Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora. Amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És dilluns 26 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició, nova setmana, al capdavant del bon dia i bona hora de la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix, 8 graus de temperatura...
a l'exterior de l'emissora, cel força destapat a aquesta hora del matí, i encetem la cinquena setmana d'aquest 2026, una setmana important per la vila, amb la celebració de la 175a edició de la Fira de la Candelera, que es durà a terme el proper cap de setmana, divendres, dissabte i diumenge, tot i que ja es va obrir oficialment
el passat divendres amb el pregó d'obertura, el foment cultural i artístic, que va presentar una magnífica imatge i assistència per escoltar les paraules d'en Jordi Hurtado, el presentador, comunicador i actor de doblatge...
que va fer un pregó d'uns 25 minuts, que avui ja us avanço que recuperarem el tros, la intervenció d'en Jordi, a partir de les 11 aquí al programa. Per a les persones que el vulgueu recuperar, que no el vau escoltar, aquesta setmana important que engeguem avui, recuperarem el pregó a partir de les 11 del matí, després de les notícies aquí al programa. També interessant
l'acte previ, el pregom, aquest homenatge i tribut a les persones vinculades a la Fira i a tots els alcaldes des del restabliment de la democràcia que van pujar a l'escenari, que és una imatge que no es veu habitualment,
i que valorem positivament des d'aquí va només faltar l'Antònia Castellana que per motius personals no va poder ser el Foment evidentment també en aquest cas que va traspassar ja fa alguns anys no hi va poder ser
evidentment en Casimir Boi, i la resta sí que van pujar a l'escenari amb una magnífica imatge, també amb els regidors i regidores que en algun moment d'aquests anys, d'aquestes dècades, han tingut responsabilitats de la Fira de la Candelera. Un acte enrenyable. Abans de començar aquest pregó,
del Jordi Hurtado, que, insistim, recuperarem avui a partir de les 11 del matí. I tot això relacionat amb la Candelera, perquè ara, aquesta primera hora, anirem fent algunes pinzellades del que ha de passar aquests dies, i una cosa important és la vintena edició, atenció, de la Marató de Donants de Sang del Baix Llobrecat, que es farà aquest diumenge.
de 10 del matí a les 3 de la tarda, precisament al Teatre del Foment, que acull cada any aquesta iniciativa. El vincle que ens fa immensos és el lema. Us hi podeu apuntar a través de la pàgina web bancsang.net barra d'una.
i, si no, també podeu anar directament al foment. Però en parlarem d'aquí una estona, dos quarts de nou, amb la Sílvia Arcos, que és membre de l'equip de comunicació del Banc de Sang i Teixits. Serà després d'actualitzar la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i, evidentment, també el repàs a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital.
Després escoltarem l'Apunt del Dia amb la Raquel Reyes-Reventós. Farem un repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora escoltant la recomanació literària, els llibres que ens recomana cada setmana la Maria Casals. Pendents també, evidentment, a la informació de servei. Ara de seguida ens actualitzarem.
amb un dels temes, ja no del dia, sinó d'aquesta darrera setmana, i és el caos que tenim en aquests moments a Rodalies. Ara, de seguida, intentarem actualitzar l'última hora. Doncs després de les notícies de les 9...
Escoltarem la cançó del dia amb el Toni Ramoneta i immediatament després farem tertúlia d'actualitat amb algunes de les persones precisament que van pujar a l'escenari el divendres, el cas del Joaquim Martí de la Genoveva Català. Amb ells dos farem tertúlia, evidentment també amb el Ramon Canal.
el Jaume Armengol i el Joan Barrios. I seran amb nosaltres entre les 9 i 11 minuts, 9 i 12 minuts, fins a les 10 del matí. A les 10, preguntes a Molins, en Comú Podem, amb el regidor portaveu d'aquesta formació, que és el Lucas Ferro. La setmana, que també tenim ple, el ple ordinari del mes de gener, serà dimecres, demà passat, no dijous, dimecres, a les 6 de la tarda, i el podreu escoltar en directe també per la ràdio.
A partir d'aquí, a dos quarts d'onze, tindrem l'espai mensual Astrologia Quotidiana. Parlarem d'astrologia amb la Maritxell Díaz a la càmera. I avui parlarem dels aquari, temps d'aquari. També fem aquest perfil de caràcter, també de físic, i el context en el qual ens trobem amb aquest signe, que és aquari, avui el protagonista de l'astrologia quotidiana.
A tres quarts farem un cafè amb el comerç, amb la responsable de Comunicació i Estratègia de Molins Comerç, que és la companya Elena Artacho. A partir de les 11, després de les notícies, recuperarem, com dèiem, el pregó d'en Jordi Hurtado del passat divendres, pregó d'obertura de la 175è edició de la Fira de la Candelera.
La màquina de la pènima, amb el Miquel Casas. Com sempre, bona música que ens selecciona el Miquel a partir de dos quarts de dotze, una mica abans, fins a arribar a les tres quarts tocats de dotze, o dotze menys deu, perquè després ens visita la Glòria Massana. Amb els llibres que han canviat el món, avui ens porta la novel·la de Genji, de Murasaki, Shikibu.
Aquesta no la teníem dominada, eh? Doncs és la novel·la que ens portarà avui la Glòria, que estem fent aquest repàs. Una novel·la escrita al voltant de l'any 1021. Insisteixo, novel·la de Genji, de Murasaki Shikibu.
Amb això arribarem a les 12, farem ja el punt i final, farem el comiat del programa i donarem pas a l'informatiu bonitzar-hi al dia i completarem la programació amb les històries de la fotografia, per una banda, i després, a partir de l'agonal, restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenca. És dilluns 26 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora.
Les 8 del matí i 7 minuts. Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que fem és conèixer la previsió meteorològica. Quin temps hem d'esperar aquest inici de setmana? Ens ho explica el Jordi Miralles. Jordi, bon dia i bona hora. Hola, Oriol, bon dia. Comencem la jornada amb ratxes de vent moderades que amb el pas de les hores s'han d'enfortir. Aquesta matinada, aquí a Molins, s'ha arribat a ratxes de més de 30 a 34 km per hora. Si ho tenen la ratxa màxima,
però al llarg d'aquest matí aquest vent es reforçarà. Un matí que serà bàsicament assolellat i les temperatures pugen. El que passa és que la sensació de fred serà més marcada perquè bufarà aquest vent del nord-oest, que estona estindrà ratxes bastant fortes. A última hora del dia augmentarà una mica més la núvolositat i de cara a demà esperem l'arribada d'una nova massa de núvols que ens tornaria a donar precipitacions. El matí amb força núvols, a partir de mig matí i mig dia, aquestes núvolades ens donarien precipitacions. Per tant, avui un dia de sol amb vent,
i demà un dia al qual haurem de tenir el paraigua ben a prop. Les temperatures pugen una mica avui i ho faran també de cara a demà, tot i que amb aquest vent avui la sensació serà de bastanta fresca o de fred. Molt bé, gràcies, Jordi, per la informació. I ara el que fem és anar cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària, tenint en compte aquest context de mobilitat complicada també pel que fa a Renfer Rodalies. Doncs ens ho explica des del RAC com tenim en aquests moments la xarxa viària el Ferran Aràndiga. Com ho tenim això, doncs, Ferran, bon dia a
Bon dia, doncs tenim una situació molt complicada a la xarxa aviària. A l'AP7, on ara ja són més de 5 quilòmetres de cues, els que hi ha a Gelida en sentit sud. Com a alternatives tindríem l'A2, cap a Igualada, per agafar després la C15, també la Nacional 340, o la C32, tot i que en aquesta darrera via, la C31, a Gavà s'ha tallat un carril de circulació per la caiguda d'arbres. Els d'accessos i voltants de Barcelona, al Bassany Llobregat, també hi ha molt de col·lapse a cues.
cap a la capital des de l'A2 i la B23 des de Pallejar, com també a la 732 des de Viladecans. Per tant, en general, molta congestió també a les dues vies, a les rondes de dalt i a la ronda litoral en sentit mort. Això seria tot des del RAC. Molt bon dia. Gràcies, Ferran, que vagi bé la jornada. A veure, i pel que fa a la mobilitat del transport públic...
i de Renfe Rodalies. Rodalies de Catalunya acaba de publicar fa 8 minuts la informació que hi ha la recuperació progressiva del servei de trens de Rodalies un cop solucionada parcialment la incidència al centre de control de trànsit de DIF. I és que portem una estona des de primera hora del matí que ja s'ha hagut de suspendre
amb un parell d'ocacions al trànsit ferroviari. D'altra banda, el govern també ha recomanat, vista la situació, el teletreball aquest dilluns a causa de la crisi de Rodalies i també ha anunciat que reforça el servei d'autobusos interurbans. Aquesta és la situació d'un matí on s'anunciava que rependria el servei
I en aquest cas hi ha hagut caos i desconcert, com apunten els companys també del 3CAT-INFO, perquè malgrat que, com dèiem, aquest dilluns es reprenia el servei de forma progressiva després de quatre dies, hi ha hagut una avaria al centre de control de DIF, a l'estació de França, concretament,
que ha provocat una aturada total del servei mitja hora després d'arrencar. Seria arrencat amb normalitat i al cap de mitja hora ja s'ha hagut d'aturar tot. Tot i que semblava que el servei s'havia arreglat, ha tornat a caure fins a dues vegades i és una avaria que apunten els companys del 3CatInfo.
que ja es va donar també el 28 de juliol del 2025. Des de pocs minuts abans de les 8 del matí que tornen a circular els trens, en principi. Caldrà veure si el sistema no torna a caure i les dues primeres hores de servei han estat absolutament un desgavell amb aquesta situació. En principi hi ha la represa progressiva dels trens. Segons la darrera informació,
de Renfe a Rodalies de Catalunya. Un cop solucionada, com dèiem, parcialment, això sí, la incidència aquesta que afecta el centre de control de trànsit de DIF a l'estació de França. Però, vist com han anat aquestes dues primeres hores, molta paciència i res està garantit, sinó que, de moment, l'última hora és que reprèn progressivament el...
Aviam, són les 8 del matí, pràcticament ja 12 minuts, n'estarem pendents, evidentment, aquest matí, però el que fem ara és anar a escoltar l'oferta de feina amb el Francesc Roeda, que el tenim ja a punt. Quina oferta ens destaques avui? Francesc, sisplau, bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Muniz de Rei i ens demanen un lector o lectora de comptadors d'aigua. Es busca una persona per treballar a jornada de matí, 40 hores setmanals,
De dilluns a divendres, de 7.30 a 15 hores, en horari de matí. Els dimarts, de 7.30 a 18 hores, matí i tarda. El contrast seria temporal, per una baixa de llarga durada,
I el salari estaria al voltant dels 23.800 euros per uns anuals. Les tasques, lectura de comptadors i renovació del parc de comptadors i realització d'altes i baixes del servei. Es valorarà coneixements i experiència en lectura de comptadors, a nivell d'idiomes català i castellà, coneixements d'ofimàtica, d'estudis graduat escolar i, molt important, carnet de conduir bé i bé i clar.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Francesc, per la informació. Informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat, clicfeina.cat. Informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí, de manera que completem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de Guàrdia per aquest dilluns 26 de gener, l'últim dilluns del mes de gener. Avui és la farmàcia de La Granja,
que es troba al carrer Roseta Canalies, número 16, en aquest barri de la nostra vila. Recordeu que l'horari del servei aquí a Molinserrer, el servei de guàrdia, és de quarts de 9 del matí, com sempre, fins les 10 de la nit. Per tant, fins les 10 de la nit, la farmàcia de la granja és la que trobareu oberta. A partir d'aquí, si necessiteu d'aquest servei a partir de les 10 de la nit, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que disposen d'aquest servei, de la farmàcia...
oberta tota la nit, com és el cas de Sant Vicenç dels Horts o bé de Sant Andreu de la Barca. Continuem un minut i arribarem a un quart de nou del matí.
Amb tot aquest context que tenim, anem a mirar cap endavant perquè, com dèiem el divendres al vespre, amb un foment ple, es va donar el tret de sortida a la 175a edició de la Fira de la Candelera amb el pregó d'en Jordi Hurtado. I a partir d'aquí hem tingut un primer cap de setmana
amb activitats culturals ja típiques del primer cap de setmana de la fira, i engeguem una setmana on també tenim, doncs, bastanta activitat que anem a repassar tot seguit. Hola, Silvia Artés, molt bon dia. Bon dia. No, tranquil·la, molt bon dia. Bon dia, bon dia. Ara sí, bon dia. Tranquil·la, ho estic molt, perquè el mitjà em sembla que no funciona. Nosaltres també ho estem.
Doncs demà mateix hi ha un clàssic d'aquests dies previs de la fira, són les jornades tècniques agràries. Aquest any el tema és el relleu generacional al sector primari, tradició, passió i futur. Aquestes jornades es faran en dos dies, com és habitual. Demà dimarts hi ha la sessió teòrica, es fa la sala gòtica del Museu del Renaixement. És una jornada molt específica per a les persones de...
dedicades al món de la pagesia. Demà, sessió teòrica. I el dimecres, la part pràctica que es fa, com és habitual, a l'explotació agrícola de Can Fises. A les 9 faran aquest tradicional esmorzar que duen a terme cada any i a les 11 visitaran els camps de Can Fises per conèixer de primera mà l'explotació hortícola ecològica que tenen a Can Fises i que tiren endavant des de fa ja molts anys. El Lluís Fises, el titular de l'explotació, el pagès conegut.
Per a tots vosaltres, en Lluís Fitsa serà una mica el que farà de guia a la seva explotació i explicarà com fan els seus cultius ecològics. Això és pel que fa a la part més agrària d'aquests dies previs al cap de setmana de fira, que un any més tornarà a tenir com a uns dels sectors més recents el plan T i Nova durant tot el cap de setmana, amb novetats com cada any i propostes tant per divendres, dissabte com diumenge, també en diferents xerrades i intervencions en aquest nou sector del plan T i Nova.
Molt bé. Avui, si parlem dels tastos, comença una setmana. De fet, ja dissabte i diumenge hi ha hagut el concurs de tast de vins per parelles, el tast de vins, vins i caves, insígnia de Catalunya, o el meridatge d'escomosos de diferents varietats amb productes del mercat.
i el món dels escumosos, diversitat i estils. Tot això ja s'ha fet a la planta baixa de l'edifici del Molí, que avui, com deia, a partir d'avui acull un tas cada dia, fins al dijous, diguem intensament. I avui tenim Carnissaria David, amb l'Òscar al capdavant, l'Òscar Romero, una volta per la Mediterrània, maridatge de carns amb escumosos. Això serà a les 8 del vespre.
A finals de la setmana passada encara quedava alguna plaça. El preu de la inscripció és de 30 euros. Avui a les 8, a la planta baixa del Muli, aquest tast, una volta per la Mediterrània, maridatge de carns amb escumosos a càrrec de carnisseria David. Repassem també altres aspectes, perquè si parlem d'empresa, també hi tenim ja avui una conferència empresarial.
Sí, aquest matí a dos quarts de deu hi ha una conferència empresarial que parlarà de casos d'èxits de cooperatives. Connectar, crear i cooperar les fires com a motor de desenvolupament social. La conferència es farà a la Federació Obrera. Aquest matí és una activitat gratuïta, molt enfocada al sector empresarial i a les cooperatives empresariales.
I el dimecres n'hi ha una altra, la conferència sobre fires comercials, tradició i innovació a la tarda, en aquest cas, i dijous, un clàssic també de la fira, vintena edició ja de la trobada simultània d'empreses, que es farà, en aquest cas, a l'edifici del Molí. Si parlem de Candelera Ciutat, avui també tenim la presentació del documental La Candelera en primera persona,
que es farà a la sala gòtica del Museu del Renaixement. Serà a les 6 de la tarda, avui la presentació d'aquest documental. Abans també hi haurà un laboratori a la biblioteca, que també inclouen dins d'aquesta activitat de Candelaire Ciutat, amb un taller d'insectes. Però la presentació d'aquest documental, la Candelaire en primera persona, avui a les 6 a la sala gòtica.
També recordeu l'exposició que s'inaugurava el dissabte passat, exposició dedicada al món de la pagesia, que podeu veure a Can en Matllé fins als mitjans de febrer, de dimecres a diumenge. Aquest proper cap de setmana, però, de fira, hi haurà...
obertura durant tot el dia de Can Ametller perquè pugueu anar a veure aquesta exposició que es diu A Pagès amb diferents peces que recorden com s'ha viscut el món de la pagesia, la tradició dins del món de la pagesia.
També hi ha l'exposició dels Premis Clic de Fotografia al SEM, que també s'obria aquest passat cap de setmana i que recull les fotos guanyadores i les finalistes que s'han presentat als Premis Clic. També aquest cap de setmana de fira la podreu veure, o si aneu aquesta setmana a la tarda al SEM per qualsevol gestió també hi haurà les exposicions. I aquest dijous s'inaugura una altra exposició també vinculada als orígens de la fira, pagesos de pagesia, però en aquest cas...
Pagesos contra Franco, de l'etapa del 74 al 79, la Unió de Pagesos i la Construcció de la Democràcia, una exposició que s'inaugura aquest dijous a la sala gòtica del Museu del Renaixement i que es podrà veure fins al 15 de febrer.
Parlem també, en el marc de la fira, tindrem també testets musicals i teatrals. Ja sabeu que ja és un clàssic. Ara, els últims anys, enfocat a la plaça del Palau, els testets musicals que els coordina l'amic Ramon Cugat i els testets teatrals l'amic també Oriol Roig.
En aquest cas, els testets musicals es concentraran en dissabte, aquest dissabte 31 de gener. A les 12 del migdia tindrem l'Eva Ford, que fa pop folk. A dos quarts de dues, l'Anaïs Vila, cantant emergent, que presenta el seu darrer disc Ara sempre. I a les 6 de la tarda, en Mazzònia, en Jaume Plà, des de l'Avisbal.
que està immers en la gira del seu nou disc, Banderes per daltònics, presenta les seves cançons aquest dissabte a les 6 a la plaça del Palau. En Jaume Pla, en Mazzoni, serà també aquí a Molins de Rí. I pel que fa als tastets teatrals, diumenge 1 de febrer a les 12 tindrem P de Pallasso, de la companyia Sabanni,
I a dos quarts de dues, Ocus Pocus, màgia i il·lusions. Són dues les propostes teatrals només de matí migdia del diumenge. En cas de pluja, s'apunta que les actuacions es faran al gimnàs de l'escola, al Palau.
També el diumenge, si voleu aprofitar per anar al Museu del Renaixement, sapigueu que aquest diumenge de fira, al matí de 10 a 3 de la tarda, hi ha portes obertes del Museu del Renaixement, que obrirà gratuïtament per a tots els que vulgueu anar a veure'ls. Si és que no hi heu anat o voleu tornar a passar-hi, podeu anar a veure la història de la família Requesens, les característiques de l'art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI, que és com s'ha estructurat...
aquest museu amb col·leccions que algunes d'elles van variant, algunes cedides per altres museus a Catalunya i que s'hi estan uns mesos i van variant. Per tant, és un museu per visitar de tant en quant. Doncs diumenge al matí, des de les 10 del matí fins les 3 de la tarda, podeu passar pel Museu del Renaixement. I més enllà de la Fira de la Candelera, també us hem de dir que l'ANC organitza una xerrada, en aquest cas per demà dimarts.
Una xerrada a Víctor Alexandre que es diu, es titula Jo no sóc espanyol, ni ara ni mai, un acte de l'ANC, com dèiem, per demà, a dos quarts de vuit del vespre, a la Federació Obrera. I també tenim proposta de l'Aula d'Extensió Universitària, en aquest cas, però, xerrada oberta a tothom.
Sí, a la Biblioteca al Molí. En aquest cas, la Foromena és més gran i poden obrir-se tots els que vulgueu anar a veure, a escoltar. Aquesta xerrada, que s'entrarà en Conchita Badia, 1897-1975, es parlarà d'aquesta soprano i pianista, una de les més destacades del segle XX. Entrada lliure per tothom aquest dimecres, a dos quarts de set de la tarda. Núria Bonet i Agustí seran l'encarregada de fer aquesta xerrada a la Biblioteca. Molt bé.
No hem citat el foment cultural i artístic perquè aquesta setmana només acull, important també, però només acull la marató de donació de sang en el Mar de la Fira el proper diumenge, com hem dit, que ara en parlarem amb el Banc de Sang i Teixits. La donació és de 10 del matí a les 3 de la tarda i serà l'únic acte que acull el foment el proper cap de setmana.
Seguim sis minuts i seran dos quarts de nou del matí. Anem a repassar la informació general a través dels titulars de la premsa escrita. Roger Josep, bon dia. Bon dia, Oriol. Els diaris de paper tornen a anar tard, tot i que ara sembla ser que ja informen correctament. Rodalies repren avui el servei al 80% i gratis durant un mes, ho explica el periòdico.
Els trens tornaran a circular de manera íntegra per l'R2 i parcial a l'R1 i R4. Tot això està pendent de si acaba de funcionar o no el centre de control de DIF. La Generalitat aconsegueix de DIF la reparació urgent de 23 trams perillosos de la xarxa. Els socis del govern eleven el to contra Paneque i el PP demana que Puente dimiteixi per mentir.
La vent fa màgia, un gol de fantasia de l'estrella del Barça posa la cirereta a la golejada a l'Oviedo del Camp Nou per 3 gols a 0. Parlem també dels delictes en el transport públic de Barcelona, que han caigut el 24% en un any, i de Barna Sanz, que arrenca demà buscant els cantautors del futur. Lluís Llach diu, anàvem a Espanya com si fóssim profetes. Parlem del comerç online, les farmàcies il·legals disparen la venda de medicaments falsos i tram blinden els seus agents d'immigració amb poders paramilitars i immunitat total.
El jesuïta Francesc Peris, abusador, confés de menors, no anirà al judici. A la Vanguardia també parlem d'aquest restabliment de Rodalies, de Pedro Sánchez, que reivindica la gestió d'Oscar Puente i demana aparcar la confrontació. Esquerra reclama la dimissió del ministre de Transports i de la consellera de Territori i el carril que es va trencar i va fer descarrilar el tren d'Irio a Adamuz es va instal·lar el 2025.
Ira i consternació a Mineàpolis després del segon assassinat de la policia migratoria. El governador de Minnesota i l'alcalde de la ciutat exigeixen la sortida de l'AIS. Mig milió de persones abandonen kif privada d'aigua, gas i calefacció. L'exèrcit rus esclafa a Bombardejos la capital ucraïnesa i entrevisten a Pilar Alegria, candidata del PSOE a la presidència d'Aragó. PP i Vox encarren el mateix model i les mateixes formes, diu...
També el Barça es treu la mandra i continua líder amb aquest 3-0 a l'Oviado. I nou paradigma, la cançó protesta, vira a la dreta. Al diari Ara, l'Estat i la Generalitat diuen que Rodel·li es tornarà a funcionar avui. Ja veieu que això ha anat sent innocent. Ara mateix sembla que torna a funcionar, tot i que trigarà a funcionar com cal. I parlen també dels vídeos que contradiuen que l'home mort a Minneapolis amenacés els agents amb una pistola.
El 30% dels pisos a la dreta de l'Eixample i el dret de set dels del Gòtic no tenen ningú empadronat i els acords de Sánchez a l'Àfrica rebaixen la immigració per mar. També l'augment del consum deixa França sense ous. El punt avui als hotels de Franco, un manuscrit inèdit, explica la duresa de la presó model de la postguerra.
També crònica de Francesc Caspiga el dia d'ahir. Rodalies repren el servei parcialment. La xarxa serà gratuïta durant un mes per temperar el malestar social d'una crisi que comença a escalar en l'àmbit polític. Crònica de Marc Ferrando, sense Rodalies ni alternativa d'autobusos, i de Joan Trillas, la màquina del temps dels de Sau. A l'esportiu, el Barça supera l'Ovieto i manté el lideratge en la Lliga per aquest 3-0 i entrevistarà Carles Sánchez, historiador de l'art. Les pintures morals romàniques no han de moure's, diu, dels museus.
i a l'Observatori Municipal avui visitant el Campello.
Molt bé, tres minuts i seran dos quarts de nou del matí. És el moment de completar la informació general amb els diaris digitals i de seguida saludarem la Sílvia Arcos des del Banc de Sang i Teixits per explicar-vos tot el que cal saber d'aquesta donació de sang. Vintena edició de la Marató de Donació de Sang que es celebra aquest proper diumenge al Teatre del Foment. Ara us ho explicarem tot, però abans repassem els diaris digitals.
Bé, doncs com us podeu imaginar, tots els diaris obren titulant i explicant la situació a Rodalies. Caos és la paraula que més hi apareix, amb aquesta situació que va canviant cada 5 o 10 minuts. Per tant, s'ha d'anar seguint les xarxes socials i els diferents diaris i també la informació que hi ha a l'augap de la Té Mobilitat, sobretot els usuaris, perquè, com dèiem, arriba de l'estació i ara funcionen, ara no funcionen.
Destaquem altres temes. El Nacional, per exemple, destaca que se suposa o sembla que hi ha hagut almenys 30.000 morts en només dos dies. L'Iran és la xifra que revela el diari Time. En aquesta revista, la revista Time, dos dels funcionaris del Ministeri de Salut iranià ja han parlat, sota la condició de l'anonimat, i asseguren que només...
Aquests dos dies en què hi va haver aquestes massacres, els dies 8 i 9 de gener, podien haver mort fins a 30.000 persones als carrers del país a la mar d'aquestes protestes massives contra el règim islàmic. Aquest recompte multiplica de manera exponencial les xifres oficials que deien més d'unes 3.000 persones.
I també superen de llarg els registres de les organitzacions de drets humans que confirmaven 5.000 víctimes mortals i se n'investigava fins a 17.000 addicionals. Ara la xifra puja fins a 30.000. Segons les fonts consultades per Time, els serveis de seguretat iranians van massacrar tantes persones aquells dos dies que la capacitat del règim per gestionar els cossos, els morts, es van col·lapsar en pocs minuts.
El que va començar com un clam per allojar una economia en caiguda lliure es va transformar ràpidament en un crit obert per la fi del règim islàmic i, com dèiem aquella setmana del 8 de gener, les manifestacions van assolir el màxim grau d'intensitat i va haver-hi aquestes massacres. Montpuncat també titula que la Unió Europea reclama tirar pel dret amb el tractat del Mercosur i encén.
la pagesia i el 3CAT Info parla d'aquesta notícia Agents anti-immigració maten a trets una altra persona a Mineàpolis en un barri de Mineàpolis mentre hi havia una protesta contra les batudes de la policia federal Ara mateix són dos quarts de nou del matí
Parlem del Banc de Sang i Teixits perquè organitza un any més la Marató de Donants de Sang del Baix Llobregat, aquí a la vila, a Molins de Rei, coincidint amb la celebració de la Fira de la Candelera. Atenció perquè és la vintena edició ja d'aquesta marató que es celebra un any més al Foment Cultural i Artístic, al Teatre del Foment.
Recordeu, serà aquest diumenge, 1 de febrer, a partir de les 10 del matí, i fins a les 3 de la tarda, amb el lema El vincle que ens fa immensos. I en parlem uns minuts amb una bona amiga d'aquest programa, que és la Sílvia Arcos, des de Comunicació del Banc de Sang i Teixits, acompanyant-nos sempre que tenim aquests esdeveniments. Què tal, Sílvia? Bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia. Abans de parlar de la Marató d'aquest diumenge, deixa'm preguntar-te perquè, com està adicional al mes de gener, Sílvia, organitzeu la Marató de Donants de Sang de Catalunya, tornant de les vacances de Nadal, del 8 al 17 de gener. Com ha anat aquesta edició d'un esdeveniment tan important? La veritat és que estem molt contents perquè ha anat força bé. Hem assolit les 10.000 bosses i...
I la veritat és que estem molt contents. La col·laboració de la gent ha estat molt bona i com esperem que aquí a la Candelera sigui igual. Molt bé, perquè habitualment, com sempre expliqueu, després del període de Nadal, de les vacances de Nadal, sempre acostuma a baixar les donacions i per tant és un incentiu per reactivar-les aquesta marató, oi?
Sí, després de festes la gent també ve de fora, ha viatjat, etcètera, hi ha molts superiments per això, per viatges i per coses, i a més que la gent també, com que fa fred, s'agafen gris, hi ha més virus, hi ha més coses, i costa més omplir aquestes reserves. Molt bé, doncs fet aquest apunt, mirem cap endavant com es presenta aquesta vintena edició de la Marató de Donats de Sang del Baix Llobregat. Sílvia.
Es presenta superbé, la vintena allà, Déu-n'hi-do, els anys que fa que venim, i estem molt contents i amb moltes ganes, molt optimisme que funcioni superbé, com funciona cada any, i engrescats a que tot surti perfecte. Hi haurà alguna cosa especial o bàsicament serà l'estructura que esteu fent els últims anys en el mar d'aquí al Foment?
Si serà la mateixa estructura, que procurarem que la gent estigui el més còmode possible, que hi portarem un bon equip perquè no es facin cues o voles mínimes i tothom que s'acosti, que serà un dia molt únic per donar sant. Hi ha un codi QR al cartell on ho anuncieu, Sílvia. Per tant, el que demaneu, si pot ser, ja anar agafant hora a través de la pàgina web, no?
Sí, sí, sí, a través de la pàgina web, allà està la campanya, que la gent agafi hora i ja està, i tothom que pugui que l'agafi. Si venen espontanis també els agafarem, però sobretot si procurem que la gent s'apunti. També farem plasma, amb aquesta campanya farem sang i farem plasma. Perquè ara mateix, Sílvia, més enllà de la marató que heu fet a nivell de Catalunya, com estan les reserves de sang?
Ara hem aconseguit que les reserves estiguin una mica millor. Abans d'entrenar els nadals i això, estàvem molt fluixos. Estàvem a 5 dies. Ara podem estar 6-7 dies i, bueno, volem ampliar aquestes reserves per si qualsevol cosa urgent, capaç, i això, hem de tenir unes reserves bones per poder solventar-ho. Molt bé. A partir d'aquí, mobilitzeu molta gent del Banc de Sang i Teixits per una marató com la de Molins de Reis del proper diumenge?
Sí, sí, portem equip doble, portem dos metges, dos administratius, portem molts infermers, portem un bon refrigeri, portem moltes coses perquè la gent estigui el més atesa possible. I la donació dels últims anys aquí a la fira, més o menys, s'ha mantingut estable de gent que ha vingut a donar?
Sí, oscil·lo una miqueta, se vol també el dia que fa, si fa millor dia ve més gent a Molins, i això, però es va mantenint, 100 i escaig donants fem cada vegada que venim. Ara esperem aconseguir 140 o així, ens estaria superbé. Molt bé. A partir d'aquí anem a recordar aquells aspectes bàsics que cal tenir en compte, Sílvia, entre ells, per exemple, que la gent no cal que vingui a Endejú fer aquesta donació, oi?
No, al contrari hem de venir menjats, haver menjat alguna cosa, no en dejú, no, i sobretot molt ben hidratats, molt de líquid el dia abans, el dia de la donació, per recuperar aquest plasma que treurem, que el 90% del plasma és aigua i la recupera bevent. O sigui que molt ben hidratats, no venia en dejú i venia amb el DNI. Això són els requisits bàsics. Molt bé. I a partir d'aquí, les edats que sempre dieu, no?, hi ha d'haver un requisit mínim d'edat, no?,
Sí, entre 18 i 70 anys per donar sang i estar bé de salut. Després, qualsevol cosa que ningú s'autoesclogui, sinó que tenim els metges i allà decidiran si poden o no poden.
Perquè moltes vegades es prenen medicació i sí que es pot, pel colesterol es pot. Si tens diabetes i prens pastilles també pot. Si et punyen insulina no, però si prens pastilles sí. Aleshores sempre diem això, no t'esclogui si no vine i pregunta-li al metge. O per exemple, si ara que esmentaves els virus, si algú està molt constipat o ha passat un refredat, també et podria? Si té algun virus, una vegada l'ha passat, ha d'esperar una setmana així per poder-ho.
D'acord, d'acord. Per tant, aquests són els requisits bàsics per donar sang, que insistim, per una banda, per facilitar les coses, millor apuntar-se a bancsang.net barra donar per tenir previsió per diumenge, però si no, si us animeu a última hora pel que sigui, doncs igualment també agafareu a la gent, eh?
Sí, sí, agafarem a tothom, perquè no estem per deixar de davant a ningú, que necessitem la sang. Hi ha molta gent malalt, als hospitals, que necessita cada dia aquesta sang, amb leucèmia necessita moltíssima sang, i malalties de càncer de tots tipus, i tots necessiten cada dia sang, i hem de tenir aquesta sang per a aquestes persones. Bé, en tot cas hi sereu de les 10 del matí fins les 3 de la tarda, oi, l'horari? Sí, estarem allà a aquest horari, que són moltes hores, i...
I per facilitar a tothom que pugui acostar-se a donar sang. Home, i a més a més, com dèiem, amb aquesta xifra rodona de 20 edicions, eh?,
Sí, sí, la vintena. Hem d'aconseguir un bon número de donants. Sí, sí. Molt bé. Doncs recordeu amb el lema el vincle que ens fa immensos. El Banc de Sang i Teixit serà aquí a Molins de Rei el diumenge en el Mar de la Fira, al Foment Cultural i Artístic, amb aquesta vintena marató de donants de sang del Baix Llobregat a Molins de Rei. De 10 del matí a 3 de la tarda, com dèiem al Foment, us podeu inscriure a bancsang.net barra donar i, si no, anar-hi directament al Foment el mateix diumenge.
Alguna cosa més, Sílvia, que vulguis afegir? Doncs res, recordar-li a la gent això, que no s'estoscroguin, que vinguin en la sang, que hi ha molta gent que els necessita, i donar-vos les gràcies a l'Ajuntament, al Foment, a vosaltres i a tothom que ha col·laborat amb aquesta marató. Molt bé. Doncs Sílvia Arcos, moltes gràcies per acompanyar-nos una vegada més i que vagi molt bé el diumenge, eh?
Moltíssimes gràcies per tot. Gràcies. Que vagi molt bé. Una abraçada. Parlem. Adéu-siau. 7 minuts i 3 quarts de 9, una pausa i tornem de seguida.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Rabenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia...
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Carrers amunt, avall i amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, avall i amunt, quina jantada. Carrers amunt, avall i amunt, amb abraçades. Molins de rei de la Candelera, farem la imatge.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei.
En Pere, en Pier, que ens anirà acompanyant aquesta setmana també amb la nostra fira, aquesta cançó que ja té 25 anys, clar, perquè la va fer pels 150 anys de la fira, crec, que res amunt i avall l'anirem escoltant i, evidentment, també l'altra peça que té de la Candelera. Per cert, que l'Ajuntament ha informat ja a les xarxes socials que aquest proper dimarts, per tant, demà,
Entra en servei de manera definitiva l'aparcament situat al carrer Primer de Maig al barri del Canal. L'espai ja ha estat asfaltat, com ens deia l'alcalde el dijous, i s'hi ha instal·lat nou enllumenat. Per tant, a partir de demà, en principi, entraria en servei de manera definitiva aquest aparcament a tocar de l'Institut Lluís de Requesens i del Polígonal Pla.
tenim ja habilitat i senyalitzat, asfaltat, instal·lat també nou enllumenat i demà entrarà en funcionament. Paral·lelament expliquen també que deixarà d'estar operatiu el mateix dimarts l'aparcament provisional que s'havia fet a la pista del parc del Baix Llobregat. Ho anirem explicant també aquesta setmana però això és notícia publicada ja a les xarxes socials i per tant a partir de demà això entraria en funcionament.
Seguim amb el contingut del programa i el que farem ara és escoltar l'apunt del dia, aquests minuts de reflexió, amb la Raquel Reyes Reventós, com cada dilluns. Què tal, Raquel? Bon dia i bona hora. Bon dia a tothom.
La setmana passada parlàvem d'estratègies que ens ajudin a navegar en aquest moment convuls i vam veure un exemple de lluita col·lectiva, com va ser la lluita per un transport públic i de qualitat pels barris perifèrics. I la idea clau era que per aconseguir els objectius d'una lluita col·lectiva és necessari estar organitzades i que és una força i fins i tot una necessitat.
Avui parlarem de relats i imaginaris, i per això tindrem una convidada especial. Aquest divendres 30 de gener és el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, o el DENIP, que és el seu acrònim. Conegut també com el Dia Mundial o Internacional de la No Violència i la Pau, o ja de manera més curta, el Dia de la Pau.
Està dedicat a commemorar la cultura de la no violència i la pau en els centres educatius per tal que esdevinguin defensors de pau i de l'entesa entre persones de diferents procedències i formes de pensar. Té lloc a totes les escoles del món el proper 30 de gener i són dates properes a la commemoració de l'aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, que va ser el 48.
I és un tema que es treballa també a les escoles de Molins, a través de l'associació IRENIA, que és una associació que defensa l'aprenentatge a través de les emocions, utilitzant el joc com un recurs pedagògic. I aquí tinc la nostra convidada especial, que ens explicarà un conte i què he après en aquesta jornada a l'escola. Endavant! Hola, em dic Donit i tinc 9 anys i avui us explicaré un conte que em van explicar a l'escola
que es diu Ubuntu. Hi havia una vegada una noia, una exploradora, que va anar a un poble àfricà petit, on hi havia molts nens i pocs adults, i llavors els va dir als nens amb el traductor, deixaré una cistella al fons d'allà a l'arbre. El primer que arribi,
es carregà amb totes les fruites que hi havia a dins. Llavors, quan va dir tres, dos, un, es van agafar tots de les mans i van anar caminant a poc a poc, dient Ubuntu, que vol dir que en equip ho podem aconseguir tots. Llavors, li va preguntar a una nena per què no heu anat separats tots corrents i li va dir Ubuntu.
Perquè llavors un dels alumnes li va dir que des de petits petits els ensenyaven que amb treball en equip ho podrien aconseguir tot. Doncs això és el que has après, oi? Sí.
He demanat avui a la meva filla, moltes gràcies, que comparteixi aquest conte per diferents raons. Una és perquè he estat molt contenta de descobrir que a les escoles cada any es treballa la no violència i la pau, així que felicitats a tot el professorat, personal, escoles, que s'encarreguen de vehicular aquest missatge als nostres infants perquè tots puguin desenvolupar esperit crític i competències i valors com la solidaritat i la cooperació.
Una altra raó per la qual ho voldria compartir és perquè crec que és més que necessari, en aquests temps que corren, compartir relats i imaginaris que són diferents. En el moment en el qual ens trobem, trobem que la lluita és ja una lluita pel relat, però no només pel relat, sinó també per l'imaginari. Un imaginari sobre el present i sobre el futur que ens condiciona sobre el que creiem que és o no és possible.
El que veiem i sentim ens condiciona el nostre imaginari de quin tipus de futur podem imaginar. Per exemple, si jo no paro de mirar pel·lícules hollywoodianes de la fi del món on el que veig és que el que impera és la llei de la selva i el salvi que es pugui, doncs creuré que això és el que passarà quan succeeixi un esdeveniment així.
És a dir, tot el que jo veig i sento condició en el meu imaginari. I d'això en podríem parlar més en profunditat en un altre punt. Però el que voldria mostrar avui és que hi ha altres maneres d'imaginar i d'actuar.
Contra el relat que ens diu que quan s'aplica la llei del més fort cadascú mirarà per ell, doncs no. Trobem com en els contes de l'Ubuntu, on els infants es donen la mà perquè tothom arribi al mateix temps i comparteixen. Tenim molts exemples en el nostre dia a dia que ens diuen que en moments de crítics, d'esdeveniments catastròfics, la solidaritat emergeix i impera.
Per exemple, mirem ara les imatges als Estats Units, on la població es manifesta contra l'AIS, l'aeroport, contra les deportacions. També aquesta setmana amb el descarrilament a Adamus, on llegim que la gent del poble es va bolcar per ajudar les persones afectades. O també aquí a la vila, per exemple, quan hi va haver les inundacions de la Danacom, tothom es va bolcar per ajudar i col·laborar com va poder.
Així que el que proposo és que contra el relat de la por, de l'individualisme, del tot si val, jo us proposo que ens agafem les mans i que avancem plegades. I amb aquesta reflexió us desitjo un bon inici a setmana.
Molt bé, doncs magnífic. Moltíssimes gràcies a en Raquel i col·laboradora per haver-nos acompanyat amb aquest entrenable apunt del dia. I 12 minuts ara mateix i ens plantem a les 9 del matí. Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dilluns. Quan acabi el bon dia i bona hora podreu escoltar l'informatiu Morins de Rei al dia. Tenim després històries de la fotografia i a la una les restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga que avui ens proposa escoltar músiques protagonitzades
Per la música, voleu saber ben bé què amaga aquest titular? Doncs podeu escoltar el Josep Lluís de 1 a 2 del migdia. A partir d'aquí, notícies en xarxa de 2 a 3, de 3 a 4 a la migdiada.
a partir de les 4 la remesió del Cafè Drom amb la Virginia Drom i el seu equip a les 5 la veu amb la Margarida a casa de Sus a partir de les 6 tenim les heroïnes quotidianes amb la Bego Flòria que de moment pel que hem vist no ha avançat la convidada d'avui però serà això de 6 a 7 de la tarda a les 7 tenim el programa Mirant el cel amb els matossers de Molins Arraí i qui sí que ens ha avançat el contingut és el Dani Pasqual amb el seu programa Tot Teatre que el podeu escoltar de 8 a 9 del vespre
Avui visiten el programa l'actor, director i dramaturg El Roc Esquius i les dues actrius Júlia Calzada i Gisela Guitart per parlar del seu darrer muntatge que porta per nom Dipòsit Ple i que podeu veure al Teatre Gaudí de Barcelona. Ells seran ells i elles.
Els convidats del tot teatre d'avui dilluns, de 8 a 9 del vespre. A les 9 tenim el joc parland amb el Rafael Pérez i tot el seu equip, parlant del món dels videojocs. A les 10 el món del ciclisme protagonista a l'etapa reina.
A les 11 el Miquel Tosset ens presenta el Jazz Club de nit i completarem la programació a mitjanit amb la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora. Això pel que fa a la ràdio nostra. Pel que fa a la televisió, abans de saludar la Maria Casals, el més destacat ens ho comenta el Roger, com vulgués.
Doncs comencem, com sempre, amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert. Avui alguna pel·lícula fora del Prime Time, que també està bé. A dos quarts i cinc de quatre, a Vimat, tenim Noche de Juegos, de John Francis Daly, amb Jonathan Emma Goldstein i Jason... Perdoneu, eh? La pel·lícula és de John Francis Daly i Jonathan Emma Goldstein i compta amb el protagonisme de Jason Bateman.
i Rachel McAdams, una comèdia del 2018 americana que dura una hora i quaranta. La nit setmanal de Jocs de Parelles del Max i l'Anny millora quan el carismàtic germà del Max, el Brooks, organitza una festa amb un misteriós assassinat. Criminals i agents federals falsos. No obstarà això, la cosa canvia amb el segrest del propi Brooks. A dos quarts de vuit del vespre, una altra pel·lícula fora del primetime, avimat Leo embarazoso.
D'ajut a Patou, amb Seth Rogen i Katherine Heake, entre altres. És una comèdia també del 2007, americana, que dona dues hores i deu. Alison Scott és una periodista de 24 anys amb una carrera brillant. Per desgràcia, no tot surt com estava previst, quan després d'una nit de gresca amb Ben Stone, que és un gandul, descobreix que està embarassada.
A un quart d'11. Ara ja anem a l'horari habitual, a la 2. JFK, Caso Abierto, d'Oliver Stone, amb Sally Kirkland, Anthony Ramírez i Ray Leper, entre altres, com Kevin Costner o Randy Mills. És una pel·lícula americana del 91, un drama que dura 3 hores i 10 minuts. El fiscal de Nova Orleans, Jim Garrison, va reobrir el cas de l'assassinat del president dels Estats Units, John F. Kennedy, i va presentar càrrecs contra algunes persones.
La quarta proposta és a les 11, Factoria de ficció, Redemption, d'Esteven Knight, amb Jason Statham i Agatha Busek, una pel·lícula, òbviament d'acció, del 2013, anglesa i americana, i dura una hora i quaranta. Joey Jones és un exsoldat de les forces especials que viu al carrer, tormentat per un passat tràgic.
I també a les 11. A la sexta, El extranjero, de Martin Campbell, amb Jackie Chan i Prince Brosnan, també Charlie Murphy i Kate Young. És un thriller que dura dues hores, és anglès i és del 2017, al qual és propietari d'un restaurant a Londres. Però el seu passat enterrat ha margeix carregat de venjança quan perd la seva filla.
en un acte terrorista amb motivacions polítiques. Mentre en busca els responsables, recorre a l'ajuda del viceministre irlandès Liam Hennessy, que en el passat va estar vinculat amb el grup terrorista IRA. Aquesta película ja la vam fer la setmana passada a Telecinco i avui la fan a la sexta.
Anem als programes que podem veure a la televisió. Per una banda, tenim a les 9 del vespre, al 33, el programa Gran, la publicació de la segona novel·la d'Irene Solà l'any 2019. Va revolucionar les lletres catalanes, Canto jo i la muntanya balla. A més a més, en vam fer alguns fragments aquí a Ràdio Molins d'Ara i no fa gaire. És un llibre poètic, màgic i narrativament molt ambiciós que barreja la història, la llegenda, la realitat i la literatura. Això serà a les 9. Just quan acabi aquest microespai, també tenim un altre microespai que es diu Aeroport,
Viatjar amb avió pot ser tota una aventura, especialment si els passatgers arriben justos de temps, porten el DNI caducat o volen per primera vegada i no es tenen gens clar el funcionament de l'aeroport. Un altre microespai que podeu veure a les 9 i 10 al 33. A les 10 de la nit, dues propostes. Per una banda, Televisió de Catalunya, El Foraster, Vall de Cardós...
al Pallars Sobirà, on la vida transcorre entre muntanyes i silenci sota una sentència que defineix el tarannà dels qui hi viuen. Ser de la vall de Cardós has d'haver-hi nascut i petit i també has d'haver mort aquí. Durant la visita, el Quim coneix el Charlie, un home de ràdio una mica peculiar, que amaga un autèntic museu surrealista al Traster. També parla amb el Musem, que sembla custodiar els secrets de tots els pobles veïns, inclou els de Tor, inclou el Serrallo i la pobla també de l'Illet. Això seran les 10 a Televisió de Catalunya.
I a la mateixa hora, al 33, tenim la Renascença amb el Peyu, que ha dedicat l'episodi al paper d'alumini i debat sobre el costat amb què s'ha d'envolcallar els àmbits. Si en posar-se les pot contactar amb extraterrestres i si la gent sap que és contaminant i que no es pot ficar al microones. Tot seguit, el Peyu conversa amb l'actor Ramon Madaula.
A les 11 tenim a la 1 d'Ecomasters, el programa enfronta 10 parelles de famosos a reptes d'interiorisme espectaculars amb espais i clients reals. I també a les 11 a 4, Proyecto Sistiaga, Madres Robades. Sistiaga investiga a fons sobre el tema dels nadons robats a Espanya i entrevista també diversos afectats. El programa ofereix el testimoni o testimonis de les mares que van descobrir que els van prendre els seus fills Oriol sense el seu consentiment.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Roger. Amb tot això ens hem situat ja cinc minuts per arribar a les nou del matí. Moment de fer la recomanació cultural del dia. Parlem de llibres i ho fem acompanyats, com cada dilluns, de la Maria Casals. Hola, Maria, bon dia. Bon dia. Avui us proposo la lectura de Hamnet, de Maggio Farrell, traduïda per Concha Cardeñoso i publicada per Libros de l'Asteroide.
Me muero, vive tú, reserva con dolor tu aliento para contar mi historia. Ya se ha ido, ya está muerto, muerto ya, señora mía. Verde hierba a su cabeza, a su pie una piedra fría. Buenas noches tengáis, oh dulce príncipe, y que vuelos de ángeles te acompañen cantando a tu final descanso.
Aquests versos que us acabo de llegir són de Hamlet, aptes quart i cinquè, escrits per William Shakespeare. Hamlet i Hamnet són en realitat dues formes perfectament intercanviables d'un mateix nom, segons consta als annals de Stratford, Anglaterra, de finals del segle XVI i principis del XVII.
Anem, però, al principi de la novel·la, on l'autora ens situa amb aquesta breu referència històrica que diu En la dècada de 1580, una pareja que vivia en Henley Street, Stratford, tuvo tres hijos, Susanna...
i Hamlet i Judit, que eren gemelos. Hamlet, el nen, murió en 1596 a los 11 anys. Quatre anys més tard, su pare escribió una obra de teatre titulada Hamlet.
Maggio Farrell parteix de la història familiar de Shakespeare i ens fa transitar entre la ficció i la realitat per explicar-nos un fet que va inspirar una de les obres literàries més famoses de tots els temps. Diu la contraportada.
La autora, lejos de fijarse únicamente en los acontecimientos conocidos, reivindica con ternura las inolvidables figuras que habitan los márgenes de la historia y ahonda en las pequeñas grandes cuestiones de cualquier existencia. La vida familiar, el afecto, el dolor y la pérdida.
Així coneixem la història d'Agnes, una noia especial, lliure, apassionada, que cura amb plantes, una remeiera que quasi ningú compren a Stratford. Agnes coneixerà un jove preceptor de llatí igualment extraordinari que ella.
L'amor els unirà, seran matrimoni i formaran una família, i la vida els posarà a prova. Primer ho faran els propis parents, i després la desgràcia ja anunciada a l'inici d'aquesta recomanació. Hamnet és una novel·la excepcional. Qui ja hagi llegit Maggio Farrell sap que és una escriptora que té un gran domini del relat, que sempre commou i que ens parla amb precisió,
amb una prosa poètica que ens transporta, que ens emociona. Mai un llibre tan ple de vida ens parla així de la pèrdua.
Judith alarga la mano y toca la mejilla a su gemelo. Las lágrimas le inundan la cara. Se persiguen unas a otras. Mueve la cabeza de un lado a otro con fuerza. Luego dice, ¿no va a volver nunca? Y Agnes descubre que puede soportarlo todo menos el dolor de su hija.
Puede soportar la separación, la enfermedad, los golpes, los partos, las privaciones, el hambre, la injusticia, la reclusión, pero esto no. Su hija mirando a su gemelo muerto. Su hija llorando por la pérdida de su hermano. Su hija desgarrada por la pena. Por primera vez las lágrimas acuden a sus ojos. Se desbordan de repente, sin previo aviso. Le nublan la vista, manan y caen por la cara, por la garganta.
La empapan el delantal, corren entre la ropa i la piel. Todo su ser es añoranza, se aflige por su hijo, por sus hijas, por el marido ausente, por todos cuando dice No, mi amor, no volverá nunca más. Recordeu, Hamnet, de Maggio Farrell, publicada per Libros de l'Asteroide. Bon dia i bona setmana tingueu. Molt bé, gràcies, Maria. Precisament és la pel·lícula inspirada amb el llibre
que s'acaba d'estrenar a les sales de cinema, Hamnet, des del passat divendres. Per tant, de rabiosa actualitat. Moltíssimes gràcies a la Maria, que tinguis una bona setmana i una bona fira. Ens aturem per escoltar les notícies de les 9 i de seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha preparat el Toni Ramoneda i, a partir d'aquí, la tertúlia d'actualitat. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Pendents avui del servei de Rodalies, que sembla que s'ha tornat a restablir després de dues aturades causades per una incidència al centre de control de DIF a l'estació de França. De fet, a hores d'ara ha comparegut el portavut de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, per donar els detalls d'aquesta darrera hora. Allà hi tenim la nostra companya, Ana Ruiz. Bon dia.
Bon dia, Maria. Des de fa més d'una hora que funcionen els trens, que funcionen el servei de Rodalea, els trens surten més o menys puntualitat des de Sants Estació. Després d'un matí d'infart perquè el servei s'ha suspès en dues ocasions i s'ha recuperat.
en altres dues ocasions. El portaveu de Renfe, Antoni Carmona, acaba de compareixer-se novament amb els mitjans de comunicació i el primer missatge que ha llançat, disculpes als usuaris. El que hem de fer, i fem, és demanar disculpes a les persones que confien en el nostre servei, que s'ha fet tot l'esforç a preparar, a dir, a estabilitzar la situació de França.
I des de Renfe confia en poder restablir de manera total el servei de rodalies, les hores vinents. Carmona feia un repàs del protocol establert que es basa en les línies R1, R3 i R4.
Per part de Remfe, el treball de tots els equips per poder donar un servei encara que ha restringit de mobilitat els ciutadans que volen utilitzar Rodalia de Catalunya.
R1, R2 i R4. Aquestes són les tres prioritats dels tres corredors ferroviaris prioritaris per Renfe perquè presten servei al 80% dels usuaris que utilitzen de manera habitual Rodalies. Així que, Maria, sembla que la cosa està més calmada en aquests moments. Fa més d'una hora que s'ha recuperat el servei de Rodalies. Després, insistim, d'un matí d'infart, emmanades i tornades en el servei. Gràcies, Anna. Doncs estarem pendents. Bon dia.
Ja anem ara fins al Prat a conèixer quina és la situació des d'allà. Lluís Rodríguez, bon dia. He vist que començaven a funcionar aquí a l'aplicació aquesta de DIF i a veure com va tot. Espero que ve. I avui el tren ha funcionat bé, o sigui, com sempre. Ha fet els seus minuts tard i tot, però bé.
I, en teoria, ha complert, perquè a la web de la Generalitat de Rodalies hi ficava que estava en servei, per tant, avui bé. Aquí ens escoltaven alguns dels usuaris afectats per aquesta incidència a l'estació del Prat. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 9.
Informació local. Demà dimarts l'assemblea organitza una xerrada. L'ANC convoca una xerrada per escoltar l'escriptor Víctor Alexandre. El títol de la xerrada és Jo no soc espanyol, ni ara ni mai. Demà dimarts a la Federació Obrera, a dos quarts de vuit, aquells seguidors que vulguin anar a escoltar-lo poden anar a la Federació Obrera per escoltar l'escriptor Víctor Alexandre.
I aquesta setmana, a l'aula d'extensió universitària, el dimecres, torna a fer una altra conferència, en aquest cas oberta a tothom. Es farà a la Biblioteca al Molí i es parlarà de la soprano i pianista Conxita Badia, va néixer el 1897 i morir el 1975. Es farà un recorregut per la seva vida, el llegat i l'obra d'una de les sopranos més importants del segle XX. En parlarà Núria Bonet i Agustí. Aquest dimecres, a la Biblioteca al Molí, a dos quarts de set de la tarda.
I també s'inaugura l'exposició Pagesos contra Franco, dins del programa de la Festa Major, la Unió de Pagesos i la Construcció de la Democràcia. És el títol d'aquesta exposició que podreu veure a la Federació Obrera. La inauguració és aquest dijous, a dos quarts de set de la tarda, i es podrà visitar fins al 15 de febrer. I també es pot visitar, en aquest cas, a Can Amatller,
Una altra exposició vinculada a la Fira, que s'inaugurava aquest cap de setmana, es diu A Pagès, i recull peces de la col·lecció de la Masia Calgené de Tòlics, una exposició que mostra com era la vida quotidiana, com era el dia a dia en el món de la pagesia, tant pels pagesos com per les pageses. L'exposició que es pot veure fins al 22 de febrer a Can Amatller, aquest cap de setmana de Fira, amb horari especial, divendres, sabta i diumenge,
en horari d'obertura, especialment dissabte i diumenge, tant al matí com a la tarda, a la sala d'exposicions de Can en Matllé. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dilluns és la farmàcia La Granja, que està al carrer Roseta Canalies, número 16, a La Granja. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, 91.9
Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a apagar se'm anava la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer cas de protecció civil i tenir un kit d'emergències a casa.
Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Interna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu... A interior.gencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells. 112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya. Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho?
On et sents millor? Aquí?
O aquí.
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Som la penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Carrers amunt, avall i amunt toquem els arbres. Carrers amunt, avall i amunt, quina gentada. Carrers amunt, avall i amunt amb abraçades. Molins de rei de la Candanera, farem la imatge.
La cançó del dia, amb Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora. Avui a la cançó del dia portem un tema, un clàssic dels anys 80, un tema d'en Rick Asley, aquell cantant britànic amb aquella veu tan potent, veu de baríton, de fet, tot i que ell va començar tocant la bateria. Més tard ja es va dedicar més a la veu.
i va treure alguns àlbums que ens va obsequiar amb autèntics clàssics dels 80. Justament l'any 1987, des d'un àlbum que es deia Never You Need Somebody, sortia aquest gran Never Gonna Give You Up. Segurament,
és la cançó més potent o la cançó que més recordem d'un cantant com el britànic Rick Asley. És la cançó que, com et deia, va sortir el 1987 com a primer senzill d'aquest àlbum. Whenever Units en Varé, la cançó que més recordem d'en Rick Asley, la cançó amb la qual comencem avui, la cançó del dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora d'aquest dilluns 26 de gener de 2026 la compartim amb el Joaquim Martí. Hola, Joaquim, bon dia. Hola, bon dia. Genoveva Català, bon dia. Hola, bon dia. Hola. Ramon Canal, bon dia. Bon dia. I Joan Barrios, bon dia. Bon dia.
Bon dia i bon sol, efectivament, ja tocava. Tenim llum. Tenim llum després de tants dies de foscor. Bé, ahir es va comportar mitjanament. Sí, però a la tarda... Al matí un trosset es podia... A l'hora de sortir els de la tarda ens va agafar molt bé. La farra de la tarda remollada.
escolteu que sé que teniu ganes segurament de parlar de la situació que de nou s'està vivint amb els trens però vull quedar-me en clau local i parlar del divendres del pregó perquè aquí tenim persones que van pujar a l'escenari del foment cultural i artístic amb un acte que penso que està bé de reconeixement a les persones que han tingut responsabilitat
en algun moment o altre l'Ajuntament de la Fira, ja sigui amb la regidoria pròpiament o abans, i també els alcaldes des del restablement de la democràcia, amb l'absència ja explicada per motius personals de l'Antònia Castellana, evidentment d'en Casimir Boica ens va deixar fa uns anys, però vam veure a l'escenari en Josep Janés, l'Ivan Arques, en Víctor Puntes,
el mateix alcalde Chai Paz actual Joan Ramon Casals i el Ramon Sánchez com a alcaldes que han tingut la responsabilitat de governar la vila en el transcurs d'aquests anys, a banda de Generalitat Català, de Joaquim Martí i també d'altres Jordi Romeu, no me'n vull deixar cap ara es va recordar el Julià Canals també Josep Maria Puiggarí, Pep Puiggarí que va tenir una responsabilitat Pep Barba també, que va pujar a l'escenari
I jo crec que... I va faltar l'Enric Frank. Va faltar l'Enric Frank, va ser-ho uns mesos. I jo crec que un any ho va ser-ho l'Alfred Bufill, regidor de Fira. Tu. També ets... El que passa que... A veure. El tema de regidor de Fira... La regidor de Fira... No existia. No existia. No, exacte. L'havia encarregat de la Fira. Exacte. I el Julià Canals...
Era el regidor de tot. Tot el que era festiu. Em van dir que es portava des de cultura. Sí, portava des de cultura. L'organització de l'Ajuntament era molt diferent. Inclús jo ja... No era com a regidor de Fira, sinó que en les competències de promoció econòmica hi havia incorporades les de la Fira, però el títol, diguem... De Fira no era...
Va ser el Jordi Romeu. No, el Barba també tenia aquest nom, perquè després, quan es va trencar el pacte, van fer d'una manera diferent les regidories, que això va com va, i aleshores, clar, ara, sí que és cert que vaig tenir la responsata aquesta, però, vull dir, es personalitza amb alcaldes i regidores, regidora, perquè eren... Exacte. Però la Fira...
si no hi ha moltes mans treballant, no surt. No posem títols individuals perquè és un afer absolutament col·lectiu. Des del punt de vista ciutadà i des del punt de vista institucional. No és possible ni a les primeres fires. Jo, per exemple, em ve a anar a la memòria, es veu que la memòria a la meva edat tira més enrere de l'UF. La vas recuperant.
Exacte, i em ve a la memòria l'organització que ho liderava, de fet sí que era en Julià Canals, de la Fira de Vins o la de la Baiana de Riudoms, i a la Fira de Vins hi va haver-hi un recolzament explícit del meu sogre, els que tractaven amb el sector del vi, del rovelló,
el Ramoneda, no sé si ara me'n deixo algun més, aquests són que estaven a la comissió ajudant i ajudant a parlar amb l'Incabi perquè autoritzés perquè, clar, era el començament del funcionament del Institut Català de la Viña i el Vi. Tenien una relació amb el món del vi, amb els distribuidors, amb els pellers... Van donar suport a l'Ajuntament perquè es pogués tirar endavant la pell. Que és la més antiga de Catalunya, la Fira del Vi, diuen. Es va fer primer Catola de Barcelona per la Mercè i la següent ja som nosaltres. A Barcelona, eh?
Va ser primera era nosaltres i la de Barcelona. A mi m'han dit que és la més antiga. Ah, és clar, perquè nosaltres érem el febrer i ells eren... Era la primera, la més antiga de Catalunya. I això també feia generar un determinat neguit.
I després hi va haver-hi la del 82, que aquesta la recordo molt perquè jo estava embarassada, llavors una regidora de Fira era la condició de funcionària, que l'Institut Català de la Viña de Vi ens va obligar a fer els estants per denominació d'origen. Llavors havíem d'agrupar les marques. Hem de tenir una feinada logística per muntar-la que la recordaré tota la vida. Jo al vespre pensava que paria ja després.
Perdoneu, deies... Dèieu que no es pot personalitzar, sinó que és tot un equip. Però esteu contents del reconeixement fet el passat i vendres més enllà d'aquells feines d'un equip? Però ho vull ressaltar, perquè crec que... No és per fer la falsa modestia, és perquè és així.
No, no, claríssim. Amb el regidor de Sol no es farien 15 segons de fira, això està claríssim, que és moltíssima... Una feina que dius que comença l'endemà, jo. Jo crec que sempre, bueno, no estic segur perquè ho he viscut durant unes coses d'altres 12 anys, comença l'endemà que s'acaba una fira, quan l'estàs desmuntant, abans i tot,
la gent, ja vam mirant aquelles cosetes que la gent no veiem, però que des de... que es poden millorar, que no ha anat tan bé, que es pot canviar, i es comença a treballar per la fila de l'any següent, i la fila, a més, és una fila viva, allà on tenies una cosa, l'any que ve no la pots tindre, llavors has de buscar un lloc alternatiu, i sempre la gent busquem i volem innovacions, clar, després de 175 edicions, 174 encara, no?
Sí. És difícil d'innovar, però, bueno, la filla ha anat creixent i jo penso que des que es va dedicar una regidoria exclusivament a l'esdevé més important que passa el primer cap de setmana de febrer a Catalunya, vull dir que al final...
No és una fira qualsevol, i ho vam veure quan va haver-hi la crisi, que moltes fires es van haver de sostendre per un tema econòmic, la fira de Molins de Raí vam tindre més expositors, encara que mai, perquè la gent com que va haver de seleccionar, doncs va vindre...
Va vindre aquí. És una feina que és agraïda, que pateixes força i que després la gaudeixes i que en un moment donat jo penso que aquell reconeixement amb això és extensiu a tothom i sobretot a tots els que fan possible que al final aquests tres dies que ja no en són
doncs la filla sigui tot el sector solidària i sigui una mica de tot. Però jo vaig trobar-ho molt bé, la veritat. El reconeixement, eh? Sí, a mi em va agradar molt. Trobo que està bé recordar la gent que ha fet possible que estiguem on som. Sí, però que és un nom ni personal. No, és evident.
Però també a mi em va agradar veure allà tots els alcaldes. No, a mi també. Malauradament no va poder venir l'Antònia, però... Ostres, doncs està molt bé. I el que deia el Joaquim és que la Candeler... És a dir, la publicitat de Molins...
que fa la candelera, si des de Molins l'haguéssim de pagar amb canfanyes... No és possible. Sí, clar, és que ens hauríem de vendre al poble per pagar. Mira, jo recordo, i t'estic parlant de fa anys, eh, que anaves per a... Tu d'on ets? De Molins? Ah!
De la Candelera. I t'estem parlant de fa 25-30 anys, eh? Quan vam fer els números, diguem, curats, seriosos, ara fa uns 10 anys, l'empresa que ens ho va fer, que és especialitzada en fires, va fer una prèvia i una després, i havíem de donar unes dades. L'empresa ens va dir que no es creurà ningú, perquè l'índex de retorn d'una molt bona fira és entre 7 i 8, i aquí estàvem parlant de 40.
Bé, doncs això no ho podríem pagar de cap manera. La gent acaba venint. De cap manera. És que et ve gent d'arreu de l'Estat. Et ve gent que porten formatges de Galícia, embotits d'Extremadora. Tot l'any aquell català que els havies donat a la fira... I formatges i...
Un de França també venia. Que no hem de perdre de vista i és que no perdi les arrels. És a dir, em sembla molt bé el conjunt d'activitat que es relaciona amb la producció agrícola. Mira, el dijous hi haurà la inauguració d'una exposició a la Sala Gòtica que és Pagesos contra Franco. Sí, sí.
Que s'ha fet expressament en el marc de la Figa. No, no, que està molt bé. Però vull dir que jo crec que la part aquesta de reflexió sobre com és la producció agrícola... És a dir, a mi el pregó que em va agradar, aquest pregó que em va agradar molt, el de l'Hortado, però el que em va agradar molt és de la...
de l'enginyera aquella de l'IRTA fa dos o tres fires. La Lídia. La Lídia. El vaig trobar absolutament escaient. Jo crec que no hem de perdre de perspectiva la importància que té el món de l'agricultura en el cicle de la vida humana.
i l'alimentació, i a més. Llavors, jo crec que la Fira ha de treballar molt la seva imaginació, els seus recursos, perquè per l'espai on estem, etcètera, això es fa difícil, i llavors, evidentment, els productes derivats, el del vin em sembla fantàstic, el sector de l'alimentació, però vull dir que jo crec que ho hem de treballar, a més a més, en nivells al màxim de qualitat, és a dir, l'anada aquesta al camp d'Alfises, que aquest xicot
és absolutament innovador aquestes coses no es poden perdre i les hem d'incrementar i jo crec que hi ha una altra cosa que hauríem de saber explorar una miqueta més és un vincle amb l'OPC que té la facultat d'agricultura diguem aquí a Castelldefels que estan al Baix Llobregat
Jo crec que hem de... o un institut de secundària que hi ha al Prat del Llobregat que fan especialització per les feines del camp, formació professional específica. És a dir, crec que això ho hem de cuidar, que ja es va cuidant molt, però no ho hem de perdre de vista, perquè...
Això és el que li dona arrelament. No, i perquè segurament, i parlant del camp, la Fira de la Candelera, com evidentment la seva tradició i les seves arrels venen de la pagessia i la ramaderia, però va continuar més amb la pagessia que no pas amb la ramaderia i la...
Doncs, és important perquè estàvem parlant ara que la Fira, i és cert que és un ressò a nivell no només local i català, sinó a un nivell més ampli, doncs el ressò que se li fa de la Fira...
Evidentment, indirectament, també ho fem, o es va, a la pagesia. I, per tant, és interessant que es mantingui això. I ara que tu parlaves dels pregons, jo recordo, segurament, un dels dos o tres, per no dir el millor... La Fira no es fa sola.
No, no, no, un pregó de la fira, que va ser en Josep Canal. Sí, sí. El pare. Sí, sí. El pare. I justament perquè parlava això, parlava ell de la seva vivència, de la seva evolució que havia fet al camp i havia fet la pajaccia a Molins i al Baix Obregat en general...
I per tant és important mantenir-ho això i màxim quan ara tenim recentment també el problema dels pagesos que tenim amb tota la internacionalització del Mercosur i tot això. En fi, està molt bé no oblidar-ho.
I parlant dels reconeixements jo crec que ha estat molt bé també, malgrat que és una personalització amb una o dues persones que es fa i hi ha molta gent a darrere, però està bé que es reconegui que les coses estan on estan, i no parlem només de la fira, sinó de moltes coses, d'altres coses...
Gràcies a que hi ha hagut molta gent abans que ha posat el seu granet de sorra. I recordar també una cosa que a mi m'agrada recordar-la cada cop que parlem de la fira, que és l'única fira...
i ja anirem per les 175 a partir de... Ara ja tècnicament ja hi som perquè va començar amb el pregó. El pregó ja hi som. Estem ja a les 175 i s'ha fet ininterrompudament tots els anys des del pregó. Inclús els anys de la guerra també va haver fira. L'única que va estar així penjadeta d'un film va ser la del 2021.
amb la pandèmia, que va ser... Es va fer moderna. Molt moderna, massa, potser. Va ser més virtual, perquè tot va fer virtual aquell any. Sí, sí, no, no, era una... Però sí, sí. Però si en la guerra també ho haurien de vindre, també hauria de ser diferent. Però ha sigut l'única. És l'única. Sóc antic, però encara no hi era. És l'única fina ininterrompuda. Això...
A mi també em va agradar el tema de fer que la Fira Germana, perquè hem tingut diferents Fires Germanes, fos la de la Puríssima de Sant Boi. Que farà 80 anys, aquest any. Perquè hi ha molta vinculació, també. I em va agradar perquè estem posant de relleu al Baix Llobregat. I em sembla que això també és important. Perquè també és una fira...
de caire molt agrícola. Perquè, evidentment, Sant Boi, el Parc Agrari, el Delta... Per això que tenia sentit. Malgrat tot el que es va trinxar, encara té un pes important amb la pagesia del Bany Sant Boi. Aquesta noia de quina cas és, i ara ja sé de quina cas és. Déu-n'hi duret. Déu-n'hi duret. Senyor director. Fantàstica, ho fa molt bé i, a més a més, és guapíssima. Ella necessita...
A veure, informe, per favor. I ara que saps de quina que és d'est, doncs ja... Ja està. No, que m'ha fet gràcia. Si ha donat l'okey, vol dir que tot va bé. Per tant, la fira que genera unanimitat, sempre, en algun moment, quan ho portem en el terreny d'administració, hi ha algú que es qüestiona. Però una regidoria, per un esdeveniment que té 3 dies a l'any, visibles, eh? Visibles. Sí.
realment hi ha tanta feina, tant volum de feina tot l'any per... Jo crec que una mica més. Una mica més. Pensem una cosa, que la fila inclús té oficina pròpia, és a dir, que té una infraestructura que no és molt gran, però la té permanent. I jo, home, al principi, lògicament, al principi de la democràcia, això no existia tampoc. L'any 80...
la fira subvertia tota l'organització municipal. I per què? Perquè jo treballava a secretaria, me'n recordo, i venia allà el Julià Canals, que ajudeu-me, perquè tots els funcionaris havien de fer una cosa o altra, perquè col·lapsava la resta de tramitacions, la resta d'activitat que havíem de fer els treballadors municipals. I, aviam, aquesta etapa, la recordo,
amb molta gratitud i amb molta alegria. A mi m'agradava que vingués a la Fira i que deixéssim de fer totes les altres qüestions més burocràtiques, perquè això era més maco i més creatiu. De totes formes, el que es fa, aquesta pregunta de per què ha d'haver-hi una... que doni una volta per la Fira.
Que doni una volta. Que la gent es pensa que allò es posen soles. I els expositors venen sols. Mil expositors, vol dir moltes coses. Vol dir una feinada de nassos. Ets doti que hi ha una empresa que acaba gestionant. La regidoria és la que acaba decidint. Després hi ha molts diminers costa al final. Perquè al final l'Ajuntament acaba posant.
o el que acaben pagant els expositors. És molt poc pel que acaba costant la fira, perquè la fira ho paguen els expositors, ho paguen els patrocinadors, i tot això s'ha d'anar espavilant. Has de començar a buscar aquella subvenció, aquell...
És una feina que és constant, que no ve sol. I el món ha anat canviant. Abans la gent anaves al sol de l'automòbil i veies els cotxes que no veies mai. Ara els que els tens a tot arreu, a tot arreu, a tot hora. He dit un cotxe per dir a algú que si agafes l'esforçó una mica més...
Però és el que ens trobem, s'ha d'anar treballant perquè no es perdin els arrels, perquè segueixin fent aquí, amb això també, jo diria que la Fundació Agrària fa... Sí, tothom fa el seu paper, vull dir, perquè això és... Doncs perquè segueixin avint les jornades, perquè... I el fet que se li vagi justament que hi hagi una regidoria a l'oficina de la fila, que al final l'oficina de la fila va començar sent una persona. Una persona, sí, sí. I estava allà amb un...
amb un racó, no sé si... Era com un bolet. Estaven allà. I, bueno, avui en dia no és que hi hagi molta gent, però sí que hi ha molta feina a fer. I això et dona... A la meva pa deia que li agradava. Em va donar moltes al·legies, molts nervis, també.
però moltes alegries, com veus que al final... Doncs mira, per mi hi havia un moment que era el del pregó, eh? Quan arribaves i començava el pregó, com que era allò dels romans de l'àrea de Jacques Terès, doncs ja... Ja està, ara ja no es pot arreglar, però fins que arribaves a aquell moment, això l'altre l'expositor que et volia... I el neguit del temps, si pleurà, si farà vent, si no sé què... Bueno, jo sempre deia, bueno...
Si fa fred és igual, fins que hi va haver un any que vam estar a punt de cremar els estants per no quedar gelats. I vaig dir, jo això ja no ho diré mai més, perquè si fa fred és igual, perquè ens va fer un fred brutal. Ara, si em permets, explicaré una anècdota personal. Llavors no hi havia fira d'entitats i estàvem al carrer Major que encara hi havia expositors a les dues bandes, que allò era un drama perquè...
Però feia fira, també. Sí, sí, no, no. I recordo... Passaves allà de mi. No recordo exactament... No recordo exactament l'ordre, però estàvem, el PSC, Iniciativa i Esquerra, estàvem uns al costat dels altres, però no recordo l'ordre, eh? I estàvem amb aquells calentadors, allò, endollats, i feia un fred...
exagerat, no, el següent, doncs vam acabar agafant tots els calentadors i fotent-nos tots en un dels estats, no recordo aquí, i la gent passava i ens veia PSC Iniciativa i Esquerra Lleida i deia què feu aquí, collons, perdó, que fot un fred de nassos, hòstia, i com a mínim aquí hem fotut 14 escalfadors i sobrevivim.
Vull dir, jo recordo un eu, recordo aquell any de les ventades que es van... Jo també, jo. Ara veig una senyora que es va aixecar més d'un metre. Mare de Déu. Que vam suspendre la fira d'entitats. Vam tindre la... Bueno, de passar la fira d'entitats a la setmana seva abans, perquè ja tingués... Intentant-hi buscar més relleu, perquè el figades... Però vull dir que tot això, que tot això, a les persones que heu tingut aquesta responsabilitat, tot això ho genera una tensió. Aquell dia de les ventades, quan sortien,
els d'allò del mercat volant i aquella senyora que venien per aquí i al girar anàvem amb l'Ivan, amb l'alcalde nosaltres anàvem un petlla metro darrere i la ventada la va aixecar a ella carro de la compra i tot i a la plaça de les Ves els llimoners tenien vida pròpia que és aquella ventada que si recordeu malauradament va matar uns quants nens 4 persones sembla que van ser
Ara no ho recordo, però fossin 4, 8 o 1, amb nens és una desgràcia. Exacte, efectivament.
L'alcalde també recordava Josep Canals i diverses persones també. Sí, entre ells el Jaume Garriga. En aquesta fira serà el que donarà el nom dels premis del concurs de plantés i que el dia 7 allà a la Rambla de la Granja s'inaugurarà l'espai Jaume Garriga. El 7 de febrer? El 7 de febrer, sí, sí. El programa ja hi consta.
el dissabte a les 12 del dia. Doncs mira, això també és una cosa que m'agrada molt, que fem memòria dels nostres, que els donem el valor que han tingut, que els reconeguem. Sembla que això... És a dir, crec que hem de posar en valor que es facin aquestes coses perquè està molt bé.
Tenir cap dels altres noms que l'alcalde va nom anar, començant pel Josep Canals, vull dir que, per exemple, del Josep Canals i del Lluís Fisa, jo me'n recordo l'any que vam anar a Molló per fer l'agermanament amb la fira de Molló, a veure la baixada dels cavalls, vull dir, tinc records molt macos de diferents edicions, perquè el tema aquest de buscar la fira germana també ho treballàvem, vull dir que, bueno, ja...
Exacte, que tens records macos, no? Però respecte al tema del Jaume Garriga, és que el Jaume Garriga és una, entre cometes, una autoritat en matèria de coneixement agrari.
I aleshores jo crec que això també ho hem de fer servir, precisament per les característiques. A la biblioteca del Col·legi d'Enginyers Agrícoles li han posat el nom de Jaume Garriga i Pujol. Els propis col·legiats...
Els professionals del sector li reconeixen l'autoritat en aquesta matèria, per tant, és molt lògic que aquí en el seu poble també ho fem. A mi hi ha aspectes emocionals, hem sigut amics de joves, hi ha una estimació personal, que això també compta, però aquest no seria el motiu per fer-ho.
No, però el factor humà també sempre juga, evidentment. Però vull dir que, des de l'altre punt de vista, doncs, a més a més, és una persona significativa de tota una època, de la lluita antifranquista, etcètera, etcètera, vull dir que té tot un conjunt de valors, però des del punt de vista del que pertoca el món fira, és un especialista en la matèria, per dir-ho d'alguna manera. Bé, era. Bueno, sí, em sap... Uf, em costa de vegades per pensar...
Tanquem la carpeta de la fira, doncs. Sí, només el divendres. La carpeta d'anàlisi. Ja remugaré, perquè si tinc que tocar el cotxe, hauré d'anar per cá a Castellbisbal, que és l'única part... Tot i que ara s'ha endreçat bastant... I tens a partir de demà operatiu i aquell pàrquing... Allà, primer de maig... Ara ja és...
Cert que pots acabar aparcant, no a Sant Feliu, però al límit. Aquell aparcament que es va posar a la carretera arriba fins al límit del municipi. Jo recordo el parc de les palmeres, abans de reformar-lo, els cotxes quasi entran a la pista aquella.
Jo tinc fotografies de l'època que van dir que dalt dels arbres jo crec que algú hi va acabar posant però és que al final també dius no sé cap, hi va haver un any que els Mossos van acabar el talonari de la gent que va aparcar al voral de l'autopista
Sí, bueno, perquè al final... Jo un any vaig veure un 4x4 que pensava que venia el meu volcó. La gent a part que Papiol o a part que... Per això vam dir potser que fem... I jo aquest aparcament que està al mig del que era l'antiga carretera, i arriba just a Sant Feliu. I el servei del bus. I el vet del bus llançador, al final...
tot plegat ha de fer que la gent pugui vindre amb Renfe perquè fes més freqüència de trens ara només faltarà que funcioni fantàstic, anem cap aquí podem enllaçar-ho amb la gran... aquest enllaç amb el...
Tenim l'actualització a les xarxes de Rodalies de Catalunya, és que s'està recuperant progressivament el servei de trens, això és de fa una hora, un cop solucionada parcialment la incidència al centre de control de trànsit de DIF a l'estació de França. Començava a les 6 del matí amb normalitat i després ja hem tingut dues interrupcions, un matí caòtic...
de nou i mira, per ampliar la informació tenim el nostre company Josep Ferrer que està treballant pels companys de RAC1 des de fa moltes hores ja a l'estació de Sants que ha viscut també tot aquest surrealisme en primera persona i el saludarem un moment que té set minuts per atendre'ns. Què tal Josep? Bon dia. Hola, molt bon dia Oriol. Escolta, explica'ns quina és la situació a les 9 i 38 minuts aquí a l'estació de Sants.
Bé, ara podríem dir que hi ha calma després de la tormenta, no? Quan passa una tormenta forta, després es torna la calma i ara estem en aquest impacte que hi ha tranquil·litat, els trens funcionen, la gent pot accedir a les andanes i, per tant, no hi ha el caos i el desgavell que hi ha hagut entre les dos quarts de set, diria jo, i les vuit.
que era allò que semblava que jugava amb el gat i la rata. A nivell informatiu ha estat molt complicat poder mantenir el directe d'antena de RAC1, perquè el que preparaves en un moment al cap de dos minuts ja havia caducat o ja no servia, i no sé pas la transmissió que nosaltres fem, que en definitiva nosaltres som els portaveus perquè la gent que ens escolti pugui entendre el que passa. No sé si hem estat capaços de poder-ho explicar,
Correctament, i la gent ho ha pogut entendre, però és que les informacions les seien una rere l'altra. Jo he dit que el servei a les 17.30, he dit que el servei anava bé, i a les 17.32 el portaveu de Rennes, perquè se donava la premsa, dient que s'havia paralitzat. I així és també una mica complicat poder treballar. S'ha paralitzat en dues ocasions, no?, en el transcurs d'aquesta hora i mitja?
Sí, val a dir que estem dient una cosa, que no és culpa vostra ni molt menys, i ho estem dient tot, que és errònia, perquè estem dient que el servei s'ha reprès a les 6 del matí. I això no es veu així, perquè per moments ha circulat un tren entre les 5 i les 6. Els trens han començat a les 3 capçaleres, alguns a les 4 i 5 del matí, que és l'hora que comencen. Es dona l'hora de les 6 com a hora tipus de començar el servei, que en realitat el servei ha començat molt alt.
abans, perquè si no, un tren no arriba aquí a Sant i no ha començat a ser recorregut abans de les 5 del matí o a les 5 del matí, i això cal aclarir-ho, això ho estem, és una dada que no estem donant de forma correcta. Al principi el servei ha anat bé, alguns trens, jo havia comptabilitzat que fins a les 9 s'havien cancel·lat
20 trens de diferents línies. La més afectada era la R1 i després la R2. També hi havia un tren cancel·lat de la R4 respecte a un dilluns laboral normal. Dit això, que jo ho estava explicant a la ràdio, aquí els trens més o menys anaven arribant a l'hora, però ha sigut a dos quarts de set quan s'ha de paralitzar per aquest problema informàtic. Al cap de mitja hora...
hem vist que tornaven a deixar entrar gent a dintre les bandanes. Per tant, hem hagut de canviar el discurs i hem hagut de dir el servei per l'escalet. A la cap de 10 minuts, el ponclo 15 minuts ha tornat a caure i hem hagut de tornar a explicar que no hi havia tren.
i al cap de 10 o 15 minuts s'ha tornat a solucionar i sembla que ara sí que ja està solucionat i de moment els temps circulant. Correcte. I la gent amb la qual has parlat, els rostres de la gent que veus, hi ha resignació, hi ha emprenyament? Quin és l'estat una mica de la gent que copsas tu?
Bé, ja t'ho pots imaginar. Ahir per la prima també va tocar estar tot el matí a l'estació de Sants i allà van ser a compte gotes les persones que venien. També era un dia festiu i per tant no hi havia tant de problema. Hi havia molts despistats perquè sabia que allà no hi hauria estat rei, però avui s'havia dit.
per activa i per passiva, sobretot a partir de quarts de sis de la tarda, que hi hauria servei amb normalitat dintre del que suposa tornar a establir un servei com aquest. Tu vens aquí, primera, una cosa important, que també és que...
La infa permet viatjar sense pagar o sense validar el bitllet, per tant, viatges entre cometes gratis. No has de passar per les màquines, estan oberts els torns i per tant pots accedir. I clar, la gent, primer que això ja no es tocava de creure, no acaba de confiar en això, després mira pantalles, no saps si el tren sortirà o no, i accedeix a les...
a les andanes. Quan li diuen no, no, vas a marxar de l'andana perquè no passava cap tren, doncs ja t'ho pots imaginar, no? I evidentment, doncs, es culpabilitza el malestat del servei, el renforç polític, etcètera. I ara m'arriba una notificació que, de fet, el Ministeri de Transport ja ha dit, estudiant si la caiguda del centre de control l'ha provocat un ciberatac, no, Josep?
Sí, això és una especulació, però s'ha de confirmar. Ja fa una estona que circula aquest rumor, però fins que algun polític, que no aquest puente, el ministre de Foment ho hauria dit, aquesta especulació. Però, clar, són especulacions i, per tant, no podem confirmar res de res. Bé, escolta, que et deixem, que em sembla que tres quarts t'han de trucar. Alguna cosa més que vulguis afegir, Josep?
No, simplement que la gent estigui molt atenta a les piulades que hi puguin haver a internet, i si algú de molt interessada ha de viatjar, ha d'agafar el tren, mira, que se'n vagi a l'altra banda del riu, que creu ell caminar a l'altra banda del riu amb autobús i que agafi fer ocasió de la gent que aquests no fallen. Correcte.
Josep Ferrer, gràcies, com sempre, una vegada més per acompanyar-nos, eh? Una abraçada ben forta. Molt bé, fina propera. Bona feina, gràcies. El Josep treballant des de primera hora del matí pels companys de RAC1, el Mont RAC1, que ha anat informant puntualment també de la situació a l'estació de Sants. Jo aquest matí, abans de venir, he passat per l'estació. Ah, sí? Sí, a vegades tinc aquestes coses estranyes, i he passat, i resulta que estava tot el panell ple de trens. A veure, el panell... Anunciant. Ah.
Tampoc, aviam. El fet que funcioni o no funcioni, el panell aquell no varia gaire, perquè allà et van anunciant trens que de cop i volta desapareixen, desapareixen, desapareixen. Sí, tenen retras. Per tant...
Però has vist el panell i has marxat. I he marxat. I hi havia gent a les andanes on no ho has vist. Sí, sí, hi havia gent. I, clar, hi anava llegint que el servei estava aturat. I penses... Però escolta'm una cosa. En aquella pantalla no el podeu posar. No hi ha trens. No.
R... Manresa. Manresa. Terrassa. Martorell. Deu ser el panell dels dos desitjos, aquest. Sí. De fet, a mi ja m'ha passat d'estar allà i veure un tren 8 i 12 i a les 8 i 10 el tren ha desaparegut. Evidentment, ningú et diu res.
o si diuen alguna cosa pels altaveus, és una cosa que no acabes d'entendre res. Bé, quina anàlisi, quina lectura em feu, doncs, de la situació... Perdó, és que és un puto drama, és un xiste, se n'en foten de nosaltres de manera sistemàtica. Això de Rodalies... És a dir, jo...
La consellera hauria d'haver dimitit ahir o abans d'ahir. I si no dimiteix, el president de la Generalitat l'ha de fer fora. L'ha de fer fora per inepte. L'ha de fer fora per enganyar-nos. L'ha de fer fora per donar informació falsa. I l'ha de fer fora per tocar el Flaviol. Perquè diu que tot això és fruit d'una desinversió i s'oblida d'una cosa. El PSOE ha governat 8 anys i fins fa 2 anys no ha posat ni un cèntim.
Per tant, d'acord, que vam patir els governs del PP, que ho van trinxar tot, que aquí vam tenir el govern dels millors, que va retallar fins i tot el que no es podia retallar. Però és que fa vuit anys que està el SOE a Madrid i fins fa dos anys no han invertit ni un cèntim. I podem posar exemples, però no cal que anem molt lluny. Si mirem l'estació de Molins és que portem...
5 anys. 5 anys. I si no, com va dir el Jordi Hurtado, anar al pregó, que li preguntin al Nandú. Bé, més opinions. És que, tot plegat, jo sentint amb el Ramon ara penses com si ells no haguessin tingut res a veure amb tot això i que ara, al final hi ha el govern que hi ha perquè hi és. El que...
La primera gran protesta que hem pogut recordar és l'1 de desembre de 2007, que hi va haver una gran manifestació amb l'esgavell de Rodalies. Surten durant molt temps diputats del PSOE dient que, com que estàvem en guerra, no invertien. Surten... Ahir vaig sentir...
en el president de Camins, Canals i Ports dels Engeniers, i deia que necessitem una inversió durant 20 anys per arribar al nivell de...
dels ferroils carrils de la Generalitat. Bueno, fan sortir una persona que deia que això és culpa del procés, ja també ho diuen, i ara de què...
Bé, que el mal temps, es veu que a l'altra banda de riu, com tot és, allà no hi poluïen i allà no va passar, no? I no cridem el mal temps, que sempre és un accident, sempre pot passar, i el primer que hem de fer és, bé, la gent que malauradament va tindre l'accident, levantar-ho, però esclar, l'ú de més ja semblaria, podríem fer una pel·lícula d'aquelles, d'aquelles dels embolics que...
Bueno, perquè no acabes... Avui és que ara no estem segurs si el que estem veient a la pantalla és la realitat. Berlanga s'aixeca d'altre. Potser sí que és un servei d'atac, però són masses coses. L'altra, al final això no funciona, ara ens...
Ara, durant un mes, serà gratuït una cosa que no funciona. Bueno, què hem de fer? Jo no sé si hi ha de... És millor que una pel·lícula de Berlanga. Berlanga no l'hauria pogut fer. Tot plegat és un desgavell i és difícil de superar. A mi no m'agrada gens parlar amb aquest to, Ramon. No t'agrada gens aquest to, eh? El to que està fent servir el Ramon. Parla amb un altre. No m'agrada gens.
T'ho dic d'entrada perquè ja saps que no me les callo les coses. Però jo no canviaré el to perquè no t'agradi, tampoc. Però jo tinc dret a dir-ho, oi? Tots teniu dret. Aleshores, entrem una miqueta a fons. Estic cansada, però cansada a uns nivells que no us podeu imaginar del debat polític.
És a dir, ara hem d'excavar xinar consellers, ministres... Tant m'ha fot, és a dir, tant m'ha fot. És a dir, el tema és la part substantiva, perquè aquest país en un moment... Després de Xina som el país que tenim millor l'alta velocitat. Més quilòmetres, perquè millor ja es veu que...
Hi ha hagut un fallo puntual amb aquest tema, és a dir, s'ha fet inversió amb l'alta velocitat. Aquí, si volem parlar de sigles, he de dir que la iniciativa per Catalunya Verge estava en absolut desacord que es fes una gran inversió del 90% dels recursos en aquestes matèries perquè usessin un 6 o un 10% de la població. Quan el que usava un 90% de la població, la inversió era d'un 6%.
que era el cas de Rodalies. Però també defujo del postulat on jo he estat ubicada, diguem, que era el postulat d'Iniciativa per Catalunya Verge. Jo crec que en el tema del ferrocarril som captius, i sobretot en el tema de Rodalies, de l'auge que s'ha volgut donar a la indústria de l'automòbil i al món del petroli.
És a dir, vam començar a treure tramvies de Barcelona per tot passar-ho. I durant molts anys la gran prioritat ha estat a servir el vehicle privat. I algun objecte d'alto estànding, que seria el tema de l'alta velocitat, o fins i tot el tema dels aeroports. Si voleu, parlem d'aquí una estona de la gran prioritat de país, que és ampliar l'aeroport del Prat.
Aleshores, a mi em sembla que davant del tema de rodalies hem d'intentar baixar el to i entrar en profunditat al diagnòstic de la situació d'aquest servei i programar d'una manera constant...
i endreçada la reinversió que necessita. Perquè és un servei essencial. És un servei essencial. Si a Cercanies li passés el mateix que a Rodalies... Però no vull... Jo vull que fem això ja. I que ens passem d'acord políticament... A Cercanies no li passa allò de Rodalies. Però no vull... No, però és així. És una realitat. Jo el que vull és que ens posem ja. I després...
El tanto perquè, com que políticament hi ha molt mala llet, jo també penso... Avui no entenia res. Què li ha passat al centre aquest de l'estació de França perquè s'espatllés tot? Aquí se'ls ha trencat alguna peça, per dir d'alguna manera. I el tema del ciberatac, ara quan ho heu dit, he pensat... Mira, jo no li sabia posar el nom de ciberatac, però he pensat... Això no s'entén.
Han estat de moda, de totes formes, això del civilitat. És igual. És que no ho sé. Però, en tot cas, el que sí que jo demano als que tenim compromisos socials i polítics, que ens encaminem tots plegats...
i els que tenen màxima responsabilitat, a cercar solucions. A cercar solucions. Però no vull posar aquests qualificatius. Jo vull solucions, propostes de solucions, perquè jo aquesta tarda voldria anar a Sant Feliu en tren i no hi podré anar.
Al Soleil Sauret. És una manera de dir, perquè el tren, a més a més, per anar al centre d'estudis, em va més bé, ara que a sobre han canviat la parada de l'estació. Tiro recte amunt i... Aquell pont sobrevies i ja està. I vaig de seguida. Però, en tot cas, el que sí que crec que és que és...
Ineludible. Si no hi ha una solució radical de competències per Catalunya, per com és el nostre, encara és el model d'estat, que poden ser moltes d'altres maneres, és a dir, una solució de cooperació. Qualsevol de les solucions
que portin a que es treballi sobre el terreny. Perquè, a més a més, hi ha coses que estan passant que no són broma. És a dir, el tema del clima està passant. I aleshores, unes xarxes deteriorades, la repercussió que qualsevol incidència climàtica té es multiplica per 10. És a dir, i els ciutadans necessiten que es resolgui. Més que que ens descalifiquem...
al món de la política, uns als altres, i dir, i si jo havia dit això mas, doncs tres huevos duros mas. Por favor. Penso que per aquí no anem bé. Joan. Jo crec que no anem bé tampoc. No, a veure, no anem bé. Varies coses, varias coses.
Jo crec que estem parlant de... De vegades parlem, quan parlem d'altres problemes, diríem, hòstia, és que de vegades volem donar solucions senzilles, molt senzilletes, a problemes molt complexos. I el tema aquest que estem parlant de les rodalies, perdona, del tren en general, és molt complicat. Aquí, doncs, dic, home, que aquí hauria de dimitir la consellera per no sé què, no sé quan, doncs, home...
A mi em sembla molt atrevit, i ja sé que ho ets, però em sembla molt atrevit. A veure, pensem que la consellera, la consellera responsable del govern de la Generalitat amb tema de transport, doncs fa un any o escàs que està allà. Per tant, doncs, home, segurament responsabilitzar-la de tot el que està passant a la consellera perquè ha dit no sé què, doncs em sembla exagerat. Aquesta és la primera. Ramon, Ramon, Ramon. Sisplau, sisplau. Ramon, jo t'hi he escoltat. Escoltem-nos.
Tu has escoltat bé. Aleshores, dir això em sembla, ja dic, em sembla exagerat. És veritat que de vegades, no de vegades, en aquest cas, per exemple, en aquest cas, doncs s'han dit coses que al cap de mitja hora s'ha dit al contrari.
Hi ha un fa l'efecte que estem entrant en un... A veure, en una vera d'avoràgin informativa que crec que no és aconsellable. Jo crec que està molt bé tenir informació, i no només informació, perquè la informació no serveix de gaire, sinó tenir anàlisi de les coses, és a dir, que t'expliquin per què passen les coses i per què... Exacte. Que et vagin un bon lloc de les coses, i no parlo només del tema de la Renfe, ara. Però...
Ara sembla que els mitjans de comunicació estiguin competint entre ells a veure qui dona la informació més important i més ràpida i no sé què. Clar, amb això hi ha molts polítics que acaben caient en aquesta trampa també. I estan donant una informació que li estan dient perquè, a veure, jo la informació que està donant la consellera o la que està donant el ministre no se la estan inventant. És perquè algú li està dient, algun tècnic suposo que entén de la matèria, li diu senyor ministre o senyora consellera això ara està així. I ella ho diu.
I al cap de mitja hora, oi, no, no, és que és una altra cosa. Perquè el que no pot ser és intentar tenir la informació de coses d'aquestes complicades al segon. No pot ser. O igual si pot ser, però aleshores tenim el risc que ens passi el que està passant. El tema de... Clar, i això és una cosa puntual, el tema de la informació i del que s'està dient.
Després, com està Rodalies, per exemple? Home, jo em fa l'efecte pel que sento, que jo sigui un expert en això, que sí, sembla que Rodalies té una manca d'inversió considerable i des de fa molts anys, si només ho sembla.
no, no, dic sembla perquè torno a repetir perquè jo el sento i tu si dius no només us sembla no, no, pregunto i si tu dius però si tu dius el contrari és pel que tu sents no és perquè tu ho sàpiguis internament perquè ets tan professional de la madèria com jo segurament segurament o menys
Aleshores, parlant d'això sí que és cert, però perquè no s'ha invertit aquí, també és veritat que durant molts anys o des de l'any 92, que es van començar les grans inversions o abans del 92,
per començar a funcionar al 92, les inversions amb els trens d'alta velocitat, alguns no estaven massa d'acord amb aquesta política i té la seva justificació. Jo de vegades la comparteixo també. No estones, però de vegades la comparteixo.
El que m'hauria agradat és que si es fa aquesta inversió d'acord, però que no es deixi de banda, doncs les rodalies i la xarxa, diguéssim, més convencional. El que pot ser és que segurament es fa una inversió extraordinària amb l'alta velocitat i es va deixar... Per això a Cercanias no li passa. Ara anava això. No, no, ara anava això. No, és cert. Sembla que passa a Rodalies. Sembla que només el problema... Tinc Rodalies però a Cercanias no el té.
dius, home, doncs aquí deu haver alguna cosa més. I és que hi ha alguna cosa més. I què hi ha? I vosaltres podeu riure, Ramon i Joaquim podeu riure, però segurament
L'ativantor que hi ha des de fa molts anys entre Catalunya i l'Estat, una conseqüència és que no s'acaba d'invertir suficientment a Catalunya. És possible que sí. I és possible que els governs de Catalunya, i no l'actual, sinó els anteriors, no han negociat prou bé, no han parlat prou bé, no han arribat a acords prou bé...
i no s'han posat d'acord en quant invertir i de quina manera. L'acord de Rodalies l'ha fet Esquerra. L'acord de Rodalies l'ha negociat amb el govern d'Espanya, Esquerra Republicana. De què fa i Rodalies? No, no, del traspàs de Rodalies. Sí, sí. I abans... Sí, sí, sí. No, no, perquè tu ho has dit. Recordaré el que tu has dit. Però segurament com a independentista el caos de Rodalies a mi m'afavoreix.
Perquè hi ha més gent que es dona compte que viure en aquest estat és un acudit. Doncs si t'afavoreix, per això ja entenc, entenc que defensis, que defensis... No, no. Ens ha dit... I tu dius, evidentment, passa expressament per raó política de dir...
Això passa a les colones. No s'ha invertit a Rodalías perquè com que hi havia una tibantó, no sé, esto se quiere ni... Que se joda. No, no, que se joda. Que se joda el que no sé qui és. No sé de qui parleu ara.
No, però dic que quan hi ha males relacions entre les administracions i competències, que moltes vegades són compartides, al final passa el que passa. Jo no estic dient que sigui exclusivament la responsabilitat de la Generalitat, perquè no ho és encara. També, clar, de vegades comparem el funcionament dels ferrocarrils de la Generalitat amb la Gran Renfe o amb no sé què,
I, bueno, no sé si és molt comparable. No ho sé, però jo ara vaig a l'altra banda del riu i diu que el tren passa a les 8.14 i passa a les 8.14. Ho hem de deixar aquí, eh? Tindrem temps de seguir comentant la jugada. Bona fira tingueu, eh? I nosaltres que hem de venir. Sí, Ramon, Beba i Joan. Gràcies. Sí, farem l'anàlisi. Farem l'anàlisi, d'acord. Molt bé. Que vagi molt bé la setmana, eh? Igualment, gràcies. Gràcies per les reflexions. Bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. Pendents avui del servei de Rodalies, que sembla que s'ha tornat a restablir després de dues aturades causades aquest matí per una incidència al centre de control de DIF a l'estació de França. Anem a conèixer com està afectant tot plegat als usuaris. Conectem ara amb el Ramon Vila-Josana des de l'estació de Terrassa. Ramon, quin és l'ambient? Bon dia.
Bon dia. Les estacions de Renfe de Terrassa han tornat a viure un matí caòtic amb molts usuaris immersos en el desconcert i la confusió. Ens trobem ara a l'estació Terrassa Est, on sembla que el servei es va establint de manera molt progressiva. Tot i així, els trens que passen ho fan únicament en direcció a Barcelona i els usuaris que vulguin anar cap a Manresa ho han de fer en bus des de l'estació del nord. D'altra banda, també hem de dir que l'Ajuntament de Terrassa ha habilitat autobusos llançadores que connecten
les estacions de Renfe, amb l'estació de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, com a alternativa al servei de Rodalies.
Gràcies, Ramon. Estarem pendents. Bon dia. Bon dia. I en aquest sentit, el president de la Generalitat, Salvador Illa, descarta destituir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Silvia Paner, que per la crisi de Rodalies, tot i que creix la pressió dels partits. Mentrestant, la presidenta del Grup Parlamentari dels Comuns al Parlament, Jessica Albiach, ha assegurat que reclamaran responsabilitats un cop es normalitzi el servei. En aquests dies que estem sent tan crítics pel que fa a la mobilitat,
El que toca és arreglar i solucionar aquesta crisi que és el que està demanant la ciutadania. Però poden estar ben segurs que quan passi aquest desgavell poden estar ben segurs que no ens tremolaran les cames i que demanarem que s'assumeixin responsabilitats a banda i banda perquè la situació ho requereix. Per la seva banda, el conseller de la presidència, Albert Dalmau, ha demanat compareixer el dimecres al ple del Parlament com a president en funcions per donar explicacions de la crisi a Rodalies.
I en mobilitat, precisament, el malfuncionament està provocant un dia més afectacions també en carreteres, ja que molts usuaris prefereixen aquesta alternativa. Regir Sant Q és d'uns 10 quilòmetres, a la B20, també a la 2, en aquest cas 9 quilòmetres, entre Sant Vicenç dels Horts i Castellbisbal, 8 quilòmetres, a la B23, a Sant Joan d'Espí i al Papiol, 5, a la C32, entre Gaba i Sant Boi, també a la C58.
I els bombers de la Generalitat han atès gairebé 300 avisos pel temporal divent des de les 8 del vespre d'ahir fins a les 9 d'aquest matí. La majoria de les alertes s'han donat des de les comarques de Tarragona i el principal motiu ha estat la caiguda d'arbres. Entre les 7 i les 9 del matí s'han registrat concretament 80 avisos més, 60 dels quals de la regió d'emergències de Tarragona.
I, de fet, l'Ajuntament de Puigcerdà ha suspès les classes i les activitats escolars a causa de la nevada que ha caigut en les darreres hores a la capital sardana.
Informació local. Continuen les activitats de la Fira de la Candelera després del pregó inaugural de divendres passat i les activitats d'aquest passat cap de setmana. Continuen aquests dies a l'espera que arribi el cap de setmana de la Fira, que comença divendres que ve, divendres i sabta i diumenge. Abans, però, aquesta setmana hi ha diferents propostes.
Una d'elles, dedicat a un dels orígens de la fira, la pagesia, les jornades tècniques agràries que es fan cada any, comencen demà dimarts, el tema general és el relleu generacional al sector primari, tradició, passió i futur, són jornades organitzades
per la Generalitat i la Fundació Agrària de Molins de Rei. Demà dimarts la sessió teòrica a la sala gòtica del Museu del Renaixement, demà a la tarda. I dimecres al matí la sessió pràctica a l'explotació agrícola de Camp Fises. A les 9 faran l'esmorzar tradicional i a les 11, durant a terme, una visita pràctica als camps de Camp Fises per conèixer de primera mà aquesta explotació agrícola.
Això pel que fa al sector agrari. També continuen havent-hi aquesta setmana tastos i maridatges, que ja començaven aquest cap de setmana, l'espai de trobada de tastos i degustacions de la Fira, a la planta baixa del Molí, avui dilluns a les 8.
Hi ha un tast, una volta per la Mediterrània, maridatge de carns amb escomosos, que va a càrrec de carnisseria David. Demà a dimarts, un altre tast titulat, bombolles i formatges, ferments mil·lenaris amb maridatge perfecte. Dimecres, novament, un altre tast amb corpinat. I el dijous, una altra activitat clàssica, el sopar dels escomosos. El divendres, les activitats...
continuen i també durant tot el cap de setmana. En aquest cas, aquest espai de tassos i degustacions a la planta baixa del Molí i divendres amb el concurs de Curadella. Altres propostes avui, dins del cicle de conferències empresarials, hi ha conferència empresarial i també el dimecres a la tarda la conferència Fires Comercials, Tradició i Innovació com a Estratègia de Màrqueting Empresarial, una conferència que es farà a la planta
a la primera planta de l'edifici del Molit, dins de la programació de la Fira, i el dijous un clàssic, la trobada simultània d'empreses, que arriba a la seva vintena edició. La farmàcia de Guàrdia avui dilluns és La Granja, que està al carrer Roseta Canalies, número 16, a La Granja. I comuniquem la defunció del senyor Emilio Condom Olivella. Tenia 78 anys i l'acte de comiat serà demà dimarts a dos quarts d'onze del matí al Tenatori.
Diuen que tots els camins porten a Roma, però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot i nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat. On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Vols estar al dia de l'actualitat més rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa.
A Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Carrers amunt, navall i amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, navall i amunt, quina gentada. Carrers amunt, navall i amunt, amb abraçades. Molins de rei de la cantalera, farem la imatge.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí, pràcticament 10 minuts. Seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora d'aquest dilluns 26 de gener a l'Equadorja del programa. De seguida saludant el Lucas Ferro en aquest estudi de Ràdio Molins de Rei. Amb ell farem l'espai de preguntes a Molins en com ho veurem. Per altra banda, dos quarts d'11 farem l'espai mensual.
que compartim amb la Meritxell Díaz la càmera. Amb ella parlem d'astrologia, astrologia quotidiana. I avui farem el capítol dels aquari, temps d'aquari, avui el que farem amb la companya Meritxell Díaz. I a tres quarts d'onze farem un cafè amb el comerç, amb l'Helena Artacho, responsable de comunicació i estratègia d'aquesta associació de Molins Comerç. I us recordo que immediatament després de les notícies de les onze...
el que farem és reposar el pregó d'obertura de la fira, l'extracte de la intervenció del Jordi Hurtado del passat divendres. El recuperarem fins a arribar a dos quarts de dotze abans de rebre el Miquel Casas amb la màquina de la peni i la Glòria Massana amb els llibres que han canviat el món.
Bon dia i bona hora. A les 10 del matí i 10 minuts saludem el regidor Lucas Ferro, regidor portaveu de Molins en Comú Podem. Ell és regidor d'Educació, Medi Natural i Serveis Ambientals. Què tal, Lucas? Bon dia. Bon dia. Hem començat el dilluns. Per cert, com que avui en dia tot circula molt ràpid, whatsapps, etcètera, doncs un accident, pel que hem pogut veure, força per a tots. A l'alçada, vingut a Barcelona, plaça de la bàscula,
que no tenim de moment ara cap detall del que ha pogut passar, però les imatges, diguem, del cotxe que està bolcat a la carretera, doncs són... és important, eh? Sí, hi ha hagut talls aquest matí, evidentment, a l'Avinguda Barcelona. Desconeixem, almenys jo de moment, la causa d'aquest accident. El que serà és que hi ha un cotxe bolcat a l'alçada de la plaça de la Bàscula i, per tant, hi ha hagut d'haver talls. Esperem...
que tots els ocupants estiguin bé i que no hi hagi més afectacions, però desconeixo ara mateix l'origen d'aquest accident, perquè és un accident molt aparatós enmig de l'Avinguda Barcelona, i per tant haurem d'esperar, què diu el cos de policia, sobre l'origen d'aquest accident.
Bé, en estarem pendents. Seguim, més enllà d'aquest fet que, insistim, s'ha produït fa una estona aquí a l'Avinguda Barcelona, a la alçada de la plaça de la Bàscula. Parlant de mobilitat, Lucas, des del consistori a les xarxes socials, a l'Instagram, bàsicament, explicàveu que aquest proper dimarts, per tant, demà, entra en servei de manera definitiva l'aparcament ja situat al carrer primer de maig, no?
Recuperem 126 places, algunes adaptades per persones amb mobilitat reduïda, crec que unes 4. Per tant, destensionem una mica la situació arran de la instal·lació del pavelló provisional, que per tant havíem de traslladar les places al primer de maig, i deixa d'estar operatiu l'aparcament provisional que hi havia al Parc Llobregat. Sé que hi ha veïns, perquè a més ho hem parlat recentment amb ells, que ens demanaven allargar l'aparcament provisional...
Però recordem que és un aparcament precari, de fet em vam parlar arran d'un article de la CUP, és un aparcament precari que tenia la funció de garantir espai d'aparcament entre l'inici de les obres del...
de la carpa provisional i aquesta instal·lació definitiva del nou aparcament i, per tant, aquesta autorització en precari, podríem dir que es va fer d'aquest aparcament, té data de caducitat, que és quan entri operativament l'aparcament del primer de maig. Per tant, quan engeguem-ho, s'acaba l'altre aparcament.
Bé, expliqueu que l'espai ha estat asfaltat i si ha instal·lat nou enllumenat, i us preguntaven també a les xarxes, Lucas, un tema interessant, si hi haurà càmeres de seguretat, perquè hi havia aquest debat, que és un lloc, diguem, òptim, segons alguns dels que escrivien, alguns vilatants, doncs òptim, perquè hi puguin haver, doncs, certes bretolades.
T'ho hauré de confirmar. Crec que càmeres, diguem, de videovigilància, no? Sí. Crec que hi haurà càmeres de lector de matrícules i poc més, però de videovigilància no. Perquè posar-ne l'espai públic té una sèrie de qüestions, diguem, que tenen a veure amb el dret a la intimitat, etcètera, etcètera, que estan molt regulades. Per tant, si no vaig errat, no seran de videovigilància.
I has dit que hi haurà 126 places? 126 places, de les quals 4 seran places adaptades per persones amb mobilitat reduïda. Perquè bàsicament el que hem fet és unificar l'espai, treure aquest carreró que creuava i seccionava l'aparcament en dos, l'hem tret i hem reasfaltat tot i per tant tenim 126 places.
Per tant, quan acabem les obres del pavelló i desinstal·lem el pavelló provisional i reurbanitzem la zona, recuperarem més places de les que ara teníem i de les que teníem en un inici i podrem tenir aquestes dues zones d'aparcament en un barri que, com molts barris de Molins de Rei, viu una situació de molta tensió. A més, tenim la sort de poder-ho fer just abans que comenci la Fira de la Candelera.
que ja és, com em recordava el Jordi Hurtado, ja és una data on el que ens falta és veure cotxes aparcats sobre els arbres, ja, perquè és molt difícil aparcar, i per tant, benvingut sigui.
Bé, precisament parlant de mobilitat, Lucas, i parlant dels comuns, en aquest cas de la comarca, tenim nota de pensa i ho explicàvem el divendres, els comuns aconsegueixen el suport del Parlament per garantir l'ampliació del tramvia al Baix Llobregat en aquesta legislatura. El Parlament va aprovar a finals de la setmana passada una moció impulsada pels comuns que compromet
el govern a garantir l'execució de l'ampliació del tramvia del Baix d'Ubregat dins d'aquesta legislatura. La resolució inclou l'extensió del tram cap Esplugues, Sant Feliu i Molins de Reí, així com la realització de l'estudi informatiu per garantir, en aquest cas, perdoneu, l'estudi informatiu per definir la connexió amb quatre camins i reforçar la intermodalitat.
Sí, però a nosaltres és una obra clau. I, a més, permeten agafar la coyuntura que estem vivint. Jo crec que necessitem mitjans alternatius per connectar-nos al Baix Llobregat i per connectar les dues cantonades del riu Llobregat. Perquè avui en dia ja no, però és bastant fàcil quan tot funciona anar a Sant Feliu o anar a Cornellà, però anar a Sant Boi o anar al Prat del Llobregat implica pràcticament sempre haver de passar per Barcelona.
i haver de fer aquesta connexió de trams que amb cotxe pots fer amb mitja hora, acabes perdent una hora o una hora i mitja, si tot va mitjanament bé, que no és el cas. Per tant, necessitem poder connectar el riu Llobregat, les seves dues cantonades, poder connectar-nos amb el ferrocarril i per nosaltres és una obra clau. I a més, deixem dir que crec que estem vivint una situació a la Renfec que ja és vergonyosa,
crec que qui gestiona això i qui és responsable del servei hauria d'assumir
que no és viable deixar sense serveis de rodalies a tot un país, ni de mitja distància. I que aquesta és una infraestructura clau per la mobilitat i que afecta totes les mobilitats i afecta el dret a la mobilitat de molta gent que no té carnet de conduir o que no té itineraris alternatius disponibles. I que crec que el que estem vivint ratlla ja l'absurd. Tots sabíem que venim d'un període de desinversions molt llarg, que això comporta problemes,
que, a més, el fet de reinvertir tant i tant a la vegada fa que les afectacions que tens pròpies de la desinversió es multipliquin perquè han de conviure amb obres, amb entrada de nous trens, etcètera, etcètera, però crec que el que estem vivint és ja excessivament lessiu i, per tant, crec que ens pertoca exigir una mica d'ordre i de garantia de prestació del servei, amb les màximes condicions de seguretat també, evidentment, però que no podem viure en un país on és suspens dia sí, dia també,
tot un servei de trens que és neuràlgic perquè la gent es pugui moure, especialment per l'àrea metropolitana, i crec que la situació aporta molta inseguretat a la vida quotidiana de molta gent, i que no pot ser, i que en algun moment ens haurà d'aclarir com pot funcionar el servei, amb quines condicions i amb quina regularitat ho farà els pròxims mesos, perquè és que...
trobo que ja ens obliguen a conviure amb una incertesa constant, ja no de si arribaré tard, no, no, de si tornaré, de si podré anar, de si avui haurà servei o de si avui no haurà servei. Trobo que aquesta situació...
Segurament hi ha molta tensió, hi ha molta tensió també entre els treballadors, per motius de seguretat, etcètera, etcètera. Me'n faig càrrec també. No crec que hagin de competir les raons d'un servei que s'ha de prestar i s'ha de prestar amb seguretat. Però aquesta situació s'ha d'acabar. I hi ha d'haver algú que posi certeses sobre la taula o que almenys expliqui què passarà els pròxims mesos i si hi ha d'haver serveis alternatius els posi sobre la taula. I qui ha de ser aquest algú, doncs?
Doncs el responsable de Renfe del Ministeri i el responsable de Mobilitat de la Generalitat i Adif i Renfe, evidentment, que en algun moment ens hauran de dir, escolta, mira, doncs potser els pròxims dos mesos a aquesta línia fem un servei alternatiu diari.
I ens garantim la mobilitat en aquests trams, que ara mateix els veiem molt afectats perquè hem tingut dies molt plujosos, perquè hi ha risc de desllavissar, el que sigui, però que aportin certeses. No pot ser que hi hagi un país que cada dia s'haigui de llevar i el primer que fa és mirar el Twitter si aquell dia funciona el tren, no funciona el tren, si no funciona...
no puc anar a estudiar, no puc anar a treballar, m'he de buscar la vida, i això no pot ser. Jo crec que s'ha de portar certeses i dir, mira, no funcionarà, posarem serveis alternatius tants dies, esperem arreglar aquests trams que els tenim excessivament danyats, etcètera, etcètera. Però algú ha de portar certa seguretat. Això és una mica...
hi ha Campixa. És a dir, ens despertem amb notícies que no són normals. No és normal que es pari tot un servei de rodalies a mitja distància. No és normal que cada dia estiguem amb afectacions que afectin a totes les línies, a tot el servei. Per tant, jo crec que aquí s'ha d'intentar contribuir a portar certes certeses. I si les certeses han de ser alternatives al tren, Renfe les haurà de posar. Però hi haurà d'haver certeses. La gent té dret a saber quina hora arribarà i sortirà de casa seva.
No ho sé, entenc que la situació, a més, amb els accidents ferroviaris que hi ha hagut deu ser molt tensa. Si no és qüestió de no voler entendre la tensió i la complexitat de la situació que s'ha de viure, però com a mínim s'ha de saber construir alguna garantia. És que si no, cada dia és una odissea de gent que potser avui sap que sortirà i no sap si tornarà. I això no pot ser. És que no pot ser.
De fet, aquest matí es pensava que tot anava amb normalitat, s'ha parat la circulació de trens, ha tornat més o menys de normalitat, ha tornat a aturar-se, vull dir que... I així constantment, clar, i això et posa el problema de... Fa tres hores i un tuit de la Renfe dient, suspèn el servei per no sé quin problema en la centraleta. Perfecte. Al cap d'una hora es restableix, al cap d'una hora es torna a aturar. És impossible planificar-se la vida així. És que és impossible. I, a més, aquesta rutina que les incidències es produeixen a l'hora que has d'anar a treballar
implica que no hi ha serveis alternatius, implica que si no tens carnet de conduir, no tens alternatives.
i que, evidentment, s'estan col·lapsant la resta de serveis de bus, etcètera. Per tant, si el dia a dia ha de ser aquest, planifiquem serveis alternatius, garantim d'entrada alternatives a la mobilitat i compaginem-los amb un servei que potser ha de funcionar interrompudament o potser no ha de funcionar durant uns dies fins que no estiguem cada dia enviant 5 o 6 alertes amb un servei
Que honestament no funciona, no la seguida. És que, clar, és que surts de casa i quan arribes potser ja no funciona. O vas a la feina i quan has de tornar ja no funciona. Jo crec que no és viable que el milió i pico de persones que agafen la R4 i que s'hi han de moure visquin cada dia amb aquesta incertesa. Per tancar el tema de l'emoció que estàvem parlant dels comuns, entenc que és una emoció que insta el govern, que agafa el compromís del govern però que no és vinculant a aquesta...
No som vinculants, cap emoció ho és. Nosaltres fa anys que treballem aquesta qüestió. El cronograma que nosaltres ens hem plantejat és que primer ha d'acabar el soterrament de Sant Feliu i que això és el que ha de permetre generar espai perquè el tramvia arribi a Molins de Rei i a partir d'aquí s'ha de fer un estudi seriós sobre com el connectem amb quatre camins, que per Molins seria clau tenir aquesta connexió, però que ho seria també per la resta de ciutats del Baix Llobregat que poguessin venir
agafar quatre camins amb dies com aquests o amb dies rutinaris. Per tant, per nosaltres aquesta interconexió és clau. Per tant, el que volem és aquest mandat, que hi hagi la garantia que el tramvia arribi amb Molins de Rei i a partir d'aquí que s'estudiï la seva interconexió amb quatre camins. Per tant, molt agraïts que continuï aquesta pressió. És l'anèsima emoció que presentem. Jo n'havia presentat alguna també personalment el darrer mandat i l'anterior crec que també. I per tant, cal continuar fent pressió perquè un cop
hi hagui el soterrament, el projecte del tramvia no mori a Sant Feliu i pugui ser un aix vertebrador de la mobilitat al Baix Llobregat.
A tot això, aquesta setmana, demà passat, que és dimecres, hi ha ple al consistori, a la sala de sessions, ple ordinari del mes de gener, amb 12 punts a l'hora del dia. Veig qüestions bastant tècniques, no? Ja ho havíeu anunciat. I a partir d'aquí dues mocions. Una que ja ens explicava el dimarts passat des d'Esquerra Republicana, que és per la recuperació del servei de ginecologia al CAP de Molins Arreig.
Aquí estaríeu d'acord, des de Molinsa, com ho podem? Evidentment. Jo, en primer lloc, felicitar les companyes i companys d'Esquerra Republicana, perquè tots estàvem pendents d'aquesta situació. Crec que han fet bona feina i que l'han treballat molt bé i és una situació que ens preocupa. Molins de Reiter servei de ginecologia perquè vam tenir ajuntaments molt especials als anys 80 que entenien que la seva tasca era obrir serveis de planificació familiar en un moment en què això no només...
Estava molt mal vist per part d'alguns estaments de govern i de la població, sinó que era una feina, diguem, del feminisme de primera línia, d'entendre que les dones tenien dret a accedir a serveis que...
utilitzin la seva pròpia salut i la seva autonomia com a persones i, per tant, la seva capacitat de planificar la seva vida. D'aquí sorgeix aquesta situació, on a Molins d'Arreia hi ha un servei de ginecologia que neix als anys 80 i que es convenia per garantir la seva continuïtat a mesura que la Generalitat va assumint
la ginecologia com una especialitat pròpia del Servei de Salut. I aquesta és la situació. Ara s'ha jubilat aquesta persona, la competència ja no és nostra, no ho era en cap moment, també cal dir-ho, però que aquest conveni decau perquè la persona que el realitza ja no és tan actiu. A partir d'aquí ens trobem en una situació en què la Generalitat no planifica especialitzats al CAP de Molins de Rei. No només de ginecologia, sinó de CAP.
I per tant estem en una situació en què cal garantir l'accés als serveis d'especialització i un d'ells és aquest. Jo crec que s'ha de donar la batalla i s'ha de garantir no perdre aquest servei i que el presti la Generalitat i que el presti al centre d'atenció primària com s'ha prestat fins ara. I per tant per nosaltres és una bona moció i estem plenament d'acord i per tant hi donarem suport.
I una altra moció, per cert, és una moció conjunta que presenten les entitats al CEU Ball, el Centre Especial d'Ocupació del Baix Llobregat, a COSU, i enreda per la diversitat en defensa del finançament dels equips multidisciplinaris de suport dels centres especials de treball d'iniciativa social i contra les retallades a la subvenció d'aquests equips de l'any 2025. No sé si en teniu coneixement d'això. Sí. I estem molt d'acord, i a més, jo crec que ens permet també...
posar la lupa sobre un debat que s'està vivint en el conjunt de l'educació i de la formació professional, que és aquest debat entre la inclusió i l'especialitat educativa d'educació especial. I com hem passat d'un moment on s'apostava per una mirada segregadora de l'educació, que hi hagués escoles d'educació especial, centres especials d'ocupació, etcètera, a una mirada inclusiva,
que el que ens ha fet és infrafinançar les dues bandes de l'atenció a la diversitat. Jo crec que s'ha de posar el focus en que els centres especials de treball i els centres educatius d'educació especial per nosaltres són una eina clau
per garantir també la inclusió, perquè és una eina clau per garantir la formació d'especialistes, la generació d'oportunitats, que després puguin treballar en el conjunt del sistema educatiu, garantint que aquells alumnes que participen dels centres ordinaris d'educació i de treball tinguin especialistes formats, entre altres llocs, en els centres d'educació especial i en els centres especials de treball. I, per tant, per nosaltres són una eina clau, benvinguda, sí, que estem a això, esperem tirar endavant i que reactivi certa pressió en aquesta línia,
perquè la situació que s'està vivint en els centres d'educació especial i en els centres de treball i en els centres ordinaris és d'extrema precarietat i jo crec que hem de ser capaços de posar-ho sobre la taula. Necessitem especialistes arreu i aquests espais són un espai central per la seva formació.
Doncs aquesta és una moció que també és interessant per reconèixer aquesta problemàtica. 12 punts a l'ordre del dia, com dèiem, el ple dimecres a les 6 de la tarda, perquè dijous hi havia diversos actes de l'alcalde i per tant s'havia d'avançar. Sí, ens readaptem una mica perquè setmana intensa vam viure el pregó del Jordi, felicitat-lo des d'aquí.
Jo crec que va ser molt agraït i, a més, tinc la sensació que el pregó de la fira, a diferència del de Festa Major, els dos imposen, però un permet, jo crec, una mirada més lúdica del pregó i el de la fira, en canvi, ens imposa també una mirada més historiogràfica, especialment en aquestes dates, i crec que el Jordi Hurtado, precisament, era una persona que ens permetia fer aquesta mirada...
pròpia de fer 75 anys i fer-la divertida i fer-la entretinguda com ho acostuma a fer ell com a comunicador i jo crec que va ser un peregó molt agraït i felicitar-lo des d'aquí i iniciem ja perquè Molins entre festa i festa i deixem molt poques setmanes per tant comença la fira esperem que el temps ens acompanyi que hagi plogut ja tot el que hauria de ploure i que puguem gaudir del millor temps possible
Tindreu estant, vosaltres, des de moment en què podem? Sí, tenim estant, estem acabant d'enllestir, estem acabant d'intentar, estem tancant les visites institucionals que tindrem, i, per tant, seran presents com a grup municipal a la Fira, que és una edició que ens fa de més especial il·lusió. Molt bé. Doncs, Lucas, alguna cosa més? No, desitjar-vos a tots que passeu bona setmana, ens anirem veient tot el cap de setmana, perquè serà un non-stop per vosaltres i per nosaltres, per tant, ens veiem a la Fira i gaudim molt de la Fira.
Molt bé, doncs Lucas Ferro, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i bona setmana també. Igualment. Que vagi molt bé. Hem escoltat la música del Ferran Palau. El divendres publicava el seu nou treball, que es diu Aniversari Feliç. De fet, ja l'havia editat en format físic fa setmanes, però el disc a les plataformes digitals
es publicava sencer el passat dissabte dia 24. És un disc molt íntim, molt minimalista. Ha explicat el seu problema que té amb la oïda en Ferran a les entrevistes que ha fet aquest cap de setmana. Val la pena escoltar-lo. I anem a seleccionar, de totes les cançons que formen part d'aquest disc, una cançó que porta per nom ben aviat,
L'escoltem, a veure si us agrada, i de seguida tornem per saludar la Meritxell Díaz de la càmera i parlar d'astrologia quotidiana. Jo convido la tempesta perquè caigui trons i llams i que ens porti l'herba fresca i que et puguis fer molt gran. Ja floreixen les ginestes perquè el temps està canviant.
M'abandono els vespres, pensant si tornaràs.
S'hi veuen un got d'aigua fins a les profunditats i la casa està tan buida com es nota que has marxat. He mirat les teves fotos i aquests ulls són un mirall. M'abandono els vespres pensant si tornaràs ben aviat.
i no em vull escriure cap, els camions a les afores, aquí dins el cel tapat, ja s'allarguen més les hores, perquè el temps està canviant. Uh, m'abandono els vespres, pensant si tornem,
Doncs així de minimalista és el nou disc de Ferran Palau, veí de la comarca, en aquest cas de Collbató, que publicava a les xarxes ja, a les plataformes digitals aquest disc, Aniversari Feliç, el passat dissabte. Ben aviat és la cançó que hem escoltat i ens ha situat ja a dos minuts i mig, per sobre dos quarts d'onze del matí.
I ja tenim aquí amb nosaltres la Maritxell Díaz a la càmera. Per tant, és el moment, aquell moment del mes, on parlem d'astrologia, astrologia quotidiana. Què tal, Maritxell? Bon dia. Bon dia, Oriol. Com prova l'any, de moment? Molt bé, força bé, una mica refredada, però com mitja Catalunya, així que espero que no sigui un problema i que no m'agafi un atac de tos aquí al mig. Molt bé. Doncs, escolta, temps d'aquària avui, no? Correcte. Sí? Ja fa uns dies, sí, sí. I per començar, ho fem d'aquesta manera.
I am what I am. I am my own special creation. So come take a look. Give me the hook or the ovation. It's my world that I want to have a little pride in. My world and it's not a place
Fins demà!
A veure, per què m'has escollit aquesta cançó per començar avui? Bé, perquè m'agrada. Bàsicament, això seria l'argument principal? Sí, perquè representa molt bé un dels trets característics d'Aquari, que és que són, som, que em confeso, Aquari de 9 de febrer, autèntics.
I som persones que no deixem indiferents. O caiem molt bé, o posem molt dels nervis. Podria haver escollit també la cançó de Frozen, eh? Saps? Perquè tenim aquesta fama també de ser una miqueta freds. Som la típica persona que en un moment de passió ens dius, oh, t'estimo, i et diem, gràcies, ets molt amable. Ah, per ser la cançó era de Glòria, que ell no, eh? Correcte, soc com soc.
Soc com soc. Exacte. Molt bé. Anem a fer una mica, com sempre, de context en el moment en què ens trobem abans d'entrar en profunditat amb aquari. Doncs mira, des del 20 de gener fins al 18 de febrer el Sol estarà transitant al signe d'aquari. Aquari és un signe d'aire. Ja sabem que els signes d'aire estan dominats pel pensament i un signe fix. Els signes fix són els que són a la meitat de l'estació. Som justament a la meitat de la...
de l'hivern, és com vosaltres aquí celebreu la Candelera, que és la meitat de l'hivern. Efectivament, aquesta setmana que tenim ja, doncs al final d'aquesta setmana la celebrarem. A veure si em puc escapar. M'agradaria, sempre m'agrada, passa que acabo gastant molts diners. Bé. Doncs això, és a la meitat de l'hivern i per tant és quan fa molt, molt fred. Jo tinc aquests records de joventut, quan sortia de nit, amb aquell fred que fot, perdó, que fa aquest...
Aquestes setmanes a Barcelona a l'hivern. Durant aquest temps d'aquari tenim la Lluna plena a Llaó. Recordem que per tenir una Lluna plena hem de tenir el Sol i la Lluna oposats a 180 graus un davant de l'altre. Això dels graus de matemàtiques, doncs mira, no em va interessar fins que vaig fer astrologia. Molt bé.
Aleshores, aquesta lluna plena és molt xula, és una lluna plena en lleó, com totes les llunes plenes de foc ens convida molt a divertir-nos, a sortir, sé que fa fred, però no passa res, us abrigueu per sortir al carrer, i a sortir, a gaudir i a contactar amb altres persones. És una lluna de gresca i xarinola.
Tens algun pla pelu de febrer? Bàsicament la candelera que ja estarà acabant. A veure, doncs fet aquest context, anem a explicar com són o com sou els aquari? Com som els aquari. Doncs físicament podem ser una miqueta més alts que la mitjana i de cabells llisos, tirant a clar...
color de gos confuts. Com és un planeta regit, com un signe regit per orà, que representa l'electricitat, molts de nosaltres acumulem molta electricitat estàtica. Els cabells se'ns encrespen, ens anem a rampar, no sé si és correcte, però ens passa la corrent amb el cotxe, amb la fotocopiadora, amb tot arreu. Els ulls sovint són clars i de colors rars o amb més d'un color. Jo tinc quatre colors a l'iris.
I poden alternar la mirada d'escàner, aquella mirada inquisitiva de no escapar-se a res, amb una mirada una mica com si no hi fóssim tots. A vegades una mirada una mica erràtica, direm. Això és en línies generals. En línies generals. Sempre hem de mirar l'ascendent o alguna posició planetària, però en línies generals seria això. Les noies es pentinen sempre de maneres impossibles. Sort avui els oients no en poden veure perquè porto un monyo terrible.
I amb elles els queda bé, van vestides, modernes, trencadores, amb combinacions impossibles, que ningú més pot entendre i amb ningú més li quedaria bé. Jo tinc una companya de feina que porta unes mitxes liles, fa el dia de quadros, un jersei, un pitet de l'any 45, i tot junt a ella li queda bé, perquè té aquest estil...
Oriana, uranià. Són persones que van rejuvenint amb els anys. La meva amiga i la teva Gemma Blat, l'astrèloga, sempre diu que quan no sabem quin signes una persona, normalment és aquari, perquè som una miqueta rars. Els moviments són originals i diferents, i sempre hi ha un tret dels aquari que no recordes...
que no saps definir però que acabes recordant molt bé. Té aquella cosa que costa per definir però que és bastant atraient. Parlem del caràcter, tot i que ja has fet alguns apunts. Sí, aquari és el signe de l'amistat per excel·lència. Els aquaris fan servir la paraula amic constantment i és molt difícil que no trobin alguna gràcia a tothom.
Per tant, si li caus malament a un aquari, ets d'un grup selecte, perquè tenim tendència a veure coses bones en gairebé tothom. Aquari té un gran nombre d'amics i coneguts i se'ls van trobant pels viatges o en fan encàrrecs. Jo tinc un parell d'amigues d'autobús que anem coincidint cada dia i al final ens dones el telèfon.
Aquari veu la humanitat com un gran col·lectiu i sovint posa aquest col·lectiu per damunt de l'individu. De fet, a vegades no veu l'individu. Aquari té una utopia pròpia del món. Allò que pensa ara ho pensarà la humanitat d'aquí a un temps. Són pensaments molt avançats, tipus Thomas Edison o qualsevol... A veure, estic així de ser-me una mica de llesta, em sap greu, però...
Intentaria ser... Veus, som una mica soberbis, i veus, aquí m'ho reconec. Sí, sí. Saps greu, eh? Són aspectes a millorar, que diria un mestre d'avui en dia. Aquari vol un món millor, però deixarà els signes de foc, com tu, que el defensin i que batallin, perquè nosaltres, doncs, teoritzem i parlem i teoritzem. El crit de guerra d'Aquari podria ser el de la revolució francesa, llibertat, igualtat, fraternitat.
Com a cosa personal, jo treballo en una cooperativa que ja és molt d'aquari, de col·lectiu, d'ensenyament, que també és molt d'aquari, i de 30 que som el claustre som 7 aquaris, però hem arribat a ser 9. Vull dir que el tema cooperativa a aquari li tira molt.
Els nois d'Aquari, en diferència de les noies, solen ser una miqueta més Saturnins. Nosaltres hem de recordar que Aquari és un signe regit per Saturn en l'astrologia clàssica i regit per Orà en l'astrologia moderna. I els nois, almenys moltíssims, i sobretot els dos que treballen amb mi, són més Saturnins, serien més model, més Tirana Capricorn. Són persones sèries, molt bones persones i amb un humor molt intel·ligent. Perquè Aquari, està lleig que ho digui això, però és un dels signes més intel·ligents.
Està lleig, però ho posa als manuals, Oriol. Res a dir, si ho posa als manuals, ens ho creiem. Més coses, a veure. Més coses. L'astròloga Linda Gutmann, que és molt famosa, diu que més del 70% de persones que són al Passeig de la Fama són aquari de sol ascendent. Vull dir que són persones que fan coses o creuen que fan coses importants.
Aquari dona molts genis, però també hi ha un percentatge força interessant d'uranians als centres de salut mental i hospitals psiquiàtrics. Vull dir que la línia entre el geni i la persona malament del cap és fineta, també t'ho dic. Aquí també em reconec. Com hem dit al principi, una de les característiques dels aquaris és l'aparença de fredor. La seva independència és vital per ells i sovint es poden mostrar a distància.
Si teniu un petit o una petita aquària i voleu fer-li carantonyes i ell no vol, doncs l'heu de respectar, perquè l'aquari pensa que la carantonya està sobrevalorada sempre que podem xerrar, és millor que sempre que ens puguem abraçar. Això a vegades costa d'entendre la gent del nostre voltant. La part més vulnerable dels aquaris són els turmells i els bessons, la pantorrilla, panxell...
I la circulació. Sovint tenen esquinsos o trencaments de turmells, que els que es vigilen la circulació des de ben joves. Una altra part que cal vigilar és el sistema nerviós, ja que pot alterar-se fàcilment, encara que tu vegis aquesta presència d'estatua de sal.
Algunes altres característiques són la tolerància, que sembla una persona oberta per fora, però molt rígida per dins. Són amants de la innovació, de l'electrònica, la informàtica. Són persones extravagants, originals. Els agrada portar la contrària per sistema. Per sistema. I a vegades ni t'escolten. Simplement, si tu dius A, jo diré B, només per divertir-me. Són persones solidàries, altruistes, fraternals, bons amics...
humanitaris, intel·lectuals, i també són els més tossuts de l'horòscop. Aquesta mala fama que es porta a taura, nosaltres som molt més tossuts, som molt més fixes, però com som més comunicatius dissimulem una mica, però és molt difícil fer-nos canviar de parell. Difícil per no dir...
Impossible. I a vegades també podem ser incompresos, impenetrables, mostrar-nos antisocials, rebels bruscos i fer molts zasques. Com seria un zasca correcte en català? Doncs fer un zasca. I així...
Més o menys són els aquarians. Recordeu aquesta setmana final, aquesta setmana lluna plena, ens deies, i que vagi bé l'aniversari quan el facis. Sí, home, jo faig així tres dies, m'encanta. Sí? Sí, sí. S'ha molt de celebrar, s'ha de celebrar. Un altre dia parlarem dels aniversaris i per què cal celebrar-los. Molt bé, molt bé.
Si algú vol trobar més detalls del que fa la Meritxell, té el seu compte d'Instagram, Astrologia... Astròloga... Astròloga de Guàrdia. Astròloga de Guàrdia, efectivament. En aquest espai que compartim amb ella un cop al mes, que anomenem Astrologia Quotidiana. Meritxell Díaz, moltes gràcies. Moltes gràcies, Oriol. Ens veiem. Adeu, adeu. Fins el primer mes.
Mig minut i seran tres quarts d'onze del matí. El que fem els dilluns a aquesta hora és fer un cafè amb el comerç. Tot això acompanyats de l'Helena Artacho, que és la responsable de comunicació i estratègia de l'associació Molins Comerç. Hola, Helena, bon dia. Bon dia. Ja feia moltes setmanes que venia sola.
I avui ens has portat companyia, eh, que sí? Sí. Molt bé. Per parlar bàsicament del que ha de venir aquest cap de setmana, no? Exacte, la Fira La Candelera, en aquest cas tant el comerç local, la vila, com el mercat, que també tenim la Fira Tapes. Llavors vinc a acompanyar la Nora de Som Fotografia. Molt bé, hola Nora, bon dia.
Hola, bon dia. Encantada. I el Miquel, de la xarcuteria Ensenalls del Mercat. Miquel, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. El Miquel ja ens havia acompanyat en alguna ocasió, la Nora no. Atenció, són fotografia, que els trobareu a la plaça de la Cleu, número 13, capturant moments naturals i genuïns, expliquen des del seu perfil a Instagram. Maternitat, famílies, casaments, això és el que treballeu. Nora, des de fa...
Doncs un any i mig. Un any i mig. Com està anant de moment el recorregut, l'experiència? Doncs bé, de moment molt contentes. Ha sigut un any intens d'aterrar una mica a la vila. Nosaltres som de Molins de tota la vida, però no havíem tingut cap comerç aquí. Llavors ha sigut adaptar-nos una mica a la vila. Però tenim la sort que venim d'un local que hi havia un estudi fotogràfic. Sí, de fotogènia, recordeu? Exacte.
La gent ja està una mica acostumada a venir cap aquí a imprimir els seus records i a fer sessions, etcètera. Molt bé. Quan dius que estem és que estàs amb la teva germana, oi? Sí, sí, sí. Som jo i la meva germana, és un negoci familiar. Molt bé.
I bàsicament especialitzades més en fotografia d'estudi, em deies abans, no? Doncs tenim una mica la dualitat. Tenim estudi i exteriors, o sigui, reportatges, que ara sobretot estem ja centrades en primavera, i després tenim una petita part de botiga.
on tenim per imprimir fotografies a l'instant, fer fotografies d'ADNI, de carnet, una mica de marcs... Molt bé. La primera fira l'any passat... Acabeu de començar, em deies? Sí, l'any passat la fira ens va agafar una mica així a trompicons. Acabàvem d'obrir, no sabíem ben bé què esperar. Vam obrir, vam estar allà a la plaça, però va ser una mica improvisant, la veritat. Aquest any ja ens hem preparat una mica més. Molt bé. I, bàsicament, hi sereu dissabte, em deies, no? Sí.
Sí, sí, sí. La idea és estar-hi dissabte per veure també una mica la rebuda i com va, i a veure si ens anirem a obrir diumenge, però la idea és dissabte. Molt bé. Tindreu parada fora, vols dir? Sí, bueno, parada com a tal no, però posarem una tauleta davant. Ah, una tauleta. Sí, sí, davant just de la botiga. Això es permet fer amb els comerços, no, Helena, també? Sí.
Tots els comerços... Perdó, perdó. No, no, tranquil·la. Que tots els comerços, al final, tenen els seus metres, sí que no demanen l'autorització, però poden sortir davant de botiga, sí, sí. Al final hi ha un reforç aquí pel comerç local. Que tinc la seva presència, sense cap tipus de cos, i ja està.
Molt bé. Per tant, primera experiència real de la Fira de la Candelera. Però, de moment, amb aquest recorregul que porteu, contentes. Sí? Sí. Molt bé. Ara anem a parlar també del... En aquest cas, a la Fira...
De tapes? Sí, perquè és que portem tanta estona parlant... De si és fira, si és mercat... El Miquel ve en representació de tots els concessionaris que seran o participaran d'aquesta fira de tapes, que sí, Miquel? Sí, senyor. Que sou 11. Som 11, aquest any som 11, cada vegada es va animant la cosa. És el segon any que ho fem. També només en dissabte, eh? Sí, només en dissabte, amb una hora i mercat, que a principi és durant el matí fins a les 5. Llavors, aquests 11 concessionaris oferiran tapes al mercat,
que és a dintre del mercat, no estem a fora. No confondem la nit de comerç, que esteu a fora. Exacte. No, la nit de comerç també estem a dintre. El que passa és que ens ajuntem amb el comerç de molins. I llavors es fan el que és els concessionaris, cada concessionari aprofita per oferir els seus productes en formada tapa...
tant fred com calent, i aquest any és la segona vegada que es fa com un acte també de fira, perquè també el programa també hi és. Sí. I bé, el tema és que la gent pugui entrar i pugui vindre a esmorzar, pugui vindre a dinar. I podrà seure dins? Podrà seure, sí, perquè es munten unes taules amb les cadires, llavors la gent pot agafar el que és la tapa, que li vagi de gust, i menjar-ho dintre del mercat.
Val a dir que ens va... A veure, l'any passat, com a primer any que es va fer, s'havia fet fa molts anys, però es va reprendre l'any passat, vam tindre una mica de sort, a vegades això, que va fer quatre gotes, i la gent es va buscar un refugi. I ens va anar molt bé perquè la gent va veure on hi ha quedant al mercat i fan tapes, no?, per aquesta data. Llavors aquest any s'ha reforçat el tema de comunicació pel fet que...
La gent pugui veure que a dintre del mercat hi haurà aquesta oferta i que la gent pugui vindre. Entenc que tindràs assortit de pernils, tu, o què? Entendrem assortit de pernils, de formatges, de tot, però també hi haurà plats combinats, plats calents, vull dir, hi ha una mica de tot. També hi haurà postres, vull dir, s'aprofita una mica per oferir els nostres productes, que som escravenem,
Donar-nos a conèixer i formar part d'aquesta fira candelera com un acte més. Molt bé. Això és el que ens interessa. L'havies viscut cara al públic, també, la fira, abans o no?
Nosaltres, des que vam... Jo porto cinc anys. Nosaltres a Fira era sempre un dia molt dolent. Perquè, clar, la gent està fora en el mercat. Llavors el que estem intentant revertir és aquesta cosa. Que sigui una cosa que la gent pugui vindre i pugui gaudir del mercat. Perquè ens trobava molta gent que venia al mercat, plantava per una porta i sortia com dient, tenen un mercat. Sí.
I ja està. El fet que nosaltres no tinguem accés al mercat, sí que tenim accés, però només al matí sortir a la nit, també fa una mica... Però bé, hem d'organitzar-se i aquest any som més... Perquè dissabte, habitualment, al matí, obriu el mercat. El mercat estarà obert en horari normal. S'allargarà fins a 5. La gent que vulgui venir a comprar, podrà venir a comprar, que pugui tindre accés més fàcilment. La gent de fora dels altres pobles de la comarca que ens venen a comprar, evidentment,
el dijous, perquè divendres ja quan és fila és un xou, però llavors a partir d'aquí, ja et dic, és un dia que era molt fluixet fins que vam fer això.
Es va tirar endavant això i la gent hem d'animar-nos a que vinguin, a que entrin i que puguin menjar. Això, el producte ha marcat. Sí, potser per a ells que plogui a la fira és... Per nosaltres a vegades pot ser bé, pels de gent de fora ho entenem, però també podem buscar un mix. Un equilibri. Dissabte al matí quatre gotes, que puguin entrar i després que sorti tot el sol. Vosaltres s'obriu habitualment dissabte? Sí, els dissabtes al matí obrim. Matí, tarda no. A les tardes no.
Estem fent reportatges normalment. Sí? Sí, és que nosaltres treballem molt en cap de setmana també. Llavors la botiga no podem tenir-la tot el dia obert. Clar, clar, clar. Molt bé. I per la fida suposo que no estareu bolcades a...
Sí, per la fira ens l'hem reservat. Ah, la fira, eh? Que no hi hagi reportatges, eh? No, exacte. La fira és un esdeveniment molt important i ja teníem marcat allà en el calendari per poder estar allà. Hem preparat l'aparador una miqueta, uns flyers per repartir, perquè nosaltres al final sobretot el que podem oferir són serveis. Llavors, farem servir la fira, intentarem, com a aparador dels nostres serveis. A veure, que ens conegui més gent que només de Molins, que ja ens coneixen, sinó d'altres pobles.
Molt bé, que seria un dels objectius del comerç local, no?, en aquest aspecte, que val la pena aprofitar. Sí, jo crec que és una bona oportunitat per sortir al carrer, o sigui, la gent del poble ja ens coneix, i és veritat que molta gent, inclús, que és del poble, no acostuma a donar voltes, o sigui, no tothom afavila...
i jo crec que aquest cap de setmana sí que ens hi quedem, perquè és una festa nacional, no? I sí que podem aprofitar, és veritat, sí que podem aprofitar no només per la gent de fora, sinó per la gent inclús de la vila que no ens acaba de conèixer. Molt bé. Més enllà del comerç, si no el tinguéssiu, què destacaríeu de la fira? Què és el que més us agrada? Això ja com a consumidors, no? Sí, com a consumidors. Més que com a botigues. Com a consumidors. Nora, per exemple...
A mi és que la fira m'encanta. T'encanta, eh? Sí, donar voltes, sense rumb, no cal res més. Donar voltes i passejar i veure gent i parlar. Però sí, com a comerç, descobrir coses coses també. Però si no... És un cap de setmana d'estar al carrer 24 hores. I la interacció amb la gent, deies? Sí, trobes gent que potser, el que deia l'Helena, que quasi no passeja per la vila i te la trobes i xerres aquí amb un, amb l'altre...
Molt bé. Jo crec que és una fira de referència, no?, a la comarca. Vull dir, com aquesta no hi ha cap, amb els anys que porta, i és un gran parador boníssim per anar a comerç com per la gent que s'hi posa. Vull dir, que hi s'ha d'aprofitar. Sí que és veritat que, bueno, s'està convertint en una fira cada vegada més potent i això es nota quan menys el diumenge i no pots aparcar, però...
Unes coses tenen aquests temes, llavors. Però és una fira molt, molt, molt important. Que crec que té per anys. Correcte. Que sí, que sí. Jo, com a consumidora, també és això. Aprofito també les hores més ball. Que dius, ara potser no hi ha tant de públic. Potser allò els divendres a la tarda, el diumenge... El viure aquí és el que es pot fer. El viure aquí és el que...
Igualment estàs amb tota la marabunta, tota la gent però hi ha moments que dius, ostres, ara anem a passejar tranquil·lament i potser allò que no has comprat durant la resta de dies o els moments que més aglomeració hi havia doncs aprofites i dius, fas una ullada i després compres potser en els moments menys públic i al final el bo que tenim els locals és això, que hi ha moments en què realment gairebé estem sols i també fa goig poder-se passejar
Molt bé. Des d'encenalls, ara, dèiem, Miquel vau participar també a la Fira de Nadal, que ja fa un mes, potser més... Sí, ja he plegat. He desplegat a la Fira de Nadal. Total, total. A la plaça de l'1 d'octubre, us va anar bé.
jo parlo a nivell particular parlo a nivell del nostre negoci nosaltres era el primer any que ens hi posàvem per tant no teniu referència nosaltres no tenim referència d'altres anys sí que és veritat que jo aquestes perspectives de fira em marco més amb el fet que ens donem a conèixer el fet que la gent es conegui sí que n'hi ha molta gent que es coneix però el fet és donar-nos a conèixer i és una oportunitat que tenim més per poder que la gent ens conegui on estem quin producte oferim
Bé, va ser una mica com el Molins ve de gust, no? Quan nosaltres l'any passat vam participar, el va anar molt bé, va ser una experiència molt... vam treballar molt, però va ser una experiència molt agrada per nosaltres i nosaltres ens ho mirem sempre de la perspectiva de donar-nos a conèixer, no de la perspectiva de fer negoci. Llavors, com a comerç, cal estar-hi? Bé, és una valoració que es fa interna, però vull dir, nosaltres vam participar, ens ho vam passar molt bé, la gent a vegades és també trobar el lloc d'on posar aquesta fira...
Però és com tot, no? La gent ve, participa, també hi ha molt de comerç a Molins que hi va, vull dir... I bé, l'oració és bona. Bé. Però bueno, quan arribi a Nadal a l'any que ve... Sí, jo crec que és el que diu el Miquel, almenys s'ha d'intentar. Al final tots els aparadors que t'ofereixi l'associació o el mercat,
jo crec que s'ha d'intentar. I després fer la valoració, òbviament econòmica, perquè al final molts han d'afegir recursos extres, i clar, això és uns diners extra, no? I després fes la valoració. Però com a mínim, tot allò que et pugui oferir la vila com a parador, s'ha de provar. I després ja decideixes, no? Potser no és el format, o potser has de donar-li una volta al contingut, o...
Al final, però almenys saber de què estem parlant. I això és una cosa que sí que almenys la charcuteria en Sanells fa bastant. Us agradaria també participar-hi, Nora? Per què no? No ho descartem. No ho descarto. Al final és el que diu l'Helena. És un aparador més i s'ha de veure també el format, com fer-ho. Correcte.
Bé, això ja ha passat, ara ens sentem amb la candelera. Sí, sí, ja que el tenies aquí, està bé. Tu, com que ja penses en la primavera, que està molt bé. És que ja el fred m'està superant aquest haig de dir. Ho hem constatat aquests últims dilluns que cada vegada es vingui pitjor. Sí, sí, ja no puc més. Però si em vas amb aquestes dessuadores és normal, també. Ho anirem deixant aquí alguna cosa més que vulgueu aportar?
Bé, Nora, que et passin a veure per la plaça de la Creu número 13. Exacte, a tothom que vulgui. Som fotografia, i trobareu la Nora i la seva germana, i que us coneguin. Quins serveis feu, que agafin un flyer, i que us segueixin a Instagram, que és molt fàcil, també. Allà poden veure tot el que fem, totes les fotografies.
Perfecte. I el Miquel també, gràcies per acompanyar-nos. Visiteu-lo a dins del mercat, a Ensenalls. Convidem a totes molinecs i molinecs a la fira i a passar pel mercat. També el podeu seguir a Instagram i tot el que faci falta. Gràcies. Helena, gràcies també. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Abans d'arribar a les 11 us explicàvem també, s'han anat enviant molts whatsapps amb aquest cotxe volcat a l'Avinguda Barcelona en Plaça de la Bàscula,
La informació que tenim a hores d'ara sembla que a quarts de nou del matí s'ha produït aquest aparatós accident a l'Avinguda de Barcelona. Com dèiem, just a tocar de la plaça de la Bàscula, un vehicle ha topat amb el mobiliari urbà i ha quedat bolcat. El conductor del vehicle, un home d'uns 80 anys d'edat,
Sembla que hauria patit una indisposició mentre conduïa, ha perdut el control del vehicle i ha topat amb el mobiliari del carrer i ha bolcat. Ha estat necessària la intervenció dels bombers per poder treure'l del vehicle, el servei d'emergències mèdiques l'ha atès al lloc dels fets i l'ha traslladat a l'hospital amb ferides lleus, sembla ser. Durant una estona la Guàrdia Urbana, evidentment, ha hagut de tallar la circulació.
de l'avinguda en sentit Barcelona, fins que els bombers han pogut retirar el vehicle. Això és el que us podem dir a hores d'ara d'aquest accident que hi ha hagut, com dèiem, a quarts de nou del matí. Ara farem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta història i de seguida tornem per recuperar el pregó d'obertura de la Fira de la Candelera, precisament d'en Jordi Hurtado, que va fer el passat divendres el foment cultural i artístic. Ara tornem.
Són les 11. Informació local. Avui a les 6 de la tarda es presenta el documental La Candelera en primera persona. És un documental que s'ha fet amb motiu de la 175a edició de la Fira i es presenta aquesta tarda a les 6 a la Sala Gòtica.
L'entrada és lliure. També parlant del Museu del Renaixement, aquest dissabte hi ha visita comentada al museu, visita a les 11 i també a les 5 de la tarda el dissabte. Visita d'una hora i mitja aproximadament per recórrer les sales del museu. És una activitat gratuïta, però abans us heu d'empuntar enviant un correu a info arroba museudelrenaixement.cat. Això serà el dissabte i el diumenge.
De 10 del matí a 3 de la tarda hi ha portes obertes al museu per entrar lliurement a aquelles persones. Primer diumenge de més, que coincideix moltes vegades amb la fira i és habitual que hi hagi aquestes portes obertes gratuïtes al Museu del Renaixement.
També durant aquest cap de setmana de la fira hi haurà, com és habitual, els tastets musicals i els teatrals a la plaça del Palau. El dissabte amb els tastets musicals, amb dos concerts al matí i un a la tarda, i el diumenge al matí, a partir del migdia, amb dues activitats teatrals a la plaça del Palau. Les exposicions que es poden visitar aquests dies també marcades a la Fira de la Candelera. Hi ha les fotos, els premis Clic, les guanyadores i les finalistes que podreu visitar
Visita el local del CEM durant tota la cap de setmana de fira i també entre setmana en horari d'obertura del CEM. L'exposició a pagès que hi ha a Can en Manllé i que fa un homenatge i explica com era la vida a pagès i que es pot visitar també aquest cap de setmana de fira i fins al 22 de febrer, a dimecres a diumenge. I també l'exposició Pagesos contra Franco que justament s'hi inaugura aquest dijous a dos quarts de set de la tarda i que es podrà veure a la sala gòtica del Museu del Renaixement.
Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és la farmàcia La Granja, que està al carrer Roseta Canalia 16, al barri de La Granja. I comuniquem la defunció del senyor Emilio Condom Olivella. Tenia 78 anys i l'acte de comiat serà demà dimarts a dos quarts d'onze del matí alternatori.
Carrers amunt, avall i amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, avall i amunt, quina jantada. Carrers amunt, avall i amunt, amb abraçades. Molins de Rei de la Candelera, farem la imatge. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí, 3 minuts, continuem i ho fem engegant ja l'última hora del Bon Dia Bon Hora. De seguida oferim-vos el pregó d'obertura de la Fira de la Candelera, per tant, les paraules d'en Jordi Hurtado. Després tenim el Miquel Casas amb la màquina de la Penny i acabarem el programa parlant de llibres, llibres que han canviat el món amb la Glòria Massana. Avui la novel·la de Genji de Murasaki Shikibu, de l'any 1021.
Tot això és el que farem des d'ara i fins les 12. De manera que, sense més preàmbuls, el que fem és escoltar el pregó d'obertura de la 175a edició de la Fira de la Candelera, del passat divendres al vespre, des del foment cultural i artístic amb el presentador, comunicador i actor de doblatge, el Jordi Hurtado.
Moltes gràcies, moltes gràcies, Júlia, moltes gràcies, alcalde Xavi Paz, regidors, regidores, tots els alcaldes, des del primer que vaig tenir, Ivan, me'n recordo perfectament, quan vaig arribar aquí a Molins, que vas firmar perquè poguéssim posar els maons, els totxos.
Moltíssimes gràcies a tots. És un plaer estar aquí aquesta nit. Bona nit, amics, molinencs, molinenques, autoritats. És un gran honor ser el pregoner de la Fira de la Candelera en la seva 175a edició. Sens dubte...
Una fita molt important, com han dit ja, ja m'han trepitjat bastant, eh? El regidor de Fira, que per això és el regidor de Fira, clar, l'Ivan Ustieles i el senyor alcalde. M'han trepitjat bastant la història que explicaré, però és normal, clar. Doncs sí, 175 edicions de tradició, de passió i futur.
La temàtica d'enguany fa referència a la pròpia història de la Fira, que se celebrarà, com ja sabeu, els dies 30 i 31 de gener i el proper 1 de febrer.
Vull destacar en aquest inici l'extraordinari cartell, com han dit les persones que han parlat abans. Aquest cartell de la fira d'aquesta edició. Com ja sabeu, hi tenim el goig de veure per tots els carrers, ja el veiem, en els carrers de Molins. L'obra que està aquí de l'artista molinenc, admirat Josep Martí Bufarull, amb gran reconeixement internacional.
En les seves pròpies paraules del Josep, l'obra incorpora diversos elements que reforcen el caràcter agrícola, comercial i industrial de la Fira. Un caràcter que ha sabut mantenir-se, renovar-se i transmetre a les noves generacions al llarg de tots aquests anys.
He dit que és un gran honor ser pregoner de la Fira de la Candelera i més no sent nascut a Molins de Rei, sinó a la veïna població de Sant Feliu de Llobregat. És per això que us vull demanar disculpes per les meves mancances en els coneixements firals i que intentaré esmanar amb bona voluntat i amb la millor de les predisposicions
per viure el que és per mi realment un moment únic i inoblidable. Aquest 2026, com ja s'ha dit, ja faré 23 anys que visc
Puc dir que vivim a Molins i em sento ben acollit, com un molinenc més. Això fa que passejar per els seus carrers i rebre aquest efecte et faci estimar la vila, les seves tradicions i la seva gent. I quan arriben moments tan especials com, per exemple, la festa major de Sant Miquel o ara...
La Fira, la Fira de la Candelera, et senti realment orgullós amb sentiment de pertànyer a un col·lectiu tan especial i a la vegada tan autèntic. Abans de parlar dels meus primers records de Fira, voldria fer una ullada al calendari, perquè aquest 2026 significa una edició carregada de simbolisme, d'història i de futur per Molins.
Ja l'alcalde hi ha fet algunes referències a aquestes efemèrides. 2026 té diverses efemèrides, a part de celebrar aquests 175 anys.
Atenció, enguany celebrem 40 anys, ara, aquest mes de gener, 40 anys de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea. Llavors, recordeu, Comunitat Econòmica Europea, la CEE, data significativa, sens dubte, per molts expositors de la fira. Aquest gener es compleixen 50 anys de la mort de la gran escriptora de misteri Agatha Christie.
A l'agost d'aquest any farà 90 anys de l'assassinat de l'escriptor i poeta Federico García Lorca, tan lligat a la figura de l'actriu molinenca Margarida Xirgo, que va estrenar moltes de les seves obres més importants i van mantenir una notable amistat, com sabeu. El 10 de juny es commemoren 100 anys
de la mort d'un gran artista, de l'arquitecte Antoni Gaudí. I fixeu-vos-hi, nascut precisament el 1852.
I per cert, què passava al món aquell any mentre Molins celebrava la seva primera fira de la Candelera? Doncs atenció, per exemple, el 5 de febrer a Sant Petersburg, Rússia, s'inaugurà el Museu de l'Hermitage. 25 d'octubre de 1852 a Barcelona arriba la llum elèctrica.
Al desembre, als Estats Units guanyen les eleccions el demòcrata Franklin Pierce. Quina alegria, eh?, un demòcrata. I al mateix mes, Napoleó III és nomenat emperador dels francesos. Així estava el món. Vull destacar l'excedent llibre de Francesc Santolària Torres sobre els 150 anys de la fira, que ha estat, per mi, una bona eina per documentar-me.
Així us podeu imaginar una mica com era el món en el moment en què els molinencs treballaven, com deia abans l'alcalde, als camps de la vila i la comarca. Practicaven alguna activitat comercial, artesanal o industrial o anaven en carro a vendre a Barcelona. El moment en què, com ha dit el Xavi Paz, sis membres de l'Ajuntament i deu grans contribuents demanaren...
amb una sol·licitud oficial a la reina Isabel II la concessió de dues fires de caràcter anual, una per al 2 de febrer, dia de la Candelera, i l'altra per la Pasqua de Pentecoste. Com s'ha dit, la resposta, no arribar mai a la vila.
Però 16 mesos després, al setembre de 1853, un reial decret atorgarà als ajuntaments la capacitat d'establir fires i només calia comunicar-ho al governador de la província. Llavors a Molins, imagineu-se, vivien menys de 2.000 persones, xifra que va créixer ràpidament.
Sabem que dos mesos després de la sol·licitud, el govern civil s'atraçava als ajuntaments dels municipis dels voltants per informar-se de les condicions de la vila que proposava dues fires. Les edicions de 1852 i 1853 esdevingueren sense que hagués arribat el permís oficial. El primer dia de la Candelera, després de la sol·licitud, passava la història per un fet insòlit.
Atenció, perquè de tot això que us estic explicant, després faré preguntes, eh? Sí, sí, jo no puc evitar-ho. És que si no fem aquí una mica de saber-hi ganar, això... Així que aneu, si voleu apunteu o memoritzeu tot el que estem dient, eh? Ho preguntarem, eh? Farem una mica un concurs. Atenció, un fet insòlit, imagineu-vos-ho. Era el 2 de febrer de 1852.
El sacerdot Martín Merino intenta apunyalar la reina Isabel II al pit amb un punyal. Mentre es dirigia, la reina no ell, a la capella del Palau Reial. La reina es recuperarà en dues setmanes. El sacerdot ja no es va recuperar mai. El van justiciar. El cap de govern era aleshores Juan Bravo Murillo, de línia moderada i conservadora.
El 26 de novembre de 1854 arriba el tren a Molins. L'arribada del ferrocarril va revolucionar el transport a la vila. La fira de la Candelera va beneficiar-se enormement de la inauguració de la línia fèrria Barcelona-Molins, com ha dit l'alcalde, que va facilitar l'accés de visitants i expositors d'arreu.
La millora en la infraestructura de transport va contribuir a l'expansió i consolidació de la Fira com un esdeveniment de referència a Catalunya, augmentant l'afluència i diversitat d'expositors i afavorint el seu creixement durant les dècades següents. I ara, atenció, vaig a fer un salt en el temps per fixar-nos en l'actualitat.
Un article que he trobat remenant i remenant el biomolins i que denuncia precisament en referència al tren.
L'esperada remodelació de l'estació millora que hauria de garantir l'accessibilitat de totes les persones. Un greuge per la vila i els seus habitants que continuen esperant una estació digna i accessible per als estàndards de mobilitat del segle XXI.
I jo afegeixo, si no que li preguntin al Nandú, per exemple, amb tots els problemes que es troba per desplaçar-se a Barcelona. Quines aventures ha de passar? Aquesta setmana, dissortadament, els trens...
Han estat protagonistes de greus accidents, com sabeu tots, tant a Damús, a Còrdoba, com a Gelida, i des d'aquest pregó, com s'ha fet abans, tota la nostra solidaritat amb les víctimes i les seves famílies. En una setmana absolutament complicada per la xarxa de rodalies, per les comunicacions, i sortosament ja sembla que demà s'obrirà la P7. I torno a la història de la Fira.
Ara, 1912, per primer cop la celebració de la fira tres dies, ja que aquell any la candelera era divendres i les activitats es podien perllongar fins diumenge. A més, fou atenció a la primera vegada en caunejar la senyera al balcó de l'Ajuntament.
Aquell mateix any, si miràvem el Diario de Barcelona, incluïen la seva portada al nom de l'actriu nascuda a la vida, a la vila, Margarida Xirgo. Un empresari de Buenos Aires li ofereix un contracte per actuar a Sudamèrica. Comença la seva carrera internacional. La fira de la Candelera ha vist passar la república, la guerra civil...
Diari La Humanitat, 6 de febrer de l'any 1938, plena guerra. Un anunci apareguer durant 6 dies deia, visiteu la fira comercial de Molins del Llobregat. Ben diferent era l'anunci l'any 1945, en plena postguerra.
Los días tres y cuatro se celebra en esta villa la tradicional Feria de la Candelaria, que tanto renombre tiene en la comarca. Visítenla. La fira va a veure también la riguada.
Del setembre de 1962, alguns firaires van perdre els planters preparats per la fira. Aquells anys 60, Molins va viure la celebració de la... Aviam si la recordeu. Semana del Nuevo Cine Espanyol. La recordeu alguns, oi? Els boomers, segur. Tot un esdeveniment cultural i social que acompanyaria la fira durant diversos anys. Es podien veure els darrers treballs de directors com Rovira Veleta, Mario Camus, Juan Antonio Bardem, Carlos Saura, Buñuel, etcètera.
Una gran desfeta va afectar la filla. Era l'any 1972. Part del pont de Carles III, el pont de les 15 arcades, es va enfonsar. Després d'aquella riuada de la nit del 5 al 6 de desembre anterior. Molins va perdre tot un símbol.
El nou pont no s'inaugurà fins al 19 de febrer. Molts recordareu aquella passarel·la militar construïda d'emergència i aquelles pedres numerades. Me'n recordo venir des de Sant Feliu per veure allò, allò que es va fer i que no va tenir solució. La fira de 1980 fou la primera fira dels ajuntaments democràtics.
pocs dies abans de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, que es van celebrar el 20 de març. Com heu anomenat abans, Antònia Castellana del Passuc ocupava l'alcaldia. Un fet històric, la primera alcaldessa de la història de la vila. Oi, Genoveva? I aquí al Foment, atenció, actuar Lluís Llach l'1 de febrer.
Vull recordar en aquests moments, com s'ha fet abans, el Jaume Garriga, regidor en aquell moment, regidor d'aquell ajuntament, i que en guany el premi del planter portarà el seu nom, el nom de Jaume Garriga, i també s'inaugurarà, com sabeu, un espai a la granja que portarà el seu record, el seu nom.
El 1981, la fira, amb un Adolfo Suárez dimitit i a prop del 23F, va viure la nova etapa de Ràdio Molins de Rei, inaugurada aquella fira com a nova emissora municipal. És a dir que com a molinegui professional amb els orígens radiofònics, la ràdio, per mi, estimadíssima, és una gran eina de comunicació, propera als ciutadans i que implica molts d'ells en els seus programes.
Aquest mateix matí he pogut parlar amb l'Oriol Romeu, tal com he fet molts anys, moltes vegades en les entrevistes que ha fet en l'estat de la fira. I la cita anual amb la gala dels premis de la ràdio és en dubte un dels esdeveniments socials que val la pena viure. Es viu Molins, es viu Ciutadania.
I per cert, rebre l'any 2012 el Premi Ràdio Molins de Rei de Comunicació, Miquel Armengol, va significar un moment d'agraïment, de poder promocionar, com dèiem abans, el nom de Molins de Rei en el programa, en el saber i ganar arreu. I recordar també, evidentment, el company desaparegut que tant va fer per consolidar la ràdio de proximitat. El gran recordat sempre Miquel Armengol.
Els records que tinc de les meves primeres visites a la Fira de la Candelera són de venir amb els meus pares des de Sant Feliu. I com deia el Xavi Paz, veure aquells cavalls allà, efectivament. Aquell restaurant que després va desaparèixer i que tantes vegades hi anàvem, no?, a Cal Esteve. Llavors encara es podia aparcar en algun lloc. Recordo que el meu pare venia amb el cotxe.
Sí, això ara ja no és impossible. Ara és... Jo sempre dic que quan arriba a la fira, gairebé un dia veurem cotxes dalt dels arbres. Sí, sí, perquè és espectacular, quan veus allò cap a Papiol, vinga, cotxes per aquí i per allà, la gent el deixa a Papiol o a Pallejar i ve...
i torna, i va al planter, i va amb allò fins allà, fins a Papiol, gairebé. És espectacular, és increïble. I ara ja, des de l'autopista, ja han de posar impediments, perquè s'aparqui tota l'autopista també, el voral, etcètera.
amb les meves filles fèiem servir el tren, el tren del que hem parlat abans i que esperem que ja tot vagi millor la propera setmana. Sí, perquè era evidentment la tranquil·litat, la comoditat, una sola parada i poder gaudir de la visita,
La passejada per al planter i els estants de les diverses especialitats gastronòmiques que les encuriosia i així coneixien elles com era la seva vilaveïna i que poc temps després resultaria ser també la seva. I atenció, perquè crec que això de ser molinenc d'alguna manera estava... M'has deixat aigua, oi, alcalde? Gràcies. Estava predestinat. Sí. Sí.
Ara us ho explico. Podeu parlar, eh? Si algú vol mentre es va explicant alguna cosa. Clar, això de xerrar tant, oi? D'alguna manera estava predestinat això de ser molineng. Us ho explico. Fa molts anys jo era un jove locutor de Ràdio Barcelona i estava un dia presentant un acte a Sant Feliu.
i em va saludar un senyor i em va mostrar el seu DNI. Caram. Sorprenentment, em vaig sorprendre molt perquè es deia igual que jo, nom i dos cognoms, atenció, Jordi Hurtado Torres, veí de Molins, sí, sí, d'aquí, de Molins, a Sant Bartomeu de la Quadra. I al venir jo a viure a la vila es van produir moltes anècdotes, moltes confusions per la similitud nominal, clar.
Algunes de les anècdotes que el pobre Jordi i la família Antoni veu haver de suportar són aquelles trucades d'Argentina, de Xile o de Paraguai o de qualsevol país de Sud-amèrica amb els canvis d'horari a les 4 de la matinada perquè volien queixar-se d'alguna pregunta que havia sortit en el programa. I llavors, com que sabien que jo vivia a Molins, buscaven Jordi Hurtado Torres, Molins de Rei i trucaven el de Sant Bartomeu. Sí, pobre...
Hem mantingut una molt bona amistat amb ell, amb la família, l'Antòria, que avui està aquí amb nosaltres, amb la Gemma, i ostres tu, sempre, sempre recordarem el Moreno. Un aplaudiment per recordar-lo. Sí.
Quan vaig iniciar-me professionalment, a Ràdio Joventut de Barcelona, amb 18 anys, jo tenia un cap a l'oficina on treballava, jo en aquell moment compaginava el treball a l'oficina, però jo volia deixar l'oficina, jo com a Libanyes, que deia, jo quería dejar l'oficina.
I anar a la ràdio. I estava començant allà a la ràdio. Jo tenia un cap que era de Molins. Una persona increïble. Vaig tenir la sort de treballar amb el Josep Maria Puvill Ibanages. Ai...
Vinga, va, aguanta. Va ser una època extraordinària. Sí, sí, sí, perquè, clar, és que ella em va ajudar en aquells inicis. Jo no tenia carnet encara, llavors m'acompanyava amb el seu cotxe amunt i avall.
I tant, anàvem un dia, imagineu-vos-hi, a entrevistar el Lluís Maria Xirinacs a la porta de la presó Model, perquè ja sabeu que demanava amnistia, aquell 77. I jo anava allà amb el caset, eh?, amb el caset a gravar-lo, a entrevistar-lo. I el povill, el Josep Maria, em portava.
O també anàvem a gravar i entrevistar la Sara Montiel al Teatre Apolo, al Paral·lel. Coses ben diferents, però en definitiva el Pobill, com sempre l'hem anomenat a casa, ha estat sempre un referent de persona oberta, inquieta, que no parava, i la seva vessant artística, com a artística,
com a artista aquí al poble, ha quedat ben present, com sabeu, en diversos punts de Molins, que podem seguir veient els seus murals i la comarca, i és una bona forma de recordar-lo. També recordem el Josep Maria, buvill i menages, per favor. Sí, persones a les que has d'estar agraït. I la Fira, la Fira de la Candelera ha estat sempre...
Com hem dit abans tots, un punt d'inflexió en el calendari. Quan arriben aquests dies, recordes els refranys de Joan Amades. Si la candelera plora, el fred és fora. Si la candelera riu, el fred...
per això he consultat avui a l'experta la nostra i m'ha dit, l'he consultat que clar, falta una setmana m'ha dit que encara falten molts dies i que els mapes poden canviar però que sembla, atenció, és una molt bona notícia que els dies de la fira en aquests moments els mapes diuen que no plourà bé, molt bé
Això és el que indiquen de moment els mapes. Únicament possibilitat de pluja, m'ha dit, la nit de dissabte al diumenge. Per tant, estem tranquils, la nit del dissabte al diumenge. I tampoc massa vent, però sí fred, això sí fred. Així és que aquest any...
Aquest any es veu que riu, eh? Fred, normal per l'època. Abrigats, ja està. Abrigats i a passejar per la fira i seguir les prediccions, com ha dit la Mònica, perquè la setmana es presenta amb bastants canvis, eh? Que és el que passa ara amb això del canvi climàtic.
175. Fira de la Candelera amb un nou logotip, obra de la Molinenca, Mariana Rodríguez. Reflecteix comerç, vinicultura i tradició agrícola. Nova exposició interactiva, com ha dit l'alcalde, planter i nova, centrada en el paper innovador del sector agrari. Està en atenció del Tour de França.
a l'extérieur d'edifici del Molí perquè enguany, al tour de França, una etapa passa per Molins. Oh la la! Oh la la! Ça c'est magnifique! Oh! Congratulations! Oh la la! C'est increïble! Le tour de la França a Molins de Leroy. De Leroy, diran, eh? De Leroy. Xavi, que diguin de Leroy.
I la producció, que això també em fa molta il·lusió, d'un documental, com ja has esmentat, de la 175. Fira i del llibre. La Fira dels Vins, que se centra en els vins escumosos. Fira convidada, com molt bé ha explicat la regidora, la Puríssima. Enhorabona per aquests 80 anys a Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, de la nostra comarca.
La Fira és única, està declarada d'interès nacional. Enhorabona al regidor de Fira, Ivan Mostieles, i a tot l'equip per fer-la possible, per aquesta gran feinada que feu. I a partir de la propera setmana, cada dia, més de 300.000 persones visiten la Fira.
Des d'aquest pregó us convido a gaudir-la, a viure-la un any més. Un any molt especial. Recordeu la tradició. Poseu passió i penseu en el futur. Visca la Fira de la Candelera, visca el Molins de Rei. Moltes gràcies, bona nit. Gràcies. Gràcies.
La màquina de la peni és aquest espai que compartim amb el Miquel Casas, que també, just lligant-ho amb el que escoltàveu ara, va ser el pregó del divendres. Què tal, Miquel? Bon dia. Bon dia. Com estem? Bé i tu? Perfecte.
Et va agradar el pregó? Em va agradar molt el pregó. Em va sorprendre perquè va ser llarg i em va passar superbé. Vaig trobar que el Jordi Hurtado, que és un grandíssim comunicador, un gran crac, un tio amb nom de gent, va saber que...
trobar-li el punt. Em va semblar fantàstic. Igual que, com ara et comentava, també microtancat, em va agradar molt el discurs del Chai Paz. Va ser un acte molt xulo, des que em va agradar força. Espero que el programa d'avui estigui a l'alçada de les circumstàncies del que haguem d'escoltar del pregó de Jordi Hurtado. Avui farem una cosa també temàtica. L'altre dia parlàvem de les pel·lícules musicals. Sí.
Avui parlarem... Perdó, ja parlàvem dels concerts. Correcte, els concerts. Avui parlarem d'òperes musicals, pop, lògicament, i parlarem de pel·lícules sobre la música que va tindre molt d'importància. Molt bé. El primer gran, diríem, esdeveniment musical, amb teatre musical, que després es va convertir en pel·lícula, va ser això.
Bona nit.
Aquarius. Sí, sí. De fet, l'òpera musical es diu Her. Això és una opera musical ambientada o amb la inspiració de la cultura hippie dels anys 60, amb el mític emblema Pau, Amor i Llibertat Sexual i, evidentment, contra totes les guerres. La gran exposició de la cultura hippie. Això és una opera musical que es va estrenar
a Broadway a l'abril del 68, a Londres al setembre del 68, i aquí a Espanya, a Barcelona, concretament, va estar l'any 75 al Teatre Victòria, quan encara estàvem en aquell moment complex, quan el tema de la dictadura i de la censura, i us recordo que un dels impactes d'aquesta obra és que al final de la funció sortien tots els actors completament nus i despullats, i això...
No sé com va poder passar la censura franquista. L'any 79 se'm va fer una pel·lícula també amb moltíssim d'èxit. Molt bé. Doncs Herr Aquarius, la primera proposta d'avui, de La màquina de la peni. I ara ens hem de fer cap una pel·lícula que no és musical, també és una pel·lícula que és tota una història que ara explicarem, però que sí que la banda sonora va ser prou important, bàsicament per aquesta cançó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé. Bueno, i anem amb una miqueta més aganya. Això és a Stephen Wolf i l'aquestes es diu Born to be Wild. Això és d'una pel·lícula mítica que es diu Easy Rider, que es va estrenar l'any 1969. Els actors principals són Dennis Hooper, Peter Fonda i allà ja feia un petit paper un tal Jack Nicholson.
De fet, la temàtica de la pel·lícula és dos tios hippies, també, estem a l'època, que han venut algú de marihuana, amb els diners es compren dos choppers Harley, que aquí ve una mica el concepte d'aquesta cançó, sempre va relacionada amb la marca Harley, fins i tot comentar
que Halle va fer el 100 aniversari, crec que va ser el 2004 o el 2012, exactament quin any, van fer un gran esdeveniment i van portar els estipigòfos a cantar directe, que crec que els van desenterrar perquè aquests es faria més que allò. La temàtica de la pel·lícula és això, és aquests tirs, com per aquestes dues xòpers, qui més, qui menys de la nostra generació i de la gent que m'està escoltant de la meva edat,
Tenia a casa seva, a la seva habitació, el pòster del Peter Fond i del Dennis Hooper amb les dues choppers, una d'elles amb el dipòsit, amb la bandera americana, en fi, tot molt yanqui. I, de fet, el que fan és una espècie de viatge.
per l'Amèrica Profunda, per acabar a Nova Orleans a celebrar el Mar di Gras, aquell carnaval tan acollonant que coneixem de Nova Orleans. També, d'alguna manera, aquest viatge per aquesta Amèrica Profunda va ser el naixement de la famosa i mítica Ruta 66, que té un recorregut diferent i que acaba Santa Mònica...
a Califòrnia. A la banda sonora d'aquesta pel·lícula, a la banda d'aquesta gran gèncer de Steppenwolf, hi ha temes de gent com The Burns i Jimi Hendrix. O sigui, va ser una banda sonora realment molt d'allò. Aquest viatge, a més a més, també és una crítica
contra el que és l'Amèrica profunda aquesta Amèrica racista que hi havia als 160 i que malauradament encara la tenim per allà i a nivell de la gent que ens agrada la música que ens agrada les motos és una pel·lícula de referència una pel·lícula de referència
Anem bé. Avui tenim una mica més d'allò. La Sílvia allà amb un somriure que no sé ben bé què és aquest somriure. I ara anem cap a un altre dels grans musicals, diria un pop, que tothom reconeixerà segurament. Molt bé.
I don't know how to love him What to do, how to move him I've been changed, yes, really changed In these past few days When I've seen myself I seem like so
I don't know how to take this I don't see why he moves me He's a man He's just a man And I've had so many men before In vain
It's just one more. Should I bring him down? Should I scream and shout? Should I speak of love? Let my feelings out. I never thought I'd come to this whatsoever.
Personatges, Maria Magdalena, la cantant original es diu Yvonne Elliman, i això és de l'obra Hesse Christo Superstar, un musical que es va estrenar a Londres l'any 70, i perquè veiem la importància que tenia aquesta gent a l'hora de muntar aquest espectacle,
Jesucrist, que és la meu principal, era l'Alyan Gillan, és a dir, un dels cantants de rock més reconeguts del moment. O sigui, juntament amb l'Alyan Gillan eren els dos tios que van anar molt fort. La música composada per Tim Rice i Andrew Weaver, que, entre altres, són els responsables d'Evita, Ray León, Aladín o La vella i la bèstia. La pel·lícula
es va fer l'any 73 d'on és aquesta versió i aquesta versió és de la pel·lícula i com molta gent sabrà a Espanya l'any 75 un gran projecte i un gran desenvolupament econòmic per part de Camilo Sesto que això va produir va tindre força èxit dintre de l'òpera dintre del que seria sobretot Madrid i Barcelona
el productor Teddy Bautista, el líder i compositor del grup Los Canarios, i que va ser el president de l'SGAE, i que em sembla que no sé si encara està a la presó, o no sé si no és el bon pare, aquest bon home ja. En qualsevol cas, separem una cosa de l'altra. Una gran obra, Jesucristo Superstar, i en aquell moment tan tendri, tan dolç, de Maria Magdalena, parlant-hi a Jesucrist i dient-li que se l'estimava molt.
Bé, molt. Canviem de torn cap a la que possiblement és la pel·lícula música més important i de més referència no dels 70, sinó de la història de la música. Funt-li.
Gràcies.
Ens hauria de veure la gent ara, a la ràdio no es poden veure, la Sílvia, el ritme convidat. Aquí, sobre la taula, fent els passos del Toni Manero. Toni Manero. Toni Manero, que protagonitzava un tal John Travolta, tot un personatge. Ens hem anat l'any 1977, la pel·lícula Saturday Night Fever, en català em costa molt, i el tema que ho ha reconegut, el Stay Alive.
Podríem dir d'alguna manera que aquest és el moment que és el gran boom de la música disco. La música disco ja existia, ja es feia música, ja hi havia discoteques, però aquesta pel·lícula va significar com una espècie de clic que va arrencar i va potenciar un grandíssim boom que va representar el que li van dir la disco dance.
Els pobres vigis, els americans s'hi van fer de tot, aquest revoltatge que ara comentà. Sí, que van fer per TV3 fa poquet. Aquell estadi de béisbol crevant els seus discos, coses dels americans. Com a banda sonora...
A banda de la influència que puc tindre amb la música dels vigis, la banda sonora és la segona banda sonora més venuda de la història de la música. I anomenem les cinc. Primer, el guardaespaldes. Home... Segon, Saturday Night Fever. Tercer, Dear Tee Dancing. Fixa't també, amb la música molt present. Quart, Titanic. I cinquè, Gris. Ens en anem cap a Gris. Doncs som-hi, cap a Gris.
No t'ho esperaria, alguna cançó típica de la John Travolta. I no. I no. La John Travolta i l'Iberia Newton-John, i és que les tinc més avorrides que... Les estem punxant des de l'any 78, que va sortir la pel·lícula, i estem al 26, no? 26, ja, eh? I aquestes cançons de gris encara sonen. Aquest és el tema original de la pel·lícula, que es diu Gris, i el cantant és Frank Ibali.
Pel·lícula, un senyor que té 91 anys i encara està en marxa. I els dos protagonistes, John Travolta i Olivia Newton-John, que a més a més d'actors són cantants. Olivia Newton-John, una australiana, abans parlàvem dels vigis i tu em comentaves a micro tancat...
eren nascuts a la terra emigrants a Austràlia, o sigui, ho havien tingut una bona representació australiana, i Oliver Newton-John, al cap de dos anys, va tenir un altre gran dixipèxit en una pel·lícula, que ara la gent no se'n recorda, però en aquell moment va ser un autèntic boom, que va ser Xanadu, que la va ser Oliver Newton-John, juntament amb la Elo, amb Jeff Lyne. Frankie Valli...
Entre altres coses, era el cantant d'una de les bandes dels 60 amb més solera i amb més rotllo, que eren els Four Seasons. I acabarem el programa d'avui... Atenció, amb un bonus track. Amb un bonus track, que és l'Ocuara Night dels Four Seasons, qui parla de les nits de l'any 64, que serien nits molt especials, segurament, per tota aquella penya. Escolte'm-ho. Vinga, va, fó'l dir.
Fins demà!
Oh, I got a funny feeling when she was in the room. As I recall it ending by too soon. Hypnotizing.
Fins demà!
Two seasons overnight en la banda de Frankie Valli, aquest tipus de bandes cinquenteres, sisenteres, que fugien del rock and roll i anaven més cap a les parts melòdiques i van aportar molt també a la música i a la cultura americana.
Estaves dubtant si hi havia estat a la màquina de la Penny, aquesta cançó. Jo crec que estava a la màquina de la Penny. És que t'ho juro que m'agradaria fer un salt enrere i tornar a l'any 71-72 per anar a la màquina i veure quins discos hi havia. I segur, jo juria que és... Així com atreça deia claríssimament que sí, aquest juria que també estava a la màquina de la Penny.
Bé, però no ho podem assegurar, eh? No ho podem assegurar 100%. Si algú se'n recorda, com aquell dia el Cesc Vives ens va dir, el mosquito dels Oscars, ahir em va vindre com, uah, em va vindre un déjà-vu de pel·lícula, però, bueno, aquest jo diria que també, i si no, era fàcil que hi haguera pogut estar-hi. Atenció, la setmana que ve... La setmana que ve, un especial, rependo...
A la nostra generació, que no existia por aventura, no existien pres temàtics i el Tibidam uns quedava com molt lluny, els dos aconteixements per poder jugar i divertir-se eren els autos de xoque, els caballitos que venien per la Festa Major i per la Fida de la Grandalera. I els autos de xoque tenien una banda sonora pròpia.
Llavors, la setmana que ve parlarem de les cançons que sonaven quan pujàvem els alumnes de xoc. Lligant-ho amb la fira, eh? Lligat, lligat. Evidentment, aprofitant la fira. Aprofitem, aprofitem la fira. Se'ns acaba la cançó. Si vols, la seguim punxant, Sílvia, mentre esperem la glòria. Miquel, gràcies. A vosaltres. I que vagi tot molt bé. Bona fira.
Perfecte, igualment. Ah, bé, sí, bé. Si ens veiem divendres, perfecte. Ens veiem divendres, i dilluns, el que passa, evidentment, les cançons que posaré, el posava dilluns, de l'assalto de xoque, no són les que la gent hi haurà escoltant. No, això per suposar que no. Perquè segurament no crec que estiguin pel labor. Miquel, gràcies. A vosaltres. Vinga, que vagi molt bé. Adéu. Som-hi.
Fins demà!
Vinga, doncs, tanquem la màquina de la Penny, 8 minuts i les 12 del migdia, i obrim els llibres que han canviat el món.
Espai que compartim amb la Glòria Massana, aquests llibres que han canviat el món. Què tal, Glòria? Bon dia. Hola, bon dia. Amb aquests vuit minuts us parlarem de la novel·la de Genji de Murasaki Shikibu. Exacte. De fet, viatgem al Japó al segle XI i descobrim una obra mestra considerada per molts com la primera novel·la universal. És a dir, fins ara no havíem vist temàtica de novel·la en si havíem vist històries,
però aquesta sí que es considera la primera novel·la universal de la història, escrita per una dama de la cort, per una dona, en una època, com ens podem imaginar, d'alliament i d'un refinament molt extrem al que eren aquestes dinasties al Japó.
Escrit al voltant del 1021, és una narració èpica que combina la intriga política i l'aventura romàntica, és a dir, elements perquè fos un bestseller total. Destaca la seva riquesa poètica, es coneix com a Genji monogatari, però la podeu trobar traduïda com novel·la de Genji, romans de Genji o senzillament història de Genji.
És una novel·la clàssica de la literatura japonesa i, com us deia, escrita per aquesta dama d'honor, la Murasaki Shibiku, que era una dama d'honor del poderós clan Fujiwara, durant el període Heian. Va ser una època de gran estabilitat al Japó,
però també d'aïllament cultural. Normalment una cosa va de la mà de l'altra. I el que sí és que implica una innovació radical, perquè de fet Murasaki va trencar amb la tradició que hi havia fins aquell moment, sobretot al Japó, que eren de relats fantàstics.
i màgics i, de fet, la gran innovació d'aquesta novel·la va ser perquè va escriure sobre temes senzillament terrenals, és a dir, situacions que els seus lectors podien comprendre a la perfecció. De fet, l'argument és molt senzill, segueix la vida de Genji, que és el fill d'un emperador que està obligat a viure com un plebeu.
La història narra els seus èxits, els seus fracassos a l'acord i continua una tercera part, a més a més, amb les tribulacions del seu fill. El tema predominant és la tristesa de l'existència humana, que això té un concepte al Japó que és el mono no aware, que és com una idea que la...
És com una mena de sensació de melangia per la naturalesa efímera de la vida. Va ser això, que al final aquest sentiment apareix moltíssimes vegades en tot el text. Originalment es va escriure en 54 entregues, al llarg de més d'una dècada,
I es considera, com us deia, aquesta la primera novel·la del món en el sentit modern, sobretot perquè parla de qüestions psicològiques del personatge, que és una cosa que fins aquell moment era moderníssima. I és el que li dona aquest punt de modernitat, no? Molt bé. Què més?
En català... S'ha de dir que, tot i que el manuscrit original s'ha perdut, com moltes de les obres que estem veient, ens sobreviuen uns 300 exemplars amb moltíssimes variacions. És a dir, un no s'assembla a l'altre. Tot i així, la primera traducció completa a l'anglès és del 1933, un moment en què Jorge Luis Borges va destacar la naturalitat gairebé miraculosa de l'autora.
En català, per qui la vulgui llegir, hi ha una edició en català que es titula La novel·la de Genji, està traduïda per Xavier Rocaferrer i està publicada per l'editorial Destino. És una traducció monumental que permet gaudir d'aquesta riquesa psicològica que té l'obra original.
I l'èxit del llibre va ser gairebé immediat. De fet, va començar circulant una mica com el que seria ara, el boca-orella, però va començar circulant entre les dames de la cor, que copiaven el text i el passaven a les seves amigues, i així s'anava com expandint aquesta novel·la que, com us deia, tenia molt d'èxit, perquè al final parlava de les coses que a la gent en aquell moment li importaven, no?
Molt bé, tenim un fragment, no? Correcte, tenim un fragment que parla molt bé, reflecteix molt bé aquest estil poètic i aquesta atmosfera de melancolia, aquest almono no aguare, que defineix tota l'obra, no? I diu així, «En aquells dies de tardor, quan el vent bufava amb una fresa trista i la rosada semblava pesar sobre les herbes del jardí, Genji contemplava l'horitzó des de la seva estança».
Tot i que el seu esplendor i fortuna a la cort eren l'enveja de tothom, no podia evitar sentir la fragilitat de tot el que l'envoltava. En aquest món on res no és permanent, pensava, la bellesa és tan efímera com la rosada del matí, que desapareix abans que el sol hagi esclafat la terra».
Recordava llavors els rostres d'aquells que ja no hi eren i sentia que la veritable elegància no residia en el luxe, sinó en la capacitat de commoure's davant el pas inevitable del temps.
Doncs resumit, aquesta sensació que jo crec que la patim molts de nosaltres, per exemple, a vegades jo crec que el Nadal és un bon moment en el que moltes persones potser senten, es commouen davant aquest pas inevitable del temps, i al final la obra veiem que al final aquesta comprensió de la psicologia humana la fa totalment vigent al segle XXI, sobretot aquesta sensació de fragilitat, no?,
També perquè, a més a més, aquesta obra situa l'home com a mesura, de fet, és la mesura de la història, és l'home i no l'atzar o el destí o altres coses, la natura, que és el que havíem vist en altres obres. Això també la fa com una obra molt, molt, molt moderna.
L'estètica, és a dir, em sembla que és una obra d'una poètica ja molt, molt elevada, com us parlava també el tema de la innovació psicològica per aquests fantàstics retrats de què ens passa a les persones i per tot això em sembla que és una novel·la meravellosa.
Molt bé, doncs anoteu-vos-la i n'hem fet aquí un breu resum, una pinzellada amb la Glòria Massana. Glòria, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I molt bona fira de la Candelera. Igualment. Que la gaudeixis. A veure, amics oients, avui no tindrem l'informàtic bonitzar-hi al dia, de manera que ara, després de les notícies, podreu escoltar excepcionalment la remissió del Música en 8 mil·límetres amb el Ferran Cardona.
I a partir de la una, això sí, els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga i la resta de contingut de la ràdio nostra d'aquest dilluns 26 de gener. Gràcies per escoltar-nos, gràcies per seguir-nos i fins demà a les 8. Bon dilluns, que vagi bé.
Notícies en xarxa.