Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És divendres 28 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició, la darrera ja d'aquesta setmana, al capdavant del bon dia i bona hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, ara mateix amb 4 graus i mig de temperatura a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment. L'equip d'aquest programa avui, Roger Toset, Eli Arjona i Oriol Romeu, us acompanyarem fins les 12 del migdia. Per acabar de repassar, de pentinar tota l'actualitat, totes les activitats que tenim...
aquests dies, déu-n'hi-do aquesta setmana, i avui ens centrarem en aquesta primera hora del programa, a parlar-vos de la conferència que organitzen els amics del museu per aquest proper diumenge, dia 30, a les 12 del migdia, al Museu Municipal del carrer Pintor Fortuny. Atenció, perquè parlaran del Baix Llobregat
i molins de rei, però de fa milions d'anys. Un viatge submarí a través dels fòssils. Anirà aquesta xerrada a càrrec de l'Eric Baulenas, que és tècnic en medi ambient i divulgador en geologia i paleontologia, a més a més de música. En parlarem amb ell mateix a partir de dos quarts de nou, amb l'Eric, que el trucarem, i ens parlarà d'aquesta xerrada. Serà després d'actualitzar la informació de servei, per una banda...
Per altra, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i també fent una mirada a la informació general amb els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Escoltarem també la punt del dia amb l'Àngel Rúthia i, evidentment, farem un repàs a la programació.
de la ràdio nostra i de la televisió per aquest divendres. Acabarem la primera hora del programa amb el Xavi PSX i l'espai d'Efemèrides, tal dia com avui, un videojoc. Això serà fins a arribar a les 9 del matí. Després de les notícies de les 9, escoltarem la Sandra Tangerina, que ens proposa la cançó del dia cada divendres. I després, immediatament després, la tertúlia d'actualitat. Per tant, avui la tertúlia amb els Miquels.
Avui sense el Miquel Païssa, que el tenim molt constipat, des d'aquí records, i esperem que la resta sí que ens pugui acompanyar. Això serà fins a les 10 del matí, per tant, pràcticament més de tres quarts d'hora convertint tertúlia amb els Miquels. I a partir d'aquí, a partir de les 10, després de les notícies de les 10,
Espai polític del dia. Preguntes ara, Molins, amb el regidor portaveu d'aquesta formació, que és el Ramon Sánchez, per començar a valorar també el ple que vàrem tenir ahir a la sala d'actes, en aquest cas, de la Biblioteca al Molín. Ple ordinari del mes de novembre, amb poc més d'una hora i mitja de debat.
que repassarem des d'aquest espai. A dos quarts d'onze farem l'espai Fragments amb la Mònica Mas Rubió. Com sempre, ens proposa aquesta temporada una novel·la i a partir d'aquí fem un parell de testets durant dues setmanes per donar a conèixer la novel·la. En aquest cas serà una novel·la d'Octavi Egea, Jordi Durç,
que ens començarà a explicar la Mònica avui a partir de dos quarts tocats d'onze del matí. Després, qui tindrem aquí amb nosaltres a l'estudiu de Ràdio Immunitzarri és la Judit Herrera, amb el seu espai de les grans dones de la història.
que ens basem a partir d'aquest llibre 100 grans dones de la història de la Maria Àngels Cabré. Cada setmana dos perfils biogràfics, dues dones. En aquest cas, Margareta Mit i Madronita Andreu, avui les protagonistes. Això ens permetrà arribar fins les 11 del matí. A les 11 us parlarem d'una altra activitat que tenim aquest cap de setmana, en aquest cas organitzada per Enrèda't per la Discapacitat, perquè...
presenta demà dissabte Enredats al Balandrau. La Jolet, una gran emoció. Això és un documental que recull l'experiència de l'ascens en aquesta cadira especial, la Jolet, al cim del Balandrau, que vam fer el juny d'aquest any.
I és una activitat també marcada, com dèiem, al voltant del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es celebra la setmana que ve, el dia 3 de desembre. Avui tenim la presentació del llibre del viatge del Nandú, demà tenim aquesta proposta. En parlarem avui amb el Xavi Moreno, que és membre d'Enreda, d'un dels coordinadors de la Jolet, de l'entitat.
que ens parlarà de tota aquesta experiència. Serà a partir de les 11 i 10. Qui vindrà després serà el Xavi García, amb el seu espai Tens recordes, avui per recordar la figura de José Lito. Atenció. I a la recta final del programa ens n'anirem de nou a la Catalunya Nord, com vam fer la setmana passada a l'espai Camins amb l'Híctor Zacarias, però la setmana passada vam anar a Coll Lliure. Avui ens porta a fer una ruta entre Benyuls i Port Vendres,
i que ens explicarà a tres quarts toques de dotze fins a arribar a les dotze del migdia. Amb l'Hector Zacarias i l'Espai Camins tancarem el bon dia i bona hora. Després avui no tindrem l'informatiu Molins de Rei al dia, però sí a partir de dos quarts d'una la cita amb el món dels còmics amb el Pau Moratalla parlem de còmics.
durant mitja horeta fins a arribar a la una, i després de les notícies de la una, com bé sabeu, és temps de teatre, perquè, repetim, fem remissió del programa Tot Teatre, el programa del Dani Pasqual, que ens permetrà arribar a les dues, connexió amb la xarxa i la resta de la programació d'aquesta casa, que repassarem d'aquí una estona. Per tant, sense més preàmbuls, comencem el bon dia i bona hora d'aquest divendres 28 de novembre de 2025. Benvingudes, benvinguts.
Molt bé, 8 del matí i pràcticament 7 minuts.
Anem a fer un repàs a la informació de servei. Començant i interessant-nos per la previsió meteorològica tant per avui divendres com pel cap de setmana. No arribem als 5 graus, 4 graus i mig ara mateix, com dèiem a l'exterior de la mitjana. Fa fred, per tant, a aquesta hora del matí. Saludem el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia.
Hola Oriol, bon dia. Fa fred, les temperatures continuen sent baixes, ambient fred aquest matí, tot i que les temperatures màximes avui pujaran una mica respecte a les que hem tingut aquests últims dies. Tot i això, farà fred, però no tant com aquestes últimes jornades, amb un dia que serà bàsicament assolellat, però amb la presència de núvols alts. Els castones poden intervolir una mica l'acció del sol. De cara a demà dissabte, doncs un temps més o menys com el de avui, però amb temperatures una mica més altes, especialment les mínimes, les màximes,
més o menys es mantindran com les d'avui. I demà, amb el pas de les hores, tindrem una mica més de núvols, però de moment, sense conseqüències, dissabte. Atenció diumenge, perquè el cel estarà més tapat i no descartem que diumenge, sobretot a partir de migdia, pugui arribar a caure algun ruixat aquí a Molins de Rei. Les temperatures diumenge seran una miqueta més baixes les màximes, un ambient, però que, de cara a començaments de la setmana que ve, tornaria a ser bàsicament assolellat els primers dies i amb temperatures que poden tornar a remuntar a partir de dilluns.
Molt bé, doncs gràcies Jordi per la informació i a les 8 del matí i 8 minuts ens interessarem també per la situació del trànsit a aquesta hora a la xarxa viària. Mentre no saludem l'Eduard Baciana, dir-vos que pel que fa al transport públic, la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, en principi aquesta hora funciona amb normalitat, per tant no hi ha incidències
a aquesta hora a la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona. Bones notícies. I el que farem ara sí és conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària connectant amb el RAC. Allà ens està esperant l'Eduard Baciana per explicar-nos la situació. Com ho tenim això, Eduard? Molt bon dia.
Bon dia, doncs. A la C-59, a Caldes de Montbui, un incendi des de la Calçada, en dos sentits de la marxa, i també s'ha reobert el tall a la P-7 a Sant Cugat del Vallès, però encara hi ha 7 quilòmetres de retencions en sentit sud, encara a la P-7 trobem retencions al punt de Barberà, en dos sentits de la marxa, i també hi ha cues en sentit Barcelona de fins a 4 quilòmetres, a la A-2, des de Sant Vicenç dels Horts fins a Sant Joan d'Espí, i més de 2 quilòmetres a la P-23, des d'Esplugues fins a l'Avinguda Diagonal. Pel que fa a les rondes de Barcelona, hi ha retencions a la Ronda Litoral, al punt de Sant Adrià fins al Nus de la Trin
i també fins a la Barceloneta, en direcció a Llobregat, i a la Ronda de Dalt, des de Santa Coloma fins a Valcarca. També trobem l'ampitud a la C30 del Prat i a la C32 des d'Hospitalet, en sentit Barcelona. I això és tot des del RAC. Bon dia. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies i molt bon dia, Eduard. Bona jornada. Gràcies. I ara el que farem és... No tenim ofertes noves?
de feina, les ofertes que ens comenta el Francesc Roeda, però el que sí que farem és recuperar l'oferta que ens comentava a principi de setmana i li donarem aquesta segona oportunitat, segona volta i definitiva. Per tant, anem a recuperar l'oferta del dilluns. Endavant, Francesc, bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens ha arribat a una fleca pastisseria ubicada aquí amunt del terrell. Ens demanen un dependent-dependenta. Es busca una persona per treballar en jornada a la matí
35 hores setmanals, de dilluns a divendres, de set a dues, amb possibilitat de treballar també dissabtes al matí. El contracte seria indefinit a temps parcial,
El salari a conveni, segons conveni, i l'incorporació immediata. La tasca, l'atenció al client, el tracte proper i amable, venda de productes de fleca i pastisseria, preparació i reposició de productes a l'expositor, manteniment i neteja del punt de venda i gestió de cobraments i caixa.
es demana experiència en atenció al públic i capacitat de treballar en equip. A nivell de requisits, experiència mínima de 3 anys, feina similar, català i castellà, coneixements d'ofimàtica, de nivells d'estudis, estudis primaris o similars i també es valorarà tenir el càrrec de manipulació d'aliments.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per la informació. El Francesc Rueda, ja sabeu que teniu penjades les ofertes de feina pel web clicfeina.cat. Informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí, de manera que el que farem és repassar
la farmàcia de Guàrdia per avui i aquest cap de setmana, si us sembla bé, l'últim cap de setmana del mes de novembre, dilluns, encetem ja la recta final de l'any i encetarem el mes de desembre. Avui, dimendres, dia 28.
La farmàcia de Guàrdia és la Milà. La farmàcia Milà la trobareu al carrer Riera Mariona, número 3, al barri de les Conserves. Avui, per tant, la Milà. Demà dissabte, dia 29, és la farmàcia del Passeig, que trobareu al Passeig Pimar Gall, número 11.
I el diumenge és la farmàcia Espinet del carrer Menéndez Pelayo, número 36, al barri del Canal. Recordeu que en tots els casos l'horari del servei de guàrdia és de les 9 del matí fins les 10 de la nit i que a partir de les 10, si necessiteu aquest servei, us haureu de desplaçar...
a les poblacions veïnes que sí que tenen el servei de farmàcia oberta durant tota la nit. És el cas, per exemple, de Sant Vicenç dels Horts o bé de Sant Andreu de la Barca. Dos minuts i mig i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local perquè l'Ajuntament presentava ahir la programació de Nadal. Ara no sé si he dit actualitat local o repàs a Nadal, però en tot cas el que sí que l'Ajuntament presentava és la programació de Nadal, perquè Nadal comença amb l'encesa de l'enllumenat, això serà demà.
dissabte a les 6 de la tarda a la plaça de l'Ajuntament, amb activitat infantils a càrrec de la coquera Teatre, encesa de l'enllumenat demà a les 6 de la tarda. Però és una programació, també amb les propostes habituals, com actes populars per fer cagar el tio, el mercat organitza tallers, activitats infantils o un sorteig, i hi haurà també el poema de Nadal, la quina de l'enxoscat, la fira de Nadal. Atenció que aquest any es farà a la plaça de l'1 d'octubre,
els dies 13 i 14 de desembre. Per tant, es deixa la plaça de l'Església, nou escenari per la Fira de Nadal, plaça de l'1 d'octubre. També hi haurà, evidentment, els pastorets, la fàbrica dels somnis i s'acabarà amb l'arribada dels Reis Mags la tarda vespre del dia 5 de gener. Totes les activitats les podeu consultar al web molinsarit.cat barra Nadal. Ahir presentava aquesta programació la regidora de Cultura, acompanyada...
l'alcalde de la Vila, i precisament Ainoa García, la regidora de Cultura, destacava que les propostes tenen la intenció d'acompanyar el comerç i dinamitzar el municipi. L'escoltem. Dintre d'aquesta programació, que com deia són més de 70 activitats, també tindrem l'acte de celebració del primer aniversari de l'obertura del Museu del Renaixement, tindrem el poema de Nadal, tindrem la llar tradicional fàbrica dels somnis aquí a la planta baixa del Molí, tindrem l'arriba del Patxa...
Per tant, tindrem tot un seguit d'activitats que el que volen és acompanyar a la ciutadania de Molins, sigui quina sigui la seva edat, a gaudir d'aquests dies a casa nostra, a no marxar de la vila i així també poder fomentar el comerç local amb aquestes compres nadalenques que tindrem aquests dies.
Recordeu demà a les 6 de la tarda, plaça de l'Ajuntament encesa de l'Enllumenat, i les novetats, per cert, pel que fa a l'Enllumenat de Nadal, són que en guany s'ha afegit il·luminació a l'Avinguda de Barcelona, des del Parc de la Mariona fins a la Riera Bonet, a la pèrgola de la plaça de l'1 d'octubre, i es canvia la ubicació de l'Arbre de Nadal del barri del Canal, que estava a la zona esportiva del Ricard Ginebreda,
I quan són un quart de nou us expliquem que la Biblioteca Pública de Nova York...
als Estats Units, ha escollit la novel·la gràfica del Jesús Ballaz com una de les millors llibres infantils de l'any passat, de l'any 2024, publicats en espanyol. L'escriptor navarrès, establera Molins de Rei des de fa dècades, ha publicat el Buscant l'Ahmet, va publicar ara fa un any, Buscant l'Ahmet, l'elaboració del qual, atenció, ens explicava ahir que ha durat uns cinc anys, inicialment havia de ser una novel·la,
i finalment es va convertir en una novel·la gràfica amb il·lustracions de l'artista gràfic de Casa Blanca, el marroquí Ed Oner. Ens explica precisament la història d'un nen de 13 anys, en Saïd, que marxa del Marroc per buscar el seu germà gran, l'Ahmet, que ha marxat de casa i sospiten que ha anat a Barcelona pels rumors que han arribat al seu poble. En Saïd,
Arriba a Barcelona, després de tres dies de viatge ocult en un camió, creu que el seu germà és a la ciutat i ho confirma quan veu un mural acabat de pintar per algú, pensa per la il·lustració, que ha viscut al mateix lloc que ell. Doncs bé, el personal expert, comitè d'experts de la Biblioteca Pública de Nova York...
Ha compilat una llista amb els 25 millors llibres infantils de l'any 2024, publicats en espanyol i en anglès, i ha seleccionat el llibre del Jesús Ballaz. Escoltem el Jesús explicant-nos què li ha suposat formar part d'aquesta llista d'aquests experts.
La confirmació que tinc gana de continuar treballant i ho continuaré fent, perquè almenys hi ha alguns bibliotecaris i crítics de literatura per nanos de Nova York que no sé per què s'hi han fixat. Sí, és un comitè d'experts que cada any elaboren una llista dels que són per ells els llibres més interessants en anglès i en espanyol.
I cada any elaborant aquesta llista i, bueno, no sé per què, ja m'ha tocat per segona vegada un llibre meu estat en aquesta llista, la qual per mi és un res, una alegria.
Efectivament, perquè l'any 2022 ja hi va ser en aquesta llista, en Jesús, amb el llibre El Nieto del Cóndor. Recordeu que el buscant l'Ahmet està tant en català com en castellà, el publica l'editorial Ecare, té 40 pàgines i val uns 16 euros. I fem un apunt d'esports per parlar de la nova derrota de l'equip amateur A de l'Atlètic Incresa a l'última jornada de Lliga.
en van perdre 4 de 3 al camp del Juan XXIII de Terrassa. Ara mateix l'equip jove i amb jugadors inexperts en la categoria ha debutat a tercera catalana i li està costant aquesta primera part de la Lliga, aquest primer tram, contra equips amb jugadors també s'ha de dir més veterans a la categoria. De moment només han guanyat dos partits, un d'ells al derbi Molineng,
i estan penúltims a la classificació. Volen fer un gir i esperen aconseguir una victòria que els ajudi a agafar embrenzida i començar a escalar posicions. Ens ho deia l'Adrià Cabrera, membre del cos tècnic del primer equip, que valorava la situació de la materada a l'Atlètica Ingrés.
Estem amb una dinàmica que si juguem amb un equip que té més experiència a la categoria o té més edat, ens costa molt, perquè és un equip molt jove, que la majoria debuta a la categoria, ja són emocions, ja són moments de partit que són claus, doncs ens costa encara, però bé, ens adapten a la categoria. I quan tinguem la primera victòria, després d'aquesta mala dinàmica,
canviar de tot. Jo crec que serà el punt d'inflexió quan, si aconseguim aquesta victòria, serà el punt d'inflexió per canviar la dinàmica. Doncs el proper partit és demà, dissabte, dos quarts de set de la tarda, a casa, el municipal del Ricard Ginebreda, contra la Palma de Cervalló, rival directe.
Passant quatre minuts d'un quart de nou, anem a fer un repàs a l'extensa agenda d'activitats que tenim per aquest cap de setmana, fent referència a la Coral Cordona, que avui divendres té de nou una actuació, en aquest cas al centre Eloís, del camí antic de Santa Creu d'Olorda, a partir de dos quarts de dotze, aquesta actuació.
aquest equipament de la vila. També tenim encara dins els actes del 25N una sessió de compte a comptes, avui a dos quarts de sis a la biblioteca, encara que sigui una nena a càrrec de la Susanna Navó, doncs serà a partir de dos quarts de sis a la biblioteca
el Muli. Avui que es presenta el llibre El viatge del Nandú, com bé hem explicat abastament aquesta setmana al programa, serà dos quarts de set de la tarda al Teatre del Foment Cultural i Artístic, llibre que ha escrit l'Eva Matamoros, que ha il·lustrat l'Aida Galsaran i que tots els protagonistes seran el Foment, amb aquest acte presentat
per la meteoròloga convilatana la Mònica Usart. A dos quarts de set, el foment cultural i artístic. Una estona més tard, a dos quarts de nou, tenim els Premis Esport 2025, en aquest cas el Teatre de la Peni, Premis Esport presentats també pel nostre company, en aquest cas el Toni Ramoneda. I, a més a més, també fer una menció que l'Associació de Veïns del Barri del Canal fa assembleia general de socis,
Avui també a les 7 de la tarda al seu local del carrer Ferran Agulló. Pel que fa, demà dissabte, l'Associació dels Trens Petits de Monins de Reis celebra el dia del modelisme ferroviari, que per cert és el 2 de desembre, i ho farà al local que té l'associació, l'Espai d'Entitats Collserola, l'antic institut.
obrint demà de 11 del matí a 2 del migdia. Demà que també es presenta el tercer volum de La cuina que s'aprèn a les 12 del migdia a la sala Punt de Comerç del Mercat Municipal amb un seguit d'autors i autores que han dit la seva recepta, l'han escrit i la trobareu amb aquest llibre, tot això coordinat amb idea del Toni Morero.
Com dèiem, demà a la tarda, a les 6, tenim l'encesa de llums de Nadal a la plaça de la Vila. Activitats infantils també càrrec de la Cuquera. Viu el Nadal a Molins, arreu. A les 7 de la tarda tenim sessió de Cine Club amb la pel·lícula noruega Adorable. Serà demà a les 7.
I si anem a activitats del diumenge, recordeu que el SEM organitza la primera cursa de muntanya, Camins de Collserola, amb Trail Vicious, aquesta entitat que també ens acompanyava aquesta setmana. Ja estan les inscripcions esgotades, tancades, i desitgem que els hi vagi molt bé.
en aquest cas amb sortida i arribada al parc de la sèquia del barri de la Granja. Sí, esperem que el temps acompanyi, perquè hi ha incertesa amb el temps, com també amb la festa de posa't la gorra, per aquest diumenge de 10 del matí a 2 del migdia a la plaça de la Llibertat.
Esperem que el temps acompanyi i es puguin fer totes aquestes activitats, actuacions, sortejos i la subhasta solidària. La gorra val 8 euros i recordeu que la podeu adquirir a l'estanc Margarit, a l'estanc de la plaça, a l'enashop.com, a Cal Barça del Mercat Municipal, al Bacus.
fort del pont, la caça urbana, el bar Miguelón, a les llibreries Barba i Amèlia hi ha la Penny. També tenim aquesta caminada i visita guiada per conèixer els valors ambientals i les amenaces de la Riera Vallvidrera, organitzat per les entitats ecologistes, caminada a partir de dos quarts d'onze aquest diumenge a l'aparcament de Can Rebella i, si no, a dos quarts de dotze al pont de la Riera de l'Avinguda Castellbí. També esperem que el temps respecti.
Discoteca adaptada d'enredat i 7.50 per aquest diumenge a les 5 de la tarda al Foment, com és habitual, al Bacus, perdoneu, del carrer Foment, amb DJ Jambo Jamvito. Tenim proposta del grup local de xarxa amb la companyia Uniso aquest diumenge a dos quarts de sis. Nop Nala és la proposta que fan.
Tenim celebració de la festivitat de Sant Andreu, que organitza la Càtedra d'Estudis del Renaixement, el Museu del Renaixement, a partir de les 6 de la tarda aquest diumenge. Últimes sessions també de la sala 42, a proposta d'impuls teatre, per aquest dissabte a les 8 i diumenge a les 12 del migdia. Ja no queden entrades tampoc. I també tenim ball al Foment, en aquest cas a les 6 de la tarda aquest proper diumenge.
I no has parlat de la conferència del museu, em direu, efectivament, perquè ara en parlarem abastament a partir de dos quarts de nou amb el seu ponent. Anem a fer un repàs a la informació general. Endavant Roger Toseta amb els títols de la premsa escrita. Bon dia, Oriol. El periòdico titula la seva portada que Europa canvia d'estratègia mediterrània. 30 anys després de l'inici del procés de Barcelona, la Unió Europea proposa un nou pacte per contrarrestar la influència de la Xina, Rússia...
i el golf a la vora sud. Enjuguem la prosperitat en l'habitatge, ho deia Salvador Illa ahir al Fòrum Espanya 360, defensa en aquest fòrum que Catalunya és una palanca, no un imant extractor. Les autonomies aposten per augmentar l'oferta habitacional, quatre expresidents demanen reformar el finançament i el ministre Torres es felicita del diàleg amb les autonomies.
El jutge envia a presó sense fiança Avalos i Coldo i el govern posa en marxa una llei per accelerar la construcció residencial. També Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana, amb el suport de Vox. I l'accionista del Sabadell, que va recolzar l'OPA, deixa el Consell d'Administració. També el món de la cultura celebra el 30è aniversari del MACBA. A La Vanguardia parlem d'aquesta entrada a presó d'Avalos i Coldo i l'augment de la pressió sobre el PSOE.
També això ho il·lustran amb dues fotografies de portada. També entrevista en Antonio Acosta, president del Consell Europeu. Hem de donar espai a Trump perquè tingui èxit a Ucraïna. I el PP, Vox i Junts tomben al pas premi per als pressupostos. El bloc que va donar la investidura Sánchez certifica la seva ruptura i impedeix a l'executiu aprovar els objectius de dèficit. Feijó crida a manifestar-se diumenge a Madrid contra Sánchez i a Catalunya el 38% de la població que treballa és pobra.
També optimisme comercial pel Black Friday, ara us explicarem alguns consells, i avui també el que fem amb escenaris de sempre i les cartelleres de cinema a la vanguardia. El diari Ara, el Suprem envia a la presó a Avalos i Col·lo García per evitar la fuga, parlant dels 15 anys de celebració de l'ara de periodisme lliure.
També de Vox, que investeix Pérez Llorca a València, i de Putin. O es retiren del Donbass o el prendrem per les armes, el di de Rus, referè del pla de pau de Trump. Les comarques gironines, on més cau l'ús habitual del català, perquè una enquesta mostra el retrocés de la llengua. Hi ha articles de la periodista Natsa Ferrer, a la pàgina 48, i de l'enginyer Joaquim Coelho, a la pàgina 26. I, per últim, repassem la portada del punt. Avui l'arquitecte inacabable, l'any Gaudí,
Promou l'estudi científic de la vida i l'obra del geni de l'arquitectura, una figura sovint terciversada per conjectures i interpretacions sense rigor. La Generalitat té nou president el mateix dia que un altre polític valencià, Avalos, acaba la garjola i crònica de Ricard Xulià, Abascal fa president Pérez Llorca des de Madrid. També una punta esportiu, la pressió en la sortida de pilota asfixia el Barça de Flick, el Chelsea, el Sevilla i el PSG,
han sotmès al Barça amb aquest mètode i entrevista la Júlia Colom cantant mallorquina a les Illes en l'aspecte musical. Estem en un moment extraordinari i avui també les estrenes de la setmana.
Molt bé, tres minuts i seran dos quarts de nou. Anem a completar, aviam, el repàs de la informació. Expliquem-vos que ha sortit un nou número de la revista Llaç. Correcte, ens l'havien deixat a les portades de la premsa. Ens l'entregaven justament fa un parell de dies, el número 611, que parla dels reptes del moviment veïnal. Noves agrupacions veïnals de les Guardioles i el Pont de la Cadena parlen del Festival de Cinema de Terror que ha bat rècords d'assistència.
i de l'impost de béns immobles, que augmentarà un 2,36% el 2026. També entrevisten l'Urdés Quintero Co, autora del llibre 40 segons. Aquesta és la portada d'allà, que ja podeu trobar a les llibreries per 4 euros i mig. I ara sí, aprofitem per fer a la premsa digital algunes de les notícies.
Avui, 28 de novembre, és el Black Friday, tot i que ja sabeu que molts dies abans, de fet, durant tot el mes, les botigues ja estan fent descomptes, però cal vigilar amb les ofertes i es bo conèixer els drets dels consumidors. Això ho llegim al 3CAT. Hi ha set punts que podem tenir en compte, com elaborar una llista dels productes que volem comprar per evitar compres compulsives, comparar els preus de diversos establiments i desconfiar de les ofertes molt de mineres que trobem a internet...
També revisar les condicions. Els productes han de tenir la mateixa qualitat i garantia que tenien a preu no rebaixat. Guardeu el justificant. Un cop feta la compra, cal guardar un justificant o la factura, perquè sense el resguard no tindrem garanties ni dret a reclamar. La compra online a comerços de confiança. Si compreu per internet, el més important és escollir un comerç que ja conegueu i fins i tot és ideal si en teniu alguna referència. Si dubteu, busqueu opinió d'altres usuaris a la xarxa.
També compta amb el phishing, els delinqüents poden enganyar-los atrayent-nos amb una oferta molt atractiva sobre un producte a través d'un correu electrònic, un SMS o amb l'aparença de webs de compres falses. Aneu amb compte amb els enllaços que cliqueu i no guardeu les dades bancàries, no guardeu la informació de pagament.
A les webs on compreu, com el vostre número de targeta, són consells bàsics que podem llegir al 3CAT. I també al món.cat, tot i que no tindrem gaire temps d'explicar-ho, desmunten mites fake news sobre les vacunes de la grip, com, per exemple, que les vacunes contra el virus només s'han d'administrar de forma puntual i excepcional. No, s'haurien de fer cada any. També les embarassades es poden vacunar? Doncs sí, les embarassades es poden vacunar i, de fet,
és recomanable que ho facin, es protegeixen elles i també protegeixen el futur bebé. Els al·lèrgics a l'EU no es poden vacunar? Això és també un mite fals. La vacuna de la grip pot produir la malaltia? No, també és un mite fals que es desmunta en aquest article molt extens del món.cat. I el podeu llegir justament en aquesta web, al món.cat, on veureu tots aquests mites sobre la campanya de vacunació i que s'estan estrenint sobre la grip.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
A veure, el que volíem fer ara és parlar-vos d'una conferència que organitza l'Associació Amics del Museu per diumenge, per aquest diumenge dia 30 de novembre, a les 12 del migdia, al Museu Municipal del carrer Pinto Fortuny, número 55. Volen parlar...
del Baix Llobregat i de Molins de Raí, però de fa milions d'anys. Un viatge submarí a través dels fòssils. Per això han convidat l'Èric Baulenas, que és nascut a Esplugues i ciutadà de l'Hospitalet de Llobregat. Ell és tècnic en Medi Ambient.
i divulgador en geologia i paleontologia, a més a més de músic. Ell ha dut a terme diversos estudis i articles científics relacionats amb el patrimoni geològic i paleontològic del Baix i Obregat i és defensor dels espais d'interès geològic a través d'itineraris, xerrades, publicacions i col·laboracions.
Bé, sembla que de moment no és possible saludar l'Eric, no ens agafa el telèfon. Per tant, haurem de reestructurar momentàniament l'estructura del programa. Intentarem fer passar abans l'Àngel Rutia.
i després intentarem poder conversar amb l'èric, ni que sigui uns minuts. Ens havíem deixat de tot el cap de setmana de totes aquestes activitats i d'agenda, que anirem repassant també els bulletins horaris. Per destacar, teníem aquesta conferència al museu i a les 11 tenim aquesta proposta d'enredats al balandrau, que també en parlarem, que es fa demà al Foment Cultural i Artístic. Demà a les 7 de la tarda tenim...
Aquest documental Enredats al Balendrau d'Enreda't per la discapacitat i en parlarem a partir de les 11 també. Per tant, dues activitats que no hem acabat de citar a l'agenda perquè ampliarem la informació en el transcurs del que portem de programa i, per tant, o del que fem de programa fins a les 12 del migdia.
Aviam, què fem, Eli? Anem a saludar l'Àngel Rutia. Doncs li agraïm moltíssim que ens acompanyi uns minuts abans del que és habitual amb el seu apunt del dia de repàs de tot el que ha donat de si la setmana. Doncs ens quedem amb una actualitat. Què tal, Àngel? Com estàs? Bon dia. Bon dia, Oriol. Bon dia. Ha anat bé la setmana? Exacte.
Ha anat perfecte. Sense novetats. Sense novedades en el frente. Sense novedades en el frente. La cosa que és que tot funciona normal. Molt bé. Escolta, que ens vols parlar de metges avui? Sí, parlant de metges. És un tema que em parlo sovint, però és un tema preocupant. Parlem-ne, parlem-ne, quan vulguis. Vinga, va. La gran tasca dels metges de família. Contínuament...
Són alarmes que a l'entorn de la sanitat, perquè es produeixen notícies inquietants. Atenció, el 41% dels nous metges col·legiats a Girona fa un parell d'anys són estrangers. I això no aixa. Vol dir que venen d'altres països menys exigents amb el títol sota el braç. Per tant, amb el sobreconduït per exercir la medicina oficialment.
Els estudiants d'aquí, amb bon expedient acadèmic i amb vocació, no poden entrar a les facultats de Medicina d'aquí, perquè la nota de tall és alta. Però, en canvi, el tripartit va inventar allò del districte únic,
Que vol dir que si a Vigo, per exemple, el professor li regala un 9,8, aquest, l'alumne, ve aquí a estudiar Medicina tranquil·lament i els de casa han d'estudiar una altra carrera. Enginyer Agrònom, per exemple, que no és exactament el mateix.
Per si hi fos poc, aquí van enxampar el Daniel Delfonso, aquell exdirector precisament de l'oficina antifrau, i el Jorge Fernández Díaz, dient allò tan greu i tan joiós per ells que deien les hemos destruido el sistema sanitario.
En un país normal estaria en la presó, però aquí continuen. I al davunt, en Fernández Díaz, donant lliçons de moral i religió a les pàgines del diari ABC, aquell diari d'estema dreta de Madrid i que no para de dir tonteries. Aquesta setmana ha vingut el tanatori de Molins per compartir...
que compartim, perdó, amb el del Papiol, a la vella d'una dona extraordinària, d'aquelles que no tenen amics, la Montserrat. En aquests actes s'acosteix a un repàs de malalties i a parlar desinibidament de les malalties i del sistema sanitari i dels metges i com això cessen, etcètera, etcètera.
Amb sorpresa em van dir el descontent general que hi havia al Papiol amb una de les dues metgesses destinades al poble. Hi ha la doctora Planes, d'una saga important de metges de Castellbisbal, que han deixat un rastre de bona feina i efectivitat.
propers al malalt, entenent-lo, col·laborant en qüestions que potser no les tenen assignades. Però, per damunt de tot, amb estima i generositat envers el malalt. L'altra metgessa, la que sembla que no sintonitza amb el malalt i les seves dificultats, ha vingut de fora i en diuen que no té massa interès en agafar l'identitat d'aquí.
Veiem si el pròxim enterrament, el grup de persones que unànimament em van expressar dificultats de sintonitzar, em diuen que el panorama ha canviat rotundament, que així sigui, fins al punt de la setmana que ve, Oriol. Molt bé, Àngel, doncs moltíssimes gràcies, com sempre, per les reflexions i per entrar bé una mica més d'hora. Que vagi molt bé el cap de setmana, eh?
Igualment, una abraçada ben forta. Una forta abraçada, que vagi molt bé. Gràcies, Àngel. Fem una petita pausa per la publicitat. De seguida tornem sis minuts per sobre dos quarts de nou.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? A punta dels vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar del català amb fluidesa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles per mi és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem.
Els divendres, Faves Tendres. Música a la carta. Gloria, alzaste en el aire, con una ola. Día que me quieras, debemos separarnos, no me preguntes qué. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres. Te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres fa bastèndres amb Judit Carrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también. Però este pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? El Virulai de Molins ho tenim molt clar.
Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne. Que els proposi projectes creatius i engrescadors. Una escola que els acompanyi. Que els exigeixi esforç i responsabilitat. Que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virolai. Virolai. L'escola a mida.
Bon dia i bona hora.
Seguim endavant el bon dia i bona hora. Passen nou minuts de dos quarts de nou. Mireu, estem fent tots els possibles per parlar amb l'Èric Baulenas, el conferenciant aquest diumenge d'aquestes conferències al museu, convidat pels amics del museu, però no hi ha manera de trobar-lo, em sap greu. Estem fent tots els possibles, però de moment no contesta. De manera que avancem i anem a acabar de completar la informació amb els diaris digitals que ens faltaven acabar de repassar. Roger.
Sí? Sí, sí. Què es faltava, sisplau? Parlem del Nacional, que explica això que us explicàvem que surt a la portada de la premsa, que s'ha fet aquesta enquesta de l'ús del català com a llengua habitual, que en aquest cas cau al 24,7%, en aquest cas a l'àrea de Barcelona.
L'ús del català evidencia una diversitat de situacions a les diferents àrees del país, diu aquesta notícia del Nacional, i mostra un cop més que a l'àmbit metropolità de Barcelona la zona amb més població de Catalunya i la que, on vinim nosaltres, és la que ofereix pitjors resultats, segons les dades de l'IDESCAT, que aquest dijous s'han publicat de manera territorialitzada. Si el conjunt de Catalunya, segons l'IDESCAT, el percentatge de ciutadans que tenen el català com a llengua habitual
és només del 32,6%. A l'àrea de Barcelona, la població que té el català com a llengua habitual és del 24,7%. A l'altre plat de la balança, les Terres de l'Ebre, les comarques centrals i l'altirineu, que apareixen com els territoris amb més presència del català. L'enquesta de l'IDESCAT sobre usos lingüístics s'elabora cada 5 anys i estudia la llengua inicial, la llengua d'identificació,
i la llengua habitual de la població de Catalunya a partir dels 15 anys, així com l'ús del castellà i altres llengües de la població. Aquesta darrera enquesta, que correspon a les dades del 2023, fixeu-vos, va disparar les alarmes el mes de gener quan es va fer pública i va revelar que el percentatge de població que assegura tenir el català com a llengua habitual havia caigut fins al 32,6%. Aquests resultats, que es van atribuir a un context de fort creixement de la població,
És la pitjor dada en 20 anys i representa una caiguda d'un 3,5% menys pel que fa als parlants habituals respecte a la darrera enquesta del 2018, que era del 36,1%. Aquesta notícia la podeu llegir extensament perquè és una notícia molt llarga amb molts percentatges i moltes dades al nacional.cat.
A la premsa del Baix llegim que els Mossos d'Esquadra ja tenen a punt aquest pla que tant ens agrada a les festes nadalenques, que és el pla Grèvol. En aquest cas, al Baix Llobregat, els Mossos d'Esquadra de la regió metropolitana sud, la Metro Sur, col·loquialment anomenada, posaran en marxa el programa operatiu estacional Grèvol amb l'objectiu de prevenir i reduir aquests fets delictius més habituals, que principalment són furs, robatoris en comerços i estrabades al carrer que es registren durant aquest període nadalenc.
Quan comença aquest operatiu? Doncs el proper divendres, 5 de desembre, i finalitza l'11 de gener. D'aquest tracte? Doncs de garantir la seguretat en els principals eixos, centres comercials i mercats d'arreu de la comarca, bàsicament amb una operació de maquillatge, posant més agents al carrer per també incrementar aquesta sensació de seguretat en els diferents àmbits d'actuació, augmentant aquesta presència d'agents uniformats i de paisatge que patrullaran a peu,
i en franges horàries on es preveu una afluència més notòria de ciutadans. També s'ampliaran les vigilàncies en els horaris d'obertura i de tancament dels establiments comercials, un petrullatge que permetrà mantenir contacte directe amb els comerciants, s'alternarà amb el petrullatge en vehicle logotipat i amb la realització de diferents punts de control estàtic.
El ple grebol també s'implementa en els àmbits de la mobilitat i l'oci nocturn. Així, l'increment aquests dies del transport de persones i mercaderies tant a la xarxa diària com als transports públics comportarà que s'activin controls de trànsit per evitar l'augment de la velocitat i el consum d'alcohol i drogues en horaris i dates específiques, coincidint amb els dinars i sopars d'empresa. Pel que fa als transports de mercaderies, es potenciaran els controls sobre aquest sector per evitar que sigui víctima de fets delictius
relacionats directament amb la seva activitat econòmica. Podem llegir aquesta notícia extensament a la premsa del Baix.cat. I al diari La Ciutat, i llegim que la Diputació de Barcelona ha aprovat un pressupost de 1.410 milions per al 2026 amb un fort accent municipalista.
Ha aprovat aquest dijous aquest pressupost, corresponent a l'exercici 2026, un ple que es va celebrar al Paraninf de l'Escola Industrial i que ha validat unes comptes que tornen a situar les polítiques socials i les infraestructures locals com a principals destinataris. Són 1.410,97 milions d'euros, un increment de gairebé el 8% respecte al 2025 i és el quart més voluminós del sector públic català, després dels de la Generalitat de l'Ajuntament de Barcelona i
i l'àrea metropolitana. D'aquesta quantitat, el 82,45 es destinarà directament a donar suport als governs locals. Una part substancial dels ingressos de la Diputació, de fet el 75%, continua depenent de la participació en els tributs de l'Estat, fet que manté la institució pendent de les incerteses associades als pressupostos generals. La distribució d'aquestes partides inclou, per exemple, 25 milions d'euros, no 25 euros,
Per el servei de teleassistència, 26 i mig per reforçar els serveis socials municipals. Pels programes de millora educativa, 24,66 milions d'euros i 13,14 en polítiques feministes. També 44 milions per la xarxa local de carreteres i camins, 22 per la rehabilitació d'edificis de la pròpia Diputació.
Unes obres previstes fins al 2030, 28 milions d'euros destinats a plans locals d'ocupació i millora dels polígons industrials, 15 i 13 milions respectivament, aquí a Molins de Rei també en serem beneficiaris, i pel que fa a la crisi climàtica, 18,36 milions d'euros per la prevenció i gestió d'incendis, 2 milions més que el 2025 i 6,5 per fons d'emergència davant fenòmens extrems. També hi ha el punt més discutitiu, que és l'habitatge,
amb 2 milions d'euros per la compra d'habitatge per tanteig i retracte, això és mig milió d'euros més que el 2025, 2 milions d'euros també per l'adequació de pisos i 2,23 per ajudar els ajuntaments a la redacció del nou pla de barris.
En punt tres quarts de nou del matí, seguim endavant. Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui divendres.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra quan acabem el Bon Dia i Bon Hora, que serà a les 12 del migdia. Avui, excepcionalment, podreu escoltar la remissió del programa Històries de la fotografia del company David Rius. Avui no tenim l'informatiu Molins de Rei al dia, per tant, a les 12 aquesta remissió i a dos quarts d'una ja la programació habitual. Parlem de còmics amb el Pau Moratalla.
Reemissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual. Notícies en xarxa, de 2 a 3. De 3 a 4 tenim la migdiada. Aquesta tarda a les 4 la Joana Forner i la Rau Santero amb l'última volta entre les 4 i les 5 parlant d'esports i de futbol, bàsicament. Els divendres fa bastendres la Judit Herrera
i el company David Rius i la vostra participació a partir de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre. L'Isaac Arriaza amb convidats aquesta setmana, parlant de música caribenya, música reggae, l'alt voltatge entre les 9 i les 10 de la nit. A les 10 tenim el Rebombori, que és aquest programa que fem inèditament aquesta temporada, que és mensual, ja no 15 nanos, mensual, l'últim divendres del mes. Pau Batista al capdavant, recollint
l'esperit del Sense Spoiler. El rebombori avui correspon al mes de novembre. El podeu escoltar entre les 10 i les 11 de la nit. A partir de les 11 tenim el Zona Matalla amb els Metal Defenders, com sempre, i a mitjanit la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora amb els Miquels. Recordeu que de la programació del cap de setmana tenim el Christian Bela puntual sempre a la seva cita setmanal amb l'Stereo Pop entre les 10 i la 1 del migdia. I demà excepcionalment
A la una ja sabeu que fem una remissió del Música en 8 mil·límetres, que ja és remissió aquestes setmanes, tot esperant que puguem reincorporar el Ferran Cardona el més aviat possible. Des d'aquí una forta abraçada també al Ferran. Doncs el que farem excepcionalment és emetre el programa Cafè Drom demà a la una, perquè ahir vam tenir ple i per tant és un dels programes que no va sonar. I li donarem aquest recorregut a la una, doncs excepcionalment al Cafè Drom amb la Virginia Dromi i tot el seu equip.
Tenim el Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Sallent a les 5 de la tarda, demà dissabte, i també tenim la Riota a partir de mitja nit. I diumenge tenim el Xavi Garcia amb tot el seu equip, reobrim els diumenges de 11 a 2, i el concert amb la Margarida Casada Surs de 4 a 5 de la tarda. La resta de programació de programes, vaja, que podreu escoltar en el transcurs del cap de setmana, són remissions, per tant, programes que ja han sonat en el transcurs de la setmana.
Continuem, tenim el Xavi PSX a punt amb la seva efemèride dels videojocs, però abans, evidentment, anem a fer un repàs extens a la programació de les diferents cadenes de televisió per avui divendres. Roger, tornem-hi, som-hi. Doncs vinga, tot a l'extens que la programació ens dona, perquè bàsicament els divendres ja sabeu que tenim moltes pel·lícules i pocs programes. Anem a veure quines pel·lícules ens programen les cadenes de televisió. Han obert, eh?
A les 10 de la nit, la pel·lícula de Rob Bowman, Electra, amb Jennifer Garner i Goran Bisnik, també Christian Zion. És una pel·lícula americana i suïssa del 2005 d'acció, durà hora i 40 aproximadament. Electra Nachos, assassina Sou, és contractada pel grup d'assassins que va ajudar a entrenar-la. El seu primer encàrrec per a liderar aquesta organització, el Kirigi, és assassinar Mark Miller i la seva filla de 13 anys, l'avi.
També a les 10 a Paramount. Tenim Operació Aigual 72 de Christian Sesma amb Luke Goss i Heather Rupp. És una pel·lícula d'acció que dura no arribar a una hora i mitja. És el 2015 i és americana. El tinent coronel Conrad Miller és un marina i un possible agent doble que s'ha absentat sense permís després de robar una cosa als russos. Quina cosa? No ho sabem. Miller es troba amb el seu contacte a prop de Los Angeles i després té la intenció de fugir del país amb la seva xicota.
També a les 10, El justiciero de la ciudad, Abimat, de Michael Wiener, amb Charles Bronson i Hope Lange, també Vincent Gardénia. És una pel·lícula, com podeu imaginar-vos, si surt Charles Bronson, és que és antiga, de l'any 74, és americana i canadenca, és d'acció i dura una hora i mitja. Paul Jersey era un habitant més de la ciutat de Nova York, però tot canvia el dia que la seva dona i la seva filla pateixen un brutal atac.
Quarta proposta, a un quart i cinc, doncs a quatre. Uncharted, de Ruben Fleischer, amb Tom Holland i Marc Wolbert, també Antonio Banderas i Tati Gabriel. És una pel·lícula basada en un videojoc prou entretinguda, que podeu veure, com us dèiem, a quatre, a un quart i cinc, doncs a les deu i vint.
És una pel·lícula americana del 2022 d'acció, dura dues hores. Nathan Drake és un jove astut i carismàtic i s'enfronta a la seva primera aventura com a caça a tresors amb el seu enginyós company Víctor Sullivan, el qual tots coneixen com Sully. En una èpica aventura que s'estén per tot el món, tots dos s'embarquen en una perillosa recerca del major tresor mai abans trobat, al temps que rastregen les claus que els poden conduir els armats de Nathan, desaparegut des de fa molt temps.
I a dos quarts d'onze, a la U, l'última proposta, és la pel·lícula criminal d'Ariel Broman amb Kevin Costner i Gary Oldman, també Tommy Lee Jones i Jordi Mullà, acompanyat de Ryan Reynolds i Alice F. Una pel·lícula anglesa del 2015, de fet és un thriller que dura dues hores, la història de l'home adequat en el cos equivocat, en un últim esforç per aturar una conspiració diabòlica, s'implanten
els records secrets i habilitats d'un agent de la CIA que ha mort en una missió en un convicte impredictible i perillós amb l'esperança que completi la feina. Què pot sortir malament? Segurament tot. Anem als programes. Els pocs hem pogut trobar... Bé, fins aquí n'hem trobat quatre, per tant ja és prou interessant per avui divendres. Tenim, per una banda, aquest concurs estrambòtic que fa la Televisió de Catalunya al Zènit.
Avui, 12 cantants professionals trien i interpreten èxits musicals per seduir totes les generacions i ser artista més intergeneracional. Artistes i públic es divideixen en quatre grups, cadascun dels quals representa una generació, ja ho sabeu, ho anem comentant cada divendres. Però, per si de cas, així us podeu situar en cada generació. Els enteristes o generació Z, que són els de menys de 27 anys, els milenistes o generació Y, de 28 a 43...
jo ja no estic en aquesta generació, la X, que és la meva, de 44 a 59 anys, i els boomers, que ja serien els nostres pares o hàbits de més de 60 anys. Això estarà a les 10 a Televisió de Catalunya. A la mateixa hora, al 33, programen el programa Valides Redondàncies a la Renaixença, amb el Peyu.
que ja sabeu que els divendres el que fan és un resum dels últims quatre capítols en què el programa ha parlat del Mirall, el Pintallàvis, el Salam Perge i la Caravana. També han visitat el plató, Regina Rodríguez Sirvent, autora de Les Calces al Sol, ImproSite Story, una companyia de teatre musical improvisat, Max Codinac del grup Gabinà.mp3 i ahir Lluís Basseganya, comissari de l'exposició La Retirada de Can Prudon.
Això serà a les 10 a Televisió de Catalunya. A la mateixa hora, entre 3, tenim La Voz, que comença les emissions en directe per triar els semifinalistes d'aquesta edició, en una gana plena d'emocions i molta música. La nit comença amb la cantant Malú, interpretant el tema principal de la sèrie Sueños de Libertat, juntament amb els 16 talents que han arribat a aquesta fase. I els participants afronten les seves actuacions també individuals. I l'últim programa que us recomanem
Tornem al 33, quan acabi la Renaixença i també el programa Trens Singulars, que avui parlen del Japó i Nova Zelanda, que serà tres quarts d'onze, doncs, quan acabin aquests dos programes, a dos quarts d'una de la matinada, tenim Hitler i Stalin, un xoc de tirans. L'1 de maig de l'any 1941, Stalin, la molt indiscutible de l'immens imperi soviètic,
Va assistir a la tradicional desfilada del Dia dels Treballadors. Un detall sorprenent va marcar la celebració. Entre els convidats més prestigiosos hi havia uniformes nazis. Hitler havia enviat una delegació a Moscou. Per tant, aquest programa que parla de la història, que podria presentar-lo tranquil·lament al Ramon Canal, però en aquest cas es fa el 33. Hitler i Stalin un xoc de tirants a dos quarts de la matira. Dèiem això que ve, Muriol...
Molt bé, potser nosaltres serem la punta de llança i a partir d'aquí, després del món en flames, veiem el Ramon també presentant programes de televisió. Ja a dilluns li comentarem. Gràcies, Roger. 5 minuts i mig i seran les 9 del matí.
Els divendres, abans d'arribar a les 9, parlem de la indústria dels videojocs. Tal dia com avui, un videojoc. Parlem d'efemèrides d'aquesta indústria. Amb el Xavi PSX. Què tal, Xavi? Bon dia i bona hora. Hola, Oriol. Molt bon dia i bona hora a tot Morins de Rei.
Avui és 28 de novembre, i tal dia com avui, però del 2005, va sortir a la venda un videojoc que va revolucionar la nostra manera d'entractuar amb els instruments. Parlem de Guitar Hero. Abans del 2005, als salons recreatius triomfaven les màquines musicals.
les plataformes per ballar, els teclats per seguir el ritme, o com és el cas, el de tocar un instrument de plàstic seguint el patró que et marca la pantalla. Un instrument com podia ser, doncs, la guitarra elèctrica. Harmonix era un estudi de videojocs que ja tenien la mà trencada en fer aquest tipus de jocs. Jocs de ritme, jocs de karaoke...
I Red Octane eren coneguts per fer una gran gamma de perifèrics per videojocs, entre ells les guitarres que utilitzaven la màquina recreativa Guitar Freaks. Les dues companyies es van unir per crear un projecte que passaria a la història.
El 2005 apareix allà Guitar Hero, un videojoc per a consoles PlayStation 2 que ens faria embogir el menjador de casa vivint una tarda dissabte com unes estrelles del rock. I és que aquest joc et mostrava una sèrie de patrons de colors i tu els havies d'apretar al màstir de la teva guitarra, seguint el ritme de la cançó escollida. Però a veure, que no parlo d'una guitarra de veritat, eh?
En la primera edició de Guitar Hero tenies inclosa la guitarra de plàstic per jugar, que era idèntica a una Gibson SG. A veure, idèntica. Potser era idèntica a idèntica, no. Era molt similar. I quan estaves tocant I Love Rock'n'Roll amb els col·legues, definitivament per tu era la millor guitarra del món.
Explicar el joc no és cosa fàcil, però us podeu fer a mi si us dic que era un sistema molt intuïtiu i molt addictiu també. A més a més, es podia jugar a dobles, això sí, si tenies dues guitarres. La saga de Guitar Hero ha venut més de 25 milions d'unitats i ha fet guanyar com uns mil milions de dòlars amb una borrada de diners.
Entre el 2005 i el 2015, la saga ha fet el llançament de més de 40 jocs i ha reproduït més de 3.000 cançons, amb grups tan mítics com Nirvana, Metallica, Coldplay, Ramones, Rejo Chili Peppers, Van Halen o Aerosmith. Aquests dos últims inclús van tenir el seu propi Guitar Hero. I Aerosmith va guanyar més diners amb aquesta entrega
que amb qualsevol de seus discs. Imagineu-vos quina bogeria. En deu anys, la saga va ser molt intensa, però com a totes les modes, va tenir un final. El final de Guitar Hero va estar provocat per la sobresaturació de jocs al mercat. I diguem-ne que la gent ja es va cansar de tocar amb una guitarra de plàstic. Al vendre també menys jocs, doncs cada rotllàltic es pagava.
Per la cançó, doncs, no tenia tant de benefici. Llavors, doncs, diguem-ne que l'empresa va tancar la paradeta. Avui en dia no hi ha entregues de Guitar Hero, però eh, mai se sap. La música és eterna i tots sabem que hi ha un déu del rock al cor de cadascú, inclús del teu. Qui sap si ja va ser l'hora de recuperar la guitarra, encara que sigui una de plàstic.
Que passeu molt bon cap de setmana, i sobretot, sobretot, jugueu molt. Molt bé, gràcies al Xavi PSX, com cada divendres, recordeu també que si voleu estar informats de tot el món dels videojocs, tenim el programa El Joc per Randa, d'aquesta casa els dilluns de 9 a 10 del vespre amb tota l'actualitat dels videojocs.
Bé, acabem aquesta primera hora on, malauradament, i no pas per manca de voluntat nostra, no hem pogut parlar d'aquesta conferència al museu que proposen els amics del museu per aquest diumenge, que estarà obert al museu del carrer Pintó Fortuny. Ho dic perquè sembla que en algun moment a l'agenda de Som Molins, a l'aplicació de Som Molins, anunciava que el museu estaria tancat el 29 i el 30, en aquest cas...
A l'equipament de Can Amatller s'està preparant una exposició, allà sí, però el carrer Pintó Fortuny estarà obert perquè, entre altres coses, acollirà aquesta conferència per parlar dels... fa milions d'anys, el Baix de Brecat i Molins de Rei, un viatge submarí a través dels fòssils. No hem pogut parlar amb l'Èric Baulena. Em sap greu? En tot cas, la xerrada és diumenge a les 12, com dèiem, al museu. Ara fem una pausa per escoltar les notícies i de seguida tornem amb la cançó del dia de la Sandra Tangerina i els Miquels.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Els bombers treballen amb 17 dotacions en una explosió que ha tingut lloc aquest matí en una indústria del polígon La Borda, Caldes de Montbui. Per saber, la darrera hora, connectem ara amb la nostra companya, la Gemma Permanyer. Gemma, quina és la situació? Bon dia.
Bon dia. La darrera hora és que el SEM ens ha informat fa uns moments que hi ha un mínim de tres persones ferides greus que s'han estat traslladades a l'Hospital de la Vall d'Ebron com a conseqüència d'aquest incendi. Com deies, crema des de primera hora del matí amb una nau del polígon industrial de borda. Concretament, la nau es troba al carrer Garraf, que és el carrer més proper a la carretera C59. És una via d'alta intensitat de trànsit. Coneix l'àrea metropolitana amb el Moianès. Ara mateix està tallada en els dos sentits de la marxa i això fa...
que hi hagi importants retencions de trànsit a tots els municipis d'aquí a la zona. Evidentment s'estan fent desviaments per l'interior del municipi de Caldes de Montbui, però tot i així el trànsit és molt intens. Testimonis de naves industrials properes a la qual hi ha hagut l'incendi ens explicaven que des dels seus llocs de treball se sentia un intens soroll com d'olles bullint. Es tracta d'una empresa dedicada als productes químics i l'altra dedicada a la instal·lació de xamanelles i llars de foc.
Sí que diuen els bombers que a hores d'ara no hi ha cap alerta de risc químic. Gràcies Gemma, doncs estarem pendents, bon dia. Gràcies.
i a la PCT està tallada també s'ha encogut per un accident. També hi ha retencions habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, també a la C58 i la C16 a Barcelona i a la C32 a Esplogues de Llobregat. Pel que fa al servei ferroviari, encararà una incidència en un tren de proves entre Calaf i Manresa, manté interrompuda la línia RL4. S'està treballant en aquest cas per restablir la circulació el més aviat possible.
I el govern demana a la Comissió Europea que flexibilitzi la proposta de reduir un 65% els dies de pesca d'arrossegament el 2026 i adverteix que si no ho fa, promourà una minoria de bloqueig amb Espanya, França i Itàlia. L'executiu ha enviat al·legacions a Brussel·les proposant ampliar les zones de tancament voluntari com a alternativa més efectiva per protegir espècies com ara l'Escamarla, afectat sobretot pel canvi climàtic. El govern critica que el model d'avaluació europeu és obsolet i recorda que Catalunya ha perdut un 20% de la flota des del 2020.
I pel que fa el temps, avui el dia ha començat amb oires a l'oest, a la depressió central, especialment també al Pla de Lleida i al Val i a la Vall de l'Ebre. La resta del dia sí que serà força solellat arreu, amb el pas de núvols prims també que deixaran el cel mig cobert, sobretot durant ara el matí. Pel que fa a la temperatura, les mínimes han pujat, salaran ja l'oest i les màximes es mantindran entre els 9 i els 15 graus. Notícies en xarxa
Passant 3 minuts de les 9 del matí.
Aquest matí, a dos quarts de 12, hi ha una nova cantada de la Coral Cordona. En aquest cas, cantaran al centre Eloïs. La cantada és gratuïta, però en aquest cas estarà molt centrada en tots els residents d'aquest centre Eloïs, com us dèiem, a dos quarts de 12. També avui, a dos quarts de 6 de la tarda, a la Biblioteca Almolí hi ha una sessió de compte a comptes, encara que sigui una nena a càrrec de Susana Nabó,
És un conte amb un final diferent i ens diuen que està bé mirar el conte amb uns altres ulls i cal canviar al final. També avui, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que és el 3 de desembre,
Avui es presenta el llibre El viatge del Nandú, Deva Matamoros, il·lustrat per Aida Galzaran. El presentarà la Mònica Usart amb la presència dels seus protagonistes reals. Serà a dos quarts de set de la tarda al Foment Cultural i Artístic amb entrada gratuïta.
I també avui hi ha, amb entrada gratuïta, els Premis Esport 2025. En aquest cas serà el Teatre de la Peni, a dos quarts de nou del vespre esprimeran esportistes i clubs molinencs que han destacat durant aquest 2025.
Demà dissabte, amb motiu del Dia Mundial del Modelisme Ferroviari, hi haurà una jornada de portes obertes al local de l'associació dels trens de l'Associació Catalana Amics del Ferrocarril a Molins de Rei, un local que trobareu a l'espai d'entitats Collserola a l'antic institut, el passatge de Mas Rubí sense número.
Serà demà dissabte, 11 del matí, a dues del migdia, aquesta jornada de portes obertes. I també demà dissabte, a les 12 del migdia, la cuina que s'aprèn a la sala punt de comerç del Mercat Municipal, al carrer Rafael Casanova, número 30, amb 26 autors, entre els quals la Maria Casals, l'Encarna Arcos, Toni Llavina, Esther Andorrà, Begoña Floría...
I Montserrat Turan, entre molts altres, fins a 26 autors que presenten aquest llibre a la cuina que s'aprenen receptes populars. Com us deia, demà dissabte a les 12 del migdia a la sala Punt de Comerç. I també demà s'encenen els llums de Nadal a Molins de Rei a les 6 de la tarda a la plaça de Catalunya. Viu el Nadal a Molins de Rei. Podeu consultar tota la programació nadalenca.
amb molinsderrey.cat barra Nadal. Però l'acte oficial d'encesa de les llums de Nadal serà demà dissabte a les 6 de la tarda a la plaça de Catalunya.
Us hem d'anunciar una informació de servei, i és que aquest diumenge hi ha un tall a la plaça del pati del Palau, que afectarà la línia MBU. L'MBU es desviarà recta per l'Avinguda de Caldes, per tant, ja no anirà pel carrer Foment ni pel carrer Rubió i Horts, per tant, anirà per l'Avinguda de Caldes fins a girar a la dreta el carrer Molí i reprendre el recorregut al passeig del terraplè.
I acabem amb la farmàcia de guàrdia i la farmàcia oberta avui fins a les 10 de la nit a la nostra vila, és la farmàcia Milà, que trobareu al carrer Riera Mariona número 3. La ràdio nostra, ràdio Molins de Reis.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tant bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar el dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. Avui mil persones necessiten sang a Catalunya. Aquests dies et necessiten més que mai. Vine a Donar Sang. Entra al web donarsang.gencat.cat i consulta els hospitals o les campanyes mòbils de donació. Moltes gràcies.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots, vols dir que són repetitius i pesats i avorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un port d'unes peus. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el Follet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Ré.
A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació, truca al 012. A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea. Next Generation EU. Pla de recuperació. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
La cançó del dia, amb Sandra Tangerina. Bon dia i bona hora, família. Aquí Sandra Tangerina, a la cançó del dia. Avui vinc amb un clàssic del 78, però que mai passarà de moda. La meva recomanació és I'm Every Woman, de la increible veu de la Chaka Khan. Un tema soul, R&B, disco, ple d'energia i força que celebra el poder i la diversitat de les dones.
tot un himne d'empoderament i que espero que continuï inspirant en moltes generacions. Així que, música a tope i bon cap de setmana!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora. La tertúlia del Bon Dia i Bon Hora d'aquest divendres 28 de novembre la compartim amb els Miquels. Canut, bon dia. Bon dia. Casas, bon dia. Bon dia, I'm every woman shagakant. Miquel Vinyas, bon dia. Bon dia, jo no haem ni que es poguessin dir...
Miquel Díaz, bon dia. Bon dia, bon divendres. Gràcies. I bon dia, Miquel Vallès. Bon dia, família. Comencem. Benvinguts a aquesta tertúlia que avui no pot tenir el Miquel Païssa, que el tenim constipat, eh? I ben retrobats. I ben retrobats. I ben retrobats. Però avui sí, que és Black Friday, eh? Sí, sí, sí. Avui és Black Friday. Si tornes a dir Black Friday, et rebento la misura.
directament ja t'entendràs doncs amb el consistori a mi m'agradava més d'ahir que era el dia d'acció de gràcies i podíem menjar el pavo el gall dindip per tant tu no, si haguessis tingut ara un establiment no faries res de Black Friday hòstia, és que amb...
De rebenta, de rebenta. Sí, sí, l'ha posat de violent. No, no, que sí, que sí. I és que a més poses la tele, i és que Black Friday, Black Friday, perdoneu, és una cançó d'estilidan. Ja comencem amb la música. És una cançó feta...
suposo que sí però jo escolto un Black Friday des dels anys 70 i després he sabut que era aquesta història m'imagino que l'he relacionat amb això però és que et foten una matxacada és que és una cosa bàrbara a més a més i t'enganyen de mala manera a més a més t'enganyen de mala manera vam fer l'altre dia un reportatge avui aquest matí també he vist un reportatge d'això que els he comentat el micròfon no tancat
No me'n recordo què era. El mes passat estava a un preu de 500 i escaig d'euros. El van augmentant fins a arribar ara. I ara han fet un descompte que et surt més car que els 500 i escaig d'euros. Vull dir que així és de clar.
Escolta, i està comprovat, eh? Està comprovat. Per tant, alerta, eh? Sí, i els petits comerços no volen entrar en aquesta història perquè no poden fotre aquests descomptes que a la vegada es fan... Es dirà en plataformes. Exacte. Ah, a mi...
Per fer una cosa, a mi em van enviar una oferta per canviar-me les ulleres, que ja ho veiem. Són noves, no? I em van enviar una oferta, que dèiem això del Back Friday, que tal, em presento allà, perquè eren per un temps només perquè m'han d'operar un ull, i que d'aquesta manera us duraran dos o tres mesos, no cal que siguin molt cares.
Vaig allà i em diu el mateix xicot. Mira, Miquel, si te'n fico el Brackfeider aquest, et costaran X. I si te'n fico el descompte que sempre et faig, val 50 euros menys. Et va fer el preu de sempre, amb un descompte que fan normalment, 50 euros menys que amb això. Ja les tinc.
Hi ha moltes casòstiques... Abans, ja sabeu que era el divendres, i prou, era un dia. Ara ja han allargat una setmana... No em veus a mi, perquè jo... Expliquem-ho una altra cosa. És que, en principi, les rebaixes eren d'estiu, d'hivern, i eren per treure tot el gènere, diguéssim, de temporada. Ara ja no. Ara, inclús, ja fan molts productes que fabriquen expressament per llançar-los ara...
el divendres negre traduïm-ho en català divendres negre, punto jo tinc entès que això està fent pensant que la gent de campanya Nadal normalment comença a comprar molt tard a partir que arrenca la campanya el 20 o 21 vas 15 dies de bòlit i suposo que la idea és adelantar que la gent adelanti compres i amb el qual fan el ganxo
I com hi diem, sembla de conya. Si jo hagués pillat l'època Black Friday, segurament hauria inventat un Saturday Green o un Pedo Verde, no ho sé. Les vendes ja representen un 30% de les compres nadalenques. I això què vol dir? Que la campanya de Nadal en si, la que coneixia fins ara... Ja comença ara, es comença. Baixa, baixa, i s'adavanta ara. Sí, clar, ja comença ara i...
Des de l'Agència Catalana del Consum el que recomanen és elaborar una llista abans de comprar per evitar compres compulsives i caurem per anys d'ofertes que criden l'atenció però que no necessitem. Important. El que no te'n mira, això ja ho tens molt interioritzat, compara els preus, sobretot, reviseu les condicions, guardeu el justificant, bé, això en general sempre...
Compra online a comerços de confiança. Compte amb el phishing, els ciberdelinqüents, que poden enganyar-nos a traient-nos amb una oferta molt atractiva. I no guardis les dades bancàries cada cop que compris amb diverses hores. Quan estàs dient això d'oferta atractiva, també van dir que si és molt atractiva que no em fotis ni cas.
Perquè segur que és una estafa. Així és de clar, tu. Això és el primer que van dir. Si és molt atractiva, un descuento que no sé què... No. Hasta bueno, Lucas, no hi ha més llamades. Jo l'any passat ja vaig comentar que això va venir en principi de quan s'acabava la temporada de les collits als Estats Units. Sí. I quan s'acabava tot, que era aquest temps...
Sí, no, m'han dit que em posi lluny, avui. Ara ho faig. Jo soc molt obedient. Això, Vallès, és una recomanació tècnica de... El cas és que, bueno, el cas és que el quart dijous de novembre, que els fan els dies d'Acció de Gràcies, el feia de l'any, el celebraven tot, el grande, tot el que hi havia, i l'endemà es venien tots els negres que tenien a les plantacions, perquè ja no els hi feien falta fins al...
Abril, maig, quan fos. Llavors feien una oferta més barata i es venien els negres. Negres, persones. Sí, sí, però negres, però eren els claus. I se'ls venien l'endemà dos dies d'acció de gràcies. A ells li van donar una mica de gall lindi i avui se'ls venien. Hòstia, que fort.
Llavors una mica va venir d'això. El que passa és que al final s'ha transformat en un negoci, en una cosa de botigues i de tot. Doncs igual la cançó Estilidan va del rotllo aquest dels negres. La cançó és molt bona. No sé pas què dir.
Eh? Vines o cases? De música encara... Bé, en tot cas, no crec que compreu cap de vosaltres, pel que veig. No, no. Vosaltres ja esteu convençuts. Jo ni tan sol sortiré. Atenció, ni tan sol sortirà el Miquel Canut. Jo només compro quan necessito. I no vol dir que no compri. Un familiar meu m'acaba de dir això aquest matí. Sí? Sí. I no era el Miquel Canut, eh? I no era el Miquel Canut. No, no som família encara. No, encara no som família. Vam néixer el mateix any, però no som família encara. Sí.
Per tant, no sortiràs avui. I demà, que hi ha l'encesa dels llums de Nadal? Potser sí, no ho sé. A quina hora? A les 6 de la tarda. A la plaça de l'Ajuntament. Aviam Vinyes i cases que no esteu en un pati d'escola. Què està passant?
Que m'ha pres els auriculars. I em diu... Són els meus auriculars i els hi dono i ara no se'ls posa. No, però i si truca el dalt dins i ja està a punt. Perdona que et digui, però som com dos nens petits. Home, però vull dir, a veure, que em prengui temps d'emissió ja ho entenc. Estem pel que estem, eh? Perquè tu has sigut molt crític a fora, que sempre parla de música, dius el Miquel Casas. Sí, home, és bonic que coneix, jo ho entenc. Ah, és que...
De música puc parlar? Algo de futbol? I de cava. I de vins. Avui has fet una lliçó. I de discoteques. I de festes. També tampoc et desmadris ara. No, ja s'ha desmadrat abans. Ara, si em feu parlar de política, em feu parlar... A vegades fan parles perquè Donald Trump t'ha inquietat molt. Em sembla que m'inquieta més el Cucurella.
Seguim encesa dels llums de Nadal demà a les 6 de la tarda, d'acord? Plaça de l'Ajuntament, que ahir es presentava la programació de Nadal. Bé, doncs ja l'anirem a veure. Sí, l'anirem a veure, o bé, si estàs pel carrer... No, no, vam coincidir una vegada... Barcelona ho vau fer la setmana passada, ja.
l'encén dels llums. Cada vegada anem més aviat. Hi ha llocs damunt que els tenen encensos tot l'any, eh? Sí. Llavors ara a dilluns, després a mi em parlava de una mica... Ah, i vas anar allà a fer un testet. Bé, bé. L'únic, la plaça Sant Jaume, una mica fosca, però... I Passebre ja no hi és? Passebre al mig de la plaça no ho posa, ho posa dintre de l'anyuntament,
que aquest any serà com el triple de l'any passat, que estava molt bé, i aquest any serà molt més gran, el triple de gran. Però dintre de... Ja fa anys que no el posen a l'exterior per no afectar altres cultures. Sí. Que no mengen per niu, digui, Tim. Va bé, va bé, sense comandaris. Sí.
Aviam, tres membres d'aquí en aquesta taula, per tant, majoria pràcticament, veu anar ahir a l'aula d'extensió universitària, a escoltar el Vicenç Lozano, periodista de TV3, ja jubilat, molts anys corresponsal a Roma i al Vaticà, parlant dels espies del Vaticà. Què us va semblar? Molt interessant. Díaz, sí, et va agradar? Sí. Va parlar sobre la Santa Aliança, que era una entitat secreta del Vaticà,
que le deia l'entitat, ja sabien el poder que tenia el Vaticà històricament, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la informació que va passar...
el Vicent Lozano, que, bueno, te dones compte de quan van arribar a influenciar en tots els aveniments de l'història, la cultura, sí, l'aliança aquesta. Un servei secret, el servei secret més potent, més potent que hi ha ara mateix, eh?
Sí, ara mateix. Jo realment sabia que n'hi havia aquesta cosa, però no sabia que era tan potent, eh? Compte. Ja va ser-ho conegut, el Banco Ambrosiano, en el seu moment. És que vaig néixer el dia de Sant Ambrosio. Per això em queda sempre present el Banco Ambrosiano.
Hòstia, per cert, hi ha un tema de house boníssim, com tal Bobby d'Ambrosio. Veus, mira, l'Ambrosio, és que tenia que ser... Bueno, però és això, que els cabells que movien i mouen, veia, el clero, és molt important i amb cabells es pot comprar i fer tot. Aquest home va dir molt clarament que els espies del Vaticà han matat gent, han fet de tot...
I ho va explicar molt bé, però molt bé. A mi el que em va cridar l'atenció és quan ja havia acabat les preguntes, que va sortir un senyor que va dir, ben dit, però va dir, llavors si tant novent són els catòlics, per què han durat 2.000 anys? I el home llavors li va fer una explicació molt bé, que no són tots novents, que de tant en tant n'hi ha un de bo...
i que el pare, que ara mateix el papa que tenim, que el Perú era molt bona persona i feia de missioner, i hi ha moltes monges que van ajudar... Sí, clar, però no fa estiu. Bueno, però, clar, que no tots eren doents. No, no, clar. Però els que manen, sí que ho eren. Llavors em va fer gràcia perquè aquest senyor ho deia com...
Què passa, que jo soc equivocat? No, home, el que passa és que els que manen sempre perden els papers. Aviam, si recordes, va dir que el Vaticà és estat des de fa molt poc, des del concordat amb el Mussolini i amb el Hitler, no?
Però abans, els estats pontificis, que deien això, ja van participar en tot. És a dir, des de les creuades, que el papat hi participa, que ha tingut perversions. Home, només cal pensar en el papa Borgia, no? Un senyor que estava casat, que tenia fills, que hi havia incest, que hi havia de tot. I era el papa. O la colada de la papissa aquella...
que van tenir. Això sí que no ho sabia. Tot conjunt humà que té un cert control d'humans, doncs té la cara bona, el d'això, l'amable, i per darrere et va fotent les punyalades.
I ell que va estar 40 anys allà, quan va explicar que hi havia una casa de meldes allà dintre del Vaticà, clar, i pels cardenals, no per tu, no, per la gent important, per la gent important, clar, molts es van quedar com dient, carai,
Aviam, vosaltres no us heu donat compte que molt a prop de qualsevol convent de frares hi ha un convent de monges de la mateixa ordre? Atenció a l'anàlisi, una mica el que no és. No, sí, no, sí. Un segon, un a un, sisplau, a veure. Aneu pel món, qualsevol... Anem pel món, a veure.
el tant nostrat Montserrat, a tocar del convent de Montserrat, que ara farà fa mil anys i d'això, té Santa Cecília, convent de monges, no? De la mateixa ordre, però algú serà. Hi ha més exemples? Comencem el que busquis.
que no, només com a comentari, quan vaig comprar la clínica que la vaig tirar... Vaig comprar la clínica. La vaig comprar i la vaig tirar. Per fer pisos. Compte, poca broma amb el que estem parlant. Hi havia una església petitona, una capella. I te la vas carregar. Però tothom em preguntava, Miquel, quan vas llançada has trobat un túnel que anava...
a l'església normal, i vaig dir, home, potser hi era, però com que vam fer unes pantalles que es fan d'un tipus que no es pot veure, doncs no ho vaig trobar. Que hi fos o no hi fos, no ho sé, però tothom m'ho preguntava, eh? Perquè hi havia la idea aquesta que estava comunicada al Convent de Monges amb l'església de l'An. I jo no vaig trobar-ho, no puc dir-ho. Però tu amb la butxaca a la dreta vas comprar...
La clínica. Amb la butxaca a la dreta, com sempre, el cor a l'esquerra, que soc molt d'esquerres, eh? Però no és el cor. La cartera a la dreta. La cartera a la dreta i et va permetre... I, en sèrio, m'ho va preguntar molta gent, eh? Però no vas tenir una resposta clara. No, perquè no vaig poder-ho aclarar ben bé. En canvi...
el tirar bocadillada d'aquell pitxudet, que hi ha on era el feller de les botes. El feller de les botes. El feller de les botes. Allà sí que vaig trobar una cova que anava per tot el carril fins a la pata del dia. Aviam, si algú coneix aquests intríngulis, els espies de Molins del Rei, aquests tunnels secrets, línies obertes al telèfon. Això mos de patrimoni ja ho vam parlar. O sigui, hi havia un tunell...
Jo només vaig tapar la porta. Hi ha un túnel que anava... Entenc que ho vas fer tu i els teus operaris, eh? El túnel ja estava fet, eh? Quan algú fa el Pedro Sánchez i t'ho fa bé o malament, ho fan tots els que t'he volgut. Tu vas tapar l'entrada. On estava l'entrada? A Ontario ja...
Un magrezzem del Margalit, diguéssim allà. D'acord. Pere d'Espallargues. Pere d'Espallargues, aquell edifici, hi havia una botiga de vins del Pal d'Odoig, com deien el celler, i allà en aquell celler hi havia un forat que entrava jo dret, justet però dret, i anava a parar fins allà. El que passa és que fa menys d'anys, on ara hi ha una xocolateria de...
per allà Calvernis o per allà... Xocopunt, allà. Allà al Xocopunt, quan van fer aquell edifici, al fet de fonaments van tallar el túnel. Llavors només podies arribar allà i trobaves formigó. I la voluntat era...? No, la voluntat no n'hi havia cap. Vaig tirar-ho, vaig dir... No, no, però a quina finalitat tenia aquest túnel? No, venia aigua per allà. Venia aigua, no era de... Era com un canavó a baix. Això per una banda, i per l'altra, des de la clínica deies... Deien, aquest no ho he vist. Un altre túnel fins a l'església.
Allà vaig venir que el que sí que vaig trobar va ser davant dels ribots aquells de l'Ubí. Allà vaig trobar una presó a la Serra. I van venir els de museu, com es diu? A Mària Eugènia. Mària Eugènia. Van enviar gent, tampoc no va fer-ho ella, van enviar gent a fer fotos, a documentar-ho tot i ho vam poder tapar.
Perdó, que sí, que vau trobar què? Una presó. Ah, una presó. Un calabosso. Sí, que també està... També surt el meu patrimoni. Sí, en aquest llibre que vaig portar l'altre dia es veia dibuixat càrcel, correus i telègrafos i va... Es va saber de quina època era això?
No, sí, si van tirar per la guerra, és nou. I podria tenir 100, 150 anys, però quan ho van tirar, ho van tirar i puntó. I quan va fer la segrecia nova, ja no ho van aprofitar. I això va quedar en la becerra aquella que hi ha aquí en els contenedors d'escombraries. Sí.
Ja està. No, no, Déu-n'hi-do, doncs. No, però vull dir que el que hauria de ser gràcia a trobar és el que anava de la clínica a... Però la clínica a església. És el més interessant perquè allò era un nai vení de monges i capellans es veu. Això t'ho han dit. També diuen que hi havia un túnel des del Castell Siuró
fins a la plaça de la Creu. Sí, jo només havia circulat... Jo només havia circulat des del moviment que hi havia a bord del balançó de tocar el Ginebreda, des d'allà fins a Cal Sant Onge, al fondo de la seta de la Creu. Allà sí que hi havia passat jo per sota, però d'allà en amunt ja no hi havia anat. Ah, però et consta. Sí, hi havia anat. Saps on vull dir, no?
No, des d'on has dit? On hi ha els pisos aquests que ara hi ha una vinoteca a sota, que viu a Joan Badi, jo saps on vi dir? Sí, Roger de Llurià. Des d'allà davant de la via hi havia un túnel, perquè allà era per portar aigua del doble de l'hospital. I passava per la plaça de Bacreu, per la defeta de Bacreu, fins al fons que hi ha un magrezzem, que era del Santonja. Ara no sé volgués. Ara hi ha un bloc de pisos. I allò era casa teva, no, també? Sí.
Al costat. No a casa meva, a casa de la meva família. Bueno, això... Se vol dir que tenien enrere una història. Sí. El túnel aquest de la Reseta de la Creu no deixava de ser el canal, la canalització de l'aigua del torrent de l'hospital, que baixava pel camp de futbol, d'això, i anava cap a la Reseta i traspassava. I es devia ramificar amb aquell altre que has dit tu,
d'acabar per darrere aquest que diem passava per sota de la via i jo l'agafava després de la via passaven per allà són uns túnels que venen en funció de conductes d'aigua que primer eren a cel obert i després es van anar tapant per l'urbanització aquesta aigua passava per Can Roca quan dic Can Roca vull dir on hi havia el Margarit i d'això, tot allò que està mig penjat ara
era en roca per davant del palau, dels jardins del palau, i anava cap al riu. Després es va urbanitzar, es va tapar i d'això. I la que he anat allà. Però altres túnels són altres coses. Quina cultura molinenca, eh? Has tripat, eh? No recordo pràcticament res. Jo no heu vist tot això. Jo no heu vist, eh? Ho he llegit. Quan van fer les obres al carrer Molí...
que em van descobrir, diguéssim, el carrer... Sí, perquè el carrer de baix estava més baix. I va quedar descobert i durant un temps lo vam poder veure. No recordes pràcticament res, cases? Sí, sí, recordes, home, recordes el magatzem del Sant Onge que estava darrere la reseta, pum-pum, això caia... Aviam, aviam. El magatzem del Sant Onge anava...
De la Reseta a la carretera. A la carretera, sí senyor. De recordar el Sant Onge per descomptat. I recordo la caixa de pensions vella i tot aquell tros perquè els avis vivien allà. I recordo aquest tros. Com a coses curioses, recordo un passillo que encara hi és, que està tancat, a costat del Gatonegro, que anava fent-se cap un fill. Fins a la Reseta. Ara és tancat.
és tancat perquè és privat sí, sí, sí i l'altre era un que anava al carrer Major al carrer Major la banda de dalt on està el carambola més menys hi havia també un passiu que donava com si diguéssim ara al pati del Palau
però és que jo amb 9 anys me'n vaig anar al Pep Ventura i el meu món era la muntanya i el carrer i la Peni no la Peni no encara era més petit quan amb 15 anys vaig anar al poble amb un amic amb un company i em van presentar gent de Molitori que ha sigut la meva colla vam quedar un dia i dic demà ens veiem a la Peni i dic on és la Peni? jo no sabia on estava la Peni sabia on estava el Saboi
No, els anem a Savoll. I això sí, però tot l'altre que m'esteu explicant... Tu, Miquel Casas, amb això del poble estàs una mica desconvocat. No, no, perquè la casa que tu em vas vendre a mi a la dreva iglesia, allò era un cementiri.
Allò era un consultoriós ATS. Sí, no, però abans que ser-ho, allò era el cementiri de Movins. I el 1860 el van treure i el van passar a la casa dels caiguts. I jo, quan vaig fer obres d'allà, em anava trobant tombes. Llavors, el món que... I allà el piquen allà on tinc. Un moment, un moment. A veure, m'espera. Deixeu acabar el cases... Llavors, el món que vaig trobar allà no el vam matar nosaltres. No, ja hi era, ja hi era.
Tu tens làpides? Sí, sí, clar. Però fins a quin punt arriba el teu punt de col·leccionisme? Home, a veure si trobo una làpida, en aquest cas... Però que és d'una persona, no? No sé de qui era, és una làpida de pedra d'un metro per 70 o així, amb un escut que no és aràldic, però té una ve de Barcelona així ben posada i tal, i jo tenia que llençar, doncs jo no llenço mai.
Me la vaig endur a Pirineu, em vaig picar allà el nom de la casa aquella que jo tenia en aquell moment, vaig posar bany que aquella casa s'havia fet perquè ho dèiem una viga, i allà posava pedra, encara hi és, deia 1729-1981, que és quan la vaig restaurar,
I el nom de la casa que es diu Cal Sastre, el vaig posar allà jo com un picapedrer, però enduent, perquè no és bo meu. Vaig ser bo que vaig poder. No se't va trencar. No, però les lletres no són tobo maques que podrien ser. Diguem que et vas apropiar d'aquesta làpida. Bueno, apropiar no, la teníem que llançar.
És com les pedres del pont. No se n'apropiaven ningú. Estaven allà tirades. Sí. Jo en tinc a casa. Perquè hi ha alguna cosa que sigui teva realment, a casa teva? Tot. Perquè tot és agafat d'altres dos. És que jo no tenia res quan vaig venir amb un. Ai, sí.
No, el que feia ell... Després va venir la butxaca. El que feia ell, que tenia de fer obres en algun posto i ell, doncs... I calla, que em quedaré... Si em quedaré... No, home, és que em vés a llançar-ho, sí, home. Un dia us vaig explicar que tinc una pedra de moví que és tan gran, tan gran, tan gran, que la màquina que em va portar, que era la del Pedro Israel, una de molt gorda, se li aixecava de darrere.
I tot això ho tens a dins de casa teva? No, al jardí. Amb la pedra del pont aguanto-ho de movir. Has pensat a fer visites guiades, ja que els tens molt de patrimoni. Un altre museu, un altre museu. El diumenge, ara no és broma, el diumenge vaig anar al museu antic, el del pintor Fortuny. Sí, 55. Ho coneixes, velles? Sí, ho coneixo. El que em feia de Cicerone el Manel...
Jo vine a dir, això ho tinc a casa, això ho tinc a casa. I al final, si ho tens quasi tot, dic, home, un d'aquí, però aquí n'hi ha 20. Jo en tinc un d'aquest, un d'aquest, un d'aquest. Però bueno... Podríem fer un dia la tertúlia des de casa que va. Ara ja he començat, com que veig que la fi està a prop, ahir ja vaig començar... Atenció, ara que veus...
que la fi estava a prop. Sí, la fi està a prop. La teva fi. Ahir vaig començar a donar coses a un company que fa coerció de projectors de cine i coses així, i ja n'hi vaig donar un, perquè feia més de 50 anys que el tenia, i deia...
Ho tiraran tot? Un dia t'ho comentava, eh, que no? Sí. Ho tiraran tot, doncs ja quan de tirar prefereixo donar-ho a algú que... En vida, no? Això passa en molts llocs. I ara començaré a donar els vinils, tot això aniré donant tot. Eh, vinils, eh? Eh, vinyes, els podries fer una vigila guiada. Exacte. Sí, sí.
Això passa a molts llocs, a moltes famílies que, bueno, doncs arriben uns i allò que era dels pares o dels avis, això amb ells no els hi fa poixoc o no ho saben valorar, i ho llencen, això. I jo tinc una càmera fotogràfica de l'any 30, em sembla que te l'he ensenyada, que precisament la vaig trobar llançada.
I tinc un arxiu fotogràfic des dels anys 30 fins ara, que també estava llançat. Sí, sí. Els meus ombres d'això, d'aquí a la carretera de Calcanut, d'això jo vaig trobar i m'ho vaig quedar. Els familiars diuen, en què n'hem de fer amb tot això, ho llançen. I el dia que falti jo, quan entrin a casa els meus fills i vegin el que hi ha, la immensa majoria... A mi ja m'ho diuen, em diuen, tot això què en farem?
Jo dic, mira, el que pugueu, el doneu al museu, si el boven, perquè ara no boven. Vaig preguntar ara diumenge, no boven coses. Diuen que no els hi caven. No els hi caven i ja no boven. Entenen un poema, eh? Llavors tindran un problema, vull dir que el problema és avisar un paio d'aquests dos encants que vinguis, on porti tot i no et cobri, almenys. Ja no dic que et pagui. Al final, el fons del museu, al final, ho traslladaran a l'edifici de la Loto, crec.
Aquesta és la idea. Sí, la idea és aquesta. Ara ja l'equipament municipal. Però pensa que tenen els magatzems a tope i si allà ho posen una mica ben posat ho enfiran amb... Tampoc hi cabran. Ah, ja ho confirmes? Ara ho tenen. Saps que sé que tenen.
que sé que tenen, que ho parlo més, sé que tenen amb aquests anys, que tenen... O de part amanyany tot tenen que no es pot ni obrir la porta. Perfecte. I obres d'allà i no pot ni entrar. Exacte. En direm un altre. El que està costat a vora del cementiri, en tenen un altre. Vale. O sigui que tenim controlat. És curiós. És curiós. El cos de les coses...
Perquè jo m'he trobat amb el cas d'explicar-li a un client, mira l'altre dia, amb un tio de València, tal, tal, li vaig vendre un disc, que ja no n'hi ha, i li vaig cobrar 300 euros. Perquè el tio em va recaltejar, però el va pagar 300 euros. Li ensenyo la portada, jo fa un mes el vaig comprar al mercat de Sant Antoni per un euro.
tu? No, el client amb el que jo l'hi explicava fa un mes, o sigui que el tio de la marca de Sant Antoni el devia comprar un euro, un euro està bé és a dir, no coneixia el valor d'aquell dissent concret, perquè el mateix i el que va comprar aquell a un euro era nou el venedor que va vendre aquest viniu o que sigui per un euro, no sabia que era bo i el comprador potser tampoc i el comprador, cuidado, que el comprador podria menjar que el venedor
Si ell anava per un vinil així, ja sabia d'on anava ell. Quan es mora algú, només que es mori un que havia sigut pintor una mica bo i tal, els aleus es venen de pressa les coses per vendre el pis. Llavors fan venir un d'aquests de les Glòries, que s'ho emporta tot, i aquests agafen tot que han tret, que potser eren els bossos de pintures maques...
les foten a llaterres de qualsevol manera, i si no passa algú que digui, ostres, això és un cas de qui fos, no? I ho veu, van a parar que no ho vol ningú. A les escombraries van a parar. I a mig euro. Sí, senyor. I a les escombraries van... I això passa també en llibres...
És extremolable a qualsevol article. El que sap el valor que té un objecte li dona, però el que no ho sap té una ganga. I aquest tio que cometa aquest disc per un euro, segurament el té un mort de risa allà i no sap que en podia treure ara segurament un 500. Però per altra banda, jo em poso a la meva casa. Jo quan comprava cases i les tirava, em portava cap a casa pergamins i coses...
del Carlos IV, de Ferran Setè, de no sé què, de 130 meravellis, de 1.600 i pico, 1.700, i tot això no el vol ningú. No, un moment, un moment. I està en català antic, i és maco, no el vol ningú. Un moment, un moment, senyor Inés. Un moment, un moment. Si vostè feia això, vostè, i parlo de vostè ara, perquè s'ha de parlar de vostè, perquè tenies una miqueta de cultura amb algú, i allò tenia una curiositat, un moment, tenies una curiositat amb allò.
Pues si no haguessis tingut curiositat, hasta luego Lucas, també, eh? Pues és el que t'estic dient. Ara t'explicaré jo el cas meu. Jo l'havia guardat perquè em feia gràcia, però és que els que venen no els hi faran cap gràcia. Quan jo em vaig quedar al pati del Tronger, que el meu tiet tenia acostat a on vosaltres... Bueno, a on te dinem, a on te dinem, allà hi havia 50.000 coses. Jo, com que no hi en tenia, vaig fer venir un camión, inclús hi havia un embales d'aquestes de paper, quan arribava, imagineu-vos el que hi havia allà dintre, eh? A dintre.
Vaig agafar un parell de persones, van venir un camion per dalt i ho van encarregant. Segur, segur que es van emportar alguna cosa de l'or, segur. Però com que jo no hi entenia de tot aquestes conyes marineres, vull dir, és el que dius. Si jo veig una cosa que m'encanta, m'ho quedaré. Però quan un té accés a un patrimoni que no el coneix, que no el sap valorar, el que fa és buscar algú que hi entengui. Escolta, què? Això ja ho pots llançar, que no val. Això...
Això porta-ho a tal lloc, perquè té valor. Hi ha pergamins i d'això. A vegades tenen valor per muntar la història d'un lloc. Però els pergamins són petits, perquè són tipus A4, diguéssim, i els pots guardar bé. Però hi ha coses com... Quan vaig comprar l'Adera Baiglésia, aquesta de... Com la Lápida Casit. Aquell home havia sigut un mestre d'obres, el Masavi, molt bo,
i tenia unes plantilles per fer aquests dibuixos que hi tenen les cases modernistes, que van fent això que es fa com acaba en Maller, una piba de plantilles per una piba exagerat. Vaig preguntar si algú ho volia, era tan aparatós i tan gran que ningú va voler i ho vam llençar tot. I eren molt macos, de veritat, es podrien fer façanes espectaculars. Jo, hem arribat a aquest punt, he anat a fer memòria.
Per exemple, quan els 90 ja va i rompen força el format CD, que el vinil automàticament va caure en picat i no valia res, els meus clients de tota la vida escolten, què fotem amb els vinils? Els podem vendre amb una banda? Els vinils no tenen cap tipus de valor. Ves al container d'aquí davant i fot el cellà i tira el cellà només. És un trasto. I ara, a la perspectiva del 2025 o des del 2020, penso, ostres,
Jo ara pagaria... Els aniries a buscar. Els aniries a buscar. De la mateixa manera, quan vam fer també la transformació de vinil a CD, els mobles de la botiga del carrer Miquel Tor, que eren molt grans, molt apretosos, i que van costar uns diners, feina, feina,
per aviar muntors podia fotre. I al final vaig aconseguir que un se'm alquadés el Pep Valls a la floristeria de la plaça de la Creu, qui posava plantes, i ara penso, ostres, ara penso, tingués aquestes cometes? O sigui, ara igual me les faig fer. I les tenia, saps? A vegades aquestes coses... Llavors què passa? Que per una altra banda...
Tinc moltes coses que no les he llençat i penso, per què collos guardo aquest trastro? A vegades llences una cosa que després tinc del valor i a vegades et guardes coses. No tenim post-ho per guardar tantes coses com tenim. No tenim post-ho. Tu estàs per banda de CDs, però jo tinc els casets, tinc casets...
que jo m'agrada posar els cassets amb els cotxes per provar els radiocassets aquests tenien prou tira de cassets i ara on te'ls fots tot això? que no, que no el casset no crec que torni espero que no torni perquè dintre de la societat de consum segurament és l'article
de més mala qualitat que he vist la meva vida. I que anava associat amb un boigafúbic. Amb un boigafúbic. Sí, anava amb un boigafúbic. Venien al ràdio... Venien al casset aquest i ja ho vi. Ho sento, Vinyas, que m'ha tratat amb el meu ara. Quan vaig comprar la meva primera platina Sony Stereo a l'any 70 i pico, que em va costar una pasta, i vaig comprar un casset de Genesis al Nursery Crime. El poso
Poso el caset i dic, hòstia, la platina és defectuosa. No, no, no, és el caset. Dic, abans de tornar-la, vaig fer una cosa, vaig agafar el vinil, el mateix vinil que el tenia, el vaig gravar amb una cinta de crom ben gravada i sonava de l'hòstia. Automàticament, jo mai més he escoltat una cinta de caset original i he comprat cintes de crom. Però al cotxe no podies posar el vinil. I a tothom que em vania comprar casets a la botella, això sonava.
Sí, hi ha cases, però amb el cotxe no podies posar un vinil. Tenies de posar aquests cassets que t'estic dient jo, d'acord? I el ràdio casset... Així ho sortim vosaltres. Exacte, i el ràdio casset aquest, extraïble, et treu-ho i no el poses sota l'assin tu, perquè això ho sabia tu. A Miquel Díaz.
No, que ara està tornant al vinil una altra vegada, amb potència. Has dit amb potència? Sí, sí. Ara fa poc... No, no, no, és que vaig estar fa un mes enrere a Tarragona i vaig entrar en una botiga d'issos. Diu, hòstia, que valent. Diu, com va? Diu, molt bé. Diu, ell vaig vendre un disco. Molt bé. Aquest és el panorama. Aquest és la potència. Vull dir, que fan fires molt importants de vinils arreu de Catalunya, eh?
I molts de res també venen, eh? I estan tornant... Aquí és el que dius tu, que estan recuperant equips bestials. N'hi ha un establiment al mercantí de Sant Cugat que tenen uns equips fantàstics. Flipants, eh? I... Els meus amics, tots em diuen, Miquel...
Torna a muntar una botiga de discos. Cada vegada que passo per davant del carrer mercat, ara ja muntant no sé què, penso, hòstia, anirà a muntar, jo m'hi podria tornar a posar. Però ara el dic als meus amics, vosaltres creieu que jo ho faria evolucionar? Tu series el millor. Dic, vale, perfecte. Vosaltres poseu la pasta, jo ja porto la feina, jo no m'hi jugo ni un quarto. Perquè... Ah, però no ho descartes, eh?
i descartar totalment, sí, sí. Ah, sí, sí. Penseu una cosa, penseu una cosa. L'any 2004, fa quatre dies, 2004, Juan Camus, d'OT1, que era el dolent, va vendre 100.000 discos. 100.000 discos. Ara, Taylor Swift, en vinil en ven a tot el món,
10 o 12.000 o 15.000 o 20.000 o 30.000 potser. Fau una mica a l'idea d'això. Jo et dic a tu perquè això és una notícia que es parla molt, però pensa una botiga de discos que em sembla que en deuen quedar a Catalunya 7 o 8 o 10, no sé quantes deuen quedar, i això, tens el tio ja assegut, no fa mitja, però quasi-casi... El tu va haver-ho tancat, el tu va haver-ho tancat i m'heu tancat.
I perdona, hi tenen samarretes, adhesius, de tot. Aquestes fires, on vagis, ho trobes, eh? Al Festival d'Error de Sitges, també, n'hi havia botigues, però jo crec que va desencaminat del col·legi. I amb aquestes fires puntuals, que han durat una setmana o tres dies, va molta gent, però els altres 360 dies de l'any, què fots?
Mentre el nostre company Roger Toset està posant ja l'enllumenat de Nadal aquí a la missa hora. Jo ho he de deixar. Ah, sí? Però amb carinyo i amb amor. O sigui, us deixo ara... Perquè hi ha reunions planificades. Digues la veritat, no t'hem deixat per baix, t'emprenyes i se'n vas. Però això és com l'Ajuntament de Ripoll.
S'emprenyen i se'n van, veus? No comencem, eh? Avui podeu seguir parlant de cases. Sí. Adéu. Per cert, que ens havia trucat la Nuri Vilà. Nuri, que no sé què ha passat, que has penjat. Si vols tornar a trucar, doncs amb molt de gust t'escoltarem el que volies dir, perquè no hem sigut a temps a saludar-te. Digues, dies. No, abans estava permanent i dos mínims. I jo va...
No ha fet el disc aquest, Lux, en vinil. Clar, és que tothom ara ho ha dit en vinil. Tothom ho fa en vinil per col·lecció. En vinil, no, ha fet en vinil gran, no? A veure, l'ús del català com a llengua habitual cau el 24,7% a l'àrea de Barcelona.
Això és un dades de l'IDESCAT que ha publicat els mitjans avui, en aquest cas un llegim del Nacional. Sí, això va sortir ahir ja i un bon reportatge que van fer. Terres de l'Ebre, comarques centrals i al Pirineu són els territoris amb millor resultat en l'enquesta d'ús del català. El Conjunto de Catalunya, el percentatge de ciutadans que tenen el català com a llengua habitual és del només 32,6%.
I a l'àrea de Barcelona, la població que té el català com a llengua habitual cau al 24,7%. Dèiem a l'altra banda de la balança, Terres de l'Ebre, Comarques Centrals i el Pirineu apareixen com a territoris amb més presència del català. L'enquesta d'Idescat sobre usos lingüístics s'elabora cada 5 anys.
i estudien la llengua inicial, la llengua d'identificació i la llengua habitual de la població a Catalunya. Aquesta darrera enquesta correspon amb dades del 2023, imagineu-vos. I va disparar les alarmes al mes de gener quan es va fer pública i va revelar que el percentatge de població que assegura tenir el català com a llengua habitual havia caigut fins al 32,6%. Sí, preocupant.
No us sorprenen aquestes dades? No. Un país que en molt pocs anys passa de 6 milions, dels quals ja la meitat no usaven el català, habitualment, passa de 6... O no volen parlar. Un moment, aviam. Passa de 6 a 8, és molt lògic que aquest índex baixi. Perquè aquests 2 milions més, un país que, a més a més, té una taxa de natalitat baixíssima, de les més baixes del món,
si no té crios autòctons i augmenta un 33% la seva població en pocs anys, doncs la llengua vernàcula no tira. I això és el que passa també aquí molt fins d'arrere. Ara seguirem, perquè tinc la Nuri Vilà al telèfon, que vol intervenir. Què tal, Nuri? Bon dia i bona hora.
Bon dia. Hola, bon dia. Jo voldria dir al Miquel Casas que el conec molt. Just ara acaba de marxar, Núria, però bueno. Digues, digues. Volia dir que un músic va treure un caset i m'assenya molt que ell ho sàpiga.
Aviam, doncs la setmana que ve, si vols, et truques quan hi sigui i li comentem, perquè és que ara just acabava de marxar que tenia una reunió.
Molt bé, doncs ja et tornaré a trucar al... Setmana que ve recuperem. Molt bé, fantàstic. Molt bé. Gràcies, Núria. Que vagi bé, una abraçada, gràcies. Bé, doncs dèiem de les dades del català. Sí, totalment d'acord amb el que ha dit Canut, que això, aquesta enquesta només ha posat dades a coses que eren evidents, que ja ho sabien.
que estan passant i és molt preocupant i és veritat que hem de fer coses perquè si no això anirà més perquè això és una tendència i que hauríem de revertir d'alguna manera si tu et desplaces d'un territori a un altre i en aquest altre hi ha dues llengües
amb absoluta normalitat al carrer i tu en saps una o és la teva d'origen i pots viure tranquil·lament amb aquesta la voluntat d'aprendre l'altre si no tens un incentiu real perquè l'has d'aprendre si amb l'altre ja et funciona i després hi ha altres factors
que avui en dia tenen molta potència d'això, com són les xarxes, en què la llengua catalana té poca d'això. Els jocs aquests de consola i d'això, ahir o avui aquest dematí he sentit que hi ha 200 jocs en català i tot, però quan n'hi ha en anglès.
Avui és més fàcil que una persona aprengui anglès, només que sigui a través de xarxes i d'això, que no pas el català. Si als catalans, a més a més, ens costa res canviar a un altre idioma, el que sigui, doncs...
No crec que arribi a desaparèixer, però serà... Bueno, mira, una cosa més. Això a mi que passa sobretot aquí a aquí baix, on te vivim a Barcelona i tal, perquè allà on tu estàs, a Bagajotxa, on jo estic, a Cipollès, final de tot, quan ve algú i que sigui una persona... Jo vaig a un restaurant que la noia que m'atén és de Gàmbia, concretament.
I l'Olla parla, té 17 anys o així, eh? Parlo en català, però amb accent de Girona, sobre. I clar, el primer dia que la vaig veure, dic, ostres, tu... No, ja fa quasi 8 mesos que vaig venir. I en 8 mesos parlo en català, i a més a més amb accent d'allà, que dius, mare de Déu, si el que ve aquí, a Sant Feliu de Llobregat, o a Sant Vicenç, és igual...
i tot ho fa amb espanyol, i si treballa en un bar i fan amb espanyol, i tot ho fa amb espanyol, per què va dependre? Em permets que et rectifiqui el tema espanyol? Sí, en tant. Una vegada a mi em van dir, oi, hablen espanyol que no te entiendo. Jo estava amb una colla d'amics parlant en català, amb gent de diverses comunitats de l'estat espanyol, i estava parlant en català, i d'això hi arriba un, el de Madrid...
Diu, oi, hable en espanyol que no t'entien de dir, perdona, jo estava parlant espanyol. Perquè en el moment que tu em diguis que el català no és espanyol, estàs dient que els catalans no som Espanya i, per tant, hem de ser independents. Mare meva! Quina teoria! Què diu la Constitució? El castellano és la llengua oficial de l'estat espanyol.
Les demàries llengües espanyoles són cooficials en els seus respectius territoris. I són llengües espanyoles. Si diem castellà espanyol és el mateix, a partir d'aquí jo em sento molt tranquil dient que no soc espanyol.
La independència. Una puntualització. El que ha dit el Viñas, les comarques de Girona, la comarca del Pirineu, és veritat el que dius, però, segons l'enquesta aquesta, és molt preocupant que, precisament, aquesta zona del nord de Catalunya ha baixat... Sí, ha baixat per poc, eh? T'agafa el mateix temps el Ricollès que l'Empordà. Exacte.
A Empordà ha caigut moltíssim més, tota la Costa Brava, i el d'això per un tema de turisme, i d'això. A la Garrotxa, la immensa majoria de gent parla en català. L'escola dels meus nets a Olot semblava les Nacions Unides, però tots parlaren en català, eh? Nacions Unides, allà hi ha gent d'arreu de món.
i parlant en català. Però mira, Miquel, jo estic a 3 quilòmetres de la Cerdanya. Quan passes a la Cerdanya i estàs a Puigcerdà i tal, ostres, la gent es diuen els que vas a comprar, o sigui, Rodrigo, no sé què, tots noms aquests que són...
Molt espanyols, espanyoles i molt espanyoles. I què vols dir amb això? A la Cerdanya ja hi ha un canvi. Sí, però bestial. Llavors, els que viuen tot l'any a la Cerdanya poden parlar català, segur. Però els que van de cap de setmana... Ho hem de deixar aquí. El vostre anàlisi del català. Hem de dir que el país es millori i que es condi. Va bé això, una... I després hem d'acabar el programa, com sempre, no?
Canut, que tinguem tots molta salut i molta sort. Què li dius, Canut? Va, Canut, vinga. Gràcies, Miquel, bon cap de setmana.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. El principal sospitós del crim d'Helena Jubany declara avui al jutjat de Sabadell. Santi, la Iglesia, haurà d'explicar per què ha ocultat durant 24 anys que sí que va estar en contacte amb la víctima el dia del seu assassinat. Conectem ara amb Júlia Ramon. Bon dia, a què ens sabem de tot plegat? Hola, bon dia. Fa exactament 12 minuts que Santiago i la Iglesia han tratat al jutjat de Sabadell per declarar davant del jutge
Ha arribat molt puntual, estava previst que arribés a dos quarts de deu i ha arribat a dos quarts menys un minut i ara se celebrarà aquesta sessió que inicialment estava prevista pel 26 de setembre però es va haver d'anul·lar per una qüestió d'agenda dels advocats i per tant avui declararà davant del jutjat i veurem quan s'allargui aquesta sessió en funció de les preguntes que decideixi respondre.
Gràcies, Júlia. Doncs estarem pendents. Bon dia. Bon dia. I els bombers donen per controlar l'incendi que ha tingut lloc a primera hora del matí en una indústria del polígon labor de Caldes de Montbui. Treballen 18 dotacions i el sistema d'emergències mèdiques ja ha fet un primer balanç de tres ferits en esta greu que han estat traslladats a l'Hospital Vall d'Hebron.
El foc ha afectat a l'empresa de tractament de subproductes industrials dedicat al reciclatge i s'ha prioritzat controlar l'incendi i protegir sobretot les nous veïnes. Per precaució s'ha tallat també el subministrament elèctric i una línia de bombes allunyat de la nau per risc d'esfondrament d'una paret de la nau. La C-58 presenta també afectacions al trànsit i es recomana seguir les indicacions del Servei Català de Trànsit. Protecció Civil també ha activat l'alerta del pla ProCICAT.
I mobilitat, com dèiem, més enllà de l'afectació a la C59 a Caldes de Montboi per aquest incendi. També a la B231 a Esparreguera s'ha habilitat pas alternatiu per la retirada d'un vehicle i també a la PSAT està tallada a Sant Cugat per un accident. També retencions a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, a la C58 i la C16 a Barcelona i també a la C32 a Esplugues de Llobregat. Pel que fa al servei ferroviari, encara ara una incidència en un tren de proves entre Calaf i Manresa manté interrompuda la línia RL4.
I els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut 20 grafiters per danys en trens i instal·lacions de Renfe, Ferrocarrils de la Generalitat i també el TMB. A 11 d'ells se'ls atribueixen 34 delictes amb un perjudici de més de 99.000 euros i afectacions al servei ferroviari. Els altres 9 estan relacionats amb 96 delictes més amb danys valorats en més de 455.000 euros a les demarcacions concretes de Barcelona i Girona.
I pel que fa el temps, avui el dia ha començat amb oires a l'oest de la depressió central, especialment al Pla de Lleida i a la Val d'Ebre, que s'aixequen a mesura que avança el matí. La resta del dia s'espera que sigui força solellat arreu, també amb alguns núvols prims que deixaran el cel cobert, sobretot durant ara el matí.
Demà dissabte, al Foment Cultural i Artístic, es presenta el documental Enredats al Balendrau. La Joelet, una gran emoció. Serà a les 7 de la tarda, amb Entrada Lliure, un acte que organitza l'associació Enredat per la Discapacitat. També demà dissabte, a les 7 de la tarda, a la Penny, el Cineclub projecta la pel·lícula de Lisa Ingalls Dortin.
amb Helga Guren i Ode Geren Tun, una pel·lícula noruega del 2024 que dura una hora i quaranta i es projecta en versió original subtitulada a l'espanyol. Recordeu que els joves d'entre 16 i 25 anys teniu l'entrada a 3 euros, la resta heu d'adquirir l'entrada a entràpolis.com. També, en aquest cas, ja diumenge es fa la festa Posa't la Gorra a Molins de Reí,
que celebra també el 25è aniversari amb activitats pels infants, actuacions i sorteig i subhasta solidària. Els punts de venda de la gorra, que és imprescindible per accedir a aquesta festa que es farà a la plaça de la Llibertat, es fa a l'estanc Margarit, a l'estanc de la plaça, a l'enashop.com, Cal Barça, Bacus, el Fort del Pont, la Casa Urbana, Barmiguelon, Llibreria Barba...
i llibreria Amèlia, i també a la Penny. Recordeu, aquest diumenge, de 10 del matí a dues del migdia, a la plaça de la Llibertat, posa't la corra a Molins de Rei, una festa solidària pels infants amb càncer, per l'associació Afanoc, amb càncer amb infants i joves, més informació al web afanoc.org.
I també diumenge, a partir de dos quarts de 12, al pont de la Rierada, a l'Avinguda Castellbi, número 11, es fa aquesta jornada salvaguardem la Riera de Vallvidrera, amb caminada i visita guiada per conèixer els valors ambientals i també les amenaces d'aquesta Riera de Vallvidrera. Concretament, aquest diumenge, a partir de dos quarts d'11, hi ha...
El lloc de trobada prèvia a l'aparcament de Can Rebella, per qui vulgui pujar caminant fins la Riarada, a dos quarts de la dotze, com us dèiem, al pont de la Riarada, a l'avenguda Castellbí, s'inicia aquesta visita guiada per biòlegs i experts per conèixer els valors ambientals, hàbitats i espècies de flora i fauna de la reserva natural parcial i de les zones no incloses. A la una es finalitza la visita i a dos quarts de dues hi ha un dinar de Carme Añola a Can Santoi, per qui vulgui, a l'avenguda Verge de Montserrat. Totes aquestes activitats són gratuïtes.
Recordeu que aquesta informació de servei és que aquest diumenge hi ha un canvi de recorregut del Molins Bus, de la línia MBU, concretament per una activitat al pati del Palau. El bus no anirà pel carrer Foment, ni al carrer Rubio Llors, ni al carrer Rafael Casanova, sinó que seguirà recta per la vinguda de Caldes, fins i tot a la dreta al carrer Molí i reprendre el recorregut al passeig del Terrable. Per tant, s'anul·la la parada del pati del Palau.
I acabem amb la farmàcia de guàrdia. La farmàcia oberta avui fins les 10 de la nit a la nostra vila és la Milà Tura del carrer Riera Mariona número 3.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Demana la teva cançó. Te la busca, te la troba i te la posa.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills, i aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Però Stereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial.
Ràdio Mostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i 10 minuts. Seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest divendres 28 de novembre de 2025. De seguida fent l'espai polític del dia. Preguntes ara, Morins, amb el regidor portaveu d'aquesta formació, que és el Ramon Sánchez. A partir de dos quarts d'11 farem l'espai Fragments amb la Mònica Mas Rubió. Avui, per cert...
encetant nova novel·la. Jordi Durç, com us hem explicat al començar el programa, serà la novel·la que farem un parell de tastets avui i la setmana que ve. És una novel·la d'Octavi Egea. I també seguirem repassant les grans dones de la història amb la Judit Herrera avui, Margaret Mead i Madronitas Andreu, les dones protagonistes d'aquest espai que ens servirà per arribar a les notícies de les 11.00.
Salutem aquesta hora del matí el regidor portaveu de Molins, en Ramon Sánchez. Què tal, Ramon? Bon dia. Molt bon dia i gèlid dia. Ja veus que estem fent la instal·lació de l'enllumenat de Nadal. Nosaltres a les 6 de la tarda no ho farem demà, però... Però avui començarà a fer el testet. Avui comença a fer el testet, sí. Bé, com bé sabeu, ahir va haver ple. No pas a la sala de sessions de l'Ajuntament, sinó a la sala d'actes de la Biblioteca. Deien poca gent, no? Poc públic. Sí, però...
Si traiem els tres o quatre funcionaris i els dos membres dels sindicats, doncs, malauradament, molt poca gent. Jo em pensava que vindria més gent. En tot cas, no sé si és que no s'ha comunicat o la gent no ha pogut venir o el que fos, però en tot cas sí que molt enfocat en el reglament de discapacitat. Sí.
que ja es va aprovar, jo crec que d'una manera que jo crec que hem tardat molt en poder-lo dur a terme. Pràcticament hem estat nou mesos per redactar aquest reglament, però amb una regidoria que ja, diguem-ne, les coses ja van lentes de per ser, doncs...
S'ha aprovat el reglament i, per tant, ara ha de començar a treballar, ja no hi ha excuses i, per tant, ara sí que ja es poden començar a treballar les comissions i aquí sí que ja ens toca a tots apretar-nos i el compromís que vam agafar amb el pla discapacitat ara l'haurem de dur a terme amb aquestes diferents comissions que s'han d'establir per tal de...
de poder millorar aquesta vila. S'aprovava també la valoració dels llocs de treball de l'Ajuntament, on Ramon Sánchez també felicitava la tasca de tècnics de la casa i del regidor Miguel Zaragoza, en aquest sentit. Per tant, satisfets de com ha quedat aquest treball, aquest procés? Clar, tot això comença perquè veníem d'una època que no era bona, i possiblement tot això comença en el període 11-15, on el senyor Zaragoza també era regidor.
el senyor Seneusat també era el regidor, i en aquell moment la casa va quedar, permetre'm l'expressió, molt despullada, i on no es podien dur a terme les bosses, no hi havia la capacitat de generar oportunitats, i amb una situació, des del punt de vista de la regidora personal, realment complicada.
Ara tenim aquí ja un arbre de Nadal de fusta aquí sobre la taula de l'estudi, eh? Sí, sí, és psicològic, molt bé, molt bé. Doncs... Venim d'una situació complicada. Una situació complicada, on, malgratament, la situació de l'argi de personal no era la més òptima, amb gent que va marxar i que, per tant, va deixar una miqueta aquella regidoria a l'aire lliure, i...
Per tant, doncs, aquelles decisions que no es van prendre llavors, doncs el senyor Saragossa també n'és culpable. Estava molt bé ara, però en aquella època també n'és culpable. Jo me'n recordo quan el 2015 vaig entrar al regidor, me'n recordo que vaig un dia reunir el senyor Saragossa, el senyor Paz i el senyor Joan Ramon Casals, i ells vaig dir, escuteu-me, dic, jo porto molt poc temps aquí de regidor, dic, però el que ho fatejo a la casa és que en aquesta legislatoria el gran problema ens vindrà amb els personals de la casa.
i la resposta de tots tres va ser Ramon, això ha passat sempre i passarà sempre bueno, doncs allò va acabar explotant a finals del 19 perdó, a finals del mandat del 19 per tant allò que un regidor que portava escasament sis mesos va poder detectar doncs els que portaven tota la vida l'Ajuntament no li van fer cas i allò acaba explotant i per tant vam haver de fer prendre decisions
s'ha fet un complement específic per salvar la pèrdua de massa salarial que havia tingut els trellors de la casa des del 2007, on se'ls va congelar l'augment salarial dels funcionaris públics, i per tant vam tenir discussions intenses amb uns sindicats que agradaven i molt, i per tant el tram final del mandat del 15-19 va ser complicat, va ser complicat.
I vam acabar aprovant una moció amb la que ens obligàvem a fer aquesta valoració dels jocs de treball per acabar definint les categories, els sous actuals de les categories dels funcionaris. I això és el que s'ha acabat aprovant en aquest derriple, on jo crec que s'ha fet una feina excel·lent per part de la persona que està dirigint avui des del punt de vista tècnic.
Per mi, jo hi poso molt d'incidència en el tema del Joan Montserrat. El gran canvi que comença aquesta regidoria és amb el canvi del Joan Montserrat. Quan el Joan Montserrat comença a agafar la regidoria, aquí comencen a haver-hi canvis. I comencen a haver canvis perquè és una persona que...
Allò que el 2017, quan jo també em vaig reunir per veure què passa amb la regidoria de personal, juntament amb l'interventor, ja em va dir que hem de diferenciar el que és la feina d'ordinari del dia a dia i les planificacions de futur amb les bosses de substitució...
I per tant hem de tenir com dos equips, això és el que hi va acabar fent. I això és el que estan impulsant. I posant més personal a la regidoria personal, doncs hem acabat aconseguint que portem aquesta valoració dels llocs de treball.
i que ara tinguem una situació de la regidoria personal, jo crec que molt apta. Per tant, ahir s'havia de felicitar perquè la feina s'ha fet, però tampoc els que tenim memòria hem d'oblidar d'on veníem. I el senyor Saragosa també era el regidor en l'etapa de l'11 o el 15.
Però hi va ser més conciliador, doncs, Ramon Sánchez a la sala plens que ara mateix que està sent més crític, doncs. Bueno, perquè ahir aprovàvem aquell punt. Sí. Però avui ja fa més retrospectiva. Bueno, perquè he anat recordant més coses i, per tant, escolta'm, en aquest record he anat...
explicant el que es va veure i el que es va viure. I per tant, doncs, crec que les coses s'han d'explicar i ja està. I vaig felicitar el regidor per la feina que s'ha fet, que jo crec que és excel·lent, perquè al final, des d'aquella emoció que vam aprobar el 19, el 2025 acabem portant aquesta olació als de treball. Per tant, han passat sis anys, hem passat una pandèmia, hem...
I també moltes jubilacions, no?, de molt personal de la casa, que venia ja dels inicis de la restauració de la democràcia, no? Correcte, per tant, doncs hi ha hagut... O sigui, el que és el pont de gas que s'ha fet una feina, o s'està fent una feinada ingent actualment a la lliure personal. I això és el que jo també vaig reconèixer ahir. Però, bueno...
analitzem d'on venim per no cometre els mateixos errors i, per tant, celebrar que la regidoria personal estigui molt ben confeccionada amb una persona capdavant que assumeix la realitat de la regidoria i que no té cap problema amb també assumir riscos i, per tant, doncs, assumir tot el que toca perquè l'Ajuntament funcioni de manera adient, no?
Això va tirar endavant amb l'abstenció, si no, va gerrat d'Esquerra Republicana. Correcte. El següent punt, l'abstenció va ser d'Ara Molins, que m'agradaria que m'expliquessis, la teva preocupació, era l'aprovació provisional d'una modificació del PGM en la pastilla d'equipaments i parc urbà vinculat a la porta sud de Molins de Reis. Clar, aquest és un tema que, si tu analitzes el que diuen els lleis, tots els informes que hi ha...
Recordem, això ve per la possibilitat de poder fer un poliesportiu, un polilleuger, com se li ha nominat tècnicament, un polilleuger on està el gimnàs de l'escola Pont de la Cadera.
Clar, per fer això s'han de fer unes modificacions urbanístiques de les claus 6A i 7B, em sembla que és, i per tant es dona una miqueta d'avert, una miqueta d'equipaments, això, com que aquestes claus ja són dintre del sistema, no hi hauria cap problema. El problema ve que per fer tots aquests canvis s'han de haver informes tant a la Conselleria d'Ensenyament, tant a l'Autoritat del Transport Metropolità com a Protecció Civil.
Tots aquests tres informes són favorables. Clar, tu el que veus que discrepa més, o el que jo crec que hi ha hagut més reunions, ha estat en protecció civil, perquè hi ha aquesta llei de protecció civil que diu que en menys de 250 metres de l'autovista, ja que circulen matèries perilloses, que tenen una capacitat de risc de tenir matèries inflamables, doncs no poden haver-hi concentració de persones.
Un dirà, home, però si teniu el Ginebreda, si teniu el Lluís de Requesens, si el barri de la Granja... Llar d'Infants del Molí. Llar d'Infants del Molí, si tenim la clínica... Per tant, és evident que hi ha molts elements. Però, home, aquests elements són anteriors.
a la llei d'aprovació de protecció civil per tant el que ens toca ara és prendre la responsabilitat de saber si aquest equipament nou encara que ens ho permeti la clau urbanística del pla general metropolità del 76 és responsable o no col·locar un equipament en aquell espai
I ho vaig dir-ho ahir. El paper ho aguanta tot. Però estem posant més massa crítica en una zona que ja està molt congestionada. Perquè és evident que si parlem, per exemple, de l'Atlètica ingresa, no és el mateix que estiguem parlant actualment que potser fa quatre anys.
la quantitat de nens i nenes que actualment estan trepitjant les instal·lacions del Girbrada és bastant superior a la que estan trepitjant el camp Josep Reich. Per tant, és evident que ha anat una afluència de gent molt més gran. I ara poder tornem a posar encara moltes més famílies, molts més infants, i per tant, això jo crec que és assumir un risc que si tu tens altres espais en el municipi que pots durar a terme,
Potser t'hauries de replantejar. Però en aquest cas això seria una voluntat política, que el govern no ha volgut. El govern, veig que fins i tot animat per Esquerra Republicana, ha d'assumir el risc de posar un equipament en un espai que sabem que si avui no tinguéssim aquella clau urbanística, doncs no el podríem posar.
Per tant, una clau urbanística determina que ja, que Protecció Civil diu que no hi haurien d'haver-hi, doncs, acumulacions de persones, doncs, ho acabem posant. Després ens en arrepentirem, i espero que això no succeeixi mai, el dia de mar, allò de, ah, clar, és que en aquestes zones no s'haurien d'haver instal·lat aquests equipaments.
Algú vol pensar, home, el Ramon fa... Potser crea una mica d'alarmisme amb aquestes reflexions, ara. Bé, és que només ens recordem de Santa Rita quan plou, no? Al final... Estem aquí per preveure possibles desgràcies. No estem aquí per assumir-les. Estem per preveure-les. I avui, el que no és un problema, d'aquí un any i mig serà un problema. I ja està...
I Déu no vulgui que no passi res. El primer intentat seré jo. Però avui tenim la possibilitat política de decidir que, home, potser no era el millor espai. Però a vegades diuen que les presses són males conselleres, no? Doncs no ho sé si en aquest cas, com que ja han agafat una determinació, ja han agafat un camí, doncs ara ja han de tirar endavant peti qui peti.
L'alcalde també es ventava a Fira de la Candelera, per exemple, del qual han estat regidor moltes vegades. Vam tenir discussions amb la seguretat, amb la protecció civil. Dèiem, home, ens visiten 300.000 persones durant la Fira de la Candelera, està clar, però dir que en segons quins espais hi ha 30.000 persones alhora...
Doncs això no és cert. Llavors, ells ens posaven més el focus i nosaltres els vam explicar que això no era veritat com ho estaven mirant ells. Aquesta fira es repartia amb els dos o tres dies i que era esponjolada amb 55 metres quadrats de fira de la Candelera. Per tant, la gent es repartia amb tot el municipi.
no valia pensar que aquelles persones estaven totes en aquella franja. I això és el que vam parlar. Perquè si estaven totes en aquella franja 30.000 persones, no... S'havia de fer un pla encara més assistiu d'això amb un cap de setmana. Sí, sí, sí. És evident. Potser hauria de ser Protecció Civil qui vetllés perquè per aquest cap de setmana no passessin matíries perilloses o l'autoritat de les mort metropolità que no passessin matíries perilloses en un espai
que la Fira de Camdenerà és molt anterior a que estigui instal·lada a l'autopista. Per tant, preveguem també les nostres fires centenàries, una fira que és d'interès nacional i, per tant, crec que valia la pena defensar-ho com ho hem fet i ja està. Però, en tot cas, jo crec que són dos elements absolutament diferents i el que demostra és que han hagut de fer reunions amb molt alt nivell
per convèncer Protecció Civil, doncs que no hi aniran infants, no s'arribarà a un acord amb persones amb cap entitat que tingui persones amb discapacitats, ni amb persones grans, ni amb persones malaltes. Per tant, estem agafant ja un pavelló que neix condicionat.
Aquest és l'aspecte que es volia posar sobre la taula amb aquesta abstenció que va fer ara Molins d'aquest punt 7. Jo crec que no és menor, per vegades no és menor, però possiblement la gent només veu la grandesa del que farem. És un nou pavelló i tothom content i ja està.
Però, bueno, hi ha unes normatives i jo crec que això només s'aguanta perquè hi ha una clau que ve dels 76 que permet dur a terme. I amb una visió que jo no comparteixo, i aquí és on jo crec que hi ha hagut les negociacions polítiques, que és que això és una ampliació de l'escola. Home, enderroquem un gimnàs per fer un pavelló.
l'escola dona funció educativa i fem aquest pavelló per les instal·lacions més de la tarda que no pas per la funció de l'escola. Per tant, això està agafat molt pels pèls. Per això vaig poder fer incidència que amb aquella reunió que va haver-hi el juliol d'aquest any, evidentment es va decidir que s'hauria de fer sí o sí.
Ja està, i per això van articular un articulat, el 6B, el 6Bis, que al final acaba donant que s'haurà de fer aquest pla també d'autoprotecció, etcètera, etcètera, etcètera. Bé, doncs, esperem que així ho dona terme i, com reitero, que...
que mai hi passi res, perquè, si no, evidentment, hi hauria molta més gent afectada, perquè aquell espai és afectat per moltíssima gent. I, per tant, no només aquests infalls, però sí que és veritat que acabem assumint encara més massa crítica aquest espai.
Hem parlat també del reglament del Consell de la Discapacitat, també es portava, que es va aprovar per unanimitat, com també el reglament de les escoles bàsol municipals de Monitzarrei, que no sé si vols fer-hi algun comentari. La vostra regidora Rocío és la que va fer la intervenció. La vostra intervenció, ja crec que ja ha estat bé explicat, és un reglament que ja feia, crec que són 14 anys, em sembla, que no se'n feia, o 11 o 14 anys que no s'actualitzava, o que no s'actualitzava.
i per tant, crec que això posa el focus també en els nostres infants, en què es garanteix també que aquesta formació que rebran dels 0 a 6 anys encara serà molt més eficient i molt més enfocada a la seva escolarització i no pas en fer que allò sigui un espai on els nens assisteixin i ja està. Per tant, jo crec que en aquest sentit...
És un bon reglament que s'ha treballat, que tocava dur-lo a terme, i que això ens obligarà a portar a un altre punt en el següent plen, que serà aquesta municipalització de les escoles per sol. I una novetat que ens afegia ahir l'alcalde és que aquesta setmana el Consell d'Administració de Renfe finalment ha adjudicat les obres.
de l'associació de Molins a Rí, prevista per començar aquesta actuació, si tot va bé de cara al mes de febrer, i que es poden allògar uns 14 mesos, i per un valor de 9 milions i mig d'euros. Sí, això, si no recordo malament, crec que allò ja ho vaig parlar la setmana passada aquí amb la Sílvia.
Ho va explicar a la comissió, a Portaveus, això. I, per tant, una molt bona notícia. Sí, ho confirmava el dimarts, aquest dimarts, doncs, s'ha confirmat la notícia. Una molt bona notícia, que ja estaven a punt d'adjudicar-ho i que, per tant, tot anava bé i que això tiraria. Doncs, home, una molt bona notícia, ja que portem... Penso que això es va anunciar a bombo i platillo pel senyor Paz a les eleccions del 2019.
Estem al 2015 i l'únic que hem fet és tenir una estació pitjor de la que teníem el 2019. És l'únic que hem aconseguit en aquests darrers sis anys, on l'argustí va crescut com si estiguéssim a la muntanya i on hi ha hagut una deixada absoluta per part de Vifa en aquest sentit.
I sí, el senyor Carmona ha vingut en alguna ocasió a Molins de Rei a donar explicacions, però que les paraules al final se les emporta el vent i l'únic que volíem era que això avancés, i ha costat, però... Perquè ha vingut una pandèmia pel mig, també recordem, que li...
Es pot argumentar que la primera empresa em sembla que va renunciar just a l'entorn de la Covid, de la pandèmia, de l'esclat. Hi ha diversos factors. Hi ha una primera empresa que renuncia, ara agafa la segona, la segona continua amb el procés, comencen les obres, comencen a haver-hi discussions i comencen a posar pels les rodes que els números no surten.
Amb tot això hi ha aquesta voluntat, ja que es fa en algunes estacions hi ha modificacions, nosaltres demanem com a ajuntament que tenir l'accés per Sant Antoni Maria Claret. I per tant això també trastoca una miqueta tot aquell projecte, al final aquella empresa renuncia,
L'empresa renuncia i, per tant, es comença a veure com es pot continuar amb el projecte. Al final opten fins i tot per dir que faran el projecte nou, modificant també el sistema de construcció, que després el que fan és, això ho executarà l'empresa constructora pròpia de DIF,
Per tant, aquesta és la primera explicació que se'ns dona, i després s'acaba decidint que això no ho farà l'empresa consultora d'IF, sinó que hi haurà una licitació i que es traurà, per tant, a concurs públic. Com així ha estat, i els terminis que ens van dir que això podia anar succeint, doncs seran els que s'acabaran produint. Per tant, quan ja van acceptar que aquella empresa marxava, que els havien de fer fora, que no va ser, hi va haver un tema jurídic també, que no va ser ràpid ni fàcil, l'administració això ho té,
però en tot cas es va prendre aquella decisió, s'ha fet aquest nou projecte constructiu que ja té un cost molt més elevat del que tenia inicialment, que crec que està al voltant dels 6 milions d'euros, ara està al voltant dels 9 milions d'euros, per tant és important aquest augment significatiu i això garantirà que tinguem, jo crec, una estació de primera i com li toca a Molins de Rí.
Doncs ho deixarem aquí. Ramon, alguna cosa més que vulguis afegir? Un cap de setmana ple d'activitats. Molt, masses. Avui Premis Esport, també la presentació del llibre del Nandú, també vint de l'entorn del Dia d'Escapacitat enredat en un acte, també. T'espero a la posa a la gorra, també. També el posa a la gorra el diumenge, amb la cursa ecològica, també, camins de muntanya, de collsola. Per tant, doncs, escolta'm, un cap de setmana farcit d'activitat per no avorrir-se.
Ramon Sánchez, moltes gràcies. Al contrari, a vosaltres. Bon cap de setmana, doncs. Bon cap de setmana. Que vagi bé. Anem a escoltar la música dels Strombers. Ara fa dos anys aquesta banda perdia per malaltia el seu cantant, el Ferran Gallar. Ara tornen reestructurats i amb noves energies. Aquesta nova etapa, capitanègia de per Antoni i company, s'enceta amb aquesta versió de Quilòmetres, que és una cançó original de la banda argentina, Los Caligaris. Escoltem aquesta versió dels Strombers i tornem de seguida amb la Mònica Mas.
Cada cop que hi penso i me n'adono de tot el que encara sento, mai vaig saber el per què i en quin moment em va començar a agafar aquest sentiment. Tants i tants moments, tant caminar com el quixot contra el vent, tanta por de viure d'aquesta aventura i provar de ser feliç sense sensibilitat.
Sí, vull.
Tant és tocar-hi sols o acompanyats. Ei, penya, sóc sentir molt bones vibes. Tants comentaris, tanta mil voltes al tarro, entre escenaris, hi ha mil merdes d'aguantar. Si fotem la pota i gent, ens és igual. Mira, prenem-li.
Mercè, Mercè, vols casar-te amb el Manolo?
Fragments és aquest espai que compartim tots els divendres amb la Mònica Mas Rodió, que ja és aquí a l'estudio de Ràdio Molins de Rí, per encetar nova novel·la que ara ens explicarà quina és. Què tal, Mònica? Bon dia. Hola, bon dia, com esteu? Bon dia i benvinguda. Bé, i tu...
També, sí, sí, com sempre. Molt bé, doncs tancàvem ja el capítol la setmana passada dedicat a Montserrat Roig, El temps de les cireres, i avui ens presentes nova novel·la. Sí, sí, sí, avui portem una nova novel·la que sí que és cert que té contingut històric també, però varia bastant de l'argument de les anteriors.
Mira, portem una novel·la que és de l'Octavi Egea. Si et sembla, fem uns apunts de l'Octavi. Mira, l'Octavi Egea va néixer a Barcelona el 1946 i ell és dramaturg i adaptador teatral català.
des del 1986 que es dedica a la literatura a nivell professional. I d'adaptacions, així conegudes, podem dir que el 2004 va fer l'adaptació de Cantando bajo la lluvia, amb direcció de Rica Reguant, i el 2006 va fer l'adaptació de Gris. Ell ha escrit deu novel·les i també ha fet narrativa i teatre. Entre les seves novel·les podem destacar El diari d'Olivia Moore, La rosa dels vents i Espagueti. Molt, eh? I l'obra que portem avui... Com es diu? Es titula...
Jordi Dorc.
Un petit resum de què va mirar. Una sinopsi. Sí. A principis del segle XVII es va destendre per Catalunya una terrible caça de bruixes. I una de les comarques més castigades pel flagell de la superstició i de la intolerància va ser el Vallès. Llavors, en Jordi Durç és un xicot ballesar de 15 anys i ell veu com li empresonen, jutgen i condemnen el pare i la mare per culpa d'un fals testimoni de la pròpia àvia.
I amb això jo crec que ja queda una miqueta clar de què anirà la història. És una novel·la no molt extensa. No. I a partir d'aquí farem un primer testet. La setmana que ve el completarem. Perfecte. Per adonar-vos a llegir si és que us ve de gust. Perfecte. Comencem amb el primer. Quan t'ho diguis. Dic ja. Molt bé. Doncs som-hi. Com vulguis.
El meu pare, Gil Durge, era pintor de verges i sants. Havia nascut en terres muntanyenques al Comtat de la Sardenya i era fill de Ramon Durge, un cavaller emparentat amb els comptes de Pallars i de Beatriu Guardiola, neboda del bisbe d'Urgell, dama de gran bellesa i virtut. Del pare vaig aprendre l'ofici. D'ell i de la mare també vaig aprendre a fer el cor fort davant les adversitats de la vida.
Érem una família feliç, el pare i la mare, jo i la meva germana Eulàlia. Vivíem plegats a la casa familiar de la mare, amb l'àvia Gerònima, vídua de Salòniba Duell, amb els oncles i les tietes, a Palau Solità, prop de la vida de Caldes. Els avis paterns van morir abans que jo nesqués.
Em van posar Jordi perquè vaig néixer el dia de Sant Jordi, de l'any de la nativitat del Senyor de 1604. I perquè era dia de festa, amb noies coronades amb flors que els galants els oferien, tots celebrant la primavera. Érem una família feliç, fins que uns estranys esdeveniments van trencar la pau, no sols la de casa, sinó la del país.
El que us ho explicaré és cert i tal com va passar us ho conto. Llevat de les ocasions en les quals jo no era present i que pel que em van explicar i el que vaig imaginar he gosat reconstruir per a vosaltres. Era a les acaballes de l'estiu de l'any de la nativitat del Senyor de 1619. Feia poc que l'avi Baduell, el pare de la mare, havia mort i, com cada dia, l'àvia Gerònima havia anat a l'església a resar.
L'àvia havia acabat les pregàries, es va assenyar i, ajudant-se amb el bastó que sempre duia, es va alçar i va anar pel passadí central cap a la porta de l'església. Just hi arribava, quan va entrar mossèn Genís, el vell rector de Santa Maria. «El senyor sigui amb vos, na Jerònima». Mossèn Genís li va fer una referència de les seves, que mai no sabia si eren d'humilitat o de llagoteria. «Déu vos guard, mossèn Genís».
Mossèn Genís havia passat gairebé tota la seva vida eclesiàstica a Palau Solità i era famós pels sermons, en els quals descrivia de manera esgarrifosa els torments que esperaven a l'infern, els que no complissin els manaments de Déu Nostre Senyor.
Com que els Baduell eren una de les famílies més riques d'aquella comarca, mossèn Genís es mostrava molt respectuós amb tots nosaltres, sobretot amb l'àvia Gerònima, que era la cap de família ara que l'avi havia traspassat. Com anem, filla meva? Ja ho podeu veure, mig baldada de dolor.
D'ençà que havia mort l'avi Baduell, a l'àvia se li havia agreujat tots els mals que patia. I en patia molts. No parava mai de queixar-se. Però ho feia per afegir, a continuació, que malgrat tot continuava ferma i capacitada per dirigir la seva vida i la de tota la família.
Amb tot, mai no deixeu de venir a pregar per l'ànima del vostre difunt marit. Si deixés de venir a pregar pel Saloni, el Celcia, ni que fos un sol dia, em semblaria com si l'estigués privant del descans etern. Que en sou de bona cristiana, i també ho era el vostre marit.
Em sembla veure'l sempre treballant per fer gran la hisenda, tenint cura dels camps, de les collites i del bestiar, i sense oblidar-se de les seves obligacions cristianes de bon marit i de bon pare. I ara el faig amb la seva mirada franca, amb el seu somriure de bondat, amb el seu posat de gran senyor, assegut a la dreta de Déu Pare Omnipotent, gaudint de tan excelsa companyia per tota l'eternitat.
mossèn geni semblava no recordar les vegades que havia sentit renegar l'avi quan la tempesta feia malbé la collita o alguna pesta matava el bestiar segur que sí que ho recordava però era millor oblidar-ho o si més no no esmentar-ho davant l'àvia les vostres paraules sempre em porten consol d'ençà que se'n va morir en Saloni i ja fa cap a onze mesos que em falta que vaig desma per la vida
No m'agrada sentir-vos parlar així. No us falta res, el vostre bestiar és el més apreciat i ja sé que us en paguen bon preu a la Fira de Granollers. I la collita d'enguany ha estat bona, millor encara que la de l'any passat. mossèn Genís tenia ben comptats els guanys de la gent de Palau Solità per tal de calcular quan els podia demanar. «Ho dieu com si me'n féssiu retret».
L'àvia ja sabia quin peu calçava el mossèn perquè feia els diners. Déu no us enguarda, Gerònima, sou generosa amb la Santa Mare Església i amb aquest pobre serf del Senyor. I si dic que no us falta de res, vull dir, també, que Déu us ha donat uns bons fills que us honren i veneren la memòria del seu pare, el Celcia.
El cel sia. Sí, em puc estar ben cofolla dels fills que tinc. En Cugat, l'hereu, és molt bon xicot i treballador, com no n'hi ha cap altre. I les noies són unes bones mullers, disposades a fer totes les tasques de la llar, ja si a brodar una peça de taula, o fer un bon rostit, o tenir cura de la viram i ajudar el marit en les feines del camp.
Però el marit de la vostra filla gran no treballa pas al camp. En Gil, el marit de la Cecília, va venir del nord i és un artista. Va comptar amb la protecció d'un noble, el qual el va enviar a estudiar a Itàlia, que em sembla que és un país molt llunyà i on són molt entesos en coses d'artistes. El meu gendre és pintor de verges i sants. Ara és a Barcelona, pintant la capella del palau d'un marquès. I s'està a Barcelona.
Mentre li duri aquesta feina, viu a Barcelona amb en Jordi, el meu net, que ja l'ajuda, i la Cecília i la nena s'estan a casa meva. Aprofitant la vinentesa de tenir a prop un pintor tan important com és el vostre gendre, tal vegada podria restaurar l'ornamentació de l'església. La gent de Palau Solità es mirava en el meu pare amb una mena d'admiració i menyspreu alhora.
L'admiraven perquè es dedicava a tasques artístiques. Havia viatjat de l'estranger i tenia tractes amb gent noble. I almenys preaven per aquestes mateixes raons. I perquè, acostumats a esllumar-se treballant des de la sortida del sol fins a la posta, amb les cares cremades i les mans fetes malbé, l'aparença senyorial del meu pare...
els feia molta enveja. Doncs aquest és el primer fragment de Jordi Durç, aquesta novel·la que avui ens ha presentat i ens ha portat la Mònica Mas Rubió. Moltes gràcies, Mònica. Gràcies, Oriol. Que tinguis un molt bon cap de setmana. Igualment. I la setmana que ve continuem. Sí, amb un altre fragment. Gràcies. A tu.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més, el Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei. Efectivament, i passen ara mateix ja dos minuts i mig de tres quarts d'onze del matí. Recordo que després de les notícies de les onze parlarem d'aquest documental d'enredats al Val Andrau, que ens proposa per demà enreda per la discapacitat. Cabindal, Xavi Garcia.
recordar, atenció al José Lito, a l'Espai, te'n recordes, i que anirem a fer una ruta molt interessant que ens proposa l'Ector Zacarias a l'Espai Camins, de nou a la Catalunya Nord. La setmana passada vam anar a Coll Lliure, aquesta setmana a la zona de Banyuls i de Port Vendres. Però això serà després de les notícies de les 11. Ara continuem amb les grans dones, perquè ja tenim aquí la Judit Herrera.
I ja és aquí amb nosaltres la Judit Herrera, a punt per explicar-nos més biografies, més perfils biogràfics de grans dones de la història. Què tal, Judit? Molt bon dia. Bon dia, Oriol. Benvinguda. Gràcies. Com estàs, bé? Estic bastant bé, sí. Contents de retrobar-te. Exacte. He passat una setmana una mica... Sí, sí.
Malament, però bé, aquí estem per... Però ara ja ens aixequem, eh? Estem aquí per parlar avui de dues dones també molt importants d'aquest llibre de 100 grans dones de la història. Una és antropòloga i l'altra va ser la que va iniciar el cinema, es va quedar mamater, però va ser la primera dona que va tindre una càmera. Molt bé. Avui començarem per la Margaret Mead. Què et sembla? Fantàstic. Doncs som-hi.
Bé, doncs, avui us porto unes pinzellades de la biografia de Margaret Mead. L'antropologia era cosa d'homes fins que va arribar la Margaret Mead. Aquesta dona, nascuda a Filadèlfia, es va dedicar a l'etnografia i va combatre amb totes les seves forces la visió biologista, llavors reinant, que determinava que els homes i les dones eren diferents per naturalesa i no per les atribucions fetes a cada un dels sexes.
Alguns encara creuen en aquest determinisme absurd, com hi ha qui creu encara que la Terra és plana. Que introduís aquesta idea, que són els papers adjudicats a homes i dones els que determinen el seu comportament, converteix Mitt en la primera a introduir el concepte de gènere, que des de fa anys és la base dels estudis feministes.
Era filla d'un professor universitari i d'un activista social. Va estudiar psicologia i antropologia i es va doctorar a la Universitat Colúmbia l'any 1929, cosa que feien poques dones en aquell temps. Amb la seva carrera es va dedicar sobretot al treball de camp i destaca el temps que va passar a Papua Nova Guinea, consagrada a estudiar els i les adolescents.
Un dels seus llibres fonamentals és Sexe i temperament entre societats primitives, publicat l'any 1935, en el qual demostrava que ni la masculinitat ni la feminitat, és a dir, els sexes biològics, determinen el temperament.
El gènere, doncs, com una construcció social. Mead convida a permetre que amb dos sexes es puguin desenvolupar lliurement, sense les cadenes del que podríem anomenar prejudicis de sexe, i alliberar-los dels patrons sexistes que els guien, difuminar les diferències volgudes per deixar aflorar les semblances reals.
Margaret Mead va fer les seves aportacions més relevants als anys 30 i més tard es va dedicar també a treballar l'aplicació de la fotografia al treball de camp. També va estar vinculada professionalment al Museu Americà d'Història Natural.
Durant la Segona Guerra Mundial va sortir una mica de la seva investigació principal i es va consagrar a l'estudi del caràcter nacional en relació a estructures sociopolítiques tant dels Estats Units com de la Unió Soviètica. L'any 1949 va publicar Mascle i femella, l'estudi dels sexes en un món en procés de canvi.
La solidesa de la seva obra no va evitar, però, que antropòlegs més joves qüestionessin els seus mètodes i posessin en dubte les seves conclusions, que acusaven de ser massa d'autores de les seves opinions personals. La vida sentimental va ser moguda i es va casar tres vegades com algunes actrius de Hollywood. També es diu que va tenir una relació amb l'antropòloga Ruth Benedict, que va anar més enllà de l'estret amistat.
I, de fet, durant la seva darrera etapa vital va conviure amb una altra antropòloga. Esclar que una dona que creia fermament en la necessitat de destruir la divisió entre els sexes no podia subscriure la necessitat de definir la identitat sexual com una cosa inamovible.
Compromès amb els valors humans i amb el feminisme, va ser un personatge molt popular, una mena d'exploradora de les condicionants per poder esbrinar fins a quin punt no som el que hauríem de ser, sinó allò que la societat ha volgut que fossin pels seus propis interessos. Va inculcar la seva passió a la seva filla, que també es va dedicar a l'antropologia.
Bé, doncs, i la segona dona important d'aquest llibre, li tinc un especial carinyo i veureu per què. Es tracta de la madronita Andreu. Aquest cognom Andreu us sonarà, suposo, no? Ara us diré per què us sona.
La matronita era una persona plena d'energia i vitalitat. Va créixer en un ambient d'eufòria per la modernitat, en què els noves invents suscitaven una gran fascinació. Era pionera en el camp de la fotografia i el cinema, que no deixa de ser fotografia en moviment.
I ara sí que aquí ve l'important. Era la filla preferida del famós doctor Andreu. Sí, el de les pastilles parlators que diuen el seu nom i el que va fer construir el Tibidabo al segon part d'atraccions del món.
Com a membre de la burgesia, Madronita va tenir una vida confortable i va poder gaudir de la seva gran afició, fer fotografies. Més tard van venir les filmacions. Això la converteix en la primera espanyola que va tenir a les mans una càmera de cinema i la va fer servir tot i que es va quedar en cineasta amateur.
Però què va filmar Badrunit Andreu? Doncs la seva vida familiar, hores i hores de vida familiar. De fet, no va tenir més ambició que aquesta i mai va somiar mostrar la seva obra més enllà del cercle familiar i de les seves amistats.
Va deixar 900 bobines de material filmat en 100 mil·límetres. Amb una selecció d'aquestes i al segle XXI es va realitzar un documental titulat Un instante en vida ajena. Hores i hores de filmació, unes 150, que són una mena d'autobiografia amb imatges i que van dels anys XX als anys 80 del segle XX.
Se'l coneix com Legado Klein, nom del seu segon marit, però no per això li treu valor. Les seves filmacions casolanes recullen moments de felicitat i gaudi, trobades amb els amics, excursions, balls, jocs, lúdiques escenes familiars i repetidament la fèria de Sevilla, que li agradava molt. Va filmar la diversió dels benestants, perquè el que va voler rodar Madronita Andreu va ser el costat amable de la vida, no de les seves ombres, sinó la seva llum.
La riquesa del material enregistrat es deu també al fet que la seva família va ser molt cosmopòlita. Ella i els seus van viure al palau que el seu pare va encarregar l'arquitecte Sirnier, a l'avinguda del Tibidabo, que durant la Guerra Civil va ser requisat i ocupat pel Consolat de la Unió Soviètica. Envoltats d'artistes, a molts dels quals els dedicaven a protegir, vivien alegrament la vida còmada de l'alta burguesia.
Madronita era molt esportista i una gran viatgera. Fins i tot va residir alguns anys a l'estranger. De fet, es va casar amb primeres núncies amb un colombià en qui va tenir tres fills del qui va enviudar molt jove. I amb segones amb un nord-americà 12 anys més jove, Mark Lane, en qui va tenir una nena. La parella va passar la Guerra Civil a Suïssa i quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, com que el seu marit era jueu, es van traslladar als Estats Units.
Allà, a Nova York, va viure cinc anys i la ciutat i la seva frenètica activitat la van captivar. Va tornar a Barcelona a acabar de la guerra l'any 1946. Havia començat a rodar en color.
Amb els anys, Madronita Andreu va començar a veure la vida només a través de l'objectiu. Ja en el passat, els seus fills s'havien queixat de les moltes sessions de rodatge que patien i ara era ja la cronista oficial de la família, de manera que no deixava d'enregistrar cap celebració, festa o còctel. Després organitzaven projeccions, per això era com conviure-les un altre cop.
També va filmar exòtics viatges a Àfrica o l'Índia i mai va perdre la curiositat. Que rodés la seva pròpia vida i la del seu entorn ens ha proporcionat un riquíssim material i l'oportunitat de conèixer de prop com va ser la vida de l'alta burguesia parcelonina, al llarg d'una bona part del segle XX. Per sort, va tenir interès que el seu material es conservés. Tenia la convicció que la gent passa però les pel·lícules queden.
Molt bé, Judit, doncs fins aquí aquesta nova entrega. T'ha demanat disculpes perquè estic una miqueta afònica, però vull dir, jo crec que s'entès molt bé la vida d'aquestes dues persones, sobretot la madronita Andreu, que ara ja sabeu que el seu pare era el doctor Andreu Alfamós de les pastilles que tant hem pres cada un de nosaltres. Disculpeu, però és que la veu avui la tinc una mica... Estàs més que disculpada. Gràcies. Doncs que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. I que tinguis bon cap de setmana. Igualment.
Un minut i arribarem a les 11 del matí. Ens aturem uns minuts per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem amb la darrera hora del programa. Com us dèiem, per parlar d'excursions a la recta final del programa, d'una excursió que ens portarà a Port Vendes i a Banyuls l'Espai Camins amb l'Hector Zacarias.
També parlarem a l'Espai Ten Recordes de José Lito, avui el Xavi García és el que vol parlar-nos, i sobretot d'aquest documental, que val molt la pena, ara us en parlarem, tots els detalls, Enredats al Balandrau, la Joelet, una gran emoció que enreda per la discapacitat a programa per demà a les 7 de la tarda al Teatre del Foment Cultural i Artístic. Així que no marxeu, eh? Pausa i tornem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La Fiscalia ha demanat presó provisional per assentir la Iglesia investigat per la mort d'Elena Jubany el desembre del 2001. L'acusació particular s'ha adherit a la petició del Ministeri Públic. La Iglesia estava citat avui al jutjat de primera instància número 2 de Sabadell, però s'ha acollit el seu dret a no declarar.
El principal sospitós del cas ja va estar acusat quan van passar els fets, però 24 anys després les noves tècniques científiques han permès detectar ADN seu a la roba que duia Jubany el dia que va ser llançada d'altaballs del terrat d'un edifici de Sabadell.
I els bombers donen per controlar l'incendi que ha tingut lloc a primera hora del matí en una indústria del polígon Laborda Caldes de Montbuí. I han treballat i treballen encara 18 dotacions i el sistema d'emergències mèdiques ha fet un primer balanç de tres ferits en estat greu que han estat traslladats a l'Hospital Vall d'Hebron.
El foc afecta l'empresa Tractament de Subproductes Industrials dedicat al reciclatgi i s'ha prioritzat controlar l'incendi i protegir també les naus adjacents. Per precaució, s'ha tallat el subministrament elèctric i una línia de bomber s'ha hagut d'anyunya de la nau per risc d'esfondrament d'una paret. Pel que fa a l'afectació en carretera, ja estan reoberta la C-59 en aquest punt, que ha estat afectada a primera hora per l'incendi.
I en mobilitat, situació tranquil·la, de moment a les carreteres catalanes, amb retencions habituals a la B10 i la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llobregat, a banda també a la P7, una avaria a Roca del Vallès, tallar un carrer i provoca lentitud en aquest punt. Pel que fa al servei ferroviari, una incidència en un tren de proves entre Calaf i Manresa, manté interrompuda encara la línia RL4.
I els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut 20 grafiters per danys en trens, instal·lacions de Renfe, ferrocarrils de la Generalitat i TMB. A 11 d'ells se'ls atribueixen 34 delictes amb un perjudici de més de 99.000 euros i afectacions al servei ferroviari. Els altres 9 estan relacionats amb 96 delictes més amb danys valorats en més de 455.000 euros a les demarcacions de Barcelona i Girona.
I les pensions contributives pujaran previsiblement un 2,7% el 2026, segons la data avançada de l'IPC aquest mes de novembre. El percentatge es confirmarà el 12 de desembre, quan l'Institut Nacional d'Estadística publiqui la xifra definitiva. L'augment s'aplicarà a tots els 9,4 milions de pensionistes que cobren 10,4 milions de pensions contributives i també a les del règim de classes passives.
Amb aquesta pujada, una pensió mitjana de jubilació de 1.511,5 euros mensuals passarà a ser, doncs, de 1.552,3 euros, és a dir, 40,8 euros més al mes. I pel que fa el temps, avui tindrem un dia força solellat arreu, amb el pas de núvols prims que deixaran el cel mig cobert, sobretot ara al matí, pel que fa a les màximes, rondaran entre els 9 i 15 graus.
Passant 3 minuts a les 11 del matí.
Aquest diumenge els amics del museu programen el cicle Conferències al Museu. Al Baix Llobregat i Molins de Rei fa milions d'anys. Un viatge submarí a través dels fòssils a càrrec d'Eric Baulenas, que és tècnic en medi ambient, divulgador en geologia i paleontologia, i també és músic. Aquesta conferència es farà a les 12 del migdia al Museu Municipal, al carrer Pintor Fortuny, número 55. L'activitat és gratuïta, l'aforament és limitat a 60 persones...
i les portes del museu s'obriran 15 minuts abans d'aquesta activitat. També diumenge, de 5 de la tarda a dos quarts de vuit, hi ha una nova sessió de discoteca adaptada. Ballem party amb DJ Jambo, Jambito, Albacus, Molins, el carrer Foment, número 6, al costat de la ràdio. Una activitat gratuïta amb un espai lliure d'alcohol.
I també la xarxa programa per aquest diumenge, a dos quarts de sis de la tarda, una nova representació infantil, Nom Nala, de la companyia Unisop, al Teatre de la Penny. Un espectacle infantil i musical amb animacions on el públic es converteix en protagonista. L'entrada anticipada la podeu adquirir al web Entràpolis. I també recordeu que seran obertes les inscripcions per als patges de la cavalcada, concretament fins demà dissabte,
al web cavalcada molinsderei.cat i complirà aquest formulari d'inscripcions per als patges petits o patges grans entre 9 i 13 anys. Diumenge es publicarà al web la llista d'admesos i exclosos amb la numeració assignada segons l'ordre d'inscripcions i també la podreu consultar al local de Reis i a Can en Matller. El dilluns a dos quarts de set es farà un sorteig públic a la Federació Obrera i es presentarà la llista confeccionada segons aquest ordre d'inscripcions.
Per les inscripcions presencials encara queden uns dies perquè es faran el 13 de desembre. I també recordeu que ja són a la venda les entrades anticipades per les representacions dels pastorets de Molins d'Ana i que encara queden lluny, però no tant. El 26 de desembre, 1, 4, 10 i 11 de gener a la Pènia, a les 6 de la tarda, pastorets de Frederic Soler Pitarra amb música del Mestre Blanc. Les entrades anticipades ja les podeu adquirir al web Entràpolis.
Recordeu que aquest diumenge, per una activitat que es fa al pati del Palau, hi ha un tall a la línia MBU, concretament, s'anul·la la parada del pati del Palau, i l'autobús, en lloc de seguir pel carrer Foment, Ruyo i Horts, i girar a l'esquerra pel carrer Rafael Casanova, seguirà recte per l'Avinguda de Caldes, fins a agafar el carrer Molí, girar a la dreta i reprendre el recorregut al passeig del Terraple.
Acabem amb la farmàcia de guàrdia, la farmàcia oberta avui fins les 10 de la nit a la nostra vila. És la farmàcia Milà Turà del Cadè Riera Marallona, número 3.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mortadella i t'infin? Cap problema.
Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tant bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats! Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei.
Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós. De veritat, un estil, una elegància, un porte, un espeu. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges, amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el fullet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 11 del matí i 9 minuts. Us explicàvem aquests dies que Enreda't per la Discapacitat presenta demà dissabte ja, dia 29, Enredats al Balandrau. La Jolet, una gran emoció. Això és un documental que recull l'experiència de l'ascens amb la Jolet al cim del Balandrau, que es va fer el juny d'aquest any. És una activitat també emmarcada a les activitats del voltant del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat,
que ja sabeu que celebra la setmana que ve, el dia 3 de desembre. Avui tenim la presentació del conte llibre, el viatge del Nandú, també el foment, i en aquest cas demà, el mateix escenari, però a les 7 de la tarda tenim la projecció d'aquest documental. En volem parlar uns minuts, i per això ens acompanyen aquí a l'estudi el Xavi Moreno, que és un dels coordinadors de la Jolet...
en el cas d'enreda per la discapacitat, i la Núria Mitjana, que va ser una de les persones que va ser usuària de la Jolet, justament al cim del Balandrau.
que ja fa estona que els tenim aquí, eh? Què tal, Xavi? Bon dia, bona hora. Molt bé, bon dia. I Núria, també, bon dia, benvinguts. Bon dia. Gràcies per ser aquí, per comentar, doncs, tota aquesta experiència, també, que ara dèiem, doncs, prou emocionant, eh?, que ara ens explicareu.
D'entrada, que estem donant per fet, anem parlant molt de la Joelet, però si et sembla, abans d'entrar en tot el que va significar aquest documental, es situem la gent, expliquem ben bé què és aquesta cadira, aquesta Joelet, que també feu servir des d'enredat, Xavi? Sí, perfecte.
Sí, la Joleta és una cadira que ens permet que vingui amb nosaltres a la muntanya gent que pel seu propi peu no podria anar-hi. Sobretot persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. I consta d'un seient...
que té una roda al mig i té quatre braços, dos braços al davant i dos al darrere. Llavors, bàsicament, es recolze sobre aquesta roda, la persona usuària seu en la cadira, i una persona des del davant estira, una altra des del darrere empeny, i dues persones als costats equilibren la cadira. Bàsicament, aquests serien els mínims per poder...
per poder anar a aquesta cadira a la muntanya. Que vosaltres ja fa algun temps que feu servir, perquè em sembla que us va inspirar en Masquefa, oi? Sí, el Club Excursionista de la Noia, que està en Masquefa, ens va introduir en aquest món de la Jolet, farà 3 o 4 anys.
I de seguida vam veure que això era una cosa que havíem d'incorporar. Sí, així ho vau fer. I de fet sou més d'un coordinador, no? Sí, som tres. El Jaume Campmajor, el Jaume Fuster i jo mateix. Organitzem una mica... Vol dir que s'han d'organitzar bàsicament els torns, també? Les persones que hauran d'encarregar-se? Correcte. Quan pensem en una sortida o proposem una sortida o ens afegim a alguna altra sortida que organitza algú, doncs hem de buscar persones que ens acompanyin amb la cadira, per tant, voluntaris.
I usuaris. Correcte. En el cas dels usuaris, bàsicament, ho lliguem tot, avui que es presenta el llibre El viatge de la Nandú, aquí a Molins de Rei ha sigut el Nandú, no? Sí, el Nandú, l'Antònia també ens ha vingut alguna vegada, la Montse, normalment sempre hi ha persones disposades a fer escursions a la muntanya. I en el cas de la Núria, com coneixes d'entrada la Joelet? Perquè no és la primera experiència del Balandreu, oi? Amb aquesta cadira, oi?
Primer de tot, volia donar les gràcies a Radio Molins per deixar-nos aquest espai per explicar la Jolet, perquè, per exemple, jo, tot i tenir una discapacitat important, física, no coneixia de l'existència de la Jolet fins que el Xavi Moreno va parlar amb el meu marit, el Llorenç, que són amics de la universitat.
i li va comentar que existia aquesta cadira, que si un dia volíem anar a fer una excursió a la muntanya amb ell i una colla de gent que ell coneixia, de voluntaris i així. I clar, nosaltres ens vam obrir un món, perquè nosaltres érem de molta muntanya i arrel de les circumstàncies de la vida jo m'havia acomiadat de les muntanyes, de poder pujar al d'un cim.
I llavors el meu marit i els meus fills sí que anaven una vegada al mes o així, ells tres sí que anaven a fer muntanya, però jo els seguia de molt a prop, però no hi podia anar. I clar, quan el Xavi Moreno li va dir al Llorenç, escolta'm, que tenim aquesta cadira, voldríeu provar un dia? Doncs ell què va fer? Va dir, de veritat, seria meravellós. Doncs aquell mateix any els Reis em van portar,
un cartellet, un val, per l'excursió de la nostra vida, es va dir. I vaig dir, excursió de la nostra vida, i on anirem, i què farem, i com serà, i com no sé què. I res, llavors es va organitzar una primera excursió al cim de Sant Geroni, ens van acompanyar ja alguns amics, alguns voluntaris de l'associació, i allà, clar, ja vam viure. Com va ser aquella primera experiència? Espectacular.
És que espectacular, perquè, clar, us podeu imaginar, quan tu ja t'has acomiadat d'una cosa que t'encantava, que et feia molta il·lusionar, que et senties realment viva allà dintre, que era com part del teu hàbitat natural, perquè a mi de petita em deien que jo era un ocellet de bosc, i llavors, clar, arrel de la discapacitat t'acomiades d'una cosa que realment et feia feliç i eres feliç,
Doncs, clar, dius, bueno, això ja ha passat, no? I poder tornar-hi, poder tornar amb amics, poder tornar amb gent coneguda... És que el que es crea, a més a més, al voltant de la Joelet és tan especial, és tan màgic, que és molt difícil explicar-ho en paraules. Molt difícil. A més, vam tenir la coincidència...
que una amiga meva de fa 25 anys que viu a Bèlgica, sense saber que anàvem d'excursió amb la Joleta, em va dir, què et sembla si vinc a veure't aquell cap de setmana? Jo vaig dir, molt bé, però porta't unes botes de muntanya. Em va dir, però per què? Si vius a Barcelona, perquè llavors vivíem a Barcelona. Però per què? Dic, tu porta't unes bones botes de muntanya i un bon abric. I a partir d'aquí ja veurem què fem. I clar, poder estar amb ella, tan vella dalt...
amb els meus fills, que no se'n recordaven d'haver anat amb mi a la muntanya, amb el meu marit, amb amics de fa molts anys... Doncs clar, és el màxim. És que no es pot demanar res més. És que dèiem, què més es pot demanar la vida? És que no es pot demanar res més. Després ho veu repetir a Mura, no? Correcte, vam fer una excursió a Mura. I aquesta va ser la tercera experiència, per tant, al Val Andreu. Clar, però allà a Mura...
em van dir, què et semblaria si pujéssim al Balendrau? Me'ls vaig mirar i dir, què? Ja vaig començar a plorar de l'emoció de pensar que podríem pujar al Balendrau. Per tant, la idea de pujar al Balendrau, quan li compartiu amb la Núria, ve d'algun motiu en especial, Xavi? Sí, la idea del Balendrau neix en què el Club Excursionista de Noia, l'any passat ja la va fer,
I el Jaume i la Paula, uns companys d'Enredat, van poder assistir en aquella excursió acompanyant els companys de Masquefa. I el Jaume de seguida va dir «Ostres, aquesta excursió és tan xula que l'hem de repetir».
Llavors, aquell dia a Mura va sorgir la idea, com vam veure la Núria tan engrescada i tan il·lusionada, vam dir, home, i si l'hi proposem? Igual li agrada. I clar, a partir d'allà es va desencadenar tot. I a partir d'aquí decidiu pujar-hi a finals del mes de juny, no? Sí, exacte, perquè, clar, havíem de reservar el refugi, al final van pujar 33 persones, amb la complexitat...
logística que representa, perquè no ens volíem quedar sense lloc al refugi per a tothom que volgués venir, per tant, sí que van ser uns mesos de preparació de tot plegat. Són totes les persones que surten al cartell? Exacte. Amb color corporatiu, veig, amb color vermell. Sí, van fer una samarreta per fer-ho més potent, que la gent que ens veiés... Ho vau fer en dos dies, oi? Correcte. Expliquem la complexitat, és a dir, com us vau organitzar per fer la sortida.
A veure, complexitat és més un tema logístic. Logístic, correcte, sí. Primer va ser saber, en mesos d'antelació, qui voldria venir i no, perquè tots tenim les agentes una mica complicades. Quan vam saber tots els que érem, vam decidir que podíem anar amb dues jolets, per tant, vam haver de buscar una segona jolet.
I a partir d'aquí reserva el refugi, organitzar per intentar anar amb els mínims cotxes possibles i coordinar amb el refugi. Inclús el refugi és d'agrair perquè en el cas del Nandú i la Núria, ells van habitualment amb cadira de rodes, però dins d'un refugi tenen la capacitat de moure's. Però en el cas de la Maria, que va anar-hi l'any anterior, ella no té aquesta possibilitat.
Per tant, el refugi es va oferir inclús, quan ells fan la càrrega de menjar amb l'helicòpter, portar una cadira de rodes amb helicòpter i estava allà esperant-la per quan ell arribés al refugi i baixés de la Jolet tenir la seva cadira dins del refugi. Vull dir que
que, depenent de la situació de cadascú, la logística és més o menys complexa. Vol dir que la vostra cadira, Núria, es va quedar baix al començar, diguem, l'ascensió, pugeu a la Jolet, i a partir d'aquí els grups de quatre persones, diguem, hi esteu una estona determinada...
Sí, correcte. O sigui, en principi, la idea és que anem tots a gaudir, per tant, no es tracta d'afondre'ns pel camí. Correcte. I sí que llavors intentem tenir grups de relleu i anar canviant sovint. Inclús, no sempre, tampoc són equips de relleu, a vegades n'hi ha quatre, un demana relleu, un altre s'hi posa...
La veritat és que tot es fa molt orgànic. En aquest sentit, no cal organitzar gaire cosa, perquè a partir del moment en què expliques com funcionarà la Jolet, cadascú, d'una forma màgica, troba el seu lloc. El que té més força es posa al darrere, el que té menys força es posa a equilibrar.
No sé explicar-ho, però sí, és molt orgànic. I llavors va canviant la gent. Ens anem tornant, a vegades un va amb una cadira i es passa a l'altre. És molt semblant a quan anem sense Joleta a la muntanya, que vas parlant amb un, ara et poses a parlar amb un altre, doncs passa el mateix amb la cadira. Una cosa era Sant Geron i Mura, i l'altra, doncs, al Balandrau. Núria, què va suposar per tu l'ascens al Balandrau?
doncs ja quan vam aparcar els cotxes i vam mirar aquelles muntanyes va ser com uau perquè jo el 2021 vaig caure per unes escales vaig tenir una molt mala caiguda em vaig donar un cop molt fort al cap i bueno vaig estar ingressada bastants dies a l'hospital
I allà jo encara no podia ni voltejar el llit, tancava els ulls i em venien imatges de muntanyes. I va ser baixar el cotxe i fer «Eren aquestes muntanyes les que jo havia vist».
I va ser molt bonic perquè quan vaig sortir a l'hospital vaig enviar un missatge als amics amb qui normalment havíem anat d'excursió i els hi vaig explicar. M'han vingut al cap muntanyes, o sigui, prepareu-vos, aneu-vos entrenant perquè algun dia hi tornarem. El que jo no sabia és que de l'hospital sortiríem cadira de rodes, però jo ja els hi vaig dir.
Total, que tots em van dir, sí, sí, endavant, endavant. I quan em van dir del Balandrau, quan em van dir del Balandrau, els hi vaig demanar, ho podríem preguntar als nostres amics, ens podrien acompanyar ells, home, i tant, quants més serem millor, perquè ja veurem on arriba això, no? I els hi vaig dir, i és que no ho van ni dubtar, o sigui, estaven allà tots, i clar, poder viure això amb ells allà, després de tot el que havia passat, doncs, bueno, molt espectacular. Sí.
i llavors ja el deixar, no?, la cadira al cotxe, ja és un tema, no?, però dius, clar, i amb la cadira em sento bastant segura, sense cadira necessito sempre algun lloc on agafar-me alguna persona... Un punt de recolzament. Un punt de recolzament, sempre, o sigui, no puc fer una passa sense aquest punt de recolzament, i dius, amb un refugi de muntanya, que a més a més, clar, les habitacions estan a dalt, has de pujar unes escales, però la va a costa baix, i si et lleves a la nit, i com ho faràs, i el terreny irregular i tot, no?,
I és meravellós perquè el que es crea al voltant de la Joelet no és només una ajuda a les persones usuàries que estem a sobre la Joelet, sinó que tothom s'ocupa de tothom, tothom cuida tothom. Llavors, que algú té set, ja veus tres braços amb una ampolla d'aigua, dius, uau! I constantment vas sentint, et rellevo, estàs cansat, necessites alguna cosa...
I, per tant, és com una simbiosi de tot el grup tan bonica, tan especial, i és com que vas veient que els cors es van obrint, van connectant entre ells, i a mi em fascina veure els nanos joves, els més joves, diguem, de la colla que van venir, com entre ells també es va crear...
una cosa molt, molt, molt especial, i hi havia una nena que tenia 12 anys, no?, que al principi, bueno, esclar, ella estava com, no era ni part dels joves, ni part dels grans, i estava com molt amb els pares, no?, fins que un dia, bueno, quan ja estàvem al refugi, li vaig demanar, em prestes un braç?
I de seguida va posar aquell braç, no? I a partir d'aquí va fer un clic i a partir d'aquest clic no es va separar de la Joelet. O sigui, era una de les que equilibrava la Joelet i la seva mare, Clara, vols venir? No estàs cansada? No, mama, no, no, jo estic fent aquí una feina molt important. I dius, uau! O sigui, el que crea la Joelet va molt més enllà d'una excursió normal, d'aguantar una cadira, de... És que jo crec que arriba a transformar les persones, de veritat.
aquesta emoció que explica la Núria és el que heu volgut transmetre també amb aquest documental, que ja teníeu idea de fer quan vau pujar o com ha sorgit el fet de plasmar-ho amb el documental? Sí, inicialment teníem idea de per nosaltres pujar al Balendrau fins ara hem fet sortides relativament petites i per nosaltres pujar al Balendrau era un repte molt important. Sí, més de 2.000 metres, no? Sí, més de 2.500 metres. 2.500 metres al Ripollès...
amb un... Bé, és famós aquest cim. Sí, exacte. És famós, malauradament. En aquest sentit, no era la intenció, però jo estic content que l'hem... Em sembla que l'hem rentat la cara. Sí, sí, sí. Tenia un...
Per tant, era un repte important. Per nosaltres era un repte molt important. Tant pel nombre de persones, mai havíem fet una sortida amb més de 30 persones, com per l'entorn, el cim, dormir una nit fora, era un repte important. I el Jaume, sobretot, va dir, escolta, això podríem gravar-ho i fer un vídeo. La idea inicial era fer un vídeo. Un cop allà, un familiar de la Núria, sense saber-ho, va aparèixer amb un dron. Vam començar a tenir material...
que vam veure que realment donava per fer un documental. I després amb l'ajuda de tothom. L'Oriol Roig ens ha ajudat amb el muntatge, va aparèixer uns familiars de la Núria que ens ajudaven amb la música. I d'una idea inicial de fer un vídeo...
per fer difusió de la Jolet, se'ns ha anat fent gran el projecte i ens trobem demà amb un documental de 22 minuts presentant-lo al foment. Per tant, hi veurem fotografies, vídeos i imatges també de dron. Sí, i entrevistes. Sí, el documental és una barreja entre... No només és l'experiència del balandrau de l'excursió, sinó que hi ha una sèrie d'entrevistes i el muntatge intenta
transmetre tant l'excursió com el que per nosaltres és la Joleta. Amb música creada expressament per l'ocasió, també, Núria. Sí. D'un familiar teu, no? Sí. Vaig demanar al meu cunyat, que ell és músic, en Jordi Vivancos, a veure si s'animaria a fer la música, perquè ells, la meva germana, el meu cunyat i els seus fills, no van poder venir a l'excursió. I llavors, per mi, era també important que d'alguna manera hi fossin.
I llavors, amb el tema de la música, doncs era un gran pretext perquè ells hi poguessin ser, igual que vaig demanar al pare d'en Jordi, al Josep Maria Vivancos, que a veure si podia participar-hi d'alguna manera. I llavors vaig estar un dia a casa seva, li vaig explicar l'excursió, li vaig ensenyar imatges...
ell va captar molt bé, molt bé, molt bé tot el que li vaig dir, i va fer una cançó que encara, o sigui, jo he sentit de la veu del Josep Maria, però encara no l'he sentit ni en el reportatge, ni cantada per la meva nebó de Mandit, però ja dic, no he sentit res, no he vist res, no he vist res,
i ho veuré tot demà i només us puc dir que m'he comprat un paquet de paquets de mocadors de paper perquè sí que sí que cauran llàgrimes perquè serà molt bé Tu tampoc l'has vist? Jo he participat en el muntatge i de fet, junt amb l'Oriol el Jaume i jo som el, diria...
Gairebé els únics que hem vist al vídeo, o sigui, el documental. Vull dir, la Núria explícitament va no voler veure'l per trobar-se la sorpresa demà i demà fem la presentació oficial. Com ha d'anar la presentació? Demà el foment a les set, eh? A les set. Comencem a les set. Fem una petita presentació d'en Redat i del que és la Jolet. Bé.
A partir d'aquí projectarem el documental i el conduirà el Xavi Díaz, ens farà la conducció de l'Avent, i després del passe del documental farem una petita taula col·loqui en què es podran fer preguntes tant als usuaris com als voluntaris que van estar aquell dia al Balandrau. Molt bé, molt bé. Tot això, uns 23 minuts al documental, exclusivament. I l'acte al voltant d'una hora, hora i quart, calculem què pot durar.
A partir d'aquí, a partir d'aquesta experiència, possibilitats de repetir en altres cims? No hi ha de documentar, sinó de fer aquesta experiència. Nosaltres tenim sempre una programació de sortides,
Però aquest any ens plantegem un repte més important, però no m'agradaria desvetllar-ho, perquè tots aquells que vingueu a veure el vídeo ho descobrireu allà. L'Everest no serà, no? No, no serà l'Everest. Però s'ha arribat al camp base de l'Everest, el Jolet. Sí, sí. Que la Jolet...
té molt recorregut. Hi ha molta gent amb moltes ganes. Podeu trobar per les xarxes un vídeo d'un grup que amb Jolet va fer l'ultratrail del Montblanc i veus l'arribada i és que només de veure-la et cauen les llàgrimes. Vull dir que realment és una cosa molt potent i que té molt recorregut. Molt bé. I Núria, doncs, t'ha animat, suposo...
Ah, ja vaig dir que sí. T'ha obert un món, això, eh, de la Joelet? Sí, sí, sí, sí. I ja vaig dir que sí, amb aquesta proposta que no es pot desvetllar, però que sí, sí. Sí, sí, molt bé. Doncs tot això serà demà a partir de les 7 de la tarda aquest documental Enredats al Balendrau, La Joelet, una gran emoció. Alguna cosa més que vulgueu afegir? Sí, a mi m'agradaria dir una cosa que no em canso de repetir i ja que em permeteu que ens doneu aquest micro m'agradaria també transmetre.
Per nosaltres, la Jolet...
I això és un lema que s'ha convertit com un mantra per nosaltres. Nosaltres no portem a ningú a la muntanya. No és un acte ni de solidaritat, ni de beneficència, ni res d'això. Per nosaltres la Jolet és una manera de poder anar tots junts a la muntanya. I per nosaltres en general és el més important de tot. Jo crec que la gran gràcia de la Jolet és que ens permet anar junts a la muntanya a tots. Cadascú amb les seves capacitats.
Molt bé. Joelet, per cert, si algú té curiositat per veure-la, em sembla que la teniu sempre allà al local del SEM, no? Sí, exacte, la tenim al rabador del local del SEM i tothom que vulgui pot veure de què estem parlant en viu. Núlia, sí, sí, i tant, endavant. A mi també m'agradaria animar a la gent que li agradi la muntanya que si algun dia poden que vagin a provar una excursió portant una Joelet.
Molt bé. I a partir d'aquí que ens diguin el que han experimentat o el que han sentit. Molt bé, doncs un plaer la conversa. Núria Pitjana, Xavi Moreno, moltes gràcies. Que vagi molt bé la projecció demà a les 7 al Foment. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. I el Sergio Dalma amb l'Escolania de Montserrat ens canta amb dones força, tenint en compte que tot el que hem explicat, però a més a més que el diumenge també tenim el disc de la Marató de TV3, que es ven amb els principals diaris del país. I són així.
Quan estic trist I els ànims tinc per terra Quan no he previst Que el cor em tracti així Jo vull sentir
La força que tu em dones i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dones força per superar els obstacles, em dones força per creuar l'oceà. Sóc tan fort quan dintre meu et sento
Em dones força, per sempre et vull amb mi.
Em dones força per superar els obstacles, em dones força.
Vull sentir la força que tu em dones i que estem junts tota l'eternitat. Em dones força.
per sempre tu i amb mi. Em dones força per superar els obstacles. Em dones força per creuar l'oci.
La música de Sergio Dalma amb l'Escolania de Montserrat, enregistrada en el seu moment per un dels discos de la Marató de TV3, preciosa cançó, que ens ha situat a quatre minuts i mig, ja per sobre dos quarts de dotze. Seguim.
Ja és aquí amb nosaltres el Xavi Garcia per fer-nos abocar records. Què tal, Xavi? Bon dia. Molt bon dia. En aquest cas ja m'ha avançat que volies parlar de José Lito, eh? El José Lito, sí, però no del pernil, eh? No. Perquè avui en dia, quan dius José Lito, tothom es pensa que és un pernil bo. Ah, sí? Sí, un dels millors pernils que hi ha. Es diu José Lito, no? Però no hem parlat del José Lito perquè era un exemple de, de vegades, la crueltat que es té amb aquests nens prodigi que triomfan.
I que després la vida no els acompanya tant, no? El cas, per exemple, aquí van haver dos nens prodigis des del món de vista de l'art o del cant. Una era la Marisol, amb una vida bastant desgraciada, també.
molt explotada de petita, en fi, un drama, i després estava el Joselito, que era el nen, era l'alter ego de la Marisol, no? La Marisol era la nena, i el Joselito, el nen, era aquella època que tot era les nenes de Rosa i els nens de Blanc. A tu Marisol et sona? Perquè a casa... Bé, jo tinc la meva filla, es diu Marisol, però el nom no li vaig posar jo, li vam posar Colòmbia. Correcte.
Mira, això és una cosa interna, però t'ho volia preguntar. Jo sempre faig la broma, dic que li vam posar Marisol, però si li va ser un nen en lloc d'un nen, no te'ls diria José Lito, no? El José Lito és una persona que, gent amb una certa edat, de la meva edat, per exemple,
el veien com un nen extraordinari, cantava, li deien el pequeño ruix senyor, però ha tingut una vida bastant dura. El José Lito, que tenia aquesta veueta que ara podem escoltar, ara l'Eli ens posarà una de les cançons. Atenció.
Era, sens dubte, una època on la copla es va convertir en el himne nacional d'Espanya. Tothom cantava copla. Aleshores, aquests nanos, el José Lito aquest, tenia una veu molt especial, molt primeta, era un xaval petitonet. De fet, no era tan baixet, ens semblava baixet, però era un tio que fotia un metro setanta. Tampoc és tan baix.
Era un dels germans d'una família que tots feien 1,60 m i ell era l'alt. Però, bueno, ara estem acostumats a individus de 1,80 m a 1,90 m i fins i tot 2 m, pràcticament, no? Sí. Aquella generació, aquella època dels anys 50, ell va néixer el 1943, correcte? Doncs era un home...
Bueno, ni baix ni alt, tirant més aviat alt, no? El que passa és que després tots ens hem anat quedant en congint, perquè avui en dia l'alçada és molt important, hi ha molta alçada, no? Bueno, la qüestió és que va néixer el 43, a Béas de Segura, era de Jaén, ell, d'acord? Aleshores, va ser el més petit de la família, una família molt humil, i només quan tenia tres anyets, imagina't, tres anyets, ja cantava per les tavernes, tu.
O sigui, avui és impensable que tu agafis un nano de 3 anys i el fos cantar. S'aquella època de la postguerra i aquella època dura, doncs cadascú se espavilava com podia, i ell era un fill de la postguerra. I els 3 niets, doncs, a cantar. Tenia una veu privilegiada, tot s'ha de dir. A les tavernes del seu poble, no és que fessis ni gires... No va fer gires, eh? No, anava a cantar i ja està. Molt bé. I allà, fent això...
guanyava més diners ell que el seu pare que treballava al camp de sol a sol. Ens ho creiem. Vull dir, és que... Bueno, sempre ha passat el mateix. Les guerres són cruentes i horribles, però la postguerra és tremenda, no? Quan tenia sis senyets, només, se'n va anar caminant
amb un dels seus germans caminant des del seu poble a Utiel, és a dir, és una distància important de Haen Utiel, Déu-n'hi-do, eh?, on un matrimoni, a l'escoltar-lo cantar, va decidir ajudar-los per llançar-los a la fama.
casualment el van sentir cantar en unes tavernes que ja amb sis anyets ja feia tours, amb un germà. I el van sortir i van dir, escolta, aquest nano, tu, això té alguna cosa que ens agrada, no? Però, realment, fins que el gran descobridor del Facilito, és una altra persona que algun dia podem parlar, que molta gent gran se'n recordarà, era un cantant que era el cantant que millor falset feia del món. Era un cantant que es deia Luis Mariano.
Un tio que omplia, per exemple, el parc d'atraccions de Montjuïc. Quan venia Lluís Mariano, estava a rebentar. Era un home que va viure molt temps a França, enamorat absolutament de la Carmen Sevilla, encara que era una persona gay, però sí tenia un amor platònic amb la Carmen Sevilla, perquè van fer alguna pel·lícula. Un personatge molt curiós, un tio molt estimat i molt benarat a França. Doncs el Lluís Mariano, quan va veure aquest...
aquest cantant... Lluís Mariano podria ser que era un cantant d'opereta, bàsicament. Quan va veure aquest xaval com cantava, saps què va fer? Se'n va al dur a França. Va agafar el José Lito i se'n va al dur cap a França. I, bueno...
Allà va triomfar molt, va anar creixent, i automàticament li va vindre una gran oportunitat. Amb la influència del Luis Mariano, que era un tio molt important, doncs resulta que li van oferir la primera pel·lícula. Van dir, home, aquest nano, hòstia, aquest promet, és com el Marisol, no? Vinga, en va. I aleshores, de què li ve el pequeño Luis Senyor? Perquè la pel·lícula es deia així, el pequeño Luis Senyor, no?
Bé, era... Només tenia 13 anys. 13. 13. El que passa és que aparentava 7. O sigui, és un tio que sempre, fins i tot de gran, s'ha vist com jove. Bé, més que jove amb cara de nen. Vull dir una cosa molt curiosa, no? Hi ha persones que no acaben de agafar les faccions de l'adult. Són nens i de repente s'arruguen, però no hi ha aquest pas intermig, no? Bé, la qüestió és que el Pequeño Riesenyor va ser un èxit brutal, no? El propi... El propi José Lito...
en realitat no es deia José Lito, es deia José Jiménez Fernández. O sigui, una mica com el Curro Jiménez, no? Bé, doncs el cantant recorda, moltes vegades s'ha recordat els moments que va viure ja a la Madures, que va ser molt complicada. El José Lito pensa que va acabar la presó per drogadicta. Va estar anys a la presó. Va acabar sent mercenari soldat de guerra a Angola.
És a dir, un personatge que ha tingut una vida molt torturada i, sobretot, ell estava molt ressentit perquè, clar, passar d'un èxit tan brutal i tant d'això a passar a les amargures d'una vida duríssima, doncs això, d'avui en dia a Joselito se'n recordem quatre.
I clar, passar d'aquella popularitat tan gran... Per exemple, la Marisol ha tingut més llargada la seva carrera. José Lito no tanta, no? Ell, aquest...
Es va casar, la gran sort que va fer el Joslitos, que es va casar amb una senyora que es diu Marifega Baldón, que és la que, gràcies a la mort d'ella, va començar a deixar els mals hàbits. Imagina't aquell nen Rosseñor, el niño angelical, el niño de España, que deien, hostia, drogadicta i mercenari. És a dir, un final no massa feliç, no?
Ell, el jou de Ed Sullivan va arribar. Ah. I va cantar una ave maria que encara posa els pèls de punta.
Vull dir, tenia una veu... Què li va passar quan va canviar la veu? Que, evidentment, aquestes coses... Bueno, per això existeixen, per desgràcia, però existien els castrati. Els castrati eren nanos que tenien una veu extraordinària i, aleshores, per mantindre aquella veu, però, a més a més, tindre potència i que no la perdessin, els castraven. Vull dir, Déu-n'hi-do, al pH. Hi havia un castrati molt important que es deia Farinelli. Que hi ha una cosa, els castrati sí que poden fer l'amor, eh? Cuida-ho.
Una cosa és els testicles i l'altra el penis. Perdoneu l'expressió. El fet que tallin els testicles no pots, com diria jo, inseminar, però sí pots practicar el sexe. El farineli era tan famós pel sexe com per la cançó. És a dir, pel que cantava. Però això són altres històries. El Joelito ho tenia tot sencer. No hi havia el problema. El que passa és que ell va perdre la veu i el perdre la veu què li va passar? Que va deixar de ser absolutament...
popular i el van... el van apartar molt, no? Sí. El José Lito, aquest pequeño rull senyor, l'any 1991, ai 91, perdona, va estar detingut per tràfic de drogues i, a més a més, portava una pistola al cotxe. O sigui, cuida-ho perquè mai saps... És com, per exemple, aquests boxejadors que arriben molt amunt i després s'acaben...
Perico Fernández o alguna cosa així. Cuideu perquè la fama té dues cares. Una dolça, que podríem dir-se el present, i una molt negra, que acostuma a ser el futur. La fama no porta coses. Jo sempre he dit que tot el que toca caler...
t'acaba corrompint, t'acaba fent mal, no? Bueno, la qüestió és que, home, i no tocar res de calés és pitjor, però bueno, jo crec que un equilibri és bo. Va estar 5 anys a la presó, 5 anys, eh? I clar, avui en dia té 81 anys, eh? I viu a Utiel, el poble que...
que se'n va anar de petitó, ell estava de Jaén, però és València, l'Utiel és de València, eh? Imagina't la distància. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do el que van caminar, eh? Ell diu que va estar atrapat als inferns i que ara per sort ha pogut refer la seva vida, doncs perquè diu que el seu mal cap ell mateix ho reconeix, mi m'ha de la cabeça, diu, mi m'ha de la cabeça, diu, me llevó a convertir-me en un addicto, eh?
i diu, hi he pagat molt durament el meu error. Clar, de veure un nen angelical, que tothom... Si tu dius el José Lito de gran, poca gent l'ha vist. I el que l'hem vist, us haig de dir, té la mateixa cara, però en gran. Però, clar, què passa? Que tenim aquella imatge d'aquell nen bo, que era simpàtic, amb uns papers meravellosos, i resulta que, com a persona, era un autèntic desastre, no?
Aquí, clar, la influència dels pares no hi són, ja de ben petit, clar, feien atentar amb tres anys que es pot esperar, no? Sort de la dona. A vegades hi ha coses... Mira, la dona aquesta, d'una que es va caçar, el va encarribar, no? Ell diu que el seu pas per la presó no li va fer cap bé.
I ell considera que la presó, en lloc de reinsertar el que fes, s'aïlla encara més, no? És a dir, tu entres d'una manera i quan surts de la presó... Una altra cosa són aquests de Guante Blanco que entren i van a zones apartades i... Jo que diré l'ondangarín aquest, no? Doncs no m'imagino que no va conviure. Però clar, aquest va conviure amb lo pitjor de lo pitjor. Ell no té...
Com et diria jo, no té rancor cap a ningú. En el fons té un cor bastant noble, no? Però la vida, la veritat, és el Joselito, aquest José Jiménez Fernández, el niño prodigio... Bueno, va sortir abans que la Marisol i la pròpia Rocío Dulcal. És a dir, va ser el primer...
A veure, als Estats Units tenien la Shirley Temple, no?, que era aquella nena que cantava dels bucles, i comencem a veure's, doncs, la Liz Taylor, que estava fent l'aci. És a dir, era una època que els nanos, els nens, començaven a ser protagonistes. Bé, ja havien estat anys abans, però pel·lícules, com que et diré jo...
El Pequeño Lord i tot això. Els Estats Units tenia costum de fer protagonistes dents, però aquí no. I aquí era el que s'estilava, la copla. Ole, ole, ole, pues pa dintre, no? Campanero, Doce Cascabeles, que és una de les cançons més importants d'ells. Vull dir, tu imagina't una estrella de la cinema i del cant amb 13 anys. Una cosa brutal, no? Barra li va cobrar, de petit, de petit, 25.000 dòlars al dia.
És una xifra, vamos, ni el Cristiano Ronaldo. Una xifra extraordinària. La seva veu així aflautada, podíem dir, a França i als Estats Units, i fins i tot al Japó, era superfamos. D'acord? Bueno, ell en pocs anys es va fer milionari. I després mala gestió de tot això. I després es va fer totalment arruïnat, delinqüent. I, a mi, ell diu que... Ens queda un parell de minutets. Sí, me dejaron pelado, deia ell. Directament, eh? Directament.
Bé, a partir d'aquí, la Guàrdia Civil, quan se'l va endur, van veure que portava droga, que a més a més portava un arma, i la qüestió és que ell va passar... Bé, va estar... Què va fent? Anàvem al coix i va llançar un paquet. Això ho va estranyar molt la policia, la Guàrdia Civil, i va dir, escolta, aquest tio porta algo raro. Van descobrir que era el costellito i sabeu què és el més trist?
que cap dels guàrdies civils que el va detindre sabia qui era. I quan va entrar a la presó, ningú sabia qui era. I al final, l'únic que sabia el que havia sigut era ell. Però la resta de la humanitat s'havia oblidat. Per què? Perquè a la memòria hi havia un nen de 10-12 anys i aquest home ja tenia prop de 50, el porai, no? És a dir, el personatge es va menjar a la persona. Com ha passat altres vegades. Com passa per de ser-hi molt sovint. Maradones, en fi, molta gent, no?
Podem posar els 12 cascabeles, et sembla bé? Vinga, ja havíem recordat el Joselito, un niño prodigio que, bueno, va tindre una maduresa, com et diria jo, no esperable. Xavi García, moltes gràcies. A vosaltres. Bon cap de setmana. Igualment. Adéu-siau. ... ...
Gràcies.
I abans de tancar el programa, com sempre, ens n'anem d'excursió a l'Espai Camins amb l'Héctor Zacarias. Què tal? Bon dia, Héctor, bon dia. Bon dia, com va això? Encara, per tant, dedueixo que no se t'han acabat les excursions? No, no, i ara, aquest país tan guapo que tenim no se n'acabaran. Sempre hem quedat llocs per descobrir, a més...
Aquest cap de setmana mateix, per exemple, el meu fill em portarà a descobrir una excursió que jo no he fet encara. Ah, sí? El teu fill? Sí, perquè ell cada any va de Colònies de Gisclarenc, a Berguedà, i cada any que torna un dia, hem d'anar a fer la via del Nicolau. Bé, doncs aquest any, aquest diumenge, anirem a fer la via del Nicolau. I abans potser ens l'explicaràs aquí? Oh, sí, m'agrada, sí. Però més endavant, perquè avui repetirem comarca. D'acord. Per tant, anem cap a Osona? No. No, home, no, no siguis malvat. Tornem al Rosselló.
La setmana passada hi vam anar i he pensat que si els oients d'aquesta secció van cap allà dalt, potser aniran tot un cap de setmana. De manera que us proposaré una altra excursió ben a prop de Colliure perquè aprofiteu el viatge. Un dia la de Colliure, l'altre dia la d'avui. Farem un tros preciós del camí de ronda entre Port Vendres i Banyuls de la Merenda. És un paisatge molt bonic que a mi sempre em provoca una certa tristesa.
Ah, sí? I com és això? A veure, explica'ns. Perquè no puc deixar de veure, i el que hauria pogut continuar sent la Costa Brava, si no hagués sigut arrasada per urbanitzacions, hotels, càmpings... Vaja, allò que d'escriure s'agarra en aquell poema famós. Vinyes verdes vora el mar. Exacte. Vinyes verdes vora el mar.
Ara que el vent no remonte, o seu més verdes llens
Amb la veu d'Ovidi Montlló, tot i que hi ha altres cantautors que també van adaptar aquesta poesia. Enllac la feta, també amb aquesta mateixa melodia la va fer l'Esther Formosa acompanyada del Tot i Soler. Aviam, això de les mineres verdes vora el mar, fins fa relativament poc,
també era així a la Costa Brava. De fet, la Costa Vermella és bessona de la Costa Brava. És un paisatge molt semblant. El que passa és que, clar, hi ha vicissituds de la història, la Catalunya del Nord és el racó més pobre de tot França, de la França continental, i aleshores sí que hi ha urbanitzacions, però sobretot a la zona a partir d'Argelers, que és més pla, allà hi ha moltes urbanitzacions, hotels, però la part aquesta de la merenda, banyuls, cervera, tot això...
ha preservat aquest paisatge de vinyes fins al costat del mar. Bé, a més de les vinyes ja esmentades, què més podrem veure? Mira, no t'ho diré jo, que t'ho expliqui, Josep Pla. Ara, jo hauria de dir el mestre Pla. És com ho diuen ara, no? Demà estic a l'ascensió que no és per dir que bo era Pla, sinó per dir que jo l'he llegit. I jo he après allò dels tres adjectius d'en Pla. Bé,
Deixem-ho, en pla. Això surt d'un relat que es diu Contraban. Però aquesta mateixa cosa que explica aquí també surt en algun... Per exemple, l'Homenot que dedica Aristides Mallol, que Aristides Mallol, l'escultora, era justament de Banyuls, doncs fa una descripció espectacular de tot aquest paisatge, diguem-ne, entre... De fet, ell diu que...
diu que des de més o menys seria el port de la selva fins a Colliure, ell ho anomena el golf de la selva, ho diu d'aquesta manera, però ell descriu aquest paisatge i considera que hi ha aquesta unitat paisatgística, cultural, tot això.
Bé, doncs deia, aquí en aquest fragment de contraband diu...
Molt bé, fantàstic, Josep Pla. O sigui que ens estàs dient, Hèctor, que caminarem entre aquestes pedres i aquest paisatge esquerp. Sí, és un paisatge esquerp, mineral, esquitxat de vinyes, de castells, de parets de pedra seca, tot el rocam negre i vermellós. De fet, aquest vermell és el que va fer que l'anomenessin Costa Vermella. I aquest rocam que s'enfonsa l'aigua, tots els colors del blau, és una preciositat, Oriol. Sí, sí, sí, veig que em parles entusiasmat i que t'agrada moltíssim.
Aviam, efectes pràctics. On començarem a caminar? El que jo proposo és que comencem a Banyuls i que acabem a Port Vendres. Sobretot perquè, si ho fem així, podem tornar en tren fins al punt de sortida. Ara, és veritat que et pots escurçar. Dic, no, mira, jo faig des de Banyuls fins a Polilles, que ara en parlarem, o de Polilles a Banyuls. Però, clar, això és pràctic perquè, si només tens un cotxe, doncs, un cop arribes a una població o a l'altra, pots agafar el tren per tornar.
Haig de dir que encara que caminem pel costat del mar, que és un camí de ronda, hem de tenir present que passem per senders que són pedragosos i relliscosos, que en algun tram la timba sobre el mar és alta, per tant no us confieu, heu d'estar atents. El camí és fàcil de seguir perquè està molt fraçat i a més hi ha tot de cartells indicadors.
anirem seguint les platges, els caps... Quan arribes al cap, sobretot, clar, baixes fins a la platja, tornes a pujar fins al cap i tens unes panoràmiques vertiginoses sobre el mar. I després anirem trobant tot de monuments, d'edificis així d'interès. Per exemple? Mira, per exemple, trobarem un fort d'origen medieval en el cap d'Ullestrell. Hi ha el fort d'Ullestrell, això és...
A Banyuls, diguem-ne, quan surts de Banyuls, abans d'arribar a la zona de Polilles, hi ha aquest cap d'Ullastrell, hi ha un fort, que és un fort d'orisme medieval, però que el va utilitzar l'exèrcit d'Alemanya a la zona de Guerra Mundial. És a dir, allà, em sembla que es diu la Kriexmarina, que és la marina de guerra a Alemanya, i va posar tot de canons.
Bé, doncs hi ha aquests elements que donen un interès afegit. A la platja de Polilles, que és un dels llocs més bonics de la ruta, jo crec que xalereu molt, perquè realment és un lloc que s'ha mantingut molt verge, molt salvatge.
O sigui, veiem el paisatge típicament costaner d'abans del turisme. I com és això? Perquè a Polilles hi van posar una fàbrica dinamita, de l'empresa del Fred Nobel, el dels Premis. I la fàbrica va funcionar fins al 1984. Com que era una empresa tan perillosa, no es podia construir al voltant. Els edificis, hi ha els edificis de la fàbrica, hi havia alguns edificis una mica allunyats de la costa, dels treballadors, però el que era la costa en si no va quedar trinxada.
O sigui que l'abadia va quedar molt nua. Tanquen la fàbrica als anys 80, ho compra l'estat francès i en fa una reserva, tant per preservar la natura com per preservar aquest patrimoni industrial. Vaja, a mi em sembla una mena de miracle, eh, Polilles. Al nord, el cap de Viarra, la protegeix de la tramuntana,
Les vinyes arriben fins al costat del mar i a sobre hi ha el contrast aquest amb les instal·lacions de la fàbrica, que les han conservat. Ha estat tot molt ben arreglat. Hi ha un pàrquing al costat i aleshores has de caminar potser, no sé, 500 metres, un quilòmetre, fins a tota aquesta zona.
Encara que no vulgueu caminar de banyols fins aquí, és a dir, fer el camí de ronda, jo crec que val molt la pena aturar-se allà al pàrquing i anar-ho visitar. Camí de ronda que tindrà molts més matisos que els que fa molta gent al Baix Empordà, ja m'entens, platja, d'Aros, en Feliu i de Guíxols... Aviam, el paisatge de la Costa Brava, diem de... Sí. El que...
El que Pla anomena la mar damunt, que seria del cap de creus cap amunt, i aquesta part és molt semblant. El que veig és que és veritat, per exemple, quan tu fas el tram del camí a ronda de llançar, dius, ostres, és molt decebedor. Quan entres a colera, la cosa és una mica diferent, perquè de fet en el terme de colera hi ha molt poca cosa construïda.
A partir d'aquí, de colera fins allà, és molt semblant. El cap de creus és una mica més esquerp que això que veurem. Per què? Perquè les vinyes s'han anat abandonant, les oliveres també es van abandonar, sobretot a partir d'una gelada molt bèstia, crec recordar que va ser l'any 62, ho explica Pla també en algun dels seus llibres, i a més el cap de creus ha patit molts, molts incendis. De manera que és, diria, fins i tot una mica més esquerp el cap de creus.
Però és un paisatge, he dit, paral·lel. De fet, la plana de l'Empordà també té el seu paral·lel en la plana del Rosselló. Som germans en molts sentits. Bé, d'aquesta abadia que comentàvem ara, Nua, de la platja de Polilles, seguirem ja fins a Port Vendres, doncs? Sí, cal pujar fins a aquest cap de viarra que us deia...
Potser és la part més dreta de l'excursió, tampoc gran desnivell, vull dir, perquè al Cap de Viarra són 80 metres sobre el nivell del mar. Però bé, poses una miqueta. Aquí hi ha un far, les restes d'un búnquer alemany, una cosa que li diuen el semàfor del Cap de Viarra, que és una construcció del segle XIX que servia per orientar els marins i que encara servia avui a l'estat francès, i d'aquí sí, anem cap a Port Vendres, que és el port francès europeu més meridional.
A part dels ports aquests que tenen la Polinèsia, a Europa aquest seria el que queda més al sud. I és un dels ports importants de la Mediterrània.
Els francesos diuen que és el segon port fruité de la Mediterrània. No sé si tant, però és un port important, no només per això, sinó també per la seva importància històrica. Aquí van arriar molts dels potes negres, tots aquells francesos que van fugir d'Algèria després de la independència. Per tant, veus que avui tenim una mica de tot. Natura, patrimoni, història... I t'has deixat el veure, no?, el vi, potser? Ai, sí que tens raó, tens raó.
Sí, tens raó. Hi ha el vi dolç de banyuls. No deixeu de tastar el vi dolç de banyuls i tindreu un final perfecte per l'excursió. Fantàstic. I avui, a més a més, amb Segarra i Pla, acompanyant-nos... Cada dia ho fem més bé, això, no? Cada dia millor. Doncs escolta, Héctor, moltes gràcies. Bon cap de setmana. I bon cap de setmana tinguis, eh? Igualment. Que vagi bé l'excursió el diumenge. Gràcies.
Fins aquí, doncs, el bon dia i bona hora d'aquest divendres 28 de novembre. Us hem acompanyat la Elia Arjona, el Roger Toset i l'Oriol Romeu. Us deixem ara amb la remissió excepcionalment del programa Històries de la Fotografia i la resta de continguts d'avui al cap de setmana. Que vagi bé!