Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora. Amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal com esteu? És dilluns 24 de novembre de 2025. Comencem aquí aquesta nova edició, nova setmana, al capdavant del bon dia i bona hora a la sintonia de la ràdio nostra. Setmana 48 d'aquest any 2025 i última setmana ja del mes de novembre. Saludant-vos ara mateix amb una temperatura de 12 graus i mig,
a l'exterior de l'emissora, per tant, temperatura lleugerament més alta de la que hem tingut aquests darrers matins, bastant més alta. Què és el que farem avui? Començar a explicar-vos el que ha de donar de si aquesta setmana, marcada per diverses qüestions aquí en clau de Vila, evidentment pel dia de demà, que és el dia internacional de la violència contra les dones,
En parlarem també bastament aquesta setmana. I també tenim en clau política el ple ordinari del mes de novembre, que es durà a terme el dijous a les 6 de la tarda, excepcionalment a la sala d'actes de la biblioteca.
el molir en aquesta ocasió, perquè ja sabeu que entre altres punts es porta el reglament del Consell per la Discapacitat, concretament el reglament d'organització i funcionament del Consell Municipal de les Persones
amb discapacitat de Molins Arrell. Doncs parlarem també d'aquest ple. Tenim un cap de setmana també marcat per diverses activitats, moltes d'elles precisament organitzades per Enredat. També tenim la festa de Posa't la Gorra el proper diumenge, és a dir que tenim feina per explicar-vos tot el que ha de passar aquí a la vila. D'entrada, també torna al Cineclub després d'un mes llarg
de la darrera projecció, com bé ens va explicar el Pep Bergada, venia totes les setmanes marcades pel Festival de Terror, aquesta setmana que hem deixat enrere teníem el cicle Gaudí, i dissabte que ve tenim la sessió de Cineclub que recupera, sessió que portarà una pel·lícula noruega,
que porto per nom adorable, i que es podrà veure a les 7 de la tarda. Avui ja en parlarem perquè tenim, com deia, diverses propostes, o moltes propostes, aquesta setmana, i avancem ja al Cine Club, i per tant en parlarem a partir de dos quarts de nou, precisament amb el Pep Barcadà, després d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local...
i, evidentment, també el repàs a l'agenda, els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. D'una primera hora del programa, on també aprofitarem per escoltar uns minuts les reflexions de la Raquel Reyes-Reventós amb el seu apunt del dia. Farem el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora del programa parlant de llibres
amb la Maria Casals, com sempre, just abans d'arribar a les 9 del matí. Després de les notícies de les 9, la cançó del dia, que en selecciona cada dilluns el Toni Ramoneda, i a partir d'aquí la tertúlia d'actualitat d'avui sense el Jaume Armengol, però confiem que amb la Genoveva català, el Ramon Canal, el Joan Barrios i el Joaquim Martí. Amb ells farem...
Tertúlia fins a arribar a les 10, just a l'equador del programa, quan ens visitarà, després de les notícies, el regidor portaveu de Molins en Comú Podem, en Lucas Ferro, que serà aquí amb nosaltres fins a dos quarts d'onze del matí per analitzar l'actualitat local i, evidentment, també repassar el més destacat d'aquest ple que tenim el dijous.
A dos quarts d'onze, a l'espai mensual, avui parlarem d'astrologia. Ho farem un cop al mes amb la Meritxell Díaz, la càmera, a l'espai Astrologia Quotidiana. I avui parlarem dels Sagitari, temps de Sagitari. Explicarem, doncs, el moment, el context en què ens trobem i, sobretot, com són els Sagitari. Serà a partir de dos quarts d'onze.
A tres quarts d'onze tindrem amb nosaltres l'Alena Artacho, ella és la responsable de comunicació i estratègia de Molins Comerç, i com sempre fem un cafè amb el comerç abans d'arribar a les onze del matí. Després de les notícies de les onze, un altre dels esdeveniments que tenim aquest cap de setmana, i és que aquest diumenge, 30 de novembre, el SEM i el grup Trail Vicious organitzen la primera edició de Camins de Collserola. És una cursa de muntanya...
pel parc de Collserola, amb sortida i arribada a Molins de Reí, amb dos recorreguts que es plantegen, un de llarg de 24 quilòmetres i un de curt de 14. Se sortirà des del parc de la Sèquia al barri de la Granja. Avui parlarem amb els organitzadors a partir de les 11 d'aquesta primera cursa de camins de Collserola.
Després, a dos quarts de dotze, tindrem la màquina de la Pènic amb el Miquel Casas. Bona música per escoltar aquesta estoneta que ens selecciona tots els dilluns. I avui sí, recuperem ja la Glòria Massana amb el seu espai Llibres que van canviar el món. La setmana passada no teníem clar si ho podríem fer, no va ser possible. Aquesta sí, parlarem del Kama Sutra, un manual de l'art de viure.
Doncs amb ella tancarem el programa a les 12 del migdia, posarem punt i final i, per tant, donarem pas, per una banda, a l'informatiu Molins de Reia al dia, per l'altra, al programa del company David Rius, històries de la fotografia a partir de dos quarts d'una i fins la una, i a la una els restes de sèrie. Després repassarem la programació amb més calma abans d'arribar a les 9 del matí.
És dilluns 24 de novembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts. Les 8 del matí, pràcticament 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Comencem amb menys fred que els darrers matins, per tant, 12 graus i mig ara mateix a l'exterior de l'emissora. I anem a veure com hem d'esperar, meteorològicament parlant, aquest dilluns, aquest inici de setmana, que hem d'esperar pel que fa al temps. Hola Jordi Miralles, molt bon dia.
Hola Oriol, bon dia. La jornada d'avui comença amb menys fred que aquestes últimes jornades. Unes temperatures que han pujat i que de moment es mantindran amb uns valors ja normals per l'època de l'any. Hem de parlar d'un dia variable perquè de núvols en tindrem, però també clarien. Aquest matí seran bàsicament núvols mig socials poc importants que enterboliran una miqueta l'acció del sol. A destacar el vent deponent...
que ho farà de forma moderà i que, de fet, és el que fa pujar les temperatures, que avui aquí a Molins poden pujar fins a valors de 17-18 graus. Per tant, un ambient força més agradable que el de la setmana passada. De cas a la tarda augmentarà una miqueta més la nuvolositat, però, en principi, no esperem pas precipitacions. Aquesta s'afectaria en Pirineu, per Pirineu, comarques de Lleida, però no arribarien a nosaltres. Demà un dia amb sol, a la tarda amb alguns núvols, i així com les temperatures avui pugen, demà, amb el pas de les hores, aniran baixant a poc a poc.
Les temperatures baixen entre dimarts i dimecres i tornen a recuperar-se otra vegada a partir de dijous. Molt bé, Jordi, moltes gràcies per la informació. Vuit del matí, vuit minuts, ara anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Tenim allà l'Eduard Baciana esperant-nos per explicar-nos-ho. Com ho tenim això? Eduard, què tal? Bon dia i bona hora.
Bon dia, doncs ara mateix un accident a la Ronda Litoral talla un carril a Sant Adrià que veix 4 quilòmetres de retencions en sentit Trinitat i encara a les rondes i a Cues en sentit Llobregat de fins a 8 quilòmetres a la Ronda Litoral des de Sant Adrià i 5 quilòmetres a la Ronda del Dalt des de Santa Coloma. A la P7 també un accident a la Roca talla un carril i veix prop de 3 quilòmetres de retencions en sentit Sud i encara a la P7
Hi ha retencions al punt de Barberà, amb dos empis de la marxa i també amb un turnés en sentit sud. Al Baix Lliuregat hi ha cues en direcció a Barcelona de fins a 10 km a la 2, des de Pallejar fins a Sant Joan d'Espí, 9 km a la B23 del Papiol fins a Sant Just d'Esvern i 5 km a la C31 i a la C32, les dues des de Vilabacans. I això és tot des del RAC. Bon dia.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies i molt bon dia. Que vagi bé, Eduard. I anem també, abans d'anar cap a escoltar l'oferta de feina de Francesc Rueda, a explicar-vos com tenim la xarxa de transport públic de l'àrea integral de Barcelona, que en principi funciona amb normalitat, tot i que
Hi ha un matís d'actualització de fa poca estona i parla del tramvia, que ja sabeu que a vegades presenta incidències aquestes darreres setmanes. Concretament, la T5 i la T6 tenen freqüències de pas alterades per causes operacionals. La T5 i la línia T6, freqüències de pas alterades per causes operacionals. La resta del transport públic funciona amb normalitat.
I ara sí, estem en disposició d'escoltar l'oferta de feina que el Francesc Rueda ens comparteix per tots els veïns del Bon Dia i Bon Hora d'aquest dilluns 24 de novembre. Quina és aquesta oferta, Francesc? Molt bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens ha arribat d'una fleca pastisseria ubicada aquí a Monitarré. Ens demanen un dependent-independenta. Es busca una persona per treballar en jornal a la matí
35 hores setmanals, de dilluns a divendres, de set a dues, amb possibilitat de treballar també dissabtes al matí. El contracte seria indefinit, a temps parcial,
el salari a conveni, segons conveni, i l'incorporació immediata. Les tasques, atenció al client, el tracte proper i amable, venda de productes de fleca i pastisseria, preparació i reposició de productes a l'expositor, manteniment i neteja del punt de venda i gestió de cobraments i caixa.
Es demana experiència en atenció al públic i capacitat de treballar en equip. A nivell de requisits, experiència mínima de 3 anys, feina similar, català i castellà, coneixements d'ofimàtica, a nivells d'estudis, estudis primaris o similars i també es valorarà tenir el carrer de manipulador d'aliments.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per la informació. Francesc, recordeu que la informació la trobareu penjada al web clicfeina.cat, clicfeina.cat. I d'altra banda, informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí, això per una banda, i per l'altra, recordar-vos la farmàcia de Guàrdia per avui dilluns, dia 24 de novembre. Avui és la farmàcia Xuclar,
del carrer Major número 100, la que trobareu oberta de les 9 del matí fins les 10 de la nit. I a partir de les 10, si és del tot imprescindible, us haureu de desplaçar a les farmàcies de guàrdia de les poblacions veïnes, ja sigui les més properes, Sant Vicenç dels Horts o bé Sant Andreu de la Barca. Però fins les 10 de la nit, la que trobareu oberta aquí a la vila, avui és la farmàcia Xucla.
Ara mateix, 3 minuts i arribarem a un quart de 9 del matí.
Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats per aquesta setmana que tot just comencem, perquè avui mateix tenim una xerrada que organitza l'ANC de Molins de Raí. Hola, Sílvia, bon dia. Hola, bon dia. Doncs sí, és una xerrada que titula l'esquerra, la nació, la immigració i la faran
dos membres d'Anexa Nacional, que són Tomàs Sinderman i Noel Huguet. A la Federació Obrera es durà a terme aquesta xerrada avui mateix, a dos quarts de vuit del vespre, i com és habitual, l'entrada està oberta a tothom. Molt bé. Recordeu també que avui tenim una activitat al Museu del Renaixement, de la qual n'hem parlat diverses vegades amb el Damià Martínez.
Doncs sí, avui torna a veure i us ho explicàvem la setmana que ve perquè tinguéssiu temps d'apuntar-vos-hi. Visita, guiada, la primera que es va fer, la va dur a terme el mateix director del Museu de la Naixement, el Damià Martínez.
El Museu per a les Persones Grans, visita guiada, que es fa avui a les 12 del migdia, per persones que tinguin a partir de 65 anys el Museu del Renaixement. Si teniu algun dubte o voleu saber si encara queda a última hora alguna plaça, doncs podeu trucar al 937374363. I ens adem aquesta setmana marcada per la jornada de demà, Dia Internacional de la Violència envers les Dones.
tenim l'acte institucional precisament demà a la tarda. Demà a la tarda a les set hi ha la lectura del manifest institucional i després a dos quarts de vuit hi ha microteatre a càrrec d'impuls teatre que serà la sala gòtica del Museu del Renaixement.
dues peces de teatre, de microteatre, amb un missatge que planteja les violències subtils que poden conviure en l'àmbit domèstic, laboral o social. Per tant, a les set, lectura del manifest i a dos quarts de vuit aquest microteatre a la sala gòtica, també un acte obert a tothom. Els actes continuen el dimecres, per exemple, a les sis de la tarda es projecta la pel·lícula Mares a càrrec de drac màgic, mostra internacional de films de dones de Barcelona dins...
Es va presentar dins d'aquesta mostra, aquesta pel·lícula que es podrà veure el dimecres a la tarda a les 6 a la mateixa biblioteca. A més, la sessió tindrà l'acompanyament de la directora Ariadna Seuba.
que parlarà d'aquesta història que parla de dues dones que volen ser mares i tot el procés que han d'enfrontar i les dificultats amb les que es troba en mares. És una pel·lícula transgeneracional que reflexiona sobre els efectes de retardar la maternitat i reivindica l'amor, les cores i els vincles quan la vida es complica. Per tant, un tema d'actualitat permanent, de fet, que tindrà també l'acompanyament
de la directora. I dijous, encara hi ha més activitats aquesta setmana, a les 5 de la tarda, Teixint xarxes de cures, comunitats que cuiden. És un taller que proposa fer una reflexió col·lectiva sobre la importància de les cures en la construcció d'una societat més solidària. És una mirada, una xerrada, que es farà amb mirada feminista, que es farà al Casal Cívic i Comunitari de Moritz de Rei.
Aquest dijous, al Casal Cívic, a les 5 de la tarda. Casal Cívic de la Riera Bonet, entenem, no acaba de posar el nom, però Casal Cívic de la Riera Bonet, imaginem. I divendres encara hi ha una altra activitat, sessió de compte a comptes, a la biblioteca, encara que sigui una nena, a carrac de Susana.
I el col·lectiu Morins Feminista organitzava, recordeu ahir també, un cinefòrum a la grupa. No està sola la lutxa contra la manada, això per una banda ja ha passat, però també s'uneixen a la marxa de torxes de demà a les 7 de la tarda a Cornellà.
a la carretera d'Esplugues número 46, organitzat pel Baix Llufeminista. El teu silenci et fa còmplice. Aquesta és la marxa de torxes de demà a les 7 a Cornellà. I afegim també una activitat, un acte en aquest cas, que organitza Esquerra Republicana a Catalunya.
Per aquest dimecres, 26 de novembre, prou violències masclistes. És una xerrada que faran al seu local. Encara és temps de feminisme a càrrec de Blanca Tulleuda, que faran el dimecres, com dèiem, a dos quarts de vuit, al seu local, que està situat al que regnes, Iglesias número 10.
Però han de passar més coses. Parlem de Medi Ambient i, en aquest cas, dels col·lectius del CEPA, la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, i ecologistes de Catalunya que organitzen diverses activitats aquesta setmana.
salvaguardem la Riera de Vallvidreres, el títol genèric d'aquestes dues jornades, que hi haurà una el dimecres i l'altra el diumenge. Dimecres, què podem fer per protegir la Riera de Vallvidreres? Un acte que es farà a la tarda, comença a dos quarts de set i s'acaba cap a tres quarts de nou, hi haurà diferents xerrades breus, la primera de tres quarts de set, els valors ambientals de la Riera, en parlaran...
Marisol Felip, Cesc Murria i Dolors Vinyoles, que són biòlegs de la Universitat de Barcelona. També Marisol Felip i Cesc Murria, que són de la Vila. Després hi haurà una altra xerrada, també són breus, com dèiem, d'un quart de vuit a dos quarts de vuit, perquè hem demanat a la Generalitat la unificació de la Reserva Natural Parcial de la Rierada. Després una altra intervenció també de 15 minuts per explicar justament la resposta d'aquesta demanda
de la Generalitat, després un altre per explicar per què demanen retirar el projecte d'urbanitació de la Rierada i al final hi ha un espai de preguntes i col·loquia amb els assistents i conclusions. Això serà el dimecres a la tarda a la Federació Obrera. I el diumenge al matí hi ha una caminada i visita guiada per conèixer justament de tot el que s'ha parlat el dimecres, els valors ambientals que hi ha en aquesta zona de la Rierada i
i de les amenaces que hi ha. Es trobaran a dos quarts d'onze, a l'aparcament de Can Rebella, després faran un recorregut i, finalment, a quarts de dues faran dinar de Carmanyola. Per tant, aquests actes al voltant d'aquest tema de la Riera Vallvidrera, de la Rierada i el seu valor ecològic i les reivindicacions que fan des d'aquests col·lectius. Dimecles a la tarda, la FEDE, la part teòrica, per entendre'ns, i diumenge al matí, la passejala.
I l'excorresponsal de TV3 a Roma, en Vicenç Lozano, serà aquest dijous aquí a Molins de Rei, convidat per l'hora d'extensió universitària. En un nou acte ha titulat una conferència als espies del Vaticà. Un servei d'espionatge creat al segle XVI ha actuat des de l'ombra sense reconeixement oficial.
Des de la Guerra Freda al Vaticà, una història plena d'intrigues, robatoris i vivències sorprenents. Doncs en parlarà, com dèiem, aquest excorresponsal que coneix bé la zona i aquesta realitat, els espies del Vaticà, el dijous a la tarda, com és habitual a la Federació Obrera, en aquest cas un dels actes, una de les conferències dins el cicle habitual i estable de l'Aula d'Extensió Universitària i que s'adreça només a les persones associades a l'entitat.
I amb motiu de la celebració del dia 3 de desembre, això serà la setmana que ve, que és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, aquest divendres es presenta el conte El viatge del Nandú. És un acte organitzat amb la col·laboració d'Enredat i el Club Bòquia Sebastià Amassana.
El conte l'ha escrit la Eva Matamoros i la presentació anirà a càrrec de la companya meteoròloga, de la Mònica Usart. Això es farà al Foment a dos quarts de set de la tarda, aquest divendres 28 de novembre. Us dèiem que tenim un cap de setmana intens perquè també tenim, en aquest cas el dissabte, un altre acte proposat per Enredat, també al Foment.
Doncs es diu, és un acte que organitzen, com dèiem, des d'Enredat, un documental, Enredats al Balandrau, la Joelet, una gran emoció. Recordem, la Joelet és aquesta cadira adaptada que utilitzen per dur a persones amb discapacitat perquè puguin...
pujar a la muntanya amb aquesta bicicleta. I aquest documental, la Joeleta, una gran emoció, que podreu veure el dissabte a la tarda, a les 7, al Foment, amb activitat oberta per tothom, organitzant des d'enredat per la discapacitat, té el suport del Foment, del Semi, de diferents...
I també, justament, des d'enredat per la discapacitat i l'entitat 750, el diumenge a la tarda tornen a organitzar una nova sessió de discoteca adaptada. És el Ballen Party, que sempre està animat pel dijòquei Jambó, Jambito, i que faran aquest diumenge a la tarda, a partir de dos quarts de set, el Bacus Molins, que està aquí al carrer Foment, aquí al costat de la ràdio.
Ara parlarem de la proposta de Cine Club, que ens arriba ja aquest dissabte, després d'un mes que no hi haguéssim projeccions, i atenció perquè també tenim aquest diumenge la festa que organitza l'Associació de Suport als Infants, clàssic ja, posa't la gorra per infants i joves amb càncer.
Doncs sí, 25 anys ja, 25 anys d'edició d'aquesta festa. La setmana passada us en parlàvem, s'han fet algunes activitats prèvies per recollir diners prèvies i solidàries esportives, com un tas de vins, la trobada d'envol, etcètera, per recollir diners per aquesta mateixa causa. Doncs aquest proper diumens arriba ja.
Aquesta festa que plega molta gent cada any a la plaça de Llibertat al matí de 10 a 2. Per entrar-hi heu de tenir comprada o comprar allà mateix la gorra de fanoc, que diguem-ne el tiquet d'entrada. Durant tot el matí hi haurà activitats pels infants, actuacions, un sorteig i també subestar solidària en aquest context de recollir diners. Els punts de venda d'aquesta gorra, l'estanc Margarit, l'estanc de la plaça Margarit,
val 8 euros i com dèiem és d'aquesta gorra solidària que us podeu comprar i si voleu anar a la festa amb la gorra podreu entrar és l'accés amb aquesta gorra per anar a la festa
Si voleu més informació, podeu entrar al web de FANOC, a fanoc.org, així coneixereu els projectes solidaris que van destinats a aquests diners que es recullen cada any a la Casa dels Xuclis, per famílies que venen amb els seus fills a Vall d'Hebron, a fer-se tractaments i necessiten un lloc on estar-se. Aquest diumens arriba aquesta gran festa, posa la gorra al matí a la Plaça de la Llibertat. I fem un últim apunt del SEM...
Doncs sí, un apunt del CEM. Per parlar aquest diumenge en parlarem avui, d'aquesta primera edició de la cursa de muntanya Camins de Collserola. Una cursa per persones que siguin acostumades a córrer per muntanya, perquè és de 24 quilòmetres. Hi ha l'opció de recorregut més curt de 14, però en tot cas...
Heu d'estar acostumats a córrer amb un desnivell a més de 750 metres. En parlarem per conèixer aquesta novetat. I també, el diumenge, hi ha el grup de xarxa que fa proposta de teatre infantil adreçat a les famílies, el diumenge a la tarda, a dos quarts de sis, al Teatre de la Peni, Nob Nala, amb la companyia Unisò, al Teatre de la Peni, un espectacle infantil i musical.
A través d'unes animacions, el públic es converteix en el protagonista d'aquest espectacle, que té per objectiu salvar el planeta a través de la música. Doncs el diumenge, a partir de dos quarts a sis de la pen i, com sempre, les entrades anticipades a Entràpolis. I també recordeu que teniu temps encara fins dissabte de fer les inscripcions pels patges de Reis.
És moment ara de repassar la premsa escrita i les seves portades. Quan falten 5 minuts per arribar a dos quarts de nou del matí, el periòdico parla dels Pujol a judici. El procés pot durar fins al maig i es preveuen escoltar 250 testimonis.
La vista comença avui a l'Audiència Nacional amb la decisió pendent de si l'expresident pot ser jutjat amb la trama i les penes demanades. 9 anys per Jordi Pujol i Soleil, 29 anys per Jordi Pujol Ferrusola, 17 anys per Mercè Gironès Riera, 14 anys per Josep Pujol Ferrusola, 8 per Marta Pujol i Pere Pujol, també per Oriol Pujol, Mireia Pujol i Oleguer Pujol.
També hi ha altres temes. La cuina sàvia de les àvies, un projecte de la Fundació Alicia rescata 300 receptes en via d'extinció del patrimoni gastronòmic de Catalunya. I Sánchez insisteix en la innocència del fiscal general i apunta a un recurs davant del Tribunal Constitucional. Parla amb descens i reglament, Barcelona tindrà un protocol per eliminar els símbols del franquisme.
i a Catalunya les dones ja funden un terç de les start-ups de tecnologia avançada. Parlen també d'Itàlia, que guanya la Davis contra una Espanya encomiable sense el caraz, i d'Alba, que rescata casa desolada l'obra mestra menys coneguda de Charles Dickens. A la Vanguardia, Sánchez aposta per recórrer contra la condemna del fiscal general al Tribunal Constitucional.
El president acata la decisió del Tribunal Suprem, que inhabilita García Ortiz, però insisteix que continua confiant en la seva innocència. Parlen de la protesta davant de la seu del Tribunal Suprem, amb s'enterarà de persones que es van concentrar allà davant de la seu del Tribunal Suprem a Madrid per protestar per la condemna del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Ucraïna i els Estats Units acosten posicions sobre el pla de pau, qui negocia contra la llotja per esmenar la proposta de Trump.
I un atac israelià a Beirut mata el principal comandant de Hezbollah. Tres metges decideixen avui si Jordi Pujol pot ser jutjat i el 2030 caldran 751.000 cuidadors per l'envelliment de la població. També parlen de llibres, barcelona literària i calidoscòpica. El diari ara s'ha entès a punta. El TC per corregir la sentència contra el fiscal general lamenta la condemna
i defensa la innocència de García Ortiz. L'executiu assegura que el procediment per nomenar un nou fiscal general ja està en marxa. Amb fotografia de portada, els aterratges nocturns al Prat seran més àgils i els Estats Units negocien amb KIF canvis en el pla de Trump. Israel ataca Beirut i mata un líder de Hezbollah i alerta per l'explotació sexual de menors a les xarxes. Un 2,5% dels joves diuen haver rebut diners a canvi de fotos eròtiques.
I el punt avui tapa les autoescoles, que a més un miler d'alumnes incrementen les llistes d'espera per examinar-se amb gairebé 79.000 persones pendents de treure's al carret de conduir. Per l'ambassatges que reivindica la innocència del fiscal general mentre Puigdemont li recorda el paper actiu dels socialistes durant la repressió als independentistes,
Hi ha una crònica de Jordi Bordes, pòquer de danses singulars a temporada alta i també parlem de la defensa de la llengua, prioritat de l'ANC. A l'esportiu, orgull de país en el retorn del Barça al Camp Nou i entrevisten a Joan Pujolà i cos catedràtic de sociolingüística de la UOC. Sempre haurem d'estar mobilitzant-nos amb el català i avui a l'Observatori Municipal visitant Calafell.
Molt bé, ens queden dos minuts per arribar a dos quarts de nou diaris digitals. Comencem per Nacional, que destaca el CIE a modificar el nom de Palamós, que ha guanyat la consulta popular amb el 54% dels vots. El canvi implica incorporar Sant Joan al topònim. Ara es dirà Palamós i Sant Joan. La consulta popular ha servit per transformar aquest topònim i ha aconseguit una participació...
de 1.650 persones, una participació baixa perquè hi havia 17.000 persones en els 100, persones a partir de 16 anys, de 17.000 n'han votat només 1.650. Ara aquest resultat d'aquesta consulta es farà arribar al ple de l'Ajuntament per incorporar
doncs aquest nom de Sant Joan, el topònim. Destaca l'alcaldessa que som un municipi amb dos pobles que en el seu moment es van agregar en un context de no democràcia. La demanda ha tingut un recorregut d'anys perquè la lluita per recuperar el nom de Sant Joan s'arrossega des de la seva anacció durant la dictadura. El 1942 Sant Joan va quedar anexat
a Palamos i va passar a l'oblit institucional que no del veïnatge. BTV diu que els Mossos detecten una dotzena de matrimonis forçats consumats a Catalunya des del 2019. Constan sis casos a dos matrimonis consumats, quatre en què s'ha intervingut policialment per evitar-ho, per sort.
Les xifres no inclouen el cas recent de la menor de Navarra, que presumptament va ser venuda pels seus pares a canvi de diners i ampolles de whisky a una família de Mollerussa. Doncs són dades que publica BTV. També anem a directe.cat, que parla, destaca, que en Maller Origen accelera les obres a l'agropar de Gelida, malgrat dos informes contraris
de la Generalitat. Unes cinquantena d'entitats estan en peu de guerra en contra d'aquestes obres de construcció d'un gran centre de producció i de logística dels supermercats en Matller Origen, malgrat que la justícia i la Generalitat els ha donat la raó a aquestes entitats respecte a l'impacte que aquestes obres tenen sobre la preservació d'un tipus d'àliga que està amenaçada. Tot i així, en Matller Origen, continuem les obres.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí. Fue un verano. Durante una especie de fiesta. Estaba en plena ruptura. Y de repente...
Creo que hace mucho tiempo que sabes que acabaría dejándote.
Aquest és un fragment del tràiler de la pel·lícula que proposa el Cine Club Hall 2002 per aquest proper dissabte, 29 de novembre. La pel·lícula porta per nom Adorable. Recordeu que és en versió original. Us l'estem passant ara en versió doblada. És una pel·lícula que ens arriba de Noruega. En parlem de tot plegat amb el Pep Bergada, que és membre del Cine Club. Com bé sabeu, què tal, Pep? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, bon dia, a punt per parlar-ne. Ara feia moltes setmanes que no et saludàvem perquè, com dèiem, hi ha hagut aquest impàs d'un mes ha sigut, no? Sí, sí, pràcticament, o més d'un mes, ja no recordo exactament quin dia va ser, però en tot cas un mes perquè entre mig hi ha hagut el terror i després aquesta setmana hi havia cicle a gaudir.
O sigui que el dissabte vinent reprenem l'única pel·lícula del novembre. Parlem d'aquesta pel·lícula que és l'òpera prima de la seva directora, que té un nom bastant impronunciable d'actors i actrius i la directora noruega. Però en tot cas, parla'ns d'aquesta pel·lícula que proposeu dissabte.
Mira, seguim una mica amb aquest cinema que sense pretendre que tingui les pel·lícules de relació entre elles, però seguim tractant una mica les relacions humanes, per dir-ho d'alguna manera. Aquesta pel·lícula, en fi, la protagonista és una dona...
que fa malabarismes amb quatre fills que té de dues parelles diferents i la seva professió, una cosa, diguem que, bastant habitual en el món en els darrers temps. I el seu marit està quasi sempre de viatge per la seva professió i tot això. Un dia s'emboliquen en una discussió perquè això és motiu d'una mica de retrets i ell acaba demanant el divorci.
La veritat és que la pel·lícula parla una mica de la tensió entre les relacions entre una dona que té moltes contradiccions, això es veu al llarg de la pel·lícula, i un home que no aconsegueix entendre-la, no aconsegueix per què no està en aquella situació, en aquell moment, o per què realment no és potser el que ell espera de la relació un cop aquesta està en marxa.
La veritat és que és una pel·lícula intimista però profunda, una mica dura, visceral, i parla sobretot d'això, de les relacions humanes, de com uns i altres, segons quina situació, reaccionem, també de la motxilla que portem a sobre, és a dir, les nostres reaccions...
en moments determinats o en conflictes determinats venen pel conflicte, però també pel que arrosseguem de referències familiars, d'altres experiències viscudes, etcètera. És una pel·lícula
Noruega, això vol dir que tot plegat té un aire com contingut, però a la vegada explosiu, una mica soterrani. No és, diguem-ne, una pel·lícula mediterrània que segurament tot això s'expressaria amb més crits i amb més alegria i amb més drama. Aquí tot és...
Tot vol ser com molt correcte, però realment hi ha un drama de fons important. I la pel·lícula, en aquest sentit, és la primera pel·lícula d'aquesta directora i sembla mentida que amb una primera pel·lícula hagi pogut arribar a explicar una cosa amb la profunditat i amb la solvència cinematogràfica amb la que ho arriba a explicar. És una pel·lícula interessant de veure, és una pel·lícula que fa pensar i força,
A diferència de la darrera que vam fer de les tres amigues, que també eren conflictes personals i en tot cas dubtes transcendentals de les tres amigues, en aquell cas era tot, era francesa i era tot una miqueta...
més alegria i més passable. Aquí és una pel·lícula profunda i intimista. L'actriu ho fa molt bé. Totes les crítiques parlen que és una pel·lícula que li hauria agradat al Berman, perquè
sense que sigui ben bé el tipus de cine que feia el Berman fa molts anys, doncs sí que és un cine que pretén buscar les arrels dels problemes, intentar entendre la psicologia dels personatges que s'hi troben posats, i la veritat és que és una pel·lícula que se'n surt molt bé, ha tingut premis al millor guió al BCN Film Festival,
i després en un dels festivals més antics que es fa al món d'aquest tema de festivals, un festival de Txèquia del Carlo Vivari, va tenir un premi especial del jurat i un premi de la millor actriu. Realment l'actriu suporta quasi bé tot el pes de la pel·lícula amb els diferents estats d'humor. Primer, l'alegria de viure, conèixer una persona que t'agrada, que immediatament te'n sents enamorat,
i després com la complexitat de la vida amb els fills, amb la feina, amb la difícil conciliació familiar, tots són temes molt actuals, doncs tot això complica molt les coses i fa sortir aquests dubtes i aquestes complexitats d'aquesta persona que plantegen la inviabilitat de la
de la relació i com ella ho pateix i com ella ho viu i com... La pel·lícula està molt bé, és una pel·lícula per aprendre i per disfrutar si t'agraden aquesta mena de drames intensos i que expliquen molt bé.
Coses molt habituals, perquè al final estem parlant de coses que es donen cada dia a Noruega i aquí la dificultat de la convivència familiar i de conviure amb la feina, els fills i tot això és una cosa, jo diria que universal, del tipus de societat que portem. I llavors la pel·lícula això ho parla i ho retrata molt bé amb les complexitats personals de cada personatge.
Molt bé, tema universal però que sempre acaben sortint mirades noves al voltant d'aquests temes Sí, sí, és veritat aquí la pel·lícula comença i diries que una mica va cap aquí a retratar la dificultat d'unes relacions amb una dedicació desigual a la família una cosa que podria ser allà un déjà-vu perquè d'alguna manera ho vivim tots molt a prop o en la nostra pròpia vida
Però després va més enllà, després va més enllà i la pel·lícula acaba fent treure coses, diguem, que està molt bé una mica en plan terapèutic també, o sigui, veus com la protagonista va traient coses que l'han marcat i que d'alguna manera, bueno, influeixen també en la dificultat d'aquesta relació actual, perquè
És una pel·lícula que està bé, cine per rumiar, això sí, no és una pel·lícula festiva, però és una pel·lícula per aprendre, per aprendre molt. Molt bé. Pep, serà la penúltima, entenc, d'abans d'acabar l'any, no? Encara en fareu una altra al desembre? Sí, el desembre, el dia 14, que és diumenge,
Farem la darrera pel·lícula de l'any. Bé, allò que hem comentat altres vegades també que és amb diumenge i que coincidirem amb d'alta a baix, per exemple, perquè és el mateix dia a la mateixa hora, però és que el desembre amb els pastorets i coses d'aquestes, la veritat és que es fa difícil trobar una altra data.
penso que tots podem tenir el nostre públic i no hi havia altra solució que fer-la el mateix el diumenge a la tarda. O sigui, excepcionalment, diguéssim, farem cine el diumenge a la tarda i no el dissabte a la tarda, com és, diguem-ne, l'objectiu de l'horari del Cine Club, però en aquest cas, doncs, al mes de desembre ja no
d'aquests d'ocupació de la sala. No sabem la pel·lícula encara, vull dir que no te la puc dir perquè encara no la sabem. Estem buscant alguna cosa que sigui una mica diferent també pel fet de fer-la diumenge, en fi, vull dir, ho sabrem ja, vull dir, però encara no te la puc dir perquè m'agradaria poder-la explicar aquí pels que ens escolten. Molt bé.
Però és imminent, però encara no la sabem. Bé, en tot cas sabem el dia, que és el diumenge 14 de desembre, l'últim... Sí, el diumenge 14. Sí, aquesta serà l'última pel·lícula d'això mateix. I res, ara, aquest proper dissabte.
Fantàstic, recordeu a les 7 de la tarda, entrades ja les podeu adquirir a Entràpolis, si no una estona abans de taquilla, trobareu el Pep i la gent del Cineclub que us vendran l'entrada per veure Adorable, aquesta pel·lícula noruega que projecta aquest dissabte, com dèiem a les 7. Pep, doncs gràcies per acompanyar-vos i que vagi molt bé. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres per deixar-nos explicar aquestes històries cinematogràfiques. Molt bé, a vosaltres, bona setmana. Vinga, bon dia. Gràcies i bon dia, adeu-siau.
Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills i aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Que al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i afectivitat. Ah, sí! El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Un espai còmode i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Molt bé, ens queden dos minuts i mig per arribar a tres quarts de nou del matí, matí de dilluns 24 de novembre. És el moment d'escoltar l'Apunt del Dia, avui acompanyats de la Raquel Reyes-Rabantós. Hola Raquel, bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. La setmana passada llegia les notícies que un nou feminicidi havia tingut lloc a l'Hospitalet de Llobregat. Uns dies abans, un altre cas al Pedrete.
L'últim recompte provisional parla de 38 dones assassinades per les seves parelles o exparelles aquest any i ja en són 1.333 des del 2003, quan van començar les dades oficials, tot i que altres fonts apunten a 75 assassinats des del principi de l'any.
Aquest dimarts, demà, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. I sí, encara en ple 2025 hem de sortir al carrer per dir que ja n'hi ha prou. Que ja n'hi ha prou que ens matin per ser dones. I hauríem de ser tots. Tots i totes, perquè és un problema social que ens afecta com a societat.
I quan parlem de violència, sovint hi ha confusió, perquè parlem de violència de gènere, masclista, domèstica... Així que m'he proposat treure una mica l'entrellat i m'he posat intentant comprendre les diferències. La violència de gènere, segons la llei estatal del 2004, és la violència exercida per la parella o l'exparella o per algú amb aquest vincle afectiu sobre la dona.
La llei catalana del 2008 amplia aquesta visió i inclou altres formes de violència, agressions sexuals, assetjament laboral, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, però hi ha aquest vincle.
La violència masclista ja és una definició més àmplia perquè engloba totes les violències contra les dones que deriven d'una situació de desigualtat i del poder patriarcal. No cal que hi hagi aquest vincle efectiu que parlàvem. Pot ser un assetjament al carrer, violència econòmica, amenaces, coaccions... I amb l'ampliació del 2020 s'hi afegeixen altres formes de violència, com la violència digital...
Violència vicària, la violència obstètrica o ginecològica, però també la violència institucional o la que es produeix en la vida política. I la violència domèstica, en canvi, seria com la més restrictiva. És aquella violència que passa dins de l'entorn familiar o en l'àmbit domèstic contra qualsevol membre del nucli de convivència. És la que succeeix en el si de la família.
Llavors, existeix tot un arsenal jurídic i el que sí que us puc dir és que en comparació amb altres països europeus no estem tan malament ni a Catalunya ni a l'estat espanyol. En l'àmbit internacional hi ha la Convenció d'Istanbul, que és el marc de referència,
Però una cosa és tenir lleis i una altra de ben diferent és que s'apliquin, que funcionin i s'implementin aquestes lleis. I aquí és on veiem que encara queda molt de camí per recórrer, que fan falta moltes formacions, aquesta mirada de gènere.
A més, hem de tenir en compte que vivim un moment de retrocés. A dia d'avui hi ha persones, entitats, partits, que neguen l'existència d'aquesta violència de gènere i diuen que els homes també els maten. I sí, esclar, els homes també els maten, però no pel fet de ser homes. Aquesta és la diferència, perquè quan parlem de violència de gènere parlem de dones assassinades pel fet de ser dones perquè existeix un sistema, que és el patriarcat, que encara estructura les relacions de poder desiguals en les nostres societats.
I què podeu fer si tot plegat us indigne? Doncs mira, el lema d'enguany és teixir resistències. I a Molins ahir hi va haver la projecció d'un documental sobre la manada a la grupa. S'han organitzat diferents actes. La coordinadora del Baix Llobregat també convoca una marxa de torxes aquest dimarts a les 7 a Cornellà. I si us enganxa a Barcelona, a quarts de 7 hi ha la mobilització a la plaça Universitat.
Si sou víctimes o supervivents de violència de gènere o violència masclística, aquí faria ressò de canals oficials. En cas d'emergència immediata, trucar al 112. També existeix un telèfon específic d'informació d'atenció, que és el 900-920, que és gratuït, confidencial i funciona 24 hores i no deixa rastre'n el moble. I aquí a Molins teniu el CIAT, que és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones,
El 25N ens recorda que no, que encara no hi ha igualtat i que aquesta violència existeix. I ens recorda també que aquesta lluita ens implica a tots i a totes que el que està en joc no és només la seguretat de les dones, sinó la qualitat democràtica del nostre país i la manera com volem viure plegades i plegats en societat. I amb aquesta reflexió us desitjo un bon inici de setmana.
Molt bé, magnífic. Doncs moltíssimes gràcies, Raquel. Que tinguis una molt bona setmana. Dos minuts per sobre tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dilluns. Quan acabem el bon dia i bona hora, això seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Morins de Rei al dia, després a dos quarts d'una la cita setmanal amb el David Rius amb el seu programa Històries de la fotografia, i després a la una el programa Restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga, que avui podreu escoltar, atenció, cançons de gats i gates. Avui és el tema...
que proposa el Josep Lluís amb els seus restes de sèrie entre la una i les dues del migdia cançons de gats i gates a partir de les dues notícies en xarxa per escoltar una hora d'informació general de dues a tres de tres a quatre tenim el programa La Migdiada i a partir d'aquí a les quatre tenim la remissió del programa Cafè Drom amb la Virginia Drom que matem els dijous a la tarda
Després tenim a les 5 el programa La Veu amb la Margarida Casa de Sús. A partir de les 6 les heroïnes quotidianes amb la Bego Floria. A les 7 el programa dedicat al món dels castells dels matossers de Moritz de Rei Mirant al cel entre les 7 i les 8 del vespre. A les 8 és el moment de repassar l'actualitat teatral amb el Dani Pasqual i el seu programa Tot Teatre entre les 8 i les 9.
A les 9 agafa el relleu el joc per randa, el programa dedicat al món dels videojocs, amb el Rafael Pérez i tot el seu equip. I a partir de les 10, tota l'actualitat del món del ciclisme, el programa clàssic ja d'aquesta casa. A l'etapa reina, amb el Lluís Àries, el Roger Castillo, el Marc Vives i el Sergi Soler. Els podeu escoltar entre les 10 i les 11 de la nit. A les 11, cita amb el Jazz Club de nit, amb el Miquel Tuzet.
I a partir de mitjanit repetirem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora fins a la una de la matinada. A la una, connexió amb ICAT FM. Fins demà a les set del matí que tornarem amb la programació pròpia, per tant, amb la selecció de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere Paisa amb el programa La Tanora.
Això pel que fa a la ràdio. Fixem-nos en la televisió abans de saludar la Maria Casals. El Roger ha fet una selecció del més destacat, quan vulguis. Comencem, com sempre, amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert. A les 10 de la nit tenim dues propostes. A Paramount, la pel·lícula d'Steve Quayle, Renegados, amb J.K. Simons.
És una pel·lícula franco-belga i alemanya, també americana, del 2017, d'acció durant una hora i quaranta. Un grup de militars és destinat a Bosnia durant la guerra per fer-hi operacions secretes. Durant un descans descobreixen que al fons d'un llac hi ha un tresor enorme de lingots d'or que els nazis van robar durant la Segona Guerra Mundial.
L'altra proposta, també a les 10, a Squirrel Televisió, és la pel·lícula de Timothy Woodward, Heacock, El Pistolero, Luke Hemsworth i Trace Atkins, també Chris Christopherson i Bruce Dern. És un western del 2017, és americà i és d'una hora i mitja. El pistoler Will Bill Heacock ha de posar a ordre el poble més salvatge de l'Oest, però mentre imparteix justícia, la seva reputació està en joc.
Un quart menys cinc d'onze. A la dos, «El sentido de la vida» de Terry Jones i Terry Gilliam, amb Graham Chapman, John Cleese, Terry Gilliam i Eric Idle, entre altres. Una pel·lícula, una comèdia que dura una hora i quaranta i és anglesa de l'any 83, a través de diversos sketchos, els Monty Python donen curs de manera hilarant, de fet, als moments més importants del cicle de la vida.
A tres quarts, doncs, a la sexta, Jack Richard de Christopher McQuarrie, amb Tom Cruise i Rosamund Pike, també Richard Jenkins i David Oyelow, també Werner Herzog. És una pel·lícula americana del 2012, l'acció d'una dues hores i deu.
i explica la història de Jacques Ritcher, que és un exmilitar i investigador que viu com un rodamón quan un dia un franc tirador és acusat de matar per atzar cinc persones en un triuteig, decideix investigar el cas. Comença llavors una persecució increïble a la recerca de la veritat que enfronta Jacques Ritcher a un enemic inesperat i violent que ha de mantenir un secret. I a les 12 de la nit, l'última proposta, ens la farà Paramount, és la pel·lícula de Jacques Lipovsky i Adam S.B. Stein, es diu Freaks,
I com també Emil Hirsch i Bruce Dern, és una pel·lícula canadenca i també americana del 2018, és de ciència-ficció i dura una hora i quaranta. La Chloe és una nena que no surt mai de casa i obeeix les directrius que li ha imposat al seu pare, un home obsessiu que intenta protegir-la dels perills de l'exterior. Posada sobre la taula les pel·lícules, doncs anem als programes que podem veure avui a la televisió. Per una banda...
A la televisió de Catalunya a les 10, aquest microspai que es diu Aixafa l'Estafa, que és de gènere divulgatiu, parlen de les vacances a l'estafa distant. A bord de les estafes d'allotjaments falsos, anuncis massa bons, per ser veritat, i pàgines web sospitoses que fan pagar fora de la plataforma. Els espectadors poden aprendre a detectar el frau, verificar la informació...
I també, òbviament, reservar les vacances amb seny. Això serà a les 10 a Televisió de Catalunya, la mateixa hora a la que el 33 fan la renaixença amb el Peyu, que dedica el capítol al mirall. I es pregunta si és cert que trencar-ne un comporta 7 anys de mala sort. A continuació, el Peyu rep la visita de Regina Rodríguez Sirvent, que és autora de la novel·la Les calces al sol. I l'equip surt a passejar al Plum, que és un gos de curt, nodella de Montsant, per la conspiració de la pòlvora del 1606.
Quan acabi la xafa a l'estafa a Televisió de Catalunya tenim la tercera entrega del doble crim de Bellvitge. Després també tenim la tercera entrega del crim de la Guàrdia Urbana, en aquest cas la versió de l'Albert
i la quarta del crim de la Guàrdia Urbana, que és la versió dels jurats. Això serà a les 10 a Televisió de Catalunya. I a tres quarts d'onze, quan acabi la Renaixença, si tornem al 33, o anem a TV3 al 33, tot el temps del món, Anna Guitart conversa amb la traductora i escriptora Anna Casasses, una de les més reconegudes de Catalunya, que compta amb una carrera molt prolífica. El seu últim repte ha estat traduir una de les grans novel·les d'Emil Zola.
germinal del 1885 que ara publica la Casa dels Clàssics. I en principi ja ho tindríem perquè tant la 1 com Antena 3 com a 4 avui no fan programes, sinó que fan bàsicament o sèries o pel·lícules. Oriol. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies, Roger. Ens queden 6 minuts per arribar a les 9 del matí.
És el moment de la recomanació cultural dels dilluns. Ja sabeu que parlem de llibres de literatura i ho fem acompanyats de la Maria Casals, que ja la tenim a punt. Doncs endavant, Maria, què tal? Bon dia. Bon dia. El darrer dilluns us portava un llibre de calma.
Avui, a la contra, us en proposo un de molt inquietant. I no és una novel·la negra, malgrat la gran foscor que planteja. Us parlo de El sopar, de Fer Mancock, traduït per Maria Rosita Andreu i publicat al setembre del 2010 per Amsterdam Llibres.
Llegim a la contraportada. Un thriller provocador, una tragicomèdia familiar políticament incorrecta. La millor novel·la de Herman Koch, traduïda a deu llengües i inspirada en el crim del caixer automàtic de Barcelona el 2100. Feu memòria? Dues parelles...
Els homes són germans? Surten una nit a sopar a un restaurant de moda. Parlen de les últimes pel·lícules, de les vacances, del que sigui per evitar abordar allò que més els preocupa, el futur dels seus fills. Després d'una festa a l'escola, en Michel i Enric han comès un delicte esfereïdor.
Hi ha imatges comprometedores penjades a YouTube. Podrien detenir-los i acusar-los, però no tots els adults pensen actuar igual. Fins on pot arribar un pare per protegir el seu fill? Fins a quin punt pot justificar una acció abominable que li pot destruir la vida, que el pot tancar a la presó durant anys? Fins aquí la contraportada. I la meva primera pregunta...
Què és el que pot destruir la vida d'aquest adolescent? Que el tanquin a la presó? O no tenir consciència del que ha fet? El sopar és una novel·la que consta d'aperitiu, primer plat, segon, postres, digestiu i propina. Lectura lleugera i amb molt sentit de l'humor, fins a arribar a la centena de pàgines. D'allà fins al final hi plana la foscor, el dilema, la moralitat i l'ètica.
L'autor ha preferit situar la trama al seu país, però donant pocs detalls al context. Això sí, estem parlant de dos nois, de dos parells de pares, de dues famílies benestants. I que la mort de l'indigent no és més que l'excusa per parlar en realitat dels pares dels nois, els quals, tots quatre, estan tan desorientats que inevitablement
treuen les seves autèntiques personalitats entre plat i plat d'aquest comprometedor sopar. Poc importa a l'escriptor què porta els nois a fer el que fan. Ell es centra en explicar quin tipus de vida portaven, com era el seu entorn familiar, per què un fet tan greu ocorria en el sí de dues famílies de bé i, sobretot, fins a quin punt els pares podien haver-ho evitat. Diu la crítica.
Koch ho fa tan bé, tan increïblement bé, que sembla una barreja de novel·listes, psicòleg, sociòleg i periodista. Estem davant d'un llibre de ficció. Gairebé tot és inventat, però és difícil no pensar que, en el fons, això que ens explica l'autor viu, de forma més o menys latent, en moltes famílies.
La desatenció, l'engany, les dobles personalitats, la sobreprotecció, la frustració, l'ambició, la por i la desesperació. I els secrets. Els secrets entre persones que s'estimen...
Escriu l'autor cap al final d'aquesta novel·la La meva dona i el meu fill i jo compartíem alguna cosa, una cosa que abans no hi era. És veritat que no compartíem tots tres el mateix, però potser tampoc calia. No calia saber-ho tot els uns dels altres. Els secrets no barraven el pas de la felicitat.
El sopar, una novel·la que va endavant i endarrere en el temps i el meu parer també hi va pel que fa al comportament ètic de les persones. Recordeu, El sopar de Herman Koch, publicat per Amsterdam Llibres. Bon dia i bona setmana tingueu. Molt bé, magnífic. Doncs moltíssimes gràcies, Maria, que vagi molt bé la setmana i gràcies, com sempre.
per la teva col·laboració. Ens queden 50 segons per arribar a les 9 del matí. Farem una pausa per escoltar les notícies i de seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha preparat el Toni Ramoneda i, evidentment, també amb la tertúlia d'actualitat. I a partir d'aquí, a partir de les 10, la resta d'espais, preguntes a Molinsa com ho podem. Avui parlarem d'astrologia.
A dos quarts d'11, Astrologia Quotidiana, amb la Meritxell Díaz, farem un cafè amb el comerç, parlarem de Camins de Collserola, La màquina de la Penny amb el Miquel Casas i els 100 llibres que van canviar el món amb la Glòria Massana. Tot això fins les 12 del migdia. Una pausa i tornem de seguida.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimensió després que el Tribunal Suprem el condemnés el dijous passat a dos anys d'inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. En una carta enviada al ministre de Justícia, Félix Bolanyos, afirma que deixa el càrrec per respecte a la sentència i perquè considera que ha arribat el moment de deixar aquesta responsabilitat. Tot plegat quan el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia insistit aquest cap de setmana
en la seva innocència i després demostrar també obertament el seu rebut a la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem.
I encara en l'àmbit judicial, avui 11 anys després de la confessió de la deixa de l'avi Florencia a Andorra, l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, de 95 anys, els seus fills afronten un judici que va més enllà d'aquests diners. La Fiscalia l'acusa d'integrar una trama per enriquir-se amb comissions d'empresaris a canvi d'adjudicacions i d'haver-ho fet juntament amb la seva esposa Marta Ferrusola, que va morir l'any passat, i els seus set fills.
Li demanen nou anys de presó i aquest matí, en el tràmit de qüestions prèvies, ja hi pot haver una decisió definitiva sobre si a Jordi Pujol se'l exonera o no de la causa per motius de salut.
I en mobilitat, matí complicat a diversos punts de les vies catalanes, a la B d'un accident deixa un carril tallat entre Santa Coloma i Sant Adrià i provoca forta congestió cap a Nus de Trinitat. També a la B-20, un altre accident, en aquest cas en sentit Nus de Trinitat, també està generant algunes retencions destacades. A la P-7 també hi ha cues importants, en sentit sud entre Barberà i Santa Perpètua i també en sentit nord a l'altura de Cerdanyola.
A la C16 hi ha congestió per regulació del trànsit entre Barcelona i Sant Cugat i a la C58 el trànsit és molt dens també entre Sant Quirre i Terrassa. A banda també a la 2 hi ha retencions destacades entre Sant Joan d'Espí i Palleja. I els veïns de Palamós al Baix Empord han decidit canviar el nom del municipi incorporari Sant Joan. La consulta popular celebrada ahir per decidir el canvi del topònim ha tingut una participació de 1.650 persones i estaven cridades a participar a prop de 17.000. En tot cas...
Més del 54% dels vots han estat a favor de modificar aquest nom. Ara, aquests resultants s'han de portar al plenari per tal de començar els tràmits administratius necessaris per fer efectiu aquest canvi.
I avui arrenca la campanya del Black Friday 2025 i amb aquesta l'expectativa de grans descomptes, però també el risc de falses ofertes i pràctiques comercials que vulneren els drets del consumidor. Segons dades de la Generalitat, el 77% de les empreses inspeccionades durant el Black Friday del 2024 van incomplir aquesta normativa.
I pel que fa al temps, avui cel variable al llarg del dia, amb núvols alts i mitjans, algunes clarienes al matí i també augment de nuvolositat de cara a la tarda, que deixarà algunes pluges arreu del territori. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Aquesta tarda l'ANC, l'Assemblea, organitza una xerrada, l'esquerra, la nació i la immigració. Una xerrada que faran dos membres d'anexa nacional a la Federació Obrera. Avui, a dos quarts d'avui del vespre, parlaran Tomàs Sinderman i Noel Huguet.
Avui, a dos quarts de vuit del vespre, la FEDE, entrada oberta a tothom. Demà dimarts, 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes. I a la tarda hi haurà l'acte institucional a les set, amb lectura del manifest. I després, a dos quarts de vuit, microteatre, càrrec d'impuls teatre a la sala gòtica del Museu del Renaixement. Aquest microteatre són dues peces amb un missatge que planteja les violències subtils
amb les que es pot conviure tant en l'àmbit domèstic, laboral com social. Doncs Amà primer es llegeix al manifest i després microteatre a l'interior del Museu del Renaixement. Dimecres es projecta el film Mares a càrrec de Drag Màgic a la biblioteca a les 6 de la tarda. La sessió comptarà amb l'acompanyament de la directora del film.
a Diadna Seuba i dijous a les 5 de la tarda hi ha un altre acte, un taller teixint xarxes de cures, comunitats que cuiden un taller que es dura a terme al casal cívic de la Riera Bonet. I divendres una sessió de contacontes a dos quarts de sis a la Biblioteca Almolí com a actes
dins del 25 de novembre. Esquerra Republicana també n'organitza un, en aquest cas el dimecres, una xerrada que farà en el seu local violències masclistes. Encara és temps de feminisme, una xerrada que farà Blanca Tulleuda, que és una dona supervivent de violència de gènere. La xerrada es fa el dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, al local d'Esquerra, al carrer Ignasi Iglesias. I diumenge...
Arriba la festa, posa't la gorra a favor dels infants malals de càncer per donar suport a les seves famílies. La festa es farà el matí de diumenge de 10 a 2 a la plaça de la Llibertat, com es fa cada any. Per anar-hi heu de comprar la gorra, la gorra de Fanoc, que val 8 euros. És l'entrada per entendre'ns aquesta festa, que tindrà activitats infantils, actuacions, sortejos i una subhasta solidària. El diumenge al matí.
I a la tarda, el grup local de xarxa programa un nou espectacle infantil i musical a la Penny amb Nob Nala, de la companyia Unisò, el diumenge a dos quarts de sis de la tarda. Les entrades anticipades a Entràpolis. I també recordem que les inscripcions per fer de patja a la cavalcada de Reis encara continuen. Fins dissabte teniu temps d'apuntar-vos-hi. S'adreça a infants entre 9 i 13 anys i les inscripcions es poden fer al web cavalcademolinsarrei.cat.
I la farmàcia de Guàrdia avui dilluns és la Xuclant del carrer Major, número 100. La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem amb testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment amb cada alumne, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies. Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera Rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música amb 8 mil·límetres, amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis.
La cançó del dia amb Toni Ramoneda.
Bon dia i bona hora. Avui, a la cançó del dia, tornem a portar una necrològica, perquè avui és un dia marcat amb lletres ben grosses al calendari. Avui, 24 de novembre, però de 1991, ens deixava el senyor Farroc Bolsara. Potser per aquest nom no el coneixes, però si et dic que se'l va canviar i es va fer dir Freddie Mercury, evidentment que aleshores sí que saps de qui estem parlant.
la gran ànima dels Queen, autor de Bohemian Rhapsody o de We Are The Champions o qualsevol de les grandíssimes cançons de la banda Queen, doncs sempre tenien al darrere l'ànima d'una persona com el gran Freddie Mercury. Va marxar just el 91, uns mesos abans dels Jocs Olímpics de Barcelona,
on també havia fet aquella cançó amb la Montserrat Cavaller, que no va poder mai cantar ell en aquest escenari dels Jocs Olímpics de Barcelona. La veritat és que el recordarem per qualsevol d'aquestes cançons, però avui hem volgut portar una cançó feta per ell en la seva etapa en solitari, una cançó que es diu Living on my own, és a dir, vivint a la meva manera, el meu rotllo, el meu ritme, Freddie Mercury.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dilluns 24 de novembre de 2025. La compartim amb el Joaquim Martí. Bon dia, Joaquim. Bon dia. Bon dia, Genoveva Català. Hola, bon dia. Bon dia, Ramon Canal. Molt bon dia. I molt bon dia, Joan Barrios. Doncs bon dia. Vinga.
Perquè fa un bon dia, eh? Fa un bon dia i no fa tant de fred, eh? No, no. No fa tant de fred com aquests darrers matins, que Déu-n'hi-do ha apretat, eh? Avui vas fins i tot amb camisa i tot, eh, Ramon Canal? Bueno, soc de Molins. Ets de Molins. Els de Barcelona és diferent. Jo anava la segona passada que feia més fresca. És més valent. A veure, deixem un cap de setmana enrere amb bastantes activitats. Joan Barrios em deies que has pogut anar al tast solidari.
de l'Associació de Suport als Infants i la Molinenca de Tast per a Fanoc. Va anar bé a la federació, eh? Dissabte, dissabte, el tard de vespre, sí, la federació. Va anar bé? Sí, sí, molt bé. Com cada any de l'ahir, però... Sí, perquè hi vas cada any, no? Intentes anar-hi cada any. Bueno, sí, més o més, és una activitat que intento conservar i mantenir. Sí, ja sembla que era la dotzena aquest any. No, i la veritat és que està molt bé, perquè, bueno, ja se sap, vull dir que això ja s'ha explicat, però convé recordar-ho.
que el que es treu és una subhasta a favor de Fanoc i dels nens amb càncer, i aleshores el que es treu de la subhasta i del que va a l'altiquet d'endaltar solidari, doncs, integrament va... aquesta recaptació va conjuntament amb la...
amb la rifa i amb la subhasta que farà posar la borra del dia 30, em sembla que és, doncs va íntegrament a Afano. En fi, una gran tasca que, en fi, val la pena conservar-la. Molt bé. També acte Ramon de l'Associació Obrera, el dijous, Dones i Franquisme, força ple la sala d'actes de la Federació. Molt, sí, sí, molt plena.
La beva també hi va ser. Sí, sí. En fi, em va semblar molt... No sabria si dir educatiu, però... És que les tres ponents, tot i que parlaven de coses diferents, totes partien d'un punt...
de vista comú i acabaven en el mateix lloc que és tots els maltractaments tots els que va patir la dona durant el franquisme que ja només pel fet de ser dones perquè clar ens explicaven la història del patronat de la mujer de les clíniques aquelles de monges de la presó de les cors que era una presó dimensionada per 500 persones i n'hi van arribar juntes 5.000
En fi, no, la veritat és que molt contents, molt, molt, molt contents, la veritat. A més a més estem fent socis i sòcies, la qual cosa ens va molt bé, i molt contents. I després el divendres vaig anar a l'Associació de Veïns del Barri del Canal, a la xerrada del Marroc, tan a prop i tan lluny.
Dissabte no vaig poder anar allò de la FANOC perquè tenia Consell Nacional. No, és a dir, no t'has de justificar de tots els actes del govern. I ahir teníem allò de la Caterina Casas, per tant... Ah, l'acte de Caterina Casas és el cementiri, eh? Ah, l'acte de Caterina Casas és el cementiri, per tant, tampoc vaig poder anar allò de la marxa contra la violència, perquè encara no tinc un holograma fet per poder... No. No, no m'acaba de sortir. Estic amb l'aplicació, però no m'acaba de...
I el Joaquim i el Ramon haurem de trucar als companys de Vilmolins, que no us han entrevistat per què fèieu el dia que va morir el dictador. Tenim la majoria de tertulians així. 26.000 habitants... Deuria estar jugada a boles al Ramon. No, no. Que érem vius i llavors ens tenen feina a entrevistar molta gent. José Polo, posa-li gomet vermell. Ja l'hi direm, ja l'hi direm. Ens va trucar a mi, en tot cas, a sa mare.
que és una periodista. L'article és preciós. De fet, ens va fer el Toni Cruanyes amb l'obra d'extensió universitària, el va fer la Samar. I el José Polo també, i el David Guerrero també. La gent que ha crescut de Molins de Rei, al voltant de... Entre elles, la nostra Elisenda Culell. Sí, correcte. La pubilla. La nostra pubilla.
ha sortit molt bons i molt bones professionals. Jo crec que és una bona escola. En tot cas, a banda del Joan i de la Beba, hi podeu llegir aquest reportatge on també parlen amb l'Antònia Castellana, amb el Jordi Romeu, amb el Josep Genés, el Francesc Castellana.
el Josep Maria Fisa i el Carles Martínez. Sí, de dones només n'hi havem dues, hauríem pogut... L'Antoni i tu, eh? Sí. No, aviam, no passa res, eh? Aporteu fotografies també, no? Sí, sí, sí. Jo és que tinc a casa...
Això i una activitat que em van convidar el dissabte els comuns del Baix Llobregat van fer que es remanés coses antigues. Jo crec que haig d'agafar, ho haig d'endreçar i ho haig de portar a l'arxiu, perquè tinc una quantitat de documentació que ara ja m'hem donat en compte que ja soc històrica, que tot això ja és història que és de fa 50 anys, i penses...
que val la pena que estigui a disposició, no? Ja que ho han explicat ells dos, què recordeu del dia que va morir el dictador. Joaquim, et recordes on eres? Doncs no. Ara mateix, com tothom, escoltant la ràdio, però ara mateix no. I el Ramon?
Tampoc massa. Jo tenia uns anys de camí al col·le i quan vam arribar ens van enviar cap a casa. Una setmana de festa, el qual a mi em va semblar una alegria infinita. A casa hi havia celebració. Ara després, clar, la tele només eren marxes militars i misses. Això sí que recordo. La ràdio exactament el mateix.
i estava tot tancat, i si baixaves al carrer a jugar a pilota o el que fos, passaven per allà i et deien, ninos, pa casa. Llavors, bueno, pues ninos pa casa, però una setmana de festa sense recuperar el que... Per molta gent va ser festa, això. Sí, sí, sí. I es van obrir moltes ampolles al cap. El meu avi va fotre una celebració sonada, diguéssim. Sí, sí.
Deixa'm afegir una cosa del que he dit al viu, que així us dono la primícia. Deixa'm afegir una cosa. Al cap de tres setmanes, amb germans del meu avi, germanes del meu avi, es van fotre un tiberi allà a Cal Pajares. Cal Pajares. Ja sabem de què parles. Jo hi vaig anar a celebrar el convit del meu casament. Jo ho recordo molt bé perquè vaig menjar canelons i pollastre, perquè llavors el pollastre era menjar de rics.
Sí, home, és pels festius. Dos cops l'any ens hem menjat. I el bacallà de pobres, que estaven farts de menjar bacallà. I ara això va al revés. El bacallà està intocable... Hasta els ous són cars, ara ja. Ja no sé ben bé si el que et donen és pollastre. Tampoc, Joaquim... Podria... Però llavors potser no menjaria... No ho expliquis, sisplau. Jo tinc moltes manies. De fet, em deien... No, tu tens...
Però la meva dona va acabar tenint-ne tantes com, perquè al final... Millor hi ha coses que, a més, estan bo, es mengem... I no hi pensem gaire. I s'ha acabat i ja està. I sort que tenim aliments. Com deia aquell, la ignorància dóna la felicitat. Ha tingut l'avantatge que els...
Els aliments, doncs, s'han... Ja hi ha producció. Sí, i per tant, tothom amb allò que abans ho quedem. Més o menys. Les mateixes sabates que et casaves t'enterraven, amb les mateixes... amb la pollasta de dos cops l'any, i el peix era de... Pobres, avui s'ha canviat. Per això suposo que hi ha allò de l'aquaresma i això, no? També deu ser una mica així.
Bé, però a vegades, com al mes, no ho sabeu ni d'allò, però un dia, si vols, t'explicaré alguna coseta. No, no, no. De fi tots sanitaris aquí, i companyia en sap, oi? I de finalitzadors, i de coses... No, no, és igual, perquè si no hi haurà... Segur que en saps un moment. No, no, però prefereixo m'ho quedo per a mi. Deixeres de menjar rebot. S'ha de menjar amb força que tothom... Deixa'm explicar-te això, perquè crec que...
Em sembla que s'acaba de jubilar, i veureu d'on te busco l'argument, s'acaba de jubilar Teresa Navines, que és la metgesa que hi havia al centre d'assistència primària portant qüestions de planificació familiar. És una ginecòloga.
I això ho lligo amb el tema del que jo explico que el dia que es va morir el Franco, la Montse i jo, vàrem anar a l'Hospital Clínic. L'Hospital Clínic va ser el primer centre mèdic públic que va tenir servei de ginecologia i planificació familiar en ple franquisme, l'any 71. El que estava al capdavant era un metge que es deia Iglesias Cortit.
I aleshores, en general, la gent jove de l'època acabaves anant allà perquè receptessin pastilles, etcètera, perquè tot això, no sé si tothom se n'en recorda, estava prohibidíssim. El Vallejonagera i la Pilaria devien estar morts. Exacte.
Ara fa poc a Sant Feliu van fer la presentació d'una recerca que ha fet una estudiosa sobre els centres de planificació familiar, que són uns centres que van néixer des de l'estructura mèdica i des del moviment de dones de totes les localitats. Aquest és el cas de Molins de Rei. O sigui, a Molins de Rei el grup de dones en els anys 70-80 vàrem elaborar el projecte de centre de planificació familiar...
el primer ajuntament democràtic va decidir tirar-lo endavant, es va ubicar a sobre de Ràdio Molins de Rei a l'època, l'anterior edifici de Correus i Telègrafs, i no va estar integrat dintre dels edificis de la Seguretat Social fins que aquests van aparèixer. Va estar integrat, però una part del finançament encara corria càrrec dels ajuntaments. Ara s'ha acabat, aquest. Ara s'ha jubilat. Però no hi ha aquest servei a la localitat.
L'has d'anar buscant els especialistes a Sant Feliu. Ho dic per veure l'evolució de les coses i per reflexionar, perquè el centre aquest tenia una vessant educativa. Hi havia el rol d'unes professionals, que en deien les consultores, que eren les que donaven assessorament i orientació. I, evidentment, en aquell moment això va néixer, impulsat per aquest nucli del grup de dones, podria dir alguns dels noms de les que érem en aquells moments, però...
tant se val, perquè sabria greu deixar-me'n alguna, però molt vinculats amb les vocalies de dones de les associacions de veïns dels barris, principalment de Ria de Boneta i d'Incresa. Ho dic perquè, quan parlem, per exemple, el que sortia a la xerrada sobre les dones i el franquisme,
La part sempre de la mobilització de les dones en qualsevol sentit queda com més oculta. Ahir van fer un reportatge a Televisió 2, que si us el podeu baixar, un documental que es deia Llibertats Conquerides, que la que parlava de la presó de models de la Trinitat de les Dones precisament també parla de la diferència de les condicions de les dones preses en aquella època. Una vegada més, la reflexió sobre el que va significar el franquisme
ens fa emergir que hi va haver-hi una gran mobilització social de molts sectors i les dones van ser unes d'elles i el centre d'aquí va ser l'any 1980 l'Ajuntament Democràtic el 79 va ser molt ràpid des del punt de vista si vols tenir algun record de la presó de dones de la Trinitat vés a fer una foto ràpid l'ensorren per fer pisos
No, i està bé recordar això que comentava la meva, perquè segurament la majoria de gent que s'estigui escoltant, si no té una certa edat, doncs no sap que aquest servei va néixer justament d'un esforç de l'Ajuntament del moment. I, bueno, però com aquest, doncs es van crear... I de la iniciativa popular que va ser acollida per l'Ajuntament. Sí, sí, sí, no, no, sí, sí, d'acord, sí, sí, gràcies. No, no, és cert, va ser així.
Però també podríem recordar, en fi, ara no els anomenarem, però una sèrie de serveis i d'atencions que es van iniciar també a partir de les iniciatives populars que va recollir l'Ajuntament de l'època, amb els primers anys i primers ajuntaments democràtics, es van anar incorporant com a serveis municipals que després... Salut mental...
Correcte, va ser salut mental. No està realitzada l'Ajuntament, sinó que el va acollir, diguéssim, o recollir... La seguretat social. En aquest cas, la seguretat social, la sanitat pública, i podrien, segurament recordar en altres serveis, que en aquests moments estan generalitzats...
i agafats, diguéssim, des d'estaments superiors, o des de la Generalitat o des del propi estat, i en aquells moments es van propiciar i es van iniciar des dels ajuntaments, els primers ajuntaments democràtics, que, bueno, que va... Als serveis socials no hi havia legislació? Igual. Jo me'n recordo quan va arribar a treballar a l'Ajuntament de Molins de Regla, Alicia Irazabal, la primera assistent social que vaig tenir. Sí, sí.
Vull dir, bueno, que vam tenir... Ho dic que vaig tenir perquè el primer dia que va... Ara també és a Batalletes de Iaia, eh? Però el primer dia que va venir allà, jo estava de secretària d'alcaldia. Abans no esteia tot tan estructurat, però de facto era l'administrativa que portava la gent i aquestes coses, eh?
I venien persones amb dificultats. I amb alguna persona, jo, de la meva butxaca, li havia donat diners. Perquè t'expliquen un drama d'allò. L'Alicia aquesta em va fombre una bronca. Però tu, com que era argentina, estàs loca, estàs loca, tendrás cola, tendrás cola, no te los quitarás de delante.
Però, i llavors ella va dir, no, no, és que això s'ha d'enfocar professionalment, perquè és clar, i tu ho coneixes prou, el món dels serveis socials, no? Era lògic, però clar, a tu et venia allà una persona que t'explicava un drama i si tenies 100 pessetes, no s'hi donaves. Sort, sort.
Sort dels serveis socials municipals. Però veus, per exemple, serveis socials, que és un dels pilars de l'estat de benestar, també van ressorgir o es van iniciar als ajuntaments. En els ajuntaments. Han tingut un paper històric als ajuntaments. I va bé, quan parlem de memòria, memòria històrica, va bé parlar d'aquestes coses.
És que això també és memòria. Però hi ha molta gent, o alguna gent, que pot pensar que això sempre ha funcionat igual. No, no. O la sanitat, o la planificació, tot això ja ve des de Gàl·lic, algú dirigeix i no sé què. No, no. La majoria de coses s'han originat des de la base cap amunt. I això convé que ho recordem de tant en tant també. Bé, avancem perquè avui tenim temes del dia importants. Els que diguis...
i els que diuen a la premsa. Els Pujol a judici, el procés que comença avui a l'Audiència Nacional amb la decisió pendent de si l'expresident pot ser jutjat, pot durar fins al mes de maig i es preveuen escoltar 250 testimonis. Aquest seria un dels primers temes d'un cas o la confessió històrica de Jordi Pujol que ve del 25 de juliol del 2014.
del 2014. I ara, tres metges, dos a Barcelona i un a Madrid, han de decidir si l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, afronta o no les 41 sessions previstes en el judici a la presumpta trama Pujol. L'Audiència Nacional ha accedit
una última anàlisi mèdica, ja en temps de judici, per suspesar-s'hi, com apunten els dos practicats anteriorment, el gran patriarca del nacionalisme català està en condicions tant de defensar-se de les acusacions que pecen contra ell, donant la seva versió, les seves dades i els seus records, com si està en disposició física d'afrontar la Marató. Són sis mesos, com dèiem,
amb sessions en setmanes o dies al temps de vista oral a la seu de San Fernando de Henares, en un polígon als afores de Madrid, en què l'audiència analitzarà si els Pujol per complet i una desena d'empresaris es van confabular per cobrar comissions els primers a canvi de favors, influència i concessions els segons.
A mi el que primer m'agradaria que els hi fessin és que els hi canalitzessin perquè aquest expedient fa 11 anys que corre. Aquest seria la primera qüestió. És la primera. Del 2014. És la qüestió. És la qüestió. Joaquim. No, d'entrada, i seguint... Ja diuen que la justícia, si és lenta, ja no és justícia. D'entrada. Correcte. Després, això neix de la manera que neix, amb una...
amb una confessió que no té res a veure amb el que al final s'acaba succeint o que es va embolicant el tema, amb un partit que entra en pànic i pren decisions que al final el porten a la seva dissolució, però al final el que tenim és que uns anys després sembla que això va a judici, perquè ha trigat uns anys, ara ens pot passar...
Perquè, que recordi, l'únic judici o part de judici que hi ha hagut dels Pujol va sortir absolut. Els famosos 3.000 milions que tenien, un disbarat de milions, allò va sortir absolut. Veurem això com acabarà, perquè coses contundents semblaria que no n'hi ha, però al final el poden acabar exculpant sense jutjar-lo, amb el que al final ningú sabrem mai
Sí, i fins a quin moment tenien o no responsabilitat. Jo crec que una mica és el que s'ha anat buscant, allarguant el tema, perquè allargar el tema uns anys, aviam, ni quan els llums de carburo, això...
És que això no té... No té cap mena d'explicació. I ara que els estan parlant... Jo també. Amb el procés i amb el fiscal general. Amb el procés també igual. El fiscal general... 5 dies, eh? 5 dies que devien acabar estressats. Sí, sí. Devien fotre's un far de penca que no l'havíem fet amb sa mida. Però al final estan agafant la medicina que nosaltres ja vam agafar fa 7 anys avui. Sí, sí. Amb el que molta gent encara hi és, eh? Sí, sí.
però això no justifica que hagi de tolerar-ho des de cap punt de vista. No s'ha de tolerar ni una cosa ni l'altra. Des del 2014 és una mica el que dius tu. El que tenim no s'acaba de sustentar per enlloc, doncs anem...
És que no s'aguanta precapant de tot això. Al final, semblaria que no hi ha res. Jo no puc fer de jutge, ni molt menys. Ara, el que sí que vull posar en evidència, dit...
L'enorme sentiment que en aquests moments fins i tot m'inspira el Pujol amb els seus 95 anys. Hi ha qüestions de caràcter humà que no se m'escapen. Però jo sí que vull dir unes quantes coses. Quan Pasqual Maragall va ser president de la Generalitat...
La senyora Marta Ferrossola li van preguntar com se sentia, diu, ves, com si t'haguessin vingut a casa i que t'haguessin obert i remenat les habitacions i les armades. Ens han robat. Ens han robat, eh? Vull dir, la patrimonialització del govern de Catalunya...
per part de Convergència i Unió, i en particular de la família Pujol, Jordi i Marta, era d'unes dimensions que us puc posar algun exemple. És a dir, tots sabeu que vaig tenir la responsabilitat de moment determinat de tenir algunes responsabilitats en el primer i el segon govern tripartit.
Era habitual que determinades tasques anessin a parar l'empresa de jardineria de la Marta. Era habitual. L'altra cosa és, en el Departament de Medi Ambient hi havia una determinada entrada...
dels nois Pujol per instal·lacions de temes energètics en territoris d'espais naturals, fins al punt que s'havien plantat aerosols d'energia fotovoltaïca en lloc on no hi havia sortida de la energia que es generava.
Varan bé de fer un pla de vents per consensuar amb el territori, perquè llavors hi havia el fenomen, aquí no, que no es volien... Encara això continua perquè és complexa la instal·lació de determinats sistemes d'aquests. I això no m'ho han explicat.
Això ho he pogut tocar i et deien qui era el fill que venia a acompanyar l'empresa. O sigui, ja està, podria seguir altres exemples que m'han arribat, però la Marta Ferrusola al Parlament de Catalunya...
va dir que què us penseu? Que els meus fills no s'han de tenir maneres de guanyar-se la vida? Que jo no diré pas que els seus fills no hagin de tenir maneres de guanyar-se la vida. Ara, hi ha maneres i maneres de guanyar-se la vida. I, per tant, que això hagués estat bé que s'investigués. I després recordem tota l'afer de Banca Catalana. És a dir, i com van quedar els fiscals, el Mena i el Villarejo, per investigar un tema. O sigui, Pujol ha encapçalat
una determinada classe social, que el món del business era molt important i que les eines que hi havia, família del Jordi Pujol, diguem, família des del punt de vista de concepció política, Milletti i el cas Palau. I aquests són els que em van venir a la memòria. Podria fer més llarga la llista. Vas fent un pot i pot i... No, no, faig un pot i pot i no. Et parlo d'un sistema estructurat en torn al poder
si barregem això sí però aquest no però anem-ho deixant anar potser que arribem no, no, jo ja he dit que no volia fer de jutge que el que estava fent era el que en el meu record queda però en tot cas les coses que he dit algunes són constatables
Són constatats. Dues coses, si em permets. Joan, també vull demanar la paraula. Ara, que aquest procés jo el voldria que s'hagués fet fa molt de temps i, per tant, haguessin esquetit el que hi pugui haver o el que no, i que en aquests moments m'emprenya sobiranament que estiguem aquí, també.
al darrere de tot això hi ha l'antindependentisme i ja està l'antindependentisme no és víctima un moment jo hi he estat pel referèndum pactat i no sento que això vagi en contra dels meus ideals Joan i Ramon no sé per on aneu ara
No, a veure, no, no. Això que deia el Quim, que el cas de Banca Catalana va ser absolut. Sí, sí, realment. Però, bueno, escolta, jo, quan parlem de solució i no absolucions de molts casos, d'alguns casos, en fi, jo aniria en prudència. Són les regles del joc i s'han d'acceptar. Jo les accepto també i punto i s'ha acabat. Ara bé, això no vol dir que quan una persona estigui absolta, jurídicament o legalment, és innocent d'aquell afer, però no sempre és així. És a dir, la realitat no sempre és aquesta.
I altres casos molt recents tenim el del fiscal general, que es parlava ara fa un moment. I els nous independentistes, clar... No barregem res les coses, perquè si barregem les coses al final no sabem de què estem parlant. Estem parlant del cas dels Pujols, que fa 11 anys que comença a donar voltes,
Però, clar, també és una llàstima, és una llàstima que per això s'ha endarrerit, no sé per quin misteri s'ha endarrerit, però, per exemple, doncs, possiblement el senyor Jordi Pujol, doncs, no estarà, no s'ajudirà, doncs, perquè en una de cinc anys qualsevol persona ja està físicament i mentalment fora de joc. Amb la qual cosa, doncs, segurament, segurament, no sé què passarà, però segurament quedarà exclòs. Amb la qual cosa, doncs, tot el que pugui afectar amb ell...
doncs, no sortirà la llum, no hi haurà judici, no s'investigarà, etcètera. És a dir, ell estarà fora del joc i el seu cas també. Recordem també que la seva senyora, la Marta Farrousola, que va morir fa un temps, també va quedar esclosa, lògicament. Per què? Doncs perquè va arribar un moment que la senyora tenia Parkinson, perdó, Alzheimer, i les dones, doncs,
es va treure del cas. Clar, si s'hagués jutjat en els seus moments, segurament la Marta Farrosola i el Jordi Pujol haurien entrat en el cabàs dels inculpats i veurien què passava, si eren innocents o no eren innocents. Però ara no ho sabrem mai. No ho sabrem mai. És el que volia dir abans jo. No, no, no, si jo també ho repeteixo. Si tots pensem en aquest sentit el mateix. I com no ho sabrem mai perquè no s'investigarà i no sortirà la llum, doncs clar,
Sempre queda el dubte que si realment els Pujols, la parella dels pares, vaja, els progenitors, eren els artífics de tota la maniobra, o no ho eren, eren els seus fills que eren uns jetes, o no se sap què passa. Com si els altres no, és que no sabrem... No, no, no, és que no se sabrà, no se sabrà, perquè aleshores tot el que afecti el senyor Pujol, el Jordi Pujol, pare...
i a la Marta Ferrossola, lògicament, tot això quedarà fora de la investigació. I el que pensi d'aquí, també. Sí, sí, amb la qual cosa, doncs això serà una cosa fictícia. Bé, no ho sé. Són misteris de la ciència, no? A mi m'agradaria dir una cosa, que n'acabi el Joan. Endavant, rebons.
La Beba, ara, aquí parlava de convergència i tot el... En fi, una cosa que, en diferents maneres, el PSC també ho ha fet, diguéssim, que és crear aquests clientelismes, aquestes xarxes... Però estaria bé recordar que el Pujol sempre ho va fer amb el suport dels governs de l'Estat. D'una manera o altra, tots els governs de l'Estat li van donar suport.
perquè ell donava suport a les altres coses perquè hi havia allò de l'aritmètica i, clar, i Convergència i el PNV eren els que... Vull dir, a veure, hi ha la famosa trucada del Felipe González en el Pujol per fer president del Govern a l'Aznar i després es fa el pacte del Majestic
Però el primer que truques al Felipe, hombre, Jordi, arreglame lo esto. És a dir, hi havia una connivencia també del govern de l'Estat. I no només del govern de l'Estat, dels poders fàctics. Perquè si no hi ha aquesta connivencia, moltes de les coses que suposadament es van fer, no s'haurien fet. Jo recordo, per exemple, que l'empresa de la senyora Marta Ferrusola va fer allò de la xespa del Camp Nou,
Un partit que vam guanyar l'Atlètic de Madrid, gràcies a la gespa. Perquè va haver-hi un xut que anava i va passar per sobre el porter. Gràcies, senyora Ferrossola, tres punts a la butxaca. Què va passar amb allò? Tampoc s'ha esclarit. El Barça no va...
el tema d'aquella gespa que va costar els seus diners, diguéssim, bueno, el Núñez, que no era precisament... Pujolista. Pujolista, i que Convergència i els poders, diguéssim, tampoc el veien, tampoc se'l miraven bé, el Núñez, diguéssim, que això és una altra història...
Ho van guardar amb un calaixet i... Però passi el que passi amb el judici, el que sí que és cert, és evident que en una època de bujol i de convergència, quan governava i tenia poder, es va fer un... Que dius tu? El mateix que el PSC. Després m'agradaria que aclarissis el tema aquest que has intentat comparar el PSC en convergència amb les seves bones èpoques. Ho explico.
aleshores el que sí és evident és que van constituir una manera de governar que ara parlem del cortijo del PP i de la mare que els va fer però bueno canviant noms i barrets i senyeres per banderes o el que tu vulguis era una cosa bastant similar és a dir, aquí a Catalunya sí, sí, també però ara estem parlant d'aquest estem parlant del cas Pujol o no?
Ara, clar, si barregem amb el cas Pujol, a l'Avalos i al no sé qui... No, no, jo no parlo de l'Avalos, parlo del Cortijo de Andalucía, per l'època del Pujol. O el Cortijo de Andalucía. No dic que no. És igual, quan surti el Cortijo de Andalucía, doncs parlarem d'Andalucía i ja està. Però perquè era una cultura molt extesa, Joan, era una manera de fer molt extesa. Sí, sí. D'unes generacions que van dir... Però mira, nosaltres ens hem deixat la vell per arribar aquí...
I ara no marxarem d'aquí... Però Ramon, si expliquem les coses d'aquesta manera, amb aquesta generalització i amb aquesta normalització, acabem banalitzant i acabem justificant tot el que es va fer. I com tots són iguals... No, tots són iguals, no. Sí, Ramon, sí. Tots són iguals, no. Com tots són iguals, doncs escolta... No, tots són iguals, no. El president Maragall no ho era.
Explica'm això del PSC que has dit abans. He dit el clientelisme. La xarxa aquesta de clientelisme. Explica-la, explica-la. Hi ha una cosa i és... Sí, sí, clar. Mira, president, aquí tots som persones polititzades i acabar fent una taula rasa dient que tots són iguals... No, però t'ho dic jo. En tot cas, et dic el que jo penso.
No serveix de res. És a dir, jo he començat dient que jo no volia carregar de manera genèrica convergència. Ni tan sols el paper que va fer històricament a Catalunya. És a dir, ara sí que és cert...
que hi ha aquesta manera de treballar d'aquest nucli familiar, que tampoc deu ser fàcil tenir set fills. Ara em ve al cap l'obra de teatre o Borrell, però és igual, és una peregrinació que el meu cervell ha fet. En tot cas, aquí hi havia una determinada manera i els professionals de la Generalitat sentien aquesta pressió.
És el que estic explicant jo, no és una cosa generalitzada. I, per tant, és un determinat procediment. I quan faig el paral·lelisme amb el Palau de la Música, estic fent el mateix. I, aleshores, això no ens està passant perquè Catalunya tingui un altre sentiment i vulgui ser independent i de més, sinó que té a veure amb una determinada manera d'entendre i d'exercir el poder, que poden,
haver-la adquirit també altres forces. Jo no ho dic. Ara, clar, la consolidació de 23 anys dona un marge de treball i d'extensió del tema. I set fills, Poray, i amb algun... i hem coincidit inclús amb tertúlies a la Com Ràdio, amb l'Oriolet aquest.
Tela... Un altre Oriolet, eh? No és l'Oriol Romeu. L'Oriol Romeu amb lletres de caixa alta, la seva professionalitat. Molt amable. I el de Sant Vicenç tampoc, suposo. I l'Oriol Junqueras tampoc, no. Era Oriol Pujol. L'Oriolet Pujol, aquest, eh? Deixa'l córrer, la seva manera. Hi ha d'interactuar així. Si estàs aquí amb nosaltres...
Bé, ja va estar jutjat per les ITVs. Doncs aleshores matitzem, és a dir, jo no vull ara establir la condemna, no sé què, i a més a més he començat dient això altre, però sí que és cert que és que hi va haver-hi una manera de nepotisme, no sé com dir-ho, des d'aquest nucli familiar i fins i tot en tot el partit. La gent en el partit no li contestaven res, eh?
Era el líder indiscutible. I els líders indiscutibles... Puc explicar ara el que... En primer lloc, jo, i els que em coneixen ja ho sabeu, jo no vaig venir a aquest món per defensar Convergència. No, no. No tenies aquesta missió? No, no, no. Ideològicament... Va fer el seu paper, canvia història, Convergència. Jo no l'atacaré. Em sento molt allunyat ideològicament de Convergència.
Ara, hi ha coses que cal posar-les en context. És a dir, Convergència va anar fent el que... Convergència, o el senyor Pujol, o el president Pujol, o qui fos. No es pot generalitzar, sempre és dolent.
Fins al 2011, que perd el govern, però de totes formes... El perds el 2003. Però fins al 2010 el recupera. El 2011 el recupera. Finals del 10. Però el 2011 ja ha començat el sufler del procés, d'alguna forma. A partir d'aquell moment, l'Estat canvia la visió.
el que fins a aquell moment s'havia mirat cap a una altra banda, a partir d'aquell moment es diu, ara anem a per aquests, que aquests són l'enemic. I el que cal s'ho inventen. Evidentment, com el d'Autrías, com el de la Colau, com moltíssimes coses. I d'altres que s'hi apunten, i ja està, i el d'Andorra... Si van inventar-se de la Colau, que és qualsevol cosa menys independentista.
I tu parlaves de l'independentisme, Joaquim. Un segon, sisplau. És a dir, aquest canvi de... No, perquè el judici fa 11 anys que s'havia d'haver fet, o 10 i mig, perquè 11 anys per acabar no clarint res no cal. Més que més que el que es vulgui és que, bé, no ho sé, com els del procés, que alguns temes com el de la Junquera encara està avui donant voltes per allà, no se sap on... Però no comparem aquest judici amb el del procés, eh? Bé,
Aviam, per què hi ha un canvi sobtat de... És una... És una opinió com una altra, però hi ha un canvi sobtat en què al final es posa allò... També és molt difícil tindre set fills i tots xorissos. És a dir, al final costa això, perquè al final... Home, és el que estan dient. És el que estan dient. Organització criminal d'una...
amb el que tothom va entrar en pànic al partit quan ell va fer... M'estic recordant ara les paraules de la senyora Marta Farrasola quan el Montilla el van nomenar president de la Generalitat. Què va dir? Què va dir del Montilla? Amb personatges com aquesta senyora... Tenia un president que es digui José... Jo no defensaré ni una, però ja és... Però escolta, amb aquesta mare i amb un pare...
que, en certes maneres, el cacic de Catalunya, doncs, home, tampoc no ha de sorprendre massa, tampoc no ha de sorprendre massa que els fills, doncs, hòstia, doncs fessin bona pinya. Fessin business. Els cacics els voten... Que li preguntin a la novia aquella que va tenir... Perquè els altres el compren als bots. No? En dic jo.
Això és el que en té sempre. El que sí, també, és una forma de governar. Podem tenir altres exemples. Però és igual. Aquesta persona, per bé per uns i no tan bé per uns altres, la votava la gent. I ja sí, una i una altra, i una altra, i una altra vegada. Evidentment, una persona que guanya una elecció a l'altre, a dins del partit, és una persona...
incontestable, suposo. Jo no he tingut mai cap càrrec a dins del partit i, per tant, més enllà, no he sortit mai de Molins. Però que al final, bueno, és normal si una persona... Però el que és difícil, vull dir que al final, de cop i volta... El poder s'ha d'exercir amb unes regles i quan tu tens un poder absolut aquestes regles no les ha d'exercir. Tot això neix d'allò, d'un florero amb una...
amb una trobada en un restaurant que ara ja no existeix com a tal existeix una altra que ara és una altra amb una persona que deia que després resulta que no era tan veritat que portaven feixos de bitllets des d'Andorra amb què no s'ha trobat res i han caigut dos bancs, un d'ell espanyol
i resulta que hi ha la policia darrere i tot això. Això s'ha d'esclarir. I qui l'hagi fet alguna cosa, es digui com es digui, es digui com es digui, que ho pagui. El que no pot ser és, ara ens inventem un compte suïssa de no sé qui per fer-li perdre les eleccions... Si no cal, si és la mateixa unitat de central d'operativa de la Guàrdia Civil que fa l'informe del fiscal general.
I el que ha fet l'informe del tema de la Junquera. Al final, després de dos anys i mig... Jo tinc companys de partit que encara no estan amnistiats. Després de dos anys i mig de secret somarial, quan l'aixequen, dius, a veure què tenen contra mi.
i resulta que tenen dos retalls amb el Facebook, amb el Twitter i no sé què i una foto amb una mujer i ja està, i la mujer era la meva dona perquè encara hi són i per allò ens demanen no sé quants anys de presó i no sé quantes històries però estàs allà durant anys i jo em considero un afortunat perquè hi ha gent que ho passa molt, molt, molt
pitjor, o ha passat pitjor. És la mateixa UCO aquesta, després diuen que fa uns informes collons, però esclar, quan els que ens han apartat aquí se'ls inventen, quan el fiscal general s'ho inventen directament, perquè al final... Resulta que quan arriba el d'allò se n'enteren, estan a les televisions esperant tot això, hi ha una mà al darrere,
que els únics que ho poden arreglar són els que tenen el poder, perquè les a més, estem aquí, ara, i tot són casualitats, clar, si un M no és que això s'ha de tindre respecte, però, esclar, qui l'ha jutjat? El Marchena. Home. Home, i el Marchena, quin altre judici ha fet? Aleshores... Ah, i quin dia surt la sentència? Com podem intentar reunar per què el judici arriba a les alçades que estem i... Bueno, perquè interessa políticament que arribi...
trigui uns anys, perquè si no, ja dic, ni en patinent, en marxa enrere i cara amunt, es triga tant de temps. És que és impossible trigar... El Pujol a la seva comparecència. El Parlament va dir que si es tirava de la manta... Al final, Convergència va fer un canvi. Un es va canviar políticament, es va derivar cap a un altre costat, i a partir d'allà comencen a sortir coses.
Dieu que és casualitat. Serà casualitat. Però comencen a sortir coses. Hauria passat el que ha passat amb la gespa, amb tot això, però això no passa. I de cop i volta, quan surt? Doncs quan surt, quan hi ha un moviment... Clar, sí, sí, per això... És el Deep State.
Bé, doncs, ara surt i llavors comencen a sortir els villarejos o no sé què. Però és que fixa't, Joaquim, si treuen la sentència del fiscal general... Així cal encarregar-se un banc. N. Sí, sí, ni el 21. No, ni el 19 ni el 21. Tots són casualitats. I deliberen amb una rapidesa que jo crec que encara deuen estar recuperant-se. Però ara esgarrasga les vestidures d'una cosa que està passant a cada moment. Però el que no podem...
Jo crec que amb el tema del Pujol, aviam, el que no podem dir és que s'hagi aixecat això perquè a Catalunya es vagi tirant endavant un procés cap a la independència. Ha de canviar? Hi ha una causa. A més a més, ell parla de la deixa. I per què la fa? I ho fa abans.
perquè hi ha unes publicacions dos dies abans però ell en cap moment en la seva declaració diu el que és la deixa de l'avi però també hi ha els famosos el carteig de la Marta Ferrarosola amb la banca Reig perquè traspassi el compte del mossèn dos missals que són dos milions de pessetes
Aviam, el que jo no estic gens d'acord és amb la hipòtesi que aquest procés del Pujol s'inicia perquè el pujolisme i l'Artur Mas, quan fa allò que vol travessar el niu, el seguiu-me, la voluntat d'un poble cap a la independència.
Això i el tema del procés, precisament jo crec que de manera molt oportunista, Convergència, perquè en Jordi Pujol sempre s'ha confessat que ell no és independentista. Que l'hi han fet tornar. L'hi han fet tornar. De manera m'hi han fet tornar.
El catalanisme polític té un segell molt potent del Jordi Pujol, de molts altres, però del Jordi Pujol també. Per tant, el Pujol, des del punt de vista polític, representava una determinada opció política.
No fem... Jo estic d'acord que com el govern de Mariano Rajoy va conduir tot el tema del procés, va generar una situació a Catalunya que és indescriptible, diguem, és a dir, el difícil és sortir-se'n, perquè ni que hagués triomfat d'una manera aclaparadora la via unilateral, hi havia maneres de sortir-se'n en el concert internacional, de la manera que va treballar el govern de l'Estat. Per tant...
No posem la justificació d'un sistema clientelar i corrupte a l'actitud del clan. Jo no diria tots els xoriços. Ja ho veurem. Ja ho veurem. Però ja ho veurem uns anys. I després són moltes les visualitats. Vestir-se de la carterana...
independentista represaliada no és la sortida. Amb l'afirmació que has fet o amb el plantejament que has fet, un dubte. És a dir, si no hagués aflorat, si no hagués, diguéssim, sorgit tot el tema del moviment independentista, aleshores, això què vol dir? Que no hauria sortit el cas Pujol, no hauria sortit, s'hauria amagat, no hauria sortit absolutament res...
si hi ha cas, pujar-li fins a on terrenar. Jo no diré que hi hagi el fill 25, que sigui... Si és que no tindrem cas, perquè acabem de dir, i tu, i jo també, que no hi ha cas, perquè la senyora Marta Frosola ja no hi és.
el Jordi Pujol, el pare, no entrarà en el procés, amb la qual cosa no existeix aquest cas. Però quantes coses últimament s'han inventat directament? És igual, no? Amb els processos penals que s'ho han inventat. És a dir, els que vam veure, depèn de quin judici, era impossible que fos. Si no fos pel procés, el tema Pujol no havia sortit. Segurament. Bé, segurament. És a dir...
I nosaltres no s'havien d'aprofitar d'anar i de Catalunya. Em van acabant, eh? 19 acusats, 254 testimonis, 12 anys d'instrucció, 55 sessions previstes fins al 14 de maig del 26. Ara a les 10 sabrem si Jordi Pujol...
Si és nena o nena, diu. No, hi ha l'avaluació d'aquests metges a les 10 del matí. Per tant, sabem si és nena o nena, no? Si sí o si no. I encara que comenci d'aquí a dues setmanes... Però el que li poden caure més anys és a Jordi Pujol Ferrusola, el fill, eh? Aquest és el que ja va estar jutjat pel cas de l'ITB. Sí. No, l'ITB no era l'Oriol. Era l'Oriol. Va acceptar un pacte perquè no hi proteixin a la seva nena.
Sí, perquè, bueno, aquí també havia... Sí, però al final, és a dir, després que s'hagin inventat... No, no, jo dic que després que s'hagin inventat... Jo no la defenso ni de bon tros. Com a Joaquim tinc un problema, o un dubte, és a dir, després que s'hagin inventat la Intemerata...
amb no sé quants casos particulars, i que només és aquest i no sé què, però que al final tantes casualitats a la vida no existeixen, la UCO, la no sé què, s'han inventat... Jo he explicat el meu cas, però el meu cas és una tonteria, jo no considero ni...
ha vist el que els ha passat a altra gent, que tenien un petardo a casa, terrorisme, vull dir que al final... Però tot això arriba i després es fum a un president que el tenen dos anys, després el deixen anar al primer dia. Però són tantes... Com ens hem de creure que alguna cosa és veritat o no? Jo no t'hi he parlat. De fet, constatables en el govern de Catalunya. El poder d'aquesta gent arriba tan lluny
que són capaços de petar-se el fiscal general de l'Estat. Tot. Bé, i ho deixarem aquí. Gràcies, Ramon Canal, Joaquim Martí, Genoveva Català, Joan Barrios. Bona setmana tingueu. Gràcies. Bon dia i bona hora. Gràcies per les reflexions.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimissió després que el Tribunal Suprem el condemnaix el dijous passat a dos anys d'inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. En una carta enviada al ministre de Justícia, Fèlix Bolanyo, s'afirma que deixa el càrrec per respecte a la sentència perquè considera que ha arribat el moment de deixar aquesta responsabilitat.
Tot plegat quan el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha insistit aquest cap de setmana en la seva innocència i després demostra obertament el seu rebut a la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem.
I encara a l'àmbit judicial, els fills de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, han començat ja a arribar a la seu de l'Audiència Nacional per ser jutjats per diversos delictes econòmics. Davant d'una important expectació mediàtica, ja han entrat a la seu de l'Audiència Jordi Pujol Ferrusola i també Oriol Pujol. Abans de començar pròpiament el judici, el Tribunal avaluarà a través de videoconferència si Jordi Pujol té prou salut per ser jutjat o queda exonerat.
I en mobilitat matí complicat a diversos punts de les carreteres catalanes, circulació intensa per una banda i retencions en diversos punts de Barcelona, incluent-hi la B10, la B20, la C58, la C59, la C17 i també la C32. També accidents amb carrils tallats a la BB-1001 i també a la C25. Pas alternatiu també a la Nacional 2 a Figueres i afectacions per filmacions a la GI-682 i la GI-52-0 entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guixos.
A banda pel que fa al servei ferroviari, les línies RG1 i R11 acumulen retards que poden superar la mitja hora per una incidència que afecta la senyalització provocada per un robatori de cable entre Llançà i Figueres.
I els veïns de Palamós al Baix Empord han decidit canviar el nom del municipi incorporari Sant Joan. La consulta popular celebrada ahir per decidir el canvi del topònim ha tingut una participació de 1.650 persones i estaven cridades a participar a prop de 17.000. En tot cas, més del 54% dels vots han estat a favor de modificar el nom i ara aquests resultats s'han de portar al plenari per tal de començar els tràmits administratius necessaris per fer efectiu aquest canvi.
I avui arrenca la campanya del Black Friday 2025 i amb aquesta l'expectativa de grans descomptes però també el risc de falses ofertes i pràctiques comercials que vulneren els drets del consumidor. Segons dades de la Generalitat, el 77% de les empreses inspeccionades durant el Black Friday de l'any passat van incomplir aquesta normativa.
I pel que fa el temps, avui el cel estarà variable al llarg del dia, amb núvols alts i mitjans, sobretot ara al matí, algunes clarianes també i un nou augment de la nuvolositat de cara a la tarda. A banda també el vent de ponent es reforçarà a partir de mig matí amb cops forts al sud del país. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts de les 10.
Aquesta setmana, des del CEPA, Ecologistes de Catalunya i la Plataforma Cívica per la Defensa de Collsalola organitzen dos actes al voltant de la riera de Vallvidrera. Salvaguardem la riera amb el primer acte que es fa el dimecres a la tarda, a partir de dos quarts de set a la Federació Obrera, amb diferents xerrades sobre què podem fer per protegir la riera de Vallvidrera, sobre els valors ambientals, què s'ha demanat a la Generalitat,
i també quina ha estat la seva resposta i per què es demana la retirada del projecte d'urbanització de la Rierada. Seran diferents intervencions a la tarda amb persones expertes que ho explicaran, a partir de dos quarts de set i fins a dos quarts de nou. I el diumenge hi haurà la sortida, una caminada i visita guiada per conèixer els valors ambientals del lloc i les amenaces que hi ha. El punt de trobada és que en Rebella hi faran un recorregut a partir...
de dos quarts d'onze, que és el punt d'arribada, i cap a dos quarts de dues faran dinar de Carmanyola. També destaquem que aquest dissabte es projecta el documental Enredats al Balandrau, la Joleta una gran emoció, que organitzen Desenredat per la Discapacitat. El dissabte el documental la podreu veure a les 7 de la tarda al Foment. I diumenge tornen a organitzar la discoteca adaptada al Ballenpart i Desenredat per la Discapacitat i 7.50.
Ballen party amb l'animació del Dijonque i Jambo, Jan Vito, el diumenge a la tarda de 5 a 2 quarts a 8 al Bacos del carrer Foment. I dissabte torna a haver-hi cinema, el Cine Club Hall 2002, programa la pel·lícula adorable, una pel·lícula suïssa. Un drama que podeu veure el dissabte a les 7 a la PEN, entrades anticipades a Entràpolis. I diumenge al CEM fa una proposta nova, primera edició de la cursa de muntanya, camins de Collserola i el recorregut llarg de 24 quilòmetres i un desnivell de 1.400 km.
i el recorregut més curt, de 14 quilòmetres, amb un desnivell de 750 metres. La sortida és al parc de la Sèquia, a la granja, i és un recorregut per Collserola. Si voleu més informació, podeu entrar al web caminsdecollserola.cat. Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la Xuclar, del carrer Major, número 100.
Vaig a relliscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. L'hauries de posar en un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti al seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant! Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer-ho amb confiança.
Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulei de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 318 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 10 del matí i pràcticament 9 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dilluns 24 de novembre. Estem a l'equador del programa. De seguida parlarem de política i ho farem des de l'òptica d'en Molins en Comú Podem amb el regidor portador d'aquesta formació que és en Lucas Ferro.
Farem també l'espai d'astrologia quotidiana, aquest espai mensual que compartim amb la Maritxell Díaz, la càmera per parlar d'astrologia. Avui, temps de sagitari i a la recta final d'aquesta hora, un cafè amb el comerç. És l'espai que farem amb l'Helena Artacho, responsable de comunicació i estratègia de l'associació Molins Comerç. Tot això en aquesta propera hora fins les 11 del matí.
Saludem aquesta hora del matí el regidor de Molins en Comú Podem, el regidor Lucas Ferro, que és regidor d'Educació i Medi Natural. Què tal, Lucas? Bon dia. Bon dia. Atenció perquè tenim una setmana marcada per aquest ple ordinari del mes de novembre.
6 de la tarda dijous a la Biblioteca, el Molí, ara ho explicarem, de moment un pleno gaire llarg pel que fa punts, 13 punts a l'ordre del dia, i com ja ens ha anat avançant en algun moment el Lucas, el que es porta a punt 9, ens aturarem aquí per començar, és aprovar inicialment el reglament de les escoles bressol municipals de Molins de Reí. A veure, Lucas, què inclourà i què és el que regularà aquest reglament de les escoles bressol municipals?
Doncs mira, teníem un reglament del 2017, força complet, però que enteníem que calia actualitzar-lo per aquesta nova etapa.
que calia actualitzar-lo sobretot a dues bandes. La primera és que la Generalitat ha actualitzat legalment la llei, el decret que ordena l'Educació Infantil 03, de fet 06 en el cas de la Generalitat, que ho contempla com una etapa única, i això vol dir que, evidentment, nosaltres havíem de fer canvis. Bàsicament, la Generalitat el que planteja
No ho fa només a les escoles bressoles. Primer, reconèixer que l'etapa 0-3 és una etapa educativa i que no té només la mirada posada en la conciliació, sinó que forma part de la trajectòria educativa dels alumnes. I el que fa amb diferents decrets és alinear metodologies, competències, continguts en totes les etapes, infantil, primària, secundària, batxillerat i xicles formatius.
D'això es desprèn, diguem, la importància d'alguns elements dins de les escoles bressol, com són, per exemple, els projectes educatius de centre, la mirada pedagògica, etcètera. Per una banda, l'actualització va per aquí i després hi ha dos elements que considerem que han alterat molt el servei d'escoles bressol i que mereixien una actualització de reglaments. Un d'ells és que el proper ple, al ple de desembre, portarem la municipalització de les dues escoles bressol gestionades per el Cargol, de la Traca i el Moli,
i per tant l'Ajuntament serà titular directe de les tres escoles bressol municipals i l'altre és la gratuïtat, que també evidentment ha impactat en la realitat de les escoles bressol i el que fem és portar una modificació del procés de preinscripció. La preinscripció ja el proper curs serà diferent del que ha sigut durant aquests anys,
Les famílies no escolliran centre i a partir d'aquí ordenarem tres llistes, per dir-ho així, per punts i per número de sorteig, sinó que hi haurà una única llista ordenada per punts
i a partir de la qual les famílies ens indicaran la seva preferència. Per tant, tu seràs el setè a escollir de tot molins, perquè ets el setè que té més punts, i tu hauràs posat en primera opció el rodó, la traca o el molí, i quan et toqui, triaràs. I si el que tries està ocupat, aniràs al següent. Però això ens permetrà dues coses. La primera, evitar que depèn de quina escola tries,
hi hagi gent que entri en una altra escola bressol amb menys punts que tu i tu haguis d'anar a la llista d'espera i això sempre ens modifica molt la voluntat de les famílies de famílies que ens diuen jo aniria a aquesta escola però com que aquest any hi ha poques places d'això m'apuntarem a una altra intentar que tothom pugui
reflectir bé les seves preferències i, per l'altre, el problema que hem tingut també aquests darrers anys, que és evitar que entri gent de fora de Molins per sobre de gent de Molins. Per tant, com que ordenarem per punts, la gent que tingui 30 punts o més sempre tindrà preferències respecte a la gent que en tingui 30 punts o menys. Després estem estudiant altres petites modificacions, com puntuem algunes qüestions complementàries,
que ens permet la llei, que sempre obre moltes discussions, com puntuem si treballen els dos de la família, si és família nombrosa i monoparental, si és fill d'una professora de les escoles Bressol, tots aquests punts complementaris que has de donar, com els pondrem bé, aprofitarem també per fer una repensada. Però, fonamentalment, el reglament el que fa això, actualitza la importància pedagògica de les escoles Bressol,
encamina el treball per tenir un servei únic d'escoles bressol a Molins de Rei que coordini les tres escoles bressol sota un mateix projecte, i la tercera modifica la preinscripció per donar preferència als ciutadans i ciutadanes que viuen a Molins de Rei. I, per tant, jo crec que és la segona qüestió...
que teníem sobre la taula. Nosaltres ja vam dir que volíem, aquest mandat, fer un procés integral de millora del servei d'escoles bressol, un procés que fos quantitatiu, amb número de places, que fos qualitatiu, amb mirada pedagògica i amb qualitat del servei, i que fos també de gestió, i que encaminés a tenir una gestió municipal unificada de tot el servei, i que això ens permetés treballar conjuntament encara més les tres escoles bressol.
I aquest és el segon pas que fem, ja havíem fet un acord de millores, ja havíem fet ampliació de places, i per tant aquesta és la segona fase, i al desembre tancarem l'expedient de municipalització. Bé, s'ha explicat, suposo, els diferents grups de l'oposició, confies que això tiri endavant amb el màxim suport possible? Sí, de fet, és un tret distintiu d'aquest mandat, jo crec, parlo per mi, però crec que tots els grups municipals segurament,
ho poden compartir, que les comissions de reglaments acaben sent un espai molt constructiu, on és veritat que el govern presenta una proposta definida de reglament i a partir d'aquí parlem de les modificacions que tothom vulgui. En aquest cas han sigut petites modificacions en el text, les hem incorporat totes i la comissió de reglaments va anar...
va anar molt bé per part de tots els grups municipals, els quals només puc agrair l'esforç que han fet, perquè, a més, hem tingut un mes de molts reglaments, no és l'únic reglament de fet que va al ple, n'hem posposat un altre pel ple de desembre i sabem que a vegades això passa, que un comença a dissenyar la feina i es precipita tot del mateix mes i s'aturem els grups municipals i, per tant, no puc res més que agrair-los la feina que han tingut, en llegir el reglament, en pensar-lo, en proposar
millores i, per tant, molt agraït a la tasca també dels grups de l'oposició. Efectivament, perquè un altre punt, que és el desè, el següent aquest que estem comentant, és aprovar inicialment també el reglament d'organització i funcionament del Consell Municipal de les Persones amb Discapacitat de Molins de Rei. Per això, vaja, es fa el ple a la biblioteca, perquè tothom pugui...
accedir-hi i també, just parlem dels partits d'oposició, sí que havien manifestat, per exemple, en aquest espai que estava triant molt l'aprovació d'aquest reglament. Per tant, no sé si s'ha demorat per alguna raó en concret. No, primer perquè és un reglament que neix, diguem, no és tan...
unilateral pel part de l'administració, com és el reglament de les escoles Bessol, que l'hem treballat sobretot amb les direccions de les escoles Bessol i amb el negociat d'educació, sinó que parteix de la necessitat d'un diàleg constant amb el Consell i amb les entitats de discapacitat. Després, evidentment, la INOA ha tingut uns mesos afortunadament i sortosos d'haver sigut mare i, per tant, hem anat acompassant els ritmes. I una mica també el que els hi transmetíem als grups, perquè aquesta discussió
L'hem tingut també de les sobrecàrregues, que nosaltres ja hi havia reglaments que no podíem posposar, que sabíem que anirien en bloc, per exemple el de les escoles Bressol. A més que si posposem, després hi ha una al·legació o qualsevol cosa, podem estar en el termini ja de la preinscripció de quan haguem de tal i no poder-lo aplicar en aquell moment...
i a banda que volem que vagi en paral·lel amb la municipalització, en aquest cas també, jo crec que s'ha fet molt bona feina, hi havia processos de diàleg que feien que cada modificació haguéssim de tornar a consultar les entitats, jo crec que això també genera consensos més amplis que el ple municipal i per tant és positiu, i jo crec que tindrem un ple molt especial de nou a la biblioteca, és veritat que tenim pendent aquesta reforma de la casa municipal,
gran o de la Casa Central, perquè ja serà l'edifici més petit que tindrem d'administratiu a Molins, però crec que serà un gran ple i que enllesteix també un altre dels compromisos vinculat a aquest Consell de Discapacitat i sobretot vinculat al fet que
Tot allò que fa aquí l'Ajuntament en matèria d'urbanisme, en matèria de serveis socials, en qualsevol àmbit, compti amb una mirada inclusiva que ens permeti pensar la qüestió de les discapacitats des de tots els àmbits de Molins de Rei. Jo crec que l'Aino ha fet una gran feina, els tècnics han fet una gran feina, i aquest consens que s'ha construït a l'hora d'impulsar aquest Consell i reglamentar-lo crec que és profundament positiu per a la vida.
de la resta de punts del plèl·lo, que és algun altre que considera important de destacar, d'aquests 13 punts a l'hora del dia. Diria que el meu és el més important, però no. Tenim l'aprovació inicial de l'avaluació dels llocs de l'Ajuntament. Jo crec que un espai també d'aquests consensos que s'han anat construint en molt temps, en aquest cas amb els sindicats de l'administració municipal, i per tant també agrair la feina que ha fet tant el Regió Zaragoza com...
com el conjunt de sindicats a l'hora de portar aquest compromís que sabíem que feia anys que anàvem treballant i per tant res més que felicitar a tothom per haver arribat a aquest acord que és merescut i que a més forma part d'un diàleg també ampli per part del govern i de l'Ajuntament.
Bé, doncs aquests són els punts més destacats del ple que tenim dijous 6 de la tarda a la sala d'actes de la Biblioteca El Molí per debatre totes aquestes qüestions. I ja que tenim el Lucas aquí, i ens ho mitja apuntava la setmana passada, però com que hi veu una, crec que era dimarts, in situ, doncs vau parlar de la restauració de la Riera Vallvidrera.
als mitjans, després també ho explicàveu a les xarxes, que s'ha acabat la millora d'aquest tram de la Rierada, tot i que no sé si has vist també que segueixen els col·lectius ecologistes preocupats perquè han organitzat una xerrada pel dimecres. Què podem fer per protegir la Riera de Vallvidrera? Guardem la Riera de Vallvidrera? Això és un acte que faran a la Federació dos quarts de set. Vol dir que no està...
suficientment protegit amb tot el que heu fet i heu explicat, Lucas, doncs? Bueno, hi ha un debat històric a Molins, que no és nou, i que fonamentalment fa referència, suposo, i la xerrada anirà per aquí, als projectes d'urbanització i a la preservació de la Riera, i diria, de Colxerola, i sempre hi ha una tensió. Jo crec que hem d'abordar amb dos processos amb una mirada com a mínim
no diré plural, però sí profunda del que vol dir conservar la riera de Vallvidrera. Perquè l'urbanització jo crec que és també la gran oportunitat per conservar millor la riera de Vallvidrera, per evitar abocaments d'aigües residuals a la riera, per pensar com distanciem certes edificacions de la llera del riu...
certs encreuaments de camins de la Lliera del Riu i com fem del projecte d'urbanització un espai que ens millori la qualitat també de la Lliera i, evidentment, la qualitat de la protecció entre els nuclis urbans i el bosc del Parc Natural de la Serra Colxerola.
Això és un debat que segurament està molt encallat en alguns sectors, però jo tinc una posició i, a més, crec que durant la campanya vam tenir aquí un debat, tots els portaveus, sobre els processos d'urbanització.
L'ACA, quan fa estudis sobre la qualitat de l'aigua de la Riera de Vallvidrera, una de les coses que indica, evidentment, és que la Riera de Vallvidrera està afectada per captacions il·legals i per abocaments. Aigües residuals, fruits de no tenir xarxa de clavegueram, per exemple, als barris de muntanya, consolidada. I crec que és un dels elements amb més potencialitat per millorar la Riera de tot el projecte d'urbanització. Altra cosa és, tot el projecte d'urbanització...
És positiu per l'entorn? No, evidentment no. Planteja creixements urbanístics, planteja elements com, per exemple, un ponen que creu a la Riera i que pot ser també una barrera al propi paper de la Riera com a connector biològic, etcètera, etcètera.
I crec que són elements, com a mínim, d'intentar incidir-hi en allò que puguem, tot i que el dret urbanístic a vegades és dur, és a dir, l'única forma que té l'administració moltes vegades d'intervenir és expropiar, i això suposa un cost econòmic bastant dur pels ajuntaments, especialment pels ajuntaments petits.
I, per tant, jo crec que l'urbanització dels barris de muntanya l'hem de pensar en dos aspectes. Primer, urbanitzar-los com el que són, que és barris de muntanya. No cal replicar una estructura urbana impròpia de la natura enmig del parc natural de Colxorella.
apostar sempre que puguem per aquest urbanisme més tou, més conciliador amb l'entorn natural, i l'altre, evidentment, augmentant els serveis ecològics que han d'oferir els barris de muntanya, especialment en el tractament d'aigües, en el tractament de residus i en la protecció entre els barris i el bosc de Collserola pel que té a veure especialment amb el risc d'incendis. I aquesta és la potencialitat positiva que ha de tindre tot aquest procés, més enllà, evidentment, que crec que hi ha un element...
soterrat en el debat, en el que jo crec que hem de tenir una posició clara, que és que els veïns dels barris de muntanya han de tenir condicions de vida pròpies d'un entorn urbanitzat. Per tant, han de tenir servei d'aigua que en algun moment s'haurà de deixar de repartir amb cisterna i haurà de repartir-se mitjançant xarxa d'aigua, han de tenir servei de clavegram...
han de tenir carrers on s'hi pugui circular també quan cau un torrent d'aigua i mou totes les terres possibles. És a dir, han de tenir condicions urbanes dignificades i que aquesta situació no es pot perpetuar. I per tant, com plantegem el procés? Evidentment, contempla amenaces al paper de la Riera i del propi parc natural de Colxerola, però contempla també moltes potencialitats i dignifica, jo crec, als barris de muntanya i sobretot a la gent que hi viu. I per tant...
És un procés que pot tenir moltes potencialitats positives, jo comparteixo l'esperit, evidentment, de debat d'aquells que no ho siguin, però crec que és un procés necessari en els dos barris de muntanya que queden per urbanitzar la vila. Bé, i aprofitem també que tenim a Lugues aquí per preguntar-te com estan els treballs de plantació al Parc Pont de la Cadena.
Estan ja pràcticament finalitzats, si no finalitzats. Jo hi vaig passar just ahir a veure-ho, que ha quedat molt bé. Evidentment, les feines de plantació exigeixen un temps de que els arbres, que ara els veus, una mica petitons i escanyolits, agafin una mica d'empaque, però crec que ha quedat molt bé. I recordar que falta la segona...
etapa que jo crec que és el que acabarà de dibuixar el parc tal com es va pensar en un inici i tal com l'hem anat pensant durant aquests anys, que és amb la inclusió del mobiliari infantil, que sigui un parc per la canalla a Molins de Rei, ens falta la guingueta, ens falta posar una superfície més dura sota la pèrgola perquè s'hi puguin fer activitats de forma més còmoda i per tant jo crec que és un parc
que ara ja ha guanyat la vida vegetal que havia de guanyar i a partir d'aquí esperem que guanyi aquesta vida social d'una peça que jo crec que acabarà sent molt cèntrica al barri del Canal i que és un barri que també viu un procés de transformació urbana molt interessant.
Del barri del canal anem al centre Vila perquè l'altre dia parlant d'accessibilitat a la sala de plens també parlava la regidora portaveu d'esquerra Marta Espona que encara segueixen provisional l'accessibilitat a la part baixa de la plaça del Palau tenint en compte que havíem tingut diversos esdeveniments com la mostra de terra de bruixes, la fira animalista que també vam comentar la setmana passada i que encara està provisional quan es va portar a ple també d'intentar resoldre aquesta qüestió el més aviat possible.
Com és que s'està demorant també aquesta accessibilitat ja més parent o permanent?
Hi ha vegades que penses un espai urbà i després la ciutadania se'l fa seu. Crec que el Pati del Palau no va ser pensat com una zona on hi hagués tant joc, tanta presència de canalla, sinó al contrari, una zona amb gespa que no es pogués aixafar i que, per tant, la plaça no fos transitable, que per això hi havia una passarel·la en diagonal, però no fos un parc urbà, per dir-ho així. Jo crec que la ciutadania l'ha repensat, se l'ha fet seu i això fa que hem de modificar alguns debats
Cal fer-lo accessible? Sí, si la conclusió és que no tornarem a sembrar i que, per tant, la feina és modificar la plaça per convertir-la en un parc urbà o en una plaça que pugui tenir uns usos per la canalla, que jo crec...
que al final serà per on anirem perquè la realitat s'imposa moltes vegades i, a més, està al costat d'una escola i està en una zona on va molt bé conciliar el dret inalienable dels pares a poder prendre una cervesa i que la canalla estigui jugant des d'un lloc que els puguem vigilar.
Per tant, abans de resoldre el debat sobre quins aspectes del mobiliari hem de fer fixos, hem de plantejar seriament que la plaça segurament no tindrà els usos que va tenir quan es va dissenyar. També ens apuntava l'alcalde el dijous que tot està vinculat també amb aquestes obres dels possibles pous d'infiltració i que uns estudis que s'havien fet no havien acabat de sortir del tot bé, eh?
No, perquè bàsicament l'estudi es fa fent una cata, diguem, taladrant el terra per veure fins on acaba la capa d'argiles, que és molt impermeable, i comença una capa més de grava, més de terra més, diguem, permeable. I a partir d'aquí fas un forat, l'omples de grava i fas que connecti amb la capa del fondo, després de les argiles, i pugui drenar per allà.
Bàsicament, els estudis el que ens van dir és que hi ha molts i molts metres, que és normal i que és esperable perquè era zona inundable del riu, i allò s'ha anat inundant d'argiles de les diferents avengudes que ha tingut el Llobregat, i que la capa d'infiltració està molt i molt per sota. I, per tant, això dificultaria fer un pou d'infiltració. Estem acabant d'estudiar...
La qüestió, però almenys tècnicament, sí que ens trobem amb una dificultat gran i que l'empresa ens va dir que eren molts metres, ara no recordo el número exacte, però molts metres fins que trobaves una capa on l'aigua podés filtrar un cop plogués.
Bé, estem acabant alguna cosa més, Lucas, que vulguis afegir? No, tindrem un ple aquesta setmana, jo crec que molt maco, el tindrem a la biblioteca, animar totes les entitats, evidentment, de discapacitat que treballen a la vila, que participin al Consell, que vinguin, segurament alterarem l'ordre del dia per donar-los algun tipus de preferència, i ens veiem el dijous, que serà una setmana molt especial, i ja tanquem el novembre...
I començarà ja la febre prever nadalenca i, per tant, ja canviem d'etapa i vindrà una etapa molt xula, també. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies al Lucas Ferro, regidor portaveu de Molins, com ho podem. Que vagi molt bé la setmana. Igualment. Gràcies. Anem a escoltar la música de Jordi Lanussa, el líder d'Inspira, amb la Mar Pujol, que ens canten Mentre dorms. Ara tornem.
Els teus ulls recorden miracles. És quan somrius que ja arriba el sol. Aquell blau que em sembla com baixa.
i els camins que a fora t'esperen per poder conèixer per veure't
I els matins que t'haurem vist créixer i aquells que s'esperen per veure't passar.
Descances, t'observo i et canto aquelles cançons que et cuidaran mentre dos, mentre dos.
Que els teus dies siguin amables i les melodies facin el rest.
i més trampes i no et quedin ganes de mirar endavant. Prova de cantar-ho en veu alta, veuràs les paraules com van encaixar.
Descances, t'observo i acampo aquelles cançons que et cuidaran mentre
Descances, t'obsergo i et canto aquelles cançons que et cuidaran mentre dos. Mentre dos. Mentre dos.
Mentre dorms, que bonica aquesta cançó del Jordi Lanuza i la Mar Pujol. Quatre minuts per sobre, dos quarts d'onze del matí.
El bon dia i bona hora ha arribat el moment del mes de parlar d'astrologia. Astrologia quotidiana amb la Meritxell Díaz-La Càmera. Què tal, Meritxell? Bon dia. Bon dia, Oriol. Molt bé. Ben retrobada, eh? Gràcies. Molt contenta de ser aquí. Sí? Sí. De fet, avui, per començar ja la secció d'entrada, em vens amb una cançó que exemplifica el teu estat, no?
El meu estat, a vegades, el meu estat avui, i sí, sí, l'estat de les persones de les quals parlarem ara mateix, que seran sagitaris. Molt bé.
Perquè avui has volgut començar amb aquesta cançó de Pharrell Williams, eh? Correcte. Happy. Happy, perquè aquesta cançó descriu perfectament el mood, aquesta paraula que està de moda ara, diguem-ne, alternada als sagitaris. Avui parlarem de sagitaris. Així són ells, Happys. I és que fa pocs dies que hem entrat a...
Correcte. El passat 21 de novembre i fins al 20 de desembre el sol recorrerà al signe de Sagittari. Som just a la part més fosca de l'any, i sobretot des del canvi d'hora, com ho notem. Sí, ho has notat, això. Molt, molt, sí. Necessitem un temps d'adaptació. Exacte. Bé. Som a la part més fosca de l'any, menys hores de llum, sempre parlant des del nostre hemisferi, i ens dirigim cap al dia més curts de l'any, al solstici d'hivern.
Acabem de sortir de la temporada escorpí. Ha sigut densa, eh? Sí? La qualificaries de densa? Jo sí, han passat moltes coses i molt intenses. I per contrarrestar que hi ha poques hores de llum, que estem una mica tristots perquè estem tancadots, encara no és Nadal, neixen les persones més alegres, optimistes, dinàmiques i extrovertides dels sodiacs. Sembla com un contrasentit, no?
Jo penso que és justament per això. Justament per això. Jo penso que és justament per això. Perquè és una època tan fosca. Clar, neixen aquí, en el nostre hemisferi, perquè clar, si estem a l'altre hemisferi, si algú ens escolta des de l'altre hemisferi, és a l'inrevés. Aviam, m'apuntes també que estem encara amb Mercuri Retrògret? Però no l'havíem deixat enrere a l'agost? No. Bé, és que és tres o quatre vegades l'any, això. Què et penses? Mmm...
Sempre. O sigui, el passat sempre torna? Sempre torna. Sempre, eh? Perquè ens el mirem. Per aprendre'n? Per aprendre'n, perquè ens el mirem moltes vegades i diguem d'acord, ja està, gràcies. Quan va començar aquesta etapa? Aquesta última etapa, el 9 de novembre i estarem fins al 29 de novembre.
repassem una mica què significa aquest concepte i què implica el mercuri retrograt? Doncs des del nostre punt de vista pensem, veiem que mercuri va marxar enrere i hem de potenciar durant totes aquestes setmanes tot el que comenci amb el prefix re repassar, revisar, recalcular i és possible que tot allò que vam fer o pensar a l'octubre hagi de tornar a ser revisat ara alguna decisió que vam prendre ara arriba i diu això és molt recent les decisions
Sí, sí, però ara tenim una miqueta com de parada per poder reflexionar. Molt bé. De tant en tant, perquè si no és sempre fer, fer, fer. Sí, molt bé. Estimatàries, fer, fer, fer, fer. Sí, senyora. També... A mi em costa, això, sí. Perdó, eh? No, no, està bé, està bé. Bé, bé. Doncs aprofita aquesta cosa per si tenies coses escrites, per repassar-les... Va molt bé tota aquesta energia. Així ho farem.
També és molt important saber que quan Mercuri abans de retrogradar i després de retrogradar és quan més mal fa, quan hi ha aquelles falles de la comunicació, recordem que va caure abism, que va ser almenys un dia la gent molt nerviosa, cauen servidors, cauen altres xarxes... I recordem que el dia del mig de Mercuri retro és un dia que especialment estem molt clars, i és un dia...
Molt bo per prendre decisions dins de tota aquesta... en amunt i avall. D'acord? Molt bé. Ara mirem cap endavant, perquè el dia 5 de desembre què ha de passar? Tenim una lluna plena, preciosa. Curiosament, l'anterior també va ser el dia 5 de novembre. Aquesta és la lluna plena amb bessons del 5 de desembre. I aquí podem tenir respostes a preguntes, a coses que van passar justament sis mesos abans.
amb la lluna nova a Sagittari. A tu t'agraden les llunes plenes? Molt, m'agraden molt. Tens algun ritual en especial per dia de lluna plena? Riu la Meritxell vol dir que sí. Tinc rituals per la lluna plena i tinc rituals per la lluna nova. Qualsevol dia t'ho explico. Jo, a mi, la Xili, que fèiem alguns dies aquests temes, em deia que netejés les pedres.
les traguessis a que prenguessin la Lluna, no? Sí, senyora. Això faig bé, doncs.
Això fas bé, fas molt bé. És un aspecte a tenir en compte. Sí que hi aprofito per dir que això, que moltes persones les posen amb sal, amb aigua i sal, si sabem una miqueta de química, molt poquet, sabrem que la sal no és bona per tots els minerals i que a vegades ens les podem carregar. Aleshores anem una mica amb compte. Amb aigua seria suficient? Amb aigua corrent, o si anem a la muntanya les posem en algun riu o al mar, al mar i després les aixuguem bé, però sí, sí.
Molt bé. Parlàvem de la lluna plena. Correcte. Parlàvem de la lluna plena. M'agrada molt, i jo soc de ciutat, però és una pràctica molt recomanable sortir a caminar amb lluna plena, amb aquesta llum tan bonica, i que els nostres ulls puguin gaudir d'això, perquè si no... A vegades, quan està arribant la lluna plena, també ens notem inquiets algunes nits. Sí, senyor. És possible, això? Sí, sí, hi ha persones que dormen molt pitjor.
Els dies previs, eh? Els dies previs, hi ha dies que el dia de la mateixa lluna la cosa és complicada. No està demostrat que hi hagi més parts. Saps que sempre hi ha aquesta llegenda? No, el que sí que està més demostrat és que hi ha més brots de malalties mentals. Perquè la gent està més histèrica. No és que vagis a brotar en aquell dia, però si tu ja tens, diguem-ne, algun número per no estar molt fi...
no ajuda la lluna plena, diguem-ne. Bé, escolta, anem a parlar, doncs, del Sagittari. Explica'm com són els Sagittari, doncs. M'agraden molt, eh? Sí? Sí, se'm veu el lleutor, jo se'm veu el lleutor perquè, bueno, em semblen uns homes i unes dones excepcionals. Sagittari és un signe de foc. Recordem que hi ha quatre elements, el terra, aire, aigua i foc. L'element foc aporta dinamisme, entusiasme i acció, com tu, que també ets foc. Ah, sí, és veritat. Endavant sempre.
És un signe mutable, que vol dir adaptable, i ens tanca una estació. En aquest cas, ens tanca l'estació de la tardor. Després dels nostres estimats arquers, recordem que Sagittari porta un arc, venen els responsables, estrategues i més treballadors de tots els signes, els Capri. Ja en parlarem el mes vinent.
Sagittari està representat per un centaure, un arquer, mig home, mig cavall. I per això molts sagittaris, de sol o ascendent, tenen cames fortes, cuixes potents, molta cadera. La natura els fa molt bé. Què representa? Representa l'idealisme, la fe en el futur, l'optimisme, la necessitat de... Transcendir. Perdó, gràcies. Fronteres, reals o metafísiques...
busquen l'aventura física o mental. Especialment dotats per la docència i, si em permets, són els més turres del zodiac. Foten unes xapes. Si no tens 25 minuts, no els preguntis res perquè els faràs una pregunta i se n'aniran quan eren petits, al poble, que algú els hi va dir... Jo tinc molts bons amics sagitaris, de fet,
La meva millor, una de les meves millors amigues és sagitari, i ella no fa moltes turres, però molts sagitaris que conec, sobretot homes, foten molta turra. Això no ho sentirà molta gent, no? Sempre busquen un punt de llibertat, un aspecte bo i dolent que tenen, és creure que l'herba sempre és més verda a l'altre cantó. Hi ha una part de recerca positiva, perquè són inquiets, però hi ha una part de...
Pensar que no valorar alguna cosa molt bona que els està passant perquè pensen, no, no, a l'altre cantó soc un cavall i a l'altre cantó l'herba serà més verda. El seu regent és Zeus. El planeta...
Si sabem una miqueta de mitologia, sabem que aquest senyor feia qualsevol cosa per divertir-se. Si s'havia de transformar en qualsevol criatura, doncs ho feia i s'havia d'enganyar a qualsevol. El seu regent és Júpiter, el planeta Júpiter, que en mitologia el trobem sota el nom de Zeus. Són persones intel·ligents, optimistes, benèvoles, sinceres, entusiastes i amb la mullera molt oberta. Són persones amb la ment oberta i això sempre ajuda per treballar amb ells i molt sentit de l'humor.
En relació a la sinceritat, són els més sincers del zodiac i practiquen el sincericidi. No hi ha filtre, Oriol. No hi ha filtre. Si tu quedes amb un sagitari després de l'estiu, et mirarà i et dirà, hòstia, com t'has posat. O el teu nòvio em cau malament, o qualsevol cosa d'aquestes.
Ells no avaluen les conseqüències de les seves paraules. És més, poden pensar que t'estan fent una floreta, en plan de, ai, que bé que estàs ara, perquè amb el pentinat que estaves abans estaves horrible. I ells estan convençuts que et diuen una floreta i tu surts plorant pels racons. Però no ens hi podem enfadar, costa molt enfadar-nos.
Què més? Què més? Ells, quan hi ha aquest tipus de comportament, no entendran per què tu estàs una miqueta moix o per què els estàs mirant malament, perquè ells creuen que t'estan ajudant amb el seu supercommentari molt, molt sincer. Fiquen la pota per sobre de la mitjana, eh? I això, si et queixen, et diran, és que jo només t'estic dient la veritat, perquè per ells és molt, molt, molt important.
Volen la llibertat per ells, volen la llibertat pels altres. I jo, mira, puc explicar una anècdota personal de la meva amiga aquesta sagitària, la qual adoro, però una vegada estava jo fent una invertida ioga. Si algú fa ioga sabrà que és complicat a la platja. I la meva amiga, fumant-se un cigarro, em mira i em diu, hòstia, amiga, si t'aprimessis no et cauria la panxa a sobre de la cara. I jo, a veure, en lloc de valorar el meu esforç... Bé, coses que passen.
Jo me l'estimo igual, segueix sent una de les meves millors amigues perquè és absolutament meravellosa. Són molt exagerats i a vegades una mica fetxendes. Aquesta exageració els pot portar a ser una miqueta creudots. Són animadors tan potents, sempre estan movent-se, rient, que la gent sovint s'oblida de preguntar-los com estan.
tenen el do de fer veure que tot és fàcil i de treure ferro a les coses. Això és molt agradable, sobretot quan hi treballes, de no, tranquil·la, no passa res, ja ens en sortim, ja ens en sortim d'això. No t'avorriràs mai amb un sagi i algun d'ells són d'una intensitat no apta per tots els públics. Hi ha gent que acaba fins amb el cap com un timbal, diguem-ne.
Expliquem també una pinzellada de com són físicament? Sí. Com ja han dit, el ser mig persona, mig cavall, poden tenir... No, però és del bon sentit de la paraula. Poden tenir trets com de cavall, aquestes cuixes que hem dit, aquests caminats decidits i velosos... Sovint tenen molta cadera, tant ells com elles. Elles fan una forma realment molt maca, molt de pera, i ells...
Són senyors que tenen la cadera una mica més ampla del que vindria a ser l'esquelet masculí estàndard. He conegut sagitaris que fins i tot tenen un manyec de cabell aquí, els cau al mig de la front, com la crin, i alguns que fan aquest soroll que fa el cavall, que no sabria ben bé com és rellinar o una cosa així, saps? I molts d'ells també tenen molta boca, molta dentadura com un cavall. A veure, sembla que estigui descrivint monstres, però no, que són persones molt atractives.
I ja està. Solen ser que sempre estan molt calentets. La gent de foc teniu una temperatura més alteta que els que no en som. Tenen la pell maca i són ideals per passar aquests dies d'hivern. Estàs calentet, t'ho estàs passant bé. Fantàstic. Així són els Sagittaris. Signe de foc. Tu tens amics, Sagittari? Alguna amiga, en aquest cas. Sí.
Jo tinc la gran sort de treballar amb un sagitari al qual adoro i és meravellós. I signe de foc, ens podem entendre? Entre vosaltres, clar, és aquesta... Sí, sí. Sagitari, lleó, àries, i tant. Que bé. Igual incendieu alguna cosa, però sí, sí, superbé.
Tinguem en compte aquesta lluna plena del 5 de desembre. Sí, sortim a caminar si podem. Encara que sigui a la ciutat. No, a la ciutat no. Jo hauré d'anar a Collserola, diguem-ne. És el propet que tinc. És el que tenim a prop. A més, ara a la mitja tarda ja podem anar-hi. Ja està tot fet i fosc. Millor que el vespre, però en tot cas ho tinguem en compte. I el mes que ve, abans de tancar l'any, Maritxell, parlarem dels capricorns. Dels capri. Capricorns, m'encanten.
T'agraden els Sagi, els Capri? Sí, per coses diferents, perquè si m'han de festa agafaré un Sagi, si he de fer un projecte laboral agafaré un Capri, diguem-ne. Molt bé, doncs aquesta és l'astrologia quotidiana, avui parlant del Sagitari amb la Meritxell Díaz de la càmera. Moltes gràcies, Meritxell. Gràcies a tu. Que tinguis un bon mes. Igual. Adeu, adeu.
11 minuts i seran les 11 del matí. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. I ara és el moment de fer un petit comerç, un petit cafè, perdó, i fer-ho amb el comerç. També podem fer un petit comerç, si l'Helena Artacho s'ho proposa. Què tal, Helena? Bon dia. Bon dia. Ella és la responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç. En una setmana cada dia, veu-n'hi do les activitats que tenim i encara hi hem d'afegir...
El concepte Black Friday. Black Friday, sí, que porta bastant controvèrsia. Sí, senyora. I n'hem parlat aquí ja, potser en algun moment, vam fer una pinzellada. Sí, sí, vam parlar una mica per sobre de si faríem des de l'associació alguna activitat i és veritat que, després de parlar-ho entre tots, vam decidir que era una festa al final molt americana. S'ha descartat. S'ha descartat com a associació, però és veritat que hi ha botigues que sí que fan Black Friday i no les volem deixar tampoc...
fora. Llavors, el que hem fet al final és donar-los una miqueta de veu. Intentem ajudar-los tot aquell comerç que s'assumi, bueno, de l'associació, que s'assumi a l'activitat. Per tant, us hem fet constar que... Exacte. Nosaltres hem preguntat qui participarà a la campanya Black Friday i tots aquells que ens han contestat tenen un...
un post, hem fet un post a xarxes, mencionant-los perquè la gent sàpiga, no hagi d'anar buscant botiga per botiga si fan Black Friday o no, sinó que directament en aquest post ho puguin veure. Molt bé. S'havia fet a vegades, fins i tot, promocions potents, quan va haver-hi una mica el boom del Black Friday, després va derivar els últims anys amb una xocolatada, no?
Sí, l'any passat va ser una xocolata, també coincidint, vam tenir la sort que va coincidir amb l'encesa de llums, llavors la gent ja estava al carrer i vam posar... Va ser com una activitat conjunta, aprofitant les dues coses. Que si no anem equivocats, l'encesa de llums serà aquest dissabte. Dissabte, sí. Aquesta vegada serà dissabte a les 6 de la tarda. Expectació...
Bueno, no sé si es pot dir, però... Ai, ai, ai. No sé si em colo, perquè aquesta informació ho sé per una mica extra ràdio, no? Escolta, si no... I, bueno, si no, ja em faran un toque. No, no, que al final qui participa tenim... Saps la Coneixes, la Cuquera, que és al final la nostra...
l'espai de teatre, l'escola de teatre, seran els encarregats de fer en aquesta ocasió l'entreteniment, l'activitat que li dona prèvia a l'encesa de llums. I jo crec que també tenir gent del poble que s'hi dediquen a això, que siguin els pregoners, és una bona iniciativa. Expectant-nos de veure com els va aquesta actuació. Per tant, serà dissabte i no divendres, per tant, no coincideix.
Amb el Black Friday, si no seria de Saturday. Exacte. Que igualment, encara que es digui Black Friday, s'ha anat desvirtuant també el concepte, perquè hi ha moltes botigues que han començat aquesta setmana. Si tu ja vas a la botiga, segurament et va fer anar el descompte. O sigui que ja allò de Black Friday es queda més amb Black Week. Black Week o Black Weekend.
Sí, sí. Per tant, la gent que es connecti o tingui Instagram i vagi a la perfil de Molins Comerç, veurà tots els comerços que heu mencionat, on hi tenim joguetos, al Centrum, Mobles Expo Mòbil, la Casa Bosch,
Ensenalls, del Marca Municipal, Lolas Chic, Xics, Escala Sabates, Fotoprix, El Velo, Terra Viva, aquest perfil que l'he d'obrir perquè no sé quin és, Esagol. Ah, sí, són nous. Són nous? Sí, és una franquícia d'Endesa. Atenció. I s'han fet a Molins Comerç. Molt bé. L'Eureka Kids, que ens les vas portar fa relativament poc, Calçats Monè 1941, Trama Moda, Sassi, Passeig Pimar Gall, Ocaidí,
Sí, Ocaidi. La botiga, l'anti-cleans. Sí. Ara és Ocaidi i també fan... Per tant, carrer de baix. Sí. Impàs mut. És el mateix, l'impàs. La botiga impàs que està davant de...
d'Ocaidi. Perdoneu, perquè això hi ha. Mot Xus. Sí, la botiga d'en Mut de Sabates. Molt bé. I Mat Molins del carrer Carril. Sí. En principi són aquests els establiments. I Pebre Negra, no sé si et surt. No m'ha sortit.
Perquè m'ho acaba de comunicar. Aquests són els comerços de Molins Comerç que participen al Black Friday. Pot ser, s'ha de dir, que hi hagi altres botigues o que no ens ho hagin comunicat perquè se'ls ha passat, però que ets segur que tenen descompte durant aquesta campanya de Black Friday. Llavors, des de Molins Comerç també convidar la gent que abans de consumir fora, el que diem sempre, que consumeixin dintre. Que no hi haurà cap acte concret, sinó que cada botiga fa...
fa els seus descomptes, també depèn cadascú té el seu marge, llavors cadascú sap el que pot reduir el preu, al final també cada negoci és diferent. Bé, també incidir, no només amb en Clauda Molins de Rai, que aquí hi ha més proximitat, però que sobretot estiguem atents, també per internet, prioritzem el comerç físic, però per internet, promocions, vigilem aquests dies.
Sí, perquè realment hi ha una petita trampa. Ens pensem que veiem un 50%, un 40%, i en molts casos potser el preu el que fan és que te'l pugen després. No és que sigui un descompte, sinó que després pujarà, però era el preu inicial. Llavors sí que
aquella afan de consumisme que venen aquests dies de Black Friday, doncs potser revisar que aquell preu realment sigui en descompte, que al final són campanyes molt potents però que tenen una certa trampa.
Bé, això serà doncs aquest divendres atents amb les promocions dissabte encesa de llums i ja ens encarem cap al Nadal i anem a tope perquè ja estem preparant que tu et vas fer una petita pincellada que estem preparant un catàleg de Nadal de l'associació de botiguers físic i digital que el repartirem en espais municipals i en les botigues que hi participen
Això al mes de desembre? Això al mes de desembre, sí. Estem ultimant-ho, perquè és veritat que costa, perquè al final cada botiga també té els seus productes, llavors que el catàleg sigui uniforme i estètic, doncs és complicat. Llavors estem acabant de dissenyar-lo i de cara a la setmana vinent preteniem tenir-lo. I després, com sempre, el trenet, que també estarà en funcionament. Us confirmarem la data. En principi la tenim pel dia 23, començarà el 23 de desembre.
Perquè així, això també ho volem comentar, que el preu del trenet ens està pujant... Sí? Un 20% ens ha pujat aquest any. Un 20%? Un 20% respecte a l'any passat. I què haurem de fer, aleshores? L'únic que podem fer és reduir dies. Per això que si la gent veu que al final comencem una mica tard, que sàpiga que el cos l'assumeix Molins Comerç, que això també ho volem informar, que la majoria de gent es pensa que ho paga l'Ajuntament i és una activitat de Molins Comerç,
i que això, que al final ens estan pujant molt les tarifes. El trenet està sol·licitat, no? Està molt sol·licitat, perquè et diuen això, si ens queixem, no? Ostres, és un 20% ja, però si no el vols tu, ho voldrà un altre. Vols dir que només en tenen un per tot aquesta zona? Tenen molt pocs trenets, perquè també donen molta feina i el manteniment es veu que costa. I aquest on ve concretament?
No t'ho sé dir, perquè és el mateix, és una empresa que al final té 3 o 4 i els tenen redistribuïts per Catalunya. Llavors, clar, tenim la sort que, com portem molts anys fent-ho, tenim prioritat, però que si diem que no, el tenen menut, no hi ha problema. Llavors, per això, al final, el preu que et posin
algú l'assumirà. Entenc del 23 de desembre fins al 5 de gener? Sí. Sí, sí, sí, fins l'últim dia de festes. Ja repassarem els horaris, però en tot cas començarà el 23, si tot va bé. Potser estem intentant a veure si podem començar un dia abans, a veure si és molt car, però bueno, i si no, serà el dia 23. T'ho acabo de confirmar en quan ho sapiguem. I també organitzareu els cagatíos, no? O no?
Això amb l'Ajuntament, organitzem els cagatios, nosaltres col·laborem amb les llaminadures, però sí, sí, també totes les llaminadures que caga el tio les portem nosaltres. Llavors, bueno, estarà tot organitzat i ja també et confirmaré les dates. Molt bé. Recuperem l'inici de la conversa. Divendres, és l'últim divendres de novembre, el dia després d'Acció de Gràcies, per tant, Black Friday, aquesta iniciativa que també s'ha anat imposant els darrers anys, que també ens ve de fora.
i que algunes botigues aprofiten per fer aquests descomptes o oportunitats. Les botigues de Morins Comerç que hi participen les trobareu detallades a Instagram de Morins Comerç. Alguna cosa més que vulguis afegir, Helena? No, ens veiem la setmana vinent. Molt bé, fantàstic. I quan tinguis el catàleg ja el presentarem. I tant, i tant. Farem fotografies i tot, home, sí. Ens ho passarem bé. Helena Artatxo, moltes gràcies. Gràcies. Que vagi bé la setmana.
Doncs arribem a les 11, farem una pausa per escoltar les notícies i de seguida tornem. Atenció perquè la Glòria Massana, els grans llibres de la història, els llibres que han canviat el món, avui ens porta el Kama Sutra, un manual de l'art de viure.
També tindrem el Miquel Casas amb el seu espai La màquina de la Penny, amb més bona música que ens portarà el Miquel com cada dilluns. I avui us presentem també el Camins de Collserola, aquesta cursa de muntanya pel parc de Collserola, amb sortida i arribada a Molins de Rei, que es farà aquest diumenge 30 de novembre. El SEM i Trail Vicious són els organitzadors d'aquesta iniciativa. Ara en parlarem tot seguit, després de les notícies de les 11.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Una persona ha resultat ferida en un incendi declarat aquest matí en un edifici del carrer Sant Agustí de Tàrrega. Anem fins a aquest punt on allà hi tenim el nostre company, l'Aleix Cruz. Aleix, què ens sabem de tot plegat? Bon dia. Bon dia. Doncs exactament aquest incendi, com dèieu, s'ha produït al nucli antic de Tàrrega i ha obligat a mobilitzar tres dotacions dels bombers de la Generalitat.
Segons han informat els serveis d'emergència, el foc s'ha originat al tercer pis de l'immoble i ha afectat tres plantes de l'edifici. Els bombers han rebut l'avís cap a dos quarts de nou del matí i han treballat ràpidament en l'extinció del foc, que s'ha donat per apagat cap a les nou. Tot i això, els efectius continuen a hores d'ara a la zona per remullar i revisar l'estructura, que l'edifici no hagi patit danys.
Com a conseqüència de l'incendi, com molt bé deia, una persona resultat ferida i ha estat traslladada al cap de Tàrrega per rebre atenció mèdica. De moment es desconeixen les causes del foc. Gràcies, Aleix. Estarem pendents. Bon dia. Bon dia.
I el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimissió després que el Tribunal Suprem el condemnes el dijous passat dos anys d'inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. En una carta enviada al ministre de Justícia, Fèlix Bolaños, afirma que deixa el càrrec per respecte a la sentència i perquè considera que ha arribat el moment de deixar aquesta responsabilitat.
Tot plegat quan el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia insistit aquest cap de setmana en la seva innocència i després demostra també obertament el seu rebuig a la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem.
I encara en àmbits judicials, els fills de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, han començat ja a arribar a la seu de l'Audiència Nacional per ser jutjats per diversos delictes econòmics. Davant d'una important expectació mediàtica, ja n'entra també a la seu Jordi Pujol i també Oriol Pujol. Abans de començar el judici, el Tribunal avaluarà a través de videoconferència si Jordi Pujol té prou salut per ser jutjat o bé queda exonerat.
I en mobilitat matí encara complicat a diversos punts de la xarxa aviària, circulació intensa i retencions en diversos trams de Barcelona, incluent-hi la B10, la B20, la C58, la C59 i també la C17. També accidents amb carril tallat a la BB-10-01 a Bessiana i també pas alternatiu a la Nacional 2 a Figueres. A banda també pel que fa al servei ferroviari, les línies RG1 i R11 acumulen encara retals que poden superar la mitja hora
per una incidència que afectava la senyalització provocada per robatori de cable de cobre al llançari Figueres. I avui arrenca la campanya del Black Friday 2025 i amb aquesta l'expectativa de grans descomptes però també el risc de falses ofertes i pràctiques comercials que vulneren els drets dels consumidors. Segons dades de la Generalitat, el 77% de les empreses inspeccionades l'any passat van incomplir aquesta normativa. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 11. Informació local. Aquesta tarda l'ANC, l'Assemblea, organitza una xerrada, l'esquerra, la nació i la immigració. Una xerrada que faran dos membres anexa nacional a la Federació Obrera. Avui, a dos quarts de vuit del vespre, en parlaran Tomàs Sinderman i Noel Huguet.
Avui, a dos quarts de vuit del vespre, la FEDE, entrada oberta a tothom. Demà dimarts és 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència cap a les dones i les nenes. I a la tarda hi haurà l'acte institucional a les set amb lectura del manifest. I després, a dos quarts de vuit, microteatre, càrrec d'impuls teatre a la sala gòtica del Museu del Renaixement. Aquest microteatre són dues peces amb un missatge que planteja les violències subtils
amb les que es pot conviure tant en l'àmbit domèstic, laboral com social. Doncs a mà primer es llegeix el manifest i després microteatre a l'interior del Museu del Renaixement. Dimecres es projecta el film Mares a càrrec de Drag Màgic a la biblioteca a les 6 de la tarda. La sessió comptarà amb l'acompanyament de la directora del film.
a dir-ne a Seuba. I dijous, a les 5 de la tarda, hi ha un altre acte, un taller teixint xarxes de cures, comunitats que cuiden un taller que es dura a terme al casal cívic de la Riera Bonet. I divendres, una sessió de comptes a dos quarts de sis a la Biblioteca Almolí, com a actes...
dins del 25 de novembre. Esquerra Republicana també n'organitza un, en aquest cas el dimecres, una xerrada que faran al seu local violències masclistes. Encara és temps de feminisme, una xerrada que farà Blanca Tulleuda, que és una dona supervivent de violència de gènere. La xerrada es fa el dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, al local d'Esquerra, al carrer Ignasi Iglesias. I diumenge...
Arriba la festa, posa't la gorra a favor dels infants malalts de càncer per donar suport a les seves famílies. La festa es farà el matí de diumenge de 10 a 2 a la plaça de la Llibertat, com es fa cada any. Per anar-hi heu de comprar la gorra, la gorra de fanoc, que val 8 euros. És l'entrada, per entendre'ns,
a aquesta festa, que tindrà activitats infantils, actuacions, sortejos i una subhasta solidària, el diumenge al matí. I a la tarda, el grup local de xarxa programa un nou espectacle infantil i musical a la Penny amb Nop Nala, de la companyia Unisol, el diumenge a dos quarts de sis de la tarda, les entrades anticipades a Entràpolis. I també recordem que les inscripcions per fer de patja
a la cavalcada de Reis. Encara continuen. Fins i sabta teniu temps d'apuntar-vos-hi. S'adrecen fans entre 9 i 13 anys i les inscripcions es poden fer al web cavalcademolinsderrey.cat I la farmàcia de guàrdia avui dilluns és la xuclant del carrer Major, número 100. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida. Ràdio Molins de Reis
La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 11 del matí i 7 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bona Hora. De seguida parlant-vos, com deia, d'aquest esdeveniment que tenim el diumenge. Tenim diverses coses al cap de setmana, però el diumenge el SEM i Trail Vicious organitzen la primera edició de Camins de Collserola. Ara us expliquem tot el que cal saber d'aquesta cursa. Després tindrem el Miquel Casas aquí amb el seu espai La màquina de la peni per escoltar bona música una bona estona. I acabarem amb la Glòria Massana amb els llibres que han canviat el món. Tot això fins les 12.
Com dèiem, aquest diumenge 30 de novembre, el SEM i Trail Vicious organitzen la primera edició de Camins de Collserola, una cursa de muntanya pel parc de Collserola amb sortida i arribada a Molins de Rei. En parlem avui amb el Sergi Prós. Bon dia, Sergi. Bon dia. Que és membre de Trail Vicious. I també amb el Dani Viscarri, que, a banda de ser membre de Trail Vicious, també és soci del SEM. Què tal, Dani? Molt bé. Bon dia i bona hora. Benvinguts, eh?
Aviam, expliqueu d'entrada d'on neix la idea, com va néixer la proposta d'organitzar aquesta cursa i amb quin objectiu? Home, la cursa neix d'una inquietud que li arribava al centre excursionista, que era tindre una cursa de muntanya, agafant el relleu potser d'una cursa que havia hagut, que era l'ecològica.
i aquesta inquietud es va traslladar a nosaltres com a grup de corredors, perquè som un grup amateur de corredors, alguns més ràpids que altres. És a dir, més allò del Trail Bichos, que és un nom potent, en definitiva som un grup de corredors. És un grup de gaudi. Entenc que setmanal...
On no fa falta? No hi ha periodicitat? No, no, no, però cada setmana ens veiem diverses vegades. Per fer muntanya, bàsicament? Correcte, correcte. A part, el SEM us ve a buscar i a partir d'aquí comenceu a treballar-hi. Sí, més que res perquè el SEM no tenia, potser, tanta experiència en tema de cursa profundit, caminades i tot això, llavors els traçats són diferents, els tempos i tot això. Molt bé.
I us ha portat molt de temps, doncs, organitzar i muntar la cursa? Bastant. Portem un any. Un any. Sí, sí, sí. Un any. Sí, ha costat. Sergi. Ha costat una mica. Els últims mesos sí que s'ha intensificat bastant. Sí. Però sí, sí, més o menys portem un any treballant amb ti. D'acord.
A partir d'aquí, plantegeu, anem a aspectes pràctics i característics de la prova, dos recorreguts, que seria com el SEM, que també fa la majoria, o Caminada, o Molins Montserrat, que planteja dos recorreguts, aquí també ho feu.
Sí, sí, a part perquè hi ha diferents tipus de nivell de corredor i entenem que s'ha de fer alguna cosa una mica més accessible i alguna cosa una miqueta més d'orillo perquè a la gent també li agrada. I és una cursa que no és que sigui molt fàcil però tampoc és exigent. I també ens volem equiparar a curses d'aquí al voltant que quasi totes
tenen aquestes distàncies que és amb aproximadament 10, entre 10 i 15, i mitja marató. I aquestes són les dues distàncies que més o menys es corren per aquí al voltant, Sant Boi, Cervalló, Sant Feliu, Papiol, i ens volíem una mica equiparar amb elles, que és amb qui ens hem de comparar, no ens podem comparar amb grans carreres.
Tenim un recorregut llarg. Sí. Expliqueu-me les característiques del recorregut llarg. El llarg té 24 quilòmetres i 1.500 metres de desnivell positiu, i el curt té 14 quilòmetres i 750 metres de desnivell positiu. I s'assemblen bastant un a l'altre perquè els dos comparteixen al principi i al final,
i al llarg el que fa és una espècie de bucle al voltant de Santa Greu, que el que fa és allargar aquests 11 quilòmetres de més, que fa respecte a la curta. Es pot explicar per on passareu? No, ara no. Sí, de moment. Aviam, sortida des del parc de la Sèquia, és correcte, al barri de la Gràcia? Correcte, i s'enfila cap a, diguéssim, la zona del Castell Siuró.
després cap a Sant Pere del Romaní, al Moley, i ja enfilem cap a la Creu i Santa Creu de l'Orda. I llavors, a partir d'allà, la curta ja comença a fer baixada cap a Can Ribes, Can Tinturer, i ja de tornada, i el que és la llarga que ha dit el Sergi, que fa aquesta espècie de bucle, doncs va més cap a la zona de la Riarada, Can Busquets. Llavors és una cursa molt xula perquè al principi
Té zones més assolellades i així que veus el mar i tal. I després té zones molt ovagues, molt humides també i està molt bé. I l'època de l'any és molt bona. Hora de sortida, per cert. 9 del dematí a la llarga.
Dos quarts de deu la curta. Vaig dient tot això, però ja em deieu fora de micròfon, que heu tancat ja inscripcions. Teníeu un topall, entenc. Sí, el parc posa un límit de 500 participants amb les dues distàncies. I vam tenir la sort... Va ser una sorpresa, perquè nosaltres no ens esperàvem aquest...
amb aquest públic, la veritat, teníem pensat si amb 300 ja estàvem contents i fa dues setmanes, crec, vam penjar el cartell de sold out, que sempre està molt bé penjar-lo. Això sempre agrada. I hi ha uns números ràpids, 350 participants a la curta i 150 a la llarga.
i amb gent d'última hora que demana inscripcions que no podem atendre tot el que ens arriba ja us agradaria però és que les limitacions tenim limitacions del parc que a més a més també expliqueu pel que he vist a la pàgina web que voleu que la gent respecti l'entorn
Home, clar, és que és vital, vull dir, nosaltres ens agrada que la gent gaudeixi, no només la gent de Molins, que hi ha gent que potser hi haurà camins que no coneixerà, però sobretot gent que ve de fora, que conegui que aquí al costat del Baix Obrerat, aquí al costat de la vora de Barcelona, que hi ha uns recorreguts supermacos. I que aquest esport també es tracta una mica d'això, aquest esport es tracta de disfrutar de la muntanya, i crec que la manera més ràpida de disfrutar de la muntanya és corrar per ella,
i també cuidar-la al final jo inclús entrenant parem quan et trobes escombraries o quan et trobes brutícia per la muntanya pares i quan fas curses importants jo m'enfado quan veig
amb plàstics de... amb volcalls de gels o amb volcalls de qualsevol aliment que prenem als treballs per la muntanya, doncs em fa una mica. La veritat és que hem de cuidar no només Collserola, que també, però la resta de muntanyes per les quals entrenem. I de fet, si em deixes, durant la preparació del recorregut,
Hi havia especialment un ple de trams que estaven molt bruts, molt bruts, molt bruts, i vam treure aproximadament uns 300, jo diria que no si eren 300, no, perdona, uns 100 quilos de brossa.
De brossa que vam carregar nosaltres amb els nostres cotxes i ens la vam treure del parc. Això vol dir que vosaltres no la correreu aquest diumenge, sinó que heu d'estar per la logística, no? Exacte, l'hem corregut moltes vegades. Crec que l'hem entrenat, és l'altre corregut que més hem entrenat de tots. Inclús entrenant per curses més llargues el fèiem dues vegades seguides. Però aquest diumenge no tenim la sort de córrer-la.
Però heu d'estar pendents de mil històries. Sí, és que hi ha moltes petites coses que se'ns escapen i més que sortiran que segur que ara ni ens les pensem. Però sí, hi haurà molta feina. Deies, vosaltres heu anat a moltes curses, teniu alguna de referència que hagueu pres o que us hagi inspirat a l'hora de confeccionar tots els camins de Collserola o què?
Aviam, a mi m'agraden moltes curses. Nosaltres en fem algunes de mitja llarga distància, des de marató fins a ultras de 100, 100 i algo quilòmetres. No ens podem comparar amb aquestes. Sí que t'inspires, evidentment, i intentes agafar coses, però...
és difícil, perquè també intentem fer un preu més o menys popular, que crec que és important, perquè hi ha moltes curses que tiren preus una mica més cars i llavors poden oferir més serveis al corredor. Nosaltres volem que el corredor gaudeixi
i que, per exemple, si estigui a la zona d'arribada del village que tenim preparada alguna sorpresa, alguna animació, concert i alguna cosa. El que he llegit és que també tenia una vessant solidària la cursa, pot ser? Sí, des del primer moment ho vam voler fer i volíem col·laborar d'alguna manera amb alguna entitat. Vam decidir, en una de les reunions que sigués amb Sant Joan de Déu,
i el que fem és un euro de cada dorsal, el destinem a col·laborar amb Sant Joan de Déu, i també, que crec que no ho hem posat, i això ho podem posar com a primícia, el dia de la cursa també col·laborem amb la Creu Roja,
i al local d'aquí Molins. El dia de l'entrenament vam fer un entrenament i vam portar menjar ja, i el dia de la cursa ens han demanat que si els participants o els acompanyants podien portar joguines. Han de ser noves, això sí, però que podem portar joguines pels nens necessitats. Molt bé, que ja fan la campanya normalment cap nen sense joguina. Sí, de fet nosaltres ens...
Ens vam posar en contacte amb ells i volíem fer recollida d'aliments que n'hem fet durant un entrenament que vam fer fa un mes, un aproximadament. Sí, a l'octubre va ser. Sí, i des de Creu Roja ens van dir que aliments ens ho agraeixen molt, però que prefereixen ara aquestes èpoques i tal, el tema de joguines, perquè és molt difícil aconseguir-les per la gent que no pot.
A més a més, sí, per fer el d'Instagram, la cursa, hi teniu molts establiments de la vila que s'han sumat o han donat suport al camins de Collserola. Cadascú ha portat el que... Bueno, hem anat una mica demanant la seva ajuda i cadascú ha portat el que ha pogut i el que ha cregut i tota ajuda és benvinguda en espècies, econòmica o el que sigui.
El primer suport que vau tenir és DCV, Global Transport and Logistics, que ho explicàveu, estem molt contents. Això era el mes d'abril.
que anunciàveu aquesta col·laboració, i que ja en els comentaris, doncs, ja, algunes persones es mostraven amb disconformitat. Llegeixo un recolzament a la comunitat DSUV, vergonyós, però quin compromís tenen? Si es va empatar part de la natura de la zona, també hi va haver un article enllaç de l'Àres Quintero. M'agradaria preguntar-vos què en penseu d'aquesta polèmica o aquesta controvèrsia.
Sí, bé, amb la polèmica que va sortir amb DCUV, ens hem trobat que organitzar una cursa és molt, molt difícil i necessitem col·laboradors, com ara comentaves, no només DCUV, parlem de DCUV, que és com el que surt la polèmica, però aquí hi ha col·laboradors com MCD, com DCUV o com molts altres que al final necessitem tot això per organitzar una cursa. Nosaltres volíem organitzar una cursa que tingués el currador com a principal...
com a principal cosa i volíem sempre cuidar-lo i per cuidar-lo necessitàvem patrocinadors. Sempre hem volgut que aquesta cursa sigui sostenible per ella mateixa, que necessitéssim... El recolzament del SEM el necessitem per temes logístics i del parc, però no el recolzament econòmic,
i el que volíem era que aquesta cursa sigués sostenible. Em vam anar preguntant a diverses empreses d'aquí Molins. O sigui, els veuen a buscar, vosaltres, sí. I alguna ens va contestar, alguna no.
I una de les que ens va contestar i ens va contestar favorablement va ser DCU. Al final creiem que és una empresa com qualsevol altra que pot contribuir en aquesta cursa i creiem que és important que hi pugui contribuir en coses del poble.
Molt bé. Dit això, la gent que us vulgui veure, no, vosaltres no, però els corredors, tenen oportunitat, no?, de fer-ho. Els veïns de la granja, Sant Joan Ramon... Sí, des de bon dematí. Correcte. Des de bon dematí, i si no, doncs el tram...
No feu cap tram urbà, diguem-ne, per entendre'ns, no? Bé, no, al principi de tot, potser al principi i al final, hi ha el tram que més s'aproxima al poble, que és la pujada del cementiri, per darrere, per la muntanya i anem per les ambulàncies, i per la zona del terral ja baixem cap a baix, o sigui, aquí sí que la gent es podria veure, i si no, també ens aproximem bastant al poble, al que és la zona de...
de la Riera Bonet, perquè passem passem molt a prop de la Riera Bonet i tirem cap amunt cap a Sant Vera romaní i allà també ens poden anar a veure si no és Santa Creu Jo crec que el lloc clau és Santa Creu Si es vol vindre a animar és on s'ajunten tots els corredors de totes les curses de les dues distàncies
inclús els de la llarga passen dues vegades per allà. I ja passen una hora prudent. No passarà dos quarts de dematí i passarà una mica més tard. Hi ha gent molt ràpida. Quant calculeu que pot? De mitjana, eh? De mitjana a la curta jo crec que seran...
entre 1 hores 45 i 2 hores 15, i la llarga, a partir de les 2 hores 30, jo crec que començarà a arribar el gruix dels participants. Els ràpids arriben bastant amants. Entenc sense parar, no hi ha res d'avituallament. Sí, sí, hi ha dos avituallaments a la curta i el del final, i tres avituallaments a la llarga i el del final.
Sí, qui vulgui parar, para. Opcional, eh? Però hi haurà aigua, hi haurà alguna cosa d'alimentació així, fruita i coses d'aquestes. És puntual? No, de moment no. No ens hem contemplat això. Pensa que és la primera edició. Amb voluntat de continuïtat? Sí.
Sí, aquesta és la idea. Home, és una feinada que jo crec que s'ha de quedar perquè no pot ser que pobles del voltant tinguin tots curses de muntanya, aquí n'havíem tingut, que és el que hem dit al principi, i recuperar-ho una miqueta, perquè tenim un valor aquí natural molt important. Molt bé. Alguna cosa més que vulgueu? No, no, animar la gent a venir, a sortir d'arribada, sabem que hi ha altres d'aveniments aquell dia, amb...
L'any que ve ja pensarem com no trepitjar-nos entre nosaltres, perquè no ho sabíem, que hi havia la Fanoc, sobretot, amb el posar la gorra aquell dia. Ens va saber greu, no perquè ho organitzin aquell dia, sinó per tindre-ho el mateix dia i que la gent s'hagi de repartir, per dir-ho d'una manera. Potser no és el mateix públic...
Però sí que volem que sigui un estat mínim pel poble i sabem que la Fanoc té molta potència i més faltaria que no la tingués. Però l'any que veia ens intentarem quadrar per no fer-ho el mateix cap de setmana. Però volem que la gent vingui a disfrutir de la cursa, del parc i del que és la muntanya, que la tenim a prop i és per disfrutar-la.
Doncs ja ho sabeu, aquest diumenge, 30 de novembre, Trail Vicious i el SEM organitzen la primera edició de Camins de Collserola. Gràcies, Dani, gràcies, Sergi. Moltes gràcies. Que tingueu molta sort, que vagi molt bé la cursa. Gràcies. Ens queden 6 minuts i mig per arribar a dos quarts de 12. Seguim.
Fins demà!
Fins demà!
La màquina de la Penny és aquest espai que compartim els dilluns amb el Miquel Casas. Avui comencem una mica abans perquè ens ha dit, avui porto convidat. Doncs vinga, anem-ho a encaixar tot. Què tal, Miquel? Bon dia, ben retrobat. Bon dia, què tal, com estem? Bon dia, bé, i tu? Perfecte. Sí? Estic supercontent de tornar a estar aquí un minuts més parlant de música, parlant de la màquina de la Penny i parlant amb vosaltres. Molt bé. I avui, com dèiem, amb convidat. Sí, avui hi ha un convidat que per mi és molt especial. Sí?
Inclús m'hi ha apuntat una mica la xuleta perquè no em voldria pas deixar res. D'acord. El personatge que tenim avui convidat per mi és com el meu tercer pare musical. Sempre he explicat que els meus influencers musicals van ser el meu pare i el meu tiet Alfred Cassaín. Quan ja vaig ser adolescent i vaig començar a anar a la peni, vaig conèixer amb aquest personatge d'avui, que considero això el meu tercer pare musical o el meu germà gran, per dir-ho d'alguna manera...
jo era un nano de 14-15 anys, ell i jo ens en portem 3, ell efectivament és 3 anys més gran que jo, i jo sempre li anava a parlar de música. Suposo que seria molt pesat, però és que a ell li ha agradat tant la música, tant la música, que suposo que li encantava poder parlar amb mi i explicar-me coses. Escolta, què escolto? Ara escolta això, ara escolta Pink Floyd, ara escolta Soft Machine, ara escolta King Crimson, escolta, estic a escoltar això, ara escolta l'altre. I era el tio que m'anava orientant,
pel món, pel bon món de la música. La conya o la putada era que de tot el que ella em parlava jo anava a una botiga de discos i no tenia calés per comprar-me's tots. Però mica a mica vaig anar entrant amb la seva història.
Ell és el programador i promotor d'Alta Baix, que és una associació que fan concerts de jazz amb molins de noies, fan la Trasca Trusca. Ell ho dirà. Potser fa 15 o 20 anys que ho està portant. Entre altres, potser la més o de les més importants és que el logo del disco el va fer aquesta persona i
A més a més, aquest artista va fer, almenys que jo sàpiga, una exposició de quadres amb temàtica musical. Crec que dibuixava amb llapisos de colors, m'està dient que sí, i quan vaig inaugurar un disco, la Rosa Maria li va encarregar amb aquest artista un quadre temàtic de Gènesis i va fer un muntatge brutal amb les cinc portales més importants del Gènesis de Peter Gabriel.
El dia que vam estar a casa seva comentant el tema del logo del disco, estava sonant música de fondo. És estrany que jo no estigui saltant-ho, perquè jo quan arribo a un lloc, el primer que faig és abans que mirar és escoltar aquella. Però aquell dia anava tan concentrat en parlar amb ell i que em fes un logo per la meva botiga de discos, i en canvi la Rosa Maria va estar escoltant, i quan hem acabat tota la reunió, i quan hem estat 10, 15, 20 minuts, al final li va preguntar, escolta'm, què és això que estava sonant? I era el Colm Concert de Kate Jarrett.
I em va dir, Miquel, quan inaugurem la bòtica, el primer que has de fer és regalar-me aquest disc per mi, o caset, no sé el que em va demanar en aquells moments. I es va convertir en una obra mítica. L'any 82 ens vam casar amb la Rosa Maria i li vaig regalar un quadre que li vaig encarregar amb aquest artista, un quadre temàtic sobre, inspirat en el concurs d'aquell jarret. Aquests dos quadres de Gènesis i d'aquell jarret ocupen una de les parets més importants de casetada.
No sé si ho sabeu, però estem parlant d'en Pep Bergabà. Hola, Pep, bon dia, eh? Bon dia. Per al·lusions. A més, a més, li vull fer un regal que porto. Aviam. Que és aquestes cintes per agafar les claus. Molt bé, molt bé, molt bé.
Amb el logo de Don Disco. Canxaria Merchandatge de Don Disco. Em sembla que es diu... Això ho ha fet el meu fill. El meu fill, el Miki, va fer una festa al seu compleix i va fer una festa temàtica de Don Disco i va fer aquestes cintes. Es diu, no sé, una cinta d'aquestes que penges del coll o dels pantalons i farà clave.
I ara ja em callo i deixem que parli el mestre. Acosta't una mica, Pep, almenys. Jo el que volia dir és que, clar, tot això comencem amb una responsabilitat. Jo no era conscient de tanta responsabilitat històrica. També és veritat que amb tot això han passat molts anys i ara tot això que deies, per exemple, allò de l'alta baix sí que és veritat, que hi ha estat molt de temps organitzant i portant el tema. O sigui, és que el Pep...
te'l trobaves pel carrer penjant ell els pòsters. Sí. A aquest nivell, eh? Sí, sí, sí. I no sé si venien les entrades a l'entrada de la tercera. Sí, sí, sí. No, no, però això no és cap problema. Al final és una cosa tan digna com qualsevol altra. El tema és que ara jo ja m'he jubilat, eh? Vull dir que del dalt a baix, per exemple, ara ja hi ha el Quim, ja hi ha l'Albert, que ho porten ells, jo segueixo en contacte, però...
M'estic jubilant de tot el que puc, em jubilo, perquè... De la música no et jubiles. No, de les coses personals es portes fins a l'últim dia. El motiu pel qual està aquí, en aquest programa, entre altres coses, és perquè dintre de la Penny...
es van fer uns secretariats culturals. I un era el secretariat de música, que, evidentment, va muntar, va organitzar i es va encargar de tot, el Pep Bergadà. No és ben bé així, eh? Jo no... Dies, dies. Jo hi era. A mi, el Pep Bergadà em va dir, escolta, que estic muntant això, t'apuntes, i encara no havia sonat l'ESA, ja m'havia apuntat. Llavors, secretariat de música.
Jo recordo que hi era. Sí que és veritat que estem parlant de coses dels primers 70 i a mi se me'n va la memòria de tot això. Jo sé que hi era. També sé que del 73 al 75 vaig estar fent l'Emili, amb la qual cosa jo d'aquells anys sí que venia, però venia els caps de setmana i prou.
érem una colla i amb els canvis que hi va haver de junta a la PENI i totes les ganes de fer coses i les ganes que la dictadura ja anés cedint terrenys i d'això en el tema cultural a la PENI hi va haver un canvi de junta que va facilitar
que es fessin moltes coses... Coses molt modernes per a l'època. Sí, i amb el tema de la música també, però se'n van fer moltes d'altres de teatre, de xerrades sobre coses que en aquell moment eren, si no, prohibides quasi bé o estigmatitzades, vull dir que es va anar introduint tota una cultura que anteriorment aquí era impossible de parlar si no era d'amagat, vull dir que per dir-ho d'alguna manera aquell canvi jo crec que va ser...
un dels referents del progressisme molins de rei. Això els pares de l'Oriol ho han viscut i ho entenen perfectament. El Jaume crec que era de la Junta. Ell, si ho sap, serà perquè, evidentment, no haurà sentit parlar alguna vegada. Correcte, sí, sí, confirmat. No, no, el Jaume era de la Junta, jo recordo el Josep Lluís Rebenga, recordo el Julià Canals, que va ser president també uns quants anys,
I el secretariat de música era com hi havia el de teatre, com hi havia el de pedagogia, em sembla, hi havia també el de dansa, el de cinema, i a través dels secretariats es vehiculaven totes aquestes activitats artístiques. En el cas del secretariat de música, es...
es participava en la programació de la Penny i es feien concerts. Jo això ho recordo... Jo era molt jove. Bueno, molt jove. Ara no sé si és tan jove, aquesta edat. Imagina't com era jo. Tres anys més jove. Vull dir que jo no em recordo responsable de totes aquestes coses. I hauria d'haver algú per sobre nostre que firmava els contractes i que feia les coses en sèrio. Nosaltres suposo que proposàvem i ho disfrutàvem. Vosaltres suposo que programàveu
proposava-ho i un senyor de l'entitat contractava. Entenc que hauria de ser així perquè jo no recordo tenir aquesta responsabilitat que després he fet amb altres històries de parlar amb els músics, de fer el contracte, de mirar les condicions, veure...
En aquell moment era més viure-ho per gaudir-ho que no pas perquè fos una cosa molt... A banda dels concerts que es van fer, d'aquell bullir de primers dels setantes, d'aquest començament, aquesta primera llavor del rock català, començant agafant les influències...
més psicodèliques dels 60s i d'alguna manera aquesta llavor que van posar on, entre altres, va sortir la d'arma, que encara hi són. Ostres, a més a més d'això, a sota l'escenari de la Peri,
entrant per darrere, superfos, superbaix, super underground, es feien sessions de música. Vam arreglar el sotan amb coixins i cartells a la paret i fumant fins que algú amb més seny que nosaltres. Jo recordo el Josep Lluís Rebenga que en un moment ens va dir, escolteu, això s'ha d'acabar perquè és que aquí podem tenir un ensurt molt gran i es va acabar. Però sí, sí, es van fer unes quantes sessions d'audicions, de discos i
i allà era com una mena de chill out d'ara, diguéssim, i escoltàvem música, ja et dic, fins que la prudència va aconsellar que allò s'havia d'acabar. De totes maneres, sí que es va continuar programant concerts i d'això. Jo, dels primers que recordo,
A veure, és més. A mi, un dels concerts que més em va impressionar i em va influir és previ a això. Estem parlant de l'any 71. L'any 71, no sé exactament a quin any es va inaugurar la piscina, però el Pere Comas, el fill de la Loreta i el Josep... Em vam parlar, diria que el 71, el dia de Sant Miquel. Diria que el 71. Doncs el Pere Comas es va quedar al bar de la piscina. Al Bona Vista. I allà van fer un concert que el van fer el dia de Nadal.
I van tocar un grup que, segons la història del grup aquest, es van crear a Molins, perquè a Molins hi havia, jo no sé si tu el recordes, el Petrus, que en dèiem, era un... Davant de Conec els veu i música. Sí. No, no, a aquesta mateixa època hi havia un saxofonista que es deia Pedro Navas, li deien Petrus, i ell tocava amb músics d'aquests de Barcelona i amb el grup que es deia Eix de Baf.
que després es van dir Baf. És un dels grups mítics de l'avantguarda barcelonesa. I aquests van fer el primer concert a la piscina, al bar del Bonavista. I feien una barreja de música entre Free Rock, Miles Davis, música improvisada, soroll, però a mi allò em va trastocar. Et vagi del cervell. Sí. El mateix any 71, i a la Penny,
crec que van tocar el ZOM, els primers ZOM, el Jordi Sabatés, que hi havia el Juli Llorenç, els que van gravar el disc, diguéssim.
I això ho recordo perquè recordo el Juli Llorenç que tocava el Saxelo, que és un saxo petit així, de la família dels saxos, el més petit, que el tocava el de Soft Machine, l'Elton Dean, també tocava aquest saxo. I el Juli Llorenç tocava el Fluchelhorn, el Fiskorning, i el saxo.
Bueno, va ser un concert que jo el recordo impressionant, igual que el disc, perquè a mi aquest estil de música així molt jazzístic a Miles Davis en aquella època sobretot m'agradava molt, encara m'agrada.
Després, perquè aquests van ser els primers, o sigui, hi ha com una separació entre els primers 70, 71, 70... 70, 71, com a molts 72, que són els que en deien progressius, que hi havia màquina, que màquina, per cert, va tocar aquí a la pista del moment, a darrere... No, no, no, un grup que es deia màquina, que partia bàsicament del blues...
com la majoria de grups progressius d'aquella època, amb solos de guitarra llargs, el líder era el teclista, l'Enric Herrera, i van tocar aquí la pista, i jo recordo aquest concert, que devia ser el 71... La pista, el dia del Celtic, ara, eh? El dia del Celtic, hi havia un escenari petit d'aquí... De fet, encara hi ha el escenari, queda amagat al darrere, entre el Celtic i l'avançinera, no l'entret pas, no?
Doncs jo crec que aquest va ser... Aquest i el Dom deurien anar a paral·lels l'any 71, i llavors hi ha com una mena de buit, hi ha fins que no venen els laietans, que ja és una altra història. La música laietana, la Dharma, el primer disco crec que és del 75, l'Ocon Balla potser és del 76, els del 6 també, qualsevol nit pot sortir el sol, crec que també és del 76...
L'Orquestra Mirasol. L'Orquestra Mirasol. I jo crec que ara és 74, perquè és un tema que tinc molt present, el Roco de Muniz de Rei, i el Roco Muniz de Rei va ser el 74. No, no, aquest, el de l'Orquestra Mirasol, la primera Orquestra Mirasol, perquè era la que va gravar el primer disc, el to de re. Amb què començarem a escoltar?
Jo, si voleu, podem... Clar, són peces llargues que jo consellaria de tallar-les. Posem una estona, escoltem una mica, després xerrem sobre el tema que és el que fem normalment. Podríem començar amb màquina, per exemple. Sí, sí, la tenim. Polimàquina. El Lands of Perfection.
Well, we're gonna walk Well, we're gonna run Well, we're gonna fly over the sky
Fins demà!
Som-hi amb el primer tema, doncs. Comenta una miqueta el tema. No, no, aquest és un tema, no sé si és la cara B del primer single de Màquina, abans que traguessin l'LP. Es veu molt que el líder era l'Enric Herrera i la veu del Jordi Batista, que és una veu excel·lent que en l'LP també hi és i que va estar molts anys tocant amb ells. És una cançó que veu molt de Brian Auger i de la música underground que es feia a Anglaterra en aquell moment.
Ara, si us sembla, podríem escoltar també un trosset d'OM, d'una mesa que també és de l'any 71, que es diu La Mariposa de la Muerte, que no surt en el disc, jo crec que és un descarte, però és del mateix any 71 que es va gravar el disc. I aquí això ja va més jesístic. Escolteu una mica i ara ho comandem.
Gràcies.
Gràcies.
Comentari, doncs, d'aquest tema que estem escoltant. Aquest era OM, aquesta cançó amb el Toti Soler, el líder d'OM era el Toti Soler, i el Jordi Sabatés, que tots dos compartien lideratge. Era el grup que havia gravat amb el Pau Riba el disc, com es diu ara, el disc famós? Dioptria. Jo és que tinc una edat i la memòria em falla. Havia gravat el Dioptria.
i van gravar el primer disc molt influïts per la música del Miles Davis, pel flip... Entenc, pel tipus de so, amb pressupostos mínims i amb estudis de gravació molt senzills, perquè 100 discos de l'època que venen d'Estats-Unis o d'Anglaterra...
entenc que amb uns estudis aquí, això seria, suposo, Edixa, no? Això era Edixa, crec que és els estudis Gemma, el tècnics de so, crec que era un que es deia Moreno, bueno, surt a tots aquests discos. Aquí no hi havia gaire tradició de gravar rock. Exactament. Tot això va ser feina d'uns anys, però bé, per ser un disc que té 45 o 50 anys, Déu-n'hi-do.
Aquests, o sigui, amb màquina havien tocat aquí a la pista del Foment, on havien tocat a la Penny, i a la Penny fèiem també concerts de cantautors, que era el que llavors estava també, per seu que estem, el Franco va morir el 75, estem al 73, al 73 va venir el Toti Soler,
que va venir diverses vegades, però el Tot i Soler va venir quan havia gravat, crec que era el primer disc, Crònica d'un Temps, i venien músics que després els trobarem amb la Ona Laietana. El primer disc el va gravar concretament amb el Xavier Ballers, el Joan Soriano a la bateria, el Ballers al baix i a la guitarra, i el Víctor Amant al teclat. Escoltarem una cançó d'això que es diu...
Diccionari de Butxaca. Diccionari de Butxaca, la memòria. No m'ho he apuntat, és que no he fet bé els deures. Diccionari de Butxaca és una cançó fantàstica que és lletra i música de l'Ovidi. I la música és rockera, per dir-ho d'alguna manera. Després amb el Toti va fer coses més tranquil·les aquí, anava ben acompanyat.
Ases, forcs, vaques, ossos, serts, sangoners i llops. Són animals de la terra, són animals del senyor. Duros, mans, finances, hora, negocis, bosses i milions.
Són paraules de la terra, són paraules de senyora. Mort, bondat, fe, caritat, submissió, pecat i...
Són paraules que en la terra ens va deixar el senyor. Molt bé.
Molt bé, aquí sentim la mandolina del Xavier Vallès, que aquesta cançó és molt maca. M'agradaria explicar una anècdota. Quan ets jove i estàs enamorat de la música i idolatres els músics, els hi dius coses quan els tens allà davant. I jo me'n recordo que li vaig dir a l'Ovidi, li vaig dir, m'agrada molt el diccionari de butxaca,
aquella lletra del Vicenç Andrés Estellers i d'això, i em va mirar a ser i em va dir, aquesta lletra és meva. I vaig pensar, collons, els fans és això que Patines era jove i amb tota la il·lusió del món i diguem-ne, la vaig cagar perquè li vaig dir una cosa que no era i a sobre li treia el mèrit de la seva lletra.
Bé, l'Ovidi era un personatge, la veritat és que estimadíssim, i que va fer música molt maca i ens va fer passar molt bones estones. De fet, tenim en Molise d'ahir el racó de l'Ovidi. El racó de l'Ovidi. Molt a prop de la Penny, precisament. Sí, el carrer Puigcerdà. El carrer Puigcerdà, amb la cantonada, el que travessa cap a...
Després de l'Ovidi, això va ser el 73, el 74 ja va venir a tocar l'Orquestra Mirassol, la primera, la que just havia acabat de gravar el disc, i hi havia el Xavier Betllés, els que abans tocaven amb l'Ovidi, es van emancipar, i el Xavier Betllés i el Víctor Amant, Víctor Amant teclat, Xavier Betllés, baix i mandolina i direcció de moltes coses...
amb la resta que eren uns quants músics de jazz, el Miquel... Tot això va coincidir també, si no recordo malament, amb el naixement de la sala de concerts Celeste, de màgic. Sí, sí, és d'aquesta època. Això és aquesta època. Màgic jo diria que el 75 segur, perquè hi havia anat alguna vegada. I Celeste em sembla que anava per aquesta època. No, no, i a més a més l'orquestra Mirasol va ser una de les apostes fortes de Celeste, perquè ells portaven la producció i el management i tot això...
I va ser un grup que en aquesta primera formació va durar poc temps perquè va tenir molt d'èxit, però hi havia músics que es dedicaven al jazz, el Ricard Roda i el Miquel Lissandra a la bateria eren músics de jazz, i el Pedrito Díaz també, que tocaven els cabarets de Barcelona. I això era massa comercial. I això, bueno, d'alguna manera era bastant incompatible amb el d'anar amb una furgoneta patejant-te tots els ateneus de Catalunya amb quatre peluts.
i llavors el següent pas va ser, van entrar músics sud-americans i va ser un... Suposo que escoltarem el to de re per clarinet i mandolins. Escoltem-lo, vinga.
Bé, que estem a la recta final de l'espai. Sí, doncs parlant d'aquestes músiques és quasi bé obligat a parlar del Sisa, que va ser també una revolució per Celeste, per tota aquesta música, perquè un disc que ningú li volia gravar, quan el van gravar el Víctor Jou i l'altre soci de Celeste van insistir molt i tot...
va aconseguir gravar-lo i va ser un disc que va tenir un èxit i que, de fet, encara ara es respecta com un dels discos més importants. Jo, com a anècdota, el que és el Don Disco, no més música, el vaig tancar el 2006 i vaig estar dos anys amb música que feia copes. Sí, MS al Quadrat. Una persona que tu coneixes molt va estar... va tenir un peix d'accident
La Marina, jo vaig poder tindre el plaer de poder tindre la filla del meu tercer pare. Ell i jo sempre parlem com està el nostre pare i ell i jo no som germans, coses d'aquestes. I un dels temes que utilitzava moltes d'aquelles nits per tancar el local era la que suposo que s'ho treu ara, no? Sí, sí, qualsevol nit per sortir al sol del sisè. Som-hi.
Fins demà!
de colors i de pàrfums. Veus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets, el gos Snoopy i el seu secretari, Emili i en Simpà.
A l'Ivabà i en tu, l'invern. Oh, benvinguts, passeu, passeu, de los tristos en farem punt. A casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú.
Doncs finalitzarem aquest recorregut amb aquesta cançó. Un ple, un ple. Portes obertes per quan vulgueu repetir l'experiència. A més, a més, el Pep ha vingut amb... Els programes de l'època. Els programes originals. Sí, ho guardes tot, eh? Ho guardo quasi tot. I una part amb el seu portat. Jo, abans d'entrar, dic... Jo estic molt emprenyat perquè jo tinc a casa, jo et diria, ho m'hi quedé, si a mi no sé, ho deuria agafar per alguna cosa...
Una mica com un portafoli on hi havia la publicitat del que vam fer, que vam fer fulletons per repartir amb el cotxe, li vam llogar a l'altaveu amb els ràfols i vam fer la volta per molins repartint fulletons i era un disseny que es veia el tou de Don Disco i posava Don Disco, en castellà, el especialista del disco. I volia portar per ensenyar-li i me cago un dreny no he trobat.
Són molts anys, són molts anys. Ja, però és que he pujat a dalt, a les gofes, directe al lloc on deia que està. I no, eh? Ho trobaràs el dia que no t'ho esperis. I pujat dos vegades més i dic, no pot ser? Ho hagi perdut, no pot ser? Pep Bargada, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Fins dilluns que ve. Moltes gràcies. A vosaltres. Vinga.
Hola, Glòria Massana, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Que si no, no tindrem temps. Ai, és veritat, és veritat. Haurem d'anar ràpid, eh? Va sumant-la. Això va una mica en contra. I no sé si amb el camassuta es pot anar ràpid. No, va molt en contra, va molt en contra de la filosofia. Perquè avui ens portes dels grans llibres que han canviat el món...
Justament el que m'ha surtat. De fet, és un manual de l'art de viure. Ara explicarem una mica. Està escrit en sànscrit fa dos mil anys. De fet, és molt més que un manual sobre tècniques sexuals, exòtiques, podríem dir, que és com ha arribat una mica a Occident, sinó que realment és el text més antic d'aquesta època, de la història de la Índia antiga i ofereix consells exhaustius per viure una vida bona i
Plaent. D'acord. No només bona, sinó que Plaent. Correcte. El seu títol complet, no el diré, perquè és molt estrany, però es traduiria com els aforismes sobre la sexualitat de Batseyanana, que és l'autor. De fet, va ser escrita per aquest senyor, sobre qui se sap molt poc. Es creu que va ser un monjo cèl·liba,
que va compilar tot el coneixement sexual reunit de diversos autors anteriors, com una forma de meditació i de contemplació de la Deïdat. Ho feia clar, era cèl·liba. La majoria d'experts sostenen que l'obra es va crear cap al 400 abans de Cris i el 200 després de Cris, en aquest període. El títol combina el desig o plaer, que és el cama,
amb el fil o l'ebre que manté la unió dels elements. Que és el sutra. En algunes religions orientals els sutres equivalen a un aforisme o un compendi d'aforismes. Seria com un fil conductor més metafòric.
La obra va ser trobada en una cova al nord de la Índia, al segle XIX, i va ser traduïda de la forma arcaica del sànscrit per un lingüista i orientalista anglès, que era el sir Richard Burton. Res a veure amb l'actor. Que la va publicar a nivell privat el 1883. I tot i que la primera publicació va ser el 1885.
No es va distribuir, com a curiositat, àmpliament als Estats Units, que ja sabem que és un lloc que això de ser conservador no li ve d'ara, fins al 1962. Cap destacar també que el manuscrit original no contenia il·lustracions, que és una cosa que se li va posar després. Com us deia, és un dels tractats més antics. Durant molt temps aquest tipus de literatura va estar rebutjada a Occident,
De tal manera que només n'han pogut arribar fragments escrits, o sigui que no va arribar el llibre original. Al llarg del temps, però, se n'han publicat moltíssimes versions i originàriament qualsevol de les versions amb il·lustracions, aquestes il·lustracions primer es dibuixaven a mà i a l'actualitat se'n troben de tot tipus, fins i tot en vídeo, podem veure'l.
Com està estructurat? Està estructurat amb 36 capítols que s'organitzen en 7 parts bàsiques i conté 1.250 versos. El text analitza 4 objectius fonamentals, que són, bàsicament, els diem molt ràpidament, el Dharma, que és la virtut i la justícia, l'Arta, que és la riquesa i el poder, el Kama, que és el plaer, i el Moscha, que és la llibertat.
Tot i que l'obra s'ofereix des de la perspectiva d'un home, això s'ha de dir, també afecta les dones, ja que inclou consells que cobreixen virtualment qualsevol aspecte de la vida, des de la joventut fins al festeig, el que seria el romans, el sexe i també el matrimoni. De fet, aconsella els dos sexes sobre vestimenta, alimentació, socialització i com actuar per desenvolupar la capacitat, molt important això, de traure els altres.
Què incideix, sobretot, quan es tracta de relacions sexuals? Sobretot, quan incideix l'atenció a les diferents tècniques, molt important d'abraçar, de donar petons, de rascar, mossegar.
culpejar i amagar el sexe oral i les posicions cuitals, el que seria més tradicional. El text és molt progressista, això s'ha de dir, perquè de fet...
És a dir, basa les relacions sexuals en el plaer, no només en la procreació, que és una cosa molt progressista per la seva antiguetat. I sobretot, excepte ja, i és el primer text en què apareix i després ja no tornarà a sortir fins molt, molt, molt al moment contemporani, excepte que les dones poden arribar a l'orgasme.
Avancem, Gloria. El podem trobar en català? El podem trobar en català, a més a més amb una edició de La Magrana bastant assequible. Bé, de l'any 2004. I m'agradaria que llegissis un fragment que és l'abraçada de la pinça.
que diu 4 de les abraçades en el moment de la unió sexual inclouen l'enfiladissa enroscada, l'abraçada d'enfilar-se a un arbre, la unió de la llavor de sèsam amb el gra d'arròs i la llet i aigua. Altres abraçades inclouen l'utilització de les cuixes com un parell de pinces.
Aquest fragment destaca amb molta precisió com utilitzar les cames i les cuixes per obtenir... Pels actes cuitals. Pels actes cuitals. Dir-vos que es considera el primer manual eròtic europeu i que, en certa manera, es conserva, a més a més, una de les dues còpies manuscrites del segle XV i una que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid.
Molt bé. Glòria, ha sigut un plaer aquest camassuta ràpid, eh? Exacte, que el camassuta no aboga per la ràpidesa, eh? No. Gràcies, bona setmana i ben retrobada. Bona setmana. Amics oients, gràcies per seguir-nos. Fins demà a les 8.