a veure, per donar-me el toc d'octubre. No, no, home, així seré. Però...
Hi ha coses, hi ha activitats que van canviant amb el temps. Al final hem de saber, com a societat, com a vila, és cap on volem anar. Això forma part d'aquest xou que dieu dels divendres. Estava pensat, perquè al final, què volem? Un mercat i un complement, que són els encants. Aquesta era la idea. Els encants han de començar i acabar el mercat.
Per tant, perquè comenci i acabi en el mercat, perquè si no no té cap sentit, és el que s'ha fet ara, amb tot el d'allò, i jo ara només m'ho miro, és que es trenca. Perquè ara sí que passen els cotxes pel mig dels encants i que hi ha un tros aquí i un tros allà, i això ens va portant a que, bueno...
que al final hi ha una cosa que no podem... Sí, però a les zones l'accés al pàrquing, per exemple, l'has de tancar. Has de tancar el pàrquing el dia... Sí, home, clar. Si vols posar els encants al carrer de baix, has de tancar el pàrquing. No, perquè hi havia els encants al carrer de baix i el pàrquing obert. Ja hi era. Sí que hi era. Durant 20 anys, dic 15. No, si no dic que no. Però si ara és un trasbals i el carrer de baix està pràcticament obert, doncs imagina't.
I abans? Abans no s'utilitzava. Avancem perquè Ramon Canal té ganes d'hablar de lo suyo. Exacte, com a l'umbral. No, no, com a l'umbral. Jo vine d'hablar de mi libro. I és que ha fet un article al Tot Molins. Ja sabeu que reparteix normalment en Ramon. Felicitacions de Nadal. No l'hem llegit encara. Cuobadis Junts es titula. Correcte.
La notícia que va sortir, diu en Ramon, a primers de novembre sobre el trencament de l'acord de la legislatura de Junts amb el govern Sánchez ha suposat un terratrèmol a la política espanyola. Aquest fet està basat en la manca de compliment dels acords per part del PSOE, una situació que és tradició entre els governs estatals i les forces polítiques perifèriques, tant nacionalistes com sobiranistes. Fins aquí, diu, tot normal. Però on va Junts? Perquè a hores d'ara no ha plantejat, que jo sàpiga, cap alternativa. Un exemple...
Per exemple, una moció de censura. Una moció que, per tirar endavant, necessitaria els vots afirmatius del Partit Popular i de Vox. No cal, ja ho ha fet el bisbe. És aquest l'escenari que vol la direcció de Junts? És sempre lícit allò que, com pitjor estiguem millor? De veritat, pensen i defensen els interessos d'una majoria de catalans i catalanes?
diu en aquest article en Ramon, la injustícia de no aplicar totalment la llei d'amnistia aprovada pel Congreso de los Diputados, que afecta el president Puigdemont i altres companys d'exili d'aquí, no pot justificar la deriva cap a posicionaments de dretes anticatalanistes.
Aquest apropament fa temps que és cada cop més visible. La negativa donar suport a la reducció de la jornada laboral, a la llei per marcar un topall en els preus de lloguer d'habitatges i el vot en contra del sostre de despesa del govern central i d'altres fa palesa aquesta derivada marcada fins aquí en aspectes de la política espanyola. A casa nostra...
La notícia que la direcció de Junts, cedint a la pressió d'una part dels seus alcaldes, ha decidit aixecar el Beto a arribar a acords d'àmbit local amb vista a les properes eleccions municipals del 2027. Amb l'extrema dreta del país, és a dir, Aliança Catalana, sembla sostenir l'argumentari de la primera part d'aquest article i la pregunta de cap on va Junts.
No se m'oblida, diu, perquè no soc un ingenu, que aquesta alternativa que suposa el govern del PSOE envers l'anterior govern del PP és el del mateix partit que va signar el 155 i va propiciar admetre una paròdia de judici contra el moviment independentista ara fa 9 anys.
del resultat del qual ens seguim patint les conseqüències. Seguiríem i al final diu jo que sóc independentista des de molt abans que gran part de la gent de Junts, Ramon es reivindica, i que alhora sóc d'esquerres, no puc acceptar que se separi la llibertat nacional de la justícia social. Aquest no és el país que vull jo. Acaba aquest article de Ramon Canal.
Joan Barrios... No, no. Alguna cosa més per... Va quedar alguna cosa? Sí, perquè... Perquè havíeu votat fa 15 dies. Recordo que volies parlar de... Sí, no. Justament d'això que al final es va produir, que és el vot en contra de la despesa... Bueno, que són 5.000... Al final, sí. D'acord, d'acord. Però són 5.000 i els que els milions...
Que teòricament, teòricament vindrien a Catalunya i no venen. Teòricament, eh? Perquè després ja sabem que el govern d'Espanya sempre... Lo dels trileros de la Rambla ja ho van inventar allà, diguéssim. Tu mateix et respons, eh? Sí, no, no. Però de sèrie a no sèrie, altra cosa és després que els facis portar o no. I tens la força per fer-los portar ara. No, segons tu no. Ara sí. Ara tens la força. Sí.
No, no, no, escolta, si és molt lícit... M'agrada perquè tal com deia l'altre dia el secretari general, la gent parla molt de junts i no parla amb junts. Ja ho va dir l'altre dia, et vaig pensar, mira, doncs això...
Realment és una mica així, no?, al final. Jo és que també vull saber que... Bé, és perquè ens hem presentat, al final, és perquè et presentes, jo ho deia abans, perquè teníem un model, el que havíem de tenir, un model de saber cap on han d'anar, i, bé, jo penso que junts s'han presentat per alguna cosa, i al final estan fent una cosa que deu ser no gaire...
no veia d'allò que és complir lloc, que diuen, no, al final és, escolta'm, si no en compleixes s'ha acabat, i si no s'ha acabat, sí, sí, cobrar per endavant, no sé què, votar, mira, al final també era com el que deies de les votacions, tenen tres botonets, ben, sigui no, a favor, o en contra, i, esclar, ara podríem entrar en una dialèctica en quantes vegades Esquerra o d'altres partits han votat igual que, igual en el sentit que han votat que no, però suposo que quan no estaven d'acord amb la Constitució no era per el mateix que els de França ni d'allò, era per una cosa diferent,
Per tant, per suposar que ni en parlo. I a partir d'aquí podem arribar. Al final poden coincidir amb la votació, però no amb el sentit. Jo l'hi trobo, jo personalment, l'hi trobo tot el sentit. A dir, bueno, escolta, fins aquí hem arribat. Si m'acabes de dir que són hostilers, si no compleixen, per què hem de seguir allà? Al final, i què faran? Que ens apuntaran 5.000 milions, has dit? 5.000 milions que després no ens portaran. Jo sí recordo quan estava a l'Ajuntament que perquè ens vinguessin 2 milions pel mercat
No sé quants viatges vam fer a Madrid i a quants pressupostos va estar posat. Hi ha unes barreres sóniques, aquí per l'autopista perquè no facin soroll, no sé, que són de l'època del 2008-2009, que en sortien un any rere any els pressupostos generals de l'Estat.
Hi va haver el PSOE, després hi va haver el PP... Tots, quan anem a l'autopista, les veiem posades, no? Tothom les veiem. Però allò estava els pressupostos generals de l'Estat. I jo els incompliments una vegada i un altre i un altre. El que em pregunto és com aguantem i com aguanten tant els altres...
tant, perquè al final, és a dir, què passarà? No ho sé, és a dir, serà responsabilitat? No ho sé, perquè també al final, perquè passi alguna cosa, no són ni 7, ni 14, el que haurien d'anar és que fossin tots els vots de Catalunya que vagin pensant que això, si no ens ho han de complir, què més ens dona si ens prometen una amnistia que després, i no tan sols, per exemple, hi ha infinitat de gent, hi ha infinitat
d'infinitat de gent. Escolta'm una cosa, però és que també he dit que els governs de l'estat incompleixen i que al PSOE li costa complir. Llavors, què hem de fer? Bé, però jo... Seguim mantenint que al final la responsabilitat és d'ells. Com a mínim, i jo no he vingut aquí a defensar el PSOE ni al sumar-restar ni molt menys...
Em sembla que es deien sumar i ara resten, ja no sumen. Bé, però al final... Jo no he vingut a defensar el govern no més progressista de la història del món mundial, títol que es van posar ells per molt que la Beba li enfadi. A la Beba no li enfada, el que li enfadis és el tom que parles. Sí, perquè no defensaré pram, però vas fent gabinets, eh, caribets. Vinga, va. Però jo prefereixo aquest govern...
que a més a més depèn en gran part de totes les formacions progressistes plurinacionals que un govern de PP i Vox. Progressistes, inclús les Junts, eh? Bueno, Junts i el PNB... Depèn de bastones, això. Junts i el PNB jo no els posaria com a partits progressistes, però fins al dia d'avui demòcrates sí són.
Menys mal. Demòcrata, sí. Absolutament. Fins al dia d'avui. El classificador. Bueno, però al final... Ramon el classificador. Escolta, jo dono la meva opinió. Jo dono la meva opinió. Només faltaria que li agradés a tothom.
Quan Podemos diu que no vol que es transfereixin les competències perquè es faria un ús xenòfob... Sí, sí, sí. Això, com ho qualificarà? No, no, aquests tenen un problema. I aquests no són, justament... M'has equivocat, no van. Al final, bueno, no sé... No pots anar a buscar i galafona? A veure, sembla que sou defensant el sexe dels àngels.
A veure, Joan... Al final és que... No, tot xival no. Sembla que esteu jugant vosaltres a tot xival. No havia dit res fins ara. No, no, fins ara no havia dit res. Qui sou vosaltres? Exacte. D'aquests els que estaven parlant. He jugat a tot xival? No, no, és igual.
Però sembla que el defensar de Catalunya per damunt de tot és la gran fita, és el gran objectiu de Junts. Sembla, sembla. Però també vull pensar que hi ha altres partits que defensen, que són independentistes també, no em refereixo a Esquerra, hi ha altres, Aliança Catalana, que són independentistes, estan defensant Catalunya per damunt de tot, estan defensant el trencament amb el govern, etcètera, etcètera, i, bueno, sembla ser...
Intueixo, pel que deia Esquim, quan parlaves... Imagino que te referies a Esquerra, però si parlaves que tots han d'anar una, els que defensem la independència, que no entenc com s'està aguantant tant, etcètera, imagino que estaràs també comptant amb l'aliança catalana que som... No, no, no, és igual, és igual. No, no, és igual. Avui per avui no en té. Ja la tindrà, ja la tindrà. No patiu, no patiu que la tindrà. Aleshores, si es tracta de defensar Catalunya per damunt de tot i contra tot...
amb aquestes aliances amb aquestes aliances tu dius home, és que aquesta no és la Catalunya o no sé qui ho ha dit abans no és la Catalunya que jo vull tu tampoc és la que vull jo ni és l'Espanya que jo vull jo ni és el món que vull jo jo aspiro a altres coses i moriré i no ho veuré jo aspiro a altres coses, sincerament ara, si altres coses és anar en contra en contra
dels que tenen possibilitat i han donat mostres de fer coses per la col·lectivitat, per la societat... Jo no ho he dit, això, eh? No, no, ho dic jo, ho dic jo. No, no, Ramon, ja ho sé que no ho vas dir. Ramon, és que dius moltes coses. Però estàs parlant que ara que podem, ara es pot, és a dir, ja no tractes de convèncer els socialistes que s'han de fer les coses d'una altra manera, no, no, ara que podem, és a dir, ara per collons, perquè nosaltres tenim els pots. No, no, no. Ho dic jo, ho dic jo, ho interpreto jo, ho interpreto jo.
Jo també interpreto, Ramon. Jo també interpreto. I per tant, i per tant, i per tant, i per tant... I per tant, perdona, ja acabo, perdona, ja acabo. I per tant, ara què podem, junts, Esquerra, i no sé amb qui més, doncs anem a apretar aquest govern dels millors, dels més progressistes de la història, etcètera, etcètera, per fer-los compregar amb robes de molí.
Això és el que va dir ara la Míriam Nogueres, no? Aquesta és l'altra. Sí, hem trencat tot. La política d'avui en dia és i tu més. I tu més.
I aleshores i tu més val per tot. El tenim. Val per el debat del PP amb el PSOE i del PSOE amb el PP, evidentment. I, evidentment, l'article d'ell també és un article de i tu més, perquè és qui té més musculatura indepe. I en aquesta adscripció el cito.
Què és el que és penós per mi? És fer la política dit-ho més. Perquè evidentment que et presentes en un programa electoral, que si tens una majoria absolutament absoluta, el pots desenvolupar. I si no, el programa comences a retallar i has de pactar.
I el que és prioritari per als ciutadans és una bona governança en termes generals. I aquest denominador comú hem de saber si el govern que en tant en tant ostenta el PP ho fa millor o els governs liderats per la socialdemocràcia donen un determinat tipus de resposta per a la majoria de la població. Jo, com a ciutadana, i ciutadana evidentment polititzada, absolutament, no renego de res,
Però jo demano això. Estic tipa, tipa de sentit. És que ja em fa angúnia engegar la televisió. Estic tipa d'alito més, però fins al capdamunt. Vull dir, a qui defensarà més bé Catalunya? Doncs mira, vull votar el que la defensi menys.
Caram! Perquè, ara, que el que diu ho faci. Que el que diu ho faci. I tot el més, a mi em sembla que inclús la prova dels que estem aquí és que ens deixem arrossegar per aquesta onada. L'article d'ell, jo el podria compartir amb moltes de les coses que diu, però és un article d'I tu més...
No és cert. I tu més. Ramon, sisplau, aclareixeu-ho en un minut que tenim. Escolta'm, a més, tu te'l vas llegir. Sí. I a mi, des d'aquest punt de vista, em va agradar. Perquè, evidentment, soc més procliu al pensament d'Esquerra Republicana que el de Junts. Perquè jo parlo de... Jo no he pogut... Ensenyo totes les cartes. Què vol dir això, i tu més?
No, jo no, és que l'article no diu res d'hi tu més. Jo només faig, perdona, només faig un matís, quan dic que fa molts anys que sóc independentista, molt abans que m'agrada Junts, perquè estic fart de rebre lliçons d'independentisme i de sentir-me dir traïdor i botifler per ser d'esquerra. Entens? Ja fa temps que n'estic de fart. I alguns estem farts... I alguns estem farts, Joan...
Jo no parlo delito més. I alguns estem farts que altres intentin defensar davant catalanisme i a Catalunya com si la resta no ho defensessin. Jo també estic fart d'això. I fins aquí perquè ja no podem més estar farts. Ramon, Joan, Joaquim, Beba, seguim, seguim. Jaume, fins la setmana que ve. Gràcies.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Hem mobilitat un accident a la P7, a l'Ampolla, genera algunes retencions. A banda també un altre accident, en aquest cas a la C32, a Cornellà de Llobregat, talla un carril i provoca lentitud en aquest punt. A banda també retencions habituals a la B10 i la B20, direccionos de Trinitat, també a la C58 a Terrassa, a la P7 a Barberà del Vallès i també a la 2 a Sant Joan d'Espí.
Pel que fa al servei ferroviari, la circulació de trens de l'R15 està interrompuda, volíem dir, entre Falló, la pobla de Massaluca, i cas per una incidència en infraestructura, i també entre Pradell i Mora la Nova per acumulació d'aigua a la via.
I a partir d'avui el govern relaxa les restriccions d'accés al medi natural al radi de control entre els 6 i els 20 quilòmetres del focus de pesta porcina africana detectat a Cerdanyola del Vallès. D'aquesta manera es pot accedir de manera individual i sense aglomeracions a zones boscoses properes a una setantena de municipis com Barcelona, Badalona, Granollers o bé Premià de Mar.
Les previsions es mantenen, però, a l'entorn del brot, que ja suma fins a ser senglars infectats. Tot plegat, mentre també avui el govern entregarà al Ministeri d'Agricultura una primera avaluació del grup d'experts sobre l'activitat del laboratori Cresa, proper al brot, per avançar la investigació de l'origen d'aquest focus.
I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà avui per fer balanç de l'any polític. Ho farà en un moment especialment delicat pels escàndols de presunta corrupció i també per les denúncies d'interès d'assetjament sexual que afecten el PSOE. Tot plegat en el compte enrere cap a les eleccions extremenyes del diumenge vinent, que poden ser un baròmetre sobre el grau de confiança de la ciutadania en aquest context.
I el govern espanyol ha sancionat Airbnb amb 64 milions d'euros per anunciar pisos turístics sense llicència amb un número de registre que no correspon o ve amb informació incorrecta sobre la naturalesa jurídica dels anfitrions. El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha identificat un total de 65.122 anuncis a la plataforma en línia d'habitatges turístics que incompleixen aquesta normativa.
La resolució feta aquest matí implica a més dues sancions, accessòries que obliguen la plataforma a rectificar els incompliments identificats.
I la 34a edició de la Marató de 3CAT ha recaptat almenys 9,7 milions d'euros per la prevenció, la detecció precoç i l'impuls de la recerca sobre el càncer sota el lema Detectem-ho, arreglem-ho. Més de 1.200 voluntaris s'han repartit entre les quatre seus d'atenció telefònica per tal de recollir aquests donatius i s'han organitzat també més de 3.000 activitats per recollir aquests diners per la causa.
I pel que fa el temps d'avui, jornada marcada per la nuvolositat i també pels roixats intermitents i per les temperatures suaus que es mantindran en els 17 graus.
Informació local. Continuen les activitats de Nadal. Demà dimarts a la Rambla de la Granja torna a haver-hi un acte per fer cagar al tió a les 6 de la tarda. Un acte organitzat per l'Ajuntament i Molins Comerç. Demà dimarts a la tarda. Dimecres ja cantada de Nadales pels carrers de Molins a càrrec de Colibet Grup Coral.
El recorregut surt des de la plaça de la Creu, hauran estat a la llar d'avis Josep Mestre, i després fan aquest recorregut pels carrers de la Vila, amb inici a la plaça de la Creu i final a la plaça de la Vila, aquest dimecres. I també recordem que hi ha altres propostes, com per exemple el divendres hi ha una matinal esportiva de secundària, el camp de futbol Josep Rai, que a la zona esportiva...
Fins demà! Fins demà!
El dissabte i també al migdia a les 12, acte popular per fer cagar el tió a la plaça del Mercat. Justament el Mercat Municipal, que aquesta setmana continua amb l'Escape Market nadalenc, que s'acaba justament el divendres. El divendres a la tarda, de dos quarts de 6 a 7, també hi ha animació infantil amb música i activitats. El millor regal, un millor Nadal amb tu, una activitat pel públic familiar, pels infants...
No cal inscripció, podeu anar directament el divendres a la tarda al mercat municipal. I després, quan acabi aquesta activitat infantil, a les 7 es faran sortets de productes al mercat entre els participants de l'Escape Market Nadalenc i els que han participat també a les activitats de desembre del mercat municipal. Com dèiem, el dissabte hi ha l'acta per fer cagar el tió, el migdia, el mercat, i també destaquem...
La Cantada de Nadales, que organitza Eco-Parròquia, i que es farà el dissabte a les 6 de la tarda a l'Església de Sant Miquel, amb 5 corals, el Cor Parroquial de Sant Miquel, el Grup Acords de Vida, la Coral Cordona, les Veus del Dilluns i Gospel Feelings. I també recordem el Parc de Nadal, que organitza l'Ajuntament a partir del 22 de desembre, en horari de matí o de tarda, en funció del dia, el Corí Esportiu Municipal, i que s'adreça a infants i adolescents.
La farmàcia de guàrdia a Budilluns és la Codina, que està a l'Avinguda Mancomunitat, número 18.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 318 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i pràcticament 9 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora d'aquest dilluns 15 de desembre. De seguida parlant de política en clau local, ho farem des del punt de vista de Molins en Comú Podem. A partir de dos quartons a l'espai mensual, avui recuperem l'espai d'arquitectura. Pedra sobre pedra, amb el company Gerard Dordes des de l'estudi d'APA, avui parlant dels sistemes de calefacció.
i parlarem de les activitats de Nadal de l'associació Molins Comerç amb l'Helena Artatxo, responsable de comunicació i estratègia d'aquesta associació, a l'espai que anomenem Un Cafè amb el Comerç. Tot això fins les 11.00.
Saludem a aquesta hora del matí el regidor Lucas Ferro, regidor portaveu de Molins en Comú Podem. Ell és regidor d'Educació i Medi Natural. Què tal, Lucas? Bon dia. Bon dia. Amb una setmana, com hem dit, marcada per aquest ple del mes de desembre. Ple ordinari que arriba una setmana abans del que és habitual, perquè la setmana que ve dijous és Nadal, i per tant, doncs, és obvi que no es farà el ple en aquest dia. 13 punts a l'ordre del dia, i amb un punt, també, que ja no és nou, perquè n'hem parlat aquí,
i és tècnicament aprovar l'encàrrec per la gestió integral del servei d'escoles bressol, la traca i el molí, a Molívers, societat municipal. Aviam, Lucas, explica'ns, això ve també ja del ple passat, que parlàvem del reglament de les escoles bressol, però què implicarà aquesta gestió integral que passi a Molívers? Implicarà...
que les dues escoles Bressol, la Traca i el Molí, deixaran d'estar gestionades per la cooperativa Arcargol i estaran gestionades per l'empresa municipal. I aquest era l'últim pas de tot un procés de transformació que vam iniciar ja des del dia 1 del mandat per adequar
les escoles bressol a dues qüestions que per nosaltres eren fonamentals. La primera, el fet que la gratuïtat estava alterant, evidentment, la demanda de les escoles bressol i que havíem d'adequar l'oferta i havíem d'incrementar grups. I la segona és que les escoles bressol, especialment a partir dels últims decrets i de la llei d'educació infantil, ja no són només, diguem, un espai centrat en la
en la conciliació familiar, sinó que són una etapa educativa, que ha de tenir objectius educatius i ha de tenir una mirada pedagògica, diguem, dels 0 anys fins als 6 anys. L'etapa d'infantil és una etapa única i que això necessitava fer...
un canvi no només quantitatiu, sinó qualitatiu en la gestió i en la mirada que fem de les escoles Bressol. Per això el ple passat vam aprovar un reglament que feia molt incís en la necessitat i en la mirada pedagògica de les escoles Bressol, que tinguessin un projecte educatiu de centre, que tinguessin una aposta pedagògica que anés més enllà. Vam fer un acord de millores l'any passat, precisament,
per garantir que totes les mestres d'educació infantil tinguessin espai per desenvolupar no només l'atenció a l'aula sinó la seva tasca pedagògica, pensar com serien les sessions, les anualitats, poder-se coordinar amb les professors d'infantil 3, infantil 4, millorar els traspassos, etcètera, etcètera.
I aquest és l'últim pas, que és que les escoles bressol tornin, o en aquest cas vinguin de nou a la gestió municipal. Tinguem les tres escoles bressol municipals en gestió municipal, és veritat que gestionades amb dues figures diferents, que acabarem unificant en un mateix model de gestió, i a partir d'aquí puguem compartir recursos de formació, recursos pedagògics, personal, etcètera, etcètera.
i aquest és l'últim pas que havíem de fer. L'hem anat retardant també per adequar-lo als reptes que ens anaven sortint amb la gestió de les escoles, i per tant, a partir de l'1 de gener, la Traquel Molí serà de gestió municipal. Què passarà amb el Rodó en aquest context? El Rodó queda, de moment, en una altra forma de gestió, que és gestió directa municipal, és a dir, forma part de l'Ajuntament Estricto Senso de Molins de Reina, de l'empresa municipal, i a partir d'aquí obrirem un...
un diàleg sobre com unificar-los a la gestió amb la traca i el cargol. És un procés que hem volgut deixar a part perquè partíem d'una altra posició i és que la cooperativa també volia deixar de gestionar el cargol i el molí. Hi ha hagut sòcies que s'han jubilat, no hi ha hagut recanvi de sòcies, és a dir, ells ja estaven amb una mirada de tancar etapa.
i ens van demanar que acceleréssim i fóssim el més ràpid possible en garantir aquesta municipalització. Amb el Rodó el canvi és més senzill, evidentment, perquè ja és municipal i, per tant, forma part d'un trànsit, diguem, des de l'Ajuntament a l'empresa municipal, que és més senzill, però volíem preservar amb ells un espai de...
de diàleg, de fer aquest trànsit correctament, si el podem fer al juliol perfecte i començar el següent curs amb una gestió unificada i, si no, el que duri aquest procés. Perquè abans de fer aquest procés, d'igual forma que vam fer amb el Cargol i amb el Molí, hem de reordenar certes qüestions. Hem d'unificar la lògica dels casals, la lògica dels temps de treball pedagògic al centre, etcètera, etcètera. També la lògica que ens imposa la llei
de quantes mestres hi ha d'haver en cada escola bressol, de les categories professionals de cada escola. Hi ha d'haver un treball, diguem, de posar ordre en sentit administratiu a això. Això pot tenir repercussions, evidentment, sobre el dia a dia de la feina de les mestres i, per tant, ha de ser un procés dialogat amb les mestres i amb la direcció.
Sí que és veritat que ha tornat a sortir Esquerra Republicana, ho deia, i divendres també, ara morint-se amb en Ramon Sánchez, quan parlem de Molivers, si no està assumint masses coses, quan parlem precisament d'aquest punt i d'altres que ha anat assumint l'empresa municipal en altres curs d'aquests darrers temps. Què hi diries tu amb aquesta reflexió?
Jo crec que Molivers ha de poder assumir tot allò pel qual es doti d'assumir. Perquè si pensem en l'Ajuntament, l'Ajuntament assumeix moltes coses, directe i indirectament. I té molts negociats diferents, i té escoles bressol, té escoles de música, té el servei de normalització lingüística, té moltes coses al voltant seu, té coses d'urbanisme, i ningú pensa, no està l'Ajuntament assumint moltes coses. Jo crec que la qüestió és...
quins instruments necessita Molivers per poder assumir diferents serveis que considerem que han d'estar sota gestió municipal. I a partir d'aquí, és veritat que això converteix Molivers en una empresa multiserveis, si en volem dir així, que agrupa serveis que tenen lògiques diferents, perquè podríem dir jardineria i neteja són dos serveis diferents, però que comparten una certa lògica i que va bé inclús que hi hagi...
mecanismes de coordinació entre ells, però les escoles Bressol o el museu són serveis diferents. I és veritat, però el fonamental és que aquests serveis tinguin les seves direccions de servei, tinguin el seu personal administratiu i, per tant, puguin assumir aquesta lògica. I, a més, si es pot, els serveis puguin compartir costos generals d'administració, de recursos humans, etcètera, etcètera, i això estalviï costos. Per tant, per nosaltres...
La qüestió no és quants serveis assumeix Molivers, sinó com hem de dotar aquests serveis perquè Molivers se'ls pugui acollir garantint el seu funcionament. Per cert, que justament parlant de Molivers, el punt 7 és aprovar la transferència de capital a Molivers per incorporar una màquina decapadora per aconseguir un millor manteniment de les diverses superfícies de la via pública. Sí.
Fa un temps que debatim, perquè també hem tingut transformacions que de vegades no som... Fins que no les posem en marxa, no veiem les necessitats específiques que tenen aquestes transformacions. Per exemple, els carrers de plataforma única, o les voreres aquestes noves que posem de llambordes tan llises. Doncs netejar això exigeix altres mecanismes de neteja, no? I una màquina de capadora...
Tothom, segurament quan l'hem vist, l'hem vist als aeroports, com passen aquella moqueta amb aigua calenta, etcètera. Això serveix molt bé per netejar aquest tipus de plataformes tan llises, on s'adreixen xiclets, brutícia, que són una mica poroses i que necessiten aigua calenta. I, per tant, fem aquest encàrrec perquè la puguin comprar i que reforci una mica la neteja de voreres i especialment de carrers amb plataforma única.
I em ha sorprès veure de nou l'aprovació inicial de la valoració dels llocs de treball de l'Ajuntament, que es va portar el fa un mes, i veig que aquí hi ha hagut una modificació ja, no? Sí, perquè de tantes fitxes que n'hi ha, n'hi ha hagut alguna on hi havia alguna dada moguda i cal revisar després amb...
hem hagut de corregir. Donàvem per fet que després de tants centenars de fitxes, alguna, hi hauria una errada material i, per tant, l'hem detectat, l'hem corregit i fem aquesta feu d'errates en forma de modificació. I, de nou, es porta un reglament, en aquest cas s'aprova inicialment el reglament, del servei, el SAT, el Servei d'Atenció Domiciliària de Molins de Rei.
Un dels altres serveis que està creixent en importància, jo crec que s'ha quintuplicat en els últims 4-5 anys, i que és un servei que per nosaltres ha de tenir un grau de professionalitat tècnica també, perquè a vegades...
desvaloritzem. Sempre ho diem comunament, que hi ha una certa desvalorització del treball de cures, del que representa, però serveis com el servei d'atenció domiciliària, per nosaltres, han de ser l'altra eina clau en la política de cures a la gent gran. Tindrem nova residència, tindrem servei d'atenció domiciliària, tindrem, si podem reforçar, més pisos per...
per la gent gran a Molins de Rei i, per tant, en els diferents graus d'autonomia i tenim com a objectiu que tothom pugui maximitzar la seva autonomia en l'última etapa de la vida, doncs haurem de tenir un ventall de serveis que s'hi adecuin i el servei d'atenció domicilià per nosaltres és una eina clau, l'acabem el reglament Temp, que és una de les tasques pendents i era un dels reglaments que teníem per tancar l'any i d'aquells que
que van generar el debat amb l'oposició de de sobte tenim 4 o 5 reglaments sobre la taula, deixeu-nos una mica de marge, i el van posposar fins al desembre. Molt bé. Avui també explicàvem, Lucas, parlem de medi natural, que si hi ha certes relaxacions, flexibilitzen les restriccions amb motiu del brot de pesta porcina a l'entorn de Collserola, no? Sí, estàvem esperant...
a veure els últims casos detectats i, per tant, si hi havia hagut realment una expansió del brot d'infecció. Hi ha una cosa positiva, relativament positiva, d'aquest brot d'infecció, que és que és tan letal i en tants pocs dies que fa que quan detectes el primer cas...
tinguis la possibilitat que no s'hagi expandit massa. Si tingués 15 dies d'incubació i després 4 o 5 dies abans de la mort, com que hauríem d'esperar pràcticament 20 dies a detectar el primer cas, correríem el risc que ja s'ha expandit per tot colxerola. En aquest cas, té una mortalitat molt alta i en molts pocs dies. I això fa que, a partir de la detecció dels primers casos, la pregunta sigui, ha arribat això a tot colxerola o no?
Com que no estaven tipositius de pesta porcina a les zones que fins ara eren de baix risc o zona només perimetral del focus d'infecció, de moment s'aniran relaxant les mesures. Ja ens van dir que a partir del dia 15, si no hi havia novetats, començaríem a relaxar. I això vol dir que, de moment, i sent curosos,
L'escenari que acabi Colxarola sent tota ella a zona d'infecció sembla que de moment no està sobre la taula i que si no hi ha més positius s'aniran relaxant les activitats que es podran fer dins de Colxarola. Per exemple, ja podem anar a passejar pel bosc, títol individual o vaja sols, amb bicicleta o a passejar, però sí que encara no es poden fer les activitats organitzades. Però en aquest cas anar a passejar... Sí, es comença aquest...
aquesta desescalada de les mesures, en podríem dir, posant aquelles que són menys intensives de l'espai, i esperem que si no hi ha novetats, almenys en la zona que no és zona d'infecció, puguem anar desescalant totes les mesures que s'han pres amb el temps. Però en això nosaltres sempre estem a l'expectativa del que ens diguin les institucions que ja estan treballant,
i que es vagin confirmant els millors escenaris, que sempre hi pot haver novetats. Per tant, ho celebrem, estem satisfets. Han anat molt bé les restriccions. Sé que els primers dies teníem una mica la sensació que hi ha una part de la ciutadania que seguia fent activitat a Colxerola. Les dades que nosaltres tenim és que ha baixat un 95% l'activitat a Colxerola.
I això és molt. És veritat que la zona d'infecció ha baixat més que les zones perimetrals, però estem parlant d'un compliment molt alt per part de la ciutadania, que agraïm, perquè...
Nosaltres, fonamentalment, el que necessitàvem de la ciutadania era que descenséssim colxerola perquè s'hi poguéssim fer les tasques de detecció, de retirada d'exemplars, etc. Per tant, estem molt satisfets del grau de compliment que hi ha hagut, a pesar inclús també de la desinformació que hi ha en moments puntuals o de la saturació d'informació que hi ha en moments puntuals. Estem molt satisfets.
Molt bé, per cert que em deixava al voltant del tema de les llars d'infants, que insistia el regidor Ramon Sánchez, que justament el dia que s'informava a tots els grups polítics d'aquest punt de la gestió o internalització de les dues llars d'infants, el regidor d'Educació no va assistir a la reunió. No ho vaig assistir. De fet, crec que només va assistir el Ramon i el Txell. Correcte, efectivament. Sí, ho sé. Vaig tenir un problema que no m'havia trobat mai i que no l'havia explicat fins aquell dia a comissió. Crec que els hi vaig explicar.
És que em va entrar un virus al correu de l'Ajuntament i em va haver de desconnectar el correu dels servidors. Estava, no sé per què, em va trucar l'informàtic i em va dir, Lucas, estàs atacant els serveis de l'Ajuntament, si pots anar a casa, tanca els ordinadors, apaga el mòbil, etcètera, i et desconnectem d'aquí. Llavors em van haver de desconnectar del correu.
i vaig deixar de rebre els esdeveniments, vaig estar un parell o tres de dia sense rebre els esdeveniments, i aquest es va agendar durant aquell moment, i jo no el vaig rebre. Per tant, em disculpo, crec que no ho vam comentar en comissió informativa, de fet. Potser ho vam comentar després a Portaveus, perquè recordo haver-ho explicat, però no ho recordo haver-ho explicat en comissió informativa. I la resta de grups, no sé per què no hi van anar, la veritat. Sí, no es comunicava via WhatsApp, vols dir això?
No, enviem esdeveniments, a vegades reforcem el recordatori i tal. Jo sabia que teníem aquesta reunió pendent, però quan el no rebre el calendari jo vaig molt a salto de mata, que es diu, mirant què tinc cada dia, i no hi vaig pensar. I després ho vaig parlar amb el Xavi, em va saber molt greu, però no tenia l'esdeveniment en agenda.
Bé, avancem 5 minuts i dos quarts. Avui també rebíem comunicació oficial del Ministeri de Transportes i Mobilidad Sostenible de Renfe. Renfe adjudica per més d'11 milions d'euros la millora de l'accessibilitat de l'estació de Molins de Rei. No és nou perquè ja ens ho avançava l'alcalde. A veure si aquesta és la bona, no, Lucas? I el que no he sabut veure és que es confirmeix quan començarien aquestes obres.
Esperem que les obres s'iniciïn al voltant dels primers dies de febrer, per tant, Fira de Candelera. Llavors, com que aquesta és una data problemàtica, dependrà si l'inici de les tasques és netejar la zona, perfecte, que comencin el més aviat possible i adequem la zona i tenim l'estació el més neta possible. Si hi hagués d'haver moviments de materials o de...
o d'alguna cosa que pogués afectar el trànsit de passatgers durant aquests dies, doncs la posposaríem uns... els demanaríem posposar-la uns dies, perquè per nosaltres el cap de setmana de la fira és un cap de setmana de molta afluència. Finalment, el projecte... jo crec que
Com a mínim, respecte a dues coses, primer, evidentment, la zona del vestíbul que s'ha fet perfecta, ja la tenim feta, l'accessibilitat de l'estació, que era el gran objectiu d'aquesta reforma, i el segon accés per la part de muntanya, que s'inclou en el projecte, i es fa la modificació que per nosaltres, i de fet, parlant una mica amb els companys dels comuns a Molins, n'hi havia algú que em deia el problema de les obres està aquí, i pel que no es pot replantejar el projecte,
sense superar el sobrecost que et permet la llei, és aquí. I és que havia de readequar-se la distància de frenada i de senyalització a la nova normativa, i és el que refa el projecte, per això també s'incrementa molt el cost del projecte, i és que els andanes més llargues, de 200 metres, perquè puguin encabir-se els nous trens que estan en circulació, doncs tot allò que té a veure amb la distància de frenada, les senyalitzacions i tal, s'havia de refer. I, per tant, tindrem un projecte, jo crec que molt integral,
Duraran les obres, crec que al voltant de 14-16 mesos, si tot va bé, i si no hi ha incidents, i si a la tercera va la vençuda i s'acaben les obres. Doncs millor que millor. I un cop acabades i sincronitzats amb el soterrament de Sant Feliu podran entrar els nous combois, perquè recordem que...
als accessos de Barcelona hi ha un problema de manca d'accessos, de manca de túnels i, per tant, per augmentar la capacitat arriba un moment que tens un límit en les freqüències. No pots fer entrar més trens per hora perquè hi ha un coll d'ampolla en els túnels d'accessos a Barcelona i, per tant, per augmentar la capacitat en aquest cas s'està augmentant la capacitat dels combois, s'està augmentant la llargada i que puguin entrar aquests nous combois a la R4 depèn fonamentalment de quan acabin les obres de Molins de Rei. Així que espero que aquesta vegada
vagi de veres, vagi el més ràpid possible i, per tant, agrair també a Renfe aquesta licitació i esperem i ens conjurem tots perquè aquesta vegada sí, acabem les obres. Bé, per cert, que dijous passat també ens avançava l'alcalde parlant de recollida de residus. Lucas, veig que segurament ens haurem d'anar acostumant a incorporar el contenidor groc, doncs, amb un interreig.
Pinta malament. Pinta malament mantenir el model actual. Pinta malament perquè per adequar-se a la normativa europea com a mínim hi hauria d'haver una excepció. L'Agència Catalana de Residus no la va demanar i de fet va ser una de les converses que vam tenir...
Només sortir la nova llei de residus que transposa aquesta directiva i, per tant, això d'unificar fraccions és una cosa que només es pot aconseguir per excepció i ningú ha demanat l'excepció a ninguna autoritat de residus, em refereixo, ni l'Agència de Residus de Catalunya, ni la de Galícia, ni la d'Andalusia, que són les tres comunitats on hi ha més impacte de...
del residu mínim i, per tant, sembla que especialment el mandat que ve caldrà començar a replantejar l'entrada del quart contenidor. La qual cosa, en la meva opinió, no és una molt bona notícia. Crec que empitjorarà les dades de recollida d'envasos i crec que la paradoxa, a més, és que es fa en un moment en què el Ministeri ha assumit públicament el fracàs del quart contenidor i ho ha fet en uns informes que són molt demolidors,
que saben que els objectius de recollida d'envasos estan en mínims i que aquest sistema no dona més de si i que obre la porta a altres sistemes com el sistema de depòsit i retorn, etcètera, etcètera.
I nosaltres ens trobem amb la paradoxa que quan la màxima autoritat de residus es comença a desdir de la idea del contenidor groc i dels seus objectius, a nosaltres ens fan passar per aquest col d'ampolla. Per tant, esperem que d'aquí, en el moment en què haguem de passar, com a mínim hi hagi més instruments sobre la taula per revisar aquest model.
Bé, doncs són les notícies d'actualitat, política en clau local. Recordeu el ple, que hem començat parlant del ple, és aquest dijous a les 6 de la tarda i el podeu seguir en directe per la ràdio. Lucas Ferro, doncs moltes gràcies. A vosaltres. Que tingués una bona setmana i fins aviat. Que vagi bé. Anem a escoltar la música de Miqui Núñez, que ens canta aquesta cançó que és novetat, l'últim petó i el primer, i de seguida tornem per parlar d'arquitectura.
El vent s'endú les paraules que no et vaig dir. Un mar de dubtes dins d'un cor adormit. Tan difícil apropa els nostres camins, però si estem...
Més a prop, més lluit. Un silenci que em porten els teus ulls. L'últim petó i el primer.
Un nou inici sempre és un nou final Cada cop més a prop, més lluny Un silenci
L'últim petó i el primer. Tot el que podríem ser.
Més a prop, més lluny. Un silenci que em porten els teus ulls. Miqui Núñez ens situa a dos minuts per sobre dos quarts d'onze. Anem a fer el pedra sobre pedra. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
Pedre sobre pedre és aquest espai, perdoneu, cansat vam aquesta temporada, amb l'objectiu de parlar d'arquitectura, d'habitatge, de noves tendències, que és el que ens ha agradat compartir aquí un cop al mes amb el Gerard Ordes des de l'estudi DAP. Què tal, Gerard? Bon dia. Bon dia, Oriol. Que al mes de novembre no vam fer l'espai perquè estàvem fent el Festival de Terror.
i no vam trobar la manera de lligar. Bé, hauríem pogut fer cases encantades i aquestes coses, però no vam fer l'espai. Amb aquest tema encara no el domino. I avui recuperem l'espai, el pedre sobre pedra, per parlar de sistemes de calefacció, ja que estem en aquest context... Exacte, que ja era una mica la idea de l'última... Sí, efectivament.
Sòcia que no vam fer, però llavors, com que ara és un tema que cal parlar-ne perquè és l'època del fred i la gent hi pensa. Correctíssim. Parlarem dels sistemes més habituals de calefacció, però vols introduir ja com a novetat
aquesta nova tendència o noves tendències a l'hora de construir habitatges? Sí, la pregunta és, són absolutament necessaris els sistemes de calefacció? Aquesta és la primera pregunta. I la resposta, encara que us sembli sorprenent, és que no tindria per què. Si inclús hi ha exemples i això, que llavors es tracta de treballar més el que és la...
l'envolvent de la casa, com treballes les finestres, l'orientació cap al sol... Amb això es podria arribar a fer una casa que funcioni sense calefacció. Com es faria? Has de tenir clar que el que et fa la calefacció és aportar-te energia. Aquesta energia, caldria quantificar quina quantitat d'energia necessites el dia més fred de l'any...
i veure si tu, a la teva casa, d'una manera passiva, és capaç de captar aquesta energia. Com es fa això? Doncs, evidentment, des de l'energia solar. Llavors, la incidència del sol en la casa, si nosaltres aconseguim que aquesta casa, a través de les finestres ben orientades, hi hagi una suficient aportació en la casa per escalfar-la, doncs aquesta energia ja està entrant. Aquest és el primer punt, després el següent és com la retenim.
Un cop ha entrat, vol dir que és a través dels vidres, el que hem de fer és conservar-la dins. I això com es fa? Fent que la casa tingui inèrcia, que és un concepte... Atenció, eh? Un pèl complicat i em sembla que algun dia en vam parlar ja. Què vol dir que la casa tingui inèrcia? Què vol dir que tingui inèrcia? Doncs és una mica com l'efecte de la cova,
però matitzar-ho, perquè una cova es manté estable, amb temperatura, perquè està com a dins de la terra i no li afecta tant a l'exterior, perquè està molt callada amb terra, pedra i això. Llavors, una mica és aquest efecte, que llavors en una casa en la que tu vius permanentment, quan més inèrcia tens, l'escalfor que hi ha a dins s'aguanta més.
O sigui, jo potser l'exemple que m'ajuda a entendre això, que ens ajudarà a entendre, és si tu tens una casa que no té inèrcia, quan entri l'escalfor del sol durant el dia pujarà molt, però llavors a la nit, com que no ha acumulat aquesta energia en les seves masses, imaginem que és una casa molt lleugera de fusta, per exemple, tot de fusta,
té poca inèrcia, llavors baixarà l'energia més ràpid, llavors l'oscil·lació entre dia i nit serà més gran. Llavors, si tenim una casa que té més aquest efecte cova, aquesta inèrcia, allò que farà és que la corba d'entre dia i nit sigui més allargada, més plana, i per tant que no hi hagi una oscil·lació tan gran i que a la nit no ens baixi tant la temperatura dins, perquè està en la massa de les parets.
Tu m'estàs parlant del concepte de quan fem una construcció nova, no? Perquè ara hi haurà gent que ens està escoltant i... Clar, però nosaltres tenim el que tenim. Clar, normalment les construccions antigues velles, afortunadament, tenen molta inèrcia. Sí? Clar, perquè són molt de massa, són pètries, són de totxos, tot és massiu. Per tant, amb aquest tema no hi ha problema. El problema de les cases velles és l'aïllament. Correcte. L'eficiència energètica...
Exacte, l'altre punt després de la inèrcia és com aïllem, perquè si tens molta inèrcia, que això és el que passa amb les cases de velles, de pagès, que tenen aquests murs de pedra tan grossos, que tenen molta inèrcia però no tenen aïllament, llavors no acaba de ser l'ideal. La combinació és inèrcia i aïllament.
Serien els dos conceptes bàsics, eh? Exacte. Com aconseguim un bon aïllament? Doncs, clar, l'aïllament s'aconsegueix amb materials que estan dissenyats, que són materials moderns, antigament no existien, que tenen la capacitat de retenir l'escalfor, fan com d'abric.
al final és com és molt gràfic l'exemple de si tens com una jaqueta a vegades hi ha aquestes jaquetes primes però que abriguen molt o una jaqueta molt grossió que no t'abriga això és perquè aquell dia està més ben dissenyat perquè aïlli tèrmicament i en aquests materials que fem servir avui en dia passen una mica el mateix i són unes característiques que tu quan el material pots en el teu proveïdor li demanes quina capacitat d'aïllar té i amb això decideixes
Sobretot les finestres són importants també. El punt dèbil de les cases sempre és les finestres, però també és necessari perquè les necessitem per ventilar, per tenir llum, però a més a més és el lloc, pel que hem dit abans, que és on entraria l'escalfor del sol, que ens entraria dins. Però sí que és veritat que és un punt dèbil en quant a pèrdues i hi ha des de fa uns quants anys que sempre s'acostuma a posar doble vidre
inclús ja hi ha triples vidres, malgrat que aquí la nostra latitud no és necessari. Però els països nòrdics, per exemple, parlaríem de triple vidre? Sí, sí, sí. Alemanya en amunt gasten triples vidres.
Si combinem aquest bon aïllament, la inèrcia, i sobretot també cuidant les finestres, vols dir que no ens caldria cap element per donar escalfor artificial, diguem? Exacte, podríem arribar a tenir aquesta situació. Però ja et dic, és un tema que s'ha de parametritzar, s'ha de calcular...
I intuïtivament una mica ho pots fer, però l'ideal seria això. També hi ha altres sistemes, que aquest potser és una mica complex, de captar l'energia. Hi ha un tipus de sistema que es diu mur trombe, que és tenir una paret a la cara on toca el sol, una paret pintada negra, i amb un vidre al davant. Llavors això què està fent? Ens està generant un efecte hivernacle en el mur,
Llavors aquesta calor l'estem acumulant allà dins i llavors a la nit es radia cap a dins de la casa. Però això ja és anar un punt més enllà, que llavors ja és... Què passa quan arriba el 30 de juliol amb la calorada que farà? Clar, aquí és el tema. Aquests sistemes es reverteixen a l'estiu. Una és protegint-los, o sigui tapant-los,
l'altre és que es ventili, que surti l'aire aquest que s'escalfa, i l'altre és que tu tinguis una orientació total a sud, amb un bon voladiu de coberta, que allò és perquè a sud l'hivern els rajos del sol venen molt baixos, el sostici d'hivern estan a 27 graus, i en canvi el d'estiu estan a 72 graus.
Quina diferència. Venen molt més inclinats. Si tu poses una visera de 80 centímetres a un metre, aquest sol d'estiu ja no t'està entrant al solstici d'estiu. Però, en canvi, el solstici d'hivern t'està entrant fins a la cuina, per dir-ho d'alguna manera.
Déu-n'hi-do. Bé, en tot cas parlàvem d'aquestes noves tendències, però si anem a perfils més clàssics, parlem de sistemes de calefacció, doncs. Quins serien els més habituals? Doncs sí, a veure, un cop introduir aquest concepte per trencar una mica les ments, que està bé que sapiguem les coses que vindran i innovació. Llavors, dins del que és el convencional...
Sempre en les últimes dècades s'han gastat molt a les calderes de gas, però aquestes calderes de gas ja estan en detriment, estan en ús en el que són habitatges existents i evidentment si tu tens un sistema que està muntat així és complicat canviar-lo perquè és una inversió molt forta i normalment és difícil...
fer-la, però avui en dia ja anem a sistemes que és tot elèctric. O sigui, tot el que fem ja d'obra nova, el gas ja no es posa. De fet, ja fa anys. Ha quedat obsolet. Sí, perquè el gas que pararà morint, a part que és molt volàtil, perquè depèn de països com Rússia o Argèlia, que d'un dia per l'altre et pot pujar...
el preu moltíssim i aquí en el nostre país realment amb un sistema tot elèctric pot funcionar els països nòrdics allà ho tenen més complicat perquè necessiten molta més energia però aquí realment el sistema que s'està emprant més últimament és l'aerotèrmia
que segurament també n'haureu sentit a parlar, que és un sistema que és tot elèctric, però té un consum molt baix d'electricitat, perquè té un rendiment molt molt alt. El que sí que és una inversió inicial forta, perquè l'aparell que genera aquesta energia és prou car, però llavors el consum mensual és molt baix perquè té un rendiment altíssim.
Aquests serien els sistemes més habituals avui en dia. Jo m'imagino que molta gent, els que esteu escoltant, teniu a casa vostra, teniu sistemes de calefacció tipus gas o gasoil, i dius, bueno, i això es podria arribar a canviar? I la pregunta és que sí. Vull dir, nosaltres també que fem reformes i ens adaptem a coses existents, també hi ha l'opció d'aprofitar un sistema...
i canviar-lo a una aerotèrmia, que seria el que s'adaptaria a uns radiadors existents. Molt bé. I la calefacció natural, la llar de foc? La llar de foc, que ens agrada molt a tot, jo el primer, té un problema. Pros i contres, sí. És molt bona calefacció perquè és radiació, per tant és la millor calefacció, perquè l'altre seria l'aire calent, que això no ens agrada tant a nivell...
de confort i de salut no és tan bo. El problema que té és que és cremar llenya. Llavors, clar, si tots ens posem a cremar llenya, tindrem un problema, perquè ens faltarà llenya i tindrem moltes emissions de CO2 a l'atmosfera.
I aquest és el hàndicap. Per això, sempre, al final, la millor energia és la que no es gasta. Per això és la idea inicial amb la qual hem començat d'intentar que no haguem de consumir energia, perquè veus que no hi ha cap sistema que sigui perfecte.
I les estufes de pellet? Estufes de pellets també és molt interessant. Funcionen molt bé, a més com que tu electrònicament la pots controlar, posar distància a través d'un mòbil, perquè com que té electrònica i com que té un injector que injecta els pellets, no com la llenya que la injectes tu mateix, doncs és un bon recurs. El que passa que hi ha el que és l'estufa de pellet,
que és un element que tens en un lloc central de la casa o del que sigui, i allà tu li vas posant els pel·les amb sacs.
Llavors, és una mica engurrós perquè si tu tens això encès, un sac que són 20 quilos et pot durar dos dies, si tens tot el dia encès. Llavors, volies que no, has d'anar constantment recarregant. Tenir molta previsió, eh? Has de tenir previsió, això. L'altre que ho hem fet alguna vegada és tenir una tolva de pèl·lets al costat d'on tens una caldera, és a dir, un dipòsit al costat que puguis posar-lo en algun lloc, amb un sotascal o alguna cosa així, però llavors has de tenir el costat
mateix aquella estufa o caldera, perquè llavors amb un sens fi va injectar en ella automàticament els pellets.
I la llar de foc, per això deies, és el millor sistema, però clar, si la tenim al menjador, quan anem a l'habitació, si no tenim res més, tururut, no? Bueno, hi ha maneres de fer-ho, eh? Sí? Sí, perquè hi ha un tipus d'estufa que en diuen hidroestufes, que el que tenen és un serpentí que passa per sobre d'on es crema el foc, i aquest serpentí passa a aigua, i aquesta aigua s'escalfa i pots enviar-ho amb uns radiadors. O sigui que tu, lligat amb aquesta estufa, podries tenir uns radiadors a la casa...
I escalfar la casa, realment això ho vam fer amb una casa al mostrer a prop de Reus, vam fer una cuina econòmica, no era una estufa en aquell cas, era una cuina econòmica, i aquesta cuina econòmica tenia aquest serpentí que escalfava tres radiadors a la casa i la casa només tenia aquest sistema.
I l'únic que, clar, has d'estar pendent del tema de la llenya. Has de ser una mica romàntic o tenir teletreball a casa. Sí, si no malament, eh? Per tant, a conclusions, intentar, si podem combinar aquests conceptes, doncs no amenasterem cap sistema de calefacció,
Exacte. Jo crec que la idea que m'agradaria és que necessitem energia, no? Necessitem aportar energia. I no perdre-la. O sigui, les dues coses. Llavors, per això estan important la captació i l'aïllament. L'aïllament i la inèrcia. I això és el primer pas perquè està molt menys. El fet de reduir molt la despesa et simplifica qualsevol decisió que prenguis. Perquè, per exemple, el que dèiem que aquest és el més extès ara, que és l'aerotèrmia,
és molt diferent si has de tenir un aerotèrmi de 7 quilowatts a una de 12. Ara no en traiem detalls, però ja veieu que és quasi el doble. Llavors, és una caldera molt més petita, més econòmica, que no pas una de 12, que és un trastó molt gros, que necessita molt, molt més. I això ve del càlcul que tu fas al principi, de dir quanta energia necessito aportar.
Per tant, sigui quin sigui el sistema, el que m'agradaria és això, que quedés clar que l'important és que aquesta energia, que necessitem poca i que la puguem retenir. Molt bé. Doncs queda clar aquest últim titular. Alguna cosa més, Gerard? Bueno, crec que una mica... Sí, hem fet una bona passejada per aquests conceptes. Doncs el Gerard Ordes és de l'estudi DAP, que els teniu a Instagram, que els podeu seguir perfectament, i així veieu les reformes i les obres que vam fent.
amb aquests conceptes també innovadors que anem tractant un cop al mes aquí al programa. Gràcies, Gerard. Bones festes. Igualment, bones festes a tots. Fins la propera, que vagi molt bé. Vinga, adeu. Gràcies. Passen dos minuts de tres quarts d'onze. Continuem i anem a fer un cafè amb el comerç.
Amb nosaltres ja és aquí l'Helena Artacho, ella és la responsable de comunicació i estratègia de Molins Comerç. Amb ella que fem el comerç cada setmana, a vegades amb convidats i d'altres a soles, com és el cas d'avui. Què tal, l'Helena? Bon dia. Bon dia i bona hora. Mira, d'entrada anem a valorar, aviam com has vist tu, aquesta nova ubicació de la Fira de Nadal, vintena edició que s'ha fet durant tot el dissabte i diumenge al matí a la plaça de l'1 d'Octubre.
Sí. Què et sembla? T'ha semblat, vaja. Un encert. M'ho imaginava. No, però és veritat. Al final és també l'opinió dels propis botigues. Parlar amb els botigues, també. Sí, sobretot els locals, que al final és el que ens preocupa més, que els negocis locals, que almenys des de l'associació de botigues...
que els negocis locals s'hi sentin còmodes amb l'ubicació. I l'opinió que tenen és que han millorat perquè al final és una zona de trànsit. És veritat que a més les famílies tenim allà ja de per si una zona d'entreteniment i de diversió pels petits i llavors és una forma que la gent...
hi vagi amb més motiu que no pas només la fira. Llavors tens la zona comercial i tens els espais més de joc i és una forma de passar un matí o una tarda diferent i fer alguna compra que sempre va bé.
Jo crec que és un espai encertat, la veritat. Abans parlàvem també de la tertúlia. En algun moment que ha sortit, si anar fent aquests moments no es perd la centralitat, tu creus que no? No, jo penso que no, que al final també trobarem. També és veritat que hem patit molta reforma.
al llarg dels anys en els diferents espais públics, les places i demés, i clar, al final hem de veure quin és el millor espai que un cop està ja definida la proposta de la plaça o de l'espai públic.
Llavors, què passa? Doncs que tenim un espai molt bo, tenim la biblioteca, que a més el dissabte està oberta pel matí. Llavors, clar, és una forma també que no vagin sols a la fira de Nadal, que no sigui només anar expressament. Quan estava a l'església havies de desplaçar-te expressament i no tothom era conscient, és veritat que després hi ha el tema de la comunicació, que no sempre arriba a tothom. Llavors, si no és una zona de pas, doncs has d'anar-hi expressament.
Llavors, la sensació que teníem és que era un espai molt positiu perquè la gent no només anava i comprava, sinó que s'hi quedava, no? I passava l'estona i jo, doncs anem a veure aquesta parada, ostres, doncs també hi havia part d'alimentació, llavors tot al final convida a que t'hi quedis allà, no?
Molt bé. Més el tió, clar. Ah, sí, que anava a dir d'activitats paral·leles que hi va haver. Va ser fer cagar el tió. Fer cagar el tió. El dissabte? Sí, el dissabte a la tarda. Sí, vam veure força canalla. Sí, unes cues impressionants. Sempre va bé tenir un espai com aquest. I després s'ha de dir que els makers de Molins, que també van fer una activitat. Jo crec que, segons ells, per el que vam poder veure, va ser bastant satisfactòria.
O sigui que el que dic, que jo crec que és un espai encertat, les botigues estan d'acord en què és millor que la plaça de l'Església i de cara a l'any vinent segurament repetir ubicació. Eren més de 20 les parades?
Més o menys. Sí, més o menys. Es van omplir, eren els espais que hi havia, s'ha de dir, que no és allò de dir, és que hi ha poca... No, és que al final l'espai és el que és i es va fer cupó, que era l'important, que s'omplís tot l'espai disponible per les carpes. Dissabte va ser tot el dia, diumenge fins al migdia. Exacte. No, és que abans també agafava divendres. Sí.
antigament, ara doncs s'ha concentrat en 17 i diumenge. Sí. Molt bé. Alguna cosa més del cap de setmana? No, que bé. Mirem endavant, doncs? Sí, mirem endavant, si vols. Perquè demà tenim una altra cagada de tio, fer cagar el tio. Demà tenim una... Demà és, eh? Rambla de la granja. Avui som 15, demà 16. Doncs això, doncs sí. Demà tenim una altra cagada de tio i després l'última faltarà la del mercat. El 20 de desembre, que això és un dissabte, que és aquest dissabte,
al matí a la Passa al Mercat. Sí. Amb els venedors del Mercat. Això ja ho organitza, sí, amb els venedors del Mercat. L'associació de venedors del Mercat, eh? Sí, sí. Que han fet un escape market i tot, ja ho saps. Sí, bueno, no paren de fer activitats. Sí. El mercat està en moviment. Molt bé. Doncs aquestes activitats demà i dissabte, fer cagar el tio. Sí.
Que la gent no s'oblidi que això, a vegades, no diem res, però que s'ha de portar tiquet de compra. Ah, sí? Doncs remarquem-ho. Per poder fer cagar el tió, s'ha de portar tiquet igual d'on sigui, l'important és que s'hagi consumit el poble i t'emportis el tiquet. Ah, no cal que siguin de Molins Comerç. Aquí, en aquest cas, no...
que sigui un tiquet de compra local. No discriminem si és de l'associació. Però sí que es demana. A veure, intentem. És veritat que al final són canalla. Llavors, si algú ve sense tiquet, no li direm al nen que no pots picar. Però la idea al final és que entre tots fem això, que és una aposta de l'associació i que vagin simplement amb un tiquet que és igual el que comprin, però que vinguin amb un tiquet. Entenc que des de l'associació s'alimenta bé aquest tio.
Sí, sí. Sí, sí, ja ens encarreguem d'això. Perquè després pugui cagar, no? Pugui cagar en condicions, sí, i per tothom. Doncs és gran, eh? Es deu menjar moltes mandarines. Bé, això pel que fa a la cagada de tio. Per cert, catàleg de... Catàleg de Nadal.
que ja vau repartir la setmana passada. Sí, seguim repartint, perquè és veritat que, al final, com és el primer any, també hem fet una valoració de les impressions que havíem de fer, vam fer 1.500, però, per exemple, vam donar a la biblioteca i ja s'han acabat, llavors intentarem repartir de nou a la biblioteca i deixar-nos algun per la fàbrica dels somnis, també.
Llavors, que la gent al final vegi l'oferta que tenim, que jo crec que és una iniciativa molt bona, i seguir apostant pel comerç local. És la idea que tenim des de l'associació sempre. Molt bé. I anem ja a repassar el trenet, no? El trenet. Aviam, dates ja confirmades? Sí, el dia 22 comencem. Per tant, dilluns que ve quan vinguis aquí? Dilluns? Mira, sí. Dilluns vindré i marxaré. Ràpid a...
Sí, perquè ja vol viatge inaugural. A les 12, eh? Sí, perquè sempre és a partir de les 11 del matí, però el dilluns, com fem la volta inaugural amb l'alcalde, suposo que la regidora de comerç i algun membre de la junta de l'associació...
doncs serà a les 12, i a partir de les 12 començarà a circular ja fins l'últim dia de... Dilluns 22 engeguem fins al dia 5 de gener. Fins al 5 de gener pel matí, sí, sí. Molt bé. I això, també important, que s'han d'aconseguir els tiquets a les botigues aderides a la campanya. Aquí sí, aderides a la campanya. Sí, perquè això volem recalcar que al final és una iniciativa.
de l'associació i el cos és de l'associació. Llavors, les botigues que s'hi sumen i que més inverteixen en aquesta acció són les que tindran tiquets i llavors és superimportant que tindran l'adesiu a la porta on podran veure quines són les botigues que donen tiquets per pujar al trenet. Molt bé. Doncs hi ha algun canvi o tot funcionarà com més habitual? Tot funcionarà igual, sí, sí. Seguim amb les dues parades de sempre, plaça Països Catalans i la plaça de la Creu.
amb uns voluntaris a cada lloc i els horaris seran els mateixos també els mateixos, l'únic que hi ha una tarda hi haurà una tarda que sortirà com sempre al Patjamalí llavors aquí nosaltres pararem el trenet però per a més sempre els mateixos horaris i si no ho veuran, estarà tot informat tant al nostre perfil d'Instagram com als tiquets, es veurà l'horari sempre informats molt bé, Helena alguna cosa més? no, que engegar el Nadal ja
que seguim ja... Sí, fa dies que en parlem, però ja s'acosta. Sí, sí, sí, però no parem ja. No parem, molt bé. Doncs, Helena Artacho, moltes gràcies. Gràcies. La setmana que ve més, tret de sortir del trenet. Que vagi molt bé. Gràcies. Anem a escoltar els Xiula, el grup musical Xiula, que té nou disc, es diu Xiula Land, és la setena producció ja d'estudi d'aquest grup del qual té cançons boniques i que hem anat posant aquí al programa. En aquest cas té 13 cançons,
que tracten temes sentimentals com l'agraïment, l'amor incondicional als fills i d'altres. En aquest cas, escoltem la cançó que donen amb el disc. Vinga. Una guitarra i un destí Tenim un món per descobrir
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com podem canviar aquest món una mica? Recuperem tot allò que ens identifica. Les lletres es perduran.
És una prova, ara està passant, deixem vivir nova. Vindrem cantant, seguim buscant, xiu-la-la-la...
Amb la música dels Xiu, la arribem a les 11, fem una pausa i de seguida tornem per parlar dels pastorets. Benvinguts a Xiu, la la la. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. A partir d'avui el govern relaxa les restriccions d'accés al medi natural al ràdio de control entre els 6 i els 20 quilòmetres del focus de pesta porcina africana detectat a Cerdanyola del Vallès. D'aquesta manera ja es pot accedir de manera individual i sense aglomeracions a zones boscoses properes a una setantena de municipis com ara Barcelona, Badalona, Granollers o Premià de Mar. Les previsions es mantenen però a l'entorn del brot que ja suma fins a 16 senglars infectats.
Tot plegat mentre també avui el govern entregarà al Ministeri d'Agricultura una primera avaluació del grup d'experts sobre l'activitat del laboratori Cresa proper al brot per tal d'avançar la investigació sobre l'origen d'aquest focus. I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà avui per fer balanç de l'any polític. Ho farà en un moment especialment delicat pels escàndols de presunta corrupció i també per les denúncies internes d'assetjament sexual que afecten el PSOE.
Tot plegat en el compte enrere cap a les eleccions extremenyes del diumenge vinent que poden ser un baròmetre sobre el grau de confiança de la ciutadania en aquest context. I el govern sanciona Airbnb amb 64 milions d'euros per anunciar pisos turístics sense llicència amb un número de registre que no correspon o bé amb informació incorrecta sobre la naturalesa jurídica dels anfitrions.
El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha identificat un total de 65.122 anuncis a la plataforma en línia d'habitatges turístics que incompleixen aquesta normativa. La resolució feta pública aquest matí implica, a més, dues sancions accessòries que obliguin la plataforma a rectificar els incompliments identificats eliminant els continguts il·licits publicats.
I pel que fa a la mobilitat, un accident a la Pessata L'Ampolla encara ara genera algunes retencions. També una altra a la C32 a Correllà del Llobregat que talla un carrel. A banda també retencions habituals a la B10 i la B20. Direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat també a la C58 a Terrassa, a la Pessata Barberà i també a la 2 a Sant Joan d'Espí. Pel que fa al servei ferroviari, encara ara la circulació de trens de l'R15...
Està interrompuda entre Falló, la pobla de Massaluca i Cas per una incidència en l'infraestructura i també entre Pradell i Moralanova per acumulació d'aigua a les vies. I els Mossos d'Esquadra han detingut quatre membres d'un grup criminal especialitzat en el cultiu indoor de marihuana i han desmantellat també una plantació a Cabrils, al Maresme. La policia va trobar-hi més de 51 quilos de marihuana ja recolectada que s'estava assecant i 900 testos preparats per plantar-hi.
Aquest escorcoll es va fer l'11 de desembre quan agents de la unitat d'investigació de Premià de Mar van detenir a tres homes com a presuntes autors d'aquests delictes de tràfic de drogues pertinent-se al grup criminal i també per defraudació del fluid elèctric. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 11.
Aquesta setmana els veïns del barri del Canal preparen un acte popular per fer cagar el tio. De fet, demà dimarts i dimecres a la tarda demanen als infants que els ajudin a alimentar el tio de Nadal. Entre dos quarts de cinc i dos quarts de sis podeu anar al local de l'associació de veïns a alimentar el tio. I el dijous, el dijous 18 de desembre, a partir de dos quarts de cinc faran cagar el tio.
al Tió, al barri del Canal. També el dijous torna el Cicle Clàssica a Molins, a la Sala Gòtica del Palau de Racacens, amb el concert Sons a l'Ànima, amb l'Embranja al piano, Inés Isel Burzinska al violí. Interpretaran obres d'Amadeus Mozart, de Johann Strauss, de Geno Hubay i de George Gershwin el dijous a partir de les 8 del vespre a la Sala Gòtica. Les entrades estan a la venda al web Entràpolis i valen uns 15 euros.
Obertura de portes un quart d'hora abans que comenci el concert. Dijous, concert de la clàssica Molins. I aquest cap de setmana, també divendres, tot just quan comenci cap de setmana, l'Associació de Veïns de les Guardioles prepara activitats nadalenques. A partir de dos quarts de sis, el local que tenen a la plaça d'Antoni Marca. Allà decoraran el local i l'arbre de Nadal. Faran tallers i contacontes de Nadal amb pica-pica de fruita per berenar. És una activitat gratuïta per les persones sòcies de l'Associació de Veïns de les Guardioles...
I pels no associats val 3 euros per persona, inclou activitats i berenar, i un euro si només hi aneu a berenar. Si voleu reservar, podeu enviar un correu electrònic a a a bbb lesguardioles arroba gmail punt com. I aquest cap de setmana arriba un any més el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra amb Pere Raich.
que és qui recita el poema i canta Mireia Gispert i Montserrat Toran. El divendres a les 8 del vespre a la sala gòtica del Palau de Requesens i diumenge a les 12 del migdia a la Casa Bosch del carrer Rafael Casanova 15 als Baixos. Cal fer reserva prèvia. Després, el 27 de desembre, en principi, faran també el poema de Nadal a Santa Creu.
I per acabar, destaquem que el Foment proposa per dissabte teatre a les 8 del vespre amb l'obra Un Sogre de Lloguer amb Joan Pera, Montselt Canyiz, Júlia Jové i Edu Lloberes i diumenge a les 6 de la tarda la Swing Engine Orquestra presenta a Christmas Time un concert de nadales americanes i catalanes a ritme de swing el diumenge a les 6 de la tarda. Entrades anticipades en amb dos casos al web Entràpolis.
La farmàcia de guàrdia avui dilluns és la codina que està a l'avinguda Mancomunitat, número 18.
Vols estar al dia de l'actualitat més rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Què passaria si paguessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls ressecs. Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències.
Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a beure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 11 del matí i 9 minuts. Encetem l'última hora del Bon Digui, bona hora d'aquest dilluns 15 de desembre. D'aquí 11 dies s'estrenen els Pastorets de Frederic Soler, Pitarra, amb música del Mestre Blanc. Nova temporada.
que arrenca el dia de Sant Esteve i que continuarà els dies 1, 4, 10 i 11 de gener, sempre a les 6 de la tarda, i un afegitor, una representació especial el diumenge 28 de desembre amb motiu dels Sants Innocents. Teneu ja les entrades anticipades a través d'Entràpolis i ara parlarem de totes les novetats d'enguany, començant per la incorporació d'una nova direcció,
encapçalada per l'Oriol Roig, que enceta la seva segona etapa com a director dels Pastorets.
Hola, Oriol Roig, bon dia. Bon dia. T'ha sorprès, oi, que comencessin amb aquesta cançó? Sí, sí, realment. A veure quina música, quin opening pot posar per l'entrevista. Efectivament, opening. I em deies que es mantenen les ombres al joc d'ombres xineses. Sí, que fa... Que vas introduir tu. Sí, el 2012. Sí. Tu hi eres, eh? Sí.
I això es va anar mantenint i això ho mantens ara a la nova etapa, eh? Sí, perquè els agrada, és d'aquelles coses que m'han dit, molt bé, dirigeix, però això no ho pots tocar. I no, i és bonic, és bonic. Parlem un moment de tu, et va costar molt decidir-te assumir la direcció als Pastorets quan t'ho vam proposar?
Una mica. Una mica, eh? Una mica, però no perquè no ho volgués, sinó perquè és un procés de gestió familiar i personal de dir, vale, tindré prou temps per... I a partir d'aquí, quan ja vaig veure que els astres s'alineaven, doncs llavors vaig acceptar. I com te l'has plantejat o com afrontes aquesta nova etapa? Perquè fa 10 anys pràcticament que vas deixar... Sí, clar, jo vaig marxar el 14...
El 14 era? Vaig estar el 12, el 13 i el 14. Jo fins al 16. És veritat, però ja no hi veig. Aleshores, clar, ja fa més d'una dècada. Sí, 12 anys que vaig marxar i 15 que vaig iniciar-me. Clar, és molt diferent la primera vegada que vaig arribar, perquè el coneixement és un altre.
És com reemprendre aquella aventura, no des del punt de partida, sinó des d'aquella ciutat que ho vas deixant aquell dia. Sí. Jo recordo que tu vas recuperar fins i tot alguna escena com l'alcalde Anoc. Això ho has recuperat un altre cop o no? Oh yeah. Sí? Sí. Ara tindria feina per recordar-me'n de nou del text. Sí.
Oh, com deia... Oh, sí, clar, i clar, la Noc, i soc jo. Sí, és veritat. Que no em reconeixes. Soc jo. Soc jo. La Noc. I per cert que l'any passat també es va treure, crec, l'escena de La bèstia.
Es va treure. Clar, m'havia arribat, però es torna a col·locar. Sí, vull dir, això torna a haver-hi. A veure, els pastorets en si són els mateixos, el mateix text, però el que sí que la gent veurà és que el text encara d'espais diferents, de maneres diferents.
L'addicció és molt important. Sí, l'addicció. Pobres, l'estic martiritzat, a tots els actors i les actives, perquè vocalitzeu! Em mataran. Però és una d'aquelles situacions que estic batallant-hi i jo crec que ens en sortirem.
T'has trobat, clar, una lengua més jove del que tenies, jo crec, quan vas fer la primera etapa. Ja sé que tots eren més joves, però em refereixo que, tot i això, crec que és més jove que aquella etapa, no? Sí, és més jove, cert...
potser hi ha actors i actrius que no tenen allò tant de bagatge d'haver fet tant... O sigui, que només han fet teatre mater a nivell de pastorets, que no han fet altres obres de teatre a Molins, ja siguin les companyies d'aquell poble, llavors dius, ostres, només et dediques al món del teatre doncs aquests tres mesos. Però també és cert que la seva joventut és un avantatge perquè són molt més moldejables. Tenen menys tics i això és...
A l'hora de treballar-hi també és un plus que a mi m'engresca bastant, perquè veus que dius coses i ràpidament les enganxen. Per entendre'ns, doncs, de novetats que la gent pugui veure i que es puguin dir dels posturets, què me'n diries, Oriol? Doncs, bueno, hi ha alguna escena nova, es recupera el món audiovisual, intentaré en plen esplendor
també perquè tot sigui un dibuix que això és com un jo he començat amb el llapis fent un esbós després ara estic amb el coloret però després ve quan ho ressegueixes tot amb el retolador negre i tot reprèn una vida molt forta i és
jo creia que era imprescindible per fer aquest pas que hi hagués l'haver segura a les llums i és i amb tot això no estic sol a la direcció
en el seu dia, un dia pel carrer em vaig trobar una persona i em va dir, ostres, a mi m'agradaria involucrar-me en els pastorets d'aquesta manera i em vaig quedar amb aquell pensament a la recàmera i llavors quan va sortir la possibilitat de ser el director em van dir, bueno, hi ha algú que t'ajudi? Sí, però ho haig de consultar i finalment va acceptar i és el Joan Montnè
El Joan Montnè, eh? Molt bé. És una persona que... És a dir, el director musical... L'he reconvertit, a part de... No ha deixat de ser director musical, vull dir, estarà al capdavant de la nau musical, al piano...
però m'acompanya moltes nits amb el que és la posada en escena de tot plegat. Molt bé, home, qui millor que ell que fa 36 anys? Jo crec que coneix molt millor que jo els Pastorets, i sobretot a nivell de no, no, però aquí està parlant d'això, heu de, saps, té uns matisos molt interessants, que després arribem o no, això també ho estem provant, ho estem provant, però és una incorporació molt, molt vàlida.
Quan dius el món audiovisual, recordo la primera etapa. Espera, pots... És que m'està distraient una mica. I aquí ara recordes el Trons, no? Sortim per la... Sí, el Gerard Catavila. Gerard Catavila. Hi havia com dues escenes, no? Gravades, una tabartet molt xula, que era el monòleg de Gesè. La desesperació de Gesè. La desesperació de Gesè.
I després vam gravar una que era el bé i el mal. El bé i el mal. Ara en gravem una altra. Una escena que serà en pantalla, diguem, eh? I l'inici el contemples igual que... Clar, això també es va modificar quan apareix l'anunciació. Sí, l'anunciació, per exemple, ha variat.
a nivell estètic apareix en escena unes persones fins aquí puc llegir que fins ara no apareixien i busquem que sigui una escena bonica
Amb aquesta música que ens acompanya. L'escena gravada, l'escena cinema, sempre va molt bé, perquè quan tu comences a la segona part sempre hi ha molt de soroll al públic. És un espai... Aquell primer minut és com la gent s'està posant bé el bolso, la jaqueta... I llavors, si tu fots un petardo gros, fas... De cop i volta capta l'atenció.
Em sembla molt oportú. Com ha sigut el mètode de treball? Hem mantingut aquests assajos amb escalfament, amb aquelles cançons... Amb jocs. Amb jocs. Amb viatges emocionals, ara tanqueu els ulls. El que he intentat, sobretot, és fer molta pinya, tot i que ja hi és, però fer molta trobada que, per exemple, Josep i Maria, que sempre eren com uns satèl·lits
respecte als altres personatges, perquè tenen escenes que en profeïnes no es veien, doncs fer assajos més conjunts i d'aquesta manera fer escalfaments conjunts. Molt bé. Si s'ha d'anar per terra, si hi va, vaig veure Josep Vinyets allà per terra amb unes fotos, i la Montse Alemany, ara m'hi vaig haver. Sí, sí, sí. Per cert, personatges, actors nous, podríem dir incorporació d'Arnau Armengol, m'han dit, no?
Yes. Molt bé. I molt, molt, molt bona incorporació. Sí. Sí, i l'Arnau a més li dius posa't creatiu i t'aixeca una escena, te l'aixeca i a més fa un paper molt, molt, molt solemne però te'l fa molt divertit. De Sant Simeó. Sant Simeó. Molt bé. Sí, així com personatges nous, bueno, hi ha molt d'elen que és de l'any passat. Sí. Tenim una incorporació que és el Raimon,
Raimon Terriño, Raitarra. Que està acostumat... Vull dir que acostumat, perdó. Al maquillatge. Que s'encarrega de tot l'estilisme i maquillatge. Sí, sí. I aquest any ens acompanya Sant Gabriel.
Molt bé, molt bé. I molt bé. Bueno, jo estic molt content amb tothom, eh? Sí. D'acord que estic amb aquella sensació, ai, si tingués un parell de setmanes més. Sí. Els assajos, que és una cosa que agraiem moltíssim, que intentàvem fer tard o vespre, això ja em sembla que ha costat més de mantenir, no? O què? Bueno, jo crec que avui la gent encara té més ocupacions que fa 16 anys. I tenen més històries.
llavors el problema és que comencem cap a les 8 del vespre no puc començar abans i acabem a les 12 de la nit
Sí, és cansat. Però ells no, ells vénen a una hora. Ara en directe. Ara m'ensenya el mòbil, a l'Oriol. Abro el mòbil i li faré una... D'avui mateix? L'assaig d'avui, no? Per exemple, de la setmana, perquè vegis la meva setmana en què consisteix. Vam obrir i avui dilluns tenim de 8 a 9 el bé i el mal, que per tant es convoca només Satanàs i Sant Miquel. Clar, jo poso qui es convoca. Després a les 9, Garrofa, Pallanga i Satanàs.
A les 10, el text final. Per tant, el casament de Gonofa, perdó. I les botes a dos quarts d'onze. Duríssim que a dos quarts d'onze s'hagi de ser això. Clar, t'ho coneixes prou. Sí, sí, sí. Però, bueno, i aquí ja veus tota la setmana com està. Déu-n'hi-do, eh? I la gent compleix bé o no? Sí, sí, sí. O sigui, si algun dia alguna cosa falta és perquè té alguna cosa que realment no part de...
perquè diguin, no, és que no em ve de gust. No, és perquè realment... I els hi fot, eh, no venir. Els hi sap greu, perquè sap que l'escena avança.
Això sí, cada dia és un pas endavant. Importantíssim. Satanàs Guillem Vilaseca era? No, Guillem Prats. Perdó, que ara l'he canviat. I Mireia Moner. I Mireia Moner, efectivament. I a Garrofa segueixes tenint el Toells. El Manel Toells i el Pere. I el Pere Canosa. Sí, us tinc una parella que és Manel Toells, Sergi Homet. Sí. I l'altra parella que és Pere Canosa, Marc Bonner. Bé, bona diferència.
L'alçada, en aquest cas, eh? Sí, sí, sí. Molt bé. I, evidentment, és que ara tampoc acabaríem... No, hi ha una cosa que és molt divertida. La carta de l'oncle. La carta de l'oncle. Jo crec que aquest any es farà curta. Val.
Ara diràs, mira, perquè diu... No, no, es diu la carta, però fan una acció molt divertida. Aleshores, Sant Esteve, tret de sortida, recupereu la funció de l'1, estàs segur d'això, també? Bé, tu t'ho vas trobar, potser. No, vam comentar, va ser un dilema si posar-ho a l'1 o posar-ho al 13 i 14, saps? Clar, però ja queda molt enllà. Molt enllà, hi ha molta gent que es dedica a altres activitats i estan immersos en competició,
És un dilema, però bueno, es provarà. El dilema el tenien els actors de dir qui val-ho. Encara hi ha debat, eh? Bueno, n'hi ha hagut, suposo. Jo no he decidit, eh? El que jo no he decidit és la gent quan surt. S'autogestionen, eh? Totalment. Perquè per mi estan a un nivell tots molt semblant i més igual que un vegetal, vull dir, un nivell molt bo a tots.
diumenge 28, que no surt aquí al cartell genèric, feu una representació especial que ja veieu, que és de Sants Innocents. Sí, i s'ha dit que no és apte per menors, que no és recomanable per menors de 12 anys, senzillament pel fet perquè hi ha bromes que a vegades estan passades de to. I fer sortir a fur, per exemple, aquell dia no surten ni nens, nens a l'escenari.
Perquè només falta que ha sortit nens, que hi hagi una broma, que llavors ja siguis notícia a un lloc, perquè el nen és partícip d'una cosa i llavors hem de dir...
Les bromes encara s'estan dibuixant i ara és com estan fent una lleu de... Ja saps com funciona, no? Sí, sí. Crec que en vas fer algun de 28, tu? El primer, el primer any. Ah, sí, que va sortir una ovella en directe. Sí, efectivament. Doncs és això, és una funció molt simpàtica, amb alguns gags, però no deixem de perdre la base.
Potser... Es canava dir una cosa, però no. Que la gent vingui. I el cap d'any, després el dia 4, que és un diumenge... Sí, el 3 no, perquè el 3 es fa la funció de germanament a Berga. Ah, sí? I ens en anem cap a Berga, que ens han assignat unes 5 o 6 escenes, i sortim entre ells, i ja em surtarà l'altre. Sant Quirz de Besòleg. Per tant, intensitat aquell cap de setmana. Això sembla.
I llavors el cap de setmana, dissabte i diumenge, 10 i 11. Sempre a les 6 de la tarda. Sí, els horaris establerts menys la del 28, que és més tard, que és a les 7. Pot ser. Entrà polisí teniu les entrades numerades i per consultes sobre les entrades i venda anticipada podeu adreçar-vos a la PENI de dilluns a divendres a dos quarts de 6 fins les 8, que hi deu haver el Jaume per allà, no?
per favor deixa'm dir una cosa abans de res sobretot l'agraïment a tothom que participa als pastorets ja sigui des dels actius actors als tècnics que aquests dies deixen la pell perquè tot estigui llest com per exemple el Jaume Runeu que està allà els pastorets funcionen si tothom rema i és brutal és un tres atlàntic que a tothom li fa molt de motorn
Pares i mares que venen. Per exemple, ahir em sembla que teníeu... Ahir hi havia assaig a Canalla, però ja en va haver-hi també un altre dia. I és increïble, em passa en la llista i és que hi ha molta gent que vol sortir-hi. És fantàstic tenir una... Que la gent s'ho faci seu és l'èxit de la funció. Bona salut, eh? Per tant... Jo crec que sí. Aquesta setmana ja he vist ben plena i l'acabé suposo que hi ha assaig general.
O cap de setmana. Sí, el dilluns i dimarts assajos generals i a partir d'aquí jo ja he acabat la meva tasca com a direcció. Assajos generals, allò, no pararem, eh? I vinc endavant. Sí, això, que normalment què? Paro. Espera. I aleshores la gent... Això m'ho diuen, eh? Els actors i trios. Que jo sempre els dic que no pararé i els 5 segons estic parant l'escena.
I després reuneixes l'elenc a la pati de butaques amb una llibreta que no sé si encara és la mateixa. La vermella. Aquella estava gastada, Oriol. Estava plena ja. Plena de les teves anotacions, de lo bé que ho feies. Doncs escolta, molta sort, Oriol. Ja intentarem venir un dia i parlem amb l'elenc. Sí, nois, estaran encantats. Comenta'ls i intentaré venir un dia.
Quan vingui, sobretot fes-ho saber, perquè... Sí, home, tu diries. Alguna cosa farem. Sí. D'acord. Doncs, Oriol Roig, moltes gràcies i molta sort en aquesta nova etapa a la direcció dels pastorats. Merci, gràcies. Que vagi molt bé. Som-hi i marxem amb la música del Mestre Blanc Bonica, que podeu escoltar interpretada amb la direcció musical de Joan Mundé.
Fins demà!
N'escoltem treball i s'esperem a l'adonament, a l'adonament
Tres minuts i arribarem a dos quarts de dotze. Obrim la màquina de la Penny.
A veure, obrim la màquina de la Pènic, que avui havia de ser una sintonia especial. Miquel Casas, bon dia. Bon dia, com estem? Dius que bastant cansat del cap de setmana? Bastant cansat del cap de setmana, sí. Ha sigut intens, eh? Molt intens. Dius, avui no és aquesta... Avui arrencarem amb una sintonia diferent i ara explicarem per què. Vinga, som-hi.
A mi no vienen a verme los enfermos. A mi no viene a verme la gente sana. Les pongo a todos los ciegos.
Concreté la fecha de mi muerte con Satán. Le engañé y ahora no hay quien me pare de a los pies. Razonar es siempre tan difícil para
Si al final todo me sale siempre bien. Del revés.
Nací un buen día, mi madre no era virgen, no vino el rey, tampoco me importó. Hago milagros, convierto el agua en vino, me resucito si me hago un canutito. Soy Evaristo, el rey de la baraja, vivo entre rejas, antes era chapista. Los mercaderes ocuparon mi templo y me aplicaron ley antiterrorista. ¿Cuánto?
A veure, homenatge al començar el programa, l'espai. Homenatge a tot un personatge de la música espanyola dels anys 70, 80, 90 i el que vingui. La setmana passada ens va deixar Robe Iniesta, va ser el fundador i creador d'Extremoturo i Extrechinato y tú.
Va morir a l'edat de 63 anys, insisteixo, tot un personatge que, a més a més, amb rock descentralitzat, normalment la moguda que coneixíem, la majoria de grans grups espanyols de tots els temps, estaven ubicats entre la zona de Madrid, Catalunya amb tot el tema del rock català,
i influències també ens arribaven del País Basc, amb Cortatu, Neogorriac, La Polla Rècord, Galícia, amb Golpes Bajos, i això total, i aquests venen d'estreudura, o sigui, aquella Espanya profunda, aquella Espanya oblidada, i un tio que, entre altres coses, ha fet lletres com aquestes, increïbles, i ha tingut col·laboradors amb els seus àlbums, gent com Rosendo, Ariel Roth,
Fito Cabral, les de Fito dos Filippaldis, i Albert Pla, entre d'altres. Jo crec que li teníem que fer un homenatge, perquè va posar una llavor molt important dintre del rock nacional, un home amb influències d'ACDC, totes aquestes bandes roqueres de l'última década dels 70, i a mi em semblava que avui era el dia de fer aquest petit homenatge. I si sembla, com vulguis, ja podem començar. Deixem aquesta sintonia a fondo, si podem deixar perfectament el Robert. El Robert.
Avui em volies parlar de llocs on compraves discos, no? Sí, clar. Si ens escolta gent jove, això d'una botiga de discos li sonarà a xino, perquè ara la música es descarrega pagant-ho gratuïtament des d'internet, però abans la gent, quan volia sentir música a casa seva, havia de comprar discos. Llavors, nosaltres on anàvem a comprar els discos? He intentat fer memòria de les botigues per les que ens bellogàvem. Començarem, evidentment, per Molins de Rei. Teníem subministros Riba...
al carrer Major la zona diguéssim de com t'explicaria on està Fingarrosillo aproximadament no sé si era exactament allà o al costat que era una botiga que venien entre altres coses discos, venien bombones de botano, venien electrodomèstics venien de tot
que el Colomina, que el Colomina que estava just davant d'on jo vaig muntar d'un disc l'any 80, que també venien una miqueta de tot i a més a més discos. Crec que també el Borràs, que es dedicava bàsicament al món de l'electrònica i la reparació d'equips de música, crec que té a tirar algú de vinils, però aquí no me la jugaria.
l'any 74 un experiment moderníssim de Josep Maria Garcia va fer el Rocco el Rocco és on està ara aproximadament trama moda que va ser un experiment de un bar de copes modern amb DJ que a més venia amb discs
i una petita botiga de Preta Porte. Això va ser l'adi 74. El 78 vindria Comercial Neto i el 80 ja arribaria d'un disco. Però, vaja, bàsicament nosaltres ens bellugàvem per aquests llocs, pel Riba, el Columina i el Borràs. De vosaltres parlem de Barcelona i d'altres llocs, però primer escoltarem una cançó que va ser treta del primer àlbum, el primer LP, o el primer, el que dèiem, un disc gran que em vaig comprar la meva vida, i era aquesta cançó.
Fins demà!
Bona nit.
La la la, la la la, la la la.
Que maca la cançó, eh? Suposo que la coneix tothom, perquè és un clàssic, el Simon & Garfunkel, The Boxer. Això ho vaig comprar al Corte Inglés. El Corte Inglés de Passeig de Gràcia, encara no existia ni el de Diagonal. D'acord. Això és un tema de l'any 1970, extret de l'àlbum Puente Sobregues Turbulentes, que va ser un número a Estats Units, un número a Angleterra i pràcticament a tot arreu. Menys aquí que va passar bastant desapercegut per l'època que era.
L'any 82, al SEM van fer un últim concert a Centre del Parc Gratuït, que van reunir així com 500.000 persones, és a dir, el que van fer a Bostock en un concert, i amb aquest tema van tancar el concert.
Recordo el dia que vaig comprar aquest disc, perquè a casa compravem singles, el pare comprava discos petitets, els singles, de cançons, cara i cara, 3-3 minuts i mig per cara, i no sé, un dia li hauria d'agafar un rampell al pare i va dir, estàvem el Corte Grans remenant, diu, va, avui et compraré un disc gran. I vaig estar remenant, imagina't, jo n'hauria comprat, si no tots, gairebé tots els que veia per allà.
I al final em vaig quedar amb tres àlbums i tenia que triar un dels tres. Un era aquest del Semino and Garfunkel, l'altre era el Santana Braxes i l'altre era l'Eric Beatles Beatles. Vaig acabar tenint-los tots, però el primer va ser el de Semino and Garfunkel. Però això, quan alguna vegada venia, i això ho he explicat, em sembla, per aquí a la ràdio moltes vegades, venia algun pare amb el seu fill a la botiga de Don Disco i el pare li comprava un o dos CD's
I el pare deia, nen, espavila que aquest senyor té feina. Dic, escolta, la decisió de comprar un disc és de les més importants de la vida. O sigui, aquest nen, segons quin disc compri, se'n pot anar cap allà o se'n pot anar cap a l'altra banda. Llavors, deixa'l amb calma, amb tranquil·litat, no hi ha pressa, que s'ho pensi, qualsevol cosa. Perquè jo recordava aquell nen de 13 anys comprant-se el seu primer album.
Que bé. Seguim? Em sembla una decisió molt encertada. A Barcelona, on ha, evidentment, el Corte Inglés, el Corte Inglés tenien un sistema d'escoltar els discos que era com dos telèfons que et posaves, o sigui, no tenien auriculars com els que coneixem, sinó a sobre del mostrador sortien com dos telèfons amb un auricular a cada banda que t'esposaves els dos i era superincòmodo, superincòmodo. I això va ser 20 anys més tard que ho feien perquè la gent no s'aparanqués massa escoltant discos i no fessin perdre el temps els dependents. Imagina't tu quina...
El canvi radical que vaig fer jo al meu negoci, que vaig posar totes les comoditats. En canvi, a Manhattan, una bòtica que estava a la zona alta, la zona diagonal, diagonal entre Via Augusta i Balmes, em sembla un muntany per allà, era una bòtica que tenien unes cabines amb uns equips vieta,
amb mocatades, perquè anessis allà i còmodament podessis escoltar la música. Allà també anàvem a comprar alguna vegada algun disc. Més amunt estava Discos Algueró, era el músic Algueró, el marit de la Carme en Sevilla, i tenia una botiga d'iscos on per cada disco que et compraves petit et donaven com una espècie de targeteta i amb un LP una altra targeta més gran. I de cada deu targetes et regalaven...
un disc i aquí m'ha sortit la idea de dir això, jo si un dia tinc una botiga he de fer-ho.
I el de la cabina de Manhattan em va donar l'alternativa de, quan vam muntar la botiga del carrer Miquel Tort, que vam posar, a més a més, una cabina especial amb vidre perquè tothom veiés que allà hi havia un tio que s'ha sentit molt important, una mica més aixecada del terren normal de la botiga. Això va ser també una influència de... Hòstia, si és que estic més bona... Clar, tu vas anar amb amant d'altres... Anem cap a la segona cançó? Sí. Va, fot-li.
Gràcies.
Fins demà!
Seguim amb aquesta segona cançó. Quan parlem de Sant Anna, se li il·luminen els ulls a Miquel Casas. Per Sant Anna jo he fet algunes animalades. Ah, sí? Primer comencem per aquesta cançó. Aquesta cançó és el samba batí de l'àlbum Abraxas, que és un dels tres que tenia per comprar-me per primera vegada.
I va ser la primera cançó que el vaig voler tenir, sigui com sigui, per la influència d'un anunci de televisió. Les perles majòrica, tu. Fogia en aquesta cançó i jo anava boig, anava boig. I al final ningú em va saber adivinar quina cançó era. I quan em vaig comprar que era un de Santana i va sortir aquesta cançó, li dic, ostres, la cançó de les perles majòrica. I jo no sé si algú de la meva generació igual se'n recorda.
Sant Anna, l'any 73, va gravar un àlbum que es deia Lotus, gravat a Japó, a Osaka, al mateix lloc on, l'any 72, els Deep Purple van gravar el Made in Japan, que és l'altre dels mítics. Deien els músics europeus que el públic japonès, tot i ser un públic molt tranquil,
Amb els concerts era un públic molt eufòric que s'entregava molt i que aplaudia molt i que ho donava tot. Llavors, els músics que anaven a Japó se sentien molt a gust, molt ben tractats i estaven encantats amb tocar aquests llocs. El Lotros de Santana era un triple àlbum amb una estructura de portada supercostosa
I Espanya, la discogràfica va dir que Santana no va directament, però com que era un format massa car i no el van publicar. I jo volia tenir el Santana al lotus, patés el que patés.
I un dia s'ha acabat, un dissabte pel matí, vaig agafar la meva moto, em vaig anar a Andorra, vaig anar a fer un cafè i un cigarret, que encara fumava, vaig comprar Lotus de Santana i vaig tornar cap a casa. Només vaig anar a comprar el disc de Santana amb moto, vaig estar potser 4 hores i mitja o 5 per arribar allà dalt, més baixar per jo poder-lo punxar per la nit dels 11 de Sant Junts d'Esperna.
que no va ballar ni Déu, però se m'enfotia un bledo, però jo vaig poder posar el Sant Anna, no aquesta cançó, que precisament d'aquesta cançó al d'Otos hi ha una versió increïble, aquesta és la d'Estudio de Braxes, sinó el Every Step on the Way, que és una versió d'11 o d'11 avions que també se posen els pèls de gallina. Molt bé. Va, seguim. Ja que estàvem a Andorra, seguim a Andorra, va. Va.
So make a stand for your man, honey!
tercer guau del dia, eh? Això és Andorra, això és Andorra. El pare ens va portar... Nosaltres sentíem parlar d'Andorra, i la informació que t'arribava era, Andorra és un carrer, és un carrer i prou, que només hi ha botigues. I dius, ostres, i tu t'hi has d'imaginar el que era Andorra, no? Arriba d'Andorra, el pare ens reuneix els quatre germans, els patis van anar amb ells, i ens va donar els 7.000, 2.000, 3.000 pessetes, no me'n recordo el que ens donaria, però, bueno, no me'n recordo.
I va dir a les 11 de matí, a les 5 de la tarda o a les 4 de la tarda ens veiem a aquest punt d'aquí, compreu el que vulgueu. Jo només vaig comprar discs. Allà vaig descobrir que a la banda de l'School South tenia altres àlbums i vaig entrar a la botiga el Melody d'Andorra, que era el paradís terrenal dels que ens agradava la música.
I sona aquesta cançó. Dic, mare de Déu, senyor, això què és? Susi Quatro, una de les primeres baixistes importants del món, rockera, sempre amb el seu vestiment de pell negra, any 1970, com dèiem. Té 75 anys i encara està en actiu, i va ser la primera dona baixista, com comentàvem, de la història. Andorra també es podia anar al tonet de la música, que va venir una miqueta més tard, i el clàssic era anar als primers. Molt bé. Va,
Va, deixem Andorra i tornem a Molins de Rei, va. Tornem a Molins de Rei. Som-hi.
Gràcies.
Fins demà!
I com és que hem tornat a morir ens a reir? Uah! Uah! Estem al Rocco. Sí. Estem al Rocco. El Rocco es va inaugurar l'any 74. Aquest àlbum, aquest és el Paul McCartney & Queens. La seva formació una vegada va deixar els Beatles. Fixeu-vos que aquí, tot i que té molta influència, es nota molt la influència dels Beatles, perquè van ser molts anys i van ser molts èxits, aquestes guitarrers hawaianes, aquest toc en un punt country, per anar...
per no fer més de lo mismo i anar evolucionant. Venom the Run és el títol de l'album i el títol de la cançó. Això va sortir a Inglaterra l'any 73. Espanya, com que estem així de xulos, va sortir al 74. Va ser número 1 a Estats Units, número 1 a Inglaterra i Espanya ni se sabe. Era una cançó mítica del Rocco
perquè hi havia una colla de gent que, quan posava aquesta cançó, van fer com una espècie de coreo. No te la podia explicar, però al moment en què hi havia aquesta pujada, fèiem com una espècie de ballet, i això em va quedar molt. Em va quedar...
Força marcat. Molt bé. Dia que era en Robert, del Fimas, aquesta colla. La colla, diréssim, de dos, tres anys més gran que nosaltres. Ens ho passava molt, el Roc abans era uns anys molt divertits, i allà, doncs, bueno, veníem d'insus. Un altre gran hit d'aquella època va ser el Pagadolicia entre dues aules. Molt bé. Va. I tenim una última cançó? Tenim una última cançó, va. Som-hi.
Fins demà!
Aviam. Miquel, que hem d'anar acabant. Cinque guau. Cinque guau. Gay & Company, el promotor de concerts més atrevit i més valent de Barcelona dels anys 70. Sí. Al carrer Hospital, al final dels 70, es va muntar una botiga de discos que era tot el contrari del Corte Inglés.
t'assentaves tranquil·lament en un sofà, et posaves els auriculars, et convidaven a un porronet de mosquatell i des de la cabina et posaven el disc. O sigui, un tracte, i més tenint compte, amb un ambient i amb un públic molt juvenil. O sigui, un tractament realment VIP per xavals que teníem 16-17 anys. Això va ser l'any 76, jo que tenia 19 anys. I em va passar el mateix. Vaig anar a Guy & Company...
a buscar... Perdó, la botiga es deia Gai Mercader. Sí, el Gai Mercader, sí, sí. No, no, perdó, Gai Ancou, Quina Maria. Gai Ancou. Gai Ancou es deia la botiga. I estava ja a punt de comprar-me el High Voltage d'ACDC, i el dependent em diu, escolta, abans de decidir-te, jo estava amb la mateixa tessitura que el dia del primer àlbum que em comprava. Tenia pasta per comprar-me un disc. Estava amb aquesta tessitura...
I dic, ostres, diu, prova això. I em va fer escoltar el Tom Petty and the Red Breakers. I aquest àlbum es diu Anything's the Rock and Roll. I va ser el seu primer àlbum. Tom Petty després s'endolixiria bastant i entraria a formar part de la formació dels...
que l'altre dia en parlàvem dels Travelling Wilburys, amb el Jeff Lyne, amb el Bob Dylan, amb el George Harrison i amb el Roy Orbison, exactament. Però el primer, el començament del Tom Petty era rock, rock, rock d'aquest potentíssim. Fantàstic. Doncs amb Tom Petty acabem la màquina de la Penny d'avui dilluns. Gràcies, Miquel. Fins dilluns, que vegi a tu. Bona setmana, eh? Igualment. Que vagi bé. Adeu.
A veure, que tenim la Glòria Massana aquí, que ja clar, ara fa dies que no venia i estàvem desentrenats. Què tal, Glòria? Hola. Mira, ens hem canviat de lloc i és raro. Molt íntim. Avui la cosa va de matemàtiques. Molt bé. No sé si molt bé. Els elements, no? Correcte. Avui portem el llibre Els elements d'Euclides, de fet que el seu nom significa el renombrat, el gloriós.
Ho deixo aquí. Va ser un gran matemàtic de l'antiga Grècia. De quina? Ah, de l'antiga Grècia. De l'antiga Grècia. Es calcula que va néixer cap al 330 abans de Cris i va viure a Alexandria, el que seria Egipte, a prop de la desembocadura del Nil. La majoria de historiadors afirmen que va treballar, que va ser tutor, que va ser un tutor, un mestre.
evidentment, tot i que els fets de la seva vida no estan gens clar, sí que es coneix la seva obra, l'obra que portem avui, que és Els elements, escrita cap al 300 abans de Cris. De fet, és una compilació de coneixement matemàtic existent, és a dir, ell va compilar tot el que ja existia, de matemàtics com Tales, Pitàgores, Eudocs, Hipòcrates, i tots aquests noms que sortia de tant en tant a les matemàtiques.
Doncs l'èxit d'Euclides, en certa manera, no és inventar re nou, sinó haver tingut la capacitat de codificar tot el coneixement matemàtic existent i convertir-lo en un sistema individual i coherent, el que seria un llibre de text d'avui en dia. De fet, aquest sistema va ser un model matemàtic que es va utilitzar després d'Euclides moltíssim, sobretot per a tots els estudiants de matemàtiques.
La obra està formada per 13 llibres amb 465 proposicions i està com una mica, perquè ens entenguem, el format tindria com d'una enciclopèdia de les d'abans, no? Definicions de geometria, axiomes, postulats i tot allò que necessitem per aprendre matemàtiques.
L'Oriol fa cara de dir Mare de Déu. Això ho havíeu oblidat. Sí. Doncs, com us deia, aquesta, la innovació, mentre que, per exemple, Egipsis i Babilonis utilitzaven més la geometria com a...
A un mètode per resoldre problemes específics, Euclides representa que el que va fer és establir teoria, regles generals, que permetessin, s'entén, que permetessin als alumnes aprendre els conceptes amb claredat. Perquè us fem una idea, d'acord? Dels llibres OACIS van de Geometria plana.
triangles, tot això. Del 7 al 9, la teoria dels nombres. El 10, els nombres irracionals. No et faré preguntes. Sisplau, no. I de l'11 al 13, la geometria dels cossos sòlids, és a dir, la tridimensional, no?
Això per fer-nos una idea. De fet, aquest llibre ha sigut un llibre que en nombre d'edicions publicades al llarg de la història només ha estat superat per la Bíblia. És a dir, com a llibres més editats del món mundial tenim la Bíblia i al darrere
Euclides, els elements Euclides, trepitjant-li els peus. És perquè durant molts segles aquesta versió, sobretot una traducció llatina del 1260, que es va publicar, a més a més, el 1482 a Venècia, va ser com el llibre més utilitzat pels matemàtics.
Per exemple, figures influents que es remetien a aquest llibre, tenim a Brant Lincoln, per exemple, que afirmava haver estudiat aquest llibre amb la llum d'una làmpera d'aquestes d'oli.
va deixar la seva feina fins i tot per estudiar-lo per poder demostrar qualsevol proposició dels primers sis llibres. Albert Einstein, per exemple, també recordava els elements com un dels dos regals que més el van impressionar durant la seva infantesa. Això per fer-vos un resum. Molt bé.
I el tenim en català, el podem trobar... Atenció, eh? Fundació Bernat Metge? Correcte, el podem trobar... És una traducció de referència pels clàssics grecs en català, és aquesta de Bernat Metge, que publica l'obra completa d'Euclides en diversos volums, concretament en 13 llibres. I tens algun fragment? I tenim el fragment que és La necessitat de la demostració. És un text basat en el testimoni d'Abraham Lincoln...
I el fragment clau, més aviat, és una proposició geomètrica específica que es troba en la profunda lliçó de lògica i raonament que va inspirar figures com Lincoln i que resumeix l'esperit de la lògica deductiva d'Euclides. Què diu? Lincoln, mai no arribaràs a ser advocat si no entens primer el que significa la paraula demostrar.
En conseqüència, vaig deixar la meva feina a Springfield, vaig tornar a casa del meu pare i vaig romandre allà fins que vaig poder demostrar qualsevol proposició dels sis llibres d'Euclides. Llavors vaig comprendre el que significa demostrar i vaig tornar als meus estudis de dret.
Doncs no hem anat a Euclides perquè no us volia matar un dilluns. I mira com és aquest dilluns, eh? Un dilluns 15 de desembre, molt dilluns. Gris i plujós. Correcte, però em semblava molt interessant aquest petit tros d'història. Recordeu que anem cronològicament, per tant, toquen els que toquen.
toquen els que toquen, però bé, jo penso que arribats aquests dies encara ens tenen un parell de programes per acabar l'any, però jo diria que ja hem après moltes coses que han canviat el món. Molt. I gràcies a aquesta secció amb la Glòria Massana. Moltes gràcies, Glòria. Gràcies a vosaltres. Que tinguis bona setmana, eh? Igualment. I fins dilluns. Els oients, gràcies de tot cor per seguir-nos. Us deixem ara amb la Sílvia i l'informatiu bonits de Rei al dia.
Després tenim el programa Històries de la fotografia, que per cert el David, el company David Rius, ja ha anunciat que parlaria d'una fotografia del Che Guevara. I després les restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga i la resta de programació pròpia d'aquesta casa fins a la una de la matinada. Gràcies per seguir-nos. Fins demà a les 8.
Són les 12. Molins de Rei al dia, amb Sílvia