logo

Bon Dia i Bona Hora

El magazín matinal de Ràdio Molins de Rei. Actualitat, entreteniment, cultura, opinió, participació. Els matins més complets a "la ràdio nostra". Amb Oriol Romeu, Sílvia Artés i Roger Tuset. El magazín matinal de Ràdio Molins de Rei. Actualitat, entreteniment, cultura, opinió, participació. Els matins més complets a "la ràdio nostra". Amb Oriol Romeu, Sílvia Artés i Roger Tuset.

Transcribed podcasts: 74
Time transcribed: 12d 2h 36m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal? Com esteu? És dimarts 27 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix a l'Embus amb una temperatura de 9 graus a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment número 6.
L'equip d'aquest programa, Roger Doset, Sílvia Arter, Oriol Romeu, us acompanyarem fins les 12 del migdia amb els col·laboradors, col·laboradores habituals d'aquest dia de la setmana, del dimarts, i amb la perspectiva, ja que divendres començava oficialment la 175a edició de la Fira de la Candelera i ens espera una setmana i uns dies intensos, a les 11 hem convidat el regidor de Fira, l'Ivan Mustieles, que ens acompanya aquí al programa,
per repassar totes les novetats i tot el que cal saber d'aquesta nova edició. Serà després de les notícies de les 11 i a l'última hora del programa que compartim amb ell aquesta estona. Si teniu també qualsevol dubte o qüestions o la podeu fer arribar per poder-li...
i, si no, repassarem a grans trets les novetats més destacades d'aquesta nova edició important, 175 de la Fira de la Candelera. Això, per una banda, serà a partir de les 11, avui que també, per cert, ja que estem a l'última hora del programa...
Tenim l'espai mensual Les Veus de la Vida. Avui tindrem membres del Fòrum de l'Envelliment Actiu aquí a la Vila per compartir una estona el programa, les seves reflexions. En principi, avui ens acompanyaran el Manel Ferrer, la Montse Ruiz, el Vicenç Amat, la Marici Reyes i l'Anna Ribes. Seran...
Els convidats i convidades d'aquestes veus de la vida a partir de dos quarts de dotze i fins a tres quarts tocats de dotze, que és el moment en què saludarem el Jordi Beumala per parlar de gastronomia molins amb algunes novetats pel que fa a la restauració molinenca, però també reforçant aquests testets gastronòmics que tindrem el cap de setmana a la plaça del Mercat.
i que ja ens apuntava la setmana passada el Jordi. Ho acabem de repassar a la darrera hora del programa, tres quarts tocats de 12 fins arribant a les 12. D'un matí on també aprofitarem per conèixer l'actualitat del Centre Excursionista de Molins de Rei. Serà aquesta primera hora, després d'actualitzar tota la informació de servei,
L'actualitat local, fer un repàs a l'agenda d'activitats per avui i els propers dies, i també el repàs a la informació general, doncs el que farem és saludar Llorenç de Diego, el president del Centre Excursionista de Molins de Rei, perquè, entre altres coses, divendres vam fer assemblea anual de socis i sòcies, pràcticament coincidint amb el Paragó d'obertura de la Fira.
I el dissabte va ser un dels escenaris, el local del CEM, de la inauguració, en aquest cas, de l'exposició dels 27 anys Premis Clic de Fotografia Vila de Molins de Rei. En parlarem de tot plegat amb el president del CEM, així com també com preparen
aquest cap de setmana, aquesta nova edició de La Fira. En aquest cas, torna la botíferrada del CEM a la Rambla de la Granja. Ens actualitzarem a partir de dos quarts de nou. Després escoltarem La Punt del Dia amb el David Guerrero, company periodista del diari La Vanguardia.
i codirector del Diari Digital de casa nostra, del Viu Molins de Rei. Repassarem la programació de Ràdio Molins de Rei, repassarem la programació de la televisió, el més destacat, i acabarem aquesta primera hora amb la recomanació cultural. Avui parlarem de cinema i ho farem acompanyats de l'Albert Galera, crític de cinema.
Això serà fins a les 9 del matí. Després de les 8 i 6 de les 9, la Fermi Narracions seleccionarà la cançó del dia i immediatament després farem la tertúlia d'actualitat. Anem a veure si avui podem comptar amb el Paco Prieto, amb el Xavi Garcia...
amb el Josep Genés, el José Poló i l'Antonio Valverde. A partir de les 10, després de les notícies d'aquest hora, i, per tant, ja a la quota del programa, preguntes Esquerra Republicana de Catalunya amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona. Recordeu que demà, dimecres, demà, hi ha el ple ordinari del mes de gener, que el podreu seguir en directe per la ràdio. Repassarem aquestes i altres qüestions des del punt de vista d'Esquerra.
Després parlarem del Renaixement amb el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement. Bàsicament, Museu i Fira. És el tema que ens proposa el Damià. Això serà a partir de dos quarts d'onze. I a tres quarts d'onze obrirem una finestra i una mirada internacional, com sempre...
amb el David Lloberes a l'espai de Xifran el món, que avui ens vol parlar de l'ofensiva del govern jihadista de Síria a l'administració autònoma de Rojava. Aquests conflictes que a vegades ens poden passar més o menys desapercebuts i que el David ens comparteix les reflexions i ens els situa en aquest espai precisament que té aquesta missió. Això a partir de tres quarts d'11 fins a arribar
a les 11. I com deia, a partir de les 11, el regidor de Fira, Iván Mostiel, és aquí al programa, el Veus de la Vida, a partir de dos quarts de 12, i el Gastronomia Molins amb el Jordi per tancar el programa. A partir d'aquí, Informatiu Molins de Rei del Dia, que ahir no els ho vam poder oferir, disculpeu, avui sí.
A partir de dos quarts d'una, el programa Picama, de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins, i a l'una, la remissió de l'Aventura de Cuina, el programa de la Madrona Sala i la Judit Herrera, per tancar aquesta programació de matí i migdia a la ràdio nostra i connectar ja amb les notícies en xarxa. És dimarts 27 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora.
8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Per tant, anem a saludar el nostre meteorològic de confiança, el Jordi Miralles. Quin temps hem d'esperar aquest dimarts? Jordi, bon dia. Hola, Oriol, bon dia. La jornada d'avui vindrà marcada per un augment de la núvolositat ja aquest matí, força núvols, i de cara a la tarda esperem plogims, precipitacions, de fet, a partir de migdia. Per tant, tinguem el pareguament a prop perquè el necessitarem en un moment o altre de la jornada d'avui, no tant al matí, però sí més a partir de migdia.
Les temperatures avui pugen una miqueta respecte a les d'ahir, per tant farà menys fred, tot i que tindrem força més núvols i quan plogui l'ambient sí que serà humit i per tant una mica desagradable, però les temperatures pujaran lleugerament. Atenció també al vent, vent del sud-oest que ho farà aquesta tarda i que tindrà ratxes de moderades a fortes, és aquest vent el que farà pujar una miqueta més les temperatures, però que també provocarà temporal marítim.
Demà al matí el vent serà de ponent, serà de moderat a fort. Per tant, un vent que s'emportarà aquesta núvolositat i permetrà que hi hagi més clarianes. De tota manera, de cara a la tarda arribaran més núvols que podrien també arribar a donar algun plugit de caràcter feble. Per tant, tant avui com demà esperen pluges, no gaire importants. Avui serien de cara a la tarda i també demà serien durant la tarda. Demà, però, amb més clarianes. I les temperatures, que avui pugen una mica, però demà tornarà a baixar i l'ambient tornarà a ser fred.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Jordi. Recordeu 9 graus de temperatura ara mateix a l'exterior de l'emissora. De seguida intentant anar cap al RAC per conèixer com tenim la xarxa viària i com tenim també el transport públic a aquesta hora del matí i sobretot rodalies de Catalunya.
doncs sembla que ens informen des de iMobilitat que hi ha normalitat a la resta de la xarxa integrada del transport públic de l'àrea de Barcelona.
I a Rodalies de Catalunya el servei funciona amb les afectacions ja planificades. Ara ho explicarem, però de moment anem a conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària a les 8 del matí i 9 minuts, connectant amb el RAC. Allà ens està esperant el Ferran. Ara en diga per explicar-nos-ho. Com ho tenim això, Ferran? Bon dia!
Bon dia, doncs. La tensió parada d'entrada a Barcelona, perquè hi ha hagut un accident en el vessant sud, a la B10, a la Ronda Litoral, que està complicant encara molt la circulació en aquests moments, perquè s'ha obligat a tallar un carril de circulació i provoca ja més de 6 km d'afectacions. Però anem cap a la C60 per una varia, recordem, de vehicle que ha tallat la calçada en sentit nord, però a l'altura d'Argentona.
amb més de 6 quilòmetres de retenció. Recordem també que a l'APC tenim doble afectació. Eixalida, com és habitual durant aquests dies, només circula per un carril de circulació obert en direcció a Tarragona, però és que del Vallès, sumem cues, també en Santitxut, entre Mollet i Barberà del Vallès. Pel que fa als accessos de Barcelona, reprenem el vessant sud, perquè també tenim molta marxa lenta en direcció a Barcelona per la B-23,
des del Capiol també per la A2 a l'altura de Pallejar i per les vies més costaneres per la C32 a l'altura de Viladecans. I de moments això seria tot des del RAC, paciència i molt bon dia. Molt bé, moltes gràcies Ferran, bon dia i moltes gràcies. Dèiem que el servei de rodalies s'ha reprès entre cometes amb certa normalitat, però clar, hi ha incidències i des de la Generalitat doncs recomanen
que consulteu l'estat de cada línia abans d'anar a l'estació i d'agafar el tren. Recordeu, i ens recordem des de la Generalitat, que el servei serà gratuït durant un mes i que s'han fet diversos reforços, per exemple, amb els serveis especials de mitjana distància, Barcelona-Sants, Camp de Tarragona, Lleida-Pirineus. Com a reforç a l'oferta habitual, es posen en marxa quatre nous serveis especials gratuïts de mitjana distància per la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Lleida i
Després també hi ha reforç dels busos interurbans. Es mantenen els 150 vehicles de reforç de les línies regulars als corredors habituals i també hi ha reforç dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Ja va ser ahir a la tarda. Avui i demà es reforça el servei de ferrocarrils a les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia entre Barcelona i Martorell. El reforç, sobretot, s'activà
a partir de les 4 de la tarda i es manté fins a les 9 del vespre. Aquestes són algunes de les mesures d'un servei que en principi s'ha restablert avui amb incidències o matisos pel que fa al reforç i alguns trens que no han sortit, però...
s'ha anat reprenent el servei de rodalies de Catalunya. Aneu amb temps, en tot cas, a l'estació i consulteu les xarxes per si voleu estar del tot informats. I ara anem a escoltar l'oferta de feina amb el Francesc Roeda, que el tenim ja a punt.
per compartir amb nosaltres, doncs, precisament aquesta informació. Què tal, Francesc? Bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa de neteja. Ens demanen un operari, operaria de neteja per treballar en horari parcial. Seria de dilluns a divendres de 8 a 10, amb la possibilitat d'ampliar horaris. El contracte seria indefinit en un període de prova, el salari d'uns 400 euros bruts en aquest horari,
i les tasques neteja d'oficines d'una empresa d'aquí de Molins de Rei. Bé, doncs moltes gràcies, Francesc, per la informació, que trobareu, com sempre, penjada al web a clicfeina.cat. A aquesta hora del matí us hem de comunicar una defunció. Ha mort el senyor Emili Condom Olivella.
Emili Condom Olivella. Tenia 78 anys i vivia al carrer Molí. I l'acte de comiat serà aquest matí, a dos quarts d'onze, concretament a l'oratori del Tenatori. Descansi en pau el senyor Emili.
Condom Olivella, que ha mort als 78 anys d'edat, dèiem que vivia al carrer Moli, i l'acte de comiat serà avui dimarts a dos quarts d'onze del matí a l'oratori del Tenatori. I pel que fa a la farmacia de guàrdia, i amb això tanquem la informació de servei, avui dimarts, dia 27 de gener,
La farmàcia de guàrdia aquí a la vila és la Lozano, que es troba al carrer Jacim Verdaguer, número 68. Recordeu que la trobareu oberta des d'ara quarts de nou del matí fins les deu de la nit. Continuem un minut i arribarem ja a un quart de nou del matí.
Fem un repàs a aquesta hora de l'actualitat local, explicant-vos d'entrada que, en principi, tal com ha anunciat l'Ajuntament aquests dies a les xarxes, avui, dimarts, s'obre l'aparcament del carrer Primer de Maig al barri del Canal Silbertés. Molt bon dia.
Bon dia, doncs sí, en principi ha d'entrar en servei avui aquesta nova zona d'aparcament del canal, que té 100 i escaig places, algunes de les quals 4, adaptades per persones amb mobilitat. El mes de desembre, recordem, van començar aquestes obres d'adequació per aquesta zona d'aparcament públic per compensar les places que s'han perdut davant de l'escola Pont de la Cadena. En concret, és la parcel·la del carrer del Pla, cantonada amb el carrer Primer de Baig, que s'ha poivimentat...
I s'han pintat les places, evidentment, s'ha col·locat il·luminació i senyalització, una actuació que ha tingut un cost d'uns 140.000 euros. Doncs sembla que avui ja entra a sobre i entra en funcionament. Lucas Ferro, portaveu dels comuns i regidor de govern.
Destensionem una mica la situació arran de la instal·lació del pavelló provisional, per tant havíem de traslladar les places al primer de maig i deixa d'estar operatiu l'aparcament provisional que hi havia al Parc Llobregat. És un aparcament empresari que tenia la funció de garantir espai d'aparcament entre l'inici de les obres de la carpa provisional i aquesta instal·lació definitiva del nou aparcament i, per tant,
Aquesta autorització en precari, podríem dir, que es va fer d'aquest aparcament, té data de caducitat. Quan engeguem un, s'acaba l'altre part. Per tant, quedarà restablert l'espai de la pista del parc de Llobregat, que era aquest aparcament provisional, pel seu ús habitual de lleure i de joc, i s'habilita a partir d'avui aquest aparcament del carrer Primer de Maig, amb un total de 110 places.
Molt bé, i mirant cap al cap de setmana, ahir us explicàvem que aquest proper diumenge, en el marc de la 175a edició de la Fira, hi haurà la 20a edició de la Marató de Donants de Sang del Baix Llobregat. Sí, doncs ja s'ha convertit en un clàssic de la Fira. Des del Banc de Sang recorden que poden donar sang persones que tinguin entre 18 i 70 anys. També demanen que ningú s'exclogui, s'autodescarti. Hi haurà metges allà, com és habitual, i ells decideixen in situ.
si podeu donar sang o no. Acaben de fer la Marató de Sang per tot Catalunya, que duen a terme de forma periòdica. Explicaven que ara tenen reserves de sang per sis dies i aquesta Marató de diumenge esperen que ajudi a incrementar les reserves. Sílvia Arcos ens explicava com ho tindran tot preparat per aquest diumenge que ve al Foment per aquesta nova edició de la Marató de Donants de Sang del Baix Llobregat.
La mateixa estructura, que segurarem que la gent estigui el més còmode possible, que hi portem un bon equip perquè no ens facin cues o les mínimes i tothom que s'acosti, que serà un dia molt únic per donar sang. Portem equip doble, portem dos metges, dos administratius, portem molts infermers...
Portem un bon refrigeri, portem moltes coses perquè la gent estigui el més atesa possible. Doncs el diumenge de fira, aquest proper diumenge, al matí, des de les 10 i fins a les 3 de la tarda, al Teatre del Foment, heu de dur un document identificatiu oficial i no anar-hi, recordeu, no anar-hi en dejú.
Per apuntar-vos i no fer cues ens podeu reservar a plaça al web donasang.net barra donar o també hi ha un codi QR als cartells on us hi podreu, us hi adrecen directament. Donabancsang.net barra donar.
Passen tres minuts d'un quart de nou del matí. Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Més allà del programa de Fira, recordeu que avui l'ANC organitza una xerrada a la Federació Obrera. Una xerrada amb l'escriptor Víctor Alexandre que es titula Jo no soc espanyol, ni ara ni mai. El podreu escoltar aquesta tarda a dos quarts de vuit a la FEDE.
Molt bé, i recordeu també que l'Aula d'Extensió Universitària organitza per demà, en aquest cas, un acte però obert, és a dir, amb entrada lliure oberta a tothom. El faran a la biblioteca, així pot anar-hi més gent. Per tant, tots els que vulgueu podeu anar a escoltar la Núria Bonet i Agustí.
que parlarà de Conxita Badia, la soprano i pianista del segle XX. Va néixer el 1897 i moria l'any 1975. Es farà un recorregut per la seva vida, la seva obra i el seu llegat per qui va ser una de les sopranos més importants del segle XX. Demà, a dos quarts de set, a la Biblioteca.
Bé, més coses i ja centrats en la Fira de la Candelera, perquè avui comença un dels clàssics de la setmana previa ja a la Fira, que són les jornades tècniques agràries. Sota el títol, el relleu generacional al sector primari, tradició, passió i futur. Aquesta tarda, a partir de les 6, la sessió teòrica a la Sala Gòtica, amb 3 intervencions, 3 xerrades, i demà dimecres hi haurà la part pràctica, com és habitual a l'explotació de Can Fises,
A partir de les 11 faran un recorregut, els guiarà Lluís Fises, titular de l'explotació, Patxès de Molins de Rei, fill de família de pagesos, ells els explicarà de primera mà com treballen en la seva explotació artícola ecològica. Demà avui teòrica i demà sessió pràctica.
Molt bé. Anem a parlar també dels tastos. Ahir, que ahir seria David, amb l'Òscar Romero, doncs feien el primer tast als baixos del morir. I avui continuem amb un segon tast a les 8 del vespre.
Doncs sí, en aquest cas el tast és de bombolles i formatges. Ferments mil·lenaris, el meridatge perfecte. Avui dimarts. Demà, per exemple, també a les 8 faran un tast de corpinat que presenta als seus cellers els seus millors escomosos meridats amb productes de la fira i dijous faran el sopar dels escomosos, aquest sopar ja clàssic que suposa meridar sis vins amb sis plats. Això serà el dijous i a partir de divendres ja...
continuaran les activitats ja més enfocades al cap de setmana. Divendres, per exemple, hi ha el concurs de Coradella, que aquest any s'avança un dia, concurs de Coradella dels restaurants i bars i establiments de plats elaborats de la vila, el mercat municipal, i el mateix divendres, a les 10 ja al concurs, i a les 12 ja atundaran el premi. I el dissabte continuen les activitats en aquest espai dels baixos del Muli. Molt bé. Pel que fa a l'espai empresa, a la branca d'empresa,
tenim també activitat. Avui no, però demà tornem a tenir una conferència que es farà també a la primera planta de l'edifici del Molí.
La conferència es titula Fires Comercials. Tradició, innovació com a estratègia de màrqueting empresarial. Una eina per captar clients, reforçar la marca i obrir mercats. Una conferència empresarial molt enfocada a un sector en concret. I el dijous, un altre clàssic de la fira. N'hi ha molts clàssics de la fira. La vintena, trobada simultània d'empreses, que es farà el dijous a la tarda a la primera planta de l'edifici El Molí.
Tenim també en el terreny cultural la inauguració d'una altra exposició, que en aquest cas s'inaugura el dijous a la tarda. Es titula Pagesos contra Franco, 1974-1979, la Unió de Pagesos i la Construcció de la Democràcia, una exposició itinerant produïda per la Generalitat i que arriba aquí a la fira, en el marc de la fira. S'inaugura aquest dijous a dos quarts de set a la sala gòtica del Museu del Renaixement.
Molt bé. Recordeu que tindrem, per una banda, l'exposició dels Premis Clic, el SEM, l'exposició de pagès a Can Ametller i pagèsos contra Franco, com dèiem, a la sala gòtica. Més coses que repassem. Doncs, parlant del Museu del Renaixement, el dissabte hi haurà una visita comentada.
a les 11 del matí i a les 5. Dues sessions, doncs, de visites comentades. És una visita que dura una hora i mitja i que recorrerà les diferents dependències del museu, les sales i explicar com està organitzat i el que explica el museu. És una activitat gratuïta, però sí que us heu d'apuntar abans perquè les places són limitades. Si voleu, en alguna d'aquestes visites, podeu enviar un correu a info arroba museudelranaixement.cat. I diumenge...
1 de febrer, primer diumenge de mes, a més coincident amb la fira, portes obertes, jornada de portes obertes al Museu del Renaixement, com cada primer diumenge de mes, de 10 del matí a 3 de la tarda. I recordeu també que tindrem un programa àmpli d'activitats a l'escenari d'entitats i associacions de Molins de Rei, tant dissabte com diumenge. Dissabte a partir de les del matí tindrem l'actuació de la Casa Urbana,
A partir de les 11 també la caverna, la coral Cordona a les 12 del migdia i al matí s'acabarà amb l'actuació d'Ile of Dance a la una del migdia. Però és que la tarda seguirà. Sí, seguirà a les 4 amb Dance Studios Molins, una mostra de ball de diferents estils. Després a les 5, Verodance Studio, més dansa, exhibició de bachata, salsa i zumba, expliquen, i a dos quarts de set,
Hi ha un altre acte que organitzen des del Centre d'Estudis Comarcals, encesa de torres, talalles i talaiots a la Mediterrània pels drets humans, aquesta acció simbòlica que ja s'ha fet en altres ocasions, col·lectiva també, que vol unir tots els territoris de la Mediterrània. I després tancarà la programació de dissabte el Pere Vergoñona, el Pierre, nom artístic, a les 7 de la tarda, amb el seu concert de boleros i cançons.
I el diumenge recordeu que tindrem els Gospel Feelings a les 10 del matí, a les 11 les Esventades, a les bastoneres de Molins Arraí, a les 12 Shendence Space, mostra d'alança urbana també, des del Shendence, a un quart de dues el lliurement dels Premis del 32 a concurs de dibuix infantil dels Premis Josep Maria Madurell, i a les 5, última actuació a l'escenari d'entitats, Tandem Dance Academy.
Ja sabeu que tenim moltes escoles de dansa de ball aquí a la vila i per tant tenen moltíssima activitat. Anem a fer un repàs ara a la informació general amb els titulars de la premsa escrita. Roger Tosset, molt bon dia.
Endavant quan vulguis. Bon dia, Oriol. Seguim amb les portades dedicades a Rodalies amb aquest pla de xoc per Rodalies. 1.600 milions més d'inversió, és el que titularà el periòdic a la seva portada. La Generalitat força la sortida del director d'explotació de DIF i el responsable de Renf a Catalunya i pacta amb el govern central.
I Esquerra, un nou calendari d'execució d'obres. També parlen d'una setmana pendents del tren. La crisi de mobilitat arriba a la setena jornada amb els usuaris submits al desconcert, amb un editorial del periòdic avui titulada Ja n'hi ha prou. Espanya només construeix 8.500 pisos de protecció oficial a l'any. I també la investigació d'Adam Uth apunta la ruptura d'una soldadura a la via.
La concessió d'aigua a 8 ciutats de l'AMB, entre les quals Molins de Rei, pujarà a 1.000 milions. Els grans operadors acudeixen a la licitació per una de les contractes més importants dels últims temps. Parlant d'un acord, Govern Central i Podem pacten regularitzar mig milió d'immigrants i de la violència policial a Estats Units. Les morts de Minneapolis en mans de l'AIS esquerda en el Partit Republicà. I parlant del cas Laporta, l'exterista Albert Ramos reitera l'acusació a Laporta per estafa.
A la Vanguardia també parlen d'aquests dos alts càrrecs de Renfa i Edif que cauen per la crisi de mobilitat a Catalunya. El malestar del govern força la destitució de dos directors de les empreses estatals. La falta de personal frena la recuperació del servei de rodalies. Sánchez donarà explicacions. El dia 11 el Congrés i el PP vol el cessament de Puente, el trencament d'una soldadura de la via. Per cert, va causar la tragedia de Nabuz, diu així la investigació.
Ara també parlem d'aquesta impotència dels usuaris amb una fotografia d'una de les estacions, en aquest cas a l'estació de Mataró. Trump canvia d'estratègia davant el clan per Minneapolis. El president envia a la ciutat un home de confiança preocupat per la indignació social que han causat els dos assassinats i dures crítiques a l'Aïs per la seva actitud i per la falta de preparació.
També l'executiu pacta amb Podem la regularització de 500.000 immigrants i Junts avisa que votarà contra el decret òmnibus de les pensions. Groc, aquest assistent d'intel·ligència artificial de la xarxa X sota l'UP a la UE,
La Unió Europea investiga X per les fotos de nus i Justícia contracta 500 jutjats per pal·liar el col·lapse. Al diari Ara parlen també d'aquest cessament de dos càrrecs de Renfe i Adif pel caos de Rodalies. Ja tenim una xifra diferent a la que publicava el periòdico, que deia que eren 1.600 milions d'inversió, 1.700 segons l'ara, i que arribarà a un total de 8.000 milions el 2030. Això és la promesa. El servei torna a aturar-se dues vegades al llarg del matí per incidències informàtiques informàtiques
I parlant també d'aquest trencament de la soldadura com la principal hipòtesi d'aquesta investigació de l'accident de Damuz, que era la que unia un tram de Vianou i un de Vell. Acord per regularitzar mig milió d'immigrants i inversió de 129 milions en IA al Mare Nostrum 5, un projecte que ha estat adjudicat a Telefòrica i Fujitsu. I tram enviar a Minneapolis el seu sart de la frontera. Els veïns s'organitzen per amagar migrants a casa seva. Articles també de Carme Colomina...
Periodista, la pàgina 22 i la 23, Sebastià Alzamora, Escripto. I per últim, repassem la portada del diari El Punt Avui, una portada que en aquest cas també parla de... Bé, el titular és complicat i el si impeta el centre de control. Els presidents de DIF i Renfanó aclareixen la causa del bloqueig informàtic i el govern espanyol desitueix dos caps d'atur.
Sisè dia consecutiu de desgavell a la xarxa ferroviària amb unes destitucions que intenten apaivagar els ànims, el dibuix Pere Bosch i Cuenca. I també es pregunta, en un dossier de Joan Cabassés, quin futur espera Gaza. Tot i la treva, l'exèrcit israelià ha causat 460 morts a la franja on la població continua malvint. També l'esportiu al Girona empata en el debut de Ter Stegen per un gol a un.
Un minut i mig i arribarem a dos quarts de nou del matí. Completem la informació amb el repàs als diaris digitals. Doncs anem a un punt cat que diu que les plataformes d'esuaris convoquen una manifestació unitària pel caos de Rodalies. Transcorrerà els carrers de Barcelona i encara, però, no s'ha anunciat ni la data ni l'horari. S'espera que entitats civils i econòmiques siguin presents en aquesta manifestació que es vol realitzar.
Nació Digital parla d'un tema que potser alguns us identificareu, els errors pels quals es deixa l'esport al gener. La gent no tria l'activitat correcta. El director del Centre d'Estudis a l'Esport de la Universitat de Vic, Javier Peña, explica en aquest article per què la gent abandona els seus propòsits esportius al mes de gener i també dona eines per evitar-ho. Llegireu a Nació Digital.
I el Nacional i també el Trescat expliquen que Sánchez, complau Podemos i aprovarà la regularització de mig milió d'immigrants. El Consell de Ministres aprovarà un reial decret que no necessitarà la convalidació al Congrés dels Diputats. La regularització implica que tindran papers totes les persones que estiguessin en l'estat espanyol abans del 31 de desembre del 25 i que puguin demostrar almenys cinc mesos de residència amb empatronament, informe mèdic, contracte de llum o certificat d'enviament de diners.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Parlem de diversos temes d'actualitat del Centre Excursionista de Molins de Rei, que el passat divendres, dia 23, pràcticament a l'hora del pregó d'obertura de la Fira de la Catalera, es celebrava la seva assemblea anual de socis i sòcies en un cap de setmana on precisament també
El local del CEM va ser l'escenari del tret de sortida d'aquesta exposició dels vintissetens Premis Clic de Fotografia Vila de Molins de Rei, que s'inaugurava el passat dissabte a la tarda. A tot això mirant aquesta setmana de la Fira del Candelera, on també tornaran a tenir estant, en aquest cas a la Rambla de la Granja, espai de gastronomia, i torna a la botifarrada del CEM. En parlant de tot plegat amb el Llorenç de Diego. Què tal, Llorenç? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. D'entrada anem a organitzar tot plegat. Explica'ns com va anar l'assemblea del passat divendres i si hi ha alguna cosa rellevant dins l'ordre del dia que aconseguis oportú comentar. Bé, va anar tot bé. Va ser una assemblea molt plàcita.
que es va fer un resum, diguéssim, del que havia estat el 2025, una mica per donar compte del resultat social, més que econòmic, que també, no?, també és la parla de calés, no?, però més que pels calés pel tema social, no?, o sigui, com havia anat totes les diferents seccions, i el cert, diguéssim, és que
Hem tingut un any esplèndid, no? Esplèndid tret de dos punts negres, no? Com són la cursa de trail de muntanya, el camí de l'Eixerola i el pessebre que vam tindre que suspendre pel tema de la pesta portida, no? I això va ser un dalt avall, tinguis en compte que...
El dia 30 del novembre teníem la cursa de camins de Collserola i el mateix divendres, abans del dimensi, el mateix divendres per la tarda, que estàvem fent ja una entrada, teníem tot el local, ple de gent recollint bosses del corredor, vaig rebre la trucada del gerent del Parc de Collserola amb Diem, que ho lamentava molt, però que s'havia de suspendre la cursa.
I, esclar, ens vam quedar tots una mica petrificats, no? Clar, vull dir, és un nou actor social, diguéssim, no? Perquè fins ara hem tingut, bueno, diferents coses, no? Que si el foc, que si el mal temps i tal, no? Però no havíem tingut mai una pesta porcina que ens afectés a les nostres activitats, no? Patapam, no?
i es va tocar de pres, ja estimaríem... Estava a tope, vull dir, teníem 500 inscrits, que és el màxim que permet el parc de Guaixerra, i, bueno, hem tingut que aplaçar-lo, sinó quan, ara, per exemple, encara estem dintre d'aquest període de no entrar dintre del parc amb activitats organitzades. A més, com una part, a l'última final, entrava dintre el perímetre aquest de 6 km, doncs, clar, encara estava pitjor. Això ha determinat que el que fem és que ho aplacem,
fins a aquest any, fins a final d'any. O sigui, la cursa es tractarà del 29 de novembre, quan el que tenia que serà la segona cursa de camins de Pessona serà la primera. I, esclar, el Pessebre és el mateix, es va tenir que anul·lar, vull dir, tots els crios que estaven contents que arribava el Pessebre i cantarien Nadal i tal, doncs va haver de suspendre.
I, esclar, aquest acte no es pot allargar, vull dir, es fa a l'època de Nadal o no es fa, no? I, efectivament, s'ha perdut, també, no? Però, bueno, i encara estem amb aquesta espada de Mocles, amb el tema de la pesca, por fin aquesta. Sí. Bueno, aviam si tenim sol i...
i s'arregla, no?, perquè nosaltres el 22 de març tenim la cursa de la gravessa de muntanya, aquest any tocat la Moniz Vilafranca, aviam si... En principi ens han dit que ja aixecaran la veda, diguéssim, amb aquest segon perímetre, i, bueno, en principi no ens afecta a l'altre, al primer, a l'epicentre de Saranyola, no? Bueno, hi veurem, esperem que tinguem la sort de poder celebrar la cursa, no?
Bé, escolti, quants socis sou ara mateix al SEM, Llorenç? En aquest moment són 845. Déu-n'hi-do. 845, sí. Bé, cada any, justament quan arriba a final d'any, hi ha gent que es dona la baixa perquè marxa del municipi, no?, o alguns que, per exemple, ja també tenim alguna baixa de soci per refunció, no?,
i sempre hi ha una davallada d'unes quantes subscripcions de socis, però resulta que ve més gent, o sigui, sempre tenim més gent que s'apunta que no que s'esborra, no? I, diguéssim, anem creixent, o sigui, a poc a poc, però anem creixent, ara ja estem a prop dels 850, que jo crec que al final d'any estarem per sobre, no? Molt bé, molt bé. Per tant, l'Assemblea Plàcida, de fet, la Junta la veu renovar fa relativament poc, no?
Bé, jo crec que fa... Ara no sabria dir-te... No sabria dir-te, perquè saps què passa? Perdo el... Sí, l'anunció del temps, eh? Però jo crec que, no sé, farà tres anys que vam tornar a la Junta, eh? Sí, jo crec que sí, tres anys, més o menys. O sigui, ens faltarà un any més de...
El que no sé si és aquest any i el següent ho tinc que mirar, veus? L'altre dia ho discutia amb un i dic, hòstia, mira, saps què passa? Com no em preocupa, no? Perquè si ve algú que vol ser president, jo li dic, pues mira, ja l'imiteixo, no? Sí, perquè també hem de buscar gent que vingui amb empenta per fer més coses, no? Vull dir que don i don el que fem allà, eh? Vull dir que cada vegada fem més coses, no? Molt bé.
Escolta, animem a la gent que vingui al vostre local perquè, entre altres coses, també teniu les fotografies guanyadores i les que han participat a la 27a edició ja dels Premis Clic de Fotografia Vila de Molins de Rei, que llegia que s'han presentat un total de 304 fotografies en guany i que una de les temàtiques eren les tradicions culturals de Molins de Rei. Com ha anat aquest any tu, que també formes part de tot aquest procés?
Bueno, ha anat molt bé, vull dir, nosaltres hem incrementat la participació, em sembla que és un 10%, més o menys, d'un hem parlat de la participació de gent, no? El que sí que s'ha incrementat ha sigut la qualitat, la qualitat de les fotos, jo crec que cada vegada som millors, no?
Bé, i això és l'important, no? Llavors, clar, quan arriba el moment que el jurat ha de decidir, doncs cada vegada és més complicat, no? Però bé, molt bé, ho fem molt bé, i la veritat és que l'exposició que tenim allà al SEM val molt la pena, val molt la pena, vull dir, són fotògrafos molt bons tots, no? I bé, ara estàvem parlant d'impliar una mica, aviam, cap a internacional, aviam si hem de mirar, no?, aviam si el fem...
Nacional. O sigui, ara és nacional i fer-lo internacional, que participi gent de fora, no? Estic fent l'estudi, no? Escolta, i els dies de fira tindreu obert el local del SEM o no? Sí, sí, estarà obert. Vull dir, tenim allà una ordenança que tindreu obert, encara no sigui obert el local. Heu de mirar el programa de la fira i allà posar els solaris, no? I ara no recordo els solaris exactes, no? Però, bàsicament, el dissabte i diumenge està obert, no? Sobretot el de la fira està tot el dia obert, no?
I entre setmana, de sis i mitja a vuit i mitja, pot anar-hi qualsevol persona, està obert a tothom. Tot i que també tindreu els esforços a la Rambla de la Granja, on expliqueu que tornareu amb la botifarra del SEM per la fira. Sí, fem la boti del SEM, i aviam si tenim sort, perquè l'any passat, el dissabte, justament al migdia, que és el moment més fort de...
de les botifarres, va ploure, va acabar un xafa, que va ser un desastre. Però, en principi, aquest any no hi ha previsió de pluja, diuen. Correcte. Però, clar, fins que no arribi el moment exacte no sabem. Però l'any passat, a més a més, no estava previst, tampoc va ser una mica d'imprevist, o sigui, l'hora i tot. Bueno, nosaltres tenim implicats aquí molts, molts col·laboradors, vull dir, en total som uns 50 voluntaris,
que procurarem, doncs, donar vida a la zona aquesta de Rambla de la Granja, no? Aviam si ens en sortim, no? Bé, nosaltres posem un bon producte, vull dir, nosaltres a la botifarra, doncs, és la de Carme Llent, que tothom sap que és una botifarra de qualitat, no? I, bé, el pa del forn del pont, vull dir, en fet, procurem que el material a més a més sigui bo, no? Molt bé, per això, doncs, no hi ha cap sortida de les seccions del SEM aquest cap de setmana, perquè tot està enfocat a la fira, eh?
Sí, bé, ja es fa a propòsit, no? Vull dir que el dia de la fira no es faci cap event, no? Igual que quan es fa la Molina Branca, o el Molina Serrat, o la Caminada Popular, o això, m'entens? Doncs es procura no fer una altra activitat de la secció, no? Bé, el medi ambient, per exemple, van sortir aquest diumenge, van anar a partir per les Llicorelles, i ara pel Jordi Roca, que era una explicació molt maca, vull dir, de la zona. I sobretot molta gent que, tots de Molins de Re,
que desconeixien les possibilitats que tenen aquí a l'abast, vull dir, aquí a pocs metres d'aquesta ceba. Molt interessant. La gent va quedar molt contenta. Molt bé. Doncs aquest és el resum. Aquest és el resum de l'actualitat del SEM. No sé si vols afegir alguna cosa més, Llorenç. No, no res. Vull dir que, bueno, que a pesar dels porcs senglars d'aquest tema, el preu del canal, que no parem de fer coses, vull dir, ara, per exemple, doncs ja quan acabi l'exposició de...
dels Premis Clic, d'aquí un mes, més o menys, canviarem l'exposició i posarem una exposició que ha fet l'Institut Català de Cartografia i Geografia de Catalunya sobre eventos geogràfics diferents. Són les de Catalunya fotografiades pel Jordi Lluís Pí, que és, a més a més, soci del SEM, i serà molt interessant. I que després tornaran a veure una altra exposició sobre uns dibuixos de...
un gran albirista, no?
que dibuixa la muntanya i que van a favor d'una associació que es diu Mountain Wilderness, que són gent que el que vol és que no es facin maleses a la muntanya, que no es facin telecadires i coses d'aquesta que no pertoquen. I les activitats de la secció pròpia, no? El 22 de Mar-la Moniz Biafranca, el 17 d'abril la Caminada Popular... I no parar, que d'això es tracta. I no parem, no parem. Molt bé, molt bé.
Doncs de moment que tinguis i que tingueu des del 100 Bona Fira, Llorenç i Diego, i gràcies per acompanyar-nos aquest matí, eh? Moltes festes a vosaltres, eh? Us esperem a la fira tots, eh? Molt bé, que vagi molt bé, una abraçada. Adéu-siau, adéu-siau. A quatre minuts i tres quarts de nou. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem amb testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Reis.
On et sents millor? Aquí o aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació, truca al 012. A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea, Next Generation EU, Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Carrers amunt, avall i amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, avall i amunt, quina gentada. Carrers amunt, avall i amunt, amb abraçades. Muïns de reina de Candelera, farem la imatge.
Continuem. Un minut i tres quarts de nou és el moment d'escoltar l'apunt del dia. Avui acompanyats del David Guerrero, periodista del diari La Vanguardia i codirector del diari digital de casa nostra, el viu Molins i Reib. L'escoltem. David, bon dia. Bon dia i bona hora, Oriol.
Ara pensava, perquè ja amb aquesta crisi ferroviària, fins i tot els que estem capficats en això, perdem una mica la noció del temps i de les hores i els dies, i pensava que és el que us havia dit fa una setmana. I doncs bé, fa una setmana només teníem sobre la taula l'accident de Còrdoba amb 45 morts. Dimarts a la nit vam sumar l'accident de Rodalies a Gelida, amb la tràgica mort d'un maquinista i diversos ferits greus.
I això ens porta a una setmana en què ha passat de tot. És a dir, tot el dolent que pot passar a Rodalies i que de fet ha anat passant durant els últims, diguem-ne, 10 anys, s'ha concentrat en una setmana. Vam tenir l'accident mortal d'un maquinista, vam tenir despreniments quan estava a punt de passar un tren. Són coses, en dues, són coses que passen a Rodalies, que han anat passant al llarg del temps,
però que passen a molt de temps d'esperiat i que provoquen les seves successives crisis, no controlat. I per acabar-ho d'adobar, ahir cau el centre de control del trànsit de Rodolés i tots els trens es van aturar. Tercera crisi en només una setmana, això a més sumat a la falta de descoordinació i d'enteniment entre el govern i Renfe, que van viure dissabte, quan la Generalitat, com a titular del servei, deia que s'havia d'aturar el servei, que no podien circular els trens,
i de sobte Renfe, com a empresa operadora, sense saber ben bé per què, decideix qui han de sortir els dissabtes als trens a circular. Resultat,
Cabreig absolut entre uns i altres i el servei va circular durant cinc hores i després es va aturar durant tot el cap de setmana. Tot això ens porta, per tant, a dos cessaments que vam viure ahir a la tarda i que posen el focus en els dos aspectes que crec que marquen el futur i poden marcar la sortida d'aquesta crisi. Per una banda, fora, el director actual de Rodalies, Josep Enric García de Many, que va desobeir aquesta ordre i que va tirar pel dret
Si estem parlant de fer una empresa mixta, si estem parlant que la Generalitat tingui més pes, que la gestió de proximitat pugui salvar aquest servei ferroviari, és important que entre les institucions implicades s'entenguin. Aquí no ho va passar i, per tant, és el primer cap que roda després d'aquesta crisi i molt merescut. Això per una banda. I per l'altra,
el manteniment de l'infraestructura, el cessament del cap de manteniment de DIF a nivell espanyol i que, evidentment, la seva responsabilitat també és la infraestructura de Rodalies. Els despreniments que van provocar l'accident mortal a la Gelida o el susto després d'uns dies a la línia de Massanet demostren que falta manteniment, que s'ha d'invertir molt més a Catalunya, s'està invertint molt en els últims anys, s'està invertint, de fet, com mai,
però no és suficient. S'ha d'invertir en noves obres i s'ha d'invertir, sobretot, amb molt de cap i molt bon ull sent quirúrgic en el manteniment, en garantir que allò que tenim funciona. Només cal anar i veure el que ha passat a l'estació de Molins de Rei durant els últims anys i crec que nosaltres, aquí a Molins, tenim el viu retrat i la millor manera d'entendre el que està passant a Rodalies. Ara, diu que ho arreglaren, veurem l'estació aquest any...
Molt bé, doncs gràcies David pel comentari, que el David el podeu llegir avui, obre les pàgines de l'ha parlat Viure a la Vanguardia, parlant precisament de Rodalies i fent la crònica de la jornada d'ahir. Que tinguis una bona setmana i gràcies al David Guerrero. Passen dos minuts i mig de tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimarts. Quan acabem el bon dia i bona hora podeu escoltar l'informatiu Molins de Reia al dia fins a un quart d'una i a partir de dos quarts d'una tenim el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins amb l'Anna Ribas i la Marissa Llobet al capdavant.
A partir de la una, la remissió de l'aventura de cuina al programa de la Madrona Sala i la Judit Herrera, que ens portarà fins a les dues, que és quan connectarem amb la xarxa per escoltar les notícies de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda el Pere, en Pier, amb el seu de tu a tu entre les quatre i les cinc.
El Pere, que actuarà també a l'escenari d'entitats, com és habitual, de la Fira, a les 7 de la tarda, i que també ens acompanyarà a la programació especial que farem des de l'estat de la ràdio La Fira, fent un programa especial també a la mateixa hora, el dissabte, a les 4. Bé, doncs de tu a tu amb el Pere Vergoñón, a les 5, una finestra oberta al món amb el Carles López.
i tot el seu equip de col·laboradors i col·laboradores. Avui es preguntaran, atenció, cap on anem? És la pregunta que compartiran amb els seus col·laboradors i amb el professor i president de la Fundació Aquamaris Mariano Arnall i el pare jesuïta i expert en espiritualitat, meditació i relaxació, Enric Seguí. Serà de 5 a 7 de la tarda. A partir d'aquí tenim a les 7 el programa Món Interior, el programa que ens presenta la Marta Treig,
i la Rocío Vallejo, dedicat al món de l'autoconeixement. Avui parlaran amb el David Quintana sobre Aviación Sin Fronteras, que ho explicarà el David a partir de les 7 de la tarda en aquest programa Món Interior. A partir de les 8, l'Alexandra Morera ens presenta al programa Quan cau la tarda, que avui...
Té com a convidat el tenor Josep Lluís Blázquez Cintas, que parlarà del tribut a Pavarotti, que oferirà recentment aquí a la vila. Hem vist cartells també anunciant aquesta proposta, tribut a Pavarotti.
Si voleu saber-ne més, doncs podeu escoltar aquest espai cultural, poètic, musical de l'Alexandra, d'avui del vespre, dos quarts de deu de la nit, avui com a convidat el Josep Lluís Blázquez, parlant del tribut a Pavarotti. Després, remissió de les històries de la fotografia, remissió del Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Sellent.
i a mitjanit repetirem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, que farem d'aquí una estona amb els companys habituals del dimarts. Conexió amb IKTFM i demà recuperarem la programació pròpia amb la selecció de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere Paisa amb el programa La Tenora. Això pel que fa a la ràdio. Ara ens fixem en la televisió abans de saludar l'Albert Galera. Roger, quan vulgués.
Doncs comencem, com sempre, amb les pel·lícules, les que podem veure a la televisió en obert. A les 10 de la nit, avui tenim dues propostes. La primera seria la de John Wick, Pacto de Sangre, que fan a Warrier Televisió, de Chad Stalski, amb Kiano Rips i Ricardo Scamartio, entre altres, com Ian McShane. És una pel·lícula...
americana, italiana, de Hong Kong i del Canadà del 2017 d'acció i dura dues hores. El legendari sicari John Wick es veu forçat a abandonar el seu retir per un antic soci que pretén aconseguir el control d'una sinistra cofreria internacional d'assassins. Obligat a ajudar per un jurament de sang el John viatge a Roma on s'enfronta a alguns dels assassins més letals del món. També a les 10, la pel·lícula de Travis Knight al canal Hollywood, Bumblebee...
amb Hailey Stemfield i George Landerborg, entre altres com John Cena, una pel·lícula d'acció que dura dues hores i és xinesa i americana. Del 2018, després d'una emboscada, l'any 1987, el Bumblebee troba refugi en un centre de desballestament d'una petita ciutat costanera de Califòrnia.
A les 11, dues propostes més. The Upside, nova, Daniel Barger, amb Kevin Hart i Brian Cranston, també Nicole Kidman, hi ha ja Naomi King, un drama del 2017 americà que dura dues hores. Dale Scott busca un nou camí en llibertat condicional des de fa poc. Sense feina i incapaç de veure el seu fill, el destí li ofereix una oportunitat entre un milió. Tenir cura d'un multimilionari anomenat Philip, que està paralitzat de coll avall per un accident de parapent.
I també a les 11, a la 1, Cuerpo Escombro, de Curro Velázquez, amb Dani Rovira i Ernesto Sevilla. També el Langui, una producció espanyola, una comèdia del 2024 que dura una hora i mitja. Davant els problemes per trobar feina i embolicat pel seu germà Fermín, Cavi es fa passar per discapacitat per aconseguir un lloc que necessita desesperadament. Però fins i paràlisi cerebral és més complicat del que sembla, sobretot quan s'enamora de la seva cap.
Això pel que fa a les pel·lícules. I ara passem als programes. Tenim, per una banda, el 33, a les 9, aquest microespai que es diu Gran. Al febrer del 2024 es van complir 25 anys de la mort de Carles Sabater, cantant del grup Sau. L'àlbum que va convertir aquest grup en llegenda va ser Quina nit, en què s'inclou la mítica cançó Boig per tu.
Això serà a les 10, quan acabi aquest microspai. També tenim el microspai aeroport, a un quart d'onze. A una de cada quatre persones li fa poc volar. Tot i això, l'avió és un transport molt segur, fins i tot quan ha d'aterrar només amb un motor per culpa d'un incendi. Si seguim al 33, si no ens movem d'aquí, a les 10, la Renaixença, el Peyu que el presenta, avui dedica el programa...
a la cinta americana inventada per Vestestut, una dona d'Irinois, el 1891. Treballava en una fàbrica d'armament i dos dels seus fills estaven allistats a l'exèrcit. Els soldats perdien molta estona obrint caixes amb armament i ella va trobar una manera fàcil i ràpida de fer-ho. Més tard visita el programa Albert Batlle, professor de cant gutural, metall. Finalment, a històries per passejar el gos, l'espai es desplaça amb la neula fins la marxa de Washington de l'any 1963.
Ara anem a Televisió de Catalunya, a les 10 i 5, que eren el Nit sense ficció. Boris, no sé si us hauria dit això, Skosirev, l'estafador que va ser rei. És una producció espanyola del 2025, de Jorge Zebrian. Boris Skosirev no només va somiar a convertir-se en rei, sinó que ho va aconseguir. L'any 1934 es va proclamar rei d'Andorra amb un manifest revolucionari i una campanya mediàtica impulsada des de Catalunya que va donar la volta al món.
Des de cap vincle amb cap família reial, va dir rompre la història amb carisma, astúcia i un platan agosarat com insòlit. Aristòcrata rus, espia, estafador, seductor i visionari, Skosirev va viure com un personatge de novel·la que travessa la ficció i esdevé llegenda.
El nit sense ficció parla de Boris Skosirev, el que va arribar a ser rei d'Andorra, i que sembla que va ser un estafador. Això estarà a les 10 a Televisió de Catalunya. I si seguim, tenim a 4 el programa Código 10, a les 11 de la nit el programa aborda la investigació de l'accident ferroviari.
d'Adamuz i analitza la documentació oficial i alguns testimonis per aclarir l'estat de la via i les inspeccions prèvies. I recull també les veus de supervivents i familiars de les víctimes i també ofereix una exclusiva sobre José Torner, centrada en la situació política i econòmica i en les denúncies internes. I amb això acabem aquest repàs de la programació. Molt bé, doncs fantàstic. Moltíssimes gràcies, Roger. Ara ens queden 4 minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
La recomanació cultural dels dimarts. Com sempre, parlem de cinema i ho fem acompanyats del crític de cinema, l'Albert Galera, que ja el tenim a punt. Doncs vinga, Albert, bon dia i bona hora. Bon dia. Aquesta setmana m'he de gust recomanar-vos una pel·lícula que tot just acaba d'arribar a la cartellera. La podeu localitzar en alguns cinemes determinats. Es tracta de la pel·lícula La Virgen de la Tosquera. És una pel·lícula argentina molt curiosa
que es va poder veure a la darrera edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei en una de les primeres sessions en Primècia a Europa i ara ja la teniu al cinema si no la vau veure al Terror Molins doncs teniu l'oportunitat de veure-la per bé que es va incloure dins de la programació del Terror
i per bé, que abarca alguns conceptes que podríem, diguem, vincular-los al gènere de terror, no és pròpiament una pel·lícula purament de terror, tot i que hi ha un aspecte de màgia negra al darrere que la pot vincular, diguem, al gènere, però sobretot és una pel·lícula que fila molt bé al voltant de la transició de la infantesa a l'adolescència, de l'adolescència a l'edat adulta, des d'una òptica molt femenina, una pel·lícula dirigida per la cineasta Laura Casabé,
Que em sembla molt interessant, la veritat, ambientada a les alfores de Buenos Aires cap a principis d'aquest segle, del segle XXI, en el moment en què l'Argentina està a punt de patar per una crisi econòmica i social molt bèstia. I la pel·lícula, la veritat és que fa una reflexió sobre aquesta transició d'edat molt interessant, en aquest estiu del 2001 concretament,
Una pel·lícula on descriu molt bé aquest aspecte de l'estiu, del desig, de les ganes de fer-se més gran del que toca a una velocitat potser excessiva. Una pel·lícula molt interessant, molt femenina, que parla bé d'aquestes relacions, d'aquest desig, de com noies que coincideixen se senten atretes per un jove una mica enigmàtic.
I a partir d'aquí la cineasta construís una pel·lícula molt interessant on deia que el concepte de la màgia negra està bé fonamental, però sobretot la pel·lícula transita al voltant d'aquesta idea de definir molt bé aquesta edat tan delicada, la sensació d'estiu que es percep molt bé gràcies a una fotografia molt interessant, sensació de calor, sensació de certa...
incertesa, i tot això està molt ben plasmat en aquesta pel·lícula, que també parla de mitologia, d'aquesta Virgen de la Tosquera del títol, que d'alguna manera remou consciències i que genera més un conflicte que a vegades solucions els problemes de les noies protagonistes. Molt interessant, la meva recomanació la trobareu a la cartellera d'aquesta pel·lícula argentina, La Virgen de la Tosquera, que tot just s'acaba d'estrenar,
Insisteixo, després del seu pas pel Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei en la seva darrera edició. Molt visionaris els programadors del festival amb una pel·lícula diferent, arriscada, original i que ara ja està als cinemes perquè la pugueu guardir plenament. Molt bé, gràcies, fins a la propera.
Gràcies a tu, com sempre, Albert, i que vagi molt bé la setmana. Ens queden 50 segons per arribar a les 9 del matí. Farem una pausa per escoltar les notícies i de seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha seleccionat la Fermina Recio i immediatament la tertúlia d'actualitat. El dia que també farem l'espai de preguntes Esquerra Republicana de Catalunya parlarem del Renaixement Museu
i les activitats que ofereix per la fira amb el Damià Martínez. Farem també l'espai de Xifra en el món amb el David Lloberes. Parlarem de la fira amb el regidor de fira l'Ivan Mosteles a partir de les 11. Tindrem les veus de la vida a partir de dos quarts de 12. I amb el Jordi Beaumala parlarem de gastronomia, de restauració, l'espai Gastronomia Molins per tancar el programa a les 12 del migdia. Tot això, doncs, encara aquestes tres hores que tenim per endavant. Fins ara mateix.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous. Parla Maria Lara. En marxa des de primera hora una nova reunió de govern amb responsables de tècnics, de DIF, Renfe, Infraestructures, Mossos i també Trànsit per valorar l'evolució de Rodalies. El servei de Rodalies ha arrencat avui amb el dispositiu reduït previst amb tren i autobusos alternatius en funcionament mentre duren les obres de reparació de la infraestructura.
En total hi ha actius, volíem dir, 10 plans alternatius de transport, amb un total de 146 autobusos i 700 informadors. Anem ara fins a un dels punts des d'on surten aquests autobusos que garanteixen aquest transport. Concretament, anem fins a l'estació Taranys de Maron i tenim la Núria Torrens. Núria, quin és l'ambient avui? Bon dia.
Bon dia, aquí a Arenys de Mar. Des de primera hora del matí els trens han funcionat amb certa normalitat. Cada 10, 15, 20 minuts passava un tren en direcció cap a l'hospitalet i després a fora els usuaris s'han acumulat per agafar aquests autobusos, que són el servei alternatiu, direcció cap a Blanes, amb una freqüència de pas...
d'entre 10 i 15 minuts. A partir de Blanes s'hauria d'agafar un altre autobús en direcció Massanet-Massanes si es volgués arribar més cap al nord. Recordem que ara mateix la línia de la costa està tallada entre aquí i Arenys de Mar i fins a Massanet-Massanes. El motiu han estat les diverses esllevissades i un despreniment entre Arenys i Canet de Mar que aportarà a la revisió de tots els diversos trams de la R1 per poder tornar a habilitar el servei.
Gràcies, Núria. Doncs estarem pendents. Bon dia. Bon dia. I el portaveu de Renfe Catalunya, Antonio Carmona, ha qualificat a primera hora de raonable normalitat l'arrencada d'avui. L'escoltem. El servei d'Ardualías s'està iniciant en la línia del que estava previst. L'ARU està circulant entre Hospitalet i Arenys en servei ferroviari, Arenys-Massenet servei alternatiu per carretera...
R2 servei ferroviari, R3 servei de bus, línies generals, tot el que estava previst.
Pel que fa a la mobilitat per carretera, hores d'ara a la C44, està completament tallada a Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant per un accident, i també està tallada la C60, el túnel de Parpès, encendit Granollers, per una avaria. A la 2 hi ha circulació intensa, també a l'altura de Belloc d'Urgell, encendit Barcelona, per un altre accident, i un carril tallat entre Esparreguera i Abrera, encendit Lleida. També hi ha congestions importants a la B20, a Capanús de Llobregat, amb un carril tallat,
i també la C58, la P7 i la B30, tant en sentit sud com en sentit nord. I avui ha de passar a disposició judicial l'home detingut per matar a ganivetades una dona a llei dels Mossos d'Esquadra, custodiant el detingut que es va entregar després dels fets i que no tenia cap relació sentimental amb la víctima. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Demà hi ha una activitat, una conferència de l'aula d'extensió universitària per parlar de la soprano i pianista del segle XX Conxita Badia. És un acte obert a tothom que vulgui anar-hi. És hora de terme a la Biblioteca al Molí i, per tant, està obert a tothom. No és exclusiu per a persones associades a l'aula d'extensió universitària. Doncs Núria Bonet i Agustí parlarà d'aquesta soprano de Conxita Badia. Farà un recorregut per la seva vida, el llegat i l'obra d'una de les sopranos més importants
I també repassem algunes activitats de la Fira. Avui i demà es fan les sessions teòriques i pràctiques de les Jornades Agràries. El tema d'aquest any és el relleu generacional al sector primari, tradició, passió...
i futur dins de la línia d'aquesta 175ena fira. Avui amb la sessió teòrica aquesta tarda a la sala gòtica i demà dimecres al matí la sessió pràctica a l'explotació de canfises que fan agricultura ecològica.
També dins de la fira destaquem les diferents activitats que hi ha dins dels tastos i maridatges. Avui dimarts a les 8 del vespre un tast titulat bombolles i formatges, ferments mil·lenaris al maridatge perfecte.
Cada dia d'aquesta setmana a la planta baixa del Molí, avui aquest tas. Demà dimecres un altre que parlarà del corpinat, dels escomosos maridats, en aquest cas, amb productes de la fira. I dijous ja el sopar dels escomosos, que suposa maridar sis vins amb sis plats. Divendres al matí al concurs de Coradella, a les 10 del matí, i a les 12 ja es donarà el premi a les persones, als establiments guanyadors d'aquest concurs de Coradella. I també continuen les sessions...
empresarials, les conferències empresarials, tant demà dimecres com dijous a l'edifici del Molín. A aquesta hora recordem la defunció del senyor Emilio Condom Olivella. Tenia 78 anys i l'acte de comiat serà avui a dos quarts d'onze del matí alternatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dimarts és la Lozano del carrer Verdaguer 68.
Gràcies.
Vols estar al dia de l'actualitat més rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns. Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement.
Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Com una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Carrers amunt, navall i amunt toquem els arbres. Carrers amunt, navall i amunt, quina jantada. Carrers amunt, navall i amunt amb abraçades. Molins de rei de la cantalera, farem la imatge.
La cançó del dia amb Fermín Arrecio. Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui es diu Bad Love i és d'un triu nord-americà que ens convida a parlar d'aquest, no de l'amor romàntic, com estem acostumades a escoltar-lo,
sinó de... és un tema que precisament posa en perill la manera de percebre una relació com una cosa ideal i carregada de moments romàntics. Veureu que en aquesta composició es mostra com cal sempre tenir una perspectiva clara de com està anant la nostra relació i la nostra vida en pla sentimental.
i que s'han d'admetre errors, però també obrir els ulls i no deixar-nos allò que ells diu, l'amor no és sec, l'amor és borni, doncs això, potser ni borni. Qui posa la veu? Doncs l'Emily Kent, qui no només posa la veu, sinó qui fa que se sentin bé, doncs cap on va la música d'aquest grup, que com us deia, es diuen Dead.
Espero que us agradi el tema. Disfruteu-lo a mi, m'agrada molt.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimarts 27 de gener de 2026 la compartim amb el Pep Genés. Què tal, Josep? Bon dia. Molt bon dia a tothom. Xavi García, bon dia. Molt bon dia. I Paco Prieto, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Molt bon dia. Comencem.
D'aquí una estona s'incorporarà també el company José Polo i ja està, i ahir serem tots i totes. Josep Genés, per cert que divendres també va ser el foment, aquest acte del pregut d'obertura de la Fira de la Candelera, 175a edició, amb aquest reconeixement amb els alcaldes i regidors que han tingut responsabilitat des del restablement de la democràcia. Com valoraries l'acte també, Josep? En un moment en què el món està com està,
Que no cal que ho expliquem aquí, perquè sembla que tothom ho sap. No cal, no cal. En un moment en què el país està com està, no sé què és el que funciona. En aquest nostre país, que jo sempre dic que és un, però són dos, Catalunya, Barra, Espanya, que tot va com va, i últimament, a més a més, doncs Déu m'hi do.
També tots ho sabem. No ens posarem, suposo, a parlar de trens, perquè ens podria agafar algun ictus. En un moment que passen aquestes coses, que alguna cosa funcioni, que ens posi a tots d'acord, i quan dic tots i totes, i punts suspensius, perquè s'ha de fer la presidió de tots, totes, etcètera,
I, a més a més, totes les ideologies, els partits polítics, les entitats culturals, socials, esportives, vaja, tots i totes, Molins de Reis, un. 30.000 persones i centenars d'entitats i organitzacions, empreses, de tot, botigues, comerços, escoles, tot és un, la fira. Això és extraordinari. És a dir, potser que en tot cas els dignataris del planeta vinguin a veure com ho hem fet, això. Sí...
I el que em deies ara del foment del divendres és més del mateix. És a dir, en aquest cas tots absolutament d'acord. Bona idea, evidentment, celebrar els 175 anys. Com passa el temps? Sí, és brutal. Me'n recordo dels 150, com si fos, diguéssim, i la feina que em va tocar fer quan fèiem els 750 anys de la fira.
Es va parlar d'un llibre, recordo aquell llibre fet per un historiador, company meu, a l'Institut, en Francesc Santolari, un llibre magnífic, que ara es planteja reactuar l'actualitat, va molt bé. És a dir, en fi, escolta, molt content. Només trobar a faltar que va faltar l'Antònia Castellana, perquè sabem que hi ha dificultats perquè ella hi pogués ser-hi. Era una salutació molt ferma per ella.
i bé, esperar que el cap de setmana que ens espera no compliqui més les coses, perquè entre el clima i els trens i els polítics i punts sots passius... Potser pot afectar això dels assistents a la fira, no?, aquesta incertesa dels trens. Hi ha molta gent que ve en tren. Jo, per exemple, tinc unes persones que volen venir a la fira i jo els he dit amb cotxe no vingueu, però clar, ara no sé si els dic si en tren, amb autobús o a cavall.
a peu són de Barcelona i no sé com arribaran aquí per tant jo us vinc a esperar però no sé com anirà però en tot cas vols dir la fira com a poder aglutinador que deies abans què hi ha darrere d'això efectivament com dius molt bé el poder aglutinador però és que darrere hi ha valors i darrere hi ha decisions i voluntats polítiques fermes
Aquí entra tot, entra el negoci, però entra el sentiment de pertinença, entra la valoració de la història, entra tot un conjunt de coses que, repeteixo, ja m'agradaria que els dirigents polítics del país i del planeta tinguessin valors d'aquesta mena. Sí, Paco, estaries d'acord amb això? Que sí, home.
És que no es pot dir tot, al contrari, al contrari, n'hi ha quantitat de coses, que siguis, pensis el que pensis o tal, a no ser que siguis una persona que et mantinguis en un altre planeta.
poden adjuntar voluntats i això està bé. I això està bé. Escolta, les coses... Ara ho parlàvem fora. Sí, portàvem una estona xerrant. Sí, sí, sí. Parlàvem de França. No, m'estrany. De la seva experiència i tal, però no, podria parlar d'altres llocs. Es té que valorar molt les coses que són comunes. I això és molt important.
I cadascú pot tenir la seva idea i tal, però és molt important juntar voluntats amb un mínim de valors comuns. I això és molt important.
Jo crec que el Josep ha dit la paraula clau de tot això, i és que el sentit de pertinença és molt important, en tot. És a dir, quan tu tens aquest esperit, aquest sentit, ho sents, tot es converteix més en una família que en un...
Com et diria jo, com una picabaralla ideològica. És a dir, al final, el sentit de pertenència el té, evidentment, Molins de Rei, per haver mantingut una tradició d'una fira teòricament agrícola al principi. Bueno, teòricament l'agrícola anava evolucionant amb els temps, perquè, clar, les coses han d'anar canviant, i si canvien molt, arriba un punt que es difuminen. Si tens el sentit de pertenència, van canviant, però segueixen estant.
amb els valors i amb les arrels. I també és molt important que la gent que no és de Molins també tingui aquest sentit de pertenència d'una miqueta de la fira de la Candelera. És a dir, sempre que hi ha la Candelera jo vaig a Molins darrere. Això és un altre sentit de pertenència. Anem a dir més satèl·lit, no tan nuclear, per entendre'n,
Però és molt important. I el que ha fet, crec jo, i el que té la fira de la Candelera Molins de Rei, és que passa a ser ja un clàssic. Hi ha coses que queden velles. Quan una cosa és dolenta, o no té valors, es queda vella. Tu tens una cadira que amb el temps es fa vella és perquè no ha tingut cap valor. En canvi, quan la cadira té un valor, quan la cadira està ben feta, passa a ser un clàssic. I llavors els clàssics són molt indiscutibles.
Per tant, jo crec que el gran mèrit que té la fila de la Candelera és que aquí s'ha agafat des de la pertinença, des del punt de vista comú, variat i diferent, el concepte d'anar evolucionant una tradició que s'ha convertit ja en una religió, si em permeteu l'expressió, per tant, és fortíssima aquesta fila, és de les més fortes, aquí diguem de Catalunya, jo diria d'Espanya i fins i tot d'Europa. Caram! No, no, t'ho dic en sèrio, hi ha moltes fires, una cosa són firetes,
perquè tots els pobles tenen fira, ara parlàvem amb el company, després dels mercats, però una fira que porta tants anys, 175 anys, tu saps la quantitat de coses que han deixat d'existir fa 175 anys? Faríem una llista interminable de coses que s'han acabat, que ja no existeixen, que s'han oblidat, que han quedat pel camí, i això segueix.
ha evolucionat i canviat. Hi ha molta gent també que diu, home, és que és una fira imminentment agrícola i no sé què foten allà venedors de matalassos. Hi ha molta gent crítica amb això. Però, bueno, és que la gent dorm. És a dir, jo crec que ha fet una evolució bona i ha un esprit... Jo no sóc de Molins, si ho sabeu, jo sóc de Papiol, jo sóc un adoptat aquí.
Sóc com un rellogat, una mica, no? Però porto molts anys venint aquí. I jo dic que, si hi ha punts en comú, punts que la gent vol que surti bé i que no hi haguin merders ni es picabarallen, alguna picabaralla deu haver, petita. És la candelera. Crec jo, eh? T'he vist des de fora, eh? I no he estat mai a l'organització. Mira, precisament, la reflexió que volia fer en torn d'això que acabes de dir, l'organització. Jo penso que molts molinencs fins i tot tenen una certa idea que la Fira l'organitza a l'Ajuntament.
Aviam, sense l'Ajuntament de la Vila no hi hauria fira. Però no és exactament això. I aleshores, una de les eines que ha funcionat, en algunes edicions més que en altres, però que jo crec que la fira de la Candelera no ha d'oblidar aquestes eines, és el Consell Executiu de la Fira.
És a dir, un òrgan, que efectivament presidi per l'alcalde de la vila i, per tant, en representació de tots els partits polítics del Consistori, agrupa, junta, reuneix, i això pot ser tot l'any, no ho ha de fer durant el marc dels dies de la fira, sinó que va tot l'any, a fer i efecte de decidir totes aquelles coses bàsiques d'innovació, de repetició, de logística, de tendència, de tota mena.
Jo recordo alguns dels pagesos, malauradament ja traspassats a la nostra vila, les aportacions que vàrem fer, en el temps en què jo tenia una responsabilitat a la fira, les aportacions que vàrem fer sobre com havíem de fer la nova fira que s'acostava. No vull dir noms perquè me n'oblidaria alguns. Era extraordinari. I alguns comerciants de les comerços de la vila...
Jo penso que, per tant, totes les representacions sindicals, empresarials, tots els sectors econòmics, la indústria, el comerç, etcètera, i els noves sectors econòmics que van desenvolupant-se amb les noves tecnologies, han de ser escoltats, han de ser recollits, i ha de ser actiu el Comitè Executiu de la Fira. En algun any, això va, diguem-li, a vegades l'Ajuntament tira pel dret i no té prou en compte el que s'està suggerint o el que s'està proposant des del Comitè Executiu de la Fira.
jo crec que per mantenir aquesta unitat.
per mantenir aquesta fortalesa, per mantenir que 175 anys més, si és que la humanitat encara existeix... Bueno, amb el Trump no sé si li ho anem a tant. Exactament. I pugui haver, Fira, jo crec que el que és molt important és que l'Ajuntament, els responsables de l'Ajuntament de les diferents èpoques, tinguin la idea clara que això no és un tema de l'Ajuntament, que això és un tema de la història de la Molins de Rei i de tota la ciutadania de Molins de Rei. Que això demostra la força del poble, que a vegades no la tenim. És a dir, moltes vegades ho demanem tot a les institucions, no?
La postura molt d'aquí és, bueno, això ja m'ho arreglarà l'Estat, o m'ho arreglarà... I estan per això. Però el que sí que és cert és que l'autosuficiència, les ganes de fer coses des del poble, tenen una força tremenda si quallen. Perquè el protagonista no és l'Ajuntament. El protagonista és la Fira.
I, en conseqüència, el protagonisme aquí és tot Molins de Rei. Una altra cosa són els papeleos, els permisos, evidentment. Però el concepte, la idea, és que és la fira de Molins de Rei, de tot el poble. Hi ha una cosa que és molt important en quant a l'evolució i tot això, perquè jo les úniques crítiques que he sentit, i molt minces, sobre la fira ha sigut el canvi de l'esperit aquest agrícola. Durant uns anys es va parlar molt i tal. Però, bueno, jo crec que...
a part ja que he dit que és per l'evolució, hi ha una cosa molt clara, o sigui, les coses que aguanten són les coses flexibles, no les coses rígides, no? Aleshores, tenim un concepte que ser conservador de l'essència és ser rígid, i és un error, perquè, mira, és com, jo fotre un exemple d'unes canyes, no? Per què?
el bambú és tan resistent. Perquè és flexible. Perquè es belluga. És flexible. I una canya de riu és tan tiesa, tan de joc, que al mínim es trenca per la meitat. Per tant, la rigidesa va en contra absolutament de l'evolució. I jo crec que aquesta fira no és una fira que hagi canviat o hagi degenerat. No, no, és una fira flexible que s'adapta al temps i per això és tan resistent. Perquè si encara fos agrícola, vindrien quatre gats.
A veure, és la meva opinió. Això que estava explicant no és de l'Ajuntament. L'Ajuntament juga un paper, etc. I això, doncs, conta a Europa, i he vist, per exemple, coses que no són tan gruixudes, com perquè la fira és una cosa molt important, perquè té una importància econòmica molt gran, etc. Coses més petites i que no són tan econòmiques i tal...
més culturals i tal, i veus que no és l'Ajuntament de Torc el que ho munta, i després et dones compte que n'hi ha una comissió que rep el suport, l'ajut, l'Ajuntament de Torc, d'on sigui, però que és la mateixa societat civil, la capacitat d'organitzar, i en coses culturals ho he vist molt a Europa,
de coses molt interessants, i clar, vas allà i dones compte que sí, que reben l'ajut a l'Ajuntament, perquè si has de tancar una plaça, que si no sé què, que si no sé quantos, del govern d'ator de la ciutat o regional de la zona, etcètera, etcètera,
Però el que és important és que darrere, normalment, hi ha associacions molt àmplies que organitzen aquest fet cultural, etcètera. I el donar valor a les coses comunes comencen fins i tot pels objectes, no? Això també m'he donat compte anant per a Europa i tal.
La idea que la gent té, des de les coses més mínimes, de donar-los un valor, un valor comunitari.
Fins i tot els objectes, que saben que han jugat un paper històric determinat i la gent els fa seus. I aquí és més difícil, en aquest país, i quan parlo d'aquest país és Catalunya i la resta d'Espanya. No vol dir que a vegades sí que funciona, però molt menys que la resta d'Europa, perquè hi ha una consciència...
pròpia de la història, des de les coses més mínimes, que pot ser un producte industrial, etcètera, etcètera, que el fan seu perquè allò ja pertany a la seva pròpia història comuna.
I això està bé, això està bé. I jo crec que, home, la fira, per a molta gent, per a molta gent de fora d'aquí, de Molins de Rei, coneixen Molins de Rei a partir de la fira. Molta gent no sap ben bé i tal.
però la posen en el mapa pel que és la fira. I, evidentment, que ha d'evolucionar, com dius tu, evidentment. N'hi ha quantitat de coses que fa 150 anys. Mira, les coses evolucionen. Jo em recordo que al País Basc hi ha una festa a la Keitio, que és molt antiga, i antigament és una ria, la Keitio, i posaven una corda i posaven un ànec
I els xicos d'allà, del País Basc, es tiraven a l'aigua, baixaven la corda i es tractava d'agafar el coll de l'ànec i arrencar-lo. Evidentment, van dir que això era una salvatxada. Actualment, l'ànec és de plàstic. Tot evoluciona. És a dir, aquella tradició que venia de molt lluny, van estar d'acord tots...
que no és qüestió d'agafar un burro i tirar-lo des del campanar, pues tires una altra cosa, i agafar un ànec i arrencar-li el cap, pues no està bé. Ho continuen fent, l'ànec és de plàstic. Jo el que penso, per fer una metàfora, un exemple, si tinc que fer una logia visual, mental, de la fira, jo crec que la fira és bona perquè, anem a dir que els tubos de pintura,
que és l'Ajuntament, té un color, no? Imagina't jo un color, per dir, ser un clàssic, jo en una època que l'Ajuntament és un tubo de pintura verda, un altre és un tubo de pintura vermella, l'altre és un tubo de pintura blava, per dir-ho fàcil. Però la fira, saps què és? No és cap tubo de pintura. El secret que té la fira és que és la paleta del pintor, que hi caben tots els colors. I aquest és el quadre final, passa per aquesta obertura de dir, a la paleta hi caben tots...
Per tant, la Fira té aquest concepte, no? Bé. Josep, una última reflexió. No sé com dir-ho, potser una antena. No sé si la paraula és prou encertada. Una antena que ha de tenir la Fira, per tant, ha de tenir l'Ajuntament, ha de tenir el Comitè Executiu de la Fira, ha de tenir Molins de Rei, és donar a conèixer la Fira al nouvingut.
És a dir, una família que vivia a l'Hospitalet o que vivia a Cardedeu i per raons de treball i del tipus que siguin ha vingut a viure a Molins de Rei. Una empresa que s'instal·la en el polígon industrial del Plan o en el polígon industrial darrere del Molins. Un supermercat que arriba. I la llista seria... Jo crec que aquestes entitats, organitzacions, persones han de rebre de seguida informació de la fira.
En alguns moments s'ha fet, però no sempre es fa, i no sempre es fa d'una manera planificada, i jo diguéssim amb et i uts, amb documentació escrita, o ara podria ser amb documentació digital, etc. Jo crec que la Fira ha de tenir aquesta antena i l'ha de tenir tot l'any. Totalment.
Arriba una família, doncs, s'empadrona, etcètera, informació. En quant als residus, aquí fem això, perquè és que l'Hospitalet es fan diferent. I una de les coses és dir, aquí tenim com a referents de la vila la Fira de la Candelera, i donar un resum d'això. Jo recordo en aquest cas alguns exemples, una empresa sueca de llums que arribava aquí a la vila, va arribar aquí a la vila, encara continua en el polígon del pla, però és l'Alebaix Rebre, l'Ajuntament, i se li va donar informació de...
del polígono industrial, que tenia i que malauradament encara no tenia el polígono industrial, però on havia vingut a venir, des de Suècia, havia arribat aquí, i aquí què passava? Doncs aquí passava la fira. Recordo el cas també d'una promoció d'habitatges, un d'aquests promotors, que després resulta que no sé què passa al mercat de l'habitatge, que hi ha molts altres problemes que poc tenen a veure amb la fira, no? Això és un altre món. Però en qualsevol cas, aquells senyors arribaven aquí, deies la paraula fira de la Candelera i et deien, què?,
Doncs bé, en aquest cas, dir, miri, vostè té l'opció definitiva d'organitzar un estant a la fira de la Candelera. Bé, resultat de l'estant, la meitat de la promoció dels habitatges se'ls va vendre.
És a dir, que, per tant, vendre sobre paper, com que jo... Se'm creuen els cables de comprar un pis amb un plànol o un paper en una fira. Però va passar, eh? Va passar. Per tant, des d'aquest punt de vista, jo crec que la idea és aquesta. No heu vingut que arribi? La fira... O sigui, la fira no és el primer cap de setmana de febrer. La fira és tot l'any. És tot l'any, tot l'any. És una eina de cohesió. Per tant, d'això, molts homes d'Europa, quan vas a un hotel, a una casa rural i tal...
et trobes quantitat d'informació de coses d'aquest tipus. De quantitat de... vagi vostè al museu tal, vagi no tal, vagi a tal festa... Tu trobes als hotels i tal una informació local i regional...
potentíssima, potentíssima, i això és important, perquè si no, és allò que al món els diuen, no? Viatjar, per no donar-te compte on estàs, és el més trist del món. La gràcia que té de viatjar o anar a un lloc, com dius tu, a viure, és assabentar-te d'on estàs. Si no, no té gràcia. Mira, hi ha una cosa, jo de vegades penso que el més simple et detecta molt el que és, no?
Normalment, si tu fas un acte al poble, la gent, els veïns que hi viuen al carrer es queixen, no? Estim entallat al carrer, no puc aparcar el cotxe perquè no sé què. És una queixa constant. Jo, potser, jo no he sentit mai cap queixa de cap veïn. A veure, que jicas n'hi ha a tot arreu. Sobretot per la mobilitat, l'aparcament... Però per paralitzar tota una vila com es paralitza, la quantitat de gent que es queixa és mínima.
Hi ha més merder quan paralitzen un carrer per bicicletes, per dir alguna cosa, que no això. El que vol dir que la gent és coherent, i la gent pensa que és una cosa important, la Fira, que aquell que es queixa fins i tot és un, entre cometes, un antimolinent que sí, és a dir, és un tio raro, és un tio que no entén el concepte de la Fira.
Per tant, crec que majoritàriament, potser estic equivocat, però majoritàriament la gent ho veu amb alegria i ho veu amb il·lusió el fet de tindre aquesta, entre cometes, sortida de la normalitat. El que passa és que sí que hi ha en alguns temes, diguéssim, una evolució de la societat moderna perversa, que és que la societat moderna sóc jo i els altres que es fotin.
Una cultura d'incivilitat, una cultura de rebuig de l'alteritat. Podria explicar anècdotes. I mateix. I en el tren. En una estació i esperant un tren per venir cap a la vila. Doncs una anècdota. Un senyor que estava fumant, una jove, i li vaig dir que estava prohibit fumar a les andanes. Em va dir que ja ho sabia...
Obvi, vostè ja sap que està fent malament, no? No, jo no li dic amb cap mala intenció, sinó que si per casualitat passa un agent d'aquestos uniformats de la seguretat de la companyia ferroviària, li posaran una multa de 100 euros. I la seva resposta va ser jo no parlo més amb vostè, vostè no parli més amb mi o rebarà una d'hòsties.
Literal, eh? Li va acabar la conversa. Jo me'n vaig anar en bona direcció. Per tant, des d'aquest punt de vista, aviam, això és una anècdota irrellevant, però és que resulta que no és tan irrellevant. És a dir, en aquests moments la dosi... És un símptoma. És un símptoma. La dosi de la nostra societat intolerant, clarament feixista, està pujant molts punts, moltes dosis.
Aleshores, clar, jo penso que aquest tema sí que és un problema quan resulta que jo acabo de venir a la vila de Molins de Rei, no sé res de la fira, he comprat en el meu habitatge un pàrquing i aquest pàrquing no puc entrar durant tres dies o una setmana sencera. Si no se li explica bé...
I fins i tot, explicant-li molt bé, tenim un senyor no antimolinent, sinó un senyor que està perdut. És un satèl·lit, no forma part del nucli. És la pertenència, això. La gent tolera aquest tipus d'entre cometes molèsties
Perquè té sentit de pertenència. Si tu no el tens, si tu ets un benvingut que arriba, un nouvingut, perdona, i no entens res, et quedes amb la molèstia. Pers tota l'essència, tot el valor, totes aquelles capes mentals, educacionals i socials que la gent que ha viscut la fira i torna a dir té pertenència, no és que perdoni, és que fins i tot té ganes que vingui el merder aquest. El tio que ve benvingut i que no s'adapta, això és com aquell tio que es compra un pis en un bloc i no parla amb ningú.
Hòstia, què vols que et digui? No s'adaptarà enlloc, aquest tio estarà allà. I hi ha gent així. I cada cop la societat, per desgràcia, són cada cop més individualistes, més aïllats. Tenim un concepte de la societat totalment virtual i fals. Hi ha tios que diuen, oh, és que jo tinc 30.000 amics al Facebook.
Sí, però quants coneixes? A tres? O sigui, estem convertint en lo virtual en lo irreal. I lo virtual me l'educa, perquè tu pots fer allà el que vulguis, pots insultar imponiment, pots donar opinions perverses, pots fer el que vulguis. És una anarquia.
una anarquia amb el mal sentit del món no l'anarquisme utòpic que seria tot el contrari et permet sense cap tipus d'impunitat fer tot allò que creus que has de fer una societat quan convius ja no és tant tu tens que tindre unes normes unes regles que molta gent diu són obligacions però han d'haver obligacions perquè existeixin els drets
I a partir d'aquí hi ha gent que no ho entén. I clar, les ciutats aquestes que creixen tan ràpid... Molins de Reis, no sé qui... Perdoneu que ho pregunti, però no tinc ni idea. Quina capacitat de creixement té Molins? Creix molt? Decreix? Ho dic demogràficament, eh? Va creixent i mira la quantitat de pisos que s'estan fent. I creixent ràpidament. Té encara una posició.
de creixement, però ja no gaire més, si no es modifica el Pla General Metropolità, i en això sí que s'hi està treballant, i ja podeu imaginar-vos les pressions de tota vena que reben els redactors del Pla General Metropolità, que està molt avançat, fa anys que s'hi està treballant.
en funció del que pugui dir aquest nou pla que ha de néixer, i que és necessari perquè, efectivament, el del 1973, per cert, un pla aprovat en època encara del dictador Franco, doncs... I no complar, sí. Actualitzar-lo i fer-lo democràtic, si això és possible en aquesta democràcia tan... en fi, no sé com qualificar-la que tenim, tan defectuosa...
I aleshores, doncs, bueno, el millor resulta que es declara urbà i urbanitzable immensos territoris de Coixarola. No espero que això no passi. Home, espero que no sigui una bestia. Però, bueno, en tot cas, alguns trossets potser sí, no? Per tant, podria ser que Molitari creixés encara molt més, tot i que em sembla que, en principi, no seria gaire més.
les promocions que s'han de fer, la plaça de la Llibertat, les que s'estan agravant a Juan Guardioles, tot el que és el centre, que les qualificacions urbanístiques permeten 3, 2, 4, segons l'emplada dels carrers d'habitatges i ara hi ha plantes baixes, tot això podem anar veient com va modificant-se.
Que desapareix el poble utòpic, que desapareix el poble del passat. Sí, però és que el pla General Metropolità ho va aprovar-ho i en aquell moment ningú podia dir res perquè la dictadura manava amb majoria absoluta i si protestaves tenies problemes. En fi, ara també per això. Dissabte hi haurà una protesta i ja en parlarem de què passarà.
L'altre dia estava repassant tots aquests plans metropolitans i tal. És molt curiós, un dels anys 73, que en plena època franquista tot no era igual. Per exemple, la Diputació es va barallar amb el Porcioles i fins i tot es van enfrontar amb ell. Per exemple, l'Hospitalet es va enfrontar amb el Porcioles...
que al final va agafar una sèrie de gent que es va fer amo de la Diputació i tal, i en contra de fer suburbis a l'Hospitalet hi havia franquistes que estaven en contra i tal, no? Era curiós. Però clar, és curiós aquell pla metropolità que no es va complir, no es va portar ni a terme.
fins i tot, que és el pitjor de tot, que és quan fas les coses i no les compleixes, fins i tot. És que després, durant la democràcia, hem sigut incapaços de fer una cosa, de portar a terme una cosa cap endavant.
I això que explicaves de la individualització, això, quantitat de gent ho diu. Precisament ahir estava llegint l'Emili Lledó, aquest filòsof que té 100 anys, una de les persones més reputades de l'estat espanyol, i parlava d'això, no? Simplificant, n'hi ha dues tendències, la individualista i la comunitària. Més enllà de tal, que va més enllà, més enllà de la dereça, de la esquerra, no?
més enllà, és més complex que la cosa. I ell ho deia, evidentment, hem entrat, i això ho deia fa molts anys, d'aquells que valoren només la individualització, i lo mío, i lo altre, que es bombi, i els que valoren que les coses tenen que tenir uns valors comunitaris i valors compartits. I això és un problema, això és un problema bastant greu, gravíssim, crec jo.
A propòsit d'això del creixement, també molta gent... Josep, és que ara vas pel carrer a Molins de Ríc. Hi ha molta gent que ja no coneixes, que no és com abans que ens saludàvem. Això és inevitable. Són observacions que un escolta... És inevitable. És inevitable, i potser amb això que deies del sentiment de pertinença, no sé si... És el que m'he sortint d'aquesta gent. És molt complex, això. Això, per exemple, tinc una mica...
De fet, viu en un poble de la segona àrea metropolitana i viu des dels anys 70. I ell m'ho diu, és una persona bastant intel·ligent, eh? Historiador, tal, qual, i que moltes vegades l'Ajuntament li ha demanat que els solucioni problemes culturals i tal. I han dit, ei, no sabem com fer-ho, fes-ho tu i tal. És a dir, és una persona molt integrada al poble i molt important.
És el que diu ell. Per part d'aquella ciutat, d'aquella petita població, que no és tan petita, però bé, ell no és d'allà. És que les coses són molt complexes. També hi ha gent que es fa ser una determinada idea del que és el poble, qui són del poble i com ha de ser el poble...
allò que deies tu de les canyes que les coses evolucionen que les coses evolucionen tens que ser bastant obert i no pot ser res igual que fa cent anys el que passa el que passa és que sent tot això així a mi el que em preocupa fa temps, no d'ara és l'ús pervers d'aquestes coses
És a dir, si les coses són d'una manera, diguem-ne, com natural, jo estic visquent aquí, i el pis se'n fa petit, he tingut més fills, necessito un pis més gran, tota la cosa que pot anar passant a les persones, a les famílies, i van produint-se coses i canvis. Però clar, cura, perquè alguns dels fenòmens que ha viscut, i que també ara està visquent a Catalunya, avui mateix, el Consell de Ministres, a Madrid, està aprovant en aquests moments la regularització de 600.000...
que l'única condició que fa falta perquè siguin regaloritzats és que el darrer dia de l'any passat fes 5 mesos que vivien a Espanya.
Ho deixo aquí perquè probablement això, si gratem, i sobretot quan se'ls diu com es demostra que vostè fa cinc mesos o més que viu aquí el dia darrer de l'any passat. Doncs, per exemple, amb un contracte de treball, i ho entens, un contracte de residència, de lloguer d'un habitatge, però també amb títols de transport, amb un informe mèdic que he passat un dia pel cap.
És una mica surrealista, des d'un punt de vista del rigor d'un estat, el que està provant en aquests moments el Consell de Ministres, per un pacte polític entre Podemos i el govern del PSOE. Aleshores, tot això és democràtic, il·lícit, però a mi em preocupa que ara només pogués... O sigui que, a més d'això, hi hagi perfectament planificat opcions perverses. I aquestes quines són? Home, molt senzill...
El senyor Felipe González ho va dir amb tota claretat. I precisament membre del partit que governa l'Espanya en aquests moments, tot i que hi hagi, evidentment, a totes les cases hi ha diferents matisos i opinions. Els catalanes són una minoria en extinció.
A veure, una miqueta fort, eh? Una miqueta fort. Bueno, hi va haver entitats jurídiques que es van plantejar si portaven als tribunals aquestes declaracions per allò, per una exaltació d'odi. No sé si és igual que ho facin, perquè evidentment els tribunals això no ho admetran. Això ho tinc molt clar.
Però resulta que aquests 500.000 immigrants que avui seran realitzats, per cert que puc dir que entre ells hi ha persones molt properes a la meva família, és a dir, persones que conec, de Cuba, de Filipines, etcètera, és a dir, que ningú em vingui ara a dir que jo soc d'Aliance Catalana, en absolut.
Però sí que s'ha de dir... Aquests 100.000... Seran 450.000 a Catalunya i 50.000 a la resta de l'Estat? Valeria saber-ho. Un segon. Xavi i José, que acaba d'arribar. Jo dues coses ràpides. Abans parlaves de la integració de la gent, estem parlant d'això. Jo crec que una de les virtuts que té Molins de Rei és que és un poble amb moltes associacions, tan culturals com... Aquest tipus d'associacions uneixen a la gent. És a dir, tenen alguna cosa en comú.
el teatre, jo què sé, el cinema, la cultura, el que sigui, i es van fent aquestes associacions, que està ple, Molins d'Aveu és un poble superactiu amb això, fa que s'integri molt bé la gent i, a més a més, arrela més el poble. Per tant, jo crec que les viles i les ciutats que tenen associacions compartides van bé. No només volia matisar això. I ara, el segon punt, el que està dient el...
Això no és nou. O sigui, un cabestro com el senyor Primo de Rivera, que en general, va dir enviarem la peor calanya d'Espanya a Catalunya perquè s'acaben els catalanes. El Primo de Rivera fa molts anys també ho va dir el Fraga. Enviarem tot el pitjor, enviarem el pitjor a Catalunya perquè Catalunya deixi de ser catalana i es barregin. És a dir, jo el que no entenc és que la gent immigrant que ha vingut aquí, de Múrcia, d'Almeria, de...
s'enfadin amb els catalans i no s'enfadin amb aquests palerdos burros que els insulten i els diuen sou la merda i aneu allà a contaminar. No s'enfaden amb aquests. S'enfaden amb els que aquí...
els hem obert els braços. Per tant, cuideu perquè aquest... anem a descatalitzar Catalunya, també els ha sigut Rana, perquè també us hem de dir una cosa, molts fills de segona i tercera generació estimen Catalunya i no tenen cap tipus de problema de dir, escolta, jo sóc d'Aragó, però, hòstia, Catalunya l'estim molt. Si ha sortit Rana, eh? Però el seu objectiu era realment anul·lar, un objectiu...
jo diria, si no militar, paramilitar. És cert, i un dia us portaré declaracions de ministres, declaracions de militars, declaracions de franquistes, que era una estratègia absoluta de dir anem a destruir aquella cultura i aquella gent. Jo no faré cap intervenció, només la matització de dir que no ho acabo de compartir, que hagi sortit granota. Jo crec que aquest procés...
Que hi ha sortit, què? Granota. Ara està fluixant, però durant un temps... Durant, diguéssim, que deia molt bé el Maragall, no? La pluja persistent, el got a gota, a hora de la roca. Pica una mica, s'omple la pica. Jo crec que sí que si observem, per exemple, el tema de la llengua, el tema dels sentits culturals, sí que tot això s'està produint uns canvis importants en el país.
A veure, José Polo, bon dia i bona hora. Bon dia. Soc el tertulià que ha vingut en Rodalies. És el tertulià que ve a la pròrroga. A la pròrroga, sí, disculpeu, eh? M'ha passat una cosa aquest matí una mica, doncs, jo crec que fins i tot normal, però que no hauria de passar, no? M'he aixecat a les set, set o menys a alguna cosa, he mirat com anaven els trens i he vist que més o menys anaven normals i m'he quedat clapat. Bé, t'ha donat la tranquil·litat necessària? M'ha donat la tranquil·litat i m'he quedat absolutament clapat i m'he adormit.
sobre el que comentàveu, a veure, diferents aspectes. Sí que és cert que encara tenim allò de... Ets del poble o no ets del poble, Molins, eh? Que som acollidors, però també hi ha matitzacions. I tant. Per exemple. I tant. Us explico ja anècdotes personals, no? Una de les coses que em comentaven a mi quan vaig obrir el viu Molins de Reis és... Però tu, per fer un diari d'aquí de Molins, d'aquí ets fill? Exactament.
Això és molt greu, eh? No, doncs era un comentari que em feien, és a dir, però d'aquests fills, o sigui, volien convincular alguna família del poble de tota la vida, i bueno, de tota la vida tampoc som, però portaven, o sigui, el viu té 15 anys, els meus pares què portarien aquí ja? 40 o... No sé, molts, molts anys, no? No estàs aquí, doncs ets aquí.
Bàsicament. Llavors, encara passa. És a dir, no és una cosa que ens soni tan enllunyat. Després, coincideixo molt amb que el teixit associatiu ajuda a vehicular una cohesió social, però també s'ha de dir que si tu mires diverses entitats del poble...
el gruix de gent que les conforma no són gent nouvinguda. Les coses com siguin, és a dir, no podem aquí excel·lir com si fóssim aquí un poble superguai, i tot va perfecte, i qualsevol persona que arribi als dos mesos està fent, i ara poso exemples, per el que sigui, no? És a dir, o castells, o... No sé, el que sigui, eh? No li vull dir res als matossers, que en aquest cas, doncs mira, sí que tenen gent que han anat a agrupar. Precisament he posat...
L'exemple a la inversa, no? Però que no és així. És a dir, sí que hi ha algunes, però no totes. Jo, per exemple, una tasca que crec que en aquest sentit és molt potent és l'associacionisme esportiu. És a dir, tu vas a veure els partits de futbol dels equips de Molins o la lliga de futbol sala dels veteranos del poliesportiu i et trobes equips de paraguayans, et trobes gent de diferents cultures...
que efectivament fan una cosa en comú. I després, coincideixo que d'aquesta regularització evidentment no poden venir tots a Catalunya. S'han de repartir bé, però bueno, és que això ja passava amb els menors. Ja hem vist el que passa amb la repartició dels menors d'edat que venen sense família.
De veritat que, repeteixo la clau, està en un alús pervers que està en el element d'algunes persones i d'algunes entitats de l'Estat. Però és que això... Que coincideix, efectivament, amb aquestes declaracions obertes. Ancestrals, eh? Sí, ara no es fan aquestes declaracions obertes i aleshores es fa mitjançant una ordre al boletín oficial de l'Estat. Però també és cert, perquè si ja concretem a Catalunya...
com a país, i mirem on van aquestes masses de població estrangera, hi ha una cosa que, entre cometes, és normal que la població normalment s'agrupen en el torn de les grans ciutats. Evidentment. A Cuenca no tenen tants problemes.
T'ho juro, perquè us eixo aquest. Si anem a un poble dels Pirineus de Lleida, el rati d'aquesta població que ve és molt baixet, i si mirem a l'àrea metropolitana de Barcelona, és més alt. A Madrid també passa, i a les grans ciutats, diguéssim, jo diria d'Europa.
Històricament, eh? Paco, una petita cosa sobre el Primo de Rivera. Va demanar permís per donar el cop d'estat. Era capità general d'aquí. Va demanar permís a Sant Boi, en una reunió, al Comte d'Agüell. Hi ha més gent, eh? El Comte d'Agüell era un burgès... Hi ha més gent. Hi ha més gent. Fins i tot en la mancomunitat. Va parlar amb ells. Perquè estaven tots espantats. Els treballadors estaven posant la cara d'enca
i tal, ens vam posar molt nerviosos això per una banda això que has explicat tu, jo podria explicar moltes coses d'aquestes, jo em recordo quan estava a la plataforma Turem la Guerra i fèiem les reunions aquí al centre un dia no podíem accedir al despatx i vaig decidir fer una reunió que una associació de veïns ens donava xupluc per fer la reunió
Doncs vàries persones que venien allà a la tal... Ai, tenim que anar a aquell barri a fer la reunió. Bueno, quan es va posar el nou institut. I persones molt significatives, eh? I d'aquestes podria explicar 300. A part d'estudis que s'han fet des del punt de vista antropològic...
de festes d'aquí per antropòlegs bastant famosos que tenen retranca la cosa. És a dir, les coses són més complicades. Això ho he explicat a aquest amic meu que treballa, viu de fet des dels anys 70.
en un poble de la segona corona, és un famós historiador de medieval, un senyor cultural, potent, potent, per ser independentista, i quan t'explica els problemes d'aquesta ciutat són espantosos, amb els nouvinguts, i els nouvinguts són... Mira, li diuen, què tens que anar a fer al Baix Obregat? Què tens que anar a fer a Barcelona?
Per ells és l'horror. El baix obregat és l'horror, però li està dient que té quantitat de problemes. Primer que treballo a Barcelona.
Aquí, com no treballi venent gomes elàstiques, en aquest poble, altra cosa no puc fer. Treballo a Barcelona. I he fet una xerrada al Baix Obregat. Bé. No, anava a dir una cosa molt senzilla, i és que això que expliqueu de Molins és universal. Ah, clar. Absolutament universal. Ja sabeu que les meves estades relativament llargues en els països nòrdics i les meves converses en les famílies d'Islàndia, de Noruega, etcètera. Escolta,
No igual, pitjor. No, hi ha llocs pitjors. És a dir, que en aquest sentit, jo crec que les comunitats en les que per segles i mil·lenis hi ha hagut una tipologia humana, un color de la pell, una religió, una llengua, que de cop i volta arribi quelcom,
el primer que arriba és on diu, mira quina cosa és divertit, és singular, fa gràcia, etc. Quan resulta que això es converteix en un fenomen de grans dimensions, aleshores comencen a sortir uns problemes. Per tant, és a dir, concretament, per exemple, d'Islàndia. Clar, a Islàndia tornem a trobar-nos amb una societat, una illa, a sobre, per tant, encara més tancada que un lloc on hi hagi terres que pots entrar i sortir amb més facilitat.
les comunicacions ara són fantàstiques, però no fa gaire, no ho eren tant, i a més, a més de tant en tant, Islàndia pràcticament té dificultats d'accés per Mart i fins i tot en alguns moments per aviació, els volcans, els huracans, etcètera, els huracans, els grans temporals que ja hi ha, i aleshores, bueno, la tremensa, per exemple, en una de les famílies, perquè jo vaig expressar el desig, la meva devoció, la meva admiració per la llengua islandesa, que és quelcom increïble,
I aleshores, en desenvolupat aquesta admiració per la seva llengua, em van dir si pretenia entendre-la, estudiar-la i entendre-la. I abans que contestés que sí o que no, ja m'hauria agradat, però crec que no seria capaç de poder-la entendre, em va i em diu, si vostè l'aprèn i parla amb nosaltres la nostra llengua, serà més benvingut que si no l'aprèn.
De calaix. Evidentment. Per tant, en aquest sentit, jo crec que aquests nom són universals. Vostè quant de temps porta aquí? Una petita cosa. Fa poc vaig llegir un llibre capital sobre la història de les ciutats. És un llibre d'un anglès.
Es diu Les Ciutades. És un llibre que recull la història de les ciutats, des de les primeres ciutats a la Mesopotàmia fins ara. L'hi dic perquè és un llibre bastant curiós. El tio aquí ha dit una cosa bastant curiosa. Les ciutats donen llibertat.
i ell sempre ho diu les ciutats i els problemes aquests que està dient el Pep aquestes coses que ens hem comentat pensem que a l'antiga Grècia després de Pericles es van donar a compte que Atenes el 80% eren gent de fora la gran Atenes de Pericles i els governs que van venir van ser restrictius amb els nouvinguts
50 anys després desapareixia Atenes perquè el conqueria els Macedonios. Va entrant a Cribi. Els Macedonios. Xavier i José, que vull que m'expliquis l'anuari, dos minutets. Ah, vinga, som més més, ja parlarem. A més a més va bastant lligat amb la vista parlant. Jo vaig rapidíssim. La importància de la llengua és fonamental. Primer, perquè la llengua és un vehicle de mantindre una cultura...
un idioma, i l'altre, els idiomes són per comunicar-se. Per tant, el que tu vulguis parlar la llengua del lloc on te vas, significa que et vols comunicar i integrar el lloc on te vas. Els que som bilingües, en aquest sentit, podem tindre la llibertat que tu a casa teva parlis el que vulguis, però a nivell social, a nivell d'on t'integres, vulguis parlar aquella llengua. És com us diria jo, és les ganes de comunicar-se. I això aquí ho portem molt malament.
José, estem acabant, ja en parlarem amb calma, però tindreu l'anuari... Tindrem l'anuari a la paradeta del Viu Molins a la Fira. Per què va molt lligat amb això que dèiem, dius? Doncs perquè la portada de l'anuari us la desvetllo, ja xerrarem més, faig el clai així ràpid. Primícia, primícia. Titulem l'anuari amb els nous molinencs i precisament el que fem és retratar algunes famílies que han vingut a viure al barri de les Guardioles. Molt bé, felicitat.
Sembla molt bé. Molt d'integrador, no? I la fotografia? És al barri de les Guardioles, amb un grup de veïnes noves, en un edifici de les Guardioles en construcció que té cert... Aquell de fusta. Sí, exacte. No ho anava a dir, però sí, ja m'has estirat de la llengua, que té certa característica especial. Bé.
Que fa bueno, que ja l'has dit tu, que és de fusta. Jo parlant d'aquest tema, però nosaltres sou molinecs, jo no, jo us he de dir que potser vaig sesgat amb això que he dit de les associacions i tot això, que realment costa. Però jo he de dir una cosa, jo parlo per mi mateix. És a dir, jo soc una persona de Papiol,
que em sento molt estimat a Molins de Rei, tinc molta connexió, potser la ràdio ha sigut un punt àlgid. És que la ràdio és un punt cohesionada al poble. Jo tinc que dir que la integració que jo sento amb la gent de Molins de Rei i amb el poble és molt alta. Mai m'he sentit
Home, ja sé que és de Papiol, que no sóc de Nueva Guinea-Papua, però enteneu-me. Al final és un barri de Molins. Això és... Cuideu, perquè aquí aixecaria molta polèmica, però el que jo vull dir és que jo m'he sentit integrat, no m'ha costat res, evidentment... I fins aquí, eh? I fins aquí. Suposo que aquest tipus d'associacions uneixen. Era un comentari de bromes. José, Josep, Paco, Xavier, bona fira tingueu. Igualment. Igualment, bona fira. Bona fira, adéu-siau. No sé un fireu gaire, per això.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El servei de rodalies ha arrencat avui amb el dispositiu reduït previst amb trens i autobusos alternatius en funcionament mentre duren les obres de reparació de la infraestructura. En total hi ha actius 10 plans alternatius de transport amb 146 autobusos i 700 informadors. Davant les incidències dels darrers dies el servei continua sent gratuït i molts usuaris opten per plans de mobilitat alternatius.
De fet, a DIF ha apuntat a una fallada al subministrador del software com a causa de la caiguda del centre de trànsit centralitzat de Rodalies, que ahir va aturar la represa durant unes hores. Joan Carles Almeron, director del Centre d'Estudis de Transport Tèrminus, n'ha parlat avui a la xarxa.
Creiem que, a més, el centre de control porta uns mesos amb algunes incidències i creiem que tot és causa de la debilitat del sistema. Com us comentàvem, la manca d'inversions durant dècades, que ara s'ha començat a revertir, però també aquesta reversió no feta amb suficient criteri, ha provocat que el sistema estigui molt i molt i molt dèbil.
I el secretari d'Estat i Transports, José Antonio Santano, ha avançat un acord amb la Generalitat per ampliar el pla de Rodalies fins als 8.000 milions d'euros davant dels 6.300 previstos fins al 2030. Ha explicat que ja s'han executat 2.500 milions i que aviat se'n donaran més detalls. Santano ha admès que Renfe i Adif no han estat a l'altura durant la crisi ferroviària.
I pel que fa a la mobilitat d'hora per carretera, la C44 està completament tallada a Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant per un accident i també està tallada la C60 al túnel de Parpes en sentit Granolles per una avaria. A la 2 hi ha circulació intensa a l'altura de Belloc d'Urzel en sentit Barcelona per un altre accident i també un carril tallat entre Esparreguera i Abrera en sentit Lleida.
També congestions importants a la B20 cap a Nus de Llobregat amb un carrer tallat i també incidències a la C58 a la P7 i a la B30 tant en sentit sud com en sentit nord. I Catalunya ha tancat el 2025 amb una taxa d'atur del 8,24%, quatre dècimes més que a finals del 2024 i eugenament per sobre del trimestre anterior segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística.
Tot i aquest repunt de la desocupació, l'ocupació ha assolit un rècord de final d'any amb 3,91 milions de persones treballant que suposen 57.200 més que ara fa un any. I avui ha de passar a disposició judicial l'home detingut per vetar ganivetades, una dona a Lleida. Els Mossos d'Esquadra custodien el detingut
que es va entregar després dels fetges i que no tenia cap relació sentimental amb la víctima. Desenres de persones han condemnat el crim en les darreres hores amb concentracions i actes de rebuig. I això és tot fins aquí a les Notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 10.
Aquest dijous s'inaugura una nova exposició dins del programa de la Fira de la Candelera i també vinculada als orígens de la nostra Fira. L'exposició es titula Pagesos contra Franco, 1974-1979, la Unió de Pagesos i la Construcció.
de la democràcia. Doncs l'exposició és itinerant, produïda per la Generalitat i es podrà veure a partir d'aquest dijous a la sala gòtica del Palau dels Requesens. La inauguració és el dijous a dos quarts de set de la tarda, com dèiem, a la gòtica. I l'altra exposició, també vinculada al món de la pagesia, que es pot veure des del cap de setmana a Garnamallé, és l'exposició a pagès, que recull diferents peces, estris, instruments tradicionals que reflecteixen com era la vida
a la pagesia. L'exposició es pot veure fins al 22 de febrer, de dimecres a diumenges, i aquest cap de setmana, tant dissabte com diumenge, s'amplia l'horari motiu de la fira i es podrà veure tant al matí com a la tarda a Can Amalder. I també al local del SEM podeu veure l'exposició amb les fotos guanyadores i finalistes dels Premis Clic de Fotografia, també aquest cap de setmana de fira.
amb obertura de local durant tot el cap de setmana i després podreu continuar veient l'exposició fins al dia 6 de febrer. Són diferents propostes que hi ha culturals a la fira. També, com és habitual a la fira, a la part empresarial hi ha les conferències empresarials. Demà dimecres a la tarda una conferència sobre les fires comercials, tradició i innovació com a estratègia de màrqueting empresarial. Demà dimecres a la tarda, a partir de les 4,
a la primera planta de l'edifici del Molí i el dijous a la tarda un clàssic de la fira, la vintena trobada simultània d'empreses que es farà durant tota la tarda, de 5 des de les 3 de la tarda i fins a les 6 també a l'edifici del Molí.
Recordem la defunció del senyor Emilio Condom Olivella. Tenia 78 anys i l'acte de comiat serà d'aquí una estona, a dos quarts d'onze del matí, al Tanatori. I acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dimarts és la Lozano del carrer Verdaguer 68. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Reí.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns. L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i afectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molins Jove.
Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Saps que Omnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral, per practicar-lo un o dos cops per setmana, de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
Carrers amunt, avall i amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, avall i amunt, quina jantada. Carrers amunt, avall i amunt, amb abraçades. Molins de rei de la Candelera, farem la imatge.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí, pràcticament 10 minuts, continuem endavant i en directe al Bon Dia i Bona Hora d'aquest dimarts 27 de gener. De seguida saludant la Marta Espona, regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya. El Damià Martínez, director del Museu del Renaixement, ens acompanyarà a partir de dos quarts d'11 per parlar...
Fins demà!
I amb ell el tractarem a partir de 3 quarts d'11 fins a arribar a les 11. Però ara el que farem és repassar l'actualitat política local des de l'òptica d'Esquerra Republicana de Catalunya, acompanyats de la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona. Hola Marta, bon dia. Hola, bon dia. Que ja va fer, fa tot just, demà farà una setmana, un acte en el context d'aquesta 175a edició del Fira del Candeler, aquí a la Fundació Agrària. Exacte. Com va anar? Aquest era l'objectiu.
De fet, el vaig presentar una mica amb aquests termes, com que fos l'avançala o la introducció a la fira, perquè encara no havia tingut lloc ni el pregó. Jo crec que va ser molt interessant perquè el Jaume Sanz, com a coneixedor...
de la comarca, com a família de pagesos i com a persona relacionada amb el món del medi ambient i del camp, va oferir una mica la perspectiva de la comarca i, sobretot, també el procés de la comarca i el fet... El procés de la comarca em refereixo des del punt de vista d'urbanització i de...
i de canvis al llarg dels darrers anys, i ens va fer adonar, o va fer el comentari precisament, que potser Barcelona no és conscient d'aquest gran avantatge que té de tenir tot un pulmó
a prop d'una gran ciutat com és Barcelona, i ell feia aquesta afirmació que potser d'altres ciutats han intentat tenir projectes similars, no se n'han sortit, nosaltres el tenim, i en canvi no vetllem prou potser per aquest gran recurs que tenim. I la Teresa Jordà, com a exconsellera, com a diputada i com a persona gran coneixedora del món rural,
de fet havia mantingut moltes trobades al llarg dels anys amb assistents a l'acte, doncs bé, va fer una crítica realment de la gestió que se n'ha fet de l'àmbit rural i una mica de la incongruència aquesta també de vegades de fer lleis i després no fer
uns desplegaments que realment siguin conseqüents en aquestes lleis i realment permetin que aquella legislació important que s'ha fet no tingui el gran recorregut que potser hauria de tenir. I vam posar sobre la taula també la mateixa incongruència de les persones...
del carrer, que per una banda defensem que hi ha d'haver un producte de quilòmetre zero i de proximitat, etcètera, i en canvi després en el moment de comprar ens és igual si les cireres venen de xilè o venen de...
del Marasme, que també és... No, del Marasme no les series, precisament les tenim molt més a prop, o amb Torrelles o el Papiol, però realment anem a preu fet en el moment de comprar. Ens guiem moltes vegades només pel preu, que té la seva part lògica també, però, evidentment, això va en detriment moltes vegades d'una qualitat i d'un suport, sobretot a aquesta pagesia, que la Teresa ajudava a definir com un puntal de la nostra societat en tots els aspectes. No solament
des del punt de vista de la manutenció, és a dir, del subministrament d'aliments cap a nosaltres, sinó també d'equilibri i de treball conjunt amb tota la feina que s'ha de fer pel medi ambient i, per tant, en contra també d'aquest canvi climàtic que està venint. I va encoratjar, sobretot perquè aquests dos àmbits vagin més juntets, més de la mà.
Molt bé, això passava el dimecres. El dimens del pregó. El dimens del pregó, sí. I també una mica l'acte, aquest reconeixement que hi va haver exalcaldes i exregidors amb responsabilitat de fira.
Em va semblar encertada aquesta... Per una banda, l'acte en si crec que va ser un acte sobri, no excessivament llarg tampoc, cosa que també està bé, perquè a vegades volem fer moltes coses i acabem fent un acte excessivament llarg i de vegades pesat, i en canvi va ser amè, va ser molt directe a l'objectiu que tenia, que era donar pas a la fira,
I pel que fa al discurs del pregoner, del Jordi Hurtado, crec que va ser curiós perquè va saber, d'alguna manera, situar-nos en els fets que han passat també al llarg d'aquests 175 anys d'història de la Fira, comparant-te una mica amb fets que passaven al món o que passaven a l'estat espanyol o que passaven aquí a prop de casa també.
Per tant, va tenir moltes curiositats que també va ser agradable de conèixer i de tenir-ho en compte. El reconeixement cap als alcaldes i regidors i regidora, i amb la...
excusa de l'Antònia Castellana que no va poder venir i per tant haguéssim tingut una alcaldessa però en tot cas la Genoveva Català va ser la representant de les dones en l'àmbit polític com a regidora de promoció econòmica
Aquest reconeixement crec que està bé fer-lo, perquè les coses no passen perquè sí. No hem arribat a 175 anys de fira gràcies a la feina que s'està fent darrerament, que també, òbviament, i que cal...
felicitar a tothom que hi intervé per la feina que fa, però això és producte primer d'aquells primers homes que van tenir la iniciativa al segle XIX per crear una fira d'aquest tipus i després per tot l'interès de les persones que han vingut a continuació
de mantenir-la, de posar-la al dia, d'adaptar-la i de donar-li nous contextos també. I crec que està bé també fer aquest reconeixement a la feina feta, sobretot en vida, perquè a vegades fem aquests reconeixements malauradament quan la persona ja no hi és i per tant poder fer un agraïment públic a aquestes persones que...
estaven complint amb un càrrec polític i, evidentment, era la seva obligació treballar per qualsevol aspecte de Molins de Rei, però, en tot cas, que també van posar la fira en el punt de mira que, sobretot, no decaigués i anés complint aquesta funció també de reivindicació, com ara també s'està fent respecte del sector agrari. Crec que el...
el lema d'alguna manera d'aquest any, tradició passat i futur, crec que és encertat perquè realment la fira té una mica de tot i per tant vetllem perquè realment aquest futur sigui possible i la fira tingui el seu lloc.
Bé, avancem cronològicament i abans d'arribar als dies pròpiament de fira, demà tenim ple. Demà tenim ple, sí. I vosaltres, Marta, des que representeu una moció, és el punt 10 de l'ordre del dia, que té només 12 punts. La moció és per la recuperació del servei de ginecologia al cap de Molins de Reia. Explica'ns, sisplau. Molt bé.
Ja ho hem comentat moltes vegades, que la funció de les mocions, en definitiva, tenen una funció reivindicativa i plasmar una necessitat que l'equip de govern no l'ha tingut en compte o és una...
és un punt de vista molt particular d'un partit polític i, per tant, en l'apartat de les mocions és el moment en què, sobretot els partits que som a l'oposició, tenim l'oportunitat d'incidir en algun aspecte que nosaltres considerem que pot ser important i pel qual es demana l'acord de tothom.
Hi ha mocions de vegades que són molt genèriques i que també està bé que hi siguin perquè són pronunciaments polítics, però evidentment creiem que són molt útils les mocions que tenen a veure amb problemàtiques locals. I és el cas d'aquesta darrera que presentem. De tots és sabut que es jubila una persona, una doctora,
i l'Institut Català de la Salut decideix no ocupar aquesta plaça i per tant que totes les dones que vulguin visitar-se en el servei de ginecologia i que fins ara anaven a Molins de Rei ara hauran de desplaçar-se cap a Sant Boi. Això genera a la vegada una pressió cap al servei de ginecologia de Sant Feliu
De manera que comença també a escampar-se la visita o haver d'assistir a la visita de ginecologia en d'altres poblacions. Jo he parlat amb persones i algú em deia «a mi ja m'ha tocat Sant Joan d'Espí, darrere el rogi». Per tant, clar, no es pot concentrar tot a sobre, únicament d'un sol cap.
i ens estan escampant. Això, si fóssim potser una població molt petita, seria fàcil d'entendre, però estem parlant d'una població com és Molins de Rei, que és una població mitjana, amb unes necessitats nombroses, per tant, que ens haguem de desplaçar cap a una altra població per tenir el dret a revisió, com és el cas de ginecologia per les dones, em sembla que no és encertat.
De manera que el que demanem amb aquesta moció és que l'Ajuntament, com a ENS, pressioni o, en tot cas, es reuneixi amb l'Institut Català de la Salut i treballi perquè l'Institut Català de la Salut es replantegi aquesta decisió i, per tant,
torni a cobrir la plaça de ginecòloga al cap de Molins de Rei. És tan simple com això. És a dir, aquí no hi ha cap retret de cap tipus, sinó reclamar una cosa que creiem que és un dret bàsic de les dones de Molins de Rei, de tenir-lo. Estem parlant...
Per curiositat, veig de quantes dones estem parlant, i clar, estem parlant de més de 13.000 dones, és a dir que poca broma amb la quantitat també, no? De manera que creiem que tenim dret les dones de Molins de Reí a ser ateses també a la nostra vila, i per tant que es replantegi aquesta decisió.
Si a més a més tenim en compte que just amb l'arribada dels ajuntaments democràtics un grup de dones va fer una feina molt important per crear el centre de planificació familiar, que poc després l'Ajuntament el va assumir com un servei municipal i per tant va donar atenció, és a dir, va donar un servei importantíssim en aquell moment estem parlant,
de finals dels anys 70, en les quals l'educació sexual era minsa, l'atenció que rebia amb les dones també. Per tant, van fer una aposta molt important en aquell moment per l'atenció a les dones i aquest centre de planificació familiar va estar funcionant durant un temps fins que l'ICS el va assumir també com a servei seu. Fins aquí cap problema. El que demanem és que no hagi estat en va tota aquesta feina
que van fer aquest grup de dones i el primer ajuntament democràtic, l'Antònia Castellà en el capdavant, d'impulsor d'aquest servei i, per tant, que es recuperi.
Per altra banda, el centre de planificació familiar tenia aquest altre vessant més educatiu, més de relació entre dones, més de treball social, si tu vols, entre dones, que evidentment no compleix ara el CAP, que el que tu reps és una assistència mèdica.
Aleshores, el tercer punt de la moció el que demana és que l'Ajuntament recuperi aquesta funció més social i educativa que també tenia el Centre de Planificació Familiar i ho faci des de...
el departament o la regidoria que vulguin. És a dir, nosaltres, com diu l'alcalde, no donarem lliçons a ningú perquè no les hem de donar. És una proposta i, per tant, ens agradaria que tant una reivindicació cap a l'Institut Català de la Salut com una sol·licitud o un suggeriment cap a l'equip de govern municipal, doncs totes dues qüestions siguin acceptades i siguin votades a favor per tothom.
Bé, aquesta és la moció que presenta Esquerra i després hi ha una conjunta, que també vam esmentar ahir, de diverses entitats, el seu ball a COSO i en Reda't, per defensa del finançament dels equips multidisciplinaris de suport, els EMS, dels centres especials de treball d'iniciativa social i contra les retallades en la subvenció precisament d'aquests equips. Exacte.
M'imagino que aquí hi hauria d'haver consens, no? Espero. Espero que també hi sigui, la veritat. Aquesta moció que han presentat les tres entitats és també local per una problemàtica que ells tenen amb el personal de suport respecte a les persones amb discapacitats que tenen als seus centres.
Però no és un problema solament de Molins de Rei i, per tant, nosaltres no tindrem cap mena de dubte de votar-hi a favor perquè el nostre grup al Parlament, Esquerra Republicana al Parlament, ha entrat una moció darrerament en els mateixos termes del que ells estan demanant. És més àmplia perquè, evidentment, no parla només dels...
casos concrets dels educadors i dels problemes amb els educadors en relació a la disminució de persones amb discapacitats que estiguin atenent. És a dir, aquí hi ha un problema de gestió i, per tant, en tot cas la moció que Esquerra representa al Parlament el que fa és denunciar la gestió que el Departament d'Empresa i Treball està fent respecte de tots aquests centres i demana, per una banda,
que la retallada que hi va haver es reverteixi i, per tant, aquests diners que haurien d'haver arribat que arribin, que hi hagi un pagament de nòmines mensual com correspon, que no hi hagi aquest puja i baixa de remuneració econòmica cap al personal de suport, dependent
de la quantitat de persones amb discapacitats que té el centre en aquell moment o no, sinó que hi hagi una regularitat clara amb tot plegat. I l'emoció també demana un suport total cap a aquests centres de treball, que a més a més són un model, tal com l'emoció que han redactat en Rederat seu ball i acoso,
Un model que realment és extrapolable i reconegut arreu. Per tant, una cosa que tenim que funciona no pot ser que per una qüestió econòmica trontolli i perilli. I per tant, aquí s'hi han desmarçat tots els esforços possibles perquè aquesta qüestió econòmica no vagi a més, i al contrari, reverteixi i...
remuneri econòmicament, tal com correspon, tant els centres com el personal que hi treballa. Ja sé que hi ha moltes mancances, tenim un problema del sistema ferroviari enorme, que realment està col·lapsant el país,
Per un problema també, segurament, de manteniment al llarg de tots aquests anys, a part de tots els diners que haurien d'haver arribat i, per tant, amb els diners que no han arribat no s'ha fet el manteniment que s'hauria d'haver fet i així estem. No pot ser que uns centres de treball que donen suport a persones amb discapacitat trontollin també perquè aquesta espècie de manteniment que és la dotació econòmica dels centres també perilli. Si creiem, si apostem
per un sistema ferroviari o apostem per uns centres de treball que donen resposta a unes necessitats d'una part de la nostra població, aquesta aposta ha de ser continuada. No pot ser que després hi juguem econòmicament, no dotant-la dels diners que realment necessita aquella aposta.
Dos minuts i mig seran dos quarts d'onze, més enllà del ple, que després ja té moltes més qüestions tècniques, no? Sí, són qüestions molt de gestió, sí. Encara ja a la Fira de la Candelera. Com es presenta? Tindreu estant? Tindrem estant, per tant, tothom qui tingui ganes de fer un cafè, perquè...
Continuem en la línia del que vam fer l'any passat, que tinc ganes de fer un cafè i de parlar amb nosaltres durant l'estona que vulguin, perquè ja sabem que la fira no té horaris, doncs estarem ubicats a la fira d'entitats, a la plaça de l'1 d'octubre del 2017, i sempre hi haurà algú, per tant, és qüestió de passar per allà, fer un cafè,
i exposar el que tingueu ganes d'exposar, de criticar, de proposar, d'agrair, del que sigui, o de xerrar una estona. Sí que, en tot cas, m'agradaria comentar, que sigui a tall d'informació, que el president del nostre partit, l'Oriol Junqueras, vindrà dissabte al matí, i, per tant, doncs...
també passarà pel nostre estant, i si en aquell moment hi ha algú, doncs mira, també podrà parlar amb ell una estoneta, i res, i que a partir d'aquí, doncs, això, tothom qui tingui ganes que ens vingui a veure. La fira és bàsicament això, no?, relacions socials, converses, xerrades, moltes xerrades,
menjar i beure, evidentment, de tot plegat, però serem allà precisament això, per parlar amb tothom que tingui ganes de parlar amb nosaltres. Creiem que la proximitat és important i...
Bé, doncs, la posarem en pràctica. Doncs a la fira d'entitats. A la fira d'entitats, tant dissabte com diumenge, un cafetó calent, que també, perquè diuen que és probable que passi fred, esperem que no plogui, perquè això sí que seria més desastrós, però un cafetó calent el podeu prendre i xerrem una estona. Fantàstic. Doncs Marta Espona, regidora Portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, moltes gràcies a vosaltres. Que tinguis bona fira. Bona fira a tothom i espero veure'ns en algun moment del cap de setmana.
Molt bé, doncs que vagi molt bé. Abans, però, us escoltem al ple. Recordeu, demà, eh? No dijous, sinó demà, dimecres, a les 6 de la tarda, des de la sala de sessió. Exacte. Canvi important. Correcte. Que vagi molt bé. Gràcies. Doncs anem a escoltar, fem una pausa musical dins dels tastets musicals que repassarem amb el Ramon Cugat, el programador.
Aquesta setmana tenim tres propostes amb Mazzoni, interessant, des de la Bisbal, tenim la Naís Vila i tenim l'Eva Ford. Doncs l'Eva Ford l'escoltem amb aquesta cançó que porta per nom Blooming Trees. Sometimes I think
There might be something wrong with the way my heart beats Cause I fall And fall For nights and for clouds there's no spring in this story of mine
I'm dark of the moon I've romanticized all my dark nights but now I crave the light And I see
Green fields and the birds and the sun
Molt bé, doncs la Eva Fort, que la podreu escoltar als tastets musicals d'aquest dissabte a la plaça del Palau, passen tres minuts de dos quarts d'onze del matí.
Parlem del Renaixement i ho fem acompanyats del director del Museu del Renaixement, el Damià Martínez, per parlar d'aquest context també de Fira de la Candelera. Què tal, Damià? Bon dia i bona hora. Molt bé, bon dia. Justament ahir que la sala gòtica del museu acollia la presentació d'aquest documental sobre la Candelera, precisament.
La presentació del documental, una de les activitats que fem en el marc de la fira, bé, en aquest cas que acollim, com a equipament cultural, hi ha algunes propostes que les fem nosaltres i altres que el museu es converteix en escenari. De fet, també ja ens explicàveu a través de les xarxes que el quadre de Josep Martí Bufarull, la imatge de la 175a edició de la fira, el teniu a...
Sí, i això és una cosa que ens fa molta il·lusió, perquè jo vaig estar també el dia que vam fer la presentació, em va semblar una peça magnífica. Clar, el cartell està molt bé, però sembla que no li fa justícia del tot, el que és l'obra original, perquè l'obra és una obra molt matèrica, molt texturada, amb aquesta tècnica també d'ecollage, incorpora diversos elements...
que tenen com el seu volum, i estan allà com enganxats a la pròpia obra, formant-ne part, i vam proposar de poder-lo tenir exposat, i el tindrem fins al que acabi la fira, i tothom que vulgui venir-lo a veure, així té l'oportunitat al vestíbul del museu, evidentment, de Franc, poden veure aquesta peça, que és la que ha generat el cartell de la fira d'enguany. Molt bé.
Més enllà d'aquest documental d'ahir, d'aquest quadre, quines coses han passat més aquests dies, també, que vulguis destacar? Doncs, Déu-n'hi-do, aquesta setmana he fet coses, i, mira, algunes us les avanço, perquè en parlarem més endavant, però, mira, el divendres vaig estar a la Universitat de Barcelona, com saps, sempre tenim un llibre exposat que és de la biblioteca, i amb la bibliotecària, en el fons, antic, que és un lloc fantàstic, molt bonic, mirant a veure quin llibre podíem...
portar a partir del 10 de febrer. Per tant, jo crec que la setmana que ve, si vols, podem fer una mica un monogràfic d'aquest, perquè serà molt interessant, perquè portarem ni més ni menys que un tractat de la pintura de Leonardo da Vinci, de l'any 1733. No és, diguéssim, del segle XVI. Això Leonardo ho va escriure...
són una sèrie de notes que va escriure al llarg de la seva vida que no es van arribar a publicar tampoc en vida seva de fet es van publicar més de cent anys després de la seva mort aquest es va recollir un deixeble seu i va publicar aquest tractat de la pintura que és una obra clau per la formació dels artistes en l'època moderna de fet
El llibre que nosaltres portarem, l'edició, és una edició del 1733 i això també dona compte de l'interès que hi havia per aquest tractat. Clar, aquí és on Leonardo explica tota la seva idea de com ha de ser la pintura, la formació científica de l'artista, aquest paper important d'observar la natura per generar coneixement i moltes coses que van ser revolucionàries en el moment de com representar-les, no?
amb el tema de la perspectiva, de la profunditat atmosfèrica, d'aquesta difuminació dels contorns... Això, si vols, la setmana que ve, podré fer una mica de monogràfic d'aquest llibre, perquè està molt bé. I després, ahir vaig estar... Això també és, diguéssim, un safareig d'aquests que es pot explicar, perquè és molt interessant. Ahir tenia un parell de reunions de treball al Museu Nacional...
i vaig demanar si podia veure les tres taules que la Generalitat, l'any 24, fa poc temps, fa un parell d'anys, va comprar d'un pintor que es diu Isaac Hermes Vermell, que aquest pintor, ni més ni menys, era el pintor de Cambra, el pintor, diguéssim, familiar dels Requesens. Lluís de Requesens coneix amb aquest pintor a Milà,
el fa venir ell a Catalunya, li encarrega diverses obres, de fet, a Catalunya hi ha el retaule major de Santa Maria Palamós, és seu, a Tarragona també n'hi ha un, i li encarrega per la capella real del seu palau un retaule que després va desaparèixer.
I en aquestes coses així una mica detectivesques, va aparèixer en una pàgina web d'aquestes de subhastes en línia, van sortir al mercat una taula, bueno, tres, de fet, de pintor anònim, amb un preu com bastant raonable. La Junta de Qualificació de la Generalitat les va detectar a través d'un historiador, etcètera, van activar tots els processos.
i van acabar comprant aquestes taules amb una empresa de Vizcaya que havien sortit allà i que són tres taules que van carregar Lluís de la Casens per la capilla del Palau Real Menor de Barcelona. I les vaig poder veure ahir, són fantàstiques, són formidables, són part d'un retaule que es creia perdut i ara estan com tornant a sortir a recuperar-se alguna d'aquestes pintures i ara estan en fase de restauració. Han estat un temps al taller de restauració.
Parlaves dels recasents, una de les coses que es va dir a la presentació de la Fira, novetats de la 175a edició, és que en el transcurs de l'any es faran diverses activitats i una d'elles és un congrés sobre els recasents. Sí. El mes d'octubre? No, novembre. Novembre. 25, 26 i 27 de novembre. Congrés internacional amb motiu del 450 aniversari de la mort del Lluís de Recasents.
per parlar dels recasens i també després de la noblesa catalana en aquesta època, que va entre l'època medieval i l'època moderna, però dedicant una especial atenció a recerques que hagin pogut sortir darrerament sobre els recasens. Molt bé, ja en parlarem en el seu moment, però és una de les coses que ja van situar. Sí, sí. Més coses que han passat o miren cap endavant ja?
No, mirem, comentem... Bueno, el dissabte aquest vam fer... Això et volia explicar les coses que fem en el Mar de la Fira. Exacte. Aquesta ja va passar, que va ser el dissabte, vam fer aquesta activitat familiar per venir a decorar, a fer d'artista, diguéssim, a partir de les obres del museu. Va ser un dia difícil, perquè un dia que feia molt de fred i plovia molt aquest dissabte passat. Cada dia estem així una mica amb el temps tocats. Sí, avui ja veuràs.
I aquesta setmana, com bé deies, ja hem arrencat amb totes les activitats. Fem moltes coses. Ahir vam acollir aquesta presentació d'aquest documental sobre... La Candelera en primera persona. La història recent de la Candelera a través dels seus testimonis. Jo ho vaig veure i em va agradar molt. Vaig veure que també hi surt. Tens aquí un paper, eh? Alguna intervenció, sí.
Molt bé, em va agradar molt. Crec que aquestes coses són necessàries perquè no només generen entusiasme, sinó guarden després també memòria. Avui acollim al Museu per la Tarda unes jornades tècnico-agràries, també al mar de la Fira, aquesta tarda a la Sala Gòtica. Això ja és més a porta tancada.
Demà ens arriba, que farem de massa, dedicarem tot el dia al muntatge, amb aquesta exposició que s'inaugurarà el dijous i es podrà veure també gratuïtament a la sala d'actes, a la sala gòtica, que es titula «Pagesos contra Franco».
I que és una exposició que ve del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Tot això s'ha tramitat, diguéssim, des d'alcaldia i nosaltres donem suport i cedim l'espai per poder acollir aquesta exposició.
A mi em sembla interessant remarcar-ho, perquè la fira d'avui en dia és una fira que és molt polivalent, és molt moderna, però no oblida aquestes arrels tan agrícoles, inclús comercials industrials com eren abans. De fet, ara a Can Amatllé també he vist que hi ha una exposició que no l'he vist encara. A Pagès. A Pagès.
que, ostres, he vist unes fotografies que m'han semblat molt interessants i tinc ganes de veure-lo. Llavors jo crec que també està bé que al voltant de l'acte principal, que són els dies de fira, hi hagi aquestes activitats paral·leles. Molt bé, molt bé. Doncs l'exposició es podrà veure aquests dies? Sí, fins al 16, si no recordo malament, de febrer. Pagesos contra Franco. Sí. Insistim, com deies, Damià, del Memorial Democràtic.
I els dies pròpiament de la fira? Els dies pròpiament de la fira al museu nosaltres fem dues activitats per una banda el dissabte oferim dues visites guiades que són d'inscripció gratuïta només han d'escriure un correu a l'adreça de sempre info arroba museu del renaixement.cat o bé trucar al telèfon del museu
I aquestes són el dissabte, a les 11 i a les 5, i després, el diumenge, fem jornada de portes obertes, perquè a més, clar, ens coincideix que el diumenge, també és primer diumenge de mes, m'he estat mirant les dades de l'any passat, l'any passat, el diumenge, aquest de fira, van entrar al museu gairebé 600 persones, que és moltíssima gent. Ja en previsió...
hem reforçat el servei de seguretat, però sobretot el servei de neteja, perquè clar, el museu, tot el que és la planta baixa és d'accés gratuït, i els dies de fira tenir serveis públics allà a disposició sempre està bé, i la gent els fa servir molt, llavors tindrem allò un reforç de neteja. Molt bé. Alguna cosa més? Doncs no, jo crec que per la meva part avui ja està.
Molt bé, doncs si algú té algun dubte, en tot cas també deies el correu electrònic, el telèfon o que vinguin presencialment, quan tingueu-ho. O que ens esdegin per les xarxes també, sí, sí. Que aneu informant sobre totes les gràcies de l'Instagram de les coses que feu. Molt bé, doncs Damià Martínez, moltes gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé la fira. Igualment, eh? Igualment, que ens firem tots bé.
Que vagi bé. Adéu-siau. Recordeu que parlarem bastament de la Fira i de les novetats i de tot el que cal saber amb el regidor de Fira, Iván Mustieles, que ens acompanyarà d'aquí una estona, a partir de les 11, després de les notícies aquí al programa, així com també d'altres continguts que tindrem, però a les 11 explícitament parlarem d'aquestes novetats de la Fira, aquesta setmana decisiva i important que tenim aquest esdeveniment a la nostra vila.
Un minut i mig i seran tres quarts d'onze. De moment no tenim el David Lloberes, doncs fem una pausa. Ah, o si no, m'és igual, el que vulgui ser publicitat, música, o si no, anem a buscar el David, que avui ens vol parlar d'un conflicte de política internacional molt concret. Anirem cap a Síria i deixarà d'aquí uns breus minuts. Fem una pausa per la publicitat. Breu, eh? De seguida tornem.
Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chic. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Chic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dinegres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rí. On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar del català amb fluïdessa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles, per mi, és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem. Apropa el català a tothom. Inscriu-te al Vincles. Vincles.omnium.cat A la veïa del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge.
Telèfon o correu electrònic 900 900 120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE. Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Carrers amunt, navall i amunt toquem els arbres. Carrers amunt, navall i amunt, quina gentada. Carrers amunt, navall i amunt amb abraçades. Molins de rei de la cantalera, farem la imatge.
Passen dos minuts i mig de tres quarts d'onze del matí.
Desxifrant el món és aquest espai que compartim els dimarts, aquesta hora amb el David Lloberes per parlar de política, de conflictes a nivell internacional i fer-ne una lectura pausada. I avui ja ens ha avisat el David que anirem a parlar d'un tema que potser molta gent desconeix, és aquesta ofensiva del govern jihadista de Síria a l'administració autònoma de Rojava, que convindrà també fer-ne un bon context. Què tal, David? Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora. Sí, parlar de política internacional, desgraciadament en l'actualitat, és parlar de guerra i de conflicte.
Però bé, la guerra i el conflicte no només és intrínseca a l'ordre actual de les coses, sinó que ho ha estat històricament i encara més quan hi ha interessos contraposats de diferents agents geopolítics. En aquest cas, el conflicte d'interessos que existeix
i els dos bàndols que existeixen en el context de la Guerra Civil Síria, que no s'ha acabat, que alguns mitjans de comunicació fa un any, quan els jihadistes van arribar al poder de mà de les milícies d'HTS, que eren unes milícies...
Jihadistes que comptaven amb el suport d'Occident, en aquest cas, al contrari de les milícies jihadistes de l'ISIS, del Daesh, de l'Estat Islàmic, fa 10 anys. Aquestes actes comptaven amb el suport d'Occident, començant per Turquia i acabant per Estats Units.
Per una banda tenim aquesta gent, l'actual govern de Síria. Molta gent es va pensar que quan, bé, molts mitjans de comunicació, molta gent no, molts mitjans de comunicació van donar o van transmetre la idea que quan aquesta gent va arribar al poder a Síria, doncs,
Es va acabar la Guerra Civil, perquè van fer fora el Baixar a l'Est i el Partit Bas, que portava 40 anys governant el país, dels quals 9 o 10 anys en Guerra Civil. Però no, perquè recordem que Síria estava, per dir-ho d'una manera suau, estava cantonalitzada,
cantonalitzada vol dir que estava dividida en cantons o en diferents faccions, que la guerra civil síria no era entre dos bàndols només, sinó que era una guerra multilateral. En aquest cas, els únics dos bàndols que queden o que són significatius i que controlen parcel·les significatives de territori
és el nou govern sirià, el nou govern jihadista de Síria, que va arribar al poder, recordem, de la milícia jihadista HTS, i les forces democràtiques sirianes que controlaven el territori més enllà de l'Eufrates. Hem de recordar, potser hem de tornar a les classes de l'escola primària... Home, i tant!
per imaginar-nos la regió, que es troba a l'històric creixent fèrtil d'on va sorgir per primera vegada l'agricultura a Mesopotàmia, entre el Tigris i l'Èufrates. Espero que els nostres ulls ens recordin que aquests dos rius que travessen la regió, en aquest cas tot el que quedava
a orient de l'Eufrates, que és el riu que travessa Síria, tot el que quedava cap a l'interior, cap a orient, cap a l'est de Síria, estava controlat per les forces democràtiques sirianes. I tot el que hi havia cap a l'oest estava controlat pel govern de Damasc, pel...
encapçalat pel jihadista Al-Golani, que, a més a més, Al-Golani que ha patit un rentat de cara en el darrer any des que és president de Síria, que és un rentat de cara de campionat.
perquè se li ha posat una corbata, una americana, i se'l rep a totes les instàncies internacionals, té fotos al costat dels grans mandataris internacionals, Bondar Lion, Katia Calas, que a més a més aquest senyor és característic perquè quan es reuneix amb mandataris internacionals, quan són dones, per molt mandataris internacionals que siguin, no els dona la mà.
pel fet de ser dones. Doncs bé, aquests són els personatges que tenim a una banda de l'Eufrates, des de controlant el govern de Damasc, i a l'altra banda de l'Eufrates, a l'interior de l'Eufrates, a l'est de l'Eufrates, tenim o teníem les forces democràtiques sirianes, que en el seu dia, en el 2015, no sé si els nostres oients potser se'n recorden,
quan l'estat islàmic, o també anomenat Daesh o ISIS, controlava grans parts de l'interior de Síria i també de l'Iraq, en aquell moment les forces democràtiques sirianes encapçalades pels curts van derrotar l'estat islàmic a diferents ciutats.
principalment a la ciutat de Raqqa, que és la gran ciutat de l'Èufrat, és la gran ciutat de l'interior de Síria.
En aquell moment es va derrotar l'Isis i era un moment en què la guerra civil siriana comptava amb molts agents, és a dir, comptava amb quatre faccions. Comptava amb les faccions que actualment estan al govern, que tenien el suport de Turquia,
comptava amb el bàndol oficialista, amb el bàndol de l'Assad, comptaven amb l'estat islàmic, el desaparegut estat islàmic, que actualment moltes de les forces que estaven donant suport a l'estat islàmic estan integrades en l'actual govern sirià, i per l'altra banda el que s'anomena Rojava.
Rojava és una manera d'anomenar el Kurdistan sirià. Són els principals que composen les forces democràtiques sirianes. De fet, van ser qui van crear les forces democràtiques sirianes, però les forces...
David, t'hem perdut uns segons, David? Ara millor. Ara no has recuperat? Ara t'hem recuperat, sí. Deies Rojava. Exacte, Rojava. Les forces democràtiques sirianes el 2015 van alliberar Raqqa, principalment comandades per curts, però clar, quan els curts van arribar a l'Eufratès,
es van adonar d'una cosa, que és que, clar, que estaven entrant en territori de majoria àrab, i a partir del moment en què havien de governar un territori de majoria àrab, que fins al moment, fins al 2015, havien governat només territoris de majoria kurda, van dir, hem de fer un govern democràtic i plurinacional.
I va ser el que van fer. Es va crear l'administració autònoma del nord i del nord-est de Síria, que comptava amb presència de curts,
i també presència d'àrabs. Tot i que en cap moment van declarar la independència pel que fa a la resta de Síria. Sempre es van mantenir en un projecte d'una Síria confederal respectant els drets de cadascuna de les minories.
Què ha passat durant els darrers dies? Doncs que el govern de Damasc ha començat una ofensiva molt dura contra...
contra les forces democràtiques sirianes. Aquesta ofensiva ha provocat que les forces democràtiques sirianes s'esberlin i que, d'una manera o altra, hagin quedat sols els curts dins de les forces democràtiques sirianes, perquè moltes porcions àrabs que hi havia dins d'aquestes forces democràtiques, sovint vinculades a tribus de la regió,
han desertat i llavors han deixat una altra vegada els curts sols i després que caigués Raqqa, la gran ciutat de l'Eufrates, ara estan assajant Kobane, que va ser també un emblema de la resistència kurda contra l'estat islàmica el 2015 i ara es troba en una situació de crisi humanitària, no només agreujada
no només provocada pel setge de les tropes jihadistes del govern de Damasc, sinó, a més a més, agreujada per Turquia, perquè recordem que és una ciutat que està enganxadeta a la frontera turca, amb el Kurdistan turc,
perquè recordem que el Kurdistan és una nació sense estat d'Orient Mitjà partida entre diferents estats, entre Turquia, entre Síria, entre l'Iran i l'Iraq, i recordem que l'únic lloc on els kurts havien gaudit històricament d'autogovern era l'Iraq, abans que hi hagués la Guerra Civil Siriana i els...
curts de Síria aprofitessin la benentesa per crear l'administració autònoma del nord i del nord-est de Síria. I bé, m'agradaria fer servir la...
la secció d'avui per destacar i per posar de relleu la greu situació humanitària que s'està visquent a Kobani, no només provocada per Síria, sinó també provocada per Turquia, un soci de la OTAN i de la protagonista de la sovint anomenada...
Comunitat Internacional, per tant, crec que està en les nostres mans pressionar els nostres governs perquè intermedin entre, almenys, entre Turquia, perquè tenen eines per pressionar Turquia per fer més suau o per alliberar Kobani. Molt bé. Doncs ho deixarem aquí. David Lloberes, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i que tinguis una molt bona setmana.
Igualment. Gràcies, una abraçada. Adéu-siau. Doncs mig minut i arribem a les 11, farem una pausa i de seguida, quan tornem, parlem de tot el que cal serà d'aquesta 175a edició de la Fira amb el regidor de la Fira, l'Ivan Mustialès. Tindrem també veus de la vida, aquest conjunt de persones que ens acompanyen del Fòrum de l'Envelliment Actiu de la Vila i amb el Jordi Veumala parlarem de gastronomia a l'espai Gastronomia Molins. Una pausa i tornem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Alaram. Junts estudia, porta Renfe i Adif als tribunals per responsabilitat penal criminal. El diputat Salvador Vergés ha dit que posen en perill la vida de tots els catalans. Ja es farà la investigació corresponent, però el que sí que nosaltres tenim clar és el marc.
que aquesta desinversió premeditada de l'Estat, del Ministeri i també d'Adif i l'operativa que ha dut a terme Renfe aquí a Catalunya, el que fa és que posa en perill la vida dels catalans. I malauradament això s'ha mostrat i s'ha demostrat d'una manera descarnada aquests darrers dies. Per tant, han d'assumir les seves responsabilitats davant dels tribunals.
Junts continua demanant la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Panic, i també del ministre de Transport, Òscar Puente, perquè considera que els dos cessaments d'ahir de Renfe i Adif són tècnics utilitzats com a caps de turc. Tot plegat quan el servei de Rodalies ha arrencat avui amb parcial normalitat, amb trens i autobusos alternatius en funcionament mentre duren les obres de reparació de la infraestructura. En total i actiu recordem deu plans alternatius de transport, amb 146 autobusos i més de 700 informadors.
I a banda, DIF ha apuntat a una fallada del subministrador del software com a causa de la caiguda del centre de trànsit centralitzant de Rodalies que ahir va aturar la represa, volíem dir, durant unes hores. Davant les incidències dels darrers dies, recordem que el servei continua sent gratuït.
I pel que fa a la mobilitat per carretera, la C44 està completament tallada a Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant per un accident i també està tallada la C60 al túnel de Parpers en sentit Granollers per una avaria. A la 2 hi ha circulació intensa a l'altura de Belllloc d'Urzel en sentit Barcelona també per un altre accident i un carrer tallat entre Esparreguera i Abrera en sentit Lleida.
I també en clau política l'eurodiputada de Podem, Irene Montero, ha afirmat que la regularització extraordinària de prop de mig milió d'immigrants acordada entre la seva formació i el PSOE permet avançar en la negociació de la delegació de competències en immigració a la Generalitat pactada entre els socialistes i junts. La iniciativa havia quedat bloquejada, recordem el Congrés, pel vot contrari de Podem.
I Catalunya ha tancat el 2025 amb una taxa d'atur del 8,24%, 4 dècimes més que a finals del 2024 i ogerament per sobre del trimestre anterior, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Tot i aquest repunt de la desocupació, l'ocupació ha assolit també un record de final d'any amb 3,91 milions de persones treballant.
I avui ha de passar a disposició judicial l'home detingut per matar ganivetades una dona a llei dels Mossos d'Esquadra, custodiant el detingut que es va entregar després dels fets i que no tenia cap relació sentimental amb la víctima. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 11.
Aquest cap de setmana de fira hi ha visita guiada al Museu del Renaixement el dissabte amb dues sessions, a les 11 del matí i a les 5 de la tarda. La visita durarà d'una hora i mitja i recorrerà les diferents salats del museu per explicar què explica l'exposició que té...
que acull aquest museu sobre la vida quotidiana de l'època i també la família Requesens i la història del nostre municipi. És una visita, una activitat gratuïta, però abans us heu d'apuntar perquè l'aforament és limitat. Heu d'enviar en correu a info arroba museudelrenaixement.cat. Això serà el dissabte i el diumenge, al matí de 10 fins a les 3, hi ha portes obertes al museu, com cada primer diumenge de mes, i a més coincideix amb la Fira de la Candelera. Per tant, dissabte visita dues visites guiades i diumenge,
portes obertes al Museu del Renaixement. També, per altra banda, recordem que també hi haurà una visita a la biblioteca aquest divendres, visita patrimonial a la biblioteca El Molí, a les 11 del matí. És un recorregut que es farà per conèixer l'antiga fàbrica Ferrer i Mora a través de les actuals dependències de la biblioteca.
Són limitades a inscripcions obertes i gratuïtes a la biblioteca. I també de cara al cap de setmana recordem que per la fira torna a haver-hi els tastets musicals i teatrals. El dissabte, tant al matí com a la tarda, a la plaça del Palau, al matí amb dues sessions i a la tarda amb un concert. I el diumenge també tastets teatrals, en aquest cas...
amb les 12 del migdia, amb la primera actuació de pallassos i a dos quarts de dues una sessió d'il·lusionisme, de màgia, també a la plaça del Palau. Durant aquest cap de setmana de fira tornen els tastets musicals i els tastets teatrals. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la Lozano, del carrer Verdaguer, 68.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil! T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla!
A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem. Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Carrers amunt, avall i amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, avall i amunt, i veja nitada. Carrers amunt, avall i amunt, amb abraçades. Molins de reina de la Candelera, farem la imatge.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 8 minuts encetem aquesta última hora del programa. El divendres, com molts de vosaltres sabreu, amb l'acte del pregó del comunicador Jordi Hurtado al Teatre del Foment començava oficialment la 175a edició de la Fira de la Candelera. Hem deixat enrere ja un cap de setmana marcat per diverses activitats, com bé sabeu, sempre més de caire cultural però també gastronòmic.
I entrem ja de ple a la setmana clau de la Fira, amb un ull posat a la informació meteorològica. I per això hem convidat el regidor de Fira, l'Ivan Mostieles, per repassar tot el que cal saber d'aquesta edició tan especial de la Candelera.
Què tal, Ivan? Com estàs? Molt bé, bon dia. Bon dia, Oriol. Bon dia, bona hora. Pendents de la informació meteorològica, suposo, no? Sí, sí, ahí cada dos partes mirarà el mòbil. Però al final també és veritat que com va canviant, cada dia canvia i el cap de setmana, bé. Al final, bueno, aguantarem i... Però jo crec que ens respectarà el temps i podem fer una... Tindrem una gran fina. Molt bé. D'entrada, com han anat aquests primers dies, aquest primer cap de setmana d'activitat?
La veritat és molt bé, amb activitats a nivell cultural, gastronòmic, i l'activitat que fem a cada d'això de la fira. S'hi ha d'avançar d'una de les novetats el dissabte a la tarda, el president van inaugurar l'exposició de la 175a Fira a la Candelera.
exposició de pagès, la veritat és que era una exposició molt, molt bonica, molt interessant, de molt reconeixement a la nostra pagèsia, i va funcionar molt bé. És veritat que el dissabte van tindre pluja, van fer un petit canvi per a presentar, o van presentar dintre, però bueno, la resta tot, tot molt bé. La part de tastos molt bé, la part de les nostres activitats de cultura del diumenge, com a respecte al temps, va funcionar molt bé, o sigui que de moment anem en bona direcció. Molt bé.
Una edició especial de la Fira, que ja presentàveu abans de tot aquest volum de novetats, amb el logo específic que vau crear pel 175è edició, que només serà per aquesta edició de la Mariona Rodríguez. Exacte, sí. El logo, com era una edició especial...
Bé, com és una edició espacial, vam voler fer com un homenatge al logo, mantenint l'essència del logo actual de la Candrella, però sí que volíem incloure aquesta edició tan emblemàtica dintre d'aquest logo, i com has comentat, és per aquesta edició. Molt bé. D'això, següent recuperem el logo de sempre.
Molt bé. I a partir d'aquí, una de les coses que vau fer d'entrada és encarregar el cartell. Correcte. El concurs de moment està hivernant i l'encàrrec va ser el Josep Martí Bufarill. Teníeu clar ja que havia de ser un encàrrec especial per l'edició? Sí, veuríem un edició especial com és i vam dir que a nivell del cartell volem una cosa diferent del que s'havia fet els últims anys i la veritat és que el resultat ha sigut espectacular, no?
Era una aposta segura, també hem de ser sincers, però la veritat és que el resultat és espectacular. Aquesta pintura ja és molt maco, quan ho veus en adaptació digital, però quan vam presentar a la roda de premsa ja vam veure l'ús original, aquesta pintura, la veritat és que molt, molt contents. Molt bé.
Recordeu que aquests dies el quadre el podeu veure al Museu del Renaixement, com ens ha dit abans el Damià, aquests dies de fira. I més novetats que presentàveu, perquè just ahir presentàveu aquest documental també especial, La Candelera en primera persona, que es va poder veure a la sala gòtica, i ara per preguntar el micròfon tancat si la gent que no l'ha pogut veure tindrà l'oportunitat de fer-ho en un futur immediat.
Sí, sí, correcto. Jo estàvem parlant amb la regidora de comunicació i vam comentar que sí, que a part de fer difusió per les xarxes de l'Ajuntament i de la Candelera, també ho penjaríem a YouTube i estem mirant altres accions perquè tinguin la màxima difusió possible i que tothom pugui accedir a aquest documental, el meravellós documental.
tan històric i amb molta gent que ha participat, que ha fet gran la feina que pugui arribar a aquesta edició amb tanta força i projecció. Molt bé, és un documental que es projectava ahir a la sala gòtica i que a partir d'aquí tindreu l'oportunitat de poder-lo veure a YouTube i altres canals amb aquesta edició especial on també anunciàveu, Ivan, que voleu fer un llibre
que actualitzi també el llibre que ja es va fer en una altra edició especial, que va ser la 150a edició. Però això vindrà d'aquí uns mesos. Sí, vindrà... L'idea és presentar-ho l'any que ve, abans de la segona edició, però sí que volíem que recollís el... Com a moment ja fent documental, fent llibre, volíem fer les dues coses, però clar, el llibre volíem que recollís aquesta edició de la 175a.
I per això ho presentarem el 227, però sí, sí, ho farem també. Una actualització, com bé has comentat, Oriol. Sí, segurament el 150 aniversari d'aquest documental s'hagués fet un DVD, que dèiem abans, però ara ja no té ni cap sentit fer...
Que segur que si ho fem, alguna cosa ha de sortir. Però sí, la veritat, avui en dia té més sentit en tot el tema de xarxes socials i mitjans de difusió diferents que podem utilitzar. Això ho farem en comunicació de com fem la difusió perquè sigui la pas de tots.
Volies amb l'any que totes les persones que vulguin accedir a ell. Per tant, la idea serà anar celebrant diversos esdeveniments en el transcurs de l'any per fer aquesta celebració, eh? Correcte. Sí, sí, al final vam dir que volien que fos... Estava pensant en això de reconeixement, però també com continuïtat...
Durant tant el 2016, com vam presentar el pregó, tant l'alcalde com jo mateix, i a les classes tindrem diverses activitats, com el Congrés de Fires de Catalunya al voltant del mes de juny, tindrem aquesta presentació, el tema de la Fira Convidada, que serem Fira Convidada de la Puríssima a finals del 2016, que fan 80 edicions...
i temes de jornades tècniques de turisme, que va comentar l'alcalde, etcètera. Exacte, a trobar agents turístics, que serà la primavera, i a més a més també el Congrés sobre els Requesens al novembre. Correcte. Això serà, doncs, també inclòs dins d'aquests esdeveniments especials. I ara sí que en el Mar de la Fira anunciàveu que voleu fer un acte de reconeixement als expositors que fa més de 25 anys que participen a la Fira. Això ho fareu?
Divendres, no? Divendres a la una i mitja, al matí, a la primera planta de l'edifici de Molí. Molt bé. N'hi ha molts o què, de veterans? D'un i dos, vam fer el regull i estaven al voltant dels 25-26 expositors. És veritat que no tots poden venir a l'acte, però sí, la gran majoria, estem parlant al voltant de 18-19 expositors que vindran i la resta s'aproparem també als seus estants. Estava clar, era un reconeixement
Per les nostres unides, per Molins de Rei, també no es poden oblidar de les expositors que porten. Hi ha alguns casos de 49 anys, un expositor del plan T, estem mirant allà algun que pot ser que estigui als 50 anys, però al final vam decidir més de 25 anys. I a part d'aquest acte de reconeixement que farem el dia 30, com has comentat, posarem un distintiu a l'estat en funció dels diferents àmbits que estiguin dintre de la Candelera, que posarà com aquest reconeixement de més de 25 anys a...
I donen les gràcies per acompanyar-nos en aquest camí. Molt bé. L'acte, com dèiem, divendres, ja a punt d'obrir el recinte firal. Correcte. A dos quarts de dues al molí. I una cosa que ja vau fer també el cap de setmana i al mar del preu és un reconeixement, en aquest cas, a la tasca més aviat de l'administració política, de tots els regidors que han tingut responsabilitat amb la Fira i els alcaldes també. Totalment. Això també teníeu... Tenim molt clar, perquè al final hem arribat aquí com un... És un reconeixement, diguem...
a totes les persones també que han treballat perquè la filla arribi fins aquí, no? I que continuï amb tanta força. Aleshores, era rebut fer aquest reconeixement, però al final totes aquestes persones que encara estan vinculades o que han estat vinculades han fet una feina espectacular i excepcional per arribar fins a aquesta edició i que continuï. Moltes més. Justament, al pregut, també hi havia una regidora de l'Ajuntament de Sant Boic. Apuntaves, doncs, la fira convidada és la fira de la Puríssima. Correcte.
Això com es traduirà? Només amb aquesta presència institucional o tindran un estant? Tindran un estant. En aquesta edició ho tindran al terra ple, a continuació de l'estant d'empresa de l'Ajuntament, en comptes d'estar al plan T, estaran al terra ple. Volien aquesta ubicació i al final donar una opció d'on volen estar i amb això ens ha de pensar cap problema.
I això vol dir que al desembre vosaltres també sereu presents a la Fira de la Puríssima. Sí, quan vam parlar amb la regidora, amb l'Elira Torre, li va fer molta il·lusió. Ràpidament m'han dit que estàvem convidats i va sortir aquesta posició perquè crec que a Sant Boi...
no havíem fet fins a la Fira Convidada i que millor que la primera vegada en aquest, diguem, aniversari de la 175 i la 80 edició, doncs anem tornant nosaltres també a la puríssima l'assemblea del 26. Molt bé. També esmentava un altre aspecte que és la vessant solidària de la Fira, que aquest any...
Ivan, us centreu, diguem, en l'Associació de Suport als Infants. Correcte. Això vol dir que és el teatre de la setmana que ve, bàsicament? Farem una recaptació i la destinarem a aquest fi solidari. Però focalitzat, diguem, en la venda d'entrades a l'obra de teatre. Sí, sí, com vam fer l'any passat ja vam fer amb aquesta opció i funcionava molt bé a les sades. Però, bueno...
farem el mateix. Recordeu que és el dissabte 7, l'altra setmana, a la Pena hi ha, en parlarem, però en tot cas aquest any destinat a l'Associació de Suport als Infants. I ja anem... Bé, un altre aspecte que també destaca molt al Regió de Fires sempre és el Plantell Nova, que és el que tindrem aquest any en el Plantell Nova. Correcte, mira, tindrem... A diferència, farem dos estants,
Fins ara teníem un estant i hem volgut potenciar l'espai des de l'equip. Aleshores, tindrem un estant que serà donant contabilitat a la presentació de projectes innovadors, que hi ha un detall de ponències que es faran, una mica en un format una mica més reduït o més, com dic jo, més petit format, però sí que és veritat que apropa molt més als visitants que vulguin estar.
sobre els diferents projectes. Tenim alguns que repeteixen, com pot ser Brutal, Ico Rojo Innovations, alguns dels nous, i l'idea és fer-ho més en fet format i que arribi molt més a prop. I l'altrestant, sí que es van plantejar que podíem fer. L'any passat, si recordes, vam fer una realitat virtual, que sí que va funcionar bé, lògicament, però és veritat que participava un infant o una família i tenies que esperar que acabés per començar. Farem una exposició interactiva,
vinculada a la nostra agricultura. Nosaltres sempre vam tindre molt clar que aquesta edició, qualsevol cosa que es fia de novetat o de potenciar un espai, ara ja està vinculat als nostres orinyens, al món agrari, i fem aquesta exposició, que és Agricultura Molins de Rei, la realització, sempre interactiva per infants, per famílies, per qualsevol visitant, amb un recorregut, amb una sèrie de preguntes que fas participació i, bueno, esperem que tingui molt èxit.
Molt bé. Teniu en el programa, que suposo que us ha arribat a casa, tot el detall de les xerrades i propostes que es fan en el marc del Plantell Nova, que és a la plaça de l'Església, evidentment. Correcte. I és la tercera edició, ja. La tercera, sí, sí. Hem començat la 170 tercera edició.
I l'any passat vam fer un petit canvi de menys xerrades. Suposo que com qualsevol espai nou que comença, cada any vas fer una mica de reflexió i vas intentar millorar de la versió anterior per consolidar aquest espai. Jo crec que està consolidat, però sí que és veritat que, a veure, amb aquest canvi que hem fet aquest any,
encara ha funcionat molt millor. Tot molt lligat amb el relleu generacional que expliqueu, el sector primari, que és precisament el que versarà també les jornades tècniques agràries que comencen avui, no? Correcte. Sí, a veure, és un dels grans reptes que té el sector agrari. A moltes jornades es feien aquesta pregunta i sempre es posava èmfasi en aquest relleu, i a les sales, però bé. Aquest any el fil conductor és la pròpia història de la Fira,
ens donava llibertat per una mica per fer aquesta presentació, aquesta temàtica a les jornades estècniques agràries. Com pot veure, hem fet un canvi de format tant aquestes com les empresariales de demà, que fer una tala rodona. Sí. Jo crec que això també dona aquest dinamisme a la jornada. Al final, sempre és molt interessant escoltar en primera persona aquestes experiències, aquestes opinions, i jo crec que serà molt engrescador avui.
I el que feu és, a l'associació teòrica, fer-la a la sala gòtica. Correcte, a la sala gòtica. Això també és un canvi respecte a l'any passat. Sí, sí. I aquesta taula rodona, per cert, moderada per una expregonera. Correcte, la Lídia. Que és la Lídia Lozano, que ja sabeu que és doctora en enginyeria agrònoma. I la part pràctica la feu de nou a Can Fises. Sí. A l'exputació agrícola de Can Fises, demà, eh? Demà. A veure el temps com evoluciona, com es respecta. Tenim un pla B activat per si de cas.
que seria la Carpa Mariona, però en principi l'ED és fer-ho a Can Fises, i si veiem que no es pot fer, aleshores sí que activarem aquest blan B, que ja ho tenim t'abraia també. Molt bé, pel que fa a la part d'empresa que citaves, ahir ja hi va haver una primera xerrada, no? I encara en queden un parell més. Ah, la trobada simultània...
Això és dijous. D'empreses, vintena edició ja, també. Sí, vintena edició. I, per tant, comenta els responsables d'empresa amb un nivell de preinscripcions molt, molt elevat, perquè funciona molt bé. Sí. Es va llorar molt dinàmica, funciona molt bé. I demà tenim la conferència empresarial. Correcte. Fides comercials, tradició i innovació com a estratègia de màrqueting empresarial.
El repte que van fer els companys d'empresa era, ja que tenim aquesta edició, com les fires poden ajudar a les diferents empreses que poden participar o no, i com les empreses també es poden aprofitar d'un tiró d'una fira, com pot ser la Candelera o altres fires del costat del voltant. Aquí també tindrem taula rodona, tindrem una intervenció inicial, i després tindrem la taula rodona també,
on es picaran, doncs, una mica els emputs de vista de la llengua especialista en el sector. Els baixos de l'edifici del Molí, també. Abans s'havia fet a l'hotel Ibis, oi? Sí, correcte, es feia a l'Ibis, però hem fet aquest canvi aquest any cap al nou entorn d'empresa, la planta primera. Sí. Aleshores, aprofitim aquest espai per fer les dues jornades. I també s'aprofita l'espai, si parlem de gastronomia, per acollir tots els tastos que, de fet, ja hi ha hagut aquest cap de setmana, no? Vam començar dissabte. Sí.
En dos tastos, el de concurs per parelles, també. Després el diumenge van tindre dos tastos de la Molilenca de Tàs i de l'Associació de Sallers. Sí. Avui va ser el de Cardàvis, avui és el de formatges, però tindrem activitat fins dijous. Correcte. Corpinat és el dimecres i el dijous és el... Sopar dels escomosos. I a partir del cap de setmana, doncs, més activitat. Correcte. Amb la 46a, Fira de Vins i Caves, ubicada a la plaça de Llibertat, no sé si per últim any. Sí, sí, últim any.
Això ja va agafant forma. Ja està clar. Sembla que sí, però veurem. Tenim el conveni per la part dels habitatges de processos, és el que farem amb els companys d'Allar Catalonia. I, en principi, jo crec que al voltant d'estiu ja tindrem, començaran les obres en aquest espai. Per tant... Això és veritat, que ens hauria de fer una reflexió
d'on podem ubicar la Fira d'Avils. Tenim vàries propostes que hem de validar amb el Comitè d'Executiu de Fira i en funció d'on ubiquem, també s'obliga millor a reestructurar altres espais, però això és el gran repte que tenim per la propera edició. O sigui que hi ha més d'una possibilitat, eh?
Sí, jo sempre vaig demanar dues o tres possibilitats. És veritat que al final cadascú pot tenir el seu parer on t'agradaria, però sí, al final vaig demanar tres possibilitats i me'ls han presentat i, bueno, al principi a jo sé on m'agradaria, m'ho reservo, perquè primer crec que deixar el comitè
que ho decideixi també, però en principi, quan acabem aquesta edició, començarem ja a treballar en aquesta ubicació i la presentarem al comitè per poder fer oficial el més aviat possible. Al final també és un canvi que pot estructurar altres espais.
Molt bé, obertura del recinte final divendres a les 3, com cada any. Com cada any. Molt bé. Hi haurà diversos punts habilitats d'informació. Correcte. I, pel que llegeixo en el programa, expositors presencials 619. És més o menys la línia d'aquests dos anys? Sí, més o menys la línia del que tenim cada edició.
Molt bé. El planter 53, artesania 317, que serien els que més... Bé, artesania, arts, brocanters... Dissabte. Molt bé. Taller de granja i horta 2, 201 expositors de comerç, vins, alimentació i automoció, que també seria la segona més important. 11 d'espai i empresa i espai kits. Ah, per cert, l'espai kits s'ubicarà al molí, també? Sí.
per baixar el molí. Els tastos surten el divendres d'aquellà per fer l'espai. Si recordes que l'any passat vam muntar l'espai divulgatiu al Bicatalà, que feia aquests tastets en petit format gratuïts, feia un concurs popular dels vins que presentaven als diferents cellers.
I això ho mantindrem durant continuïtat i també es podrà apuntar als visitants a aquest espai per fer aquests mini-tastos d'alguna forma gratuïta. Fantàstic. La gent que vulgui estar al dia a qualsevol novetat, bàsicament les xarxes, xarxes,
Però a l'entorn web i a les xarxes, ho dic també per si hi ha algun acte que esperem que no s'hagi de refer? Sí, esperem que no, que tot funcioni bé, però sí, qualsevol canvi activant xarxes, megafonia i tots els sistemes que tenim de comunicació per informar d'aquests canvis. Molt bé, doncs hem fet aquesta pentinada, aquest repàs a tots els aspectes de la fira. No sé si vols afegir alguna cosa més, Ivan.
No, en principi que estem molt il·lusionats en aquesta edició. És una reconecció que teníem molt clar des del principi com volíem treballar-la, amb aquesta sensibilitat, amb aquesta mirada cap als nostres orígens, aquest reconeixement, homenatges especials que fem i tot gir al voltant d'aquests homenatges. Molt bé. Doncs l'Ivan Mostel és el regidor de Fira, entre altres responsabilitats, de l'Ajuntament de la Vila, i avui ens ha acompanyat per fer aquest repàs, aquesta edició tan especial de la Candelera. Moltes gràcies, Ivan, que vagi molt bé.
Moltes gràcies. Gràcies. I pels 150 anys de la fira, justament el cantautor local i el bon amic, en Pere Pergoñón, en Pierre, va fer aquesta cançó, La Nostra Fira. Recordo aquell febrer de fa 20 anys que anàvem junts plens d'il·lusions buscant un quadre.
No el vam trobar i vam pensar per l'altra fira. Han passat anys i ens hem perdut seguint la vida. Molins de Rei, dos de febrer, sis del matí, un anys al dia. Els primers viraires fan la parada, van els treginers en faixa negra, quan el sol neix i a tots s'engresca.
Però avui és festa ni s'ha arribat la candelera. Dieu a tots 150 anys que ningú hi falti. Ompliu carrers, torneu les places, obriu les portes. La fira és festa, la nostra festa, visquem la fira.
Carrers amunt, navall, amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, navall, amunt, quina jantada. Carrers amunt, navall, amunt, amb abraçades. Molins de rei de la Candelera, farem la imatge. Carrers amunt, navall, amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, navall, amunt, quina jantada. Carrers amunt, navall, amunt, amb...
Abraçades, molins de rei de la Candelera, farem la imatge. I t'he trobat enmig de tanta gent. Ens hem mirat tu amb els teus fills i unes joguines.
I amb el dibuix del quadre aquell que no comprarà, me'n vaig tot sol buscant amb qui fer la xerrada. Darrere el vidre veig passar les nits i els dies.
ho he volgut jo, he destinat el meu camí i la meva vida. Recordaré el que no va ser amb el mirall com a company, amb el mirall com a company que no m'enganya.
Però avui és festa, ens ha arribat la Candelera. Dieu a tots 150 anys que ningú hi falti. Ompliu carrers, guarniu les places, obriu les portes. La Fira és festa, la nostra festa, visquem la Fira.
Carrers amunt, navall amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, navall amunt, quina jantada. Carrers amunt, navall amunt, amb abraçades. Molins de rei de la candelera, farem la imatge. Carrers amunt, navall amunt, toquem els arbres. Carrers amunt, navall amunt, quina jantada.
Molins de rei, fira de tots, és festa gran, la nostra fira. Molins de rei, molins de rei, la nostra fira. El Pere Bergonyón, en Pierre, amb la nostra fira, que ens ha situat ja en punt a dos quarts de dotze.
Veus de la vida és aquest espai que compartim mensualment amb els amics i amigues del Fòrum de l'Envelliment Actiu de la nostra vila. Alguns ja ens han acompanyat en diverses ocasions. Vicenç Amat, bon dia i bona hora. Bon dia. Benvinguts. Gràcies. Hola, Manel Ferrer, bon dia. Bon dia. També la Montse Ruiz. Bon dia, Montse. Bon dia. I avui ens acompanya per primer cop i li donem la benvinguda a la Marici Reyes. Què tal, Marici? Bon dia. Hola. Benvinguda, eh? Tot bé? Molt bé, sí, sí. Encantada, a viure.
Fantàstic. Doncs, home, heu vingut la setmana clau per parlar de la Fira de la Candelera. Ara em dèieu que us agrada la cançó del Pierre, aquesta que hem posat ara. Molt. Sí, Montse? Sí, em sembla que fa 25 anys. Sí, senyora. La va fer pels 150 anys de Fira i ara ja en portem 175. Sí, sí. Molt bé. És molt bé, 175. Un segon. Manel, acosta't al micro. La va fer fa temps, sí. Pels 150 anys, el 2001.
No la recordeu, aquesta? Sí. Vicenç, digue'm. No, que vull dir, la fira... Jo vaig vindre aquí... A veure, parlem de la fira, tu vas venir... Justament als Jocs Olímpics. El 92. El 92, i... Vas venir vindre a Molins. La fira...
Va ser una enganxada per nosaltres. Sí. Veníem de Barcelona, ens vam quedar així... Tu vas venir a viure... Digues, digues. Vas vindre a viure aquí. Al 92. Al 92. Molt bé, venies de Barcelona i no coneixies la Fira d'abans, eh? Havia vingut una vegada perquè tenia un cunyat aquí, però no.
El tinc encara, però la resigència. L'únic que vull dir és que la fira és maca, però la pagesia encara és més maca. Sí. Perquè jo que vaig vindre aquí encara hi corrien tres carros aquí a Molins. Sí. On anava la Sorra, l'altre feia de pagès i tal, però tres carros. Sí. I jo de petit...
estiuejava i en set anys ja feia de pagès, perquè estava en una casa de pagesos, amics, i a les tres del matí em llevàvem a muntar el carro i ens anaven cap a l'hort, o a la vinya, i a l'hort teníem que sembrar, i havíem sembrat les mongetes, havíem sembrat...
Era tan maco i l'esmorzar aquell de gent pagesa que es menjava la vianda del vespre amb un tall de cançalada. I em deien, Vicenç, vés a l'hora d'aquí al costat i agafa-li un parell de tomàques que ens farem una manida.
I l'home anava a la sínia a veure que el cavall no parés, perquè tenia que treure l'aigua per regar, i aquesta pagesia es porta dintre. Molt bé. És una cosa que ja de petit ho has viscut, de gran també. Sí.
Aviam, tu, Manel, vas venir de Súria. Sí, però havia nascut a Barcelona, també. També havies vingut a Barcelona. I la fira, el primer record que tens, coneixies abans de venir a viure aquí, la fira? No. No, eh? No, no. No. Bé. Era un senyorito. Eres un senyorito, arribes a Molins de Rei i veus aquest esdeveniment el mes de febrer. Home, preciós, preciós. I et va convèncer, et va agradar, eh? Sempre, sí.
Molt bé, molt bé. És bonic, és bonic veure tanta gent i les coses que s'hi fan. Fantàstic. I en el cas de la Montse? Jo soc nascuda a Molins de Rei i jo ho recordo des de petita. Des de petita me'n recordo molt. I me'n recordo que em duien els meus pares i jo em quedava embobada mirant un xarlatant que hi havia a la pujada de l'església. Sí. Començava, una manta, i te pongo otra, i te pongo otra, i te llevas quatre mantes por dos duros. Vull dir, sí, sí, jo em quedava embobada amb això.
Això és assoliu també ho feien, eh? Sí? Sí. I a demà es li regala una altra. Sí, sí. I t'enduis una pila de mantes, i qui diu això amb retalls de roba o més coses, no? I la part de les plantes, sí, perquè a casa teníem un jardí i un hort, i a la meva mare li encantaven les plantes, i sempre veníem i comprava que si rosés... Me'n recordo un any, que jo era petitona, vam comprar la mimosa, una mimosa groc, el teníem al pati, i després anaves veient com es feia gran...
I aquell amor que tenia la meva mare, no era pagesa, però al tenir l'hort i el jardí, sempre, sempre carregats de plantes i flors. I deixa'm preguntar-te, quan ens vas explicar l'anterior vegada que ens vas acompanyar, que fa uns anys vas perdre la visió, com es percepa la fira? O com la perceps ara? A veure, jo vaig néixer amb la malaltia degenerativa, i jo de petita em posaven, a partir dels sis anys, que és quan se'm va donar compte, unes ulleres grossudes. Sí.
A veure, que a part de lluny no veia res, però jo de prop sí. Però jo sentia això, les olors, les olors, escoltar, el que tinc del charlatan. Jo com una nena, de fet, a mi m'han tractat com si no em passés res. Vull dir, feia vida normal. Jo veia el món a la meva manera i jo em pensava que tothom el veia igual. No ho sabia el que era no veure ni... No n'era conscient, de veritat, de nena, no n'era conscient. I m'encantava quan posaven el porquet aquell tangant amb tots els porquets petitons...
o les gàbies amb conills, amb pollets, tot això m'agradava molt. Ho vaig disfrutar moltíssim. I la Marici? Jo vaig arribar d'aquí a Molins de Rei, jo tenia 16 anys. 16 anys? Molt bé. El meu pare era agricultor, bueno, paies, allò. I el meu pare treballava a la terra, m'agradava.
Quan he arribat aquí vaig veure la fira aquesta, les plantes, m'agraden molt. El meu pare també tenia jardí, perquè tenia una casa al poble i una altra casa al camp. I allí tenien jardí i el camp que el meu pare tenia... Sí? D'on veníeu vosaltres? De Córdoba. De Córdoba.
La cabra, mira, com la familiar de... Ah, sí? La nostra tècnica, la Eli, també té família cabra. Ah, sí, la Eli, sí. La Eli, sí, veus? Correcte. I el seu pare era del meu poble. Veus? Sí, sí, sí, per això, perquè cabra ho coneixem tots aquí. Sí, sí, sí. Doncs, bueno, m'agrada molt la terra, jo també, perquè sempre he ajudat el meu pare allà a la terra, treballar a la terra, l'ajudava... Molt bé.
I les vinyes, les olives, tenia hort, tenien de tot allà. I arribar aquí i veure aquesta fira tan maca, perquè tenia de tot, i l'artesania, que també m'agrada l'artesania de la reposteria i de la manualitat, que m'agraden també molt, així que m'agrada molt la fira aquesta. Molt bé. Abans el Vicenç parlava del menjar de les viandes. La curadella us agrada, el menjar tradicional de la curadella?
Jo l'he provat una vegada. L'has provat, Vicenç? Però no soc de forquilla. No ets de forquilla. Soc de pa a menjar. No, eh? Però és bona. I la vaig provar amb una llesqueta de pa, també, i tot el suc aquell, molt bona. Molt bé. La Montse ha fet que no amb el cap, eh? Jo els menuts no van amb mi. No van amb tu. Unes seques amb botifarra, sí, però els menuts no. No.
I el Manel, t'agrada la cura d'ella o no? Et sembla que sóc com ella, que sóc. Que no, eh? Sóc senyorito. Et senyorito, ha quedat clar això. Sóc de Súria, i a veure, saps el que m'ha impressionat molt? No. Va ser en Pierre. Ah, en Pierre, sí. En Pierre m'ha impressionat perquè, esclar, jo era cantant d'orquestra a Súria, a Manresa, i el van aquí, i a veure, l'èxit que tenia el Pierre en tota la gent, i quan es van inventar els castellers, que anàvem por ahí amb els castellers,
I quan arribàvem a Molins de Reguí, dius que a Molins de Reguí tothom cantava la cançó del Pierre. Era impressionant, sí. I estava molt bé, aquella cançó. Estava molt ben feta. I després, esclar, l'he anat coneixent amb d'altres cançons i està bé. Estava molt bé, el que cantava el Pierre, sí. Estava ben fet, sí, sí. I a la Marí si li agrada la cura d'ella...
Sí, però no molt. No, no, a mi no m'agrada, però no patiu, no us heu de justificar aquí. Et van mimar molt. Et van mimar, va. A mi igual, ara, si n'hem de fer bandera i n'hem de fer publicitat, la fem, eh?
Vull dir... Però no la tasto. I què és el que més us agrada de tot l'ambient que es crea de la fira d'aquest cap de setmana que vindrà? Vicens. La impacta de la gent que ve. Sembla impossible que una fira tant deludacional amb 175 anys...
Ha sonat algun mòbil, no patiu? I la gent que ve, aquesta massa de gent que ve a comprar, ve a passejar, i la voluntat que tenen, que venen amb els nens petits. Jo pensava, mare de Déu, això és un perill. Però, escolta, no està sempre l'hi vista ben organitzada, la fira. Jo crec que una de les virtuts de la fira és la seva organització. Vull dir...
Tots saben per on van, saben on estan els arbres, saben on estan el planter. I el planter, que maco és, quan veus aquells alls i aquelles cosetes que després ens els mengem. I les flors.
I els... i els xerlatans... I que això és el millor. I els embotits que venen d'arreu d'Espanya, que no venen de...
de mata de pera. Venen de tot Espanya. Vull dir, tens la barra i tal. La botiga està exquisit. És bo. I compro. I les xistorres. I després una altra cosa que és bona també són les anxoves. Les anxoves que el que li agrada...
N'hi ha de molt bones. I els formatges. Jo no sóc menjador, però disfruto veient la gent com menja. I allà les parades, el vi i tal. El que passa és que has d'anar amb cuidado amb el vi perquè et donen les copes i després s'han d'omplir. I llavors depèn que si comences amb els béns i acabes amb els espumosos...
Però ho he de dir, passes uns dies, tres dies agradables. Sí, sí, molt. Agradables, però sobretot l'organització. Sí. És important. Sí, sí, sí, és important. És veritat, sí. Que venen quantitat de gent, es calcula, mig millor de persones que vinguin aquí. Vull dir, és bestial, això. Vull dir que... I que vinguin, i que uns vagin per aquí, i l'altre per allà. Sí. I sobretot, crius petits...
Jo no ho sé com poden vindre, pots veure amb els crius. Escolta, això val tot. I esperem que Sant Pere s'esporti i no es plogui. No es plogui. Que ens deixin. De moment ara estava plovent una mica, no? Estava plovent una mica ara, eh? Sí, una mica. Ara plovent altres gotades. Allí també la nit. Sí, ho sé, ho sé. Ens farà la llitza? No ho sabem.
Has dit molt de menjar, però et compres... Si has de firar-te alguna cosa a la fira, et compres menjar? Sí, eh? Sí, eh? Els fuets. Els fuets. Els fuets. Jo sempre són bons, vull dir que hi han d'aquest fuet. I sobretot la... la sobrassada. Sí. La sobrassada...
Compro un pica-pica. Molt bé, una mica de pica-pica. Vosaltres us fireu alguna cosa, Montse? Sí, jo l'any passat vaig comprar ganivets que havia de posar, em van acompanyar, perquè jo ara ja, mira, quan hi vaig una miqueta, m'agradava anar-hi el divendres a la tarda d'hora, que encara no hi havia massa gent, o el dissabte al dematí.
Quan hi havia molta gent, si he d'anar-hi sola, no m'atreveixo perquè ja m'agòbia tanta gent perquè no... I ara que no hi veig, si algú m'acompanya, doncs sí, hi vaig. Ja està, recordo que fa dos o tres anys li vaig demanar a la Marici que necessitava una paiella doble.
Perquè em sembla que va ser el primer any que hi vaig perdre la vista. I llavors, per donar-li la volta a la truita, vaig pensar en comprar una paella d'aquestes que és més fàcil per mi. No pateixo tant ni em puc cremar. I ella me la va portar i... Molt bé. El que necessitava. Però sí, m'agrada. Ja dic, l'any passat ganivets i...
I m'agrada anar... Mira, l'any passat m'agrada molt perquè a les manualitats jo havia, tot i que no he vist mai bé, m'agradava molt cosir i feien moltes cosetes de cosir. I hi ha molts artesans que cusen i fan les coses i jo anava i dic, què puc tocar? Diu, oh i tant!
I no m'ho quedava tot, perquè és impossible, però m'agradava tocar les coses que fan les noies que acusen que s'hi fan necessers, que s'hi fan llaços per les cues, bosses, i fan coses tan boniques que jo, ja només tocant una mica, jo vaig amb delicadesa. Sí, sí.
Que si no, ja et dirien, noia, vés a pafets, no? Però m'agrada, és que me'n faig tan a la idea, jo mateixa me'n sorprenc de com sóc capaç de fer-me anar a la idea només tocant les coses. Hi ha coses molt boniques, molt. I li vaig comprar una joguina de fusta a la meva neta, que hi havia un artesà...
allà a prop de Cal Barba, que feia coses que les havien fet ells, que les portaven de la zona del Pirineu, amb fusta, i li vaig comprar una joguina que portava cascabells. La meva neta ara té un any i mig, l'any passat era petitona, era un zinc-zinc, que jo deia, amb cascabells de fusta, era moníssim. I, bueno, això, que vas tocant coses i dius, ai, mira això, mira, i sempre cauen, sempre et fires. Sí, molt bé. El parament de les flors és impressionant. De les flors, eh? Sí, sí. El parament de les flors és
extraordinari una vegada vam vindre uns amics de tallar i vam vindre amb el tren el tren a tope els esperàvem a l'estació i sempre el que m'ha impactat molt és el carrer del carril quan la gent surt de l'estació és que allò és un riu és un riu de gent
I ningú crida, ningú es baralla, què tal? Tothom va... Bueno, perquè és festa. I aquests ja es van dispersant. Però el carrer, el carrer les impressiona com baixen del tren. Aquell riu de gent que baixa, perquè el tren queda buit, eh? Venien de les 9 i el tren ja venia ple.
Es dient, veieu si dintre d'aquí nosaltres, no? Però disfrutàvem. I després anàvem a fer la botifarra a la grupa. El Vicent és el menjar. Sí, sí, ha quedat clar que li ha agradat ser el menjar. La grupa endurava aquella botifarra, amb les mengetes i el porró de vi, i ho passàvem...
Passava molt bé, ara ja no venen, no? No venen els amics, però sí que a la botifarrada de la grupa es fa igual, eh? Sí, sí. Correcte, correcte. I la Marici? Jo també vaig comprar plantes i jo esperé les nostres netes.
per la joc de màgia, que l'agraden. Ui, l'encanten. I de manualitat, perquè sempre fem manualitat a casa, a les netes, i també. I fer l'activitat aquesta del tas de vins i plats, que són molt rics. Sí, l'any passat he de estar allà, perquè en nostres fills els regals de reis sempre ens regalen. Ah, molt bé, sí, sí, segur.
Sí, vayamos a... Els tastos. Sí, els tastos de vins i plats. Demà, demà, crec. Demà? Sí, i l'any passat va participar, bueno, i este em sembla que també, carnisseria de vins. Sí, vam fer-ho ahir. I vam fer, ui, un plat riquíssim. Nos va agradar molt. Sí. I el tast de vins també. Molt bé, molt bé.
I sí, compren també si botifarra, que si fue... Escolta, ben actius amb la cira, molt bé. M'heu fet recordar fa molts anys, quan va començar la part dels vins, que ho feien a sota del mercat, recordo que els primers anys el meu pare...
Feien cada any la copa, que era llarga i estreta, i cada any canviaven el color. I el meu pare, amb aquella il·lusió, mira que ell no ho bevia, però amb la il·lusió de tenir cada any la copa de la fira. I ara les tinc jo guardades. Veus? Que bé. I és aquell record que te'n recordes bé, els que ja no hi són. I sempre hi ha aquell record. Molt bé, molt bé. I el Fòrum de l'Envelliment Actiu, què? Com va?
Bé, mira, avui a la tarda jo no hi puc anar perquè tinc assaig de teatre, però la Jèssica ens presentarà a una noia que també es diu Jèssica, que és la nova tècnica en persones grans i discapacitats. Molt bé. I avui en fan la presentació oficial. Molt bé. A mi em sap greu i no la coneixeré, però bueno... Tot queda entre Jèssicas, llavors, eh? Sí. Molt bé. Sí, sí, tindrem doble Jèssica. Doble Jèssica. Ja veurem si és igual que la primera. Veurem, veurem. Ja m'ho explicareu, això.
La Jéssica és un tro. És un tro. Sí, la Jéssica és... Hi ha una cançó que es deia Jéssica... No ho sé ara, això. La de Castefana. Allò era geni, eh? Ah, geni. Perdona. Jennifer. Jennifer, exacte. Ah, Jennifer. Sí, sí, sí. Sí, o Jennifer. Molt bé. Ho anirem deixant aquí. Alguna cosa més que vulgueu comentar, afegir? No, no.
No, doncs esperem passar una bona fira. Això sí, oi? Que la pugui veure encara molts anys. A veure, que hi hagi molta gent, que no plogui. Molt bé. I que els trens vagin bé, també. Perquè quan ell deia el tren que sortia tanta gent, ja veurem aquest any.
Això és l'anècdota. Correcte, molt bé. Doncs Vicenç Amat, Montse Ruiz, Marici Reyes i el Manel Ferrer, moltes gràcies als quatre per haver vingut i que tingueu molt bona fira, d'acord? Gràcies i bon dia. Gràcies a tu. Gràcies, un plaer. 11 minuts i les 12 del migdia.
És el moment de parlar de gastronomia, tot i que aquests dies ho estem fent i molt, de parlar de gastronomia i restauració, però ho fem a l'Espai Gastronomia Molins amb el Jordi Beaumala. Què tal, Jordi? Bon dia. Hola, què tal? Bon dia, com estem? Bé, escolta, com ha anat a Sant Vicenç aquest cap de setmana? La pluja ha fet la gitza, no? La pluja i la pedra ha fet la gitza, sí, va fer-ho dissabte i a l'hora de recollir el diumenge. Déu-n'hi-do. Sí, sí, ja esteu curtits per això, no?
La nostra, sí. Però en general va anar bé o no? Sí, home, contents. Les inclemences meteorològiques no les podem valorar perquè formen part del paisatge. Correcte. Bé, escolta, que ens va quedar pendents la setmana passada, que m'ho vaig guardar, com dues novetats, dues cosetes que afecten a dos establiments de la vila, no? Sí. Comencem per Calmingo.
Sí, res, doncs que ja no el trobarem obert els caps de setmana. Atenció, perquè hi ha molta gent que els dissabtes hi estava acostumat a anar al matí, eh? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Doncs ja no tindrem allà. No, eh? Per tant, alguns de nosaltres que ja van anar, i epa, has estat tancat, què ha passat aquí? Sí. Aleshores hem de buscar alguna alternativa. Per tant, sí, el nou horari serà només de dilluns a divendres, segons informen, de 6 del matí, deu-n'hi-do l'hora, eh? De 6 del matí a 2.45 de la tarda, eh?
Sí, sí, sí, i amb això ja ens podem organitzar, perquè és un lloc molt concorregut i molt mític, però senyal que ho han fet així és que els hi convenia, a tu, i està, simplement es tracta de fer una mica d'informació de servei per als nostres coïents, perquè sàpiguen que el mingú els caps de setmana els tenim tancats, tu, i incorporen els dinars,
Sí. De dilluns a divendres de 6 del matí a 4 de 4 de la tarda, però no hi aneu dissat i diumenge perquè estarà tancat. Vinga, una cosa més. Una cosa més. Parlem també del Maté Noal, molts anys aquí al carrer Barraquer i després cap al carrer Riera Bonet, eh? Sí, sí, és un local que està tancat amb traspàs també. Està amb traspàs. Esperant que algú agafi les regnes d'aquest nou...
d'aquest local que donava servei a molta gent del pla, de la part molinenca, diguéssim, doncs molta gent es desplaçava i fèiem fart de fer menús entre setmanes.
però se'n es traspassa. També hi ha una altra que se'n va a la llista dels esperem-traspass de Monts del Rei. Sí, sí. Recordeu que era el carrer Riera Bonet, just a tocar del concessionari que tenim allà, que ara no sé si és el... De cotxes... És Toyota, Hyundai... Ai, no ho sé. Bé. És igual, el pla. El pla, sí, sí. Carrer Riera Bonet, a punt de sortir a la carretera per agafar la... Just passat el pont, exacte. Passat el pont del tren.
Doncs el tenim en traspàs, eh? Sí. Molt bé. Escolta, com ho tenim fet aquests apunts de restauració? Com es presenta el muntatge de la 175a edició de la Fira? Doncs mira, de moment aquest matí ens ha plogut una mica, ja ens ha fet un palet la guitza perquè estem en el moment de pintar.
i d'enumerar el terra i hem hagut de fer un cop de cintura. Però més enllà d'això, com sempre, tot està previst, pensat i tot va evolucionant, només amb una mica de ganes que no hi hagi gaires imprevistos, perquè sempre hi són, i aleshores simplement d'anar-los soltejant com puguem. Això d'enumerar sempre es fa pràcticament a l'últim moment, és a dir, s'espera fins al final?
Sí, sempre. Sí, eh? Sí, perquè hi ha vegades alguns matisos que fan que les numeracions, o bé els límits, doncs poden variar. Aleshores, per evitar fer chapusses i fer tachots i fer coses, pensa que és... Jo m'atreviria a dir que és l'única, si no de les úniques fires...
de carrer que es pinta a terra l'enumeració d'una forma tan romàntica com fem nosaltres. Tant és així que la portada lliure dels 150 anys va ser el 150 de terra pintat, que ja forma part del nostre paisatge urbà, perquè queda pintat durant tot l'any i aleshores simplement es tracta de repassar i de valorar una mica com
Com evolucionen també els carrers, perquè sembla que no, però poses un banc nou aquí, una font allà, o un arbre posat a segons una jardinera, i llavors ja et fa variar també els metres útils, i això t'implica anar sempre a última hora.
Molt bé, avui, per cert, tenim a les 8 bombolles i formatges, ferments mil·lenaris, el meridatge perfecte. Ja només amb aquest titular ja... Em paga això, em paga això. Sí, doncs avui tenim aquest cas i bé, des del dissabte ja vam començar i aleshores fins ara cada dia...
tastos i maridatges que no faltin allà a la sala gòtica. Ah, ja, a la sala gòtica. A la planta baixa del molí. Exactament, al molí. I res, ja amb la mirada posada al cap de setmana, que tenim totes aquestes activitats de sessions de cuina. Exacte, que vam comentar la setmana passada. Ah, per cert que el concurs de Coradella, que et preguntava la setmana passada, el feu divendres al matí, eh? Atenció, divendres al matí. Sí, correcte.
Diretres al matí els restaurants estan citats, els restaurants que ja s'han inscrit al concurs estan citats a portar les seves elaboracions i a més a més aquest any els guanyadors tindran una aparició estelar del programa de la fonda del Pep Nové de Catalunya Ràdio com a premi, com a complement al premi.
Una mica de promoció i una mica de bo i platillo entorn a la Curadella, però entorn també al seu premi merescut. Que no sabem qui haurà guanyat, evidentment, però allà estarem. Lliurement de premis de la Curadella a les 12, el divendres. Tenim també el dissabte, que ja ho vam parlar ahir, el mercat Firatapes, del mercat municipal. El mercat de tapes, sí. Només dissabte.
Sí. I fora la plaça del mercat, doncs aquests testets gastronòmics que ha coordinat en Jordi, amb tres propostes tant dissabte com diumenge, eh?
Sí, exacte, amb el Gemma Clofent, els amics de Can Bufill, amb les seves cabres i la seva cooperativa pagesa, amb Víctor Pardo, de Sant Just d'Esvern, de la Bonaigua, i després el diumenge, Plats Forts, amb l'Arnau París, de Cuina Pim-Pam, del programa Cuines de 3CAT, de TV3, i l'Èric i el Pero, uns clàssics que ens venen a parlar, venen en nom de la pagesia de Collserola,
I després la Jessamí Caramés, la meleta de Romer, també del programa 3CAT, del Cuineta TV3. Aquest any tenim unes sessions mediàtiques, i a més a més molt variades, perquè toquem dolços, toquem peixos, toquem productes de...
d'aquí, tant de Conxerola com del Parc Agrari, i sempre amb propostes diferents. I a més a més també amb uns tallers que feu, timbal de vegetals de temporada i de mercat, això el dissabte en diversos horaris, i el diumenge timbal de fruita d'hivern i de mercat.
Sí, això és a la part baixa de la plaça del mercat. Sí, d'acord. Això és un complement als testets gastronòmics. D'acord. Llavors això s'estarà duent a temps al parc per dir alguna cosa. Això és per canalla, no?
Més aviat per anar, ja són els tallers infantils gastronòmics. Que bé, fantàstic. Doncs la plaça del Mercat és el centre neuràlgic, diguem, de la gastronomia, tot i que també tenim la banda de la granja, però en aquest cas són les entitats... Una cosa és alimentació, una cosa és restauració i l'altra cosa és gastronomia. És important el matís, eh?
Bé, nosaltres, encara que no ho sembli, que tot és menjar, sí, home, esclar, tot és menjar, però nosaltres el relat el tenim molt clar i molt trebat què va a cada lloc, perquè és que si no, doncs, et trobaries que sense criteri hi hauria una barreja d'oferta per tot arreu, no? Sí. Per tant, nosaltres fem tot el contingut gastronòmic, perquè hi ha aquestes sessions de cuina en directe i de divulgació i de formació...
que és totalment oberta, gratuïta i això passa a la plaça del mercat i després tenim l'alimentació que és tot el terraple i la restauració
Bé, i la Granja. I la restauració, que és la Ramla Granja. No té pèrdua. Exacte, sí, sí. I després tenim la Fira de Bims, que no és ni cap de les tres coses, perquè en si mateix ja té una entitat pròpia, que és la Fira de Bims. I després hem d'acabar, perquè ja no tenim més temps, però en tot cas, Jordi, molts ànims, molta força també a l'hora d'organitzar tot el tinglado, que diem, eh? Ens veiem pel carrer i per la plaça del Mercat. Molt bé, una abraçada, Jordi.
Un altre, a reveure, adeu. A reveure, són les 12. Ho deixem aquí. Gràcies per seguir-nos. Fins demà a les 8.