Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal? Com esteu? És dijous 15 de gener de 2026. Benvinguts, benvingudes a aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, arribant a l'Equador d'aquest mes de gener, amb una temperatura ara mateix de 6 graus a l'exterior de l'emissora, el carrer Foment número 6, i disposats a acompanyar-vos, com sempre, fins les 12 del migdia. Mireu, aquesta setmana,
Ahir concretament parlàvem molt de cultura, molt de teatre i amb bolinencs que estan fent coses més enllà de la vila. Avui seguim parlant de bolinencs, en aquest cas per una altra cosa i a més a més radicalment diferent i parlem d'una problemàtica...
Segurament la que més preocupa els ciutadans, segons indiquen les darreres enquestes, que és, evidentment, la programàtica de l'habitatge. I és que el molineng Xem Escorça, que fa 10 anys que viu a Barcelona, al barri de Gràcia, concretament al carrer Sant Agustí,
de Barcelona, ha sigut jutjat aquesta setmana, després d'haver estat denunciat per New Amsterdam Developers, que és l'empresa immobiliària que vol fer-lo fora de casa. El Xema es nega a marxar de casa, evidentment, davant la voluntat de l'empresa de fer fora tots els veïns del bloc, que són 11 veïns, ara però només en queden 5,
per convertir tots els pisos. El que vol fer aquesta empresa immobiliària és convertir tots els pisos en co-lívings. Com ha anat aquest judici, però sobretot quina és la seva problemàtica des de quan està lluitant el Xema, que a més a més també forma part del sindicat de llogaters? Ens acompanyarà via telèfon avui a partir de dos quarts de nou, després d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local...
l'agenda d'activitats i també, evidentment, la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Doncs, trucarem al Xema i que ens ho expliqui vistesament aquesta problemàtica. Serà a partir de dos quarts de nou. Després, escoltarem l'apunt del dia, anirem cap als Estats Units.
escoltar les reflexions de l'Anna Martínez Mercader. Farem el repàs molt breu a la programació de la ràdio nostra i també de la televisió i acabarem aquesta primera hora parlant de teatre, recomanació cultural del dia.
amb el Dani Pasqual, que és el conductor del programa Tot Teatre d'aquesta casa. No serà l'únic Pasqual que avui passi pel programa, perquè ara us ho explicarem. Després de les notícies de les 9, tindrem la cançó del dia que ens selecciona, que ens tria el Miquel Bufill, i immediatament després la tertúlia d'actualitat, tertúlia que compartirem...
amb el Joan Domènech, amb la Núria Rubió, amb el Josep Vinyets, el Manel Cordero, la Nati Bofill i la Mercè Charles. I serem fins les 10 del matí, aproximadament, entre les 9 i 11 minuts i les 10. I a partir de les 10, a la tercera hora del programa, farem l'espai de preguntes a l'alcalde. L'alcalde Xavi Paz, que serà aquí amb nosaltres,
com cada dijous per fer aquest espai. Recordeu que tenim aquests diversos canals de comunicació oberts per si voleu escriure'ns o enviar-nos les preguntes oportunes o trucar-nos. Si voleu fer-li qualsevol pregunta a l'alcalde, ja sabeu, el telèfon del directe és el 93686161.
al WhatsApp de la ràdio per si ens voleu fer missatge de text o nota de veu al 691 438 847 691 438 847 o si ho preferiu també a través de sobretot l'Instagram que és on l'alcalde em fa la retransmissió cada setmana i per tant allà si hi ha preguntes també les diem en antena i les traslladem en antena doncs aquesta tercera hora del programa
serà dedicada a l'espai de preguntes a l'alcalde. I després de les notícies de les 11, el que farem, a veure, és parlar del projecte personal de l'Albert Pasqual. L'Albert és el fill, com bé sabeu, del Dani. És col·laborador nostre, també, el programa Zona en Metall, des de fa un grapat d'anys, membre de l'associació Metal Defenders, i acaba de presentar
el seu projecte personal, justament envoltat o dedicat a la música metal, que porta per nom Atenor Phonos Magna. Ha publicat també aquest disc l'any passat, el 2025, Out the Pattern, i avui ens ho ve a explicar aquí al programa, aquest projecte ben personal,
de l'Albert Pasqual Milego, que serà aquí amb nosaltres a partir de les 11. A partir de dos quarts de 12 parlarem, tenim la col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i avui parlarem de les segones jornades de la Sanson, que enguany volen posar el focus, ens expliquen, en el futur del patrimoni geològic, històric i el llegat miner de Santa Creu Dolorda. És una activitat que durà a terme demà divendres i el dissabte
a la Biblioteca Montserrat Roig de la població veïna de Sant Feliu, de la capital de la nostra comarca, perquè justament aquesta activitat, aquestes jornades, les organitza la coordinadora pel Patrimoni i el Paisatge de Sant Feliu de Llobregat. En parlarem amb un dels organitzadors, que és en Roger Romagosa.
I a la recta final del programa qui serà amb nosaltres és el Josep Ferrer, el nostre company periodista i guia turístic. Avui ens vol portar a conèixer Cantàbria i en concret visitarem alguns dels pobles que formen part dels 284 quilòmetres de costa que té aquesta comunitat autònoma.
capital a Santander, per ser avui protagonista també en clau esportiva amb aquest partit de Copa del Rei entre el Racing de Santander i el Barça. Mira, ho hem aquí lligat tot. Doncs avui Cantàbria protagonista a l'espai amb la maleta a la mà.
que ens servirà per tancar el programa a les 12 del migdia. A partir d'aquí l'informatiu Molins de Rei al dia. Tenim el programa Cairós a dos quarts d'una i la remissió del programa L'Etapa Reina d'una a dues del migdia per completar aquest matí de dijous. Doncs, sense més preàmbuls, comencem el bon dia i bona hora d'aquest dijous 15 de gener de 2026. Comencem!
I ho fem, com sempre, actualitzant la informació de servei.
Anem d'entrada a actualitzar la informació meteorològica. Tenim 5.8 de temperatura, arribem als 6 graus ara mateix, a l'exterior de la missora. Anem a veure com ha d'evolucionar meteorològicament, parlant aquest dijous. Hola, Jordi Miralles, bon dia i bona hora.
Hola Oriol, bon dia. Situació meteorològica avui marcada per una davallada de les temperatures. No molt forta, però sí que ens fa parlar ara a primeres hores al matí d'una mica més de fresca. I les temperatures diurnes aquests últims dies han arribat a valors de 16 a 18 graus. Ara es quedaran al voltant dels 14 a 16 graus. Baixen una mica, però tampoc serà un descens gaire important. Un matí tranquil, amb sol, amb la presència d'alguns núvols prims poc importants, que augmentaran sobretot de cara a la tarda, però que en cap cas han de donar precipitacions.
De cara a demà sí que augmentarà més la núvolositat. Des de primeres hores trobarem que hi ha més núvols. Demà a primeres hores farà menys fred, però en canvi les temperatures màximes demà sí que baixaran una mica més respecte a les d'avui. Però demà no esperem precipitacions. Atenció al cap de setmana, temps insegur i inestable.
sobretot de cara a dissabte, al matí amb alguna clariana, però cada vegada amb més núvols, amb possibilitat de ruixats, que serien molt més probables de cara a la tarda. De cara a dimensi no acaba de fer net i encara es mantindrien alguns ruixats de caràcter dispers. I de cara a la setmana que ve, si més no els primers dies, es mantindria la inestabilitat amb núvols, amb clarianes, però també amb la probabilitat que tornem a tenir alguns ruixats de caràcter dispers, tot això amb temperatures més baixes.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Jordi. Ens anem ara cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica, com sempre, el Ferran Aràndiga. Com ho tenim això, Ferran? Bon dia.
Bon dia, doncs, a hores d'ara. Centrem l'atenció a l'AP7 a Cambrils, perquè per regulació del trànsit la calçada està tallada en sentit sud amb desviaments cap a l'A7. Recordem també que pel que fa als accessos de Barcelona hi ha força congestió, sobretot des del Llobregat, amb circulació densa per la B23, des de Pallejar i el Papiol, també a l'A2, com dèiem, i també a la C31 i a la C32, a l'altura de Sant Boi. Tot això recordem en direcció a Barcelona. En aquests punts hi ha cues quilomètriques fins a 4 quilòmetres, per exemple, en tot el tram de Molins Arrell i a la B23 de Nou,
en direcció la capital catalana. I de moment això seria tot i tal, RAC. Molt bon dia. Molt bé, gràcies, Ferran. Bon dia i bona jornada. Pel que fa al transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, doncs us hem d'explicar, almenys l'última informació actualitzada, és que la xarxa del transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat a aquesta hora del matí. De manera que avancem i el que fem ara
és escoltar l'oferta de feina amb la veu del Francesc Rueda. Quina és l'oferta d'avui, Francesc? Què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Morins de Rei. Ens demanen un mosso d'amagatzen. Es busca una persona per treballar en horari parcial, 30 hores setmanals, de dilluns a dijous, de 8 a 14 hores. El contracte seria temporal per una baixa, una incapacitat temporal, amb previsió que sigui de llarga durada.
El salari estaria al voltant dels 15.000 euros bruts anuals i les tasques les propers d'un mosso de magatzem. Preparar comandes, s'ubicar mercaderies i transport local puntual en furgoneta d'empresa. Es demana experiència d'un parell d'anys com a mosso de magatzem, català i castellà, uns coneixements bàsics d'ofimàtica, a nivell d'estudi és un graduat escolar ESO o similar, també és valorar un curs de magatzem.
i també carnet de carnet d'elevador i carnet de cotxe, tal bé. Molt bé, doncs moltes gràcies per la informació, Francesc. Informació que trobareu penjada, com sempre, al web clicfeina.cat. I el que fem ara és avançar i recordar-vos la defunció que ja comunicàvem ahir amb la senyora Maria Sánchez Torregrosa
Maria Sánchez Torregrossa tenia 83 anys i vivia al carrer Ferran Agulló, al barri del Canal. L'acte de comiat serà avui a dos quarts de deu del matí a la parròquia de Sant Miquel. Descansi en pau la senyora Maria Sánchez Torregrossa, que ha mort als 83 anys d'edat. Acte de comiat avui a dos quarts de deu a la parròquia.
I per últim, completem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de guàrdia per avui dijous dia 15 de gener. Avui és la farmàcia Xuclar, la que trobareu oberta des d'ara quart de nou del matí fins les 10 de la nit. La farmàcia Xuclar es troba al carrer Major número 100. Recordeu que a partir de les 10 de la nit, si necessiteu aquest servei, us haureu de desplaçar.
a les poblacions veïnes que sí que tenen farmàcia de guàrdia, farmàcia oberta tota la nit, com és el cas de Sant Vicenç dels Horts, o bé de Sant Andreu de la Barca. Però fins a les 10 de la nit, avui, a Molins de Rei, la farmàcia de guàrdia és la farmàcia xucla. Dos minuts i arribarem ja a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs de l'actualitat local explicant-vos que ahir es va presentar el cartell de la 175a edició de la Fira de la Candelera. Us ho expliquem. Sílvia, molt bon dia. Bon dia. Doncs sí, aquesta edició de la Fira vol ser especial per l'efemèrida que representa 175 anys i un dels elements destacats ha estat...
L'encàrrec que ha fet l'Ajuntament d'aquest cartell, ja fa uns anys que no es va a terme el concurs de cartells, es fa un encàrrec i en guany se li ha fet l'encàrrec que l'artista Molinenc, el pintor Molinenc, Josep Martí, perdoneu, Josep Martí Bufarull, que és un artista, ja el coneixereu, amb una llarguíssima trajectòria artística, exposat a diferents...
països del món i té una trajectòria reconeguda com a artista, com a pintor, doncs l'Ajuntament li ha fet l'encàrrec a ell perquè fes el cartell de la fira que es va presentar ahir. Ens explicava que per fer el cartell va buscar una vista amb el campanar com a element definitori de la skyline molinenc, té com a element central una panoràmica del planter davant de l'església i al fons hi veu una vista a l'horitzó en poblacions de la comarca en referència a la importància que té la fira a nivell comarcal.
El quadre recull altres elements relacionats amb la Fira, que també són protagonistes de la imatge. Està fet amb diferents materials i amb relleu, cosa que no es veurà al cartell. Les lletres de la Fira de la Candelera, per exemple, són lletres d'impremta tipogràfica antigues, que volen representar el comerç, va explicar. La part industrial i tecnològica la reflecteix amb una roda dentada, un motlle original incrustat al quadre, i la part més tecnològica es veu amb un xip, un circuit imprès.
També hi ha un esbòs d'una magrana i un text amb un poema que parla de l'hivern. Tot el conjunt vol representar els elements que integren la fira. Una imatge que properament veureu, de fet, la setmana que avés presenta el programa.
La imatge la podeu veure a les xarxes socials del mateix Ajuntament. A la nostra pàgina web també podeu veure la notícia, per si voleu. I teniu curiositat per veure com és aquest cartell. Com us deia, a més, és amb relleu, es veu l'original, en el cartell no es veu tant. En algunes fotografies sí que es copsa aquest relleu i aquesta imatge en 3D, que després, al passar-ho a cartell, és una imatge plana i no es veu aquest relleu. Com dèiem, ahir es presentava i el mateix autor explicava què ha volgut fer, Josep Martí Bufarull.
Volia portar el cartell al meu terreny, el terreny pictòric i plàstic, i això en el màxim exponent. Com podeu veure, és un cartell que té molts materials, té relleu, són coses que lògicament a tinta plana es perd, però com podeu veure aquí, he volgut que fos molt matèric i molt plàstic.
Això és una miqueta, potser, per ficar un contrapunt a un accés per part meva que veig d'un disseny superficial molt fotogràfic fet amb intel·ligència artificial, i jo volia tornar a la part més d'artista.
Doncs aquesta era la intenció de Martí Bufarull a l'hora de fer aquest quadre, que després és el cartell de la Fira de la Candelera, amb tots aquests elements que aglutinen l'essència, l'origen i els diferents sectors que té la Fira de la Candelera. La setmana que ve, com dèiem, el dimarts es presenta la programació de la Fira de la Candelera, que s'haurà a terme els dies 30, 31 de gener i 1 de febrer.
Molt bé. I seguim amb més qüestions. Ja a la fira n'anirem parlant. Però ara anem a parlar d'esports. Ahir parlàvem del Molins de Rei Club de Futbol. Avui ho fem de l'Atlètic Ingressa i de la derrota del seu equip amateurà.
Doncs sí, en el partit del cap de setmana passat van patir una derrota dolorosa 3-2 al camp del Penya Blaugrana Ramon Llorenç, són de Rubí. L'equip de la Vila està ara a la part baixa de la classificació, són penúltims, estan intentant sortir de la dinàmica de derrotes.
De fet, aquest Nadal han fet un esforç extra amb entrenaments durant les vacances de Nadal, però de moment encara el passat cap de setmana almenys no aconseguien aquesta victòria. Continua passant la joventut dels jugadors i la inexperiència de l'equip a la categoria, almenys en el partit del cap de setmana passat. Tenim novetats del partit que van jugar ahir, que era un partit ajornat. En tot cas, l'Adrià Cabrera, del cos tècnic del primer equip, ens parlava...
d'aquesta última derrota de l'equip i de la situació general que estan tenint en aquesta Lliga de Tercera Catalana.
Ha sigut un cop dur perquè vam entrenar al Nadal, vam fer treball, vam entrenar al Nadal específic, hi havia un bon ambient, però anàvem al camp del quart, que s'ha ficat en aquell moment, i va ser un partit on no vam estar còmodes i ens van guanyar perquè ells van dominar millor les àrees. Ells van arribar 4-5 cops i vam fer 3 gols. Nosaltres vam arribar més cops i no vam poder fer més gols.
Doncs aquesta és la situació que ens explicava. Esperen, però, fer un canvi de tendència, no tirar la tovallola, especialment en els propers partits contra rivals directes. Justament ahir, com us dèiem, van jugar un partit ajornat, jugaven aquí a casa, al camp de futbol Ricard Ginebreda, contra el Vistalegre, rival directe, i van guanyant pel que hem pogut veure.
Aquest matí a la pàgina de la federació, l'Atlètic Ingressa va guanyar ahir 4 a 2, una esperadíssima victòria de l'equip que té la intenció de fer aquest canvi de tendència i de dinàmica i necessiten la victòria per agafar més confiança al camp.
Ahir guanyaven i dissabte tornen a tenir partit, també en aquest cas contra un rival directe, que també el que voldrien és, evidentment, tornar a guanyar. Jugaran el dissabte contra el Sant Vicenç dels Horts, a dos quarts de set de la tarda, més aquí també a casa, el Ricard Ginebreda. Molt bé, passen quatre minuts d'un quart de nou.
Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Atenció, perquè avui tenim una proposta interessant que ens porta a parlar del barri de la Granja. Una reunió de veïns a les 7 de la tarda a la sala de l'escola La Cínia. Doncs sí, des del barri de la Granja volen crear l'associació de veïns. Fa uns anys havien tingut associació veïnal, però es va dissoldre i des de fa temps ja...
que no hi ha organització veïnal i, per tant, avui volen fer aquesta reunió per tal d'intentar impulsar la creació d'aquesta associació de veïns de la granja. Animen la gent a anar-hi per fer pinya al barri i tenir una única veu per reclamar millores de cara a l'Ajuntament, per opinar, decidir junts, defensar el barri, participar, fer comunitat i, alhora, també organitzar activitats i poder també demanar ajuts
com a associació. Fan aquesta crida els veïns i veïnes de la granja que vagin, com dèiem avui, a les 7 de la tarda a l'escola La Cínia. Allà faran aquesta primera reunió per intentar crear l'associació veïnal. Molt bé. Recordeu també que l'Ajuntament segueix aquesta campanya oferint a tota la ciutadania covells per la separació de l'ova orgànica.
Sí, és una campanya que vol intentar potenciar que la gent des de casa separi l'orgànica. Una manera de facilitar-ho és donar aquests cobells. Per tenir el cobell, heu de dur una carta que heu rebut en principi a casa explicant-vos la campanya. Podeu anar a qualsevol dels punts de recollida i recollir el cobell. Se'n dona un per domicili. Aquesta setmana el repartiment es fa per una banda al barri del Canal, a la plaça Vicenç Fernández, i per altra a la granja, a la Rambla, que entornada amb el passeig
del Terraplem. Avui i demà encara el repartiment de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. I pel que fa al centre Vila, durant tota la campanya, que s'allarga fins a mitjans de febrer, es donen covells a dos dies concrets. El divendres i el dissabte al matí al Mercat Municipal. La setmana que ve continua el repartiment. En aquest cas, al barri de la Riera...
Es continua el repartiment per altres barris, ho anirem recordant dia a dia, la setmana que ve a les Guardioles. Molt bé, recordeu que demà també tenim proposta musical, el Foment Cultural i Artístic. Serà dues sessions, atenció, un quart de set i un quart de nou del vespre. Sí, amb un concert tribut, tribut musical, a les Guerreres Capop, demà, com dèiem, amb aquestes dues sessions al Teatre del Foment.
I el diumenge hi ha teatre, en parlàvem ahir amb l'autora de l'adaptació del text teatre, amb l'obra La cuina, que explica la història d'un restaurant familiar, de menús, un restaurant emblemàtic al Raval de Barcelona, que intenta sobreviure a la realitat de la ciutat, davant de la pressió turística i especulativa que hi ha a la ciutat. És una adaptació, com dèiem, de l'obra La cuina d'Art Nord. És clar que s'adapta a la realitat actual...
a Barcelona. L'obra de teatre la podeu veure el diumenge a les 6 de la tarda, al Foment. Les entrades generals valen 24 euros, 18 pels socis, al Foment i les podeu adquirir ja a Intràpolis. I un últim apunt per parlar del SEM, de la secció de Medi Ambient, que ja sabeu que fa una sortida interessant al Rodal de Molins de Raí aquest diumenge. Per cert, que ahir parlàvem amb el Marià, vocal de la secció de Medi Ambient, d'aquesta qüestió, i ens deia, insistiu, perquè és gratuïta, o estem dient que cal inscripció, però que és una sortida gratuïta, eh?
Sí, és un recorregut que faran des de la plaça dels Països Catalans. Sortiran el diumenge a les 9 del matí, aniran fins a la zona de les Llicorelles, que forma part de Collserola, i faran un recorregut guiat per Jordi Roca, que és naturalista i membre del SEM, per conèixer què s'ha fet i què s'està fent per fer la restauració natural i paisatgística de les Llicorelles. S'ha hagut de fer per la instal·lació de l'empresa DSAB.
I ell s'ha fet aquesta restauració i volen veure-ho de primera mà. Les inscripcions gratuïtes avui i demà encara de dos quarts de set a dos quarts de nou al local del CEM.
Continuem. Set minuts i seran dos quarts de nou del matí. Anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Les comunitats autònomes podran mantenir el model actual o acollir-se al nou, diu el periòdic o la seva portada. Montero nega un tracte de favor a Catalunya i desafia el PP a presentar un model alternatiu. El PP culmina sense fissures internes la seva estratègia d'oposició arran del pacte entre Sánchez i Esquerra.
Parlem també del canvi metodològic, com es calcula la població ajustada al criteri principal de repartiment. En fotografia de portada, a un pas del cim, la Sagrada Família ja té instal·lat els quatre braços horitzontals de la creu de la Torre de Jesús, que mesurarà 172 metres i mig quan estigui acabada el juny.
Wailing invertirà 5.000 milions fins al 2035 per arribar als 60 milions de passatgers anuals i Groenlàndia i Dinamarca reiteren el seu desacord amb Trump. També l'ecodistricte de la Mercedes, el Bon Pastor, iniciarà les obres a final d'any i els endocrins alerten de la febre de la proteïna que ha arribat als supermercats per rentament del músic barceloní Morty, que recorre la seva carrera en un concert de La Nau.
A la Vanguardia, el govern central ofereix a cada autonomia negociar el finançament. Les comunitats del PP demanen de tornar a la casella de sortida, mentre que la FEDEA veu molt raonable el nucli de l'acord amb Esquerra.
Parlem del desacord total sobre Granlàndia amb fotografia de portada i la Xina dispara el seu superàvit comercial al·ludint els aranzels i expandint-se a Europa. Les importacions espanyoles de productes xinesos arriben a l'11,3% al nivell més alt registrat els últims 10 anys.
També un estudi europeu diu que Trump fa gran la Xina. Burgessos i desfavorits convergeixen en les protestes contra el règim iranià i desfeta madridista Arbacete, amb el Madrid fora de la copa amb aquest 3-2 d'ahir. Entrevista a Jasmina Reza, publica Casos Reales, m'interessen els crims que comet la gent normal i parla del pols mèdic a l'executiu per un nou estatut amb aquesta vaga que començava ahir.
El diari Ara Montero desafia el PP a renunciar als diners del nou finançament. La vicepresidenta recorda que les comunitats autònomes, que si no volen el model proposat, es poden quedar l'actual. El PP desqualifica la proposta, diu que és canviar per als independentistes i menuda el dia per la resta. I Artur Màscrit de negociar millores per Catalunya. Estan turits d'Iramarca desacord fonamental amb fotografia de portada dels ministres d'exteriors danès i gruanlandesa
que van constatar ahir al sortir de la reunió de la Casa Blanca amb el vicepresident J.D. Bans i el secretari d'Estat, Marco Rubió, la distància que separa els seus països dels Estats Units. La Fiscalia investigarà Julio Iglesias per tràfic i abús sexual i laboral i l'Iran amenaça Trump amb represàlies si és atacat.
fa fora de la Copa al Madrid en el debut d'Arbeloa. I per últim, repassem el punt avui. Quan el món es torna interactiu, la realitat immersiva surt dels laboratoris per instal·lar-se en la nostra quotidianitat i la frontera entre pantalla i vida es dilueix. Lluís Simón signa l'article el dia d'ahir. Parla del Congrés de Catalanòfobs a Madrid. Les comunitats autònomes es rebelen contra el nou model de finançament pels beneficis que en rebi Catalunya.
Crònica d'Aina Argueta, la Iuli Esqueda a casa de moment i de David Portavella, xampany voluntari per a tothom. A l'esportiu Carlos Romero defensa l'espanyol, Manolo m'ha donat molta llibertat i confiança. I també entrevisten a Ramon Solsonac o partícip de l'avui. Connectàvem amb el catalanisme popular abans de la guerra i a l'Observatori Municipal, avui parlen amb Alacant. I quan falten dos minuts i mig per dos quarts de nou, repassem diaris digitals.
Doncs comencem per BTV, que explica quan caducen els títols de transport de l'ATM que es van comprar l'any passat, perquè avui entren en vigor les noves tarifes del transport públic per aquest any 2026, que pugen una mitjana del 3,5%. Ara bé, si teniu bitllets comprats d'abans d'aquesta data, els podreu fer servir encara durant un temps. En concret, els títols comprats durant el 25 i abans del 15 de gener d'avui, vaja, es poden fer servir fins al 28 de febrer. Els podeu fer servir fins al 28 de febrer.
En el cas d'abonaments trimestrals, com la T jove o la T 70-90 per famílies monoparentals i nombroses, s'allarga fins al 30 d'abril, i la T verda i la T 16 mantindran la seva data de caducitat. Els sitos comprats abans d'avui que no hagin estat estrenats es podran bascanviar per títols amb les noves tarifes fins al 30 de juny, però això sí, haureu de pagar la diferència...
En paral·lel, aquest proper 19 de gener, el dilluns, es posa en marxa el nou abonament únic estatal que permet viatjar de manera il·limitada amb rodalies, mitjana distància i autobusos interregionals de titularitat estatal. El preu d'aquest abonament és de 60 euros mensuals i de 30 euros mensuals pels menors de 26 anys.
Continua parlant d'aquesta vaga de metges que continua avui. Ahir un miler de metges es manifestava a Barcelona. El Sindicat de Metges de Catalunya assegura que s'han mobilitzat 2.000 facultatius a Barcelona i xifren 45% el seguiment de la vaga. I avui hi tornen. A dos quarts d'11 hi haurà la mobilitació des de l'Institut Català de la Salut fins a la Unió Catalana d'Hospitals de Carrer València. Segons el Departament de Salut hi ha disparitat de dades com sol passar.
Ahir hi havia un 6,5% d'aturada. En canvi, Metges de Catalunya assegura que va ser del 45%. Diferència important en aquesta diferència. Avui també hi ha serveis mínims, funcionament normal d'urgències i unitats especials, també tractaments de radioteràpia.
i quimioteràpia en situacions urgents i activitat quirúrgica inajornable, aquí normal. I pel que fa a atenció primària i extrahospitalària, els serveis mínims garanteixen el 25% de la plantilla. I acabarem amb 3CATINFO, que diu que la candidatura de la lliga Factoria d'Intel·ligència Artificial a Mora la Nova també preveurà una seu a Madrid. L'alcalde de Mora la Nova i la Generalitat defensen la incorporació de Madrid, que suposarà repartir la inversió inicial prevista d'uns 5.000 milions d'euros.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Aquesta setmana el molineng Txema Escorça, que és actual veí del carrer Sant Agustí, al barri de Gràcia de Barcelona, ha sigut jutjat després d'haver estat denunciat per New Amsterdam Developers, l'empresa immobiliària que vol fer-lo fora de casa. El Txema es nega a marxar de casa davant la voluntat de l'empresa de fer fora tots els veïns del bloc per convertir tots els pisos en co-livings.
Què tal, Txem Escorça? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Com estàs, primer de tot? Bé, bé, bé. Estic bé. Estàs bé, eh? Escolta, per fer una mica d'història, ara anem al que ha passat aquesta setmana, llegia i ara, si no em ratifiques, que ja fa prop de 10 anys que vius en aquest pis al barri de Gràcia, oi? Sí, hi vaig venir a viure el 2015, tot i que vaig seguir vinculat en aquests anys, aquí està en el cau i en el
Molins, però sí que, mira, per estudis, perquè vaig començar a fer teatre en una escola i per feina, vaig mudar-me en aquest pis que en el seu moment vaig trobar el 2015 compartint amb dues noies. Molt bé. El tema que li agrada molt el teatre, però que de moment en aquest cas la teva professió és fas de professió interior, oi?
Sí, exacte, sí. Mira, moltes bones dotes donen a la vida. Jo havia estudiat primer ciències biomèdiques, després vaig fer coses de teatre, i entre una cosa i l'altra, doncs mira, he tornat a...
faig de professor, que també té molt a veure amb l'educació i em vaig estar molts anys vinculat al cau, doncs ara també un altre vessant, l'educació més formal i sí, soc professor, l'únic que he començat fa un parell d'anys i encara soc interi, per tant no tinc una plaça fixa. Molt bé. Bé, doncs amb aquest context, prop de 10 anys vivint en aquest pis del bloc del carrer de Sant Agustí, al barri de Gràcia, com dèiem, explica'm l'evolució i que ben bé què és el que va passar en un moment determinat que t'ha portat fins la situació actual.
Clar, jo vaig entrar a viure en aquest bloc el 2015, i des de llavors ens van anar renovant els contractes de lloguer, i el 2023 el que va passar és que tot el veïnat ens van avisar que no renovàvem més contractes a qui se li acabés, això als anteriors propietaris, que tenen una finca de propietat vertical, vol dir que tots els pisos pertanyen a la mateixa propietat,
I ens deien diferents versions a cadascú. I en aquell moment ja els veïns vam decidir començar a reunir-nos i posar en comú què és el que estava passant. I vam veure que la finca s'estava intentant vendre i la venda és molt més rendible si no hi ha llogaters a dins.
Davant d'aquesta incertesa, clar, algunes famílies que tenien nens petits no van veure-ho massa clar, però alguns altres veïns van decidir quedar-nos quan ens van avisar que la nova propietat eren aquests, el New Amsterdam Developers,
i que no renovarien contractes i que ens volien fer fora, perquè el seu model negoci era un altre. Llavors, a partir d'aquests pisos que sí que es van buidar, que al final és com un desnonament invisible, perquè no hi ha un procediment judicial enmig, però sí que aquestes famílies van a veure's obligades a canviar de barri, alguna fins i tot va marxar fora de Barcelona...
i el que va passar amb els seus pisos és que van començar unes obres integrals, en quatre pisos, de forma simultània, i quan van agravar aquestes obres, a la tarda del 2024, vam veure que apareixien a portals immobiliaris anunciats per habitacions. És a dir, en comptes d'anunciar
el pis sencer anunciaven les tres habitacions que havien fet en aquests pisos i que els preus osciliaven entre els 840 i els 1.000 euros. És a dir, si abans tot el pis sencer costava 700-800 euros, ara una sola habitació ja en costa més que un pis. Correcte, per tant el pis sencer pot acabar costant uns 3.000 euros per entendre'ns, no? Exacte, 3 vegades més del que valdria el lloguer residencial habitant.
És una finca, la que estàs que són 11 pisos i llegia que ara mateix només quedeu 5 veïns, diguem, eh? Exacte, en el moment del 2023 doncs érem aquests 11 i a través d'aquestes expulsions invisibles sí que hi havia una dona que tenia 5 anys i es va morir perquè era molt gran, però els pisos es van anar huidant.
Ara en queden dos de buits perquè, a part d'aquestes obres que et comentava, les vam fer sense llicència, van ser irregulars, que vam insistir molt perquè l'Ajuntament inspeccionés què estava passant perquè no tenien llicència. Doncs una sí que les vam aconseguir aturar i ara mateix hi ha dos pisos buits, però sense parets i sense res.
4, en règim de co-living, i 5, en encara cadern, doncs, veïts i oates de tota la vida. Molt bé, i per entendre'ns aquest concepte del co-living, Txema, és bàsicament compartir habitació, diguem, que s'adreça en un sector, sí, en un perfil bastant determinat, m'imagino.
Sí, bé, és un compartir pis que no és el compartir pis de tota la vida. És a dir, normalment el que tenim al cap quan compartim un pis és un grup d'amics o qui sigui, que fan un contracte del pis sencer, després divideixes les despeses a parts iguals o en funció de si l'habitació és més gran o més petita. Aquí estem parlant que es joga l'habitació a través directament de la pàgina web de l'empresa que es diu Interco Living o a través del portal immobiliari,
que les pròpies persones que han anat viure en aquestes habitacions no trien amb qui conviuran, al final és com una mena de pensió, i a part, que també, més enllà que el preu base d'aquesta habitació, el preu més assequible és de 800 euros, se li suma que els cobren les despeses de part, despeses de gestió, és a dir, que gràcies al lloguer d'habitació poden...
treure molts més diners que no pas si fos amb el lloguer de sencer. I com deies, aquest tipus de lloguer, el co-living, no està pensat per estudiants o persones d'aquí Catalunya o de Barcelona, perquè al final sobretot veiem estades de persones estrangeres, molts cops dels Estats Units, vull dir, totes les seves pàgines web d'aquestes empreses de co-living estan en anglès i estan dirigides a un públic internacional, a nòmades digitals, a experts que venen aquí
una temporada per conèixer la ciutat, potser treballant remot o fer algun curset, i al cap de tres mesos se'n tornen a casa seva o se'n van a una altra ciutat. Vull dir que es genera tot aquest negoci al voltant d'aquesta rotació ràpida dels inquilins o dels clients. Bé, i tot això que ha portat finalment aquest procés aquesta setmana a passar pel jutjat. Explica'm com ha anat. Em sembla que va ser aquest dimarts, oi?
Sí, exacte. Jo el que hem defensat, tant el meu cas com la resta de veïns, encara teníem unes pròrrogues i per tant que estàvem dins de contractes. De fet, jo segueixo pagant la mensualitat del lloguer en aquesta empresa i el que defensem és ni més ni menys que poder tenir nous contractes de lloguer, no? No defensem cap cosa tan estranya. Llavors, clar, la propietat el febrer del l'any passat, el 25, van citar-nos en les reunions, van dir que o el 28 marxàvem o ens demanem
ens demanarien. Llavors és un procediment civil, és una primera vista judicial, al final és un tràmit, és una cosa bastant ràpida, és una mica estrany, a mi ja m'havien avisat, però al final tu no parles, parla l'advocat d'un, parla l'advocat de l'altre, i en 5 minuts queda la cosa vista per sentència, i a veure què és el que diu aquesta sentència, en funció de la sentència podrem al·legar, podrem recórrer la nou, perquè jo estic al dia de pagament,
i amb la interpretació jurídica, doncs que bé, que al final jo vull un nou contracte, de fet hi podria ser-hi, i després més enllà de tot el tema judicial i que es fa molt des del sindicat de llogaters, doncs és tota aquesta acció sindical per aconseguir negociar
i també poder canviar les lleis i canviar aquestes situacions injustes, perquè estem parlant d'un gran propietari que té 10 edificis a Barcelona, que està fent el mateix, i si tothom va marxant en silenci, ens trobem que pisos deixen de ser per família, deixen de ser per gent jove o per gent gran i passen a ser això, una mena d'alberg, una mena de hostel en govern. Encara suposo que en el teu cas estàs mantingut ferm, però que encara hi ha aquesta por d'anunciar, en aquest cas.
Sí, clar, no és un procediment fàcil. Jo t'he dit a l'inici, estic bé. Sí, sí. Hi ha moments i moments, però també hi ha aquesta determinació col·lectiva, no? Quan ho fas com una lluita i com aquesta cosa de moviments, sí, però no és fàcil sostenir aquesta lluita durant temps.
Clar, perquè llegia també d'una notícia que t'entrevistaven al Punt Avui, amb una informació que diu que Càritas Barcelona, en aquest cas, alerta que el 51% de les famílies que acompanyen viuen en habitacions rellogades, que aproximadament serien més de 17.000 llars ateses, una situació que, tot i la regulació del lloguer de temporada i d'habitacions que en podem parlar, estimen que no variarà per la invisibilitat existent. Per tant, és una gran problemàtica, aquesta. Sí, ens trobem... Veig amb el lloguer d'habitacions, que hi ha com...
Com dos extrems, no? Per una banda, a tot aquest món d'alcohol híving, empreses que han desembarcat després de la ley vivienda, perquè hi ha aquest forat del lloguer d'habitacions i de temporada, que es dediquen com a aquests preus abusius i aquest preu de luxe dirigit a persones amb un poder adquisitiu molt més alt, sovint a l'estrangeres, no?
I després, a l'altra banda, més avall, totes aquestes persones que no poden accedir a un habitatge sencer i estan rellugant a una habitació, potser algú que ja està llugant el pis, que es fa sobretot en economia submergida, és a dir, que no està declarat i que, clar, això també és responsabilitat de les administracions, veure què està passant perquè no volem que hi visquin famílies en habitacions. El que pensem és que els pisos han de ser per poder-hi viure i que hi visquin les famílies i en condicions dignes.
I, evidentment, ni que una habitació et costi 1.000 euros ni que tampoc n'hi hagi una que valgui 400 amb famílies a dins. I ara, per entendre, en Xema, després d'haver passat pel jutjat, quin ha de ser el procediment? Estaràs a l'espera ara? No sé si això es pot allargar molt en el temps. Pel que m'han dit, això normalment són uns 10 dies amunt i avall i un cop hi ha una sentència hi ha un procediment, hi ha també uns terminis per contestar.
Però, a part, el que jo seguiré fent amb la resta dels meus veïns i també veïns d'un blog que es diu Blog Papayona, que és molt conegut perquè és la Casa Fejó, que té una papayona. Bueno, si la gent el busca per internet o veurà, que també és la mateixa propietat afectada, doncs seguirem intentant negociar amb la...
amb els propietaris, perquè per una banda s'estan aprovant aquestes lleis a nivell català i esperem que el febrer també que limita aquest negoci de les habitacions a preus abusius i llavors deixaran de tenir l'incentiu de voler-nos fer fora i per tant esperem que hi hagi nous contractes. Vull dir, seguirem pressionant perquè més enllà del procés judicial, doncs tot l'àmbit de...
negociació col·lectiva aconseguim quedar-nos a casa i si no jo també el dic, si no és per mi, doncs per la gent del futur, és a dir, que no torni a passar això que puguin fer fora famílies per
Efectivament, ara ho apuntaves, et vèiem, Gemma, que el Gemma recordeu que és membre, no ho havia dit, del sindicat de l'habitatge, et vèiem intervenir també al Parlament el passat mes de desembre, just el dia que s'aprovava aquesta llei impulsada pel mateix sindicat de llogateres, per regular els lloguers temporals i d'habitacions. Ara feies una breu referència, però expliquem què contempla aquesta llei i què significa efectes pràctics.
Sí, ara mateix, a la majoria de poblacions de Catalunya, a les zones que estan declarades com a àrees tensionades, hi ha uns topalls de lloguer. És a dir, que hi ha un índex i els preus no poden superar aquest topall, aquest índex o el contracte anterior, segons quines determinades condicions. Però què passa? Això es basa en la llei vivienda que es va aprovar al Congrés el 2023,
Però els contractes de temporada i els contractes d'habitacions no entraven dins d'aquesta regulació. Llavors, des del moment que entra en vigor aquesta llei i les àrees tensionades, hi ha un augment disparat de lloguers de temporada i lloguers d'habitacions que serveixen per esquivar el topall de preus. Al Parlament, al desembre, el que va fer va ser aprovar una llei catalana que afecta a Catalunya...
que diu que la suma total de les rendes a les habitacions no pot superar el que seria el topall i que el lloguer de temporada, encara que sigui per motius laborals, mèrics o acadèmics que està en un pis, tampoc no pot superar aquest topall. D'alguna manera posa a límits aquesta especulació que s'estava fent, aquest ús fraudulent del lloguer de temporada i lloguer d'habitacions.
Ara bé, la idea també és que al febrer el Congrés es votarà una reforma que blindarà aquesta regulació catalana i a més també modificar la LAU, que és com la llei d'arrendamientos urbanos, que és com el paraigua, no? És la llei que regula tot el tema dels arrendaments de lloguer per bé d'habitatge.
I el que farà és, a part també, modificar algunes coses per protegir els llogaters, com per exemple, que no es pugui repercutir l'IBI o la comunitat de propietaris si la finca és una propietat vertical o que sigui més fàcil, per exemple, retornar les fites.
Per tant, doncs, estarem pendents el mes de febrer? Entenc que també aniràs cap al Congrés dels Diputats o què? No, no ho crec. No, eh? No, almenys no ho sé. Home, el Parlament sí que t'hi vam veure i a més a més... Mira, perquè el Parlament, no, és que és una lluita que jo ens ho deia, doncs, a la papallona, vull dir, uns païts afectats al col·leving, hem estat aquí, no, doncs, explicant molt la situació perquè no soc jo sol ni
i els meus baïs d'aquí, sinó almenys en tenim 40-50 blocs detectats aquí a Barcelona i a diferents barris, i s'ha fet una feina, ho hem aconseguit al Parlament, no sé si cal anar al Congrés i aniré, hi ha molts altres companys i companyes que al final tothom és militant i voluntari que també hi poden anar. Correcte, perquè dèiem que ets membre, vas fer de portaveu en aquell moment, però que sí que us aneu tornant i que sou bastant transversals en aquest sentit.
Sí, sí, en el sindicat hi ha molta gent, hi ha moltes comissions, tothom pot participar, venir a una assemblea i dir després si vol militar i aportar ja sigui en l'àmbit comunicatiu, en l'àmbit organitzatiu o acompanyar gent que té algun cas amb el seu lloguer o amb l'habitat.
Correcte. Ja sabeu que, en tot cas, aprofito que els trobareu a Instagram, per exemple, el sindicat de llogaters amb 60.000 seguidors, on, per cert, aneu publicant, malauradament diàriament, quan hi ha també casos de desnonaments que són bastant a l'ordre del dia, no?, sobretot a la ciutat de Barcelona. Sí, n'hi ha molts. Jo ara no et sabria dir números, però la xifra és alarmant.
També hi ha molts sindicats de barri que acompanyen tots els casos. També el sindicat de Llobateres col·labora amb sindicats de barri, també té seccions fora de Barcelona. Podeu seguir-los a l'Instagram. Anireu veient. Ara també s'ha creat la COSAC, que és una coordinació de sindicats de Catalunya. Sí, sí, al dia hi ha molta.
I evidentment que desperta molt d'interès perquè totes les enquestes d'opinió, tant de Catalunya però també a nivell més estatal, situen la problemàtica de l'habitatge, si no la primera, la segona problemàtica i patiment que té la ciutadania. Sí, és que és la primera preocupació i de manera sostinguda crec que en les últimes enquestes del CEU, també de la ciutat de Barcelona, però és que és un problema que
que vull dir que està a la boca, no?, està a la agenda del dia tant de converses amb amics, de la feina, no?, perquè qui es vol comprar un pis perquè està molt car i també ha de competir amb inversors o amb empreses que volen comprar. Qui vol jugar perquè està, ha de fer cua, no?, de 100 persones que hi ha al davant. Vull dir, els preus també que no acompanyen, per exemple, uns salaris baixos, vull dir que és una gran problemàtica actual que,
A l'hora també veiem que està passant a altres països, no?, i vull dir que el que cal és una resposta decidida dels governs, de l'administració, i que passi per diferents iniciatives. Construir, però a l'hora de regular, doncs perquè aquests pisos, els que ja existeixen i els que ens construeixin, doncs siguin realment assequibles i perquè la gent hi pugui viure, que és al final perquè serveix, no?, l'habitatge, la seva funció de ser...
per viure-hi, no tant per especular ni per invertir-hi. Inverteixi que ho faci a consciència. Ha quedat clar. Doncs, Xem Escorsa, escolta, moltes gràcies. Un plaer tornar-te a saludar i que tinguis molta sort. Una abraçada. Moltíssimes gràcies. Fins aviat. Que vagi molt bé. Adéu.
Seguim, perquè passen ja tres minuts de tres quarts de nou. És el moment d'anar cap als Estats Units a escoltar l'Apunt del Dia, les reflexions de l'Anna Martínez Mercader. L'escoltem. Anna, endavant. Bon dia. Bon dia i bona hora. Aquesta setmana us vull parlar del fenomen del drive-thru als Estats Units. Un drive-thru és bàsicament un carril a través del que pots conduir i fer qualsevol tipus de compra o obtenir qualsevol servei.
Aquests són alguns dels exemples de les coses més típiques del dia a dia que podem fer als Estats Units sense baixar-nos del cotxe. El primer és comprar cafè. La majoria de cadenes tipus Starbucks tenen aquest carril especial on pots fer comandes i recollir el cafè des del cotxe. Un gran percentatge de gent comença el dia d'aquesta manera.
El segon són els restaurants de menjar ràpid, que com McDonald's, Burger King, Wendy's, Arby's... Com recordareu, els americans dinen en 30 o 40 minuts. Així que hi ha gent que, en comptes de preparar el dinar a casa, passa per un drive-thru, compren alguna cosa i, fins i tot, s'ho mengen al cotxe. Aquesta és una opció també molt popular pel sopar.
El tercer exemple és la farmàcia. La farmàcia en aquest país no és només un comú mercadona de medicaments, sinó que fins i tot pots recollir els medicaments que t'hagi prescrit el metge a través d'una finestra conduint a través d'altre d'Eftru. Òbviament et fan verificar la teva informació personal, però a vegades va molt més ràpid que fer cua dins de la farmàcia.
El quart és el banc. Sí, sí, ho heu escoltat bé. Hi ha dos tipus de carrils. Un que només té un caixer automàtic a l'alçada de la finestra del cotxe i en el que pots fer transaccions simples com ingressar o treure diners o sol·licitar documentació. Després hi ha un altre carril on de fet hi ha una finestreta amb un treballador del banc i que et permet fer transaccions més complexes. El cinquè i l'últim per aquesta setmana és el cinè.
Hi ha certs cinemes a la fresca on pots conduir a través d'aquests carrils i veure pel·lícules. Només has de baixar les finestres i mirar endavant on hi ha una pantalla allà. Aquest últim és l'únic que encara no he provat de fer.
En fi, si més no, aquest sistema de drive-thru sembla eficient per a alguns. Que tingueu una bona setmana i fins aviat. Gràcies, moltes gràcies, Anna, i que tinguis una bona setmana a tu també. 10 minuts i les 9. Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dijous. Recordo que quan acabi el bon dia i bona hora a les 12 del migdia...
Podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una amb la companya Sílvia Artés. Després tenim el programa Cairós a dos quarts d'una, el programa de l'església evangèlica, amb la Dolors Prieto i el Joan Dionís al capdavant. A la una podeu escoltar la remissió de la tapa reïna, el programa dedicat al món del ciclisme d'aquesta casa.
que fem en primera audició els dilluns a les 10 de la nit i els dijous a aquesta hora en fem la revisió. Notícies en xarxa de 3 a 4 tenim la migdiada i aquesta tarda a les 4 el Ferran Cardona es posa al capdavant del programa Música en 8 mil·límetres, el programa dedicat a les bandes sonores originals de pel·lícules de 4 a 5.
De 5 a 6 tenim l'aventura de cuinar amb la Judit Herrera i la Madrona Sala. A partir de les 6 la Sílvia Moros ens presenta al programa quinzenal El Misteri de la Vida. A les 7 tenim el programa Cafè Drom amb la Virginia Drom i tot el seu equip.
A les 8, temps pels esports americans, amb l'Ivan, el David i l'Antonio Valverde al capdavant de Molins Connection, de 8 a 9. De 9 a 10, l'Alia Artís i el Conrad Font ens presenten els joves en antena. Temps per la història, per la Segona Guerra Mundial i per l'Alemanya nazi, el món en flames amb el Ramon Canal de 10 a 11 de la nit.
La música feta per dones quan comença la nit, la protagonista amb la Fermina Rezio, de 11 a 12, i la remissió de la tertúria del Bon Dia. I bona hora, de 12 a 1 de la matinada, per cloure la programació, com sempre, i connectar un micat FM. Això pel que fa a la programació de Ràdio Molins de Rei. Pel que fa a la televisió, el més destacat d'avui, ho comentem abans de saludar el Dani Pasqual. Roger, quan vulguis.
Com sempre, comencem amb l'espai, el que podem veure avui a la televisió, a les 10 de la nit, tenim Street Fighter, la leyenda, a VO7, d'Andrei Bartowiak, amb Christine Krug i Chris Klein. És una pel·lícula d'acció del 2009 americana que dura una hora i quaranta. Quan era petita, la Chun-Li va presenciar com sagrestaven el seu pare. Al cap de deu anys, li rep la visita del Gen, un antic delinqüent reconvertit en defensor
Un dels més febles que li revela que el seu pare encara és viu i està en mans del Bison, un criminal perillós. Una pel·lícula que està basada en el videojoc famós dels anys 90 de lluita. A la segona proposta, a dos quarts d'11, ha mimat l'última desafió de Kim Ji-won amb Arnold Schwarzenegger i Eduardo Noriaga, també Forrest Whitaker i Johnny Knoxville. És una pel·lícula d'acció del 2013 americana que durà gairebé dues hores.
Un narcotraficant escapa de la justícia i fuig cap a Mèxic per amagar-se. En el seu camí cap a la llibertat només s'interposa un policia d'un petit poble fronterit. A tres quarts d'onze, Divinity, Exposados, d'Andy Tenen, amb Gerard Butler i Jennifer Aniston com a protagonistes, acompanyats de Jason Sudeikis i Jeff Garlin, entre molts altres una comèdia del 2010 americana que dura també dues hores,
Milo Boyd, un cas de recompenses en hores baixes, obté la feina dels seus somnis quan li encarregant que trobi la seva ex-dona, la reportera Nicole Harley, que s'ha saltat la llibertat condicional. Boyd pensa que la feina representarà diners fàcils. Aquesta van, Nicola, no sé si la comentàvem justament ahir, que la feien en un altre canal.
Després de presenciar les atrocitats que ha comès l'enemic...
i l'assassinat del seu pare decideixen crear un grup de resistència per combatre l'invasor. I l'última proposta, si parlàvem de Street Fighter, la leyenda, doncs avui va de videojocs i de sagues de videojocs. Tenim tres quarts de 12, Mortal Kombat, de Paul WS Anderson, el canal VO7, amb Christopher Lambert i Robin Shaw,
Pel·lícula de l'any 95 americana d'acció dura dues hores. El bruixot Shang Tsung està a punt d'aconseguir que el mal domini la Terra durant nous generacions ha ajudat un príncep poderós a guanyar tots els seus enemics. En aquests dos minuts que ens queden, repassarem la programació d'avui.
A les 10, al 33, la Renaixença amb el Peyu, la gent ja no envia cartes. A l'hora d'obrir la bústia, només hi ha publicitat i multes. A més, ja ningú no fa servir segells postals a banda dels col·leccionistes. Com que l'equip és una mica nostàlgic, aquest programa està dedicat al segell postal. I després, el Peyu rep l'Oriol Antolí, que ha vingut amb cotxe, però és corredor i un de molt seriós. 690 quilòmetres sense parar, per exemple. També a les 10, a Televisió de Catalunya, tenim el Polònia. I a les 11, dues propostes. Hasta el fin del mundo a la 1...
De Puerto Varas a Uxuaia, el programa posa fi a l'aventura amb la seva etapa més llarga i complicada, una ruta de més de 2.500 quilòmetres que porta els participants fins al punt de trobada a Uxuaia, a Argentina. I també a les 11.04, Horizonte, que aprofundeix en l'informe que alerta els Estats Units sobre els negocis de l'entorn de la dirigent interina de Venezuela.
Delcy Rodríguez i en les possibles figures que podrien rellevar Nicolás Maduro en el règim. També l'espai a bord de les protestes ciutadanes que continuen alirant després de més de dues setmanes de mobilitzacions. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies. Roger, i ens queden quatre minuts per arribar a les 9 del matí.
La recomanació del dia, la recomanació cultural, avui ens porta a parlar de teatre, com cada dijous. Ho fem acompanyats del Dani Pasqual, que és el conductor del programa Tot Teatre d'aquesta casa, que el podeu escoltar tots els dilluns de 8 a 9 del vespre i els divendres a la 1 al migdia en reemissió. De tot el que veu el Dani habitualment de teatre, doncs ens fa una recomanació setmanal. Què tal, Dani? Com estàs? Bon dia. Bon dia, Oriol. Salutacions per a tothom.
Després de l'èxit aconseguit la temporada passada al Teatre Goya, torna aquesta vegada al Teatre de les Rambles, al Teatre Poliorama, ple culpable. La Laia i el Jordi estan molt il·lusionats amb l'imminent arribada de la seva primera criatura. Són una parella feliç, oberta i molt progre, que han estudiat a fons tots els mètodes de criança i de noves paternitats.
Una nit decideixen fer el darrer pas que els queda per estar plenament preparats, confessar-se les petites coses, o no tan petites, que s'han amagat durant els temps que han estat junts, amb la intenció de fer net abans de rebre el seu futur bebè.
En aquest acte de transferència i confiança sortiran a la llum algunes experiències sexuals que no s'esperaven i que provocaran un autèntic terrabastall de la seva relació. Aquesta comèdia transgressora, guanyadora del torneig de dramaturgia internacional 2022, explora on són els límits entre el plaer i la culpa quan et deixes anar pel desig. Són realment tan lliures com volríem?
Tan oberts de ment com ens pensem? Tan paritaris com proclamem? La Laia i el Jordi, els protagonistes d'aquesta història, aniran fins al límit per enfrutar-se aquestes preguntes. I tu, fins on arribaries? Edat recomanada a partir dels 16 anys. L'idioma en català, durada 90 minuts.
autoria i direcció de la Lara Díez Quintanilla. Els intèrprets són la Marc Ullemolins, amb el seu rol de l'aire, i el Francesc Ferrer, amb el seu paper de Jordi. El Teatre Poligrama, doncs, plaer culpable. Fins el 28 de gener de 2026. Bon dia i bona hora.
Molt bé, Dani, doncs moltíssimes gràcies i que tinguis una bona jornada i que acabis de tenir una bona setmana. Ens queda un minut per arribar a les 9 del matí. Ens aturarem per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem amb la cançó que ens ha seleccionat
el Miquel Bufill, com cada dijous. Tenim la tertúlia d'actualitat. L'espai de preguntes a l'alcalde a partir de les 10. Recordeu que ens podeu fer les preguntes que vulgueu a través del telèfon 93686161, a través del WhatsApp de la ràdio 69438847, o, si ho preferiu, a través de l'Instagram, també ens podeu escriure les preguntes. A partir de les 11 justament tindem el fill d'en Dani, l'Albert Pasqual Milego, presentant-nos el seu projecte musical Atenorfonos Magna,
Tindrem la col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals avui per parlar de les segones jornades de la Sanson i anirem a Cantàbria amb el Josep Ferrer amb la maleta a la mà. Tot això fins les 12 del migdia. Ara tornem. Notícies en xarxa
Bon dia, són les nous. Parla Maria Alarà. En mobilitat, un accident provoca congestió important a la B30 entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès en sentit Girona, amb un carrer tallat. També la boira complica la circulació, sobretot a la 2, entre Soses i Belllloc d'Urgell, a la P2 entre Castelldans i Juneta i també a la C17 entre Balinyà i les Masies de Voltregà. A la P7 hi ha retencions en diversos trams del Vallès i també del Baix Obregat i el Camp de Tarragona,
També hi ha talls de calçada a l'altura de Cambrils i Montreig del Camp amb desviaments per la retirada d'un vehicle. També hi ha retencions generalitzades a la C58, a la B10 i la B20, també a la B23, a la C32 i a la C16.
I en clau polític el govern espanyol nega que el nou model de finançament autonòmic sigui un vestit fet a mida per a Catalunya i insta als presidents crítics a aplicar l'antic si és necessari. Així és com s'ha tancat el Consell de Política Fiscal i Financera en què la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha hagut d'entomar les crítiques del PP que consideren les noves regles del joc com un insult i un xantatge de l'independentisme.
L'executiu recorda, però, que el 70% dels 21.000 milions d'euros addicionals d'aquest pacte amb esquerres seran precisament per a les comunitats governades pels populars.
I avui entraran en vigor els nous preus del transport públic de l'àrea de Barcelona per al 2026, amb un augment de mitjana d'un 3,5%. Això sí, els dos bitllets més utilitzants, la T usual i la T jove, continuaran tenint una bonificació del 50%, així com els abonaments i títols socials per a famílies nombroses, famílies monoparentals i persones en situació d'atur.
I la vaga de metges de Catalunya continua avui amb una nova manifestació. La d'ahir es va xifrar en un 45% el seguiment de la vaga del personal tant a l'atenció primària com als hospitals delics i de la xarxa concertada. El sindicat adverteix que les mobilitzacions continuaran mentre no hi hagi interlocució amb l'administració.
I una persona va morir allà la nit atropellada a les vies de l'AVE a la partida del Pla de Lleida després d'accedir a la zona d'alta velocitat per causes que encara s'investiguen. El tren implicat cobria el trajecte. Madrid-Figueres-Vilafany va quedar aturat a la via després de l'accident a l'espera que les autoritats poguessin reprendre la marxa. Renfe haurà de determinar ara les circumstàncies que van portar la víctima a accedir a les vies.
I pel que fa al temps del dia comença amb núvols baixos a la costa Brava, abundant, sobretot aquesta matinada, però amb tendència de trencar-se, sobretot al llarg d'aquest matí. També hi haurà, com sentíem, bancs de boina a l'oest de la depressió central i també aponent amb núvols prims circulant també d'oest a és. Pel que fa a la temperatura s'esperen valors que poden arribar als 16 o als 17 graus en alguns punts del litoral. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 9.
Avui hi ha convocada una reunió a l'escola La Sínia per intentar crear l'associació de veïns de la granja. Els veïns del barri volen tornar a reactivar l'associació veïnal, que fa anys que no funciona i per això fan una crida als veïns i veïnes de la granja perquè vagin avui a aquesta reunió per impulsar la creació de l'associació de veïns avui a les 7 de la tarda a l'escola La Sínia.
Continua el repartiment de covells per la separació de la brossa orgànica. Aquesta setmana a la plaça Vicenç Fernández del barri del Canal i a la Granja, a la Rambla, cantonada amb el terraplem. Avui i demà a la tarda encara de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. La campanya per repartir els covells s'allarca fins a mitjans al mes de febrer i cada setmana es fa el repartiment a un barri diferent. Al centre Vila podeu recollir...
Els Covells, els divendres i els dissabtes al matí al Mercat Municipal. Per recollir el Covell heu de presentar la carta que heu rebut a casa explicant la campanya. I el Foment, que demà fa un concert tribut, les guerreres El Capop, amb dues sessions, dues sessions, a un quart de set i un quart de nou del vespre, demà divendres. I diumenge, teatre, la cuina, a les sis de la tarda, al Teatre del Foment.
I el SEM, que fa una sortida de Medi Ambient el diumenge per l'entorn de Molins de Rei, faran una caminada de 6 quilòmetres, sortir de les 9 del matí a peu des de la plaça dels Països Catalans per anar fins a les Llicorelles i conèixer de primera mà la restauració paisatgística i natural que s'ha fet a la zona. És una activitat gratuïta, però us hi heu d'apuntar abans. Podeu passar-hi pel local del SEM avui, dijous o demà, divendres, de dos quarts de set a dos quarts de nou.
Recordem la defunció de la senyora Maria Sánchez Torregrossa. Tenia 83 anys i l'acte de comiat és aquest matí a dos quarts de 10 a la parròquia. I la farmàcia de guàrdia avui és la Xucla, que està al carrer Major, número 100. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, 91.2. El programa de l'Església Evangèlica.
que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
Saps què em va passar ahir? Era el súper i quan havia d'anar a apagar se'm va anar la llum de tot el barri. I com que mai porto efectiu, vaig haver de deixar tota la compra. Veus? Per això està bé fer cas a Protecció Civil i tenir un kit d'emergències a casa.
Un kit d'emergències? Sí, amb coses bàsiques per si t'has de confinar. Interna, aigua, ràdio de piles, diners en efectiu. A interior.gencat.cat trobaràs la llista completa per cada situació i també consells. 112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes, t'hi apuntes? L'aventura de cuinar, amb Madrona Sala i Judit Herrera. Els dijous de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra, 91.2.
La cançó del dia, amb Miquel Bofill. Bon dia i bona hora. Avui us proposo escoltar Cançó para Maur, del saxofonista i compositor cubà Paquito de Rivera. És conegut per la seva fusió de gèneres musicals. Nascut a l'Havana l'any 1948, és el seu pare, saxofonista i director, que l'inicia en els estudis musicals a l'edat de 5 anys.
Guanyador de més de 18 cramis i més de 40 àlbums rebats, és una figura clau en l'anomenat jazz latino. Que tingueu un bon dia!
Gràcies.
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora d'aquest dijous 15 de gener de 2026 la compartim amb la Nati Bufill. Bon dia, Nati. Hola, molt bon dia. Hola, Josep Vinyets, bon dia. Molt bon dia. Manel Cordero, bon dia. Bon dia a tothom. Joan Domènech, bon dia. Bon dia. Núlia Robió, bon dia i bona hora. Bon dia. I Mercè Charles, bon dia. Bon dia, molta alegria aquí. Hem començat rient, no? Que bé, això és molt positiu.
I per què has començat rient? És secret. És secret. Hi ha coses fora de micro que no es diuen, eh? És secret, és secret. És una dona alegre. Molt bé. Ho deixem així. Sí, però en general sovint riem, eh? Sovint riem. Si tenim la sort, eh? Amb la bata al cartell, que ens agrada molt. Molt bé.
Bé, ahir es va presentar el cartell de la 175è edició de la Fira de la Candelera, que veureu pròximament a les xarxes, ja està penjat, però físicament el veureu ben aviat. Nosaltres l'hem imprès aquí perquè els nostres contertulians el poguessin veure. És obra del Josep Martí Bufarull, que hi va explicar també a grans trets aquest cartell, i l'hem imprès perquè el veieu. En general veig que us ha agradat. Molt, caram!
L'impacte visual és molt agradable. Jo no m'he fixat encara en molts detalls, però allò que en diuen el primer cop d'ull és molt bonic i molt maco els colors. I m'agrada els tons que ha fet servir. I el curiós és que hem vist la pàtina. La pàtina. Només veure'l, tots hem pensat que era d'ell.
Per tant, té un estil, té una màquina. Sí, sí. La meitat superior del cartell no cal fer massa històries per saber què és ell. Martí Bofalull és ell. No és que s'ho sigui ell, eh? És que l'estilització del campanar, de la torre de la campanar, totes les cases del voltant, el temple i sobretot el paisatge de fons. Sí. És una cosa que s'agraeix molt, que quan veig un quadre et suggereixi ja l'autor, eh? Sí, a més en el seu...
L'identifiquis amb ell. Ell, en el seu estil, els que hem vist moltes pintures d'ell... Sí, tu l'has vist molt. Sí, n'hem vist moltes, i tots els que estem aquí n'hem vist moltes. Quan passam pel carrer Major, tots miren les ulls. Esclar, net de la Garma Sala, que posa, signa com a Martí Bufarull, però ell, com al principi deies, ell es diu Josep Martí Bufarull, però signa sempre com a Martí Bufarull...
I, a més, els seus paisatges són molt estilitzats. Tenen aquest... Són una mica greco, vull dir, perquè sempre els fa més prims del conte. Això ja passa amb la seva col·lecció de New York. I, a més, sempre busca l'Skyline. D'alguna manera, l'Skyline de Molins de Reies és l'església. Sempre busca...
sessió pels Skylines. Molt bé, quin crític d'art. Sí, i tant. No, no, però és veritat, això. Ja sabrà què és l'Skyline, explica'l. És la línia del cel, i amb aquests edificis alts. I ell, d'alguna manera, ja és especialista en paisatges, paisatges urbans, carrers... Això, d'alguna manera, és la seva especialització. Doncs a mi m'agrada molt la Magrana. Ara anava dir-ho. La Magrana, eh?
Jo per mi és una magrana, no? Sí, per mi també és una magrana. És que trenca una mica. És molt maco. És molt maco, és molt maco. Et centra, et centra, ja felicitarem. El felicitem de brinca. Aquí es veu el planter, a baix... Sí, sí, el planter... No, no, realment... L'església es veu molt bé. Realment és molt maco. I trobo que el 1,75A...
és molt original. Atenció, un 75K, eh? No és que lligui exactament amb el disseny del quadre en si, però té personalitat. A més a més, és diferent, perquè aquí... On te posa Fira de la Candelera no té res a veure amb el 175K. El de la sí que és la mateixa, però vaja... Ja el veureu, perquè és que així... I a l'Origa se li cansen els braços. Sí, ara te l'ha dit...
Ja... Està a punt per què li fem pessigolles? Dues lletres al revés. La R i la E. Sí, a més, no sé, les lletres també trobo que té un...
el tipus de lletra sembla allò d'una mica grafiti, vull dir, que es veu com si estigués pintat al carrer. Està molt bé. Ell deia que ha volgut tornar a l'essència, no? Sí. I no tant al retoc digital que s'està imposant ara darrerament. Molt bé, molt bé. Que de fet és un quadre...
Jo he vist les fotos de la presentació i és un quadre, llavors l'han passat a cartell. Quines mides té? Això és un xip. Això tenia la imatge... O sigui, tecnologia. Fa patent la tecnologia que hi ha a la Fira. Perquè aquí és un microxip, no? Ves tot el punt de soldadura...
Llavors una flor i una magrana que has dit molt bé, perquè a més a més és un fluit de tardor. De tardor, sí. I els tons us ha agradat, eh? Moltes colors. El quadro està fet des de la baixada del Puigcerdà, que coneixem molt per la baixada del Mollón.
Tu ho coneixes molt per la Baixada del Mollons? Sí, molta gent d'aquells anys. Allò era la Baixada del Mollons. Que és carrer Puigcerdà, fins a la Giravol. Llavors ja passa a ser Inaz i Iglesias. Comença casa nostra. I tant. Vosaltres que sou. I les iglesias hi ha? No, Puigcerdà. Encara sou Puigcerdà, vosaltres. Que comença. Som dos us.
Dos uns. I la perspectiva en què es veu això sembla com si estigués fet d'un dron, oi? Podia ser un dron, perquè aquesta perspectiva no és massa coneguda.
Evidentment és d'alguna casa del mateix carrer Puigcerdà, dalt de tot. És més elevada. És com si estiguéss de dalt d'un edifici a la part alta, diguéssim a casa la Núria mateix. Sí, no em sembla. Però una mica més alta. Una mica més alta que ho és. No el veu veure per allà... No. No. No, està molt bé, molt bé.
I el que dèiem del 175 i les altres és que sembla com una part al costat que una cosa és un quadre que és una... No, deu ser un òleo, segurament, perquè ell no...
I l'altre és més tipus el que seria un cartell. El de 175 i Molins de Rei és més tipus el cartell. Però jo el trobo molt maco, també. Molt bonic. Molt encertat. I la llum, que és una cosa importantíssima, en un quadre avui de la llum està molt ben guanyant. Estava rajada la llum fosca. Les llums i ombres són perfectes. És maquíssim.
El veureu penjat ben aviat, jo crec, amb banderoles. I a les xarxes ja està posat. Maquíssim. Tu, per exemple, Nati, tenies obra o havies vist obra dels seus inicis. És que nosaltres familiarment estem vinculats. Esteu molt vinculats. La família nostra... Mira, ell, el Josep, precisament... Baixo el cartell, ara. El Josep i el meu home treballaven sobre l'arbre generològic. Molt bé.
Sí, que tenim molts llocs. Llavors, la casa meva i la Carme... Qui, el pare? El pare d'ell? No, no, no, el Josep, el fill. Ah, ah, ah. I el meu home, que el meu home era d'aquells que ho guardava tot, van fer part de l'arbre genealògic familiar, fins a trobar les arrels. I hi ha hagut sempre una molt, molt, molt bona vinculació. Llavors, amb la Carme Sala, pobra dona, intentava ensenyar-me a dibuixar, evidentment no se'n van sortir.
Però, vull dir, tenia molt bona relació. Llavors, quan al començament el Josep va començar a pintar, clar, les seves primeres beceroles, doncs tinc petits quadros d'en Josep, o sigui, tinc una antologia, després ja en tinc un de seriós, però en tinc un de petits. Sí, sí, el meu pare havia anat a classes amb la Carme Sala,
i també era amic de l'avi, la Caramassala, i el Martí, i el Martí Bufarull, als tres o quatre primers anys, no sé si li heu mirat mai la biografia, només feia que guanyar
concursos de pintura ràpida, saps? Pintura ràpida, els guanyava tots. Curiosament, el d'aquí Molins de Rei va quedar segon. I llavors, jo diria que era sobre l'any 98-99...
Sembla que el Martí és nascut el 62, l'any 98 o així ja va dir, bueno, ja no torno a fer més pintura ràpida, ja va pujar de nivell, per dir-ho d'alguna manera, i llavors ja va haver-hi més exposicions a nivell estatal i fins i tot fora a l'estranger, a Ginebra, i recordo una que va fer Ginebra important, però, bueno, no... Sí, sí.
A Sitges tenia una sala, una temporada. Sí, i a la galeria Toset hi tenia sempre, a la galeria Toset també hi exposava molts. Nosaltres tenim oli i també tenim aquell camell que és amb aigua, com es diu ara? Aquarela. Aquarela, sí.
I en tenim un que té una anècdota molt divertida, que, o sigui, quan vam fer 25 anys de casats, el Manel va viure a Sitges una temporada i està enamorat de Sitges. Ah, sí? Sí, li agrada molt. A Manel ho confirmes, això? Sí, sí. I jo vaig passar per allà al carrer i vaig veure a la paret
un quadre de Sitges, i vaig dir... Intemporal. És a dir, no hi ha antennes a televisió, no hi ha cotxes... No aquest estil d'ara, l'estil del principi, parlem de 30 anys enrere, eh? I jo vaig dir, ui, al Manel li regalo aquest quadre. Però, esclar, no el podia comprar, el nostre aniversari és al setembre, no el podia comprar a l'abril i portar-lo a casa, perquè...
Llavors dic, te'l compro, però me'l guardes. Llavors em sembla que era la seva mare que em va dir, escolta, encara que te'l guardi, el puc deixar aquí, exposat. Jo dic, sí, sí, i tant. Mentre no me'l venguis, dic que el tens exposat. Val, el tens exposat.
En aquella època el Madel treballava amb gent estrangera. I un dia ve un senyor anglès i diu... He passat pel carrer Major i m'he enfadat amb una persona que ven quadros. Diu, perquè m'he enamorat d'un quadro i li he dit que pagava el que fos per aquell quadro. I m'ha dit que no me'l podia vendre perquè ja l'havia vengut. Vale.
va quedar així llavors al cap d'un any o així aquell senyor ens vam veure obligats a convidar-lo a casa arriba a casa queda parat davant del quadre i diu com és que vosaltres us l'han vengut i a mi no? ah, eres tu? diu
No es va fer expressament. És una bona anècdota. Per cert que això, abans, recordeu, es feia concurs de cartells? Sí. I ara, darrerament, són encàrrecs. Sí, clar, això. Per una quantitat econòmica que aquest any es pujava, i hem de dir, i ens consta, que l'autor ha renunciat...
a la compensació econòmica. És important. Una cosa més a favor d'ells. I també que se sàpiga. Perquè ens consta, sí. I tant, que se sàpiga, i tant, i tant. Estem molt bé que se sàpiga, sí, com dius. Bé, doncs ho veureu a... res, properament, perquè la Mercè, és que no ho veiem penjat, deia que ja ho tenim a tocar, home, tot el seu tempo. És això, que el tempo de la nostra edat és diferent de la vostra.
No, a veure... Però massa temps abans tampoc, eh? No, tampoc. Perquè llavors hi arriba un moment que ni te'l mires. Clar. O sigui, tot té un temps per fer-ho. Però no podia estar penjat perquè tu just vas fer la presentació. I tot el programa es presenta la setmana que ve, el dia 21, que és dimarts.
o dimecres però en tot cas es presenta la setmana que ve perquè la setmana que ve he tret de sortir del divendres 23 que tu també estaves preocupada amb Mercè per si hi havia o no perquè el Manel normalment rep l'anúncia aviat Bé
El Manel i molta més gent. Fa temps que se sap qui hi ha el pregó i qui hi fa. Sí? Ah, sí? Sí. Doncs estem orçai, nen. Ja ho sé. I no sé per què ho sé. Jo també ho sé. Ara no sabem per què ho saps, oi? No, però si la Núria també ho sap. Nosaltres no ho sabíem. Això ja s'ha dit. Es va anar dient...
Anys enrere, dues o tres setmanes abans de la fira, el pregó ja estava anunciat i se sabia qui ho faria, etcètera. Que un pregó no s'improvisa. L'última setmana em fas un pregonet. No, no, no. Que no s'hagués explicat. No vol dir que ja estava tot. Ja estava passat. Tot digats. El darrer de la fira, per una sèrie de circumstàncies, que el vam trobar, el vam comentar i ens va agradar moltíssim,
Que va ser del Lluís Posadas? De la festa major. De la festa major, és que ja acabo de dir. No, no, és que ha dit la fira. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Bé, però és un gran actor, és un gran actor i podia fer el que volia. No per ell, eh? Això només venia arreu de com Anel deia. Un guió no sempre... Un pregó no es pot improvisar. Aquest va ser improvisat. Sí, però sovint les improvisacions són millors que les preparacions profundes. No cal pensar tant. Quan tens la idea clara, suposo que deu ser com reflectir-ho i que ho vegin. Ho escoltin.
Em sembla que hi ha de tot. Sí. Que uns improvisats estan bé i d'altres no, i al revés amb l'altre. Bueno, l'improvisat del Joan Rigol de l'època, allò... A tu em va agradar molt. Aneu a parar, sempre el Joan Rigol, eh? Sí, no, és que amb el Manel li va agradar molt. Sempre insisteu. Era molt de terra.
És que jo me'n recordo, eh? I a mi també em va agradar moltíssim. I a mi sense papers, eh? Sense paper i amb la gesticulació perfecta, adequada a cada moment. El recordo, el recorda com un dels millors. Va parlar de Torrelles, en fi, molt bé. Bé, que hem començat parlant de la fira, però aprofitem també per traslladar el Joan el condol, tot i que ja ho vam fer la setmana passada.
Per la pèrdua d'en Francesc Artés. Joan, que la setmana passada no ens vas poder acompanyar per d'altres circumstàncies i no ho havíem pogut fer en directe i sí que ho volia... Una barreja de coses. Ah, exacte. Sí que ho volia traslladar, eh? Avui al funeral. Sí? Sí, la missa. Els dijous, no? Sí, els dijous. És a dos quarts de vuit o a...? Sembla que sí. Dos quarts de vuit o a dos vuit. Sí? Dos quarts de vuit. Dos quarts de vuit. Dos quarts de vuit. Que és comunitari, no? Si ho diu el Josep. De tota la setmana. Sí.
Sí, sí. Es tanca la setmana, diguem. I a més a més hi ha dues persones bastant conegues, a part del Sisko hi havia també el Jaume Roca, que també és una altra persona que també havia col·laborat molts anys amb la Cavalgata de Reis, amb el tractor, vull dir, entre altres coses, perquè era un pagès de tota la vida,
I que això també, a part de la família... No li toca de la vora. Perquè amb una família es va morir el pare i el tiet.
A veure, que el Roca, la Montse Artés, està... Esclar, ah, sí, sí, sí. A veure, a veure. Sí, sí, sí. Ara estic molt perduda, eh? Tenen que veure amb la família meva. Sí, sí, bueno, més de... Sí, sí, sí. El meu cunyat és Roca i el seu pare és el...
el Roca i era el seu germà i després em van arribar unes imatges de l'endemà del diumenge de Pastorets que el director va fer un recordatori em van arribar unes imatges això va ser dissabte els Pastorets de diumenge també els Pastorets de diumenge
Molt emotives i molt maques. El pasteurès de diumenge, que jo hi era... Doncs va ser els dos dies. És que hi havia el meu conyac gran, el Joan, i em va fer arribar... I a més a més van comentar que havia estat president de la PENI i que havia estat el millor president de la PENI. I d'alguna manera ell va reactivar els pastorets en el seu moment, si és que havien tingut algun moment, diguem-ne, de...
que de baixa o en baixa forma o que havien desaparegut, ja no recordo això de la història, però ell hi tenia molta obsessió amb els pastorets. Tu hi eres, Josep, o sigui que també ho vas sentir. Des de dins no se sent. Jo des de dins sé que el dissabte es va dir perquè estàvem allà preparats per començar. El dissabte que va ser l'acte de comiat a la tarda.
Diumenge, com que no actuava qui vaig anar a fer de pastor, llavors no me'n vaig assabentar si ho vam dir al començament. No, no, jo crec que ho va dir el Garrofa quan fa, com em diuen allò, els versets aquells que fa. Els coplets. Els coplets, crec que ho va dir-ho allà. Per això anava a dir que el primer dia sí que va sortir l'Oriol i ho va dir. Els coplets aquells, sí, sí. El primer dia ho va dir l'Oriol, abans de començar la funció, va sortir amb el taló baixat i ho va dir amb...
a l'escenari. Això és el que he vist en un vídeo que em va arribar, i l'endemà el que diu la Nati... Es va anomenar aquí. Jo diria que va ser el dissabte, que et va donar a anomenar el dimenge. No et dic que no, però més aquí. Però el dissabte sí, va sortir l'Oriol i va dir allò del Cisco i va ser molt emotiu. Sí, sí.
Perquè és una persona molt, molt vinculada a la Penny. A la Penny, totalment. I el que deien que va rellençar també és el que jo he anat sentint, perquè no tota aquesta època l'he viscut allà, que també la escenografia amb molts decorats que hi ha va ser en la seva època, que es van fer... La inversió de nous decorats.
Jo recordo més els fills fent de tramolla, això sí. Sí, eh? Sí, perquè se'n cuidava del bressol... El Joan, sí. Sí, sí, sí. Vull dir, però és que és una família, no tan sols el pare, és una família que estava molt vinculat amb els posturets, vull dir que no...
Que ha anat bé, no, Josep, aquest any? Sí, molt bé, molt bé. S'han omplert pràcticament tots els dies. Hem hagut de vendre entrades a dalt a l'amfiteatre perquè a baix estava ple. Sempre queda alguna cadira buida perquè dius, és allò que passa, que queda una suelta aquí però a darrere i sueltes perquè dius, venen dos i dius, s'han hagut de vendre a dalt. Vull dir que molt, molt bé, molt contents estem aquest any.
Molt bé, molt bé. Algú vol afegir alguna cosa més? Per cert, deies d'en Roca, que també crec que era membre de la Fundació Agrària, no? Sí, sí. Històric. Jo el coneixia més com a pagès, i també es dedicava igual que el seu germà a vendre vi, a portar-hi a les cases, vull dir que és una família que fa molts anys que conec i us...
És trist que en pocs dies han perdut dues persones que havien estat molt vinculades amb coses del poble, vull dir que no... És allò que dius, tenen unes edats i ja va arribant, com arriba a tothom, això és inevitable, però...
em dius, sap greu, i menys quan passa en qüestió de pocs dies, perquè coincideixen avui la missa de difons els dos. Sí, sí. Això vol dir clarament que són tots dos a la mateixa setmana. Dic que no... Molt bé. El meu sogre va ser, han sigut dos mesos. Sí, sí. Dos mesos va...
Bé, doncs un record aquí per ells, efectivament. Ens hi afegim. Per cert, Núria, que ahir vas anar a recolzar l'Alexander Morera, col·laboradora nostra, que presentava el llibre Un pont en la meva vida. Sí, a la biblioteca, que deies, hi havia gent, però que vas trobar a faltar potser encara una mica més de cadiu. Sí, hagués pensat que tenia que haver-hi una mica més, sí.
Bé, és veritat. Un llibre que... Potser per l'hora o més a sapiguer, no? Sí. Aquests dies la gent també té moltes coses. Sí. I aquí Molins és un poble, per sort, que es fan moltes coses. Que ho hem parlat. Sí, sí, sí. Això penso que és millor. I sí, hauria pogut haver una mica més de gent perquè és molt conegut, l'Alexandra. Sí. I per ell treure un llibre, doncs, és important.
Però bueno, va estar prou bé. Sí? Et va agradar, eh? Un llibre que narra unes vivències molt concretes d'ella, de l'any 96, i que tenia un text al calaix i ara... És en poesia? Hi ha algunes poesies al final, però és més relat. Exacte. És un relat, que ja es va vendre allà 15 euros...
al llibre, que m'imagino que també estarà a les libreries. Segurament, clar. I en Jordi Alvero també va tocar algunes peces. Sí, també. Musicant algunes de les poesies de l'Alexandra. Que, insistim, el llibre ja el podeu adquirir si us ve de gust a un pont en la meva vida. Algun comentari més? Bé. Bé. Josep?
El pessebre fins al dia 2 de febrer. Sí, fins al dia 2. Aquesta vegada passarem la fira, perquè és una cosa que abans no hem comentat. La fira aquest any és abans de la candelera. La celebració de l'estaveniment. És el dia 2. És el dilluns. Em sembla que és de les poques vegades que la fira s'adavanta a la candelera, perquè com que el caure el diumenge amb u...
era impossible que d'allò normalment sempre pot coincidir algun any i pot ser que sigui després perquè aquest any el pesseure estarà fins un dia després de la fira que normalment es desmunta per la candelera és la tradició i això ho mantindrem
L'únic que fèiem fins ara és que l'allargàvem fins a la candalera. Que és la tradició, com sempre diem. Per tant, jo encara no l'he tret el pessebre a casa. No? Jo tampoc. Jo tampoc. Escolta, així què estàs dient? Que el dia 2, que és la candalera, no és la candalera? Sí, que no és la fila. La fila de la candalera...
S'adavanta la candelera. L'estaveniment s'adavanta. Perquè normalment sempre quedava... A veure, no és el primer any que la candelera cau 4 i 5 o 5 i 6, perquè és el primer cap de setmana de febrer. Perquè la candelera ha caigut en un dilluns o en un dimarts. Però aquest any, a començar el mes de febrer, en diumenge, dia 1...
Es fa la fira del 30, 31 i 1, amb la qual cosa la Candelera queda ja fora. I per la Candelera no es fa festa? No, perquè és un dilluns. És un dilluns. Serà el dia elaborable, normal. Aquí en Molins no és festiu. Mai és festiu. Exactament. Aquí encara, de les dues festes que tenim per municipi, normalment agafem el dia Sant Miquel, el 29, i agafem la segona Pasqua. La segona Pasqua.
Sí. La Pasqua a Florida. A Florida. Per tant, no agafem el dia de la fira. Antigament sí que es feia la fira per la candelera, però era una fira agrícola i ganadera. Què passa? Que la gent que treballa al camp
no tenen un horari establert com tenen els treballs, l'horari laboral habitual de la gent. Llavors, per mi els hi ha igual 20 d'un divendres o un dijous a la fira a comprar els arbres, a buscar el bestiar i tot això.
Quan la fira va anar pujant com anar pujant i ha passat a ser també comercial, evidentment no tendria cap sentit fer una fira dimecres i dijous per dir alguna cosa. I dius, qui vindrà aquest dimecres i dijous? Fem festa el dia 2, vindrà la gent del poble i poca cosa més. I ni aquests, perquè hem de recordar...
que molta gent, la majoria, treballen fora de Molins. Jo m'he trobat molts anys amb el Sant Miquel, no pogués anar amb els gegants el dia de Sant Miquel perquè l'empresa era de Barcelona i jo tenia festa per la Mercè i, en canvi, el dia de Sant Miquel em tocava treballar. I això és així. No, que també, amb els anys també ha canviat. Aquesta història que explicava el Josep, que està molt bé,
També els pagesos ja no tenen cap necessitat de venir a la fira o a la catalera perquè la llavor ja la troben en un altre costat. És que la fira s'ha transformat del tot. L'essència de la fira... Queda poc. Sort que tenim el plantell.
Si no tinguéssim el planter, seria una fira de més. Però tampoc és una urgència dels pagesos que tenen que plantar. Ja saben on anar-ho a buscar. Això per cas és domèstic. Ara el planter és domèstic. No, a casa et fa il·lusió comprar quatre plantetes que dius les he comprat a la fira. Però és important els seus orígens. Hi ha gent que ve per tradició també. Però si ens fixem en les fires, per exemple, tot el terra ple...
Això mateix ho trobes quan vas a la fira de Sant Boi o quan vas a la fira... Són totes iguales, les fires. A mi em sap greu, però no tenen identitat. S'han estandaritzat, s'han globalitzat. Però la de Sant Boi possiblement és de les que més s'assimilen a la de Molins. Perquè tens la seva part de planter a la Rambla, al costat de l'Ajuntament...
I llavors tens l'altra part comercial i industrial. Aquella és la més semblant a la nostra, són més semblants. Possiblement és de les que m'agrada anar per això, perquè és de les que trobo que s'assemblen més a la de Molins. Les altres fires i dius... Hi ha coses que canvien i hi ha coses que no, però al principi era un dia de fira, després dos...
I fins i tot el segon dia aquest al vespre, que seria la inauguració, l'acte de començar, com si fos una cosa així amb trampota, no? I no, i el segon, el dissabte normalment ho és, i llavors ara el divendres, tres dies. De la manera que anem, potser serà una setmana, no?
No donaria de si, eh? Ja no ho pots allargar més. Ho dic com a... No, perquè pensa que, per exemple, són tres dies, però el 30, que es farà a la inauguració, és a la tarda, tard o nit, perquè ara, aquesta hora que es fa, ja és de nit, i no hi ha ni la meitat, diria jo, de parades. Moltes de les parades que veiem... Estan tancades. I d'alimentació i d'allò, el dia de la fira, el divendres, el vespre, no hi són.
Però cada vegada... Però moltes no hi són. Això anava a dir, que cada vegada circula més gent. Gent del poble. Amb els anys jo m'he adonat que el divendres hi ha molt d'ambient, hi ha molta vida, hi ha moviment. Per no trobar-nos amb l'aglomeració que després... La gent del poble. Exacte.
Bé, ja tindrem temps de parlar de la fira. Avui era el pretext del cartell, però si no, m'ha estat tres setmanes aquí parlant de la fira. És molt maco. Volies parlar de transport públic, Mercè, també? Ah, sí. Era la Renfe o l'autobús? No, no, la Renfe. Ahir vam tindre una sorpresa. Una escena surrealista. Una escena surrealista. Sí, sí, sí. Perquè només mirar la cara de tots els que estàvem assentats allà hauria sigut la fotografia ideal. L'explico, ho explico. Comença l'estació de Sants.
Estàvem a l'estació de sants. Sí, per anar-me a l'ins de rei. Vies. 7 o 8. Es destalla amb els ulls. Estàs com els camaleons? Ens vam repartir allà a les 7 i jo a les 8. Aquí és la mateixa endània. Sí, sí. Puja escales. No, no, no cal pujar escales. No, no, no.
La primera vegada ens va passar el tren. Aquest tren venia de Manresa. I aleshores, només ha entrat, es tanca en portes, i això sí, en castellà, el conductor. Muy buenos días, senyores y señores. Bienvenidos a este tren.
Bé, això per 18 hores després de signar un acord de la nova companyia, i tothom amb una cara que ens vam quedar com volguem dir, és real, això? No, perquè llavors diu, vamos a llegar a Hospitalet de Llobregat, i ja vam dir, ja tots ens anàvem a aixecar perquè estàvem acostumats a qui es para i passa el que... Doncs no!
Va dir al mig de trajecte, diu, vamos bien, dice, y con una demora de 7 minutos. Pero lo que pasa es que seguramente antes de llegar a Molins de Rey ya lo habremos recuperado. Señores, feliz viaje. Y bienvenidos. Y al final, a la sortida, porque sortim normalmente del primer vagó hasta el costat d'aquella passera que ya...
que hi ha sempre un empleat de rems o empresa subsidiaria avisant, i llavors es va girar la gent amb el maquinista i ell així també. Surrealista totalment, eh? Sí, eh? Molt bé. Ho podia dir també en català, però bueno, ja és demanar molt, no?
No sé si coincideix amb que el dia abans s'havia fet l'acord del 49% català i el 51%. No sé si el conductor, que m'assemblava bastant jove, anava de conya, potser. Vull dir, no ho sé, perquè és que va ser molt divertit. Suposo que no li devien dir al conductor que no ets capaç de fer una entrada com si fos un avió. I va ser com si fos un avió, eh?
No us hi havíeu trobat mai, eh? Ai, ningú! Salveco salvavidas debajo del asiento. Bueno, sí, cap problema. Bé, per tant... Molt costumista, vaja. És un bon símptoma. Vam arribar a l'hora. Ai, a més, també, quan arribàvem a Molins, senyores, llegamos a Molins a la hora prevista. Hemos ganado los siete minutos de... Sí, sí, sí. Això, o sigui que... No sé, era molt d'hora el dematí, però sí. Era molt d'hora, que era el migdia, ja, això.
Era molt d'hora per dir-ho, que normalment la gent al matí... Era a les 11.
Com els avions, els avions ho fan. No tots, no? Ho diuen, no tots, però alguns comandants, aquests comandantes romerales, que sempre diu intentarem ganar durant el vuelo el tempo de demora, això ho diuen. Aquest pot ser venia d'un avió i la diuen jo. He detectat una certa ironia amb aquest acord que parlàveu ara.
No, ja ha dit ell, Vittorio, sí que total, que jo estic d'acord, això és molt costumbrista. No han tingut temps de fer la preparació necessària al conductor, de dir, aquí has de dir això, aquí has de dir allò. En 24 hores s'han canviat les formes. Bueno, està bé que es canviïn les formes. Almenys no estàs allà tan, com es diu, corsacat, fins al vagó.
Bueno, però s'ha firmat l'acord, però d'aquí que comenci a funcionar ja van dir que passaria... Perdona, ja ha funcionat, eh? Un o dos anys, eh? Quasi està això en funcionament al 100%. De moment, el que sí que tenim sort és que almenys els de la Generalitat, els ferrocarrils de la Generalitat, aquests funcionen al minut, eh?
Aquests sempre han funcionat bé. No, el segon. Aquests sempre han funcionat bé. No cal que surti el maquinista dient que van de temps perquè entren a l'hora exacte. I quan estigui a la vínia aquesta buit, des de Sant Boi fins a l'estació de Gràcia de metro, que vindrà gent del Vallès, se suposa, poden arribar a l'estació de Gràcia i després arribar amb la mateixa via nova fins a la plaça Espanya. I Sant Boi, Igualada, això sí que és una obra de connectivitat total.
Perquè jo el de la Renfe ho veig més encara molt coll amunt, perquè ja m'explicarem amb els trens i tot el que hi ha ara, la infraestructura que té Renfe tal com ho tenen, vull dir que s'arribi a una perfecció com estem amb els catalans, ho veig complicat. No serà allò d'avui per demà ni molt menys. S'han de fer moltes modificacions i moltes millores per arribar a tindre aquest...
Que seria l'ideal, que tu diguis, haig d'agafar un tren a les 10 del matí i a les 10 estigui el tren allà. No em val allò de 7 o 10 minuts de retard. És una sort que només són 10 minuts, però no hauria de ser. Per cert, aquí parlem de moltes coses de cultura. Joan Domènech diu que el cineasta Jean-Luc Godard serà el gran protagonista de la programació de la Virreina, centre de la imatge de Barcelona.
El cineasta francès nascut el 1930 i mort el 2022. A l'Espai de la Rambla li dedicarà una exposició del 28 de març del 4 d'octubre, comissariada per Manuel Assín, coordinador de l'àrea de cinema del Círculo de Bellas Artes de Madrid i, entre 2021 i 2025, director artístic del Festival Punto de Vista de Pamplona.
Ací en vesteix la mostra amb material inèdit, diu, quaders de rodatge, enregistraments, fotografies i pintures que formen part de l'arxiu personal del director del final de l'escapada i el menyspreu, entre altres obres mestres del cinema, i representants rellevants de... un dels representants més rellevants de la Nouvelle Vague, que per cert s'ha estrenat una pel·lícula, ara, que el Cine Club projecta la setmana que ve, el dia 24. El cartell fins i tot recorda molt...
a Baudet-Sufres, al final de l'escapada. I pot ser interessant aquesta exposició. Això a partir del 28 de març. Rodart era una persona molt polifascètica i trencadora. Home, clar, trencadora. D'alguna manera va haver-hi un abans i un després amb la Nouvelle Vague. El que va portar als nous cinemes
Un nou cinema està a Anglaterra, Free Cinema, Alemanya, el nou cine alemany, aquí el nou cine, va ser un abans i un després amb el que era el llenguatge cinematogràfic, la manera d'entendre el cine, la manera d'explicar les històries. I no el Godard ni és el precursor ni és un paradigma. Bé...
Comparteix notícia també amb un altre article, que en aquest cas ens parla del Palau de Requesens, a Barcelona, perquè diu que els reptes d'intervenir en el Palau Requesens serà la casa de les lletres després de l'actuació arquitectònica dels estudis Brullet de l'Una i les golfes.
Aquest Palau de Recasens va ser construït entre els segles XIII i XV, damunt la muralla romana de Barcelona, però al llarg del segle XX s'hi van fer també intervencions que des de l'òptica patrimonial se'l considera un fals històric. Això ho explica l'Antoni Ribes a l'ara. La transformació i el reconeixement com a monument es va produir en diferents moments, començant pel de l'obertura de la Via Laietana i la creació amb l'afany polític d'aprofitar l'esplendor de la Barcelona medieval de l'anomenat barri gòtic.
Així, quan la Reial Acadèmia de Bones Lletres i la Comissió de Monuments van obtenir l'ús de fruit del Palau el 1917, l'arquitecte Josep Domènech i Massana hi va fer una restauració centrada sobretot en el pati on va construir marlets, arcs, etcètera. L'espai serà la nova seu de l'Institució de les Lletres Catalanes.
I també acollirà les altres entitats professionals del sector. I dues entitats més també dedicades a la promoció literària a espais escrits. La Reial Acadèmia de les Bones Lletres mantindrà també la seva ubicació dins del Palau de Requesens. Feies que sí perquè ho havies escoltat. Les Transformacions del Palau, que està catalogat com a B Cultural d'Interès Nacional, un B5,
Va continuar els anys 50, és a dir que hi ha hagut diverses reformes i ara acollirà totes aquestes institucions. Ara no t'ho podia precisar.
Avui hi ha el Museu Picasso. Sí, perquè jo dic el carrer Moncada... No, crec que no és veritat. Perquè si diu que la via Laietana, el carrer Moncada no dona. Dona la Rambla del... Ai, com es diu? Allà al mercat del Born. De la Catarina. Dona el Born. El carrer Moncada va del carrer Princesa al Born. És el carrer Bisbe Caçador. Carrer del Bisbe Caçador.
No sé on està. Sí, a vegades de tota la vida. És que vas a Barcelona a molts carrers del barri gòtic i no saps el nom. Hi has anat 50 vegades però no t'has fixat. I t'hi deixes emportar. És un lloc on et poses per un carreró i descobreixes un carreró i llavors et poses en un altre i té molt l'encant. No, jo al carrer Moncana no podia estar. Ara que ho penso.
Però no per res, eh? Perquè davant mateix del Museu Picasso podia ser allò, però no ho és. No, perquè allà hi ha el museu... De l'indumentària, abans? De l'indumentària també hi havia... No és el de l'indumentària, és el... A veure, a veure. De les cultures o alguna cosa per l'estil. Perquè allà hi ha moltes sales que hi ha les diferents cultures. Sí, sí. Sí, sí.
però per allà també hi havia hagut el Museu de la Indumentària abans que estigués ara no sé on hi ha el Palau Meca i el Moco Museu però aquest està al costat el Palau Moge també per allà
No, el Palau Moge està a les Rambles. A les Rambles aquell. No, però estem parlant del carrer Moncada. Sí. El Palau Moge està a les Rambles. El carrer Moncada està a l'altre costat de la vida. I hi ha el Museu Etnològic i de Cultures d'Ambra. Aquest és el que volia. Aquest és el que està just al davant. Al davant. Aquest és el que volia. És molt interessant aquest museu. Sí, sí. No hi ha anat aquest.
El recomanem des d'aquí? Sí, perquè hi ha les diferents cultures i està una mica tapeït. La veritat és que és una mica tapeït. Jo el vaig veure guiada amb la guia que ho explicava, perquè està molt tapeït. D'una salda passes a una altra i hi ha molta cosa. Però és interessant.
Bé, estem parlant molt d'aspectes culturals. No sé si preferiu parlar de Groenlàndia o de Julia Iglesias. Avui també ho podeu fer. També ho podem fer, eh? Però és molt trist, no?, parlar d'això. Groenlàndia ara, d'aquí uns dies, té menys l'altre dia...
no sé, en tu llegia, que hi viu menys gent que a Castelldefels. 54 mil persones. I té una bandera que és maquíssima. És com la sortida del sol, però a mitges. És tal com es troben ells. Però en quant a habitants et va sorprendre. Em va sorprendre. I ara pobres els hi han posat una complicació a sobre.
A sobre que viuen en un país tan fred i sense tantes hores de sol a l'hivern i amb tantes a l'estiu. I amb tantes nits. I pensen, i ara els cau aquest problema a sobre, que han de triar. Sí, sí. Fa molts anys no en sabíem res, però vam conèixer que Nuc...
És la capital de Groenlàndia, perquè hi havia una obra de teatre que es deia Lluny de Nuc. Sí, que estava molt bé. I estava, és una obra fantàstica, i llavors tothom... On serà, Nuc? On serà? Anem a veure aquesta obra que es diu Lluny de Nuc. Bé, et produeix tristesa d'elles, Nati? M'imagino que... A veure, a mi em produeix molta tristesa descobrir, per exemple, com el cas aquest d'aquest senyor... Del cantant, el cantant, eh? Sí, diem senyor per dir... Bé, però també ho faria extensió a l'altra. O sigui, quan una persona té poder...
La ètica i tot això s'ho passen pel forro, vull dir, és que és igual. És com la llei del forn, la llei del... Jo faig això perquè em ve de gust i perquè puc i perquè tinc el privilegi de poder-ho fer i les altres persones m'importen un rabà. Tant sigui les senyores aquestes que treballaven pel Julio Iglesias com els que viuen els 30 i escaig de mil habitants que viuen a Groenlàndia.
El respecte humà és allò que dius, no té cap importància. Sense haver-hi, no passa res. No té... Com que està al costat dels Estats Units, dic jo que... Perquè ja aniràs tu a la distància que hi ha entre l'Ànsia i els Estats Units. És un lloc estratègic. Vull dir que són uns interessos creats i que també es va dient que si es va desglaçant i que si pot haver-hi petroli. Vull dir que jo entrem en un... No, no, que entrem en un redó d'interessos, el mateix que ha passat a Venezuela.
Vull dir que aquest senyor Trump, no, no, aquest senyor Trump, a mi que em perdonin, quan es postulava com a mereixer del Premi Nobel de la Pau, que s'ho comenci a repensar, perquè... Ell ho va dient, eh? Sí, sí, no, no, ja ho sé. Ha acabat amb no sé quantes guerres, i dius, i les que has començat? Aquestes no... Acaba unes i en començo unes altres. I quantes coses arregla pacíficament i parlant, o envia els avions, com el cas de Venezuela, que dius...
Tot el narcotràfic aquest l'ha anat combatint a base de bombes a llanxes. Jo no dic que... El narcotràfic és una excusa, ens queda clar a tots, perquè el narcotràfic a Sud-amèrica està en Bolívia, Colòmbia i Perú.
I, a més, tot el que és tota la droga passa per l'Atlàntic, arriba a Mèxic i entra als Estats Units. I Venezuela, en aquest cas, no era un tema greu ni a jutjar ningú per narcotràfic. El...
El que sí que s'ha de tenir en compte és el petroli. El petroli que té Venezuela és brutal. I el país que tenen al costat, la Guyana, de capital, Georgetown, que és l'únic país de parla britànica de tot Sud-amèrica, allà han trobat més petroli que Venezuela, per dir-ho d'alguna manera. Imagina't, aquests dos junts...
la potència petrolífera que arriba a representar. I això és el que li interessa als Estats Units. I a més és el que en diuen el pàtio tercero. Forma part del pàtio tercero, ja s'havien espantat amb Cuba als 60 i amb els països que... I sempre han tingut aquest pànic.
Però és clar, si hem de deixar aquesta energia, vull dir, és el que diem abans, aquest factor humà de tristesa et ve precisament perquè està no enlloc. És a dir, s'està treballant perquè no se superi el grau i mig d'escalfament global, perquè és irreversible. Per tant, s'està lluitant per energies netes.
I ara resulta que aquesta gent invadeixen i volen perquè hi ha, què? Petroli. És a dir, la fòssil, per tant, no s'està fent... O sigui, és com un engany. O sigui, nosaltres anem posant plaques, que després d'aquuns anys també s'han de destruir aquestes plaques, i crearan uns residus, i els altres estan invadint països perquè tenen petroli. Llavors dius, a veure...
I s'estan fent cimeres, que costen un putimer de calés per anar a la de París, la de Tòquio, la de no sé què, la de no sé quantos. Què, xerren? Ja. Així justifiquen els llocs de treball perquè no s'ha arribat llocs. Però els Estats Units no s'ha afegit mai a cap d'aquestes reunions ni a firmar cap d'aquests... Abans sí.
Per molts anys que no. I ells la indústria la tenen allà i dius, nosaltres podem contaminar, però es contaminem. Vull dir que no s'hi han vingut mai a aquests tractats als Estats Units. I invadir això i el que han passat en Gaza, en Venezuela i tot. Llavors, no us plantejo, no penseu de dir per què i per quin sentit tenen o per què es van crear les Nacions Units.
Per això et dic, et crea aquesta sensació de desengany. Hi ha una síndrome nova que és la beyond the triumph, és a dir, més enllà del triomf, una persona quan ha arribat a tot, ho té tot, per l'avisme entre Trump, Putin i Julio Iglesias. Els tres han triomfat en el seu estiu, no?
doncs, aleshores, jo puc fer el que em doni la gana. I estàs més lluny de... fora de tota sospita. La meva ensenyació del que és el món, doncs, ho cobreixo amb això i faig feina. És a dir, depèn dels individus. I analitzeu, hi ha algun... l'any 39 també n'hi havia un altre, eh? Vull dir...
Veus com hem de parlar de coses més culturals, més disteses? Sí, perquè llavors, com a mínim, estem més contents. L'estat anímic és important. És molt important. Ho deixarem aquí. Visca la fira. Visca el cartell de moment. Manel, Mercè, Núria, Nati, Joan i Josep. Que vagi molt bé el que queda de setmana. Molt bé. Gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Hem mobilitat un accident. Provoca congestió a la B30 entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès en sentit Girona amb un carril tallat també a la P7. Hi ha retencions en diversos trams del Vallès i del Baix Obregat i també al Camp de Tarragona. Hi ha talls de calçada a l'altura de Cambrils i Montroig del Camp amb desviaments que es fan per l'A7 per la retirada de la càrrega d'un vehicle.
A banda també, la Boira complica també la circulació, sobretot a la 2, entre Soses i Belloc d'Urgell, a la P2, entre Castelldans i Juneda, i finalment també a la C17, entre Balenyà i les Masies de Voltregà. A banda també hi ha retencions generalitzades a la C58, a la B10 i la B20, a la B23, a la C32, a la C16 i a la 2.
I en clau política, el govern espanyol nega que el nou model de finançament autonòmic sigui un vestit fet a mida per a Catalunya i insta els presidents crítics a aplicar l'antic si ho prefereixen. Així és com s'ha tancat el Consell de Política Fiscal i Financera en què la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha hagut d'entomar les crítiques del PP que consideren les noves regles del joc com un insult i un xantatge de l'independentisme.
L'executiu recorda, però, que el 70% dels 21.000 milions d'euros addicionals d'aquest pacte amb Esquerra seran precisament per a comunitats governades pels populars.
I avui entren en vigor els nous preus del transport públic, també de l'àrea metropolitana de Barcelona, per aquest 2026 amb un augment de mitjana d'un 3,5%. Això sí, els dos bitllets més utilitzats, la T usual i la T jove, continuaran tenint una bonificació del 50%, així com els abonaments i títols socials per a famílies nombroses, famílies monoparentals i persones en situació d'atur.
I la vaga de metges de Catalunya continua avui amb una nova manifestació que començarà a dos quarts d'onze del matí. La d'ahir es va xifrar en un 45% el seguiment de la vaga tant a l'atenció primària com als hospitals de l'ICS i de la xarxa concertada. El sindicat adverteix que les mobilitzacions continuaran mentre no hi hagi interlocució directa amb l'administració.
I una persona va morir ahir a la nit atropellada en les vies de l'AVE a la partida del Pla de Lleida després d'accedir a la zona d'alta velocitat per causes que encara s'investiguen. El tren implicat cobria el trajecte Madrid-Figueres-Vilafant i va quedar aturat a la via després de l'accident a l'espera que les autoritats poguessin reprendre la marxa. Renfe haurà de determinar ara les circumstàncies que van portar la víctima a accedir a aquest lloc de vies.
I en esports el Barça passa a pàgina de la Supercopa i se centra en els buitens de final de la Copa del Rei. Visita el racing de Santander al Sardinero a partir de les 9 de la nit en una eliminatòria que es decideix a partit únic. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 10.
Avui hi ha convocada una reunió a l'escola La Sínia per intentar crear l'associació de veïns de la granja. Els veïns del barri volen tornar a reactivar l'associació veïnal que fa anys que no funciona i per això fan una crida als veïns i veïnes de la granja perquè vagin avui a aquesta reunió per impulsar la creació de l'associació de veïns avui a les 7 de la tarda a l'escola La Sínia.
Continua el repartiment de covells per la separació de la brossa orgànica aquesta setmana a la plaça Vicenç Fernández del barri del Canal i a la Granja, a la Rambla, cantonada amb el terraplem, avui i demà a la tarda encara de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. La campanya per repartir els covells s'allarca fins a mitjans al mes de febrer i cada setmana.
Es fa el repartiment a un barri diferent. Al centre Vila podeu recollir els covells els divendres i els dissabtes al matí al Mercat Municipal. Per recollir el covell heu de presentar la carta que heu rebut a casa explicant la campanya. I el Foment, que demà fa un concert tribut, les garreres El Capop, amb dues sessions, dues sessions, a un quart de set i un quart de nou del vespre, demà divendres. I diumenge, teatre, la cuina, a les sis de la tarda, al Teatre del Foment.
I el SEM, que fa una sortida de Medi Ambient el diumenge per l'entorn de Molins de Rei, faran una caminada de 6 quilòmetres, sortir de les 9 del matí a peu des de la plaça dels Països Catalans per anar fins a les Llicorelles i conèixer de primera mà la restauració paisatgística i natural que s'ha fet a la zona. És una activitat gratuïta, però us hi heu d'apuntar abans. Podeu passar-hi pel local del SEM avui, dijous o demà, divendres de dos quarts de set a dos quarts de nou.
I la farmàcia de guàrdia avui és la Xucla, que està al carrer Major número 100. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança.
Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Encara estàs enfeinat amb el tràmit per la valoració de dependència del teu pare? No, no, això jo ho vaig fer i va ser molt més fàcil del que em pensava. Ah, sí? És que ara no cal presentar l'informe mèdic del CAP i tot es registra directament al sistema. Així tot va més de pressa? Sí, tant. Aquest nou funcionament alliuja la feina als que demanem la valoració de dependència i també als treballadors que l'han d'avaluar. I això fa que s'escursin els terminis. Molt bé.
Us agradaria saber més sobre la història de la primera meitat del segle XX, sobre Hitler i l'alemanya nazi, i com ells van abocar el món, el major conflicte bèl·lic i el genocidi més gran mai vist? Doncs aquí intento explicar-ho tan bé com sé.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Ara mateix, a les 10 del matí i 8 minuts, seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dijous 15 de gener, de seguida fent l'espai de preguntes a l'alcalde, que ja en tenim unes quantes també que ens heu fet arribar a través dels diferents carals que tenim habilitats. Però abans anem a fer una pausa musical, si us sembla bé, anem a escoltar la música de Naina, atenció, perquè recull l'escena valenciana, que té nom de dona, ens expliquen de l'Andoroc, i aquest nom és Naina,
del Gemasí, per cert, que va debutar aquest 2025 amb un EP que aposta per nom Atrevida, i l'escoltem amb un avançament d'una cançó que ha fet en col·laboració amb els Figa Flaues, des de Valls, això es diu Pecat Original, sona així, i de seguida venim amb preguntes a l'alcalde. Fins ara. Som el pecat original. Som el pecat original.
Quantes vegades ho vam intentar, no puc frenar-te, no em vull frenar, i no sé què passa, vine a ma casa, no anem a pensar, una amenaza, la capital del CK, però vine.
Som el pecat original, la gravetat d'una caiguda irracional. Som terrorisme emocional, a punt d'explotar, la fruita prohibida, la culpa i la fama. Som el pecat original, som el desig sense pensar, jo no sé dir-te què.
Mira com bufa el vent, mira amb quines ganes. I sé que tu també la tens, tens també les ganes. Només bufes i bufes, i bufes. Cauen les fulles inmutitzades. Som el pecat original.
La graveta d'una caibuda irracional. Som terrorisme mostrar a punt d'explotar la fruta prohibida.
Fins demà!
Fins demà!
Les 10 del matí i 13 minuts, per tant, dos minuts i un quart d'onze del matí d'aquest dijous 15 de gener. Comencem l'espai de preguntes a l'alcalde, amb l'alcalde Xavi Paz. Per tant, a partir d'aquests moments, si voleu fer qualsevol pregunta o observació, recordeu, el telèfon del directe és el 936686161. Si ens voleu enviar missatge de text o nota de veu al WhatsApp de l'emissora, 691438847 o a través de l'Instagram...
que també, si voleu fer qualsevol pregunta, la reta ens mitja, com fa l'alcalde en directe, també, evidentment, la passarem per antena. Alcalde Chai Paz, bon dia i bona hora. Molt bon dia, molt bona hora i ben retrogat. Igualment. I us heu passat de ser amb la Xília, avui amb tu, i, per tant, com deia l'altre dia, em fa molta il·lusió estar aquí i retrobar-nos. Efectivament, efectivament. Doncs ben retrogat també. Alcalde, mira, que tenim aquí el cartell ja anunciatiu de la Fira de la Candelera, que és novetat d'aquest any, que ens agrada molt.
del Josep Martí Bufarull, que suposo que ho veurem aviat, oi? Sí, el vam presentar ahir, i per tant, ara ja vam dir ahir que el dimarts dia 20 és quan, si tot va bé, us convocarem a presentar tot el programa de la fira, i per tant, a partir de la presentació del cartell, aquesta setmana ja estan imprentes, ben aviat veurem les banderoles, i evidentment tots els programes que vindran la setmana que ve, un cop el presentem,
I bé, jo crec que la veritat és que això que acabes de dir tu és el que hem palpat, no? A partir de la presentació d'ahir, de la difusió d'aquest cartell, la veritat és que majoritàriament està tenint una resposta molt satisfactòria. Està agradant molt, jo crec que evidentment era una aposta més que segura i a mi em fa especial il·lusió
que un pintor que a mi, personalment, ara dic personalment, m'encanta, opinió després ja més objectiva, és el pintor de Molins de Rei actualment més reconegut a nivell nacional i internacional, i que, per tant, s'hagués brindat a col·laborar
a donar el seu toc de creació i a fer que la seva obra fos el cartell de la 175a edició, a mi em fa especial il·lusió. Ens feia a tots plegats responsables de la fira especial il·lusió perquè, com s'ha vist, era una aposta segura i la creació per aquest cartell és única. Per tant, ahir vam poder veure...
i escoltar el procés de creació que han fet en Martí Bufarui des d'aquest quadre que realment vist amb aquests relleus que té aquest quadre i que serà un quadre a més a més que passarà a ser patrimoni de l'Ajuntament de Molins de Rei després s'ha fet aquest cartell doncs que jo crec que és això que és preciós i realment està agafant està agradant molt perquè jo crec que a més a més recull des de la creació i des d'aquest estil
d'en Martí Boferull, el que fa és aplegar l'essència de la fira i alhora la modernitat també, és a dir, l'essència amb aquesta imatge del plan T i amb aquest skyline d'aquest torre i campanar de l'església de Molins i Agui, però alhora també
amb la incorporació d'aquests elements, com ens explicava el propi autor, d'aquesta roda, aquesta placa electrònica, alhora també aquest fruit com la magrana, molt pròpia i molt d'aquests temps freds de la fira, i aquestes lletres d'impremta, a més a més també, algunes girades que venen a representar això, la impremta i la impressió d'aquests elements. Per tant, crec que comencem bé
la 175è edició de la Fira Candelera. Bé, això passava ahir la presentació del llibre al matí i a la tarda, deixeu-me començar per aquí, hi havia una reunió informativa a l'Ajuntament convocant els veïns i veïnes del carrer Miquel Tor per parlar del projecte de remodelació d'aquest carrer que ja ens havia avançat l'alcalde fa un temps que hi havia idea de fer-ho i que es va explicar i els veïns i veïnes. Podem concretar una mica en què consistirà aquest projecte?
Deixa'm fer un matís molt ràpid. A vegades nosaltres el que fem són reformes, diguéssim, irrentats a cara, profuns, a determinats carrers. L'últim exemple d'aquests ha estat l'11 de setembre, que sense fer una reforma integral, si hem fet l'asfaltat, les voreres, la llum...
Home, i de la demanda que vam fer o rebíem dels veïns, no?, quan fèiem la presentació del pressupost 2025 i ens deien, escolta, quant tocarà fer com a mínim un rentat de cara l'11 de sètem, i vam dir aquest any.
i ho vam fer en el decurs del mes d'agost i setembre i octubre, i jo crec que tots coincidim que sense arribar a ser una reforma integral, però el carrer 11 de setembre té una altra cara ara que no pas la que tenia el mes de juliol passat.
Després hi ha un altre tipus de reformes, que són les reformes integrals dels carrers, i en aquest sentit, enguany estem treballant quatre projectes en aquest mandat municipal, i el primer que presentem als veïns sense arribar a tenir el projecte xecut i tancat, perquè el que volíem era escoltar els veïns...
tenir un cert vistiplau de la idea que portem pel carrer Miquel Tort, que hi hagués un vistiplau dels veïns i que ells també poguessin aportar les diferents consideracions, diguéssim, o dubtes que poguessin traslladar-nos. I això és el que vam fer ahir. I, per tant, què vol dir? Que a hores d'ara ahir la reunió va anar bé...
Vam tenir, jo diria que el vistiplau generalitzat, una satisfacció, jo crec, moderada, deixa'm-ho dir així, de tots els veïns respecte al que és la idea que vam presentar, i això vol dir que abans de Setmana Santa esperem poder tornar a convocar els veïns en el que la soja seria l'explicació i la presentació del projecte executiu que portaríem a aprovació,
Per tal que, en aquest cas i en aquest carrer, el timing, el cronograma que nosaltres estem plantejant és que llavors, passat Setmana Santa, començar a fer el procés de licitació i a l'entorn del mes d'octubre, novembre d'aquest any, començar les obres. Unes obres que, en teoria, hem de veure quan surti el projecte executiu, però estarien de l'entorn d'uns quatre mesos d'obres i, per tant, arribaríem...
primer trimestre del 2027, amb el carrer Miquel Tort renovat íntegrament. I això què vol dir? Vol dir que, més enllà d'evidentment canviar paviments, canviar l'urbanització, canviar luminàries, canviar arbrat, el que fem també és actuar al subsol. I, per tant, també canviem, clavar gram i renovem. Quines novetats, bàsicament, vam introduir i vam explicar? I la primera d'urbanització.
El codi tècnic de les plataformes úniques es va modificar l'any 23. I això què vol dir? Que ara ens diu que si es vol fer una plataforma única, una plataforma d'avianants, perquè ens entenguem, si volguéssim fer una plataforma, el que fèiem fins ara, única però de prioritat invertida, ara ja no és possible.
Ara el Codi Tècnic el que ens diu és que s'ha de fer una plataforma. Si el que es vol fer és una plataforma única, s'ha de restringir la mobilitat. I això és el que van plantejar els veïns. Una plataforma única, un primer carrer...
fossa peatonal, on només mantindrem la mobilitat veïnal, és a dir, els veïns que tenen un gualt han de poder anar al seu gualt, i mantindrem la mobilitat de serveis. Vol dir la càrrega i descàrrega, i vol dir, evidentment, tota aquella mobilitat vinculada als serveis d'emergència. El Codi Tècnic també et diu, vostè no pot tallar un carrer i que després un dia d'aquests es necessiti no pugui passar un cotxe a bombers. Això és el que vam plantejar. Això...
La gent, jo crec que va quedar, insisteixo, moderadament satisfeta del pas, del salt qualitatiu que rebria el carrer Miquel Tot. I per què decidim fer això amb el Miquel Tot? Perquè el Miquel Tot no pot ser, diguéssim, aquella drecera per anar a determinats jocs que, a més a més, tenen els dies comptats com a, per exemple, bossa d'aparcament i, si parlo, de l'or de Can Roca.
Per tant, escolti, aquest trajecte d'aquell que no és veí, que vol anar a on? A la part alta del municipi, té un altres vies per anar. Que vol anar per escurçar el fet de sortir i anar a Verge del Pilar i entrar pel passeig Pimarrega, doncs és el que haurà de fer.
Això que no ho podíem plantejar en el carrer Barraquer, perquè és la sortida d'un aparcament, es pot materialitzar i és el que farem possible en el carrer Miquel Tot. I després us diria que hi havia una gran segona novetat, que jo crec que també va agradar, que és que nosaltres ara sempre que puguem,
quan plantegem carrers i reformes de carrers d'aquest tipus i haguem de renovar, sigui l'oportunitat per renovar el que acabarem, si podem, el que farem és el que es diu una xarxa separativa. És a dir, una xarxa d'aigua residuals i alhora una xarxa d'aigua de pluja.
Això què és el que ens permet? En principi ens permet incrementar també la capacitat d'engolir aigua en determinats moments i sobretot ens permet que quan separes les residuals de pluges aquests sifons que hem de posar quan la xarxa és conjunta ja no tenen sentit.
I, per tant, és una eina que també ens serveix per lluitar contra les olors en moltes ocasions. A vegades aquests sifons sí que provoquen certs olors, no? I, per tant, el que en aquest sentit plantegem és això diferent. Després, la resta d'organització com serà?
Mireu, la imatge bàsicament és una separació entre la part més dedicada als vianants i aquest trànsit de mobilitat privada pels veïns, amb uns testos, amb unes jardineres, tipus bàsicament per garantitzar al màxim la seguretat, com les de l'Avinguda Barcelona i València.
no només un sascocells a peu pla, sinó un sascocells alçats, una barrera física que, a més a més, delimiti encara més aquesta separació virtual, perquè no estarà en alçada, separació virtual entre el que seria la vorera i la calçada reservada pels vehicles de mobilitat veïnal. I ara de l'Ammella només quedaria la reforma del carrer Rubio i Ors, per tant? No, jo t'afegiria una altra. I el carrer Molí fins al Terrable.
que en algun moment també teníem algun dibuix. És a dir, jo crec que també aquesta... hi arribarà en el seu moment, però aquesta continuïtat d'aquesta plataforma única que també existeix a la plaça de l'Ajuntament i que s'acaba a la cruïlla entre el carrer Molí...
Jo crec que ha arribat un moment que també s'ha de poder estendre fins al passeig Terraplè, fins a l'entrada de l'edifici del Molí, cantonada Terraplè. Per tant, sí, quedarien Rubió i Ors i quedaria el carrer Molí. Primer comencem amb el Miquel Tort. El Miquel Tort el que ens permetrà també és una tercera qüestió, que és, per fi,
poder tractar per igual a tots els veïns del Miquel Tort i, per tant, posar aquesta altra hi emergent que no podem posar ara actualment, per diferències d'alçada vorera, a la costat del Miquel Tort més cantonada del passeig terraplè. Per tant, l'objectiu inicial és que el Miquel Tort, tot ell, els veïns del Miquel Tort no tenen per què tenir una diferenciació. Si tractem que la naturalesa urbanística del carrer i de la mobilitat és la mateixa, doncs els veïns del Miquel Tort amb Rafael de Casanova...
que tenen una IE emergent, doncs això ha de ser equiparable amb els veïns de l'altre costat del carrer, que és Miquel Tort, amb passers terreny. Per tant, també la reforma ens permetrà instal·lar una altra segona IE emergent al carrer Miquel Tort.
Aquesta és una de les novetats d'aquesta setmana, una setmana que estem explicant a l'alcalde que amb l'objectiu de potenciar la seva recuperació, l'Ajuntament ha posat en marxa aquests dies una campanya a través del repartiment de tota la població de covells específics per la fracció orgànica, en aquesta setmana en diversos punts ja d'alguns barris de la vila, i justament aprofito perquè explicàveu que justament tota la gent que tingui la carta
que ha rebut a casa pot anar a buscar aquest covell i una veïna, que no ens ha especificat el nom, però que observava que si no tens la carta no et donen el covell i a diversos veïns del Pi Margall no els arriba la carta i per tant poden anar igualment i registrar-se de quin veïnatge són
i se'ls donarà el cuvell. La intenció és que, com sabeu, el repartiment de les cartes té incidències. De vegades valgo i de cop i volta en aquell bloc d'habitatges ningú els hi obre la porta i no poden deixar les cartes al carrer. Aquest no serà el problema. Nosaltres hem fet una comunicació, la carta, evidentment, és el principal...
punt de notificació a la ciutadania que té accés a rebre gratuïtament aquest covell de l'orgànica, però ho estem dient ara també pels mitjans locals, ho estem dient també per les xarxes, ho anirem notificant i la voluntat
de l'Ajuntament no és restringir l'entrega d'aquests coveis, és que realment aquests coveis arribin a totes les llars de Molins de Rei i tothom les utilitzi. Per tant, sí, hem iniciat, estem intensificant les campanyes
de difusió, les campanyes de sensibilització i les realitats que el que ens han de permetre és incrementar la nostra taxa de reciclatge. Sabeu que això, i ho parlava dijous passat amb la teva companya, la Sílvia, és un dels temes que més abordarem i més tractarem al llarg de l'any 2026.
Nosaltres anem al ple de febrer a mirar, evidentment, a explicar i documentar que el que farem és un nou encàrrec de gestió a l'empresa Molivers del servei de neteja i de recollida escombraries. I, per tant, estem proposant aspectes de millora d'aquests dos serveis. I tot això en un marc d'un debat en el que la Generalitat de Catalunya ens ha posat data de caducitat
el nostre model únic, conjuntament amb quatre municipis més, del model de recollida de les deixalles en quatre fraccions. Per tant, veurem si és el 27 o el 28, però el màxim a l'any 28 Molins d'Arri haurà de tenir el contenidor groc. Bé, i per tant, nosaltres ara ens diuen que no ens quedin aquí, farem moltes més mesures.
intensificarem les mesures per al reciclatge orgànic, també mirarem de quina manera podem incrementar i sensibilitzar més aquells comerços que no acaben de complir la norma, que és un altre dels problemes que ara mateix tenim. A partir del nou encàrrec també estem estudiant i plantejarem recollida, perquè ens entenguem, facilitar la recollida en origen a la porta, en la residència, del que faci una esporga a casa seva,
les restes vegetals, que també això ara o anaven a la deixalleria o anaven al contenidor i, per tant, estem treballant l'opció que pugui que el veí que vulgui
i el veí que vagi a fer una poda a casa seva, pugui tenir una saca a casa seva, perquè li vindrem a recollir aquella poda a casa seva. I, per tant, també aquestes restes que, home, doncs ja et diré, al barri de la Riera Nova, és una demanda important que va sortir en aquestes passades visites als barris, i vam dir, doncs ho treballarem i mirarem d'implantar-ho al 26, i si tot va bé...
Aquesta és una de les qüestions que estem estudiant perquè el nou encàrrec de neteja i recollir escombraries incorpori aquesta possibilitat també. Que el veí truqui i se li pugui fer arribar una saca per tal de recollir de manera més selectiva les restes de poda que pugui fer a casa seva.
Per tant, tornant a l'origen del tema, no tenir la carta no hauria de ser un impediment perquè se li donés... No és un impediment. Per tant, convido a tothom que, primer, hi ha diferents punts de recollida...
Això s'ha exposat. I això també està posat al web de l'Ajuntament. Per tant, també a l'Ajuntament li informaran dels llocs on estarà i, si cal, ampliarem el termini d'entrega d'aquests coveis i, insisteixo, convido a tothom que hi vagi i que, si no té la carta, vagi igualment, es registri i...
si algú té algun problema que ho digui, però en principi no hi ha cap problema, perquè rebi el cobell, se l'emporti a casa i el faci servir. Aquest és l'objectiu. Escolteu, que si tenim 12.000 cases, s'entreguin els 12.000 cobells i tothom pugui tenir el cobell renovat, que fa molt de temps.
que l'Ajuntament de Molins de Rei això no ho facilitava, crec que més de 15 anys. Per tant, el que fem és, escolti, això no ha de ser un problema. Ja entreguem un covell gratuït a les cases, incentivem la recollida selectiva orgànica, que, a més a més, les dades ens demostren que és una de les coses que, quan llancem en el contenidor del rebuig, és el que més ens contamina i ens limita a l'increment de la taxa de reciclatge.
Anem a dues preguntes que han entrat i després en tinc més acumulades a través d'Instagram, al perfil AF Villegas. Pregunta, i per quan es reformarà el carrer Doctor Barraquer del terraplè fins a la carretera de Caldes? Fa vergonya i és perillós. Les consideracions de fa vergonya i és perillós, perillós m'ha de dir, ja sabia en quin sentit.
per dir-ho pot ser com en tots, però en qualsevol cas, nosaltres aquest carrer no el podrem reformar, segurament, fins que no s'eixecuti el no accés a l'autopista,
per l'alçada de la gravera, i això ho hem parlat en moltíssimes ocasions. Jo ahir mateix tenia ocasió de parlar amb altres veïns, també, no? Mireu, nosaltres jo espero poder confirmar la data d'aprovació d'aquest projecte, que s'hauria d'aprovar definitivament, i hauria de ser, jo diria que aquest primer semestre de l'any, no?
perquè es va aprovar de manera inicial a finals del 24 i han tingut un any per respondre a les al·legacions de les diferents organismes afectats per aquesta infraestructura. Actualment, mentre això no ho tinguem,
Mentre això no ho tinguem, Molins de Rei té una mobilitat que no té resolta, que és la d'accés a l'autopista d'una part molt important de la població que ha de fer servir a l'eix 11 setembre, normalment Barbeguer, Terraple i Barraquer.
L'entrada d'un nou accés a l'autopista, que pogués derivar i ser molt més atractiu per una part molt important de la població, de la part alta, inclús del barri de la granja, etcètera, ens permetria segurament la reforma d'aquest tram del carrer Barraquer i ens permetria segurament la reforma del passeig terraplè. Perquè jo faig la següent reflexió.
És evident que en la situació actual, el passeig terraplè, en horaris laborals, ha de mantenir els dos carrils de circulació. Però, i que ningú, diguéssim, es posi les mans al cap, és a dir, de la mateixa manera que som capaços d'assumir això, jo crec que hem de ser capaços d'assumir que no és la situació idònia del passeig terraplè. El passeig terraplè ara mateix compleix una normalitat. Si us fixeu, és l'únic carrer
l'únic, de tot el municipi, que té dos carrils de circulació en el mateix sentit de circulació. I ahir un veí mateix em feia una observació. És que a vegades no hi ha visibilitat, corren molt pel terraplè. Dic, tens raó. Però si et fixes, una cosa és la velocitat que puguin anar fa un dilluns després de l'hora punta a les 10 del matí, i una altra cosa és la velocitat que agafin el dissabte a la tarda quan ja hi ha una línia d'aparcament.
Quan en un carrer, en comptes de dos carrils de circulació, hi poses només un, la velocitat es redueix. I ha de ser l'objectiu. I a més a més has guanyat un aparcament, has guanyat confortabilitat, etcètera. Podríem fer un carril bicicleta segregat, podríem fer moltes coses.
Ara, això ara no ho podem fer perquè som conscients que durant molta part de la setmana laboral, si féssim això estaríem col·lapsant el municipi. Per tant, anem fent i anem plantejant reformes de carrers a mesura que és viable, és possible i tenim, a més a més, també les garanties de poder-les aixecutar en temps i forma i avalar econòmicament.
Està pendent la reforma del carrer Barraquet en aquest tram des del terraple? Sí. De la mateixa manera que en aquest projecte està pendent la solució de tot l'eix, de tot el nus viari de quatre camins.
I com que fins que no tinguem aquesta reforma no podem plantejar una reforma més segura a la Barraquer, doncs ara mateix ja prenem mesures d'endreçar les places, els contenidors, les motos, etcètera, però evidentment ara mateix no és prioritari perquè primer hem de saber quan ens fan aquesta millora i, diguéssim, de quina manera quedaria la mobilitat del municipi.
I a través d'Instagram també el Sergi Ponce pregunta ¿Por qué no hacen más controles de alcoholemia los viernes noches cuando salen de las discotecas? És la seva pregunta. Les fem, i fem campanyes habituals. Entenem que, a més a més, el gran competent en aquest aspecte és la unitat de trànsit de Mossos d'Esquadra, però jo no sé quina discoteca es refereix. Els divendres i dissabtes tenim un dispositiu especial de Mossos d'Esquadra, diguéssim, recolzat sovint amb la Guàrdia Urbana al Poligón del Pla.
Per tant, jo no sé de quina discoteca es refereix, jo el que li dic és que la que té, diguéssim, i comporta més incidències, té un dispositiu especial de Mossos, sobretot les dins de divendres. Això existeix. I nosaltres fem periòdicament controls, evidentment també.
Bé, per cert, que ens estava escoltant també l'Eugènia Pijuan, la qual li donem records des d'aquí, que pregunta quan se'n recordaran alcalde de la plaça de l'Església i el carrer Puigcerdà, que hi ha una vorera, diu ella, molt estreta, fent referència als carrers que s'han de reformar, que estem comentant ara. Té tota la raó, i de fet, jo sempre he marcat que hauria de ser un projecte que, des del meu punt de vista, s'hauria d'enmarcar en el mandat següent. Perquè no és només... És a dir, jo crec que aquí és una de les reflexions més serioses que ens queda fer en l'entorn del casc antic.
I és evident que l'entorn de la plaça de l'Església...
Tot l'entorn de l'església. I, evidentment, la plaça de l'església han de tenir una reforma integral. I això és la reflexió que hem de fer acompanyada de quina mobilitat volem en aquesta zona, quina urbanització volem, i, si m'apures, inclús també això hauria d'anar acompanyada també d'una altra reflexió que estem plantejant ja en el pla local de l'habitatge.
que és la pastilla que és pública, que pot ser d'habitatges i que està a la pujada de l'església, diguéssim, a el que era de l'antiga Trasca i on ara tenim un joc infantil i nou places d'aparcament de zona blava. I allà, si estudiem bé aquella zona, tindríem dret a fer habitatge públic.
I, per tant, jo crec que aquest sector és un dels sectors que hem de reflexionar tots plegats, no?, a veure quina manera enfoquem aquesta actuació conjunta de si és viable, si és viable, doncs, promoure com a habitatge públic aquella pastilla d'habitatge en el nucli, en el casc antic, i alhora també tota aquesta reforma que seria l'entorn de l'Església i la plaça de l'Església.
Per cert, que també l'usuari, la Marissa, a través d'Instagram, diu fa 30 anys es van repartir cobells, jo el tinc a casa i això no vol dir que el facin servir. Per això estem com estem, diu, he vist quasi de tot els contenedors de brossa orgànica. Sí, home, sí, clar. I això, escolteu, és evident. És evident. Però bé.
Quan hi ha una renovació de la gent que viu a Molins de Rei, de la mateixa manera que es va entregar fa 30 anys, l'incentivem ara de manera a veure si així incrementen l'orgànica. És evident que l'administració pot posar tots els mitjans que vulgui i si no hi ha la col·laboració ciutadana allò no es porta a terme. I nosaltres ara estem, insisteixo, en una fase de plantejar tot el model de recollida
i incentivar totes les campanyes possibles per repelar aquest civisme també i aquesta corresponsabilitat corresponsabilitat del ciutadà i escolteu, després anirem com estan fent molts altres municipis a una altra fase
que és, evidentment, el plantejament que ja estan fent altres pobles de l'entorn, contenidors tancats o, diguéssim, un import més elevat de les escombraries, perquè no cal que oblidem una qüestió.
La Unió Europea ens obliga a incrementar la taxa de reciclatge. I mentre Molins de Rí, fins a l'any 2020, pràcticament complia les demandes de la Unió Europea, hem de dir que l'any 2025 no ho està complint, perquè la Unió Europea el que està dient és que cada 5 anys vostè ha d'incrementar 5 punts de la taxa de reciclatge. I com vostè estava a l'entorn del 50% l'any 2020, el 25 ha d'estar al 55. I nosaltres ens hem quedat estancats aproximadament al 50%.
Però és que l'any 2030 haurà de ser el 60%. Per tant, nosaltres hem de prendre totes aquestes mesures per arribar a assolir, perquè si no arribarà un moment que és que els que rebran la sanció serà l'administració, que l'haurà de repercutir als veïns, evidentment. Tenim forces preguntes acumulades. Alcalde, comencem. Tenim dues trucades que han marcat el 936686161 i després també altres preguntes a través de WhatsApp. És la Mercè Asenjo, la primera persona que fem passar. Mercè, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Bon dia. Tu diràs, doncs l'alcalde t'escolta. Mira, jo voldria saber el per què ara no tenim les valles, el carrer de baix, el col·legi del Palau, perquè esclar que en surten al migdia la canalla i a la tarda passen els cotxes. I com que no hi ha cera...
I a part que aparquen els cotxes davant de la porta de l'escola. Aleshores, que surten la canalla. Això no hi podria dir algú, que abans ja hi havia un senyor... Jo crec que això ho tenim... Bon dia, Mercè. Jo crec que això ho tenim coordinat amb Protecció Civil i potser només el que ha passat aquests dies no ha pogut ser. Nosaltres el que no podem posar és Guàrdia Urbana a tots els municipis. Jo avui preguntaré per què no...
perquè no s'hi ha posat aquests dies, però segurament és una incidència puntual, però la voluntat és que aquest servei i aquesta acció per tal de garantitzar la seguretat dels alumnes quan sortim de l'escola és mantenir-la. Per tant, segurament, si no s'ha produït, es produirà i es recuperarà els propers dies. Sí, perquè, esclar, el divendres mateix, que hi ha el mercat, entre el mercat i els cotxes que aparquen, de la canalla ni poden sortir.
Perquè, clar, hi ha els cotxes aparcats i els cotxes que no van a poc a poc, a vent i canalla. I algun dia tindrem un surto. Però això és el model de plataforma única que, com he dit al començant, ja no podríem fer ara. Bé, doncs aviam si ho podem fer, perquè en algun moment tindrem un surto. Gràcies, Mercè. Gràcies per la trucada, que vagi molt bé. La següent trucada és de la Nati Campos. Nati, bon dia i bona hora.
Bon dia a tots dos. Bon dia. Tu diràs. Jo només és perquè davant de casa, el carrer Verdaguer, davant del Xus, on hi ha el passebre, hi ha quatre o cinc arbres que els hi han saltat totes les rajoles. Ara no sé com se diu aquestes rajoles en català, si no són llambordes, oi? Sí, el que vols dir, rajoles. La rajola, bueno, tot el que és el quadre de l'arbre han saltat
Tu Oriol, que passes per allà d'abans, suposo, ho deus veure. Sí. Doncs bueno, si vades una mica, pots ensupar i caure, perquè està al mateix costat del passebre. Val. Que m'explico bé.
Perfectament. Davant dels xuls. De la mateixa manera que vam renovar la vorera del Bar de Gué, des de la plaça de l'Ajuntament fins al que era l'antic pas sobre Vies, és evident que ara quan sigui operatiu el pressupost de l'any 2026, reprendrem aquest pla de xoc de la via pública, aquesta renovació d'aquestes incidències de voreres, i esperem que això es pugui resoldre aquest estiu tinguem resolt.
A veure, jo estic molt contenta amb el meu carrer, que és l'11 de setembre. Molt bé, Salvador, és que és el primer que hem dit al començament, no?, que sense haver fet una reforma integral, però ha quedat força bé. Ha quedat molt bé, a més a més, com que davant de casa van fer caure aquells dos arbres, ara ho han arreglat, han posat uns fanals... I la llum ha quedat molt maca.
Això ho mirarem de resoldre aquest estiu com a molt. Quan entri operatiu, diguéssim, la licitació que ja tenim i l'empresa pugui treballar. Molt bé.
Un dia cauré. Però també hem de mirar per on anem. Per molt que fem nosaltres, també hem de mirar per on anem. Molt bé, Nati. Gràcies. Gràcies per trucar, Nati. Igualment. Adéu-siau. Tenim més trucades. El Gabriel Martí és la tercera trucada. Doncs vinga, Gabriel, bon dia i bona hora. Bon dia. Tu diràs. Jo el que vull denunciar és que cada cop que anem a comprar menjar és un escàndol que hi ha més plàstic que menjar.
Llavors, a vosaltres ens voleu fer reciclar la cosa orgànica, cosa orgànica que n'hi ha ben poca. Els plàstics, tots els contenidors nous que heu posat aquí, que tenen una goma per dalt, que quan ja no ha fet una muntanya dintre, no has d'obrir la portella i tot això són inconvenients, doncs aquells plàstics, només si hi hagi una dotzena de garrofes d'aigua, ja ocupen tot el contenidor. I això...
acompanyar de tots els plàstics fins d'aquells que abans en dèiem de cel·lofana que tot això després va cremat a les cimenteres i ens hem d'empassar tota aquesta porqueria gaire llavors jo el que proposo el que proposo és que hi hagi unes màquines de trenxar plàstics amb un contenidor i en lloc de tanta brossa orgànica que d'eliminar els plàstics o que no es fabriquin tants plàstics
Enteniu què vull dir? Doncs tinc diverses notícies positives per tu, Gabriel, i alguna no tan bona. La bona és que quan tinguem un contenidor, el cinquè contenidor, groc, només pels envassos, això en part estarà resolt perquè aquests envassos no hauran de competir amb la bossa de rebuig, que és el que ens passa ara. Una segona notícia positiva és que...
Bé, el de comprar plàstics depèn on es vagi a comprar. Jo vaig al mercat i faig servir molt pocs plàstics. I depèn a quina botiga es vagi, no cal fer servir molts plàstics. I la tercera sí que aquesta no la comparteixo. Els residus de la planta triatge i quan les boles aquestes empaquetadores, com tu dius, que es fa...
a la planta triatge que hi ha a Molins de Rei, això no va a la cimentera. En qualsevol cas, bé, això és el que tu dius a la cimentera, en el seu moment el debat que va sortir és que es cremaven els fons de depuradores, no els plàstics. A partir d'aquí, escolta, si tens alguna denúncia més, doncs ho planteges a l'òrgan regulador d'aquest tema que inspecciona aquestes qüestions, que és la Generalitat de Catalunya. No, no, i és que la Generalitat de Catalunya sempre tira l'aigua cap al control dels que cremen escombraries.
Ja, però no és l'Ajuntament de Molins de Riga, Gabriel. Però tot això va parar cap aquí. Bueno, això ho dius tu i jo no ho mantinc. Quan ho demostris potser aleshores tu ho reconeixeré. Jo puc ensenyar al diari que si menys Molins té l'autorització de cremar 40.000 tonelades de pneumàtics menys cada any. Però això no són plàstics. Això no són plàstics, Gabriel.
però això han de respirar tots els vapors i han de respirar entre mig i passa els seus controls amb els filtres pertinents si hi ha alguna queixa d'això jo crec que s'ha de plantejar l'ògan regulador que és la Generalitat de Catalunya la Generalitat de Catalunya sempre tirarà a l'altre cantó
Jo no sé quin cantó, però en qualsevol cas, la resposta te la dona ella. L'Ajuntament no té potestat per controlar i inspeccionar, en aquest cas, una empresa com si més minuts. Ara s'han inventat les zones de baixes emissions i la culpa de tenir els cotxes vells, però sense demostrar
com contaminin els cotxes vells. Només senzillament, per l'antiquetat de la matrícula, garrotada. Gabriel, tenim més preguntes, ho deixem aquí, si et sembla, eh? No, no, sí, home, aneu fent, aneu fent, que quedeu a la mar de menys vosaltres. Molt bé, gràcies. Sí, sí, hem d'anar fent perquè el contingut del programa és el que és. L'Anna Riba, alcalde, ens escriu a través d'un WhatsApp, perdoneu,
Aquesta reflexió diu, existeix des de fa molt de temps un problema amb la parada del bus del carrer Verdaguer de la franja horària de matí, concretament amb els dos busos de les 7.40. Quan el primer bus arriba a la parada de davant de la perruqueria Figueres a les 7.40, no para deixant tots els usuaris, majoritàriament alumnes que van al barrat al ferrer, sense poder pujar-hi. Aquests usuaris s'esperen a que passi el segon bus, però aquest tampoc para tornant a deixar els usuaris
que l'estan esperant fora. Això fa que a les 7.50 tots aquells usuaris, majoritàriament alumnes, hagin de pujar en 10 minuts fins al Bernat, fet que molts arribin tard i que per aquest motiu els hi posin una incidència pel retard. Diu l'Anna, que ha posat algunes incidències a Soleil Seguret, però no s'hi ha fet res. Però sí que s'ha fet. M'han dit que també ho comuniqui l'Ajuntament i aquí ho traslladar. Sí que s'ha fet, perquè passen dos autobusos seguits. És a dir, hi ha determinats serveis que van doblats.
I només passar a primera hora del matí. Ara, si el que pretenem és que el bus municipal actui de bus escolar pel Bernat Alfarré, això ja hem dit per reactiva perspectiva que és impossible. No, no, no hi ha capacitat ara mateix material amb tot el reforç que s'està fent en l'autobús municipal de, en determinada hora, que passin quatre autobusos, que és el que se'ns està demanant actualment.
Hi ha hores punta i l'autobús no es pot dimensionar en aquelles hores per tota la incidència. Per tant, o s'ha d'anar abans, o s'ha de fer l'esforç d'anar caminant, que també, o inclús determinats alumnes, si és cap a l'institut, ara mateix, i hem posat també el servei de bicicleta elèctrica metropolitana, també el Bernat del Ferrer. Ara, pretendre dimensionar l'autobús urbà
només per les dos quarts de vuit, que és quan hi ha aquest pic de demanda per l'entrada dels instituts, escolteu, no podem trobar quatre conductors, quatre autobusos, que a més a més a les 9 al matí després ja hauran fet la feina. En el seu moment es van doblar aquestes expedicions, que això sí que és un esforç afegit que es va fer. Ara quatre no es poden posar.
És un servei dimensionat pel que està dimensionat, que a més a més té un bon nivell d'utilització, que s'hi ha fet un esforç ingent a l'hora de tenir 365 dies autobús urbà, de doblar i incrementar els 365 dies la MB3 també. Jo crec que poques vegades s'havia fet un salt qualitatiu en l'autobús com els últims 5 anys.
Si la demanda concreta és, volem quatre autobusos, perquè si dos no poden, o s'ha d'agafar el d'abans, que és el que passa a totes les ciutats i pobles, o s'ha de buscar un altre sistema, no el podem garantitzar. I més, sobretot, quan, evidentment, agafen una línia que ja està més a prop de la destinació i, per tant, ja ve més càrrega de viatgers.
No nosaltres, és que la pròpia empresa no té capacitat d'escollir quatre treballadors i quatre camions per dues expedicions, que és el que ens estan demanant. El Gerard Ordes ens ha escrit que avui m'he decidit a fer una instància a l'Ajuntament queixant-me sobre diversos incompliments de l'ordenança reguladora de soroll i vibracions.
Com que crec que és un tema d'interès general i per això el que he fet és animar a compartir-ho amb vosaltres. Diu, en primer lloc, els serveis municipals de neteja tenen unes màquines de neteja viària molt sorolloses que passen a les 7 del matí pels carrers del centre Vila, creant una molèstia i despertant els veïns també els que passen amb una furgoneta que té una mànega de pressió i al centre Vila passen això, a les 7 del matí. Dic, crec que s'hauria, diu ell, s'hauria de revisar aquest tipus de maquinària i els horaris per on neteja en zones d'habitatges. I diu...
Per posar un exemple concret, he viscut per mi a la cruïlla i semàfor del carrer Verdeguemans amb clavé. És constant el pas de motocicletes de gran cilindrada fent moltíssim soroll i fent accelerades quan estan aturats el semàfor. Així mateix, molts caps de setmana circulen cotxes de matinada amb la música molt forta. Tots aquests actes estan prohibits específicament a l'article 19 de l'ordenança. Diu, jo recordo als anys 90 que als caps de setmana sempre hi havia un cotxe de la Guàrdia Urbana fent testos de decibels a les motos que passaven. Però això fa temps...
que no ho veig. Començo pel final, clar. Ell segurament ho veia quan estàs a una discoteca en aquesta part de la poble que ja no hi és. I, per tant, que fem campanyes d'aquestes les fem també esporàdicament, però a vegades no pots evitar que n'hi hagi algú. Està parlant al civisme o al insivisme. Respecte al tema de la neteja. Home, a mi que em diguin a les 5 del matí o a les 6, però a les 7 del matí jo crec que ja és una hora...
que malgrat l'ordenança digui les 8 del matí, però l'ordenança contempla l'excepció pels serveis de neteja. I ho dic per una qüestió, perquè és molt difícil sovint endreçar determinats serveis i fer-los compatibles que, per exemple, en el lloc de més ús del municipi, com és el centre del poble...
Doncs que determinats serveis de neteja han de ser compatibles, entre altres coses, amb la instal·lació de les terrasses. Perquè determinats serveis no els pots posar quan ja s'ha instal·lat la terrassa en l'espai públic. Llavors no pot netejar.
Per tant, no es vulnera l'ordenança. L'ordenança ja permet que determinats serveis. Altra cosa és que en vagin amb bufadores a les 6 del matí, que això a vegades sí que hem cridat l'atenció a l'empresa i dir-li, escolta, aquesta bufadora la podeu fer en un altre moment. I dit això, és veritat, tenim una maquinària envellida i per això l'anem renovant.
Per això, al desembre, malgrat algun grup municipal deia que no ho veia bé, vam aprovar la incorporació d'una màquina que precisament ens ha de permetre una millor neteja de tot aquest espai del nucli del casc antic i ara, en el pressupost 26, incrementarem la inversió en l'equip de neteja.
Clar, clar, és que anirem fent. Ara hi ha determinat equip que fa soroll i és, o sigui, jo torno a dir també, home, 5 del matí, lògic, jo seria el primer que compartiria la reflexió que ha fet el Gerard. A les 7 del matí, quan a les 2 quarts de 8 ja s'hi posen algunes terrasses, és que a alguns llocs els hem de netejar a les 7 del matí, sinó que em diguin quan ho netegem. Perquè la plaça de l'Ajuntament algú es creu que es pot netejar
quan estan totes les terrasses posades? Llavors què fem? No limitem l'horari de les terrasses i anem contra aquesta activitat econòmica, després la majoria de veïns s'utilitzen? Quina solució plantegen? Més a dir de la denúncia, que està molt bé, a mi m'agradaria que el diàleg públic, el diàleg públic l'hauríem de fer des de la denúncia i alhora des de la proposta.
Nosaltres no tenim voluntat de molestar i emprenyar els veïns. Això jo crec que tothom ho té clar. El que tenim són uns condicionants perquè de la mateixa manera que no volem molestar el veí que en aquell moment vol tenir un dret al descans, tampoc volem restringir aquella activitat econòmica que és bona pel municipi i que a més a més utilitzen i fa servir i necessiten molts veïns i veïnes. Per tant...
En el cas concret, perquè m'estava parlant el Gerard, president d'aquesta cruïlla, del Bar d'Aguer, jo li plantejo com creu que hauríem de fer la neteja de l'espai públic de la plaça de l'Ajuntament. El convido que vingui, que demani entrevista i en parlarem amb ell i, escolta, si trobem una mesura millor, la farem. Ara.
que me la plantegi, més enllà de la denúncia, sisplau. Parlava també del soroll de les motocicletes en aquest pas, també. D'acord. Les motocicletes en aquell banda, al carrer de la Cini de la Granja, que jo escolto també alguna a les 11 de nit, això passa, i això ha passat. Cada tant en què fem campanyes, també.
Però, home... Bé, és a dir, això... I que de tant en quant hi ha algun cotxe que se sent fitipaldi, que va amb la música forta, clar, sí.
Tenim diversos temes, pocs minuts, però ho intentarem sintetitzar perquè la CUP acaba d'enviar una nota de premsa on diu que el govern de Xavi Paz sacrifica la pista poliesportiva del Parc de Llobregat per fer un aparcament de cotxes sota el pretext d'unes obres al barri. Diu que lamentem i denunciem amb rotunditat aquesta actuació que suposa deixar fora de joc un espai públic de lleure per encabir-hi cotxes i aconseguirem que ni la falta d'aparcament ni les conseqüències de les obres no poden competir amb l'esport i el lleure infantil i juvenil i exigim
que es busquin altres alternatives que no sigui sacrificar parcs i pistes esportives per posar aparcaments. Déu en haver parlat molt poc amb els veïns del canal. Ja és habitual, eh? Déu en haver parlat molt poc amb els veïns del... del barri... Del canal. Del canal i de la Llavebro. Déu en haver parlat molt poc.
Segurament, com continuen amb els seus anys sabàtics, ara el que sigui per criticar el xaripat. I a més a més desconeixen la magnitud de la proposta que hem fet. Nosaltres no hem sacrificat res perquè estem dignificant i ampliant les zones esportives com mai. Segon, sempre hem dit que aquesta actuació era temporal i la setmana que ve, si tot va bé, acabarà.
Si tot va bé, acabarà la setmana que ve. Per què la setmana que ve? Perquè és quan entrarà en funcionament de manera ordinària, després de les tasques d'asfaltat, que no es van poder fer el mes de desembre per la pluja, i entrarà en funcionament l'aparcament de la Cruïa. I aquest aparcament d'asfaltat, vaig veure. Ho estan fent aquesta setmana, i per tant, al moment que es pinti, que es posin els elements de registre d'entrada i sortir de l'aparcament, s'habilitarà aquell aparcament i es clausurarà aquest aparcament. Llavors, el gran problema, quin estat...
que vam trobar una solució temporal durant un mes per facilitar la vida als veïns del canal i de la llave d'oro, i que hem sacrificat, en aquests termes, mare de Déu, tot una... Bé, jo, amb tots els respectes...
La CUP fa molt bé l'oposició, governar, ja sabem com governa, i quan governen es fatiguen i prenen enxabàtics. És el que té prendre l'oposició d'aquesta manera, la política d'aquesta manera. Bé, mirem cap endavant, un minut i les 11, ens passem potser una mica de temps, però és que li volíem preguntar a l'alcalde també per com està el procés de licitació per la nova residència, perquè anem escoltant... S'està fent.
S'està fent. Què vol dir s'està fent? L'està fent la mesa de contractació, estudiant totes les ofertes, demanant a l'empresa quan hi ha un dubte sobre l'oferta d'aquella empresa, i en breu esperem que tinguem la proposta d'adjudicatari. I dit això, a mi quan venen aquí alguns representants de l'oposició i diuen que no tenim informació, home,
Carai, no val tot, sisplau. Estan convidats a les meses de contractació. I les actes de la mesa de contractació són públiques i es pengen. Per tant, què vol dir que no? Ah, que l'alcalde va dir que potser hi hauria un ple a l'entorn del 15 de gener i no s'ha fet. Doncs perquè s'està evolucionant la mesa de contractació.
i perquè evidentment s'han analitzat 11 propostes, i perquè hi ha hagut dubtes en alguna, i per tant, com passa, i aquesta mesa és especialment sensible,
perquè li importi, perquè no volem donar peu a cap error i a cap aspecte que ens pogués retardar l'adjudicació, doncs els tècnics... Esteu davant de l'alcalde que l'any 2011 va decidir no presidir ni una sola mesa de contractació. Jo no hi vaig. És un procés tècnic.
És un procés absolutament tècnic. I en aquest procés tècnic els tècnics estan mirant de fer la millor adjudicació possible pels interessos de Molins de Rei. I en aquest sentit han hagut de demanar aclariment sobre la proposta d'alguna empresa. I això, que aquí ve algú i diu no tenim informació, ho podríem veure clarament en les convocatòries de la mesa de contractació i en les actes que es pengen.
Per tant, farem l'adjudicació tan aviat com sigui possible. Serà el ple de gener? No ho sé, segurament no. Serà el ple de febrer? Doncs si podem avançar aquest ple i fer-ho abans, ho farem tan aviat com sigui possible. Amb màximes garanties d'adjudicació
de la construcció de la nova residència i de manera que mirem de fer tot el possible per evitar-nos un recurs. Com també diuen els grups de l'oposició que encara no tenen la informació disponible del pressupost. Han començat a parlar amb el Regió de Finances i saben que ara començaran converses. Nosaltres ja la proposta la tenim tancada i, per tant, en aquest sentit...
segurament ja amb documents, més enllà d'alguna conversa que s'ha tingut en grups, demanant propostes, demanant a veure com podíem anar, ben aviat faran aquestes converses amb document ja possible, i si no és a finals de la setmana que ve, serà la setmana... d'aquesta setmana serà la setmana que ve, i per tant ens donarem un temps prudencial, i quan tinguem madurat aquest debat i aquest diàleg que hem de tenir amb la resta de forces polítiques, ho portarem a aprovació al ple. Quan serà?
a mi m'hauria portat el gener, però és evident que no arribem a temps, i per tant, doncs espero que com a molt sigui el ple de febrer. Ah, és que l'alcalde havia dit que això seria el gener. Doncs miri, escolti, l'alcalde sempre és optimista de mena. Si al final el problema és que ens hem darrerir quatre setmanes, doncs benvinguda sigui aquestes quatre setmanes si tenim un millor propós, un millor pressupost, i a més a més aconseguim que ho puguin avalar la resta de grups municipals. Ah, perquè és que vostès han entrat a l'any 2016... Ja, escolti, sí, és veritat, no hem entrat, però sap què?
el pressupost que aprovarem li hem eliminat moltes incerteses. Perquè ja vam poder recollir el pagament de l'increment de les retribucions dels treballadors de l'any 2025. Ho hem encabit en el pressupost 25 i, per tant, en l'any 26 només hem hagut d'encabir l'increment plantejat per l'any 2026. Hem pogut ja tenir un capítol d'ingressos
no estimat, sinó fiable respecte a la comunicació que ens ha fet el Ministeri, que no ens el va fer fins al mes de desembre i, per tant, ja hem recollit l'increment de participacions de l'Estat. Per tant, escolta, doncs sí, miri, estem... Però és que, escolti, la maquinària està funcionant. No hi haurà cap inversió que s'endarrerirà
per al fet d'aquests dos mesos. La maquinera està funcionant, tenim un pressupost prorrogat, i encarem a l'any 2026, que serà un any molt important. És l'any més transcendent del mandat, perquè és on visualitzarem tots els projectes que hem estat treballant els dos anys anteriors i, a més a més, ho acompanyarem amb el pressupost més ambiciós que haurà aprovat mai l'Ajuntament de Molins de Rei, perquè, evidentment, és el pressupost que comença a recollir l'endeutament que hem decidit prendre
com a conseqüència de la voluntat de construir directament l'Ajuntament de Molins de Gré i la nova residència. Per tant, no només encabim el finançament del pavelló, no només encabirem el finançament de totes les inversions recurrents del mandat, sinó que, a més a més, recollim ja una part important del finançament de la nova residència.
Ara si ho deixem aquí, alcalde Xavi Paz, moltes gràcies. A vosaltres. Bona setmana. Igualment, moltes gràcies. Són les 11 del matí, 4 minuts. Fem una pausa per escoltar el bolletí local, una mica de publicitat i tornem amb l'última hora del programa. Fins ara.
Avui hi ha convocada una reunió a l'escola La Sínia per intentar crear l'associació de veïns de la granja. Els veïns del barri volen tornar a reactivar l'associació veïnal, que fa anys que no funciona i per això fan una crida als veïns i veïnes de la granja perquè vagin avui a aquesta reunió per impulsar la creació de l'associació de veïns avui a les 7 de la tarda a l'escola La Sínia.
Continua el repartiment de covells per la separació de la brossa orgànica. Aquesta setmana a la plaça Vicenç Fernández del barri del Canal i a la Granja, a la Rambla, cantonada amb el terraplem. Avui i demà a la tarda encara de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit. La campanya per repartir els covells s'allarca fins a mitjans al mes de febrer i cada setmana.
Es fa el repartiment a un barri diferent. Al centre Vila podeu recollir els covells els divendres i els dissabtes al matí al Mercat Municipal. Per recollir el covell heu de presentar la carta que heu rebut a casa explicant la campanya. I el Foment, que demà fa un concert tribut, les guerreres El Capop, amb dues sessions, dues sessions, a un quart de set i un quart de nou del vespre, demà divendres. I diumenge, teatre, la cuina, a les sis de la tarda, al Teatre del Foment.
i el SEM, que fa una sortida de Medi Ambient el diumenge per l'entorn de Molins de Rei. Faran una caminada de 6 quilòmetres, sortir de les 9 del matí a peu des de la plaça dels Països Catalans per anar fins a les Llicorelles i conèixer de primera mà la restauració paisatgística i natural que s'ha fet a la zona. És una activitat gratuïta, però us hi heu d'apuntar abans. Podeu passar-hi pel local del SEM avui, dijous o demà, divendres de dos quarts de set a dos quarts de nou.
I la farmàcia de Guàrdia avui és la Xucla, que està al carrer Major número 100. Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies.
Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el llets i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música amb 8 mil·límetres, amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis.
Encara estàs enfeinat amb el tràmit per la valoració de dependència del teu pare? No, no, això jo ho vaig fer i va ser molt més fàcil del que em pensava. Ah, sí? És que ara no cal presentar l'informe mèdic del CAP i tot es registra directament al sistema. Així tot va més de pressa? Sí, tant. Aquest nou funcionament alliuja la feina als que demanem la valoració de dependència i també als treballadors que l'han d'avaluar i això fa que s'escursin els terminis. Molt bé.
Saps que Omnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
Si busques un programa on la música amb veu de dona sigui la protagonista, el Quan Comença la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions. El Quan Comença la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música amb veu de dona.
Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
11 del matí i 10 minuts, seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora. D'aquí una estona parlarem de les segones jornades de la Sanson, que organitza la Coordinadora pel Patrimoni i el Paisatge de Sant Feliu de Llobregat. Aquest any, per cert, volen posar el focus en el futur del patrimoni geològic, històric i el llegat miner de Santa Creu de l'Orda. Això ho faran demà i dissabte.
a la Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu, i en parlarem amb el Roger Romagosa. Serà d'aquí una estona. També ens visitarà el Josep Ferrer, ell ens visita cada setmana, amb la maleta a la mà per parlar de viatges, com a periodista, però sobretot guia turístic, el Josep. I avui coneixerem Cantàbria, i en concret visitarem alguns dels pobles que formen part dels 284 quilòmetres de costa que té aquesta comunitat autònoma. I ara anem a parlar de música a les 11 del matí i 11 minuts.
Això que esteu escoltant és el projecte musical més personal del molinenc Albert Pasqual Milego. Atenor Phonos Magna i el seu disc de debut Out the Pattern. Ell és el compositor de tot, és el baixista, és el cantant i és el creador d'aquest projecte que avui ens ve a presentar aquí al programa. Què tal, Albert? Bon dia i bona hora.
Molt bon dia. Benvingut. Moltes gràcies. Metall matiner, m'agrada. L'Albert hem de dir col·laborador durant molts anys, encara vigent, del programa Zona Metall de l'associació Metal Defenders, que graven a una hora més nocturna. Sí. Ja no hi ha llum aquí a l'estudi natural, diguem. És l'hora de les bruixes. És l'hora de les bruixes. De fet, avui, no? Sí, tot va bé. Sí, correcte, correcte, efectivament. Sí, sí.
Escolta, primer de tot, abans de parlar de l'Atenorfonos, clar, fa molts anys que us moveu per aquí, tu, teu germà, amb aquesta afició del metall. D'on arrenca? D'on ve l'afició per aquest estil musical, Albert? És difícil, vull dir... Sí, però de ben petit, ja? Sí, vull dir, d'on li ve el poeta la poesia? Sí?
No ho sé. Suposo que això apareix amb les hormones quan un es fa rebel i busca més canya en la música i els seus sentiments en contrats. Doncs sí, no sé. Jo recordo, per mà d'amics de Montgermà, van arribar els primers discos de metall a casa.
Que jo era molt petit i vaig començar a agafar-li la gràcia, el gust i tal. Per tant, a casa la primera influència ja seria el teu germà que ja escoltava... Sí, potser hi vam entrar tots dos alhora. Tot i que els primers discos de molt proto-metall, Deep Purple, els va portar mon pare de mà de muntiet a casa. Imagina't, saps?
Molt bé. Rock and roll sempre n'hi ha hagut a casa. A partir d'aquí vas posar força jove ja als Metal Defenders, no? Sí, fa molts anys que hi vaig ser. Ara no hi soc com a col·laborador directe, a part de la Zona Metall, però sí, fa molts anys hi vaig entrar. Jo era ben jovenet, potser tindria 18 anys o així, recent fets. Sí, sí, sí.
quan vam començar a fer el programa també aquí a la casa, que vam començar a la plaça Mercat. Exacte. Quan anàveu allà al cafetó, encara, no sé si hi vas enganxar-ho. Sí, sí, sí, de fet... Es veia així, no? El cafetó, i tant. Mític bar del carrer en seu clave. Sí, de fet, hi va haver diverses seus nou oficials dels heavies i de metalvideses en concret al poble, al bar nou, ara ja ha desaparegut. És veritat. El cafetó, abans, hi havia un altre... Jo no hi vaig arribar a ser, era massa petit, no me'n recordo com es diu...
Ah, bé. És igual, sí. També aquí la vila, eh? També aquí la vila, sí, sí. I a partir d'aquí, doncs, a banda de l'afició, quan decideixes començar a crear el teu propi projecte? Ah... T'havies tocat altres bandes? Sí, sí, sí. De fet, he estat sòlidament en tres projectes. Tres projectes.
A part del meu, únicament meu, personal. Vull dir, el primer va començar també fa molts anys pels vols, de quan vaig entrar a Metal Defenders, amb un parell més d'amics, que de fet vam tocar aquí a l'Empalmat fa també teones atràs, i el vam guanyar, fins i tot, molt orgullós d'això. M'apunten que podia ser sota el tren, aquest bar... Ah, sota el tren, sí, sí, correcte, és veritat, és veritat, molt correcte. Hòstia, clar, jo no hi vaig arribar a anar, jo era molt jove, jo encara. Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs, perdona, deies... No, no, res, perdona, això... Del primer projecte... Del primer projecte, Iba al site, va començar fa molts i molts anys, després vaig estar durant... no va arribar a l'any amb un altre projecte que ara encara segueix, suposo, sense mi, jo no hi vaig quallar allà. Sí? Després... Sempre tocant el baix?
Sempre toquen el baix, sí, sí. Aportant més o menys idees, de vegades composant... I versat, jo... Era un dels principals compositors, érem tres, ho feien molt entre tots, però bueno... Per tant, crear sempre t'ha agradat, eh? Sempre, sempre. Jo soc ultra creatiu, de fet, a part de la meva vida metàl·lica, jo soc dissenyador gràfic i director d'art i tal, i m'agrada molt, ho porto dins. Necessito crear. Jo soc d'aquells que quan es compra un videojoc, si hi ha l'opció de fer les teves pantalles, dic, hòstia, passo el videojoc i faig això, saps? Vull dir...
Vol dir que hem d'imaginar que a casa teva hi tens un petit espai, estudi... Sí, i tant, i tant. Vull dir, és necessari. Jo encara no vivia amb la meva parella, que ja festejàvem i feien broma que jo necessitaria el meu espai, la meva cova, digue-li com vulguis, saps?
i me l'he anat creant a poc a poc, i sí, sí, el tinc és un espai diminut, com casa meva, però sí, sí, ho tinc tot allà. Full rap de llibres, no només perquè la cultura està bé, sinó acústicament també ajuda, ple d'instruments del món, dels viatges que m'ha tocat fer també per feina, que sempre que vaig a algun lloc me'l compro i m'ho poso per allà, i els meus dibuixos també, i els meus instruments, tot.
Ja preguntarem al Papiol, doncs, si t'escolten tocar, no? Sí, bueno, comencen a saber, vull dir... Comencen a saber. Sí, perquè Papiol també, clar, és... Hem de dir que l'Albert ara viu a Papiol. Sí, ara fa ja uns anys, crec. Ara fa, vol dir, fa uns anys, eh? Sí, sí, sí. Bueno, dic ara, però clar, jo tot havia estat molt llenç, per tant... Estem aquí a tocar. Sí, sí.
Bé, per tant, vas passant per projectes, estem fent aquesta evolució fins que hi ha un moment. És que a cada projecte anava guardant riffs, idees, melodies, progressions d'acords, ritmes, que deia, bé, però o no és el moment per treure-ho aquí perquè no qualla i ara mateix no, o és que això m'ho vull guardar per mi.
i anava jo assajant a casa i tal i qual, fins que va ser a pandèmia, com van passar tantes milions d'altres coses que tothom li va reventar el cap per bé o per malament, que jo vaig dir, hasta aquí, s'acabó. Vull dir, he de treure ja la meva música, perquè si no, jo sempre deia als meus familiars i amics que se m'enquistava. I feia mal. Vull dir, literalment, com algú que és molt creatiu com sóc jo, t'ho juro, fa mal. Quan tens una cosa a dins que necessita sortir i no pot, es t'humoritza.
Vull dir, i et poses malalt. Potser només al cervell, però t'hi poses, saps? I això, i va ser la pandèmia que vaig dir, basta, necessito una guitarra, perquè jo no tenia guitarra. Jo no sabia tocar la guitarra més que xaborrejar quatre tonteries, quatre quintes. Jo soc baixista, principalment, tot i que abans havia tocat el violí, d'aquí em ve l'art de saber portar la pua perquè amb els dits no m'hi faig del tot encara, però bueno...
I per sort un company em va regalar la seva, literalment me la va regalar en comptes de deixar-me-la, des d'aquí un petonet, saps qui ets, i vaig poder gravar la meva primera demo, que era literalment el que és ara el meu disc, però en format més cutre, simplement per dir això és el que vull, i portar-ho al món i dir qui vol jugar amb mi, saps?
I així ho vaig fer. Comencem, aviam, per què Atenor Fonos Magna? Mira, per començar, un secret a veus, i és que és un acrònim extès del meu nom. Jo em dic Albert Pasqual Milego, APM, alguna pregunta més, per qui no... I APM també és les iniciales d'Atenor Fonos Magna.
A mi sempre m'ha agradat el món esotèric, l'espiritualitat, jo què sé, la conspira noia, fins i tot si t'hi posa, saps? De fet, soc investigador amateur de moltes coses d'aquest rotllo.
Astrologia, fins i tot. L'astrologia, també. També sóc estudiós d'astrologia, tot i que de manera molt, molt amateur. No posarem ara a discutir què és veritat o què no, però, si més no, em sembla molt apassionant que és digne d'estudiar. És com aquell que és teòleg, però no creu en Déu únicos, aquesta, simplement és perquè és... Hòstia, quina cultura més curiosa, saps? Bé...
Doncs, al meu cas, com a mínim ho estudio, i la paraula atanor significa, o sigui, és el fornet de l'alquimista, segons diu la llegenda, que mantenia a temperatura constant els elements que es volien transmutar...
en altres coses, per exemple, el clàssic, el plom en or o allò que arribi a ser. I en el fons això és una metàfora que el plom és l'estat impur en què es troba l'ésser humà i l'or allà on hem d'arribar per deslliurar-nos de tot allò que són impureses i transcendir un estat millor.
Per tant, jo trobo la meva música com una teràpia d'això, de tot allò que a mi em causa tribulacions, transformar-ho en música per esdevenir una persona millor i, com a mi mateix, estar més tranquil. La tenor és això. Què és el que poso dins la tenor? Fonos, música. Per què? Per esdevenir alguna cosa millor, magna.
Bàsicament és un puzzle que si el juntes vol dir... Jo em transfiguro en aquest alquimista que el que busca és millorar i posar tots els seus pesats a dins del fornet, que és el meu cervell i la meva ànima, i transformar-lo en una cosa millor a través de la música.
I ho has fet a través d'aquest disc, sis cançons? Sis només cançons, sí. Out the Pattern? Out the Pattern, correcte. Out the Pattern, perdó, és la... No, no, tranquila, és que estic acostumat a dir-ho així, Out. Out the Pattern és el títol del disc. Correcte. Què hi trobarem en aquest disc? A veure, hi trobarem, per començar, Metall complicat.
Què entenem per metall complicat? Exacte. Hem vist molt intensitats... Sí, sí, perquè m'agrada jugar molts pals. Vull dir, lògicament és metall, si ens podem etiquetejar i tot això... Clar, heavy metal és un concepte molt, en el fons, de ninxul, que parla d'un tipus de metall nascut a finals dels 70 i tot això...
Si ho ampliem més... Hi ha moltes qualificacions, no? Hi ha trions de branques. A mi m'agraden totes elles, i per tant pico d'aquí i d'allà. Però en aquest disc potser la base és el metall progressiu, i per això dic que és complicat, perquè progressiu més o menys i molt simplificat vol dir...
metall que no fa servir ritmes convencionals, compassos convencionals, progressions convencionals, temps convencionals, hi ha molts canvis de tempos també, per això dic que és complicat, vull dir, tu has d'agafar amb calma. Intento també que dins la complicació no sigui un perquè sí, tot tingui sentit, no digui aquests compassos són un 7-8 i l'altre són un 16... 16... 4, no vull dir, un 16, jo què sé, 4 perquè no sé què, no, no, no.
És que em neix per explicar, perquè si aquí poso tal cosa i allà retallo d'aquí, poso de l'altre... Soc una persona complicada i ho expreso amb la música, saps? Llavors, trobarem intensitat, temes llargs... De set minuts, vol dir, per exemple. La mitja són set minuts, el més llarg en són vora dotze, ho he imaginat. La lletra...
Les lletres també plenes de metàfores de tot tipus, amb dobles i triples capes que s'han d'intentar llegir entre línies, qui en sàpiga, qui en pugui, si no, simplement disfruteu si és que us ve de gust, no ve d'aquí. Jo realment ho faig per mi, per treure-ho i portar-ho al món. Si algú entén alguna cosa, i és el que jo vull dir genial, si entén un altre també, vull dir...
És un projecte pensat en anglès? Sí, perquè com que jo vaig entrar al món del metall amb grups, sobretot en anglès, doncs sempre inconscientment l'he concebut en anglès. És com allò que coneixes una persona parlant en català i després veus que ell és potser més materno parlant en castellà. Però et costa canviar l'idioma i tens una espècie de dissonància cognitiva. Em passa el mateix amb el metall. Jo...
M'encanta el metaller en català, de fet, un de les grups en què estic és Corruption Found i totes les lletres són en català. Algunes d'elles les he de ser fets jo. M'encanta. Però en aquest projecte em sento més còmode ara per ara en anglès. No sé si en un futur faré, jo què sé, altres idiomes.
projecte molt personal. Com ha sigut el procés ja no només de creació, sinó d'enregistrar i de gravar tot això? Complicat. Com el disc en si, perquè és un projecte que començo i desenvolupo molt a pesar meu, jo solet. I dic molt a pesar perquè per mi és que m'agrada mantenir el control de la creativitat i del desenvolupament
em veig avesat a fer-ho jo sol perquè, justament, potser per complicat, molta gent se li arronça el tema quan dic vols fer això? Si ho miren, us escolten i diuen, sí, però no tinc temps, tinc altres projectes, és molt complicat, jo he vist de músic i m'hauries de pagar massa, cosa d'aquesta, saps? Amb la qual cosa, quan ho tinc tot...
Ja més o menys escrit, em poso a buscar músics de manera amateur i em trobo que, efectivament, ningú vol jugar a la meva partida. És un joc massa complicat, em diuen, i que no hi ha manera. Total, un dia vaig tenir una revelació i vaig dir, estic fent el tonto.
si m'ho vull prendre professionalment ho he de portar econòmicament professionalment per més que em requi la butxaca i em vaig dedicar a buscar músics professionals vaig començar a tirar de contactes amics d'amics d'amics dins el món de la música i em vaig trobar un parell
Un d'ells, sobretot, vull destacar la sort que vaig tenir, ja que la meva dona és cosina, atenció aquí al gir de guió, del Bateria de Saratoga. I també de Noctem, projecte de metall extrem. I alhora és un estudiós i és un crac de les jam sessions de jazz. El tio és Déu tocant, és extremadament bo, és una passada.
Li vaig proposar, em va fer un preu irrisori, un preu amistós barra familiar, i sí, sí, m'ho va poder gravar. I l'altre membre, bueno, membre, diguem, eteri... Sí, músic d'estudi, diguem. Exacte, músic d'estudi. Sí. Va ser en Joaco Luis, llavors era professor de guitarra a la Beta Academy, l'única escola de metall, que jo sàpiga, de Catalunya, si més no,
Vull dir, és una escola de música convencional, t'ensenyen tot el que has de saber per ser músic, però basat en el metall. Vull dir, és una passada. Algún dia em investigueu perquè és espectacular. I ell era professor allà, va escoltar la meva música, com que també li agradava el progressiu, i va estar d'acord, i vam començar a treballar.
I res, vull dir, després d'un quant temps treballant amb l'un i amb l'altre, va arribar el moment de gravar-ho. Per sort, amb el Juaco, ell té estudi propi a casa, va poder gravar les línies netes de guitarra allà, i després ho vam portar a estudiar, a fer la mescla, a fer el reamp i tot, perquè soni com a sonar un bon disc de metall, que és el que jo volia.
Amb l'Arnau no, amb l'Arnau Martí vam gravar directament a l'estudi, que és l'estudi d'en Javi Félez, un mite dins el món del metall, ja no només català i estatal espanyol, sinó a nivell mundial, vull dir, ve gent d'arreu, literalment arreu del món a gravar aquest estudi que tenim a...
A Terrassa. L'estudi es diu Montauer Studios, ja porta uns quants anys funcionant, i ell és una passada professional, vull dir, no he vist mai ningú tan ràpid editar el material que acabes de gravar, és una passada, o sigui, el veus i...
és veure un fenomen de la natura funcionant, saps? Allò que dius, tio, però com et concentres, saps? Xicleta amb boca, m'està... Hola, per favor, quina bèstia. Jo vaig estar any i pico gravant la meva demo i tu, o sigui, en menys d'una hora m'has editat tres pistes de baix, vull dir, por Dios...
Per cert, el Nación Progresiva, que és una pàgina web, diu Atenorfonos Magna, és un àlbum d'hermosa complejidad, donde confluyen influencias muy variadas, cita diversos grups, la mezcla de tècnica, brutalidad, atmósferes denses y narrativa teatral de forma, da forma a una obra intensa y cuidadosamente elaborada. Es un trabajo de alto nivel que invita y merece ser escuchado una y otra vez.
Segreix. Bé, no? Sí, sí, sí. La gent que ho vulgui escoltar, per tant, ho has penjat a diverses plataformes, no? Sí, sí, sí. La gran majoria, si més no, les que jo conec de plataformes online, des de Spotify, Deezer, Apple Music, totes les clàssiques, estan a les discos allà. Si no, de manera pirata, ja se n'ha encarregat la gent del món a...
a ripejar-ho i penjar-ho per descarrega directa a alguns llocs, el qual també, què coi, s'agraeix, el tema és que arribi a tothom, ara mateix, com que no veig un duro d'això, ja m'interessa que arribi a tothom. Per tant, està en aquests llocs, i a més a més també has creat un videoclip ja d'una de les cançons, amb una estètica també que reuneix una mica tot el que ens explicaves abans.
Sí, sí, sí. El videoclip ha sortit ara fa poquet, el dia 20 del mes passat. Sí. I, bueno, és el videoclip que dona vida en imatges al primer tema del disc, Phobos and Damus, i és un videoclip que també té moltes capes, no sé quin explicar-te ara jo. Per on començo? Molt inquietant és, eh? Sí, no? Per començar, perquè surto jo massa vegades.
Clar, com que soc jo, l'únic membre actiu del projecte, no hi havia ningú més que filmar que a mi mateix, i a part, és una cançó que parla de jo i les meves pors i la despersonalització de jo com a tal, Albert, aquí a la ràdio, agafant forma, però, com les pors que m'ataquen, l'Albert que el pateix, l'Albert que es dona compte del que passa, etcètera. És un tema...
complicat com la resta del disc, tot i que potser és de les més accessibles, una història una mica rebuscada basada en fets reals i un videoclip que explica una història... O sigui, és la mateixa història explicada de manera diferent. A mi m'agrada pensar que és com quan Kubrick va agafar el resplandor i va reinterpretar la història
i també ho va fer en 2001 i coses d'aquestes, perquè no s'explica exactament el mateix que el llibre, doncs és més o menys el mateix. La gent de Cultural Dogs, que és el Juli Basuca i en Víctor Gómez, es dediquen a fer videoclips. Vaig contactar amb ells, ja et tinc amistat perquè el Juli el connecte fa molts anys, també és el cantant del grup, també internacionalment conegut Crísics, Català, són d'Igualada...
Ho han patat per tot arreu, però molt fort. I ell a sobre es dedica, viu d'això, de fer videoclips i projectes audiovisuals, etcètera. Ens entenem molt bé. Els dos som fans d'alguns grups que resumien bastant bé en imatge el que jo volia mostrar.
I quan li vaig explicar la història es va inspirar i em va plantejar una manera d'explicar-ho visualment. Perquè la història en si, la lletra en si, original, és molt difícil, és poc menys que impossible. Clar, tot allò que passa pel meu cap absurd i complicat, vull dir, o tens una proposta econòmica ultramilionària darrere, o és inviable, saps? Amb la qual cosa ell em va dir, mira, què tal si ho resumim així? I em va semblar espectacular,
Ho vam tirar endavant i, efectivament, hi ha actualment un videoclip de 7 minuts llargs amb moltes versions de mi mateix barallant-se entre si per arribar al poder, diguem, de la meva psique. I això és possible de presentar-ho en directe o no? Possible és. Tot és possible. Però ara mateix estic treballant-hi de manera embrionària. M'agradaria. Per mi és la següent fase.
Ara mateix tinc dos fronts oberts. La primera és formalitzar, podríem dir, de manera més institucional la meva sortida al món com a projecte musical, és a dir, trobar un segell, una promotora, un management, bla, bla, bla, però alhora per això has d'aconseguir un grup o, si més no, uns músics que t'ho portin i puguis fer un directe.
i presentar-ho i que llavors, lògicament, la gent de promotores i bla, bla, bla, pugui creure en tu per dir, escolta, nosaltres fem calés d'aquí, si fas directes no n'hi ha millor, tot plegat, saps? Perquè jo no soc famós, per tant, res. Amb la qual cosa és una mica el peix que es mossega la cua...
Però estic en aquest tram de la meva vida d'intentar a veure com m'ho faig per tornar a trobar músics, perquè en Juaco i l'Arnau estan en molts projectes professionals i ja em van dir que ho sentien molt, però necessitaven només fer-ho com a músics d'estudi. I sí, és possible, però estic buscant guitarristes i bateria.
Doncs ho seguirem. I tant. En tot cas, si voleu escoltar aquest Out the Pattern, el trobareu a les diverses plataformes. El projecte més personal del morirenc Albert Pasqual Milego, l'Atenor Fonos Magna. Gràcies, Albert, per venir-nos a explicar. A vosaltres. Molta sort. Moltes gràcies. Són així.
Bona nit.
Bé, hem de seguir, perquè encara ens queden moltes coses per explicar-vos. Passem quatre minuts a dos quarts de dotze.
Avui a l'espai Coneixent el Baix, que compartim amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat cada 15 dies, volem parlar-vos de les segones jornades de la Sanson, que organitza concretament la Coordinadora pel Patrimoni i el Paisatge de Sant Feriu de Llobregat.
Aquestes jornades enguany ens expliquen que volen posar el focus en el futur del patrimoni geològic, històric i el llegat miner de Santa Creu Dolorda. Es faran demà i dissabte a la Biblioteca Montserrat Roig, de la capital de la nostra comarca. I un dels organitzadors d'aquestes jornades és el Roger Romagosa, que el tenim al telèfon. Què tal, Roger? Bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. D'entrada, abans de parlar concretament del que fareu aquests dos dies, m'expliques quin objectiu o objectius teniu des de la coordinadora a l'hora d'organitzar aquestes jornades de la Sanson? Bé, la coordinadora s'encarrega de divulgar temes de patrimoni i de paisatge en general de Sant Feliu de Llobregat,
I aquestes jornades en concret és per revaloritzar el patrimoni miner que hi ha a Sant Feliu. Durant molts anys potser s'ha vist la fàbrica i aquesta infraestructura com una cosa que embrutava el paisatge i que havia sigut una font de contaminació i de...
etcètera, però ja actualment un cop l'activitat ja fa anys que va acabar doncs molta gent ho veiem com un element
atractiu i a part com a forma part de la història de Sant Feliu. El veiem com a patrimoni. I en aquest cas, com dèiem, aquesta segona edició us voleu centrar a l'entorn de Santa Creu de l'Orde. M'expliques com teniu estructurades les jornades, com dèiem, en dos dies? Què passarà a partir de demà, doncs?
Les xerrades són variades, es parlaran segons el ponent, hi ha temes arqueològics perquè allà a Santa Creu d'Olor de la muntanya hi ha un complex de coves, la cova de l'Or,
que de fet moltes de les restes les teniu al Museu de Molins de Rei, que s'han trobat tot d'eines i de restes ceràmiques i de tot, segons la capa de terra que s'ha anat rastrejant, s'han trobat restes d'activitat humana.
des de molt antic. Aleshores, des d'aquest punt d'activitat humana fins a l'actualitat, han passat moltes coses i es fa un repàs una mica de tot plegat. També hi va haver una colònia obrera allà amb gent vivint que treballaven a la Samsung i actualment ja només queda la infraestructura aquesta de la fàbrica.
Això ho fareu amb diverses ponències. El divendres, demà ho feu a la tarda, dissabte al matí, que també ho acompanyeu a banda de diverses ponències amb diversos professionals. Fareu també una taula rodona, oi que sí? Sí, això el dissabte. Això el dissabte a la missa. Sí, exacte. Sí, aquells seran... Bé, tots els actes són interessants, però vull dir que potser serà el punt culminant on estava a traia obertament sobre...
sobre el valor de tot aquest espai i dels possibles futurs que pot tenir i de com està la situació. Ja avanço ara que la informació que ens arriba és que per part de l'administració i de l'Ajuntament i de les institucions de la fàbrica i tot això s'està planificant de...
de desmantellar-ho imminentment, vull dir que em sembla que estava projectat pel gener. Vull dir que és un acte per prendre consciència potser ja de... O sigui, intentarem salvar-ho, saps? Però és per prendre consciència ja del que estem a punt de perdre. A tot això hem de dir també... Roger, et volia preguntar si la gent s'ha d'apuntar o quina és la manera de poder venir a escoltar aquestes ponències?
No, l'entrada és lliure. És lliure. No, en principi, a veure, si no preveiem que es desbordi, no ho sabem. Hem calculat a la sala hi caben unes 70 persones. Bueno, si s'omple millor que millor. Sí. No, subscripcions no calen, subscripcions prèvies. I això ho feu a la biblioteca Montserrat Roig? No sé si l'any passat també ho vau fer a la biblioteca.
No, de fet, o sigui, les primeres jornades van ser fa, em sembla, uns 3 o 4 anys. Ah, Déu-n'hi-do, doncs com passa el temps. Sí, sí, sí. Pensava que érem més recents. Sí, de fet, sí, sí, sí. No, no, que va, que va, fa 3 o 4 anys. Bé.
I van ser a l'Ateneu Sant Feliuenc. Ah, val. I aleshores ara les fem a la biblioteca. Molt bé. Et volia dir també que expliqueu que hi haurà una exposició fotogràfica a partir de demà i durant el que queda de gener en relació amb tot això que estem parlant, no? Sí, correcte. Mira, precisament l'exposició, l'estic, diguéssim, coordinant o comissàriant jo, consisteix no només en fotografia, de...
dels fotògrafs de l'Ateneu, sinó que també hi haurà el col·lectiu que pinten, es diu urban sketch. Són tot un col·lectiu de gent del Baix Llobregat que van dibuixant elements patrimonials i de tota mena, però sobretot es centren molt en el tema patrimonial.
de tot el Baix Llobregat i aleshores una de les activitats va ser anar precisament a dibuixar la cinta transportadora doncs tots aquests dibuixos també els incloem a l'exposició i després unes cianotípies que les he fet jo que són precisament de la cinta transportadora i surten unes composicions que faig així artístiques també exposades i aleshores també una sèrie de materials
de la fàbrica i de la cinta transportadora i relacionades amb tot l'entorn aquell de la cimentera, que exposats allà també com si fossin de caràcter mosaístic, saps, aquestes peces, perquè ja tot això, si està a punt de desaparèixer, doncs passa ja a tenir un valor...
Això es podreu veure fins al dia 31 de gener a la Biblioteca Montserrat Roig, ben cèntrica de Sant Feliu, al costat de l'estació, on hi podreu veure aquesta exposició fotogràfica a banda d'aquestes jornades. Aleshores, Roger, voleu que tinguin continuïtat, però entenc, per tant, que no amb una periodicitat concreta, no? No, no hi ha periodicitat concreta. Vull dir, ara...
És que hi ha molta feina a fer a nivell patrimonial, perquè és un tema que sempre, més o menys a tot arreu, està bastant deixat de banda i aleshores una mica no es dona l'abast. Vull dir, ara ens centrem en això i portem un temps centrats en això, però és que hi ha molts altres temes i aleshores...
anem posant els esforços cada vegada en un tema diferent. Ara hi haurà aquest pressionament per això, perquè és un element que potser està a punt de desaparèixer. Correcte. Bé, doncs recordeu, demà divendres les jornades comencen a les 5 de la tarda, s'allargaran fins a les 8, i el dissabte a les 10 del matí fins al migdia, a banda d'aquesta exposició que comença demà i fins al dia 31, la mateixa Biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu.
Roger, alguna cosa més que vulguis aportar abans de tancar? No, no, això és tot. Que tothom m'hi ha convidat i que si ens volen seguir a les xarxes, la coordinadora del Patrimoni i el Paisatge i allà anem informant i anem penjant informació. Perfecte. Doncs Roger Romagosa, moltes gràcies per acompanyar-nos i que us vagi molt bé les jornades.
Moltes gràcies a vosaltres, molt amable. Gràcies, que vagi bé, bon dia i bona hora. Recordeu que és entrada lliure, per tant, si teniu curiositat, només us heu d'adreçar a la biblioteca, com dèiem, molt cèntrica, de Sant Feliu, la Biblioteca Montserrat Roig, demà a partir de les 5, amb moltes ponències interessants que hem volgut comentar amb el Roger Romagosa, que és membre de l'organització.
Qualsevol informació, com dèiem, la trobareu al web de l'Ateneu, ataneusantferiuenc.cat. Queden ara mateix un minut pràcticament per arribar a tres quarts de dotze d'aquest matí de dijous, en què ja encarem la recta final del programa i en què farem ara una pausa musical i de seguida, quan tornem, parlarem de viatges. Ho farem de la mà del company Josep Ferrer.
que ens proposa conèixer Cantàbria a través d'alguns dels pobles que formen part de la costa d'aquesta comunitat autònoma. Això serà després d'una pausa musical, ho ordenem tot plegat i encarem la recta final. La tour de Carol ens canten Regatze Espectacolare. A veure si us agrada i de seguida saludem el Josep. Vinga.
No, no, no et facis de boja, perquè la intuïció mai, mai no s'equivoca, que per tonta que us morri tu és tota rosa, després de fer-nos un morre o calvorota, pugem la nota. No, no, no et facis de loca, que d'aquest cari tu t'ho ets la guanyadora, amb el teu piquet és sexe i macalores, els dos sabem que avui seràs la meva lova, trenca'm el core. Un ron, dos rons, per encendre aquesta festa avui més poca,
La cosa es posa perillosa i sona la sirena. Ara entenc què vol dir l'èxit. Trobar l'amor sempre ha estat algú tan frenètic. Si tenim fills, vigila que pot ser molt heavy. Més màquins cal deixar-te amb viver i la Hayley. No, no, no et facis la
Fins demà!
Passen pràcticament dos minuts de tres quarts de dotze.
Ja tenim aquí a l'estudi de Ràdio Molins de Rei el nostre company, periodista i turístic, el Josep Ferrer, per compartir aquest espai que anomenem amb la maleta a la mà. Què tal, Josep? Bon dia. Hola, bon dia. Benvingut. Avui, com hem anat explicant, coneixerem Cantàbria, i en concret, com dèiem, visitarem alguns dels pobles que formen part dels 284 quilòmetres de la costa que té aquesta comunitat autònoma.
que entenc que, em sembla que ens ho vas explicar, vas visitar recentment, no? Sí, sí, no, fa massa finals de... crec que finals d'octubre, començaments de novembre. Bé, sí, sou seguidors d'aquest espai, hem parlat també d'Astúries fa algun temps, i em sembla que has volgut fer el mateix que vam fer aleshores, quan vam parlar d'aquest principat d'Astúries, que és dividir aquest viatge en dues parts, la zona de la costa, que avui farem, i la zona de la muntanya.
Sí, en el cas d'Astúries ho hem fet al revés. Primer vam començar per la zona de muntanya i la zona minera i després la costa, aquesta vegada ho farem al revés. Primer farem la costa i la propera setmana farem la muntanya. Doncs quan ens centrem, vagi ja en la costa Càntabra, per on vols començar aquest recorregut, Josep? Mira, farem un recorregut d'est a oest, és a dir, començant per Castrordiales, que és el poble més proper a Euskadi, i acabarem a l'altre extrem, a Sant Vicente de la Barquera, tocant Astúries.
Com en la majoria dels viatges, el primer que hem de fer és triar l'allotjament i, des d'aquí, poder fer totes les visites. Depenent del que ens agradi més, podem optar per un lloc de platja o de muntanya, però, vaja, totes dues opcions són bones i, des d'allà, tant la part que explicarem avui de costa com la part que explicarem de muntanya la propera setmana, les podeu fer des d'aquest mateix hotel. Bé, volies començar per Castro Ordiales. Què t'ha de dir interessant aquest poble?
Mira, sobretot la zona coneguda com a Puebla Vieja. Aquí trobem l'església de Santa Maria de l'Assumpció, d'estil gòtic, el castell de Santa Ana, de la mateixa època que l'església, i on a dins hi ha un farc, el pont medieval i l'ermita de Santa Ana. També és interessant l'Ajuntament del segle XVI, l'edifici González, d'estil modernista, i els afores del poble, el palau i jardins del Soixaran, d'estil eclèctic.
Molt bé, i de Castordiales, un cop vist tot això, cap on anirem? Doncs cap a Sant Antonia, on veurem l'església de Santa Maria del Port, el Palau de Chiloetxes, la Casa Palau del Marquès de Manzanedo, d'estil neoclàssic, i la plaça de Sant Antoni, que és la plaça major del poble. Però, Oriol, saps què és el que fa realment famós i conegut i atractiu Sant Antonia? Potser, ja que t'ha agradat molt parlar de menjar també, Josep, en aquest espai, les anchoves...
doncs, no sé, suposo que ho saps per la propaganda que es fa. Com a producte estrella de Cantàbria, no? Sí, i a més a més, l'antic president em va fer molta propaganda, evidentment, salvant les nostres nostrades anxoves de l'escala. Evidentment, les del Cantàbric són molt bones.
I el que potser no se sap és que aquí a Santonya es va idear la forma de preparar-les amb oli, i que és la fórmula que es manté avui en dia. Per tant, si aneu a Santonya, no us esteu de provar les anchoves amb oli. Molt bé, doncs anotem aquesta recomanació. I a partir d'aquí, quina serà la següent parada?
Passejarem pel centre històric de Noja, on trobarem interessants cases palaus, gaudirem de les platges i del seu entorn natural. Molt bé. I d'aquí ja arribem a la capital, a Santander? Exacte. No és una ciutat que a mi m'agradi massa. No? No, la veritat és que no li he acabat d'enganxar l'atractiu, eh? Però, vaja, com tota capital s'ha de visitar...
I, esclar, evidentment, algun atractiu en té. Jo començaria pels sefores, visitant el far del Camp Major, amb vistes al Mar Cantàbric. Tenim la península de la Magdalena, que és un gran parc, presidida per un palau, que va ser la residència d'estiu del rei Alfons XIII, i el passeig marítim del famós barri del Sardinero, on, entre altres equipaments, hi ha
l'estadi de futbol on... Avui, aquesta nit. Aquesta nit, tot i que si alguns escolten diferit, diuen que no s'equivoqui, però avui dijous, 15 de gener, el Barça, a les 9 de la nit, Juga en el mític estadi del Sardinero. A veure, esperem que tingui més sort que el Madrid ahir.
Bé, doncs, per tant, això seria els afores, eh? El Palau de la Magdalena, el Camp Major i el barri del Sardinero. Ja dins la ciutat, doncs, hem de perdre la catedral, els mercats de l'Esperança i de l'Est, les places Porticada, la de l'Ajuntament, la de Pombo i d'Alfonsa XIII, totes elles amb edificis molt interessants, i acabaria el futurista edifici Centre Botín, un espai d'art amb excel·lents vistes a l'abadia de Santander i que és obra del prestigiós arquitecte italià
i que, com diu el nom, m'imagino que ja pots saber que ho financia o que va finançar la família Botín, la de la banc de Santander. I ens quedaria per visitar Comilles, no? Sí, jo diria que és la joia de la corona d'aquest viatge.
El poble ens transforma totalment l'any 1881, quan el primer marquès de Comillas convida el rei Alfons XII i a tota la seva cort i es converteix en el primer poble d'Espanya fixat en disposar de llum elèctrica en els seus carrers. En aquesta transformació intervenen arquitectes modernistes catalans. Així, en la visita al poble, trobem l'escultura «L'Àngel exterminador»,
una obra modernista de Josep Llimona, i que podem veure en el cementiri. També la Universitat Pontifícia, que també va ser obra d'arquitectes catalans. El Palau del Marquès de Comillas, obra de l'arquitecte català Joan Martorell. El monument, dedicat al Marquès de Comillas, que trobem al centre del poble, que és obra de Domènec i Montaner. I, sobretot, Villa Quijano, edifici conegut com el Caprici, i que és obra d'Antoni Gaudí. Que, si no vaig errat, és una de les poques construccions que Gaudí va fer fora de Catalunya, no?
Exacte, ara que la figura de Gaudí ha estat polèmica, se sap que va sortir molt poc de Catalunya i un dels llocs on va anar va ser a Comilles. Us aconsello, amb això d'aquest edifici, que feu una visita guiada per l'exterior i l'interior d'aquest palauet, el Caprici de Gaudí.
Gaudí, que era un geni, el va dissenyar pensant en la música, que era la gran passió del propietari Máximo Díaz de Quijano, i en treure també el màxim profit del sol i la llum. Com a decoració veureu molts girassols i elements musicals. Tots els elements estan estudiats al mínim detall i segur que us sorprendran. Si feu la visita guiada i feu una guia d'allà,
La veritat que treu coses i t'ensenya coses que dius, ostres, com pot ser això, com pot ser que es pensés en això, no? La veritat que és molt sorprenent. Val a dir que aquest edifici antigament va ser un restaurant durant molt de temps, per tant no es podia visitar, després ha passat per diverses mans i ara, diguem-ne que és patrimoni cultural i es fan aquestes visites.
Val a dir que en tot això que va fer Gaudí, que ho va dissenyar pensant en el seu propietari, aquest només va poder viure a la casa set dies, ja que només estrenar-la va morir. Per tant, recomanes fer la visita guiada, eh? Sí, sí, amb audioguia, però...
Que algú t'expliqui. Jo, a vegades, hi ha coses que, a mi em sembla que quan em diuen fem visites en grups i em donen audioguies, no? És que llença els diners. És millor que paguis una mica més i contractis una guia i que una persona, i que tu es pugui explicar bé. Alguns, altres edificis, la veritat que, escolta, veient l'ús amb els ulls ja n'hi ha prou, eh? Però aquest, si voleu conèixer ben bé els detalls de...
del caprici, contracteu, aneu allà, dieu, escolta, visites guiades, quan les podem fer, quan ens costa, i feu-la, de veritat. Molt bé. I acabarem aquest primer recorregut, aquesta primera part, a Sant Vicente de la Barquera. Sí, ja sé que el que diré ara potser no agradarà massa, però molts
situaran Sant Vicente i la Barquera com el poble del cantant David Bustamante. De fet, ell el va posar en el mapa, perquè molts no sabien ni on estava aquest poble i el David Bustamante en va fer bandera. Bé, a banda d'aquest detall de ser el poble de David Bustamante...
Recomano pujar dalt d'un turonet on trobem el castell i l'església de Santa Maria dels Àngels, recórrer els carrerons de la Puebla Vieja i gaudir de les vistes del poble i la ria tot travessant el pont de la Mazza, que és un pont de pedra de més de 600 anys d'antiguetat i que amb gairebé 500 metres de longitud va arribar a ser un dels ponts més llargs d'Europa. El pont és també conegut amb el nom del pont dels desitjos.
I aquí estaríem ja a tocar d'Astúries, eh? Has dit? Sí, el que passa és que deixa'm que et faig un apunt. Perdó, perdó, perdó. No, no, sí, sí. Ara parlarem del pont dels desitjos. Doncs sí, estem, vaja, no ben bé frontera, però seria l'últim poble interessant que hi ha abans de creuar la frontera amb Astúries. Si aneu a aquest poble, a Sant Vicente de la Barquera, i passeu aquest nom al pont dels desitjos, expliquem per què aquest nom, justament?
Tot té a veure amb una llegenda local, que sigui veritat o mentida ja és una altra història, però he dit que el pont té 500 metres, no és petit. Per tant, diu aquesta llegenda que si travesses el pont aguantant la respiració, se't complirà el desig que demanis.
Però has d'aguantar la respiració 500 metres caminant. És el que fa aquest pont. Jo també et dic una cosa, d'aguantar la respiració l'aguantareu perquè les vistes que hi ha des del mig del pont, de la bahia i del poble de Sant Vicente, la veritat que et treuen l'alè, queden allò que fas un sospir, tant com per aguantar 500 metres perquè se't compleixi un desill, no sé pas si algú...
Això ho aguanta, eh? Bé, doncs fins aquí aquesta primera part. Per tant, per allotjar-nos, què recomanaries? Hi ha molts... Mira, per exemple, jo en aquest viatge que vaig fer ens vam allotjar a Santiana del Mar, que en parlarem la propera setmana, perquè tot i que Santiana ja en parlarem la setmana que ve, és la ciutat o el poble dels tres mentides, no és Santa ni Llana ni Tienemar, tot i que Mar en té, però no el nucli antic.
Nosaltres vam allotjar a Santiago del Mar, una altra vegada em vaig allotjar a Noja, no sé, potser a Santander. Si voleu estar a la capital, podeu allotjar-vos allà. Si aneu amb el vostre cotxe, en una capital sempre és més complicat el tema d'aparcament. Jo sempre recomano això allunyats.
del que és el bullici turístic, buscar una caseta rural, uns apartaments, evidentment un hotel, i a partir d'aquí que hi hagi... De fet, Cantabria és que he travessat per una autopista i tot el que sigui estar a prop d'aquesta autopista que et pugui portar amb un tres o no res d'un lloc a l'altre és suficient. Si us agrada la platja, doncs buscar un poble de platja...
o de mar, si us agrada més el tema interior, per passar fresquetes si aneu a l'estiu, doncs busqueu un poble d'interior. El que passa és que si aneu ja sota els pis d'Europa, sí que llavors les anades i tornades per visitar, per exemple, els ports de costa són més llarges. Explicarem la setmana que ve que tenim un congost, el de l'Hermigua, que són 21 quilòmetres. Per tant, clar, si tu tallotges a Potes, que és un poble que també en parlarem, si cada dia per anar i tornar
has de fer aquest congost amb 21 quilòmetres. Doncs jo ho faria al voltant del que és Santander, que ja trobareu molts pobles, i menjar, vaja. Vas gaudir, eh? Sí, formatges, pastissos, el cocido levaniego, que ja en parlarem. Vaja, tenim molta varietat. Molt bé.
Doncs la setmana que ve farem aquesta segona part d'interior de Cantàbria, que té coses molt atractives. Josep, moltes gràcies. Espero que aquest vespre al Sardinero no ens doni un ensurt. Veurem. Ah, per cert, vas anar a veure els jugadors del Barça, no? Arribar... Sí, el dilluns em va trucar a la feina. M'han despertat ara a la ràdio i em va trucar a explicar per la cul l'arribada del jugador del Barça. Exacte, d'Arabia Saudita. Bé.
Moltes gràcies, Josep. Bona setmana. Els oients, també gràcies per seguir-nos. Tanquem aquí el bon dia i bona hora. Us deixem ara amb la Sílvia i l'informatiu Molins Arrell al dia. Després tenim el programa Cairós, a dos quarts d'una i a la una la remissió de l'etapa reina. I a partir d'aquí la resta de programació de la tarda fins a la una de la matinada. Gràcies, doncs, per seguir-nos. Que acabeu de passar un bon dijous. I nosaltres tornem demà a les vuit en punt del matí. Que vagi molt bé.
Bon dia, avui comencem...