Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal com esteu? És dimecres 14 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb 7 graus i mig de temperatura a l'exterior de l'emisora, al carrer Foment número 6, i disposats a acompanyar-vos fins les 12 del migdia amb un programa...
que avui serà força cultural per diversos aspectes, que ara us explicaré, i força teatral, també. En parlarem des de diverses perspectives. Mireu, aquesta primera hora actualitzarem d'entrada la informació de servei, l'actualitat local i l'agenda d'activitats per fer també un repàs
La informació general amb els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. I a partir de dos quarts de nou us parlarem d'una primera obra de teatre. En aquest cas anirem a Esparreguera. Si ens escoltàveu el dilluns a la tertúlia, la Beba, la Junià de Catalans, parlava d'una obra de teatre que s'està fent justament a aquesta població de la nostra comarca, la Sala Petita del Teatre de la Passió. Una obra que es diu Obra Vista, precisament, del dramaturg Jordi Prat i Coll,
amb direcció escènica i coreogràfica d'Aixeguerra. I direu, d'acord, també es fan altres poblacions, moltes obres de teatre, potser no tantes, però en tot cas, entre el repartiment hi tenim la Molinenca Dolors Canals, que ara fa molt temps que no la saludem aquí al programa, a l'emisora, i la trucarem a dos quarts de nou perquè ens parli d'aquesta obra, que encara es pot...
veure aquest cap de setmana, concretament el 17 i el 18 de gener, i també la següent, el 23 i 25, per ser més exactes. Insistim, és a la sala petita del Teatre de la Passió a Esparraguera, i teniu tota la informació i les entrades a la passió.net, que és la pàgina web
de la passió d'Esparraguera. En parlarem, però, dos quarts de nou amb la Dolors. Després farem l'apunt del dia, escoltarem aquests minuts de reflexió acompanyats avui de la Laura Herrero Mas, des de Madrid, i també farem el repàs
a la programació de la ràdio nostra per una banda, de la televisió per l'altra, i acabarem aquesta primera hora parlant de jocs, de jocs de taula, i ho fem acompanyats d'un expert, que és el Rigard Garcia, membre de l'entitat Molins de Jocs. Tot això ens portarà fins les 9. A partir de les 9, la cançó del dia que ens tria aquest dia de la setmana, el dimecres, el Magí Canyelles, i a partir d'aquí la tertúlia d'actualitat que compartim els dimecres,
amb el Toni Ramoneda, amb la Mari Carmen Juárez, el Pere Madurell, l'Antonio Bonilla, la Samare Lanzari i el Jordi Torró. Serà fins a les 10 del matí, que ens acompanyin a partir de les 9 i 11, 9 i 12 minuts, fins a les 10 del matí al temps de tertúlia.
a partir de les 10, a l'equador del programa. Com bé sabeu, tenim aquest espai, aquest impàs en l'espai polític dels dimecres, després de la baixa com a regidor de l'aire Molins, del Josep Degà, a l'últim ple...
que es va celebrar del mes de desembre, abans de Nadal, i a l'espera del proper ple, que serà d'aquí dues setmanes, i si tot va bé, quan entri el nou regidor de l'aire, doncs recuperarem aquest espai. Mentrestant, amb aquest impàs, doncs ha coincidit també amb aquest període de Nadal, i avui el que farem ens va clavat, perquè el dilluns, si ens vau escoltar, ens vàrem allargar
amb l'espai de la màquina de la Penny, amb el Miquel Casas parlant dels anys 70 i de la discoteca Sunset de Sant Just. Va venir també el Miquel Puig i amb ells vam estar conversant i escoltant bona música. Ens vam allargar...
i, per tant, no vam poder fer un espai que us havia anunciat, que era amb la Glòria Massana, per això us deia també que serà força cultural avui el programa, doncs amb la Glòria ja sabeu que fem els llibres que van canviar el món. Doncs avui, com des del dilluns que no vam poder fer, farem l'espai que parlarem de l'Alcorà i, per tant, ens anirem al segle VII després de Crist. Per tant, avui, excepcionalment, llibres que han canviat el món a les 10 i 10.
I seguirem parlant de cultura, l'art és vida, que avui també recoberem amb la cefa Arús, que avui ens portarà a explicar-nos, en aquest cas, llums i música en uns marcs modernistes. Anirem cap a Barcelona i explicarem el contingut. Llums i música en uns marcs modernistes. Què vol dir això?
doncs vol dir el Palau de la Música, per exemple, i vol dir el recinte de l'Hospital de Sant Pau. Però ho explicarem a partir de dos quarts d'onze i fins a arribar a les onze. I a partir de les onze, més teatre, perquè tenim el Molineng Sergi Armentano, com bé sabeu, actor i mac, que torna ja fa dies que ha tornat a la sala Flyhard de Barcelona, al barri de Sants, al carrer Alpens,
on hi participa amb l'obra Passaran coses fantàstiques, escrita i dirigida pel Jordi Casado i la Sílvia Navarro. És una obra que diuen que és un còctel explosiu d'humor, màgia i un toc de fantasia, i es pot veure fins al 16 de febrer a la Sala Freihard, com dèiem, de Barcelona. Una sala petitona, que també hi tenim fent els mil i un papers, el compan Xavi Gardés, que ja fa anys que...
està a la taquilla, munta els llums i gestiona la sala Flycar i moltes més coses que fa. Doncs en parlarem amb el Sergi a partir de les 11 i 10 aquí al programa i a dos quarts de 12 el Joan Vilaseca i Figueres amb el seu espai Parlem de, el Joan que també amb aquesta reestructuració els dies de Nadal ens ha acompanyat en dues ocasions més aviat del que d'habitual i avui recuperem l'estructura
convencional, habitual dels dimecres aquí al programa. Per tant, a dos quarts de dotze i fins arribar a les dotze el Joan Vilaseca amb el seu espai Parlem de. A les dotze l'informatiu Molins arreu al dia per agafar el relleu i completarem aquest matí de dimecres amb el programa Ona Rainbow amb la Mari i l'Helena des d'Ona Rainbow Molins.
A dos quarts d'una i a la una la remissió del món interior amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo. És dimecres 14 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts. Les vuit del matí i set minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Ara saludem el nostre meteoròleg de capçalera, que és el Jordi Miralles. Hola Jordi, bon dia i bona hora. Hola Oriol, bon dia. Pocs canvis en la situació meteorològica. Avui tindrem un dia molt semblant al que vàrem tenir ahir, amb temperatures força suaus. Esperem màximes de 16, 17 o 18 graus a la nostra comarca. Això inclou també molins de rei, evidentment.
i per tant serà un dia contrastat, ara al matí amb bastanta fresca o fred, però en canvi al centre del dia un ambient més agradable. Tindrem núvols prims, núvols alts durant tot el dia que aniran circulant, per tant, tot i que podrem veure el sol, aquest estarà una mica esmorteït per la presència d'aquestes núvolades, que tot i que estona es puguin tapar una mica el sol,
en cap cas arribaran a donar cap mena de precipitació. La previsió per demà ens anuncia un temps semblant el d'avui, amb sol, la presència d'alguns núvols, que augmentaran també amb el pas de les hores, i això sí, demà les temperatures afluixaran una mica respecte a les d'avui i les màximes poden baixar entre 1 i 3 graus, per tant, tot i que baixin al centre del dia, l'ambient serà agradable, temperatures fins i tot superiors a les normals per l'època de l'any.
Molt bé, perfecte. Doncs gràcies, Jordi. Recordeu, 7 graus i mig de temperatura ara mateix a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment número 6. I ens n'anem a les 8 del matí, pràcticament 9 minuts, a conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària, connectant amb el RAC i saludant el Ferran Aràndiga com cada matí. Què ens expliques, Ferran? Bon dia.
Bon dia, dimecres, amb incidències destacades a la xarxa diària. Un accident a la B23 entre Molins Arrer i El Papiol ha provocat 3 quilòmetres de cues en direcció a Tarragona. Encara el Llobregat força també retencions en aquest mateix tram en direcció a Barcelona, però a l'A2 i a la B23
També en aquesta mateixa direcció congestionades l'AC-32 i l'AC-31 des del Prat i Viladacans. També recordem que continuen les tasques per reparacions dels calles de la Pajadia. Hi ha un carril tallat en cada sentit de la marxa a l'AC-7 de Gironella i un carril a l'AP-7 a Borrassà en sentit nord cap a França. Això seria tot des del RAC. Molt bon dia.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Ferran, bon dia i bona jornada. Parlem del transport públic de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, que fa una estona en principi funcionava amb normalitat, però ja tenim una incidència, i en aquest cas estrany, perquè és el ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i en concret la línia...
Llobregat a Noia, el servei de les línies R6 i R60 d'Estia Igualada, funcionen amb retards de fins a 8 minuts a causa d'una avaria a les instal·lacions de la poble de Claremunt. Això fa una estona, ara s'ha actualitzat i les demores són, en aquest cas, de 12 minuts.
Entre Santa Esteve, Sarrovires i Igualada, precisament per aquest motiu que us explicàvem. Insistim, línia de Ferrou Carrils de la Generalitat, línia Llobregat-Anoia i les línies R6 i R60 amb destia Igualada tenen aquest retard d'entre 8 i 12 minuts.
a causa d'una varia d'instal·lacions a la pobla de Clarabona. La resta de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat en principi a aquesta hora del matí. I saludem també a aquesta hora el Francesc Rueda, puntual a la seva cita amb el programa, per explicar-nos i compartir...
L'oferta de feina, en aquest cas d'avui, dimecres. Quina és aquesta oferta, Francesc? Bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una fusteria i banisteria ubicada a Molins de Rí. Ens demanen una ajudanta de fusteria i banisteria. Hem buscat una persona per treballar el jornal de partida, 40 hores setmanals, de dilluns a dijous, de 7.45 a 13 hores i de 14 a 17.30. Els divendres, de 7.45 a 12.45. El contracte seria indefinit en un període de prova...
El salari estaria al voltant dels 23.000 euros grups anuals i les tascades pròpies d'un ajutant de fusteria. Ajuda al superavís al taller, fabricació de mobiliari i elements decoratius de fusta, com columnes, portes, panells decoratius, estructures, etc. i altres tascades pròpies del lloc de feina.
Hi haurà formació contínua a càrrec de l'empresa a nivell de requisits. Es valorarà que tingui experiència en aquest àmbit, català i castellà, formació de graduat escolar o ESO, o similar. També podria ser una formació d'anar al mig en fusteria i banisteria i, bé, ganes de treballar.
Molt bé, doncs, Francesc, moltíssimes gràcies per la informació. Informació que trobareu, com sempre, penjada al web clicfeina.cat. Clicfeina.cat. Queden dos minuts i mig per arribar a un quart de nou. A aquesta hora us hem de comunicar la defunció de la senyora Maria Sánchez Torregrosa.
Maria Sánchez Torregrossa. Tenia 83 anys i vivia al carrer Ferran Agulló, al barri del Canal. L'acte de comiat serà demà, dijous, a dos quarts de deu del matí, a la parròquia de Sant Miquel. Escansi en pau la senyora Maria Sánchez Torregrossa, que ha mort als 83 anys d'edat
Com dèiem, vivia al carrer Ferran Agulló, al barri del Canal, i l'acta d'acomiad serà dama dijous, dia 15, a dos quarts de 10 del matí, a la parròquia de Sant Miquel. Ho anirem recordant en els diferents bolletins horaris. I ara el que fem també és recordar-vos la farmàcia de guàrdia.
per avui, dimecres, dia 14 de gener. Avui és la farmàcia del Terraple, que es troba al passeig del Terraple número 5, la farmàcia que trobareu oberta des d'ara a quarts de nou del matí fins les 10 de la nit. I a partir de les 10, si necessiteu d'aquest servei, haureu de desplaçar-vos a les farmàcies de guàrdia, que sí que obren tota la nit,
per tant, d'altres poblacions, en aquest cas, per exemple, de Sant Vicenç dels Horts o Sant Andreu de la Barca. En el cas que sigui fins les 10 de la nit, aquí a Moritz de Rei, doncs teniu avui oberta la farmàcia del Terraplec. I amb tot això ens queda un minut per arribar a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. Parlant de la Fira de la Candelera, i evidentment en parlarem molt aquests dies, de fet avui coneixerem el cartell que anuncia la 175è edició de la Fira, que és obra, és un encàrrec, el Josep Martí Buferull. Ganes de veure també aquest cartell ja a partir d'aquest migdia que es presenta a la premsa.
I també hem de parlar d'altres aspectes de la fira, i és que s'han fet públiques, per exemple, ja les obres guanyadores del concurs Premis Clic de Fotografia. Sílvia, molt bon dia. Bon dia. Doncs sí, és aquest concurs que organitza l'Ajuntament en col·laboració amb el SEM, des de fa ja una colla d'anys i que tradicionalment s'ha vinculat
a la fira, perquè és en el context de la fira en què es donen a conèixer els guanyadors, es donen els premis i també hi ha l'exposició al local del SEM de les fotos finalistes i les guanyadores durant els dies de fira. Doncs s'acaben de fer públics les obres guanyadores.
Enguany s'han presentat més de 300 obres en aquest concurs i el dissabte passat es reunia el jurat d'aquesta 27a edició per escollir les obres guanyadores de les quatre categories establertes en aquest certamen avalat per la Federació Catalana de Fotografia.
Hi ha les diferents modalitats, la lliure, molins de rei i esports de muntanya i d'aventura. Cada una d'elles amb un primer premi i amb un accèssit. I cada any també hi ha una modalitat extraordinària, amb tradicions culturals de molins de rei, aquest any amb un únic premi. Cada una de les categories té el primer premi de 500 euros, l'accèssit de 230, menys la de tradicions culturals de la vila, que té un únic premi.
El dissabte 24 de gener, aquest dissabte no, el següent, a dos quarts de vuit del vespre, local del CEM, serà quan es donin els premis i s'obri l'exposició amb les fotos finalistes i guanyadores fins que s'acabi la Fira de la Candelera. En clau política hi teníem la Marta Espona, regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya aquí al programa, com cada dimarts, i Esquerra Republicana precisament valora positivament les novetats de la Fira de la Candelera d'enguany.
Doncs sí, anem coneixent poc a poc alguns temes. Avui, com dèiem, es presenta el cartell i la setmana que ve es presenta tota la programació que ja s'ha explicat al comitè executiu de FIRAM. El pregó també ja ho avançava l'alcalde la setmana passada, el farà el veterà presentador de televisió i veí de la vila des de Fanys, Jordi Hurtado.
A Marta Espona, la portaveu d'Esquerra Republicana, destacava que està tot ja pràcticament tancat pel que fa a l'organització d'aquesta nova edició de la Fira, la 175 en guany.
El 100% dels estats dels expositors estan ocupats, per tant, això és una molt bona notícia. El 80% dels tiquets de tastos també estan venuts, per tant, això també és una altra bona notícia. I de la recuperació del Bastià o de la Fira del Bastià amb més mostra que el que hi ha hagut finalment, suposo que hi ha qui això ho continuarà veient com un aspecte negatiu,
En tot cas, el que cal és, sobretot, controlar en quines condicions estan exposats aquests animals i què és el que fem al seu voltant. El pregó de la fira serà el divendres 23 de gener al Foment i el que és la fira es durà a terme el cap de setmana dels dies 30 a 31 de gener i 1 de febre.
Més coses. Per ser avui, com dèiem, no tenim l'espai polític a l'espera que s'incorpori el nou regidor d'enlaire Molins, que serà a finals d'aquest mes de gener, si tot va bé, i a partir d'allà reprendrem l'espai de preguntes a enlaire. El que sí que us hem d'explicar del cap de setmana, de propostes ja culturals del cap de setmana, és que diumenge el Foment programa de nou teatre i l'obra porta per nom La Cuina.
El text de l'obra oberta adapta el classí contemporani i la cuina d'Arnor Westcler per reubicar aquest drama aquí a la Barcelona actual, una obra que dirigeix Adrià Auber. L'obra se situa en una cuina d'un restaurant històric, un restaurant de menús familiars que ha anat passant de generació en generació al Raval de Barcelona.
Abans havia estat un dels més reconeguts a la capital i ara intenta sobreviure a la pressió turística i especulativa de la ciutat en aquest context actual. L'autora del text ens ha explicat el tema bàsic de la cuina. Laura Obert. La cuina, al final, és com posar tot el món a dins d'una cuina. En el nostre cas, és més els conflictes que hi ha ara mateix a Barcelona de gentrificació...
de precarietat laboral, doncs posar-los tots dins una cuina amb uns personatges entre ells molt diferents i amb visions molt diferents que han de conviure i s'han de relacionar entre ells en un entorn com la cuina, que és un lloc on has d'estar el callo, o sigui, has de servir un plat, l'has de servir bé, no?, que és aquesta pressió diària que tenen els treballadors.
Doncs l'obra la podeu veure el diumenge a les 6 de la tarda al Foment, les entrades a Entràpolis, les podeu comprar ja, 24 euros la General i 18 pels socis de l'entitat. I fem un apunt d'esports per parlar de la nova victòria del primer equip del Molins de Rei Club de Futbol. L'equip està passant per un bon moment, controla els partits, consolida el liderat que tenia ja abans del Nadal, amb un bon cicle de joc que esperen poder mantenir la resta de temporada de Lliga per poder pujar de categoria, que és el seu objectiu principal. Alberto Morales, entrenador de l'equip, ens ha explicat com va anar
al partit de la Matera del Molins Arre Club de Futbol. El dissabte vam aconseguir una victòria per ser el gols a 4 al camp de la Palma de Cervalló i amb aquesta és la sisena victòria consecutiva. Va ser la primera victòria del 2026, una victòria on l'equip va estar molt bé tant ofensiva com defensivament. Vam tenir múltiples ocasions i únicament el porter i els pals de la porteria rival van fer que la victòria no fos més avoltada.
Aquesta setmana que ve, aquest dissabte, juguem contra el Mirasol a casa a les 6 de la tarda, últim partit de la primera volta, i volem acabar aquesta primera volta aconseguint els 3 punts. Doncs el proper partit contra aquest equip de Mirasol, que està a la meitat de la taula.
Passant 5 minuts i mig d'un quart de nou, anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Avui comença la primera de les 6 xerrades que l'Ajuntament organitza amb la col·laboració del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i el CatSalut per promoure un bon ús dels medicaments.
En total seran sis xerrades per parlar de patologies i també d'aquest bonus dels medicaments. La primera avui a dos quarts de sis a la Federació Obrera. El tema és què cal saber del dolor. Després ampliarem aquest tema a l'informatiu. Aquesta primera xerrada és a la FEDE i la resta seran a la Biblioteca al Molí. Una xerrada cada mes, avui de moment. A dos quarts de sis, què cal saber del dolor a la Federació Obrera. No cal que us apunteu abans, simplement hi podeu anar directament, entrada lliure.
Molt bé, i una hora més tard, a dos quarts de set, tenim la presentació del llibre Un pont en la meva vida, de l'Alexandra Morera. La presentació la farà la mateixa Alexandra, intervindrà també l'editor Josep Oliveras, i participaran també els cantautors Mariona Martín i Jordi Alvero. Avui, a dos quarts de set de la tarda, al Molí, i també hi ha Entrada Lliure.
Molt bé, l'Alexandra que ens ho explicava el dilluns, el programa, aquest llibre, la motivació d'aquest llibre i el contingut, que podeu recuperar també aquest i altres continguts a través de radimolinsderrey.cat. Parlem també del Centre Excursionista de Molins de Rei, perquè organitza una sortida, en aquest cas, a la secció de Medi Ambient aquest cap de setmana.
Sortida matinal el diumenge per l'entorn de Molins de Reis. Surten des de la plaça dels Països Catalans, diumenge a les 9, per fer una caminada d'uns 6 quilòmetres. Aniran a la zona de les Llicorelles, aquesta zona que està enclavada a Collserola, i on s'hi està fent una restauració natural i paisatgística. Una sortida guiada pel naturalista Jordi Roca, membre del SEM també.
Aquest diumenge, si voleu anar-hi, podeu passar pel CEM a apuntar-vos-hi a les tardes de 2.47 a 2.49. Molt bé, parlàvem del Foment, tenim la cuina, que és aquesta obra de teatre que es podrà veure el diumenge, però, a més a més, tenim una altra proposta que, en aquest cas, ens arriba aquest 16 de gener, per tant, demà passat.
Aquest cas és música, un concert tribut, les guerreres cap-op el divendres. Hi haurà dues sessions, la primera un quart de set i la segona un quart de nou. Tribut musical, doncs, el divendres el foment. Molt bé, i més coses, simplement recordar-vos que segueix aquesta campanya de l'Ajuntament que ofereix a tota la ciutadania Covells per la separació de l'Orgànica. Recordeu
que aquesta setmana, en principi a les tardes, es reparteixen aquests coells al barri del Canal i també al barri de la Granja.
Seguim. Ens queden set minuts per arribar a dos quarts de nou. Anem amb la informació general. Per tant, titulars de la premsa escrita. Roger Toset, bon dia. Bon dia, Oriol, Múrcia i València. Les comunitats amb més augment de finançament, ho diu el periódico a la seva portada, la revisió del sistema incrementaria més els recursos en termes relatius.
de les autonomies més maltractades per l'actual, amb Castellalamanca, Andalusia i Catalunya també entre elles. Trump l'ajuda està en camí, el president dels Estats Units anima les protestes a l'Iran amb un balanç fins ara de 2.000 morts i crida a prendre les institucions amb una fotografia
de cossos sense vida davant del dipòsit de cadàvers de cas Irak a prop de Teheran. El govern no tocarà l'IRPF i eliminarà 19 taxes per reduir la burocràcia. Catalunya obligarà els propietaris a informar del preu màxim d'un lloguer i si el pis és d'un gran llogater. Feijó demana tractar la política de defensa en la reunió amb Sánchez per Ucraïna i Dinamarca i Groenlàndia plantant cara als Estats Units pel futur de l'illa. 6 de cada 10 aliments del cistell de la compra són de marca blanca i
I només el 25% dels joves saben analitzar conceptes financers complexos. Los Domingos i Sirat encapsulen les nominacions dels Premis Goya. A la Vanguardia, la repressió s'agreuja l'Iran mentre Trump diu que està en camí. En fotografia també de portada, una ONG xifra les morts en 2.000 en un país on hi ha qui ja invoca res de Paglavi, el fill del Xa.
La manipulació d'imatges i la suplantació fetes a Mia seran delictes contra l'honor. El govern s'entrarà a aprovar un projecte de llei que també sancionarà l'ús sense permís de fotos publicades a les xarxes socials. Els anuncis de lloguer de pisos hauran d'indicar si el propietari és un gran tenidor. La Generalitat proposa d'endurir el control sobre els arrendaments.
I Barcelona, amb una cita mundial, es premarà la capitalitat de l'arquitectura. Los Domingos obté 13 nominacions als Goya i supera Sirat. El diari ara, malestar del govern, en foment pel finançament. I ja va trucar personalment a Josep Sánchez Llibra per fer-li arribar la incomoditat amb el comunicat crític. El president de la patronal va fer públic el posicionament contra l'acord sense passar-lo per la Junta. I es pregunten també quan rebria realment cada català amb el nou model.
En fotografia de portada, Groenlandia tria Dinamarca, l'OTAN i la Unió Europea i Trump diu als iranians que ja arriba l'ajuda i cancel·la totes les trobades amb el règim. El curs d'escolar començarà el 8 de setembre als pròxims 3 anys i la taxa turística s'encareix i un 25% anirà a fer habitatge.
També parlen de Cupra, que supera les xifres de SEAT i dispara les vendes del grup. I per últim, el diari El Punt Avui, llum al final del túnel. La constitució de l'empresa mixta de Rodalies, amb la futura autoritat catalana d'aeroports i el nou model de finançament, aixequen les expectatives de millorar els serveis i tenir pressupostos. Crònica el dia d'ahir de Saul Gordillo, crida als patriotes iranians a continuar protestant i els encoratja.
L'ajuda està en camí, hi ha més de 500 morts, i també crònica de Gemma Busquets i de Telma Castro, a la que t'hi fa símbol de la revolució permanent i un cafè amb la cultura. A l'esportiu, Joao Cancelo, encantat de tornar al Barça, i entrevistarà Marc Anton, ornitòleg, responsable de l'àrea de seguiment de l'ICO. L'abandonament agrícola ha estat clau en les abundàncies, diu, d'ocells.
Continuem. Tres minuts i dos quarts de nou. Diaris Digitals. Comencem pel Viu Molins, que diu que crema una màquina excavadora al Camí del Riu. Això passava la nit del 12 de gener, de dilluns, al Camí del Riu, en direcció a Sant Feliu, a l'alçada de la benginera Galp. L'incident va alertar els serveis d'emergències que es van desplaçar fins als llocs del fet que hi havia aquest incendi, fins a la zona...
Hi van anar bombers i també la Guàrdia Urbana, van fer les tasques d'extinció per garantir la seguretat i controlar la situació. De moment no es coneixen les causes que van provocar aquest incendi, d'aquesta excavadora, i no han transcendit danys personals relacionats amb el succes. Ho publica el Viu Molins. El 3CatInfo diu que els metges tornen a fer vaga i expliquen els serveis mínims. Avui dimecres i demà dijous torna a haver-hi vaga per millorar...
Per demanar millores laborals, els serveis mínims preveuen que els centres d'assistència extrahospitalària i els centres d'assistència primària tinguin el 25% de la plantilla i que funcionin amb normalitat urgències, unitats especials, radioteràpia i quimioteràpia, cirurgia...
inajornable servei d'urgències i sistemes d'emergències mèdiques i l'atenció als malalts ingressats les mobilitzacions comencen a dos quarts onze a la plaça Sant Jaume de Barcelona i el que demanen és aconseguir tornen a demanar millores laborals i organitzatives sembla que no s'han tirat d'endavant no s'ha avançat amb la negociació que hi havia a la tardor
També parlen de les guàrdies a 24 hores, demanen que acabin sent com a màxim de 12 hores consecutives i que comptin com a hores extraordinàries, també més ben pagades. Avui i demà, doncs, vaga de metges. Anem al Nacional.
que explica que dues dones han denunciat Julio Iglesias davant la Fiscalia per agressió sexual i tràfic de persones. Els fets haurien passat el 2021. Les mencions que l'artista espanyol té al Carib, quan ell tenia 77 anys. Es parla d'imposició de treball forçat i servitud, delictes contra la llibertat i la intimitat sexual, com assetjament i agressió sexual, i també imposició de condicions laborals abusives. Les denunciants que es mantenen a l'anonimat són...
una ex-treballadora domèstica i l'ex-fisioterapeuta del cantant. També hi hauria altres companyes que van ser víctimes. Entre altres coses, s'explica que les violacions haurien provocat lesions físiques visibles. Els estats descrits no només són sexuals, també van rebre bufetades, insults, humiliacions i vexacions físiques i verbal. Acabarem amb el 3CATINFO.
que explica les nominacions als Goya 2026. L'Acadèmia del Cinema Espanyol anunciava ahir les nominacions d'aquests Premis Goya 2026 que s'entregaran el 28 de febrer a Barcelona. Encapçala la llista Los Domingos amb 13 nominacions.
També Sirat, que té 11 nominacions. Després Mas Palomes, amb 9, i l'Escena, amb 8. 7 nominacions també la producció catalana sorda. I també Romeria de Carles Simón té 6 nominacions.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Us dèiem que avui al programa parlarem molt de cultura i parlarem molt de teatre. D'entrada, us expliquem que la sala petita del Teatre de la Passió d'Esparreguera, a la nostra comarca, programa aquests dies la peça teatral Obre Vista, un text de Jordi Prat i Coll, amb la direcció escènica i coreogràfica d'Aixa Guerra. Entre el repartiment...
d'aquesta obra de teatre que, per cert, s'estrenava el passat diumenge, i podem trobar la molinenca Dolors Canals, per això ens hem volgut aturar uns minuts a parlar d'aquesta obra, que encara podeu veure els dies 17, 18, 23 i 25 de gener, els divendres i dissabte a les 8 del vespre i els diumenges a les 6 de la tarda. Doncs vinga, anem uns minuts cap Esparreguera, tenim ja la Dolors al telèfon, sí. Què tal, Dolors, com estàs? Bon dia. Hola, bon dia a tothom. Què tal, com va la vida?
Molt bé. Sí? Molt bé. Bé, diem Molinenca, però des de ja fa un cert temps, uns anys, establert a Esparreguera, eh? Bé, no sé. Sí, eh? Podríem dir mig-mig. Mig-mig, i a més a més vinculada al món del teatre. Entenc que és un grup de teatre estable, doncs, d'aquí a Esparreguera, els que presenteu aquesta obra vista? No, no. És ben d'una formació que ha sortit a partir de la idea de...
d'una persona que tenia ganes de muntar l'Aixa, l'Aixa Guerra, com tu havies dit, que tenia ganes de muntar aquesta obra d'en Jordi Prat i Coll, i aleshores, a partir de...
de reunir una sèrie de persones que ho féssim, hem tirat el projecte endavant. No és una companyia estable, ni molt menys. De diferents llocs. Fantàstic. Una obra que crec que es va estrenar a la sala Beckett, però de l'antiga, és a dir, que ja té un ser recorregut, aquesta obra vista. Explica'm de què va aquesta obra, que he llegit que té molts elements artístics sobre l'escenari.
Sí. Mira, aquesta obra d'en Jordi Praticoll podríem dir que s'estructura en diferents situacions, aparentment independents, però que al final constitueixen un relat compartit. Serien onze personatges que es troben en diferents moments vitals i que van tractant el tema molt recorrent de la memòria
de l'oblit, del record, com a leitmotiv, diríem, de l'obra, i que tot això ho van projectant en un mur d'obra vista, com és el títol, i a partir d'aquí hi ha tota una sèrie d'evolucions d'aquests personatges que els porta a un lloc, un lloc que no direm quin és, sinó que cadascú vagi trobant el...
el seu lloc a partir d'aquest treball, no? Molt bé. Deia elements artistics perquè llegia a l'Aixa que parlava, no?, que poseu molta importància al gest, al moviment i, evidentment, a la lectura poètica. Sí. Mira, la posada en escena és tremendament atmosfèrica, sí, s'ha volgut potenciar aquest sentit, molt sensorial...
És a dir, el treball que hem fet, que ha estat apassionant d'alguna manera, ha sigut molt lent. Hem anat treballant molt a poc a poc tots els personatges, totes les situacions. Hem anat com posant capes a cada un dels personatges, moltes capes, anar sumant, anar sumant, anar sumant...
Després d'aquestes les hem anat com traient i construint així uns personatges molt sòlids, com molt arrapats a la pell. Aleshores, són personatges que evidentment no s'expressen només amb la paraula, sinó que s'expressen amb tot el cos, amb el moviment. Això, clar, és molt propi perquè a l'Aixeguerra heu de pensar que és coreògrafa, és directora d'escena, és cantant, és actriu també ella.
Jo vull dir que treballa molt a partir d'aquesta totalitat del cos per expressar allò que volem. I aleshores, així és com ho hem fet i per això hi ha tots aquests elements que dius. Clar, expliques com si ho hagueu cuinat a foc lent. Us ha portat molt de temps engegar, cuidar el projecte fins a portar-lo en escena aquests dies a Esparraguera?
No, ha costat, o sigui, ha costat temps, en el sentit, bueno, clar, quan reuneixes persones que la seva professió no és l'adactor d'actiu, què passa? Que, bueno, que tothom té mil coses a fer, que per tant no pots disposar sempre del temps que voldries. Però, no, no, jo penso que, o sigui, no s'ha estirat en el temps, perquè el treball realment ha sigut molt intens, el que passa que ha sigut de temps real, és a dir, de temps.
de dedicar-hi molt de temps personal a cadascú, però que no vol dir que s'hagi d'allò de dir, ostres, és que no s'acaba mai, és que portem molt temps ensejant i no. No, no, al contrari.
els assajos han sigut tremendament productius, llargs, però molt productius. Molt bé. També llegia que impliqueu molt el públic d'una forma molt directa, no, Dolors? Bé, sí. Clar, com que és una cosa que considerem que ens toca a tots molt de prop, si la veniu a veure ja ho veureu, no? Doncs sí, d'alguna manera, també la posada en escena també juga una mica en part del públic que
d'alguna manera que era inclòs en el relat. Molt bé. Per cert, que també hi tenim en el repartiment i a la producció executiva en Xavier Mas, que molta gent el pot conèixer, oi? D'aquí a la Renault. Ja el coneixeu també molt aquí, jo crec que havia estat per toliar. Sí, també. En Xavier Mas, ara fa uns 3 o 4 anys, no recordo exactament, va crear un espai aquí a Esparreguera, que se'n diu El Hub, i és un espai creatiu
on ha anat creixent molt, que fan classes de teatre, de cant, de dansa, de tota mena, qualsevol tipus de manifestació d'art allà, i aleshores ha fet un pas més, i en aquest cas ha volgut, a més a més, produir aquest espectacle. Aleshores, d'acord, perquè l'Aix, a més a més, també és una persona que dona classes en aquest espai que diem, per tant, hi havia molta...
molta compenetració també entre ells i dos, i a partir d'aquí ha sorgit aquest projecte. Vull dir que també és una cosa molt engrescadora que aquest espai que s'ha pogut crear, que ara també el porta cap a sala d'espectacles, també s'ha condicionat de manera que allà també...
es pugui representar tot allò que la gent crea. Molt bé. Ara dèiem que ho escenificareu aquest 17 i diumenge, 17-18, el divendres 23 i diumenge 25, queden quatre dies. Hi ha possibilitat de portar l'obra a altres llocs o es quedarà aquí a la sala petita del Teatre de la Passió d'Esparreguera? No ho sé, la veritat és que no ens hem plantejat.
No sé si seria possible. Pot ser molt complicat, per allò que t'he dit abans. Les realitats dels actors són molt diferents. Som 11 personatges, 11 actors. Qualcosa vol dir lligar això.
Té la seva certa dificultat. Però, bueno, si s'escau i hi ha la proposta i tal, de ganes m'hi falta. No es descarta. Que és una obra que, uns 60 minuts, no? Una horeta dura, he llegit, eh? Sí, una hora, una hora i cinc o així, però vaja. Sí, sí, sobre l'hora. Molt bé. La gent que ens pugui estar escoltant i que li hagi picat la curiositat, les entrades, bàsicament, les veneu a través de la pàgina web de La Passió, oi?
Exacte, sí. LaPassió.net i allà hi trobareu a l'entrada general val 15 euros, col·laboradors i jubilats 12 euros i amics de Passió i menors de 25 anys 8 euros. Això mateix. Molt bé. Alguna cosa més, Dolors, que consideris oportú de comentar de l'obra abans de tancar?
No sé, res, que realment ens ho hem passat estupendament treballant-me, jo sé que això no vol dir res, però que a part d'això jo penso que hem fet un treball...
molt rigorós i amb uns acabats, a veure què us sembla, però jo diria que amb uns bons acabats. Molt bé. Per cert, que la Dolorsi fa el paper de fum de dona, eh? Ah, això mateix. Correcte. Recordeu aquest dissabte i diumenge, dissabte a les 8 del vespre, diumenge a les 6 de la tarda.
i la setmana que ve, 23, que és divendres, també a les 8 del vespre i el diumenge a les 6 de la tarda, a la sala petita del Teatre de la Passió d'Esparreguera, obra vista del Jordi Prat i Coll. Doncs Dolors Canals, un plaer saludar-te de nou i que vagi molt bé aquestes representacions. Igualment, moltes gràcies. Una abraçada, que vagi molt bé. Fins aviat. Gràcies, adeu, bon dia.
Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, dades històriques,
i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Més, més, més, més, més, més, més, més d'aplicació. Jo ja només demano ara el metge mitjançant l'aplicació. I jo les entrades per al teatre les reservo amb el mòbil. A la nostra edat estem fets uns tequis. A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació, truca al 012. A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea Next Generation EU, Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any, milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM
Continuem endavant el bon dia i bona hora d'aquest dimecres 14 de gener. Queden tres minuts per arribar a tres quarts de nou del matí. És el moment d'escoltar l'apunt del dia. Avui amb l'acompanya periodista la Laura Herrero Masca. La saludem, com bé sabeu, cada setmana des de Madrid. Què tal, Laura? Com estàs? Bon dia. Bon dia i bona hora a totes i tots. Aquest dimarts el Consell de Ministres ha aprovat l'avantprojecte de llei sobre el dret a l'honor.
perquè la que hi havia fins ara era del 1985 i, evidentment, ha quedat obsoleta perquè el panorama i l'ecosistema digital és molt diferent del que hi podia haver-hi el 1985. Ara vivim envoltats de pantalles, de càmeres, hiperconnectats a les xarxes socials i també, a més a més, des de fa un temps convivim amb algoritmes que són capaços de crear realitats falses amb una precisió que realment fa por, que és inquietant.
La intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se, a mi reconec que em fa por, que li tinc respecte, ha obert moltes possibilitats i ha generat també alguns dels atacs més greus que més mai contra la reputació i l'honor de persones anònimes i públiques. És el que en Europa anomenem deepfakes.
En el cas dels deepfakes sexuals, han sigut capaços d'arruïnar vides. Una altra vegada més, les dones són víctimes. De vídeos manipulats que atribueixen delictes inexistents, de veus que han estat manipulades i clonades i que fan dir algú allò que mai ha pensat ni dit. I quan el contingut es fa viral a les xarxes, el mal ja està fet.
Aquí és on aquest projecte de llei, d'honor a imatge, deixa de ser un concepte jurídic i esdevé una eina de defensa essencial per a totes aquelles persones que poden ser víctimes de la manipulació d'imatges i de veus. Perquè l'honor no pot dependre de si un contingut és real o generat per una intel·ligència artificial. El dany és igual de real, encara que aquella imatge no ho sigui o aquella veu no ho sigui. I la humiliació a la que estan sotmeses a aquestes persones també.
Un dels grans perills d'aquest discurs tecnològic és amagar-se darrere de la neutralitat de les màquines. Però la NIA no pren decisions morals. Prenen les persones que les dissenyen, que les entrenen, que les posen en circulació i després utilitzen aquestes imatges o aquestes veus.
Si una tecnologia permet difamar, manipular o destruir la imatge d'algú amb un sol clic, no? Doncs s'han de posar límits. I això no va en contra de la innovació ni de la llibertat d'expressió. De fet, aquesta llei contempla excepcions per finalitats satíriques, per finalitats creatives, i l'únic que és a fer és especificar que s'ha manipulat una imatge o una veu.
Perquè una societat on ningú pot confiar en la seva pròpia imatge o una societat en què una veu pot ser manipulada és una societat fràgil, vulnerable i, com passa amb la IA, també fàcilment manipulable.
Crec que aquesta llei ens envia un missatge clar que en l'era de la intel·ligència artificial la dignitat humana continua sent intocable per moltes màquines que hi hagin. I protegir l'honor i la imatge ja no és només una qüestió legal, sinó que també una vegada més ha de ser una responsabilitat col·lectiva.
Amb aquesta reflexió m'acomiado. Que passeu molt bon dimecres. Adéu, adéu. Gràcies, Laura. Que vagi molt bé la setmana. Una abraçada i fins aviat en punt tres quarts de nou. El que farem ara és repassar la programació de la ràdio nostra per avui dimecres. Recordeu que quan acabi el bon dia i bona hora, que seran les dotze del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins Arreu al dia fins a un quart d'una amb la companya Silvia Artés. Després tenim l'Ona Rainbow amb la Mari Marcos.
al capdavant d'aquest programa i ja sabeu, des d'ona Rainbow Mullins. Mitja horeta, de dos quarts d'una a la una. I a partir de la una tenim la remissió del món interior, el programa de la Marta Treig i la Rocío Vallejo, que vam emetre en directe ahir a la tarda.
A les dues, connexió amb la xarxa per escoltar les notícies de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda tenim la remissió del concert amb la Margarida a casa de Surs de quatre a cinc de la tarda. Remissió. Després ja, a incorporació de les col·laboradores d'aquesta tarda, fora clitxers.
A partir de les set, l'Anna Ribas ens presenta al programa Obrint Camins.
A les 8 és el torn pel Toni Ramoneda i el seu generació xic fins a les 9 del vespre. A les 9 el món de l'emprenedoria, el programa Helena Ambach amb l'Helena Álvarez fins a arribar a les 10 de la nit. A les 10 tenim la remissió de dos programes de mitja hora que són el Parlem de Còmics per una banda i el Picama per l'altra.
remissió del Jazz Club de nit amb el Miquel Tosset entre les 11 i les 12 de la nit i finalment completem la programació del dia amb la remissió de la tertulia del Bon Dia i Bon Hora.
entre la mitjanit i la una de la matinada. A la una el que fem és connectar a Micat FM, fins demà a les set del matí, com sempre, iniciant la programació cada dia amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere Paisa, amb el programa La Tenora, que el podeu escoltar, ja ho sabeu, els 365 dies de l'any.
I continuem. Abans de saludar el Ricard Garcia, el que farem és parlar-vos del més destacat que ens programen les diferents cadenes de televisió per avui dimecres. Roger, quan vulgués. Comencem amb les pel·lícules, com sempre, a les 10 a Warner Televisió. Tenim la pel·lícula de Reinaldo Marcus Green, El mètode Williams, amb Will Smith, on Johnny Ellis i s'anilla Sidney...
Un biopic que durà dues hores i mitja, gairebé, és del 2021 i és pel·lícula americana. És la història de Richard Williams, un pare impartèrit que contribueix a criar dos de les altetes més extraordinàriament dotades de tots els temps. Acabaran canviant l'esport del tenis per sempre, les germanes Williams.
A les 10 també a Star Channel, sin tiempo para morir, de Carl Joji Fukunaga, amb Daniel Craig i Rainy Malek. És una pel·lícula anglesa i americana del 2021, durà gairebé 3 hores, i és d'acció. La gent bon ha abandonat el servei i gaudeix d'una plàcida vida a Jamaica, però la seva pau es veu interrompuda per la visita del seu amic de la CIA, Felix Leiter, qui li demana ajuda.
tenim també a dos quarts d'11, Abimat, Resta coni en Las Vegas, aquesta comèdia en verra de tots, Phillips amb Bradley Cooper, Ed Helms, Zach Alifianakis i Justin Bartha, també Heather Graham, és una pel·lícula ja del 2009, americana i alemanya, que dura una hora i quaranta, ja sabeu de què va, dos dies abans del seu casament, el Dac viatja en cotxe a Las Vegas amb els seus millors amics, el Phil i l'Estú, i el seu futur cunyat, l'Alan, per celebrar una festa de comiat de solter que juren que mai no oblidaran, i el primer que fan
precisament és oblidar tot el que va passar aquella nit i anar desgranant les pistes per acabar, doncs, recordant. També a les 11, a Factoria de ficció, en Battleship, de Peter Berg, amb Taylor Keats i Liam Neeson, també Alexander Skarsgård, és una pel·lícula que també té a Rihanna com a protagonista, americana, del 2012, d'acció, d'una dues hores i quart,
La Marina dels Estats Units lluita contra una invasió alienígena. Al van Dolomar hi ha el Hooper, la seva xicota la Sam, el germà gran del Hooper, la Tirent Reix i l'emirall Shane, que és el pare de la Sam. Per tant, tota la família en aquest exèrcit dels Marines. I a les 11 a 4, hostaix de Florence Siria amb Bruce Willis i Kevin Pollack, també Jimmy Bennett.
Una pel·lícula alemanya i americana del 2005, un drama que dura dues hores. Jeff Talley, negociador d'hostatges des de la policia de Los Angeles, queda destrossat quan no pot evitar la mort d'una mare jove i el seu fill durant una operació. Arran d'aquest fet, la gent decideix abandonar la ciutat i ocupar un càrrec de menys importància a la ciutat de Bristocamino.
Fins demà!
repassen la figura d'un creador excepcional que no va deixar mai de buscar i provar noves tècniques i expressions dins del seu art. Miró, un artista d'esperit sensible i combatiu, va experimentar, per exemple, amb el col·legi, els gravats, la ceràmica, l'escultura i els tapissos a les 10. Dues propostes. El 33, la renaixença, que parlen d'un submarí, de les poques persones que han estat dins d'un submarí. Moltes han acabat morint. Si algun espectador encara no ho ha fet, ara és un bon moment per decidir quedar-se a terra ferma. Si ja ho ha fet, millor no temptar més la sort.
El programa dedica aquest episodi, per tant, al submarí, tot i que a més a prop que ja ha estat és el Nautilus de l'Estat i tot seguit el P.I.U. té el plaer de compactar amb el músic i compositor Joan Garriga a l'escenari. Tenim a les 10 també joc de cartes a la TV3. El programa visita quatre restaurants de les comarques de Girona per descobrir qui mereix el títol de millor restaurant d'especialitat de la província.
La primera paradesa a Banyoles, el Forquilla i Canivet, un projecte centrat a oferir plats tradicionals de la cuina catalana i mediterrània amb receptes de plats xup-xup que incorporen algun toc personal. Després, a Fragoneta, el programa arriba a la Pizzeria 33, a Riu de Llots de la Selva.
especialitzat en pizzes artesanals elaborades amb ingredients frescos, tercera parada a Girona, a la cevicheria, on es defensa un plat estrella, el ceviche d'autor, una proposta inspirada en diverses cuides sud-americanes i elaborada amb un enfocament personal i també autèntic, i Mar Ribas finalment va fins al Lloret de Mar per visitar el restaurant The Factory que presenta l'abraç de gourmet.
amb influències mediterrànies i orientals. I amb això acabem, Oriol. Molt bé, fantàstic. Doncs gràcies, Roger. Amb tot això ens hem situat ja 8 minuts per arribar a les 9 del matí.
La recomanació cultural dels dimecres ens porta a parlar de jocs, de jocs de taula, i ho fem acompanyats, com sempre, del Ricard Garcia, que és membre de l'entitat Molins de Jocs, que ens explica, com sempre, plenerament, un joc de taula cada setmana. Doncs, sense més preàmbuls, què tal, Ricard? Bon dia.
Bon dia, Molins! Avui anem de compra i venda. Avui anem a vendre fruites a Mercabarna. Anem a jugar a un joc que es diu Tropicaos. És un joc petitó, com una capsa de tabac, però menys d'anyí, fet per l'editorial japonesa Oink, que es dedica a fer jocs minimalistes, molt ben dissenyats i molt divertits, dels quals ja n'havíem explicat un parell, Durian i Scout.
En aquest, serem venedors, serem especialistes en fruites tropicals, i ens dedicarem a comprar-les i vendre-les, però vendre-les a l'estació de l'An que ens donin més profit. Hi ha tres tipus de frita, kiwi, mango i magrana, d'acord?
Hi ha 16 fitxetes que donen unes fitxes molt bufones, d'acord, que són les que sortiran al mercat, a la taula, i que haurem de comprar i després vendre. Entesos? Molt bé, com ho farem, això? Cada fitxa té dibuixada la fruita i té uns valors. Té un valor en gran, d'acord,
que són uns punts, i dos valors en petitet, que són uns altres punts, que van relacionats amb l'estació de l'any. D'acord? Tindrem un taulell central, petitíssim, com una targeta de crèdit, on tenim primavera, estiu i tardor. La primavera està en verd, l'estiu en groc,
I la Tardón Rosa. I tindrem una mena de track, d'acord, de línia, per on anirem movent una fitxa a mesura que ens vagin sortint fitxetes de canvi d'estació. Aleshores, nosaltres, en el nostre torn, d'acord, podrem o bé comprar una fitxa de fruita, recordeu que podem comprar kiwis, mangos o magranes...
o vendre-la, d'acord? Aleshores, depèn d'on estigui la fitxa, el piu que marca l'estació, aquella fitxa de fruita que venem, d'acord, ens donarà un valor o altre. Per exemple, el kiwi...
Si el venem a la primavera, val dos punts. En canvi, si el venem a l'estiu o a la tardor, en val un. Per altra banda, la Magdana, si la venem a la tardor, ens dona tres punts, molts punts. En canvi, si la venem a l'estiu...
O a la primavera ens en dona zero. D'acord? I dius, bueno, no la ven quan toca, ja està. La ven quan em dona profit i s'ha acabat. No, perquè a vegades ens tocarà vendre sense que vulguem. O perquè ja no quedarà més venda a l'estació que ens donaria més punts. Com passa això? Doncs molt bé. Mireu, molt senzill. A cada torn tindrem fitxes sobre la taula, d'acord? Tindrem tres fitxes, entesos? Tres fitxes de fruites que traurem a lanzar-ho.
D'acord? Mai poden haver tres fitxes de la mateixa fruita. Entesos? En el nostre torn tindrem dues opcions. O bé, agafar una fruita i la posem al nostre rengle, tenim un rengle que marca els tres colors de les estacions, ho posem allà on vulguem, eh? D'acord? Podem fer això, és a dir, anar acumulant fruites, d'acord?
O bé, sol podem tenir un màxim de 5. A la següent dia ens toca vendre tot. Per això us deia que a vegades ens tocarà vendre sense voler. D'acord? Aleshores, aquestes fitxes les anirem posant, acumulant el nostre estoc, com bon comprador o venedor,
Això ho podem fer amb un torn. Comprar. O el que podem fer és vendre. Si el piu que va marcar les estacions està a l'estació òptima per vendre el kiwi, evidentment el que farem és, si tenim kiwis al nostre estoc, vendrem kiwis a primavera. O vendrem magranes a la tardor, o vendrem nangos a l'estiu. D'acord? Molt bé. Aleshores, opció 1, com he dit, comprar fruita. Opció 2, vendre'n. D'acord? Molt bé.
Què passa? Que aquestes estacions canvien. Per tant, hem d'anar molt al tanto, perquè aquest track, aquesta línia de temps, que fa una zigazaga, va canviant d'estació. I cada vegada que surt, en lloc de sortir, traiem totes les fitxes de fruita d'una bossa per posar al mercat. Una bossa anònima. Si en lloc de sortir una fruita per posar al mercat, surt una mena de fitxeta igual, però amb els colors de l'Arbre Sant Martí...
El marcador de temporada, el marcador d'estació, avança. Clar, si tu estàs a punt de vendre un kiwi a la primavera, que et dona punts, i just abans de fer-ho, el jugador anterior, o tu mateix treus una fitxa de Sant Martí, i el marcador de temporada avança a l'estiu, ja es va gotoli, perquè si vens el kiwi, passarà
d'adonar-te dos punts a donar-te en un. El que has de fer, llavors, és esperar-te fins que el marcador torni una altra vegada, dormi la volta i torni la primavera. Però, clar, això pot voler dir que t'has d'esperar molta estona i no pots acumular tanta fruita. Tens un màxim de cinc fruites per estocar, d'acord? Per tant, has de tenir en compte quan vens i vigilar què pots sortir. Per tant, recordeu...
En cada torn, tu tens una cosa molt senzilla. Agafa fitxa de fruit i l'acumules, d'acord? O la vens a la temporada que toca, a la temporada que et marqui el marcador de temporada de tardor, primavera o estiu. Què passa? Quan treus fitxa i la poses en els tres espais del mercat, s'hi surt una d'art de Sant Martí, toca moure...
la temporada o l'estació, d'acord? Llavors, mous la temporada o l'estació i fas el teu moviment de vendre o comprar. Com veieu, el fet que l'estació es mogui abans que tu hagis de comprar o vendre fa que se t'hagi modificat tota l'estratègia. Per tant, has d'anar molt, molt en compte. És un joc molt divertit que acaba, quan s'han acabat, les dotze, eh?, les dotze
les 12 caselles de temporada. En aquell moment es compten els kiwis que hem venut a la primavera, els mangos que hem venut a la primavera, les magranes que hem venut a la primavera. I així el mateix, amb la tardor i així amb l'estiu. Què passa com? Heu entès? Els kiwis ens donaran un valor diferent, depèn de quan els haguem venut, igual que les magranes, igual que els mangos. Entesos? Es tracta de vendre'ls quan donen més benefici.
Fàcil, però amb el seu suc. Cal planificar quan vendrem, cal planificar no tenir massa estoc per poder acumular i esperar a la temporada bona, i cal creuar-nos de dits perquè les estacions no avancin massa ràpid. Un joc divertit, senzillet, que juga en 20 minutets i que sempre, sempre demana repetir.
Passeu-vos-ho molt bé amb Tropicaos. Una abraçada i bon dia, Molins. Molt bé, fantàstic, Ricard. Moltíssimes gràcies. Una abraçada ben forta i que tinguis una bona setmana. 15 segons hi seran les 9. Fem una pausa per escoltar les notícies. De seguida tornem amb la cançó del dia del Magí Canelles i la tertúlia d'actualitat. Fins ara. Notícies en xarxa
Bon dia, són les nous per l'Arnau Vilà. Els metges catalans tornen avui i demà a la vaga. És la tercera tanda de mobilitzacions dels últims mesos que els facultatius tiren endavant per protestar per la sobrecàrrega de feina que pateixen i contra les guàrdies de 24 hores.
reclamant el govern millores laborals amb un espai propi de negociació i alertant la ciutadania que tot plegat els interpel·la directament per la qualitat de l'assistència que acaben rebent. A tot plegat, salut ha recordat els professionals que les seves condicions ja es van discutir en un conveni que ells mateixos van signar.
El nou model de finançament arriba avui al Consell de Política Fiscal i Financera amb la singularitat per a Catalunya damunt la taula i el boicot dels presidents del Partit Popular planant en la trobada. El govern català dona per bo l'acord tancat pels pactes d'investidura amb Esquerra Republicana i mira ja cap als pressupostos.
I el govern acorda amb Esquerra i Comuns doblar la taxa turística a partir de l'abril. L'objectiu és que un 25% de la recaptació es destini a polítiques d'habitatge. Els empresaris de l'allotjament turístic de Catalunya rebutgen l'increment que consideren improvisat, poc estratègic i amb un afany recaptatori.
I el Departament d'Educació vol que el curs comenci el 8 de setembre els pròxims 3 anys. La mesura afectaria el segon cicle d'infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional de grau bàsic. Mai s'havia planificat amb tanta antelació i el sindicat majoritarí de mestres USTEC STAS ho rebutja frontalment.
I el president dels Estats Units, Donald Trump, ha animat els iranians a mantenir la protesta i prendre el control de les institucions. Ho ha dit a la seva xarxa social Truth Social, on també ha dit que guardin els noms dels assassins i els responsables dels abusos perquè pagaran un preu molt alt. Trump ha explicat que cancela totes les reunions amb funcionaris iranians fins que aturin els assassinats de manifestants i ha afegit que l'ajuda està en camí. Unes 2.000 persones han estat assassinades en les protestes a l'Iran, segons dades de les ONGs.
I en esports, Joan Cancelos, ja és jugador del Barça, el lateral dret portugués, arriba assedit fins a final de temporada procedent de l'Al Gilal d'Aràbia Saudita. Amb 31 anys, torna a l'entitat blaurana després d'haver-hi jugat en la primera etapa fa dues temporades. I en l'acte de presentació va explicar que sempre ha prioritzat l'oferta del Barça malgrat l'interès d'altres grups.
I pel que fa el temps, fins aquest dimecres hem arribat a una dinàmica ascendent de la temperatura, però a partir de les hores la temperatura màxima comença a baixar lleugerament per les comarques de l'oest. La resta del territori serà molt semblant al dia anterior, inclús amb temperatures una mica més altes a les zones del prelitoral i de l'est de la depressió central. Els valors més elevats arribaran als 16 graus o 17 graus al nord-est, al prelitoral central i a les terres de l'Ebre. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Avui comença un cicle de xerrades per promoure un bon ús dels medicaments, un programa que organitza l'Ajuntament amb 6 xerrades en total, que compta amb la col·laboració del Consell de Col·legi de Farmacèutics a Catalunya i el CAT Salut. Xerrades que pararan de diferents patologies i també del bon ús dels medicaments, un programa d'educació sanitària pel bon ús dels medicaments. Els encarregats de fer la xerrada són persones farmacèutiques...
I avui a la primera, a dos quarts de sis de la tarda, què cal saber del dolor? Entre les qüestions es tractaran sobre quin tipus de dolor podem patir, segons la seva durada i localització, com podem provar d'evitar-lo o quin tractament farmacològic hi ha per combatre'l. En parlarem avui, a dos quarts de sis de la tarda, a la Federació Obrera. La resta de xerrades es faran un cop al mes.
Fins demà!
I també destaquem pel que fa a la programació del SEM, que aquest diumenge la secció de Medi Ambient farà una caminada per l'entorn de Molins de Rei, una matinal. Sortiran a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans i aniran fins a la zona natural de les Llicorelles, una zona que es forma part de Collserola, on s'hi està fent una restauració natural i paisatgística.
La visita al recorregut el guiarà al naturalista i membre del SEM Jordi Roca. Aquest diumenge, sortida matinal al Rodal de Molins de Rei. Si voleu anar-hi, heu de passar pel local del SEM, apuntar-vos i obren cada tarda de dos quarts de set a dos quarts de nou fins divendres.
Anunciem la defunció de la senyora Maria Sánchez Torregrossa. Tenia 83 anys i l'acte de comiat serà demà dijous al matí, a dos quarts de deu, a la parròquia. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dimecres és la farmàcia Terraple, que està al passeig del Terraple, número 5. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, 91.2.
Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Xic. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Xic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molins de Rei.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a apagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer cas de protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa.
Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Gentterna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu. A interior.gencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells. 112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
La cançó del dia, amb Magí Canyelles. Bon dia. Doncs hem estrenat any i una de les primeres dates assenyalades del calendari festiu és Sant Antoni, que és aquest dissabte 17 de gener. Sant Antoni, que se celebra aquí, evidentment al barri Sant Antoni i Barcelona, a Corbera de Lliuregat també és festa major,
A les Balears té una importància més especial que aquí, perquè allà es fa la Festa dels Fogarons. Si no ho coneixeu, s'encenen fogueres. Tot això és una festa que ve d'origen pagà, de quan les festes es van cristianitzar, però aquestes ja existien. I tots els cultes aquests i els rituals adultant del foc eren molt importants. I per això us porto Sant Antoni i el Dimoni, que és en una versió de Música Nostra,
És un dels grups que fan més per recuperar la música tradicional balear. I això, us convido a conèixer aquesta festa també i a investigar un any més sobre aquesta eslegació de Sant Antoni.
Gràcies.
I el dimaní, i el dimaní jugaven a 31, a 31. El dimaní va fer 30 cantant.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimecres 14 de gener de 2026. La compartim amb el Pere Madurell. Què tal, Pere? Molt bé, bon dia. Bon dia. Bon dia, Toni Ramoneda. Bon dia. Bon dia, Mari Carmen Juárez. Bon dia. Bon dia, Antonio Bonilla. Molt bon dia. I bon dia, Jordi Turró. Molt bon dia. Bon dia i benvingut.
Doncs vinga, comencem la tardúlia. És que s'ha aixecat el Pere. Ah, d'acord, la pastilla de... Que no ens agafi la tos, no? Correcte. És correcte, eh? És correcte. És molt correcte. Bé. Estem tots... Sí, tu has vingut constipat també, eh, Toni? Sí, sí. Ara ja estic bé. Anem a la baixa, ja? Sí, ara estic bé. Bueno, bé. Si és que mai hem estat prou bé. Sí, però diguem d'aquest... Ja estem millor, diguem. D'aquest símptoma... Ja el tindríem. El tindríem ja recuperat, eh?
Molt bé, doncs anem a compartir reflexions d'aquest dimecres. Ara parlàvem fora de micròfon d'un dels temes del dia que planteja el diari i el periòdico d'aquests temes quotidians. Podríem parlar de Julio Iglesias i de moltes coses més, però...
que ja se n'està parlant molt, i en podem parlar si voleu. Però el tema del dia del periòdico parla de la compra, parla del menjar, i diu que 6 de cada 10 aliments de la compra són de marca blanca, i ara ho estàvem comentant sobretot amb l'Antoni i el Toni. Espanya és el país europeu on el producte de distribuïdor està més implantat, sobretot entre joves...
I diu que la disminució del poder adquisitiu de les famílies empeny a l'alça la tendència. Li dediquen tres pàgines, diu que comença l'any i en un supermercat qualsevol, d'una ciutat qualsevol, apareixen ja les primeres ofertes en productes de denominat gran consum. Brics de llet semidesnetada d'una prestigiosa marca...
a 1,17 euro al litre, destacada a la lleixa amb un cridaner superofertassa, o un paquet d'un quilo d'arròs produït al Delta de l'Ebre per un altre conegut fabricant a 1,88 euros al quilo. No són preus esbojarrats, tenint en compte el que ha pujat el cistell de consum, diu la Maria Jesús Ibáñez del periódico. El problema és que, just al seu costat, en el mateix lineal i amb els mateixos etiquetatges que atrapen la mirada del comprador, el litre de llet de marca blanca costa
0,88, un 25% més barat, i el quilo d'arròs, també envasat pel distribuïdor, surt a 1,30 euro, amb la qual cosa resulta un 30% més econòmic que l'altre. El pes de la marca blanca, diu, ha crescut 10 punts en els últims 5 anys a Espanya, fins a suposar el 51% de les compres d'aliments...
que fan les famílies. En termes de volum, 6, per tant, de cada 10 productes de menjar del cistell són de marca blanca, segons ha observat l'àrea d'estratègica i comercial i de màrqueting de l'associació empresarial AECOC, en la qual s'agrupen més de 34.000 empreses del sector del consum.
Diu, som el país que més marca blanca o marca de distribuïdor consumeix a Europa, segons remarquen des d'aquí, que destaca que, per tant, en termes d'edat, els més joves són els que més consumeixen, amb una important diferència respecte d'altres grups d'edat. Diversos factors expliquen, i amb això acabo la radiografia.
Aquesta tendència, que segons l'experta que ha consultat per aquest diari, seguirà el 2026. Tot i que potser a un ritme ja no tan alt, diu, el més determinant ha sigut la disminució generalitzada del poder adquisitiu de les famílies, causada per la pujada de preus, que, tot i que moderada, també ha afectat l'alimentació.
I l'últim any aquest grup s'ha encarit en un 2,5% respecte al 2024. I un altre dels elements que han impulsat les vendes de productes de marca blanca és que s'han convertit en una opció de prou qualitat també des del punt de vista de salut, que és un altre dels temes que afegeix. Podríem continuar, però ens aturem aquí. D'entrada, quan ho comentàvem fora del cròfon, diguem que no us ha sorprès aquesta dada, i no sé si vosaltres també confieu
i aposteu per la marca blanca cada cop més, com diuen aquestes estadístiques. Toni, tu que et mous en el món de l'alimentació.
Sí, les dades són, aquestes són absolutament reals, és aproximadament, depèn en quins sectors, o en quins productes, però sí, entre aquests 60 i 70%, i depèn en quins altres productes, potser és fins i tot superior, i altres, doncs és molt més baixa. I segurament les raons són totes aquestes que explicaves.
aquesta última que deia és que la qualitat de les marques blanques no és una qualitat dolenta. Amb les marques blanques, i quan hi va començar a haver aquestes marques del distribuidor, MDDs que en diem, es va donar per fet que havien de ser de baixa qualitat.
I això és un fenomen que va sorgir més aviat als supermercats alemanys i francesos, i que aquí es va confondre amb un altre tipus de producte que hi ha als grans supermercats o hipermercats, que és el que en diem primer preu.
El primer preu és la cosa més barata que tens de cada... O sigui, la llet més barata és un primer preu que no té per què ser la marca del distribuïdor. Hi ha distribuïdors, hi ha cadenes que tenen el seu primer preu i després la seva marca blanca, amb una qualitat i un preu raonable. Hi ha distribuïdores que directament no tenen primer preu. I el que sí que agafen a vegades és una marca del fabricant...
d'una qualitat, com tots els fabricants acostumen a tenir, el seu producte, diguem, d'alta gamma, i també un producte, al final és un tema de preu, tu què vols, un producte que valgui menys, jo te'l faig, no em demanis que la qualitat sigui la mateixa com un altre preu. Per tant, a vegades, aquest primer preu el tenen d'una marca o una submarca del mateix proveïdor.
Això per una part. Aleshores, clar, aquí quan van començar a entrar els productes en marca del distribuïdor, en marca de la cadena, diguem, ho vam associar perquè molts van posar aquest primer preu en la seva marca i es va associar a que això és de la marca d'ells, això és dolent. No. Hi ha coses que són molt barates i són un primer preu i són d'una qualitat, diguem, al límit perquè te la deixin vendre,
I, clar, aquí podem esperar el que podem esperar. I després hi ha les marques blanques que el concepte és, clar, si jo li estic posant el meu nom, si jo soc hipermercats Manolito i li estic donant el nom de Manolito a aquesta llet, jo vull que, home, si porta el meu nom, sigui un producte raonablement bo.
Això té la seva lògica. Per tant, una cosa són els primers preus, que això és un altre tema, i l'altre tema és la marca blanca. Les marques blanques no són, en general, no són de baixa qualitat. Antonio? Des del punt de vista empresarial, clar, el mercat és el que és i una gran superfície el que fa és sempre buscar la necessitat del mercat.
com qualsevol empresari, necessita buscar quina necessitat té. Evidentment, el primer punt és el preu, perquè cada vegada més hi ha gent que quan decideix venditge, gent jove, que ho diu aquest article del periódico, doncs, evidentment, va just de calés i necessita arribar a un preu més assequible, d'alguna manera, no?
Però d'altra banda, quan tu fas una marca privada, el que fa és crear un posicionament, des del punt de vista de l'empresa, de la gran superfície, diferent. Aquesta marca és meva i tu compres en mi i per mi és un posicionament diferent perquè jo començo a dir, si comencem a dir diferents grans superfícies, tothom sabem quina és la marca privada que té cadascú. Això és crear marca i crear posicionament davant del mercat.
i després que, evidentment, tenen la possibilitat de reduir els seus costos també i, per tant, guanyar més diners. Aquesta és una part important també. I, a més a més, si tu després vas a la gran superfície, ho tenen posicionat a l'estanteria des d'un punt de vista que tu la tendència ho tinguis a mà
en lloc d'una altra, que aquesta és una altra estratègia que tota gran superfície en té quant a marques. La marca paga si està a l'estanteria 1, que és la de baix, o a l'estanteria 5, que és la de baix, va pujant de preu, independència de si està més a la va... Pujant i baixant. Pujant i baixant, sí, sí. El que val més car és el que està a l'alçada, diguéssim, dels ulls. Això és el que val més car. A partir d'aquí, vas tirar una moneda i té un preu diferent. Aleshores, són estratègies sorpresarials que sí.
Dintre d'això, a mi no m'ha... O sigui, ja ho hem comentat, que ho trobo lloc i que ja sabia de què anava, diguéssim, i que és veritat això. Molt bé. Consumidors de marca blanca, vosaltres, sense entrar en la intimitat de cadascú, però... Depèn. Per exemple, el producte fresc, el meu principi és que tot el que és producte fresc no marca blanca.
Per exemple, fruita i verdura, res de marca blanca, res de marca del supermercat o el producte del supermercat, sinó comprat o a pagès directament o al mercat. Per què? Perquè jo considero que el que és producte fresc i el que és fruita i verdura, per exemple, que demana a vegades segurament en la cuina molt poca manipulació,
ha de tenir, per tant, una qualitat alimentària i una qualitat de gust, de sabor i de textura, que segurament no la modificarem cuinant. Per tant, si no és de qualitat mínima acceptable, jo crec que no ens agradarà. I, per exemple, allò que diem que els nens... És que els nens no mengen fruita i verdura perquè no els agrada, clar.
depèn de quina fruita i verdua els hi posem a la taula, és que no m'agradarà ni a mi mateix, no? Per tant, aquest és un principi, evidentment, també compro marca blanca o marca de, diguem-ne, mirant preu, però sempre amb una certa exigència d'una mínima qualitat, no? I penso que això ja cadascú té la seva manera de procedir quan es planta davant de, com deia l'Antonio, l'estanteria, o com es diu tècnicament, davant del lineal del producte,
I la manera de procedir en funció de com se li presenta i, sobretot, què és el que tu estàs buscant, no? Com a comentari, vaig conèixer gent que diu que quan van just... Hi ha èpoques que van més justes que van a diferents grans superfícies a comprar allò. O sigui, potser va al Caprau, a l'Arcadona i al dia. No, i si va a comprar allò que vol, a cada gran superfície. Bueno, és una manera també, em sembla, prudent, no?,
Al final la compra és un escollir, i l'escollir, si t'hi mires una mica, segurament pots obtenir avantatges, no? Però no sempre només per preu, hi ha gent que compra... El xampú de la marca blanca de Mercadona, i en canvi l'altre... Sí, sí, correcte. Jo per... Anava a dir, jo deig ser molt mal comprador. Sí, sí.
Però sóc fidel als productes que generalment compro. Sempre vaig els mateixos. I no varies fa anys, eh? Només vaig variar durant el procés que algunes empreses que se n'anaven de Catalunya, aquestes les vaig apartar.
Però sí, per regla general, quan faig el circuit del supermercat vaig als mateixos llocs. I a vegades em deixo coses precisament perquè no he fet el circuit. Deixeu-me dir una cosa de la manera de procedir a la compra. Jo crec que tots, de manera periòdica i recurrent, anem a fer la compra. El que li diem, la compra. No comprar una barra de pa, sinó fer la compra.
Un carro gran, dos carros petits, a veure què agafem avui. Els supermercats ens acostumen a una endreixa.
Parlo de consumidor, jo no parlo des de la tècnica de venda, però estem acostumats a una endreça, és a dir, al supermercat que més acostumem a anar, o als dos o tres que més acostumem a anar, ja sabem que quan entrem, entrant a mà dreta comença a haver-hi aquest producte, després aquest altre, aquest altre... Quan canviem radicalment de supermercat o de gran superfície, anem a alguna que no hi acostumem a anar-hi massa, al principi ens perdem.
Perquè estem ja amb el CAP en un sistema d'endreça molt clar i molt concreta. A mi em passa a vegades quan vaig amb algun, que poques vegades ho faig, en el que no hi acostumo a anar-hi, no? Però, cuidado, que hi ha gran superfície, que ja té l'estratègia d'anar canviant el puesto de les coses. Vull dir que també és una estratègia de... En els que jo hi vaig està tot al mateix lloc i això em permet, quasi molt estancats, anar a presentar-me davant de l'estanteria.
A veure, Mari Carmen. Doncs jo compro sempre el mateix, sigui el que m'agrada marca blanca o marca, això sí, el que m'hi miro, com si ho haig dit aquí moltes vegades, si hi ha una marca justa que gasto que estigui més barata en un lloc que en l'altre, vaig al lloc on està més barata.
perquè jo vull dir moltes vegades que les diferències de marca no blanca és a vegades un euro. Bé, i res, simplement dic que els aliments de marca blanca que són els que més comprem, la fruita seca es menta amb una quota del 83,4%,
Seguit, atenció dels formatges ratllats i les hortalisses i verdures congelades, segons un estudi recent de la consultora Circana. Això simplement és aquest estudi. Per cert, que tinc també la Samar, que m'està escoltant ja fa estona. Disculpes, Samar. Bon dia i bona hora.
Espera't, que li hem de pujar un moment. Ara, de seguida, la saludem. Tancarem aquesta qüestió del dia, perquè volia també obrir-ne d'altres. I ara saludarem la Samar, perdona, que no tenim el canal obert i, per tant, no t'escoltem ara. Sí, Samar?
Doncs no, ha caigut pel ciberespai. Ara sí? Sí? Ah, sí, Samar, perfecte. Ara sí? T'hem recuperat. Bon dia. Bon dia i bon any, que no t'havia sentit a tancar. Igualment, bon dia i bon any a tots. Molt bé. Vols afegir alguna cosa més d'això que estàvem parlant de la compra de les marques blanques?
No, jo sí, és a dir, al final, jo en aquests temes de màrqueting de les marques blanques i de com funcionen les marques, doncs la veritat és que no entenc gaire, no és un tema en què jo estigui gaire posada, però penso una miqueta com la Mary Carmen i...
El fet que jo sempre compro el mateix, sigui més igual marca blanca o marca, jo compro el que m'agrada i si d'una cosa m'agrada la marca blanca, doncs compro marca blanca i si d'una altra cosa m'agrada la marca X pel motiu que sigui, doncs la compro, això m'és igual. Però sí que és veritat que busco en el lloc, sobretot el que són les marques, on sigui més barata i després, doncs,
també una miqueta en la línia, que us estava escoltant, no sé si ho ha dit l'Antoni, em sembla, el tema dels frescos, és a dir, completament d'acord, carn, peix, verdures, tot això directament a mercats o a comerços de proximitat, no tant al supermercat,
Perquè al final la qualitat es nota, però poc res més a dir. És a dir, m'estava llegint ara per sobre l'article del periòdico i no sé, bastant d'acord. És a dir, crec que al final la gent el que busca una miqueta en aquest moment és també economitzar la seva compra.
I buscar alternatives que ajudin a no pagar per una compra 500 euros quan pots pagar 250, per posar un exemple. Sí, Toni. Per tancar el tema, estem parlant, i és lògic el que diu la Samari, dèiem abans aquí a la taula també, prioritzem evidentment la qualitat o allò que ens agrada.
Això és lògic, té tota la lògica del món. Si t'ho pots permetre, diguem-ne, evidentment compraràs el que t'agradi. El que passa és que aquest, el que m'agrada, moltes vegades ho tenim pervertit per uns prejudicis que tenim contra les marques blanques o, d'això que dèiem abans, donar per fet que la marca blanca no és tan bona.
Per què ho dic això? Si de molts productes d'aquests fem comparatives amb cada cega, ens sorprendríem del que triem. Fent comparatives amb cada cega, és a dir, sense saber quin producte és, simplement amb un número 1, 2, 3, 4, 5...
i ho tastem, unes galetes, una llet, una xocolata. Triem i després fem la mateixa comparativa on simplement amb més de números ens diuen això és d'aquesta marca, això és d'aquesta marca, i això és de marca blanca, i això és d'aquesta altra marca...
posaríem un rànquing. I quan fem la cata cega, aquest rànquing moltes vegades canvia. És a dir, hi ha vegades que la marca blanca està molt per sobre amb sabor, amb gust, amb qualitat, que algunes marques fabricant. Però tenim aquest prejudici de que, no, no, jo a casa, marques blanques, jo no. I després resulta que, com un problema, ens agrada molt més que una marca fabricant.
Compte amb això perquè hi ha marques de distribuïdor que estan molt ben fetes. Un últim apunt. En el tema cosmètic hi ha fàbriques que fan servir tot el mateix i van passant de les més luxoses, els envases de les més luxoses posen el mateix producte que les més barates.
Hi ha gent que compra en general el més car, pensant-se que és millor que a vegades el més. I resulta que el producte interior és el mateix. Això està comprovat i ho han dit moltes vegades. Pere. Sí, em fan un apunt que no és meu, perquè jo aquí en aquesta investitió tècnica no hi arribo, però m'arriba un assessorament tècnic en la matèria d'algú que la toca molt en aquesta matèria, que em diu això literalment. Diu que l'alt percentatge de venda de marca blanca a Espanya
També es deu al domini del mercat de les cadenes de supermercats amb una oferta del 85% basada en marca pròpia. Exemples, Mercadona, Aldi, Lidl, per exemple. En canvi, en altres països, com França, tenen més quota d'hypermercats on l'aposta de la marca blanca és percentualment molt menor i ofereixen més marques de fabricant.
I posa exemples com Carrefour del Campo. Per tant, aquí hi ha una posició de domini dels grans supermercats aquí a Espanya que ofereixen atenció a un 85% del seu producte que és marca blanca. Un 85% és molt bèstia. Sí, perquè el que he dit abans, que això genera una marca, o sigui, un posicionament al mercat
diferent, o sigui, aquesta marca és meva, és de Mercadona, és de Caprabo, és del que sigui, i això genera, diguéssim, que la gent vagi a darrere a buscar-ho, perquè vull això, d'alguna manera. Completament d'acord amb el que heu assessor... Assessora, assessora. En aquest cas, assessora, eh? Tota la raó del món, perquè, evidentment, si estem parlant que el líder de vendes en el canal supermercat és Mercadona, amb més de 1.500 botigues a tota Espanya,
i és una cadena que és de les que té aquest 85% de quota en marca blanca, doncs a veure, si ets el que més botigues tens, ets el que més vens a Espanya i ho bases tot en marca blanca, doncs fas pujar la marca blanca, lògicament. Segurament, si aquest estudi...
El tanquem a Catalunya amb distribuïdures com Bonpreu, en què tenen una marca blanca de molta qualitat, per cert, però que també basen la seva oferta en productes de marca fabricant. Aquí baixaria una mica més, perquè, per exemple, a Catalunya, que som més marquistes segurament, tenim cadenes com Bonpreu o Capravo,
que tenen una oferta més de marca fabricant que no marca blanca, que també tenen. Però no és el mateix que aquestes 3 cadenes que ho basen aquest 80%, que és Mercadona, Lidl i Aldi, en marca pròpia. Deixem-ho fer un apunt. Obro un meló colateral al tema marques blanques, però que jo crec que també té molta incidència quan anem a comprar. I és aquella compra que li diem compulsiva. És a dir, la compra...
d'aquell producte que en principi no teníem a la llista, molt important la llista, fer la llista de la cuina va molt bé perquè després no et deixes coses i no repeteixes coses, doncs fas la compra de lloc, vas a comprar allò que tens previst comprar i al supermercat et van col·locant a la vista de manera molt estratègica productes que en principi no necessites o que després te n'arrepenteixes.
i caus de quatre grapes i la compres. Aquesta també em sembla un altre tema interessant. Jo sé que no és el de la marca Blancancin. Però ara estem parlant de marketing. Correcte, correcte. Correcte, correcte. Fixeu-vos a cada caixa i hi ha una estanteria de carmels, xicles... Com es diu això, Antonio? Venda compulsiva. Venda compulsiva. És que, mama, jo vull aquests carmels. Vinga, va, pum. I estàs allà, no les tira enrere, estàs allà i tires allà. I aquell preu...
Aquí l'has cagat. No, no. I quan fiques la mà, tracatrà. Però ja no vol dir que aquells productes tinguin un preu més car. Nosaltres estem en mobles de caixa, els mobles de caixa van molt buscats, van molt provats.
Però un producte que tu tens una venda normal, estable, durant tot el període de venda d'aquest producte, si el poses 3-4 dies en moble de caixa, jo no dic que dupliquis, però que es dispara les vendes bestials.
A veure, avancem, perquè avui llegim a La Vanguardia, a les pàgines de Societat, que la falsificació i la manipulació d'imatges seran delictes contra l'honor. Ja que tenim aquí també gent de l'advocacia, ens anirà bé això. Justícia proposa que siguin il·legals les suplantacions fetes amb intel·ligència artificial.
Diu, compartir fotos o vídeos personals en una xarxa no valida que tercers el repliquin i protecció de dades alerta dels greus riscos de la generació de figures visuals amb intel·ligència artificial, que això està creixent. Ho explica la Teresa López des del...
L'avantguari del Consell de Ministres ha aprovat en primera volta l'avantprojecte de llei del dret a l'honor i a la intimitat que té com a finalitat, entre d'altres, protegir els ciutadans davant falsificacions. Introdueix un nou apartat en què es consideren illegítimes la difusió o utilització de la imatge o veu d'una persona que hagi estat creada, simulada o manipulada tecnològicament per dotar-la d'una aparència extremament realista.
i per descomptat diu la ultrasuplantació elaborada amb intel·ligència artificial, les anomenades deepfakes. Un altre dels punts innovadors d'aquest text, un avantprojecte, recordem, és el que es refereix al consentiment sobre les publicacions digitals que els ciutadans fan sobre la seva vida. Compartir imatges personals en una xarxa social no suposarà que tercers puguin compartir-la en altres xarxes o canals de difusió. Hi ha d'haver explícit un consentiment.
En el cas dels menors, l'avantprojecte opta per establir els 16 anys com l'edat mínima per poder donar aquest consentiment, ja que es considera que es té prou maduresa. Això va en línia amb el que està previst a la llei de protecció de menors en entorns digitals, que lidera el Ministeri d'Infància i Joventut, que dirigeix Cira Reco. Ens ho trobem aquí. Què us sembla cap a on van aquestes línies d'aquest avantprojecte?
Home, en general, bé, evidentment aquí l'advocat que tenim a la taula tindrà molt més a dir que no pas nosaltres. Per a mi, com a usuari, em sembla bé. No sé com es volen regular, però, per exemple, a Twitter és molt típic que algú pugui penjar alguna foto o el que sigui, i hi ha un altre que li demana a la seva pròpia intel·ligència artificial que aquesta...
Habitualment són noies, fixa quina casualitat, posa-la en biquini, per exemple, i a la intel·ligència de Twitter te la fica aquesta mateixa foto en biquini. Són coses que a mi em semblen molt lògiques que no tenen per què fer, manipular.
i aquest fec news o fec imatge, la que sigui, evitar que això a mi em sembla així. No sé com es vol fer, perquè si jo faig això i estic a no sé on, com poden seguir-me, com poden denunciar-me, no ho sé exactament, i així aquí el Pere ens podrà...
I després, si ja la justícia està bloquejada, imagina't amb això com anirà d'alguna manera, no? Penseu, diu que el text vigent, la llei vigent és del 1982, i que ara, doncs, evidentment, el text substituiria, aquest nou text, aquesta llei, per tant, del 82 en barra, imagina't les coses que s'han actualitzat i avançat. I l'últim punt, menors es considera... 16 anys. Interessant, també, això. Interrogan exclamació a la mateixa vegada.
Tens dubtes. Deixeu-me posar dos apunts en el que ha llegit l'Oriol. Sí, digues. Dos línies de responsabilitat en el que ha llegit l'Oriol des d'un punt de vista legal d'aquest assunt. Una és la responsabilitat del qui crea aquesta imatge. El que la crea i la llença. Aquesta és una responsabilitat molt directa. Però hi ha una segona línia de responsabilitat que n'hem parlat més de una vegada, per exemple, en els grups de WhatsApp.
El que no crea això, no ha tingut en principi la idea de fer mal amb això, però la reprodueix. I atenció aquí, que aquesta responsabilitat ens pot arribar algun dia a tocar a nosaltres. Per tant, molta exigència que quan reproduïm en els conegudíssims i reputadíssims grups de WhatsApp...
reproduïm coses, texta o imatges, que són falses. I aquí hi ha d'haver un punt de prudència important, perquè en aquesta sí que ens podria després rebutar a nosaltres algun tipus de responsabilitat legal, o ja no dir fins i tot penal, eh? Cuidado.
Bé, Toni. A mi em sembla molt bé, evidentment, que es penalitzi, que es reguli i tot això. El que ho veig és molt complicat. Complicat? Ho veig molt complicat de fer, perquè la tecnologia, la informàtica, internet, l'IA...
va 10 passos per davant nostre. I quan tu vas posant portes, ells ja les tenen obertes abans que tu les tanquis. Per tant, ho veig complicat, que s'ha de fer, evidentment, que és una vergonya el que s'està fent. Sí, però ho veig molt complicat.
Sí, referint-me al que deia abans l'Antonio, vaig llegir fa pocs dies una notícia que han condemnat a un d'aquests d'això perquè van vestir de biquini a una ministra. I em farà que els han posat uns anys...
O sigui que a altres llocs ja s'aplica. Sí, però perquè és una ministra. Perquè si fos una persona de carrer no passaria res. Podria ser. El problema és que això es fan persones de carrer habitualment menors.
A més, menors. Però això és com el de les trucades, que et truquen, ja van dir que el govern havia fet una... que no trucarien ningú més, i és mentira, perquè constantment segueixen trucant. Deixem-ho fer un apunt al que ha dit el Toni del tema de menors, un tema molt interessant. La imatge de menors en les xarxes. Imatge de menors que en alguns casos, jo diria que en molts casos...
la llencen, per exemple, i ho vaig dir amb tot el respecte, la llencen als propis pares, que pengen imatges dels seus fills a Facebook, a Instagram, a Twitter, pengen imatges dels seus fills. Aquestes imatges, si són de menors, tenen bastantes possibilitats, no dic moltes, però bastantes, de ser captades, succionades i utilitzades per gent que després voldrà fer manipulacions en aquesta imatge de menors.
Molt al tanto en penjar imatges de menors, no només per això, sinó en definitiva també perquè al menor no li estem preguntant si ens autoritza a posar aquesta imatge, que quedarà per tota la vida seva a internet. Per tant, atenció a la utilització. Jo recomanaria als pares...
Zero utilització d'imatges de menors a xarxes, òbviament. Amb entorns d'amistats ensenyar imatges bé empreses o bé a través del nostre mòbil, em sembla perfecte. Però zero utilització d'imatges de menors a internet. Bé, Samar. Jo és que aquí tinc moltes coses a dir. Vinga, endavant, sisplau. Mira, comencem amb el tema dels menors.
Bàsicament la pràctica d'exposar els menors a les xarxes socials es diu el xarenting. El xarenting és una pràctica que en els perfils més petits, tipus el que pugui tenir jo, el que pugui tenir qualsevol de nosaltres, ja és perillosa, perquè ja és perillosa sobretot si tenim els perfils públics, els tenim oberts,
Però per mi el problema dels menors sobretot és quan els perfils grans que tenen milers i milions també de seguidors comencen a utilitzar la imatge dels seus infants i dels seus nens per principalment
guanyar diners a través de la publicitat. O sigui, a mi això em sembla una barbaritat. Per tant, molt a favor que per fi finalment es reguli i es comenci a penalitzar l'utilització de les imatges d'aquests nens en publicitat de les xarxes, que està completament descontrolada i que evidentment aquesta imatge pot arribar a persones, a pedòfils, a xarxes del deep web, és que no m'ho vull ni imaginar. I al final també sí que és veritat que
Cadascú, els seus fills, pot fer amb ells el que vulgui, però no ens hem d'oblidar que aquests nens, que a dia d'avui són nens, tenen un dret a la intimitat. I tenen un dret a la intimitat de la que avui encara no tenen el control, bàsicament perquè no tenen la consciència. Llavors, no sé, que pengin ells mateixes coses quan siguin grans a les xarxes endavant, però que s'estigui exponent la seva cara, que qualsevol persona...
dels seguidors que tens a Instagram, a Twitter, a internet, més igual, els puguis reconèixer pel carrer? Ostres, doncs, no sé. Després, en general, a mi que es regulen els temes de xarxes, internet, intel·ligència artificial, doncs, em sembla molt bé. Però jo aquí volia fer un altre punt, no? I és que regularem els vídeos que es difonen amb IA, sobretot
molts d'ells, com ja hem comentat abans, afecten a les dones, no?, en el fet de, ostres, doncs agafo la fotografia d'aquesta tia, jo aquesta que és activista, per exemple, alguna activista feminista,
i la fico en biquini i llenço aquesta imatge per internet, una imatge que és completament falsa i al final està fent... Ostres, és que és una imatge completament... És que no sé ni com descriure-ho perquè em sembla fastigós. Però, clar, si això no s'està regulant correctament, ja sigui pel motiu que sigui, perquè falla justícia, pel motiu que sigui, amb vídeos i imatges que són reals, que s'agafen de dones...
de dones, de nens, i més igual que sigui, però que s'agafen de dones, sobretot, i es difonen a través de diferents grups de WhatsApp, si no es fa, si encara hi ha molts problemes per condemnar, per posar condemnes fermes davant aquest tipus d'actes, quan es tracta de vídeos reals, com pensen...
Diguem-ne, aplicar aquesta llei quan es tracti d'ahir. És que tenim un cas, el del jugador aquest del Real Madrid, que és Asensio, que precisament va difondre un vídeo d'una noia, no sé exactament què li estàvem fent el vídeo, és que no ho vull ni saber, però aquest tio continua jugant. Llavors, la condemna vindrà només per les persones anònimes?
Quina imatge estem donant? No sé, és que per mi són com moltes preguntes, són moltes reflexions, són moltes coses. Evidentment cal regular-ho, cal que estigui ben penalitzat, però també cal que la justícia funcioni. I si a dia d'avui encara no funciona amb els vídeos que són reals, amb la difusió, la creació de vídeos que són reals i que corren com la pòlvora dintre de les xarxes...
que quina és la garantia que a mi em dona que si demà em posen, em fan a mi o a qualsevol altra persona, em fan el mateix, però amb un videoenvia, això acabi condemnat. Veu una mica per aquí. Bé, interessantíssim. Però, clar, la llei diu que es considerarà a partir de 16 anys, diguéssim, que la gent...
Prou maduresa a la persona de 16 anys. Creieu que una noia, un noi, però estic d'acord que la gran majoria, diguéssim, això afecta a les dones, que una noia de 16 anys té la prou maduresa, diguéssim, per no penjar una fotografia...
que després el pugui manipular, jo no sé. El problema no és aquest, el problema és que amb xarxes com per exemple TikTok, als 16 anys ja estan farts i fartes de penjar-se ells mateixos, no són els pares que pengen els nens. Són xavals de 12, 11, 10 anys que ja tenen el seu mòbil, que ja estan dins de xarxes com per exemple TikTok majoritàriament, i són ells els mateixos que es pengen
ballant no sé quin ball, que balla absolutament tothom. Per tant, 16, home, 16 ja fa anys que ho fan.
I després la Vanguardia també explica com poder detectar si és una imatge real que s'ha captat amb una càmera o s'ha fet per intel·ligència artificial, que ja ens costa. Imagina't amb això dels urls de distribució de WhatsApp, que s'ha d'anar molt en compte ara per la gent que saps que estic per costum diàriament, bon dia, pum, i vinga, fotos i amunt i avall, com sabem si és una imatge real o ha estat creada per intel·ligència artificial.
que aquí també és interessant. Aquí explica uns consells, no sé, però en tot cas també estaria bé... Em sembla que ja anem cap aquí, per exemple, a l'Aula d'Extència Universitària aquí a Moritzarà, ja fa un curs justament per parlar de la IA, vull dir, estarà bé anar cap aquí en un futur no gaire lluny. Jordi, vols afegir alguna cosa més d'això? No.
No, amb el sentit que trobo bé tot això que s'ha dit i que s'ha de legislar. Sí, s'ha de legislar, com tu dius, Jordi, em sembla perfecte, però som éssers humans, ja portem uns anys visquent aquí a la Terra, jo crec que hi ha un concepte que és el del sentit comú,
que es pot traduir en aquest àmbit en rigor, prudència, exigència de cadascun de nosaltres. Aquesta és una responsabilitat nostra, individual, de cadascú. Rigor, prudència, exigència en l'utilització d'imatges o d'informacions de les que no en tinguem la constància absoluta que són absolutament certes.
Malauradament, el sentit comú és el menys comú dels sentits, moltíssimes persones. Jo no veig cap problema amb que això es legisli i crec que es farà i es farà amb el meu. Anem aquí, sí. Amb el projecte, Pere, vol dir quin recorregut pot tenir partida? Primer, l'elaboració del document per part de l'executiu del govern.
I després, presentació, debat amb tots els grups parlamentaris, i al final, si hi ha majories suficients, aprovació. Si hi ha majories suficients, ho dic que hem tard. Però és que, a més, el problema no és legislar. Si es legislar, es legislarà, i la llei serà tota la llegeça, i dirà, hòstia, que ben feta i que bé. Ara aplica-la. És impossible. Serà impossible aplicar-la, o serà difícilment aplicable. Molt difícil, sí, sí.
Bé, tancarem el tema. Samarra, vols afegir alguna cosa més? Tu que tenies també moltes coses a comentar. No, és a dir, al final jo espero que... O sigui, que quan finalment s'aprovi, si és que s'aprova aquesta llei, però bueno, que si finalment s'aprova i surt endavant tot, doncs que s'apliqui com s'hauria d'aplicar, no? Perquè crec que també aquí hi ha... És veritat que el dret, o sigui, jo que vaig estudiar ciències polítiques...
Entenc que el dret, com moltes altres doctrines de les ciències socials, són molt complicades a l'hora d'aplicar-les. Tenen moltes visions, molts punts de vista diferents, però crec que sobretot vetllar per la seguretat i per la intimitat de les persones
crec que en això s'haurien de posar tots d'acord i començar a aplicar les lleis tal com toca. Molt bé. Ens queden nou minuts de programa. Voleu fer algun comentari, Julio Iglesias, o no cal? Deixa'm fer un comentari, des del punt de vista jurídic. Ja cada tant em mireu a mi. Parlem-ne i potser de les reaccions també d'alguna política, que déu-n'hi-do, també. Ja, però jo no hi entraré, en aquest terreny, perquè em sembla un terreny cutre i salsitxero. Cutre i salsitxero.
Recordeu, la fiscalia investiga Julio Iglesias per presumpta agressió sexual. Un escàndol que destapava ahir el diari .es. Per tant, des d'un punt de vista jurídic, però crec que també des d'un punt de vista humà. 1. Són fets presumptes. Ja ho sé que rasca molt dir això quan les notícies que corren són esgarrifoses, però 1...
Són fets presumptes. Dos, ja sé que això es rascarà molt perquè els fets són els garrifosos, els presumptes, però principi de presumptació d'inocència pel senyor Julio Iglesias. I tres, protecció a les presumptes víctimes. Ho dic perquè aquestes presumptes víctimes s'han exposat al món.
i estan rebent ja hòsties per tot arreu. Per tant, un, presumpte, dos, presumció d'inocència per el senyor Julio Iglesias, i tres, protecció a les presumptes víctimes. I a partir d'aquí, que la justícia, l'Audiència Nacional, si no vaig errat...
faci la feina, la faci ràpida, ara hauria de somriure, però no ho faré, i la faci sobretot ben feta. Ja en parlarem d'això d'aquí uns anys. Però fa 3 anys, eh, que... Sí, sí. Són 3 anys que està estudiant, aquest cas, al diari Punnest. 3 anys estudiant... Sí, de rigorosa investigació. Sí, una investigació de 3 anys, eh, que...
I se la juga avui perquè pot, si al final, per el que sigui, se la juga com a empresa, d'alguna manera. De manera, amiga, hi ha una pregunta que ens sobte ara, no? Per què ara la denúncia? Aquesta pregunta, i amb això no estic justificant res, i completament d'acord que hi ha presència d'inocència sempre, no? Per què ara això?
I després, el patriarcat està aquí, vull dir que si ens fiquem això, pensem en un Epstein, pensem en un Trump, en aquesta illa, en aquestes... O un Placido Domingo. O un Placido Domingo també, vull dir que... L'abús, diguéssim, de l'home davant de la dona...
a veure si d'anar puta vegada, i ho dic així, puta vegada, P-U-T-A, acabem amb aquesta lacra que tenim aquí. I, en canvi, una dona que és la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, diu que la Comunitat de Madrid no contribuirà mai al desprestigi dels artistes i menys al del cantant més universal de tots.
És que, clar, és que... Que sigui un bon cantant no vol dir que sigui una bona o mala persona. O sigui, que té a veure una cosa amb l'altra. Però és que, cada cop que aquesta tia obre la boca, és que, de veritat, no... Bé, que et pujarà encara més el constipat, eh? Sí, clar, et fot malalt. Sí, Samar, digues.
Mira, del tema de l'Ayuso, ja que estem... Has obert el meló, eh? Sí, sí, he obert el meló perquè em va indignar tantíssim el tuit ahir. O sigui, jo em vaig enfadar tantíssim. Les dones de l'Iran violades importen perquè podem polititzar el racisme. És a dir, no sé, si és un home espanyol, si és un polític espanyol...
Depèn de quin bàndol siguin. Llavors, sí, aquestes dones violades importen. Si és de l'Iran, aquestes dones violades importen. Si són al Marroc, aquestes dones violades importen. Però si són de Julio Iglesias, de Placido Domingo o de qualsevol altre tio que a ella no li interessi, doncs aquestes dones no importen. Llavors, t'importen les dones o què t'importa?
Ja està, i amb això, no sé, és que em fa molta ràbia. Sí, he llegit la segona part del tuit perquè en la primera part aquestes dues línies eren les mujeres violades i atacades estan en Iran con el silencio cómplice de la ultraizquierda. I afegia que la comunitat de Madrid jamás contribuirà el desprestigio, etcètera, etcètera. Aquesta reacció. I en Place de Domingo també, doncs, corremos un tupido velo, no?,
però és que insisteixo que sigui un bon cantant que aquí cadascú que pot dir m'agrada o no m'agrada és que no té res a veure una cosa amb l'altra o sigui estem barrejant dues coses completamente diferents i no s'està parlant de lo bo o dolent cantant que és s'està parlant d'una altra cosa diferent i ens hem de concentrar en això si revisem per exemple parlant de cantants perquè tenim molts referents i cadascú de nosaltres ens agrada més un cantant que l'altre i som a vegades fans
fans d'aquest cantant o d'això. Si revisem i sobretot anem arrascant informació d'un i de l'altre, ens podem trobar informació que no ens agradi gens d'aquest cantant o l'altre. Jo recordo, per exemple, fa un parell d'anys que em va arribar una informació molt contrastada sobre el Mervin Gay, una estrella mundial del Sol, un autèntic déu del Sol. Ostres, però la informació era catastròfica.
Continuo escoltant Mervingay, però a vegades quan l'escolto penso, ostres, em rasca això. I aquest és un dilema que tenim tots de si rasquem, anem a rascar o no anem a rascar, no?
I si posem en tela de judici aquest o aquesta altra persona que en principi és algú que ens emmiralla i que ens agrada molt, no? Home, parlant de Julio Iglesias, soy un truant, soy un senyor, si al final això es confirma. Un truant potser, però el senyor evidentment no afectarà pas amb aquesta cançó que ho deia, no?
Bé, i ja tornant en clau local, per cert, avui es presenta el cartell que ha denunciat la 175è edició de la Fira del Candelera. Obre, per cert, Pere, de Josep Martí i Bufarull. Oh, quin nivell? Nivell per afrontar aquesta edició especial de la Fira, eh? Perdona, el número, quin número no m'ha dit? 175è edició.
Estic bèstia. 175. Un número rodó, fa bé que hem de buscar algú... Avui coneixerem el cartell que ha d'anunciar dels dies 30, 31 i 1 de febrer, que ja tindrem ocasió de parlar-ne. Així mateix també ja es va donar a conèixer. Recordeu que el pregoner d'enguatge era en Jordi Hurtado. Oh, carai! Carai, li estem donant totes les...
La broma fàcil li serà, no? De si va ser també el de la primera o... El de la primera, perquè està igual, vols dir...
De la 175. Sí. Bellíssima persona, el Giardurtado. Amb B alta o amb B baixa? Amb B alta. A part d'un professional impressionant de la televisió, no cal negar-ho, és una bellíssima persona. A veure si hi ve algun dia. Sí, home, que hi parlarem segur, no sé quina tertúlia o quin espai, però ho intentarem fer. Recordeu que és el divendres de la setmana que ve, el dia 23 de gener, però...
al foment cultural i artístic. L'hora ja te la precisaré, perquè encara no tinc tots els detalls. De res, ens podem actualitzar, si vols dir que creix que bé, que tindrem més detalls. Molt bé, alguna cosa més que vulgueu comentar? Mari Carmen? No, no hi ha més. Escafant motors per la fira. Sí, ja en parlarem, perquè si no podem estar un mes aquí, i ho dic per nosaltres, que cada dia... No tant, eh? Ha quedat molt enganxat aquesta vegada.
Ben enganxat, és a dir, com que agafa més dies de gener. Se't pot moure cinc dies amunt, cinc dies avall. Però suposo que la semana que ve començarà a veure muntatge d'estants aquí. Jo ja he encarregat els peus de porc per fer l'esmorzar de treciners a casa, amb els amics. Ah, a casa? Sí, fem l'esmorzar de treciners amb uns quants amics. Acabem el Nadal i esteu pensant el menjar d'altra vegada. Doncs sí, senyor, sí, senyor, per què no? Estic peinant encara el Nadal.
Molt bé, ho deixem aquí. Samar, escolta, gràcies, que sé que també esteu enfeinats amb l'anuari. L'anuari del Viu Molins, eh? Sí, sí, a veure si ja per fi el podem tancar. Molt bé, doncs ho comentarem també. Samar, gràcies. Jordi, Antonio, Mari Carmen, Toni i Pere, que vagi molt bé la setmana. Molt bé. Gràcies i bon dia. Adéu-siau.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a defensar la necessitat del nou model de finançament pactat amb l'Estat per poder oferir als ciutadans uns millors serveis públics. El cap de l'executiu ho ha dit fa uns instants abans que comenci a Madrid. La reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, on la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, presentarà l'acord als consellers de totes les comunitats autònomes. Escoltem el president Illa.
El reforçament dels serveis públics, la millora dels serveis públics, en tant que cohesionadors de la societat, en aquest cas de la societat catalana. En aquest sentit cal interpretar i cal veure les propostes de finançament que hem fet aquests darrers dies. Finançament per millorar els serveis públics. Recursos pels serveis públics són les competències principals que tenim les comunitats autònomes. Illa ha fet aquestes declaracions en un acte al Palau de la Generalitat davant del plenari del Consell de la Catalunya Exterior.
Els metgis catalans tornen avui i demà a la vaga. És la tercera tanda de mobilitzacions dels últims mesos que els facultatius tiren endavant per protestar per la sobrecàrrega de feina que pateixen i contra les guàrdies de 24 hores. Reglamen al govern millores laborals amb un espai propi de negociació i alerten la ciutadania que tot plegat els interpel·la directament per la qualitat de l'assistència que acaben rebent. A tot plegat, salut ha recordat els professionals que les seves condicions ja es van discutir en un conveni que ells mateixos van signar.
I el govern acorda amb Esquerra i Comuns doblar la taxa turística a partir de l'abril. L'objectiu és que un 25% de la recaptació és destini a polítiques d'habitatge. Els empresaris de l'allotjament turístic de Catalunya rebutgen l'increment que el consideren improvisat, poc estratègic i amb un afany recaptatori.
I Educació vol que el curs comenci el 8 de septembre en els pròxims 3 anys. La mesura afectaria el segon cicle d'infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional de grau bàsic. Mai s'havia planificat amb tant d'antelació i el sindicat majoritari de mestres USTEC ho rebutja frontalment.
I en esports, Joan Cancelo, Joao Cancelo, ja és jugador del Barça. El lateral dret portugués arriba cedit fins al final de temporada procedent de l'Al Gilal de l'Aràbia Saudita. Amb 31 anys, torna a l'entitat blaurana després d'haver-hi jugat en una primera etapa fa dues temporades a les ordres de Xavi Hernández. En l'acte de presentació, Cancelo va explicar que sempre ha prioritzat l'ofarta del Barça malgrat l'interès d'altres clubs.
I pel que fa al temps, avui dimecres hem arribat a una dinàmica ascendent de la temperatura. A partir de les hores i d'aquesta tarda, la màxima ja començarà a baixar lleugerament per l'oest. Els valors més elevats arribaran als 16 i 17 graus al nord-est, prelitoral central i a les terres de l'Ebre. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 10.
L'Ajuntament ha començat aquesta setmana una campanya per fomentar la separació de la brossa orgànica. Suposa el 40% del total dels residus domèstics i la intenció és potenciar que se separi des de casa i es deixi el covell corresponent. Per aquest motiu es posa en marxa aquests dies una campanya de repartiment a tota la població dels cobells específics, els cobells marrons, de recollida orgànica.
A més, també a totes les llars heu d'haver rebut una carta en la que s'informa i s'explica aquesta iniciativa. També hi ha un quadrípti que rebeu a casa en el que recorda el sistema de recollida que hi ha a la vila i l'ús de contenidors que hi ha. Per fer efectiva la recollida del Covell, per recollir el Covell, n'hi ha assignat un per habitatge. Només cal que dugueu aquesta carta i que la presenteu en algun dels punts de recollida que s'habilitaran fins a mitjans al mes de febrer.
Aquesta setmana es poden recollir els covells al canal, a la plaça Vicenç Fernández i també al barri de la Granja, a la Rambla de la Granja, cantonada amb el passeig del Terraple. L'horari de recollida sempre és a les tardes, de dilluns a divendres, al canal i a la Granja, en aquest cas aquesta setmana, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit del vespre.
I pel que fa als veïns, el que fa al repartiment al centre Vila, doncs no hi ha setmana específica, sinó que al centre Vila es poden recollir els covells durant tota la campanya, per tant fins a mitjans de febrer, però només els divendres i els dissabtes al matí de 9 a 1 al Mercat Municipal. Aquesta setmana repartiment específic al Canal i a la Granja, i com dèiem, cada setmana hi haurà repartiment a un barri diferent, ho anirem recordant. L'horari sempre a les tardes, de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit.
El Foment fa dues propostes per aquest cap de setmana. Per una banda, el divendres, música, concert, tribut, a les guerreres del K-pop, amb dos concerts, una a un quart de set i l'altra a un quart de nou del vespre. El divendres i el dissabte programen l'obra de teatre, la cuina.
basada en la història d'un restaurant emblemàtic que intenta sobreviure a la Barcelona actual. Una adaptació de Laura Obert, del text clàssic de l'obra La cuina, d'Arnold Wesker, que reubica el seu drama a la Barcelona dels nostres dies. L'obra de teatre la podreu veure el diumenge a les 6 de la tarda al Teatre del Foment. L'entrada general val 24 euros i pels socis 18 la podeu adquirir ja al web Entràpolis.
Recordem la defunció de la senyora Maria Sánchez Torregrossa. Tenia 83 anys i l'acte de comiat és demà dijous al matí, demà a dos quarts de deu del matí a la parròquia. I la farmàcia de guàrdia avui és la Terraple, que està al passeig del Terraple número 5. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres històriques.
informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant e inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer-ho amb confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix.
Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla.
A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem. Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Són les 10 del matí, pràcticament ja 10 minuts. Seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora, el magazín matinal de Ràdio Molins de Rai, que us acompanya de dilluns a divendres entre les 8 del matí i les 12 del migdia. Per tant, estem a l'equador del programa. Habitualment a aquesta hora, ja sabeu, al tornar de les notícies de les 10, fem l'espai polític del dia. Com us hem anat explicant bastament, fins que no s'incorpori el nou regidor de l'aire Molins, que és l'espai que fem els dimecres, tenim aquest 8 fins a dos quarts d'11, però avui...
Sortosament, ho hem equilibrat tot. El dilluns no vam poder fer l'espai dels llibres que han canviat el món amb la Glòria Massana, perquè ens vam allargar amb la secció del Miquel Casas. Avui, ara, de seguida, saludarem la Glòria i farem aquest espai, excepcionalment en dimecres. I després saludarem la Seferus, també recuperant l'espai L'Art és Vida, dels dimecres a aquesta hora. I, per tant, reprendrem...
L'espai parlant de llums i música en uns marcs modernistes. A partir de les 11 el Sergi Armentano ens acompanyarà aquí al programa per parlar dels seus darrers projectes. Ell és mac, com bé sabeu, però també actor i el podeu veure aquests dies a la sala Flyhard de Barcelona amb l'obra Passaran coses fantàstiques que ja va estrenar a l'octubre del 24 i ara han tornat fins al mes de febrer. I amb el Joan Vilaseca farem l'espai Parlem de...
a partir de dos quarts de dotze i fins a arribar a les dotze, que és quan posarem punt i final al programa d'avui.
Abans de tot això, però, anem a fer una primera pausa musical. Precisament avui hem anat a Esparreguera a parlar amb la Dolors Canals d'Esparreguera, però ara vivint ja fa molts anys a Collbató. N'és el cantautor Ferran Palau, que ha publicat nova cançó acompanyat de la Mar Pujol. És una cançó molt bonica que porta per nom Enguany, que ens servirà per donar calidesa aquest matí de dimecres. I de seguida tornem amb la Glòria Massanà.
Una brisa fa ballar les branques i marissa la pell. La carícia que belluga els arbres i anticipa l'hivern que vindrà. Segur que vindrà avui o demà. L'hivern serà cru en guany.
Em guany. El desastre era inevitable i tu i jo ens ho mirem. Vull quedar-me sota d'una manta i escapar-me del fred que vindrà. Segur que vindrà avui
L'hivern serà cru, enguany. I sortint de treballar em vindries a buscar. I asseguts en un replà replantejaries el món perquè es pogués evitar sense haver de suplicar.
I asseguts en un replà replantejaries el món. Una drissa fa ballar les branques i marissa la pell. La carícia que belluga els arbres i anticipa l'hivern que vindrà.
Segur que vindrà Avui o demà L'hivern serà cru Enguany L'hivern serà cru Enguany L'hivern
Ferran Palau i Marc Pujol cantant-nos aquesta bonica cançó, Enguany, que ens ha situat pràcticament ja a un quart d'onze del matí. I com dèiem, anem a fer excepcionalment l'espai de llibres que han canviat el món amb la Glòria Massana.
Primer espai d'aquest any 2026 pel que fa als llibres que han canviat el món amb la Glòria Massana. Què tal, Glòria? Bon dia. Hola, bon dia. I et deixem desitjar-te bon any, també. I bon any, també, per tots vosaltres. Ha anat bé, això? Ha anat bé. Sí. Molt bé. Doncs seguim repassant aquests llibres que han canviat el món des del mes de setembre fent aquest repàs cronològic i avui ens véns a parlar del Corà. Correcte. Ja arribem a aquest text...
que es data entre el 609 i el 632 després de Cris, que és considerat pels musulmans com la paraula de l'únic Déu, Alà. L'origen, la tradició afirma que el profeta Mahoma és qui va rebre la primera revelació de l'arcàngel Gabriel al món Jira.
Durant 23 anys, fins la seva mort, el 632, Mahoma va recitar versos divins als seus companys, que els seus companys aprenien de memòria, això és el que diu la tradició, i els escribes redactaven en àrab. I això es va fer durant aquests 23 anys. La funció del text és com tots aquests text fundacionals de...
de religions, doncs el que imparteix el que serien els principis fonamentals d'aquesta religió i proporciona normes estrictes per guiar la fe i la conducta dels creients. Es considera la culminació de les revelacions com un fenomen literari, per dir-ho d'alguna manera,
presentades anteriorment que havíem vist a l'aturà i que veurem a la Bíblia. És a dir, representa com l'última gran revelació. Segons l'Islam, mentre que altres missatgers van cometre errors, Mahoma, segons l'Islam, Mahoma és el que va transmetre amb precisió la paraula inqüestionable de Déu. És a dir, no és l'únic, però sí que, segons ells, és el que la va transmetre amb precisió.
L'obra no té una estructura narrativa convencional, del que entendríem com a principi, centre i final, sinó que està constituït per uns 114 capítols que s'anomenen les sures o les suràs. Cada títol indica si els versos van ser revelats abans
o després de la gira, que pels musulmans és l'exode de Mahoma, aquesta fugida de Mahoma de la Meca a Medina. Llavors hi ha aquestes surres, sabem si són d'abans o de després, i la temàtica és, com us podeu imaginar, una guia detallada sobre qüestions tan pràctiques com el matrimoni, el divorci, l'herència, els funerals, les reunions polítiques, és a dir, al final ordenar
tot el que seria l'organització social, política i econòmica del territori. Tot i que considera homes i dones iguals en esperit, estableix requeriments molt específics per a cada gènere.
Això sí que ho tenim. El Corà va ajudar a alfabetitzar la societat àrab i va expandir una fe que avui en dia practiquen moltíssimes poblacions. Segons l'antiguetat del document, que això sabeu que és un dels temes que més interessen,
Es van fer estudis amb radiocarboni i que van determinar que els fragments més antics, que a més se'l coneix com el curà de Birmingham, daten dels 645 després de Cris. És a dir, aquests són els més antics.
La primera traducció al llatí va aparèixer durant les creuades. Evidentment, aquí ja veiem un interès segurament del que seria la cristiandat per entendre o per saber com funciona el gran enemic. La primera edició impresa procedeix de Venècia entre el 1537 i el 38.
S'ha traduït en moltíssims idiomes, com evidentment tots aquests grans textos, tot i que els erudits musulmans classifiquen aquestes versions com a comentaris per distingir-les del text original que és l'àrab. És a dir, ells sí que tenen una cosa que no veiem en altres...
en altres edicions com la Torà o la Bíblia, ells sí que consideren que tota traducció ja és un comentari, no és la versió original que només pot ser en àrab. La traducció catalana, doncs la primera traducció a l'Alcorà és la realitzada directament, això és molt important, directament de l'àrab al català, perquè n'hi havia moltíssimes però que eren com segones traduccions, no traduccions d'una traducció, però en aquest cas la primera...
és del prestigiós traductor Miquel de Palza, i al final avui en dia és un text que té una rellevància perquè continua, en certa manera, sent molt present en la vida, com us deia, de moltes societats i de molts països.
I en el context actual, sobretot, aquest text ajuda també a respondre a moltes de les qüestions que se'ns plantegen moltíssimes vegades quan es parla de quina és la verdadera essència de l'islam, que al final se n'han fet múltiples interpretacions. Molt bé, i ens portes un fragment que, vaja...
Molt breu, perquè, de fet, abans us deia que està molt pensat aquest text, és a dir, tots els textos sé que hem vist clàssics, sempre hem comentat que estaven escrits en versos, però no era per una qüestió de voler fer poesia, sinó per una qüestió de dues coses, facilitar la memorització,
i a la vegada també que fossin agradables al recitar-los en veu alta. I aquest no és una excepció. De fet, aquest text normalment gairebé no diria que es recita, sinó que gairebé que es canta.
I aquest fragment molt breu és el que defineix aquesta relació del creient amb el text, que és el que dicta com s'ha d'agafar, com s'ha de consumir aquesta paraula sagrada. I el fragment molt breu diu «El creient ha de seure orientat a la meca i procedir modulant la veu mentre recita».
Doncs aquest és el vers en què ja ens diu com ha d'anar recitant aquestes sures que us deia el creient. Al final, es considera que la lectura del Corà no és un acte passiu, sinó que requereix una disposició física i mental específica. Per això és tan important aquesta posició, aquesta consciència...
no és una lectura cap a dintre per entendre'ns, sinó que requereix que sigui una lectura, com us deia, activa, en veu alta. I bàsicament aquest és un resum, molt, molt, molt resum d'aquest text, d'aquest llibre que han canviat el món i que ja ens situa, ja estem entrant a l'edat mitja gairebé.
Doncs, Glòria Massana, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bona setmana, eh? Igualment.
Con la paz de las montañas te amaré, con locura y equilibrio te amaré. Con la rabia de mis años, como me enseñaste a hacer, con un grito en carne viva te amaré.
En silencio y en secreto te amaré, arriesgando en lo prohibido te amaré. En lo falso y en lo cierto, con el corazón abierto, por ser algo no perfecto te amaré.
Como no está permitido Te amaré, te amaré Como nunca nadie ha sabido Porque si lo he decidido
Y aunque tengas manos frías te amaré. Con tu mala ortografía y tu no saber perder, con defectos y manías te amaré.
Te amaré, te amaré, cuando ya no estés presente. A pesar de todos
Al caer de cada noche esperaré a que seas luna llena y te amaré. Y a pesar de pocos restos enseñaré lo que fue, seguirás cerca y muy dentro, te amaré.
Te amaré, te amaré, hasta el último momento
Te amaré, te amaré, te amaré. A pesar de todo siempre. A pesar de todo siempre.
La veu de Miguel Bossé, acompanyada també de Laura Pausini. Això forma part d'un disc anomenat Pepito, que va tenir molt d'èxit, de Miguel Bossé. Aquesta cançó que hem escoltat es porta per nom T.A. Maré. Un minut i mig i dos quarts d'onze. Fem una petita pausa, breu pausa per la publicitat i de seguida tornem amb l'art és vida.
Els divendres, Faves Tendres, música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres, te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres fa bastèndres amb Judit Carrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloi Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb bonedat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei.
Gràcies.
Passa un minut, pràcticament dos, ja de dos quarts d'onze del matí, és el moment d'obrir l'Art és Vida, l'espai habitual dels dimecres d'aquesta hora amb la Seferus, que ara feia alguns dimecres per motius diversos i sobretot havent coincidit amb aquest període de Nadal, que no havien fet el programa, per tant, recuperem pràcticament un mes després l'Art és Vida. Què tal, Sefa? Bon dia i bona hora. Molt
Bon dia, molt bon any. Molt bon any per tots vosaltres. Molt bé. I espero que les festes us hagin anat molt bé. Dius que sembla que sigui com el primer dia, llavors? Sí, sí, vull tornar a començar com si fos el primer dia. Sí. Sembla una criatura igual. Recordeu que aquests últims dies també havíem avançat als espais que tenim més tard, i per tant avui ja recuperem l'estructura habitual del programa dels dimecres.
Per parlar, entre altres coses, com hem comentat abans, de diverses propostes artístiques amb llums i també música, i tot això acompanyat amb un marc ben especial, no? Sí, sí, sí. Que és el marc modernista. Modernista, exacte. Que aquest any n'anirem parlant, donat també, que és l'any Gaudí, i que hi haurà moltes activitats en torn d'aquestes efemèrides,
Però, mentrestant, avui no parlarem de Gaudí, sinó que parlarem de Domène Quimontaner. Molt bé. I una mica va lligat, això que deia que sembla una criatura, amb la mateixa il·lusió. Avui vinc a compartir els regals d'aquestes festes de Nadal, que són aquells regals que a mi m'omplen tant, que són regals vivencials i que avui podem compartir.
Un seria a nivell dels llums, i quan parlem dels llums, parlem dels llums de l'Hospital de Sant Pau. Sí, el recinte modernista de Sant Pau. Exacte, que ara en parlarem. I després ens n'anirem a l'altra joia del modernisme, com ho és l'Hospital...
de Sant Pau, al Palau de la Música Catalana, escoltar un concert de músiques, de pel·lícula, de l'Ennio Melricone i el Nino Rota. Molt bé. I que aquesta música, d'aquest concert, ens anirà acompanyant avui tota l'estona. Molt bé. O sigui, començarem amb l'estrada, perquè l'estrada ens serveix d'anar d'un lloc a l'altre, que és el que farem de traslladar-nos, eh?,
i continuarem escoltant diferents músiques d'aquests compositors. Doncs entrem en matèria. Doncs entrem. Som-hi.
Entrem en matèria i ho fem amb la música de Nino Rotom. Primer, anar al Recinte Modernista de Sant Pau. Exacte. El Recinte Modernista, on, com cada any, hi ha hagut aquesta festa de la llum i que s'il·lumina totes les façanes, que són vàries, de l'Hospital de Sant Pau.
i que, bé, de la Santa Creu i Sant Pau, que ara ho explicarem. Cinquena edició era ja. La cinquena, i que realment hi ha tota una part de construcció artística de llums per tot el recinte, per tots els jardins de l'hospital.
i que és molt bonic d'anar-ho a veure. A més a més, el que és preciós és com destaca tots els valors que tenen aquestes façanes. Vull dir que, a banda, hi ha la qüestió artística, que no ha estat el millor any, per dir-ho d'alguna manera, a nivell artístic, sinó que ha estat bé. Sense excedir. Sense excedir, exacte. Molt bé.
Però, de tota manera, és un gaudi sempre poder passejar-te per aquell indret. Vull dir que ho és. I, de tota manera, puc dir això, però m'ho vaig passar superbé. Vull dir que em vaig gaudir molt. Molt bé. Molt bé. Què expliquem, doncs? Que es va acabar, per cert, aquesta setmana, crec que era el dissabte, que van posar punt i final, eh? Sí. El dia 10 de gener. Sí, exacte. Va ser aquest cap de setmana. Sí, per acabar de complar, diguem, la setmana de Reis...
I el dia 8 i 11 com han acabat moltes coses. El pessebre vivent, els pastorets, les llums de Nadal. Sí que els pastorets va ser un altre dels regals de Nadal. Sí. Que realment felicitar, bàsicament, l'Oriol Roig, que aquest any hem pres... Com a responsable. Com a responsable de Màxim, director dels pastorets.
que moure tanta gent és, bé, només això sol ja té un mèrit increïble, però a més a més va treballar moltíssim tota la part corporal, tota la part de vocalització, vull dir que van ser uns pastorets molt reixits i han hagut canvis, però molt interessants, vull dir, sempre és bonic renovar. Per tant, felicitem.
l'Oriol Roig, des d'aquí per tota la feina que ha fet, i a tot l'equip de gent, perquè moure tantíssima gent té un valor increïble. Fantàstic. I tota la gent que va sortir des de les Angelets i Dimoniets, el Garrofa i el Pallanga i la Mare de Déu i Sant Josep, i el Dimoni, que no falti, doncs molt bé. Molt bé. Doncs queda dit aquest apunt, eh? Sí, que també va ser un regal, eh?
I anem ja a... Ara sí, ara anem a l'Hospital de Sant Pau. La història de l'Hospital de Sant Pau està estretament vinculada a un nom. El nom és el de Pau Gil. De fet, si no hagués estat pel desig d'aquest banquer, que era un banquer català, que venia d'una família de finances molt important...
Probablement el centre no hauria existit, si més no amb les característiques que existeix. Pau Gil, als 75 anys, redacta el testament. Entre les peticions que estableix que el seu llegat es destini a la construcció d'un nou hospital a Barcelona, que vingui a substituir el que era l'Hospital de la Santa Creu. Per això es continua dient l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
Destina una part de la seva fortuna, concretament en aquest cas 3.600.000 pessetes, que estem al temps de les pessetes, a la construcció d'aquest nou d'hospital, amb instruccions clares i concises. El nou centre ha de respondre als principis d'higienisme
i ha de renornir les innovacions més avançades i ha de portar el nom del seu patró. Aquest senyor, Pau Gil, era molt devot de Sant Pau. Per tant, volia que l'hospital portés el nom de Sant Pau. S'encarrega el projecte a Domènech i Montaner. No cal dir que sabem que és un arquitecte prodigiós i gran figura del modernisme català.
Domènech i Montaner planteja un edifici modernista sense precedents, en capacitat per a mil malalts. Està aviat dit, eh? Per això l'arquitecte pren com a referència hospitals com el de Johns Hopkins de Baltimore i l'Institut Pere Mata, que és l'Hospital Psiquiàtric de Reus, que a més a més era una de les obres del mateix Domènech i Montaner.
A partir d'aquí, elabora un projecte de construcció en uns terrenys que estaven situats fora dels límits de l'Eixample, concretament al nord de Barcelona. Un hospital organitzat amb pavellons independents. Genial, eh? Situats en direcció de oest a est, per garantir una bona insolació.
envoltats de jardins i espais oberts i connectats per galeries subterrànies. Si no heu fet la visita a aquest hospital, paga la pena de fer-la. Més enllà de les llums de Nadal, eh? Sí, més enllà de les llums hi ha visites guiades. Jo l'he fet un parell de vegades i tornaria, perquè realment és molt interessant.
Tota la superfície s'articula al voltant de les dues avingudes diagonals que formen quatre quadrants. Un és el nord, el nord on hi col·loquen els infecciosos, el sud pels que no estan infecciosos, l'est pels homes i l'oest per les dones.
el punt on es creuen les dues avingudes principals, s'aixeca el pavelló central per acollir el convent, la cuina i la farmàcia. L'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau esdevé tot un referent no només per la seva activitat mèdica, sinó també per la qualitat arquitectònica i per la bellesa dels elements decoratius,
com són el conjunt de 16 mosaics que repassen la història de l'hospital o bé l'escultura dedicada a Pau Gil que presideix l'escala principal que dona el recinte.
que és donar l'accés per dir-ho bé a més dels pavellons un altre element diferencial del projecte de Domènech i Montaner era el jardí imagina't un hospital amb jardins que era fantàstic humanament el trobo perfecte
que convertia aquest hospital en una petita ciutat dins la Barcelona del moment i complia un altre dels criteris de l'higienisme, que és la contemplació de la natura com a efecte terapèutic.
El jardí, a més de ser un element estètic, era també un petit oasi d'esbarjo que proporcionava als malalts un espai tranquil i agradable, que contrastava amb les condicions insolubres de la ciutat industrial d'aquell moment. Recordem que era l'època de la indústria, de la contaminació, vull dir que tot això era higienitzar.
Els malalts que sortien a passejar pel jardí podien contemplar arbres, com tarongers, oms i tilers, i també plantes medicinals, com la Maria Lluïsa, la sàlvia, l'espígol i el romaní. I aquells que no podien sortir també podien gaudir del verd gràcies a les enormes finestres obertures de llum que es trobaven entre els llits dels pavellons i per tot el recinte.
La natura també era font d'inspiració a l'interior del recinte. Els ostres estaven revestits de ceràmica en representacions de fulles i flors i les parets estaven recobertes amb rajoles de motius florals i vegetals com a relleu.
Millor, impossible. O no? Sí. Tothom, vull dir, qui més qui menys, ningú ens agrada estar o anar als hospitals, però quina diferència de poder anar a un hospital com aquest, aquestes característiques, haver d'anar als hospitals tancats que ens ofeguen tant. Bé, i a més a més, amb aquesta iniciativa, com dèiem des de fa cinc anys, que amb aquestes instal·lacions de llum...
de llums de colors, doncs, dona encara un toc més bonic, bucòlic, en aquest espai. Molt bucòlic. Els llums de Sant Pau. Molt bucòlic. És molt bonic perquè, bueno, se segueix tot un itinerari, hi ha diferents temes, els temes artístics, se li dona el tema, i vas d'un lloc a l'altre, vull dir que és com una gincama, vull dir que és molt bonic.
Jo, bueno, hi he estat altres vegades, però sempre m'agrada tornar-hi, vull dir que l'any que ve si puc. Molt bé. I em ve un regal de Nadal, doncs, hi tornarem. Vols afegir alguna cosa més? No, no, perquè ara una mica ja podríem anar cap a l'altra obra del Domènech aquí a Montaner. Sí, podríem tancar ja la carpeta del Sant Pau. Sí, del Sant Pau i dels llums, que una mica ha quedat, no sé si s'entès prou bé. Sí, sí, sí.
Però si no, podríem ja agafar l'estrada, la carretera, i anar-nos cap a l'altra joia del modernisme. Anem al Palau de la Música. Tenim música de Nino Roto, però també dèiem Nino Marricone. Exacte. I si vols, anem combinant. I ara, si us sembla, abans d'entrar al Palau, us comentaré el text que hi havia en el programa, que ajuda per situar-te el que realment ens donarà el programa. Molt bé.
Fins demà!
Entrem a parlar d'aquesta segona part amb la música d'Ennio Morricone del Cinema Paradiso. Una de les pel·lícules més boniques que he vist. És una pel·lícula que només escoltar la música ja m'emociona. Que bé. I m'agrada molt. Sí. Doncs per explicar què és el que va passar al Palau de la Música, no? Exacte. O sigui, a l'entrar al Palau de la Música...
doncs et donaven un programa i m'ha semblat molt interessant tot el que planteja per tant seguirem el programa el programa de la proposta del divendres passat divendres passat sí que es va fer un homenatge a Morricone i el Nino Rota i que està organitzat amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès amb la coral Càntiga a més a més hi havia una soprano que era l'Andrea Martí
I cal dir que l'orquestra de la Sinfònica del Vallès estava dirigida per una dona. Molt bé. Per la Noemi, em sembla que es deia... Noemi Pasquina. Pasquina, oi? Pasquina era, sí, exacte. I com a narrador, l'actor de doblatge, Salvador Vidal. Exacte, sí, sí, que anava seguint tota l'obra. I a més a més hi havia una pantalla on anaven projectant escenes concretes de les pel·lícules que anaven tocant la música. Molt bé.
Cal dir que va ser un concert d'un èxit impressionant. El Palau s'ensorrava perquè va ser molt emotiu, molt maco. Doncs bé, el programa, quan arribes, et planteja qui són els protagonistes del que anem a veure avui. Doncs són Nino Rota, que va néixer l'any 1911, i Lenio Morricone, que ho fa el 1928.
Representen el cor i l'ànima de la música cinematogràfica, rota amb un don natural per crear temes que sonen com si sempre haguessin existit. És un mag de les melodies que enveeixen la memòria col·lectiva i que posseixen aromes de comèdia, de fantasia, de tendresa irònica o bé de dolça nostàlgia.
Morricone en va ser l'hereu natural, geni de l'orquestració amb la fusió d'instruments clàssics i del rock i del jazz i aconseguir crear atmosferes úniques en tot tipus de gèneres, des dels espagueti westerns fins a grans superproduccions de Hollywood.
Segona pregunta. Quines són les claus del concert? La música de Rota i Morricone no és només per a cinèfils, perquè les seves bandes sonores ja es consideren part de la música clàssica d'avui. Les seves melodies i recursos obren les portes a un món de bellesa i significat molt grans.
Som davant d'una música que gairebé representa un personatge més de la pel·lícula. No només l'acompanya i revesteix les escenes, sinó que té una funció clarament narrativa. I anem, doncs, per la tercera pregunta. La tercera pregunta ens diu... A què he de parar, atenció jo, en aquest concert? Atenció.
Les bandes sonores descriuen moments d'una història. Rota és un dels primers a donar vida musical a un personatge cinematogràfic, tot regalant-li un ànima, un leimotif, tant com va fer amb alguns dels membres de la família Corleone el Padrí i de Coppola.
A l'estrada de Fellini, que és la que hem escoltat al començar, utilitza un motiu recurrent per transmetre la tristesa i la humanitat de la història. Morricone, gran admirador de Rota, va ser sempre un gran admirador d'ell, ja des de les seves primeres composicions intuïa un ritme diferent per a cada personatge.
La seva música acompanya les imatges definint-les, amplificant-les i carregant-les d'emoció i de significat. El bo, el lleig i el dolent de Leoni, cada element sonor representa un personatge o ve una idea.
El tema principal, amb els seus xiulets característics, aboca l'atmosfera tensa i despietada de l'oest. Aquesta no l'escoltarem, de l'oest no n'hi... Ara escoltem de fons l'emissió, que també és una peça. És preciosa, va ser també molt emotiva, l'emissió.
Un concert que realment va entusiasmar la gent d'en peus van repetir 3 o 4 peces perquè no els deixaven marxar va ser molt, molt, molt emotiu, molt maco i a més i més van tocar, van cantar tot de fàbula, que va ser molt aplaudit Són concerts que l'Orquestra Sinfònica del Vallès va fent puntualment aquest i d'altres al Palau
i que val la pena però us vols explicar més coses si tenim temps parlarem una mica m'ha estat parlant de l'Hospital de Sant Pau i de Santa Creu al revés i el Palau de la Música per tant parlem una mica del Lluís Domènech i Montaner doncs parlem-ne Lluís Domènech i Montaner va néixer a Barcelona el 30 de desembre de l'any 1849
i va morir en la mateixa ciutat el 27 de setembre del 1923.
Fou és que nosaltres només tenim la imatge del Domènec aquí Montaner com arquitecte, que és clar, és amb el que es veu més, però ell fou, arquitecte, historiador i polític. Vull dir que va ser diferents coses i va tenir diferents càrrecs en cada una d'aquestes qüestions. Estudiar a Barcelona i, a més a més, també va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Madrid.
Fou nomenat catedràtic de composició i de projectes a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la qual fou director i en la qual exercí una fecunda tasca docent. Els alumnes que tenien el Domène aquí, Montaner, era una cosa impressionant.
A nivell professional, l'Exposició Universal de Barcelona li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular, l'Hotel Internacional i el Restaurant del Parc de la Ciutadella, que estava designat possiblement com el Castell dels Tres Dragons.
fet amb maó, amb maó vista, l'obra vista, que en diem, i tirants de ferro amb el qual s'anticipava els corrents arquitectònics del seu temps. Era un avançat.
Instalar un taller de perfeccionament de les arts decoratives que estan aplicades a l'arquitectura. Construir d'altres edificis monumentals en un estil molt personal, fets de maó, ferro forjat i decorats amb ceràmica i envernissada policroma amb abundó de temes florals.
Podem dir, entre altres obres, que coneixem la Casa Tomàs, el mateix Palau de la Música, la Casa Albert Lleó i Morera i la Casa Fuster al Passeig de Gràcia i el gran conjunt monumental que hem parlat al començament del nou Hospital de Sant Pal. Obtingué tres vegades els premis que l'Ajuntament barceloní concedia al millor edifici de l'any.
Domènec idearà pel Palau de la Música Catalana una de les joies del modernisme a Catalunya. Un programa iconogràfic centrat en l'alegoria, seguint els corrents de l'època. Així, el grup escultòric de l'alegoria de la música popular catalana, dirigint el poble, presideix l'edifici.
També l'escenari és ple de referències iconogràfiques, tant a la música coral i al seu màxim representant a Catalunya, qui serà, sinó que Josep, Anselm i Clavé. Com també hi ha la imatge de Beethoven i Brabagner, que eren els considerats en aquell moment els mestres més grans de la música clàssica.
A Canet de Mar, construir el casino i dirigir la reconstrucció del castell de Santa Florentina. A Reus, vestir l'Institut Pere Mata, que n'hem parlat abans, i la Casa Navàs i a Palma el Gran Hotel. Vull dir que va anar treballant arreu, eh? La seva personalitat innovadora i el conjunt de la seva obra arquitectònica
fa que Om el consideri una de les màximes figures del modernisme mundial. La seva actuació política i la seva tasca d'investigador el portaren tres vegades a la presidència de l'Ateneu barcelonès. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1881, l'any que va néixer Picasso, i en fou president uns anys més tard.
Com a periodista col·labora la Renaixença, la Catalanista, la Revista de Catalunya i la Veu de Catalunya, de la qual se'n separa i funda el Semmanari El Poble Català, a l'entorn del qual s'organitza l'Esquerra Catalana. Iniciar de molt jove la seva devoció i la seva situació política catalanista.
ingressar a la Lliga de Catalunya, de la qual fou president durant quatre anys. I més tard es va unir a la Unió Catalanista, que també presidi. Fou un dels organitzadors de l'Assemblea que aprova les bases de Manresa. Imagina, tot això es coneix poc. I a Canet de Mar, al Maresme,
Durant la dècada del 1990 s'obri les portes de la casa Museu Lluís Domènech i Montaner en la masia que fó habitatge, taller i estudi de l'arquitecte i s'hi conserven objectes i mobiliari de l'època.
El 2011 es presenta el nou muntatge museogràfic i audiovisual. És un lloc molt recomanable també de visitar. L'entrada són 5 euros i... Val la pena. Sí, val la pena. Val la pena, eh? És la seva casa taller. Hem conegut una mica més el Domènech i Montaner, que és l'autor de les grans obres que hem tingut, sobretot les que coneixem més, de l'Hospital de Sant Pau
I estem escoltant el Palau de la Música. De fons, de nou. Sí, sí. En aquest cas, amb Fellini Vuit i Mig. Fellini Vuit i Mig, que ens ajudarà a marxar amb alegria. Molt bé. No? Us sembla bé que marxem amb alegria? I celebrem els haver recuperat...
l'espai, eh? Jo contenta de poder tornar amb tots vosaltres, que ja sabeu que us estimo molt. Molt bé. Doncs, Sefa, moltes gràcies. A tots vosaltres, gràcies. I que tinguis una bona setmana. I bon any per tothom. Arribem a les 11, vaja, no acabem, sinó que arribem a les 11 amb la música de fer llibre. Que vagi molt bé. Gràcies, igualment.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Arnau Vilà. Avui és la quarta vaga convocada per metges de Catalunya en els darrers tres mesos per protestar per la sobrecàrrega assistencial que hi ha a la sanitat i per les guàrdies de 24 hores. A hores d'ara, una manifestació a Barcelona expressa el malestar del cos facultatiu. I precisament allí tenim a la Maite Polo, que ens amplia la darrera hora. Maite, bon dia.
Bon dia, doncs són 700 els metges i matgesses, segons fonts policials, que tornen a exhibir pancartes en senyal de malestar. Acaben de llançar un missatge, avancen en aquests moments pel carrer Jaume I de Barcelona. Han estat concentrats a la plaça de Sant Jaume davant del Palau de la Generalitat.
I el missatge ha estat la sanitat catalana s'està morint i aquesta gent, la que hi ha dins del Palau de la Generalitat, no està fent res. Han fet un minut de silenci per la sanitat catalana que han donat per morta i el lema metge cansat, pacient, maltractat és un dels més corajats. A tu també t'afecta. Un exemple, el que ens ha posat el metge resident d'anestesiologia de l'Hospital Arnau Vilanova de Lleida.
Les guardies de 24 hores és la principal cosa que reclamem perquè pensem que no és saludable ni per nosaltres i sobretot afecta la seguretat del pacient. Està claríssim que quan et truquen a les 5 del matí per una cirurgia urgent o per posar una epidural, que és una cosa que ha passat totes les nits, no estàs igual de fresc que quan és a les 4 de tarda. I això és una cosa que es podria canviar tan senzillament com fent a 12 hores com fa infermeria o tants altres col·lectius de la sanitat.
Aquest cop moltes caretes de la consellera Paner cobreixen la cara de manifestants a qui demanen diàleg i un espai de negociació. Gràcies, Maite. Seguirem pendents. Bon dia. Bon dia.
I el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a defensar la necessitat del nou model de finançament pactat amb l'Estat per poder oferir als ciutadans uns millors serveis públics. El cap de l'executiu ho ha dit fa uns instants abans que comenci a hores d'ara a Madrid la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera on la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, presenta l'acord als consellers de totes les comunitats autònomes. Illa ha fet aquestes declaracions en un acte al Palau de la Generalitat davant del plenari del Consell de la Catalunya Exterior.
I el govern acorda amb Esquerra i Comuns doblar la taxa turística a partir de l'abril. L'objectiu és que un 25% de la recaptació es destini a les polítiques d'habitatge. Per altra banda, els empresaris de l'allotjament turístic de Catalunya rebutgen l'increment que consideren improvisat, poc estratègic i amb un afany recaptatori. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 11.
Informació local. Avui comença un cicle de xerrades per promoure un bon ús dels medicaments, un programa que organitza l'Ajuntament amb sis xerrades en total, que compta amb la col·laboració del Consell de Col·legi de Farmacèutics a Catalunya i el CAT Salut. Xerrades que pararan de diferents patologies i també del bon ús dels medicaments, un programa d'educació sanitària pel bon ús dels medicaments. Els encarregats de fer la xerrada són persones farmacèutiques...
Avui a la primera, a dos quarts de sis de la tarda, què cal saber del dolor? Entre les qüestions es tractaran sobre quin tipus de dolor podem patir, segons la seva durada i localització, com podem provar d'evitar-lo o quin tractament farmacològic hi ha per combatre'l. En parlarem avui, a dos quarts de sis de la tarda, a la Federació Obrera. La resta de xerrades es faran un cop al mes,
i en aquest cas a la Biblioteca Almolí. De moment avui, dos quarts de sis, a la Federació Obrera, entrada lliure. També avui, a dos quarts de set de la tarda, a la Biblioteca Almolí es presenta el llibre Un pont en la meva vida, de l'Alexandra Morera. El llibre ha presentat la mateixa autora, intervindrà també l'editor, Josep Boliveras, i participaran els cantautors Mariona Martín i Jordi Alvero. Entrada lliure, avui, a dos quarts de set de la tarda, a la Biblioteca.
I també destaquem pel que fa a la programació del SEM, que aquest diumenge la secció de Medi Ambient farà una caminada per l'entorn de Molins de Rei, una matinal. Sortiran a les 9 del matí des de la plaça dels Països Catalans i aniran fins a la zona natural de les Llicorelles, una zona que es forma part de Collserola, on s'hi està fent una restauració natural i paisatgística.
La visita al recorregut el guiarà el naturalista i membre del SEM Jordi Roca. Aquest diumenge, sortida matinal al Rodal de Molins de Rei. Si voleu anar-hi, heu de passar pel local del SEM, apuntar-vos i obren cada tarda de dos quarts de set a dos quarts de nou fins divendres.
Anunciem la defunció de la senyora Maria Sánchez Torregrossa. Tenia 83 anys i l'acte de comiat serà demà dijous al matí a dos quarts de deu a la parròquia. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dimecres és la farmàcia Terraple, que està al passeig del Terraple número 5.
Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies. Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera Rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el llet i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música en 8 mil·límetres, amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil, però amb un i jove tens un espai on pots fer-ho en confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí, pràcticament 9 minuts, seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. Us hem dit que parlaríem molt de cultura avui i sobretot de teatre. I és que us hem d'explicar que el Molineng Sergi Armentano, el coneixereu molts de vosaltres, mag i actor, torna aquests dies a la Sala Flyer de Barcelona participant a l'obra Passaran coses fantàstiques. Una obra escrita i dirigida per Jordi Casado i Sílvia Navarro.
que diuen que és un còctel explosiu d'humor, màgia i amb un toc de fantasia. Bé, doncs passaran coses fantàstiques, la podeu veure fins al 16 de febrer a la Sala Flyker, al barri de Sants, al carrer Alpens de Barcelona. Ara en parlem.
Llum de la cuina. L'Àgata i l'Enric discuteixen. Aquesta va ser l'última vegada que vaig sentir la veuta a la senyora Àgata. Que resol qualsevol casa d'escala, som verero i en banc. Tu conim vas Pilar. Sí, jo sóc en banc.
I si no fos qüestió de sort. Serà veritat que al final en totes les històries les lesbianes moren? Podria ser que em donessin la seva plaça, però jo no sé si m'agrada anar-la o...
Què tal, Sergi Armentano? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. Atenció, un segon, ara sí. Beu aigua? No, ja està, ja està. Bon dia, bon dia. Jo content que tornis a ser aquí. Hem escoltat un fragment, res, una pinzelladeta de l'obra. Correcte. Que direu, però el Sergi no va venir a parlar-vos d'aquesta obra? Sí, perquè es va estrenar, oi? Revisat l'octubre del 2024. Correcte, així és. I va anar tan bé...
que hem tornat. Vau fer una estada d'unes quantes setmanes a la FlyHard. Vam fer 50 funcions, Oriol. 50. Sold out totes les funcions. Sold out. Això vol dir ple, perquè no entengui l'anglès. Efectivament. També hem de dir que la sala FlyHard, que també té com un bon regust molinenc, perquè tenim el Xavi Gardés allà fa molts anys treballant-hi, és una sala petitona.
És petita, però no treu el mèrit. No, no, no. Contextualitzo. I, a més, és veritat que també no ho fèieu cada dia. Gairebé. Fem sis funcions a la setmana. Menys dimarts i dimarts cada dia estem. De dijous a dilluns. Molt bé. N'heu fet bolos, però, d'aquesta obra? No n'hem fet. Vam parar.
Ara hem tornat i no sabem si ara potser intentarem fer una mica de gira, algun bolo, no ho sabem. Ja hi havia intenció de tornar? Sí, perquè va anar molt bé, la gent estava molt contenta i vam dir tornarem, tornarem, tornarem. I hem tornat i veure què passa. I a partir d'aquí heu hagut de fer molts assajos per recordar coses o no?
Doncs en vam fer molt pocs, la veritat. Vam fer només dues setmanes. Menys, menys. Vam fer com 7-8 dies d'assaig. Sí. A saco, per recordar. I a més hi ha una actriu que és nova, que ha canviat, que abans de viatres a Vallecrosa. Sí. Ara tenim la Fina Rius. Fina Rius. Que s'ha hagut d'aprendre en res, en una setmana i mitja. Ha fet una feinada increïble, la Fina. És molt guai. Si et sembla, ja que m'esmentaves el repartiment, acabem de comentar-lo. Tenim en Ferran i la Jussana.
Bien. Sou quatre personatges, no? Som quatre personatges. El Ferran, la Júlia Santacana, la Fina Rius aquest any i un servidor, Sergi Armentano. Molt bé. Tornem a refrescar de què anava aquesta obra perquè també ens expliquen que és una comèdia pels amants del true crime.
Sí, a veure, és que és una fumada, eh? A veure com explico això. A veure, ja ho saben això el Jordi i la Sílvia, doncs? Ho saben, ho saben. Que dius que és una fumada, eh? Sí, ho sabem tots, però una fumada molt divertida. A veure, el personatge del Ferran que es diu Artur és un personatge que està tot el dia a casa, sense sortir de casa,
Perquè està... Creu que hi ha hagut un assassinat a l'escala, que la seva veïna, la senyora Àgata, ha desaparegut i creuen que l'han matat, el seu nebot fictici, que sóc jo, que és l'Enric. I s'han anat a descobrir com l'han matat, si ha sigut ell, si no...
De cop i volta apareix l'Enric a casa seva, de cop i volta hi ha un gir de guió i amb poders, de cop i volta... Bueno, és una moguda. Quan diuen que passen coses fantàstiques, quan entrevisten els altres actors, sobretot en Ferran, explica la teva intervenció decisiva a l'hora d'introduir aspectes relacionats amb la màgia. Així és.
Així és. Passen bastantes coses de màgia. Bastants trucs, de fet, diu. Bastants. Em sembla que n'hi ha uns 29, que són molts. Alguns són petits, són petites coses, però sí, sí, ja us ho vam explicar, volíem incorporar dins de l'hora de teatre efectes de màgia,
però no com un truc de màgia com a tal, sinó que dins de la història està justificat que vagin passant coses sorprenents. És a dir, quan van escriure aquest text els autors no havien pensat, diguem, d'entrada en intuitums de màgia o ja estava prenent? De fet, sí, perquè la proposta ja era meva...
Ah, ah, o sigui, el guió no, o sigui, jo volia fer una obra de teatre on hi hagués màgia, no sabia què fer, i llavors van venir el Jordi i la Sílvia, van dir, vale, doncs anem a fer això, llavors ens vam reunir els tres, i va ser una feina conjunta, d'anar a veure, què es pot fer de màgia? Dic, milions de coses, vam fer com una llista, dic, mira, se m'acut això, això, això, ells anaven veient, dic, vale, però se m'acut que podem fer això, una cuina, què es pot fer una cuina? I llavors anàvem fent un treball conjunt, i vam anar com creant a la vegada...
la història adaptada a la màgia o al revés. Una història recomanada, atenció, a partir de majors de 12 anys. Sí, jo crec que quan en vinguem més petits també podrien venir, però sí que és molt familiar. És una comèdia molt familiar. Tothom pot venir des de petits a grans, perquè entre la màgia és fantasia, també és comèdia, hi ha molt de ritme, passa molt ràpid, jo crec que a tothom li pot agradar. Porteu unes setmanes ja, ara, no? Em sembla que portem tres. Sí. És que jo ja em perdo, en fem tantes... Tants bastant...
Sí, estem arribant a l'Equador. Em sembla que estem quasi a la meitat, ja. A l'Equador. I, atenció, de dijous a dilluns. Així és. Cada dia a les vuit del vespre, menys el diumenge, que ho fem a les set de la tarda, i el dissabte fem doblet a les cinc i mitja i a les vuit. És molt llarga, l'obra? Hora i mitja. Hora i mitja. I passa molt ràpid. Aquí tenim l'Arlet, que pot corroborar.
Tenim l'Arlet Valls, que l'ha vista més d'una vegada. Bona amiga d'aquesta casa i de tots. Tothom ho diu, que els passa molt, molt ràpid. Està fent de comunitat manager avui a l'Arlet. Els passa ràpid. Perquè no paran de passar coses. És que és un ritme molt ràpid que dos per tres hi ha una sorpresa nova. Dèiem això de la sala petita, que també requereix o implica que vagi amb molta proximitat. Així és, que a mi això m'agrada. Això t'agrada, i molt, perquè a tu t'agrada la màgia de prop. Exacte, exacte. Hem de pensar màgia
Per això, per gent que està molt a prop, hi ha dues bandes, a més a més. Això també era un impediment a l'hora de pensar màgia. Clar, tenim gent als dos costats, s'ha de vigilar els angles, que no puguin veure el secret... El dia del doplet és molt cansat o no, el dissabte? Déu-n'hi-do. És que ja et dic, és una obra molt intensa... A 26 fins les 7 tenim una hora per...
Descansar, no? Menys perquè acabem la funció, hem de tornar a preparar-ho tot, que hi ha molta feina de preparació d'objectes, de màgia, llavors ha de ser corrent tornar a posar-ho tot net, tot preparat, tot alloc, i a mitja hora la gent ja comença a entrexar la següent funció, llavors tenim un quart d'hora, 20 minuts els actors per descansar. Déu-di-deu.
Això t'implica que has deixat de fer bolos de magia aquests dies? Així és, però ja ho sabíem que passaríem. Intento algun puntual que em surt entre setmana o un dissabte al matí, però poc. Aleshores, quan deies que podria haver-hi bolos, és que és una obra bastant exportable...
Jo crec que sí, sí. És que funciona molt bé, ho hem parlat molt nosaltres, que és una obra per portar els teatres dels pobles, perquè per tota la família, és molt divertida, és molt de festa, i creiem que sí. Molt bé, molt bé.
Doncs la gent que vulgui venir-te a veure... Que vinguin. Ara anirem amb més coses, però que vinguin, evidentment. I a la sala Fleyher hi ha tota la informació. Correcte. És una sala molt petita, tot el carrer Alpens. A Sants. A Sants. Mària de Sants està molt a prop de l'estació. Sí, està a 5 minuts de l'estació. De l'estació de Sants. Pensa que molta gent que ha vingut ha repetit. Per tant, vol dir que a la gent li agrada. T'he vingut a veure gent de Molins de Rei.
Sí, molta gent, molta gent. De fet, no em paren de dir, els companys d'escena em diuen, tens molta gent que t'estimen, perquè ve molta gent, cada dia ve gent teva. Dic, sí, clar, la gent vol venir a veure. Sí, bé, bé. Després hi ha interacció amb el públic, o no? Hi ha un petit moment que sí. Hi ha un petit moment que sí. Que és sorpresa, però sí. Ah, val.
Doncs si el voleu veure, el Sergi, l'obra, evidentment, fins al 16 de febrer. Així és. No prorrogable, eh? No. Perquè tenen diverses propostes a la sala. Que espavilin perquè ja estem tornant al ritme d'exhaurir entrades, eh? O sigui que no triguin gaire. Quina capacitat té? 40 persones? 43.
Està bé. Està bé. Està bé. Escolta, ens explicaves també, el que puguis dir-nos a dia d'avui, que et veurem en un nou projecte de televisió. Sí. Del 3CAT. Del 3CAT. Què ens pots avançar a dia d'avui de l'IA? No sé què puc dir, que no. Ah. Però... És... Bueno. Doncs se retalla això. No, no. Ah, val.
Re, és una sèrie de 3CAT, com has dit molt bé, que tracta sobre... Això ha sortit a... Hi ha una notícia. Sí, sí, per tant... 3CATinfo, per tant, no hi ha problema. Exacte, que es diu LIA, que tracta sobre intel·ligència artificial. Les protagonistes són tot dones, que són les principals d'això. 4, em sembla, no? Sí, hi ha les 4 joves... Sí, moltes d'elles havien estat a polseres vermelles, vaig llegir.
De fet, la Vilapuig, només... La Cristina, crec que no. Però he vist a la foto l'Emma Vilarassau. I per això també està la Vilarassau. Poca broma. Vaig rodar amb ella, això m'ha fet molta il·lusió. Vaig fer més d'una escena amb l'Emma Vilarassau. Li vaig fer màgia, l'Emma Vilarassau. Em vol contractar per una actuació. Molt maca, molt maca. I va ser molt guai. Això ho vam rodar l'octubre o novembre.
I això? Això suposo que va venir a través de càsting? Sí, un càsting, em van agafar i ja està. I sí, sí. I jo tinc un secundari, perquè les portes són tot dones, però estic en una de les trames d'una de les protagonistes, que és la Cristina Colom, i estem allà, és com un taller d'automoció, la meva trama és que estem fabricant un cotxe autònom que funciona amb intel·ligència artificial, sense cap conductor ni res, hi ha problemes amb el cotxe...
Ja ho veureu. Això s'estrena, em sembla, la primavera? Sí, ens han dit que març-abril. Encara no saben exactament, però març-abril sí que és d'aquí res. Molts capítols? Sis. Són sis capítols de no sé quant duran, però són llargs. Bé, suposo que s'estrena la plataforma, el 3CAT, i suposo que també no sé si en antena es podrà veure. No tinc ni idea.
El rodatge, però, va ser la tardor, per tant. Sí, sí, octubre i novembre. Va ser un ritme... És que em va coincidir... A prop d'aquí? A Barcelona. Jo vaig rodar un dia a Montserrat, que va ser molt guai, el primer dia, i després ja a Barcelona, a Torre de Telefònica, que allà cap a...
allà vam rodar. Sí, sí, molt bé. Sí, es veu... Sí, està molt bona foto, molt bona imatge. S'ha encorrat molt, això. He vist alguna cosa jo ja i es veu molt guai, eh? Que bé. Es veu molt guai. El casting et van fer fer màgia o no? No, no, eh? No, no, no. Volem separar. Volem separar. A part de Mac, sóc actor.
Sí, sí, sí, i tant. Tot i que aquí, a la Flycar, doncs ho hem ajuntat. De fet, mira, sí que va haver-hi un moment... Clar, és que ja em coneixeu. Llavors, algun dia, en algun assaig, o en alguna pausa, evidentment vaig fer màgia als companys, i llavors la directora sí que m'ha dit, ai, i no podríem posar alguna màgia? I llavors sí que hi ha un mínim moment a la sèrie que estem fent com una festa...
Però que quasi no... O sigui, és molt de passada que ni es veu que estem fent una festa amb uns de l'equip i faig un truc de màgia, però crec que ni es veu el truc a càmera, vull dir que no. Molt bé. Vas molt a càstings, ara, o no? Ara no gaire, és la veritat. No gaire. Em voldríem més, la veritat. Sí? Em voldríem més. Però és que també he estat molt a top, eh? És el que anava a dir, que em va coincidir rodar la sèrie amb època de Nadal, de Bolus, de Nadal, de Màgia, Saco, a l'acabar la sèrie estava quan s'han assajos de l'obra de la Flyhard, i llavors com ha sigut un no parar de...
no tinc gaire temps, la veritat. Però això està bé. Posen nerviós els càstings? Una mica. O ho portes bé? Una mica. Sí, perquè mai saps, no? És una mica estrany. I el que no m'agrada dels càstings ara des del Covid són molt self-tapes que en creves tu a casa.
que té la part bona, que tu pots repetir tants cops com vulguis, perquè estàs tu sol a casa i pots anar gravant, però a mi m'agrada poder estar amb la persona, amb el director de càsting, que puguis parlar, que et puguin dirigir, que et puguin veure les vibres, que puguis... No? Si no és com molt fred. I això no m'agrada gaire, per exemple. Pandèmia que et va enganxar a Nova York. Correcte. Recordem. Així ho hem parlat moltes vegades. Sí, no passa res. Sí, sí.
Però hi tornaràs als Estats Units? No, era el pretext perquè vam parlar de Los Angeles una altra vegada. És cert, és cert. No ho sé. No ho sé. És que no ho sé. És que jo no em mentiré. He tingut un any una mica estrany a nivell personal. Sí? Sí. I sí. No em menteixis. No em menteixo, no em menteixo. He tingut un any a nivell personal molt dolent i llavors ara és com que estic tornant a reubicar-me. Llavors veurem què faig aquest any. Ara estic amb la Flycar, quan acabem... I a partir del febrer veurem què fem.
Veurem, veurem. Sí que tinc bolos de màgia sempre, tinc un projecte que volia fer que et vaig dir per una espectacular màgia nou, molt gran a Barcelona, que he tornat a engegar, això. Però, bueno, vaig veient. A veure què passa. Aquests bolos, per això, quan veig les coses, no? Sí. Tens caliu sempre. Sempre, sempre. I això és una varietat, no? Empreses... Empreses, privats... Sí, de tot, de tot. Hi ha gran varietat. Des de... Sí.
Moltes empreses, festes privades, d'un aniversari d'adults, d'infantils, ja no en faig. No fas infantils? No, em sapreu, dic que no, sempre, ja. No, és que no m'agrada. No? No m'agrada, no m'agrada. O sigui, una festa de... És el meu fill que fa set anys... No.
Ara ja hem posat un... Sí, poden venir nens als meus xous, però no és una festa infantil. Si és el teu aniversari a Oriol i tu convies la teva família, vindré. I hi ha nens, doncs cap problema. Però no és una festa infantil per nens a un xiquipart. No, això no ho faig. O una comunió, tampoc en faig, que en vaig fer moltes nens al moment. Sí? Ara ja... Hem començat a seleccionar. Sí, sí, sí. O empreses, o alguna festa privada, però que a mi em sembli que està guai...
teatres... Coses molt ràndoms, eh? Alguns esdeveniments, sí, de presentador també, vaig amb màgia... Sí, vaig fent coses d'aquestes, sí, sí. Molt bé. El Sergi, si no el seguiu encara a les xarxes socials, vaig flipar l'altre dia que quants seguidors era? 500.000, no? 500.000? 500.000, pico mil. Tenia 600 i he baixat aquest any, perquè no he penjat gaire cosa. 600.000. Ara en tinc 560.000 de boixir. Bàsicament... I a TikTok, 1,8 milions. 1,8, eh?
Milions! Bàsicament per la màgia, no? Per anar a pencher.
vaig penjant vídeos i coses, que ara volem tornar-ho a fer. Aquest any he estat molt parat, però estem tornant a arrencar amb tot. Tens temps de respondre a tots els seguidors? No, no, no. Molts cops no. Ets tu el community manager? Sí, sí, sí. Confirma, eh? Sí, l'atlet de Neus i més gent m'ajudant a gravar i editar, però jo ho penjo jo, responc jo, els comentaris, tot jo. Sí, sí, això és privat, personal. Ets tu, eh? Però clar, 500.000, si t'escriuen tots a l'hora... No acabem mai. Jo m'estressaria. Ja, sí.
Bé, Sergi, alguna cosa més? Per cert, doncs, recopilant la informació, que hem parlat moltes coses, aquesta nova sèrie, l'IA, en la qual hi intervé el Sergi, serà març-abril, veurem. Març-abril, no està sabent. 6 capítols al 3CAT. I potser, depèn de com vagi, hi ha un rumor de segona temporada. D'acord. Però això ja es veurà. Molt bé. I si el voleu veure, diguem, al teatre, fins al 16 de febrer, a la sala Flyheart de Barcelona, em passaran coses fantàstiques. Molt bo. Alguna cosa més?
No ho sé, que sigueu molt feliços. Igualment, i tant. De moment que tinguis una bona entrada d'any... Has vist els pastorets, per cert, aquest any o no? No he pogut. Vaig veure un assaig general. Tenia funció cada dia jo i no els he pogut veure aquest any. Primer any que no hi soc en res.
perquè amb qui comparties parella protagonistes sí que veig que ha anat continuant el Marc. Sí, ha continuat el Marc. Sí, tothom, tothom, menys jo, que hi farem la vida. No pateixis, eh? També d'altres, doncs, no continuen, no pateixis. Sí, sí. Això va bé. Fa pena, fa pena. Sí. Però bueno.
és una bona etapa. Sí, si és per feina, així està bé. Això sí. Si és per una altra cosa, no, però ja està. Molt bé, Sergi, escolta, molta sort, doncs. Gràcies, igualment. Torna quan vulguis amb les teves communities. Vaig molt bé. Igualment. Fem una pausa musical, de seguida tornem amb el Joan Vilaseca i el seu espai Parlem-de. Somriurem quan tot falli Abraçarem el temps junts quan el món s'encalli Somriurem
Quan tot falli, guardo una vida cada instant. La rosada està és el seu bell fred i humit. A poc a poc ha anat quedant buida a la plaça. Guardarem un bon record d'aquesta nit. Quan sota els estels tot el poble ballava. Que ens adormi suau la calma de l'estiu.
Mentre el sol desperta els cims de les muntanyes i desplega a poc a poc tots els camins i per les finestres es projecta l'alba. Hem anat veient el pas dels anys i pels que venen seguirem cantant.
Mentre caigui el sol ens banyarem al riu. Tornarem a poc a poc fins a la casa. Vorejant els camps que ens coneixen per dins. Ens han vist somiar des de petits fins ara. Hem anat veient el pas dels anys.
I pels que vénen seguirem cantant. Somriurem quan tot falli. Abraçarem el temps junts quan el món s'encalli. Somriurem quan tot falli. Guardo una vida cada instant.
Foto carregada per tu aquesta cançó, bales de futur.
Fins demà!
Parlem d'aquest espai que ens serveix per tancar el programa dels dimecres amb el Joan Vilaseca, des de fa un grapat de temporades també, que hem avançat també aquests dimecres de vacances de Nadal i que avui recuperem amb el seu format habitual a dos quarts de dotze. Què tal, Joan? Bon dia i bona hora. Bon dia, bona hora i bona any. Estàs molt lluny del micròfon, eh? Estic molt lluny de tot. Ara estic bé, ja torno a estar situat bé.
El Joan ve en temps, però sempre té moltes demandes. Això és positiu. Demandes policials no, eh? No. Peticions creatives o d'interès. Molt bé. Doncs ben retrobat. Molt bé. Tots bé? Doncs endavant. Endavant, oi? Sí.
A veure, per on comencem? Anem a recordar els obsequis. Molt bé, primer diré que la Cèlia Prats, la Naty Campos i la Teresa Colomina tenen encara els regals aquí. Altres ja els hem vingut a buscar aquests dies. D'acord, però aquestes tres persones encara els tenen aquí. Afegim-ho, obsequis per avui. Avui teníem un CD de David Bowie. El David Bowie? Sí. Molt bé. I la primera cançó es diu...
Aviam... Ah, era Space Oddity, però no és Space Oddity aquesta que sona, eh? És el track 2. Roger? Sí? No és el track 2. És David Bowie, eh? Sí. Escolteu-m'ho. Que fa, per cert, ha fet d'ara 10 anys, malauradament que ens va deixar. Ankel Arthur és la cançó. Vinga.
Bona nit.
Bé, escolta, doncs el CD David Bowie, que pot ser vostre, jo no me'l deixaria perdre. No, i n'ha acompanyat de dues rutes catalanes per les Garrigues i la Plana de Vic, eh? Molt bé. Llavors vindran dos llibres, un que es diu La col·lecció d'Estels, de Jordi Vives. L'autor ens conta una història fantàstica, plena d'intriga.
I una altra, que és de César i per Pavese, que es diu El vell estiu. Ah, està molt bé aquest llibre. L'autor ens diu Les meves pròpies situacions són típiques, violència i sang en els camps, festa en els torons i caminada pel cimps i la vorera del mar. A la vella Itàlia. Doncs aquests són els obsequis d'avui. Recordeu el telèfon del directe, que és el 93686161. Fàcil.
I entrarem, doncs, en matèria. Molt bé, comencem amb Molís de Rei i parlarem de la Cordoneria Gibernau, que si aneu cap baix al carrer de la Verge del Pilar, veureu allà, de seguida veureu allà una xamaneia també castella. Doncs aquesta era la de la Cordoneria Gibernau.
Endavant. Eloi Berguedà i Muria, com a membre de la Junta de l'Associació de Mís del Museu, has deixat moltes notes referents a Molins de Rei, com també escrits i publicacions del Museu Municipal que, una vegada ben referenciats, els he anat consultant tant a la revista Llàs i altres publicacions.
Passat el temps, molts dels seus articles encara tenen una referència històrica a la vila, d'altres han desaparegut, i a la cua n'hi ha d'altres que amb el temps aniran desapareixent. Per això avui voldria parlar-vos de la Cordoneria Gibernau, que si passeu pel carrer Verge del Pilar, com acabo de dir, encara es pot veure la xamaneia una mica torçada.
Aquesta antiga indústria de la vila estava dedicada a la cordoneria. La va fundar en Josep Guibernau i Mauret. Aquesta indústria estava situada en el triangle urbà format entre els carrers de la Facina, l'Avinguda de València i el Canal de l'Infanta.
L'entrada del personal a la fàbrica era pel número 22 del carrer de la Fasina, encara que els carruatges amb mercaderies era pel passatge particular, encara es pot veure el cartell, amb entrada per la carretera, que encara es conserva entre l'edifici del fons del pont i la casa de les aigües del canal.
L'entrada a la fàbrica sempre era per aquest peixatge on al fons es trobava el portal amb un petit pati. Allí s'hi troba encara l'antiga xameneia d'obra, testimoni d'anteriors indústries i de les poques que resten com a patrimoni industrial de Molins de Reí. A l'interior hi treballaven 60 màquines per a elaborar els cordons. En el seu millor temps, l'any 1938, hi treballaven 15 persones.
I ara aquí ve una part del copiat per l'Oi Berguedà, que diu així. La matèria primera més utilitzada aleshores era el cotó amb el qual elaboraven les transilles amb una goma interior o sense metge per encenedors de diferents gruixos, principalment aquell cordó gruixut per als antics encenedors coneguts com a hiesqueros, i sobretot els cordons per a les cotilles de les dones i els cordons plans i rodons per a les sabates.
Així ho explicava Josep Gibernau Eloi Berguedà i li deia aquests cordons eren encerats amb llustre o capçats amb un ferro a cada extrem que col·locaven amb cinc màquines capçadores que hi havia.
També tenien unes maquinetes per tallar els cordons a diferents mides i unes altres que els plegaven i enllaçaven a punt per la venda. La primera etapa de la indústria va durar 26 anys. L'any 1949 va morir Josep Gibernau i passar el seu fill Josep Gibernau i Bonafont.
El pas dels anys, l'evolució de la indústria portar noves matèries per a l'elaboració del producte. Amb fibres sintètiques s'aconseguiren altres utilitzacions de la cordonaria, com per exemple per activitats sopacuàtiques, fundes per als cables elèctrics i per a l'automòbil supliren les metges per a els encenedors, ja desaparegudes del mercat.
L'any 1984 hi ha aquest canvi de direcció de l'empresa al seu fill Jordi Gibernau Martí, net del fundador i tercer membre de la generació Gibernau de l'empresa.
Amb l'utilització d'aquestes noves fibres, el nivell de producció també va millorar, ja que des d'una producció de 50 metres diaris per màquina es passarà a 300 i 400 metres. Aquesta evolució igualment es va notar en el rendiment de les màquines, ja que si anteriorment una treballadora portava 15 màquines, ara en podia controlar 50.
Fins al seu tancament s'anaren reduint les màquines que comercialitzaven les fundes de cables elèctrics, cordons per a activitats subaquàtiques, cordons per a sabates i cordons elàstics per subjectar les càrregues de les vaques dels cotxes. La producció de la fàbrica era suficient per a la demanda d'uns clients fixos de tot Espanya.
coneixedors de la bona qualitat i prestigi de tots els elements que fabricava l'empresa Gibernau Molins de Rei. Aquest any 2026 es compleixen 100 anys de la seva fundació. Creiem que és bo deixar constància històrica de la cordonaria Gibernau i de les tres generacions de la família Gibernau i dels seus treballadors.
Queda el record de la Xemeneia, que si no hi ha cap actuació, un dia la manterem com ha passat amb altres vestigis de la nostra història. Doncs mira, em resols sempre un dubte, perquè veia aquesta Xemeneia i dic, no sé de què devia ser. Sí, la Cordoneria. Molt bé, fantàstic. Per això serveix també aquest espai, per fer memòria. Per fer memòria. Tenim una pregunta. D'acord. La Cordoneria Gibernau, aquest any, com hem dit, acabem de dir, es compleix 226 anys...
Perdó, aquest any, ho he dit malament, eh? Aquest any, 2026, es compleixen 100 anys de la Cordoneria Gibernau. Què ens queda del seu record? La Xemeneia o un petit museu de la indústria? 9, 3, 6, 6, 8, 6, 1, 6, 1. Què ens queda del seu record?
La xamaneia que hem esmentat. O un petit museu que es va fer de la indústria. Doncs, penseu bé, és molt senzill. Penseu bé, perquè aquí a Molins de Rei passen aquestes coses. 936686161, si voleu respondre aquesta pregunta que acaba de formular el Joan, en referència a la primera història relacionada amb Molins de Rei, com bé ens agrada, i en aquest cas la cordonaria Gibernau.
Tenim el parc del David Bowie, i després un llibre, Jordi Vives, el col·leccionista d'estrelles, i el vell estiu de César Epadés. Molt bé. Doncs deixem la pregunta oberta. Què en queda?
de la cordoneria Gibernau, si la Xamaneia, visible des de l'exterior, des de l'entorn del carrer Verge del Pilar, com deies, o un museu, eh? Justament. Molt bé. Doncs, si et sembla, avancem, i si algú s'anima, doncs ens pots trucar després. Mira, aquesta setmana és la setmana dels Barbuts, oi? Sí. I el dissabte, em sembla que és Sant Antoni Abad. Dissabte 17.
17-17, justament. Com que cada any ja hem parlat de Sant Antoni Abad, diversos anys, doncs ara faré referència a les festes que es feien amb la passejada dels animals pel poble, com se feia. Doncs avui parlaré d'aquests animals.
Aquests animals que feien tant de bo per la pagesia d'aquells anys. Animals de tir. Els anys 50 del segle passat encara es podien veure pels carrers de la vila carros de pagesos, dels traginers o de la gent d'altres oficis tirats per grossos cavalls, ases i mules.
Aquests animals de tir o de treball van anar desapareixent pel latinament amb l'arribada dels vehicles i de les enyes motoritzades, però abans d'això, tots ells van tenir un gran protagonista en la vida quotidiana de cada poble que vivia de la pagesia i anava cap a la indústria.
El cavall ha estat vinculat a les persones des de temps immemorials, caracteritzant-se per la seva força, noblesa, energia i valor, destacant també la clara comprensió de la voluntat del seu amo i el plaer de sometre's aquest. És considerat un animal d'extrema lleugeresa i això forma part de les seves característiques remarcables donat al seu volum.
Els ases eren l'eina de treball a les cases més humils, els cavalls ho eren de les més adinerades, i el matxo i la mula eren els animals de treball més usuals en moltes cases, a casa meva també, i en molts oficis, no solament a la pagesia, que se servia d'ells per les seves labors habituals, llaurar, segar, batre, transport abast i amb carro.
Les cases de pagès, els equins, descansaven en les seves quadres fora de les hores del dur treball. Llavors calia alimentar-los i comprovar que no els manqués aigua, és a dir, que eren molt ben cuidats. Un pagès que es quedava sense el seu cavall, ja fos temporalment per malaltia o lesió, o definitivament per la defunció de l'animal, havia d'espavilar-se i buscar un altre, ja que era indispensable la seva tasca per les feines del camp.
Amb el carro munt i avall es feien tot tipus de feines, des de treure runes de casa, anar al tros i tornar carregat de fruites i verdures. També servia per traslladar-se d'un poble a un altre i per treure la mesquita de les comunes.
L'ús del cavall com a mitjà de transport o com a element indispensable per treballar a la terra va anar desapareixent i en el pas dels anys, en comptes de deixar-se perdre la mena, l'home ha canviat l'ús laboral d'aquests animals per fer-ne un hobby de tal manera que en els darrers anys hem assistit a un esclat impressionant de la facció envers els cavalls. Amb tot el que això comporta l'aparició de serveis per a aquest sector,
enganxats en carruatges de passeig o ben carros de carga amb moltes trobades també a l'entorn de les festes de Sant Antoni, sense comptar els aficionats a la muntura. Els equins, és a dir, els animals que tenen la pot amb una ongla sola, es compraven per treballar als camps i comprovaven el seu caminar,
El pas ben alineat de l'animal era una de les característiques que buscava el pagès, ja que aquests cavalls havien de caminar entre els sols de la terra llaurada sense desfer-los. Per fer les fenyes més carregoses, normalment es feien servir els matxos i les mules, animals híbrids i estèrils, fills d'asa i una eua, o bé d'un cavall i una somera.
Aquests animals eren forts i resistents, caminaven el pas ferm pels camins més difícils, tenien una gran capacitat d'esforç i una predisposició innata de tiba. Són poc mirats en la seva alimentació, fàcilment adaptables als canvis climàtics i poc propensos a les malalties. Així mateix, són molt intel·ligents i aprenen molt ràpidament.
Aquests animals havien d'anar ben alimentats i ferrats, i anaven ben alimentats i ferrats, per això no podien faltar les garrofes i una empallada, que era una barreja de palla i el falç verd, que anava dins del muralet que se'ls punjava el coll en el moment de la parada o quan els ferraven. Els requins, els cavalls ensinistrats, obeien els seus amos. Les ordres més comunes eren per caminar i ei, o arrii,
Per parar. Oh, bo, su.
cap a la dreta, allà, allà, i cap a la serra, osquei, osquei. Riu això, però ho entenien perfectament. No, no, és que va fer gràcia. Eren les quatre coses. Per tant, aquests animals no han estat mai maltractats. D'acord. Aquest és el teu... Sempre insisteixes en això, eh? És que és ben veritat. S'ha de veure si has viscut amb els animals a casa, saps ben bé, no teories noves.
Molt bé, anem per la pregunta. Som-hi. En tenim dues. Diu, què es feia servir com a mitjà de transport i treball en el món del pagès encara als anys 50 del segle passat? El cavall o petits carretons? Primera. Molt bé.
El cavall o petits carretons. I la segona. Demà comença la setmana dels barbuts. Em podeu dir algun d'aquests sants que porten barba? Ens ho podeu dir? Ens ho podeu dir? 9-3-6-6-8-6-1-6-1. A veure, alguns d'aquests sants que porten barba aquesta setmana. Van els barbuts que es considera la setmana més freda de l'any, encara que aquest any no. Però ja passa això. Aquestes coses passen molt bé. Sí. I encara tenim pendent la pregunta...
Relacionada, perdoneu, amb la primera història. Això, la Cordoneria Gibernau. Aquest any, 2026, es compleixen 100 anys de la Cordoneria Gibernau. Què ens queda del seu record? La Xemeneia o Petit Museu de la Indústria? Perfecte. Són ara mateix tres quarts de dotze. Estem a l'equador de l'espai. Podeu trucar. Tenim les línies obertes. Tenim tots els obsequis també a punt. El disc de David Bowie.
Just que ara fa 10 anys que va morir. I, a més a més, els dos llibres. El col·leccionista d'Estrelles i el vell estiu de César i Pavese. Fantàstic, un bon menú. Doncs això, no insistirem més, i també podeu trucar i no endur-vos cap obsequi. Exactament igual, sí, sí. Pràcticament només per trucar i contestar la pregunta també ho podeu fer perfectament.
Què més? Avui passem al plan d'història. Ah, sí? Sí. Parlarem d'un accident nuclear que es va fer a Palomares. Perquè diu el 17 de gener va passar de l'any 1966 i avui estem a 17 de gener de 2026. Sí, en aquest cas serà dissabte. El dissabte, sí. Correcte.
Aquest proper dissabte es compliran 60 anys de l'accident nuclear que va alliberar 3 milions de micrograms de metall radioactiu sobre Palomares, un poble molt petit d'Almeria.
Aquesta història fosca de la Guerra Freda va passar en plena època dictatorial franquista. Jo tenia 20 anys i ja em van pressionar i per això vull recordar aquest desastre que encara és latent. I fins i tot amb la quantitat de projectils i bombes que es tiren cada dia a moltes parts del món. Tots anem respirant i contaminant-nos. Les malalties van en augment.
Passen els anys. L'oblig del passat és una part molt important dels dirigents polítics. Ens creen amnèsia. Abans d'entrar en el fet, diré que l'any 2015, ja han passat uns anys, Estats Units i Espanya es van comprometre a treballar junts a la regió llavantina, tot i que, això sí, sense comprometres a res, després del govern de Brussel·les les urgir el... Bé, un moment...
I després del govern de Brussel·les, urgir el de Madrid a informar sobre la contaminació nuclear real que encara avui hi ha allà actualment. La vida mitjana del plutoni és de 24.360 anys.
Aquell 17 de gener de 1966 van caure quatre bombes d'hidrogen B-28, cada una de les quals 75 vegades més destructiva que la que va arrasar Hiroshima el 1945. I malgrat que els sistemes de seguretat d'aquells artefactes van evitar una explosió nuclear,
Tant el seu impacte com la negligència, la desinformació i la irresponsabilitat política que se'n van derivar van causar danys que després de sis dècades després encara continuen sense reparar-se.
Avions com el Big 52 creuaven l'espai aèrie espanyol des de feia anys, diverses vegades al dia. L'exercit nord-americà havia posat en marxa l'operació Crom-Dom el 1960. L'objectiu era tenir bombarders nuclears a l'aire en tot moment, a fi de tenir capacitat de respondre a qualsevol possible atac soviètic. Accidents com les bombes caigudes a Palomares eren només qüestions de temps.
La primera de les bombes va ser localitzada, intacta, només unes hores després del sinistre. Al matí següent van aparèixer dos artefagues més, tots dos esbocinats. Part de l'explosiu convencional que contenien havia detonat i, a causa de les explosions, pols del plató ni altament radioactiva havia començat a escampar-se. De la quarta bomba, en aquells moments no hi havia rastre.
A partir de llavors, Palomares, aquella localitat perduda de només uns centenars d'habitants en la qual no hi havia aigua corrent ni tot just llum elèctrica, es va veure envaïda per la més moderna força militar del món. La quarta bomba no va ser recuperada fins a principis d'abril.
Paral·lelament, 1.600 soldats americans van aterrar Palomares per desfer-se del material radioactiu, ja fos cremant vegetació contaminada o ficant 1.400 tones de terra en bidons per al seu enviament a un dipòsit de residus radioactius de Carolina del Nord.
I mentrestant les autoritats van mirar primer de silenciar l'accident i després de minimitzar els seus riscos. No es va evacuar el poble, ni tan sol es va protegir la zona dels curiosos. I per enviar el missatge al món sencer i els potencials visitants, Manuel Frager i Barney, llavors ministre d'Informació i Turisme, va banyar-se a la platja de Quitapellejos, al costat de l'ambaixador dels Estats Units. Allà no passava res.
Més cap aquí s'ha pogut saber que no era la platja contaminada segons ho corroboren fotos preses en aquells paratges. La inhalació de plutoni provoca una pluja de partícules radioactives a l'interior del cos. Amb un microgram de plutoni n'hi hauria prou per causar danys greus a l'organisme.
Es calcula que les bombes de Palomares van alliberar al voltant de 3.000 milions de micrograms d'aquest metall. Investigacions posteriors van determinar que un nombre insòlitament alt de soldats que havien participat en les tasques de neteja van acabar patint diferents formes de càncer, trastorns sanguinis i disfuncions cardíacs i pulmonars.
Avui, la neteja de Palamales continua incompleta i encara es desconeix si la radiació podria tenir efectes a més llarg termini entre la seva població. Espanya i els Estats Units van acordar finançar revisions mèdiques anuals dels seus residents i el monitoritzatge periòdic del sol, l'aigua, l'aire i els cultius, però el procés ha estat fallit. Diuen que el temps ho cura tot,
Per tant, hem volgut recordar-ho perquè a aquest món que es torna a militaritzar sorgiran nous accidents o guerres programades i de cara a una població innocent no se'ls tindrà en compte per molt que els polítics s'omplin de bones paraules i accions que després no es compliran.
efemèri del dia. Sí, però és que estem pensant, a part d'això, estem pensant que ho està passant avui dia, oi? Sí. Per tant, això continua i continua i continua. Sí. Bé. Farem l'última pregunta. Sí. Aquest proper dissabte es compleixen 60 anys de l'accident nuclear a una localitat d'Almeria que encara avui en reben les conseqüències en malalties canceroses. Quina localitat és la que encara pateix
Palomares o Cuevas d'Almèria? 9-3-6-6-8-6-1-6-1. Per respondre totes les preguntes que avui ha formulat el Joan i, per tant, tenim tots els obsequis encara... Encà els tenim tots verges, per dir-ho. Verges, eh? Sí, és el primer dia que es posen. Efectivament. Doncs això, ja ho sabeu que podeu trucar i respondre també precisament aquesta pregunta que us acaba de fer relacionada amb el...
l'accident de Palomares. I si no volen res del que porto avui, doncs automàticament, si no agrada o no està pendent d'això, llavors només ens saludem i ens desitgem bon any. Sí, exacte, que això també és important. Molt més important. Tu encara ho dius ara, dia 14 de gener? Sí, encara. Ho desitges, eh? Sí, perquè hi ha moltes persones que no els he vist i ara tens el goig de poder-les sentir bon any i et responen molt bon any.
Molt bon any, efectivament. Bé, hem tancat el capítol de les històries, les femèrides, històries relacionades com ha dit el Joan amb la vila, com ens agrada fer cada setmana, i ara hem reservat aquesta recta final pel relat curt. El relat curt que està tret, agafant... Inspirat. Inspirat amb el...
com se diu això, amb el diari, el The New York Times. El The New York Times. Sí, doncs mira, diu així. Vinga. Li costa recordar. Dies enrere, mentre es dutxava, va sentir per la ràdio un comentarista que comentava una notícia sobre la poca capacitat de recordar que associia amb l'edat.
Ell sovint té problemes per recordar noms. Noms de persones que han estat companys seus al treball, de mig de tota la vida, de familiars propers, d'actors, d'escriptors o títols de llibres. No són problemes que hagin sorgit ara, en arribar a la cinquantena. Ja li costava recordar als 40 i als 30, sobretot d'allò que no li interessava gaire.
La seva excusa era que tantíssima informació emmagatzemada ell no podia dedicar una micronèssima de cervell a recordar coses sense importància i que no era el mateix que en la vida hagués tingut contacte amb un nucli petit o com ell que havia tingut un món més aviat ampli.
De manera que tancar la dutxa i prestar atenció a l'article que li havia enviat un amic psicòleg arran d'una sessió terapèutica per veure d'on venien aquests lapsos.
Segons l'article, quan un no recorda noms o telèfons, tendeix a pensar que la seva potència mental està mimvant i no és així. El que succeeix és que, a medida que passen els anys, un acumula més dades i els examina més curosament. Sí que hi ha cervells que es deterioren, però, en general, en envellir, el focus d'atenció sobre les coses s'amplia. Però, en general, per això resulta més difícil quedar-se amb detalls com el nom.
Més endavant, l'article era molt estens. Continuava dient que en els estudis que es demana a les persones que llegeixen textos que de sobte es veuen interromputs en paraules o frases inesperades, els adults de més de 60 anys reaccionen més lentament que els estudiants universitaris. Aquests s'obren pas a través del text a gran velocitat i sense preocupar-se per les paraules fora de lloc.
La gent gran va més lenta, fins i tot quan les paraules tenen a veure amb l'assumpte del que es parla. Això indica que ens s'ho peguen amb la informació extra, que no s'ho peguen, sinó que l'assimilen i la processen. Quan després es feu amb dos grups preguntes sobre les paraules fora de lloc, les persones grans responguen molt millor que els joves. Les persones grans, en haver retingut totes aquestes dates extra, solucionen...
millors problemes poden transferir d'una situació a una altra tota la informació que han absorbit. Aquesta aptitud aporta grans avantatges al món real, on no està sempre clar quina informació és o serà important. De fet, aquest ampli arc d'atenció permet a la gent gran saber, més que els joves, sobre una situació i sobre el missatge indirecte del que està succeint.
És a dir, que no estava desencaminada l'excusa seva i la de bastants coneguts de que amb tanta informació emmagatzemada un no pot dedicar el cervell a recordar coses sense importància. Per cert, quan sortia de la dutxa es va trobar amb el seu fill que estava esmorzant a la cuny i li digué Pare, ahir no vas trucar al banc perquè fes la transferència a la Uni? Espera Jordi, abans no te'n vagis, recorda-m'ho.
Com dèiem, l'article, en aquest cas, ha aparegut al New York Times. I ha acabat dins d'un ratki que he fet. Sí, correcte. Inspirat, vaja, a partir d'aquest article. Molt bé, doncs mira, ens queden 3 minuts per arribar a les 12. Si algú encara s'anima i vol trucar, ho pots fer. I si no, vols que acabem escoltant el David Bowie? Justament. Sí? Sí. Que és un CD que val la pena... Sí, sí, sí, perfecte.
que us pugueu endur, o sigui que rumeu-vos-ho encara. Roger, doncs posarem el David Bowie i encararem ja el final del Bon Dia i Bon Hora. Som-hi.
Ground control to Major Tom. Ground control to Major Tom. Take your protein pills and put your helmet on. Ground control to Major Tom. Commencing countdown engines on.
Check ignition and make our slow be with you This is ground control to Major Tom You've really made the grade
Fins demà!
Amb aquest clàssic Space Oddity de David Bowie, que és el CD que avui ens ha portat el Joan, tancarem el Parlemda. Molt bé, perfecte. Joan Vilasega, moltes gràcies. Molt bé, doncs fins la setmana que ve, si deu bo. Bona setmana dels Barbuts. I bon tortell. Gràcies, que vagi bé. Els oients, també gràcies per seguir-nos un dia més. Ara tanquem el Bon Dia i Bon Hora, us deixem amb la Sílvia i l'Informatiu Molins de Reial Dia.
el plamà Ona Rainbow a dos quarts d'una i a la una a la remissió del món interior i a partir d'aquí la resta de programació pròpia d'aquesta casa fins a la una de la matinada. Que gaudiu d'aquest dimecres, tornem demà a les 8 en punt del matí. Que vagi molt bé!
Bon dia, avui comença el cicle de...