Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Radio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És divendres 6 de febrer de 2026. Comencem aquesta nova edició, la darrera ja d'aquesta setmana, del programa Bon Dia i Bon Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei. L'equip d'aquest programa avui, Eli Arjona, Roger Toset, Sílvia Artés i un servidor, l'Oriol Romeu. Us saludem amb una temperatura pràcticament de 12 graus, per tant, molt...
més agradable o superior a la que hem tingut aquests darrers matins, i el cel força destapat, que seria també l'altra notícia respecte a aquests darrers dies, sobretot ahir, que també estava força tapat. Doncs, amb aquest context meteorològic i de personal, comencem...
aquest bon dia i bona hora de divendres, on us volem parlar, entre altres coses, d'aquest espai que s'inaugura demà en el marc, també encara, del programa de la Fira de la Candelera. A les 12 del migdia s'inaugura l'espai Jaume Garriga i Pujol, un espai que està ubicat a la Rambla de la Granja, amb el carrer Enselm Clavé, just davant del Pàdel Molins,
I és un indret que expliquen que vol recordar la figura del Jaume des de les seves diverses facetes. Pagès, agrònom, polític, cooperant i, en definitiva, ciutadà compromès. Avui en parlarem a partir de dos quarts de nou amb una de les germanes d'en Jaume, l'escultura de Roser Garriga, que serà aquí amb nosaltres a l'estudi de Ràdio Immunitz de Reig.
per parlar d'aquest espai i d'en Jaume. Serà, com dèiem, després de l'actualitzat, per una banda, la informació de servei, parlat de l'actualitat local i l'agenda d'activitats, i després també el repàs a la informació general amb els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Per tant, a dos quarts de nou saludarem la Roser Garriga. Després, el que farem és saludar i escoltar les reflexions de l'Àngel Ruti amb l'Apunt del Dia.
Repassarem la programació de Ràdio Munits de Raí i de la televisió per avui divendres i acabarem aquesta primera hora, com sempre, acompanyats del Xavi Planes, el Xavi PSX, amb la seva secció dedicada al món dels videojocs. Tal dia com avui, un videojoc. Aquest espai que serveix per recordar efemèrides d'aquest món. A partir de les 9 i després de les notícies, la Sandra Tangerina ens acompanyarà amb la cançó del dia...
just abans de rebre els Miquels en aquest estudi de Ràdio Molins de Raí. L'equip de tertulians del divendres, com sempre, amb el Miquel Canut, el Miquel Casas, el Miquel Vinyes, el Miquel País, el Miquel Díaz i el Miquel Vallès. Amb ells farem tertulia de les 9 i 11, 9 i 12 minuts fins les 10 del matí, en aquesta segona hora del programa.
A partir d'aquí farem la pausa per les notícies de les 10 i farem l'espai de preguntes a Ara Molins, avui acompanyats de la regidora Rocío Segovia, que ens acompanyarà a aquesta hora del matí, fins a aproximadament dos quarts d'onze.
que és quan ens visitarà la Mònica Mas Rubió, com sempre, en aquest espai, en aquest programa, amb el seu espai, precisament, Fragments, on el que fem és repassar una novel·la, fer un parell de testets, dues setmanes, d'una novel·la que ens tria la mateixa Mònica. Això serà de dos quarts a tres quarts d'onze. Avui no podem tenir nosaltres la Judit Herrera
Per tant, farem una reposició d'aquest espai que fem per repassar les 100 grans dones de la història. La Judit, per cert, que tampoc serà avui aquesta tarda, aquí amb nosaltres, per motius personals, no podrà presentar els divendres faves tendres. Per tant, farem una reposició.
Hi ha algun programa especial que fer la Judit en el transcurs d'aquestes temporades, però no la tindrem en directe, ja us avanço. Tampoc ens acompanyarà. Avui en aquest espai farem una reposició i a partir de les 11 el que sí que us explicarem és aquesta convocatòria.
que tenim demà sense trens no hi ha futur per un transport públic de qualitat diverses entitats convoquen aquesta manifestació a partir de les 5 de la tarda
El punt de trobada ja sabeu que és l'estació de França i a partir d'aquí es farà el recorregut fins la plaça de Sant Jaume. En parlarem avui d'aquesta manifestació, dels motius i del que demanen amb el Lluís Carrasco i el José Manuel Jurado, que els tindrem aquí a partir de les 11 del matí.
A l'espai, te'n recordes, amb el Xavi García, i sense haver-nos posat d'acord, avui ens portarà, ens abocarà aquelles olors del passat, i concretament del Vix Vaporub, que aquests dies hem tornat a recuperar, i que el Xavi també ha tornat a recuperar. En tot cas, avui el Vix Vaporub, a partir de dos quarts a doze, a l'espai, te'n recordes. I finalment, a l'espai Camins, amb el company Hèctor Zacarias, anirem d'excursió, com sempre, i el que farem
és visitar Osona i la zona del salt de la Foradada i Can Toni Gros, a l'entorn també de l'Esquirol o Santa Maria del Corcó. Doncs anirem a aquesta zona amb l'Hector a partir de 3 quarts tocats de 12 fins a arribar a les 12 del migdia. Què passarà a les 12? Que tancarem el Bon Dia i Bon Hora. Donarem pas a l'informatiu Molins de Rei del Dia avui fins a dos quarts d'una.
Tenim la cita amb el Pau Moratalla amb el seu programa Parlem de còmics de dos quarts d'una a la una i de una a dues la remissió del Tot teatre amb el Dani Pasqual. És divendres, 6 de febrer de 2026. Comencem el bon dia i bona hora. Són les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Dèiem ara mateix pràcticament 12 graus de temperatura a l'exterior de la ràdio i el cel ben destapat. Saludem a aquesta hora el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles. Què tal, Jordi? Bon dia.
Hola Oriol, bon dia. La jornada d'avui comença amb temperatures una mica més altes que en dies anteriors i al centre del dia l'ambient serà suau. Temperatures ben bé de 16 a 17 graus són temperatures que feia força dies que no teníem, tot i que de cara al cap de setmana tornarien a baixar. Per tant, avui tindrem el dia amb temperatures més suaus a migdia de tota la setmana.
Un matí amb grans clarianes. A la tarda augmentarà una miqueta més la núvolositat i aquesta nit el cel es taparà més, però en principi no esperem precipitacions. Sí que plourà aquesta propera nit i matinada, comarques de Ponent, comarques del Pirineu, però no ens arribarien pas a nosaltres. Demà al matí tindrem grans clarianes, més sol que no pas núvols, núvolades poc importants, però a última hora del dia la núvolositat augmentarà i la nit de dissabte a diumenge plourà a Molins de Rei. És el pas d'un front, passarà bastant rapidament,
ràpidament i pràcticament ni ens assabentarem, però sí que donarà pluges aquesta nit, la de dissabte a diumenge. Diumenge al matí alguns núvols, fins i tot a primeres hores no desertem alguna gota, però baix els núvols marxarien ràpidament i diumenge al llarg del matí a poc a poc el sol s'ha d'anar imposant amb temperatures que baixaran dissabte i faran una mica més de cara a diumenge.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per la informació, Jordi. Són les 8 del matí i pràcticament 9 minuts. En principi, de moment no podem anar cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa diària. I anem a parlar de...
de Rodalies. Anem a parlar del transport públic perquè tenim una incidència que ens afecta directament aquí a la vila, que és el pas de la R4, perquè sembla que tenim interrompuda per unes llavissades a Sant Feliu de Llobregat la circulació de trens de Martorell fins a l'Hospitalet.
Què vol dir això? Doncs que hi haurà d'haver servei alternatiu per autobús, però que en aquest cas no podeu fer en tren. Afecte de Martorell fins a l'Hospitalet.
Aquí el que citen des de Rodalies és que agafeu el Soleil Sauret, òbviament magnifica alternativa, diguem, o primera opció per viatjar a Barcelona. En aquest cas citen la L50, però que sàpigueu que hi ha aquesta incidència concretament de Martorell a l'Hospitalet, aquest tram, doncs la circulació està interrompuda. No aneu...
a l'estació si heu d'anar a Barcelona perquè millor que agafeu l'autobús arribareu segurament molt més ràpid i això s'ha produït, sabeu que ara estan apareixent malauradament cada dia alguns desperfectes o incidències a diverses zones i en aquest cas un desprendiment d'un terra ple com dèiem a l'alçada de Sant Feliu de Llobregat estan fent les obres del soterrament
ha provocat aquesta interrupció de circulació de trens entre Martorell i l'Hospitalet fins a proper avís. Després hi ha les incidències habituals també pel que fa a Rodalies, com estan passant aquests darrers matins, i en principi la resta, si sortim del tren, la resta de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona
en principi, funciona amb normalitat. Ara el que farem és escoltar l'oferta de feina que ens comparteix avui el Francesc Rueda, que és la següent. Quina és aquesta? Va, Francesc, bon dia. Hola, bon dia. Comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada en un Instagram i ens demanen un mosso, un mosse de magatzem. El busca una persona per treballar el jornal de partida, 40 hores semanals, de dilluns a dijous, 8 a 13 a 30 i de 15 a 18 hores, els divendres de 8 a 2.
El contracte seria indefinit, el salari estaria al voltant dels 25.000 euros bruts anuals i les tasques les pròpies d'un mòsul de magatzem, preparació de comandes, càrrega i descàrrega i col·locació i classificació de mercaderies. Es demana experiència mínima d'un any, en feina similar, català i castellà, coneixements bàsics d'ofimàtica, a nivell d'estudis graduats d'escolar ESO similar i valorable al carrer de carretera de magatzem.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies Francesc per la informació que trobareu al web clicfeina.cat clicfeina.cat A partir d'aquí, informar-vos que no tenim constància de cap defunció i per últim us recordem la farmàcia de guàrdia
Per avui divendres, dia 6 de febrer, és la farmàcia Brun. La farmàcia Brun la trobareu al carrer Puigcerdà, número 53, al barri Bona Vista, al Mas. Demà dissabte, dia 7, és la farmàcia Xuclar, del carrer Major, número 100.
I el diumenge és la farmàcia Spinet, com és habitual, del carrer Menéndez Pelayo, número 36, al barri del canal. En tots els casos, l'horari del servei de guàrdia sempre és fins les 10 de la nit. I recordeu també que en el transcurs del cap de setmana anirem recordant aquesta informació en el transcurs dels diferents bolletins horaris. Però avui recordeu, farmàcia Brun...
del carrer Puigcerdà, demà dissabte a la Xuclà del carrer Major i diumenge a l'espinet del carrer Menéndez Pelayo. Dos minuts i arribarem a un quart de nou del matí.
Fem un repàs a l'actualitat local en una setmana que estem a punt de tancar on hem fet balans de la 175è edició de la Fira de la Candelera. I ahir ho fèiem amb l'alcalde de la Vila, l'alcalde Xavi Paz, com sempre a l'espai de preguntes a l'alcalde, i parlàvem de la menys afluència de gent que ha tingut aquesta fira, degut, precisament, i amb dades fira dignes, a Rodalies, per exemple. Què tal, Silvia Artés? Molt bon dia.
Hola, bon dia. Doncs sí, els primers vaganços de la Fira, fets per la organització, el mateix regidor de Fira, els firaires o per comerços, mostraven aquesta percepció que hi havia hagut menys gent. Era una sensació, però ara ja hi ha dades de Renfer Rodalies que indiquen que hi ha hagut una baixada dels visitants que venien aquí a la Fira, que arribaven a la nostra estació, una quarta part menys.
Tot i així s'ha de veure si una part d'aquests menys visitants que venien a en Renfe quedaria compensada per altres mitjans de transport, ja siguin públics o privats. Són les primeres dades quantitatives que donava ahir l'alcalde Xavi Paz.
ja amb la comparativa de l'any passat, d'una 25% menys d'afluència a l'estació de Rodalies de Molins a Rei d'aquesta fira respecte a la fira de l'any passat. Cal veure també el bus llançador s'hi ha portat més gent, cal veure també que, per tant, el bus llançador s'hi ha portat més gent del corredor, els ferroquells i els generals de Catalunya, o dels aparcaments polígon del Pla o del Molí, que representaria que una part s'hauria compensat. Però és cert que la sensació que hi havia és que hi havia hagut menys gent.
Tot i així es fa una valoració global positiva de la Fira, menys gent deia que no necessàriament implica menys vendes. Bé, doncs avui recordeu que tenim l'espai de preguntes a Ara Molins, avui amb la regidora Rocío Segovia, que ens acompanyarà a partir de les 10 i 10 del matí. I d'altra banda mirem també cap al cap de setmana, perquè encara amb el ressò de la Fira tenim demà dissabte l'obra de la Fira de la Candelera amb el grup de Teatre Quins Arcades.
Sí, l'obra situa tres dones i un llop. Es podrà veure demà dissabte al vespre una única funció, dos quarts de nou del vespre. A més, és l'obra solidària de la Fira. Els diners que es recollin amb les entrades aniran a parar a Fanoc, l'associació de familiars i amics de nens oncològics. Elisa Poc, directora de l'obra i una de les actrius, ens ha explicat de què va la representació de demà. Una caputxeta, el conte de la caputxeta...
Portat a la vida real. És la relació tensa i complicada d'una àvia, una mare i una filla, amb un personatge que és el llop que es fica també enmig de la relació d'elles tres.
En aquesta caputxeta moderna, Teresa Mateu fa d'àvia, Elisa Poc de mare, Verònica Barberena de filla i Jordi Uller de llop. Demà, dos quarts de nou a la peni, les entrades anticipades a l'estanc Margarit, les podeu adquirir, valen 8 euros i a taquilla 10.
I quan passa un minut i mig d'un quart de nou, parlem d'esports també i de l'equip amateur del Molins Arrec Club de Futbol, que trenca una ratxa de victòries i empata a dos al camp de la penya barcelonista Ramon Llorenç, que és un equip de la meitat a la taula.
Doncs sí, van anar a la mitja part amb un 0 a 1, però a la segona part l'equip contrari es va recuperar, va marcar dos gols i al Molins de Rei al minut 94 va poder fer el gol de l'empat. Alberto Morales, entrenador de la Matera, ens ha explicat com està l'equip.
L'equip va tenir un molt bon partit a nivell de lloc, però no així de cara a l'efectivitat de porteria rival, que és un dels punts forts que estaven tenint els últims partits. Després de 8 partits consecutius guanyant, aconseguim el primer empat de la temporada. Aquesta setmana rebem el Sant Vicent dels Horts B a casa a les 6 de la tarda el dissabte.
Continuen líders de tercera catalana, però només a un punt del segon classificat. I aquest dissabte, si els voleu veure, al camp de futbol, el Josep Reich, demà a les 6, contra aquest equip de Sant Vicenç, que són tretzens. Molt bé, doncs ara mateix passen 3 minuts d'un quart de 9 del matí.
A veure, que s'està acostant el carnaval ja, recordeu que dijous que ve és dijous gras, i aquest cap de setmana tenim una prèvia, en aquest cas, amb les xerrameques que es faran demà al matí. Sí, és una taula rodona que s'organitza cada any,
i cada vegada amb un tema diferent. Enguany, la sexualitat al carnaval és el tema central d'aquesta taula rodona. A més, també, com ja vam fer l'any passat, volen conèixer com funcionen altres carnavals i per això hem convidat per conèixer el model del carnaval Costa Brava de Rocha.
Hi haurà aquesta taula rodona amb Ernest Baumala i Ricard Vinyets, del Comitè de l'Antifàs. També l'educador social especialitzat en porno i masculinitats, Amat Molero. I en representació de la colla, la carnavalesca Dolòtic Castell Follit de la Roca, hi haurà Jasmina Pujolà. I l'encarregada de moderar i repartir joc en aquesta taula rodona és la sexòloga molinenca Elena Llorenç. Demà a les 12 del migdia, al Bacos Molins, aquí al carrer Foment.
Just a la mateixa hora, a les 12, s'inaugura l'espai Jaume Garriga i Pujol. Serà en aquest espai que hi ha la Rambla de la Granja, cantonada amb el carrer Enselm Clavé davant del pàdel. Allà se li farà aquest racó d'homenatge al desaparegut Jaume Garriga i Pujol. En coneixerem més detalls ara a dos quarts de nou a l'entrevista.
Efectivament, ens acompanyarà la Roser Garriga, germana d'en Jaume, escultora, que ens parlarà d'aquest espai i de la trajectòria d'en Jaume. I encara afegim també una altra activitat per demà, en aquest cas matí migdia, organitzat pel col·lectiu Molins Feminista.
Al local del CEM, a la plaça Josep Tarradellas, volen fer una trobada de dones de diferents edats, diferents generacions, per analitzar la situació que tenen, establir un full de ruta, el que han fet i cap on volen anar. A dos quarts d'una començaran a preparar plegades els actes del 8 de març i internacional de les dones i acabaran cap a quarts de dues aquesta trobada de germanor, trobada intergeneracional. Demà, a partir de dos quarts de 12, al local del CEM.
Molt bé. Recordeu també que tenim tres exposicions encara amb el ressò de la Fira de la Candelera que podeu veure aquests dies. Doncs justament al local del CEM. Avui és l'últim dia per veure l'exposició amb les fotos guanyadores i finalistes als Premis Clic. Avui a la tarda, a l'horari d'obertura del CEM, de dos quarts de set a dos quarts de nou, podeu encara anar a veure aquestes fotos.
A Can en Matller, a pagès, és el títol d'aquesta exposició que mostra com era la vida a la pagesia entre els anys 1920 fins als 70, aproximadament, en diferents objectes que estan exposats a la sala de Can en Matller. Es pot visitar, en aquest cas, com dèiem, fins al 22 de febrer i l'horari és a les tardes de dimecres a divendres, aquests tres dies a la setmana. Per tant, avui encara, de 6 a 8, podeu passar per Can en Matller.
I fins al 15 de febrer, per tant, la setmana que ve encara oberta, l'exposició que hi ha a la gòtica, Pagesos contra Franco, 1974-79, la Unió de Pagesos i la Construcció de la Democràcia. És una exposició itinerant del Memorial Democràtic de la Generalitat que es va començar...
a fer el seu recorregut l'any 24 justament per commemorar els 50 anys de Unió de Pagesos i que mostra la lluita des del gran àmbit rural contra la dictadura. L'exposició, com dèiem, a la gòtica, horari ampli, en aquest cas, de dilluns a divendres a les tardes, els dissabtes matí i tarda i els diumenges al matí.
Molt bé, recordeu també que els amics del museu visiten Olot aquest proper diumenge, la sortida que els portarà a visitar el Museu dels Sants, però també a Santa Pau les instal·lacions de l'empresa d'iogurts La Fageda, que vagi molt bé aquesta sortida, i també la secció...
de senderisme del centre excursionista de Molins de Rí organitza també una sortida, una excursió a Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà. És una ruta a peu circular pels gorgs i salts de les Rieres del Molí, de la Riba i de Marlès. La sortida és a les 7 del matí d'aquest proper diumenge. Hi havia llista d'espera, això ho vam parlar, ho vam explicar, però si voleu més informació podeu anar al local del SEM també avui de 2.47
a dos quarts de nou del vespre. I recordeu també que l'Ajuntament segueix fent aquesta campanya per potenciar la separació de l'orgànica i, per tant, oferint cobells a tota la ciutadania. Sí, els cobells marrons que s'estan repartint penúltima setmana, avui ja és l'últim dia a la tarda, per recollir els cobells marrons a les Conserves, a la plaça d'Antoni
Marca i al barri de l'Àngel a la plaça de la Pau. Aquesta tarda de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit, si voleu passar-hi, us donaran un cuvell marrón. Hi ha un per domicili i també aquest divendres i dissabte i la setmana que ve, que ja és l'última, podeu passar per l'entorn del mercat. Avui, per exemple, en el marc dels Encants hi ha una carpa situada fora del mercat. Demà al matí també, de nou a una, perquè recolliu també punt de recollida d'aquests cuvells marrons.
I recordeu també que el Foment aquest cap de setmana només té una activitat, que és diumenge i és el ball, ja que fan cada 15 dies, en aquest cas amb el duet Maricel. Serà diumenge a les 6 de la tarda al Foment.
A veure, que ens queden set minuts per arribar a dos quarts de nou. Òbviament, també avui parlarem d'aquesta manifestació que tenim demà a la tarda. Sense trens no hi ha futur per un transport públic de qualitat. En parlarem a partir de les 11. Hi ha moltíssimes entitats
que donen suport, com l'Associació per la Promoció del Transport Públic, en el qual hi tenim el Molinenc Lluís Carrasco, que també ens acompanyarà avui a partir de les 11. Però ara anem amb la informació general i anem a repassar els titulars de la premsa escrita i completarem amb els diaris digitals. Premsa escrita, Roger Tosset, bon dia.
Bon dia, Oriol, al periòdico, i llegim que l'UCO rastreja 22 obres de DIF manipulades per la trama Coldo, un àudio vincul a la xarxa amb una de les empreses que va remodelar el tram de l'accident de Damuz. L'expresidenta del gestor d'infraestructures està imputada en el cas són contractes per 355 milions d'alta velocitat i xarxa convencional. En fotografia de portada, la borrasca Leonardo no dona treva, les fortes pluges obliguen a evacuar 7.000 persones a Andalusia, entre elles els 1.500 veïns de la localitat gaditana de Grazalema.
La policia investiga 30 pàrquings fantasma a prop de l'aeroport de Barcelona. Els Mossos han detingut 14 persones i n'han identificat a més de 100 vinculades a les empreses que operen a l'entorn del Prat. El govern allarga la gratuïtat de la Ruta Díaz per la cronificació de les incidències.
i reobre parcialment el túnel de Rubí, clau per les mercaderies. El Sabadell nomena Marc Armangol, conseller de la CAT en substitució de González Bueno i el Tejue anula la suspensió de la immunitat de Puigdemont per l'Eurocambra. També el BBVA bat el seu quart rècord anual de beneficis consecutius amb 10.511 milions. A la Vanguardia Espanya ja té les capacitats militars que li demana l'OTAN. El comandament de l'organització diu que no és realista que Europa tingui un exèrcit propi.
Els dubtes sobre el final de la crisi obliguen a allargar la gratuïtat de Rodalia Sinedie, la caiguda d'un terraplè a les obres de soterrament de Sant Feriu de Llobregat força el tall de l'R4 i el Leonardo provoca desallotjaments per hidrocismes a Andalusia. Banc Sabadell substitueix el conseller delegat i, parlem de la Copa de la Reina, el Barça esclafa el Madrid i avança les semifinals. També d'un estudi, el 20% dels tuits a X són falsedats o desinformació.
Llegim la portada del diari Ara, que es fixa en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que dona la regó a Puigdemont davant del Parlament Europeu. Toma la retirada de la immunitat dels diputats de Junts que la Càmera va aprovar el 2021. La sentència subratlla que un dels ponents de la decisió no era imparcial, perquè era fi a Vox. La primera revisió integral de la xarxa de Rodalies constat el seu estat deplorable. Es reobre el túnel de Rubí per mercaderies, però l'AVE serà més lent durant tot l'any.
I un 36% dels infants viuen en condicions de pobresa. La xifra repunta tot i la baixada de l'atur i el creixement econòmic. Parlem del relleu al Sabadell, Armengol serà el nou CEO i a la Copa de la Reina el Barça atropella el Madrid i ja és a semifinals i el Badalona fa història i també serà al sorteig. I per últim repassem la portada del punt avui. Els gaudies fan majors d'edat. L'Acadèmia del Cinema Català celebra aquest diumenge...
El Liceu, la 18a edició dels Premis, amb les pel·lícules Romeria, Sirat, Sorda, Frontera i Estrany Riu com a favorites. Parlen del Tejué, que també va amb retard, anul·la la retirada de la immunitat a Puigdemont, Punset i Comín, el 2021, diu Ana Serrano a la seva crònica, també hi ha crònica o anàlisi, en aquest cas, de Susana Oliveira. Tejué, l'escletxa europea i opinió de Lluís Llach, Rodalies, serveis públics i la veritat que incomoda.
I a l'esportiu, el Barça goleja al Madrid i és a les semifinals de Copa amb aquest 0 a 4. Entrem i entrevisten a Vicenç Uedo, artista i professor de dibuix, que diu, no vaig acabar a Belles Arts, la ignorància és molt atrevida. Molt bé, ens queden ara mateix 3 minuts per arribar a dos quarts de 9 del matí.
Anem a fer un repàs als diaris digitals. Comencem parlant de Rodalies, l'ensurt que hi havia ahir al vespre, aturada a la R4 entre Martorell i l'Hospitalet pel desprendiment d'un terra ple. La incidència es produïa ahir al vespre en el marc de les obres de soterrament de Sant Feliu de Llobregat.
Ha afectat una part de la plataforma per on passen les vies, tot i que els rails no han resultat danyats i s'ha optat per interrompre el servei de manera preventiva mentre s'avalua l'abast de l'afectació i s'està redirigint els passatgers cap a altres opcions de transport públic. La resta del recorregut de la R4 manté el servei, però ara mateix continuen aquestes incidències i es recomana anar o amb tram, o amb ferrocarrils o amb metro als usuaris d'aquesta R4. Per tant, afectació directa també als usuaris a Molins de Rei.
Anem al 3CAT-INFO, una altra dels temes del dia. La pagesia torna a portar els tractors a Barcelona, dos anys després de col·lapsar el país. Revolta Pagès ha organitzat nou columnes, algunes amb cotxes en comptes de tractors, que sortiran a primera hora d'avui des de diversos punts del país amb la previsió d'arribar cap al migdia al Departament d'Agricultura, a Gran Via, entre Rambla, Catalunya i Valmesa.
al centre de Barcelona. També volen, evidentment, pressionar les negociacions amb el govern, que demanen que compleixin els seus compromisos i també protesten contra l'acord de la Unió Europea amb el Mercosul. Les columnes estan previstes, com dèiem, des de nou punts de trobada. El Bages, el Berguedà, Osona, Girona, el Vallès, Emposta, Mora d'Ebre, Tarragona i, atenció, Molins de Rei. Intentarem saber la mobilització aquí des d'on surt.
I passaran per vies com la P7, la C16 i la C17. I acabarem amb directe.cat, que parla de sous de sis xifres a la direcció de Renfa mentre la plantilla es redueix. El president de la companyia té un sou brut anual de 186.000 euros, el doble que el president espanyol. Els d'Otadirectius, que són gent de confiança del seu cercle, superen els 125.000 euros més dietes.
i la mitjana de sou dels més de 1.000 directius és de 70.000 euros. La retribució de la cúpula contrasta amb la disminució de la plantilla, que ha passat de 46.000 a 15.000 persones en les últimes 3 dècades. Encara que els sous són molt elevats, els problemes al transport i la manca d'inversió no s'arreglen amb sous més ajustats. Diuen des dels sindicats que els últims anys hi ha hagut una reducció de plantilla de DIF que explica molt millor els problemes que hi ha a la xarxa. La setmana que ve els dies 9, 10 i 11...
Hi ha vaga convocada per CGT i també demà a Barcelona. Hi ha al matí manifestació d'independentista i a la tarda de les plataformes d'usuaris, tema del que parlarem avui també al programa. Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Us hem anat explicant aquests dies que aquest dissabte a les 12 del migdia s'inaugura l'espai Jaume Garriga i Pujol. Aquest espai està ubicat a la Ramla de la Granja, amb el carrer Enselm Clavé, just davant del Padel Molins, i és una activitat encara inclosa.
dins les activitats de la 175a edició de la Fira de la Candelera. I aquest és un indret que vol recordar la figura del Jaume, llegeixu textualment, un pagès agrònom, polític, cooperant i ciutadà compromès. I de tot plegat en volíem parlar uns minuts, a poques hores que s'inauguri aquest espai, amb una de les germanes del Jaume, que és la Roser Garriga, l'escultura Roser Garriga. Què tal, Roser? Bon dia. Benvinguda, eh? Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres.
Escolta'm, explica'm d'entrada com serà aquest espai per a la gent que no l'hagi vist, perquè, com dèiem, la Roser, que és escultura, ja ha intervingut en aquest espai, que recordarà la figura del teu germà. Explica'm com és aquest espai.
Bé, nosaltres vam demanar un espai, l'Ajuntament ens va dir que seria aquest lloc que acabem de dir, i que s'havia de posar una placa. Llavors, com que hem fet com un petit grup per tirar-ho endavant, doncs ens va semblar a la majoria que si parla la placa hi hauria d'anar una olivera perquè ell...
era referent al Baix Sobregat per cultivar oliveres. Sí. I a més a més feia oli, i a més a més un oli que es deia Tinet, que molts ja el coneixen. Sí. Que bueno, que això s'ha acabat. Bé, doncs això, una olivera. I jo vaig pensar, home, una placa, una olivera, dic, com que sóc escultora, i el Jaume era bastant afí a la cosa artística. Sí. Dic, i si li faig una escultora? Sí.
Però no vaig dir res al grup fins que no vaig tenir l'escultura feta a punt. Es pensava, mira, si no agrada o no es vol fer, no la poso. Però sí, van dir que sí. Total, que vaig pensar en un concepte que el definís bé. I em va semblar que, com que ell havia caminat per aquest país, o per aquesta terra, o per aquest món, o com se digui, perquè ell volia fer un món millor, els seus passos els havia de representar d'alguna manera.
I en comptes de posar unes petjades vaig posar la sabata que havia anat deixant a cada vegada que posava el peu. I em va semblar que en tres ja definia prou bé els passos. Llavors podeu veure que les sabates són diferents, perquè com que tenia diferents aspectes ell...
Ell era agrònom, però també era un polític, també era un... Bueno, tenia diferents facetes. Sí, sí. Estava en el món social, podríem dir, o humanitari, o el que sigui. Sí. Llavors, amb tres passos jo ja definia que ell caminava. I, per tant, vaig per tres sabates diferents. Molt bé. I això és el que veureu allà, quan vingueu a veure-ho. Molt bé. Aquest és l'únic lloc que se us va oferir, doncs, per... Sí. Sí, eh? I es va anar directament a aquest, eh? Sí, sí. Es va anar directament a aquest lloc. Sí. I el vam acceptar, perquè...
A vegades no saps si has de replicar o no, i dius, mira, com que ho volem fer, tirem endavant i ja està. Que em deies que és un procés que ha durat el seu temps... Ha durat molt temps, perquè és clar, ja fa quatre anys que és mort. Però que es va engegar això, potser... potser en fa tres, eh? Sí? Sí, eh? Perquè, bueno, potser dos. Que som un grup que anem treballant, són dos. Jo ja des del primer moment vaig pensar que s'havia fet alguna cosa.
perquè, bueno, si hi havia més recolzament o no hi havia menys, jo vaig pensar, bueno, ja aniré treballant i a veure com acaba la cosa. Sí. És clar, era un personatge, que ja veureu qui era, però més a més és el meu germà,
i a més el germà que era molt de la meva edat i jo hem jugat moltíssim nosaltres ja de petits anàvem sempre sempre junts després que va cada escobanar pel seu costat és evident però jo hi reconec i a més recordo perquè els germans eren molts més junts per tant som els que vam jugar més temps
Sí, i per tant hi has posat un èmfasi especial Un èmfasi especial Sí, perquè s'ho volia però més a més perquè és igual, no cal tampoc explicar massa cosa Bé, però en tot cas no sé si satisfeta d'arribar fins aquí després de tot aquest procés Sí, clar
A mi em fa molta il·lusió inaugurar-ho. Però dius, ho hauria volgut inaugurar una altra cosa. Perquè el motiu és terrible. Però bé, ens ha tocat això i hem fet de la millor manera...
i a veure si el pop el recolza i el... Doncs destacàvem en diversos àmbits, com deies, Roger. Jaume, deies això dels patjarres de les sabates, una d'elles, m'explicaves que et volia estar en compte, doncs, aquesta vessant cooperant, no? De cooperant, sí. Que són les sandàlies que ell portava al xat, quan va estar... Va estar al xat a l'Àfrica, concretament al xat. Sí, va estar dos anys, va anar amb vols de... Com es diuen? Intermont? Intermont, no ho som, sí, sí, sí.
Sí. I llavors, quan va tornar, es veu que va desar les sandàlies que havia portat per allà. Sí. I com que jo les vaig trobar, al tenir la idea aquesta, dic, doncs mira, la sandàlia, que sigui un dels passos, no? Sí. Perquè és que ell, com que estava compromès amb tantes coses... Sí.
I, doncs, podem parlar del món agrari, del món social, del món polític, del món humanitari. Llavors, per no posar tantes sabates amb tres, entenem prou. Però aquesta potser queda... A més, estèticament, has de mirar també que quedi bé. Correcte. A part del concepte que hi posis. Llavors, doncs, també anava bé una sabata lligada, una sabata sense lligar i una sandàlia. I ja està. Molt bé. És el que veureu. Ell, professionalment, era enginyer tècnic agrícola. Sí, sí.
I tenia un màster d'agricultura ecològica. Sí. I expliqueu que la seva vida professional es va moure, ara dèiem, la república del xat, però també amb els noms Midjorn, que ens porta al delta de l'Ebre, oi? Sí, és la primera fènia que va tenir, com si diguéssim. Sí, allà va ser el responsable de proves amb mortalisses. Sí.
I allà ja el van definir, que això ho dic perquè és veritat, d'un personatge responsable i rigorós. O sigui que la primera feina ja va...
Ja la va fer bé. I després altres noms com IRTA. Sí, IRTA, que és l'Institut de Recerca Tecnològica i Agrària Agroalimentària. Sí. Que costa una miqueta de dir. I després la INCO. L'empresa de la INCO, sí. Sí. Més propera, no? Sí, que és aquí a Rubí. Sí. Correcte, que són... Digues, digues, perdona, que no et volia tallar. Digues...
Qui va fer... era tècnic d'assajos. Sí. A la primera etapa. Sí. Però després, com que va estar... Bueno, se'n va anar a l'Àfrica i va estar després en altres llocs, quan va tornar als laboratoris aquests de la INCO, llavors va ser ja el cap dels projectes.
Molt bé. I així es va jubilar. Correcte, els grans noms propis de la seva trajectòria professional. Després també explicàveu compromès políticament, Roser, perquè vas ser regidor del primer ajuntament democràtic, no? Sí. El seu compromís polític va arribar a acostar-li a presó i a tortura. Sí? Sí, sí. Això als anys de la dictadura...
de la dictadura, el 71 o el 74, més o menys, van ser els anys per ells més torturats, perquè això, t'agafen i et torturen, això només ho pot dir, bé, ho pot explicar a qui li ha passat. Llavors es pot dir que la seva vida la va dedicar al país i al poble, i el poble va estar de regidor al primer ajuntament democràtic. Amb l'Antoni Castellan el que anaven? Sí, sí.
Correcte, i va ser llegida fins al 1985. Sí, i una de les coses que va fer, que tots podem veure, vull dir, encara la tenim, és el llarg d'avís del doctor Mestres. Correcte. Doncs això el va impulsar ell i ho va aconseguir.
Sí. Escolta, explica'm també que m'explicaves que el Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya... Sí. El 2003... Sí. Bueno, si vols per fer la presentació, si no... Digues, digues. Doncs el 2003, el Col·legi d'Enginyers Agrícoles i Forestals, ubicat a Barcelona... Sí.
conjuntament amb l'empresa La Inco inauguren una biblioteca, que és molt important, que es pot consultar des de tot arreu. I posen el nom de Jaume Garriga Pujol en agraïment a la seva dedicació tant al col·legi com a l'empresa. Sí, deies 2003-2023, no? 2023, sí. Potser ho he dit malament. No, no, tranquil·la. O sigui, el 2023 se li va fer... Correcte, se li va fer aquest homenatge, posant-li nom... Fora de Molins de Rei, posant-li nom...
Sí, dèiem que estava això inclòs encara l'activitat dins de la Fira de la Candelera, on hi va estar vinculat moltíssims anys. Sí, sí, ell estava amb els que feien el jurat, o sigui, els... Del concurs de plantès, no? Sí, que...
Mirava per la qualitat del planter. Avaluaven el planter. I llavors, a partir d'aquest any, van decidir que posarien el nom de Jaume Garriga. El concurs de planters? El concurs, sí. A partir d'aquest any, doncs, du el nom d'en Jaume Garriga. No va faltar mai a la convocatòria cada any de la fira, fins i tot del comitè executiu, també era, oi? Sí, ell, a tot arreu on podia fer un servei, a tot arreu anava. I és que era...
No ho sé, ell sempre estava disposat a col·laborar. Sí. També havien sigut els fundadors de la institució catalana d'estudis agraris. Sí. No ho sé, per exemple, aquí a la granja mateix, que se li posa això, el recordatori...
Això, ara veiem pisos, però eren els camps de la granja. I llavors va estar involucrat en defensar una miqueta la pagesia perquè se'ls tractés bé a l'hora de prendre'ls els camps, perquè, dit així una mica barruerament, els pagesos van quedar sense el seu. I ja ho apuntaves abans, també va ser un referent en el cultiu d'Olivera Ecològica, a la comarca. Sí, sí, era un referent.
I darrerament ajudava els pagesos joves i contribuïa a la millora també de l'agricultura aquí a Collserola. Sí, també. Estava ficat per tot arreu. Sí, correcte. Bé, i per tots aquests motius, doncs, com dèiem, aquest dissabte a les 12 del migdia s'inaugura aquest espai dedicat a en Jaume Garriga i Pujol, com dèiem, a la Rambla de la Granja amb el carrer Ensal Clavet. Roser, alguna cosa més que vulguis afegir?
compartir...
Donar les gràcies que hi hagi hagut gent del poble que s'hagi volgut involucrar en aquesta cosa, que també hi ha aquí el contrari, però vaja. Això passa amb tot. I a tothom li pot agradar el mateix, però donar les gràcies a tothom que hi hagi posat una miqueta de goceu i que a nivell de poble, a través de l'Ajuntament, s'hagi reconegut. Molt bé. Doncs, Roser Garriga, moltes gràcies per venir-nos a explicar...
doncs gràcies a vosaltres per convidar-me res faltaria i que vagi bé doncs si voleu venir ja sabeu el dissabte i si no un altre dia passeu per allà fantàstic moltes gràcies de res Ràdio Molins de Rei la ràdio nostra Ràdio Molins de Rei tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? al Molins Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un talló obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadelo i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem amb el mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulà i de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós. De veritat, un estil, una elegància, un port d'unes feures. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu, Senyor.
Reobrim els diumenges, amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el Follet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a ràdiumolinsderei.cat. Som-hi, seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. Són tres quarts de nou del matí, saludem a aquesta hora l'Àngel Ruti amb el seu apunt del dia. Què tal, Àngel? Bon dia.
Bon dia, Oriol, bon dia, oients, què tal? Ben retrobat després de la fira. I avui tens ganes de parlar de les xarxes socials, no? Sí, sí, penso que és un tema que sempre està de moda, però ara més, hi ha hagut moviments. I tant, doncs quan vulguis, t'escoltem.
Gràcies. La xarxa socials. L'evolució tecnològica d'aquells primers telèfons sense fils Nokia ha estat espectacular. Aquell estri, que només servia per parlar substituint el telèfon fix de tota la vida, ha esdevingut un instrument imprescindible que ens dona multitud de serveis que entusiasmen els usuaris. Ja des del cotxet d'anador, els infants l'utilitzen per veure pel·lícules de dibuixos animats i jugar.
Actualment ja es té experiència que tot el que ofereixen les plataformes X, abans Twitter i Telegram, no és del tot noble i sa. Continuament hi ha hagut grans debats a prop de si era interessant tot el que oferien els usuaris.
I al mig de tot aquest desòrim surt l'intrèpit Pedro Sánchez i manifesta que les xarxes socials s'han de regular i que s'hauria de limitar l'edat dels usuaris i que aquesta edat hauria de ser els 16 anys. Immediatament la Comissió Europea li agrada la idea i es solidaritza amb Espanya. No cal dir que Elon Musk i Durov
Això de restringir les xarxes no els agrada. Aquests personatges no estan per evitar riscos al jovent, però els països insisteixen que fins i tot perseguiran el CEO de les cadenes i envien continguts il·legals. Tothom vol que els continguts siguin segurs, transparents i fiables, però aconseguir-ho ja es veu avenir que no serà fàcil.
Per acabar-ho de complicar, apareix amb força la intel·ligència artificial, que és una eina tecnològica capaç de modificar i manipular continguts periodístics i fer-te'n passar mentides com si fossin veritats com a temples. El personal comença a pensar que la veritat està seriosament amenaçada. Les notícies falses ens poden arribar cada dia a casa a conseqüència de la cadena d'errors. Fidels oients,
La tecnologia que tant ens agrada ha arribat a assolir un nivell tan alt que s'arriba a la conclusió que s'ha de limitar perquè no perjudiqui els usuaris que no tenim ni suficients coneixements ni eines per poder anar a fer un ús adequat, per separar el gra de la palla. L'altre debat paral·lel és si és bo anar limitant la llibertat dels usuaris
ja tenim obert un altre jardí que es permetrà multitud de debats d'aquells que tothom té rob. Fins aquí l'apunt d'avui, Oriol. Molt bé, tu que t'hi mous força a la xarxa d'X, no? Sí, sí, però d'una manera, diguéssim, entre cometes, amatera. Amatera, sí. Amatera.
Sí, però hem de reconèixer que això és un CV perquè de vegades reps notícies i de més que dius, bueno, de la manera que està caient la societat com abans, dius, bueno, és que el que rebo és una borrada, però és que potser és veritat, que ha passat de veritat això que diu aquest paio. Penses que és de veritat, saps? Hi ha molta possibilitat d'errada. Correcte, per tant, siguem prudents i quatre ulls, sobretot, quan estiguem en aquestes xarxes. Ni més ni menys, tens tota la raó, Oriol.
Molt bé, Àngel, doncs escolta, que tinguis un bon cap de setmana, eh? Igualment per tots vosaltres, moltes gràcies. Una abraçada ben forta, que vagi bé. Adéu-siau, igualment. Gràcies, adéu-siau. Doncs seguint, passen quatre minuts de tres quarts de nou, anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui divendres, i us hem de dir, aviam, quan acabi el bon dia i bona hora, que seran les dotze del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia avui fins a dos quarts una, com cada divendres.
A dos quarts d'una tindrem el programa del Pau Moratalla, parlem de còmics fins a la una, i de una a dues la remissió del programa Tot teatre amb el Dani Pasqual. A partir d'aquí, notícies en xarxa de dues a tres, de tres a quatre a la migdiada. Tenim el programa d'esports, sobretot de futbol, amb l'Arnau Santero i la Joana Forner l'última volta de quatre a cinc.
I a les 5 avui no tindrem, insisteixo, la Judit Herrera en directe amb els divendres Faves Tendres. El que farem és recuperar un espai, un programa especial que van registrar fa un parell d'anys parlant del Follet Oriol amb el seu creador i després també amb el Joan de Déu Prats. L'art de llegir i escriure serà entre les 5 i les 8 del vespre. No truqueu perquè no hi haurà programa en directe avui, esperem recuperar la Judit la setmana que ve.
i en el seu lloc recuperarem aquest especial d'ella, de 5 a 8. A les 8 farem una reposició del Generació Chic, a les portes ja del cap de setmana, amb el Toni Ramoneda, i a les 9 l'alt voltatge amb l'Isaac Arriaza, que va entrevistar un grup de música reggae, i podreu escoltar l'entrevista i el programa entre les 9 i les 10. Després tenim la remissió del programa Mirant el Cel, de 10 a 11, i
i estic pensant que no va venir aquesta setmana el Mirant al Cel. Bé, en tot cas, en farem remissió del Rebombori, efectivament, que és el programa que passem un cop al mes a finals de mes, però els vam tenir per la Fira de la Candelera, el Pau Batista i companyia, per tant, repetirem aquest programa del Rebombori atenent que no s'ha fet el Mirant al Cel aquesta setmana. A partir de les 11, el Zona Metall amb els Metal Defenders, remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora Mitjanit,
I aquest cap de setmana tenim programació habitual després de l'especial de la fira de la setmana passada. Per tant, torna el Christian Bell amb el seu estèreo pop de 10 del matí a 1 del migdia. Tenim a Highway 61 de 5 a 7 de la tarda, com sempre amb la Vivi Sallent,
i el Jordi Corrales, i tenim també la Riota a mitjanit, i el diumenge tenim a partir de les 11, reobrim els diumenges amb el Xavi Garcia i tot el seu equip, i el programa El Concert amb la Margarida Casadasús de 4 a 5 de la tarda. La resta de programes que podreu anar escoltant són remissions de programes que ja han fet durant la setmana.
I abans de saludar el Xavi Planes, el Xavi PSX, amb la secció Tal dia com avui, un videojoc, anem a fer un repàs a la programació televisiva per avui, divendres, el més destacat, amb una pinzellada d'aquests quatre minuts que tenim per endavant, o tres, més a viatjar pràcticament ara. Endavant, Roger. Doncs comencem, com sempre, amb les pel·lícules. A les 10 de la nit tenim tres propostes. La primera, El cazador de sueños, Dreamcatcher a VO7 de Lawrence Cashdam,
amb Morgan Freeman i Thomas Jane, també Jason Lee, és una pel·lícula americana del 2003 de ciència-ficció que dura dues hores i quart. També a les 10, 5, Remord i Nientos a 4, d'Estefano Solima, Michael B. Jordan i Jordi Turner, una pel·lícula d'acció del 2021, americana i alemanya.
Dura també gairebé dues hores. I la tercera proposta, també a les 10 de la nit, potser la pel·lícula més destacable d'avui, 7 anys en el Tibet, a Warner Televisió, de Jan Jax Anó, amb Brad Pitt i David Tullis, una pel·lícula americana i anglesa del any 97 d'Aventuràs, que dura dues hores i quart.
Seguim a un quart d'onze, a la 1, Tormenta infinita, de Malgorzata Zumovska, amb Naomi Watts i Billy Howley, entre molts altres. És una pel·lícula polonesa, anglesa i australiana, també americana i eslovenia.
es novena verdó del 2022, un drama que dura una hora i quaranta. I l'última proposta seria dos quarts d'onze, Abimat, amb Joe Kitt, una pel·lícula de John Sturges amb Clint Eastwood i Robert Duval, entre altres, un western de l'any 72, americà, que dura una hora i mitja. Anem als programes, avui és divendres, pocs programes trobarem a la Graella i, per tant, bàsicament hi trobarem el programa Eufòria que fan a les 10 a Televisió de Catalunya, avui la tercera gala,
que arriba amb un repertori ple de temes per ballar des de la rumba d'Esbatlana fins a cançons de The Dietz, o The Dietz, o com es diguin, i Kylie Minogue, sense oblidar clàssics dels Beatles, que per primera vegada es canten Euphòria. O a Margalina, de Joan Isaac, també continua la batalla per acabar a la butaca de favorit tres vegades i d'aquesta manera poder competir amb la Múnich, que ja ha aconseguit una victòria.
També tenim, a les 10 i 10, El desafió, Antena 3. A la cincera gala, els concursants s'enfronten a desafiaments extrems, com ara El Puente, Amnea o Escafandra Mortal, mentre que altres, com Punteria Mortal, Ping-Pong, Dance o Desafió Film Symphony, posen a prova la seva precisió, coordinació i talent musical. I només quan acabi l'Eufòria, teniu també l'Eufòria a la postgala, a la 1 també, si us manteniu a Televisió de Catalunya.
Molt bé, doncs ens queden ara mateix sis minuts per arribar a les 9 del matí. Ha arribat el moment d'escoltar el Xavi PSX, el Xavi Planes, amb el seu espai, tal dia com avui, un videojoc per parlar i reflexionar sobre les efemèrides de la indústria del món dels videojocs. Hola, Xavi, bon dia. Hola, Oriol, i molt bon dia i bon hora a tot Molins de Rei.
Avui és dia 6 de febrer, i tal dia com avui, però de 1991, surt als salons recreatius un dels fenòmens més importants en la història dels videojocs de lluita. Parlem de Street Fighter II The World War. De nou, ens trobem amb Capcom, l'empresa japonesa que a dia d'avui és un dels pilars de la creació de videojocs, però que 35 anys enrere encara estava experimentant en quina seria la fórmula que la portaria a l'èxit.
Des de provar sort amb el primer Street Fighter, que va anar força bé, però que no es diferenciava gaire de la resta de màquines amb la mateixa proposta. A no ser per un detall. I és que la màquina tenia un botó al que li podies donar cops amb el teu propi pull. I com més fort li donaves, més repercussió tenia la batalla virtual. De cara a la nova entrega, van passar per diferents fases.
N'ha de fer un videojoc busca bregues, un d'aquests en què el protagonista camina per la ciutat repartint mastagots a tots els dolents que se li acosten. Aquest era un sistema molt popular, però al final van decidir fer un videojoc a part que es va convertir en un blockbuster anomenat Final Fight. També van voler donar-li un toc d'aventura futurista.
i enviaven en Ken, un dels protagonistes de la primera part, a resoldre el món en una ambientació tecnològicament passadíssima de moltes, en aquell moment d'un futur llunyà que era el 2010, imagineu-vos. Però finalment van arribar a una decisió final. A Street Fighter II seria un videojoc fet amb dedicació i carinyo, i per complir amb aquestes premisses van haver-hi alguns punts que havien d'estar presents,
Hi haurien 8 personatges seleccionables, i cadascú seria d'un país diferent. Cadascú d'ells tindria un poder o cop especial únic i exclusiu que només es podria aconseguir amb una combinació secreta de botons i de moviment amb el joystick. Aquí vam poder veure efectes similars al Kamehame,
ja que en Ryu i el Ken, personatges del primer Street Fighter, podien fer la Duken, que era una ona expansiva molt similar al que feia en Son Goku a la sèrie de Dragon Ball. La Chun-Li podia fer uns cops de peu emulant les astres d'un helicòpter. I des de l'Índia, en Dalsim donava cops de distància amb uns braços i unes cames que s'allargaven com si fossin de goma.
En Mononda, per exemple, era un expert en sumo i es podia llançar de cap com un projectil cap al seu adversari. En Zangev, el lluitador rus, donava voltes amb els braços extensos com si fos un ventilador. Per tant, tothom que s'acostava segur que es rebia.
A més a més, cada combat reflexaria un escenari significatiu del país on era procedent l'anfitrió. Així que trobàvem en Balrog, el bucsejador, en un espai a Las Vegas, o el, anomenat Fáñez, en un fred carreró a Moscú, o a Blanca, enmig d'un poblat de la jungla brasilera. A més a més, també teníem quatre personatges secrets.
que només apareixien un cop havies lluitat amb els set primers rivals. Un d'aquests personatges secrets era en Vega, el representant espanyol, que com vestia? Doncs amb un ajustat tratge de torero, unes urpes metàl·liques i una màscara de sec. El seu escenari, com no podia ser d'una altra manera, era una fonda amb ballarines de flamenc.
Però per acabar-ho d'adobar, un error humà i de cultura general bastant profunda va fer que la bandera identificativa d'aquest personatge fos la bandera espanyola preconstitucional. Per tant, sí, sí, tal com ho escolteu, era la bandera que hi havia l'àguila imperial franquista ben bé al mig i tot a la vista. Mareveda, un desastre!
Encara el moment que estàvem vivint, que eren els inicis del 90, els temes del copyright encara estaven molt verds, però començava a sorgir una coseta. La gent de cap com es va voler aprofitar de l'èxit d'un boxejador emergent, un tal Mike Tyson, no sé si us sona, en un de ses personatges, el boxejador precisament, i el van anomenar M. Bison.
Quan el joc se la va distribuir als Estats Units, els hi va entrar una mica el canguelo de rebre una demanda multimillonària, així que van prendre algunes mesures i van canviar el nom del boxejador pel del nostre torero espanyol Amurpes, passant-se a dir Balrog. Així que si un dia jugueu el joc en japonès, no us sorprengueu si els noms d'aquests personatges estan canviats.
I de família, espero que no us faralleu i que passeu un molt bon cap de setmana. Però sempre, sempre, jugueu molt. Gràcies, Xavi. Bon cap de setmana tinguis. Són les 9. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Agricultors i ramaders del col·lectiu Revolta Pagesa es desplaçaran a partir d'aquests moments cap a Barcelona en una tracturada convocada en defensa del sector agrari i en motiu del segon aniversari d'aquest moviment. Connectem ara, volíem dir, amb l'Eudal Puig des del punt de concentració d'Osona, el GURP, perquè, Eudal, tot just acaben de marxar aquests tractors, oi? Bon dia.
Sí, correcte. Fa qüestió de menys de 5 minuts que els pagesos han enfilat ja camí cap a la C25, el punt d'enllaç des d'aquí a Gurb, per agafar després camí cap a la C17. Eren en total els tractors que sortien d'aquí a Gurb, un total de 8 tractors, acompanyats també amb diversos cotxes que ja enfilaven camí cap a Barcelona per després trobar-se amb altres marxes que venien des d'altres punts del territori amb la voluntat.
d'entrar per la Meridiana i després enfilar-se cap a concentrar-se fins al punt del Departament d'Agricultura per deixar-se escoltar. En una situació en què els pagesos estan en una situació crítica amb aquest volum de revoltes i de reivindicacions que estan fent. Sigui com sigui, avui se celebren, per cert, també dos anys de la primera revolta pagesa que avui també reivindiquen i que fan sentir la seva veu. Gràcies, Eudar, estarem pendents. Bon dia. Bon dia.
I pel que fa a la mobilitat, més enllà de les afectacions que hi poden haver a causa d'aquestes concentracions que van cap a Barcelona, a la B20, a Santa Coloma de Gramenet i a un carril tallatores d'Aran Sentit, Trinitat, per un accident. També a la C451, a Llobera, el pas és alternatiu després d'un despreniment d'una roca. També les obres d'urgència al túnel de Parpès, provoquen hores d'ara 6 quilòmetres de circulació lenta a la C60 entre Argentona i la Roca del Vallès,
En sentit, Granollers afectant també en enllaç amb la C32 cap a Mataró. I pel que fa al servei ferroviari, continua interrompuda l'R4 entre Martorell i l'Hospitalet, perquè ahir es va desprendre una part d'un terraplè, en unes obres que s'estan fent al soterrament de Sant Fèlio d'Illobregat.
I, de fet, usuaris de Rodalies, recordem, es manifestaran demà a la tarda a Barcelona per denunciar un sistema que consideren que toca fons, és poc fiable i genera neguit incertesa. La protesta, convocada de manera unitària per una vintena d'entitats i també amb el suport de més d'un centenar d'associacions, reclama un canvi radical en la gestió i un augment substancial de les inversions per tal de garantir un servei digne, segur i puntual.
I pel que fa el temps, avui tindrem un matí força solellet a bona part del país, amb algunes boires, sobretot a la Catalunya central, núvols al Pirineu i al nord-est, on no es descarta de fet algun ruixat. De cara a la tarda, la nuvolositat augmentarà des de Ponent i s'estendrà arreu del territori amb precipitacions febles de cara al vespre i durant la nit. Pel que fa a la temperatura, al migdia pugen una mica, entre 2 i 4 graus, amb unes màximes que estaran entre els 10 i 16. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Demà dissabte hi ha el primer acte dins el programa de Carnaval, justament el Carnaval, que comença dijous gràs, dijous de la setmana que ve. Doncs demà, al migdia, hi ha les xerrameques. És una taula rodona, cada any tracten un tema diferent i en guany parlaran de la sexualitat al Carnaval. A la taula hi haurà representants del comitè de l'Antifàs, Ernest Baumala i Ricard Vinyets, també un educador social especialitzat en porno i masculinitats i també un convidat
per conèixer el model del carnaval Costa Brava Garrotxa i han convidat a la colla carnavalesca Dolot i Cassell Follit de La Roca. I hi haurà la moderadora, la molinenca saxòloga Elena Llorenç, que dirigirà aquesta taula rodona. Les xerrameques, demà dissabte, a les 12 del migdia, al Bacus Molins, al carrer Foment. També demà, a les 12 del migdia, s'inaugura l'espai Jaume Garriga i Pujol, un espai dedicat a qui va ser pagès de la vila, persona compromesa socialment i políticament al municipi.
i que ens deixava ara fa uns anys. Doncs, demà al migdia, a l'espai que hi ha entre la Rambla de la Granja i l'Ensem Clavé, davant de les pistes a Padel, allà s'ha habilitat un espai de record i d'homenatge a Jaume Garriga i Pujol i s'inaugura demà a les 12 del migdia. També demà dissabte, Molins Feminista organitza una trobada al local del CEM, a la plaça Josep Tarradellas.
per parlar del full de ruta del feminisme en Molins de Reia. Dos quarts de 12. Analitzaran la feina feta i cap on volen anar. Quarts d'una començaran a preparar els actes del 8 de març i acabaran la jornada cap a dos quarts de dues del migdia. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui divendres és la Brun, del carrer Puigcerdà 53, al barri Bona Vista.
Ràdio Nostra, Ràdio Molins de Rei.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Stereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Ràdio Morins de Reis
La cançó del dia amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora, família. Aquí Sandra Tangerina a la cançó del dia. La meva recomanació d'avui és un temazo que es va llançar el 1981 per la banda nord-americana Erwin On Fire.
Let's Groove, un temazo-funk disco que es va convertir en tot un himne clàssic de la música de ball dels 80. Així que, música a tope i bon cap de setmana!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest divendres 6 de febrer de 2026 la compartim amb el Miquel Canut. Hola, Miquel, bon dia. Bon dia. Hola, Miquel Casas, bon dia. Què tal, bon dia. Bon dia, Miquel Païssa. Bon dia, bona hora. Bon dia, Miquel Díaz. Molt bon dia. Bon dia, Miquel Vallès. Bon dia, família. Comencem.
Avui sense el Miquel Vinyals, a veure, ara m'ha agafat el diari ara, el Miquel Canut agafa la contraportada i li ensenya el Díaz. Aviam, un text, sisplau, perquè és que, clar... No, perquè hi ha un acudit aquí a l'última pàgina.
que semblen uns extraterrestres que estan negant, no sé què. I ahir vam estar amb el Díaz, amb una xerrada de l'aula d'extensió universitària, que té una certa relació amb això. D'acord. Hi ha algú allà fora? Però abans de tot això, Díaz, volies començar el programa? Sí. Podria dir des de la ràdio nostra, de part de... De l'equip dels Miquels? De tots els Miquels. Nosaltres ja ho vam fer ahir. I de...
el nostre més sentit condol al Ramon Sánchez i Gil per la pèrdua del seu pare i una abraçada a tota la família sí senyor i que ho he sentit moltíssim i una abraçada al Ramon molt bé doncs queda dit com esteu bé?
Sí, hem començat amb el CERN, amb l'Age Group. La cançó que escoltàvem abans. Si no es pot començar amb això, no es pot començar amb això. El que has de ser molt conscienciat que no ha de parlar tant, potser, que has d'escoltar més. Vinc només a dir una cosa i prou, però ara per assumir una altra, així a aprofitar la vida entesa, aquest acudit de l'ara no són extraterrestres, són arbeloes, són quatre conos.
Si mireu-l'ara, la banda dalt darrere, és el codic del Ferreres. Ja està, ja està. Aviam, dono el diari. I això quina importància té, aviam. Preguntes dels teus companys. Un moment, un moment, que no estaves al cas tu. Tot ha vingut de l'àvia universitària d'avui, de l'altre dia que vam fer. Ahir, ahir. Molt, molt.
Ah, t'ho explicaran. Bé, comencem per aquí. Hi ha algú allà fora, es preguntaven si hi ha vida més enllà de la Terra. Ah, exacte. Amb el Joan Anton Català, que és un bon expert. Sí, és un científic, és un químic, és un astrònom, no sé quantes coses. I és un tio apassionat.
d'aquests temes que en sap el que no et pots imaginar, que a més a més és capaç d'enraonar pels descosits sense agafar ni un paper. Que es valora molt això. Sense agafar ni un paper. No com a otros qui us heu dit. Exacte. I a quina conclusió es va arribar? És a dir, hi ha algú allà fora o no? No hi ha cap indici que demostri el contrari. Sí.
Hòstia, tu, això és massa. I no pensem en una personeta vestida de color verd? No. És a dir, el típic marciano no, eh? Sinó si hi ha vida, que té moltes formes... Exacte, quan es parla de vida no es parla d'éssers... No es parla de civilitzacions. Exacte. Com va dir ell, no...
És un tema de vida, és un procés, diguem-ne, físico-químic que pot representar la vida bàsica, no? Sí, bateria... Exacte. És tot el que sigui. Sí. És un isolat. No cal que sigui humà. El tema no està en buscar perquè no arribaríem mai, no arribaríem mai. La distància són els ideals, són els...
Milions i milions i milions no arribarien mai. Llavors, el tema està en desenvolupar tècniques per captar si hi ha alguna senyal que vingui de fora. Per l'altra banda, podria ser, però és improbable, és molt difícil.
Jo me'l recordava de quan anava a l'institut, que sortien de classe, que eren dos quartions, així, i feien xerrada d'aquests temes, i estaven fins a l'una de les dues parlant del mateix tema, que era apassionant, però al final, el que dius, no arribaves a cap conclusió.
però és un tema que s'ha apassionat el tema està en dir no anem a buscar si hi ha sinó estem a l'aguait de què ens arriba és a dir, és una cosa semblant a l'arqueologia és a dir, sabem que va haver-hi uns neandertals o no sé què perquè hem trobat rastres de l'oceu els ossos o d'això i veient el que hi ha sabem
o podem saber com era l'home fa 8.000 anys o 10.000 anys. Aleshores, en el tema de la vida, en l'espai, en el cosmos, una mica és això, és estar a l'aguait de què ens arriba per identificar. L'altre tema és saber que quan ens arriba una senyal, si és que arriba...
quant temps ha trigat aquell assenyal en sortir d'on va sortir i de quin punt ha sortit. Si jo tiro una pedra i et toca el cap, tu no t'has tirat una pedra.
però si no has vist qui te l'ha tirat, no saps on t'estava ni quant temps ha trigat a arribar-te. I aquest és un tema molt apassionant, sobretot amb gastronomia. Hi ha moltes teories. És un tema que dóna per molt, perquè hem de pensar que l'espai és infinit. És infinit, no té fi. No sabem on té un altre...
A veure, planetes com la Terra n'hi poden haver-hi mils, milions, en les mateixes condicions. Pot ser que n'hi hagi milions. És que estem parlant d'unes xifres fabuloses. Aviam, de planetes Terra n'hi ha una en el sistema solar. En el nostre sistema solar? Ni podria haver-hi un segon, o podria haver-hi hagut un segon que és Mart.
Més a la vora del Sol és impossible, pel tema de temperatures i d'això, i més lluny també perquè els planetes aquells no són sòlids, són gasos i tal. Però pensem en el Sol. El Sol forma part de la Via Làctea. En la Via Làctea hi ha milions de Sols. I la Via Làctea és una de milers de milions de galàxies. Per tant...
Quantes possibilitats hi ha que hi hagi un planeta similar a la Terra? Infinits. Sí, sí, és clar. Només de pensar i et mereixes. No, no. No té fi. És clar, molta gent es pregunta, bueno, i això on s'acaba? On és el final del firmament? No existeix el final, no existeix, no n'hi ha.
perquè al final hi haurà un altre final és gran això aquest és el tema que sempre per això les religions van tenir sempre aquest tema posat al cap i feien creure que hi havia una altra cosa al més allà perquè no sabien el que era
Però en el moment que van descobrir els telescopis i aquesta gent que van començar a dir que això era infinit, que hi va haver un astrònom d'aquests... El Galileu Galileu va estar a punt d'anar a la picota per dir que la Terra girava al redor del Sol. Perquè la teoria en aquell moment era que el Sol girava al redor de la Terra.
El centre de l'univers era la Terra. I els derrassionistes que la Terra es ponen, també un altre. D'aquí estem. I que n'hi ha cada vegada més gent i jovent que va amb aquesta línia. Terraplanistes. Sí, terraplanistes, sí.
Perquè no han anat mai a l'avió. Ho diuen això perquè no han anat mai a l'avió ni han fet una volta... Un rellet tallat a l'avió, sí. Com pot ser rodona? Si nosaltres estem a aquest costat i ens aguantem drets, a l'altre costat la gent ha de caure. S'ha de caure perquè està al revés que nosaltres. Sí, per això les pensen que és plana.
En fi, és un tema molt recurrent. És un tema interessant i apassionant, aquest. Fins ahir ho hem fet, això? Ahir, a l'aula d'extensió universitària, allà a la FEDE. Molt bé. I la vegem? Sí, sí, sí. Pràcticament ple. Ple, ple, sí, sí. Com sempre, eh? Ara, últimament, està sempre plena de comagún.
Podia semblar un tema que potser no d'això, però sí, va haver-hi molta gent. I la gent va sortir, crec jo, bastant contenta del... Sí, sí. Jo vaig escoltar, quan feien la propaganda, aquí a Ràdio Molins Carreix, que va parlar a ell, o aquest... Joan Anton, que... No, no va entrevistar el president, el president de l'àmbit. Sí, va dir que normalment sempre hi havia 110 cadires, però que primer era pels socis, però si sempre hi havia un que anava...
que el feien passar, que el deixaven entrar i va explicar també de què aniria el tema i va estar bé. Però bé, molt bé. Aquest conferenciant segurament el tindrem més vegades perquè pot tocar diversos temes. El que va tocar ahir és aquest de la vida.
Bàsica, però pot parlar de moltes coses relacionades amb l'astronomia. Sí, molt bé. Com et quedes cases amb això? Què? Estic tres manejant ja. Està en un altre món, ell. No, no, que va, que va, que va. El que passa, a mi aquestes coses realment em donen molt de lluio. No sé, mai m'han fet perquè...
Més tan complicat i tan complexa imaginar-me què vol dir infinit que no s'acaba mai, és que em costa molt imaginar-me. No puc, no puc, no puc. I, hòstia, em quedo realment bastant per pressa. Jo, de fet, si hi hagués un altre lloc en vida...
Mentre si hi ha música, hi ha futbol. Si hi ha discoteques... Si hi ha música, hi ha futbol. Si hi ha futbol, hi haurà equips. Això és el que realment... El tema d'ahir... Si tenen quarts, no tenen... Si tenen quarts o una cama més igual. El tema d'ahir, precisament, era diferenciar conceptualment el que és vida de lo que és civilització.
Civilització implica éssers molt desenvolupats, intel·ligents, amb tecnologia. La vida és una altra cosa. És a dir, quan tens un microbi és viu, però no és intel·ligent i no forma una... No, però pot ser també que hi hagi vides més desenvolupades que la nostra. Sí, per què no? Però no hi ha cap constància científica que existeixi.
Molt bé, alguna cosa més de la xerrada d'ahir? Tanquem carpeta. La vostra valoració de la Fira de la Candelera, sisplau, amb aquesta setmana que ja estem acabant. Sí, el Messier, el Messier. El Messier Vallès. Miguelé Vallès. Vaig fer consulta, precisament... Tu vas fer unes consultes? Sí, sí, precisament ja per poder comentar-ho avui. Ah, carai. A més a més, no és conya. Dos, van dir... Dos paradistes...
Paradistes de la final. Que no són d'aquí Moïs de Rei. Em van dir que els havia anat molt bé. Millor dit, em van dir, estic cansat de vendre. Dic, hòstia, t'has passat una mica. Es diu David. Podríem dir el nom. Dic, David, t'has passat una mica. Era molt amic. És molt amic. Era molt amic. És pel descans del senyor Miquel Arbós. Però molt.
Ah, li dic, hòstia, David, t'has passat una mica. Diu, no, et dic en sèrio. Diu, i a tu t'ho puc dir, però clar, perquè ens coneixem de molts anys. Diu, jo vaig a, ja saps que jo vaig a moltes fires. Diu, en altres, que em foto de fàstic. Diu, hòstia, m'ho va dir d'aquella manera que m'ho va dir. I què ven aquest, què ven? Amb botits. Amb botits. Amb botits, sí senyor.
I després vaig consultar amb un altre, que té una botiga aquí a Montserrat, i va dir que no hi havia anat tan bé com els altres anys.
li vaig fer aquesta consulta i dir, hòstia, depèn dels sectors, també són sectors diferenciats, eh? O sigui, tu només vas preguntar a dos, eh? Sí, sí, a dos, a dos. Per poder fer el comentari d'aquí. I després la percepció de la gent, que estava dient sempre, que no sé si ho he comentat perquè no vaig poder escoltar, és que la percepció és que hi havia menys gent que els altres anys. I jo crec que ja sé per què, també.
El tema trenc, que no hi era, com avui. Avui no tenim trenc de Moïs de Rei a Barcelona. I va fent... No, no, no, vaig fent les notícies que diuen... També el que Nút ja ho sabia jo a nit, però jo m'hi entrava aquest matí, perquè aquest matí al llevar-me només pensava amb tu, si vols, que no te la torno a cantar. Que vull dir-te que... Dies, dies. Es veu que hi ha hagut un exerviçament aquí a Sant Foll de Llobregat i estem sense trencs des d'Hospitalet fins a Martorell. O sigui que viva la Pepa. Té.
el comentari aquest de menys 100 ho he sentit amb bastanta jo vaig baixar dos dies el divendres que em van inaugurar vam sortir a comprar i tu quan ens vam trobar? el dissabte el dissabte a la tarda també ens vam trobar allà amb el Pier cantant
Gràcies, el cantant. Sí, molt bé. Cantant, cantant. Domina molt bé l'escenari. Perdona, cantant. Home, és un showman, és un showman. És un showman que domina l'escenari, va d'un costat a l'altre, ell amb el seu bric, el seu barret. Sí. Pam, pam, pam. I, bueno, són cantants que sempre... Jo primer he de dir, bueno, estic molt, molt, molt, molt content de la fila nostra...
i sent, jo crec que és un sentiment compartit de tots nosaltres, que és un orgull i un sentiment de pertinença al nostre poble, a Molins de Rei. Ara em fas el programa? No, no. Jo vaig viure la fira, la fira és casa nostra, perquè Molins de Rei és casa meva. Jo quan surto al carrer de casa meva, surto al portal, el meu carrer és com si estigués
a la meva casa pròpia. Aleshores, això vull dir que m'he passat els tres dies voltant per la fira i ara em vas a trobar el divendres i em vas a trobar amb un sopar, amb un locat que sopa bastant bé. Que diu Campitza? Exactament. La mania de no dir nou. Campitza, cony. Després, el teu següent, et corresponen almorzar de traginers. Això...
no es pot perdonar això, i després a la volta i tal. Les jornades gastronòmiques a la plaça de Mercat, que van ser prou interessants... Sí, el diumenge va venir... Molt bé, molt bé. El diumenge va venir aquella... Es van firar una miqueta i després el diumenge van fer el dinar
a la botiga barrada de la grupa, que tampoc no pot factar. O sigui, que... Molt bé, molt bé. O sigui, vol dir que tu t'has recorregut tota la fira i tots els actes institucionals que feien, tu estaves allà. Incloses, posicions... Sí, tots els posicions i el que feia fora. M'agrada viure a la fira. Això que dieu que hi havia menys gent, no ho sé, jo el que sé és que es caminava
es podia caminar bastant bé. Però la percepció de la gent, en general... Depèn de quin racó. De quin racó es fa. Jo penso que hem guanyat molt. Hem guanyat molt el tros d'ampliació cap a la granja, de terra per cap a la granja, i això s'ha notat moltíssim.
I després les parades, que ja no les tenien els dos cantors, que tenien només un cantor dels carrers, i això fa que vegis molt millor les parades i passegis molt millor. El carrer Major, que normalment sempre estava com un ou, que ja costava de passar, perquè ja entraves al carrer Major i no sabies quan sortiries, ara entres al carrer Major i pots circular, pots caminar.
Jo, per l'heu una estona? Sí, per favor. Respecte a la Fira, i consti-ho, i públicament ho he dit, jo no sóc un gran amant de la Fira. És un cap de setmana, un acontejament, com a Molinenc. Estic totalment d'acord amb el Diaz i amb tots. Hòstia, me la sento molt bé, però jo particularment, si puc marxar, marxo. Perquè, no sé, dit això, ha sigut per mi una Fira meravellosa.
Jo, potser perquè he anat amb una perspectiva diferent, no sé per quin motiu, perquè és que surto a voltar per la fira quasi quasi obligat i m'he trobat coses que m'han sorprès molt. Primer, jo crec que el fet que sembli que hi hagués més gent és perquè...
La Fina s'amplia molt. Si tens 300.000 tios en un espai o el doble, evidentment vas veure... És a dir, aquella sensació d'anar pel carrer Major i anar on et porten i no ho vols, no la tens perquè han ampliat cap altres bandes. Sempre hem tingut la mania nosaltres i els de fora que si no estàs al centre estàs... I escolta'm, jo veig quedar gratíssimment sorprès, sobretot...
del tema de l'oferta gastronòmica, perquè a banda de la botifar de la grupa i de la que ja tenim local, que la tenim cada any i que és meravellosa, o sigui, d'entrada, l'espai que hi havia darrere de la Fira dels Vins...
Ostres, tu! Perquè ja tenia taula d'una altra banda, si no jo... O sigui, m'havia quedat allà, veia? Aquella brasa, el pop, l'acón... I després, diumenge, tenia taula a la Trasca Trusca per anar a dinar, i anant cap allà a la Rambla de la Granja...
perquè tenia taula així, no em quedava tallat allà. O sigui, uns arrossos... Una oferta culinària... A mi em va semblar, realment, amb la qual cosa jo, aquesta fira, començant ja, que ja vam comentar, el pregó del... Sí, del Jordi. I aquell acte va ser increïble. Molt amable.
Ostres, doncs, bueno, doncs, tinc que dir que amb 68 anys, independentment, que no tinc el record, m'imagino que les fires meves d'infant serien la conya i les dels altos de xoque també serien la conya, ostres, doncs, aquesta fira se l'ha fet molt, molt, molt gaire. Una altra cosa que va ser brutal va ser la fira de Vins i Caves.
no cabia una agulla allà era una cosa impressionant sempre estic jo el mateix i l'any passat i l'altre jo vaig fer el comentari aquest em trobo que primer sembla que hi hagi molt d'espai i després quan estàs allà que per cert ens vam trobar molt a cases quan estàs allà et trobes petit és que no està petit ha estat la sort d'anar-hi crec que va ser dissabte
Per comprar la copa vaig fer dues persones davant i prou. Vaig fer una volteta ràpida, vaig estar 10-15 mesos, vam comprar una ampolla de bir. I al sortir hi havia una cosa increïble. Així de les hores d'arribar aquell moment. I divendres, jo crec que els de Molins, que estem aquí, hem d'aprofitar el divendres per la tarda, és el dia fantàstic, per la mà.
Va passar els embotits, el de plegoles. És el que vam fer nosaltres. Vem de Sada Tarda, dius, hòstia, tu... Els que estem aquí és el que vam fer. La Sada de Menorca. Està boníssim. Està content, aquell Raima, que venen a Catalunya. Només venen amb tres fires aquí a Catalunya.
Venen de Menorca, són la de Vic, la de Molins de Rei, i una altra que no sé què em va dir... Olot o Porragui, no sé, un va dir una altra. Tres, només venim amb aquestes, perquè les a més no donen prou. Mama, clar, és això que comentava jo. I canviem aquestes fires, guanyem la vida. Clar.
Jo, amb els gallecs, i anem cada dia a comprar, la sogra, el pa del pa i tal i qual, i al final, ostres, aquests dius són gallecs, perquè poden ser productors de Galícia i que siguin d'aquí de Corbera de Llobregat.
No, no, no. Dic, però què feu? Feu una ruta? Diu, nosaltres venim a la fira de la Grandelena, venim a la fira el divendres i el dilluns se'n tornen cap a la Corunya. Si no és allò que facin una ruta... Diu, la setmana passada o fa 15 dies vam estar Sant Vicenç, però anem, fem la fira i torneu a pujar. Imagina't tu el que deuen realment... Són 7 o 8 treballadors, el que deuen treballar aquesta gent per acostejar-se a un viatge amb tot el gènere des de la Corunya. Són 950 quilòmetres. No venen de Lleida.
O d'Osona. Aquí veig la importància comercial d'aquesta fira. Molta gent d'aquesta, a més a més, dorm a dins de la parada. Perquè no hi ha allotjament suficient a Molins... Mira, m'acabes de treure la boca. Aquest que estava comentant jo, que em va fer tot el tipus d'explicació, això com ho tens muntat? Mira, tinc un ajuntament, em deixo un aparcament,
aquí al costat de la plaça aquesta d'1 d'octubre, que és els aparcaments que hi ha, allà darrere, els blocs de pis. La meva furgon no la tinc aparcada allà. Dic, i on vas a dormir? Pensant-me això que tu deies, que dormiria a parar, diu, no, no, jo dormo al teu Ibis, aquest d'aquí al costat, que el té aquí a la vora. Jo el deuen tenir reservat tot, saps? Un any per l'altre. Un any per l'altre i el té d'allò. No, estava molt content amb el David de...
En quant a la percepció d'afluència, sobretot degut als programes que tenia el Manref, jo penso que aquesta és una mica compensada, perquè tenen uns aparcaments al Polín del Molí i a del Pla, que estava superplent, i molta gent, amb el vehicle particular, perquè tenen les zones d'aparcament molt importants.
Perquè el problema que tenim amb el refer no era només solament els dies de la fira. Això és que cada dia. Cada dia la gent va menys a agafar el tren i a agafar un altre mitjà de transport. Els autobusos van plens de com a bo cada dia. Que no acaba ni una agulla. I per això la pensació meva és que... El tren ha afectat. Tu penses que habitualment
Renfe reforçava el servei de trencs a Molins de Rei fent que tots els trencs fossin dobles cosa que no passa sempre i a més a més amb horaris d'entre setmana en el cap de setmana cap de setmana hi ha menys trencs que durant la setmana doncs mantenint aquells horaris per poder venir i quan arribava un trenc
Tu veies, miraves l'estació i sortia... Una quantitat de gent. Una riuada de gent. No podies passar pel carrer. Pel carrer aquest o el carrer... Carril. Carril no podies passar. El candidat de gent que sortia en dos temps. A totes maneres, és cert que ve molta gent de molts llocs tant a vendre com a visitar-la. Sí, sí.
en definitiva molt bé la conclusió és que en definitiva amb el teu treball de camp que has fet el temps es va acompanyar també i la trobada de plaques de cava? no tanta gent com ens voldria però va bé gent l'entens? després l'any que ve ja s'organitzarà una miqueta diferent perquè vam estar parlant amb l'Ivan
Aquí ho muntarem una altra cosa, una miqueta diferent, perquè la gent tenia d'anar a buscar. L'Ivan és el regidor de Fira, eh? Sí, sí. És que ella el toteja ja. No, no, home, per favor. Per favor, som de popo a tots, eh? I tant. Cuidado, eh? No, dies, dies. Que no te passen ni així, eh? Ni així.
I que, esclar, la placa commemorativa la havien d'anar a buscar en un lloc, quan abans la gent hi anava concretament on hi havia la trobada per agafar la placa. I aquesta vegada havien d'anar a buscar-la als baixos de la biblioteca.
I es munterà diferent, una miqueta diferent i tal. Això se recorda. Perfecte. En general, perfecte. Perfecte, el temps es va... Ah, i el que no sé, el que voldria comentar és el tema dels vins, que vosaltres ho he comentat, que ha sigut l'últim any... En aquesta ubicació. En aquesta ubicació, que l'any que ve no sabem on demà.
Però no serà molt lluny. Ja vindrà el senyor alcalde. A casa teva et trucarà i et dirà, Miquel, els vins van a... No ho fotis. Sèrio? Escolta, perdona. No me faltaria que a tu no te diguessin. Ja estic tranquilo, ara.
Jo penso que hi ha una fira com la vins que ja és de les més arrabada. És un aconteixement dintre de la fira que té vida pròpia i que per molt que la desplacis la gent l'anirà a buscar.
Això, els que han d'estar més envipats són els que tenen locals a prop de la Fina de Vins perquè tindran menys afluència de gent. Però la Fina de Vins ja va sola. Jo crec que, no sé, evidentment suposo que ja estaran els experts buscant les alternatives. Tant escrit-se el que vam fer quan vam treure la festa major i ens la vam portar al parc d'allà i va ser un èxit total, crec que és una seta increïta, però suposo que amb el tema de la...
Si hi ha un departament de Fira Candelera que viu 12 mesos l'any, suposo que serà una de les coses que es tremble. Jo, realment, em fa por zero. Això és el mateix que el tema del barri de la granja.
que dèiem, hòstia, el barri de la granja. La gastronomia allà. La gastronomia allà, el barri de la granja, tothom de fer... Èxit total. Èxit total. O sigui, jo només passant per allà em vaig quasi, quasi a tipar. Sí, sí. De veritat, eh? O sigui, escolta, tu, hòstia, tu dius un bacàs on era... És a dir, jo...
Ja m'ho plantejo per l'any que ve, o sigui, de fer, tornar a fer, en lloc de passar amb la por de no reservar, per por que no trobis res, que estigui a tope, jo em sembla que ho tinc bastant clar que l'any que ve... A l'aventura. Sí, sí, sí. És divertit, home. Jo crec que sí, i puc tastar varies coses. Per mi sí, jo crec que sí. Hi havia molt i variat.
Hi havia de tot. Podies triar, depèn del gust de cadascú, seleccionar el menjar que volies. Clar, tenim bon temps, perquè al final, encara que sigui el febrer, si tens sol i al carrer, hòstia, tu estem en clima mediterrani i, compte tu, amb un jersellet vas... No, va fer bon dia. I el dia de les plaques que tu dius, a la trobada, feia que bo, ja estan allà perquè el sol picava. Vull dir que s'estava bé. Vull dir, va fer bon dies.
A part d'acabar prou la nit del dissabte, divendres al dissabte, no a la set? Sí. Però és igual. Això és per imprejudar. El fotut és el vent. El vent sí que et toca la pena. El vent és una mica més perillós perquè les parades belluguen totes i marxen. És més fotut el vent. Bé, però si llavors trasllades els vins a la zona de la granja es pateix perquè no tothom se'n vagi cap allà i que 18...
Vuit. Amb molta menys afluència, el recinte de... No, buscaran un altre lloc, home. Buscaran un lloc a dient. Un lloc que seria bastant avient seria el parc de Llobregat, on fent la festa major, els concerts... Una mica dispersat. Ja trobaran alguna cosa. Jo també pensava... O el parc de Mariona.
Jo també estava pensant en el barri de la Granja, eh? Perquè a la Fins, jo crec que ha d'estar bastant a la vora de la gastronomia. Perquè és una cosa que lliga amb altres, saps què vull dir? Si vas a beure i vols menjar, també. Si menges, beus. Sí, senyor. En canvi, si t'ho vas a beure i després has d'anar a menjar... Deixem que els veterans que vulguen menjar a la fira prenguin decisions. Ja ho sabran, ja ho sabran, ja.
Per cert, per això faig el comentari, perquè també un d'aquests, un cavista d'aquests, m'ho va preguntar l'any que ve on anirem. Dic, no ho sé. Un cavista, eh? Sí, un cavista. No, és que ara em passava, han fet nota de premsa a la CUP, aquí tots els grups polítics estan valorant
la Fira, la CUP ja segur que no té representació a l'Ajuntament perquè no es va presentar a les últimes eleccions, però últimament està fent notes de premsa i el que fan ells és denunciar l'aparcament incontrolat de vehicles, aquí en podíem parlar d'això, la pèrdua d'espais de descans i l'Artem diu, des de la CUP, que la crisi de Rodalies agreuja un model insostenible. I adjunten fotografies de cotxes, això és el barri del Canal, aparcat sobre la vorera...
que això no és nou i que ha passat cada any... A veure, a veure, calma, calma, calma. El tema d'aparcament ja sabem que tenim poemes. El tema d'aparcament ja tenim. Un tema és que hi hagi espais per aparcar. I l'altre és l'incivisme aparcant. Sí, hi ha molt d'incivisme en el Marc. Sobretot al barri del Canal. Tu ho has comprovat, no? Sí.
Sí, ho vaig veure. És a dir, a més a més, vaig veure un cotxe aparcant sobre la vorera, passant entre mig de dues jardineres, que no va ratllar el cotxe de Miracle, i en veïn... Jo vaig tenir que parar i deixar que acabés de fer la maniobra perquè no podia passar per la vorera, jo...
I tot i que van posar moltes jardineres per evitar envair el parc del pont de la cadena, plaça de les Palmeres, doncs s'hi van posar a dintre i amb altres racons, a la rodona aquella que hi ha al carrer Reseta, aparcant anar a la rodona mateix. I amb altres espais d'això. Tapant guals.
I la carretera Caldes, Pau Volera, fins a arribar a Papiò, vull dir, és que això és normal. Heu de comprendre que a vegades viu un auto aquí a Molins de Rei i fot una hora donant voltes per buscar un lloc per aparcar el cotxe i a última hora dius, escolta, el deixo aquí i s'ha acabat. O me'n torno cap a casa.
Hi ha espai per aparcar suficient. Hi ha mitjà el bus llançador. Pots aparcar a l'est central de la carretera. Això perquè tu ho saps. Hi ha moltes indicacions. Aparcament, aparcament, aparcament.
que molta gent no ho sap tot això però si deuen veure si condueixen i veuen els indicadors d'aparcament cap allà potser hi ha un senyor que va amb el peu coix i diu jo he d'anar a la fira i he d'anar a tal post i va coix mira d'aparcar on pot el més aviat possible aparcar el barri del canal no és aparcar a la vora de la fira
i aparcar a la carretera té un bus llançador que el deixa a tocar de la fila encara que vagi coix per tant es converteix expliquen ells la vila en un aparcament gegant i descontrolat i que això és un problema estructural no sé però en el transcurs d'aquests dies de fira com es podia resoldre perquè no pots tenir presència de l'urbana a tot arreu quan fan aquest aparcament temerari o il·legal
Vam posar unes jardineres perquè no s'hi entra. En comptes de posar-les en 3 metres de separació, posar-les en 2. I si estan a 2 metres l'una de l'altra, el cotxe no passarà pel mig.
aquest tema el tema d'aparcament és un tema greu aquest tema d'aparcament és curiós però fa potser fa 15 o 20 anys que estem parlant que estem parlant de les tertúlies del Miquel però ara estem sentats amb la fira que encara s'agreuja més però com no és la fira també tenim poemes d'aparcament perquè aquests senyors aquests pares que porten els nens a jugar al poli esportiu això ja és una altra cosa no és una altra cosa no
Van començant a donar voltes, donar voltes, donar voltes, deixen el nen allà a por esportiu i ells a un cony tenen d'anar a aparcar si no tenen un aparcament. Sabeu quin poble no té problemes d'aparcament? No. Amb una fira taradell.
Jo vaig estar a Taradell. A Osona? A Osona. Just el dia que jugàvem el partit de la Marató de TV3 a Vic. Vaig estar a Taradell. Hi havia una fira i aquest problema no el tenen perquè no hi havia ni 10. Llavors, hi havia 25 o 30 parades amb 25 o 30 persones fotades de fàstic
Per això no tenen pobles d'aparcament. Llavors, ostres, molts pobles de Catalunya voldrien tenir el problema que tenim a Molins d'anir per la fila de la candelera d'aparcament. Molts pobles d'aparcament. Llavors, si t'acord amb el Canut, hi haurà 4, 5 o 10 o 15 incívics, però no són per la fila, són sempre. El que diu que és incívic ho és sempre. Llavors, hòstia, benvingut problema. Sí, sí. El poema de l'aparcament. El que genera la fila de la candelera econòmicament per la població...
Jo no ho vull cultificar, però segur que és acollonant. Això és, comparant, és amb espinelves. Perfecte, perfecte. Ja no vaig jo. Ja no hi vas perquè aparcaràs a un quilòmetre. No vaig, no vaig. A espinelves fan una trobada de plaques, que més a més surten un pack de tres ampolles, et dic a la Marc i tot, de parató, i tinc un amic, tinc un amic, que ja el truco, millor dit, ell ja em truca en Miquel, vols que t'ho agafi jo?
M'ho agafa i té la seva germana. Viu aquí a Montserrat. Més enllà d'aquest cas particular. Un moment, un moment. Perquè poder aparcar, ja saps tu què vull dir. Que tens d'anar a aparcar. Tots els pobles del Montseny voldrien tenir el problema d'espirar al Bascoy. Això és el que jo vull dir. Però clar, llavors han d'aparcar dos quilòmetres a la carretera...
Que fins que arribes al poble... Camina dos quilòmetres, que tampoc hi ha un gran problema. No fotem, hòstia. Exacte, exacte. A la Fira de la Ben. Per tant, no ho considereu que... O sigui, que s'ha de tenir una mica de màniga ample.
Sí, home, sí. Aquests tres dies. No, mànigà ampla amb l'incivisme, no. Hi ha espai suficient per aparcar, pels visitants que venen... Però hi ha un senyor que ha portat el cotxe, que el seu fill o qui sigui, va una miqueta de coix i ja donem una miqueta de marxa. Però té un autobús, ja no, l'autobús no ha de caminar. Home, que queda dramàtic. Home, no, home, no, no siguem així, home, mànigà ampla, pim, pam, punt, fora. Una mica flexible.
de veritat hem exposat les botigues de discos als seus temps a les fines de Sant Feliu, Sant Joan d'Espí Sant Jús, Esplugues de Llobregat el problema és el mateix no, el problema és que ja no tenim problema perquè hi van quatre gats hi ha quatre gats amb tot el respecte el volum de gent no és el mateix que no té res que veure que la filla de Canalera és l'hòstia això ho tinguem clar
i ho diu un, que ja sabeu l'un copí de l'àfica. Al començament del meu recital que he fet avui, he dit això, que aquest paradista a la fira de Montserrat va cony amb bicicleta, en canvi hi ha nautes que es fot de fàstic, i així és d'acord. Aquest paradista que dius tu està en un poble que quan tenen una festa no et deixen entrar.
agafen dos camps allà al d'això i et diu, a part que el cotxe, allà els camps. I després vine caminant. Sí, sí. I si te'n vas al Mallol, et fan el mateix. Home, i tant, a la Garrotxa. No, no, és que el Mallol hi vaig estar jo i em van fer aparcar precisament tu a dintre d'un camp. Exacte. I si te'n vas a la Fira del Fesol de Santa Pau, et faran el mateix.
mateix, a l'entrada del poble, hi ha uns camps, uns camps, vinga, aparca allà. I si vas amb autocar, hi ha un aparcament per autocars, però al poble hi entraràs a peu. No et deixen entrar els cotxes. No, no, que sí que és veritat, sí, que això ja ho coneixo una mica. Díaz. No, això, a Santa Pau, fa dues setmanes, va ser, va habilitar aparcaments en camps. Els camps, traspasses la carretera i ja entres al poble. A Vic, a Vic també ho fan, a Vic.
Al Mercamedival de Vic, abans d'entrar, diguéssim, a la població, habiliten aparcaments. Aquí habilitem aparcaments, el polígon del Pla, el d'això... I, a més a més, no els fem caminar. Els hi posem un autobús llançadora perquè arribi. Sempre n'hi ha els 4 anys cívics aquests que dius tu... Sempre hi seran, eh?
El muntatge d'aparcament Palafira està molt ben muntat aquí, amb això del pla i amb Ui. Està molt ben muntat. Perquè tenim els bussos d'aquell llençadera, que a més a més es veuen molt. I gratuïts. Els atreros que hi ha allà... Veus llençadora. Llençadora, sí. Llençadora i retors. Es diuen retors. I si no, cap problema. El que pugui, que la immensa majoria poc, caminant.
Caminant. Si te'n vas a Santa Pau, si vas a aquest país, tu has d'anar caminant. Aquests llocs que diem, tot arreu, caminant. Aquell que va coix, aquell que va coix que ve a la fira,
farà 10 quilòmetres caminant per la fira, encara que vagi coix. No fotis, home, està molt fotut aquest, home. Està molt fotut, doncs aquest no ve a la fira, home. Aquest que està tan fotut no ve a la fira. Sí, home, que té ganes de venir a la fira, home, no sigui així. Home, no, això... No sé, sí, home... A veure, a veure... Teniu una fira amb una manitud, per això estan parlant d'aquestes coses.
perquè tenim una fira que és de les millors de Catalunya i... Carai, carai! Jo crec que la millor. Caram, cases molt, eh? No, que sí, que sí. Hi ha un sentiment molt orgullós. Sí, no, no, és que a més Molins de Rei, històricament, ha sigut ja un centre comercial, ha sigut una crulla de camins, era quasi tota la banda de comarca que el que no trobava en el seu poble
ho venien a buscar, feien parada a Molins d'Array, que era una mica la cruella de tota aquesta zona que hi ha per aquí dalt, i de Molins no feien, doncs Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, corrent allà, feien. Si nosaltres anaven a Molins, ja anaven a Barcelona. Molins d'Array ha sigut sempre un lloc molt comercial. Tenim una fira collonuda? Doncs bueno, escolta'm, ja sabem que això molta gent, i ho sé per experiència, molta gent provoca molèsties.
A veure, la fira en els vilatants ens genera unes certes molèsties que assumim d'entrada per tenir la fira que tenim. Jo recordo, quan vivia el carrer Miquel Tor, molts anys enrere, que la parada se'n posava davant de la porta. I a més a més, anaven amb grups electrògens que n'hi havia un que me'l fotia a dintre l'escala. Amb tot això. Això s'ha anat millorant.
El carrer Miquel Tort abans tenia parades a banda i banda, ara només en temps a un costat. És igual, genera unes certes molèsties que són assumibles al 100% a canvi de tenir l'orgull de ser de Molins de Rei i tenir una de les millors fires del país. Sí, punto. Això no vol dir que no s'hagi de combatre i evitar els petits incívics.
És compatible. Que sí, que sí. Una cosa no treu l'altra. Una cosa és el petit enxivic, si és l'altra cosa és el que deia el país, que una miqueta et mani gampa, segons quin puesto, que et pot aparcar i no et deixen aparcar. I fins a on arriba la mani gampa? No ho sé, això sí que no ho sé. Si no ho saps... No sé medir-ho, no ho sé. És una fira.
Ara estàvem parlant de les fires. Jo he anat a diverses fires també. Ho sabem. I és el que dius tu. Que amb quatre paraletes i tens un aparcament allà que ti... Bueno, que no veus que... Ai, ai, ai, que ti... Si em volia dir un nom... Sí, ja, ja, ja. No hem parlat del partit de futbol d'ahir del Barça. Per què? Qui ho va narrar? No, no, no. Independentment d'això... Independentment de la Gemma Mallorca...
i crec que arriba d'un moment, jo penso que a nivell de futbol femení, jo el segueixo des de fa, bueno, des que ha sigut el boom fa dos, tres anys, el Barça respecte a la resta d'equips d'Espanya, no té res, no hi ha res a pelar, però realment ahir el Madrid li va posar les coses molt complicades perquè també suposo que ja comencen a apostar-hi. Tot el dia així els hi va encargar a quatre. O sigui, pim, pam, pum...
Però està bé que els altres hi puguin apostar, perquè és que si no, no hi ha... No hi ha color, eh? La feia, el doctor Maia és del Madrid, s'està posant bastant bé, perquè ahir abans no van marcar, però li va costar una mica, i és un equip, tenen un equip... Tenen 12 jugadores, regalament, que ja poden tenir nosaltres, també. Ja comença a haver una mica de competició. I a semifinals, com a refemení, dos equips de Catalunya.
Sí. Badalona i el Barça. O sigui, escolta'm... Aviam si serà la final. Avui tenen el sorteig, aviam si ens toquen a Badalona. Ah, avui és el sorteig també. El masculí femení... Perdó, ni a la una. A la una? A la una, sorteig. Doncs que els hi vagi molt bé.
Sí, masculí femení, segur. D'acord, exacte. També s'han dit que no, t'ho s'han dit per TV3. Ahir també van donar el premi aquell de la ruleta a la televisió. Ah, això ho mireu també? 2.700.000 euros que van portar aquella noia. Això és el passapalabre? No.
La ruleta. No, no, passa a palavra. Passa a palavra, sí o no? Bé, ja ens entenem, sí. Passa a palavra. Això és Telecinco, en tenen tres... No sé quina que és. Bé, ja, és molt popular. No sabem no contestar. Tu no mides aquests tipus de programes? A la meva televisió només té un canal. No em facis argumentar-ho, no. No, no. Jo el miro perquè és un programa distret i és intel·lectual i aprens una mica. Sí, sí. Perquè sempre s'ha d'aprendre el que...
vols aprendre saber i ganar del nostre Jordi Hurtado és compatible evidentment entreteniment i coneixement està guai ho dic perquè han donat un premi 2.700.000 i pico d'euros que és un bon pas i va guanyar una noia un noi i una noia i va guanyar la noia
I no us heu adonat que Canut només té un canal a la televisió? Tu només mires un canal. Sí. És molt raro que canviï de canal, jo. En tot cas, me'n vaig a una plataforma de streaming de pel·lícules, però... Jo estic quasi, quasi, quasi, quasi, quasi com el Canut. També. El que passa que ara hem enganxat al programa aquest del Peyu. La Renaixença. La Renaixença. Em sembla superdivertit i m'ho passo molt bé.
I constantment estàs com que... Però és de la plataforma? No, sí. És el canal 33. Com que està darrere de TV3, de tant en tant vaig cap allà, i el fan molt, perquè suposo que teniu una certa audiència, però sí, sí, jo estic amb el canullo de tot l'altre. Hi ha programes aquells que es posen els cascos tots? Sí, sí. De fet, és un programa de ràdio que el passen per la tele. És un programa de ràdio. Dias. Jo reconeixo que soc més de ràdio. La tele la veig molt... La veig poc, eh?
Ràdio, ràdio. Jo escolto la ràdio un promig, 5-6 hores al dia, eh? Deu-n'hi-do. Deu-n'hi-do. Com hi va? I a la tele potser el vespre més? Sí. Però no... Bueno, veig el concurs aquest, que està molt bé, del Llucia... Ah, atrapa'm si pots. Sí, està bé. Atrapa'm si pots. I poca cosa més. Bé. Bé. Jo soc més de buscar... Bé. Perquè si fan un partit de futbol, el miro aquí amb l'altre i buscar esports...
M'agrada molt l'esport. Música, allò que hi hagi música, o hi ha entreteniments d'aquests, el saber i ganar-t'o, aquestes coses. Aquests concursos i tant. Tenia una inquietat de cultura, sí, però bàsicament els esports. Estàs obert. I abans de plegar, voldria saludar la meva cunyada, que és d'Alacant, que ens escolta cada divendres. Ah, molt bé. Lupe, hola. Lupe, hola. Lupe, de part del plaer. Home, ens escolta des d'Alacant.
tots els divendres. Que bé! I tant que sí! Tu quan baixis cap a aquelles terres... Ja donaré records a l'UPE. A l'UPE, efectivament. A l'Aquena o a l'Aquena? A l'Aquena. Tu volies anar a Elx el dissabte passat. Volia anar a Elx i aprofitar el viatge per passar per Altea a fer un xuletón a Cal Joan.
Que també és un... És el Pac, eh? Ella et diu ells, però també vol anar a fer el xuletón. A mi, amb biblioteques i amb esglésies... No trobarem, oi? Poques vegades. Biblioteques i esglésies? Poques vegades, però amb bars, restaurantes i discoteques és... Increïble. És veritat.
Jo, aquesta fira, aquesta fira ho he trobat als vins, és que jo no puc trobar enlloc més. No vaig fer un museu que portava, però no vaig trobar enlloc més que els vins amb ells. Però en biblioteques i esglésies no, eh? No, no, vaig anar a la biblioteca. I museus, també. I museus, rarament. La Mallorca m'estira una mica en museus i, bueno, però jo intento sempre fer el longuis. Sí. O després anar a fer un bon dinar. Exacte. Que és una mica la compensa, això. Evidentment, evidentment.
Miquels, gràcies, que tingueu un bon cap de setmana. I com sempre, que tinguem molta salut i molta sort. Vinga, que vagi molt bé, gràcies. Apadeu. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Les mobilitacions dels pagesos van de camí ja cap a Barcelona des de primera hora del matí, posant a prova la mobilitat enmig de la crisi a Rodalies. Els més matiners han estat els de Girona, que cap a les 7 han pres aquesta marxa. A Tarragona també una quarantena de pagesos en cotxes han sortit també cap a les 8 i al baix es han sortit ja cap a les 9.
Escoltem ara Jordi Ginebreda, que és portaveu del Grammy de la Pagesia, que explica precisament que no passaran per l'AP7 per tal d'evitar molèsties als conductors arran d'aquesta crisi a Rodalies. Sí, al final la situació de Rodalies actual és la que és. Hi ha molta gent que utilitza el seu cotxe per anar a treballar, per anar a Barcelona. L'AP7 va molt i molt plena.
i hem cregut que com a solidaritat també amb la gent que pateix aquest caos i aquest desastre de Rodalies, nosaltres ens solidaritzem amb ells i malgrat la nostra protesta poder entrar a Barcelona igual com la resta de gent intentant evitar molestar més del compte.
Tots plegants confluiran al voltant de les 12 del migdia davant del Departament d'Agricultura de la Generalitat. I pel que fa a la mobilitat en aquests moments, a la B20, a Santa Coloma de Gramenet, hi ha un càrril tallat en sentit Trinitat per un accident que provoca algunes retencions. A la C451 a Llobera el pas és alternatiu, després també d'un despreniment d'una roca a la via. I també les obres d'urgència. El túnel de Parbès provoquen circulació lenta a la C60 entre Argentona i la Roca del Vallès.
afectant també Arenyes amb la C32 cap a Mataró. I pel que fa al servei ferroviari, continua també interrompuda l'R4 entre Martorell i l'Hospitalet, perquè ahir es va despedir una part d'un terra ple en unes obres que s'estan fent al soterrament de Sant Feliu de Llobregat.
I de fet, usuaris de Rodalies es manifestaran demà a la tarda a Barcelona per denunciar un sistema que consideren que ha tocat fons, és poc fiable i genera neguit incertesa. La protesta, convocada de manera unitària per una vintena d'entitats i també amb el suport de més d'un centenar d'associacions, reclama un canvi radical en la gestió i un augment substancial de les inversions per tal de garantir un servei digne, segur i puntual.
I pel que fa el temps, avui matí força solellat a bona part del país, núvols al Pirineu i al nord-est, on no es descarta de fet algun ruixat puntual, i de cara a la tarda la nuvolositat augmentarà des de Ponent i s'estendrà arreu del territori amb precipitacions febles de cara al vespre i durant la nit, i amb una cota de neu als voltant dels 1.500 metres. La situació marítima encara serà alterada, sobretot ara al matí, però anirà millorant al llarg del dia.
Notícies en xarxa.
Aquest cap de setmana, demà dissabte, s'estrena l'obra de teatre de la Fira, Tres dones i un llop, una producció del grup de teatre Quins Arcades. Una única funció, demà, a dos quarts de nou, al Teatre de la Penny. L'obra la representen Teresa Mateu, Verònica Barberena, Elisa Poc i Jordi...
Uller, i la podreu veure, com dèiem, demà al vespre a la Penny. Les entrades anticipades les podeu comprar a l'estanc Margarit, valen 8 euros, i a taquilla 10 euros. I és l'obra solidària de la Fira. Els diners que es recullin de les entrades es destinaran a Fanoc, l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics.
També recordem les exposicions que podeu veure i que s'inauguraven a motiu de la fira. Avui és l'últim dia per veure la mostra amb les fotos guanyadores i finalistes dels Premis Clic. Les podeu veure al local del SEM aquesta tarda. Fins el 22 de febrer a Can Amallé hi ha l'exposició A Pagès, produïda per l'Ajuntament i que fa un retrat de com era la vida quotidiana, com es vivia a Pagès.
entre els anys 1920 i 70. L'horari de visita és de dimecres a divendres de 6 a 8 i fins al 15 de febrer. Per tant, la setmana que ve encara podeu visitar a la Sala Gòtica l'exposició del Memorial Democràtic, una producció de la Generalitat que es titula Pagesos contra Franco 1974-79 i retrata la lluita dins de l'àmbit rural, especialment des de la Unió de Pagesos al final a les darreries del franquisme. L'exposició la podeu visitar...
Fins el 15 de febrer, de dilluns a divendres a les tardes, dissabtes, demà, al matí de 10 a 2 i a la tarda de 3 a 7 i el diumenge de 10 a 3.
I per altra banda, també recordem que l'Ajuntament continua la campanya per donar a la població covells marrons per fomentar la separació de la brossa orgànica des de casa. El repartiment aquesta setmana s'està fent avui divendres a la tarda. Podeu anar a la plaça Antoni Marca, a les Conserves, o al barri de l'Àngela, a la plaça de la Pau. Aquesta tarda encara es reparteixen covells. I també sapigueu que el divendres i el dissabte, avui i demà, de 9 a 1,
A la carpa que s'instal·la a l'exterior del mercat també es reparteixen aquests cubells. La setmana que ve ja és l'última de campanya i es repartiran els cubells, en aquest cas a la Riera Bonet i també a Can Graner. De moment, però, avui a les Conserves i a l'Àngel i al Mercat Municipal, al matí d'avui divendres i demà dissabte, de 9 a 1. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Brun, del carrer Puigcerdà 53, al barri Bona Vista.
Avui mil persones necessiten sang a Catalunya. Aquests dies se't necessiten més que mai. Vine a Donar Sang. Entra al web donarsang.gencat.cat i consulta els hospitals o les campanyes mòbils de donació. Moltes gràcies. Els dilluns a la Penha Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació.
La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porte, un esbeu. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el Follet, els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Rei. Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a apagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer casa, protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa.
Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Genterna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu. A interior.gencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells. 112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Fins demà!
Són les 10 del matí i pràcticament 10 minuts ja. Ensetem aquesta tercera hora del Bon Dia i Bon Hora, on parlarem de política. De seguida saludarem la Rocío Segovia, regidora d'Ara Molins, que avui amb ella compartirem aquesta estona de les preguntes a aquesta formació política. Després farem l'espai Fragments amb la Mònica Mas i farem reemissió de les 100 grans dones de la història, d'un dels capítols que compartim amb la Judit Herrera,
que avui no pot ser avui aquí amb nosaltres en directe, però recuperarem algun dels espais que hem anat fent en el transcurs del que portem de temporada. A partir de les 11 recordo que també ens visitarà el Lluís Carrasco i el José Manuel Jurado per parlar d'aquesta convocatòria de diverses plataformes d'usuaris del tren, que hem convocat demà aquesta manifestació a partir de les 5 de la tarda.
Farem l'espai Tens Recordes amb el Xavi Garcia per parlar del VIX Vaporub i a l'espai Camins anirem cap a Osona amb l'Hèctor Zacarias. Tot això és el que ens queda de programa fins a les 12 del migdia.
Bé, doncs saludem a aquesta hora del matí la Rocío Segovia. Què tal, Rocío? Hola, bon dia. Bon dia i bona hora, benvinguda. Gràcies. Que ens ha portat aquí un merxandatge d'Ara Molins, que veig que heu fet, coincidint, suposo, per la fira de la Candelera. Sí, correcte. Sí, hem fet unes bosses. Bueno, ja tocava fer alguna cosa, no? Unes bosses de roba, una tote bag. Sí, un tote bag, sí, correcte. I us heu portat un regalet per tocar-se de la ràdio. Amb color cru i el lema d'Ara Molins. D'Ara Molins, correcte. Molt bé.
Escolta, com va anar? Comencem per aquí? Vau obrir el local del carrer Major? No teníeu estant? No, no vam voler posar l'estant perquè ja era suficient tenir obert la nostra seu. Llavors vam decidir obrir la nostra seu perquè és veritat que estem al carrer Major i és un pas de trànsit amb molta gent i volíem que la gent s'apropés a casa nostra.
Vam tenir... Realment només vam obrir pels matins, el dissabte i el diumenge. El dissabte va estar bé, força bé, i el diumenge va poder venir el Ramon i, clar, la gent... Vam parlar amb molta gent, s'apropaven, vam regalar aquestes bosses...
Molt bé. Només vam obrir els matins de dissat i diumenge. Sí, perquè per les tardes, entre que teníem coses personals i tot això, vam obrir només pels matins. Però el balanç seria positiu, eh? Sí, sí, molt positiu. A nivell de partit. Bé, i a nivell ja més global de la Fira, quines observacions, comentaris faríeu?
La fira, la veritat, és una fira que sempre, any rere any, sempre penses, aviam com em pot sorprendre, no? I sempre hi ha coses noves, no? Estaven els tastets de música, els tastets de teatre, també el racó aquell d'història sobre el Bastià, no? De la fira de Bastià, aquí al costat, sí, que va estar molt bé. Però, bueno, sí, malauradament...
no va ser el mateix pels nostres veïns dels barris de muntanya, que van tenir un problema amb el tema del bus. Tots sabem que és molt difícil aparcar durant la setmana normal i corrents a Molins de Rei, però per la fira amb tota la gent és molt pitjor. I ja estàvem a la sala de plens i ens arribaven missatges de veïns de barris de muntanya que...
que no s'havia ampliat la freqüència dels bussos i s'havien de quedar a casa. De cara a l'any vinent sí que s'hauria d'apuntar en aquesta llibreteta tan mona que ens van regalar per la fira de la Candelera com a...
millora per l'any vinent, no?, augmentar la freqüència dels buss dels barris de muntanya. I així tots els molins i molinenques podem gaudir d'aquesta fira meravellosa que tenim, que tothom ve, no?, és el moment de retrobament, no?, molta gent de la feina que ve, no?, és que molins, sempre venim a la fira, fa molts anys...
que és meravellosa, que tothom la coneix arreu de Barcelona, en realitat de tota Catalunya, que ve molta gent de fora i per nosaltres és un goig, la veritat. I res més a dir. Ahir apuntava l'alcalde amb dades que la percepció que hi ha hagut a potser menys afluència de gent...
En el cas, per exemple, de Renferro de Lies, es confirmava que hi ha hagut un 25% menys d'afluència, amb dades, de gent que, davant del dubte d'agafar el tren o no, s'ha quedat a casa. Sí, la veritat és que potser durant el dia no es va notar tant, però per la nit, cap allà a les 8 de la tarda, que sempre hi havia aquella aglomeració pel carrer de baix i tot això, sí que jo que vaig anar a fer un tomb per la nit,
Sí que vaig notar que hi havia menys gent, però també penses, potser és el fred, però és veritat que jo crec que és un punt molt important el tema dels problemes amb Rodalies, que molta gent s'ha quedat a casa. Per tant, reivindicaríeu més freqüència de bus del bus L'MV3, en el cas d'aquests tres dies de Fira de Candelera, pel que us han fet constar els veïns i veïnes.
Molt bé. Avui, per exemple, comentàvem, també la CUP denunciava l'aparcament incontrolat de vehicles, que hi ha hagut a banda de les zones habilitades, evidentment, que molts vehicles segueixen aparcant sobre la vorera...
I amb un ser incivisme, eh? Digues. Sí, perdona. És veritat que hi ha molts llocs on s'ha intentat posar una planta o algunes zones... Sí, jardineres. Sí, jardineres d'aquestes mòbils perquè no pugin, però clar, amb la quantitat de gent que ha vingut, al final deixar el cotxe és impossible, no?
I és veritat que és incívic deixar un cotxe damunt d'una vorera o d'un pas d'avianants o tot això. Però, clar, tampoc sé si és el moment que la Guàrdia Urbana estigui per fer moltes que no amb tot l'enrenon que tenim al poble de voltar per la seguretat.
Però, bueno, sí, de cara a l'any vinent també s'hauria d'apuntar com a punt número dos, no?, tota aquesta zona, no?, habilitar més pàrquins públics perquè la gent... Bueno, el meu marit, de fet, va anar a portar el nen al futbol i va haver d'aparcar a la Glorieta de... O sigui, allà a la rotonda de Sant Feliu, o sigui, que és que hi va haver de venir caminant. Però, bueno, sí, són coses que passen i que, sí, s'hauria de buscar una alternativa, no?, de pàrquing.
Bé, doncs deixem enrere la Fira i ara se'ns anuncia també un mes de febrer a nivell polític força intens. Sí, la veritat que sí. Esteu preparats, eh? Preparades? Sí, estem preparats. Apuntava l'alcalde que segurament tindrem aquest ple extraordinari el 19 de febrer.
per al tema de l'adjudicació de l'empresa que ha de construir la nova residència i després el 26 hi hauria el ple ordinari. Atenció amb el pressupost, el debat de pressupost. Comencem per aquí. Ja us hem fet arribar la documentació, la proposta de l'equip de govern.
Sí, sí, ja fa unes tres setmanes que tenim les dades, l'informe, ens hem reunit amb el regidor Miquel Zaragoza per fer una primera revisada conjunta del pressupost, fer els nostres dubtes, així més del nivell, i durant aquesta setmana acabarem d'engestir el detall i poder tenir una segona reunió amb el regidor.
És veritat que nosaltres, fent memòria, venim d'uns pressupostos que el 2024 vam tildar de... Bé, vam ser molt crítics, no? Va ser el mític, els set pacats capitals. Sí, correcte. Però, bé, ho vam discutir força, no? I cap als pressupostos del 2025 vam pensar que...
que d'aquesta manera, o sigui que no podíem estar en aquesta postura, que havíem de donar un canvi perquè al final es tracta que la gent de Molins tingui millores en la seva vida o en el seu poble.
Llavors vam fer un canvi i vam intentar estendre la mà al govern i arribar a uns acords amb el govern per l'abstenció. Llavors aquests acords vam fer sis o set. En principi van quedar tres i la veritat és que intentem des d'Ara Molins sumar.
Ah, us vau abstenir a canvi de... Sí, a canvi de tres acords, no? Que és veritat que un d'ells era la licitació i l'aprovació de la Llar d'Avis, un altre era fer un estudi o un projecte de la reforma del Terraple, i
I una altra era una adjudicació del servei de jardineria per un centre especial de treball per millorar la inserció laboral de les persones amb discapacitats. Cap al mes de juny-juliol, ja no me'n recordo, vam preguntar com estava això i ens van dir que estaven treballant però que encara quedàvem mitjà any per portar-lo a terme.
i ara ens haurem de seure per veure quin és el futur d'aquests projectes. I seguint amb aquesta mateixa voluntat de l'any passat, del 2025, estem treballant els pressupostos per el 2026. Intentarem arribar a un acord amb ells i aviam si podem treure alguna millora
per la ciutadania de Molins de Reina. Correcte, però entenc que va lligat també, sobretot, a que es puguin anar desenvolupant aquestes propostes que exigíeu o que poseu sobre la taula l'any passat. És veritat que passem d'un pressupost del 2025 de 39 milions a aquest any, que són 49, on és veritat que també està l'execució, una part de l'execució de la licitació, bé, de la llar d'avis, i una part del pressupost
Del poliesportiu. És veritat que això fa molt... És una miqueta... Fa vertigen, no? Passa un pressupost gairebé d'un 24%, una pujada del 24%, però és veritat que estan inclosos aquests dos megaprojectes molt importants, no? Que si els traguéssim, serien de 37 milions i del 25 fins ara, el 26, un 42. Però bé.
El que dic, que estem intentant trobar una... Bé, acordar uns amb el govern, i aquesta setmana, és veritat que hem tingut el... Com sabeu, el Ramon ha tingut un problema personal, llavors... Bé, un problema personal, pobre. I ha estat una miqueta fora, llavors aquesta setmana acabarem d'enllestir i fer una proposta al govern.
Molt bé. Recordeu que el debat, en principi, serà final de mes, que és el ple ordinari, i hi haurà aquest punt prou important, que és el pressupost. 26 de febrer, en principi. La setmana abans sí que serà un ple, només de dos punts a l'ordre del dia, però amb un únic tema.
Jo crec que és un ple que a tots els regidors de la història de Molins de Rei els agradaria haver tingut en el seu mandat, perquè és la nostra estimada llarga d'avis que estem esperant des de fa molt de temps. I és veritat que, si mirem el passat, es podrien haver fet les coses molt millor, però ja no hem de mirar el passat, hem de treballar en el present...
i a poc a poc millorar les coses perquè el passat no torni a passar al futur. Llavors estem molt contents des d'Ara Molins i al mes de desembre vam haver els regidors de signar la declaració d'absència de conflictes d'interessos amb aquesta nova empresa que s'ha presentat i que s'adjudicarà
I la veritat és que molt contents. Una cosa és quan adjudiques i després com funciona el dia a dia. Tots sabem que un projecte amb paper és molt fàcil, però després dur-lo a terme és molt difícil i suposo que aquí ja no serà tant. Espero que sigui tot molt bonic, però la realitat és una altra.
Recordeu que una desena d'empreses es van presentar, que hi ha hagut aquesta mesa de contractació, que s'ha avaluat els pros i contres de cada empresa i que llavors s'han escollit una, que ahir l'alcalde de moment no ens va dir, però que ja hi ha l'escollida que s'estan fent els últims serrells per adjudicar-la en aquest ple extraordinari del dia 19, eh?
N'estarem pendents, com dèiem, de dos temes prou importants en aquest mes de febrer que nosaltres explicarem amb aquests dos plens que cauran en dijous, 19 i 26 de febrer, ja quan hagi passat el carnaval, que també és l'esdeveniment de cultura popular que tindrem just ja la setmana que ve. Sí, tenim aquest cas de setmana de descans. Una mica de treva, sí.
i ja, bueno, de descans, no?, que s'inaugura el... Bé, sí, tenim activitat igualment. Activitat, sí, bueno, s'inaugura el monument, no?, a l'espai. A l'espai de... Dedicada a Jaume Garriga. Jaume Garriga, sí. Sí, sí, demà a les 12. Sí, correcte. I, bueno, i després ja el tret de sortida de Carnaval, no?, és tornar... El dijous que ve. Dijous que ve, sí, amb la bota, no? A l'arribo. A l'arribo. Que és a la tarda i llavors la bota és al divendres, sí. I tots els actes que ja han anat consolidant...
Sí, bueno, jo porto molt de temps fora perquè per temes personals sempre marxàvem aquest... Aquestes dates. Fa com vuit anys que no hi soc per carnaval, no? Em retrobaríem al carnaval i, bueno, hi ha hagut gent que m'ha dit per què no t'apuntes amb nosaltres a la rua, no sé què? Bueno, l'any vinent, aviam què passa, no?
O sigui que, bueno, ens retrobarem, aviam, no? Sí, perquè és veritat que veient les fotos per l'Instagram, no?, i seguint, s'ha tornat amb un carnaval molt xulo, no?, de quan jo era petita, que només era la rua, no? Sí. Anaves allà al ball, no?, al mític ball, allà al poli, al poli esportiu, que ens ho passaven superbé, però, bueno, ha canviat molt, i, bueno, aviam què, ja ens trobarem i ja et diré què semblo, què em sembla.
I per cert, també, que ahir l'alcalde ens confirmava que la piscina municipal ja la tenim a la recta final. Sí, molt bé. La setmana del 16, en principi, que és el que va publicar també el Club Natació, doncs es podia reobrir. Bueno, ja hi ha... La veritat és que les famílies, no? Tinc diverses famílies amigues, no? Que, clar, és...
És un problema, avui en dia, haver de portar els nens fora de fer l'extraescolar, però, bueno, espero i confiem que tot hagi sigut per bé, no?, i que jo crec que sí, l'obra ha sigut... Bueno, no ha tingut tan retard com es pensava. Sí, es va dir que a finals de gener, o sigui, que dins els marges... Sí, més arriba, més abaixo, però, bueno, sí.
La veritat és que sí, i que tots els nens i nenes puguin tornar a gaudir de la seva extraescolar al poble i les seves famílies puguin descansar. O sigui que sí, podem tornar a veure, anirem a veure com ha quedat la piscina de Molins del Reí.
Molt bé. Rocío, alguna cosa més? Doncs no. Doncs ho deixarem aquí, a l'espai de preguntes ara molins, avui amb la Rocío Segovia. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi bé el cap de setmana. Igualment, ens veurem. Fantàstic, sí. Molt bé. Fins aviat. Gràcies. Que vagi molt bé. Hem escoltat la música de Joan Dausà, que és protagonista, perquè aquesta mitjanit ha publicat nova cançó, del que serà el seu nou disc. La cançó es diu Welcome to my party.
i l'escoltem en exclusiva aquí al Bon Dia i a Bona Hora. Vinga, fins ara.
Potser véns de dies de merda, potser la veïna t'atesta, potser a la feina t'insulten, potser la vida et sembla absurda. Pinta't de vermell la cara, posa't la camisa que tant t'agrada i mira que això comença.
Tens un exèrcit darrere, la vida i un cor que batega, que rebentin la culpa i la pena, que fa baixada i això no frena. Abraça't a qui no ho espera, clava't al pit, algun poema i vine, que això comença i no saps com creix.
No saps, no saps, no saps, no saps.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei.
Molt bé, doncs força animada i enèrgica aquesta cançó del Joan Dausà, el Sant Feliu Enca publica nova cançó, Welcome to My Party, que formarà part d'aquest nou disc que presentarà aquesta primavera estiu. Senyals horaris de dos quarts d'onze del matí.
Fragments, és aquest espai que compartim amb la Mònica Mas Rubió tots els divendres. Què tal, Mònica? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. La setmana passada ens portava una nova novel·la, Qui mati i la muntanya. Sí, senyor. Amb una col·lecció que ens va fer gràcia, que és la col·lecció Vaixell de vapor. Sí, molt coneguda dintre de la novel·la juvenil. Si vols, recordem breument de què va la novel·la i també de qui és l'autora.
Sí, l'autora vam parlar que era la Hilary Rubel, una escriptora que va néixer a Anglaterra i que ja des de ben jove, des que es va casar amb el seu marit, que era zoòleg, es va quedar a Keny a viure i ha escrit novel·les molt ambientades en el...
En el terreny d'allà i amb les llegendes i la mitologia d'aquells indrets. Sí que, mira, volia comentar, important, perquè la traducció s'ha fet al català i trobo que és una traducció molt ben trobada, amb paraules molt boniques...
I és de la Josefina Planes. D'acord. Molt important la feina de les traductores i els traductors. Sí. A vegades no es valora o no es diu suficient, no? Perquè hi ha traductors i traductors, i hi ha traduccions realment molt, molt ben fetes i trobades.
Per tant, ho posem en valor des d'aquest espai. I tant. El llibre també està acompanyat d'unes il·lustracions molt boniques, que són del Carlos Parrilla. Mira, t'ensenyo aquesta primera, que surt al Quimati. Sí. Recordeu que Baixell de vapor era una col·lecció de novel·la juvenil, no? Sí. I molts dels llibres, diguem, s'acompanyaven d'il·lustracions. Amb il·lustracions. Sí, sí, sí. Molt bé.
Recordem que aquest llibre anava del Quimati, que és la història i l'aventura que emprèn quan vol pujar a la muntanya, a la muntanya de Quènia. I sí que hi ha unes notes a tenir en compte perquè està basat en un fet real. Sí, sí, sí. Rius perquè... Ja, val. Les regions que travessaven Quimati no són imaginàries.
I, tot i que les seves aventures sí que ho són, o sigui, moltes de les aventures que passen són imaginàries i creades, però la travessia és real. La pujada al Kerinyaga, que té uns 5.180 metres d'altitud, parlem d'aquesta muntanya i l'aventura que fa per pujar al cim,
A l'Everest, sabem que en té uns 8.800, la concau en 6.900, doncs mira, el Keringiaga o muntanya de Kènia, 5.180. I va ser inspirada per un fet real d'una noia que va pujar descalça al cim de la muntanya.
atreta per una força inexplicable aquí entraríem en el que moltes persones dirien la crida dels déus els altres amb la crida interior del creixement personal autoconeixement, etc. i això molt bé, doncs avui farem el segon i darrer estet d'aquesta novel·la que no és gaire llarga no, no, no és gaire llarga i ara anem a fer un capítol de més o menys la meitat del llibre exactament d'acord
Quan vulguis. L'endemà se'n va anar abans que no es llevessin amb Wangui i Langheri. Canini, la petita mangosta, que ara ja no era tan petita, li penjava de l'espatlla i en Kimati estava content de la companyia de la bestiola. També sentia un ou d'elit per continuar el viatge.
No tenia l'amulet per protegir-lo contra els dimonis i el lleopard negre? I no el protegia el mateix engai com havia protegit el vell quan el món era jove? Al cap de poc va abandonar el bosc i es va trobar a la regió dels herbs. Era un lloc molt vast, batut pel vent, s'enfilava cap als núvols i se submergia cap avall darrere seu.
en un capbussament perillós fins a arribar a la plana i acabava a la verda falda dels turons. En Quimati li va semblar que estava dret sobre el sostre del món. El vent i l'espai li donaven la sensació d'una llibertat intensa. Si no fos tan pendent, hauria ballat entre les roques i els brucs tan alts. Ara també era més fort, després del temps passat, seguint rastres, caçant i caminant pel bosc amb en Wangui.
També era més decidit. De sobte, els núvols es van aclarir i va llançar una exclamació mentre mirava meravellat. Davant seu hi havia la muntanya. El cim blanc es veia tan a prop que li costava de creure que encara l'enseparaven els erms i la valla encantada de més amunt. Al cap d'un moment, els núvols van arremolinar-se davant del carinyaga i era com si s'hagués imaginat la visió.
Fins aleshores no se li va ocórrer que havia d'haver-se tapat els ulls. Si hagués vist Déu, no hauria caigut mort a l'acte per la seva insolència? El poble Wimby, que vivia al peu de la muntanya, creia que en Gai mataria l'home que trepitgés la Terra Sagrada, però en Quimati es tranquil·litzava, pensant en el seu somni i en la història de l'home vell que Déu havia ajudat quan el món era jove.
Canini es va deixar caure a terra i va córrer al seu davant. Havia vist un ou en un niuet construït dalt d'un arbre. L'ou estava sencer i la bestioleta l'aguantava entre les potes i el picava amb el murret fins que la closca es va trencar i va poder xuclar-ne el contingut. El terreny es devenia més espadat i en Quimati havia de caminar cada cop més lentament. Si no, no podia respirar i les cames li pesaven.
En Wangui l'havia advertit del vertigen que experimentaria com més amunt pugés. Canini no semblava afectada pel pendent ni per l'altitud i corria, donava la volta i se'n tornava.
Grans afloraments, dispersos entre les roques escarpades, es veien de si i d'allà pels erms. I les seves formes, estranyes i ferestegues, feien pensar en gegants que sorgien de sobte o en animals monstruosos. Va decidir enfilar-s'hi. La base estava amagada en una clotada profunda plena d'herba exuberant i de flors delicades. Enquimati va passar al llarg del repeu de la fondalada i va veure la brillantor de l'aigua.
Aleshores es va adonar que les roques trobaven mig d'un estany. També va començar a sentir el gotejar de l'aigua i va creure que l'estanyol devia ser pregon i fosc. Va cridar la canini i se la va col·locar a l'espatlla perquè temia que la mangosta pogués caure en les aigües profundes del baciol.
Va enfilar-se dalt la roca i va veure tot el terreny desordenat de sota seu i al seu voltant. De sobte, l'aire el sacsejar i va sentir com si anés a volar. Va seure's i va posar-se a tocar la flauta. Va acostar-se dos elefants i es van parar mentre l'escoltaven. En Quimati tenia ganes de pujar on eren els elefants. Estava segur que podria fer-ho i els elefants no li farien res.
Això sí, mentre no hi hagués elefants petits a la vora, protegits de tot perill per la mare. Es posava en peus lentament, tocant la flauta i baixava amb cautela de la roca. Es volia apropar els dos elefants. Pas a pas va anar acostant-s'hi, fins que hauria pogut tocar-ne un, si hagués estirat el braç. Els animals no es mogueren i se'l miraven pacientment amb els seus ullets intel·ligents.
La Canini no l'acompanyava. Feia estona que havia desaparegut. En Guimati continuava tocant i li semblava, tal com li passava amb els ocells, que conversava amb aquelles bèsties grosses i amables, i això el feia content.
De sobte, els dos animals van començar a bremar furiosament i a moure les enormes orelles. De primer, en Quimati es pensava que el volien atacar i la vista se li va enterbolir i va quedar paralitzat de terror. Però els elefants van fugir corrents i van comprendre que alguna cosa els amenaçava. Però què? Ara ho veia! Una forma obscura corria cap a ell com una sageta mortal. El lleopard negre!
Va arrencar a córrer. En baixada la roca respirava amb dificultat. No sabia què fer. Potser es podria amagar la fondalada. Desesperadament, seguint el mateix camí de la nada, va veure una obertura a la roca. Era com la boca d'un cocodril. Es va ajupir i hi va entrar. Estava en una gruta. Les roques caigudes omplien la gorja on hi havia l'aigua subterrània i més roques formaven un sostre sobre el seu cap.
Es va girar i va mirar estar mordit cap a fora amb el cor bategant. Havia vist el lleopard negre cap a on havia anat? Seguiria el seu rastre? Podria esmunyir-se per l'obertura? Li semblava que sí.
Tot d'una, la gruta es va enfosquir. Va guaitar cap a l'entrada i va veure que estava obstruïda. El lleopard negre. Va endircer-se a corre cuita per la gorja fins que va arribar a la vora de l'estanyol fosc i pregon. No sabia nedar. Va mirar de nou cap a l'entrada de la gruta. Encara estava bloquejada, però el lleopard no havia provat d'entrar. Va tornar a mirar, però res no es movia.
Va esperar. I res. També ell es va quedar quiet. Era una petita figura aterrida, dreta a l'extrem de la gorja. Aleshores va recordar l'amulet màgic. Es va calmar. Els batecs del seu cor van disminuir. Lentament, pas a pas, es va tornar a indensar per la gruta i aleshores se'n va adonar.
No era el lleopard negre, era un dels elefants. En Quimati guaitava i guaitava cap a l'obertura bloquejada pel cos de l'elefant. L'estava protegint? I com s'ho havia fet aquest animal tan gros per passar al llarg d'un camí tan estret? Va agafar la flauta i va tocar una tonada molt dolça per demostrar el seu agraïment a l'elefant.
Estava segur que l'havia protegit, però no ho podia demostrar d'altra manera. Llavors va adonar-se que la gruta semblava encantada. Les fulles cobrien els còduls i molts d'ells tenien una capa de molsa rogenca i groga. Feia olor de pluja i de falgueres. Era com trobar-se sota el mar. Al cap d'un instant, l'elefant se'n va anar. En Quimati va sortir de la gruta i va mirar com se n'anava.
El seu company l'esperava una mica més enllà. No hi havia senyals del lleopard negre. Llavors es va adonar que no veia la caní ni enlloc. La cridar i cridar, la cercar i cercar, però la mangosta no hi era. Per fi en Quimati va decidir de continuar sense ella. Va imaginar-se que potser el lleopard negre l'havia atrapat. Se sentia sol i trist.
Va creure sentir el crit d'un dimoni i va estrenya fortament l'amulet, però devia ser un ocell i el so era tan llunyà, tan solitari, que no el va esglaiar. Sols trobava a faltar la canini. Gairebé va topar amb una roca que semblava un ogre i va fer un salt.
Estranyes formes sorgien entre la boira i l'espantaven. Sentia més estranyesa que no pas por, però estava immensament sol, com un ocell solitari enmig del cel. Era com si hagués abandonat la terra i se'n trobés molt i molt lluny, separat per una cortina de núvols. Li va semblar que somiava.
Ara plovia. De primer, poc. Després, a bots i barrals. El terreny es va enllutar i trepitjava un fang espès. Estava xop i tremolava de fred. Respirava amb dificultat a causa de l'altitud i del poc oxigen de l'aire. Ara pujava lentament. De sobte, es va trobar fora dels núvols que l'encerclaven. I allà, al davant, hi havia de nou la muntanya.
Era radiant pels ratys de sol que la il·luminaven per sobre dels núvols. Va quedar enlluernat i perpallejant i sorpresa alhora. Llavors, tement que podia veure en Gai, es va tapar els ulls. I encara que el costum del seu poble era de pregar en família o en grups perquè no volien molestar el creador amb els petits precs de cadascú,
En Quimati va demanar-li que el protegés. Després, lentament i amb temor, va obrir poc a poc els ulls.
Fins aquí aquest repàs a aquesta novel·la. Moltíssimes gràcies. A vosaltres, Oriol. Recordem, Qui mati i la muntanya. La muntanya. El trobareu segurament, no? Sí, sí, sí. Qui mati tot junt, que és un nom. Sí. Col·lecció Vaixell de Pavor d'Edicions Cruïlla, Editorial Cruïlla. Sí, Editorial Cruïlla, de la Hilary Rubin. Perfecte. Mònica, moltes gràcies. A vosaltres, com sempre. Bon cap de setmana, eh? Igualment.
Deixa sortir per la boca el que desitges, fem que aquesta nit sigui diferent. Avui pensem en veu alta i ho faig així, jo només sé fer cançons. Vull cridar que he vingut a estima fort i que la vida són dos dies i he perdut massa millons. No és tard, avui fem realitat tot el que sempre has volgut fer però alguna cosa t'ha frenat. Potser t'agrada que alguns mirin mentre fem l'amor o si vols que participi el que et sembli millor, si vols.
Fem el que vulguis ahir, estem a punt on no encara, no fa encara ni. Vull enamorar-me però que no hagi de fer mal i si s'acaba que s'acabi però que tingui un bon final que vull mirar-te, parlar-te, explicar-te.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Però molt dins d'ahir estem aquí.
3, ni un, ni calen 3, ni calen 4.
Doncs, més novetats musicals, el Manu Guix, que acaba de publicar també aquesta mitjanit aquest nou senzill, Astres, que també acompanya d'un videoclip, que formarà part del seu nou disc, que sembla que publicarem dues parts, la primera d'aquí unes setmanes.
o mesos, fins i tot. I després hi ha més endavant una segona part. Astres, galàxies, de tot plegat és el que aquest entorn, aquest context, és el que ens parla el Manu Guix amb aquesta nova cançó, amb ritme, com bé heu escoltat. Astres, que ens ha situat a 12 minuts per arribar a les 11 del matí. El que farem ara, avui no tenim en directe la Judit, anem a recuperar un dels espais que hem compartit amb ella aquesta temporada de les 5 grans dones de la història.
Va, que ja tenim aquí amb nosaltres la Judit Herrera, Judit Forever a les xarxes. Què tal, Judit? Bon dia. Molt bé. I vosaltres? Tot bé? Sí. Preparada ja per explicar una pinzellada d'aquestes dues heroïnes d'aquest gran llibre que tu sempre esmentes. Molt bé. Cent grans dones de la història. Correcte. De la Maria Àngels Cabrer.
Avui una Helena i una Àngels, no? Sí, i tenen en comú totes dues, que són pioneres en el seu camp. Una en el camp de l'aventura de trepitjar llocs que no s'atrevien a la seva època, i una altra que va ser pionera del cinema mundial, tant fet per dones com també en el cinema català. Començarem precisament per aquesta, que és... L'Helena Jordi.
Bé, doncs, avui començarem amb Helena Jordi. Diuen que si Alice Gay va ser la pionera del cinema a escala mundial, no només del cinema fet per dones, Helena Jordi va ser la pionera del cinema català i espanyol, quan encara era cinema mut, fet per dones. Després la seguiren altres directores considerades també pioneres, com Rosario Pi o Helena Cortesina.
De fet, Helena Jordi era el seu pseudònim artístic, perquè es deia Montserrat Casals. Procedia d'un poble del Berguedà i havia arribat a Barcelona amb dues filles. S'havia separat del seu marit, que era veterinari. Tot un acte de valentia o de necessitat, aquest d'anar a la gran ciutat a guanyar-se la vida.
L'acompanyava la seva mare i una germana i la seva primera intenció era obrir un estanc a tocar de les Rambles. El va obrir l'any 1906 i gràcies al contacte amb diversos homes de la cultura que el freqüentaven va fer el salt al món de l'espectacle.
Abans de posar-se darrere la càmera, Helena Jordi va ser actriu, com també ho va ser la seva germana, que es deia Tina. Va treballar en companyies importants, com les d'Enric Borràs o Josep Sanpera, i també va compartir escenari amb la Xiru. Va triomfar als teatres del Paral·lel i en el gènere del Bodevil, tot i que també feia teatre seriós, com en el cas de Salomé d'Òscar Guay.
Era una dona agosarada, que no va tenir cap problema en desbullar-se davant dels espectadors, cosa que es veu que no agradava a tothom. Molt aviat va crear la seva pròpia companyia de Bodevil al Teatre Espanyol de Barcelona, la companyia catalana de Bodevil Elena Jordi, on fins i tot va estrenar Bodevils que Santiago Rosinyol escrivia en pseudònim.
Era encara molt jove quan, malgrat que el seu atractiu li hauria permès quedar-se molt de temps als escenaris, va voler provar sort amb el nou art, el cinema. Però no pas com a trio, sinó també com a productora i directora. Ho va fer en una empresa que es deia Estudio Films. Va posar-se per primer cop davant una càmera l'any 1916, en una pel·lícula que es deia La loca del monasterio.
I per estrenar-se en la direcció va escollir una adaptació lliure d'una òpera de Macenet, basada en una novel·la d'Anatol Franz. El curtmatratge, que durava uns 10 minuts, es titulava Thais i el va protagonitzar ella mateixa. Es va estrenar l'any 1918. Lamentablement, no s'ha conservat cap còpia, de manera que no tenim notícies del seu contingut si no és per algun article de l'època.
Aquell mateix any, Helena Jordi va decidir anar més enllà i va comprar un terreny a la Via Laietana, que llavors era una de les zones de Barcelona en expansió. Ambicionava obrir un teatre amb el seu nom, però aquell mateix any va morir de grip espanyola el seu company sentimental i les coses es van torçar. El teatre no es va construir mai, però en el seu lloc es va aixecar al Paté Palàs, després conegut com el Palau del Cinema.
Bé, doncs, ara continuarem amb n'Àngela Graupera. I diu que per ser pionera fa falta gosadia, fa falta voler terpitjar allà on ningú no ho ha fet encara i no tenir por d'allò desconegut. I aquí tenim una barcelonina inquieta que no es queda a casa de braços plegats quan esclatar la guerra mundial.
Després d'haver obtingut el títol de practicant a l'Hospital Clínic a l'agost de 1914, Àngela Graupera marxà a Sèrbia, al cruent front dels Balcans, on va exercir d'infermera voluntària de la Creu Roja. De fet, ja acumulava certa experiència, ja que havia anat a fer d'infermera l'any 1909 a la Guerra de Mililla.
Des de Sèrbia va fer el salt a Grècia, on es creu que es va quedar fins a l'any 1918. Aprofitant les seves habilitats literàries, Graupera es va dedicar a enviar cròniques dels horrors que veia al diari Barcelona les notícies. I sense voler-ho va esdevenir la primera corresponsal de guerra catalana, una feina tradicionalment masculina, un d'aquells territoris on no s'esperava que les dones volguessin entrar.
Avui, reunits, els seus articles bèl·lics són un valuós testimoni de sang i barbàrie amb l'afegit de la inusual mirada femenina.
De tornada de la Gran Guerra, durant la dictadura de Primo de Rivera, s'exilià breument a Bèlgica, però quan va ser a Catalunya i fins a l'esclat de la Guerra Civil, ha exercit de periodista i conferenciant. En aquells anys, 20 i 30 estigui en contacte amb l'anarquisme i col·laborar amb els pares de Frederica Montseny, Joan Montseny i Teresa Manyer, que dirigien una col·lecció que es deia La novel·la ideal, destinada a les classes populars.
Graupera i publicar algunes novel·les curtes que volien ajudar a empoderar les dones i contribuir a la transformació de les relacions entre homes i dones, que llavors deixava molt a desitjar. No parlem ni de dues ni de tres novel·les, sinó d'un món de trames narratives en les quals hi ha una amplia tipologia de dones, un ventall que reflecteix la realitat social de la seva època.
Les seves novel·les porten títols com En busca de l'amor, La rebel·les o La mujer que se vendió i qüestiona els privilegis patriarcals i el lloc subsidiari en què es condemnava llavors a les dones.
En total, va escriure una cinquantena de narracions, així com un centenar d'articles, alguns apareguts a la revista Blanca. La seva abundant tasca periodística recull la seva militància en el pacifisme i en la defensa dels drets de les dones, inclòs el dret a sufragi, que s'aconseguia aquí amb la República.
També es pot seguir la pista de la seva vinculació a tota una sèrie d'organitzacions polítiques i socials. Al principi, la CNT i després la Unió Socialista de Catalunya, el Front Únic Esquerranista i el Comitè Femení de Reformes Socials. Graupera va presidir també l'Acadèmia de Sociologia, constituïda l'any 1932 i amb domicili al carrer dels Canvis Vells, número 7, que resulta que era l'adreça de la seva família.
Tant en aquesta acadèmia com en altres iniciatives va col·laborar amb Regina Opisso, la germana del dibuixant, per això les imaginem molt amigues. S'havia casat amb un empresari que tenia un negoci a Melilla i sembla que vivia de manera independent, al marge del matrimoni, tot i que poc sabem de la seva vida privada. Acabada la guerra que enfrontava feixistes i republicans, Àngela Graupera va morir, però ja feia uns anys que no se sabia res i el franquisme...
Com és evident, no va tenir cap interès a ressuscitar-la. Doncs fins aquí aquest repàs a dues dones més que formen part d'aquest llibre 100 grans dones de la història, que ens agrada compartir aquesta estona amb la Judit Herrera. Gràcies, Judit. A vosaltres. Que tinguis bon cap de setmana, eh? Igualment.
Celebrando cada día como si fuera el primero en que he respirado así. Vi yo celebrando cada día como si fuera el primero en que yo nací. Celebrar es mi destino. Celebrar pero celebrar contigo.
Vivo celebrando cada día la familia que la vida me va dando al compartir. Vivo celebrando cada día las amigas que sostienen la mujer que habita en mí.
La veu i la música de Judith Nederman, la cantant del Maresme, que, atenció, arriba als 10 anys ja de carrera, i per celebrar-ho, enguany es veu que oferirà una gira especial...
Serà a partir del 28 de febrer que comenci la gira a l'Auditori de Girona, per cert. Anirà acompanyada de la Gio Sinfonia,
que dotarà el cançoner de Nederman d'un marcat caràcter sinfònic, expliquen a l'Anderrock. I ara hem volgut recuperar aquest celebrar de la Judit per arribar a les 11 del matí. Us deixo amb ella i escoltarem els compassos finals i de seguida tornem per parlar d'aquesta manifestació que tenim demà a la tarda.
a les 5, per ser més exactes, convocada per les diverses plataformes d'usuaris del transport i del tren, bàsicament. La manifestació és demà, a partir de les 5, a l'estació de França. Ara en parlem, de seguida. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Avui, 6 de febrer, fa dos anys que els pagesos van dir prou i van aturar Catalunya. Per aquest motiu, avui, pagesos d'Arro de Catalunya han sortit aquest matí en columna cap a Barcelona per celebrar la seva festa major. A cardedeu, a les 8, s'han trobat per enfilar també cap a la capital. Connectem ara amb la nostra companya, la Núria Lázaro, que està seguint aquesta columna de tractors. Núria, per on aneu? Bon dia.
Bon dia, doncs ara mateix estem a punt d'arribar a Montcada i Reixac, amb aquesta mobilització de la revolta pagesa. Aquest matí, com deies, pagesos d'arreu del Vallès Oriental es trobaven a l'entrada de l'autopista de Cardedeu, punt de trobada amb els pagesos de Girona, amb la intenció de baixar per l'AP7 cap a Barcelona.
Per motius de seguretat, la marxa s'està fent per la C-17. De fet, a hores d'ara, com deia, estem a punt d'entrar a Moncada. Dos anys més tard, la revolta pagesa continua exigint que els acords pactats amb el govern es compleixin. En aquest aniversari, la revolta ha convidat també a d'altres sectors, com el càrnic o el sector flaquer.
La idea és arribar a Barcelona a les 12 del migdia i estacionar davant de la Conselleria d'Agricultura per dinar plegats i celebrar els dos anys de revolta amb xerrades, taules rodones i concerts. Els actes està previst que durin fins demà dissabte amb més activitats programades. Gràcies, Núria. Doncs estarem pendents. Bon dia.
I en mobilitat a la C60 entre Argentona i Granolles hi ha un carril tallat per un accident. A la C32 Asitges hi ha la B10 en ús de Llobregat també hi ha carrils tallats que provoquen circulació intensa en aquests ponts. I a la C55 Abrera un camió bloqueja el ramal d'incorporació i genera també algunes retencions.
Pel que fa al servei ferroviari, continua també interrompuda l'R4 entre Martorell i l'Hospitalet, perquè ahir es va despedir una part d'un terra ple en unes obres que s'estan fent al soterrament de Sant Feliu de Llobregat. I de fet, usuaris de Rodalies es manifestaran demà a la tarda a Barcelona també per denunciar un sistema que consideren que ha tocat fons, és poc fiable i genera també neguit i incertesa.
I en clau política, la consellera de Territori, Sílvia Panek, ha anunciat que el govern prepara una estratègia per activar 14.000 hectàrees de sol al Vallès, al Baix Obregat, al Camp de Tarragona i a Ponent amb l'objectiu de crear grans àrees industrials. La iniciativa s'emmarca en la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, Moritzó 2050.
I pel que fa al temps, avui tenim un matí força solietat a bona part del país. També tenim núvols al Pirineu i al nord-est, on no es descarta de fet algun ruixat al llarg d'aquestes primeres hores. I de cara a la tarda la nuvolositat augmentarà també des de Ponent i s'estendrà arreu del territori amb algunes precipitacions inclús febles i una cota de neu al voltant dels 1.500 metres. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 11.00
Informació local. Demà dissabte hi ha el primer acte dins el programa de Carnaval, justament el Carnaval, que comença dijous gràstic, dijous de la setmana que ve. Doncs demà, al migdia, hi ha les xerrameques. És una taula rodona, cada any tracten un tema diferent i en guany parlaran de la sexualitat al Carnaval. A la taula hi haurà representants del comitè de l'Antifàs, Ernest Baumala i Ricard Vinyets, també un educador social especialitzat en porno i masculinitats i també han convidat
per conèixer el model del carnaval Costa Brava Garrotxa i han convidat a la colla carnavalesca Dolot i Cassell Follit de La Roca. I hi haurà la moderadora, la molinenca saxologalena Llorenç, que dirigirà aquesta taula rodona en les xerrameques. Demà dissabte, les 12 del migdia, al Bacus Molins, al carrer Foment. També demà, les 12 del migdia, s'inaugura l'espai Jaume Garriga i Pujol, un espai dedicat a qui va ser pagès de la vila, persona compromesa socialment i políticament al municipi.
i que ens deixava ara fa uns anys. Doncs, demà al migdia, l'espai que hi ha entre la Rambla de la Granja i l'Ensem Clavé, davant de les pistes a Padel, allà s'ha habilitat un espai de record i d'homenatge a Jaume Garriga i Pujol i s'inaugura demà a les 12 del migdia. També demà dissabte, Molins Feminista organitza una trobada al local del CEM, a la plaça Josep Tarradellas.
per parlar del full de ruta del feminisme en Molins de Reia. Dos quarts de 12 analitzaran la feina feta i cap a on volen anar. Quarts d'una començaran a preparar els actes del 8 de març i acabaran la jornada cap a dos quarts de dues del migdia. Acabem amb la farmàcia de guàrdia avui divendres. És la Brun, del carrer Puigcerdà 53, al barri Bona Vista.
Tens dret a viure sense angoixa, sense culpa, sense vergonya. Nova unitat dels Mossos d'Esquadra contra les agressions sexuals. La por canvia de bàndol. Protegim la víctima. Perseguim l'agressor.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or. L'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tant bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virolai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virolai està fet a mida per tu i els teus fills? Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 11 del matí, 8 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. I aquests propers minuts tenim intenció de parlar-vos de les entitats d'usuaris del tren de Catalunya, que, com bé sabeu, han convocat una manifestació per demà dissabte, dia 7 de febrer, a partir de les 5 de la tarda.
per protestar per la crisi de Rodalies, amb el lema sense trens no hi ha futur. La manifestació començarà a l'estació de França, on es troba la seu de DIF, i té previst acabar a la plaça de Sant Jaume. En parlem tot seguit.
Bé, són moltes les entitats que donen suport a aquesta convocatòria de manifestació. Entre elles, l'Associació de Promoció del Transport Públic, on hi tenim el Molineng Lluís Carrasco. Què tal, Lluís? Molt bon dia. Bon dia i benvingut. I també avui ens acompanya el José Manuel Jurado. Què tal, José Manuel?
Bon dia. Bon dia i benvingut, també, en aquest cas des de Comissions Obreres, però vaja, que al final aquí esteu tots per la mateixa causa. Bueno, formem part d'una plataforma unitària del Baix Obregat. Ah, del Baix Obregat. I la convocatòria, nosaltres formem part...
De la convocatòria com a plataforma unitària del Baix Llobregat. D'acord, perfecte. I la convocatòria fa la xarxa de plataformes de tot el territori de Catalunya. Això vol dir, per exemple, defensem el tren de l'Empordà, dignitat de les vies, perquè no ens fotin el tren, que és una altra plataforma. Sí, no? A propera parada, Valls, Ripollès existeix, salvem la R2, és a dir, hi ha un seguit de plataformes. Sí, pràcticament totes les línies de Rodalies, inclús la gent, usuàries de l'Avant també tenen la seva plataforma.
perquè evidentment estem tots afectats per aquesta crisi ferroviària que estem patint en aquests moments. Correcte. Bé, doncs, d'entrada, si us sembla, expliquem l'objectiu o els objectius que teniu a l'hora de manifestar-vos demà pels carrers de Barcelona.
Sí, de fet, aquesta història en realitat ve de cert temps. Ja fa un any aquesta suma de plataformes, que ara mateix som 10, i es van replegar justament davant de totes les anomalies que hi havia al servei de rodalies, però també, com comentava el company Lluís, al servei de davant. Llavors ja en fem un acte de protesta, que per cert era molt íster, i va ser un dels seus triats i va anar força bé, tot i que va ploure.
I ara s'hem vist, sincerament, obligats a tornar a fer cosetes perquè, tot i que en aquell moment ja vam tenir reunions amb una consellera, amb el departament, de manera més o més constant, hi havia un pla també d'obres en marxa que pinten molt bé, però, clar, no està ràgid, doncs, davant de la crisi de bo, que molta gent, treballadora o no treballadora, estudiant, etcètera, estan patint aquests dies, doncs s'hem vist abocat a fer aquesta convocatòria, no?
Aquesta moratòria és cert que la impulsem a aquestes deu plataformes, que en el cas nostre, per exemple, hi ha tant gent a títol particular, com sobretot entitats, a partir d'altres lluites que tenim aquí en defensa del poble i del territori, però que la van obrir de seguida, sobretot a les universitats més potents, bàsicament als sindicats, Comissió Sobrers, UIT, OMDI, on també es van fallir, i a partir d'això hi ha un reguisser d'entitats que aquest matí, quan actualitzaven dades, sumen ja més de 130.
Molt bé. I a partir d'aquí expliqueu que la crisi, llegeixo el manifest, la crisi actual de Rodalies, no només Rodalies, regionals i avant, no és nova, és evident, és una intensificació dels problemes que el conjunt de la ciutadania vivim cada dia. I anomeneu trens amb retard o cancel·lats,
Manca d'informació, descoordinació, avaries continuades, estacions i trens inaccessibles i un llarg, etc. I tot això, hem arribat aquí, i ho atribueu sobretot a una manca d'inversió flagrant, no? Tot i que sí que s'ha intentat corregir, diguem-ne... Sí, però és un tema històric. Això és històric i, per tant, es necessitaria una inversió...
de mils de milions per intentar resoldre-ho i no és resultat avui per demà De fet, el mateix ministeri quan van informar una roda de premsa fa poc van reconèixer que tenien que duplicar
les inversions i sobretot el manteniment de rodalies. O sigui, els costos de manteniment de rodalies es tenien que duplicar. Això és un reconeixement clar i explícit que amb els diners que hi ha fins ara no eren suficients per mantenir la xarxa. De fet, el gran problema que tenim és que aquesta xarxa no s'ha mantingut correctament durant molts anys,
Nosaltres creiem que ve el tema ja des del 2007, amb l'enfonsament que va haver-hi a l'Hospitalet, i des de llavors fins ara no hi ha hagut les inversions necessàries per poder preparar la xarxa per poder fer front als problemes que tenim de temporals, de...
que són els que en definitiva després creen els problemes, que és el tema. A la xarxa, per exemple, a les costes de Garraf, que no pateixin per les aigües del mar o les costes del Maresme, tot això s'ha fet coses, però s'han fet coses completament insuficients.
Llavors ens trobem que, clar, quan ha vingut una climatologia molt adversa, com és el que ha passat, i esperem que no passi el que està passant a Andalusia, imaginem-ho, doncs evidentment que aquestes infraestructures, si no estan en condicions, no estan preparades per poder aguantar aquesta... Mentre funcionen, funcionen, però clar, quan arriben aquests aiguats, aquests problemes greus...
es col·lapsen, entren en crisi, i el gran problema és que tota la gent que hem d'anar a treballar, que hem d'anar a estudiar, que hem d'anar al metge i hem de desplaçar-nos de forma habitual, però si et trobes que no pots desplaçar-te, com és el cas de Molins i Rei ara...
que s'ha greujat per el tema de l'enfonsament que s'ha produït amb les obres. Aquestes últimes hores. Les obres que sembla ser que no ha descabalgat la via, però sí que no poden passar els trens perquè estan ara mateix els enginyers comprovant la seguretat i no sabem si n'hi ha de moment fins quan es reprena el servei. Home, que no hi vagi el servei del Monís de Rei a Barcelona...
per als Molinens és molt greu. En aquest sentit, des de la plataforma d'usuaris i usuaris del transport públic del Baix Obregat, defensem, i això ho explicarem a la Conselleria, que com a mínim es montin un servei llançadora de Molins de Rei al Ferrocarril de la Generalitat, de manera que puguem tenir almenys un servei que es porti a Barcelona a través del Ferrocarril de la Generalitat a quatre camins. És a dir, que hi hagi un autobús
que vagi fent la llençadora perquè puguem anar als molinens a agafar algun sistema, perquè altres municipis tenen alternativa, com Martorell, que poden agafar els ferrocarrils, però nosaltres o agafem el Soleil Seruet, que ja va col·lapsat i ha reforçat tots els serveis. Però si no tenim... Almenys intentar que es faci un servei de llençadora que ens permeti portar a totes les persones que puguin despassar-se a Barcelona a ferrocarrils i des de ferrocarrils fent el trasbordament puguin anar fins a Barcelona. Sí.
Perquè si no estem completament desemparats. Que de fet hi ha, de tota aquesta casuística que expliqueu, dieu que Rodalies és l'únic servei de transport públic de Catalunya que perd usuaris quan la resta en guanyen. Sí, és evident. O sigui, amb tot el tema de...
de la crisi climàtica i una mica tot el que s'està... les mesures que estan prenent els ajuntaments, de reducció de la circulació de vehicles, etcètera, tots els mitjans de transport estan guanyant els usuaris. Per exemple, el tram baix ha guanyat el 3%, i el tram besós, gràcies a les obres de la Diagonal, que encara que siguin unes obres...
tallades encara, que no és tot, i ha guanyat el 10% més, o sigui, estem parlant de creixements importants, i també els serveis d'autobusos han crescut tots, o sigui, tot està creixent, Ferrocarrils també ha pujat, tots creixen menys rodaries, lògicament per totes les incidències i els greus problemes que n'hi ha, és de cavalls, o sigui, la gent es busca la vida com pot,
Però, clar, va en contra d'aquest sistema que puguem no utilitzar els cotxes. És a dir, també hi ha molta gent que no només va a altres sistemes de transport, on pot, en el cas de Molins de Rei, ho tenim més complicat, però que se'n va cap al cotxe. Això també s'està produint col·lapses
A més, últimament s'ha produït un col·lapse molt important arrel justament de l'enfonsament que hi ha hagut a l'R4, que estava causat pel talús de l'autopista. S'ha hagut de tallar l'autopista per poder reparar el talús i això ha comportat que els col·lapses circulatoris hagin estat també molt importants, especialment a la zona del Garraf, perquè tothom que anava per aquí se'n va per els tunnels de Garraf, que els han obert,
No les hem de pagar, però, clar, les cues no les treu ningú. Ara estava pensant que si voleu anar a l'estació de França demà a les 5... Sí, això es fa patir. La gent que vindria de Molins de Rei o de la línia... La recomanació nostra és que se'n vagin els ferrocates, que puguin anar als ferrocarrils. Hi ha uns serveis que van fins a... No són molts i els dissabtes menys...
Autocorp, també. Sí, autocorp. Fins allà, els que no, evidentment, l'autobús, també l'autobús de Soler i Sauret, que ens pot portar fins a la diagonal de Barcelona, ja podem agafar el metro i apropar-nos, i els que no, que vinguin amb els mitjans que puguin. Correcte. Bé, a tot això, la manifestació, què és el que demaneu concretament amb aquest manifest, amb aquesta mobilització?
perquè són diverses coses que poseu sobre la taula. Sí, a partir del costat que tu comentaves a l'apresentació, volia desenvolupar algunes idees. Sí, i tant. Perquè, clar, l'assurió és fàcil, molts problemes diuen, no, aquí cal més inversió, ja estan aquí, demanant més recursos, que potser s'hauran de substreure d'altres partides,
No és això, no és exactament això, tot i que, com apuntava el Lluís, sí que hi ha dades objectives i estudis que apunten que cal incrementar l'inversió. Una de les nostres principals queixes és que l'inversió no està provisada com tocava. Per exemple, tenim casos aquí a la comarca, però arreu de Catalunya hi ha inversions que potser van bé, milloren el confort, milloren també l'horari, etcètera, però en comparació amb totes les necessitats que ja es van detectar ja fa molt de temps de seguretat, seguretat sempre han de seguretat a les persones, això que comentava el Lluís,
va significar, en derrocament d'aquest al·lustre, la mort d'un treballador. Déu-n'hi-do, estem parlant de coses molt greus, no? Llavors, les inversions segurament no s'han prioritat com tocava. Per tant, aquí vinculem, això que també comentava Lluís, aquesta coordinació entre les administracions amb una gestió molt més acurada dels recursos. Sempre amb insos, però que hi ha obres d'orientació que s'han de fer sí o sí. I d'altra banda, també aquí en sortirà la venda sindicalista, és el tema de vellar per la qualitat de la feina.
Molt dels problemes que tenim és d'un manteniment insuficient. Hi ha una tendència a cada cop més elevada, que això va començar fa anys però no s'ha aturat, a externalitzar els serveis de manteniment. Això ha passat a l'AVE, que ara està també això en redit, com a rodalies. Llavors, els treballadors que tenim allà, els mateixos són patidors d'això. De vegades manca de recanvis, manca de temps per fer les reparacions, manca de mantenir un preventiu. Jo a la meva feina em dedicava a prevenir que no apareixi una avaria que després és més cara de... Tot això és gestió.
i no s'ha fet bé. I sense entrar sempre en culpabilitzar, si això és culpa de DIF, Rodalies, Madrid, no Madrid i tal, és cert que aquí hi ha un seguit de competències que també és molt complicada d'uneixar. Per exemple, la Generalitat no té aquesta divisió entre operador, titular de la via, per tant és molt més fàcil organitzar segons quins serveis. Això no passa a Renfe, no? És un tema que caldria corregir, però sobretot
Les coses que pot fer la Generalitat, que les faci. Aquí s'enqueixen moltes vegades, i això el juís més és perquè jo, en temes de política, com poden atraure encara més usuaris o clients, com anomenen internament. Això depèn directament de la Generalitat. El tema de la informació, això també és voluntat política que hem de reivindicar els diferents governs que han passat per aquesta casa,
que facin les coses de manera simplement útil, no ja respectuosa, que també útil pels usuaris, sàpiguen si un tren sortirà o no, el retard, s'ha pogut agafar alternatives. Tot això fins ara no s'ha produït. Per tant, estem parlant d'inversió, però sobretot d'un model de gestió, que bàsicament té un objectiu clar, que és mimar la llei, fer un servei més confortable per atraure la línia que comentava també el Lluís. Hem de modificar el nostre model de desplaçaments perquè ara mateix és totalment...
doncs improductiu, genera impactes, és molt car, genera també accidents, i tot això del transport públic no ho té, és molt millor. A tot això, clar, llegíem també que la setmana que ve els maquinistes de Renfe faran vaga dilluns, dimarts i dimecres de la setmana que ve, convocat pels sindicats ferroviaris, eh? Bueno, amb unís de rei no ens afectarà, perquè segur que estarà tallat el tren a Barcelona. Algures que seran setmanes.
Home, com a mínim, no serà la setmana que ve, els dies de la vaga, segur. Perquè, vaja, no ho sabem, perquè estan allà els enginyers, estem estudiant el tema, l'enforçament que s'ha produït, i no ho sabem exactament, no podem aventurar-nos a dir res.
Però dubto, tenint en compte que és un lliscament i, per tant, han de prendre una sèrie de mesures i hauran de fer uns murs de contenció o hauran de fer una sèrie d'actuacions, encara que siguin provisionals, perquè sembla ser que les obres també estan molt avançades, o sigui que les obres interiors del túnel ja estan pràcticament acabades...
Però, clar, fins que no es posi en marxa el sistema han d'assegurar que els trens puguin passar amb seguretat. Per tant, jo preveiem que triqui. Una de les coses que també estem reivindicant des de totes les plataformes és el tema que el manteniment de l'infraestructura també sigui una de les competències que tingui la Generalitat.
Entenem que no pot ser que des de despatxos de Madrid s'estigui portant el manteniment. Creiem que la proximitat porta millor gestió i, per tant, el que estem també reivindicant és que la infraestructura ferroviària, per la que passen els nostres trens, no només els trens i la seva gestió, que és ara les competències que...
té la Generalitat i per això han muntat una nova empresa que esperem també que funcioni bé, desitgem que funcioni bé, però clar, si les infraestructures no s'invirteix, perquè el problema que tenim és de rodalies, de regionals, regionals no té competència la Generalitat, creiem que també ha de tenir-la...
i abans, etcètera. Però el problema és la infraestructura, el mal manteniment de la infraestructura i el descuidament que s'ha produït des de l'administració central per part d'aquesta infraestructura. Per tant, entenem que això és important que també ho assumeixi la Generalitat i que d'aquesta manera puguem tenir tota la xarxa ferroviària de Catalunya ben gestionada i ben connectada. I creiem que això...
Per fer-ho de veritat, creiem que... Primer, resolguem els problemes, però aquest tema ha de quedar, diguem-ne, per també ser valorat i perquè la Generalitat assumeixi també la gestió i el control i el manteniment de les infraestructures ferroviàries de Catalunya.
Per tant, en definitiva, com dieu en el manifest, també un canvi radical de com es gestiona el sistema ferroviari del país per garantir un servei ferroviari digne, segur, accessible i fiable. Sí, el tema de l'accessibilitat és un altre tema, que a Molins de Rei el patim des de fa sis anys com a mínim, des que es van començar les obres, que teòricament, que aquest és també un exemple d'una gestió deficient, no?,
Per part d'en aquest cas, em sembla que és Renfe el que fa les obres, perquè a vegades es reparteixen entre Renfe i Adif, però és igual. El tema està en què l'uno porta l'altre, la casa sense escombrar, no? I per tant ens trobem en què l'estació no està en marxa encara,
Ens diuen els representants de Renfe i els de la Generalitat que sí que segur que començaran el mes de març, però volem veure-ho. Volem veure-ho, però, de totes maneres, les obres començaran el mes de març i fins a 20 o 20 anys no les tindrem en marxa. No tindrem l'estació acabada i que sigui accessible. Cal dir que l'estació no només és per els temes d'accessibilitat per les quals es fan les obres, sinó també pels temes que puguin passar els trens de rodalies
nous, els trens de rodillars nous tenen 200 metres de longitud mentre els que tenim ara tenen 160 això què comporta? comporta que tenen menys capacitat de viatgers i també comporta que les andanes que tenim ara amb unís de rei no estan preparades per poder admetre aquests trens més llargs per tant, clar, és vital
preparar les andanes per poder passar aquests trens, per poder tenir aquests nous trens, perquè mentre no puguem passar els nous trens, tindrem els trens vells, encara que vinguin de nous. Per tant, a l'R4 és molt probable que sigui l'última en posar en marxa el sistema de trens nous, conforme vagin venint, que ara sembla que són 200 trens, si no m'equivoco, que tenen que venir nous.
Però, clar, no podrem posar-ho en marxa, no? I després, un altre tema molt important, que també és del 2020... Perdó, el 2019... El 2019, ho expliques a l'article del 10, no? Exacte, des del 2019, sí, exacte. Des del 2019, la R1 no para a Molins de Rei, no? Per què? Perquè l'andana on hauria de parar està feta malbé, està aixecada per les obres, i com les obres estan aturades, doncs els trens no poden aturar-se. Sí.
És molt important aquesta obra perquè també l'ARU, tal com té planificat el govern de la Generalitat, la idea d'ells és que vagi fins a l'Autònoma. És a dir, que passi per Molins de Rei i se'n vagi donant la volta fins a l'Autònoma. Això és molt important perquè això ens permetrà comunicar-nos amb el Vallès Occidentals directament a Molins de Rei sense fer transbordaments.
i, bueno, tres vulneraments en ferrocarrils, però no, directament anirem al Vallès, i creiem que és molt important, i això no es podrà posar en marxa fins que l'estació no estigui acabada.
i per tant també estem apretant en la mesura que puguem també perquè les oves de l'estació es facin ja d'una vegada i puguem tenir una accessibilitat correcta i que puguin arribar els trens que es toquen també a Molins Arraí i a tot el Baix Obregat a tota la zona del Baix Obregat de l'R4 Bé, efectes pràctics doncs 5 de la tarda demà a l'estació de França que com dèiem és simbòlic perquè és allà on hi ha la seu de DIF heu volgut començar per aquí sí
De fet, vam dissenyar un grup primer que sigui bastant accessible, és bastant curtet, i connectem justament la ciutat de França, per nosaltres molt emblemàtica, i on tenen seu tan aïf com hi ha alguna, encara un departament del Ministeri, amb la plaça d'enllom, on tenim allà el centre del poder de Catalunya, tant del punt de vista de la ciutat de Barcelona com de la mateixa dignitat, i per tant tot això no és casual. Hem fet una previsió d'arribar a 10.000 persones, és el que aspirem. La pluja podria aparèixer també,
Però estem preparant els serveis sedients, de seguretat, etcètera. A partir de totes les premses que tenim, tant comissons com l'IIT a l'hora de muntar manifestacions. Això ho tenim bastant apel·lament. I esperen que sigui una manifestació bàsicament reivindicativa, fins i tot de gaudi. No estem esperant allà que hi hagi caminat enfrontaments amb col·lectius que potser no compartien la nostra manifestació o altra gent que també es volia sumar i finalment no sumen. Però de soltat no és un problema.
Sí, jo crec que és important remarcar que és important que tothom que pugui pugui participar a la manifestació perquè és una manera clara d'alçar la veu a totes les administracions, començant per la Generalitat i acabant pels ministeris i el cobert central.
que ja els usuaris de rodalies regionals i avant de tot el sistema ferroviari de Catalunya estem tips, que ja hi diem clarament prou i que volem que prenguin les mesures urgents per poder resoldre el problema i que puguem anar a treballar i als nostres...
activitats de forma normalitzada, perquè ja no podem aguantar més. I d'alguna manera d'anar a la manifestació és fer un crit, una demostració pràctica que estem, que ja, que l'hagin dia en prou, que es posin les piles i que facin el que tinguin que fer, però que el sistema ferroviari i els trens funcionin. Molt bé, serà a la 5 de la tarda, hem recorregut fins a la plaça Sant Jaume.
la manifestació. Per tant, més o menys m'ho resolies, José Manuel, amb aquesta altra manifestació que hi ha convocada al matí per part de l'ANC, per tant, penses que és del tot compatible les mobilitzacions? Sí, correcte. Suposo que compartir, no ho dic, suposo, perquè nosaltres no convoquem al matí. Sí que poden dir clarament que nosaltres tenim aquest objectiu de fer aquesta manifestació, que ho van començar a dissenyar i
de manera, no sé, suposo que intentant aprofitar el moment, doncs gent de l'ANC, que insisteixo, tenen el meu respecte, però no comparteixo el seu pare, doncs van decidir muntar una altra al matí. És respectable, però que, clar, les plataformes, és a dir, els usuaris i les usuaries ja estàvem cuinant això. A més, és lògic, que és la gent que, com diu el Lluís, que hem patit moltes vegades aquest tipus de problemes, que munti això. I s'ha sumat moltíssima gent, menys l'ANC. No sé, jo penso que nosaltres hem fet les coses bé...
que ells, no sé si ho estan fent malament, però que totes les entitats de país amb voluntat de fer cosetes estan apuntant a la nostra. Això és el que demostra el nostre manifest. Correcte, perquè recordem que a banda d'aquestes plataformes que hem anat esmentant, s'hi ha sumat Òmnium, la UGT, Comissions Obreres, Sindicat de Llogaters, la Unió de Pagesos, Greenpeace, Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, Consell Nacional de la Juventud de Catalunya, Escoltes Catalans, vull dir que hi ha un
Sí, hi ha un llarg centre i els que estan en una llista. Si hi ha hagut adhesions, tenim més de centres d'entitats que s'han aderit, des d'associació de veïns, de tota mena. A veure, l'important és que em sap greu que... Però clar, la convocatòria no és exactament la mateixa. Una convoca dient que tot està malament i el que necessitem és una altra cosa...
I la convocatòria que fem els usuaris és, escolteu-me, arregleu d'una punyetera vegada els trens. Això és el que volem manifestar als usuaris de forma clara i nítida. No volem entrar en altres coses. Si cal entrar en altres coses, ja les entrarem d'una altra manera. Però avui tocava que els usuaris diguem de forma claríssima que volem resolucions ja al sistema ferroviari.
Ha quedat clar. Alguna cosa més que vulgueu afegir? Un apunt respecte al tema de vaga, que és cert que no afecta, per dir gràcies, a molts d'arells. A veure, nosaltres, com a conservadores, clar, també som convocants d'aquesta vaga, no? Sí. I quan hem traslladat els nostres objectius a les plataformes ho han entès perfectament, eh?
De fet, estem parlant d'aprensió de riscos laborals, és a dir, treballadors que poden morir durant la seva feina. Perquè clar, al darrere porta moltes persones. Per tant, l'objectiu moltes vegades és com intentem i esperem que hi hagi acord, que finalment no s'hauria de desenvolupar aquesta vaga. Per això avui mateix hem de trobar de mal misteri, que esperem que sigui positiva, que per tant no hagin d'arribar a això. Quan fem vegades treballadors no és perquè no puguem treballar, descomptant el sou, que ho sàpiga tothom. Correcte. És perquè volem fer-ho en millors condicions. I això no és una frase meva, ja ho deia en francés slide it. Molt bé. Doncs bé, bona referència.
Ho deixem aquí, Lluís Carrasco, José Manuel Jurado, gràcies per venir aquest matí i que vagi molt bé demà a la mobilització. Gràcies a vosaltres i esperem que tots els morirings que puguin vinguin a la manifestació. Fantàstic, moltes gràcies. Tothom a l'aniversari. Gràcies. Passen dos minuts de dos quarts de dotze. Anem a buscar l'espai Tants Recordes i de seguida tornem amb més qüestions. Farem el Tants Recordes i després rebrem l'Ector Zacarias.
Tant recordes amb el Xavi García, com sempre recordant cosetes del passat. Què tal, Xavi? Bon dia, bona hora. Molt bon dia. Ja siguin materials o també... Percepcions, no? Sensorials, percepcions. I avui vols parlar de les olors i d'una olor concreta, eh? Sí, sí. I una cosa que ens fa molts a memòria són les olors. Sí.
Les olors, per exemple, una colònia es recorda d'una persona. Sí, sí. Un tipus de... Per exemple, la xespa tallada recorda molta gent al camp del Barça, que hi ha olor de xespa tallada, no? Sí. És a dir, l'olor de cafè... Totes les cases tenen olor. El que passa és que nosaltres estem tan acostumats a viure a la nostra casa que no ho percebim. Sí. Però totes les cases tenen un olor diferent.
D'acord? Molt bé. I la gent que arriba ho nota, però el que tu vius, no. Quan portes molt de temps fora de casa i tornes, tornes a percebir aquella olor de casa teva, no? Sí. És a dir, les olors van directes a la memòria. I hi ha moltes vegades que, doncs, quan coneixem una olor nova, per exemple...
Doncs, bueno, no l'acabem de catalogar, ens pot agradar o no. Però quan reconeixem una olor del passat, per exemple, aquella olor dels armaris de les àvies amb sabó, l'enllaleno de pravia, aquell fotut allà, o aquell tipus de coses. Aleshores dic, bueno, l'alimentos l'horn té una olor absolutament peculiar, no? I amb una olor que sigui bastant universal, que encara es fa servir, el que passa que no es fa servir potser tan sovint, però a mi em passa, quan jo sento que hi ha olor, em ve al meu cap
Doncs tot una època. Em sembla com un producte del passat. Estem d'acord. Una de les olors més típiques, i precisament pel nas i entre part dels seus beneficis, és el mític Vicks Vaporub. El Vicks Vaporub, que té la seva història, que es ven encara i tal, i es ven molt. Però és aquella olor de tota la vida, de les memòries. Jo, per exemple, quan sento el Vicks Vaporub, que el fem servir a casa molt poc, tot s'ha de dir.
Abans era constantment. La gent sempre feia aquella olor i una olor menta. Sí, eucalipto. Eucalipto, fortíssim, no? Bé, doncs la veritat és que si hem de dir que el VIPS a per ús, que creiem que cura, no cura res. No, eh? No cura res. Simplement alívia... Alívia els símptomes. Els símptomes. Minoritza els símptomes, però no cura. No és un medicament que curi, sinó és un medicament que calma, que treu els símptomes...
Per exemple, l'aspirina té un contingent de medicament alt, no? Però el viva-prop, no? El viva-prop és com un, mai més ben dit, un bàlsam. Sí. No? Una cura, eh? Sí. Un cos d'aquest tipus. Serveix per moltes coses. També s'ha de dir que, bueno, la història... Bueno, de fet és un remei que té com una herència familiar, no?
Jo crec que el bisbe Porup, encara que hi ha moltes cases i tot, sempre ha estat present. Sempre ha estat allà, no? A més a més, és una olor persistent, que dura i aguanta, eh? És a dir... I embruta molt. El bisbe Porup és d'aquelles coses tan... tan greixoses, que si tu poses amb llençols, per dir alguna cosa, els llençols queden pringats totalment, els llarcells o les samarretes, o què sigui, no?
El que passa és que després renta bé. Aquesta té aquest avantatge. Bé, el mig de poruc és un ungüent, de fet, és un ungüent, un ungüento, que va néixer en una farmàcia i d'una farmàcia va arribar a conquerir tot el món, perquè el mig de poruc es ven a tot el món. I per què? Doncs gràcies a una pandèmia. La pandèmia...
I el mentol, que porta molt mentol, i darrere molt de màrqueting. Això és el que va fer que el bisoporup sigui el que fos, no? Això és un producte americà. Nosaltres pensem que es fa aquí, però no, és dels Estats Units. Va néixer a Coralina del Nord, eh? A l'any 1890... 1880, sí que té anys. Segle XIX. Sí. I un jove farmacèutic, que es deia Lunsford Richardson, va heredar la farmàcia del seu...
cunyat, o sigui, imagina't, no és ni dels pares, eh? Deuria ser d'aquell típic cunyau intel·ligente, que ho sap tot, perquè va agradar la farmàcia. Ell tenia sis fills, eh? I normalment, a l'hivern, havia observat ell que agafaven molta tos, es carregaven molt de pit, és a dir, eren nanos dèbils cap a aquest tipus de símptomes o de petites malalties, no? Aleshores, ell, el Richardson aquest, va començar a experimentar
Amb tot d'ongüents, era una època... Ara som més de pastilles i coses d'aquest tipus, però abans era molt de pomades i d'ongüentos. Hi havia tubos de tot a casa. Vull dir, tubos de... Escolta, que tinc mal de no sé què, fot-te aquesta pomadeta que... O les pròpies farmàcies feien fórmules magistrals que feien pomades i onguents. Era la medicina abans d'arribar...
molt el que és el món de la tauleta, l'aspirina, la càpsula, la pastilla, era molt d'ongüents. La qüestió que ell, aquest home, va començar a practicar onguents i fer experiments per ajudar els seus fills que no tinguessin aquestes... Més que per erradicar la malaltia, era per calmar una mica els símptomes. Ell volia que no se'n passés
perquè li costaven als nanos empassar els nanos fins que no aprenen a empassar-se pastilles costa molt els explico un truco perquè ho puguin fer si vostè és un nano i no sap empassar-se les pastilles hi ha molta gent que no sap una pastilla i fer aigua es posen nerviosos és molt senzill, agafen un flam poses la pastilla dintre del flam i t'empasses el flam i ja està pot ser amb un iogurt també? el iogurt notaries més la pastilla
Saps què vull dir? Però agafes un flam o una gelatina, allò que sigui suau de lliscar, la poses dintre i cap a dintre. Després ja, quan fas això diverses vegades, després ja te les empasses amb normalitat. Com que tenien aquest problema que als altres no hi havia manera d'engullir, i a més a més era una època que teníem més fe amb els ungüents que no pas amb les pastilles, era una cosa com molt nova. Tot eren ungüents xarops, elixirs, tot anava per aquí...
Doncs, bueno, ell volia ajudar-los amb això i volia, sobretot, que no se'n passés. Després, una altra cosa important, els xarops també es feien, però els xarops sempre tenien molt mal sabor. Jo, xarop que sigui bo, ben pocs.
Sempre li posen aquell regust, una mica amb maduixa o qualsevol que sigui, però el xarop, i en aquella època el tema de la sofisticació, del que tingui bon sabor, els era igual. Per tant, no volia que els seus fills ni se'n passessin les besties ni que tinguessin un rebuig que els nanos no volguessin aquest xarop. La qüestió és que va provar amb mentol, va agafar el mentol al camp forn,
Fa olor al camp fort, també. I un oli d'eucalipte, fins que va donar amb una fórmula que podríem dir màgica, per la textura, per l'olor, per la sensació de frescor que té, que és brutal. I ell, el primer nom es deia Vicks Magic Group Self. Algú així com... Home, un nom...
Com et diria, Vix Màgico del Grupo Selve, no? Dius, hòstia, que hi ha nom més llarg, no? Però, bueno, el nom era... Ell considerava que era modest, el nom, perquè estava tan content de la seva invenció i descobriment. Però tenia un efecte molt potent. Tot s'ha de dir que era... L'olor que té encara els vaporubs és d'aquelles olors fortes de farmàcia. Sí, sí.
Bueno, l'aplicar-ho al pit, els vapors s'obrien... El tema era, si jo aplico al pit, no és perquè entri dintre el pit, sinó perquè el nas em va parar al pit els vapors. Per això es diu vaporups, pels vapors. De fet, el que et cuinen són els vapors, no el propi contacte amb la pell. A partir d'aquí era màgic, perquè ell ha de dir que els vapors entressin, no se n'hi ha que en passar res, ni tastar res, era sensacional.
Bueno, l'efecte era molt potent, tot s'ha de dir. I aplicar-lo al pit, doncs, els vapors obrien entre els bronquis i anaven calmant aquesta congestió, podríem dir. No curava, però ajudava molt a respirar. El gran secret del VivaPro és que quan estàs tapat, es destapa. Això és la seva gran virtut.
Normalment els han constipat, vas tapat de nas, de pit, i això com et despeja, va bé. Tant és així que més endavant, sofisticadament, ja van inventar l'inhalador, perquè van descobrir que una de les coses que la gent consumia, el pic va per operar, això, destapar el nas. Llavors van fer un producte directament igual, que era una espècie de pintallàbits, anem a dir, format una mica pintallàbits, que tenia un foradet i te'l posaves pel nas, aspiraves i te'l despejava.
i era el vips inhalador que era una coseta que es portava a la butxaca hi havia dues coses de menta o de mentol que sempre molta gent ha portat a la butxaca una són els cigarrets aquells de plàstic amb la boquilla de color carbassa que tenia bosta menta i l'altra l'inhalador per destapar el nas a partir d'aquesta història evidentment no curava ni la grip però com calmava els símptomes i van passar el primer any
com tenia aquesta sensació d'olor, de despajar i tot això, va vendre més de dos milions i mig de potets del Vaporub. Déu-n'hi-do. Imagina't. Una cosa important, per què va amb terrina i no va amb tub? Perquè normalment les espumades i tot això van amb tub, no? Per què va amb terrina el Vaporub? Perquè aquest senyor utilitzava les terrines que tenia la seva senyora de conserves per posar el Vaporub d'allà a granel.
Aleshores, la gent venia amb pots... Tu no pots omplir un tubo a casa. Aleshores, la gent venia amb pots i ell a gran ell li anava fotent. Per això encara s'ha quedat l'acostum aquesta de la típica terrina, que és on va servir, no? Bé, a més a més, deien que era fàcil d'aplicar. No calia recepta molt important. Vull dir, aquests productes...
per a mèdics, no sé com es diu, per a... si tenen un nom així, que els pots comprar, són un tipus farmacèutic, però no necessiten recepta. Això fa que sigui de lliure mercat, no? I després, ell deia que feia olor esperança, deia el senyor aquest, l'inventor, no? Aquest individu deia, és que fa olor esperança, no? Aleshores, a partir d'aquí, Vicks, la marca Vicks, es va convertir en la marca global. Ara Vicks fa moltes coses, ja fan carmelos,
fan molt tipus de productes, una multinacional potentíssima, no? Va anar per Amèrica primer, després va anar a Àsia, i darrerament va arribar a Itàlia, a Europa. Àsia, perquè per Àsia som molt d'ongüents. Hi ha una competència al Vic Vaporub, que és la crema de tigre. Ah, i tant! Va molt bé. Que va molt bé, també. Per tant, el Vaporub i la crema de tigre, podríem dir que una cosa és asiàtica i l'altra és nord-americana.
i va introduir per competir amb aquesta crema de tigre ancestral, molt abans que el bisbe Prou, i són dos ungüents d'aquells importants. Per això va començar a Amèrica on va néixer, a Àsia, on hi havia molt d'acostum d'això, i després va arribar a Europa. Europa va arribar més tard.
I què passava? Que a tots els països passava el mateix, o sigui, asiàtics, nord-americans, europeus, que les manes ho utilitzaven pels pits, bueno, pel pit, i per l'esquena. Però també ho feien pels peus. Una cosa que ell no havia pensat, ell ho feia per les congestions. Però què passava? Aquella frescor que té calmava el dolor de peus. Aleshores, la gent, com era com un engüent i tenia l'acostum de les pomades pertot arreu...
doncs deien, escolta tu, tinc els peus malament, i es posaven vics vaporu pels peus, cosa que aquí difícilment ho vèiem, això ho feien molt a Àsia, sobretot per l'acostum aquesta de la crema de tigre, o com es digui. I també, quan tenien mal de cap, havien descobert que aquella frescó va bé, per tant li posaven el front,
El bics va polup perquè amb aquella frescor semblava que treia el mal de cap. De manera que una cosa pensada per les congestions ja començava a ser, com et diria jo, com una espècie de panacea que ho curava tot. Correcte? Això encara feia que es vengués molt més. Això va obligar a fer formats més grans, si us en recordeu. Hi havia un format més petitet i després van fer un format que ja era un pot bastant important. Per què? Perquè, clar, si es fotien els peus al cap, al pit, a tot arreu i no calia estar encostipat, doncs anaven venent, no?
a Mèxic, a Cuba, a Colòmbia, i fins i tot a les Filipines, era quasi una religió. O sigui, nosaltres aquí sempre tenim un pot d'aspirines, ho teníem, ara és el paracetamol i tot això, però recordo una època que tothom tenia aigua del carme
i aspirines. Era obligat a qualsevol farmaciòleg. Bueno, doncs, aquests països, Mèxico, era obligat a tindre el bipolar. Aquí Déu-n'hi-do, també, eh? El que passa és que es guardava més, curiosament, no els fossaven tant. És curiós, no? El bipolar no s'ha vist mai com un medicament, s'ha vist com una cosa diferent.
Perquè la gent no ho guardava a la farmació, ho guardava a la tauleta a nit, per exemple. Sí, és on t'ho tinc. O el Romi, d'aquells... El Romi. Sí, és a dir, està vinculat a la nit, bàsicament, ús nocturn, i a més a més em deixava... Bueno, per anar... Sí, teníem un anunci, per cert. Ah, sí, el podem posar, sí, home, i tant. Això és dels anys 90, no, em sembla, Roger? Sí, vinga, va. Com s'anunciava a l'estat espanyol aquest anunci? Exacte.
Mamá, mañana no podré bailar. Me cuesta respirar. Está resfriada. Mamá te pondrá mejor con Bis Vaporub. ¿Recuerdas los vapores de Bix? Uno, para respirar mejor. Dos, para aliviar el dolor muscular. Y tres, para calmar la tos. Ahora, a dormir mi estrella.
La carícia vaporub, la carícia que alivia. Ver composición no administrará menores de dos años. La carícia que alivia, la carícia que alivia. Fixa't el que diu, el dolor muscular. Després us diré quatre trucos del Vix Vaporub, sorprenents, que van molt bé. I no es fa el dolor, per altres coses. Bueno, dit això, l'eslògan més important que es va fer, el primer de tots, era Ponle Vix. Aquí sempre hem dit Vix Vaporub. Sempre hem fotut el nom complet. La gent, als estrangers, li diuen Vix. Nosaltres el Vaporub,
i tots, grips febre fins i tot hi ha països que quan la gent està desenamorada
que està allò que dius, si he tingut una decepció, estic una mica depre, no m'acabo de trobar bé, es fot en vics vaporub, també. No sé quina és la reacció mèdica, ni si funciona o no, però es veu que aquesta olor fa que et relaxis, et serenis una mica, et veus... És com quan entres en un lloc i hi ha un ambient de bo, per exemple, o veus un lloc d'equaliptus i sens aquelles olors, les olors...
Hi ha una cosa que es diu aromateràpia. Sí. Que, bueno, podria entrar una mica per aquí, de fet, que l'olor, l'aroma d'aquest bisoporup és una mica terapèutica per segons fins i tot coses més morals, no?, que no físiques. Imagina't, serveix per tot. És l'invent de l'any, no? El seu secret no és només el propi invent, sinó tota la cultura que es va generar al voltant, eh? Totes les àvies ho recomanaven. Era una cosa molt d'àvia.
que d'àvia passa mare i de mare a filla, no? Però les àvies sempre, no? I, sobretot, les mares... Això de fer-li una frega al pit, als nens... Era una concessió molt materno-filial, no? És a dir, jo estic com cuido el meu nano, com la meva filla, etcètera, no? Bueno, avui en dia, com tot, ja no és del senyor aquest americà, ni molt menys, ni... És de la Procter & Gamble, que té pràcticament tot el mercat, molt de coses, no?
Per què és blau i no és transparent? La terrineta. La terrineta és blau. Per què? Diu-se amb el cava és verd per conservar el vi, o la cervesa és àmbar. És a dir, l'efecte a vidre té una protecció important, no? No, el seu inventor pensava que era un ungüent bastant repugnant de beure.
Estèticament, és un moc. Aleshores, per ell, ella... Sembla un moc, això, no? A més, si parlem de malalties de mucs... Ell lligava molt, tenia molta emoció. Va dir, escolta, ho faré que no es vegi. Un cop s'ho posen, ja és transparent. Però que no es vegi. Conclusió, blau.
Podia haver sigut rosa o podia ser vermell, però el que no podia ser és transparent. I això va fer que aquest pot tingués una personalitat molt especial. És com el Solan de Cabres, és una aigua que va amb envàs blau. La fa molt original, no? Totes són transparents i ja és blau. Una mica aquest efecte...
Perquè aquell pensava, em deia, home, si hem de treure moc, si sembla un moc. Manies que es tenen a la vida, no? I, bueno, això, aquesta olor que et torna a casa, que et retorna a la infància, que et recorda fins i tot a mares i àvies, no? Doncs és un ritual que es va agradant i, bueno, jo n'hi he posat, Vixoporup i la meva dona amb els meus fills.
Els meus nens no ho sé, perquè ja de cosa va... Ha canviat molt tot aquest món. Però estic segur que si els meus nanos, els meus fills, ensumen el bispo, se'n recordaran molt de quan estàvem malaltons que no podien anar al col·le, o en fi, quan... Sí. Quan eren... Com et diria jo? Formaven part d'una família, i ara ells ja tenen...
Una altra, però la vam fent. Una cosa que us deia que és important del Vicks Vaporub, perquè veieu que són com una panacea, sembla un acudit, però és bo. Sí, anirem a recte final. Si tu tens son quan vas conduint el cotxe, que tens que fer molts quilòmetres, i tens la sensació aquesta que et dormiràs, tu tens son, fica't Vicks Vaporub al clatell. Al darrere, al clatell, et poses Vaporub. Aquella frescor...
I aquell olot me'l té d'esper. No ens calma més, eh? No, no, això és... Jo tinc son. Sí. Hòstia, què puc fer? Hi ha gent que encena un cigarro, hi ha gent que es posa, tira colònia... Hòstia, tinc son. El problema és prudent si tens amb el coix és que paris. Sí, sí. Però si tu tens que conduir
encara estàs despert i dius, no em vull adormir, agafes Vic Vaporub, te'l tires pel clatell... Ara, l'has de portar, eh? Clar, clar, clar. I amb això, teòricament, diuen que aquesta frescor que... Hi ha moltíssima gent que ho fa, eh? Sí. Que et dona, doncs, et manté despert per la frescor i per l'olor.
Per lo d'avui ens hem anat una mica de... Bueno, hem anat a recordar Olós, hem vellesnat el Bix Vaporub, i jo, com diu això, pensava dir, jo crec que de Sabai, si parlem dels Bix Vaporubs, com diuen els castellans, me huele, que triomfarà. Molt bo. Doncs amb el Bix Vaporub tanquem el Tant Recordes d'avui. Xavi García, moltes gràcies. A vosaltres. I bon cap de setmana. Igualment.
Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolimsderrey.cat.
Camins, com sempre, acompanyats de Lector Zacarias per proposar-vos una nova excursió per al nostre país. Què tal, Lector? Bon dia i bona hora. Bon dia, com va això? No sabem si ens portaràs en un bosc d'aquests que semblen embruixats, una font amagada, algun monument, un salt d'aigua... Què ens proposes avui? Ostres, ves per on, eh? Perquè avui totes quatre coses. El bosc, la font, el monument, el salt d'aigua, tot. Caram, i aquesta meravella d'excursió on és? Avui anirem al Coll Sacabra. Molt bé, som-hi.
A les guilleries sortirà un gran espatec, que en farà ressons de guerra a les parets de Tabertet. Des de Sau a la cellera, des del Far al Matagalls, el trebut d'en Serra Ionga tornarà
Torna, torna, Serrallón, que ens agrada molt aquesta cançó, Héctor, gràcies per triar-la. De fet, has triat la versió dels Masclat i no dels Esquirols, eh? Sí, però ara haig de dir que a mi els Esquirols, i la versió dels Esquirols, que és original, també m'agrada molt, eh? Bé, per favor. De fet, hauria pogut posar-la, perquè justament passarem pel poble que dóna nom al grup, que és l'Esquirol.
Per tant, començarem la ruta aquí, a l'Esquirol, doncs? Justament, davant de l'esgrésia del poble. Molt bé, fantàstic. Una cosa abans, si la saps. Per què aquest poble té dos noms? Recordeu que, a banda de l'Esquirol, també l'anomenem Santa Maria del Corcó, no? Sí, m'he documentat. No ho dubtàvem, eh? Sí.
El nom de l'Esquirol ve d'un antic hostal que hi havia on ara hi ha el poble i que es deia Hostal de l'Esquirol. I aleshores al voltant de l'hostal s'hi van anar establint cases i al final va quedar això, l'Esquirol. Al segle XVIII es trasllada al poble la parròquia de Santa Maria de Corcó, que era el castell de Cabrera. Cabrera és un lloc preciós també. Potser un dia haurem de fer una excursió allà a Cabrera. Aleshores, quan baixa la parròquia allà a l'Esquirol, li canvien el nom al poble.
li diuen Santa Maria de Curcó. La gent continuava dient l'Esquirol. Als anys de la Guerra Civil el nom oficial va ser l'Esquirol. Amb el franquisme, imposen el nom aquest de Santa Maria de Curcó, però actualment el nom oficial és l'Esquirol. I això sí, l'Esquirol perruquial és Santa Maria de Curcó. Molt bé, fantàstic. Ah, i també tens una curiositat, no? Sí, això quan...
Ja saps això que passa, de vegades quan hi ha vaga hi ha gent que no la segueix i va treballar i que se'ls anomena esquirols, justament ve d'aquest poble. Perquè sembla que a mitjans segle XIX va haver-hi una vaga general a les filatures de Manlleu i aleshores tot un grup de paraires de l'esquirol van baixar a treballar per suplir aquests treballadors. I aleshores, clar, aquests treballadors que van rebentar la vaga van començar a ser anomenats esquirols.
Aclarit, doncs, va, comencem a caminar. Sí, seguim el carrer Major, des d'allà, de davant de l'Església, fins al pont de la Gorga. És un pont molt bonic. No se sap ben bé de quina època és. M'he documentat, ja t'ho he dit, heu anat a mirar allò, el web de patrimoni de la Generalitat i posa època desconeguda. Normalment aquí podeu veure uns quants ànecs de coll verd a sota, a l'aigua, i bé, seguim aquest carrer del pont, travessem la carretera que va cap a Tavertet i agafem una pista que ja ens du cap al nostre objectiu d'avui.
És veritat que encara no ens ho has dit. On anem concretament? Anem a veure el salt de la foradada de Can Toni Gros. És un lloc guapíssim. Hi ha el salt d'aigua, en un lloc rodejat de parets de roca. El salt fa un gorg. Abans t'hi podies banyar, però esclar, això era abans que l'Instagram donés a conèixer fins a l'últim racó per remot i amagat que sigui. I ara...
Està prohibit. De fet, està limitat a l'aforament. D'entre abril i octubre només poden arribar-hi 50 persones. Quan en surt algun, pot entrar una altra persona. Bé, i suposo que es diu de la foradada perquè hi ha una roca foradada. Ets molt per explicar-se. Exactament. Una de les parets del Gord que està foradada. Abans també s'hi podia pujar...
Hi havia com una mena de camí equipat, però ara ho han tret. És un lloc molt espectacular, però havíem deixat la caminada pràcticament al començament. Sí, correcte, en una pista, no? Sí, és una pista molt agradable, que passa per uns boscos de fulla caduca, d'aquests que ens agraden tant, aquests que semblen encantats, que semblen embruixats...
roures de fulla gran, trèmols, els trèmols quan a la primera fan un verd verd molt intens, és molt maco, blades, avellaners, és un camí molt agradable, molt frescal, molt suau, llavors hi ha un moment que l'hem de deixar una miqueta aquest camí i ens arribem a la foradada. Com veus, hem parlat del bosc i del salt d'aigua, ens falten la font i el monument.
La fora és aquí mateix, però caldrà fixar-s'hi una mica. A tocar del gorg hi ha una construcció que queda molt dissimulada, perquè és del mateix color que la pedra de les parets. Bé, però la veureu. I entreu, i a dins hi ha una font d'aigua fresquíssima. Bé, ara ens falta el monument. Tranquil, que tot arribarà. Bé.
Reculem fins a aquest camí que havíem seguit des de l'Esquirol i continuem avall fins a arribar a Can Toni Gros. Ara és una mica més dret, però continua sent molt agradable, també molt fresc, amb tots aquests arbres de fulla caduca. Que ens podríem aturar aquí perquè també és un altre nom curiós, no? Sí, i és el que l'origen també és un hostal, un hostal d'un senyor que es deia Toni i que era Gros, i aleshores era Can Toni Gros, i al voltant de l'hostal es construeix la població.
Podem visitar el poble, fer un got, visitar l'església, que és interessant, descansar. I llavors tornarem a l'Esquirol? Sí, però no pel mateix camí. Tornarem per l'antic camiral que anava de Bicaolot. És un camí ample, molt còmode, bones vistes, i que ens du l'últim objectiu, que és el monument, perquè passem pel dolmen de Puigsespedres. Molt bé. Ara sí que ho tenim tot, eh? Bosc, sal per altra banda, font i monument. Què me'n dius? Més complet impossible. Potser ens falta una poesia, però... Ah!
Això ha estat un cop baix, eh? Moltes gràcies, Héctor. Gràcies a tu. Un bon lloc, també, aquest, per anar. I que tinguis bon cap de setmana. Igualment. Gràcies. Que vagi bé.
Un minut i mig i seran les 12 del migdia. Anirem tancant el Bon dia i bona hora després d'haver fet aquesta proposta d'excursió amb l'Hector. Ho deixem aquí. Us hem acompanyat l'Elia Arjona.
el Roger Toset, la Sílvia Artés i l'Oriol Romeu i tots els col·laboradors i col·laboradores que han fet possible de nou aquestes 4 hores de ràdio des de les 8 del matí. Ara entrarà la Sílvia amb l'informatiu Molins de Rei al dia. Fins a dos quarts d'una avui. Després tenim el Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla i a més a més a la una la remissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual. Us recordo que aquesta tarda no tenim el programa de la Judit els divendres fa bastantes. No hi haurà trucades perquè avui no ens pot acompanyar en directe. Farem una reposició
de l'art d'escriure, que és un especial que va fer de 3 hores, parlant del Follet Oriol, però també amb el Joan de Déu Prats, entre les 5 i les 8. I a les 8, de 8 a 9, l'última hora farem la reposició del Generació Xica amb el Toni Ramoneda. La resta de programació serà l'habitual del cap de setmana. Que gaudiu d'aquest cap de setmana, i el Bon Dia i Bon Hora tornem dilluns a les 8 en punt del matí. Que vagi molt bé.
Són les 12.