Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dijous 13 de novembre de 2025. Comencem aquí aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei amb una temperatura lleugerament superior a la que hem tingut aquests darrers dies, 15 graus de temperatura ara mateix.
a l'exterior de l'emissora. Això sí, el cel força entrenyat a aquesta hora del matí. Matí que us acompanyarem, com sempre, des d'ara i fins les 12 del migdia. L'equip d'aquest programa, Silvia Arters, Roger Toset, Oriol Romeu i tots els col·laboradors i col·laboradores que el faran possible. Avui que ens visita l'alcalde de la Vila, l'alcalde Xavi Paz, com sempre, a partir de les 10 i 10 del matí a l'espai polític del dia. Per tant, si voleu fer qualsevol pregunta, queixa, suggeriment...
preocupació de traslladar-li a l'alcalde. Recordeu el telèfon del directe, que és el 9-3-6-6-8-6-1. També, evidentment, el WhatsApp de la emissora per si voleu fer missatge de text o nota de veu, el 6-9-1-4-3-8-8-4-7, 6-9-1-4-3-8-8-4-7, o si ho preferiu, també a través de les xarxes socials, bàsicament de l'Instagram, que és on em fa la retransmissió en directe a l'alcalde, i a partir d'aquí, si hi ha alguna pregunta, també la traslladem
en directe a l'espai. Això serà entre les 10 i les 11 del matí. D'un matí on us parlarem d'aquesta nova proposta, la segona del curs, d'aquesta iniciativa clàssica a Molins que tenim a la sala d'actes del Museu del Reneixement, a la sala gòtica. Començava aquest cicle el passat mes d'octubre amb el Bernat Català.
I en aquesta ocasió, avui, tenim el quartet de saxos, el Littore Quartet, que presenta alguna novetat, alguna estrena, i també altres peces que volem repassar d'aquí una estona amb un dels seus integrants, el Molinenc, el Miquel Flores Ímula, que ens acompanyarà d'aquí una estona a dos quarts de nou. El concert és a les vuit del vespre,
a la sala gòtica i les entrades les teniu disponibles a través d'Entràpolis, la web d'Entràpolis, o si no, presencialment, també al Museu del Renaixement. En parlarem, com deia, a partir de dos quarts de nou serà després d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i també la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Escoltarem també...
L'apunt del dia, les reflexions que ens porta des dels Estats Units, des de l'estat de Wisconsin, l'Anna Martínez Mercader, com és habitual, després de l'entrevista. Repassarem la programació de la ràdio nostra per una banda, també l'espai de la televisió, i acabarem aquesta primera hora del programa parlant de teatre. Ho farem acompanyats del Dani Pasqual, conductor del programa Tot Teatre.
a partir de les 9 menys 5, aproximadament, fins a arribar a les 9. A les 9, després de les notícies, precisament ens acompanyarà a l'espai de la cançó del dia el Miquel Bufill, que és el programador, justament, d'aquest cicle de la clàssica Molins. De fet, la setmana passada va oferir-nos una peça dels Litore Quartet, justament,
Doncs escoltarem la cançó del dia amb el Miquel després de les notícies i farem tertúlia d'actualitat avui en principi amb l'equip al complet, després la meitat de la plantilla que va causar baixa la setmana passada. Per tant, esperem el Joan Domènech, la Núria Rubió, la Mercè Charles, la Nati Bufill, el Manel Cordero i el Josep Vinyets. A l'espai de tertúlia, temps de tertúlia entre les 9, 10, 9 i 11 minuts fins les 10 del matí. A les 10, com us dèiem, farem l'espai de preguntes
a l'alcalde amb l'actualitat política local i a partir de les 11 us parlarem d'una altra iniciativa que tenim aquest cap de setmana és la primera fira animalista que programa un seguit d'activitats durant tot el dia de dissabte a la plaça del Palau en concret en parlarem amb l'Elisabet Molina que és de la botiga Terra Viva coneixereu molts de vosaltres
a l'establiment a la plaça de l'Ajuntament i també des del centre B-Terapia Maria de Jesús García. Ens acompanyaran a partir de les 11 aquí al programa i en parlarem de tot el que cal saber d'aquesta primera fira animalista a Molins de Reis.
Però més coses perquè a l'espai quinzenal parlarem del Parc de Collserola. Aquesta tardor selebren 15 anys ja de la declaració de Parc Natural a la serra de Collserola des del 2010 i justament avui hi ha un acte de celebració a l'Ateneu Barcelonès del carrer Canuda de Barcelona a la tarda a partir de dos quarts de sis on per cert també intervindrà l'alcalde de la vila en tant que vicepresident del Consorci del Parc Natural
Doncs en parlarem avui, però, amb el director gerent del Consorci, que és el Raimon Roda, que ens acompanyarà a partir de dos quarts de dotze aquí al programa. I la recta final del Bon Dia i Bona Hora, com sempre, els dijous, parlem de viatges, si ens agrada, amb la maleta a la mà.
Avui ens n'anirem cap a la capital d'Austria. Per tant, anirem cap a Viena i ens ve de gust. La setmana passada contactàvem amb el Josep des de Cantàbria. De fet, estaven tornant de Cantàbria i vam parlar del recorregut que vam fer pel nord i especialment per aquesta zona.
I avui ens anirem cap a Viena. Serà a tres quarts tocats de dotze fins a arribar a les dotze. A les dotze posarem purifinal el bon dia i bona hora. Donarem pas a l'informatiu bonitzarri del dia. Avui tenim el programa Cairos de l'Esfesia Evangèlica, amb el Joan Dionís, l'Esperança Heredia i la Dolors Prieto al capdavant, de dos quarts d'una a la una, i de una a dues la remissió del programa del món del ciclisme d'aquesta casa, l'etapa reina entre...
La 1 i les dues repetim aquest programa que matem els dilluns a la nit, a les 10 de la nit d'aquesta temporada. I amb això arribarem a les dues, connexió amb la xarxa i la resta de programació d'aquesta casa, que repassarem d'aquí una estona. És dijous, 13 de novembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora.
Són ara mateix les 8 del matí i 7 minuts. Fem un repàs a aquesta hora i ens actualitzem pel que fa a la informació de servei. D'entrada anem a conèixer la previsió meteorològica. Amb aquest matís que us dèiem, ara tenim una temperatura de 15 graus a l'exterior de la ràdio, al carrer Foment. Anem a veure com ha d'evolucionar meteorològicament parlant al dia.
Ens ho explica, com sempre, el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia. Per Oriol, bon dia. Cel ennubulat avui, temperatures mínimes més altes que en dies anteriors, no fa tant de fred i les temperatures màximes avui també seran molt suaus. Esperem màximes que poden arribar a valors de 22 i 23 graus a la nostra comarca. Per tant, un dia una mica més ennubulat que els anteriors, tot i que, encara que veieu el cel força gris, no esperem pas pluges i el sol també. Estones el veurem tant al matí com també de car a la tarda. La situació canvia una mica de cara demà. Al matí, amb una mica més de núvols,
Les temperatures mínimes demà encara poden pujar una miqueta més i, en canvi, demà a la tarda fins i tot podria arribar a caure. Algun ruixat arriba a un front, és poc actiu, per tant, més núvols que no pas avui i possibilitat d'alguns ruixats de cara a la tarda poc importants. Demà les temperatures màximes baixaran i de cara al cap de setmana lleuger descens de les temperatures. Amb núvolositat variable durant tot el dia passarà un nou front poc actiu i, per tant, no donarà precipitacions.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Jordi. A les 8 del matí i 8 minuts ens n'anem ara cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica l'Eduard Baciana, com sempre. Com ho tenim això, Eduard? Bon dia i bona hora.
Bon dia, doncs ara mateix a la P7 hi ha retencions al punt de Barberà en dos sentits de la marxa i també hi ha un avís per Boira densa entre Freginals i Uldacona i al Baix Llobregat trobant cues en sentit Barcelona fins a 9 quilòmetres a la 2 entre Sant Andreu de la Barca i Santa Coloma de Sarballó i també hi ha l'amptitud a la B23 de Molins i Sant Feliu i a la 732 entre Gabà i Sant Boi. I pel que fa a les rondes de Barcelona hi ha retencions a la Ronda Litoral des de Sant Adrià fins a la Barceloneta i fins a Trinitat i a la Ronda de Val des de Santa Coloma fins a Vallcarca en sentit Llobregat. I això és tot des del RAC, bon dia.
Molt bé, doncs moltes gràcies. Bon dia, Eduard, que vagi molt bé la jornada. Per cert, parlant del transport públic, en principi, la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat a aquesta hora del matí. Justament les 8 i 9 minuts. Avui estem en disposició també ja d'escoltar noves ofertes de feina.
amb el Francesc Rueda, per tant, contents de recuperar-lo després d'aquesta absència d'aquests tres dies. Doncs, quina és l'oferta que ens destaques avui, Francesc Rueda? Bon dia, ben retrobat. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens ha arribat d'una administració de finques ubicada a Sant Ferriu de Llobregat. Ens demanen una administrativa per a gestió de finques.
És buscar una persona per treballar la jornada de partida, 40 hores setmanals, de dilluns a dijous, de 9 a 2, i de 16 a 19 hores. Els divendres, de 9 a 2.
El contracte seguir indefinit en un període de prova. El salari estaria al voltant dels 28.000 euros bruts anuals i les tasques les pròpies d'una administrativa o administrativa en una administració de finques. Gestió administrativa i documental de comunitats de propietaris, atenció al client, presencial, telefònica i per correu electrònic, suport en l'organització i seguiment de reunions de comunitat.
i tramitació d'incidències i coordinació amb proveïdors i serveis externs. Es demana formació en administració, gestió i o àmbits similars. També experiència prèvia, en tasques administratives. Es valorarà experiència en administració de finques, coneixements d'eines ofimàtiques, Word, Excel i Outlook i capacitat d'organització, tracte amable i habilitats comunicatives.
A nivell de requisits, es demana experiència mínima d'un any, una feina similar, català i castellà, i a nivell d'estudis, una FPU o un grau mitjà de gestió administrativa.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Francesc, per la informació. Informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat. Aquesta hora del matí, ho recordo, la defunció de la Maria Teresa Alari Girbau. Ahir us ho explicàvem, que havia mort el passat dimarts, els 77 anys d'edat, la Maria Teresa, mare de l'amic Jesús Cardona.
Recordo que hi va haver l'abella. Avui hi haurà l'acte de comiat a dos quarts d'onze del matí, però a Corbera, a la parròquia de Sant Antoni Abat de Corbera de Llobregat, molt a prop d'on residia la Teresa i de la pastisseria Cardona, la central de Corbera de Llobregat. Descansi amb Paula Maria Teresa a l'Ari Girbau, que ens ha deixat els 77 anys d'edat. Acte de comiat avui a dos quarts d'onze del matí.
a la parròquia de Sant Antoni Abat de Corbera de Llobregat. I el que farem ara per completar la informació de servei és recordar-vos la farmàcia de Guàrdia. Aquí a la Vila, avui dijous dia 13, és la farmàcia Milà. La farmàcia Milà ja sabeu que es troba al carrer Riera Mariona número 3, al barri de les Conserves. El seu horari serà des d'ara a les 9 del matí fins les 10 de la nit.
Continuem. Ara mateix queden dos minuts i mig per arribar a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. D'entrada, explicant-vos que els matossers, la colla castellera de casa nostra, han acabat la temporada i ho han fet amb castells de set. Silvia Ardés, bon dia. Bon dia, sí. Aquest cap de setmana han fet l'última actuació de la temporada a Esparreguera, amb la colla castellera jove de Barcelona.
I els d'Esparreguera van fer una bona diada, tanquen temporada. Igual que l'any passat, en diverses jornades podem fer castells de set. El Pilar de Cimparó se'ls ha resistit i intentaran fer-lo la propera temporada. Pol Amat, president de la colla, ens explicava com ha anat aquesta última diada. Tot i tindre unes baixes molt essencials l'última hora en el tronc principal del 4 de 7, que va fer que no el poguéssim portar a plaça. Tot i així, vam poder portar el 3 de 7, llavors al final han sigut 3 diades
amb castell 7 a final de temporada. Això demostra que el nivell de la colla està molt bé i estem allà. I sempre ens passa, sempre ens passa. Comencem fluixos i quan arriba aquí al final de temporada sempre és un... Ostres, si ara tinguéssim un parell de viades més i sempre anem així una miqueta a última hora, però bé, bé, al final vam poder portar un castell de 7. Ha quedat bon regust de final de temporada.
Ara que han acabat les actuacions, faran assajos només els divendres, el que ells anomenen l'escola de Castells, que són assajos sense objectius concrets per actuacions, que estan oberts a jothom que vulgui anar a provar, i també pels propis castellers, pels propis matossers, aquells que vulguin provar o perfeccionar figures. I a més, demà divendres fan assemblea general que renovarà la Junta, tant la tècnica com la directiva.
Molt bé, i més coses per aquest d'altabaix programa The Return of Dry Martino, aquest proper diumenge a la Trasca Trusca. És el projecte del músic molinec Miquel Àngel Cordero, contrabaixista, l'acompanyaran en aquest concert. Pol Homedes, trompeta, Santi de la Rubia, saxo tenor i Toni Pagès a la bateria. Serà el diumenge a la tarda a la Trasca. El molinec, com dèiem, acompanyat d'aquests tres músics que tenen ja una llarga trajectòria i que fan els que col·laboren amb ell.
per centrar en aquest concert peces originals. Miquel Àngel Cordero, ell mateix ens ho avançava. És un projecte de música pròpia, de jazz contemporani, que és jazz més aviat modern, però que no vol dir frijat. No arriba fins al punt de l'abstractisme sonor del frijat, però tampoc és el swing antic d'exil·lant o el jazz de cantant, tipus Frank Sinatra. Al contrari, és una proposta...
Atrevida, vanguardista, però molt comprensible.
Doncs el concert serà el diumenge a les 7, i les entrades les podo comprar al web d'Altabaix. I més activitats per diumenge, perquè el Foment, en aquest cas, presenta l'obra de teatre, El perro de l'Hortelano. L'actor i director de la companyia El Tricicle Pacomir, adaptat al clàssic de Lope de Vega, una història d'enginy i diversió, on quatre actors, en aquest cas a l'obra, interpreten 12 personatges. L'obra, de fet, fa cinc anys, que està de gira, ha fet estar del Teatre Poliorama de Barcelona, i es va crear, van crear aquesta adaptació...
per presentar-la al Festival de Teatre Clàssic, amb obres del Ciclador, al Festival d'Almagro. La versió de Paco Mira és més curta que l'original, dura una hora i mitja, i té una segona trama paral·lela, una història protagonitzada per dos tècnics d'una companya de teatre que interpreta justament El perro de l'Hortelano. Paco Mira ens ha explicat com és aquesta adaptació que ha fet del clàssic de Lope de Vega. Vaig estar buscant una obra còmica que s'adaptés a quatre actors,
i aquesta era la molt còmica i també s'adaptava. Va fer molts personatges, però només en quatre actors. L'adaptació converteix les dues hores i mitja o tres de temps de l'original a una hora d'hora i mitja.
amb una trama paral·lela on la que, com heu escoltat, és una companyia que intenta fer una obra sense res, perquè tot el material va camí de l'Ugo, perquè hi ha hagut un daltabaix a l'oficina. Doncs aquí aquesta història i aquesta trama paral·lela. L'obra, El perro de l'Hortelano, la podeu veure el diumenge a les 6 de la tarda al Teatre del Foment. Les entrades valen 22 euros i les podeu comprar a Intràpolis.
Molt bé, passen pràcticament ja 3 minuts d'un quart de nou.
Anem a fer un repàs a diverses propostes d'agenda, començant per la proposta d'avui de la 44a edició del Torre Morins, que ja va encarant la recta final. Però déu-n'hi-do les activitats que tenim avui. Doncs sí, déu-n'hi-do. Aquest matí, per exemple, a les 10, ja dins de la secció amb la indústria, s'anunciaran els finalistes.
d'aquest premi, és una novetat d'aquest any, premi a la millor producció d'un curt en llengua catalana. Vuit finalistes, ens explicava la roda de premsa, de més d'una trentena de curs presentats, 35, si no recordo malament, doncs avui a aquesta hora a les 10 es presenten els vuit finalistes. Després, dins el Terror Kids, a un quart d'una, hi ha una masterclass titulada Cinema de Terror Independent. Una mirada encara més fosca.
En parlaran els directors Calle Cassas i Marc Carreter i la cineasta Mireia Noguera farà de moderadora d'aquesta trobada, d'aquesta tertulia al voltant del cinema de terror. Després hi ha encara la Penny, a un quart d'unes, quan es farà lliurement d'aquest premi de curtmetratges. Es donarà a conèixer el nom del curt guanyador d'aquests vuit finalistes. Ja de cara a la tarda.
sessions de cinema, projecció de Marshmallow, dins de la secció oficial, pel·lícula nord-americana i estrena a Espanya. I després, Rabbit Trap, també americana, i també dins de la secció oficial, a la Penny. Després, a la biblioteca, al Moli, hi ha una sessió infantil, a dos quarts de sis, Xomón, màgia, pocions i fades. Es tracta de vuit curts, vuit curtmetratges del gènere fantàstic,
que es faran, i Cinema Mut també, són de Cinema Mut i Gènere Fantàstic, 8 curtmetratges que es podran veure a la biblioteca El Molí. L'entrada és gratuïta i l'acte el conduirà Artis Díaz. Ell és narrador, conte a contes, que acostarà al públic al món de Segundo Xomón.
que moria l'any 1929, segons el Xumon, que va ser un dels directors pioners de Cinema Mood, i ell farà, d'allà, ja anirà explicant aquests curtmetratges de Cinema Mood. A dos quarts de sis de la Biblioteca, estació infantil, oberta a tothom, és gratuït. I després, novament a la pel·li, a dos quarts de nou del vespre, es projecta la pel·lícula Night of the Rapper, nord-americana, dins de la secció oficial i premiera espanyola, i Body Camp, també.
Estren a Espanya, pel·lícula nord-americana, i en aquesta projecció hi assistirà Brandon Christensen, que és el director de les dues pel·lícules, The Night of the Rapper i The Body Camp. Molt bé. Avui també tenim proposta de l'aula d'extensió universitària. Us n'hem parlat aquesta setmana. Es tracta de la xerrada l'escola franquista.
En parlarà Jaume Carbonell, seva roja. Ell parlarà de l'impacte que va tenir el canvi de la república al franquisme i la censura i imposició de la ideologia que hi havia a través de l'escola i a través de l'educació. Avui, a dos quarts de set de la tarda, a la Federació Obrera, recordem però que aquest és un acte obert només a les persones associades a l'aula.
Molt bé. Atenció perquè ha començat una nova edició de la tòmbola del Mercat Municipal. Va començar abans d'ahir i s'allargarà fins al dia 22. Doncs sí, la tòmbola, un clàssic de cada any. Hi participen 16 parades del mercat i les bases d'aquesta tòmbola són, com cada any també, que per cada 5 euros de compra en aquestes parades municipals
les persones compradores rebran una butlleta que hauran d'arrascar per veure si ha estat premiada o no. Si la butlleta ha estat premiada, haureu d'anar a la tòmbola que hi ha ubicada, a l'espai que hi ha ubicat a la primera planta del mercat. I la campanya per recollir els premis, els horaris són de dimarts a dijous, els matins, els divendres en horari habitual del mercat, matí i tarda, i els dissabtes al matí, fins que s'exhaureixin les existències dels premis d'aquesta tòmbola.
Molt bé, més coses, recordeu que tenim també aquest concert de la Sala Gòtica, que ara en parlarem tranquil·lament a dos quarts de nou amb el Salitore Quartet, però també en parlarem, però ja ho recordem, tenim la primera fira animalista que ens arriba aquest dissabte a la plaça del Palau.
L'objectiu és donar visibilitat al benestar animal i fomentar la consciència i el respecte cap pels animals organitzen al Centre Abateràpia i Terra Viva i suposarà que dissabte de 10 del matí a 7 de la tarda hi haurà activitats al pati del Palau, hi haurà activitats infantils, per exemple, al matí amb un pintacares, un conte a conte, també xerrades, per exemple, es parlarà de gossos que transformen i persones que connecten, hi haurà un taller de pintura infantil, una passarel·la
de gossos en adopció i una xerrada sobre educació canina. Això al matí i a la tarda, novament xerrada sobre les malalties dels animals i les nostres emocions i també hi haurà rifes i tancament de l'acte cap a les 7 de la tarda de dissabte. Molt bé. I recordo, per últim, que també tenim, segueixen davant les representacions de sala 42.
aquesta nova proposta d'Impuls Teatre, que tot just avui fa una setmana, que en parlàvem amb el Raül Carretero i l'Eva Moreno, van fer un primer cap de setmana. Ara faran demà i dissabte i seguiran el 22, 29 i 30 de novembre a l'espai d'entitats Collserola, el local d'Impuls, que té l'antic Institut Lluís de Requesens. En principi, com que l'aforament és molt limitat, doncs les entrades ja estan exaurides.
Continuem. 7 minuts i dos quarts de nou. D'entrada, ampliem el focus. Informació general la repassem a través dels titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. El fiscal general nega la filtració, però l'Uco la senyal és el que titula el periòdic a la seva portada. La Guàrdia Civil assegura que el que es veu és un domini a tots els nivells de García Ortiz, que rebutja haver fet arribar el correu a persona aliena a la Fiscalia. Afirma que es borra els whatsapps cada més per seguretat.
Una aliança constructiva amb fotografia de portada de Felip VI i Xi Jinping passant revista a les tropes geneses ahir a Tiananmen. Xi Jinping rep amb tots els honors Felip VI, que destaca la relació sòlida i de confiança entre Espanya i la Xina. I Espanya busca a l'Asia gegants tecnològics per la fabricació pròpia de xips.
Parlem d'una alternativa a Barcelona, el nou barri del port de Badalona, pol d'atracció per a expats. I el jihadisme es manté com una amenaça, tot i que més difusa i sense un estat darrere, ara que fa 10 anys d'aquest atemptat a Bataclan.
Isenda convoca dilluns les autonomies per abordar el finançament i Catalunya amplia un 30% les seves zones amb risc d'inundació amb 170 quilòmetres més. També Barcelona revela el seu Nadal més ambiciós, amb nova il·luminació i pessebre ampliat. A la Vanguardia, el fiscal general nega la filtració enfront de la versió de la Guàrdia Civil, afirma que esborra els missatges cada mes davant l'acusació que va intentar amagar que havia divulgat dades de la parella d'Ayuso.
Els demòcrates mostren correus d'Epstein que diuen que Trump va estar hores amb una víctima. En un dels missatges difosos, el pederasta assegurava que el president sabia sobre les noies que van patir els seus abusos. Sánchez critica les pisorades del PP a les seves autonomies. La portaveu de Junts diu cínic i hipòcrita.
El president que allarga la mà. Entrevista la Jennifer Lawrence, actriu. Tot el que diuen els famosos es fa servir com a escape per tenir més clics i la immigració cobrirà bona part dels 2,4 milions de nous llocs de treball fins al 2035. Parlen també d'un supercomputador. El BSC fa 20 anys amb ambició renovada i d'Alfaproof, la intel·ligència artificial de Google que iguala l'habilitat dels millors matemàtics.
Al diari ara també parlen del fiscal general, que es declara innocent, i l'UCO no aporta proves. Álvaro García Ortiz insisteix que no va filtrar cap correu i acusa de desllejar lealtat al nòvio d'Ayuso. La Guàrdia Civil basa l'acusació només en el fet que el fiscal exercia domini sobre la institució. Junts es reafirma en la ruptura i Trump va passar hores amb una de les víctimes d'Epstein. El Partit Demòcrata publica documents.
Parlant de la celebració al BSC, 20 anys del gran ordinador de Catalunya i del govern que afegeix 172 quilòmetres més al mapa de zones inundables. Avui també suplement comarques gironines. La justícia evita que els menors gambians visquin al carrer. I per últim, repassem la portada del punt avui, Educació al Límit.
El malestar per les condicions laborals fa sortir al carrer els docents aquest dissabte en una protesta convocada pels sindicats que coincideix amb la mobilització de les direccions de centres públics. Un grup d'indígenes i Roma a la COP30 en defensa del territori el dia que anuncien que s'allunya la fi del petroli. Crònica de David Portavella, Nogueres apuja el volum a Sánchez i de Jordi Camps quan el temps esdevé més que essencial. I a l'esportiu el Barça allarga el ple de victòries en la Champions Femenina. També entrevista de Jaume Soler
que parla de l'avui i a l'Observatori Municipal, avui visitant malgrat demà.
Seguim, 3 minuts i dos, quarts de 9 del matí, diaris digitals. Comencem pel Viu Molins, que diu que una nova ordenança específica definirà les responsabilitats dels propietaris de mascotes. La normativa sobre atinença d'animals fins ara estava recollida a l'ordenança de civisme. El nou text actualitzarà la normativa municipal per adaptar-la a la llei de benestar animal. Definirà amb més clara d'at la responsabilitat dels propietaris i preveu reforçar la conscienciació ciutadana sobre les defecacions i el manteniment dels espais públics.
El text està completament allestit, segons Lucas Ferro, regidor de Govern, que és regidor també de Medi Ambient, i diu que només falta acabar d'incloure alguns aspectes abans de presentar aquesta proposta d'ordenança als partits de l'oposició. Tot i que encara no s'han avançat les multes que s'aplicaran, les infraccions, les multes aniran dels 30 als 150 euros, en funció de la gravetat.
Entre les conductes sancionables es consideren infraccions greus permetre que els animals embrutin amb les seves deposicions zones de vianants, parcs o perterres, i també deixar-los orinar sobre façanes, mobiliari urbà o vehicles. Les infraccions molt greus inclouen no recollir les deposicions de manera adequada ni netejar la via pública afectada, així com desobeir un requeriment directe de la Guàrdia Urbana.
Per fer-ho, llegim el biomolins. El 3CAT diu que els pescadors esgoten els permisos de pesca abans de Nadal. Barques aturades, confusió i incertesa. La meitat de pescadors a la demarcació de Tarragona ja han esgotat el permis de pesca. La previsió és que durant aquest mes pràcticament totes les barques quedin amarrades i, per tant, no podran treballar per les festes de Nadal.
al Montseal, a l'Empordà, al Garraf, també amb barques aturades. Situació preocupant per la incertesa perquè, sobretot, diuen, ara que s'acosta a l'època de Nadal, és un dels moments amb més facturació i, com dèiem, se'ls han acabat els permisos de pesca. Els preocupen especialment el tema de les gambes, els dies i els quilos, perquè diuen que s'han esgotat també ja els quilos de pesca.
de pesca de gambes per mesos.
I acabarem amb una altra informació que publica en diversos diaris, com el Nacional o que Gràcies fa història. Entrades esgotades en 21 minuts pel concert de comiat a l'estat de Lluís Companys, que es farà el 10 d'octubre. Hi va haver cues virtuals que superaven les 100.000 persones. Més de dues hores d'espera i errors constants a la càrrega de la pàgina web. Els preus de les entrades anaven dels 35 als 60 euros.
I la banda, que ha anunciat que plega i que farà aquest concert de comiat, ha informat a través del seu compte a Instagram que està pensant fer un segon concert per a totes aquelles persones que s'han quedat fora. Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Bona nit.
Aquest vespre tenim la segona proposta del cicle clàssica a Molins, que, com bé sabeu, es celebra des del passat mes d'octubre, un cop al mes, a la sala d'actes del Museu del Renaixement, a la sala gòtica. Estrenava el cicle el Bernat Català,
I avui tenim el que esteu escoltant, el quartet de saxos, el Litore Quartet, que presenta un repertori interessant que volíem comentar amb un dels seus integrants, que és el Molinenc, Miquel Flores i Mula. De seguida els saludem. Recordeu que les entrades les teniu ja a la venda a través del web d'Entràpolis o, si no, presencialment també al Museu del Renaixement. El concert és a les vuit. Què tal, Miquel Flores? Com estàs? Bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com estem? Molt bé, gràcies. Va bé, va bé. Sí? A punt per aquest vespre? Estem a puntet, a puntet. Hem de fer alguns últims ajustos i ja ho tenim, això. Molt bé. El Miquel, juntament amb la Cira Pellicer, el Jaime Estevez i l'Ugo Lomba, integren aquest quartet. Escolta, explica'm, que sé que presenteu algunes novetats, explica'm com serà el concert d'aquest vespre.
Sí, mira, t'explico. La temàtica és fer un homenatge per les víctimes de la dona, ja que ho creiem necessari, tenim una integrant valència en el grup, i bé, tot i que no va ser una afectada directa, sí que va ser una afectada indirecta, i vam trobar aquesta forma artística de poder fer aquest homenatge, ja que no vam poder anar presencialment a...
a ajudar a reconstruir el poble. I res, t'explico, aquesta nit tenim diferents obres i a cada una d'elles li hem volgut una simbologia per fer aquest homenatge. I una d'elles és molt especial perquè avui estrenem obra, fem estrenes mundial de l'obra Cantes d'Agua i Duelo del compositor Mauricio Sotelo.
i que també va dedicada a la dana. Té una temàtica que explica diferents fases de la dana i de com algú pot viure, no diria una dana, però sí un desastre natural. Llavors té aquesta part una mica més profunda.
I és una mica el que veurem aquesta nit. És a dir, composada especialment per l'ocasió pel Mauricio Sotelo, deies, no, Miquel? Exactament, exactament. Molt bé. Però també llegia en el folletó d'Anunciatiu que també interpretareu obres d'altres autors, més enllà del Mauricio Sotelo, no? Exactament, sí, tenim dos compositors valencians que són...
Vicente Asensio i Adam Ferrero. Un tocarem, l'escriu Albada, que és una cançó popular valenciana, i després també farem tres peces breus d'en Ferrero. I també tenim un compositor francès, Camille Sancens, que tocarem la famosa dansa macabra, arranjada pel quartet de saxos. Després tocarem l'obra d'un compositor...
molt jove, amic nostre, Aaron Siebert, que es diu The Selling of the Phoenix, que és com... no sé com dir-ho, és com... és el sollozo, el sollozo del fènix, en castellà, no sé com es diu ara, sollozo, en català. I... i res, per acabar, tocarem el cinquè moviment d'una obra que es diu Recitation Book, de David Maslanca, també com citó
i alguna que altra sorpresa per al final. Molt bé. Fem una mica de memòria. Explica'm la trajectòria que porteu de l'Itoré Quartet, que em sembla que us fundàveu un temps abans de la pandèmia, de l'esclat de la pandèmia. Sí, just ens vam encenar forma a l'octubre del 2019,
I ens vam formar al Conservatori de les Illes Balears, a Palma de Mallorca. I ja des de bon inici vam voler invertir molta energia en el quartet i molt de temps, també. Llàstima que va arribar la pandèmia, però les coses van continuar, vam poder...
vam poder fer feina i al llarg de la nostra trajectòria vam començar a tenir molta activitat a les Illes Balears, a concerts, i després vam voler també tirar pel món dels concursos, tant a nivell internacional com nacional, com també regional de les Balears. I res, bàsicament, una mica això portem ja...
quasi sis anys amb aquesta dinàmica i
Sí que mentre estudiàvem a les Balears, que van ser durant 3 anys, podríem estar junts, però fa ja 3 anys, gairebé 3 anys més, que estem una mica a la distància i fem treball per intensiu. Sí. Escolta'm, expliquem també quina particularitat o particularitats té un quartet de saxos, perquè és evident també que cadascun dels membres, oi?, toqueu un tipus de saxo diferent, no?,
Sí, exacte. Un quartet de saxos, diguéssim, la formació habitual és saxo soprano, saxo al, saxo tenor i saxo barito, o sigui, tindríem les tres veus, les quatre veus, com si d'un cor de veus, una cor a les tractés. I les particularitats és que s'assemblaria també a un quartet de corda que no estan, diguéssim...
no sonen igual els instruments, però sí que sonen lo suficientment semblant com perquè es completi tot un registre d'un mateix color sonor, per dir-ho d'alguna forma. I això, el saxo és un instrument molt versàtil, sonorament, és molt...
vull dir, és molt fàcil, entre cometes, no és molt fàcil canviar de tipus de música, pot anar des de la música més moderna, ara m'estic pensant jo en pop, jazz, com podem tocar transcripcions de clàssic per violí, per flauta, ens podem anar a un món molt més contemporani, acadèmic,
Tocar obres del segle XX amb efectes molt durs, també molt pensats per instrument. Cada cop els compositors més moderns pensen en aquest instrument com una...
amb un ventall de possibilitats tremendo. Llavors, el que és això, el que fa especial, jo diria, o el que fa més especial el quartet de saxos és la versatilitat del so, del propi saxo i de les possibilitats. Molt bé. Avui sereu a Molins de Rai i veig que aquest cap de setmana també interpretareu aquestes peces a Gandia, no?
Sí, exacte, anem a València, anem a García, i això és un... Bé, la Cida és d'un poble del costat, de Daimús, i res, vam estar...
manejant una mica l'assunto allà i vam veure que era factible fer un concert a l'endia després del de Molins i ja que fèiem l'intensiu i volíem tocar els màxims llocs possibles. Han pogut ser dos, nosaltres estem contents, però amb el programa que hi ha jo crec que tant de bo haguéssim pogut tenir tots més dies i poder fer-lo.
Però la idea, quan deies del Cantes d'Agua i Duello, és seguir-lo interpretant en un futur, diguem-ne, els propers mesos, sí? Sí, quan s'estrena una obra, això intentem, almenys durant l'any següent que s'estrena, donar-li importància en les nostres actuacions i donar-li això...
perquè altres grups ara escoltin i també la vulguin tocar. És la gràcia d'aquests encàrrecs que el que volem és sumar repertori nou per la nostra formació. Molt bé, Miquel. Alguna cosa més que vulguis afegir del concert d'aquest vespre? No, no sé. Esperem la màxima gent possible. Crec que ja sabien...
s'havien agotat les entrades, però, bueno, molt contents de tocar el poble i això, i endavant. Molt bé. Recordeu que si voleu consultar, si encara queda alguna entrada o hi ha hagut alguna baixa, doncs podeu anar directament al Museu del Renaixement o consultar la web d'Entràpolis, que són les dues vies per...
comprar les entrades d'aquest cicle clàssic a Molins, que avui, a les 8 del vespre, programa el Litore Quartet, que hi tenim el Molineng Miquel Flores i Mola entre els integrants d'aquest quartet. Doncs, Miquel, moltes gràcies per acompanyar-vos, que us vagi molt bé l'actuació d'avui. Moltes gràcies a vosaltres. Fins aviat. Gràcies. Bon dia. Adéu. Adéu-siau.
El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu. Cairós, amb Dolors Prieto i Joan Dionís. Cada dijous a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Reis.
La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge, però no se'n surt.
Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com han fet? No cal. A la web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genial, ara mateix ho busco. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. L'Ajuntament de Molins de Rei estrena el nou servei d'assessorament en sexualitat i afectivitat.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu. Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies.
Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el llets i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música en 8 mil·límetres amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Seguim endavant el bon dia i bona hora d'aquest dijous, ara mateix dos minuts i tres quarts de nou del matí. És el moment d'escoltar l'apunt del dia, que aquest dia de la setmana ja sou que ens el fa l'Anna Martínez Mercader. L'Anna la tenim treballant i vivint des de fa un grapat d'anys a Madison, a l'estat de Wisconsin, als Estats Units. I la tenim ja a punt? Doncs vinga, què tal, Anna? Bon dia, què ens expliques?
Bon dia i bona hora. Aquest diumenge passat, la meva família i jo ens van fer una videotrucada per posar-nos una mica al dia. La meva neboda, l'Abril, tenia preguntes sobre la meva escola. Per a aquells que no ho sabeu, sóc mestre del que ara se'n diu I5 o Infantil 5. Als Estats Units se'n diu Kindergarten.
En fi, un cop vaig penjar, em va donar per pensar que probablement l'experiència d'educació infantil que tant l'Abril com l'Arnau han tingut és molt diferent a l'experiència que els nens tenen aquí als Estats Units. Deixem que us parlo de les diferències més bàsiques i de les que jo recordo com a estudiant. Cal dir que fins i tot les escoles del mateix districte escolar funcionen diferents, així que només us parlaré de l'escola on jo treballo.
La primera diferència és l'horari. A la meva escola, els nens entren a les 7 i 20 del matí. Molts d'aquests nens caminen des de casa, però molts altres venen amb l'autobús escolar. Tothom marxa a casa a dos quarts de tres. Una altra diferència és que ningú marxa a casa a dinar. Tots els estudiants es queden a l'escola, tant si porten carmanyola com si compren el dinar a l'escola.
L'hora de dinar és diferent depenent del curs que facis, però el que és igual per tots és que només tenim mitja hora per dinar. Sí, sí, heu escoltat bé. Només tenim 30 minuts per menjar. Crec que per això els entrepans són tan populars als Estats Units. Són fàcils i ràpids, si més no. L'última diferència té a veure amb algunes de les lliçons que hem d'ensenyar.
Parlo dels simulacres d'incendi, però també dels simulacres en cas de tornado i en cas de tiroteig. Per raons que són òbvies, tots hem de saber què fer en situacions com aquestes. Que tingueu una bona setmana i fins aviat. Fantàstic, moltes gràcies, Anna, que tinguis també una magnífica setmana. I hem arribat ja en punt a tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs a aquesta hora a la programació de la Ràdio Nostra. Quan acabem el Bon Dia, bona hora, que seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins Arreria al dia i a dos quarts d'una tenim la cita amb el programa Cairós, el programa de l'Església Evangèlica, que ens presenta el Joan Dionís, l'Esperança Herèdia i la Dolors Prieto. Serà fins la una i a la una la remissió de l'Etapa Reina, el programa dedicat al món del ciclisme d'aquesta casa.
que ens presenta Lluís Àries, el Roger Castelló, el Marc Vives i el Sergi Soler. Els dilluns a les 10 de la nit els podeu escoltar en primera audició i després fem aquesta remissió, en aquest cas, d'una a dues del migdia. Just a les dues connectem amb la xarxa per escoltar les notícies de dues a tres.
I de 3 a 4 tenim el programa La Migdiada. A les 4 avui tenim remissió del Música en 8 mil·límetres. Aquestes setmanes estem fent remissió. El Ferran el tenim amb una petita dificultat que li impedeix parlar correctament.
I té ganes de venir, però de moment no pot ser. I per això estem fent aquestes remissions. Esperem que ens pugui acompanyar ben aviat i des d'aquí li enviem una forta abraçada. A partir de les 5 tenim l'aventura de cuinar, el programa que ens presenta la Madorna Sala i la Judit Herrera amb les col·laboracions habituals.
A les 6 avui hi ha remissió del programa El Misteri de la Vida amb la Sílvia Moros. Ja sabeu que aquest és un programa que fem de manera quinzenal, de periodicitat quinzenal. A les 7 en directe sí que ens acompanyarà la Virginia Drum i tot el seu equip amb el seu espai Cafè Drum. I a les 8 tenim tota l'actualitat dels esports americans amb l'Ivan, el David, l'Antonio, el Molins Connection entre les 8 i les 9 del vespre.
A les 9, els joves en antena, amb l'Alí Artís i el Conrat Font. Tenim la cita amb el Ramon Canal, el món en flames, entre les 10 i les 11 de la nit. A les 11, la cita amb la Fermina Recio, com és habitual, quan comença la nit, fins a mitjanit.
I a mitja nit repetirem la tertúria del Bon Dia i Bon Hora, que avui farem amb el Joan Domènech, la Mercè Charles, la Núria Rubió, el Josep Vinyets, el Manel Cordero i la Nati Bufill. Podeu tornar a recuperar la conversa entre les 12 i la 1 de la matinada. A la 1, connexió amb ICAT FM. Fins demà a les 7 del matí, que tornarem a recuperar la programació pròpia d'aquesta casa amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere Paisa amb el seu programa La Tenora.
Vinga, seguim endavant. Ens queden 9 minuts i mig per arribar a les 9.
Fem un repàs a aquesta hora de les coses més destacades de la programació televisiva, Roger. Començarem amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert a les 10 de la nit. Hi ha la pel·lícula Black Cat, Amenaza en la red, Paramount, de Michael Mann, amb Chris Hemsworth i Tang Wei Wang. De fet és Tang Wei Wang, Lee Hong, són aquests dos actors.
També va allò la Daisy Hall McCallany. És una pel·lícula americana del 2015, un thriller durant dues hores i quart en el món global de la ciberdelinqüència. Un convict alliberat i els seus companys nord-americans i xinesos han de seguir la pista d'una xarxa de ciberdelinqüents d'alt nivell des de Los Angeles a Jakarta passant per Hong Kong. Això serà a les 10 a Paramount i a un quart d'11 a la 2CAT La balena de Darren Aronofsky amb Brendan Fraser. Un Brendan Fraser gairebé irreconeixible
També Sadie Singh i Samantha Morton. És una pel·lícula americana del 2022, un drama que dura dues hores. Un professor d'anglès solitari, víctima d'obesitat severa, intenta tornar a connectar amb la seva filla adolescent en una darrera oportunitat de redemció. Per aquesta pel·lícula...
Brendan Fraser es va haver d'engraixar moltíssims quilos, perquè veureu que no sembla ni ell i no és un tema d'efectes especials. A un quart d'onze hi ha la segona part de Tiburon, Abimat, de Gino Schwarz, amb Roy Snyder i Lorraine Gary, també Murray Hamilton, que és una pel·lícula d'ara 78 americana...
Aquí diu que és d'acció. L'acció, en tot cas, la protagonitza el tauró. Dura dues hores. Han passat quatre anys des que un gran tauró blanc va armar el caos al petit poble costaner d'Emity. Llavors, cap de la policia segueix en alerta, sobretot després que dos submarinistes hagin desaparegut sense deixar cap rastre.
A tres quarts d'onze, a la sexta, tenim The Mechanic, de Simon West, amb Jason Statham, Ben Foster i Tony Goldwyn, també de Donald Sutherland. És una pel·lícula americana d'acció del 2011, d'una hora i mitja. Arthur Bishop és un assassí a sou amb un estricte codi d'honor i un extraordinari talent.
Quan una agència del govern dels Estats Units el contracta perquè elimini un espia renegat o un empresari corrupte poden dormir tranquils perquè saben que la mort semblarà un tràgic accident o que haurà succeït per causes naturals. I a les 11, a Factoria de ficció amb The Creator, de Garrett Edwards, amb John David Washington i Gemma Chan, una pel·lícula de ciència-ficció del 2023, durà dues hores i quart i és americana.
Amig d'una guerra entre la raça humana i les forces de la intel·ligència artificial, Joshua, un exagent curtit de les forces especials que pateix per la desaparició de la seva esposa, és reclutat per caçar i matar el creador, un arquitecte d'intel·ligència artificial avançada.
Anem als programes que podem veure avui la televisió. Avui és nit d'humor a Televisió de Catalunya. Tenim, per una banda, si anem per ordre i saltem al 33, tenim la Renaixença, que és un programa nostàlgic i per això sovint dedica lliurement a objectes amb desús com la cabina telefònica. Tothom hi ha entrat alguna vegada per trucar o fumar? Bé, tothom no. Potser els més joves potser només han vist les cabines vermelles de Londres perquè aquí ja no en tenim. O més serveixen com a llibreria pública.
Això serà a les 10 de Televisió de Catalunya, a un quart menys 5 d'11 tenim el Polònia, avui no hi ha sinopsis, i a tres quarts d'11 alguna pregunta més d'aquest programa de Zapping. També a les 11, si anem cap a la 1, hi trobarem el programa de Buenafuente, Futuro Imperfecto, que inclou demasiados humos como cabras y altos vuelos. I a 4...
També a les 11, Horizonte, que analitza la crisi que travessa la BBC, la cadena pública britànica, després de la dimissió del director general, Tim Davy, i de la consellera delegada d'Informatius, Débora Tarnes, per les acusacions originades arran de l'edició d'un documental sobre Donald Trump. I això és el que trobarem avui a la televisió, tant als pel·lícules Oriol com als programes. Molt bé, doncs moltes gràcies, Roger. I ara mateix ens queden set minuts per arribar a les 9 del matí.
És el moment d'escoltar la recomanació cultural. Els dijous parlem de teatre i ho fem acompanyats del Dani Pasqual, el Dani que el podeu escoltar tots els dilluns de 8 a 9 del vespre amb el seu programa Tot Teatre, des de fa ja un munt de temporades, i en remissió els divendres, per tant demà, d'una a dues del migdia. L'actualitat teatral...
especialment barcelonina, però també, evidentment, amb una mirada a Molins de Rei quan tenim teatre, doncs anem a escoltar la proposta, la recomanació que ens fa avui. Què tal, Dani? Com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. Salutacions per a tots, totes, totis. La gent pot dir que no sé cantar, però mai ningú podrà dir que no vaig cantar. Florence Foster Jenkins. Glorious, la pitjor cantant del món.
Descobreix la història d'una dona extraordinària que va desafiar tota lògica per defensar el seu dret a somiar. Una comèdia sobre el fracàs convertit en triomf i la il·lusió portada a l'extrem. El Teatre Poliorama de Barcelona acull, des del 7 de novembre, les funcions de Glorious, la veritat per la història de Florence Foster Jenkins, la pitjor cantant del món.
una de les comèdies teatrals més aclamades dels darrers anys a escala internacional. Dirigida per Paco Mil, la producció catalana reuneix a l'escenari un repartiment d'excepció encapçalat per la Marta Rivera, el Ramon Gené i el Santi Millan, com a protagonistes d'aquesta hilarant i comodadora història real sobre la passió, l'autoengany i la tenacitat davant l'adversitat.
L'obra narra la insòlita trajectòria de Florence Foster Jenkins, una excèntrica milionària de Nova York dels anys 40 que, tot i la seva absoluta manca de talent pel cant, va decidir perseguir el seu somni de convertir-se en una gran diva de l'òpera.
Amb una festega en les seves capacitats i convençuda de la seva veu era prodigiosa, Florence va invertir la seva gran fortuna en fer en realitat un deliri musical que convenyaria en un concert amb les entrades exhaurides al prestigiós Auditori del Carnegie Hall al barri de Manhattan de Nova York.
Lluny de ser ridiculitzada, la seva entrega, autenticitat i entusiasme la van compartir en una icona de l'època. En aquesta nova producció, protagonitzada pels sis personatges, Marta Rivera interpreta el complex i entrenable personatge de Florence, amb una barreja explosiva de comicitat i humanitat, donant forma a una dona que, malgrat els obstacles, s'aferra al seu somni amb una força insospitada.
Al seu costat, Ramon Gené, encarna Cosme Magmunt, el pianista modest i afamat que acompanya Florence amb una barreja de perfectitat i efecte veient com la seva vida s'entrallaça amb la de l'arresta peculiar dona.
Culmina aquest triangle principal, Santi Millan, amb el paper de Seth Clerc, l'amant cràpola i encantador que, malgrat el seu esperit despreocupat, actua com a confident i còmplice de la protagonista.
Completen el repartiment les actrius Anabel Totosaus, Meritxell Duró i Ebert Cartanyà, que donen vida a diversos personatges secundaris que orbiten el voltant del món caòtic i hilarant de Florence, aportant frescor i dinamisme a l'acció dramàtica. Dirigida per Paco Mir, l'obra pren un to àgil, visual i profundament teatral.
Mir aconsegueix equilibrar amb precisió l'humor i l'emoció i converteix Glorious en una celebració de la llibertat d'assumir sense límits, de la bellesa, de les imperfeccions i del poder del convenciment personal, amb un ritme vertiginós i situacions tan delirants com tendres.
La posada en escena captura l'esperit esperpèntic i alhora comovedor d'aquesta història tan extraordinària com real. La producció va a càrrec d'anexa, que aposta per un muntatge de qualitat i rigor, amb una escenografia abocadora i un disseny de vestuari fidel a l'època daurada de la Nova York dels anys 40.
Glorious estarà a la cartellera del Poliorama durant 13 setmanes, fins al 1er de febrer del 2026, abans d'emprendre la seva gira per diversos teatres de Catalunya. L'obra es va estrenar l'agost del 2005 al Birmingham Repertori Theater i, gràcies a la seva acollida entusiasme, va arribar al West End de Londres. Només tres mesos després, protagonitzada per Maureen Limpam,
La producció es va mantenir durant sis mesos al Doches Theater, convertint-se en un èxit de crítica i públic. Nominada als Premis Launes Olivier com a millor nova comèdia, Glorious ha viscut una trajectòria internacional extraordinària.
Des del seu debut s'ha representat en més de 35 països, ha estat traduïda a 20 idiomes i ha fet riure i emocionar a més d'un milió d'espectadors arreu del món. Una comèdia entranyable i delirant que continua captivant generacions d'espectadors, amb el seu missatge sobre la perseverança, la passió i la llibertat de somiar, per molt desdefinat que soni el camí. El teatre poliorama Glorious de Paco Milh
amb la Marta Rivera, Ramon Gené i Santi Millán. Fins a l'1 de febrer de 2016. Que la gaudiu força. Bon dia i bona hora. Molt bé, Dani, fantàstic. Doncs moltes gràcies i que tinguis una molt bona setmana. Justament ahir, parlant amb el Paco Mir, del Perro de l'Hortelano, ens feia referència a aquesta obra de projectes immediats, tot i que explicava que a vegades s'acumulen, portaven ja...
temps treballant-hi, però s'acumulen les estrenes, i en aquest cas, doncs, el Glorious, que ens ha destacat el Dani, que també, doncs, ahir ens apuntava el protagonista, el director de l'obra, el Paco Mir. Arribem a les 9, farem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora, i de seguida tornem a aquesta segona hora del programa, amb la cançó del dia, eh?, del Miquel Bufill, i la tertúlia d'actualitat. Una pausa i tornem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Laram. Hem mobilitat en aquests moments tallada la C14 a Peramola per manteniment del túnel. També a la C25, aquí a la de Cegarra, la neteja d'un accident que va tenir lloc ahir provoca també algunes retencions, ja que hi ha un carril tallat en aquest punt. A la peça del Papiol, un camió variat, també provoca algunes cues, fins a 5 quilòmetres concretament,
Hi ha banat també retencions a la B30 a Barbera del Vallès, a la C59 a la Llagosta, a la C17 a Montllet del Vallès i també les habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat. I aquesta nit un incendi en un edifici del carrer de la Glorieta del Priorat a Reus ha deixat una desena de ferits i un gos mort. El foc originat als baixos de l'immoble poc abans de dos quarts de deu ha provocat un ampli desplegament de bombers, el SEM, els Mossos i també la Guàrdia Urbana. Una dona, de fet, va resultar ferida greu
i va estar trasllada de l'Hospital Sant Joan mentre que una adolescent també va patir lesions i ous i altres nou persones van ser ateses al mateix lloc dels fets. Els veïns van estar evacuats i també confinats als seus habitatges i el foc es va poder extingir cap a les 10 de la nit.
I el debat sobre la possibilitat d'allargar la vida útil de les centrals nuclears arriba avui al Congrés. La Cambra votarà amb una esmena del PP, la Llei de Mobilitat Sostenible, que planteja que aquestes instal·lacions continuen funcionant més enllà de la data límit de tancament que en el cas d'Escó estava previst pel 2030.
Totes les mirades se centren en la decisió final de Junts, amb uns vots que poden ser decisius perquè la mesura tiri endavant i suma els seus suports als dels populars i Vox. Un escenari de bloqueig i tensió després del trencament de relacions entre els de Carles Puigdemont i el PSOE, que s'ha tornat a escenificar en les darreres hores amb retrets i foc creuat d'acusacions mútues.
I avui quedarà vist per sentència el judici al Suprem contra el fiscal general de l'Estat, acusat de revelació de secrets. En la seva declaració, davant del tribunal, Alberto García Ortiz ha reiterat que ell no va filtrar el correu entre el Ministeri Públic i la defensa de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, l'empresari Alberto González Amador, on reconeixia un delicte tributari i plantejava un acord.
I els pescadors catalans i el govern de la Generalitat sumen esforços per exigir a Brussel·les mesures urgents per poder seguir treballant el que queda d'any. Estan pendents de l'autorització de més dies de feina, coincidint amb el període fort de les festes de Nadal, com ha garantit també el comissari europeu de pesca.
I pel que fa al temps del dia comencen boires que s'esveiran ràpidament i núvols baixos al litoral que deixaran el cel mig cobert. A la meitat nord i oest hi haurà també més estones de sol, tot i que també hi haurà alguns núvols prims. Avui protagonista també el vent del sud i soters que bufaran força al Pirineu i Ponent. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Continua el Festival de Cine de Terror amb diferents activitats. Aquest matí s'anuncien els finalistes del Premi a la millor producció d'un curt en llengua catalana. Després hi ha una masterclass per parlar de cinema de terror independent adreçat a Escolars i que impartiran els directors Calle Casas i Marc Carreter, moderats per la cineasta Mireia Noguera. I després, en quart d'una, es farà alliurament de premis
i l'anunci del curt guanyador d'aquest nou concurs que ha organitzat el festival. A la tarda, diferents sessions de projecció a la Penny, Marshmallow i RabbitTap, dues pel·lícules de la secció oficial. A dos quartes de sis a la tarda,
Aquesta tarda a dos quarts de sis a la Biblioteca al Molí hi ha una sessió infantil. Es projecten vuit curtmetratges, Xomón, Màgia, Pocions i Fades. Són vuit curs del gènere fantàstic i de cinema mut. L'entrada és gratuïta. I a més a l'acte hi haurà Artís Díaz i ell és narrador, conte a contes, que acostarà al públic al món de Segundo Xomón, un dels directors pioners del cinema mut. Avui a la Biblioteca a la tarda aquests curtmetratges
per infants gratuïts. I ja al vespre, a dos quarts de nou, nova sessió de cinema amb Night of the Ripper, una pel·lícula dins de la secció oficial, ja estrena a Espanya, i després Body Camp, també una pel·lícula nord-americana que és estrena aquí a Espanya, i es comptarà amb la presència de Brandon Christensen, que és el director de les dues pel·lícules. És la programació d'avui del festival. Si voleu conèixer més detall del que hi ha pels propers dies, podeu entrar al web molinsfilmfestival.com.
I dissabte, durant tot el dia, a la plaça del Palau hi ha la primera fira animalista. L'objectiu és donar visibilitat al benestar animal i fomentar la conscienciació i el respecte cap als animals. Hi haurà al matí activitats infantils i xerrades i a la tarda també...
Diferents xerrades i clausura. El pati del Palau, de 10 a 7 de la tarda, el dissabte, és un acte, una fiera organitzada pel Centre B. Teràpia i Terra Viva. I diumenge hi ha teatre al Foment, amb l'obra El perro de l'Hortelano, l'adaptació del clàssic de Lope de Vega, que ha fet l'actor i director Paco Mer de la companyia El tricicle. El perro de l'Hortelano, diumenge a les 6 de la tarda al Foment. Les entrades valen 22 euros i les podeu comprar al web Entràpolis.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dijous és la Milà, que està al carrer Riera Mariona, número 3. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes? L'Aventura de Cuinar, amb Madrona Sala i Judit Herrera. Els dijous de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i afectivitat. Ah, sí? El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Un espai còmodo i confidencial. Per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Joua.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al Zero Dolce? La Marta em va dir que ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de marca el residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix.
Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte.
També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Miquel Bofill. Bon dia, bona hora i bon dijous. Avui us porto una peça de Francis Polen, compositor i penissa francès que va néixer l'any 1899 i que va compondre músiques de diferents estils. El mateix Polen va dir d'ell La meva obra és la juxtaposició de l'oprofà amb l'ús sagrat. També l'any 1950, amb un article d'un diari de París, el descriu com meitat monjo i meitat brètol.
Avui el sentirem, però, amb la seva part més sofisticada i elegant, amb una cançó escrita per a veu i piano, Els camins de l'amor, amb una versió per a Bilonchel, interpretada per al gran xalista Misha Mansky, que gaudiu d'aquest bombonet francès.
. . .
Bona nit.
Fins ara!
Bona nit.
A Ràdio Molins de Rei, comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora d'aquest dijous, dia 13 de novembre, la compartim amb la Nati Bufill. Bon dia, Nati. Hola, molt bon dia. Hola, Manel Cordero, bon dia. Hola, bon dia a tothom. Bon dia, Mercè Charles. Bon dia, bon dia. Bon dia, Núria Rubió. Hola, bon dia. Els tres ben retrobats, que la setmana passada no ens podíeu acompanyar. I a Joan Domènec, bon dia. Bon dia a tothom. I Josep Vinyets, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Comencem.
I ho fem aquí amb uns obsequis que ens han portat el Manel i la Marcem, que són dolços... De Berlín. Són germànics, eh? Són de l'imperi. Són de Berlín. De Berlín Est o de Berlín Occidental? Ha d'estar tot. No em diguis.
És de xocolata, això, o no? Això és una capa de xocolata. Està fosca. Per cert, que a Berlín, que hi havia l'oriental i l'occidental, avui ha sortit la notícia que el Nino Bravo, Manel...
El Nino Bravo, la cançó libre, està inspirada pel mur de Berlín. Sí, sí, sí. Però jo no sé si ho han desmentit, això, eh? Ho han desmentit. S'ha desmentit, no? És la primera vegada que ho sento, això. És que jo tampoc no m'ha quedat clar. Doncs allà sí que ho van dir i van explicar la història. Ah, ho van dir-ho? Vam tindre un guia...
fabulós català que fa dos anys que viu allà i un... 20 anys! Ah! Diferent, eh? Domina molt bé l'alemany i a més s'ha especialitzat en la història i en la transició d'un lloc a l'altre i va ser magnífic i ens va posar aquesta cançó i ens va explicar la història que va ser un noi que va voler saltar el mur el va saltar però va quedar ferit a terra
Però llavors els occidentals no podien anar-lo a buscar perquè si s'hi apropaven, llavors els soldats els disparaven. I llavors, dissortadament, el van deixar morir. I llavors ell va explicar, si és veritat o no, no ho sé, que la història d'aquest xicot,
que va saltar, però que va morir en peus del mur, ja a la part occidental, llavors li van fer aquesta cançó, i en veritat, si escoltes ben bé la lletra, és el que passa, que vull dir que va triar la llibertat, però a canvi de la vida, perquè va morir. Aquest matí ho han comentat, però després aguantes. La lletra també és molt genèrica. Sí, sí.
Allà han dit que... Berlín està molt bé, però una de les grans... No, no, si la cansa és molt maca. Ja, ja. Una de les grans coses, per les coses, es podia visitar Berlín, és el Museu Ilsen, a l'illa dels museus, que actualment està tancat. Sí? Està tancat. Jo hi vaig estar fa poc i...
Ja diu que l'obren en 10 o 15 anys, eh? Sí, sí. És una pantanosa, entre altres coses, eh? Sí, sí. És tot molt clar, etcètera. És... Bueno, hi ha moltes altres coses a visitar, però sí, jo també... Aquest era molt maco. Nosaltres l'altra vegada aquí vam estar, vam entrar-hi a les 9 del matí i a les 6 de la tarda, com aquell que diu, van treure l'escombra per treure'ns-hi, perquè...
hi havia tanta cosa a veure, tanta cosa, que ens hi vam quedar a dinar i anar mirant, mirant, i al final van dir, escolta, que ja tanquem les portes, eh? I això ja ara està, la isla aquesta està tancada. No m'has de clenir per això que són aquests pastissets. Aquests pastissets són d'una capa de xocolata a sobre. I a dins...
Massapar. Massapar, eh? Massipar. Massipar. I allò d'absenta que a vegades portes, eh? No, allò d'absenta s'ha d'anar a Suïssa, però s'hi ha d'anar entre octubre i març. Perquè després, com els bombons aquells d'aquí que diu que no en fabriquen, doncs això no en poden fabricar perquè el que és l'absenta es cristal·litza a dins i ja no és aquell gust de...
Que s'esfongui a la boca. Vull dir, és bo, perquè el cristal·litzat és absente, però ja no ho pots regalar perquè no pots dir que... Però no és cap notícia financera, però si no és el temps de consumir, s'inverteixen els sucres.
S'inverteixen vol dir que es transformen. I cristal·litzen, i llavors menjar una cosa que se't posa entre queixal i queixal, i que no marxa, és això. I és per això que hi ha una altra marca que comença amb EFA, que circula molt per aquí, que durant l'hivern, ai, durant l'estiu, no va, no circula, perquè no... A més que la xocolata... Amb la calor es deteriora la xocolata. Es deteriora i si la poses a la nevera també. Es torna blanca, i es torna blanca, i té sabor. Exactament, també.
La nevera és un error. És un error? Sí, sí, sí. Posar la xocolata a la nevera és un error. Queda blanca. Per propietats, la teobromina s'en va avall. La teos. Teos vol dir teobromina. Teobromina. Teo vol dir Déu, en grec, oi? Sí. És l'alcaloide de Déu. Caram! I quin és l'alcaloide del cafè?
La cafeïna. I del te. La teïna. I de l'oriolina. L'oriolina. De tots he sabut. Perdó, eh? És un xiste fàcil. Un xiste. Bé, avui dia 13, eh? Sou supersticiosos? No, eh? No.
Home, jo em vaig casar amb un tretze. Jo vaig néixer un tretze, avui no hi ha problema. I tu vas néixer un tretze? Tampoc és dimarts, eh? I viernes. Però a Estats Units em sembla que és el divendres, com necessit. Jo també em vaig casar amb un tretze. Jo un tretze de maig.
Ja vaig, jo d'abril. Ah, sí, mira, jo soc del 13 d'abril. Ah, del 13 d'abril. Això m'ho havia dit la Mònica, sí. Ah, sí, tu és del 13 d'abril. I vosaltres us vau casar al 13 d'abril, oi? Sí, sí. Llavors jo no soc supersticiós perquè era el 12, em vaig casar un dia abans. Vau casar un dia abans. Per si de cas. Per si... Ja anem molt bé, oi?
Sí, sí. Pots ser sincer. 28 anys i estem junts, ens aguantem, vull dir que... Home, té mèrit, eh? Us aguanteu i ho gaudiu. Sí. Perquè si només dius us aguanteu... Home, és per dir alguna cosa, sí.
Té mèrit 28 anys ja, eh? És un bon recorregut. Home, també, és que aquestes coses com tot, si les persones tenen també una mica les mateixes maneres de ser, les mateixes formes de fer les coses, però és que també és molt d'estar, de col·laborar i estar amb entitats i de...
Clar, i això us uneix. Per tant, això sempre uneix, perquè jo he viscut amb algun amic, un que feia ciclisme, i tenia nòvia, i la nòvia treballava d'una cosa i es dedicava a altres coses, i llavors tu veies que allò no lligava, perquè jo me'n vaig entrenar i l'altre deia, home, i em deixes sol el diumenge perquè te m'has d'entrenar. Al final es va casar amb una noia que també feia ciclisme, i la cosa anava com una seda, perquè...
No, no, perquè tenim els mateixos... Les mateixes coses, els mateixos... Vull dir... Escolta, Vinyets, hi ha una altra cosa, també. El Manel i jo som la nit i el dia, i en canvi portem 55 anys junts i hi ha la tolerància. La tolerància...
de l'un a l'altre en quan a dir això que fas tu és que no em va ni per casualitat però a tu t'agrada, doncs endavant hi ha una cosa molt clara jo sopo a les 7 i ell sopo a les 9, per què? A mi li agrada futbol i a mi no m'agrada gens i a mi m'agrada fer gimnàs i si tens un acte a les 7 o a les 8, que aneu a molts actes com ho fas?
Llavors breno. Tu brenes, va. Sí, però a mi brenar... Jo prefereixo més sopar a les 7 i allà a les 9 un iogurt i ja està. Però no es coincideix, diguem-ne, a l'hora de sopar? No, no, no coincidiu. Si coincidís tenim la reserva de portar una carmanyola.
I l'hora de dinar? Que concediu? Acostumem, però si alguna vegada que a mi m'agafa el cuc i a les 12 menjo molt, quan és l'hora de dinar, doncs dic, escolta, t'acompanyo, estic aquí a la taula, però... Són uns horaris molt europeus, eh?
Sí, sí, sí. Vull dir, però això no ens separa ni molt menys, perquè, al contrari, vull dir, és allò de dir, quan un fa una cosa que a l'altre no li va, sapiguer que la tolerància que té l'altre, que dius això, a ell li pega quatre petades, però m'ho accepta perfectament, perquè sap que a mi m'agrada. Bé, és un moment de rebevacions, oi? Sí, clar.
No, revelació no, però és veritat. Perquè em van dir, no sé què, tu i el Manel i tal, tal. Dic, compartim pis, rient. Diu, què vols dir que compartiu pis? Dic, sí, perquè mengem amb hores diferents, de vegades ens aixequem amb hores diferents, perquè cada un porta els seus horaris del que sigui, ell és d'anar a dormir molt tard, jo sóc d'anar a dormir molt d'hora, al revés, jo el de matí m'aixeco d'hora, ell s'aixeca tard. Vull dir, compartim pis i compartim moltíssimes coses. 55 anys...
Núria, tu el superes o no? Sí, 60 i tants. Què dius? 60 i tants. En sèrio? Tants? Però ets una nena, com vas conèixer l'Artur? No, era no joveneta. A quina edat el vaig conèixer? Bé, el vaig conèixer, que sí que era joveneta, ens vam conèixer a l'emissora antiga. Sí, Ràdio Juventut. Ràdio Juventut, sí, allà ens vam veure per primera vegada. A la carretera. Que no ens coneixíem. Sent del mateix poble, no ens havíem vist mai. Sí.
I aleshores, aviam, jo em vaig casar... Mira, ara tinc un lapsus. No passa res, eh? El 64. 1964. Molt bé.
Nosaltres els 69. 69, molt bé. O sigui que ja portem... Quina diríeu que és la clau de mantenir-se en el transcurs de tots aquests anys? Per nosaltres la tolerància, eh? La tolerància total. I, evidentment, seguien amb la... Jo crec que ara, en els temps que corren, tot és molt més volàtil, no? És...
Sí, però la tolerància és bàsic que tenen. Bàsic, bàsic, perquè home, si dones són diferents, eh? Si tu tens una relació amb parella, estàs casat o... Tens el tema avui, eh? Sí, sí, és maco el tema. S'ha de... Hi ha uns valors. I una cosa...
imprescindibles la tolerància. És que sense això... Jo en veig una de més imprescindible. I és a l'estimar-se molt. Bé, sí.
Sí, sí, això és molt important. Estimar-se molt. No, no, no. Estimar-se és molt... Home, és bàsic. Tot neix així. De l'estimació ve la tolerància. Ja porta implícit. Tot neix amb l'amor. Perquè tolerar no ets amb un amic, amb un conegut. Sí, però... Però la teva parella és alguna cosa més.
Però precisament perquè te l'estimes molt, llavors comences a entendre que la tolerància és importantíssima. Precisament perquè la tolerància també neix mitjançant l'amor que puguis sentir per aquella persona. Llavors la tolerància és més fàcil. Has d'entendre bé l'altre i saber-ho...
i afluixar, i estirar, i... Bueno, en definitiva... I també hi ha ajudes, per exemple, a comptar fins a 7, no fins a 100, que diu, compta fins a 100, bueno, te'n vas al Pol Nord i ja no t'hi he vist mai més, no? Però fins a 7 sí, perquè és el temps que diuen que hi ha per reaccionar i dir...
Tinc tots els elements per explotar o no. Això és important. Si de sortir de bretes massa et pots generar una abundància o un excés de cortisol, que és una cosa que no és bona. Respirar ombres. Això vol dir moments de crisi, no? De moment sense bossa. Tolerància, estimar-se molt...
I on hi ha un tercer que a vegades ho comento amb gent de l'edat? Gent de l'edat, de la teva edat, eh? De la meva edat, que és l'enamorament. O sigui, hi ha gent que diu que l'enamorament dura no sé què, i després ve l'estimació. De fet, ja científicament em penso que està...
Això ho sabrà el Manel? Jo personalment, i no m'importa dir-ho en aquests moments... Atenció! Estic enamorada del Manel. Ei! Sisplau, no! I estic enamorada... Vols que marxem tots? Potser més que els primers anys. Més que els primers anys? Sí, sí. Més que aquell any 69, oi abans? Sí, sí, perquè...
ara tenim temps de poder-nos-ho dir, de poder-nos gaudir de la... encara que tenim moltes coses i que anem a dormir diferent hora i tal. Ah, també, o sigui, sopar i dormir hores diferents. Potser és la clau. Amb els anys l'has anat entenent. I ell m'ha anat entenent a mi. I ell t'ha anat entenent. Aquestes grans diferències i tolerar i estar feliç, o sigui, estar molt feliç, suposem...
Ell veient el Barça. I jo no m'agrada en absolut. O sigui, ell se'n va en un lloc, jo me'n vaig a veure una altra cosa. Jo sóc feliç. I a vegades, quan fan gol i sento gol, me'n vaig allà i li dic, estàs content, eh? I en canvi no ho puc deixar, perquè el que ell sigui feliç, se'm fa feliç a mi. Encara que jo no ho compren, no participi d'allò.
No anava a dir que la meva versió és diferent, en quan, per exemple, amb el tema del futbol, que a mi tampoc jo no m'hi fixava i no m'agradava, i m'ha acabat agradant. Amb el sentit de veure'l amb ell junts, doncs m'ha acabat agradant. Són dues maneres... I has acabat entenent-te'l? Una miqueta, una miqueta. No molt, però una miqueta sí, clar, de veure'l molt.
Però jo dic una cosa, que és el concepte d'enamorament, perquè és que això és molt important. La tolerància i l'enamorament són primordials en que una parella subsisteixi tants anys i es portin bé. Però, esclar, és que molts tenen un concepte d'enamorament que és allò que...
l'estimació en aquells moments més íntims i penses, no, és que el concepte d'enamorament és molt més ampli és el que has dit, a tu no t'agrada el futbol però llavors entrem en que l'enamorament s'ajunta amb la...
amb la tolerància. Jo m'agrada el futbol, la Cesc no li agrada tant, i en canvi, ara últimament ve el futbol a mi, al camp, i vull dir... És això. Jo quan he dit també a l'altre concepte és que si les activitats i les coses que fa la vida personal de cada un...
es van molt per separat, també costa molt més aquesta tolerància i aquest enamorament que diem. Perquè, clar, la convivència no hi és. Avui, actualment, i a moltes famílies es deu passar, que per raons laborals i allò, la millor són famílies que estan tota la setmana que pràcticament no es veuen. I tant. I n'hi ha que si tenen la feina a fora, és que ja no es veuen de cap manera. No és allò només a l'hora del sopar i anar a dormir.
perquè cadascú té la seva feina. Jo tenia una feina que treballava fora i dinava fora, amb la qual cosa l'únic que feia amb la meva parella era arribar a casa, sopar, i tindre la xerrada després de sopar i allò, i anar-te'n a dormir. Vull dir que no és... Però és així. El concepte d'enamorament és molt ampli. És molt ampli. Un segon, Manel i Joan. Que dic que estem definint la trobada com una espècie de revolta. Sí.
A la Molinenca. Perquè vull sentir coses aquí... Punyents. A mi no li agrada molt el futbol, i amb això tinc molta sort. Però sempre li he agradat el futbol. I això forma part del que serien les afinitats electives, que és el títol d'un llibre.
Afinitats electives. Ja en tenim moltes d'afinitats electives. Això també ajuda. Ja podríem afegir-ho com un altre element. Respecte al que diu la Mercè, que se sent enamorada del Manel, que és molt maco i, a més, des de microoberes, ho trobo molt interessant. Gràcies per la sinceritat. Sí, d'aquesta sinceritat a mi m'ha agradat molt.
jo diria que amb la relació de parella hi ha tres estadis a mesura que van passant els anys que són
que són precisament l'enamorament, l'estimació, i la tercera seria la tendresa. La tendresa. La tendresa també pot ser al principi. No, els tres estadis, la tercera és la tendresa. Perquè primer hi ha l'enamorament i l'estimació. I això seria el procés lògic. Però vull que...
xapó per el que ha dit la Mercè. Però cap de vosaltres heu dit una cosa que per mi és molt important. La complicitat. També la podem sumar. Nati, tens raó. No sé, de...
Aquesta barreja, doncs, com que normalment les parelles som diferents, llavors hi ha d'haver-hi aquella complicitat, aquella trapellada, aquella cosa de donar una mica d'emoció a la parella perquè no caigui en una cosa que és horrorosa, que és la rutina. Totalment d'acord amb el tema... La rutina és fatal, gran paraula. Tot el tema de la complicitat que dius. Ja formava part una mica de lo que jo... La rutina és fatal, diu. Quan jo deia afinitats electives. La monotonia...
Però la complicitat. És que treu tot l'encant. Però com evitar-la? A través de la complicitat. Sent-la conscient. Jo penso que a través de la complicitat. Allò d'aquella... Buscar aquella cosa que et farà que la parella revifi. I pot ser des de... D'anar de viatge. Des d'anar-te'n a fer un viatge, des d'anar-te'n a dir... Anem a sopar, que fa dies que no hem sortit junts.
Des de dir, va, avui ens engalanem una mica i ens anem a veure un teatro. És buscar aquelles coses que... És donar-se'n compte, perquè hi ha parelles que cauen a la monotonia i no se n'enteren. Sorprendre-te'n val-ho... Jo, què sé, presentar-te un dia amb un ram de flors que dius, i això, avui, per què? Doncs mira, per què m'ha vingut de gust. Oi, és el dia...
Per tant, han sortit bastants elements. No, no, és que és veritat, eh? La convivència és difícil. O sigui, aquí hem de... També no totes són flors i violes, eh? La convivència és difícil i llavors aquí és on entren aquests tres punts que hem dit. La tolerància, la tendresa...
l'enamorament, vull dir, et toleres si segueixes amb aquell fil d'enamorament, vull dir, o d'estimació. Jo anava a dir que també... Que també em sembla important parlar de moltíssimes coses, de qualsevol tema.
El tema perquè sí, parlar-ne, sí, parlar-ne. I aprofundir, potser, en aquell tema, també, és important. Encara que de vegades no ho sembli el tema, però quan segueixes parlar-ne, te n'adones que sí, perquè et dones a conèixer el teu interior del que penses sobre allò, encara que no es coincideixi. Encara que no es coincideixi, eh? Que de vegades també és bon coincidir. Però tenir conversa... Exacte, tenir la conversa, com dius...
Em sembla molt important. Sí, sí, sí. Per simple que sigui el tema, eh? No cal que sigui un tema molt important, no? No, no. Pot ser molt simple. No, una notícia que sorti a la televisió i que l'un pensi d'una manera i l'un pensi d'una altra. O d'un programa de televisió, per exemple. No veure-ho igual i llavors sobre allò parlar-ne i veure el que veu cada un, no?
I un apren de l'altre. I una cosa que és important és la confiança, també. I tant, aquesta ha de ser... Bàsic, eh? És bàsic. Es va fent, però és que si tu ja no hi tens confiança, ja comences a pensar malament de tot, a pensar... I fent el cap... I no arribes... Això espatlla molt, també. Quants temes han sortit? I tu anaves afegint alguna altra més, Joan? No, no.
això sobre la confiança ser sincer, dir la veritat sinceritat, dir la veritat i llavors, en tot el que hem dit també pensem que en qualsevol relació de parella hi hem de ser sincers també hi ha llums, però hi ha moltes ombres hi ha llums i ombres però bueno, ja és això és que esclar, no tots són flors i violes que se sol digui no tots són flors i violes
Hi ha moments d'atenció, hi ha moments de... Com deia el Manel, comptar fins a set. Aquests moments i veure com ho resolca això. Sí, sí, i la vida de vegades et porta a situacions molt difícils que has de compartir i has de conviure amb aquell fet, no?
I és important, doncs, tenir el recolzament l'un de l'altre. Clar. Sortit, doncs, un bon gruix de teoria. Ara, allò que ha dit de pràctica, eh? De pragmatisme. Aquesta qüestió que ha dit el vinyets de què treballes i no coincideixes, aquest cap de setmana el Miquel Àngel actua aquí i la seva dona actua a Alemanya. Ara, bé, a Hamburg.
Tu vols dir que el Miquel Àngel vol que se sàpiga això? Sí, clar. Volem que algú que li gradi el jazz... Que vagi la trasca. Ah, ho has fet per promocionar el concert. Evidentment, evidentment. Salutat, salutat, salutat.
Ha sigut molt sutil, això. És a dir, que ell per feina ha d'estar... I això pot passar que ell també viatja molt. I això passa moltes setmanes i molts dies que l'una està en una punta i l'altra està en una altra. A la presa. Ell a Mallorca i ell a Alemanya. I el diumenge ell aquí i l'altre allà. Ha donat classes al conservatori.
No es pot viure de si tindré èxit en una cosa o una altra, sinó també, pragmàticament, fer coses que tothom pot fer en el seu àmbit. Doncs, bueno, disculpeu de l'esponsor, eh? Escolta'm, pot ser que ja no hi hagi entrades? Sí, encara n'hi havia. Seguint fent esponsors, el meu veí de dalt...
Viu a Mallorca i avui està aquí, al revés que el vostre, que és el Miquel Flores, que avui actua a la sala gàtica, amb un quartet de saxos. També havia estat a l'ESMUC i...
alumne del Miquel, Bofill... Bofill, efectivament, programador dels clàssics a la bòtica. Però estem desviant per tancar el tema de la parella. Que també és que cada professió té les seves coses. Això venia perquè cadascú tenia la seva feina. Aquella que el Vinyets ha dit que quan es tenen feines molt diferents, a vegades no es coincideix quan vols. Llavors, el problema ve quan aquestes feines s'acaben i llavors sí que conviveixes amb la parella moltes més hores. Has d'aprendre a
Sí, perquè a vegades tenim el concepte que conviuen bé, però què passa? És el que deia abans, que es troben molt poques hores al cap del dia o al cap de l'any. Això va bé, també. I llavors què passa? El moment que aquesta convivència passa a ser a diària, perquè o has deixat la feina o has canviat de feina o has deixat ja de treballar, és quan te'n dones compte si realment hi havia aquesta convivència o no hi era. Llavors, amb les noves generacions, com ho veieu, això?
Jo sempre em dono la sensació que les noves generacions, possiblement, són més trencadissos. És a dir, quan nosaltres passàvem o hem passat durant la nostra vida de parella moments difícils, ha sorgit o hem estirat de la tolerància, de la tranquil·litat, de la paciència, ja millorarà... I, en canvi, potser avui dia dona la sensació que...
No soc feliç, no estem bé, saps què? Ho trenquem. I hi ha ruptura. Jo penso que a vegades és allà una mica de dir, doncs calma, vull dir, perquè una nova relació no et diu pas que estaràs millor.
I això és el que a mi a vegades... Vols dir sense esforçar-se per mantenir... Evidentment, a veure, jo ja sempre he dit que hi ha una cosa que per mi és primordial, i és el respecte. Si entre la parella no hi ha respecte, si no hi ha respecte, aquí el millor és la separació. Ens obrim molts elements. Molts elements, eh? Perquè llavors hi ha el deterioro del...
És que, a més a més, pots fer deteriorar molt a l'altra persona si no la respectes. Li vas minant la confiança en ella mateixa, li vas traient aquella tranquil·litat o seguretat que té de com és ella. Per tant, quan no hi ha respecte per mi aquí, la parella, no hi ha discussió. S'ha de separar.
Però si existeix aquest respecte, el fet que estiguem passant una temporada que dius, no em sento enamorada, o no m'atreu, o no m'atreu físicament, perquè hi ha moments que també la sexualitat és un gran recolzament de la vida de parella. Si per la raó que sigui esperta aquest encant, és difícil anar tirant endavant.
Clar, i llavors, millor això es pot fer recuperant-ho des de dintre i no mirant fora. I no mirant fora. I no mirant fora. I a les noves generacions que insinuava... Però és el que has dit tu, Nati, que llavors són més rupturistes.
I com ho diuen allò, l'herba al veí del costat, o la casa al costat, és més verda? És més verda. Però, esclar, hi arribarà un moment que es tornarà a madurar. També em perdrà l'encant de la novetat. Però com que amb un cop de clic hi ha moltes possibilitats. Exactament. Li trobes totes les gràcies i després és el mateix. Et tornes a entrar en la mateixa dinàmica. I això jo és el que...
Vist des de fora, eh? No soc ningú. També pensem una cosa que actualment, avui en dia, es viu molt en parella. Vull dir que antigament nosaltres, a les nostres èpoques, festejaves i acabaves casant-te. Avui en dia molt d'aquests viuen en parella, sense haver-hi un vincle, diguéssim,
de casament o sigui civil com si és eclesiàstic però això no farà possiblement jo el que penso és que és molt més fàcil trencar perquè dius no ens portem bé i hi ha problemes d'allò tu segueixes la teva via i jo segueixo la meva com que no hi ha cap vincle oficial que lligui aquesta relació
Però mira, jo me'n torno a casa meva i tu te'n torno a casa meva i aquí no passa res. Simplement és una qüestió de papers, vols dir? No, no, que avui en dia jo veig que hi ha molta gent que viuen en família que no hi ha cap paper. Quan no hi ha fills... Pots viure amb parella i tindre un fill, o pots viure molts anys amb parella i ets parella, de fet, i això també... O que cadascú tingui el seu espai... O també et dona uns drets, vull... Sí, no, no, però cada vegada és fort, també és això.
I quants matrimonis veus que es casem perquè tenim ja un fill o tenim dos fills? Això, evidentment que la vida ha anat evolucionant i no pots mirar-ho com era l'època nostra, però vull dir, a la nostra època això era molt més impensable. Jo me'n recordo quan era jo més jove el temps de casar-me, quants matrimonis hi havia que quedava amb estat ella i pràcticament els pares els obligaven a casar-se perquè, ui, un nen i esteu solters i que...
Era mal vist. Sí, no, no. Per sort, per sort, tot això s'ha canviat molt. S'ha canviat, sí, sí. Però que actualment cada vegada hi ha més gent que viuen amb parella sense ser ni parella de fet, ni matrimonis civils, ni molt menys. Això està clar. Ara tu has tret un tema i és els fills, vull dir, perquè això també no deixa de ser. I no arriba...
Un altre... És molt complicat. Un altre món, eh? És un altre món. De totes les parelles separades que llavors els fills... Ara me'n vaig a casa d'un i ara me'n vaig a casa de l'altre i llavors amb la nova parella torna a haver-hi un nou fill. Llavors aquest nou fill, quina relació té amb els altres fills? I si els desplaça, si no els desplaça, si l'amor del pare...
coherència amb l'educació, perquè llavors, clar, com pot ser coherent anar a l'educació, si cadascú està... Molt complicat, eh? Jo ho veig un moment, eh? Aquesta complicació també ve molt pels pares. Quan hi ha una separació, depèn del tipus de separació i com arriben a separar-se'n. Hi ha parelles, ja no dic matrimoni, sinó parelles, que se separen i, escolta, o parles malament l'un de l'altre, o li mira de fotre...
Vull dir, no hi ha allò de dir tu refàs la teva vida per un cantó, l'altre la fa per l'altre, som canemics com el primer dia i la cosa segueix igual. Quan hi ha una separació i hi ha fills, aquest és el gran problema. Segons a quin estat han arribat aquesta separació, el pic queda molt trencat. Podeu parlar, jo crec que...
que podeu parlar molt els que teniu fills. Tenir un fill és una gran responsabilitat. És plantejar-s'ho molt i és fer un pas endavant dins de la relació de parella. Impressionant. Escolta, em sort que no t'ho plantegis moltes vegades. Perquè si quan ets adult i et trobes segons amb els panorames a la vida... D'aquí ve que dius... És que és molt mono un bebè. S'ha de pensar molt... A casa dels altres. S'ha de pensar molt. És una...
El problema el tens quan aquest bebè es fa adult i has d'encaixar segons quines circumstàncies. Però aquest bebè va portar una vida que ha tingut relació amb el seu pare i amb la seva mare. Per quants es trobes que alguns, que el seu pare o la seva mare, perquè no sempre és el pare, també pot ser la mare, ja no l'ha tornat a veure des que tenia 3 o 4 anys que els pares es van separar.
i no he sabut res de sa mare o del seu pare en tots aquests anys. Hi ha altres casuístiques aquí. No, no, és que és així. Per això he dit jo, depèn del trencament, perquè hi ha trencaments que ja no vull saber res i a lo millor se'n va viure hasta un altre poble per no tindre cap mena de relació amb aquella altra persona amb la que he conviscut i tenen un fill en comú. Però la podia la majoria, no? Sí, sí, és que hi ha molts.
Custòdies compartides I llavors a mi Suposo que la canalla És molt plàstica, és molt adaptable Però així ens i tot a mi em fa Quan em diuen, no, és que aquesta setmana em toca a casa el pare No, aquesta setmana em toca a casa la mare I agafa els bàrtolos I a cap al casa del pare I a casa de la mare Bueno, hi ha alguns casos en què El que es mou és el pare Això són els mínims Perquè val molts diners Una setmana marxa el pare I una altra setmana I llavors entra la mare
Ja, però és que llavors això és difícil perquè hi ha d'haver-hi tres llars. La comuna, la del pare i la de la mare. No tothom és capaç de poder mantenir això, eh? Tres cases. Amb una època de manca d'habitatge i de preus. Se'n van a viure a casa els pares, els avis... Sí, va, pobres pares, no? També, llavors els hi torna el fill. O la filla. Sempre pobres pares i pobres avis. Això ha sigut sempre i sempre serà. Sobretot pobres avis. Com ara no, eh? Com ara no, eh, Joan? Com ara no. Pobres avis? No, com... Aquestes mogudes...
A mi, com a anècdota, una amiga em va dir, tinc una neta que de tant en tant ve a casa i em diu, fes-me un dinar d'aquells que saps fer tu. Perquè les àvies semblen que cuinem millor que el jovent. Dinar a les 12, a les 2...
No, no, a casa hi ha la nevera, com que a més són tots músics i actors i tal, hi ha la nevera sempre plena i el congelador també. Ah, si fossin advocats vols dir que no, eh? No. El que ve i té gana... Mira, ahir a la nit el Miquel Àngel va vindre a dormir perquè a les 5 del matí agafava un avió cap a Mallorca. I tenia gana.
Si tenia gana, jo estava veient la tele tranquil·lament, m'obria la nevera, el congelador, jo què sé, va menjar el que li va vindre de gust. Perquè si jo tinc sopar fet per ell, a vegades ve i no li ve de gust el que jo tinc. Doncs manera.
Cobri la nevera i es faci el que vulguis. Autoservell. Avui jo trobo que el George Orwell es divertiria molt amb el nostre, d'allò, eh? Granxes animals... Aquella monedat... Avui què? Avui és dia 13.
La remolió dels animals. I fa 10 anys els atemptats a París, ja, eh? 10 anys. El Bataclan... Tanquem el consultori sentimental. L'Elena Francis, s'acaba l'Elena Francis. Però fa molt interessant, eh? El dia de posar la sintonia i ara el concert de Bataclan. El concert de Bataclan, 13 de novembre del 2015.
Bé, no només al Bataclan, sinó que hi van haver diversos punts de la ciutat. No sé quina cantonada també. Una cosa els fets, l'altra constatar el pas del temps rapidíssim, 10 anys ja de... 10 anys. És veritat. I abans d'entrar comentava un article del diari...
que sí que posa la pell de gallina que hi hagi gent que siguin capaços de fer, de tiradors... Això ve de l'Era dels Balcans, que va sortir. Perquè abans ho comentàveu, abans d'entrar, és espereïdo, eh? Gent rica, moltíssima pasta, molts diners, els agafen, els porten a Trieste, que hi ha la frontera amb Sarajevo,
més o menys Sarajevo i una altra població dels Balcans, i llavors, com que és una zona que a nivell de turisme cola molt bé, i a més Trieste ho permet molt bé, per anar a caçar, són caçadors, el que no és...
El que no sabien era que el que anaven era una caça humana, que és un tema molt cinèfil, a més, perquè hi ha moltes... És tot, quasi tot un gènere cinematogràfic, moltes pel·lícules d'aquestes que gent...
amb molts diners poden disparar els propis humans. I els nens tenien una tarifa més alta. I els nens tenien una tarifa més alta, perquè si veien un pare i un fill, un pare i un fill disparaven el fill perquè tenien la... Això és terrible, eh?
Però, a més a més, és que penses... Això espero que s'hi arribi fins al final i s'investigui. No recordo el nom del llibre, però representa que és un violinista que l'inviten a tornar a Sarajevo a fer un concert. I llavors es troba amb una antiga nòvia i expliquen això, que la feinada que tenien per travessar els carrers per protegir-se dels franctiradors. I, esclar, penses-hi, qui són aquests franctiradors? I ara descobreixes que, a més a més, era un esport.
una cacera humana una cacera humana no en tenien prou de tot el seu problema polític a més a més si hi havia persones que s'hi divertien jo no ho assimilo
No sé si la, diguem-ne, la ministra de Trieste o l'alcaldessa o el que sigui, podia estar al corrent que aquests fets no eren a caçar cèrvols, sinó una altra cosa, que sembla que sí que potser estava al corrent, però esclar, donava molts diners al...
el protectorat aquest de Trieste, diguem-li el que sigui... Ha sigut un punt calent allò, eh? Trieste? Sí, sí. Dècades. Fins a 100.000 euros es van arribar a pagar per poder matar una persona així, fredament. És terrible, eh? És riscós. És terrible. Perquè una cosa és la guerra, no?, que es barallant. No en teníem prou entre ells. Si els vinguessin de fora a practicar un espor,
Mira, ens hem quedat tots quasi així. Després de tant amor... Haurem de tornar a obrir el consultori. Era més distret i més agradable. És més tendre. És més tendre, efectivament. Bé, i en tot cas, aquests atemptats a París, que també després vam veure repetits en altres ciutats, que són aquests llops solitaris,
que fins i tot a Berlín també amb un mercat d'anar al recoll. Sí, amb un mercat d'anar al recoll. Sí. Quan no hi ha aquí a les Rambles. Sí, sí. No, hi ha llocs que es repeteixen. Algunes ciutats europees. Un Estambul, però ja Estambul, de petardets d'aquests n'hi ha sovint, eh?
Estàs allà passejant i... què hi farem? Però... Jo crec que hi ha una paraula que hem d'analitzar de fons que és una cosa que fa 20 anys no existia i ara és el rei de Bastos, que és el dron.
Un dron pot paralitzar tots els vols de tota Europa. Per què? Perquè algú envia un dron sobre un aeroport i has d'averiguar si aquell dron porta uns explosius, o projectils, o el que sigui. O sigui, avui en dia no cal portar gent al front d'aquella manera de la Primera Guerra Mundial, que allà queien com a mosques, però pobra gent, no?
I en canvi aquí, doncs, escolta, des de no sé on, potser des de l'Antàrtida, estan enviant coses sobre l'aeroport de no sé què. L'altre dia era el de Múnich, etcètera. Això, jo crec que els que poden arreglar-ho deuen estar. No tenen mitjans de moment per parar. No, no, els drons són molt efectius. Estan revolucionant tota la cosa. Són molt efectius a aquest nivell.
I això que es veien fa 7 o 8 anys o 10, com un joguet pels nens. Mira, per Nadal, pels Reis m'han portat un dron. Sí, hi ha drons bons i dolents, també. No és el que passa, que cada invent sempre té la part negativa. Perquè, esclar, el dron, per fer fotografies... Sí, sí, és fantàstic, però, esclar, li pots donar aquesta mala utilitat. I sense jugar-te a tu la vida pots matar molta gent. Sí.
Carregues d'explosius i l'enviens. I amb efectes col·laterals, eh?, perquè després jo sempre parlo de les pel·lícules, però llavors diu... Ai, no...
No fem res perquè veig que hi ha nens jugant. Jo estic segur que tant se'ls en dona. Si van per aquell objectiu, si hi ha nens, hi ha nens. I ja es diuen efectes col·laterals. Això és Gaza i Ucraïna. Exacte. Lamentablement han desaparegut nens i nenes que no tenien cap culpa de res. Just a sota hi havia el Hamas. Allò és el que sabia de...
Allò és el que s'havia de bombardejar, no? Allò és el que s'havia d'atacar. I si hi ha... Mala sort per ells. Els hi és igual, sí. Sí, sí. Mala consciència, també. Canviem de tema, també, perquè... Fem una cosa alegre. Coses alegres, ara, ja. Que ens queden sis minutets. Bueno, va, el Josep... El Josep n'està fart del Festival de Terror perquè necessita ja posar-los de curats. Saps per curar-les.
I diu que a veure si treuen la M aquella gegant... No, dues, ni en dues a la sala. Lo més aviat possible, sí, aquella M... Aquella M funciona, va molt bé a nivell de... A mi m'agrada el terror. Sí, la M de terror molins va molt bé, perquè projeccions, transparències, coses... Està bé. Jo penso que va ser un bon disseny. No sé quan va canviar, ara ja he perdut...
però quan es va treure el logo de l'Aima. Molt bé. Però el decorat de Pastoret sempre el poseu pel pont de la policia, no? Aquest any el m'adaventem. Aquest cap de setmana no el que ve. Però sí. De tota manera, el terror, Joan, per la teva informació, a mi... Ara no hi vaig cuinar molts anys, les 12 hores, quan es preguin només les 12 hores de cinema de terror... Per això parles de molts anys que enrere, eh? Hi havia una provocació a la vegada.
No, ara el tema de Tarrón no em va tant i no hi vaig, però vull dir, hi havia anat molts anys a les 12 hores i m'agradava, això sí, però amb els anys aniran canviant també una mica. No assajeu aquests dies, aleshores? Sí, estem assajant al local del SEM. Al local del SEM. No, no, cada any s'ha fet assajos dintre de les 12 hores, deixem d'assajar allà a l'escenari de la PENI, perquè està ocupat per les 12 hores,
Per les dues hores no, pel terror. Pel terror. A mi sempre em vaig quedar plantat amb les dues hores. Em vaig quedar penjada amb les dues hores. Pels anys. Pel Festival Internacional de Cine de Terror. I llavors... Fins i tot a la televisió. I llavors hem anat a ensajar en un altre lloc. Vull dir, hem anat a ensajar algun any a la grupa, algun altre any aquí al gimnàs del...
del col·legi del Palau, i ara aquest any estem al CEM. Ara una pregunta, Joan, el terror també ha canviat molt. De l'època que parlem nosaltres, que anàvem a les 12 hores, que al final acaben les petantes de riure, a el que és el terror d'ara, aquest terror psicològic. Jo, des d'any 73. Hi ha coses que es mantenen a les 12 hores, ja vaig veure el programa.
Et refereixes a l'evolució del llenguatge del terror. Sí, sí, canviant molt. Parles de les pel·lícules. Sí, canviant molt. Jo vaig anar a veure els curs. Molta por no em van fer. El terror ha canviat molt. Hi ha terror que realment...
Fa molta por, i després hi ha el que diuen el gore, que és més de sang i fetge, per dir-ho d'alguna manera, és tot més viscos. Però hi ha un punt d'inflexió en el terror als anys 80, que per això els seus fundadors, que entre ells estic jo, i als anys 73-74...
75, més endavant, vam tindre la gran sort que va ser un èxit rotund, rotund, rotund. I per què? Perquè hi havia aquest punt d'inflexió en què el llenguatge del terror va canviar. De ser un terror gòtic
com les pel·lícules d'Ala Hammer, del Christopher Lee, el Peter Bushing, era un terror gòtic, definim-lo així, va haver-hi un moment que en el cine de terror lo violent o lo dur que era una seqüència no es veia, estava fora de plano. Però va haver-hi un moment, perquè el llenguatge del terror del cine evoluciona, que el que estava fora de plano entra dins del plano.
Per entendre'ns, per exemple, quan a la semilla del diablo, el Polanski, al final, a l'últim plano, ensenya aquell nen que d'alguna manera és el dimoni, avui ja hi ha un... Ja la profecia, quan el nen gira l'esquena...
quan gira el cap i fa totes aquelles... Contorcions. Això va ser un punt d'inflexió. I va, diguem-ne, va evolucionar el gènere del terror. I fins ara. Joana, et preguntaven una cosa. No, no, has dit que ensenya el nen. La profecia, marxen el pare, la mare i el nen entre mig. El Demian.
Exactament. I llavors, aquell nen que representa que li han fet els sessorcismes, li han fet tot i l'han convertit en un nen normal. Però marxen tots tres, el nen gira, mira la càmera i amb aquells ulls és el dimoni. No li han fet res, és el dimoni. I s'acaba la pel·lícula.
I abans de l'exorcista m'he equivocat. He dit la Ryan quan ens deia el personatge a ficció era la Rigan. La Rigan era la nena que fa totes aquelles contorsions i tot allò que allò dius, ostres, això no l'havia vist mai així en primers planos, d'aquella manera.
Ho hem de deixar aquí, eh? Ara ho veiem i ens quedem igual, eh? Perquè va evolucionar aquest moment. Sí, ja hi estem. Moltíssimes gràcies, Nati Bufill, Josep Vinyet, Joan Domènec, Núria Rubió, Manel Cordero, Mercè Charles. Que vagi molt bé, Nati Bufill. Gràcies, també. A reveure. Igualment una setmana. Gràcies a tots. Vinga, gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Hem mobilitat en aquests moments tallada la C14 a Peramola per manteniment del túnel. També a la C25 a Aguilar de Cegarra la neteja d'un accident que va tenir lloc ahir provoca algunes retencions ja que hi ha un carrer tallat. A la 2 a Vilagrassa hi ha un carrer tallat també per un accident i a la PCT a Santa Perpètua de Mogoda una varia talla dos carrils i provoca...
I els Mossos d'Esquadra han detingut a Rubí els lladres que van intentar atropellar una gent de la policia autonòmica després de sacsejar diverses botigues del Vallès. Ens amplia la informació la Pamela Martínez des de Ràdio Rubí.
Rubí, dimarts a la tarda va ser l'escenari final d'una persecució policial iniciada al Vallès Oriental. Dos homos de 47 i 39 anys van ser detinguts després de robar roba esportiva en diverses botigues de Granollers i de la Roca del Vallès i fugir a gran velocitat. Durant la persecució van posar en perill un agent dels Mossos que va esquivar per poc ser atropellat.
Després d'hores de recerca, el vehicle va ser localitzat a Rubí, on les patrulles van interceptar els sospitosos. Se'ls acusa de dos delictes de furt i un detentat contra l'autoritat. Els objectes robats s'han recuperat i retornat als comerços afectats.
I aquesta nit un incendi en un edifici del carrer de la Glorieta del Priorat a Reus ha deixat una desena de ferits i un gos mort. El foc originat als baixos de l'immoble poc abans de les 10 de la nit va provocar ferits de diversa consideració. Una dona va resultar ferida greu i va ser traslladada a l'Hospital Sant Joan mentre que un adolescent va patir també lesions i ous i altres 9 persones van xateses al mateix lloc dels xets. Els veïns van estar evacuats o bé confinats als seus habitatges i el foc es va extingir cap a les 10 de la nit.
I el debat sobre la possibilitat d'allargar la vida útil de les centrals nuclears arriba avui al Congrés. La Cambra votarà una esmena del PP a la llei de mobilitat sostenible que planteja que aquestes instal·lacions continuen funcionant més enllà de la data límit de tancament que en el cas d'Escó estava previst per al 2030.
Totes les mirades se centren, per tant, en la decisió final de junts, amb uns vots que poden ser decisius perquè la mesura tiri endavant si suma els seus suports dels diputats de Vox i populars. Un escenari de bloqueig i tensió després del trencament de relacions entre els de Carles Puigdemont i el PSOE, que s'ha tornat a escenificar en les darreres hores amb retrets i foc creuat d'acusacions motuers.
I pel que fa el temps, avui tindrem un dia assolellat, a la meitat nord i a l'oest, hi haurà també, sobretot, més estones de sols, tot i que ja haurà també presenciat alguns núvols prims. Avui també serà protagonista el vent del sud i sud-est. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 10.
Informació local. Avui continua el cicle clàssica a Molins, que suposa que fins al mes de juny hi haurà un cop al mes, un dijous, concert de música clàssica a la gòtica. Segona sessió d'aquesta temporada, que és una novetat d'aquest any. I avui, a les 8 del vespre, a la gòtica hi haurà un concert de l'Hitore Quartet, amb cantes d'agua i duelo a la memòria de les víctimes i afectats de la dada. És un quartet.
de saxos, que a més faran l'estrena mundial d'una peça de Mauricio Sotelo. Al cuartel l'integren Jaime Estevez, el saxo soprano, Sira Pallissé, saxo alto, Hugo Lumba...
que és tanora en aquest cas, i Miguel Flores amb baix, amb un saxo baix. Doncs el quartet farà el seu concert avui a les 8 del vespre a la Gòtica. Les entrades, si en queden, les podeu adquirir al web Entràpolis. I més música, perquè l'altabaix programa per diumenge de Return of Dry Martino, un concert de jazz amb aquesta formació, aquest quartet, amb aquest projecte liderat pel Molinenc Miquel Àngel Cordero,
El Contrabaix l'acompanya en Polo Medes, Trompeta, Santi de la Rubia, Saxo Tenor i Toni Pagès, Bateria. El diumenge a les 7 de la tarda a la Trascatrusca, les entrades anticipades al web caltabaix.cat. I aquesta setmana ha començat la tòmbola del mercat que s'allarga fins al dia 22 de novembre i participen 16 parades del mercat. I suposa que per cada 5 euros de compra d'aquestes parades...
Us donaran una bulleta que haureu de rascar per veure si ha estat premiada o no. Si ha estat premiada, podreu anar a la tòmbola que hi ha a la primera planta del mercat i rebreu un regal. L'horari per recollir els premis és de dimarts a dijous al matí de 8 a 1, els divendres amb horari de matí i de tarda i els dissabtes al matí de 8 a 1 fins que s'exhaureixin les existències. La tòmbola del mercat fins al 22 de novembre.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dijous, la farmàcia cobra fins les 10 de la nit. És la Milà, que està al carrer Riera. Mariona, número 3.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes? Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure hi està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo.
012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951.
Som la penya, som esport, som cultura. Us hi esperem!
Si busques un programa on la música en veu de dona sigui la protagonista, el Quan Comença la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions. El Quan Comença la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música en veu de dona. Quan Comença la nit, amb Fermín Arrecio.
Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 10 del matí, pràcticament ja 10 minuts, seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora, matí de dijous, 13 de novembre, de seguida fent l'espai de preguntes a l'alcalde, amb l'alcalde Xavi Paz. A partir de les 11 parlarem de la primera fira animalista Morins de Reí, parlarem dels 15 anys de la declaració de part natural a la Serra de Collsarola, i a més a més també anirem cap avient amb el Josep Ferrer amb la maleta a la mar. Això és el que ens queda al programa des d'ara i fins les 12.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora. Abans, però, anem a escoltar el grup de la setmana, segurament, els oques gràcies, que en 20 minuts van esgotar 55.000 entrades a l'Estadi Olímpic. Déu-n'hi-do, eh? Es diu aviat. Serem ocells, és la cançó que escoltem, i de seguida venim amb l'espai de preguntes a l'alcalde. Som-hi!
Amunt, si encara hi ets és un ple, el deu aguantar la vida amb tu, ens ha ajudat al fons en tot és fosc, quan ho veiem tot perdut. Avui vull ser l'ombra del núvol blanc, vull sentir que sóc aquí, no miris avall, que tremola el pols, vés-te'n cap amunt.
El sol vol, marxo lluny, i què importa si ningú ho entén, que les mateixes pors que enceguen són finestres plenes de lluny. I el sol vol, marxo lluny, i què importa si ningú ho entén, el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.
No sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei que pari la veritat que creix. No hi haurà ganes per tants ocells, i a dins l'aire no ens calen papers. No sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei.
Segur que l'incertesa em fa seguir, potser no saber en el fons em fa feliç. Digue'm qui podria saber millor que tu, els cops que has vençut l'angoixa i has viscut per mi. No cal que deixis de fer res.
Vull que sentis que ets aquí i si algun dia et perds segur que et serveix. Si ara et ve de gust, ves-te'n cap amunt. Marcha lluny i què importa si ningú ho entén, que les mateixes pors que enceguen són finestres plenes de llum i el suavó.
El que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps. No hi haurà gàbies per tants ocells, i a dins l'aire no ens calen papers. No sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei que pari la veritat que creix. No hi haurà gàbies per tants ocells, i a dins l'aire no ens calen papers.
No sé què diuen els meus petons, però no hi ha llei que pari la veritat del vent. Serem ocells als oques gràcies des del seu disc Fans del Sol, que ens ha situat ja a un minut per arribar a un quart d'onze del matí.
Preguntes a l'alcalde d'aquest dijous 13 de novembre de 2025. Recordeu que ens podeu trucar al telèfon del directe per fer qualsevol pregunta al 936686161, també al WhatsApp de la ràdio al 691438847, missatge de text o nota de veu, o a través de l'Instagram, que ara començarà la retransmissió en directe d'aquesta secció, d'aquest espai, i també qualsevol pregunta que hi hagi, doncs la traslladarem. Alcalde Xaipat, bon dia i bona hora.
Molt bon dia i molt bona hora. Amb l'agenda apretada, perquè com us hem explicat, avui es celebren... Bé, aquesta tardor, perdó, no avui exactament, però aquesta tardor es celebren 15 anys de la declaració del Parc Natural de la Serra de Collsorola, declaració del Parc Natural. Avui hi ha un acte a la tarda a l'Ateneu Barcelonès on precisament l'alcalde participa en tant que vicepresident executiu i representant de l'àrea metropolitana de Barcelona, el Consorci del Parc Natural, però és que, a més a més, avui també hi ha assemblea
De fet, d'aquí una estona el mateix ja teniu barcelonès, no? Gent de paratada avui parlant del parc de Coixerola. Avui ens dediquem al parc de Coixerola i, per tant, a una part molt important del territori del terme municipal de Molins de Rei, també. Avui fem, com és habitual, una comissió executiva, després l'assemblea, però és que aquesta és especial perquè...
Hi ha un pacte de governança a nivell de presidències del Consorci del Parc Natural de la Serra Cuixarola, d'alternar-se en cada mandat dos anys el president de l'àrea metropolitana de Barcelona i dos anys la Diputació de Barcelona. I en aquest cas, avui és l'assemblea en el que també es produeix el relleu en la presidència entre el president...
de l'àrea metropolitana de Barcelona i alcalde de Barcelona, i llavors el representant de la Diputació de Barcelona, que en aquest cas serà el diputat delegat, Enxesco Omar.
que assumirà la presidència. Assumirà la presidència i, en aquest sentit, tant en quant representant de l'àrea metropolitana i de l'Ajuntament de Molins Arrer, jo continuo de vicepresident executiu, evidentment, en aquest, diguéssim, en el que queda de mandat municipal, i a la tarda el que fem és celebrar un acte per commemorar aquests 15 anys d'existència al Parc Natural de la Serra Cuxarola, el que jo sempre dic, un miracle que no s'ha produït
per acció divina, perquè ens entenguem, sinó que s'ha produït per la constància, la perseverança dels nous municipis, de les administracions municipals, que van començar a treballar per la preservació d'aquest espai molt abans de la declaració de Parc Natural i que, evidentment, va tenir una conseqüència positiva en el moment en què de les darreres decisions, també,
del govern tripartit de llavors, el 2010, van decidir declarar aquest parc com a parc natural. Això ens ha donat rellevància, és un parc molt específic, és molt únic.
en el continent europeu, en tant que és un parc natural, però que té una pressió demogràfica i uns nivells de visitants que no tenen la resta de parcs, que té entre 15 i 20.000 habitants, persones que allí resideixen dins del parc, amb aquests nuclis de muntanya, sigui vallvidrera, sigui... Evidentment, doncs...
Baipineda, els barris de muntanya Molins o sigui, els d'altres municipis i que evidentment es treballa per preservar-ho al màxim amb aquest equilibri entre conservació i preservació de la flora i de la fauna i alhora també aquests usos que està tenint uns usos
que, xifrats, segurament de fa 15 anys, que devien ser uns 3 milions, i escaig, no? I ara, que més enllà del pic que va tenir, diguéssim, post-pandèmia, ara s'han estabilitzat amb més de 5 milions de visitants. Això, per tant, conforma i configura una necessitat d'un equilibri que, en aquest cas, és complexa.
Hem donat a conèixer el parc de Coixerola. La millor manera perquè la gent tingui consciència de preservació d'aquest espai és també que la conegui, que l'estimi. Ara posa el debat de l'utilització d'aquests...
amb, diguéssim, paisatges i aquests espais, quan ja la utilització és massiva i inclús hi ha conflictes entre les propis diversitats d'usuaris. I, per tant, això és el que segurament reflexionarem avui. També posarem en valor la tasca que estan fent els ajuntaments i, en aquest sentit, jo crec que...
Doncs, la feina que està fent l'Ajuntament de Molins Arrer en els dos darrers mandats, amb aquesta recuperació de la Riera Babidràs Capdalt també, no només per Molins Arrer, sinó per el propi parc de Cuixerola.
Perquè, a més a més, és una recuperació de la guiera bevidrera que actua com a veritable connector biològic d'aquest parc de coixerola que, dins de la seva especificitat, dins del seu cas únic d'aparatge, una de les seves vessants altres, en aquest sentit, de configuració especials, és la seva manca de connectivitat.
I és per això que és tan important espais com la Riera Babidrera que la preservem per tant de facilitar l'intercanvi i la connectivitat d'aquest paratge de la Serra Coixerora amb altres espais naturals.
Molt bé, doncs hem començat parlant de Coixolola, evidentment és actualitat, però anem a sintetitzar aspectes del municipi abans que l'alcalde ens deixi per justament anar a aquesta assemblea. Hem vist a les xarxes, Instagram concretament també, de l'Ajuntament, l'alcalde, que han començat, i anem a explicar-ho, les obres per la creació d'un aparcament públic, que ja s'havia, evidentment, anunciat i explicat, però han començat ja aquesta setmana,
A la parcel·la situada al carrer del Pla, amb la cantonada primer de maig. I ho hem de contextualitzar perquè això també forma part d'actuació prevista dins de les obres del nou poliesportiu del Font de la Cadena. Sí, arrenquem tota una acció conjunta que té diverses arestes, que és un projecte que hem pensat...
tant en el projecte final com en aquelles millores que podem fer en el decurs de les obres per tal d'esmortar-hi al màxim les repercussions cap als veïns i veïnes. I per tant, com sabeu, en matèria esportiva i gran equipament, l'objectiu d'aquest mandat és un nou projecte.
És un dels objectius, però bàsicament és el pavelló pont de la cadena a fer en l'escola pont de la cadena. Per fer aquesta obra, més enllà de l'enderroc del gimnàs actual de l'escola, que farem en aquestes dues setmanes d'aturada de l'activitat escolar, ja està programat per això, perquè comencin el dia 22 de desembre i el dia 5 de genet d'estar finalitzades les tasques de demolició i enderroc del gimnàs actual de l'escola,
l'escola necessita un espai per fer l'activitat docent en el decurs de la durada de les obres del nou pavelló. És per això que a la part frontal d'aquesta escola, on hi ha un aparcament, es restaran places d'aparcament d'aquell espai perquè allà s'ubicarà una...
una carpa com el més semblant pot ser la carpa de la Mariona on serà l'espai que l'escola podrà fer l'activitat docent esportiva i alhora també pot actuar d'espai en horari extraescolar per activitats diverses com les activitats extraescolars que s'hi fan a l'escola i és per això que en paral·lel estem habilitant aquest espai d'aquesta pastilla que a hores d'ara no està ni urbanitzada
per tal d'incrementar el nombre de places d'aparcament que hi haurà en aquell espai, per compensar la pèrdua que hi haurà davant del parc de la cadena, però alhora també ho estem fent per mirar de garantir al màxim la seguretat d'aquest espai. Per tant, és un espai que en teoria ha de tenir càmeres de seguretat i ha de preservar la seguretat perquè són coneixedors, evidentment que a vegades quan enyunyes aquestes places d'aparcament de l'àmbit més residencial poden tenir tendència a tenir...
uns índexs de criminalitat o delictius per sobre del que són habituals. Per tant, en aquest sentit estem preservant, estem mirant de compensar aquesta pèrdua de places d'aparcament.
amb un aparcament més gran i alhora més segur. I és per això que comencem les obres de l'aparcament, que hauran d'acabar a l'entorn de 10 o 15 de gener. Començaran llavors les obres que haurien d'estar enllestides també el dia...
8 de gener, quan comenci l'activitat escolar d'aquesta carpa, i al període de Nadal es faran aquestes obres de demolició del gimnàs de l'escola, de manera que estarem en predisposició.
amb menys afectacions, o en el període que menys afectacions tindrà l'activitat docent, en el moment que s'hagin acabat aquests treballs, començar ja les obres del pavelló que actualment s'estan licitant. Per tant, s'estan licitant, s'estan descobrint els egells i s'està resolent el procés de contractació. És una...
licitació, és a dir, el procés pel qual l'Ajuntament ha d'escollir l'empresa que ha de fer aquestes obres, que s'han presentat tres empreses, i per tant aquest període, si avui és 13 de novembre fins al 8 de gener, és el període que esperem fer aquests tràmits que han de resoldre aquesta mesa de contractació per tal d'encadenar tots aquests processos. Insisteixo, aparcament, carpa, demolició del gimnàs i inici d'obres del nou pavelló esportiu, que hauria de ser a l'entorn del mes de gener.
La CARPA, per tant, ja estaria instal·lada pel segon trimestre del cos? La CARPA hauria d'estar instal·lada, i això és el que estem fent, perquè l'escola i l'activitat docent de l'escola no es vegi afectada. I per tant vol dir que ells acabaran el dia 19 de desembre, el primer trimestre escolar, amb unes condicions de normalitat com han tingut ara, i quan tornin el dia 8 de gener han de tenir...
Els gimnàs ja han derrocat, per tant, els treballs més feixucs de demolició, evidentment, dels gimnàs no els han de patir, i han de tenir ja la carpa preparada perquè no es vegi alterada la seva activitat docent, en aquest sentit, esportiva, cap dia. És a dir...
Passaran de tenir el gimnàs com el tenen fins al 19 de gener i la carpa, en principi, ha d'estar el 8 de gener preparada. Molt bé, aquest espai que us dèiem, ja que es pavimentarà amb il·luminació i senyalització, també es farà a través d'aquests treballs valorats amb prop de 140.000 euros, parlant exclusivament de l'aparcament, que ha començat, com dèiem, aquesta setmana. A veure, s'han acumulat diverses preguntes i vull...
fer-les totes. L'usuari, parlem d'Instagram, Marta N. Buil, preguntes, teniu previst pressupost per jardineria i neteja pel barri de la Granja? Per tant, teniu pressupost previst per jardineria i neteja pel barri de la Granja? El tenim per tot el municipi, i de fet jo crec que és notori els impuls que estem fent en aquestes àrees.
des d'un punt de vista del pla de xoc de la via pública, des d'un punt de vista del que són els plans d'ocupació, cinc que tenim ja per fer la neteja dels barris, tres més que incorporarem al gener, per tant, vuit persones extres per fer el reforç d'aquestes tasques de neteja, i la jardineria que estem fent i millorant en molts aspectes. No és una qüestió només de la granja, sinó de tot el municipi, i que crec que estem donant...
amb prou explicacions, diguéssim, des del mes de juliol amb tots els passos que estem fent per reforçar aquests serveis. Entenem que, a més a més, necessitem una millora i una inversió en els equips i en les màquines de neteja.
I això és el que anirem assolint a partir de l'aprovació dels pressupostos 2026. Necessitem escombradores noves, necessitem una màquina que faci una neteja més exhaustiva dels pagaments de la centre de la Vila, de l'Avinguda Barça de València, dels baixos del canal, i per tant, en això estem. Jo el que demano és una mica de paciència, en el sentit que tots estem d'acord que hem de reforçar aquests serveis. Jo crec que també molta gent està valorant els esforços que s'estan fent des del juny-juliol
a l'hora de, diguéssim, reforçar aquests serveis, i que necessiten més temps i més continuïtat per veure encara més resultats positius. Ara, el barri de la Granja és un barri que, en aquest sentit, la jardineria està força mantinguda, amb un parc de la sèquia que jo crec que llueix. Ara, és veritat que en el barri de la Granja tenim una inversió pendent, com vam fer.
en els escocells de l'Avinguda Mancomunitat, per exemple, i hem de fer una proposta de reforma de tots els escocells que hi ha en el passeig terraplè, els que estaven amb aquella biomassa, que són els que en aquest sentit hem de millorar. I entenent també que el que acabem de fer fa poc és l'aprovació de la licitació del Pla d'Arbrat. Per tant, la incorporació i la plantada de més de 300 arbrats que faríem progressivament en el decurs del proper any.
El Carlos pregunta quan s'encendran els llums de Nadal aquest any. Diu, hi ha alguna novetat o es farà algun tipus d'espectacle, això per una banda, i després pregunta què és aquest acte que fa el PSC demà a la tarda. Suposo que són les joventuts socialistes. Primer anem a Nadal. Nadal, les llums s'obriran per primera vegada, per tant s'encendran, l'acte d'encesa de llums és el 29 de novembre a les 6 de la tarda.
Per tant, el cap de setmana aquell ja estaran les junts enceses abans del pont de la Puríssima. Hi haurà un espectacle i hi haurà cert increment de les junts d'anada en alguns punts que gràcies a la licitació hem assolit i per tant l'estendrem a més espais del municipi i inclús a la zona del Molí jo crec que encara hi huirà molt més. L'any passat va ser dels primers cops que vam començar
diguéssim, acompanyant a la fàbrica Els Somnis que hi hagués més il·luminació a la zona de la plaça d'Octubre i aquest any aquest espai també es reforçarà, com també alguns aspectes de l'Avinguda Barcelona des del carrer Riera Mariona fins al carrer Riera Bonet. Per tant, en principi hi haurà més punts en un projecte que no va d'un any a un altre, sinó que any rere any estem reforçant cada cop més i recordo, perquè a mi m'agrada...
Ja sabeu, m'agrada posar perspectiva als projectes que anem treballant. Les Jums de Nadal era un projecte que l'Ajuntament poc feia fins fa sis anys. Corrien a càrrec de molins de comerç. I l'Ajuntament el que feia només era la instal·lació d'unes junts que pagaven el comerç. Per tant, quan ara diuen les ajudes al comerç, les ajudes al comerç poden ser crematístiques, poden ser en línia de subvenció, que no han disminuitat en absolut, que es mantenen,
I poden ser també treballar amb el comerç per fer campanyes, per facilitar les campanyes de venda i que el poble llueixi bé perquè la gent estigui atreta a quedar-se en el poble i a consumir en el poble. I en aquest sentit, des de fa sis anys que Molins de Comerç no paga ni una sola llum. Ho fa tot l'Ajuntament. I hem invertit en llums una quantitat molt important i hem invertit en lloguer també de llums de manera molt important.
Per tant, això també és una forma d'ajuda al comerç. I després el comerç afegeix, evidentment, gràcies també a subvencions que rep de l'Ajuntament i la capacitat de generar recursos que té el propi Molins de Comerç, el trenet de Nadal. I per tant, això ens configura una agenda Nadal, jo crec que molt atractiva a Molins de Rei, així se'n s'ho reconeix la gent, en el que comencen les activitats a partir de...
de l'encesa de llums, que tenim els tradicionals cagaltió, que hi tenim el trenet de Nadal, que hi tenim les llums de Nadal, que tenim la fàbrica dels somnis, que és una joia i que, diguéssim, ben valorada pel nostre entorn, i que tenim tantes activitats també culturals que ens permeten gaudir d'un Nadal en Molins de Rei, entranyable, en família, i sobretot en Molins de Rei.
altra qüestió, què ha de passar demà al local del PSC? Bé, demà escolteu, doncs una cosa que ens fa molta il·lusió i és la constitució de les joventuts socialistes de Molins de Rei i ens fa il·lusió perquè en un món en el que ara sembla que el missatge és tots els joves es fan de dretes i són no? aposten per l'extrema dreta, bueno, escolti anem a veure les enquestes en el millor dels casos diuen que un de cada quatre
També hi ha joves diferents i que tenen posicionaments progressistes i que el que volen fer és fer front davant aquesta onada d'extrema dreta de les societats.
un posicionament, des del meu punt de vista, regressiu, que planteja solucions simples a problemes complexes i a societats complexes. Per tant, des d'aquest punt de vista que hi hagi hagut la posada en comú de diversos joves de Molins de Rei i l'entorn que hi hagin decidit constituir la Joventut Socialista de Catalunya, doncs, escolteu, com podeu entendre per nosaltres, és del més il·lusionant possible, perquè al final això... Primer...
Et fa tenir un projecte més global. Et fa pensar en un projecte i defensar un projecte que actua per totes les generacions.
I segon, home, doncs sempre és molt interessant quan algú porta ja un temps en això, veure que hi ha joves que et miren, pels quals millor o pitjor pot ser un referent i que tenen ganes de combatre i d'aportar al poble i a la societat en consonància amb el teu ideari. Per tant, ens fa molta il·lusió.
A dos quarts de set de la tarda, el local del PSC, demà divendres. Això mateix. Hi ha una altra pregunta, en aquest cas, de l'usuari Juli.González Hernández, afirma inseguridad los fines de semana por la noche para nuestros jóvenes por la noche. ¿Y por qué no se puede poner denuncias el fin de semana en la policía local?
És el comentari que fa aquest usuari. Inseguretat pels nostres joves. Això s'hauria de concretar més. Jo els discursos generalistes d'inseguretat, els discursos generalistes de estem pitjor que abans, les xifres no... Aquesta tesis, que pot ser opinable, que és més percepció que realitat, jo no dic que s'hagi d'obviar,
S'ha de contrarrestar, però nosaltres, per objectivitar les respostes, anem a les dades. I les dades diu que nosaltres, com he dit aquí en més d'una ocasió, si la xifra delinqüencial de Catalunya és de 64 delictes per mil habitants, Molins està en 40. En 40. 24 punts per sota de la mitjana catalana. I després diu, ja, ja, però escolti, però passen coses. I clar, passen coses, sempre han passat coses.
Per tant, quan diuen sempre han passat coses, diuen, anem a veure què està passant actualment. Però és que, d'entrada, les dades que nosaltres tenim d'aquest any 2025 són millors que les del 2024. Ara, a partir d'aquí han passat coses i hi ha determinats patrons que han canviat. És veritat, al cap de setmana. El que passa ara és que a vegades tenim alguna agressió que abans potser la repercussió d'aquesta agressió
era limitada i ara és evident que succeixen dos fenòmens en les agressions que poden passar ara. Un, es viralitzen, tenen un abast molt més important cap a una part de la població molt important i dos, no ens enganyem, hi ha formacions polítiques que juguen amb aquestes agressions a apel·lar el vot de la por
per convèncer que la seva opció política és millor que qualsevol altra. I només així s'entén el discurs d'opcions que han aparegut i apareixeran a Molins de Rei com Vox. Vox que jo no he sentit què pensa de Molins de Rei, jo no he sentit quin projecte té per Molins de Rei,
Jo només he sentit que diu que si actualitzem els impostos amb el 2,3% de l'IPC català és que estem fent una sarbatxada fiscal? O que qualsevol aspecte delinqüencial que hi ha li fa un vídeo i diu compte perquè Molins Agui és insegur. I això arriba a molta gent. I això és el que hem de combatre. I jo el que li dic a la gent és escolti, anem a veure...
Els pares, sí, hem de protegir els infants, hem de protegir els adolescents. Hi ha noves formes deliqüencials, segurament, i s'han de combatre, jo crec que Mossos d'Esquadra, la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, estem dient, hem de combatre el fet que abans, segurament, hi havia menys presència d'armes blanques i ara n'hi ha més. I per això hi ha els dispositius que hi ha, entre altres coses, per la Festa Major.
Però tres, no perdem de vista que sembla que els anys 80-90 no passava res i els que ja tenim una perspectiva sabent com era el municipi dels 80 i 90 també. I també van patir agressions als 80-90. Vull dir, jo mateix, tornant d'una festa major, a mi a la plaça de l'estació en el seu moment em van atrecar un dia. I anàvem amb un amic tornant cap a casa caminant.
Està pitjor amb millor. En aquella època existia una cosa que era radiocasset dels cotxes que havies d'amagar sota el seient i quantes vegades t'havies trobat un cotxe rebentat per això. Llavors, anem a posar-li perspectiva.
sense defugir les dades, sense defugir estudi del que està passant, però no caiem en la temptació d'aquesta sociologia que existeix de cridar sempre la mala notícia. No, és que estem molt pitjor. No, és que estem... És que és fatal. No, és que Molins és insegur. No, és que Molins està deixat. No, és que... Bueno, escolti, ja, doncs... Miri, sap què passa? És que si sempre diuen que tot lo negatiu, anem a afrontar els debats com són. I no defugirem els debats. I els afrontem. Per això hem pres les decisions que hem pres per la festa major?
Després algú diu, és que no cal això. Bueno, escolta, posem-nos d'acord, no? Perquè alguns diuen que en Molins ha hagut, altres diuen que no cal això. Bueno, doncs cal, i cal posar-li perspectiva, i cal analitzar-lo cas per cas. Precisament, Vox en Molins de Raí feia una publicació que diu Infraestructures que no aguanten ni una lluvia més amb imatges del carrer Molí. Sí, i ensenyava un clavegaram d'un dia que després no hi va haver cap inundació.
que mientras los impuestos suben un 2,3%, el sistema de canterillado ya no aguanta más. Sí, Oriol, m'ho estàs dient, això? No, no, però entenc que m'ho estàs dient per Vox. És a dir, si ara lliguem el 2,3 perquè hi hagi un vi d'una claveguera de la plaça Pompó i Fabra, que està xuclant i que després no produeix res, i que sabem que estem en el punt baix, que aixequem a invurnals, i precisament ho fan un dia,
que més veïns estan dient, no, acaba de començar a ploure i ja no engoleixen, i després no passa res. Perquè hi ha tot un servei... Podem posar l'accent de, oh, és que no s'ha resolt això...
Mira, a mi m'agrada posar l'accent que aquell dia vam rebre l'alerta el dia abans, i ho vam parlant aquí la setmana passada, que teníem tot el dispositiu d'ADF, Protecció Civil i Guàrdia Urbana aixecant invurnals, que no es van inundar cap municipi, que després vam tenir els serveis de neteja netejant com dues setmanes abans quan hi va haver el temporal de vent i que en 24 hores vam netejar una part molt important del municipi. Tot no.
Després, a la setmana següent, vam continuar reforçant carrers Estefanier de Requesens, etcètera, etcètera, Esperanto, etcètera. Ara, aquella mateixa tarda vam redireccionar personal del servei de la deixalleria mòbil, de voluminosos fins a la neteja. I pràcticament tot el centre del poble va estar net, aquella mateixa tarda-nit, amb un temporal molt greu. Jo vull posar a manifest quan funcionen els serveis també.
Jo crec que, si em permets, mira, ara que... Jo també m'hi apunto, perquè ara sembla que si no parles d'això, ara que tothom parla de Rosalia, no? Jo agafaré una frase de la Rosalia amb el programa La Revolta que vaig veure i molt entusiasta, a més a més. Era la mateixa Rosalia que deia, escolta, és que això al final és com l'algoritm. Això, si un té sempre mals pensaments, sembla que només cridi el malpensament. Deixem-nos ja de... O tot està fatal, no? Sembla que és que hi ha algú... És que és normal que si un s'aixeca sempre amb aquest ànim...
I no vull dir que caiem en l'altre extrem oposat que diem que tot està perfecte. Ja sé que algú de l'oposició intenta dir que jo sempre dic que tot és perfecte, però aquí hi ha la hemeroteca gravada setmana rere setmana que es pot contrastar, com jo he estat crític, amb coses que no hem fet bé.
i dels que estem posant remei, o coses que no funcionen suficientment bé i que mirem de posar remei. L'únic que demano és paciència perquè hi ha coses que a mi ja m'agradaria tenir d'avui per demà. A mi m'encantaria que demà, a partir de la directriu que hem donat, que és la nostra funció, de dir, hem d'incorporar aquesta màquina i aquesta màquina a la CBNT ja la tinguessin demà. Com podeu entendre a mi? El que més il·lusió em faria. Però hi ha un procediment de contractació.
És com amb la residència. Ja fa temps que vam decidir anem a la licitació, però hem de fer un procés i esperem que es resolgui bé i comencin les obres ben aviat. Tenia un procediment. Ahir mateix estàvem moderant una taula de l'associació catalana de municipis amb tres alcaldes i tots posàvem d'acord en aquest sentit que cada cop la llei de contractacions s'està enllunyant més del que és la nostra voluntat, el nostre projecte, la nostra idea de com cada alcalde i alcaldessa vol que evolucioni el seu municipi fins que ho aconseguim.
Ara, sisplau, jo demano també un posicionament de dir un punt d'esperança, un punt de positivitat també, a l'hora de dir, escolteu, hi ha problemes, hi ha coses que s'han millorat, hi ha coses que necessiten la nostra atenció, en això estem. Tenim una trucada que fa estona que ens estava esperant. Jo, aviat. Sí, sí, ho sabem. L'alcalde, que és la... Esperem que... Sí, sí, tira-ho. És la Montse Domingo. Molt bé, Montse, bon dia.
Bon dia, benvinguda. Gràcies. Digues, digues, escolta l'alcalda. Mira, escolta, que jo et volia fer una pregunta. Aquí al carrer Verdaguer, jo dic al número 36, el primer pis, quan penseu fer la poda dels arbres? A quina alçada? Mira, una mica més amunt de la federació. En teoria, jo diria que ja la vam fer la setmana passada perquè aquesta va acompanyada amb la de les llums de Nadal i ja la vam començar a fer.
Perquè, si no m'equivoco... Per on vau començar? Per baix? Jo diria que vam començar a la plaça de l'Ajuntament on hi havia el pas del tren, diria jo, fins a la plaça dels Països Catalans. No sé si vam continuar cap amunt, si no ho farem ben aviat. Està previst, eh? No, és que vinc al primer pis i resulta que tinc d'anar obrint llums, perquè... Sí, però ja, ja, ja... Montse...
amb el llum obert. Sí, Montse, les podes no pretenen treure tota la fulla perquè el que obliga a poder tenir una llum també dona ombra a l'estiu. És a dir, aquest és un equilibri... No, no, jo estic molt contenta amb els meus arbres. Per això, per això, aquest és un equilibri a vegades difícil, Montse. No, no, jo estic molt contenta de dos en guarda que vos treguéssiu. No, no, ja li dic jo que ja tinc més d'una proposta sobre la taula a vegades de treure arbres, és a dir, que abans de treure un arbre rumiem-ho 10 vegades.
És molt maco, amb els arbres. Aquest és el pensament que m'agrada escoltar, també. Sí, jo estic contentíssima amb els arbres, però és que arriba un moment donat que també et fa falta veure en el claró. No, amb això... Bueno, hem de buscar aquest equilibri. Això mateix. Val, doncs així ho fareu aviat, dius?
Espero que sí. Així està. Bueno, a veure si ho teniu en compte. Vinga, gràcies. Gràcies, Montse. Adéu, bon dia. Adéu, gràcies. No tenim més preguntes, tampoc, a través de... No, jo diria que sí que en diria una. Ah, doncs no em constava, però en tot cas la mosquem. Ah, bueno, el Julio diu, ¿por qué no se pueden poner denuncias en la policía local? Sí. Ah, correcte, em contestes a la primera part o a la setmana? Bueno, diria que sí que es poden posar una altra cosa.
És a dir, la competència d'agafar les denúncies de Mossos d'Esquadra. I una altra cosa és que nosaltres ampliem aquest servei en el moment que tinguem dispositius per fer-les. En qualsevol cas, una denúncia es pot fer un dissabte, es pot fer un dium, és que el fet no caduca.
I, per tant, en el pitjor dels casos què pot passar? Que hi hagi hagut un fet delinqüencial que es vulgui denunciar un dissabte i diguin vingui vostè dilluns a denunciar-ho? Tampoc és un problema, això. Es fa. I en qualsevol cas, si no, sempre aquell dissabte pot anar a Mossos d'Esquadra i posar-la. El mateix dissabte, si té una urgència, han posat la denúncia.
Bé, no sé si ha de marxar ja l'alcalde. Jo crec que puc estirar un minutet més, dos, si hi ha alguna cosa més. No sé si teniu alguna cosa més. No ha entrat res més. Em consta que teníeu Consell Educatiu Municipal, també? Sí. Pots ser? Sí, sí, sí. Ahir no vaig poder anar. Bé, preguntar si hi havia alguna novetat al respecte. No, a veure, és un...
en el seu sentit, diguéssim, ordinari, on es van passar les dades d'inscripció, com ha començat el curs escolar, i es van tractar altres temes, també el dictamen sobre l'eficiència energètica i la climatització de les aules, i els treballs ordinaris d'inici de curs escolar.
I que dilluns comencen les obres de millora de les voreres de l'Avinguda 11 a setembre, segons també ens consta, ja es va fer una aquesta introducció. Estem fent diverses coses, estem fent això. Aquest divendres s'estan acabant les obres d'aquesta penúltima fase de restauració de la guiera de vidrera, en el que hem dit al començament.
11 setembre, que sempre havíem dit, vindran les voreres, ara, en principi, la setmana que ve, s'acabaran. També estem fent unes obres de millora per perfeccionar el que no havia de quedar bé al carrer Roseta Canalies.
com sabeu on allà vam pacificar el carrer Roseta Canalies és veritat que vam aixecar tot un pas tot una cruïlla tot un pas de vianants la vam aixecar com la que hi ha per exemple al carrer Barraquer amb terraplè i això va provocar que s'anullés algun invurnal que els veïns ens van adreçar i va dir escolta quan hi ha hagut algun episodi de pluja allò a tenir inundacions que mai havia tingut diguéssim i per tant estem mirant de resoldre aquesta situació per tal de fer compatible
la mateixa evacuació d'aigües que hi havia abans amb la pacificació del trànsit que hem assolit ara. I altres coses, perquè al barri de la Granja veuran millores també. Hi ha hagut una altra veïna que també ens ha dit la neteja. Hi haurà millores del manteniment al barri de la Granja gràcies també als acords que estem arribant amb les superfícies comercials que s'hi estan instal·lant al barri. Per tant, estem en un projecte
que, com dic sempre, ara s'estan començant a veure molta de la feina que hem fet a nivell de licitació i de contractació, des d'un punt de vista que ben aviat també veurem com comencen els treballs de restauració dels aiguamois del riu, un projecte que hem parlat molt i que ha costat molt, i ben aviat sembla que l'àrea metropolitana està resolent actualment la contractació,
I home, jo crec que ja podem veure allò que tantes preguntes ens ha representat també, doncs que al llarg d'aquesta setmana, la setmana que ve, acabaran els projectes, el projecte de plantació de tot l'arbrat i arbustives per pont de la cadena, on ja es comença a visualitzar el que era el projecte original. Per tant, en aquest sentit,
Jo estic moderament satisfet de com estem assolint una línia d'execució de projectes que durant molt de temps hem explicat, durant molt de temps per la ciutadania, pels veïns i veïns, eren idees que plasmaven i que ara s'estan veient en realitat. Deixem-ho aquí, doncs. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé la jornada també marcada per aquests 15 anys de declaració del Parc Natural de la Serra de Collsorela.
El que farem és recuperar, doncs, un espai dels que compartim el Bon Dia Bon Hora el divendres, en aquest cas amb la Judit Herrera, parlant de grans dones de la història. No concordarà aleshores, segurament, però en tot cas repassarem dues de les dones que formen part d'aquest llibre, Cent grans dones de la història. Farem una pausa musical i arribarem a les 11 del matí, on parlarem, o quan parlarem, de la Fira Animalista, primera Fira Animalista de Molins de Rei, aquest dissabte a la plaça de Plau.
Seguim, i ara hem de parlar de grans dones de la història, i no ho farem sols, sinó que ho farem amb la companyia de la Judit Herrera, com és habitual, com cada divendres. Què tal, Judit? Bon dia. Bon dia, Oriol. Com estàs? Molt bé. Disposats a escoltar dues dones més que formen part d'aquest llibre, 100 grans dones de la història, que repassem totes les setmanes, en aquest cas el divendres, a partir d'aquest llibre de la Maria Àngels Cabrer.
Què ens portes avui? Avui porto també dos grans dones. Una és Rosa Parc, que va ser una líder en el seu moment, i després també la coneguda Mari Sampera, la nostra. Fantàstic. Doncs escoltem... Escoltem, començarem per Rosa Parc. Perfecte, som-hi.
Com aquelles papallones que mouen les ales en una punta del planeta i provoquen un huracà a l'altra punta, el petit gest d'una persona pot suposar una gran transformació en el conjunt de la humanitat.
La conquesta dels nostres drets està feta de petits gestos que van marcar un abans i un després. I un d'aquests gestos el va fer una dona de la mama anomenada Rosa Park, que es va convertir en una icona del moviment pels drets civils.
Farta de ser discriminada com a negre, de no poder entrar als mateixos restaurants que els blancs, de no poder ni seure a l'autobús al seient que li vingués de gust, un bon dia va sortir de casa engrescada a no deixar-se trepitjar. I quan va pujar a l'autobús, en lloc de seure en un dels llocs destinats als de la seva raça, va seure allà on els blancs tenien prioritat per seure. I la va fer grossa.
Era l'any 1955 i allò va succeir a Montgomery, a la capital del seu estat. El fet de desafiar les normes que dictaven la segregació racial va portar parts directe a la Gargiola, però no li va importar. Així mateix li van imposar una multa de 14 dòlars que va valdre la pena pagar.
La conseqüència de la seva valentia va ser el moviment encancelat per Martin Luther King, que convidava els afroamericans i les ofroamericanes a no fer servir el transport públic i enfonsar l'empresa econòmicament. Les protestes es van allargar durant més d'un any, semblant a la vaga de Tenenvies que van viure aquí l'any 1951, una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme.
I el resultat va ser que l'acord suprema dels Estats Units va decidir declarar inconstitucional la segregació al transport públic. Park era modista, filla d'un fuster i una mestra, però quan van succeir els fets treballava de secretària a la National Association for the Advancement of Colored People, de manera que estava més que conscienciada que el lloc subsidiari que ocupaven les persones de raça negra amb la societat
Era una injustícia fregant. Alguns van voler treure importància a la seva gesta i van dir que simplement devia tornar cansada de la feina, per això no s'havia volgut aixecar per deixar lloc a un blanc. Però ella, que era una coneguda activista, va insistir dient que estava farta de tot plegat. El seu no va ser doncs un gest absurós, sinó ben calculat, una peça d'addomino que es movia ben conscientment perquè se'n moguessin moltes més.
Va ser un exemple de desobedència i resistència pacífica en un país tremendament racista que arrossegava un veritable drama de maltractament i humiliació d'aquells i aquelles que tenien la pell fosca. Més endavant, Rosa Park es va traslladar a Detroit i va treballar per al Partit Demòcrata. Per la seva lluita contra el racisme va rebre la metalla d'or del Congrés dels Estats Units. Fisca't!
Bé, doncs, ara continuem amb la nostra estimada i recordada Mari Sampiri. Sense el sentit de l'humor no som res. Sense l'humor el pessimisme s'instal·la en el lloc més profund del cor i ja no hi ha qui el teregui. Riure és sortir d'un mateix i ser feliç una estona.
La còmica Mari Sampere en va ser una mestra de les que han quedat amb la memòria. Alta i de rostre una mica equestre, ella mateixa deia que per triomfar amb la vida no calia la bellesa física. Tenia molta raó, ja que ella va triomfar de valent.
La seva mare, Rosa Ernaet, havia estat florista a les Rambles i va ser actriu, bailarina i cantant de Sassuela. El seu pare, Josep Santpere, també empresari teatral, fó un famós actor considerat el rei del paral·lel en aquelles primeres dècades del segle XX en què aquesta artèria barcelonina era el cor dels espectacles i de la diversió.
Ells van ser, per exemple, els que van popularitzar la cançó Remena nena. En el si d'aquesta nissaga va créixer Mari, destinada a esdevenir una actriu polifacètica. Per demostrar que li esperava una vida singular, va néixer en un tren quan la seva mare tornava cap a Barcelona, un lloc on els nens i les nenes no tenen per regle general el costum de venir al món.
Quan era jove, Mari Sant Pere va prendre l'ofici de modista i barretaire i es va incorporar a la companyia teatral del pare per ocupar-se justament del vestuari. Però portava el teatre a la sang i aviat es va posar a actuar. La mort del pare, però, que va tenir lloc al final de la guerra, la va apartar dels escenaris. Va obrir una botiga de barrets que va mantenir oberta fins l'any 1948 i va reprendre la seva activitat artística.
També humorista i vedet va tocar tots els mitjans, teatre, ràdio, cinema i televisió. En plena Guerra Civil va debutar al cinema i va treballar en el setè art amb directors de prestigi com Berlanga. Pel que fa a la ràdio, l'hora de Mari Sanpere la va fer molt cèlebre. Amb la seva faceta musical va dedicar-se a la revista i va publicar diversos discos plens d'alegria i picaresca.
El Circ també la va cridar i als anys 70 hi va provar sort en incorporar-se al programa del Circo Prithi. Durant molts anys va ser un personatge molt popular que sortia sovint a la televisió fent gala de la seva viscòmica. Un personatge molt estimat que tothom coneixia i que formava part de la cultura popular.
L'any 1973 va ser anomenada Ramblista d'Honor, cosa que segur li va fer molta il·lusió, perquè allà va ser on la seva mare va covar l'esperit artístic de que Mari gaudia. Però Mari Sant Pere també va ser coneguda com el seu pare, com la reina del paral·lel. Amb la recta final de la seva vida va tenir una mala temporada. El seu marit, que era industrial i patia una depressió, es va llevar la vida llançant-se a l'aigua d'un vaixell.
Per la seva banda, ella va morir envoltada de núvols, mentre dormia plàcidament en un vol Barcelona-Madrid. Fins aquí aquest repàs a dues grans dones de la història, Rosa Parks i Mari Sant Pere. Moltes gràcies, Judit. Gràcies a vosaltres. Que tinguis bon programa avui. Igualment.
És una presència.
Si em trobes a faltar, si en el silenci del teu dia sents encara la meva veu. Si en la quietud de la nit trobes a faltar la meua.
Doncs bé, acabem el programa amb aquesta música. Això és una cançó, és una adaptació d'un poema que es diu Un riu que no s'atura. La producció, la veu, la mescla, tot ho ha fet el Master Phillips, però la lletra és de la Gisela Isaac.
Martin Phillips, què li he dit? Master, imagina't. El Martin Phillips, eh? Un riu que no s'atura. Una cançó que ens ha servit per arribar a les 11 del matí. Pausa i tornem de seguida. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha defensat que l'amnistia relacionada amb les despeses del procés i el cas del CDR és compatible amb el dret europeu. Tot i així ha assenyalat deficiències de procediment com ara terminis massa curts i la limitació de la participació d'algunes parts que podrien vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva.
ha conclòs que la llei no afecta els interessos financers de la Unió Europea ni contradiu tampoc les normes antiterroristes. La seva opinió no és vinculant, però sí que orientarà la futura sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, clau per als líders i activistes independentistes pendents de l'aplicació de l'amnistia.
I el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha ordenat el confinament de totes les ous de corral criades a l'aire lliure a tot Espanya a partir d'aquest dijous per prevenir la propagació de la gripe aviària davant l'augment del risc. La mesura publicada avui al BOE ha afectat totes les granges i prohibeix que les ous romanin a l'exterior. Fins ara la restricció només s'aplicava a 1.200 municipis catalogats com a zones de risc o vigilància espacial.
I el debat sobre la possibilitat d'allargar la vida útil de les centrals nuclears arriba avui al Congrés. La Cambra votarà una esmena del PP a la Llei de Mobilitat Sostenible que planteja que aquestes instal·lacions continuen funcionant més enllà de la data límit de tancament que en el cas d'Escòs estava prevista pel 2030.
Totes les mirades se centren en la decisió final de junts amb uns vots que poden ser decisius perquè la mesura tiri endavant si suma els seus suports als dels populars i Vox. Un escenari de bloqueig i tensió després del trencament de relacions entre els de Carles Puigdemont i el PSOE que s'ha tornat a significar en les darreres hores amb retrets i foc creuats d'acusacions mútues.
I protecció civil. Ha activat la prealerta del Pla Vencat per la previsió de ratxes de vents superiors als 90 km per hora des d'aquest migdia i fins demà al migdia al Pirineu, Prepirineu i també al nord de la Catalunya central, sobretot a les zones de més altitud. Es demana precaució en la conducció, com sempre, i en les activitats també a l'aire lliure.
I pel que fa a la mobilitat en aquests moments a la 2, a Sant Feliu de Llobregat, volíem dir, hi ha un carrel tallat per un accident a la P7 a Santa Perpètua de Mogoda, on avaria també talla en aquest cas dos carrils i provoca retencions importants. També a la Nacional 260 a Pedret i Marxa es dona pas alternatiu per la pèrdua de càrrega d'un vehicle i també hi ha retencions a la C59 a Santa Perpètua de Mogoda, a la B10, a la C58 i a la C33 a Barcelona.
I els pescadors catalans i el govern de la Generalitat sumen esforços per exigir a Brussel·les mesures urgents per poder seguir treballant en el que queda en dany. Estan pendents de l'autorització de més dies de feina coincidint amb el període fort de les festes de Nadal com ha garantit el comissari europeu de pesca.
Informació local. Continua el Festival de Cine de Terror amb diferents activitats. Aquest matí s'anuncien els finalistes del Premi a la millor producció d'un curt en llengua catalana. Després hi ha una masterclass per parlar de cinema de terror independent adreçat a Escolars i que impartiran els directors Calle Casas i Marc Carreter, moderats per la cineasta Mireia Noguera. I després, un quart d'una, es farà alliurament de premis
i l'anunci del curt guanyador d'aquest nou concurs que ha organitzat el festival. A la tarda, diferents sessions de projecció a la Penny, Marshmallow i RabbitTap, dues pel·lícules de la secció oficial. A dos quarts de sis de la tarda,
Aquesta tarda, a dos quarts de sis, a la Biblioteca al Molí, hi ha una sessió infantil. Es projecten vuit curtmetratges, Xomón, Màgia, Pocions i Fades. Són vuit curts del gènere fantàstic i de cinema mut. L'entrada és gratuïta. I, a més, a l'acte hi haurà Artís Díaz, i ell és narrador contra contes, que acostarà al públic al món de Segundo Xomón, un dels directors pioners del cinema mut. Avui, a la Biblioteca a la tarda, aquests curtmetratges...
per infants gratuïts. I ja al vespre, a dos quarts de nou, nova sessió de cinema amb Night of the Ripper, una pel·lícula dins de la secció oficial i estrena a Espanya. Després Body Camp, també una pel·lícula nord-americana que es estrena aquí a Espanya i es comptarà amb la presència de Brandon Christensen, que és el director de les dues pel·lícules. És la programació d'avui del festival. Si voleu conèixer més detall del que hi ha pels propers dies, podeu entrar al web molinsfilmfestival.com.
I dissabte, durant tot el dia, a la plaça El Palau hi ha la primera fira animalista. L'objectiu és donar visibilitat al benestar animal i fomentar la conscienciació i el respecte cap als animals. Hi haurà al matí activitats infantils i xerrades, i a la tarda també...
diferents xerrades i clausura. Al pati del Palau, de 10 a 7 de la tarda, el dissabte, és un acte, una fiera organitzada pel Centre B. Teràpia i Terra Viva. I diumenge hi ha teatre al Foment, amb l'obra El perro de l'Hortelano, l'adaptació del clàssic de Lope de Vega, que ha fet l'actor i director Paco Mer de la companyia El tricicle. El perro de l'Hortelano, diumenge a les 6 de la tarda al Foment. Les entrades valen 22 euros i les podeu comprar al web Entràpolis.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dijous és la Milà, que està al carrer Riera Mariona, número 3.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català, per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscreu-te al Vincles. Vincles.omnium.cat Tens dubtes sobre sexualitat o efectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. El programa de l'Església Evangèlica. Que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 9 minuts seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora, última hora del programa. D'aquí una estona parlarem, com us he explicat, del parc de Collserola, com cada 15 dies, però és que avui parlarem dels 15 anys que fa aquesta tardor de la declaració de Collserola com a parc natural.
I ho farem parlant amb el Raymond Roda, que és el director gerent del Consorci del Parc Natural. Avui que hi ha aquesta activitat, aquest acte, a la tarda la teneu barcelonès per celebrar aquests 15 anys. Serà dos quarts de 12. Després el Josep Ferrer, el nostre company periodista i guia turístic, ens acompanyarà amb una píndola avui que ens han registrat per parlar-nos de les coses imprescindibles que hem de veure si mai viatgem a Viena, capital d'Àustria.
I ara, com sempre, seguim l'actualitat local i ho fem a parlar amb vos de la primera fira animalista de Molins de Rei.
La primera fira animalista que es celebrarà aquest dissabte 15 de novembre durant bona part del dia a la plaça del Palau. De fet, les activitats començaran a les 10 del matí i s'allargaran fins les 6 de la tarda. Una fira que organitzen des de Terra Viva, l'establiment de la plaça de l'Ajuntament i el centre B-Teràpia de la plaça Joan Vallès i Vilà.
I ens acompanya l'Elisabet Molina. Què tal, Elisabet? Bon dia. Hola, bon dia. Acosta't una mica més el micro, perfecte, des del Terra Viva, de la plaça de l'Ajuntament. Això mateix. I en aquest cas des de la Llave d'Oro, des de la plaça Joan Vallès, al Centre B-Terapia, la Maria García. Què tal, Maria? Què tal? Muy buenos días. Bon dia, bona hora. Gràcies per la invitació. Moltes gràcies a vosaltres per venir. Aviam, d'entrada, m'expliqueu com va néixer aquesta idea de fer la primera fira animalista aquí a Molins del Reí?
Doncs, bueno, jo vaig, com tinc ossets i animals, vaig començar a visitar el centre de la Maria. I, bueno, va sortir així com bastanta amistat i vam començar a parlar del tema, que ens semblava com estrany que un lloc com Molins no tingués una fira animalista amb la d'animals que hi ha. I, bueno, vam començar a parlar-ne i ja fa quasi dos anys o més que parlàvem del tema. L'idees ha anat madurant, eh? Sí, sí, sí.
Abans de seguir, explica'm què feu al centre de bioteràpia, Maria, per conèixer-vos. A veure, nosaltres som un centre veterinari normal, però una de les especialitats del centre és la medicina integrativa. És a dir, que combinem o integrams tractaments naturals
con los convencionales. O sea, somos veterinarios que estamos especializados en varias áreas más como nutrición, fitoterapia y cosas así. También estamos especializados en animales, gerontes, procesos oncológicos, rehabilitación, un poco ahí... I em deies quants anys fa que esteu...
Este, en febrero, hacemos tres años. Tres anys. Sí. Molt bé. Estau contents de moment? Muy. La verdad que muy, muy contentos porque el acogimiento ha sido espectacular. Sí. Y bueno, la verdad es que cada vez más, pues como ya sabemos, los animales son parte de la familia. Entonces creo que tenemos que ir un poco más allá, dar un acompañamiento integral, ¿no?
Molt bé. I l'Elisabet potser, com que és molt cèntric, ja coneixem la Terra Viva. Quants anys fa que estàs ja amb el Terra Viva? Doncs jo vaig agafar el traspàs fa 5 anys. 5 anys. Sí, sí. És una botigada tota la vida. I tant. Sí, molt bé, molt contenta. I tant, i tant. Doncs amb aquests dos anys de maduració va anar careixent la idea de fer aquesta fira. Amb quin objectiu objectius teniu a l'hora de plantejar activitats que ara repassarem? Però una mica l'objectiu de la fira.
Bé, doncs jo crec que sobretot donar visibilitat a aquestes associacions que treballen pel benestar animal cada dia i l'esforç que fan. Perquè tant la Maria com jo fem donacions per associacions constantment i veiem l'esforç que hi ha darrere de les persones que les porten. Llavors donar visibilitat i si és un dia perquè la gent les conegui i pugui trobar maneres d'ajudar-les, doncs benvingut, no?
También uno de los objetivos principales era involucrar a los más jóvenes, a los niños, porque creemos tanto Beth como yo que son el futuro D, ¿no? Y que una infancia con una conciencia del bienestar animal y del respeto, pues es súper importante. Entonces por eso...
Ahí dentro de la feria también habrá un espacio para ellos. Y otra cosa importante, que también lo hablábamos con Beth, es dar visibilidad al duelo y el acompañamiento de los animales, que poco se habla.
Molt bé, hem d'imaginar-nos que hi haurà diverses paradetes. Sí. A banda de les xerrades que ara repassarem. 28. 28? Sí, sí. Déu-n'hi-do. La veritat és que la gent s'ha volcat molt. Vam fer així una crida a veure qui volia venir i ens va sorprendre que tothom estava desitjant venir aquí a Molins a esposar. Molt bé. 28 repartides per tota la... Per tota la plaça. Sí. El veieu bé, el lloc? Sí.
Sí, és molt cèntric i la veritat que, bé, hem pogut donar cap de totes les parades que volíem, vull dir que bé, perfecte. La setmana passada que teníem la Fira de Bruixes, i ara la Fira Animalista. Tot això ho teniu previst començar a les 10 del matí. Això mateix. A partir d'un quart d'onze, bé, durant tot el matí, fareu un pintacares. Sí.
Pels crius. Pels petits de la casa, no? Sí, sí. Hi haurà bastantes activitats dedicades a ell. Contra-contes, veig. En aquest cas la Marina Tornero. Després el Marc d'Un toc d'art també farà un taller de pintura pels beques.
Después tendremos la pasarela, que es súper importante, que son los protagonistas. A les 12 al migdia, pasarela de gossos en adopció. Això mateix. Hi ha no totes les protectores, però algunes de les que venen tenen casos que volen visibilitzar per veure si surt una adopció. I llavors farem una mica de pasarela perquè la gent els pugui veure i conèixer. De fet, ja la teniu... Sí, està estupendo. Feta la pasarela allà a la plaça. Ideal, no? Ideal, ideal, la veritat que sí.
Abans m'havia deixat també a les 11 una xerrada sobre gossos que transformen... Ah, que transformen persones, perdoneu. Ah, no, persones que connecten. Aviam, explica'm. Bueno, a ver, este es un grupo de terapeutas que se dedica, entre otras cosas, a la educación animal. Sí.
però també a la assistència asistida amb animals, és a dir, a les animals que ajuden a les persones en diversos temes, ja sea des de geriàtricos, com en l'infància, en escueles, i bueno, fan una labor important. Llavors, ens parlaran en aquesta xarra de com els animals, des de su instint i su natura, també estan per ajudar.
Ho diré bé, gossos que transformen persones que connecten. Filmen docs, no són? Filmen docs, sí. És el col·lectiu, molt bé. Després hem dit aquesta passarel·la i una altra xerrada abans del migdia sobre educació canina integrativa. Exacte.
Bueno, aquí tenemos el honor de contar con Atuk, que es una escuela que lleva también muchos años tratando de mover una conciencia. Ellos están, entre otras cosas, especializados en rehabilitación de animales, de perros PPP. Que son los perros PPP.
Los que antiguamente se llamaba potencialmente peligrosos. Entonces, como sabemos, ellos han ido picando piedra para enseñarnos que tal vez el conflicto está un poco en la forma de enseñar a esos perros, ¿no?
Entonces, ellos vendrán, han creado este concepto de educación integrativa donde no solamente es la orden que se le da al animal, sino entender lo que pasa con este animal, tanto a nivel físico como conductual. O sea, que será súper interesante.
Serà aquesta darrera activitat abans del migdia fareu una aturadeta i a les quatre una altra xerrada en aquest cas sobre les malalties dels animals i les nostres emocions
Exacto, esta va por nuestra cuenta, por parte de terapia y además de una terapeuta que nos hablará de una terapia que es la biodescodificación, que básicamente se encarga en cómo cuando nosotros compartimos el espacio con seres vivos, incluidos los animales, pues vibramos en lo que nos pasa y ellos nos notan.
Entonces, desde la veterinaria vemos cada vez más que hay muchos animales que comparten las enfermedades con sus tutores. Y esto antes era un poco coincidencia, pero vemos que no. Algo está pasando aquí que a medida que tenemos esos vínculos más estrechos, los animales, pues también se enferman, como pasa con las personas, ¿no?
Y bueno, esta charla es un poco de dar visibilidad al tema y que las personas se sientan acompañadas también. Molt bé. La charla és més o menys una hora de durada, calculeu, oi? Sí. Això serà de 4 a 5 i a les 5, a l'última hora, serà, diguem, més d'oci, no? Això mateix. Rifes? Sí, hem organitzat vàries rifes. Sortejarem una cisteia de cosetes de gat, una altra de gos i una altra d'humans. Sí.
La domans, bueno, vull agrair al comerç de Molins, que ens han aportat, ens han fet aportacions d'articles i d'escomptes per fer aquesta cistella, la veritat. I clients, que són un sol, i ens han portat detallets perquè puguem fer aquesta cistella. I res, doncs farem el sorteig i a veure qui li toca. Exacte.
Molt bé, només jornada d'un dia. Us vau plantejar fer-ho de cap de setmana o no? Aquest any el que volíem era començar, veure l'experiència que tal, i també volem que tingui continuïtat. Aquesta és la voluntat, eh? La voluntat és que això s'estableixi i que segueixi en el temps. Llavors, l'any que ve, si tenim prou acolliment i va bé, doncs per què no un cap de setmana i tant? Creiem que hi ha material i gent suficient com perquè això sigui així.
Ha sigut difícil coordinar totes aquestes activitats, aquestes xerrades? Sí, sí. Ha sigut difícil, però també jo vull agradecer en nom de Bet i de nosaltres, com a centre, que la millor ajuda que hem tingut ha sigut dels propis veïns. Sí. Se han volcat totalment. Al principi érem com tres persones ahí tratant d'iniciar això, i al final hem recibit un apolló
S'ha apuntat molta gent voluntària i ens estan fent un cop de mà important, perquè per tres persones això era com una muntanya, no sabíem per on començar. I vam fer grupets de tasques i la veritat que ha anat superbé. I entre el món vostre suposo que tothom està assabentat d'aquesta fira. D'aquestes característiques se'n fan d'altres aquí a Catalunya.
Sí, i tant. Teniu referents d'altres fires, sí? Sí, sí, de fires així animalistes com aquestes, la veritat que se'n fan pertot arreu. El que ens estranyava és que no es fes aquí. Vosaltres hi heu anat també en algunes? Sí, sí, sí.
I també comentar, l'Ajuntament també ens ha fet un... De seguida vam contactar amb ells, i ens han també orientat com fer-la, ens han donat l'espai, la veritat que també molt agraïdes. Sí, sí, sí, perquè al final no sabíem molt bé com havia de muntar-se, què havia de sol·licitar, i ells han estat... Clar, per nosaltres és la primera vegada, llavors anàvem una mica cegues, i la veritat que molt bé.
S'han fet molt cop de mà i super. Escolta, veig el logo. Bàsicament són gatets. Això t'ho explicarà. Expliqueu-me això. A veure, esto también tiene un motivo supersimbólico. Veus? Perfecte. Qué bueno que lo has comentado. Estos animales que aparecen en la fira que nos van a banderar se llaman alebrijes.
Y el alebrije forma parte de la cultura mexicana, donde nosotros creemos que todos los animales que comparten la vida con nosotros, cuando mueren, nos esperan y se convierten en nuestros guías. Entonces, pues la idea es que también seamos conscientes de que no solamente los animales nutren y nos transforman la vida cuando están aquí, sino que cuando damos el paso...
a lo que en México se conoce como el mixtlán, pues ahí estarán. Y dependiendo de lo buena persona que haya sido en la vida, pues tu alebrije estará fabuloso ahí con todo el poder esperándote. Así que yo le propuse a Beth la idea, además de que íbamos a dar visibilidad al duelo y qué pasa cuando los animales mueren. Y bueno, ahí ha aparecido muy bien la idea y nos abanderan nuestros alebrijes.
Perquè les persones que conec han tingut animal de companyia durant molts anys, hi ha un vincle intensíssim, no? I tant. Que quan hi ha aquesta pèrdua, doncs, realment és molt sentida. Doncs sí, i moltes vegades no tens l'espai per poder-ho expressar, saps? Llavors, també creiem que això cada cop s'ha de normalitzar més, perquè no deixen de ser una part molt important de la nostra família, i que no puguis expressar aquell sentiment de dolor que sents quan els perds, doncs...
Y que cada vez más personas, para bien o para mal, solo conviven con un animal. Sí. Entonces el hecho, claro, sabemos que la vida de los animales es más corta que la nuestra. Entonces a veces no hay cabida para estas personas que necesitan pasar ese duelo y que al final en una sociedad donde avanzamos cada día más que esto también tenga un lugar.
Entonces, y tanto para los animales, también dar visibilidad a todos los animales que están en asociaciones que mueren en ellas. Y bueno, creemos que es un buen homenaje. Molt bé. I tindreu, per tant, diverses protectores, també? Sí. Posant en valor també la feina que fan, que és una tasca important, eh? I tant, i tant. Molt bé. Alguna cosa més que considereu oportuna de destacar del dissabte?
Pues desde nuestra parte que se apunten, que tendremos un espacio también para las donaciones. Se ha pensado que dentro de la clausura se pueda repartir todo lo recaudado y bueno, que... Bueno, també, tampoc ho hem nombrat, però també hi vindrà alguna paradeta d'artessania que fan cosetes relacionades amb animals, com menjadores, elevades i plaquetes. I també aquesta gent, doncs,
també tot el que venguin, una part va per les protectores. Vull dir que la veritat que... Estamos todos ahí poniendo lo mejor. Molt bé. I que el temps respecti, no? Esperem. Sí. Perquè m'imagino que no hi ha alternativa, no? No, no hi ha alternativa. Ja està enterada la naturaleza. Sí, ja has fet un... Sí.
L'has parlat amb la naturalesa? Ja hem parlat amb ells i no, tot estarà perfecte. Doncs així no cal patir. Exacte. Molt bé, recordeu, primera fira animalista de Molins Array aquest proper dissabte a les 10 del matí, a partir de les 10 fins les 6 de la tarda activitats a la plaça del Palau, una fira organitzada des de Terra Viva de la plaça de l'Ajuntament i del Centre B-Terapia de la plaça Joan Vallès. Elisabet Molina, Maria García, moltes gràcies. A vosaltres. A vostès. Que us vagi molt bé.
Moltes gràcies. I anem a escoltar una cançó dels Maron Five, que precisament porta per nom Animals. Baby, I'm playing on you tonight. Hunt you down, eat you alive. Just like animals, animals, like animals, moles. Maybe you think that you can hide. I can smell yourself from mine. Just like animals, animals, like animals, moles. Baby, I'm playing. So would you try to do?
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Maybe I'm playing on you.
Els Maron Five cantant-nos aquest Animals, que ens ha situat pràcticament ja a dos quarts de dotze. De fet, senyals horaris. Per tant, avancem. Encarem ja la recta final del programa d'aquest dijous.
Avui a l'espai que compartim cada 15 dies amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, anem a parlar d'una efemèride important i és que aquesta tardor el celebren els 15 anys de la declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola i avui justament es fa un acte de celebració
a l'Ateneu Barcelonès, del carrer Canuda de Barcelona, a partir de dos quarts de sis de la tarda. Un bon pretext per parlar d'aquesta efemèride i avui ho fem acompanyats del director gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, que és en Raimon Roda. Hola, Raimon, bon dia i bona hora.
Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. D'entrada, i ho expliqueu molt bé també, i m'agradaria anar als precedents, va ser un camí aquest que no exem de dificultats, oi, Raymond? Perquè veníem de lluny amb diverses formes de protecció fins que, finalment, el 2010 hi va haver aquest estatus de declaració de part natural, oi?
Sí, de fet, des de mitjans del segle XX, des dels plans del 1953, sempre que s'ha pensat la gran Barcelona o Barcelona o la regió metropolitana o l'àmbit metropolità, sempre s'ha pensat que calia l'existència d'un espai forestal a la serra de Collserola. Segurament la visió per això ha anat canviant, no? Des dels anys 50 o l'any 76, quan es fa el pla general metropolità, en què es pensa més un espai que ha de pal·ligar la manca de verds
dels creixements urbans o el projecte dels anys 80, que s'entén sobretot com un espai d'oci o d'averta urbà fins a l'any 2000, quan hi ha el projecte d'anella verda de la Diputació de Barcelona i el parc hi entra i forma part de la xarxa de parcs de la Diputació, o l'any 92, quan es crea el PEIN i, per tant, el parc...
formar part dels espais d'interès natural de Catalunya o es demana formar part de la xarxa Natura 2000, això l'any 2004, a nivell europeu. Per tant, hi ha com una evolució també de la visió d'aquest espai i cercar instruments de protecció, però sobretot de gestió i de posar en valor...
quina és la vocació d'aquest espai, el manteniment dels seus valors ambientals. I hi ha marios astres que s'alineen, una pressió popular i de les entitats ecologistes sobre la necessitat de protegir aquest espai amb figures de protecció i gestió, i també una voluntat política i tècnica de portar-ho a terme. I això acaba el 2010 amb la declaració de Parc Natural,
No estem de polèmiques perquè és que l'espai delimitat inicialment rep algunes modificacions, per exemple la vessant del Vallès, perquè hi ha espais que finalment no acaben sent inclosos en aquesta declaració de part natural. Per tant, fins i tot la tramitació o l'aprovació és polèmica perquè és una figura forta de protecció, part natural i reserves parcials.
que una de les quals està en Molins, i per tant són figures que...
que reforcen aquest valor d'espai natural a mitjà d'una àrea metropolitana. Doncs m'agradaria concretar encara una mica més amb això, perquè volia preguntar què suposa o quins són els efectes de la declaració de part natural. Un ha quedat clar que és aquest espai de la superfície a protegir, però més enllà d'això, què destacaríem del que suposa el fet de la declaració de part natural des del 2010?
En el procés de declaració el que hi ha és que es fan aflorar quins són els valors naturals, si són hàbitats d'interès comunitari, quines espècies, per tant això, reforçar aquest paper d'espai natural, i els instruments que agafa qualsevol parc o la declaració supernatural, primer és el reforç de la idea d'un ens de gestió dur, diguéssim, específic, que ha de ser dotat de pressupost, de personal, etc. I a més, en el nostre cas,
Aquest òrgan de rector i aquest òrgan gestor és un consorci amb tot el que implica governança, reforç de coparticipació dels ens públics en la gestió de l'espai i acaba derivant també l'any 21 en la redacció d'un pla especial.
que és estar mig camí entre un instrument urbanístic i un instrument de caràcter sectorial natural, que crec que és una cosa que fa la declaració també. Fins aquell moment, òbviament, la serra ja tenia alguna figura de protecció i millora, que era un pla especial urbanístic, però el canvi de xip, per entendre'ns, és que l'instrument que el fa possible, que el reforça, ja no és instrument estrictament urbanístic, sinó que és un instrument ambiental, i per tant això implica també...
que la Generalitat s'incorpora en el Consorci de Gestió, que ja amb els anys acaba veient un reforç de lligam entre Collserola i la resta d'espais naturals del país i, per tant, aquesta idea que no és una peça aïllada o singular o que és rara perquè és un parc natural en mitjonària metropolitana, sinó que té valors que fan equiparable i que pot treballar de la mà amb els parcs de la Diputació de Barcelona, però també
amb la resta de parts naturals o amb altres figures de protecció de Catalunya. Passats aquests 15 anys, des del 2010, de la declaració de Parc Natural, quins serien els reptes actuals i mirant ja també cap endavant, cap al futur que té el parc? Un és continuació en Parc Natural, és a dir, reforçar la idea que quan home veu aquest espai entengui que això que és un espai natural i no és una altra cosa, i l'altre és...
que durant aquests 15 anys, però veníem d'enrere, però aquests 15 anys segurament s'ha fet palès el canvi climàtic. I, per tant, quines són les conseqüències del canvi climàtic i que estem davant d'un moment que els paisatges que coneixem o que teníem fa 15 anys o 100 anys van evolucionant. Per tant, intentar fer que la gestió del Consorci permeti fer aquest seguiment d'aquests canvis sense perdre els valors de biodiversitat que hi ha. Segurament algunes espècies...
canviaran, el pi blanc o el pi piñer segurament acabaran sent substituïts en gran o petita mesura per altres espècies com l'alzina o rauredes o també per zones més estapàries o més d'arbassar i per tant que això no vol dir que perdem biodiversitat, vol dir que aquesta biodiversitat es modifica.
haurem d'aplicar les gestions i els instruments que tenim en aquests canvis. Bàsicament acompanya aquests canvis i també es parla molt dels serveis ecosistèmics, allò que el parc pot donar als ciutadans però també comporta certs riscos com els d'incendis o d'altres, la retenció d'aigua i per tant
Hem de veure també quins instruments anem aplicant, que ja ho estem fent, però en tot cas reforçar-ho per fer això, per fer compatibles aquests beneficis que ens donen un espai natural a les portes de casa nostra i amb els riscos que també porta inherent un espai d'aquestes característiques.
I amb aquest repte que, per una banda i sortosament, és molt utilitzat pels veïns i veïnes dels pobles que tenim a tocar el parc, fins i tot amb aquesta estadística que vau fer i aquest estudi sortint de la pandèmia, de l'augment que hi va haver.
d'usos al parc. Això també m'imagino que és un repte, tenint en compte també l'ús individual i també l'ús col·lectiu, perquè cada dos per tres hi ha algun esdeveniment que vol passar pel parc i que, evidentment, al declarar-se per natural també hi ha hagut una sèrie de restriccions que s'han de tenir sempre en compte, no? Sí, restriccions que en realitat parcialment ja hi eren. Les ordenances que regulen aquests usos ja hi són, però és evident que quan declares per natural, algunes de les legislacions que són aplicables a qualsevol espai
Natural també ho són en aquest, i per tant hi ha hagut algunes modificacions posteriors, el 2017, etc. Sí, està bé perquè la idea de la gent que hi ha al parc, que en aquest moment tenim més o menys 5.200.000 visites l'any, no són tan visitants d'aquest espai natural com podria ser en altres casos, sinó que són usuaris d'aquest espai. I per tant són gent que és conscient que té un espai verd,
les portes de casa, el que hem de reforçar és la idea que és un espai natural, que comporta ja no, més enllà de les ordenances o de la llei, comporta que el fet d'acostar-nos en aquest espai s'ha de fer d'unes característiques determinades, bàsicament perquè té uns valors que hem d'intentar poder passar a les generacions futures, i per tant que el nostre ús i gaudi del moment no posi en risc aquests valors per les generacions futures o fins i tot per altres usuaris o
usuaris i fins i tot per la mateixa biodiversitat de l'espai. També és veritat que molt sovint Collserola és el primer contacte o és un contacte més immediat amb la natura i per tant també és una oportunitat magnífica per fer educació ambiental, per fer pedagogia, per intentar inculcar bons usos, que segurament això es veu reflectit en altres espais quan aquesta gent es desplaça. De fet,
un cop al pic de la pandèmia, ara hem tornat a les xifres més o menys que teníem el 2000 abans de la pandèmia, però és cert que la tipologia de gent potser ha canviat una mica i una de les coses que ens adonem és que potser la gent no ve tan sovint al parc, una mateixa persona, sinó que diversifica les seves sortides entre el parc i altres espais. És possible que durant la pandèmia la gent descobreix el contacte amb la natura que no tothom exerceix en el parc de Collserola, sinó que hi ha
Hi ha molts altres espais a Catalunya on la gent s'hi desplaça. I un dels temes que més preocupen, i sobretot en parlem els mesos de més calor, que cada vegada són més perllongats, el fruit del canvi climàtic que apuntàvem, són els incendis, ens expliquen aquests incendis de sisena generació, i ja s'ha apuntat també en alguna ocasió, que sobretot la prevenció es fa justament ara, aquests mesos d'hivern, a banda de
la seguretat que es pot anar posant al parc en el transcurs d'aquests mesos d'estiu, però com afronta el Consorci, Raimon, aquest repte que cada any ens té una mica amb laia al cor a tots els municipis que toquem el parc? Entenc que...
El Consorci afronta aquest repte intentant posar una visió molt global de la serra, que potser no sempre hi és. Per tant, intentar trobar a partir de l'any que ve, amb també un finançament europeu o un finançament extraordinari de la Generalitat, instruments de gestió forestal o de paisatge globals. Perquè segurament sí que la gestió aquesta ha de ser diversa en l'espai.
en què segurament s'ha de fer una activitat molt intensa, com poden ser les franges de protecció, en què hi ha molta intervenció i, per tant, també hi ha en aquest moment molta inversió pública en aquest espai i molta alteració, per entendre'ns, d'aquestes franges. En altres, que és una visió més de quines són les zones en què els bombers podrien aprofitar
per tenir finestres d'oportunitat d'extinció d'un d'aquests incendis de gran escala, de gran magnitud, i per tant és una gestió més tova que a les franges, però que també té una voluntat, quasi una prioritat, per temes de prevenció d'incendis, però després hi ha altres zones, que és quasi la majoria de l'espai, en què la gestió ha d'estar abocada a acompanyar el bosc en aquests canvis, a la resiliència del bosc, a la sequera, etcètera.
però també amb claus de biodiversitat, d'intentar no perdre més biodiversitat, perquè segurament també un dels reptes que tenim és que ja no parlem de conservació, sinó que parlem de restauració. És a dir, hem perdut biodiversitat, hem perdut espais, espais oberts també n'hem perdut, que s'han emboscat i que segurament s'haurien de recuperar. Quan parlem d'això no volem dir més arbres, el que volem dir és boscos que tinguin les possibilitats d'evolucionar amb el canvi. Per tant, en alguns llocs potser sí que és
fer aclarides o buscar espais oberts, en d'altres llocs potser és deixar que el bosc evolucioni sense tocar-lo o tocar-lo mínimament, etc. Per tant, quin és el repte? Segurament és aquesta visió
global, també de la mà dels propietaris forestals, perquè hi ha una part important del parc que és de propietat privada i, per tant, han de ser planificacions i execucions o gestió conjuntes, per tant, també amb recursos públics que puguin anar al privat o buscar fons de fins i tot recursos privats que puguin retornar en el territori, com el tema de crèdits climàtics, etcètera.
Molt bé, doncs recollint l'inici de la conversa, recordeu, avui tenim aquest acte a dos quarts de sis de la tarda a l'Ateneu Barcelonès, és a dir, posada de llarg per celebrar aquests 15 anys del parc, no? Sí, sí, a més la idea també de... és una taula rodona amb tres ponents, en què intentem combinar per un costat la idea de passat, present i futur de l'espai, però també diverses visions, des de la societat civil, que és la que va empènyer
també per la declaració de part natural, des de la part més d'administració pública, sobretot de la Generalitat de Catalunya, que és qui té les competències i, per tant, què està passant a la xarxa de part de la Generalitat, i finalment des de la càtedra o des del món científic o de recerca del CREAF per veure també què està passant al nostre voltant i què s'espera d'un espai natural.
metropolità, en aquest moment amb canvi climàtic, però també amb globalització, quines són les xarxes que es poden establir, etc. Doncs això serà aquesta tarda per, com dèiem, celebrar els 15 anys de la declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola, que avui hem tingut l'oportunitat de comentar i analitzar amb el director gerent del Consorci del Parc Natural, que és en Raimon Roda. Moltíssimes gràcies, Raimon, per acompanyar-nos i que vagi molt bé aquesta celebració.
Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies i bon dia. Una abraçada. Adéu. Com un ganivet que talla tot un dia enteren trossets Com si el temps es pogués dividir com si res És com dir que el temps és un rellotge
Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixut. Rime que no és vida ni present ni futura. Hi ha un soroll que viu entre nosaltres. Temps fa que vàrem deixar de jugar, que vàrem oblidar totes aquelles draceres que porten un país sense les
La rima que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts. Sense paraules hem de trobar temps per estar molt més temps junts. Sense comptar les hores passades perduts entrelaçades.
Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals estan destrossant la teva parella. Almenys fes-ho parella. La gent que ens ajuda és qui ens dona la mà.
El ritme que ens imposa més, el ritme que ens fa viure perduts. Muts sense esperances, hem de trobar temps per estar molt més temps junts. Sense comptar les hores passades, perduts entre abraçades.
S'han hem oblidat totes aquelles decenes que porten a un parís.
La bona música ve de molts llocs, entre altres de l'abisbal. Carles Sanjosex, amb una cançó de l'any 2007 que donava nom a l'àlbum que va publicar aleshores, Temps i rellotge, que ens ha situat ja, mirem el rellotge, a 11 minuts per arribar a les 12 del migdia. Anem amb la maleta a la mà.
Tres són les grans capitals imperials europees, Praga, Budapest i Viena. A l'espai, amb la maleta a la mà, doncs hem conegut Praga i Budapest ja en anteriors capítols, però ens faltava conèixer Viena. I això és el que farem avui, passejarem per aquesta gran capital europea, que segur que molts dels nostres oients relacionen amb la música i amb l'emperadriu Sisi. I ho farem acompanyats del nostre company periodista i guia turístic, el Josep Ferrer. Què tal, Josep? Bon dia. Hola, bon dia.
Doncs vinga, anem a parlar de Viena, que és d'aquelles capitals europees, com ens passa amb moltes altres, com a mínim que hi hem d'anar un cop a la vida, no? Jo encara no hi he anat. Doncs falta temps. Em falta temps, oi? Viena té alguns elements icònics que formen part del nostre imaginari col·lectiu, com el concert de Cap d'Any, o recorda els llocs on va viure la famosa Sisí i l'Empadre Driu, personatge que tots n'hem sentit a parlar i segur que hem conegut la seva vida veient alguna... Vaig estar buscant, eh? S'han fet...
entre sèries i pel·lícules, una desena. Per tant, teniu una àmplia filmografia per poder conèixer la vida i obra i miracles, entre cometes, de Sicil emperadriu. Com que és una ciutat molt gran i hi ha moltes coses a veure, per on ens recomanes de començar la visita?
Ho farem anant als afores de la ciutat, en concret a 8 quilòmetres del centre, per visitar el Palau de Schönbrunn. I aquí és on va viure la Sissi, precisament? Bé, és un dels llocs de Viena on va viure. De fet, el Palau va ser construït en el segle XVII, que era la residència d'estiu de la família imperial, i aquí passava l'estiu la famosa Sissi. El Palau és impressionant per dins i per fora. Els jardins són una meravella, i segur que tot el conjunt us deixarà bocabadats. Podeu completar la visita amb el Museu dels Carruatges Imperials.
I per on continuarem la visita, doncs? Per un altre palau imperial que també està als afores, el de Belvedere, que es podria traduir com Palau de la Vella Vista. Des dels jardins d'aquest palau barroc gaudirem d'unes bones vistes de la ciutat de Viena. A més, en una de les sales del palau podreu veure el famós quadre El petó, de Gustav Klim. Fantàstic, doncs només per veure aquesta obra ja val la pena la visita al palau.
Ens anem, doncs, cap al centre de Viena, ara? Sí, doncs, hi podem anar. I el primer que farem serà recórrer al recinte arquitectònic del Palau de Hofburg, que fou durant més de sis segles la residència de la família reial del Salzburg. El recinte ocupa bona part del centre històric de Viena, i aquí trobem diferents museus, com...
no podia ser menys el de la Sissi, l'Església dels Agustins, la Biblioteca Nacional Austriaca, amb més de 8 milions de documents, entre ells la famosa Bíblia de Gutenberg i l'Escola Espanyola d'Equitació. I per acabar les visites relacionades amb la Viena dels Arsburg, us proposo anar fins a la cripta dels caputxins. Aquí trobareu les tombes de 149 membres de la família reial dels Arsburg, inclosos 12 emperadors...
18 empadadrius, entre ells la d'Isabel de Bebiera, ni més ni menys que la famosa Sisi. Per tant, hem tancat el cercle. Sí, perfecte. I parlant de cercles, què és la Ringstrasse? Doncs és una avinguda circular de més de 5 quilòmetres i on trobareu alguns dels principals monuments i edificis de la ciutat.
No us perdeu la plaça dels Herois, l'espectacular edifici de l'Ajuntament, el Parlament d'Àustria d'estil neoclàssic, l'església votiva del Diví Salvador amb dues torres bessones de 99 metres d'alçada, els edificis del Teatre i la Borsa, diversos palaus construïts en el segle XIX per nobles i burgesos i la famosa Òpera de Viena.
I es pot visitar per dins l'òpera? Sí, sí, sí. I és del tot recomanable fer-ho com de més interessant. Val a dir, però, que s'ha de fer guiada la visita. Però també, si sou amants de la música, és molt interessant poder assistir a alguns dels espectacles d'òpera o música clàssica que s'hi fan. Tot i que en aquest cas cal comprar les entrades abans. Val a dir, però, que si us voleu arriscar, potser al mateix dia, i més econòmiques, també podreu trobar entrades. Però, clar, tu dius, vull trobar una entrada per avui...
I millor t'arrisques i no la trobes, eh? Bé, i Josep, si no tenim malentès, Mozart va viure a Viena. Correcte, ahir va néixer a Salzburg, però va viure uns quants anys a Viena. De la dotzena de llocs on va viure, només se'n conserva una casa que està en el número 5 del carrer Don Gais, i aquí va ser on va compondre algunes de les seves millors obres, com per exemple Les Noces de Figaro. I relacionat amb la música, em proposo visitar l'Estat Park.
I què té d'especial, doncs, aquest parc? L'Estat Park podríem traduir-lo com a parc de la ciutat, i en els lacons més bonics, un dels lacons més bonics d'aquest parc, trobareu un monument més famós de Viena, un dels monuments més famosos de Viena. Es tracta d'una obra daurada dedicada al compositor Johann Strauss, fill, perquè aquí tenim el Johann Strauss, pare, i Johann Strauss, fill, i en aquest cas és el fill.
I a Viena també hi ha el famós parc d'atraccions del Prater, oi? Exacte. Es troba una mica allunyat del centre, a prop del riu de Nubi, que és un dels rius que travessen la ciutat. Inaugurat el 1895, el Prater és el parc d'atraccions més antic del món i conserva algunes de les atraccions d'aquella època, com la Nòria gegant, immortalitzada a la pel·lícula El tercer home, que...
Sempre es diu Dorson Wells, però no la va dirigir ell, era actor, i participava com a actor en aquesta pel·lícula. Correcte. Bé, hem visitat ja moltes coses, com podeu comprovar, però ens en deixem alguna? Sí, unes quantes, com per exemple la catedral de Sant Esteve, amb la seva original teulada de rajoles de color, segur que us cridarà l'atenció, el rellotge Ànquer, on cada dia a les 12 del migdia us trobareu amb una sorpresa, l'església de Sant Pere i la moderna... A veure, espera que no...
que no em faci mal a l'hora de pronunciar-ho la moderna Hunderbasserhaus. Déu-n'hi-do, eh? És per fer-s'hi mal de de bo, Josep, però ben bé, més enllà del nom, què és això exactament? Mira, és un edifici modernista dissenyat per un artista anomenat Fiendenreich Hunderbasser.
L'edifici us recordarà les obres de Gaudí perquè té diverses façanes amb fornes irregulars i rajoles amb colors molt vius. En el context d'una ciutat imperial com és Viena, i amb el que hem parlat fins ara, aquest racó segur que us sorprendrà. Bé, i estem acabant, i atenció perquè no hem parlat del famós pastís que a Matius Óscar Dona n'hem parlat alguna vegada, el Satcher.
Sí, avui he volgut deixar el menjar pel final, a vegades ho fem al començament dels nostres viatges, però abans de tastar el pastís, heu de menjar el plat típic de Viena, que és l'Snitchel, que és la famosa carn de vedella rebussada. I per postres, ara sí, tastarem el pastís Sacher. El trobareu pertot arreu, però més autèntic és fer-ho a l'emblemàtic Cafè Sacher, que està just darrere de l'edifici de l'Òpera.
Aquest pastís està fet de dues capes de pa de pessic de xocolata i mantega separades per una fina capa de melmelada del barcoc i recoberts, aquest és el seu secret, englaceixat de xocolata negra. Fantàstic. Ara en podríem menjar un trosset perfectament. Doncs, Josep, acabem aquí. Moltíssimes gràcies per aquest recorregut a Viena i que tinguis una bona setmana. Molt bé, fins la propera setmana. Bon dia.
Ens n'hem anat a la dècada dels 80, que és una dècada que ens agrada, per recuperar aquest tema vienna d'Ultravox, per tancar el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dijous 13 de novembre. Per cert que aquesta setmana que hem parlat dels Max Mix, avui també podreu escoltar un Max Mix després d'acabar l'informatiu bonitzar el dia, que ara començarà a les 12 amb la companya Silvia Artès.
i d'un quart d'una a dos quart d'una, la transició la farem amb el Max Mix, que serà protagonista també, 40 anys de la publicació del primer Max Mix, aquest cap de setmana al B-Disco, com vam parlar el passat dimarts. Després tindrem el programa Cairós, a dos quart d'una, i a la una la reemissió
del programa La Tapa Reina per completar aquest matí de dijous amb el cel entreginat, encara. De fet, han anat venint més núvols. Han anat venint més núvols. En fi, que gaudiu del que queda de dia i tornem demà a les 8 a un punt del matí. Que vagi bé!
Són les 12. Molins de Rei al dia.