Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimecres, 8 d'octubre de 2025. Comencem aquí aquesta nova edició del programa Bon dia i bona hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb una temperatura de 16 graus i mig a l'exterior de la emisora. Per tant, lleugerament superior a la temperatura que teníem ahir a aquesta hora del matí. Engeguem aquest Bon dia i bona hora que ens ha de portar fins les 12 del migdia.
Aquesta primera hora ja sou de gaire més informatiu. De seguida ens posarem al dia pel que fa a la informació de servei. Repassarem també l'actualitat local, l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Per tant, també la informació general. A dos quarts de nou us parlarem d'una proposta que tenim aquest cap de setmana de la qual ja havíem esmentat. N'havíem fet cinc cèntims
abans de la festa major, del primer cap de setmana de festa major, de fet. Però, per segon any consecutiu, la pluja va fer la gitza i va obligar a plaçar el concert que d'Alta Baix tenia previst fer el dia 21 de setembre, el diumenge 21, al Parc de la Sequi, al barri de la Granja. Ja va passar també l'any passat, en aquella ocasió. Doncs crec que no es va, diguem, reprogramar.
i si no es va fer més tard, i en aquest cas, aquest diumenge tenim el concert programat, el concert plaçat del dia 21 de setembre. És el concert que oferiran a Contra Blues, que presenten el seu nou àlbum Speedfire, i atenció perquè l'hora és la mateixa, a les 7 de la tarda, dels concerts d'Altabaix,
tot i que el diumenge aquell de festa major, el dia 21, era a les 8 del vespre. Però en aquesta ocasió serà a les 7, i no pas al Parc de la Sèquia, sinó al Pati de Can Amatller. Per acabar-ho d'explicar tot plegat, li hem demanat al Jordi Romeu que també ens torni a acompanyar, com ja ho va fer la setmana...
Prèvia a la festa major. En aquella ocasió, a banda de parlar de concert de Contra Blues, vàrem fer també un repàs a la programació d'aquest primer trimestre de dalt a baix, que ja la presentava a principis de setembre. I avui refrescarem conceptes, sobretot d'aquest Contra Blues, de cara al proper diumenge. Per tant, ahir us parlàvem del Cine Club.
que també projecta pel·lícula el dissabte. En aquest cas, avui us parlem d'aquest concert del diumenge. Serà a dos quarts de nou. Després tindrem l'apunt del dia, aquests minuts de reflexió que ens ofereix els dimecres la companya periodista, la Laura Herrero Mas, i després repassarem també la programació de la ràdio nostra i de la televisió, per altra banda.
Gràcies. Gràcies.
i la tertúlia d'actualitat. Avui, acompanyats del Pere Madurell, el Jordi Torró, el Toni Ramoneda, la Samar Elansari, companya del Viu Molins, i l'Antonio Bonilla, i també s'hi afegeix avui l'Òscar Romero, de Carnisseria David, David,
del mercat municipal, perquè precisament volem parlar del mercat i d'alguns moviments que hi ha hagut aquestes últimes setmanes. És un dels temes de reflexió, de debat, que també han anat sortint periòdicament aquí a les tertúlies, especialment del dimecres, on s'ha reflexionat a banda del mercat també del comerç local, però especialment
de la dinàmica del mercat i avui doncs afegim una nova veu i amb fonament de causa que és l'Òscar que en algun moment també ja ens havia acompanyat via telèfon per aclarir alguns conceptes quan havíem parlat precisament d'aquesta qüestió doncs avui ens acompanyarà aquí l'estudi per fer tertúlia amb la resta dels companys habituals del dimecres qui no ens pot acompanyar és la Mari Carmen Juárez avui per motius
personals. Això serà entre les 9 i 10 i les 10 del matí. A partir de les 10 a l'equador del programa tindrem l'espai polític del dia. Preguntes en l'aire, Molins. Avui és dimecres. Per tant, ens visita el Pep Degà, que és el regidor portaveu d'aquesta formació. Serà a partir de les 10 i 10, com dèiem, aquí al programa. A dos quarts d'11 farem l'Art és vida amb la cefa Arús, que avui ens portarà
les explicacions, la crítica de dos concerts que hem tingut aquí a la vila recentment i també d'una exposició que es pot veure a la Fundació Mafra i ens portarà cap a Nova York, però des del Port Olímpic, que és justament on tenim la seu d'aquesta Fundació. En parlarem a partir de dos quarts d'onze i fins a arribar a les onze. I a les onze, després de les notícies, us explicarem
que el convilatar Francesc Ballester, mestre, com bé sabeu, tota la vida, i escriptor, perquè comença ja a tenir recorreguts d'escriptor, doncs ha guanyat el primer premi del sisè certamen literari Castell de Canyelles, el Garraf, un concurs literari de gènere històric i criminal.
L'acte de lliurament ja es va fer el passat cap de setmana. Ell l'ha guanyat amb el relat Crim al Puig de l'Àliga i l'Ajuntament d'aquesta població del Garraf publicarà gratuïtament els relats guanyadors i finalistes, per tant, entre ells també el del Francesc, per Sant Jordi de l'any que ve. En tot cas, hem convidat el Francesc perquè ens expliqui com va anar aquest acte de lliurament i, sobretot, també aquest relat que afegeix
a la resta de publicacions seves. Bàsicament, havia fet novel·les, tot i que avui ens vinc d'explicar que també s'ha anat presentant en algun concurs de relats. Això serà a partir de les 11 i 10 fins a arribar a dos quarts de 12, que és el moment en què saludarem el Joan Vilaseca. Amb el seu espai Parlem de... i arribarem a les 12 del migdia. Completarem la programació d'avui amb l'informatiu Molins de Rei del Dia.
Fins a un quart d'una, el programa Ona Rainbow, del col·lectiu Ona Rainbow Molins. Fins a la una, de dos quarts d'una a la una, i de una a dues la remissió del programa Mont Interior. És dimecres 8 d'octubre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts.
Vuit del matí, pràcticament vuit minuts.
Anem a fer un repàs a la informació de servei. El primer que fem és conèixer la previsió meteorològica. El Jordi Miralles ens està esperant ja per explicar-nos-la. Què tal, Jordi? Bon dia. Hola, Oriol, bon dia. Comencem la jornada amb un ambient una mica fresc, però al centre del dia passarem un punt de calor perquè les màximes estaran situades al voltant dels 23 o 24 araus. Ara mateix tenim algunes buirines cap a l'interior de la comarca que marxaran ràpidament i el que tindrem al llarg del dia serà nuvolositat variable. Amb aquest ambient, com dèiem, una mica càlid i safogós al centre del dia.
El temps de canviar de cara demà perquè augmentarà més la núvolositat i no descartem que al llarg del matí pugui arribar a caure algun ruixat, que en alguns punts de la costa podria tenir intensitat de moderada a forta. Això seria sobretot a partir de mig matí i mig dia i també al llarg de la tarda. Per tant, no serà una situació de pluges continuades demà, tindrem núvols, tindrem algunes ullades de sol, però compte perquè els núvols podrem créixer amb facilitat i acabar descarregant ruixats. Demà, com que tindrem més núvols,
Les temperatures màximes quedaran un pel més baixes que les d'avui, però en cap cas arribarà a fer fred. Molt bé, gràcies, Jordi. 16 graus ara mateix de temperatura a l'exterior de l'emissora. El que farem ara a les 8 de matí i 9 minuts és conèixer la previsió. No, en aquest cas, com tenim la xarxa viària, anant cap al RAC. Ens està esperant l'Eduard Baciana, com sempre. Com ho tenim això, Eduard? Bon dia.
Bon dia, doncs ara mateix un accident a la C-7 de Sant Cugat, talla un carril i deixa més de dos quilòmetres de retencions en sentit Barcelona. També trobem complicacions a la P-7 a Santa Perpetua, en dos sentits, hi ha parets i a aquesta El Bisbal, en sentit sud. Hi ha retencions també a la A-2 i a la B-23 a Pallajà i al Papiol, en sentit Barcelona, a la B-30 a Barberà, en dos sentits, a la C-31 al Prat, a la C-32 a Sant Boi i a la C-58 a Montcada, en dos sentits, i a Terrassa Sabadell.
Pel que fa a les rondes de Barcelona, hi ha l'antitud a les dues guies en sentit Llobregat, des de Sant Adrià i des de Santa Coloma. I de moment això és tot des del RAC. Bon dia. Molt bé, gràcies, Eduard. Bon dia i bona jornada. I parlant del transport públic, en aquest cas, us hem d'informar que hi ha una incidència... Parlem del metro, avui, de la L3, concretament la línia 3.
del metro que té freqüència de pas alterada, per tant ha quedat alterada la freqüència de pas a causa d'una incidència tècnica que pot provocar temps d'espera i de trajectes superiors a l'habitual.
Això passava fa mitja hora i ara s'ha actualitzat. De fet, ja comenten que el servei està aturat per una incidència tècnica a l'estació de Drassanes. Parlem de la línia 3, la línia verda, que ha quedat aturada a l'estació de Drassanes.
El servei ha quedat aturat per aquesta incidència tècnica. Això pel que fa al metro i pel que fa a Rodalies, ahir ja us ho explicàvem, que fins al maig de l'any que ve, per tant queden uns quants mesos, queda interrompuda la circulació entre l'Hospitalet de Llobregat i la Garriga.
de la R3 de Rodalies de Renfe entre l'Hospitalet i la Garriga per les obres de desdoblament entre Parets del Vallès i la Garriga. Per tant, això afectarà fins al maig de l'any que ve. Podeu consultar també els horaris actualitzats
i els serveis alternatius que s'ofereixen a través d'internet, de les xarxes socials, o del perfil de Rodalies, per exemple, a la xarxa X. Això passarà fins al maig del 2026, que quedi interrompuda la circulació de trens entre l'Hospitalet de Llobregat i la Garriga.
Bé, la resta de transport públic ens indiquen que funciona amb normalitat, però hi ha aquesta incidència també, com dèiem, a la línia verda, la línia 3 del metrum, amb el servei aturat a l'estació de Drassanes.
actualitzat de fa 5 minuts. Anem a saludar el Francesc Roeda, que ens està esperant ja per comentar l'oferta de feina d'aquest dimecres. Quina és aquesta oferta, Francesc? Molt bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Sant Feliu del Llobregat. Ens demanen un auxiliar d'arts gràfics post-impressió. Ens busca una persona per treballar en horari de matí, 40 hores setmanals, de 11 i vendres, de 7 a 15.30.
El salari seria segons conveni, les tasques les pròpies d'un auxiliar de taller i magatzem i n'hi hauria la possibilitat de distribució esporàdica dels productes en vehicle d'empresa. Per això és important tenir carrer de conduir el bé al de cotxe. A nivell d'estudis graduat escolar o similar, català de castellà, també és valorable carrer de carreto elevador i n'hi hauria un període de prova i després contracte indefinit i incorporació immediata.
Molt bé, doncs, Francesc, moltes gràcies per la informació que trobareu penjada, com sempre, al web clicfeina.cat. A aquesta hora del matí us hem d'informar que no tenim constància de cap de funció.
De manera que completem la informació de servei recordant la farmàcia de Guàrdia per avui dimecres, dia 8 d'octubre. Avui és la farmàcia Xuclar, que la trobareu al carrer Major número 100, la farmàcia oberta des de les 9 del matí, ara des de les 9 fins les 10 de la nit.
Un minut i mig i arribarem a un quart de nou del matí.
Fem un repàs a aquesta hora a l'actualitat local explicant-vos que Molins de Reis se suma un any més a la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni. Sílvia Artés, molt bon dia. Bon dia, doncs són les jornades que organitza des de fa anys l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat i participen centenars de municipis, ajuntaments,
museus, monuments, associacions i entitats culturals arreu del territori, entre ells, doncs, Molins de Rei. Per una banda, el divendres a la tarda hi ha un recorregut que s'ha anomenat Itinerari de l'Aigua per Molins de Rei, que fa referència a la història de la vila vinculada al riu Llobregat.
lligada també al Rec Vell, al Canal de la Infanta, passant per Pou, Rieres, Fonts, Afarets o els mateixos Somolins. I el Museu del Renaixement també farà activitats especials, com dues visites guiades gratuïtes al museu, el dissabte i el diumenge al migdia, i una activitat familiar amb la Remolina. Ho ha avançat el director del Museu, Dàmia Martínez.
Hem programat dues visites guiades gratuïtes, com les que fem habitualment, que seran el dissabte 11 i el diumenge 12. I després, com a novetat, ja que ho havíem de fer en algun moment del calendari, vam dir, ostres, és un bon moment ara per les jornades europees, estrenarem la nostra activitat familiar estrella, la del tresor perdut de la remolina, que es podrà fer el dissabte.
Això sí, en tots els casos, tant a la visita guiada com a l'activitat familiar, és indispensable escriure un correu per apuntar-se, perquè són activitats amb un aforament limitat. Doncs les visites guiades el dissabte es farà a dos quarts d'una del migdia i el diumenge a les 12 del migdia. I aquesta activitat familiar amb la remolina el dissabte a les 10 del matí són activitats gratuïtes, però com deia Damià Martínez, cal, abans que us hi apunteu, a info arroba museudelrenaixement.cat.
I ja us havíem explicat la primera setmana de programa, però ara ja ho tenim a tocar. Aquesta setmana també comença un cicle de música clàssica a la Vila, que es farà des d'ara al mes d'octubre i fins al mes de maig.
La intenció de Clàssica a Molins és tenir una programació estable de concerts. Es faran un cop al mes, un dijous, i es faran a la Gòtica. Una part dels músics que hi participaran s'han format a l'escola de música i, de fet, la intenció del Cicle és incloure hi tant artistes emergents com d'altres que ja tenen una trajectòria consolidada.
En aquesta primera edició hi haurà vuit concerts d'aquesta temporada. El primer es fa aquest dijous i també n'hi haurà un concert al mes de novembre, al desembre també, al febrer, març, abril i maig. I l'entrada val 15 euros. El primer concert, com dèiem, aquest dijous, amb el Molinenc Bernat Catalàs, titula...
Concert al piano romàntic, hi haurà peces de Chopin, Liszt i del mateix català, que és un músic consolidat ja a nivell internacional. Miquel Bufill, el saxofonista Miquel Bufill, és l'encarregat de programar aquest cicle i ell ens parlava del pianista, intèrpret i compositor molinenc que ens atarà el cicle.
Jo l'he seguit des de molt petit i sé la seva trajectòria actualment internacional. I jo sempre tenia el cap que la gent l'ha sentit algunes vegades en l'inserrer, però mai en unes condicions, diguéssim, com el sentireu el dijous, no? Amb un bon piano de cua i amb una sala, ja et dic, adequada per fer el programa que ell porta.
Jo he prioritzat aquests dos primers concerts a intèrprets, músics molinencs, que van començar a l'Escola Municipal de Música de Molins del Rei. O sigui, intentar buscar gent amb vincles amb Molins del Rei, però gent que hagin fet una carrera internacional. En principi, els dos primers concerts es tracta d'això.
Les entrades, com dèiem, valen 15 euros, es posaran sempre a la venda, ens dèiem, 15 dies abans del concert. En aquest cas, en el concert d'aquest dijous, per aquest concert ja no queden entrades, estan totes exhaurides.
Molt bé, doncs noteu-vos les dates del 13 de novembre, del 18 de desembre, i a partir d'aquí ja s'aniran donant a conèixer les altres dates a partir de febrer fins al mes de juny en principi. I anem amb altres qüestions, i és que s'ha creat recentment el Molins Run Club per sortir a córrer en grup.
Tenen dues vessants, l'esportista i la social, perquè l'activitat central és fer esport, sortir a córrer en grup, però alhora també conèixer gent. Van començar aquest estiu, van anunciar-ho a través d'Instagram i de seguida van ser 40 persones. I a mesura que han anat creixent en nombre de corredors i corredores, s'han anat adaptant als diferents nivells i per això fan dos grups. S'acostumen a fer entre 6 i 10 quilòmetres i els grups inicials fan menys quilòmetres.
L'arribada coincideixen. Queden els dilluns, a dos quarts de nou del vespre, i com aquesta hora ja és fosc, alternen sortides pel riu, enfrontals, i per asfalt, pel polígono, menys ara, que ja és fosc aquesta hora. I també fan una sortida especial al mes per Collserola. N'han fet una perquè començaven tot just aquest estiu. Laia Lafor, una de les promotores del Molins Renclapa, ens ha explicat la intenció que té la proposta.
El Rank Club té dues vessants, tant l'esportista com la social, ja que la intenció al final és sortir a córrer i fer esport, però també alhora és conèixer gent nova i sortir a un grup. De fet, el que ens hem trobat és que ha vingut molta gent que fa poquet que viu a Molins i llavors venen perquè és la manera com de socialitzar.
Estem supercontents perquè veiem que hi ha molta convocatòria i el més interessant és que hi ha moltes franges d'edat diferents i també nivells. I crec que és maco perquè al final sortim tots junts, tots plegats, però amb diferents nivells. Per això remarquem molt que fem dos grups i així el que volem fer és abarcar, arribar al més nombre de gent possible i que tothom tingui un espai en el Renclar.
Són convocatòries obertes a tothom que vulgui anar-hi, ho anuncien per Instagram, no són un número tancat i cada setmana hi va gent diferent. Queden, recordem-ho, els dilluns a dos quarts de nou del vespre, en concret a la xameneia del Molí, a la plaça U d'Octubre, i fan el recorregut, o bé pel riu o bé per asfalt, i després a la zona del polígon. I després, com deia la Laia, van aprendre alguna cosa. Els podeu trobar a Instagram, el perfil és molins runclub.
Seguim, passen 5 minuts d'un quart de nou, anem a fer un repàs a diverses activitats que també tenim aquest cap de setmana. Us hem anat explicant que des de l'Associació Paliactius organitzen les primeres jornades paliactives que porten a Molins de Rei una proposta valenta per parlar de la mort, la cura i la comunitat.
Són les jornades que es faran aquesta setmana, del 9 al 13 d'octubre. El dia central és el divendres, però abans el dimecres... Avui mateix. Avui mateix, sí, a l'Hospitalet. Hi ha un concert al Hall de l'Hospitalico de l'Hospitaleta, en una acció simbòlica. El divendres serà el dia central, amb una jornada participativa, pal·liatius i comunitat, que es farà aquí a la vila, a la Federació Obrera, durant tot el matí.
Hi haurà entitats socials, professionals de les cures, mitjans comunitaris i famílies per compartir experiències, bones pràctiques i reptes a l'entorn de l'acompanyament i la sensibilització ciutadana. I s'acabarà el diumenge amb un alt tracte aquí a la vila, a la pista de la Peni. Hi haurà un espai lúdic amb una jornada cultural solidària. Hi haurà concerts, vermut popular, activitats infantils, tallers i instal·lacions artístiques.
Més coses. Parlem de l'aula d'extensió universitària. Per què organitza per aquest divendres una proposta dins de l'aula als barris? Doncs si surten del centre Vila i fan un acte obert a tothom, en aquest cas, habitualment és només pels socis, però en aquest cas és una activitat a la que hi pot anar tothom que vulgui, el casal cívic de la Riera Bonet. El tema és USAID Story, el gran musical nord-americà.
parlaran d'aquest musical que va tenir tant èxit tant a Broadway, al teatre, com també al cinema. Com dèiem, obert a tothom que vulgui anar-hi, en parlarà Pere Andreu Geriot el divendres, a dos quarts de sis de la tarda, al Casal Cívic de la Riera Bonet. Parlem també de la candidatura d'Unitat Popular perquè organitza una assemblea oberta aquest dissabte.
amb les persones que ha impulsat novament el projecte aquí a la vila i han convidat també en Marc Serrador, alcalde d'Olesa, pel bloc ULESA de la CUP. Convocatòria oberta a tothom que vulgui formar part d'aquest projecte de la CUP o donar la seva opinió perquè torni a estar present aquí a l'actualitat i a la política molinenca. El dissabte, d'11 a 1, el lloc és la sala d'actes de Polesportiu Municipal. Tenim també activitat al Foment Cultural i Artístic aquest cap de setmana.
Dissabte, Millança Alcedo, exmembre de Martes i Trece, que farà un monòleg en clau d'humor. Pregunta Melon a les vuit del vespre, el dissabte, i el diumenge a les sis de la tarda, a Ball. També tenim Cine Club, en aquest cas a La Penny, aquest dissabte.
amb la pel·lícula On Like de Bob Trevino, dirigida per Tracy Leimon, que va guanyar premi del públic al Festival de Cinema de Valladolid. El dissabte a les 7 a la Peni, entrades, com sempre, a Entràpolis o a partir de les 6 a la taquilla del Teatre. I tenim també d'Altabaix. Ara en parlarem a dos quarts de nou. Trucarem al Jordi Romeu, que és membre d'Altabaix, que ja ens acompanyava fa unes setmanes explicant-nos aquest concert que es va haver de plaça degut a la previsió meteorològica, a la pluja, que va caure intensament el diumenge 21 de setembre a la Tapa.
Ara tenim reprogramat aquest concert per aquest diumenge. Seguim. Queden ara mateix sis minuts i mig per arribar a dos quarts de nou. Anem a parlar de la informació d'àmbit general a través dels titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Parlem del periòdico de la seva portada que parla d'interior que desplega controls antidrons als aeroports. És una vigilància especial a càrrec de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els experts xifren en milions d'euros
els danys que les intrusions aèries no autoritzades poden provocar en les activitats dels aeròdroms i també les aerolínies. Illa impulsa 214.000 pisos més, o això diu. El president proposa la creació de més vivenda a través de la col·laboració público-privada amb una reserva de protecció oficial d'entre el 40...
Fins demà!
La Catalunya Real diu que és molt plural i diversa. Els alumnes de quart d'ESU i sisè de primària parlen pitjor en català que en castellà i empreses i entitats de Barcelona urgeixen a invertir en vivenda social i rodalies. El Barça femení destrossa el Bayern de Múnich a la Champions amb un 7 a 1.
A La Vanguardia, ella assegura que ha posat Catalunya en marxa i promet més pisos. El president defensa que ha millorat la seguretat i demana més solars per construir 210.000 habitatges. Ja hi ha, aquí en baixen 4.000. També oferta massiva d'abusos per pal·liar el tall de l'R3 i desitzo la pau, però la solució és difícil, ho diu un article que parla d'Israel que recorda el CET o amb fotos també de víctimes a Tel Aviv.
Parlant de la qualitat educativa, pla per evitar xeringuitos universitaris i a Madrid dos morts i dos desapareguts en ensorrar-se un edifici. Parlant també d'una estrena, el jove Bruce Springsteen arriba al cinema i Barça més ingressos però més pèrdues fer un balanç a l'apartat esportiu pàgina 47.
El diari Ara també parla d'aquests... Tornem als 214.000 pisos que ha promès Illa. El govern facilitarà els tràmits dels promotors privats i augmentarà la densitat i edificabilitat dels solars. El president es té la mà als socis pels pressupostos i avisa que no permetrà els discursos d'odi.
Segon aniversari a l'espera que s'acabi el malson, parlant del setor a Israel, i l'impacte econòmic de la immigració des del 2018 ocupa el 97% de les noves feines. El BBVA i el Sabadell duen el pols per l'opa al màxim abans del termini i proves durals de l'ESO, el triple de suspesos en català que en castellà.
Dubtes sobre l'eficàcia contra el dolor del popular tramadol i articles de Josep Ramoneda, filòsof a la pàgina 40, i Mireia Estrada, cofundadora de Giguard, a la pàgina 29. I per últim repassem el punt avui, intrusió digital a teràpia, l'augment de l'ús de xat GPT com a psicòleg, sobretot entre els joves, crear inquietud i reobre el debat de la regulació ètica en la guia.
Els membres de la flotilla tornen a casa sense haver trencat el bloqueig de casa i amb uns gestos triomfals incòmodes. També crònica d'Òscar Palau. Illa cuida l'Oasi amb més anuncis d'habitatge i de David Portavella. Agra, embargament d'armes a Israel, 1-7-0. També a la Punt Esportiu, el Barça debut en la Champions, esmiculant el Bayern per 7-1. I a entrevista d'Antonio Espadaro, teòleg periodista, ens preocupa que entre els més joves s'estigui creixent l'extremisme. Avui a l'Observatori Municipal se'n van cap a Martorell.
Tres minuts i arribarem a dos quarts de nou del matí. Abans de saludar el Jordi Romeu i Parada d'Alta Baix, anem a fer un repàs als diaris digitals. Doncs ampliem aquesta notícia que apareixia als diaris al voltant de l'esfondrament d'aquest edifici a Madrid, el 3cat.cat, també el Nacional. Expliquen ja que han trobat morts, els quatre desapareguts en aquest ensorrament.
A Madrid, aquesta nit de dimarts de dimecres, han trobat els bombers als cossos sense vida de les dues persones desaparegudes que van quedar atrapades a l'edifici del centre de Madrid, que s'estava rehabilitant i que es van sorrar ahir al migdia. Les han trobat cap a les dues de la matinada i sumades a les dues víctimes mortals.
que ja es van trobar ahir, doncs el balanç és de quatre persones mortes i tres de ferides després que diversos forjats de l'edifici cedissin. L'immoble està al carrer Ileres, entre la plaça de l'Òpera i la Porta del Sol, al centre de la capital, i s'ha ensorrat parcialment minuts abans de la una del migdia d'ahir, té sis pisos, i s'estava rehabilitant per convertir-lo en un hotel. De les 40 persones que hi treballaven, 3, com dèiem, han estat...
Resultat ferides i quatre han mort. Una d'elles era una dona d'uns 30 anys, que era una de les responsables de la reforma, i els altres tres eren homes entre 30 i 50 anys, tots ells obrers de l'empresa de construcció. Això és una informació que amplia el casó del Nacional.
Anem novament al Nacional, que parla de la llum verda que s'ha donat al consum de cànnabis medicinal. Us restringit, però, i sota control hospitalari, ho ha aprovat a Consell de Ministres, aquest us terapèutic del cànnabis a l'estat espanyol. La norma permetrà que determinats pacients puguin accedir a fórmules magistrals elaborades en derivats estandarditzats d'aquesta planta, sempre sota la prescripció mèdica especialitzada i dispensació hospitalària. La mesura respon...
a una demanda històrica. El cannabis medicinal ha demostrat eficàcia en situacions concretes com una malaltia associada a l'esclerosi múltiple, algunes formes greus d'epilèpsia o les nàusees i vòmits derivades de la quimioteràpia i el dolor crònic refractari. El decret, però, no estableix un llistat tancat
de malalties, es podran ampliar o actualitzar les condicions d'ús a mesura que la ciència porti proves noves. I només els metges especialitzats en les patologies indicades podran acceptar, podran receptar aquests preparats. Les fórmules magistrals, a més, s'elaboraran únicament en serveis de farmàcia hospitalària autoritzats. Doncs aquesta notícia, aquesta aprovació del Consell de Ministres, del govern espanyol, doncs,
que dona llum verd al consum del cànnabis amb finalitats terapèutiques. Ara mateix són dos quarts de nou del matí. Well, let's do the story I'm gonna tell. This is a real
Fins demà!
Parlem de Delta Baix perquè aquest proper diumenge, dia 12 d'octubre, ha reprogramat el concert de A Contra Blues, presentant el seu nou àlbum Speedfire. És un concert que s'havia de fer en el marc del primer cap de setmana de festa major, com us hem explicat, el diumenge 21 de setembre. De fet, us ho vam explicar bastament perquè ara em convida aquí el Jordi Romeu repassant aquest concert i els que vindran aquest primer trimestre del curs, però de nou i per segon any consecutiu...
degut a la previsió meteorològica, de fet a la pluja intensa que va caure aquell dia, doncs ja amb anticipació es va suspendre i s'ha reprogramat per aquest proper diumenge. Però atenció, perquè no serà el parc de la Sèquia, sinó que serà el pati de Can en Matller. Aviam, en parlem de tot plegat amb el mateix Jordi, que ens torna a acompanyar avui al programa. Què tal, Jordi? Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora i gràcies per acompanyar-nos. Estic amb una veu molt poc radiofònica amb un refredat d'escàndol. No pateixis perquè veig que està a l'ordre del dia aquest tipus de refredats. No pateixes. Estava mirant la previsió meteorològica i escolta, ho teniu clar això del diumenge perquè sembla que...
que venen núvols també i pluja. Esperem que diumenge sí que pugueu fer el concert que deia Empati de Can Amallí i a les 7 de la tarda. Aquesta vegada és a les 7. Els dies aquests que han passat des del 21 de setembre fins ara ens han fet pensar que començant a les 7 que encara hi haurà una mica de claror i s'aniran fosquint
El Pati de Can en Matller ja no estem pròpiament en els espais físics de festa major i representava comoditat a l'hora de fer el muntatge, de tenir les coses més a mà, de fer el concert una miqueta més cèntric.
I vam optar amb l'Ajuntament a reprogramar el concert, però el Pati, que jo crec que també és un lloc, si han fet mil coses, és un lloc molt adequat també per fer un concert d'aquestes característiques. Molt bé, que ja sabem... Sí, el temps ens ho permet, perquè estem una mica preocupats de la previsió meteorològica que hi ha de cara al cap de setmana...
I haurem de... Avui encara som dimecres, però haurem d'esperar potser demà a confirmar que realment la previsió apunti cap a pluja i a veure què fem. A hores d'ara no hi ha cap decisió presa. El concert està programat i previst pel diumenge. La gent de Contra Blues han hagut de fer mil invents també per poder reunir la banda i retrobar-nos el proper diumenge.
I esperem que aquesta vegada, que ja seria... De fet, el cap de setmana anterior Festa Major, que és quan Daltabaix programa els seus concerts, ha tingut
una suspensió o dues suspensions i un concert que vam haver d'acabar, com aquell qui diu, sense avisos perquè es va posar a ploure amb els músics a dalt de l'escenari. És un cap de setmana complicat, que ja ho sabem de cada any, però és el que ens toca. No podem fer el concert al mig dels gegants i del camell i tot això, no podem, per tant l'hem de fer el cap de setmana abans, però és un cap de setmana que no ens està sortint gaire bé, realment. No, no, no.
A nosaltres, als músics, al propi Ajuntament, és mal de cap, però es va poder fer la cursa al dematí plovent, però ja no vam arribar el diumenge a la tarda que va fer aquell xàfec tan imponent, doncs vam fer bé de suspendre'l i de reprogramar-lo.
Esperem que el puguem fer, la veritat és que... Ja fa que imponent. En tenim ganes, i els músics també, vull dir, és un concert que ens fa molta il·lusió tots plegats, i esperem que es pugui realitzar i que el temps ens ho permeti. Deia xafa que imponent, i llams i tromps també que van ser intensos. I de tot, de tota aquella tarda, sí, sí. Que ja, habitualment es diu, no?, al setembre ja se sap que pot passar, però que també és mala sort no que us enganxi dos anys consecutius, i aquest que deies que veu haver de plegar corre cuita.
Sí, sí, sí. A veure, anem a refrescar per la gent que no ens hagués escoltat en el seu moment i també per fer una pinzellada, fer cinc cèntims. Explica'ns qui són a Contra Blues i el concert que venen a oferir aquí a Molins de Ríons el diumenge, si tot va bé, Jordi. Sí, home, a Contra Blues és la gran banda de blues del país. Hi ha molts grups de rock and roll, de blues, però segurament la que té més tradició, la que té...
Com ho diria jo, una qualificació més alta és a Contra Blues, ja fa molts anys que estan dalt dels escenaris, són músics molt experts, els hem tingut a Molins de Rei també, algun d'ells amb altres formacions, tenen un so compacte i fantàstic i són, diríem, l'essència del blues fet a casa nostra i traslladat dalt d'un escenari.
Segurament la gent que vingui el diumenge reconeixerà diferents dels músics que estan a dalt de l'escenari perquè els han vist o amb el mateix a Contra Blues a la Trasca o als mateixos concerts de Festa Major amb altres formacions. I tots els concerts que han fet amb aquests músics han sigut un èxit platònic perquè la gent s'ho passa molt bé. Si hi ha la possibilitat de poder ballar, el Pati Caramallet també ho permet.
és una música molt ballable la que fan ells, i ara presenten un disc nou que és molt bo, perquè són composicions, moltes d'elles pròpies, i confirmen i consoliden aquesta línia creixent que han anat tenint el grup al llarg dels anys. És un disc molt potent, el directe és molt potent, són molt bons, i jo crec que era una aposta fantàstica per...
per lluir en el programa de festa major de Molins de Reis. Jo crec que la gent que vingui s'ho passarà molt bé, perquè són molt bons. Molt bé. Recordeu aquest diumenge a les 7 de la tarda que anem a Ller. Hi ha alguna alternativa, Jordi, tornant a parlar de la logística, si hi hagués previsió de pluja? Avui i demà en parlarem per veure si realment es confirmés això. A veure si és possible que hi hagi algun espai a la vila.
que permetés poder allotjar el concert sota taulada. Encara no ens hi han posat, perquè va ser ahir quan vam veure que la previsió començava a complicar-se, i entre avui i demà haurem de prendre una decisió, si veiem que això realment es confirma. En principi, és a Can en Maller, és a les 7 de la tarda, i si no, a través de les xarxes socials, ja informarem si hi hagués algun canvi d'ubicació.
Molt bé. Això, aquest plaçament, ha fet que tinguem proposta de concerts dues setmanes seguides, no?, perquè veig que ja arriba la proposta de Carles Dènia la setmana que ve, no? La setmana que ve tenim el Carles Dènia, un cantautor valencià extraordinari, amb una proposta també molt interessant.
que, si us sembla, no sé, això a vosaltres mateixos, si us sembla, en podem parlar amb més calma la setmana que ve, però sí, sí, ens ha fet coincidir, cosa que no ens passa mai, dos concerts seguits en dues setmanes, sí, sí. Molt bé. Ara el del Carles Dènia ja serà l'altre escatruz, que ja es venien les entrades. Aquest primer, recordeu que era el de festa major, per tant, entrada lliure, eh? Exacte. Molt bé. Doncs alguna cosa més, Jordi, que vulguis afegir? No, en principi, doncs, desitjar que el temps no ens faci una mala jugada,
si el temps ho permet, que la gent vingui al concert, que s'ho passarà molt bé, i esperem, doncs, que sigui... Mira, a modo de cluenda de festa major, gairebé, aquest concert d'aquest diumenge, sí, sí. Molt bé. Recordeu, a les 7 de la tarda, al pati de Can Ametller, si hi hagués algun canvi, doncs, evidentment, us l'explicaríem aquí al programa. A Contrablús, a proposta de dalt a baix. Jordi Romeu, moltes gràcies, i que es pugui fer el concert en màximes condicions, que vagi molt bé. Esperem. Gràcies. Bon dia. A cuidar-se, gràcies.
La ràdio nostra, 91.2.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa.
A Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Més, més, més, més, més, més, més digita. Jo ja només demano hora al metge mitjançant l'aplicació. Jo les entrades per al teatre les reservo amb el mòbil. A la nostra edat estem fets uns tequis. A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació truca al 012. A Catalunya ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea. Next Generation EU. Pla de recuperació. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Seguim endavant. Queden ara mateix tres minuts i mig per arribar a tres quarts de nou del matí d'aquest matí de dimecres, 8 d'octubre, en directe al Bon Dia i Bon Hora. És el moment d'escoltar l'Apunt del Dia, avui acompanyats de la Laura Herrero Mas. Què tal, Laura? Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora a totes i tots. Avui em ve de gust fer-vos una recomanació literària. Ocas i fascinació, d'Eva Baltasar. Autora també, no sé si els coneixereu, de tres llibres per Magel, Boulder i Mamut. Per Boulder, de fet, va guanyar el Premi Òmnium Cultural del 2020.
Ocasi Fascinació, la seva darrera novel·la, publicada el 2024, és breu, no arriba a 150 pàgines, però és ben intensa i sobretot molt descriptiva. Així que, per molt que sigui breu, no us confieu perquè per això no acabareu abans. Eva Baltasar té aquesta característica, que descriu fins l'extenuació, vol explicar el lector fins al darrer detall.
a vegades he de confessar que per mi és massa. Però si ens centrem només en ocasi i fascinació, es tracta, jo diria, d'una crítica a la precarietat social que pot anar derivant fins a l'emboiximenta. Parla d'una noia que, malgrat tenir una carrera universitària, acaba sense sostre i sense feina, i acaba vivint al carrer. És cert que no explica quina és la seva situació familiar,
però és cert que es queda sense casa malgrat tenir el seu sou a mitja jornada en una ludoteca. I és que, malgrat aquest sou, no es pot permetre ni una habitació a la ciutat de Barcelona. Això no fa acabar dormint, com dèiem, al carrer, entre d'altres, a l'estació de Sants.
finalment, gràcies a una persona, acaba fent de donar de fer feines. Una feina, una ocupació que descriu, circunscriu i que també reivindica. La novel·la es divideix en dos grans blocs que indica el seu mateix títol, Locas, el primer, on la narradora s'endinsa en aquesta precarietat, en com ho perd tot,
I en una segona part, la fascinació emergeix un component més psicològic, que ratlla, diguéssim, jo diria que el dariri, perquè fa dubtar fins i tot si un dels personatges que apareix existeix o no, generant així una tensió al lector bastant, bastant forta.
Si voleu una lectura lleugera, aquesta no ho és. Si voleu una lectura intensa, inquietant, que us faci crear molts dubtes i preguntes amb un llenguatge poètic que descriu una crítica social, doncs aquest és el vostre llibre. Sempre és un bon dia per reivindicar la literatura catalana. Segurament és que trobo a faltar la nostra llengua, més del que en penso. De fet, no, la trobo molt a faltar i ho sé, malgrat que és veritat que estic parlant molt més català a Madrid del que em pensava.
I com sempre, quan estàs lluny, valores molt més les teves arrels, d'on vens, la teva llengua, i m'entristeix molt la situació en la que es troba el català Catalunya. L'hem de cuidar, siguem on siguem, i sobretot, l'hem de parlar. Amb això acabo, ens trobem la setmana que ve. Adéu, adéu.
Molt bé, doncs gràcies Laura per aquesta recomanació i aquesta reflexió. La Laura que la tenim d'haurà fer jo un any vivint i treballant a Madrid i des d'allà ens fa aquest apunt del dia. Mig minut i arribarem a tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui, aquesta jornada de dimecres. Quan acabem el bon dia i bona hora, això seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una. I a dos quarts d'una tenim la cita amb el programa Ona Rainbow, del col·lectiu Ona Rainbow Molins.
que ens portarà de dos quarts d'una fins a la una del migdia. Després de les notícies de la una tenim la remissió del programa Món Interior, el programa dedicat al món de l'autoconeixement, amb la Rocío Vallejo i la Marta Treig, que es va emetre ahir a la tarda. A les dues...
Podreu escoltar les notícies en xarxa, de 2 a 3, i de 3 a 4 teniu la migdiada. Aquesta tarda a les 4 la remissió del programa El Concert amb la Margarida Casadasús, i a les 5 tenim ja la Neus Pérez i la Red Valls amb el seu programa Fora Clitxés, que ens acompanya tots els dimecres de 5 a 6 de la tarda. A partir de les 6 el programa Serenó amb l'Associació de Salut Mental Clitx,
Del Baix Llobregat, amb el Jaume Vidal al capdavant. I a partir de les 7 tenim el programa Obrim Camins, el programa que ens presenten l'Àngel Veumala i l'Anna Ribes. En aquest cas, si no vaig arrot avui, ens acompanyarà l'Àngel Veumala. A partir de les 8 tenim el programa Generació Xic, amb el Toni Ramoneda.
que el tindrem aquí també d'aquí una estona, d'aquí pocs minuts, a l'espai de la tertúlia, però el podeu escoltar amb el seu programa tots els dimecres de 8 a 9 del vespre. Generació Xic. A partir de les 9, el món de l'emprenedoria amb l'Helena Álvarez i el seu programa Helena Ambach, entre les 9 i les 10 de la nit. A les 10 repetim dos programes de 30 minuts, el Parlem de Còmics,
que el divendres passat va tenir una conversa agradable al Pau Moratalla amb l'amic Gerard Capdevila, parlant del món del Tintin. I després tenim també la remissió del Picama, de dos quarts de deu a les deu, amb la Maritza Llobet i l'Anna Ribes, precisament, i també, en aquest cas, l'entrevista que vam fer a la Roser Vallet.
de dos quarts de deu a les deu de la nit aquesta remissió. La remissió del Jazz Club de nit entre les onze i les dotze i completarem la programació repetint la tertulia del Bon Dia i Bon Hora, com sempre fem, de mitjanit fins la una de la matinada, que és quan connectarem amb ICAT FM. Fins demà a les set del matí que tornarem a recuperar la programació pròpia amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere Paísa amb el seu programa La Tenora.
Continuem, passen tres minuts de tres quarts de nou del matí.
Anem a fer un repàs també el més destacat del que ens ofereixen les diferents cadenes de televisió per avui dimecres. Roger, com vulguis. Doncs, com sempre, fem una ullada a les pel·lícules que podem veure al primetime televisiu. Per tant, sempre a partir aproximadament de les 10 de la nit, precisament a aquesta hora tenim dues propostes, Siete Hermanos, a Paramount, això és a les 10, ja, com us deia, de Tommy Wirkola,
Amb nom i repàs i Glenn Close, també William Dafoe és una coproducció francesa i anglesa del 2017 d'acció. Durant dues hores, estem en l'any 2073, la superpoblació i la fam han obligat el govern a imposar una política de natalitat limitada a un nen per família. En aquest futur distòpic, set germanes bessones han aconseguit sort a viure amagant-se sota una única identitat, Karen Sedman.
La segona proposta, també a aquesta hora, a les 10, és a Televisió de Catalunya, Tren de nit a Lisboa, David i August, amb Jeremy Irons, Melanie Loren, Isaac Houston, també Martín Aquietec, una coproducció també entre Alemanya, Suïssa i Portugal, del 2013, d'una hora i nit, i és un thriller. Raimon Gregorius, professor de llatí, es troba un dia a Berna, al pont de Kirsenfield, una portuguesa que està a punt de tirar-se a les aigües de l'art.
Seguim, a un quart d'onze, a Vimat, El corredor del laberinto, de Westbound, amb Dilano Bryan i Calla Scodelario, també Thomas Brody. És del 2014, aquesta pel·lícula americana de ciència-ficció que durà dues hores. El Thomas es desperta en un ascensor que ascendeix lentament. Quan les portes obren...
Es veu enmig d'un grup de nois que li donen la benvinguda a un enorme espai obert flanquejat per mur de formigós gegants. La seva ment està totalment en blanc. No té ni idea d'on és, no sap d'on ve i no pot recordar ni els seus pares, ni el seu passat, ni tan sols el seu propi nom.
A tres quarts d'onze, a la sexta, cinc rodeos de Santiago Segura, Maribel Verdú, Diego Martín, Toni Acosta, Rafael Spregerburg, Bàrbara Santa Cruz i molts actors més. És una comèdia espanyola del 2018, no arriba l'hora i mitja.
La Paz porta una vida aparentment perfecta, té feina, parella, amigues, però falla alguna cosa. En realitat hi ha coses al seu entorn que no li agraden, se sent angoixada i atabalada, però no s'atreveix a expressar el seu sentiment, fins que un dia recórrer a una estranya teràpia que li fa dir absolutament tot el que pensa, sense embuts, posant tothom al seu lloc i dient-los sempre la veritat, amb tot el que això comporta, tant per bo com també, evidentment, per dolent.
A les 11, i amb això acabarem el repàs de les pel·lícules, a Factoria de ficció fan cranc, alto voltaje, de Mark Neveldin i Brian Taylor, amb Jason Statham, Amy Smart i Corey Haim, entre molts altres. Òbviament és una pel·lícula d'acció que dura hora i mitja, és del 2009, i és americana. Jeff Chalios és un sicari que es dedica a assassinar gent per la màfia i després de sobreviure a una caiguda aparentment mortal, és segrestat pels homes d'un gángstar xinès.
Doncs ja tenim les pel·lícules posades sobre la taula, anem als programes. Tenim per una banda el 33, com cada dia, fan la renaixença a les 10, amb el Peyu, s'acosta a l'hivern, els mals de coll i els refredats. I per això el programa dedica un capítol a la bufanda.
També l'espai rep Pemi Fortuny i s'escolta una de les seves cançons més mítiques. Quan acabi la Renaixença, a tres quarts d'onze, animals arquitectes. Estem a la primera temporada, a l'estudi d'arquitectes mesura es descobreixen obres arquitectòniques que destaquen pels materials de quilòmetre zero, la sostenibilitat i la recuperació de l'artesania i les tradicions constructives catalanes.
A les 11 tenim A4 Callejeros, que inclou Mi Primera Vivienda, que viatja al programa per Espanya per retratar de prop el drama social a què s'enfronten milers de persones que busquen el seu primer habitatge en un mercat que cada vegada és més inaccessible. Des dels joves que no poden emancipar-se sense ajuda familiar fins als barris on els inversors compren el comptat. L'espai mostra com els preus es disparen a l'hora que l'oferta es redueix. Bé, una cosa que crec que tots ja en som coneixedors.
I a un quart de dotze, quan acabi Animals Arquitectes, i tornem al 33, tenim els hotels més remots del món. També estem a la primera temporada, és un dels més antics del món, i és de la mateixa família qui gestiona aquest rio can tradicional des de fa 1.875 anys. A la Vall Verge del Parc Nacional de Yoshintetsu Kogen, l'hostal atraua escriptors i pintors que vénen fins aquí a la recerca de la increïble seranitat d'aquest lloc. Per tant, dedueixo que ens anem al Japó.
amb aquests hotels més remots del món. I amb això acabem aquest repàs a la programació televisiva, Oriol. Molt bé, doncs tot això és el que podreu trobar en les diferents cadenes de televisió per aquest dimecres. Seguim avançant, ens queden 7 minuts per arribar a les 9 del matí.
La recomanació del dia, recomanació cultural, abans d'arribar a les 9, avui ens porta a parlar de jocs, de jocs de taula, amb el Ricard Garcia, que és membre de l'entitat Molins de Jocs, i aquesta temporada ens acompanya els dimecres per recomanar-nos un joc cada setmana. Què tal, Ricard? Com estàs? Bon dia. Bon dia, Molins. Avui us presento un títol que acaba d'arribar a les botigues. Fresquet, fresquet. Es diu Sardenya. De fet, es diu Sardenya perquè el títol està en castellà...
i l'edició és de Delirium d'una editorial espanyola, d'acord? És un joc de control del territori i gestió d'influència que està ambientat en la illa de Sardenya al segle XIV, d'acord? Molt bé. Al segle XIV, l'illa de Sardenya era un conjunt de províncies amb influència diversa, d'acord? Uns territoris que anomenem províncies.
I què passa? Hi havia una sèrie de nobles, de famílies, de clans, que volien exercir la seva influència en aquests territoris i arribar a dominar l'illa, d'acord? A Sardenya, cada jugador representa un d'aquests clans, que intenta expandir la seva influència a les 16 províncies de l'illa, controlant-li els pobles, controlant els sacerdots, els ports i les guarnicions, les torres, d'acord? Qui guanyarà?
Doncs el jugador que al final de la partida acumuli més punts d'influència a través del control d'aquestes províncies. Tot col·locant aquestes construccions mitjançant unes cartes com ara descriurem. D'acord? Les mecàniques, al final és això, es basen en el control de zona. D'acord? En control per majoria de cada una de les zones. A cada una de les zones la majoria es donarà uns punts d'influència. D'acord? Cada jugador...
disposa d'un conjunt de cartes de personatge que permeten accions específiques com moure pobladors, moure sacerdots, col·locar-los, col·locar vaixells als ports o construir fortaleses a les zones frontereres, que són les peces que, com hem dit, haurem de col·locar en aquests territoris. Unes peces de fusta molt maques, cada jugador té les seves peces que anirà col·locant mitjançant les cartes, d'acord?
Aleshores, per cert, aquestes cartes són iguals a tot jugador i cada jugador té aquestes cartes i cada una d'elles et permet fer una acció diferent que, com podeu entendre, serà col·locar un tipus d'element al territori. O moure'l, o moure'l d'un altre, d'acord?
Cada jugador té un almirall, un arquitecte, un sacerdot, un vilatà, una reina, un sentinela i un comandant. I cadascun d'aquests, doncs, té una acció diferent. Entesos? Molt bé. Què passa? Hi ha un d'aquests que és el sentinela. Llavors, quan tu jugues al sentinela decideixes, d'acord, que s'ha acabat la ronda. I en aquell moment es puntua...
com estigui la influència a les províncies adjacents a una torre determinada, que està numerada, que surt per una carta. Tindrem unes cartes que ens diuen a cada ronda es puntuaran les províncies que estiguin al costat de la torre 15, per exemple. I això vol dir que cada ronda, perquè això serà per sorpresa,
haurem de canviar l'estratègia i bolcar tota la nostra energia en posar elements bilatants, sacerdots, ports, a les províncies adjacents a aquella torre que ens ha indicat la carta. Per tant, cada ronda canvia d'estratègia totalment. Per tant, això ens aporta una mica de neguit i de saber ser ràpid i flexible.
D'acord? És un joc molt, molt interactiu, com he dit abans, ja que les decisions d'un jugador afecten directament les possibilitats dels altres. Bloquejos del moviment, expansions competitives, anticipar qui puntuarà la partida, tot això. En resum, Sardenya.
Un joc que combina mecàniques clàssiques de control amb elements de sorpresa i d'estratègia flexible. És perfecte per a jugadors als que els agraden les decisions constants, canviar ràpidament d'estratègia i sempre estar alerta. És un joc amb 4 o 5 que es poden jugar. Es pot jugar amb 4 o 5 jugadors. La interacció és brutal perquè cada moment troba un canvi que influirà amb els altres jugadors. Una jugada d'un jugador pot influir als altres 4.
però també es pot jugar dos, i dos jugadors el que demana és molta estratègia, molt saber com planificar les teves jugades, perquè pots fer coses més a llarg termini. En qualsevol cas, jugat amb gran nombre o jugat a dos, és un joc que val la pena. Sardenya de Delirium Games. Que vagi molt bé, molt bon dia. Molt bé, fantàstic. Doncs gràcies, en Ricard, com sempre, i que tinguis una molt bona setmana. Fins la setmana que ve.
Dos minuts i les 9 del matí.
Farem de seguida la pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora, però de seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha triat el Magí Canyelles, immediatament. Després, ja ho sabeu, la tertúlia d'actualitat. Avui, a banda dels companys habituals del dimecres, hi sumarem a l'Òscar Romero, des de carnisseria David. Per tant, des del mercat municipal parlarem del mercat, parlarem de comerç.
i moltes coses més. A partir de les 10 tenim l'espai de preguntes en l'aire Molins. Farem també l'espai de l'art és vida amb la Cèferus portant-nos per dos concerts que hi han hagut recentment aquí a la vila, però també una exposició que podeu veure de fotografia a la Fundació Mafre al Port Olímpic de Barcelona.
Tindrem aquí amb nosaltres també el Francesc Ballester, que ha guanyat el primer premi del sisè certamen literari Castell de Canyelles. És un concurs literari de gènere històric i criminal i ha guanyat amb el relat Crim al Puig de la Lliga. Ens ho vinc d'explicar aquí al programa i després completarem el bon dia i bona hora amb el Parlem d'aquest espai que compartim amb el Joan Vilaseca des de dos quarts de dotze aproximadament fins les dotze del migdia.
Fem una pausa per tant i tornem amb tot aquest contingut. Fins ara mateix.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat a aquesta hora la C-17, un vehicle ha variat allà un carril a l'altura de la carriga en direcció Vic. També hi ha mala visibilitat per Boira entre Seba i Gurb. A més, també registren retencions d'entrada a Barcelona per la C-58 a Sant Quersa i Moncada, també a Barcelona.
a la B20 a Santa Coloma, a la C31 a Badalona i a la 2 entre Sant Andreu de la Barca i Pallejar. També a la B23, des del Papiol d'altra banda, el metro de Barcelona informa que la línia 3 pot veure alterades les seves freqüències per una incidència tècnica i també pel que fa al servei ferroviari les línies R1 i RG1 de Rodalies.
Acumulem demores d'uns 30 minuts de mitjana per la varia d'un tren a l'estació de Sant Andreu de Llaveneres. El convoi s'està remolcant per ser revisat i els passatges afectats estaran centres i edats a la mateixa estació per continuar el viatge amb un altre tren.
I en clau política, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha proposat un acord de país per activar tot el sol de Catalunya que podria arribar a convertir-se en un solar on construir habitatges. Segons les estimacions del govern, si es transforma tots aquests terrenys, es podria construir fins a 210.000 habitatges nous. Illa va fer l'anunci durant la intervenció inicial al debat de política general que va començar ja al Parlament i que tot just continuarà aquest matí a partir de dos quarts de deu del matí.
I el govern garanteix que avui comenci també la vacunació a 700 granges i més de 90.000 caps de bestiar pel brot de dermatosi nodular contagiosa que afecta a les comarques gironines. A més, també es destinaran 4 milions d'euros per indemnitzar els ramaders afectats. Per ara ja s'han sacrificat un total de 400 animals.
I protecció civil recordem ajornat el 3 de novembre la prova del sistema d'alertes dels telèfons mòbils és alert prevista inicialment per aquest matí. El simulacres es farà a les mateixes comarques, al Baix Obregat, al Barcelonès, al Maresme, al Vallès Occidental i també al Vallès Oriental i s'enviarà als dispositius mòbils com sempre a partir de les 10 del matí.
I sis persones han estat detingudes al Raval durant una manifestació pro-palestina per resistència i desobediència a l'autoritat. A un dels detinguts, de fet, se li atribueix un delicte d'atemptat contra els agents, tres dels quals van resultar fèrits. L'Ajuntament calcula que un total de 500 persones es van manifestar en aquesta protesta i durant la mobilització també es van registrar d'anys en un establiment de menjar ràpid del carrer Sant Antoni i un treballador de local va resultar fèrit.
I pel que fa el temps, el cel avui es mantindrà mig anubolat amb algunes boires, sobretot ara al matí, a la Catalunya central i també núvols baixos a la costa sud que s'aniran trencant al llarg del matí. De cara a la tarda circularan núvols frems que deixaran un sol enterbolit i, de fet, al vespre no es descarta que hi pugui haver algun ruixat feble al litoral sud o al prepirineu. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 9.
Aquest cap de setmana, dins de les jornades europees de patrimoni, el Museu del Renaixement fa diferents propostes. Per una banda, el dissabte a les 10 del matí hi ha una activitat familiar gratuïta, el tresor perdut de la remolina. També hi ha una visita guiada gratuïta al Museu del Renaixement el dissabte a dos quarts d'una i el diumenge a les 12 del migdia. Us heu d'apuntar abans, però al correu info arroba museu del Renaixement.
I el dissabte al Cine Club Hall 2002 i la Penny programen la pel·lícula Un Like de Bob Trevino, un film dirigit per Tracy Leymond que va guanyar el premi del públic al Festival de Cinema de Valladolid. El dissabte a les 7 a la Penny, les entrades anticipades a Entràpolis o a partir de les 6 a la taquilla del teatre.
Diumenge, del de baix, programa el concert a Contra Blues, un concert que s'havia de fer en el marc de la Festa Major, però que es va haver d'ajornar per la pluja, i aquest diumenge tornen a programar-lo a l'aire lliure, també amb entrada gratuïta, i es farà al Pati de Can Amaller. El diumenge a les 7 de la tarda, aquesta formació a Contra Blues que presenta el seu últim disc, Speed Fire. Diumenge a les 7 al Pati de Can Amaller. En cas de pluja, anunciaran a través de les xarxes socials si hi ha canvi
d'ubicació. I també destaquem que la secció de Medi Ambient del CEM fa una sortida aquest diumenge, una matinal, aniran al llac de Can Codorniu, a Sant Sadorní i de Noia, faran un itinerari circular per aquesta zona, passaran per zona de Vinyes, també visitaran el llac i la zona natural de tot l'entorn. Si voleu anar-hi, heu de passar pel CEM a punt d'arbosí, a les tardes obren cada dia fins i vendres de dos quarts de set a dos quarts de nou.
I la farmàcia de Guàrdia, avui dimecres, és la Xuclà, del carrer Major, número 100. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la generació. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop...
Rock. Un disco. I el que faci falta. Generació Chic. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chic. La banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramonela. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, eh?
Què passaria si respiressis només una vegada? Que al cap de pocs minuts tindries nàusees. Després sentiries un dolor fort al pit. L'oxigen deixaria d'arribar-te als teixits i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències.
Necessitem que tornis a donar sang com tu necessites tornar a respirar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. Això de buscant pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir que ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truqui a mi ara mateix.
Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte.
També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Magí Canyelles. Bon dia. Avui us porto una cançó que va lligada al calendari, perquè allà va ser la Mare de Déu del Roser, i la música tradicional moltes vegades ha anat lligada al calendari. En aquest cas, us porto una cançó que es diu Cançó de Pandero, d'un grup que es diu Silvestres, que és un grup de tres noies, tres veus de ponent, que canten, basant-se en la música, en la polifonia tradicional de Mediterrani,
I aquesta cançó justament és una cançó de Pandero, que és aquestes cançons, o de tambor també es deien, que cantaven tradicionalment les majorades de la confraria de la Mareu dels Rosers. Eren grups de dones que cantaven normalment versos improvisats,
en celebracions o en batejos o casaments o altres celebracions, sobretot en sobretaules, i que després també recollien diners per la mare de Déu, diguéssim, pel vestit, pel que fos, i per les despeses de la mateixa festa. Llavors això és una tradició que es donava a tots els països catalans,
i que en aquest cas les Silvestres han recuperat i han versionat a la seva manera. Us recomano, doncs, la dançó de Pandero de Silvestres. Doncs de lletra graciada, aquí vos compareu.
Us comparo per blancor, a les roses del Roser. Us comparo per l'olor, us comparo per l'olor. Major a la sorpedrina, major a la del Roser. Si llicenciament
Mi licencia me endoneu, el pandero tocaré, si no me la voleu dar.
Quan toco el meu pandero, em dic tot el que vull dir. Les paraules em rellisquen de la testa fins als dits. Llibertat per dir el que penso, llibertat per ser qui soc. Quan vull em tiro a l'avancès i quan vull em tiro humor. Al pit ne porteu violes amb ella del cor graciós. Al pit ne porteu violes de 600 oles a olors. De 600 oles a olors, dinesta i romaní.
Vos us importeu la palma de tots los joventes i d'on vella del cor graciós. Al pitney porteu violes, així sento les aulors. A la cara duc pintada una rosa del roser. Sóc única i olorosa, però si em toc es punxaré. A la cara duc pintada la floreta d'argelaga. La vellesa me la guardo.
Si el que vols és festejar-me, no em facis sentir una flor, no. Jo no sóc el teu trofeu, que es contempla i que fa olor. Si el que vols és festejar-me, aquests versos són per tu, no.
No estic feta per florir-me a la vitrina de ningú. A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
Bé, la tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimecres 8 d'octubre de 2025 la compartim amb el Toni Ramoneda. Bon dia, Toni. Molt bon dia. Bon dia, Antoni Bonilla. Molt bon dia. La Samar El Ansari telemàticament. Què tal, Samar? Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Oriol. Bon dia i gràcies també per ser aquí. Un dimecres més. I avui sumem, a banda del Pere Madurell, que de seguida el tindrem aquí perquè està venint de recuperació i per això ve una mica més just, i el Jordi Arturro, que també l'incorporarem de seguida,
ens visita un bon amic d'aquest programa, que és l'Òscar Romero, que ja ha intervingut en alguna ocasió, també via telèfon, quan hem parlat d'aquestes qüestions. Quines qüestions són? Doncs bàsicament el mercat municipal. Avui l'hem convidat, ja seu treballador incansable i responsable de cornisseria, David. Què tal, Òscar? Bon dia. Molt bon dia, Oriol. Molt bon dia i bona hora. Per actualitzar-nos...
del mercat i també reflexionar al voltant d'aquestes qüestions mercat i comerç local, perquè hi ha alguna petita novetat, alguns moviments, i a vegades també convé destacar-ho. No tots són dolents. No, no, no. Últimament hem tingut molt bones notícies, hem arrencat aquesta temporada...
al setembre amb el mercat amb bones notícies. Després de tots aquests últims parell d'anys amb tot un rellitzei de gent que ens plegava, que ens jubilava i que no aconseguia traspassar, ara arrenquem al setembre amb dues noves incorporacions, dos traspassos que s'han realitzat amb èxit i...
una propera parada cobrirà al mercat una peixeteria nova. Bé, ja va fer la radiografia de seguida. De moment, però, continuen a 29 parades buides. Ahir més o menys ens actualitzàvem, ho comptàvem, no? Sí. Del que dèiem dels traspassos per posar noms, Polleria Joan ja s'ha traspassat...
L'ha agafat la Maria Rosa. L'ha agafat la Maria Rosa a Cresta Negra. Tot i que encara no hi ha el títol, el cartell. No, el cartell, sí, sí. Però, bueno, la parada està oberta. La parada està oberta i s'ha traspassat. Continua, diguem, la vida de la parada. Però, per tant, no són incorporacions, sinó que són seguiments.
No, són tres passos. Tres passos. No és que s'incorporin parades noves, sinó que... En el cas d'ell, eh? Sí, sí, anem especificant. Que és aquesta i carnisseria Ginés, m'has dit. Sí, la Ginés l'ha agafat la Carme.
D'acord. Es jubilaven, dues persones que es jubilaven. El Joan, que era una de les preocupacions que hi havia últimament, que era l'edat dels concessionaris, que hi havia gent que es anava jubilant. En aquest cas, dues persones que es jubilen, que ja s'ho mereixen, que porten tota la vida treballant al mercat, i que han aconseguit traspassar la parada amb èxit. I tenim...
dues noves incorporacions al cas de Pulleria Joan i Carnisseria Ginés. Hi ha una previsió també de jubilació, que aquesta ja l'ha explicat fins i tot aquí, que és l'Anna de les Palmarines, d'aquí uns mesos, que seria el juliol del 2026, ens va dir. Sí. A part de quan acabi el curs, diguem. Però, en teoria, i en tot, ella ja té també més o menys tancat un traspàs, també. O sigui, tampoc no tancaríem més parades. D'acord.
Teníem també una parada buida des de fa molt de temps, que és els peixos Oscar. Sí, és una parada que va tancar. Sí, en aquest cas, per una altra ordre de coses. Bé, és com tot, o sigui, en el mercat no és diferent d'altres negocis, o sigui, els negocis s'obren i es tanquen. En aquest cas va ser un problema personal del senyor Oscar, molt bé.
I ara tenim una peixatera, l'Alexandra, que ens vindrà i que obrirà ara en breu ja al mercat, suposo que a finals d'octubre, no vull dir l'edat exacta, ja la dirà ella, però a finals d'octubre tindrem una nova peixateria al mercat municipal. Bé, tot i això, com dèiem, aquestes nou parades buides, hi va haver una licitació, no?
Vam aconseguir fer la licitació, sí. Es va aconseguir, que aquest és un altre tema important. És que aquesta és la part, no és que es fes, es va aconseguir. Es va aconseguir després de molts anys, no? A veure, l'última licitació anava del 2020. Ah, de... En ple confinament. Sí, però aquesta última també és quan es va llançar, llavors hi havia un error de forma, es va haver de tornar a fer... Correcte. Tot això, però clar, tot...
Tot té una explicació. Ja en el 2020 vam intentar canviar una miqueta les regles del joc, perquè, com bé sabeu, el mercat municipal és un... O sigui, el mercat tot va per licitacions, ha d'entrar en el ple, s'ha de fer una concessió administrativa, tot això l'entès molt...
El procés de contractació. Estem parlant que o entres dintre d'aquest mes i mig que tens per entregar la documentació o ja no et pots tornar a presentar fins que no torna a entrar en ple. Llavors això ho hem canviat una miqueta i tot això fa que l'administració vagi molt lenta. Ara, un cop s'han licitat, poden llugar les parades. Dic llugar perquè és per un temps limitat d'any, dos anys com a màxim.
en el qual aquesta gent poden, com és el cas de l'Alexandra, poden quedar-se a la parada i començar l'activitat fins que surti un altre cop en el ple i puguin quedar-se a la parada amb la Constitució Administrativa que et pertoqui. D'acord. Alexandra, que és la casqueta de Peixos Òscar. Correcte. D'acord. Antiga Peixos Dolors.
Antig peixos dolors. Bé, bé, escolta, en moviments totals. Bé, una pregunta seria, doncs, què fem amb aquestes nou parades buides? Ara hi anirem, però també fa, no sé si més un any i poc, heu incorporat també les taquilles refrigerades que tenim a l'entrada del carrer de baix en plaça Mercat. Això funcionava bé o no?
Això funciona estupendament bé. Això funciona estupendament bé. A veure, és una de les noves incorporacions d'aquest pla europeu que van vindre, que incorpora també el que són els plafons aquests que han muntat per fer el carrer Terraplè. Aquests plafons electrònics, eh? Aquests plafons electrònics, tot això ve d'Europa. I dintre d'aquestes subvencions europees hi havia el que són els armaris refrigerats. Els armaris refrigerats no deixa de ser una...
Una millora més que tenim, un servei més que podem donar, i és que tu pots comprar o fer la teva compra a qualsevol de les parades del mercat, ja sigui presencialment o telemàticament, per WhatsApp, per telèfon, i nosaltres, un cop t'hem fet la comanda, te la deixem a dins d'aquests armaris. Són uns armaris, com bé diem, refrigerats, són neveres. Per tant, el producte es pot quedar ja...
Tota la nit s'hi convé i tu pots anar-hi en qualsevol hora perquè aquests accessos on estan ubicades és l'accés al pàrquing i per tant estan obertes 24 hores. Nosaltres t'entraguem un codi, tu vas allà, introduus el codi i tu endus. Molt bé. Després també hi ha aquest concepte del marketplace, no? Correcte, el marketplace encara...
Operatiu està, falta que l'Ajuntament doni el tret de sortida i el posi en marxa. El Marketplace és una pàgina web de venda online on estem tots els paradistes del mercat, on tenim els nostres productes i on podrien realitzar les compres als nostres clients. En teoria, l'última notícia que teníem era que s'havia de donar el tret de sortida el 15 de setembre, però després el mateix Ajuntament ens va dir que
Era massa pròxim a la festa major i ara estem esperant nova data. D'acord. Aquesta seria una mica la radiografia del mercat que tenim ara mateix. Sí. I a partir d'aquí podem reflexionar perquè ha sortit diverses coses en el temps curts de les tertúlies aquí al programa i podia... Què em deies, Toni? Anem intervenint tots una mica. Sí, sí, sí. Ah, correcte. Samar, vols obrir foc?
Ui, que no se'm sentia. No et sentíem, exacte. Aviam, radiografia del mercat que hem fet breument amb l'Òscar. Com veus la situació tenint en compte de tots aquests processos que hem explicat, aquestes parades buides que ara mateix tenim i què creieu que es podria fer per encara incentivar més la venda al mercat?
Mira, jo de fet tenia previst per aquesta setmana, la setmana vinent, acabar de tancar un reportatge precisament per fer una radiografia així general de la situació del mercat. Coincidint justament amb que fa un any, com comentàveu, del tema de les guixetes refrigerades que es van incorporar.
Dit això, sota el meu punt de vista, el mercat, que si no que em corregeixi l'Òscar, els canvis que s'estan fent són positius, és a dir, està bé que es vagin incentivant altres parts de les botigues, que es vagin obrint parades noves, però jo crec que encara li queda donar aquest petit impuls
per acabar de rodar, diguem-ne. Dit això, crec que hi ha diverses subvencions de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat o inclús de fons europeus, de programes que precisament serveixen per això, per impulsar mercats. De fet, un dels últims, em sembla que es va fer cap al mes de març, una cosa així, a diversos municipis de l'àrea metropolitana, entre ells Sant Boi,
on bàsicament el que feien era formar persones que es trobaven a l'atur, que potser es volien dedicar al comerç, precisament en diferents oficis dintre del que són les parades del mercat, doncs els oficis de carnisser, de xarpoter, de peixater, i el que feien era ensenyar-los durant un temps a les pròpies parades del mercat aquests oficis perquè després aquestes persones tinguessin les facilitats i tinguessin els coneixements per poder obrir una parada.
a Sant Boi per exemple funciona molt bé llavors potser estaria bé replantejar aquí a Molins des de l'Ajuntament algun tipus d'ajuda d'aquest tipus de buscar incorporar-se en un programa d'aquest tipus per acabar de donar-li aquest impuls que necessita el mercat perquè si és veritat que és una realitat que no només passa a Molins de Rei sinó que passa a molts municipis de Barcelona de Rodalies de Barcelona
I és que al final els mercats estan morint, no? Llavors, com li podem donar la volta? Doncs amb aquest tipus de programes, adherint-nos a aquest tipus de programes que ens ajudin a acabar d'impulsar aquestes transformacions del mercat, perquè al final el mercat també s'ha d'adaptar al moment actual en què estem ara i a les necessitats de les persones que...
que consumeixen actualment. Bé, gràcies a Mar. Tot això incorporem també al Pere Madurell. Bon dia, Pere. Bon dia, disculpeu el retras. Disculpat, ja hem dit que tenim a recuperació. Em he condicionat per la recuperació correcta. Toni. El tema del mercat, a vegades també la gent ens pot preguntar mai per què li foteu tanta canya al mercat i no parlem de les altres botigues. Al final, el mercat no deixa de ser un negoci que el propietari és l'Ajuntament. Per tant, és un tema públic.
resumint moltíssim, que se mantingui el propietari com a propietari de l'espai. Per tant, si és públic, diguem, és feina de tots i l'Ajuntament com a representant de tots de dinamitzar aquest espai públic que té cedit amb unes concessions, que ara ens explicava l'Òscar més o menys com funciona,
Tu no vas i dius, no, jo vull muntar una parada al mercat, arribo i monto la parada. No, tot això funciona per concessions. Quan aconsegueixes que t'ho doni, t'ho donen per un senyor en concret, no és per tota la vida, sinó que tu allà estàs posant diners en una cosa que saps que s'acaba l'any tal. Per tant, a l'hora de posar diners, quan la gent no és seu, és a dir, tu comptes una botiga al carrer Major i si compres l'espai i aquell espai és teu, tu allà t'hi gastes el que vulguis i allò sempre serà teu.
quan és una concessió, tu estàs allà enterrant uns diners que arriba un moment que s'acaben, que allò deixa de ser teu i passa a ser o segueix sent de qui ha sigut sempre, que és l'Ajuntament. Per tant, és l'Ajuntament l'encarregat de... hauria de ser l'encarregat de portar tota aquesta dinamització que fes que aquestes botigues a les quals li estàs cobrant aquesta concessió, aquest lloguer, doncs els hi sortia a compte voler invertir durant aquests anys
en aquesta concessió. Però és que tot això, a més, està, diguem, al centre del poble. Per tant, tampoc vulguem confrontar-ho amb els negocis que hi ha al voltant, que també viuen del mercat, i el mercat viu d'aquests negocis. És a dir, les botigues, totes les botigues que hi ha a Centre Vila, i aquesta associació que tenim de Centre Vila, que no sé si el mercat com a tal...
pertany a l'associació Centre Vila però que a vegades els volem confrontar com a competència i més aviat és just el contrari perquè si fem que gent jo recordo quan era petit més petit que ara vull dir la gent dels pobles del voltant jo em sento jove clar que sí
la gent dels pobles del voltant, i parlo de tota la corona d'influència de Molins de Rei, el mercat de referència era el mercat de Molins. I la gent venia de Font Pineda a comprar el mercat de Molins. I tot això és potser el que hem perdut. Perdut perquè aquesta corona ha creat també els seus mercats i els seus centres d'influència. Si volem recuperar tot això...
El que hem de fer és una oferta potser més global, que et surti a compte voler venir al mercat de Molins a comprar perquè saps que de camí al mercat, primera, podràs aparcar amb facilitat, podràs trobar aquella sabateria que no trobes no sé on, és a dir, que tot sigui un nucli. Una vegada dins del mercat, l'Ajuntament, que és el propietari de la instal·lació, ha de fer coses...
perquè ens resulti interessant anar a comprar allà i no a un altre lloc, com poden ser aquestes taquilles refrigerades, com pot ser aquest marketplace, que potser podria ser no només del mercat, sinó de tota la vila, i actes o coses...
que dinamitzin aquesta compra o aquesta experiència de compra complerta, no només el fet d'anar a buscar el peix o la carn o la fruita i la verdura. Aviam, Antonio...
Sí, sí, bueno, ha dit algunes coses que tenia previst, i el Toni, és veritat que, històricament, el mercat de Molins ha sigut sempre un referent amb els pobles al voltant, Papiol, Casalbisbal, i fins i tot gent de Molins, de Sant Feliu, perdona, que venia aquí al mercat de Molins,
I això, malauradament, no el tenim ara, no? I està molt bé tot això que es fa, però jo aniria un pas més endavant. O sigui, per què no intentar tornar a fer el que hi havia abans? És a dir, jo el que noto, o el que jo veig, no sé si estic equivocat o no, aquí a l'Òscar em podrà dir sí, sí, sí, sí, no...
que tot el que es fa a les botigues, i estic d'acord amb el Toni, que no només parlem del mercat, sinó de totes les botigues de Molins, es concentren a la població de Molins de Rei, o molt enfocada a la població de Molins de Rei. En canvi, el Baix Llobrega té 850.000 números rodons habitants. Vull dir que potser la gent de fora...
també li pot arribar a interessar vindre aquí. I està molt bé totes aquestes accions que es puguin fer, aquest marketplace, etcètera, però també hi ha altres coses que s'ha de fer. És a dir, si jo no sé que existeix una botiga, que existeix un mercat a la plaça de Mercat de Molins de Rei, no aniré pas allà. Vull dir que, d'alguna manera, aquesta altra acció de dir a la gent estic aquí, també seria una altra activitat a avançar i a puc fer. Tinc d'altres idees que
Sí, que ja anem comentant. I per completar la roda, Pere, que tu també tens especial preocupació pel mercat. Sí, especial preocupació perquè soc un consumidor del mercat i de les seves ofertes, i l'he vist en moments més potents de dinamització. I deixem-me portar un punt de vista que no sé si el temps que he estat fora s'ha exposat o no, però un punt de vista diferent del que jo he sentit fins ara, que és el del ciutadà de Molins de Rei,
que no oblidem que el mercat municipal és un equipament municipal, per tant és un equipament propietat de l'Ajuntament, i que el ciutadà de Molins de Rei el que vol és veure que aquest equipament municipal, aquest equipament comercial, en el que se li reverteix per part de l'Ajuntament un esforç i no oblidem uns diners,
un esforç econòmic per part de l'Ajuntament i, per tant, se li reverteix l'aportació que fem als ciutadans via impostos municipals, el que vol veure el ciutadà és que aquest mercat està funcionant correctament i dinamitzadament. I, per tant, que els nostres impostos... No vull ser demagògic, eh? Jo crec que no va per aquí la línia. Sempre en positiu que els nostres esforços econòmics dels ciutadans de Molins de Rei
funcionen també dins d'un equipament tan important, tan essencial, com és el mercat municipal. Jo aquí tinc els meus dubtes. A mi em sap greu... Per exemple, jo recordo quan el mercat es va traslladar provisionalment...
quan es van fer les obres del mercat tal com està configurat avui, que el mercat aquell provisional funcionava com un tiro. Continuava funcionant com un tiro, tot i la provisionalitat i la menor comoditat. Això ha passat en la majoria de mercats municipals de Barcelona. Quan els han traslladat per fer les obres corresponents dels diferents mercats de Barcelona, les carpes han funcionat gairebé, diria que millor que les seus...
Jo no m'atreveixo a dir que funcionava millor que anteriorment quan estava en el mercat abans de la seva rehabilitació, però és a dir, l'última època, abans de la nova instal·lació en el mercat ja un cop rehabilitat, funcionava com un tiro. Jo ho recordo perquè era consumidor igual que on soc ara actualment.
Però a dia d'avui, com a mínim des de la meva perspectiva, diguem-ne, subjectiva d'entrar al mercat. I veig menys dinamisme, menys gent, menys activitat. I em preocupa, sobretot, les vacants de parades que durant anys han estat vacants i que quan es treu una licitació pública es treuen un paquet enorme i que no funciona perquè té problemes.
Jo crec que aquest és el gran problema. A mi em preocupa molt aquesta actuació, que és la de gestió per municipal del mercat, especialment per no generar vacants. Que generi una vacant, s'ha de treure licitació. Jo crec que acumular-ne, no sé quantes se'n van acumular, Òscar, tu m'ho corregiràs, però potser 10 o més de 10. Sí, sí, sí.
esperar que s'acumulin 10, que vol dir anys i anys de parades tancades, el que fa és trinxar la dinamització. I torno a recuperar, per tant, la idea aquella, des de jo, que soc ciutadà de Molins de Rei, que compleixo fidelment, perquè si no em venen a tocar el crostó, que és el que toca, eh? Pagant els impostos, el que vull és que els meus impostos funcionin correctament al meu mercat, que és el mercat municipal de Molins de Rei. Molt bé. Aviam, Mosa...
Feinant aquí, escriure el pobre... Estic pened a punts perquè són moltes coses. Molts conceptes, sí. Tu mateix. A veure...
començo... Vaig per ordre, eh? La SEMAR, que comentava el tema subvencions. Això no és un problema del mercat municipal únic i exclusivament. És un problema de societat. Ho hem d'entendre, per exemple, ara, i volia entrar en això que no hi ha carnissers o no hi ha... Per dir-ho, no, carnissers no, perdona. No hi ha especialistes. O sigui, l'especialitat s'està perdent. I...
Ara parlo com a carnisser, ara sóc l'Òscar de Caldàvid. Des del gremi de carnissers s'ha recuperat des de l'any passat la FP Zero Dual, que és que a Mercabarna s'havia deixat d'ensenyar la carnisseria. S'havia deixat de fer l'ofici. Hi ha unes aules on s'ensenyava a desfer i ensenyava l'ofici i s'havia deixat de fer. S'havia deixat de fer per falta de demanda. Perquè aquesta societat hem tendit a pensar...
que l'important és tindre un títol universitari. I l'EFP l'hem abandonada completament. Què vol dir això? Que a l'ofici
S'ensenya, s'aprèn, i evidentment a la botiga és on més es desenvoluparà, però també s'ha de fer a escola. Per què ho dic? Perquè ara estem recuperant aquesta figura. Ara jo, per exemple, estic apuntat a l'FP Zero Dual, que és que des del gremi de carnissers subvencionem l'estada de... Bueno, contractem a un noi o noia i l'enviem directament un any a Mercabarna que prengui l'ofici de carnisser.
Vull dir que estem perdent l'ofici. Estem perdent l'ofici i l'hem de recuperar i hem d'ensenyar i hem de procurar que com a societat no es perdin aquests oficis perquè no sé on anirem a parar si no a si perdem aquests oficis. I amb això responc al fet que si no aprenem a ser carnissers, si no aprenem a la fruitaria, si no aprenem a ser venedors, doncs evidentment costarà molt que aconseguim traspassar les nostres parades en un futur. Ah...
Torno, continuo, perquè hi havia molts temes. Sí, sí, sí. Al mercat municipal de Molins del Rei, i així ens ho lligo amb l'altre, segueix sent un referent a la comarca. Tu creus que sí? És un 50-50, la nostra clientela. No estem únicament a Molins del Rei. Papiol, Corbera, Cervalló, Ballirana...
inclús Sant Feliu segueixen venint. Que són pobles, excepte Sant Feliu, que no tenen mercat, entenc. La plaça de Molins i de Sant Feliu és la pobra. És bastant pobra, oi? Sí. Sant Vicenç, sí. Sí, Sant Vicenç, sí, i Pallejar també. I amb tot tenim gent, sobretot de Pallejar, possiblement és més de la zona alta, o sigui, estaríem parlant de Font Pineda, que ens baixen aquí...
Hi ha un tema que és molt important i ho hem d'entendre. La gent quan agafa el cotxe busca la facilitat. Sí que dèiem que tenim un aparcament i tenim un aparcament soterrani, però a la gent tampoc li agrada aparcar en soterranis. Això es demostra i es veu quan tu agafes i vas a qualsevol centre comercial i veureu que té un aparcament molt ampli en superfície, inclús un aparcament soterrat, i la gent intenta, no sé per quin ser, intenta aparcar a fora al carrer molt abans que aparcar en un aparcament soterrani.
Raül social no la sé, no la comprenc, però és així. Però bueno, tenim un aparcament i podem intentar facilitar l'aparcament. Però un cop tenen el cotxe li hem d'oferir alguna cosa més que no solament l'aparcament, perquè si no no vinen. Però sí que és cert que tenim encara i seguim sent un motor econòmic de la comarca als nostres voltants. Evidentment, ja no parlo que vinguin gent de Sant Just, de Sant Joan d'Espí...
o inclús d'altres poblacions una miqueta més unyanes. Però tampoc és la funció. No, no, no, la nostra funció és en Molins de Rei. I a part... Per què aquesta mentalitat? No, no, la meva mentalitat... Jo conec gent que va a Cornellà a comprar. Aleshores, de Molins de Rei. Per què no pensar que la de Cornellà vingui aquí, també? No, no, si no estic dient que no vulgui que vingui. Dic que...
O sigui, actualment, en aquests moments, i jo treballo i jo serveixo a molta gent de, ja et dic, ja no solament, o sigui, és de Papiol, de Vallirana, de Corbera, Servelló, de Sant Feliu, tinc també clients de Sant Jus que venen. No estic dient que haguem de perdre l'esforç ni que no haguem de fer l'esforç d'anar a buscar-los, evidentment, i Molins de Reis...
jo sempre ho he dit, hem de seguir treballant per ser un referent a la comarca, ho hem sigut sempre comercialment parlant, som molt bons comercialment parlant, perquè si no, tampoc no s'entendria, perquè a part de ser un lloc on ens podem trobar tots a la vora del riu, no és un eix que diguis, ostres, és que la gent ha de vindre molins a comprar, perquè sí, ho hem treballat des d'aquí, són els comerciants que ho hem fet possible, perquè turísticament tampoc no tenim res més. I ho som, i
I no ho hem deixat de ser gràcies, jo crec, als comerciants. Sí, sí. Com a cosa genèrica.
Cert és, i hi ha tota la informació que hem donat, quan estàvem al mercat provisional, allò va ser la bomba, allò va ser genial, però també... Passar al Palau, eh? Passar al Palau, ho hem de situar en el context econòmic del país. O sigui, era l'any 2000, el 2007, que era quan aquest país anava com un tiro. Què va passar després? El 2008, justament quan inaugurem el mercat municipal...
va ser el 2007, però va vindre la gran crisi econòmica d'aquest país, degut i tot a el que veníem tan bé.
No vull dir que no haguem de tornar on estàvem, però, ostres, tan de bo, però que no ens morim amb els èxits passats, sinó que hem de treballar i hem de veure on està la societat actual. També és cert que a Molins de Rei el mercat era el centre econòmic i al voltant del mercat es ficaven els encants, es ficaven les botigues, però ara hem tendit
i ho entendreu fàcilment quan ho dic, hem tendit a Molins de Reia a desplaçar el centre comercial. Per què dic què hem tendit? Perquè hem obert, són quatre grans superfícies, juntes, en un mateix espai, en un mateix barri, que és el de la granja, i n'obriran encara més, i dius, ho estem ubicant tot allà.
fet que desplaça, evidentment, la tendència comercial, perquè la gent, si tu et fiques, bueno, converteixes tot un barri en un gran centre comercial, on hi trobes una gran varietat, que a més, el curiós és que tot és el mateix producte, tot és el mateix, o sigui, són diferents gràcies comercials, però estem parlant que, suposo que podem dir les marques comercials, que és igual, que si parlem de Mercadones, Aldis, Lidl, i ara que aniran, sembla que també hi va un canametller,
Ho estem ubicant, tota aquesta oferta comercial, al mateix punt i al mateix joc. Amb les seves places d'aparcament. Correctíssim. Però ho estem desplaçant tot allà. O sigui, ja no ho estem repartint al poble. Ho estem desplaçant allà perquè aquestes marques o aquestes ensenyes el que busquen és una sèrie de metres per instaurar-se. I l'únic lloc on li pots donar és on hi ha una construcció nova. No, no, no.
les vulguem donar o no i que l'Ajuntament com a propietari d'un sol comercial que és el mercat vulgui fer un proteccionisme de dir no, no, aquí no deixarem que s'instal·lin segons quines grans superfícies
Ja hi ha un cert proteccionisme a través del Pla Especial d'Usos i Activitats aprovat l'any 2010. Hi ha un cert proteccionisme anacrònic en molts aspectes en els que impedeix activitats de negoci o comercials. Depèn de quines corones, de quin vol insistir.
i instal·lin. No, el que vull referir-me és que ha canviat molt la situació de Molins de Rei, diguéssim, en els últims 25 anys. O sigui, si analitzem l'any 2000 l'oferta comercial que hi havia i analitzem la del 2025, l'oferta comercial que hi ha actualment, evidentment hi ha molta més varietat en quant a grans superfícies.
No en quant a botiguetes petites, perquè les botiguetes petites també del carrer, que hem de ser conscients, també... Petit comerç. El petit comerç també es va perdent. Això és el que anava a dir. Aquesta guerra entre grans superfícies i petit comerç afecta no només el mercat, sinó a qualsevol botigueteta de... Botigueteta no dic amb despectiu, eh? Sí, sí, sí. Qualsevol botiga de barri també es veu afectada per aquestes grans superfícies. Per tant, no és un tema del mercat. El que avui parlem del mercat és...
i aquí és on veig el gran problema, tu vas al mercat, veus, ara mateix, avui, entres avui, trobes 9 parades d'un total de quantes? 26. 9 de 26 és una tercera part. Ara volia fer una esmena a les parades buides. Les parades buides, i és molt important quan he fet la introducció, que quan es jubila la gent, el traspàs sigui un èxit.
Perquè el problema ve quan entregues les claus a l'Ajuntament. Perquè aquí el problema ha sigut i és quan entregues les claus a l'Ajuntament. L'Ajuntament, penseu... Que queden amb un clauer penjades. Hi ha el concurs econòmic, tot, molt bé, però s'han de vendre aquestes parades. O sigui, l'important no és tant que diguis està aquesta parada, pots venir i pots quedar-te-la. No, no, s'ha de vendre. Tu vas a comprar un pis al carrer i hi ha un venedor que te'l ven.
En aquest cas, i l'administració en això no és el més professional que entenem, no és el seu negoci. Però no és el seu negoci, però després no parlem que el mercat sigui deficitari, perquè ja ho vam dir, si estem parlant de nou parades tancades, possiblement estiguem...
entre 20 i 30 mil euros que l'Ajuntament deixa d'ingressar en el manteniment del mercat. Això per una part, però després hi ha la part que deies, tu, ara, i que crec que és una mica la mala dels ous, també, el que jo deia abans. Tu, quan agafes aquesta concessió, tu estàs enterrant uns diners allà...
És com tot, o sigui... Invertint, invertint, d'acord. En tirant mai, perquè tu quan obres un restaurant i el fas tot nou, no estàs enterrant uns diners, estàs pensant en invertint per generar-ne. La manera de generar diners, quina és? Una d'elles, a part del funcionament diari, és que quan se t'acabi la concessió, o bé quan tu et jubilis, aquells diners invertits puguin seguir, és a dir, puguis vendre aquesta parada, puguis traspassar-la. Si no hi ha traspàs, i qui se n'ha d'ocupar d'aquest traspàs, que seria en aquest cas l'Ajuntament,
no hi mostra el més mínim interès, què passa? Que has acabat enterrant aquells diners, perquè no li pots treure un benefici. És a dir, aquest traspàs no deixa de ser la jubilació d'aquell paradista. Home, no. Tampoc... O sigui, és una ajuda a la jubilació. Però entenem, com a qualsevol negoci, jo tinc ara, o sigui, la parada és meva, la caldania seria David és meva, jo no haig de... O sigui, jo haig de preveure la meva vida laboral,
que sigui el 65, el 67, el 50, si pogués, tant de bo que no caurà, no com el traspàs, sinó com jo genero un negoci que m'ha de donar per viure a mi i haig de pagar els meus impostos i m'ha de donar la meva jubilació. El traspàs és un prèmi a més a més. Correcte. La sort que hem tingut en el mercat municipal és que són gent que han treballat molts anys i que...
Gràcies a Déu, possiblement els que s'han jubilat i han pogut entregar les claus, no ha sigut tan una necessitat imperiós el traspàs, perquè si no, tampoc no entregues les claus per se. La ciència ha treballat, i treballes molt, i fas moltes hores, i generes... Perquè, diguem-ho clar, no és un negoci que no funcioni. El mercat municipal, qualsevol parada del mercat municipal, evidentment dóna per viure la persona que està treballant allà, i en molts casos és una sola persona o una sola família.
I dóna per viure. I vull recordar-ho perquè et dóna la possibilitat de viure. Però una tercera part de les parades estan tancades i tu quan entres veus una tercera part de la vida d'aquell mercat que no aporta. Estaves amb t'Antoni un momentet el tema de l'aparcament de les altres superfícies del barri de la Granja i el mercat té un aparcament
Diguem, soterrani, però aparcament. És del mercat, és de l'Ajuntament, sí, sí. Correcte. I sempre es critica que no acaba de treure's el rendiment que se li hauria de treure, no? Això s'hauria de parlar amb Saba, perquè jo quan he parlat amb la directora del Saba últimament...
exceptuant que ja s'omple i ja s'està començant a omplir la tercera planta, hi ha hagut moments que no omplera el complet. Jo quan hi entro el veig relativament ple. Correcte, és el que estic dient. No sé, jo hi entro potser una vegada cada setmana. Hi ha gent que hi té reticències encara. Bé, la reticència perquè, evidentment, a mi m'agrada per cada banda...
A mi m'agrada aparcar davant de la tenda. Només són 5 minuts. Posem els warnings. L'exemple més evident és el passeig Pimargall des de la plaça de la Creu fins a la carretera, que allò són 5 minuts i allò és territori com mànger.
Sí, sí, però aquest és territori... A les 8 del matí, de 8 de 9... Toni, Toni, Toni, però tu no vius passejant-te quatre vegades al dia pel carrer. Com sí que fa el pedal. Sí, sí, sí, sí que hi ha el terraplè, hi ha alguns llocs que la gent para, però el territori com a ànsia principal de cotxes, que són 5 minuts, és el primer gall. Clar, la gent el que vol és aparcar davant del lloc on va a comprar, són 5 minuts, no passa res, i allò és collonut, allò és el que volem, però...
Hi ha un aspecte, i és el que estem dient del rendiment de l'aparcament subterrani del mercat. Jo, quan hi entro, el veig relativament, i jo, quan dic relativament, sou molt prudent, ple i ocupat, eh? Sí, sí, sí. Tens cinc minuts més? Sí. Antònia, que volies afegir més coses.
Sí, bé, l'Oscar ha parlat d'una parella de coses que m'ha semblat interessant. Quan sou al negoci per traspassar-ho, el més interessant i més fàcil per traspassar-ho és quan tens un negoci que aporta una rentabilitat interessant al que compra. Aleshores, clar, si tu tens un negoci rentable, i aquí és la part on has de treballar des que fas el traspàs, des que tu compres i pagues el traspàs,
Fins que el vens. Aquest traspàs no és altra cosa que financiem en parlant. Tu agafes aquest traspàs i el que jo he comprat pel que jo he venut, i aquí intentaré fer aquest... O sigui, fiscalment parlant, són xifres, són números que s'han de quedar amb una banda de la comptabilitat completament diferent, d'acord? El producte que tu puguis vendre, aquí és la rentabilitat del producte, aquest...
més a més, dia a dia, que tu puguis guanyar diners, et serà molt més fàcil trobar algú que estigui interessant perquè agafarà un negoci que de veritat és rentable. Per tant, és important aquesta via. Dit això, m'agradaria deixar caure un comentari que penso que tothom
no només les empresaris que esteu al mercat, qualsevol botiquer que tinc aquí, independentment de l'Ajuntament de Torn, independentment del Partit Polític de Torn, és igual. La pregunta que ens hem de fer com a empresari és què depèn de mi? Què haig de fer jo?
per ser diferent i que la gent vingui a comprar-me'n a mi? Aquesta és la pregunta que ens hem de fer tots. I aquesta és la pregunta que tothom hem de fer. I com a empresaris hem de fer. El Pere té una botiga, té un bufet d'advocats, jo tinc una consultoria, tothom tenim negocis. O sigui, què hem de fer perquè la gent vingui a nosaltres i no vagin a un altre? Aquesta pregunta ens l'hem de fer i hem de treballar amb aquesta via. És així, eh? Toni, ahir...
Antonio, no perdem de vista que mentre que tu tens una consultoria, que a més a més és molt potent, i jo tinc un despatx d'advocats, no estem en una estructura global que ens dona acolliment, que és un equipament municipal en què no de tot depèn de nosaltres, sinó que també depèn de la gestió de l'Ajuntament.
I la gestió de l'Ajuntament, els darrers anys, acumulant i permetent moltíssimes vacants de parades, no és bona, i això, evidentment, ens condicionarà la nostra capacitat, el nostre negoci, a engegar-lo de la manera més positiva possible. Un segon que tinc la Samar, que ha obert foc, però que fa estona que no entra bé. Samar, endavant.
Jo m'ho estic apuntant tot perquè tot això em va molt bé. Si ho han fet per això. Si em vols entrevistar, cap problema. Aquest reportatge el firmarem tots. Dies, dies. Jo vull fer un apunt relacionat una miqueta amb el que comentava l'Òscar del tema dels oficis.
que ja no s'estan ensenyant aquests oficis. Jo crec que igual que no s'estan ensenyant aquests oficis per tot això que ara sembla que si no tens un títol universitari no ets una persona vàlida per entrar al món laboral, que això és un error. Però és un pensament que majoritàriament s'està veient molt, sobretot en els últims anys. Crec que hi ha una part molt important a l'hora de dinamitzar el comerç en general, ja no només als mercats, sinó també al comerç local,
i és apropar-se com el públic jove. És a dir, crec que és un públic que és difícil de captar, perquè bàsicament nosaltres, jo com a persona que viu sola ja des de fa uns anys, jo ara compro al mercat, però jo al principi, on comprava? Comprava a Mercadona, a Aldi, a Carrefour, a Lidl... Al final vas a la gran superfície, perquè és com el que...
Tens més a prop. També és veritat que molts cops l'oci dels adolescents, sobretot jo parlo en el meu cas, però sí que és veritat que parlo també del meu entorn i de totes les persones que conec, ha estat molt vinculat a anar als centres comercials. Que si vas el dissabte, les plau, a donar una volta, que si vas a la maquinista, Diego Nalmar. Llavors, aquesta cultura de centre comercial de passar temps...
en el centre comercial, fa que després, quan tu siguis més gran, només pensis en les grans superfícies a l'hora de comprar. Llavors, jo crec que ara mateix estem en un punt social en el que precisament s'està posant un altre cop molt de moda tot el fet de fer esport, de menjar bé. Crec que això s'hauria d'aprofitar per intentar captar, sobretot des de que ja no parlo dels botigues, sinó parlo també de cara a l'Ajuntament perquè és un...
els mercats són públics, no? Per l'Ajuntament, a l'hora de captar aquest públic més jove per dir, ostres, mira, és que si vols menjar, potser carn, que no sigui el 75% carn i la resta siguin preparats i afegits i tal, vés al mercat, perquè al mercat trobaràs un pollastre, per exemple, que serà 100% carn. Llavors, intentar apropar...
que sap apropar-se a la gent jove. Perquè al final la gent jove
és el públic que continuarà assistint als mercats al llarg de tots aquests anys. Perquè les àvies, per exemple, la meva àvia va comprar el mercat. La meva àvia va comprar el mercat a tota la vida. Interessantíssim aquest tema. Deixa'm fer un apunt al que deia la Samar per intentar rematar la jugada. El concepte que el comprador, el consumidor del mercat, diposita la confiança
en la seva parada, sigui de pollastre. O de vedella, per exemple. O sigui de vedella, que això de l'Òscar en sap molt. Aquest concepte de confiança que en parlem tant però que és complex d'entendre, la confiança es guanya en molts anys i es perd en un segon.
i la confiança, jo quan me'n vaig a l'Òscar i li demano aquella carn com es diu, aquell pastís de carn el pastís de carn amb bolets que té por des de morir jo sé, jo deposito tota la confiança en que aquell remenat de carn triturada és de la màxima qualitat
I aquesta confiança a mi no me la trencarà l'Òscar mai, perquè jo sé que no fallarà. Doncs aquesta confiança jo penso que és... No, no, no, estic parlant molt en sèrio. Per això aquesta confiança és essencial per recuperar també més consumidors. A veure, m'Òscar, públic jove? A veure, dues coses. Per contestar una miqueta la seu mar i també l'Antonio. El públic jove...
I ara enteneu-me, eh? El públic jove normalment ve i acaba venint al mercat quan s'independitza. I m'explicaré. O sigui, prèviament, si no està independitzat, si no s'ha de fer-hi el dinar, si no s'ha de fer-hi el sopar, difícilment, perquè ja té una nevera on se li omplen, que és la de casa. Què passa quan el públic jove s'independitza? Jo tinc joves. Jo tinc cada... O sigui...
Podria dir que cada mes en vénen gent nova i joves, no tan joves.
Entenem jove perquè hi ha parella que s'ha independentitzat i s'han anat a viure sols o entenem també aquells que s'han anat a viure amb comunitat perquè ara actualment està molt complicada la cosa. Tinc els dos tipus de gent. El mercat li dona una cosa que no dona les grans superfícies i és la compra personalitzada. O sigui, si només vols una petxuga filetejada o dos talls de petxuga filetejada te la podrem fer també, tranquil·lament. Efectivament.
Si vols 4 mandonguilles, te'n donarem 4 mandonguilles. Si vols 100 grams de carpicada, perquè només necessites 100 grams de carpicada, te la donarem, també. I t'ho cobrarem, amb targeta i com faci falta. I si ja fa falta amb visum, també. Sí. I jo vull relacionar-ho amb el de l'Antonio perquè quan deia que hem de visualitzar-nos i estar... O sigui...
Veiem com ho explico, com us ho dic. Nosaltres, per exemple, des de Cal David sempre hem tingut molt clar que nosaltres ens devem a la vila i hem de retornar d'alguna manera tot el que rebem. Com? Col·laborant amb les diferents entitats que hi ha i les diferents associacions i les festes i festejos que hi ha.
Què vol dir això? Ara mateix que ha vingut la festa major, introduint i ajudant, ja sigui amb el camí, amb el cau a la barra que munta, amb la penia escalada, estan present a tots aquests actes i col·laborant. Què vol dir que et vegin, que et visualitzin, que sàpiguen que estàs allà i que et permets que aquesta festa es realitzi?
Col·laborem de la manera que ells ho necessiten ara, amb el cimbre de terror, que també m'estan trucant ara també i ho estem parlant. Qualsevol cosa és bona per col·laborar i tornar. I llavors amb això ho relaciono també amb el jovent, perquè ara justament, gràcies a estar amb el CAU, per exemple, o amb la grupa o amb qui sigui, ells et veuen i et valoren també positivament.
Però el jovent que només pot venir, per exemple, a la tarda, que és un altre dels temes que s'han posat sobre la taula, els horaris, que molta gent... És igual, no? Jovent, és igual la gent que treballa... Sí, sí, és igual, el jovent i els que treballen durant tot el matí, exacte. Això és transversal, sí, que volen venir a la tarda, per exemple, no? Són dijous i divendres els que estem oberts. Divendres no tanquem, o sigui, són des de les 7 fins a les 8 del vespre, no tanquem. Interrompudament ho dic perquè molta gent aprofita aquell migdia per venir, perquè sap que pot vindre a les 3 o a les 4, inclús, abans de les 5 i estem allà i ens trobarà.
I actualment també hi ha l'opció, jo tinc per exemple la WhatsApp, tinc el WhatsApp web a la parada i tenim les taquilles refrigerades, es pot comprar en qualsevol moment.
Igualment, ja et dic que el dijous a la tarda és un dia... Hem estat oberts durant 15 anys, el dimarts i el dimecres a la tarda, es va tancar pel confinament. I hi havia poca activitat, vols dir, abans del... Però, bueno, estàvem oberts i estàvem... No oblidem que la majoria de parades, ho deia abans l'Òscar, són negocis familiars que porta o una persona o una família. Sí, sí.
Si una persona sola ha d'estar cada dia del món de 7 del matí a 8 del vespre, també hem de semblar que tingui una mica de vida, no? Correctíssim, sí, sí, sí.
És un altre maló, eh? És un altre maló. Jo volia fer un apunt molt ràpid. Els farem tots. Amb el tema que deia la Samar... No, és que aquí tenim un tema per dies. Deia la Samar del públic jove... Jo torno a aquestes nou parades buides. El públic jove, o no tan jove, el que necessita és que l'experiència de compra sigui complerta. Anar a un lloc on un terç
té el llum apagat, està mort, no hi ha vida, no t'aporta aquesta vitalitat als mercats. I parlo de l'inici d'aquesta democràcia que veu que tenim ara. Sí. No podem obrir aquest meló ara.
els mercats sempre havien sigut, per exemple, els dinamitzadors de coses com el Carnaval. El Carnaval, si no s'ha perdut mai, va ser, per exemple, gràcies als mercats, a Molins, però en general, dinamitzar, fer coses, tot això era el centre, perquè el mercat era on passava les coses, era el centre on passava tot, perquè tothom anava a comprar el mercat. I allà, aquesta centralitat, ser el res del mambo, és el que ara...
amb un mercat de 26 parades amb 9 buides, tu entres allà i ho trobes una mica desengelat. Per què? Potser perquè l'Ajuntament, això, una parada buida la treu a la licitació en el proper ple municipal. Ho ha de provar el ple? Oi que hi ha un ple cada mes? Per què ens hem d'esperar que hi hagi no sé quantes buides per treure-les totes de cop? N'hi ha una de buida? Doncs entra al ple de finals d'aquest mes d'octubre.
Ja està. Dinamització. Estic totalment d'acord amb tu, Toni. Dinamització màxima. Ens allarguem un parell de minuts perquè tothom pugui acabar de parlar. Aviam, Antonio. Sí, sí, no, no. Jo, en aquest sentit, hem de tenir en compte que molts nens de rei tots sabem que és un poble més dormitori que no pas massa. Ara s'està obrint massa indústria. I escoltaríem també un altre meló, eh? Molts melons. El dormitori jo crec que té una vida pròpia prou forte.
Em prefereixo que hi ha moltíssima gent que treballa fora, això ho volia dir jo. Aleshores, què passa? Clar, la gent que treballa fora no té massa temps per anar a comprar al propi mercat. I aquí m'agradaria veure si és més interessant o més rentable, tornant amb el mateix, si el públic jove o el públic adult, també en comentari de la Samar, podria ser el client objectiu al qual ens hauríem de dirigir com a comerç, no?
Vull dir que hem de tenir en compte això. I deixo un altre meló perquè ho pensis i ara ja amb aquest temps. Heu pensat, és que vaig veure una experiència meva a Itàlia, en un mercat en el qual al migdia i a la nit obrien com a restaurant.
O sigui, comprar allà i fer-te a la planxa el teu peix, la teva carn, obre aquest meló que podria ser un nou mercat. A Sant Cugat. Ah, a Sant Cugat. El van fer i l'han tancat. Ah, sí, l'han tancat, aquest. Ja tancat, això? A Molins de Rei té... No, no, ja està molt ben ubicat. I tant, i tant. Però Molins té una oferta culinària per menjar, per sopar, de caps de setmana, molt potent. I...
Aquí ho deixo, que podria ser una idea fantàstica. L'Òscar tancarà, però el Pere i la Samar, si volen afegir alguna cosa més... Només una qüestió. Serà segurament una tonteria i ara pensareu que el Pere no hi toca. Les portes de vidre correderes... A mi em dóna la impressió que engresquen poc accedir al mercat. És a dir...
Tu et plantes allà al davant i has d'esperar un microsegon. Vols dir que el microsegon aquest és decisiu? No ho sé. Jo el que dic és que hem d'obrir el mercat. El mercat realment està molt tancat, perquè és un format de mercat d'antes, preciós, per cert, però l'edifici exterior és molt tancat, és molt blindat, no veus les parades, etc. Això no podem canviar-ho perquè a més està protegit...
O potser sí, si fóssim atrevits, però jo crec que no ho serem. Però, per tant, l'únic lloc on podem entrar físicament és per les portes aquelles correderes. I són portes correderes que a mi, com a mínim, no em conviden a fer una entrada directa. No corrents, però una entrada directa. Has de parar un moment que la porta et reconegui i t'obri. No sé si aquesta és una tonteria, però a mi em dóna la impressió que ajudaria. Tu apuntes, Òscar, a la mare alguna reflexió més que vulguis afegir?
Més que reflexió, jo trec tres conclusions en general de la conversa i és que... Perdoneu, que tinc la veu fatal. Tranquil·la. També estàs refredada, eh? Veig que està a l'hora del dia, això. Endavant. I res, que cal més dinamització, la millora de l'aparcament...
i recuperar la centralitat del comerç, ja no només amb el mercat, sinó també amb els comerços del voltant i també fins i tot les grans superfícies. Molt bé. Òscar, per tancar alguna reflexió més. No, no, jo...
Encantat d'haver vingut, encantat d'escoltar-vos a tots, d'agafar a recollir idees. El mercat municipal està viu. Aquest és el missatge que vol transmetre? Sí, sí, i a més ho està. Les parades que estem obertes funcionem, funcionem bé, donem feina a molta gent i servei encara a més gent. I volem fer-ho durant molts anys. I la idea nostra és seguir treballant i seguir treballant per la vila. Que així sigui...
Molt bé. Podem continuar un altre dia, eh? Però ja no tenim més temps. Òscar Romero, sobretot, moltes gràcies per haver vingut. Antonio Buenilla. Moltes gràcies. Bon dia. Pere Madurell, Samarre Lanzari. Gràcies a tots i a totes. Moltes gràcies. Una abraçada i bona setmana. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Molt bon dia. Adéu.
Passen 3 minuts a les 10. Informació local. Aquesta setmana celebra les primeres jornades paliactives, una proposta per parlar de la mort, la cura i la comunitat. I comencen avui mateix amb un concert en el hall de l'hospital ICO de l'Hospitalet.
Ara arriba el divendres amb una jornada participativa, pal·liatius i comunitat, que es farà aquí a la vila, a la Federació Obrera. Durant tot el matí hi haurà entitats socials, professionals de les cures, mitjans comunitaris i famílies que compartiran experiències, bones pràctiques i reptes en torn de l'acompanyament i la sensibilització ciutadana.
I la cloenda serà el diumenge, també aquí a la vila, a la pista de l'Apènim, hi haurà una jornada cultural solidària amb concerts, vermut popular, activitat infantil, tallers i instal·lacions artístiques. Jornades paliactives, primera edició. I l'aula d'extensió universitària, que fa una xerrada aquesta setmana, el divendres, oberta a tothom. Habitualment són xerrades només per les persones associades, i en aquest cas...
o s'obren en aquesta sortida als barris, en concret a la Riera Bonet. Aquest divendres parlaran de USAID Story, el gran musical nord-americà, parlaran d'aquest musical que va triomfat en el teatre a Broadway, com també al cinema, i la conferència es farà a dos quarts de sis de la tarda, el divendres, al Casal Cívic de la Riera Bonet, com dèiem, obert a tothom que vulgui anar-hi.
La CUP fa una assemblea oberta aquest dissabte al matí amb les persones que impulsa novament el projecte aquí a la vila i han convidat en Marc Serredó, que és alcalde d'Olesa pel bloc Olesa CUP. El dissabte al matí, d'11 a 1 a la sala d'actes del Poder Esportiu Municipal, es parlarà del projecte de la CUP aquí a Molins de Reis.
I el Foment, que continua programant cada cap de setmana, el divendres a les 8 del vespre, Millán Salcedo, exmembre del duet Martins i Trece, serà al Teatre del Foment per presentar el seu monòleg en clau d'humor, Pregunta Melon, el dissabte a les 8 al Foment i el diumenge a les 6 hi ha la tradicional sessió de ball també al Teatre del Foment.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia avui dimecres. La farmàcia que estarà oberta fins les 10 de la nit és la Xuclar, que està al carrer Major, número 100. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. El programa de l'Església Evangèlica. Que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent.
Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho?
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. Amb el Vincles, Òmnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscreu-te al Vincles.
Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies. Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera Rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música amb 8 mil·límetres, amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts. Seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dimecres 8 d'octubre. De seguida saludant el Pep Degas, regidor portaveu d'enlaire Molins. Això per una banda. I després tindrem la Seferous amb l'Artes Vida, que ens portarà música i també exposicions.
en aquest cas de fotografia, que parlarem de dos quarts d'11 fins a arribar a les 11. El Francesc Ballester, convilatà, ens acompanyarà a partir de les 11 perquè ha guanyat un premi que volem compartir amb ell les seves sensacions. En aquest cas no és de novel·les, sinó que és el certamen literari Castell de Canyelles, que li van lliurar el primer premi el passat cap de setmana.
per un relat que va presentar el Francesc que porta per nom crim al Puig de l'Àliga i que l'editaran amb els altres relats finalistes a l'Ajuntament de Canelles al proper Sant Jordi. Això ens ho explicarà després de les notícies de les 11 i amb el Joan Vilassé que farem l'espai Parlem de i tancarem el programa a les 12 del migdia.
Saludem aquesta hora del matí el regidor d'en Laira Molins, el Pep Degà. Hola, Pep. Bon dia, Oriol. Bon dia, Molins. Que ja fa estona que ens acompanya aquí als estudis i que ha tingut l'oportunitat d'escoltar l'arrere tram de la tertúlia. Sí, un tema... Parlant del mercat municipal, aquest sembla el tema bé, no? Interessant. Un tema molt interessant i que portarà molta feina. Sí. Si ho volem tirar endavant, clar. Sí.
L'Ajuntament té aquí una pedra a la sabata que no se la sap treure. Potser s'hi han de posar més esforços, més mans o reneguar gent que potser li costa o hi fa poques hores.
No em refereixo a les hores de la plaça, sinó als tècnics i... Diguem, a la part més administrativa o de gestió. No, em refereixo a la regidora. Creus que podria fer molt més la regidora? Jo crec que s'hi hauria de dedicar moltes més hores en aquest tema, perquè no se n'estan sortint. La regidora de mercats, Carme Madurell, creus que no se n'estan sortint? Exacte.
I per tant s'hi hauria de dedicar moltes més hores de les que s'hi dedica ara? I si no pot, doncs que ho agafi una altra. Així de clar. No sé greu dir-ho, però... La situació del mercat és extrema. La veus preocupant? Molt preocupant. És com el tema de la piscina. Que veus que fa anys que cauen gotes, que cauen gotes, i al final ho arregles quan la gota ja és un vessant d'aigua.
Doncs aquí a la plaça ens trobem el mateix. És que van tancant parades, van tancant parades, i es fa poc. Jo crec que es fa molt poc per poder solucionar el problema. Els treballadors a la plaça fan el que poden, fan les hores, hi ha gent que fa moltes hores,
Potser podien obrir dissabte a la tarda, potser, però això ho han de dir ells. I el que sí, potser s'ha de reinventar, i el que diu l'Òscar de Caldàvid, tot el que es pot fer suma, o sigui...
tot el que és ajudar el poble de cara al mercat i hauria de ser la inversa, que el poble ajudi el mercat, clar. Però si no tenim parades obertes... De les 26 actuals d'ahir, 9 parades tancades en aquests moments. Són moltes. I perquè s'ha aconseguit també 2, i ara n'hi haurà 3, 3 passos que per tant han garantit la continuïtat de les altres parades. Si no això hagués anat en augment encara. Exacte. Per tant, tu hi veus un programa de gestió política aquí?
No, jo dic que el problema no només és de gestió política, però en aquest cas fa falta més esforç en aquest tema. El problema és de societat, també, o sigui, que la gent s'està acostumant molt a anar als supermercats, i per desgràcia aquí Molins cada cop en tenim més...
De fet, no sabem què obren al costat del Mercadona, encara. Es va dir una matlla d'origen, no? Es va dir, es va dir. Jo crec que serà això, però no ho sé. Però tens certs dubtes, encara.
No, fins que no el vegi obert no... I deies per desgràcia, vol dir que no t'agrada que hi hagi tant de superfícies comercials a la vila? Jo crec que n'hi ha moltes. Jo crec que n'hi ha moltes. Que n'hi han d'haver, sí, però si una de les causes principals és aquest, que tanquin botigues petites, doncs, desgraciadament, jo prefereixo botigues petites que grans supermercats.
És una lluita, és una lluita, i un dels temes és la societat, el temps que vivim, que hi ha molta gent que ha de mirar el tiquet de la compra, perquè quan va al súper potser és més econòmic que anar a botigues,
O també pel tema temps, que anem tots estressats i van al supermercat perquè allà ho compren tot, també. Hem de fer un esforç entre tots i mirar a tirar el mercat endavant i anar-hi a comprar. És el que diem, és un mercat de qualitat que t'atenen, que t'entenen i que et fan el vestit a mida, diguéssim.
Bé, aquesta és la diagnosi que em fa Pep Degà, del mercat municipal. Petit diagnosi, perquè en podríem estar parlant tot el dia, no? Però que cal incentivar-lo. Molt. Cal cuidar-lo. Sí, i en aquest cas l'Ajuntament hi ha de fer un esforç. O sigui, incentivar, propaganda...
fer que la gent hi pugui anar, l'Ajuntament és un dels que hauria de fer més esforç. Inclús ajudant el propi mercat a fer el seu màrqueting.
Bé, aquesta és la, com dèiem, la diagnòsia que hem fet de gada, aquest tema que avui hem volgut comentar, que és un tema sensible i que preocupa, doncs, també força vilatans i vilatanes. I el pàrquing del mercat diu que deu-n'hi-do l'ocupació que té, també, perquè també això s'havia posat sobre la taula, de la gent que no l'acaba utilitzant, tot i tenir-lo aquí al centre Vila. Bueno, hi havia un problema que les places eren molt petites. Sí. Que no és només de Molins de Rei, no? No.
sinó que passa amb els altres parkings. Bueno, Barcelona és horrible. Hi ha llocs que no pots obrir la porta un cop aparcat. El d'aquí a Molins passava en certes places, passa el mateix. Però bueno, sí, és que...
si s'utilitza també és perquè tenim un poble faltant de places de pàrquing una altra problemàtica que cada cop s'agreuja més o sigui cada cop són més bilatants i cada cop hi ha més cotxes i
sigui perquè la gent no confia en transports públics o no n'hi ha prous, sigui perquè som uns comodons. Hi ha moltes cases que tenen dos i tres cotxes, n'hi ha que en tenen un, però n'hi ha moltes que en tenen dos. Quina és la solució? No podem prohibir que la gent tingui cotxes, això ho han de veure ells mateixos,
la solució del pàrquing, d'aparcar. Jo avui he hagut de baixar amb el cotxe, perquè després he de portar la mare a un lloc, i no trobes lloc per aparcar. O sigui, les zones blaves estan plenes. Has tingut dificultats. Sí. I dones voltes, i t'adones que hi ha moltes places de pàrquing on els cotxes estan 7 i 8 dies o 15 dies aparcats.
dius, no sé, per què vols un cotxe si el tens 20 dies aparcat? Val la pena? Pagar 20.000 euros o 30.000 euros o 15.000 euros per un cotxe que el tens 20 dies aparcat? La societat aquesta se n'està anant de mare, diguéssim. I jo el que apostaria, ja els he comentat amb algun regidor, a buscar solucions tipus Zona Verda, Molins...
perquè el que fa és que hi hagi més rotació. Això em sembla que també ho portava a la campanya, no? Sí, em sembla que sí, alguna cosa d'aparcament. Fa molts dies d'això. Fa molts dies, sí. La zona verda, que ja es va proposar, i la primera prova serà al barri del canal, en principi, però l'aplicaries a altres zones del municipi, vols dir? Sí, sí, sí. O sigui, la zona verda, en tal que durant el dia sigui com una zona blava, no cal que sigui més cara,
però que a la nit hi puguin aparcar els convilatants que venen a dormir molins. Per exemple.
Que hi hagi rotació. També tenim dues zones de zona taranja, que ningú en parla. No sé si és per por que els hi facin treure els cotxes, perquè, clar, allò era una zona, diguéssim... Passa Països Catalans... I sobre el Pas a Nivell. Bueno, Pas a Nivell, i l'altra ara no recordo on està. No, no, Passa Països Catalans és Pas a Nivell, eh? Exacte, n'hi ha dues. Exacte.
Doncs aquella zona A era perquè la gent posés un parquímetre o un paper i estigués certa estona. Una, que la gent passa, jo ho entenc perquè també falten llocs per aparcar, i després ningú ho vigila.
Què hem de fer? Per tant, zona taronja no series molt partidari. Si no està vigilada. Si es produeixen aquestes circumstàncies. Si no hi ha rotació, no. El que es tracta d'això és que hi hagi rotació de cotxes. Si no hi ha rotació, doncs per què serveix allò? És una altra borsa d'aparcament que queda enquistat perquè hi ha cotxes que s'hi passen 10-15 dies.
A veure, més coses perquè... Quan sortir al carrer em fotrà crits tothom, però bueno. No ho sé, home, esperem que no. Que almenys pugueu debatre amistosament. Exacte. Tenim remodelació al Cartipàs, amb alguns matisos, sobretot la introducció d'aquesta nova regidoria política lingüística, amb la voluntat que sigui transversal, es va explicar l'alcalde, per tant, que penjarà d'alcaldia.
però dependrà de la regidora Inuel García. I després també, aprofitant aquesta introducció, s'ha fet algun matís més amb regidories. Ja s'explicava que hi vam hostiles a sumir a urbanisme, mentre que a Miguel Zaragoza les de mobilitat i finances, que fins ara tenien altres regidors, tots ells del Partit dels Socialistes de Catalunya. Què et sembla aquests matisos, aquests canvis?
Em sembla que haurem de veure com treballen. Em sembla molt bé. La Inoa crec que ho pot fer bé, però té molta feina per endavant.
Se li posa... Se li posa una cartera bastant difícil. Tenim molta feina respecte al català Molins de Rei. Tenim molta feina. Avui ho parlava, per cert, a Records del Cardona. Ah, del Jesús. Que he anat a fer el cafè allà. Moltes gràcies. I ho parlàvem amb el Jesús, això? Bueno, he parlat de moltes coses. He parlat de moltes coses. I ho parlo amb molta gent. És que cada cop a Molins es parla més el castellà.
Tu vas pel carrer i sents parlar castellà. Que no estic en contra del castellà, estic en contra que es perdi el català. M'entens? No es tracta de ser racista, sinó de defensar la teva llengua. Doncs l'Inova té molta feina.
En quant a les altres carteres, suposo que ho sabran fer. Si els hi han posat allà és perquè, per exemple, el senyor Saragossa em sembla que ja hi ha estat aquí i ja sap com funciona. Tornant al català, penses que s'està perdent pistonada l'espai públic? Està perdent molta pistonada al dia a dia. Tu vas a moltes botigues que te tenen en castellà, no només aquí a Molins, fora de Molins,
I hi ha molta gent que no el defensa prou, no manté el català. Jo soc dels que abans em costava molt, ara ho faig més. Però, per exemple, també has de saber fins on pots arribar. En cas dels metges, sé que hi ha una amiga i companya que va tindre un problema molt greu amb un oftalmòleg. Són coses que saben molt de greu, que...
que en el cas de professors, metges, funcionaris, em sembla que han de tindre el seu de català. Si tenen el seu de català, és que l'entenen i el deuen parlar.
no sé què ha passat aquí, o una mala gestió de la Generalitat, algú que per culpa d'això anem a pitjor. Jo crec que la Generalitat no ha fet ús de les eines que tenia. Però ara s'ha fet aquest pacte nacional per la llengua, no?, que precisament un dels temes que ha incentivat és a crear aquesta regidoria. Sí, esperem que tant la regidoria com el pacte a nivell de Catalunya no siguin paraules mullades.
Esperem que realment funcioni i entreguem alguna cosa de profit. Nosaltres donem suport i ajudarem el que puguem, però esperem que serveixi d'alguna cosa.
Molt bé. Tanquem aquest capítol. Per cert que també la comunitat educativa es manifestava el passat divendres. Amb aquesta concentració recordem comunitat educativa per Palestina, en solidaritat amb el poble palestí, i denunciant el genocidi que ja està havent per perdre Israel. I des de la comunitat educativa demanaven que es cregués un... o convocés un consell escolar extraordinari per debatre totes aquestes qüestions.
el Regió d'Educació ja està obert, perquè també encara s'ha de fer la xerrada inaugural del curs, que això també sembla que es vol aprofitar. Estaries d'acord, doncs, en debat amb totes aquestes qüestions amb un Consell Escolar extraordinari? Aviam, la qüestió de Palestina, jo crec que ens ha de fer moure tots, no només la comunitat estudiantil. Que estic d'acord que es faci.
I jo crec que em faran via, però...
Vull dir... que el... A veure... El senyor Ferro ja té prou feina. Sí? Com perquè el facin fer més coses. El senyor Ferro ja té prou feina. Home, sí. Sí, sí. O sigui, estem ja... He passat ja la meitat del mandat, no?
i ha de treballar molt perquè els problemes que vam tindre l'any passat amb l'escola és que no torni a passar ho repetiré i l'hi repetiré amb ell mil vegades al proper ple vols dir que també insistiràs en aquesta qüestió?
Bueno, si em diuen... És que a l'últim ple va passar una cosa curiosa i al final vaig, com que volien que parlés, li vaig fer l'incisió. Per això, sí, sí. T'hauràs de començar a mirar les ordenanços fiscals, potser, o encara no us les han facilitat?
Tinc una ofrena del mateix Miquel. Una ofrena? Sí, per quedar i... Una oferta, no? És una oferta per quedar i parlar-ne. D'acord. Sí. En principis estava tràl dia 22...
Sembla que sí. Tinc molts correus. Ai, madre, que no els has revisat. El 22 hi ha dos plens aquest d'octubre, el de les ordenances i la setmana següent el preu ordinari. Ho vaig mirant, vaig rebent correus, però l'Ajuntament ha tingut un ple amb els mòbils, ja ho vaig dir, o no sé si ho havia dit. No sé si ho havies comentat. Sí, amb molts mòbils de treballadors de l'Ajuntament que no poden rebre el correu.
en el meu cas també és un d'aquests, llavors he d'anar amb el portàtil que tinc com a portaveu per anar mirant el correu. I és una mica engurrós. Tornem a preguntar aviam si ho han arreglat o no, però portem ja molt de temps així. En el meu cas, dius, ho pots solucionar, però hi ha gent que treballa a peu de carrer que no poden anar amb el portàtil damunt i avall. Aviam si ho solucionem ja.
Molt bé. Pep, alguna cosa més que vulguis afegir? Felicitat el Francesc pel premi que li han donat. Molt bé. Ja l'hi direm. I què més? A vosaltres per la feina que feu. Gràcies. I proposar que els polítics vinguem menys i feu més coses pel poble que nosaltres dos cops al mes en tenim prou.
És difícil de qualificar Pep Degà en aquest espai de, com dèiem, de setmanal en l'Aire Molins. Gràcies a vosaltres. Molt bon dia. Molt bon dia. Anem a escoltar la música de Maria Hein, que juntament amb altres artistes participarà del Curs Circuit 2025.
que comença aquest divendres 10 d'octubre i s'acabarà el 14 de desembre. Portarà concerts a diverses ciutats. I de Maria Heine escoltem la cançó Catanes i pianos. I de seguida tornem. Si tu ja no estàs, no vull somiar. Si t'has de encantar, m'he de despertar. Tot se m'ha girat.
recordant el nostre passat. Tu, tu, tu, catenes i pianos, una obsessió que jo, jo, jo duré per tu dins el meu cor.
Tu, tu, tu, amagant les teves pors. Perquè un dia jo, jo, jo, les cantin forma de cançó. Baixaria el cel per mirar-te i explicar-te la vida que du.
cantaria tota sa vida, esperant si un dia arribes tu. Tu, tu, tu, catenes i pianos, una obsessió que jo, jo, jo, t'auré per tu dins el meu cor.
Amagant les teves pors, perquè un dia jo, jo, jo, les canti en forma de cançó. Baixaria el cel per mirar-te i explicar-te la vida que du.
I can't stop per tu. I can't stop per tu.
Bon dia i bona hora. Amb Oriol Romeu.
Passen tres minuts i mig de dos quarts d'onze del matí. Seguim i el que farem ara és l'art és vida. Fins a arribar a les onze, com sempre, acompanyats de la Seferus per parlar de música, de poesia, però sobretot també de fotografia. I moltes coses més. Hola, Sefa, bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Ja hem dit que aniríem o parlaríem de dos concerts. Sí. I també d'una exposició que tenim ara mateix a la Fundació Mafre. Sí, senyor. A Barcelona, al Port Olímpic. Al Port Olímpic, exacte. Molt bé.
Doncs ho ordenem tot plegat, et sembla, i engeguem amb música. Quan vulguis. Som-hi. Hi havia una vegada una nena bonica que teníem al sac.
totes les flors. I caminava lenta, anava a les polpentes i escampava pel bosc les seves flors.
Totes les flors, totes les plomes Totes les flors, totes les plomes I anava al seu de Rivera Una nena dolenta que saltava amb talit
La veu de Roger Mas i aquesta cançó Totes les flors ens serveix per parlar del cantautor de Solsona, no? Exacte, perquè va ser un dels dos concerts que vàrem tenir el privilegi de poder gaudir aquest però passat cap de setmana i, bé, doncs pagar la pena parlar-ne. Pagar la pena. D'acord. Efectivament. Som-hi.
Doncs bé, presentem una mica el Roger Mas, que ja és conegut per tothom, però per anar una miqueta més endins d'ell. Doncs en Roger Mas compó i escriu i interpreta les seves cançons. Ho fa de tot.
Tot i que també ha musicat poemes que vam poder escoltar l'altre dia en el marc de la Teatre de la Pènica. La Pènica, el recordem-ho. I gràcies a això vam poder tenir aquest concert. Ha musicat poemes de Jacim Verdaguer, de Maragall, d'en Guet o també de la Maria Mercè Marçal. Ell va néixer el 1975 en una família de músics.
Quan tenia només 5 anys, ell va començar a tocar instruments sota la tutela del seu avi. La seva activitat artística estava vinculada al clarinet i al saxofon. Va començar quan tenia 12 anys.
El 1994 va començar a investigar les diferents expressions musicals de tot el món gràcies a l'experiència de Lluís Paniaua. El 1996 va guanyar el Premi de Catalunya Ràdio, que marca l'inici de la seva carrera com a cantant i compositor.
Tan sols un any després, el cantautor Solsoní publicava el seu treball debut.
Les flors del somni, pick-up 1997, que el portaria a guanyar el Premi Altaveu, el 1997, gràcies a la lletra de llums de colors. És molt poètic, eh? D'ençà d'aquell debut discogràfic han passat només 25 anys...
Ara hi ha més, pràcticament 30. Sí, sí, serien 30, oi? Pràcticament, sí. I Mas ha anat acumulant una trajectòria molt reputada i han registrat dos àlbums d'estudi. La seva música es basa en tres pilars. Per un costat tenim la música moderna.
Per l'altre, la música tradicional. I per l'altre, els sons ancestrals del món. Del seu llibre, que el títol és preciós, «El dolor de la bellesa», és poètic en si, diu «Roger Mas ha escrit unes lletres meravelloses sobre el seu país».
ple d'obagues, fullets, rierols i una natura gens anodina que brolla amb una intensitat inusual. Diu en Jaume Sisa en el pròleg del llibre.
Roger Mas és un cantautor posseït, que connecta el cel i la terra. Aquesta seria una mica la pinzellada del Roger Mas. Que cal dir que, com tothom, com a persona, com a artista també som persones...
no va ser el millor dia que el vaig veure actuar. L'havia vist altres vegades, no per la manera que ho va fer molt bé a nivell de cançó, de poesia, d'instrument, de la guitarra, sinó perquè ell estava com molt fred. Tots tenim aquest dia que no estem. Estava com molt neguitós, amb moltes ganes d'acabar,
estava poc comunicatiu, li faltava aquell somriure, i fins i tot hi va haver un moment que no se'n va donar compte, que va dir «me'n vaig volant». Aquesta pressa que es detectava tota l'estona durant el concert, que anava per feina, es va notar amb aquesta frase que va dir «finalment». Tot i així, no perd gens de valor,
tot el seu enriquiment artístic, vull dir que no desmereix una cosa a l'altra, però sí que va fer falta aquesta comunicació més estreta amb el públic que participàvem, que tots vam aplaudir molt per la seva feina, però que la majoria vam trobar a faltar aquesta part més comunicativa d'ell.
Per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí, és una observació important. Sí, perquè jo l'havia vist amb altres actuacions i no havia estat la manera que va estar el diumenge. Vol dir que, com tothom, no devia tenir el millor dia.
Bé, doncs Roger Mas, que el teníem dins del cicle Espènica, de la Pènica, anirà programant diverses propostes artístiques en el transcurs del curs. I que aquí dic clar que és molt recomanable, vull dir que a mi m'agrada molt. Sí, sí, sí.
La seva poesia és fantàstica, les seves composicions, la poesia dels poetes que ha triat, la seva veu, la seva guitarra... Vull dir que m'agrada moltíssim, que aquest comentari final no desmereixi el comentari real, que és aquest que és recomanable 100%.
Molt bé, doncs Roger Mas és el primer protagonista de l'Artes Vida d'avui, però no serà l'únic. Sí, sinó que tenim la nostra coral Colibet i acompanyada de la coral... La Capella Vach, que van actuar a la Federació. A la Federació el prepassat dissabte. Doncs entrem en matèria pel que fa a la coral.
Esteu escoltant un fragment de la intervenció de la... no de la sala de la Federació Obrera, però és d'un registrament de la Capella Bach. Sí, i aquesta va ser... Exacte, i va ser una de les cançons que van interpretar en el seu repertori. Molt bé. Bé, he triat a banda que les populars que van cantar la coral Quolibet no es trobaven, doncs he triat aquesta i també és un detall de... un gest de colliment, no?, per dir-ho d'alguna manera. Molt bé.
Concert de festa major que es va fer el dissabte passat. Sí, que va ser també un èxit. Vull dir que realment va funcionar molt bé. Parlem una mica de la Coral Colibet, que el grup Coral Colibet va ser creat l'any 1982 sota la direcció d'Oriol Comelles, recordem, l'enyorat Oriol.
que també havia dirigit... Enyorat, perquè el teníem a Molins de Rai ara, fa molts anys que viu a Barcelona. Evidentment, que no hi hagi confusions aquí, molt bé l'aclariment. Que també havia dirigit la desapareguda Coral Lai, que estava formada el 1973, tenim molts records d'aquell temps, algun dels components de la qual es van incorporar al nou projecte.
En aquests anys han tingut diversos directors, sent l'actual, l'Albert Santiago, que és el que vas entrevistar i que va dirigir molt bé l'altre dia la Coral. Quan l'Ibet va enxegar el 2025 amb un projecte, o sigui aquest any, que a banda de cantar plegats han d'entrar en escena juntament amb la Coral Música al Cos de Vall d'Oreix,
I ells han estat la massa coral de l'òpera La flauta màgica de Mozart, un projecte de l'Orquestra Filarmònica de la Mediterrània que es van interpretar en el Teatre de Sarrià el passat mes de març, recordem-ho. I en el concert d'aquesta festa major, d'aquest passat dissabte, van interpretar cançons tradicionals catalanes, bàsicament, que van anar increixent tota l'estona, van funcionar molt bé,
A la primera part, o sigui, va ser la primera part, va ser la coral nostra, mentre que a la segona va interpretar la Capella Bach de Barcelona amb un repertori més clàssic, com acabem d'escoltar. I al final, les dues corals van interpretar l'Ocinyol, la van fer conjuntament.
Un resumet del que és la Capella VAC és una formació creada el 2009, o sigui recent, en el sí de la Societat VAC de Sant Miquel dels Sants, en el barri de Gràcia, i que el seu director, Murat Kupov, es va formar al Conservatori de la Ciutat Russa de Rostov,
on va dirigir l'Orquestra Sinfònica i el Cor Nacional. Actualment viu i treballa a Catalunya. Realment també funcionen molt bé. Són menys personal, però realment van funcionar molt bé. D'acord? Molt bé.
Vull dir que felicitem a la coral, a les dues corals, i el concert que ens van organitzar per aquesta festa major, que va ser molt reixit. Molt bé. I ja ens va avançar el director, que treballaran per l'any que ve per fer la novena sinfonia de Beethoven, que serà el concert de festa major de l'any que ve, entre altres llocs aportaran aquí.
Fantàstic, fantàstic, ho agrairem també. Molt bé, doncs passa un minut a tres quarts d'onze i després d'aquests dos tastets musicals canviem de registre. Sí, sí, et sembla ara amb el sol que fa podríem arribar-nos al port olímpic, a veure el mar entre d'altres coses, però també podríem entrar a la Fundació Mafra per conèixer un gran personatge, en aquest cas una dona, la Helen Levitt.
Bona nit!
Amb aquesta banda sonora de fons del West Side Story, que per ser a l'Aula d'Extensió Universitària en parlarà aquest divendres. Aquest divendres, que a més a més és un acte obert a tothom i que ho fan al barri de la Reiera Bonet i que val molt la pena... Paga la pena.
de poder-hi participar. Fet aquest apunt, contextualitzem perquè l'OSI d'Històries s'ha posat perquè estem ambientats a Nova York. Som a Nova York, que és bàsicament on passa la seva vida aquesta artista, concretament en el barri de Brooklyn, i que només es mou una vegada per anar a Mèxic, però no es belluga més. Sempre està a l'entorn de Nova York. Molt bé.
Doncs us presento la Helen Levitt, que és nascuda a Nova York el 1913 i va morir el 2009, i que es dedicava a la seva feina a temps complet. No va començar a obtenir el reconeixement públic fins a una edat avançada. No gaire, no ens pensem que eren els 80, però li diu una edat avançada perquè no va ser els 15 anys.
El seu nom sempre s'ha associat a la fotografia de carrer. Aquesta és la base de la seva obra. És coneguda i que per això rep premis i que per això ara estem parlant d'ella. I acabant ser als carrers de la seva ciutat natal els protagonistes de les seves imatges. Al llarg de la seva trajectòria va fer incursions en el cinema. Va visitar Mèxic i va emprendre la fotografia en color.
Les seves imatges, gairebé sempre ambigües i una mica misterioses, tot i que d'entrada no ho semblin, es distingeixen també per la seva espontaneïtat, la seva simpatia i la seva sensibilitat.
La complicitat entre les persones que capta amb la càmera va molt més enllà de la tendència a fotografiar criatures que molts crítics, després de la seva primera exposició al MoMA, el 1943, comentaven. I ella deia que no eren només criatures.
La mostra, la primera de l'artista, fa un ampli recorregut per la seva trajectòria en 9 seccions, amb 9, perdó, amb 9 seccions, i unes 220 fotografies de petit format. Són molt petites, les fotografies tenen, jo diria que tenen 18 per 20, no més o menys aproximadament. Podrien ser una mica més grans, vols-hi? Sí.
Són totes, eh? Vull dir que el que sí que fan és que a cada una d'aquestes 9 seccions el que fan és trien una de les fotos i la fan a mida de la paret. O sigui que va de dalt a baix de la paret llavors allà es pot apreciar molt més tot el valor de la fotografia. Molt bé.
Inclou obres inèdites així com les fetes a Mèxic el 1941 i bona part del seu treball en color que Levitt va abordar a partir de la dècada dels 50. A més, s'hi presenten la seva pel·lícula en el carrer, com no podia ser d'una altra manera, dirigida per ella mateixa i una projecció de les seves diapositives en color.
que per cert els hi van robar, les imatges de Helen Levitt poseeixen una qualitat misteriosa, com hem dit abans, i la seva mirada única i personal transforma escenes quotidianes en composicions difícils de definir, la qual cosa provoca una connexió amb l'espectador.
Helen Levitt va ser una de les primeres dones que es van obrir camí en el món de la fotografia, especialment en l'àmbit de la fotografia de carrer. S'estimava més no parlar de les seves imatges i aquesta justament és una de les claus que fan la seva obra tan interessant. Les seves fotografies aconsegueixen connectar amb l'espectador
gràcies a les emocions universals que transmeten. Helen Levitt es va fer fotògrafa el 1930, després de conèixer l'Henri Cartier-Bresson i veure les seves imatges d'una innovació radical, fetes amb una càmera lleugera i discreta.
A final dels 30 havia desenvolupat una sensibilitat única, impulsada en aquest cas pel surrealisme i molt centrada en les interaccions entre la gent corrent pels carrers, per les voreres, els esglaons d'accés a les cases i els solars de la seva ciutat natal.
Les fotografies de Levitt, arrelades en un realisme cru, però carregades d'humor, són obertes i enigmàtiques. Va fer fotos en color durant la dècada del 70, però va tornar al blanc i al negre per fer una sèrie de fotografies al metro de Nova York. Molt interessants, eh?
A més a més, va fotografiar, entre totes aquestes fotografies de carrer, dibuixos que feien els nens amb guix a les parets enviant missatges i els documentava. També va retratar canalla gitana dins de casa seva, barris obrers, grups d'emigrants...
Ella no volia retratar un Nova York com una metròpoli atrafegada i rica, sinó que buscava tot allò més soterrat que podia trobar. El 1970, com dèiem abans, li entren a casa seva i li roben la majoria de les diapositives. Ja et pots imaginar, no? Ciutat de Mèxic és el seu únic viatge, com també hem comentat abans.
I va ser a la dècada del 1990 quan va arribar a ser coneguda com la poeta llorejada no oficial de Nova York. I la seva obra es va conèixer universalment com una de les més atemporals i comogadores de la història de la fotografia.
Aquesta seria, doncs, una mica, uns trets per conèixer aquesta gran dona i fotògrafa, la Helen Levitt. Ah, una exposició que podeu veure fins l'1 de febrer. Exacte. De l'any que ve. Heu d'anar mentalitzats, això, que són fotografies molt petitones. Vull dir, jo crec que la mida ve a ser, no ho diuen allà, però d'unes 20 per 18 o aproximadament. D'acord. O 20 per 13...
Però no passa del pam, eh? Vull dir que no passa del pam. D'acord. D'acord? Tenim temps, sí? Sí, tenim sis minuts. Doncs, a banda d'aquesta exposició a la MAFRA, tenen des de fa cinc anys un projecte per potenciar els artistes emergents.
I en aquest cas, l'objectiu d'aquest fet, que s'anomena KBR... KBR Flama 25. Exacte. És el nom d'aquest projecte. L'objectiu és donar visibilitat al talent més jove que surt de les escoles de fotografies de Barcelona.
I llavors és una oportunitat per mostrar el seu treball. En aquest cas han escollit quatre alumnes. Una que es diu Irina Cervelló, que és de Martorell, que justament fa un treball que ara comentarem sobre Martorell. De l'any 2001, eh? Sí, de l'any 2001. Som els jovenets tots, eh? Abril Cudonyan és de Perpinyà del 1993. El Bernat R de Barcelona del 2003. I...
i el Patrick Martin, d'Anglaterra, 2003, també. De la Irina Cervelló...
Què fa? Doncs examina les implicacions culturals, ambientals i econòmiques del complex petroquímic de la Solvai, que tant afecta tot el Martorell i el seu condor. Perquè ja hem dit que la Irina, o no sé si ho hem dit, que és de Martorell, sí. Doncs clar, fa un treball sobre el seu municipi i el que tot això afecta l'entorn del seu municipi. L'abril Codonyant se submergeix
L'espectador, en el seu arxiu fotogràfic personal, compost per una multitud d'imatges generades al llarg de sis anys. Hi ha una fotografia grandiosa, aquesta és molt gran, que només es distingeix la tija i la flor d'un bosc totalment silvestre, que és preciosa. Bé, n'hi ha de molt boniques.
El Patrick Martin proposa una reflexió entorn dels mites que configuren la memòria col·lectiva, que també és molt interessant. I el Bernat R, la del Bernat R, són molt impactants, arriben perquè són frepants, analitza la construcció d'una identitat col·lectiva a partir de l'imaginari religiós vinculat al catolicisme.
Neix d'un record d'infantesa marcat per una forta càrrega visual i emocional. La mirada d'un nen davant la presència colpidora de la imatgeria religiosa. Realment són unes fotos que impacten, fan molt d'afecte.
que totes aquestes són en color, bàsicament. Molt bé, també fins l'1 de febrer podeu veure aquesta proposta. Exacte, més o menys van paral·lels amb l'artista gran que presenten, més els artistes emergents, tots marquen una mateixa durada.
I, com que veig que tens això de l'aula, però ja ho hem dit. Sí, tenia algú de l'aula, però ja ho hem comentat al moment que hem fet, que és una bona oportunitat per conèixer la conferència aquesta del càrrec del Pere Andreu i Jarno.
Sí, això serà el divendres al Casal Cívic de la Riera Bonet amb entrada lliure, com dèiem, oberta a tothom. Exacte, que val la pena d'aprofitar. Molt bé, molt bé. I m'has portat alguna peça per tancar? Sí, tornem al començament del gran Roger Mas.
i que envia el missatge quan tothom viurà d'amor, que és una mica el que hauríem de cap a anar tots plegats perquè les coses anirien d'una altra manera. Una cançó que va interpretar Marina Rossell en un treball discogràfic amb Lluís Llach.
I després, doncs, ell ha fet aquesta versió amb la Marina Roser. Amb la Marina Roser. Quan tothom viurà d'amor. Exacte, i que recordem que també la canta amb la Copla... Sant Jordi. Sí. I que, bé, aquesta vegada no va venir amb la Copla, però tot i així, doncs, el mèrit és el mateix. Molt bé, Sefa, doncs, escolta, moltes gràcies. A vosaltres, sempre. Com sempre, eh? Bona setmana. Bona setmana per a tots vosaltres. Quan tothom viurà d'amor. Moltes gràcies i vivim d'amor. Gràcies. Una abraçada. Que vagi molt bé.
d'haver viscut, d'haver lluitat, d'haver somiat, d'haver estimat, d'haver perdut. Ens n'ha quedat un gest amar com les homes vivran d'amor.
Fins demà!
La història sempre ha estat així. Perquè arribi un temps d'amor. Cal que la mort faci el seu...
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Seguim amb la segona part del debat de política general que va començar ahir amb l'anunci per part del president de la Generalitat, Salvador Illa, de proposar un acord de país per activar tot el sol de Catalunya per convertir-lo en un solar on construiria habitatge i que, de fet, ja ha creat les primeres reaccions per part dels sols parlamentaris. De fet, Junts està acusant Illa de paralitzar el país i de dependre més de Madrid i la Moncloa que no pas de Catalunya. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia, així és el president Salvador Illa i el portaveu de Junts Albert Batet han estat intercanviant punts de vista sobre l'estat de la qüestió de Catalunya, la crisi de l'habitatge, els pressupostos i la governabilitat. Illa ha assegurat que no fa volar coloms quan calcula que es podran construir 210.000 habitatges en 5 anys, com va anunciar ahir. Reconeix que és una idea ambiciosa, difícil, però que en parlarà setmana vinent amb alcaldes i que també necessitarà suport al Parlament, en referència a que cal aprovar, per exemple, la llei d'urbanisme que encara s'està tramitant.
Si realment ens creiem tots en aquesta cambra que hi ha una emergència habitacional, anem a fer habitatge o no en anem a fer? O només ho anem a dir i llavors quan es tracta de fer amb contundència habitatge en certes zones, en 57 zones residencials de Catalunya, ens se mouen les cames. Perquè hi ha massa densitat, perquè a compte, o anem o no anem. I jo vaig dir ahir, i ho refem avui, que el govern de Catalunya tirarà endavant. I ho farà amb els alcaldes.
I sé que amb alguns alcades i algunes alcadeses tindrem punts de vista diferents. Ho farem amb ells, no contra ells, per arribar a construir. Junts ha advertit ella que si continua posant traves als pactes de Puigdemont i Soe, ells faran un gir de volant. No es pot seguir així, ha dit Batet, insinuant que podria posar pals a les rodes el govern de Pedro Sánchez. D'altra banda, retreta el PSC que hagi vetat totes les propostes sobre habitatge de Junts al Parlament i en canvi, diu, s'han alineat amb Comuns i la CUP. Ara és el president parlamentari d'Esquerra Republicana, Josep Maria Jovec, i parla
ha dit que el govern d'Illa viu de renda fa un any perquè el país ja estava en marxa i l'ha acusat de ser un executiu sense ànima ni ambició nacional. Gràcies. Bon dia.
I avui és previst que comenci la vacunació a 700 granges i més de 90.000 caps de bestiar pel brot de dermatosi nodular contagiosa que afecta les comarques gironines. A més, el govern també va anunciar que es destinarien també 4 milions d'euros per tal d'indemnitzar els ramaders afectats. Recordem que per ara ja s'han hagut de sacrificar un total de 400 animals.
I amb mobilitat, els trens de l'RU i l'RG1 circulen encara amb retards que poden superar la mitja hora per l'averia d'un tren ja retirat a Caldes d'Estrac. La incidència ha obligat a circular per via única entre Caldes d'Estrac i Mataró durant aquest matí. La companyia assegura que els horaris i també les freqüències de pas s'aniran recuperant progressivament al llarg d'aquest matí.
I els taxistes han convocat una marxa lenta el 15 d'octubre per exigir que totes les policies locals facin complir el decret de la Generalitat que regula els trajectes urbans de taxis i BTC. La vaga coincideix també amb la vaga general en suport de Palestina.
Aquest cap de setmana, dins de les jornades europees de patrimoni, el Museu del Renaixement fa diferents propostes. Per una banda, el dissabte a les 10 del matí hi ha una activitat familiar gratuïta, el tresor perdut de la remolina. També hi ha una visita guiada gratuïta al Museu del Renaixement el dissabte a dos quarts d'una i el diumenge a les 12 del migdia. Us heu d'apuntar abans, però al correu info arroba museu del Renaixement.
I el dissabte al Cine Club Hall 2002 i la Penny programen la pel·lícula Un Like de Bob Trevino, un film dirigit per Tracy Leymond que va guanyar el Premi del Públic al Festival de Cinema de Valladolid. El dissabte a les 7 a la Penny, les entrades anticipades a Entràpolis o a partir de les 6 a la taquilla del teatre.
Diumenge, dalt de baix, programa el concert a Contra Blues, un concert que s'havia de fer en el marc de la Festa Major, però que es va haver d'ajornar per la pluja, i aquest diumenge tornen a programar-lo a l'aire lliure, també amb entrada gratuïta, i es farà al Pati de Can Amaller. El diumenge a les 7 de la tarda, aquesta formació a Contra Blues que presenta el seu últim disc, Speed Fire. Diumenge a les 7 al Pati de Can Amaller. En cas de pluja, anunciaran a través de les xarxes socials si hi ha canvi...
d'ubicació. I també destaquem que la secció de Medi Ambient del SEM fa una sortida aquest diumenge, una matinal, aniran al llac de Can Codorniu, a Sant Sadorní i de Noia, faran un itinerari circular per aquesta zona, passaran per zona de vinyes, també visitaran el llac i la zona natural de tot l'entorn. Si voleu anar-hi, heu de passar pel SEM a apuntar-vos-hi a les tardes, obren cada dia fins i vendres de dos quarts de set a dos quarts de nou.
I la farmàcia de Guàrdia avui dimecres és la Xuclar, del carrer Major, número 100. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art.
Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molint de Rei. Vaig a relliscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena?
I tant! Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros li cobreixen el 100% de les obres. Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Som la penya, som esport, som cultura. Us hi esperem!
Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Gloria, alzas en el aire. Com una ola. Vía que me quieras. Debemos separarnos, no me preguntes qué. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa. Els divendres, Faves Tendres. Amb Juli Terrera. Això m'agrada, eh?
Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei A Ràdio Molins de Rei Bon dia i bona hora.
Són les 11 del matí i 8 minuts. Seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. Última hora del programa d'aquí uns minuts. Segons, vaja. Saludarem el Francesc Ballester, que el tenim ja aquí a l'estudio de Ràdio Molins de Rei, per parlar d'una bona notícia. I a la segona part d'aquesta hora, ja ho sabeu, el Joan Vilaseca i Figueres ens portarà més històries al Parlem de. Històries relacionades amb Molins de Rei, amb el museu i també amb efemèrides de la setmana i de la seva collita pròpia.
que poden tenir premi, perquè ja sabeu que ens porta llibres i música per regalar. Si participeu en l'espai, truqueu al 936686161 i responeu les preguntes que us farà després de cada història el Joan. Nosaltres hi serem fins a les 12. Recordo que després tenim l'informatiu Molins de Reia al dia.
que la Mari Marcos i l'Helena Peyrons presenten Ona Rainbow de dos quarts d'una a la una des d'Ona Rainbow Molins i que completarem aquest matí de dimecres amb la remissió del món interior amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo entre la una i les dues del migdia, remissió del programa que vam emetre ahir a la tarda des d'aquest estudi de la Ràdio Nostra.
Som-hi, doncs, ara mateix ja a les 11 del matí i pràcticament 10 minuts.
Avui tornem a tenir aquí a l'estudio de Ràdio Molins de Rei el convilatà Francesc Ballester, contents que ens acompanyi, i a més a més per una bona notícia, i és que ha guanyat el primer premi del 6è certamen literari Castell de Canyelles al Garraf. Aquest és un concurs literari de gènere històric i criminal, i el lliurament dels premis, precisament, es va fer el cap de setmana passat en aquesta població.
I el Francesc ha guanyat concretament amb el relat «Crim al Puig de l'Àliga». Què tal, Francesc? Bon dia, bona hora. Hola, bon dia, bon dia a tots els oients. Ben retrobats i enhorabona. Moltíssimes gràcies. És una gran satisfacció, de veritat. Què suposa per tu aquest premi, diguem, en aquest certamen literari, com dèiem Castell de Canyelles?
Primer una sorpresa, però clar, quan et presentes, doncs bé, doncs sempre et presentes per mirar si sou finalista o finalista, però no m'esperava, no? I per mi significa molt, no? Una mica és una... Vas per bon camí, no? Escrius i la gent de Molins i altres llocs que han llegit les novel·les, doncs, m'han agradat, però aquest relat, doncs, bueno, que el consideri un jurat que...
que és mareixador d'un reconeixement, doncs, ha significat molt per mi. Una injecció d'autoestima, moral, d'allò que dius, ostres, quin moment més màgic, més bonic. Perquè, habitualment, dius, tens per costum enviar relats a concursos? A veure, com que les novel·les necessiten molt més temps, així, doncs, vaig optar per anar fent petites aturades, per anar madurant coses, i vaig pensar...
Mira, per què no fer un relat, no? Però hi ha diferents tipus de relat. Hi ha el micro relat, el relat curt, i aquests són uns relats que la convocatòria marcava un màxim de 30 pàgines.
Entre 20 i 30 pàgines, jo vaig utilitzar les 30, però una mica sempre parlo utilitzant un màxim. I clar, doncs havies d'això, en aquestes 30 pàgines construir un inici, un desenvolupament i un final. I bé, així va ser. I hi havia alguna premissa de temàtica, també, entenc, no? De gènere històric i criminal havia de ser. Sí, perquè és realment així. Sí.
qualsevol època qualsevol època
Viscuda, però hi havia un element, i és que havia d'estar relacionat amb algun aspecte històric de la vila, de Canyelles. I això ja t'agrada perquè implica també una certa rexerca? Això m'encanta. T'encanta. Perquè aleshores necessites primer... Per tant, vas anar a Canyelles algun dia? Dos dies concretament? Dos dies concretament. Prèviament...
A veure, tampoc vull allò treure pit, però la idea que jo sempre faig és, primer, una recerca d'informació com farà, com historiador faig, i després situar-me, i després, quan vaig trobar l'element, a partir d'aquí, ja...
Ja vaig planificar el relat com si fos, doncs bé, allò que faig, que col·loco els elements i vaig lligant. Però és un relat, tot ho dir, un relat, ficció, però relacionat... Ha de ser intriga, pot ser intriga i pot ser policíaca, ja vaig fer policíaca, i relacionat amb un fet històric de canyelles o una cosa que sigui patrimoni...
Per tant, el Puig de l'Àliga és un... Sí, el Puig de l'Àliga és un punt que des d'allà es divisa l'Alp Penedès i el Garraf, molta vista, i a partir d'allà sorgeix tota la... Però no és el fet... Allà hi ha elements històrics, però el fet històric és una altra cosa que...
que es descobreix al final, que és el que dona la pista pel desenvolupament del crim, per saber per què s'ha produït el crim com. I tenim un personatge protagonista? Sí, sí, la inspectora Laia Vilaginès. Sí, Laia Vilaginès. Laia Vilaginès.
Sí, em sent. És el nom d'una professora que vaig tenir. Sí? Sí. No ha mig un nom, eh? Bé, ella és l'Alia, però l'Alia i les Inés i la gent que l'acompanya. I aquesta és la responsable d'investigar? D'investigar... Un crim que s'ha produït a la població? Un crim que s'ha produït a la població justament quan la festa major de Santa Magdalena
I per tant... Bé, bé, és que algunes poblacions del Baix i Obregat també la celebren. I per tant aquí hi ha diversos sospitosos, suposo. Pot ser? És la mateixa trama policial, doncs va tancant el cercle. I clar, amb 30 pàgines s'ha de saber sintetitzar molt bé, no? Aquest és el tema. Amb 30 pàgines... O sigui, potser vas haver de retallar molt o no? Molt. Molt.
Jo primer escric i em vaig passar deu pàgines bé i vaig dir, bueno, a veure, què és essencial i què és prescindible i què la lectora pot interpretar sense necessitat que li expliquis. I a partir d'aquí agafes la tisora i vas retallant fins que...
30 pàgines, 29 i 3 quarts. El vas presentar fa molt de temps? Sí, el juliol. El juliol mateix. I t'assabentes que has guanyat? Bé, la veritat és que vaig rebre un mail la darrera setmana dient-me que m'havien seleccionat finalista. Bé. Però això vol dir que...
Això volia dir que estava entre els finalistes. O sigui, no ho va saber fins al mateix dissabte. Fins al mateix moment. O divendres? Divendres al vespre, a partir de les 8, a l'espai romenguer de Canyelles. Doncs allà van començar... Perquè el certamen és per castellà i per català. I han participat 33 autors i autores, 15 en català i 18 en castellà.
Bé. Millorable? Millorable? Segur. Les xifres, vull dir. Sí, sí, segur. Ells van a la consolidació, han tingut una mica menys, segons va dir l'alcaldessa, de participació, però ho intenten consolidar. I sí que puc dir, no és per ensabonar, que fan una aposta molt forta per la cultura, perquè aquest cap de setmana que van donar aquest servei van encetar Canyelles Mil·lenària,
Tot de literatura, en taules obertes, en autors, en diferents autors coneguts, per part de la dona en les novel·les històriques, bé, en diferents... en dos dies, diferents taules i tal, i això és una aposta important, sí, per a alguns.
És un certament, n'hem de dir, creat per l'Ajuntament de Canyelles, de la mà del grup de Cultura i Patrimoni del municipi, i de l'escriptora Maria Rosa Noguer, segons especifica la web de l'Ajuntament. Aquest Premi Literari de Relat té com a objectiu promoure la creació literària amb referències històriques i locals. I, a més a més, el veuràs publicat, no? Clar, jo no puc fer divulgació fins perquè l'Ajuntament edita
de Català i Castellà, els guanyadors i els finalistes, per Sant Jordi, en un acte al Castell de Canyelles i lliure gratuïtament les persones assistents i tal. Per tant, ja et dic que és una aposta. I si em permets, que no m'he recordat... Sí, sí, sí, no m'he recordat de dir. Clar, quan diuen els finalistes de Català,
Em va agafar així i va dir, mira, no m'han dit. O sigui, els últims finalistes, els tres finalistes, no. Però quan diuen el guanyador i diuen crim... El puig de l'àliga. El puig de l'àliga i el pseudònim i el guanyador, el cor em va fer un salt d'aquells que diuen...
Clar, perquè ja han dit els finalistes, i ja està. És un prefinalista, els finalistes, i després diuen el guanyador, no? I bé, va ser molt, ja et dic, un moment molt màgic, molt bonic. Molt bé, la primera vegada que guanyaves un certamen d'aquests. Sí, sí, ja m'havia presentat amb algú...
I, per tant, hauràs d'anar gustosament, suposo, per l'entorn de Sant Jordi, no? Sí. De nou? Molt bé. Sí, sí, és així, és així. Ja em diu, ja ens tornarem a veure, alcaldessa. Dic, ah, bé, va molt bé. I havies anat mai a Canyelles abans o no? Havia anat. Sí? Ja ho coneixies. Sí, perquè havia anat a Sant Pere de Ribas a unes obres de teatre i d'uns coneguts a teatre amatera. Sí, sí. I també havia anat cap a Vilanova i la Geltrú i aleshores, doncs...
Molt bé, a tot això has anat presentant aquests últims mesos l'Alè de la Terra, no?, la teva última novel·la. Sí, sí, sí, i he fet menys presentacions que les altres, perquè un també es fa gran, i fer... En qüestions logístiques... Sí, bolos i tal, i sempre vaig amb la parella, amb el consogre i la seva parella, amb la guitarra i la música...
I bé, ara la que faré serà les jornades culturals de Benifellet, que com que tenim família allà puc participar per vincles i tal, i faré una presentació allà i un tastet d'història. Molt bé. Però per ara, ja ens explicaves fora del micròfon que estàs treballant ja, de fet està acabada... De fet la tinc acabada, sí. Una nova novel·la, no? Sí. Que serà la quarta? La quarta.
Sense que tingui relació amb les altres? Sense que tingui relació amb les altres, i la línia seria la de la Tamar. La línia, la línia, eh? I ara aquest Tamar, recordeu-vos que era la segona novel·la, no? Sí, que era una altra manera d'enfocar el tractament històric. Aquesta et puc dir el nom, eh? Sí. El bàcul de la vida. El bàcul... De la vida. De la vida.
Bé, està molt bé que ho diguis, no?, que sempre ets autoexigent. Sí, sí. Estic molt content. Però ara ha de passar un recorregut, no? Sí, no, no, no. Deixem reposar. Ja veurem quan ho farem. És allò que encara, si es necessita donar... Però està tancada, és una novel·la tancada. Molt bé. Per tant, la producció segueix, eh?
Sí, hi ha dues més, però... Dues més al cap, diguem, o amb esbós? Sí, amb esbós, sí. Home, diu que sí, no. Però... Francesc, i la seva producció... Perquè vas fent. Clar. Uns fan una cosa, van a la muntanya a córrer, i altres, doncs, vas fent això, i quan m'entren ganes, doncs, vaig buscant cosetes i tal. Molt bé. I vaig fent. Molt content. En tot cas, ja ets a donar la primícia, el bàcul de la vida. El bàcul de la vida, sí.
I que properament, però sense data... No, el títol serà aquest. Aquest serà el títol, tot i que ha de passar encara un procés. Sí, passarà un procés, sí, sí. Ja veurem què passarà. Molt bé. En tot cas, el Francesc l'hem convidat bàsicament per parlar, doncs, de...
d'aquest primer premi que ha guanyat del 6è certamen literari Castell de Canyelles, que, recordeu, es va lliurar, doncs, el passat divendres 3 d'octubre, i que es publicarà amb la resta de relats guanyadors a l'entorn del Sant Jordi de l'any que ve. Sí, senyor. Alguna cosa més, Francesc, que vulguis afegir? Jo ho vaig penjar a Instagram. Jo penso que...
La complicitat dels lectors i lectores que m'han fet confiança literària, aquesta complicitat és la que m'ha donat una empenta a continuar escrivint. Això és molt important, perquè millor escrius i presentes la primera i no...
no tens retorn, però els retorns són positius, i jo penso que aquesta complicitat, que no és només d'amistat, perquè hi ha altres persones que no conec, és la que m'han ajudat a continuar escrivint. Molt bé. Doncs, Francesc Ballester, gràcies per acompanyar-vos avui. Moltíssimes gràcies a vosaltres per donar-me l'oportunitat de poder-ho dir. I enhorabona. Gràcies. Moltíssimes gràcies.
Ja veig l'agulla del paller amb uns prismatics de paper. A l'altra banda del turó, on les formigues saben més que jo. Damunt la recta hi ha un camí fet amb un llepís.
Mentre passa la calma hi ha un canvi de llum i el carrer és de més llarg. L'ombra es tira les passes del meu davant. I a la pedra més alta hi ha un home que resa els teus punts cardinals.
Som qui llança paraules sublimines. He vist passar tants oceans, tants com a rugues i a les mans,
Cada viatge és un segell, cada batalla et fa un pèl més bé. I encara bufen aspirant aquell record del temporal, aquella mena de sentit que fa equilibris damunt dels meus dits.
L'ombra es tira les passes del meu davant. I a la pedra més alta hi ha un home que resa els teus punts cardinals. Com qui llança paraules sovintes.
Bona nit.
Del seu darrer disc de l'any passat, Abisme, els Blau Mutants han cantat Calma, aquesta cançó marca de la casa d'aquest grup sempre agradable d'escoltar, que ens ha situat a dos minuts per arribar a dos quarts de dotze.
És el moment de rebre aquí l'estudi de Ràdio Molins de Rei el Joan Vilaseque i Figueres. Què tal, Joan? Bon dia. Bon dia, bona hora i bon sol. Parlem de... És aquest espai on parlem de Molins de Rei, parlem del Museu Municipal, però parlem de moltes coses més. Una miqueta, una miscel·lània. Una miscel·lània en funció de les efemèrides que tinguem aquesta setmana, de temes que li agrada tractar al Joan, que ja sé, ho veu que intenta no repetir-se, com sempre ens explica.
I que, a més a més, és generós i ens porta obsequis cada setmana per a aquelles persones que vulgueu participar i trucar després de cada història i les preguntes que farà el Joan, eh? Molt bé. Què ens portes, avui? M'hi porto un CD de l'orquestra de Pol Moriac. Sí. I escoltarem la cançó Only You.
Fins demà!
Molt bé, doncs, aquesta orquestra de Pol Moriat, aquest CD pot ser vostre, acompanyat també d'alguna cosa més, oi? Una sèrie de fullets explicatius de llocs interessants. Molt bé. A banda d'aquest pack, també tenim tres llibres per oferir. Si mirava, avui per segon dia donarem el Sinuel Egipcio, el de Mica Balcari, que és un dels números més cèlebres del segle XX, passada a la història. I passada després al Sina, també.
Tenim aquí el regal de la setmana passada, que és de la... A veure com s'hi diu. La Cristina Borràs, no? No, ara no me'n recordo. Nati Campos? Ara, justament, sí. Perdoneu, eh? Disculpeu, perquè ara tinc lapsos. Ho tinc apuntat allà, però està aquí, eh? I es pot venir a buscar.
Bé, el segon llibre que tenim és un conte de mar, que es diu, de Carles Suquer, que és un llibre que ens posa en contacte directe amb la gent del mar, de les costes catalanes i els seus costums. I un altre que es diu Descansa en paz, de John H. V. Lishkin. Aquesta novel·la és una obra mestra, un llibre magnífic i d'un gran autor.
Molt bé, doncs aquests llibres poden ser vostres. Recordeu el telèfon del directe, que és el 9366861. I heu de trucar després de cada història que expliqui el Joan i la pregunta, evidentment, que faci.
A partir d'aquí, avui veig que comencem amb un poema. Sí, un poema que està extret del programa oficial de los festejos que han de celebrar-se en la villa de Molés de Rey con motivo de la Fiesta Mayor de San Miguel Arcagel del año 1929. Caram, aviat farà 100 anys, això. Pensem que aquests programes oficials eren realment un programa oficial, no el que s'està fent ara amb aquests programets.
Ai, que no t'agraden aquests programes. No m'agraden, però no sé llaró. Què és això dels colorets de cada dia? En altres llocs d'aquí, per exemple, Sant Feliu està fent la Festa de Tardor, i a l'inici de cada pàgina marca el dia que és concretament. Aquí s'havia d'anar en buscant, passar d'una pàgina a l'altra, i a més a més s'ha tornat un programa de propaganda només.
És aquest cap de setmana, ja, les festes de tardor a Sant Feliu? Sí, començant aquesta setmana. Però agafaves aquest programa d'aquí a Molins de Reí i havies de mirar el coloret que era per mirar les coses. Jo trobo que és una miqueta... No m'agrada. No et confonguis amb el de la fira, que també passa això, eh? Igual.
No, no, no, el de la festa major, el de la festa major, perquè a mitja pàgina comença el dia següent. Per això dic, eh? D'acord. Aquest programa és molt bonic, eh? Atenció de l'any 1929, eh? Sí, anem portant uns quants d'aquestos que tinc recopilats. Molt bé. I l'he titulat La pobilla del pla. La pobilla del pla
La pobilla del Pla. Segeu serena altiva a la testa, en la falda de l'horda el Puig Auster, entre el verd de Vinyàs i la floresta, enmig d'una plana que lluny es perd.
Migdormida al peu de l'aigua mansa del famós i pròdic riu Llobregat, com ric pedestral llurs peus i descansa, tresor que n'és d'ella el més preuat. La més vera de totes, gentil pubilla que al naixer el sol voltada de flors, la rosa entendreix llurfàs que s'espilla en l'aigua clara del riu que ve somiós.
El vianam que a contemplar-la es para mort de desig d'èra-la davant seu, Puig vol gosar la mel de llur dolça cara, la mel del fruit sa, frescal com la neu. Qui veu en llocs fons la llum de la mira, cedent, clama d'olls la seva ruixó i es clau seu el so de plenyra d'ira, canta el desig de marar-lo el bullidor.
Jo he begut en una corulla pica i no l'he pogut de pas oblidar. Si un cordo improvís en llurs ulls es fica, no pot mai la calma en si trobar. I és que com fruita dolça, daurada dels brancals del seu estens fruitarà, qui per primera volta l'atestada no alcança ni el dol llurs mel palesar.
És de color i perfum de les roses que floreixen a dins d'un jardí. És com les punzelles que encara closes pugnen per la llum del sol sortir. És com un estel de llum peregrina que en raig violent se n'ha entrat en mi. Com una claror que el seny m'il·lumina. És de rutilants fulgors estel diví. L'autor és R. Roig Planes.
Molt bé. Perfecte. Aplaudiments. En tindrem més d'aquests... Sí, sí, teniu el C, però n'hi ha algun que s'haurà de fer en tres dies. Caram. Perquè és molt llarg. I n'he indicat als autors... N'hi ha algun que he trobat que no té autor?
fa la dedicatòria, però no hi ha autor, però és igual. I això ho trobes bàsicament en programes de festa major, doncs, de festejos. De festejos, de l'atziu dels amics del museu, d'altres que m'han passat llibrets d'aquestos, que me'ls han donat, i llavors d'aquí vas anar traient aquestes cosetes també, perquè crec que són interessants també. La teva afició de col·leccionar. Sí. Coses, no? Sí. Coses i coses. Coses...
Estampetes... Molt tant! Estampes de tot. Bé, vols fer una pregunta del poema? Sí, tenim una pregunta. R. Roig Planes, el programa oficial de la Festa Major de Molins de Rei del 1929, li va dedicar a Molins de Rei un poema que el va titular. A veure com el va titular. A més, hi ha algunes paraules d'aquestes perquè encara no hi havia ben bé la normalització lingüística. Bé, la pobilla del Pla...
amb accent a l'A, Molins de Rei, Cruïlla de Camins, o La Pobilla del Llobregat. A veure, quin era aquest? La Pobilla del Pla, ja podríem dir La Pobilla del Llobregat, i Molins de Rei, Cruïlla de Camins. Molt bé. 936686161. Sabríeu respondre el títol concret d'aquesta poesia que ha llegit ara el Joan.
Teniu a disposició tots els obsequis encara? Sí, el CD, tenim el Sinuele Egipcio, un conte de mar, que és molt bonic, és fàcil de llegir, i no és que sigui un conte de mar, l'ha titulat un conte de mar, però no és un conte completament. I l'altre és Descansa en Paz.
Molt bé. Doncs ens agradaria que ens truquéssiu. Fins i tot, també, si no voleu cap obsequi, com hem explicat abans. Sí, moltes vegades. 9, 3, 6, 6, 8, 6, 1, 6, 1. A partir d'aquí, deixarem Molins de Rei, no, ja? Sí, més diré això. Com el va titular Ramon, o que sigui Roig Planes, la pubilla del Pla, amb accent a l'A, Molins de Rei, Cruïlla de Camins, o la pubilla de Llobregat?
Bé, pensava que no s'accentuava, Pla, per això, eh? No, no s'accentuava, però l'any 1929... Clar. Més segur que sí, eh? Molt bé. I, per tant, originalment estava així, eh? Està així, sí. No l'hi ha arreglat, eh? No, no, no. No hi ha hagut arranjament de... No, no es poden tocar els poemes. Correctíssim. La pubilla del Pla... Sí...
com a l'Isra i Cruïlla de Camins o a la Pobilla de Llobregat. Molt bé. Deixem obert la pregunta i també, si voleu trucar, tenim temps per seguir avançant amb tota la resta de contingut que ha preparat avui el Joan. Avui veig ara amb un nom propi, eh? Sí. Que segur que té una explicació. Gens Matiu Barri.
James Matthew Barga. Això ho has d'arreglar tu. Qui és en James? Avui parlarem de... Buscant sempre novel·les i coses d'aquestes... Parlem de Peter Pan, el nen que no volia créixer.
A banda d'intencions, cada cop més les famílies contemporànies es veuen marcades per diferents factors que afecten l'educació dels fills. La major part dels sistemes familiars són nuclears i augmenten els monoparentals, condicionant que altres figures com avis o oncles puguin oferir escalf efectiu de forma més freqüent.
Les condicions laborals fan que els progenitors dediquin molt de temps a complir amb les seves feines i estar menys temps del que potser seria necessari i pendents de l'educació emocional dels fills. També la cultura actual afavoreix certa laxitud en les normes familiars i escolars, qüestió que pot determinar que els joves no desenvolupin prou les capacitats d'autodisciplina, podent influir en una manca de recursos personals a l'hora d'entrar a l'edat adulta.
I per si fos poc, els nens tenen a l'abasti de forma molt precoç una àmplia i creixent oferta de mitjans audiovisuals que els permeten fer-se a mida un món virtual paral·lel a la realitat concreta i que només reomple les mancances de contactes relacionats amb persones vitals.
Factors, com diria Antonio Bolinches, psicòleg clínic, que creen condicions perquè prosperin adults Peter Pan, que no acaben de poder madurar i que es pot traduir en conductes evasives de consum i abús de substàncies.
Sense caure en catastrofismes, però també tampoc creure que la vida és una mena de Disney ple de viatges contínus al país de mai més, recordem que el repte d'educar els fills passa per l'exercici de l'amor responsable, respectant amb dedicació la seva subjectivitat i ajudant-los amb efecte a construir des de dins certa autodisciplina per adaptar-se a la realitat concreta.
James Matthew, que diu, Barry, és autor de Peter Pan, el va fer l'any 1904. Va ser un nen de 7 anys, tocat per la mort accidental del germà gran de 14, quan patinaven un llac gelat i pel trasbal de la família, sobretot de la mare.
Durant anys, aquesta va tractar el petit barri com si fos un fill perdut, reclamant que es portés com aquell es comportava o comportaria. Un drama per al petit que va refugiar-se a l'habitació dibuixant i escrivint contes fantàstics, buscant i experimentant la seva pròpia identitat de nen únic que no corresponia a la figura demandada per la mare.
No va ser mirat com a nen en la seva individualitat i compensar amb la literatura la figura del nen que no volia deixar de ser-ho.
L'alter ego de Peter Pan és el capità Garfi. El perill de Peter, en no acceptar madurar, és convertir-se en una mena de Garfi, adult ressentit i envejós, que volia exterminar el nen que ell ja no pot ser. Els nens creixen, però la seva inconsciència com a tal no desapareix, forma part de les arrels de la nostra individualitat.
Com a adults hem de saber connectar i conversar amb aquest nen interior per sempre més. Als fills i filles els passa particularment alguna cosa similar. Molt bé. James Matthew Barry i la història de Peter Pan. Interessant també, Antonio Bolinches té un llibre precisament que parla de... Qui? El Bolinches. Ah, sí, sí, sí. Té un llibre que parla justament d'aquest efecte Peter Pan.
Sí, me l'he llegit, i llavors he tret aquí uns apunts. Ja m'he imaginat que venia d'aquí. Que venia d'aquí, sí, totalment. Molt bé, anem a fer una... Fem una pregunta. Qui era el Capitán Garfi a la novel·la de Peter Pan? Un adult ressentit i envejós o un bon amic? No fa falta haver llegit el llibre, també. Se n'han fet moltes adaptacions cinematogràfiques. Moltíssimes.
Sí, sí, sí. I aquí segur que ho coneixereu, eh? 9, 3, 6, 6, 8, 61, 61. Encara pendents de la primera pregunta que us hem fet en relació a la poesia que hem llegit, i també, doncs, a partir d'aquesta història de Peter Pan. Tens trucada, Joan. Molt bé, bon dia, Benora, amb qui parlo? En Teresa. Teresa? Sí. Molt bé. Quina Teresa? Quina Teresa, la Teresa Polamena.
La Teresa Colomina. Benvinguda, Teresa. Colomina, molt bé. Perfecte. A veure... A veure, quina vols respondre? La que he dit la pobilla del Pla. La pobilla del Pla. Perfecte, sí, sí, sí, molt bé. Ah, que sí? Sí, sí, sento doble. No passa res. No ho sento malament. Molt bé, bueno. A veure, què és el que vols, Teresa, Colomina? El segon que es dit. Si no era egipcio? Ah, un conte de mar. Ah, un conte de mar.
Sí. Fantàstic. A partir de la setmana que ve el tindràs aquí. El dimecres de la setmana que ve el tindràs aquí.
Molt bé. Gràcies, Teresa. Moltes gràcies. A tu per trucar. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Adéu-siau. Bé, només fer referències, que ara ho he buscat, l'Antonio Balintges, el llibre es diu Peter Pan pot créixer. Sí. El viatge de l'home cap a la maduresa. Sí. Editat per columna. Sí. Molt bé. Això vol dir que llegim una mica tots. Ja, home, i tant. Recomanable. Doncs recordeu que els llibres que donem els tindeu a partir de la setmana següent. Sí.
Perfecte. I ens queda una pregunta. Qui era el capità Garfi a la novel·la de Peter Pan? Un adult ressentit i envejós o un bon amic? A veure, doncs, ens ho sabríeu respondre. 93686161. Molt fàcil aquesta pregunta, si coneixeu mínimament la història.
I deixarem obertes també, com sempre, les línies. Estem a punt d'arribar a tres quarts de dotze i el Joan ens vol seguir parlant, explicant més històries, eh? Més històries, sí. Vinga, doncs. Avui parlaré del telèfon fix. Allò que digui... Molt bé. El telèfon fix servia per trucar. Jo hi he posat i ja han passat, eh? Encara que en tinguem.
Ho dic en passat perquè ara és un objecte que serveix com a ornament d'un temps passat que ja no tornarà. El telèfon era realment valuós, que estava subjecte a un cable. Això volia dir que l'aparell no anava amb tu, sinó que eres tu el que havia d'anar a buscar-lo. La relació de poder era clara. Juntament amb el televisor era l'electrodomèstic estrella de la casa...
D'altres, com el forn, existien de manera servicial. La tele era en blanc i negre perquè la societat també era en blanc i negre.
Abans del color, la gent comprava uns estranys vidres que tacaven la imatge i les quitxava amb uns tons estrafolaris. Veien partits de futbol en què era impossible identificar els equips sobres la samarreta. Era com si una bomba de confeti hagués explotat a la pantalla. Tampoc existien els comandaments a distància, així que algú havia de prema el botó.
Gràcies al fet que només hi havia dues cadenes, els desplaçaments del sofà a la tele eren escassos. Inimaginable aquest anar i venir amb l'hemorràgia actual d'ofertes. La modernitat ens fa sedentaris, però en aquell temps per veure la tele o parlar per telèfon calia moure's. Aquests dos estris han tingut existències oposades. Un s'ha empatitit i l'altre s'ha gegantat.
El telèfon era tan substancial que de vegades hi brodaven tapets o tapetes. El posaven sota i el telèfon al damunt. Assenyalats com en una diana ocupaven un destacat lloc al menjador. En les sèries americanes els vèiem amb una paret de la cuina, amb un cable elàstic de la mida i la flexibilitat de les lianes de Tarsan, tot i que dotat de més moviment continuava sent un captiu.
A moltes vivendes el fix ja no existeix. No hi ha un telèfon comú, un telèfon compartit, un telèfon col·lectiu, sinó que cadascú guarda la seva individualitat a la butxaca. A casa dels meus pares es va continuar tenint fins que van morir, encara que era diferent del d'infància, esclar, ja no era aquell animal mitològic amb roda i auricular, sinó més similar al mòbil, a un mòbil antic, amb bateria limitada i base.
No en recordo el número. Abans era impossible no saber-se de memòria el de casa. Era la xifra màgica que donava seguretat. A més de sedentaris, desmemoriats, cada vegada menys hàbils. Avui dia, enganxats al mòbil, trobo a faltar aquest digui que m'ha fet aixecar del sofà. Allà te la jugaves perquè no sabies qui era a l'altre costat del fil abans que apareixés el número en una pantalleta molt petita.
Ara que sabem qui ens truca, ni l'agafem. Si Graham Bell aixequés el cap, ploraria. El telèfon no ens acosta, ens distancia. Els que encara conservem el telèfon paterno filial, sovint és assaltat per operadores desconegudes.
Cada vegada que sona corro per si ha passat alguna cosa i el que troba és una veu estranya que vol que canviï de companyia, vendre'm una assegurança o robar les meves dades. Sí, sí, és un estranger que truca des d'algun punt remot, diu que és de Microsoft i pretén accedir a les claus a l'ordinador. Penjo-hi avall, però insisteixen.
No en tinc l'afany de les empreses de telefonia o d'assegurances, que per cert està prohibit, però moltes lleis són per no ser complides. Els estranys intenten entrar a casa sense ser convidats. Escullen per afilar-se el cable del telèfon fix per l'edat, que és el que els joves ja no tenen.
Són perfectament conscients que a l'altre costat hi hauria algú de certa edat, potser sola, potser despistat, potser vulnerable, i pretendran col·lar-hi un tècnic per qualsevol cosa que, sense entendre, potser se li donaran les dades necessàries per entrar en el seu compte o per vendre-li un estri de 1.000 euros. I com que tindran la conformitat per haver-los donat la informació bancària, aquí començaran els maldecaps i entraran processos judicials.
Ara, quan sento el rinc, rinc, l'agafo. Si aquella veu i el número no són familiars, penjo sense seguir el seu joc. Em podreu tillar de mal educat, però és millor un adeu abans de donar explicacions i excuses.
Molt bé. Ha quedat clar, eh? Són advertències, eh? Són advertències, efectivament. Avui estem d'advertències. Sí, sí, ja ho veig, eh? Molt bé. Molt seriós el Joan. Avui sí. Doncs anem a fer la pregunta, si et sembla. Perfecte, mira.
Diu, abans el telèfon de roda era tan substancial en una part important de la casa que col·locat en una tauleta se'l considerava i sota d'ell què hi posaven? Sota de...
Del telèfon. Uns diaris o uns tapetes? Diaris o tapetes. Tapetes, sí. 936686161. I encara ens queda per respondre la pregunta relacionada amb el món de Peter Pan. El món de Peter Pan que tenim aquí. Qui era el capità Garfi a la novel·la de Peter Pan? Un adult ressentit i envejós o un bon amic?
Línies obertes, per tant, el 93686161, com ha fet la Teresa Colomina. També podeu trucar, com hem dit, sense necessitat d'agafar cap obsequi. I aquest és el pretext, que podem tenir aquesta interacció amb vosaltres. I al mateix temps ens han donat a poc a poc aquestes ensenyances, aquests envertiments d'una manera una miqueta sucinta, però que també tenen relació de ser amb el que estem fent.
Molt bé. Hem complert les tres històries. Sí. Aquí tenim l'orquestra de Pol Morià, que hem parlat. Sí. El signor de l'Egipcio, que avui ja el retirarem. I aquest el descansa en paz. Aquesta novel·la és una obra mestra molt bonica. Queda clar. Fins aquí. Molt bé. Com dèiem, hem tancat el capítol de les històries i ara ens quedaria el relat curt. Oi? Sí, el relat curt que és una mica raro. Ah, ja ho avances. Sí. Sí.
Sí, ha sigut avui molt... Avui ha sigut una mica així, però bé... Moltes advertències per una banda i l'altra de rares, eh? Sí. Diu així, molt semblant a ell. Va esmorzar a la terrassa d'un bar on els pardals des del terra suplicaven que els llencessin alguna molla de croissant.
Els més agosarats es posaven sobre la mateixa taula i n'agafaven precipitadament un parell de restes abans de fugir. El per dalt és un ocell ple d'ansietat, d'aquí venen els seus moviments nerviosos al seu estat d'alerta permanent. És un ésser estressat. Ho va dir l'individu que esmorzava a la taula del costat. Pateixen estrès...
Parlen singular, va dir ell, pateix estrès. És que són molts, va replicar, però tots són el mateix, va sentenciar. Va seguir a la seva mentre metabolitzava la frase del veí del costat. Finalment li va preguntar què havia volgut dir. He volgut dir el que he dit, que tots els pardals són el mateix pardal, va respondre.
És el mateix el que és a sobre de la taula i el que és a sota? Va insistir. Esclar, deu voler dir que són idèntics. No s'entosudeixi a corregir-me. Són el mateix. Tot el matí va veure pardals i de tots va pensar obsessivament que eren el mateix. La sugestió havia funcionat. Però si tots els pardals eren el mateix, tots els homes eren també el mateix. Home.
De fet, al recordar l'individu de l'esmorzar se li va representar com una molt semblant a ell. Com és que no se'n va adonar en aquell instant? Va passar la resta del dia parlant amb uns i amb altres i tots eren com ell o ell era com ells. Potser sota aquella aparència de diversitat el món estava habitat per un sol pardal i per un sol ésser humà i per un sol gos i un sol gat i un sol àmster.
I així de forma successiva. L'endemà van tornar a trobar-se a l'hora d'esmorzar. Li va dir, he acceptat que jo soc vostè i que vostè és jo. Llavors va dir, la lliçó dels pardals és la que ens l'hem de fer nostra. Si miréssim els altres amb la mateixa estima que sentim per nosaltres mateixos, el món aniria millor. I després d'abonar la seva part i la d'ell, es va aixecar i se'n va anar.
ni l'endemà, ni els dies següents, va aparèixer per esmorzar. Però els pardals continuaren la seva vida esperant les engrunes del seu cruzan. O era només un pardal?
Fa que no, el cap, i mou el cap el Joan, eh? Vol dir que estàs content d'haver fet aquesta raresa. Sí, a vegades m'agrada fer-ne alguna i també donar-la a conèixer. Sí que sí. Escolta, tens trucada? Ah, sí? Molt bé, bon dia, bona hora, amb qui parlo?
Bon dia, soc de l'Olin. L'Olin, bon dia i bona hora. Feia dies que no et trucava, però no et trucava. Ah, molt bé, que bé, que bé. Benvingut. Jo a les vuit, bueno, a les quarts de vuit ja poso per sentir un ratolet en hora. Molt bé. No fallo de sentir-te a les vuit fins a les nou, però veient tot el trajecte que hi ha al dia.
Molt bé, em sembla perfecte. I a mi m'escoltes, gràcies. I tot el que sigui en directe encara m'agrada més, encara que no truqui, però us assento. Avui, perquè m'ha fet gràcia jo del telèfon, es posa un tapete. Un tapete. Un tapete, una cosa bufona. Això sí, ara, avui dia la joventut ja poc em posa d'aquestes coses, eh?
Bueno, sí, a casa també. Quan vaig plegada de la feina, vaig començar a fer un xec com una boja i m'he fet tapetes pertot arreu. Molt bé, perfecte. Per un costat és una obra d'artesania i per l'altre costat és una manera de fer anar les mans i el cap. Això mateix. Sí, que jo ho trobo perfecte, de veritat. Jo no vull res, només truco.
Molt bé. Doncs molt bé. Perfecte. Doncs agraïdíssims. Molt bé, molt content de sentir-te. Bon dia, bon dia. Que vagi molt bé. Gràcies. Gràcies, Lolin. Molt bé. Ens queden quatre minuts per arribar a les dotze. I tenim una cançó de Pol Mariach que es diu Mavi. Atenció, sona així.
Mentre escoltem aquesta peça, tenim una nova trucada, Joan. Molt bé, bon dia, Benora, amb qui parlo? Hola, bon dia, Benora, sóc el Ton. Hola, Ton, bon dia. Bon dia. Bon sol, eh?, per pallejar. Sí, sí, ara fa una miqueta de sol, sí. Sí, sí, ja. Ahir vaig passar per la part de fora, allà em fan tots aquells supermercats grandiosos.
Ah, bueno, sí, ara fan de tot, aquí, ara. Sí, ja ho veig, i blocs de pisos allà al costat, sí. Sí, també, de tot, aquí, de tot. Necessiten gent nova, es veu, o alguna cosa així. Tom, digue'm.
Ah, sí, Peter Pan, sí. Diu, mira, qui era el capitan Garfi a la novel·la de Peter Pan? Un adult receptit i envejós o un bon amic? Sí, jo crec que és en amic d'ell. Sí, i tant, totalment, totalment. Això sempre protestava. Totalment, sí, sí. Bueno, avui dia també n'hi ha d'aquestos que sempre protesten.
Sí, sí, sí. Doncs no, mira, feia tants dies que no et havia trucat. Que bé. T'ho agraeixo, eh? T'ho agraeixo, eh? Ara trucaré. Doncs vinga, i no cal que em diguis res, eh? Ah, no vols que et diguis res? Doncs mira, ja hem acabat de parlar.
Ja et vindré a veure per aquí algun dia. No vols res, ni CDs, ni res de res? Bueno, va, sí, la música aquesta. Aquesta del Pol Moriac, eh? Sí, home, sí. Doncs escolta, a partir de la setmana que ve ho tens aquí. I si no, quan vinguis, eh? Ja passaré per aquí.
Passa-hi, passa-hi. Molt bé, Toni. Fica, noi. Gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Doncs ho deixarem aquí, Joan Vilaseca. Moltes gràcies. Que tinguis una bona setmana. Esperem-ho, eh? Clar que sí. Que vagi bé. Molt bé. Gràcies. Els oients us deixem també amb aquesta peça musical que ens ha portat el Joan.
Us deixem amb la Sílvia i l'Informatiu Monitza Rey al dia i completarem la programació d'aquest matí amb l'Ona Rainbow de dos quarts d'una a la una i la remissió del món interior, connexió amb la xarxa per escoltar les notícies, la migdia de les 3 i a partir de les 4 la resta de programació d'aquesta casa fins a la una de la matinada, que és quan ja sabeu que connectem amb ICAT-FM. Gràcies per seguir-nos un matí més, que acabeu de gaudir d'aquest dimecres i el bon dia i bona hora tornem demà a les 8 en punt del matí. Que vagi molt bé.
Són les 12. Bon dia. El portaveu de l'aire Molins creu que el govern hauria de treballar per impulsar el mercat municipal. Consideracions que ha fet avui el Bon Dia i Bon Hora i que repassarem...