Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És dilluns 10 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició, nova setmana, setmana 46 d'aquest any 2025. Us saludem en aquest matí fred, ara mateix 8.8 de temperatura a l'exterior de l'emissora.
al carrer Foment i disposats a acompanyar-vos en aquest matí especial perquè avui, com ja us vam anunciar la setmana passada, si tot va bé, com sempre diem, farem el programa des de la plaça Mercè Rodoreda. Què vol dir això, doncs? Des davant del Teatre de la Peni,
on us explicarem tots els detalls de la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei. Com ho farem? A partir de les 9, ja amb una tertúlia, una conversa especial, i a partir d'aquí, de 10 a 12, anem tenint convidats, alguns express del festival, d'altres també de l'organització, per explicar tota la dinàmica
que suposa el Festival de Terror, que va començar oficialment divendres i que s'allargarà fins aquest proper diumenge al matí, que s'acabaran les 12 hores, la marató de 12 hores que serveix per tancar el Festival de Cinema de Terror cada any. Per tant, a partir de les 9 no hi haurà el contingut habitual del programa.
amb les seccions habituals, això tornarà la setmana que ve, excepte el Miquel Casas, que ja sabeu com es diu la secció del Miquel Casas, la màquina de la peni. I ja tenia pensat també el Miquel fer un especial del festival de terror o de cançons...
de terror i per tant ens acompanyarà a partir de dos quarts de 12 del seu horari habitual la resta seran entrevistes i espais diferents a un dilluns habitual però aquesta primera hora sí que la farem com sempre
De seguida actualitzarem la informació de servei, repassarem l'agenda d'activitats també per aquesta setmana, evidentment fixant-nos en el festival, però d'altres activitats i esdeveniments que tindrem. I a partir d'aquí farem el repàs a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. I a partir...
De dos quarts de nou parlarem d'una activitat del Centre Excursionista de Molins de Rei, en aquest cas de la secció de Medi Ambient, que ja ens ho apuntava el Marià fa algunes setmanes que parlàvem amb ell d'altres qüestions. Se'n van a fer una sortida de tot el dia, que és novetat perquè habitualment ja sabeu que fan matinals, doncs en aquest cas han programat una sortida...
de tot el dia per veure les fagedes i la font de la tosca a Vallfogona de Ripollès. Serà aquest diumenge. La tardor, diu, és el millor moment per fer banys de bosc. Doncs se'ns ho explicarà el Maria Caimo, vocal de la secció de medi ambient del SEM, a partir de dos quarts de nou del matí, després d'un cap de setmana, on també han tingut força activitat l'entitat excursionista.
Després tindrem l'apunt del dia, avui acompanyats de la Raquel Reyes Reventós. Farem un repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora del programa amb la recomanació literària.
la recomanació de llibres que ens farà la companya Maria Casals, també en la línia de la temàtica que ens ocuparà avui al festival i, per tant, tindrem una recomanació literària en aquest context del Festival de Terror. Quan arribem a les 9, escoltarem les notícies d'aquesta hora i, de seguida, tornarem per, en aquest cas, escoltar la cançó del dia que ens ha triat el Toni Ramoneda, també potser en aquesta línia,
I començarem ja l'espai del Bon Dia i Bona Hora Especial Terror des de la Penit, des del costat de les taquilles, davant del fotocol instal·lat aquests dies a la plaça Mercè Rodoreda. Per cert que també en el transcurs d'aquestes tres hores
Podreu escoltar també algunes de les entrevistes que vam fer a la sala d'exposicions de Can Amatllé i podeu veure fins aquest diumenge una exposició de l'escola JOSO que val molt la pena perquè són alumnes de tercer d'il·lustració d'aquesta escola que ja fa set anys que col·labora amb el festival és el Centre de Còmic i Arts Visuals que també ens acompanyaven l'altre dia a l'espai Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla Bé, doncs allà vam tenir ocasió també de parlar amb el director Cap d'Estudis
de l'escola, el Josep Maria Polls, i els autors del cartell. Us haureu fixat aquests dies en el cartell del festival. És obra del Jordi Pastor i el Juan Santmiguel, que són professors d'aquesta escola JOSO. Els alumnes de tercer d'il·lustració han fet aquestes il·lustracions, aquests cartells que podeu veure
encara tota aquesta setmana a la sala d'exposicions de Can Amaller. Allà hi vam ser, també els vam enregistrar una petita entrevista i la podreu escoltar afegint amb els convidats habituals i per també aquest primer tram de programa.
aclarir o aprofundir en aquest concepte que us estem explicant, el J-horror, que ens ve del Japó, però bé que representa aquest concepte que és el leitmotiv d'aquest any. Bé, amb tot això, doncs, i moltes coses més que us explicarem...
Arribarem a les 12 del migdia i a partir de les 12 seguirem amb el format habitual. Podreu escoltar per una banda dos quarts d'una, el programa del nostre company David Rius, Històries de la fotografia. Molt recomanable aquest programa que encetàvem el mes de setembre amb el David. Això serà...
Com deia, de dos quarts d'una a la una, i a la una la cita habitual amb el Josep Lluís Revenga, restes de sèrie de una a dues, fins a arribar a connectar amb la xarxa per escoltar les notícies de dues a tres i la resta de programació d'aquesta casa, que repassarem d'aquí una estona. Doncs, sense més preàmbuls, comencem el bon dia i bona hora d'aquest dilluns 10 de novembre de 2025. Sigueu benvinguts, benvingudes. Comencem.
I comencem, i ho fem com sempre, actualitzant la informació de servei.
I el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Dèiem, ara mateix no arribem als 9 graus, 8.8 de temperatura a l'exterior de l'emissora, el carrer Foment número 6, i el Jordi Miralles, el nostre meteoròleg, que ja el tenim a punt, perquè ens expliqui com ha d'evolucionar aquest primer dia de la setmana meteorològicament parlant. Hola, Jordi, bon dia.
Hola Oriol, bon dia. La situació meteorològica d'avui ens parla de temperatures contrastades, és a dir, ara al matí ens llevem en fred, ens hem d'abrigar perquè les temperatures a molts punts de la comarca estan situades per sota dels 10 graus, però en canvi al centre del dia arribarem a valors ben bé de 18 a 20 graus. Per tant, un ambient contrastat amb el fred de primeres hores, hem d'ambient més atemperat al centre del dia. També tenim bancs de boira a l'interior de la comarca que a poc a poc s'han d'anar dissipant,
I, per tant, hem de parlar d'un ambient bàsicament assolellat, però un sol darrere d'una capa de núvols prims que ens acompanyarà al llarg del dia. Per tant, com dèiem, una jornada molt tranquil·la. Demà més o menys com avui, temperatures màximes deman una miqueta més altes, però atenció que les temperatures pugen al centre del dia, no pas a primeres hores, força més de cara a dimícres i dijous, quan podrem arribar a màximes de més de 20 a 23 graus a la nostra comarca.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Jordi, per la informació. I ara ens n'anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica, com sempre, l'Eduard Baciana. Com ho tenim, això, Eduard? Bon dia i bona hora. Bon dia, doncs ara mateix a la P7 hi ha retencions en direcció a Tarragona, els punts de Santa Perpetua i la Roca i el Baix Llobregat. Hi ha cues de fins a 8 quilòmetres en sentit Barcelona a la 2 de Pallajar-Sant-Jondespí i a la B23 des del Papiol. També trobem l'antitud a la 7.30 del Prat,
i a les C32 a Sant Boi i també a Esplugues. Pel que fa a les rondes de Barcelona, hi ha retencions a les dues dies en Sant Llobregat des de Santa Coloma fins al Carca i de Sant Adrià a la Barceloneta. I això és tot des del RAC. Bon dia. Molt bé, doncs moltes gràcies, Eduard. Bon dia i bona hora. Per cert, parlant del transport públic a les 8 del matí i 9 minuts, informar-vos que hi ha alguna incidència, però el tram, en aquest cas a les línies T5 i T6,
Les freqüències de pas estan alterades per causes operacionals, com s'anomena. La resta de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, en principi, funciona amb normalitat. Per tant, només hi ha aquesta incidència al tram i concretament a les línies T5 i T6. La resta del transport públic, en principi, està operant amb normalitat.
Més coses que us expliquem. En aquest cas, informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí. No tenim encara noves ofertes per comentar amb el Francesc Roeda perquè ens comparteixi aquí en aquest espai. Esperem en altres curs de la setmana poder-lo de nou incorporar. I el que farem ara és recordar-vos la farmàcia de Guàrdia per avui dilluns, dia 10 de novembre. Avui és la farmàcia Roca.
la que es troba de guàrdia fins a les 10 de la nit. La farmàcia Roca la trobareu al carrer Major número 31. Recordeu que l'horari és d'obrir a les 9 del matí fins a les 10 de la nit. A les 10 hi ha el tancament. I si necessiteu aquest servei de la farmàcia de guàrdia més enllà de les 10 de la nit, us haureu de desplaçar.
a les poblacions veïnes, o bé de Sant Vicenç dels Horts, o bé de Sant Andreu de la Barca, que sí que tenen aquest servei de farmàcia tota la nit. Però fins a les 10 de la nit, aquí a la Vila, la farmàcia que trobareu oberta és la Roca del carrer Major, número 31.
Continuem, són les 8 del matí i 11 minuts.
Comencem a repassar activitats, actes que tenim aquests dies, aquests propers dies a la nostra vila. Començant avui mateix, perquè de nou el banc de sang i teixits és a Quimunitzar-hi per fer una nova campanya de donació de sang. Sílvia, hola, bon dia.
Hola, bon dia. Doncs sí, un dia més. Si voleu anar a donar sang, podeu passar per la FEDE tant aquest matí com a la tarda. L'horari és de 10 del matí fins a les 2 i a la tarda, novament, de 5 a 9 del vespre. Recordeu que quan ja aneu heu de dur un document que us identifiqui i en cap cas hi heu d'anar amb dejú per donar sang. Podeu demanar hora abans, si voleu assegurar-vos...
franja horària i no haver de fer esperes a bancdesang.net barra donar i si no, si aneu sense sort, evidentment. També us acolliran, sempre estan disposats a recollir sang perquè els estocs sempre van justos, doncs us animen des del Banc de Sang i Teixitza que passeu avui per la FEDE a fer aquest acte solidari de donar sang de 10 a 2 i de 5 a 9.
Molt bé. Recordeu també que l'aula d'extensió universitària que organitzava el divendres aquest acte obert a tothom amb el Toni Cruanyes a la sala d'actes de la biblioteca, que va tenir bona resposta del públic, aquesta setmana torna amb el seu format habitual quinzenal de les xerrades i tenim una nova xerrada aquest dijous.
Aquest dijous parlaran de l'escola franquista, una escola per a doctrina, no per a educar. Explicaran com la dictadura va desventallar l'educació republicana, va impulsar la repressió i el nacionalcatolicisme, tot i la censura, hi va haver resistència i maneres alternatives d'aprendre. Doncs, de tot plegat, en parlarà Jaume Carbonell, seva roja, aquest dijous, a dos quarts de set de la tarda, just aquest mes que hi ha el 20, el 20 de novembre, s'aprofita per parlar del que va suposar durant el franquisme
l'educació i com es va estroncar tots els valors i la forma de nivell educatiu que hi havia durant la República aquest dijous en aquest acte obert només en aquest cas per les persones sòcies de l'aula d'extensió universitària aquesta xerrada a la Federació Obrera
Molt bé. Tenim també nova proposta del cicle d'alta baix a la Trasca Trusca, segona proposta del curs en el mar de la Trasca, i a més a més proposta amb regús local, perquè hi tenim el Miquel Àngel Cordero.
Doncs sí, el concert es diu The Return of Dray Martino, i justament Dray Martino és l'alter ego del Molinenc. Miquel-Àngel Cordero, contrabaixista, l'acompanyaran Pol Medes a la trompeta, Santi de la Rubia, saxo tenor, i Toni Pagès, bateria i octabat. Doncs el concert serà aquest diumenge a les 7 de la tarda, a la Trasca Trusca, les entrades...
anticipades les podeu comprar al web d'Altabaix i, com dèiem, aquest concert de jazz contemporani, aquest cap de setmana a la Trasca. Bon músic, magnífic música el Miquel Àngel Cordero i acompanyat també de grans músics que podreu veure aquest diumenge a la Trasca Truscà.
Aquest cap de setmana s'han fet les primeres representacions de la nova proposta d'impuls Sala 42. Seguiran els propers caps de setmana, per tant, ho expliquem, perquè, tot i que quedaven molt poques entrades, encara queden moltes sessions.
Doncs sí, hi ha moltes sessions aquest cap de setmana, 14, 15 i 22 i 29, però almenys divendres passat, avui encara no ho hem pogut mirar, estaven totes exaurides. Per això s'ha obert un altre dia, el 31, el dia 31, 31-31, ara no recordo exactament. 30, 30.
A una sessió matinal, en aquest cas, a les 12 del migdia, la resta són al vespre, però com dèiem, estaven exhaustades, és teatre de petit format a l'espai d'entitats Collserola, hi ha fonament per 20 persones, per això ràpidament es van acabar aquestes sessions, i per això en van obrir una altra, o aquest dia 30 al migdia, 30 de novembre al migdia. L'Obrasiu Sala 42, és un gènere nou, no està dins de la comèdia, com acostumen a fer des d'impuls teatre, que és una part...
una representació més policíaca, on s'investiguen diferents assassinats. Són tres, diguem-ne, tres moments, en interrogatoris, en una sala d'interrogatoris, on els sospitosos i els investigadors tenen aquest diàleg, aquest interrogatori, en aquesta sala, sala 42, aquí, al nom de la funció. Si voleu saber si encara queden entrades, podeu entrar al web teatreimpuls.cat.
Molt bé. Anem també al Teatre del Foment, en aquest cas, cultural i artístic, perquè també tenim proposta teatral aquest cap de setmana. De fet, només després de caps de setmana amb activitat tant divendres, dissabte com diumenge, el proper mestitem activitat en principi el diumenge.
Doncs sí, el diumenge a les 6 de la tarda, en aquest cas amb el clàssic El perro de l'Hortelano, que en aquest cas dirigeix Paco Mir. Les entrades també podeu mirar a Entràpolis per adquirir-les de forma prèvia per veure aquesta obra de teatre. Molt bé. I més coses que repassem, en aquest cas ja ens centrem en el Festival de Terror, si us sembla, perquè evidentment tenim activitat cada dia aquesta setmana, ja ho repassarem també bastament en el transcurs d'aquest matí,
però anem a fer el menú d'avui dilluns. Vinga, doncs comencem. Aquest matí ja us ho explicarem des del festival, però a partir de les 10 hi ha les projeccions pels instituts. De fet, cada any fan aquestes sessions adreçades a alumnat d'instituts. Instituts no només a la vila, sinó venen també d'altres llocs de la comarca. Són curtmetratges, habitualment d'altres edicions. L'any passat, normalment, els fan amb dos passis a aquests alumnes. El primer és a les 10 i el segon a les 12.00.
us ho explicarem allà en directe. Intentarem parlar també amb l'alumnat, alguns d'aquests joves alumnes, i amb els professors perquè ens expliquin una mica d'on venen i la inquietud que tenen al voltant del gènere, i amb el festival, perquè alguns dels instituts acostumen a venir cada any. I ja de cara al que són les sessions obertes a tothom, aquesta tarda a les 5 hi ha la projecció de la pel·lícula It Ends, una pel·lícula nord-americana,
I About the Place in a Kinky Region, una pel·lícula que en aquest cas és premiera espanyola, estrena a Espanya, i una pel·lícula japonesa, ja hem dit que el motiu és el J-horror, que és el terror al Japó, i hi ha moltes pel·lícules de producció japonesa en aquesta edició del festival. Doncs avui, aquesta de Kinky Region, del Japó, primera sessió hi tens a les 5, i després aquesta d'About the Place in a Kinky Region,
I després, a dos quarts de nou de la nit, hi ha dues sessions més. Monkeys Magic, Mary Gowran, novament una altra estrena, premiada espanyola, d'aquesta pel·lícula de producció nord-americana. I, finalment, la canadenca de Surrender, dins de la secció oficial, també la podrem veure avui. I demà dimarts ja continuen les projeccions a la tarda, també. Alguna pel·lícula japonesa, també, i estrenes que hi haurà demà dimarts. I l'activitat s'allarga durant tota la setmana. Destaca, per exemple, que el dimecres al matí
Al migdia, a les 12, hi ha una conferència, Detrás de la màgia, com funcionen els efectes especials al cinema, amb Pablo Otero, que serà l'encarregat de parlar-ne, i l'activitat a dimecres continua també a la tarda. El dijous també hi ha la sessió per Indústria, al matí hi ha la tarda amb diferents activitats. I recordar també que aquesta exposició que comentava l'Oriol al començar...
El programa que s'inaugurava la setmana passada i que es pot veure durant tota aquesta setmana fins diumenge a la sala de Can Amatller. Aquesta exposició que fa un homenatge a cartells de pel·lícules de terror japonès i que ha fet l'alumnat d'il·lustració de l'escola Joso. Es diu Atac del J-Horror, l'exposició, i podeu passar-hi les tardes a veure aquesta mostra que tenim a Can Amatller, com acostumen a fer des del festival cada any, amb una exposició amb una temàtica diferent,
vinculada, evidentment, al fil conductor, que és el leitmotiv del festival, en aquest cas el terror japonès. Molt bé. Insistirem, doncs, en aquestes qüestions del festival a partir de les 9. Parlem del SEM. Tenim la sortida de la Seqüestió de Medi Ambient, encara us en parlarem, però encara fins a final d'aquest mes de novembre hi tenim una exposició, del qual us en vam parlar fa algunes setmanes, que podeu veure al que seria la sala d'actes de l'entitat excursionista.
És una exposició d'Aina Vila i Ferrés, ella ens ho explicava. De fet, va ser el treball final de grau, final de carrera, per entendre'ns. Es diu Entre Còduls, Montserrat, i allà hi podreu veure dibuixos i també escultures fent referència a les parets i agulles de Montserrat, tant en format paper com en escultura. És una exposició que, a més, es va poder veure a Montserrat, amb motiu del mil·lenari,
i que ara, des de fa uns dies, està al local del CEM i que fins a final de mes, si aneu al CEM per qualsevol gestió, o hi podeu anar també, evidentment, a l'horari d'obertura del CEM, que és de dilluns a divendres, de dos quarts de set a dos quarts de nou, podeu veure aquesta exposició artística que es diu Entre Còduls. I també un altre apunt, el concurs de narrativa literària Mercè Rodoreda, 27a edició ja,
donant veu a escriptores. De fet, encara hi ha marge de temps. Fins el 12 de desembre està obert el termini per presentar les obres a aquest certamen que està obert només a dones amb la intenció de donar visibilitat a veus femenines i fomentar la presència de dones a la literatura. L'Ajuntament convoca aquesta nova edició del certamen.
de temàtica lliure, narracions i, com dèiem, teniu temps fins al 12 de desembre. A més de la història d'aquest concurs de narrativa literària, aquest premi continua sent una plataforma de projecció de noves veus femenines, també aquest és un dels objectius i una oportunitat per fer sentir la paraula escrita de dones. Si voleu consultar les bases d'aquest concurs, que recordem des de fa un temps és bianual,
Després, les obres finalistes i les guanyadores es publiquen totes amb un llibre. Podeu entrar al web molinsderrey.cat, al web municipal. Allà hi trobareu tot el detall de les bases d'aquest concurs, que ja és un clàssic i que es vincula també als actes del 8 de març i internacional de les dones.
Per cert, parlant de dones, hi ha una taula rodona molt interessant que organitza l'Associació Obrera, en aquest cas per la setmana que ve, coincidint amb la data 20N, el 20 de novembre. Taula rodona Dones i franquisme, porta per nom, serà la Federació Obrera a les 7 de la tarda i intervindrà la Mercè Garcés Fernández, que és mestra i vicepresidenta de l'Ateneu de Memòria Popular.
Maria Pilar Molina Javierre, doctora en Història per la Universitat de Barcelona i Catedràtica d'Ensenyament Secundari, i Neus Roig, doctora en Ciències Humanes i Socials i Antropòloga. És la presidenta, també, de l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors. Tot això moderat per la companya periodista i responsable del programa Heroïnes Jotidianes d'aquesta casa, la Bego, la Bego Florian. Serà el dia 20 de novembre, dijous de la setmana que ve,
a les 7 de la tarda a la Federació Obrera. I només afegir que tenim a l'horitzó, el dia 30 de novembre, que és diumenge, la festa de Posa't la Gorra, que organitza l'Associació de Suport als Infants aquí a la Vila. Serà a la plaça del Llibertat de 10 a 2. I ja teniu les gorres disponibles. Molt interessant aquest disseny del Joan Turu aquest any. La gorra es venen a 8 euros i la podeu aconseguir a l'estanc Margarit, a l'estanc de la plaça,
a Cal Barça, al Bacus, al Fort del Pont, a la Casa Urbana, al Bar Miguelón, Llibreria Barba, Llibreria Amèlia, La Penny i a lnshop.com. Aquests són els punts de venda d'aquestes gorres, que valen 8 euros, que serveix per ajudar a Fanoc i per entrar també i participar d'aquesta festa, que serà el diumenge 30 de novembre.
Continuem, perquè ara ampliarem el focus i anem amb la informació general. I anem a repassar d'entrada els titulars de la premsa escrita. Som-hi. Vinga, doncs comencem pel periòdico, que té com un dels temes centrals els allotjaments, la biografia del mapa d'allotjaments d'Espanya. El 50% de les places hoteleres ja són de 4 estrelles. L'oferta de 5 estrelles és qui duplica en detriment...
de la dels establiments de tres. I les apps de repartiment substitueixen el servei d'habitacions dels hotels. I la foto de portada és dels tallers per alleujar rodalies i és que Renfe inverteix 100 milions en només instal·lacions a Catalunya per reduir un 30% el temps que els seus trens estan immobilitzats. També totes les portades fan referència a la victòria d'ahir
del Barça i del paper de Lewandowski. Per altra banda, també es parla de la coalició alemanya que s'esquerda amb una economia estancada i que el PP i el Vox pressionen davant la setmana decisiva per substituir Mazón. Anem a la Vanguardia, que titula també parlant
del PP i ja de la precampanya autonòmica. En aquest cas, Feijó obre el cicle electoral fent una crida al vot útil davant de Vox. El líder del Partit Popular aposta per la serenitat de l'executiu popular d'Andalusia per governar. Els populars s'estimen més centrar-se en la construcció de València enfront de les exigències de Bascal. I la foto de la vanguardia és per la situació que es viu a Filipines per aquest tifó. Un milió d'evacuats a les Filipines per aquest tifó que va tocar terra
Ahir, al nord de les Filipines, amb vents sostinguts de 185 quilòmetres per hora i ràfagues a fins a 230 quilòmetres per hora. Davant de l'arribada d'aquest tifo i la previsió d'inundacions, les autoritats han hagut d'evacuar gairebé un milió de persones. I l'avantguarda també destaca que la falta d'habitat ja s'estén al luxe i dispara els preus. Els estrangers no residents paguen gairebé el doble que els compradors
I l'adaptació al nou clima, la gran prioritat de la COP30 al Brasil, que comença aquesta setmana. I també es destaca que Barcelona es fa rebenda digital desbocada per la Sagrada Família, en referència a les entrades...
aquestes entrades digitals per la Sagrada Família, rebenda. En aquest cas, en algun cas, doncs, fraudulentes. I anirem al diari ara, que parla justament d'aquesta cimera del clima. Arrenca la COP, que ha d'implementar els acords de París. Deu anys després, el pacte global per evitar que l'escalfament superés els dos graus s'ha quedat a mitges. La trobada del Brasil comença avui, en plena edat de negacionisme i amb objectius
poc ambiciosos. I la fotografia de portada de l'Ara és per Lewandowski, que diu que torna a fer somiar la Lliga amb aquesta victòria del Barça ahir, 2 a 4. Europa inverteix en recerca i innovació en una tercera part del que hi destinen als Estats Units. I un altre tema de la portada és que la Junquera, el mercat de la droga barata per als addictes francesos, doncs la Junquera en aquest escenari. Amb esquet al Barça fulmina Penyarroia després de perdre a Girona.
I el punt avui, que té, com ja sabeu, un únic tema a la portada, en aquest cas és pels murals, murals per la memòria i la parla, perquè quatre pobles de la Conca de Barberà reivindiquen amb pintures del carrer el dialecte Xipella i la ruralitat.
un moral amb una senyora gran, amb una àvia i amb un nen, i amb paraules d'aquest dialecte, com xalar, trigar, atibucar, pes i duguis, minjar, o altres paraules pròpies d'aquest dialecte que reivindiquen des de la conca de Barberà.
També es destaca l'entrevista a Meritxell Borràs, directora de l'Autoritat Catalana de la Protecció de Dades, que diu, entre altres coses, que amb la protecció de les dades personals es protegeixen altres drets. I a l'Observatori Municipal, el punt avui se'n va fins a la seu d'Urgell, es destaca que és un veïnatge complicat i es fan entrevistes a dos regidors d'aquest Ajuntament.
Doncs seguim i abans d'arribar a dos quarts anem a ampliar els que serien els diaris digitals. Vinga. Vinga, doncs comencem pel Nacional i també altres digitals que expliquen que oques grasses anuncien el dia i el lloc del seu últim concert de la història. La banda catalana retira després de 14 anys
als escenaris. Ja ha anunciat que es retira i que el concert es farà, l'últim concert de la seva història, serà el 10 d'octubre de l'any que ve a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, a Barcelona. La banda d'Osona posarà a fer així aquests 14 anys de carrera que els dubta per escenaris d'arreu del país i també a l'estranger.
i les entrades per aquest últim concert seran disponibles a partir d'aquest dimecres 12 de novembre a les 3 de la tarda. El grup ha sabut combinar estils com el pop, el reggae i el rock en ambient festiu i s'ha caracteritzat per uns directes que connecten amb tot el públic. Els osonecs ja van fer història, van ser la primera banda nascuda al segle XXI que en català omplien el Palau Sant Jordi en un concert èpic. El 2023 va ser...
I ara la volen fer encara més gran, sent els primers a omplir en català també l'estadi olímpic Lluís Companys, amb 60.000 localitats. Anem a BTV, que diu que s'està fent una crida per part dels organitzadors del Partit Catalunya-Palestina per omplir l'estadi olímpic, que es farà aquest proper.
El 18 de novembre estan fent una crida per omplir-lo i enviar un missatge d'esperança i solidaritat al poble palestí. S'han reservat prop de 20.000 entrades. Amb tot, l'organització reconeix que omplir l'estadi és un repte complicat alhora...
perquè l'hora del partit és de dos quarts de set de la tarda en un dia feiner. I acabarem amb Catalunya pres, que diu que l'escassetat de pisos i lloguers estan disparats per aquesta escassetat de pisos i explica com serà el mercat immobiliari el 2026, que es presenta com un any de creixement moderat, estabilitat relativa i diferències notables segons la ubicació i el tipus d'habitatge, diferències, com dèiem, en els preus.
Senyals horaris de dos quarts de nou del matí.
Parlem de la secció de medi ambient del Centre Excursionista de Molins de Raí perquè torna a organitzar una nova proposta, en aquest cas la del mes de novembre, aquest proper diumenge, dia 16, per visitar i gaudir de les fagedes i la font de la Tosca. Això es troba a Vallfogona del Ripollès. Per tant, sortida, en aquest cas, de tot el dia. Ho comentem tot plegat amb el Marià Caimo, que és vocal de la secció de medi ambient del SEM. Hola, Marià, què tal? Bon dia i bona hora.
Sí, hola, bon dia, bon dia. Bon dia, bona hora. A més de novembre, per tant, tardor, ja a plena tardor, on expliqueu també a la circular que la tardor és el millor moment per fer banys de bosc, que no sé si és una de les propostes que fareu en aquesta sortida. Per tant, explica'm la idea, la intenció que teniu, Maria, amb aquesta sortida de tot el dia d'aquest diumenge. Doncs sí, és això, arribant-se fins aquí al poble de Vallfogor, al Ripollès,
està a uns 15 quilòmetres d'aquí de la població de Ripoll, i sí, es deixa els cotxes, diguem-ne cotxes particulars, aquí al poble, i reinicia una caminada, que primer ens portaria aquí, és molt coneguda la Font de la Tosca,
per una pista que puja i després ja entraríem ja en una zona que és una zona amb torrent amb força cascades d'aigua i gorcs i sempre així a banda i banda en aquest torrent tindrem les arbres típics així de mitja muntanya
i entre ells sí que ja el faig, però també n'hi ha d'altres que ara comencen a agafar aquest color tardural tan maco, i que això de banys de bosc, el que he de dir és que ens arribi l'essència d'aquesta època de l'any tan...
Per uns, bueno, és com trista, diguem, no?, perquè diguem que els arbres es desfullen, van caient les fulles i el canvi aquest tardural, no?, però tampoc ens ho hem de prendre així, no?, com una època, diguem-ne, de melanguia, no?, sinó, bueno, al contrari, els arbres en aquest moment, els arbres de fulla caduca, doncs,
els toca repulsar i després ja de la primavera ja tornaran una altra vegada a rebrutar i una mica és això, està entre la natura i és una ruta d'uns 10 quilòmetres que no presenta gaire dificultat i contra el punt d'interès més
El més interessant, diguem, seria justament el tema aquest, no?, de la caminada entremig del bosc i sempre així amb la companyia d'aquests arbres de fulla caduca, que estan tan magos en aquesta època. Molt bé. Vallfogona de Ripoll és que es troba bastant a prop de Ripoll, no?, en aquest cas.
Sí, uns 15 quilòmetres aproximadament, sí. Molt bé. I, esclar, la zona aquella és com si, no sé, evidentment hi ha prats també, i també es veu el verd també dels camps.
ha plogut ara últimament, vol dir que tot allò estarà força verd en quant als camps, als sotabors, per entendre's, no? O sigui que serà una... cromàticament serà molt maco de veure, no?, els canvis aquests, els colors, vaja, aquests.
Dèiem que, per tant, sortir de tot el dia, perquè, clar, us allunyeu una mica del ràdio on és habitual, i, per tant, fareu dinar de Carmanyola, també, eh? Sí, farem... Sortirem a les 9 del matí d'aquí Molins. Potser pot semblar una mica que és massa tard, però, bueno, amb una hora i 20 minuts, aproximadament, veuria les 10, 10 i mitja, calculem màxim, ja estarem allà, i aprofitarem, doncs,
Fins ja a les 5, aproximadament, que ja agafarem els cotxes i ja vindrem la tornada. Vol dir que aprofitarem tot el que puguem el dia.
per estar per aquella zona i conèixer-la. Molt bé. La gent s'ha d'inscriure prèviament, Mariana, al transcurs d'aquesta setmana? Sí, sí, sí. Ja ho poden fer via web, aquí al SEM, però també presencialment anant de sis i mitja a vuit i mitja
aquí al SEM i apuntar-se i els preus i també dir que són 5 euros els socis i 10 euros els nous socis i aleshores... No, perdona, suposo que la idea és concentrar tota la caminada o l'activitat al matí i després del dinar ja baixar, doncs, no? Sí, després del dinar
també suposo que ens donarà, suposo, no segur, que ens donarà temps per visitar una estona el poble de Vallfogona. És maco, és un poble molt endreçat i sí, recorda una mica el casc antic del poble, que és molt maco. Sí, sí, sí, és una visita...
clar, evidentment anem pel bosc, no?, però també ja aquí som, ja visitarem el poble, sí. Molt bé. Alguna cosa més que vulguis destacar, Maria, doncs, de la sortida? Bueno, simplement això, que ja aquests últims anys ja ho estem fent, no?, una sortida així tardural,
I jo crec que tothom que vingui quedarà amb un sabor de boca, que es diu, que gaudirà de la natura en estat pur, en la zona aquesta del riu Pujeres. I sí, clar, aquí el tipus de vegetació que tenim aquí a Terralaixa és més...
de follar per etne, pi, alcines, i, bueno, doncs, poder veure un altre tipus de vegetació i de paisatge, també, a l'hora. Molt bé. Fantàstic. Doncs això serà aquest diumenge, a partir de les 9 del matí. Veig que la setmana que ve, doncs, seguireu fent les tasques obertes de jardineria al botànic, també, no? Sí, qui vulgui participar, us pot vindre aquí al jardí botànic,
i farem tasques de manteniment. Són tasques senzilles. Nosaltres ja deixem les eines i sí, treure allò que diu males herbes, escorgar, acondicionar alguna zona també.
queixos també, bueno, diferents tasques, sí. Molt bé, molt bé. Però això serà, recordeu, el dissabte 22 de novembre, d'entrada aquest diumenge, cita, doncs, de la Secció de Medi Ambient per visitar aquestes fagedes i la font de la tosca Vallfogona de Ripollès, sortida de tot el dia amb més informació al web de l'ALSEM o presencialment cada tarda a dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre al seu local. Doncs, Maria Caimo, moltes gràcies per acompanyar-vos i que vagi molt bé el diumenge.
Estupendo, moltíssimes gràcies. Fins aviat, bona setmana, que vagi bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Una pausa i tornem de seguida. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Què passaria si respiressis només una vegada? Que al cap de pocs minuts tindries nàusees. Després sentiries un dolor fort al pit. L'oxigen deixaria d'arribar-te als teixits i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang com tu necessites tornar a respirar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut, i també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda,
Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat on recupero cançons gens actuals però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marisa Llobet i Anna Ribes.
Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. Al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i efectivitat. Ah, sí! El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Un espai còmoda i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove.
Què passaria si respiressis només una vegada? Que al cap de pocs minuts tindries nàusees. Després sentiries un dolor fort al pit. L'oxigen deixaria d'arribar-te als teixits i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències.
Necessitem que tornis a donar sang com tu necessites tornar a respirar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. Bon dia i bona hora.
Seguim dos minuts i seran tres quarts de nou del matí. És el moment d'escoltar l'Apunt del Dia, avui dilluns, acompanyats de la Raquel Reyes-Reventós. Hola, Raquel, bon dia i bona hora. Bon dia a tothom. Divendres passat va començar el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, que enguany arriba a la 44è edició amb un focus sobre el llegat del terror japonès. I si ho entès bé, avui m'esteu escoltant des d'allà.
I el poble s'ha omplert de mans del gènere, els veiem passejar amunt i avall... I és un espai on hi troba cabuda tothom, fins i tot els infants més petits de la casa, que hi troben el seu lloc. Conec diverses persones que hi han anat aquest cap de setmana i tothom me n'explica meravelles.
Jo, però, reconec que no soc massa fan del terror, no del festival, que no hi he anat, sinó de les pel·lícules del terror en general. Però aquests dies, mentre posaven tot el parament del festival allà a la Penny, perquè hi ha una tarima, hi ha els cartells, les catifes, i passàvem per davant amb la meva filla, que a mi de l'escola, i hem pogut parlar amb ella sobre què ens fa por, què no ens fa por...
La meva filla té 9 anys, així que les seves pors es concentren més aviat en homes llops, vampirs, assassins a la foscor i altres pors més abstractes o profundes.
I és que la por, en el fons, és com un mirall. Ens reflecteix allò que més valorem. Tenim por de perdre el que estimem, de quedar-nos sols, de no ser prou. Les pors són quelcom com molt intern. Formen part de qui som i són producte també del que hem viscut, de les nostres experiències, des de la tendra infància fins al nostre dia a dia.
I tota aquesta conversa m'ha fet reflexionar i fer-me qüestionar a mi mateixa i preguntar-me a què tinc por jo. I tot i que, sí, les pel·lícules de terror i tots els personatges que hi surten segurament hi podrien figurar en la resposta a aquesta pregunta, em podrien ser un exemple, m'han recordat d'una dita que em deia la meva àvia que era...
has de tenir més por dels vius que dels morts. Recordo que m'ho deia sobretot quan em quedava a dormir a casa seva i veia ombres a l'habitació.
I sí, crec que tenia raó, perquè hem de tenir més por dels vius que no pas dels morts. I és que quan miro el món d'avui reconec que sí, que una mica de terror sí que me'n fa. Perquè veiem encara el genocidi en Cursagasa, encara que es vulgui maquillar d'un alto el foc que no acaba de succeir, el genocidi de Sudán, que ara se'n parla molt més però fins ara estava invisibilitzat,
l'auge de l'extrema dreta en molts països d'arreu, les desigualtats que creixen, i aquí mateix, a casa nostra, sense anar més lluny, també veiem aquesta polarització social, discurs de l'odi a les xarxes, la sensació que cada cop ens costa més escoltar-nos.
I tot això a mi sí que reconec que em fa una mica de por. Però no és una por que ens hagi de paralitzar. Potser ho podríem utilitzar com una por que ens desperti, que ens faci com un clic, que ens faci actuar, que sigui un motor per tirar endavant. Perquè també hi ha motius per no perdre l'esperança, perquè aquí i allà trobem persones que s'organitzen, resisteixen, inverteixen temps en el bé comú, que obren les portes de casa seva, que s'ajuden...
I així com en les pel·lícules de terror sempre hi ha algú que troba en un moment donat una escletxa de llum, una sortida inesperada, un gest que et pot salvar, en el món terrenal també ho podem trobar. Així que a totes les persones que us agradi el cidinema de terror, els elements fantàstics, thrillers, els suspens, esteu d'enhorabona, perquè encara us queda una setmaneta ben bona fins al 16 de novembre per gaudir-ne.
Per a aquelles que no us agrada el cinema de terror, cap problema, podeu triar el gènere de la vida quotidiana, on podem també vèncer les nostres pors ajudant-nos els uns als altres. I amb aquesta reflexió us desitjo un bon inici a setmana. Molt bé, doncs fantàstic. Moltes gràcies a la Raquel Reyes-Rabentós per aquest oportu comentari. Que tinguis també molt bona setmana. Amb tot això ens hem situat ja dos minuts i mig per sobre tres quarts de nou del matí.
Doncs anem a fer el repàs a la programació de la ràdio nostra. Començant explicant-vos que aquest migdia, a partir de dos quarts d'una, podreu escoltar de nou un nou capítol d'Històries de la fotografia. Aquest programa que estrenàvem al setembre amb el David Rius, on repassa fotografies icòniques de la història, i a partir d'aquí analitza des de diversos punts de vista tant el fotògraf, la història de la persona que protagonitza la fotografia,
La fotografia en qüestió. En fi, molt interessant el programa, si el voleu escoltar. De dos quarts d'una a la una. De una a dues, el restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga. Notícies en xarxa de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda a les quatre la reemissió del Cafè Drom amb la Virginia Drom entre les quatre i les cinc. De cinc a sis tenim el programa La Veu amb la Margarida Casa de Surs.
A les 6, la cita amb la Bego Flòria i les heroïnes quotidianes, les entrevistes amb profunditat. En aquest cas, avui la convidada és la Montserrat Gavarró, la Montse Gavarró Puiggarí, que la podeu escoltar amb conversa amb la Bego entre les 6 i les 7 de la tarda. La Montse Gavarró, avui protagonista de les heroïnes quotidianes. De 7 a 8, tenim el programa Mirant el cel amb els mastossers de Molins de Reí.
parlant del món dels castells. Després tenim el programa Tot Teatre, amb el Dani Pasqual, repassant l'actualitat teatral. Joc parlanda, el món dels videojocs, protagonista en aquest espai que condueix el Rafael Pérez amb tot el seu equip de col·laboradors. A les 10, cita amb el món del ciclisme, l'etapa reina, amb el Lluís Àries, el Roger Castell, el Sergi Soler i el Marvives, entre les 10 i les 11, i a les 11, ara sí, el Jazz Club de nit, amb el Miquel Toset.
Reemissió de la tertúlia a partir de mitjanit fins a la una de la matinada i a la una connexió amicat FM. Fins demà a les set del matí que tornem a recuperar la programació pròpia amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere Paisa amb el seu programa La Tenora, programa que podeu escoltar de dilluns a diumenge.
de 7 a 8 del matí, els 365 dies de l'any. Per tant, amb el Pere començarem una nova jornada, com sempre, a les 7 del matí a la ràdio nostra. I a partir de les 8 ens hi tornarem a posar el bon dia i bona hora. Seguim, ens queden exactament 10 minuts per arribar a les 9 del matí.
Anem a fer un repàs a la programació televisiva, el més destacat d'avui, i de seguida saludarem a la Maria Casal. Som-hi. Vinga, doncs comencem per les pel·lícules. Sens dubte, la millor que fan avui és una pel·lícula que ja té uns anys, però és un clàssic. La vida de Brian a la 2, de Televisió Espanyola, a les 10 de la nit, una pel·lícula de l'any 79, dirigida per Terry Gillian.
Amb en Graham Chapman, John Cleese, Terry Gilliam, Eric Idle i Terry Jones. Qui són, doncs? Els Monty Python, una pel·lícula britànica. Aquesta comèdia que explica la vida paral·lela del Brian, paral·lela a la de Jesucrist. El Brian neix en un pessebre de Batlem al mateix dia que Jesucrist.
Un cúmul d'equívocs fa que porti una vida paral·lela a la del veritable fill de Déu. L'ambient de decadència i el caos absolut en què es troba submergida en la Galilea d'aquells dies fan que hagi de viure en mans de la seva mare una feminista revolucionària. Doncs aquesta pel·lícula hilarant.
La vida de Brian avui a les 10 de la nit a les 2. Els que ja l'heu vista, segurament la majoria, doncs sempre està bé recuperar-la. I els que no, doncs no us la perdeu perquè és imprescindible. Vinga, avui a les 10 de Televisió Espanyola, si voleu passar una bona estona amb els Monty Python.
I pel que fa a les altres pel·lícules, doncs, gèneres diferents, un drama hostatge a les 10 de la nit a Paramount, amb Bruce Willis com a protagonista central d'aquest film del 2005. Jeff Talley és un negociador d'hostatges a la policia de Los Angeles i queda destrossat quan no pot evitar la mort d'una mare jove i el seu fill durant una operació. Doncs a les 10 de la nit, hostatge a Paramount. A 4, a les 11 de la nit, Transporter,
Una pel·lícula també americana d'acció que dura una hora i mitja. El Frank, el protagonista, està sempre preparat pels lliuraments més complicats o perillosos. Com tota la resta, ofereix tres regles d'or. Una pel·lícula amb Jason Stathman i dirigida per Luis Leterrier.
A la sexta, Poker Face, a tres quarts d'onze de la nit, novament una pel·lícula d'acció, de Russell Crowe i amb Russell Crowe, i també Liam Hemsworth i l'espanyola Elsa Pataki. Explica la història, no durant una hora i mitja, aquesta pel·lícula, estranyament, pel·lícules que no són excessivament llargues avui.
El multimilionari jugador de pòquer Jake Foley brinda als seus millors amics l'oportunitat de guanyar més diners del que mai hagi insomiat en una nit que no oblidaran, però per jugar han de revelar alguns dels seus secrets més foscos i el temps que va avançant la nit anar descobrint el motiu real pel qual hi participen, cosa que els portarà a apostar-ho tot per salvar les seves vides. Aquesta pel·lícula d'acció, Poker Face,
Avui a la sexta, a tres quarts d'onze. I acabarem a Nova, més enllà de la locura, a les onze de la nit, un film del 2007 dirigit per Nadem Souma. Un thriller americà d'aquest gènere que explica que amb l'esperança de començar de nou la Júlia, la protagonista, una dona amb problemes, se'n va viure a Los Ángeles amb un nou xicot. I a partir d'aquí es veurà com es va desenvolupar
Aquest thriller. I pel que fa als programes, ens destacaríem, per exemple, a TV3, a les 10 de la nit, aquest programa divulgatiu aixafa l'estafa. Avui el programa descobreix què és l'estafa romàntica i com es pot evitar caure-hi. L'espai ajuda a identificar senyals d'alerta i ensenya com cal...
i protegir-se a les xarxes per no deixar que la mort deixi les butxaques buides. Després fan doble sessió de Crims, el primer a les 10 i 10, Crims a Belvitge, primer capítol, Crims a l'octubre del 2004, i l'altre capítol de Crims, el crim de la Guàrdia Urbana, primer capítol,
En aquest cas, el maig del 2017, quan un ciclista troba un cotxe cremat al voral dels camins del Pantà de Foix. Aquest és el segon capítol de Crims. I el 33, també l'assecarem per a les 10 de la nit, avui fan la Renaixença, amb el Peyu com a presentador, i el capítol d'avui està dedicat a la flauta dolça.
Molt bé, doncs ara sí, recte final d'aquesta primera hora del programa, anem amb la recomanació cultural. I ho fem parlant de llibres i, atenció, literatura i terror, avui també especial de la Maria Casals. Què tal, Maria? Bon dia i bona hora. Bon dia. Un any més, Ràdio Molins de Rei fa la programació especial coincidint amb el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, que en guany arriba a la 44a edició.
La recomanació d'aquest dilluns vol estar en sintonia, així que tirarem de la memòria per recordar algunes de les obres literàries que han donat nom a l'anomenat terror psicològic i que s'han adaptat al cinema i han sigut èxits de la gran pantalla. Literatura i cinema, un binomi que conjuga la por, la intriga, l'espant, la tensió, el terror i ens dispara l'adrenalina i les hormones de l'estrès.
Indescutiblement hem de començar fent referència a Edgar Allan Poe, escriptor nascut a Boston a principis del segle XIX, que, tot i ser poeta i novel·lista, és conegut sobretot pels seus relats fantàstics i de por.
Considerat el pare del conte de terror psicològic i renovador de la fins llavors anomenada novel·la gòtica, va escriure, entre d'altres, el gat negre, el cor de l'ató, l'home de la multitud i el dimoni de la perversitat. Més que a la sang, el lector es veu exposat a la por, a l'amenaça, a la foscor, a tot allò que ens alerta del perill i ens mostra la vulnerabilitat.
El mal pel mal, la decadència moral, la irracionalitat d'una possessió demoníaca... Destaquem a H.P. Lovecraft, de finals del segle XIX, que va escriure relats de por molt celebrats i que han inspirat jocs de rol, de taula, de cartes i adaptacions cinematogràfiques d'aquest món seu tan particular. Què puc dir-vos de Dràcula de Bram Stoker?
i de Frankenstein de Mary Shelley, quan de tots són conegudes amb dues històries i la munió de pàgines escrites per experts que ens parlen d'aquestes dues grans novel·les que s'han adaptat en diverses ocasions al cinema. Per destacar-ne una de cada...
la del 1992 de Francis Ford Coppola i la recent d'aquest 2025 del Frankenstein de Guillermo del Toro. No vull deixar-me la llegenda de Sleepy Hollow, de Washington Irving, escrita el 1820. Segur que ja sabeu que la història es basa en un conte alemany popularitzat
per la població danesa de la Nova York de la postguerra, de la Guerra de la Independència. Tim Burton la va dirigir el 1999. I ara farem un salt en el temps i ens dedicarem a parlar-vos de l'exorcista, novel·la de William Peter Blighty.
publicada el 1971. La seva adaptació al cinema la va dirigir William Friedkin i va impactar a tots aquells que la varen veure a partir del 1973, any de la seva estrena. Ha estat considerada una de les pel·lícules més rendibles de la història i actualment és un clàssic d'aquest gènere. Deixem, però, els exorcismes i anem un pas més enllà,
aterrint-nos amb el naixement de l'anticrist i esmentem la novel·la La semilla del diablo o Rosemary Baby, d'Ira Levin, de l'any 67, i la seva adaptació dirigida per Roman Polanski un any després.
Hem de dir-vos que les 12 hores de cinema de terror que incorpora el festival ens han donat grans noms i més grans ensurts, però el terror també el genera l'acció de l'home. Recordem La resplandor, novel·la de Stephen King i pel·lícula d'Stanley Kubrick, dos grans noms i actuacions memorables que no s'obliden. Ai!
La inestibilitat mental dels humans ha donat molt de si a aquest gènere. American Psycho, novel·la de Bret Easton Ellis, Wall Street i Set de Sang. I per terrorífica la història que planteja la novel·la de Lionel's River,
Tenemos que hablar de Kevin, adaptada al cinema per la BBC. Res és més terrorífic que un adolescent responsable d'assassinats. Recordeu, si voleu passar por, aneu al cinema aquesta setmana. El tenim a casa. I llegiu Poe, Lovecraft, Stephen King, Benjamin Black i tants d'altres. I sobretot, aneu amb compte amb el J-Horror, perquè The Ring...
Una trucada ens pot canviar la vida. Bon dia i bona setmana tingueu. Molt bé, fantàstic, doncs magnífic. Moltíssimes gràcies tant a la Maria com a la Raquel per adaptar els seus espais en aquest context del Festival de Cinema de Terror. Que tinguis també una bona setmana, Maria. Fem una pausa i de seguida tornem, si tot va bé, des del plaça Mercè Rodoreda. Gràcies al suport tècnic de Roger Toset i Elia Arcona que han estat treballant des de primera hora del matí. Ara tornem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat a la P2, la circulació és lenta entre Aitona i Albatàrec per la presència de boira espesa i mala, visibilitat es recomana precaució en aquest punt. També hi ha retencions a la C55 entre Olesa de Montserrat i l'enllaç amb la 2A Abrera, també a les rondes de Barcelona.
A banda, també hi ha congestió a l'AP7, amb cues a la Roca del Vallès, a Montornès, Santa Perpètua i Cerdanyola, i també a la C17 a parets en direcció a l'autopista. Finalment, a la C58, també retencions entre Terrassa i Sant Quirze, amb un càdor en direcció a Barcelona i també a Ripollet, cap a Sabadell.
I el govern espanyol prohibeix a partir d'avui la cria d'aus a l'aire lliure a les zones de més risc de grip aviària. L'ordre ministerial s'aplica arran de l'augment de brots detectats a Europa i en el cas de Catalunya la restricció afecta un total de 200 municipis. S'aplica de manera preventiva amb el focus centrat en les explotacions d'autoconsum i en aquelles que no estan equipades a mecanismes de protecció com ara tanques o xarxes. També implica la prohibició de fires i mostres amb aus captives a les zones afectades
Ja veurà la vira amb aigua de dipòsits on hagin pogut accedir a os silvestres.
I a banda, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha creat la Subdirecció General de Protecció dels Drets dels Animals per reforçar les polítiques de benestar animal a Catalunya. Aquesta nova unitat, que dependrà de la Secretaria de Transició Ecològica, coordinarà accions per tal de garantir els drets i la protecció dels animals de companyia, gestionarà també denúncies, registres i inspeccions i impulsarà campanyes de sensibilització i protocols com el de colònies felines.
I la menor de 14 anys, que presumptament havia estat venuda pels seus pares per 5.000 euros i aliments a canvi d'un matrimoni forçat, ha tornat amb la seva família després de declarar un jutjat de Navarra i negar-se a considerar-se víctima. Els Mossos la van trobar pidolant a les Borges Blanques i inicialment va quedar sota tota la perugia no ho està. Els 5 detinguts, inclòs els pares i la família del jove amb qui s'hauria casat, segons un ritual romaní, han quedat en llibertat. El cas s'investiga per tràfic d'essers humans i també mendicitat de menors.
I l'Ajuntament de Margalef al Priorat ha començat a aplicar una taxa de 5 euros per vehicle i dia per accedir amb cotxe a la Serra del Montsant, concretament a les zones de l'embassament i l'ermita de Sant Salvador. L'objectiu és frenar la massificació de visitants, especialment escaladors, que segons un estudi del 2019 sumaven unes 90.000 visites anuals, més de la meitat de les del Parc Natural.
Joques, gràcies ha anunciat aquest diumenge la celebració d'un concert de comiat a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona Serra el 10 d'octubre del 2026 i les entrades es ficaran a la venda aquest mateix dimecres. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Avui dilluns el Banc de Sang i Teixits és a la Federació Obrera per realitzar una nova campanya per donar sang, animant a tothom a anar a donar sang avui perquè tenen les reserves justes i fan una crida a la participació, com és habitual.
Doncs avui, si voleu donar sang, estaran a la Federació Obrera al matí de 10 a 2 i a la tarda de 5 a 9. Heu de dur un document identificatiu i no anar-hi en dejum, recordem-ho. I si voleu apuntar-vos-hi abans per reservar franja horària, heu d'entrar a bancsang.net barra donar. Avui, nova campanya de donació de sang a la Federació Obrera.
I de cara al cap de setmana, d'Alta Baix, programa un nou concert, concert de jazz, amb Dray Martino, The Return of Dray Martino, que és justament l'alter ego del músic moninenc Miquel Àngel Cordero, que toca el contrabaix. A la formació l'acompanyen Polo Medes, de la trompeta, Santi de la Rúbia, Saxo Tenor i Toni Pagès, Bateria i Octapat. Doncs el diumenge a les 7 de la tarda, la Trasca Trusc, a les entrades anticipades, les podeu comprar al web d'Alta Baix. I el SEM, que també fa una proposta aquest cap de setmana,
El diumenge, la secció de Medi Ambient fa una sortida per veure fagedes, la fageda i la fonda a la Tosca, Vallfogona del Ripollès. En aquest entorn típic de tardor, una sortida de tot el dia, excepcionalment. Aniran a aquesta zona del Ripollès, dinar de Carmanyola. Si voleu anar-hi, podeu passar pel local del SEM a apuntar-vos i recordem que obren cada dia, de dilluns a divendres, de dos quarts de set.
a dos quarts de nou. I el Foment, que també fa una proposta per aquest cap de setmana. Teatre. El proper diumenge, a les 6 de la tarda, amb l'obra El perro de l'Hortelano, dirigida per Paco Mir. La farmàcia de Guàrdia, avui dilluns, és la roca del carrer Major 31. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Vaig a reviscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si, malgrat els anys que aneu acumulant, us conserveu joves d'esperit i us agrada recordar aquelles músiques que se sentien a la ràdio o en els guateques de joventut,
I també d'altres, potser un xic més modernes, però que ja no estan de moda. Aquí teniu el programa que setmanalment us preparo amb molt de gust i fina voluntat, on recupero cançons gens actuals, però que fan de bon escoltar encara. Restes de sèrie amb Josep Lluís Ravenga. Els dilluns d'una a dues del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Diuen que tots els camins porten a Roma, però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot i nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Són dones fantàstiques, referents que ens inspiren en l'art de la vida. Veus autèntiques que cada setmana ens regalen converses capaces de transformar la manera com entenem el món.
Ràdio Nostra, Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Toni Ramoneda. Bon dia i bona hora. Avui a la cançó del dia portem un èxit de l'any 2006 de la Amy Winehouse, perquè justament avui, un 27 d'octubre, és quan es va publicar el seu segon treball, Back to Black, un àlbum molt intimista, de fet, com tota la seva música, i aquesta, una cançó que va ser el tercer senzill d'aquest segon àlbum, doncs que explica una mica aquesta...
aquesta tristor que tenia l'Emy Winehouse provocada per la pèrdua d'una exparella. Back to Black, que vindria a ser com una tornada al dol, el que vol dir és això, que no acaba de sortir-se d'aquesta separació amb la seva exparella. Amy Winehouse es caracteritza per cançons molt, molt, molt intimistes, molt podents,
i amb un rerefons a les seves lletres, molt important. Avui, doncs, escoltem aquest Back to Black, el nom de la cançó i el nom del seu segon àlbum. Aquesta cançó, com us deia, publicada un 27 d'octubre de l'any 2006. Me
So far from all that we went through And I trip a troubled track My arms are stacked I go back to black
I go back to us. I love you much. It's not enough. You'll all blow. And I love love. And life is like a pipe. And I'm a tiny penny rollin'
Bona nit.
La ràdio nostra, ràdio Bonins de Reis.
Ja en passen... falten, de fet, dos minuts per arribar a un quart de deu del matí. Us saludem des de la plaça Mercè Rodoreda, just davant del Teatre de la Peni, on aquests dies, de fet, des de divendres i fins dilluns, que bé, fins diumenge, que bé, dia 16, es du a terme la 44a edició.
del Festival de Cinema de Terror de Molins de Reí. Des d'ara i fins a les 12 al migdia, el que farem és explicar-vos molts detalls d'aquest festival, com ens agrada fer cada any, ser aquí a la PENI, amb l'assistència tècnica de la Elia Arcona, també als Estudis Centrals i al muntatge hi ha sigut el Roger Toset, i ara la Sílvia també ens acompanyarà. Què passa, entre altres coses, aquest matí? Doncs que és habitual la visita dels instituts,
la mostra de formatatges per instituts que començarà des 10 del matí i que també us explicarem des d'aquí a la peni. Com sempre ens agrada capgirar els continguts i per tant des d'ara i fins a les 12 no hi haurà cap contingut habitual excepte a dos quarts de 12 que ens visitarà.
el Miquel Casas amb el seu espai La màquina de la peni, on escoltem habitualment música dels anys 70. Avui s'ha adaptat en aquest especial del terror i parlarem també de música i terror. Serà dos quarts de dotze. La resta seran entrevistes i propostes emmarcades en aquest 44è Festival de Cine de Terror de Molins de Reí.
que començarem a analitzar a partir d'ara amb el Tarik Porter, que és programador de curs del festival i exresponsable de premsa també, entre altres responsabilitats, del festival. Què tal, Tarik? Bon dia. Bon dia, bé, molt bé. Sí, tot bé. El Tarik que ens acompanyava també el divendres per parlar del que calia tenir en compte dels curtmetratges que ja s'han vist aquest cap de setmana. També dins l'equip de programadors de curtmetratges hi tenim l'Agustí Lloberes. Hola, Agustí, bon dia.
Bon dia a tothom. Bon dia, benvingut. Feliç també d'estar aquí, al programa, d'estar al festival i després d'haver passat aquest cap de setmana superintens de curtmetratges. Molt bé. Us veig bastant desperts, bastant bé de moment, perquè tot just acaba de començar això. Sí.
I també hi ha un clàssic de cada any des de Cadiz. Antonio, què tal, com estàs? Què tal? Hola. L'Antonio, en aquest cas, ve a representar el que seria el programador de llargmetratges. I ell sí que ve amb les ulleres de sol ja de primera hora del matí.
Sí, sí, amb aquest un friu increïble. L'Antonio Rosa, que és membre de l'equip de programador dels llargmetratges, que ja repassarem. Tinc aquí davant un catàleg que, per cert, està molt bé per la premsa, 114 pàgines, on expliquen tots els detalls de cada pel·lícula i de cada activitat que fa el festival, i que a sobre...
amb aquest article sobre el leitmotiv d'aquest any, més enllà de l'ensurt, el J-horror. I jo em volia aturar aquí perquè estem explicant fa molts dies aquest leitmotiv, però no hem aprofundit en el concepte, hi ha molta gent que no està basada en el terror i menys en aquest concepte. Comencem per aquí, m'expliqueu ben bé què és el J-horror, el J-horror?
Antonio, Tarik o Antonio, Tarik i Agustí. Endavant, Tarik. Bé, l'Antonio ja em corregirà si cometo alguna imprecisió o algun error. Bàsicament, el J-horror és J-horror, bàsicament, i la J respon a Japó.
perquè és una corrent de terror que va tenir lloc entre finals del segle passat i principis d'aquest, a la qual va haver-hi una sèrie de títols molt, molt emblemàtics que van, diguéssim, renovar l'imaginari del terror internacional. En l'article, de fet, s'explica bastant bé que va ser un moment també en què hi havia una sèrie de sagues eminentment estatunidenques que estaven començant i estar molt desgastades, que eren tot seqüeles i diguéssim que...
que la gent no trobava ja els estímuls en aquestes pel·lícules i de sobte va aparèixer primer de tot Ringo l'any 98, si no m'equivoco, i després Joan, La Maldició, l'any 2000, que de fet aquest any fa 25 anys de la seva estrena i per això d'alguna manera vam decidir que aquest fos el motiu del festival. I aquestes dues pel·lícules, entre altres, van ser grans alanades d'aire fresc per el terror mundial, per a...
per al cinema de terror mundial. The Ring, evidentment, després va tenir el seu remake estatunidenc, La Maldició també, moltes d'elles i molts d'aquests cineastes van anar després a la indústria nord-americana, tot i que les icòniques, les grans pel·lícules d'aquest moviment, diguéssim, segueixen sent les japoneses, no? I bàsicament, doncs, això aquest any fèiem aquesta...
Aquest homenatge a aquests 25 anys, i de fet ahir vam poder veure Ringo, de Hideo Nakata, una pel·lícula absolutament imprescindible per a tots els amants del cinema de terror. Molt bé. Antonio. Una que llenya, está perfecto. Solamente decir que quizás la diferencia con las pel·lícies que nos venían, por ejemplo, a Estados Unidos, es que tiene mucho más énfasis en todo el terreno más psicológico, hay muchísimo más silencio...
Son películas que, quizás, como decía ayer precisamente Los chicos de Cineasia, si no has visto nunca ninguna te va a impactar porque no prioriza o no va hacia el Jambesquer.
Y también es cierto que tiene como, por así decirlo, un énfasis en lo popular o tradicional, ese folclore también japonés. Hay mucho enmarcado en todo esto. Y es cierto que al final el jota horror nace como un subgénero, pero al final casi cualquier cosa ahora que viene de Japón se considera muchas veces jota horror.
Sí, jo... És exactament el que diu l'Antonio del tema, per exemple, i del leitmotiv que dèiem, més enllà de l'ensurt o beyond the jumpscare, que és que realment és un terror que no té aquests efectismes, aquests cops d'efecte que bàsicament busquen més l'ensurt que la sensació d'estranyesa i de por. I, bueno, ahir vèiem en The Ring, que és una...
Ríncul original, que és una pel·lícula que prescindeix de tots aquests efectismes i una cosa que és increïble i em segueix semblant increïble d'aquest cinema és aquests silencis que comentava l'Antonio. El cinema japonès en general, però especialment en aquestes propostes de terror, hi ha uns silencis que fan molta més por i una sensació molt més...
diguéssim, sí, d'estranyesa angoniosa que moltes pel·lícules amb grans efectes sonors i de més. Correcte. De fet, ja ho explica l'article, tot i els pressupostos ajustats, el J-Horror genera inquietud encara avui dia, gràcies a una estètica depurada, el seu simbolisme, el ritme pausat i la capacitat de parlar-nos de l'absurditat de la vida moderna a través de traumes, històries de solitud i terror existencial.
Seria això, eh? Amén. Y de hecho es curioso porque todos los remakes que hemos tenido, Yankees, se alejan totalmente del concepto que es el G-horror, es decir, el The Ring dirigido por Gore Verbinski, que es genial, se aleja totalmente del concepto del G-horror porque está mucho más centrado en el jump scare.
Porque al final piensa que en Japón fue un fenómeno de masas y sigue siendo un fenómeno de masas todavía el G-horror. Y entonces aprovechamos para hacer remakes porque evidentemente cuando vemos un filón y los yankees ven un filón hacen el remake de todo.
perquè ja expliqueu, si fem una mica de retrospectiva, i ho apuntàveu abans, que als anys 90 havia regnat l'Slasher desacomplexat, i un punt peròdic diu, però l'entrada del nou mil·lenni va coincidir amb el boom de Jay Horror. Què vol dir el concepte Slasher, anem a analitzar-ho també, i de Slasher desacomplexat que havia regnat fins al moment?
L'Slasher en general com a gènere és aquestes pel·lícules, aquests llargometratges que segurament el gran emblema de l'Slasher o el gran punt de partida de l'Slasher contemporani o aquest que es refereix al text deu ser...
Mira, parla de Scream. I a partir d'aquí van sortir totes aquestes sales com... Sí, exacte. Bàsicament, és un gènere que es basa en morts una darrere l'altra, en general, de gent jove, d'adolescents. I, clar, Scream, Sé lo que hicisteis l'último verano, aquesta mena... Pues había en Hill Street, aquí hay la matanza de Texas...
Exacte, i aleshores, diguéssim, aquest era molt el cànon que arregnava en aquell moment de... A més, molt de sagas, oi? Sí, hacer secuelas, hacer después precuelas, que de hecho muchas de ellas a día de hoy tienen su revival con... Pues, por ejemplo, ahora tenemos Scream 7 el año que viene, pero es que también tenemos ahora... Sé lo que hiciste, has sacado una peli este año, Sau sigue sacando, por ejemplo, no entra dentro de los slashes, pero sí es cierto que cuando ven que hay un filón, sacan la 9, la 10, la 11 y sigue, entonces...
Justament el G-Horror intentó un poc desvincular-se de tot això i crear noves històries. Bueno, sí, perquè tenien una veu pròpia. De fet, quan parlem de Juon, que em deies, Teri, que el que val la pena és la primera, diu que ens trobem la temàtica clàssica de Casa Encantada, que aquí seria també un altre clàssic, personatge central del film, diu, i un fantasma venjatiu o Onryo.
Sí, aquesta és una figura folklòrica que bàsicament vol dir això, no? És una espècie de... Són dones que havien estat maltractades, diu, en vida pels seus pares, marits o amants i tenen una aparència inconfusible amb arrels al teatre Kabuki. Atenció, eh? Cabells negres despentinats i llarguíssims, maquillatge ultrapàl·lid i kimono blanc de dol.
De fet, aquest any que ens van fer, també des de Cádiz, el spot del festival, i ja es veu aquesta figura una miqueta, i a The Ring especialment, i encara a la nord-americana, això sí que ho van respectar, aquesta figura de la noia, diguem, d'aquesta espècie de fantasma que surt del pou, o aquesta...
dona amb la melena doncs és una cosa que sí que diguem que jo crec que és que si s'ha vist La Maldició ni si s'ha vist de ring aquesta figura és icònica absolutament de hecho hay que remarcar una cosa importante que es la primera vez que se pone en 4K en España de ring no se ha puesto anteriormente de hecho la copia se ha hecho específicamente para el festival
que sé que per primera vegada molta gent ha podido ver The Ring en 4K, en pantalla grande. Que es va passar ahir al migdia, recordem, en sessió retrospectiva. Agustí, vols afegir alguna cosa més? Tu coneixies el J-Horror, que ja has introduït ara aquí amb l'AiMotiv d'aquest any. Si haig de dir la veritat, jo soc aficionat al cine oriental, m'agrada molt veure pel·lis orientals i...
I clar, i el cinema japonès. I per mi el J-horror era una cosa, una signatura pendent, eh? O sigui, no he entrat mai, però pel que estic veient, connecta molt amb això que parlàvem abans dels silencis, de les tomes pausades, del paisatge...
recorren al paisatge i tal. És molt habitual, només que amb el cine japonès el tema més freqüent des del meu punt de vista és la família, el rotllo familiar, la pèrdua, la relació entre els membres familiars i aquí em sembla que es pot trobar un enllaç entre les dues coses, que no s'han batat lluny de la tradició cinematogràfica japonesa.
Ja que fèiem un apunt de l'espot, podíem lligar-ho. No sé si coneixes aquesta gent. Sí, sí, sí. Antonio m'ho imaginava, que l'Antonio és de Cádiz. De hecho, son amigos que... Van venir el divendres a la inauguració del... Que este año, por así decirlo, he liado. Son expertos cada uno en una temática diferente que han creado una empresa que se llama Riat Estudio. Riat Estudio, sí.
Y ha sido su primer spot como equipo conjunto y que espero que repitan en el festival porque luego le da una...
un nivell al spot y, por así decirlo, a la imagen del festival, que, de hecho, este año encajaba perfectamente con el leitmotiv. Alguna cosa a dir d'aquest spot? Recordeu que el podeu trobar a YouTube perfectament al canal del Terror Morins? A mi em sembla meravellós, però, a més, jo crec que és bonic... Passa el tren, eh? Un forador, segurament. Un forador. Dies, dies.
No, que crec que l'espot lliga molt bé una sèrie de coses més enllà, no només del leitmotiv en si, que també, però aquesta figura que comentaves, aquest punt folklòric, però a més hi ha una cosa molt maca perquè aquest any, especialment a curtmetratges,
S'ha vist molt cinema, evidentment hem pensat també en introduir tot el que era el J-horror o el canon del J-horror, és a dir, tot el que ha allegat el canon aquest, però és que a més hi havia molta animació i és bonic que tant el cartell com l'espot sigui tot il·lustrat perquè lliga aquesta part de la defensa d'un terror que també té a veure amb altres tècniques, que no sigui simplement...
la imatge real i tota aquesta part de jay horror. Per tant, crec que ha sigut un encert molt gran aquest spot que, d'alguna manera, diguem, sintetitza molt bé tot el que és aquesta edició. Molt bé. Algun comentari de l'espot, Agustí?
Bueno, és meravellós. Jo no em canso de veure l'estètica aquesta del plat trencat i reconstruït. I una altra cosa que no em canso de dir és que em vull fer una samarreta amb l'última imatge del curtmetratge. És que fa por, és que fa por més del curtmetratge. Bé, anem amb coses que ja han passat, que bàsicament estarem parlant de curtmetratges, però també de pel·lícules.
Heu penjat sold out, vol dir entrades esgotades, tant a la inauguració com ahir amb la sessió de Gaua, pel·lícula que tothom deia l'has de veure, l'has de veure, per tant recomanació extesa, pel·lícula basca, que com que...
Em sembla que s'estrena properament, perquè he vist cartells que s'estrenen en cinemes comercials, la gent que ens pugui estar escoltant que no l'hagi vist. Comencem per aquí, perquè és tan especial, segons vosaltres, aquesta pel·lícula Gaua, que ahir, insistim, va penjar el cartell de Sold Out a la sessió d'un quart de vuit del vespre aquí a la Penny.
Yo creo que es una película que es mejor ir con la sorpresa hacia ella. Muchos quizás no conocéis la figura de Paul, pero viene precisamente de hacer dos pelis que han funcionado muy bien en festivales y que la podéis ver en Netflix ambas, que son Herrementari e Irati.
Su tercera peli sigue como una corriente de adaptar partes de la leyenda y el folklore vasco. Tiene una fuerte carga visual, está muy obsesionado con el tema de las criaturas y de los monstruos. Tiene un apartado muy importante que coge la parte protésica, es decir, toda la parte un poco más manual con toda la parte digital.
Y es una peli, evidentemente, como él está obsesionado con temas de brujería de por medio, siempre en sus pelis hay algo o un contexto de amor, que también es una parte muy importante, y tiene unos diez minutos finales, como digo yo, de traca, que son súper bonitos y son para enmarcar. Es una película visualmente preciosa,
que es estrena precisamente este viernes en salas. Además, va a tener una gran distribución. En Barcelona sé que va a estar en bastantes salas, con lo cual, al que no la pueda hablar en el festival, la podrá ver.
Yo creo que es mejor no contar mucho sobre ella para ir lo más blanco posible, porque, de hecho, tampoco el tráiler te desvela mucho. Él ha adaptado otra vez otra leyenda basca. Así que el que simplemente conozca el cine de Paul o quiera acercarse a él por primera vez, creo que es una entrada perfecta. Molt bé. Agustí. Sí, jo volia afegir que també valen molt la pena els curtmetratges de Pablo Urquijo, sobretot.
Dardar, que el vam tenir programat l'any del confinament i, bueno, és que va ser un curt matratxar meravellós i també entra molt bé dintre de les tradicions... Sí, sí, de hecho, todo lo que ha adaptado él, incluso este, que es el Bosque Negro, que también era maravilloso, todo al final, todo su popular, de hecho, nos decía...
Rodamos la siguiente el año que viene. Al final él se va a enmarcar dentro de una cosa que no mucha gente hace, que es pues voy a ir por un género concreto y voy a arrasar con ello completamente y voy a ser, como digo yo, el hombre de las leyendas vacas. Pero me parece maravilloso también eso.
Jo volia afegir una cosa que és que em sembla que el Pol Urquijo està fent una cosa important, perquè no només està portant el cinema fantàstic, el cinema de terror, el folclore basc al cinema, sinó que ho està fent amb una convicció que em sembla important també en termes culturals, que faci un cinema...
per un públic molt ampli, que funcioni molt bé i que ho faci, a més, sempre basc i respectant molt tota aquesta essència folclòrica. Em sembla que és molt fàcil dir que fas folk horror, aquest terror folclòric, agafant una mica l'estètica de segons quins folclores i portant-ho a un terreny que és molt personal i tal. Però fent-ho amb aquesta veneració que fa el Paulo Urquijo, no només a Gaua, sinó a les seves...
tres pel·lícules i els curtmetratges anteriors i tot això, crec que és superpotent i és el que deia l'Antonio, al final ara s'està a punt d'estrenar a moltes sales una pel·lícula de terror basca a Neusquera i això és una cosa molt remarcable i que a més ens ensenya una miqueta què és el que
que és el que a vegades es té por des de producció, des de la distribució, i que ens passa a nosaltres aquest any, el que estem intentant potenciar des del festival és el terror també en català, i que el poble Urquijo estigui fent aquest terror majoritari, potent, que de fet és una coproducció catalana, i en basc, que em sembla molt important, més enllà que la pel·lícula, efectivament, és una gran pel·lícula,
que, a més, és una pel·lícula que, a més, ja ha passat a les anteriors, que té moments genuïnament terrorífics, però també té moments que són molt comodadors i és un expert en vots finals, és veritat. I, a més, crec que una part important de remarcar d'això és que l'anterior pel·li és la pel·lícula
con mayor recaudación en el País Vasco. Es decir, que esto también es algo importante de la importancia que tiene la figura de Paul allí. Y que además creo que es necesario porque hace una labor importante de preservar la parte de la leyenda del folclore, que está muy bien que permanezca por escrito, pero también adaptarla al imaginario, el imaginario a lo visual, también es importante. Y creo también incluso que también, por ejemplo,
Barcelona, que tiene mucha parte también del folclore, ha muy poco adaptado realmente al cine y también hace falta una figura que se preocupe por hacer esto. Sí, sí, 100%. Per tant, a nivell de logística o distribució, costa molt, per exemple, que hi hagi una premiere com la de Paulo Urquijo aquí a Molins de Reí. És a dir, que fem la prèvia abans que s'estreni a les sales comercials. Això t'ho podrà dir millor, segurament, Antonio. Això és complicat de gestionar?
Cada año es más fácil, porque es cierto, mira, que ya te puedo decir que este año el Festi ya ha superado todos los récords, otra vez, ya a día de hoy, de recordación, de espectadores, sabemos ya...
Y cada año se facilita más. Estricto, por ejemplo, que este año por primera vez tenemos dos pelis de Diamond Films, que son La Larga Marcha y Together, que estuvieron ayer precisamente. Sí, sí. Y que son pelis... La Larga Marcha también se estrena la semana que viene en cines. Es decir, que son pelis que tenemos aquí el preestreno. Y, por ejemplo, La Larga Marcha fue la clausura de Sitges, si no me equivoco, de hecho, este año.
Con lo cual sí que es difícil, pero al final es un camino de picar piedra, de ser perseverantes y sobre todo también ver las distribuidoras a nivel nacional, que el festival trae mucha gente, que es la parte importante, porque ayer estaba todo o solo auto, prácticamente solo auto, falta vender algunos asientos, pero es que venimos de lleno completo la sesión de cortos, de lleno completo el día de inauguración,
de estar ya las 12 horas prácticamente todas vendidas, que la usura prácticamente también. Entonces, cada vez se refuerza más en que el festival, pues le queda muy poco por crecer en público, pero sí que tendremos cada vez mayor, no calidad en películas, porque eso lo puedes encontrar también en una película indie, pero sí que las distribuidoras se acercarán más aquí a hacer el preestreno de alguna de sus pelis que se estarán comercialmente la semana siguiente o las dos semanas.
Recordeu que sempre ens agrada dir xifres. El festival, segons explicàveu, programarà 83 pel·lícules, 32 llargmetratges i 51 curmetratges de 22 nacionalitats amb estrenes espanyoles i catalanes i, evidentment, també aquest ampli programa d'activitats que ja anirem repassant paral·lelament també a les pel·lícules.
Aviam Agustí, que l'Agustí va i ve perquè és que també has d'estar pendent d'aquesta sessió que tenim a les 10 del matí, no? Sí, sí, perquè estic pendent que van venint convidats, van venint professors, acompanyants dels estudiants que venen i bé, doncs això, la sessió d'avui en realitat, bueno, jo ho recordo cada any, són una programació, una selecció de curtmetratges que hem tenit programats l'any passat a qualsevol de les sessions, hi ha alguns que són de secció oficial, alguns de sec trencada...
alguns de la secció infantil també i estem molt contents perquè podem agafar de tot. La sessió in situ va néixer com que només s'agafaven coses de secció oficial i amb el temps, això que parlàveu ara de la millora de la qualitat amb curtmetratges jo crec que sí que hem anat veient una millora i podem tenir
procedents de qualsevol secció. I a més a més... Perdona que... Sí, i a més a més, alguns són de producció catalana, que també, a poc a poc, ja vam començar l'any passat a tenir alguns dels curtmetratges de producció catalana, i aquest any també, el qual també és una manera d'acostar als nois, adolescents, de secundària, doncs, acostar-los una mica la producció catalana...
De fet, ahir també vau fer aquest especial del Terror Kids, no? Sí. Que encara és per públic més jove. Sí, sí, és una programació infantil que ara, des de fa 3 anys, és competitiva.
I això ens ha millorat també molt la qualitat. La programació infantil va néixer com una exploració de curtmetratges que podíem trobar al YouTube i llavors amb col·laboració amb les autories les acabàvem posant, però va arribar un moment que aquest recurs estava com una mica esgotat.
I llavors vam decidir fer-la competitiva i va ser una bona idea, en realitat, perquè hi ha bastantes autories que estan molt disposades a promocionar el seu treball també dintre de la programació infantil. Inclús alguns dels curtmetratges no estan pensats per programació infantil, però encaixen superbé. Sobretot hi ha...
Un que es titula Defect, que són uns tècnics que van a reparar una rentadora. Doncs aquest, el ben rebre, pensant en sèrie a la secció oficial, però en realitat ens encaixa perfecte per programació infantil. Sí, jo... Clar, aquest any ha sigut el primer en què jo he estat implicat en temes de programació. I res, jo...
Recollint una mica tot el que estàveu comentant ara i també una cosa com Terror Kids, que realment és una cosa jo crec que especial, crec que s'ha d'elogiar molt aquesta feina que s'està fent i especialment em dóna la sensació els darrers anys de consolidar la proposta del Terror Molins, però a més ampliar d'una manera molt, diguéssim, honesta els públics, perquè...
Jo recordo quan era petit, diguéssim, la necessitat no saciada de veure totes aquestes propostes que hi ha, per exemple, al Terror Kids, que al final el terror no és una cosa que... O sigui, qui té més pors en potència que un nen i qui té menys eines per enfrontar-los que un nen, no? I crec que aquesta mena de propostes...
Em sembla que són molt importants perquè et guien en la manera també de compartir aquestes pors i, per tant, doncs, aplacar-les una mica, no? Crec que és una proposta que...
que té un valor afegit molt gran i m'hagués encantat ser un nen anant a Terror Kids perquè m'hagués sentit molt més comprès i acompanyat. Per cert, parlant de curtmetratges que a la sessió inaugural amb la pel·lícula Disforia, que també va haver-hi part del seu elenc presentant la pel·lícula, abans de veure Disforia vam poder veure un curt que també m'explicàveu pràcticament està al nivell, o ara que no ens escolten, fins i tot superior al de la pel·lícula. Ui, ui, ui. No sé qui m'ho va dir això.
Però, en tot cas, deu-n'hi-do el curtmetratge inicial, no? Stomach Bac. Stomach Bac, sí. Un senyor que... Bé, és un curtmetratge de producció britànica, però en realitat el protagonista és un home oriental emigrat,
que viu a una gran ciutat britànica i està sol i llavors necessita contactar amb la seva filla i la seva filla té altres prioritats que no són el seu pare. I això es converteix en una mena de bulto enorme al seu estómac que el metge li diagnostica com un virus intestinal però que no ho és.
No és exactament això. No serà això, eh? A mi, o sigui, clar, vam agafar aquest curtmetratge perquè em semblava que, de fet, està nominat als BAFTA i tal, i potser entrar-lo com a secció oficial o en una secció competitiva ja d'entrada podria partir des d'un cert avantatge en altres curtmetratges que, com vaig dir també l'altre dia, nosaltres intentem seleccionar coses
que no per força hagin estat a molts festivals i descobrir, i aleshores, clar, un curtmetretge així podia ser, entre cometes, problemàtic per entrar a la competició contra segons quins altres. Però, bueno, sí, té aquest part... A mi em sembla que és un curtmetretge que descriu molt, molt bé la sensació de solitud i també el terror a estar sol, i crec que és brillant. I, de fet, ho comentava també amb els companys que...
el veure-lo per segona vegada o tercera, realment em conmovia i això era una cosa que em conmovia i alhora genera unes agúnies i demés perquè no deixa de ser body horror, diguéssim, terror corporal molt ben fet. I simplement, o sigui, el que trobo és que, clar...
Sempre els curtmetratges, d'alguna manera, com que són una mica el germà petit sempre dels germà metratges, jo crec que està bé començar amb una cosa potent per, diguem, posar les cartes sobre la taula amb força. Sí, sí, perquè de germà petit res, no tenen res. Ah, exacte, anava a dir, tu això no... Són el germà breu, diguéssim, no? Germà breu. De fins a 18 minuts vam quedar, Tarik? Sí, sí, fins a 18 minuts, però és que és el mateix. Si tu penses en literatura, el relat breu no és el germà petit de la novel·la.
És un gènere literari i aquí passa igual. El curtmetratge no és un germà petit, és un treball digne. El que sí que passa és que molts autors, moltes autores, el fan servir com un primer pas d'aprenentatge.
Les escoles els fan fer, com un exercici de projecte, els fan fer curtmetratges i és una manera d'entrar en la producció de cinema sense necessitat que sigui un llarg metratge, que com més llarg és una frase més a la menja per tenir descontrolats. Llavors, com a eina d'aprenentatge és estupendo, però com a gènere no té res a envejar ningú.
I de la sessió de dissabte, del primer i segon bloc, algun comentari que vulgueu fer?
Bé, jo estic encantat, bé, estem jo, dic jo, però per nom del festival estem encantats perquè teníem la sala plena a petar, l'any passat vam tenir sold out, aquest no, però és que estàvem a tocar, o sigui, això vol dir que la gent, el públic és fidel i estan contents de venir a veure. Passa una cosa que ja fa dos anys que observo,
i que m'emociona, de veritat. Perquè, clar, al final de cada curtmetratge el públic aplaudeix, no? M'ha agradat, bravo. Però és que quan s'acaba el bloc, quan s'acaba la projecció, a l'encendre els llums la gent torna a aplaudir. I això significa que els ha agradat, perquè si no, no... Bueno, s'aixecarien i diien, va, adéu, ja està, no? I en canvi, no, no, la gent aplaudeixen, et veuen que estàs a la sala i se t'acosten i et diuen, ei, ens ha agradat molt, hem passat molt bé, tal i qual, no? I això...
és una satisfacció, és el premi que tenim d'aquest treball voluntari que fem tot l'any. Molt bé. Derek, algun comentari del dissabte? Jo torno una mica a parlar des d'una certa, diguéssim, distància novella, però alhora també com a públic en potència d'un festival com aquest, i em sembla que té una cosa molt bona al Tarrer Molins, que és un festival que optimitza molt bé les seves sessions i que no apreta... És a dir, no fa més del que hauria de fer en el sentit que, doncs,
ha aconseguit omplir moltes de les sessions sense haver d'afegir moltes més sessions. I crec que això diu molt també de l'esperit del festival, que no es tira més el braç que la màniga. I crec que hi ha pocs festivals, comptant també moltes vegades sitges o grans festivals i grans referents del cinema terror,
que omplin, com omple Molins de Rei, les sessions de curtmetratges, i això també ens ho diuen molt els cineastes que venen, que venen a presentar curtmetratges, al·lucinen de la quantitat de gent que hi ha a la sala, i això crec que és una cosa també molt meritoria de l'equip de programació que durant els últims, doncs, bueno, durant molts anys ha aconseguit que aquesta sessió sigui central i consolidadíssima.
Mirem cap endavant. Es que es bastante inusual el hecho de ver una sala llena con 400 personas para ver cortometrajes. Yo que veo a muchos festivales
Rara vez veo más de un centenar o 150 en salas que son muy, muy, muy grandes o parecidas a la de Molins, con lo cual de repente que venga un director y de hecho ayer me lo dijeron varios a mí, de decir, nunca hemos presentado un corto con tantísima gente en la sala y que además reaccionen, salgan, interactúen contigo, quieran saber más de lo que haces...
Eso es muy ratificante para el que está empezando, precisamente. O sea, que hace una labor súper importante, igual que también lo hace, y recojo el testigo de lo de antes, la labor tan importante que es la de Terror Kids, que ahora también hemos creado el Terror Jova con la intención de crear nuevos públicos de cara al futuro del festival. Hay que crear nuevos espectadores, que es una parte muy, muy, muy importante.
Que estava ple de petits ahir a la pista de la Penny dibuixant, fent manualitats i sortint d'aquí als curtmetratges. Vull dir que la gent no es pensi que estaven aquí patint, sinó gaudint al màxim. No només, i després una part dels nois i noies presents, o dels nois i nenes presents al Terror Kids, no es veuen, però eren el jurat.
el jurat Terror Kids, que van fer un paper estupendo perquè van debatre molt bé a l'hora de decidir quin serà el premi al millor curtmetratge d'aquest any. O sigui que no puc avançar quin és el títol que s'ha endut el premi fins que no tinguem el palmarès, però...
Realment ho van argumentar molt bé, no es va limitar a fer una elecció d'aquest m'ha agradat, m'ha fet molta gràcia o el que sigui, sinó que van argumentar molt bé la seva decisió.
Molt bé, deixeu-me dir que a banda de les pel·lícules que se succeiran cada dia fins al diumenge, dimecres hi ha una xerrada que l'Antoni em va dir, és imprescindible. A les 12 del migdia, aquí la Penny, no? Sí, correcto. Conferència detrás de la màgia, com funcionen los efectos visuales en cine, no? Correcto. A veure, explica'm. Con Pablo Otero. El Pablo Otero. Pues mira, este es otro de los que yo me traigo de Cádiz.
Pablo ha trabajado durante muchísimos años en Londres, en Light & Magic. Ha estado detrás de los efectos especiales de pelis como Los Vengadores, Endgame, Infinity War. Ha estado detrás de la nueva adaptación de Mary Poppins. Ha estado en Christopher Robin, la nueva de Winnie the Pooh. Ha estado en Ahsoka, en The Mandalorian, Wonder Woman...
ha estado en la mayor parte, incluso en Cristal Oscuro de Netflix, ha estado en la mayor parte de los FX de los últimos diez años, las pelis más importantes. Entonces Pablo va a dar una conferencia sobre cómo es el proceso de hacer FX y sobre todo, todos los procesos por los que pasa, porque no es darle a control C y control V, es un proceso elaborioso. Entonces va a explicar, por ejemplo,
pues cómo hicieron la cola de la sirenita, o cómo es el proceso de rodaje y qué hay que implementar en el rodaje para que después para ellos les sean fáciles. Entonces creo que con pelis que adolescentes ven en el cine o conocen sagas, el hecho de que alguien te pueda explicar muy de cerca cómo se hacen los FX, además con una parte muy ilustrativa, porque tiene una parte muy visual Pablo, que es muy importante en las charlas para entender lo que se dice,
Creo que va ser superguay para que los niños intentan otra profesión nueva del cine. Fantàstic. Això està obert a tothom, eh? Correcto. El dimecres a les 12 a la Penny. D'activitats paral·leles alguna cosa més també que vulgueu destacar? Ara anirem a les pel·lícules imprescindibles.
A veure, així com ja crec que és molt destacable i va una mica agafant el tema que comentàvem del Paulo Urquijo i d'aquesta defensa del folclore i de la cultura a través del cinema de terror, aquest any des del festival estem, diguem, per primera vegada, és una cosa més d'indústria, però estem fent aquesta convocatòria pel rodatge d'un curtmetratge de terror en català,
I aquesta serà una de les activitats que es faran una sèrie de pitchings de tots aquests directors que postulen per poder tenir 5.000 euros per rodar el seu projecte. Pitching, concepte interessant també que ara destacarem. Agustí, m'agradaria que comença a escoltar-se el rugit de gent que va venint, nois i noies. Ara de seguida, que la Glòria Massanal l'està reclamant, de quins cursos són?
concretament? Sí, són la sessió va adreçada a estudiants de batxillerat i també venen uns quants alumnes de l'escola tuya que després estaran aquí a la mesa i que és una escola especialitzada en maquillatge i efectes especials i després ara també vindrà alumnes de BCN Effects que és una altra escola de cinema de Barcelona
I, bueno, anem ampliant una mica el pantall. Molt bé. I són, bàsicament, pel que fa als alumnes d'instituts d'aquí Molins de Rei? Sí, tret d'aquestes dues escoles que són de Barcelona, la resta són de Molins de Rei i Voltants.
A vegades, ara, no sé, aquest any no tinc la llista de les escoles, però sovint venen alumnes d'Hospitalet, alguns de Martorell, o sigui que fem una mica la comarca, però sí, principalment a la hora perquè els és fàcil de venir.
Molt bé, doncs et deixem marxar Agustí, que tens feina ara a les 10. Sí, perquè ara ja veig que comença bé personal. Ens veiem per aquí, estem en contacte. Gràcies, fins després. Havien pel·lícules imprescindibles a partir d'avui, Antonio i Teric, tot i que també tinc una connexió amb l'escola tuya. Sí? Sí? Vols, Sílvia, ara, endavant? Sí?
M'escoltes? No? Hola, sí? Doncs ara intentem... És que tinc aquí el Raimon Terriño i la gent de l'escola tuya. Ara sí, no? Ara sí. Ara sí. Ara sí. Doncs un moment, Antonio i Taric, perquè anem a parlar amb l'escola tuya. Vinga. Vinga.
Vinga, doncs tinc aquí alumnat i professorat de l'escola Tuia. Us assondrà el nom, us n'hem anat parlant, perquè cada any ens acompanyen les alumnes que estan fent aquí caracterització i maquillatge. Però és que aquest any, per primera vegada, també alumnat d'aquesta escola, ve aquí a visionar curtmetratges en aquest cas. Parlem primer amb dos professors, la Coral i el Raimon. Bon dia a tots dos i volia ser una mica... Quina feina feu vosaltres a l'escola?
Som de l'escola tuya, som una escola d'imatge personal, estem a Barcelona, i fem totes les modalitats d'FP, tant de grau mig com de grau superior, i certificats professionals i màsters. Estem aquí amb els nostres alumnes de primer, segon, de caracterització, que venim a veure els curts amb molta il·lusió i moltes ganes.
I aquest any heu decidit, a més del que feu, diguem-ne, d'exhibició, de demostració de la feina que feu, portar alumnat de, no sé si un o dos cursos, Déu-n'hi-do als alumnes que hi ha. Per què decidiu aquest any que vinguin a veure aquestes pel·lícules? Bé, doncs aquest any hem decidit que vinguin a veure les pel·lícules, ja que l'any passat vam estar col·laborant de manera activa fent una feina de pròtesis i efectes facials amb l'alumnat de segon. Vam veure que era un festival molt...
Molt xulo, amb molts cursmetratge i de molta divulgació. Llavors, arrel d'això, hem decidit vindre aquest any. Són de més d'un curs o de diversos cursos? Diversos cursos. I veig que hi ha moltes noies, no? Hi ha majoria de noies o no? Sí, és una formació bastant consumida pel públic femení, la veritat.
Molt bé, doncs ara justament tenim dues d'aquestes alumnes. Hola, benvingudes a Morins de Rei. Volia ser una mica, quin curs esteu fent, què és el que esteu fent? Bé, nosaltres som de segona caracterització i estem aquí, bé, som la Martina i la Quim,
Tenim moltes ganes de veure com va el festival, veure l'audiovisual, les pròtesis que ens encanten, els efectes especials i tot una miqueta en general per veure com va.
Perquè la caracterització, que és el que esteu estudiant vosaltres, què implica exactament? Perquè és un terme general, per la gent que ens escolta, que no estigui tan ficada com vosaltres, què és el que implica? Maquillatge, parla't de pròtesis, què implica la caracterització d'un personatge? Implica el maquillatge de publicitat, maquillatge de bodes, caracterització de personatges, de cinema, de terror, de televisió... Una mica engloba tot.
Sí, i no només és com la caracterització de bellesa, sinó que també les coses de diàries, com la suor o unes ulleres marcades, això també implica maquillatge per donar-li com èfasi a la...
a la peça audiovisual. O sigui, no només en aquest cas és de terror, però evidentment vosaltres, quan us desenvolupeu professionalment, serà caracterització de tot tipus, no com el que dius tu d'envelliment d'un personatge, que es fa molt en cinema, no? El que passa que el terror potser dona més joc, no? Sí, perquè hi ha molta sang i pots afegir efectes especials amb pròtesis, tot tipus.
I què us ha portat a vosaltres a estudiar aquesta modalitat? Jo crec que ha sigut la globalitat de tot, que des que toquem bellesa i toquem el terror, toquem les pròtesis, toquem una mica tot.
A vosaltres dues, a nivell particular, les pel·lícules o el gènere de terror, és una gènere que acostumeu a veure, us agrada, quines expectatives teniu avui? Sí, jo soc molt fan, la veritat, i m'agradaria veure com les noves generacions donen a veure les noves pel·lícules i a veure com és el nou terror, i així.
Molt bé, doncs també ens acompanya on se n'ha anat. Teníem aquí una de les vostres professores d'artístic, però no sé on ha anat, ha desaparegut.
No, no, no, és igual, no ho sé, m'acaben de portar una professora, en tot cas en una altra connexió podrem intervenir. I tu ets Martina o Quim? Quim. Quim, una mica tu a nivell particular també el terror, també t'agrada? Sí, sí, m'agrada molt els efectes. Ets habitual? Sí, sí, sí, m'encanta els efectes especials i molt el tema de les pròtesis, de poder caracteritzar i fer una ferida o qualsevol cosa així, està molt bé.
Molt bé. Com dèiem, també ens acompanya una... Moltes gràcies a la Quim i a la Martina. Que us ho passeu molt bé i molts ànims i molta sort amb la vostra formació. Que vagi molt bé. També ens acompanya una de les professors d'artístic de la mateixa escola. No, d'una altra...
Un peu fabre de Martorell, que fem el batxillerat artístic, i ens sembla que la mostra és superinteressant perquè tenim gran part del nostre alumnat que el que li interessa és el mitjà audiovisual, el cinema, etcètera. Per tant, és una mostra que tenim molt a propet, que és de les importàncies de Catalunya, realment, i que pensem que és superinteressant perquè ells puguin veure també productes, tant nacionals com internacionals, d'una manera més lúdica, potser que no a classe, que és com molt l'anàlisi així dur, no?, del que seria el curtmetratge i...
aquestes històries. Clar, així poden veure aplicacions pràctiques que pot tenir en el futur, no? Aquest institut de Martorell, de fet, crec jo que ja és un clàssic, veniu cada any, no? El que passa que m'imagino alumnes diferents, no? En funció dels cursos, quins cursos hi ha avui? Fem sempre primer i segon de batxillerat artístic i tenim també alguns alumnes que fan comunicació audiovisual del que és batxillerat humanístic i social.
I bé, és tot això, l'àmbit aquest audiovisual, que és el que ens pot interessar, llavors cada any repetim, perquè és de veritat una molt bona opció. Veig ara que estan ja entrant, aquestes dues hores, fins a les 12, de curtmetratges, la majoria són de l'any passat, suposo que a l'aula heu treballat una mica el gènere, una mica quina resposta hi ha entre ells, els agrada aquest gènere, una mica com ho viuen ells.
Sí, majoritàriament els agrada el terror, sobretot perquè una de les coses que hem treballat és que tenim l'humor més bèstia i el terror, que són els dos genes que potser ens agafen més des de la tripa, des de dins, i les maneres d'arribar a produir aquest terror, de tocar aquesta sensibilitat, aquest jo interior, no despertar-te aquella emoció que potser no et despertarà una pel·li romàntica o més d'aventures que queden com més distants a nosaltres.
Molt bé, doncs ho deixem aquí. Moltes gràcies i bé, us continuarem veient any rere any aquí en aquest festival. Espero que gaudeixin molt i que ho aprofitin, no? I tant, benvinguts i ben trobats. Gràcies. A vosaltres. Adéu. Bé, doncs Oriol, tornem la connexió, com queden ja només 3 minuts per arribar a les 10 amb aquests alumnes entusiastes, com heu vist.
Perfecte, gràcies, Sílvia. Roger, ens allargarem una miqueta perquè el que volia fer és les pel·lícules imprescindibles del que queda de setmana. Si us sembla bé, Antonio i Tarik, descomptant les 12 hores perquè entenc que ja pràcticament està ple o ja estava esgotat, això, les 12 hores, pràcticament. Quedan unes, creo que quedarán como 10-12 butacas, que sabemos que aquí al día se van a llenar 100%.
Doncs a veure, pel·lícules que considereu imprescindibles per veure aquests dies. Que sean de mis favoritas este año. A veure, tus favoritas. Nos vamos tornando, si quieres, Tarik, y así vamos hablando de pel·lis que yo considero que son guais, de ver aquí en pantalla grande. Yo diría que una de las imprescindibles, y que tenemos aquí el estreno en Molins, en España, es Miss Inchard Videotape. A mí es una de las pel·lícules que precisamente podríamos englobar dentro de este subgénero, que es el G-horror,
que trata sobre un chico que tras la desaparición de su hermano se dedica a buscar a gente desaparecida en medio de un bosque. Y de repente un día recibe de su madre una caja con un VHS del momento en el que su hermano desaparece del cual él no tenía ningún tipo de información. Claro, su hermano desapareció hace más de una década.
con lo cual su hermano ya sería una persona bastante mayor, como él. Entonces él decide coger todas sus cosas, coger esa grabación, que tiene mucho este terror analógico, e irse en medio de la nada a buscar a su hermano. Creo que a mí tiene un punto emotivo a la peli en su parte final, pero creo que tiene alguna de las imágenes o momentos más espeluznantes de este año, y yo creo que es una peli que hay que...
que he de destacar i que, per exemple, tenen aquí l'estrena. Això passarà demà a la sessió de les 5, però és la segona pel·lícula. Quarts de set seran, doncs. Molt bé. Sí, jo estic molt d'acord, per mi també és de les top total, Missing Child Videotape, i a més enllaç també amb el late motif d'aquest any. I, de fet, la que jo...
Una altra que em sembla una de les meves preferides d'aquest any és About a Place in the Kinky Region. Això és avui? Que és avui, sí. La sessió doble amb Itens. És una pel·lícula de Koji Shiraishi, que és un cineasta japonès també, que és molt prolífic però molt poc conegut aquí. També és una estrena nacional i, per tant, és la primera vegada en tot l'estat espanyol que es podrà veure aquí a Molins. Per tant, en aquest sentit, felicitats a l'equip de...
de programació de llargmetratges i és una pel·lícula també molt aterridora, que és una cosa que es troba a vegades a faltar en el cinema, inclús el de terror, doncs aquesta és una proposta que fa por. I també jugar amb aquests formats, diguéssim, del found footage, del metratge trobat, no sé, una gran, gran proposta.
Antonio.
y que se parece mucho a una serie de YouTube que se llama Don't Hack Me, I'm Scared, y que une ese universo de Don't Hack Me, I'm Scared con El Último Late Night, que es una peli bastante reciente que también estuvo en Sitges y que tuvo muy buena repercusión, sobre un programa infantil rollo Barrio Sésamo, y un hombre que tiene unas marionetitas y está grabado todo dentro de un plató de televisión infantil,
y las marionetitas pues empiezan a ser un poco cabronas. Entonces la peli te lleva por una vertiente que entiendo que a mucha gente le fascinará y encontrará algo único en ella, como me ha pasado en mí. También pasó con otros títulos que pasaron por aquí, que fueron estreno, como por ejemplo Esquina Maring.
Y habrá gente que la deteste. Independientemente de que guste más o que guste menos, me parece muy interesante la propuesta, me parece todavía más siendo estreno aquí en España, le damos una visibilidad a una peli indie pequeñita, porque es una peli pequeñita, para que un nuevo público la conozca. Y de hecho la sesión hoy está bastante llena de la noche.
Molt bé. Aviam, Tarik. Doncs jo me'n vaig el dimecres a la sessió doble de les 5 de la tarda, si no m'equivoco, amb una sessió doble que és molt interessant i, a més, per, diguem, descobrir noves cinematografies i nous terrors. Una comença amb la Virgen de la Tosquera, una pel·lícula d'una cineasta argentina
La Laura Casabé, que de fet ja té diversos títols. A més, una pel·lícula basada en dos relats diferents de Marianne Enríquez i que em sembla una pel·lícula molt interessant de terror urbà, com de bruixeria urbana en el context del Corralito i és molt potent, molt interessant.
i seguida de Ròquia, una pel·lícula argelina sobre una espècie d'exorcismes, que a vegades pensem, relacionem l'exorcisme i tot aquest món dels dimonis amb l'imaginari catòlic, i aquí va per una altra banda, evidentment per un tema més musulmà, per tant, jo crec que és una obsessió doble molt interessant.
Antonio. Más. Es el año de los fan footage. Tenemos bastantes este año. Y yo también rescataría uno que sé que va a gustar muchísimo y que también es estreno en España, que tenemos aquí en Molins, que es Dream Eater. Está producida por Eli Roth, que muchos conoceréis por Hostel, por la saga. Y es de estas pelis...
frenéticas de muy corta duración, hora y 20, donde pasan constantemente cosas en... Es una peli que creo que va a gustar mucho precisamente porque ocurre en la Maratón y creemos que es una peli que va a arrancar algún que otro susto. Y justamente dentro de la Maratón también recomiendo otra peli que a mí particularmente me encanta y sé que va a ser la peli que más creo que más va a gustar la Maratón, que es Flush.
Es una peli, mira, se está Tarik riendo, pero es una peli hiperdivertida que ocurre toda en un baño, toda completamente en un baño, con un hombre con la que está atascada en el baño. Es una peli que tú dices no puede ser más rocambolesco lo siguiente que puede pasar y pasa. Es una peli que a la par que te ríes estás apartando la mirada de la pantalla porque dices esto no puede estar pasando.
Está repleta de humor negro, de muy mala leche la peli. Humor negro y marrón, ¿no, digamos? Sí, sí, sí. Y es una peli gratificante de hablarla con público porque encima es una peli hiper megacorta también. Creo que yo grababa una hora y cuarto, no más. Tiene incluso hasta menos. Sé y sabemos a tienda cierta que es una peli con la que la gente se va a reir a caer cajadas.
Molt bé, i anirem acabant, sí? Jo només vull afegir una, que a més agraeixo a l'Antonio que me l'hagi deixat, i a més m'atreveixo a recomanar-la molt sense haver-la vist, o sigui que és Bramayuga, una pel·lícula que em sembla que, o sigui, que no he vist però que tinc moltes, moltes, moltes ganes de veure, i a més estic molt feliç que s'hagi programat a la pantalla gran de poder veure una pel·lícula índia.
a pantalla gran evidentment per ser índia doncs és curta per ser de la resta del món és molt llarga perquè són dues hores i mitja però em sembla que és segurament un dels grans fenòmens de la temporada i a més que es pugui veure a la pantalla gran de Terremolins em sembla fantàstic i és això és una pel·lícula que recorda una mica si no m'equivoco al Faro aquests dos personatges enmig del bosc i amb unes inquietuds creixents i amb una fotografia en blanc i negre
que em sembla que serà absolutament brillant. Moltes ganes de descobrir aquesta pel·li i crec que molta gent descobrirà la cinematografia índia a través d'aquesta porta d'entrada terrorífica. Això passarà divendres a les 7 i les que ha comentat l'Antoni, les darreres són la Marató, que es farà el dissabte a partir de dos quarts de vuit del vespre, les 12 hores, que serviran per tancar.
Aquesta 44a edició del Festival de Cine de Terror, que avui hem començat a parlar bastament amb l'Agustí Lloberes, el Tàric Porter i l'Antonio Rosa. Moltes gràcies, Antonio, Tàric. Moltes gràcies a tu. Per ser-hi sempre. Sí, sí. I que vagi molt bé la resta de festival, eh? Gràcies. Gràcies. Roger, farem una pausa, són les 10 i 5, i de seguida tornem amb aquesta nova hora des d'aquí, des de la plaça Mercè Rodoreda, amb motiu del Terror Molins.
Informació local. Continuen els actes del Festival de Cine de Terror. Avui a les 5 de la tarda es projecta It Ends, una pel·lícula nord-americana, i després podreu veure també la pel·lícula About a Place in a Kinky Region, i s'estrena a nivell espanyol una pel·lícula japonesa, que podreu veure avui en aquesta sessió de les 5 de la tarda. I després, a dos quarts de nou, podreu veure...
La pel·lícula Monkeys Magic, Mary Go Round, també s'estrena a nivell estatal, a nivell espanyol, en aquesta pel·lícula nord-americana. I després, dins de la secció oficial, The Surrender, una pel·lícula canadenca. Demà dimarts continuen les projeccions a les 5 de la tarda amb diferents pel·lícules. Dues de xaponeses, per començar demà a les 5 de la tarda i dins de la secció oficial. I també demà a dos quarts de nou, dues pel·lícules més.
una americana i una altra de Nova Zelanda. Ho anirem recordant les activitats del Festival de Cina de Terror. Recordem que hi ha l'exposició a Can Amariller, exposició titulada Atac dels E-Horror, en homenatge el terror japonès, amb un conjunt de cartells de pel·lícules de terror japonès elaborades per l'alumnat de Tercer d'Il·lustració de l'Escola Joso i que es pot veure durant tota aquesta setmana
Si voleu més informació de totes les activitats i de les pel·lícules del festival d'aquesta setmana, podeu entrar al web molinsfilmfestival.com. Parlant d'exposicions, podeu veure encara al local del SEM l'exposició Entre Còduls, Montserrat, són treballs on hi apareixen escultures i dibuixos també.
que representen les parets i les agulles de Montserrat. L'exposició, la pot veure a l'horari d'obertura habitual del SEM, de dilluns a divendres de dos quarts de set a dos quarts de nou i estarà oberta fins al 28 de novembre. I també recordem que l'Ajuntament ha activat el concurs de narrativa literària Mercè
Rodoreda. El termini per presentar els vostres relats, les vostres narracions, s'acaba el 12 de desembre. Recordem que és un certamen obert només a la participació de dones. Té caràcter bianual. Aquest any, doncs, obertura d'aquest concurs. Trobareu les bases al web municipal morinsderrey.cat Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la farmàcia Roca del carrer Major, número 31.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or. L'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 10 del matí i 10 minuts. Seguim en directe des de la plaça Mercè Rodoreda, motiu del 44è Festival de Cinema de Terror de Molins de Raïs. Segona hora des d'aquí en aquest espai que estem ocupant, com és habitual els darrers anys, estem aquí al fotocall, acostat a les taquilles. Veiem la perspectiva ben maca del teatre de la Penny.
I ara m'acompanya, de seguida el saludarem, el Roger Sàbat. Bé, ja el saludo directament. Què tal, Roger? Bon dia. Bon dia, molt bé. Que ens acompanya com a membre històric també de la junta directiva del festival. Exacte. Que dijous, com a acte previ, i ara ho comentem, doncs també va ser a la inauguració de l'exposició que podeu veure aquests dies a Can Amatller, L'Atac del J-Horror.
Yes. Que és la col·laboració per setè en consecutiu amb l'Escola Joso. Exacte. Vam ser a la sala, m'agradaria que, res, són tres minuts, vam conversar amb el cap d'estudis, en Josep Maria Polls, parlant també de què significa per ells la col·laboració amb el festival i, si et sembla, la comentem tot seguit. Sí, doncs escoltem aquesta entrevista gravada el dijous a la tarda a Cana Matllet.
El Josep Maria Polls és el cap d'estudis de l'escola JOSO. Què tal, Josep Maria? Bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Escolta, abans es parlava de ja set anys de col·laboració amb el Festival de Cinema de Terror de Molins de Rai. Què suposa per vosaltres aquesta col·laboració amb el festival? Doncs és realment molt important. Mira, una de les fites, de les coses més importants que tenim a l'escola, és l'exteriorització dels treballs dels alumnes. Trobar un motiu perquè...
perquè l'alumne pugui construir un treball i surti de l'aula i el pugui veure la gent, és una experiència diferent i poder la fita més gran que pot tenir algú que s'està formant. Evidentment, després ve el procés d'integració laboral i de tota la professionalitat, però durant l'estat a l'escola, que els treballs no es quedin a l'aula i puguin sortir, i la gent opini, interactui, vegi, pugui...
pugui relacionar-se amb l'autor i amb l'obra, és de les coses més importants que hi ha. Per tant, aquesta fita anual ens és transcendental en els últims anys de l'escola. Llegim que són alumnes bàsicament de tercer d'il·lustració, és a dir, sempre són de tercer els alumnes que participen? Sí, perquè tercer és l'últim any d'il·lustració i aquest és el moment òptim perquè un alumne
pugui mostrar la seva habilitat, estar en el seu cènic, diguem-ne, de la formació dins de l'escola, i per tant és el moment idoni, per tant escollim aquests cursos. Quants alumnes hi participen o han participat aquest any? Doncs mira, en principi són uns 30 i pico, 40, la xifra ara en balla una mica, però uns 30 i pico, 40 alumnes que han participat de diversos grups de tercer, d'Il·lustracer.
I això bàsicament el festival us planteja el leitmotiv i a partir d'aquí vosaltres doneu llibertat als alumnes? O com funciona l'inici de tota la col·laboració cada any? Sí, el festival no és que ens el plantegi, té un leitmotiv, que és en el cas de tots els films i totes les activitats, envolta totes les activitats, i nosaltres aprofitem això. Per tant, el que fem és jugar amb aquesta idea de fons,
i a partir d'aquí crear, deixar que l'autor, en aquest cas l'alumne, investigui, crei i dugui una imatge, una forma final artística a través del leitmotiv. Aquí també influeixen les idees dels professors. Ara aquest any, les hibridacions entre dos mons del terror, Occident i Orient, ha generat un resultat de cartells i d'il·lustracions de pel·lícules diferents.
Molt bé, i això ho comenceu a treballar molts mesos abans? Sí, molts, molts no, però a partir que arrenquem curs. És la primera acció externa que fem amb el tercer curs de l'escola i això perquè nosaltres arrenquem el 15 de setembre i entre el 15 i ara és on creem tots els treballs.
que podem veure aquí a la sala d'exposicions de Canemaller i també, com m'afegíeu, també es va fer una iniciativa innovadora que és aquest àlbum de Cromos, no? Sí, també ens ha permès, aquest àlbum de Cromos ens ha permès estendre una mica aquest joc que neix de la hibridació del terror occidental i oriental i que transgradeix, diguem-ne, s'extén fins als Cromos amb aquests personatges de caire infantil però que amaguen realment, doncs,
la iconografia i la idea de fons del terror oriental. Es denota satisfacció, per tant, amb voluntat de continuïtat de tenir aquesta col·laboració amb el festival, veig, no? Mentre ens deixin nosaltres estarem contents i satisfets i encantats de poder col·laborar. És una gran fita i molt esperada pels nostres alumnes cada any. Molt bé. Josep Maria Polls, doncs moltes gràcies i enhorabona per la feina. Gràcies a vosaltres, un plaer.
Paraules de Josep Maria Polls el dijous a la sala d'exposicions de Can Amallé, el dia de la inauguració. Doncs ara anem a l'altra banda, Roger, des del festival. Què suposa per vosaltres aquesta col·laboració que ja porta set anys amb l'Escola JOSO? Doncs una cosa que realment ens agrada, no només amb la JOSO, sinó amb moltes altres entitats i associacions, que és buscar aquestes sinèrgies, que és aquesta paraula que es diu, aquestes sinèrgies,
I en aquest sentit, doncs, quan que ells ja portem tant de temps, la veritat és que se n'hi sap preure molt de suc. Vull dir que... Llum mateix ho comentava, no? Ja no només és l'exposició aquest any, sinó que, a més a més, hi ha el tema dels àlbums de Cromos, que ha representat aquell pas més, a part dels dibuixos que ja fan habitualment ells, sí, sí.
És l'Escola Joso, centre de còmics i arts visuals. Em sembla que també la col·laboració va venir per aquelles casualitats que passen, no? Total, sí, casualitats perquè allò que un coneixia amb un, que treballava, que no sé què... I és així, hi ha moltes vegades aquestes col·laboracions sorgeixen precisament per això, perquè en una conversa informal algú diu, ostres, i per què no veniu a tal lloc i per què no feu no sé quantos? De fet, mira, encara sent més... després de set anys...
No hi havíem caigut i precisament aquesta última inauguració de l'exposició, un dels professors de l'escola em deia, escolta'm, podríem venir amb els alumnes en alguna sessió? I dic, cony, si tenim allò dels instituts. D'acord que són més grans els alumnes de l'escola, però encaixa perfecte, perquè d'alguna manera...
I com que, a més a més, aquí tenim també l'escola Tuia, que els de la Tuia també poden fer una mica de promo de cara als alumnes dels instituts que venen de la seva escola, doncs també encaixaria amb la Joso. Vull dir que, si tot va bé l'any que ve, encara hi haurà una mica més recorregut amb la Joso. Que recordeu dels primers anys va ser quan, amb aquesta inquietud que teniu de vincular encara molt més gent de la vila, es van fer també aquests cartells repartits per reparadors. Correcte, sí. S'han buscat sempre fórmules d'aquelles que...
que arribin a molta gent, perquè sí, l'exposició està en un lloc tancada i has d'anar expressament, i en canvi els aparadors representen que la gent no ho pot veure. El que passa és que també va enganxar just el moment de la pandèmia, que els comerços estaven d'aquella manera, llavors ja ens vam plantejar, bé, doncs fem com una mena d'exposició virtual...
Total, que mira, que al final ha desembocat en una exposició a Can Amatller i que penso que el format està superbé. Força bé, no? Molt maca. Sí, sí, sí. Ho dic que la gent que té encara algun cert prejudici del tema del terror... Sí, no, és una exposició que... Que visualment és molt atractiva. I tant, vull dir, realment, no és... Jo penso que han fet un esforç molt xulo aquest any els alumnes, perquè l'encàrrec no era senzill, era agafar, com deia el Josep Maria, una pel·lícula occidental, per diguéssim...
per diferenciar-ho, una pel·lícula no japonesa, i aleshores japonitzar-la, agafar el dibuix i fer, doncs mira, ho japonitzarem una miqueta, i aquesta conversió ha sigut superinteressant, i hi ha quadres realment molt xulos. Coses que es deien a la inauguració de l'exposició, 44 edicions, però recordem 52 anys, no? Sí, clar, des del 73, exacte. Això s'ha de tenir en compte. Sí, sí, sempre és aquesta cosa estranya. Sí.
que segons quin any celebrem un aniversari, segons quin any celebrem una edició i es van com entrecreuant els esdeveniments. Sí, i això és perquè durant uns anys es va deixar de fer. Sí, els anys 90, els anys 90 són els anys que no es va poder fer el festival, va haver-hi un intent el 93, i llavors aquest decalatge ve precisament per tots aquells anys en què el festival no es va fer.
L'alcalde citava que segurament la Candelera i el Terror serien els dos esdeveniments que més projecció tenen de la vila. Estaries d'acord amb això? Tu que els coneixes bé els dos? Sí, exacte. Sí, són...
En quant a projecció és evidentíssim, eh? La Candelera té una projecció espectacular a nivell fins i tot de tot l'estat espanyol. Segurament el festival té, a més a més, aquest punt que és internacional i que la Candelera no té, diguéssim, que transcendeix les fronteres i aquesta transcendència, doncs, arriba més enllà. Però és evident que a nivell de cooptar o de caparar mitjans de comunicació són els dos esdeveniments que més ho fan aquí Molins de Reis, eh?
I el Roger sempre és l'encarregat d'obrir foc a l'acte d'inauguració del festival, el divendres. Sí. Quines sensacions produeix quan puges l'escala cada any? Segueixo posant molt nerviós, és molt curiós, sí. Jo crec que no és tant els nervis per pujar dalt de l'escenari, sinó perquè tot vagi bé, tot comenci...
Jo sempre explico que em costa moltíssim quedar-me dintre la sala a veure qualsevol pel·li, perquè si hi ha un fosc en alguna pel·lícula, de seguida penso, merda, s'ha encallat la pel·li, merda, merda, merda, i em foto nerviosíssim. I aleshores suposo que aquests nervis a l'hora de fer la presentació del dia de la inauguració tenen més a veure que tot vagi bé que no pas amb el fet que jo pugi dalt de l'escenari, perquè, bueno, tinc els collons pelats. Sí, per això. Però tot i així sí que és aquell moment així una mica emotiu. Però això ja no passa tant, no?,
que hi hagi un fossa negre, aquestes coses s'ha millorat molt ja també. Sí, evidentment, el que passa que també és veritat que el fet que depenguis ara de pura tecnologia i que ja, perquè la gent ens entengui, les pel·lícules ja no es passen amb un DVD o ja no es passen amb una bobina de 35 sinó que ara són arxius, un arxiu informàtic que t'arriba per via mail i aleshores passa per un projector però ja no hi ha res més enllà del projector físic.
I dependre d'aquesta tecnologia també és fotut, perquè només falta, jo què sé, que hi hagi un servidor, com ja ha passat, de Microsoft a Singapur, que tingui un problema i resulta que t'acaba afectant a tu. Per tant, les possibilitats que una pel·lícula es quedi penjada hi són, i de fet a nosaltres, per sort, fa temps que em fusta, que no ens ha passat, però a Sitges ha passat. Vull dir que aquest any mateix va haver-hi un parell o tres de projeccions al Melià que es van quedar en negre perquè el servidor havia fallat.
Hem de dir també que la gent que vingui a la PENI i que li toqui a Nadal ha millorat significativament la comoditat. Bé, diguéssim que les cadires que fins ara hi havia, que eren cadires de poliesportiu, per dir-ho així, les cadires de poliesportiu de tota la vida, doncs ja no hi són, ja formen part de la història i tenim unes butaques.
que són totalment noves i que, evidentment, milloren l'experiència de veure cinema i de veure teatre i de veure tot el que ja surti a l'escenari. Per tant, era també una cosa d'aquelles que, com que ens agrada mimar el públic, que ens feia il·lusió poder-la estrenar durant el festival.
I vosaltres que porteu, i tu sobretot, Picant Pedra, el donen molts anys, que cada vegada hi hagi més sold-outs? Suposo que deu ser una bona gratificació, això. Ahir ens enviava el Miki, que és el que porta el tema de finances, el senyor tresorer i tal, ens enviava un missatge ahir al vespre que ja havíem superat el rècord històric d'entrades, diguéssim, del festival.
i no deixa de sorprendre'm, perquè sí que és veritat que mai ningú des de dintre és conscient de l'envergadura que té una cosa, i és com els teus fills, no? Els teus fills no ets conscient que creixen i veus els altres i dius, hòstia, com ha crescut aquest nano, com els teus, el que passa és que quan el veus cada dia no tens consciència d'aquest creixement. I segurament per això, però sí que és veritat que...
que cada vegada més tenim inputs des de fora que ja comença a ser com una mena de meca venir al festival de Terror de Molins. A més, el no ser un festival en què tripliquem projeccions, sinó que tot té una sola projecció i per tant o hi vas aquell dia o no la veus, doncs també fa que la gent s'espavili moltíssim a l'hora de comprar entrades i de venir.
és un increixendo de cada any sí que no és espectacular perquè estem parlant d'una sala de 450 localitats per tant no és un teatre de mil localitats i no dius hòstia és que han duplicat això és impossible però clar hi ha molt de marge que entre setmana hi ha les sessions de cinema no es baixi de les 150 persones o la que en té menys siguin 150 persones és absolutament espectacular
Per cert, parlant també de disseny, hi haurà una xerrada, que no ho havíem comentat, dissabte, sobre el terror manga. Això serà Caramet Ller, no? Entenc el context de l'exposició. Sí, perquè allà Caramet Ller, l'any passat, o fa un parell d'anys, ja vam veure que també era un bon lloc per poder-hi ubicar les xerrades que es van fent. Se'n va fer una també sobre cinema japonesa abans d'ahir. I, exacte, aquestes també la ubicarem allà.
Les històries més terrorífiques, esperpèntiques i fastigoses del còmic japonès. Que molt el títol és guai, eh? A les 12 i a les 5 també xerrades sobre el J-Horror jugable. Per tant, també sobre jocs, que serien activitats paral·leles, que també amb la Marató també confirmeu o seguiu apostant per la música abans de començar, no? Sí. En aquest mateix espai, no? En aquest mateix espai, sí, sí. Això de...
de fer polivalents els espais i fer polivalents les col·laboracions i fer, o sigui, treure el màxim suc de tot, ja veus que és una mica l'ADN nostre. Sí, de fet, ja, ja, és molt xulo, perquè la col·laboració amb els Metal Defenders va més enllà que hi hagi un grup de música. Ells fa 4-5 anys o potser més es van voler implicar una miqueta en el que era l'organització, a nivell de voluntaris, sobretot perquè ells ens deien, hosti, és que ells tenen el MOVE, el festival de la mesura de juliol,
I, clar, també té aquesta projecció internacional, també és un festival, i tenien ganes de veure una mica com funcionàvem nosaltres en certs moments, i la seva millor manera era d'implicar-se, i des d'aleshores la implicació d'ells és espectacular. I, bueno, rizant una mica el Rissú, portar un concert el dia de les 12 hores, una hora abans que s'obrin les portes, crec que ja forma part una mica de la tradició, no merro és el quart any, ja que ho farem.
La gent que no està basada, quan li dius que la sala està plena, tanta gent ve, a banda de les estadístiques del Miguis, sabem si bona part de la gent és de la comarca, de Barcelona... Això es va fer una enquesta farà uns anys, ara no recordo si va ser abans de la pandèmia, no, jo diria que va ser després de la pandèmia, el 2022, una cosa així...
I ens va sorprendre que el 50% és gent de Molins de Rei. El que passa és que Molins de Rei ha crescut tant que no tenim la sensació que els coneixes a tots senzillament perquè ja no coneixem a tothom. I en aquest sentit ens va sorprendre precisament perquè, clar, veure els habituals de Molins, però resulta que no, que hi ha molta gent. També, evidentment, tu et vas fent gran. Hi ha gent jove que no la tens tan controlada. Doncs estem a això, al 50%. I ara no et diria en nombres exactes la resta, però jo crec que potser de la comarca seria, no sé, un 20-25%.
I la resta de fora, clar, ens ve gent d'Andorra, ve gent de... Clar, nosaltres quan comptem que tenim ple és també perquè venen directors de curtmetratges que també ocupen una localitat. I per tant també els comptes com a espectadors, perquè hem decidit rascar-se els dinarons, o sigui, rascar-se la butxaca i venir, pagar-s'ho d'ells de la seva butxaca i venir a veure el Festival de Molins, més enllà que es presenti un curt o una pel·li d'ells. Per tant, gent de tot arreu. I ha sortit dos o tres cops això de fer-se gran, eh?
Sí, home, és que és una realitat i que duri. És confirmat. Sí, home, i tant, per favor. I que duri. Doncs mira, acabarem com hem començat, Roger, a Toset, també, si m'escoltes, perquè a la sala d'exposicions de Can Ametlla vam poder parlar amb el Jordi Pastó i el Juan Sant Miguel. Ah, molt bé, que som profes. Com a expert també en... No, i els que han fet el cartell, també. Sí, correcte. Sí, sí, sí. T'agrada? Sí, sí, jo crec que és molt diferent dels cartells dels últims anys. Sí.
teníem el risc que, hòstia, ara veia molt fosc i potser tan fosc, i a veure com funcionaria amb banderoles, no? I realment amb banderoles el punt blanc del nano es veu, vull dir que l'objectiu del cartell s'ha aconseguit plenament. Molt bé. Doncs Roger Sabat, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que acabi d'anar molt bé el festival. Gràcies, molt bé. Gràcies. A reveure. Escoltem, doncs, l'entrevista que els hi vam fer amb els autors del cartell de l'edició d'enguany del festival.
Jordi Pastor, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. I Juan Santmiguel, bon dia i bona hora. Bon dia. M'expliqueu com ha sigut això d'assumir el repte de fer el cartell de la 44a edició del Terror Molins? Va ser un repte molt divertit. Realment ens ho hem passat molt bé col·laborar. No és la primera col·laboració que fem el Juan i jo juntament,
I la idea principal, el que jo tenia molt clar, quan vam començar a parlar de com podríem introduir el concepte de gay horror, què volíem traslladar amb el cartell, una idea la tenia molt clara, que era el fet que la sala de cinema hauria de tenir una presència.
I vam tenir dues propostes. Una proposta era la vista des de la pantalla i l'altra la vista des del públic. Al final ens vam quedar amb la vista des de la pantalla. Per tant, nosaltres podem veure aquests espectadors, podem veure com estan gaudint de diferents maneres de la pel·lícula de terror que s'està projectant.
I a banda de tot això, a part del joc que dona, que potser el Juan us pot parlar una mica d'això, trobem aquest element de gei-horror que d'alguna manera sembla que estigui desconnectat, que està mirant a l'espectador, ens està mirant a nosaltres i que justament és l'emotiv d'aquest any del festival. Juan, què dius?
A ver, yo lo que destacaría es que ha sido como pasarnos la pelota continuamente, ¿no? Porque digamos que el cartel es una fusión entre las ideas que hablamos, luego el dibujo de Jordi, luego pues yo le di el acabado, luego se lo volví a pasar y claro, la idea es un poco reflejar este punto divertido de al final cómo reaccionamos, ¿no? Las caras que ponemos cuando vemos una película de terror y que cada uno se lo va a tomar
Pues de una forma totalmente diferente. Yo sufro mucho, Jordi disfruta, ¿no? Él es el gran fan y yo soy el sufrido de las peles de terror y queríamos representar eso, ¿no? De que todo el mundo de una u otra forma disfrutará del cine, del festival. Un poco hoy que se vea representado lo que queremos todos que es el protagonista de cualquier evento, que es el público. Sin público no, no hay cine y no hay terror.
Ara ho apuntava el Juan, per tant, és il·lustració, per tant, això, Jordi? És il·lustració 100%, sí, sí, sí, il·lustració. Primer, un petit dibuix amb tinta, esbossant una mica l'acting dels personatges, la forma dels personatges, i després el Juan moldejant, donant aquest volum a partir de la pintura, a partir de pintar. És pintura digital, però està moldejada digitalment, utilitzant una mica el concepte de la pintura...
i a part transformant una mica també alguns detalls que jo vaig fer. És el que deia el Juan, passar-nos la pilota un a l'altre. Amb predomini del vermell, no? I aquest impacte del Jake Horror aquí al mig, no? Sí, sí, además al final todo, digamos que todo tiene que ver, no? O sea, se...
En Japón, su bandera es blanca y roja. Quiero decir que al final el rojo siempre es un color súper potente que va a expresar tanto nuestra pasión como nuestro miedo. Por tanto, era el elemento perfecto para envolver ese personaje pálido, que además celebramos el aniversario de su saga.
y su característica es ese punto blanco inhumano, ¿no?, que representa tanto el personaje, pero también eso, también un poco porque son los colores que definen a Japón y, por tanto, su influencia sobre Occidente. Por tanto, al final aquí vemos los colores que influyen a estos personajes variopintos, ¿no?, pero que podríamos ver en cualquier sala d'Occidente. I aquest lei motif d'aquest any és el J-Horror, què en podríeu dir també a nivell d'il·lustració d'aquest gènere?
Home, doncs que... És curiós perquè dintre del còmic, el gènere de terror, no és un gènere que tingui molt èxit al Japó. Nosaltres tenim una percepció una mica equivocada. Aquí ha tingut molt èxit. L'altre dia va estar una editora molt important a l'escola, Hosó, donant una xerrada i comentava això. Deia, ostres, a nosaltres ens sorprèn que realment el terror ha tingut molta importància aquí, el terror del manga japonès,
agrada molt a Occident, però en canvi allà al Japó no és un gènere que predomini. És diferent al cinema. Jo crec que el cinema sí que ha tingut més representació i ha tingut molta més influència, tot i que nosaltres com a dibuixants de còmic i com a lectors de còmic
A mi particularment, jo que inclús he arribat a fer un manga de terror, m'ha influït bastant. M'encanta tant les històries com a nivell narratiu, com a nivell gràfic, tots els nivells. Juan. A veure, jo insisto, jo soc un sofridor.
O sea, si yo consumo, digamos, que J-horror, lo que pasa es que sí que es cierto que no me considero un experto como el Jordi. Aunque sí que es cierto que disfruto mucho de su calidad gráfica o que sí que hay autores como Suhiro Maruo o Junji Ito que sí que me fascinan, que paradójicamente, claro...
Tratan el terror, pero para mí lo tratan con un punto estético muy bello. Perturbador, pero bello. Entonces sí que soy un gran fan de toda esta interpretación, tanto de los autores más setenteros como de los más actuales, de ver cómo han ido evolucionando las estéticas para contarnos cosas que son totalmente idas de la olla, que a mí me encanta. Que yo cuanto más loco sea todo esto, mejor. Y los japoneses afortunadamente están muy locos.
Pero apreció mucho su refinamiento estético, que es como lo que decimos siempre, cualquier cosa que hagas...
Molt bé, voleu afegir alguna cosa més? Res, només felicitar tot l'alumnat de Tercer d'Illustració que realment ha fet un gran treball en aquesta exposició que ara mateix estem just a la inauguració de l'exposició i felicitar-los des d'aquí. Molt bé, doncs Jordi i Juan, moltes gràcies per atendre'ns també. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Passant ara mateix quatre minuts de dos quarts d'onze del matí, matí de dilluns, 10 de novembre, us estem oferint aquest especial des de la plaça Mercè Rodoreda, motiu del 44è Festival de Cinema de Terror de Molins de Reí. De seguida saludarem també un altre bon amic de la casa, que és el David Sant Martí, excol·laborador de Ràdio Molins de Reí,
que ha format part també del jurat de la crítica del festival i que segueix també el festival des de fa moltíssims anys. Dèiem, ara no escolteu tant de soroll perquè ja han entrat els alumnes en aquesta primera sessió de curtmetratges pels instituts, a les 10 del matí puntuals, per això l'Agustí Lloberes també el teníem allà, la Glòria Massanà també...
I ara la companya Sílvia Artés, que abans ha tingut l'oportunitat de parlar amb l'escola tuya, també està envoltada de nois i noies que esperen per la sessió de després, que també hi ha una segona sessió. Sílvia, endavant, quan vulguis.
Hola, doncs estic aquí amb unes 12 alumnes de l'Institut Maria Aurelia Camany de Cornellà, que em sembla que altres anys aquest institut ja havia vingut, tot i que aquestes alumnes, que ja fa una bona estona que estan aquí, en aquest parc infantil que hi ha davant de la PEN, i fa una bona estona que s'esperen perquè deuen haver vingut amb tren, no?, des de Cornellà. I bé, estan totes molt contentes i motivades, suposo que també començar la setmana. Anant al cine no està malament, no? A veure, qui vol començar a explicar-me...
Què és el que esteu estudiant? Una mica d'on veniu? Estem estudiant el batxillerat artístic ara mateix, estem al primer any de batxillerat i, bueno, no ho sé, tampoc hi ha molt més.
Pel que fa a les altres, explica'm una mica la motivació que teniu perquè l'artístic i el que és el cinema té vinculació, no? Bueno, estamos aquí porque tenemos una clase que se llama cultura audiovisual y uno de nuestros profes nos incentiva a venir a este cine de terror, pero hay gente que también, o sea, es como una salida general del pecherato artístico. Y pues bueno, yo personalmente veo bastantes películas de terror, pero esto son cortometrajes y venimos a ver a probar si nos gusta.
Molt bé. Alguna altra que també vulgui afegir el que penseu que us pot aportar a veure el que podeu fer en un futur quan acabeu aquesta batxillerat o el que sigui que estigueu més endavant? Jo no faig l'optativa d'audiovisuals, però crec que la gent que hi fa pot inspirar-se dels curtometratxes.
Que també hi ha, crec que un nen que vol estudiar alguna cosa de cinema i està molt bé. Jo crec que, sí, és molt interessant. Mira, a mi que no m'agraden molt les pel·lícules de terror, però no sé, potser... A més, són curtmetrates, amb la qual cosa la dosi és com més petita, no? Es pot suportar més que potser una pel·lícula més llarga, no? Per començar a entrar en el gènere, potser és la manera més fàcil, no? Tenim aquí més alumnes, també no sé si de batxillerat artístic, totes...
Explica'm una mica les expectatives que teniu. No sé si havíeu anat mai a un festival de cinema i de terror. No, la veritat és que jo de terror no veig diverses coses, però jo no soc de l'adaptativa de cultura videovisual, llavors estic aquí, però igualment em serveix perquè és art, llavors.
I quines assignatures artístics, suposo que hi ha part plàstica, no sé si hi ha caracterització, alguna cosa que us pugui servir una mica o que pugueu pensar, això tindrà una aplicació pràctica? Nosaltres que fem molts curs a classe, jo faig audiovisuals i em vull dedicar al cinema, doncs és una bona oportunitat. Encara que a mi no m'agrada el terror, mai veig pel·lis de terror, però és una bona oportunitat.
I alguna de vosaltres que sigueu fans del cinema de terror? Sí, aquest any també, bé, he vingut a Terror Molins i l'any passat també vaig anar i m'agrada molt tot el que està relacionant amb el terror. He vingut aquest cap de setmana allà a veure algunes pel·lícules? Sí, la d'ahir, la de Long Walk, la vaig veure molt bona, la veritat.
I a la marató de 12 hores de terror, 12 hores seguides veient terror, de 8 de la nit de dissabte a 8 del matí de diumenge. Aquí vindràs? Hi ha gent que ve a les 12, hi ha gent que ve a una estona? Jo, sí, potser que sí. L'any passat vaig venir, però només em vaig quedar dues pel·lícules perquè ja em dormia. Perquè vosaltres teniu 16, fareu 17 anys, no? O sigui, ara teniu totes 16, no? O esteu a punt d'acabar els 16 anys. No sé si voleu afegir alguna altra cosa.
Institut Maria Aurelia Camany de Cornellà. Bé, que vagi molt bé les projeccions i que vagi bé. Adéu. Doncs Oriol, tornem la connexió. Ja heu escoltat aquestes noies amb ganes i molta expectativa per veure-ho. Torneu la connexió. Molt bé, gràcies. Que vagi molt bé el matí també per aquest jovent. Ara mateix ens queden sis minuts per arribar a tres quarts d'onze del matí i tinc aquí el set de Radio Monins de Rei, el David Sant Martí, bon amic de la casa perquè havia col·laborat també
si ho recordeu, amb el Ready to Play i altres programes. Ell treballa com a project manager en transformació digital i ho alterna amb una de les seves grans passions, que és el cinema. És així, David? És així, concretament així. Ho he llegit al catàleg i suposo que estarà bé. De petit sempre ha gaudit veient pel·lícules, especialment de cinema fantàstic i de terror. I a més a més ha format part aquest any del jurat de la crítica. Exacte. Tu quan vas començar a venir al festival de terror? Buf!
Si et dic la veritat, no ho recordo. No ho recordes? Per tant, fa molts anys. El festival forma part de mi de tota la vida, jo diria. Sí. O sigui, des que tinguis de raó, jo et podria dir potser que amb 13 anys ja vaig començar a venir. Ja fot més de 30. Per tant, has vist l'evolució, no? I tant, i tant. En quin punt diries que es troba ara? Ah, no.
seu millor moment. En el seu millor moment? I tant, aquesta gent fot una feinada que és al·lucinant, o sigui, porten tota la vida treballant picant pedra com campions i jo crec que ara realment es comencen a veure els resultats, no? Bueno, ja fa anys, eh, realment, però ostres, és molt meritori per part d'ells que ho facin per amor al cinema, no?, que és com ho fan i que realment hi hagi aquest nivell, o sigui, vas venir ahir, ens vam veure, o sigui, hi havia soldat, estava full, i divendres també, i dissabte els curs també, o sigui, que això vol dir que fent bona la fan.
per tant suposo que et devia fer il·lusió que et proposessin ser jurat sí, i tant i tant, això és totalment, totalment, és molt guai formar part d'aquest festival, de fet molts anys m'han dit d'entrar i formar part del festival com a tal mon germà ja saps què està lluny però no la pones ja no podem arribar a més coses ja, si fem més coses ja em fan fora de casa
Perquè tu també vas molt a Sitges. Sí, exacte. I concretament ho cobreixes per un bloc, no? Per un bloc, sí, d'un amic de... Cinedania? Cinedania, exacte. Molt bé. Perdó, que està a Madrid el teu... Sí, sí, el Dani és de Madrid, és un excompany de la meva dona, de Madrid.
Bé, que compartim passió, a més a més, és molt bo perquè a ell no li agrada gaire el fantàstic i el terror, per tant, jo complemento perfectament tota aquesta part de... I, per tant, fas crítiques, torna a passar el tren. Bé, més que crítiques, dir crítiques és una mica abusarat, potser, però m'agrada fer més resenyes enfocades a aterrar una mica el meu punt de vista des de...
Des de fa anys ja, però la veritat és que ja potser fa 10 o 12 anys que ho fem i que col·laborem junts. Em sembla que detre del que és el cinema és la pota que em faltava una mica. Acaba de fer alguna ressenya i està divertit. I a Sitges una mica el mateix. A Sitges també fa que anem 30 anys tranquil·lament o més potser.
El jurat de la crítica ha format el David amb l'Alai Áubia, el Roberto Martín i el Francisco Javier Gutiérrez. Expliquem una miqueta, doncs, quina és la vostra tasca. Tot i que ja és prou àubia, no?, sent jurat, però explica'm. La idea és intentar posar en valor aquell curt que més representi, per dir-ho d'alguna manera, els valors que tenim als blocs d'oro.
Com sabràs, els Blogos d'Oro és una associació de companys i companyes que tenen blogs de cinema, o blogs o videoblogs, o que sigui YouTube o TikTok. Sí, que cada vegada n'hi ha més. Sí, correcte, cada vegada són més. Aleshores ens demanen, des de fa ja uns quants anys, ara no sabria dir-te quants, ens demanen entregar un premi, que és el Premi de la Crítica. Sí. En aquest cas, aquí a aquest festival fem curs, només. Hi ha altres festivals que fem curs i llargmatratges.
Aleshores, intentem posar una mica en valor el que teia, la filosofia d'aquest festival, que és sobretot una... Ai, perdó, la filosofia d'aquest bloc, d'aquesta agrupació, que és una mica posar a sobre de la taula curs o llermetratges que no siguin en pressupost exagerat, sinó que realment el que és cinema d'autor i que es treballa des de baix, i que per una mica visibilitzar el que costa, tira endavant una pel·lícula o un curtmetratge. Diries que és el germà petit, el germà menys tingut a vegades, el curtmetratge...
Sí, i tant, i tant. I, de fet, darrere d'aquests curtmetratges hi ha molta feina, també. Sí. Molta feina, molta. Dissabte, per exemple, hem de veure curs molt, molt bons. Això no vol dir que, com el Terig, l'Agustí, heu de veure 450 curtmetratges, sinó els que queden finalistes. Clar, exacte. Nosaltres no els veiem tots. Es projecten el bloc 1 i el bloc 2, no? Exacte, correcte.
Correcte, correcte. Que no... Potser hi haurien una vintena o no arribaven? 22, em sembla. 22. Exactament. I d'aquests 22 ja tenim guanyadors. Sí? Sí, ja li vam compartir el taric. Sí, sí, ja. Què passa? Que no es pot dir. No ho podem dir encara. El palmarès encara no... Cap de setmana. Em sembla que divendres o dissabte... No s'ha donat a conèixer. No s'ha donat a conèixer.
Però, com vam veure en el curt de la inauguració, també, que ho comentàvem, que Déu-n'hi-doret. Déu-n'hi-do. Es poden també llançar molts missatges o fer reflexionar, no? Molts, molts, sí, sí. De fet, jo crec que, tant al cinema de curtmetratge o de llarmetratge, la idea és aquesta, no?, posar una mica sobre la taula...
doncs aquesta conscienciació en funció dels àmbits o del que vulgui el director, no? I nosaltres anem a aquesta línia. De fet, el curt que hem escollit guanyador és una crítica social. Sí, només podem dir això. Només podem arribar fins aquí per posar en valor tot el que és la societat en què vivim i les petites coses que podríem arribar a millorar. Molt bé, això ho sabrem d'aquí uns dies. En breu, correcte. I l'entesa amb la resta de companys, bé?
Bé, bé, bastant fàcil. La veritat és que va ser bastant unànime. De fet, quan va acabar el passi del segon bloc, vam pujar a la sala de dalt, on ens veiem sempre. De fet, em sembla que és la quarta vegada que ho faig jo, ja com a jurat, i en 20 minuts ho teníem bastant enllestit. Molt bé. Normalment el que fem és intentar fer un top five, els que més ens han agradat. En el meu cas van ser tres, bastant concentrats tots.
el primer vam debatir entre el primer i el segon perquè no ho acabàvem de tenir clar i finalment el meu segon preferit per dir-ho d'alguna manera va ser el que va guanyar que dèiem també que cada vegada era una observació que n'hi ha més d'animació també de fet el meu preferit va ser un d'animació i no és el Goya no és el de Goya perquè el de Goya és excepcional és al·lucinant i crec que va al Goya directament jo diria que és una aposta molt forta pels Goya la veritat
A què ho atribueixes, doncs, que cada vegada hi hagi més d'animació? Doncs la veritat és que no ho sé, però és una branca molt guapa de tot el món dels curs i hi ha especialistes molt bèsties aquí a Catalunya o a Espanya. Jo crec que s'ha de donar visibilitat a tot això, també.
Ja no sabria què dir-te, si és més complicat fer un curt en vida real o fer un curt d'animació, saps? Molt bé. Per tant, la teva feina al festival ja ha acabat. La meva feina al festival ja ha acabat parcialment. A nivell de jurat, però faràs crònica també? A nivell de jurat, sí, evidentment. Hem de fer resenyes de totes les pel·lícules que veiem, les pengem al nostre blog i ens falta, perquè ja saps que jo formo part també de Molins de Jocs, que és el meu altre gran amor. Sí, sí, sí.
en el que estem amb un germà, el Sergi, també. Sí. I el 22 de novembre serà la desena edició que fem de les Molins Ororgueis. Això és un diumenge. És un dissabte. Un dissabte, perdona. Ho hem canviat el dissabte, fins ara eren els divendres. On t'ho fareu? Els diumenges, i ho fem al Pati del Palau. Pati del Palau. A l'Escola del Palau. A l'Escola del Palau. A l'Escola del Palau. Que ja ho vau fer l'any passat. Ja ho vam fer. És el tercer any que ho fem allà.
He vist també una xerrada, que no sé si tens alguna cosa a veure, a les 5 el dissabte, xerrada J-horror jugable. El terror en el videojuego japonès. No, no, perquè això és més important que els videojocs, exacte, el nostre són jocs de taula i jocs de rol, en aquest cas, també en farem algun.
I això són... No sé si estarà el Xavi Soler, potser el Xavi PSX. El Xavi PSX. No tinc ni idea, fa dies que no parlo amb ell, però podria estar enfocat per aquí la cosa. Podria ser, oi? Sí, sí. Llavors no ha acabat la meva feina, encara no ha acabat la cosa. No ha acabat, això era el resum. Molins Horror Games, que habitualment era abans... Exacte, estava tot més al paraigües del festival, diguem, i ara ens hem apartat una mica.
Llavors, el 22 de novembre, al pati del Palau, esperem a totes i tots que vulgueu venir a fer jocs de taula o jocs de rol, estarem tot el dia allà, per empardinar, un parell d'oretes, i tothom serà benvingut. Tot això combinant tu amb la teva feina habitual, oi? Per tant, vull que, com passa amb molta gent que segueix el festival fent equilibris. T'han agradat les pel·lis fins ara? La veritat és que sí, les dues d'ahir van ser molt, molt, molt potents, molt potents, i la inauguració de divendres també. Aquesta tarda a les 5 tornem-hi.
A la 5, sí, vas dir. It ends, eh? It ends, exacte. Molt bé. Alguna cosa més, David, que vulguis afegir? Doncs no, gràcies per donar... Home, un plaer, tu, que no hagis vingut aquí fent Kit Kat. Ja he pensat a mi, Briol, i res més. Doncs gràcies al David Sant Martí, també, que vagi molt bé. Gràcies. I bons dies de festival, encara. Igualment. Que vagi bé. Roger, farem una petita pausa i de seguida tornem amb més convidats abans d'arribar a les 11 del matí i posar, no punt i final, sinó fer una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora. Vinga.
Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolinsderrey.cat. A veure, ens queden 10 minuts per arribar a les 11 del matí i tenim més convidats que van passant per aquí en aquest set que tenim improvisat, el fotocall, davant del fotocall, improvisat, però diguem de manera professional,
per fer amb màximes garanties el programa fins a les 12 del migdia, just davant de la Peni, que és on hi ha l'activitat aquest matí de dilluns, també amb les sessions per instituts en el Terror Moritz. Tinc l'Eduard Plea aquí, ell és el cap d'estudis. El director. Director.
Agafant, com dèiem, el relleu del Josep Ramis del Centre de Formació d'Adults Rafael Ferrer. Que, a més a més, acabem de descobrir que també formes part de Molins de Jocs, eh? Exacte, sí, sí. T'agrada l'afició dels Jocs de Rol? Sí, expressament Jocs de Rol, sí. Jocs de taula també, però sobretot Jocs de Rol. Molt bé. Volíem que m'expliquessis també, Eduard, la col·laboració que heu fet en un any, diguem, al Centre de Formació d'Adults amb el Festival de Cinema de Terror de Molins de Rai.
Sí, de fet, portem ja uns anyets. Dins de les activitats que organitza el Terror Molins hi ha diverses activitats per centres educatius, com que estan fent ara justament el passi per instituts. El tema és que la majoria d'oferta de l'activa que tenim nosaltres és a la tarda. Llavors ens acaba de coincidir això i ja fa uns anyets que ve algun voluntari del festival i fem un visionat de curs. O sigui, us visiten al centre? Sí, sí, sí.
Diria que és el quart any que ve, el nou menú ve l'Agustí, aquest any han vingut dues persones, vull dir, superbé, i llavors fan una mica de comentari de llenguatge audiovisual, de com s'interpreta, en aquest cas un curt, imatge, el son, les mirades, els diàlegs, etcètera, van tractant diversos temes, fan el visionat del curt i després obren un torn de paraules amb els alumnes, per comentar.
Molt bé, entenc, doncs, que ho expliqueu a tots els alumnes i, per tant, aquí s'apunten voluntàriament? Fins ara ho fèiem per secundària, és a dir, no t'assumim el grup de secundària d'adults i ho centraven molt en ells, perquè també són alumnes que ve més hores al centre i creiem que també, ja que oferten ells per institut, és el públic que més adequava.
I aquest any ho ha obert, tenim un grup nou, que és el que es diu el curs d'accés directe a grau superior, és un curs que comença aquest any, fins ara nosaltres preparàvem gent per les proves externes, per les proves d'accés a grau superior, i aquest any és un curs que nosaltres acreditem. I per tant, per nosaltres, és com una espècie de batxillerat, no?, un seu batxillerat, perquè és un curs que duem nosaltres, avaluem nosaltres, i per tant les persones...
Quan l'aproven a la universitat no poden anar, però un cicle formatiu del grau superior sí, no? I llavors els hem ajuntat. Just va coincidir l'hora que ells feien anglès, que més o menys es barregen, llavors hem agrupat tots els grups d'anglès. Molt bé. I, de fet, era un curt que era en anglès, no? Llavors ens va sortir rodó a la jugada. Si només ho era un curt o... Un, un, cada any és un. Sí, sí, l'actitat dura una horeta. Llavors és això, la introducció que fa a l'Agustí, no? A més de llenguatge audiovisual, després el curt, que això és curtet, i després el torn de...
en torno a paraules. Bé, una bona manera també de col·laborar, no? Sí, sí, sí. La veritat és que des que ens van oferir el primer any hem repetit i portem quatre anys que ho anem fent i superbé. Molt bé. Quants alumnes sou ara? Amunt o avall, eh? Aproximament aquest curs que heu començat. Diria uns 480-490.
Sí? Cap a 500. Sí. També, quan ho diem, impacta una mica, no? Sí. No s'ho pensa tant, perquè, realment, aquest any és l'any que som més i són 8 profes, i 8 profes per cada vegada 500 alumnes, no? El tema és que molts venen poques hores, molts fan anglès, molts fan competir, que seria informàtica, i, per tant, venen 3 hores de setmanals. Però sí que tenim alguns grups, aquests que et comentava, no?, de la secundària i del CAS, i fins i tot alguns que fan el que es diu la formació instrumental, que seria com la primària per adults,
que aquests sí que venen més hores. Llavors sí que estan, de fet, gairebé cada dia al centre. Molt bé. Sempre amb horari, com deies, de tarda, no? La majoria... Sí, hi ha alguns clubs al matí. Dimarts i dijous al matí sí que tenim anglès i també un grup d'aquests que et comentava d'instrumental. Però només hi ha dos professors. Realment la majoria d'activitat lectiva està a les tardes. Per tant, bona salut del centre.
Sí, sí, ja fa dos o tres anyets que va fer un canvi, com comentaves, quan va començar en Josep. Realment, jo crec que el centre es va obrir una miqueta i va anar creixent i llavors jo, com puc, intento... Molt bé, recordeu el carrer Canal de la Infanta.
al Centre de Formació d'Adults Rafael Ferrer, que ha col·laborat o segueix col·laborant amb el festival. Quart any, deies? Sí, quart any, i estava pensant també. Aquest any, per logística, no hem pogut, però la nostra intenció és intentar-ho fer també. Intentem participar també en el concurs de microrelats. Molt bé.
Va haver-hi un any també que van venir a fer-nos una segona formació sobre el tema microrelats, però això des de l'àrea de llengües s'intenta impulsar, i jo crec que Parlem Lliners ho podem organitzar perquè participin alguns grups en castellà i d'altres en català en el concurs de microrelats, que també és producció literària vinculada al festival, que també és interessant, no? Molt bé, i si no, doncs aquesta visita de membres del festival, amb aquest visionat d'un curtmetratge i l'anàlisi, diguem...
d'aspectes audiovisuals, com deies tu. Molt bé, Eduard. I què, dels jocs de rol tenim molts de terror, o no? Bé... De fet, n'hi ha, eh? Vull dir, al final també és l'avientació, no? Qualsevol joc li pots donar un... Al final intento fer això, eh? Són jocs que jo conec, tampoc conec alguns, però és buscar aquesta aventura o aquesta història que sigui una mica... Correcte. I, de fet, intentava preparar un que fos per nens. Vull dir que ara tinc nens petits jo també i també m'estic ficant amb els jocs de rol per nens i...
Llavors és un terror, evidentment, adaptat per anys petits. Terror kits, com diuen aquí, eh? Molt bé. Doncs l'Eduard Blesa, el director del Centre de Formació d'Adult Rafael Ferrer, alguna cosa més que vulguis afegir? No, contents d'estar aquí i seguir col·laborant. Doncs contents també que ens hagis volgut visitar en aquest matí de dilluns, eh? Que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Bona setmana, moltes gràcies. Roger, si et sembla, anem a recuperar també, abans d'arribar a les 11, ens faltava...
una altra de les entrevistes que vam fer el dijous al marc de l'exposició de l'Escola Joso, amb un dels alumnes que vam tenir l'oportunitat de parlar i de comentar la seva obra, que és l'Ibraïm Calvet, que és un dels entre 30 i 40 alumnes de l'Escola Joso de tercera il·lustració que exposen aquests dies fins diumenge a la sala d'exposicions de Can Amaller. Escoltem el que ens va dir aquest alumne i de seguida tanquem aquesta tercera hora del programa.
Ibrahim Calvet, què tal? Bon dia. Bon dia. L'Ibrahim és un dels alumnes de Tercer d'Il·lustració de l'Escola de Joso que ha participat en aquesta exposició. Explica'm la teua obra, amb què t'has inspirat. El projecte anava de, bàsicament, de com el terror japonès ha envait el terror que tenim més normalitzat aquí.
i la proposta era agafar un element tan important del cinema i de la cultura en general com és Frankenstein i portar-lo al terror japonès, per exemple, amb referents com Junji Ito, Escalopendres, tipografia japonesa i tal, i la base era fer com una barreja d'aquests dos conceptes i donar aquesta proposta.
Com ha sigut el treball, el procés d'elaboració del dibuix? Bé, el procés sobretot era molt referents, moltíssims, i sobretot de coses diferents al cinema. Jo agafava molts referents també de música, encara que sembli una bogeria, però ajuda molt tenir com a referents com coses fora del teu àmbit. Per exemple, si fas dibuix o il·lustració, tenir referents de música, teatre, cinema, etcètera.
I va ser una recopilació de referents molt forta, molt contundent, com tots els alumnes, i al final hem pogut donar un producte que jo crec que és prou maco. Em deies que vas fer dues propostes? Vaig fer dues propostes i al final van escollir aquesta, que estic molt orgullós, que és una proposta més gràfica. L'altra era més complexa i més realista, per així dir-ho.
Jugant molt amb el negre, no?, i el verd, no?, en aquest cas? Sí, sí, amb colors basis i buscant aquest impacte i aquest contrast, sobretot, que és el que jo crec que més impacta en l'espectador. Molt bé, i com veus el nivell de la resta d'obres que estem veient aquí Can Amatller? Molt elevat, estic molt orgullós dels meus companys, de com hem portat la feina, el treball del professor, el Toni, ens ha portat de forma excepcional i donant un tracte molt bo a cada un, molt personalitzat, i no puc estar res més que orgullós, molt bona feina hem fet.
Molt bé, doncs enhorabona, Ibrahim, moltes gràcies. A vostè, gràcies.
Un minut i mig i seran les 11 del matí. Escoltarem les notícies d'aquesta hora i de seguida tornarem per fer l'última hora del programa especial del 44è Festival de Cinema de Terror de Molins de Rai des de la plaça Mercè Rodoreda amb més convidats. A dos quarts de dotze per cert, ving del...
el company Miquel Casas, que és l'únic espai que hem mantingut dels habituals de dilluns perquè ja sabeu que tenim la secció la màquina de la Penny. La màquina de la Penny, és que avui si no fèiem la màquina de la Penny, quan la farem, si no, no? Just davant del teatre i del bar, i a més a més farà un especial de música i terror, el Miquel. També l'ha passat l'amic Jordi Veumala, col·laborador habitual del programa,
La Marta Tugues, excol·laboradora de la casa, que és una de les conductores oficials del festival. Què vol dir això? Doncs que va amunt i avall portant convidats. Què representa això? Una mica de les interioritats del festival que coneixerem a partir de les 11 i 10 aproximadament i fins a les 12, que és quan posarem punt i final final.
el Bon dia i bona hora especial Terror, amb el Roger Tosset, amb la Elia Arjón, amb la Sílvia Artés i amb un servidor, l'Oriol Roveu. Fem la pausa, notícies, i de seguida tornem des de la plaça Mercè Rodoreda. Bon dia i bona hora.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Hem mobilitat encara ara situació complicada a les carreteres. A Barbera de Vallès, en sentit nord, cap a Girona, hi ha retencions de fins a 4 quilòmetres, tot i que els vehicles accidentats ja han estat retirats. També hi ha un carril tallat a Viladescents, però no toca amb remolca variat, i un altre també a Ullacona, però un altre accident entre un turisme i una furgoneta.
D'altra banda, la circulació també s'ha normalitzat en aquests moments, volíem dir, a les 158 entre el Nus de Trinitat i Moncada i Reixec després d'un altre accident que havia provocat algunes retencions.
I tres dotacions dels bombers de la Generalitat s'han desplaçat a l'estació de trens de Tarragona per extingir un foc en un tren. El convoy arribava per la via 10 de l'estació de Tarragona quan un testimoni ha alertat que sortia fum dels baixos d'un dels vagons. L'avís s'ha rebut quan passaven 3 minuts de les 10 del matí i operaris de l'estació han intentat també sufocar el foc amb extintors però han requerit la intervenció dels bombers. El tren circulava buit, sense viatgers ni tampoc mercaderies.
I el govern espanyol prohibeix a partir d'avui la cria d'ausa a l'aire lliure a les zones de més risc de grip aviària. L'ordre ministerial s'aplica arran de l'augment de brots detectats a Europa i en el cas de Catalunya la restricció afecta un total de 200 municipis. S'aplica de manera preventiva amb el focus centrat en les explotacions d'autoconsum i en aquelles que no estan equipades a mecanismes de protecció com ara tanques o bé xarxes.
També impliquen la prohibició de fires i mostres amb ous captives a les zones afectades i a veure la vira amb aigua de dipòsits on hagin pogut accedir a ous silvestres.
I en aquest sentit, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha creat una Subdirecció General de Protecció dels Drets dels Animals per reforçar les polítiques de benestar animal a Catalunya. Aquesta nova unitat, que dependrà de la Secretaria de Transició Ecològica, coordinarà accions per tal de garantir els drets i la protecció dels animals de companyia, gestionarà també denúncies, registres i inspeccions i impulsarà campanyes de sensibilització i protocols, com ara el de les colònies felines.
I la menor de 14 anys que presuntament havia estat venuda pels seus pares per 5.000 euros i aliments a canvi d'un matrimoni forçat ha tornat amb la seva família després de declarar un jutjat de Navarra i negar-se a considerar-se víctima. Els Mossos la van trobar pidolant a les Borges Blanques. Inicialment va quedar sota tutela, però en aquest cas ja no ho està.
Els 5 detinguts, inclòs els pares i la família del jove amb qui s'hauria casat, segons un ritual romaní, han quedat en llibertat i el cas s'investiga per tràfic d'essers humans i mendicitat de menors. I pel que fa al temps del dia, avui serà variable. Ara al matí hi ha bancs de boira o núvols baixos en la depressió central i en baix del Pirineu i prelitoral. També pel que fa a la temperatura, avui els valors es mantenen estables amb màximes d'entre 14 i 18 graus.
Passen 3 minuts de les 11. Informació local. Avui dilluns el Banc de Sang i Teixits és a la Federació Obrera per realitzar una nova campanya per donar sang, animant a tothom a anar a donar sang avui perquè tenen les reserves justes i fan una crida a la participació, com és habitual.
Doncs avui, si voleu donar sang, estaran a la Federació Obrera al matí de 10 a 2 i a la tarda de 5 a 9. Heu de dur un document identificatiu i no anar-hi en dejum, recordem-ho. I si voleu apuntar-vos-hi abans per reservar franja horària, heu d'entrar a bancsang.net barra donar. Avui, nova campanya de donació de sang a la Federació Obrera.
I de cara al cap de setmana, d'Altabaix, programa un nou concert, concert de jazz, amb Dray Martino, The Return of Dray Martino, que és justament l'alter ego del músic moninenc Miquel Àngel Cordero, que toca el contrabaix. A la formació l'acompanyen Polo Medes, de la trompeta, Santi de la Rúbia, Saxo Tenor i Toni Pagès, bateria i octapat. Doncs el diumenge a les 7 de la tarda, la Trasca Trusca, les entrades anticipades, es podeu comprar al web d'Altabaix.
I el SEM, que també fa una proposta aquest cap de setmana, el diumenge la secció de Medi Ambient fa una sortida per veure fagedes, la fageda i la fonda a la tosca, Vallfogona del Ripollès, en aquest entorn típic de tardor, una sortida de tot el dia, excepcionalment.
Aniran a aquesta zona del Ripollès, dinar de Carmanyola. Si voleu anar-hi, podeu passar pel local del SEM a apuntar-vos i recordem que obren cada dia de dilluns a divendres de dos quarts de set a dos quarts de nou. I el Foment, que també fa una proposta per aquest cap de setmana. Teatre, el proper diumenge a les 6 de la tarda amb l'obra El perro de l'Hortelano, dirigida per Paco Mir. La farmàcia de Guàrdia avui dilluns és la roca del carrer Major 31.
La ràdio nostra, Ràdio Bolíms de Rei.
A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea, Next Generation EU, Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català, per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscreu-te al Vincles. Vincles.omnium.cat Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Els dilluns a la Penya Braurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Braurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són ara mateix les 11 del matí i pràcticament 8 minuts. Seguim en directe, última hora des de la plaça Mercè Rodoreda, amb aquest especial del 44è Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei, el Bon Dia i Bon Hora, Ràdio Molins de Rei en directe des del festival. Tinc aquí d'entrada Glòria Massana, que la veig, però no l'escoltareu.
Perquè no té veu i, per tant, no podrà passar per l'espai... Avui no l'hi tingueu en compte, però el festival ha passat factura ja només en tres dies. I no té veu. O vols que ho provem? No, no pot, no pot. Diu que no pot. Bé, no, en tot cas, Faragonyes, recupera't aviat. Anem a parlar d'aquelles coses que potser no es veuen al festival, com és, per exemple, la rebuda de convidats i convidades.
I això es fa gràcies també al patrocini, en aquest cas, de Rem Guitarra, col·laboració que té amb el festival. Tenim dos cotxes aquí ben xulos logotipats. Tres, un que queda exposat davant del teatre i dos que van en circulació...
amb un conductor al matí i una conductora a la tarda. La conductora de la tarda qui és? Marta Tugues, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Ex-col·laboradora a casa nostra, el Bon dia i bona hora, amb el programa Mares amb l'Elisabet Marcier. Correcte. I moltes coses més. Moltes coses més. Com vas? Bé, molt bé, molt contenta, la veritat. Sí? Sí. Primera experiència, primera vegada que assumeixes aquest rol de conductora oficial del festival. Sí. O co-conductora. Co-conductora, correcte. Amb el teu company del matí...
Que es diu Iñaki. L'Iñaki, que l'hem vist abans i que... Que és encantador, també. Molt bé. Escolta, com han anat aquests primers dies? Perquè, de moment, de divendres fins avui són pocs dies, però ha sigut intens, dius, eh? El primer dia va ser intensíssim. Intensíssim. Sí, perquè era divendres i hi havia molt de trànsit. Hi havia, doncs, les previsions que tens d'arribar des de Sants aquí amb uns 20-25 minuts.
I es van convertir en una hora i quart, aquests 20-25 minuts, perquè hi havia... Llavors, vulguis que no arribi a un punt que ja no saps què explicar als nois que portes, nois i noies, però amb el savoir-faire que em caracteritza, doncs va estar molt divertit.
Quina és la teva tasca, per entendre'ns, perquè la gent ho pugui entendre, en el trasllat de convidats i convidades? De fet, la tasca seria simplement traslladar-los, però aprofitant l'oportunitat que tens gent d'aquest món del cinema que estaran amb tu en aquest habitacle, que no tenen més remei que escoltar-te, entre cometes, doncs hem aprofitat la benentesa i hem estat xerrant amb convidats i ha estat molt interessant.
A tu et donen cada dia? Correcte, uns trajectes. Uns trajectes, un road trip. Exacte. I que has de complir més o menys amb horaris, no? Estrictament amb horaris, no més o menys, sí. Perquè s'espera que recollim la persona a l'aeroport. Bàsicament aeroport o estació de Sants? A mi m'ha tocat més estació de Sants perquè faig tardes. L'Iñaki ha enganxat més aeroports. Molt bé. I fins aquí al Teatre de la Peni o a hotels, no? Exacte.
Aquest és el trajecte. Bàsicament Hotel Ibis, que també és un dels patrocinadors o que col·labora amb el festival. Súper, sí, sí. I a partir d'aquí, en els trajectes, segur que, i això va a persones, doncs hi ha més conversa o menys. Sí. A veure, si ja em coneixeu, sabeu que se'm caracteritza per parlar. Per la gent que no conegui Marta Tugues, doncs es caracteritza per parlar bastant. Exacte. Llavors tinc la sort de desgràcia de parlar anglès fruit i francès una mica més o menys bé.
Però tu ets de la generació que vas fer més aviat anglès a l'escola, no? No, la generació seria aquesta, però jo vaig anar a una escola de monges franceses i vaig estar estudiant... Ah, i això et va marcar. Bueno, em va marcar, a part d'aprendre francès. Són dues coses que tenen diferents connotacions. Llavors, el tema és aquest, que el primer viatge que vaig fer, que va ser de Sants a l'hotel Ibis, anava amb gent d'una productora i anava amb els nois que han fet la capçalera, que és de dibuixos aquest any,
d'animació, diguéssim. Sí, sí. I, clar, jo anava sentint que explicaven, perquè els vaig preguntar, vosaltres què teniu a veure amb el festival? I van explicar, doncs, això, que havien fet aquesta capçalera d'animació, que estava basat en el tema japonès, en la tècnica aquesta de reconstruir, saps? I, clar, jo m'anava agafant ganes de veure tot això, saps? I tenia la sort que podia venir a la nit a veure aquesta capçalera, sentir el col·loqui i a veure la primera pel·lícula, que era Disforia. Que també vas portar amb membres de l'equip.
Correcte. En el primer lloc vaig portar Eloi Azorin de Sants a l'hotel Ibis. Encantador, Eloi Azorin. La veritat és que va ser un trajecte molt fluid, amb conversa. T'hem d'imaginar amb el cartell com els agències de turistes? 100%. Sí, tenim el mòbil de la persona per posar-se en contacte, però trobo que és molt acollidor que surtin per la porta d'arribades de l'estació
Vas a l'estació de Sants, arribades... I et trobes algú amb el cartellet amb el teu nom i amb la samarreta d'Error Molins, i trobo que és un punt interessant. Sí que és veritat que algun se m'escapa, com l'Eloi, que em va trucar ell, dic, però si no has tingut temps de sortir, si estava a la porta, no m'has vist, diu, no, no, he sortit fletxat. Sí que és veritat que anava una mica amb una gorra, saps? Proposo que tampoc li deu agradar molt que el reconeguin i que el parin, no? I llavors m'estava esperant a fora i vam recollir el cotxe i vam venir, vam tenir una conversa molt interessant. Molt.
Després, al vespre, vaig fer viatges de l'hotel Ibis aquí perquè les convidades, les actrius de la pel·lícula Disfòria anaven arreglades i era millor que fessin el trajecte en cotxe. I, clar, vaig continuar sentint converses, veient-les així a prop, que dius, carai, aquestes noies...
se les veia molt interessants, estupendes, guapíssimes, no? I, clar, després veus la pel·lícula, no? Endavant com agafant ganes de veure què passaria amb tot això. Sí que és veritat que l'Eloi em va fer una mica de cinc cèntims, spoiler, li vaig preguntar de què anava la pel·lícula i em va explicar una mica per sobre de què anava, però evidentment no em va explicar el desenllaç. Molt bé. I la programació per avui, per exemple? La programació per avui... A veure... No he tingut res. Ah!
Avui no hi ha res. Avui a la tarda no hi ha res. Avui és dia de descans. Avui tinc dia lliure. Molt bé. I després també vaig tenir la sort de portar de Sants, que venia de Lión, amb la seva parella, un noi que es diu Sebastián Guanyón. Espero dir-ho prou bé. Ho has dit molt bé.
Perquè vam estar parlant, dic, espero dir-ho bé, no? Perquè vaig intentar parlar en francès primer, m'ho va puntualitzar una mica, llavors li vaig dir, tu saps pronunciar la R? Diu, no. Dic, doncs jo tampoc sé dir guanyó. Doncs així, soc així, per trencar una mica el gel, no? Sí.
I els vaig acompanyar, que en teoria els havia de deixar a l'hotel, però era el dia de l'estrena. I em van dir, bueno, doncs deixarem les coses i anirem a peu. Dic, si deixeu les coses i aneu a peu, no arribareu. Dic, deixa'm consultar, que hi ha una noia que es diu Marta Brics, que és la coordinadora, que és estupenda, meravellosa. No és la Glària Massana.
No, que també és estupenda i meravellosa. Jo crec que tothom que forma part d'aquest festival és estupendo i meravellós. Té de dir que no m'he trobat ningú que diguis, ui, què fa aquest aquí? No, no, tothom està superdisposat, tenen moltíssima voluntat que tot surti bé i que tothom estigui content i trobo que això és el que enriqueix aquest festival.
Molt bé, molt bé. Total, que m'has tallat. El Sebastià Gonyó. Sí. Què diu el Sebastià? Doncs supermacó, també. Vull dir que vaig començar a seguir-lo a la seva pàgina d'Instagram. Té no sé quants seguidors. Venia amb la seva parella, una noia encantadora, també, i va fer de jurat dels curs.
Llavors, ahir, després de deliberar, l'havia de portar a Barcelona. I vaig intentar saber quin era el curt guanyador. Me'n va dir que els va costar moltíssim arribar a quin era el millor dels curs, que van estar deliberant molta estona, i crec que hi havia quatre persones deliberant. I no vaig arribar, tot i que vaig estar veient els curs, em vaig quedar amb les ganes de saber quin era el curt guanyador del...
Per tant, és una feina que et permet xafardejar també una miqueta. Sí, sí, trobo que xafardejar una miqueta seria una mica... Bastant, bastant. Bastant, bastant, va, sí. Avui, per tant, re, i llavors, en funció del dia, hi ha més o menys activitat, oi? Correcte. Sí, sí, la Marta s'encarrega, tenim un grup comú amb la Marta i l'Iñaki, llavors ella ens recorda el dia abans, per si hi ha hagut alguna alteració, algun canvi d'hora o alguna cosa, el dia abans passem llista i ens encarreguem que no hi hagi cap descuit.
I això és fins al dissabte? 16. O sigui, diumenge també inclou? Fins al 16, correcte. Molt bé. I per tant, ja només en aquests 3 dies, crec que t'ha agradat la feina, no? M'encanta la feina. T'he de dir que el cotxe també, el cotxe que ens deixen des de Remvitat, la Renault, és un cotxe híbrid que és automàtic i va superbé.
Ara, Glòria Massana, que no té veu però sí que encara pot escriure, li passen unes notes a Marta Tugas. Bueno, m'està donant unes indicacions que li han passat ara i que fa gràcia que et comentin, no?, que s'està fent aquí, hi ha un underbag que estan parlant de la nostra conversa. Molt bé. En directe a Ràdio Molins de Reian. Per tant, el cotxe molt confortable, eh?
Súper, la veritat és que al ser automàtic i híbrid, que poses benzina i es van recarregant les bateries, i és gran, a més a més. Aquest model que aduc jo és un model que es diu Rafale, i l'altre model em sembla que es diu Austral, i és molt fàcil de conduir i va súper bé. Molt bé, doncs alguna cosa més, Marta, que ens vulguis compartir?
Doncs no, que tinc ganes de veure què m'espera aquests dies, sí que ja tenim una escaleta, i el primer que faig és buscar la persona que em fa endur a Google, Instagram, per assabentar-me. És una recerca primer? Correcte, llavors ja tinc més o menys un tema de conversa amb aquesta persona per estirar del fil, però he de dir que la gent d'aquest moldillo, jo crec que tothom està molt curtit i que és agradable, vull dir que tothom ha pujat al seient del copilot per dir alguna cosa, ningú se senta darrere, que...
ja fan per buscar la conversa i per tenir un trajecte agradable. Molt bé. Doncs alguna cosa més? Per part meva, no, si tu tens alguna curiositat, alguna cosa més que... Jo penso que ho has explicat tot molt bé. Sí. Has pogut fer fins i tot alguna pel·li, com deies, no? Disfòria i els curs, de moment hem vist això. Ah, això, molt bé.
Hi ha alguna més que potser veuràs, no? S'intentarà. La veritat és que aquest festival és un goig. Val molt la pena tot el que es pugui veure i recomano 100% a tothom que tingui dubtes o que no sàpiga si venia o no venir. Tot i que el gènere de terror no és un gènere que agradi a tothom, sí que és veritat que també està bé veure-ho per poder opinar, per poder dir si t'ha agradat o no t'ha agradat. Això és molt important. Sí, perquè hi ha molta gent que no m'agrada.
Has vist, ho has viscut, has estat en una sala de cinema amb una pantalla gran veient una pel·lícula i la veritat és que des d'aquest punt de vista crec que és increïble poder tenir aquesta oportunitat. Marta Tugastons, moltes gràcies i que segueixin anant molt bé aquests viatges fins al diumenge. Gràcies a vosaltres i a Terror per donar-me aquesta oportunitat. Una de les conductores oficials del festival que mou convidats amunt i avall, sobretot des de l'estació de Sants,
o a l'aeroport fins a l'hotel Ibis i aquí al Teatre de la Peni. Moltes gràcies a la Marta. Farem una pausa, Roger, i de seguida tornem amb més coses des d'aquí a la Peni. Ja tenim aquí el Miquel Casas, que el farem passar d'aquí una estona per parlar. Sí, sí, la Sílvia la tenim aquí a baix a la plaça Mercè Rodoreda.
Nosaltres estem a l'estructura que hi ha, les taquilles, la botiga de merchandatge, el fotocall, estem una mica alçats i veiem el teatre de la PENI ben maco, i la Sílvia va amb el micròfon autònom, podríem dir, com deien els amics quan en Pujal feia les retransmissions.
perquè encara hi ha aquesta transició entre els alumnes que estan gaudint dels curtmetratges a dins del teatre i els que encara han d'entrar a les 12 del migdia i per tant estem en aquest moment de transició i estem intentant agafar alguna cosa més també per copsar que és un dels objectius poder parlar amb alumnes, professors i el que es mou al matí dels dilluns
habitualment del festival, que és la sessió per instituts. Per això hi som dilluns i no pas un altre dia, també, perquè és quan passen coses. Doncs la Sílvia està acabant de... Sí? Doncs vinga, connexió quan vulgui. Sílvia, endavant.
Vinga, doncs tornem a estar amb alumnat i també professorat d'aquest institut, Maria Aurelia Gamany. Ells venen de Cornellà. De fet, cada any venen al festival de Scena de Terror amb alumnes diferents. Clar, són de batxillerat. Abans hem parlat amb algunes de les noies que han arribat abans. Ara tenim noves incorporacions, a més del professor d'aquesta matèria que ens deien elles, que algunes d'elles fan audiovisual. Comencem per aquest noi que abans no ha intervingut. Voldria ser una mica les expectatives que tens tu de...
d'aquest visionat de curtmetratges de terror i una mica vingulat amb aquest batxillerat que estàs estudiant, què creus que et pot aportar? Bueno, a veure, expectatives no tinc cap perquè no he vingut mai, òbviament és el meu primer any i llavors, bueno, suposo que vindrà aquí a veure material cinematogràfic, jo que faig cultura audiovisual també, m'aportarà, per exemple, puc analitzar els curs, els plànols, etc. I bueno, m'ho passaré bé, suposo, espero.
I ja està, aquestes són les meves expectatives, no hi ha molt més. I de terror, el general de terror, ets habitual, t'agrada o potser hi ha aquí una mica menys difícil? No soc el més fanàtic del cinema de terror, però bé, tampoc m'ho desagrada, no és la cosa que més... M'agrada menys els romans o coses d'aquest estil que el terror, llavors. Llavors no tinc problema, tampoc. En tot cas són petites píndoles de curtmetratge, no? El patiment, en tot cas, serà més curt. Serà mínim, sí, suposo que serà més petit.
Tenim aquí altres alumnes. Em sembla que vosaltres també estudieu aquesta matèria. Ah, tu no, tu no. Bé, vosaltres no. Bé, en tot cas també és una sortida general, no? Com dèiem, la millor manera de començar la setmana, no? Sí, la veritat que sí, perquè jo la veritat que per fer això és això que fer classe...
I, bueno, jo crec que podem aprendre algunes coses d'això, perquè a vegades estem molt acostumbrats a veure com pel·lícules fetes molt professionalment i també hem de veure des d'un punt de vista més com humà, més com de procés i tot això, perquè és molt important veure coses com més, com art, com, no sé com ho diure, però més petit, per així diure, per saber com apoiar les petites, com la gent, com, ai, no sé...
Sí, ha fet desproduccions i gent que comença i aprendre, perquè pots aprendre una persona que està començant. Pots inspirar molt també, perquè no és una gran producció, és com més humà. Jo sento que és com un procés més humà. Molt bé, no sé si tu vols afegir alguna cosa. A mi, jo encara que no faig la adaptativa, em fa molta il·lusió mirar-ho, perquè a mi m'agraden molt les pel·lícules i mira que jo no soc fan del terror, però si estic amb els amics i això crec que ho puc fer.
em pot interessar molt i sortides així a mi m'encanten i doncs sí, m'agrada molt. Ara tenim aquí el professor justament d'aquesta matèria audiovisual, producció audiovisual, justament sortides com aquestes, diuen que els agrada però evidentment la part pràctica o viure-ho així més directament suposo que enriqueix també, a més de tota la teoria que els hi pugueu explicar.
Sí, és una manera de veure in situ tot el que fem a classe. A classe fem una part més teòrica, que és obrir les pel·lícules, veure com estan fetes, estudiar el llenguatge cinematogràfic.
I a classe sí que analitzem alguns curs o trossos de pel·lícules i aquí poden veure in situ un producte final i veure que ells també en algun moment poden ser capaços d'arribar també a realitzar aquest tipus de pel·lícules o de curtmetratges i poder-les passar a festivals, la qual cosa em sembla molt interessant.
Molt bé, doncs us deixo, perquè crec que ara heu d'entrar ja, no?, cap a veure SOA de Cornellà. Teniu alumnes de primer de batxillerat. De primer de batxillerat de l'Institut Maria Eurea de Capmany. Que sou habituals, eh, del festival? Sí, fa ja, des d'abans de la pandèmia, no me'n recordo, pas 8-9 anys que venim.
Molt bé, doncs gràcies i esperem que gaudiu d'aquests curs. Gràcies. Doncs Oriol, no sé si vols, han sortit ja alumnes de la Primer Visionat, no sé si vols que intenti, a veure si algú m'explica una mica què els hi ha semblat aquestes projeccions. Un segon, en directe de Ràdio Molins de Rei, un segonet, voldria saber, a veure si alguns alumnes que ens expliquin què us ha semblat el que heu vist, si us agrada el terror, no us espanteu i no us allunyeu. A veure, qui em vol explicar què us hi ha semblat?
A veure, aquestes vergonyes no, eh, que ja sou grandetes. Vinga. Molt xulo. No, no, una mica només. En plan, el susto i ja està. Però no fa por. El terror no és el que potser us pensàveu, no? Hi ha una mica de prejudicis, no, al voltant del terror?
A veure, em sembla que a vosaltres sí que em voldríeu explicar què us ha semblat el que heu vist, no sé si ja us agradava el cine de terror o no. Sí, al principi donava una mica de por, però després ja no. En plan, el de la Barbie no ho he entès bé, després l'altre en anglès, que era d'una noia que estava morta, tampoc l'ha entès. Bueno, moltes coses. Bueno, i al principi, a mi no m'agrada el cine de terror, però he de reconèixer que m'ha acabat agradant. O sigui, he acabat com veient el missatge que acaba tenint...
rere fons i sincerament a mi m'ha acabat agradant i ara tinc una altra perspectiva dins del cinema de terror. A mi també m'ha agradat molt, aunque algunes coses m'ha fet molta por, però al final m'ha agradat molt i ja està, estic molt contenta per veure'l. I us han fet una mica d'explicació abans, oi? Sí, sí, us he fet una mica d'explicació i he fet preguntes també i ja està. Molt bé, doncs em sembla que hi ha algú altre que vulgui afegir. T'ha agradat a tu el que has vist? M'ha encantat, molt bé. M'ha assustat realment molt.
Sí, m'encanta. Moltes gràcies. Doncs aquí tenim aquests fans, ja veieu, costa una mica, eh? Aquests adolescents, que la vergonyeta, però bé, han sortit tots contents, pel que sembla, eh? Molt bé, Sílvia, gràcies. Tasca difícil, eh? Bona feina. Amb aquests alumnes de batxillerat, que ara just surten i per això els escolteu parlar.
Ja tenim aquí amb nosaltres el Miquel Casas, per tant, 4 minuts i seran dos quarts de 12, encetem aquest especial de la màquina de la peli.
A veure, no és la sintonia habitual d'aquest espai. Miquel Casas, bon dia i bona hora. Bon dia, com estem, què tal? Tampoc és l'espai habitual on ens trobem els dilluns, sinó que estem a la Penny. És que, a més a més, pel programa que fem és un espai, per mi s'entranyable. És que ens va perfecte, això. Clar, estem fent un programa que es diu La màquina de la Penny i estem just davant de la Penny, davant del café i davant del teatre de la Penny. Sí.
era evident que havien de fer un canvi de sintonia i si parlem d'una sintonia i una melodia clàssica, dintre de les clàssiques, en el món del cinema de terror, evidentment és aquest, el tu, els rebels de Michael Field. Michael Field. Curiosament, primer vull explicar que he fet un programa temàtic de temes de pel·lícules de terror,
M'ha costat força, perquè a la que poses a buscar pel·lícules de terror, la majoria tenen la seva pròpia banda sonora. Llavors, buscar cançons per poder posar, però ho hem aconseguit. D'entrada, la sintonia crec que és la més acertada que podia fer.
Dir també, que suposo que s'ha dit mil vegades, però jo vull insistir, que el primer cinema de terror de Molins de Rei aquí a la Penis va fer el 7-8 de juliol de 1973, que van ser 16 hores de cinema de terror, no 12, al cap de les 3 anys crec que va passar les 12 hores, i va ser la primera marató a Espanya de pel·lícules de terror. Any 1973, l'any que apareix aquest àlbum Tubular Mells de Michael Field,
que de fet és un àlbum que Michael Field havia estat composant entre el 68 i el 69, va gravar unes maquetes, les va portar a les discogràfiques, ningú s'ho va creure, ningú s'atrevia a publicar un disc d'aquestes característiques amb una durada de la cara A 15 minuts i la cara B 15 minuts, fins que un sonat, un tal Richard Branson, va formar una discogràfica que es va dir Virgin Records, que es va dedicar a pràcticament agafar
allò que ningú volia i que tenia un valor realment artístic increïble i que sortia dels àmbits comercials. El primer àlbum de la Virgen és aquest. Es publica amb un èxit zero. Zero èxit. Ningú ho entén, ningú ho compra...
els dades discogràfiques que havia dit que no li van dir, veus, ja t'ho dèiem, que això no funcionaria. Però al final la vida té els seus punts de destí i un bon dia el director de la pel·lícula Exorcista va escoltar aquesta música, la va posar com a banda sonora i a partir de llavors l'album de Michael Field va estar exactament, exactament, ho tinc perquè he apuntat, des de...
Va estar exactament... Ostres, ara no ho trobaré. Tranquil, tranquil. Va estar al top 10 de vendes bitàniques pràcticament dos anys. O sigui, va ser un èxit comercial, acompanyat per aquest punt de fortuna que a vegades necessita un artista per arrencar la seva carrera discogràfica.
També ho vull aprofitar per comentar que justament l'any 1973 és un any que comença el cinema de terror i és un any que per la indústria discogràfica, almenys per mi particularment, va ser un any molt important perquè, entre d'altres, va sortir el mític
un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Doncs bé, hem començat amb aquesta sintonia especial, òbviament, perquè el dia s'ho mereix, i el lloc i l'espai. Del primer festival de xirama de terror d'aquí, de la peni, de Molins de Rei...
M'ha sigut molt complicat i molt complexa i no he sabut trobar quines pel·lícules es van fer. Recordo pel·lícules amb molt de sèrie B. Entenc que no hi havia el potencial ni la capacitat per poder portar pel·lícules de primera categoria. Suposo que hi hauria una típica de Dràcula o una típica de Frankenstein. Recordo una italiana subtitulada molt, molt dolenta que es deia La Màstera del Demònio. Igual era un crític de terroratiu que era una obra mestra per mi d'allò. Recordo
Recordo molt especialment una pel·lícula que crec que ha trespassat les fronteres, que era l'abominable Doctor Fives. I amb aquesta pel·lícula sonava això. L'abominable Doctor Fives
Bac, Tocat i Fuga, un clàssic, un clàssic de clàssics. La pel·lícula realment fa por. La vaig trobar molt sinistre. Si no recordo malament, era una pel·lícula original subtitulada. Això t'ho dic una mica amb el tema de la memòria. Està sent memòria.
Roger, ja sap que ara de la següent pel·lícula que parlarem ha de posar tres cançons, que quan jo vaig dir una vas posant. O sigui, tu vas venir l'any 73, eh? L'any 73. Vaig venir el 73, el 74, pràcticament tots. Em vaig saltar l'any que estava fent l'Emili, que va ser l'any mític de la matança de Texas, amb tot el que va passar amb les serres que van sortir, tot aquell espectacle.
No va ser possible. I després, a partir dels 20-25 anys, quan ja em vaig fer gran, no ho he seguit. Veníem aquí perquè era un aconteixement... Una festa. Una festa, era una festa.
Correcte. Bé, doncs hem escoltat Johann Sebastian Bach. Johann Sebastian Bach, la seva obra, podríem dir, més emblemàtica pels que no som experts en temes clàssics. Arribem a l'any 1981.
I apareix una pel·lícula que barreja el terror, el pànic, el suspens, els sustos, amb un punt d'humor. Aquesta pel·lícula es deia Lobo Hombre Americano en Londres. I sentirem tres cançons d'aquella pel·lícula. Roger, fot-li. Bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum,
Fins demà!
Roger, t'estàs escoltant en directe, eh? Un tema original del 1934, gravat a l'any 61 per un grup que es diu Marcells i l'aquests dos es diu Blue Moon. Anem per la segona, Roger. Ah, vinga, doncs, va, la segona.
I know the end is coming soon.
Els teus amics, els teus admirats. Bad Moon Rising, àlbum Green River, any 1969. Passem del 61 al 69. I això va ser número 2 als Estats Units i número 1 a Anglaterra. Encara estem a la mateixa pel·lícula. Fixa't que... Ara ho explicarem. Roger, anem per la tercera.
Fins demà!
Bona nit.
Van Morrison. Van Morrison. Un altre clàssic. Mundens, any 1970. I si us fixeu, en aquestes tres cançons hi ha una cosa en comú, que és la lluna. Estem parlant d'una pel·lícula que l'home llop surt i ataca quan hi ha lluna plena.
Blue Moon, si no ho parlava, Bad Moon Rising i Moon Dance. També surt el Moneixador de Michael Field, ai, perdona, del Cat Stevens, entre altres. Molt bé. Canviem de... Canviem de pel·lícula, eh? Estàvem a l'any 81. A l'any 81. Ara ens anem cap a l'any 90 i no sé quants. Sí, dècada dels 90.
una gran pel·lícula que no es podia anomenar pel·lícula de terror, però jo crec que entra dintre del gènere, que és El silencio de los corderos. Una gran pel·lícula amb un gran paper de la Jodie Foster i, sobretot, de l'Anthony Hopkins. I allà hi ha una cançó del Tom Petty que es diu American Girl, que la va treure amb l'àlbum debut del 1976, gran àlbum de Tom Petty, però...
Jo li he volgut donar una miqueta, una volta, i hi he volgut posar una versió que segurament molta gent reconeixerà. Vinga, fot-li.
Bona nit.
Fins demà!
A veure, molts... La versió de trompetti és una versió original, una versió realment genial, però hem volgut fer un salt l'any 2009 per escoltar la Taylor Swift. Sí, senyor. Taylor Swift, que és una cantant, que és una icona de la música pop, una de les cantants que més omple estadis, que més discurs ven, però que recordem que la Taylor Pop comença...
Amb arrels, country, rock i de blues. I aquí està una miqueta. Ha fet el camí invers a la que ha pogut fer la Rosalía, que ho parlàvem l'altre dia a la ràdio. Un camí invers vol dir començo amb els gèneres que jo he viscut a casa més purs i me'n vaig cap a un tema més pop per un tema comercial, per un tema de popularitat o pels motius que ella agregui. Una versió realment genial.
Molt bé. I ara ens n'anirem. I encara amb la recta final. Sí, que no és de cap pel·lícula, però és que no podíem fer un especial de la màquina de la Penny. Encara aquesta cançó on va i va sonar la Penny, però tenia que ser-hi que no sonés aquesta cançó.
Bona nit.
Fins demà!
You hear the doors?
Bona nit!
No. Aviam, aviam. Michael Jackson, un thriller. Que hem d'explicar, primer de tot, que m'has pujat aquí el volum dels altaveus de manera important perquè la gent, els nois i noies, poguessin escoltar aquest thriller. Quan anava als padres, no ens fèiem venir aquí a veure pel·lícules. Quan tu anaves als padres... El dilluns, el damadí, està la classe allà, estudiant a fer el que tingués que fer. Però em sembla genial la iniciativa de tenir...
Les escoles, entenc que són de batxillerat? Sí, són alumnes de batxillerat. Que estiguin aquí, han marxat d'uns, ara entren els altres. Ara estan entrant a la peni el segon torn, que a les 12 fan la sessió de curtmetratges.
No entreu, que us fotran sustos. Escolta, doncs, anem a parlar del thriller de Michael Jackson. Sí, evidentment. D'entrada, parlar d'un àlbum que ja anem parlant mil vegades, farem un repàs ràpid, publicat el novembre de 1982. Abans de publicar l'àlbum es va llançar un single que es deia The Gallest Mind de Michael Jackson amb Paul McCartley.
Llavors van sortir 6 singles més, perdona, 5 singles més durant l'any 83. Pensem que la indústria discogràfica, la manera que tenia de vendre discos era publicar un àlbum, un àlbum amb 12, 14 cançons de les que capiguessin, i el que feia és, no enviaven l'àlbum a les emissores de ràdio perquè potessin el que vulguessin, enviaven un single,
I aquest cíquil el feien sonar amb radiofórmules, el feien sonar per promocionar, perquè la gent escoltés i comprés l'àlbum. Quan aquest cíquil, més o menys, ja havia fet el recorregut, en traien un altre. Normalment, d'un àlbum, traien dos, tres, quatre cíquils i ara... i ara l'hòstia, perquè normalment un àlbum tenia a l'estanteria màxim un any de vida. Aquest àlbum, quan ja semblava que ja havia sortit tot,
El cap d'any del 83 al 84, després de les campanades i del primer anunci a cada país el seu, va sonar aquest videoclip a tot el món.
Un videoclip que no era un videoclip, era com una pel·lícula. Pensem que fins aquell moment, les discogràfiques, tota la promoció la feien pràcticament a nivell de ràdio o aparicions dels artistes als programes de televisió. La cultura de fer un videoclip que a més a més implicava un cost addicional per promocionar no existia. Michael Jackson amb aquest videoclip va canviar les regles.
va fer que a partir d'aquell moment a partir d'aquell moment les discogràfiques canvieixin el xip i apostessin per fer grans inversions perquè la música ja no solament es venia per l'oïda, es venia per l'oïda i es venia per la vista. Recordar que les vendes de Maggie Jackson estimades entre 70 i 100 milions d'exemplars. El segon de la llista, els més venuts de la història és el Back in Black d'ACDC amb 50 milions, o sigui pràcticament la meitat,
i que el director d'aquest videoclip era un tal John Landis, que és el mateix que va fer la pel·lícula Lobo Hombre Americano en Londres. És a dir, la pel·lícula aquesta va tenir un èxit brutal i van agafar el tio. La producció del videoclip, no sé si vam parlar que va costar uns 120 o 120 milions de pessetes de l'època, quan la producció del thriller havia costat la mirat de l'àlbum, de gravar 12 o les cançons que siguin.
justament l'any 81 havia nascut un any abans o dos anys abans d'aquest videoclip havia nascut la MTV i la MTV va ser a partir de llavors fins a aquest octubre del 25 que ha tancat perquè hi ha altres mitjans i altres xarxes per escoltar la música on totes les discogràfiques van començar a apostar per vendre els seus productes per cert com a cosa anecdòtica i curiosa el primer videoclip
que va sortir a la MTV, va ser una cançó que es deia Video Kill de Radio Star, el vídeo amatat a l'estrella de la ràdio dels Barrels. Doncs escolta, magnífic, Miquel Casas. Fins aquí ho tindríem. Deixem una mica més el thriller, Roger, també. Em sembla, em sembla. Gràcies per haver vingut aquí, també per jugar en aquest especial del terror. Ens veiem el de lluny de la setmana que ve. I tant, la màquina de la peni amb el Miquel Casas. Gràcies, Miquel, que vagi bé.
Doncs vinga, seguim endavant, passen 3 minuts a 3 quarts de 12, recte final ja del Bon Dia i Bon Hora, però més convidats, en aquest cas amb el micròfon autònom de la Sílvia, quan vulguis.
Hola de nou, doncs ara m'acompanya un director, abans hem parlat amb alumnes, amb professors, que són els protagonistes d'aquest matí, venen aquí a veure curtmetratges, però evidentment els directors i directores també són protagonistes d'aquest festival, i ens acompanya el Sergi Vizcaíno, que és director del curtmetratge, en concret vens avui a explicar el curtmetratge que vas projectar l'any passat, que es diu Bailando con la muerte, però ell ja és un habitual del festival, ara us ho explicarem, bon dia Sergi.
Bon dia, com esteu? I ets un habitual també del festival, com dèiem, i en concret ara, per començar, explica'ns el... Suposo que els explicaràs una mica el teu documental, no? De què va, no sé si hi ha preguntes... Avances per començar de què va, Bailando con la muerte. Vale, Bailando con la muerte en català, o Baila con la muerte en castellà, perquè són aquests dos títols, és un curtmetratge d'animació 3D,
que vam fer dins del marc de la universitat, però que després ja ha agafat un aire més professional. Aquí va ser un dels primers premis que va guanyar l'any passat, de la part dels kits, del terror kits, i va ser un premi que també ens va ajudar a arribar molt lluny, perquè ara estem a la preselecció dels Goya i estem lluitant pel Goya.
Carai, molt bé. I a més això que deies que arriba a nous públics, no? Perquè a vegades tenim la imatge aquesta del terror que no és apta per segons quines edats, però clar, hi ha moltes maneres d'arribar-hi. En aquest cas, el teu film ha anat pujant, no? I això dels Goya també és notícia.
Sí, la veritat és que el gènere sempre està molt obert, el gènere també pot ser comèdia, dins del gènere hi caben moltes coses, i aquí és un curtmetratge de la mort, de l'amor, i també té molta acció i algunes morts, vull dir que al final és un curtmetratge de gènere que ha sigut molt divertit de fer, i veiem que al públic jove també li agrada, home, potser per nens petits, petits no funciona, però la gent jove, a mi m'hauria encantat veure amb 10 anys aquest curtmetratge, és la idea.
I justament ara, al final, crec que de la projecció dels curtmetratges, perquè just han entrat alumnes de diversos instituts, un d'ells del Bernat Alfarré, no sé si també del Lluís de Recasens, o els altres, els de Cornellà, també han entrat ara a veure aquesta estona de curtmetratges, i al final de la projecció tu els hi parlaràs d'aquest curtmetratge. El Sergi, que el 2002 va guanyar el segon premi del Festival de Curtmetratges, no sé amb quina cinta, i suposo que s'ha anat venint cada any, no?
Sí, el meu primer premi en un festival de cine, quan jo vaig començar a fer cine, el meu primer curt es deia Paulino 2, una fricada d'un zombi loco, va guanyar aquí el segon premi al festival i des de llavors he vingut cada any al festival. Aquí vaig conèixer la productora de la meva pel·lícula, aquí he conecut a molts amics, aquí he presentat molts curtmetratges, he sigut jurat, he sigut públic, és una mica el meu festival.
Per tant, ja 20 anys, més de 20 anys de seguir el festival i ser-ne part implicada. Com dèiem, vas començar, suposo, amb aquest curtmetratge o amb aquests curtmetratges, ara ja en portes més de 20 o més o 30, i llargmetratges i pel·lícules, no? També, explica'ns una mica la teva evolució i les o la pel·lícula, que en aquest cas no ho sé cap a com ha anat.
Crometretges molts, de gènere bastants, no tots, que és el meu gènere favorit, el fantàstic, però també va ser una pel·lícula de gènere, XP3D, el 2011, que la protagonista, entre altres, era Maya Salamanca, Úrsula Corberó, la seva primera pel·lícula, Max Iglesias, i una pel·lícula, un slasher clàssic, molt de Molins, de gent jove que muere a manos d'un psicopata assassino fantasma.
Molt bé, doncs no sé si hi ha alguna altra cosa que vulguis explicar-nos. Quedem amb aquesta projecció d'aquest curtmetratge que és de l'any passat, com acostuma a passar amb els instituts, els hi passen els curs de l'any passat. Suposo que aniràs passant pel festival aquest cap de setmana amb curtmetratges i ara cada dia amb projeccions, estrenes... Home, tot el que pugui, com cada any intento venir tot el que puc. I sí, jo el que animo a la gent que vegi que hi ha molt cine fet a casa, que tothom pot fer això i que fa uns anys gent que estudiava al cap d'uns anys té un curtmetratge que està ajutant Valls Goya. Jo crec que qualsevol que li agradi al cine i li apassoni ho té a l'abast.
Molt bé, doncs Sergi Vizcaïno, director, guionista, també professor de l'ESCAC també, no? De la Salle. Ah, de la Salle, perdona, eh? Però en tot cas tu també el tema d'alumnes, ja el tens bastant per la mà i una mica els codis que has d'utilitzar el tens controlat. Més o menys, sí, jo seguiré amb la meva línia i bueno, intento que m'entenguin i intento posar-me a la seva pell per explicar i parlar d'un idioma que ells entenguin i proper, sí. Sergi Vizcaïno, gràcies i que vagi molt bé.
Gràcies. Adéu. Doncs Oriol, ja recte final, quan queden només 8 minutets per arribar a les 12. Efectivament, i encara ens en sobraran, com diu el Jordi Bumal. Aquest el Jordi, bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Directament arribat del Palau d'Anglazola. Directament amb avió Charter. Charter. A més a més de tenir el terror, tenia per motius professionals feina aquest cap de setmana. Ha anat bé? Ha anat molt bé, ha anat molt bé. Sí, veig que vas fer una paella o...? No, una cassola de tros.
Vols més... Vull canya, vull volum, vull potència. Vols potència, eh? Sí, sí, sí. Ara intentem resoldre aquesta qüestió. És igual. Que el Miquel Casas també ens ha demanat més potència. Mira, parlant de Miquel Casas, estrella d'Am Mallorca, col·laboradors, patrocinadors amb espècies del festival també. També? Sí, sí, sí, sí.
Com, per exemple, no ens paguen res, però és igual, Fritz Ràbits, que al final de cada sessió regala... Producte. Producte, eh? Producte, sí. Això ja va passar l'any passat, també, no? L'any passat va passar, i aquest any ha tornat a passar més i millor, perquè van quedar molt contents de la col·laboració, perquè nosaltres som una gent que ens agrada tenir a tothom content. Excepte a vosaltres, que no us hem portat crispetes, som un desastre.
A més a més, són salades i dolces, per tant, de colorins. Sí, perquè hem pensat que el Terror Kids sempre ajuda. Però, clar, es donen al final, diguem, de cada sessió. Sí, perquè vam fer la prova l'any passat de donar-ho a l'inici d'una sessió i ens hem adonat que era un caos.
A nosaltres ens agrada veure les pel·lícules, que la gent vegi les pel·lícules amb una certa comoditat, confort, silenci, i regalar bosses de patates i crispetes abans d'una pel·li incita el soroll a mastegar fort, sorolls de bosses que s'obren, que es tanquen, i vam dir, n'hi ha a hablar. I què fem amb tant producte? Perquè no oblidem que tenim 6.000 unitats de producte Fritz Ravits.
Doncs ho acabarem, això. Sí, sí, sí. He fet una distribució molt equitativa de cada sessió i de quantitats i dic que estem anant bé. Si ens ho acabarem, acabant. Tenim també altres patrocinadors, gastropatrocinadors, a part dels GastroTerror, que són els elements que col·laboren en la restauració del poble. Doncs tenim una beguda energètica...
que amb Monster han fet una mica la cunyeta perquè aguantin, la gent aguanti les 12 hores, perquè són aquestes que et mantenen amb els ulls oberts com a plats, i aleshores dic, vinga, va, aquí, molta gent ja se les compra i se les porta per aguantar. Aleshores, doncs, per una banda tenim això, i després tenim una mica de dolç en algun dels descansos, que tindrem coques de perafita. Home!
molt nostrada i la gent de Forn Franquesa ens ha regalat també unes coquetes. La gent que vingui també al festival, que sàpiga que tenim a la pista de la Penny un bar habilitat. Sí, tenim un espai de servei on la gent es pot portar l'intrepai i menjar-se'l allà i si vol beure alguna cosa el pot beure. M'han dit que hi ha biquinis també. També fem biquinis de xocolata i salats.
Sí, es tracta de donar sortida i absorbir a tot el gran públic que ve i que a vegades necessita un lloc ràpid, àgil per treure's de sobre... Clar, penseu que ahir, per exemple, acabava una pel·lícula a les 9 i a un quart de 10 ja començava l'altre. Si et vols quedar i no vols superar tard, doncs ho has d'encabir en un quart d'hora. Sí, però la gent diu...
i quedem mitja horeta abans i ens posem el dia abans de la pel·li. Doncs és una bona ocasió. Sí, perquè a vegades el propi bar de la Penny... Que també té una barra... A vegades està tancat, però a vegades, quan està obert, té una barra fora. Té una barra fora, també, sí. Aleshores es tractava que en qualsevol moment de cada sessió garantir que qualsevol espectador pogués venir a gaudir. Molt bé. Aquesta seria la vessant gastronòmica.
Sí, gastronòmica, de servei, digue-li com vulguis. De servei, sí. Però sí, sí, sí, amb això estem. Des fet, a les mitges parts de les 12 hores també regalem cafè. També? Regalem cafè, què et sembla? Això ubicat a les 12 hores, que pràcticament diu que ja està sold out. Sí, sí, està sold out, que és una forma de dir que està tot ple. Sí. I aleshores... Que comencen a 2 de 8, i per tant m'estàs dient que a la matinada...
Hi ha tres descansos. Tres descansos. Doncs al darrer descans regalem cafè i coques de perafita. O sigui que molta gent que diu, ui, no, no, jo a partir del segon descans ja marxo, perquè se'm fa massa d'hora o massa tard, depèn de com tu miris, i la gent se'm vol anar a dormir. Doncs et quedarà sense. Són incentius fins a última hora que anem posant
perquè la gent no només gaudeixi de les pel·lícules, sinó també del que organitzem i del xou. Dos de vuit del vespre comencen, eh, a les dotze hores? Sí, i comencem aquí amb un concert taco de Tibocity, d'Igualada. Tibocity, que són terror metal du rural.
amb uns conceptes molt peculiars. Sí, sí. Aquí el festival es ve a sortir de la zona de confort. Si vols coses comercials, doncs escolta la Rosalia o mira Netflix. Aquí es ve a un altre tipus de cultura.
Doncs ho deixarem aquí, que queden dos minuts per les 12, Jordi. I ho clavarem tot, perquè a les 12 també tens altres cosetes. Genial. Jo, si em deixeu anar, doncs seguiré amb la meva rutina. Que vagi bé tota aquesta setmana que queda al festival. Doncs gràcies. Estic molt content que un any més, no sé si em portem 10, 15 o 20, torneu a estar aquí. Uns quants. Sí, i a més amb diferents formats. Ara hem trobat una fórmula xuleta. Sí, i aquest solet s'agraeix, ara. Aquest solet superguai.
Per tant, molt content que vingueu i que en puguem parlar. Molt bé. I Jordi Bumala, doncs gràcies també. A tu, a vosaltres i a tothom. Per acompanyar-vos. Que vagi molt bé. Una abraçada. Gràcies. Doncs ho anirem deixant aquí. Queden un minut i mig per arribar a les 12 del migdia. Agrair, evidentment, a tots els amics del Festival de Cinema de Terror l'acollida un any més que hem tingut aquí a la plaça Mercè Rodoreda, en aquest espai del fotocol, eh?
Aquesta estructura al costat de la taquilla i de la botiga de marchandatge del festival, on hem fet el programa des de les 9 del matí. Per tant, gràcies també a tots els amics del festival. Gràcies al muntatge tècnic també de la Eli Arjona i el Roger Turzet. El Roger ha estat als estudis centrals. La Eli ha estat aquí tocant els botons.
des del set improvisat de... Quina manera de dir improvisat? No és improvisat, sinó aquí a l'estructura on ens trobem fent el programa. Sílvia Artés també amb un micròfon autònom i tots els col·laboradors que han anat passant, com el Miquel Casas i els entrevistats que han compartit amb nosaltres aquesta estona fins ara, fins a les 12 al migdia.
Ara podreu escoltar la remissió excepcionalment del programa Ona Rainbow, a dos quarts d'una història és de la fotografia amb el David Rius i a la una els restes de sèrie amb el Josep Lluís Rebenga. I al festival recordeu que segueix tota la informació de Terror Molins a la pàgina web on trobareu totes les sessions de cada dia fins a arribar dissabte amb aquestes 12 hores que tancarà recte final del Terror Molins. 44è edició, que el gaudiu. Gràcies i nosaltres tornem demà a les 8 en punt del matí des dels estudis de Ràdio Molins de Rei.
Bon dia i bona hora. Sí, molt grans dels anys que anem.