Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora. Amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal com esteu? És dijous 4 de desembre de 2025. Comencem aquí aquesta nova edició del programa. Bon dia i bona hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Contents de saludar-vos un matí més. En aquest cas, un matí més fred que ahir. No arribem als 5 graus en aquests moments, 4.7 de temperatura. Mireu, avui al programa presentarem dos llibres...
que justament us farà la seva presentació avui aquesta tarda. D'aquí una estona parlarem de l'Aula d'Extensió Universitària, que torna a organitzar un acte obert a tothom, això és important, a la sala d'actes de la Biblioteca, perquè avui a dos quarts de set presenta el llibre El Pistolarisme a Barcelona, l'aberint de sang i plom.
que han escrit el David Revelles i el Jesús Martínez i editat per l'editorial de Papiol, l'editorial F2. En parlarem amb el David Revelles d'aquest llibre interessant al període que retrata i al fenomen del pistolarisme.
parlarem abans d'arribar a les 9, avui una mica més tard l'entrevista, 3 quarts tocats de 9, parlarem amb el David Rebelles. I a les 11 parlarem amb la Molinenca, ara ja fa anys establerta a la capital de l'alt camp, a Valls, la Lourdes Quintero, perquè avui presenta també un llibre molt interessant, que ha escrit...
Porto parlar amb 40 segons les ganes de morir en la societat capitalista. Ella és l'autora del text, les il·lustracions són de la Marina Barberà i tot això editat per Tigre de Paper. La presentació es farà avui a les 7 de la tarda.
al local del SEM, i comptarà amb la participació també de l'Estela Rodado i de l'Ernest Veumala. És un llibre punyent, interessant, de més de 160 pàgines, que ens parla i ens aborda un tema punyent com és el suïcidi. El pròleg del llibre
La Laura Llebedot, que titula el pròleg No hi ha cap pastilla al món que doni sentit a la vida, explica, i d'aquí el títol que us he dit del llibre, que de 40 segons se suïcida una persona al món. 40 és el nombre de segons que transcorren entre suïcidi i suïcidi.
Poc d'ells passaran a la història per ser el d'algú il·lustre o per haver estat dut a terme d'una manera artística, insòlita o exemplar. Molts pocs hauran estat una mort per Saudade, com en el conte de Vilamates. En les darreres dècades, diu el nombre de suïcidis...
ha augmentat progressivament tant com l'índex de malalties mentals. El suïcidi és la primera causa de mort no accidental entre els joves i la tercera en termes absoluts a les societats occidentals. Amb aquestes dades a la mà, n'hi ha prou per preguntar-se què coi ens està passant, no ja en la ment i el cor de cadascú, sinó globalment, políticament, en allò que, de fet,
afecta la ment i el cor de cadascú de nosaltres. Aquest és l'inici d'aquest llibre que intenta donar respostes i abordar aquest tema tan punyent. Avui en parlarem. A partir de les 11 ens vindrà a veure la bona amiga Lourdes Quintero i presentarem aquest llibre que, insisteixo, també...
es presentarà avui en societat, aquí a la vila, a les 7 de la tarda al local del CEM. Per tant, dos llibres que avui posem sobre la taula, a banda del contingut habitual dels dijous. Per una banda, preguntes a l'alcalde, amb l'alcalde Xavi Paz, que ens acompanyarà a partir de les 10 i 10. L'alcalde, com bé sabeu, és vicepresident també del Parc Natural de la Serra de Collserola, del Consorci del Parc. Per tant, ens posarem al dia pel que fa a aquest brot de pesta porcina africana,
i d'altres temes que afectin el municipi. Si us preocupa també, de temes relacionats, evidentment, amb la festa porcina, però d'altres aspectes que vulgueu compartir, preguntar, queixar-vos a l'espai de preguntes a l'alcalde, ja ho sabeu, telèfon del directe 9368-6161, 9368-6161, el whatsapp de la ràdio 691438847, 691438847,
al WhatsApp per escriure'ns missatge de text o fer nota de veu i si ho preferiu també a través de l'Instagram si teniu aquesta xarxa social i voleu fer preguntes, l'alcalde em fa en directe la retransmissió d'aquest espai cada setmana i també les preguntes que sorgeixin en aquesta xarxa les compartim aquí a l'espai. Això pel que fa de 10 a 11, la franja de 10 a 11. Després, com us deia...
presentarem el llibre 40 segons a partir de les 11. Parlarem dels centres d'estudis comarcals del Baix Llobregat, que està organitzant una sèrie d'activitats a l'entorn dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, i han organitzat per avui mateix, aquesta tarda, l'arxiu comarcal, més actes que afegim, en aquest cas de Sant Feliu,
Una conferència de debat que anirà càrrec de la Paola Locacio, que és doctora en Història per la Universitat de Barcelona i membre del Centre d'Estudis Històrics Internacionals. Construint la ciutadania democràtica, la lluita contra la dictadura al final del franquisme. Aquesta és la proposta. Parlarem amb la conferenciant.
I a la recta final del programa anirem de viatjar amb la maleta a la mà amb el Josep Ferrer, que avui ens proposarà anar a visitar diversos mercats de Nadal, els més representatius, els més emblemàtics, just abans que parteixi també cap a una excursió precisament per veure un d'aquests mercats de Nadal. Ens en parlarà a tres quarts tocats de dotze.
I aquest serà el recorregut del programa, un programa on també tindrem el Miquel Bufill amb la cançó del dia just després de tornar a les notícies de les 9, de tornar a les notícies.
I, a més a més, la tertulia d'actualitat a partir de les 9 i 11, 9 i 12 minuts fins les 10 del matí amb el Joan Domènech, que avui el recuperem després de l'absència de la setmana passada, amb la Mercè Charles, el Manel Cordero, la Núria Rubió, el Josep Vinyets i la Nati Bufi. I aquesta primera hora, a banda de l'entrevista que farem avui un pèl més tard, doncs tindrem l'apunt del dia amb l'Anna Martínez Mercader des d'Estats Units. Repàs també la programació...
de la ràdio nostra i de televisió, i acabarem també parlant de teatre. Ho farem acompanyats del Dani Pasqual, conductor del tot teatre d'aquesta casa. Tot això fins a les 12. I a les 12, punt i final al programa. Donarem pas a l'informatiu Molins de Rei al dia, al programa Cairós, a dos quarts d'una, al programa de l'església evangèlica, i a la remissió de la tapa reina d'una a dues del migdia. És dijous, 4 de desembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora.
Les 8 del matí, pràcticament 8 minuts. Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Tenim més fred a aquesta hora del matí que no pas ahir. 4.7 de temperatura, no arribem als 5 graus. Anem a veure com ha d'al·lucinar aquest dijous parlant amb el Jordi Miralles. Hola.
Hola Jordi, bon dia. Hola Oriol, bon dia. Avui fa fred, però les temperatures de cara als propers dies comencen a pujar. Avui un dia amb més núvols que no pas ahir, però en principi sense precipitacions. Aquestes afectaran aquest matí comarques de Lleida i a la tarda alguns punts a les comarques del Pirineu, per tant, quedaran lluny de nosaltres. Per tant, dia amb núvolositat més abundant, amb alguna clariana i sobretot amb temperatures màximes que no passaran dels 13 a 14 graus a molt estirar.
Demà al matí tindrem una mica de vent del nord-oest. Això farà que la sensació del fred sigui encara més marcada, però en canvi començaran ja a pujar les temperatures màximes. I demà serà un dia amb bastantes clarienes. Alguns noves al matí, però cada vegada més sol i amb temperatures cap amunt. I de cara al cap de setmana hem de parlar d'ambient assolellat, tant dissabte com diumenge.
I a més a més amb temperatures màximes que poden ja arribar altra vegada a recuperar valors de 17, 18 o 19 graus. Per tant, temperatures altes per l'època de l'any després d'uns quants dies d'ambient fred i temperatures per sota de les normals per l'època de l'any.
Molt bé, doncs moltes gràcies Jordi per la informació. Ara mateix són les 8 del matí i 9 minuts. És el moment d'anar cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària, com sempre fem, connectat amb el RAC i aquesta setmana acompanyats del Ferran Aràndiga, que és qui ens fa la crònica.
des del RAC. Estem pendents de poder comentar la jugada amb ell, i per tant, de seguida que el tinguem entrarà en directe a l'espai. Sí que tenim el Ferran, perfecte, doncs anem a conèixer en aquests moments, 8 del matí, pràcticament 10 minuts, com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ferran, ara en diga què tal, bon dia i bona hora.
Bon dia, doncs. Força, congestió a hores d'ara a la B23 i a l'A2 amb 5 km de retencions a l'altura de Sant Falló de Llobargat en direcció a Barcelona. I que ho estan bé de 4 km en sentit nord a les 7.32 al tram de Sant Boi i Gabà. També es registren retencions a la Ronda de Dalt amb molta congestió des del nostre de la Trinitat en sentit Barcelona i per Santa Coloma de Gramenet fins tot el tram de la Ronda de Dalt fins a Sarrià. També a la Ronda Litoral en sentit nord retencions des de 3 km a l'altura de Sant Adrià del Besòs.
Sobretot també destaca que hi ha un accident a l'AP2 en direcció Lleida que ha obligat a obrir un carril a l'altura d'Espluga del Francolí i encara també continuen les retencions i un carril tallat per l'accident d'un vehicle a les 6.60 a l'altura d'Argentona en sentit 9. Això és tot des del RAC. Bon dia.
Molt bé, doncs moltes gràcies Ferran i que vagi bé la jornada. Seguim i el que farem ara és anar a escoltar l'oferta de feina. Tenim altres ofertes o noves ofertes que ens comparteix el Francesc Rueda a aquesta hora del matí. Doncs quina és l'oferta d'avui dijous, Francesc? Què tal? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una fusteria i banisteria ubicada en Molins de Reis. Ens demanen un ajudant de fusteria i banisteria. Es busca una persona a treballar la jornada de partida, 40 hores setmanals, de dilluns a dijous, de 7.45 a 13 hores i de 14 a 17.30, els divendres de 7.45 a 12.45.
El contracte seria indefinit en un període de prova, el salari estaria al voltant dels 23.000 euros bruts anuals i les tasques a ajudar els operaris del taller, fabricació de mobiliari i elements decoratius de fusta, com poden ser columnes, portes, panells decoratius, estructures i altres tasques pròpies del lloc de feina. Hi haurà formació contínua a càrrec de l'empresa. A nivell de requisits, es demana una certa experiència en aquest àmbit
catàleg castellà, d'estudis al graduat escolar o ESO, o també es valoraria alguna FP o grau mitjant fusteria i banisteria o similar. Déu bon dia!
Molt bé, doncs moltes gràcies i molt bon dia, Francesc, que vagi bé. A veure, anem a parlar del transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, que en principi funciona amb normalitat, tot i que hi ha un matís. I tornem a parlar de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas la línia Llobregat-Anoia, perquè, si us recordeu, fa un parell de dies o tres, us citàvem aquestes línies, la R6 i la R60,
que em destia Igualada, que funcionen entre Plaça Espanya i Masquefa i entre Piera i Igualada, però està interromput entre Masquefa i Piera a causa d'una avaria del tren. Això és actualitzat de fa ben poca estona. Si algú ha d'utilitzar aquest servei, insistim, Ferrocarrils de la Generalitat,
i concretament la línia Llobregat-Anoia, i són les línies R6 i R60, doncs hi ha aquesta dificultat. El servei està interromput entre Masquefa i Piera a causa d'una avaria del tren. La resta del transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat.
Recordar aquesta hora del matí, us recordem la defunció que ja comunicàvem ahir, la mort del senyor Josep Ventura Roca, Josep Ventura Roca, que mort als 97 anys d'edat, vivia al passatge Valldé de Molins de Reí i l'acte d'acomiad serà avui.
Avui, dijous 4 de desembre, a les 10 del matí, a l'oratori del Tenatori. Descansi en pau el senyor Josep Ventura Roca, que ha mort als 97 anys d'edat. L'acte de comiat avui, a les 10 del matí, a l'oratori del Tenatori. I, per últim, recordarem la farmàcia de guàrdia per avui dijous, dia 4 de desembre. Avui és la farmàcia Lozano,
la que trobareu oberta fins a les 10 de la nit, la farmàcia Lozano. Es troba al carrer Jacim Verdaguer, número 68. Recordeu que el servei de guàrdia sempre és ara des de les 9 del matí, horari habitual d'obertura, fins a les 10 de la nit. I a partir de les 10, si necessiteu aquest servei de manera urgent, doncs haureu de desplaçar-vos a poblacions veïnes que sí que tenen oberta la farmàcia de guàrdia durant tota la nit, com és el cas, sempre diem, de Sant Vicenç dels Horts o de Sant Andreu de la Barca.
Un minut i arribarem a un quart de nou del matí.
Fem un repàs de l'actualitat local a punt d'arribar a un quart de nou del matí explicant-vos que l'actualitat de l'Ajuntament ara també la tindreu accessible als canals de WhatsApp. Ho expliquem. Sílvia, molt bon dia. Bon dia. Doncs sí, s'amplien aquestes vies de comunicació de l'Ajuntament amb la ciutadania amb aquest canal de WhatsApp que aquesta setmana es posa en marxa.
El canal està destinat a reflectir l'actualitat municipal. Ho explica el mateix consistori en un comunicat. Expliquen que aquest canal de WhatsApp també ofereix la possibilitat de subscriure's al sistema d'avisos. Aquest permet també accedir a l'agenda d'activitat setmanal, a més de rebre alertes. Per sumar-s'hi, únicament cal enviar un missatge amb la paraula alta,
El telèfon següent, 627-02-2667. 627-02-2667. Ahir vèiem aquest canal i, de moment, el que vèiem ahir al migdia, la primera notícia que penjava, era la que ja us ho explicàvem ahir, del nou logotip de la 175ª Fira de la Candelera. Però no només actualitat, sinó també avisos i alertes.
Molt bé, recordeu també que, a banda d'això, el consistori manté els perfils que té a Instagram, al Facebook, a la xarxa X o també a la xarxa del YouTube. Anem amb més qüestions. Parlem d'en Laire, que ahir va passar pel programa el seu regidor portaveu, i és que hi ha novetats. Marc López substituirà Pep Degà com a regidor d'en Laire a l'Ajuntament.
Doncs sí, el ple de desembre ha deixat el càrrec de regidor, ja té substitut. Inicialment havia de ser Joan Baptista Patanàs, que era el número 3, però ha declinat l'oferiment i li passa el relleu al que era el número 4 de la llista electoral, Marc López, que ha acceptat aquest encàrrec.
Ahir tornava a dir que no s'ha sentit recolzat per part de Junts, el partit que va donar cobertura electoral a aquesta candidatura de l'aire, que és un partit estrictament local. Ahir Pep de Gap ens parlava de la seva decisió.
La tinc clara. Satisfet, no. M'hagués agradat continuar, però no em veig amb ganes i la feina que estic fent no m'acaba d'omplir. No veig... Sí que faig coses, però no estic del tot content. Llavors, prefereixo que entri al Marc, que és més jove, que té més ganes que jo, i també és el que dèiem. També és bo que hi hagi més gent que vegi el que es cau allà dintre. Aviam, el partit junts...
Jo ja m'esperava que no, però l'executiva, diguéssim, les persones com a tal, m'han ajudat els que han volgut. El que han volgut i han pogut. Hi ha gent que també té la seva feina i no pot, no? Doncs de gau ha estat nou mesos de regidor portaveu del grup de l'Aire Molins a l'Ajuntament. També ens avançava ahir que donarà el sou de regidor dels últims tres mesos, uns 2.000 euros, a una entitat sense ànim de lucre i concretava que seria enredat per la discapacitat.
I quan passen pràcticament 3 minuts d'un quart de nou, us expliquem també que aquesta setmana surt el catàleg de Nadal de l'entitat Molins Comerç. Doncs sí, en principi el divendres hauria de sortir. És un llibret de 28 pàgines que recull els productes més característics.
de cada una de les botigues o serveis que formen part de l'associació de botiguers, en total uns 50 establiments. Un catàleg que vol unir els membres a Molins Comerç i mostrar l'oferta comercial global que té la vila per fomentar les compres a Nadal aquí al municipi. El catàleg té també format digital, de fet ja està penjat al web de Molins Comerç, el podeu consultar, i com dèiem, divendres surt en format físic.
Se n'ha fet una tirada de 1.500 i el trobareu a equipaments municipals i a les botigues participants. Elena Artacho, de Molins Comerç, explicava l'objectiu que ha estat donar suport a les botigues per promocionar els seus productes a cara a les festes de Nadal.
Cada botiga havia de fer uns esforços individuals per arribar al públic i informar de tot allò que té com a oferta Nadalenca. Nosaltres el que volem és reunir totes aquestes botigues en un sol suport físic i virtual on es pugui exposar i on puguin exposar ells mateixos una representació dels productes que venen per a aquestes festes. I aquesta ha sigut la idea, un catàleg genèric que aglutini 4 o 5 productes de cada botiga de Molins Comerç.
Doncs en principi demà divendres surt el catàleg físic, el llibret físic, i el virtual ja el podeu consultar al web molinscomerc.cat. I fem un apunt d'esports per parlar de l'amater A, de l'Atleti Quincresa, i de la seva darrera victòria.
Finalment, després d'encadenar diverses derrotes i d'haver guanyat només dos partits des de l'inici de temporada, han aconseguit una victòria i a més contundent contra un rival directe. Arriba el gir esperat que els ha d'ajudar a agafar en branzida i començar a pujar a posicions. Esperen que això marqui una tendència i un canvi de dinàmica. Adrià Cabrera, del cos tècnic del primer equip, valorava aquesta victòria.
És una víctima que fa temps que ja buscaven, que durant no sé quantes jornades seguides ja anàvem perdent. I aquest canvi de dinàmica ens vendrà molt bé. En plan, guanyar 5-0 contra el rival directe ens donarà molta confiança pels partits que ens venen. Ara mateix, aquests són tots també de Sonora Estan ara mateix a la classificació, així que seran directes. Serà un canvi...
de dinàmica segur, perquè a sobre va ser un resultat contundent de 5-0 i llavors tindrà aquesta superioritat amb un rival directe. Ens dona molta confiança pels partits que es venen ara mateix. Doncs ara pujarà una posició a la classificació, tot i que continuen a la part baixa. Són 14 a 16 equips del seu grup. Aquest cap de setmana no hi ha partit. Descans pel pont de desembre.
Passen 5 minuts i mig d'un quart de nou del matí. Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Com dèiem, avui aquesta tarda tenim la presentació de dos llibres. El primer, cronològicament per temps, per horari, es presenta a l'aula d'extensió universitària que organitza de nou un acte obert.
A la Biblioteca es presenta el llibre El Pistolarisme a Barcelona. Dos quarts de set de la tarda. El presentarà David Rebellas, que és l'autor del llibre que parlarà d'aquesta època entre 1917 i 1923, caracteritzada per lluites obreres o revoltes populars i amb figures com la de Salvador Seguí i Francesc Lairet. Obert a tothom, com dèiem, a quarts de set a la Bíblia. I mitja hora més tard, al local del SEM, la Molina que ha establert a Valls ja fa anys Lourdes Quintero presenta el seu darrer llibre, que porta per nom...
40 segons, les ganes de morir a la Societat Capitalista i participarà la mateixa Lourdes Quintero i també l'altra autora Marina Barberà, acompanyades d'Estela Rodador i Ernest Baumala. Avui a les 7 al local del SEM. A veure, si anem al mercat municipal, avui també us hem de dir que comença aquest Escape Market nadalent que us en parlàvem l'altre dia.
Sí, amb dues propostes, dos recorreguts diferents, el Nadal del Nil i el Nadal de la Laia, molt adreçat al públic familiar. A partir d'un codi QR haureu de fer un recorregut pel mercat i acabar el recorregut. Si els que ho acabeu podreu entrar a un sorteig final que es farà. I també avui a la tarda hi ha un taller a partir de dos quarts de sis al mercat per decorar el tió de Nadal. De dos quarts de sis a dos quarts de vuit. Us heu d'apuntar això sí abans a través d'un codi QR.
Molt bé. Aviam, anem també a parlar-vos del foment cultural i artístic. Per cert, demà en parlarem també aquí al programa, a partir de les 11, amb el mateix protagonista que actua demà a la nit dins del Molens Night Cabaret. A l'Edu Mutante, que presenta l'espectacle Que la Vila Que Si Quiero o Que Si Tengo, demà divendres a les 9 entrades anticipades, com sempre a Entràpolis, i diumenge a la tarda i avall al foment, a les 6.
L'Edu, que és el coordinador del Molins Night Cabaret i que, a més a més, forma part de l'equip del Versió RAC1. Justament la setmana passada els hi donaven el premi Ondes, el millor programa, i també van fer un xou aquí amb l'Oriol Cruz molt interessant després del Parlament del Toni Clópez. Doncs l'Edu Mutante, que fa monòlegs, el tindrem demà al programa a les 11 del matí.
Més informacions que us destaquem a aquesta hora, abans de tancar, i és que tenim diverses exposicions que podeu veure, bàsicament concentrades a la sala d'exposicions de Can Amatllem. Sí, per una banda hi ha una exposició de juguets antics, que formen part de la col·lecció de Marcel Prunera, Víctor Puigdollers i Xavier Prat, i una altra exposició també a Can Amatllem,
amb pintures i dibuixos que es diu Paisatges Molinencs, que són obres de Josep Marquez. Aquestes exposicions les podeu veure fins al 4 de gener i l'horari és de dimecres a diumenge. Per tant, podeu passar-hi avui, de dimecres a dissabte a la tarda i els diumenges al matí.
Molt bé, seguirem repassant també més activitats en els diferents butlletins horaris, però ara anem a repassar la informació general quan falten sis minuts per arribar a dos quarts de nou del matí. De moment, amb els titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia.
Quan tu vulguis, endavant. Gràcies. Bon dia, Oriol. Al periòdic ho llegim que l'empresa mixta de Rodalies es constituirà la setmana que ve. La nova operadora iniciarà l'1 de gener les funcions internes, tot i que el servei no arrencarà fins d'aquí o un any. Termini que exigeix la legislació ferroviària. I l'R1 està pendent de serrells econòmics il·legals per culminar el traspàs. En fotografia de portada, com més nacionalistes, torna a Europa més regionalisme expert.
González Pons i Javi López adverteixen al Fòrum Europei Enbridge del fet que la centralització de la distribució dels fons comunitaris resta pes a les regions. Això ho sabem molt bé aquí a Espanya. Els compradors de cotxes elèctrics rebran les ajudes al concessionari. El govern i el sector llançen el pla Auto 2030 per apujar la producció.
I també les vendes. Òscar Orodeig, conseller d'Agricultura, diu que el govern aprovarà dimarts ajudes al sector porcí i alimentari i els restaurants de Barcelona penjaran el complet amb els sopars de grup pre-nadalencs. També un estudi del govern diu que un de cada tres espanyoles ha patit violència de la parella o exparella i anticorrupció a la Fiscalia retreu els imputats, en el cas Montoro, que només intentin anul·lar la causa. I Estopa adapta una Nadal extremenya per l'anunci de Nadal d'ENA.
A la Vanguardia, l'auge de la grip fa que Sanitat recomani, i en cas de símptomes, la mascareta directament. El Ministeri i les Comunitats Autònomes també aproven activar el protocol de protecció en hospitals i residències de gent gran. Una nit per celebrar les arts, amb fotografia de portada, amb l'hotel Majestic, que va acollir la vuitena d'eixer dels Premis Socials.
Tribut a les arts del magazín de la Vanguardia. També Junts s'obre a reprendre la relació amb el PSOE si es compleixen els acords i Catalunya espera permís per eliminar els sanglars de la zona zero. Pla de 1.280 milions per impulsar el cotxe elèctric a Espanya. I entrevisten a Luz Casal cantant el rock és indispensable, diu, per abocar coses com la ràbia. I a Barcelona, el carrer Patritsol pateix el tancament de comerços i el sobrecost per evitar una pagada recau en la factura de les famílies. El diari Ara...
La Generalitat activa el suport econòmic al sector por si afectat. El govern ha obert de moment una línia d'ajuda financera directa als afectats de 20 milions d'euros. La Comissió Europea estudia si amplia a tota la província les restriccions més enllà del radi actual de 20 quilòmetres, amb fotografia del centre de control de la Unitat Militar d'Emergències a Santa Perpètua de Mogoda.
D'on surt la teoria de l'entrepà? Es pregunten. La principal hipòtesi és que el virus va arribar a través de carn contaminada i s'està seqüenciant per saber-ne la soca. Rutte nega que Trump margini a Europa en les negociacions sobre Ocaneïna i Junts no varia la posició, però anima Sánchez a complir tots els acords. També els mapes gènics per estudiar malalties diu que tenen un viatge europeu. I per últim, repassem la portada del punt avui. Prioritat, contenir el brot.
Per primer cop durant aquesta setmana, parlen d'aquest tema a la portada, les administracions es centren a evitar que el virus de la pesta porcina no s'estengui de collcerola. Òscar Urdets, el virus és molt contagiós i dura dies a l'ambient, i que l'Àngel Vergés, director de Mercol Lleida, el preu de la carta porc ja ha baixat de forma important. Haurà baixat per ells, perquè pels consumidors no hem vist ni un euro de diferència. Mentre el PSOE fa gestos amb Junts, Felip Sisè i l'Emèrit destaquen el paper de la corona en el procés democratitzador...
Hi ha cròniques d'Òscar Palau, Ida Mireia Rorera, i a l'esportiu Pedri i Rafinha, els líders de la recuperació del millor Barça.
Dos minuts i arribarem a dos quarts de nou. Completem la informació amb els diaris digitals. Comencem per BTV, que diu que Salut preveu que el pic de la grip arribarà d'aquí a tres setmanes, coincidint amb el Nadal. Ara ja estan llindar alt d'uns 218 casos per cada 100.000 habitants. La consellera ha dit que la situació actual ja ocupa molt el sistema sanitari i ha reiterat la recomanació de vacunar-se, especialment als col·lectius de risc. També és partidària...
La consellera Olga Panem de fer obligatòria la mascareta en determinats entorns. Considera que caldria autoritzar la mascareta a partir d'aquest llindar alt, sobretot a persones que tenen símptomes. Ha afegit que als hospitals la recomanació és fer-ho ja en aquests moments.
Anem a l'Ara.cat, que diu que fa acusar a la DGT de promoure un frau massiu amb les noves belisses B16. L'Associació de Consumidors critica la gestió de la Direcció General de Trànsit amb la laxitud en les homologacions d'aquests senyals lumínics que, a partir de l'1 de gener...
en principi tothom hauria de tenir de forma obligatòria. Doncs des d'aquesta organització de consumidors s'ha criticat la DGT, diuen que no està clar els criteris d'homologació i qualifica d'un frau massiu els consumidors per part de les empreses fabricants davant la passivitat de les administracions competents. Parlant de la Pesta Porcina, Catalunya Près diu...
amb un titular si ha sortit la pesta porcina africana d'un laboratori de Vellaterra. Això és el que sabem. Nous porcs confirmats amb la pesta porcina a prop de l'IRTA Cressa, a Vellaterra, però diu que les autoritats descarten incidències en seguretat i continuen investigant. Aquest descobriment ha generat l'especulació a les xarxes socials sobre un possible origen vinculat a aquest laboratori. Diversos usuaris han comentat
Casualitat, accident, que cadascú tregui les seves conclusions. Tanmateix, fins al moment no hi ha proves públiques que indiquin que el virus ha sortit d'aquest centre i d'aquests laboratoris. I el Nacional diu que el grup Jorge ha acomiadat ja 300 treballadors a Osona pel brot de pesta porcina.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí. Aquesta és l'hora habitual on fem l'entrevista d'actualitat, l'entrevista de primera hora, que avui farem una mica més tard, dins d'aquesta primera hora del programa, però una mica més tard. Recordeu que parlarem de l'aula d'extensió universitària i d'aquesta xerrada oberta a tothom que es fa a dos quarts de set, avui a dos quarts de set a la biblioteca, per parlar del pistolarisme a Barcelona a partir d'aquest llibre que ha escrit el David Revelles i el Jesús Martínez,
editat per l'editorial F2. En parlarem d'aquí una estona. Per tant, avancem tot el contingut habitual d'aquest tram de programa i d'entrada escoltarem l'apunt del dia. Els dijous ja sabeu que viatgem cap als Estats Units, concretament cap a la ciutat de Madison, a l'estat de Wisconsin. Allà hi tenim l'Anna Martínez Mercadeca. Aquesta temporada ens fa l'apunt del dia dels dijous. L'escoltem, doncs. Anna, endavant. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
Aquest dissabte passat, Madison va tenir la primera tempesta de neu de la temporada. La ciutat es va cobrir d'almenys uns 25 centímetres de neu i, com si res, el ritme quotidià va continuar. Una de les primeres coses que has d'aprendre quan vius a Madison és saber conduir en sol, pluja, neu i gel. L'altra és saber on aparcar.
Durant els mesos d'hivern, l'Ajuntament de Madison posa en marxa l'operació Parking Altern. Això significa que quan hi ha una tempesta de neu i les ciutats es declaren emergència, els cotxes només poden aparcar a un costat del carrer. La raó darrere d'aquesta decisió és facilitar que les lleveneus netegin els carrers.
Així és com funciona. Per regla general, els carrers dels Estats Units estan molt ben organitzats. Aquelles cases amb números parells estan al costat del carrer i les que tenen números sanars estan a l'altre costat. En dies on neva, les lleveneus treballen gairebé les 24 hores del dia i el que fan és netejar carreteres i autopistes. Els carrers residencials es comencen a netejar a partir de mitjanit.
Aquí és on es complica la cosa. Si quan toca mitjanit el dia és parell, els cotxes han d'estar aparcats al costat parell. I si el dia s'anar, els cotxes han d'estar aparcats a l'altre costat. Per exemple, aquesta nit passada, quan va tocar mitjanit, vam ser a 4 de desembre. Així doncs, tots els cotxes han d'estar aparcats al costat parell del carrer. Com us podeu imaginar, és campi qui pugui per trobar aparcament.
Alguns veïns decideixen arriscar-se i no mouen els cotxes, però això resulta en tenir el cotxe encallat i cobert d'una muntanya de neu. Pots trigar hores a sortir-te de l'embolic amb una pala de neu i fins i tot et pot costar una multa.
Poc broma i a part que on toca. Que tingueu una bona setmana i fins a dia. Molt bé, fantàstic. Doncs moltes gràcies, Anna, que la setmana passada, per ser, ens parlava coincidint el dijous amb el Dia d'Acció de Gràcies i el Black Friday. I aquesta setmana, doncs, amb aquestes píndoles que ens agraden del dia a dia i de les particularitats que té viure als Estats Units i concretament en aquesta ciutat i en aquest estat que hem citat, l'estat de Wisconsin.
Bé, doncs fem una pausa per la publicitat, de seguida tornem amb el repàs a la programació de la Ràdio Nostra i també de la televisió.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills i aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies. Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera rossa.
Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent. En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música amb 8 mil·límetres, amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Continuem endavant. Passen pràcticament 7 minuts de dos quarts de nou. El que fem és repassar la programació de la ràdio nostra per avui dijous. Recordeu que quan acabi el Bon Dia i Bon Hora seran les 12 del migdia. Podreu escoltar l'informatiu Moritz de Rei al dia fins a un quart d'una amb la companya Sílvia Arter. I després tenim el programa quinzenal Cairós, el programa de l'Església Evangèlica, que ens presenta el Joan Dionís, la Dolors Prieto i l'Esperança Heredia.
Aquesta mitjoreta entre dos quarts d'una i la una. I a la una, després de les notícies, la remissió de l'etapa reina, el programa dedicat al món del ciclisme, que compartim els dilluns a la nit amb el Lluís Àries, el Roger Castillo, el Marc Vives, el Sergi Soler, i fem la remissió d'una a dues el dijous. Just a les dues, connexió amb la xarxa. Per què? Doncs perquè escoltem aquesta hora d'informació general, notícies en xarxa, de dues a tres. De tres a quatre tenim el programa la migdiada,
I aquesta tarda tenim el programa Música en 8 mil·límetres amb el Ferran Cardona, encara en reemissió, esperant que es pugui incorporar més aviat el Ferran. Això serà de 4 a 5. De 5 a 6, l'aventura de cuinar amb la Judit Herrera.
I la Madrona Sala, entre les 5 i les 6, doncs, les podeu escoltar. Després també tenim aquest programa quinzenal, que és el Misteri de la Vida, amb la Sílvia Morós. I a les 7, la Cita amb el Cafè Drom, amb la Virginia Drom i tot el seu equip. Avui recuperem també la...
normalitat a la programació del dijous, després de la retransmissió del ple de novembre de la setmana passada. Per tant, Cafè Drom a les 7, a les 8 el Molins Connection amb l'Antonio Valverde i tot el seu equip, que com que el ple va ser curt, doncs no es van veure afectats i per tant van poder fer el programa també amb tranquil·litat.
L'Antoni, el David i l'Ivan repassant els esports americans, de 8 a 9. De 9 a 10 tenim l'Alia Artís i el Conrad Fona amb el seu programa Joves en Antena fins a les 10 de la nit. A les 10 tenim la cita amb el món de la història, sobretot de la Segona Guerra Mundial i de l'Alemanya nazi, que és el món en flames amb el Ramon Canal, programa també de periodicitat quinzenal. Quan comença la nit amb la Fermina Rezio?
que ens presenta aquest programa amb la particularitat música feta per dones i a la qual, per cert, enviem una forta abraçada a la Fèrmina, que aquesta setmana ha perdut la seva mare, ha traspassat la mare de la Fèrmina i, per tant, des d'aquí el nostre escalf i la nostra més sentida abraçada per la Fèrmina, que avui...
De totes maneres, serà aquí amb nosaltres per presentar quan comença la nit de 11 a 12. I a partir d'aquí, a la mitjanit, repetirem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora fins la una de la matinada, que és quan connectarem amb ICAT FM i demà tornarem amb la programació pròpia a les 7 del matí amb el programa La Tenora del Pere Païssa. Això pel que fa a la programació de la Ràdio Nostra.
Ara anem a fixar-nos en la programació televisiva, el més destacat, quan vulgui, Roger. A les 10 de la nit tenim dues pel·lícules, Un dia de fúria a Paramount, de Joel Schumacher, Michael Douglas i Robert Duval, també Barbara Hershey. És un drama de l'any 93, americà i anglès, també de producció francesa. Dura gairebé dues hores la ruptura del seu matrimoni i, posteriorment, la pèrdua de la feina greuix en el caràcter desequilibrat i violent de William Foster, un home que culpa la societat on viu...
de tots els seus mals. També a les 10, Elephant White, Esquirel Televisió, de Pràquia Pinky, amb Jimon Kunsu i Marcus Waldo, també Kevin Bacon, és una pel·lícula d'acció del 2011.
Dura dues hores i és americana. Un empresari contracta un assassí professional. El seu objectiu és venjar-se d'uns criminals dedicats al tràfic de blanques que van causar la mort de la seva filla. A dos quarts d'onze, Reza Conn en Las Vegas ha mimat aquest clàssic ja de tots Philips, aquesta comèdia gamberra, amb Bradley Cooper, Ed Helms, Zach Galicianakis i Justin Barza, entre altres. És una coproducció americana i alemanya ja del 2009, dura una hora i quaranta.
Ja sabeu que, a dos dies alans del seu casament, el Duck viatja en cotxe a Las Vegas amb el seu millor amic, el Phil, i l'Estú i el seu futur cunyat, l'Alan, per celebrar una festa de comiat de solter que juren que mai no oblidaran. I el primer que fan, precisament, és oblidar-la. I a partir d'aquí tot el que arriba. A tres quants, doncs, a Sweet Home, Alabama, Divinity, una pel·lícula d'Andy Tinnan amb Reese Witherspoon i Josh Lucas, una comèdia que dura gairebé dues hores, és del 2002 i és americana.
Melanie Carmichael és una jove i original dissenyadora de moda de Nova York, originària del sud, que aconsegueix conquistar l'Andrew, el subter més covejat de la ciutat. I a les 11, a Factoria de Ficció, una tercera part de la saga Transporter d'Olivier Megaton amb Jason Statham, Natàlia Rudakova i François Berlén, entre molts altres. És una pel·lícula molt cural.
una coproducció francesa i americana, també ucraïnesa, del 2008 d'acció, que dura gairebé dues hores. La Corporació de Gestió de Residus Internacional, ECOCORP, ha adquirit els drets per operar en una instal·lació ucraïnesa. Abans de poder importar residus tòxics, que després es descarregaran els emplaçaments escollits, cal que obtinguin la documentació necessària, signada i validada pel ministre de Medi Ambient, Leonid Basilev.
Una pel·lícula que ja veu poder veure al primer canal de Mèdia 7 fa uns dies i que ara recupera una factoria de ficció avui a les 11 de la nit. Ara situem els programes sobre la taula. Avui és nit d'humor a Televisió de Catalunya. Tenim el Polònia a les 10 i alguna pregunta més a 3 quarts d'11 també a les 10. El 33, La Renaixença, amb el Peyu. Avui dediquen el programa als darts i a la punteria, en què també s'aborda, que el 1990 es va fundar la Federació Catalana de Darts i aquesta pràctica és reconeguda com a esport.
Tot seguit, el Peyu rep la visita de Júlia Trullol, actriu i membre de la companyia de teatre La Calòrica, i a més l'equip fa una passejada amb el Tamp, un gos de la Vall d'en Bas, per l'atemptat contra el papa Joan Pau II.
Què més tenim? Doncs a les 11, per una banda, doctora Fabiola Jones, a la 1, Soy Superviviente, la veterinària Fabiola Quesada comença la seva aventura recorrent la sabana i la costa africana per rescatar i cuidar alguns dels animals salvatges més vulnerables.
I també a les 11, Antena 3, perdoneu, a 4, Horizonte, a Miquel Jiménez, que aborda l'última hora del casco, després de l'ingrés de José Luis Ábalos y Caldo García a la presó de Soto del Real. Després s'analitza l'obligatorietat de l'ús de les balisses lluminoses i connectades B16, de les quals se'n parlarà molt aquests dies, des del mes de gener vinent a Espanya. Aquí estem intentant també poder-ne parlar, a veure si ens fan una mica de cas des de la DGT. I amb això acabem, Oriol.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Roger. Repàs a la programació de la Ràdio Nostra, repàs a la programació de la televisió i completem, abans de fer l'entrevista d'actualitat, amb la recomanació del dia, per tant, recomanació cultural, que també l'avancem. El Dani Pasqual és qui ens acompanya els dijous per fer aquesta recomanació. Per tant, per parlar de teatre. El Dani, que ens presenta el Tot Teatre, el programa...
dels dilluns a les 8 del vespre i que ens acompanya els dijous també per fer aquesta recomanació. Quina avui és aquesta recomanació? Dani Pascual, bon dia i bona hora. Bon jorn, Oriol. Salutacions a tothom.
Fa 15 anys, al gener de 2010, la companyia La Perla va estrenar un dels seus èxits més esclatants, Natale in casa copiello, un clàssic italià d'Eduardo e Filippo que va escriure el 1931. La tropa comandada per Oriol Brogi va fer, al llarg de tres temporades i d'una àmplia gira per Catalunya, més de 150 funcions d'aquesta tragicomèdia napolitana.
Només a Barcelona va reunir més de 25 mil espectadors. Ara, del 19 de novembre al 18 de gener del 2026, amb funcions especials als dies de Nadal, Sant Esteve i Ai Nou, recuperant per quarta vegada l'entzenyable obra nadalenca, amb bona part del repartiment original i amb ganes de repetir els èxits assolits fa més d'una dècada.
La família Copieló, amb la seva mare abnegada, un pare obsessionat pels pessebres, un punyac maniàtic i reviut i tres fills amb tribulacions dispars i que encara en el futur amb incertesa va commoure el públic català com fa dècades que enamora el públic italià. Ara torna al Teatre de la Biblioteca per convertir cada vespre en una nit de Nadal napolitana força peculiar.
Lluís Marquès i Eduard Paredes són els dos únics actors que s'incorporen a l'elenc per a representar els dos joves fills de la família. Papers que en temporades anteriors havien encarnat intèrprets com Bruno Oro, l'Enric Auquer o el Joan Dausà, entre d'altres.
La resta del departament, escapçalat pel Pep Cruz i la Marissa Jossa, reprenen els seus rols originals. És a dir, tornarem a veure a Sena, a la Marcia Cisteró, al Ramon Vila, al Joan Arqué, al Noel Oliver i al Jordi Coromina. Jossa i Arqué són els dos únics intreptes que han estat presents en les quatre temporades de Natali in Casa Copilo, perquè aquesta obra ha anat canviant segons les necessitats, afirma la companyia,
Cal assenyalar, però, que la Marcia Cisteró, flamant guanyadora del Premi Memorial de Teatre Maria de Cirgo 2025, només interpretarà unes setmanes la filla del Copielo, perquè ben aviat se n'anirà a Xile a representar a Magbeth Song, un dels quatre espectacles dels quals se li va concedir el Premi del passat estiu. A partir d'aleshores li reprendrà al relleu la clara de Ramon, un altre rostre habitual de la Perla 29.
Pet Prud defineix l'obra com uns pastorets per adults, aduint que molts napolitans encara avui són capaços de recitar-ne frases de memòria, com apunta Oriol Brogi. En Brogi també es descriu un natal i en cas de copiar-lo com una obra capdalt, de comèdia costumista, en moments durs on els personatges pateixen i s'acosten perillosament a la mort.
La nova producció compta amb la mateixa scenografia i vestuari del muntatge original, obra de Paula Bosch i Barbara Renzel. Només s'hi afegeix una lleugera microfonia a causa de l'ampliació de les grades i de l'enforament del teatre de la biblioteca, experimentat des d'aleshores.
Tanmateix, s'han hagut de fer alguns retocs a càrrec de la sonògrafa Jaisa Ares i la figurinista Sestresa Berta Riera, perquè la sonografia i el vestuari original s'havien anat reaprofitant. Com a curiositat, cal fer notar que la primera versió del text escrit de Filippo, aquell que es va estrenar el 1931, actualment és el que configura el segon acte de l'obra.
Originalment, el text estava concebut com un acte únic. Posteriorment, arran d'acili assolit de Filippo, el va anar ampliant afegint-li el primer acte el 1932 i el final el 1934. Al teatre de la biblioteca, l'obra es representa com sempre s'ha fet a Catalunya, d'una tirada, és a dir, sense entreactes, amb una durada gairebé de dues hores de funció.
Un bon pla per aquests dies de fredor hivernal. Doncs haureu dit un bon espectacle a la Biblioteca de Catalunya Natales in Casa Copielo d'Eduard de Filippo fins al 18 de gener de 2026. De moment, que tingueu un bon llarg cap de setmana. Bon dia i bona hora.
Molt bé, fantàstic. Doncs gràcies per la recomanació, Dani, i que també tinguis un molt bon cap de setmana a tu. Ens queden ara mateix uns minuts per arribar a les 9 del matí. Us dèiem que avui, aquesta tarda, l'Aula d'Extensió Universitària torna a organitzar un acte obert a tothom.
En aquest cas serà dos quarts a set, que és l'hora habitual de les xerrades, i es tracta de presentar en el llibre El Pistolarisme a Barcelona, l'aberint de sang i plom, que abarca els anys 1917 a 1923 i que han escrit el David Revelles i el Jesús Martínez, editat per l'editorial F2, per cert,
del Papiol. Doncs avui aquest acte a la sala d'actes de la biblioteca, que teníem ganes de parlar-ne i estem pendents de poder contactar amb el David Revelles, que és un dels autors perquè ens parli d'aquest llibre i sobretot d'aquest fenomen que ens retrata, que és el pistolarisme, enfocat a la ciutat de Barcelona, principalment,
i a partir d'aquí en aquest context d'on va passar, que és sobretot en el marc de la Primera Guerra Mundial, amb l'esclat també de la Revolució Russa i quina influència va tenir tot plegat en aquest fenomen. Bé, doncs tema interessant, com dèiem, avui malauradament no mora.
però pràcticament solapen dues presentacions de llibres que els dos són interessants i que en parlarem també avui al programa dels dos. Ara intentarem parlar-ne d'aquest del pistolarisme i com dèiem a les set de la tarda al CEM també es presenta el llibre 40 segons Les ganes de morir en la societat capitalista que ha escrit la Molinenca establerta a Valls de l'Urdes Quintero que també en parlarem avui al programa a partir de les onze. Dos llibres
que es presenten en aquest dijous. Bé, ens queden 9 minuts per arribar a les 9 del matí i estem patents, com a mínim, de situar i de poder fer una pinzellada d'aquest llibre sobre el pistolarisme. Hem avançat tot el contingut d'aquest tram
de la segona part d'aquesta primera hora del programa per intentar encabir l'entrevista. Si pot ser, si no, doncs ho haurem de deixar per una altra ocasió perquè no depèn de nosaltres. Us recordo també que després de les notícies de les 9 el que sí que tindrem puntual és el Miquel Bufill amb la cançó del dia, a veure quina...
Proposta ens porta avui el Miquel i després la tertúlia d'actualitat avui, en principi, amb l'equip al complet. Recuperem el Joan Domènech, que la setmana passada no ens va poder acompanyar, que s'afegeix amb els companys habituals, el Josep Vinyets, la Núria Rubió, la Mercè Charles, la Nati Bofill i el Manel Cordero. Tot això serà a partir de les 9 i 10, 9 i 11 minuts fins les 10 del matí. També ho recordo,
que avui ens visita l'alcalde. Per tant, qualsevol dubte, preocupació, queixa que tingueu a l'hora de coses que passen al vostre carrer, al barri, les llums de Nadal que ja funcionen o no funcionen, esperem que sí, amb temes relacionats potser amb l'esclat de la Pesta Porcina, que n'estem parlant molt aquests dies. En fi, la preocupació o queixa que vulgueu traslladar, recordeu 936686161.
És el telèfon del directe o també ens podeu escriure a través del WhatsApp 691438847. 691438847. Ens podeu escriure amb missatge de text o bé amb nota de veu. I a partir d'aquí traslladarem les preguntes a l'alcalde. I a més a més també a través de l'Instagram, si teniu aquesta xarxa social.
fa la retransmissió en directe cada setmana que ens visita l'alcalde i, per tant, si hi ha alguna pregunta també la farem passar per aquí. Doncs anem a parlar breument d'aquesta presentació que fa l'aula d'extensió universitària per avui, aquesta tarda, al 2.47. Important, acte obert a tothom, en aquest cas, i a la sala d'actes de la biblioteca. Recordeu que es presenta el llibre El Pistolarisme a Barcelona, Laberint de Sang i Plom, 1917-19.
1923, del David Revelles i el Jesús Martínez, editat, per cert, per F2, l'editorial del Papiol. Doncs tenim el David a uns minuts al telèfon, el David Revelles. Què tal, David? Com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia, un plaer. Un plaer, gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. Escolta, d'entrada, què us va motivar a analitzar aquest fenomen del pistolarisme i plasmar-ho amb aquest llibre que avui presenteu?
Doncs mira, el punt de partida del que Jesús Martínez i jo, tots dos som professors a la Facultat de Ciències de la Comunicació de l'Autònoma, va ser l'encàrrec d'una exposició per part del Museu d'Història de Catalunya pel proper any. Aprofito perquè el llibre és el punt de sortida, de fet, per l'exposició que farem l'any 27 al Museu d'Història de Catalunya, que esteu tots convidats i convidades. I aquest va ser el punt de partida. És un període que, en el meu cas, jo coneixia, inventar-seva molt...
perquè jo faig rutes històriques a Barcelona i des del 2014 que feia la ruta de la Barcelona de la Primera Guerra Mundial i, clar, coneixia molt el període i aquesta ciutat, que és una ciutat, com veurem avui a la sessió, fascinant però implacable. O sigui, hem parlat d'una ciutat
una autèntica Babilònia, una exhibició de riquesa per part d'un grapat de persones que fan fortunes com no es podia imaginar durant el període de la Gran Guerra, però la majoria de la gent que pràcticament no arribava al final de mes, no podia comprar un quilo de bacallacet perquè no s'hi arribava el sou.
És una Barcelona dispar, dual, de conflicte entre l'anarquisme i la patronal, i doncs això, és una persona que em va fascinar i que m'han dit, doncs això ho hem de plasmar en un llibre i realment això ha quedat força bé perquè...
Utilitant moltes imatges de l'època, de fotoperiodistes, Sagarra, Brangolí, accions de Ricardo Quiso, i hem intentat reflectir aquest a Barcelona. Perquè quines característiques va tenir el fònom del pistolarisme d'Avid?
La característica fonamental és que és una guerra oberta durant sis anys. O sigui, el període que analitzarem, que com tu molt bé has anunciat al començament, el pistolerisme s'emmarca en el període 1917-1923. Per tant, 1917 estem enmig de la Primera Guerra Mundial. I com ara et deia, el fenomen històric que transforma la ciutat de Barcelona és la Gran Guerra. No només Barcelona, eh? Sabadell, Terrassa, Igualada, Manresa... És a dir, tot l'arc industrial al voltant de Barcelona...
a partir del 1915 comença a fabricar de tot, especialment per França. Quan dic de tot és tot, cascos, uniformes, armes, menjar... Tot això genera, com et deia, una gran riquesa per un grapat de gent que olora la possibilitat de negoci en un context de guerra, i també amb el contraband, també ho explicaré durant la sessió d'avui,
la ciutat de Barcelona és una ciutat en port i per tant és això, arriba una gran riquesa clar, per altra banda tenim la majoria de la ciutat que viu sobreviu, millor dit i tot això en un context de fricció política ideològica molt important, hem d'entendre que l'anarquisme, la CNT a Barcelona té milers
d'afiliats, que l'any 1917 arriba des de Rússia la revolució bolchevique. És a dir, és un moment de canvi. I en tot aquest engranatge també tenim la patronal barcelonina, que no està per la mort, que es diu en castellà, entre altres coses, perquè l'any 1900...
19 es trobarà amb la jornada de 8 hores, després de la vaga de la canadenca, i per tant tenim un context de guerra absoluta entre bàndols, assassins pagats per la patronal per matar anarquistes o sindicalistes com Salvador Seguí, el noi del sucre, o l'advocat laboralista Francesc Laeret, i per altra banda tenim unitats d'acció dels anarquistes,
que consideren que només amb la violència, amb les pistoles, es podrà canviar l'ordre, no? I, per tant, és això. És una Barcelona que... L'altre dia ho parlàvem amb un company de La Vanguardia i dèiem que era Chicago en política. Era el Chicago de Capone, però en política. Perquè citaves, David, si no vaig llegir malament, que hi van haver, durant aquest període, per tant, més de 400 morts només a la ciutat. I tant, sí, sí. Morts per bala, és a dir, per pistola o per bombes, ja l'explicaré també a la sessió d'avui...
atemptats que eren molt habituals. Tu estàs prenent un cafè, hi ha un atemptat molt conegut, que és el Cabaret Pompeya, que estava allà al carrer Nou de la Rambla en paral·lel, doncs allà hi ha la gent, treballadors de Poblasec, de paral·lel, i entra un pistoler, deixa una bomba, esclata, i moriran més de 6 persones i 13 ferits. Això era habitual. Una cosa que veurem a la sessió és que la violència en aquesta Barcelona s'institucionalitza, és a dir, que és quotidiana.
que tu agafes a l'avantguarda, a la veu de Catalunya, al Correo Catalán, i cada dia veus a la secció de... De fet, tenia una secció que deia jo, successos o problemàticos en Barcelona. És a dir, tenia una secció que parlava d'assassinats, d'atemptats, d'extorsió... I és això, aquest és el context d'absoluta violència permanent. Correcte, que va durar sis anys. I, per tant, com es va tancar aquesta problemàtica, doncs?
Doncs mira, es va tancar malament, com habitualment es fan aquestes coses. Es va tancar malament, va arribar a la dictadura de Primo de Rivera, per ser com, que no t'ho dirà, i tenies raó, el nombre d'assassinats, més de 500 per bales, per atemptats, però no hem d'oblidar, eh? Més de mig miler de persones malferides sense una cama, sense un braç, perquè passaven per allà, o perquè es van intentar matar. Com et deia, es va tancar malament. Arriba a la dictadura de Primo de Rivera, al setembre de 1923, i per tant...
El que es fa és tallar de so carrel a priori la CNT, tot aquell moviment violent, però que succeirà un grapat d'anys després. L'any 1936, quan esclata la Guerra Civil, la gent que ha passat molt poc temps, ha passat 13-14 anys, és a dir...
es tanca malament i què passa els primers dies de la Guerra Civil? Doncs que hi ha una violència extrema de moviment anarquista en contra de la gent que, això fa 12, 13, 14 anys,
el període del cristianisme es van atunciar i, per tant, es tanca malament perquè el que es fan són assassinats sistemàtics per part d'aquesta gent que encara tenia a la memòria el patró o l'esquidol i es fa una miqueta la venjança en qüestió de temps. I és això, es va tancar amb una imposició militar per part de Primo de Rivera. Que dèiem, ens hem sentat molt a Barcelona però també és un fenomen que es va escapar més allà de Barcelona i va afectar també altres ciutats, oi?
I tant, i tant, sí, sí. A la ciutat, sobretot, industrials. És a dir, a Sabadell hi ha atemptats, a Igualada, quan dic atemptats dic assassinats. Recordo a Sabadell, per exemple, un industrial francès que està sopant a casa amb la família, entren tres pistolers i els maten a cops. O recordo l'intent d'assassinat d'Àngel Pestany, el líder de la CNT, a Manresa.
o a l'hospitalet, és a dir, sobretot a les zones, a les àrees industrials, doncs això és molt habitual. Perquè ja, torno a dir, hi ha aquesta guerra oberta entre aquests dos bàndols i, a més a més, amb una presència de l'arma, de la pistola...
Hi ha una crònica que hem publicat al llibre que parla de més d'un milió de pistoles a Barcelona. Diu Preparades per a matar, la crònica. Per tant, és així, hi ha una gran violència perquè hi ha moltes armes. En aquest sentit és interessant perquè a la portada del llibre la gent que vingui a la sessió veurà un gravat de senyors ben vestits, fumant un puro, per això els hi deien caliqueños,
és que si no hi havia prou pistoles, a Barcelona a partir del 1919 tenim el somatent urbà. És a dir, tenim més de 8.000 homes que anaven pel carrer amb les seves Winchester, les seves carabines, com es veu a la portada, és una fotografia del Brangolí, del Josep Brangolí, i això era increïble. O sigui, imagineu-vos això. O sigui, si ja teníem dos bandos enfrontats amb armes, ara tenim un cos paramilitar civil amb la connivència de la policia, tenim també publicada una fotografia de...
Quan es creta la vaga de la cadenca, a la caserna militar que hi havia al costat d'Adrassanes, del Museu Actual d'Adrassanes, es ve un grapat de senyors que van vestit, torno a dir, com si fos Chicago de Capone, i els hi estan donant rifles als militars, als civils. Aquesta era la Barcelona que teníem. Era absolutament increïble, la veritat.
Bé, doncs tot això és el que trobareu en aquest llibre, com dèiem, el pistolerisme a Barcelona, el laberint de sang i plom, 1917-1923, que avui es presenta a dos quarts de set a la sala d'actes de la biblioteca, proposta de l'aula d'extensió universitària. David Revelles, doncs escolta, moltes gràcies per acompanyar-nos i sobretot que vagi molt bé aquesta tarda.
Gràcies a vosaltres, un plaer. Una abraçada, que vagi molt bé. Adéu, adéu. Gràcies. Doncs ens passem dos minuts ja de les 9 del matí, no escoltarem el bolletí de la xarxa, de seguida venim amb la Sílvia i el repàs a l'agenda d'activitats i immediatament després ja la cançó del dia amb el Miquel Bufill i la tertúlia d'actualitat. Ara tornem.
Informació local. Avui comencen les activitats de Nadal al mercat municipal. Per una banda, l'escape market nadalenc, amb dues propostes, el Nadal de la Laia i el Nadal del Nil. Són dos recorreguts, una mena d'escape room, però adaptada al mercat, amb diferents pistes. Els participants hauran de descobrir diferents elements, els passadissos, les parades, els productes, els rètols. Una activitat molt enfocada al públic familiar i que vol donar a conèixer el mercat i fomentar, també,
les compres al mercat municipal. Comença avui i es farà fins al 19 de desembre. I també avui, a dos quarts de sis de la tarda, hi ha un taller al mercat municipal per aprendre a decorar el tió de Nadal. Les places són limitades i cal que us hi apunteu abans a través d'un codi QR aquesta tarda de dos quarts de sis a dos quarts de vuit al mercat municipal.
Demà divendres hi ha una jornada esportiva de primària de futbol sala poliesportiu municipal de 9 a 1, una activitat que organitza professorat d'educació física. I diumenge hi ha portes obertes al Museu del Renaixement. De 10 del matí a 3 de la tarda, jornada de portes obertes amb entrada gratuïta.
També aquest cap de setmana el Foment fa diferents propostes. Per una banda, el divendres, Edu Mutante, dins el cicle Mullins Night Cabaret, presenta l'espectacle Que si quiero o que si tengo. I diumenge a la tarda, a les 6, ball el Foment. I també recordem de les activitats habituals de Nadal de cada any. La pujada del pessebre al cim del Puig Madrona, que organitza cada any el SEM, la seva festa d'hivern, doncs el SEM ha anunciat que s'han vist obligats a suspendre aquesta activitat
que s'havia de fer el 14 de desembre, seguir les mesures preventives i les restriccions decretades pel Departament d'Agricultura de la Generalitat per evitar l'expansió de la pista porcina i que recomana no anar a Colserola, no fer-hi activitats ni organitzades ni de lleure. Per tant, sospesa la pujada del passebre al cim del Puig Madrona.
Recordem la defunció del senyor Josep Ventura Roca. Tenia 97 anys i l'acte de comiat és avui, d'aquí una estona, a les 10 del matí al tanatori. I la farmàcia de guàrdia, avui dijous, és la Lozano del carrer Verdaguer 68. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu. Cairós, amb Dolors Prieto i Joan Dionís. Cada dijous a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar.
Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virolai. Virolai, l'escola a mida.
L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Us agradaria saber més sobre la història de la primera meitat del segle XX, sobre Hitler i l'alemanya nazi, i com ells van abocar el món, el major conflicte bèl·lic i el genocidi més gran mai vist? Doncs aquí intento explicar-ho tan bé com sé.
La cançó del dia, amb Miquel Bofill. Bon dia, bona hora i bon dijous. Avui us proposo escoltar el segon moviment del concert paraflauta i harpa de Mozart.
Va ser escrita l'any 1778 a París i va ser un encàrrec del flautista Ferdinand de Jong i la seva filla, que era harpista. És una obra escrita per a flauta i harpa com a solistes, dos oboes, dos trompes i cordes. Aquest segon moviment, en Dantino, es caracteritza per als seus diàlegs elegants entre els dos instruments solistes. Que tingueu un bon dia!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dijous, 4 de desembre, la compartim amb la Nati Bufill. Bon dia, Nati. Hola, molt bon dia. Josep Vinyets, bon dia. Molt bon dia. Hola, molt bon dia, Joan Domènech. Molt bon dia. Bon dia, Manel Cordero. Bon dia a tothom. Bon dia, Núria Rubió. Bon dia. I bon dia, Marcet Charles. Bon dia. Bon dia.
Benvinguts i benvingudors. Moltes gràcies. Ui, que estem apagats avui, Charles. És que dormim molt poc. Has dormit molt poc. Aquells dies de iaios que no poden dormir, que passen les hores i vas sentint les una, les dues, les tres. Les tres, no.
Això amb el rellotge de casa ho sents al Campanar? No, al Campanar no, però tenim un rellotge de 150 anys. D'aquells que el Manel és l'encarregat de donar-hi corda i de cuidar-ho. Precisament el Montfort, abans de jubilar-se, ens va fer una repassada, el va desmuntar tot, peça per peça, i ens el va deixar bé dins del que es pot ser uns 50 anys, i ens ho va dir. Jo sí que el sento al
campanar. Tu estàs a prop, eh? L'han abaixat, eh? D'un temps cap aquí. D'intensitat. I ara l'hivern, que està tot tancat, menys. Però hi havia un estiu. Jo també el sento. A casa el sentim... Perquè ressona, no? Amb els edificis. A casa se sent quan el vent bufa. Quan ve el vent de Montserrat, directe. Directe de Montserrat al Pep Ventura. Sí, que hi ha un quilometret, ben bé. Sí.
Bé, el cas és que se sent cada quart d'hora. Si no dorms, tu recorda constantment el campanar. Però bé, això passa als iaios i també a l'altra gent. La xarra és transversal. Com sempre té algun dia que no pot dormir. Ens passa.
Fins i tot pensava, hi ha lluna plena? Serà? Serà les llunes? És aquesta nit, eh? Ara m'ho apuntaré. El nostre expert en llunes plenes... No, no sóc expert, però ell encara no era lluna plena. És avui, aquesta nit. És avui? Sí, superlluna plena de desembre. De desembre. I això és bo o és dolent? Sempre porta una... M'agrada aquesta pregunta. Hi ha gent que diu que les llunes plenes... Generen inquietud. Sí, doncs potser...
Potser ja intuïa un dia abans la lluna pleta. Sí. Déu-n'hi-do les activitats que estem tenint aquests dies. Oh! No arribem a tot arreu. Jo crec que deu ser això, eh, el que et crees. No pots arribar a tot arreu. I després no dorms, esclar, no desconnectes de tanta activitat. Sí, no sé, és on...
Els avis tenim molta activitat. Ahir em deia la jove de Suïssa, diu, estic intentant assajar amb tota una colla, diu, tinc alumnes de joves, i tinc tres alumnes de la vostra edat, a vora 70, 70 i escaig i quasi 80.
Creuràs, diu, que amb els avis són amb els que em costa més posar-me d'acord? Diu, perquè tenen tantes activitats. Diu, que als jovent els he dit, aprofiteu tot el que pugueu, perquè quan sereu jubilats no tindreu temps, eh? Com va anar, per cert, la presentació de la cuina que s'aprèn, Nati? Bé, molt agradable. Aquest llibre que comentàvem la setmana passada. És un entorn petit, però molt acollidor. Es va fer dissabte a la sala Punt de Comerç, eh? Sí, a les 12 del migdia. Va estar molt agradable i molt bé.
És molt entranyable. Jo crec que és un llibre sense pretensions i una trobada sense pretensions. Simplement, doncs, compartir. Molt bé. Per tant, contenta d'aquest llibre, que al principi ja està... Hi ha un codi QR, llavors es pot descarregar a través d'aquest codi QR. Físicament ja no hi és. No hi és a les botigues.
Hi ha un codi QR i a partir d'aquí et pots baixar el llibre. Exacte. Quants exemplars em vau editar? Poquets. Molt pocs, em sembla que eren... Per això s'ha acabat tan aviat. 10 per... Per autor de recepta. Per autor de recepta, exacte, per col·laboradors. 10. Home, Déu n'hi do, perquè éreu molts els col·laboradors. Sí, però esclar, ja es van acaparar. És que éreu més de 20 i pico. I 3 o 24. Sí, sí. Molt bé. La cuina que s'aprèn. Molta cuina. Efectivament.
I a la sala d'exposicions a Can Amallé, precisament, també amb l'excomissari del Toni Moreno, s'ha inaugurat una exposició, no sé si heu passat a veure, de juguets... De juguinars, oi? Sí. I també una de... No, d'aquesta no en sabem. D'espais de Molins de Rei, imatges de Molins, però amb pintura, no? Sí, sí. I a més són...
comparteixen amb els mateixos horaris. Sí, dins de la mateixa sala d'exposicions de Can Amatller tenim també aquesta de joguets i l'altra de paisatges. Ah, aquesta, sí. O sigui, comparteixen espai. Sí. Comparteixen espai. Aquestes pintures, què dius que són? Pintors del poble? És el que no sé, però... Us estic buscant al cartell. No, no, és un autor només, és un senyor.
És un sol autor. Jo he vist la pintura, diguem-ne, perquè està com a cartell, de la pujada de l'església. La pujada de l'església. D'en Josep Márquez. El Josep Márquez és l'autor. Que és a la sala petita entrant a la sala principal a Alfonso Madreta. Alfonso Madreta.
I la resta són sales que podeu veure, diguem, sota el títol Joguets, hi ha obra del Marcel Pronera, de l'Ego i Mecano, que ell ha anat fent col·leccions de fa temps, del Xavier Prat, que fa també maquetes de vaixells, però també diorames, i el Víctor Puigdoller ja ha traspassat, però que era col·leccionista de...
de joguets d'aquesta època. I, per tant, també hi podeu veure una exposició de part de la seva obra. Doncs aquest temps de setmana. Molt bé, sí. Fins al 4 de gener teniu temps. Però ho deia perquè es va inaugurar el dilluns. Si ve del Marcel Bonero, algun tren a l'Ecliura? No, no, no. En aquest cas, perquè va venir dir... A veure, un segon, que la Charles... Què ha passat? No, res. No, res.
que feia senyals en el... Sí. Ai, ai, ai. Ui, ui, ui, aquí tenim una... una hemorragia. Tot bé. Una satisfacció. Tot bé, eh? Molt bé. Per cert, Joan, que no va venir la setmana passada, ara ja es pot dir, vas estar per terres irlandeses, no? Exacte. Sí o no? A Dublin. A Dublin. I què?
Val la pena, sí, és maco. Dublín té mig milió d'habitants, és força assequible, diguem-ne, es pot visitar tota la ciutat, anar a base de caminar i caminar, i després també ens en vam anar cap a la costa de West, cap a Galway, que és on es va rodar la mítica pel·lícula del John Ford,
De Quiet Man, l'home tranquil, amb el John Wayne i la Morin O'Hara, que és una joia de pel·lícula. Sembla que aquest home fes només trets i índios i tot això, i després fa això, que era una joia. Ell amb la família va dir, vaig a Irlanda, les arrels irlandeses de...
D'ell, i allà, en plan família, va rodar el The Quiet Man, l'Hombre Tranquilo. I es nota, és una pel·lícula molt... És una pel·lícula quasi telúrica, vull dir, sembla que tot sorti de les tradicions de la Terra, és una pel·lícula preciosa. Però bé, ho vaig estar per aquells paratges, vaja. També es condueix per l'esquerra, allà?
Sí, sí, sí. Bueno, jo dic com que Irlanda és Irlanda. No, no, és veritat, tens raó. Però sí, efectivament, sí, sí. Jo tinc la sort que la meva senyora... Sí. Avui va viure uns anys allà. I ho domina. I aleshores, vull dir, si s'ha de llogar un cotxe...
Es fa, eh? No hi ha cap problema. Perquè a tothom li fa respecte llogar un cotxe i conduir per l'esquerra. Em fa, eh? Jo reconec que encara no m'aclaro amb les rotondes ni m'aclaro amb res. Però ell ho fa com res. I què tal va el canvi de marxes manual? Amb la mà esquerra? No, bé, bé. Sí, sí, sí.
Encara que si llogues ja agafes un automàtic. Aquest és el secret. No, a totes maneres hem anat molt en marxes. Però ara ho deia per aquesta última vegada. Ja, ja.
Molt bé, doncs mireu ara, li comentava la Nati, no sé si teniu la revista Enllaç, el nou número, que parla d'un tema interessant, que són els reptes del moviment veïnal. És un reportatge d'unes quantes pàgines.
fer comunitat des dels barris en ple 2025. Interessant reflexió, que si voleu podem compartir, perquè els amics d'enllaç a l'editorial diuen que els moviments veïnals van ser la punta de llança de moltíssimes reivindicacions col·lectives que van ajudar a configurar pobles i ciutats i a millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Molins de Rei no n'és una excepció i especialment durant la segona meitat del segle XX l'associacionisme veïnal va ser determinant en omplir la vida
de vida als barris que s'anaven conformant amb la construcció de grans blocs de pisos i petites cases d'autoconstrucció. En aquell moment el teixit veïnal va demostrar una potència enorme per aconseguir millores bàsiques que ara semblen elementals i va pressionar tant com va ser necessari i, si feia falta, posant al servei dels altres les seves habilitats i coneixements. Serveis bàsics com l'aigua i la llum en indrets com Can Graner o la Riera Bonet no s'expliquen sense aquesta pressió popular, efectivament.
o la xarxa de clavegram del barri del Canal, impulsada pels mateixos veïns del barri, o l'asfaltatge de carrers en altres indrets del nucli urbà de Molins de Rai, que en alguns casos va trigar dècades a concretar-se. Va tallar-ho tot com a punt de partida.
M'entoro aquí. Ho recordeu vosaltres aquests moments, aquest context? Jo de Can Graner me'n recordo. De Can Graner, sí. Quan era la barriada Belmonte. No us en recordeu? Sí, i tant. A molts anys aleshores jo era la barriada Belmonte. I es van començar a construir cases allà d'una manera així molt desorganitzada. Totalment desorganitzada. A més a més, molt solana. I malfetes.
ho feien les pròpies famílies com la Riera Bonet una sabata i una espardenya i esclar, quedava com no diria barraquisme, no? però quedava com una zona una mica marginal i llavors això a l'integral al poble va ser els moviments aquests, clar s'hi va haver de fer arribar la llum arribar a l'aigua
arribar a clavegaram... Però clar, jo penso que és una època en què el poble es feia. Sí. O sigui, es anava fent, anava creixent, eren noves necessitats. Fa unes setmanes parlàvem dels 50 anys de la mort de Franco, no? Doncs era la gent que anava arribant i que es anava instal·lant. Primer Ajuntament Democràtic i a partir d'aquí, doncs, intentar... I el que és cert és allò que diuen que la Unió fa la força, eh?
perquè els barris que han tingut més cohesió, més unió, són els que han aconseguit més coses que no pas els que, en tot cas, s'han quedat una mica així, diuen, ja ens ho donaran, ja ens ho faran...
Clar, però avui dia ens donaran. Si tu no demanes el que t'han de donar, sempre és la reivindicació que, a veure, no pots construir una casa en un lloc on no hi ha aigua. És que és essencial. I on no hi ha clavegaram. Perquè, doncs, esclar, que s'enfada tots els residus. Hi havia molts pous negres, no?, em sembla, o els pous morts, no sé com es diu. Però, clar, tot això representa també un manteniment, perquè un pou mort tard o d'hora s'omple.
Llavors ens ha de buidar, o sigui... Clar, jo penso que és una època de construcció. I aquí quedava molt ben reflectit amb la pel·lícula aquella de tu, que ets tan aficionat, amb la del 47. Bueno, perquè al 47 hi havia... És la reivindicació d'un barri... I a més hi havia la famosa llei allò del teixado...
que si tu no havies aconseguit posar el sostre, te la tiraven a terra. Però, en canvi, si havies posat el sostre, ja havies salvat un lloc on viure mínimament o xaprovar-te, perquè allò era...
Era... Era realment dur. I això era el districte de per allà... Torrebaró. Torrebaró, sí. Doncs aquí es pot... El simil és semblant, eh? No era tan... Bueno, però el cas de... Jo de mena, eh? Vull dir, recordo...
El cas del barri que esmentaves, sí, eh? Vull dir que, bueno... I Sant Vicenç ja no veig. Bueno, Sant Vicenç no en parlem, eh? Sant Vicenç, Sant Vicenç. El Sant Josep, com es diu l'altre barri, la Guàrdia... La Guàrdia, la Guàrdia. La Guàrdia, la gent venia, venia... Arribava d'aquí, baixava a l'estació de França amb quatre coses...
i cap a la guàrdia, i allà, a la que podien, es muntava en un lloc per aixer plogar-se. Això els millors, perquè a Montjuïc... I després trobàvem feina, evidentment, perquè era època que es trobava feina. Era època de creixement. Era època de creixement, vull dir, total. Els anys 60... I ha passat la crisi del petroli, que eren els anys 60, i llavors aquí és...
És allò, i tornant en referència cinèfiles de la ciutat cremada, que el Jordi Torres deia, ostres, vingueren que de casa ens tragueren, però lo bé que els hi anava tota aquesta mà d'obra per la construcció.
Però de totes maneres, el que deia... El barri de Can Graner, això sí és cert, i com el de l'arri de Borets, són els que quedaven molt més apartats de Molins de Rei. Perquè, si recordem, Can Graner era allà... Des que no es va començar a construir tota la part del torrent de l'hospital i totes les torres que hi ha a l'altre cantó, era un camí de terra que anaves fins a Can Graner. I allà, sí és cert que totes les cases, la majoria a mi ens recorda molt també...
a les mimbrales del Papiol, passa el mateix. Era molta gent que havien vingut de fora i es van anar fent les seves caretes, si és cert que se les feien ells mateixos. Ara vas i tens encara les que queden d'aquella època i algunes que són torres que dius...
Val la pena. Però sí que és així. El barri on vivim jo també, que és el Bonavista, que antigament es coneixia pel Congo. I només eren els quatre blocs aquells d'allà del Congo. Aquell bloc que hi havia al mig, que era del Ministeri de la Vivienda, del Patronat o de la Vivienda.
Allò era construcció d'aquelles protegides... Exacte, senzilla, del patronat, que hi havia diversos blocs del patronat, i a més hi havia reunions i l'associació del patronat que posaven i pagaven els cupons aquells del lloguer, jo ho recordo molt bé això perquè...
com a exempleat de la Caixa, en aquella època hi havia una certa participació amb el control de tots els pisos del patronat. És igual, deixem-ho així. I si passem al de la Riera Bonet...
Hem de recordar que van estar molts anys que l'accessibilitat al barri de les Garabonetes era un camí de terra i, a més a més, que difícilment hi podien circular dos cotxes. O sigui, acabar-se amb un cotxe perquè hi havia tot el que és ara les guardioles, que era de propietat privada...
i fins que no es va arribar a un acord i es va poder ampliar la carretera per comunicar cap a la Riera Boneta, allò era un camí de carro, d'un sol carril i res que no tenia un de cara. Els caminants s'enfengaven a tot i plen. A bé, i un dels que més ha crescut per mi és el del barri de...
del canal, que antigament el coneixíem tothom per la incresa, perquè van ser aquells quatre bolors que va construir la incresa, que per això li deien aquest nom, i mires actualment, i és allò, i la granja, no oblidem la granja, perquè els que tenim uns anys allò ho han conegut, que tot eren camps. Eren camps, absolutament. Algú diu, de què bon ve el nom de la granja? Evidentment, perquè hi havia una granja allà, una masia, i tot eren camps al voltant, no era ni un bon tros del que és ara.
Però la granja és molt recent, eh? Perquè jo recordo... És l'últim... Bueno, ara l'últim és les guardioles. Però la granja és la que venia per davant, i això, i el que diem la llave d'oro, que és un intremit entre el barri del canal i el centre vila. Entre el que és l'incresa i el cinema. L'incresa ja va créixer com una urbanitzada. El cas d'incresa és molt interessant, eh? L'incresa ja va ser molt ben estructurada...
ja va tenir serveis des del primer moment, ja es van fer allà uns blocs que van intentar ser racionals, amb tots aquells patis de llums interiors, compartits... O sigui, jo crec que Incaresa, en aquests moments, el que ens falla és que són 10 pisos d'alçada, i ara això és una mica impensable. Però jo crec que Incaresa va estar feta amb pensament, o sigui, ben estructurada i amb criteri. Totalment d'acord, Nati. Jo aquell bloc l'altre dia...
Allà ara hi viu una neboda meva que dona el parc aquest que ara han repoblat d'arbres i plantes. De les palmeres. El parc de la cadena. I em mirava el bloc de l'incresa i just el que dius tu. Allò havia estat fet per l'arquitecte, pel Riera, em sembla, i el Miquel Rius havia estat d'aparellador i tot. I a més està...
és un edifici molt ben pensat. I els pisos també, eh? A nivell de comunicar-se entre veïns... Aquests patis interiors. Tipo Walden, però sense voler ser tan esnob. Sí, la paraula seria aquesta.
I allò deies, per l'any que va estar fet aquell edifici, xapó, per mi, jo el trobo un edifici... És curiós, perquè alguns el veuran molt lleig, però jo el trobo un edifici de referència aquí a Molins de Rei. En el creixement. És que és l'època de creixement de la creixement. I allà hi vivia el tot Molins... El tot Molins jove. El tot Molins jove, per dir-ho d'alguna manera, i sense molestar ningú. I després, després, vull dir...
A mida que un es va millorant i es va defensant a la vida, aquesta gent va anar més cap a Centrevila. I allà hi va anar un altre tipus de llogater o de comprador. Però de totes maneres... I això...
enllaçat amb el moviment veïnal, també s'ha de tindre en compte, ara parlàvem a nivell urbanístic, però enllaçat amb el moviment veïnal, que abans n'hem estat parlant dels barris, l'incresa va tindre molta força, diguem-ne, en els principis, en el...
En el franquisme, durant el franquisme i abans del postfranquisme, es va fer molta feina, moltíssima feina. Perquè és el que diem, perquè era un nucli de gent jove, amb molta empenta i amb uns criteris molt socials. Era un nucli...
Progressistes, democràtics... I va ser molt important la tasca que va fer l'Incresa. De tota manera, sento dir-te una cosa. Està molt bé el que dieu, però la construcció d'aquelles èpoques, precisament, com a molt bona, no era. Perquè allà a l'Incresa són pisos molt alts, que sí que era en un lloc que hi havia molt de terreny i no es nota...
Si no, ens anem al centre Vila, al carrer Pintor Fortuny, sense anar més lluny, que el coneixíem pel carrer de la Llum, perquè hi ha uns blocs de 7 o 8 pisos d'alçada amb un carrer que no dona lo suficient. Actualment s'està construint molt més bé, d'uns anys cap aquí, que veiem a la granja. Hi ha 4 blocs només de 8 pisos.
La resta són de quatre pisos d'alçada. Vull dir, avui en dia es té molt més en compte aquestes coses, que hi ha unes limitacions, més arquitectòniques que no la que es feia antigament. Jo et dic, en el cas del barri del Canal, com que eren quatre o cinc blocs, que ho van fer bé, amb molta alçada, però...
Estan en un lloc que hi ha molt espai, però es construïen molt... Exacte, és que hi ha molt espai allà. Hi ha moltes construccions altes que, teòricament, per les amplades que tenen els carrers i hi ha, no haurien d'haver sigut. Ara no es faria això. A les Guardiales se n'està fent un d'altíssim, eh? Però també.
Hi ha l'espai. O sigui, jo crec que aquí... Hi ha molt d'espai allà. Aquí el que passa és que Inpresa va estar construït on eren camps. I llavors hi va haver-hi la licència de fer-les amb aquesta alçada. El carrer que tu dius... El carrer que tu dius... El carrer que tu dius... Allà va ser per uns interessos determinats de relacions entre qui construïa i qui prometia construir. O sigui que aquí tothom sabem com va anar aquella època. Home, esclar...
Sí, té raó amb el doctor. Em consta de primera mà. Em consta de primera mà, eh? Ho sé. En canvi, la granja, ja estem parlant, que no has d'absorbir tantíssima gent com s'absorbia als anys 60. I els criteris, evidentment, han canviat i han millorat. És que només faltaria que no aprenguéssim de tot el que no ens ha anat vivint. I les guardioles també.
Hi ha molta zona verda de jardinets i d'espai per passejar, eh? A veure, arcs infantils... Sí, arcs infantils. Sí, arcs infantils. Sí, arcs infantils. Jo he de fer una visita per a les guardioles, perquè ho veig quan de vegades...
És el tren, quan vens amb el tren. Sí, exacte. A mi el de fusta em fa una gràcia. L'edifici de fusta. I ara la gent critica molt l'edifici aquest, que en diuen edifici singular, perquè és allà al mig de quatre pisos o cinc màxim, depèn de la inclinació del terreny, hi ha un edifici... Deu-doze pisos. Deu-doze pisos, al final...
ja tocant a la Riera Bonet. Esclar, sobte, això. Ara ja veurem... Mira la Diagonal de Barcelona. Mira, on anava a dir-ho? Allò és un edifici singular, eh? A l'entrada de la Diagonal a l'esquerra, venint de Molins. Però ara imagina't la gent que ha comprat cases al darrere que eren llocs de senyors i que eren, vamos, d'alto standing? Alguns ja no hi veuran res, però...
Un altre cantó a nivell de paisatge, a nivell arquitectònic, dius, està bé que tot de cop amb una cosa tan plana, vull dir, pugi una torre de 40 pisos, perquè a més estan numerats i tot, fins fa poc estaven numerats. Pot tindre la seva explicació arquitectònica, igual que la té...
Benidorm. Però hi ha alguns arquitectes que estan bojos per Benidorm. Vull fer, quedaríeu parats i allò a nosaltres ens pot semblar ortera, de mal gust, i un atemptat contra el paisatge i contra tot. Però hi ha...
Hi ha arquitectes estrangers que ven expressament a Benidorm per entendre el fenomen Benidorm i alguns defensen això. Però amb visió d'arquitecte, no per viure-hi. Sí, amb visió d'arquitecte. Segurament és on hi viurien. Un edifici tot de cop que tira cap amunt en un lloc que és més o menys...
pla, horitzontal... És l'edifici abans d'arribar als tres molinos aquell, no? Un traste, sí. A mi em va cridar molt l'atenció a Berlín, que estava gairebé tot destruït de la Segona Guerra, i que ara et sobta veure els pocs edificis que van quedar, que van deixar edificis...
d'història, diríem, amb uns gratacels que llavors, esclar, sí que sorprèn això que dius tu, que són singulars, perquè dius aquest és del Foster, aquest és del Talbot, són difícils, però dius, bueno, o sigui, els ulls et fan mal una mica, vull dir, jo no mai sorti contenta, malgrat això, dius...
Aquell edifici és tan espectacular perquè té unes formes, té unes coses que no saps com s'aguanten, per dir. Però al costat hi veus la illa dels museus, que és tot de fa tants anys, i no sé, com mal els ulls, però bueno, vull dir, s'ha de mirar amb diferents ulls, no? Mira, quan es va construir l'hotel Vela, us en recordeu? Sí, i tant.
A Barcelona també hi va haver tot un moviment de dir, a veure, l'Skylab de Barcelona ara canvia completament, perquè ens han smut allà aquell edifici, o quan van fer les dues torres, l'Ars i l'Amàfri. L'Amàfri, exacte. Van fer aquelles dues alçades que dius, hi ha això aquí? Era com uns fars d'entrada dels que s'hi venien de mar, que ja tenien un referent allà amb aquelles torres. I si vens a l'avió és curiós, eh? Sempre hi ha explicacions, tothom dona...
Amb abil fa gràcia perquè veus les dues torres, veus la del fons, que és el que li deien al supositori, i llavors el vela. Llavors vas baixant i dius, ja veig el vela, doncs ja estem arribant a l'aeropoli.
I ens hi hem acostumat tots a veure el vela, eh? Jo recordo les primeres èpoques que s'estava construint, i és clar, ja tocant a mar aquella alçada, pensaves-hi això, i en canvi ara ja la tens com tant... Com que a més a més és bonic, perquè realment la forma és bonica, és ben bé la vela. És una vela, o sigui que és bonic, però com ens anem habituant als canvis, als nous paisatges urbans? Sí, de vegades per força, eh? T'hi acostumes que ni te n'adones. Però no perquè sigui molt maco tot, eh?
Jo què voleu que us digui? Aquests edificis tan alts... Però és que saps què passa? També penso que també hi ha d'haver canvis, és que és lògic. Bueno, que sigui, sí, altra cosa és que m'agradin o no m'agradin. A mi, per exemple, saps on no em agraden gens? Quan ens traslladem i ens anem al Pirineu.
El Pirineu m'agrada molt que es conservi l'estructura de les típiques cases pirinenques, la pedra... S'ha conservat bastant, eh? Això penso que és molt important. Ara que les ciutats es vagin transformant, a més a més també s'han d'adaptar a les realitats, fan falta habitatge.
Doncs reconstruir habitatge. Mira, justament, clar, estem parlant d'un context determinat, però ara, clar, el context d'ençà ha canviat significativament, no?, de les lluites que hi havia en aquell moment, ara, el context és diferent, i explica precisament també allà, és que més enllà de la realitat concreta de cada barri, el moviment veïnal té reptes que són comuns, no només a la vila, sinó que també a nivell de país.
I n'hi ha d'evidents com són l'accés a l'habitatge, per això ara ho esmentàveu, que per ara semblen fora de l'abast d'acció de les associacions veïnals, però també són plantejables tal com ha demostrat, per exemple, l'associació de centre vila. I es pregunten fins a quin punt aquestes entitats són capaces de posar problemes d'aquesta envergadura sobre la taula. És a dir, el sentit de les associacions de veïns
al segle XXI, al 2025. Sí, l'associacionisme ha estat una cosa boníssima per la massa social. És bona, sí. Perquè el que passava, l'associacionisme era l'únic refugi que hi havia per tractar d'aconseguir coses que semblaven impossibles. No eren tan impossibles, però amb les mancances que hi havia...
es van aconseguir moltes coses. Un cop els targets bàsics, com eren tot el que hem dit abans, clavegueres, aigua, etcètera, etcètera, tot això, doncs la cosa ha anat a altre tipus de reivindicacions, que ha donat com a resultat que les associacions de veïns dels barris de Molins de Reí han canviat
N'hi ha hagut que han desaparegut, com per exemple les conserves. Per què? Doncs perquè potser la població s'ha envellit, potser perquè la situació bàsica de serveis i tot això ja hi és. Ja es va aconseguir un mínim. La granja també va passar, primer va haver-hi una associació, després va quedar una mica inactiva, i ara sembla que la van tornar a tirar-ho endavant, però no hi ha dubte que sense l'associacionisme i sense persones...
que s'hagin portat endavant, com per exemple l'Antònia Méndez a la Riera Bonet, a ser definitiu, no és en Bach que té una plaça allà amb el seu nom. Per tant, un cop ha arribat aquest punt, la gent ja busca altres coses. I les guardioles, doncs, és una mostra que sí, ara tenen associació,
Però la gent es copsa que hi ha un individualisme brutal. La gent, cada un va a la seva, i l'associacionisme prefereixen dir, me n'entraré dels problemes per la tele, no? O sigui TV3, o sigui el que sigui, Esplugues, o el que sigui... I això no... ha canviat moltíssim. Clar, com ha canviat molt dins de rei.
I Molins de Rei també té edificis, i el primer edifici singular va ser el del Parc del Llobregat, al costat, i ara aquest, l'edifici singular de la Riera Bonet. És com el que deies abans a Barcelona, algú que no ha estat mai a Barcelona fa aquelles curbes de les plugues, després es troba aquell edifici i diu «ya hemos llegado».
Si a Barcelona traguéssim la Torre Mapfrears i la Vela, segurament que ens portaríem una decepció brutal. Sempre ens quedarà la serada família. No, no, sempre.
quedarà París. Sí, sí. No, no, però és veritat, és això, és això. I mira, de moment, no ho sé. Hem de buscar coses emblemàtiques segurament. A París, que dèieu, sense altres regions, no seria París. Bueno, a París, també, quan van construir la Défense...
que és aquell barri que hi ha aquella espècie de mar. Sí, home, aquell barri de negocis. De pintura gran. I de negocis, sí. Molts ascensors. Vaja, al principi també ho va criticar. Primera, perquè era llunyíssim d'altres centres financers i tal. És una mica com...
com una segona part, però vaja, allò de distingeix, tu estàs mirant des del Sacré-Cœur a París i de seguida l'adefance moltes vegades és una referència per no perdre's. Bé, et pots perdre de moltes maneres, eh? És el que deia abans, és que són formes d'observar el paisatge, l'urbanisme, l'arquitectura. Vull dir, New York sense l'Skyline no seria New York. No.
I quan trepitges el carrer, l'única cosa que fas és mirar amunt. Vull dir, mirar l'Skyline, mirar el cel. I llavors això identifica... I l'Skyline típic i tradicional.
altres se n'han fet a Nova York, a Manhattan, però en canvi, quan veus l'Empire State Building, dius, ostres, això és que és un símbol 80% del que és el Manhattan. Els altres estan molt bé, potser són més macos, més ben construïts, però l'Empire és la identitat...
Sí, perquè és la tradició i la modernitat. En canvi, aquí Molins de Reino camineu mirant amunt, mirant l'Skyline Molinenc. No. No, a part hi ha un problema, que a mi em van estar dient... O sigui, si vius en una escala que tens 3 o 4 pisos i se t'espatlla l'ascensor, mal assunto. L'altre dia m'explicava una...
una veïna d'aquest edifici d'aquell de la plaça del preixement, del museu. Aquest edifici que tot és gent gran. El de Colorín. Exacte, m'estava dient fa tres setmanes que no hi ha l'ascensor.
Fa tres setmanes que no els hi va l'ascensor. És molt això, eh? Aquella persona em comentava, mira, jo no tinc massa problema perquè vaig amunt i avall i visc amb el primer pis, però tinc un veí que va amb cadira de rodes que està al tercer pis i fa tres setmanes que no surt de casa perquè no pot sortir.
O sigui, això també és una qüestió a tenir molt en compte amb els edificis alts, perquè... Bé, aquest no és alt, que són... No és alt, però un tercer pis per una persona que va amb cadirada a rodes és molt important. Però el servei d'ascensor normalment és molt ràpid, eh? Nosaltres en el bloc, si se'ns espatlla l'ascensor, es crida i al cap d'unes hores ja està trobentat, eh? Sí, sí, sí, m'ho confirmaven aquesta setmana. Vull dir que això... Tres setmanes sense sentir-ho. Sí, sí, m'ho deia una veïna... Amb un bloc...
Com un bloc d'avis. D'avis, eh? És confinar la gent. És confinar la gent. Perquè no agafin la grip. Si algú ens està escoltant algun veí o veïna i ens ho vol acabar de confirmar, doncs amb molt de gust...
ens ho podeu fer però fa dies que se'n parla depèn del Departament d'Habitatge de la Generalitat però no sé què està passant aquí i a la Riera Bonet el centre cívic que ja està ple de gent gran va haver-hi sembla molt un parell de mesos que l'ascensor no anava llavors molta gent que anava a fer activitats al segon pis i no podia anar-hi perquè no podia pujar
i va estar, jo diria que un parell de mesos, faltava una peça, no sé què, no sé quantos, vull dir, tothom estava enfadat, però allà no venia ningú a arreglar-ho. Això dels edificis alts és... No, però de debò que el servei d'ascensor, jo us ho explico pel meu blog, el servei d'ascensor és immaginat. Llavors hauríem de pensar que si és privat, que si és privat la cosa funciona...
I si no és privat... Perquè hi ha molts protocols, hi ha molts que... Aquí no funciona i el... Com es diu, la persona que se n'encarrega en aquells moments, el president de l'escala d'aquell moment, truca d'ahir de seguida, venen, però és que immediatament...
D'aquests llocs que esmentaves, tu també, jo recordo l'antiga biblioteca, l'actual SEM, aquell ascensor de vegades... Encara no va, eh? Encara no va moltes vegades, eh? I a veure com anaves a la biblioteca si tenies problemes d'accés, perquè s'han de pujar escales. Ja va costar posar-lo, eh? Ja va costar posar-lo, exacte.
El tema de les famoses barreres s'ha d'eliminar. Una planta baixa, Núria? S'ha d'eliminar, totalment. Des de fa molts anys, no?
Sí, Déu-n'hi-do. Com a dalt, que ja només tens el cel. I l'església i això de cada quart d'hora. Està en un lloc privilegiat. És un privilegi. Molt cèntric, a mi m'agrada molt estar al centre. Sí, perquè ho tens tot a l'abast, no? Sí, sí, sí. Això és un privilegi. Tens desvantatges, segurament, que també n'hi ha com a tot arreu, però tens moltes, moltes avantatges.
Nosaltres allà la gran avantatge és l'autobús. L'autobús ens ha salvat moltíssim. Perquè ara n'hi ha tres. O sigui que el de dins i el que va a la floresta i l'MV3. L'MV3 també, si has d'anar a la part alta de la ciutat, va superbé. Agafes l'MV3, et deixa la floresta i allà agafes el tren i si has d'anar per algun lloc per Serrià o així, perfecte, eh?
Vull dir... Que no n'havíem parlat gens, però això és notícia de fa mitja horeta. Diu que la Unió Europea ha ampliat la zona d'afectació de la pesta porcina africana que colpeja Catalunya fins a 91 municipis de 8 comarques diferents. Tanmateix deixa fora del radi d'afectació Osona.
i també al Segrià, les dues comarques amb més exportacions de productes porcins. Els municipis afectats es troben a les comarques del Vallès Occidental i Oriental, Baix i Llobregat, Barcelonès, Maresme, l'Alpenedès, Anoia i el Bages. Els municipis d'aquestes comarques declarats com afectats no podran exportar carn de porc fins al 28 de febrer del 26.
per decisió de la Comissió Europea, que fa publicar, o ha fet publicar aquest dijous, el Diari Oficial de la Unió Europea. Tenim per municipis, i per tant, també, si mirem el Batllobregat, Molins de Rei apareix com d'aquests 91 municipis. Sí, sí. La Nadia feia unes canes. Clar, perquè no podem anar a portar el pessebre.
Per exemple, conseqüències d'això. Doncs que el dia 14 de pesebre s'ha suspès. I qui havia fet aquest pessebre? La Sesca. I què s'enfarà d'aquest pessebre? On el posarem?
No ho sé. S'ha suspès i... S'ha suspès, no es pot anar. Evidentment jo ho trobo correcte, perquè si hi ha aquesta afectació, és com el de les guàrdies que fem a Santa Creu, que obrim l'Eglésia. Què fareu amb això? També haurem de... S'haurà de pospar. També hi haurà una greu crisi, eh? Sí. Els tions. Els tions estan a la muntanya. I que han d'aparèixer a les cases. Han d'aparèixer a les cases. Serà un problema, eh, aquest any? En tot cas, si les... Clar...
Clar, perquè els nens anaven a buscar aquest pont s'organitzaven la sortida. També hi havia previst, em sembla, el poema de Nadal a l'església de Santa Creu, el 27 de desembre. En canvi, sí que es pot anar al restaurant. A la restauració, de moment. De moment es pot anar. Però es veu que anar a caminar pel costat del riu tampoc.
Tampoc no. Això és el que el grup nostre de caminadores ens van enviar una nota que els havien dit que... Santa Creu no. No. Perdó. I al costat del riu van enviar un missatge dient que... Al costat del riu tampoc. El riu tampoc. També pertany... Potser estan... Sí. No...
És que també se n'han vist pels senglars del riu, eh? No es dan d'estranyar, hi baixen, eh? Per això que, com que hi baixen, suposo que... Jo pels senglars n'he trobat a la Riera Boneta, l'he trobat aquí a la granja, a la granja...
allà al parc juguen els nens, un dia me'l vaig trobar de cara. Però pensem això i dius, a veure, i llavors en zones habitades com és la Rierrada, Vallpina i tot això... Els veïns i veïnes poden anar-hi. Evidentment que hi poden anar, però dius, estan vivint a dintre del rovell. Sí, sí, estan als ports senglars i els tenen per allà. Teòricament s'haurien de desinfectar les rodes dels cotxes. Clar, teòricament...
Clar, si diu que la bicicleta i tot això... Pot contaminar. Aquesta gent haurien de tenir unes... Per això que teníem a l'època de la pandèmia, que hi havia com unes alfombretes amb una substància... A la carretera haurien de tenir això.
Els que viuen a Vallvidrera també l'hauríem de fer això, també. Perquè quanta gent ve de Vallvidrera o anant cap a Barcelona per evitar el centre de Barcelona passant per Vallvidrera? Els que viuen dins dels parcs, això té raó, Anna. Ells s'han de llogar. Tota aquella gent que viu per la carretera de les Aigües, hi ha casetes, per allà n'hi ha moltes, els sanglars estan...
Aneu-n'hi-do, eh? A veure, el que passa és que jo penso que també... Tot això que estan fent ara... Ja sé que potser és un esforç excessiu, però ja ho sabíem, que hi havia aquest excés de sanglars. Sí, sí. No podrien haver fet aquestes rodades un temps enrere i que no s'haguessin multiplicat tant? Ho hem de fer-ho ara, allò de sanglars per a quant trona? No, ja se n'han fet. Però molt lleus. És complex, eh? Ara diu que em mataran a més de mil i pico de sanglars.
I això ho pot fer des d'un caçador normal fins a la UME, la UCO, que són molts militars, l'unitat central operativa, i es dedicaran a matar senglars, i als drons, també.
A més, han de vagilar amb el soroll que fan perquè tenen por d'una estampida. I llavors, si hi ha una estampida, perdran el control de tots aquests senglars. O sigui que ja... És complicat. És complicat. Però després què se'n farà de tots aquests morts? S'ha d'incinerar tot això? Perquè, esclar... A més, ja s'estan preparant també...
per ampliar els contenidors, les incineradores, perquè ara hi haurà un excés de senglars per incinerar. O sigui que és complexa. A la vegada, el que diu l'Oriol ara de la Unió Europea...
I això també afectarà... A nivell econòmic. A nivell econòmic, a les empreses. Avui ja llegia que hi ha una empresa d'Osona de productes del porc, que es diu Jorge o Xist, que n'han acomiadat a 300. Temporalment, però qui sap. Ja comencem, saps? Per això dic, això per què no...
O sigui, preveient i veient això, per què no es feia ja alguna acció més contundent que no pas la que s'estava fent ara? Se n'ha fet una, se'n va fer una, l'Ada Colau, fa 3 o 4 anys, va fer una campanya de posar injeccions a les femelles del porc senglar per evitar la reproducció. Esperant que això fos un... Clar, si no tenen petits...
aleshores la cosa... S'estigueixen. Doncs no, no solament es va mantenir, sinó que va augmentar. Per tant, compte, em sembla que hi ha una cosa desaforada. És a dir, durant aquestes injeccions, que en teoria no poden tenir petits, estem en una situació descontrolada. Potser n'hi ha més dels que pensem, eh?
Sí, molt. I a més, hi ha ciutadans que els agrada molt a la nit donar els menjars. Sí, sí, jo ho he vist, això. Jo ho he vist, sí. No és Disneyland. Jo ho he vist, i tant. A més, també se n'han trobat 50 o 60 morts de cadàvers, perquè han d'anar mirant tota aquesta...
Tota aquesta gent, totes aquestes forces, diguem-ne, de bombers i ucos i humers i tot, tot el que hi ha pel bosc, i es troben molts cadàvers de senglars, i no precisament morts per la peste crucina. Alguns perquè han caigut amb les trampes que ja hi ha...
uns altres perquè el tren els ha aixafat. Esclar, és que n'hi ha tant. Ho anirem deixant aquí. Esperem que el tio pugui arribar d'alguna altra manera. El tio segur que arriba. Les mandarines li hem de donar per alimentar-lo. Jo ja n'he comprat. I aquest cap de setmana, cap de setmana llarg, com que sou jubilats em direu, nosaltres ja sortim altres moments a l'any,
com ha fet el Joan, per exemple, la setmana passada. Sí, no és cap de setmana de sortir. Tot i que hi ha molts mercats, moltes fires... I molta neu. Sí, però jo que la gaudeixin els altres. Que la gaudeixin els altres, Nati. Sí, jo després hi podré anar-hi un cap de setmana normal i corrent, quedar-me un altre dia...
I mengem. Ara estarà tot ple? Clar, està molt bé. Està molt ple ara. Ja el pont de la Puríssima. No ho sé, ja m'ho explicaran els fills. El pont de la Puríssima. És un clàssic, ja, d'obrir vistos. Però t'hi has de barallar per un pam de neu, t'hi has de barallar. No cal, no cal. Hi ha moltes altres propostes a prop de casa.
El que passa és que també totes estaran plenes. Clar, ja anirem als mercats de Barcelona de Nadal, però és que no acabarem el tren, no acabarem... Però bé, tot això forma part de les festes de Nadal. Sí, ja en parlarem. Doncs Nati, Núria, Mercè, Manel, Joan i Josep. Que vagi molt bé. Gràcies i bon dia. Que vagi molt bé.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Larrà. La Comissió Europea ha ampliat el perímetre de zona infectada per a pesta porcina africana fins als 91 municipis. Brussel·les ha publicat avui el llistat de poblacions on fins al proper 28 de febrer s'hauran d'aplicar mesures d'emergència provisionals per contenir la malaltia i ressalta que tot i pertany a la demarcació de Barcelona no hi apareix a zona. Tampoc hi ha en aquest cas el segria. A diferència de la Generalitat, la Comissió Europea no distingeix entre zona infectada i zona de vigilància
i detallar que les mesures de control s'hauran d'aplicar en 23 municipis del Vallès Occidental, 20 del Vallès Oriental, 27 del Baix Llobregat, 5 del Barcelonès, 10 del Maresme, 2 de l'Alpenedès, 2 de l'Anoia i, finalment, 2 del Bages. El govern havia fixat, en aquest cas, 76 municipis.
I en mobilitat, diversos accidents generen hores d'ara retencions. A la Nacional 2, encara a Cabanes, està tallada en els dos sentits de la marxa. A la BB Baixa, 1.202, a Castellbisbal, també està tallada en aquest cas on ha mort un motorista. I finalment a l'AP2, a l'Espluga de Francolín, on en aquest cas només hi ha un carril obert per un altre accident. A banda, a la C-25, a Sant Lari de Sacalm, l'incendi d'un vehicle deixa només un carril obert
I també generen ja diverses afectacions, volíem dir, per avaries. Una a l'A2, el Bruc, que talla un carril, i una altra, en aquest cas, a Sant Vicenç dels Horts, també a la mateixa via. Pel que fa al servei ferroviari, una incidència, en aquest cas, a la catenària entre Puigdemont i Juneda. Està afectant hores d'ara la circulació de trens de les línies R13 i R14. El Renfe és habilitat un servei alternatiu per carretera Coneix, Lleida i Vineixa.
I Protecció Civil ha desactivat el pla pla secta després de confirmar que l'incendi d'una sitja a l'empresa Helix Polimers de la Canonja no ha causat cap afectació personal ni cap impacte a l'exterior. L'incendi, que ha començat passades les 3 de la matinada, s'ha originat en un tank amb polimers en pols. Tot i que l'incendi ja està estabilitzat, es manté també la prealerta per seguir els travalls dels equips d'emergència fins que la situació torni a la normalitat. A hores d'anar encara hi treballen 8 dotacions que continuen refredant la zona.
I més de 600 voluntaris han participat aquesta nit en el recompte de persones que dormen al carrer a Barcelona organitzat per Arrels Fundació. L'objectiu és actualitzar les dades, dimensionar els recursos necessaris i saber on han anat les persones desallotjades d'assentaments de les darreres setmanes. Arrels preveu que la nova xifra superarà la del 2023 quan es va comptar un total de 1.384 persones.
I pel que fa al temps, el cel quedarà força ennubolat durant tot el dia amb nubols que avançaran d'oest a est i amb molt poques estones de sol. Les primeres pluges arribaran ara al matí al Pirineu Occidental i alguns arribaran també al punt de la meitat oest de cara a la tarda i sobretot al vespre la precipitació al Pirineu serà una mica més intensa i també s'estendrà cap al sector oriental. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 10.
Informació local. Avui es presenta el llibre El Pistolarisme a Barcelona. És un acte de l'aula d'extensió universitària que està obert a tothom perquè es fa a la sala d'actes de la biblioteca. Doncs el llibre es diu El Pistolarisme a Barcelona. La presentació del llibre la farà David Rebellas, l'autor ens aproparà a la Barcelona del Pistolarisme entre 1917 i 1923, una època
on hi va haver lluites obreres, revoltes populars, la revolta de les dones del 1918, i on van destacar figures com la de Salvador Seguí o Francesc Laeret. Doncs la presentació és avui a dos quarts de set a la biblioteca, oberta a tothom. I també avui es presenta el llibre 40 segons, les ganes de morir a la societat capitalista de la morinenca Lourdes Quintero i de Marina Barberà. Les autores seran presents durant l'acte.
per explicar el llibre i per presentar-lo, i estaran acompanyades també d'Estela Rodado i Ernest Baumala. La presentació és aquesta tarda a les 7 al local del CEM. I també recordem que hi ha dues exposicions a Can Amatller. Per una banda, una exposició de joguets que formen part de les col·leccions privades de Marcel Prunera, Víctor Puigollers i Xavier Prat, i també una exposició de paisatges molinencs amb dibuixos i pintures de Josep Márquez.
L'exposició s'ha inaugurat aquestes setmanes, podrà veure fins al 4 de gener i l'horari de visita és de dimecres a dissabte de 6 a 8 i els diumenges del matí d'11 a 2. I també recordem els pastorets de Frederic Soler-Pitarra. Les representacions en guany seran el 26 de desembre, Sant Esteve, i també els dies 1, 4, 10 i 11 de gener, sempre a les 6 de la tarda a la peni.
Les entrades anticipades, numerades, les podeu comprar al web d'Entràpolis i també per consultes o ben d'anticipada podeu anar a la peni i són de dilluns a divendres. Us atendran de dos quarts de sis a vuit. Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dijous és la Lozano del carrer Verdaguer, 68. Ràdio Movistar Rei 91.1
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 318 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidència.
Si busques un programa on la música amb veu de dona sigui la protagonista, el que comença a la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions. El que comença a la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música amb veu de dona.
Quan comença la nit, amb Fermín Arrecio. Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 8 minuts seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dijous 4 de desembre. De seguida saludant l'alcalde Xavi Paten a l'espai de preguntes a l'alcalde. Però abans de tot plegat anem a fer una pausa musical del disc de la Marató que diumenge ja sortia amb tots els diaris de casa nostra i anem a escoltar els catarres al grup d'Aigua Freda fent aquesta versió del Sweet Caroline de Neil Diamond. L'escoltem i de seguida tornem amb l'espai de preguntes a l'alcalde.
Va ser un portal, el moment que tancaven, l'últim local obert del món. Com un punyal, els ulls em travessaven.
No puc dormir, és que tu no estàs aquí. Miro la nit i no sembla tan fosca, la il·luminem nosaltres.
Passa un cotxe.
Havia estat així.
Jo mai havia estat així. Així! Així! Així! No puc dormir.
Tu no estàs aquí.
Aquesta cançó enèrgica que tantes vegades hem parlat també amb el Miquel Casas, de nou molt a l'ordre del dia, que sona amb moltes festes i també amb esdeveniments esportius. Sweet Caroline de Neil Diamond, que també la trobareu, són una de les 20 peces que trobareu en el disc de la Marató de TV3, en aquest cas interpretada pels Catarres, tot i que també n'havíem fet una versió...
Per exemple, els buhós que van actuar per la festa major d'aquí a Molins de Rai, la darrera festa major, també tenen una versió del Suite Caroline. Aquesta, doncs, és una de les 20 peces que trobareu al disc de la Marató, que sortia diumenge, com dèiem, i que anirem fent tastets aquí al programa. Ja en portem uns quants dies, i més que ho farem per acabar de repassar tot el disc sencer.
Bé, ens queden dos minuts per arribar a un quart d'onze del matí. De seguida encedem l'espai de preguntes a l'alcalde. Us recordo que també, després de les notícies de les onze, parlarem del llibre 40 segons les ganes de morir en la societat capitalista, que ha escrit la Molinenca Establerta a Valls des de fa temps ja, l'amiga Lourdes Quintero, amb il·lustracions de Marina Barberà i editat per Tigre de Paper. Aquest llibre es presenta avui a les set al local del SEM.
i en parlarem abans a partir de les 11 aquí al programa. També parlarem del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a l'espai Construint, perdoneu, és una conferència que es fa avui, que porta per nom Construint la Ciutadania Democràtica, la lluita contra la dictadura.
al final del franquisme, que anirà a càrrec de la doctora Paola Locascio, que és doctora en Història per la Universitat de Barcelona i membre del Centre d'Estudis Històrics Internacionals. Aquesta xerrada es fa avui a partir de dos quarts de set a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i en parlarem amb la mateixa...
professora, la doctora Paula Locasio, a partir de dos quarts de dotze. I el Josep Ferrer, amb la maleta a la mà, ens portarà de viatge. Avui el tindrem aquí per parlar-nos dels mercats de Nadal que tenim a algunes ciutats europees i que val la pena, doncs, de destacar. Serà a partir de tres quarts de dotze i fins a arribar a les dotze. Però ara, a mig minut per arribar a un quart d'onze, anem amb l'espai de preguntes a l'alcalde.
Preguntes a l'alcalde d'aquest dijous 4 de desembre de 2025. Recordeu que si voleu fer qualsevol pregunta, queixa, suggeriment a l'alcalde, recordeu, telèfon del directe és el 936686161. El WhatsApp on ens podeu escriure missatge de text o nota de veu és el 691.
438847 691 438847 o si ho preferiu a través de l'Instagram i la retransmissió que em fa l'alcalde cada setmana. Si hi entren preguntes també a través d'aquesta xarxa les compartirem en aquest espai.
Alcalde Xavi Paz, bon dia i bona hora. Molt bon dia, molt bona hora. Amb una setmana intensa, perquè divendres hi havia, o coneixíem, vaja, l'esclat d'aquesta pesta porcina africana a l'entorn del parc de Collserola. Comença l'alcalde. Primera rectificació, si em permet. Sisplau, home, i tant. La vida és una rectificació constant. Digues, dies. Perquè això, des del parc de Collserola, és una cosa que hem insistit des del primer dia. Sí.
El focus mai ha estat el part de... Correcte, mira, això ho comentàvem abans. Elit a l'entorn... Exacte, però... I no hi ha hagut cap cas confirmat dins...
del terme del Parc Natural de la Serra Cuixerola. Tots els casos fins ara identificats i, diguéssim, confirmats de post-sanglars morts amb el virus de la peste porcina africana han estat fora de l'àmbit del Parc de Cuixerola. Han estat a la zona de Bellaterra, de Cerdanyola, que és veritat
Que això va donar confusió, perquè evidentment estaven dins del terme municipal de Sardanyola, dins del terme municipal de Sardanyola en l'àmbit de Bellaterra, és a dir, AP7, passada l'AP7, però no dins del terme...
i els límits del parc natural de la Serra Cuixerola cosa que fa que indistintament les primeres mesures decretades que és aquesta limitació d'accés i per tant aquest radi d'acció el doble cercle que hem vist de 6 i de 20 quilòmetres evidentment el parc de Cuixerola quedava afectat
però de la mateixa manera que han quedat afectats altres espais naturals com Sant Llorenç Obac, com Sant Miquel del Fall i com el corredor nord, diguéssim, que també estan intentant fer totes les mesures de contenció en allà, diguéssim, que aniria cap a la zona de Terrassa i cap al nord del focus que s'han detectat. Però...
Des de divendres, sé que ho estem dient, perquè quan surt la notícia, i sobretot el mitjà en generalistes, que no distingeixen Barcelona, i a vegades... 6 casos més a Cuixarola. No, no, sisplau. Els dos primers casos no es detecten a Cuixarola, els 4 posteriors tampoc, ara n'hi ha 4 més. Tots els que han estat... A més a més, sí que en la reunió que vam fer amb consellers de presidència d'Interior i d'Agricultura...
Doncs ens diuen que hi ha tot un procediment a l'hora de confirmar que aquell porc senglar mort tingui i hagi estat la causa el virus de la peste porcina africana, i que es fa un doble xec, ens deien textualment, tant al centre que hi ha aquí a Catalunya com també aquelles mostres s'analitzen
i les confirmen després els tècnics del Ministeri d'Agricultura. Perquè cal recordar també que tot el protocol que s'està aplicant actualment, diguéssim, ve determinat per instàncies europees i el pilotatge també de la crisi el té bàsicament el Ministeri i després, evidentment, l'Esconselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i després tots els que estem...
seguint i fent corretge a transmissió d'aquestes normatives i accions que s'han de portar a terme per tal de contenir aquest virus, d'un virus que en els porcs i els porcs senglars no es detectava a Catalunya des del 1994.
Citava l'alcalde d'aquesta zona, que seria la zona zero, zona infectada, que s'estableix en un ràdio comprès entre 0 i 6 quilòmetres al respecte, i nosaltres formaríem part de la zona de vigilància. Sí, això canviarà. Això canviarà? Sí. És un ràdio entre 6 i 20 quilòmetres? Sí. I ara sortirà una altra resolució de la Generalitat de Catalunya...
I has dit que hi ha una zona, la primera és la zona de... Sí, infectada amb un radiocompresa d'entre 0 i 6 quilòmetres. El que serà la zona infectada ara serà la zona infectada del risc i la zona de vigilància passarà a ser zona infectada de baix risc.
i per tant per deixar clar que sobretot és el que ens van demanar i és el que hem de demanar a la població que totes les mesures de contenció es faran fins al 10 de desembre de moment i que per tant la gran preocupació és contenir aquest brot en l'àmbit en el que està
I per tant es demana la màxima comprensió i respecte de la ciutadania perquè dia que passa i dia que no es decreta o no es localitza un post-sengla mort per aquest virus fora de l'àmbit que s'ha decretat, és un dia que guanyem.
I, per tant, hi havia molta preocupació, i s'ha de dir en aquests termes, jo crec, molta preocupació des de la perspectiva que aquest cap de setmana que enfoquem és un cap de setmana especial, des d'un punt de vista que és un pont, que és un cap de setmana en què hi ha una certa tradició d'anar a la muntanya, buscar els tions i fer activitat del lleure, i que és un cap de setmana en què s'ha de ser...
molt rigorós en seguir les recomanacions, les directrius, les prohibicions decretades a partir de la resolució aprovada per la Generalitat de Catalunya. Per tant, Molins té prohibit accedir al parc de Cuixerola, els molinecs i molineques, durant tot aquest pont també.
i sabem que això està comportant alteracions, així ho hem fet saber, i sabem que són limitacions que costarà molt mantenir si aquestes limitacions s'allarguen en el temps. És per això que ara s'està demanant màxima contundència respecte a aquestes mesures, també, i ho demano, també com a alcalde Molins de Rei, als molinecs i molineques. Curxarola té comptadors...
que es diuen, i el que vam poder veure el cap de setmana passat és que la zona de Cerdanyola, la zona de Sant Cugat, va tenir una disminució dels accessos a Cuixerola de l'entorn del 85-95% d'aquell cap de setmana respecte al cap de setmana anterior.
Però aquesta disminució a la zona de Molins, al Papiol, Sant Just, aquesta zona, només va ser del 50%, que és molt important també. Però encara hi va haver un 50% de visitants que van continuar visitant el parc i que aquest cap de setmana no poden visitar el parc.
Hi haurà algun tipus de control al respecte? Jo, després de sortir d'aquí, farem una reunió amb tots els cossos, evidentment, de la policia local i altres agents per reforçar el missatge i reforçar les mesures per tal que aquest cap de setmana...
Doncs, evidentment, ara que hi ha la Generalitat està produint més material comunicatiu per reforçar tota la comunicació. Penseu que des de divendres, que avui fa ni uns sis dies, l'activitat ha estat molt intensa. I com totes les crisis, a vegades sembla que les crisis no puguin aparèixer un dilluns, que et doni temps a planificar bé aquestes setmanes. I que surti una crisi d'aquestes un divendres a les dues de la tarda no és el millor moment.
I és evident que la producció de material, etc., no la tens immediata. Com veieu, cada dia s'està enviant més informació, s'està produint més material, amb totes les recomanacions que s'han de prendre.
I clarificant, també, perquè això ens recorda en aquelles èpoques traumàtiques del Covid, on la interpretació de, bueno, i això ho puc fer, i això altre ho puc fer, evidentment, reflectir, no? Totes les mesures, totes les casuístiques en un document és molt difícil. Ara, la major és, sisplau, que la gent no vagi a Cuixerola durant aquest... Bé, és que ho tindrà prohibit accedir al part natural de la serra de Cuixerola aquest cap de setmana.
Recordeu que quan es va conèixer això, una de les primeres afectacions d'activitat d'oci va ser als camins de Collserola, la cursa de muntanya que estava prevista. I tantes altres activitats que hi havia. La pujada al Puig Madona ja s'ha suspès també pel diumenge. Tantes altres activitats que hi havia, a mi em sap molt de greu, jo vaig parlar amb el president, sé que els organitzadors dissabte encara insistien, però no es pot fer res, és que és una causa de força major.
És que jo crec que... Jo entenc l'impacte emocional, s'ha estat preparant una cursa com a organitzadora amb molt de temps, és a dir, inclús em poso en l'API de l'atleta, és a dir, jo també m'he trobat amb una circumstància d'estar preparant una cursa ciclista durant un any i 48 hores abans per una onada de col·lo suspendre-la.
amb el que això representa, d'il·lusió, de pèrdua econòmica també d'un desplaçament, un hotel que has de cancel·lar, etcètera. Però, escolteu, és que hi ha situacions d'emergència que superen les dimensions. I és evident que al cap de setmana, quan hi ha un govern de la Generalitat que està demanant reforç de l'OME, quan hi ha desplegats policia, Mossos d'Esquadra, policies locals, Protecció Civil, ADFs, agents rurals...
tot, tot estàs dient a la gent que no hi vagi el que no es pot permetre és una cursa de 200 persones per a Cuixarola és que no es podia permetre no està contemplat, es va haver dejunat però insisteixo, a Molins i a Reia això va afectar però com a altres activitats fins a un nombre de 6 activitats que hi havia autoritzades aquest cap de setmana al parc de Cuixarola i les que hi havia autoritzades pels propers caps de setmana que ara per ara s'estan anulant també
Anem a aclarir algunes coses perquè deien, ah, m'han dit que tampoc es pot caminar pel riu. Bueno, aquest és el gran tema. Sí, aclarim-ho això. En teoria no es pot. En teoria no es pot. És que en teoria estem afectats en els 20 quilòmetres i aquest corredor tampoc es pot andar. Ara, aquí sí que nosaltres vam mostrar la complexitat de dir a la gent que és que ni el riu ni la muntanya.
Perquè aquest és el dubte que estem tenint tots els alcaldes d'aquest àmbit. Llavors, el Prat també restringirà l'accés a aquesta zona? Perquè el Prat no està en l'àmbit dels 20 quilòmetres. Però, per exemple, a Sant Boi sí. I Sant Boi restringirà que la gent entri al parc fluvial i vagi per tot aquest corredor?
És el dubte que estem intentant esveï aquests dies, en la contundència de demanar-li a la gent que no vagi a Cuixerola, però donar-li també un punt d'escapada també pel parc fluvial. Insisteixo que encara són dies primerencs de la crisi on estem esveïnt aquests dubtes. Sobre el paper i sobre la resolució, el parc fluvial queda afectat també.
Ara, nosaltres aquí estem mirant a veure si realment això és general, si llavors què vol dir, si és que queda el Parc Fluvial tancat i limitat per tothom, per tots els habitants de l'àmbit, perquè així com Cuixerola no hi ha cap dubte que els nou municipis de Cuixerola estan en l'àmbit
en el que, segons la segona resolució de la Generalitat, dirà zona d'infecció de baixa intensitat, amb el parc fluvial hi ha aquest dubte que el configuren, és un corredor, és un espai natural, on hi ha municipis que sí que estan dins d'aquesta zona d'infecció de baixa intensitat, però municipis que no estan afectats.
Llavors, què permetràs? Que entri gent a aquest espai perquè el seu municipi ho pot, però has de posar la barrera després en el riu, en aquell municipi, per dir-li no, vostè, però no, d'aquí no...
És el que estem intentant mirar d'esvair els dubtes als alcaldes de la zona. Pel que fa de la restauració, tenim establiments dins del parc que a hores d'ara... A hores d'ara els restaurants podien continuar l'activitat. Igual que el dubte que va sorgir en aquesta zona de 20 quilòmetres respecte que sí que nosaltres vam ajornar el primer dia, però...
Per mi mateix, que ho vaig preguntar, em van dir, no, això es pot fer, que és els treballs de franges forestals i el treball de restauració del meni natural. Aquestes feines es podien continuar fent en l'àmbit entre els 6 i els 20 quilòmetres. No en l'àmbit dels 6 quilòmetres. Però nosaltres, insisteixo, no estem en aquest àmbit. Estem en l'àmbit de la zona d'infecció...
en la primera resolució de zona de vigilància, en la segona resolució de zona d'infecció de baixa intensitat. I, per tant, nosaltres aquests treballs ho podem fer, i per això la reunió i comitè una mica de crisi que he convocat avui a les 11.15, en sortir d'aquí, és per clarificar aquestes coses també i preparar la comunicació de cara a aquest cap de setmana. Correcte, que...
A banda que és importantíssima, evidentment, la comunicació o els accessos que tenim al parc, pot ser que ens trobem algun membre de l'AIFA o Guàrdia Urbana reforçant aquest control? Aquesta és la voluntat. Aquesta és la voluntat.
Que bàsicament estem parlant d'accés Castell Siuró. O potser ens trobem Mossos, perquè també vam demanar reforç dels altres cossos de seguretat, perquè nosaltres segurament no tenim prou mitjans per posar agents a tots els accessos de Molins i vaig ja per la seguretat del municipi, també. Clar, perquè estem parlant d'accés del Castell Siuró, per una banda, el de Riera Bonet, Carnavella, Castell Siuró...
Estaríem parlant també des de barris de muntanya. Sí. Que barris de muntanya tampoc haurien... És a dir, poden fer vida al seu entorn, però tampoc haurien de poder anar a l'entorn natural. Correcte. Anem a suposar el cas que algun veí veïna trobi un port senglar... Truca de seguida al 112. Truca de seguida al 112 és la recomanació, eh?
Efectivament. Això ja ha passat a dins del nostre terme municipal? Perquè ens consta que s'ha vist algun sengla mort a Vall Pineda. 50 porc senglars mos, anem a veure ja, però és que porc senglars se'n troben mos. Això no vol dir que estiguin infectats, o en qualsevol cas, o hora de dir, i ho determinarà l'organització. Vam tenir un cas d'un porc senglar que va morir el dissabte avinguda de Montserrat? Sí.
Però a hores d'ara no hi ha constància que aquest virus s'hagi arribat. Insisteixo que hagi entrat al parc de Cuxeroló.
Correcte. Per tant, tots els que es troben s'analitzen, eh? Hores d'ara, sí. Amb el protocol establert. I del que comentava l'alcalde, que també hem parlat molt del civisme, que han recordat èpoques de la pandèmia de la Covid, aquestes xifres que no són dolentes, però hem vist molta gent aixecar la barrera i passar, i per tant encara hi ha aquesta poca empatia, no? Està bé, però amb els companys del vídeo els reflexionàvem i els felicitaven pels 15 anys de...
de professió i de mitjà, però on volem posar el focus, també? És que és on decidim posar. És a dir, clar, si la notícia cap dalt... No, no, és una resta, eh? La manca de respecte d'una població... Jo em vull concentrar en que el 85% dels visitants habituals a la zona de Sarmañola no van anar al cap de santa passat. Jo després...
utilitzar gaire temps per analitzar aquella gent que deies que no m'he assabentat, però veies com saltava en la tanca, dius, bueno, no t'has assabentat, però veus que hi ha una tanca, no? Què vols dir? Que no et vols assabentar? O vols dir que poses l'excusa de no m'he assabentat per fer veure que no veig una cadena o un cartell que m'està dient que no puc accedir aquí? És a dir...
Ja ho sabem, que hi ha un tant percent de la població que el respecte a les mesures, que es pensa que en sap més que ningú, que es pensa que les mesures es fan per empenyar la gent, que es pensen que les mesures no tenen sentit. Jo vull pensar, com ens deia el conseller el dimarts. Primer, estem en un sector altament professionalitzat, perquè totes les mesures s'estan prenent per salvaguardar un sector industrial alimentari que a Catalunya és molt important i a Espanya és molt important.
I les xifres que tots hem pogut llegir i consultar aquests dies és que estem en un sector que exporta 3.000 milions d'euros mil milions a espais extracomunitaris. I, per tant, en un temps rècord s'han analitzat totes les granges que estan en el marc entre els 6 i els 20 quilòmetres. Totes. I totes han resultat negatives. I això és el que s'està preservant. De la mateixa manera que s'està preservant que aquest virus es contingui en el lloc on està,
i no vagi ni al nord, ni a l'est, ni a l'oest, ni al sud, i que, per tant, tingui màximes probabilitats de poder entrar a una granja en el que llavors sí que l'afectació al sector segurament seria molt més important. Segon, home, el Govern de l'Estat i Ministeri està mirant de resoldre el tema de l'altre gran concepte que hem pogut conèixer aquests dies, que es tracta de regionalitzar l'afectació en el sector porcí
del que representa tenir un brot de peste porcina en el nostre país. Perquè la constatació que va passar divendres és que divendres va tancar fronteres a Espanya.
I el dimecres ja podíem escoltar com el Ministeri anunciava que alguns països amb els que estan negociant bilateralment acceptaven el concepte regionalitzar. I vol dir, escolti, acceptem que ens enviïn productes alimentaris de tot Espanya menys de la província de Barcelona.
Vol dir, anem a limitar l'afectació en el conjunt d'exportació. Això és dolent per les granges ubicades a la província de Barcelona, per això la Generalitat obre una línia també de mirada, evidentment, pal·liar els efectes econòmics que això pot tenir en determinat sector,
Però és bo per la resta de granges, en aquest sentit, del conjunt d'Espanya, que llavors no queden afectades, com van quedar afectades des del primer dia, el divendres. D'una situació que tenen altres països, també. Al final estem sabent que l'est d'Europa ho tenia, que Alemanya ha tingut casos, que França ha tingut, i que Espanya ha tingut.
Per la seva professionalitat no tenia i per la seva vigència no tenia des del 94. Ara això s'ha produït i s'ha de contenir al màxim. I en aquest sentit també és molt important la col·laboració ciutadana. Llegiem fa una hora que la Unió Europea ha ampliat la zona d'afectació de la pesta porcina africana que colpeja Catalunya fins a 91 municipis...
de 8 comarques diferents. Tanmateix deixa fora del radi d'afectació Osona i el Segrià, que són les dues comarques amb més exportacions de productes porcins. Els municipis afectats es troben a comarques dels Dos Vallèsos, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, el Penedès, Anoia i el Bages. I els municipis d'aquestes comarques, declarats com a afectats, no podran exportar cart de porc fins al 28 de febrer del 26%.
Entre aquests 91 municipis, Morins de Rei també hi apareix, dins la comarca del Baix Llobregat. Això és notícia de fa ben poca estona. Per tant, recopilant, reunió important ara un quart de dotze, per decidir, sobretot, la comunicació i el protocol per reforçar la seguretat del cap de setmana.
Alguna cosa més per tancar el capítol de Pesta Porcina? Crec que jo ho he dit tot. Tenim una trucada, passen sis minuts de dos quarts d'onze, ara farem la trucada per acollir la primera pregunta del dia, que és el Josep Quesada, que ara feia dies que no ens trucava perquè ha tingut dificultats de salut, però em consta que sí que ens escolta ja darrerament i per tant avui també vol intervenir. Ara de seguida el truquem i afrontem també
altres aspectes de l'actualitat que repassarem, però hem volgut centrar-nos bàsicament en aquest inici, evidentment com no podia ser d'una altra manera, amb aquesta incidència de la pesta porcina africana. Ara ja ens escolta el Josep Quesada. Què tal, Josep? Bon dia. Bon dia, Oriol. Bon dia i bona hora, com estàs? Bé, bé, bé. Sí? Recuperant-me, bé, bé. Molt bé. Doncs feia dies que no t'escoltàvem en aquest espai. Endavant, què és el que vols preguntar?
pregunta, bueno, que si seguiria ja que s'ha acudicat les obres de l'estació, si farà un seguiment el senyor alcalde executiu i després a veure com està el tema del pont, perquè com ja saps que no estic a Molins, ara mateix no segueixo... Del pont sobre Vies, eh? D'acord.
Sí, pel Deportiu. I una altra cosa. Sí. Sé que se va aprovar el reglament de... El Consell de la Discapacitat. De la Discapacitat, si es farà una reunió cada any o es farà més seguides. Val, la periodicitat de reunió d'aquest Consell, eh? Sí.
Ah, això. Molt bé. Doncs són aquestes tres preguntes. Ens escoltes bé ara, des del lloc on et trobes? Sí, l'escolto per la ràdio. Fins ara estava escoltant-lo per la ràdio. Molt bé. Per el mòbil, però a la ràdio. Fantàstic. Doncs ara et respon per entena totes aquestes qüestions que has plantejat, eh, Pep? Molt bé. Gràcies. Cuida't. Molt bon dia, Josep, i me n'alegro que et vagis recuperant ràpid. I bé...
Farà seguiment exhaustiu de les obres de Renfe? Nosaltres estem en comunicació amb Renfe, com hem estat, i per això he pogut anar informant puntualment de com estava la qüestió. El seguiment de com es fan les obres els fan els tècnics de Renfe, que és l'administració que, evidentment, licita aquestes obres. I, per tant...
Ara estem en un període en què estem una mica més avançats del que ens havien dit. Això és una cosa positiva. S'han tornat a adjudicar. Vol dir que a l'entorn de finals de gener i començaments de febrer, en teoria, aquestes obres han de començar i són 14 mesos d'execució. Per tant, dins del retard que representa, és una bona notícia que esperem que ja sigui la definitiva i es pugui portar a terme. El pont sobre vies, nosaltres...
estem licitant actualment, de nou, per veure si som capaços de fer aquesta obra, que s'ha de fer, i el reglament que ja hem aprovat estipula, si no m'oblido i si no falla la meva memòria, una reunió cada quatre mesos.
Per tant, no és un cop a l'anual, és per reunir-se, per treballar, més enllà de la capacitat de tenir també aquest Consell, grups de treball a parts per treballar temes concrets, però la reunió, diguéssim, global, general del Consell d'Escapacitat, si no m'equivoco, és una reunió mínima cada quatre mesos.
Aquest últim punt venia del ple que es va celebrar tot just fa una setmana a la sala d'actes de la Biblioteca al Molí, ple de novembre, una hora i mitja de debat, aprovació també d'altres reglaments per unanimitat, alcalde, on vaig veure que una mica, no discussió, però sí intercanvi de parers diferents, venia d'un punt que era l'aprovació...
una modificació del PGM en la pastilla d'equipaments i parc urbà vinculat a la porta sud de Molins de Reí que a banda del ara parlarem de la discapància, podríem explicar que això és un títol molt genèric, què implica aquesta modificació d'entrada per situar-nos això ve de les obres del poliesportiu del pont de la cadena això vol dir reordenar una parcel·la que permetia més usos públics
I, per tant, aquesta reordenació implicava una modificació de pla general metropolità, que és la que portem a terme, i ja deixo constància aquí amb l'informe favorable de totes les administracions que han hagut d'informar, també de protecció civil. Perquè Ramon Sánchez està molt incisiu en aquest aspecte, amb la preocupació que tenim molt a prop a l'autopista. Jo ja vaig dir el que havia de dir en el ple, jo crec que és un discurs
no ho dic jo, ho va dir inclús la regidora Maritxell Can Major d'Esquerra Republicana, vull dir, amb un to alarmista, que jo crec que no queda bé anar al ple i dir, bueno, jo ja viixo i si passa alguna cosa...
Si passa alguna cosa, què vol dir? Llavors, quan vam aprovar fer l'institut allà i quan vam aprovar fer la reordenació del Ricard Ginebreda, doncs que ho podíem fer, però l'enorme ve després. El camió no afectarà si és que un camió de mercaderies perilloses té un accident en aquella zona? O si fem els habitatges ara a la plaça Llibertat?
És una norma que té les seves consideracions i, com tot, nosaltres vam fer una reunió amb la directora general de Protecció Civil i vam explicar el cas. Escolteu, Molins està aquí des de fa molt de temps, és evident que prendrem mesures...
però des d'aquesta perspectiva, home, creiem que reformar un gimnàs per fer-hi un pavelló, i no vol dir ni acostar-ho més del que hi és ara, ni res de tot això, és a dir, no ha de ser perniciós per ningú, i després s'hauran de prendre les mesures, insisteixo que toqui, en un lloc on tampoc... O sigui, hi ha tot un parc del Llobregat pel mig, eh?
Citàveu el morir a la clínica com a punts més propers a l'autopista. Anem a veure, perquè la gent ens entengui. On està el risc? Aquí no passa res fins al 2017 aproximadament.
I és per això que el Ginebra es pot fer, que l'Institut rep els permisos pertinents i que qualsevol modificació de planejament que s'hagués fet abans del 2016 no era tan restrictiva a partir d'una aprovació de protecció civil que a partir del 2016 i amb una vocació molt restrictiva molt de preservar la seguretat
El que diu és que vostè no pot modificar el planejament i llavors de cop i volta dir ubicar equipaments amb parcel·les que estiguin a menys de 250 metres de l'autopista. Ah, dius, pot tenir molta lògica, no? Però llavors la pregunta és què fem amb tots els equipaments que tenim a menys de 250 metres ara?
perquè una llarga d'infants la tenim a 20 metres de l'autopista. Llavors, aquesta norma distingirà si l'accident al camió el tindrà al Parc del Llobregat o el tindrà o no el tindrà perquè afecti el molí?
És a dir, és una norma que jo podria arribar-la a entendre, home, aquí no tenim ambició de conquerir més espai cap a l'autopista, però de tancar el front urbà de Molins de Rei, jo crec que és incüestionable, no?
Llavors, seria una mesura que diries, escolti, miri, inclús respectant Molins de Rei, jo podria entendre que aquesta mesura, si ara de cop i volta hi hagués vocació d'aparèixer un poble nou al costat de l'autopista, no? Home, diguéssim, home, no anem a fer un poble nou al costat d'autopista. Però és que Molins de Rei i el seu front aprovat en el plaig, en el metropolital, el 1975, és molt abans de l'autopista. Llavors...
És que inclús hem de modificar la candelera, perquè és un dels problemes que a vegades hem tingut, amb l'aplicació restrictiva d'aquesta mesura. Nosaltres, escolteu, aplicarem tots els plans d'autoprotecció. Nosaltres ben aviat tindrem la tècnica tècnic de protecció civil. Nosaltres estarem assajant i preparant totes les mesures per estar preparats davant de qualsevol emergència. Crec que el municipi ha donat mostres més que suficients...
Per quan hem hagut d'afrontar aquestes situacions i creiem que enderrocar un gimnàs d'una escola per obecar-hi un pavelló, ni tan sols conquerir un metro més de proximitat, és una mesura avalada per Protecció Civil. I bé, a mi en aquest sentit el discurs alarmista de l'altre dia del senyor Sánchez sí que no... Bueno, ja l'hi vaig dir, per tant, sense ànim de crear més polèmica, no el comparteixo. No el comparteixo.
Aviam, ja que estem al barri del Canal i en aquesta zona, l'alcalde en citava aquest aparcament provisional al parc del Baix Llobregat, que la gent que haureu passat per allà haureu vist aquestes tanques, que no ens ha semblat veure cap cartell indicant...
l'aparcament, alcalde. S'ha de reforçar encara, és que vaig, que també hi ha una pregunta, ara la tinc present, però reforçarà, diguem també la informativament, perquè no veig cap cartell que indiqui... És que aquest aparcament és provisional de 3 setmanes, el que estem fent ara. Sí, sí, sí, parlem de la pista poliesportiva, part del Baix Llobrecat, que també pregunta... Jo tinc una pregunta, quan llegué a la Candelera, la parte que ha dispuesto de parking a hora provisional, mentre hacen las obras del poliesportivo, ¿habrá algún problema con el parqueport?
per tema cotxes, és que aquest pàrquing és provisional fins que no acabem el pàrquing que estem fent a Felip Canalí el primer de maig. I evidentment no tenim ambició de conquerir una pista poliesportiva durant dos anys.
És a dir, l'aparcament substitutori a les places que perdem ara és el que estem habilitant a primer de maig amb Felip Canalies. Com que hi ha hagut un decalatge que s'estan començant les obres de la Carpa i de la nova pista poliesportiva provisional mentre s'estigui fent les obres del nou poliesportiu, hem habilitat provisionalment durant aquestes dues o tres setmanes aquest aparcament al Parc del Llobregat. En el moment que acabem les obres de l'aparcament Felip Canalies primer de maig,
seria l'aparcament passat a l'Institut Josep Recasens, tancarem aquest parc improvisionat que hem habilitat al Parc del Llobregat. D'acord. Per tant, seran tres setmanes aproximadament, és provisional i no es reforçarà la comunicació, sinó que estarà tal com està ara mateix per aquest caràcter de provisionalitat. Tenim una trucada que ha marcat el 936686161, que és la Pili Aguilar. Què tal, Pili? Bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. Molt bé. Doncs l'alcalde t'està escoltant. Endavant. Hola. Hola, Xavi. Es que no he acabado de entender bien. Lo de las restricciones a Colcerola, ¿sabemos hasta cuándo será? De momento hasta el 10 de diciembre. Pero seguramente continuarán. Vale. Es que mi hija viene para Navidad.
Y se trae, diré en Zaragoza, se trae a sus perlas y sus perlas les encanta con serola. Entonces es para decirle no las traigas o si las traes.
A mi me gustaría decirte que sí, pero no hay ningún elemento objetivo que nos ayude a decir que sí. Por tanto, ahora mismo se está actuando semana a semana, día a día. Y esto es como un árbol de decisión. Si de aquí a cinco días el brote se continúa manteniendo donde se mantiene,
pues hay más probabilidades que las medidas se puedan ir relajando. Nadie sabe si en cinco días puede moverse este virus e ir a algún otro sitio y que entonces implique más medidas o mantener las medidas durante más tiempo. Mejor que desaparezca, que no se mueva, pero bueno, claro. Pero la cuestión está así, Pili, ahora mismo. Vale, perfecto. Pues esa era mi duda, que no he acabado de tener claro si...
Ahora mismo se está concentrando en este fin de semana, pero es evidente que las medias seguramente no acabarán el 10 de diciembre. Ya, ya, ya. Perfecto, será mi duda. Molt bé, Pili. Gràcies. Adéu-siau. També podem aprofitar, tot i que ens agrada que us informeu per la ràdio, però que tot és compatible, que avui hem dit que l'actualitat de l'Ajuntament ara també serà accessible als canals de WhatsApp.
del consistori. Ja ho era. Ja ho és, però es reforça que si es dona amb la paraula alta, si marqueu el 6-2-7-0-2... Això ja ho feiem, eh? El que passa és que de tant en quant diguéssim... No és que hi hagi hagut una novetat, sinó que és el canal informatiu habitual. Ah, pensava que seria reforçat. D'acord, d'acord.
és el mateix canal de WhatsApp que hem instaurat per la Covid que després vam modificar per ser ja un canal habitual d'informació i que per tant de tant en quant fem perquè és veritat que vam tenir un problema de contactes fa un temps els vam restituir molt
però no deixa de ser una eina que és molt útil per enviar una informació a aquells que es donin d'alta, que a l'hora d'ara jo crec que està en un nivell d'entre 2.500 i 3.000 només, imagineu el potencial que ens estem perdent per poder fer arribar a tothom, per exemple, per què ho hem fet això? Doncs que aquesta setmana poguéssim enviar un missatge a tots els telèfons donats d'alta i diguéssim, escolta, per qualsevol dubte t'ho aclarim per aquí ara, i et diem, no anar a Cosserol aquest cap de setmana.
I això, que no sigui una qüestió de jo he d'entrar a un canal de comunicació, sinó que és un missatge personal, no és grup, és missatge difusió. Sí, és un idireccional. Un idireccional en què diguis, ei, he rebut de l'Ajuntament i m'han clarificat que no puc anar a Cuisarola. Aquesta és la importància. I, per tant, és per això que hem reforçat la idea que existeix aquest canal, perquè...
És molt curiós, és que quan vam fer les visites als barris, no?, amb pressupostos participatius, explicant el pressupost del 25, etcètera, no?, molta gent deia, és que no ens hem assabentat d'això i tal, i jo sempre feia la pregunta al final, bueno, però escolta, quant de vosaltres esteu donats alt al canal de WhatsApp de l'Ajuntament? I la veritat és que sempre era un 15%, un 20%.
I veïns i veïnes que tenen intenció, tenen interès en assabentar-se les coses i potser se'ls havia passat que teníem aquest canal de WhatsApp que et permet fer arribar la informació directa al ciutadà.
2667. Heu d'enviar un missatge amb la paraula alta i a partir d'aquí rebreu tota la informació. 627 02 2667. Si parlàvem d'obres abans, li volia preguntar a l'alcalde, tot i que ho esmentava breument, crec, la setmana passada, com estan anant les obres del bas de la piscina que engegaven la primera setmana d'octubre. Ens deia un lleuger retard?
Sí, però estem concentrant... El 71 de gener és l'objectiu, eh? És evident que és un basc que es va fer el 71 i ens explicaven que hi havia hagut obres o aspectes que no van aparèixer a mida que l'obra es fa. Estan fent una gran obra civil a l'entorn del basc. Seran unes obres que quedaran magnífiques. De fet, haurem reformat
amb una durabilitat molt important, amb una garantia molt important i amb una qualitat de primer nivell, tot el que és el bas i la piscina, la platja de la piscina, i en aquest sentit, a més a més, amb mesures de contenció de l'aigua, amb un bas de compensació que no teníem. Ara, és veritat que han aparegut coses com que s'han trobat alguna que altra canonada de fibrociment, que ha tingut una resposta molt ràpida.
per part de l'empresa, perquè sabeu que si es detecta alguna canuna de fibrociment no poden retirar els treballadors de l'obra és a dir, s'ha de trucar a una empresa especialitzada han de venir els treballadors enfondats absolutament i perfectament equipats amb els seus EPIs de seguretat i per tant això ho van fer de seguida és veritat que aquestes qüestions s'acumulen un cert retard però ara ja
quan vam visitar la piscina la setmana passada ja ens indicaven que estava venint el material de l'empresa que el produeix a Itàlia, que per tant ja estaven en condicions més enllà de l'obra civil que havíem fet de començar a instal·lar el bas de la piscina i amb unes millores substancials,
una part plana que quedarà de metro 20 en els primers 5 metres de la part més baixa, homogènia per fer i ser més còmode per les classes d'aquagim, insisteixo, una obra de plenes garanties i jo crec que hi vull posar manifest, que a més a més hem estat capaços de tirar-les endavant sense aportar diners de l'Ajuntament de Molins a Ríper i hem estat capaços d'aconseguir una subvenció d'emergència
cosa que és molt d'agrair de la Diputació de Barcelona i, per tant, hem fet, estem fent una invasió d'un milió i mig a la piscina per tal que aquest basc, que havia tingut diverses reformes des del 71, doncs quedi amb un basc d'una piscina d'altíssim nivell, d'altíssima qualitat, com serà la piscina de Molins i Rei.
Tenim una trucada, 5 minuts i mig a les 11, és el Gabriel Martí, que ara feia dies també que no ens trucava. Què tal, Gabriel? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. T'ho diràs. Bé, és referent amb això de la festa porcina. Sí. A veure, aquí em sembla que s'ha exagerat moltíssim l'assumpto per mitja d'un gènere de pocs que tenen aquest virus o el que sigui. Sí. La pregunta és, s'ensbarrarà el pas amb aquesta excusa
per anar a les nostres propietats que tenim a prop de Molins de Riel Concelola? Aquesta és la pregunta, eh? Gràcies. Doncs ara et respon per entenar. Quines propietats, Gabriel? Quines propietats? Aquesta excusa no ens deixaran passar les nostres propietats. Quines propietats, Gabriel? Doncs, per exemple, els que tenim finques a Cantitorer. Els que volen anar al restaurant de Cantitorer. I hem parlat dels restaurants no estan afectats ara per ara.
A tots aquests camins els tindreu barrats al pas... No, el que hem parlat, Gabriel, és que als restaurants s'hi pot continuar anant. I a les finques que estan coïnats als restaurants, també? Si és la teva finca, pots anar. El que no pots és passejar-te després pel Parc Natural. No, a veure...
És que com que ho feu genèricament, de voler dir, aquí no deixarem passar ningú, doncs és allò de dir, amb l'excusa d'en Paola, però s'escalza, oi? Aquí no hi ha excuses, Gabriel. Aquí hi ha una qüestió que tu infravalores, i les autoritats que són responsables d'això no infravaloren, i el que s'està prohibint és l'accés de lleure. Si tu tens una finca, i si tu has d'anar a la finca, això no s'ha prohibit en cap moment.
Val. El que s'està prohibint és l'accés a cuixerola per a activitats de lleure. Tu vols accedir a la teva finca. Aquest és un accés que està permès? Val. No, no, jo volia aclarir això perquè després em trobi el pas barrat i em digui que vostè no pot passar. D'acord. Gabriel, gràcies per trucar.
Que vagi bé, bon dia i bona hora. Alcalde, per cert, que llegíem també el 3CatInfo aquesta setmana que gairebé 5 milions de catalans que viuen en algun dels 38 municipis que a partir de l'1 de gener estaran obligats a tenir activa una zona de baixes emissions. Si me'n vaig a la lletra petita, 15 municipis de menys de 50.000 habitants que haurien de tenir activa una zona de baixes emissions l'1 de gener. I trobem el cas de Molins de Rei.
A partir d'aquí? No sé si ha de passar per ple això, quin protocol ha de seguir, però això podrà ser... Ho estem treballant. S'està treballant, però el 1 de gener potser... No ho dic gaire cosa més. Ho estem treballant. Nosaltres cal recordar que l'obligació era dels 50.000 habitants. Sí, ara ha passat de 20.000 a 50.000. Bé, això... Sabeu que tot el tema de baixes emissions té al darrere...
diverses sentències judicials i s'ha de fer molt bé, hi ha un cert rebuig. Per tant, aquí s'ha de combinar l'estar treballant pel nostre benestar i per la nostra salut.
amb la sensibilitat que això representa, però després també aquestes mesures, que jo soc de l'opinió, que tampoc poden caure sobre un tant percent de la població que vegi afectada de manera greu la seva quotidianitat. Això és el que estem treballant, i per tant, en el moment que ho tinguem, ho anunciarem. Properament, per tant, si això ha d'entrar l'1 de gener...
Però pot ser que sigui més flexible i, per tant... Properament. Properament vol dir que... Encara hi ha marge, eh? Encara hi ha marge. Bé. Encara ens veurem algun dia. El que no tenim marge és pràcticament que ens queden dos minuts. Si el cap de setmana anterior va ser farcit d'activitats, aquest és una mica més suau perquè tenim el pont, però l'altre deu-n'hi durets. L'altre també, però aquest agafarem una mica de descans.
Bé, en tot cas, una vessant bastant solidària amb molts dels actes, el cap de setmana passat, demostrant que... Incluso ahir, no?, el dia aquest de la discapacitat, amb aquesta obra de teatre que ens va fer l'11, que va ser magnífica, omplir la Federació Obrera, i, com diem, també, el cap de setmana, amb aquest llibre del llibre on hem d'endú, amb la presentació documental,
Del balandrau, de la Núria i del Nandú, amb els pares de l'esport, amb l'encessa de Junts, posat la gorra, presentació de l'envol, presentació del gimnàs, festes de Sant Andreu... Sí. Necessitaríem tot un programa per explicar tot el que vam viure el cap de setmana passat, no? Que mostra la vitalitat de Molins de Rei i, evidentment, la seva part solidària i exigent, alhora. Molt bé. Solidària i exigent, eh? Perquè...
El col·lectiu de discapacitat està fent molt bona feina, també és exigent i alhora també compromessa amb penya, tots en el mateix sentit, per tenir una vila més inclusiva i més amable per totes les persones i tots els veïns i veïnes de Molins de Reig.
Ho deixarem aquí, alcalde Xavi Paz, moltes gràcies. A vosaltres, molt bon dia. Que vagi bé el que queda de setmana. Ens queda mig minut per arribar a les 11, farem una pausa i de seguida tornem. El Josep Ferrer ens parlarà dels mercats de Nadal que tenim per a Europa, l'espai amb la maleta a la mà. Parlarem del centre d'estudis comarcals i d'aquest acte que organitzen avui a Sant Feliu aquesta tarda i també de la presentació del llibre que tenim a les 7 al local del SEM, 40 segons les ganes de morir en la societat capitalista. Ara en parlem de seguida amb la seva autora, la Lourdes Quintero. Fins ara.
Passen 3 minuts.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La Comissió Europea ha ampliat el perímetre de zona infectada per a la pesta porcina africana fins a 91 municipis. Brussel·les ha publicat avui el llistat de poblacions on fins al proper 28 de febrer s'hauran d'aplicar mesures d'emergència provisionals per contenir la malaltia i ressalta que tot i pertany a la demarcació de Barcelona no hi apareix Osona, tampoc en aquest cas el segre. A diferència de la Generalitat, la Comissió Europea no distingeix entre zona infectada i zona de vigilància
i detalla que les mesures de control s'hauran d'aplicar en 23 municipis del Vallès Occidental, 20 del Vallès Oriental, 27 del Baix Llobregat, 5 del Barcelonès, 10 del Maresme, 2 de l'Alpenedès, 2 de l'Anoia i 2 del Bages. Pel que fa a l'actualització dels 50 nous ports senglars trobats morts, segons el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, la gran majoria han donat negatiu en la malaltia.
I Protecció Civil ha desactivat el pla pla secta després de confirmar que l'incendi d'una sitja a l'empresa Helix Polimers a la Canonge no ha causat cap afectació personal ni cap impacte a l'exterior. L'incendi que ha començat passades les 3 de la matinada s'ha originat en un tank amb polímers en pols. Tot i que l'incendi ja està estabilitzat, es manté també la prealerta per tal de seguir els treballs dels equips d'emergència fins que la situació torni a la normalitat. Encara ara hi treballen 8 dotacions que continuen refredant la zona.
I en mobilitat s'ha habilitat pas alternatiu a la C12 Rasquira per un accident. També hi ha pas alternatiu, en aquest cas a la BB Baixa 1201 a Castellbisbal, per un accident on ha mort el conductor d'una motocicleta. També circulació intensa a la 2 Albruc per una varia que talla un carril i a la C25 a Sant Hilari de Sacalm hi ha afectacions també per la retirada d'un vehicle que deixa només un carril obert. Pel que fa al servei ferroviari, una incidència a la catenària entre Puigverd i Joneda
Està afectant des de primera hora del matí les línies R14 i R13 de Rodalies i renfejabilitat també, un servei alternatiu per carretera.
I un agent de la policia municipal de Girona disparat i ferit a la mà un home després que aquest l'amenaces amb una serra manual. Els fets s'han produït quan faltaven pocs minuts per les 9 del matí davant de l'església de Sant Pau al barri del Pla de Palau de Girona. Diversos veïns han alertat la policia que l'home pretenia serra un arbre. Quan els agents s'hi han acostat, els ha amenaçat i un dels policies ha obert foc cap a la víctima que ha quedat ferida, com dèiem, d'un tret a la mà.
De seguida s'han activat els equips d'emergència per tal d'assistir l'home que no es descarta que pugui tenir algun tipus de trastorn mental. I pel que fa al temps del cel quedarà força nubolat avui durant tot el dia. Nubols que pensaran dues aes i que en poques estones de sol. Les primeres pluges arribaran ara al matí al Pirineu Occidental i alguns s'afectaran també a punts de la meitat oest.
Informació local. Avui comencen les activitats de Nadal al mercat municipal. Per una banda, l'escape market nadalenc, amb dues propostes, el Nadal de la Laia i el Nadal del Nil. Són dos recorreguts, una mena d'escape room, però adaptada al mercat, amb diferents pistes. Els participants hauran de descobrir diferents elements, els passadissos, les parades, els productes, els rètols, una activitat molt enfocada al públic familiar i que vol donar a conèixer el mercat i fomentar, també.
les compres al mercat municipal. Comença avui i es farà fins al 19 de desembre. I també avui, a dos quarts de sis de la tarda, hi ha un taller al mercat municipal per aprendre a decorar el tió de Nadal. Les places són limitades i cal que us hi apunteu abans a través d'un codi QR aquesta tarda de dos quarts de sis a dos quarts de vuit al mercat municipal.
Demà divendres hi ha una jornada esportiva de primària de futbol sala Poliesporti Municipal de 9 a 1, una activitat que organitza professorat d'educació física. I diumenge hi ha portes obertes al Museu del Renaixement. De 10 del matí a 3 de la tarda, jornada de portes obertes amb entrada gratuïta.
També aquest cap de setmana el Foment fa diferents propostes. Per una banda, el divendres, Edu Mutante, dins el cicle Mullins Night Cabaret, presenta l'espectacle Que si quiero o que si tengo. I diumenge a la tarda, a les 6, ball el Foment. I també recordem de les activitats habituals de Nadal de cada any. La pujada del pessebre al cim del Puig Madrona, que organitza cada any el SEM, la seva festa d'hivern. Doncs el SEM ha anunciat que s'han vist obligats a suspendre aquesta activitat
que s'havia de fer el 14 de desembre, seguir les mesures preventives i les restriccions decretades pel Departament d'Agricultura de la Generalitat per evitar l'expansió de la pista porcina i que recomana no anar a Colserola, no fer-hi activitats ni organitzades ni de lleure. Per tant, sospesa la pujada del passebre al cim del Puig Madrona.
I la farmàcia de Guàrdia, avui dijous, és la Lozano del carrer Verdaguer 68.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a Deloitte, en fin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei. Els divendres, Faves Tendres, música a la carta. Gloria, alzas en el aire, con una ola. Dia que me quieras, debemos separarnos, no me preguntes qué. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres, te la busca, te la troba i te la posa.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 7 minuts, com us hem explicat al començar el programa, avui aquesta tarda a les 7, el local del SEM acull la presentació del llibre 40 segons, Les ganes de morir en la societat capitalista, que ha escrit la Molinenca, Establerta Valls, la Lourdes Quintero, amb les il·lustracions de la Marina Barberà, tot això editat per Tigre de Paper. La presentació d'aquesta tarda comptarà amb la participació de les autores, que estaran acompanyades de l'Estela Rodado i l'Ernest Beumala.
I és que, com diuen al pròleg del llibre la Laura Llebedot, cada 40 segons se suïcida una persona al món. 40 és el nombre de segons que transcorren entre suïcidi i suïcidi. Poc d'ells passaran a la història per ser el d'algú il·lustre o per haver estat dut a terme d'una manera artística, insòlita o exemplar. Molts pocs hauran estat una mort per saudade, com en el conte de Vilamates.
En les darreres dècades el nombre de suïcidis ha augmentat progressivament, tal com l'índex de malalties mentals. El suïcidi és la primera causa de mort no accidental entre els joves i la tercera en termes absoluts a les societats occidentals. Amb aquestes dades a la mà n'hi ha prou per preguntar-se què coi ens està passant, no ja en la ment i el cor de cadascú, sinó globalment, políticament, en allò que, de fet, afecta la ment i el cor de cadascú de nosaltres.
Així comença de manera punyent aquest llibre que ha escrit la Lourdes Quinto Héroe, que és geògrafa, mediadora de conflictes, a més a més de bona amiga, i que avui ens acompanya aquí al programa. Què tal, Lourdes? Bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Doncs molt contenta que m'entrevistis avui. Ara em deies, no m'has entrevistat mai. És veritat. Que bé. Escolta, d'entrada, m'expliques què et va motivar a escriure un assaig d'un tema tan punyent i tabú, com cites també en més d'una ocasió en el llibre, com és el suïcidi? Sí.
Doncs aquí va haver-hi una barreja d'experiència personal, especialment pel suïcidi del Marcel Baumala, que va tenir lloc fa 10 anys i que jo encara era molt jove i em vaig quedar com amb aquella espina a dins de dir «ostres, és que s'han d'explicar moltes coses de tot aquest tema».
I paral·lelament em vaig posar a investigar des de la Càtedra d'Antropologia Mèdica de la URB les qüestions relacionades amb el suïcidi, en tanque mediadora de conflictes, perquè el suïcidi és un conflicte social des de la meva perspectiva, i em vaig adonar que hi havia molt poca literatura actualment
que explicava aquest fenomen que sempre és molt complex i multifactorial des de la perspectiva de les causes estructurals, les causes socials, polítiques, econòmiques. Sí que és cert que d'Urgem i Marx ja n'havien parlat, però d'això fa molts anys, i actualment tot estava molt enfocat en la clínica, o plantejant el suïcidi com una malaltia,
I jo vaig trobar aquest buit i em va semblar que la societat havia de tenir-lo d'alguna manera i vaig desenvolupar aquesta investigació que es va traduir en forma d'assaig gràfic perquè fos una mica més digerible per tots els lectors. I d'un procés que en total dius que t'ha durat uns dos anys de feina, no? Sí, aproximadament, entre la investigació i després el procés creatiu ja conjuntament amb la il·lustradora, aproximadament uns dos anys.
En la introducció expliqueu que el suïcidi és a tot arreu però que s'amaga. I aquí és un tema interessant perquè creus que, diguem, des dels mitjans de comunicació ho hauríem de visibilitzar molt més perquè molt sovint això s'amaga, no? Sí, és cert que, mira, justament abans de venir aquí he passat per la llibreria Cent Vides i he estat parlant amb la Marta i hem estat plantejant el tema que al final jo que fa dos anys que estic escrivint sobre aquesta temàtica
Tothom coneix algú o tothom té algun cas proper de mort per suïcidi, però no se'n parla. En canvi, altres tipus de morts, per exemple el càncer, sí que és molt obert i se'n fan molt debats. Ha sigut un tema molt tabú.
intencionadament, no de forma gratuïta, sí que és cert que a mica en mica se'n van parlant més i precisament per això, com que cada cop se'n parla més, trobàvem que se'n parlava únicament com des de la patologització de la qüestió, o sigui, com de les persones que es suïciden estan malaltes.
i trobem a faltar tota aquesta part més estructural, social, política, no? Totes aquells factors de rics externs que estan relacionats amb els valors que fomenta la societat capitalista, que fa que una persona que no està malalta, en cap cas, pugui arribar a decidir acabar amb la seva vida per aquest patiment psíquic i de condicions materials de vida que té.
Per tant, com diu la Júlia Sánchez, com deia a la introducció, parlar de l'amor i el suïcidi és radical, perquè anem a l'arrel del malestar perquè ens preguntem com vivim i com ens cuidem. Exacte. El que s'està plantejant una mica és com parar el cop una vegada les ganes de morir ja s'han donat. Per això vam optar, no parlar de suïcidi en la portada, no?,
També perquè la paraula suïcidi sí que a finals del segle XVII va fer una migració ideològica i la paraula suïcidi és nova, és un neologisme. Abans en la societat la mort voluntària era una cosa molt natural.
I Anglaterra, per una qüestió molt influenciada pel cristianisme, es va convertir en una mena de pecat, en un crim, que això ha fet que generés tot aquest tabú, tota aquesta moralitat, entorn al que és el suïcidi. Llavors, ens ha arribat en els nostres dies per això. Sí...
Però el que s'està plantejant és una mica ficar pedaços, com si diguéssim nosaltres el que anem és a l'arrel, per què la gent té ganes de morir o per què cada cop més gent i sobretot cada cop més adolescents tenen ganes de morir en la societat d'avui en dia. Anem a plantejar-nos quins són els factors de risc que fan que aquest problema comenci i anem a intentar resoldre'ls.
Sí que és cert que el fet de la patologització, que vol dir la medicalització de la situació, que una persona se'n vagi al psicòleg o se'n vagi al psiquiatre té la seva utilitat i és legítim, però al final ens estem oblidant una mica de plantejar que aquella persona també el que hauria de fer és canviar les seves condicions de vida.
o més enllà, el que haurien de fer els responsables de les condicions de vida de la gent, és a dir, institucions, és plantejar-se que potser si comencem a transformar les condicions materials de vida de la gent en múltiples àmbits, ja sigui en l'àmbit laboral, en l'àmbit residencial, en l'àmbit de l'oci, del temps lliure, etcètera, doncs aquest problema s'anirà reduint, o si més no, la gent tindrà més ganes de viure.
Bé, el llibre tens complicitat amb moltes professionals. D'entrada del pròleg que hem llegit a aquest inici, no hi ha cap pastilla al món que doni sentit a la vida, així té el seu nom, és de la Laura Llebedot. Qui és la Laura Llebedot?
Sí, com que nosaltres plantejàvem la mort per suïcidi des d'una perspectiva molt política, també molt des del pensament crític, creiem que el Proc l'havia de fer una persona que representés el món acadèmic des d'aquesta perspectiva. Llavors, la Laura Llebedot és professora de filosofia contemporània de la UB i ha reflexionat des de la filosofia en torn d'aquesta qüestió. Molt bé.
I per això ens va semblar que podríem... De fet, el títol que li posa el pròleg, no hi ha cap pastilla al món que doni sentit a la vida, exemplifica molt bé tot el que nosaltres pretenem transmetre en aquestes pàgines. I després, com dèiem, hi ha una introducció de la Júlia Sánchez Cid, que dedueixo que també és de Som provisionals.
Sí, Som Provisionals és una cooperativa que el que plantegen és la sobirania de la mort, una mica allunyar tota la qüestió de la mort també d'aquesta societat capitalista o d'aquesta societat mercantilista, i plantejar una proximitat al fet d'una qüestió tan natural com la mort que també forma part de la vida.
I, bueno, em sembla que tenen un projecte molt interessant i vam poder compartir amb elles algunes estones i la veritat és que, bueno, han sortit com moltes idees per poder tirar endavant. O sigui, per nosaltres tenia sentit aquell llibre si podia extendre's la idea, el missatge i es podia treballar. Llavors, doncs, gràcies a projectes com el de Som Provisionals veiem que això podrà tenir molt més recorregut.
I després, ja sí, a partir de la pàgina 21, comences el llibre en qüestió, o el teu assaig, que has dividit en 10 capítols i cadascun té un nom propi. Sí. Tenim un epíleg. Sí, aniré al final, però bé. Anem a l'epíleg, va. Perdó, sí, sí, anem a l'epíleg.
La Pila, que és un poema... És un poema, eh?, del Marc Campos Gallego. Sí, és un poeta, cantant, actor, que és molt amic nostre, que és de Pussol, i ell va patir l'amor per suïcidi d'un dels seus millors amics durant la pandèmia i va escriure aquest poema. I la veritat és que nosaltres, bueno, li vam demanar, no?, si ens el podia saber, perquè volíem acabar aquest llibre també d'una forma bonica i d'una forma acompanyada, no?, que donar veu al Marc...
I ens ha sorprès molt perquè ens han dit moltes persones que, per exemple, una persona en concret, el pare d'una persona que va morir per suïcidi, ens ha explicat que ell el llegia cada nit i se sentia com una mica més tranquil per poder afrontar el son de la nit. Llavors, clar, qüestions com aquestes ens arriben molt i ens fan veure que realment està servint d'alguna cosa. L'epíleg és elegia a Arnau Llibertat, que és el poema del Marc Campos Gallego.
I ara sí, anem a l'estructura, dèiem, 10 capítols, cadascun amb un nom propi. Això ho tenies clar des del principi? Sí, la idea, com que això era un assaig, el vam voler transformar en un assaig gràfic que hi hagués il·lustracions, com que també dialoguessin el text i la il·lustració, però vam pensar primer, abans d'entrar a fons en l'assaig, on hi ha dades, on hi ha tot el que és el contingut argumentari,
poder transmetre un relat d'una història real d'un cas per suïcidi. Aleshores, primer trobaran... Tothom trobareu el relat i després l'assaig. I vam voler titular a cada capítol amb un nom, també com per poder generar aquesta identificació. Sí que, per exemple, hi ha persones anònimes o hi ha persones famoses, per exemple el Kurt Cobain... És un compendi...
Sí, llavors el capítol és el curt, però hi ha un altre que el capítol es diu la Mia. Al final, com per generar aquesta empatia i aquesta identificació, cada capítol comença amb un personatge que és molt diferent, amb un cas de mort per suïcidi molt diferent,
I sí que estem aconseguint que cadascú aconsegueix identificar-se amb una història diferent, i això al final és el que preteníem, que en ser un tema tan difícil de plantejar, perquè precisament és un tema tabú, que també és molt difícil d'entrar, que cadascú hi pogués entrar, deixar moltes portes obertes perquè cadascú pogués entrar des de la porta que més li vingués de gust. No, em va per això l'inici i el tancament d'aquests capítols, són casos propers...
Sí, en aquest cas són... El recorregut, inici i tanca... Sí, aquest llibre el dediquem en primer lloc al Marcel Baumala, i que vam dir que va ser la llavor, perquè al final sí que ell va fer créixer la llavor amb mi, aquesta inquietud i aquesta necessitat de poder explicar... Per tant, tenies clar que havies de començar amb ell. Sí, el Marcel al final era...
Era el primer, és el primer capítol perquè sí que és el que planteja l'assetjament laboral, que està estretament més relacionat també amb la societat capitalista i és el que li donava més sentit per la temàtica que tractem i també perquè el Marcel va ser la llavor.
I el tanquem, el capítol també va dedicat al Xavi Rodado, que diem que és el que va fer florir la llavor. Això va ser una decisió que vam prendre al final del nostre viatge. Quan el Xavi va morir, jo ja estava gairebé acabant aquell llibre, just fa un any.
Llavors va ser com un moment d'un punt d'inflexió. Jo recordo que durant dos mesos no vaig poder escriure res perquè vaig quedar molt impactada per aquesta mort tan propera. I vaig començar a quedar amb la família del Xavi, començar a plantejar què havia de fer, perquè realment em vaig quedar molt desorientada. I gràcies a ells, sobretot gràcies a l'Estela, que és la seva germana, vam aconseguir traçar un camí
I al final vam decidir que el capítol... O sigui, una mica el Xavi ja hi és a tot el llibre, no? Perquè totes les reivindicacions i tot el rerefons ideològic que sempre ens aportava el Xavi ja hi és, tota aquesta crítica a la societat.
que ell també feia, doncs ja hi és, però sí que pensàvem que no havíem parlat en cap moment de les persones que es queden. Llavors l'últim capítol porta el nom de l'Estela, que precisament és la persona amb la que més hem compartit aquest últim tram del viatge, i parlem
de què els passa a les persones que reben l'impacte del mort per suïcidi d'algú proper i també com a societat, els que ens quedem. Si qui té la responsabilitat no és el que marxa, el que té la responsabilitat són les persones que ens quedem. Llavors, què és el que hem de fer amb tot això?
També perquè teníem la responsabilitat d'acabar el llibre una mica amb l'esperança, perquè no podem estar escrivint deu capítols d'històries que són molt dures i no donar una resposta. Precisament perquè ens passem el capítol aportant molta crítica al que és la societat, també teníem aquesta responsabilitat de poder acabar donant alguns tipus de resposta, o si més no...
obrint horitzons cap a noves formes de pensar la vida. Molt bé, a partir de casos concrets que ja ho esmentava a la Lourdes, serveix per analitzar situació actual, com per exemple parlar de la feina i la salut mental. Expliqueu, sou molt crítiques amb el sistema capitalista i que el treball continua matant.
que afecta alguns sectors més que d'altres, però que en definitiva al final a totes les classes socials que abans identificàvem potser en un sector més determinat i que això és transversal.
O sigui, nosaltres, en el moment de començar a fer investigació de cada tema, és sorprenent, perquè trobes moltíssima informació i hem intentat com fer un resum. Però la qüestió de l'assetjament laboral o del que és l'esgotament per tota la qüestió laboral és increïble.
De fet, en molts països del món ja existeixen paraules inventades per anomenar el que és el suïcidi laboral en si, és a dir, que és una qüestió que està molt en l'ordre del dia. De fet, els japonesos tenen una paraula que es diu karoji satsu, per referir-se a aquest terme, i ens va sorprendre molt, o vam trobar, quan vam obrir aquest meló,
que, per exemple, l'estat espanyol és el país que més psicofàrmacs consumeix. Llavors, vam trobar moltes investigacions que deien que la gent per anar a treballar s'estava medicant. Llavors, clar, això ens ha de fer reflexionar, perquè ens estem medicant per aixecar-nos i anar a treballar, ens estem medicant perquè no podem dormir. Llavors...
Tot això genera que hi ha tota una societat que està realment abaçada al treball, que al final és el que fomenta la societat capitalista, que nosaltres deixem de ser humans per fer el que nosaltres vulguem, sinó hem de ser una unitat de treball. I de fet està molt relacionat també amb tot el que...
el que planteja la crítica psiquiàtrica, que al final les persones que surten d'aquesta norma i que tenen qualsevol tipus de diversitat mental se'ls exclou precisament perquè ja no poden ser productives, igual que totes les persones amb situació de vulnerabilitat se'ls exclou perquè ja no poden ser productives. Llavors, l'eix vertrabador és la productivitat, si tu com a persona el teu cos no pots seguir produint, doncs és exclòs de la societat. Llavors aquí...
s'entrellacen molts factors i que realment acaben sent factors de risc perquè moltes persones acaben decidint no puc més. I hi ha moltes sentències judicials actualment que estan decretant una mort laboral, la mort per suïcidi. Això ja està sent una realitat. Posaves exemples de France Telecom i altres empreses.
I també em sembla interessant, de rabiosa actualitat, de fet, el capítol 3 que parles de la Ingrid i la Marta, que és un pretext per parlar dels desnonaments, no?, i que la manca d'habitatge, doncs, també, en alguns casos extrems, mata. Sí, aquest capítol, la veritat és que va ser molt enriquido de fer. Sí.
Perquè vam plantejar com a l'àrea metropolitana es van començar a construir tots els barris de la perifèria basant-nos molt en la pedagogia social de Freire i com les persones es van unir per construir el seu habitatge i com en el moment en què apareix el mercat privat les persones es divideixen, llavors...
el sentit o com que abans l'habitatge era una cosa comuna, un dret per la vida i que la gent s'unia per construir-lo i com ara l'habitatge s'ha convertit en un bé per fer negoci com les persones ara ja no estan en aquesta línia.
I sí que també ens resulta interessant perquè avui en dia creiem que un dels moviments que més capacitat de mobilització té són els moviments per l'habitatge i que precisament plantegem que més enllà de totes les polítiques de prevenció del suïcidi que s'estan fent des dels governs,
ningú està plantejant una política de prevenció del suïcidi que signifiqui, per exemple, sabent o tenint la informació que les condicions habitacionals de la gent són uns factos de risc molt importants perquè algú decideixi morir, decideixi suïcidar-se, no s'estan plantejant millores en aquest aspecte, millores en l'habitatge com a una política de prevenció del suïcidi. Llavors, clar,
Els sindicats de llogateres o totes les organitzacions que estan en la defensa de l'habitatge compleixen funcions molt importants per a prevenció del suïcidi que són molt més útils o tenen molt més efectes que una política de prevenció del suïcidi com a tal.
Perquè, d'una banda, el que fan és desculpabilitzar la persona, la responsabilitzen, o sigui, el fet que tu et quedis sense casa o hagis de compartir habitats amb moltes més persones o hagis de viure en una habitació en aquesta societat capitalista que valora la meritocràcia, el que fa és culpabilitzar-te tu, en cap cas estar responsabilitzant que no hi ha...
una igualtat d'oportunitats, tot el que són persones segregades, probablement seguiran segregades perquè no podrien arribar mai, per molt que treballin, a tenir un poder adquisitiu com tenen altres persones. Aquest alliberament de la responsabilització que al final el té la societat i no tant la persona...
També perquè el que fan és fer-ho en col·lectiu, o sigui, el fet de tu sentir-se sol, que t'has quedat sense casa, que hi hagi un col·lectiu que te sigui acompanyant amb això, és superimportant, perquè el que fa és alleugerir aquest factor de risc de la soledat i del fracàs, i després també donen un horitzó, perquè estan lluitant per aconseguir alguna cosa, no?
Si tot el que estem vivint de la desmobilització social, que com que tot està tan malament ja no en moc perquè total no aconseguirem res, això els sindicats de llogateres encara no estan en aquest punt. O sigui, encara tenen esperances, estan lluitant i sobretot estan aconseguint èxits, no? Si estan aconseguint tot un tipus d'assoliment, de...
una mica reconquista de drets, que eren drets que tenien i que ens has arrebatat. Llavors, tots aquests factors fan que al final una persona que estigui pensant en morir perquè no pot més en relació a la seva situació residencial, són mesures de prevenció del suïcidi molt més efectives que qualsevol altra que estem trobant.
Bé, no podem aprofundir segurament en tots els temes per la manca de temps, però també, per exemple, el capítol 5 em sembla interessantíssim el cas de transfòbia i racisme i l'assetjament escolar, que malauradament l'estem veient massa sovint, d'una persona que diu prou perquè està al col·lapse després de rebre el que hi hem posat la paraula bullying, però que va molt més enllà de tot això. És el cas de la Mia que també expliques.
Sí, en el cas de la mia, per una banda, és com si diguéssim el que parla d'adolescents, és com el més clar, o és com el que la gent té més informació, perquè potser...
davant d'aquest increment de mort per suïcidi i per perdre d'adolescents, especialment davant d'aquest increment de la ideació suïcida per perdre d'adolescents, potser la gent comença a tenir més informació i comença a imaginar-se quins són aquests factors de risc. Però, clar, una cosa que estic veient als mitjans és que, per exemple, es donen les dades, però després no es va més enllà, no es busquen les causes. De dir, home, és que vull ser jove, la desesperança...
és molt important, no és un factor, és molt important, perquè són joves que els hi estàs dient que d'aquí 20 anys potser el món ja s'haurà acabat, que potser no tindran casa, que potser no tindran feina. Sí, clar, ser jove avui en dia és desesperant, perquè a més a més, si reps qualsevol tipus de bullying, el bullying, quan tu i jo érem adolescents, s'acabava quan tornaves a casa, o quan estaves fora de l'institut, o el que sigui, però avui en dia és 24-7 per tota la qüestió de les xarxes socials.
Llavors, des del meu punt de vista, des dels mitjans de comunicació, s'hauria de fer aquest pas més endavant de plantejar quines són les causes que avui els i les joves tinguin tanta ideació suïcida i posar una solució i anar amb molt de compte amb quins són els discursos de futur que estem fent, perquè no estan ajudant que aquests joves puguin construir un imaginari de futur millor.
Llavors també s'està relacionant molt amb el consum de drogues. I el consum de drogues al final acaba sent una evasió. De fet, els joves d'avui en dia es droguen molt menys que els joves de les generacions anteriors. Però s'està relacionant molt el que és la ideació suïcida amb el consum de drogues. El consum de drogues sempre és una evasió i és una manera d'escapar d'un patiment anterior que hi ha. Llavors, compta amb això perquè realment s'està una mica deformant quina és la imatge de tot plegat.
Trobareu també un capítol dedicat als assassinats que hi ha als instituts als Estats Units. Terrible, també. Què passa a les presons en el cas d'Euskadi? I també un tema interessant, que és la reflexió sobre els psiquiàtrics o hospitals de salut mental, que ara anomenem, no? Que parles de la soledat i que, un altre cop, que ens lliga amb el tema que no tot es cura amb pastilles, que dèiem a l'inici, no? Que haurien de ser, potser, espais més amables o no deixar el pacient amb tanta soledat que és contraproduent, no?
Sí, aquest capítol va ser increïble perquè realment parla d'una persona que va fer un intent de suïcidi i el van ingressar a un hospital psiquiàtric i precisament les mesures que es van prendre anaven completament a la contra del que aquesta persona necessitava. Llavors, aquesta idea de que quan una persona té un intent l'hem d'aïllar i hem de fer servir per tothom el mateix protocol, no, perquè cada persona és diferent,
i cada persona té unes necessitats diferents, potser aquella persona té la necessitat de tocar la guitarra i en un hospital psiquiàtric no et deixen tocar la guitarra. Llavors, una mica aquí sí que plantegem el qüestionament de com està muntat aquest sistema psiquiàtric, que per cert encara es fan contencions mecàniques quan això està considerat una forma de tortura, i una mica també posar l'advertència en tot aquest sector
que és molt necessari i que, de fet, des de la psiquiatria crítica i des dels col·lectius de salut mental en primera persona ja s'està tirant endavant. Molt bé. Hem d'anar acabant, en tot cas, evidentment, recomanem llegir el llibre, que, diguem, dèiem estar il·lustrat per la Marina Barberà, que no hem dit res d'ella. Tenies clar, també, de convidar-la amb ella a fer les il·lustracions?
Sí, amb la Marina som castelleres, ens coneixem de fer castells, i que amb una colla castellera comparteixes moltes hores, i jo tenia molt clar que volia fer alguna cosa amb la Marina al llarg de la meva vida, de fet és una cosa que havíem parlat sovint, i quan vaig començar a donar-li forma a això, li vaig proposar, i ella de seguida va dir que sí, i estem juntes en aquest viatge, per mi tenia molt de sentit
fer-ho amb ella també com per donar aquesta visió col·lectiva, perquè tota l'estona estem fent una crítica a la individualitat, a la soledat, doncs aquesta visió col·lectiva d'haver treballat juntes i d'haver fet un assaig gràfic que precisament és un gènere que permet que la il·lustració dialogui amb el text i viceversa, llavors doncs
sempre hi ha com un enfoc de mirades molt més divers que no només el que surt d'una sola persona. Des del meu punt de vista tot el que es fa en col·lectiu sempre enriqueix molt més que qualsevol cosa que es pugui fer des d'una persona individual.
Molt bé, i la gent trobarà, a banda de la crítica, podem donar un bril de llum a l'hora de poder intentar, com a mínim, tenir elements per revertir aquesta situació? Sí, de fet, al llarg de tot el llibre, si veieu, hi ha moments en què són en vers, per exemple, perquè hi havia moments que em sortiria a escriure en vers, i de cop i voltes en vers,
Al llarg de tot el llibre ja està acompanyat d'aquesta bellesa, com que li hem volgut donar també al tema, però les il·lustracions precisament la Marina ja s'ha de fer també amb una mica aquest enfoc de donar aquesta esperança. Són en dos tintes, en tinta negra i amb aquest groc així una mica pujat, llavors aquest groc daurat...
l'Ernest ens va dir que aquest groc era or per ell, no? Doncs vol donar aquesta llum i vol donar com aquesta obertura de portes a poder trobar una sortida. O sigui, al final el que pretenem és trobar una sortida que transformi el que són les vides de tots i totes nosaltres...
perquè puguem viure en una societat que, en comptes de tenir ganes de morir, tinguem ganes de viure. Llavors, com hem dit abans, sí que al final del llibre ens plantegem diferents sortides, que, de fet, moltes vegades hem dit que el segon llibre que fem hauria de seguir, tenir aquesta continuació i donar obertura, sobretot, a imaginar-nos un futur...
on ens vingui de gust viure, no? I plantegem molt aquesta qüestió dels imaginaris, perquè, per exemple, si ara mateix ens és molt més fàcil imaginar-nos un futur on el món s'haurà acabat, on nosaltres ja no existim, que imaginar-nos un futur on nosaltres puguem viure bé. Llavors, tot això, evidentment, no és gratuït, o sigui, hi ha tot...
tot el que és els productes de transmissió cultural que ens porten a imaginar-nos el col·lapse, tot el que són les sèries, tots els llibres, tot el que tenim dia a dia a les xarxes socials que ens fan imaginar que tot anirà malament, però això no està escrit, si això ho decidim nosaltres.
Si aquest realisme capitalista, que és un concepte de Mark Fisher, que ens fa pensar que no hi ha una alternativa al món que vivim, si està realment muntat perquè no ens movem i no tinguem cap esperança de res. Doncs la nostra responsabilitat és d'obrir aquesta possibilitat i de trobar opcions que ens donin esperança.
Ho deixarem aquí, en tot cas, la presentació del llibre 40 segons, Les ganes de morir en la societat capitalista, de la Lourdes Quintero i la Marina Bárbara. Es presenta avui a les 7, a la sala d'actes del SEM, a les 7 de la tarda, com dèiem, amb la participació també de les autores i de l'Estela Rodado i l'Ernest Boubalap. Que també som molinengs. Lourdes Quintero, moltes gràcies. Gràcies a tu. Enhorabona per la feina, d'acord? Que vagi molt bé el dia i la presentació. Gràcies. Pausa musical, ara tornem.
Tenim ganes de cridar el món, un tèstimo ben gran, però no sé si el sentiràs entre totes les persones, totes les quarts que ara bateguen i ara un lloc al teu costat. Vol veure't llorar, que el teu somriure em curi les ferides, sentir-te a prop,
Quan estic lluny, jo vull veure la vida en els teus ulls, que jo no vull més nit si no són amb tu. Vull ser com un nou de pas que acompanyi els dies grans i canti els dies de dol entre totes les persones i els ocells que els cels enlairen, tu i jo emprenem el vol.
El teu somriurem curir les ferides. Sentir-te a prop quan estic lluny. Jo vull veure la vida en els teus sors. Que ja no vull més nits si no són amb tu.
Que tu som llora en curir les ferides. Sentir-te a prop quan estic tu. Jo vull veure la vida en els teus llocs. Que jo no vulgui més nits. Que jo no vulgui més nits. Que jo no vulgui més nits si més anem tu.
És una cançó preciosa de l'Alfred Garcia, Els teus ulls, que trobareu versionada al disc de la Marató per l'Anna Torroja, la cantant dels Mecano, 5 minuts i 3 quarts de 12.
Parlem del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i és que el mes de novembre que hem deixat enrere van engegar les activitats de commemoració dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, i hem programat també, per exemple, aquesta setmana, i us ho vam dir, el dimarts, vam fer aquesta xerrada aquí a Molins de Rei, aquesta conferència, que porta per nom 1975 al Baix Llobregat, que de fet és l'inici de la tretzena recerca col·lectiva del Centre d'Estudis Comarcals,
I avui us volíem destacar aquest acte que tenim a dos quarts de set a l'Arxiu Comarcal a Sant Feliu de Llobregat. És una conferència-debat construint la ciutadania democràtica, la lluita contra la dictadura al final del franquisme. A més a més s'inaugura també l'exposició documental Lluites al Baix, Llobregat, moviments socials i resistències democràtiques.
el Tardo Franquisme 1969-1979. I per fer una pinzellada del que ha de passar aquesta tarda, ens acompanya la doctora Paola Locacio, que és doctora en Història per la Universitat de Barcelona i membre del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, que és l'encarregada de fer la conferència d'avui. Hola, Paola, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia a totes. Gràcies per acompanyar-nos. A veure, d'entrada, per animar també la gent que tinguin qui a tot històrica a l'hora d'un tema tan punyent com aquest, ens expliques l'objectiu que tens a l'hora de fer aquesta conferència d'aquesta tarda amb aquest títol que acabem d'esmentar, Construint la ciutadania democràtica, la lluita contra la dictadura al final del franquisme?
Bé, a veure, jo espero que vingui molta gent, seria molt contenta si així fos. La idea fonamental, diguéssim, de la dictadura és intentar explicar com la lluita antifranquista, especialment en els últims anys de la dictadura, és allò que permet després la construcció de la democràcia. És a dir, aquí entorn a la transició i entorn al final de la dictadura s'ha explicat
moltes vegades, diguéssim, un relat que posa l'accent entorn a les grans dinàmiques institucionals i la idea una mica de la conferència és intentar explicar que no hi podia haver democràcia sense que aquesta democràcia no es construís dins dels moviments socials en els últims anys de la dictadura. Correcte. I en el cas concret d'aquests moviments socials i resistència a l'entorn de la nostra comarca, del Baix Llobregat, què en destacaries?
Home, el Baix Lleu de Gat, d'alguna manera, és un epicentre de lluita antifranquista en els últims anys de la dictadura. Fonamentalment, diria jo, en dues vessants que són importantíssimes. Una, com és lògic i evident, que és el moviment obrer. Evidentment, és una de les zones amb més mobilització a les fàbriques, als centres de treball. I l'altra és el moviment veïnal i, per tant, en la lluita per una ciutat democràtica que, a l'hora de veritat,
i és una de les maneres, de les moltes maneres de construir ciutadania democràtica al nostre país. Va ser important, de fet, l'exposició que també s'inaugura, no?, marca el període 1969-1979, per tant, tots aquests anys. Crec que citàvem ara també aquesta recerca col·lectiva que fa al Centre d'Estudis, que el 1975, diguem, important, evidentment, per la mort del dictador, però que els mesos abans també hi van haver vagues, és a dir, que també va ser un any molt potent en aquesta lluita, no?,
Sí, sí, els registres, per dir-ho així, de vagues als anys 70, i aquí tenim pics als 75, però també als 76, són molt destacats. I, a més, hi afegiria una altra cosa, que una de les dinàmiques, per dir-ho així, més virtuoses, per així dir-ho, de les mobilitzacions obreres, perquè vagi obregat, és que els treballadors i les treballadores mobilitzen
pels seus drets laborals, però amb una clau que és clarament de conquesta de drets democràtics. Llavors, jo crec que el gran dret diferencial és aquest vincle, aquest cercle virtuós
entre reclamar drets laborals i reclamar drets democràtics per al conjunt de la ciutadania. I si fem una mica de perspectiva, per tant, celebrem aquesta efemèria de 50 anys, a quin punt, Paula, diries que ens trobem amb tots aquests moviments que hi van haver? Evidentment el context és molt diferent, però en queda alguna cosa de tota aquella llavor?
Jo crec que sí i crec que, evidentment, el context, per dir-ho així, laboral és molt diferent de la pròpia organització, per dir-ho així, del centre de treball. No hi ha cap mena de dubte que ara estem davant d'un molt del treball molt més fragmentat i, per tant, també les mobilitzacions són més difícils, és molt més fàcil organitzar resistències i moviments socials en un sol centre de treball on hi ha molta gent que vincular...
un tipus de forma de treball que és molt més atomitzat, per dir-ho així, i l'altre element, jo crec que és també clar, és el tema no només del moviment veïnal, sinó, torno a dir, de la construcció de la ciutadania democràtica, llavors, en aquest sentit, i jo crec que es pot veure també en termes de resultats electorals, no hi ha cap mena de dubte que
es podria dir que el Baix Llobregat és una de les reserves democràtiques d'aquest país, no hi ha dubte. Molt bé, i a nivell també general, ara que aquest mes de novembre també ha sigut intens, a nivell també de memòria democràtica, quina lectura en faries d'aquests 50 anys de la mort del dictador, també en Claudons, com deia més general? Jo crec que la política d'ara, el debat polític d'ara, diguéssim, funciona molt,
a cops, per dir-ho així, de titulars sensacionalistes, i no hi ha cap mena de dubte, diguéssim, que hi ha una ausa de l'extrema dreta importantíssima al conjunt d'Espanya i, en concret, també a Catalunya. Ara bé, sense tenir la bola de vidre, perquè no la tinc, i a més, les persones que ens dediquem a la història, diguéssim, rastregem el passat i no fem previsions del futur, però jo crec que...
hi ha una certa solidesa democràtica com a mínim en molts sectors de la població. És a dir, crec que la història dels últims anys d'Espanya i de Catalunya ens explica també una forma de vehicular, per dir-ho així, la indignació que va més cap a la construcció de més democràcia que no...
que no amb una altra cosa. Queda per veure què passarà. Evidentment, Catalunya i Espanya són part d'un ecosistema molt més gran i ara mateix a tot Europa la indignació té un altre signe, però així com a ciutadana jo, en fi, tinc una certa confiança, diguéssim, amb els meus conciutadans que se'n recorda de quan hi havia dictadura i que, per tant, es pot ser crítica amb el sistema...
amb el sistema actual, però això no té per què tirar enrere la forta convicció democràtica. Una corrent també que hem anat llegint aquests dies, Paola, gent molt crítica, no només ara, però sobretot ara que feia 50 anys, de com es va afrontar la transició en algun moment, que aquí hi ha bastanta controvèrsia, que ens ha portat en algun moment on estem ara,
que, per exemple, Alemanya ha afrontat molt millor, diuen aquest sector, el procés de memòria històrica, i que aquí hi ha hagut algunes llacunes que han contribuït a portar-nos a la situació en què ens trobem ara mateix. No sé què en penses d'això. Jo crec que sobre això també hi ha com molt d'odici de fet, és un judici que en la conversa pública té molta tirada, la idea que a Espanya els coses hagin fet...
malament, és lògic que la transició aquí té una... Bé, és objectiu, per dir-ho així, que té unes característiques concretes i, per tant, diguéssim, hi ha un canvi institucional, però no hi ha, com a mínim en aquell moment, una ruptura narrativa, per dir-ho així, institucional. Ara bé, si mirem la profunditat del canvi que hi ha hagut a Espanya, i fins i tot m'atreveixo a dir la salut democràtica
a l'estat espanyol jo crec que no té molt a envejar que a d'altres països. Llavors, si mirem, diguéssim, com diria abans, la impugnació de la democràcia o avenç de l'extrema dreta, diria que hi ha casos a Europa que en certa manera són molt més...
molt més crianets, diguéssim, que el cas d'Espanya. Molt bé, doncs escolta, animem també la gent que vulgui venir a escoltar aquestes reflexions de la Paola. És l'acte dos quarts de set a l'arxiu comarcal del Baix Llobregat, al carrer Clementín Arderiu, de la capital de la nostra comarca, construint la ciutadania democràtica, la lluita contra la dictadura al final del franquisme. Això és avui, doncs, com deia, dos quarts de set. Paola Locaixia, moltes gràcies per acompanyar-nos i que et vagi molt bé la xerrada aquesta tarda, eh?
Moltes gràcies, espero veure molta gent aquesta tarda. Molt bé, una abraçada, que vagi molt bé. Gràcies i bon dia. Ens queden 10 minuts per arribar a les 12. Ara és el moment d'agafar la maleta i viatjar. I com hem dit, avui ens n'anem a fer un recorregut, breu recorregut, per diversos mercats de Nadal.
Acompanyats, com sempre, del nostre company periodista i guia turístic, el Josep Ferrer. Què tal, Josep? Hola, bon dia. De fet, estàs a punt, crec, de marxar? Sí, a tres quarts de sis. Ah, aquesta tarda? Sí, però tot i així, per anar a l'aeroport en transport públic, s'ha de sortir amb temps. I vas entrant fins a Sants... Bueno, una combinació, agafaré l'autobús fins a Papiol, Papiol-Tren, fins a Cornellà o Sant Llón d'Espí...
i d'allà a l'autobús que em porti... Sí, doncs vés amb temps. Sí, sí, vaig amb temps, vaig amb temps. És la combinació millor, perquè si no has d'anar a Sants, ja has d'agafar dos cops la renfa i no has de fiar. Vas en aquest cas a Estrasburg, no? Sí, vaig a Estrasburg, demà avui em toca dormir allà i demà agafo un grup que ve de Múrcia i amb aquest grup que... Som tres guies que fem tres itineraris diferents, a mi em toca fer l'itinerari...
Combinat amb la Selva Negra, jo estaré a Freiburg i farem una mica Freiburg, que és Alemanya, i l'Alsàcia. Estrasburg té mercat de Nadal? Per mi el mercat de Nadal d'Estrasburg és dels més bonics. A més, es qualifiquen com la capital europea del Nadal i la veritat és que val molt la pena. Tot el centre de ciutat d'Estrasburg ja de per si és una ciutat maca, amb la catedral i tot el que li diuen al barri de la petita França, que és molt bonic i molt recomanable.
Doncs a tot el centre hi ha diversos mercats i és molt bonic. També, a banda d'Estrasburg, farem el mercat també, o el poble de Colmar, que també és un poble molt bonic, on ens hi passarem tota una tarda sencera, també ple de mercats. I allà hi ha poblets d'aquests de la Ruta dels Vins de l'Alsàcia, que va bé fer-lo l'estiu, però l'hivern, en aquesta època, també està bé. Per exemple, el més conegut és Lekevik,
que és un poble una mica costarut, amb la Torre d'Òlder, i fins i tot un edifici que li diuen a la Gratacels, que és un edifici de fusta, de color groc, que no sembla que sigui de fusta, que té 25 metres d'alçada i és dels edificis més alts de fusta de la zona. També anirem a Ribopiller, que és un altre poble molt bonic, aquest pla. Vaja, això és el que farem, dissabte farem tota aquesta ruta que t'estim fent.
Junts farem la visita a Estrasburg i diumenge farem la visita de Freiburg, la capital del sud d'Alemanya. Freiburg, fixa't que és la ciutat d'Alemanya que té més hores del sol a l'any que comptabilitzades i que també és una ciutat que ja fa molts anys ha apostat per les energies alternatives...
pel medi ambient, i allà hi ha diverses universitats, estudis universitaris sobre medi ambient i sobre l'estudi de les energies solars, etcètera. Però no ens quedem aquí? I volies també fer alguna pinzellada? Sí, deixa'm que acabi un moment de viatge, perquè de Porta Freiburg anirem també al llac de Titis, i jo no he estat mai, i per tant per mi serà una novetat, anirem a veure un mercat de Nadal que...
Té un nom així complicat, l'Avenshul, però una cosa així, no sé ni pronunciar el nom, però que segurament que els oients, si han vist alguna foto de mercats d'anar a la zona, és un mercat que està a sota d'un viaducte del tren, per sobrepassa les vies del tren, i a sota d'aquest viaducte hi ha el mercat.
És un mercat atípic perquè no obre tots els dies d'aquesta època, sinó que obre només divendres i caps de setmana, i a més a més per poder-ho visitar ho has de demanar amb temps, has de pagar entrada en aquest mercat. Els mercats generalment de Nadal són a l'aire lliure i són de lliure excés.
Però aquest sí que has de pagar i, a més a més, et donen una franja de dues hores per poder-lo visitar. Llavors, nosaltres el visitarem diumenge de 4 a 6 de la tarda. Per tant, es farà fos mentre estem en aquest mercat. I la veritat que em fa il·lusió veure-ho perquè és això, eh? És la típica postal que es veu d'un mercat de Nadal d'això de la Selva Negra. Doncs aquest és el que anirem a veure. Molt bé. Doncs aquest és el viatge que farà el Josep a partir d'aquesta tarda.
que no és nou perquè ja coneixes bastant aquesta zona, si haguéssim de fer alguna altra pinzellada, com deia, de mercats de Nadal? Mira, s'han posat de moda també els mercats de la zona dels Països Baixos. Tot i que jo només he estat el de Brussel·les, però també és una bona opció anar a Brussel·les. Hi ha de parcir Brussel·les, Bruxes, Gant, Malines...
són ciutats boniques de per si, per tant, si a més a més ho endolcim amb els mercats de Nadal, doncs pot estar bé. Amsterdam també té alguna coseta, però no la conec tant. I després, clar, si volem fer sortides a prop de casa, hi ha el famós mercat, que ja n'he parlat alguna vegada, de l'Eva Carès. Sí, molt massificat. Molt massificat. Val a dir, a veure, jo us estic parlant de mercats de Nadal per fer ara en el pont de la policia. Sí, sí, sí. Però si podeu, no hi aneu.
en el pont de la Puríssima. Però entenc que la gent aprofitarà que dilluns és festa, doncs igual també s'agafa festiu demà i fa alguna d'aquestes sortides. Per tant, és quan la gent que treballa doncs pot fer-ho. Si no és el cas i podeu permetre-vos el luxe d'anar-hi amb unes altres dates, doncs no hi aneu
aquest cap de setmana proper, perquè estarà massificat. Mira, dilluns que estarem visitant Estrasburg, estic convençut, Estrasburg és laborable, que només hi haurà gent parlant espanyol i català, perquè la gent apurarà fins al màxim i estarà segur que estarà ple, ple de gent. Per tant, aquest tipus de mercat, si podeu, aneu-hi, val la pena, provareu el vi calent, totes les salsitxes, els...
el golàs, tot el típic d'aquests mercats, d'aquestes menjars típics del nord d'Europa, però aneu entre setmana i fora del que és el nostre pont de la Constitució. I el mercat de la Becares és curiós perquè ha estat en perill. Semblava que no es faria, però no pas pel tema de seguretat o no, perquè l'alcalde del poble va estar imputat per un presumpte delicte de corrupció i coses d'aquestes que fan els polítics, que ja sabem de què va això,
I ell va dir que, vaja, com que estava perseguit per la justícia, el mercat no es faria. Però, clar, ha rebut molta pressió. Perquè tinguis en compte que el mercat o el poblat de Nadal, que és com es diu realment, no és només de l'Eva Carès, sinó que al voltant d'aquest mercat ara hi ha tot un negoci del que viuen força gent de la restauració dels hotels. Els hotels de la zona fan l'agost en ple desembre.
perquè tot i que nosaltres hi podem anar i tornar en un dia, jo sempre he dit, surts al migdia de casa, pares on te sigui a dinar, fas un bon àpat abans de creuar la frontera, te'n vas a l'Eva Cares, arribes a les sis de la tarda, dones una volteta, tres hores, com a molt...
que és temps suficient, i tornes a casa i arribes a mitjanit a casa. Per tant, és una excursió que podem fer en un dia, des de Barcelona, des d'aquí Molins, però si volem passar més dies, doncs clar, has de dormir, has de menjar, i hi ha hagut molta pressió. Llavors, han canviat de lloc, jo no he estat, però han canviat de lloc, se suposa que és un lloc més gran, espero que millors...
mesures de seguretat de les que hi havia... L'any passat ja els van millorar, per això fa dos anys que va haver-hi una avalanxa humana que va estar a punt que es produeix una desgràcia. Per tant, molta gent sí, però val la pena anar-lo a veure. Perpinyà també fa un mercat bonic. I si anem una mica més enllà, tenim Narbona,
Aquest lloc, que us ho estic dient, ja no només són interessants pels mercats, sinó també pel que és els pobles. I a mi hi ha un poble que em va agradar molt, i un mercat també, que és Béciers. Béciers queda entre Narbona i Montpellier, queda dalt d'un turonet, i puja a la ciutat, ja de per si, com deies, bonica, i tenen una plaça on tenen un mercat de Nadal, amb tot de llumetes, figuretes...
que també val la pena. Si anem més enllà de França, doncs també podem trobar el mercat de Carcassonne, no de la ciutadella, sinó del poble, i per tota aquella zona, per aquests poblets de Francesc, també trobarem algun mercat interessant. Molt bé, doncs això és el que podeu gaudir. També, insistim, aquest pont, però trobareu més gent, i si no, també fins a 23 de desembre. La majoria tanca en el 31.
Ah, el 31 de desembre. S'allarguen més enllà de Nadal. Sí, el 31 de desembre acostumen a tancar, després alguns podien potser reis, però com que a Europa no és tradició la celebració de reis, acostumen a acabar l'últim dia de l'any. Jo, de fet, un any vaig voler anar amb els nanos al mercat d'Estrasburg i per dates vam arribar després de cap d'any
i no el vam poder visitar. Per tant, una de les coses que m'agradaria poder fer és portar els nens a Estrasburg, al mercat, perquè de tant que val molt la pena. Imagino que una mica més de fred que aquí, no? Sí, sí, ja he vist temperatures, em sembla que no pugem de sis. Doncs deu-n'hi duret. Sí, sí, però vaja, és el que toca, el fred, el bicalentet, castanyes i això. Fantàstic. Doncs Josep Ferrer, moltes gràcies per acompanyar-vos, que vagi bé el viatge. La setmana vinent n'haurà de ser enregistrat, perquè tinc una altra sortida, no pot ser, però alguna cosa farem.
Molt bé, doncs que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies, Josep. Gràcies també a tots els oients que ens heu acompanyat en el transcurs del programa. Ara us deixem amb la Sílvia i l'informatiu Molins de Rei al dia. Fins a un quart d'una. A dos quarts d'una tenim el programa quinzenal Cairós de l'Església Evangèlica i a la una la remissió del programa La Tapa Reina. I a partir d'aquí la resta de programació pròpia d'aquesta casa fins a la una de la matinada. Moltíssimes gràcies per ser-hi. Tornem demà a les 8. Que vagi bé.
Són les 12.