Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És dimarts 23 de desembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de la Ràdio Nostra. A veure, d'entrada, tenim ara mateix una temperatura de 6 graus a l'exterior de la missora.
Cel ben tapat i està plovent de nou un matí més. Ahir també vam saludar-vos pràcticament amb aquesta situació, tot i que la temperatura ha baixat lleugerament respecte ahir. 6 graus. Ara de seguida ens actualitzem pel que fa...
a la informació de servei i, per tant, també, entre altres coses, de la previsió meteorològica on saludarem el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles. D'un matí, on us acompanyarem, com és habitual, fins a les 12 del migdia i on us parlarem aquesta primera hora, després d'actualitzar precisament la informació de servei, però també l'actualitat local i també, evidentment,
La informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Us parlarem de la campanya de la poda, perquè aquest mes de desembre, de fet a principis del mes de desembre, començava una nova campanya de la poda. Ens explicava des de l'Ajuntament...
de prop de 3.600 arbres del municipi, que a partir d'aquest desembre i fins al mes de març es faran aquests treballs a diversos barris de la Vila. Avui, per conèixer una mica més detall aquesta campanya, trucarem a la regidora d'Espai Públic de l'Ajuntament de la Vila, l'Ester Espinosa, que ens acompanyarà a partir de dos quarts de nou. Justament també l'Ester, que intervenia al ple del passat dijous per parlar de l'adquisició
a través de Molivers, d'aquesta màquina decapadora, també per fer tasques de neteja i manteniment de l'espai públic. En parlarem amb ella dos quarts de nou d'un matí on també escoltarem l'apunt del dia del company David Guerrero. Farem un repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió per avui dimarts i acabarem aquesta primera hora del programa escoltant la recomanació cinematogràfica
del crític de cinema, el company Albert Galera. Tot això fins les 9. Després de les notícies de les 9, la Fermín Arrecio amb la cançó del dia i la tertúlia d'actualitat. Avui, per cert, vuelve a casa por navidad, que es diu en algun anunci de turró. L'Antonio Valverde ens acompanyarà a la tertúlia presencialment. Ja sabeu que aquest trimestre l'hem tingut molt ocupat
als jutjats i, per tant, o fèiem connexió o directament no ens podien acompanyar. Avui sí que ho farà. Esperem que també ens puguin acompanyar el Xavi García, el Josep Genés, el Paco Prieto i el José Polo, que compartirem amb ells la tertúlia, les reflexions de 9 i 10, 9 i 11 minuts fins a les 10 del matí. A les 10 arribarem a l'equador del programa i el que farem és escoltar
Les reflexions a través d'Esquerra Republicana de Catalunya. Parlarem de política. Preguntes Esquerra Republicana amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona, que ens acompanyarà fins a dos quarts d'onze del matí. També per valorar el ple del passat dijous.
el ple ordinari del mes de desembre. Després parlarem del Renaixement. Avui ho farem diferent. El Damià, el director del Museu del Renaixement, el Damià Martínez, avui no el podem tenir aquí a l'estudi, però ens ha deixat unes píndoles, unes reflexions.
tot i que el tenim força constipat i agafat de la veu, però ha volgut ser aquí amb nosaltres, per tant, això és d'agrair, com sempre, i ens parlarà de com va anar el diumenge a la celebració del primer aniversari d'obertura del Museu del Reixement, però també parlarem del Nadal
al Renaixement, a l'època del Renaixement. Ens ho explicarà tot plegat a partir de dos quarts d'onze, com deia, a través d'aquestes píndoles enregistrades que ens ha deixat el Damià. I a partir de tres quarts tocats d'onze, el David Lloberes, l'espai de xifra en el món, ens acompanyarà. Atenció, avui ens vol portar lluny al Carib i parlarà de la inestabilitat en aquesta zona del Carib i la hegemonia
estaduninenca, dels Estats Units. Vaja, doncs això és el que farem abans d'arribar a les 11. De tres quarts d'11 a les 11. A partir de les 11, per una banda ens acompanyarà el Fernando, el DJ Jambo Jambito, teníem ganes de parlar amb ell també, encara fa temps que no passava per aquí el programa. Ja sabeu que el tenim molt actiu fent de DJ OK. I per què el convidem? Doncs perquè aquest diumenge tenim la discoteca adaptada que s'organitza
pràcticament un cop al mes, aquí al Bacus, al costat de la ràdio, organitzat per Enredat, i serà de 5 a 2 quarts de 8 del vespre. Una discoteca adaptada, amb espai lliure d'alcohol, i on parlarem també d'aquesta activitat amb el DJO, oficial resident de la discoteca adaptada, que és el Jaume Ujambit, el Fernando. A partir d'aquí, a 2 quarts de 12, farem les veus de la vida,
aquest espai mensual que compartim amb la gent participant del Fòrum de l'Envelliment Actiu de casa nostra. I a la recta final del programa, tres quarts tocats de dotze, parlarem de gastronomia i ho farem amb el Jordi Humal a l'espai Gastronomia Molins. I amb el Jordi arribarem a les dotze del migdia. Posarem punt i final del programa i donarem pas a l'informatiu Molins de Reial Dia per una banda.
Tenim el programa Picama per l'altre amb l'Associació Prevenció i Informació de Càncer Molins i completarem el matí d'avui amb l'aventura de cuinar la remissió d'aquest programa que el dijous va presentar en solitari la Madrona Sala. Podeu recuperar-lo entre la una i les dues del migdia. És dimarts 23 de desembre de 2025. Comencem el bon dia i bona edat.
Ara mateix són les 8 del matí i pràcticament 7 minuts.
I el primer que farem és actualitzar la informació de servei, com fem habitualment. D'entrada, recopilar la informació que us dèiem al començar el programa. Ara mateix tenim 6 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora. Ha estat plovent en aquests moments, cel ben entreginat, i anem a veure com ha d'evolucionar aquesta jornada de dimarts meteorològicament parlant.
Jordi Miralles, hola, bon dia. Hola, Oriol, bon dia. Una jornada més marcada pel temps insegur, inestable, amb un cel força gris i de pati amb precipitacions. De fet, avui difícilment arribarem a veure el sol. Un dia amb núvols i també amb pluges, per tant, tinguem el pareigua ben a prop perquè aquest matí és molt probable que l'aguem d'obrir estones i també de car a la tarda estones es podria haver de necessitat.
Les temperatures es mantenen a ratlla, temperatures inferiors a les normals per l'època de l'any, per tant, ambient de ple hivern. Demà tindrem el dia amb més clariones de tota la setmana i fins i tot sortirà una mica el sol. I diem demà perquè de cara de la passat, és a dir, el dia de Nadal i també Sant Esteve seran dos dies de pluja i d'ambient encara més fred a tot Catalunya.
La cota de neu estarà situada al voltant dels 800 metres. Per sota, en principi, no baixarà. Per tant, el fred es mantindrà ben viu. Durant tota aquesta setmana, les previsions a més llarg termini ens indiquen que aquesta massa d'aire fred continuaran nosaltres, com a mínim, un parell de setmanes més. Gràcies, Jordi. Les 8 del matí, 8 minuts, anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Una informació que ens facilita, com sempre, el Ferran Aràndiga. Com ho tenim, això, Ferran? Molt bon dia.
Bon dia, doncs, matí. Força tranquil, en general, però ja amb algunes cues habituals, tant a la C58, que va muncar d'Airexac en direcció de la Trinitat, també amb afectacions a la B20, amb retencions de dos quilòmetres entre Canyelles i Vallcarca, i també a la B10 amb cues de quatre quilòmetres fins la Barceloneta, tot això en sentit Llobregat. Pel que fa al Vallès, destaquem únicament retencions a la B30 a l'altura de Barberà del Vallès, en direcció Tarragona, i pel que fa al Llobregat, algunes cues de la Nacional 340 a l'altura de Sant Feliu de Llobregat
en direcció a Barcelona. De moment, això seria tot des del RAC. Bon dia. Gràcies, Ferran. Bon dia i bona jornada. Parlant del transport públic de la xarxa integrada
de l'àrea integrada a Barcelona, perdoneu, tenim diverses incidències. Pel que fa al tramvia, de nou tenim freqüències de pas alterades per causes operacionals, les línies T1, T2 i T3. T1, T2 i T3, per causes operacionals, les freqüències de pas en aquests moments estan alterades.
I pel que fa a Renferro de Lies, parlem de la R2, R2 Sud i R2 Nord, hi ha demores de 10 minuts de mitjana per una incidència entre Sants i Bellvitge. Els trens amb origen i destinació Vilanova i la Geltrú no circularan, diu.
i els trens amb origen i destinació Sant Vicenç de Caldés efectuaran totes les parades. Parlem de la línia de la costa, per tant, Sant Vicenç de Caldés, però via costa i no pas interior, per tant, el seu pas per aquí a la nostra vila. Per tant, hi ha demores, no molt excessives, però sí que uns 10 minuts de mitjana per aquesta incidència entre les estacions de Sants i Bellvitge, i això afecta R2, les línies R2, R2 Sud i R2 Nord de Rodalies.
Aquesta incidència que us hem dit a la T1, T2 i T3 del tram i la resta del transport públic de l'àrea integrada de Barcelona en principi funciona amb normalitat. I el que fem ara, tenim oferta nova que ha entrat a través de la veu i les explicacions del Francesc Rueda que us compartim a aquesta hora del matí. Francesc Rueda, bon dia i bona hora que ens expliques.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Molins del Rei. Ens demanen un repartidor-repartidora en motocicleta. Desusco una persona per treballar el jornal de partida, 40 hores setmanals, de dilluns a divendres, de 8.30 a 1, i de 15.30 a 19 hores, amb flexibilitat horària i tot rotatius. El contracte serí indefinit en un període de prova.
El salari estaria al voltant dels 16.570 euros bruts anuals per 14 pagues i les tasques repartia en una motocicleta de l'empresa per una empresa de recanvis que està ubicada a Molins de Rei. Repartia material de recanvis als clients d'aquesta empresa, en moto d'empresa, i la zona seria Molins de Rei Roderilles.
El vehicle utilitzat és una moto de 125 o una furgoneta. A nivell de requisits es demana català i castellà, d'estudis graduats escolar o ESO o similar, es valorarà experiència en joc de ferina similar i és important tenir el carnet de cotxe al vell.
Molt bé, doncs, Francesc, moltíssimes gràcies per la informació que trobareu, recordeu, penjada al web clicfeina.cat. A aquesta hora del matí us hem d'informar que no tenim constància de cap defunció, de manera que completem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de guàrdia aquí a la vila per avui dimarts, dia 23 de desembre. Avui és la farmàcia Soler.
La farmàcia Soler la trobareu a l'Avinguda Barcelona, número 5153, a tocar la plaça de la Bàscula. Aquesta és la farmàcia que trobareu oberta des d'ara a les 9 del matí fins les 10 de la nit. I a partir de les 10, si és del tot imprescindible, doncs, com sempre us diem, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que disposen d'aquest servei de farmàcia de guàrdia durant tota la nit, com és el cas de Sant Vicenç dels Orsobé de Sant Andreu de la Barca.
Seguim dos minuts i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local amb un dels temes que comentàvem ahir amb el regidor de govern, en Lucas Ferro. Comentàvem aquesta notícia que llegíem al Viu Molins de Ràdio. El rebut de l'aigua pujarà un 3,3% a partir del 2026. Si li ha entès, bon dia.
Bon dia. Ho ha aprovat l'àrea metropolitana. Actualització d'aquestes tarifes del servei que aquí a la Vila gestiona a qual hi ha l'increment. Entrarà en vigor previsiblement al febrer i suposarà un augment d'uns dos euros per rebut trimestral en una llar amb un consum mitjà d'uns 30 metres cúbics al trimestre. La mitjana en una llar de tres persones és d'uns 12 metres cúbics al mes.
Ahir en parlàvem i ho valoràvem amb el regidor de govern i portaveu de Molins en Comú Podem, Lucas Ferro. Ella explicava en quin punt l'Ajuntament no hi està d'acord i quina seria la seva proposta.
I una crítica és que aquest increment és lineal, i per tant puja el 3,3 tots els trams. Si nosaltres amb això no hi acabem d'estar d'acord, creiem que hi ha fórmules per acabar encaixant aquests increments de costos, que és evident que s'estan produint, i no ens sorprèn que hi hagi una pujada en el rebut de l'aigua, no som molt crítics amb el tant percent de pujada, per nosaltres la fórmula menys lesiva, almenys que els increments no siguin lineals del 3,3 a tots els trams, sinó que puguem anar agravant els consums més abusius d'aigua, per dir-ho així.
i puguem desvincular el consum ordinari d'aigua d'un domicili que té tres nens i dues persones, de qui té una piscina, qui té un jardí i qui fa altres usos de l'aigua. Doncs és la valoració de Lucas Ferro, portaveu de Molins, en Comú Podent.
Avui recordeu que tenim l'espai de preguntes Esquerra Republicana de Catalunya amb la regidora portadora d'aquesta formació que en principi ens acompanyarà la Marta Espona. Fem també un repàs a activitats que tenim aquests dies i ens centrem en l'activitat que tenim diumenge a la tarda, tenim teatre, el foment cultural i artístic.
Doncs sí, Filagarça presenta l'obra La rateta que cantava l'escaleta, una adaptació del conte clàssic, modernitzat i amb música. Cinc actors i actrius interpretaran els vuit personatges que hi ha a l'obra. La podrà veure el diumenge a les sis de la tarda i a partir d'aquí faran gira. I abans, el dissabte, el dia abans, la companyia Planeta Impro aporta un nou espectacle d'improvisació amb temàtica nadalenca. I per Cap d'any el Foment farà ball de Cap d'any a la nit, el dia 31, a partir de dos quarts de dotze de la nit.
I més enllà de l'agenda d'activitats, també ahir parlàvem amb el president del Foment, parlàvem del Premi Rebut dins del Memorial Josep Maria Sales. Hermana Gil-Sinyol explicava el projecte que vam presentar i que ha estat premiat i quina feina estan fent per acostar la cultura a tothom. Ja fa tres anys que estem treballant en fer possible l'accés a la cultura a tots els factors. Des de fa poc, el Foment compta...
amb rampes d'accés per a persones amb problemes de mobilitat. Tenim tot el tema dels audiòfons pels problemes d'audició de les persones. En un futur teníem pensat també fer accessible el teatre i la cultura a totes aquelles persones que no tenen visió. I amb això estem treballant, i aquest és el projecte que vam presentar, fer la cultura accessible a tothom. També tenim una línia social del teatre que ofereix entrades a pre-reduïts per grups amb problemes d'exclusió social, amb problemes d'integració...
Doncs, més enllà d'aquest premi, el més immediat són les propostes culturals al cap de setmana, dissabte a les 9, Impro Show Christmas, i diumenge a les 6, Teatre en Filagarça. Parlem també d'esports, tenim alguns apunts, d'entrada hem de parlar dels últims partits de Lliga, parlem d'en Vol, que s'ha disputat aquest cap de setmana abans de les vacances de Nadal.
Sí, i bon paper dels dos equips senyora del club. Els dos han guanyat i des del club esperen que els dos juguin en la fase descens. El president David Martínez ens explicava com han anat els partits. Comença pel femení. La veritat és que les coses van sortir bé i es nota molt l'evolució de l'equip. I, per tant, una miqueta més a prop de l'objectiu. Senyor masculí jugava Polinyà. I allà queden 31 a 40, també guanyem Deno.
Aquí amb el masculí ens queden per això només 4 jornades per acabar aquesta primera fase i posar-nos ja la lliga per la fase de 100. Tenim líders destacats, ja tenim el segon classificat a 4 punts. Matemàticament ja estem posats a la fase de 100. Per tant, també primer objectiu assolit amb el senyor masculí, que en aquest cas és intentar arribar a les fases estatals per poder pujar a primera nacional.
Doncs ara era l'últim partit de l'any, de fet, descansen fins després de les festes de Nadal. Justament el club d'en Volca fa també un casal de Nadal per infants nascuts entre el 2014 i el 19, i un altre casal de tecnificació que és novetat pels juvenils, en aquest cas per jugadors nascuts entre el 2012 i 13. El casal es fa la setmana que ve els dies 29, 30 i 31 de desembre, de 9 a 1 al Poliesportiu Municipal.
3 minuts per sobre un quart de 9 del matí.
Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats i seguim parlant d'esports, però en aquest cas d'una activitat que organitza avui el Club Bàsquet Molins de Rei. Doncs sí, a partir de les 10 del matí, al Parc de la Mariona, el Club de Bàsquet organitza una trobada de bàsquet per nens i nenes que tinguin entre 4 i 11 anys. És una jornada gratuïta, només cal que aneu al Parc de la Mariona en aquesta franja horària de 10 a 1, amb roba esportiva. Hi haurà activitats diverses, un circuit d'habilitats, concurs de llançaments, competicions...
i tots els esportistes que hi participin tindran un obsequi de regal. Doncs aquest matí, al Parc de la Mariona, esperem que el temps permeti fer aquesta activitat esportiva i lúdica. Anem a veure, perquè la cosa és bastant incerta pel que fa al temps. En tot cas, sempre també podeu anar al Poliesportiu Municipal, perquè allà hi tenim la segona jornada del Parc de Nadal.
Sí, és una activitat també de joc, de lleure, d'esport per a infants i adolescents. Es fa, com dèiem, el Poliesportiu Municipal avui, amb horari de matí de tarda, aquest matí de 10 a 1, i a la tarda de 5 a 8. Demà torna a haver-hi activitat, però només al matí, de 10 a 1, i ja la setmana que ve, també els dies dilluns i dimarts, dies 29 i 30, amb horari de matí i de tarda, i el 31 només al matí.
Bé, demà recordeu, per cert, que hi ha encants, és com un divendres demà, el seu festiu, doncs, dijous i divendres, Nadal i Sant Esteve, això pel que fa als encants, però parlant del mercat, també tenim una activitat demà al matí.
Sí, ja, de fet, és la darrera de l'agenda d'activitats nadalenques que va començar el novembre i s'acaba just demà, ni més ni menys que amb la visita del Pare Noel. Durant el matí, de 10 a 12, estarà fent voltes pel mercat municipal. Aquells que tingueu ganes de veure'l, doncs ja ho sabeu, el Pare Noel serà el mercat demà. Molt bé, recordeu que aquest divendres comencen les representacions dels pastorets de Frederic Soler Pitarra.
Com cada any, estrena per Sant Esteve i després tornarà a haver-hi funcions al gener, els dies 1, 4, 10 i 11 de gener. Per tant, la setmana que ve. Sempre a la Penny i a les 6 de la tarda, a les 18 hores. Les entrades anticipades i numerades les podeu comprar a la web Pentràpolis o, si ho preferiu de forma presencial, doncs podeu anar a la Penny. Avui, per exemple, de dos quarts de 6 a 8. Recordeu també que hi ha un cartell especial, perquè hi ha una representació especial aquest diumenge, 28, Sants Innocents,
no apte per menors de 12 anys, i serà a les 7 de la tarda. Això també aquest diumenge, dia 28. Parlem també del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, que ha fet estada a la sala gòtica i a Casa Bosch aquest passat cap de setmana, i que tornarà a Molins de Rei, en aquest cas, però en un altre entorn, eh?
Exactament, Pere Raig recitant el poema clàssic de Sagarra, canten Mireia Gispert i Montserrat Toran, i dissabte, com dèiem, en un entornidílic a l'església de Santa Creu de l'Orda, dissabte a les 12 del mitjà, aportació econòmica voluntària. I atenció perquè dissabte a la tarda es produirà, si tot va bé, esperem que sí, que arribi,
l'arribada del Patge a Melí, perquè això vol dir que s'acosten ja ses majestats als Reis Mags d'Orient. Tenim, per tant, el Patge a Melí amb arribada a partir de dos quarts de sis de la tarda. Doncs sí, un clàssic de cada any que organitzen des de la cavalcada de Reis. Arriba l'emissari Reial, que farà un recorregut per diferents...
Carrers de la Vila anunciant la seva arribada i portant-los a la inauguració després de la fàbrica dels Somnis. El Patja arriba per la Font dels Casats, baixarà pel carrer Verdaguer, plaça de la Vila, carrer Major, plaça de la Creu, carrer Rafael Casanova, carrer Molí i fàbrica dels Somnis.
A la plaça de la Vila es preveu que arribi cap a un quart de set de la tarda i anirà fent aquest recorregut per la metlla comercial i quan acabi anirà a la fàbrica dels somnis per fer la inauguració d'aquesta fàbrica que començarà a funcionar ja de cara a la setmana que ve. Bé, en parlarem també avui, però ja us anunciem que tenim cita amb la discoteca adaptada aquest proper diumenge.
Sí, el Ballen Party, que organitzen des d'enredat per la discapacitat i 7.50, el diumenge de 5 a 2.45 del vespre, al Bacus, amb l'animació del disjockey Jambo Jamito. Molt bé. També tenim, i amb això acabem, les exposicions que us anem citant a la sala d'exposicions de Caramel Ller, Joguets...
amb material del Marcel Pronera, el Xavier Prat i Víctor Puigdolles i Paisatges Molinencs, d'en Josep Márquez, podeu veure aquesta exposició fins al 4 de gener, de dimecres a dissabte de 6 a 8 del vespre i diumenges de 11 a 2. Festius, per cert, està tancat.
Seguim set minuts i seran dos quarts de nou. Arribarem a dos quarts repassant la informació general. D'entrada, amb els titulars de la premsa escrita, Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol Alpesó i extraments escapça i obre el debat de l'abstenció. Ho diu el periòdic a la seva portada, el ja exsecretari general s'aferra a l'aforament i prendrà possessió com a diputat.
Callardo limiteix i Rodríguez Ibarra demana que els socialistes permetin governar a Guardiola. La guanyadora exigeix als seus rivals responsabilitat. Hem guanyat, diu, amb rotunditat. També Feijó reclama a Vox no fer interpretacions capritxoses del resultat i un 30% dels vots que va perdre el PSOE van anar a la dreta i un 20% a l'esquerra.
De la por hem passat a l'alegria. La loteria de Nadal deixa una pluja de milions en zones de lleó castigades pels incendis. El sorteig esquiva a Catalunya, que s'emporta només 12 milions i mig en grans premis i recupera menys del 3% de la despesa. També el govern ha aprovat la meitat de les lleis que va proposar per al 2025 i ja se centra en el finançament i la limitació de la compra especulativa de vivenda per tenir pressupostos.
Premi de la Generalitat, Serrat i expert medallador per representar els valors de la millor Catalunya i l'energia, el govern prepara una llei per ubicar el sabentiri nuclear definitiu. Rafael i Mika s'uneixen al cartell del festival d'estiu Les Nits d'Occident.
També repassem la portada de La Vanguardia, que parla també de Feijó i Abascal, que es llancen avisos mutus sobre l'abast de la seva aliança. El PSOE força la dimissió de Gallardo al capdavant del partit a Extremadura i el PP prova de refredar les expectatives d'un Vox reforçat. La toladana Milagros Tolón, ministra d'Educació, en fotografia de portada de la seva presa de possessió.
i la UB porta a la Fiscalia el cas fletxa per indicis molt greus de coerció sexual. El rector de la universitat ha suspès de sou dues professores que formen part del grup acadèmic del catedràtic denunciat. També el turisme ja representa el 12,6% del PIB i crea gairebé 2,8 milions de llocs de treball, allà la grossa cau als pobles dels focs de l'estiu,
i en investigació una auditoria exculpa, diu el diari Alcressa, de la pesta. També a Badalona, atenció veïnal pel reallotjament dels migrants. I recordeu que la Vanguardia costa avui dos euros i mig, que s'aplica a la resta dels diaris catalans destinats als venedors de premsa segons les normes vigents.
També el diari Ara dimiteix el candidat del PSOE a Extremadura per la desfeta electoral. Parla de la sort que torna a esquivar Catalunya. Només una administració de Sant Boi ha venut sèries d'un tercer i un quart premis. Vilagros Tolón serà ministra d'Educació i el Massaiz porta veu i marxa a favor i en contra dels migrants del B9 a Badalona. També parla de la UB que torna a denunciar a la fiscalia el grup de recerca CREA.
El punt avui incògnita Vaticana, el Lleó XIV, ha inaugurat el seu pontificat amb discreció i missatges conciliadors, però sense concretar encara les seves posicions en l'àmbit pastoral i en el diplomàtic. La fortuna passa de llarg i Catalunya només rep prop d'un 3% dels 458 milions que havien gastat els catalans i crònica de David Portavella veu el Massaiz davant l'anticiclò extremeny.
A l'esportiu, l'Espanyol remunta i també vens el camp de l'Atlètic per un gol a dos. I entrevisten a Mayer Kanawati, alcalde de Batlem. No marxarem de Batlem i tornem a celebrar el Nadal. I avui era el Carbonell, fill de Jordi Carbonell, expresident d'Esquerra i empresari pel franquisme. El 23F van marxar de casa per pòdio a represàlies.
Tres minuts i seran dos quarts de nou del matí. Anem a fer un repàs als diaris digitals. El 3CatInfo explica que Pepe i Vox voten canviar el nom de València per València. El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat el canvi de denominació oficial de la ciutat per la versió bilingüe.
València i València amb els vots del PP. El canvi reconeix la doble denominació en castellà i en valencià incorpora l'accent tancat en la forma valenciana en contra del criteri acadèmic. El ple ha recordat que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua té l'última paraula perquè haurà d'emetre un informe per la Generalitat.
Anem encara, continuem amb el mateix diari, que continuem parlant de lingüística, noves paraules al diccionari, el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, l'IEC, ha incorporat 117 paraules noves, per exemple, la paraula d'Anna, també paraules com autoajuda, rumorologia o procrastinar. L'IEC també accepta a partir d'ara manga, precoela, o paraules com sushi, wok, falafel, cappuccino, mozzarella, búfala i feta, també pel que fa a esports.
Doncs jacuzzi, aigua gym o tai chi. A més d'aquestes noves paraules, també introdueix modificacions, o a 158 modificacions. L'eliminació de les referències pejoratives, com per exemple per definir el calor. Abans es deia que era un argot amb mot d'origen calor usat per lladres i trinxeraires, i ara només es diu que és argot provinent del calor.
S'amplia la definició, per exemple, de pop, per anomenar la persona que té tendència a toquetejar els altres fins al punt de resultar molesta, i també el verb menjar, que es fa servir per referir-se a copolar o del mateix àmbit la paraula fornicar, per tenir relacions fora del matrimoni.
s'incorporen, per exemple, begudes tan populars com la clara, la pomada o el didalet. També s'incorporen paraules com el frontal, la llanterna, o a l'àmbit tecnològic paraules com núvol o migra. I acabem amb directe a Puncat, que diu que el poder judicial tanca files amb els policials infiltrats. Quarta querella arxivada. L'Audiència de Girona considera que la gent de la policia espanyola, sota la identitat falsa de Maria Parelló, va accedir a informació, documents i locals amb consentiment, obviant el mecanisme dels enganys que formava part
de la cadena jeràrquica de la Comissaria General d'Informació. Per l'advocat Benet Salellas, l'argumentari en Prat dona un xec en blanc a la vulneració de drets fonamentals. No es pot entendre que hi ha consentiment quan tu no saps el que estàs consentint. El Tribunal desestima el recurs d'apel·lació i ara només queda picar la porta del Tribunal Constitucional i el de Drets Humans d'Estrasburg.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Aquest mes de desembre ha començat la campanya de la poda de prop de 3.600 arbres del nostre municipi. A partir d'aquí es preveu que els treballs durin fins al proper mes de març i aniran passant per diversos barris de la vila. De tot plegat, us n'informàvem això quan començava la campanya a principi d'aquest mes de desembre i ara en volem ampliar i donar més informació parlant amb la regidora d'Espai Públic,
de l'Ajuntament de la Vila, l'Ester Espinosa. Cala, tenim el telèfon. Què tal, l'Ester? Com estàs? Bon dia. Hola, bon dia. Bon dia, Oriol. Doncs gràcies per acompanyar-vos. A veure, d'entrada, m'expliques com teniu estructurada la campanya de poda d'enguany? Bé, ben bé no va començar el mes de desembre. La part forta ha començat el mes de desembre,
Però al mes de novembre ja es van fer alguns carrers, principalment pel tema de les llums de Nadal. Però això sempre funciona així. A partir d'aquí, si el temps ens deixa, perquè ara portem uns dies que amb el tema pluja està més aturat, anirem fent, com cada any, dels 9.000 i escaig arbres que tenim de viari, no comptem els de zona verda, que aquests no els podem...
els 9.000 arbres que tenim de viari, cada any anem fent sobre uns 3.600 arbres entre els que tenim a viari i els que tenim a escoles, que són una petita part d'aquests que fem cada any. I, home, explicar-te''t com estructura...
això dividim més o menys cada tres anys els arbres que tenim, persones, hi ha alguns que els fem cada any, i altres que es van fent cada dos anys. I tota la informació, això sí que ho volia perquè la gent sàpiga quins es fan, quins carrers es fan...
Això teniu tota la informació a la pàgina web de l'Ajuntament. Molt bé. Clar, perquè dir-te els carrers és... Home, sí, estarem aquí una estona, però... Una mica difícil. Però sí que llegia que teniu dos equips d'operaris, no?, treballant a la via pública, per una banda, i els centres escolars, com esmentaves, també per l'altra, eh? Sí, els centres escolars s'aprofita ara que els nens estan de vacances, vull dir que
aniran fent les escoles, un equip anirà fent escoles i l'altre anirà fent viari. Vull dir que anirem veient pel carrer que vam fent aquestes podes. Molt bé. Que llegia que... Dies dies. No, que compteu que comencem... Bé, que es comença una miqueta cada any i comencem una miqueta més tard. Perquè s'ha d'esperar que l'àmbra estigui amb...
jo li dic a la meva neta, que s'hi ha adormit. Quan comença a fer fred, l'arbre és quan comença a desprendre les fulles i aleshores és quan es pot començar a treballar amb aquests arbres. Si no, els hi fas mal. Quan més respecta... I això, quan vam aprovar el pla d'Arbrat fa uns 3 anys i mig, 4, ja ens ho marcava. Ens marcava les directrius de quines podres havien de fer...
que són les mínimes, i quan i, bueno, quin tipus de poda. Anava a comentar també que el que expliqueu és que n'hi ha alguns arbres que feu simplement treballs de manteniment i després, també en altres zones, una poda, diguem, més severa, no?, en funció del que sigui més urgent, no? Sí, sí. A veure, principalment el que es fa és poda de manteniment i formació, vull dir que manteniment és treure...
les branques que siguin mortes, i aquelles per evitar que toquin façanes, vull dir, els hi dones forma, els de formació els hi dones forma, com diu la paraula, però principalment per evitar façanes, o tendeixes a que vagin cap a la calçada. I hi ha alguns arbres, que són pocs, cada vegada menys, és els de brocada, que principalment són les moreres, i com amb les moreres tenim un problema greu,
que tenim un animaló que està fent malbé les moreres a tot arreu. És com una escarbata d'ella, que se li diu, que posa unes larves a dintre i que se'ls menja per dintre. I és una espècie nova, que ha vingut, que és nova per nosaltres, i està atacant principalment a les moreres.
i les moreres es fan a brocada. Bé, el que no direm tots els carrers, però sí que per aquest ordre, en principi, s'especifica a la nota de premsa, Esther, que heu començat per la Riera Bonet i seguireu per les Guardioles, Conserves, l'Àngel i Bona Vista, la Pau Riera Nova, la Granja, el Polígon, també els Polígons, Riera del Molí, Pont de la Cadena, el Canal i Polígon al Pla. En principi seria aquest l'ordre que fareu, eh? Sí, en principi seria aquest, aquest l'ordre.
I després combinat amb les escoles, ja us dic. I les escoles aprofitem durant el període aquest no l'actiu de les escoles. Correcte. I això en principi fins al... Evidentment... Al mes de març. Al mes de març, tot i que això, la pluja pot fer endarrer o no alguns dies, però en tot cas fins al mes de març, eh? Sí, sí, sí. En un principi, després al març s'aprofita, es comença a treballar el que seria por de primavera, que acabes de treballar alguns arbres
que és més fàcil treballar amb ells en aquest període. Però el març, en un principi, ja acabaríem. En tot cas, si algú té algun dubte de si passaran pel meu carrer o no, doncs la informació la tenim al web. Això està tot especificat, sí. Això està tot especificat al web. Bé, compteu que durant aquest d'ahir 2026 tindrem molt... jo crec que tindrem bones notícies a nivell d'Albrat, principalment, perquè tenim tot el tema de plantació, ara ja s'està acabant la licitació...
per la plantació dels escocells buits, començarà la plantació d'aquests arbres, i a nivell de jardineria s'està fent tot un esforç, que s'ha acabat a nivell de jardineria tota la part del pont de la cadena, tant a nivell d'arbres com de plantació d'arbostiva. Estem fent noves zones d'enjardinament,
Ara, aquesta setmana, no hem acabat encara, però s'està treballant el record d'en Carles Vives, que era un espai que necessitava una reforma, estava molt lleig, i de veritat és que ara, de moment, tot el que s'està posant ja està quedant. El canvi ja és notable, però encara no s'ha acabat. I aquesta setmana també estem fent, al carrer Faranagulló, un espai també gran que ja hi ha de jardins, però anirem enjardinant zones
que per l'ús, principalment per l'ús que se li dona, que a vegades no és el correcte per part de nosaltres, que no fem un ús correcte dels espais enjardinats, doncs s'han de tornar a enjardinar i seguim el mateix criteri de tot el que planteem
posem corda, que ens està donant bons resultats allà on ho hem posat i evita que hi hagi un...
que es malmetin aquestes zones. Però durant aquest 2026 hi haurà molta novetat a nivell de jardineria. Per cert, deixa'm preguntar-te, t'escoltàvem al ple el dijous i ho explicaves, però et vam explicar aquesta transferència de capital a Molivers, aquests diners, per incorporar una màquina decapadora. Aquesta màquina decapadora, què ha de permetre o quin objectiu té la seva adquisició, doncs, Esther?
Sí. Com bé vaig explicar el ple, el que ens hem trobat és amb les zones noves que s'estan fent de plataforma única, que tenen un paviment diferent al panot normal que tenim a la majoria de carrers. Aquest paviment és molt més porós i quan cau alguna cosa, els xiclets, algun líquid que pugui caure, queda tot molt... queda marcat, queda tacat i queda brut.
Hem anat fent proves amb diferents mètodes per netejar-ho, aigua pressió, una altra de les màquines de capadores que tenim, que és molt menys potent, que ja la tenim aquesta. Hem anat fent diferents proves i una de les proves que ens va funcionar molt bé és aquesta màquina de capadora, que el que ens permet és mantenir aquestes zones marxant els xiclets
marxen les taques, vull dir que al final hem optat per fer aquesta transferència de crèdit perquè molt hi veus com faci aquesta compra d'aquesta màquina. En un principi estarà destinada únicament a aquests espais de plataforma única que és a on ens trobem aquests problemes. Jo què sé, hi ha gent que li ha caigut un pot de pintura i ella queda allà la taca perquè és que n'hi ha aigua a pressió. Aleshores, doncs, bueno, doncs era...
havíem de prendre una decisió i al final fem aquesta transferència de crèdit a molibers perquè faci aquesta compra. Molt bé. Doncs fet aquest matís, aquest aglèriment. Esther, alguna cosa més que vulguis afegir de la poda o d'altres aspectes de l'espai públic?
No, no, en un principi ja et dic que durant aquest 2025 hi haurà un novetat. Sí que és veritat que a nivell de neteja vam incorporar 5 persones, si recordeu, per fer neteja diària. Ara hem incorporat 3 persones més per fer neteja diària amb un pla d'ocupació de la Diputació. L'anterior era de l'àrea metropolitana i aquest és de la Diputació.
Vull dir que tindrem 8 persones més netejant a la via pública durant aquest és un any i l'altre... Aquest finalitzarà l'any que ve per aquestes dates, per desembre, són entre aquestes 3 persones i els 5 que tenim de l'AMB acaben a l'abril del 2027.
De novetats n'hi hauran. Ja, com us ho he comentat, durant aquest 26 han d'haver moltes novetats. Avui hem compartit aquests minuts amb la regidora d'Espai Públic de l'Ajuntament de la Vila, l'Ester Espinosa, per parlar bàsicament també de la campanya de poda. Ester, moltes gràcies per acompanyar-nos i que tinguis bon Nadal.
Això no va dir. Moltes gràcies per trucar. Bon Nadal a tothom i a disfrutar de la família, que és el que toca aquests dies. Fantàstic. Que vagi molt bé. Una abraçada. Un petó. Adéu, adéu, adéu.
A PICAMA entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. PICAMA, amb Marisa Llobet i Anna Ribes.
Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virolai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virolai. Virolai, l'escola a mida.
A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació, truca al 012. A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea, Next Generation EU, Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Salut a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut! Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 26 de desembre, l'1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. A més a més, diumenge 28, Sants Inocents, fem una representació especial per a majors de 12 anys. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, compassió! Mira, és molt senzill.
a través del web Entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat. Miserables. Allà ens veurem. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Seguim. Mig minut i seran tres quarts de nou. És el moment d'escoltar l'apunt del dia avui acompanyats del David Guerrero, company periodista del diari La Vanguardia i codirector digital de casa nostra del Viu Moritz. Hola, David. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol. Us saludo des d'un tren en el camí de tornada des de París, on he passat uns dies
que m'han servit per constatar que els canvis a les ciutats no es fan d'un dia per l'altre. Anna Hidalgo, socialista, filla de gaditans i crescuda a París, va ser escollida alcaldessa el 2014, fa uns anys. L'any vinent, el 2026 que està a punt de començar,
ho deixarà, no es presenta a les eleccions. Hauran estat en total 12 anys de govern municipal que demostren com les transformacions a les ciutats són lentes però efectives. Recordo un viatge per aquella època quan ella començava, potser estem parlant del 2015, 2016 com a molt, i era quan es començaven a veure els primers carrils bici a l'estil autopista, grans, amples, i que s'atrevien a menjar-se a espai sagrat abans dedicat al cotxe,
espais emblemàtics com davant del Museu del Louvre, per exemple, però també en barris allunyats. Tot allò eren les primeres passes d'un model que després es va anar consolidant, també arreglant coses que no feia del tot bé i que era fortament criticat per automobilistes, veïns i tots aquells que sempre s'apunten a veure malament les coses que fan avançar la societat.
Doncs bé, han passat deu anys i aquell canvi transformador ja no és transformador sinó que ja s'ha consolidat i s'ha integrat en el dia a dia de la ciutat. La bicicleta s'ha convertit en un element més de París. Podríem dir que la capital francesa fins i tot s'apropa i sembla Amsterdam o Copenhague amb bicis cap amunt, bicis cap avall, un servei de bicicleta pública compartida molt robust que permet moure's per la ciutat i per tota l'àrea metropolitana a la vegada amb el mateix sistema
no com aquí el bici i l'ambici metropolità, que estan separats, i tot plegat amb uns carrers bici segurs, que fan habitual la imatge de pares i mares amb les criatures a sobre, amb la bicicleta, que és sempre la millor imatge possible per demostrar que una infraestructura és segura.
És un canvi que va costar, que va ser criticat, però amb el que ara ningú faria marxa enrere. L'alcalde que arribi, sigui del partit que sigui, no ho farà, com passa amb els eixos verds de Barcelona i com passa amb tantes altres transformacions cap a unes ciutats més humanes i amb menys cotxes.
Una altra cosa, de la que també podríem aprendre els francesos, és que us estic parlant des d'un tren nocturn, un tren que ha sortit a les 8 del vespre de la Gare Esterlitz de París i que em deixarà poc després de les 9 del matí a la frontera amb Espanya, a Cervere, a l'altra banda de la muntanya de Portbou. Els trens nocturns són una meravella per viatjar, aprofitant el temps que passem dormint,
Però, mentre a Europa creixen i van a l'alça com a comoditat, però també amb un component mediambiental molt fort, a Espanya la Renfe es va desmantellar tots i ni estan ni se'ls esperen. És, de fet, una conclusió que podríem portar 300 anys repetint, però no cal que, podríem dir-la, diguem-ne, un cop més mirem el País Bahí, mirem a França, a veure si aprenem alguna cosa.
Molt bé, gràcies al David Guerrero. Si us vau fixar bé, és el comentari que ens va fer la setmana passada. Hi ha hagut aquí un error a l'hora de passar-nos a l'apunt del dia i ja hem repetit el de la setmana passada. En tot cas, li desitgem molt bon Nadal al David i continuem avançant tres minuts per sobre tres quarts de nou.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra. Us dèiem a l'acabal, bon dia i bona hora, ja sabeu que tenim l'informatiu Molins de Real Dia fins a un quart d'una. Avui tenim el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins amb la Marisa Llobet i l'Anna Ribes. La remissió de l'aventura de cuinar de dijous passat amb la Madrona Sala, en aquest cas, que va presentant solitari el programa. De dues a tres notícies en xarxa, de tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda a les quatre
Tenim el programa del Pere Bergoñón, d'en Pierre, de tu a tu, entre les 4 i les 5. A les 5 tenim el Carles López amb el seu equip de col·laboradors i col·laboradores que avui parlaran de les tradicions i compartiran a banda de tot l'equip
S'afegiran el professor i president de la Fundació Aquamaris, Mariano Arnal, i el pare jesuïta i expert en espiritualitat, meditació i relaxació, l'Enric Seguí. Serà de 5 a 7 de la tarda. Avui tenim remissió del món interior. No pot acompanyar-nos la Marta Treig per mòtips personals i, per tant, no podrem fer el món interior amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo.
O sí, perdoneu, sí que el podrà fer, però la seva intervenció serà telemàtica, disculpeu, és que la tenim lesionada i no podia desplaçar-se, però sí que podrà fer el programa, diguem, des de casa i la Rocío sí que la tindrem aquí, disculpeu.
Després, a les 8, tenim el programa Quan cau la tarda amb l'Alexandra Morera, que avui ha convidat un bon amic d'aquest programa i tertulià dels divendres, el Miquel Vinyes i Ferrés. Avui és el convidat de l'Alexandra i anirà a parlar, sobretot també de la vida, però sobretot de la seva experiència de fotògraf.
i parlarà de la seva obra amb l'Alexandra. Ja sabeu que el Miquel ha fet nombroses exposicions i té reconeixements arreu. Ha viatjat a gran part del món i vinc d'explicar moltes de les coses, de les experiències...
Entre les 8 i dos quarts de 10 a l'espai quan cau la tarda amb l'Alexander Morena. Avui, doncs, el Miquel Vinyes i Ferrés. A dos quarts de 10 repetirem les històries de la fotografia. També repetirem a les 10 al Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Sellent.
I a mitjanit repetirem la tertúlia del bon dia i bona hora fins a la una de la matinada. A la una, connexió amb ICAT FM. Fins demà a les set del matí que tornarem amb la programació pròpia, és a dir, amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere País amb la tenora. Tot això perquè fa la programació radiofònica. Anem a fixar-nos en la programació televisiva. Roger, quan vulguis.
Comencem amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert a 3 quarts de 10 de la nit a Factoria de Ficció, Dungeons & Dragons, Honor entre Ladrones, una pel·lícula de John Francis Daly, Chris Pine i Michelle Rodriguez, és una pel·lícula americana i canadenca.
Del 2023, d'Aventures, dura dues hores i quart, basat crec en un videojoc, un lladre encantador i una increïble banda d'aventurers realitzen un robatori èpic per recuperar una relíquia perduda, però les coses es regiren quan es troben amb la gent equivocada.
A les 10 a les 2, cat els dies que vindran de Carlos Barqués Mercet amb David Verdaguer i Maria Rodríguez Soto, també Lupe Verdaguer Rodríguez, Albert Prat i Sergi Torrecilla, pel·lícula catalana del 2019, un drama que dura una hora i quart, una hora i mitja, aproximadament. La Vir i el Lluís fa només un any que surten junts quan descobreixen que estan embarassats. Durant nou mesos se segueix l'aventura d'aquesta jove parella barceronina, el gira enorme que fa la seva vida, les seves pors i alegries,
les seves expectatives i les realitats que durant l'embaràs creixen davant seu. També a les 10 a part amb un infierno de covardes de Clint Eastwood, amb el mateix Clint Eastwood i Berna Bloom, un western de l'any 73 americà que dura una hora i quaranta, un foraster misteriós
Arriba cavalcant des del desert fins a l'Ago, una ciutat molt castigada per la violència. A dos quarts i cinc, doncs, ha dimat nevajeros de l'Oi de la Iglesia amb José Luis Manzano, Isela Vega, Verónica Castro, Jaime Garza i Enrique San Francisco. Si veieu aquesta pel·lícula i veieu l'Enrique San Francisco...
De veritat que no el coneixereu, és que estem parlant d'una pel·lícula de l'any 1980, espanyola i mexicana, un drama que dura dues hores. El líder d'una banda de delinqüents fa mal i fetes per demostrar el seu amor amb una noia drogadicta, que és la Toni. I a les 11, a Nova, Navidad en les Tierres Altes, de Ryan Dewar, amb Dan Gianot i Brock Barfit,
No són actors gaire coneguts, és una pel·lícula anglesa del 2019 de gènere romàntic que no arriba a hora i mitja. Una perfumista té set dies per desxifrar la fórmula d'un perfum únic que és propietat d'un compte irlandès. Decidida d'aconseguir-ho, es trasllada a Irlanda, on coneix el compte, que resulta ser un home jove i ben plantat i li fa creure que és una reportera que prepara un documental sobre la família.
Posada sobre la taula de les pel·lícules, anem als programes. Ja sabeu, aquests dies és difícil trobar programació que no siguin pel·lícules, però alguna cosa hem rescat. A dos quarts de set de la tarda a quatre, lo sabe o no lo sabe, especial vigília de la nit de Nadal. Ja no vigília de Nadal, eh? Vigília de la nit de Nadal. Josep Jones, disfressat del Pare Noé, recorre els carrers de València a la recerca de participants que han de superar reptes divertits.
Això serà a dos quarts de set de la tarda. A tres quarts de deu de la nit, doctora Fabiola Jones a la U. En la cuerda floja, la doctora Fabiola Jones em pren una missió que la porta des del cor de Sud-àfrica fins a les aigües de l'Índic. També tenim el Nit sense ficció avui a les deu a Televisió de Catalunya que parla del Canet Roc. Abans que surti el sol, ahir podíem veure la presentació d'aquest documental,
precisament amb l'Ignasi Termes, que sortia amb diferents imatges al photocall, que crec que està molt relacionat amb aquest canet rock. També tenim un quart i cinc de dotze, quan acabi el Nitsenseficció, el concert d'acomiat d'Estay Holmes.
que està format per Raimanet, Guillem Bultó i Klaus Stoing, que s'acomiada dels escenaris indefinitivament amb una barreja d'emocions, música, riures i plors. A l'Ibernacle del poble espanyol de Barcelona, la banda fa un repàs extens del seu repertori que inclou els temes més cèlebres. I en principi, Oriol, això és el que podem veure avui a la televisió. Molt bé, d'aquest dimarts 23 de desembre, ara mateix ens queden 5 minuts per arribar a les 9 del matí.
La recomanació del dia. Avui parlem de cinema i ho fem acompanyats del company crític de cinema de l'Albert Galera, que ja sabeu que ens acompanya puntualment els dimarts per segona temporada consecutiva, recomanant-nos una pel·lícula. I el tenim ja a punt, doncs vinga, el saludem. Què tal, Albert? Com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia. Doncs mireu, aquesta setmana la recomanació, com no podia ser d'una altra manera, és el d'una pel·lícula nadalenca.
Bé, una pel·lícula que penso que és molt i molt recomanable, una pel·lícula que ara mateix teniu ja a plataformes, concretament a Movistar, la podeu localitzar, es diu The Holdovers, que aquí va rebre el títol de Los que se queden, que és la darrera pel·lícula de l'Alexander Payne, el director de propósito de Smith o el director també de la brillantíssima Entrecopes.
Precisament d'entre copes va rescatar un dels seus protagonistes, el gran Paul Guiamatti, per ser el protagonista d'aquesta pel·lícula ambientada a principis dels anys 70 en una escola privada de Nova Anglaterra on, quan arriba les vacances de Nadal, tots els alumnes i professors
Se'n van anar a passar les vacances amb els seus familiars respectius, menys alguns que tenen dificultat per viatjar o per malentès els familiars. Alguns s'han de quedar en l'estricte i prestigiós centre educatiu a moda d'internat.
i allà coincideixen uns pocs alumnes i també un peculiar professor, el professor de literatura de l'escola, que és el personatge interpretat per Paul Guiamatti, i allà s'estableix com una mena de petita família entre els que acaben compartint les vacances de Nadal en el centre educatiu.
És una pel·lícula que explora molts elements de la condició humana, molta filosofia, molta reflexió sobre els contrastos de condicions socials, elements al voltant de certes mirades sobre la xenofòbia, la posició dels governs en conflictes militars...
i en definitiva sobre l'educació i el sistema educatiu, en aquest cas a principis dels 70, però perfectament equivalent al sistema educatiu actual. És una pel·lícula de Nadal, efectivament, però no és la típica pel·lícula de Nadal lacrimògena, sinó que és una pel·lícula amb compromís, amb molt de rigor, molt adulta.
i molt humana a la vegada. És una preciositat de pel·lícula, ens fa riure, ens fa plorar, ens fa pensar, ho té pràcticament tot, i tot amb una habilitat i amb una subtilesa poc habitual en les pel·lícules ambientades pel...
per aquestes èpoques. Així que la meva recomanació de pel·lícula nadalenca per aquest any, entre moltes altres, podria ser perfectament aquesta de Holdovers, que té el títol, doncs, aquí, de los que se queden. Pel·lícula, doncs, d'Alexander Payne, amb el grandiós Pol Guiamatti, que va ser finalista a l'Òscar, no va guanyar en una de les grans injustícies
dels Premis de l'Acadèmia de les Tarreres Edicions, però en qualsevol cas una interpretació memorable que demostra la grandesa d'aquest petit gran actor. Res més, bones festes i moltes gràcies.
Molt bé, doncs fantàstic. Moltes gràcies per tu també, Albert. Et desitgem molt bones festes i d'entrada bon Nadal i bon Sant Esteve. Aquesta és la recomanació de l'Albert que ens serveix per tancar aquesta primera hora del programa. Ens queda un minut per arribar a les 9. Farem una pausa i escoltarem després de les notícies la cançó del dia que ens tria.
La Fermina Recio, com cada dimarts, farem la tertúlia d'actualitat i, a més a més, a partir de les 10. Preguntes, Esquerra Republicana de Catalunya. Parlarem del Renaixement amb el company Damià Martínez, en aquest cas avui, amb unes píndoles que ens ha deixat enregistrades. El David Lloberes ens portarà cap al Caripa, a l'espai de Xifran al Món.
parlarem amb el DJ Jambo, Jambito, amb el Fernando, que serà aquí amb nosaltres a les 11. Veus de la vida a partir de dos quarts de 12 i Gastronomia Molins per tancar el programa. És el menú d'aquest Bon Dia i Bon Hora d'avui, dimarts 23 de desembre. Fem la pausa, doncs, i de seguida tornem. Vinga.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Laram. En mobilitat per ara, situació tranquil·la, les carreteres amb retencions habituals a la B10 i a la B20, direccions de Trinitat i Noste i Obregat. On sí que hi ha problemes és al servei ferroviari, on la circulació de trens de l'R13 i l'R14 es troba interrompuda entre les Borges Blanques i la plana Picamoixons per un robatori de cable.
A banda, també una altra incidència, en aquest cas, a la infraestructura entre Sants i Bellvitge. Afecta la circulació també de vuit línies de rodalies, concretament de l'R2, l'R2 Sud, l'R2 Nord, l'R13, l'R14, l'R15, l'R17 i l'R17. Hi ha un retards de deu minuts de mitjana en totes les línies de rodalies.
I en plana política, el Consell Executiu preveu aprovar avui la pròrroga pressupostària que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener i que allargarà la vigència dels pressupostos del 2023. El govern, encapçalat per Salvador Illa, encetarà així l'any sense comptes públics a l'espera de poder començar-los a negociar amb les diferents formacions de l'art parlamentari català, en especial amb els comuns i Esquerra. Aquests dos partits estan esperant poder donar via lliure als equips negociadors mentre continua sobre la taula
El tema del nou model de finançament singular per Catalunya que la Generalitat ha de pactar amb el govern estatal. L'executiu català vol, per la seva banda, aprovar els comptes el més aviat possible.
I unes 500 persones es concentraven ahir en suport als immigrants desallotjats de l'antic Institut Benou de Badalona. Es van viure moments de tensió entre la seixantena de persones a favor dels desnonats i la trentena en contra de la seva presència al municipi. Per la seva banda, els que donen suport al col·lectiu, proferien lemes com ara el viol feixista, o ningú és il·legal, mentre que els contraris demanaven que s'enduguessin del barri els immigrants.
I Comissions d'Indústria, UGT FICA i la patronal UPM han signat l'acord col·lectiu de la indústria metal·lúrgica de la província de Barcelona per al període 2025-2027, que afecta a prop de 200.000 treballadors. L'acord inclou increments salarials i millores de les condicions laborals i ha permès, per tant, desconvocar les dues jornades de vaga previstes per aquest mes de desembre.
I una persona moria ahir a la tarda després d'un tiroteig al carrer a Castelldefels, concretament a la zona del carrer Doctor Fleming. Els fets haurien tingut lloc cap a les 4 i les causes encara es desconeixen. Els Mossos d'Esquadra han obert, a conseqüència, una investigació per tal d'esclarir aquests fets.
I pel que fa al temps del temps continuarà insegur, amb cel força novolat i boires matinals a la depressió central, al prelitoral i també a les valls prepirinenques. També les precipitacions arribaran i afectaran sobretot el Pirineu i Prepirineu amb una cota de neu a partir dels 800 metres. També s'estendran a la meitat nord del país, al llarg del dia amb pluja feble sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.00
Informació local. El parc de Nadal, aquest espai d'educació en el lleure que organitza l'Ajuntament de Molins de Rei cada any, coincidint amb les vacances escolars dels infants i que es du a terme fins al dia 31 de desembre, en horari de matí o de tarda en funció del dia. Si és vigiliat de festiu, és només en horari de matí.
i la resta de dies amb horari de matí i de tarda. Per infants i adolescents, a poliesportiu, com dèiem, el preu per sessió és de 5 euros. Els Pastorets, que s'estrenen el divendres per Sant Esteve, com cada any al Teatre de la Peni, que es podran veure també els dies 1, 4, 10 i 11 de gener. Els Pastorets de Frederic Soler Pitarra, música del Mestre Blanc,
Ja els tenim aquí, al Teatre de la Peni, com dèiem, totes les funcions a les 6 de la tarda a la Peni i les entrades anticipades, numerades, es poden comprar al web Entràpolis. Aquest dissabte continua el poema de Nadal. Al cap de setmana passat hi va haver dues representacions i aquest dissabte a les 12 del migdia a l'església de Santa Creu d'Ulorda, una vegada més, recitant el poema Pere Raich.
i canten Mireia Gispert i Montserrat Torana, poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. I diumenge torna la discoteca adaptada al Ballen Party, que organitzen Enredat per la Discapacitat i 7.50. El diumenge a la tarda de 5 a dos quarts de 8, al Bacus del carrer Foment número 6, animat per la música del dijòquei Jambo Jambito.
I acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres, la farmàcia que obre fins a les 10 de la nit, és la farmàcia Terraple, que està al passeig del Terraple, número 5.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar.
Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Aquest no saps a Nova. Els pastorets fan 130 anys. I el dia 26 de desembre, l'1, 4, 10 i 11 de gener, els podràs venir a veure. A més a més, diumenge 28, Sants Innocents, fem una representació especial per a majors de 12 anys. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 Garrofes. Que no, Pallanga, però ho és ben cert. Ah, sí?
I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant! Que al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i afectivitat. Ah, sí? El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Un espai còmoda i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Joua.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem amb testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia amb Fermín Arrecio.
Bon dia i bona hora, la cançó del dia d'avui. Vull que serveixi per desitjar-vos unes molt bones festes i vull fer servir una cançó que estava en el compilatori, altres cançons de Nadal 3...
Perquè eren cançons que ens enfocaven al Nadal des d'una visió diferent a l'habitual de les Nadales, que interpreten Jofre Bardagi i Beth i que es diu Mirar-nos als ulls. Em sembla una cançó romantiquissíssima de dues persones que es retroben en una festa de Nadal.
i que diuen que potser oblidar-se de tot això que els ha fet estar distanciats. Mirar-nos als ulls, Jofre Bardagí, Beth, molt bones festes i que tingueu un molt bon dia.
Vam insultar-nos tant, vam fer-nos tant de mà. I ara que els anys ja ens han anat passant,
de seria ara un bon moment per dir que ho sento. Sento haver-te enganat.
Però ara que el temps ens ha anat apropant Podem seguir ballant
per mirar-nos als ulls i sense plorar desitjar-nos.
Ara que els dos sabem que no estem fets per viure.
Després de tot, potser no és bon moment. Potser no ho siguin mai. Potser és moment de mirar-nos els ulls.
Abans de dir-te d'ell, dir-nos a d'ell. Abans de dir-nos a d'ell.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimarts 23 de desembre. De moment la compartim amb el Xavi García. Bon dia, Xavi. Segur que fem. El meu cafetó. I vol bé a casa por Navidad. Antonio Valverde, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Què tal, com estàs? Que l'almendro. Jo sí, matei el lobo.
Que gran torró. Doncs de moment amb ells comencem la tertúlia. Vosaltres no ho heu vist, però ha hagut l'aparició de Paco Prieto, que ha entrat... Ha entrat, però ha tornat a marxar perquè tenia un compromís personal i, per tant, no... Ara és de bona edat. No sé si se celebra la Navidad como buen marxista, pero bueno... Suposo que sí, no sé. Diu que pugis una mica al micro a... No has peat. Estàs entrenat.
Se'ns ha aparegut el Paco com un fantasma de l'època aquella, bueno, l'època, no?, del Mr. Scrooge, del cançó de Nadal, que apareixia... Del tipo, eh?, del tipo, eh?, las patillas... Però, bueno, se permet felicitar-se els Nadals, no? Eso se ha perdido, ¿no?, un poquito. El que ha de felicitar... El que ha de felicitar... No, bueno...
Dan Canción de Navidad y estas cosas ya en la televisión. En los últimos años no he visto. Sí, sí, las que están a mover bastant, eh. O sea, el que ve yo es vivir, cau cada any. Sí, por supuesto. Hombre...
I aquestes de les Cruz hi ha tantes, oi? Però sí que... Jo no la veo quedar dos o tres años. O fas una mica d'espai. Una història curiosa, això del Dickens, perquè va reflexar molt bé l'època aquesta victoriana. I és que l'estava arruïnat, el Dickens, era un gènit. El Charles. Charles Dickens. I estava totalment arruïnat, no tenia cap diner, estava fet una desgràcia. El seu editor li va dir, escolta, escriu algun llibre...
d'alguna temàtica, perquè tal. I el tio es va inspirar, per això surt l'escrúix de destana econòmica, al final. I, bueno, va escriure la novel·la desesperat i va ser la solució econòmica de la seva vida. Mai saps... Va ser un regal de Nadal que se li va fer. Entonces había pocos bestsellers y había pocos... Es llegía más, per això. Pocos escritores mediáticos que salen en televisión. Sí, cert, cert, cert.
Del Josep Genés ara mateix no en tenim constància. A veure si arriba o no. I el José Polo tampoc. A veure si... Bueno, una mica en mica. Aquests dies són una mica bojos. Sí, són una mica bojos. Cosa que us agraïm que estigueu aquí. Estàs bé, Antonio, per cert? Sí, sí, muy bien. Molta feina, no? Muy atareado. Muy atareado.
Creo que alguna vez lo he comentado, lo que no sé si es verdad que antes me comentaban, cuando hago las retransmisiones, por decirlo de esa manera, desde la ciudad de la justicia no sé si se entiende todo o no se entiende todo. Pero la verdad es que sí, que desde hace 5 o 6 meses estoy colaborando con un despacho penalista. Penalista significa que se dedica exclusivamente a delitos, a robos con violencia y hurtos sobre todo.
Y la verdad es que, ¿para qué negarlo? Sería absurdo porque además lo vemos en la prensa. Es decir, Barcelona ahora mismo tiene una situación de robo y de criminalidad muy grande. Mis hijos me lo dicen, pero tú estás con los malos, ¿no?
Pues yo me dedico a defender a esta gente que hace estos robos y estos hurtos, y la verdad es que estamos bastante llenos de trabajo. Es una colaboración que puede durar seis años o seis días, pero ahora mismo es muy intensa. La verdad es que yo te puedo hablar de toda esta problemática que sale en la prensa de multireincidencia... Això es lo que yo te volía comentar. La verdad es que es muy complicado, sí. Sí, sí. O sigui, tú que estàs al dalle aquest i estàs dintre, és a dir, tú portes una persona que està acusada d'un delicte, el que sigui. Sí.
els jutgen. Si és condemnat culpable, va a la presó, o la multa, o el que faci falta. Però això de la multireincidència, quan passa exactament? Vamos a poner un poco contigo. Hace, digamos, 10 años, cuando había las faltas, las faltas se consideraban que no debían producir, digamos, el ingreso en prisión. Con lo cual,
que eran pequeños robos de hasta 400 euros, o menos, en ese momento era menos, pues tú podías ir acumulando faltas y ningún juez se sentía con la necesidad de decir te meto en prisión por esta falta. Con lo cual uno podía asumir 50, 100, 80, 90, 200 faltas.
La situación tampoco era lógica. Entonces se vio en la necesidad política y jurídica de provocar que esta gente también fuese a prisión. Entonces, ¿qué pasa? Que se han ido cambiando las leyes para provocar que estos delincuentes que incidentemente cometen delitos pues vayan a prisión. Lo que pasa es que es complicado. Es complicado porque al final tienes que poner cuánto es mucho.
Dos, tres, cinco... Entonces, se está intentando que al tercer o cuarto delito realmente se agrave la pena y se meta en prisión, pero igualmente los plazos de la Administración de Justicia son lentos. Entonces, ese tercer, cuarto o quinto se produce a lo largo de dos, tres, cuatro años.
Claro, durante esos 3-4 años, si los juicios no se acaban de juzgar, pues una persona puede seguir teniendo 5, 10, 15, 20 procedimientos penales que ninguno ha acabado y todavía no se acaba de cumplir que tenga 3 condenas firmes o 4 condenas firmes que provoquen que vayan a prisión. La otra manera que yo creo que equivocadamente policías, fiscales y jueces están provocando que esta gente vaya a prisión es elevando las penas.
Entonces resulta que si tú le quitas una cadena arrancándose a la fuerza a un señor o una señora y le dejas una pequeña cicatriz de nada, una marquita en el cuello, pues ahora mismo te están pidiendo tres años de cárcel.
Y eso también es una... Eso a mí personalmente me parece una barbaridad. Entonces es muy complicado, es muy complicado porque además, vamos a decirlo tan claro, esta gente no son inmigrantes. Esta gente que se dedica habitualmente a esto no son inmigrantes que están aquí trabajando y robando, son gente que vienen directamente a robar.
Són professionals de lampa, no? Exactament, són gent que se dedica a això. Entonces, claro, és molt complicat perquè aquesta gent, además, circula. Se van a otro sitio, se van a Avenidor, se van a...
a Marsella, se van a Itàlia, entonces es muy difícil, es muy complicado. Sí, sí, es complicado, sí. ¿Més preguntes que tenías? Ah, no, no, simplemente la curiositat aquesta. Me hizo gracia porque vi que Junts quiere que haya una ley de multiresidencia. Es muy complicado, es muy complicado resolverlo. Todos somos conscientes de que se tiene que resolver porque nadie considera que es adecuado. Aunque yo defienda, evidentemente yo defiendo que nadie sea condenado sin pruebas.
Yo no defiendo que se cometan delitos, quiero decir que esto es obvio, pero sí que es muy complicado resolverlo porque también has de cumplir una serie de garantías.
Bé, doncs celebrem que tinguis força feina per una banda i levantem que no ens puguis acompanyar A mi també me sabe mal, eh? Ja miraré a ver si el 2026, si todavía me queréis Parla amb els jutges A mi de 9 a 10 no me pongas que estoy en Ràdio Moritz Escolta, per passar una setmana més no ve d'aquí, si podeu 5 anys m'espera en aquest cas La media de los juicios teóricamente rápidos son 15 meses 18 meses
No, no, no, desde el momento en que, o sea, los juicios rápidos son juicios que en teoría todo está resuelto, normalmente son robos a turistas, entonces se hacen tres diligencias o cuatro diligencias durante dos días,
Y ese día se para y tarra 15-18 meses en juzgarse. Mare de Déu. Con lo cual, imagínate. Havíeu comprat números de la... Sí, sí, del foment, tu. Han tocat 100 euros. Ah, sí? Sí, això m'ha acabat de dir. Atenció. Pues a mí no ha tocat nada. No ha tocat nada. 100 euros. Bueno, jo m'hi he enterat ara, eh? Vull dir... Tu vas comprar... Sí, el foment. El foment, eh? Vaig comprar un dècim. És que passa això, és típic, de que...
Jo no soc comprador de loteria perquè no hi crec, bueno, no hi crec en el joc, sé que és difícil, bueno, hi ha una estadística que diu que és més fàcil que caiguin set llamps a sobre que et toqui la loteria. Això està comprovat estadísticament, això és molt difícil, no? Però, bueno, és allò que el veus i dius, hosti, i si és aquí, tu? I si toca aquest? Perquè vinc cada dos per tres. Compartes perquè també te sap mal, i això, però jo comprar, comprar, tampoc compro.
Sí, sí, jo no sóc molt comprador, però, bueno, al Nadal, evidentment, sí. Però sí que ho vas fer aquí al Foment. Vaig comprar al Foment perquè hi vaig molt al Foment. I pam. I vaig, bueno, la posa molt. I mira, veus? La meva senyora... Tu vas molt al Foment perquè vas ser radionista. Ja has de compartir-ho amb nosaltres. Bueno, mira, no hi vaig fer... És d'estar mort, a més a més, el nombre. Sí, ja em van dir. I bueno, i la meva dona sí que compra l'oteria. La meva dona és una dona d'amplia fe, d'optimista, i compra bastant. Però no té sort, no? Jo hago euro millón.
Home, si toca, toca. Bueno, però també et dic una cosa. Abans, estava llegint una cosa de les loteries i que toquen, no? I és curiós perquè hi ha una dada que us la donaré amb exactitud perquè no ho vull fer.
Són d'aquestes dades tontes que hi ha a vegades... De gent que guanya la loteria i després... Bueno, que blanquegen, no? No, que... En poc temps. Ah, sí, sí. Això és cert.
La gent no sap dominar els calés, en el sentit que, bueno, es veu tot tan fàcil i... Bueno, però resulta que hi ha una... A veure, estem buscant ara la informació? Sí, no ho dic per ser... Per ser precisos. Sí, però bueno, si no... Mira, està aquí. És la proporció de com va la vida, eh? Com s'ha devaluat la loteria d'entrada i com és, no? És a dir, l'any 1967...
resulta que et podies comprar, si et tocava el gros, la grossa, bueno, no la grossa de la Generalitat, el gordo, et podies comprar al 1967 12 cases i 22 cotxes. Fent la proporció del que et tocava. L'any 84 podies fer 4 cases i 3 cotxes. Però és que el 2025...
un pis i un cotxe. I imagineu-se el que és. És a dir, la proporció del que es va devaluant, si féssim la proporció seria, l'any 67 és com si et toqués un milió 300.000 euros, l'any 84 556.000, i aquest, el 2025, després d'impostos i tot el d'això, és com si et toquen 328.000. O sigui, imagineu-se que la pròpia loteria...
ha anat perdent... Le acabas de romper la il·lusión a todos los que pensaban comprar para el niño. No, i és complicat, perquè si tu comparteixes un dècim, tens problemes, o sigui, tens que fer un paper amb els dècims, conforme l'has compartit, a l'hora d'anar a cobrar les persones, o un paper que diu que està... És a dir, és complicat, eh? Però bé, millor que et toqui que no que et toqui.
M'encesta a incorporar el José Polo. Bon dia. No sé si vas haver d'anar a Sant Boi o... No, ahir vaig... És una de les administracions poques d'aquí a Catalunya que ha tocat, eh? Exacte. Va estar un dia... Vaig sanifestar. Tranquilet, eh? Bàsicament. Tranquilet, familiar, no gaire tranquil, però... No, perquè a casa estàs entretingut. Estem entretinguts, però va ser un dia bo. I no, no em va tocar anar a Sant Boi, va anar el meu company David Guerrero. Molt bé. Molt bé.
I, bueno, és la història aquesta, doncs, de pel·lícula, no? Va tocar una administració que el seu gran eslògan o el seu gran mètode de màrqueting són els calbs. Els... Ah, sí, és veritat. Les persones que no tenen cabell. Ah. I va la gent, frega el dècim que compra, un cap sense... En sèrio. Sí. I tenen un número de calbs que només te'l donen...
O alguna cosa així, si ets cal, si no, no. Vull dir, és tota una teoria. Nosotros tenemos opciones. I amb el Xavier, que parlàvem un dia... Jo d'aquí poc. Sí, ay, qué il·lusión. Quan parlem de coses del passat, ara comencem a rebre, sobretot aquests últims dies, no? Bon Nadal, foto reenviat. Sí, sí, sí. Com s'ha anat perdent aquest escald a la postal de Nadal. Però és que... Això ja ho sé que és molt antic. Però això és normal. Tu penses que és normal? Vamos a ver-ho.
Un reenviat moltes vegades és com... No, no, el que te quiero decir és que és normal que les coses no sean iguales. Correcte, sí, sí. Perquè ara mateix tenim més mètodes de comunicació. Però tot més impersonal al final, eh? Bueno, però si al final, si a alguien lo puedes ver todos los días, ja no és lo mismo que si solo lo ves dos veces al año o estàs tot el año sin verlo. És a dir...
A ver, el que vivía en un pueblo o tenía a sus padres en un pueblo y vive en la ciudad y no lo ve nunca, ese, para él, la Navidad tiene sentido. Yo estaba en los juzgados cuando hablo con, a lo mejor, algún funcionario que dice no, es que yo soy de Zamora o yo soy de Málaga o de Orense y no veo a mis padres o a mi familia desde julio o desde abril. Vale, ese, pero los que vemos todos los días a nuestras familias o podemos tener una videollamada y tal...
La Navidad ya no puede ser la misma. Que eso yo, vamos. Jo el que faig sempre, i us ho recomano que ho feu perquè si t'ho fan és molt agradable i si ho fas dones una alegria. Sí. Perquè tot això és cert, però tan automatitzat, tan generalista, que sembla que més que enviar una postal sembla que facis una edició de tiratge de punyatos, no? Sí, sí. Jo sempre faig la trucada.
Tu vas trucar, eh? Sempre. Jo, no tothom... Però tu tens una voz bonita. Bueno, una voz bonita, sí, no ho sé, però, per exemple, ahir vaig estar parlant amb un... A més, truco molt a l'estranger, perquè com he estat treballant tan fort. Sí. Ahir, per exemple, estava parlant amb un senyor de Lisboa, que cada any el truco.
A veure qui s'adavanta, ell o jo. I és molt agradable, perquè estàs 5 minuts xerrant com et va la família, com estàs, arreglem el món una miqueta. I és aquella sensació que... Si tu n'envies una cosa per l'ordinador, dius, bueno, puc ser un de la llista. Si tu el truques, és molt gratificant. I jo crec que és una època bona de l'any...
és que quan arriba el Nadal i aquestes festes, que hauria de ser més sovint, però bueno, s'hauríem de trucar més sovint. Fer una trucada és molt agraïda. Hi ha persones que estan soles que aquesta trucada, per exemple, els hi va molt bé. Que mala persona soy que iba a poner en el estado Feliz Navidad y lo iba a dejar que la gente lo mirara. Mira, l'escalfor de la veu i el fet de parlar en particular i preocupar-se un de l'altre...
A mi això li dona, crec que li dona... A José Polo. No, al final és una evolució que va en consonància amb l'evolució de la societat en general. És a dir, cada vegada som més impersonals, no només per Nadal, sinó durant la resta de...
de l'any, llavors el Nadal, evidentment, també canvia. Sí, és un reflex. És un reflex, evidentment. Sí, la trucada està bé i jo tinc la gran majoria de la meva família a prop, una part no, la tinc lluny, aquí sí que recorrim a la trucada o la videotrucada, tot i que les videotrucades, no sé, però hi ha dies que semblen un caos.
Jo ho faig de veu, perquè això de la imatge és una espècie de càmera russa, que es diu, que sembla que he vist en una muntanya russa. La veu es parla i ja està. Vull dir que al final és millor. I no estan tenint la majoria de la família a prop, sí que la visita, la tieta...
i al juntar-nos, fer un àpat junts, doncs, l'hi veig, l'hi veig encara, encara molt de sentit. Mira, és molt gratificant, bueno, anar per deixar merder i pirar també està fatal, no? Jo, anem a casa als avis, tu, va tot, i després se'n van i l'avi es queda allà i a l'avi, i els fotuts. Que els avis sempre estan contents, eh? Jo crec que és molt gratificant, i ho hauríem de fer... Jo ho faig bastant, home, no sovint, però assiduament, de vegades me'n recordo ben al cap persones,
No dubto ni un moment, els truco. No em costa res. No, és un tio raro, eh? Sí, potser sí, però dic, escolta, com estàs? Esteu bé? Jo sempre t'hi pic de... I te dicen, ¿por qué me lo dices? ¿Qué sabes? No, no, no, jo truco amb gent teòricament més tranquil·la. Però vull dir, sempre acabes dient, bueno, a veure quan ens veiem... I no ens veiem mai. A veure quan ens veiem tot això. Però aquesta trucada, aquest com estàs...
S'agraeix. S'agraeix molt. Jo encara sóc de trucar als telèfons fixos. A on? Els fixos, en aquest cas... Però això es identifica molt bé, eh? És a dir, ei, que no són cap màquina ni cap cosa rara. No, no, que a més a més són... Els recordes de memòria? Els pocs telèfons que recordo de memòria, efectivament, perquè els de telèfons mòbils...
És que em sé el meu, i ja està. No em sé cap telèfon mòbil de memòria, en canvi... No, jo no. Jo no el sé, eh. El de casa meva el fix, o sigui, el que és als meus pares, i el de la tia, o sigui, me'l sé de memòria. I encara feig una cosa que és més raruna, que soc el típic que es presenta a la casa del familiar sense avisar. Bueno, això pot ser una alegria. O no, eh?
Bueno, depèn del que sigui fent el familiar, no? Pot donar una alegria, i normalment dono una alegria, el que també passa a vegades, que la gent no hi és a casa, no? I em quedo en un pan de nassos. És que saps què passa? En general estem perdent el contacte físic. El contacte humà l'estem perdent. Si ho fem tot a través de les màquines, és sempre fred. Perquè per molt que tu vulguis escalfar una postal o escriguis la merda vella, enviguis emojis i aquestes bestieses que es fan... O sigui, quan fa que no abraces una persona, per exemple?
Bueno, yo hace unos minutos te he abrazado a ti, ¿eh? Bueno, home, en veritat, hem fet un abraçado, semblava que haguéssim celebrat un gol del Barça.
Hombre, què haces por aquí? O sigui, una alegria, no? I mira que pensem diferent. Però bueno... És a dir, abraçar la gent, per exemple, l'abraçada és una teràpia boníssima. Acabas de abrir un melón, eh? Las reuniones familiares de gente que piensa diferente, eh? Home, a veure, al Nadal no estem obligats a que ens agradi, ni ningú està obligat a ser... com diria jo...
Però algunes reunions familiars... La paraula em surt... Hòstia, perdoneu, em surt en anglès i no em surt en castellà. Ser tan xarman, tan... Encantador. No, encantador no, tan escalfador, o sigui, tan, no diria jo, acollidor, amable, o digue-li com vulguis, no? Hi ha molta gent que quan parla toca molt. Fins ara hi ha gent que necessita el contacte físic, i hi ha gent que el repeldo. Jo crec que al final del Nadal, i aquestes festes i tot això, o se senten o no se senten. Això és així de clar.
El maloc obert l'Antònia també és interessant. Sí. El que passa és que també és molt clàssic. És molt clàssic. No et creguis, eh? És a dir, mira que pensem superdiferent.
En el meu entorn no tenim un barem patró, però mai arribem a la senca al riu en el sentit que ens discutim acaloradament. Mira, el pitjor, el més artificial que existeix són, perquè en família encara el convinc la tens, sempre toca el cunyau raro que digui jo,
Jo també sóc conyeu de gent, eh? Sí, sí, clar. Però el que és brutal són els sopars d'empresa. Això és una espècie de versalles en petit, on tothom fa un rol, on tothom vol quedar bé, tothom és amic, però es foten unes punyalades després bestials, on hi ha gent que no vol anar-hi. És a dir, si es fes un estudi sobre els sopars d'empresa...
Veuríem la realitat de les empreses. És tremendo, eh? Jo vaig fer ahir una cosa que no és un sopar d'empresa. De fet, el sopar de la secció d'empresa del diari en el qual treballo a Barcelona aquest any no s'ha fet per motius X i el farem al gener, no? Però mira, tenia el dia lliure, vaig anar a veure un concert al Teatre Victòria amb la meva filla i la meva parella. Això està bé. Vam dinar a Barcelona.
Ja m'he presentat a la 5 de la tarda a la redacció de La Vanguardia amb uns cruzanets i la nena. Molt bé. Però això no és un sopar d'empresa. Això és un gran detall. Bon Nadal, aleu els cruzants, ja et valjo a agafar-te festa el dia de la loteria, que m'ha tocat anar a Sant Boi a mi, i... i res, i...
Però això està bé. Però jo dic que s'ho passa a aquests organitzats. El dia 8 l'empresa convoca... I l'havien passat, eh? La majoria. I la niña mirando i dic... Aquí és on treballes tu? Jo pensava que tindria vergonya, flipant. Només li va faltar posar-se a escriure una de les pàgines. Ara parlant d'això també és el món del lot. Una cosa que fa molta il·lusió és el lot de Nadal. Cada cop està desapareixent. Els lots s'han anat reduint. Jo me'n recordo que hi ha espaneres enormes. S'han reduït molt. Però el lot de Nadal sempre ha fet il·lusió.
Encara que et fotis una capsa de neules i una barra de turró, hòstia, allò d'haver portat a casa, allò... Mira, me voy a decir una historia bonita. Le hice un favor a una funcionaria de la administración que me pidió que mandase una carta en su nombre y la mandé. Ui, ui, ui. Y tuvo el detalle de hacerme un pequeño lote. Me hizo una botellita de cava, unos turrones... Oye, muy bonito y además lo agradecí mucho y me dio mucha ilusión.
Lo llevo en el autobús i lo perdí. Vaja, és una puta. Això és una mica berlanga, eh? Sí, sí, sí. És una mica plàcido, eh? Ens pot estar a escoltar ara la persona? No, eh? No creo. Espero que no. Espero que no. Lo perdí. El disgusto fue tal que hice algo que jamás hago, que es intentar ponerme en contacto con la administración para pedir ayuda. Y mandé un e-mail a Transportes Mutuales de Barcelona diciendo, oye, he perdido esta bolsa con tal... Difícil, eh?
Pero tenía tal disgusto que dije, hasta aquí hemos llegado. Bajé abajo y fui a la parada de autobús. Me subí al siguiente autobús. Le dije, oye, al conductor, oye, mira, he perdido una bolsa con tal, tal, tal, tal. Y pues vamos a ver qué se puede hacer. Eso era un viernes, a las 7 de la tarde. Uf, ya vos lograría ir. También complicado, ¿eh? Muy complicado. Barcelona centro, ¿eh? No estoy hablando de una Barcelona centro. Sí, sí.
Pues a las nueve y media de la noche me llamó el conductor para decirme, hemos encontrado tu bolsa, estaba todo completo, la botella, los turrones, todo. Sí, hi ha bona gent pel món, eh. Para que veas, eh. Y el domingo fui a buscarla y conseguí todo el lote que había perdido. Pues a mí... Bonita historia, eh. A mí, això de trobar coses, bueno, objetos perdidos és per anar allà i fer una pel·lícula, allà de tot.
El que més ha anat a la Guàrdia Urbana de la meva vida és deixar coses que he trobat pel carrer. El correo me lo dieron hace tres o cuatro días diciendo que no había encontrado nada. Jo recordo una vegada que vaig perdre les claus. Jo porto sempre les claus de casa, de la feina. Semblo un sereno d'abans. I un dia vaig agafar un taxi i vaig perdre les claus. I jo sabia que havia perdut les claus. Pensava, és el taxi. I vaig fer el mateix, tot el procés. No, no, aquí no hi ha cap clau. I un dia em truquen
que no sé com deurien aconseguir el telèfon, és que no ho sé encara, em truca i em diu, escolta, vostè ha perdut unes claus, oi? I jo dic, sí. Diu, doncs miri, on vol que quedem? Dic, doncs a tal lloc. Saps qui era l'home que va trobar l'estona? No. El que tenia la megafonia del Barça. Ah. Sí, és aquell de... Bona nit a tothom o bon dia. El speaker. El speaker. Manel Vic. Clar, i jo quan vaig parlar per telèfon, vaig arribar estúpidament a la conclusió i dic, és algú que el conec?
Escolta, quan et va trucar, et va parlar amb aquesta veu. Tu coneixes per telèfon, no veus que et sonen? I vaig dir, dic, suposo que és algú que ha conegut per saber com tenia el número, no? I encara no sé com van descobrir el meu número de telèfon, no em vaig atrevi a preguntar-ho, cosa que a les claus no el portava. La qüestió és que m'ho van tornar.
Mi familia me comenta, qué suerte tienes que te devuelven las cosas. Una vez perdí el móvil en el tren. Pues sí, pues eso... Y me llamaron de un restaurante jordano, no sé si era de Bárbara del Vallés, porque había encontrado, un chico árabe había encontrado el móvil, se lo había dejado en el restaurante, porque no sabía castellano, y en el restaurante que sí sabía castellano me llamaron para decirme que tenía el móvil.
Para que veas. Déu-n'hi-do. A veure... Hem estat una mica nadalencs. Nadalencs, tot i que passen altres coses. Sí, per desgraciar. El mundo no se para. A la vila i a la comarca, que aquest cap de setmana déu-n'hi-do. Avui llegien, per cert, que els bussos d'esquadra, aviam, hi ha matisos amb tot el que explicarem, però investiguen un tiroteig a Castelldefels, per part de la comarca, que ha deixat una persona morta
Va passar aquest dilluns a la tarda, és que clar, passa a la zona del carrer Doctor Fleming, al barri de la Montanyeta, d'aquest municipi del Baix Llobregat. La policia encara busca l'agressor o agressors que van disparar tres trets i va fugir a peu del lloc de l'assassinat. Per intentar detenir-li implicat el més aviat possible, els Mossos van activar
un dispositiu amb l'helicòpter del cos i, de moment, però encara no l'han trobat. Sembla que hi hauria... Seria un crim vinculat al tràfic de marihuana. Això per una banda, però per l'altra, i clar, Molins de Rei, això ha colpit, és aquest assassinat que hi ha hagut aquest cap de setmana, la matinada de dissabte i diumenge, un home de 42 anys, aquí... Aquí al costat. Bàsicament. Al carrer Foment. Encara, no sé si, José, tens algun detall més. Hem intentat aclarir
i ens deixem el de Tarragona exacte hi ha hagut 3 en 3 dies
I, clar... A la Tarragona, per cert, una de les coses que sospiten és que estigui relacionat amb la caça. Amb la? Amb la caça d'un caçador. És a dir, que potser no és una cosa criminal, sinó que és més accidental que aquestes coses també passen. I ahir en converses, et pregunta la gent, són alguns pares d'adolescents, és que, clar, arriba o entra la por al cos, no?,
És normal. No, és normal, Antonio, és normal, és normal. No, no, no, parlem d'aquí, d'aquí. Sí, però clar, a la Festa Major també es va produir aquest punyalament gratuït. No tenim encara les dades, no? Per què s'ha produït?
Clar, és que aquí em preguntava si tinc més detalls. La resposta és sí, però encara no els puc fer públics. D'acord. Perquè hi ha diferents coses, per dos motius, bàsicament. Perquè quan t'expliquen dades les has de contrastar i si no les tens ben contrastades i ben verificades, doncs millor que no les expliquis.
corrent el risc que hi hagi qualsevol sonat que ho es bombi abans que jo i llavors s'acabi liant, però això és la... Sempre ho has de decidir què fas, agences a la piscina o no, i nosaltres intentem ser prudents. I una de les coses que ens fa fer prudents i que és un bon lloc per contrastar informació és que la causa està sota secret i és possible que aquest secret de sumari s'obri a les properes hores.
Llavors, clar, tens una informació, tens una informació sumària al que s'obre, i tu dius, ostres, lliga o no lliga les coses que t'han dit amb el que surt al sumari. Dit això, sobre aquesta recansa o por que poden patir els pares o la societat en general en Molins de Rei, o fins i tot a Catalunya, perquè s'ha donat tres... Això a vegades passa, és cíclic. Hi ha mesos que no hi ha homicidis,
que passen sense que passi res, i després comencen i pam, pam, pam, un darrere a l'altre, que dius, ostres, tu, és a dir, sembla que es posin d'acord i potser no tenen res a veure una cosa amb l'altra, no? A veure, el que són les nits a Molins de Rei, i poso els dos bars musicals que tenim aquí al costat, el del carrer Foment i el que està allà al costat del Passat del Palau, i tant, la discoteca que tenim al Polígon,
No són espais especialment conflictius ni molt menys. En el món de la nit tothom sap que a vegades sorgeixen baralles, picabaralles i tal, però no estem parlant de discoteques o locals especialment conflictius ni molt menys ni de bon tros.
Això d'una banda. Tampoc vivim en un poble que sigui especialment conflictiu, però sí, passen coses. Va passar una cosa per la Festa Pajó, ha passat això, que són les dues coses més sonades o més greus, i passen altres que no ens entenem.
Això és així. Llavors, jo el que faria és el següent exercici. I, de fet, m'ho apunto com a deures per fer-ho per l'anuarie o per algun reportatge que puguem fer. És agafar les dades de criminalitat de Molins de Reina els últims 25 anys
i veure si han pujat els delictes o han baixat. No les tinc a mà, no he fet aquest exercici, però m'atreveixo a dir que la situació seria bastant similar a la de Catalunya, i que és que no hi ha un augment dels delictes. On sí que hi ha un augment és en el coneixement que té la població...
de les coses que passen. Això està generant un malestar social i una por, però jo crec que, en el fons, no és dolent que la gent sàpiga el que passa. Bé, jo tinc la sensació que quan es veu que és... O sigui, quan va passar en la Fesa Major és que és gratuïtament que a la Zara, és a dir, quan identifiques... No és que es buscaven...
busquen baralla. La gent queda com... Ah, és que s'estaven buscant. Però quan la gent veu... Ostres, és que gratuïtament aquí la primera persona que fa això la marquem a la cara perquè ens ve de gust. La inseguridad tiene distintos niveles y no podemos identificar todos. Antes hablábamos de la inseguridad ciudadana en Barcelona y eso ahora mismo es estructural y reiterada.
Pero una cosa es un incidentes que, como tú dices, Oriol, pueden tener, digamos, origen en que sea un foco de peligro o que realmente sean incidentes aislados. Yo también estoy un poco con José. Yo creo que ni Molins de Rey es un lugar peligroso, ni los lugares donde han ocurrido incidentes son por sí mismos lugares peligrosos.
Aparte de que la gente idealiza el pasado y por tanto seguramente la inseguridad que había hace 20, 30, 40 años era parecida, sí que es verdad que la gente tiene que tener en cuenta que no hay una seguridad cero y que hay gente que efectivamente por lo que sea, por las razones que sea, es violenta y lo que sí que es verdad que a lo mejor
Ahora hay algunos elementos, navajas y tal, que igual algunos colectivos, alguna gente, la saca con más facilidad que otros. Correcte. Y entonces, eso sí que es un problema y bueno, eso sí que exige un cierto control por parte de... De fet, a nivell d'àmbit ciutadà o de seguretat ciutadana, tenís diferents problemes a Catalunya. És, un, l'augment que no en un mes passa aquí, passa a tot arreu de la ciberdelinqüència, que aixequi la màquina o li ha arribat un missatge fraudulent del banc, a veure si... I això és com...
Cada vez más complicado averiguarlo. Com si t'estiguessin intentar robar la cartera. És el mateix, però a través del telefonet. Som la fàbrica de marihuana d'Europa. Això és un problema. Però no només des de l'àmbit de la salut pública en el sentit del perjudici que té per la gent a la salut que fumi marihuana, sinó que quan tu ets la fàbrica de marihuana d'Europa,
aquí es mou un cert gemenege de persones que no són precisament germanetes de la caritat i que generen problemes de delinqüència. I com molt bé apuntava l'Antonio, en els últims
jo et diria dos anys, dos anys i mig aproximadament, els Mossos d'Esquadra estan detectant un augment de portar armes blanques. És una cosa que...
Si ens remunteva molt al passat, quan jo era petitó, o sigui, vull que sé, a finals dels 80 i tal, sempre hi havia, no, que te rajo con la navaja i després com que va a desaparèixer, no? Doncs ara està tornant amb força. I un últim, que aquest no és tant de crims de, com t'ho diria, d'assassinats i d'aquest tipus de cosa, perquè quan parlo de marihuana o de anivetades poden donar...
d'on peu a que hi hagin assassinats, no? Que no estan així, però també genera molta inseguretat, que és que tenim un problema amb la multireincidència. Això és així. Hi ha persones que delinqüeixen i acaben tornant a sortir. Llavors, són quatre focus, una, el que menys escandalitza numèricament, o sigui, el que més escandalitza, que és la ciberqualitat, menys escandalitza, perdó, menys preocupació crea,
que és la ciberdelinqüència, potser numèricament és el que s'ha disparat. Molt elevat. Però hem d'intentar posar a frear aquests quatre elements. Dins del context que no crec que estiguem en unes dades de criminalitat molt més elevades ni més elevades que fa un temps, però clar, això no significa que, un, aquests quatre elements els hem d'atacar, dos, per suposat que la seguretat és millorable. Sempre tot és millorable. No?
Però genera unes inseguretats. Clar, evidentment que genera inseguretat. Jo, com a pare, ho entenc. Los discursos racionales están muy bien, pero la madre que pensa que su hija o su hijo está inseguro, evidentemente, cualquier discurso objetivo no le acaba de convencer. Al final tienes que poner medidas que se vean para que la gente esté tranquila. Jo entenc, però jo em poso amb la pell de la mare que el seu fill de 20 anys sortirà cap de setmana vinent de festa...
i jo és que li diria, escolta, en el món de la nit sempre poden passar coses. Ara bé, si estàs sortint pel Molins, veritablement, no està en un lloc que sigui especialment... Si tienes razón, te estoy diciendo que la madre te escuchará, pero preferirá ver que hay un coche de policía dando vueltas por Molins. Ah, clar, sí. Ah, clar, clar, clar. Eso le dará más tranquilidad. Una cosa, otra o la otra. Si no te estaba discutiendo. No, no, que a més a més coincideix això amb... I ponen papío, también.
Sí, el Papiol, sí. Bé, el Papiol és com la Gàlia, jo. De vegades vénen romans, digui. Hi ha una història del Papiol xula. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. És un poble que té... Bé, és una curiositat. Però el que jo deia és, en parlància de les famílies, la preocupació dels pares és lògica i... Coincideix amb la incomoditat del fill. És a dir, tu com a pare, li dius, escolta, vés per aquí, no vagis per allà, truca quan arribis, digue'm com està, no ens fotis amb lius, mira el que et posen... O sigui, tota la retaila de pors que té el pare...
que el nano, i la nena, o el que sigui, en lloc d'interpretar-ho com que és una preocupació del pare perquè t'estima, ho interpreta com un control i deixa-me en pau. I clar, aquí hi ha un diàleg familiar complicat, perquè moltes vegades, bueno, ja són grans i estan casats i tinc nets i tot això, però aquella adolescència, anem a dir, aquells 18 anem damunt, que ja són adults, teòricament, adults legalment, amb el cap vés a saber, no? Clar, és com un enfrontament. Aleshores, quin és el paper del pare? Patir.
Patir sempre. Quin és el paper del fill? Passar-s'ho bé. I en aquests dos aspectes no hi ha cap cosa malaltissa. Ells tenen l'edat de passar-s'ho bé i els pares l'obligació de patir. La comunicació que es crea moltes vegades per aquesta inseguretat ciutadana que existeix, aquesta por, crea problemes en famílies.
Famílies que no han estat atacats ningú, ni ningú li ha posat res a l'Aina va dir el que feia, el cubata o el que sigui. Però bueno, em vols controlar, jo ja soc gran, no sé què em dius, altra no, però deixa'm viure. S'ha dit que la inseguretat ciutadana no només queda al carrer, es va quedant mica en mica dins de les famílies i genera al final una por...
molt més forta, perquè dius, home, surten els meus fills i jo no sé què faran. Los jóvenes també els pots seguir pel mòbil ara. Sí, clar, però és una violació d'intimitat. Sí. Cuidau, és... No t'acaba d'agradar, això? No, la veritat és que no. Me parece feo, aunque es muy útil. Clar. No, des del punt de vista dels pares és collonut. Des del punt de vista dels fills és un control excessiu, no?
I aquesta part també afecta, és a dir, tot afecta. Quan tu veus... Mira, com diuen els xinesos, hi ha gent que està d'acord o no, diuen que la felicitat és quan no passa res. S'ha interpretat amb el sentit de dir, si no em passa cap cosa econòmica, si no tinc cap malaltia, quan no passa res, que és un dia normal, això és la felicitat. La felicitat no és el dia que et toca a la loteria, això és una altra cosa. Què passa? Tenim tanta por, i tenim tanta por que passin coses...
imprevisibles, però que ens semblen molt previsibles o molt probables, que vivim amb una... com et diria jo, amb una permanent ansietat, entre cometes. El fet que hagin apunyalat un individu aquí, un senyor o una persona, al costat de casa, et genera una por.
però no perquè tu siguis una persona que et pelluguis per un món delinqüent però mira, i si li passa al nen? i si li passa a la nena? i clar, tot això ho fem molt propi potser és una cosa que queda més lluny però quan està en un àmbit de vida que és el teu et sembla que te'l facin a casa per exemple, si hi ha un robatori a la teva escala tens una sensació molt més forta que si hi ha un robatori per molt que els números diguin a Sant Feliu de Llobregat
Perquè el fet és el mateix. La dimensió del problema no és local. Com més a prop, més inquietud i et generen por. Però això és completament humà. Totalment. El que no comparteixo són alguns discursos de... És que abans no passaven aquestes coses. Sí, que passaven, i tant.
Posar un exemple. Hi ha el que parlem de crims a Molins de Reis que donaria per una tertúlia, això, eh? Realment, o per un reportatge especial. Sí. Jo me'n recordo, començàvem al viu, devia ser l'any 2011, va aparèixer un cadàver, però tal qual, eh? Sí, sí. A la banda de la discoteca del Poligonal Pla. Sí, sí, sí. Me'n recordo, me'n recordo. Van parlar amb el propietari de la discoteca. Estava flipant. Però si jo estic tancat. Sí, sí, exacte. Què ha passat aquí, no? Fixeu-vos com era la història. Mhm.
Que va ser un tiroteig al costat del prostíbul, del Papiol. Per això et deia que el Papiol tenia història. Bueno, el Papiol... Home, allà tenim dos locals, l'Inferno i el Paraíso. Amb els tots dos hi ha pecat, eh? Doncs el pecat que succeïa allà era el bascanvi il·legal de joies. Ah, esperes.
i aquest senyor que va morir va rebre un tret a Papiol des d'un cotxe el van pujar en una motocicleta i el van deixar aquí és tremendo
I, clar, jo me'n recordo aquells dies de... Ja no es pot sortir per la nit a Molins. Clar, clar, clar. No, no, que he de sortir per Molins fer això. És això de la proximitat, veus? Clar, però veieu que no tens res a veure. Ja no es pot anar tranquil pel carrer, no? Que hi ha casos i casos, eh? És a dir, que a mi també una cosa que m'emprenya moltíssim és el discurs aquest, que sempre ha passat en el poble, que aquí a Molins no passen coses, o quan passa alguna cosa a la Festa Mallor segur que han vingut de fora i ho han fet, no?
companys, eh? Són 25.000 habitants, són bons bains la majoria, però també tenim males peces aquí, és a dir, com a tot arreu. Com a tot arreu. No, no, no té millor a ti. Com a tot arreu. Infierno y paraíso, eh, Xavier? Sí, no sé si s'hi ha anat... No hi has anat per fer un treball de camp. Escolta, perdona, l'altre dia a la ràdio vaig donar una notícia, parlant d'Infierno y paraíso, resulta que un prostíbul van sortejar un lot de Nadal. Bé. Sí, però li va tocar el cura del poble...
Bueno, ell va dir que anava allà per fer un bateig, que no sé què. Però hi ha coses tremendes. El otro día me vino una chica que se había comprado un piso. Al final no me voy a llevar el tema. Tu només portes delinqüència aquesta... No, no, no. Que se había comprado el piso y se da cuenta que dormitorio con dormitorio al lado hay un prostíbulo asiático.
24 hores. La pobre no sabía qué hacer, no sabía si vender el piso, si demandar a los vendedores... Pero en plena Barcelona, ¿eh? En un barrio bueno, ¿eh? Hi ha una frase russa que em fa molta gràcia, i jo l'hi aconsello a tothom, jo he intentat aplicar-ho, però el que passa després, que és, abans de comprar-te un pis, mira qui tens de veí. Sí? Sí, és molt important, però mira quin veí tens.
Perquè molts veïns poden amargar-te la vida. Però, clar, quan vas a veure el pis, vols tirar a picar? Bona tarda. No, tu t'has de mirar... La gent diu a lo bèstia, no a lo bèstia. A quin barri està i tot això. No, tu mira el veí del costat. Perquè una de les coses que dóna més valor a la vivenda, per mi, moral, és que tenen bons veïns.
si tu tens bons veïns estàs tranquil no sé, hi ha una relació si tens un veí d'aquells que li emprenya que posis la música perquè ell considera que és alta ja hi som i per menys d'això han hagut autèntiques amargades de vida
per la intolerància d'uns. Tu tens bons veïns? Sí, jo tinc bons veïns, he tingut bons veïns. Bé, ara pràcticament no parlo massa, són bona gent, són... Però també s'ha de parlar. No, no, són... Jo sempre he vingut en cases aïllades, d'acord? I ara, al quedar-me amb la Montse i els nanos fora i tot això, he agafat una casa molt petita, en un pis petit, en una bona terrassa, ara tinc dos gossos,
Però per allò que t'ajustes, jo crec que la vida et va ser justa a les necessitats que tens. Aleshores, estic convivint amb veïns. No ho havia fet mai, no em puc queixar. També t'haig de dir que és curiós perquè, hola, hola, adiós, adiós, perquè ells són magrebís, els veïns que jo tinc, excepte una noia. Bé, és una escala de 1, 2, 3, 4 pisos. No 4 pisos, 4 vivendes, eh? És petitet.
Però una és d'aquí i ens entenem, i les altres són magrebís. Aleshores, és allò que ens mirem i riem i ens caiem bé, però no hem tingut una conversa. O per això estem, eh? Ja la tindràs. No, he de dir que són gent educada i bé, però clar, el problema aquest que ens hem d'anar, com diria jo, hem d'anar obrint la ment i anar convivint amb gent...
que al final, bueno, hi ha molta gent que diu, home, com és que vas a viure en una casa que hi ha en tres magrebis? T'ho han dit? Sí, molta gent. I jo dic, escolta, i a mi em sembla una estupidesa, perquè hem de mirar les persones, no els col·lectius. Evidentment. Els col·lectius sempre trobarem desgràcies, i en canvi les persones són persones. Escolta, tu tens un accident, et ve un magrebí, et dona sang, i què?
Li diràs que no perquè es magrebi? No hay ningún colectivo que sea absolutamente bueno. Exactament. I criminalitzem molt. I per exemple, ara jo no ho sé, diuen que aquest tema de les gavinetades d'aquí han sigut dos xicots nord-americans. No ho sé jo, eh? No ho sé si ho són o no. No, però saps allò que dius? Ja tens algú que culpar.
Ah, ja. Bueno, és que són sud-americans. Bueno, tu no vagis amb sud-americans, vés amb cuida amb això. Aquesta gent, vete a saber, vete a saber. Vull dir, no, no... Perquè si te mete una bajada a un català... Sí, sempre que així... Llere menos, llere menos. Llere menos, no pot ser. Mira, hi ha un estudi fet, acollonant, que vam fer... Era d'Olot, doncs no, no passa res. I el que digui algú... Soc català i porto la retina, i el que digui algú li tallo la retina. Sí, sí, sí.
Hi ha un estudi fet molt curiós que vam fer, jo us el passaré per internet i tal, un estudi que preguntaven a gent, gent bastant racista en general, no? I sortia una anglesa, per això els anglesos amb això són, bueno, skinheads ve d'allà, no? I va dir que era britànic al 100%, i que, bueno, odiava qualsevol tipus de tal. Després sortia un xicot de color, és que els blancs sou... Bueno, gent molt extrema. Els van fer una prova d'ADN, eh?
I van comprovar que tots tenien d'altres ètnies i d'altres països, tots, que no hi havia ningú pur. Bé, al final va ser maco perquè es van abraçar i es van, com et diria jo, es van reconciliar. Per què? Perquè una cosa és el que és la biologia...
que, evidentment, races pures no n'hi ha, no n'hi ha, són més com els gossos, saps allò que hi ha? Els sotacars, molt mal dit i molt sonant, els mil llets, que dius, de quina raça és la que tu vulguis, no?
Saps què passa? Som una barreja absoluta de tot. No podem obviar que aquí van estar 800 anys els àrabs. Home, d'aquí hi ha hagut jueus, i que hi ha hagut gent de color, i que el mestissatge és bo, la internacionalitat és bona. Però què passa? Tenim una sèrie de pors i de conductes que exculpem tot el que ens sembla que formem part i culpem el que ens sembla forany. Per exemple, tots els que roben són marroquís, o gent de fora...
O no són demolits. I això no està bé. Hem d'anar a la persona, no? Sí, un minut i mig. Jo sempre que fem aquesta reflexió m'agradaria creuar les dades de criminalitat amb les dades de... de capacitat econòmica.
Sí, yo me he impulsado. No, pero ya te digo yo que no tiene nada que ver. Tiene que ver, Antonio. Que hay que tachar así si le... ¿Pueden dar a la invitada? Es un tema molt complicat com per discutirlo en un minut. No, pero yo te digo que... Que no dic que sigui causa directa, ni que sigui justificació. Gracias al colchón de los servicios sociales, yo creo que ahora no se producen robos por necesidades.
Los robos que se producen por lo menos en Barcelona Ciudad, el 99% no son por la Ciudad. Te lo digo yo porque estoy ahí. I ho aturem aquí, eh? No, no, yo prefiero decir Feliz Navidad. Tornem a l'inici de la conversa i, per tant, que tingueu tots un molt bon Nadal. Igualment, igualment. També els desitgem a Paco Prieto i a Josep Genés. I tant que sí. Molt bé, que vagi molt bé. Gràcies, bon Nadal. Adéu-siau.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. En mobilitat, per ara, situació tranquil·la encara a les carreteres, amb retencions habituals i la B10 i la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llobregat que s'agreugen per una variant, en aquest cas, a la B20. Pel que fa al servei ferroviari, aquí és on es detecten els majors problemes, volíem dir, la circulació de trens de l'R13 i l'R14. Es troba interrompuda entre les borges blanques i la plana Picamotions per un robatori de cable...
I a banda també una altra incidència, en aquest cas, a la infraestructura entre Sants i Veibitge. Afecta també la circulació de vuit línies de rodalies, concretament de l'R2, l'R2 sud, l'R2 nord, l'R13 i l'R14 també, i l'R15, l'R17 i l'R17. En general hi ha retards d'un 10 minuts de mitjana.
I en clau política, el Consell Executiu preveu aprovar avui la pròrroga pressupostària que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener que s'allargarà a la vigència dels pressupostos del 2023. El govern encapçalat per Salvador Illa encetarà així l'any sense nous comptes públics a l'espera de poder començar-los a negociar amb les diferents formacions de l'arc parlamentari català en especial de Comuns i Esquerra.
Aquests dos partits estan esperant poder donar via lliure als equips negociadors mentre continua també sobre la taula el nou model de finançament singular per a Catalunya que la Generalitat ha de pactar amb el govern estatal. L'executiu català vol aprovar els comptes el més aviat possible.
I Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i la Policia Municipal de Sabadell han dut a terme avui un dispositiu a l'estació de tren de Sabadell que s'ha saldat amb un detingut per salut pública i tres per estrangeria. A més, també s'han aixecat nou denúncies per substàncies estupefades.
Unes 500 persones es concentraven ahir en suport als immigrants desallotjats de l'antic Institut B9 de Badalona. Es van viure moments de tensió entre la seixantena de persones a favor dels desnonats i una trentena en contra de la seva presència al municipi. Els que donen suport al col·lectiu, però feien lemes com el viol feixista, on ningú és il·legal, mentre que els contraris demanaven que s'endugessin del barri els immigrants.
I Comissions d'Indústria UGT FICA i la patronal UPM han signat el conveni col·lectiu de la indústria metal·lúrgica de la província de Barcelona per al període 2025-2027 i que afecta a prop de 200.000 treballadors. L'acord inclou increments salarials i també millores de les condicions laborals i ha permès desconvocar, per tant, les dues jornades de vaga que estàvem previstes per aquest mes de desembre.
I pel que fa al temps, el temps continuarà insegur, amb cel força nubolat i boires matinals a la depressió central, el prelitoral i les valls prepirinenques. A banda també apareixeran precipitacions que afectaran sobretot el Pirineu i Prepirineu i s'estendran a la meitat nord del país al llarg del dia amb pluja feble o moderada que podria arribar a Barcelona. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 10.
Informació local. Dissabte arriba el Patja Amalí, l'emissari reial, i ho farà per la font dels casats, arriba, baixarà pel carrer Verdaguer, anirà cap a la plaça de l'Ajuntament, cap a un quart de set aproximadament, continuarà el seu recorregut pel carrer Major, plaça de la Creu, carrer Rafael Casanova, carrer Molí, i acabarà a la fàbrica dels somnis, on es farà la inauguració, obertura d'aquest espai, fàbrica dels somnis,
S'inaugura el dissabte al vespre i començarà a funcionar ja a partir de diumenge que ve. Diumenge dia 28, l'hora és al matí de 10 a 1 i a la tarda de 5 a 8. Dissabte arriba el patge a Malí, recorregut pel centre Vila i inauguració de la fàbrica dels somnis.
Abans, però, el dia de Nadal, el dijous, el Foment Cultural i Artístic organitza el quinto de Nadal a les 8 del vespre i els diners que es recullin es destinaran a la Marató de TV3. El dissabte, al Museu del Renaixement, a les 12 del migdia, fa una visita comentada, una visita guiada que s'inclou amb el preu de l'entrada. Abans, però, heu de fer reserva enviant un correu a info arroba museu del Renaixement.
I el diumenge, com dèiem, que s'inaugura la fàbrica que ja comença a funcionar, la fàbrica dels somnis. També el diumenge, al local de l'Associació de Veïns i Veïnes de les Guardioles, a partir de dos quarts de sis i fins les set, aproximadament, hi ha activitat per jugar, llegir o passar la tarda amb altres veïns. I el Foment, que també fa proposta pel cap de setmana. Per una banda, el dissabte,
La companyia Planeta Impro, que és un habitual del Foment, presenta el seu nou espectacle d'improvisació, Impro Show Christmas, amb temàtica nadalenca, el dissabte a les 9 del vespre i el diumenge a les 6 de la tarda. El grup de teatre del Foment, Fila Garça, estrena l'obra La rateta que cantava l'esqueleta, una modernització del conte clàssic.
amb música en aquest espectacle de Filagarça. S'estrena el diumenge a les 6 de la tarda al Foment. Les entrades anticipades de qualsevol dels espectacles les podeu comprar al web Entràpolis. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la farmàcia Soler, que està a la carretera a l'Avinguda Barcelona 5153.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mira per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mira.
Salut a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut! Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 26 de desembre, l'1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. A més a més, diumenge 28, Sants Inocents, fem una representació especial per a majors de 12 anys! I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, compassió! Mira, és molt senzill.
a través del web Entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat. Miserables. Allà ens veurem. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la... Generació Chi. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco...
Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Bon dia i bona hora!
Les 10 del matí i pràcticament 10 minuts seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 23 de desembre. D'aquí una estona parlarem del Renaixement amb el Damià Martínez, director del Museu. Avui han registrat, ens ha deixat unes píndoles per explicar-nos com va anar la celebració del primer aniversari del Museu el passat diumenge i, a més a més, també per fer unes pinzellades de la celebració del Nadal a l'època del Renaixement.
A l'espai de Xifra en el món anirem cap al Carib amb el David Lloberes, que ens parlarà d'aquesta zona, concretament d'això medida la inestabilitat del Carib i l'hegemonia dels Estats Units. I tot això, doncs, ara encetem aquesta tercera hora amb l'espai polític del dia. Preguntes Esquerra Republicana de Catalunya amb la regidora portaveu d'aquesta formació, la Marta Espora.
Hola Marta, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Benvinguda. Gràcies. Anem d'entrada, com hem fet aquests darrers dies, també a valorar el ple que vam tenir el passat dijous a la sala de sessions de l'Ajuntament, ple ordinari del mes de desembre, amb aquest parell d'horetes de debat. Sí.
i pràcticament eren 13 punts a l'ordre del dia. Així, en línies generals, quina valoració en faríeu des d'Esquerra? Bé, jo crec que el que hauríem de ressaltar, sobretot, és el punt de la municipalització de les escoles Bressol, que va tenir la seva part...
emotiva o més personalitzada amb aquelles persones que precisament havien portat els projectes de les escoles Bressol, del Molí i la Traca, sota el paraigua de la cooperativa El Cargol, que eren presents a la sala.
I això va fer que, evidentment, l'ordre del dia canviés perquè no s'haguessin d'esperar tot el ple, perquè el seu punt era dels darrers, i pràcticament vàrem començar per aquest punt. Bé, en tot cas, la nostra intervenció va anar en la línia del que ja...
Havíem comentat aquí, per una banda, l'agraïment no solament a les persones que han treballat en la cooperativa El Cargol, sinó a totes aquelles persones que en un moment o un altre han treballat dintre d'aquest sector educatiu infantil.
potser poc valorat fins fa uns anys, és a dir, considerat més aviat un lloc d'acollida, un lloc d'entreteniment, un lloc que sobretot hi portaves les criatures perquè potser no tenies amb qui més deixar-les, i en canvi ha fet que, per una banda, pels canvis que hi ha hagut a la societat, i per altra banda, per aquesta feina
d'any rere any que han anat fent totes les persones que han treballat en aquest sector educatiu, han fet que canviéssim la perspectiva i entenguéssim que realment fan i feien alguna cosa més que entretenir o que acollir o que guardar aquelles criatures, sinó que també hi havia una educació i, per tant, una primera entrada a la societat, com és també a través de les escoles bressol.
Creiem realment que gràcies a la feina que han fet totes aquestes persones, tots plegats hem anat canviant aquesta mentalitat i hem anat entenent que la feina que es fa és una altra i molt bàsica i per això creiem que l'administració ha entomat el repte de també començar a parlar d'aquesta universalització de l'educació infantil, cosa que fins ara no era així. Ja vam comentar les mesures de la gratuïtat del I2, la...
teòrica proximitat de la gratuïtat de l'IU i de fet vam comentar que la setmana anterior es començaven a sistematitzar converses entre govern de la Generalitat
els comuns i Esquerra Republicana precisament per avaluar i analitzar com fer tota aquesta universalització. I finalment no, en tot cas la segona part de la nostra intervenció va anar en la línia
Ja ho vam dir, no d'una qüestió de pessimisme, però sí d'una qüestió d'alerta i de precaució, perquè ho hem dit moltes vegades, que molt fàcilment enviem aquests encàrrecs de gestió de serveis cap a l'empresa Molivers, sense...
Sense tenir en compte, suposo que qui ho fa sí que ho estudia prou bé, però en tot cas, el que nosaltres percebem és que realment anem fent encàrrecs sense que l'estructura de Molivers tampoc canviï. I, per tant, hi pot arribar un moment que sí que hi hagi un problema de gestió també intern a Molivers i, per tant, acabi repercutint en tots aquests serveis que els estem encomanant des de...
des del consistori, en tot cas des de l'equip de govern. Per tant, no és que considerem una mala solució que l'empresa municipal s'encarregui de la gestió d'aquests serveis. Sí que creiem que, com a bon principi, cal que es reparteixi molt bé la feina entre el que és la gestió i el que és la docència en els dos centres, que cal encara una feina d'equiparació i d'igualació amb el rodó i que,
hem de vigilar que realment, doncs, Molivers pugui tirar endavant amb aquest encàrrec, també, no? Farem el repàs, tal com veu publicitat també a les xarxes, quatre coses del ple. Una era aquesta, i l'altra, que sí que ho tenia notat, arran del punt, parlant de Molivers, però de la incorporació d'una màquina de capadora...
que explicava l'objectiu la regidora d'Espai Públic, Lester Espinosa, vosaltres vau posar sobre taula de nou que no esteu satisfets amb l'estat actual de la neteja de la vila. Bé, en tot cas, em sembla que no és cap sorpresa, ho hem comentat en moltes ocasions i fins i tot recordo que en el ple del síndic de Griuges una de les queixes més habituals o una de les queixes més nombroses que hi havia era precisament la de la neteja i la de l'estat dels carrers. Per tant,
Nosaltres anem una mica més enllà, és a dir, ja ens està bé que es compri una màquina nova, a més a més, segons va explicar la regidora Esther Espinoza, doncs és la màquina que pot anar millor per tots aquests espais de plataforma única, tots aquests carrers, doncs en els quals no hi ha diferenciació entre la calçada i les voreres de...
dels vianants, i que cal perquè realment estigui molt net, ho celebrem. Però, en tot cas, hi ha més enllà d'aquests carrers, també. Hi ha molts carrers que no són el centre Vila, que no s'escombren totes les vegades que caldria, i per tant...
Creiem que hi ha d'haver una revisió de la neteja en general. Que aquesta màquina s'ha de comprar, bé, tampoc no sabem si realment és el moment aquest o no, s'utilitzen uns diners que hi ha endavant, però nosaltres creiem que realment s'ha de fer una revisió de tot el servei de funcionament de la neteja. Hi ha hagut la incorporació d'aquests contenidors nous, però ja hem comentat moltes vegades que aquests contenidors tampoc no...
acaben de ser realment pràctics per tothom i hem de pensar les solucions que implantem en el carrer que siguin pràctiques per tothom i per tant per les capacitats i les possibilitats de fer funcionar els contenidors per part de tothom i això ens va portar a dir no hi votarem en contra perquè és una de les coses que es neteja però creiem que no tot acaba aquí.
Bé, i després també tenia un punt que era un altre reglament, que era l'aprovació inicial del reglament del servei d'atenció domiciliària. Sí, bé, aquí vàrem fer unes puntualitzacions, és el que hem comentat altres vegades, són reglaments realment molt tècnics, no són gens polítics, i per tant aquí nosaltres hem de deixar, evidentment, via lliure cap al que els tècnics consideren que s'hi ha de posar. Tot i així, doncs, vàrem fer unes aportacions a través de la nostra companya Txell Campmajor,
que és un àmbit en el qual ella hi treballa i, per tant, està acostumada a moure's també entre reglaments similars i, per tant, hi vam fer algunes aportacions de millora de concepte, no de funcionament, o, si més no, introduint alguna mesura també per tenir en compte en un futur i que es pugui això implantar en algun moment. Però, òbviament, hi vam votar a favor. És...
Bé, és un punt bastant tràmit, però que cal fer i que últimament hem agafat la directa amb un munt de reglaments i ja està bé, també. I una cosa que li agrada destacar també la regidora Portaveu d'Esquerra quan ha passat el pla és les preguntes que han posat sobre la taula després, a la part final...
Sí, crec que és important i em sobte que no se'n facin més de preguntes, perquè sí que tenim altres canals, evidentment, però també és un moment on posar sobre la taula o bé preocupacions que ens han fet arribar conciutadans nostres o bé són qüestions que nosaltres mateixos hem vist o hem patit, si és el cas.
És el cas de l'ascensor del mercat municipal, per exemple, però no solament aquest, sinó també el que hi ha en el pont sobre les vies, el que va cap al poliesportiu. Bé, no em sembla que la resposta hagi de ser... Bé, és que això no és un... En el cas de l'ascensor del mercat municipal, no és una competència directa de l'Ajuntament. Això és una concessió de Saba i Saba és qui serà d'encarregar. Perdona, el mercat és municipal.
I, per tant, com a ajuntament, correspon que l'accessibilitat a aquest equipament municipal pugui ser per part de tothom. Però no solament per utilitzar el mercat i, per tant, per anar a comprar,
sinó l'aparcament com a tal. És a dir, el que no pot ser és que tu autoritzis a una empresa X a gestionar un aparcament i després no apretis, no pressionis, perquè una cosa com els ascensors no funcionin. Això ens pot semblar
que fàcilment es pot resoldre, però hi ha hagut persones que ens han fet arribar la seva queixa precisament perquè no podien aparcar, perquè després no podien sortir amb l'ascensor. Hem de pensar que no tothom camina.
Hi ha persones que també van amb cadira de rodes o persones que tenen una mobilitat reduïda del tipus que sigui i, per tant, necessiten dels ascensors. Aleshores, que un ascensor estigui espatllat dos, tres dies, mira, una setmana, sí, és molt demanar, però el que no pot ser és que durant més d'un mes aquest ascensor no funcioni i diguem que n'hi ha un altre quan aquest altre no sempre és possible d'agafar-lo, depèn de la planta on estiguis.
Per tant, creiem que sí que és convenient posar aquestes preguntes sobre la taula en un ple també, perquè és una manera com a oposició de reivindicar aquests aspectes de la vila que no funcionen i que creiem que s'han de resoldre. Et veu preguntar també referent a la fira de Nadal.
Sí, perquè bé, anem fent iniciatives, però després tampoc no sabem quin, o en tot cas com a oposició, no sabem quin retorn tenen. I quan es demana que se'ns informi de com ha anat, no és per una qüestió de dubte o de malpensar o de voler... No, senzillament és saber...
si les entitats o comerços, en aquest cas, que hi han participat, estan d'acord amb el canvi d'ubicació, per exemple, si realment ha funcionat des de tots els punts de vista, tant des del punt de vista comercial com des del punt de vista de l'atracció, si realment hi ha algun projecte aquí al darrere o senzillament fem la fira perquè toca fer-la i ja està. I per això vam demanar que volem tenir aquest retorn, aquesta informació que avalui, que analitzi,
aquesta iniciativa, perquè creiem que no s'han de fer les coses perquè sempre s'han fet. És una mala companya aquesta justificació de no, no, és que ho fem així perquè sempre s'ha fet. Això passa a l'Ajuntament i passa a molts altres llocs. Crec que això diu poc de nosaltres mateixos si no tenim aquest esperit de superació, aquest esperit de millora constant per anar realment aconseguint
el millor producte en tots els sentits. Potser ha funcionat bé, però potser pot funcionar encara millor. Doncs anem a buscar aquesta excel·lència, anem a buscar aquest punt de ser millor i, per tant, avaluar si realment ha valgut la pena fer tot el que fem, o hem de fer una altra cosa, o n'hem de fer més, o n'hem de fer de diferents. Però per poder també avaluar tot això, primer necessitem que ens informin de com ha anat.
Per cert, dius, em sobte que no es facin més preguntes i justament el divendres el regidor Joan Albert Fabra, regidor d'Ara Morins, ell era crític amb el govern, diu que al govern li molesta que li fem preguntes en general per les quals moltes encara no té resposta.
Uf, això que hauria de contestar el Joan Albert Fabra, en tot cas, no? Jo no ho sé, vull dir, en tot cas, les preguntes que fem nosaltres, o bé ens les han contestades en el mateix ple, o bé ens les han contestades per escrit en el ple següent.
i si no ha estat així, el regidor corresponent d'aquell tema ens ha donat una explicació que ens pot convèncer més o menys, però com a mínim la resposta ha arribat. Jo recordo un dia que van em preguntar precisament sobre el pla local de l'habitatge, ara m'ha vingut aquest cas, i recordo que el regidor mateix em va dir, escolta, farem això, és a dir, no en aquell moment,
Però sí, doncs, posteriorment se'ns va contestar. Llavors, jo no sé, al cas de les seves preguntes, si realment estan respostes o no.
Aquesta avaluació que ell fa, o aquesta conclusió que arriba, que al govern municipal li molesta molt que fem preguntes, jo no soc aquí per... no ho sé, i si li molesta que fem preguntes ho lamento molt, perquè les continuarem fent. És a dir, és una de les funcions que té l'oposició. Llavors, és que mai se m'ha passat pel cap si els pot molestar o no. És igual, és la nostra funció i la farem, no?
Jo crec que se n'han de fer, i ja et dic, i em sobte que no se'n facin més. Crec que és el lloc on fer-les també. I utilitzar tots els altaveus que tinguem. La ràdio no és un, òbviament. Escriure articles o publicar...
A les xarxes és un altre camí, també, però el plen és un altre. Ens escoltin poques persones o ens escoltin moltes persones, però és el lloc per excel·lència on s'ha de fer l'avaluació dels temes municipals. I, per tant, si tu tens qualsevol qüestió que va...
ja no en contra, però que qüestiona l'acció de govern, jo crec que és allà on s'ha de fer. I si els molesta, cosa que desconec, però crec que forma part de les regles del joc. Per tant, és igual, això no entra aquí. Bé, ara venen setmanes més tranquil·les, a l'espera d'afrontar el gener, on, entre altres coses, en principis debatrà el pressupost 2026. Sí.
Sí, en un principi el ple ordinari del gener de final de mes hauria d'anar. Final de mes és un dijous, 29, a les portes de la fira.
Sí, que no sé si ballarà el dia finalment, ara no ho recordo, però hi havia també aquesta possibilitat. Bé, haurem de córrer una mica, de tota manera, perquè en tot cas el que no tenim encara és aquesta proposta de pressupost. Hi ha la intenció de parlar-ne amb tots els grups per part de l'equip de govern,
però realment el temps s'escurça una miqueta, però bé, en tot cas disposats a parlar-ne, a dir-hi la nostra i després a veure què és el que surt. Però sí, sí, efectivament el pressupost el tenim aquí a la cantonada. No l'hem aconseguit per al desembre, com en tot cas sempre des de l'oposició s'insisteix perquè realment l'any ja pugui començar amb un pressupost nou,
Però bé, ens anem al gener, que tampoc està del tot malament. Molt bé. Alguna cosa més que vulguis afegir? No, en tot cas, és un moment molt de valoració. Em sembla que el dimarts que ve encara tenim
espai, doncs ja avaluarem una mica com ha anat tot plegat. Si més no, en tot cas, m'agradaria desitjar a tothom un molt bon Nadal. I una mica el meu desig seria en la línia de passeu-lo tan bé com pugueu, perquè sí que és veritat que
Són uns dies que sembla que sigui obligatori que siguis molt feliç i estiguis molt content i cantis molt i la veritat és que tots aquells que tenim i aquí m'incloc la pèrdua d'un familiar molt proper també són dies que fan mal, són dies dolorosos i que cal aprendre a viure'ls d'una altra manera. Per tant, m'agradaria enviar una abraçada molt gran a tothom que es trobi en la mateixa situació.
I res, i a viure aquests dies, doncs, això, de la millor manera que puguem, que tingueu molt bon Nadal, i ja us desitjaré una bona entrada d'any la setmana vinent. Exacte, fem pas a pas. De volem bon Nadal i bon Sant Esteve. Això mateix. Gràcies, Marta Espona, que vagi molt bé. A vosaltres, gràcies a tots. Anem recuperant, doncs, aquelles cançons que ens agrada punxar aquests dies. Una cançó del Jofre Bardegí, amb el Gerard Quintana, amb el Quijuaní, com el Sidoní, i molts cantants més. Això ja té uns quants anys, i es diu Aquelles nits de Nadal.
Aquelles nits de Nadal. Un any més. Recordant que no hi ets. Hem creiat de tot també. Hem creiat tan difícil.
I ara no hi ets sense tu fa tan breu. El record d'aquest llit, el record d'un petó, el record d'aquelles nits de Nadal. On tot era especial, on el temps m'era igual. Cada instant era un regal de Nadal. Cada instant era un regal.
recordant que no hi ets i aquelles nits que mai més tornaran he perdut tant de temps intentant
i sense tu ho fa que no ho fes. El record d'aquell llit, el record d'un petó, el record d'aquelles nits de Nadal, on tot era especial, on el fill és n'era igual, que dins de n'era un regal de Nadal, que dins de n'era un regal.
Un dia com avui, que no estem sols. Un dia com avui. El record d'aquell nit, el record d'un petó, el record d'aquelles dits de Nadal. On tot era especial, on el temps m'era igual, cada instant m'era un regal.
M'era igual, cada instant era un regal de Nadal.
Aquelles nits de Nadal, des del disc Altres Cançons de Nadal, que era el volum 3, si no vaig arrat, heu escoltat la Bet, heu escoltat el Miki, com era de los sencillos, el Miki Puig, i també el Chris Juanico, el Marros del Sidoní...
també el Sergi de Cabul Babà, bé, molts cantants, Gerard Quintana, que van participar d'aquesta cançó col·lectiva. Primer va ser Quan somrius, després va venir una altra cançó del volum 2, que no me'n recordo, i volum 3 era Aquelles nits de Nadal. I després va venir És un desig, que ja la posarem, que és més enfogat del Cap d'Any, i que també va ser composada pel Josep Tió del Sopa de Cabra. Bé, passen ara mateix 3 minuts de dos quarts d'11 del matí.
Parlem del Renaixement, i ho fem, com cada setmana, acompanyats del director del Museu del Renaixement, el Damià Martínez. Ell avui no pot ser aquí amb nosaltres, aquí a l'estudi, però ens ha deixat unes píndoles enregistrades. El teníem amb una veu molt perjudicada, ja ho veureu, però ha volgut acompanyar-nos, a la qual cosa li agraïm. Parlant de com va anar la celebració
del primer aniversari del museu el passat diumenge, però també contextualitzant de com era el Nadal al Renaixement. Així que l'escoltem. Hola, Damià, què tal, com estàs? Bon dia, Oriol. La veritat és que sí que em sap molta greu no poder estar avui amb vosaltres en el darrer programa de l'any, però intentaré, amb la poca veu que tinc, que ja veus que tinc un refredat bastant fort, explicar-vos una miqueta com va anar.
la celebració del primer aniversari d'obertura del museu, amb aquesta zona de portes obertes que vam fer, que va venir molta gent, vam fer un parell de visites guiades a les 10 i a les 12, però després també estarà amb aquesta activitat de vida, ajudar-nos a decorar l'arbre de Nadal del museu, que...
Tal com jo vaig explicar, una mica el que havíem fet era passar les obres d'art del museu i els dibuixos que tenim també de la remolina a dibuix lineal, en blanc i negre, i amb unes petites fitxes de paper, de manera que tots els nens i nenes que s'acostaven a la sala gòtica
podien triar l'obra que volguessin, acolorir-la de manera creativa, tal i també com volguessin, i després enganxar-la amb una cartolina i penjar-la a l'arbre de Nadal. I així va anar. Més de 90 persones pràcticament van venir a la...
a l'activitat i totes les seves manualitats. Ara ja formen part del guarniment de l'arbre de Nadal del museu, que lluirà així fins al final de festes i després, un cop desmuntem l'arbre, podran venir a recollir el seu guarniment, perquè ja vam posar el seu nom, de manera que després puguem repartir aquests...
Els guarniments que ens han fet. L'activitat, a més a més, va estar amenitzada per la nostra estimada Remolina, que va estar durant tot el matí amb nosaltres i va ser molt divertit perquè ella sortia per la passarel·la de la plaça i anava a buscar els nens i nenes que els diumenges pel matí passegen pel centre d'en Bolins amb els seus pares i els convidava a venir fins al museu.
Va fer aquesta activitat i la veritat és que va ser una activitat molt agradable. De fet, no és així que la repetirem en el futur. Evidentment, no haurem d'esperar fins al Nadal de l'any que ve. La tornarem a fer sense arbre, diguéssim, però aquesta activitat de pintar i de dibuixar les obres del museu
doncs la repetirem ara, la primera cita, la tindrem per la propera fira de la Candelera, però bé, això ja ho anunciarem ara el seu moment. I la veritat és que avui em venia de gust parlar-vos de coses relacionades amb el Renaixement i el Nadal, però amb aquesta veu, ja veus tant d'ultratomba que tinc, no sé si em sortiré gaire, però sí que com a mínim us podré fer algunes pinzellades, alguns detalls, ni que siguin molt sintètics, de temes
que tenen relació amb el Renaixement. Alguns són coneguts i altres no són gaire coneguts. Mira, la primera cosa que us vull explicar el que té relació amb el Renaixement no té relació amb cap celebració, diguéssim, religiosa en concret o amb cap festivitat, sinó amb una altra cosa també molt pròpia del Nadal, com la que vam celebrar ahir, la loteria.
Ara seran aprenent la loteria, el sorteig de la grossa extraordinari de Nadal. La loteria a Espanya se celebra fins al segle XVIII. De fet, és a principis del segle XIX, a Càdix, quan es crea el sorteig extraordinari de Nadal, com el que ahir vam celebrar. Però la cosa curiosa, i aquest és un fet molt poc conegut, si més no, jo no l'he llegit mai enlloc, és que l'any 1558, en plena reneixement,
un ciutadà d'anvers, flamenc, li proposa, li envia a Felip II, al rei Felip II, una proposta perquè era la que hagués sigut la primera loteria nacional d'un estat modern. I és un document que jo em vaig trobar de casualitat a l'Arxiu General de Simacres, mentre buscava informació i documentació
per la tesi que jo estava fent, pel meu tema de recerca, però lògicament vas buscant, estàs allà mesos investigant i et van sortint papers d'altres coses que no tenen res a veure amb el teu. Però això ens ho pagam aquest document, que és una perla perquè és una preciositat, és un informe molt ben detallat,
on aquest ciutadà li fa una proposta a Felip II d'un sistema de crear una loteria que, per una banda, li permetria amb ell sortir de la banca rota, li prometia que amb aquest sistema podia guanyar fins a 30...
pidons, tunnels de tor, que seria com una fortuna, uns ingressos que vindrien, no només, i això està superbé explicat en el document, no només a través de la venda de cada número i de cada participació d'aquest número, una mica com fem avui,
sinó que, a més a més, també tindria una part molt important de guanys en relació amb aquells números premiats que finalment no fossin reclamats. Clar, en aquella època, al segle XVI, no devia ser tan fàcil com avui de saber quin número havia tocat i si el conservaves o no. Però bé, és un document que és curiós,
i que, com dic, té aquest origen en el segle XVI, en plena època del Renaixement. Una altra tradició molt mostrada, i que sembla que també tindria el seu origen al Renaixement, és el pessebre. Bé, no de fet el pessebre com a tal, sinó una de les figuretes més populars que integren el pessebre. El pessebre, de fet, el seu origen segurament remunta molt abans, al segle XIII, segons s'explicava ser Sant Francesc d'Assís,
el fundador de l'Orde dels Franciscans, després d'una peregrinació amb el nen que va, d'alguna manera, crear aquest hàbit de posar de moda, fer aquesta representació miniatura del moment del naixement de Jesús, però, com deia, una de les figures més populars del passebre, la del caganer, a casa nostra,
Sembla que veuria el seu aspecte i la seva representació habitual, tal com la coneixem avui dia, amb el vestit tradicional català i la barretina, etc., justament en els gravats de finals del segle XVI. Moltes vegades hem explicat que els gravats mantenen un paper important a l'hora no només de difondre el model, sinó de fixar alguns tipus de...
d'innovacions i de fórmules, i sembla que la figura habitual de representar el cadener en el nostre pessebre també tindria la seva origen en l'època del Renaixement. I si parlem de pessebre, lògicament també hem de parlar de l'arbre de Nadal.
La tradició de l'arbre de Nadal a casa nostra, ja ho sabem tots, és molt més present. Antigament aquí el que es feia eren els pessebres i els tions, però l'arbre de Nadal és una cosa que sempre l'hem entès com importada més de països nòbrics o dels americans.
Bé, doncs, efectivament, l'origen de guarnir un arbre amb motiu de les festes de Nadal sembla que també se situa al segle XVI. En aquest cas, l'origen se'l disputarien les ciutats de Tallinn, a Estònia, i de Riga, a Letònia, als països bàltics. De fet, serien com els iniciadors d'aquesta tradició que a poc a poc, a partir d'aquest moment, es van estenent per diversos països fins a aconseguir arribar pràcticament a tot
tot arreu, com veiem avui dia. I finalment també us volia parlar, evidentment i com no, del Dia de Reis, que el Dia de Reis se celebra des d'Antí. De fet, en els quatre evangelis, només en el de Mateu, s'esmenta clarament a uns suposats mags d'Orient que van arribar a Belden, viats per una estrella, per oferir l'any Jesús, aquests regals d'or, incens,
mirra cal tenir en compte que Marx en grec antic és la paraula que no tenia a veure amb màgia pròpiament sinó que s'aplicava tant als sacerdots com als astròlegs o als interprets de somnis que en aquella época molts també provenien de Pèrsia i que estaven molt venerats com a savis de fet
al principi no estava clar que fossin tres. Sí que tres eren els regals, els presents, que s'havien ofert al nen Jesús i, per tant, en bona lògica es va suposar que devien ser tres, però unes representacions antigues fins i tot n'havien hagut més. Però bé, el tema, més enllà de quants eren, que tots estem d'acord que n'hi hagin tres, és el tema del seu aspecte, perquè...
en la història de l'art, en la representació dels reis mags, diguéssim, d'Orient, no serà fins molt tard, fins de fet, fins al segle XIV, que començarà a representar-se a un d'ells com a àfrica, com a...
com a home de pell fosca. I això és així a partir del moment en què l'Església vol, d'alguna manera, universalitzar també el seu missatge i fer com aquesta... durar aquesta idea que els reis Balthasar, Mutxor i Gaspar eren tres representants de tres races diferents que incluïen tota la humanitat.
De fet, fins i tot, i aquesta és la part que té a veure amb l'època del Renaissament, l'escorriment d'Amèrica va plantejar la possibilitat de fins i tot incloure un quart rei. Per això que us deia abans el nombre, perquè el nombre no estava fixat. I com veiem que hi havia massa, potser ara tocaria que hem descobert un nou món d'incorporar un quart rei perquè d'aquesta manera
fossin encara més i millor representants de tota la humanitat. De fet, segur que molts artistes haguessin agraït també aquest canvi pel fet que aquesta cosa de 4 potser doncs dona marxa a ser més creatius, però també és veritat que el 3, el fet que fossin 3,
La simbologia cristiana és un número molt important carregat de simbologia que, evidentment, té a veure amb la realitat. I fins aquí aquestes petites píndoles que posen en relació el renaixement amb l'època del Nadal. Que tingueu tots i totes molt bones festes i ens veiem aviat per Molins i pel Museu. Una abraçada.
Molt bé, Damià, doncs gràcies per l'esforç, per voler-hi ser, tot i les dificultats de veu, i també et desitgem un molt bon Nadal per tu i la teva família. Bé, anem a escoltar la música d'un cantant que malauradament ens va deixar ahir. És en Chris Ria, aquest músic anglès de rock i blues, que ens canta aquesta cançó també de Nadal.
i de seguida Driving Home, no? Driving Home, perdó, sí, For Christmas. Chris Ria, l'escoltem i de seguida venim amb el company David Lloberes.
Fins demà!
Fins demà!
Driving home for Christmas Driving home for Christmas With a thousand memories I take a look at the driver next to me He's just the same Just the same
Fins demà!
La música de Chris Riam, cantant en anglès que hi va morir, i que hem recuperat aquesta cançó, Driving Home for Christmas. I tenim aquí el David Lloberes, que no ha conduït, però potser l'avió l'ha portat fins a Barcelona, almenys, i després a Molins de Rí, per passar el Nadal i també compartir amb nosaltres aquests minuts de ràdio.
Amb el David fem l'espai de xifrar en el món i fem una mirada a l'àmbit internacional. Què tal, David? Bon dia i bona hora. Bon dia. Has tornat a casa per Nadal, també? Exacte, com diu el proverbi, no? Sí. He tornat a casa, però parlem d'un assumpte bastant llunyà de casa. Llunyà i, a més a més, amb unes temperatures... Diferents. Potser diferents a les que tenim avui, eh? Sí, sí, un entorn més tropical. Perquè ens vols portar al carip, no?
Us vull portar el carib, sí senyor. Per quina raó en concret? Aviam, perquè allà hi estan passant coses, no? Sempre que pensem en el carib tindríem gairebé dues imatges, o platges paradisíques, o pirates del carib, i crec que en aquesta situació actual estaríem més a prop de pirates del carib que de platges paradisíques, o almenys pel que fa al tema del que parlarem avui.
I és que parlarem de pirateria estatunidenca. Atenció, eh? Pirateria. Exacte. Anem a definir pirateria, no?, al cap i a la fi, els pirates... Però no ens pensem que hi ha el Johnny Depp. No, no ens hem de pensar que és el Johnny Depp, també és pirateria estatunidenca, en aquell cas...
Però quan parlo de pirateria, parlo de pirateria contemporània, però si fa o no fa, acaben tenint les mateixes característiques, la pirateria de pirates del Carib del segle XVIII i la pirateria actual, que el Gapilafí és...
abordar i segrestar vaixells que estiguin fent el seu trànsit civil, mercant, etcètera. Mercant, en aquest cas. No només segrestar els vaixells, sinó quedar-se amb la...
amb la recompensa del vaixell, quedar-se amb el contingut del vaixell. I és el cas del que està passant aquests dies amb els Estats Units i patrulers venezolans. Com recordeu, o potser haureu vist en diferents mitjans de comunicació, s'està parlant molt...
del desplegament militar estatunidenc a les costes venezolanes. No només això, sinó de la facilitat que li estan donant diferents estats microestats o pseudoestats caribenys, molts d'ells que no són ni tan sols estats, sinó que són possessions antics imperials de França, Regne Unit...
o Països Baixos. Alguns d'ells sí estats sobirans des dels anys 60, però a la pràctica molt depenent o de les seves excolònies o de la potència regional de torn, en aquest cas els Estats Units.
com va passar amb Grenada, que va ser un dels estats que, de fet, va ser envahit pels Estats Units als anys 80, juntament amb Panamà. I no només trobem la col·laboració d'aquests estats en el desplegament de la Marina Estatunidenca i d'aquest...
bloqueig naval de facto al qual als Estats Units està sometent Venezuela, sinó que no només està sometent Venezuela aquest bloqueig naval, sinó que també Colòmbia, per tots aquells que es pensin que diguin que això no va amb mi...
Doncs l'imperialisme estatunidenc no té límits i si pot carregar-se... Carregar-se, no? En aquest cas no se'ls carrega, els segresta. Doncs si pot segrestar vaixells venezolans, doncs pot segrestar, o en aquest cas sí, carregar-se vaixells colombians, que al cap i a la fi, per Donald Trump, allò és el mateix, no? Hispans de diferent... De diferent...
de diferents estats, hispans governats per diferents governs, però al cap i a la fi, per Donald Trump i pels interessos imperialistes dels Estats Units, acaba sent tot el mateix, la mateixa regió acaba sent el seu pati del darrere. Per tant, es poden permetre aquestes activitats de pirateria, de quedar-se amb patrulers venezolans, de no només això, sinó
esfonsar vaixells pesquers colombians. Recordem que durant els darrers tres mesos s'han enfonsat diferents lanxes motores, en aquest cas, suposadament de pesquers, o almenys les persones a qui han assassinat eren pescadors sota el pretext de la lluita contra la droga, contra el tràfic de drogues, etcètera. I
Clar, aquí entra el ridícul que la marina més potent del món no tindria la capacitat d'interceptar un suposat barco carregat de drogues sense haver-lo d'enfonsar, o en el cas del petroli és encara...
és encara més descarat, no? Per què un patroler? Doncs a veure, crec que la gent no és tonta i entén que està avent-hi una política d'intervenció, una política d'assetjament dels Estats Units a dos governs de la regió sota una voluntat clara d'incidir-hi políticament.
d'incidir-hi políticament a través d'unes eines que els Estats Units han fet servir històricament a Amèrica Llatina, que és desestabilització dels seus governs, desestabilització dels seus regims polítics. Tenim el cas de Venezuela, que des de fa 25 anys els Estats Units intenten, siguin governs del Partit Republicà o siguin governs del Partit Demòcrata,
d'una manera o d'una altra els intenten desestabilitzar, intenten no només desestabilitzar sinó esfonsar els propis governs venezolans i el propi règim venezolà, encapçalat al principi per Hugo Chávez i després per Maduro.
El que no entenen els Estats Units és que els diferents processos polítics han de respectar l'autonomia política de les diferents nacions. No s'hi val anar a un lloc i intervenir-hi políticament pels interessos, en aquest cas, dels Estats Units, perquè sovint es posen de manera... o pretenen que ens ho creguem de manera innocent, doncs...
que això no respon a interessos polítics particulars de cadascuna de les potències, que no respon a interessos imperialistes, sinó que respon a la generositat de les potències per promoure els valors democràtics, tota aquesta història. En aquest cas, i en tota la resta de casos, clarament és mentida i es demostra successivament. Es pot veure diferents exemples, la intervenció nord-americana...
a l'Iraq, també s'havia de portar la democràcia a l'Iraq, s'havia de portar la democràcia a Afganistan, i ja veiem com estan, s'havia de portar la democràcia també a Líbia, i també veiem com estan, i també s'havia de portar la democràcia a Síria, i veiem com estan, amb un govern islamista, un senyor a Síria...
que havia estat classificat de perill públic. El seu cap havia tingut un premi en dòlars, la seva captura i la seva viu-mort, la seva execució havia arribat a tenir un premi. És un jihadista que, a més a més, forma part...
encara d'un grup jihadista, doncs ara, pel fet d'haver-se tret el turban i haver-se posat tratjo i corbata, doncs ja és un líder respectat de la comunitat internacional sempre i quan estigui a les ordres de l'imperi dels Estats Units.
I això, tots aquests exemples que estem donant, tant d'èxits, més aviat intens d'èxit i molts altres fracassos dels darrers 25 anys dels Estats Units, de la seva política intervencionista a diferents parts del món,
ens arriba a concloure que actualment els Estats Units està duent una política intervencionista, imperialista, però de replegament hemisfèric. Els Estats Units parlen molt... El govern dels Estats Units i l'administració de Donald Trump parlen molt de...
de manera simpàtica, no fan servir el terme de pati del darrere, però d'entendre Amèrica llatina com el seu pati del darrere, entendre que Amèrica és dels Estats Unidencs i que aquest replegament hemisfèric es concreta a l'hemisferi occidental, és a dir...
suposadament s'hauria de deixar les zones dels països àrabs, les zones d'Orient Mitjà i d'Àsia Central, se l'hauria de deixar sota l'àrea d'influència
d'altres imperis, d'altres potències, i centrar-se al seu pati del darrere. Seria la manera que tindrien els Estats Units d'adaptar-se a aquest nou ordre multipolar que legitimaria, evidentment, l'actuació...
a l'actuació que està tenint els Estats Units, la legitimaria pel que fa a la resta de potències mundials, sigui per Rússia l'actuació que està tenint amb la guerra a Ucraïna, sigui amb la Xina amb una eventual invasió o reunificació, com se li vulgui dir, amb Taiwan, és a dir, que cada potència global...
tingui una parcel·la del món en la que estigui legitimat per actuar, en la qual la resta de potències, si actua sota la seva esfera d'influència, no li puguin dir res. Per tant, assegurar-se certa impunitat i la inutilitat de...
de fòrums multipolars de governança, com són les Nacions Unides, i estaríem tornant, doncs, potser a un tractat de Tordesillas, segle XVI, en què castellans i portuguesos es van repartir les Amèriques. Efectivament. Doncs, tema interessant, aquest. Estava pensant en pel·lícules, però no en tenim cap, no?, de...
Pel·lícules de què? El trocat de Tordesillos o de l'intervencionisme nord-americà? No, això d'intervencionisme... Home, apocalipsi nou... O d'aquest tipus de... de pirateig, diguem. De pirateria contemporània. Teníem Capitán Phillips, però clar, el Tom Hanks, però no passava...
És veritat, no n'hi ha gaires. També és veritat que pel fet de ser un tema d'actualitat, molts directors no es volen arriscar sota el pretext que se'ls digui que estan massa compromesos políticament. És molt més fàcil parlar de nazis als anys 30 que parlar de nazis als anys 70 o als anys 80 amb les dictadures militars a Amèrica Llatina amb la...
Amb la mà negra de Henry Kissinger i la doctrina Monroe. Bé, ho deixem aquí. David, has passat algun Nadal a Lisbona? No, no, sempre he vingut aquí amb uns avis. El celebren? Mon àvia va fer 90 anys el teoria. Molt bé, per molts anys. Per tant, mon àvia jo crec que es mereix que passi el Nadal aquí. Tenim carrers il·luminats per això a Lisbona? Sí, sí, sí, tant i tant. Una mica més cutre que aquí, però sí. Val, més cutre. Sí, sí.
David, doncs que passis un bon Nadal. Igualment. Moltes gràcies, com sempre. Que vagi molt bé. Salut. Ens aturem, fem una pausa per escoltar les notícies i de seguida venim per parlar-vos de la discoteca adaptada que tenim aquest diumenge al Bacus i moltes coses més per parlar amb el DJ Jambo Jamvito i moltes coses abans d'arribar a les 12 al migdia. Vinga, fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Hem mobilitat encara, situació prou tranquil, amb algunes retencions a les carreteres, retencions habituals per ara a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i no us de Llobregat, que s'agreuja també per una avaria, en aquest cas a la B20.
fa al servei ferroviari una incidència en infraestructura entre Sants i Bellvitge. Afecta encara la circulació de vuit línies de rodalies, concretament l'R2, l'R2 Sud, l'R2 Nord, l'R13, l'R14, l'R15, l'R17 i l'R17. En aquest cas hi ha retards en totes les línies de fins a deu minuts de mitjana. A banda també, restablir-te ja la circulació de l'R13 i l'R14, que ha estat afectada entre les borges blanques i la plana pica moixons per un robatori de cable.
I en plena política, el Consell Executiu preveu aprovar avui la pròrroga pressupostària que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener i que allargarà, volíem dir, la vigència dels pressupostos del 2023. El govern, encapçalat per Salvador Illa, encetarà així l'any sense nous comptes públics a l'espera de poder començar-los a negociar amb les diferents formacions de l'art parlamentari catalana en especial amb els Comuns i Esquerra. Aquests dos partits estan esperant poder donar via lliure als equips negociadors mentre continua sobre la taula
el nou model de finançament singular per a Catalunya. L'executiu català vol aprovar els comptes tan aviat com sigui possible.
I la incidència estimada de la grip baixa a 766 casos per 100.000 habitants a 544 en una setmana, segons les últimes dades del sistema d'informació per a la vigilància d'infeccions a Catalunya. Els casos diagnosticats passen de 407 a 373 per 100.000 habitants, però el nivell de transmissió continua encara molt alt. En nombres absoluts es van diagnosticar 30.298 casos pels 33.058 de la setmana anterior.
I els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Policia Municipal de Sabadell han dut a terme avui un dispositiu a l'estació de tren de Sabadell Centre que s'ha saldat amb un detingut per salut pública i tres més per estrangeria. A més també s'han aixecat nou denúncies per substàncies estupefaents.
I una persona moria ahir a la tarda després d'un tiroteig a Castelldefels, a la zona del carrer Doctor Fleming. Els fets haurien tingut lloc cap a les quatre i les causes encara es desconeixen. Els Mossos d'Esquadra han obert ara una investigació per tal d'esclarir aquests fets.
I pel que fa al temps, el temps continuarà insegur, amb cel força ennubolat i poire sobretot ara al matí a la depressió central, al prelitoral i a les baixs prepirinenques. A banda també arribaran precipitacions que afectaran sobretot al Pirineu i prepirineu i s'estendran a la meitat nord del país al llarg del dia, arribant amb pluja feble a la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 11. Informació local. Continua el Parc de Nadal aquesta tarda i avui al matí també al Poliesportiu Municipal. Al matí de 10 a 1 i a la tarda de 5 a 8. Al Parc de Nadal, aquest espai d'educació en el Lleure que organitza l'Ajuntament de Molins de Rei cada any,
coincidint amb les vacances escolars dels infants i que es duen a terme fins al dia 31 de desembre, en horari de matí o de tarda, en funció del dia en què sigui. Si és vigiliat de festiu, és només en horari de matí.
i la resta de dies amb horari de matí i de tarda. Per infants i adolescents, a poliesportiu, com dèiem, el preu per cessió és de 5 euros. Els Pastorets, que s'estrenen el divendres per Sant Esteve, com cada any al Teatre de la Peni, que es podran veure també els dies 1, 4, 10 i 11 de gener. Els Pastorets de Frederic Soler Vitarra, música del Mestre Blanc,
Ja els tenim aquí, al Teatre de la Peni, com dèiem, totes les funcions a les 6 de la tarda a la Peni i les entrades anticipades numerades es poden comprar al web Entràpolis. Aquest dissabte continua el poema de Nadal. Al cap de setmana passat hi va haver dues representacions i aquest dissabte a les 12 del migdia a l'església de Santa Creu d'Ulorda, una vegada més, recitant el poema Pere Raich.
i canten Mireia Gispert i Montserrat Torana, el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. I diumenge torna la discoteca adaptada al Ballen Party, que organitzen Enrere't per la Discapacitat i 7.50. El diumenge a la tarda de 5 a dos quarts de 8, al Bacus del carrer Foment número 6, animat per la música del dijòquei Jambo Jambito.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts la farmàcia cobra fins a les 10 de la nit. És la Soler, que està a la carretera, l'Avinguda Barcelona, 51-53. La ràdio nostra.
Diuen que tots els camins porten a Roma, però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot i nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 318 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Salut a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut. Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 26 de desembre, l'1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. A més a més, diumenge 28, Sants Inocents, fem una representació especial per a majors de 12 anys. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, compassió. Mira, és molt senzill.
a través del web Entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat Miserables! Allà ens veurem!
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 9 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimarts 23 de desembre. D'aquí una estona tindrem diverses persones que ens acompanyaran a l'espai Veus de la Vida, persones que formen part habitualment del Fòrum de l'Envelliment Actiu de la nostra vila i que un cop al mes ens visiten per parlar...
de diversos temes. Avui, evidentment, a les portes de Nadal serà un dels temes que ens ocupi. Parlarem també de, si tot va bé, de gastronomia amb el Jordi Veumala, l'espai Gastronomia Molins, per tancar el programa. I ara el que volem fer és seguir repassant el calendari d'activitats d'aquesta setmana, molt marcada per les festivitats de Nadal i Sant Esteve.
Doncs volem anar el diumenge amb una activitat que no és nova, que es fa un cop al mes, però volíem saber com està anant aquest Bellem Party, la proposta que fa Enreda't per la discapacitat. Les 11 del matí i 10 minuts.
Riu Molins de Rei, la ràdio nostra. My love has got no money, he's got his strong beliefs. My love has got no power, he's got his strong beliefs. My love has got no fame, he's got his strong beliefs. My love has got no money, he's got his strong beliefs. One more and more people, just one more and more freedom and love. What he's looking for? One more and more.
Bon dia i bona hora!
Amb aquest clàssic de gala, Freed From Desire, comencem a parlar d'aquest Ballen Party, aquesta discoteca adaptada que, enrere de parlar i descapacitat, organitza un cop al mes el Bacus, aquí al costat de la ràdio, sempre en diumenge. En aquest cas serà aquest diumenge, dia 28 de desembre, de 5 de la tarda al 2.45 del vespre. És un espai lliure d'alcohol i, com dèiem, discoteca adaptada. Sempre el DJ resident.
d'aquesta activitat és el DJ Jambu Jambito, que avui el tenim amb nosaltres, ara feia dies que no ens acompanyava, el Fernando. Què tal, com estàs? Molt bé. Bon dia. Bon dia. M'has dit temazo aquest, eh, de gala. Sí. T'he dit gala, però era gala, no gala. Correcte. Era gala el que jo tinc. Molt bé. L'escoltes sovint aquesta cançó, eh? Sí. La poses també...
Molt bé, el Fernando, que a més a més ha vingut aquí amb una altra de les aficions que té, que després me'n parlaràs, eh? T'has comprat aquí un vagó de tren. Una unitat, un tamagotchi. Una unitat, un tamagotchi, eh? Perquè també s'ha fet soci i col·labora amb l'associació dels amics dels trens petits. Sí, efectivament, sí.
Afectiv i wonder. Molt bé. Primer de tot anem a parlar de la discoteca adaptada. Com estan anant aquestes sessions un cop al mes d'enredat aquí al Bacus? Viene bastanta gente, no hace mucho hicimos con una antiga que se llama Dindel, hicimos una trobada en el Bacus, y si no ha revintat el Bacus, un montón de gente no ha cambiado en el Bacus.
És una aplicació, em sembla, de gent amb discapacitat, no?, per conèixer-se, oi? Sí, i per tant va reunir molta gent l'últim dia. Ah, val, a l'estiu. D'acord, d'acord, d'acord. Molt bé.
I aleshores, com et planteges aquesta sessió? Perquè m'has dit, no poso el Free From Desire, per exemple, de gala no el poso. Quin tipus de música poses, Fernando, en aquestes sessions? No me te pongo así comercial, pachangueo, pop, reggaetón, lo que me gusta a los chicos, a los que vienen a bailar. Molt bé. Tu ja saps que és el gènere que els agrada, això, eh? Sí, yo me agrado un poquito a lo que me pide el público.
Molt bé, ets un DJ i adaptable, eh? Sí, jo estic adaptable. Flexible, dius, eh? Sí. Molt bé. T'hem d'imaginar... Com punxes per ser a... Tens la teva taula, no? Sí, porto la Pioneer, la Reuner... La Pioneer, sí. L'Equipo del Bacos i a l'Evento. Molt bé. A partir de les 5...
Sí, cinco puntos, sí. I fins a dos quarts de vuit. Sí. Què vol dir discoteca adaptada? Em sembla que tampoc pots posar el so molt, molt fort, oi? Más que nada que soy una discoteca, que soy para chicos con discapacidad, que no puedo ir a ver alcohol, a alguien de este, a alguien de otro. Clar, no. Soy discoteca para los chicos, para mis compañeros, en mi caso para mí también, para nosotros. Sí, sí, sí. En nuestro lugar. Clar.
Sí. Sí. Sí. Sí.
I passen la tarda i estan molt bé. I no, venen gent també del taller, venen de molts llocs. Sí. Se senten, toman agua, hablan, bailan un poc, envien alguna cançó, serà poc. I estan molt bé, saps? Estan molt xuli. Molt bé. Del taller i als habitatges Alba. Sí. Que tu també estàs al carrer Esperanto, l'antic ambulatori. Sí. Que m'has dit que també faràs de dir jo que hi ha per Nadal allà als habitatges, no? Sí, no sé jo ja lioparda, com cada any. I hi ha...
Allà no tens veïns a prop. Això el dia de Nadal, eh? Ah, d'acord.
Ah, vale, el dia cap d'any. El evento gordo para sumar. El evento gordo. Sí. Que us reuniu tots els veïns dels habitatges, no? Sí, las compañeras. Em deies que sou 12? Sí. A la mateixa planta? Sí. Hay dos plantes, són dos plantes cada vez. Correcte. Molt bé. Dues plantes, cadascuna de 12, els habitatges al Valentí. Cap, eh, el que respera en tot.
Esteu bé, esteu bé, ja. Encantada vida. Sí. Con los cómpis, los educadores, la dirección, son gente majísima, te escuchan. Que bé. Si te da algo, ellos te ayudan, te escuchan. Sí, home, això està molt bé. Yo siempre digo, siempre lo digo en Radio Sanyo y lo digo en Radio Molins. Sí.
Magnífica. Molt bé. Això està molt bé. Us ajudeu molt. O sigui, ara per Nadal, dijous no feu res. És per cap d'any? Nochebuena, cebolla, cebolla, cebolla. Ah, bé. La comida de Navidad. Molt bé. Però no posaràs música. No hago el bestia. No faràs el bestia. Pero bueno, hacemos todas las comidas de Navidad, cebolla, cebolla.
Noche Vieja, Año Nuevo, Noche Reyes y Día de Reyes, estamos todos. Veig que em vens amb una jaqueta de Rem Guitart, que em sembla que també havies col·laborat diverses vegades amb ells, no? Sí, sigo con ellos, sigo. Ah, segueixes, sí? Sí, sí. En canterena quedamos en el otrovento, sí. Sí. En mi casa canterena le llamamos parla porque estuve pinchando por todas las filas. Todas las filas son arriba, en la planta arriba pinchando. Sí.
Porque presemos un mapping para la ventana, los altavoces. Un mapping es una proyección en una pantalla que se pone en la cortina blanca y se hace con un proyector. Entonces se proyecta la ventana y la gente se puede abrir en el R5 Turbo.
Fue bastante guapo, estuvo bastante éxito el mapping. El dissabte i diumenge de la Candelera vas fer-ho, eh? Estuve, viernes, salves, domingo. Carai. Los tres días ahí metido en la planta arriba, ahí en la exposición de arriba, ahí pusimos un mueble, pusimos la página y los altavoces.
de Renault. Hicimos el evento. Estuve pinchando tecno. Fui pinchando varias canciones que tengo. Tengo varias carpetas de... Yo cuando era el C50, las fui pinchando. Porque ya no estamos en el C50. ¿No? C50 ha cerrado. Ha tancat. Se ha disolto la identitat, eh? Sí, se ha disolto. No puedo confidenciar, no puedo hablar. Pues ahora estoy en la base de bregat. Que la base de bregat es mía. La he criado yo. ¿Ves que en el cartel, pues, el evento de la base de bregat? Sí.
Ah, atenció, és veritat. Sí, atenció a ser importante. Atenció, eh?, perquè no he vist el logo de 750 i, en canvi, hi ha el logo de Jambo John Vito. Eventos del Baix Obregat. Eventos del Baix Obregat. O sigui que tu limites els teus eventos al Baix Obregat, eh? Bueno, és el nombre que li he puesto. Ah, vale. El nombre que li he puesto. Però estàs obert, eh? Sí, estoy obert. I també voy a pisar a Milanova, a Milanova, a Franca, donde toco correrón. Yo correré guitarra, voy a donde tenga falta. Vale.
Molt bé, molt bé. Digi Resident de Rem Guitart. Sí, i també he vist a los chicos que quieran venir allí a bailar al disco Sant Llull. Sí. Quincenalmente, que me pillan por WhatsApp, que les mando por WhatsApp en las fechas, que hacemos discos inclusive en Sant Llull. També, eh? En el Salvador Espíritu, sí. Yo estoy en dos sitios, sí, en Sant Llull y Molín. Sí. En Sant Llull y los sábados, quincenal.
I Salvador Espriu és una escola, dius? És un centre cívic. Ah, és un centre cívic. Sí, és un centre cívic. Molt bé. I allà, cada 15 dies? Sí, cada 15 dies. I a la discoteca d'aquí, al Bacos, és un cop al mes, no? Sí, aquí és un cop al mes, que està molt guapa. A banda d'aquell dia que va venir molta gent, normalment et ve gent que repeteix, no? Sí, bé, l'agrada, l'agrada. He tingut un bon èxit, sí. Sí.
Molt bé, gràcies a la música que poses, sobretot, no? I també el soporte de Núria. La Núria, evidentment, sí. Hacen públic, perquè els chicos, que s'ha ajudat molt. Molt bé, molt bé. Ahí tots som un equipo, nos ayudamos, un equipo. I posaràs cançons típiques de Nadal aquest cop o no? Sí, del burrito sabatero. Se pega mucho. El burrito sabatero. Se pega. Molt bé, molt bé.
Doncs el Ballen Party, que serà aquest diumenge, de 5... Un parell d'horetes, eh? 5 parell d'horetes, sí. 5 a quarts de 8 del vespre, i a quarts de 8 ja pots recollir la Pioneer. I cap a casa. I cap a casa. Molt bé. Escolta, explica'm això de l'afició dels trens.
La passada a Candelera et vas aficionar als trens. Fui a Mulí. Ja me gustaban los trenes antiguamente, hace muchos años me gustaban. Sí. Pero me dio poco compro de trenes pasado febrero. Molt bé. Fui a Lozano, un antiguo amigo mío que conocí hace medio año. Bueno, lo conocí para marzo. Le compré el primer tren en la Laris y fui a comprar varios trenes.
¿Pero qué pasó? Que fui en marzo a informarme, fui al instituto a probar, a ver qué tal iba, fui un martes, fui otro martes, y luego en mayo me disoció. Muy bien. Me gustó, me gustó mucho el trato, la acogida que me hicieron los compañeros, el Anselm, el Binagut, el Yabuatot, el Marcel Plunera, el Serrano, el Antonio, que hasta de médicos...
Hay varios que me han acogido muy bien en el club. El Spauly también, majísimo. El Spauly muy divertido. También le gusta mucho a la F. Ah, no me olvido. El Josep, el que es el padre de una chica que es ilustradora. Sí, el Josep Calzarán. Ese, Calzarán. Ese es majísimo. Son gente buena, gente de verdad.
Molt bé, molt bé. Gente genial. Així que estàs content d'aquesta decisió, eh? I ja tengo, tengo 23 automotores y 8 locomotores y 30 amagotes de viajeros. Una buena colección tengo. Déu-n'hi-do. I ara, avui em portes aquí sobre la taula un... Sí, para ser el tamagotchi regional de Renfe. La serie 2, esta es la serie 2. Sí. Esta es la 1, la 2 y la 3. I tu vas afegint...
Aquests mòduls que vas comprant, no? Sí, comprant dos unitats. I on te'ls guardes? Allà a casa, eh? I quan els vols fer córrer, te'n vas a l'institut o no? A casa meva, com tinc la meva, tinc el transformador, pongo las vías y foto el tele circular. Molt bé, molt bé. És divertit. Són joguines en adults.
Sí, sí, sí, perquè hi vas cada setmana allà a l'institut. Cada dimarts. Tot dimarts. Això serà. Avui no hi ha vacances. Avui no, eh? Avui ja... Vacances, sí. A les portes d'analal ja no heu quedat. I llavors, bàsicament, feu córrer els trens, no? Sí, estem montant la paqueta guapíssima. Sí. Estamos dejando muy córrer entre el equipo que somos.
o la hacemos por pareja y yo me acuerdo que era hacer el meter cola por un tubo y yo meto cerradura y hemos hecho la montaña y hemos hecho la maqueta pero ahora tenemos que hacer una pequeña modificación de la maqueta porque este tren muchos de ellos no pasan por una curva entonces tenemos que rebajar la montaña hay que rebajarla
Que bé. A quina escala és aquest? H0, H.0. H0, eh? Que també seria H-O, H-O o H.0. Sí. Molt bé. I tu et mous bàsicament amb aquesta escala. Sí, la H0, la que jo tinc. Molt bé. Està a este i està a la N. I no està a l'EGB, la H... la escala...
Et vaig veure també que veu fer parada per la festa de posa en la gorra, que veu estar allà tot el matí. Molt bé. I ara suposo que participaràs per primer cop a aquesta mostra que fan allà al Molí, no? Sí, justo, el 28 de febrer i 1 de març. Ah, mira, ja ens ho avances, eh?
Sí, no posaràs música allà, eh? No ho sé. No ho descartem, oi? No sé si s'adiu molt la música o no, ja ho veurem. Ho preguntem. Clar, sí, sí. Per tant, content d'haver-te aficionat a això dels trens, eh? Molt bé.
Sí, això està molt bé. Sí, molt bé. I per tant, tu et vas comprar en cada X temps? Trens, sí. No hace mucho me trajo un lote, un amigo mío que ya está jubilado, me trajo un montón de trens, y entonces me queda un montón de...
Me he quedado el Targo 3, el 432, el Camello, que es como este, pero de tres coches, el Camello, el otro, el... Y vaya locomotor que ya no se necesiten los nombres. Vaya máquinas me he quedado. O sigui, que has anat aratant coses també d'amics. Un chico que se ha ido a Argentina... Sí, que bé. Perquè és tot un món, això, eh? Pots anar afegint... És un mundo, sí, és un mundo. Esto nunca se acaba. No se acaba, eh? No, no, esto... Es largo, largo, largo. Sí, sí, sí. Molt bé. Sí, que tens feina.
encara, eh? Molt bé. Fernando, doncs, escolta, alguna cosa més que vulguis afegir? Un plaer, ja ho saps. I que la gent que vulgui participar de la discoteca adaptada, que vingui, no?
Encara teniu-li Gini, eh? Molt bé, records i que tingueu bones festes també tots, eh? I aviam com va aquesta festa de cap d'any, eh?
Mira, el Roger m'ha preparat Las Christmas, que és un clàssic dels UOM, però en aquest cas dels Whitefield. Ah, és una dona, sí, sí, perdó. Es que veus, m'ha d'il·lustrar el Jambo. Ja saps qui és, oi? Sí, la Whitefield. A veure, aviam.
Sí, és aquesta, eh? Sí, la plàctima. Doncs amb aquesta cançó ens acomiadem. Fernando Jambu, Joan Víctor, gràcies. Bon Nadal tinguis, eh? Bona Nadal, igualmente. Un plaer. Un abrazo. Gràcies. Bon dia i bona hora.
Bona nit.
Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Xic. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Xic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chi, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Què passaria si paguessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls resecs? Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions? Després tindries vertigen i perdries el coneixement?
Què passa si dóna sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a beure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang.
Hola, Garofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? A que no saps, a Nova. Els pastorets fan 130 anys. I el dia 26 de desembre, l'1, 4, 10 i 11 de gener, els podràs venir a veure. A més a més, diumenge 28, Sants Innocents, fem una representació especial per a majors de 12 anys.
Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 garrofes. Que no pallanga, però ho és ben cert. Sí? I escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Som-hi, no? Els anirem a veure. I tant!
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots, vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un port d'una espeusa. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el fullet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Rei.
Passen tres minuts de dos quarts de dotze, recte final del Bon Dia i Bon Hora. D'entrada anem a fer aquest espai mensual que aquest curs hem incorporat els dimarts al programa, que anomenem Veus de la Vida. Ens acompanyen persones que formen part del Fòrum de l'Envelliment Actiu, per tant, actives i que tenen ganes d'explicar-nos coses, i que ja ens han acompanyat també en alguna ocasió ja en el transcurs d'aquest curs. Avui ens acompanya el Vicenç Amat. Què tal, Vicenç? Bon dia. Bon dia i benvinguts.
I ben trobats, no? Sí, ben trobats. Has vingut abrigat avui, eh? Home, estem a 5 graus, eh? A 5 graus. Sí, sí, sé que fas, sí. I ara plou, a més a més, eh? I més, està fent un xirimiri. Sí. I la Montse Ruiz, què tal, Montse? Hola, bon dia. Bon dia, benvinguda, eh? Gràcies. Que fa ben poquet també ens va acompanyar, parlant del teatre, del grup de teatre de la Once, després convidada per la Bego amb les heroïnes quotidianes,
I avui parlant de temes de Nadal, ara en parlarem. Per cert, deu ser força molest o emprenyador, no?, això d'un dia de pluja. Per vosaltres... Mira, he tingut la sort que tinc un veí que és molt bona persona. Montse, no vull que vagis sola, t'acompanyo i diu, agafa't fort, no vull que caiguis. Sí, molt bé. Em dono fe perquè ara acaba de marxar el veí.
Aviam, abans de parlar de Nadal Vicenç, que deies, vull dir dues o tres coses No, volia... És un tema que es va tocar aquí a Radio Morins que era sobre com Franco se li diria mejor A veure, sobre...
com Franco, seria millor. És un tema que es va tocar i va tindre alguna resolt, o sigui, no vull dir que Ràdio Molins fos la primera, però a conseqüència d'aquest comentari es va començar a sortir. Sí. A sortir que la Generalitat va reunir a joventut, tal, i diversos grups...
van anar comunicant a col·legis i tal i explicant. Jo no vull dir que Ràdio Blíncia és la primera, però que vam donar un pas endavant, podeu estar segurs. Ah, l'últim cop que vau venir, no? Quan vau venir vosaltres? Quan vam venir, això fa dos mesos. Sí, sí, sí. Fa dos mesos, vull dir que... I això va acabar. I l'altre, doncs, que nosaltres estem al dia a dia...
Anem fent la nostra feina i l'important és tindre salut, tirar endavant i sobretot lluitar per aquesta gent que tenim al darrere que no ens donem compte i fa molt mal. I fa molt mal.
i ja de nosaltres tot bé, perquè estem fent gestions, estem fent tallers... Us heu reunit recentment des del Fòrum de l'Envelliment Actiu, sí? La setmana passada. Ah, la setmana passada. Molt bé. I va anar bé? Va anar molt bé, sí. Va ser com un final de curs, ara... A la trimestre, sí. A la trimestre.
I vam estar fent valoració de tot el curs, de tots els tallers. La veritat és que els tallers tenen molta tirada, sobretot el taller de memòria, i s'estan plantejant ampliar-los perquè es queden curts i és una llàstima que hi ha persones.
que també voldríem venir, i hem de mirar d'arribar tothom, que és el que es tracta. I heu participat vosaltres del taller de memòria? Jo sí. I estic molt contenta perquè me l'han adaptat, i de veritat estic contentíssima. Jo ho vaig preguntar, dic, a mi em faria gràcia, diu, pues espera't.
I me'l van adaptar i ja he fet la primera part i ara al gener començarà amb la segona. O sigui, molt bé. Que bé, que bé. Tu també, Vicenç? No, no, no. El recomaneu, vaja, per la gent que no l'hagi fet? No, que els tallers que es fan són importants. Sí. El que costa és que la gent hi vagi.
Vull dir, això és el que costa, aquestes coses, no ho sé. Però vull dir, el taller s'aprèn, jo ja tinc una edat que dius, tot això ja ha passat, però vull dir...
M'agrada escoltar, no? I és bonic estar, no? I si pots fer un cop de mà, doncs fas un cop de mà. I aquesta és la nostra missió. També s'han fet tallers de tecnologia. Sobretot ens han ensenyat com entrar a l'aplicació, a la meva salut, que és importantíssim per nosaltres. Perquè cada vegada la tecnologia i la societat ens porta a això, no? A utilitzar l'aplicació.
I totes les aplicacions i els tallers que ens fan de cara a la tecnologia són molt bons. Molt bé. Per tant, no sé si suposo que es tornaran a fer, però en tot cas, útils per no quedar-se fora avui que tothom o molta gent utilitza aquesta aplicació, per exemple, de la meva salut. Molt bé. Vicenç.
No, jo no l'aplico perquè això ho porta la meva filla. I per tant, no deixo les seves mans. Molt bé. Confies en ella? I en ella, evidentment, amb els meus fills. Molt bé, molt bé.
I ara, escolta, que estem a dos dies de Nadal, i em deies, Montse, que et porta a boca records o èpoques passades, sobretot. Molts. Jo, per desgràcia, els avis no els vaig conèixer, ni els paterns ni els materns, però sí que els meus pares em van transmetre molt la tradició
I m'explicaven anècdotes dels avis, no? Jo, per exemple, el meu avi matern, per part de mare, tots venien de Molins de Rei. El meu avi treballava a la FEXA i al mateix temps tenia un camp. I tenia préssecs, i treballava a l'hort, i estava molt lligat aquí al sindicat. I sempre estava al sindicat amb la fruita i així. I va haver-hi un any, que ara no recordo quin és, però la mama sempre m'ho explicava, que va tocar la loteria aquí a Molins de Rei.
I l'any de la loteria, l'avi va tenir els talonaris a la mà, però els anava repartint a tothom. Inclús el mateix dia de la loteria, la gent que s'enduï una caixa de fruita, ell els regalava loteria. Doncs aquella loteria que ell no en tenia ni una papereta, va tocar.
I sempre m'ho diu. Ha trucat, i a casa l'hem tingut a les mans i no em vam tenir, no els va trucar. Però és una anècdota que la mama sempre m'explicava. Molt bé, molt bé. I tu, Vicenç, recordes algun Nadal en especial? Bé, especials han sigut... Se li ha donat molta importància a la meva família, els Nadals.
Vull dir, vivint a Barcelona, perquè fa 32 anys que estic aquí, però la família era un punt de reunió important. A millor no ens vèiem tot l'any, però ens tornavem, i a mig que teníem com a família d'un poble, de Brera, venien a casa, i a casa ens reunien 22 o 23 persones...
Jo recordo dient els versos de petit, vull dir que és molt maco. I l'avi, digue-li, no l'avi, el meu pare, ens donava cèntims un cop acabàvem. El dia del vers ens donava uns diners, no sé si eren cinc pessetes o el que sigui, però era un detall que ens donava.
Molt bé, molt bé. Són records. Són records, no, molt bons. Clar, sí, sí, sí. Nostàlgia també una mica. Sobretot es cantava, es reia, i afortunadament no es discutia.
No es discutirà. Sí que et produeix una mica de nostàlgia, Montse, doncs. Molt, sí, perquè jo vaig començar ja de ben petitona, que jo me'n recordo quan anava a la cuina a ajudar la meva mare a fer els canelons. Ella sí, feia allò del foc, o sigui, ella rostia el pollastre, feia bullir les plaques dels canelons, però a mi m'agradava posar el drap blanc, posar les plaques allò ben posades, i la carn, me'n recordo que teníem una màquina que l'enganxàvem a la taula com si fos un torn,
i per dalt, com un embut, anava posant la carn, i amb una manivela, a mi m'encantava anar donant-li voltes a la manivela i anava sortint la carn ja trinxada en un plat, i després aquella carn jo anava embolicant els canelons, i dic, jo el foc no el tocava de petita, però això m'encantava, i allò que et va quedant, et va quedant, i ja de ben petita també em va ensenyar a cuinar la mama, i sempre fent els canelons,
I ara, quan els faig, me n'en recordes, amb carinyo, amb aquella olor a la cuina, aquella olor a la casa. Mantens la tradició, vols dir? Sí, aquesta tradició. I jo fa tres anys, quan vas perdre la vista del tot, vas pensar, ara què faré, no?
I dic, va, ho provaré. Tot i que els vaig comprar primer fets, dic, ho he de provar. I amb calma a casa ho vaig fent i de veritat que sóc feliç al veure que ho puc. Ho puc seguir fent perquè els meus fills disfruten ara i la meva neta disfruten amb els meus canelons. I veus que vas seguint aquesta tradició i que la casa fa aquella olor a Nadal i...
I ara, bueno, l'arbre també ve la meva neta i m'ajuda a posar les boles. És molt petitona, té un any i mig, però ja ho viu i et dona... Ara l'àvia sóc jo, saps? I ho visc des d'un altre punt de vista, però... Per tant, tot allò que tu has viscut amb la mare, amb els que t'han precedit, tu intentes també transmetre...
Amb els fills i ara la nena petita, sí. Sí, molt, molt. I veus la nena que, a veure, és petitona, encara no entén bé bé el tio i tot, però dius, ho estem vivint amb emoció i les cançons de Nadal, les Nadales, bueno, amb la nena també en cantem un munt. Sí. La veritat és que sí, intentem mantenir molt les nostres arrels i les nostres tradicions i tant. I tu també, Vicenç...
Molts Nadals, però particularment quan érem feliços, érem quatre germans, era per reis. Els reis a casa sempre han sigut molt importants, perquè semblava impossible que els reis fossin tan grans a casa, no...
No és que néixim abundants, vivíem bé, però no... I els reis eren superiors, no t'esperaves i tenies la bicicleta. I recordo un any que havien demanat les camisetes del Barça i els meus pares no les van trobar, que estaven a votar, i els van portar a l'ètic de Bilbao.
I jo ja tenia experiència. Però això és perquè he anat massa tard, massa tard, i vaig rebre un bolet. Però bueno, els records de Reis són fabulosos. Que bé, que bé. I ara mantenim la tradició dels Reis o no? I tant. Sí.
Els reis venen a casa Més els reis que ara per Nadal, diguem Els regals, sí Els regals, sí, nosaltres sí Els reis venen a casa teva, Vicent, sí, eh A la nit
Home, allò els hi deixava, i una botella de whisky. Ah, a mi tal. I pastanagues pels camells. Molt bé. Sí, sí, i tant. És bonic, eh? És molt bonic. Posaves les sabates a fora, al balcó. Les sabates. Sí, sí. La veritat és que sí. No, al balcó no, no, dintre casa. Dintre casa?
i escolteu, estem a punt d'acabar l'any també què n'espereu d'aquest 2026 que tenim a les portes? el despedim jo el 2025 en l'acomiadem bé? bé, molt bé perquè som quatre amics de la infantesa que avui encara estem i ens trobem tots a Barcelona a casa de l'amic
I allà ho celebrem amb un bon sopar. I després, a tornar, sigui les dues o les tres de la matinada,
trobes a un tachis i cap a molins. Molt bé, clar que sí. I aquest era el fi d'any, però que el passem molt bé. Molt bé. I tu, Montse? Doncs jo amb família. Amb família, a casa, sí. Sí, sí, un sopar també... Bueno, el que ens vingui d'agost, ja ho comentem abans, i amb família. Molt bé. I esperem que l'any que ve sigui bo, es porti bé amb tots i...
que ens porti una mica de pau, de tranquil·litat, que les coses al món es calmin una miqueta, i que aquí Molins les coses puguem seguir treballant per la gent gran, que és de quan nosaltres estem, i les coses espero que vagin millorant de mica en mica, hi ha moltes expectatives, va venir l'altre dia una noia nova al fòrum que vam fer una trobada, l'última del trimestre,
I hi ha una noia nova a la Creu Roja i tenen moltes ganes també de fer coses i d'ampliar tallers i ampliar maneres de fer seguiment a les persones que viuen soles. Vull dir, sempre mirem de fer més de cara a la gent gran que estiguin millor. Que bé. Més ben ateses, sí. Molt bé. Aquest és l'objectiu, eh? Sí. Alguna cosa més que vulgueu afegir? Aviam, Vicenç. Jo recordo que en una reunió de taller es va comunicar que...
que aquí Molins es tenien localitzats 700 persones que viuen soles. El que no recordem, que ho va confirmar, sí, si va ser la Guàrdia Urbana amb la reunió del taller, o qui va ser, però hi ha 700 persones, com mínim, localitzades, que viuen soles. Entre elles m'incloixo jo, eh? És important que se sàpiga...
se sàpiga perquè saps per on pots començar a trucar o moure't. Ara no se sap ben bé encara d'on ve aquesta donada. Si és de la Guàrdia Urbana, de la Creu Roja no era...
O era de l'Ajuntament, vull dir que no ho sabem. I amb l'Ajuntament sí que ho estem. És el projecte aquest de radars que s'estableix aquesta ajuda, no? És cert que per si algú necessita...
ajuda, que viu sola i no se la veu durant uns dies, per això es fa aquesta... No, és que estàs sol, estàs molt bé, també. Ah, sí, i tant, i tant. Però si en el cas que algun dia... Però algun dia et falta aquell xic de conversa, aquella comunicació que és tan agradable, i no ho sé.
La Creu Rosi està darrere, fan trucades, fan moltes trucades, l'altre dia ho vam comentar, que cada vegada fan més trucades i van contactant amb les persones que viuen soles, pel que diem, si necessiten alguna cosa, i ara també estan fent una prova pilot a través de l'Alexa, i llavors amb el temps suposo que podrem estar en contacte encara més directe.
Molt bé, molt bé. Doncs ho deixarem aquí, si us sembla bé. Us adyixo un bon Nadal. Igualment. Igualment, tot desigem a tu. Moltes gràcies i que seguiu fent bona feina. I que la ràdio tiri endavant. I que ens ajudi. I tant.
Aquest és l'objectiu. Bones festes. Vicenç i Montse, moltes gràcies. Vicenç Amat, Montse Ruiz, moltes gràcies, bones festes i que vagi molt bé. Gràcies. Bon dia. Adéu-siau. Anirem directe, doncs, Roger, perdona, que tenim 10 minuts per arribar a les 12, a buscar el Jordi Beaumala en l'espai Gastronomia Morits.
9 minuts i seran les 12. Anem a parlar una estoneta de gastronomia i de fires i de tot això que ens agrada parlar amb el Jordi. Veu mal a cada setmana. Què tal, Jordi? Bon dia i bona hora.
Hola, què tal, Oriol? Bon dia, bona hora. Com estem? Molt bé, i vostè? Que estàs en algun indret del país? Sí, sí, sí. En molts d'arrere ja som a la cadira del meu despatx. No deixa de ser un indret del país. D'acord, d'acord. Havia interpretat malament el so i em pensava que eres fora.
No, era el tren. Aquest so era la bocina del tren que tenim aquí. Escolta, deia de parlar de fires perquè vam rebre una nota de premsa oficial dient que Molins de Raïdó ens acollirem al Congrés de Fires de Catalunya, no? No sé quin nom té. Què et sembla? Què et sembla? Que bé. Ho teníem molt calladet, eh? Tot plegat. Però això no serà per la candelera, entenem, oi? Serà en motiu. En motiu. De cincèter aniversari. Sí. Però aquest congrés té lloc normalment a finals de maig.
Ah, val. Finals de maig, principis de juny, o sigui, no la data no s'ha tancada, però normalment és a finals de maig. És aquell que... Acostumeu a anar-hi vosaltres, oi? Sí, clar, nosaltres hi anem perquè... Com a expogestió, vull dir... Formem part de la Junta, exacte, formem part de la Junta de la Federació de Fils de Catalunya, però, a més a més...
Tot l'equip ens interessa tots els continguts que es desenvolupen perquè és un congrés formatiu, eminentment. No és només una trobada de soldats. Hi ha sessions molt interessants i sempre fa moltíssims anys que hi anem. I, clar, vam suggerir que, aprofitant la tirada i la inèrcia de la 175a edició de la Fira de la Candelera, doncs,
Molins de Rei acollís aquest congrés de fires de Catalunya i així serà, així serà, el tindrem aquí al final de maig, veurem gent de totes les fires d'arreu del país i ens trobarem i farem una mica de xou. Molt bé, fantàstic. Per tant, per la gent que no estiguem avasats al llenguatge de fires, doncs és un esdeveniment, diguem, important. Molins de Rei tenim la sort d'acollir aquest esdeveniment important.
És un esdeveniment professional i sectorial del món de les fires de Catalunya, que tots sabem que tenen una gran inèrcia per la seva identitat, per la seva trajectòria, per la seva singularitat i pels seus productes. Per tant, no hi ha persona humana en aquest país que no hagi visitat o de retruc s'hagi vist involucrat en alguna fira. Doncs això, imagina't que tot ho poses junt.
en una ciutat del país i durant dos dies es desenvolupen continguts per la millora de totes aquestes fires no només les fires de carrer com molta gent les entén o les coneix sinó també els palaus firals
i tot el que implica esdeveniments també gastronòmics i de carrer, etcètera, etcètera. Molt bé, molt bé. Per tant, en motiu del 175è aniversari de la Fira de la Candelera, 175è edició, tindrem doncs aquest congrés a la primavera, avançarà la primavera. Exacte, ja us anirem explicant coses o la pròpia regidoria de Fira ja agafarà
i agafarà la inèrcia d'explicar-vos una mica com anirà tot plegat amb la flamant directora de la fira que tenim aquí a Montserrat. Que anava a dir-te que, com vam comentar la setmana passada, doncs sempre s'aprofita per Nadal per fer una mica de promoció de diverses propostes que tindrem en el transcurs de la fira. Ja vam dir, els escumosos protagonistes dels tastos i maridatges d'enguany,
I després també s'ha promocionat l'obra de teatre i el daltabaix, que és el cap de setmana cultural d'abans de la fira pròpiament.
Exactament. Tot el que es pot anar avançant per comprar entrades i regalar-les o espadilar-se per no quedar-te'n sense, doncs això ja està a la venda. Molt bé. Per tant, això ja vindrà, però és que estem a dos dies de Nadal. Ja ho tens tot comprat, el que havies de fer? Ara mateix he entrat per la porta que acabava de fer les últimes compres perquè em faltava tota la breça.
pel caldo i ara ja la tinc tota. Ahir també em faltava una mica de birranci, m'havia descuidat les prunes, però ara ja està, ara ja sí que ho tinc tota. Ara sí que ja simplement és anar cap a casa quan sigui i començar ja la intensitat, eh? Demà, demà. Demà és el dia, eh? Demà és el dia de començar a fer el grau i de començar a manicurar-ho tot.
Perquè, a més a més, com que jo vaig comprar fa temps, ho tinc tot congeladet, aleshores s'ha de descongelar amb calma i fer-ho anar... No, no, aquí tenim feineta de la bona. Un brou que enriquim molt més que un brou que puguis fer un dia convencional, no? Perquè fa festa, home, tot el que fa festa li dones un toc més ordinari.
Doncs això és el mateix, igual que quan ens vestim ens posem els calçotets nets, doncs quan és festa el borau també el poses generós, generós i que hi hagi de tot. Sí, sí, és aquests dies que estem veient aquesta, si em permeteu la paraula boràgine, de comprar.
al mercat i a tot arreu, i suposo que entre avui i demà també s'acabarà de ser aquesta intensitat, que igualment hi ha molts llocs que ja tanquen el dia 24, no? A primera hora de la tarda ja tanquen, eh? Això ha anat... Això els que tenen els quartos fets, ja t'ho dic ara. Ah, val. Aquest és el resum, eh? No, home, el resum, això és una forma una mica bèstia de resumir-ho, però hi ha molts llocs que fins a última hora estan treballant perquè sempre hi ha el descuit i coses que no pots...
no pots perdonar-te si no hi són. No pots permetre't que no hi siguin a taula. Això en temes de menjar, de regals també, o una altra, vull dir. Normalment és temporada alta, si ara que jo vinc de plaça, feu un tomet per allà, està tot a rebentar, hi ha un ambient espectacular, molt xulo, i tant de bo fos un ambient que es mantingués durant molts mesos a l'any. I ara està esplendet.
Ahir vaig anar el dissabte al migdia i el caga tió, que l'havien de fer fora, el van fer a dins i allò era un festival, diguem, de sons a dins del mercat. Bueno, ressona, ressona. Sí, una mica. Fer cagar el tió genera decibelis sempre. Sí, sí, sí. No apareix el tió per casa teva ja o què? Sí, sí, sí. Jo l'altre dia els vaig treure. El pas és que pobrets estan una mica ràgim perquè ningú els dona res de menjar.
Perquè a casa meva sóc molt així. Ni una trista mandarina vols dir, eh? No, no, no, ni les engrunes. Però com a mínim han aparegut, que és l'importància. Sí, vol dir que hi ha esperança, vol dir. Exacte. Molt bé. Doncs escolta, un minut i mig per arribar a les dotze. Els millors desitjos per tu i la família, doncs, per aquest Nadal, eh, Jordi?
Doncs igualment per tu, per tot l'equip de Ràdio Molins de Rei i, per suposat, per tothom que ens escolta, que estic molt content que compartim aquests moments setmana darrere setmana. Que bé. Doncs una forta abraçada, Jordi. Bones festes. Que vagi molt bé. A reveure. A reveure. Adéu-siau. Un minut i seran les 12. Ara sí que tanquem el bon dia i bona hora. Donarem pas a l'informatiu Molins de Rei al dia i a partir de dos quarts d'una tenim el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació de Càncer Molins.
amb la Marissa Llobet i l'Anna Ribes. Això per una banda. Per l'altra, recordeu que també tindrem la remissió de l'aventura de cuinar amb la Madrona Sala, que el podeu escoltar d'una o dues. I a partir d'aquí, la resta de programació pròpia d'aquesta casa fins a la una de la matinada. Que acabeu de gaudir d'aquest dimarts plujós i tornem demà a les vuit en punt del matí. Fins aleshores, que vagi molt bé.
Són les 12. Molins de Rei al Dia.