Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal? Com esteu? És dimarts 20 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix plovent, està plovent aquí al centre Vila, i a més a més tenim una temperatura tampoc molt freda. Soperem, de fet, els 8 graus, 8.2 en aquests moments, 8.2...
i ens disposem a compartir 4 hores de ràdio amb tots vosaltres fins arribar a les 12 del migdia. Per explicar-vos entre altres coses aquesta primera hora del programa i després d'actualitzar la informació de servei, l'actualitat local, el repàs a l'agenda d'activitats i a més a més repassar també els titulars de la premsa escrita i la premsa digital us parlarem del concert que tenim aquest diumenge
la Trasca Trusca d'aquí a la vila. Un concert pel qual ja avancem que les entrades estan exaurides, però ja havíem quedat de parlar-ne i, evidentment, també és una de les activitats culturals prèvies als dies de la Fira de la Candelera. D'alta a baix, que comença el segon trimestre amb un concert especial, com sempre acostuma a fer, i, en aquest cas, amb dos noms propis de la música...
del nostre país, que és l'Anna Roig i el Carles Velda, que presenten el seu espectacle Passar-la bé, a partir de les 7 de la tarda, com dèiem, aquest diumenge. En principi, amb les entrades exaurides, i a partir d'aquí començarà, com dèiem, el segon trimestre.
del curs pel que fa a la programació de Daltabaix, que ja sabeu que programa mensualment un concert a la Trasca Trusca. En parlarem amb el Jordi Romeu d'aquí una estona. Ell ja sabeu que és membre de Daltabaix i ens parla dels concerts quan s'acosta la data en qüestió. En parlarem, doncs. Després escoltarem l'apunt del dia.
Avui amb el company David Guerrero, el David que és periodista del diari La Vanguardia, codirector del diari digital de casa nostra del Viu Molins de Reí, i ens portarà aquests minuts de reflexió abans de repassar la programació de Ràdio Molins de Reí per avui dimarts, la programació de la televisió, que repassarem amb el Roger, i acabarem aquesta primera hora del programa parlant de cinema, i ho farem, com sempre, amb el Crític de Cinema, l'amic Albert Galera.
Atenció, perquè l'Albert ens acompanyarà després, a partir de les 11, aquí al programa, i és que tenim una bona notícia. Si us recordeu, el mes d'octubre, crec que era el mes d'octubre, parlàvem del llibre que havia escrit al voltant de l'efemèride del 50è aniversari de la pel·lícula Alguien voló sobre el nido del cuco.
La pel·lícula de Milos Forman, protagonitzada per Jack Nicholson. El llibre porta per nom Medication Time i, això, 50è aniversari d'Alguim Bolo sobre el nid del coco. Bé, doncs el llibre que ha escrit l'Albert ha guanyat el premi Millor Llibre de Cinema de l'any 2025.
de la Rambla Film Festival, que és una mostra internacional de cinema que es celebra aquests dies a Barcelona i, de fet, se li lliurarà el premi aquest divendres a les 7 de la tarda al Museu de Cera de la ciutat Comptal. Li hem demanat, a banda de fer la intervenció habitual abans d'arribar a les 9, l'Albert, si podíem compartir una estona a les 11 i vindrà aquí el programa, vindrà aquí l'estudi.
A les 11 per parlar d'aquest fet, el qual el felicitem des d'aquí. Insistim, vam parlar del llibre quan es publicava a principis del mes d'octubre i ara ha rebut aquest reconeixement. En parlarem a partir de les 11. Però parlarem de moltes més coses, perquè...
Ens hem quedat a les 9. Després de les notícies de les 9 tenim la Fermina Recio que ens triarà la cançó del dia. Farem tertúlia d'actualitat en principi amb el Paco Prieto, amb el Xavi García, amb el José Polo i el Josep Genés. Avui no el tindrem a l'estudi, però sí telemàticament. Amb ells hi serem fins a les 10 del matí. A partir de les 10 a l'espai polític, com cada dia, en aquest cas avui des de l'òptica d'Esquerra Republicana de Catalunya,
amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona. A dos quarts d'onze parlarem del Renaixement. Ho fem com sempre amb el director del Museu del Renaixement de la nostra vila, que és el Damià Martínez, que avui no pot ser aquí present a l'estudi, però ens ha deixat una píndola enregistrada per parlar del Lorenzo de Medici. Avui serà el protagonista d'aquest espai que compartim els dimarts amb el Damià. A dos quarts d'onze. I a tres quarts d'onze és el moment d'obrir la finestra
i analitzar, parlar de la política internacional. Ho farem amb el David Lloberes, com sempre, i parlarem d'un tema que està vivint de prop, perquè ja sabeu que el tenim vivint a Portugal des de fa temps. Avui parlarem de les eleccions presidencials portugueses. Hi ha hagut aquesta primera volta...
el passat cap de setmana i ens en parlarà l'anàlisi de com ha anat a l'espera de la segona volta que es celebrarà el 8 de febrer, si no anem equivocats. Després de les notícies de les 11, com dèiem, l'Albert ens parlarà del llibre...
Al voltant d'Alguien Volo sobre el nido del cuco. I parlarem de filosofia. Ens agrada rebre aquí al programa un cop al mes el doctor Filosofia, l'Oriol Ferrés, que ja vam avançar, que avui parlarem de Maquiavel. L'Oriol, que va ser convidat per l'aula d'extència universitària el passat 8 de gener,
a la Federació Obrera. Va parlar sobre Maquiavel amb els assistents que van poder gaudir d'aquesta xerrada, que per cert va ser prou reixida també d'assistència. Pels que hi vau ser i tingueu ganes de tornar a escoltar reflexions sobre Maquiavel, pels que no hi vau ser...
I els que tingueu interès, doncs avui parlarem de l'autor del Príncep, segurament l'obra que va atrassant-hi més de Maquiavel, que també el situem en una època de la qual avui en parlarem, que és el Renaixement.
a cavall del segle XV i XVI, i sobretot a l'entorn d'Itàlia i de Florència, per ser més exactes. Doncs parlarem de Maquiavela amb l'Oriol Ferreja, dos quarts de dotze. I a la recta final, avui sí, el Jordi Beaumala, que ara feia alguns dies que no el saludàvem, amb el Gastronomia Molins, la calma abans de la tempesta, de la Candelera. Doncs amb ell en parlarem abans d'arribar a les dotze. A les dotze posarem porifinal el Bon dia i bona hora.
Donarem pas a l'informatiu Molins Arreria al dia. Avui tenim el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins, que ens acompanyaran a partir de dos quarts d'una fins la una, amb la Marisa Llobet i l'Anna Ribes, i a la una la reemissió de l'aventura de cuinar al programa de la Madrona Sala i de Judit Herrera. És dimarts 20 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts.
Som-hi a les 8 del matí i 8 minuts. Anem a actualitzar la informació de servei. El primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Saludem aquesta hora el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles. Hola, Jordi. Bon dia i bona hora. Hola, Oriol. Bon dia. Ha de continuar plovent de cara a les properes hores i sumarem encara més litres. Diumenge, aquí a Molins d'Arrer, van caure 14 litres d'aigua per metre quadrat. Ahir, dilluns, 65. I, de moment, fins a les 7 del matí, en portem 17. Per tant, això ja suma 96 litres d'aigua per metre quadrat des que va començar a ploure...
Diumenge passat, unes precipitacions que aniran fent al llarg del dia d'avui, que estones poden tenir intensitat bastant forta. Atenció també al vent, vent del nord-est i temporal maritimonades que a la desembocadura del Llobregat poden arribar tranquil·lament a sobrepassar els 4 metres d'alçada. I avui les temperatures una miqueta més baixes que les que vàrem tenir ahir. La situació canvia demà. Demà tindrem ja obertura de clarianes, ambient més assolellat. Demà no esperem pas pluges, però això sí, demà les temperatures encara seran una mica més baixes que les d'avui.
Per tant, doncs, encara ens queda ben bé, podríem dir que unes 12, 16, 18 hores, encara amb precipitacions, amb ploies que localment poden ser intenses, per tant, compta amb els fàcilment inundables perquè l'aigua avui pot baixar amb canals.
Molt bé, doncs gràcies Jordi. Com dèiem, pel que fa a temperatura força agradable, 8.2 en aquests moments de temperatura a l'exterior de l'emissora. I pel que fa a la mobilitat, pel que fa al transport públic, us hem d'explicar que hi ha problemes, incidències al tramvia. En aquest cas, té freqüències de pas alterades les línies T1, T2 i T3. La 1, la 2 i la 3 de línies del tram.
Les freqüències de pas estan alterades, no especifica el motiu, però en tot cas aquesta és la situació. Ara sí s'ha actualitzat per una unitat avariada. Aquesta és la causa que provoca aquestes freqüències de pas alterades pel que fa a les línies T1, T2 i T3.
del tramvia. Pel que fa a la resta de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, funciona amb normalitat aquesta hora del matí. A les 8 del matí i 10 minuts tenim problemes per anar cap al RAC. Barcelona, Ferran Aràndiga i que ens expliqui com tenim la situació del trànsit, especialment amb aquesta pluja que cau si està dificultant molt la mobilitat. De moment no és possible i tampoc és possible anar
a escoltar el Francesc Roeda amb la seva oferta de feina. Però sí que us hem de comunicar dues defuncions. Ha mort la senyora Rosa Vaques Sanz. Rosa Vaques Sanz. Tenia 86 anys i vivia al carrer Anselm Clavé.
L'acte de comiat serà avui a les 9 del matí a la parròquia de Sant Miquel. Descansi en pau la senyora Rosa Vaques Sanz, que ens ha deixat els 86 anys d'edat. Com deia, vivia al carrer en Sant Clavé de la nostra vila i l'acte de comiat és avui, ara a les 9, a la parròquia de Sant Miquel. I d'altra banda, també hem de lamentar la mort de la senyora Antònia Molina González,
Antonia Molina González. Tenia 99 anys i vivia al passeig Pi i Margall. L'acte de comiat també serà avui, però a les 10 del matí i a l'oratori del Tanatori. Descansi en pau la senyora Antonia Molina González, que ha mort als 99 anys d'edat
Vivir al passeig Pi-Margall i l'acte d'acomiat serà avui a les 10 del matí a l'oratori del Tenatori. Confirmem que no podem anar cap al RAC per conèixer la situació del trànsit, de manera que completem la informació de servei.
recordant-vos la farmàcia de guàrdia, la farmàcia que tenim oberta aquí a la vila des d'ara a les 9 del matí fins a les 10 de la nit, és la que tanca més tard, a les 10. Avui serà la farmàcia Codina, que es troba a l'avinguda Mancomunitat número 18, per tant, al barri de les Guardioles. Aquesta és la farmàcia que trobareu oberta, com dèiem, fins a les 10 de la nit. A partir de les 10, les farmàcies de guàrdia més properes, doncs, les trobareu a les poblacions veïnes
de Sant Andreu de la Barca i de Sant Vicenç dels Horts, que sí, que disposen d'aquest servei de farmàcia de guàrdia durant tota la nit. Fins les 10 de la nit, però avui aquí Molins de Raí és la farmàcia Codina. Seguim 3 minuts i arribarem a un quart de 9 del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local, parlant de política i del pressupost 2026, amb l'horitzó que es pugui portar a debat i a ple el mes de febrer, en principi, i sembla que aquest pressupost preveu un capítol d'inversions elevat, el més gran dels darrers anys. Queda el Silvia Ardés, molt bon dia.
Hola, bon dia. Doncs sí, segons han avançat ja des del govern, un pressupost, com dèiem, que encara s'ha de presentar i negociar amb els grups de l'oposició i que, en principi, es podria aprovar en un ple al mes de febrer, però encara s'ha de concretar. El divendres, el regidor d'Aramolins, Joan Albert Fabra, va recordar algunes de les condicions que van posar l'any passat per abstenir-se en el pressupost, com, per exemple, treballar per recuperar Torreferm i ànim, que es reservi licitacions per empreses
amb persones amb alguna discapacitat i també que es reformi el passeig del terra ple. Doncs ahir el membre de govern i portaveu de Molins en Comú Podem, Lucas Ferro, deia que aquest mandat i aquest pressupost té dues grans inversions, el nou poliesportiu, el canal, l'escola Pont de la Cadena i la construcció de la residència. I que en aquest sentit no hi cap la reforma del terra ple.
El pla d'inversions municipals d'aquest mandat, el PIM, està molt definit i on hi ha inversions, hi ha de molta envergadura on segurament no hi cap una reforma del terraple i això jo crec que hem de partir d'aquí. Per tant, haurem de fer les nostres tasques de projectar aquesta reforma, de ser capaços de consensuar-la, però no serà una reforma que es pugui cabir en aquest mandat. Es podran encabir
Via pla de voreres, via pla d'asfaltat, alguns elements que considerem de mínims per sortejar aquesta situació, però és una reforma d'una artèria a Molins que és molt significativa, que a més pot tenir moltes derivades entorn a la mobilitat.
Doncs era el que deia el portaveu de Molins en Comú Podem i membre del Govern Municipal, Lucas Ferro. Avui, preguntes d'Esquerra Republicana de Catalunya a partir de les 10 i 10 amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona. I més qüestions quan estem a punt d'arribar a un quart de nou, i és que l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila farà aquest divendres una assemblea de socis important.
Sí, un dels punts centrals és la renovació de la Junta i el Pla Econòmic per aquest 2026. No hi ha hagut noves candidatures, per tant, serà una Junta continuista, encapçalada per als membres que ja hi ha ara, Carles López, president, vicepresident Anna Vicente, tresorera Isabel Bargalló i secretari Narcís Aracil. En principi sí que hi hauria canvis a les bucalies. Entre les demandes que tenen d'equipaments...
ja tenir un casal cívic al centre Vila i també continuen amb demandes de fa temps que ens recordaven ahir Carles López i Narcís Arací.
Ens preocupa molt el tema de les inundacions, com està la xarxa del clavegram i sobretot tot el que passa al centre Vila quan plou. Ja sabem que el carrer Verdaguer és una riera amb asfalt però que porta l'aigua cap al centre Vila quan descarrega. Després el tema de la pavimentació, que és un tema que s'ha de tractar perquè el que és el terra del centre Vila està fet un desastre.
L'abandonament que tenen els jardins i els arbres que s'han tallat no s'han, diguem, restituït, no? També el tema de la seguretat i de mobilitat, tema de pàrquings, el tema d'aplicació d'horaris de tancament d'establiments que no es compleixen...
Doncs faran assemblea general de socis aquest divendres a les 7 de la tarda a la Federació Obrera. I fem un apunt d'esports per parlar dels resultats desiguals dels dos equips sènior del Club Futbol Salam Molins 99 a la competició de Lliga.
El senyor masculí a Divisió d'Honor va empatar contra el Badalona, arriba el directe, estan en zona de descens, el Molins, però empatats amb altres equips, encara queda la meitat de la Lliga i esperen sortir d'aquesta zona perillosa. I el senyor femení, en canvi, està a Primera Divisió Catalana, han guanyat contra el Sant Joan d'Espí, que estan a la meitat de la taula, i han guanyat 3-7 en un partit que van controlar des del principi. Ivan Rodríguez, a la Junta del Club, ens ha explicat com van anar aquests dos partits. Comença pel masculí.
Va ser un partit en línies generals incomplet, no vam saber competir en certs determinats moments, i al final vam arribar al tram final del partit 1-4 en contra, i en els últims 2-3 minuts vam poder empatar-lo. Per tant, un punt important. Les noies van jugar Sant Joan Despier ahir, un rival de mitja taula, i la veritat és que vam guanyar al final amb 3-7, però va ser un partit amb una bona primera part, molt sòlida, que vam acabar 0-5,
i ja està perquè està d'estar encarat. Es va acabar guanyant de manera solvent. Estem contents. El proper partit, el Mascoli jugarà a la pista del Club Esportiu Barrí i Riera el dissabte, l'últim partit de la primera volta. El femení també acaba la primera volta, en aquest cas aquí a casa, el Poliesportiu de la Cini, el dissabte a les 3 de la tarda contra el Solsona. Passen pràcticament ja 3 minuts d'un quart de 9 del matí.
Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats per aquesta setmana, destacant d'entrada el concert que tenim aquesta tarda de la Coral Cordona.
És un concert que faran a les 6 de la tarda, la Federació Obrera, amb algunes de les seves cançons habituals, i d'altres de noves, cançons, ja sabeu, amb diferents estils, cançons populars, habaneres, balsets, ranxeres, etc. En el seu estil, les membres de la coral, 32 dones i 3 homes que formen part d'aquesta coral, avui els podreu escoltar, les podreu escoltar,
A les 6 de la tarda, la Federació Obrera. Entrada lliure. Molt bé. Atenció perquè encara no ha passat la Fira de la Candelera. De fet, encara s'ha de presentar oficialment als mitjans. I avui ja hi ha la presentació del Carnaval Molins 2026 i Olé.
Doncs mira, avui sí, a dos quarts de vuit del vespre, als baixos de l'edifici del Molim, es presenta el cartell i la programació de Carnaval, que aquest any cau just a mitjans de febrer. Si voleu anar-hi, és un acte obert a tothom per conèixer no només el cartell, sinó tots els actes que proposen per al Carnaval d'enguany.
Serà, doncs, com dèiem, els baixos del Muli. Pel que fa a demà dimecres, Esquerra Republicana de Catalunya precisament organitza un acte amb motiu de la 175è edició de la Fira de la Candelera.
És una xerrada per parlar del sector agrari. Intervindrà Teresa Jordà, exconsellera justament d'Agricultura de la Generalitat i actualment diputada al Congrés a Madrid d'Esquerra Republicana, i Jaume Sanz, geògraf, divulgador ambiental i regidor de l'Ajuntament de Sant Boi. El dimecres demà, a un quart de vuit del vespre, a la Fundació Agrària, aquí al carrer Foment.
Us parlàvem també de l'aula d'extensió universitària que va engegar el segon trimestre amb el nostre col·laborador Oriol Ferrés parlant de Maquiavel. Doncs tenim la segona proposta del curs per aquest dijous, dia 22 a dos quarts de set de la tarda. El llegat del món grec és el tema
que plantegen el món grec que va establir les bases de la filosofia, la política i les ciències occidentals. Aquesta conferència vol examinar com aquest llegat perdura i continua influint en la nostra manera de comprendre el món. La conferència anirà a càrrec de l'Eulàlia Vintró-Castells, a 2.47 aquest dijous.
a la sala d'actes de la Federació Obrera. Més coses, us hem parlat de l'assemblea ordinària que tenim de veïns i veïnes del Centre Vila, però divendres hi ha moltes activitats. Per exemple, un recital de poesia, que en parlarem també aquesta setmana, amb dos bons amics del programa, que són el Jordi Roig i la Mònica Mas.
Poemes de guerra i por, un can a la pau, és el títol d'aquesta lectura dramatitzada que faran de poemes d'autors i autores de casa nostra i d'arreu del món. Ahir parlaran de temes de fons, temes com els conflictes bèl·lics a través d'aquests poemes. El divendres els podeu escoltar a les 7 de la tarda a la llibreria Cent Vides, que està al carrer Verdaguer 98. Mitja hora més tard, Molins en Palestina organitza un cinefòrum per Palestina.
Hi haurà la projecció de dos documentals, filles de la NACBA, i tenim dret a viure de forma segura, i després hi haurà una xerrada col·loqui amb el protagonista d'un dels dos documentals. Això serà el divendres, a dos quarts de vuit, a la 13, que està a l'Avinguda València, 84.
Molt bé. I, d'altra banda, també us hem de destacar que aquest divendres tenim el pregó d'obertura de la 175è edició de la Fira de la Candelera. El divendres, a les 8 del vespre, al Teatre del Foment, amb el pregoner Jordi Hurtado, presentador i actor de doblatge.
El podreu seguir en directe també per la ràdio i serem per oferir aquest pregó per la gent que no pugueu venir pels motius que sigui el foment cultural i artístic. Sentiu aquests ocellets? Escolteu, tenim també d'Ecoparròquia una informació que ens facilitava ahir el Josep Vinyets i la Sesca, pregària per la pau.
Aquest dissabte 24 de gener a les 7 de la tarda a la capella de Sant Isidre de Morins de Rei. Deixem constància d'aquesta activitat que organitza Ecoparroquia per aquest dissabte. Pregària per la pau a les 7 a la capella de Sant Isidre. És la mateixa hora que el Cine Club programa una nova pel·lícula a la peni.
En aquest cas, Nouvelle Vague, dirigida per Richard Lindleyker, que parla d'aquest moviment cinematogràfic a França i es centra sobretot amb la figura del director Jean-Luc Godard. Doncs la pel·lícula la podrà veure el dissabte a les 7 de la tarda a la PENI, les entrades, com sempre, anticipades a Antrèpolis o la mateixa taquilla del teatre, que obrirà una hora abans que comenci la pel·lícula.
I atenció, perquè ahir el Marià Caimo, vocal de la secció de medi ambient del SEM, ens feia constar que van haver de plaçar la sortida pel rodal de Molins de Rei del passat diumenge, prevista pel passat diumenge, va ploure, i l'han passat aquest diumenge. Doncs sí, tornaran a fer aquesta sortida, la recordem, surten a la zona del matí des de la plaça dels Països Catalans, faran una caminada d'uns 6 quilòmetres per anar fins a les Llicurelles, que és aquesta zona natural de Collserola que ha tingut i ha estat tenint una restauració natural per la...
Les obres que es van fer de l'empresa DSB s'està fent aquesta restauració i ho volen veure de primera mà. És una sortida gratuïta, però sí que us hi heu d'apuntar, els que ja hi estàveu apuntats, si podeu anar-hi aquest diumenge, i si no, suposo que també estan oberts a més gent que vulgui sumar-se a la caminada. El divendres, el CEM, fa també assemblea de socis, a dos quarts de vuit del vespre,
al local i dissabte a la tarda s'inaugura l'exposició de fotos guanyadores i finalistes als Premis Clic i també es fa lliurement de premis a les persones guanyadores al dissabte a dos quarts de vuit al local del CEM. Molt bé. Tenim també ballada de sardanes a les 12 del migdia a la plaça de la Vila. Tenim grup local de xarxa que fa la companyia Cali Teatre presenta un hotel d'insectes a dos quarts de sis el diumenge a la Peni.
I a més a més també tindrem discoteca adaptada amb DJ Jambo Jamvito al Bacus a partir de les 5 de la tarda d'aquest diumenge. I al Foment, doncs recordeu que també tindrem el Tributatina Turner el dia 24 a dos quarts de nou per l'endissabte i el diumenge Ball a les 6 de la tarda.
Seguim, vinga. Cic minuts i mig i dos quarts de nou. Titulars de la premsa escrita. Roger Tosset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Titulars, evidentment, marcats per aquesta tragèdia ferroviària. El periòdico hi dedica portada sencera i és el que més ho explica. La investigació se centra en les vies i en el tren d'Írio. Les indagacions descarten la fallada humana en l'origen del descarrilament.
I xoc de trens que va causar almenys 40 morts, mentre que hi ha vagons als quals encara no s'hi ha pogut accedir. Explica tota una sèrie d'informacions. ADIF havia renovat la línia, però havia notificat incidències. Puente assegura que hi ha molts trams de via trencat de la zona del sinistre i una comissió independent ja desplegada determinarà les causes del sinistre. El tren d'Irio és del 2022 i havia passat una revisió quatre dies abans.
Els familiars busquen els seus desapareguts entre el dolor d'un poble sencer. Preguntaven on eren els seus fills, era horrorós, relata una voluntària. Una nena de 6 anys és l'única supervivent d'una família de 5 membres i Andalusia es queda sense alta velocitat en Madrid i les aerolínies aprofiten i apugen preus. A La Vanguardia també parlen d'aquesta investigació de la tragèdia d'Adamuz, que se centra en el trencament a la via.
Explica que l'accident ha causat almenys 40 morts, però encara hi ha 43 denúncies de desapareguts. El tren Àlvia va aixucar a 205 km per hora contra l'Irió, que va descarrilar 20 segons abans. Hi ha més temes a l'avantguàrdia. Dinamarca demana ajuda a l'OTAN i envia més tropes a Granlàndia. La idea d'una missió aliada a l'illa...
Podria agradar a l'Aliança Atlàntica després del desplegament de l'operació al flanc est. Washington vol que la seva Junta Paragasa substitueixi l'ONU i ja té una infecció òssea i continuarà ingressat dues setmanes. El Fons Monetari Internacional torna a elevar el creixement d'Espanya i entrevista en Andrei Kurkov, escriptor ucrainès. La mort, diu, dona més possibilitats de sobreviure en una guerra.
Als 93 anys mor Valentino, gran de la moda del segle XX, i Barça contra el Bacete als quarts de la Copa el 3 de febrer. El diari Ara també expliquen que encara estem sense respostes a Adamuth, una crònica de Cesc Maideu enviat especial. També ella pateix una osteomielitis pública.
i millora amb mobilitat i dolor i avui sortirà de l'UCI. Valentino, la moda perd el mestre del vermell més elegant i la Unió Europea ha suspès activar el basuca legal per frenar trama a Groenlàndia. Starmer es planta per primer cop davant el president dels Estats Units.
Quasi un any de retard per lliurar 34 pisos protegits a Sabadell, al sobrecost, ha afectat unes obres que van començar el 2022. I articles de Carme Colomina, la pàgina 23, Periodista, i també el periodista i premi Pulitzer, Nicolàs de Christophe.
a la pàgina 22. I per últim, la portada del punt avui, dedicada a Donald Trump, que ho incendia tot, així és el títol de la portada, el magnat desafia la democràcia nord-americana i sotmet el món a la llei del més fort en el primer any del seu segon mandat a la Casa Blanca. L'accident ferroviari a Andalusia contrasta amb el nou episodi de Donald Trump
Sobre el Premi Nobel de la Pau, diu Pere Boschi-Cuenca el dia d'ahir, hi ha crònica de David Portavella, el TAP perd la innocència i de Maria Segué una escletxa de llum. També parlen de Vicky López, futbolista del Barça, sabia que si feia les coses bé el meu moment arribaria i entrevistarà Sorja Edwards, secretari general de Housing a Europa. Els estats han de veure l'habitatge com una inversió.
Molt bé, seguim dos minuts i arribarem a dos quarts de nou del matí. Diaris Digitals. Comencem pel 3, que tinc foc a parlar d'aquesta alerta per la crescuda de rius i la suspensió de classes a l'Alt Empordà i al Baix Empordà. La Selva i el Gironès Protecció Civil han enviat avui a primera hora un missatge en desalerta a la població davant d'aquests risc d'inundacions i per desbordaments. Es recomana evitar desplaçaments fins a les 5 de la tarda. S'han suspès les classes, activitats esportives i serveis socials en aquestes comarques. La suspensió d'activitat l'activa a les escoles...
afecta més de 115.000 alumnes. Hi ha tres carreteres tallades i és que avui dimarts es continua pendent d'aquest temporal de llevant, de vent, de mala mar, de pluja i també de neu. Anem a la premsa del Baix que diu que la secció de Villar del Foment de Molins de Rei ha estat campiona d'Espanya de Jocs de Sèrie per equips de Villar. L'equip format per Carles Toset, Toni Gutiérrez,
I José Albert es va imposar la final de la competició davant del Maïnsa per 4 a 2. D'aquesta manera, l'equip Molinenc va poder revalidar el títol que va aconseguir ja la temporada passada i que el portarà a disputar la Copa d'Europa de Clubs. I acabarem amb el Nacional, que parla de la mort del dissenyador.
que es va inspirar en Barcelona pel seu vermell. Ha mort a Roma ahir a l'edat de 93 anys. Va ser un dels reis de la moda italiana, juntament amb Giorgio Armani, que moria l'any passat. L'any 60 fundava la seva pròpia casa de moda a Roma. La seva moda està marcada o destaca l'ha anomenat vermell Valentino, aquest color que es va inspirar en Barcelona. Ell va portar una visió més clàssica i sensual a l'estil estil.
i va vestir algunes de les dones més influents del món, com Jackie Kennedy, Audrey Hepburn, Liz Taylor, Sophia Loren o, en dècades més recents, ha vestit, per exemple, Julia Roberts, Hathaway, Gwyneth Paltrow o Lady Gaga, entre d'altres.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Una caseta blanca amb roses al jardí, una caseta blanca només per tu i per mi. Que hi hagués dintre la casa tot el dia un raig de sol i a l'aixida un pal d'arbres que hi cantés el russinyol i una fona amb l'aigua fresca d'alegre rajolí.
i una fona amb l'aigua fresca per refrescar-hi el vi. D'Alta Baix programa el seu primer concert d'aquest any 2026, com sempre, un concert especial previ a la Fira de la Candelera. Serà aquest diumenge, dia 25, a les 7 de la tarda, amb l'Anna Roig, que és la que esteu escoltant, la veu, i en Carles Velda, l'acordió. El projecte es diu...
passar-la bé. I atenció, perquè ja hem avisat d'en Tubi que les entrades per aquest concert que es va anunciar amb molta anticipació ja a l'entorn de Nadal, doncs estan exaurides. Però en volem parlar igualment amb el Jordi Romeu, que com bé sabeu és membre d'Alta Baix, membre actiu. Què tal, Jordi? Bon dia. Bon dia. Ens estem acostumant, quan et saludem, d'entrada hem de fer aquest afegitor, que les entrades estan exaurides per no crear expectatives, perquè realment és així, no?
Sí, sí, en aquest cas ha estat així. El concert que fem en el Mar de la Fira de la Candelera té, diguem, un doble camí de publicitat, el propi de dalt a baix i el que apareix també a través de xarxes per la Fira de la Candelera. I, esclar, aquest, ja ho vam dir la darrera vegada, que s'havia d'estar molt atent,
perquè ja sabeu que la capacitat de la Trasca és limitada i les entrades, afortunadament per nosaltres i pel públic que hi anirà, es van exaurir de seguida. I això també ens va passar amb el concert de Nadal i és una bona manera d'acabar l'any i de començar-lo amb les entrades exaurides i amb molta expectació pels concerts que programem. D'entrada, anem a parlar d'aquesta proposta, passar-la bé, de dos músics ja d'allà recorregut dins el panorama musical de casa nostra, no?
Sí, sí, i tant. El projecte de Passar-la B encaixa perfectament amb el que seria un concert a la trasca, perquè seria com una cantada de sobre taula o en el sofà de casa ampliada en un espai més ampli. Però això és un concert o és un espectacle amb cançons que ells han versionat de diferents artistes,
Aquesta que acabem d'escoltar, que acabes de posar, era una cançó que va popularitzar a Catalunya fa molts anys, l'Emili Vendrell. Però escoltarem cançons de Tot i Soler, escoltarem cançons de Vinicius de Moraes, de la Cesària Ébora... És un espectacle, això, per passar-s'ho bé, per estar assegut tranquil·lament amb una copeta de viva de cava i gaudir d'unes cançons absolutament entranyables que ens arribaran al cor.
pel que em deies l'Anna Roig és un clàssic de la Trasca si no recordo malament és la cinquena vegada que ens acompanyarà ella ha presentat tots els discos
en el nostre local i sempre ha tingut una gran acollida. De fet, el concert de la Fira de fa dos anys també el va protagonitzar l'Anna Roig, que va presentar el seu disc A portar ballers al món. I en el cas del Carles Velda, val a dir que és un dels músics amb més experiència i tradició en el camp de la música popular i tradicional. Ell toca l'acordeo diatònic, que també l'hem pogut sentir amb aquesta peça que heu posat,
i té una llarga trajectòria en aquest territori. Jo tinc una experiència, em perdonareu que hi posem aquí una cullerada personal, però el Carles Velda ens va acompanyar en un concert amb el grup del seu moment, que era Pumada, amb l'Helena Casas, en la 150a edició de la Fira de la Candelera, amb tot el seguit d'espectacles i concerts especials que es van fer en aquella edició.
El Carles Velda ens va acompanyar amb una carpa que vam instal·lar a la Plasta de Llibertat sobre llibres en català, una carta molt gran, amb un escenari, i ell allà ens va oferir un concert amb el seu grup de l'època, del moment que era Pumada. Però té molta tradició i ha fet moltes col·laboracions. L'hem sentit en un disc fantàstic amb el San Josex, que es deia Cantut, que és una meravella,
I després el Carles Velda també va ser un impulsor dels que podríem dir macrogrups del país, que va ser mesclat amb el cantant de Brahms, el Francesc Rivera Titot, i el bateria dels Pets, el Joan Reig. Per tant, és un home que, a banda de publicar molts discos amb diferents grups de música popular i tradicional,
s'ha obert a col·laboracions diverses i la darrera és aquesta amb l'Anna Roig. Per tant, és un home molt experimentat amb una gran capacitat també comunicativa com l'Anna. Jo crec que serà un concert fantàstic. Em sap greu per tota la gent que no podrà venir.
Però això són les condicions del nostre local. Entenc que no tenen cap disc enregistrat d'aquest projecte, no? No, aquest espectacle no té versió discogràfica encara. A veure si el diumenge, quan els tinguem aquí, els borxem una mica i ens expliquen alguna cosa més. Però de moment no hi ha disc del projecte. Molt bé.
Però també serà una autèntica novetat. Les cançons que escoltarem no es poden escoltar en disc. Hem posat aquesta, que la tenim penjada a la web de l'Alta Bàgica, que també està a xarxes, però sí, sí, això serà una autèntica exclusiva per la Fira de la Candelera. Que deies, el primer concert del 2026, de moment no he vist la resta de programació que suposo que avançareu aviat, no?
No, està avançada. Està avançada ja, eh? És que ara estava mirant l'Instagram i no l'he vist, eh? Sí, sí, sí, ho tenim penjat. A la pàgina web de dalt a baix hi ha l'enllaç dels diferents concerts que tenim previstos. Ara sí, sí, ja ho he trobat.
i que també ja tenim un bon gruix d'entrades venudes dels diferents concerts a la temporada. En parlarem en tot cas de la propera edició amb més detall del concert que farem i del que resta fins a la primavera. Deia que he vist el Molinengor Cagarai, que serà també un dels convidats, eh?
Exacte, ja ho sabeu també, sempre que hi ha la possibilitat que un músic de casa pugui participar en el concert de la temporada, doncs l'incorporem, i aquesta vegada és el nou projecte que està treballant el Gorka Garay, que com sempre...
posem la trasca, que no deixa de ser casa seva, a disposició per poder oferir aquest projecte al públic de Molins de Rei. Molt bé, ja en parlarem en el seu moment. Ja en parlarem, amb calma. Efectivament, a daltabaix.cat hi ha tota la informació. Per ser, Jordi, que no sé si has vist el cartell de la 175a edició de la Fira de la Candelera. Aprofito per preguntar-te si l'has vist, aquest assemblat, aquesta obra de Josep Martí. A mi m'ha semblat extraordinari.
M'ha semblat extraordinari. Però, esclar, aquí estem parlant d'un dels més grans artistes plàstics i pintors de Molins de Rei. I, per tant, jo crec que és un encert la tria d'en Bufarull per realitzar aquest cartell.
el que Bufferion va fer ha fet altres cartells de festa major i ara aquest de la Fira jo penso que és un regal que puguem gaudir de la seva obra en una celebració tan important com serà la 175a edició de la Fira de la Candelera
Molt bé, doncs que tindrà, entre altres coses, aquesta activitat cultural aquest primer cap de setmana, entre elles aquesta proposta de dalt a baix, que ja té les entades exhaustades, Anna Roig i Carles Velda, passar-la bé. Jordi, alguna cosa més que vulguis afegir? No, doncs desitjar que gaudim del concert, que gaudim d'una fantàstica edició de la Fira de la Candalera,
que el temps que portem un parell o tres de dies que ens fa una mica el tonto es porti bé per la fira i que podem disfrutar d'aquest esdeveniment que serà, com sempre, passarem uns dies a ser la capital de Catalunya i això sempre és bo per Molins de Rei. Molt bé, fantàstic. Jordi Romeu, doncs gràcies per acompanyar-nos. Una abraçada. A vosaltres, bon dia. Bon dia, bona hora. Adéu-siau. Bon dia.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia...
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns. Vaig a rediscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. Hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena?
Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres. Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Bé, doncs continuem endavant el bon dia i bona hora. Ens queden tres minuts per arribar a tres quarts de nou del matí i és el moment d'escoltar l'apunt del dia. Avui acompanyats del David Guerrero, periodista del diari La Vanguardia i codirector, juntament amb el company José Polo, del diari digital de casa nostra del viu Morins de Rei. L'escoltem. Hola, David. Molt bon dia. Bon dia i bona hora, Oriol.
Avui, des d'ahir, de fet, des de diumenge a la nit, són moments i dies molt tristos per a totes aquelles persones relacionades amb el món del ferrocarril i el món ferroviari, amb menys de 40 persones mortes a l'accident d'Adamus, entre un tren Irió i un Iàlvia. Això, ja ho sabeu, les notícies ho teniu clares i s'està parlant molt. És veritat que ja està, com sempre passa en aquests casos, apareix molta desinformació, apareixen moltes teories, moltes possibilitats,
El que sabem a hores d'ara, segur, és que la roda humana queda completament descartada. Ni el maquinista ni una persona des del sens de control va poder cometre un error en unes línies d'alta velocitat que van completament automatitzades, que estan molt gestionades a nivell d'automatismes, que funcionen una mica com el pilot automàtic dels avions,
i que això garanteix una seguretat. Garanteix una seguretat també quan troben qualsevol objecte a la via. Aquí entra l'altre element, la fatalitat. La fatalitat dels accidents, com ens pot passar quan anem pel carrer i ens caiem perquè no ens hem fixat en alguna cosa, o aquella fatalitat de quan dius allò que va passar, si hagués passat per allà 10 segons abans, doncs és el que va passar en aquest accident. Un dels trens va descarrirar, l'altre venia per l'altra banda,
amb tanta mala sort que només li quedaven 20 segons i parlant de trens, és un temps totalment impossible de frenar un tren i no va poder evitar el xoc i el posterior descarrilament. Estem parlant que si en comptes de 20 segons hagués estat un minut o 20 segons abans, doncs no estaríem explicant això i seria un descarrilament sense més que hauria passat a ser una informació molt petita de les notícies.
I a banda d'aquesta fatalitat a la que parlem, és també molt important parlar de la percepció, perquè ara ens enfrontem a un possible risc, que és que la gent perdi la percepció de gran seguretat que donava fins ara a l'AVE i la resta de trens d'alta velocitat. Siguem realistes, el tren i l'avió són mitjans que ens donen una percepció de seguretat, que ens garanteixen una seguretat positiva.
molt més alta que la que ens dona un cotxe quan l'agafem cada matí, per no parlar ja d'una moto o d'una bici. Per tant, el tren continua sent un mitjà segur, hi ha hagut un problema, hi ha hagut un accident amb víctimes mortals, les investigacions veuran què ha passat, si hi ha falta de manteniment.
Podeu estar tranquils perquè a partir d'ara aquells conceptes que no s'hagin fet bé es revisaran completament, igual que va passar amb els avions d'Airbus, que d'un dia per l'altre tots els avions van deixar de volar per arreglar una rada de software. Així que deixem treballar els professionals i continuem confiant en el tren, que és el mitjà de transport més meravellós que hi ha.
Molt bé, moltes gràcies, David. Una abraçada ben forta i que tinguis una molt bona setmana. Amb l'apunt del dia del David Guerrero ens hem situat en punt a tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimarts. Quan acabem el bon dia i bona hora, que seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins Arreia al dia. I a dos quarts d'una tenim la cita amb el programa Picama, de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins, amb la Marisa Llobet i l'Anna Ribes al capdavant. A la una, després de les notícies, repetim l'aventura de cuinar, el programa de la Judit Herrera i la Madrona Sala.
que ens portarà fins les dues. És el moment en què connectarem amb la xarxa per escoltar les notícies de dues a tres i de tres a quatre immediatament tenim el programa de música relaxada a la migdiada. A les quatre, incorporació ja dels col·laboradors i col·laboradores de tarda, en aquest cas del Pierre, del Pere Bergonyon, de quatre a cinc amb el seu De tu a tu.
per cedir el relleu a les 5 amb el Carles López i tot el seu equip de col·laboradors i col·laboradores a una finestra oberta al món. Avui el Carles ens indica que parlaran de l'Eneagrama. Compartirà el programa la terapeuta holística argentina Diana Barreto, que és especialista i formadora de l'Eneagrama. Si voleu conèixer més detalls, només heu de fer que connectar amb el programa de 5 a 7 de la tarda.
Una finestra oberta al món. A les set, qui agafa el relleu és la Marta Treig i la Rocío Vallejo, amb el seu programa Món Interior, programa dedicat al món de l'autoconeixement. I avui han convidat la Maria Barrios, que parlaran sobre política. Això serà fins les vuit del vespre, al món interior. I a partir d'aquí, a les vuit tenim el programa de l'Alexandre Morera quan cau la tarda, que també tindrà convidat. En aquest cas ens indica l'Alexandre, que el convidat és un home polifacètic,
i amb una gran inquietud per recórrer i explorar part del nostre planeta. És el Miguel F. Martín. L'entrevistarà l'Alexander en relació al seu últim viatge al Caracorum i al risc que comporta una expedició de dies entremig de glacis. Tot això amb música, amb poesia i amb la presència i la conversa del Miguel F. Martín, avui convidat a quan cau la tarda.
Després farem remissió d'Històries de la fotografia fins a les 10. A les 10 tenim la remissió del Highway 61, el programa del Jordi Corrales i la Vivi Sallent, magazín músico-cultural, entre les 10 i les 12 de la nit. A les 12 farem la remissió de la tertúlia del Bon dia i Bon hora.
Fins a la una de la matinada i a partir de la una connectarem una mica a TFM fins demà a les set del matí que tornarem amb la programació pròpia d'aquesta casa que és la selecció de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere Païssa amb el seu programa La Tenora.
Seguim, queden 12 minuts per arribar a les 9 del matí.
Anem a fer un repàs al més destacat de la programació televisiva, abans de saludar l'Albert Galera i la seva recomanació. Comencem per la tele, Roger, quan vulguis. Doncs, com sempre, mirem les pel·lícules que tenim a la programació d'aquesta nit.
Començant a les 10, a Warner Televisió, amb la pel·lícula Aquellos que desean mi muerte, de Taylor Sheridan, una pel·lícula que té de protagonista entre Nina Jolie i a Nicolás Hult, una pel·lícula americana i canadenca del 2021. És un thriller que dura una hora i quaranta.
Hannah, la responsable d'una torre de vigilància anti-incendis, segueix arrossegant la pèrdua de tres vides que no va poder salvar en un incendi. També a les 10, en aquest cas a Squirrel Televisió, tenim Wanted Man, Se busca, de Dolph Langren, amb el mateix Dolph Langren i Cristina Villa, també Kelsey Grammer, una pel·lícula del 2024 americana d'acció,
que no sabem el que dura. Un agent de policia ha de recuperar un testimoni i escoltar-la després que un tiroteig entre càrtels deixi diversos agents de la DEA, que és aquesta agència que vigila les drogues, morts. També a dos quarts d'onze tenim El secreto de Thomas Crown, avimat de John McTiernan, amb Pierce Brosnan i René Russo.
Entre molts altres, és una pel·lícula d'acció de l'any 99 americana que dura dues hores. Un multimilionari anomenat Thomas Crown ho té tota la vida, però sent que porta una existència monotona i avorrida i, per tant, decideix posar-li emoció robant un prestigiós quadre d'un museu de Nova York.
A tres quarts del canal Hollywood tenim la pel·lícula de Chuck Russell, Eraser, Eliminador, amb Arnold Schwarzenegger i Vanessa Williams. És, en aquest cas, una pel·lícula també d'acció que dura dues hores, americana, i és de l'any 1996.
John Kruger, conegut com a Eraser, és un oficial destacat del Programa Federal de Protecció de Testimonis. Ara s'enfronta a un gran repte professional que és donar una nova identitat a la Lee Cullen, ja que la jove ha descobert una conspiració en la qual hi ha implicades personalitats importants de l'àmbit polític i de la indústria armamentística.
I a les 11, Factoria de ficció, en aquesta pel·lícula de Tony Scott que es diu Deja Vu, amb Nelson Washington i Val Kilmer, també Jim Cavicill i Paula Patton, una pel·lícula d'acció que dura dues hores, americana, del 2006. L'agent Doug Carlin ha de reunir proves per resoldre un atemptat terrible que ha tingut lloc a Nova Orleans i demostrar que és capaç de distingir el que és rellevant del que és secundari. Aquí diu que és una pel·lícula d'acció, també té una part de ciència-ficció.
Anem als programes, que podem veure avui la televisió. Avui, pocs, eh? Tenim, per una banda, el 33, a les 10, la Renaixença. Avui, no llunament de nostàlgia, el programa està dedicat a les cintes de casset. Segur que els espectadors encara en tenen algunes guardades d'un calaix de casa, a més d'haver passat hores rebobinant cintes amb un bolígraf. Tot seguit, visita el plató Jaume Campistol, anticàrbitre de tenis. I l'equip porta el gos Max a fer una passejada pel tornado interestatal...
que va castigar els Estats Units l'any 1925. Això serà a les 10 o a la mateixa hora. A Televisió de Catalunya tenim el Nit sense ficció, els assassins del Capitán Trueno. El programa revela com la censura de Franco va acabar amb la llibertat creativa de tota una generació i va convertir la imaginació en un delicte.
Durant el franquisme, la censura va arribar a tots els racons de la cultura i també de la informació. Ni tan sols el còmic, que era refugi d'aventures, somnis i llibertat per milers de nens, se'n va poder desempallagar. Quan el Dominic Jesús Maria Vázquez va prendre el control de la premsa infantil...
la seva croada puritana va marcar la fi d'una època daurada. Va ser la mort del Capitán Trueno i dels herois que havien fomentat la imaginació de tot un país. Per tant, avui, la censura dins el món del còmic, el nit sense ficció, a les 10 de la nit. I també tenim, si tornem al 33, a les 12 de la nit, aquest programa Ui.
He canviat el món. El capítol mostra la manera com els vapors d'un termòmetre trencat van provocar la invenció de la fotografia i després explicar que les peces d'un radar i una barreta de cacauets desfeta van donar lloc al microones. A més, exposa el procés pel qual un assaig clíric de fàrmacs per al cor va tenir un efecte molt més pronunciat en un altre òrgan i va fer sorgir la Viagra. I amb això acabem aquest repàs, Oriol.
Molt bé, doncs fantàstic. Moltes gràcies, Roger. Amb tot això ens hem situat ja 7 minuts per arribar a les 9 del matí.
La recomanació cultural els dimarts ens porta a parlar de cinema i ho fem, com sempre, acompanyats del crític de cinema, l'Albert Galera, segona temporada, acompanyant-nos amb aquesta recomanació setmanal. Què tal, Albert? Com estàs? Bon dia i bona hora.
Bon dia. Bé, avui us voldria parlar d'una pel·lícula que encara no l'havia comentat i m'agrada especialment. Es va estrenar justament a la nit de Nadal, és a dir, fa poques setmanes, i és la nova pel·lícula del director independent nord-americà Jim Jarmusch, sempre un dels nostres, un d'aquells directors que no acostuma a fallar mai.
pel·lícules més encertes que altres, però en definitiva sempre amb un talent fora de dubte. La seva nova pel·lícula es diu Father, Mother, Sister, Brother i efectivament va una mica d'això, de pares, fills i germans, a través de tres històries que no tenen un nexe en comú directe cap de les tres, són tres famílies diferents,
Però sí que tot estrès amaguen, d'alguna manera, una reflexió sobre les relacions familiars, sobre la hipocresia que moltes vegades hi ha al darrere d'aquestes relacions, i tot a través d'una visita determinada. Ve de fills, ve de germans, amb un pare, amb una mare, diferents. Una pel·lícula que parla de la vida, que parla de les petites grans coses i que a mi personalment m'ha semblat una delícia absoluta.
Tres històries que amaguen també gran dosi de cinema, amb actors molt potents al capdavant, amics i coneguts de Jim Jarmusch, com Tom Waits, el mític cantant, i a vegades també actor, sobretot de la mà de Jim Jarmusch,
o Adam Driver, un altre dels coneguts de Jarmusch, l'inoblidable Patterson, i després actrius del nivell de Charlotte Rampling, d'Aqued Blanchett o de Ricky Cripps. La veritat és que la pel·lícula m'ha semblat això, una delícia, una pel·lícula em sembla que no passi res, però està explicant-ho pràcticament tot.
I parla i incideix molt bé a vegades amb aquelles visites carregades d'hipocresia, a vegades moltes vegades incòmodes, altres evidentment no tant, sobre el que és anar a visitar un pare, una mare o el retrobament de dos germans.
La pel·lícula està ambientada en tres llocs diferents i és, per tant, una pel·lícula episòdica, un tema que Jarmoix domina molt bé i que va aconseguir portar al màxim nivell amb aquella pel·lícula inolvidable que es deia Night on Earth, Noche en la Tierra,
Doncs bé, per aquí va una mica aquesta pel·lícula, on no hi ha taxis, però sí que hi ha cotxes, un element molt important en les pel·lícules de Jim Jarmusch, i en definitiva, si sou amants de l'obra d'aquest gran director, doncs ho passareu molt i molt bé. Si no el coneixeu, és una bona manera d'aproximar-s'hi, amb una pel·lícula que no costa gens d'entrar-hi, i amb una pel·lícula que, sens dubte, us farà pensar i us farà identificar en diverses situacions. Així que ja la teniu als cinemes, i és una recomanació...
absoluta per la meva part, aquest father, mother, sister, brother, que ja teniu, doncs, com deia, als cinemes, al millor lloc per veure i gaudir de bon cinema. Fins la propera, gràcies. Molt bé, gràcies, Albert. Fins la propera, que serà d'aquí una estona, perquè, com us hem dit al començar el programa, hem convidat...
L'Albert avui al programa a les 11 serà aquí amb nosaltres, perquè ja sabeu que a l'octubre va escriure un llibre titulat Medication Time per reflexionar sobre el 50è aniversari de la pel·lícula Alguien voló sobre el nidor del cuco. Un llibre editat per Silex Editorial, que es va publicar, com dèiem, a la tardor, en motiu d'aquesta efemèrida d'aquests 50 anys de la pel·lícula de Milos Forman,
I bé, aquest llibre que ha escrit l'Albert ha guanyat el Premi, el millor llibre de cinema de l'any 2025 del festival Rambla Film Festival. És una mostra internacional que va començar el passat divendres i s'allargarà tota una setmana fins aquest divendres dia 23, que és quan es lliurarà el Premi.
al Museu de Cera de Barcelona a les 7 de la tarda. I per tant ens ho vinc d'explicar l'Albert aquí al programa a partir de les 11. Amb una última hora del programa on també parlarem de filosofia, de les llums i les ombres de Maquiavel. Això és el que ens proposa el nostre doctor en filosofia, l'Oriol Farrés, que serà aquí amb nosaltres
per parlar de Maquiavel. També a la recta final parlarem de gastronomia, que ara feia algun dimarts que no tenim ocasió de fer-ho, amb el Jordi Beaumala, Gastronomia Molins. I a banda d'això, evidentment, també tindrem una estona abans, per tant, a partir de les 10, l'espai de preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya. Tindrem també el Damià Martínez, avui enregistrat una píndola...
que ens han registrat per parlar de Lorenzo de Medici. Parlem del Renaixement, serà de dos quarts d'onze fins a arribar a les onze, i també parlarem de la primera volta de les eleccions presidencials portugueses en aquest espai que parlem de política internacional, amb el David Lloberes de Xifrant el món. Serà tres quarts d'onze fins a arribar a les onze.
a les 11. Ara, el més immediat, però, és, després de les notícies de les 9, escoltar la cançó del dia que ens ha seleccionat, en aquest cas, la Fermina Recio, i fer la tertúlia d'actualitat, acompanyats avui del Paco Prieto, del Xavi García, del José Polo, i també telemàticament, diguem...
El Polo tampoc. Doncs de moment el Xavi, el Paco i el Josep, que sí que podrà entrar telemàticament. Amb ells tres compartirem reflexions fins a arribar a les 10 del matí. Ara fem una pausa i de seguida tornem amb tot aquest contingut. Fins ara.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. La llevantada continua afectant Catalunya amb pluges molt abundants que ja superen els 105 litres a l'Empordà i onades de més de 6 metres a la costa de Brava. Concretament, els bombers han atès 98 avisos entre les 10 de la nit i les 7 del matí, fet que eleva a 557 el total de serveis des de l'inici de l'episodi ahir al vespre.
La regió metropolitana nord concentra la majoria d'actuacions, seguida de Girona, Lleida, Tarragona i la metropolitana Sutil i les Terres d'Ebre. De fet, anem a conèixer ara la situació en un dels punts afectats, com és l'escala. Allà hi tenim el nostre company, el Sergi Corral. Sergi, explica'ns com evoluciona aquesta llevantada.
Doncs ara mateix aquí a l'escala dos fenòmens destacats. Per una banda, el temporal de mar. Ramonades que han arribat a puntes de 7 a 8 metres d'alçada. Temporal de llevant dur. Pràcticament des de la Glòria no teníem una situació igual com la que tenim avui. I per altra part, la pluja. En aquests moments torna a ploure amb intensitat. Pluja continuada. No ha deixat de ploure tota la nit i matinada. Aquí a l'escala ara mateix ens anem cap als 60-70 litres per metre quadrat. Quantitats.
força més elevades a altres punts que superen els 100 litres per metre quadrat de l'Empordà i una pluja que ha de continuar a les properes hores i el temporal també, o sigui, tenim temporal per estona. Doncs gràcies, Sergi. Estarem pendents d'aquestes afectacions. Bon dia. Bon dia. I anem també a conèixer la situació a Girona, on en aquest cas també s'està complicant. Ens amplia aquesta informació els nostres companys de Girona FM.
Molt bon dia. Doncs el dia ha començat a Girona amb un avís de protecció civil per risc de desbordament de rius i la suspensió de les activitats escolars. També es demana evitar desplaçaments fins a les 5 de la tarda i s'han suspès les activitats esportives i els centres de dia. El missatge també demanava no acostar-se a les dures dels rius, no baixar soterranis i en cas que entri aigua pujar a pisos superiors.
Des de l'Ajuntament es remarca que en les darreres hores han caigut més de 100 litres per metre quadrat i el cabal dels rius, especialment de l'Unya, ha augmentat molt. A Girona s'han tallat diversos carrers i diverses línies de bus han quedat afectades. També s'ha suspès tota l'activitat l'activa de la Universitat de Girona que ha acordat suspendre per evitar desplaçaments i tancaments d'edificis.
Parallelament, l'Ajuntament també ha ampliat el nombre de places per a les persones sense llar durant dos dies. En concret, s'han posat 25 llits addicionals a la sopa i a l'antiga seu de la UNED. Estarem pendents de com evoluciona la situació.
Així serà. I a banda, la investigació tècnica de l'accident ferroviari del Damod ha detectat indicis d'una possible ruptura o alteració del carrer, tot i que encara no s'ha pogut determinar si és la causa o bé la conseqüència del descarrilament. A banda, les famílies dels viatgers ja han presentat 43 denúncies de desaparició, cosa que pot fomentar el recompte de 40 víctimes mortals que hi ha fins ara registrades. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Avui a la tarda la Coral Cordona farà un concert a la Sala Polivalent de la Federació Obrera a les 6 de la tarda. Les membres de la Coral interpretaran cançons que ja han cantat en altres ocasions i també interpretaran temes nous, tots ells amb diferents estils. Avui a les 6 a la Fede l'entrada és lliure, entrada gratuïta.
També avui, a dos quarts de vuit del vespre, es presenta el Carnaval Molins 2026. Es presentarà el cartell del Carnaval i també la programació d'aquesta festa, que aquest any és a mitjans del mes de febrer. Acta obert a tothom que vulgui anar-hi, avui a dos quarts de vuit, a la planta baixa del Molins.
Demà dimecres Esquerra Republicana organitza una xerrada en el marc de la 175a fira de la Candelera i és una xerrada per parlar del sector agrari. Per això han convidat a Teresa Jordà, diputada al Congrés a Madrid per Esquerra Republicana i exconsellera d'Agricultura de la Generalitat. També intervindrà Jaume Sanz, que és geògraf, divulgador ambiental i regidor a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.
La xerrada es farà demà dimecres a un quart de vuit del vespre a la Fundació Agrària. Entrada lliure per tothom.
I el divendres hi ha un recital de poesia, poemes de guerra i por, un cant a la pau, lectura de poemes a càrrec de Jordi Roig i Mònica Mas, una lectura dramatitzada de poemes de diversos autors, de casa nostra i d'altres països, i que reflexionen sobre una qüestió com els conflictes bèl·lics. Doncs el recital serà el divendres a les 7 de la tarda a la llibreria Cent Vides, al carrer Verdequin 98, i tothom que vulgui pot anar-hi amb entrada lliure. També el divendres
Molins en Palestina organitza un cinefòrum per Palestina al centre social ocupat La 13, a la carretera, l'avinguda València 24. Es projectarà el documental Filles de la Nacba i un altre documental que es titula Tenim dret a viure de forma segura. Després de la projecció hi haurà una xerrada amb Shad Juma, que justament és protagonista del segon documental. El divendres a dos quarts de vuit.
Del vespre a la 13, projecció d'aquests documentals per Palestina. I a aquesta hora recordem la defunció de la senyora Antonia Molina González. Tenia 99 anys i l'acte d'acomiat serà avui, d'aquí una estona, a les 10 al Tanatori. I acabarem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la farmàcia Codina de l'Avinguda Mancomunitat número 18.
On et sents millor? Aquí? O aquí? Als infants els passa el mateix.
El Col·legi Virolai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virolai està fet a mida per tu i els teus fills? Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Jo ja només demano ara al metge mitjançant l'aplicació. I jo les entrades per al teatre les reservo amb el mòbil. A la nostra edat estem fets uns tequis. A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació truca al 012. A Catalunya ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea Next Generation EU Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana, de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui es diu Hippocrite i és de la llumaníssima cantant John Athena. John Athena és una cantant londinenca
que van registrar l'any 24 un alumn d'estudi, però en directe. I després, com que el van registrar a finals del 24, durant el 25 el que més s'ha promocionat és el single, Hypocrit, que és la cançó que escoltareu ara mateix. Una dona amb una veu portantosa,
té un talent que li surt jo crec que és d'aquells talents innats que no es poden aprendre ella té una veu única, plena d'ànima i que veu que és sense esforç a l'època d'Ora del ritme en blues amb la capacitat de fer una transició a esquemes del rap a altres gèneres
com és el dancehall, bé, com és el hip-hop, ja veureu aquest tema que és molt rapejat, té una rapidesa impressionant i crec que és una gran rapsoda. Espero que us agradi el tema, perquè per mi ha estat tot un descobriment.
Bona nit!
So you keep it real, but I can't even do, cos I already know you're a hypocrite. Don't promise me this or promise me that, when I already know you're a bestie. Left me for my enemy, call her frenemy. Fundamentally, I know she's a hypocrite. Plus, a backstabber, official man grabber, countless man had her. Hypocrite. Prophesised for the prophet in everyone's book. It's all up in the gossip, you're a hypocrite. Inconsiderate, just considerate, just a little bit. You're a hypocrite. Now you wanna call me a friend, just cos you lost your friends in the end. You're here just to be famous, car you don't wanna end up nameless. I don't know your gal or your gang. You think you're fam cos you know mine and don't
Bona nit!
Fins demà!
Don't hold out your fist, my G. We are no friends. I swear you always come round here. Well, this is where it ends. And I swear when I saw your girl, I told her I'd pine your friends. I know you want to call me a friend just because I left your friends and it ends. You're here just to be famous, car you don't want to end up nameless. I don't know your gal or your gang. You think you're fam because you know my name. Don't think she won't leave you on shade, blood, scrap. Shout your ass because I know you're a hypocrite. Say you hate drama, but you're the sinner of it. You're a hypocrite. Say you want to trust me?
A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia d'actualitat d'aquest dimarts, dia 20 de gener de 2026, Sant Sebastià, per cert, la compartim amb el Xavi García. Què tal, Xavi? Bon dia. Molt bon dia. Bon dia, Paco Prieto. Molt bon dia. I molt bon dia, Josep Genés, des de la distància. Hola, bon dia a tothom. Bon dia i bona hora. Comencem.
Avui sense l'Antonio Valverde, que no es pot connectar ni el José Polo, que el tenim indisposat. Des d'aquí una abraçada i que es recuperi ben aviat. Justament no tenim el José, però deixeu-me recuperar, si us sembla, perquè avui, evidentment, tots els diaris es fan ressò encara d'aquest terrible accident de tren.
del diumenge, i una persona que fa molta informació, justament de trens, és el company David Guerrero, per l'avantguàrdia, sobretot, ell és, com bé sabeu, el codirector del Diari Digital amb el José Polo del Viu Molins, i avui ens ha reflexionat sobre els trens, si us sembla bé, serà el pretext per començar a reflexionar sobre aquesta qüestió. El David ens deia això que hem escoltat fa escassament una hora.
Avui, des d'ahir, de fet, des de diumenge a la nit, són moments i dies molt tristos per a totes aquelles persones relacionades amb el món del ferrocarril i el món ferroviari, amb menys de 40 persones mortes a l'accident d'Adamus, entre un trenirió i un hiàlvia. Això, jo ho sabeu, les notícies ho teniu clares i s'està parlant molt. És veritat que ja està, com sempre passa en aquests casos, apareix molta desinformació, apareixen moltes teories, moltes possibilitats,
El que sabem a hores d'ara, segur, és que la roda humana queda completament descartada. Ni el maquinista ni una persona des del centre de control va poder cometre un error en unes línies d'alta velocitat que van completament automatitzades, que estan molt gestionades a nivell d'automatismes, que funcionen una mica com el pilot automàtic dels avions,
i que això garanteix una seguretat. Garanteix una seguretat també quan troben qualsevol objecte a la via. Aquí entra l'altre element, la fatalitat. La fatalitat dels accidents, com ens pot passar quan anem pel carrer i ens caiem perquè no ens hem fixat en alguna cosa, o aquella fatalitat de quan dius allò que va passar, si hagués passat per allà 10 segons abans, doncs és el que va passar en aquest accident.
Un dels trens va descarrilar, l'altre venia per l'altra banda, amb tanta mala sort que només li quedaven 20 segons i en parlant de trens és un temps totalment impossible de frenar un tren i no va poder evitar el xoc i el posterior descarrilament. Estem parlant que si en comptes de 20 segons hagués estat un minut o 20 segons abans, doncs no estaríem explicant això i seria un descarrilament sense més que hauria passat a ser una informació molt petita de les notícies.
I a banda d'aquesta fatalitat a la que parlem, és també molt important parlar de la percepció, perquè ara ens enfrontem a un possible risc, que és que la gent perdi la percepció de gran seguretat que donava fins ara a l'AVE i la resta de trens d'alta velocitat.
Siguem realistes, el tren i l'avió són mitjans que ens donen una percepció de seguretat, que ens garanteixen una seguretat molt més alta que la que ens dona un cotxe quan l'agafem cada matí, per no parlar ja d'una moto o d'una bici. Per tant, el tren continua sent un mitjà segur, hi ha hagut un problema, hi ha hagut un accident amb víctimes mortals, les investigacions veuran què ha passat, si hi ha falta de manteniment,
Podeu estar tranquils perquè a partir d'ara aquells conceptes que no s'hagin fet bé es revisaran completament, igual que va passar amb els avions d'Airbus, que d'un dia per l'altre tots els avions van deixar de volar per arreglar una rada de software. Així que deixem treballar els professionals i continuem confiant en el tren, que és el mitjà de transport més meravellós que hi ha.
Bé, doncs, reflexions que ens feia el David i que he volgut, doncs, també que escoltéssiu i que hi podeu compartir. Josep, una primera lectura teva del que ha dit el David i de tot el que ha passat aquestes últimes hores. Doncs, sense cap mena de dubtes, un acord total amb aquesta frase, la que quasi havia acabat la seva intervenció. Deixem treballar els professionals...
De manera que sí, sí, aquesta és la clau. Això afegint el que intentem i aconseguem als polítics professionals i als professionals d'altres coses, teories de tota mena al voltant dels caos i d'intentar guanyar dels mals dels altres, guanyar beneficis propis, que per una vegada caiguin i no s'inventin pel·lícules.
Jo estic molt content, per exemple, de veure que, a diferència del que va passar a València, en aquest lamentable, patètic enfrontament entre la comunitat autònoma, el País Valencià i l'Estat, amb les culpes de per què s'havia fet o no s'havia fet un avís a la població i vam haver de lamentar més de 200 morts,
I tot el que està passant encara, els tribunals, els enfrontaments, les mentides d'una colla de polítics absolutament infames, que és el que hi ha hagut en aquest accident que es va provir a València amb les policies torrencials. Avui també tenim aquest tema d'actualitat.
Doncs almenys estic molt content de veure que en aquest cas d'Andalusia hi ha una relació, que són partits polítics diferents, una relació magnífica entre l'autonomia i el govern de l'Estat, que són els que han d'intervenir en aquest tema, i que com a mínim tenim unes bones interpretacions i relacions amb tot això. Que continuï així i deixem treballar els professionals.
A veure, Xavier, tu l'agafes molt el temps d'alta velocitat? Molt, molt, molt. Jo sóc dels primers que anava amb l'àvia quan l'àvia era una cosa estranyíssima per nosaltres. Sí, sí. No, portant-lo no, que em porten. Bé, bé.
I la veritat és que la sensació de seguretat i d'eficàcia sempre ha sigut bona. Després han vingut altres campanyies, ja, amb l'Irio i tot això, que... També s'ha parlat d'aquest excés d'oferta, ara. Ara hi ha molta oferta i s'ha baratit molt i, bueno, en fi, el fet que sigui més econòmic no vol dir que sigui més insegur, no ho siguin això. El que passa és que hi ha més quantitat de trens, bueno, en fi, les coses es van ampliant i com a tal passen, no? Això dels accidents estem exposats sempre, no? Jo sempre he dit que
Un transport públic, normalment, sempre és més segur que un transport privat. Per tot. Vull dir, tu agafes el cotxe i potser no n'hi has revisat ni les rodes ni les rodes. Agafes i te'n vas. Un avió fins que no surt, no? I li foten unes revisions periòdiques brutals. Els trens igual. I clar, nosaltres, per exemple, no veiem perill anar amb un cotxe quan potser anem a 100 per hora i ve de cara un altre cotxe a 100 per hora i l'únic que ens se separa és una ratlla pintada a terra.
Això sí que ens hauria d'espantar, perquè és que no hi ha ni una tanca, no hi ha res, una ratlleta al terra que diu que has d'anar per allà. Clar, la inseguretat que hi ha dins del cotxe, o el transport privat, és molt gran. Però els accidents, dissortadament, són inevitables. Poden ser... Tampoc pots preveure'ls molt. És a dir, també és la casualitat aquella de que
es creuen dos trens, perquè, clar, si un descarrila però no ve l'altre, és molt diferent que en aquell punt exacte tots dos van i xoquen, no? És a dir, és complicat, és una... un infortuni, una desgràcia. Paco. No, jo estic a favor d'això, que els respons d'aquest tipus... Sí.
en por de treballar, errors, i a vegades passen, a vegades passen errors. Coneixo un noi que va estudiar mecànica d'avions i deia que a vegades no hi ha suficients controls, etcètera, etcètera, però en general. Jo passo més por a la carretera. Sí, sí, clar. Jo passo bastanta por a la carretera perquè veig, primer, persones que condueixen d'una forma temerària
cotxes que estan en una situació que vés a saber el meu company com està mecànicament. Mira, no ho sé, l'altre dia fa un temps deixia...
A França mateix n'hi ha 800.000 vehicles que van sense assegurança. No he trobat la data d'aquí d'Espanya, però sospito que va por ahí. És a dir, clar, una persona que condueix el seu vehicle sense assegurança i té algun problema, o atropella algú, o tenia un xoc i tal, això és un problema gravíssim.
És a dir, que és més segur agafar un avió, és més segur agafar un tren, malgrat que n'hi ha petits problemes, tots els països no són el mateix, n'hi ha països que controlen més, altres menys, però jo on em sento una mica insegur, sobretot, és a les carreteres.
I les ciutats, eh? Cada cop, sempre pensem en les carreteres, que és cert, però hi ha una quantitat de mortandat a les centres urbans, de motocicletes, atropellaments, és a dir, cuidado, perquè anem massa ràpids tots, no? A vegades els frenos estan... Has de posar el freno al cap abans que el peu, no? I anem com anem, vull dir que és així.
I la reflexió que feia el Josep justament comparant-ho amb el País Valencià, ja parlant més en clau política? Sí, sí. És que jo crec que s'ha adonat que es podria fer mal. Sí. O sigui, em ficava en la pota. Jo sempre he sigut del parer que pensis el que pensis i la ideologia que tinguis, etcètera, etcètera. Sí. La cautela
És important. I en una cosa d'aquestes pots ficar la pota. I després pagar-ho molt car. Josep, vols afegir alguna cosa més? No, no, no. En essència jo crec que aquestes són les diferents coses que hem dit.
si fas el pensament al límit, és jo de dir que estàs posant la teva vida absolutament, al 100%, a disposició de l'altre. Sí, totalment. Perquè ja sigui que no hi ha assegurança, ja sigui que el cotxe no s'ha revisat i una roda es renta en aquell mateix moment. I com deia molt bé el Xavier, només hi ha una línia blanca que no és pintada al terra. Per tant, està clar, dius, escolti'm, cada cop que hi ha un creuament en un altre vehicle, en una carretera o en un autopista, el que sigui l'autopista no es pot produir això, perquè la majoria de
Carteres sí, creues, passes res, un pam o dos pams d'altres vehicles, tots dos a gran velocitat, dius, escolta, jo estic posant la meva vida a disposició de tots els altres durant tot el trajecte. I els altres estan fent el mateix, estan posant a disposició que jo si tinc un error, en aquell moment per les raons que sigui desviu el volant i l'accident s'ha produït. De manera que no té punt de comparació el que és en efecte la seguretat, el transport públic...
del transport públic, en fi, de companyies que poden ser privades o no públiques. En fi, de païllos organitzats on hi ha una responsabilitat, hi ha unes normatives, se segueixen, es compleixen, etc. Jo sempre recordo que un dels moments que vaig veure que ens matàvem,
És una autopista fora d'Espanya i un camió d'aquests que transporten vehicles tenen les calces d'agafar els vehicles, que són unes peces de ferro enormes, no les havia agafat bé i en plena autopista, imagineu, anàvem a 120 o 130...
va sortir volant una i es va venir cap al cotxe. Vam tenir la sort que l'últim rebot d'aquella peça, que és la peça de farro enorme, no va entrar per la finestra, per el parabrís, sinó que va donar a baix del cotxe. Si arriba a donar un bot una mica més gran, es mata a tots. Què va passar? Quan vam fer totes les... Vam parar el camió i tal, vam fer tots els papers.
Resulta que aquell camí no tenia assegurança. Però com era en un altre país, es ve d'una conta, el MES, la companyia nostra... Una tonteria d'aquest tipus. I es mata a tots. Bé, seguint l'actualitat també pel que fa amb meteorològica, i el Josep Arau apuntava...
tenim alerta per desbordaments i inundacions, sobretot a la zona nord del país, i se'ns suspès les classes a l'Empordà, la Selva i el Gironès, aquestes comarques, i de fet Protecció Civil demana evitar els desplaçaments fins a les 5 de la tarda, en aquest punt àlgid de la llevantada.
Et sembla prudent, Josep, totes aquestes mesures que es prenen i que estem ja sent, veiem, darrerament cada cop que hi ha un indici d'aquests episodis? Sí, sí, i tant, i tant. Menys mal que en aquests moments disposem d'eines, eines tecnològiques, eines d'anàlisi, de la meteo i de la sengui, màquines informàtiques de càlcul, que ens permeten fer aquestes previsions tan precises.
no fa pas gaires anys, doncs com a molt hauríem dit que sí, que hi havia una llamentada.
però que no sabíem si la precipitació màxima es produiria a l'Empordà, al Delta de l'Ebre o al Coll, al País Valencià. I, en canvi, ara es pot tenir aquesta precisió. De fet, ahir a la nit, al vespre, no tan sol la nit, no al vespre, totes les informacions de la meteorologia i, per tant, tots els serveis de protecció civil tenien una previsió precisa, que s'està produint durant aquesta nit, aquesta matinada i ara mateix, dels litres que caurien a l'Ambordà, a l'Empordà, a la selva...
És fantàstic això. Menys mal que, per tant, disposant d'aquestes eines, les podem fer servir i, com a mínim, hem d'imaginar que no hi haurà cap descerebrat que agafarà el cotxe i intentarà creuar avui el riu d'Aró. Perquè, clar, veiem, el riu d'Aró és un riu sec. No porta ariol mai. No porta ariol pràcticament mai. I resulta que en aquests moments està pràcticament superant el cabal que tenia quan el famós temporal anomenat Glòria, que era que fa uns sis anys,
i, en fi, a punt de desbordar-se a l'Avisbal d'Empordà, a la capital del Baix Empordà. De tal manera que, en fi, perfecte, que s'espeguin les classes, que s'aconseguin no sortir de casa fins a tal hora, perquè la previsió dels satèl·lits amb molta precisió serà que a tal hora els núvols més densos han passat. Per tant, jo crec que tot el dia d'avui, no només, sobretot a l'Empordà, però no només,
Ara mateix, aquí al Baix Llobregat, a Barcelona, a l'àrea metropolitana de Barcelona, hi ha pluges minces. Poden ser fortes d'aquí poques hores.
Per tant, molta precaució. Efectivament, alerta en aquest aspecte. Bé, no sé si deu estar al cas d'una polèmica que hem tingut aquestes últimes hores de la plataforma Filmin, que per cert és una plataforma molt interessant de pel·lícules, i és que han estrenat un documental polèmic...
referent... De fet, porta per nom Ícaro la setmana en Llames, s'ha estrenat aquest mes de gener, diuen amb força discreció al filming, però amb molta més indignació quan s'ha acabat sabent que es tracta d'un documental sobre les protestes contra la sentència del procés a octubre del 2019, recordeu, des del punt de vista dels antiavalots de la policia espanyola.
I no sols això, que es tracta d'una exaltació patriòtica d'aquesta unitat i de la violència que va exercir aquelles dates contra els manifestants independentistes. Filmin ha rebut nombroses baixes de subscriptors i una allau de crítiques per haver difós el film que es va produir el 2022, però que s'ha estrenat ara i que a finals d'aquest mes...
així ho deia el responsable de Filmin, es deixarà de meta. És a dir, el 31 de gener es deixarà de meta. I a partir d'aquí hi ha hagut força debat. De fet, ara està buscant... Va escriure el mateix Jaume Ripoll, que és el responsable de Filmin, Xavier.
Diu, a Filmin som molt conscients que els fets d'octubre del 19 encara són una ferida oberta per la societat catalana, per això entenem el malestar i les crítiques que ha suscitat l'estrena d'aquest documental. Icaró, La setmana en Llames, som una empresa amb seu a Barcelona, diu, fundada el 2007, i sabem que aquest debat no és abstracte, travessa famílies, cercles d'amistats i entorns laborals. Aquest documental és un documental del 2022 que porta, ell diu...
Una mirada concreta, de part sobre aquells dies, centrada únicament en el testimoni d'agents desplegats a Barcelona. No confondre'm el 2017, sinó el 2019, quan hi va haver la sentència. Diu, com qualsevol obra té un punt de vista i no pretén abastar tota la complexitat del que va passar. Programar una pel·lícula filming no equival a subscriure'n l'enfocament. Diu, Icaro no ha estat produïda ni distribuïda per filming, és una incorporació per temps limitat
que deixarà el catàleg el 31 de gener. Filmin diu no censura pel·lícules per la seva orientació ideològica. El nostre compromís és amb el cinema i el documental com a eines per entendre, contrastar i debatre, sempre dins del marc legal. Creiem, a més, que la pluralitat no es proclama, es demostra en un catàleg tan divers com el nostre, tenen 11.000 referències de pel·lícules i de documentals, etcètera.
Diu, per això afirmin i conviuen obres molt vinculades al debat polític i cultural català amb altres títols amb mirades diferents en el procés. Bé, diu, agraïm sincerament els missatges que rebem i els llegim amb respecte. Ens ajuden a pensar i a millorar. Si alguna cosa ens sembla important, ara mateix és recordar que el cinema no ha de servir per confirmar el que ja pensem, sinó també per ajudar-nos a mirar de cara a allò que ens incomoda amb esperit crític.
Així ho deia el cofundador i director de Filmin, el Jaume Ripoll. No hem vist el documental, això ho hem de dir d'entrada, però què us sembla aquest enrenou i aquest debat que hi ha de fons? Jo conec... Ripoll el conec i hem tingut negocis i hem fet feina. Hi ha hagut contacte.
Sí, és una gent molt normal i molt... vull dir, no veia aquí darrere cap tipus d'intenció política, jo crec que simplement, pur i simplement han agafat una pel·lícula que els semblava interessant per veure-la, i en aquest moment Filmin és una plataforma de prestigi, és a dir, sobretot entre la gent del cinema, Filmin, bueno, no és tan comercial, té títols més compromesos,
I, bé, jo crec que, com sempre, a la que entra a la política, tot sap molt baire, no? Aleshores, jo crec que... Jo no li donaria cap importància. Hi ha molta gent que inclús està sortint per internet dient... Jo ja m'he esborrat de film, no? Com... Bé, jo crec que hi ha la llibertat de si vols mirar ho mires, si no ho mires no... Una altra cosa és que fos un ente públic. És a dir, si fos una televisió pública que et passés una pel·lícula determinada...
Home, el públic té que cuidar molt la diversitat d'ofinió, però, bueno, també no deixa de ser més complicat. Una empresa privada, en aquest sentit, pots posar el que vulgui, perquè tu ets lliure de veure-ho o de no veure-ho. És a dir, jo no he vist la pel·lícula, no sé de què va, també sé que hi ha una pel·lícula que està molt perseguida, molt perseguida, que és una pel·lícula extraordinària, sota el meu punt de vista, que es facin molt petitets, molt comptat,
Està tenint el seu éxit. És una pel·lícula que parla de la guerra civil i de tota la repressió franquista, no? No hi ha hagut cap cadena, cap cadena gran, ni petita, ni plataforma, que la vulgui passar. O sigui, està censurada prèviament, no?
A partir d'aquí dius, home, jo aquesta pel·li segur que la veuria. La dels policies aquests, possiblement, no. Expliquen la unitat d'intervenció policial, els antiobolors de la policia espanyola, que es van preparar i desplegar pels cares de Barcelona per reprimir aquelles protestes. Es veu que amb un cert sensacionalisme. Però el que ha fet Filmin és la valentia de posar-ho. L'altra pel·lícula que us recomano,
que és una pel·lícula extraordinària, deixa amb una crueltat i una veracitat tot el que és el franquisme, que els propis polítics i la pròpia gent la censura perquè no s'atreveixen. Aleshores, jo crec que, home, per mi és molt més escandalós fer una pel·lícula pornogràfica
que no un documental, perquè en definitiva què passa? Si hem de fer sensibilitat, si hem de fer... És a dir, no faríem res, estaríem sempre agafats. Jo, en aquest sentit, no sé si tolerant o no, però penso que les coses que es fan s'han de veure, i després les pots criticar o no les pots criticar. A veure, censurar prèviament part em costa una miqueta, però jo potser soc massa...
massa obertament, no ho sé. Jo no li donaria importància. Josep.
Bé, jo sé que li dono importància, però... És a dir, jo penso que hi ha com, si diguéssim, dos angles, dos capes, dos mirades en el tema. Finalitzem el documental. Jo no l'he vist, tampoc, eh? Ja em sap molt greu, perquè... No l'he vist, eh? Aquest tema que no pugui haver-lo vist i, per tant, no puguem en profunditat explicar el tema. Però, a marge d'haver-lo vist o no, efectivament, he llegit i he escoltat i, per tant, sí que em puc fer una bona idea del que hi ha. Jo crec que aquest és un tema. És a dir, un documental ben fet,
un documental que des del punt de vista tècnic, com deia molt bé Xavier, des del punt de vista cinematogràfic, el color, l'enquadre, les càmeres... Sí, és perfecte. Però és que en aquest tema, és a dir, en el tema de la violència al centre d'Arcelona l'any 2019, després de la sentència que els governs...
on els espanyols van fer els líders del procés d'independència de Catalunya de l'any 2017 o dels anys d'aquest entorn. Jo crec que aquest tema no es pot tractar des del punt de vista tècnic. Aquest és un tema polític de per se. I aleshores aquí hi ha dos elements molt importants. El primer, a la plaça Urquinaona, s'entrant en la plaça Urquinaona, però també els carrers i les places al voltant de la plaça Urquinaona, per primera vegada, i no només la policia espanyola,
que aquest és un dels dèficits que potser tindria aquest documental, perquè també hem de posar aquí els Mossos d'Esquadra, les dues policies van tenir la percepció que perdien, que no podien dominar la revolta. Això està documentat de fa molt de temps a través, evidentment, del que són les comunicacions internes de dues policies i del que són la quantitat immensa de fotografies, vídeos dels milers i milers i milers de joves que estaven exercint aquesta revolta
sota una certa consigna, que és discutible, que naturalment hi ha tota una altra polèmica, que s'havia escampat els dies anteriors, que deien, contra la sentència, violència.
es referien a la sentència que s'esperava, se sabia perfectament que la sentència del Tribunal Suprem seria de presó i de condemna a tots els líders del procés independentista, era claríssim, la percepció que molta democràcia i molta justícia no s'estava exercint, s'estava exercint la pressió política, i per tant, aleshores, una mena d'acció-reacció davant una sentència que considerem abusiva i absolutament injusta, responem més violència, tot una altra manera, diguéssim, d'error,
o d'anàlisis molt dubtós. Jo crec que si no s'agafa el marc, aquest documental pot ser perfecte, un 10 des del punt de vista cinematogràfic.
Però, ho sento, això està ficat en un determinat entorn on la política va perdre, on es va imposar la violència, on es va imposar la força, on no es va poder fer el debat. Mira, acabo amb una percepció molt senzilla. Mireu, el rei Iman Prequista va fer veure que moria,
a través d'aquell moment en què les Cortes de Franco aproven un procés de transició política que obre el camí cap a la Constitució Espanyola que tenim. Es va fer un procés que era de la llei a la llei.
Hi havia les lleis franquistes, ara totes, evidentment, es reconeix que no eren respectuoses dels drets humans, que no eren respectuoses dels drets col·lectius, que tenien una quantitat de normes i imperfections. Bé, era una dictadura, per molt que s'autoproclamava democràcia orgànica, era una dictadura, i aquelles lleis van ser esborrades i van aparèixer unes altres lleis. És cert que va haver-hi violències.
Violència per totes les bandes. Hi havia grups terroristes, que sigui el FRAP, que sigui el Grapo, que sigui la ETA. I hi havia guàrdies civils que mataven treballadors a Navarra, a Madrid, etc. Però una violència, diguéssim, important, però relativament continguda. Res a veure amb aquestes terribles violències que estan passant en aquests moments o que han passat repetidament des de fa 30, 40, 50 anys a molts països de tot el planeta. Per tant, es va passar de la llei a la llei. El procés d'independència de Catalunya volia fer això.
passar de la llei a la llei. I això no va ser possible. Es va imposar la violència. L'espectacle autènticament patètic d'enviar mils i mils i mils de policies
El famós vaixell posat al port de Barcelona, allò dels piolins, una cosa que dius això és d'un paisatge d'Europa o això és d'una república banerera o una monarquia banerera. Tot això és tan patètic que el que es va produir va ser, repeteixo, la derrota, la gran derrota de la política. I aleshores aquest documental neix en aquest entorn i que això s'obviï
A mi em sap greu. És a dir, aleshores no em satisfà aquesta justificació formal que heu llegit per part, diguem-ne, del funyador, del president o del director de Filmin. S'oculta això, s'oculta aquest marc. El documental té un origen d'una de les parts i, per tant, això, depèn de la magnitud del que s'estava debatent, no es pot...
La pluralitat, com a definició teòrica, perfecta. Però la pluralitat està marcada en un procés. I aquest procés no va ser democràtic, aquest procés no va ser de cibertats polítiques, ha estat un procés d'opressió i de repressió.
I aleshores que una de les parts, els que van reprimir, s'expliquin o justifiquin, ho sento, però a mi per aquest camí no crec que resolguem el gran problema que continua vigent, en la meva modestíssima opinió, que és que encaix el problema nacional entre Catalunya i Espanya.
Un moment, Paco i el Xavier, que fem la roda. Paco. Això de les pel·lícules, no? Per exemple, una pel·lícula que tothom té en ment, i que s'estudia sempre a les escoles de cine, i es considera molt important per la història del cine, el naixement d'una nació de Griffith, és una pel·lícula...
que fa un discurs a favor del Ku Klux Klan. Això no fa que es prohibeixi la pel·lícula. Einstein i els soviètics, per exemple, el tenien molt com a referència del naixement del cinema modern i tal.
I és una pel·lícula que, evidentment, el discurs que porta és terrible, però terrible, eh? Si jo aconseguir a la gent de tant en tant la passen per algun canal i, més enllà dels seus valors estrictament estètics, etcètera, el discurs és impressionant. Prohibicions. Mira, quan es va fer la vida de Brian...
Alguns països del nord d'Europa, que són molt cristians, la van prohibir. A Espanya no, eh? Els dos països calvinistes la van prohibir. I jo em recordo dels anys 70 que el cinema que feia l'Ena Lombreres, que era un cinema molt de base, de fet jo vaig estar filmant amb ella el 11 de setembre de Sant Boi,
eren unes pel·lícules que no es podien veure i tenien problemes. I actualment, i això passant amb crítics que van a cants i tal, les plataformes són el millor sistema de censura que hi ha per controlar les imatges. N'hi ha quantitat de pel·lícules que no es veuen perquè l'excusa és que no són comercials.
Fins i tot sèries que han tingut premis. Jo recordo una de les millors sèries que he vist a la meva vida a Europa, que és el Pequeño Quinquín, que és una visió del que és França.
amb un sentit de l'humor surrealista brutal, i tothom està d'acord que és extraordinària, no hi ha forma de veure-la, i quantitat de coses. I no es fa, teòricament, des del punt de vista ideològic, sinó que no és comercial, que és massa elitista, que és mentida.
A Cannes, per exemple, no deixen entrar les plataformes al Festival de Cannes, que és el que volen els americans i les grans cadenes, dominar-ho tot. Actualment hi ha més problemes de fer cinema interessant, i això n'hi ha directors que ho han explicat en pel·lícules...
Nani Moratti, per exemple, va fer fa poc una pel·lícula i t'explica com les grans productores volen controlar la història, les plataformes, etcètera. Actualment n'hi ha quantitat de problemes. Jo no he vist aquest reportatge, estic d'acord, que m'agradaria veure un altre reportatge que donés una versió diferent, com diu el Pep, perquè potser sospito que no m'agradarà
Si el veig, perquè serà tal. Però està bé que es passin les coses, però que es passi tot, eh? Xavier. No, jo crec que hem de diferenciar el que és la propaganda del que és un documental. Jo no l'he vist, no puc opinar. Hi ha documentals, pel·lícules fins i tot...
absolutament obscenes, en el sentit que són propaganda pura i dura. Aquí es feia una pel·lícula, fa molts anys, que es deia Raza, que el guionista era el Franco, en un pseudónim, i era propaganda franquista al 100%. I los últimos de Filipinas, i los de l'Alcázar, és a dir, el cinema...
s'ha utilitzat molts cops per influenciar i inculcar idees. Nosaltres, amb això dels americans i dels yanquis, estem farts de veure pel·lícules autèntics genocidits dels indis i els bons eren els que anaven de blau i amb la bandera, no? És a dir, als Estats Units ha fet molt amb el cinema per crear una opinió que són el país de la llibertat quan en realitat són uns invasors nefastos, no?
Per tant, el cine té una força tremenda a l'hora de crear opinió. Si, a més a més, aquest cine es fa manipulant i tirant unes tendències, és incorrecte. Amb això estic totalment d'acord amb el Josep i amb tothom. Una altra cosa és dir, no es té que posar tot a les plataformes, ha d'haver una censura prèvia, s'ha de censurar alguna cosa perquè no estiguem d'acord. Aquest és el problema, perquè, clar, si ara batessin una pel·lícula, per exemple, de...
dels independentistes com a màrtirs, i una plataforma no el passés, molta gent estaria molt en contra d'aquesta plataforma. I a nosaltres ens passa que quan passen una pel·lícula, que no l'hem vist, però que és defensar una mica gent que realment va fer autèntiques bestieses, clar que no la volem. Però això què diu? La plataforma que ha de fer? No passar cap cosa política, tindre una tendència, filming, i ara parlo de filming. Filming és una plataforma oberta que col·loca de tot.
no és el mateix que una televisió pública no és el mateix que una Movistar no és el mateix que és a dir, perquè la política està enquistada allà dintre a Filmin no hi ha política a Filmin hi ha un criteri cinematogràfic que la passen
Que aquest documental és en contra del que pensem, que tot això? Segur, possiblement segur. Però no hem de censurar la plataforma que ho posa, perquè el dia que posi una pel·lícula, un documental, d'una altra forma de pensar...
doncs ens en semblarà bé. Però, per tant, jo crec que la censura no té que ser una censura obligada a plataformes, té que ser una censura personal, un criteri personal. És a dir, hauria de ser lo suficientment durs perquè, quan veiem una pel·lícula clarament propagandística, entendre que allò és propaganda. I no fa falta que sigui propagandística. O sigui, hem de ser nosaltres els que censurem el que volem veure i no.
I no fa falta que sigui absolutament propagandística. Tu pots fer un llibre o pots fer una pel·lícula i tenir errors, per exemple. Octubre d'any s'estén, n'hi ha una escena que és quan els revolucionaris prenen el Palau d'hivern i es forma una batalla. És mentida. Al Palau d'hivern hi havia el guarda i quatre soldats. És a dir, perquè n'hi ha gent...
que com no té espèrit crític, s'ha quedat amb la història que explica en s'estreny a la pel·lícula. I això, quantitat de coses. O quan veiem les coses anem amb un espèrit crític, tot, eh? Tot, eh? Tot. O, clar...
Si la pel·lícula en concret, el documental, és absoluta i totalment tendenciós i tu creus de... Sempre que anem a mirar un llibre o tal, tens que anar amb un cert criteri crític per entendre allò que t'expliquen. Perquè, clar, és que n'hi ha quantitat de pel·lícules...
I documentals que algunes ja són absolutament tendencioses i tal, però fins i tot altres que no ho són poden tenir errors o coses interpretatives. No és la realitat. El que ha d'entendre la gent és que un llibre, una pel·lícula, no és la realitat. És una aproximació que fa qualsevol a la realitat i ja està.
No ho sé, és complicat, perquè jo crec que aquí tothom té raó, perquè evidentment hi ha coses que jo, particularment, m'autocensurava perquè em foten de mala llet, no? No ho vull veure perquè em foto malalt de veure, però per un altre cantó també entenc que una plataforma...
independentment del que legalment ho pugui fer, una plataforma oberta pot posar pràcticament de tot. No ens fiquem, per exemple, en les pel·lícules de violència que inciten violència, o les pel·lícules on els lladres són els bons, on la droga forma part del modus vivendi, és a dir, aquestes pel·lícules són tremendament nocives.
brutalment nocives, i en canvi hi ha una permissivitat que no hi ha amb l'altre. Per tant, com sempre, tot el que toca la vessant política o la vessant que et toca de prop són molt més... És que esteu parant molt de ficció i això seria un documental... Bueno, els documentals no deixen de ser ficció. Pot ser un exemple que no fa mal a ningú. Els anys 60 n'hi havia un actor francès, Jean-Jean, que després va treballar amb Xabrol i tal, i ell va començar d'humorista.
I tenia un programa a la televisió francesa. Estem parlant de la democràcia, els anys 60, la Coloms, França i tal. I va fer un programa, perquè tenia un programa d'humor, aquest senyor que després va fer una carrera com a actor molt interessant, que sortia a Napoleón i el seu general en bicicleta, i el programa deia Napoleón
volviendo de Waterloo el van fulminar perquè el senyor de Gol i companya considerava que era un insult a la pàtria després feia conya el senyor Jean-Jean em van fulminar de la ràdio televisió francesa i d'aquestes coses ens podem trobar quantitat de coses torno a dir la vida de Brian n'hi ha països nòrdics que la van prohibir Josep
No, el cinema, jo crec que com tota creació, diguem-li, artística, per tant també una novel·la, una, no sé, una pel·lícula infantil fins i tot, és imaginació. No pretén una versió de la realitat, és a dir, creació literària del pensament lliure de l'escriptor, del novel·lista, del poeta, etcètera.
Això per un costat. I per tant, aquí on estan els límits i per què hi ha d'haver censura? Tot això és un gran debat. Però jo crec que aquest no és el debat que aquí es planteja. Vaig explicar només una anèdota molt petitona, però que per mi és la senyal d'una malaltia.
Bé, com creen els diaris digitals, diguéssim que els d'aquí i els de fora, jo m'informo amb els diaris digitals. Antigament havia estat subscrit a diferents diaris del país, especialment, per exemple, a la Guàrdia, a l'Ara, etcètera. Més borrat de tot aquestes... O sigui, he anul·lat aquestes subscripcions en els darrers anys, atès la sensació i percepció que els diaris, doncs, bé, més que informar, o a més a més d'informar, efectivament fan propaganda. Però vaig pensar que això és una imaginació que et fas tu, Josep.
I he fet un experiment tan irrelevant, tan tonto, com el següent, els últims mesos. En ocasions compro el diari físic. Vaig a una Iberia, vaig a un quiosc, ho he fet a Molins de Rei, ho he fet a Barcelona i ho he fet a altres poblacions de Catalunya.
I agafo un d'aquests diaris, de gran tirada, diguéssim, que ara són petites tirades, però en fi, els grans diaris del país, m'adreço al venedor, a la venedora, dic, escolta, aquesta propaganda val dos euros i mig, oi? Ho he fet, jo ara no sabria dir si són cinc, si són set, si són vuit vegades.
A més d'una ocasió, he pensat, bé, algú et dirà molt malament i algú et dirà alguna frase o alguna paraula que estarà raonada perquè jo estic fent una mena de provocació inacceptable. Mireu, les vuit vegades ningú ha dit ni piu, m'han dit el preu, dos euros i mig, he pagat i m'han dit el diari. Si això està passant, podeu fer també l'experiment vosaltres perquè és tan senzill com fer-lo un mateix, no? Si això està passant, alguna cosa no va bé. Alguna cosa no va bé.
Serà el diari, serà un llibre, serà un documental, serà una pel·lícula. Alguna cosa no va bé. Aquesta societat, per tant, amb censures legalitzades o amb censures no legalitzades, està actuant realment mecanismes de censura i d'autocensura. El poder econòmic fa que certes coses es puguin arribar a difondre o no. El poder polític també passa el mateix. És a dir, no estem en una situació òptima ni molt menys de llibertats.
Hi ha un fet, no és una dada ni una estadi, no, és un fet en real comprovat, que la gent compra... Home, el que compres molts diaris no és el cas, perquè evidentment tens la visió plural, o tractes de tenir una visió plural. Normalment els diaris, i és un fet, la gent compra el diari que li explica les coses com ell vol que sigui. És a dir, tu agafes l'ABC i el perfil del lector de l'ABC és un perfil que no té res a veure amb un tio de l'Ara.
I a l'ara no té res a veure amb el de La Vanguardia. I aquests lectors fixes de diaris, home, hi ha molts que s'hi semblen, però radicalment vull dir, el lector el que busca és que la informació que li doni, tant sigui el canal com el que sigui, el si és igual, si és veritat, si és... El que ell vol sentir és allò que ell pensa. I quan agafa un mitjà de comunicació que diu el que ell pensa, allò va a missa.
Així es veuen les televisions que hi ha, els canals que hi ha, les bestieses que hi ha, i la quantitat de gent que per internet, per les redes, opina autèntiques animalades, sentint-se informats perquè hi ha un diari, una televisió, una ràdio, que diu exactament el que ell vol escoltar. És així, necessitament el fallo ja ve per aquí, no?
Una cosa que parlarem dels diaris, agafeu els diaris de la resta d'Europa. La quantitat d'informació esportiva que tenen els diaris d'aquí, no la trobareu en cap, ni en broma. I després, aquestes pàgines que són publicitat, ja sigui d'Andorra, de no sé què, això no te'l trobes ni al Correre de la Cera.
Què és? Un diari o un catàleg de propaganda? D'empreses? Bueno, ara, per desgràcia, és un catàleg d'idees polítiques. Perquè abans... No rodeu-se per això que no hi ha ningú un protesta quan jo dic que aquesta propaganda quan va bé. A veure, abans, els diaris, i tots, es baterien de la publicitat. Per si sols, el preu del diari no pagava la rotativa, ni el canal, ni res. Vivien de la publicitat.
Per tant, els diaris abans, com vivien de la publicitat, demanen inundats de publicitat i valien molt diner. El moment que la publicitat ha minvat i ja no va, els diaris segueixen tenint aquests gastos. I què passa? Vénen les subvencions. I depèn del color de la subvenció que ve, l'editorial té un matís o un altre. I a partir d'aquí, a partir d'aquí, tot es comença a complicar. És a dir, tu pots agafar grups de comunicació enormes...
que tenen ràdios, diaris, televisions, i tenen una tendència claríssima que quan tu no ets d'aquesta corda...
Dones compte que menteixen que fan autèntiques animalades com poden dir aquestes coses. Però hi ha molta gent que vol sentir això. I aquest és el problema. Les subvencions estan matant la informació. Ni algun diari de Catalunya que si no fos per la subvenció no es publicaria. Una cosa és l'opinió i l'altra és la informació. Nosaltres estem agafant i compren coses d'opinió.
I comprem l'opinió, no la informació. Això és el greu. I l'opinió no és la veritat, és una veritat. Per tant, si volem comprar opinions, mai tindrem el criteri de la veracitat informativa. I aquest és el problema, volem comprar opinions. Tu parlaves de la publicitat antigament, no sé, recordo els anys 70. L'altre dia, mirant el meu arxiu de diaris que tinc i tal...
La separació, abans, sabies el que era publicitat. Sí, sí, clar. Era publicitat. Ara ja no saps si és un article d'opinió o publicitat. Aquí ve el problema. Abans, o sigui, que fem-la avui, quan va sortir, tal, o la Vanguardia o el Teleexpress. Pàgina de la caixa o pàgina de mobles no sé què. Bé, és una anúncia.
Ara ja no saps si és un anunci o és un article d'opinió. És que precisament la desinformació és el que fa que siguem autèntics pàries del criteri. És a dir, quan tu no saps distingir o diferenciar una veritat d'una mentida...
estàs mort, mentalment. Perquè t'ho creus tot. No saps... Jo saps què passa? Com s'ha mentit tant, i s'està mentint tant, sobretot amb les redres, la gent que agafa davant el no saber si és veritat o no és mentida, jo agafo la veritat que a mi més en convé. I això s'està instaurant. No tenim informació, no tenim criteri, no tenim veracitat. Tenim opinions i mentides. I el que genera mentida genera
Opinió. I una opinió absolutament parcial. Aquest és el gran problema. Ens queden dos minuts. A moda de conclusió de tot el que hem parlat tant de filming com d'això...
Bueno, no ho sé, jo, a mi m'agradaria veure el documental primer, però crec que, bueno, no ho sé, hem d'estar suficientment madurs com per veure coses i saber quan és correcte i quan no. Jo espero que si, per exemple, algú fa un reportatge que contradiu taxativament el que diu aquest documental, també el passi. Jo estic convençut d'això, però bueno. Josep, per acabar...
Doncs de la nova poques coses que acaben d'anar de pressa i corrents, no fa cap falta. Avui acabo dient... Vigileu el temps. El temps atmosfèric. El temps atmosfèric. Correcte. A l'Empordà, al Llobregat i a l'Ebre. Sí, senyor. Ara, de moment, però amb ganes hi ha. El debat de la violència, el debat de la censura, el debat dels llibertats, aquest no l'acabarem avui.
Bé, com a mínim hem reflexionat una estona. Gràcies, Josep Genés, des de la distància, Paco Prieto, Xavi Garcia, que tingueu bona setmana. Igualment. Gràcies i bon dia. Gràcies a vosaltres. I no oblideu el paraig. Bon dia a tothom. Adéu-siau, gràcies.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. La llevantada continua afectant Catalunya amb ploges molt abundants que ja han superat d'estrac els 105 litres a l'Empordà i on ha des de més de 6 metres a la costa Brava. De moment, bombers han atès 98 avisos entre les 10 de la nit i les 7 del matí, fet que eleva...
a 622 el total dels serveis des de l'inici de l'episodi. La regió metropolitana nord concentra la majoria d'aquestes actuacions, seguida de Girona, Lleida, Tarragona, la regió metropolitana sud i també les terres de l'Ebre. Anem a conèixer la situació en un dels punts afectats, concretament anem fins a Tordera, on hi tenim el nostre company, el Roger Roure. Roger, quina és la situació? Bon dia.
Bon dia, sí. S'ha activat el llindar de perill a la Tordera pel fort augment del cabal. L'estació d'aforament de Fugàs de la Selva arriba ara als 280 metres cúbics per segon. El Clòria, recordem, es va arribar als 370. Es troben ara mateix afectades les vies d'accés i sortida a Tordera Park i la GI 512 al veïnat de Sant Pere. La policia demana utilitzar vies alternatives per Tordera a través de la BB-5121.
També queden restringits els accessos de vianants, el passeig fluvial, l'esplai de la gent gran, la pista de l'amistat, el parc de la Sardana i el parc a fibra color. Les activitats esportives a l'aire lliure han quedat sospreses també per aquesta jornada. L'Ajuntament vol enviar un missatge de tranquil·litat, ho ha parlat Elisabet Mejías, l'alcaldessa d'aquest matí a Raiotordera, i les autoritats demanen evitar desplaçaments innecessaris. Gràcies, Roger. Doncs estarem pendents. Bon dia. Bon dia.
I a Palamós la forta pluja també ha tingut algunes incidències destacades. Carlos Ribas, bon dia.
En aquests moments a la comarca hi ha carreteres locals tallades per inundacions a Palafurgill, Montràs, Forellac, Cruïlles, Palau Sator, Serra de Daró, l'accés de la C31 Vallobrega i alguns trams a Palamós. A la Bisbal d'Empordà, el cabal del riu Daró està sobrepassant la seva capacitat. Com a la resta de municipis afectats pel temporal, al Baix Empordà s'han suspès les activitats escolars, esportives i centres de dia. L'alcaldessa de Palamós, Maria Puig, explica que els accessos a l'hospital comarcal estan garantits, tot i que recomanen no agafar el cotxe si no és absolutament necessari.
Tots els accessos són possibles, el que passa és que segueix plovent. Ens dona aquesta pluja ben bé fins a la tarda, però tot i això funcionen els accessos a l'hospital sense problemes. Recomana no acostar-se a passejos i espigons on trenquin les onades i respectar els tancaments que facin les autoritats municipals.
I se leven a 41 les víctimes mortals de l'accident ferroviari de Damod i continua la recerca de 42 desapareguts que les famílies de viatgers han denunciat, cosa que pot fer augmentar encara més el recompte de víctimes mortals. La investigació tècnica ha detectat indicis d'una possible ruptura o alteració del carrer, tot i que encara no s'ha pogut determinar si és la causa o bé la conseqüència del descarrilament. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 10.
Aquest divendres hi ha el pregó inaugural de la 175ª Fira de la Candelera. Es durà a terme, com és habitual, al Teatre del Foment, a les 8 del vespre. I enguany el pregoner és Jordi Hurtado Torres. És batallà per centre de televisió, acto de doblatge i està blert a Molins de Rei, moleneg d'adopció des de fa molts anys. Doncs ell serà l'encarregat de fer el pregó d'obertura d'aquesta edició de la Fira. El divendres a les 8 del vespre al Foment i, com sempre, hi ha entrada lliure.
El Cineclub prepara per dir-li sabta una nova sessió de cinema, en aquest cas amb la pel·lícula Nouvelle Vague, dirigida per Richard Lindleiter, una pel·lícula que fa un recorregut per la creació del moviment cinematogràfic francès conegut com a Nouvelle Vague.
La pel·lícula es fixa sobretot en la producció innovadora de Jean-Luc Godard per una de les obres clàssiques del moviment al final de l'escapada de l'any 59. La pel·lícula va guanyar la Concha d'Or al Festival de San Sebastián aquest any passat, el 2025, i la podreu veure el dissabte a les 7 de la tarda a la Penny. Les entrades anticipades, com sempre, a Intràpolis i, si no, a la taquilla del teatre, una hora abans que comenci la pel·lícula.
I el SEM, que va haver de suspendre la sortida de Medi Ambient de diumenge passat, doncs l'ha traslladat aquest proper diumenge. Per tant, faran una sortida per l'entorn de Molins de Reis, sortiran a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans per fer una caminada de 6 quilòmetres i visitar la zona de les Llicurelles. És una sortida, una activitat gratuïta, però abans sí que us heu d'apuntar, heu de passar pel SEM.
a fer la inscripció. Fins divendres teniu temps d'apuntar-vos-hi de dos quarts de set a dos quarts de nou i la sortida és diumenge. El divendres hi ha assemblea anual de socis del SEM a dos quarts de vuit del vespre al seu local i el dissabte es fa la inauguració de l'exposició de les fotos finalistes i guanyadores als Premis Clic de Fotografia i també és hora de terme el lliurament de premis a les persones guanyadores. El dissabte a dos quarts de vuit del vespre al local del SEM a la plaça Josep Terradellas.
I també, diumenge, l'espectacle de xarxa que presenta el grup de xarxa d'espectacles infantils i juvenils presenten Titelles amb la companyia Cali Teatre que presenta un hotel d'insectes. El diumenge, dos quarts de sis de la tarda, a la Peni. Entrades a Entràpolis o una hora abans que comenci la taquilla de la Peni. La farmàcia de Guàrdia avui dimarts és la Codina de l'Avinguda Mancomunitat, número 18.
On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
Vols estar al dia de l'actualitat més rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat! Ràdio Molins de Rei
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí, pràcticament 9 minuts, encertem aquesta tercera hora del Bon Dia i Bona Hora, esteu escoltant Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, avui és dimarts 20 de gener, i com sempre compartim aquest magazín matinal des de les 8 del matí fins a les 12 del migdia. Ara amb la companya Elia Arjona a les Vies de So, i saludant de seguida la Marta Espona, regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, en una hora on també parlarem del Renaixement, amb el Damià Martínez,
director del Museu del Renaixement, que avui ens ha deixat enregistrar de la seva píndola per parlar de Lorenzo de Medici. I anirem cap a Portugal amb el David Lloberes, com sempre, amb el seu espai de xifrar en el món, a tres quarts d'onze, per fer aquest espai on analitzem alguns aspectes de la política internacional un cop a la setmana. I justament ens quedarem a Portugal, perquè allà hi ha hagut la primera volta de les eleccions presidencials portugueses, i comentarem com ha anat i també quines perspectives hi ha de cara a la segona volta que es celebrarà el mes de febrer.
Tot això des d'ara i fins les 11 del matí.
Saludem aquesta hora del matí la regidora portaveu d'Esquerra, republicana de Catalunya. Marta Espona, bon dia i bona hora. Bon dia. Què tal, com estàs? Bé, perdoneu. Estem comentant diversos aspectes tècnics, eh? Ja està, ja està controlat, controlat. Molt bé, doncs dèiem setmana on parlarem molt de la fira, però també aquestes coses que passen aquí a la vila. Avui es presenta el carnaval, aquesta tarda. Sí.
Tota la informació de la nova edició del Carnaval, quarts de vuit del vespre a l'edifici del Molim. Sí, tots els meus ànims i energia positiva per tota la gent que porta el Carnaval, perquè no podré ser a la presentació del cartell i de tot el que ens tenen preparat.
Per tant, ja m'ho miraré amb posterioritat. I justament en una setmana on precisament es presenta també el que ha d'adonar de si, aquesta 175è edició de la Fira de la Candelera, es presenta als mitjans i, evidentment, el teix d'obertura, que és el divendres. Exactament. Abans, i emmarcat en motiu d'aquesta 175è edició de la Fira, heu organitzat un acte per parlar, reflexionar sobre el sector agrari, que això és demà mateix, eh? Demà, exactament, un acte obert... Aquí davant? Sí, ara...
M'havies deixat descol·locada. Exacte. És demà a un quart de vuit del vespre. Atenció, Nora, no molt habitual. No. Els quarts, vull dir. Sí. No, no. De fet, era a les set, però hem hagut d'ajustar-ho per poder...
arribar a temps i que ningú s'hagi d'esperar. Per tant, mirarem de començar a un quart de vuit. Com deia, l'acte és obert, l'hem titulat Parlem sobre el sector agrari, perquè el que volem fer és això, és parlar-ne, parlar de la seva situació, de les seves necessitats, de com tenim la comarca, però no des del punt de vista de...
els entesos, com són els mateixos pagesos que la setmana següent ja tindran les jornades tècniques i, per tant, allà es desenvoluparà el tema en la línia que es decideixi per aquest any d'innovació o del que sigui, sinó que nosaltres l'aportació que fem és més aviat des del punt de vista de la gestió, és a dir, com ho fem perquè tot aquest sector no pateixi i aquests dies que tenim la gestió
l'actualitat amb polèmica, òbviament, per als acords signats amb Mercosur, estem posant precisament a primera línia de foc la gestió, i per tant que hem de permetre que no com s'han de regular totes aquestes activitats. De manera que l'acte de demà
Pretén ser això, pretén ser una aportació, una visió més des del punt de vista de la gestió del sector agrari i, per tant, amb dues persones que tenen relació amb aquest àmbit. Una d'elles és la Teresa Jordà, exconsellera de la Generalitat en dos governs, en el govern de Quim Torra i en el govern de Pere Aragonès.
precisament portant temes relacionats amb el camp i amb el sector agrari, i després amb Jaume Sanz, que a banda de ser regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Sant Boi, ve de família de pagesos, és divulgador de temes relacionats amb el medi ambient, i és geògraf també, i per tant, un bon...
molt bon coneixedor de la comarca i de la situació del parc agrari. Per tant, entre els dos tindrem aquest complement de la visió, de l'anàlisi, una mica aquesta revisió de tot plegat, des d'un punt de vista més general, mundial, si tu vols, amb les necessitats dels pagesos així d'una manera generalitzada, i després anar concretant fins a arribar a la situació de la comarca.
Com deia, és un acte obert a tothom, òbviament gratuït, i que el que pretén és ser una aportació més a l'àmbit de la Fira, però des d'aquest altre punt de vista que creiem que també pot ser interessant. Molt bé, i parlant de la Fira i del Paragó d'Obertura, recordeu a les 8 del vespre el Foment? Sí, perquè...
Em sembla bé l'hora. Sí, el que passa és que me l'he hagut d'aprendre perquè jo anava directe a les 9 del vespre. No és un debat, cap polèmica, sinó que compartia aquesta reflexió que era massa tard. Em sembla bé perquè les 9 del vespre, com havia estat altres vegades, ratlla molt amb l'hora de sopar. Sí, sí.
per poc que t'allarguis se't fan quarts d'onze de la nit, aleshores o bé menges alguna cosa abans d'entrar, o si no, segons com, doncs és massa tard després per sopar, encara que sigui per una qüestió del sopar, però realment, i fins i tot de conciliació familiar després també, doncs, qui hagi de fer-la, no? Em sembla bé, les 8 del vespre, és a dir...
Tendim sempre a organitzar les coses molt tard. Sí que és veritat que si pretenem que tothom pugui venir a les activitats, tots aquells que tenen botiga tenen un perjudici, perquè no casa amb el seu horari laboral.
Per tant, les 8, segurament per ells no és bona hora, és una hora molt justa. Potser caldria plantejar els dos quarts, no? Encara que tu diguis que és estrany plantejar els actes en quarts. O un quart. No, dos quarts potser és més evident. Dos quarts jo crec que és més fàcil també de recordar que tot plegat.
Potser també afavoriríem, no es fa tampoc tan tard, dos quarts de nou tampoc no és excessivament tard, i potser facilitem que també tot aquest sector comercial, que té tanta relació, tanta presència i tant de paper també en la fira, també pogués venir.
però bé, en tot cas, ens hi estem acostant. Bé, som el que fa a l'horari, però també teniu novetats pel que fa a Esquerra, eh? Sí, en tot cas, Esquerra ens va fer una il·lusió especial convidar el president Pere Aragonès a venir a assistir al pregó de la fira. Ell ja havia vingut, ara no recordo si era... Em sembla que era l'any 2020 o 2021. El 2021 devia ser, em sembla,
que va venir a visitar la fira i vam fer tot el recorregut amb ell, però en aquest cas l'hem volgut convidar per assistir al pregó com una de les primeres autoritats que hem tingut al país i senzillament per una qüestió de relació amb el president. I ens ha...
ha provocat molta satisfacció, òbviament, que sí que pogués venir i, per tant, ens pugui acompanyar en aquest tret de sortida oficial, que és el pregó de la Fira. Sí, dic oficial perquè, clar, hi ha cosetes que ja ens mostren, com la presentació del cartell, etcètera, que ja ens posen el carmel de la Fira a la boca, i ens mostren que la tenim aquí. Cartell que ja vam comentar? O potser es va presentar el mateix dimarts?
que teníem, em sembla, oi? Segurament, o era dimecres que es presentava, ara no me'n recordo, en tot cas no s'havia fet, em sembla encara, la presentació del cartell. Correcte.
Home, jo crec que és des del punt de... Jo no soc entesa en art, però crec que realment és molt fidel a l'estil del Martí Boferull, no? I per tant és reconeixedor i és reconeixedor d'un sector molt bàsic, molt puntal de la fira com és el sector del planter, no?
aquesta visió des de dalt del carrer de l'Església. A mi personalment m'ha fet molta gràcia perquè és el recorregut que jo faig venint de casa i alguna vegada hi he fet una foto perquè crec que realment és un racó molt bonic de la Fira. A mi personalment el sector del planter m'agrada molt i quan s'està muntant i l'olor que agafa tot aquell sector la veritat és que em porta records molt bonics i unes sensacions molt boniques.
I em fa gràcia que precisament l'enfocament o la visió de l'obra seva precisament sigui des d'aquí, des de la baixada, no? I bé, amb un estil que crec que és molt característic seu i que...
dona com a producte final una obra molt bonica i que realment deixa en molt bon lloc la 175a Fira. Molt bé. A tot això amb una setmana que, independentment d'aquestes propostes,
importants. Doncs tenim el dia a dia de la gestió de política local, del ple, on comenceu a tenir ja comissions informatives, no? Sí, comencem a tenir comissions informatives, però bé, jo crec que una vegada més, perquè portem uns plens que realment no duen a aprovació o a debat temes polèmics, sinó que porten temes molt propis també de la gestió, i crec que aquest ple que s'acosta
de mirar en aquesta línia. Per tant, en tot cas les informatives que comencen aquesta tarda ja justificaran, suposo, aquesta visió. A mi m'agradaria treure dos temes que vam parlar l'altre dia. M'agradaria matisar-los. Potser pel que fa a la residència i el pressupost.
Bé, més que res, perquè personalment em dol. No m'agrada fer aquestes converses a través de la ràdio que semblin com una mena de partit de tenis, que van i tornen, van i tornen i no s'acaben potser d'aclarir tampoc. Per tant, no pretenc iniciar cap polèmica per aquí, sinó que en tot cas m'agradaria...
puntualitzar una mica, en tot cas, les declaracions que vaig fer jo i les declaracions que també va fer l'alcalde dijous. A mi em sap especialment greu quan parlem en segons quin to que sembla que desmereixi també el que estan dient les altres persones. Quan jo vaig dir l'altre dia que no en sabíem res del pressupost,
no ho sé, ara hauria d'analitzar el to de veu que vaig utilitzar, però en tot cas el que vaig fer senzillament era posar una evidència sobre la taula i és que no en sabíem res del pressupost. Una altra cosa és que hi hagués hagut alguna conversa amb els responsables de l'elaboració del pressupost que haguessin donat peu a dir més endavant ens acabarem de...
Seurem i acabarem de definir aquestes aportacions i demés. Però el pressupost, el dimarts passat, no el teníem. De fet, el pressupost ens va arribar ahir a la nit. De manera que, quan jo he dit que no teníem el pressupost, no és amb ànims de res, sinó senzillament per una qüestió de realitat. Un set a un fet.
I ja està, vull dir, es va proposar un calendari o se'ns va presentar un calendari que segurament d'una manera molt justificada, és que jo no recordo haver utilitzat cap terme pejoratiu pel que feia la gestió, sinó senzillament constatar que una...
calendarització que se'ns havia dit, doncs no estava sent així i per algun motiu devia ser. Que els calendaris poden canviar? Òbviament, tot pot canviar, però tampoc no costa res, ja que quan se'ns va anunciar precisament el calendari del mes de gener
entre un possible ple per la residència i l'altre ple per el pressupost, per la residència, vull dir per la licitació de les obres de la residència. Quan se'ns va plantejar el calendari del gener, precisament se'ns demanava de dir, tingueu en compte que serà bastant així, de manera que,
Molt bé, fas unes reserves, no passa res si aquestes reserves han de canviar, però tampoc no passa res per si, d'una manera directa cap als grups de l'oposició, es diu, escolteu, aquell calendari que es va dir, no el tingueu en compte per la vostra organització, perquè han passat diferents qüestions i això va més enrere. Cap problema.
Però, en tot cas, no costa res, tampoc, em sembla, doncs ja que hem anunciat una cosa després, d'una manera també més directa, doncs dir, mireu, serà d'una altra manera, i punt, i ja està. I, per tant, aquesta informació que jo deia que no teníem, doncs l'hauríem tinguda, i llestos, i no fem, doncs, tampoc castells en l'aire de cap tipus. I pel que fa a la residència, tres quarts del mateix, és a dir, jo no recordo el dimarts passat, no sé si els comentaris anaven per mi o anaven per un altre...
grup polític, però en tot cas els contesto pel que fa a la meva intervenció de dimarts. Quan jo vaig parlar o vaig comentar que es preveia fer un ple extraordinari per la licitació de les obres de la residència,
posteriorment, òbviament, a les reunions que s'han de fer per avaluar les propostes de cada una de les 11 empreses que s'han presentat i, per tant, fer la licitació final, em sembla que en cap moment vaig jutjar la feina dels tècnics ni vaig dir que aquí algú s'estava dormint o que no estava fent la feina. L'única cosa que vaig dir és que
Nosaltres vèiem que s'anaven convocant diferents meses per avaluar aquestes propostes que, òbviament, podem i consultem les actes d'aquestes reunions, però, novament,
amb un tema tan important com és el de la residència, si la feina s'està allargant, insisteixo, jo crec que no costa res de dir senyors i senyora, això va per llarg perquè hi ha molt més a avaluar. El que volem és que la residència tingui la millor oferta per poder ser tirada endavant. Per tant, no demanarem nosaltres córrer
per fer una feina mal feta. Per tant, que els tècnics i els responsables directes polítics es prenguin el temps que s'hagin de prendre per arribar a la millor decisió. Només faltaria. Jo l'única cosa que dic és que, de vegades, se'ns comuniquen coses que dius, doncs, mira, doncs que bé que m'ho han explicat, i en canvi d'altres, en les quals nosaltres també hi estem pendents, doncs no se'ns acaben de donar les informacions del dia a dia.
que no cal perquè som l'oposició. Bé, això en tot cas són diferents criteris i aquest no és el meu. I ja està. Bé, aclarit el concepte, també et volia preguntar què et sembla si heu tingut oportunitat de veure el projecte de remodelació del carrer Miquelta. No.
que es va presentar als veïns i veïnes el passat dimecres exacte, no l'hem vist per tant espero que també, òbviament no és que ho espero, tindrem accés al projecte i per tant el veurem, realment és un canvi per les declaracions que va fer l'alcalde l'altre dia és un canvi de plantejament molt gran, ens representarà
si tot plegat tira endavant. Tampoc he pogut, no he tingut temps, de parlar amb veïns del carrer Miquel Tor perquè realment m'expliquessin el seu punt de vista, però representarà, si s'acaba fent d'aquesta manera, un canvi de perspectiva i d'hàbits per tots plegats. És a dir, estem acostumats, quan
Ens pugem dalt del cotxe, estem acostumats a fer uns recorreguts determinats i això voldrà canviar aquests hàbits per evitar que també circulin menys cotxes per dintre del que és la part del centre urbà, del barri.
antic de Molins de Rei. Per tant, no em sembla una mala mesura, però en tot cas, doncs, volem conèixer-la de primera mà. El que sí que, i em sembla molt bé que es tirin davant amb aquesta reforma perquè la duien en el seu programa electoral, per tant, doncs, s'ha de complir amb el que es promet, per tant, perfecte.
El meu dubte, o sí que tinc un dubte, és amb el carrer Sant Isidre, perquè s'havia d'haver remodelat aquest carrer també ja en el mandat anterior i, en canvi, no s'hi han acabat fent intervencions d'una manera definitiva. Llavors, crec que aquest projecte també s'hauria de recuperar i veure què és el que passa o què passa que no s'ha acabat fent tampoc, no?
Però, en tot cas, en podem parlar amb més detall quan coneguem el projecte amb més deteniment. I encara a l'emmella del centre Vila quedaria pendent el Rubia i Horts, també esmentaven, i el carrer Molí. Sí, el carrer Molí. I després també va esmentar aquesta pastilla, que es diu així del carrer Major, el que seria la plaça dels infants o la plaça d'amistat, no em recordo mai el nom. La plaça d'amistat és el Can Graner.
Exacte, doncs la plaça dels infants, on hi ha els jocs infantils i la zona blava de l'antiga trasca, diguéssim, per entendre'ns, que sí que se'ns va plantejar en una reunió que vam tenir dijous passat sobre el pla local de l'habitatge, ja va sortir aquesta porció de carrer major per plantejar-la com un possible espai de construcció per habitatge d'obra pública.
Hi ha una necessitat d'habitatge, hi ha una necessitat de preu assequible o d'habitatge en preu assequible. Per tant, crec que s'ha de fer un esforç a buscar totes les solucions possibles perquè aquest habitatge realment pugui ser una realitat.
però després també cal tenir en compte totes les necessitats i si ens mengem aquesta petita placeta, que per petita que sigui, sempre està plena d'infants giganti. Sí, això és veritat. Doncs bé, en tot cas, tenir en compte aquesta necessitat. Es va parlar també en l'espai aquest de dijous de la remodelació de tota la part del voltant de l'església, del carrer de l'església i de la plaça de l'església i de més, i es plantejava com una intervenció futura per pensar-la molt ben pensada...
Em sembla bé, jo no soc partidària de córrer per fer les coses de qualsevol manera, però sí que, en tot cas, llançaria una proposta i és atenció amb l'asfalt de la plaça de l'Església, perquè els forats que hi ha cada vegada són més grans. És veritat que allà s'han fet activitats de molts tipus, entre d'altres, fogueres, no solament de Sant Joan, sinó quan arriba Carnaval, etcètera, s'hi fa activitat de tot tipus, i aparquen cotxes també, i l'asfalt està...
ha fet un desastre. Hi ha llocs on realment ja comencen a haver-hi forats. De manera que no esperem, o seria aquesta la proposta, no esperem a la remodelació de tot l'espai de la plaça de l'Església per arreglar aquesta part, perquè l'asfalt d'aquesta zona realment necessita una revisió ràpida.
Abans el forat no sigui més gran. Ho deixarem aquí, doncs, que vagi molt bé l'acta de demà. Esperem-ho. Esteu convidadíssims, si voleu venir. Gràcies. Allà ens trobarem. A un quart de vuit. A la Fundació Agrària. Correcte. Marta Espona, moltes gràcies. A vosaltres. Bon dia a tothom. Bon dia i bona hora. Anem a recuperar una cançó de l'Oreja de Van Gogh, que avui que és 20 de gener, Sant Sebastià. Ja sabeu que aquest grup...
és de Donòstia, de Sant Sebastián, i amb el retorn d'Amaia Montero han tornat a estar a l'ordre del dia i tenen una cançó, per cert, que parla d'aquest dia i es diu precisament 20 de enero. Pense que era un buen momento
Por fin se hacía realidad. Tanto oír hablar de tu silencio. Dicen que te arrastra como el mar. Genera de libros
Quiero mirarte y sentir. Quiero perderme esperando. Yo quiero quererte o morir. Y en el momento que vi tu mirada buscando mi cara. La madrugada y el 20 de enero saliendo del tren. Me pregunté qué sería sin ti el resto de mi vida.
Aquesta cançó que s'enganxa de seguida, 20 d'enero, avui que és 20 de gener, hem recuperat aquesta cançó de l'Oreja de Van Gogh, una de les seves cançons més emblemàtiques. Passen ara mateix quatre minuts de dos quarts d'on. Hem de continuar.
Parlem del Renaixement. Ho fem una setmana més acompanyats del Damià Martínez, director del Museu del Renaixement. Avui ja ens ha pensat que volia parlar de Lorenzo de Medici. No el tenim aquí físicament, però sí que ens ha deixat aquesta píndola enregistrada per parlar d'aquest personatge. Què tal, Damià? Bon dia i bona hora.
Bon dia, Oriol. Doncs sí, jo avui us volia parlar d'un personatge realment clau en la història universal i en concret en la història de l'art del Renaixement. Aquesta figura no és l'altra que Llorenç de Medici, Lorenzo de Medici, un dels...
considerats padrins o prínceps o un dels considerats com possibilitadors de tot allò que va passar a Florència a mitjà del segle XV, que no va ser poca cosa, va ser un personatge, com veurem avui, importantíssim. De fet, a Lorenzo se'l coneixia i tothom l'anomenava així com Lorenzo il Magnifico, és a dir, Llorença el Magnífic. Poca broma, que...
d'algú diguin que és magnífic i que passi la història amb aquest nom, vol dir que és una persona realment excepcional. I realment Lorenzo va ser en molts sentits, en un sentit històric i artístic, però també relacionat amb la història de la cultura, de la poesia, de la filosofia i de la pròpia història política de Florencia. Ell era membre de la família Medici. Sempre hem sentit a parlar dels Medici com una família
importantíssima o molt famosa. El primer que hem de dir és que els Medici no eren una família noble. No ho eren, en absolut. Era una família de rics banquers, no originaris ben bé de Florencia, sinó de Mugello, que és un poble a 30 km de Florencia, on avui hi ha el circuit de Fórmula 1 de Mugello,
a la Toscana, i es van enriquir moltíssim amb aquest negoci de la banca, prestant diners, que és una de les vies amb les quals la burgesia al segle XV, a l'edat moderna, van començar a ser importantíssims, com altres famílies...
Per exemple, el Fuguer, que hem parlat alguna vegada, els banquers suïssos que van, d'alguna manera, ajudar a Carles V a aconseguir el nomenament del títol imperial, prestar-li els diners per poder comprar els vots. Però bé, tornem als Medici. Els Medici van dominar Florència i tota la Toscana pràcticament durant tres segles, el segle XV al segle XVIII. I, a banda de ser senyors de Florència,
van donar a la història ni més ni menys que quatre papes i dues reines. És a dir, posteriorment, i justament això va ser a partir de l'època de Lorenzo, els Medici es van emparentar amb la noblesa i van poder accedir a alguns d'aquests càrrecs. Els papes més coneguts dels Medici, Lleó X,
Lleó X i després també Climent VII. N'hi van haver altres, com Pius IV i Lleó X, però Lleó X i Climent VII van ser dels importants tots dos a principis del segle XVI. I les reines, Caterina de Mèdici i Maria de Mèdici, van arribar a ser reines consorts de França.
Els Medici devem moltíssimes coses de l'aspecte de la fesomia actual de Florència, perquè van construir moltíssim. El seu propi palau, el Palau Medici Riccardi, però també la Basílica de Sant Llorenç i altres construccions que potser no les van construir ells, però després les van acabar comprant.
Per exemple, el famós Palazzo Pitti, un dels palaus més grans de Florència, els Medici van acabar-lo comprant amb aquesta família. Què més? Bé, Lorenzo va tenir un paper com a mecenes cultural importantíssim de grans artistes de l'època, Massaccio, Donatello...
Frangelico, Domenico, Ghirlandaio, els diferents Medici es van anar implicant. Però, sobretot, Lorenzo, amb qui va tenir una relació més estreta, va ser amb Sandro Botticelli, amb el gran pintor, i després també amb Leonardo i una mica menys amb Michelangelo. Però Michelangelo va tenir un paper importantíssim, ja n'hem parlat alguna vegada,
perquè Miquel Àngel era més jove i de ben jovenet, ell va entrar a aprendre en aquesta mena d'acadèmia que Lorenzo il Magnífico havia muntat al seu palau de Florència, envoltat d'escultures, poetes, filòsofs, etcètera, on es podia d'alguna manera respirar aquesta cultura clàssica.
Però, com alguna vegada hi hem comentat, el fet que fos mecenas d'aquests artistes no vol dir només que els ajudés amb diners, comprant-li obres. El paper d'un mecenas, en aquesta època del Renaixement italià,
sempre implica un compromís molt fort amb la cultura. De fet, Lorenzo no només finançava, sinó que també protegia i promovia els artistes, els escriptors, els filòsofs, els afavoria. De fet, ell va enviar a Botticelli i a Leonardo, els va enviar amb credencials a Venècia i a Milà,
per continuar treballant amb recomanacions, és a dir, era com una mena de pare per aquestes figures que els permetia una cosa importantíssima, la llibertat de creació, perquè sense això els artistes que venien d'aquesta època medieval sempre estaven molt més lligats a...
Els encàrrecs. No podíem exercir la seva llibertat creativa fora dels límits dels encàrrecs que els havien fet. I la possibilitat de tenir un mecenes, com en aquest cas, els permetia poder tenir recursos per sobreviure i al mateix temps crear i després poder col·locar les seves obres.
Té una altra cosa que va fer Lorenzo a Florència, que és molt coneguda i avui en dia també es pot visitar, va crear la Biblioteca Laurensiana, amb el seu propi nom de Llorenç, la Biblioteca Laurensiana, un anex a la Basílica de Sant Lorenzo que va construir, va dissenyar el propi Miquel Àngel.
i que és un lloc preciós i magnífic de veure amb una escalinata d'accés espectacular, però el que és important va ser aquesta voluntat de replegar, recollir
moltes publicacions i posar-les a disposició en aquesta biblioteca. De fet, fins i tot Lorenzo va enviar emissaris a diversos indrets d'Europa quan sabia que sortien diversos llibres o tractats antics que es podien, potser, traduir i que podien entrar a formar part de la seva biblioteca.
Però, com deia, el Lorenzo, el seu paper no era noble, el seu llinatge no era noble, era un ric banquer. De fet, els negocis tampoc no li van anar bé. Amb ell, la família Medici va haver de tancar tres de les oficines que tenia importants
Em sembla que a Londres, Brussel·les i Lió, perquè es devia centrar tant en la part aquesta de mercenatge cultural i artístic, i al mateix temps devia gastar tants diners en aquests encàrrecs que aquestes tres oficines van acabar, diguéssim, tancant, petant. Però un dels fets importants
és que l'any 1469 ella es casa amb Clarissa Orsini, amb una membra de la família Orsini, que era una família noble romana importantíssima, una de les famílies més importants del món italià.
Sabem que aquest matrimoni el va orquestrar la seva mare, la Lucrezia Tornaboni, que va fer una mena de càsting entre totes les dones nobles italianes de grans famílies que potser es podien casar amb el seu fill i va seleccionar directament aquesta Clarissa Orsini com la seva futura...
i jove que s'havia de casar amb el seu fill. De fet, fins i tot sabem que a les cartes la Lucrècia torna bon i de vegades parla d'aquesta Orsini en termes gairebé com d'un producte, com d'una cosa que hem de comprar per engrandir el patrimoni familiar. Però això va ser molt important, perquè el casament dels Medici amb l'enrocament amb aquesta família Orsini encara els va donar més poder.
Tal és així que a Florència, això va ser un fet també molt i molt conegut i famós a l'època, a Florència una altra família que també eren banquers i que eren rivals dels Medici, els Pazzi, es van conxorxar, van organitzar un complot per intentar assassinar Lorenzo.
I ho van fer. No el van aconseguir assassinar, però el complot el van arribar a produir. L'any 1478, si no recordo normalment, un diumenge, imagineu, un diumenge de missa a la catedral de Florencia, a Santa Maria de di Fiori, una catedral que és enorme i que estava, evidentment, pleníssima de gent. Enmig de l'altar, quan estaven els Medici,
a la primera fila de l'ofici de la Nissa, uns assaltants es van liar a ganivetades amb la família. Va ser un bany de sang, mai millor dit, perquè es veu que va ser una cosa espectacular. El germà petit de Lorenzo, el Giuliano,
El van matar, el van aganivetar, però de manera molt violenta, però ens ho podem imaginar gairebé com una senagora. El propi Lorenzo el van ferir al coll, però ell va aconseguir fugir, refugiant-se a la sacristia. Evidentment, els que estaven amb els Medici van sortir en defensa i van matar a dos o tres dels assaltants. Va haver un bany de sang, la gent de les últimes files de la...
de la catedral, com no sabien què estava passant, pensaven que caien coses del sostre, que devien caure pedres, una cosa bastant habitual, que es pogués de ser algun desprendiment, els semblava més per semblar d'això que no pas aquest altre, diguéssim, magnicidi.
I la gent va sortir corrent. Bé, el resum és que Lorenzo es va aconseguir salvar, el suizamà no, el suizamà va morir, però després hi va haver una repressió brutal sobre aquesta família Pazzi, la conxorxa dels Pazzi, perquè més d'80 persones, els florentins, es van aliar tots com els Medici per defensar-los...
Bé, va haver un moment de... un temps de molta tensió i d'una repressió molt forta, de la qual se'n va parlar a tota la Itàlia del Renaixement. Penseu que fins i tot hi havien bisbes implicats. El propi papa sembla que estava conxorxant en contra dels Medici. De fet,
quan se rep la notícia que un dels bisbes ha estat linxat públicament enmig a Florència per tots aquests aldarulls que fins i tot han ajusticiat els agressors, em sembla que els van tallar el nas i les orelles abans de penjar-los de la forca.
La cosa va ser molt cruenta. I el propi papa, davant de tanta violència, i sobretot el fet que haguessin matat amb un bisbe, va excomunicar a Lorenzo, a tots els mèdits i fins i tot a tot el govern de Florencia. Això va obrir una capa
diferent en la història de Florencia, però no va suposar ni molt menys el final dels Medici perquè justament tant Lorenzo com els seus descendants continuarien fent aquest paper de mecenatge cultural.
Lorenzo va morir molt més tard, l'any 1492, i de fet la seva mort, clar, en 1492 es posa també en relleu sempre... En 1492 van passant moltes coses, el descobriment del nou món, l'expulsió dels moriscos de Granada, la mort de Lorenzo Magnífic, sempre es considera que el 1492 és una edat de punt d'inflexió entre l'edat medieval i l'edat moderna.
En el cas de Florencia, el Renaixement havia començat feia molt de temps, ja ho sabem. En el cas, diguéssim, de la península ibèrica es considera que el 1492 sí que d'alguna manera va ser comúment a l'alta d'inici de l'època del Renaixement.
Què més? Lorenzo va ser pare, com hem dit abans, de Lliodeu, el papa Lliodeu Medici, a principis del segle XVI, que va ser un dels grans papes. De fet, els papes, tenint com Climent VII, van continuar aquesta tasca, aquest paper del Medici tan important de promoure, de ser grans mecenes culturals, encarregant obres. De fet, Lliodeu
va ser un dels que més es va relacionar amb Rafael. Rafael li escriu una carta, que algun dia potser en podríem parlar, una carta molt interessant sobre com conservar i com tenir cura de tot el patrimoni arquitectònic i arqueològic i artístic que hi havia a Roma, en una mena que era com de direcció general del patrimoni que va fer Rafael, i Climent Setén, i més ni menys, és qui va encarregar, per exemple, a Miquel Àngel, la pintura de la capella Sixtina, etcètera.
Bé, no m'extenc. Volia fer aquestes pinzellades sobre el Lorenzo i, com sempre, posar-ho una mica en relació amb el nostre Museu del Renaixement. Clar, no tenim coses directament relacionades amb ell, però sí que tenim...
d'aquests gravats que vam portar darrerament del Museu de Lleida, tenim un gravat on hi apareix Caterina de Medici. Era la besneta de Lorenzo i ella va arribar a ser, com hem dit abans, reina consort de França, ni més ni menys.
Bé, espero que us hagi semblat interessant i ens veiem la setmana que ve. Molt bé. Doncs, Damià, moltíssimes gràcies, com sempre, per acompanyar-nos, encara que sigui enregistrat amb aquesta píndola. Que tinguis bona setmana. Ens queden 11 minuts per arribar a les 11 del matí.
Doncs anem amb l'espai i parlem del Renaixement. Passem al Deixifrant el món amb el David Lloberes, que el tenim ja a punt, ens estava esperant ja fa una miqueta. Què tal, David? Bon dia i bona hora. Bon dia. Perquè està a punt de parlar-nos de Portugal, que és un país que coneix molt bé perquè hi viu des de fa temps, i és que aquest diumenge s'han celebrat la primera volta de les eleccions presidencials
portugueses que tindran una segona part el diumenge 8 de febrer, que ens deixa diversos titulars i qui millor que el David per explicar-nos-ho. Per on comencem, David?
Aviam, doncs hauríem de començar per dir que han sigut les eleccions presidencials portugueses més disputades des de 1986, que recordem les eleccions de 1986, van ser les terceres eleccions presidencials portugueses constitucionals, després de la Constitució del 75, després del període revolucionari de la revolució dels clavells,
I aquestes eleccions de 1986 van ser les primeres, també, que escollien un cap d'estat no militar, perquè els dos primers mandats presidencials van estar ocupats per un militar, per Ramallo i Jans, un militar independent, que va acabar, després del 86, fundant el seu propi partit, ja després de 10 anys,
de president de la República ja devia estar fart i, en el fons, jo crec que volies devenir primer ministre. També van ser unes eleccions, aquestes del 86, comparant-les amb les que vam tenir aquest diumenge, no només disputades entre diferents candidats, a dir, disputades en el nivell que hi havia...
incerteses sobre el resultat i una segona volta assegurada, sinó que a més a més hi havia participació de candidats independents i participació de, malgrat candidats que formessin part d'un espai polític o fins i tot formessin part, que tinguessin carnet de partit, que formessin part d'un partit,
doncs transcendeixen o tenen aquesta capacitat de transcendir el seu espai polític. Al final, les eleccions del 86...
Es resolen amb una victòria del Partit Socialista, que era dins del camp de l'esquerra l'únic que aconsegueix passar segona volta i que probablement serà el que passi el 8 de febrer, que hi hagi una victòria del candidat del Partit Socialista.
amb algunes diferències també en relació al 86. El 86 la dreta es presentava amb un candidat únic, que en primera volta va tenir un 46% dels vots i en segona volta un 49%, és a dir, no va aconseguir aglutinar...
els vots dels candidats que no van passar segona volta i l'esquerra o els moviments independents de tendència cap a l'esquerra anaven per separat i van acabar concentrant el vot en el Partit Socialista en segona volta.
Pel que fa a les eleccions d'aquest diumenge, el panorama pel que fa això era bastant diferent. Per tant, el paral·lelisme que es porta setmanes i mesos fent en els mitjans de comunicació portuguesos entre el 86 i el 2026, doncs és cert, però fins a un cert punt.
Anem a fer un repàs de qui eren els candidats, quines eren les possibilitats que tenien els candidats en aquesta primera volta, de passar la segona volta, i també farem un repàs de les responsabilitats que té el president de la República en el cas portuguès.
El primer candidat és José Antonio Seguro, que és el que ha guanyat aquesta primera volta de les eleccions. Era el candidat que comptava amb el suport del Partit Socialista i ha obtingut un 31% dels vots. Ha obtingut bastants més vots dels que li donaven les enquestes, ja que les enquestes li donaven...
Estaven al voltant d'un 20% dels vots, que també li haurien assegurat passar segona volta, però no només amb alguna dificultat, sinó havent quedat segon. Per tant, en aquest cas...
millora bastant les perspectives de les enquestes, probablement sigui ell el pròxim president de la República Portuguesa, per un motiu, que és que l'altre candidat que ha passat a segona volta, i en aquest cas amb un 23,5% dels vots, recordem que el candidat del Partit Socialista ha tingut un 31%, doncs amb un 23% dels vots és André Ventura, que és el líder omnipresent i omnipotent
no diré omnipotent per la nostra seguretat, però podré dir omnipresent, de l'extrema dreta portuguesa, del partit Xega.
Aquest senyor ha calcat els resultats que va tenir fa mitjany, recordem que fa mitjany va haver-hi eleccions legislatives, i el Partit Socialista i el partit d'extrema dreta, Xega, van empatar en percentatge de vot i en nombre de diputats, sent que al final el partit d'extrema dreta
Va quedar segon en nombre de diputats, és a dir, va treure dos diputats més que el Partit Socialista, per la circunscripció electoral de l'exterior. Recordem que a les legislatives portugueses hi ha dues circunscripcions electorals que estan destinades als vots de la emigració, és a dir, estan destinades als residents a l'exterior.
No és com en el nostre cas, que quan algú resideix a l'exterior està assignat a una circunscripció electoral, sigui a la circunscripció electoral de Barcelona, de Lleida, etcètera.
A Portugal no. A Portugal els emigrants no estan circonscrits al districte electoral d'origen, és a dir, si venien de Bragança o si venien de Sant Areny o venien d'Oporto. No, passen a estar circonscrits al districte electoral de la migració a Europa o a la resta del món. I recordem que va ser aquest el motiu pel qual el Xega, el partit d'extrema dreta, va treure dos escons més
que el Partit Socialista i, en conseqüència, es va convertir en el segon grup parlamentari de la cambra. Però bé, en aquest cas el que ens interessa és que es repeteix el resultat. I després d'aquests dos que hem passat a segona volta, el candidat del Partit Socialista i el candidat d'extrema dreta, tenim tres candidats de la dreta que es podria anomenar, doncs bé...
institucional. I aquí l'anomena democràtica, jo prefereixo anomenar-la la dreta institucional o institucionalitzada. Trobaríem, en primer cas, Figueiredo, que és el candidat, va ser durant molts anys el líder d'Iniciativa Liberal, que és un partit... Va, hi ha qui fa paral·lelismes amb Ciutadans, però jo crec que és un partit...
més ideològic que Ciutadans, intentant anar amb l'onada aquesta de criptobros, antiestat, youtubers, antiimpostos i fans de Javier Milei. És a dir, aquí una barreja una mica rara, però bé, podríem dir que s'enquadren netament en polítiques neoliberals.
Aquest Figueiredo ha aconseguit transcendir el seu espai polític d'iniciativa liberal i dels tres candidats de la dret institucional ha sigut el que ha tingut més vots, el 16%. En quart lloc ha quedat Gouveia i Melo, que és un militar, amb un 12%, i Luis Márquez Mendes, que era el candidat del govern, del partit del govern en aquest cas, del PSD, ha tingut un 11%.
Aquests dos darrers candidats, Goveia i Melo, aquest era un militar, cap de l'estat major de la Marina, va ser l'encarregat de capitanejar el procés de vaccinació durant el Covid i va guanyar molta projecció pública i l'home sembla ser que ha volgut
ha volgut aprofitar aquesta projecció pública que va tenir, i també la inestabilitat del sistema i la gran quantitat de... les renyides que haurien d'estar aquestes eleccions, doncs va dir, mira, aquesta és la meva, i no. Doncs no ha sigut la seva, ha quedat quart,
I, per últim, doncs, Marcos Mendes, que era el candidat del partit del govern de PSD, que seria com una espècie de convergència, ha obtingut l'11% dels vots, el que és una gran derrota pel govern, que el candidat a qui havien donat suport hagi quedat cinquè.
I després d'aquests candidats hi ha tot de candidats residuals, incluent els candidats que comptaven amb el suport dels partits de l'esquerra, el Bloco d'Esquerda, Partit Comunista i Libre, que no han passat del 2%. Per tant, aquesta és la situació. Veurem què passa el 8 de febrer, però molt probablement el candidat del Partit Socialista, Just Antonio Seguro, guanyi les eleccions presidencials i sí, el proper president de la República Portuguesa.
Bé, doncs ho comentarem tot plegat, també, quan es proyeixi aquesta segona volta, com deies, el 8 de febrer passat, la fira de la Candelera en clau local. David Lloberes, moltes gràcies, com sempre, i que tinguis una molt bona setmana. Salut, igualment. Que vagi bé, bon dia i bona hora. Arribem a les 11, fem una pausa per escoltar les notícies, de seguida tornem amb l'última hora del programa on encara hem d'explicar-vos moltes coses. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La llevantada continua afectant Catalunya amb pluges molt abundants que ja superen amb creus els 105 litres a l'Empordà i on ha des de més de 6 metres a la costa Brava i deixa de fet una persona desapareguda. Anem a conèixer tots els detalls a l'Abisbal d'Empordà i tenim la nostra companya l'Alba Peiret. Alba, explica'ns bon dia.
Hola, bon dia. El riu Daró ha superat el llindar de Parella a la Bisbal d'Empordà i a Serra de Daró. L'alcalde de la capital del Baix d'Empordà, Òscar Aparicio, explica la situació.
Hi ha hagut un moment que baixava moltíssim més aigua, més de la que hi ha en aquests moments. Havíem arribat a més de 500 metres cúbics, ara hem baixat a 450. Per tant, hi ha hagut un moment que hi havia perill evident que, com ha passat altres vegades, el riu inundés, desbordés per la zona aquí centre i afectés en aquests barris del centre de la ciutat.
Ara, per sort, com dic, ha baixat, aquest perill no és tan eminent, però en tot cas hem d'estar atents que no passi i, per tant, tots els serveis municipals estan atents. Hi ha uns 15 minuts amb cotxe d'aquí, a Palau Sator. Els bombers busquen un home que hauria estat arrossegat amb el seu cotxe per la Riera i treballen 5 dotacions, entre les quals hi ha la unitat subaquàtica. Gràcies, Alba. Doncs seguirem pendents. Bon dia.
Bon dia. I anem ara fins a un altre punt, concretament fins a la selva on la llei. Tenim la Paula Fernández. Paula, quina és la situació en aquest punt? Bon dia.
Bon dia a la comarca de la Selva, especialment a la zona marítima. El temporal de mar, pluja i vent s'ha intensificat durant les darreres hores i les tradicions apunten que es mantindrà al llarg de tota la jornada d'avui. Davant d'aquest escenari, l'Ajuntament de Blanes ha ofert fa uns minuts una roda de premsa conjunta amb Protecció Civil i la Policia Local en què s'ha anunciat l'activació del document únic de Protecció Civil que recull diverses mesures
per prevenir i minimitzar els riscos sobre les persones i els béns. Tot i això, les autoritats han assegurat que la situació es troba sota control i que a hores d'ara no es preveuen incidències greus. Gràcies, Paula. Doncs seguirem també d'aquesta informació. Bon dia. Bon dia.
I, de fet, la llevantada també està afectant hores d'ara al servei ferroviari. La circulació de trens està interrompuda a l'RG1 i l'R11 entre Caldes de Malavella i Girona per la caiguda d'una hora les vies i també hi ha demores de més de 30 minuts de mitjana a les línies R13, R14, R15, R16 i R17.
I se leven a 41 les víctimes mortals de l'accident ferroviari de Damoz i continua la recerca de 43 desapareguts que les famílies de viatgers han denunciat, cosa que pot fer augmentar el recompte de víctimes mortals que hi ha fins ara. La investigació tècnica ha detectat indicis d'una possible ruptura o alteració del carril que ara caldrà determinar si és la causa o conseqüència. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 11.
Informació local. El Foment fa dues propostes per aquest cap de setmana. Per una banda, el dissabte hi ha un concert tribut, una vegada més, concert tribut, en aquest cas a Tina Turner. El títol de l'espectacle és Simple de Best, fent referència a una de les famoses cançons que interpretava Tina Turner. El concert és el dissabte a dos quarts de nou del vespre al Teatre del Foment. I diumenge a les sis de la tarda hi haurà ball, propostes al Foment per aquest cap de setmana.
El diumenge, la grupa i dins dels actes previs a la Fira de la Candelera, la grupa organitza una ballada de sardanes amb la Copla Ciutat de Girona. Es faran a les 12, ballada a les 12 del migdia a la plaça de la Vila, aquest proper diumenge. I també diumenge, enredat per la discapacitat, organitza una nova sessió de discoteca adaptada al Ballen Party.
Un espai que hi ha habilitat al Bacus Molins, espai lliure d'alcohol, un espai segur, amb música humanitzada, ambient, animació a càrrec del discoteca adaptada aquest diumenge de 5 de la tarda a 2 quarts de 8 del vespre.
al Bacos Molins. I també el diumenge el grup local de xarxa programa l'espectacle de Titelles pel públic familiar, Motel d'Insectes, de Cali Teatre, el diumenge a dos quarts de sis de la tarda al Teatre de la Peni. I el dissabte a les set de la tarda també al Teatre de la Peni, al Cine Club Hall 2002, programa la pel·lícula Nouvelle Vague, que està encara a la cartellera als cinemes. Nouvelle Vague, l'última pel·lícula de Richard Linklaker, que parla justament d'aquest moviment
artístic francès i es centra sobretot en la figura del cineasta Jean-Luc Godard. Doncs dissabte a les 7 de la tarda a la Penny. La Farmació de Guàrdia avui dimarts és la Codina de l'Avinguda Mancomunitat número 18.
Vaig a rediscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem amb testimonis i també associacions
relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció Informació Càncer Molins.
Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a pagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer cas de protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa.
Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Interna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu. A interior d'ungencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells. 112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Són ara mateix les 11 del matí i 8 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimarts 20 de gener passat per aigua. Plou ara amb ganes també aquí a l'exterior de l'emissora. Des d'aquí al finestral de l'estudi 1 veiem ploure.
I el que farem a aquesta hora és, aviam, parlar-vos de diverses qüestions. Una d'elles té a veure amb un col·laborador d'aquesta casa, que avui l'heu escoltat, és l'Albert Galera, i del seu llibre dedicat al 50è aniversari d'Alguien voló sobre el nido del cuco, que en vàrem parlar l'octubre quan va sortir.
Ara saludarem l'Albert i us expliquem el per què. Després, parlarem de filosofia, ho farem de llums i ombres de Maquiabel, amb l'Oriol Ferrés, doctor en filosofia, i acabarem el programa parlant de gastronomia amb el Jordi Beumala.
Doncs a les 11 del matí i 9 minuts saludarem l'Albert Galera, que acaba d'arribar també afectat per aquesta pluja. Què tal, Albert? Bon dia. Hola, bon dia. Sí, sí, plou, plou. Sí? No venim a parlar de la pluja, sinó que l'Albert, atenció, acaba de guanyar el Premi El millor llibre de cinema de l'any 2025...
proposat per la Rambla Film Festival, que és una mostra internacional de cinema que es celebra fins aquest divendres, el 23 de gener, a Barcelona, i precisament es lliurarà el premi, justament divendres, a les 7 de la tarda, al Museu de Serra de Barcelona. El llibre en qüestió el vam presentar a l'octubre, Medication Time, 50 aniversari d'Alguien voló sobre el nido del cuco.
Bé, escolta, parlem d'aquest festival que em sembla que és el primer any. Sí, és la primera edició. Ens vas dir primera edició i proposen de tots els llibres publicats que parlin de cinema. Sí, sí, sí, bé, bé, van escollir 12 llibres. 12 llibres?
els publicats al llarg de l'any en matèria cinematogràfica i de fet el més interessant de tot és el fet que un festival de cinema realment aposti per donar visibilitat als llibres de cinema més enllà de qualsevol premi o a més l'important és justament això el fet de reivindicar el pes i la importància que té una publicació al voltant del cinema Bé
Què suposa per tu aquest premi d'un llibre que també et feia especialment il·lusió quan el van presentar? Sí, el llibre fa molta il·lusió i quan escrivim llibres de cinema o et fa molta il·lusió no l'escrius, perquè la repercussió comercial, econòmica, etcètera, evidentment és molt escasa, però sí que realment ens agrada molt els que escrivim de cinema. Jo crec que la principal convicció és aquesta, el fet de poder escriure sobre allò que més ens agrada...
i a la vegada contagiar aquest esperit per poder tornar a gaudir una vegada i una altra de pel·lícules que són tan importants com és el cas del Cuco. Però més enllà d'això, per mi aquest premi el que sí que em fa especial il·lusió és per l'editorial, i no és per quedar bé, però realment l'esforç que fa un editorial qualsevol ja d'entrada per publicar en paper avui en dia ja és d'agrair moltíssim, però a més a més si és sobre una matèria tan específica i tan determinada com és el cinema...
que generalment ja sabeu que als llibres de cinema acostumem a estar allà amb un raconet de les llibreries o dels centres comercials, i per tant l'aposta de l'editorial, que a més han d'assumir un cost considerable, que rarament s'ecopera, doncs només per aquest fet a mi ja em fa molta il·lusió aquest reconeix. Editorial Sílex, oi? Sí, correcte.
També, i ens ho apuntaves ahir, Albert, hem de dir que l'organitza aquest festival, però també que organitzat amb l'AFNAC, no?, el premi concret. Sí, el premi ve de diverses entitats, entre elles l'AFNAC i també l'Associació d'Amics de la Rambla, que són els que...
han impulsat el festival, perquè a la Rambla ja fa molt temps que hi ha un interès, una necessitat per divulgar la Rambla com a eix cultural important, molt més enllà de tot l'aspecte turístic, sociocultural. I aleshores, aquest festival sembla que neix amb aquesta idea de reivindicar la part més cultural de la Rambla, que té un potencial espectacular, només amb els espais que hi ha
al voltant del barri, i per tant, des d'aquest punt de vista em sembla molt interessant i que a més a més haguem pogut treure el cap i a través del llibre rebre un reconeixement s'agraeix, òbviament. Coneixies la resta de companys i companyes dels altres llibres seleccionats?
Alguns sí, perquè el llibre que ha escrit la filla del Cassin havia coincidit amb ella en una presentació, amb la qual cosa ja ens havíem trobat. El Carlos Aguilar el conec per altres coses, que ha escrit un llibre espectacular sobre el western espanyol, que també era candidat.
Bé, un dels integrants del Festival de Sitges, òbviament també el coneixem molt, el Diego López, que també estava entre els finalistes. Sí, la majoria, o els conec directament, o evidentment els tinc ubicats, així que hi són, i també hi havia un llibre molt bonic al voltant de la figura de Néstor Almendros, un dels millors cineastes que hi ha hagut mai a Catalunya, director de fotografia de les pel·lícules de Romer i amb una gran trajectòria a Hollywood.
I per tant, doncs, home, era una collita molt interessant, molt variada, i en aquest sentit, doncs, bé, molt orgullosos tots, crec. Molt bé. El tema del premi és allò que diem sempre, no? El premi és que se't pugui reconeixer, que et posin a l'alçada tots aquests altres llibres i ja està. Bé, toques a les 7 de la tarda del divendres, rebràs el... Sí, al Museu de la Sera.
Sí, un lloc. Sembla que hi ha un espai molt bonic per tipus d'actes d'aquest tipus. Jo no el conec, de fet del Museu de la Sèria no hi vaig des que era ben petit, però sembla que és una altra cosa i serà segur una experiència molt divertida i molt benvinguda. I quines sales fan servir el cinema? El cinema a Maldà, perquè per proximitat és el més lògic.
Clar, si s'hagués fet uns quants anys abans, hauríem tingut uns quants cinemes, entre altres al París, per exemple, que era perfecte. Sí, el Club Capitol, que també estava a la Rambla. Clar, hauríem tingut una varietat important. De moment sembla que han optat pel cinema Maldà, que també és un d'aquells cinemes que sobreviu a base d'empenta i de passió desmesurada, gràcies al seu personatge determinant, que és el Xavi, que fa l'impossible perquè aquella sala no desaparegui.
I la veritat és que és un luxe també poder-hi anar de tanta. Bé, llibre, per cert, que no hem presentat a Molins de Rei, no? No, no, per una sèrie de circumstàncies no hi ha hagut... Ja portem una ronda de presentacions importants, però a Molins, de moment, no hi ha hagut... Tampoc no hi ha hagut un interès directe per part de ningú, amb la qual cosa... A mi el que no m'agrada tampoc és haver d'insistir a anar a trucar a la porta per, escolta, he vingut a presentar el meu llibre i perquè sigui de Molins, vegi amb l'obligació moral de presentar-lo.
Jo encantat de presentar-lo aquí, però si ningú s'interessa, doncs no passa res, vull dir, en molts altres llocs. Et sembla que a l'octubre, de fet, quan el presentaves, em sembla que va ser a Bagur, no? Sí, la primera presentació va ser a Bagur, correcte, i després hem fet ronda per diversos pobles del Vallès, per altres del Baix Obregat, per Barcelona, ciutat, hem anat fent diverses aproximacions, inclús en alguns casos s'ha projectat la pel·lícula a continuació de la presentació del llibre, que ha estat un acte, òbviament, molt bonic.
Et sembla que recordem a grans trets de què parla el llibre, l'estructura que té aquest llibre? Sí, és un llibre que, evidentment, el que fa és retre homenatge a aquesta pel·lícula tan important, Alguien voló sobre el nido del cuco, de Milos Forman, una pel·lícula de 1975, que neix o que parteix del llibre de Ken Kisi, que va ser la primera novel·la d'aquest autor contracultural total, que va publicar la novel·la el 1963,
Kirk Douglas va comprar els drets per una versió escènica i una altra cinematogràfica, només va poder tirar endavant la teatral, va ser un fracàs estrepitós, i això va fer que fos molt difícil que ell mateix estigués al capdavant d'una adaptació cinematogràfica, que finalment va anar a parar el seu fill, en Michael, que després de negociar els drets amb el seu pare va poder tirar a terme o portar endavant una pel·lícula de producció totalment independent, perquè cap major de l'època
es va voler endinsar en un projecte tan arriscat, i la pel·lícula, contra tot pronòstica, va esdevenir un èxit brutal, el 75 només la va superar Tiburon en taquilla, i va acabar guanyant tots els Òscars més importants. Els 5 principals, eh? Sí, que de fet és un dels únics 3 casos a la història dels quasi 100 anys d'Òscars que ha aconseguit els 5 Òscars més importants. Ens va citar en aquell moment, que m'ho vaig apuntar, a Sucedió una noche. Sí, correcte. La pel·lícula Frank Capra, amb la Claudette Colbert i el Clark Gable...
I El silenci de los corderos. Exacte, El silenci de los corderos, que va ser a principis dels 90, que és la tercera i darrera vegada que ha succeït, que guanyin pel·lícula, direcció, actor protagonista, actriu protagonista i guió. Un fet molt correcte. Correcte. Pel·lícula aquesta del cuco que es va rodar a Colorado.
Ens vas dir, en un hospital... Era abandonat? Ah, d'Oregon, perdona, d'Oregon. Sí, un hospital que bé, després ja es va abandonar. S'han desviat d'estat. Sí, no passa res, perquè de fet el Michael Douglas i el seu soci Saul Sands van viatjar per molts psiquiàtrics als Estats Units per trobar el lloc ideal. Tenien clar que no volien decorat.
per donar aquest grau, augmentar aquest grau de credibilitat que té, òbviament, la pel·lícula, gairebé semidocumental, moltes vegades, i es van trobar davant dels avantatges que li oferia aquest hospital, on el seu propi director va voler participar de la producció, de fet, interpreta el propi director de l'hospital a la pel·lícula, el doctor Spivy,
i va facilitar el fet que fins i tot pacients reals que en aquell moment es trobaven a l'hospital participessin i col·laboressin en el rodatge de la pel·lícula i els hi servís fins i tot com a teràpia, el fet que participessin del rodatge d'una pel·lícula. Una pel·lícula que bàsicament és una crítica clarament oberta, posicionada com la mateixa novel·la antipsiquiàtrica total i sobretot antimetodologies psiquiàtriques absolutament lamentables i que no respectaven els drets humans.
Ens vas explicar, si no ho vaig apuntar malament, Albert, que el llibre té 14 capítols, amb una introducció i una selecció de diàlegs de la pel·lícula al final. Sí, al final vam optar, i l'editorial va estar perfectament d'acord en que es fes com un tribut final al fan de la pel·lícula, o al que coneix millor, o al que té curiositat per uns diàlegs tan icònics com té la pel·lícula.
de recopilar alguns dels més importants i ha tret d'homenatge incloure'ls en la seva versió original i de manera que tanqués una mica aquesta idea d'homenatge que té tota l'estona el llibre. Molt bé, que deies que el 2025 hi havia altres efemèries, però segurament Tiburón no.
És la que potser coneix molt més la gent que el cuco, no? Sí, és la que ha generat més... Ha transcendit més. Ha transcendit més, és la de més impacte, és la que ho va petar absolutament, i evidentment encara queda com un referent, una pel·lícula de la que jo no tinc res en contra, ni molt menys, però per mi, evidentment, l'empremta que deixa el cuco és encara fins i tot molt per sobre del que podia deixar, tio.
Has tingut bon feedback a les presentacions, la gent que l'ha llegit... Sí, la veritat és que tinc feedbacks molt positius. A mi el millor feedback que et poden donar és que m'has donat ganes de veure la pel·lícula. Quan et diuen això és que ja has complert l'objectiu, ja aquesta era la idea de poder compartir aquest entusiasme que em genera la pel·lícula i quan et diuen això és que ja ha funcionat.
I sí, els agrada perquè també hi ha molta documentació, el fet d'incorporar una mica, gairebé com una fitxeta personal de cada actor, això agrada i el llibre està farcit d'anècdotes i per tant jo crec que és un llibre que es llegeix sense gaire dificultat i això crec que el lector ho valora també.
Molt bé. Doncs aquest llibre ha estat mereixedor, com dèiem, d'aquest premi d'un festival que, a veure si té recorregut, la Rambla Film Festival, és el premi al millor llibre de cinema de l'any 2025. Ara en tens algun en cartera o no? Sí, sí, estic treballant amb un que ja vaig tard, perquè això acostuma a passar també, que et donen uns marxes de temps qüestionables o discutibles. És un altre editorial, però hi ha un acord per poder-lo lliurar en breu.
I en aquest cas és una monografia sobre un director de cinema. És molt diferent que centrar un llibre només en una pel·lícula. I no hauràs escrit forces, no? Sí, el que passa és que molts els he escrit de forma col·lectiva, però sí, ja superem la vintena. La vintena, eh?
Els primers potser van ser aquells de Ciudades del Cine. Ciudades del Cine va ser el primer, el meu primer llibre, el 2007. Presentat aquí a l'entorn del Festival de Terror, no? Un llibre que vaig coescriure amb en Rafa Dalmau i va ser el meu debut literari. Sí, sí. D'aquella editorial encara en vau fer alguna més? Amb Raima, sí. De fet, va haver com una col·lecció que parlava o agrupava diverses pel·lícules dins d'un context determinat, no? Sobre crims, sobre... Bé, hi havia molts aspectes i va ser bonica aquella etapa, sí.
Quan em vas dir que faries aquest llibre vaig recuperar el Gimbalo sobre el nid del cuco i la vaig mirar a Filmin. Uf, Albert, que he vist... No em toquis, no em toquis. Mira, just acabava de parlar amb Enri Polla. Ah, sí? Per això he trigat una mica més. Sí, està pertot arreu i està netejant les pintades que li hem fet aquesta nit. Té feina, té feina. I tu vas... Ho dic perquè a les xarxes socials ja vas publicar que t'havies donat de baixa. Sí, sí, absolutament. És un tema que hem parlat abans. Em sembla...
totalment indignant, i per tant, a mi m'és igual, el Jaume Ripoll el conec de fa molt temps, conec el Joan Sala, que és un altre dels Alma Mater, el Bous no el conec tant, però també hi coincidit amb ell, i bé, no té res a veure el fet que hagin comès un error garrafal i del qual encara no en són conscients, ni tan sols són conscients de la magnitud que això generarà, sí, perquè el poble català, per petits que siguem, quan ens hi posem...
Tu ja saps on podem arribar. I l'allau de cancel·lacions que estan tenint no se l'esperaven, ja t'ho dic ara. Sí? Sí. De fet, està més afectat per això que per res. I sobretot jo el que l'he discutit és que l'error ja d'entrada és programar això, que en el més senzill era prescindir d'això i ja està. Si és que més cinematogràficament és un bunyolaco absolut. Tu l'has vist, eh?
Però això és un horror, és que no s'agafa per enlloc. A nivell artístic, ja et dic, fins i tot. A nivell ideològic, evidentment, genera una violència incontrolable. Però el que no pot ser és que s'arrisquin a una cosa així quan no tenia cap necessitat i cap més plataforma ha acceptat el fet d'estrenar-lo.
Per tant, hi ha moltes altres plataformes i Filmin ens ha obligat, òbviament, a prescindir completament d'ells i ja està, no hi tornarem per res. Estem parlant d'Àícaro, la setmana en Llames, aquest documental que dèiem del 2022, que porta una mirada concreta sobre els fets d'octubre del 2019. Bàsicament fa apologia a favor de la violència policial, el descontrol, la falta de respecte, la humiliació al poble català i diversos aspectes més.
Però ell diu en el seu article que va penjar al web, Filmin no censura pel·lícules per la seva orientació ideològica. Precisament aquest és un dels grans errors que ha comès en Jaume Ripoll. És a dir, s'està contradint completament. Evidentment està molt posicionat a partir d'una idea ideològica. Perquè no hi ha la rèplica i perquè... Ostres, és que no és un documental que porti una visió. És que és un documental directament acusador, violent...
I altament perillós. Per tant, jo soc el primer que no vull censurar absolutament res, però això és absolutament inadmissible que des d'una plataforma catalana amb tanta clientela catalana, que és la majoria de la plataforma, doncs s'endincin a aquesta falta de respecte justament per al seu client majoritari, que és el català.
Però ell diu que el nostre compromís és amb el cinema i el documental com a eines per entendre, contrastar i debatre, sempre dins del marc legal, diu. Creiem, a més, que la pluralitat no es proclama, es demostra en un catàleg tan divers com el nostre, amb més de 11.000 referències. Doncs precisament perquè està parlant de la sensibilitat cinematogràfica i de la capacitat artística de la seva programació, perquè...
han tombat moltes pel·lícules perquè no tenien prou capacitat artística, aleshores això no hi ha per on agafar-ho, perquè artísticament això és un autèntic horror, molt més enllà de qualsevol ideologia, de qualsevol posicionament. Per tant, es tanquen a la seva pròpia trampa. I a més és que és tan senzill com avui també ho heu publicat, que era tan senzill com prescindir, no hi havia cap necessitat d'incloure això.
I l'han fastidiat, i el pitjor és que no ho estan reconeixent, ni estan demanant disculpes, i aquest és el principal problema, i per mi el meu principal motiu d'atacament envers ells i envers aquesta decisió absolutament lamentable. I algú pot pensar, doncs mira tu, jo si miro el CUC o d'altres, ni la buscaré aquesta i segueixo mirant aquestes pel·lícules, vull dir que no...
no passa res. No us acabareu les pel·lícules que podeu veure i les pel·lícules meravelloses que podeu trobar a tantes i tantes altres plataformes que hi ha, i sobretot a les sales de cinema o espais com la Filmoteca, etcètera, etcètera. Quina necessitat tenim de tenir. Ni filmin ni cap, però quan filmin ens molesta d'aquesta manera perquè no podem passar.
Ho tens clar, eh? Claríssim. Jo ja no vull saber absolutament mai més res. No, eh? No hi ha possibilitat de ratificació. No, no, no. Cap manera. I crec que tothom... Ho has parlat amb ell, això, eh? Sí, sí. No, i sobretot li he recriminat el fet que no reconegués l'error i estan encaparrats en que no ho reconeixeran. Doncs aleshores aquí hi ha un problema molt important, no? Eh...
I a més és que ho he posat avui aquest matí, és que cada tuit que posa el Ripoll està generant més mal ambient. Aleshores, dic, primer li vaig demanar que no hi hagués silenci perquè no era bo, però quan han començat a publicar l'estan pifiant més que cap altra cosa. I s'ho trobaran, evidentment, perquè això els hi farà molt mal. Sí, eh? I tant. És fàcil fer la cancel·lació de subscripció? Sí, és molt senzill. És una opció que vas, més et posa el motiu, el motiu tots el sabem, i ja està. Pots posar per haver inclòs una aberració com aquesta i...
ah, que es pot posar l'argumentació de fet t'ho demanen, a veure que tu pots saltar però està bé que ho poseu tu recomanes? absolutament i des d'ahir que estic parlant amb molts companys i companyes i només al meu sector ja et puc assegurar que gairebé arribem al centenar de cancel·lacions o sigui que vés-te fent una idea
Bé, doncs és un dels temes del dia o de la setmana, i per tant també el volíem tractar amb l'Albert. Sí, tot i que prefereixo parlar del cuc, perquè em posa molt més bon humor, però sí. I veig que segueixes escrivint al dirigidor por, no? Sí, el dirigidor por sempre que puc. Revista. Sí, justament, i sobretot amb els dossiers, que a mi és el que més m'agrada, perquè és la reivindicació de figures clàssiques. Sí, sí.
de gent que no se'ls ha d'oblidar, i en aquest sentit molt contents d'haver publicat un estudi sobre el Delmer Daves, el mes que ve sobre James Wales, cineastes d'aquests incontestables que mereixen sempre el reconeixement i la reivindicació, i espero que cap de les seves pel·lícules estigui filmant.
El llibre el podem trobar aquí, Molins de Riu, o no? El Medication Time. Sí, pel que em consta, sí, però no et sabria dir on ara exactament, però sí, perquè m'ho va dir una lectora, que l'havia trobat a Molins, però no recordo on em va dir, però vaja, suposo que sí, que no hi ha d'haver més problemes.
Recordeu, Medication Time, 50è aniversari d'Alguien voló sobre el nidó del coco, d'editorial Silex. Correcte. Per cert, aquest dissabte el Cine Club programa Nouvelle Vague. No sé si l'has vist. Sí, clar, la del Richard Linklater, no? Sí. Sí, m'agrada, però pensava que m'hauria agradat més.
És a dir, prefereixo veure la pel·lícula de Goddard, perquè al final és una reconstrucció del rodatge de la pel·lícula de Goddard, molt ben feta, molt cinèfila, però evidentment mai arribarà al nivell del que és la pel·lícula en si mateix. Mira, vaig anar a Sant Feliu la setmana passada que van fer-la amb 35. Ah, molt bé. I Esperança, doncs. I Esperança i subtitulada al català, però molt bé. Fantàstic. Fantàstic, eh? Intensitat del Belmondo i endavant. Molt bé, i ara el que us recomano també que veieu és
la pel·lícula del Jim Jarmusch. La que ens ha acomanat aquest matí. Exacte. Això vol dir que t'ha agradat bastant, eh? Sí, sí, m'agrada molt, perquè és una pel·lícula que sota una aparència de senzillesa absoluta ens parla de la vida i s'endinsa en temes fins a cert punt abús, no? És a dir, les relacions que tenim amb els nostres pares, el compromís d'haver-los d'anar a veure o no, aquells dinars...
més o menys a vegades amb una certa violència invisibilitzada i em sembla una pel·lícula absolutament necessària i molt recomanable. Doncs ho deixarem aquí. Han fet un bon repàs. Albert Galera, moltes gràcies per venir. Gràcies a vosaltres. Enhorabona pel premi. I seguim. Gràcies. Un minut i dos quarts de dotze. Nosaltres continuem i anem amb l'espai mensual per parlar de filosofia.
Nova sessió de típics i tòpics. És aquest espai que ens serveix per divulgar el món de la filosofia i que ens acompanya cada... un cop al mes, eh? El nostre doctor en filosofia, l'Oriol Ferrés. Hola, Oriol, bon dia. Hola, bon dia, Oriol. Què tal, com estàs? Molt bé, molt content de ser aquí.
Tu et desitjaries bon any encara a aquestes alçades de gener? Si no ens haguéssim vist abans, et diria bon any. És veritat, però ens hem vist pel carrer. Però com que ens hem vist, no t'ho he dit. Ens hem vist pel carrer. I llavors jo crec que quan ens vam veure pel carrer sí que ens vam desitjar mútuament un bon any. Jo crec que sí. A veure si es compleix. Tu vas començar l'any, vas passar als Reis i vas fer una conferència el dia 8, convidat per l'aula d'extensió universitària aquí a Molins de Reis. Èxit de públic, em diuen.
per parlar de les llums i ombres de Maquiavel, que avui és el tema que també abordarem. Però deixa'm preguntar-te com va negat l'experiència amb l'aula d'extensió universitària. Vaig estar molt content que em convidessin a l'aula d'extensió universitària, a l'aula de la gent gran, de Molins, perquè, clar, diguéssim que no ho havíem fet mai, jo recordo que he fet molt poques coses de xerrades i de conferències en Molins,
i en el lloc on visc i que hi estic tan bé que em convidin i que després resulta que va venir tanta gent i pel que sembla no ho vaig acabar de fer malament del tot i he tingut bon feedback doncs vaig estar superfeliç de ser allà, de poder parlar de Maquiavel Sí, és un tema que et van proposar ells
quan alguna aula d'extensió universitària em convida sempre em diuen digue'ns temes sobre les quals puguis xerrar i llavors jo els passo una llista i a la llista hi havia això de Maquiavel llums i ombres de Maquiavel i es van agafar aquí i per tant vaig dir perfecte vinc a explicar això tu tens una llista de grans èxits per entendre'ns
O de no tan grans. Però sí que tinc algunes coses preparades per fer algunes xerrades i sempre, si fa no fa, passo una llista on a vegades cauen alguns temes, en vénen de nous, però Maquiavel sempre hi és allà. Perquè a Maquiavel he tingut l'ocasió de poder-lo llegir, vaig dedicar un capítol de la tesi doctoral a Maquiavel...
havia fet també més xerrades i més conferències sobre Maquiavel. Vaig fer un curs, vaig impartir-lo, un curs a l'Institut d'Humanitats de Barcelona sobre Maquiavel també, el curs passat, i llavors és un autor que conec mínimament. Molt bé. Que d'entrada tu ja expliques que Maquiavel, és evident que té, el nom de Maquiavel té mala fama.
Sí, jo penso que sí. Jo penso que si jo et digués Oriol Romeu, et digués... Sí, digues, digues. Et veig molt maquiavèlic. Sí. Tu pensaries que no t'estic fent un compliment, no? Correcte. Que més aviat sembla que sigui una mala paraula. Efectivament. Tot i que, esmentes, que quan es va fer enterrar, ell es va fer posar un epitafi, no? Ah, sí.
Que deia, ho vols dir en llatí? No, no, ens ho podem estudiar. Cap elogi és adequat a tant nom. Sí. Això és una forma de dir, jo crec que una mica irònica, que es tenia a si mateix per un ésser excepcional. Perquè tu imagina't que tota elogi que li poguessis fer
no faria mai justícia a tant de nom, és a dir, Maquiavel, com per sobre de qualsevol lògica li podem fer, vol dir que es tenia en una altíssima consideració a si mateix. I això contrasta, i aquí ja tenim llums i ombres, oi? Sí. Amb la mala fama que té el nom i l'adjectiu al llarg de la història. Et sembla que el situem en el temps, Maquiavel, per l'entrada? Sí, Maquiavel és el Renaixement.
I això fa gràcia perquè tinc entès que aquí a Molins de Rei hi ha un palau i un museu que acull el Museu del Renaixement. Per tant, això és una cosa que és interessant. Per tant, ens anem segle XV-XVI, no? A cavall del segle. Ell neix el XV i mor el XVI, sí. Per exemple, el príncep l'escriu el 1513, per tant, començaments del XVI.
Segurament el coneixem per aquella frase d'Alfí justifica els mitjans, que surt a l'hora del príncep. Tu l'has vista? Explícitament així, no? No. Ni enlloc de tota la seva obra. Què vol dir això? Això a algú li ha endossat aquesta frase i ha quedat... I forma part dels mites culturals, dius...
Home, a veure, sí, són els mites culturals. N'hi ha més, eh? Per exemple, sempre es parla... Abans es parlava de la caiguda del cavall com a expressió que algú canvia dràsticament d'opinió sobre alguna cosa, que té una conversió caure del cavall, com Sant Pau, la caiguda del cavall de Sant Pau. I això, si tu vas als fets dels apòstols al Nou Testament, allà Sant Pau no cau de cap cavall. I en trobaríem més.
molts mites culturals que jo penso que de fet tenen la fortuna que capturen allò resumidament molt bé alguna cosa que t'ajuda a explicar en aquest cas el fi justifica els mitjans la teoria política de Maquiavel en el cas de Sant Pau una conversió una gran crisi de cop i volta una caiguda
doncs bé, tenen la fortuna que capturen molt bé aquesta idea i per tant tenen com a mites culturals molt d'èxit. I ho anem repetint i se n'han fet expressió, i fins i tot expressió popular, però si volem ser rigorosos, en el cas de Maquiavel concretament, ja per deixar Sant Pau de banda...
Doncs tu mires no només en El príncep, que és aquesta obreta a Maquiavel, 26 capítols, que es pot llegir perfectament en una tarda i que és una lectura interessant també de l'arte de l'estato renaixentista que Maquiavel revoluciona. Ha dit en català perfectament. Sí, sí, hi ha dues traduccions com a mínim en català que són interessants de llegir, no?
Jordi Monés i Carme Arenas i després resulta que no només en el príncep sinó en tota la seva obra aquesta frase no apareix apareixen frases que s'hi acosten però no aquesta exactament l'hem ubicat a cavall del segle XV-XVI i l'hem d'ubicar a Itàlia i concretament a Florència ara ja tenim el temps i ara ja tenim el lloc la república de Florència dius
La República de Florència, tot i que ell de jove viu encara en el Principat Medici, tot i que nominalment podia ser considerat una república allò, però era bàsicament un Principat, i després hi ha una expulsió dels Medici arran d'un fet geopolític que entra en les tropes franceses, i això fa un delta-baix
a tota la península itàlica, i això porta també un canvi de règim a Florència, on primer hi ha una república popular de base teocràtica, amb un frara dominic que és Girolamo Sabonarola, que un altre dia ja en parlarem, per tot allò de la foguera de les vanitats i totes aquelles històries, i quan cau Sabonarola és quan Maquiavel fins i tot com a...
secretari de la segona cancelleria. Per tant, va tenir càrrecs. Va tenir un càrrec, eh? Seria com una espècie, ara en diríem, per aproximació, era com una mena d'alt funcionari de la República Florentina. Sí, molt bé. I també explicaves a Grans Trets com era la seva vida quotidiana, bastant particular, també. Bé, durant el seu exercici en el càrrec, molt moguda, perquè viatja i coneix molts llocs d'Europa,
i personalitats, com César Borja, l'emperador Maximilià, bé, és una cosa interessantíssima, al mateix temps també fa una família, té cinc fills, bé, tot és interessant, però clar, quan el règim republicà del Gunfanoné Soderini, que era, per dir-ho així, la figura que tenia la representació, diguéssim, de la república, era l'abanderat de la república, el Gunfanoné era com si diguéssim una mena de president de la república, doncs quan cau aquest règim,
També Maquiavel és apartat de tots els càrrecs. És més, es va haver-hi un intent de conspiració contra els Medici, que són els que fan caure la república, tornen els Medici a Florència, i això hi ha un intent de conspiració en el 1512, estem parlant del 1512,
i Maquiavel és també empresonat, perquè suposadament també hi hauria participat, segons els que l'acusen, i és fins i tot torturat a la presó, i per sort, com que hi haurà un papa Medici, amnistiat per celebrar que un Medici és papa, i llavors és alliberat Maquiavel, i se'n va a viure en el casal familiar que tenen
als afores de Florència, a Sant Andrea Impercucina, i allà, en aquell albergatxo, és on Maquiavel escriurà les obres, que ara sí que ho podem dir, el van immortalitzar. Molt bé, perquè coneixem, o ha transcendit, sobretot el príncep, però va escriure més obres, no? I tant, si tenim moltes ganes de llegir Maquiavel, jo recomano el teatre. La mandràgora, sense cap mena de dubte, és la comèdia renaixentista més important, diuen els entesos, i és un llibre, jo trobo, de llegir molt divertit.
Jo recordo que això no passa sovint, però inclús amb el gènere humorístic, però hi ha alguna escena de la comèdia La mandraora que fa riure, jo recordo riure, rialla, de veritat, mentre llegia. Per tant, és un autor divertit i si ens interessa el republicanisme...
podem llegir els discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, de Maquiavel, que compaginava, mentre escrivia El príncep, també escrivia els discursos, i si llegim El príncep i després llegim els discursos, ens podem fer una idea de la teoria, diguéssim, política de Maquiavel en la seva totalitat, no només pel que fa als principats, que és el tema del príncep, sinó també pel que fa a les repúbliques, que si fa, no fa, és el tema en els discursos.
Bé, centrant-nos en el príncep, què destacaries tu d'aquest llibre? La idea de virtut. La idea de virtut. Què és per tu la virtut, Oriol? Clar, deixa'm que et faci aquesta pregunta. Quina gran pregunta. És una paraula que té mala fama, eh? Sí, tu creus? Bé, no ho sé, tu què en penses? A vegades pot... Alguns menys capellans han dit això de les virtuts ja està molt passat de moda, hem de parlar de valors, hem de parlar d'altres coses, però no de virtuts.
Però jo ho veig com una cosa positiva. Perquè tu i jo ja ens hem passat el joc, diguéssim, i per tant ja ho podem veure positivament, això de la virtut. Però per tu què és una virtut?
gran reflexió. No, no, clar, jo et diria... Posa'm un exemple de virtut, per exemple. Si no la pots definir, que això tampoc... Ara me la fessis definir a mi, et diria, bueno, segons l'Aristòtil és clar cosa. Això és el que volem que ens diguis. Sí, esclar, però un exemple de virtut, una cosa que per tu sigui una virtut, que algun home o una dona... Sí, tingui una habilitat determinada. Per exemple, una habilitat determinada, una excel·lència. Una excel·lència, correcta. Saber fer alguna cosa. Sí, sí, sí. I bé...
També hi ha virtuts del caràcter, com per exemple ser just, ser honest, complir amb la paraula donada. Doncs totes aquestes coses que són virtuts ètiques, Maquiavel diu que el governant no sempre les ha de...
exercir, sinó que de tant en tant se'n pot acceptuar si és que vol mantenir l'estat, perquè si anem amb el llir i la mà, doncs no podrem mantenir l'estat. Això és el que diu Maquiavel en alguns fragments, tot i que hi ha una cosa encara molt més interessant aquí, que és que Maquiavel amb florentí escriu virtut, amb accent obert de la U.
i aquest terme per ell implica empenta, decisió, audàcia i força, i també astúcia,
i implica a vegades el tipus de comportament que ha de tenir el príncep per aconseguir mantenir l'estat i tenir glòria i tenir bona fama, però que moltes vegades això implica que aquesta virtut que estem dient ara amb aquest accent obert a la U, en Toscà o en Florentí, més ben dit,
doncs, evidentment, és un concepte resignificat, és un concepte que no és el de la virtut ètica tradicional, tal com l'entenem, no?, doncs en el sentit de ser molt misericordiós, o de ser molt just, o de ser molt generós, per exemple, totes aquestes virtuts clàssiques, Maquiavel la resignifica,
I potser podríem dir que el terme llatí virtus fa més referència a aquestes virtuts tradicionals en el seu context i que, en canvi, el neologisme virtut, en florentic, tal com l'escriu ell, implica aquesta forma d'acció que ha de tenir el governant, el príncep, si vol mantenir l'estat. I implica força, que aquí la figura és la del lleó, i implica també astúcia. Per tant, també ha de ser una mica una guineu. És una barreja
entre el lleó i la guineu, també. Tot i que dius que la paraula política no surt ni una sola vegada en el príncep. Això em sembla irònic, i francament divertit, perquè sempre se l'ha vist a Maquiavel com el fundador de la ciència política, del realisme polític i de la política moderna en general. I això, en part, hi ha molts bones raons per interpretar
intentar fer aquesta mena de genealogies, diríem, de trobar aquests ascendents, però al mateix temps la veritat és que la paraula política en el príncep no apareix ni una sola vegada, perquè per Maquiavel política té un sentit republicà, i en canvi on apareix, on efectivament apareix el terme política en Maquiavel, per exemple, vivere político, una forma política de viure,
és en els discursos quan està parlant de les repúbliques i del republicanisme. Per tant, el terme política, amb aquesta mala fama que té avui, no, la politicaria, el politiqueig, els polítics corruptes, etcètera, tot això per Maquiavel no seria polític realment, perquè per Maquiavel polític vol dir republicà i per tant implica una idea...
en la qual, no sé si encara hi creiem nosaltres, però la idea seria que el bé comú està per sobre dels interessos particulars. Quan això passa, estem parlant de política republicana virtuosa, de veritat. Molt bé. Per tant, Maquiavel, que transcendeix, sobretot pel príncep, però aquestes altres obres que ens comentes... I el concepte maquiavelic, tu creus que ja va néixer amb ell...
En el sentit que de seguida ja, quan associem Maquiavèlic amb tot això que has definit, Oriol, ja va ser molt a posterior d'ell o no? Segurament podem entendre que la mala fama del terme Maquiavèlic apareix.
posteriorment, potser no immediatament després, però sí amb el temps, perquè la gran divisió que hi ha a Europa a l'època posterior a Maquiavel, entre catòlics i protestants, tant per uns com pels altres, Maquiavel és una cosa negativa, és un insult. I, per exemple, les obres de Maquiavel aniran a parar a l'índex de llibres prohibits de Roma, del Vaticà,
I al mateix temps, per la facció, diguéssim, protestant, Maquiavel també és considerat bàsicament com una mena de dimoni, és com el diable. Per tant, en això hi ha consens. I aquí és on la paraula maquiavèlic, si tu la vas a buscar en el diccionari, s'acosta bastant al que en aquesta espècie de context es podria veure com era Maquiavel, que ja és la mala fama,
perquè Maquiavelic voldria dir alguna cosa així com ser molt arterós i aconseguir els teus objectius sense cap escrúpol. Té aquesta idea una mica que, al fi, l'objectiu que tu et proposis justifica els mitjans. Per tant, pots fer totes les trampes que vulguis per aconseguir els teus objectius. Així és com hem tendit a veure Maquiavel. Maquiavel, en algun sentit, en el príncep, pot semblar que està dient això...
A la conferència ho vaig matisar, hi ha alguns capítols del príncep on això es pot matisar, però en qualsevol cas Maquiavel no deia que el fi justifica els mitjans. Maquiavel deia que en tot cas el resultat podia excusar els mitjans. És diferent, no? Si jo dic que el fi justifica els mitjans, estic dient que els fa justos.
i, en canvi, alguns mitjans per Maquiavel són realment cruels i dolents. Per tant, el resultat no els fa justos, no els justifica, en tot cas els excusa. La diferència és de matís, però això, per exemple, ho diuen els discursos. Està parlant de la Fundació de Roma, on Ròmul mata Rem, el seu propi germà. Diu, si els fets l'acusen...
Els resultats l'excusen. Els resultats és la fundació de Roma, d'aquest grandíssim imperi. Roma no és qualsevol cosa. Per tant, els resultats l'excusen, però els fets l'acusen.
Matar el teu propi germà està malament. Per tant, no els justifiquem, no diem que està bé el mitjà en Prat. Està malament. En tot cas, podem excusar-ho perquè finalment hem aconseguit allò que preteníem. Però no hem capgirat el valor que té la cosa. No l'hem transvalorat, que diria Nietzsche. No l'hem fet bo. Continuem mantenint que allò està malament.
És important aquest matís perquè, d'alguna manera, si algun dia en parlem, això ens fa veure ben clar que Maquiavel encara no és Nietzsche, encara no ha transvalorat els valors, no els hi ha donat un nou sentit diferent. Pot semblar que ho fa en algun moment del príncep, és veritat, però ara no cal entrar en detalls. El que és interessant és que el fi justifica els mitjans, els fa justos, això no ho diu. Per tant, és un personatge amb llums i ombres...
Efectivament, amb llums i ombres. I amb això acabarem. Amb llums i ombres, com tot personatge, i més en una època tan inestable i tan complicada com la Florència del Renaixement, però sí que ens ensenya que d'alguna manera hi ha un concepte de virtut, de virtut, que és molt important, on la legitimitat de la tradició no importa, sinó que el que importa és fer aquest salt per aconseguir alguna cosa. Per tant, ja està apareixent d'alguna manera el subjecte modern que es pot alçar per sobre de la tradició.
que es pot alçar per sobre dels costums, que es pot alçar per sobre del món tal com està establert i pot intentar donar-li forma. Oh, aquesta lluita entre la virtut i la fortuna és un tema apassionant. Que bé, que bé. Maquiavel avui a Típics i Tòpics. Oriol Ferrer és un plaer, com sempre. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Bona setmana. Bona setmana.
11 minuts i seran les 12 del migdia. Ja teníem ganes de recuperar aquest espai on parlem de gastronomia. Gastronomia Molins amb el company amic Jordi Beaumala. Què tal, Jordi? Bon dia i bona hora. Hola, company amic Oriol. Què tal? Com estàs? Estupendo. Ben liats o no? La primera de l'any, no? Sí. Ja tocava, no? Sí. Bueno, doncs feliç 2026, maco. Oh, i tant, igualment. A tu, a l'Eli, al Roger, a tothom que ronda per aquí. Fantàstic. Estàs bé? Ben enfeinat, suposo, no?
Bé, però tant és treballar com fer feina. Tu també estàs enfeinat, sempre amb el micro, amb un llevat. Sí, sí, sí. Tenim mostra de... Comencem. Mostra agrícola, etcètera, etcètera, de Sant Vicenç dels Horts aquest cap de setmana, suposo, no? Etcètera, etcètera. Correcte. Comercial. Sí, correcte. I pastissera. I pastissera. I tot.
i tot, tot, i festa major d'hivern, és que un matxambrat de locos, però sí, sí, tot a l'hora, i és aquest cap de setmana, i a veure si la pluja ens respecta una mica, mentre no hi hagi vent, escolta, mira... Exacte, ah, dels fenòmens, diversos fenòmens meteorològics, el més empipador quan munteu fires seria el vent, Jordi? Totalment, més que empipador és molt entranyable, eh?
és perillosíssim de fet és per l'únic motiu pel qual hem hagut d'anul·lar o tancar una fira en ple funcionament ha sigut l'únic motiu una tempesta de vent a vegades va acompanyada amb aigua i sí, l'aigua és molesta però en el fons és només aigua tenim per tant Sant Vicenç dels Os que suposo que segueix fent també la mostra de pastisseria o no?
Sí, tot es replica igual que cada any. Però és que resulta que aquest cap de setmana, prèvia a la Candelera pròpiament, doncs ja tenim algunes qüestions. El tema de la curadella, el concurs de curadella, es fa aquest cap de setmana? No, es fa el que ve. Es fa el que ve. I ara aquest diumenge tenim la fira d'oli d'Ull Estrell, també. Ah, també? També, si voleu oli bo acabat de...
Bé, de la varietat becaruda, clàssica i típica de la Bulla Estrell, doncs aquí al costadet mateix el tenim. El que sí que he vist que es fa aquest cap de setmana, dissabte concretament, és el concurs de tas de vins per parelles, ja dins la 46a Fira de Vins i Caves d'aquí a la Fira de la Candelera. A les 10 del matí... Van escalfant motors, sí, es van escalfant motors ja.
Entenc que es farà tot això de nou als baixos de la planta baixa del Molí? Sí, correctament. Tot s'ha replicat una mica el model dels altres anys. Molt bé, també tenim el tas de vins i caves d'insígnia de Catalunya, càrrec d'Incavi, això serà el mateix dissabte a la una, i llavors ja ens n'anem diumenge, que també hi ha un tas de maridatge d'escomosos de diferents varietats, amb productes del mercat municipal. Mhm.
I ens n'anem ja també diumenge amb un altre tast d'escomosos i a partir d'aquí el dilluns un tast cada dia fins a arribar al cap de setmana, no? Correctament. Gas a fondo. Gas a fondo. Tu m'has passat també en exclusiva els tastets... Exclusivíssima! Atenció.
Testets gastronòmics, però ja estem parlant dels dies propis de la Fira de la Candelera, per entendre'ns. El cap de setmana de fira ja tenim la programació tancada. Plaça del Mercat, dissabte 31 de gener. Aviam, a les 12 al migdia, la Gemma clofent receptes dolces. La Gemma, que dius que és col·laboradora de la revista Cuina, la qual també hi has col·laborat alguna vegada, eh?
Sí, i hem col·laborat, ens hem promocionat com a Fira de la Candelera i, a més a més, la Gemma fa més de 15 anys que hi està col·laborant i és la pastissera de referència de la revista Cuina. És un lojazo tenir-la per la Fira de la Candelera perquè, a més a més, és professora de cuina de l'Escola Bellart i treballa en un parell de restaurants.
O sigui, és un luxe tenir-la per aquí, és una cuinera excepcional, és una bona col·lega de professió i aquest any, com que tenim un aniversari sonat, hem pensat, va, que vingui i també tocarem una mica de dolç i ella ens farà unes...
una versió de mató, amb el mató de les cabres de Can Bufill, tot queda molt lligadet. No us la podeu perdre, la Gemma és un atract. Serà dissabte a 31 les 12, i a les dues justament serà la tartana de Can Bufill que oferirà diversos productes que venen de la nostra serra de Collserol. De la seva cooperativa i especialment
de les seves cabres. Aquest any s'incorporen al ramat de les cabres de Can Bufill, amb la seva llet, el seu mató i el seu xai, perquè en el fons també cuinaran cabrit del ramat de Can Bufill, que és l'únic ramat que tenim ara al tema municipal...
de Molins de Rei i el segon que hi ha a Cotxarola. Només hi ha dos ramats de cabres. Pel que veig seran tres sessions dissabte i tres sessions diumenge, amb migdia a les 12 o les dues, hi ha dos quarts de cinc dissabte, en aquest cas Víctor Pardo, cuina tradicional amb productes de temporada, en aquest cas cuiner d'un restaurant de la comarca, no? Sí, de la Bona Aigua. És un restaurant molt fracaguantat per tot el...
Tota l'òrbita blaugrana de tots els duadors i tot el personal. I a més ell té molta tirada aquí amb l'interrey perquè ell té família i és un gran cuiner. És un gran cuiner que fa uns arrossos espectaculars i s'ha brindat a venir.
També supercontents d'acollir-lo. I aleshores ja el diumenge... Atenció, perquè anem amb mediàtics, eh? Sí, eh? Diumenge... Com a Arnau París, Cuina Pim Pam, del Cuines de TV3, del Som 3.cat, doncs ens farà tota una sèrie de receptes en producte del Parc Agrari del Baix Llobregat. És un gran comunicador, un gran showman, i promet, promet, també, doncs una sessió molt divertida, perquè a més a més ho farà
amb el Germán, del nano de farinetes de Sant Boi, que és un pagès de Sant Boi, del Parc Agrari. Això li demanes tu o vosaltres que treballi amb els productes del Parc Agrari o és ell que també ho suggereix o és un consens dels dos? Som nosaltres explícitament que li hem dit, escolta'm, aquí tenim una cosa espectacular, que són els productes del Parc Agrari, que
posats a fer, són els que ens interessa que faci servir. I ell està encantadíssim perquè, a més a més, encaixa amb el relat de la promoció de la gastronomia i dels productes locals i és una forma també de tancar el cercle, a més a més, amb la complicitat del Parc Agrari del Bas Llobregat, que són qui ens dona suport en aquesta sessió explícita, perquè quadrar cuiners, productors, receptes,
no és fàcil i s'han posat molt a bones i estem molt contents d'incorporar el Parc Agrari del Baix de Bregat un cop més. Molt bé. El diumenge a les dues tindrem l'Èric Barbero i el Pere Mateo, la pagesia al plat. Aquí també vinculeu l'associació Collsora La Pagesa.
Sí, Collserola havia estat històricament un pulmó d'activitat pagesa. En els últims anys el 95% de la pagesia de Collserola ha anat desapareixent i de retruc tots els camps, que el que ha implicat és una mica aquesta...
aquest territori malmès i poc cuidat que a vegades ens trobem per la nostra muntanya. Aleshores, tots aquests pagesos nous que s'han incorporat, gent jove que té projectes compromesos amb el que és pròpiament el desenvolupament agrícola i agroecològic de la muntanya...
doncs ens interessa molt potenciar-los perquè després tothom volem aquest tipus de productes però també els hem de conèixer, els hem de respectar i els hem de donar el seu espai. Per això els programem aquí en aquesta edició també. Molt bé. I l'última serà dos quarts de cinc de la tarda del diumenge amb la Jessamí Caramés, que també és mediàtica perquè la veiem als migdies a les cuines, eh? Sí, Meleta de Romer. Meleta de Romer.
Aleshores, clar, també hem volgut incorporar la cuina del mar, perquè ella és de les Terres de l'Ebre i aleshores hem volgut incorporar tota aquesta mirada també dels nostres peixos, del que dona de sí el nostre estimat mediterrani, que en el fons també el tenim nosaltres ben a prop. Aleshores, ella vindrà a fer una sessió de...
dels Peixos Mediterranis i serà l'última sessió del diumenge. Com pots veure, una edició d'aniversari en sintonia amb la 175a edició que estem molt, molt, molt contents que aquest any...
estigui amb nosaltres tot aquest personatge. En el cas d'aquesta proposta de la plaça del mercat, és entrada lliure, oi? És correcte? Ho dic perquè abans amb els tastos sí que s'ha de retirar el tiquet, però en aquest cas... Sí, no, això és de la plaça. Exacte, la plaça, tot popular. Passa i vean, seus allà una estona i els ascens i caudeixes i disfrutes i després t'aixeques i avall i ja està. Molt bé. Una horeta, m'imagino, de cada sessió?
Sí, o una horeta, una mica menys, depèn una mica de la gent, perquè després la gent es l'hi ha a preguntar i a xerrar, i llavors estableixen... No, això és un ambient molt, molt, molt xulo. Però també volem evitar de monopolitzar i de canalitzar la programació, perquè si la gent s'ha d'estar una hora, una hora i mitja, veient cada sessió, no els hi ha poc temps per visitar la fira. Entre 50 minuts, una cosa així, 50 minuts, una hora.
Molt bé, doncs ho deixarem aquí. Això serà el cap de setmana que ve. Aquest recordeu que tenim activitats aquí a Molins de Rei, però també la mostra Sant Vicenç dels Horts, del qual el Jordi també el manté ocupat. Un plaer retrobar-te, Jordi. Fins la setmana que ve. Una abraçada ben forta i que vagi molt bé. Una abraçada també. Fins aviat. Gràcies. Fins aviat. Que vagi molt bé. Els oients, gràcies per seguir-nos. Tanquem aquí el bon dia i bona hora. Us deixem amb la Silvia i l'informatiu Molins de Rei al dia. Fins demà a les 8.
Són les 12.