Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Sílvia Artés.
Bon dia, Molins de Rei. És dilluns 5 de gener, comencem setmana i estrenem també l'any. Primer, bon dia, bona hora, primera edició del programa d'aquest 2026, moment en què aprofitem en nom de tot l'equip de Ràdio Molins de Rei per desitjar-vos un feliç 2026. Que tingueu un molt bon any, us ho desitgem.
De tot cor.
i amb les nevades, que s'anuncien, de fet, ja estan nevant a diferents punts de Catalunya, si bé aquí costa que nevi, a Morins de Rei, a nivell de costa i a l'alçada que estem, costa nevar, però sí que apunten que en alguns punts del Tibidabo, potser dels barris de muntanya,
Podria nevar. En tot cas, en començar el programa la informació de servei tindrem el Jordi Miralles. El nostre home del temps avui ens detallarà com pot afectar aquest fred i aquestes nevades al nostre municipi, més enllà del que ja veiem a través dels mitjans de comunicació d'àmbit general que està ja nevant.
a diferents punts de Catalunya.
A dos quarts de nou parlarem amb el president de la comissió de la cavalcada de Reis de com tenen previst rebre ses majestats i també, vist el temps que fa, ja ens avisen que davant la previsió meteorològica de baixes temperatures i la possibilitat que hi pot haver de pluja o de neu, estan preparant un pla alternatiu per si calgués aquesta tarda canviar els plans. En tot cas, ens posarem...
el dia del que ja previs fem. Com els últims anys, els reis aniran directament a la fàbrica dels somnis, on se'ls farà la rebuda. Una fàbrica dels somnis que continua funcionant avui al matí, ja últim dia. També aprofitarem per fer balança com ha funcionat i per saber la previsió que hi ha inicial de recorregut de la cavalcada, de cavalcada en si, i també d'aquest pla alternatiu que estan dissenyant les últimes hores, davant d'aquestes temperatures baixes que farà
avui a la tarda vespre i la possibilitat de pluja o de neu, segons s'està avançant. Doncs ho actualitzarem tot en aquesta primera hora, on com dèiem començarem amb la informació de servei, molt centrats en el temps, amb el nostre meteoròleg Jordi Miralles, que ens acompanyarà en directe. Després farem un repàs...
de l'activitat local, molt centrada avui en l'agenda d'activitats. Hi ha agenda nadalenca que coeja ja per final del cicle de Nadal amb les propostes que tenim per avui, aquesta setmana, i també de cara al cap de setmana. I també, com no, com és habitual, en aquesta primera hora mirarem, obrirem la finestra, mirarem una mica més enllà i farem un repàs de la premsa del dia, la premsa
de paper i també la premsa digital. Evidentment, el tema que centra totes les informacions a nivell internacional és aquest atac dels Estats Units a Venezuela i el segrest del seu president Nicolás Maduro. L'evolució i la situació del país i de Maduro centren les portades i les informacions generals d'aquestes últimes hores.
Tindrem l'entrevista per parlar de la cavalcada de Reis i de la fàbrica dels somnis. Avui l'apunt del dia l'ha de fer la Raquel Reyes, però veurem si a última hora pot dur a terme aquesta columna d'opinió que fa cada setmana la Raquel Reyes. Repassarem també, com sempre, la programació de la ràdio una mica alterada, com sol passar en dies com avui.
No hi haurà l'informatiu, per exemple, per múdus obvis, perquè durant aquest matí trarem endavant el programa els col·laboradors habituals, el Roger Tusset i jo mateixa. Per tant, quan acabem no podrà haver-hi informatiu. Recuperarem un programa un cop acabi el bon dia i bona hora. I, com dèiem, repassarem la programació d'avui i també les propostes que hi haurà a la tele aquesta tarda nit de Reis, aquesta tarda moltes televisions ja fent retransmissions en directe de la cavalcada.
I tancarem aquesta primera hora amb recomanacions de llibres, com fa tots els dilluns la Maria Casals. Després, com sempre, tindrem les notícies d'àmbit general i l'agenda local, com fem a totes les hores en punt. Començarem la segona hora del programa amb la cançó del dia, avui dilluns amb el Toni Ramoneda. I el seguirà, com cada dilluns, la tertúlia amb...
Genoveva Català, Jaume Armengol, Joan Barrios, Ramon Canal i Joaquim Martí. Amb ells repassarem l'actualitat local i sobretot d'àmbit general amb aquestes últimes informacions tant de final principi d'any com aquest incendi tràgic que hi va haver a Suïssa com també l'atac dels Estats Units a Venezuela. Després, a partir de les 10, tindrem l'espai polític avui dilluns
amb el portaveu de Morins en Comú Podem, regidor de Govern també, Lucas Ferro, que amb ell també repassarem l'actualitat política. Després, a partir de dos quarts d'onze, alumnat de l'Escola de Música ens acompanyarà en aquest espai mensual que duem a terme des de fa anys ja, amb alumnat del centre, la Pilar Casals, la directora,
també ens acompanya cada mes, i algun dels professors. En aquest cas, tindrem aquí dos alumnes de flauta travessera, amb el seu professor, Jonathan Soriano, i la Pilar Casals, que ens acompanyaran en aquest espai dedicat a la música, de l'Escola de Música, que fem avui dilluns a dos quarts onze. I després parlarem de comerç amb l'Helena Artacho, de Molins Comerç. Aprofitarem per parlar amb ella també d'aquesta campanya comercial de Nadal, Molins Comerç amb el Trenet, també amb aquest catàleg de Nadal
que van treure i intentarem saber com ha anat o com està funcionant aquesta campanya de Nadal, que de fet ja està arribant al seu final, avui, últims dies de compres nadalenques d'última hora. Doncs amb l'Alena Artacho arribarem fins a les 11, escoltarem novament les notícies i a partir de les 11 un clàssic de cada any en aquestes dates, parlar novament de llibres, la Maria ens recomendarà un llibre i parlarem també del sector editorial, sobretot d'editorials catalanes, petites,
editorials i de les novetats, en aquest cas de l'editorial Les Hores. Ens acompanyarà la seva editora i responsable, Maria Sempere, i Manel Gómez, també editor de l'editorial Les Hores, que publica llibres en català.
Després, a dos quarts de dotze, el Miquel Casas, amb el seu ritme, amb la seva marxa habitual a l'espai de la màquina de la Penny, ja ens va avançar abans de les vacances, que faríem un programa amb música especial, ens va avançar el Miquel Casas. Doncs, prepareu-vos perquè a partir de dos quarts de dotze el tindrem aquí, amb nosaltres en directe, i tancarem el programa novament parlant
de literatura, amb un dels 100 llibres que ha canviat el món, amb la Glòria Massana, com fem tots els dilluns aquesta temporada per tancar el programa. Després, com dèiem, no hi haurà l'informatiu, recuperarem un programa i també continuarem amb la programació habitual de l'emissora dels dilluns. Doncs amb tots aquests continguts informatius, comencem el Bon Dia Bona Hora d'avui, dilluns, 5 de gener.
Comencem quan passen pràcticament 9 minuts de les 8 del matí amb la informació de servei.
Doncs comencem per la informació meteorològica que està sent notícia ja a les darreres hores i també aquesta hora. I avui, excepcionalment, tenim en directe el nostre company, el Jordi Miralles. Jordi Miralles, gràcies per acompanyar-nos i bon any per començar.
Igualment, Sílvia, bona anya a tots els oients. Bé, doncs, com dèiem, el fred i la neu és notícia de les últimes hores. Ja hem vist que estan avant alguns punts de Catalunya. Explica'ns una mica la previsió del temps, sobretot el que toca més aquí al nostre municipi. El fred ja el notem, però no sé si veurem neu aquí. Mira, tot el que serien, diguéssim, muntanyes que envolten, doncs...
En Molins de Rei podria veure algun floc de neu. Ara mateix, aquí a comarques de Barcelona, cap a l'interior sí que ha nevat aquesta matinada a totes les cotes. Ara mateix ho està fent per damunt dels 200-300 metres. En principi, aquí a Molins de Rei no hauríem de veure la neu a la nostra vila, però sí cap a les muntanyes dels voltants. Sobretot, si miréssim en direcció cap a l'Urdal, evidentment cap a Montserrat, doncs aquí sí que veurem
que hi ha neu. El que passa és que es tracta de nevades febles. Allà on més ha nevat, cap punts a l'interior, s'han acumulat fins a 2-3 centímetres, que evidentment ho deixen tot absolutament blanc. Per tant, el que seria Colcerola, doncs algun floc de neu es pot arribar a veure. On està nevant més seria, bàsicament, comarques de l'interior de Barcelona, comarques de Tarragona. Ara fa una estoneta que hi ha flops de neu, per exemple, a Reus, que està a molt poca alçada. Per tant,
No podem descartar el 100%, que no veiem algun floc de neu aquí a Molins Terri, però és molt poc probable, però sí que un cop hagi passat aquesta massa, diguéssim, de núvols, i sobretot ja de cara demà, que serà un dia amb molt de sol, sí que podrem veure una miqueta enfarinats les muntanyes que envolten Molins, però vaja, aquí el que tindrem serà un dia força fred, ara mateix estem al voltant de 4 graus, la temperatura màxima avui no passarà dels 7-8 graus, i evidentment amb aquesta temperatura que ha d'anar pujant de cara a les properes hores,
La veritat és que és difícil que arribi l'henó, però ara, durant les primeres hores d'aquest matí, no ho descartem al 100%, però és poc probable. I els propers dies, Jordi, també ha de continuar aquest fred intens d'hivern, diguem-ne, durant tota aquesta setmana? Sí, sí, es manté. A veure, podríem dir que la cabalgada de Reis d'avui, doncs, ben abrigats, en principi, sense precipitacions. Diguem, en principi, perquè seria sobretot al llarg de la propera matinada,
la nit de Reis, que marxaria aquesta massa més humida i entraria encara més fred. Per tant, un dia de Reis de sol, però molt de fred, temperatures màximes els propers dies de 6-7 graus, amb molt molestira les màximes, i les mínimes estaran situades al voltant dels 0 graus, per tant, abriguem-nos, i seran dies de sol, d'algun núvol, però sobretot de molt de fred durant pràcticament tota la setmana, com a mínim, fins divendres. Molt bé, Jordi. Doncs moltes gràcies i que passis una bona dia de Reis.
Igualment a tots vosaltres. Bon dia. Adéu, bon dia. El Jordi Miralles, el nostre amatoló. Doncs ja ho heu sentit, eh? Brigueu-vos perquè fred em farà, sembla. No es pot assegurar al 100%, però que a la tarda no hauria de ploure. Ho esperem, veurem què passa. Esperem que així sigui que tinguem una cavalcada...
freda però no mullada i bé, en principi la neu, doncs a no ser que sigui alguna muntanya de l'entorn, doncs no hauríem de veure neu aquí com, com és habitual. Ara mateix 3-4 graus de temperatura a l'exterior de la ràdio, els propers dies podem estar a 0 graus però farà sol, per tant, si no hi ha precipitació...
Per molt fred que faci, no pot nevar. En tot cas, fred, abrigueu-vos. Continuem amb la informació de servei. De moment, pel que fa al transport públic, ara mateix la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona està funcionant amb normalitat. Avui no tenim la informació del trànsit del RAC. El que sí que us hem d'adonar és, dins de la informació de servei, d'anunciar diverses defuncions, malauradament,
Ha mort el senyor Joan Roca Galindo, tenia 83 anys, vivia al carrer Sant Agustí i l'acte de comiat és avui a dos quarts de 10 del matí a l'església. Joan Roca Galindo, 82 anys, acte de comiat avui a dos quarts de 10,
a l'església. També mor el senyor Manuel Hernández Sánchez. Tenia 61 anys i l'acte de comiat es durà a terme a l'oratori del Tanatori. Avui, dia 5, a la una del migdia, tindrà lloc la cerimònia a l'oratori del Tanatori. Manuel Hernández Sánchez, que vivia al carrer Verdaguer.
També en denunciarà la defunció de la senyora Concepción Folleda Morera. Tenia 96 anys d'edat. Demà, demà dia 6, es farà la cerimònia, el comiat, a dos quarts de 10 del matí. Demà, a dos quarts de 10 del matí, el tenatori, acte de comiat. Concepción Folleda Morera, de 96 anys, que vivia al carrer Ponent, acte de comiat demà, a dos quarts de 10 del matí, el tenatori.
I també hem d'anunciar la defunció de la senyora Encarnación Vega Martínez, tenia 97 anys d'edat, i demà, també demà a 16, a dos quarts de 12 del migdia, tindrà lloc la cerimònia de comiat al tenatori. Encarnación Vega Martínez, de 97 anys, ha mort, vivia al carrer Recepta i acta de comiat demà, demà dia de Reis, a dos quarts de 12 del migdia al tenatori.
I la farmàcia de guàrdia, avui dilluns, la farmàcia que està oberta fins les 10 de la nit és la farmàcia Milà, que està al carrer Riera Mariona número 3, fins a les 10 de la nit estarà oberta la farmàcia Milà.
Ara mateix és un quart de nou del matí.
Fem un cop d'ull a l'agenda d'activitats. Abans, però, explicar-vos que pel que fa als sorteig de Nadal de l'11, l'extre de Nadal de l'11, que repartia més de 5 milions d'euros a Catalunya, doncs alguns d'aquests premis van caure aquí, a Molins de Rei. La fortuna es va repartir entre el nostre municipi, també Santa Coloma de Gramenet, Albandrell i Vilassar de Mar. L'extre de Nadal de l'11, el sorteig es feia el dia 1 de gener
al matí i, com dèiem, s'ha repartit entre aquestes poblacions. El gruix de l'extra de l'11 a Catalunya s'ha repartit a Molins de Rei. Com dèiem, aquí a la vila es van vendre 10 cupons premiats amb 400.000 i 4 milions d'euros en total en un establiment col·laborador. És la nota...
de premsa que tenim de l'11, el que no tenim la informació justament en quin establiment es van vendre aquests 10 cupons premiats amb 400.000 i 4 milions d'euros en total. Però en tot cas, els afortunats que van comprar, doncs bona sort que van tenir. Doncs el sorteig extra de Nadal de l'11, bona part repartit aquí a Molins de Rei.
I repassant l'agenda d'activitats, hem de començar per la notícia del dia, l'arribada de les majestats dels Reis Mags d'Orient. Avui, a partir de les 6 de la tarda, amb l'arribada dels Reis, es farà una gran rebuda a la fàbrica dels somnis. Ja sabeu, a la plaça de la Llibertat, amb pacients al terraplè, la fàbrica dels somnis...
que encara continua avui al matí amb activitat. A la tarda, quan arribin els Reis Mags d'Orient, aniran cap a la fàbrica dels somnis i allà, com ja s'ha fet els últims anys, amb tota la comitiva, se'ls farà la rebuda. Les autoritats de la vila faran entrega de la clau perquè puguin lliurar tots els regals als infants de Molins de Rei. Cap a tres quarts de set començarà la cavalcada per diferents carrers de la vila. Com ja sabeu, els Reis baixaran...
Des de Vallvidrera, pel carrer Verdaguer, aniran cap a la fàbrica dels somnis, Rebudellà i després des de la fàbrica dels somnis, des del passeig del Terraple, començaran la cavalcada. Aniran cap al barri del canal, direcció verge del Pilar, carrer Felip Canalies, carrer Sant Isidre, Ferran Agulló, Reseta, tornaran per Felip Canalies, Pi i Maracall, plaça de la Creu. Des de la plaça de la Creu aniran cap al carrer Rafael Casanova, pel carrer de baix, fins a la plaça de l'Ajuntament.
Des d'allà aniran pel carrer Enselm Clavé. Atenció, perquè el carrer Enselm Clavé serà carrer sense soroll, ja com s'ha fet els últims anys, per a aquelles persones que tinguin sensibilitat auditiva, en aquest carrer, el carrer Enselm Clavé, no hi haurà soroll. Per tant, es recomana, evidentment, aquelles persones que tinguin aquesta hipersensibilitat auditiva que puguin gaudir de la cavalcada en aquest tram del carrer, en aquest tram del recorregut, el carrer Enselm Clavé, a tocar de la granja.
perquè no hi haurà soroll. Serà tram sense soroll al carrer en Sant Clavé. Després continuaran cap a la Rambla de la Granja i passeig del Terraple i acabaran novament la fàbrica dels somnis on rebran els infants que vulguin donar-los la carta.
Doncs així serà aquest recorregut avui dels Reis Mags d'Orient. Ara, quan parlem amb el Marc Artigues, el president de la cavalcada de Reis, ens donarà més detalls i de si tenen pla alternatiu, com ens deien, per si plou, tot i que sembla, segons ens ha dit el nostre meteoròleg, no hauria de ploure, però ells volen preveure totes les possibilitats per poder tenir una bona cavalcada. També dir-vos que el barri del Canal
conviden a tots aquells que vulgueu anar-hi, amb tota la família, a donar la carta als seus reis mags d'Orient al local de l'associació. Un cop hagi passat la cavalcada, ells també tindran aquesta rebuda de les cartes dels infants per a aquells infants que vulguin acostar-se al local de l'associació de veïns del barri del Canal. Ja ho sabeu, si voleu anar al local de l'associació, també podreu donar la carta a Sars Majestats, als reis.
A més dels Reis i la fàbrica dels somnis, ara continuarem parlant a dos quarts de nou per saber l'última hora. També recordem que aquest cap de setmana hi ha les últimes funcions dels pastorets de Frederic Soler Vitarra, música del Mestre Blanc. Ja hi ha hagut diverses representacions, aquest gener també, i aquest cap de setmana, els dies 10 i 11...
Torna a haver-hi funció, com sempre, a les 6 de la tarda, al Teatre de la Peni, dissabte i diumenge. Torna a haver-hi representació dels Pastorets. Si encara no teniu l'entrada, la podeu comprar al web Entràpolis. Entrades numerades per veure els Pastorets aquest cap de setmana, dissabte i diumenge.
A les 6 de la tarda, Últimes funcions. I el que sí que podeu veure, encara teniu marge fins a la fira, és el gran pessebre amb detalls de colsarola, que està instal·lat a la parròquia des del 13 de desembre. Ho podeu veure, tal com marca la tradició, van estrenar-lo per Santa Llúcia i s'acabarà per la Candelera, aquest pessebre que cada any confecciona en Josep Vinyets i Sesc Fernández i que recull elements del nostre entorn natural amb algunes de les masies que tenim presentes.
a Collserola, com Can Ferrés, Can Ribes o Can Calopa de dalt. Són les masies protagonistes d'aquest gran pessebre, amb detalls de Collserola que podeu veure a la parròquia. L'horari és de 9 a 12 i de 5 a 8 del vespre i teniu marge de temps encara fins a la Fira de la Candelera.
També ja un cop passats els Reis, un cop passades les festes, ja mirant a partir de dimecres i dijous, l'Aula d'Axtensió Universitària, que hi torna ja aquest mateix dijous, ja torna amb la seva programació habitual. Aquest dijous hi haurà Oriol Farrés Justem, que és filòsof, ell és col·laborador també d'aquesta casa.
Un dimarts al mes fa el seu espai parlant de filosofia. El bon dia i bona hora. Doncs l'Oriol Ferrés és el convidat, el ponent del pròxim acte, la pròxima conferència de l'Aula d'Extensió Universitària amb una xerrada titulada Llums i Ombres de Maquiavel.
Cal superar la visió tòpica de Maquiavel com a figura malvada i cal reconèixer el seu pensament que pot revelar un fons humanista i republicà. Doncs, amb aquesta tesi, ell farà la seva xerrada a Maquiavel, el tòpic de la fi justífica als mitjans. Aquest és el tòpic pel qual coneixem tots. Doncs ell sembla que vol trencar aquests tòpics que hi ha al voltant de la figura de Maquiavel. Doncs Oriol Ferrés, aquest dijous, a 2.45 de la tarda, a la Federació Obrera. Ja sabeu...
que la majoria de les activitats que organitzen des de l'Aula d'Axtensió Universitària estan obertes només a les persones associades, perquè no hi ha llista d'espera, l'aforament és limitat a la Federació Obrera, de tant, en quant fan algun acte obert a tothom, en un espai més ampli, però de moment no poden acceptar més gent tot i que voldrien. De moment, aquest dijous, obert només a les persones sòcies de l'Aula d'Axtensió Universitària. Ja mirant el cap de setmana el foment,
que continua la seva programació estable, divendres, dissabte i diumenge fan proposta. Comencem per divendres, dins del Molins Night Cabaret, el divendres a les 9 del vespre. Miqui Legendario i Van Lira faran amor en tiempos de like.
Aquest monòleg en clau d'humor dins d'aquest cicle de Molins Night Cabaret el divendres a les 9 del vespre al Foment. El dissabte, música, a les 8 del vespre. Tribut a Estopa, els germans que formen part...
El duet d'Estopa, doncs Estop House, és el nom d'aquest grup tribut que farà un concert amb temes d'Estopa. Aquest concert tribut el dissabte a les 8 del vespre. I diumenge hi ha ball, també un clàssic, molts diumenges al Foment, a les 6 de la tarda. Ball amb Alex Peris al Foment. Doncs proposta tant per divendres dissabte com diumenge avariada al Teatre del Foment. I el SEM, el centre excursionista de Molins de Rei.
que comença també ja amb activitats des de mitjans de desembre que no fan activitats. De fet, una de les clàssiques, la seva festa d'hivern, la van haver de cancel·lar, la pujada del pessebre al cim del Puig Madrona, per les restriccions que hi havia, encara hi ha, en algunes poblacions del Vallès, amb molents de rei ja no hi ha restriccions per anar...
a Collserola, però sí, que encara n'hi havia, que ja n'hi havia el mes de desembre, per tant es va cancel·lar la pujada del Passeu de la Puigmadrona i ara reprenen les activitats. Aquest dissabte, doncs dins dels Premis Cric de Fotografia que organitza l'Ajuntament de Molins de Rei en col·laboració amb el SEM, aquest dissabte hi haurà l'acte del veredicte del SEM.
A partir de les 10 del matí el jurat es reunirà al local del SEM amb les obres que s'han presentat, amb les fotografies que s'han presentat a la 27a edició ja d'aquest concurs de fotografia. El jurat farà la deliberació, triarà les fotografies finalistes i també les guanyadores d'aquest premi. El públic hi pot anar a veure i escoltar com el jurat fa la deliberació d'aquests premis a clic de fotografia. I aquest dissabte a partir de les 10 del matí al local del SEM.
I el diumenge, la secció de Sanderisme fa una sortida, una travessada des del poble Abda al Garraf fins a Sitges. Resseguiran la façana litoral, passaran per diferents punts d'interès en aquest recorregut, que faran de gairebé 14 quilòmetres amb un ascens acumulat de 548 metres. Si voleu anar-hi, podeu passar pel local del SEM.
aquesta setmana de dos quarts de set a dos quarts de nou és l'horari d'obertura del local del SEM imaginem que a partir de dimecres perquè avui és la cavalcada demà és festa per tant a partir de dimecres si esteu interessats podeu passar pel local del SEM apuntar-vos a aquesta sortida aquesta caminada que faran els membres del SEM en aquest cap de setmana i també recordem que l'Ajuntament ha ampliat aquest espai familiar per gaudir en família un espai lúdic
de joc de pares i fills per retrobar-se i trobar-se amb altres famílies. S'adreça a famílies amb infants de 0 a 3 anys i està tots els dimarts del matí, demà no perquè és festa, però tots els dimarts del matí i també els dijous a la tarda, per tant aquest dijous a la tarda de 4 a 7. És un servei gratuït que tindreu tota la informació al Centre Comunitari Pont de la Cadena, al carrer Felip Canalies, aquest espai de joc, l'espai familiar que ha augmentat
el seu horari, ha ampliat el seu horari que s'ofereix al centre comunitari Pont de la Cadena. Quatre minuts i arribarem a dos quarts de nou del matí. Moment de fer un cop d'ull a la premsa als diaris de paper amb el Roger Toset.
Roger, bon dia. Què diuen avui els diaris? Suposo que monotema, no, les portades? Sí, sí, sí, bon dia. Parlant, evidentment, de Maduro, de Venezuela, el periódico, de fet, amb una fotografia totalment pixelada, on l'únic que es veu és la cara de Maduro, perquè està envoltat d'agents als quals...
Els han censurat aquesta cara, doncs parlen de Maduro, que comença avui un llarg periple judicial als Estats Units. Trump amenaça Delsi Rodríguez perquè cooperi amb Washington. Els demòcrates i alguns republicans critiquen que no s'informés al Congrés i Repsol, Telefònica, Mafra i els BBVA pendents de les seves inversions precisament en aquest país. Les promotores preveuen que la vivenda d'obra nova creixi més el 2026, els preus pujaran...
de manera més moderada que l'any passat i els anuncis de joguiners són menys sexistes però més bèl·lics. També la Xina aprofita l'espai deixat pels Estats Units en les institucions internacionals i parlant també de l'interès per ser taxista a Barcelona que arriba al nivell màxim en 10 anys. El Liceu conquereix el públic amb el seu primer concert d'any nou. A la Vanguardia parlant també dels Estats Units que pressionen el règim xavista
perquè se sotmet i Trump amenaça la vicepresidenta Delsi Rodríguez de que va pitjor que Maduro, però evita demanar-li que deixi el poder. El deposat president Benassolà ingressa a la presó de Brooklyn acusat de narcoterrorisme. També parlen de congressistes, demòcrates i republicans que qüestionen la legalitat de l'operació militar. I Espanya, el Brasil, Xila, Colòmbia, Mèxic i l'Uruguai rebutgen la intervenció de Washington.
La meitat de morts de l'incendi eren menors. Parlen d'aquest homenatge a les víctimes amb nombroses persones que es van concentrar ahir a Crans Montana per netre homenatge a les víctimes de l'incendi de la Constellación. I parlen d'aigua, les reserves s'esgoten a l'Europa del Sud. A Indonésia ha recuperat un altre cos de la família valenciana i parlen de la borrasca Francis que causa estrells a Andalusia.
Al diari Ara, Trump opta per Delsi Rodríguez pel suport que té l'exèrcit. Washington descarta Machado i prioritza entendre's amb la número 2 del règim per garantir l'ordre. Maduro ingressa en una presó de Nova York i afrontarà aquest migdia la primera vista judicial. La banalisi a Trump sobre Venezuela i ara què?
i fotografia de portada de la calma tensa a Caracas. Catalunya espera la nit més màgica pendent del fred, es preveu un neu en cotes baixes coincidir amb les cavalcades de Reis i en esports el Girona guanya el Mallorca i surt del descens. Els gironins s'hi posen amb gols de Sigankov i Banat. Hi ha articles també del periodista i escriptor Xavier Bosch a la pàgina 32 i de Martin Blascam, investigador a la pàgina 20. Tots parlant...
d'aquest atac dels Estats Units a Venezuela i el segrest del seu president. El punt avui, un nou pla per transformar la mina. El barri rebrà 113 milions destinats a habitatge, equipaments i programes socials. Parlem de la polarització ideològica, divisió entre la comunitat internacional per la detenció de Maduro.
sense que es respectin els tractats internacionals. Tenim crònica d'Emili Agulló, sang de Mòters que recurrerà a altres venes, i de Bernat Salvar, anomenada clàssics de sempre per a un nou concepte. Amb apunt esportiu, el Girona guanya al Mallorca un gol a dos i surt de la zona de descens. El Barça trenca la sèrie de derrotes en el clàssic de bàsquet contra el Madrid.
I entrevista en Enric Aragonès, portaveu del sindicat de llogateres. Diu que cal que el preu de l'habitatge baixi i aturar la concentració de la propietat. I també avui parlen de la batalla clau de cara al 2027 a València. Són dos quarts de nou.
Fins demà!
Doncs, com dèiem, avui és un dia especial, sobretot pels més petits de la casa. També marca la fi, o l'inici ja de la fi d'aquest cicle nadalenc, amb l'arribada dels tres Reis Mags d'Orient, que, com cada any, des de Molins de Rei, s'estan esperant i preparant la seva arribada des de la Comissió de la Cavalcada de Reis. Per això, volem parlar amb el president de la Comissió, el Marc Artiga. Bon dia, Marc.
Bon dia. Bé, doncs suposo que esteu ja preparant, ultimant, l'arribada de Ses Majestats als Reis Mags d'Orient. L'última hora que publicàveu a les xarxes socials és que esteu una mica pendents del temps per si heu d'habilitar un pla alternatiu, pel fred que farà, això segur, però per si plogués, tot i que sembla que no hauria de ploure, però la possibilitat hi és, no, Marc? Ara mateix esteu centrats en aquest comitè de crisi, per saber si teniu pla alternatiu o no.
Sí, de moment mantenim els plans com fins ara, però sí que tenim prevista alguna petita opció per si calgués fer alguna petita modificació. És a dir, si plogués vols dir que podríeu canviar algun recorregut o fer l'acte en algun lloc a cobert? Quina planificació teniu previst?
De moment, si plou poc, mantindríem l'arribada tal com és. Si plogués molt o hi hagués alguna inclemència més, llavors sí que hauríem de canviar i segurament ens aniríem sota govern. No pots concretar-ho més, no?
No, fins a més endavant ho avisarem per xarxes socials. Molt bé, esperem que no hagi de passar res de tot això i que pugui veure la capalcada habitual, però si no, la gent a través de les xarxes socials, que serien Instagram, bàsicament, i Twitter, tindrien tota la informació. Sí, sobretot Instagram.
Molt bé. En tot cas, tenint en compte que està tot ja previst i preparat des de fa molt de temps, fem una mica de repàs de com ha de ser la cavalcada de Reis d'avui. Suposo que els Reis arribaran com és habitual des de Vallvidrera fins passant pel carrer Verdaguer, no? És el recorregut que fan habitual. Explica'ns una mica quin recorregut teniu previst o com serà la rebuda.
doncs arriben per el jardín Verdaguer, com sempre, i l'únic que a la mateixa hora simultània és quan comencem l'espectacle de la seva arribada. Llavors, durant la seva arribada, farem l'espectacle al passeig del Terraple com l'any passat, durant la plaça Llibertat, i començarà la cavalcada cap a les dos quarts de set, aproximadament, i farem passeig del Terraple, bé, faríem passeig del Terraple,
Aniríem cap a l'Incresa. Marc, un moment, abans de començar el recorregut fareu la rebuda, no suposo? Bé, farem la rebuda institucional, que és el que dèiem, l'espectacle amb la rebuda dels patxes i la rebuda del Passeig del Terrablesi. Això ja és un canvi que vau introduir ja fa alguna edició, per tal que els més petits puguin veure'ls ja de prop i es pugui fer la rebuda primera, per si no tothom acaba de fer tot el recorregut, no? Sí.
Molt bé, doncs es farà la rebuda amb aquest espectacle davant de la fàbrica dels somnis, per entendre'ns, i després començareu el recorregut. Terraplei cap al barri del Canal, no deies? Exacte, sí. Sí, farem terraplei cap al barri del Canal, farem el Sant Isidre, i encadarem cap al centre, pel passeig Managall, llavors agafarem el carrer Rafael Casanovas, i anirem fins al barri de la Granja, on farem la rambla de la Granja i tornarem pel passeig del Terraplei. Algun canvi, alguna novetat aquest any?
El canvi més gran és la carrossa del Patxa, que és nova i que és una carrossa ja pròpia de Molins de Rei. Havia d'aparèixer el dia de l'arribada del Patxa, però... El Patxa me l'ha de suspendre, sí. Quan ho vam suspendre, la carrossa no ha sortit encara. Per tant, estrena aquesta carrossa, que es veurà a la cavalcada. Sí.
Pel que fa al tema dels caramels, no sé si seguireu, suposo, com s'ha fet darrerament, que hi ha només des d'un punt des on es llencen caramels. Explica'm el tema dels caramels, si continua o com serà. Sí, segueix el tema caramels des del final de la cavalcada, des del trenet de Molins Comets, i segueix tirant la mateixa quantitat de caramels. Quina quantitat?
estem en una tonelada de 100. I des del final del recorregut, els Caramels s'ha de fer per un tema de seguretat, no?, sobretot? Sí, va ser un canvi per seguretat, que ens potenciar molt la seguretat justa en aquest trenet, però permetre que...
totes les altres carrosses, la seguretat sigui molt menor. Diguem-ne que fareu aquest recorregut des de la granja, tornareu al terraple i d'allà cap a la fàbrica dels somnis. A quina hora calcules que per aquells que aguantin tot el recorregut o aquells que vulguin donar-los la carta als reis, a quina hora calculeu que ses majestats puguin recollir? Sí, a la web hi ha una mica horaris aproximats
però normalment és cap a les 9 i mitja comença la recollida de cartes. Cap a quarts de 10, Déu-n'hi-do, eh? Sí, cap a les 9 arribem, llavors 9 i quart, dos quarts, comencem l'entrega de cartes. Molt bé, tornant a la cavalcada, amb quin ordre aniran les carrosses? Per començament tenim sempre la de la fàbrica dels somnis, que és la que obre, a continuació tenim l'ambaixador de les majestats del Pachamallí,
I a continuació tenim les majestats que aquest any van en ordre, podríem dir normal, però amb l'ordre més normotípic, que seria amb el Siogues per Baltasar. Sí. Seguidament tenim la Carrossa del Carbó i, finalment, el Trenet dels Carmels. Molt bé. Aquest serà l'ordre amb totes aquestes carrosses. Per tant, en total, sis carrosses o set?
Sí, sis carroses són. Molt bé. Més el trenet, set. Més el trenet. I a més tota la comitiva i tots els que van acompanyant caminant, no? Els patges, la música, etcètera, no? Sí. Tenim tots els ballarins, tota l'organització, tots els personatges, vull dir que tenim molta gent implicada.
També aquest any torna a haver-hi, deies, quan ens explicaves el recorregut, per anar abans d'arribar a la granja, passeu pel carrer Enselm Clavec, que és aquest tram del recorregut on no hi ha soroll, no? Sí, són per les persones amb impossensibilitat
auditiva, fem aquest carrer sense soroll. Molt bé, doncs així serà el recorregut de la cavalcada. En principi es manté així, si hi haguessin canvis informaríeu a través de les xarxes socials. Pel que fa a la fàbrica dels somnis, crec que ahir va ser l'últim dia en principi, no?, que va estar oberta? Sí, ahir a la tarda vam tancar la fàbrica dels somnis. Heu pogut fer ja un recompte o balanç i comparativa respecte a altres edicions de gent assistent?
Estàvem més o menys com l'any passat, ens anàvem a uns 13.000, 14.000, perquè quan ho vam estar mirant ahir, estem més o menys igual. És veritat que sí que hem tingut una part més gran de gent sense entrada, que ha acabat entrant però que en algun moment ha fet una gestió de cues més gran. És veritat que en tema d'entrades, al canviar l'empresa de les entrades...
les entrades eren a una hora concreta. I això ens ha fet que les cues en les hores més en punt, que serien com les 10, les 11, les 12, hi hagués un volum més gran de gent. Això seria un aspecte a millorar per l'any vinent. Tot i que la gent anava amb entrades tretes abans, amb cita prèvia, per entendre'ns, no? Marc? Sí, anaven amb cita prèvia, sí. Menys alguns que dius que venien sense entrada i que han pogut entrar al final, no? Entre 13.000 i que 13.000... Digues, digues. Sí.
Hem acabat entrant a tothom sense entrada, però és veritat que en algun moment hi havia una mica més de congestió a la cua. Entre 13.000 i 14.000 visitants en total, eh? Sí. Déu-n'hi-do. Igual més o menys que l'any passat, deies. Sí, ens en anem més o menys com l'any passat. Molt bé. Tampoc l'espai ens dona molt més. Alguna cosa que hagueu d'analitzar o millorar de la gestió de cues pel que fa a la fàbrica en si?
Sí, de la fàbrica en si no, perquè veiem que més o menys està bé, sí que anirem implementant millores com sempre, o implementant algun element més, però ens anem més o menys a sobretot la gestió de cues, que és el que ens faltaria millorar una mica.
Molt bé, en tot cas, Marc, perquè la gent ho sàpiga, a partir de les quarts de set, que tindrem a Ses Majestats, rebuda la fàbrica dels somnis i després el recorregut, i com cada any també, evidentment, aquests consells de seguretat que doneu cada any, que la gent no s'acosti massa a les carrosses, amb el tema dels caramels, etcètera, no?
Sí, sobretot amb els carmels, però les altres també. Són carrosses molt grans. Són carrosses que fan 9 metres i són molt altes. Sobretot no apropar-se molt, permetre que l'organització pugui passar. Hi ha infants a costat i costat que també s'ha de permetre que ho puguin passar amb tranquil·litat.
Per tant, seguir una mica el que ens marca l'organització. I no acostar-se a les carrosses també és important per donar la carta, no? Perquè en alguns llocs sí que els infants s'acosten, però en aquest cas que no s'hi acostin, que donin les cartes abans, ja les han donat a la fàbrica o que les donin abans, no? Sí, sí que hi ha un punt de la cavalcada en què hi ha unes bústies gegants en què allà sí que està més controlat l'entregar la carta. Si algú no l'ha donat, la pot entregar en aquell lloc. En aquest cas a la bústia, però que no s'acostin així espontàniament a una carrossa a donar la carta. Exacte.
Perquè és perillós. Molt bé. Molt bé, Marc, no sé, alguna altra cosa que vulguis afegir, a més de l'última hora, que en principi queda establert el recorregut, tal com el teniu publicat a les xarxes, a la vostra pàgina web. Si hi hagués algun canvi d'última hora, ho anunciaríeu a través d'Instagram, que és la xarxa que teniu, suposo, més de referència o més seguidors. Sí, anirem fent anuncis. Molt bé. Jo, per últim, simplement remarcar la tasca de voluntaris de tanta gent que ara mateix està fent muntatges
i que durant tot el dia farà muntatges i porto tot el dia amb la fàbrica dels somnis a remarcar aquesta feina de tots els voluntaris. Molt bé, Marc. Doncs ho deixem aquí, Marc Artigues, president de la Comissió de la Capalcada de Reis. Que vagi molt bé i salutacions a ses majestats. Moltes gràcies. Adeu, bon dia. Adeu, bon dia.
Si malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut. I també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda.
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Aquest no saps de nova. Els pastorets fan 130 anys i el dia 1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no, Pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant.
A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació truca al 012. A Catalunya ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea. Next Generation EU. Pla de recuperació. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar el català amb fluïdesa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles, per mi, és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem. Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis. Són tres quarts de nou, moment de fer un cop d'ull als diaris digitals. Amb el company José Toset, endavant. Comencem amb el dia apuncat que ens parla de la cavalcada de Reis, en aquest cas de Barcelona, que desfilarà en aquest dilluns amb noves carrosses i un espectacle renovat
que combina la tradició i la tecnologia amb els terrenys coreogràfics i també l'art de carrer de la ciutat i un espai dedicat al Tour de França, que sortirà des de la ciutat justament aquest 2026 a l'estiu. Arribaran al Portal de la Pau a dos quarts de quatre a bord de les Uranetes, les clàssiques embarcacions del Port de Barcelona i allà seran rebuts per l'alcalde Jaume Collboni.
Això donarà a iniciar la cavalcada per la ciutat que el passat any va reunir 750.000 persones, segons va informar el Consell Histori. Entre les novetats d'aquest any hi ha la nova carroça doble del rei Baltasar, que tancarà la benvinguda reial amb nous estandards i vestuari directament portat del Senegal.
acompanyat per tres titelles gegants, un elefant de tres metres i dues girafes de quatre, obra de l'artista Hawk Quill Roger Tilly. També destaca la nova carrossa del rei Malció, coronada per un antic trenet de colors que portarà joguines pels nens de la ciutat, dissenyada per Ramon de los Heros, que desfilarà el son de la música del Conservatori del Liceu i del compositor Esteban Tamashiro, interpretada per Somi Dansa. El rei Gaspar anirà sobre una carrossa que recrea el misteri dels seus orígens,
amb nous estàndards dissenyats per Marc Sanicru. Una altra de les novetats serà la desfilada Barcelona i el Tour, un bon tàndem que comptarà amb tàndems voladors i un grup de 12 ciclistes BMX que interpretaran una singular coreografia. Després de la seva arribada a dos quarts de quatre al Portal de la Pau...
i després que li volin lliure les claus de la ciutat perquè puguin repartir regals per les llars, a les sis anys anirà des del parc de la Ciutadella i enfilarà cap al paral·lel. Sobre les set, la cavalcada arribarà el monument a Colom, a les set i deu passarà pel portal de Santa Madrona, ja l'avinguda paral·lel a dos quarts de vuit girarà per Ronda Sant Pau i sobre tres quarts de vuit passarà pel mercat de Sant Antoni.
Una mica abans d'un quart de nou, la cavalcada girarà cap al carrer Sepulveda, a dos quarts passarà a l'altura del carrer Entensa, o que abans de les nou arribarà l'avinguda Maria Cristina, i a un quart de deu serà el moment en el qual la desfilada comenci la seva arribada pel carrer Francesc Ferrer i Guàrdia, on les majestades embarcaran a la Font Màgica de Montjuïc. Es repartiran unes set tones de carmel sense gluten entre els assistents. També un clàssic d'aquestes dates és el pastís del Tortell de Reis,
Els pastissers preveuen, ho llegim a la ciutat, que vendran un milió de tortells de Reis de Catalunya amb una campanya solidària. El cos mitjà d'un tortell destinat a cinc persones oscil·la entre els 25 i els 30 euros. Preveuen vendre aquest milió de tortells i, segons detallava el president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Miquel Zaguirre, els preus d'hora experimentat l'aument lleugé aproximadament d'un 3% en línia amb l'increment registrat en l'IPC, això són aquests 25...
30 euros que us explicàvem. El tortell més representatiu continua sent el de brioix farcit de massa pa i decorat amb fruita confitada, però cada cop guanyen més presència les variants amb farcits com nata, trufa o crema. La tradició també marca que cada tortell contingui almenys una figura del rei i una fava. No obstant això, diverses localitats han incorporat sorpreses personalitzades, per exemple, a Terrassa,
Amb els 75 anys del patja Xiu-Xiu, personatge encarregat de recollir les cartes dels infants als Reis Mags, s'ha dissenyat una figura especial dedicada a aquest personatge. Així ho explicava un pastisser local. Llegim, en aquest cas a la premsa del Baix, que Laia Sanz arrenca el Dakar 2026 en 24ena posició.
El Somnidebro, Audax Motorsport, ja ha encès els motors sobre l'arena de l'Aràbia Saudita després d'un 2025 marcat per un desenvolupament tecnològic frenètic i el renaixement de la històrica marca espanyola. L'equip ha completat avui amb èxit, això era ahir, l'etapa pròleg del Rally Dakar, marcant l'inici oficial d'aquest ambiciós projecte. I us preguntareu si Xavi Fogg participa aquest any al Dakar, doncs no.
Xavi Fogg aquest any fa una pausa en el Dakar. Llegim que un cúmul de circumstàncies han deixat fora de les dunes el Xavi Fogg. Li expliquen que només serà temporalment, per tant, això dona a entendre que, si tot va bé, l'any vinent participaria a la seva 36a edició. De moment en porta 35 amb la pausa d'aquest any, en el qual Xavi Fogg, el Molinenc, no participarà en el Dakar.
I acabem amb una notícia de BTV que parla del boom dels jocs de taula que impulsa el sector de la joguina a un moment d'ols. Catalunya concentra a prop d'un terç de la facturació de l'Estat. Això és un 60% de la qual es genera durant aquesta campanya de Nadal.
10 minuts i seran les 9. Repassem la programació de la ràdio per avui dilluns, quan acabem el bon dia i bona hora. Escoltareu el programa l'última volta, que tirant endavant l'Arnau Santero i la Joana Forner, un programa dedicat als esports on fan...
un resum de l'any, de 12 a 1. A la 1, restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga. Avui us hem de dir que tots els programes de la tarda són programes recuperats, són reemissions, ja que avui no hi ha programació en directe, ni aquests dies s'han pogut fer
gravacions de noves edicions de programes. Per tant, repetirem els programes habituals dels dilluns, com el Restes de Sèrie, a partir de la una del migdia, amb el Josep Lluís Rebenga. Després, de dues a tres, connectem, ara sí, en directe amb la xarxa, per conèixer les notícies d'àmbit general. A les tres de la tarda, el programa La Migdiada, que fem a la ràdio, programa de música, relaxat, per escoltar música.
i que matem de dilluns a diumenge. A les 4, l'etapa reina, programa dedicat al món del ciclisme, amb Roger Castillo, Lluís Àries i Sergi Soler. També la veu amb Margarida Casa de Surs. A les 5 de la tarda, programa dedicat a la música clàssica. A les 6 de la tarda, la Vega Floria amb l'Heroïnes Quotidianes, repetició també d'un dels seus programes, on fa entrevistes cada setmana, monogràfiques...
per conèixer una dona de la vila. Heroïnes quotidianes a les 6 de la tarda. A les 7, Mirant el cel, el programa que tira endavant els matossers de Molins de Rei, La Colla Castellera, després Tot Teatre, amb el Dani Pasqual, a les 8 del vespre, a les 9,
El Joc per Randa, programa dedicat als videojocs i que en aquesta ocasió recuperem un programa especial de Reis. Joc per Randa, programa dedicat als Reis, programa especial als Reis. Inèdit, en aquest cas, l'únic que fem avui inèdit, dedicat als Reis. El Joc per Randa a les 9 del vespre.
Després recuperarem la tertúlia del Bon dia, bona hora, com és habitual, i també la repetició del programa Helena Amac, per connectar després a partir de les dues de la matinada amb ICATFM fins a les sis del matí, on hi haurà la tenora i demà dia de Reis hi haurà també programació especial. Aquesta és la programació que tenim prevista per avui.
Doncs continuem endavant amb el programa. Moment ara de repassar les pel·lícules, altres programes i pel·lícules que fan avui a la tele. La selecció l'ha fet el Roger, com cada dia.
Doncs a tres quarts de sis tenim la tercera parra de Regresos al Futuro, a quatre, de Robert Genequis, Michael Cotafox i Christopher Lloyd, una pel·lícula americana de l'any 90 de ciència-ficció que dura dues hores, crec que tots ja sabeu quina pel·lícula és. A Telecinco, a tres quarts de deu, també coneixereu molt aquesta pel·lícula, aquest drama, Titanic, de James Cameron, amb Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, també Billy Jane, és una pel·lícula del 97 americana, un drama que dura tres hores i quarts.
La tercera proposta, a les 10 de la nit a la 2, Encadenadors d'Alfred Hitchcock amb Carrie Grant i Ingrid Bergman, una pel·lícula de suspens de l'any 1946, dura una hora i quaranta i és americana també. A les 10 a Televisió de Catalunya tenim la pel·lícula Tolkien de Dom Karolowski.
amb Nicholas Hood i Lily Collins, un biopic d'aquest autor prolífic i que tots coneixereu també. És una pel·lícula americana del 2019 que dura gairebé dues hores i a les 11 un viatge de 10 metres a la U de l'Ars Hallstrom amb Helen Mirren i on podria entrar molts altres.
La película molt coral d'Amèrica, Índia, Amigats d'Arabes Units. Des del 2014 és un drama i dura dues hores. A nivell de programació, a la tarda, a un quart de sis de la tarda, tenim a Televisió de Catalunya el Festival de Màgia de Badalona Memorial Leeds en 2025. És aquest Festival Internacional de Màgia de Badalona sota la direcció artística d'Enric Magú, celebrat els dies 22 i 23 de febrer d'aquest any passat al Teatre Zorrilla.
Aquesta edició compta amb la participació de Dion, provenen dels Països Baixos, amb un espectacle de magia clàssica. També participen Luis Boiano i Carla de Madrid, amb la Carabina dels Esperits. A més, es rep Bon Ginkú, un mag de Corea del Sud, i topes que ve d'Alemanya. A un quart de vuit ja podeu veure la Cavalcada de Reis, si voleu, a Televisió de Catalunya, que és la Cavalcada de Reis de Barcelona.
Com us he explicat abans, amb tots aquests horaris, a les 9 tenim gran el 33. El 2024 es comemoraven els 40 anys de TV3 en un entorn com el televisiu, on els productes caduquen ràpidament. Hi ha una sitcom que ha connectat amb diverses generacions i que encara és un èxit rotund, Plats Bruts. És un referent de l'humor català i l'obra més coneguda del Joel Joan i Jordi Sánchez, protagonistes de la sèrie amb Mònica Glènzel i Anna Barbany. Hi ha més programes, però no tenim més temps.
Molt bé, doncs queden només 5 minuts per arribar a les 9. Hem d'escoltar la recomanació del dia als llibres amb la Maria Casals. Bon dia, Maria. Bon dia. Comencem un any nou, després d'aquestes festes tan familiars,
en recomanant-vos una lectura que tracta sobre la família. Els germans Varges, d'Elisabet Estrut, traduïda per Marta Pere Cucurell i publicada el 2013 per edicions de 1984.
Tres germans, en Jim, un advocat triomfador, en Bob, a qui l'empaita un perdurable sentiment de pèrdua i fracàs, i la Susan, germana bessona d'en Bob, esquerpa i agra, l'única dels tres que continua vivint a Shirley Falls, a l'estat de Maine.
Els tres germans es retrobaran i veuran com estensen els fràgils vincles que els uneixen quan la Susan els demana ajuda perquè el seu fill, en Zack, un adolescent solitari, és acusat d'haver llançat un cap de porc a les portes de la mesquita.
Com podeu imaginar, ja tenim servida la tempesta en una petita societat que es mou entre la condescendència i la por als nouvinguts. Una societat que reflecteix, per una banda, el costumisme americà, les relacions humanes dins la família amb conflictes entre germans no resolts.
i també de veïnatge, i en aquest cas amb un component social important al tractar sobre l'immigració somalí, el rebuig dels americans als musulmans, la lluita pels drets civils, la idea dels Estats Units com a terra d'acollida i l'esperança d'una major entesa entre comunitats religioses. Reflexions que de ben segur podem aplicar també a casa nostra.
Serveixi aquesta novel·la per recomanar-vos, sobretot, que llegiu aquesta autora, Elizabeth Stroud, que ha publicat nombrosos títols, dels quals podem esmentar «Olive Kitteridge», «Llum de febrer», «Em dic Lucy Barton», «I William» o «La de Vera», d'aquest any passat. Explica-m'ho tot.
Tornant al Germans Varges, us llegiré el que poc després de la seva publicació va escriure la Sílvia Soler. Veureu que no puc estar més d'acord en el que diu sobre la novel·la i la seva autora. I comença així...
Olive Kitterich és una d'aquelles novel·les que et fan saber, just en el moment que l'acabes, que qualsevol cosa que escrigui la mateixa persona t'interessarà d'entrada. És clar que aquesta condició, la que voldríem tots els escriptors, pot ser perillosa. Quan una obra d'un autor t'ha agradat molt, les expectatives de cara a la propera són molt altes i és fàcil que acabis amb una decepció.
Com us deia, Olive Kitterich em va semblar una novel·la excepcional, ben escrita i amb un tractament profund i tendre de l'ànima humana. Quan vaig agafar els germans Varges, reconec que ho feia amb il·lusió, però un pèl escèptica que la novel·la aconsegués enlluernar-me tant com l'anterior.
La sensació es va mantenir al llarg de les 50 primeres pàgines. No hi havia un punt de vista tan original, però en canvi hi vaig retrobar aquesta minuciosa i lúcida descripció d'aquests personatges desmanegats, terriblement desorientats i mancats de confiança i efecte.
Aquests perdedors, gent normal amb problemes de gent normal, que t'agafen pel ganyot i ja no et deixen apartar els ulls del llibre. Persones que volen estimar-se però no en saben. Un dels protagonistes diu cap al final. I ara què faré, Bob? No tinc família. El seu germà li ofereix la gran resposta.
Sí que en tens. Tens una dona que t'odia, fills que estan furiosos amb tu, un germà i una germana que et fan tornar boig, un nebot que era un sòmines, però es veu que ara ja no ho és tant. D'això se'n diu família. Recordeu, Els germans Varges, d'Elisabeth Stroud, publicada per Edicions de 1984. Bon dia i bona setmana tingueu.
Gràcies, Maria Gran, l'Elisabet Estrot. Les 9, les notícies. I tornem ara mateix. Segons el METOCAT, la previsió és que la franja de precipitació s'estengui d'oest a est del territori. El cap de Guàrdia de Protecció Civil, Xavier Marramón, ha assegurat en declaracions a 3CAT que la neu ja ha provocat alguna incidència en carreteres secundàries i que preveuen que les nevades s'intensifiquin durant aquest matí i perdin pistonada cap a la tarda.
De fet, al Pla de Lleida, la cota de neu se situa als 300 metres a molts punts i pot baixar fins a qualsevol cota a la depressió central durant el matí. A la resta del país parlarem de cotes que es mouran al voltant dels 400 metres.
Pel que fa la mobilitat, a la 2 en direcció a Barcelona hi ha circulació intensa per un accident amb un carril tallat entre Gran Llanella i Cervera, on neva feblement i a banda, l'enllaç en aquest punt a la C25 està tallat. Pel que fa al servei ferroviari, les llenyes R1 i RG1 tindran interrupcions per obres a la Sagrera fins a l'11 de gener.
El servei queda tallat entre l'Hospitalet i Badalona i els trens circularan només de Badalona cap a Massanet, Port Nou, Port Bou, volíem dir, amb alternatives amb metro, tram i bus.
L'exèrcit de Venezuela, a més, un comunicat en què anuncia el seu suport a la vicepresidenta del país, Delcy Rodríguez, després de la captura del president Nicolás Maduro per part dels Estats Units d'Amèrica. Alhora, ha denunciat que en l'assalt nord-americà per capturar Maduro i la seva dona, Cília Flores, van ser assassinats a Sangfreda gran part de l'equip de seguretat del president, soldats i ciutadans innocents.
Per la seva banda, el Consell de Seguretat de l'ONU reuneix aquest dilluns després que ho demanen tant Caracas com Colòmbia com l'Iran. En aquest sentit, els governs d'Espanya, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Uruguai han rebutjat en un comunicat conjunt l'atac nord-americà a Venezuela. Els sis països expressen la seva preocupació per l'acció militar dels Estats Units per contravenir el dret internacional i ser un atac a la sobirania venezolana.
I diversos municipis del Baix Penedès han començat a tramitar la modificació puntual del POUM per tal de regular l'instal·lació de parcs fotovoltaics a la comarca. D'aquesta manera, pobles com l'Arbós o Santa Oliva volem delimitar zones concretes on ubicar les plaques solars per tal de reduir l'impacte que tenen sobre el municipi.
I en esports, victòria del Girona al cap del Mallorca per 1-2 en un duel vital per sortir de la zona del descens. Si Gankov a la primera meitat i va natar a la segona, van a planar el triomf dels gironins fent insuficient el gol de Muriqui al temps afegit. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 9 del matí.
Aquesta tarda, a partir de les 6 i coincidint amb l'arribada de Ses Majestats als Reis Mags d'Orient, es farà la gran rebuda a la fàbrica dels somnis de la plaça de la Llibertat amb el Passeig del Terraple, acompanyats de tota la seva comitiva. Després, les màximes autoritats faran entrega de la clau perquè puguin entregar tots els regals als infants de la vila. A partir de tres quarts de set, si no hi ha canvis d'última hora, la cavalcada començarà.
i farà aquest recorregut per diferents carrers emblemàtics de la Vila, començant pel passeig del Terraplè, davant del Molí, on hi ha la fàbrica dels Somnis, seguirà pel carrer Verge del Pilar, carrer Felip Canalies i Sant Isidre, el barri del Canal, també carrer Ferran Agulló i Reseta, carrer Felip Canalies de Nou, passeig Pimar Gall, plaça de la Creu, carrer Rafel Casanova...
Plaça de Catalunya, el carrer Encens Clavé, que serà el carrer Sense Soroll, també la Rambla de la Granja i acabarà el Passeig del Terraplet. Des de l'organització es demana que es tingui molt pendent del seu compte d'Instagram per si hi ha canvis d'última hora en funció de la meteorologia. En principi no es preveuen finalment pluges a aquesta hora, però per si hi hagués algun canvi d'última hora, demanen que estigueu pendents del compte d'Instagram
de la comissió de la cavalcada de Reis. Quan els Reis hagin passat pel barri del Canal, i tenint en compte la màgia d'aquesta nit, els Reis també podran rebre els infants del barri del Canal, just quan acabi de passar-hi la cavalcada al local de l'associació de veïns per donar la carta als Reis d'Orient que visiten l'associació de veïns del Canal.
També recordeu que queden encara algunes representacions per als pastorets de Frederic Soler i Pitarra en música del Mestre Blanc a la Penny. Estaran els dies 10 i 11 de gener a les 6 de la tarda. Podeu comprar les vendes d'entrades numerades al web Entrèpolis i si teniu algun dubte sobre les entrades i la venda anticipada podreu adreçar-vos a la Penny aquests dies, excepte els festius de dos quarts de 6 a 8 del vespre.
Hem d'anunciar diverses defuncions. Ha mort el senyor Joan Roca i Galindo. Tenia 82 anys i vivia al carrer Sant Agustí, número 4. La cerimònia serà aquest matí a dos quarts de 10 a l'església parroquial. També hem de comunicar la defunció del senyor Manuel Hernández Sánchez. Tenia 61 anys i la cerimònia d'acomiat serà avui a la 1 a l'oratori del tanatori.
Hem de comunicar també la defunció de la senyora Concepción Folleda Morera, tenia 96 anys, i la cerimònia d'acomiat serà demà a dos quarts de 10 a l'oratori del tenatori, dos quarts de 10 del matí. I per últim hem de comunicar la defunció de la senyora Encarnación Vega Martínez, tenia 97 anys, i la cerimònia d'acomiat serà també demà a l'oratori del tenatori a dos quarts de 12 del migdia.
Per últim, us informem de la farmàcia de guàrdia, la farmàcia oberta avui fins a les 10 de la nit a la nostra vila. És la farmàcia Milà, que trobareu al carrer Mariona número 3.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Rebenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Ah, que no saps a Nova. Els pastorets fan 130 anys. I el dia 1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no, Pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món. Heroïnes quotidianes amb Ego Floria. Els dilluns de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra
La cançó del dia, amb Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora. I, si m'ho permeteu, tot i que siguin les 9 del matí, també bona nit. Bona nit de Reis, perquè la d'avui és, sens dubte, una nit especial. Per anys que fem, mai deixarà de ser una nit que esperem amb tota la il·lusió. Avui, a la cançó del dia, per conjugar una mica tots aquests elements d'aquesta nit de Reis, hem triat una cançó que ens porten als Queen. No són reis, són reines, les reinones...
de Queen amb aquella cançó tan especial que també va ser el nom del seu àlbum A Kind of Magic de 1986. Així doncs, avui disfrutem d'aquest gran èxit dels Queen, A Kind of Magic. It's a kind of magic It's a kind of magic A kind of magic
Un dream, one soul, one prize, one goal, one golden glance of what should be a kind of man. One shot of life that shows the way.
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúria del Bon Dia i Bona Hora d'avui, dilluns, amb el Jaume Armangol. Bon dia, Jaume. Molt bon dia. Bon dia. Bon dia. Ramon Canal, bon dia. Bon dia. I Joan Barris, bon dia. Bon dia i bon any. I bon any a tots.
Bé, doncs abans d'entrar en matèria, què tal estan anant ja les festes de Nadal que arriben ja, per fi, a la seva fi? Què tal? Hem d'anar al tanto amb la balança. Això, això. La millor frase és el que has dit tu al final. Per fi, a la seva fi.
Per tant, diguéssim, prova superada. Ja li salió l'alba. El Grinch, sí, sí. A mi ja m'ho va dir l'Elisenda aquí l'any passat, que era el Grinch de la tertúlia. Home, ens queda avui i demà. Però avui i demà diria que és el més maco del Nadal. Sí, d'acord. Avui i demà. I després farem una petita aturada per agafar forces per la candelera. Però avui i demà és el més maco del Nadal.
Perquè és el Gaudi de... Però això sí que tens criatures a casa. Si no, vosaltres teniu nets anedat encara de Gaudi dels Reis? Sí. Sobretot que els hi portin coses. Ja, està segur. Jo fa il·lusió sempre. Aquesta fase és la interessant. Jo crec que encara que no tinguis que anar, jo també fa il·lusió. A mi les festes de Nadal m'agraden. No és allò... Però m'agraden. Jo també. No, no.
activitats que jo he fet d'aquestes festes, de tipus familiar, amb els amics... Els cunyats habituals. Els cunyats està molt bé, sobretot a partir de la segona copa.
És quan la cosa comença... A mi m'agrada, no tinc... M'agraden les festes, ja està. Són dies de retrobada, també. Sí, i sincerament, repasso les coses que he fet i també estic contenta i agraïda. Jo faré de grins i...
Ja està. Però tot el que sigui retrobar-se i al voltant donar una taula, i si està bé la taula, doncs encara millor, i amb la gent que fa dies que no veus, o... Tant amb l'Enserrer com a l'entorn metropolità. Tens una oferta, jo el dissabte...
Vaig poder anar a veure el concert aquest de Cap d'Any que fan al Palau de la Música, que el dirigeix, és la Sinfònica... Aquest any està molt bé, aquest any. I el dirigeix l'Isabel Rubió, que és una directora d'orquestra de les poques, que ja n'hi va nevent, però això també ha costat.
que és sensacional, és una dona, a més a més, que toquen peces, les clàssiques dels concerts, però en fan d'altres, i la primer violí és la Marta, ai, ara no surt el nom, que em sembla que és la jove del Manel Cordero.
Ah, vale, ja sé qui dius. I de la Mercè Charles, que és boníssima. És que dius... Bueno, escolta, és un goig, sincerament. I veus allà algun japoneset o algun coreà que està veient l'edifici del Palau de la Música extasiat, perquè, clar, aquell edifici allò és extasiant. Però escolta, és un plaer. Aquests dies al Palau vaig anar a un altre concert molt diferent, però me'n va agradar molt, del Carlos Núñez.
i el que no sabia és que cada any des d'allà fa 15 o 16 anys els voltants de Nadal aquest dia va ser el dia 29
fa un concert de la seva música, que és música celta, prioritàriament, o bàsicament, i la veritat és que, hòstia, i any rere any, omple, escolta, i ve un perill de dies, la veritat és que em va encantar. El Palau? El Palau, la música.
Jo allà vaig agafar el fulleto de la programació de gener i febrer al Palau i hi ha una quantitat de concerts que és que t'agafen ganes d'anar-hi, eh? Perquè, a part de què, la virtut que té qualsevol música en directe... Sí, sí. Que es tregui tot el de més, no? I tant.
Vull dir que està molt bé. Jo he mirat anys enrere a veure el Padau, un concert tradicional, els valsos i tal, i aquest any, fa dues setmanes, vaig anar a veure, en comptes de la de la Vallès, la de Sant Cugat, a l'auditori de Cornellà. Ah, està molt bé. I també...
Em va agradar força. Sí, sí. Hi ha una varietat, pots escollir, i tot en un nivell molt alt. I aquest any el que s'ha superat molt respecte l'any passat és el de l'Eliseu. És el que anava a dir ara, després de l'estafa que hi va haver l'any passat. Amb els de la Fionís, no? I ara diu que cada any faran un concert propi. És que l'Eliseu pot fer-ho. És que l'any passat va ser...
Va ser un escàndol. I a Liceu... Els músics explicaven cada cosa. I a Liceu no s'ho pot permetre, això. I el tradicional que et fan per la televisió de Viena aquest any. Sí, també. És un clàssic. Hòstia, extraordinari, eh? Però un clàssic també amb... Però molt diferent aquest any, eh? Amb molta innovació. Jo aquest any he canviat i vaig posar TV3 i feien el concert de l'Andrés Rier.
Ah, també està. Aquest és un espectacle. És un espectacle. Vaig canviar de... Que per ser del 31 vaig a veure-la en directe. Ah, molt bé. O Palau Sant Jordi. Ah, sí, sí. O Palau Sant Jordi. Amb entrades esgotades des d'allà fa no sé quant de temps. Això de les entrades que s'han de comprar tant abans és com una pessadilla. Jo vaig intentar comprar-ne per la Rosalea.
Estàvem als 50.000 de la llista d'espera. El Taceu, el Quària, no? Sí, sí. El Jaume va estar atent. Es van esgotant un quart d'hora quan van sortir. I després els preus que a vegades són, no sé aquests més clàssics, però aquests d'estrelles i de grup són a vegades que dius, a veure... Però dius, per una vegada, Nari, mira... Ja, una vegada. A mi el tema de la Rosalía em feia gràcia, perquè la trobo molt genial, perquè és...
És molt potent, sí. Bé, amb una formació musical molt alta de primera divisió, profunda a nivell de coneixement, vull dir, la trobo una... I baix llobregatina. I de Sant Esteve, de Sant Esteve, escolta. Faltaria el sitó molt de carí, de Sant Esteve, jo. La seva mare, perquè jo la conec, la seva mare, jo vaig estiuejar durant bastants anys a Sant Esteve de Sant Esteve,
Ella és de Caltovella, que era un mas que estava entre Vallserrat, que era una urbanització de Sant Esteve, i Canamat. Ara està tot enganxat, però en aquell moment, clar, us estic parlant del segle passat. Quan eres jo a tu. Sí, sí, sí. En aquell moment era una excursió, diguéssim, però nosaltres anàvem a Canamat amb bicicleta i la seva mare, la Rosa Tovella,
Estava amb la colla del meu germà, que és més petit perquè és més jove que jo, però vull dir que de canto vella els... I la seva mare ja era d'aquests dels esplais, de la guitarra, però ja veies...
La motomami, l'empresa, és la seva mare. Ja veies que no rascava, sinó que allà hi havia un... No ha sigut una mica una sorpresa? Vull dir que, quan va sortir, semblava una més, una d'aquestes que ve, que molt bé, però té una miqueta aquesta cosa que té, de més a més, aquesta qualitat que té, que va sortint,
Penso que al principi no... Els genis no es veuen a la primera de vegades. No, el que passa és que jo crec que amb aquest últim disc, o com es digui ara, que ha tret, segurament ha fet un sal endavant important. Hasta el bisbe de Sant Feliu en parla.
Ha coincidit amb això amb els domingos i aleshores hi ha tot el tema espiritual, diguem-ne. Sí, no, i segurament abans era més semblant amb altres que pogués haver, però jo penso que amb aquesta i amb el tipus de cançons que han tret i amb el tipus de cant que ella canta... I de sonoritat. I de sonoritat. I de sonoritat.
anar veient tot aquest... És que no s'estanca, és a dir, té influències del flamenc, té influències de la música. És a dir, es sap fer una fusió de molts estils i de moltes tendències. És molt genial, sincerament. Clar, deu tenir un bon equip, perquè ara això ja no es pot fer ni d'ell, però realment ho peta molt bé.
No, però tu pots tenir un gran equip, però les cançons et vénen a tu, eh? No, clar, no, no. Et dic que deu tenir eines per acabar de lligar-ho tot plegat, però ella té unes qualitats... Té una veu molt maca.
Hoy no puedo componer porque las musas han pasado de mí. És allò del pànic de la pàgina blanca. Quant temps ha estat per fer aquest darrer... Ha estat dos o tres anys treballant. I diu que fa jornades de treball diàries. O sigui, que la inspiració... Que me encuentre trabajando, allò que diuen. Que la inspiració vingui, però que jo estigui...
El peu del canó, vull dir, té el seu mèrit. A més, és molt jove, pot donar molt de si. Parlem d'un dels temes amb el que hem començat l'any, malauradament. Quin tema? Un dels temes. Bé, vam començar l'any amb aquell incendi terrible a Suïssa, però, clar, aquest ja... Sí, del que passa que tota la gent que ha mort té gent molt jove. Molt dur, això, molt dur. O sigui, que la meitat són menors d'edat. I de 14 anys, eh? Fas que rifam molt. I quan ve...
Tot i que diuen els del local que van passar els controls, sembla una negligència bastant clara, no? Absoluta, sí, sí. I a Suïssa, justament, el paradigma del món desenvolupat. Que s'encom trencats tots els tòpics o prejudicis que tenien tots cap a Suïssa. Pot passar, també, no? Sí, sí.
No, igual que això passa a Suïssa, doncs no sobte que passin coses amb altres... Que no ha de passar aquí. Amb altres llocs, amb altres llocs. Sí, sí. Però vaja... Ho tenen tot controlat. És aparentment una negligència absoluta. Hi ha una ràbia d'aquestes a la Sènia. A la Sènia, sí. Ja no. S'ha acabat la festa allà.
Bé, però l'ha clipsat ràpid aquest atac dels Estats Units a Venezuela, a Caracas, i el segrest, perquè és un segrest, el president, perquè és il·legítim absolutament, del president Maduro i la seva dona...
Sembla que als Estats Units no s'atura, a més ja està amenaçant la vicepresidenta, que és qui ha pres el poder. Espanya està entre els països que rebutgen aquest atac. Com veieu vosaltres? Bé, com ho heu viscut, suposo, i com penseu que pot evolucionar, perquè sembla que...
que això no s'aturarà, tot i que no és res nou, eh? Perquè això ens recorda... El primer que et fa pensar és en aquells Estats Units de fa uns anys, una tal intervencionista a Centres, Sudamèrica, Nicaragua, per a mà, bla, bla, bla. Després a Àsia, també, vull dir, ha passat sempre, no? Xile...
Xile també. Que passa que ara ja ho fan directament. Jo, president dels Estats Units, bombardejo. No la CIA o agents infiltrats. Jo, president... Primer que tot, agrair-te que des d'un mitjà públic diguis que és un segrest
Perquè m'he cansat de sentir a totes les televisions públiques una captura. I dius, no, no l'han capturat, l'han segrestat. Una altra cosa és que el senyor aquest maduro sigui un sàtrapa d'unes dimensions bíbliques. Això no... Però ara, això és un segrest. I escolto la televisió espanyola, captura. El TV3, captura. Les privades ja... En fi, no... És que ni les escolto, diguéssim, per estorviar-me amb els de panxa. Això és el primer. El segon és un contrasentit
amb el seu discurs del MAGA. El tornar a fer Amèrica gran primer i l'allacionisme. De fet, congressistes i senadors i senadores republicans i republicanes del moviment aquest del MAGA l'han criticat justament per això. Perquè ell va dir que no gastarien més diners a fora perquè els diners havien de ser perquè els americans visquessin millor, etcètera, etcètera. Això és el primer.
Ja et demostra la catedral del personatge. El segon, això és el Lebensraum americà. És la búsqueda d'espai vital i de recursos. És la polònia de Hitler. Ho va intentar amb Canadà fer una anexió tipus Àustria com va fer Alemanya. Amb els canadens no se'n va sortir, de moment. Ara ha fet això amb Venezuela. Demà passat serà Groenlàndia,
i la Unió Europea l'intentarà compensar Dinamarca dient-li que no t'enfadis ja t'ajudarem amb això i tal per no molestar el senyor Tio Sam això dona més a més ales a Putin i a la Xina la Xina deu estar preparant ja la invasió de Taiwan perquè si els Estats Units enveixen Venezuela Rússia enveix Ucrània doncs ara em toca a mi
I això no vol dir que d'aquí quatre dies el Putin enviï allà forces especials i qui sigui per segrestar el Zelensky. Bé, estem en un món, com comentàvem abans, a micro tancat, des de la caiguda del mur i des de la caiguda del món soviètic, diguéssim, no hi ha cap contrapoder i ara s'han ajuntat tres potències...
dues governades per dos elements que no sabria... Potser la Beba té l'adjectiu, jo no el trobo. És a dir, el Trump i el Putin, que es poden donar la maneta... Què et va dir, que la guerra d'Ucrània l'arreglava en 24 hores?
i no sé quant de temps porta el poder i la guerra d'Ucrània continua i ara encara menys estem hermanados ara ha perdut qualsevol tipus de poder per dir-li al Putin nen para crec que estem davant d'un món l'altre dia llegia una frase que em va agradar moltíssim que deia
És molt fàcil ser feixista en un país lliure, és molt difícil ser lliure en un país feixista. I és una frase que... que hauríem de tenir molt present, perquè... digue-li feixista, digue-li totalitari... No, no, però és totalment certa. Posa-li el nom, l'adjectiu que vulguis, però... Llavors, clar, els hi donen el... Clar, aquest tio l'ha votat 77 milions de nord-americans, eh?
És que és una altra vegada allò de l'Albió a la Badalona o la Iuso a Madrid. Ja, ja, però és que la gent ja els vota. Llavors, certament, tu comences l'any amb dient, bueno, va, deixarem de ser el Grinch, pensarem que la cosa anirà millor. I la realitat s'entesta en dir-te, no, no, no anirà millor i amaga't que potser va pitjor. En fi, ja no vull parlar del torero.
No sé si ho heu vist, això del Rivera. No. Bueno, dient que el Trump ara el que té que fer és enviar a Espanya. Francisco Rivera, eh? Un patriota d'aquests que porta la bandera d'Espanya al Canell i paga els impostos a Mónaco o Andorra o...
Doncs això és el que... El Martín Caparrós escriu, és el que estava buscant, escriu en El País un trosset que si em permeteu llegeixo perquè jo no ho sabria dir més ben dit.
Diu, ¿cómo pueden tantas personas pensar que ser bruto es decente? ¿Cómo logramos desprestigiar así la inteligencia? Es duro, pero peor aún, mucho peor aún, es la evidencia de que un señor primitivo, semianalfabeto, vengativo, violento, despectivo, maneja el mayor ejército que el mundo ha conocido.
y que está dispuesta a usarlo cuando se le cante, que está dispuesto a cagarse en las leyes y las normas y los pactos que firmó su país porque sabe que su ejército es más grande y no ve ninguna razón para no usarlo. Entonces, otra vez la pregunta, ¿cómo fue que el mundo le dio a ese elisiado mental la capacidad de destruirnos?
Eso es lo que somos. Una gran banda de idiotas buscando la forma más idiota de acabar con todo, de dejarles de una buena vez nuestro lugar a las cucarachas. Està escrit amb ràbia i és el que m'agrada, perquè és el que jo en aquests moments sento. Ràbia.
Està escrit amb l'estómac, però amb intel·ligència. Amb intel·ligència. Està escrit amb l'estómac, sí, però amb intel·ligència. Però, dius, és que et fas creus, no? És a dir, després quan coneixes... Jo no he estat mai a Estats Units, he estat a Amèrica del Sur, però a Estats Units no. Però quan tens referents de les qüestions formatives, de moltes...
col·lectius que hi ha allà el mateix que ha escollit alcalde de Nova York i el procediment en què ho han fet, la posició del Bernie Sanders, és a dir en un país que hi ha tot això coses que jo sé citar però tot això i que més i més tecnològicament és un país evolucionat, que les persones o no hagin anat a votar, que aquest és l'altre que aquesta és una qüestió per pensar-hi, és a dir davant del desconcert que produeix la política
Jo em margino i l'abstenció. Però és un fet històric, això als Estats Units. Però llavors ens dona aquests resultats als Estats Units i arreu, perquè aquí també cal que ens ho pensem. És a dir, davant de les decepcions que ens pot causar determinades maneres de fer de la política...
hi ha el càstig, que el càstig és l'abstenció. D'això en parla també en un post que ja no us ho llegeixo, el Raül Romeva, si voleu busqueu-lo, que està molt ben feta la reflexió que fa. Clar, aquesta no és pas una sortida, és a dir, la sortida és la implicació de la ciutadania a partir d'una voluntat de vida digna per tothom. I això és...
el que hem de fer valdre els ciutadans en la democràcia. I clar, que llavors et surtin aquestes qüestions així, que s'ho carrega tot, o sigui, el que es va aconseguir a nivell de dret internacional, el de Nacions Unides ha fet unes declaracions, però està atònit. Què pot fer Nacions Unides en aquests moments? És que la qüestió és
Qui ho frena, tot això? Com ho pot frenar? És el que diu l'articulista, és l'exèrcit més poderós del món amb diferència, amb la qual cosa cap país pot frenar-ho. I això pot anar a més, o no? No sé què penseu vosaltres. Si us hi penseu, ell té un principi, que per arribar a la pau...
Hi ha d'haver la guerra. Sí. Ell, amb la força, segons ell, arribarà a la pau amb la força. Sí, sí. No té cap més principi. No. I, a la darrera, els interessos econòmics. Sí, sí. Perquè, a més a més... Ho ha dit claríssimament. És que no s'han amagat. Primer, petroli, infraestructures, i després ja parlarem de... Ja parlarem de... Ah, això mateix, això mateix. És clar...
A Ucraïna potser hi ha interessos econòmics per part de Lúcia. També. També pel tema de les terres... Terres rares. Vull dir... També hi ha raons polítiques i culturals i ètniques, també.
I aquí també hi són. Perquè és... Jo... Amèrica és meu. Ja està. Sí, sí, sí. Però d'entrada Amèrica segur. I d'aquí quants dies groen l'Àndia. No, no, a veure. El que ha fet aquest argument, doncs la veritat és que no em sorprèn. No em sorprèn perquè és el que ja està anunciant des de fa molt de temps que farà i lògicament ho s'està fent.
Com deies tu, Sílvia, al principi, en la introducció, els Estats Units ja estan acostumats a aquestes actuacions d'intervenir en altres països, en ajudar a enderrocar o a canviar els governants que estan allà, però segurament aquí han fet, jo crec, han fet un salt endavant, en el sentit que han sigut ells directament que han enviït Venezuela i s'han endut el seu president.
Jo no el defensaré absolutament perquè em sembla que no és defensable o defendible aquest personatge. Ara sí, el que sí hem de censurar i de criticar és el que s'ha fet. A mi el que em sorprèn, estem dient que ha fet unes atrapades, sí que és veritat.
S'ha passat pel forro el dret internacional, que és cert. Però dius, hòstia, i la resta del món què està dient? Perquè dieu, o dèieu abans, que l'estat espanyol, jo diria que no l'estat espanyol, sinó el govern d'Espanya, qui conjuntament ha sigut sis països de Sud-amèrica... Pràctic, Xile, Colòmbia, Uruguai, Mèxic i Espanya. Correcte.
han fet una carta dient que això s'ha trasbalsat el dret internacional i no s'ha actuat amb legitimitat. Però són els únics que ho estan dient. Europa no ha dit absolutament res. El Sánchez s'ha quedat sol.
Sí, sí, correcte. Els anys s'ha quedat sol. I el primer comunicat, per mi, era molt hevi, diguéssim. Però, com a mínim... Però ha variat una mica amb el segon. Però és que la resta d'Europa... Sí, però la resta d'Europa... La resta d'Europa i la resta d'Espanya no la dius res, tampoc. No, no. El fejó pleudit amb les orelles, tot i que la seva candidata no la vol el Trump. Al contrari, aquí sembla ser... I aquí el que estan fent, penso jo, la resta d'Espanya i molts països d'Europa, perquè a la xic de Callándoles així ens van,
Què és el que han fet? Estan, diguéssim, inclús magnificant l'acte perquè resulta que el Trump amb la seva acció i els americans amb la seva acció han tret del mig, del taulet de joc, a un dictador que diuen ells.
És a dir, però les maneres... És un alliberament. Lògicament, hi ha manifestacions a Madrid, per exemple, abans d'ahir, i a Barcelona ahir també va haver una altra, a favor dels americans i del que han fet. Dius, hòstia, però a quina manera és aquesta? A Barcelona també n'hi va haver-hi en contra.
Sí, sí, no, ja ho sé, ja ho sé. A Madrid només n'hi va haver-hi a favor. Bueno, i algun en contra, però eren quatre gats. Però bueno, el que anem, si inclús els països dius, home, si el que es pretenia...
que no és aquesta, perquè el Trump amb la seva conferència que va fer abans d'ahir també, ja va dir que aniran allà a controlar el petroli, que volem el petroli. Les infraestructures. Les infraestructures i recursos. I la resta li importa una merda. I després ja en parlarem. I és més. I això ha durat un gir des que fa unes setmanes o fa uns mesos van oferir 50 milions de dòlars
a canvi d'informació suficient i necessària per poder entrar a un regle. I això, han anat preparant l'operació. Això què ens fa pensar? Doncs que segurament des de dins, els amics dels altres paquets de Maduro, algú l'ajuda al dia donant la informació als Estats Units necessària per poder fer aquesta operació. Amb la qual sembla que en molt, no ho sabem ben bé, entre 40 o 80...
soldats de... De la Guàrdia. De les de la Guàrdia, etcètera, etcètera. Em sembla que els americans no han mort ningú perquè no ha sortit a ningú. Ell va dir que no havia mort ningú. Això diu ell. I quan deies al Ramon abans que els americans havien dit que no, o ell mateix havia dit que no es gastaria més diners fora dels Estats Units. Era la campanya d'Albaga. També va dir
en la conferència aquesta que va donar fa dos dies, que s'ho cobraran tot. És a dir, tota la despesa que han tingut i la que tindran se la cobraran, perquè l'hauran de pagar els veneçolans. Quan diu que el 80% dels veneçolans estan per sota del llindar de la pobresa. I si realment el manso aquest, el naranjito, el que volia era...
treure del mig a un dictador, home, a mi em fa l'efecte que internacionalment hi ha estaments, hi ha organitzacions a través de les quals si ell, en comptes de retirar-se de totes, de la ONU, de Nacions Unides, del Tribunal Internacional, que ni pertanyen al Tribunal de Justícia Internacional, que estan fora els americans, en comptes d'això, en comptes de recolzar aquestes institucions i fer-lo de manera legítima i ordenada
i d'acord amb el dret internacional, doncs no, ho fa a la seva manera. D'acord amb el dret internacional es podia haver ocupat d'un genocida que es diu Netanyahu, no? Que no digui ell i la gent que ho està defensant, que fonamentalment és la gent de dretes, doncs que no diguin que està molt bé el que ha fet perquè s'han tret a un dictador del mig. No, no. Perquè si fos això, hi ha altres sistemes i altres maneres de poder resoldre-ho.
El dret internacional, això caigut per a terra. El dret internacional és el d'ell. El dret internacional soc jo. D'acord, Jaume. Ell se l'ha passat pel furro, però el que no pot ser és que Europa sencera i la resta del món no es callen. I el Pedro Sánchez acabi sent la minoria d'Europa que es pronunci. I surt el feijó, el ximple del feijó, perquè és un ximple.
A dir que el Pedro Sánchez, amb la seva declaració i amb el seu suport amb aquesta carta, l'únic que ha fet és enfablir el poder i el lloc internacional d'Espanya. Home, home, de què anem? Dèieu, parlàveu del petrol i tots, el pretext va ser el narcotràfic, no? De fet, a jutjarà Maduro, als Estats Units, ells el jutjaran per narcotràfic. Correcte.
El del petroli seria el motiu. És un altre narcotràfic. Tot i així, també pel que diuen els experts, és un petroli que costa d'extreure, que és com pur, que cal una indústria i un sistema que tampoc està molt desenvolupat, perquè hi van anar fa anys empreses americanes que van invertir, però després l'altre ho va nacionalitzar. Però els va indemnitzar, eh? Els va indemnitzar.
Vull dir que aquesta també... Per tant, el tema del petroli tampoc està tan clar que el necessitin a curt termini els Estats Units. En aquests moments no ho necessita. Però hi ha una perspectiva... El de les monedes, no? No, no. Hi ha el tema que el petroli a nivell mundial...
té dificultats ja per extreure's, cada cop hi ha més dificultats per extreure petroli. Per això, entre altres coses, sí que els que són com més intel·ligents estan buscant energies alternatives, etcètera, perquè a temps a venir serà... I clar, el 18% de la capacitat productiva de petroli del món està a Venezuela.
I, per tant, és una aposta estratègica dominar el tema del petroli a Venezuela, assegurar-se'n. Encara que té aquestes dificultats, però també es veu que... Escoltava per la ràdio, ja no soc experta en petroli ni per casualitat. Es veu que el ser tan dents té molts usos. És a dir, refinar-lo et permet extreure molts subproductes. I, per tant...
Això compensa la dificultat d'extracció més primària que ja et surti el xorrito, per dir-ho d'alguna manera amb linguatge senzill. Aquesta és una aposta des del punt de vista del domini d'un bé escàs, perquè fa molts anys, fa 25 anys que se sent a parlar que 2050 és el moment del pic oil, que a partir de llavors decaurà,
la producció i que per tant hi ha d'haver-hi alternatives això no hi ha estat xerrades que s'explica les monarquies del golf que tenen que tenen petrol i gas a les puertes estan buscant energies alternatives les monarquies del golf que viuen d'això el narcotràfic si és una guerra contra el narcotràfic per què no en veig Mèxic?
O Colòmbia. O Colòmbia. Però... Perquè no es fan acords internacionals que la producció d'aquestes substàncies es legalitza i es distribueix d'una manera racional. Però els han amenaçat de la mateixa manera que va amenaçar i ha amenaçat a Groenlàndia. No, no, no.
No, estem parlant de Venezuela. De la mateixa manera que es va amenaçar amb ells. És a dir, vaig a buscar els narcotraficants. I després què passa? Que diu que el Maduro és el capdamunt del narcotràfic i aleshores vaig a per ell perquè estic en compte del narcotràfic.
Sí, però és que... És que hi ha altres maneres. Però escolta'm una cosa, és que aquest pàjaro, no sé quin nom li has dit tu, que m'ha agradat molt, no sé quin nom li ha dit. L'Aragito, no li ha dit. L'Aragito, sí, però un altre... Va donar el perdó a l'expresident d'Honduras, condenat a 45 anys per...
Narcotràs. Noriega. Bueno, aquest... Sí, perquè deia que es van portar molt malament el Biden amb ells. No vam maltractar molt i per això... Encara que havien d'imultat, jo el perdono. Perdona, un segon. Jo crec que hi ha una reflexió més profunda que no sé si compartiu, eh? És a dir, jo crec que els grans poders econòmics...
els grans poders econòmics, han arribat a la conclusió que la democràcia els hi fa nosa. Que potser fins ara, com deia abans la Sílvia, enviaven la CIA a preparar un cop a Xile, a la contra, a Nicaragüenca, etcètera. Però ara els grans poders econòmics mundials...
fixeu-vos que tots els grups d'extrema dreta tots tenen mecenes, patrocinadors i reben calés de gent que en té molts això sempre ha sigut així sí, però potser no d'aquesta forma tan descarada i tan... perquè aquí hem tingut un periodista espanyol anar recorrent les Espanyes dient de tot
que estava pagat, que ho va reconèixer ell, aquest, el Vito, aquest, el Quiles, aquest, el Vito Quiles. Clar, que va reconèixer que tenia una campanya darrere d'uns mecenes que... 3 milions d'euros, vull dir, que per aquesta gent deu ser calderill, ho deuen portar solto a la butxaca, no? Però, llavors... Sí, però en el cas de Venezuela, seria... La coartada no seria que la democràcia, sinó que seria perquè no hi ha democràcia. No, no.
No ho sé. En tot cas, el que sí que sé és tenir eines perquè la prioritat sigui el món dels calés i les matèries primeres. La batalla de les matèries primeres... Aquesta sempre ha existit.
Sempre. Vull dir, sempre existit. És a dir, qui tenia una matèria que era bàsica i necessària tenia un poder que el del costat no tenia. Aquesta sempre ha existit, però ara té unes dimensions perquè precisament tot el tema tecnològic, el tema de les terres rares, el lit i tots aquests materials que jo no us sé dir els noms...
Té una importància grandiosa en la producció de tots els enginys. I no els enginys que tenim nosaltres ara aquí sobre la taula. Els que han de venir. Els que han de venir. I els llocs on es recopila tota la informació. A més a més, això té una despesa energètica brutal. És a dir, el quarto de màquines de la intel·ligència artificial, per dir-ho d'una manera... Milers de milions. Això que estàs dient, lliga amb la miopia del Narajito i de la seva gent. Sí, eh?
Perquè és cert tot això que estàs dient, però també és cert que tot això és molt finit. És a dir, totes aquestes, no hi ha el petroli, sinó les terres rares i tot això, tenen una producció, no només una producció, sinó una existència molt reduïda. Hi ha molt pocs minerals d'aquests. I les televisions dels experts que tu comentaves abans, tot això tenen uns anys, uns decenis per davant. Vull dir que tot això se'n va a la mer.
Amb el tema del petroli, què és el que està passant? Clar, davant de gent negacionista, com és el Trump i la seva gent, perquè són negacionistes que diuen tot això... Del clima és mentida... Del clima és mentida, etcètera, etcètera. Però què estan fent amb el tema del petroli? Home, és una aposta. Ara, en aquests moments, el petroli de Venezuela no els cal. No ho necessiten. Perquè ells tenen el seu subministrament per altres vies.
Però què passa? Doncs que Venezuela, com dèieu abans, i és cert, té, diguéssim, els dipòsits, diguéssim, més importants de la terra. I l'explotació que estaven fent fins ara els veneçolans era del 10% del que ells podien explotar. No dels llaciments que tenen allà, sinó del que podien explotar. Tot això s'anava a Norris perquè, com es comentava abans, les empreses, fonamentalment les americanes, doncs algunes van marxar, les van fer fora...
després, a partir de l'any 23-24, el Trump va establir un tancament de l'exportació de petroli a Venezuela, que a Espanya, per exemple, ja fa més d'un any que no comprem petroli allà, perquè no ens venen, no arriba, i l'estan comprant en un altre lloc. Però què faran quan controlin
amb la convivència i la complicitat d'aquesta oligarquia venezolana que està allà dins, que li han facilitat l'entrada i controlaran tota l'explodació del petroli. Doncs que, a mig termini, lògicament, com han de modernitzar totes les explodacions, etcètera, doncs, bueno, aniran tirant veta, com hi ha petroli allà, se n'oblidaran de les alternatives, se n'oblidaran de les eòligues, de la fotovoltaica, etcètera. Tot això que pel Trump és una mentida, que és un rotllo,
que ho nega absolutament tot, continuar amb el petroli. És córrer cap endavant i ja veurem quan s'acaba. És una acció a mig termini per intentar que quan se'ls acabi el petroli, que tenen per a l'Alaska o per on el tingui, podem continuar amb aquest. Ara que dius això de les exportacions, fixa-t'hi que el que afecta a tot el món això, aquestes declaracions, ha llegit que Espanya està en dèficit amb Venezuela...
Em sembla que he parlat de mil milions. Per què? Perquè, clar, pel petroli justament. Perquè no podem importar. L'únic que exportava a Venezuela era el petroli. I ja fa un any o dos que ja no podem ni això. Que no és una cosa que sigui els dos països, no? És tot el món que queda implicat. És que la interrelació internacional és claríssima. I el que deies tu abans de sovint sentar i repartir el petroli, doncs...
Em sembla que això, si no recordo, a l'època de Chávez ja es va intentar fer. El que no recordo ara per quin motiu no va arribar, suposo que hi havia algun... Perquè hi ha jocs d'interessos clar. En el tema del petroli està fent exactament el mateix que està fent amb Cuba, per exemple, des de fa 50 anys. És a dir, un boicot absolut, que no poden vendre absolutament res del que tenen allà, del que produeixen, amb la qual cosa es morien de gana.
Per què està precipitat això? Home, perquè tenen petroli i els interessa. A Cuba, per exemple, allà, malauradament, com no tenen riquesa en aquests moments que els interessi... La canya de sucre no sap què és el Trump.
quan el Naranjito se li acudeixi, aniran allà, faran una cosa similar i muntaran allà un petit club, que és el que volen muntar. Ja el tenien. Abans de la revolució. Era el govern al prostíbul d'Amèrica. Ja ho sé, per això dic. I el que voldríem fer és això. Deixa'm afegir una cosa més. No sé què parlava abans de les institucions, de l'ONU i no sé què més. Jo cada cop que veig sortir
El Peres, com es diu. El Peres, sí. És que em fa pena. Cada cop que hi ha una actuació d'aquestes, de qui sigui, surt demanant que per favor... No ho sé, penses, però hi ha cap més recursos que fer això. Imaginem per un moment que els senyors dels Estats Units que tenen aquesta força brutal que tenen, si donessin suport a aquestes organitzacions, a l'ONU, a les Nacions Unides, al...
És que han deixat de fer les seves aportacions econòmiques per primar-les. Les estan escanyant... No, són ells. I a nivell militar, inclús ara ho estan fent amb l'OTAN.
El 2% no, el 5% dels països d'Europa. Que no pagueu. Cosa que no paguen ni ells. No, no, que és que aquests no paguen res. Aquest 5% tampoc no l'inverteix a la UTA. Però a les Nacions Unides ja fa molt temps, perquè el Consell de Seguretat de l'ONU té els 5 membres permanents. Sí, sí.
que té la dreta Beto, Estats Units, Gran Bretanya, França, Xina i la Rússia, només que un d'aquests beti no serveix de res, amb la qual cosa, totes les guerres que hi ha hagut, Gaza, Ucraïna, ara això, no podem ser res. Si hi ha algun líder que val la pena empresonar i portar-lo davant d'algun tribunal, deu ser el senyor Netanyahu, no?,
Sí, clar, però... Per exemple? Però ja l'estan mantenint, perquè l'interessa, l'únic que l'interessa és tenir la colònia allà. Tot es mou per interessos. Sí, no, no, lògicament. Ara que estem encara en Nadal... És que no siguin tan hipòcrates que diguin, no, no, és que anem en contra del narcotràfic, és que anem a instaurar la democràcia a Venezuela. Això és mentida. No,
Aquest, com a mínim, no és hipòcrita. Ha dit, anem a buscar el petroli, les infraestructures... I després ja parlarem d'eleccions. És hipòcrita, és hipòcrita, el que passa que és tonto. Bueno, sí. És hipòcrita. No, no, sí, sí, sí. No és molt llest. A veure...
És un primari útil. Quan anàvem nosaltres al col·legi, i estàvem jugant al pati de l'escola, normalment el més gran i el més brut no era el més intel·ligent. I era el que es feia amb el cotarro del pati. Però ja s'ha apuntat a arribar. I al darrere també deu haver-hi els seus falcons. Tots els de les tecnològiques aquestes de l'allia...
que no em surten els noms perquè no me'n recordo. L'Elon Mas. L'Elon Mas i tots aquests paios, tots que han donat suport. I aquests són els que dominen el planeta. Sí, bueno. És com era quan al pati del col·legi t'associaves amb el...
Amb el mató, perquè fes la feina. Amb el tonto, perquè era el tonto, però bueno, que sigui el meu amic i així no. Si era tonto útil. Simplement tindre'l al costat que no davant. Correcte. Com un pati d'escola, no? Entre el Trump, el Xi Jinping i el Putin. És que, a més a més, mireu-los-hi les cares. La cara és l'espejo de l'alma, moltes vegades. I el que falta. I el que ens ve.
No m'espantis més. Tens informació. A Xile qui ha guanyat. Portugal cap on sembla que anirà. França. Aquí a Espanya ho registirem. Catalunya. I a Catalunya també. Catalunya i a Espanya ho sabrem. Arribarà un moment. Com que encara estem a Nadal, ara faré un preix. Si encara existeix Déu, a veure si se l'emportaria.
Demanen alguna cosa guapa als reis? És que jo sóc republicà, Joan. Jo també, jo també. Però aquests reis són republicans. Els demano als reis que s'emportin el Trump, el Putin, el Netanyahu... Reparteixen per tothom. Té uns segons, aquest, home. Els d'avui, eh? Els d'avui. D'acord, d'acord, d'acord.
Fas bé a m'aclarir-m'ho. Sí, és d'avui. Ai, meu meu. Vèiem els tres minutets que queden que li demaneu el 2026 per Molins, pel món... Home, aquí Molins de Rei poden abrir canvis aquest any. Molins de Rei sembla ser que la revista del Crític parlava que érem dels municipis que teníem un percentatge molt baix de vot d'ultradreta.
Doncs que això es mantingui. Aquest any no, però el 26 no, però el 27... Que el crític tingui raó i que tots plegats ho sapiguem fer bé. És el 27 que hi ha a eleccions, a part de municipals, generals, també? No, en principi les municipals. El 27 no.
No, no, el 27 tocaria les generals. El que passa és que les generals, com que tota l'estona estan... Sí, però el Sánchez, a veure si... A la primavera-estiu també en generals coincidirà. I pot ser que les facin coincidir amb les... Al mateix dia? Amb les municipals. Complicat, eh? Jo no les faria coincidir. Jo tampoc. Si hagués de fer el decret de convocatòria...
No, perquè a més les municipals... Si em criden com a assessora ja els hi diré. Són molt diferents. Sí, sí, però les municipals tenen un fet molt curiós, que és el que ens afecta més directament a la ciutadania, i és les eleccions, després de les europees, que tenen menys participació. Sí, però jo ara ja ho deia en un sentit, no d'interès per les municipals, sinó d'interès per les generals. De totes formes, això que tu deies del crític, a mi m'han arribat altres... Bueno, ells ho demostren amb dades, eh?
Home, les dades hi són, eh? Les dades hi són. Estan publicades, és a dir, no és una opinió, és un reportatge que es fa documentat. A més a més, repassa una mica tot Catalunya. Fa el mapa de Catalunya. A quines zones, busqueu, a quines zones de Catalunya té més influència l'ultradreta en general o l'ultradreta catalana. És a dir, fa una
d'anàlisi d'aquests, i és curiós, perquè dels municipis del Baix Llobregat, que ressalta la baixa influència, estem molt lins de rei. Escolta, traiem pit amb alguna cosa, sisplau? I tant, i tant que sí. Que no canviï. Que no canviï la correlació i que tothom treballi tan bé com sàpiga. Què tal com van les coses? Tu que enfusta? Sí, no? Allò del virgencita, virgencita, que me quedi com ho estic dit.
Sí, fa molt mal aspecte. L'altre dia, per el cap d'any, vaig tenir una estona de fer sàping i vaig enganxar en el programa aquest de Polònia quan imiten la pàjara aquesta de l'Uriols, que la treuen. Perfecte.
Perfecte. Són boníssims, eh? No m'havia vist, eh? Perquè de vegades m'atabala i ja no. Té una capacitat de captar l'essència brutal, eh? Brutal. A més, amb els ulls aquells pintats així. Deixa'm afegir una cosa que cada any, penso, amb la cavalcada de l'Eix, pot dir que no ha arribat el moment que s'hagi de canviar ja els tractors?
Perquè allò contaminen. Si vas pel carrer i t'ofegues, és veritat. Cada vegada hi penso. Són de gasoil, més que se sapigués si ve de mena sobre el gasoil. Exacte, exacte. Vaig ser el carrer major a llocs estrets i passa allà... Sort que ho has dit tu i no jo. Cada any ho penso. Ja se va callar que s'han amb mascareta. Exactament. No ens queden carros aquí a la vila. Si tinguessin carros, igual ho hauria substituït.
és un remolc amb un vehicle petit. Ja, Omar Van Gogh, de Nova Català, de Bon Canal, i Joan Barries, gràcies, i bon any a tots. Que vagi bé el dia de reis. Feu bondat, que així us us portaran forces coses. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. La nevada en blanquina diverses comarques d'interior, especialment a Ponent, però també ha arribat a les centrals i al camp de Tarragona. Municipis del Segrià, el Pla d'Urgell, la Cegarra, la Conca de Barbera o la Noguera s'han despertat amb neu com ara la mateixa ciutat de Lleida, Guisona o Balaguer.
Durant el matí, els flocs també han arribat a les comarques centrals, amb neu en municipis de la Noia com Igualada, així com el Camp de Tarragona, on cauen flocs, per exemple, a la Conca de Barberà. La nevada també ha fet presència a l'Ebre, tot i que amb flocs febles. La flanja de precipitació s'està estenent d'oest a est del territori amb la previsió que arribi fins al prelitoral.
En aquest sentit, el cap de Guàrdia de Protecció Civil, Xavier Marramón, ha assegurat en declaracions a Trescat que la neu ja ha provocat alguna incidència en carreteres secundàries i que preveuen que les nevades s'intensifiquin durant aquest matí i perden pistonada cap a la tarda. De fet, el pla de lliure de la cota de nau se situa als 300 metres a molts punts i pot baixar fins a qualsevol cota la depressió central durant el mig matí. A la resta del país parlarem de cotes que es mouran al voltant dels 400 metres.
I en mobilitat, circulació amb congestió a l'A2 a l'alçada de Cervera amb retencions en dos sentits. També hi ha afectacions a l'AP2 entre Vimbodí i Terres en sentit Barcelona amb circulació lenta per un accident.
I l'exèrcit de Venezuela, a més, un comunicat en què anuncia el seu suport a la vicepresidenta del país, Delcy Rodríguez, després de la captura del president Nicolás Maduro per part dels Estats Units. A l'hora, ha denunciat que en l'assalt nord-americà per capturar Maduro i la seva dona, Cília Flores, van ser assassinats a sang freda gran part de l'equip de seguretat del president, soldats i ciutadans innocents. Per la seva banda, Donald Trump ha amenaçat Delcy Rodríguez amb un desenyes pitjor que el del president del país, Nicolás Maduro, si no coopera amb els Estats Units.
I l'Ajuntament de Badalona ha decidit obrir un equipament per acollir les persones sense sostre que hi ha a la ciutat mentre duri l'onada de fred. Fons municipals han explicat a l'Agència Catalana de Notícies que es tracta del pavelló de la Colina. Això vol dir que les persones sense llar podran accedir a l'espai des de les 8 del vespre fins al matí següent.
I diversos municipis del Baix Penedès han començat a tramitar la modificació puntual del POUM per tal de regular l'instal·lació de parcs fotovoltaics a la comarca. D'aquesta manera, pobles com l'Arbós o Santa Oliva volen delimitar zones concretes on ubicar les plaques solars per tal de reduir l'impacte que tenen sobre el municipi.
I en esports, victòria del Girona al camp del Mallorca, Perú a dos, en un duel vital per sortir de la zona del descens. Sigankova, la primera meitat, i Banat a la segona, va anar plant el triomf pels gironins fent insuficient el gol de Muriki al temps afegit. I fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passant 3 minuts de les 10 del matí...
Fins demà!
Aquest dijous 8 de gener torna a l'aula d'extensió universitària amb aquesta programació del seu segon trimestre, el curs 2025-26, i ho fa amb una xerrada de conferència Llums i ombres de Maquiavel. Cal superar la visió tòpica de Maquiavel com a figura malvada i reconèixer que el seu pensament pot revelar un fons humanista i republicà. La xerrada serà dos quarts de set de la tarda, és oberta a tothom i serà càrrec del filòsof Oriol Ferrés i Juste.
També us recordem que el centre excursionista de Molins de Rèi també inicia la seva programació d'aquest 2026. Ho farà aquest dissabte amb els 27ens Premis Clic de Fotografia de Molins de Rèi amb el seu acte del veredicte al local del SEM a les 10 del matí. I de cara a diumenge, la secció de senderisme fa una travessada des del poble de Garraf fins a Sitges a través del GR92.
Resseguiran la façana litoral passant per les Pedreres, el conjunt de Camp d'Asens, altres masies fortificades com Calamell, l'Ermita de la Trinitat, el Mirador de la Llevantina. Són gairebé 14 quilòmetres amb 550 metres d'ascens acumulat. Les inscripcions les podeu fer al CEM.
de dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre de dilluns a divendres, excepte els dies festius. I també comença la programació d'aquest 2026 al Foment. De fet, jo ho vaig fer ja amb el trencanous el 4 de gener. I aquest dissabte tornen amb Molins Night Tabaret Amor en Tiempos de Laic amb Miqui Legendario Ivan Lira. Les entrades les podeu adquirir al web fomentmolins.cat o a Entràpolis. I també el diumenge a les 8 del vespre
Un concert d'atribut a Estopa, Estopaos. També podeu adquirir les entrades al web fomentmorins.cat o a Entràpolis. I fins al 2 de febrer podeu visitar el gran pessebre amb detalls de Collserola a la parròquia, un pessebre que cada any confeccionen Josep Villets i Sesc Fernández i que recull l'entorn natural de la vila amb algunes de les seves masies enguany, Can Ferres, Can Ribas i Can Calopa de dalt. El podeu visitar de 9 del matí a 12 del migdia i de 5 a 8 del vespre, els dies que no siguin festius.
Fins demà!
Hem d'anunciar tres defuncions. Ha mort el senyor Manuel Hernández Sánchez. Tenia 61 anys i vivia al carrer Jacint Verdaguer. La cerimònia d'acomiat serà avui a la una del migdia a l'oratori del Tanatori. També hem d'anunciar la mort de la senyora Concepción Fulleda Morera. Tenia 96 anys i vivia al carrer Ponent. La cerimònia serà demà a dos quarts de deu del matí.
a l'oratori del Tanatori. I també hem d'anunciar la funció de la senyora Encarnación Vega Martínez. Tenia 97 anys, vivia al carrer Reseta número 9 i la cerimònia de comiat també serà demà a dos quarts de dotze a l'oratori del Tanatori. Acabem amb la farmàcia de guàrdia. La farmàcia ha obert avui fins a les 10 de la nit. És la farmàcia Milà, que trobareu al carrer Riera Mariona número 3.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Rabenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Salut a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut! Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, com passió! Mira, és molt senzill. A través del web Entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat. Miserables! Allà ens veurem. Ai...
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer-ho confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Passen 10 minuts de les 10 del matí. Continuem endavant amb el bon dia i bona hora. Avui, dilluns 5 de gener, dia fred. Continuen les temperatures baixes, 3 graus de temperatura ara mateix a l'exterior de la ràdio. I què hem de fer a aquesta hora? Començarem parlant, com sempre...
amb el portaveu de Morins en Comú Podem, com fem tots els dilluns, Lucas Ferro. Després ens acompanyarà a l'Escola de Música dues alumnes de flauta travessera, acompanyades del seu professor i la directora de l'Escola de Música. També tindrem a l'Alena Artacho, de Morins Comerç, per parlar d'aquesta campanya de Nadal. Això fins a les 11. A les 11 parlarem...
de llibres i editorials independents catalanes, en concret amb una d'elles, l'editorial Les Hores. Després, el Miquel Casas i la màquina de la Peni ens acompanyaran a la recta final del programa, amb música que ens portarà el Miquel, i acabarem parlant dels set llibres, d'un dels set llibres que van canviar el món amb la Glòria Massana. Tot això des d'ara i fins les 12 del migdia.
Lucas Ferro, bon dia. Bon dia. Què tal, com estem?
Avui ja millor, ja recuperat i content de començar l'any amb vosaltres. Molt bé. Doncs no sé si hauràs pogut copsar massa bé si has estat així mig malalt, no?, pel que dius, com han anat les activitats nadalenques d'aquests dies, tot i que amb un petit a casa suposo que sí que ho esteu vivint de forma intensa, amb la fàbrica dels somnis com a eix central d'aquests dies aquí a la vila, i avui amb la cavalcada, que esperem que el temps respecti, no?
Sí, no he pogut anar en guany a la fàbrica dels somnis perquè la reserva que tenia amb la petita em va agafar amb el coli que hi va anar amb la seva mare però pel que en retorn està anant molt positivament i esperem que no plogui portem el matí mirant el temps a casa esperem que la cavalgada pugui anar bé i pugui anar sense pluges perquè és un dia molt especial per tota la canalla de la vila pels pares i per les mares també ho és, evidentment i per tant esperem que el temps ens pugui respectar el màxim possible
Molt bé, doncs veurem de moment tot sobre el que ja ha previst. La gent que tingui dubtes a la pàgina web de Cavalcada ja sabeu que podreu trobar el recorregut. I si hi hagués algun canvi d'última hora, si veieu que plou, doncs a través d'Instagram ja ens han explicat que donaria l'última hora, tot i que esperem que es mantingui el temps i pugui fer-se el recorregut.
El que justament durant aquestes vacances escolars de Nadal, que encara vigents, fins al dijous dia 8 no tornen a l'escola o als instituts a l'alumnat de la Vila i d'arreu de Catalunya, s'ha aprofitat per fer actuacions, ja fa temps que ens ho aneu explicant, al voltant del futur poliesportiu de l'Escola Pont de la Cadena. No sé si s'ha pogut fer tot el que ja havia previst fer i si s'arribarà temps de tenir la carpa. En aquest sentit voldríem saber una mica què és el que s'ha pogut avançar.
Anem sobre la planificació prevista. Sí que és veritat que els primers dies, especialment quan havíem de fer la base, la cimentació de la base i de la nova carpa, vam tenir uns dies plujosos.
que ens impossibilitava poder fer aquesta base. Per tant, tot es va retardar uns dies, però des de llavors anem sobre la planificació prevista i esperem poder-vos donar data de finalització el més breu possible. Però fins ara no hem tingut més sobressalts meteorològics i per tant hem pogut anar avançant totes les feines. Per tant, la CARP van col·locant-se, suposo...
Sí, sí, sí. I començava tu i l'alcalde, en principi, si no aquest dijous mateix, el dilluns que veia, hauria de poder estar en funcionament com a gimnàs, no? Sí, sí, esperem que sí. I, per tant, que poder reactivar tant la normalitat a l'escola com poder tenir ja aquest equipament
provisional per la vila, que fins que hi hagi la construcció definitiva també ens permetrà destensar ja la situació que vivim als pavellons esportius. I per tant, considerem que és important no només per garantir un equipament educatiu, que evidentment teníem el compromís amb l'escola de fer-ho, sinó perquè també ens permet ja, diguem, planificar sobre la possibilitat de tenir una nova instal·lació esportiva, encara que en aquest cas sigui provisional.
L'enderroc del gimnàs sí que s'havia de fer durant les vacances escolars perquè quan torni l'alumnat no hi pot haver-hi aquesta actuació allà mateix al pati. Això sí que s'ha fet? Sí. De fet, no és que no hi pugui haver-hi un enderroc. Podríem precintar la zona i fer-ho igualment. El que passa és que el nostre compromís, i és per això que no ho vam fer a principis de setembre, perquè l'empresa ens va comunicar que finalment per problemes seus interns no podien fer les obres els dies acordats,
especialment en aquelles dates que són molt caloroses, que han de tenir les finestres obertes i que un enderroc pot generar molta polseguera i moltes molèsties, vam decidir posposar-ho. Intentem que la part que fa més soroll, que genera més pols en l'ambient, etcètera, etcètera, la puguem encaixar en un moment en què no hi hagi alumnat a l'escola. Per això la vam desplaçar del setembre directament a les vacances de Nadal
i perquè, a més, la construcció del nou pavelló no la teníem prevista fins ara al gener-febrer, finals de gener, inicis de febrer, i, per tant, podíem fer aquest desplaçament entre vacances sense que ens suposés retardar l'inici de les obres de construcció. Per tant, ho hem acordat així amb l'escola, creiem que és el millor per garantir el bon estat de l'escola i la comoditat dels alumnes, i ho hem pogut encaixar ara.
Pel que fa també al tema de l'aparcament, que també està vinculada...
perdona, també el refredat està fent estralls a casa meva, el tema dels aparcaments que hi havia davant de l'escola, que segur que es va haver de traslladar i habilitar, es va fer aparcament provisional al parc de Llobregats, mentre no s'acabava de fer el del carrer primer de maig, ja està habilitat tot i recuperades les places que s'han perdut per aquests treballs per fer la carpa?
No puc comunicar si ho han habilitat ara perquè encara no ho he pogut parlar amb el Gerard aquest matí. Hi ha hagut com una sèrie de...
de demandes entorn a aquesta habilitació provisional que hem fet al Parc Llobregat, que jo crec que a molts veïns se'ls ha pogut anar bé, també perquè aquest retard en la cimentació del pavelló ens generava que el cronograma entre quan podem habilitar una cosa i l'altra ens fes perdre moltes places durant les vacances de Nadal. Jo crec que sí que m'agradaria clarificar una qüestió, que és que aquest aparcament provisional en cap cas podria ser
permanent, perquè és una zona verda i, per tant, és una zona que no pot tenir un ús d'aparcament i, per tant, que aquesta transició que hem habilitat ara per d'extensionar una mica la zona és provisional al 100% fins que estiguin plenament operatives totes les places d'aparcament vinculades al nou aparcament. En el parc de Llobregat, vols dir? Sí, sí, sí. Que és absurdament provisional.
Sí, i que no pot tenir en cap cas caràcter més que un aparcament en precari, perquè és una zona ja definida urbanísticament i, per tant, on no hi pot haver més que mesures en precari i provisionals.
Fins que no estigui l'altra zona del tot habilitada, carrer primer de maig. Efectivament. Suposo que això ho entén tothom, no? Perquè estar a la pista d'un parc tampoc és una... Sí, però vam tenir moltes... De veritat, jo crec que especialment per la gent de les zones més properes, del pont de la cadena, que són realment les que més impacte tenien per perdre l'aparcament...
on hem instal·lat la carpa provisional, ens deien que els havia resultat molt còmode l'alternativa, que era molt propera, que era molt propera a la zona on perdíem places d'aparcaments i que si podíem fer la reflexió de fer-hi un aparcament.
I els vam dir que no, però no només per una qüestió, evidentment, de preservar un espai de pistes esportives, sinó perquè és que no es pot fer, no té consideració d'aparcament i, per tant, ha de ser una zona verda. I, a més, el parc de Llobregat té, a més, uns usos esportius, festius, etcètera, etcètera, que vinculen per nosaltres al fet que no pot haver-hi un aparcament definitiu allà. I, per tant, quan es torni a la normalitat i es restableixin totes les places...
la situació al Parc del Llobrecat també tornarà a la normalitat. Molt bé, queda clar. I més enllà del que seria aquesta actuació vinculada a l'entorn de l'escola per la construcció de poliesportiu, el tema de la zona verda al canal, que ja fa temps que se'n parla, de fet, des d'abans de les eleccions, durant la campanya, tant que se n'ha parlat, s'ha anat dosificant la informació, però no s'acaba de concretar si s'acabarà de dur a terme aquesta zona verda per a residents al canal. Estem treballant, diguem, un...
tenim l'encàrrec fet de fer un pla de mobilitat pensat de forma integral, un pla de mobilitat que tingui pla de mobilitat pròpiament, pla de bicicleta, pla d'aparcament. Sabem que hi ha moltes zones de Molins de Rei
on per alguns canvis que hi haurà en aquest mandat caldrà repensar molt bé no només les zones d'aparcament sinó la modalitat d'aparcament. Penso ara, per exemple, en la plaça de la Llibertat, penso en el barri del Canal que s'obrirà aquest nou aparcament, etcètera, etcètera.
Nosaltres l'aposta que volem fer és una aposta integral, que no haguem de moure, diguem, d'iniciar proves pilot per després desfer-les perquè en els canvis urbanístics que s'aniran produint hi haurà d'haver necessàriament canvis en l'aparcament. Per tant, dins d'aquesta aposta per fer un pla integral de mobilitat, aparcaments, zones escolars, itineraris segurs, etc.,
És a partir d'aquesta aposta estratègica on anirem implementant el pla pilot de Zona Verda al barri del Canal. Jo espero que aquest any sigui l'any de la seva implementació. Però ja estem treballant, necessitem una resposta tècnica que sigui sòlida, que no sigui provisional i que, per tant, sigui de futur.
Doncs un tema vinculat estretament al pla de mobilitat, que ja fa temps que s'ha fet aquest encàrrec i s'està confeccionant. No sabeu més o menys a nivell de terminis o més o menys com podria estar finalitzat i podria començar a estudiar-se i a implementar-se algunes de les mesures que contempli aquest pla? No.
No sé ara mateix el termini que pot tenir. Espero que durant aquest any el tinguem, en tot cas. Espero també que en aquest treball de planificació que hem de fer hi hagi mesures que puguem activar, com la zona verda del canal, sabent que van en congruència amb aquestes tasques de planificació que ja estem fent.
Lucas, acabem de començar l'any, un any, un 2026, on han d'iniciar-se grans projectes pel municipi. Hem parlat de poliesportiu de l'Escola Pont de la Cadena, ara amb aquests treballs, diguem-ne, previs a l'inici de la construcció i també la residència. Serien potser dos dels grans temes d'aquest 2026 per la Vila. Totalment. Crec que és un mandat, especialment en el marc de la residència, de construcció,
i d'ampliació d'un servei que ja tenim existent, perquè jo sempre poso en valor la residència que ja tenim i l'esforç i la valentia que es va tenir a nivell municipal per impulsar-la. I crec que serà un d'aquells equipaments que canvien la fesonomia del municipi. Tenim una residència pública al nostre municipi
d'aquesta envergadura, canvia l'expectativa de molta gent en el nostre municipi i garanteix en el nostre municipi i en el seu entorn una capacitat d'assistència que fins ara podíem garantir de forma molt més limitada. Per tant, jo crec que serà un dels grans projectes. L'altre, evidentment, és l'estació de Renfe de Molinserrer
que hem tingut coejant durant massa anys i que ara es reactivarà també enguany. Per tant, tindrem un any d'inici dels grans projectes que definiran no només el mandat, sinó el molins de rei dels propers anys. Torna a la residència, ens queda el repte. D'acord amb la Generalitat, la seva participació, que nosaltres esperem que sigui el més àmplia possible,
en la construcció i en el model de gestió posterior. Considerem que en la mesura que la Generalitat s'impliqui, especialment en la gestió posterior, i puguem garantir la titularitat pública de l'equipament, serà, a més per Molins, no només un equipament possible, sinó un equipament accessible. I aquest és el principal objectiu que nosaltres, com ho podem, ens marquem respecte a la residència.
Ens avançàveu que a la licitació en el concurs públic per adjudicar l'obra s'havien presentat 11 empreses o 11 propostes. No sé si avui dia s'ha avançat en aquest sentit o encara s'estan estudiant aquestes candidatures. En quin punt estem ara mateix? Estem en estudi perquè encara que sembli, a vegades, quan expliquem els procediments, sembla que són més fàcils del que...
del que considerem, perquè l'explicació general és fàcil, però en aquest cas són 11 ofertes d'un concurs que és un concurs que s'ha publicat al butlletí europeu, és a dir, és un concurs de gran envergadura on la valoració tècnica de cada oferta ha de ser extremadament curosa per evitar no només errors en la valoració, sinó per evitar que hi pugui haver possibles al·legacions, que entorpeixin el procediment, etc. Per tant...
Disculpeu, els serveis tècnics han de fer una valoració molt detallada i molt acurada del conjunt d'ofertes, que a més han sigut moltes, i per tant necessitem un temps per poder fer aquesta valoració.
No podries avançar una mica un temps, ja fa temps que s'han obert l'aplica, diguéssim, no sé si això detriga molt o poc, entenem que ja s'ha explicat que és un procés llarg i l'Oriol són moltes candidatures, és una obra de gran abast, però una mica per anar-nos fent una idea dels tempos que podria haver-hi o dels terminis que podria haver-hi d'adjudicació i poder començar les obres.
És que nosaltres, en primer lloc, no participem de les taules de contractació i, per tant, el temps que requereixi tècnicament, sempre que no hi hagi, evidentment...
dilacions innecessàries, però el temps que es requereixi tècnicament. I la resposta que es doni a totes les ofertes és una qüestió que pertoca als òrgans de contractació. Per tant, nosaltres, més enllà d'estimular que tot vagi el millor i el més ràpidament possible, no incidim en aquest tipus de procediments que són tècnics, que són contractuals,
i, per tant, sobre el qual la responsabilitat de valorar-los forma part de l'equip de contractació de l'Ajuntament i no de l'equip de govern. Per tant, quan estiguin fetes aquestes valoracions, nosaltres, evidentment, les recepcionarem, les mirarem, les analitzarem, però li pertoca als òrgans de contractació que estan avaluant això també determinar el temps i l'espai que necessiten per fer totes les valoracions correctament.
Ara deies, com a grans temes d'aquest any, el poliesportiu, la residència i també la represa, finalment, de les obres de Renfe, que s'espera que sigui ja la definitiva, amb aquesta adjudicació que ha fet Renfe per més de 11 milions d'euros de les obres de millora a l'estació. Quan haurien de començar, perquè haurien de ser immediat, no?, el reinici, de fet, la represa de les obres a l'estació?
L'inici de les obres a l'estació seran els primers dies de febrer. A partir d'aquí, donat que ens coincideix amb Fira de la Candelera, el que valorarem és si l'inici de les tasques és la neteja, l'acondicionament de l'espai, perfecte, millor per tots, però intentar que aquest inici no pertorbi el funcionament de l'estació durant un cap de setmana que per nosaltres és tan multitudinari com el de la Candelera.
Però les obres començaran a principis de febrer, ja estan adjudicades i per tant ja hi ha el procediment d'execució i esperem que es pugui acondicionar i aprofitar aquest inici d'obres per tenir l'estació el més neta i desprovista d'obstacles possible.
Lucas, comencem el mes de gener i suposo que el pressupost 2026, pel que dèieu abans de les vacances, deu estar bastant perfilat. No sé si aquest mes de gener finalment es podrà presentar ple a la proposta de govern de pressupost 2026.
Sí, el nostre cronograma és que al ple del gener puguem presentar pressupostos i, per tant, que puguem dedicar aquest mes a la discussió dels pressupostos amb els grups municipals de l'oposició i és un pressupost que al final ha vingut una mica endarrerit però que ens ha permet perfilar-lo i que ens ha de permetre també poder-lo discutir i generar el màxim consens al ple municipal.
Altres temes, Lucas, que m'agradaria recuperar. Fa un parell de plens, no recordo exactament si dos o tres plens, vam posar sobre la taula el tema de Torreferniani a partir d'una moció d'Arabolins. El tema va quedar en crear una comissió d'estudi per veure què es faria per tal que l'Ajuntament pogués recuperar aquest patrimoni. Titularitat municipal, ara mateix Torreferniani està ocupada. No sé si heu pogut començar a treballar i a parlar sobre...
Sí, ho hem comentat amb els diversos grups municipals, especialment a Portaveus,
Nosaltres la voluntat és que es pugui constituir aquest grup de treball el més aviat possible. El mes de gener és sempre un més complicat per incorporar noves reunions en agenda, perquè teníem, a banda de totes les comissions de reglament que havien d'anar al ple, evidentment molts dies inàvils al mig del desembre pels diferents ponts i per les vacances de Nadal, i per tant, ara que comencem l'any, adaptarem aquesta reunió el més aviat possible i quan convingui el conjunt de grups municipals.
Molt bé, ja com a última pregunta se'ns havia anunciat el desembre a l'inici de les obres a l'últim tram de la restauració de la Riera de Vallvidrera i va haver tot el tancament de la nostra zona de Collserola pel tema de la Pesta Porcina ja es va reobrir abans de Nadal no sé si aquestes actuacions de la Riera de Vallvidrera han pogut començar o està previst que comencin properament? Com està això? Nosaltres
Quan es va fer l'anunci de la Pesta Porcina, vam parlar amb el Consorci i vam suspendre el conjunt de tasques que estàvem fent. Riera, pranges forestals, algunes tasques de neteja i d'arrangament que estàvem fent a la zona. Les vam suspendre fins que vam tenir la certesa per part del Consorci que les podíem reemprendre. I, per tant, aquest
aquesta suspensió va afectar 3-4 dies operatius de les sobres. Des de llavors tenim una activitat normal a les tasques que hem de fer de prevenció al parc i, per tant, tots els projectes avancen amb normalitat. També l'última fase de la restauració de la riera. Va ser una afectació que va ser molt limitada i va ser...
Més que perquè tinguéssim prohibit actuar-hi, que en cap cas se'ns va dir teniu prohibit fer franges o teniu prohibit fer obres de restauració, va ser sobre la incertesa de l'impacte que podia generar el fet que nosaltres estiguéssim treballant davant la situació que hi havia. I vam parar 3-4 dies hàbils fins que el parc i els diferents organismes que gestionaven l'emergència...
ens van dir que podíem continuar amb normalitat. I ara que hi ha menys restriccions sobre la taula i que la desescalada natural avança i no hi ha nous casos, els treballs continuen i tenen perspectiva de continuar sense cap sobressalt.
Perquè ja per acabar, tot i que Molins de Reis ja no està afectat pel tancament dels nostres d'accés a Collserola des de Molins de Reis, sí que continua tancada la part més del Vallès o d'altres zones. Quina informació teniu vosaltres sobre el control d'aquesta malaltia, d'aquesta epidèmia entre els ports senglars?
La informació que tenim nosaltres és sobre dues qüestions fonamentals. Primera, totes aquestes tasques sobre la detecció de l'origen del possible focus, que hi ha tota una discussió oberta, i on sembla, i parlo d'informació publicada, sembla que la variant del virus que s'ha detectat no concorda amb els virus que s'estan analitzant a l'IRTA i que, per tant, aquest podria no ser el focus de l'epidèmia. I, per altra banda,
no tenim constància de nous positius. I, per tant, això també ens tranquil·litza, especialment no només en la nostra part, sinó en la zona que és focus d'infecció, a que es puguin anar restablint la normalitat al conjunt del parc natural de Cotxarola.
Molt bé, doncs ho anirem seguint així com la resta de qüestions amb aquest inici de 2026. Lucas Ferro, portaveu de Molins en Comú Podem i també regidor del Govern, gràcies per acompanyar-nos i bona diada de Reis. A vosaltres, moltes gràcies. Adéu, bon dia.
Bé, doncs continuem endavant quan passen dos minuts de dos quarts d'onze. El que fem és escoltar aquest espai de l'Escola de Música, un espai que ha fet el nostre company Oriol Romeu amb els companys de l'Escola Municipal de Música.
Primer espai de l'any 2026 de l'Escola Municipal de Música Julià Canals. Un espai que avui tenim enregistrat perquè, sortosament, estem dins del període de vacances, també, que s'ho mereixen professors i alumnes. Pilar Casals, directora de l'Escola, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Bon dia i benvinguda. Que molt nerviós que han de passar els reis avui. Espero que ens portin moltes coses. També tenim amb nosaltres el Jonathan Soriano, que és el professor de flauta.
Tres, de l'escola. Què tal, Jonathan? Bon dia. Hola, bon dia. És que mirava si també tocaves altres flautes a l'escola. No com a docent. No com a docent. Quan fa falta ajuda, ajudo el que faci falta. Molt bé. Ja et dic sempre, la pregunta correcta és què no toca el Jonathan?
Si ho vols aclarir, tu mateix. Acabem abans. Però en tot cas saludem també les dues alumnes que avui ens acompanyen de flauta travessera, que són la Blau Zequeries Timoné. Què tal, Blau? Bon dia. Benvinguda, eh? La Blau té 10 anys i estudia 5è de primària a l'Escola Estel. Sí? De moment va bé el curs? Sí. I també ens acompanya la Caral Plana Vico. Què tal, Caral? Bon dia.
Bé. Sí? Sí. Que també té 10 anys, però en aquest cas estudies 5 a la primària, evidentment, a la sínia. Correcte. També va bé el curs, de moment? Sí, molt bé. Molt bé. I totes dues sou alumnes de flauta travessera? Correcte. D'un total, em deies, Jonathan, d'uns 14 a 15 alumnes... Per qui anem, aquest curs? Per qui anem? Aleshores, és una xifra positiva... Sí, sí. Hi ha relleu, hi ha cantera. Hi ha relleu, hi ha cantera. Referent, vull dir, als altres cursos, més o menys es manté estable la...
L'interès per aquest instrument? Sí, sí. Molt bé. Per què vau decidir vosaltres de cantar-vos per la flauta travessera i no per un altre instrument? Què us va fer decidir? Què us motivava? Aviam, Blau. Jo la veritat és que jo no... m'era igual l'instrument. Vau fer una roda, oi? Provant tots els instruments. Sí, em van agradar i em va tocar un instrument, no em va agradar del tot...
El que et va tocar, que no era la flauta. No era la flauta i un nen es va donar de baixa i vaig poder entrar a flauta trasera. I em va agradar. Molt bé. I a partir d'aquí t'hi vas quedar. I en el cas de la Carol?
Doncs vaig ficar la flauta de primera opció. I ara la primera opció. Sí, perquè em va agradar i va ser l'instrument que em va agradar més. I doncs em va tocar. Entre altres coses, fàcil de portar, veig, no?, amb aquesta maleteta que teniu aquí. Bastant fàcil de portar. La cuideu bé, la flauta? Sí. Sí? Quines característiques tindria la flauta travessera, Jonathan, per fer-nos en una idea... Home, principalment que pertanyà a la família del vent, no?, els instruments que...
Que s'ha de treballar bé la respiració i sobretot la tècnica de producció de so. El tema de l'embocadura, com fer bufar i que soni. Com ho porteu, això? Molt bé. Molt bé. Bastant bé. Bastant bé. No us va costar gens? Al principi sí.
Jo només vaig un taller de flauta, comptes dels dos. Un ja... Sí, ja em va agradar i quan et vas bufar va ser fàcil. No us és una dificultat per bufar? No. Col·locar-t'ho a la boca és difícil, al principi. Sí. Sí, però després ja no. Quan t'ensenyen el truc. Sí.
Qui us ensenya el truc? El Jonathan. Perquè sap de tot, el Jonathan. Dèiem, dominar la tècnica de bufar. Més coses. Perquè, clar, aviam com ho fem això de... Això és una cosa que molta gent està fent el gest de tocar de costat l'instrument. Normalment a la gent li preocupa no veure's els dits mentre està fent les notes. Això sempre ho he apunçat, que és molt difícil. Sí, però això ara direm una paraula molt rara, que és la propriocepció.
Molt bé. Aturem-nos aquí, sisplau, i diguem què vol dir aquesta paraula. La percepció que tens del teu propi cos. Encara que tu no vegis un moviment, tu et pots gratar l'orella i no estàs veient la teva orella, i saps on tens l'orella. Això es pot aplicar quan tu toques un instrument de música. Encara que en un instrument tu no vegis directament on estan posicionades les mans i els dits, sí pots detectar què estan fent el teu cos i on es posiciona. I aquí hi ha tota una qüestió de sèrie de memòria gestual, per això la música també s'asseja molt des de la repetició.
per poder adquirir uns gestos memoritzats. I, per tant, això s'ha aplicat amb elles dues, eh? Això s'aplica, però ho apliquen sense voler, tot això. Simplement quan s'ha tocat l'instrument et vas empapant de tot això. Això tampoc us va costar gens?
No. Quan ens ho van dir ja ho fèiem bé. Carai, tu, quins alumnes més avantatjats. Quines alumnes. Molt bé, i quin tipus de repertori feu? Us agrada tocar cançons de pel·lícules, música clàssica... El que us proposi el Jonathan, no? A mi més igualment sigui ràpida la cançó. Tu vols que sigui ràpida. Et motiva més això, però fa pinta que sigui més difícil, no?
No. Aquest és un repte que superes. A mi m'agraden les d'obres de teatres, musicals... Sí. O de Molins, per exemple. Ens va fer Icarà del Camel l'any passat. Molt bé. En general els hi proposes tu, Jonathan, eh?
Sí, normalment, i sobretot els primers cursos, perquè també es collen el repertori molt pensant en la didàctica de l'instrument, en coses que els agradin, però que lògicament a l'etapa que estan puguin assolir, i aleshores quan ho gaudeixen. Molt bé. A veure, a banda de l'escola de música també teniu moltes aficions.
Correcte. És correcte? Sí. Ara la repassem, si us sembla bé. Perquè a la Blau, per exemple, li agrada molt el teatre. Sí. Veure'l, practicar-lo, vas a alguna... No. No, eh? No el practico, bueno, sí que el practico, perquè a l'estiu... En el teu dia a dia, vols dir? A l'estiu...
A l'estiu, digues, digues. A l'estiu faig el casal de la Cuquera. Vas a la Cuquera, al carrer Major, sí. I faig obres de teatre, musicals. I... doncs, m'agrada... i... no sé... m'agrada. Molt bé. De fet, avui toqueu una peça d'un musical. Sí. Oi? Que és Sonrises i Llàgrimes, de Sound of Music, que em sembla que tu has vist alguna vegada, potser, no?, aquest musical...
Bueno, jo no. Tu no, però què passa al pare? Li agrada molt, eh? El nostre col·laborador Héctor Zacarias. Li agrada molt aquest musical, eh? Doncs avui estarà content que toquis aquesta peça, eh? Que toqueu, vaja, les dues. Ara ho explicarem després. També fas teles? Sí. A la Federació?
Molera, sí. Molt bé. No et fa por això d'enfilar-te i... Al principi era com molt estrany. Em van dir que m'apuntaven a teles i jo no sabia el que era. Preguntava, he de cosir teles, jo què he de fer? I quan vaig anar allà...
No era cosir. No era cosir, era empilar-te i fer circ. Sí. I és molt divertit. Molt bé. En el cas més de moure el cos, tu, Caral, practiques l'hoquei. Sí. Acosta't, acosta't. A nivell competitiu, no? Em deies amb l'hoquei Molins? Sí, soc portera. Ets portera? Sí.
Amb aquelles coses que heu de portar, de protecció, tu passes bé? Molta calor. Molta calor. I competiu, no? Sí. Si heu d'anar amunt i avall els caps de setmana... Sí. Però bé, tu passes bé. Això ho tenies clar, de ser portera? Normalment quan es fan equips a l'escola, no? Ningú vol ser el porter. De futbol o de... Tu ho sé. No, la meva escola tampoc és que ningú vulgui.
Ja m'entens, però és allò... Sí, doncs fèiem roda, jo mai m'hi volia ficar, mai, no m'agradava, i una vegada que em vaig ficar vaig decidir ser portera.
Molt bé. Escolteu, a banda de la flauta travessera, a tu t'agrada la gralla també. Sí. També és de vent. Un sou una mica potser més... Menys discret. Menys discret. També el practiques amb els grallers de Molins o...? Sí, vaig començar aquest any a l'escola de grallers. A l'escola de grallers. O sigui que has començat aquest any aquest setembre. Sí, perquè em sobrava un espai i... I dius, què fem? Doncs fem gralla. T'agrada la gralla per això? O et quedes amb la flauta travessera?
No sé, a mi m'agraden els restos molt. A tu també, a Blau, t'agrada la guitarra? Sí. També la toques? Bueno, el meu pare, el meu tio, toca la guitarra i me la van regalar i el meu pare m'està ensenyant. Molt bé, molt bé. Això és una cosa que es fa a casa, diguem, eh? Sí. Molt bé. A les dues us agrada la lectura?
Quin tipus de llibres us agrada, a veure? A mi m'agraden els llibres de còmic i, pues, dels que tenen dibuixos, per una mica. I que són d'aventures. Molt bé. A mi igual, però m'agraden els còmics, però no d'aventures. Si no... no sé. Per exemple, a veure... Elles. Elles. Això és un còmic? Sí. Sí.
No l'havia sentit molt. Tu quins llegeixes, per exemple? Un que ens recomanis. Tintín. Home, per favor. Pitufos. Els barrofets. Els barrofets. Bé.
Home, i són tres potents ja, eh? Tot això és de la meva època, eh? Home, no té èpoques, això. Ens agraden a tots. Ja, però és que el meu pare té molts llavors marxells. Clar, llavors, ben fet. A mi, a part dels còmics, m'agrada un del meu pare que no té lletres. O tal bruixot. O tal bruixot. Ah, això també és molt xulo. Els meus germans va comprar un... També t'agrada el tal bruixot, eh? I el divertit és que et pots inventar el diàleg.
Que bé. Sí. Us agraden també el cinema o les pel·lícules, les dues he vist. Xip. Aviam, aclareix-me, blau, pel·lis adolescents. Què són aquestes pel·lis adolescents? És que no sé com explicar-ho. Pel·lis adolescents... Explica'ns-ho amb exemples.
Zombies, Descendientes, Rescue Musical, que són com pel·lis sobre adolescents. És que... Són aquestes les que et motiven, eh? Sí. I, Caral, tu pel·lis de comèdia. Sí. Posa'm exemples. Pues les que fan riure. Molt bé. Com per exemple... No sé... Aquesta és molt bona.
Ja et sortirà, ja et sortirà. Pare, no hi ha més que una. Aquesta també, eh? És guai, és guai. Molt bé. A veure, és que tenen unes aficions que no ens acabem. A la blau també està l'Esbart. Sí. Tu passes bé l'Esbart? Sí.
En aquest cas, parlant de cultura popular, tu estàs als Diables. Sí. Diables de la grupa? Sí. Colla infantil? Sí, a la colla infantil de la grupa. No de timbalers, sinó de diable. Molt bé, t'ho passes bé? Sí, molt bé. Molt bé. També fas natació? Feia natació. Ah, feies, és veritat. Feia natació l'any passat...
I tu també en feies? Sí. O encara en fas? L'any passat. L'any passat. Les dues feia una tació? Sí. Molt bé. Jo vaig començar quan tenia sis mesos per allà. Carai. Amb els pares. I vaig fer tots els anys, a segon vaig fer dos, a tercer no vaig fer, a quart vaig tornar i a cinquè no vaig fer. Blau.
Jo vaig començar, diria que a P5, i després primer, segon, tercer, quart i a cinquè ja no. I patinatge encara en fas? Però no faig patinatge. Aviam. Faig patinatge per lliure. Pel teu compte. Sí. T'agrada anar a patinar? Sí. Molt bé. Patins d'aquests en línia? No, de quatre rodetes. De quatre rodetes. Però abans sí que feia en línia. Molt bé. T'acompanya algú quan passa a patinar o no?
Bueno, anem a la Mariona. A la part de la Mariona. Està bé, eh? El meu germà amb la bici, la meva germana petita. La teva germana petita que es diu Clara, no? Sí. I amb els patins de quatre rodes d'ella i jo amb els meus. Molt bé.
Molt bé, tota la família aquí esportiva. Doncs em sembla que no m'he deixat res de les aficions, perquè déu-n'hi-do, eh? Com que avui no teníem agenda de l'escola, eh, Pilar, que ja deixem enrere un final de trimestre molt intens. Sí, ara ja vénen vacances de Nadal, bueno, clar, perquè ara ho estem gravant. Ho estem gravant i això està sortint el 5 de gener, per tant, doncs ara estem a punt de començar el segon trimestre.
al gener el tindrem encara molt bit d'activitats. A veure, quines peces ens interpretaran la Blau i la Caral? Com tu deies abans, tant que li agrada el cinema, farem una del musical de Sound of Music, Edelweiss, de Rogers, i després un típic, un tòpic del Nadal, que és el Jingle Bells, de Pierpont. Fantàstic, fantàstic. Doncs ara les escoltem. Moltes gràcies, Blau, Zacarí i Estimoner, Caral, Plana, Vico. Moltes gràcies per haver vingut.
De res. Heu estat bé? Sí. Gràcies per venir, doncs. Jonathan Soriano, Pilar Casals, també. Moltes gràcies a tu. Gràcies a vosaltres i bones festes, bon any, bons reis, tot. Ens veiem l'any que ve. Gràcies. Que vagi molt bé. Escoltem, doncs, aquestes dues peces interpretades per la Blau i la Caralt.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs continuem endavant, quan queden només 9 minutets per arribar a les 11, aquest espai que fem cada setmana amb l'Helena Artatxo, amb Molins Comerç. Bon dia, Helena. El comerç, que ha estat un dels eixos centrals i continua encara avui, d'aquestes dates, el comerç de la vila, arreu, i també aquest trenet, que és l'estrella o la nineta d'aquestes festes, perquè és un dels atractius per la canalla, sobretot.
Sí, per la canella i per les famílies, perquè també llibera molt a les famílies. O sigui, els nens ho gaudeixen, però al final qui més ho necessita potser són les famílies que necessiten d'alguna mena cobrir moltes hores d'entreteniment amb les criatures, quan al final tens...
fills petits que no van a l'escola, són 20 dies o no sé quants dies són, necessites algun entreteniment. I jo crec que sumat amb la fàbrica dels somnis és el més demandat. Són les dues activitats centrals, no? Perquè al principi feia el tió, però això va ser abans de les vacances, no? Exacte, just abans de... Bueno, l'últim dia sí, abans de Nadal. Llavors, clar, fem tres tions que se separen en dies, però és molt més abans de començar les vacances...
I després ja comencem amb el trenet. Llavors, clar, el trenet són molts dies que està circulant per la vila. També fa molt de goig perquè aquest any li hem posat llums. L'any passat no tenia aquestes llums tan xules, no sé si l'has vist, però té unes llums que cada nit queda xulíssim i és molt més nadalenc, no? Voleu començar el 21, 22, 23.
23, un dilluns. Un dilluns, sí. Recordo que us vaig veure a la volta inaugural, un dilluns. Un dilluns, sí, sí. I estarem fins aquest matí, que després aquesta tarda ja tenim cavalcada. Clar, aquesta tarda ja no pot haver-hi res. Sí, cavalcada, ja veuràs com sé que esperem. Esperem que almenys hi hagi alguna cosa.
I com ha anat? Suposo que a tope de gent, no?, amb aquestes cues que hi ha hagut? A tope, inclús comentant amb els nois que estan allà assistint, que tot s'ha de dir que al final són nois amb molta predisposició. Tenim tres nois contractats per l'Ajuntament que ens estan ajudant a pujar la gent, que els cotxets estiguin ben plegats, una mica d'ordre, junt amb el conductor. I la veritat és que els pobres ens comenten això, fa fred, però la gent igualment fa cua,
Igualment, encara amb la pluja, hem tingut potser no tantes cues, però sí que hi ha hagut demanda, sí que hi ha hagut gent esperant per això, perquè és una cosa que està molt esperada. Sí, com cada any, no més o menys. No sé si ho arribeu a comptabilitzar, quants usos o quants tiquets per tiquets. Clar, nosaltres tenim tots els tiquets, però és que pensa que nosaltres imprimim 50.000 tiquets.
Clar, però no tots es deuen fer servir, no? Clar, nosaltres imprimim 50.000. Alguns no s'acaben de repartir a les botigues, perquè el primer pas és repartir-lo a botigues, potser se'ns queden, no sé, uns 5.000 per repartir, i després les botigues no sé exactament el que reparteixen. I després d'aquests que reparteixen hi ha els que es consumeixen o no, perquè algú potser té etiquets però no els acaba de consumir.
Llavors, un cop acabi l'acció, sí que mirarem a veure quants tiquets, almenys a grosso modo, de quanta gent més estem parlant. Però ja et dic, potser estem parlant de 30.000, 25.000 persones. Déu-n'hi-do, eh? Persones no, usuaris. Usos, bé, però en tot cas... Usos, sí, exacte, perquè al final hi ha gent que repeteix.
Al començar la campanya de Nadal ens deies que és la principal campanya que teniu, és Molins Comerç, i que també suposa un cost important, fins i tot deies, no sabem si aquest any podrem fer tots els dies, al final sí que ho heu pogut fer tots els dies, però no estava massa clar. Sempre reduïm, eh?
Hem reduït en respecte a l'any passat perquè com és una cosa molt demandada per altres poblacions i no hi ha tants trenets per cobrir la demanda, al final és el millor postor. Si el vols bé i si no, el voldrà algú altre.
Clar, com nosaltres portem tants anys, tenen aquesta referència cap a nosaltres de dir-nos que sou els primers, si el voleu us el guardem, però és veritat que fem una valoració de números perquè és un cost molt elevat i sí que és veritat que es cobreix una part que posen els botiguers, els propis botiguers que participen a la campanya...
pagant una part i després els anunciants que surten en el trenet. I aquí cobrim una petita part del cost que ens suposa el trenet. Es pot dir el preu que ens costa? Sí, uns 15.000 euros. Uns 15.000 euros. Llavors nosaltres amb aquests anunciants i amb els tiquets cobrim uns 5.000, però els altres 10.000 els hem de...
Del fons de Molins Comers que teniu per fer campanyes durant l'any, aquesta s'emporta un bon pessic. Sí, és potser la campanya més important, però tant en dies com en preu. Però al final valorem... I també l'acceptació, d'autolització, perquè molta gent deu anar a les botigues a comprar per tenir el tiquet. Totalment, sabem de moltes botigues que al final s'assumen a la campanya per això, perquè els surt a compte si tens un tiquet mig baix...
al final estàs al costat de la parada i, ostres, me'n vaig a fer un cafè i tinc un tiquet, no? I és una manera d'incentivar el consum i que sigui rentable la campanya. Llavors, bé, és una campanya que segueix havent-hi molts botiguers, perquè nosaltres quan valorem també les accions és qui de la gent del poble s'hi és demandat, si les botigues s'hi sumen i si al final el cost total de la campanya. I seguim tenint unes 40 botigues que s'hi sumen
va pujant o baixant, 39, 40, 41, però igualment és la campanya on més botigues s'assumen. I ara també cada mes tenim una campanya diferent per la targeta de fidelització. Exacte, ja comencem gener i tenim una nova campanya que aquest mes el que fem és sortejar uns 10 àpats per la Candelera, per la parada del CEM, és un acord que tenim amb el CEM. El Centre Excursionista. Exacte, sí.
Llavors, ells tenen la parada... Sí, sí. Llavors, tenim un acord amb ells i llavors ens donaran... són 10 àpats per consumir a la seva parada. Llavors, inclou l'entrepà i la beguda. I, clar, nosaltres el que diem sempre, el que li comento a l'Oriol, que nosaltres el que volem és
Trobar sinergies entre entitats, clubs, de la vila, i que entre tots fem poble, i creiem que un bon premi és al final un àpat a la candelera. I això entre les persones que tenen la targeta?
Entre les persones que consumeixen. O sigui, has de tenir la targeta però l'has de passar. Contra més vegades passis la targeta, més opcions tens de guanyar un d'aquests premis. Per això sempre diem que revisin o que demanin sempre quan van a una botiga del poble. Escolta, tens la targeta perquè contra més vegades la passis, més opcions tens. I a vegades pensem que només són dues o tres botigues i la veritat és que en tenim gairebé 30. Llavors, és tan fàcil com un cop fas la compra...
Passa amb la targeta, la tinc, no la tinc, ja està, però és una forma també de fer aquest ús i acumular diners, que al final també és la gràcia de la fidelització, de la targeta fidelitzadora, que vas acumulant uns diners que després potser vas un altre dia i et surt la compra molt més econòmica i t'emportes aquesta sorpresa.
No sé si hem pogut parlar amb botiguers ja d'aquesta campanya de Nadal. Com estan molt enfocats, també et dic, com estan fent compres a tope. O sigui, estan ara oberts tots els dies, que també ho volia comentar, que al final donar... Els caps de setmana. Sí, agrair als botiguers que molts estan sols o tenen només una persona. Regossos familiars. Sí, i estan obrint tots els dies festius. Vull dir que al final estan fent un esforç que s'ha de mencionar, no?
Clar, es va anar a tope amb la campanya de Nadal i ara mateix encara no hem pogut ni valorar ni saber. I ara encara avui suposo que molta activitat. Sí, és l'últim dia. Última hora sempre, sempre hi ha coses a última hora. Sí, sabem com som també nosaltres, o sigui, la gent que al final és, ostres, em falta això, em falta l'altre. Bé, però les botigues obertes avui encara que hi hagi cavalcada, o sigui que es pot aprofitar.
fins a l'últim moment. Ens hem adaptat i sabem com consumim i les botigues és el que estan fent. Al final ja farem una valoració a posteriori quan passin uns dies de festa. Tindrem aquí en directe. A l'Ener Tatxo, moltes gràcies. Gràcies a tu. Bona diada de Reis. Igualment. I ja sabeu que fins a la una o fins a quina hora és el trenet? Fins a les dues. Fins a les dues el trenet encara avui funciona. Molt bé. Gràcies i bon dia. Gràcies.
Doncs arribem a les 11 notícies i tornem de seguida per parlar de llibres i amb la música del Miquel Casas tancarem el programa d'avui. Bon dia i bona hora.
Notícias en xarxa.
La nevada també ha fet presència a l'Ebre, tot i que amb flocs febles.
La franja de precipitació s'està estenent d'oest a est del territori amb la previsió que arribi fins al prelitoral. En aquest sentit, el cap de Guàrdia de Protecció Civil, Xavier Marramón, assegura en declaracions a Trescat que la neu ja ha provocat alguna incidència en carreteres secundàries i que preveuen que les nevades perden pistonada cap a la tarda.
En mobilitat, a hores d'ara, es registren complicacions per gel a les carreteres de l'Urgell i la Cegarra. De fet, fa tot just uns instants, ha quedat tallada l'A2 a l'alçada de Grany en ella en amb dos sentits i també la C14 Ciutadilla. A banda, es recomana cadenes o neumàtics d'hivern a les carreteres comarcals del Segre Sud.
Catalunya va tancar el 2025 amb 323.236 persones apuntades a les llistes de l'atur, un 0,58% més que el novembre, però un 3,5% menys que a finals de l'any 2024. D'aquesta manera, el mercat laboral català va signar un final d'exercici, tal com apuntaven els mesos anteriors, amb la xifra més baixa d'aturats registrats en un mes de desembre des de l'any 2007.
Malgrat això, el secretari de Política Sindical de la UGT de Catalunya, Òscar Riu, afirma que encara hi ha col·lectius febles a l'hora d'entrar al mercat laboral. Tot i això, continuem tenint greus problemes. Tenim problemes amb l'atur de les dones, tenim problemes amb l'atur dels més de 45 anys, de les persones que tenen més de 45 anys i dels aturats de llarga durada i seguint tenint problemes amb els aturats joves.
Pel que fa a l'afiliació a la Seguretat Social, el desembre a Catalunya va perdre 5.666 treballadors en comparació amb el mes anterior. I l'exercit de Venezuela, a més, és un comunicat en què ha anunciat el seu suport a la vicepresidenta del país, Delcy Rodríguez, després de la captura del president Nicolás Maduro. Alhora, ha denunciat que en l'assalt nord-americà per capturar Maduro i la seva dona, Sília Flores, van ser assassinats a Sant Freda gran part de l'equip de seguretat del president, soldats i ciutadans innocents.
Per la seva banda, en una entrevista a la Cadena Serra, el ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ha criticat l'acció de Trump advertint que qualsevol solució per a Venezuela no pot venir imposada des de l'exterior i ha d'arribar a través d'un diàleg entre venezolans per la via democràtica i sempre pacífica. Notícies en xarxa
Fins demà!
Aquesta tarda, a partir de les 6 i coincidint amb l'arribada de Ses Majestats als Reis Mags d'Orient, es farà la gran rebuda a la fàbrica dels somnis de la plaça de la Llibertat amb el Passeig del Terraple, acompanyats de tota la seva comitiva. Després, les màximes autoritats faran entrega de la clau perquè puguin entregar tots els regals als infants de la vila. A partir de tres quarts de set, si no hi ha canvis d'última hora, la cavalcada començarà.
i farà aquest recorregut per diferents carrers emblemàtics de la vila, començant pel passeig del Terraple, davant del Molí, on hi ha la fàbrica dels Somnis, seguirà pel carrer Verge del Pilar, carrer Felip Canalies i Sant Isidre, el barri del Canal, també carrer Ferran Agulló i Reseta, carrer Felip Canalies de Nou, passeig Pimar Gall, plaça de la Creu, carrer Rafel Casanova, plaça de Catalunya, el carrer Encel Clavé, que serà el carrer Sense Soroll, també la Ramna de la Granja i acabarà el passeig del Terraple.
Des de l'organització es demana que estigui molt pendent del seu compte d'Instagram per si hi ha canvis d'última hora en funció de la meteorologia. En principi no es preveuen finalment pluges a aquesta hora, però per si hi hagués algun canvi d'última hora, demanen que estigueu pendents del compte d'Instagram de la Comissió de la Cavalcada de Reis.
Quan els reis hagin passat pel barri del Canal, i tenint en compte la màgia d'aquesta nit, els reis també podran rebre els infants del barri del Canal, just quan acabi de passar-hi la cavalcada al local de l'Associació de Veïns per donar la carta als reis d'Orient que visiten l'Associació de Veïns del Canal.
També recordeu que queden encara algunes representacions per als pastorets de Frederic Soler i Pitarra en música del Mestre Blanc a la Penny. Estaran els dies 10 i 11 de gener a les 6 de la tarda. Podeu comprar les vendes d'entrades numerades al web Entrèpolis i si teniu algun dubte sobre les entrades i la venda anticipada podreu adreçar-vos a la Penny aquests dies, excepte els festius de dos quarts de 6 a 8 del vespre.
Hem de comunicar la defunció del senyor Manuel Hernández Sánchez, tenia 61 anys, i la cerimònia d'acomiat serà avui a la una a l'oratori del tenatori. Hem de comunicar també la defunció de la senyora Concepción Fulleda Morera, tenia 96 anys, i la cerimònia d'acomiat serà demà a dos quarts de deu a l'oratori del tenatori, dos quarts de deu del matí.
i per últim hem de comunicar la defunció de la senyora Encarnación Vega Martínez, tenia 97 anys i la cerimònia d'acomiat serà també demà a l'oratori d'alternatori a dos quarts de dotze del migdia. Per últim, us informem de la farmàcia de guàrdia, la farmàcia oberta avui fins a les 10 de la nit a la nostra vila, és la farmàcia Milà, que trobareu al carrer Mariona número 3.
Ràdio Mòvils de Rei. La ràdio nostra.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma. Bancsang.net
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Aquest no saps de nova. Els pastorets fan 130 anys i el dia 1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no, Pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant!
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer-ho amb confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. Aquí diu que la prescripció és de l'1 al 8 de setembre. Mhm.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat. 0 i 12, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Passen 10 minuts de les 11, hem d'acabar el programa amb música, amb el Miquel Casas, que ens acompanyarà avui, allargarem una mica més l'espai de la música, la màquina de la Penny, del Miquel, la Glòria no es pot acompanyar avui, i aprofitarem per allargar aquest espai amb el Miquel Casas, ja acaba amb música, amb bona música, el programa d'avui, i començarem parlant d'editorials, catalanes i de llibres.
I avui parlem, com dèiem, de llibres, de literatura i del sector editorial, especialment del sector de les editorials que publiquen a la nostra llengua en català. I per això hem convidat a una de les editorials que formen part de llegir en català, que agrupa d'editorials independents que publiquen a la nostra llengua. És l'editorial Les Hores, que es va crear ara fa 9 anys i que durant aquest temps ha publicat gairebé ja 70 llibres.
I ens acompanya Maria Sempera, que és la responsable de l'editorial. Bon dia. Hola, bon dia. I Manel Gómez, que és editor també de l'editorial Les Hones. Bon dia, Manel. Hola, bon dia. I benvinguts de nou els dos. Comencem parlant de com ha anat aquest sector, com els ha anat a les editorials aquest 2025. A vosaltres, o en general, com us ha anat l'any? En quant a vendes, sempre es parla de si hi ha més o menys lectors, més o menys vendes de llibres. Hi ha, dins la llengua catalana, suposo que encara una mica més complicat.
Com us ha anat el 25? Doncs bé, l'any 2025 ha sigut un any una mica mogut en l'àmbit de l'edició anyoma catalana. Sí que és veritat que des del punt de vista de volum de vendes, les vendes han incrementat, es parla al voltant d'un 4% respecte de l'any passat, i això ha estat principalment focalitzat en tot el tema que seria literatura juvenil, tot el tema de fantas... fantasí... roman... com es diu...
Romanta, sí. Romanta, sí. Que és una nova línia de publicacions que està tenint com molt bon recolzament. Però el que ha passat en aquest, sobretot, podríem destacar en aquest 2025, és que s'ha com polaritzat més tot el que seria, o sigui, s'han com enfortit una mica aquest 4%, pensem que se l'han portat més, els grans grups editorials. És a dir, tenim Random House i Planeta, que són els dos grans grups, i també un tercer grup que és Abacus Futur.
que també acumula diversos segells, i aquests dos grans i un mitjà, que seria Becos Futurs, han concentrat molt les vendes. Si us heu fixat, realment hi ha hagut molta promoció, molta publicitat, als metros, a la ràdio, a la premsa, a tot arreu...
d'aquests grups que, evidentment, tenen un potencial d'inversió en publicitat molt més potent que no pas les editorials independents. De manera que sí que hi ha hagut aquest increment de vendes, però realment els editors independents ens ha costat bastant percebre. No ho heu notat tant, vosaltres. Ens ha costat una mica percebre. També s'ha produït un esdeveniment important, que ha estat la compra per part de Planeta de l'editorial Periscòpic, que és una...
editorial independent, que era un gran referent pels editors independents en catalana, però que al final, fruit també del seu creixement, del seu volum, al final és el que diem, el sector editorial independent a Catalunya...
És un secte editorial que és difícil en el qual subsistir, perquè al final si has de competir amb aquests grans grups necessites una inversió en publicitat i en promoció que costa de sostenir. De manera que arriba un moment que hi ha totes les tensions de flux de tesoreria, però també d'intentar mantenir estables les teves vendes. Teniu en compte, per exemple, que nosaltres publiquem 8 títols l'any.
Si d'aquests vuit títols no ens van més o menys bé, com a mínim quatre, es fa difícil, no? Això és propi de qualsevol negoci, vull dir que depèn també del teu encert. Però és veritat que les grans editorials, evidentment, publicen molts més llibres, de manera que encara que alguns els hi vagin malament, tenen molt marge perquè d'altres els hi vagin mal.
També tenen més canals de promoció i també a l'hora de col·locar-los a alguns llocs estratègicament, digue-li, amb un aparador o amb alguna botiga, també això és una clau important, no? Perquè quan no saps quin llibre triar, tan vas a vegades als que tenen més destacats o als que és destacat. Per nosaltres és molt important, per exemple, tot el suport de les llibreries independents. De manera que recomanem als lectors que també...
fan un paper molt important dintre del que seria la bibliodiversitat, o sigui, l'opció de lectures al final. Aquests petits llibreters són els que aposten normalment per les editurals independents, perquè penseu que els grans grups editorials tenen inclús les seves pròpies llibreries. La Casa del Llibre és de Planeta, Abacus és d'Abacus Futur. De manera que sí que ells ens tenen...
sortosament tenen alguns dels títols de les dades, però òbviament potencien més els seus propis títols, de manera que nosaltres, qui realment ens dona a conèixer i tenint en compte que només publiquem 8 títols d'aquests 11.000 que es publiquen a Catalunya, doncs és molt important que el llibreter confiï en la nostra segella llitorial perquè ens tingui a la taula i d'aquesta manera puguem arribar als lectors, perquè molts lectors no ens coneixen, no tenim aquesta capacitat de
de publicitat i de donar a conèixer els nostres títols. I el cas d'aleshores és extrapolable a les altres petites editorials independents catalanes. Clarament, totes les editorials petites de Catalunya normalment, com sabeu, no participen en molts nostres clubs de lectura. Nosaltres anem a tots els clubs de lectura que ens convoquen, a llibreries, a biblioteques, precisament per donar a conèixer el nostre projecte. Per nosaltres és molt important el suport dels llibreters, la seva recomanació i prescripció a les xarxes socials o als lectors, sobretot, i també el boca a orella.
Clar, la vostra feina és molt de pica pedra, no? Des del que deies, anar a clubs de lectura a no sé quin poble, a no sé quines hores del vespre, ple hivern, que també és una feina, diguéssim, a treballar als llibreters, anar a fires, que també és una feina dura, i després també amb el sentit promocional, a vegades, amb la mesura del que podeu, suposo que algunes d'aquestes editorials també convideu autors i autores que heu publicat per també donar-los a conèixer i a partir d'aquí també que surtin potser en altres mitjans més grans, no?
Aquest any hem pogut convidar diferents autors a Catalunya, hem convidat la Rachel Kask, hem convidat el Miguel Bonfoy, diferents autors de les hores, i això et permet, evidentment, que et facin més cas els periodistes, perquè tens l'auto aquí, de manera que et prenen més atenció, però òbviament això també té uns costos adicionals.
De vegades els hem convidat, com si diguéssim, autors que només publicàvem en català, però és molt més difícil. Sovint, alguns coincideix que també els llibres es publicaran en castellà, de manera que fem com un tàndem amb l'editorial en castellà per poder-los convidar i tenir-los per aquí.
Molt bé, doncs repassem, si us sembla, les últimes novetats d'editorials de la vostra editorial, de vostre segell. Les de finals, suposo que ara estem començant l'any, de moment encara no n'ha sortit cap, no? No, en tenim una que, si vols, explicarem al final de tot, que serà per finals de gener, però si voleu repassem les últimes novetats. Les últimes novetats, sí.
Jo també voldria afegir que a les llibreries de Moritz de Rei ens tracten molt bé, és a dir, no només tenen les novetats, sinó que tenim la sort que també tenen llibres de fons, i això també ho hem de reconèixer, són llibreries que aprecien el nostre catàleg i sempre és una sort. Molt bé, doncs ho celebro.
Bé, doncs jo us voldria parlar de Si no fos per les síl·labes de dissabte, que és un títol d'una autora brasilera, de la Mariana Salomou, és una autora que al Brasil està guanyant tots els premis més importants, i en aquest cas el que nosaltres assistirem serà...
La novel·la comença amb un fet circumstancial que és la mort del marit d'una és la causant de la mort del marit de l'altra. I aleshores dues dones que aparentment no tenen res a veure, que estan vivint en universos paral·lels, estan obligades a convergir i es troben. Assistirem a tot aquest procés de coneixença, de descobriment de l'una i de l'altra. És una novel·la
Deliciosa és una novel·la que ens parla de les relacions que establim entre nosaltres. I un punt de partida original, no? Un punt de partida molt original. Això passa a la pàgina 2, crec, o a la pàgina 1-2.
No estem fent espòilers, eh? No, és espòilers, és un fet circumstancial, simplement... És el pretext, no?, per desenvolupar la resta. I la veritat és que és un encert, és una autora que ens encanta, que esperem continuar fent-la, i és una manera també d'endinsar-nos en la literatura brasilera. Si no fos per les síl·labes de dissabte. El títol també, Déu-n'hi-do, eh? O sigui, és fàcil recordar-se'n perquè és peculiar. Sí. Jo explica el llibre, no?, el títol, suposo, en algun moment...
Sí, ho explica, i l'autora també ens ho havia explicat. Té tota una història al voltant del fet de la caiguda. És a dir, el marit es treu la vida tirant-se per la finestra, aleshores dissabte, en portuès, és esdrúixola, sábado, per tant té aquesta caiguda en el to també, i sí, l'autora ho explica a la novel·la.
Molt bé, doncs aquesta és una de les que vau publicar a finals del 2025, si no fos per les síl·labes de dissabte. Què més?
Doncs si voleu us parlarem d'una altra, molt diferent, així per contrastar una mica aquesta novel·la com més intimista entre dues dones. I aquí en aquest cas us proposem una castitula Tots els homes per naturalesa volen saber d'una autora d'origen argelià però que viu a França fa molts anys i escriu en francès, que és la Nina Borawi. Amb aquest llibre Tots els homes necessiten saber...
volen saber, per totes les homes volen saber, és que és un títol també difícil. Déu-n'hi ve, sí. Ella va ser finalista del Premi Medici, fa uns quants anys, i el que fa aquesta autora aquí és un viatge com més amb una base autobiogràfica, ella realment neix a Argèlia, la seva mare és francès i el seu pare és argèlià,
I aleshores viu la seva infantesa fins als 12 anys més o menys a Argèlia i aleshores comença a haver la guerra civil a Argèlia, comencen a perseguir els catòlics, comença a haver tot un rebuig cap a la que seria occidental i es comencen a notar aquesta violència. De manera que finalment ells se'n van a viure a França quan tenia com 12-14 anys.
I aleshores ella el que va fent és contrastar. Té diferents capítols molt curts que alguns diu recordar, que és quan es parla d'Argèria, de la seva família, d'aquella realitat, d'aquella natura, d'aquella estructura, d'aquella societat. Després uns que diu esdevenir, que és quan ella està a París. Realment es focalitza quan ella tindria al voltant d'uns 17-18 anys que comença a freqüentar una discoteca.
de dones lesbianes i comença a reconèixer que ella és una dona que estima les dones. De manera que contrastant aquest recordar i esdevenir, veiem el recordar, que és la seva formació d'identitat quan és petita, la teva educació, la teva família, els teus valors, i això contrasta amb el seu esdevenir, que és aquesta descoberta de la seva pròpia sexualitat, amb aquestes sortides en aquesta discoteca que coneix altres dones i que passa per les diferents fases. Primer de no reconeixement, primer de vergonya i finalment acceptació sexual.
de la seva preferència sexual. De manera que tot això ho tanca en un darrer capítol que és saber i que figuraria, que és el tercer tipologia de capítols en què ella escriu i reflexiona sobre tot aquest procés i aquesta formació de qui és ella. I al final la novel·la és una crida a acceptar qui som i a reconèixer la importància d'acceptar qui ets per tal de poder ser viure i viure d'acord amb els seus principis i ser feliç.
Ja havíeu publicat algun altre llibre d'aquesta autora? Sí, d'aquesta autora havien publicat ja Ostatges i després Mirava prohibida. Aquesta escriptura sempre està molt preocupada pel que seria la llibertat individual, també fruit de la seva educació a Argèlia i d'allò que ella va viure allà, aquesta limitació cada vegada més creixent davant de la llibertat de les dones. Mirada prohibida explica la història d'una dona, una noia adolescent, que només mira per la finestra esperant a que la casin, a Argèlia...
I Hostatges és la història d'una dona que en aquest cas viu a París, que sempre ha fet allò que s'esperava d'ella, ha tingut un marit, ha treballat, ha cuidat els fills, quan el marit la deixa segueix fent tot el que toca, fins a un dia que s'ha farta de tot i ho traspassa tot, hem de dir-ho així. De manera que és una reflexió més sobre com la societat o la comunitat en la que vivim ens limita i ens constreny a un determinat paper i de vegades silencia els nostres propis impulsos o ens fa retenir-nos d'allò que realment
hauríem de reivindicar i lluitar per. De manera que, com veieu, sempre són aquests temes d'identitat i llibertat el que hi ha al rerefons de la seva narrativa.
Molt bé, doncs aquest últim que ha recomanat la Maria, tots els homes per naturalesa volen saber de la nina Beuraui. Quina altra proposta teniu o dels últims que heu publicat? Jo us en parlaré del Somni del Jaguar, que està de rigorosa actualitat, sense voler-ho. Venezuela? Venezuela. I a més està molt lligat amb el que està passant actualment. El Miguel Bonfoy és un escriptor francès que ha guanyat un dels premis més prestigiosos en llengua francesa,
Ell l'escriu en francès, però és d'origen venezolà. En aquest cas el que tenim és una saga familiar. Això ens encanta a les hores. Tenim tota una saga familiar des dels seus orígens als seus avis. El protagonista apareix com a abandonat a les escales d'una església, el recull una captaire...
I anirem seguint tota l'evolució d'aquesta família, des d'aquestes escales de l'església, quan la troba la captaire, fins al final de la seva vida. I anirem resseguint la història familiar, què li passa a l'àvia, l'origen de l'àvia, l'àvia, els pares, com arriben a França. Anirem seguint tota aquesta història familiar entrellaçada amb la història de Venezuela, que és un país que normalment...
Quan pensem en Llatinoamèrica, sempre pensem en l'Argentina, el Mèxic... I seguir la història del segle XX a Venezuela ha estat curiós. A més, l'arribada del petroli, que és això de l'arribada del petroli a Maracaibo. I la veritat és que aquells que ens agraden les cegues familiars és una novel·la deliciosa per poder entendre que és això que està passant a Venezuela. Anem a dir, és també recomanable per entendre el context d'ara, no? Segueix un mica la història de Venezuela del segle XX.
20, sí, sí, fins als anys, sí, fins a l'actualitat, però és molt important l'arribada del petroli. El somni del jaguar. El somni del jaguar, sí.
I el quart títol que us voldria amb la Coromana, dels que hem publicat fins ara, tornaríem també, no?, així contrastant també les novel·les que us està presentant el Manel, que són més de trama, no?, o que hi ha més un argument que fila la història, ens n'anem a una altra novel·la, també de gaire més intimista, que és Mister Potter, que és de l'escriptora Jamaica Kinghead, és una escriptora caribenya,
que actualment deu tenir al voltant dels 80 anys i que sempre surt com a possible Premi Nobel de Literatura. Cada mes d'octubre esperem a veure si finalment li donen. Sabeu que sempre fan com unes travesses amb possibles noms. Ella sempre hi apareix. Nosaltres és el quart títol que publiquem d'aquesta autora, després de Lucy, autobiografia de la meva mare i el meu germà. I aquest és el quart títol que publiquem d'ella. Ella sempre té una base autobiogràfica en tot allò que escriu. Lucy seria com el seu viatge de creixença i de pas a la vida adulta.
La autobiografia de la meva mare reflexionaria més sobre l'herència materna. El meu germà, evidentment, parla de les seves relacions amb el seu germà, malalt de l'ací dels anys 80, una petita ella del Carib. I en aquest cas, amb el Mr. Potter, el que fa ella és intentar entendre la figura del seu pare.
El seu pare va ser un senyor que mai no va sortir de la illa d'Antigua, del Carib, i és un senyor que va acabar sent taxista i tenint una petita flota de tres taxis allà a Antigua, però és un pare que ella no la va mai ni reconèixer, de manera que ella només hi va parlar amb ell
segons recull la novel·la, un parell de vegades trobant-se al carrer i demanant-li diners per comprar-se material escolar, però realment és un senyor que va tenir quatre dones, no sé quants fills, una mica successos que són prou habituals en aquesta escultura, o a menys en aquesta que ens l'escriu la Jamaica Kingkite. De manera que ell el que fa és intentar, un cop el pare mort, torna a la illa d'Antigua i intenta reconstruir o entendre
la vida d'aquest senyor, que no va ser capaç d'estimar-la a ell ni a cap dels seus fills, intenta apropar-se a qui van ser els pares del Mr. Potter, és a dir, els seus avis, i per què aquesta mancança o aquesta cadència, tant a la seva facultat d'estimar com amb les seves ambicions com personals. Aquest és un senyor que no sabia llegir, també fa una crítica aquí a tot el colonialisme i el que va significar, no tothom estudiava,
havies de ser relacionat amb els anglesos, d'alguna manera, o ser una família benestant al Carib per poder tenir aquesta educació. I el que faig és intentar comprendre la vida d'aquest senyor, una vida que, a més, pel tipus de narrativa veiem que és molt cíclica, és a dir, de manera com està escrit el llibre, entrem en aquesta vida que al final és...
anar amb el taxi amb un llavall, anar amb el taxi amb un llavall d'aquest senyor, vull dir que reflecteix molt bé l'estil narratiu, aquesta vida que dona voltes del seu pare i que no surt d'allà i que no té cap ambició i que també ens preguntem de vegades si aquest senyor ha arribat a estar feliç mai. Intenta apropar-se a aquesta figura per entendre'l i d'alguna manera perdonar-lo o reconciliar-se amb ell. Ella sí que ha aconseguit fer aquest pas de saber escriure, de fet, com sabem tots, possible Premi Nobel de Literatura. És una novel·la molt bonica
i des del punt de vista estilística també molt poètica a l'hora, però molt potent, perquè en el rerefons hi ha aquests temes de la capacitat o no d'estimar, del que en marca la família, del colonialisme també, és una novel·la que em sembla que és molt interessant.
Molt bé, aquestes són les últimes publicades, i com dèieu, en teniu una al forn ara, per que surti a finals de mes de gener, eh? Sí, com sabeu, clar, nosaltres, com que Nadal és una època intensiva, tothom intenta treure les seves novetats com a màxima. Clar, perquè ara també és un objecte de regal, no?, el llibre. Absolutament, encara no teniu... És bona època, i a última hora és una cosa fàcil de comprar, a més a més, i agraïda sempre. És un gran regal, al final, regala un llibre, encara queda algun pendent,
us recomanem que us apropeu a les llibreries de Molins a comprar-ne algun. La nostra primera novetat, donat això, i donat que després hi ha com la ressaca post-Nadal, la traiem com la majoria d'editorials a finals de gener, nosaltres. És una novel·la que us recomanarem moltíssim, que es diu La Comunitat, d'Ànica Norlin, que és una escriptora sueca, que en aquest cas també ha estat nominada a premis molt rellevants de Noruega i guanyadora de molts premis de lectors, per entendre'ns, de Suècia, perdó, de Suècia dit Noruega.
I en aquest cas és molt curiós perquè és una reflexió sobre això que tots diem de vegades. Mira, deixaria tota la vida a la ciutat i me n'aniria a viure a la muntanya. Aquesta reflexió, com els hem dit moltes vegades. I la història, per exemple, la protagonista és una noia d'uns 30 anys que té una vida també molt intensa, molt activa, no para de treballar, no acaba de tenir una feina fixa, però es crema la feina i li agafa com un...
un estrès i realment s'en va a la muntanya amb una dina de campanya i es planta allà uns dies al mig d'un bosc perdut de Suècia i un cop està allà comença a veure un grup de set persones molt diferents una dona més gran, un home molt guapo, un nen més jove...
7 persones molt diferents que no diries que són família, que estan tots junts allà i que sembla que viuen en una casa, sembla que es fan menjar a vora... Sembla que tenen una relació com estranya, com molt vinculada a la natura i intenta entendre què són aquesta gent, què fa allà. I el que fa l'autora és que coneix el més jove de tots ells, que seria un jove d'uns 15 anys, per casualitat, mentre ja està a la seva cabana...
I a partir d'aquesta relació amb aquest jove i també l'autora comença a fer flashbacks cap al passat, sabem com cada una d'aquestes set persones, que evidentment són persones que no tenien cap relació entre ells, acaben vivint a la natura. Té una part d'intriga o no? Té una part de la curiositat de saber...
Per què gent tan diferent acaba confluint allà i convivint allà? Però en el rerefons d'aquesta novel·la hi ha aquesta reflexió també de si és possible realment viure al marge absolutament de la societat. Què ens perdem si realment prenem aquesta opció de desconnectar-nos de la societat? Vinculat a aquest tema em fas pensar en altres obres que heu publicat, com ara mateix he pensat en Lotus, Set campanars...
inclús els nostres infinits i descomptats, que se'n van amb temàtiques molt diferents, però una mica en el rerefons hi ha això, d'anar-nos, anàllar-nos, sortir de la societat on estem, cada una en un context diferent, però el tema m'ha recordat aquests altres. Clarament, això, una mica aquesta crítica, això que una mica entre tots sempre estem compartint, aquesta vida intensa que portem a les ciutats contemporànies, aquest estrès, aquest parar de fer, fer, fer, fer...
I aleshores aquí sorgeixen tot aquest tipus de novel·les que molt bé has dit, no? Set campanars, que són una parella que se'n van a viure al nord d'Irlanda i es tanquen absolutament i s'aïllen del món. La recerca de l'Otus, aquesta històrica, no? Com es diuen els escriptors? La Charmaine Clif, George Johnston, que se'n van a Grècia als anys 50 a viure una vida bohèmia. Allà on van a Leonard.
Leonard Cohen, també, en el seu moment. Exacte, també, ells el van acollir al primer concert que dona a Leonard Cohen, li dedica la Charmian Cliffs i el George Johnston, precisament, perquè diuen que són ells que li van ensenyar a escriure, aquesta recerca del Notus, perquè li interessi la història, és una novel·la també molt bonica, molt poètica, també us la recomanarem molt, i la darrera seria Els infinits dies comptats. Els nostres infinits dies comptats, també. Sí, que en aquest cas...
La protagonista arriba, el que sabem és que la protagonista és captada o abduïda pel seu pare, se l'emporta a la muntanya, en una regió d'Alemanya,
És aïllada del món i allà li diu que tot el món que ella coneixia s'ha acabat. I que només queden ells, el pare i ella. I aleshores anirem seguint tota aquesta relació entre pare i filla, que és allò que està passant allà. I a més, amb aquests flashbacks anirem reconstruint què és allò que va passar quan ella va marxar. I amb dues línies temporals. Sí, totalment.
I aquest senyor que és com un supervivancista, que es pensa que s'ha d'acabar el món, i per això s'emporta la filla... Totalment, i anirem seguint aquesta història, tant la del pare i la filla aïllats a la muntanya. Apareixerà un suposat personatge, també, que el farà que ella reconnecti amb el món exterior, i aquí passaran coses. Inquieta la novel·la, també, i amb un gir de guió final. Molt recomanable, també, com les altres.
Ho hem de deixar aquí, em sap greu, perquè parlant de llibres no ens en cansaríem. Moltes gràcies, moltes contents de compartir les nostres darreres propostes i les properes, i sobretot s'animem molt a seguir llegint. Exacte, llegiu el que vulgueu, però llegiu i aneu a les llibreries i a les biblioteques, però també aneu a les llibreries, que els llibreters són...
un component important d'aquesta societat. Sí, perquè proposen diferents llibres, les seves recomanacions sempre són diverses i sempre tenen un component més adaptat potser al lector que comparteix i més se't coneixen.
però també com a centres culturals. A tots els pobles de les ciutats sempre fan molts clubs de lectura, propostes de debat, i això sempre és enriquidor pel poble i per la ciutat. Doncs Maria Sempere i Manel Gómez de l'editorial Les Hores, gràcies. I bé, amb molt llarga vida als llibres i a les editorials, sobretot a les independents catalanes. Moltes gràcies i igualment bon any i bones lectures. Gràcies i bon dia.
Doncs passen gairebé cinc minuts a dos quarts de dotze. Continuem endavant.
Fins demà!
Doncs, com us hem dit, acabarem el programa amb música, amb bona música i amb molt bona companyia, amb la Magna de la Pena i el Miquel Casas. Bon dia, Miquel. Bon dia i bon any, què tal, com estem? Molt bé, content de tenir-te aquí. Ens aprofitem una mica de tu avui, eh? Jo també, ostres, perquè feia un any que no venia. Ja, és veritat. Perdó, no venia des de l'any passat. No feia un any, no.
I a més, poder-ho fer amb tu, que sempre és una motivació extra, tot i que l'Oriol sabeu que me l'estimo molt. Ja ho sabem, això. Vinga, música. Avui el Miquel ens vol parlar de les primeres discoteques. Però quan van ser les primeres discoteques?
De fet, aviam, el coneixement del que és el concepte discoteca, és a dir, passar de lo que és sala de festes, on normalment anava un orquestre o un grup, algú cantava, i la gent ballava, i normalment aquests grups, i aquí Molins de Rei teníem l'exemple,
on hi ha el Celtic, que era la pista del Foment. A la pista del Foment, si et fixes al final, hi ha com un petit escenari que no l'han ni tret, que està just tocant la Repsol, i els grups que venien dels anys 60 a tocar aquí, anàvem els diumenges a la tarda, jo anàvem amb la família, jo anàvem amb els pares, i anàvem com l'orxat, el pare suposo que respondia alguna cosa una mica més forta, i venien grups a tocar, i els grups tocaven les seves cançons pròpies i versions d'altres, és a dir, era com un digi però en directe.
A final dels 60, als Estats Units comencen ja a posar senyors amb dos tocadiscos, amb una taula, encara no hi havia ni taules de mescla, hi havia com un potenciòmetro, i això el Roger ho entendria millor, un potenciòmetro que posat a l'esquerra sonava el plat de l'esquerra,
I posat al dret, us donava el plat de la dret. No hi havia pràcticament... No podies ni barrejar. Ni barrejar. Tampoc hi havia encaixes de ribles per poder barrejar, era més complex. Llavors ja van començar amb dos potenciàmetres. Llavors ja van arribar les taules de mescles.
La primera discoteca important que jo recordo d'aquí de la zona va ser el Sunset de Sant Justres Verne, que a la Sunset farem un especial, no més de Sunset, el dilluns que ve si deu vols, perquè Sunset dona molta guerra per allò. Nosaltres, els nens que anàvem a la Peni, que escoltàvem música a la màquina de la Peni,
Ja vam comentar en un dels programes que els diumenges miràvem d'anar, sempre teníem alguna casa que els pares havien marxat de cap de setmana o els feien fora i aprofitàvem per trobar-nos tota la colla, noies i noies, per escoltar música, suposo fumar els primers cigarrets i segurament igual ja fer algun cubat. Com te'n recordes, això? No me'n recordo massa, jo recordo el fet de... I, clar, va arribar un moment que les festes privades se'ns van quedar com curtes, llavors...
havíem d'anar a un lloc on ens poguéssim trobar nosaltres amb un altre jovent. A Molins de Rei hi havia dues discoteques. El Foment, que estava justament aquí, on hi ha, crec que seria, ubicat, suposo, entre el teatre, entre el teatre, entre el cafè i el Bacus, no sé, perquè al Foment hi havia anat, vaig anar-hi anys, no vaig anar-hi mai, al Foment, de discoteques. Ara us ho explicaré per què no vaig anar al Foment.
Anys més tard vaig estar posant música en un desfilo de Josep Maria García i estava ubicada per aquí. L'altra discoteca era l'Esplai. L'Esplai, on estava? L'Esplai estava a l'avinguda de València, més menys...
No, no, no, a l'escena del davant, més menys on hi havia la Creu Roja, el Sant Onge, allò estava per allà. També parlem de discoteques que la gent entengui. Una discoteca era un quarto. És a dir, Can Ros, que era la gran discoteca, la primera discoteca que jo vaig començar a anar,
Era més menys com el vestíbul del bidisco. O sigui, fem-nos una idea, parlem de discoteques que hi eren 100, 150, 160 persones. No, no, no. L'esplai tenia una potència de 100 watts. 100 watts. Fem-nos una sola idea que a bidisco només la sala principal en té 9.000. Màrem.
Clar, hi ha mil persones. Llavors, la proporció ja seria això, sonava, i la gent a les discoteques podia parlar. Ara és impossible parlar. Està sortir fora, és impossible, perquè la música està molt forta. Llavors, a l'esplay...
I anava gent molt gran. Quan dic gent molt gran, em rebeixo gent de 19, 20, 21 anys. Jo era un nen de 14 a 15 anys, i era la colla, i nosaltres no podíem anar a l'espatlla. No perquè no poguéssim entrar, perquè no hi havia cap tipus de regulació. Allà no hi havia ni porter. Entraves, pagaves una entrada, i escolta, era com anar al cinema o com anar al teatre. No hi havia regulacions, que s'han anat fent posteriorment. Sí, sí, sí.
Llavors, a l'Esplay, per la Penny, pujava l'Alfons Miralles. Alfons Miralles era el DJ de l'Esplay. I jo m'hi vaig fer amiguet. I vaig aconseguir que un dia m'hi portés. I diu, però véns amb mi. Vaig entrar amb ell abans de cobrir-se la discoteca. Em va posar a l'insa de la cabina, que era com una espècie d'habitació, no era una cabina típica. I diu, i d'aquí no em moguis. Suposo que em deuria portar una coca o una fanta o alguna cosa.
Jo allà dintre, veure aquell tio manipulant dos tocadiscos i movent-los i tal i qual, em va semblar una cosa excepcional. I aquí és on tu vas... Va ser una de les coses que a canvi em va assobtar. De manera que
totes les discoteques que vam anar, i he anat la resta d'anys, fins i tot ara, jo, quan anàvem a la colla a discoteques, que ara una mica les anomenaré, els meus col·legues anaven amb la canya. Anaven a tirar la canya, a mirar com estava el pati, a mirar de lligar. Tu anaves a mirar una altra cosa. Jo també anava a lligar. Però el primer que feia era anar.
a la cabina del DJ. O sigui, era com una espècie d'imant que m'atraïa cap allà. Jo anava a la cabina del DJ, mirava quina s'ha vist, i a partir d'aquí una vegada ja ho havia vist, doncs escolta'm, ja feiem el que teníem que fer i anàvem on teníem que era. Altres discoteques que hi havia per la zona, doncs les anomenarem. La primera discoteca
que nosaltres vam trepitjar habitualment totes les setmanes, i per això no anàvem al foment, perquè vam fer, amb una festa privada de les que fèiem a Molins, vam conèixer unes noies de Sant Vicenç, que ens van caure molt veient molt simpàtiques, i ens van dir que a Sant Vicenç hi havia una ciutat que es deia Can Ros. Nosaltres a Sant Vicenç hi podíem anar amb el bus, o simplement que anaven al pont de les 15 arcades, que era relativament la prova, i això estava...
al barri de Can Ros, que és just a l'entrada de Sant Vicenç. Ara hi ha una església, una mica perquè ens ubiquem. Als anys 70 també hi havia una cosa que estava molt de moda, que el jovent anava molt, que era fer excursions a cavall.
feien a Cantintoré, i que en Ros tenien cavalls. Tenien cavalls, anava allà, pagaves el que pagaves, hi havia un guia, i clar, suposo que influenciats per les pel·lícules de cowboys, de l'oest i tot això, anàvem a cavall, anava a sallar amb guia, feies una volteta d'una hora, pagaves el que sigui, tal i igual. I que en Ros tenien cavalls per llogar,
I tenien un petit restaurant. Sigui com sigui, el restaurant no els hi funcionava. Va al restaurant, no els hi funcionava. Llavors, com que, insisteixo, no hi havia cap tipus de regulació, ni res, jo crec que no van demanar permís, simplement van empotrar el menjador, van empotrar un salt de gos al sostre, van posar una cabina amb dos potenciàres d'aquests i van començar a fer festes. Fem-nos l'idea que en Ros era això, que en Ros era com el vestíbul David Disco, o sigui, anàvem 100-150 MSBs,
no hi havia decoració, simplement els altaveus, unes cortines perquè no tens la llum, quatre focus d'aquests mal posats perquè hi hagi una miqueta de color, i les taules, mateixes que hi haurien del menjador, però en lloc de pel mig, estaven els records. Tu arribaves, te sentaves en una taula i estaves com si estiguessis en un restaurant. El més important és que es posava molt bona música.
T'anava a dir, quina música amb aquestes discoteques. Molt bona música. També... Molt bona música a Sant Vicenç, o en general, en aquestes primeres discoteques. Al final, la bona música, si el dijous que hi és bo, te'n donen te la posis. De fet, el fenomen o el boom de la música disco va néixer a final dels 70s. Més menys, no? El gran boom va ser amb la pel·lícula Febre de Sala de Noche, que també en parlarem un dia d'aquests. Llavors, a la discoteca que es trobava amb tot el jovent,
I el dijoc hi posava de tot. Posava música disco, o sigui, música més comercial, posava rock, les lentes no podien faltar, però jo de Can Ros, de Can Ros m'emporto el record de dues cançons. Comencem per la primera, Roger. RUMORS RUMORS
Fins demà!
Bona nit.
Doncs això Sant Vicenç és el que et recorda, eh? Em recorda Can Ros. Trasllada mentalment a aquella època. O sigui, la metnari molts anys. Jo vaig començar a Can Ros, suposo, l'any 71, amb 14 llets. Jo és del 73, La Granja Zeta.
feta a top, amb aquells dos tios barbuts, una cançó, podríem dir, «Inmortal», un tema que encara sona... Sí, sí, sí. Tu l'has reconegut i tu com va sortir aquesta cançó... Quan t'ho estava discutint, aquesta jo no m'hi havia discutit. Els teus pares no eren ni nòvios, segurament. Sí, jo crec que sí. Doncs, si no n'hi havia prou amb això, el Miquel Ruax, amb el qual hi mantingut una relació i els primers, i tal, i tu, m'han tornat a retrobar amb algú de ser i tal, a banda de posar això, tenien llocs de posar cançons com aquesta.
Hauríeu de veure el Miquel, eh? Hauríeu de veure el Miquel. I això que tinc el volum, el tinc a tope i no sona, no sona, no sona, m'estaria pujant passo, passo a la taula. Black Sabbath, paranoïd, 1970. Jo tenia 13 anys i aquests tios eren capaços de fer música com aquesta. Els Black Sabbath, que van ser contemporanis amb els Deep Purple i amb els Led Sapling,
De fet, l'hypervillagepline els van una mica eclipsar, perquè eren les dues bandes més importants, nascudes del blues i del rock, però Black Sabbath va crear les bases del heavy metal, és a dir, bandes com Metallica,
que Metallica és el màxim en quant a rock dur dels últims anys, en reconeixer obertament que la seva influència era Black Sabbath, que ells de petita escoltàvem Black Sabbath. Una banda formada a Birmingham a l'any 68...
el 2019 els van donar per fi un Grammy com a carrera artística no han parat de tocar mai amb moltíssimes formacions l'últim concert de Black Sabbath va ser a Birmingham el 5 de juliol de l'any passat
I l'Odius Burner, el cantant, moria el 22. O sigui, va ser un concert d'acomiad amb una pila de convidats i va ser supermemorable. A més, ell sentat amb una espècie de sofà, trono, com si fos el rei Melchior, saps una cosa? Bueno, un concert per veure i per tancar un segle. Jo crec que aquí Black Sabbath sí que ja s'ha acabat tant tot.
Molt bé. A banda de Can Ros, evidentment, també posaven música més comercial. Suposo que haurien posar coses de les Boniem o les Label o música més discotequera. Segur que haurien posar, però jo tinc la imatge d'aquestes dues. Allà movent el cap. Ja et veig, ja et veig. Com has fet ara?
i tocant la guitarra. També vam fer altres excursions puntuals, altres discoteques, i vam descobrir a Vall d'Oreix una discoteca que es deia El Dolly. El Dolly, el mateix discoteca de 150 o 200 metros quadrats, res més que això,
I és curiós perquè els DJs, en general, tenim molt el costum de, a vegades, a l'hora de canviar d'un estil a l'altre o de començar sessió, hi ha una sèrie de cançons que poses, com també tens una cançó que vol dir, quan poso aquesta vol dir que ja s'ha acabat, ja pleguem, doncs el Dolly sempre començava la sessió amb aquesta cançó.
Fins demà!
Doncs això sonava al Dolly, eh? O Dolly. De fet, és Dolly, però nosaltres li deiem el Dolly. Com el Sunset, li deiem Sunset, perquè nosaltres pronunciàvem com es llegia. I ja va quedar, després de tants anys dient Sunset, ara dir Sunset em seria raro, o dir el Dolly. Era el Dolly. I aquesta és una cançó que va arrencar, de mica a mica, que el DJ deia, escolta'm, que això ja ha començat. I anem fent l'escalfament, diu, allò que calienta que sales, doncs seria amb aquesta cançó. Gypsy Man, grup War.
War és un grup bàsicament afroamericà que fusiona el fang, l'afrojass i el blues i que inicialment els seus dos primers àlbums van ser Eric Bardon and War. Eric Bardon era el líder dels Animals, que entre altres va fer la famosa cançó La Casa del Sol Naixent, va fer un tom i es va juntar amb aquesta gent. Després Eric Bardon va seguir per la seva banda i els War per un altre. Aquests dos àlbums primers d'Eric Bardon and War són dues autèntiques joies i meravelles.
Què més? Ja està. Ja està. De fet, comentar del grup aquest guard que es van crear l'any 69 i segueixen encara... Encara. Encara estan tocant.
O sigui, ens n'ha passat avui les discoteques primeres aquí, de Molinserrer, i les primeres les teníem aquí al costat. El Foment i l'Esplai. El que seria ara a la meitat de la ràdio, potser, quasi-quasi. Perfecte, exactament. A la carretera. A la carretera, llavors Can Ros a l'entrada de Sant Vicenç. A Can Ros també hi havia el tòtem, però ja ens quedàvem massa lluny, i ja hi anava un altre tipus de públic. A Sant Bué hi havia el gàter.
En Martorí hi havia el Plyman... Però això a principis dels 70, més o menys. 70, molt globalment. 73, 75, no sé exactament. Perquè en moltes d'aquestes discuteques també van anar canviant de nom, perquè una vegada tens el permís, o tens el que sigui, vas canviant de nom. El tòtem va ser línia 1, el Gater, ens sembla que es va dir Ossamboy, etcètera, etcètera. Llavors, a Molise Ray també n'hi va venir una altra, que seria el Camp de Tirr.
El Camp de Tir, pujant cap a Sant Bartomeu, hi havia un lloc, hi havia gent que anava a tirar el plat. Allà hi havia un restaurant que el portava un tal Carles Reixac, parent dels reixacs, del bar Reixac de tota la vida de Molins de Rei, i quan l'Esplay va tancar, va comprar l'equip de l'Esplay de segona mà. Els 100 bats de l'Esplay els va portar cap al Camp de Tir.
Llavors, allà, a una espècie com de sòtano, sense cap tipus de sortida d'emergència ni res, allà els meus amics germans, Josep Maria Puntes i Pere Puntes, i jo els diumetges a la tarda anàvem a fer seixons musicals.
Recordo que el Pere Puntes venia a les entrades i el Josep Maria i jo fèiem de DJs. I les entrades eren per nosaltres i el Carles escalava tot el que es fes de barra. No teníem pressupost per comprar músiques, és a dir, que amb els diners que guanyàvem el Josep Maria i el Pere i jo, el Josep Maria i jo anaven cada llunç al matí al Corte Inglés a comprar discurs per la setmana segona o per anar posant.
Normalment, jo feia els ambientals, el Josep Maria feia la primera sessió, que era més de música disc comercial, jo feia lentes i la segona, que era la rockera. Rockera vol dir que posàvem les saplings de pàrpel de tot, o sigui, un musicon impressionant.
i un dia li vaig dir just a Maria Estolta mira que jo vaig a ballar una lenta amb una noia i dic escolta, posa l'última cançó del disco aquest de Superdram i quan la posis jo sabré que és l'última i ja vindré i es va equivocar i en lloc de posar d'una cara que era lenta va posar una altra i era aquesta cançó i després us explicaré tot el que va passar Ui, no sé, tenim massa temps, eh
Fins demà!
Fins demà!
Doncs explicaves, Miquel, que es va equivocar a l'hora de posar aquesta... Supertramp, Another Man Woman, això és de l'àlbum Crisis White Crisis. Supertramp, en aquests moments, no era encara un grup massa conegut, no era massa popular, almenys aquí al nostre país. Ho va ser amb el següent àlbum, amb Leaven in the Quietest Moments. Però aquesta cançó era la sintonia d'un programa de molta audiència que es deia Informe Semanal. És veritat. I sense voler vam crear un hit. És a dir, que...
aquesta cançó la vam utilitzar els següents mesos, com a dir, aquesta és l'última, i comencen les ràpides. I la gent venia i deia, quan posareu la cançó d'informe semanal? Que bo! Era la cançó, la gent no sabia ni com es deia, era la cançó d'informe semanal. Com passa moltes vegades, a partir d'un error o d'una tonteria, crees una tendència o t'inventes alguna cosa. Imagina't, sense voler, vam crear... Era com la sintonia, després d'això, venen les... Cançó que hi ha hagut posant mil anys darrere.
Sé que ens queda molt poc. Un minut, eh? M'agradaria comentar altres discoteques que hi havia de l'època. Hem parlat del Gater, del Totem.
També havia anat a l'HG a Vilafranca, que això era una excursió. Déu-n'hi-do, sí. I nomenar les discoteques emblemàtiques de Barcelona dels 70s. El Bocaccio, al carrer Montaner, on anava tot a l'Agoix Divin. Va ser el Pre-Up and Down. 98 Toctanos, a la sobre del carrer Beethoven. Don Chufo, Metamorfosis, Bacarrà, Charlie Maxx. A Charlie Maxx, l'animal del dijoguí, em va posar el rock and roll de l'horrit, per Déu meu.
impresionant unes èpoques glorioses. Ens han quedat més coses. La setmana que ve farem un especial només dels 11 de Sant Just. Vinga, doncs queda aquí sobre la taula dilluns que ve. Miquel Casas, gràcies. Encantat d'estar parlant amb tu. Jo també. Gràcies, Miquel. Bé, doncs arribem ja a les 12. Us deixem
Ara, amb el programa L'última Volta, amb l'Arona Santero i la Joana Forner, resum esportiu, demà programació especial i avui Cavalcada de Reis, cap a quarts de set seran els Reis ja a la fàbrica dels somnis i a partir d'allà el recorregut. Si hi hagués canvi, si hi hagués pluja i hi hagués canvis, consulteu l'Instagram de la Cavalcada que allà us ho explicaran tot. Nosaltres ho deixem aquí, bona diada de Reis i tornem el dimecres. Fins d'abost, que vagi bé, que acabo de passar un molt bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 12, us parla Arnau Vilà. La nevada en blanquina diverses comarques d'interior des de la matinada, on està previst que el temporal...