Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És divendres 31 d'octubre de 2025. Comencem aquí aquesta nova edició, la darrera ja d'aquesta setmana, el Bon Dia i Bona Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Acompanyem-vos fins les 12 de migdia, Roger Toset, Eli Arjona i un servidor, l'Oriol Romeu.
i tots els col·laboradors i col·laboradores que el faran possible a les portes d'aquest cap de setmana de Tots Sants, de la castanyada, del Halloween, 12 graus i mig ara mateix a l'exterior de l'emissora i de seguida ens actualitzarem pel que fa a la informació
de servei, per tant, entre altres coses, amb la previsió meteorològica d'un matí on també recuperarem, ens agrada fer aquestes coses, a dos quarts de nou, en comptes de l'entrevista que ja hem fet el repàs a totes les activitats del cap de setmana. Sí que farem, evidentment, repàs de totes les festes de Halloween i Castanyada que tenim, de seguida a l'espai de l'agenda, però a dos quarts de nou escoltareu el conte
de la bruixa dels panellets. Avui amatrem aquest conte amb el bo d'en Jesús Cardona, que ens va facilitar aquest conte en el seu moment i que l'intentem recuperar cada any més o menys per aquestes dates. És un conte que va escriure Josep Maria de Sagarra l'any 1923.
El dia de tots sants, precisament, i el va dedicar el poeta i pastisser en J.B. Foix. Es diu, com deia, la Bruixa dels Parellets i a dos quarts de nou podreu escoltar amb la veu de l'amic Jesús Cardona. Serà, després d'actualitzar tota aquesta informació de servei, com us dèiem, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita i la premsa digital.
Escoltarem també l'apunt del dia de l'Àngel Rútia, que avui, entre totes les qüestions que han passat aquesta setmana, vol parlar de la Minyamal. Repassarem també la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora del programa amb l'espai que compartim amb el Xavi PCX, tal dia com avui, un videojoc.
A partir de les 9, després de les notícies, la Sandra Tangerina ens acompanya ara, com cada divendres, amb la cançó del dia, per començar bé el cap de setmana, i amb bon ritme, amb bona música. Després tenim la tertúlia dels Miquels, avui amb la baixa del Miquel Vinyes,
Confiem que la resta ens puguin acompanyar. Per tant, Miquel Casas, Miquel Canut, Miquel Païssa, Miquel Díaz i Miquel Vallès. Amb ells hi serem fins a les 10 del matí, com és habitual a l'espai de la tertúria. A partir de les 10 tenim, per una banda, l'espai de preguntes a Ara Molins. Ahir vam tenir aquest ple ordinari del mes d'octubre amb dues hores i mitja de debat.
diversos punts que van ser de debat intens, sobretot l'emoció que precisament presentava ara Molins. En parlarem avui a partir de les 10 i 10 aquí al programa. A dos quarts d'11 tenim l'espai Fragments amb la Mònica Mas Rubió, que recuperem després de l'absència de la setmana passada. Avui ens porta una novel·la de Terence Moix, El sexe dels àngels. Farem un tastet d'aquesta novel·la.
I amb la Judit Herrera seguirem repassant les grans dones de la història a partir d'aquest llibre de la Maria Àngels Cabré, editat per Cossetània, 100 grans dones de la història. Avui parlarem de Maria Montessori i de la Neus Català. Això serà fins les 11 del matí. I a partir de les 11, mireu, d'aquí una setmana...
Ja parlarem intensament, de fet ja en podem parlar ara, però ja parlarem intensament del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei perquè d'aquí a una setmana en Gega Motors comença la 44a edició del festival, del 7 al 16 de novembre. Ahir es va presentar
a la sala de sessions de l'Ajuntament, en roda de premsa, i es va presentar, entre altres coses, l'espot, l'espot ja oficial del festival, i les grans novetats. Per tant, ho explicarem a partir de les 11. És una roda de premsa que va endur a terme des del festival
la Glòria Massana i el Tàric Porter, acompanyats de l'alcalde Xavi Paz. Coneixerem tots els detalls, tot el que cal saber d'aquesta 44è edició del Terror Molins a partir de les 11. Recordeu que s'inaugura...
El divendres que ve dia 7 i s'allargarà fins al dia 16 de novembre. Després, avui no tenim per motius personals de feina, no ens pot acompanyar el Xavi García amb el seu espai Te'n recordes? Recuperarem algun que altre espai que hem compartit amb ell en el que portem de temporada.
i el que sí que tenim és Lector Zacarias, com sempre per tancar el programa amb el seu espai Camins, que ens proposa sempre una excursió. Lector, abans de tancar el programa, i encara ja al cap de setmana, avui ens proposa fer una ruta per veure les Roques Encantades. Seguirem a l'entorn del Coll Sacabra, que ja ens hi ha portat en alguna ocasió aquesta temporada, en el que portem de...
de curs. Doncs amb l'Ector acabarem el bon dia i bona hora a les 12 al migdia. El que no tenim avui és l'informatiu Bonins de Rei al dia, com ha passat aquests darrers divendres, el que farem és recuperar les 12 històries de la fotografia amb el company David Rius i completarem amb el Parlem de Còmics, el Pau que ens ha deixat ja en material nou, programa nou que podrem escoltar
una mica abans de dos quarts d'una, perquè ens hem allargat una mica més de mitja hora, que és l'hora habitual, o la franja habitual que fem, de dos quarts d'una a la una, però avui podreu escoltar això. Històries de la fotografia i aquesta versió més extesa del Parlem de Còmics, amb el Pau Moratalla, fins a arribar a la una. I d'una a dues, la remissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual. És divendres 31 d'octubre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora.
Són les 8 del matí, 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei. El primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Ens interessa especialment per avui, aquest cap de setmana que tenim a tocar, marcat per la Castanyada, per tots sants. I el que us direm ara mateix és que tenim 12 graus i mig de temperatura a l'exterior de l'emissora, el carrer Foment número 6. Com es presenta meteorològicament al cap de setmana? Vinga. Jordi Miralles, què tal? Bon dia.
Hola Oriol, bon dia. La situació meteorològica d'avui ben marcada per unes temperatures molt suoles al centre del dia. Ara mateix fa fresca, però cap a migdia tindrem temperatures al voltant dels 22 a 24 graus a bona part de la nostra comarca. Un dia que s'ha llevat, que es lleva amb boires cap a les comarques de l'interior de Catalunya. A nosaltres també la part més interior del bas Llobregat està afectada per la boira, però...
Aquestes boires a poc a poc es van dissipant i acabaran de desaparèixer del tot. Quedarà un dia, bàsicament, amb núvols els poc importants i amb aquestes temperatures molt suaus, màximes, en general, a tot Catalunya de 20 a 25, i nosaltres entre els 22 i els 24, aproximadament. Demà, dia de tots sants, la castanyada, de fet, molt tranquil·la. Evidentment, ens haurem de brigar durant l'han dit, però...
Demà al matí farà fresca, però de dia pujaran les temperatures. No descartaríem màximes de 24 o gairebé 25 graus per ser un dia 1 de novembre. Són temperatures clarament altes. També al matí, amb alguna uirina, alguns núvols poc importants al llarg del dia, que augmentarien més cap al final de la jornada. I diumenge sí que augmentarà més la nuvolositat. Esperem la possibilitat d'algun ruixat de car a la tarda, més probable que per les comarques del nord de Barcelona. Per tant, a nosaltres en principi no ens hauríem d'afectar, però tampoc ho descartem.
al 100%. Això seria diumenge a la tarda, possibilitat d'alguna gota. Diumenge ja veurem que tindrem força més núvols i dilluns les temperatures seran de plena tardor, però a partir de dimarts tornaran a pujar les temperatures. Molt bé, gràcies Jordi. Bon cap de setmana, bona castanyada. I ara a les 8 del matí i 9 minuts anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Com sempre ens ho explica l'Eduard Baciana. Què tal, Eduard? Què ens expliques? Bon dia.
Bon dia, doncs. Ara mateix a l'AP7 un accident a Barberà deixa vehicles al volal i provoca fins a 7 quilòmetres de retencions en direcció Girona. I de retruc també hi ha retencions de 7 quilòmetres al mateix punt en direcció Tarragona. També troben cues al Baix Llobregat, en sentit Barcelona, a la B23 de Molins fins a Sant Joan d'Espí, i també a la C32 al Prat i a la C32 des de Viladecans. A la B30 Barberà ja l'han titut en dos sentits de la marxa i també a la C33 i C58 al punt de Montcada, en sentit Barcelona. I pel que fa a les rondes i a retencions a les dues vies en sentit Llobregat,
entre Santa Coloma i Sarrià i del Fòrum fins a Barceloneta. I això és tot des del RAC. Bon dia. Gràcies i molt bon dia, Eduard. Que vagi bé també la jornada i la castanyada. Són les 8 del matí, pràcticament 10 minuts, que no podem oferir-vos...
és l'oferta de feina a aquest espai que compartim cada matí amb el Francesc Rueda, perquè aquests dies ja estàvem recuperant les ofertes que havíem comentat aquests darrers dies. Per tant, en principi, esperarem a la setmana que ve per recuperar aquest espai.
El que sí que reforçarem és l'horari del cementiri municipal per aquest cap de setmana especial de Tots Sants. Recordeu que tant avui divendres, demà dissabte, com diumenge, l'horari del cementiri municipal.
Serà de 9 del matí a 6 de la tarda, de manera ininterrompuda. De 9 del matí a 6 de la tarda, horari ininterromput, tant per avui divendres, demà dissabte i diumenge dia 2. De 9 del matí a 6 de la tarda, l'horari del cementiri municipal. Recordo també que hi haurà un servei especial de l'autobús, del bus al cementiri,
Això pel que fa a demà dissabte. La primera sortida serà a dos quarts de nou del matí des de la Riera Bonet i la darrera sortida al cementiri a dos quarts de set de la tarda. Freqüència de pas d'aquest autobús serà de cada 30 minuts i ens indiquen que és un servei de pagament. Recordeu, això afecta només demà, dia de tots sants, demà 1 de novembre.
Primera sortida, insisteixo, de la Riera Boneta a dos quarts de nou del matí, darrera sortida a dos quarts de set de la tarda des del cementiri. Freqüència de pas cada 30 minuts i aquest és un servei de pagament. D'altra banda, també, parlant de l'autobús, hi ha una petita variació en el recorregut de l'MVU.
El diumenge al matí. Això és el motiu de la celebració d'actes que es produirà un tall a la plaça del Palau. Per tant, quedarà inhabilitada la parada de la plaça del Palau. Això diumenge al matí.
i, per tant, hi haurà el desviament de l'autobús per l'Avinguda de Caldes, seguirà recta a baix per l'Avinguda de Caldes fins a girar a la dreta al carrer Muli i, a partir d'aquí, reprendrà el recorregut al passeig del Terraple. Per tant, caia d'inhabilitat excepcionalment diumenge a aquesta parada de la plaça del Palau. L'autobús continuarà per l'Avinguda de Caldes
Fins al carrer Molí i a partir d'aquí ens reprendrà el recorregut pel passeig del Terraple. Més coses, informar-vos que no tenim constància de cap defunció, de manera que completem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de guàrdia. Per avui, divendres, últim dia del mes d'octubre. Avui la farmàcia de guàrdia és la farmàcia Edgar.
La farmàcia Edgar es troba al carrer Santiago Rossinyol, números 8-10. És l'antiga farmàcia Mas, que ara ha canviat de nom i porta per nom farmàcia Edgar. Avui, per tant, és la farmàcia de guàrdia. De cara a demà, dissabte i diumenge, és molt senzill. Són els dos dies festius, per tant...
Quan parlem dels dies festius, parlem de la farmàcia Espinet, que es troba al carrer Menéndez Pelayo, número 36, al barri del Canal, a tocar del Parc de la Mariura. En tots els casos, recordeu que l'horari del servei de guàrdia sempre és de les 9 del matí fins les 10 de la nit. I a partir de les 10, si és del tot imprescindible, us haureu de desplaçar les poblacions veïnes que sí que tenen aquest servei de farmàcia de guàrdia durant tota la nit, especialment Sant Vicenç als Horts, o bé Sant Andreu de la Barca.
Un minut i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. Dèiem, ahir vam tenir ple a la sala de sessions de l'Ajuntament, aquest ple que va durar dues hores i mitja, ple ordinari del mes d'octubre. A partir d'avui amb els grups municipals anirem fent valoració i ahir també tindreu més informació la setmana que ve a partir de dilluns dimarts a l'informatiu Morins de Reialdia. Per tant, anirem analitzant aquesta qüestió.
Però anem amb altres temes d'actualitat perquè ahir justament fèiem l'espai de preguntes a l'alcalde i començàvem amb una notícia que ens avançava el mateix alcalde i és que la Diputació de Barcelona pagarà íntegrament les obres de la piscina municipal. Ens ho anunciava
l'alcalde a l'espai de preguntes a l'alcalde i això suposarà que l'ENS supermunicipal pagarà el milió i mig d'euros que ja es va avançar que costava aquesta obra. Les obres s'han hagut de fer, recordeu, per urgència, van començar a finals de setembre, la setmana de finals de setembre a principi d'octubre, i s'han hagut de realitzar per les pèrdues i filtracions que té el vas de la piscina gran, que es van agreujar especialment els darrers mesos. L'obra, com dèiem, ja ha començat fa algunes setmanes,
afecta tant el bas de la piscina com a tots els elements necessaris pel seu correcte funcionament. L'obra durarà uns quatre mesos aproximadament i suposarà una inversió de gairebé un milió i mig d'euros, 1.496.740 euros per ser més exactes. La previsió és que estigui acabada entre el 15...
i el 30 de gener. L'alcalde ens avançava ahir que la Diputació de Barcelona s'ofregarà tota l'obra. L'escoltem.
la Diputació de Barcelona finançarà 100% el cost d'aquesta reparació del vas de la piscina. Per tant, estem parlant d'una amenaça que tenia l'Ajuntament de Molins d'Arreia. Evidentment, en aquest pla d'invasions que ha engegat més la residència de la gent gran, com podeu entendre, una invasió d'un milió i mig sobrevinguda podia arribar a trastocar...
També, evidentment, el pla d'inversions de l'Ajuntament de Molinserri. En aquest cas, davant de la gravetat i l'emergència del que estàvem acometent, financien el 100% aquestes hores.
Paraules de l'alcalde Xavi Paz ahir en aquest programa, l'espai de preguntes a l'alcalde. Insistim que la Diputació de Barcelona pagarà íntegrament aquestes obres de la piscina municipal, que en principi, si tot va bé, la previsió és que estiguin acabades entre el 15 i el 30 de gener. I més coses perquè ahir també aprofitàvem l'espai de l'entrevista en profunditat a les 11,
per parlar amb el club Bòquia Molins Sebastià Massana, que continua treballant per tenir més suport i poder desenvolupar la seva activitat. Recordeu que la Bòquia, l'esport de la Bòquia, és similar a la petanca, però es diferencia amb el material, les dimensions del camp i les normes del joc. Es pot competir
A nivell individual, per parelles o equips, i en funció de la categoria funcional del jugador. Els esportistes que juguen a bòquia són persones amb discapacitats motores, discapacitat física greu, paràlisi cerebral i persones amb cadira de rodes. Hi ha també persones amb multidiscapacitat.
El grup, recordeu que va començar vinculat a Geopic i des de fa un temps es va emancipar i s'ha constituït com el Club Bòquia Molins Sebastià Massana. Participen actualment a campionats de Catalunya i també a algun campionat a la resta de l'estat espanyol.
Parlàvem ahir amb el Nandú Yayú, president, fundador del club Bòquia i jugador destacat del club, amb la Xili Rivera i també amb la Imma Penyalbert. La Imma, que és l'entrenadora del Nandú, ens destacava la importància que té per ells la Bòquia.
La boig al final és constància, és un estil de vida, porta molts beneficis i no només a la part física del cos, perquè és un esport, llavors aporta beneficis socials. Al final anem a jornades, anem a campionats d'Espanya per poder guanyar, és un esport i volem guanyar, però també per trobar els amics, que és un punt de trobada.
I per això és tan important la botxa per paràlisi cerebral perquè fa que es sentin persones i que no es vegi la cadira sinó que es vegi la persona i això aconsegueix aquest esport que desgraciadament no té recursos. Per això també es fa una lluita silenciosa però es fa una lluita per aconseguir aquests recursos.
Precisament el diumenge passat es va dur a terme la novena edició de les migues lorquines solidàries al barri del Canal, iniciativa antiga de l'agrupació lorquina, ara recollint el testimoni des de fa nou anys al Partit dels Socialistes de Catalunya i el que es va recollir, 1.473 euros, ha anat aquest any directament pels recursos del Club de Bòquia Molins Sebastià Massana.
I passant quatre minuts d'un quart de nou, també ens posem al dia parlant d'esports de la situació dels equips sènior del Club Futbol Sala Molins 99, la competició de Lliga. El sènior masculí a divisió d'honor catalana que venia d'una victòria perduta en aquesta quarta jornada de Lliga 7 a 5.
a la pista del Magic Sands, un equip que va ser superior al Molins de Rei durant tot el partit, i pel que fa al Senior Femení, que juga a primera divisió, continua com a líder invicta, després de 3 victòries i a més sense encaixar cap gol, després de guanyar l'últim partit 3-0 al Montserrat. En parlàvem amb l'Ivan Rodríguez, que és membre de la Junta del Club Futbol Sala Molins 99, i ens explicàvem com van anar els dos partits començant pel Senior Femení.
Va ser un partit on vam ser superiors en general, en línies generals, però va costar una mica de cara a porteria encertar. Vam estar aguantant el 0-0, van anar caient els gols i al final va ser un 3-0, contundent, però ja et dic, sense gaire perill a la nostra porteria. En quant al masculí...
Però, bueno, un camp difícil, el del Màgic Sants, on vam anar el dissabte. Va ser un partit on l'equip rival va ser... ens va passar per sobre en determinats moments del partit i va portar la iniciativa en tot moment. En definitiva, va ser un partit complicat i que no es va assurir el que es volia. Paraules d'Ivan Rodríguez, membre de la Junta del Club Futbol Salamolins 99. Per cert, que aquest cap de setmana que tenim a tocar no hi ha jornada de lliga amb motiu de la castanyada i de tots sants.
Passem 5 minuts d'un quart de nou.
A veure, anem a fer un repàs a tot el que cal saber de, precisament, de les activitats que organitzen diverses entitats de la vila pel que fa a la castanyada i el Halloween. Si parlem de la venda de castanyes, ja sabeu que els reiers de l'agrupament Escolta Jaume Vicenç Vives organitzen la Caustanyada i els trobareu avui i demà a les escales del Mercat Municipal. Per tant, al carrer Mercat, al carrer Major.
Disculpeu, a les escales del carrer Mercat. Avui els trobareu de dos quarts de cinc a dos quarts de deu de la nit i demà dissabte al matí només, de deu a dos quarts d'una del migdia. Això pel que fa al cau a les escales del Mercat. I pel que fa als joves de la grupa, de l'agrupació folklòrica, l'Espla i la grupa, els trobareu tot el cap de setmana, en aquest cas a la plaça de la Creu.
Avui, demà i diumenge, avui, demà i diumenge, de 9 del matí a 9 del vespre, la castanyada de la grupa. Avui, a partir del dos quarts de 6 de la tarda, si aneu al barri de l'Àngel, podreu viure al Circo del Terror, això al centre cívic de l'Àngel, al carrer Nostra Senyora de Lourdes. Servei de barra hi haurà i molts ensurts, no t'ho pots perdre, doncs avui a partir de les 5 al barri de l'Àngel.
L'AFA de l'escola Madurell organitza Cinema Madurell Halloween a partir de les 8 del vespre. S'han fet ja les entrades, o es van recollir les entrades ara fa alguns dies, i l'activitat és avui a les 8 del vespre, com dèiem, a l'escola Josep Maria Madurell. També tenim el barri del Canal.
no ens movem, per tant, gaire lluny de l'Escola Madurell, Halloween Festa Infantil, Truco o Trato, el local de l'Associació de Veïns del barri del Canal. Caramels i diversió, tot això avui entre les 6 i les 7 de la tarda. I si anem al barri de les Guardioles, l'Associació de Veïns organitza el Castawayn,
Avui, de dos quarts de sis de la tarda a les set, celebrem la castanyada i el Halloween. Diu que faran una xocolatada, tallers i pintacares. Podeu venir disfressats, gratuït pels socis i sòcies, i el preu pels no associats, 3 euros per persona. O un euro, el got de xocolata desfeta. Això avui, a partir de dos quarts de sis, al barri de les Guardioles.
L'Ateneu Moley organitza la Castanyada Popular avui, a partir de les 6, vespreig amb música en via Nibarra. Sopada garellada a dos quarts de 9. A dos quarts de 10, danses tradicionals. I a les 11, el punxadiscos Problemes.
Fins a la una de la matinada. Això al pati de la peli, castanyada popular de la Trembolei. I també hem de destacar la castanyada que es fa demà a les 6 de la tarda a l'Associació de Veïns de la Riarada, que també organitzen aquesta castanyada, però per demà a la tarda. I també sembla que faran berenar i sopar castanyada avui a l'Associació de Veïns
de Sant Bartomeu. Per tant, que vagi molt bé totes aquestes celebracions. Afegir que el Foment, recordeu que programa per avui l'impro-show horror a les 9 de la nit de la companyia Planeta Impro. Demà dissabte a les 9 del vespre el David Guapo
I el diumenge, a les 6 de la tarda, un Déu Salvatge, amb el Pere Arquillo, la Maria Rivera, l'Ivan Benet i la Laura Obert. Teatre. I recordeu que diumenge tenim la 22a Diada Matossera de Molins de Rei, Cercavila del Pilar Quínder a les 11 a la Federació Obrera i Actuació Castellera a la Plaça de la Vila a les 12 del migdia, amb els castellers del Lluçanès, Colla Jova de l'Hospitalet, castellers d'Esparreguera i matossers de Molins de Rei.
I hem de seguir perquè se'ns tira el temps a sobre. Cinc minuts i mig i arribarem a dos quarts de nou. Anem a repassar la informació general a través dels titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Avui hi ha tres protagonistes, Pedro Sánchez, Donald Trump i Xi Jinping a les portades. El periódico d'ho titular així. Sánchez evita donar explicacions en un interrogatori estèril del PT.
El president reitera que va rebre pagaments en efectiu però inferiors a 1.000 euros i nega sobressous. És capaç de contestar alguna veritat? Intenti-ho a veure si és possible, li exhiben els populars. En fotografia de portada, amnistici comercial, Trump redueix un 10% als aranzels a la Xina i sí, suspèn les restriccions a les terres rares després d'una reunió qualificada de 12 sobre 10.
Catalunya congela l'ampliació de cribratges de càncer per falta de pressupostos i professionals. Els tumors de colon, en homes de 20 a 29 anys, creixen un 14% a l'any a Espanya des del 2005. Les elèctriques retiren la seva exigència fiscal per prorrogar el maraz
i la militància de Junts avala la ruptura amb el PSOE amb un 87% dels vots. El cas Seixena obre la porta a altres peticions de devolució de patrimoni. També llegim que Quiroz reivindica l'Hospitalet com a motor econòmic en l'afterword del periòdico.
A La Vanguardia, l'interrogatori del PP de Sánchez només accentua la batussa política. També és fotografia de portada aquesta treva comercial entre els Estats Units i la Xina. Hi ha els Països Baixos que es preparen per fer un gir centrista arran de la caiguda de l'ultradreta. Als foros de La Vanguardia, José Bogas, conseller delegat d'Endesa, les nuclears hauran d'ampliar la vida útil i entrevisten a Manolo García, músic. Ja diu que si ha de tocar d'una manera més humil, ho farà.
Al Barcelona s'estrenen el pla de càmeres de vigilància a la plaça de Catalunya i avui també amb el que fem viatges literaris a altres mons. Al diari Ara, el PP no aconsegueix acurralar Sánchez parlant d'un espectacle. El president espanyol tilda de circ l'interrogatori caòtic del PP, Vox i UPN i torna a defensar la natalitat dels comptes del PSOE i aquesta es marca de Valós i Zerdan.
També fotografia de portada de Trump i Xi Jinping de gel comercial. Trump ordena reprendre les proves amb armes nuclears immediatament i un any gaudir per descobrir totes les facetes del geni. També Mazón farà una reflexió després de l'escri d'assada. I Rob Jetten, el job optimista que ha vençut la xenofòbia.
Passem també a la portada del diari El Punt Avui. Teatres amb nom propi, el 66% dels teatres destaquen personalitats masculines. En els últims cinc anys el desequilibri s'ha reduït i la fotografia és precisament d'Emma Vilarasau amb el seu teatre auditori, no seu, però sí que porta el seu nom, Emma Vilarasau a Sant Cugat. Mazón Faun Sánchez, el gest del president valencià, coincideix amb l'escarni del PP, el líder del PSOE,
I David Portavella fa crònica. Sancet no perd les ulleres al Vietnam del Senat. I de Xavier Castellón, Roger Vilà Pedró guanya el 45è Cacero. Xesny ha tornat a ser el recurs fiable al Barça. És un apunt esportiu que fa també aquesta portada i entrevista en Joaquim Txancho, artista. Quan mirin la meva obra, diu que no vol que pensin què significa. I avui també amb el diari El Punt, avui les estrenes de la setmana.
Continuem dos minuts i arribarem a dos quarts de nou. Anem amb els diaris digitals. Comencem per Vilauep amb una informació que ens afectarà el proper dilluns. És que Protecció Civil farà una prova del sistema S-Alert al barcelonès, al Baix Llobregat, al Maresme i al Vallès. Serà aquesta prova del sistema d'alertes als telèfons mòbils a la vegueria de Barcelona.
I tots els telèfons mòbils intel·ligents que es trobin en aquesta zona a les 10 del matí rebran un missatge de prova del sistema d'alertes. Es farà al Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i Oriental. I el text del missatge serà prova d'alerta de protecció civil de la Generalitat de Catalunya. Una emergència real.
Aquest missatge serien instruccions per protegir-nos. També s'activarà una enquesta de valoració perquè la ciutadania pugui informar si l'ha rebut bé o ha tingut dificultats. Per tant, el proper dilluns a les 10 del matí, quan solen aquestes alertes, que ningú s'espatir, que és una prova del sistema d'alertes. Llegim el 3CatInfo, una informació d'aquestes esfreïdora, 450 euros per esmorzar.
Estafa 22.000 euros a un client de 94 anys a Granada amb l'excusa que el datàfon no tenia cobertura. S'enduia la tarjeta del crèdit de la víctima dintre del local per carregar-li l'esmorzar i altres imports. El propietari d'un bar de Granada ha estat detingut i condemnat a un any i quatre mesos de presó per estafar un client de 94 anys que esmorzava gairebé cada dia al seu establiment. Li va robar més de 22.000 euros en dos anys, segons calcula la Policia Nacional.
Deia que el datàfor no tenia prou cobertura a la terrassa i se l'anava a dins i allà és on li feia aquests cobraments. No es va donar a aquest client de 94 anys que alguns esmorzars dels que havia fet en aquest bar li havien arribat a costar 450 euros. Per tant, ha estat detingut aquest propietari de 57 anys d'aquest bar de Granada.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí, d'aquest matí de divendres 31 d'octubre de 2025, avui que la majoria de nens i nenes, nois i noies, tenen festa a l'escola. Avui, en aquest espai que habitualment fem entrevistes d'actualitat, el que farem és una cosa especial, com ens agrada fer quan arriben aquestes dates, i és que tenim el conte, la bruixa dels panellets, que us podem oferir a continuació, amb la veu i l'explicació,
del company Jesús Cardona. Aquest conte és obra de Josep Maria de Sagarra, el va escriure el 1923, el Dia de Tots Sants, i està dedicat al poeta i pastisser J. B. Foix. Un dia el Jesús ens va dir que tenia ganes d'explicar-lo,
va ser, si no ens falla la memòria, una castanyada del 2022. El vam enregistrar i ens agrada recuperar-lo quan arriba aquesta vetllada de la castanyada i de tots ens. Per tant, us oferim a continuació la bruixa dels panellets.
Ha arribat l'hora de dir que de bruixes n'hi ha de bones i de dolentes. No tenen totes les bruixes tractes amb el dimoni, ni es dediquen a pujar xamanelles amunt, enfilades a cavall d'una escombra. Hi ha bruixes pacífiques, dolces i tranquil·les, que no tenen altra missió al món que fer perdurar, a mida que passen els àngels desenganys, els tendres misteris i les delicades imaginacions del nostre temps de criatures.
A Barcelona n'hi ha unes quantes d'aquestes bruixes. El dia que es morin totes, pobres de nosaltres. La vida agafarà un to insípid i l'escudella tindrà gust de ciment armat. Hi ha la bruixa que obre les portes de la ciutat a l'alba de l'epifania perquè entrin els Reis d'Orient.
Hi ha la bruixa que fa verdes i oloroses les branques de llorer i tornen blanques els palmons i les palmes quan s'acosta el diumenge de Rams. Hi ha la bruixa que pinta de groc la ginesta de corpus, la que rodoneix i empolsa de sucre els tortells de Sant Antoni i la que va sembrant de pinyons i cireres confitades les coques de la nit de Sant Joan.
i aquella tan vella, tan dolça i tan nevada que té converses celestials amb els torronaires i vigila la cassola on es cou el gall, la vella sagrada de Nadal.
I què en direm? Què en direm de la bruixa de panellets, que també és la bruixa de tots sants? Aquesta passa pels carrers i carrerons, es fica a tots els obradors de pastisseria quan ningú la veu, i diu quatre paraules màgiques i damunt d'aquesta pasta d'ametlles i sucre que serveix per fer els panellets. Totes aquestes bruixes acostumen a viure als campanars de les esglésies velles. Són amigues dels falsiots i les oranetes,
i fins n'hi ha un que s'atreveix a parlar de nit amb les òlives. Només algun campaner escardalenc, algun canonja de 80 anys, algun ataconador miserable d'aquells que s'han pospassat tota la vida en un entreplà, només algun captaire d'aquells que ja no se'n veuen, sinó de tant en tant, que passen el rosari tot el dia a la porta de l'església i es cuiden de la correspondència amorosa d'alguna devota...
Només aquests éssers privilegiats han tingut la sort de parlar algun cop o algun cop a la vida amb aquestes bruixes adorables. En general, la gent no les ha vistes mai, ni tampoc hi vol creure. Aquestes bruixes, malgrat que ningú les ha vist i que ningú té fe amb elles,
Tenen un cor com un pinyó dolç i no s'estan de fer el bé de procurar que perduri la seva delicada influència sobre el sentit i el gust de la gent.
Sort tenen les pobres bruixes d'aquella canalla que va comprar un Sant Josep i un bou i una mula de fang. Sort tenen d'alguns somiatruites com jo mateix, o, si no, ningú, el que es diu ningú es recordaria d'elles. Jo, quan era criatura, vaig tenir un dia la sort de veure, amb els meus propis ulls, la bruixa dels panellets. Però fou només una sola vegada, després ja no n'he vista mai cap més.
Però com que les visions d'infant són les més vives i les que perduren més, jo he continuat creient-hi i quan ve la diada de tots anys li dedico el millor dels meus pensaments. La bruixa dels panellets té gairebé la mateixa edat que la bruixa de les castanyes, però aquesta darrera és una mica més sorruda i més desmarxada,
Té un gust i un aire pagesívol. I no hi ha encara ningú que l'hagi desabassada a menjar amb culleres de fusta i a dues clops. Malgrat aquest aire ferreny, la bruixa dels panellets i la de les castanyes són molt bones amigues i s'ho parteixen tot. Tenen el seu domicili en una mena de niuet invisible que penja d'una gàrgola de la catedral. Van vestides amb unes túniques totes teixides d'una peça...
amb fil de fulla de castanyer i duen una mena de caputxó fet amb una esclofolla d'ametlla. No us penseu que aquestes bruixes, i especialment la dels panellets, estiguin sempre carregades de bones intencions? Són susceptibles de mals pensaments i fins la ira i la venjança.
La bruixa de les castanyes és rutinari i s'arrapa la tradició com una llegasta. Ella és la inspiradora de les castanyeres i fa que en el seu ofici les castanyeres no introdueixin cap modificació.
només està perquè siguin torrades i prou. És una enemiga declarada de tota mena d'avens i de civilització. No pot veure, per exemple, els marrons glacers, perquè li sembla que són una falsificació de les castanyes. Els marrons glacers són, per aquesta simpàtica bruixa, unes castanyes maquillades i perfumades.
En canvi, la bruixa dels panellets és una mica més tolerant amb les modes i transigeix amb certes essències i certs gustets que els confiters introdueixen a la pasta de maçapà. No sols transigeix, sinó que moltes vegades n'és la inspiradora durant el somni nocturn del confiter.
Aleshores, la bruixa dels panellets, quan comença les humitats d'octubre, arriba a passejar-se pel coixí per la gira del llençol del llit del confiter
Li atura els roncs i li filtra en el cervell les màgiques idees de la novetat i fins s'ha atrevit a inspirar al confiter l'essència de pinya i coses que no acaben de lligar massa amb els panellets. La preocupació de ser original és el mal que perdrà totalment la intel·ligència i el bon gust d'aquesta bruixa inapreciable.
Els panellets que diuen i que duen més directament el seu buf misteriós són aquells vestits de pinyons que no es pot negar que són els més graciosos i els que tenen un gust més fort. Ja fa 200 anys que la bruixa els va concebre i els va idear en aquesta forma que ara tenen.
I sembla que una de les seves preocupacions, malgrat la debilitat que té per les coses noves, és procurar que els panellets amb pinyons no deixin d'intervenir a la vida dels homes. Ara com ara les dues bruixes de tots sants,
estan fortes i trempades, tenen bona salut i encara poden viure uns quants milers d'anys. Això és una cosa que a mi me consola profundament, perquè em garanteix que mentre em quedi aire per respirar, veuré els aparadors de les botigues de Barcelona i damunt les estovalles de la meva taula, aquests tendres, traïdors i delicadíssims panellets, glòria de tots sants i honor de la pastisseria catalana.
I aquests panellets, que a més de ser bons, cosa que no pot negar ningú, ens aboquen d'una manera especialíssima aquella època brillant i inafable de quan érem uns bailets i quan els tortells, les coques, els panellets i els torrons representaven les fites de l'any, els moments gloriosos i suculents de les estacions.
A les hores que es llevàvem de matinet per anar a l'estudi i ja endevinàvem dins l'aire fresc la presència de la bruixa dels panellets, aquesta bruixa que jo vaig tenir la sort de veure amagant-se sota una fulla d'escarola en aquell lloc silenciós que es deia el carrer del pont de la Parra i que ara ja no existeix.
La bruixa dels panellets, aquest conte de Josep Maria de Sagarra, autor nascut a Barcelona el 1894 i mort un 27 de setembre del 1961. El recordareu per moltíssimes obres conegudes com la Corona d'Espines, la Rambla de les Floristes, la Farida Lluminosa o d'altres, com per exemple...
vida privada, gran novel·la. Josep Maria Sagarra va escriure, com dèiem, el 1923 aquest conte dels panellets, la bruixa dels panellets, que avui hem volgut recuperar a les portes d'aquest cap de setmana especial de la Castanyeda i de Tots Sants, amb la veu
i la interpretació del company Jesús Cardona. Gràcies al Jesús també per fer i mantenir viva les tradicions. Cinc minuts i tres quarts de nou, una pausa per la publicitat i de seguida tornem amb l'Àngel Rúdia.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar el català amb fluidesa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles, per mi, és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem.
Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres fa bastèndres amb Judit Carrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. García... Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots, vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, fullets. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí...
Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porte, un espeus. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor. Reobrim els diumenges. Amb la família García, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el Fullet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Reí.
Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a ràdiumolimsderrey.cat. Un minut i arribarem a tres quarts de nou del matí. És el moment d'escoltar l'apunt del dia, els vendes acompanyats, com sempre, de l'Àngel Rutia. Què tal, Àngel? Bon dia. Bon dia, Oriol. Què tal? A punt per la castanyada ja.
A punt, tot a punt. Castanyes i panellets. Un pelcars, aquest any, penso. Sí, van a l'alça, sobretot els pinyons. Ni més ni més, però un dia és un dia, Oriol. Correcte. Bé, han passat moltes coses, com dèiem, aquesta setmana, però ens quedem amb... Bé, parlem d'esports avui, parlem de futbol i concretament del Barça i de la Minyamal. Vinga, jo penso que sí, que hem de fer un comentari. Personatge... Una mica l'atenció. Sí, vinga, doncs quan vulguis.
Gràcies, Oriol. La mínia mal necessita sessor. Els jugadors de qualsevol club, i del Barça més, han de saber jugar a futbol, però a més a més han de ser respectuosos del règim intern del vestidor i ser persones de bé, quasi exemplars, en les seves relacions amb la societat. No han d'oblidar que són model per infants i jovent, i per tant han de predicar amb l'exemple.
La Mínia Mau no fa patir el camp amb la pilota als peus, però es torna una figura preocupant quan pren decisions a prop de la seva vida al marge de la disciplina del club. Fa temps que aquest joveníssim jugador, carregat de diners, hauria de tenir un acompanyament seriós per part d'una persona imposada pel club, pel club o familiar, de confiança, que li organitzés la vida privada,
De cap manera pot ser que hi hagi dies que se li acumulin actes, alguns poques soltes i que contínuament hagi d'anar a dormir tard. El jugador actualment està limitat per una pobàlgia i el que li convé és anar a dormir d'hora i amb una bossa d'aigua calenta al costat. No cap altra companyia.
Volem un Lamíniamal empaltat d'Iniesta, Pedri, Messi i similars. I no pas de comportaments barruers i estranys com Neymar, Ronaldinho o Dani Alves, per exemple. Recordem amb preocupació la festa d'aniversari a prop de la qual, en la porta va fer aquell comentari que no tocava. El que em sap greu és no haver-hi anat jo en aquesta festa.
Precisament l'Albes, aquell jugador brillant però perillós fora del camp, que el van denunciar per fer porqueries no consentides a l'altell de la discoteca Sutton, ha esdevingut recentment un predicador important de l'església evangèlica Lim de Girona. Afirma, el que el vol escoltar, que va fer un pacte amb Déu quan va estar 14 mesos a la presó
i va vincular el seu sentiment religiós amb el procés de reconstrucció personal. A la mínima alt no li demanem que entri en una mística religiosa com ha fet en Alves, però sí que condueixi i administri la seva vida fora dels camps de futbol amb la rigorositat i bons costums d'un Messi, un Pedri o un Iniesta. Per bé del futbol,
del Barça i d'ell mateix. Fins aquí l'apunt d'avui, Oriol. Molt bé, doncs veurem, perquè està a l'ull de l'huracal, el focus de totes les atencions. Sí, noi, és una làstima que aquest noi, vaja, jo em penso que han de ser optimistes que això acabarà bé, però d'escomptat, no? Però sí que ha tingut algun acte de la seva vida que potser no és prou consistent, diguéssim, eh? Bé,
De fet, ja se li ha tallat una mica l'aparició segons quins esdeveniments publicitaris aquesta setmana. Per tant, suposo que ja s'hi estarà encara més a sobre a partir d'ara. Exacte. Potser aquest, Oriol, és el primer pas, no? Anar-li situant el que és un horari correcte, diguéssim. Veurem a partir d'ara què passa. Doncs vinga. Àngel, moltes gràcies. Que tinguis bona castanyada, eh?
Igualment a tots vosaltres, Oriol. Una abraçada. Una abraçada ben forta. Que vagi bé. Adéu-siau. Amb l'Àngel Ruth i ens hem situat ja 3 minuts per sobre 3 quarts de 9 del matí.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui divendres. Recordo que quan acabi el Bon Dia i Bon Hora a les 12 no tindrem l'informatiu Moritz de Rei al dia, sinó que podreu escoltar la remissió excepcionalment de les històries de la fotografia i immediatament després el Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla. A la una la remissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual, Connexió amb la xarxa,
per escoltar les notícies de 2 a 3 i de 3 a 4 la migdiada. Aquesta tarda tenim la cita amb el món dels esports, en clau local i general, l'última volta amb l'Arnau Santero i la Joana Forner, entre les 4 i les 5. A les 5, els divendres, fa bastèndres amb la Judit Herrera, el company David Rius, i la vostra participació, ràdio participació, de 5 de la tarda a les 9 del vespre. Avui a les 9, excepcionalment, podreu escoltar
El programa Cafè Drom, de la Virginia Drom i tot el seu equip, ahir no van poder emetre'l per la retransmissió del ple, i com que ja fa algunes setmanes que, per motius personals, no ens pot acompanyar l'Isaac Arriaza amb el seu programa El Voltatge, que és el programa que matem als divendres a les 9, doncs avui farem aquest canvi, i així podem escoltar el Cafè Drom amb la Virginia a partir de les 9 de la nit, de 9 a 10.
Tenim també a les 10 de la nit la cita mensual amb el Rebombori, el programa liderat pel Pau Batista, que parlaran de Halloween i moltes coses més en aquest programa mensual, hereu del sense spoiler. Avui, doncs, material nou, programa nou, a partir de les 10 de la nit, de 10 a 11 al Rebombori. Zona metall amb els Metal Defenders de 11 a 12 i la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora de mitjanit fins la 1.00.
de la matinada. Connexió amb ICAT FM i aquest cap de setmana tenim... Demà és festiu, però la programació serà l'habitual d'un dissabte. Per tant, el Christian Bell el tindrem en directe de 10 de matí a 1 del migdia amb el seu estèreo pop. També tenim en primera audició el Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Sallent, el programa magazín músico-cultural que ens acompanya els dissabtes ja fa un grapet de temporades, de 5 a 7.
I també tenim la Riota, que podeu escoltar a partir de mitjanit de demà dissabte. I el diumenge també tindrem el Reobrim els diumenges amb el Xavi Garcia i tot el seu equip, de 11 a 2, i el concert amb la Margarida a casa de Surs de 4 a 5 de la tarda. La resta de programes que podeu escoltar durant el cap de setmana són reemissions de programes que ja hem fet en el transcurs de la setmana. Més coses, 9 minuts i les 9 del matí.
Anem a fer un repàs al més destacat de la programació televisiva, Roger. Començarem amb les pel·lícules a les 10 de la nit. Avui tenim tres propostes. Llavan a la puerta a 4 de Michael Knight Salaman amb Dave Bautista i Jonathan Groff. És una pel·lícula de terror americana i xinesa del 2022. Dura una hora i quaranta. Eric Andrew i la seva filla adoptiva Gwen estan de vacances en una cabana al bosc allunyada de tot.
Tot passa sense problemes, fins que quatre desconeguts armats envolten la casa. Després de convertir la família en els seus hostatges, els assaltants, que no es coneixen, els informen que han estat tormentats i perseguits per la mateixa profecia.
Es nota que aquest cap de setmana és el que és. L'Halloween, H-20, 20 anys després, a Paramount, d'Steve Miner, amb Jamie Ricartis, Iada Markin, també Michelle Williams, una pel·lícula de terror, òbviament, que no arriba a l'hora i mitja, és americana, és el 98, Laura Stroud.
Va patir l'assetjament d'un psicòpata fa 20 anys. Actualment la seva vida està encarrilada. Treballa com a docent en una escola i té un fill que gairebé és major d'edat. Pobre Laura, perquè segur que li faran la vida impossible. També a les 10, i aprofitant també aquesta tirada de Halloween, Casa Fantasmes i Imperio Helado. La faran a les 10 de la nit, com us deia, de Gil Kinnan amb Paul Rudd.
Carrie Coon, Finn Wolfhard i els cacafantasmes originals surten, sí, surten en poc, però surten en aquesta pel·lícula. La família Splanger torna al lloc on va començar tot, l'icònic parc de bombers de Nova York per formar equip amb els cacafantasmes originals, això és el que us deia.
que han desenvolupat un laboratori de recerca ultra secret per portar la caça de fantasmes al nivell següent. Però quan el descobriment d'un antic artefacte provoca una força maligna, els nous i els vells caça de fantasmes han d'unir les seves forces per protegir casa seva i salvar, un altre cop al món, d'una segona edat de gel.
La quarta proposta és Televisió de Catalunya, en aquest cas no és una pel·lícula de terror, és a les 10 i 10, i és tenor de Claude Zidi amb Michel Larocq i MB-14, entre altres. És un drama francès del 2022, durà una hora i quaranta. Antoine és un jove raper que treballa de repartidor, un dia entrega una comanda a una reconeguda professora de l'Opera de París, que en comprovar el seu talent l'anima a aprovar les seves classes de cant. I l'última proposta...
El disputado voto del senyor Cayo. El fan a tres quarts d'11, a la 2, d'Antonio Jiménez Rico, en Francisco Raval i Juan Luis Galiardo, un joveníssim Juan Luis Galiardo, és que aquesta pel·lícula és de l'any 86, és espanyola, com heu pogut deduir, i és un drama que dura dues hores. A Rafael Corral, jove diputat socialista, li comuniquen la sobtada mort del seu amic Víctor Velasco.
I a nivell de programes, avui tenim, per una banda, com que ja no tenim aquests talents a Televisió de Catalunya, doncs encara ens en queden a Antena 3, però abans la Renaixença, el 33, a les 10, amb el Peyu, què pot haver-hi que sigui millor que acabar la setmana veient un resum de tot el que ha passat? Doncs és el que fan avui a la Renaixença, a les 10. I a les 10 i 10, ara sí, aquest talent a Antena 3, que és La Voz,
La Gran Batalla, el programa comença una nova fase amb la gala de La Gran Batalla, on tots els coachs han de reduir els seus equips, que són de 14 concursants cadascun, doncs han de quedar amb 7. Un lliurament, doncs, diuen ple d'emoció i decisions complicades, on té lloc l'arribada de les assessores. Veurem què dona de si aquest concurs, Oriol. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, en Roger. Fins ara mateix, 5 minuts i seran les 9 del matí.
Arriba el moment, abans d'arribar les 9 als divendres, de parlar de videojocs. Tal dia com avui, un videojoc per repassar efemèrides relacionades amb la indústria del món del videojoc, acompanyats, com sempre, del Xavi PSX, del Xavi Planes, que ja el tenim a punt. Xavi PSX, què tal? Bon dia i bona hora. Hola, Oriol.
I molt bon dia i bona hora a tot Molins de Rei. Avui és 31 d'octubre. I tal dia com avui, però del 1980, surt a la venda als Estats Units un videojoc que té molt a veure amb el que ens espera aquesta nit. El nostre personatge es fa un tip de menjar panellets, sobretot de coco, i és perseguit per una pila de fantasmes. Així que és una combinació perfecta entre la castanyada i Halloween. Parlem de Pac-Man.
I qui no coneix Pac-Man? Possiblement el personatge més mític de la història dels videojocs. Pac-Man va posar de moda als salons recreatius el gènere de laberins.
En aquests jocs, els personatges han de resoldre diferents pantalles seguint diferents camins per complir un objectiu. En el nostre cas, en Pac-Man, una figura esfèrica de color broc, amb una boca enorme, ha de menjar-se una pira de boles blanques, que aquí es va batejar com allò de El Come Cocos. Però jo aquí ho he rebatejat com a menjar panellets.
I s'estaven repartides per cada una de les pantalles, mentre era perseguit per quatre fantasmes. I aquests quatre fantasmes eren tan populars que inclús tenien nom. En Blinky, en Pinky, en Inky i en Clyde. Vaig tenir la gran sort d'escoltar el propi Toro Iwatani, que és el creador del joc, en una xerrada que va fer a la Barcelona Games World del 2017.
En aquella xerrada va explicar l'origen del joc, i és que als 80 els salons recreatius estaven considerats espais per homes, un ambient bastant hostil, i els videojocs, bé, la majoria eren de lluita, d'atrets o d'un altre tipus de violència. Ell va voler crear un videojoc per dones, que ara direu, ala, vaja, una cosa més retrógrada que has dit, doncs sí senyora, però benvingut als anys 80.
Escolta, i li va funcionar. La màquina recreativa va ser la més venuda de l'època i va acostar al públic femení i familiar als salons recreatius. I sabeu com se li va acudir la figura de Pacman? Doncs sopant una pizza. Després de menjar-se la primera porció, es va trobar que la pesa quasi circular que tenia el plat era perfecta per la seva idea.
A més a més, una altra curiositat. En principi, el joc s'anava a dir Puckman, perquè Puck és l'onomatopeya japonesa de menjar, igual que aquí diem nyam. Però de cara a la seva exportació, va decidir canviar-li el nom, per por que la picaresca gamberra d'Occident acabés anomenant el seu personatge Fuckman. Que d'això no faré traducció. Han aparegut desenes de jocs de Pac-Man,
Pensar que hem estat 46 anys en marxa i les imitacions ja serien incomptables. Però, sens dubte, el que més us recomano és la versió que Google va posar a la seva portada el dia del 30 aniversari del nostre heroi. Els usuaris es van enganxar tantes hores que la manca d'ús del motor de recerca va provocar un munt de pèrdues a l'empresa de Silicon Valley. Res, busqueu Pac-Man a Google i ja està, i ja et surt.
Familia, que passeu molt bon cap de setmana, mengeu molts panellets i no us deixeu atapar per fantasmes. I jugueu molt!
Gràcies, Xavi, PSX, que t'ho passis molt bé també aquest cap de setmana. Un minut i arribarem a les 9 del matí, farem una pausa per escoltar les notícies, i de seguida tornem amb la cançó del dia, amb la Sandra Tangerina, que ens agrada compartir també amb ella aquests minuts de la cançó del dia, abans d'encarar ja el cap de setmana.
Però abans d'encarar el cap de setmana encara tenim els Miquels que vindran aquí a fer tertúlia. Tindrem l'espai de preguntes ara amb Olins. Parlarem de Terence i Moix a l'espai Fragments amb la Mònica Mas. La Judit Herrera ens portarà la Maria Montessori i la Neus Català, les grans dones de la història.
Hem d'actualitzar-nos pel que fa a tota l'actualitat de la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rí. I l'Hector Zacarias ens portarà també a fer una excursió a l'entorn del Coll Sacabra, avui per visitar o veure les Roques Encantades. Tot això fins les 12 del migdia. Fem una pausa i tornem de seguida.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat un accident a la P7 Barbera del Vallès en sentit Girona. Vehicles alborals provoca fins a 7 quilòmetres de retenció. També a la mateixa via continuen també les cues, volíem dir, entre Vallgorguina i Llinars del Vallès en sentit Sot per un altre accident que talla un carril. També afectacions habituals.
a la B-20 i la B-10, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, i també retencions per una variable C-58 a Sabadell. A banda, pel que fa al servei ferroviari, la línia R-8 de Rodolies circula també en retards per una incidència ja resolta.
I tres persones han resultat afectades per un incendi d'habitatge al passeig Prim de Reus aquesta passada nit. El foc es va originar a la cuina d'un dels pisos i es van poder apagar amb un extintor abans que arribessin els bombers. Una trentena de veïns també es van autoevacuar i la resta van quedar confinats. El SEM va traslladar dues persones en estat menys greu i també una tercera va ser atesa al mateix lloc dels fets.
I el 87% de la militància de Junts ha avalat trencat pel PSOE i donava per acabar l'acord d'investidura amb una participació del 66%. La decisió impulsada per Carles Puigdemont implica suspendre també la tola de diàleg de Suïssa i qualsevol negociació amb els socialistes. Puigdemont ha justificat la ruptura pels incompliments dels acords, com ara la publicació de les balances fiscals o bé el traspàs de competències.
I avui comença la vaga del tramvia de Barcelona, convocada pels comitès del tram baix i el tram besós. Les aturades de 24 hores s'allargaran fins a les 4 de la matinada del dissabte i es repetiran també els dies 10, 17, 21 i 28 de novembre. Treball ha fixat serveis mínims del 40% en hores punta i del 20 durant la resta del dia. Els treballadors denuncien més d'un any de negociacions sense avanços en el conveni col·lectiu.
I un home de 54 anys ha mort aquest dijous a Viladecans, al Baix Obregat, després de caure d'una alçada de 14 metres mentre feia tasques de manteniment al sostre d'una empresa. Els Mossos d'Esquadra, que van rebre l'avís cap a dos quarts de tres del migdia, consideren el fet d'un accident laboral, investiguen ara les causes. El cas s'ha posat en coneixement també del jutjat de Gavall del Departament d'Empresa i Treball.
I el gremi de pastisseria preveu una bona campanya de panellets gràcies a l'encaix de la tradició de la castanyada. En Guanyes preveu que les comandes surtin entre un 3 i un 6% més cares als clients per l'augment del preu del pinyó i la melleix, com també dels costos de producció. No obstant això, el fet de caure en dia 38 divendres fa preveure al gremi una bona venda durant tot el cap de setmana.
I pel que fa al temps d'avui dominarà el temps estable amb alguns núvols baixos al vespre a la costa i pel que fa a les temperatures tindrem unes màximes que aniran entre els 19 i els 25 graus.
Repassem les diferents celebracions de la castanyada o Halloween per avui divendres i algunes demà dissabte. A l'Esplay la grupa està venent castanyes avui divendres, a mà dissabte i diumenge de 9 del matí a 9 del vespre. Venen castanyes i moniatos a la plaça de la Creu.
I als Reyes del Cau també venen castanyes, avui divendres, a dos quarts de cinc, a dos quarts de nou, i demà dissabte, de deu del matí, a dos quarts d'una, en aquest cas, a les escales del mercat. Pel que fa a les celebracions, avui al barri de l'Àngel, al Centre Cívic, hi haurà el Circ del Terror, amb servei
de Barra i Sorpreses, al barri de l'Àngel. Celebració, doncs, del Halloween. També l'escola Madurell, l'AFA, programa Cinema Madurell, per avui a partir de les 8 del vespre i encara al barri del Canal. Aquesta tarda l'Associació de Veïns farà la festa infantil de Halloween, Caramels i Diversió, local de l'Associació de Veïns, de 6 a 7 de la tarda. A les Guardioles l'Associació de Veïns fa el castellóin, la combinació de castellada i Halloween.
Aquesta tarda a partir de dos quarts de sis faran xocolatada, tallers i pintacares, animant a la gent a que hi vagin disfressats si ho volen. És una activitat gratuïta per a les persones associades de l'Associació de Veïns de les Guardioles i val 3 euros pels no associats.
I l'Ateneu Molell, que celebra castanyada popular avui al Pati de la Peni. A les 6 de la tarda, besprets amb música ambient i barra. A dos quarts de 9, sopar de graallada. A dos quarts de 10, danses tradicionals. I a partir de les 11, música amb punts a discos fins a la 1 de la matinada.
i els barris de muntanya. Avui l'associació de veïns de Sant Bartomeu faran berenar i sopar de Carmanyola a partir de dos quarts de sis i fins les deu de la nit al carrer Toró del Quirza i demà dissabte els veïns de la Rierada celebraran la castanyada a partir de les sis de la tarda.
A la informació de servei recordem els serveis especials amb motiu de Tots Sants. Horari especial al cementiri de 9 del matí a 6 de la tarda, avui divendres, demà dissabte i diumenge. I també demà dissabte hi ha un servei especial de bus urbà al cementiri, sortida a dos quarts de 9 del matí i l'última sortida és a un quart de 7 de la tarda. Sortida des de la Riera Bonet...
i la darrera des del cementiri a dos quarts de set. La freqüència de pas d'aquest bus serà de 30 minuts i és un bus de pagament. I la farmàcia de guàrdia avui divendres és l'Edgar, que està al carrer Santiago Rossinyol, 8-10. La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidències.
012, la millor resposta, Generalitat de Catalunya. Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloi Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art.
Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei.
Què passaria si respiressis només una vegada? Que al cap de pocs minuts tindries nàusees. Després sentiries un dolor fort al pit. L'oxigen deixaria d'arribar-te als teixits i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes.
Així no podem ajudar els malalts de càncer ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang com tu necessites tornar a respirar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Estéreo Pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial. Estéreo Pop amb Christian Bela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora, família. Aquí, Sandra Tangerina, a la cançó del dia. Avui, la meva recomanació ve de la mà del rei del pop, Michael Jackson. L'any 1979 va llançar aquest temazo, Don't stop till you care, no. Un temazo que va marcar l'inici d'una nova era per la música pop.
i que avui dia encara ens fa moure els peus sense parar. Cançó que combina el fang, el disco i el soul amb un gruf irresistible. Així que, música a tope i bon cap de setmana!
A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest divendres 31 d'octubre de 2025. La compartim amb el Miquel Canut, bon dia. Bon dia. Miquel Casas, bon dia. Bon dia, què tal? Bon dia, Miquel Païssa. Bon dia, bona hora. Miquel Díaz, bon dia. Molt bon dia. I Miquel Vallès, bon dia. Bon dia, família. Comencem.
Avui sense el Miquel Vinyas. Sí. Causa justificada. Causa justificada, efectivament. Que està cuidant la seva esposa. La seva senyora, sí. Per tant, una ràpida recuperació. Exacte. Li desitgem que tot vagi molt bé. I que tot vagi bé, exacte. Molt bé. Tot bé? I no es compliqui.
El Miquel Cano, que ja d'entrada, ha dit... No m'agraden els panellets. Per tant, ja... Sort que no n'hem portat avui. És molt amic meu, el Miquel Cano. És una mica de raro, eh? I a més, és de l'any 49, igual que tu. És de l'any 49, imagina't tu. Però, doncs, no li agrada... Aquell any eren dolents, els bogals. Els panellets. Sí, no? Eren dolents. Home, aquell any no crec que els pogués haver atestat, encara. No. No. L'any 49 no, oi? No.
Aquell any, castanyes, a punta pala. Jo, home, ara, sempre pensava que sempre, quan arriba la castanyada, sempre pensava que parlàvem d'o mateix. Ah, sí? Sí, quan jo era petitet, que anava amb un abric, un gorro, un guants... I fa així amb les mans. No, sí, faig així amb les mans, perquè allò saps que fotiu un fred que no el vegis? La castanyera que estava allà a comprar castanyes. Aquesta és la imatge que jo tinc, tu.
I bofanta. I goita ara. I goita ara aquí. De fet, directament el Casas ja... El Casas ja ha vingut amb una serra de màninga curta, rotlla i estons, aquí, aquí, aquí, cacà... Era la imatge típica, típica de la tardor de veritat. De veritat, sí, sí.
M'encanten les panelles, ho sento. Sí? Les castanyes... No, però els panelles m'agraden molt. I a més a més, aquest any la Rosa Maria s'ha atrevit a fer-los.
I ahir vaig estar jo, amb aquestes manetes, no amb les del... Amb aquestes manetes i amb un remenador, vaig estar fent tota la massa, tot això. Clar, després, suposo que potser no estan molt bons, però com que els has fet tu, em semblarà que... Palen una pasta. Sí, ho sabem. De fet, vam anar a comprar els pinyons i vam dir, ostres...
Però si no ens has de baixar, jo tinc un picasa i... Jo, amb el que m'estalviu de panellets, faig un viatge a l'Àfrica. Però, bueno, a l'Àfrica del nord, per això, no? No, no, no, de l'Equadona a avall. De l'Equadona a avall, eh? La negra, l'Àfrica negra.
El tema panellets s'ha pujat. Es van pujar un 12% o una cosa així. Són cars. Hi ha imatges de tu treballant amb la massa? Si no, és alguna imatge d'aquestes que hi ha per internet. Llàstima. No, no, no.
Vaig estar fent un gran esforç, vaig estar... Ho veiem. 10 minuts, aproximadament. Així sí que van sortir ràpid, els panellets. Sí, sí, sí. No, no, no, una cosa... Panellets, a l'època de Saber de Santes-Monyols... Sí.
Totes aquestes coses que són tan dolentes m'agraden molt. No dolentes, vull dir que... Bueno, sí, ja has dit una paraula. No hi ha cap festa que la gent mengi verdura. Correcte. Per què? Perquè el tio que munta les festes no és tonto. Una festa de verdura no tindrà èxit. Un moment, un moment. Has dit una cosa, doentes. Pels que tenen sucre és doentíssim.
Per alguns són molt bé, però els altres no. Entenent-lo vosaltres. El vi és bo dolent, depèn de la quantitat que et fotis. Els que tenen sucre es podran menjar un panellet i para de comptar. Però dos o tres ja no anem bé. Jo així no es fotre sotejar. Ni m'hi poso. Ja t'ho puc dir.
No ho puc dir jo. Els parells són bons, home. Païssa, sí? A mi m'agraden també. I m'agraden més els de pinyons. Són els reis. Els cars. Els cars. Exacte. A tots us agraden els de pinyons? Pinyons. Sobretot pinyons. I a més a més de les castanyes, els moniatos.
El que s'ha reflexionat sobre la festa aquesta... Has reflexionat, eh? Sí, sí. Abans era... No sé, el que parlaves tu de la castanyera, el caliu aquest i tal, que s'ha perdut una mica. S'ha perdut una mica. Abans la festa era molt més familiar. Les famílies es reunien amb el sopar de...
I els panalles, les castanyes i tal. I ara s'ha fet una mica tot amb el Halloween i tal, s'ha fet tot una mica més comercial, més diferent. Jo penso que ja tendeix això a ser una mica més tipus Rebella.
És una festa, sí, és una festa comercial, una festa comercial on hi ha un gran negoci, en general. El Halloween, eh? Sí, sí, Halloween. Ara que ho estava dient, un dels anys que treballava el xic, ja començava això de Halloween, començava a posar-se molt de moda, i nosaltres trenquem en tot, i vam fer castanyada. Vam portar una amiga nostra,
que l'havíem disfressat de castanyera, tal i qual, vam fotre un espectacle i vam fer castanyes. Efectivament, vam ser els únics, em sembla, perquè això de Halloween ja començava. Halloween, dintre del sector de l'oci, és una de les dades més importants que hi ha. Nosaltres fa un mes que ja no tenim entrades per aquesta nit.
I va més, cada vegada va més. Bueno, el que deies tu en cases, abastíem algú de castanyera, que n'hi havia una tira, i que l'abastíem, eh? Vull dir que no tenien idea de castanyera, però abastíem i ens feien algunes castanyes, com ara ens fan aquí a les escoles, que ens fan algú que ara...
Estic pensant que aquesta tarda suposo que n'hi haurà en castanyes, suposo, no? Sí, normalment. Sí, normalment. A la plaça de la Creu sempre hi ha una. Sí, a la grupa. Allà sempre hi ha una grupa. Hi ha el cau al carrer Majó amb mascales de Marca. Allà les vaig comprar l'any passat.
I l'agrupa a la plaça La Creu. Les entitats aquestes culturals aprofiten per fer algun dineret, algun cabaret, per subsistir. L'any passat vaig comprar aquí on t'adivis tu les escaletes. Molt bé. I guarniu la discoteca també? Portem tota la setmana guarnint. Mare meva. O sigui, tota la setmana,
És una cosa que al final el públic tenia cap una banda, les pobles tenien cap una banda i cap una altra. Nosaltres no inventem res, simplement seguim una mica d'allò. La cabina sembla el cementiri de Molins. No, no, no, hi ha una corrada, clar. Dius, perquè són cap de setmana allà, dissabte també fem Halloween.
I com que divendres vam prendre totes les entrades, tornem a obrir diumenge per la nit, que dilluns moltes escoles fan festa. Llavors, el diumenge d'avui fem tres Halloweens. Moltes escoles fan festa? Si fan festa avui, també? No sé exactament com... Hi ha escoles que fan la festa avui i n'hi ha escoles que... La majoria avui. Els meus el fan avui. Però l'hagi dilluns també en fan. Dilluns ja en que faré, llavors...
Jo us diré més, aquesta nit hi vaig jo. Com a cosa super... Sí? Clar, home, em fa gracia veure... Vaig, vol dir, que vaig a dos quart de dotze... I a la una ja estic a casa, eh? Vaig a... A casa no estàs per tant de disbauxa, tu ja, eh? O sigui, no comencis ja... Mira, no em toquis la borracha. Exacte, exacte. De disbauxa... No estàs tant de disbauxa que no estem per tant de disbauxa. Després tinc dos dies... De vegades soc una persona jubilada i tinc molts dies per recuperar-ho. Ah, bueno, va, va, va.
Aniràs a les tres festes. No, no, no. Una hora. Ja no tinc 18 anys, ni 20, ni 30, ni 40, ni 50. Ni 60. I tant que els tens. Sí, sí que els tinc. No, no, aquesta vaig una mica perquè em fa gràcia de tant en tant.
Jo l'he disfrutat, que no la trepitxo mai, que no sigui amb el tema dels sabents i festes privades que fan jo, però com a sessió ja no trepitxo. I aquesta festa, quan ja fa molts dies, que s'està coent, que estàs allà al despatx i vas veient com la treballa, i et passen comandant, anem aviam què passa, però vaja. Jo a la una estic a casa. Sí, sí, que no m'entén jo que vas més tard. Tinc de Mallorca allà, tinc de Mallorca allà, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt.
Però bueno, mira, escolta, de tant en tant, això, i al final una festa mai li fa mal a ningú. Molt bé. Aviam, Miquel Díaz, que m'has dit que volies fer un comentari. Sí. Ahir vam tenir una conferència a l'Aula d'Extensió Universitària. Sí, a la Federació Reina. I avui amb Mursane he fet l'apunt de la conferència d'ahir.
Ha reflexionat molt, esmorzant, eh? Sí, sí. Era per parlar de Cervantes i Shakespeare, no? Exactament. A veure, el paper és tipus discurs del Fidel Castro, eh? No, no. Primer de tot, que m'agradaria posar en valor la tasca de l'Aula d'Extensió Universitària de Morís del Rey...
i sobretot els organitzadors que també fan la programació i en concret la programació d'aquest curs. Trobo que és una feinada i vull felicitar-los des d'aquí. Dit això, la conferència d'ahir va ser, com vas dir, Cervantes i Sèspir, fundadors de la literatura moderna.
A cara de la novel·lista i assajista Margarida Codina, que es va desmetre la seva passió per la literatura, mitjançant els seus coneixements sobre aquests grans genis de la literatura universal. I també la lectura d'una curada tria de textos de Hadler i, sobretot, del Quixot.
He de dir que d'aquesta masterclass de literatura he tret principalment dues reflexions molt personals. La primera reflexió és que aquesta conferència es convida a tornar a llegir aquestes classes de la literatura en una nova mirada.
la qual no seria la mateixa que quan van estudiar literatura quan nosaltres teníem 3 a 14 anys a l'escola. La segona reflexió és que totes les generacions passades i futures...
passen per la vida. Però aquests personatges que mostren aquestes obres literàries, aquests personatges sempre són i seran immortals.
I les temàtiques i qüestions que plantegen aquestes obres d'aquests grans genis mai caducaran malgrat el pas del temps. I això és una versió de la conferència d'ahir que va ser brutal. Hi vas anar, Canut? No, em vaig despistar i se'n va ser tard.
Doncs, per tant, satisfet d'haver-hi anat un dijous més. Cada 15 dies, recordeu les xerrades per socis i sòcies de l'aula d'extensió universitària. El dies per això t'hauria de dir una altra cosa, encara. A mi m'ha dit una cosa abans d'entrar. Dic, ostres, és una olada que he tingut que posar jo, però... Dic, va, posa-la tu. Sí. Avui, tot just, com me veuran,
50 anys d'aquesta gran obra brutal del grup Queens, que és la Bohemian Razzoli. Una peça de 6 minuts que es mostra una brutalitat en el món de la música, que ara... Per molta gent, aquesta cançó es diu Mama.
Sí. Mamá. Mamá.
De fet, també ho comentava abans, és una cançó que l'impacte que ha tingut ha sigut més important després de la pel·lícula que vam fer de Queen, no sé si va ser el 17 o el 18, no recordo quin any va ser, que no pas durant l'època. És a dir, va ser una grandíssima cançó que, per tots els melomenors, gent que seguia el món de la música, el món del rock, la coneixíem i tal i qual, i que segurament estaria dintre de les...
100 millors cançons que havíem escoltat mai, pel que va aportar un quart de diferència. L'aportació que fa la pel·lícula explicant tot l'intrínculis, des que el productor, que té que apagar la producció, diu això no, i el Mercury diu, per mi és destos que sí, i tot el muntatge, tota la significació de la gravació, que la van supervisar els Queen, Brian May, Deacon i companyia,
ha fet que de sobte es convertís en un fenomen. Fa un mes enrere hi ha un flashmob, ens sembla que es diu, d'una ciutat europea no sé quina, això ho podeu buscar, acollonant amb aquesta plaça un muntatge representant aquesta cançó. Va ser a París.
és una cançó universal però aquesta cançó universal que és la del 75 la gran repercussió mundial ha sigut per l'espornada de la pel·lícula del 2018 és a dir tu fins al 2018 fas una enquesta a nivell mundial de Bohemian Rhapsody i possiblement
un 50, un 60, un 70% de la gent no sabia que li parles. I tu ara fas una enquesta mundial amb aquesta cançó, jo calculo que ens acostaríem al 100%. Quants anys fa, dius? 50 anys, dels 75. Sí, 31 d'octubre del 75. Sí, 50 anys. El llançament de la cançó. És una empresa que en 6 minuts es mostra 3 parts molt diferenciades, brutals, que primer comencen amb una balada,
i després continua amb una peça tipus operística i acaba en un heavy total. De fet, n'hi ha mils i mils d'versions. Jo recomanaria que algú la busqui per YouTube, que avui en dia és molt fàcil, un tribut a Freddie Mercury de l'any, no sé de quin any va ser, on ha estat la banda, els tres que queden, i aquesta cançó
la canten el Elton John, i en el moment de l'explosió, després del mama, surt l'Excel de Guns N'Roses amb la guitarra i amb... Gallina de piel. Gallina de piel. Novetat, el senyor Miquel Díaz ha portat una novetat musical passant-me la mà per la cara. Clar que sí. Perdona que et digui, però això m'ha estaminat.
Això m'ha estrenyat molt, Casas. Això m'ha estrenyat. Això demostra que és una persona que està informada i que abans de venir aquí s'informa. Nosaltres som quatre passarells i cinc passarells que veníem aquí a passar l'estona i el senyor s'informa. No dubtis mai que el dies té molta cultura. Això no el dubtis, eh? Si no fos per ell, amb aquesta tertúlia, la cultura estaria volant, eh? Exacte, això sí. Ja m'havíem compta, compta...
Cuidad amb el president. L'aportació cultural l'ha fet sempre. L'ha fet sempre al dia. Cuidad amb el president i senador. No puc dir-te que em mira amb mala gana perquè et n'hi em mira. Belles, que també m'has comentat ara temes locals. Va, temes locals.
Temes de mobiliari, via pública... Via pública. I el Miquelet, l'altra dia, va sortir d'allò... El Miquelet és Miquel Vallès, eh? Miquel Vallès va sortir de... Va sortir del Graig, el Miquel... Del Graig, anava a tirar uns paperets a una paperera, que tinc a davant mateix, i veig una senyora amb una caixa, més grossa que una caixa de cava, i la fot a dintre la paperera. I li dic, perdoni, dic, jo... Perdó. Dónde tengo que tirar los papeles, ¿vale?
Dic, a on te tinc de tirar aquests paperets? Dic, oh, aquí. Dic, però si no hi cap. No veu que vostè... Això no és lloc per posar. Allà té uns contenidors. Ah, no sé on tots tinc. Dic, m'en sembla que ho sap millor que jo, on estan. Perquè ara els han tret, els han tret del carrer Verdaguer, els han posat... O veus fent amics, eh? No, no, no, no, però així és d'acord. És que a més a més tenia una altra caixa, eh?, per posar allà dintre. És que impossible, no hi havia allà. I sense plegar. I sense podar. I sense podar.
I li vaig dir que hi havia uns contenidors, dic, i com que no em fotia cas, dic, miri, ja no hi vull dir res més, dic, fai això que li doni la gana. No vas anar a tirar tu?
Què? La caixa aquesta? La caixa aquesta, m'agradaria que hagués passat algú que la veiés, perquè no podeu imaginar la dimensió d'aquella caixa, que hi va cabre, que s'ha lluitat a dintre la paperera. Això en què et diem, que les papereres estan plenes, que la gent és incívica, total.
Però és que em portava una altra de caixa. Alguna gent, eh? Alguna gent, sí. Però hi ha gent que tira la bossa d'escombraries en aquestes paparines, eh? Sí, doncs pregunta-ho al meu senyor Bacallaner. Digo, jo al meu senyor Joan... Joan Amigó. Joan Amigó, que va comentar l'altre dia que...
que per ser d'aquella mateixa paperera també n'hi havia dies abans també una bossa d'escombraries. Vull dir que la gent, veus allò que parlàvem, que no som responsables de moltes coses. Vull dir que així és d'acord. Ah, amb aquesta senyora vaig acabar molt aviat. Dic, no, vostè faci el que doni la gana. Dic, però si faig un urbano, li pot posar una multa. M'entenc, perquè aquí no és per dir... Diu, ah, doncs moltes gràcies. I se'm va manar.
Vaya mejorazo, tío Vaya mejorazo, tío Vaya mejorazo, tío Vaya mejorazo, tío Vaya mejorazo, tío Ah, no, no, sí, sí Sí, sí, sí, sí No, no, no, però el tema és aquest No, no, no, però el tema és aquest M'acabes de donar el dia No, no, no, perquè Tu escoltes en tant, en tant, escoltes Ràdio Mons de Rei
Eh, quan ve, quan ve. Quan ve, escolta Ràdio Munys de Ré. Però escolta, que també vam parlar a la Calda amb una paperera que t'hauria de cop a Esqual. Però és que no tot és això. Hi ha gent que també és incívica i també fa les coses que no... A mi no em mires així. No, no, no. Jo t'ho miro perquè, com m'ha vestit al bajón... Que jo soc molt cívic, eh? Molt, eh? Però ja m'ho penso. Ja de tot, eh? No es pot dir que la gent sigui incívica. Que hi ha molta gent incívica. A veure, l'únic que hi ha una persona o dues que trobis incívica...
Els a més tots són mals. Però ja hi dic que hi ha molta gent... Passes d'optimista, Païssa. Passes d'optimista. Sí. Per una o dues, no. N'hi ha més d'una o dues. N'hi ha més, eh? Però és que aquests es noten molt més. Això també. Aquest embrutarà aquí, allà i més avall.
I llavors la trobaràs 3, 4 o 5 vegades, aquella... Escolta, president, jo no he dit que tots siguin incivics, dic que hi ha molta gent incivica. Això és el que hi ha, molta gent incivica. Això és com aquell que porta un gos i no recull les caques de gos i totes aquestes coses. De totes maneres, em va dir una cosa. Jovades joveres. M'hi fixo bastant en això de les cagarades dels gossos. Sí.
I em veig menys ara que fa uns anys enrere. Sí, això també és veritat. Llavors, els dispensadors aquests de bosses de recollida de caca de gos, veig que sempre estan plens, cosa que abans no passava, uns anys enrere, anaves amb un dispensador i no hi havia, s'havien acabat, i no posaven, estaven 3 o 4 dies per posar les bosses,
Però ara, normalment, tots els dispensadors estan plens i es troben menys cagarades de gossos pels carrers. En trobes alguna? Sí. No, dic que no. Sempre hi ha un... I he torn. Per què anem a posar la porta? 10 o 12 anys enrere o 15 anys enrere hi havia caques per tot arreu.
Fins i tot a la sola de les sabates. Aquesta és la bona. Arribes a casa i dius, ostres, què passa? I tu vas buscant. I és la sabata teva. És veritat. També perquè el servei de neteja ha millorat alguna cosa. És molt possible. Ha millorat alguna cosa. Fins i tot.
Bé, en tot cas, constatar de l'incivisme d'algunes persones. Moltes, sí. Que tu t'has... Sí, sí. Comentaris que han fet, precisament, el meu Joan. És que hi ha coses... És que aquí, al carrer Verdeca, hi ha passat una cosa. Què ha passat? Després del rejament de les aceres, com vulgueu dir-ho, els contenidors s'han anat a parar a la part de dalt, saps? Al carrer...
Passeig de la Pau. I tots els contenidors estan allà. I molta gent que estaven acostumades a posar-les, per exemple, a la Cruïlla, Pintor Fortuny, Verdaguer, allà que hi havia uns quants contenidors, doncs ara s'han de traslladar una mica més damunt. I llavors aquí hi ha algú que fa mans i mànigues i...
I passa el que passa. Que això, normalment, suposo que de mica en mica ja aniran aprenents que s'han de posar... Tu no has vist de sortir bosses d'escombraries? D'escombraries domèstiques per una finestra, oi? No, de moment encara. Jo sí. A Molins del Rei?
Ei, Païssa, hi ha persones incíviques. Hi ha molt. I aquesta és... I el greu és que és un edifici que tenia una reixa d'aquelles protectores. Molt bé. Molt bé. Quedaven allà. No anaven ni al carrer perquè les podien recollir. Hi ha coses que són...
Hi ha coses que són lamentables. Bé, fent aquest incís... I molt de sentit comú, però vaja, veig que no el fan servir la gent. No. O alguna gent. Alguna gent, hem de matisar-ho tot sempre. Ah, és que... Una flor no fa estigui. Correcte. Ni dues primavera.
Una altra rapsora. Per cert que hi va haver ple a l'Ajuntament i, entre altres coses, es va posar sobre la taula l'ordenança que regularà les terrasses dels bars, que també és un tema controvertit. Terrasses de bars i restaurants, eh? Que s'ha intentat actualitzar l'ordenança que hi havia i que recull, doncs, això, com ha de ser el període d'ocupació, els horaris, la superfície...
Vaig estar escoltant una miqueta el programa que hi havia l'alcalde, que tu hi vas fer la pregunta o no sé què. Sí, això va ser... I va contestar una miqueta. Sí, sí, ho vaig trobar allò. I quina és la idea? Ara haurem de... Mitja horeta abans, les terrasses podran tancar mitja horeta abans. No, mitja horeta després, no?
Després de què? Després de no sé quina hora. Al cap de setmana, diria. No, però hem de tenir... És que no tinc el document ara. I després que els que ocupen les terrasses s'han de cuidar a netejar bastant bé. Sí, important. I el lloc que ocupen. I el lloc que ocupen, correcte, la superfície. La superfície, no deixen passar la gent que camina. Exacte. En segons quin bar... Sí, sí. Bueno...
I aquí a baix, mira les voltes aquestes d'aquí. Sí. Alguna vegada he passat amb aquell barç que hi ha allà aquí al carrer del Molí. Sí, sí.
Allà doncs posen les cadires que pràcticament o la gent les mou o el que sigui i no deixa passar ningú. Queda un lloc de mig metro per poder passar. És complicat perquè si el d'Aulà no ho posa bé, però tu els sentes, tira enrere. A més que posis cadires fixes clavades, que això és més complex. No, però és normal, a vegades vas a un grupet més d'això, agafes dos cadires més, i no penses que per allà pot passar gens. És clar.
Per tant, és molt interessant que hagin fet aquesta ordenança per posar ordre en aquest tema. I, bueno, imagino que a partir de les hores, si tota la restauració i tal fa cas de la normativa, tot això queda solucionat.
Jo vaig sentir això de mitja hora, que podran estar mitja hora més, els fills de setmana o no sé quan, i després que tothom ha netejat el seu tros. Això és allògic. Això és allògic. Quina hora és? No, és que no ho sé. No ho sabem. Si no, potser...
una mica més tard abans. Exacte, una mica més tard que abans. Més tardantes. Exacte, sí. A mi em sembla supercorrectíssim. També comprenc, suposo que de cara als mesos, això està pensant posta, de cara als mesos que fa més bon temps, que s'està més olor a fora. Jo no sé fins a quin punt li dius, amb un tio pots estar més la una al mes de gener a una terrassa igual. No, no, també estaven parlant d'això, de les estufes i tot això, també estaven parlant. Vaig estar escoltant un rato que anava dintre cotxe, vull dir.
Ara, enrere, les terrasses, jo me'n recordo, obrien solament a l'estiu. I ara les tenien obertes. Perquè es podia fumar dins. Exacte. Però durant la tardor i l'hivern i tal, i principi de primera no tenien terrasses al carrer. Per això que diu que es podia fumar dintre. Sí, sí.
I després això es va multiplicar arran de la pandèmia. Sí que van deixar posar més taules. Crec que aquestes terrasses a fora del carrer a Molins li donen una vida increïble. Tu penses que sí? Molta gent crec que pensa el mateix. De fet, Molins de Rei, tota la vida comercial, que he tingut sempre, i de moviment,
Tu voltes per Molins i fa boig veure gent i jo vaig per pobles de Baix i Llobregat que penso, això està mort, aquí la gent ve a dormir, no hi ha vida. I com que, per desgràcia, el comerç està patint el que està patint, l'única esperança que tenim que hi hagi vidilla i enviren Molins de Rei...
És la gent al carrer i les terrasses. És a dir, jo m'imagino com un món ideal, el terraplè de Molins de Rei, des del carrer Molins fins a l'avinguda de València, a sota la cara de dirigir un bar amb la seva terrasseta, un Frankfurt, una cerveceria, una gelateria. Hòstia, massa, no? Mira que va fer ell.
mira el passeig marítim de Calafell o qualsevol passeig marítim no sé si pensarien igual els veïns dels blocs de pisos d'aquesta zona m'estàs dient tu doncs llavors hem de decidir si volem un poble dormitori o un poble amb vida i aquesta és l'elecció que hi hagi un plebiscit tenim prou el cas de restauració i bars aquí a Molins de Rei penso que està molt bé i la llençula a carrer és el que dius tu
La llibertat socialitza. Si veia tu la diferència d'idea entre la plaça del Mercat, que hi havia molta vida abans, i la plaça del Palau. La plaça del Mercat està morta. Té uns colúmpios pels nens. No té res més. I el pobre raconet ha quedat allà el raconet i el reixac.
Clar, perquè quan vam fer aquesta plaça, jo crec que la plaça del Mercat es va fer amb votació. La gent crec que va aportar... Sí, sí, es va fer amb votació i va sortir un nyap. O franquisteint. Sí, sí, va sortir un nyap. I en canvi, la plaça del Palau... Hola, però la plaça de l'Ajuntament...
és el que és és una meravella que després dius ja hem de tancar una hora em sembla perfecte però quin mal li fa a una persona que a les 3 de la tarda o els dos de migdia pugui que hi hagi tota res oberta el problema és evidentment que hi ha una hora de dormir i hem de respectar els veïns però vaja jo com a molinent
Quantes més te n'hi haguessin, per a mi millor. Has comentat a la plaça d'Ajuntament que sí que és veritat, perquè ara si començava a rumiar hi ha molts bars per allà, inclús la xurreria que també ha tret taules i tal, no? I em sembla que ara n'hi haurà... O el Samu que estava... Justament que va marxar d'allà perquè hi havia els contenidors... Exacte, ara el Samu sí. Estava comentant la teoria, ara que me voy jo me sacan els contenidors.
Que vull dir-te que, del sàmbit també, que suposo que t'haurà d'allò. Sí, estan marxant. Hem d'anar-te amb el que diu el país, eh? Jo fa dos dies vaig anar a travessar la plaça que venia del carrer de baix i anava cap a casa, no? Anava cap a l'Ambra, que diem sempre, no? Que vaig anar a fer volta per poder anar-hi, eh? Perquè a les taules...
d'una terrassa amb l'altra quasi es tocaven d'un barç amb l'altra d'un problema psicològic d'anar de metge o vas passar? psicodèlic psicodèlic psicotròpic exacte, això vaig per Déu fa goig, aquella plaça fa goig, ostres molts pobles de la comarca voldrien tenir la plaça d'habitat que jo he tingut l'oportunitat d'estar 12 anys bellugant-me per l'altre vaig llobregat
I us dic una cosa, o sigui, l'únic que em vejo que s'ha de fer el Sogavà és que té el mar. Però és l'únic, eh? Per tot l'altre, ostres, tu... Ja tinc el document, eh? Són 31 pàgines, eh? Ara potser no tindrem temps, eh? No, no, no podem llegir-ho, això, home. Si trobessis horari, sí que el senyor estava molt interessat. Parla dels mòduls i quin tipus de mobiliari hem de tenir, parasols...
amb ampares, jardineres i testos, parabents, defineixen... Això està molt bé. Posar una normativa. Instal·lació elèctrica. Tothom fa igual. I com van fer a Barcelona... Mireu una cosa. Quan la prohibició de fumar...
però que no es podia fumar dintre dels bars, el que estava molt espantat era el del local. Perquè, clar, si hi ha la passilla, hi ha follon, imagina't ara... I no ha passat res. No. No ha passat res. Però tu te'n recordes de la polèmica que va haver quan van prohibir fumar a dins, a l'interior dels bars, que tots els...
els bars, els amos, els propietaris dels locals, ens van posar les mans al cap, que farem, que ens arruinirem, que això serà la ruïna, que això s'ha acabat, això és el que deien popularment. I al contrari, ha sigut un benefici per ells, perquè la gent, hi ha més gent, se'n van a fora, se senten, se'n asseuen allà amb unes taules amb les cadiretes, fumen 3, 4 o 5 cigarros més tranquils i poden consumir. Espera,
que aviat no es podran fumar les terrasses dels bars. Exacte, les terrasses aviat no es podran fumar. Primer de tot el que va passar és que van tenir que acondicionar els locals perquè es podia fumar una part així i una part no. Això va ser l'invent d'altaveu. Això van tenir que fer molts propietaris del negoci. Inversions brutals. I unes inversions molt importants, que no han servit de res.
Els extractors. Això que passa. Els extractors també. Un extractor de fum. Els extractors i paravents. Per això que has dit tu ara, Paisa, és el que diu Canut. D'aquí quatre dies es prohibiran també fumar a terrasses. Si no ha sortit ja. Ja s'està parlant. De moment ha anat bé. I tu a l'hora dels horaris. Anem a veure els horaris. Anem a veure.
Per cert, que posa, no s'autoritzaran terrasses en els carrers següents. Carrer Jacín Verdaguer. També ha vingut a València, excepte en el tram Pimar Gall Passeig Terraple, mentre no estigui executada la reurbanització d'aquest tram. I ha vingut a Barcelona, excepte en el tram Pimar Gall, carrer Menéndez Pelayo, mentre no sigui executada la reurbanització d'aquest tram del carrer. És que hi ha carrers que tampoc hi caben.
No, no, no, si poses alguna... Al carrer Verdaguer, per exemple, si poses on t'ho posem, on t'ho passarem, vull dir que no en poc és... I una altra cosa és respectar el número de taules que pot passar... Horari. L'horari d'inici de treure i instal·lar els elements autoritzats de la llicència de Terrassa en espais públics i privats d'ús públic coincideix amb l'horari d'inici d'obertura previst a la llicència de Terrassa atorgada.
ara haurem d'anar... Espera't. Horari de funcionament de diumenge a dijous de dos quarts de vuit del matí fins a les onze de la nit, i en el cas del mes d'agost s'amplia fins a les dotze de la nit. Divendres, dissates i vigílies de festius de dos quarts de vuit del matí fins a la una de la matinada. Sí,
L'horari de retirar o plegar els elements autoritzats de les terrasses en els espais públics i privats d'ús públic és de 30 minuts a comptar des de la finalització de l'horari de tancament de la llicència de la terrassa atorgada. Si són les 11 fins a les 11. Que no fan soroll ni res.
Aquí no m'es ment el soroll. No, no. Tu constates que en fan... Sí, al retirar les taules, apilar-les, les cadires i d'això, es fa soroll. Sí. I el veïnat és el que passa. A l'hivern... Si tenen que tancar les 11. Si tenen que tancar les 11 o les 11 i mitja, fins als 11 i mitja tenen la soroll. Sí. Però llavors com conviuen? Perquè, clar, és... No, no, no, aviam, no hi ha solució. Ha de ser així, però...
A l'hora de la recollida, jo considero que no es genera soroll. A no sé què estem parlant... El tio que porten 8 hores treballant, a l'hora de pilar les cadires, no ho fan cuidar. Les va fotent l'altre per anar per feina, clar. I les arrossega per terra. I no sé què ho esmentava, es determinen 4 tipus de temporada a sol·licitar. Mensual...
que s'atorga per un període que finalitza el 31 de desembre, és a dir, de tot l'any, temporada d'estiu, de l'1 de maig fins al 31 d'octubre, o puntual, que són per esdeveniments extraordinaris. I en aquestes tipologies. Abans has parlat Terrasses a l'Avinguda de Barcelona entre Pimar Gall i Menéndez Pelayo. Vol dir l'Arenes i el Bas del Costat.
Aquests podran tenir. Sí, perquè no estava actualitzat abans de la reforma de la carretera. Sí, sí. Està bé. Sí, sí, sí. Molt bé. Perquè són les dues úniques que hi ha. Correcte. És molt extensa. És un aspecte molt tècnic. Sí, sí.
Però, en tot cas, hem trobat la lletra petita, tot i que volem parlar amb calma amb el regidor i ja ho explicarà. Està bé que hi hagi una normativa, eh? Sí, no? Anem al resum final, que seria això, a conclusió. Si aconseguim realment aquestes coses atractives i de qualitat, tornarem a ser una població important, com m'hi ha sigut. Què vol dir tornarem? Tornarem.
Tu rebes una població important, és a dir, que la gent... Vol dir que ara no ho és? Jo crec que hem perdut molta pistonada. Però hem perdut molta pistonada no per culpa de... De les terrasses, eh? No per culpa de les terrasses. Les modes van canviant, la gent va canviant, i tota aquella afluència que teníem de la comarca...
que quan necessitaven qualsevol cosa, pobles de comarca més petits, i no la trobaven, feien parar de Molins, i si no estava a Molins, anaven a Barcelona. No feien Sant Feliu, Sant Joan d'Espicor, allà. Llavors, això és, d'alguna manera, bàsicament per un tema de comerç. Llavors, què passa? Crec que aquí hem de tornar a intentar aguantar els de Molins i que ens vingui gent de fora, que al final no deixa de ser un negoci. El problema de venir gent de fora...
està en el tema de l'aparcament. Ja hi tornem a ser un altre tema. És aquest el tema? Tu deies, abans érem capital de comarca, arribàvem fins a Urdal. Miquel Canut, els anys 80, abans els anys 80, teníem el mateix problema i la gent de fora venia i no hi havia zona blava. Que a la zona blava tothom va posar el crit al cel i la zona blava és fantàstica perquè el que ve de fora pot aparcar durant... Que no, que no. A l'any 80 no hi havia tants cotxes com hi ha ara.
I hi havia menys gent. I els 60 i els 50 encara menys. Exacte. Llavors sí que era una capital de comarga. Quan no hi havia tants autos, hi anàvem amb el 600 màxim, perquè no hi havia tants autos com hi ha ara, la gent venia aquí a Molins de Rei, perquè podien venir i baixaven amb l'autocart, amb cotxes de línia... A Vallirana. Molins era població de referència
des de Torrelles, Sant Vicenç, fins a l'Urdal, i fins a Pallejar, Sant Andreu de la Barça. Per Biola i Castellbisbal. Calma, calma, un a un. Perquè fixeu-vos que aleshores hi havia uns autobusos de línia
que venien des d'aquests pobles cap a Molins. És a dir, hi havia el Ballirana que venia des de dalt. I el Patana, que venia de Sant Vicenç. De Sant Vicenç i Torelles. I el Ferrocarril de Molins de Reí. Exacte.
Perquè tota aquesta gent de la comarca venien amb el tren fins a Molins de Rei. I a partir d'aquí baixaven i anaven a buscar l'autobús per anar a les seves localitats. El tren era molt important aquí a Molins de Rei. Esclar, amb l'avinguda de la gran...
influència d'autos i cotxes massivament, llavors la gent ja és molt més al seu aire i pot escollir on pot anar. I hi ha molta gent sempre a Barcelona perquè ho tenia més fàcil. Ara a Barcelona ja és més difícil anar-hi perquè amb auto és una complicació. Sí.
Llavors potser sí que tornarem a venir aquí moltíssim. Fixeu-vos en una cosa que abans les han nominat tu cases. Jo no vaig trepitjar el poble de Sant Feliu de Llobregat fins que vaig tenir, em sembla que eren uns 40 anys.
Fins als meus 40 anys, és a dir, fins pràcticament a l'any 90, jo no havia trepitjat mai Sant Feliu. Per quin motiu? Perquè el que jo necessitava, que no trobava Molins, anava a Barcelona. No em quedava a mig camí. No anava a Sant Feliu.
Sant Feliu no era més que Molins comercialment ni res, i per tant, ja no, quan d'això anàvem a Barcelona, i si no, doncs aquí. En aquella època era més important Molins de Rei comercialment, era més important Molins de Rei que Sant Feliu i que tots aquests pobles de per aquí a la comarca. Ja és el que ha dit el cas. Nosaltres teníem una botiga Molins i una Sant Feliu,
de característiques molt similars, les dues molt ben ubicades, i jo no sé si Molins facturaven quasi el doble que Sant Feliu. Fins quan la vas tenir a Sant Feliu? Va ser la penúltima de tancar 99-200. Estava al centre, no? I estava el meu germà. A més a més hi havia una persona molt qualificada, estava molt ben ubicada. Però Sant Feliu viu de Sant Feliu.
I Molins, viu de Molins, res que algú de Sant Feliu, i tot el que ha comentat, Torrelles, Sant Vicenç, la Palma Vallirana, bueno, clar, Pallejar, Pavió... A tots els comerços. A Sant Feliu va haver una primera època, fins al final dels anys 60, que molta gent, és veritat que venia aquí a Molins de Rei, de Sant Feliu, Molins de Rei, venia al comerç de Molins de Rei.
Després no. I el mercat de Molins de Rei. I el mercat de Molins de Rei era l'enveja de la majoria de pobles de la zona. Després, des de principis dels 70 cap ara, la gent va deixar de venir a Molins de Rei i s'anava més cap a Barcelona. La gent de Sant Feliu i l'Obrigat.
I és per això que va ser... Nosaltres, els 70s, ara ho sento pel canut, els 70s, a la que vam sortir una miqueta de la closca, l'únic lloc de la zona proper que hi havia ambient era Sant Feliu. Sant Feliu hi havia el Guinard, hi havia l'Arlequin, hi havia una sèrie de locals, i a Molins de Rei fins que no es va muntar el Vitamina 100 i el Xingolins, que va ser als 80s, però fins llavors...
Nosaltres ens teníem que bellugar, ens teníem que sortir de Molins, perquè a la Peni hi havia una maquina per posar discos i un futbolín. Nosaltres anàvem a Barcelona, a la Gàbia de Vida, el no sé què, el no sé què, el bocaccio, aquells costos, ja. Perdó, perdó, perdó, perdó, perdó. Nosaltres anàvem a Barcelona, però amb el dia a dia per anar per la tarda a les 7 a prendre alguna cosa, anàvem a Sant Julián i a Llinar. A el casino, hi havia un ambient fabulós. Sí, sí.
Doncs això. Parlant de mercats, ahir vaig tenir... Sí, ahir va ser. Vaig tenir que anar a Sant Feliu al cap d'allà... Ah, mira. I ahir ha estat dues vegades tot. Sí. No, no, i després hi ha estat molta... Vaig tenir que anar al cap de la Marquesa de Castellvell, aquell d'això,
I allà al costat hi ha un mercat. Sí. Hi ha un mercat. Unes galeries. Hi ha una parada oberta. Una, eh? Una xarcuteria. No n'hi ha cap més d'oberta, està tancat. Però el mercat... El mercat important, el de Sant Feliu, el d'allò... Està a prop del Palau Falguera. El de baix és el que està... Sota l'hotel del centro. Però aquest que dius tu també hi ha molt poc. Molt poc. Molt poques parades allà. Molt poques parades també.
Això ja ha estat últimament el de Molins de Rei. No, no, doncs n'hi ha menys que el de Molins de Rei. El de Molins de Rei és molt més petit. La plaça de Sant Feliu. I sí, està molt malament. Aquí a la plaça del Mercat s'han obert dues o tres parades més. La perla de la llotja, una paixeteria.
Hi ha hagut algun traspàs d'algunes... Pullestreries. En van tancar 5 i s'han obert 2.
Està controlat, això. És a dir, quan jo vaig plantejar un dia muntar un negoci de discos, o sigui, l'única condició era estar a prop del mercat de Molins de Rei, pel que representa l'afluència de gent. Tothom, aquesta gent d'aquests pobles, al centre, la plaça principal és la plaça del mercat. I vaig muntar una botiga al costat mateix, i després l'altre sota, o sigui, que si em volia dir que per la plaça la creu, no, no m'interessa, vull estar al costat del mercat, perquè, a la ment, l'afluència del mercat era acollonant.
Clar, després hi ha hagut tot el que diu, ja sabem com ha anat la història. Ara molim els supermercats i tot aquestes... Tenim alguns supermercats repetits i triplicats. Clar, sí, senyor. Això ha sigut així sempre fins ara, que l'impiència entrecomercial de totes les poblacions sempre ha sigut les places del mercat, perquè allí se desenvolupava tota l'activitat comercial.
Ara això ja està canviant. Des d'un punt de vista comercial, jo em plantejaria, i ara potser dic una animalada molt grossa, però si d'aquí uns anys passa, mira, el que ha sonat del Casas ho ha dit, una franquícia de la buqueria. Una franquícia... No, no, no. Una franquícia de la buqueria.
Tu montres una franquicia a la Boqueria, només sabia què val posar aquesta marca. Heu anat últimament a la Boqueria. No en sortirem, sí, jo hi he estat a la Boqueria. No m'atreveixo ni a entrar-hi. O sigui, és la Sagrada Família, el Camp del Barç i la Boqueria. Llavors, què han fet aquella gent? No tinc ni idea, perquè no crec que tinguin un producte excepcionalment millor que els altres. Simplement,
la boqueria era el mercat més important en quant a peix i després coses molt específiques, la parada aquella de bolets era impressionant, allà trobaves el que no trobaves però està a la Rambla i està a un lloc jo recordo la Rambla d'uns anys en què es anava a passejar tranquil·lament i la Rambla d'ara en què vas a cop de colze
Bueno, ara no, perquè estan amb obres i... Ara no hi vagis ara, perquè... No, no, estan amb obres i d'això, però bueno, ha canviat molt. Recordeu que dilluns a les 10 del matí us sonarà el mòbil. Protecció Civil farà una prova del sistema d'alertes als telèfons mòbils a la vegueria de Barcelona, per tant, també al Baix i Bregat. A les 10 del matí sonarà aquell sostre. No us espanteu. La sirena.
Sí, no sé qui ho ha posat els Mikeus, que també el tenim. Ah, també heu estat advertits com a colla dels Mikeus, eh? Ja estic més tranquil, doncs. Sí, sí, jo potser he estat tranquil. Anem a les palles i les peces. Bé, doncs què, Castanyada avui o no? Jo Castanyada. Menys el cas és que farà Halloween. Jo faig Halloween avui de feina i tinc... Celebro...
Castanyada dissabti i diumenge, faig dues. T'adoptàvem que tu fas... Les festes el doble. Si m'hi poso, m'hi poso. Ell ho fa com els panes i els peces, saps? Caríssim, claríssim. En tinc dos, jo. Molt bé, el dies també? Sí, Castanyada. Però només una, eh? Una. Va, va, i a París també. Coincideix que són complets de la Rosa Maria.
Molt bé. Felicitats, Rosa Maria. Exacte, per molts anys. Miquel Uns, gràcies, doncs. Bon cap de setmana, bona castanyada. I com sempre, que tinguem tots molta salut i molta sort. Molt bé, vinga, gràcies.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, parla Maria Lara. El govern ha iniciat la vacunació simultània contra la dermatosi nodular contagiosa en noves zones de Catalunya amb l'objectiu de contenir la malaltia. El departament preveu vacunar uns 370.000 animals fora de les zones que ja estaven sota restricció, ja que des del 24 d'octubre no s'han declarat nous focus fora dels erraders existents. La nova zona de vacunació inclou la Catalunya central, els Pirineus i l'Aran, així com parts de les comarques de Barcelona, Penedès i Lleida.
La nova zona de restricció adicional preveu començar per radis específics al voltant de la planta de destrucció de cadàvers a Thermens i al voltant dels escorxadors de boví, on hi ha més intensitat de moviments d'animals.
I en mobilitat es recupera ja la circulació a la pesada Barbera del Vallès, que ha estat afectada aquest matí per un accident. Tot i així, afectacions encara a la B20 i la B10, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat i també retencions per una varia encara a les 58 a Sabadell. A banda, pel que fa al servei ferroviari, l'R8 de Rodalies circula encara amb retards per una incidència ja resolta.
I també mobilitat avui comença la vaga del tramvia de Barcelona, convocada pels comitès de tram baix i tram besòs. Les aturades de 24 hores s'allargaran fins a les 4 de la matinada del dissabte i es repetiran els dies 10, 17, 21 i 28 de novembre. Treball ha fixat serveis mínims del 40% en hores punta i del 20 durant la resta del dia. Els treballadors denuncien més d'un any de negociacions sense avenços en el conveni col·lectiu.
I tres persones han resultat afectades per un incendi d'habitatge al passeig prim de Reus aquesta passada nit. El foc es va originar a la cuina i el van poder apagar amb un extintor abans que arribessin els bombers. Una trentena de veïns es van autoevacuar i la resta van quedar confinats. El sen va traslladar també dues persones en estat menys greu i una tercera va ser atès al mateix lloc dels fets.
I els Mossos d'Esquadra han detingut quatre homes a l'Hospitalet de Llobregat arran d'un intercanvi de droga al carrer. En una primera actuació la policia va arrestar dos compradors amb un 1,2 quilos d'aixís i l'endemà, després d'una escorcoll en un pis relacionat amb el cas, es van detenir també dos homes més i es van intervenir 119 quilos. També 16-16 grams de ketamina, 15.700 compriments de ribotril i també una arma de foc camuflada en un bolígraf.
Tots quatre acusats de delictes contra la salut pública i també de tinença d'armes. I el gremi de pastisseria preveu una bona campanya de panellets gràcies a l'encaix de la tradició de la castanyada. Enguany es preveu que les comandes surtin entre un 3% i un 6% més cares als clients per l'aument, sobretot del preu del pinyó i de la mella, així com també dels costos de producció. No obstant això, el fet de caure dia 31 en divendres preveu una bona venda durant tot el cap de setmana.
Notícies en xarxa.
Informació local. El Foment programa diferents activitats, propostes d'espectacle per aquest cap de setmana. Avui divendres a les 9 amb la companyia Implo, un espectacle d'improvisació anomenat Imprashow Horror, avui a les 9. Demà dissabte també a les 9, espectacle amb David Guapo i diumenge a les 7 de la tarda a teatre amb l'obra amb Déu Salvatge amb Pere Alquilloé, Maria Rivera, Ivan Benet i Laura Aubert al Teatre del Foment.
Diumenge torna la Diada Matossera 22 en edició d'aquesta jornada castellera. Començarà a les 11 del matí a la Federació Obrera amb el Cercavila del Pilar Quínder i es descobrirà el casteller Castellera Sorpresa. I després a les 12, actuació castellera a la plaça de la Vila amb les colles, els castellers de Lluçanès, la colla jove de l'Hospitalet, els castellers d'Esparreguera i els matossers de Molins de Rei. També recordem l'exposició La dama Estafania de Requesens que es pot visitar fins al 9 de novembre a la planta baixa
Fins demà!
adreçada a infants i joves d'entre 6 i 18 anys. Hi ha la categoria infantil, de 6 a 9 anys, adolescents de 10 a 14 i joves de 15 a 18. I el tema del concurs d'aquest any és l'obra de Gaudí. La presentació de les obres, com deia, fins al 7 de novembre. I el local del SEM, que acull l'exposició entre còduls, on Montserrat treball, escultures i dibuixos de les parets i agulles de Montserrat, un
una mostra que ja s'ha pogut veure a Montserrat amb motiu del seu mil·lenari i que es pot visitar al local del SEM fins al 28 de novembre. Per tant, pràcticament un temps a marge encara per anar al local social del SEM, al carrer Rugi de Llúria, per veure aquesta exposició. L'horari d'obertura és de dilluns a divendres de dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre.
Recordem els horaris i serveis especials en motiu de Tots Sants. El cementiri municipal està obert de 9 del matí a 6 de la tarda, de forma interrompuda, avui divendres, demà dissabte i diumenge. I també demà dissabte o de novembre hi ha un servei especial de bus urbà al cementiri. Primera sortida a dos quarts de nou fins a un quart de set de la tarda, sortida des de la Riera Bonet, i l'última expedició és des del cementiri a dos quarts de set.
La freqüència de pas és de 30 minuts i és un servei de pagament. I la farmàcia de guàrdia avui divendres és la Edgar del carrer Santiago Rossinyol 8-10. La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa.
Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un tallo obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Però Stereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbit especial.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-9120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE. Faciliten el procés de recuperació i recuperació.
La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Seguim en directe al Bon Dia Bon Hora, a les 10 del matí i 10 minuts. D'aquí una estona vindrà la Mònica Mar Rubió amb el seu Espai Fragments. Avui parlarem de Terence Imoix i de la seva novel·la El sexe dels àngels. Parlarem també de grans dones de la història, amb la Judit Herrera. Dues dones més que avui ens descriurà. La Maria Montessori i la Neus Català, per ser més exactes. I ara farem l'espai polític del dia. Preguntes ara molts.
Amb el regidor portaveu d'aquesta formació, que és el Ramon Sánchez. Hola, Ramon, bon dia. Bon dia, Aurora. Què tal, com estem? Molt bé, home. Ahir, recordeu que vam tenir el ple ordinari del mes d'octubre, amb dues hores i mitja de debat, i amb una moció que presentava Ara Molins, pel que hem vist, va ser el que va generar més debat. Ja l'érem conscients, eh? Força controvertida. Sí? Sí, sí, sí. Perquè hi havia una intencionalitat política al darrere, per part d'Ara Molins? No.
Bé, totes les mocions tenen una intencionalitat política, les que presenta l'oposició i les que presenta el govern. Per tant, en aquest sentit, escolti'm, evidentment, però per què neix aquesta moció? Quin era l'objectiu d'aquesta moció? Portem més d'un any intentant demanar reunió amb el govern per poder parlar de Torrefergani, perquè és un dels punts que nosaltres portem en el nostre programa electoral,
I hi ha hagut aquest menysteniment per part del govern un cop més a Maramolins i, per tant, no hem estat capaços de trobar temps per reunir-se amb nosaltres durant el darrer any. I, per tant, cansats ja que no volguessin parlar-ne, doncs vam fer una moció per poder anar parlant al ple.
I així va ser. I així va ser. Per tot i que ens van demanar que la deixéssim a la taula per poder treballar-la més internament, perquè no s'havia de fer pública aquesta moció. Vosaltres proposeu sis punts, que era que l'Ajuntament inscrigui al Registre de la Propietat la titularitat municipal de la Torre Ferniani. Pensa que... Després aprofundirem, eh? Es va signar la compra que vaig signar jo com a alcalde... Sí, 2019, eh? El 6 de juny del 2019...
I encara no s'ha inscrit en el registre de la propietat. Encara figuren els antics propietaris. O sigui, alguna cosa tan simple com això, que l'alcalde va dir que encara tenim temps fins del 2028. O sigui, seuta la cadira que tenim temps, home, tranquil·litat.
amb una desfatxatès, jo crec que enorme, el fet que una cosa que, si ja l'hem pagada, que recordem que hem pagat 1,3 milions d'euros del cost, que és el justpreu que es va dictar pel jutge, més 300 i pico mil euros amb interessos. O sigui, el 25% del que va costar aquella casa ho hem pagat amb interessos.
Segon, que l'Ajuntament iniciï de manera immediata les actuacions necessàries per recuperar la possessió efectiva de Toroferniani, que aquí s'esmenta el del 2028, no? Sí, sí, que encara hi ha aquest marge. El termini en el qual finalitza per aquesta negociació és el 2028, i nosaltres el que hem de dir és, escolta'm, comencem ja a treballar-ne.
comencem ja a posar fil a l'agulla de com ho treballarem, de com farem que aquesta gent hi hagi un moment en què aquesta propietat, que és nostra, tinguem la propietat efectiva. I això és el que deia, comencem a treballar.
alguns grups van dir, què vol dir de manera immediata? Home, doncs que ens posem a treballar i ja ho definirem entre tots, si voleu. Penseu que les nostres mocions les fem una miqueta laxes perquè no comprometi de manera que sigui difícil d'acceptar pel govern. I de manera immediata és que ens posem a treballar. No que tinguem un any aturat aquest tema perquè algú no ha tingut temps per parlar-ne o perquè no n'ha volgut parlar. Que és el que nosaltres ens temíem.
Tercer, que un cop recuperada la possessió de la torre s'encarregui la redacció d'un projecte tècnic de rehabilitació integral de l'immoble amb l'objectiu de preservar-ne els valors patrimonials i adequar-lo a un ús públic. Atenció que passem del tercer al cinquè, no sé què... Oi? Sí, perquè crec que el quart era el tema del...
dels usos, pot ser, i això sí que ho vam eliminar, ho vam eliminar perquè... Que proposàveu que hi hagués un casal municipal de joves, no? Sí, aquesta era la nostra proposta, i llavors ells ens vam dir, amb la reunió que vam tenir a Porta, el passat dijous, escolta'm, en el pla d'equipaments 2007-2017, hi ha un... diu que aquell espai ha de ser una llar d'infants.
I llavors va dir, ostres, esteu definint això, i en tot cas dic, escolta'm, i això potser hauria de ser objecte d'un debat, perquè fins i tot no veiem que aquell espai hagi de ser una llar d'infants. Dic, escolta'm, si aquest és el problema, escolta'm, doncs traiem-lo, i al final el que podem fer és parlar de quin ha de ser l'objectiu o l'ús que se li pot donar després. Això, nosaltres heu obert...
I ja està, aquesta és la nostra proposta i és la que defensarem. Dic, però si n'ha de ser una altra, doncs escolta'm, la qüestió és que el recuperem, que el treballem i que al final hi donem un ús. I el cinquè punt, que el consistori sol·liciti suport tècnic i econòmic a la Diputació, a la Generalitat i altres administracions per facilitar la viabilitat econòmica. Això tothom pot entendre, per tant, crec que és...
tal com que ja es fa de facto, com ha passat ara amb la subvenció que s'ha rebut per part de la Diputació per la piscina, i per tant el que demanàvem és, i ho deixàvem per escrit, que si ens tés aquestes administracions que ens donessin recolzament. I el sisè és que l'Ajuntament es comprometi a informar periòdicament el ple sobre l'estat de tramitació i execució d'aquests acords. Doncs fixi'm que tots aquests punts, que jo crec que són...
i que tothom pot veure que és una moció que posa sobre la taula un tema preocupant i que molta ciutadania evidentment veu amb preocupació i són punts que possiblement tothom es podria entendre, excepte potser el segon, que és aquest, interpretar-lo de manera immediata, doncs tot el govern i tota l'oposició
va decidir tombar aquesta moció, els acords d'aquesta moció, i presentar una esmena a la totalitat en què eliminava tots els acords d'aquesta moció i en posava un que deia que es creia una moció per parlar de Torrefermiani. Una comissió, no? Una comissió de seguiment per parlar de Torrefermiani. En política jo sempre he escoltat que si vols que un problema no avanci, crea una comissió.
Què és el que han fet? El Partit Socialista, els comuns, Esquerra Republicana i en l'aire. Una moció que jo crec que diu ben clarament coses que jo és el que li veig a l'alcalde a la reunió que ens van... Clar, aquesta esmena ens la van presentar 5 minuts abans del ple. O sigui, 5 minuts abans del ple ens diuen que han entrat a aquesta esmena tots els partits polítics
I que, per tant, o acceptem, que és un xantatge a viva veu allà al despatx de l'alcalde, o acceptem aquesta esmena, o tombaran la nostra moció i aprovaran la seva esmena. O sigui, amb amenaces. Això és el que tenim en aquest Ajuntament.
Bé, doncs nosaltres, evidentment, i se'ns van demanar que la deixéssim sobre la taula o que en tot cas acceptéssim aquesta esmena, i jo davant d'aquest thrillerisme polític, doncs és evident que em vaig negar rotundament. I vaig dir, no, no, nosaltres mantindrem la nostra emoció, crec que hem demostrat la capacitat i la voluntat d'arribar a acords, però el que heu fet és...
Lamentable. O sigui, que no pugueu explicar-nos això abans, que ho porteu treballant i no us ha vingut d'ara, perquè les coses les heu anat trobant, com va dir l'alcalde, que han trobat a vegades la providència i l'acte d'ocupació, ho tenen a vegades, però si això hi ha un expedient al darrere, però si hi ha un document públic, un acte d'ocupació, que és el qual es fa el document per poder comprar aquest equipament,
Hores abans del ple, l'alcalde, a l'espai de preguntes a l'alcalde d'ahir, deia això al respecte. Perquè vosaltres en recordareu perfectament com el gener del 2019 hi ha una ocupació de les dependències de sostenibilitat i territori. Com a conseqüència, evidentment, dels que estan ocupant Torreferniani. I allà l'alcalde, llavors, signa una providència en què el que diu és...
l'Ajuntament ja no demana que a Torreferneni ens vingui sense càrregues. I allà agafa el compromís que no cal desallotjar Torreferneni llavors. En aquell moment hi havia un procés que el que es demanava és fer una expropiació lliure de càrregues. Per tant, com a mínim el portaveu de llavors...
ara ens presenta una moció que diu vostès no han fet res però obvia obvia que en aquell moment ell com a primer tinent d'alcalde i després com a alcalde en funcions el 6 de juny del 2019 accepta la compra de Torre Ferniani amb càrregues i per tant si fem el debat fem-ho tot complet que aquest senyor ara diu que ho hem de fer ja
Però jo crec que aquí hi ha una intencionalitat política i és la que nosaltres discrepem. Perquè, a més a més, en el seu moment es va agafar un compromís per tal que, si es desallotjava aquesta gent, havia d'haver un pla alternatiu. I el problema que, entre altres, nosaltres tenim és que no hem pogut entrar ni a la casa. No hem pogut veure ni com està, en quin estat està, què hem de preservar, quines funcions podem fer en allà, quins usos li podem donar. Tot això no ho tenim. Estem fent diàleg amb aquesta gent. Estem intentant fer diàleg amb aquesta gent.
per evitar el que sabem que tard o d'hora és possible que es produeixi, que és sortir-me als mitjans amb una desocupació que no serà val per ningú.
Declaracions ahir de l'alcalde Chaipat. Per al·lusions, doncs, Ramon, què diries? Fixes que canvia en 0,1 segons de estem negociant o estem intentant negociar. O parlar. No signa la paraula d'allò, no? Per tant, vol dir que no han fet res. El 2019, com molt bé ha dit l'alcalde, s'ocupa l'àrea de territori.
Segur, perquè hi ha una sentència judicial, que és la que al final, quan a nosaltres ja se'ns insta l'expropiació, i per tant hem d'acabar adquirint aquell equipament, des dels serveis de l'Ajuntament se'ns diu que ha de ser lliure de càrregues. Lliure de càrregues des del punt de vista econòmic i de persones.
I nosaltres portàvem treballant, ja inclús amb el senyor Xavi Paz, com a regidor de l'Ajuntament amb nosaltres, el 2016, estàvem iniciant un procés i vam anar precisament a l'Ajuntament de Sant Cugat perquè havien tingut un cas similar i ens van orientar en aquest sentit per veure com podíem mediar i treballar, perquè l'objectiu que teníem en aquell moment...
era que allò fossin pisos per gent jove. I que, d'alguna manera, poguessin ser tutelats per la gent que hi era. Per tant, era un procés, un projecte que jo crec que els incluïa també amb ells de poder treballar en aquest sentit. I, per tant, s'estava intentant buscar aquestes negociacions per buscar un projecte que els pogués agradar i que poguéssim, doncs, entre tots tenir un final bo.
Quan hi ha aquesta sentència i hi ha aquesta desocupació, doncs se'ns ocupa l'àrea de territori. I és en aquell moment on dius, escolta'm, si estem negociant, per què ens instareu ara a aquesta desocupació? O sigui, i aquí l'alcalde Joan Ramon, l'única eina que va trobar va ser firmar ell un document, una providència,
que el Joan Ramon sempre va dir, que era un document, que no tenia cap validesa. Perquè no hi havia un expedient al darrere que així ho afirmés. Diu, és un acte que he assumit jo. I per tant, el que va aconseguir és fer fora a la gent que estava ocupant l'àrea de territori i poder adquirir la casa...
i continuar amb la negociació. I per què per nosaltres era important adquirir la casa? Doncs per deixar de pagar interessos. 336.000 euros, em sembla que posa l'emoció, no recordo l'import exacte. Per tant, si encara el dia d'avui estiguessim així, la xifra d'interessos que estaríem pagant seria molt gran.
I en aquell moment vam aturar la sangria de pagar interessos. Jo ja sé que aquests que no estan acostumats a treballar a l'empresa privada i que els diners els acaben del cel, a mi que això ho pagui el poble se'ls hi han fot. Però a nosaltres no. I nosaltres érem molt conscients que havíem d'aturar aquesta sangria.
I, per tant, el que diem és, escolta'm, sabem que hi ha aquesta ocupació, acceptem que sigui aquesta ocupació. Per què? Perquè estem negociant immediat per intentar arribar a un acord i ja ens trobarem. I perquè en aquell moment tampoc no hi havia l'intensió política de fer-los fora. Ja està. I això és el que vam fer en aquell moment. I després, mesos més tard, és quan jo faig la compra i ja sigo l'acte d'ocupació.
en un procés d'adquisició d'un equipament que es va estar molts anys de litigi i que han pagat un preu excessiu, 1,7 milions. I per tant, havíem, com dic, de tancar aquella sangnia d'interessos i començar, com a mínim ja, a tenir un equipament que com a mínim és nostre. I ara el que demanàvem aquesta moció és, escolti'm,
això ja és nostre, inscrigui-ho en el registre, que no ho ha fet, i comencem a parlar ja de com agafarem aquest equipament i el comencem a treballar. Ell deia que si encara no sabem ni com està, què té a veure això? Què té a veure? Quan haguem fet fora els ocupants o haguem arribat a un acord, és llavors quan has d'entrar i quan has de començar a veure què és el que pots fer.
i si firmen un nou pla d'equipaments i donen un altre ús, doncs ja discutirem, i en tot cas, si s'aprova un altre ús per l'equip de govern, doncs l'acceptarem, evidentment. Però quan ell era regidor i estava al govern el 2016, no plantejava l'ús que hi havia en el pla d'equipaments, no el plantejava pas, plantejava un ús diferent, enfocat a la gent jove, que és el que nosaltres també hem enfocat en aquesta moció.
Per tant, que tampoc se n'oblidi d'aquells dos anys que va estar amb nosaltres.
perquè també ja va definir el rumb. Sembla que sempre a tots se li hagi d'encarar amb el senyor Sánchez, amb el senyor Casals, amb aquells que eren els dolents del govern i que malauradament van fer les coses malament. Doncs no, vam fer el que era millor per l'Ajuntament, en aquell moment. Però jo els hi vaig dir, si vostès volen seguir anclats en el passat, doncs anem malament.
Vam prendre les decisions que tocava el 2019, però som al 2025. Què pensen fer d'aquí al 2028? I el que s'ha fet és crear una comissió per anar a dilatar el tema. I per tant, segur que arribarem al 2028 i encara no n'hem solucionat res. I si això a aquest senyor li agrada, doncs a Ara Molins no ens agrada.
i entenem que s'ha de començar a treballar. Però s'han tirat un any en què hem demanat reunions i demanat informació i no han fet ni brot. De fet, ens entreguen un informe jurídic
Esta setmana han aparegut informes per tot arreu. Han aparegut un informe jurídic del desembre del 24, que diu aquest tema que ha sortit en les reunions de coordinació que tenim entre l'Ajuntament, li hem de posar fil a l'agulla perquè aquest espai ha de ser nostre. Això ens ho entrega divendres passat, després de la reunió de portaveus. Desembre del 24.
Del desembre del 24 a octubre del 25, què ha fet el senyor alcalde? No ha fet res. Res. Allò que els seus serveis jurídics l'obliguen, no ha fet res. Per tant, la nostra confiança que això avanci és nul·la. Perquè no hi ha una intencionalitat política.
I en aquest sentit nosaltres el que hem posat sobre taula és que això s'ha de treballar, s'ha de mediar i s'ha de buscar la millor solució. Però aquest equipament ha de ser de ple dret nostre.
I hem de cercar la millor funcionalitat per aquest equipament. I és evident. El senyor Lucas Ferro va dir, diu, jo no veig que això sigui una llar d'infants. Absolutament d'acord. Quan es va fer aquell pla, com que deia que unís de rens i estava una altra llar d'infants, doncs es va posar aquest equipament. No tindria cap sentit, possiblement. Per tant, busquem i anem avançant.
Però el que no hi ha dret és que vinguin i ens diguin a les 6, menys 5 de la tarda que o acceptem això o ens tombaran emoció.
Bé, jo crec que aquí el govern es va repartir una miqueta els atacs, no? Jo crec que el senyor Ferrol va estar una estona bastant desagradable, però jo crec que qui més desagradable va ser el senyor Miquel Saragossa, amb el meu company.
el Joan Albert, no? I sembla que hi hagi una voluntat o una intencionalitat política de crear discrepància entre el Joan Albert i jo, no? Recordant-li unes declaracions que va fer el Joan Albert el 2019, bueno, doncs, escolti, ni les havia escoltat,
i ahir a mi em van semblar indiferents, vull dir, al final no ho aconseguiran, som un grup, gràcies a Déu, molt ben avingut i per tant no ens aconseguiran, sabrem això, fracarceran estrepitosament.
I sí, sembla que n'ha molestat molt que el Joan Albert hagi tingut la voluntat de liderar aquesta moció, que hagi fet un escrit al viu Molins de Rei, que també hem rebut moltes cartes de satisfacció i molta gent que ens ha dit «Escolta, sí senyor, això no ho sabíem que estava així, i s'ha de tractar, i s'ha de treballar, i s'ha d'avançar, i per tant, possiblement això haurà dolgut al govern municipal».
Sembla que tot allò que siguin temes que es posin sobre la taula, que no els lideri l'executiu municipal, doncs molesten. Nosaltres seguirem fent aquesta feina perquè no estem al govern i estem a l'oposició. I lamentem molt l'actuació d'Esquerra Republicana que un cop més s'ha sotmès als dictaments del govern. I en aquest sentit, malauradament, doncs, prendrem nota.
Estem fora de temps, Ramon, però també hi havia un tema important, que era aquesta ordenança municipal reguladora de les autoritzacions de terrasses de Molins de Rei. Aprovada per unanimitat, però també cadascú, doncs, hi vau dir la vostra. Bueno, aquí jo crec que el regidor, el Joan Carles, crec que...
Ha tingut la voluntat de... Ja ens la va presentar, crec que va ser el juliol, on se la va avançar i va dir, escolta, anem parlant per a veure si podem portar-ho al ple de setembre. I, per tant, hem fet reunions en aquest sentit i unes donàncies que, en definitiva, regulen moltes situacions que eren enòmales.
des del punt de vista de l'anterior ordenança de terrasses, en el que possiblement no és la millor ordenança, però és la que hem d'aprovar perquè, si no, no avancem. En el que nosaltres vam fer una proposta és, escolta'm, evidentment...
Una vegada arriba l'estiu, fer tancar els bars a les 11 de la nit, creiem que no té ni cap nivells. Vull dir, molts divendres, dijous, realment això es pot allargar una miqueta més. I vam dir, escolta, allarguem-ho fins a dos quarts de 12, i que per tant l'hora efectiva de tancar sigui a les 12 de la nit, però que a partir de les 12, dos quarts de 12, doncs ja es retirin.
tot el que és taules i cadires de les terrasses i que el bar pugui tancar les 12 hores. Al final hem arribat a l'acord que això s'implanta i dona el mes d'agost. Hem deixat oberta la porta que si això funciona i funciona bé i els bars ho entenen així i compleixen amb tots els horaris, doncs es pugui ampliar el mes de juliol.
I una cosa que nosaltres també vam dir és, escolta'm, hi ha una problemàtica, i això no la negarem, perquè sempre ha passat, que si aquest bar té 12 taules i en posa 16, i al final nosaltres vam dir, escolta'm, no seria millor dir quantes cadires pot tenir un bar. Al final, si té 60 cadires...
doncs tindrà 60 cadires. És igual les taules que posi. Té un espai en què pot obligar-ho, però és igual si posa una taula de 6 o una taula de 4. Però estem centrant-nos en els modus que jo crec que creen molta discapància, perquè és evident que en una taula de 70 per 70 no superen 4 persones.
és molt difícil. Això amb altres comerços de menjar ràpid, potser sí, però amb un bar de gastronomia que tenim amunt de rei i que funciona molt bé, doncs, evidentment, ho hem de dinamitzar en aquest sentit. Per tant, aquesta jo crec que va ser una proposta que vam portar, que el regidor al final ens va acabar comprant i, per tant, esperem que s'implantin la millor manera i, sobretot, que hi hagi...
una vigilància i es compleixin la normativa. Això sí que se'ns ha dit que es contratarà una empresa externa, que serà qui farà el seguiment i farà que aquesta ordenança s'acompleixi. Ho hem de deixar aquí, Ramon. Doncs moltes gràcies. Gràcies a tu. Avui hem monopolitzat el tema amb l'emoció, però crec que valia la pena explicar-ho per a tothom. Bé, doncs seguirem. Ramon Sánchez, moltes gràcies, bona castanyada. Igualment, i bon cap de setmana. Que vagi bé. 5 minuts per sobre dos quarts d'11 del matí.
Fragments és aquest espai que compartim amb la Mònica Mas Rubió. Contents de recuperar-la després de l'absència de la setmana passada. Què tal, Mònica? Com estàs? Bon dia. Molt bé. Com esteu vosaltres? Molt bé. Contents de rebre't amb una novel·la nova. Per tant, farem tastet. Ja sabeu que dediquem dos divendres a fer tastets d'una novel·la.
I en aquest cas ens portes un autor prou conegut de casa nostra. Sí, sí, sí, sí. Porto un autor. Si jo et dic Terenci... Nosaltres direm Moix. Molt bé. Doncs avui portem el Terenci Moix. I la novel·la concretament, si tu em dius el sexe...
Exacte. Si jo et dic el sexe... Jo he de dir dels àngels. Per exemple. Doncs molt bé l'has encertat. Després pot passar pel rebost, que li donarem el premi. El rebost, eh, sobretot. Exacte. Terence Imoix. Pitzellada biogràfica. Terence Imoix.
és un dels escriptors més llegits de la nostra literatura. Va néixer a Barcelona l'any 2003. No, perdó, no, no, no, el 1942. Disculpeu, el 1942. Va ser quan va morir l'any 2003. Un cop més trobem un artista, en aquest cas de l'àmbit de les lletres, que mor molt jove, el 61...
Va residir durant els anys 60 a Londres, a París, a Suïssa, a Egipte, a Roma i a Madrid. Ja sabem el Terence com era, que li agradava voltar molt. I la seva irrupció en el món literari es va produir l'any 1968 amb la Torre dels Bicis Capitals. Terence Imoix ha obtingut els guardons més importants de la literatura catalana.
El 1992 és quan va publicar El sexe dels àngels, que és un llibre que en el seu moment va originar una gran polèmica en molts sectors catalans per la seva sàtira de la cultura catalana. Malgrat tot això, el 1993 va rebre el guardó lletra d'or per aquesta mateixa obra. Afegir que en el llibre...
Ell té, a les primeres pàgines, hi ha un apartat que posa aclariment.
I ell diu, aquesta obra és una ficció. Tots els personatges, amb els seus noms, cognoms, situació social i relacions d'amistat, de parentius, sentimentals o eròtiques, són fruit exclusiu de la imaginació de l'autor. I diu, l'autor no es fa responsable de cap mena de semblança amb personatges, noms, cognoms o entitats de la vida real. Fora, en tot cas, una coincidència no volguda. I, per tant, cosa rebutjada des d'ara mateix.
Aquí veiem ja la ironia del Terenci, perquè realment en la novel·la es poden identificar molts personatges de l'època, però evidentment amb els noms canviats. I ell es va assegurar que quedés ben clar que tot era fruit de la seva imaginació. Molt bé, t'agrada totejar-lo, veig, eh? Sí. Sí, sí, sí. A tu no. Sí. A veure, anem concretament a la novel·la d'en qüestió.
Mira, l'argument d'aquesta novel·la podem dir que explica una història a través d'un personatge que és un jove escriptor que es diu Leonard Pler. El llibre és la història d'un estament cultural que passa tot un període important de la història barcelonina, dels anys 60 i més enllà.
Podríem dir que la pregunta bàsica de la novel·la és qui s'aprofita d'aquí, qui està corromput i qui corromp, qui sedueix i qui es deixa seduir. La resposta l'ha de trobar el lector a través d'un itinerari que va estar 30 anys de la cultura catalana.
O sigui, que és molt obert, i aquí entrem en les interpretacions i la subjectivitat de cada lector quan llegeixi la novel·la. És a dir, trobarem un lector que estarà molt d'acord amb el que es critica i eslloa, i un altre lector tot el contrari.
Molt bé, doncs què, entrem en matèria? O vols afegir alguna cosa més? M'agradaria afegir una cosa, perquè en una entrevista molt bona que he trobat, que li vam fer l'any 1971, ell mateix diu, amb la novel·la em canso de donar plantufades a tort i a dret, però el llibre és un càntic d'amor desesperat a Catalunya, als seus homes i a la seva cultura. Després, que cadascú s'ho prengui com vulgui.
Ara sí, eh? Ara sí que ja ens en podem endinsar amb el primer tastet del sexe, dels Àngels, aquest llibre, aquesta novel·la de Terenci Moix. Jo la sé, la història d'aquella dècada, i també conec la història de Lleonard, o potser m'ho pensava i prou, perquè massa cops baixos d'aquesta narració em demostren que tota realitat passada pels sedars del coneixement pot ser només un gran miratge.
que la meva visió del món es podia anar escardant i tornar-me les coses convertides en un trencaclosques de miralls endimoniats. Però encara ho ignorava aquell dia que William Cunningham em cita inesperadament a la ciutat de Venècia. I jo no m'hi podia negar, perquè el capdavall disposava de cartes que li eren d'alguna utilitat. Això si mai han existit cartes que serveixin per esbrinar una sola causa del gran absurd humà.
Sóc l'última persona que va veure viu Leonard Pler i, també, l'únic que no l'ha d'adorar mai. Sóc el màgic prodigiós, el rei sacerdot, el prestidigitador capaç d'esvalutar a voluntat tots els ritmes d'aquesta història, l'augur fatalment destinat a saber massa coses de la dècada i massa coses de Leonard.
però potser sí que aquests coneixements els ha inventat al còpia de refer-los contínuament, bo i cercant explicacions a les incongruències que William Cummingham s'entestava a esbrinar fil per randa, amb l'obsessió que li inspirava un deure literari tan urgent com important, un deure que, tenint com a centre d'interès la peripècia vital del nostre escripturet més bizantí,
es podia prolongar fins a les revelacions d'una realitat molt més vasta. Per fer-me'l conèixer, William em convocava a l'estranya ciutat que va ser sepulcre del nostre noi. I quan agafava l'avió a l'aeroport d'Atenes, jo sabia perfectament per què la cita havia de ser a Venècia, i enlloc més. Perquè calia que fos amb mi i no amb qualsevol altra.
Potser perquè el meu cor no és enlloc ni el meu afecte el té cap persona i, en canvi, el meu odi està disposat en el tros d'història que m'ha tocat suportar i va contra els desgavells de l'època que m'ha convertit en un exiliat permanent.
Des que l'any 1962 em vaig exiliar de Cuba, ensenyo espanyol a Atenes. La meva dècada dels 60 va ser aquest aïllament provincià, el que William Cummingham mai no podrà comprendre. El carrer on Armaví ha criticat la nit del nostre encontre venecià i el que, tanmateix, em permet d'observar el món des de tan lluny que es converteix en una imatge reflectida de si mateix.
Mentre passejo de nit per Atenes, immers en la solitud que fa anys vaig escollir, potser em nego expressament a reconèixer que jo tampoc no sé res de Lleonard, tot i que sóc l'únic que coneix la veritat que William Cummingham venia a pidular. Tornava de Barcelona amb més de 50 blocs atapaïts de notes i una pila de cintes que contenien el que pensaven de Lleonard la gent del galliner cultural català.
Tots els secrets de Lleonard, des que arribar a Barcelona, un dia dels anys 60, i s'hi consegrar rei.
Totes aquelles coses de Léonard abans de ser escriptor de moda i, més endavant, quan ja ho era. Mil entremaliadures de Léonard, quan jugava a fer d'enfant terrible a la redacció de Tardesprés, diari progressista, quan assajava la revolució, els estudis del teatre popular català, o quan s'abandonava borratxeres i danses extenuants a les pistes psicodèliques que eren llar nocturna de la Roche d'Orée.
Els mil rostres contradictoris i suplementaris de Lleonar quan, sota els estocats esgrugaïts dels rits, obtenia els premis de la gran nit de les muses catalanes. O aquells altres rostres que reflectia sobre els miralls de Coll i Bé, Botiga Inn, mentre s'emprovava les jaques hindús i els cullerets de l'Atles que a la dècada demanava als seus fills més representatius. I, en fi...
quan es revelava encantador per a la premsa anglesa el dia de la presentació de la novel·la Orgia de Llops, col·locada gràcies al fidelíssim agent Guillem Esteve, a qui la fam ha batejat amb el nom de Ganímedes.
Totes les seves disfresses, comentades per un seguici de veus dissonants que, bo i discutint si els àngels tenen sexe o en deixen de tenir, forjaren la joiosa Aureola Barcelonina dels anys 60, la dècada que per a molts encara porta el nom de Leonard.
Per això, aquesta història, que comença enganyosament el dia que va morir Marilyn, és l'obsessió de William Cummingham, el qual, entossolita d'escriure tot l'itinerari de Lleonar, m'exibar de bon començament all'aeroport de mestre.
Per què es devia matar? I ni tan sols havíem tingut temps d'una encaixada. Què et fa creure que fos un suïcidi? No ho sé. Ho he dit sense pensar-ho. O potser és que ho tens molt pensat. Potser et convé. Segur que voldries fer d'investigador honest, fidel a la memòria del teu amic. Per què?
però la faula tolera molts perquès, i William Cummingham, amatent explicar-los i explicar-se'ls tots, en venir a empènyer cap al nucli essencial d'aquesta realitat de lleonarca, encomanadissa, com s'ha anat revelant, m'obliga a escriure, m'obliga a ajudar al meu país d'origen i també als seus acòlits esbrinar l'espinosa qüestió del sexe dels àngels.
I és que el personatge central de les cintes de William Cummingham havia gravat a Barcelona. És, precisament, la maltractada cultura dels catalans, acompanyada pels seus fills sense discriminacions, inclosos els més vors.
I, com a objecte catalitzador en aquesta enquesta que el mateix William em confessar intencionadament apassionada, destaca la figura de Leonard, la seva mort, el paper que arribar a exercir en una cultura que l'havia acollit amb els braços oberts. Hi ha altres incògnites que els personatges de les cintes intentaran aclarir amb temptets de lucidesa, tan dificultosos com per això mateix meritoris.
i que ja havien estat posats una mica en entredit per l'escriptora Elisenda Castells, anomenada la Castellona. I també la hipermàter de la cultura, en un article necrològic publicat a la revista juvenil Barres i foc i titulat «Leonard Pler, amor jove i furiós com els seus personatges». Un article que, segons m'informar William per correspondència,
ha aparegut l'endomà d'una crònica típicament fantàcia que fa les lluances de la inauguració de la temporada d'òpera, queixant-se de la falta de serietat dels joves. Ai, tot plegat en donarà una idea ben clara. A pocs mesos de la mort de Lleonar, les diverses forces de la Catalunya resistent corren a aprofitar-se'n mentre ell, ben instal·lat a l'infern dels malparits, es deu preguntar.
I qui és, finalment, la raó de Catalunya i, sobretot, no qui és, sinó de qui és aquesta raó catalana. I ens aturem aquí. Primer tastet del Sexe dels Àngels de Terence i Moix a l'Espai Fragments amb la Mònica Mas Rubió. Moltes gràcies, Mònica. Gràcies a vosaltres. Bona castanyada. Igualment. Que vagi molt bé.
Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolinsderrey.cat
Seguim i ho fem, acompanyats de la Judit Herrera, com cada divendres a aquesta hora, abans d'arribar a les 11, anem a fer aquest espai que anomenem Grans Dones de la Història. Què tal, Judit? Bon dia. Bon dia i bona hora. Em deies un altre cop amb la veu una mica tocada, eh? Però, bueno, intentarem que s'entengui tot el que us he d'explicar. Molt bé. I ens has d'explicar dos perfils biogràfics més de dues dones...
Sí, mira, començarem per Maria Montessori, de tots coneguda del tema de l'educació, i després continuarem amb la Neus Català. Molt bé, doncs ens hi posem? Som-hi. Som-hi.
Bé, com us he dit, començarem amb Maria Montessori. I comencem així. Només les persones brillants emprenen aventures brillants. La italiana Maria Montessori ho va ser i la seva aventura fascinant.
Un mètode pedagògic no és fàcil d'inventar, però encara menys aconseguir que tingui l'expansió internacional que ha tingut el seu. Passen els anys i cada cop hi ha més centres Montessori al món, confirmació que el seu mètode assoleix magnífics resultats. En realitat Montessori es va formar com a metgesa i no com a pedagoga.
De fet, es creu que va ser la primera dona a doctorar-se en aquesta disciplina al seu país, tot i que potser va ser la segona o la tercera. Però tots els camins acaben portant on han de portar. En el seu cas, aquesta tasta ulletes abans de Medicina va estudiar Enginyeria, Biologia i Antropologia, ja com a magessa s'incorporarà a la Clínica Psiquiàtrica de Roma, on va dedicar-se a estudiar les malalties mentals.
L'any 1907 va posar en marxa a Roma, al barri popular de Sant Llorenç, la casa del Bambini, on treballava amb infants en risc d'exclusió social. Va ser el primer pas de tota una revolució amb l'educació infantil que es va anar estenent com una taca primer per a Itàlia i després també a fora.
Montessori posava el nen i la nena, naturalment, al centre del procés educatiu i va crear uns nous materials destinats a millorar el seu aprenentatge. El mètode Montessori es basa en un ambient agradable, avui diríem que un bon Feng Shui.
Llum, ordre, colors, càlids, que proporcionen harmonia i serenitat als infants. En aquell context, els infants escollen com desenvolupen les seves capacitats en completa autonomia, sense la imposició de ningú, tampoc dels mestres. La fama del seu sistema es va anar escampant i el van voler aprendre educadors i educadores de molts llocs al mateix temps que ell es desplaçava més enllà de les seves fronteres per ajudar a implementar-lo.
A Catalunya, a les primeres dècades del segle XX, ja hi havia diversos centres que el feien servir. També, quan l'any 1933 va haver d'abandonar la Itàlia feixista i va viure a diversos països, va aterrar Barcelona en plena Segona República. De tornada a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial, Maria Montessori era mundialment coneguda.
Poc saben, però, que de jove havia estat una activa feminista, fins al punt que participava en trobades internacionals a favor del sufragisme. Es va comprometre amb el moviment quan va sentir-se maltractada pel sexe masculí, perquè, assent encara soltera, va tenir un fill amb un psiquiatre mestre seu que la va deixar de banda i no es va fer càrrec de la criatura. Aquell fill, Mario, fou la seva madreta durant dècades i fins que va morir a Holanda, on residien.
La de Maria Montessori va ser una vida plena de satisfaccions, consagrada a fer créixer la llavor que va plantar en aquell humil barri romà quan ningú confiava en les seves idees peregrines. El seu mètode ha anat augmentant el seu prestigi i ha contribuït a allunyar la pedagogia de l'aprenentatge amb premis i càstigs i a orientar-la cap al creixement en coneixements útils i en valors.
Bé, doncs, ara continuem amb la Neus Català. Un dels episodis més negres de la història i del qual ens hauríem d'aberronyir tots és l'Holocaust, la gran tragèdia del segle XX. Es calcula que les víctimes mortals van ser més de 15 milions i una part substancial persones jueves, però no només.
També hi va haver entre les víctimes molt republicans i republicanes fugits de la guerra espanyola i de la incipient dictadura. Aquesta realitat la va treure definitivament a la llum l'escriptura Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, un llibre colpidor en el qual podem llegir el testimoni d'algunes de les víctimes.
Neus Català és una de les republicanes que va patir aquella bogeria en primera persona, ja que va ser deportada al camp de concentració de Ravenbrook, on va ser una de les poques espanyoles que va sobreviure. Nascuda en un poble de la Cormaca del Priorat, va estudiar infermeria i, durant la Guerra Civil, va ser membre de les joventuts del PSUC i de la UGT.
Al començament de la guerra va trasladar-se a la ciutat de Barcelona i al final del conflicte vivia en una colònia de Premià de Dalt, el Maresme, a càrrec de 180 nens i nenes orfes. Sembla que cada dia, fes fred o calor, baixava a la platja de Premià de Mar a fer un bany. Amb tots aquells infants va travessar la frontera francesa l'any 1939 cap camí de l'exili.
A França va conèixer el que seria el seu marit, que era francès, i junts es van sumar als maquis i van col·laborar amb la resistència francesa. Es dedicaven a facilitar la transmissió de missatges i, fins i tot, casa seva va servir de recert a alguns refugiats polítics perseguits, denunciats per un civil amb dos foren detinguts i torturats per la Gestapo.
L'any 1944, Neus Català va ser deportada al Citat Camp, on van ser assassinades més de 90.000 dones. Les presoneres treballaven en la intrústria de l'armament. Tot i la por permanent i les duríssimes condicions, en aquella horrible estada va gosar participar en una operació de boicot, segons la qual ella i les seves companyes feien el possible per sabotejar la maquinària i la munició.
i la munició que fabricaven. Se la coneix com el comando de les gandules. Va ser un intent de retardar el triomf del nazisme sobre la democràcia.
Un cop alliberada, Català va tornar a França. Fó una llarga estada durant la qual no va deixar de lluitar amb la clandestinitat, contra el franquisme que semblava etern. El seu marit havia sobreviscut a la barbària del camp de Bergen-Belsen, però en tan males condicions que va morir setmanes després de l'alliberament. Tot i que la van esterilitzar, ella més tard va tenir dos fills. Neus Català era militant del Partit Comunista de Catalunya i després ho va ser d'Esquerra Unida i Alternativa.
També va presidir l'amical de Ravenbrook. Quan Montserrat Roig la va anar a trobar, aquesta dona era una perfecta desconeguda que feia molts anys que es despertava cridant a mitjanit, presa dels més terribles malsons. Després d'explicar-li la seva història, de buidar el seu dolor, segons va confessar, va recuperar la pau.
convertida en emblema de la lluita per les llibertats a una venerable edat ja al segle XXI, aquesta militant comunista i activista antifeixista va rebre diversos reconeixements institucionals, més que merescuts. Quan va morir, centenària, amb ella morir un testimoni de l'horror nazi i una guardiana de la memòria dels represaliats republicans. Deixava dit, cal explicar a tothom el que els meus ulls han vist, perquè és un deure.
Maria Montessori i Neus Català, protagonistes avui d'aquestes grans dones de la història. Recordeu que ens basem en el llibre 100 grans dones de la història escrit per la Maria Àngels Cabre. Judit Herrera, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per escoltar el testimoni d'aquestes dues dones que cal tindre en compte. Bona castanyada. Gràcies, igualment.
Quan del temps d'acollir castanyes, la castanyera, la castanyera, bé castanyes de la muntanya, la plaça de la ciutat. La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan reploc i en banyar sempre gira així.
Som de la música. Som de la música. Som de la música.
Amb el temps de collir castanyes, la castanyera, la castanyera, fent castanyes a la muntanya, a la plaça de la ciutat. La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan replòs i en banyar sempre gira així. Som així.
Fins demà!
No podia faltar, eh?, la jornada d'avui, aquesta peça popular, la castanyera, que ens ha cantat la de Maritge Levert, des del seu disc de cançons populars més i més, i que ens ha situat a mig minut per arribar a les 11 del matí. Farem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem amb l'última hora del programa per parlar-vos de tota l'actualitat, totes les novetats del Festival de Cinema de Terror de Molins de Reí.
Recuperarem un Tants Recordes amb el Xavi Garcia, perquè avui no ens pot acompanyar en directe, i amb l'Hector Zacarias anirem d'excursió al Coll Sacabra per veure Les Roques Encantades. Tot això després de les notícies de les 11.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El govern reinicia la vacunació simultània contra la dermatosi nodular contagiosa en noves zones de Catalunya amb l'objectiu de contenir la malaltia. El departament preveu vacunar uns 370.000 animals fora de les zones que ja estaven sota restricció, ja que des del 24 d'octubre no s'han declarat nous focus fora dels tres ràdits existents.
La nova zona de vacunació inclou la Catalunya Central, els Pirineus i l'Aran, així com parts de les comarques de Barcelona, el Penedès i també Lleida. La nova zona de restricció adicional preveu començar per ràdios específics al voltant de la planta de destrucció de cadàvers a tèrmens i al voltant dels escorxadors de boví, on hi ha més intensitat de moviment d'animals.
I el Servei Català de Trànsit preveu una gran mobilitat aquest cap de setmana amb motiu de la castanyada. Uns 460.000 vehicles sortiran de l'àrea metropolitana de Barcelona entre avui les 3 de la tarda i el dissabte també a la mateixa hora, mentre que el diumenge entre el migdia i la mitjanit retornaran 230.000 vehicles sense comptar els desplaçaments cap als cementiris.
Per reduir riscos s'ha impulsat una campanya policial contra l'alcohol i les drogues al volant. Amb Mossos i policies locals intensifiquen controls i també amb mesures especials de circulació i regulació del trànsit. I en mobilitat, a hores d'ara, recupera la circulació a la P7 a Barberà del Vallès, que ha estat afectada a primera hora per un accident. Tot i així, afectacions encara a la B10 i a la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llobregat, i també retencions per una averia a la C58 a Sabadell.
A banda, perquè fa el servei ferroviari a l'R8 de Rodalies, encara circulen retards per una incidència ja resolta, també l'R1 amb retards, volíem dir, de 25 minuts entre Blanes i Massanet-Massanes, l'R2 Nord amb més de 20 minuts per incidència d'un tren i també l'R2 Sud amb 15 minuts d'incidència.
I de fet, parlant de mobilitat, avui ha començat la vaga de tramvia de Barcelona, convocada pels comitès de trambaix i tramvesors. Les aturades de 24 hores s'allargaran fins a les 4 de la matinada del dissabte i es repetiran els dies 10, 17, 21 i 28 de novembre. Treball ha fixat serveis mínims del 40% en les hores punta i del 20 durant la resta del dia. Els treballadors denuncien més d'un any de negociacions sense avenços en el conveni col·lectiu.
I els Mossos d'Esquadra han detingut quatre homes a l'Hospital de Llobregat arran d'un intercanvi de droga al carrer. En una primera actuació, la policia va arrestar dos compradors amb 1,2 quilos d'aixís. L'endemà, després d'un escorcoll en un pis relacionat amb el cas, es van detenir dos homes més i es van intervenir 119 quilos d'aixís, 116 grams de ketamina, 15.700 compriments de ribotril, volíem dir, i una armada de foc camuflada en un bolígraf. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Notícies en xarxa.
Informació local. Repassem les diferents celebracions a la castanyada o Halloween per avui divendres i algunes demà dissabte. A l'Esplay la grupa està venent castanyes avui divendres, a mà dissabte i diumenge de 9 del matí a 9 del vespre. Venen castanyes i moniatos a la plaça de la Creu.
I als Reyes del Cau també venen castanyes avui divendres a dos quarts de cinc a dos quarts de nou i demà dissabte de deu del matí a dos quarts d'una, en aquest cas a les escales del mercat. Pel que fa a les celebracions, avui al barri de l'Àngel, al centre cívic hi haurà el circ del terror amb servei
de barra i sorpreses al barri de l'Àngel. Celebració, doncs, del Halloween. També l'escola Madurell la fa programa Cinema Madurell per avui a partir de les 8 del vespre i encara al barri del Canal. Aquesta tarda l'Associació de Veïns farà la festa infantil de Halloween Caramels i Diversió, local de l'Associació de Veïns, de 6 a 7 de la tarda.
A les Guardioles, l'Associació de Veïns fa el castellóin, la combinació de castellada i Halloween. Aquesta tarda, a partir de dos quarts de sis, faran xocolatada, tallers i pintacares, animant a la gent a que hi vagin disfressats, si ho volen. És una activitat gratuïta per a les persones associades de l'Associació de Veïns a les Guardioles i val 3 euros pels no.
associats. I la Taneu Moley, que celebra Castanyada Popular avui al Pati de la Peni. A les 6 de la tarda, Bespreig amb música ambient i barra. A dos quarts de nou, sopada graallada. A dos quarts de deu, danses tradicionals. I a partir de les 11, música amb punxa discos fins a la una de la matinada.
i als barris de muntanya. Avui l'associació de veïns de Sant Bartomeu faran berenar i sopar de Carmanyola a partir de dos quarts de sis i fins a les deu de la nit al carrer Toró del Quirza i demà dissabte els veïns de la Rierada celebraran la castanyada a partir de les sis de la tarda.
A la informació de servei recordem els serveis especials amb motiu de Tots Sants. Horari especial al cementiri de 9 del matí a 6 de la tarda, avui divendres, demà dissabte i diumenge. I també demà dissabte hi ha un servei especial de bus urbà al cementiri, sortida a dos quarts de 9 del matí i l'última sortida és a un quart de 7 de la tarda. Sortida des de la Riera Bonet...
i la darrera des del cementiri a dos quarts de set. La freqüència de pas d'aquest bus serà de 30 minuts i és un bus de pagament. I la farmàcia de guàrdia avui divendres és l'Edgar, que està al carrer Santiago Rossinyol, 8-10. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
Vaig a rediscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti al seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant! Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Els divendres, faves tendres. Música a la carta.
Demana la teva cançó. Els divendres fa bestendres... Te la busca, te la troba... I te la posa. Els divendres fa bestendres, amb Judit Carrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porter, un espeu. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges, amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el fullet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Ara mateix són les 10 del matí i les 11 ja, perdoneu, les 11 i 8 minuts, última hora del programa. Per tant, d'aquí una estona ens visitarà l'Hector Zacarias, de fet a la recta final del programa, a tres quarts tocats de 12, per parlar-nos d'una nova excursió, d'una nova ruta, a l'espai Camins. Avui anirem a veure les Roques Encantades, al Coll Sacabra. Abans, el Xavi García avui no pot ser aquí amb nosaltres per motius de feina...
a l'espai, te'n recordes? Recobrarem un dels espais que portem, de fet, des de tota la temporada passada i el que portem d'aquesta temporada. Parlarem del Nodo, avui, eh? Recobrarem l'espai que vam parlar del Nodo. I ara el que volem fer és parlar-vos de la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Raí, que tot just d'aquí una setmana...
comença i s'allargarà fins al dia 16. Ahir es van presentar totes les novetats d'aquest festival amb una roda de premsa extensa amb la intervenció de la Glòria Massana i del Tarik Porter des del Festival de Cinema Terror i amb l'alcalde Chagui Paz a la sala de sessions de l'Ajuntament. Es va presentar també el spot promocional del festival i ens ha semblat oportú ensenyar o mostrar-vos
tot el que es va explicar ahir a la sala de plens de l'Ajuntament. Escoltarem, doncs, totes les novetats respecte a aquesta nova edició del Festival de Cinema de Terror.
Per tant, a les 11 del matí i 10 minuts, escoltareu l'espot terrorífic del festival i de seguida la intervenció d'entrada de la companya Glòria Massana des del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rai. Canetsugi...
El que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és
Doncs bé, amb aquest espot que jo crec que trenca una mica amb el dels últims anys, doncs al final un espot produït per l'estudio Arriate amb la direcció creativa de Cristina Fernández i l'animació de Nacho Rodríguez i de Raül McPlane i amb música de Joan Vila. Doncs al final aquest espot el que recull és l'essència d'aquesta 44a edició, com sabeu que la dediquem al J-Horror,
més enllà de l'ensurt, és aquest terror que ens va venir a finals dels 90, principis dels 2000, que em sembla aquí mateix però ja fa 25 anys, que ens va venir a Occident i que ens va una mica transformar la manera com nosaltres enteníem els terrors, les pors, i al final aquest es pot tan bonic que si el veieu amb calma
Ja veureu que parla dels terrors interns, de les cicatrius i de com ens transformen a les persones. Amb aquest missatge és com iniciem aquesta edició. Una edició que comptarà amb algunes xifres, amb 83 pel·lícules, 51 curtmetratges i 32 llargmetratges.
Provinents de 22 nacionalitats i dels 5 continents, amb aquesta aposta que portem perquè hi hagi una representació el més extensible possible. Dividides en 8 seccions, ja les coneixeu, 5 d'elles competitives.
22 premiers ens fan molta il·lusió, sobretot destacant la premia d'Espanyola de Disforia, la Freqüència Kirlian, My Sing Child, Videotape i moltes d'altres. I com cada any, a més a més, acompanyat d'una sèrie d'activitats que també avui desgranarem, activitats paral·leles,
xerrades, concerts i tot en la línia de voler apropar el terror, el Festival de Cinema, a tots els públics i des de totes les seves vessants.
Una altra de les primícies que avui també us diem és l'homenatge, l'homenatge 2025. Sabeu que cada any intentem fer un homenatge, però en el fons es reconeix la trajectòria o el paper destacat d'una figura dins del que seria el cinema de gènere. I enguany ens fa moltíssima il·lusió perquè l'homenatge és Paco Cabezas, és un cineasta...
que ha sabut passar un cineasta sevillà, que ha sabut passar des d'aquest terror, podríem dir, més d'autor, un terror més de culte, ha sabut passar d'una manera molt única, diria, a un terror que podríem dir o a un cinema més internacional, perquè de fet és...
és un cineasta que les noves generacions el coneixen perquè ha dirigit sèries company dreadful o fins i tot ara agafarà el relleu de la sèrie Wednesday de Tim Burton és a dir que
Creiem que és una figura que ha representat una manera molt única de transitar en aquest cinema de gènere i que, per altra banda, també és un pont molt interessant entre les velles generacions i les noves generacions.
Jo parlaré una miqueta de programació, de fet, primer de tot, dic que estic molt content de per primera vegada en el festival passar d'estar a l'altra banda, portant la premsa que ara porta la Júlia, a poder, per dir-ho així, representar el festival en termes de programació, per tant, en aquest sentit molt content.
Bé, com ha introduït la Glòria, com sabeu hi ha diverses seccions competitives i no competitives en el festival, tant de curs com de llargs. De curtmetratges n'hi ha tres. La primera és la que vèiem, que és Terror Kids, que és una secció que...
També ho deia la Glòria, no? La idea del festival, d'alguna manera, és anar obrint transversalment, diguéssim, diferents públics i fer-ho d'una manera sòlida i amb molta consciència. D'alguna manera, també la Glòria després us explicarà quines passes endavant estem fent en termes, per exemple, de cinema de gènere català i en català. Però una secció que a poc a poc s'ha anat consolidant, que de fet ja estava consolidada, però que ara a poc a poc es solidifica i també s'internacionalitza, és Terror Kids.
Aquest any Terror Kids segueix tenint aquestes dues seccions, una primera... Bé, dues sessions, diguéssim. Una primera dedicada a nens d'entre 6 i 9 anys, si no m'equivoco, i la segona per nens majors de 9 anys. I, entre altres coses, una de les coses maques que passa és que passa a ser competitiva. Ja ho era l'any passat, però ara té aquest premi al millor curtmetratge i també té el premi a la butaca del públic.
és una manera de fer-la de poc a poc, també donar-li una representació que tingui alguna cosa més enllà de simplement mostrar uns curtmetratges, sinó també de fer partícips al públic, en aquest cas infantil i juvenil. A més, com ja també ve sent habitual els últims anys, la sessió té un preu simbòlic i els beneficis d'aquesta van aparar a la Fanoca. Per tant, diguéssim que...
Tot es fa des d'una consciència, però des d'una solidesa. I, a més, aquest any estem molt contents perquè, com també està passant els últims anys, ens visitarà algun dels cineastes que han fet aquests cromatratges i, per tant, no només és una sessió que fem partícips al públic, sinó també fem partícips a qui crea aquest...
subgènere, per dir-ho així, perquè sempre fem aquesta relació entre terror i cinema per adults, igual que a vegades es fa la relació d'animació a cinema per nens, i nosaltres trenquem una mica aquesta barrera per les dues bandes, és a dir, proposem cinema terror per nens i alhora proposem també pel·lícules de terror d'animació per adults, i ens agrada creuar aquestes fronteres perquè creiem que també, des d'un punt de vista pedagògic, el festival també està per això.
Així doncs, aquesta serà una primera secció, la Terror Kids, com tots coneixeu. Després potenciem el terror català amb iniciatives que van més enllà de la secció C-Trencada, però la secció C-Trencada aquest any estem molt contents perquè dels nou curtmetratges que formen part de la selecció, sis d'ells són en català i a més també...
si no m'equivoco, la meitat o cinc d'ells estan dirigits per cineastes dones, una cosa que també dona fe d'aquest a poc a poc canvi que progressivament nosaltres intentem també acompanyar, que és no només un cinema fet des d'altres òptiques i des de direccions femenines, diguéssim, sinó també en català, que és una cosa que clarament manca en el panorama del cinema de gènere.
En aquest sentit, hi ha pel·lícules, curtmetratges com Pàlpito, com Proubé, com Pastisset de Xocolata, que donen fe de tot això i que es presentaran el primer dissabte del festival en aquesta secció competitiva. La secció oficial i la secció fora de concurs, de fet, fora de la competició, hi ha dos curtmetratges, un que acompanya la inauguració com cada any, un que acompanya la cluenda,
I que representen una miqueta també una altra cosa que crec que és una premissa en la programació del festival, que és, per una banda, mostrar el cinema de terror més potent de l'any, però alhora també ser un lloc de descoberta de noves mirades i autories. Per tant, per exemple, a la sessió inaugural es projecta Stomach Back, que és un dels curtmetratges segurament més potents de cinema de terror de la temporada, que va estar nominat als BAFTA,
En fi, una meravella. I a la Cloenda es projecta Confession, que és un curtmetratge dirigit per una cineasta japonesa i que representa perfectament la premissa del nostre festival d'aquest any, que és el J-Horror. Per tant, hi ha aquestes dues destacades i hi ha dins de secció oficial...
Una cosa que... Bé, hi ha diversos... Evidentment, ja hem triat cormateges que ens han semblat molt bons dins d'aquesta secció, però, com deia fa una estona, hi ha una especial preponderància, segurament, en el cinema d'animació, i hi ha, doncs, des de pel·lícules com El fantasma de la quinta, que recentment ha guanyat un parell de premis Amèlies d'Argent...
Underground Invaders, un curtmetratge d'animació francès que està recorrent molts festivals de gènere, dirigit per tres directores. Judy 1964, una pel·lícula belga que fa una relació bastant perversa però real entre les armes i la infantesa.
I, en fi, una sèrie de pel·lícules, també Mater Benefacte, de dos cineastes catalans que són grans referents en el cinema de gènere i en el cinema d'animació. Total, que hi haurà aquestes tres seccions principals de curtmetratges que em sembla que oferiran de tot i molt per tots els amants del cinema terror.
El que fa als llargmetratges és una mica el mateix, en el sentit que des del festival s'exploren moltes noves veus i alhora es projecten algunes pel·lícules que són els títols més rellevants del gènere d'aquest any. I, com comentava la Glòria fa moment...
Aquesta, diguéssim, vocació del festival de fer noves descobertes es veu molt en la quantitat de premiers al nostre país que oferirem i que, de fet, personalment ho dic això, em sembla que moltes d'elles són les pel·lícules realment més terrorífiques de l'any i que es veuran per primera vegada al festival.
el festival com sabeu començarà amb disfòria i acabarà amb la Freqüència Kirlian totes dues premiers catalanes espanyoles que a més estaran acompanyades dels seus responsables per tant seran sessions festives i reixides de gent
També projectarem Gaua, la nova pel·lícula de Paul Urquijo, que a més estem molt contents perquè ens acompanyarà per presentar la pel·lícula, un film de folk horror que porta tota la tradició i tots els terrors antics de Déus Cadi a la pantalla i que va agradar molt a Sitges. També estem molt contents de tenir dues pel·lícules del director canadenc Brandon Christensen,
que és un cineasta que ja havia presentat pel·lícula fa un parell d'anys aquí i que ja havia sigut una premiere, si no m'equivoco, no sé si europea o internacional, i aquest any ve per partida doble amb una sessió doble que presentarà ell mateix, per tant també una altra presència destacada que estem molt contents de tenir. Una d'elles és Bodycam, una pel·lícula de found footage sobre dues policies que s'endinsen als barris més degradats
de Filadèlfia, i l'altre, Night of the Reaper, un slasher canònic, però molt ben rodat, que donen fer els dos de la versatilitat que té aquest cineasta i coneixement del cinema de terror.
pel que fa a presències aquestes serien les principals com he dit disfòria vindrà el Christopher Cartagena el director acompanyat del seu equip i de les dues actrius principals i la freqüència de Kirlian també vindrà el director des d'Argentina per presentar la pel·lícula per tant en aquest sentit insisteixo molt contents i crec que dóna fet aquestes propostes del
diguem, de la importància que està agafant el Terror Molins com un festival de referència on estrenar pel·lícules al nostre país. A banda d'això, fora de competició, també projectarem Ringo, The Ring, una d'aquestes pel·lícules que són grans embrions de tot el que vindria després de ser el J-horror i, en definitiva, un dels grans referents del cinema de terror contemporani.
que ens recuperem per l'ocasió i per el litmotiv. Sketch, una pel·lícula que projectarem familiar, que projectarem seguint una miqueta aquesta idea de portar el terror a terrenys que normalment no relacionem amb ell, que són les generacions més joves.
I Anzu, que és una pel·lícula japonesa, Han jugat Fantasma, una pel·lícula d'animació que també se'n va acabar terrors, en certa manera onírics, però que també juga amb el gènere i que formarà part de, si no m'equivoco, de Terror Kids, o no, aquesta serà Sessió Escolar.
I així per donar dos o tres títols més i donar un punt d'input a cada un d'ells, jo crec que són molt destacats dues pel·lícules japoneses que també estrenem a l'estat espanyol, que són Missing Child Videotape, una pel·lícula que amb pinzellades de found footage segurament és una de les més inquietants d'any, almenys des del meu punt de vista. I About a Place in the Kinky Region, una pel·lícula del cineasta Koji Shidaishi,
que és de fet un cineasta molt prolífic, que pràcticament no ha estrenat mai al nostre país comercialment i que porta una pel·lícula que és esfreïdora, a mi em sembla un dels títols d'any, clarament, que també estem molt contents de tenir en primícia el festival. Com aquesta, també hi haurà Marshmallow,
diguéssim revers al cinema de l'Slasher d'acampaments d'estiu molt enginyós, molt divertit Dark Nuns que torna al cinema a corear els registres de terror com ja feia l'any passat Exuma i en definitiva una sèrie de pel·lícules que no s'han vist en cap festival encara al nostre país i que estarem molt feliços de poder oferir al nostre públic aquest any
que a més aquest any, de fet, hi ha molta importància a un gènere que desperta passions i també algunes adversions, com és el found footage, però que en tots els casos pràcticament està molt, molt ben fet servir.
això és una mica com els inputs principals jo crec de programació d'aquest any però evidentment hi ha molts títols i per tant moltes coses a descobrir un que se'm descuidava i que crec que és una pel·lícula també molt a destacar és Brahma Yogan una pel·lícula índia un dels fenòmens del cinema de gènere que no curiosament que és el 2024 i que curiosament no s'havia estrenat encara a l'estat i que doncs passarem aquí a Molins una pel·lícula
que tenint en compte que el cinema indi dura el que és durar una pel·lícula curta d'Índia, que són dues hores i mitja, i que juga una mica amb referents tipus El Faro del Dave Bakers, una gran icona també contemporània, i ho porta a un cinema indi que és una espècie de faula amb una fotografia en blanc i negra absolutament fantàstica.
dit això, tornant una miqueta al que seria el leitmotiv del festival, com heu vist tant el cartell com l'espot com bona part de la programació l'hem fet pensant en clau J-horror i a banda de la projecció de The Ring també es faran dins de la programació i de les que he comentat també hi ha una altra pel·lícula que es diu New Group
la Cluendam Confession, que m'havia comentat, però també hi haurà diverses activitats que tenen a veure amb aquest gènere provinent del Japó. Exactament hi ha diferents xerrades com LJ Horror, el terror que vino de Japón, que introdueix Gloria Fernández i Enrique Calcerán, de Cineàcia, el terror en el videojuego japonès, amb el doctor i expert en Game Studies Víctor Navarro,
o Terror Manga, les històries més terrorífiques, esperpèntiques i fastigoses del còmic japonès amb el divulgador Oriol Estrada. Per tant, diguéssim que la programació està pensada en aquesta clau i hem intentat ser molt transversals, molt coherents amb aquest punt de partida per plantejar aquesta 44a edició. I a banda de les presències que hi ha...
ja ha començat comentant la glòria de Paco Cabezas, evidentment, Pol Urquijo, Brandon Christensen, doncs també, evidentment, com cada any tindrem un jurat fantàstic, encapsulat per Pablo Otero, artista de fictes visuals i cineasta, amb la periodista i crítica Marta Ferrer i el guionista i director Daniel Padró, això en la secció oficial Llarg Notratges.
Però, com hi ha diverses seccions més, i entre altres coses, per exemple, estem molt contents de tenir dins de la secció oficial de curtmetratges el jurat, el cineasta francès Sébastien Ronyà, que l'any passat va guanyar el Premi Melies d'Argent amb Puzle, o per exemple el Magí Garcia,
més conegut com a Moji, que serà un dels membres del jurat de ser trencada. És a dir, tindrem diverses persones en el jurat que creiem que representen molt bé la diversitat que també té el gènere i, en fi, que entre aquestes presències que venen a presentar pel·lícules i aquestes presències que les jutjaran, per dir-ho així, crec que serà un festival molt complet, molt reixit i molt divertit, en definitiva.
Ara passem, després d'aquest repàs, a totes les pel·lícules que ens deixaran tan a gust. Doncs dir-vos, per exemple, entrar una mica tornant a destacar una de les novetats d'aquest any que ens fa molta il·lusió, de fet, i és en la línia que comentava en Taric d'aquest suport al terror fet a Catalunya i fet en català. Inaugurem el...
Un premi que és el Premi al millor projecte per a la producció d'un curtmetratge en llengua catalana. Aquest premi és un premi dotat econòmicament amb 5.000 euros i és un premi que està pensat precisament per seguir aquesta línia de terror molins de suport que seria el talent.
de cinema de gènere en llengua catalana. Una línia de treball que, a més a més, també va de la mà amb la col·laboració i el canal, que portem ja dos anys a Trescat, un canal propi de continguts, que el que s'hi pot trobar són curtmetratges de cineastes catalans, algun llargmetratge, i que la intenció és que sigui un canal que vagi...
que vagi creixent i que ens serveixi d'una plataforma digital per aquest terror català que passa per Terror Molins no es quedi a Terror Molins o a la gent que ha vingut a Terror Molins, sinó que també pugui estar a l'abast d'un públic molt més general. Aquest projecte, en guany, hem rebut 35 projectes, que és una xifra que ens dona...
Molt bones sensacions, perquè és una xifra que no ens l'esperàvem, de fet, que vol dir que hi ha molt d'interès i al final la selecció han passat vuit projectes, que són concretament l'altre fill de Clàudia Silva...
Cuca, d'Adriana Galícia, La Gamba, d'Arnau i Sergi, Boc, de Carlos Cobos, Nomen Nexquio, d'Edu Escudero, El laberint dels somnis, de Joan Vila, No pinta bé, d'Oleguer Núñez i La d'Avesa, on viuen els monstres, de Sílvia Ballesteros. Com veieu, projectes que el dia dels pitchings, que és el dia el dijous,
13 de novembre, que s'anunciarà el projecte premiat. Doncs veurem que són projectes que, sobretot, de molta presència femenina i, per altra banda, també amb un gran interès pel folclore català, també.
I al final, aquesta primera edició del Premi suposa per nosaltres un pas endavant, un pas que té la voluntat del festival de ser un motor no només d'exhibició, sinó també de creació de cinema de gènere en llengua catalana.
I ara sí que us introdueixo a l'espot del terror jove, que és aquesta secció que ja portem tres anys amb ella, que és una secció que vull insistir en que és una secció programada, pensada, ideada per un grup de programadors joves, és a dir, té una certa autonomia dins del...
...dins del Terror Molins... ...i pensem que així ha de ser una cosa... ...que és per a joves... ...la pel·lícula escollida ja l'heu vist... ...és Clau Ninda Corfield... ...que també es podrà veure al Teatre de la Penny... ...també com a novetat aquest any... ...comentar-vos la creació d'un jurat jove... ...és un jurat que serà jurat... ...que donarà premi a la sessió de curtmetratges... ...a la sessió oficial de curtmetratges... ...i a la sessió tercer trencada... ...i és un jurat conformat per nois i noies... ...de 18 a 25 anys...
Per altra banda, ja hi ha entrant més en tot el que seria molt més accions paral·leles dins del Terror Molins, anunciar una cosa que estava esperant moltíssima gent i després de l'àlbum de les Bruixes, que segur que el recordareu a tots els nens i nenes de Molins de Rei, aquest any tornem a tenir un àlbum de Cromos, de fet el tenim aquí.
Aquest és l'àlbum de Cromos i és l'Atrapa al Chibi, que per a aquelles persones que no ho sabeu el Chibi és un estil de dibuix japonès que és com una mena de personatges que tenen un cap molt gran i un cos molt petit i que tenen uns trets simpàtics i amables.
I ens sembla molt interessant, amb això que comentava també el Tarik, d'anar jugant, apropar el terror. Seran personatges terrorífics, però molt cuquis. I aquest àlbum es podrà adquirir el dia del Terror Kids, a la Penny, i esperem que molts nens i nenes vulguin fer la col·lecció.
En la línia d'aquest àlbum, creat a més a més per l'Escola Joso, de dibuix, de còmic i dibuix, tindrem també exposició a Can Ametller, que es podrà visitar del dia 6 al 17 de novembre, el dia 6 serà la inauguració a les 7 de la tarda. Aquesta exposició també serà l'etat del J-Horror i serà una exposició en la que homenatge dels alumnes de tercer d'il·lustració de l'escola aquest leitmotiv d'aquest any, que és el J-Horror.
que veieu aquí al cartell i doncs a més a més com ja us ha comentat el Taric també tindrem xerrades amb la voluntat també d'arribar al cinema i arribar a arts entre cometes relacionades amb el cinema tindrem xerrades com la xerrada sobre efectes especials una xerrada també adreçada als instituts de Molins de Rei
Tindrem també una masterclass de cinema, terror independent, molt interessant, amb Calle Casas, Marc Carreter, moderat per Mireia Noguera, que ens semblarà també molt interessant. També tindrem, com deia Tarik, xerrades sobre manga, terror, tindrem xerrades sobre videojocs i terror, i jo penso que hi haurà una xerrada per tothom, és a dir, segur que tothom trobarà aquella xerrada que més se diu a les seves preferències.
I ja per acabar, recordar les col·laboracions que tenim, que continuen estables, de Terror Molins, i en aquest cas és aquesta col·lecció que us parlava del 3CAT, aquesta plataforma en què Terror Molins té un canal continuat en què us mostra...
els principals curtmetratges i algun llargmetratge, i també la col·laboració que tenim, el projecte col·laboratiu amb Noviembre Fantasma, que sabeu que és una associació de festivals de cinema de terror, que es donen, tenen la particularitat, que es donen en algun moment del mes de novembre a tot el territori espanyol, i és fancim de Màlaga, la Setmana de Terror de Donosti i, a més a més, Isla Calavera de la Laguna Tenerife.
continuem tenint aquest canal de contingut digital que es diu noviembrefantasma.com és un canal que neix amb la voluntat i continua ja ha fet sis anys amb la voluntat de totes aquestes activitats que tenim al festival de xerrades enregistrar-se i posar-se a l'abast del públic perquè les pugui veure durant tot l'any
i fet aquest repàs jo diria que ja no ens deixem res, oi que no? Jo crec que ja us ho hem dit tot. Emplaçar-vos a consultar la web terrormolins.com en el que ja teniu tota la programació també ja publicada i això és tot.
Doncs aquesta era la roda de premsa. Hem seleccionat la intervenció de la Glòria Massana i del Tarik Porter explicant totes les novetats d'aquesta 44a edició del Festival de Cinema de Terror. En parlarem abastament els propers dies aquí al programa. Comença divendres que ve, justament, i farem també el programa, si tot va bé, des de la plaça Mercè Reudoreda, des de davant del Teatre de la Peni,
la setmana del festival. Però ens ha semblat oportú, ja que avui tampoc teníem l'informatiu, doncs mostrar-vos el més destacat d'aquesta roda de premsa d'ahir, que es va dur a terme ahir al migdia. Passen pràcticament ja vuit minuts de dos quarts de dotze. Continuem i ho fem recuperant l'espai Tant recordes amb el Xavi Garcia. Avui no pot ser en directe. Recuperem l'espai que vam dedicar al Nodo.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs volies recordar... Volies recordar que tots el vam patir, o molta gent el va patir, hi ha gent que no, afortunadament, però els que els vam patir, d'alguna manera, també teníem coses que fins i tot ens agradaven. No d'ell, sinó que ens semblaven que eren bones, però amb el temps, que ara recordarem, veurem que la cosa era bastant...
bastant diferent del que ens imaginàvem. Avui parlarem d'una cosa que tothom demanava, a més a més, veure, és de les poques coses que en aquella època es volien demanar, que era que quan anaves al cine, oi? Tu podies recordar molts cines que ja no existeixen i tot això, però dic, home, més que recordar les sales de cine, que n'hi ha moltíssimes, tenia que recordar algú que fos del passat que passés a tots els cinemes, i a més a més per obligació. Perquè, clar, les pel·lícules potser més o menys les triava l'exhibidor, que es diu el cinema, però...
hi havia una cosa que era infal·lible, que era el nodo. El nodo és una cosa que avui en dia, si li comentes a la gent jove, no sap ni què és. Però d'una certa edat, sí que se'n recorda del nodo. I és més, era tan curiós el del nodo que la gent fins i tot volia anar a veure el nodo. Ja quan anava al cine, ja ha començat, ja han passat el nodo... Era abans, prèvia a la pel·lícula. Prèvia a la pel·lícula, obligatòriament. Molts anys abans es feia obligatòriament cantar el cara al sou. Això no sé si la gent se'n recorda, el cinema, jo no, perquè no ho vivia...
I l'època del Nodo pràcticament tampoc, però m'havien dit que es cantava el cara al sol i aleshores començava la pel·lícula, no? Aleshores això ho va copiar el Franco, eh? Bueno, de fet, el Nodo què significa? Nosaltres anem noticiario cinematográfico español, però no és veritat, el Nodo en realitat es deia notisarios y documentales. Aquí ve, noticiarios, documentales, Nodo, eh?
Bueno, aquest noticier propagandístic, podríem dir, del règim del Franco, de vegades també es distreia una mica més ja, més cap aquí, ja es distreia amb modes i amb cortes de pelo. Tenia una vessant que sempre tocava toros futbol, pantanos, règim i moda, i coses d'aquest tipus. Bueno, la qüestió és que els antecedents del nodo,
D'alguna manera, era una cosa que de postguerra el Franco va veure com si podia ser alguna cosa propagandística que l'inés bé, que ensaltejera el règim i que, a més a més, la gent es distregués, no? Bé, durant la Guerra Civil Espanyola feien uns documentals i unes coses que eren noticieros, però no havia arribat a l'organisme estatal del Nodo, que era una cosa socialment oficial, no?
I el 29 de setembre de... Curiosament, 29 de setembre, no? Sant Miquel. Sant Miquel. De 1942, resulta que la vicesecretaria d'Educació Popular de l'època, de l'època del Francisco Franco, evidentment, per la resolució va dir que l'exclusivitat absoluta de l'oració de reportatges... És a dir, tenien l'exclusivitat absoluta, l'únic que podia parlar del país era el nodo. Ningú més.
Ningú més. No existia a la televisió en aquell moment. Després, quan existia, sí. Estem parlant dels inicis. Per tant, del control absolut del que es deia. Obligatòria a totes les sales de cinema del cine amb el fi de mantindre amb impuls propi i les directrius adequades a la informació cinematogràfica nacional. Això és el que deien quan escrivien. Evidentment era gratuït, no tenien que pagar... No vull dir els exhibidors. Els exhibidors normalment compraven les pel·lícules i pagaven.
El nodo era gratuït. Aleshores, la primera projecció, el primer nodo que va sortir, va ser el 4 de gener de 1943. Què et sembla, això? Per tant, 4 anys després d'haver acabat la guerra. Exactament. Després de tot això, portaven sobretot, perquè hi havia un documental alemany que parlava de les guerres del Hitler i tot això, ara van informar sobre la guerra. També ho feia la BBC...
amb la versió, anem a dir, dels saliats, i els altres la versió dels nazis. I el Franco va dir, hòstia, això en funciona a tu? Crec que pot funcionar bé? Doncs a partir d'aquí copiarem els alemanys i farem aquest nou. La veritat és que el Nodo, a demà de noticiaris absolutament franquistes, es feien també documentals monogràfics
es feien imatges de moda, de perruqueries, i imagineu-se, perquè el veieu una miqueta com era, recordeu que hi havia uns locutors absolutament clàssics, un d'ells el més important era el Matías Prats Canyete,
que era el pare, podíem dir, del Matías Prats d'ara, no? Un home amb ulleres fosques que sempre retrasmetia toros, futbol, i deien que parlava de tot menys del futbol quan el retrasmetia, no? En este pueblo hi ha unes torrijas meravillosas que hi jugaven al partit i la gent no s'entarava, no? També hi havia l'Ignaji Mateo, el Joaquín Ramos, l'Eduardo Sotillos...
que era molt populista deportiu, en fi, hi havia molta gent. Què vull dir amb això? Que si nosaltres fem referències a lo que es podia veure en aquella època, o al contingut que tenia, no?, doncs bàsicament el que feien en propaganda del Franco. I el primer que feien, o el que molt sortia, era la quantitat de pantanos que aquest home havia inaugurat, no?
Allà, al moment, se deia preses, preses i pantanos, i ho deien, sí, recordin aquesta peculiar veu i aquesta manera pulsint grisosa que tenia el nodo de retransmetre aquests documentals. Su excel·lència, el jefe del Estat, ha inaugurado oficialmente la presa de Alcántara en la provincia de Cáceres. A continuación, el caudillo descubrió una placa conmemorativa y oprimió el botón que pondría en marcha la central hidroeléctrica.
El embalse de Alcántara sobre el río Tajo es el mayor de los construidos hasta ahora en Europa Occidental. Tiene una capacidad de 3.162 millones de metros cúbicos y está dotado de cuatro grupos generadores de energía capaces de producir cada uno... I així, amb aquestes notícies de pantans, sempre vèiem que inaugurava algun pantano.
alguna central elèctrica, és a dir, ell el que era, mostrem les obres, no? Després hi havia una cosa molt curiósia, era el to, absolutament masclista que tenia el nodo, i a més d'aquella època, i fins i tot s'havien arribat a fer partits entre les sibèriques, les folclòriques, i les finolis.
Que podíem dir que hi havia la gent que cantava la Copla, la Lola Flores, tot això, per un cantó i per l'altre cantó, no sé, la Concha Velasco i tal. I feien partits femenins on se n'enfotien d'elles. Imagina't, afortunadament, com ha canviat el món, que ara tenim uns equips meravellosos i juguen. Però tu mira com retransmitien el partit. Un partit internacional, perquè hi havia poc futbol femení, però de quan en quan feien...
I ho traien més que per potenciar l'esport, ho traien per enfotre'ns-en de les dones. Això ho feia el Nodo. Escoltem com retransmitien això. En Austria se desarrollan los campeonatos de futbol femenino. Vemos aquí a las nutridas selecciones nacionales y las de Alemania, dispuestas a actuar con un ardor impropio de sus abundantes kilos. Un tanto supersticiosas creen que una mascota puede hacer mucho en una portería. Pandemia digital desinfectando su finismo.
Bé, ja veuen el que volen dir, és a dir, després ja estàvem pentinant-se o fent-se coses, però aquí no acaba tot. Aquest nodo que tant ens agradava, o agradava, si ara l'analitzes bé, ens esgarrifaríem. I vull que ens en recordem des del punt de la nostàgia d'aquell cinés amb el nodo, que és bonic, però que no oblidem mai el contingut d'aquell nodo, perquè de vegades, si tu vols evolucionar o vols millorar el futur, tens que recordar el passat.
I hem de recordar les coses que passaven. Imagineu-se com retransmetíem, per exemple, que a París hi havia dones que conduïen cotxes, no? Imagina't com ho retransmetia el nodo, com una anècdota estranya, no? Cuando nuestras dulces enemigas se disponen a conducir un automóvil, comienza para ellas una prueba que va a requerir el empleo de toda su atención. Y para que no incurran en peligrosas transgresiones, se ofrece aquí una antología de todo lo que no deben hacer, entre otras cosas, lo de convertir el coche en un tocador.
Señorita, ¿está usted satisfecha? Suponemos que a sus vecinos de aparcamiento les pasará todo lo contrario. Las calles no deben ser una pista de carreras. Sin moderación y prudencia no se puede circular. La falta de respeto hacia los discos trae como consecuencia la intervención del guardia rector del tráfago. Pero ella piensa que lo ha desarmado con una sonrisa. Suposiciones vanas.
Se para cuando, donde y como quiere. Y así se gana la reprimenda de otros conductores con más justo sentido. Oye, veus la quantitat de bestieses que deia aquest senyor. Se n'en fotien, és a dir, se n'en fotien. Era el típic que estaven dient, en les playas de Marbella han llenado lleno de turistes, que no sé si, y mira este niño como se toma un polo. Fotien aquesta espècie de flashos entre més. La qüestió és que fins i tot va arribar el nom de color, que la gent en el món no se'n recorda.
a partir dels setantes, més o menys, doncs ja hi havia el no de color, que era una mica més moderat, havien canviat els locutors, que no eren tan fascistoides, podíem dir, ni tan exageradament maximistes, però, bueno, ens seguia agradant, és curiós com... Tu creus que la gent li agradava, eh? La gent el demanava.
És a dir, si la gent... Però gent d'esquerres, de drets... O sigui, aquí no hi havia política, era entertainment. I d'alguna manera, és el precedent que, a través de l'entreteniment, la quantitat de coses que ens poden comunicar, que ens agradin, i en el fons ens estan menjant el coco. Perquè, clar, si el que ha quedat del Franco, més clar, són els pantanos, és perquè el nodo va fer molt.
Va fer molt, per dir-ho, els ventanos. Mai es ficava en notícies polítiques, tot eren mèrits. I també parlaven de cinema, inclús de toros. Per exemple, tenim aquí una seqüència, els toros eren la festa nacional del moment, no? I escolteu com retransmitien els toros, quines paraules, quin vocabulari més d'època, no? Escoltem-lo. ...con una gran manifestación de simpatía. Al aparecer en el palco presidencial, acompañado de su esposa...
Brinda Ortega. El público tributa una cordial despedida al generalito.
Tot era la corrida, bueno, veies els toros, però vienes generalíssim, els saluden, tothom content, tothom eufòric i se'n van. Era una propaganda pura i dura que va durar molts anys, perquè imagina't, el Moldó va arribar a durar des que va començar. El 43, ens has dit. El 43, i va acabar als 70 i bastants, vull dir que... Jo et diria, una miqueta abans que el dictador...
marxés, no? És aquest món, però fins... Però inclús... Pensem que acabava així aquest nodo. I a partir de la mort del Franco, el nodo que va vindre, el nodo de la transició, que encara existia perquè el nodo va aguantar entre l'any 42 i el 1981.
No ens sembla que fos... Jo tenia la ment, diria, bueno, els 60s, 70s... Sí, els 60s, 70s és aquest nodo que hem escoltat, aquest nodo del Pulsim, aquest nodo del Franco Inaugura, els toros, les folklòriques, les mujeres no deben conducir, eh? Però...
de la mort del Franco en endavant ja hi havia color, ja es parlava d'una altra manera, etc. Ens acabem amb això. Molt bé. Xavi García, moltes gràcies. A vosaltres. Bon cap de setmana. Igualment.
Fins demà!
I abans de tancar el programa, anem a proposar-vos una nova excursió en aquest espai que anomenem Camins, acompanyats d'Elector Zacarias. Què tal, Héctor? Bon dia. Bon dia. Què farem aquesta setmana? Anirem a veure un bolet. Vols dir que ens proposes anar a buscar bolets? No, no, no. Anirem a veure un bolet.
Un altre il·lustre que passa per aquest espai, eh, Jaume Cisa? Sí, dos, dos. Il·lustres, el Cisa i el Pascal Kumalada. Home, per favor, que també t'agrada bastant, eh? Sí, sí. Aquest ambient, Kumalada, Casasses, tot això m'agrada bastant, sí. Aclarim això que anirem a veure, doncs, un bolet.
Vull dir que no anirem a buscar bolets, que és una activitat molt divertida, molt profitosa, molt agradable, sinó que anirem a veure una formació rocosa que en diuen el bolet de Toia. En alguns llocs trobareu el bolet de Troia, però és el bolet de Toia. I és una roca, o més aviat dues roques enormes que fan la forma d'un bolet gegant.
Per tant, no anem a buscar bolets, potser en trobem, perquè és a la tardor, però anem a veure aquest bolet gegant, que és molt curiós, i a més està en un indret ben bonic. I ara és el moment ideal per anar-hi. Clar, perquè és l'època d'anar a buscar bolets, justament ara, no? Mira, ara m'has fet gràcia. Ho apunteu-vos fa una estona? No per això, sinó perquè tota l'excursió, altra vegada, passa per uns boscos de fajos, que en aquests moments de la tardor són una autèntica exhibició de colors.
I també et diré que el bolet i els fajos no són l'únic atractiu de l'excursió. Molt bé, doncs si et sembla comencem pel començament. On és aquesta excursió concretament? Mira, haig de dir que és un lloc que personalment li tinc molta estima. La caminada comença al coll de Condreu, que és un coll que separa el coll Sacabra de la vall d'Ostola, és a dir, Osona i la Garrotxa. La carretera que va de Vic a Olot passa per aquí, per aquest coll. Bé, la setmana passada anàvem d'Olot a Ripoll, no? Doncs ara de Vic cap a Olot.
Molt bé, i per què tens tanta estima en aquest indret? Mira, jo diria que és un dels dos llocs de la meva infantesa. Quan era petit, cada any, amb els pares i amb el meu germà, passava amb la Setmana Santa al Santuari del Far, que és un lloc preciós, i de fet el Santuari del Far s'hi arriba des d'aquest mateix coll. Quan arribes al coll, o pots seguir cap a la Garrotxa, o tombes a la dreta, i amb pocs quilòmetres arribes al far. Per tant, tot aquest entorn del coll Sacabra, i sobretot del far, per mi és cal.
Que ja hem anat en alguna altra ocasió. Sí, perquè aquesta zona ens hi estem movent. Però, aviam, també és veritat que de moment estic triant aquestes excursions per aprofitar també la tardor, els colors, els caducifolis. Més endavant, no sé, per exemple, tinc algunes excursions per la Segarra, però la Segarra és molt maca a la primavera. Per tant, anirem adaptant-nos una mica al temps.
Bé, has dit que per tu el santuari del far és casa, l'excursió per tant ens du aquí el far? No, però aneu-hi sisplau. El santuari, de fet, si ho coneixeu, és a l'extrem d'una cinglera impressionant, es veu tota aquella banda de la selva, perquè curiosament el far no és ni d'Osona ni de la Garrotxa, sinó que és de la selva, perquè pertany el terme de Sant Martí Sacalm.
Nosaltres, però, n'hem cap a l'altra banda. O sigui, aparcarem el coll, al costat d'una fonda que es diu justament Condreu, i llavors travessarem la carretera per entrar al bosc. Entrarem per un corriol que no és gaire bé, però...
insisteixo, una vegada més, mapa, Wikiloc, GPS, mireu-vos-ho bé abans d'anar-hi, però hi ha un curriolet que un cop travesses la carretera va cap a l'esquerra, primer cap al Puig de Toia, que és un turonet, i res, baixes del Puig de Toia i trobes aquest bolet de Toia. Hem d'estar tens al camí perquè, com us deia, és una mica perdagó, i ara més, perquè hi ha totes les fulles,
I també et diré que el bolet no és l'únic fenomen geològic que veurem, perquè d'aquí un cop deixem el bolet, anirem en una bauma, que es diu la cova d'en Ferriol. De fet, ja ho apuntaves, que el bolet no és l'únic atractiu d'aquesta sortida que ens proposes. No, no, i de fet ja veurem que hi ha més coses. De seguida arribarem en un salt d'aigua, vull dir, seguirem el camí. Ara...
perquè ens entenguem, aniríem tirant en direcció cap a Osona, en direcció de Rupit. De fet, la carretera aquesta és la que ve de Vic, Cantoni Gros, Rupit... Nosaltres aniríem en aquella direcció, no cap a la banda de la Garrotxa, sinó cap a la banda d'Osona, i arribarem en un salt d'aigua, que és el salt dels escallons. Ara ve el tram de l'excursor que hem de vigilar més. Per què? Perquè és perillós? No, hem de vigilar... Aviam, és perillós, però sobretot perquè durant un quilòmetre, més o menys, hem d'anar per la carretera.
i clar, hem d'anar amb compte amb els cotxes, no és que hi hagi ni un cingle, no, però els cotxes són perillosos. Seguim la carretera en direcció Rupit, com et deia, en direcció a Vic, i més o menys, quan trobem el cartell on comença Osona, allà agafem una pista a la dreta. Ara anirem passant entre un prat i una riera. La riera de seguida la creurem per fer una pista asfaltada. El camí és molt bonic tota l'estona.
I encara ho és més quan arribem a un lloc que li donen el Pla de la Jassa i després a les bases de la Jassa, que també és un indret que seria un altre dels punts macos de l'excursió. El camí és molt variat, eh? Prats, boscos, hi ha la masia de la Jassa, alguna altra masia en ruïnes... Just quan arribem aquí a les bases hem de prendre una altra pista, una que ve del Santuari de la Salut. Un altre santuari. L'hem de visitar, també, aquest santuari? Home, en l'excursió no...
però també és un lloc molt recomanable. De fet, el Santorer del Salut queda penjat sobre la Garrotxa d'unes vistes molt maques. També és un lloc molt recomanable. Nosaltres, però, no anirem cap a l'esquerra, que anirem cap a la Salut, sinó que anirem cap a la dreta. Primer anem planejant entre fajos, després baixem una mica i anem clarament al banc d'obaga de la muntanya. És un lloc molt ombrívol, molt humit, molt frescal, i aquí hi ha l'últim punt d'atracció de la jornada, les Roques Encantades.
Per tant, hi trobarem bruixes en aquest lloc? No, bruixes no, però fades i fullets segur que sí. Les bruixes són dolentes. No, les bruixes a molins, a la fira aquesta de les bruixes. No, és una extensió de roques, tot de roques, més grosses, més petites, totes com desordenades allà al mig d'aquest bosc, que com us deia, és molt humit, molt ovac, molta molsa, molta fulla... Té un punt màgic.
un punt encantat, o sigui, d'aquí el nom, no li he posat jo el nom, es diu Roques Encantades perquè és el nom que té tradicionalment. Aquí, igual que aquell dia de les escletxes, altre dia allà a prop de Vidrà, és un bon lloc per perdre-se una mica, per jugar, si aneu amb família, doncs per jugar una mica, fet i amagar, està molt bé. És menys perillós, diem-ne, que les escletxes, eh? Menys perillós entre cometes, ja ho sabem. Però vaja, que això, és un lloc per perdre-se una mica.
Molt bé. I d'aquí ja anirem cap al coll? Sí. Encara passarem per la masia d'Armadans i més enllà, una mica més enllà d'aquesta masia, hi ha un punt peronàmic que és espectacular, o sigui, unes vistes de tota la Garrotxa que valen moltíssim la pena. Molt bé. I tot plegat, quanta estona ens portarà això? Com sempre, res exagerat. Vull dir que tot plegat no arriba a 2 quilòmetres. Si ho féssim tot seguit, com dic, sempre serien dues hores i mitja, però nosaltres no anem a fer curses, això és pels joves. Correcte.
i això, i a més ens entretindrem ara el bolet, ara el salt d'aigua, però ja dic, si ho fessin tot seguit seria dues hores i mitja i com sempre molt poc desnivell, eh? I una altra cosa, circular. Sortim i arribem al mateix lloc. Fantàstic. Aparquem el coll de Condreu i tornem al coll de Condreu. Perfecte. Doncs escolta, a gaudir-ho potser aquest cap de setmana de Tots Sants. Sí, ja haurem d'acabar fent un club muntanyenc de Ràdio Molins. Parlem-ne. Sí, parlem-ne.
De moment bona castanyada. Igualment, eh? Que vagi bé. Igualment. Això del Halloween no ho celebrem. Ara, ara. Esperava això. Bon cap de setmana, Hector. Igualment. Que vagi bé, gràcies. Adéu.
Doncs vinga, 40 segons i seran ja les 12 del migdia. Recordo, us deixem ara mateix amb la remissió, excepcionalment aquesta hora, d'Històries de la fotografia. Després el parlem de còmics i a la una la remissió del tot teatre amb el Dani Pasqual i la resta de programació d'aquest divendres.
Tanquem aquí el Bon Dia i Bona Hora. Us hem acompanyat el Roger Toset, la Eli Arcona i l'Oriol Romeu i tots els col·laboradors i col·laboradores que l'han fet possible. Bona castanyada, bon cap de setmana. Tornem dilluns a les 8 en punt del matí. Que vagi molt bé.
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.