Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia a tothom, què tal com esteu? És dimecres 24 de desembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Reí, la ràdio nostra, última edició d'aquesta setmana.
L'equip d'aquest programa avui hi ha l'Iarjona, Roger Toset i un servidor, l'Oriol Romeu, que us acompanyarem fins les 12 del migdia. Amb diverses propostes diferents que us anirem explicant en el transcurs del programa. 7 graus ara mateix tenim a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment número 6, i disposats a compartir aquestes 4 hores de ràdio. Per cert, que hem de repassar també...
la programació d'aquesta casa per aquesta nit, vespre nit, demà i divendres, que tenim forces coses a explicar-vos i ho farem en el transcurs d'aquesta primera hora del programa. Avui que a partir de les 9 ja començarem la programació especial a partir de les 9 de la nit amb la proposta del grup de teatre de la ràdio
el grup dirigit per l'Artur Mas, que ja sabeu que tenim diversos elements, diverses propostes relacionades amb el Nadal. Començarem amb el poemari d'una nit de Nadal, amb un text de l'enyorada Diana Curto, això a partir de les 9 de la nit, després una selecció de Nadales i connectarem amb la xarxa perquè fa perill de propostes interessants. La primera és el cant de la Sibila des de la catedral de Girona, en aquesta ocasió serà dos quarts d'onze de la nit.
I a dos quarts de dotze, també amb la xarxa, connectarem amb la missa del Gall des de Montserrat. Aquesta és la previsió per avui, a partir de les nou de la nit. Després acabem, evidentment, de repassar amb calma i tranquil·litat el que podreu escoltar demà i el divendres. Bé, però aquesta primera hora del programa, el que farem, després d'actualitzar la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita...
i la premsa digital, és parlar-vos de l'arribada del Patja Amalí. Atenció, aquest cap de setmana. Ens arriba el proper dissabte, per ser més exactes, que serà dia 27 a dos quarts de sis de la tarda.
us parlarem del recorregut d'aquesta arribada i també recordeu que al finalitzar aquest recorregut el Pat Jamelí farà la inauguració de la fàbrica dels somnis. Per tant, parlarem de tot plegat amb el Marc Artiga, que és el responsable de la comissió
de la cavalcada de Reis i en parlarem a partir de dos quarts de nou. També el que farem és escoltar l'Apunt del Dia després amb la Laura Herrero Mas. Repassarem la programació d'aquesta casa, com dèiem, avui tenim feina, la programació de la televisió i acabarem aquesta primera hora
En aquest cas, la recomanació cultural, parlarem de jocs, de jocs de taula, i ho farem amb el Ricard García. Tot plegat fins a les 9 del matí. Després de les notícies de les 9, la cançó del dia, que ens selecciona el Magí Canyelles, i immediatament després tindrem la tertúlia d'actualitat. Avui s'afegeix, a veure, a la tertúlia el Josep Maria Junoi...
extertulià dels dimecres d'aquesta casa, que ja sabeu que hem establert aquesta tradició que ens porta un torró especial que bé, ja us explicarà la història una altra per contextualitzar una altra vegada quan ens arribi aquí a les 9 del matí el Josep Maria, però s'incorpora
avui a la tertúlia, amb el Jordi Torró, amb el Pere Madurell, amb el Toni Ramoneda, amb la Samar, que la tindrem també aquí a l'estudio, la Samar Elansari, i si la cuina li permet, perquè la teníem ocupada amb els preparatius de Nadal, l'American Menjuárez, que és el que ens va dir la setmana passada, el que no podrà venir avui és l'Antonio...
Bonilla, però amb la resta sí. I, per tant, incorporarem el Josep Maria, farem aquest tast de torró, parlarem de torrons i farem aquesta tertúria especial prèvia a Nadal. Serà fins les 10 del matí. D'un matí...
on també podreu escoltar el reportatge que vam anar a fer ahir als Pastorets, que s'estrenen precisament demà passat, dia de Santa Esteve. Ahir tenien assaj general i vam anar a les 8 del vespre i vam poder parlar, si la setmana passada recordeu, vam parlar amb l'Oriol Roig, el director d'enguany dels Pastorets, ens va acompanyar aquí a l'estudi, vàrem parlar de les novetats de direcció...
doncs teníem ganes de parlar també amb l'elenc protagonista. Vam trobar forces actors i actrius i vam parlar amb ells i podeu escoltar el reportatge a partir de les 11 del matí, a l'última hora del programa, on també passarà per aquí el Joan Vilaseca amb el seu espai Parlem de, des de dos quarts de 12 fins a arribar
a les 12 del migdia. Com sempre, històries, evidentment, relacionades amb el Nadal, però també amb Molins de Reí, amb el museu i amb el que faci falta. I ara, per cert, mentre us estava parlant, confirmo que no ens podrà acompanyar la Mari Carmen Juárez, que la tenim ocupada i que ens desitja també bon Nadal a tots els oients, així com també la cefa, que us desitja molt bon Nadal, perquè tampoc ens podrà acompanyar
Avui, a partir de dos quarts d'onze, a l'Art és Vida. Avui serà especial la tercera hora del programa. No tenim ni l'Art és Vida ni les preguntes en l'aire. Sabeu que es va acomiadar el regidor Josep Degà el passat dijous al ple i, per tant, fins que no prengui possessió el nou regidor, tindrem aquesta...
vacant en aquest espai dels dimecres a les 10 i 10 del matí. Aquesta tercera hora del programa, atenció, hem recuperat de l'arxiu sonor de la casa un conte especial de Nadal que vam emetre a principis de l'any 2000 i que va escriure el nostre estimat i enyorat, perquè no l'hem vist des de l'estiu, tècnic Josep Montano.
amb diverses veus protagonistes, després us ho explicarem bé, però aquest conte, que dura uns 45 minuts, serà també la nostra manera de celebrar el Nadal i el podreu escoltar entre les 10 i les 11 del matí. I amb tot això, arribarem a les 12 del migdia i posarem punt i final al Bon Dia i Bon Hora.
I el que us he d'explicar és que, de fet, fins al dia 7 de gener no tindrem l'informatiu bonitzat al dia, logística personal de la casa i, per tant, escoltarem programes d'emissions de mitja hora de 12 a 2 quarts d'una i a 2 quarts d'una sí que tenim el programa perquè això pot passar també aquests dies. No tothom ve a fer el programa a la franja de tarda i, per tant, alguns programes
que la majoria venen, i per tant s'ha de dir, seran enregistrats o reposicions. En aquest cas sí que podreu escoltar a partir de dos quarts d'una el programa Ona Rainbow, amb l'Helena i la Mari, i a partir de la una la remissió del món interior amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo. I amb tot això comencem el bon dia i bona hora d'aquest dimecres 24 de desembre de 2025. Som-hi!
Vinga, que tenim feina, anem actualitzant la informació de servei.
I el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Quin temps hem d'esperar avui, però sobretot també aquestes jornades festives de Nadal i Sant Esteve que tenim a tocar. Ara mateix 7 graus de temperatura a l'exterior de la missa hora. Doncs saludem el Jordi Miralles. Què ens explica Jordi? Aviam, bon dia.
Hola Oriol, bon dia. Comencem la jornada d'avui amb un ambient fred. Ens hem d'abrigar, tot i que avui farà una mica més de sol que aquests últims dies i això permetrà que a migdia tinguem temperatures una miqueta més altes. Aquests últims dies hem tingut màximes al voltant dels 10-11 graus aquí a Molins de Rei.
i avui podem arribar ben bé als 12, 13, 14 graus aproximadament. Per tant, farà fred, però un fred més suportable, per dir-ho d'alguna manera. De tota manera, avui serà el dia més tranquil de la setmana, perquè a partir de demà torna altra vegada les pluges.
El dia de Nadal, passat per aigua aquí a Molins de Rei, amb precipitacions, estones inventades i amb un ambient que tornarà a ser fred de rigorós hivern. De cara a Sant Esteve s'obriran algunes clarienes, però encara es mantindrà el risc de ruixats, de precipitacions. Les temperatures per Sant Esteve encara baixaran una mica més. I de cara al cap de setmana, el temps a poc a poc sembla que es va normalitzant, tot i que no desapareix el risc de ruixats. Per tant, tant dissabte com diumenge podria arribar
a ploure una mica, però amb molta menor mesura. I amb unes temperatures que a poc a poc s'han d'anar recuperant, tot i que es mantindrien dintre de la línia d'ambient fred de les últimes setmanes. Molt bé, les 8 del matí i 10 minuts. Anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica, com sempre, com cada matí el Ferran Aràndiga. Com ho tenim això, Ferran? Molt bon dia.
Bon dia, doncs. Força tranquil·litat arreu del territori. Només destaquem una variant a l'AP7 a l'altura d'entre Sant Cugat, del Vallès i el Papiol, en direcció a Barcelona, a prop a, com dèiem,
que fa la resta de la xarxa biària catalana, el dimecres comença i a hores d'ara segueix amb força tranquil·litat i sense altres incidències remarcables. De moment això seria tot des del RAC. Molt bon dia. Molt bé, gràcies i molt bon dia. Ferran, que vagi molt bé. Bon Nadal, bona jornada també. Les 8 del matí, pràcticament 11 minuts. Ara anem cap a escoltar l'oferta de feina. De fet, anem a escoltar l'oferta que ja us compartíem ahir amb el Francesc Rueda. Què tal, Francesc? Endavant. Recorda'ns l'oferta. Bon dia. Bon dia.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Molins de Rei. Ens demanen un repartidor-repartidora en motocicleta. La busco una persona per treballar el jornal de partida, 40 hores semanals, de dilluns a divendres, de 8.30 a 1, i de 15.30 a 19 hores, amb flexibilitat horària i tors rotatius.
El contracte seria indefinit en un període de prova. El salari estaria al voltant dels 16.570 euros bruts anuals per 14 pagues i les tasques repartir en una motocicleta de l'empresa per una empresa de recanvis que està ubicada en un interreig. Repartir material de recanvis als clients d'aquesta empresa, en moto d'empresa, i la zona seria en un interreig rodaries.
El vehicle utilitzat és una moto de 125 o una furgoneta. A nivell de requisits es demana català i castellà, d'estudis graduats escolar o ESO o similar, es valorarà experiència en joc de feina similar i és important tenir el carret de cotxe al vell.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Francesc, per aquesta informació que, com sempre, trobareu penjada al web clicfeina.cat. A veure, anem a parlar de la mobilitat del transport públic. Si fa una hora ens informaven que l'àrea, el transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat, això ha anat canviant.
De fa 50 minuts tenim una incidència a la R4 de Rodalies, per tant la línia que ens passa per aquí a la vila. Hi ha demores que poden superar els 10 minuts de mitjana a causa d'un robatori de cable a l'estació de Sant Sedorní de Noia. Això s'ha produït fa 50 minuts i hi ha aquestes demores que poden superar els 10 minuts de mitjana.
a causa d'aquest fet, d'aquest robatori de cable concretament a l'estació de Sant Sadurní de Noia. Per tant, si us heu de desplaçar amb el tren, que sapigueu que hi ha de moment aquesta incidència. Avui també tenim vaga de l'empresa Moventis Llobregat, hi ha convocatòria de vaga, que afecta diverses línies de buss.
segurament no les agafareu molts de vosaltres, estan a la zona de l'Hospitalet i d'altres, però vaja, que sapigueu que, en el cas que hagueu d'agafar un autobús de Moventis, Moventis Llobregat, doncs hi ha convocatori de vaga, tant per avui com pel dia...
Les línies són la LH1, 2, la M12, M14, L16, 20, 21 i la X30 i la PR1, 2 i 5. Són aquestes les línies afectades per causa d'aquesta vaga. I a més a més hem afegit fa 20 minuts, no nosaltres, sinó que hi ha una incidència que afegeix
La T-Mobilitat, que és a Rodalies, també, però l'AR8. L'AR8 és aquesta línia que circula entre Castellbisbal i Granollers, que hi ha un tren cada hora, i en aquest cas hi ha circulació per via única entre les estacions de Castellbisbal i Urruví, amb demores que poden superar els 10 minuts de mitjana a causa també d'una incidència
a la infraestructura. Això s'ha afegit fa 20 minuts a aquesta incidència que afecta la R8, insistim, aquesta línia que podeu agafar Castellbisbal i que és la línia del Vallès que duu fins a Granollers. I amb això anem avançant. Per una banda, informar-vos que no tenim constància
de cap de funció. Per l'altra, recordem la farmàcia de Guàrdia, ara t'he d'anir una estona per repassar la farmàcia de Guàrdia perquè fins diumenge, però anirem ràpid, perquè bàsicament la farmàcia Spinetti és la que fa la Guàrdia la majoria de dies. Avui dimecres, però, dimecres dia 24, la farmàcia del terraple, del passeig del terraple número 5.
és la farmàcia de Guàrdia, farmàcia del Terraplan. Penseu en els festius Nadal, Sant Esteve i el diumenge, és la farmàcia Espinet. Quan hi ha un festiu, farmàcia Espinet del carrer Menéndez Pelayo ha tocat el parc de la Mariona al barri del Canal. I el dissabte, que és 27...
és la farmàcia Brun del carrer Puigcerdà, número 53, al barri Bona Vista, al Mas. En tots els casos, recordeu, la farmàcia estarà oberta fins les 10 de la nit. I a partir d'aquesta hora, si és del tot imprescindible que necessiteu algun medicament, haureu de desplaçar-vos a les poblacions veïnes, bàsicament, de Sant Vicenç als Horts o de Sant Andreu de la Barca. Però, si no, fins les 10 de la nit, avui la farmàcia del Terraple, dies festius a l'Espinet, dissabte, la farmàcia Brun.
Passa un minut ja d'un quart de nou del matí.
Fem un repàs a l'actualitat local. Ahir ja ho apuntàvem, però ho tornem a recordar. Ja s'ha completat el trasllat de l'àrea de sostenibilitat i territori de l'Ajuntament de la Vila, al conegut edifici de la Loto, al carrer Ramon Llull. Aquest dilluns va quedar ja finalitzat el trasllat d'aquesta àrea de sostenibilitat i territori.
Des del local que ocupava, recordeu, sota l'antiga biblioteca, a la plaça Josep Tarradellas, a passejar al carrer Ramon Llull número 4, al polígon Riera del Molí, a l'antiga Loto. L'àrea en qüestió plega els serveis de les regidories com habitatge, urbanisme, obres i llicències, medi natural i serveis ambientals.
Canvi climàtic i transició energètica, espais públics, barris de muntanya i mobilitat. A banda d'aquesta incorporació a l'equipament municipal, l'edifici, recordeu que ja acull l'empresa pública Mulivers, a més de comptar amb la previsió d'oferir espai com a magatzem del material de la Fira i un espai de reserva del Museu Municipal,
i el Museu del Renaixement. L'actuació es troba inscrita, també contextualitzem, en el treball que desenvolupa el consistori per explicar la racionalització i optimització de les instal·lacions municipals amb l'objectiu de millorar els serveis i l'atenció a la ciutadania, reduir la despesa en lloguers que fins al moment es pagaven i facilitar el dia a dia de la plantilla municipal. Dins d'aquesta mateixa planificació,
El passat 12 de desembre es completava també el trasllat, en aquest cas, de l'Oficina Municipal d'Habitatge. Recordeu, situada ara a la plaça del Mercat número 6. Això ja ens ho deia la setmana passada el regidor Miguel Zaragoza. En tot cas, una de les principals actuacions culminava a finals del passat mes de juliol. Recordeu que es va traslladar tota l'àrea.
de desenvolupament econòmic de l'Ajuntament a la primera planta de l'edifici del Molí. És d'on rebem, per exemple, les cròniques del Francesc Rueda. Tot això es va traslladar des del Centre d'Ocupació i Serveis a les Empreses, el Joan Garcia Nieto i les oficines del Mercat Municipal. Allà, per tant, s'hi ubiquen actualment l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor,
l'oficina d'atenció, l'empresa, els serveis d'ocupació i l'àrea de desenvolupament estratègic. Tot això, la primera planta de l'edifici del Molí. I, per acabar de completar, recordeu que en aquest cas ja s'ha traslladat tota aquesta àrea de sostenibilitat i territori a l'antic edifici de la Loto. Ahir que passava pel programa, la regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya
la Marta Espona, que sobretot parlàvem del ple del dijous i de les preguntes que aquest grup municipal va fer a final del ple. De fet, va preguntar al govern com solucionarà l'averia de l'ascensor del mercat, precisament el grup de l'oposició que plantejava aquest tema a l'últim ple, fruit d'una queixa i demanda a Ciutadana que han rebut, i és que un dels dos ascensors del pàrquing del mercat no funciona, en concret el que dona sortir del carrer, només funcionarà
l'ascensor que va a la planta baixa del mercat, però el que surt al carrer no, i per tant, quan el mercat està tancat, no pot sortir amb l'ascensor des del pàrquing, amb la qual cosa les persones amb mobilitat reduïda ho tenen complicat. I a més expliquen que no hi ha cap cartell que anunciï que l'ascensor està avariat perquè els vehicles en tinguin coneixement abans d'entrar a l'aparcament. I des d'Esquerra lamenten que fa més d'un mes que no funciona l'ascensor, que dona d'on sortir del carrer, i a més...
El que va a l'interior del mercat tampoc es pot agafar des de la planta 1. Tot plegat ens ho explicava ahir la portaveu d'Esquerra Republicana, la Marta Espon, aquí al programa.
No em sembla que la resposta hagi de ser que això no és una competència directa de l'Ajuntament, això és una concessió de Saba i Saba és qui serà d'encarregar. Perdona, el mercat és municipal i, per tant, com a Ajuntament, correspon que l'accessibilitat a aquest equipament municipal pugui ser per part de tothom, però no solament per utilitzar el mercat i, per tant, per anar a comprar,
sinó l'aparcament com a tal. És a dir, el que no pot ser és que tu autoritzis empresa X a gestionar un aparcament i després no pressionis perquè una cosa com els ascensors no funcionin.
També en el mateix ple van preguntar sobre l'ascensor del pont Sobrevies, que de forma recurrent, des de fa anys, com molts de vosaltres sabeu, no funciona, i volen saber si es farà alguna actuació. També en gran part d'aquestes bretolades que sovint afecten aquests ascensors del pas Sobrevies.
I d'altra banda també us explicàvem ahir que ha començat la poda de prop de 3.600 arbres del municipi. En total l'actuació afectarà, per ser més exactes, 3.582 arbres i en concret 332 situats a les escoles i 3.250 a la via pública. La campanya es preveu que s'acabi el mes de març, té dos equips de poda funcionant i les feines s'organitzaran
Per aquest ordre van començar la Riera Bonet, seguiran per Guardioles, Conserves, l'Àngel i Bonavista, la Pau i Riera Nova, la Granja, el Centre, el Polígon Riera del Molí, el Pont de la Cadena, el Canal i el Polígon del Pla. Ens ho explicava ahir la regidora d'Espai Públic, l'Ester Espinosa, ens explicava què es fa concretament. Principalment el que es fa és poder de manteniment i formació, vull dir que el manteniment és treure...
les branques que siguin mortes, i aquelles per evitar que toquin façanes, vull dir, els hi dones forma, els de formació els hi dones forma, com diu la paraula, però principalment per evitar façanes, el tendeixes que vagin cap a la calçada. I hi ha alguns arbres, que són pocs, cada vegada menys, és els de brocada, que principalment són les moreres,
Si voleu més informació sobre el procés de poda, podeu consultar el web municipal a morinsaray.cat barra poda i veureu els dies en què es fan els treballs al vostre barri i també és concreta què es farà amb cada espècie d'abra.
Do set minuts i mig ja per sobre un quart de nou. Ràpidament, l'agenda d'activitats ens porta a explicar-vos que avui tenim tercera jornada del Parc de Nadal al Poliesportiu Municipal per infants i adolescents. Avui l'horari serà de matí, de 10 a 1 del migdia concretament. El preu de la sessió, recordeu que són 5 euros i es fa al Poliesportiu. També avui, dins de les activitats de Nadal al mercat, visitarà al mercat el Pare Noël.
entre les 10 del matí i les 12 del migdia. Avui també la Coral Cordona actua al centre de dia Molins, tancant aquesta gira que ha fet el mes de desembre per molts equipaments, avui a les 12 del migdia. Avui que tenim encants, per cert...
Molt poques parades, però avui és com si fos un divendres, i per tant també tenim encants, tot i que, com dèiem, amb moltes menys parades. Recordeu que tindrem també la primera representació dels Pastorets aquest proper divendres, a les 6 de la tarda, i que el diumenge també tenim representació especial dels Sants Innocents. Més informació a través del web d'Entràpolis, o si no...
a la taquilla del teatre. Tenim el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra amb el Pere Raich i les cançons interpretades per la Montserrat Oran i la Mireia Gispert aquest proper dissabte 27 a les 12 del migdia a l'Església Pres Romànica de Santa Creu d'Olorda. Tenim també l'arribada del Pat Gemeli. Ara en parlarem...
a dos quarts de nou amb el Marc Artiga. Ens arriba aquest dissabte a dos quarts de sis al Patjamalit. Tenim la discoteca adaptada al Ballen Party amb DJ Jambo Jamvito, que ahir ens acompanyava aquí al programa, a partir de les cinc el diumenge. I també tenim aquest cap de setmana al Foment l'impro-show Christmas.
El dissabte a les 9 de la nit, per una banda, i per l'altra, Filagarsa presenta el diumenge a les 6 de la tarda La rateta que cantava a l'esqueleta. Entrades ja disponibles també a través de la pàgina web d'Entràpolis o, si no, com dèiem, també una estona abans a la taquilla del teatre.
I més coses, ens fixem en la informació general. D'entrada, amb els titulars de la premsa escrita, que ens repassa tot seguit el company Roger Doset. Hola, Roger, molt bon dia.
Sí, què tal? Hola, Roger, és el número 3 que ja ha canviat els migos, no sé per què. Què tal? Bon dia, Roger. Bon dia, Oriol. Sánchez firma la pitjor tardor legislativa dels últims 25 anys, ho diu el periòdic a la seva portada. El govern tanca el 2025 amb 28 lleis aprovades, 3 més que el 2024, però amb mostres de desgast per la inestabilitat dels socis. El president afirma que continuarà buscant suports fins sota les pedres.
Acord humanitari a Badalona, amb fotografia de portada, govern i entitats resituen els desallotjats del B9 que acampaven sota el pont de la C31 i els que ocupaven l'alberg de Can Bufí-Vell. El Bac d'Espanya aleva la previsió del Producte Interior Brut, però alerta d'ajustos fiscals.
A partir del 2027, el nombre de furts cau un 80% al Prat pel reforç de la vigilància. També llegim que 8 de cada 10 universitaris no han rebut formació en expressió oral i Brussel·les defensa la sobirania de Groenlàndia davant els plans de Trump. També David Bisbal directa amb el seu nou disc i els seus clàssics en el Palau Sant Jordi.
A la Vanguardia Illa preveu un pacte amb Esquerra el gener per concretar el nou finançament. Espera que el 2026 marqui una inflexió en la política catalana amb el retorn de Puigdemont i insisteix a frenar l'especulació amb l'habitatge. Trump vol la seva flota daurada i govern i ajuntaments s'activen per reallotjar els migrants de Badalona. També parlen de l'economia, que creixerà un 2,2% el 2026 pel consum, segons el Banc d'Espanya.
I parlant de la jubilació, l'executiu, ara ho explicarem, si tenim temps, puja les pensions mínimes entre el 7 i l'11%. El PP aposta per Vox a Extremadura i evita demanar al PSOE que s'abstingui. I Barcelona té un model únic de decoració nadalenca. També el grup Crea de Ramon Fretxa posa fi a la seva activitat.
Al diari Ara també parlen d'aquest lloc que s'ha trobat durant dos mesos per als desallotjats del B9 a Badalona, amb fotografia de portada i d'aquest nou finançament que garanteixi ja el gener i que vol aconseguir que l'amnistia es faci efectiva aviat. Epstein sobre Trump li encantava perseguir cunyets, això diu.
I Barcelona reduirà el nombre de terrasses a la Rambla, també la terminal de la Llagosta, a punt per rebre el primer tren de mercaderies. I per últim repassem la portada del punt avui, la memòria de la diàspora, nou impuls del repte de rescatar i fer públics els arxius, ara disgregats, dels casals catalans. Adeu a Pep Culell de Mont, mor als 87 anys de manera sobtada al veterà periodista que va ser fundador i director del punt diari.
També parlen de la tasca d'un alcalde que hauria de consistir a promoure la convivència, però el de Badalona es disfressa de Piròmen i ella s'ha estar rufa i enfoca el gener amb la bufanda posada, una crònica d'Òscar Palau. A l'esportiu l'Espanyol, amb cinc victòries consecutives, arribarà el derbi platòric i entrevisten el Berger si ja és potser historiador, autor de Després, sobre el post 1714. Els militars més exaltats volien arrasar Barcelona com a càstig.
I seguim i ho fem repassant els diaris digitals amb una notícia que vam conèixer ahir i amb novetat respecte a l'assassinat que es va produir en aquest carrer de l'emissora el passat dissabte de matina de Roger. Exacte, llegim a la premsa d'aquí, al viu Molins de Rí, que també estava molt pendent d'aquest tema.
Tres detinguts per l'assassinat a punyalades d'un home al carrer Foment que tenien entre 22 i 25 anys i van ser detinguts a Sant Feliu de Llobregat i Torrelles poques hores després dels fets. Demà passaran a disposició judicial. Els Mossos han detingut aquests tres homes d'entre 22 i 25 anys presumptament relacionats amb aquest assassinat.
Gràcies.
Les detencions es van produir poques hores després del crim en diferents punts al Baix Llobregat, com ho dèiem, a Sant Ferreu de Llobregat i Torrelles, i demà passaran a disposició judicial. Recordeu que això va passar a la matinada de diumenge cap a les 4 a la cantora del carrer Foment amb l'Avinguda de Caldes. La víctima, un home de 42 anys,
De Sant Joan Espí va morir a conseqüència de diverses ferides d'arma blanca durant una agressió violenta. El cos va quedar estès a la vorera just davant del concessionari de cotxes. Quan els Mossos, la Guàrdia Urbana i el Sistema d'Emergències Mèdiques van arribar al lloc dels fets, ja no van poder fer res per salvar-li la vida i encara continua oberta aquesta investigació.
I també llegim el caso que han intentat emportar-se un nen de dos anys a la força d'un parc de Barcelona i el germà ho ha evitat i han pogut detenir l'assaltant. Aquest home es va acostar a la criatura i quan va intentar emportar-se el seu germà, un nen de 12 anys, ho va poder impedir agredint i donant cops de puny a l'home que va poder escapar del lloc.
Els Mossos van enviar diverses patrulles a la zona, tot i que quan hi van arribar l'home ja havia marxat i gràcies a la descripció facilitada pels testimonis i la bona tasca policial van poder localitzar-lo en un carrer proper a la zona del parc infantil i el van detenir. L'home va ser arrestat, segons han pogut saber el cas, per un delicte de detenció il·legal en grau de temptativa perquè no va poder aconseguir emportar-se el menor d'edat gràcies a la ràpida acció del seu germà.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Mirem cap al cap de setmana, perquè un cop passem Nadal i Sant Esteve, atenció, anoteu-vos, ens arriba ja el Patja a Melí. Serà aquest dissabte a partir de dos quartes a sis de la tarda. I amb l'arribada del Patja a Melí també l'inici de la fàbrica dels somnis, que un any més estarà ubicada als baixos del Molí. Començarà a partir del dia 28, per tant diumenge.
i s'allargarà fins al 4 de gener. Tot això organitzat, com bé sabeu, per la comissió de la cavalcada de Molins Arraït. Del qual n'és el responsable, n'és el president, el Marc Artiga, que el tenim uns minuts al telèfon. Hola, Marc, bon dia i bona hora.
Bon dia. Bon dia. S'ho gira feina ja. Escolta, explica'm com es presenta l'arribada de... Comencem per dissabte, del Patja a Malí. Què és el que ha de passar aquí a la Vila a partir de dos quarts de sis de la tarda? Bé, aquest any serà a les sis de la tarda. A les sis, eh? Que arribarà. Doncs a partir de les sis de la tarda, vinga. Arribarà a les sis de la tarda, com sempre, des de la Font dels Casats.
I es presenta una arribada més o menys com els últims anys. Farà una arribada pel Bar d'Aguer. Sí. Arribarà a plaça Catalunya. L'únic que en concret aquest any sí que la Carrosa seguirà pel carrer Major i després farà Rafel de Casanovas i arribarà fins al carrer Molí, on arribarem a la fàbrica dels Somnis per fer la seva obertura. O sigui que baixeu de plaça de la Vila per carrer Major, plaça de la Creu i llavors gireu ja pel carrer de baix, no? Exacte.
Molt bé, fins al carrer Molí i allà a la fàbrica dels somnis, que ho feu lligar amb l'obertura, tot i que l'obertura oficial serà el diumenge, no? Sí, l'obertura pels assistents serà diumenge, sí. Molt bé, però en tot cas l'arribada del Pat Jameli, que representa ja el tret de sortida d'aquesta fàbrica dels somnis, pel que fa al Pat Jameli no té més secret que això, a partir de les 6 des de l'Avinguda Collserola, no? I aquest recorregut...
I a partir d'aquí... També teniu la rebuda institucional, suposo? Sí, a la que arribem a la fàbrica tenim la rebuda institucional. Tot es concentra, diguem, a la fàbrica, eh? Sí, i llavors esperem tenir l'arribada de la Fada perquè també ens ajudi a obrir la fàbrica. Molt bé. Doncs acabem-nos a la fàbrica dels Somnis, dèiem, oberta regularment a partir del diumenge i fins al 4 de gener. Marc, explica'ns com es presenta. Hi ha alguna novetat o segueix la línia de l'any passat?
Es presenta amb alguna novetat, però pel que fa a funcionament és el mateix. Sí que hem canviat el sistema d'entrades, que al principi va donar algun problema a algunes persones, però sembla que ja ho han pogut resoldre. Sí. I es presenta bastant com l'any passat. Sí que hi ha alguna novetat a l'interior, sí que hi haurà novetats i coses que aniran apareixent, però...
seguim bastant la dinàmica de l'any passat, que al final és la que no funciona. Que segur que hi ha molta gent que ja ho segueix cada any, ho sap, però en tot cas, la gent que vulgui veure horaris o per reservar l'entrada, bàsicament s'ha de connectar a la pàgina web vostra? Sí, a Cabalcada, molt dins del rei.cat hi ha l'enllaç, que en aquest cas, aquest any és d'Etiquetic, que és una cooperativa social, i les entrades són el 28, 29, 30, 2, 3, 4 de gener de 10...
a una i de cinc a vuit, i el dia 31 que només fem de deu a una. D'acord. Però ja a partir d'aquest diumenge i fins al 4 de gener, exceptuant el dia de cap d'any, us trobaran els baixos del Molí, eh? És el segon any, ja, els baixos del Molí?
És el tercer any. Igualment, qualsevol persona que no trobi entrada pot venir igualment, farà la cua i podrà accedir-hi en qualsevol moment. Quanta gent mobilitzeu de la comissió de la cavalcada per fer la fàbrica? De la comissió som uns 45. Deu-n'hi-do.
però després hi ha tots els patxes que són adolescents, joves, voluntaris també, que en total ens en anem a uns 55-60. Molt bé. Per cert que vam anar anunciant també les inscripcions de patxes, que ja fèieu presencialment el dia 13, ara fa 10 dies. Ha funcionat bé el procés enguany? Sí, ha funcionat molt bé. Aquest sistema ens ha funcionat els últims anys molt bé i la veritat és que
ens fa que no hi hagi aquelles grans cues que teníem cada any. Molt bé. Per tant, ara concentrats amb l'arribada del Patjamalí i de la fàbrica dels Somnis, i després ja ens quedarà parlar de la cavalcada, que no sé si presenta també alguna novetat o seguiu la línia de l'any passat, pel que fa estrictament a la cavalcada. Sí, seguim bastant la línia de l'any passat, perquè vam veure que l'espectacle, l'arribada de les majestats al passeig Ferrableu, ens va funcionar molt bé i tothom ho va poder veure.
llavors seguirem bastant la línia de l'any passat. Molt bé. Escolta, i aprofito que et tinc aquí també perquè el Marc, que també és membre, si no ha passat, al contrari, d'Estrella et Molins, eh, Marc? I, per tant, demà també és important de recordar que organitzeu un any més el quinto de Nadal al Foment, no? I a les vuit del vespre. Sí, demà a les vuit del vespre hi ha el quinto de Nadal al Foment. Sí.
que aquest sí que fa 5 anys, ja crec que és el cinquè any que es fa. Sí. És solidari amb la Marató i la veritat és que és una activitat molt maca per passar just després del dinar de Nadal. I ens va molt bé, ens agrada molt aquesta activitat. Molt bé, que no cal inscripció prèvia, sinó que la gent que s'animi, doncs que vingui al foment, eh? Sí, exacte. Molt bé, i crec que poseu allà a la platè del teatre, no?, un parell de taules ben llargues, on la gent es pot asseure...
Sí, fem unes files molt llargues, hi ha fitxes suficients, que l'any passat ens en van acabar, hi ha fitxes suficients i es pot jugar partides individuals, no has de comprar una entrada sencera, sinó que pots jugar una partida sí, una no.
I així pots anar fent els diferents llocs. Molt bé. Que esteu un parell d'horetes, aproximadament? Sí, més o menys. Molt bé. Alguna cosa més que vulguis afegir de tot el que hem repassat amb tu, Marc? Sí, del Patxa sí que voldria afegir que aquest any el Patxa arribem a una carrossa molt especial perquè per fi hem pogut aconseguir
tenir la seva carrossa pròpia. A partir d'ara sempre tindrà la mateixa carrossa perquè l'hem fet pròpia per nosaltres. Llavors té una carrossa que per nosaltres és molt especial perquè s'ha pogut fer des del voluntariat i des de la feina
nostre i serà ja sempre per ell, la mateixa Garrosa. Molt bé. Doncs fixeu-vos-hi bé aquest dissabte, com dèiem, 27, que ens arriba al Patgemelí, a partir de les 6 de la tarda amb sortida vinguda a Collserola, arribada a la plaça de la Vila, després seguirà a Carrer Major, plaça de Creu, Carrer de Baix, Carrer Molí i arribada a la fàbrica dels Somnis. Doncs que vagi molt bé totes aquestes activitats. Marc Artiga, responsable de la Comissió de la Cavalcada de Reis i estarem en contacte. Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Bon Nadal, que vagi molt bé. Gràcies. Bon Nadal. Gràcies i bon dia. Adéu-siau. Fem una petita pausa per la publicitat i de seguida tornem.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Saluta a tots, gent de bé. Jo necessito saber quants són els pastorets que tant parleu. Ai, Déu d'Israel, un monstre! Parla, parla, resolut. Miri, senyor Dimoni, els pastorets fan 130 anys i el dia 26 de desembre, l'1, 4, 10 i 11 de gener els podràs venir a veure. A més a més, diumenge 28, Sants Innocents, fem una representació especial per a majors de 12 anys. I com puc aconseguir les entrades? Ai, Dimoni, compassió! Mira, és molt senzill.
a través del web Entràpolis o bé al web pastoretsdemolins.cat. Miserables. Allà ens veurem. Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot i nosaltres ens preguntem l'ansietat dels dilluns? Qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Molt bé, doncs ens queden 5 minuts per arribar a 3 quarts de 9 del matí. Estem en directe al Bon Dia i Bona Hora d'aquest dimecres 24 de desembre. I el que farem ara és escoltar la punt del dia acompanyats de la Laura Herrero Mas, des de Madrid. Què tal, Laura? Bon dia.
Bon dia i bona hora a totes i tots. I bon Nadal, no? Doncs també bon Nadal i bones festes. He de confessar que no soc gaire partidària de felicitar les festes madalenques, sí l'any nou, això sí que m'agrada. Enguany, però serà un Nadal diferent perquè el celebro a Madrid. M'hauria agradat fer un comentari comparant el Nadal, les diferències profundes entre com es viu a Catalunya i com es viu a Madrid, però primer, fins que no passi, no podré fer-ho d'una manera acurada.
Tant se val si que hi ha coses que ja les sabem abans que passin, perquè a la resta d'Espanya avui se celebra i molt la Nochebuena, el que aquí anomenem la nit de Nadal. Segons he anat preguntant per qui els amics, el Marisc i el Xai serien com els protagonistes de la taula d'aquesta nit, a banda va diversos entrants. No crec que canviï tant com el dia de Nadal en respecte a Catalunya, perquè el dia 25 nosaltres sí que tenim un fet molt diferencial, que és l'Escudella i la Cardolla, i a la resta d'Espanya no ho tenen.
Aquí, segons m'expliquen, el 25 es menja el que s'obre de la Nochebuena. Però, bueno, menja a banda. El que segur que no tenen és el tió. Però és tan, tan màgic que us puc confirmar i reconfirmar que també ha arribat a Madrid. Veurem, això sí, si caga regals o no. Això és una altra cosa. I després hi ha el 26, no? El 26 aquí a Madrid no és festiu. Mentre la resta d'Espanya treballa, els catalans mengem els canelons de Sant Esteve. Bé, vosaltres aquest any menjareu, jo no.
Crec que no us he explicat res que no sapigueu, simplement es tracta de constatar, i si veig alguna diferència molt notable, la setmana que ve en parlem. Ja us he dit que no m'agraden especialment les festes i aquestes tradicions nadalenques, m'agrada més el Grinch, que segur que heu escoltat parlar. És un ésser verd, rondinaire i amb cara de pocs amics, que odia el Nadal. És un personatge fantàstic que viu a un poble que evidentment no existeix, que s'anomena Quienya,
I des de dalt la muntanya observa com els seus veïns, els habitants del poble, celebren el Nadal amb les llumetes, la música, els regals i grans àpats. I tot això el posa de mal humor, el Grinch, i és que no suporta aquella alegria que fa tant de soroll. I decideix fer una cosa extrema, robar el Nadal. Es disfressa de Pare Noel i s'emporta tots els regals i fins i tot el menjar.
Però aquí ve el més interessant de la història. Quan el Grinch creu que ja ho ha espatllat tot, descobreix que el poble, malgrat tot, encara que l'hagi robat, continua celebrant el Nadal. I és en aquest moment quan el Grinch entén una cosa molt important, que és que el Nadal no són les coses materials, sinó són les persones, no? El famós esperell nadalenc, sí, existeix, però és que si només existeix dues o tres setmanes l'any, doncs quina gràcia, a mi no m'acaba de convèncer.
Sí, ja us dic que soc molt grinch, però la història diu que el grinch no era dolent, sinó que realment el grinch se sentia sol i estava trist, i per tant no és que odiés el Nadal, sinó que no tenia ningú amb qui celebrar-lo. El grinch no només representa o pot reflexar les persones que passen involuntàriament aquestes festes soles, sinó també les que se senten escloses o simplement no viuen el Nadal amb l'alegria,
per molts motius diferents. I és que el Nadal és una època on recordem també, encara més, qui no hi és amb nosaltres a la taula. Dit això, i encara que me'n vaneixi l'esperit del Grinch, us exitjo molt, molt bon Nadal, molta felicitat, i sobretot, un bon any nou. Adéu, adéu. Molt bé, moltes gràcies, Laura, i que també tinguis unes bones festes, malgrat aquest context que ens has explicat. Doncs vinga, un minut i arribarem a tres quarts de nou del matí.
Fem el repàs a la programació de la ràdio nostra, que tenim feina. En tot cas, una bona manera que us pugui acompanyar, si esteu ocupats preparant els àpats de Nadal o no, o fent altres coses, o simplement estant a casa, que sapigueu que tenim programació especial aquests dies. En tot cas, començant pel mes immediat, quan acabem el bon dia i bona hora a les 12, podreu escoltar la remissió excepcionalment del programa Parlem de Còmics del passat divendres,
amb el Pau Moratalla, i a dos quarts d'una, el programa de la Mari i l'Helena, Ona Rainbow, de Ona Rainbow Morins, que el tenim enregistrat i, per tant, tenim material nou, de dos quarts d'una a la una. I de una a dues, és veritat, no vam tenir el món interior, per tant, repetirem, com a vegades fem, quan no tenim el món interior, el de tu a tu, amb el Pere, amb en Pierre, que va fer programa ahir. Notícies en xarxa de dues a tres, de tres a quatre a la migdiada. Aquesta tarda a les quatre, remissió del programa El Concert,
amb la Margarida a casa de Surs. Sí que tindrem la Neus Valls, la Neus Pérez, perdoneu, i la Red Valls fora clitxés, de 5 a 6. I el que sí que és remissió és, a partir de les 6, el Serenor, amb l'Associació de Sol Mental del Baix i Obregat,
No els tindrem aquí amb nosaltres. Podeu escoltar una remissió, igual que obrint camins. El que sí que tenim material nou i especial, a més a més, és el Generació Xica, amb el Toni Ramoneda, entre les 8 i les 9. Especial Nadal del Toni, entre les 8 i les 9 del vespre. I a partir de les 9, com us deia, ja farem programació especial. De proposta del grup de teatre a la ràdio, dirigit per la Turma, es podeu escoltar el poemari d'una nit de Nadal, amb text de...
La poetessa Diana Curto entre les 9 i les 10 de la nit. A les 10 farem una selecció de nadales tradicionals per connectar a dos quarts 11 amb la xarxa que oferirà primer el camp de la Sibila des de la catedral de Girona i a dos quarts 12 la missa del Gall des de Montserrat.
Demà, dia de Nadal, a les 7 del matí, començarem amb la tenora, amb el Pere Païssa. A les 8, un especial concert amb la Margarida Casa de Surs, entre les 8 i les 10 del matí. A les 10 del matí, nova proposta del grup de teatre a la ràdio, en aquest cas el poema del Pessebre, de Joan Alavedra.
i Pau Casals, entre les 10 i les 11. A les 11, Best of Christmas, selecció musical d'André Rie, i de 12 a 2, l'especial Stereo Pop amb el Christian Bela. La migdiada entre les 2 i les 4, especial música amb 8 mil·límetres de 4 a 5 de la tarda, de 5 a 7, especial Una finestra oberta al món amb el Carles López, podreu tornar a escoltar el poema del Pessebre entre les 7 i les 8,
A les 8, qui ens cantarà és Michael Bublé, amb el seu àlbum Christmas, presentat per Christian Bela, de 8 a 9. De 9 a 10 tenim un especial dels... No, sí, dels joves en antena. I també tenim especial, per una banda, de quan comença la nit amb la Fermina Recio, que serà de dues hores, i especial zona metall a partir de mitjanit. El dia de Sant Esteve també començarem amb la tenora a les 7 del matí. Concert de Sant Esteve seleccionat per l'Albert Pérez i Puig de 8 a 10.
A les 10, nova proposta del grup de teatre a la ràdio, en aquest cas el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. De 11 a 1, un especial del tot teatre musical amb el Dani Pasqual. De 1 a 2, una conversa del Parlem de Còmics especial entre el Pau, Moratalla i el Gerard Capdevila. De 2 a 4, la migdiada. Tenim Nadales modernes seleccionades pel Albert Pérez Puig de 4 a 6.
Repetirem el concert de Nadal amb la Margarida Casa de Sous a partir de les 6. Reemissió també del poema de Nadal del Teatre a la Ràdio de 8 a 9 del vespre. L'alt voltatge, material nou, amb l'Isaac Arriaza de 9 a 10. Especial al rebombori amb el Pau Batista de 10 a 11. I l'especial Zona Metall, que el podreu escoltar en remissió de 11 a 1. I al cap de setmana, en principi, tindrem programa en directe, com és habitual, dissabte amb l'Estereopop
de 10 a 1 i el reobrim els diumenges amb el Xavi García, de 11 a 2 el proper diumenge, dia 28. Tot això, doncs, és el que us oferirem a partir d'aquest vespre i fins diumenge, aquí a la misura. Anem a fixar-nos també en el més destacat de la programació televisiva, de moment per avui dimecres, dia 24.
Fem el repàs, doncs, d'aquesta programació de la tele per avui dimecres. Endavant, Roger. Comencem amb les pel·lícules. Si no sou de celebrar aquesta nit de Nadal, doncs, teniu aquestes opcions. A dos quarts de deu, a Vimat, fan la pel·lícula El Bola, de Xero Mañas, amb Juan José Ballesta, que està molt jugant a aquesta pel·lícula.
Pablo Galán, Alberto Jiménez i Manuel Morón, entre altres. Una pel·lícula espanyola de l'any 2000, un drama que dura una hora i mitja. El Bola és un noi de 12 anys que viu en una atmosfera violenta i sòrdida. La seva situació familiar que oculta avergonyit l'incapacitat per relacionar-se i també comunicar-se amb altres xavals.
La següent pel·lícula, a les 10 de la nit, a Paramount, és Secretos Compartidos, de Ben Younger, amb Uma Thurman i Meryl Streep, també Brian Greenberg i John Abrams, entre altres. És una comèdia americana del 2005 que dura una hora i quaranta.
La vida de la Rafi, una dona de 37 anys, es capgira d'una manera espectacular quan el Dave, que és un jove pintor de 23 anys, s'han enamorat d'ella. La diferència d'edat li provoca dubtes per la qual cosa demana consell a la seva psicoanalista, que precisament acaba sent la mare d'aquest noi. A tres quarts d'onze, a quatre, la pel·lícula de Ron Howard Willow amb el Kilmer, Joan Whaley i Warwick Davis, entre altres, una pel·lícula que diu que és de ciència-ficció...
No ben bé, del Regne Unit de l'any 1988, durant dues hores, el jove Willow troba un nadó abandonat i se'n fa càrrec sense saber que es tracta d'una nena que està destinada a posar fi al regnat de la malvada fatillera Bachmorda. La pel·lícula d'aventures, més aviat, més que de ciència-ficció.
Tenim també a tres quarts d'onze, a la sexta, l'última fortaleza de Rod Lurie, amb Robert Redford i James Gandolfini, també Marc Ruffalo i Steve Burton, entre altres, perquè n'hi ha molts i moltes d'actors i actius en aquesta pel·lícula de l'any 2001, que és americana aquesta acció i que durà dues hores i deu. Després de ser sotmes a un Consell de Guerra, el general Irwin és degradat i tancat en una presó militar, acusat de desobeir una ordre.
Allà esdevé l'objectiu de l'alcaïd, el coronel Winter, que és un home amb caràcter violent i dictatorial.
A les 11 tenim Instinto Peligroso a Factoria de Ficción, una pel·lícula de David Huck amb Scott Eastwood, Mel Gibson i Kevin Durant. És del 2020, americana d'acció, dura una hora i quaranta. Dylan Forrester, un assassí a Sous, ha retirat, es dirigeix al funeral del seu germà en una illa remota, quan un grup de mercenaris i romen enmig de la cerimònia reclamant un deute. Això serà a les 11.
En aquest repàs no hem pogut dir totes les pel·lícules perquè és que avui, de fet, tot són pel·lícules. A Televisió de Catalunya també teníem la pel·lícula Tendre i poc feta a les 10, que és una pel·lícula francesa i belga del 2020, de Christopher Thompson amb Geraldine Pailas i Arnaud Ducret.
amb la Charlie, que és editora d'una revista de moda a París que té la vida perfectament controlada, però tot canvia quan el seu pare mort i hereta l'empresa familiar una carnisseria exquisida per la qual ella, en principi, no sent cap interès. També teniu, si voleu, fer-nos una mica el salt, a dos quarts de dotze del matí, al 33, el Nadal del senyor Branquilló i l'escombra voladora...
és una pel·lícula infantil anglesa del 2015 el senyor Branquillo viu en un gran roure d'un parc infantil amb la senyora Branqueta i els seus tres fills que seran també Branquetes serà una èpica aventura a través de les quatre estacions que porta molt lluny de casa jo crec que seria la pel·lícula més nadalenca que fan avui que és estrany sent el dia que és
sobretot als canals fora de Catalunya que avui celebren la Noche Buena, que aquí no es pot dir nit bona, ja ho sabeu. Si no ho sabeu, doncs ja us ho explico. Nit de Nadal. Nit de Nadal, correcte. Anem als programes, que costa de trobar avui programes, però alguna cosa hi ha. Tenim a les 9, per exemple, el 33, gran. El 2008 el grup Manel va publicar el seu primer àlbum, els millors professors europeus,
el qual va rebre el Premian de rock al millor disc de l'any i va ser millor disc espanyol del 2008 segons rock deluxe. Què és això de gran? Serà un reportatge? Serà... no ho sabem. Perquè, de fet, diu que és a les 9 i a les 9 i 5 ja programen una altra cosa. Per tant, no entenc molt bé aquesta durada d'aquest programa.
El que sí que us podem dir és que, com sempre fan a la 1, aquesta nit de Nadal, que per ells és la Nochebuena, hi ha un quart de 10, Tele, Passion, Mi Gran Noche, Amaitor, Albizuà i Lalaxus, que fan una mica de repàs a grans moments i també actuacions dels presentadors d'aquesta cadena, si no ho han canviat. I també a la mateixa hora, a Antena 3, fan Lo Mejor de Cada Casa, una mica també fent resum de coses divertides.
No hem pogut res que gaire més de programació perquè aquesta nit és una nit especial on, bàsicament, hi ha pel·lícules o hi ha, doncs, aquests telepassió ni lo mejor de cada casa, Oriol. Molt bé. Doncs gràcies, Roger, per aquest repàs. Recordeu que no hi ha diari, crec que el dia de Santa Esteve, per tant, demà trobareu la programació tant de Nadal com de Santa Esteve. I seguim avançant. Ens queden sis minuts per arribar a les nou del matí.
La recomanació cultural. Avui és dimecres, per tant, parlem de jocs, de jocs de taula, i ho fem acompanyats, com sempre, del Ricard Garcia, que és membre de l'entitat Molins de Jocs. Què tal, Ricard? Bon dia. Endavant. Bon dia, Molins. Avui...
Anem a jugar al gat i la rata. Anem a jugar a perseguir-nos. Anem a jugar a un joc per a dues persones que es diu Agents Avenue, d'acord? Un joc amb una capsa petitoneta, amb un tauler molt petitonet i amb cartes. Un joc tan senzill com perseguir-se l'un a l'altre. I com ens perseguirem? Molt fàcil.
El tauler és una mena de circuit amb caselles, d'acord? I cada jugador es posarà un a cada extrem, és a dir, a la mateixa distància l'un de l'altre. És un circuit circular. Per tant, ens mourem en la direcció de les agulles del rellotge tots dos. Això vol dir que si un es mou més ràpid que l'altre, l'enxampa i ha guanyat. Com ho farem, això? Doncs molt bé, ho farem amb cartes.
Però no simplement cartes que et diuen mou-te 3, mou-te 2, mou-te 1. No és tan senzill. Cadascú tindrà una pila de cartes del seu personatge i agafarà de la pila dues cartes...
i les posarà al mig del taule. Aleshores, aquestes cartes et diuen que pots avançar 3, avançar 2, avançar 1, retrocedir 1. Per què? Doncs perquè aquestes cartes són de tipus de personatges. Per exemple, hi ha l'espia, hi ha, per exemple, el sabotejador. És tot coses d'espies, de misteri, de policies...
Aleshores, hi ha cartes com per exemple el sabotejador que et diu la primera carta de sabotejador que baixis a la taula per tu, et mouràs tres, però és que la segona que baixis perquè et toqui o perquè l'agafis...
retrocediràs un és a dir que cada carta d'un tipus determinat la primera que treguis dona un moviment un tipus de moviment una quantitat de caselles d'avançar o de retrocedir però la següent carta del mateix tipus que baixis no és el mateix fins al punt que hi ha algunes cartes que et donen la primera que treguis 6 caselles la segona 3 però si et surt una tercera has perdut la partida
I a l'inrevés, hi ha alguna carta que al principi retrocedeixes una casella, la següent carta del mateix tipus retrocedeixes dues, però la tercera carta del mateix tipus guanyes la partida, d'acord? Molt bé, i com fem per jugar amb aquestes cartes? És molt senzill, molt subtil i molt punyetero. Jo agafo dues cartes, d'acord? Miro quines característiques té cadascuna,
i les poso davant del meu oponent, d'acord? Poso una boca avall i una boca amunt. Per tant, una es veu quin moviment tindrà, quantes caselles endavant, quantes endarrere, i què passarà amb la segona del mateix tipus i la tercera del mateix tipus. Molt bé. Però hi ha una altra que està boca avall, que no es veu què passarà. Doncs bé, el meu oponent pot triar la que no sap què passarà o la que té clar què passarà.
Agafa una de les dues i jo agafo l'altra. Aquí entra el joc d'enganyar, de confondre, de fer veure que tens intenció de fer una cosa quan el que tens intenció és de fer l'altra. I així, cada vegada es van movent els personatges dintre del tauler amb aquestes cartes fins que un dels dos enxampa a l'altre.
És com veieu, més senzill que una espardenya. Però aquest punt d'enganyar a l'oponent posant cartes que poden semblar molt atractives però que no ho són, o posar una carta molt dolenta, visible, perquè ell agafi la que està tapada, que encara sigui pitjor.
Fascinant. Són jocs ràpids i que ens donen ganes de tornar, perquè evidentment si has perdut vols tornar a jugar bé amb si guanyes, però si has guanyat vols seguir jugant perquè és molt, molt divertit. Senzill i divertit. Agent Avenue. El trobareu a moltíssimes botigues, petit, senzill i baratet. Un gran joc. Vinga, bon Nadal a tothom, que vagi molt bé i jugueu moltíssim. Adeu!
Molt bé, bon Nadal també per tu, en Ricard, una forta abraçada. Un minut i ara hi seran les 9, de seguida escoltarem les notícies d'aquesta hora, tornarem amb la cançó del dia amb el Màgic Anyelles i la tertúlia d'actualitat, avui especial Nadal.
Ens acompanyarà l'America Benjuardi, l'Antonio Bonilla, no poden ser aquí amb nosaltres, però sí el Toni Ramoneda, el Pere Madurell, la Samare Lansari, que serà també aquí avui als estudis, el Jordi Torró, i afegim el company Josep Maria Junoi, com cada vigília de Nadal, que ens acompanya també...
des que va compartir amb nosaltres la tertúlia dels dimecres. Ja veureu el per què. Després de les notícies de les 10, tindrem aquest especial conte nadalenc, una fletxa d'amor. És un conte enregistrat l'any 2001, per ser més exactes, que abans us deia al principi del 2000, els antics estudis de la ràdio, i escoltareu les veus del Lluís Pasqual, l'Arnau Armagol, el Josep Montano, la Margarida Casa de Surs...
Vicenç Crous, l'anyoret Vicenç Crous, Elia Fatjó i la Maria Antonia Carig. És un conte de l'amic Montano que recuperarem de 10 a 11. Ara tornem. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nou, us parla Maria Laram. Hem mobilitat per la retirada d'un vehicle a la pesada del Papiol. Hi ha retencions, també un accident a la 731 a Castell-Tallà, un carrer, li provoca lentitud en aquest punt. A banda, a Ponent, la boira densa obliga a reduir la velocitat a 80 km per hora a la P2 entre Castelldans i Juneda i pel que fa a la neu avui també.
Especial atenció a les carreteres de muntanya, on són obligatòries les cadenes a la BB Baixa 4031, al Coll de la Creueta i també a la C-28 al Port de la Bona Aigua.
I la Creu Roja ha reallotjat una trentena de desallotjats de l'antic Institut B9 de Badalona que acampàvem sota un pont a la C31, en el marc d'un acord entre Govern, Entitats Socials i la Sindicatura de Greuges. Entre 70 i 90 persones han decidit quedar-se per continuar denunciant aquesta situació. A més, 52 persones havien estat reubicades per Entitats Socials i s'han trobat a allotjament per a entre 10 i 15 més que ocupaven Can Bofí-Vell.
Els nous reallotjaments d'una durada prevista de dos mesos s'han fet en equipaments de Patalona i Rodalies amb ubicacions no detallades per tal d'evitar protestes veïnals. Tot plegat quan després que la Fiscalia hagi demanat al jutjat que va autoritzar aquest desallotjament que requereixi de forma urgent al consistori de quina manera està donant compliment al mandat que obliga els serveis municipals a prestar atenció adequada a les persones sense sostre.
I els Mossos d'Esquadra investiguen una agressió a dos menors d'edat arran d'una baralla multitudinària la matinada del divendres a dissabte a Igualada, a la zona del Parc Central. Un dels joves va resultar ferit de gravetat amb ferides per objecte punxant i una fractura nasal i va quedar ingressat en un centre hospitalari mentre que l'altre, amb lesions i oix, ja ha arribat l'alta. La policia apunta que els agressors podrien ser un grup d'entre 4 i 6 persones que van fugir abans de l'arribada dels serveis d'emergència. De moment no hi ha detinguts i la investigació continua oberta.
I també Mossos d'Esquadra treballen amb la hipòtesi que l'homicidi a Castelldefels podria estar relacionat amb el crim com és aquest estiu al carrer Consell de Cent de Barcelona. Tots dos casos comparteixen elements poc habituals a Catalunya, com l'ús d'armes de foc en plena via pública a la llum del dia i en zones cèntriques i concorregudes, fet que apunta a una acció planificada pròpia del crim organitzat.
I el grup de recerca CREA ha anunciat la seva dissolució després que la Universitat de Barcelona portés a la Fiscalia els presumptes casos d'assetjament sexual i de poder del seu fundador Ramon Fletxa i d'altres membres vinculats. I pel que fa temps, jornada de calma tensa amb núvols i clarianes i la precipitació en retirada gairebé a tot el país.
També tindrem boires matinals ara a l'interior i núvols baixos també al litoral amb més sol a mesura que avanci el dia a la nit. Aquesta nit de Nadal sí que augmentaran els núvols però sense precipitacions. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.
El parc de Nadal, aquest espai d'educació en el Lleure que organitza l'Ajuntament de Molins de Rei cada any, coincidint amb les vacances escolars dels infants i que es du a terme fins al dia 31 de desembre, en horari de matí o de tarda en funció del dia. Si és vigiliat de festiu, és només en horari de matí i la resta de dies en horari de matí i de tarda. Per infants i adolescents, el poliesportiu, com dèiem, el preu per sessió és de 5 euros.
Els Pastorets, que s'estrenen el divendres per Sant Esteve, com cada any al Teatre de la Peni, que es podran veure també els dies 1, 4, 10 i 11 de gener. Els Pastorets de Frederic Soler Pitarra, música del Mestre Blanc. Ja els tenim aquí al Teatre de la Peni, com dèiem, totes les funcions a les 6 de la tarda a la Peni i les entrades anticipades numerades es poden comprar al web Entràpolis.
Aquest dissabte continua el poema de Nadal. Al cap de setmana passat hi va haver dues representacions i aquest dissabte a les 12 del migdia a l'església de Santa Creu d'Olorda. Una vegada més recitan el poema Pere Raich i canten Mireia Gispert i Montserrat Torana, el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.
I diumenge torna la discoteca adaptada al Ballen Party, que organitzen Enredat per la Discapacitat i 7.50. El diumenge a la tarda de 5 a 2 quarts de 8, al Bacus del carrer Foment número 6, animat per la música del dijòquei Jambo Jambito. I acabem amb la farmàcia de Guàrdia avui dimecres. La farmàcia que obre fins a les 10 de la nit és la farmàcia Terraple, que està al passeig del Terraple, número 5.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virolai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills i aquesta escola es diu Virolai. Virolai, l'escola a mida. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes.
Però Stereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble.
Em sembla molt bé.
La cançó del dia, amb Magí Canyelles. Bon dia, doncs avui us convido a escoltar la nova cançó d'en Bauca que hem publicat aquesta setmana, que es diu Tots som caganers. És una jota que fa aparèixer diferents personatges de Pessebre i que també ho combina amb cançons, amb nedades, melodies de nedades populars, que segur que coneixeu. El videoclip el vam poder gravar...
el Passero i en de Corbera, Llobregat, també amb col·laboració d'antigrats molinenques com els pastorets de Molins, que ens van deixar roba, i grelles de Molins. I això, us convidem, a part d'escoltar la cançó i veure el videoclip, també a anar a veure totes aquestes mostres de cultura popular, els pastorets, evidentment, de Molins, i el Passero i en de Corbera, que si no hi ha anat mai, val molt la pena i us ho recomanem molt. Fan moltes funcions i segur que podeu trobar un dia que us vagi bé.
Moltes gràcies i bones festes a tothom.
Jo sóc el caganer i em coneixeu la mar de bé. Quan munteu el pessebre sempre cago el primer. Sota d'un arbre o darrere una roca.
Ei, jo sóc la caganera, i ho seré ben sincera, que jo no em vull amagar. Si tothom té el cul darrere, vull ser lliure per cagar. No faré ni un pas enrere.
Jo sóc el Pastoret i allà l'establia. Se m'ha escapat un pet saludant la Maria. Ai, guardeu-me el secret o aneu a cagar la via. I jo sóc la Pastoret i m'he fet una llupeta.
a tothom que no tinc pas vergonyeta. Podeu ensumar ben fort que fa olor de floretes. Tots som caganers, totes som caganeres. Cosa dolenta fora del ventre, llibertat els fa ceder.
Hola, som les cabretes i podem cagar dretes. En el nostre ramar sabreu què passa si al camí hi ha boletes i no es les mengessiu pas.
No sona un llibre. Què passa la reina? Que jo som el pastor. I la merda fa pudor. Tan bé per la muntanya que jo no m'enreda la cançó. Perquè la merda fa pudor amb els dents de bastó.
Hola, som els tres reis, naltros també caguem. Caguem els reis i també caga el papa i caga tothom que en drapa. Caga tothom que en drapa, d'això ningú s'ha d'escapar.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimecres 24 de desembre de 2025. La compartim amb el Pere Madurell. Bon dia, Pere. Bon dia i bon Nadal. Caram, quina energia. Bon dia, Toni Ramoneda. Molt bon dia. Bon dia i ben retrobat i benvingut de nou Josep Maria Junoi. Bon dia. Molt bon dia.
A l'espera del company Jordi Torró, avui tenim les baixes de la Samari Lansari, que al final no ens podrà acompanyar, ho ha lamentat, ho trasllado des d'aquí, que desitja bon Nadal, i tampoc ens pot acompanyar la Mari Carmen Juárez ni l'Antonio Bonilla.
Tot i que estaven avisats que, si venien avui, doncs podien gaudir d'aquesta tertúlia especial i endolcida a la prèvia de Nadal. Què tal, Josep Maria? Tot bé? Molt bé, sí. Sí, estàs bé? Molt bé, sí. Sí, no em puc queixar. Ell sí que torna a casa per Nadal, que ahir fèiem la broma amb no sé aquí, i hem establert ja aquesta tradició, que potser ja té dos, tres o quatre anys, eh? Oh, quatre o més. No, més tampoc, no? Però quatre potser sí, eh? Sí, quatre potser sí, sí.
Potser sí que és el quart any. De fet, això, no sé si com a tradició, però es va fer quan estaves a la tertúlia amb nosaltres, i això ara deu fer 3 anys que no hi és, per tant, 4, no. No falla, no falla, efectivament. I ara tornarem a explicar per què, per si algú s'ha incorporat recentment a les tertúlies. Però Nadal i és això, eh? Nadal és arribar als mateixos dies de sempre, a explicar les mateixes històries de sempre...
a sentir això, que cadascú explica les mateixes batalletes, a escoltar les mateixes cançons de sempre, tot i que, no sé, el de les Nadales s'ha renovat una mica, però vull dir que és una cosa que ja sabem que és el mateix de sempre, però no ens importa.
No us importa, Pere Madurell? O volies fer una reflexió al respecte? Jo crec que estic d'acord amb el Toni que moltes coses es repeteixen. Hi ha una que no, que a més a més per mi és molt sentida, però ja estic abandonant la meva posició radical, que és, els darrers anys m'estic radicalitzant molt perquè vaig veient que el concepte bones festes s'imposa sobre el bon Nadal. Ahir vaig anar a buscar felicitacions de Nadal, targetes...
No em vas trobar cap de Bon Nadal, totes eren bones festes. Tothom en desitja bones festes. Bé, plego, em dono per part de derrotat, i per tant faig una proposta ja per acabar d'escampar les bones festes a tot arreu.
En lloc del bon Nadal, diem bones festes. En lloc de bona Setmana Santa, diem bones festes. En lloc de bones vacances d'estiu, bones festes. I en lloc de bona festa major, bones festes. Bones festes per tot, perquè si ho fem pel Nadal, per què no ho fem per la resta? Bones festes per tot i ens simplifiquem la vida. És una llàstima, evidentment és una ironia, però vull posar un punt d'atenció que el concepte és el Nadal.
I jo crec que aquí no hi ha tant un aspecte religiós de creient o no creient, sinó un aspecte històric i de respecte cultural. I aquí ens ho estem trinxant tot per les bones festes. Per tant, això, bones festes per Nadal, bones festes per Setmana Santa, bones festes per les vacances d'estiu, i bones festes per la festa major, i s'ha acabat. Tot a bones festes. Si ho diem el dia avui, ja està.
També. El dia 1 de gener ja ho tindríem matat tot. Correcte. Mentre no acabi d'entrar... El Bones Festes és evident que no és nostre i que és un llegat que ens ve d'on ens ve, com tantes altres coses, com tants altres castellanismes que tenim a dins. Jo aquest, si vols, te'l tolero. Mentre no ens acabi d'entrar el Bona Nit Bona,
Això, allò de la nit bona... Què feu per nit bona? Jo totes les nits que siguin bones. Però que sigui la nit de Nadal. La nit de Nadal que també sigui bona. Però és la nit de Nadal.
Queda clar, queda clar. I, de fet, també hi va haver crítica amb el Servei Meteorològic de Televisió a Catalunya, no?, perquè en el mapa de la previsió dels dies que venen, sempre posaven Nadal i Sant Esteve, que ara ho han ratificat, però la setmana passada van posar dijous, divendres, és a dir, neutre, no? Neutre, neutre, aquí ens anem neutralitzant entre tots. Ara van ratificar i posaven Nadal i Sant Esteve. Però tu reivindiques això. Bueno, i reivindico, o respectem aquest llegat cultural i aquest llegat històric, o si no, senzillament renunciem
neutralitzem-ho tot, regularitzem-ho tot i centralitzem-ho tot i ja està, cap problema. Jo entenc que la televisió pública, ja sigui televisió espanyola o televisió de Catalunya, o 3CAT, o no sé com carai es diu ara perquè no ho saben ni ells, em sembla, hagi de mantenir certa neutralitat
sobretot en aspectes religiosos, si vols, fins i tot de futbol, totes aquestes coses, quan n'és des d'un lloc públic, sempre se't pot molestar l'altra part. Tu parles de Nadal i dius que hauria de ser un canal agnòstic, aconfessional,
Molt bé. Jo em sembla que el terme és com dir bon Nadal, o dir quin temps farà el dia de Nadal, o dir-li Nadal el 25 de desembre, no crec que sigui un tema estrictament confessional. No crec que sigui un tema només de religió, sinó és un tema de... O sigui, antropològicament, hòstia, hem crescut amb aquesta cultura...
i no cal que siguis religiosament practicant com per dir... És que és Nadal. No, no, com que jo no sóc practicant, jo no dic Nadal, dic 25 de desembre, que per mi és igual que el 13 de juny. Jo crec que són coses diferents. Pots no celebrar-lo, que estàs amb el teu dret, i no passa res, però crec que és un tema més cultural...
que no pas religiós, que evidentment té una cultura religiosa, però és que tot el nostre, de les 16, són 16 festivitats, no?, que fem anuals. No, no m'ho sé tan concret. No sé si són 13 i dos municipals, no sé. Són 12 estatals, dues autonòmiques i dues locals. Ah, sí.
La majoria d'aquestes són, diguem-ne, de caràcter religiós o de base. Són anteriors, eh? Totes les festes són anteriors a la religió catòlica, eh? Correcte.
Sí, sí, a celebrar el... Justici, per exemple. Sí, tot això és d'abans. Ara, amb la religió, el que va fer va ser, com que ja ho celebraven, va dir, bueno, doncs ho assumim, li donem el caràcter religiós i ara passa a dir-se Nadal. Però això és així. Jo he estat molt d'acord amb el que has dit. Jo penso que ultrapassa totalment el que sigui el fet de Nadal des del punt de vista religiós. És una època en la qual és molt més freqüent trobar-te amb la família, trobar-te amb els amics...
es fan una sèrie d'àpats, i això jo crec que és el que també fa que quan ve aquesta època tornem a fer el mateix, perquè el fi al cap és una cosa que ens arregla i que, tot i que hi ha molta gent que pateix els Nadals, també hi ha aquests elements que jo penso que sí que són agradables i que la gent també ho gaudeix, de dir, no, doncs ens reunim, fem l'àpat, no? I jo penso que això és el que realment té importància amb independència de la religió.
Tu has dit, Josep Maria, ens arrela, les arrels, les arrels jo crec que és un punt de partida que ens situa una mica, a cada territori, a cada punt del món ens situen les arrels que són òbviament diferents i totes ben respectables.
Però res, si no hi ha res a fer, doncs bones festes per tot arreu i s'ha acabat. Aviam, amb aquestes prèvies d'aquests dies, Josep Maria, que ens vàrem trobar el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, dit pel Pere Arraic, eh?, i amb les cançons interpretades per la Montserrat Turan i la Mireia Gispert. Va agradar? Molt, bueno, jo soc un fan. Sí, com el Pere, no?, també. Jo soc fan gràcies al Josep Maria. Ah, ep! I jo, bueno, soc fan arrel del meu pare.
Sí? Sí, el meu pare no sé en quin moment ho va saber, i va començar a anar... Jo no recordo si va ser el segon any, que ja hi va anar ell, que ens ho va dir, i no sé, em sembla que em porten 16 anys, però jo crec que ha de portar, no sé, no sé si 15 o 14 anys anant al poema...
i trobo que és com una petita joia, perquè el poema és bestial, el text, no? I recordo que el Pere a vegades, parlant amb ell després, diu que ell cada vegada que se'l torna a revisar sempre acaba descobrint algun element que desconeixia del text i a mi ara m'està passant escoltant-lo també, no? Que moltes vegades, clar, com que allò té un ritme, potser hi ha coses que no has tingut temps de parar atenció exactament al que deia el text, no?
I ara cada vegada descobreixo elements que és molt més ric i molt més crític i molt més intens del que pugui semblar. I, per altra banda, la interpretació jo la trobo... Deliciosa. Sí. Jo no hi entenc. Mon pare era afeccionador del teatre i havia fet teatre aquí al Foment i d'allò. I ell deia que... O sigui, fer un poema en vers que realment el vers quasi no el notes...
perquè és com si estiguessis dialogant que això és molt difícil i el Pere ho fa excel·lent o sigui que vaja, a mi em passa volant i estic esperant que vingui el Nadal per fer aquesta cosa habitual perquè la gaudeixo moltíssim de fet vull ser just he dit que jo segueixo el Pere Reich i el seu poema de Nadal cada any gràcies al Gisemaria però vaig a ser just i vaig a dir que gràcies al Gisemaria i gràcies al seu pare
Perquè el seu pare, si em permets dir-ho, Josep Maria, el dia del seu enterrament, el Pere va pujar i va adreçar, va fer una petita part del poema. Allà jo em vaig quedar clavat i després li vaig preguntar al Josep Maria què era i em va dir que era el poema de Josep Maria de Sagarra. Perdó, Josep Maria de Sagarra. I a partir de llavors soc un fan absolut.
I no vull deixar-me de parlar de la combinació de poema i cançons, que jo crec que és una combinació perfecta, perquè trenca durant un moment el que podia ser la durada del recitat, i amb unes cançons molt ben interpretades i molt adients. Jo crec que és un espectacle...
que a mi m'estranya que no trobar més persones quan hi vaig, sincerament. Perquè, bueno, no sé on més es fa i crec que val molt la pena. El dia 27, l'Ermita de Santa Creu de l'Urla. A les 12. Un text de 1930, el text de Sagarra, pràcticament té 100 anys.
Home, doncs ara que s'apropa, es va apropar al centenari, potser estaria bé que això, que també és una tradició de les coses que es fan per Nadal, de les moltes coses aquestes que tenim que es fan per Nadal, que fem cada any per Nadal i que no ens cansa de repetir, i no és allò de dir, hòstia, ja l'he vist, aquesta pel·lícula ja l'he vist i ja està, ja l'he vist, no cal. Hi ha llibres que revisites, que tornes a llegir, tot i que ja sàpigues com s'acaben, o pel·lícules,
També per Nadal hi ha tota una llista de pel·lícules, que també n'hem parlat algun any, de pel·lícules que... I tant. Ostres, cançons de Nadal. A banda de les clàssiques, a banda del fum-fum-fum, diguem, a banda d'aquesta banda de...
d'anar de les clàssiques, hi ha cançons que ens visiten cada any per Nadal i no ens en cansem i funcionen. Doncs això, ara que costa els 100 anys, potser d'alguna manera se li hauria d'anar donant una mica més de volada. Potser es fa amb unes dates que, lògicament, si és de Nadal, ha de ser per Nadal, amb unes dates en què la gent està molt saturada de coses a fer, té les agendes molt plenes,
però se li hauria de donar més volada. S'hauria de mirar, i més ara que s'acosta al centenari, de donar-li més força, més volada. Vull afegir que el poema és absolutament vigent. Una cosa és que sigui l'excusa del pessebre, però parla de violència de gènere...
Parla de les persones que tenen mala consciència. Parla d'una sèrie de coses que avui en dia... És que això forma part de la naturalesa humana. Això ho tenim. I quan el van recitant, tu vas posant imatges de l'actualitat. Vull dir que, vaja, jo ho trobo absolutament recomanable. Això passa amb moltes coses, eh? Moltes coses que dius... Aquesta pel·lícula és vella, és antiga. I mires l'argument i dius, bueno, sí, però...
És que podria ser... Això ho van dir el Telemotici la setmana passada. Més o menys, canviant noms i canviant llocs, però el que passa al final és el mateix. Sí, permeteu, salto de línia cultural, però també és cultura. Les lletres de la trinca són de l'any 80. La majoria són absolutament vigents. Però absolutament, eh? És a dir, no hem evolucionat en moltes coses. Permeteu-me la licència, eh?
Jordi Turro, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Què tal, com estàs? Bé? Sí, bé, bé. No entrem en detalls? No. T'agrada el text del Sagarra, del poema de Nadal, a tu? Sí. Sí, eh? Sí, sí, és que ara pensava que és del Sagarra o... Tenim diversos poemes de Nadal, però en aquest cas és del Sagarra, sí.
Molt bé. Aviam, ja que hi ha el Jordi, ara sí que ja no esperem ningú més. Un any més, Josep Maria Junoi, ens portes un torró. Explica'm la història, per a la gent que s'hagi pogut incorporar aquests darrers temps aquí a la tertúlia, d'aquest torró, sisplau. Jo seré breu, eh? Perquè jo penso que la gent deu estar allà. Hòstia, un altre cop aquest tio.
Res, simplement. Aquest tio, si ve amb això, pot venir les vegades que vulgui. Home, i tant! Nosaltres som... o érem fans o som fans del torró de crema de Calmas. Éreu fans perquè ja fa molts anys que va atacar, eh? I aleshores, bueno, quan van tancar, entre la família ens vam fixar una missió... O si no, només era l'encàrrec per tu, sinó que diversos membres de la família... Sí, vam dir, va, a veure si trobem un torró de crema que s'assembli al de Calmas.
Crema cremada, eh? Sí, llavors, mira, doncs... N'heu voltat molt per fer aquesta... Una cosa lúdica que aprofites i que si surts el cap de setmana no sé on... O sigui, no, tampoc vas expressament per fer això, però si passes per un lloc, veus uns torrons i et fan gràcia i després van, compres un i els proves. Sí. I després de... Aquest és el primer, eh?, que vam dir, va, està prou bé, mira...
Que no recordo un any tornant d'Andorra, vam parar a Pons, per casualitat, hi havia un forn a davant, no havia aparcat el cotxe, entrem, hi havia uns torrons, vaig dir, mira, això fa bona pinta. Sí. I em van comprar un. I vam arribar a casa i vam dir, hosti, això s'assembla molt al de Calmas. I res, simplement aleshores a la familiària fa uns quants anys que de moment...
hi ha aquests, he de dir que la resta de familiars continuen investigant, que això està bé, perquè així sempre tens un objectiu a la vida, i que cada any apareix algú amb algun torró, inclús diria que hi ha diversitat d'opinions. Hi ha algú que diu que pot assenyar algun altre que li sembla que s'assembla més el de Calmasc aquest. Això està bé, està bé. La qüestió és ser feina.
Podríem dir a qui va... O sigui, aquest va ser el guanyador, però a la final hi va haver algun torró més de fora? No, a veure, és que això... Tampoc és que hi hagi una competició planificada amb una data, sinó que, escolta, algú ve, apareix, escolta'm, que he trobat aquests torrons... És de Calvanet? És de Calvanet, sí.
És que allà hi ha una persona que havia treballat a la pastisseria Cardona, el Carles, que està treballant a Calvanet. Ah, sí? Ara li vaig a dir. A Calvanet de poc? Sí, sí, sí. Ara m'has deixat de pedra. Ja comencem a trobar les connexions. Ja tenim connexions. Mornings connections. Sí, sí, sí. Ara li faré una foto al torre. Això és així. Tot queda a casa. Molt bé. I això ho vas anar a buscar ahir, no? Sí.
Sí, sí. Això és recent. Són cremats d'ahir. Cremats d'ahir? Sí, sí, sí. Els he posat a la nevera, eh? Perquè ja m'han dit... Escolta, posa'ls a la nevera. Porta el rovell d'ou i aquestes coses són complicades com les maioneses a l'estiu. Correcte. I així va venir aquest procés per intentar abocar el passat de Calmas. Està guardat en nevera perquè no es faci malbé, però ha temperat després.
Sí, sí, bueno, clar, ja l'he tret, sí, sí. Aquestes coses sí es mengen amb una mica de... No de temperatura, però no de la nevera, si n'ha d'estar a temperatura ambient i em diràs, et diré que... un punt més, que diríem. Un punt més, sí, sí. Això com els formatges i tot aquest tipus de coses que... O una altra de les tradicions que ens ha vingut de fora, abans que parlàvem de les tradicions de fora,
que no és tan nostre, però que ara ja està totalment instaurat en el que són els dolços nadalens, com pot ser el panettone. El panettone, evidentment, és italià, tot i que a nosaltres ens arriba via Sud-amèrica. Sí, ara ho heu fet aquí una cara una mica estranya. El panettone és, evidentment, un producte italià. Argentina i tota Sud-amèrica... Hi ha molta immigració, igual que espanyola, però també italiana.
I aquesta... I després, anys després, ha sigut Espanya qui ha rebut aquesta immigració d'Iberamèrica. Per tant, han portat el seu panettone que els venia d'Itàlia. La tradició una mica del panettone a nosaltres ens arriba més que directament des de vies italianes, que ara pot ser que arribin els panettones d'Itàlia, lògicament, però la tradició de menjar aquest panettone potser ha vingut més per la tantíssima... Immigració és clar, paraula, immigració em resulta...
No sé si ofensiva o lletja. L'acolliment que hem tingut de gent que ha vingut d'Iberamèrica i que portava les seves tradicions, i entre elles el panetone, que venien d'això. El panetone també és una cosa que jo us recomano que li doneu un... A vegades 5-10 segons de microones...
Són suficients si no es pot estar en un forn engegat durant uns moments. Només el fet de donar-li un toc de temperatura fa que la mantega, un panetone de mantega, ni el de margarina, però això ja són qualitats més baixes, però la mantega d'un panetone de qualitat amb un toc de temperatura es desfarà i farà que sigui més flonjo, més suau de...
Donar-li un toc de temperatura. Igual que no menjar-lo calent, però els torrons també... Qualsevol cosa d'aquestes freda-freda no ha de ser perquè estem en una època en què no estem a l'estiu per menjar-se la vella russa. Aviam, que tenim una trucada, si us poseu els auriculars, això pot passar avui, evidentment, a línies obertes al 936686168. Vinga, que estem de festa i encara no hem fet el tast del torron. Hola, bon dia.
Bon dia. Bon dia i bona hora. Bon dia. Us estic sentint i em sap molt greu perquè és el meu cosí el que porta el torró. És el teu cosí el que porta el torró? Sí, el meu cosí. Com et dius, perdona? Llucia. Llucia, molt bé, Llucia. Llucia que no la seva... Llucia que no la seva germana, eh? Aclarim-ho, eh? Només cosina, eh?
Només cosina. Molt bé, caigues molt. Digues, digues. Un comentari. Dir-li al meu cosí, que no vagi tan lluny, que aquí, al carrer Verdaguer i a la pastisseria amb bròs, fan uns torrons cremats que són idèntics que els de Calma. Prenc nota, prenc nota. Prenc nota, pren nota. Són boníssims. I a més a més, si els encomanes, te'ls cremen al dia. Vull dir que fantàstics.
Només això, desitjar-vos un bon Nadal. Molt bé. Pere, com m'ha agradat la teva dissertació del Bones Festes. Gràcies, Lúcia. Sí, molt, eh? Perquè és que és veritat. Jo crec que a la gent li fa una mica de por. Bon Nadal, saps? Que significa molt. Bueno, ja en som dos. Ara sí que em creixo, ja. Ja no em rendeixo.
Vinga. Gràcies. Gràcies, Lúcia. Una abraçada. Igualment per tu. Bon Nadal. Que vagi molt bé. Gràcies. La gent, si vol afegir coses relacionades amb els torrons, pot trucar, eh? O desitjar bon Nadal, o si teniu algun record, com ha fet la Lúcia, doncs ens agrada també.
Escoltar-vos. Prenc nota, doncs. Prenc nota, prenc nota. Jo crec que les pastisseries, el Toni ha fet que sí amb el cap, la majoria de pastisseries cremen, diguem, si no el moment, doncs, intentar ser el màxim ajustat possible, no?, aquest torre de crema cremada.
Aquest em van dir que l'havien cremat. Forns i pastisseries, sempre molt millor que no pas supermercats, en aquest cas, que potser ja fa més temps que hi són, tot i que, Toni, endavant, sisplau. No, segur que hi són. No, però és que són coses diferents. Són coses diferents, eh? Sí, sí, sí, un torró artesanal, un torró fet amb una pastisseria, contra, si és que hem de fer contres o hem de fer competicions, amb un torró, diguem-ne, industrial, de...
on les tirades no tenen res a veure i que s'han de fer... Per tant, per tirades tan grans s'han de fer amb previsió que estiguin a les botigues, als supermercats o als hipermercats. En aquestes dates, ara que ja sabem que el torró, els súpers, el trobem...
des de fa setmanes, és lògic que no puguin estar fets ahir, perquè simplement no s'arribaria a tot arreu pels volums que això comporta. Intentar fer una comparativa entre torrons artesanals
Contra els industrials, doncs home, ja us ho explico, cada any hi ha tipus de torrons, que pot ser un torró de xixona, o torró tou, en el cas que no tingui la D.O. xixona, però que el tipus de producte hauria de ser el mateix, simplement que uns tenen denominació de origen els altres, no?
Sí que és més fàcil que el pugui fer bé una indústria que disposa dels buixets, dels molins on es premsa aquesta ammetlla per arribar a unes micres que una pastisseria difícilment hi podrà arribar, però en canvi un torró de yema...
ha acabat de cremar en pastisseria... Clar, sí, ja ho dius tot. No té res a veure. Deixa'm dir, Toni, per això, i deixa'm contradir-te, tot i que em posen un territori que és teu, que aquí el professional d'altorro ets tu, jo soc un autèntic ignorant.
Però t'equivoques amb una gran indústria del torró, ho dic perquè hi ha una gran indústria del torró que inunda els supermercats ja fa setmanes, que aquells la seva publicitat no expressa, eh? Sí. I per tant, jo me la crec, només faltaria, jo m'ho crec tot. És que són torrons artesanals, o així ens ho publiciten sense cap tipus d'embut, per tant, les restes d'indústries no, però aquesta que tu jo crec que coneixes... Ho coneix perfectament.
et diu que són artesanals i que inunden els supermercats de Catalunya. M'ho haig de creure, no? Espera que està fent d'influencer. No, és que... Està fent unes fotos... Com que estàveu donant unes dades, he anat a la font, que és on s'ha d'anar... Que bé, que bé. És on s'ha d'anar aquestes coses. I acabo de preguntar... A una persona...
Que suposo que... És que, com que tot queda a casa... Tot queda a casa. Suposo que, com que té amistat amb el senyor Mas... Sí, li acabo de preguntar quin any van tancar la botiga. El Toni, que bé, que bé, en directe. Sí, senyor. I em va dient coses, però no em diu l'any. Val. També el podem trucar, si vols. Via WhatsApp, oi? Eh...
No, no, no, que estàs intentant... Doncs truquem-lo, truquem-lo. Pot ser interessant. Ei, si no que ens ho digui... Tranquils, tranquils. Ah, mira, sí, doncs vinga. Cuidado, cuidado. Sí, Toni, vigila la tele, que no ens caigui. Vols una mica d'aigua, Pere Madurell?
No, és la meva tos irritativa fastigosa que m'acompanya les últimes setmanes. Que ja sortiran els decàlegs dels metges? Tos irritativa Pere Madurell? Tos irritativa fastigosa Pere Madurell. Fastigosa, eh? Sí, sí. El Jordi, que porta el cognom de l'element que estem parlant avui, li agraden els torrons? Sí.
Perquè, si no, ja seria bastant paradoxal, eh? Sí, sí, sí. Depèn de quina part de la família és. Hi ha torrons de tot tipus. I és de la cosina, no? Correcte. Sí, sí, en general m'agrada. No en excés...
però sí que m'agraten. Per cert, que no, hem dit, el Josep Maria ha portat el torró de crema cremada, i el Toni també, degut a la seva feina en tio Xixona, també ens has portat una mostra de torrons, que tenim precisament crema cremada, però d'aquest que dèiem més no cremat al moment. Es pot fer la comparativa, però ja sé que sortiré perdent en sortida. Però vaja, hem afegit el de Xixona també,
Aquest sí que són els clàssics. Això és xocolata... Aquest és el de xocolata cruixent, que no seria dintre dels clàssics, els torrons clàssics, per torrons clàssics entenem el torró d'Alacant, o dur, quan no et porta denominació d'origen li diem dur,
el torró tou o de sissona quan porta denominació d'origen i dins dels altres clàssics serien el de torró de crema cremada i el torró de xocolata de mamelles o massafants de fruits i aquestes coses el que passa és que el torró de xocolata cruixent per un tema de vendes al final és el top 1 en vendes i per tant s'ha convertit en un clàssic sense ser un clàssic històric però és el que més es ven
Molt bé. No estem parlant de neules. Sou aficionats? No he portat neules per un tema de... Atenció. Deixaria l'estudi fet un drap. Llavors per això no he portat neules. Però sí, les neules i sucar-les al cava sí que és una tradició d'aquestes de Nadal que jo crec que no s'ha de perdre. Però després s'ha anat diversificant neule de xocolata negra, neule de xocolata blanca...
la neula normal i corrent. És a dir, que hem anat inventant aquí, eh? I en Massapan, on hi ha? En Torró? Toni Ramoneda? Sí, sí, sí, aquests torrons. En Massapan, tot i que Cixona, diguem, és el braçol del Torró, que diuen, no? I així versa el lema del Consell Regulador.
El maçapà, no els torrons de maçapà, que això sí que es fa molt a Xixona, sinó el maçapà com a tal, les figuretes de maçapà, els maçapans de Soto, totes aquestes coses, té més... El centre neuràlgic d'això és més Toledo i els convents. És un dolç que venia molt dels convents.
Bé. De fet, la pastisseria està molt lligada als convents. I cada convent o cada zona tenen una mica la seva especialitat. El tortell de reis és amb maçapà. Sí. I això sí que és de fa... de tota la vida, no? Els reis representen que són des del mateix any. Que el tortell sigui de maçapà...
Sí. Hem aclarit l'any o no? Em diu que exactament no ho recorda, però deu fer uns 25 anys. Només? De l'any 2000? Potser abans. Jo no ho recordo, sincerament. Jo diria que abans i tot, però...
Ah, no ho sabem, no ho sabem. Perdó, i estàs parlant amb el... Sí, amb el Manel, que és el petit, diguem-ne, els que coneixeu la família, doncs el petit. Rafael és el gran, Manel és el petit. Correcte, molt bé. I hem aclarit alguna altra cosa que li hagis preguntat?
No, li deia si el podíem trucar i ara mateix està... Estava sortint ara espontaneament en directe. Ha sigut un atracament. Truquem així sense haver-ho parlat abans. L'any que ve hem de mirar de coordinar-ho abans. Jo voldria afegir una dada. Jo en cap moment estic dient que aquests siguin els millors no. Estic dient que són els que s'assemblen els de Calmas.
Hi ha una característica que jo no s'he vingut a trobar amb altres torrons, és que recordo quan la tieta venia de Molins a Barcelona a portar-nos els torrons, ja ho he explicat això també, que venia amb la bossa en vertical i un dia arriba a casa i es veia el torró corregut, no? I diu, no n'he menjat, eh?
O sigui, estaven tant tous que se n'havia anat. I això no ho he vist amb altres. Aquest té una base que és rígida, però la part de sobre... És el que li dona que es pugui aguantar, perquè si no, no es podria aguantar. Una de les gràcies que té aquest torró que ens porta cada any...
és que la capa de... És a dir, de fet, un torró... Què és un torró de... Un torró d'aquest torró està fet aproximadament... De crema cremada. Un torró de crema cremada està fet aproximadament, dependrà de les fórmules de cada maestrillo, que en diuen, no? Que tiene sol i brillo. Sí. Està al voltant de... Si és un torró de qualitat, posem que mínim un 45% d'emmetlla,
que fa aquesta pasta d'ametlla no cuita.
Així com en el torró de Sissona o el torró de Alacant, que és el mateix, l'ametlla es torra primer, és una ametlla torrada, en aquest cas l'ametlla es crua. I es porta aquesta base. Després se li tira el rovell d'ou i es crema tipus crema catalana, per entendre'ns. A nivells industrials es fa amb un rodillo roent i amb pastisseries amb el mateix cremador de la crema catalana, per dir-ho d'alguna manera.
Clar, aquí la capa aquesta de rovell és immensa. Aquí, possiblement, aquest 45% d'emmetlla que et dic, possiblement és més baix, i no perquè sigui de menys qualitat, sinó perquè el percentatge de rovell és tan alt que, evidentment, han de baixar els altres percentatges. Aquí estan menjant rovell que seria...
Perquè la gent m'entengui, la part de dalt d'aquest torró és gairebé de per si sola el que seria un tocinillo de cielo. Tocinillo de cielo. Sí, perquè té difícil traducció. Per tant, les coses que són, tenen el nom que tenen, millor que les diguem com les coneixem, que no voler fer... O sigui, et compro, que no diem bones festes, però no cal que diguem un porquet de cel perquè la gent no sabrà què és.
Que no anava per aquí, em sembla, no? No, no, no, ara estic fent ironia sobre la seva ironia. Correcte. Jo continuo dient Tocinillo de Cielo. Aquí vaig. Que si això es diu Tocinillo de Cielo, es diu Tocinillo de Cielo. Això em va passar, ja que avui estem d'anècdota, a Andalusia, en un viatge a Andalusia, a la taula del costat on estaven dinant, hi havia uns senyors anglesos. I quan la mestressa li cantava les postres, va venir, diu, hablais anglès? I dic, home, no.
A veure, depèn que em demanis, ara no em facis una dissertació. Diu, com le digo a estos senyores que estos tocinillos de tia? Mira, deixa-ho estar, ensenya-li i tastin un, perquè no us en prendreu. Si anem a fer traduccions literals, hi ha coses que no permeten traduccions literals. Doncs això és el que porta aquest torró a sobre, diguem que és gairebé un tocinillo de tia. Què hem de dir? Que no és que aquest lloc patrocina el Josep Maria, sinó que aquí el Josep Maria ha pagat tots els torrons...
Bueno, això està per veure, eh? Tinc més dades. Aviam, digues, digues, més dades de Calmas? Sí, perquè li he dit, home, dic... Va, precisem. Si m'havieses amb temps, podria buscar quan vam tancar exactament. Sí.
I si m'avisen temps, l'any que ve puc venir a provar aquests torrons. Molt bé. Atenció, eh? Doncs hem d'avisar amb temps, eh? Ja tenim un que s'apunta més. Hem d'avisar amb temps. Abans que citeu les pel·lícules, quina pel·lícula vosaltres identifiqueu amb el Nadal o que us agrada recuperar per Nadal? Si no l'equivoco el nom, Benvenido a Mr. Chip.
Jo diria que no m'equivoco. A veure... Marshall? No, no. Aquell professor universitari... Correcte. Però no sap què es diu? Chips o...? Ara busco el Toni. Ara busco el Toni perquè, clar, llancem aquí una idea que no... Bé, en tot cas no m'esperava que digués aquesta. Bona pel·lícula. Jo pensava que aniries més cap a l'Ofactoli. Perquè és massa recent. A casa es mira cada any. Evidentment.
O Plàcido. Plàcido. Bé, Jordi. Xip. Plàcido del Berlanga, eh? Exacte, una pel·lícula preciosa. Preciosa, eh? I gravada a Manresa. Benvenida, Mr. Chips. A veure, un moment que tenim converses obertes. Benvenida, Mr. Chips, que, com sempre, passen aquestes coses. No, és adiós, Mr. Chips.
Aquesta és la pel·lícula que recomanava el Pere Madurell. Ara estàvem, mentre ho acabeu de mirar, estàvem amb Plàcido, aquesta pel·lícula del Berlanga. I el Cassin. I el Cassin, eh? Atenció. Efectivament. Que em sembla que ja té molts anys, dels 60 i poc. Sí, molts. I que es va gravar íntegrament a Manreja, el Plàcido. No el recordes, Pere? No. Quina llàstima.
S'ha de veure, aquesta sí que s'ha de veure. Aquesta sí que s'ha de veure. Explica molt bé com era l'Espanya d'aquells anys. Sí. Està millor que la d'ara. En sèrio? No, no, no. Al contrari. La pel·lícula és Adiós, Mr. Chips. Adiós, perfecte. I és del 69. I Placido és del 61. Sí, molt bé. Oi, hi havia... Us recordareu, no? La família... La família y un homens... Atenció. El Chencho, que se pierde en la Plaza Mayor de Madrid. No ho recordeu, això? Sí, home...
Txenxo! Aquesta és la que recuperaries tu, eh? No, em recupera. No dic que m'agradi. Dic que és una pel·lícula que per mi representa... Pepe Isbert. Pepe Isbert, sí, sí. Perfecte. Pepe Isbert i la seva veu incomundible. El José Luis López Vázquez. Aquest era el tiet. O el padrí. Aquest és el que pagava tot.
I el pare era aquell actor que ens sembla que era català, molt alt, que era el galant de l'època, i no recordo el nom ara. Guardiola? Alberto Closas? No. No, era el... Hòstia, jo tampoc el recordo.
El gran de l'època, eh? Sí, sí, sí. Com es deia la pel·lícula, que la busquem? La família o La família i un nomàs? La gran família. La gran família. Llavors vam fer la segona part que era La família i un nomàs o alguna cosa així. La gran família de l'any 62 també. Alberto Closas, veus? Alberto Closas, molt bé. Sí, sí, gràcies, gràcies. Alguna pel·lícula més? Solo en casa? Això ja és més dels que són més jovenets. De la nova època seria, sí. 1990 ja té 35 anys, déu-n'hi-do.
Sí, això vol dir que... El Macauley és de la meva edat, sí, sí, té 45. Està més espatllat, per això, que tu. El Colossus. S'ha encarregat ell d'espatllar-se bastant, eh? Era el Colossus, no? Ah, el Verde Colossus, sí. Molt bé. I de cançons, Toni, ja que hi som...
Cançons, és que, clar, és impossible no parlar de cançons de Nadal. Exacte, sí, sí. Em poso la falca. Exacte. Avui tenim un programa especial amb cançons de Nadal. A les 8 del vespre. Sí, de 8 a 9, com sempre a l'hora del Generació, però amb la cosa que és aquella hora que esteu tots acabant de preparar el sopar de Nadal,
Doncs poseu la ràdio de fons i escoltarem cançons d'aquestes. No sonarà el WAM, per exemple? Sí, ha de sonar WAM, ha de sonar Queen, que també... De fet, és una tradició molt més anglesa o anglosaxona que no pas nostra, que ara s'ha importat bastant, perquè ara també tenim el bisbal amb el burrito sabanero. Sí, va actuar Sant Jordi. 15.000 persones i ho va petar, eh?
Ho va petar el visual. Potser em confirmaràs que ets més expert en això. Jo havia llegit en algun lloc que tots els cantants intentaven tenir una cançó de Nadal perquè cada any cobren drets quan es torna a programar la cançó. Això és el que deia. En la cultura anglosaxona sempre s'havia fet que fins i tot
cantants que no... Perquè això és un tipus de cançó molt de crooner, molt de... Frank Sinatra, d'aquests que feien les seves cançons de Nadal, però és que James Brown tenia la seva cançó de Nadal. Sí. Sempre hi havia, inclús, LP sencers de cançons de Nadal que sortien ara. I això també s'ha importat cap aquí i hi ha hagut gent que ha fet la seva cançó de Nadal i gent com la Mariah Carey que busca la...
buscar-la amb una cançó crec que és del 98 o del 96 que cada any a l'octubre calienta que sales i embolsar-se doncs ben bé
Dos, tres milions de dòlars cada any, cada any, cada any. Molt bé. Ara, deia el Toni, mentre estigueu preparant el sopar de Nadal, teniu tradició de fer sopar de Nadal avui, Pere? A casa en teníem els pares, en feiem a casa d'ells. Sí? I també aquí a 25, eh? I ara també, ara mantenim a casa els pares de la meva companya. Sí? Sí, sí. O sigui que hi ha sopar de Nadal. Sí, sí, no es perdona un àpat. No es perdona un àpat, eh?
Toni, tampoc el perdones, eh? Però això ho vam parlar moltes vegades. Aquesta cultura nostra... Sí, culinària. No, no culinària. La cultura catalana, qualsevol festa la celebra menjant.
Doncs així estem tots, però sempre associem festes amb alguna menja particular concreta d'aquell dia. El Nadal amb els torrons, ara parlàvem de reis amb el tortell, els panellets per tots sants, la botifarra per carnaval...
Sempre tenim una cosa concreta de... De tota manera, jo, com a referent familiar, no recordo l'àpat de la nit de Nadal. Com a molt era la missa del Gai i torrons d'esperes i tal. Ara sí que això s'ha incorporat i, escolta, encantat de fer-ho, de celebrar-ho amb amics o amb familiars i...
Però jo crec que la tradició és més d'origen castellà, o no? Sí, més Espanya sí que celebra més la nit de Nadal, que no pas el dia de Nadal. I nosaltres, doncs, sempre... Jo a casa, recordo de petit, sí que potser es feia un sopar una mica més, diguem que... que habitualment, un sopar més de festa, que s'havia d'acabar d'hora perquè havies d'anar a Missa del Gall.
Ah, efectivament. És a dir, un sopar que no allargaves la festa, sinó que cap a quarts d'onze, a les onze o quarts de dotze, doncs havies d'anar cap a la missa del Gall.
Anem a fer una cosa antirradiofònica que seria provar el torró en directe, si us sembla. Sí, mentre aneu d'això us vaig dir, que parlàvem ara del All I Want for Christmas is You de Maria Carey. S'estima que ja porta recaptats més de 60 milions de dòlars i que cada any, tot i ser una cançó de 1994, cada any això va pujant entre 2 milions i mig i 3 milions. 3 milions cada any d'una cosa que vas fer
fa 30 anys. I ja està. Estem parlant que potser s'ha pogut comprar una menció, potser, amb aquesta cançó? És molt fàcil, és molt fàcil. Però que aquesta... A part de les reedicions que es fan anualment, tot això... Perquè, per exemple, una de les cançons...
típiques de cap d'any, i aprofito per colar una altra falca, que ja en parlarem la setmana que ve, però la setmana que ve, que també és cap d'any, el dia 31, també és cap d'any, vull dir que també ens calen dimecres, el programa de dimecres anirà sobre cançons una mica més de festa per posar-me una nit de cap d'any,
Hi ha una cançó que nosaltres no tenim ben bé, una cançó de cap d'any, però sí que hi ha aquell Our Like Sands, que nosaltres en vam adaptar aquí com a l'hora dels adéus. La cultura anglo-saxona és amb la que baixa la bola de Times Square, és amb la que s'inicia el nou any, no? Sí. Doncs la Maria Carit, evidentment, també té la seva versió de l'Our Like Sands, que aquesta la posem la setmana. Ah, molt bé.
Aviam, que... Ho he partit per la meitat perquè sigui més fàcil. Sí, no, no, és que sigui això. Amb un trosset d'aquests ja es dirà. Quatre minuts i acabarem. Però veieu que aquesta textura no és tan... Això que s'enganxa... Avui, com que no repetirem la tertúlia, doncs podem dir l'hora. Digues, digues, aquesta base... És una base molt ferma de maçapà, potser més dura de l'habitual en un maçapà, però és precisament perquè pugui conservar tot el que porta a sobre
I això què és? Això negre què és? No, no, això d'aquí. Sí, són cremats. A veure, anem combinant. Mengeu primer vosaltres, que així mantenim l'antena. Escolteu, doncs, les boques menjar, eh? Per tant... Espectacular.
I senzillament espectacular. Sí, sí. Insistim que no ens patrocina ningú, vull dir que... No, però està bé, perquè és cert que estem parlant d'una pastisseria... Forana. Forana, però està molt bé... Així reivindiquem... Que ens hagin trucat per dies, que l'Ambros també el fan boníssim. I estic segur que la resta de pastisseries de la Vila també. I potser la competició aquesta...
Igual que es fan aquells concursos de truita de patates, doncs estaria... Potser, per què no? Un concurs de torró de rovell d'ou. O de crema cremada, que això també el nom és una mica... No és fàcil, eh? No és fàcil, eh? No, perquè se li diu torró de crema cremada, torró de yema, torró de rovell d'ou... Tots són acceptats per... O sigui, normativament acceptats.
Però, bueno, jo em quedo amb torró de crema cremada. Molt bé. Tot i que no és ben bé una crema. De fet, és rovell d'ova. Sí, sí, sí. Ben clar, eh? Avui hem fet aquesta il·lustració. De fet, la fem cada any. Us hauria d'anar quedant clar tota aquesta pedagogia, eh? L'any que ve podem no venir i ja passem-lo d'aquest any. Espera bé. Està bo?
Està boníssim. Ah, val, val, val. És que no deia res. No, és que m'estic concentrant en... Ah, d'acord. ...en disfrutar del torró. Hi ha una cosa que sí, que no és igual... Ens queda un parell de minuts, eh? Aviam, digues. És que els de Calmas tenien canyella. I aquí no n'hi posen. Sí que recordeu coses precises, eh? Jo aquesta no te la davantado.
El posar-hi canyella, això s'apartaria una mica de la recepta original. Sí. Era un toc, però donava aquella olor... Que la canyella, bàsicament, és més d'olor que no pas de gust. Ho hem de deixar aquí, Josep Maria i Toni, gràcies per les vostres aportacions. Sobretot també el Josep Maria, que venia de Llull, venia de Pons, i també de l'oferta que ens ha fet el Toni. I desitjar-vos molt bon Nadal.
A tant a vosaltres com també a la resta de tertulians habituals del dimecres. Avui no he pogut acompanyar-nos ni la Samar, ni l'Antoni Bonilla, ni l'Ameri Carmen Juárez, Jordi Torró, Toni Ramoneda, Pere Maradorell i Josep Maria Junoi. Gràcies per tornar. Gràcies a vosaltres. I que tingueu un bon Nadal i un bon San Esteve. Moltes gràcies. Bon Nadal a tothom. I gràcies pels torrons.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. L'eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha denunciat l'alcalde de Badalona pel desallotjament de l'antic Institut B9 de Badalona. Asens acusa en la denúncia al viol de denegació de servei públic per motius discriminatoris delictet de dir.
Delicte de desobediència a l'autoritat judicial i també delicte de prevaricació administrativa. Tot plegat quan ahir la Creu Roja va reallotjar una trentena de desallotjats que acampaven sota un pont a la C31 en el marc d'un acord entre govern, entitats socials i la sindicatura de greuges.
Entre 70 i 90 persones han continuat quedant-se per continuar denunciant aquesta situació. A més també 52 persones ja havien estat reubicades per entitats socials i s'ha trobat allotjament per a 10 entre 15 que ocupaven en aquest cas també Camp Bofi Vell. Els nous reallotjaments volíem dir d'una durada prevista de dos mesos s'han fet en equipaments de Badalona i Voltants amb ubicacions no detallades per tal d'evitar protestes.
Bé, i en els tot plegat, després que la Fiscalia també hagi demanat al jutjat que va autoritzar aquest desallotjament que requereixi de forma urgent al consistori de quina manera està donant compliment al mandat que obliga els serveis municipals a prestar l'atenció adequada a les persones sense llar.
I els Mossos d'Esquadra investiguen una agressió a dos menors d'edat arran d'una baralla multitudinària la matinada divendres a dissabte a Igualada a la zona del Parc Central. Un dels joves va resultar ferit de gravetat amb ferides per objecte punxant i una fractura nasal i va quedar ingressat en un centre hospitalari mentre que l'altre amb lesions i eus ja ha rebolat. La policia apunta que els agressors podrien ser un grup d'entre 4 i 6 persones que van fugir abans de l'arribada dels serveis d'emergència. De moment no hi ha detinguts en la investigació.
continua oberta. I també els Mossos treballen amb la hipòtesi que l'homicidi a Castelldefels podria estar relacionat amb el crim com és aquest estiu al carrer Consell de Cent de Barcelona. Tots dos casos comparteixen elements poc habituals a Catalunya, com ara l'ús d'armes de foc en plena via pública a la llum del dia i en zones cèntriques i concorregudes, fet que apunta a una acció planificada pròpia del crim organitzat.
I el grup de recerca CRE ha anunciat la seva dissolució després que la Universitat de Barcelona portés a la Fiscalia els presumptes casos d'assetjament sexual i de poder del seu fundador Ramon Flecha i d'altres membres vinculants. I en mobilitat a la B23, un accident entre Sant Just d'Esvern i Sant Joan d'Espí provoca retencions en sentit Barcelona amb un carril tallat. També hi ha complicacions hores d'ara a la C15,
a l'altura de Vilanova i la Geltrú, per una avaria que manté també un carrer tallat en direcció Vilafranca del Penedès. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 10.
Informació local. Dissabte arriba el Patja Amalí, l'emissari reial, i ho farà per la font dels casats, arriba, baixarà pel carrer Verdaguer, anirà cap a la plaça de l'Ajuntament, cap a un quart de set aproximadament, continuarà el seu recorregut pel carrer Major, plaça de la Creu, carrer Rafael Casanova, carrer Molí, i acabarà a la fàbrica dels somnis, on es farà la inauguració, obertura d'aquest espai, fàbrica dels somnis,
S'inaugura el dissabte al vespre i començarà a funcionar ja a partir de diumenge que ve. Diumenge dia 28, l'hora és al matí de 10 a 1 i a la tarda de 5 a 8. Dissabte arriba el Patja a Malí, recorregut pel Centre Vila i inauguració de la fàbrica dels somnis.
Abans, però, el dia de Nadal, el dijous, el Foment Cultural i Artístic organitza el quinto de Nadal a les 8 del vespre i els diners que es recullin es destinaran a la Marató de TV3. El dissabte, al Museu del Renaixement, a les 12 del migdia, fa una visita comentada, una visita guiada que s'inclou amb el preu de l'entrada.
Abans, però, heu de fer reserva enviant un correu a info arroba museudelrenaixement.cat. I el diumenge, com dèiem, que s'inaugura la fàbrica que ja comença a funcionar, la fàbrica dels somnis. També el diumenge, al local de l'Associació de Veïns i Veïnes de les Guardioles, a partir de dos quarts de sis i fins les set, aproximadament, hi ha activitat per jugar, llegir o passar la tarda amb altres veïns. I el Foment, que també fa proposta pel cap de setmana. Per una banda, el dissabte,
La companyia Planeta Impro, que és un habitual del Foment, presenta el seu nou espectacle d'improvisació, Impro Show Christmas, amb temàtica nadalenca, el dissabte a les 9 del vespre i el diumenge a les 6 de la tarda. El grup de teatre del Foment, Filagarsa, estrena l'obra La rateta que cantava l'esqueleta, una modernització del conte clàssic.
amb música en aquest espectacle de Filagarça. S'estrena el diumens a les 6 de la tarda al Foment. Les entrades anticipades de qualsevol dels espectacles les podeu comprar al web Entràpolis. I acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres, la farmàcia cobra fins les 10 de la nit. És la farmàcia Terraple, del passeig del Terraple, número 5.
Fins demà!
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chic. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Chic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 10 del matí i 10 minuts seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimecres 24 de desembre, dia especial, aquesta tertúria especial que hem compartit fa uns instants amb el Toni Ramonet, el Pere Madurell, el Jordi Torró i el Josep Maria Junó i parlant encara aquí fora de Torrons.
I seguim en directe, com us deia, avui aquesta tercera hora serà especial, serà diferent. No tenim, per una banda, l'espai de preguntes enlaire a Molins, perquè ja es va acomiadar del ple, per tant, va renunciar a regidor en Josep Degà, i fins que no prengui possessió el nou regidor, doncs tindrem aquestes setmanes d'impàs, i avui tampoc tenim l'Artea Esbida amb la Cèferus, que ens ha traslladat el desig d'un bon Nadal per tota l'audiència, però no pot ser aquí amb nosaltres, per tant...
El que farem a aquesta hora... Ah, i per cert, ja avanço que a partir de les 11... sí que podreu escoltar les entrevistes... que vam fer ahir a l'Assaig General dels Pastorets... amb actors i actrius de l'obra. S'estrenen demà passat, ja. Ho tenim a tocar, això. I, per altra banda, tenim el Joan Vilaseca, també, que sí que el tindrem aquí en directe. Això serà a la darrera hora del programa. Però ara, a aquesta hora, us oferirem... Mireu, un conte nadalenc diferent... que hem recuperat de l'Arxiu Sonor de la Casa...
En aquest cas, escrit pel nostre estimat Josep Montano, que el tenim gaudint ja d'aquesta jubilació ben merescuda, però l'any 2001, concretament, i els estudis encara de la plaça del Mercat, fins al 2004 vam ser a la plaça del Mercat, van enregistrar aquest compte nadalenc a obra del Josep.
que porta per nom una fletxa d'amor i on hi escoltareu les veus del Lluís Pasqual, que fa de narrador, de l'Arnau Armengol, del mateix Josep Montano, de la Margarida Casa de Surs, d'en Vicenç Crous, de Miquel Arbós, de l'Èlia Fatjó i de la Maria Antònia Caritx. Insistem, autoria del Josep Montano i una iniciativa de fa ja prop de 25 anys. L'any 2001 es van registrar aquest conte que us oferim a continuació.
Això és una relíquia de l'arxiu sonor de la ràdio nostra per també compartir i celebrar el Nadal amb tots vosaltres. Som-hi, doncs, dos minuts i un quart d'onze del matí.
Als serveis artístics de la Ràdio Molins de Rei, i amb això vull dir una gent que modestament us hem preparat un conte de Nadal, us presentem a continuació una fletxa d'amor. És un conte senzill i imaginatiu que passa en bona part al terrat de la nostra emissora, encara que no es concreti en la narració. Imaginatiu per tal com es desenvolupen els fets i senzill pel caràcter dels personatges, fets d'una sola peça. Un cop escoltat, espero que s'entengui millor el que intento dir.
El narrador pren molta part en el conte. Per això desitjo que escolteu atentament i, sobretot, que us sigui grat.
Era pels vols de desembre. Quantes vegades havia recordat una frase que els seus difunts pares semblava que haguessin establert com a lema familiar? Estudia molt, perquè el dia de demà pugui ser un home de profit. Als seus 40 anys, en Rafel la somia per fi en silenci, revisant velles fotos, assegut al llit d'una modesta pensió en què vivien ell i la seva filla de 8 anys, la Llúcia.
Mirava les imatges que vessaven de la seva falda, perdents-se entre els llençols, i es mirava al mirall. Potser s'hi hagués estudiat més temps. La seva existència li hauria regalat una posició més afal·legadora a la vida. Però no fóu així. Va deixar l'institut per posar-se a viar de treballar. Mentre visqué la seva dona, va treballar feliç recollint escombraries en un poderós camió, l'últim crit en mecanització arribat a les brigades municipals.
Ella mai s'havia plantejat si el treball que ella complia era el fruit d'una falta d'ambició. Però la seva filla, el seu tresor, es dolia últimament d'aquesta sensació. A l'escola, nens i nenes presumien ofenosament dels oficis dels seus progenitors i era llavors quan la llúcia callava. Més d'un cop ell presentia que havia plorat per això.
En Rafel ara estava a l'atur i ni tan sols podia regalar-li un vestit digne per representar l'obra de teatre de Nadal que estaven preparant a l'escola. L'àngel de l'enunciació no s'hagués posat mai aquests traps, papa, li recordava. Això el punyia vivament. Es preguntava per què no estava allà la seva dona en aquests moments. Quanta falta li feia.
Ella havia mort feia un any, després d'estar sotmesa a un costós tractament mèdic, que a la llarga no va servir absolutament per res. En Rafael va demanar préstecs a alguns bancs, però, tot i així, ell els va deixar. Ara estava liquidant unes lletres que no el deixaven viure. L'empresa havia tolerat les seves perllongades absències laborals fins a cert punt, però al final van haver de prescindir d'ell.
Ara, lliure de les atencions a la seva dona, prestava un altre cop els seus serveis, però sota contractes temporals com els jovenets. Així estava el panorama. Per sort, feia també treballs senzills i molt esporàdics. No m'ensenya cap oportunitat per guanyar diners honradament. I una d'aquestes feines li va venir de la mà d'un meteoròleg.
Aquest no podia fer-se càrrec d'una petita estació meteorològica durant cert temps i així fou que li encomanar fer-se càrrec del registre de les seves corresponents lectures. Aquesta administració estava ubicada a les dependències d'una emissora municipal, concretament el terrat de l'edifici. I com moltes altres més, disseminades per diferents municipis, ajudaven a confeccionar, unificant dades, la previsió sobre el clima i el nivell de pol·lució de la zona cada moment del dia.
Només havia de notar en un gràfic els índexs enregistrats a l'aparell. Com de costum, va demanar la clau de la porta del terrat i va pujar les conegudes escales. En obrir-la, s'imposava majestuós el vigorós màstil que sostenia les diferents antenes de l'emissora, una altiva torreta de 16 metres que contrastava amb les modestes dimensions de la mini-estació meteorològica.
Però entre aquests dos objectes se li mostrarà alguna cosa que li omiteja els ulls de pura emoció. Sobre el vol d'una antena parabòlica situada a poca alçada del terra, sobre els seus dos metres de diàmetre i aprofitant la quasi horitzontal inclinació, una parella de cigonyes havia fet niu a la falda. No podia donar crèdit al que estava veient. Temorós de no espantar-les amb la seva presència, s'acostà a elles amb molta cautela.
Pogué apreciar que la cigonya que suposava mascle pel seu major tamany presentava un aspecte deplorable. Tenia ferides al cos i no es va alçar en advertir la presència d'en Rafel. Hola Rafel, t'estàvem esperant. Va dir la mare cigonya mocitant la veu. Ens crèiem que no vindries, encara que no tenia per què preocupar-me. Tot estava previst. Previst? El que estava previst?
Déu meu, que macos sou! Mai havia vist exemplars com vosaltres tan de prop. Va confessar en Rafel. Tens una missió per complir i has de dedicar-te a ella a partir d'aquest moment. El temps corre i anem molt endarrerits, molt, molt endarrerits. Deia la mare Cigonya mentre dobava el niu amb restes de fang, branques i suro blanc que seleccionava minuciosament del terra brut.
Per cert, pots anomenar-me Alba. El meu marider li diràs, sí, fènix, li pots dir fènix, perquè tot i el seu penós estat, ha de posar-se en peu com a molt en tres dies. No tenim més temps, no tenim temps. Ai, aquest soroblant conserva bé l'escalfor. És una de les poques deixalles dels homes que ens són útils, almenys per nosaltres.
La cigonya femella, l'Alba, va explicar-li com la seva parella havia quedat en aquest estat. Tenia part del tor sense plomatge i amb visibles cremades i asicretitzades. Es lamentava de les temudes línies d'alta tensió. No saben veure l'estesa fins que impacten amb ella. Fènix va patir la descàrrega en tocar dos cables de distinta polaritat amb les ales esteses. Això provocà la seva caiguda.
Va romandre inert al terra llargues hores per després, amb gran esforç, recalar en aquest lloc aparentment tranquil. L'Alba li confessar que el mes de desembre no és ni molt menys el més adequat per estar en aquestes latituds a causa del rigorós clima hivernal. Tenien sort, doncs, de que el fred providencialment no hagués aparegut en tota la seva cruesa.
Encara que, com ella deia, estava previst. Tot estava previst. Com t'he dit? Tens una missió per complir. Va repetir la cigonya família, Alba.
Una missió per complir? Jo? Sí, per nosaltres i per tu. Bé, si està a les meves mans fer-ho, d'acord, però què hauria de fer per complar-los? Una cosa molt senzilla, encara que aparentment sembli complicat. Veiem, són tres coses molt simples d'aconseguir si realment les vols fer. Hauràs de posar una estrella al cel. Un cop ho hagis fet, hauràs d'aconseguir el somriure d'un àngel.
Això és més complicat, però serà fàcil si t'ho proposes. I, finalment, hauràs de llançar una fletxa d'amor. Així de simple, aquesta és la missió que se t'ha encomanat, que, naturalment, hauràs de complir en aquest ordre i amb la major brevetat possible. Rafael es deia a sí mateix que havia narrat en l'elecció de la persona, ja que ell sempre s'havia considerat un home carriblement pràctic. Així havia viscut fins al moment...
no es considerava apte per complir uns requisits tan metafísics. Tot el que em demanes és impossible. Podria ajudar-te si els favors fossin més materials, però això de posar una estrella al cel...
Tu mateix has de trobar les respostes als teus dubtes. Està previst no dir-te res més. El que sí has de fer immediatament és evitar que les persones que treballen en aquest edifici sàpiguen de la nostra presència. Si veuen que estem damunt d'aquesta palangana, intentaran que deixem el niu i el fènix no està en condicions de refer-se. Això sí que ho pots entendre fàcilment.
Fora d'això, no et puc dir res més. Aquesta nit posa't bé al coixí. Deixa un cantó els problemes i somnia. Però somnia lliurement. El teu cap acudiran les solucions als teus dubtes. I ara vés-te'n. Fes el que hagis de fer aquí i vés-te'n, vés-te'n. Així el va despatxar la mare Cigonya, confiant en el bon raonat en Rafel, que va abandonar l'edifici aclaparat i confós. Col·locar una estrella al cel...
Això només em passa a mi. Es repetia en Rafael mentre es perdia pel carreró que portava la pensió. Aquella nit va dormir profundament, com feia temps que no ho feia, i va somiar. Va somiar en cigonyes, nius i estrelles.
L'endemà, des que es feu de dia, en Rafael estava inquiet. Tenia la sensació que el temps se li escapava de les mans, ja que no sabia ben bé quina tasca concreta havia de realitzar en relació amb el missatge de l'alba, la cigonya. Va aixecar la llúcia, la vestir i li va donar l'esmorzar, com sempre. Va quedar a mig provar damunt d'un improvisat taulell.
T'he fet l'entrepà de pa de mollo amb mortadera i foie gras. El portes a la bossa amb el batut. No te'l deixis per allà, eh? S'assegurava en Rafel, com el millor dels pares. No, papa, però jo, un altre cop del mateix, ahir me'l vas fer de pas mil d'ons amb foie gras. Va, quin rotllo, papa. Te'l vaig fer del mateix? Vaja, prometo que demà serà de tonyina. De tonyina amb olives. Va, Cel? Vinga, abriga't bé que et porto al coli, que és tardíssim.
Sí, però em deixes separada de la porta, vale? No entres. Em deixes a uns quants passats de la porta. D'acord, no entraré. Ja ets sota una doneta. Asegurava el pare, tot i saber que el motiu d'aquest prec no era per la vergonya que podia sentir per anar acompanyada, sinó per qui l'acompanyava. Un pare escombriaire no lluvia tant com un metge o advocat.
No, millor, que em deixis a molts passets de l'entrada. D'acord, a molts, molts, molts passets de l'entrada. Satisfeta, la Llúcia va agafar la bossa i el seu pare les claus del cotxe. Un cop a l'escola, després d'un petó forçat, la nena es va integrar ràpidament entre els seus companys de classe que la saludaven tot just veure-la. Com un rellotge de sorra que engull els seus granets, així es van perdre tots sota el portal de l'entrada en pocs minuts.
Tenia el temps lliure i sospitava que no el dedicaria, com feia sempre, a buscar ofertes a treball. No l'abandonava la sensació d'estar buscant quelcom, però sense saber el què. Fou, quan caia la tarda, deambulant amb el cotxe per un dels cinturons de la capital, quan de sobte va sentir en el seu interior una cosa molt intensa, semblant a un pressentiment.
com quan es té la sensació que el que es viu ja s'ha viscut, que s'intueix el que passarà, però que tot plegat està ocult rere una espècie vel d'amnèsia que està a punt d'estinçar-se amb un escletge imminent que desencadenarà en l'allojament del record, de la consciència. Bruscament, itxa el pedal del fre amb la intenció d'aturar-se la vorera, sense pensar que els vehicles que tenia al darrere, injúries, botzines i ràfeques de llum, se mullaven per la finestreta a mitja alçada.
Amb les mans al volant i assentint amb el cap, era conscient que podria haver provocat alguna cosa més que un xoc en cadena. Quan va alçar la vista, inevitablement, i com si tingués por, la seva mirada es va esmunyir cap al cantó esquerre de la calçada. Podia veure un tram d'obra amb els mullons de ciment característics. La mà en el pom de la porta va alliberar la seva angoixa ja a l'exterior.
Va de passar altos carrils amb molta prudència i va saltar a la vorera central. Sabia que allà hi havia el que buscava, però encara dubtava. Després de rondar al llarg del restringit espai central, va tornar sobre els seus passos i s'aturar davant d'un objecte. Era l'objecte. Ho sabia.
Els seus ulls s'obriren del tot, tirant el cap enrere. Al terra i al voltant d'aquell objecte s'hi deixava veure una profusió d'excrements d'aus com els que hi havia al voltant del niu de les cigonyes, però només en aquella zona, molt ben delimitada.
Sense pensar-s'ho dues vegades, s'apoderà de l'objecte i va tornar furtivament cap al cotxe, sense percebres que estava sent observat per uns quants obrers que apuraven una cigarreta entre feina i feina, els quals el van increpar tillant-lo, de lladre i poca vergonya, en veure, sota el seu judici, la miserable acció. Amb un frenací quasi infantil, es perdia de l'escena en pocs segons, pensant què havia de fer amb tant covetjat objecte.
Tenia claus de la porta del terrat de la misora, ja que havia previst fer-ne còpies per no aixecar sospites si es veia obligat a acudir a una cita amb les cigonyes en hores sintopestives. Encara quedava temps perquè la llum del dia de caigués...
Sense pensar-s'ho més, d'un cop de volant, va enfidar el cotxe cap on tenia predestinat anar, el niu de les cigonyes. En obrir la porta del terrat de l'emissora, en Rafel, entre els bufecs, per haver pujat tres en tres als esgraons de l'inaclavable escala, va quedar envaït d'un sobtat estat de desfisi. El niu estava buit. Les cigonyes havien desaparegut,
Sentia pena en aquells moments, ja que pensava que si no hi eren allà era per culpa seva. Sens dubte, havia tardat massa a reaccionar i les aus potser havien hagut de fugir precipitadament. Haurien pujat els empleats de l'emissora en comprovar que potser una antena parabòlica no rebia en perfectes condicions? Hauria mort en Fènix, degut a la seva debilitat?
No cabia en la sorpresa mentre, assegut, s'aguantava el cap que cada cop li passava més. Déu meu, quina llàstima, quina llàstima. Es repetia tot sol mentre es balancejava convulsivament. Llàstima, llàstima? Qui es queixa tan llestimós, eh? Jo sí que m'hauria de queixar. I amb més raó, eh? Amb més raó i no em queixo. Va pronunciar el pic d'au més llarg que mai ningú havia vist, traient el cap entre la porta d'un mur.
Eren Fènix, i pel que es veia, bastant restablert de les ferides. Fènix, quina alegria veure't. Pensava que... Ja pensaves, pensaves? Nosaltres no som com els humans. Vosaltres canvieu contínuament d'opinió. No sé com la meva dona ha decidit confiar en un home. Amb el mal que ens heu fet, anant fent en el llarg de l'any. Quin fred, quin fred, fred...
Tens fred? Potser encara no hauries de sortir del niu, no, Fènix? Va intuir en Rafael. Com dimonis? Em sentiries tu si tinguessis mig despullat com jo, eh? Em falten un grapat de plumes i l'aire que noto per aquí sempre serà fred, per molt tapat que sigui. A més, si em quedo més temps allà incrustat, m'encartronaré. He de moure'm. Sí, sí, sí, he de moure'm.
Clar, que estúpid soc. Què hi ha a l'Alba per aquí? Estúpid, estúpid. Sí que sembla una mica estúpid, sí. Fènix, què hi és l'Alba? Mira el que ha trobat. És això el que havia de dur, veritat? És això, no? Digue'm que no m'he equivocat. Tamtejava en Rafel. Alba? Alba? On és l'Alba? Preguntes? En aquell moment, un excrement d'ou, de cigonya, per ser més exactes, es va estavellar contra Uterra a mig metre d'en Rafel.
Allà dalt la tens, l'Alba. Allà dalt. Quasi et cau el regalet al mig d'aquest cap humà tan gran que tens. Deu pesar quilos. No entenc com ha pogut fallar. No ho sé. No ho sé. Si les ciüenyes tinguéssim un cap tan gran no podríem volar. No, no, cauríem empicat. Sí, sí, sí, empicat. Caram, Alba, quasi fas diana. És just aquesta rebuda?
És una forma com una altra d'avisar, Rafael. No oblidis que nosaltres som aus i que com a tal reunem d'una manera diferent a vosaltres, ben diferent. Va argumentar amb tota normalitat l'Alba que en aquell moment estava posada sobre el punt més alt del màstil de 16 metres. Amb prou feines se la sentia des d'aquella alçada i afegir...
Bé, Rafel, veig que has trobat el que necessitava. Ara només has de pujar aquí dalt i col·locar-lo. Sí, sí, sí, col·locar-lo. Com? Pujar-ho aquí dalt? No, no, no, no. Jo he trobat el que necessitava, però de pujar aquí dalt ni parlar-ne. Jo no pujo. Va afanyar-se a respondre en Rafel. Has de pujar. Jo no puc agafar aquesta cosa amb el bec. No, no, no la puc agafar, no. Doncs jo no pujo.
Tinc un vertigen de por, només em faltaria caure'm i obrir-me el cap. Tinc una filla de 9 anys i només em temi. Jo no pujo, tingueu clar. Una nena? Una nena? Vull conèixer-la. Porta-la perquè ens vegi el pròxim cop. I ara puja, sí, puja. Jo no penso pujar aquí dalt, Alba. Dic que no, que no pujaré, no estic boig. Va sentenciar en Rafel.
En veure que la discussió estava portant la situació cap a un mort, en Fènix va proposar una solució brillant que va satisfer a homes i a aus. L'objecte en qüestió era cúbic i havia de desigualitzar-se a dalt del màstil de l'antena.
Si es feia un corretjama amb corguills a manera de paquet i es feia acabar un ús final en un llaç, el problema es resoldria satisfactòriament. Només s'hauria de passar el pic pel llaç, pujar-lo i depositar-lo allà dalt. Més fàcil? Impossible. Així es va fer, doncs. Al terra del terrat es veien tirats trossos de cables, restres, sens dubte, d'instal·lacions anteriors de les moltes antenes que penjaven del citat màstil. Hi havia grossors i longituds per elegir,
Va lligar el paquet quan ja s'estava fent fosc i en Fènix va afegir. Bé, ja em pots guisar. Val, val, quin fred. Alba, baixa i agafa-ho. Sí, sí, agafa-ho. Sí, Fènix, però en Rafael ho ha d'engegar abans.
Així ho va fer. Un cop connectat, l'aparell va ser dipositat suaument al capdamunt del màstil. En Fènix preguntà intrigat. Digue'm, Rafel, qui no us li doneu als homes aquesta parell tan providencial que avui ens farà un servei a nosaltres? Eh? Digue'm-ho.
I tant que sí. Aquest aparell és una baliza de senyals d'obres, una llum intermitent que emet fortes llampades blaves i serveix per avisar els homes que van circulant per la carretera amb cotxe d'un possible perill. És molt útil, s'entreveu a molta distància. Explicar servicial en Rafael. Es veu de molt lluny, eh? Bé, bé, bé, ens farà molt de servei. Sí, sí, molt, molt, molt.
Aquell dia s'acabava i hauria estat fructífer de veritat. En Rafel havia aconseguit ajudar les cigonyes a donar el primer pas per aconseguir que el lloc on estaven fos vist des de molt lluny i des de l'aire, ja que necessitaven connectar urgentment amb més cigonyes. Intuent que les estaven buscant per venir a socórrer-les, durant tota la nit cigonyes de tots els punts de la comarca començaran a arribar d'una manera silenciosa i discreta, dirigint-se cap a aquell màgic terrat.
màgic, per tenir en el punt més alt una cosa que en Rafel va ajudar a obtenir amb la seva fe, una estrella blau en el cel. El següent dia fou especial per la petita Llúcia. Era dia festiu i no hi havia escola.
En Rafel tenia encarregat fer unes compres molt especials, quatre coses sol·licitades per les cigonyes que, sens falta, ell les proporcionaria. Avui coneixeràs dues persones molt especials, filla. No cal que et digui que portis bé, perquè ets molt bona quan tu vols, prevenia en Rafel a la seva petita.
Anem de visita, papa? Fuà, avui no, papa. Quina ratllada, sempre em pessiguen la cara i m'omplen de baves amb els petons. I els senyors punxen, papa. T'assegura que avui no et faran res d'això, el tresor, li prometeu en Rafael.
Sí, sempre em dius el mateix i després ja vull anar al ron, m'ho vas prometre. Mira, farem una cosa. Si no és veritat això que anem a veure els animals, que em mengi la llengua el gat de la vella de la pensió, d'acord?
D'acord, papa, mira que si dius mentides i et menja la llengua al gat, ja no podràs mai més demanar entrades pels dos ni per cines ni per demanar res als maldones, eh? Ja ho sé, ja, però si el pare t'ho diu és que serà veritat. Oi que t'ho promès? Va assegurar en Rafael. Bien, llupi, llupi, anem de visites, anem de visites. Repetia incansable la Lúcia, salutant sense parar. Les compres es van fer ràpidament.
En Rafel trempejava la llau de preguntes que la petita li feia sobre cada cosa que escollia i que anava al cistell de les compres. Com li havia d'explicar per què demanava coses tan dispars, si ni ell mateix sabia per què les volien les cigonyes? Una vegada al carrer, en Rafel li va dir a sa filla que havien d'estar molt callada perquè pugessin per les escales de l'emissora. No fos cas que despertessin els ratolins que encara dormien.
Un cop a la porta del terrat, va per vindre la filla sobre els fràgils inquilins que anava a conèixer. Són molt tímids i potser s'espanten si amb molts molt ràpid. No podem permetre que se'n vagin si els fem molta, molta por, d'acord? Sí, d'acord, papa. Ui, que em ve a riure, papa. Deia la petita amb les rialles entretallades.
La porta es va obrir i allà estaven les cigonyes. Les mirades es van trobar. La petita va dibuixar els ulls més grans que mai hagués imaginat son pare. Ai, papa, mira que macos són. Papa, papa. Deia neguitós a la Lúcia mentre intentava lliurar-se de la mà del seu pare, que l'agafava amb força, quasi lluitant amb l'entusiasme que la desbordava. Vés amb compte, Lúcia, amb compte.
Deixo anar, però no tiris sobre d'elles. Tinc exacte, són molt delicades i es podien espantar. Un cop solta, la Lúcia es va acostar a elles amb molta precaució. El precoç instint maternal de la petita es va transformar en una carícia. Segons després, en una abraçada. Per acabar, finalment, en una cascada de petons.
Papa, deixa que m'alesem pot que hi ha on dormim. Va, jo ho vull, papa. Li pregava la petita, mimosa. No pot ser, Lúcia. Ells tenen una família i aviat baixaran amb ella.
En acabar de dir aquestes paraules, un so peculiar va cridar l'atenció de pare i filla. Era un batre d'ales que de sobte es va transformar en una remor quasi ajordidora. Al llarg de l'immens terrat, un mantell encegadorament blanc es va agitar indimprovís com si d'un mar gelat es tractés. El terrat estava ple a vessar per centenars de cigonyes. Una sensació glacial correga per les venes d'en Rafel mentre no donava crèdit al que els seus ulls estaven veient.
En sentir les claus de la porta, intuï que la totalitat de les aus s'havien apartat per por, d'aquí que no s'adonessin de la seva presència en haver-se amuntegat en un extrem de la Girantina Terrassa. No pogué vetar, recordant aquells moments, les imatges d'una cèlebre pel·lícula de Hitchcock que en el seu dia tant el van impressionar.
Això és increible. Déu meu, quina passada. No puc creure el que estic veient. Belposejant Rafel, per una boca que li semblava impossible de tancar. Bé, bé, no perdem més temps. Ai, deixa la bossa al terra, que jo aniré indicant amb el bec el que necessito. Sí i sí. Sugeria l'Alba, intentant treure el cap per sota els braços de la Lúcia.
Mentre en Rafael obria la bossa intentant descer un nus que va acabar trencant, l'Alba es dirigia a la menuda amb les seguents paraules.
Així que tu ets el pollet, eh? Vaja, sí, un pollet bastant crescudet ja, eh? Però digues, digues a la mare Sigonya, que et portes bé. Em porto molt bé, senyora Sigonya, molt bé. Faig dos deures, menjo de tot menys quantia pesos. I res, ho pot la mama, si plau, per veure com està abans de dormir. Digui la Llucia, quasi jurant.
Bé, bé, i amb el papa, eh? Digue'm, com et portes amb el papa?
Molt bé, molt bé. L'ajusto a l'espera taula i en banyo quan s'acaben els dibuixos. I també m'aixeco la primera per anar a l'escola. Sí, però m'han assabentat que a l'escola no t'agrada massa que els altres nens sàpiguen de què treballa el teu pare. Et fa vergonya que sàpiguen que recull la brossa, eh? Digue'm, et fa vergonya?
La Lucia va callar, es jupir el cap i es posar vermella igual que ho va fer el seu pare, que en aquells moments no sabia què dir per suavitzar la reprimenda. Llavors, en Fèlix va intercedir com sempre per conciliar una mica les coses.
Deixa'm amb mi, Alba, deixa'm, deixa'm. Mira, xiqueta, el teu pare treballa fent una cosa molt important, sí, sí, molt important, que fa que tots els pares i mares dels teus companys de l'escola puguin viure més contents. A més, pensa que ell i els seus companys de treball fan una feina molt valenta, sí, sí, molt valenta. No has d'entristir-te ni entristir-lo a ell.
Has de dir-li amb orgull, el meu papa és escombriraire i aconsegueix que el barri on vivim estigui net com un palau. Això, net com un palau. En sentir aquestes paraules, la menuda es va posar a plorar desconsoladament. En Rafel, instintivament, va fer el gest de voler abraçar-la, però el bec de l'alba li unpedir. Aponzant-se en la roba del seu pit, llavors, en Fènic s'afegia...
Vinga, vinga, una nena tan petita com tu no ha de plorar. No, no, no ho ha de fer, no. A més, hem vingut aquí per arreglar moltes coses i aquesta sí, aquesta n'és una. Vinga, deixa de plorar i posa't els braços en creu i amb les cames ben obertes. Sí, sí, així, com si fossis una lletra X. La Llúcia així ho va fer. L'Alba li demanava en Rafel que obries una de les primeres coses que havia comprat a la tenda aquell matí.
Era un pot de cola, de cola potent. Li manar a la Lúcia que no obrís els ulls fins que ell li ho digués. En aquell instant, a un gest d'en Fènix, es van apropar al seu costat una vintena de cigonyes que van començar a treure's les plomes amb els seus respectius becs a una velocitat sorprenent. A mesura que anaven caient les plomes, s'anava formant al terra un veritable munt de neu blanca. Així, s'anaven rellevant per grups totes les cigonyes que estaven a l'espera.
Amb una precisió digna de rellotger i a gran velocitat, l'Alba inicia una curiosa operació, consistent en sucar a l'extrem d'una ploma la cola i col·locar-la sobre el xandall de la llúcia. La rapidesa amb que repetia el procediment augmentava per moments. En Rafael s'asseguia admirant tot el procés, divertint-se en sentir la reella de la seva filla que sucumbia a les pessicolles de l'Alba i el seu bon fer. Al cap d'una hora, aproximadament, l'obra estava finalitzada.
Ja pots obrir els ulls, Llúcia, suspirà l'Alba. El seu pare havia acostat al lloc de l'escena un mirall rovellat de cos sencer que estava sobre uns uñés vells dins de les innumerables habitacions que, abandonades, funcionaren de safarets fa ja molt temps. En obrir els ulls, la Llúcia pogués veure's tota ella envoltada en un immaculat cos blanc amb dos poderoses i nodrides ales a l'esquena.
El meu vestit d'Àngel anunciador per l'obra de teatre de Nadal. Papa! Val posejar, quasi plorant la petita. És macíssim! En Rafel, veient l'alegria de la menuda, es postra de genolls davant les aus amb llàgrimes als ulls, donant gràcies per haver fet una cosa tan increïblement vella. Captar que s'apreciaven el suau i brillant mantell blanc que cobria la nena. Tal era la vinuciositat delicada.
Sembla una de nosaltres, sí, sí, ho sembla, sí. Ara entenc, jo també, com és veure el somriure d'un àngel. Sí, sí, de tot un àngel.
Faltaven dos dies perquè es representés l'obra de teatre de l'escola de la Llúcia i les cigonyes, quasi bé, l'ordenaren a en Rafel que es bolqués del tot amb la seva filla durant aquell període de temps. Una vegada feta la representació, hauria d'acudir sense falta al terrat per rebre noves instruccions. Ja serien les darreres abans de la seva definitiva partència. I això, en existia en Rafel. La funció teatral fot tot un èxit. La Llúcia va estar radiant de satisfacció.
Això feu que transmetés al públic assistent tot el seu paper amb entusiasme. A més, els focus de l'escenari, en il·luminar el seu vestit d'àngel, reflectien una llum encisadora que va sorprendre tothom. El comentari era un ànim. D'on ha tret aquest vestit tan guapo el pare de la Lúcia? En Rafael, com de costum, es quedava recolzat a la darrera columna de la darrera paret de la sala d'actes per mirar de no incomodar la seva filla.
Fueu aquella tarda quan la pròpia Lúcia va demanar que la deixessin parlar pel micròfon del narrador, va presentar el seu pare com el millor dels pares i va dir que si portava aquell vestit era perquè ell l'estimava més que el sol. Va afegir que quan el veiessin damunt del gran camió el saludessin sense por, que ella ballaria pels seus portals durant tota la nit perquè estiguessin nets cada matí.
Un cop acabada la funció, els altres pares estaven desitjosos d'enteular conversa amb aquell pare tan poc conegut que feia les funcions de pare i mare a la vegada. No el van deixar sol ni un minut. Només va tenir un moment de respir. Amb un refresc a la mà, inconscientment, va buscar una finestra i mirar fora. El cel s'enfusquia i les cigonyes marxarien aviat. L'acte s'acabava i amb ella el dia. L'endemà clareja melenjosament per en Rafel.
Per la llúcia, en canvi, suposava l'últim dia d'escola. Ell no parava de voltar amunt ni avall, del terrat a la pensió, de la pensió al cotxe i d'aquí un altre cop al terrat. Ni ell ni les aus van dir-se gaire cosa. S'havia greu trencar aquell llast tan especial que s'havia creat. Les segonyes li van aconsellar que se n'anés a casa i que tornés quan se'l requerís. Això seria a mitja tarda, i això ho va fer.
Va menjar amb la Llúcia per després tornar-la a dur l'escola, avisant-la que aquella tarda la vindria a recollir del col·legi, la vella de la pensió, encara que sense el seu gat i que la portaria a casa i la cuidaria fins que ell tornés del terrat de l'emissora. I així succeï. Cap a les sis de la tarda, en Rafael va pujar amb l'últim dels entusiasmes del terrat.
Allà estaven la parella d'ocells amb els seus 200 col·laboradors, els quals, amb la seva desinteressada dedicació, havien aconseguit que la petita Llucia pogués emetre en òptimes condicions aquella blanca lluentor del vestit. Allí estaven tots en silenci, esperant el moment idoni per trencar el silenci. En Fènix, fau l'encarregat de fer-ho.
Bé, Rafel, estem a punt d'acabar aquesta missió. Potser no t'ho creguis, però aquest últim favor és potser el més important. Sí, sí, el més important. Hauràs de treure d'allà la bossa que vas comprar i aquí tens guardada d'allà aquell racó els 20 esprais de pintura que et vam demanar. Ja saps què has de fer, eh? Ja ho saps, oi, què has de fer? Sense dir res, compungit, en Rafel va començar a sexigir els pots. Mentre ho feia, va començar un estrany ritual.
Una per una, les cigonyes s'aturaven davant d'ell i, a manera d'última salutació, s'aixecaven estenent les ales durant uns segons. En Rafael, llavors, les corresponia ruixant-les amb els esprais de pintura sobre el seu ventre i a la part interior de les seves ales. Això era el convingut. Un cop acabada l'operació, l'Alba va explicar-li el motiu de tot allò. Mira el cim d'aquella muntanya, veuràs uns llums...
En aquell moment, en Fènix va volar fins a dalt del màstil i va retirar amb el seu bic l'estel blau que fins llavors s'havia lluït a dalt de tot.
Al poc temps de fer-ho, des de la muntanya indicada, unes llums daurades van començar a brillar en tres punts diferents, no molt allunyats els uns dels altres. Laura seguia explicant-se. Allà estan les persones que ens van encomanar aquesta missió. Sí, estan allà. Són tres homes savis, amb el seu respectiu seguissi, que s'esperen expectants.
Es dirigeixen a Orient. Anys enrere solien fer-ho llegint el cel, sí, sí, descifrant el llenguatge de les estrelles. Una de les estrelles és molt especial, sí, és molt especial. Però, havent-hi tanta contaminació a l'ambient, no poden seguir el camí traçat pel providencial cometa. I aquí és on intervenim nosaltres, sí, totes nosaltres.
Crec que ja t'entenc el que m'estàs dient. Sí, esclar... Se'n barbussava en Rafel, abans que l'interrompés en Fènix, dient... Hem de marxar, Rafel, sí, sí, hem d'anar-nos-en. Com? Així de cop? Tan precipitadament? Espereu una mica, no podeu... Quan passin els anys i vegis les cigüenyes a fer el seu niu, mira-les d'una altra manera. Sí, sí, mira-les diferent. Potser siguin els nostres pollets.
Adéu, marxem. Acabà amb Fènix. No podeu, suplicava en Rafel. Almenys convideu-vos d'ara, Lúcia. És molt fosc. Potser demà podríeu... Marxem, Rafel. Hem de marxar, sí. Sentencià duríssima l'alba. Dit això, les aus, batent les ales amb aquell remor de nou esgladiadora, es van alçar sense dir res, allunyant-se cada cop més.
Apurant el moment, quan encara podien escoltar-se, en Rafel, movent les mans, va cridar. Us trobaré a faltar. La meva filla també. Ell es preguntava per què quan parleu sempre repetiu les paraules d'una mateixa frase. Quina tonteria, no? I al cel, l'Alba li ho respongué amb una altra pregunta i aquest cop sense repetir una sola paraula.
Per què quan els ocells caminen mouen dos cops el cap a cada pas que donen? Ho saps? No, veritat? Doncs jo tampoc. Ja fent-se de nit es perderen pujant més i més en el cel. Aleshores, en Rafel ho va entendre tot, com si es tractés d'una revelació.
Les pintures en què havia ruixat a les aus eren pintures oscurecents, reflectores. L'excessiva contaminació llumínica que escapava des del terra era més que suficient per arribar fins als seus cossos i reflectir-se en ells. Estaven indicant l'orientació exacta del camí a seguir cap orient. Així es van perdre la nit. Un cop a casa, va abraçar la seva filla com mai ho havia fet. Es tenien l'un a l'altre. Ningú quedaria sol a partir d'ara.
Enmig de la febril abraçada, una sobtada dringadissa els crida l'atenció. Proveria de la finestra. En acostar-se a ella, vegueren dos becs picant el cristall. Eren l'Alba i el fènix. En obrir la finestra, l'Alba va dir... Ens vam oblidar de donar-vos una cosa especial, sí, sí, sí, molt especial. I el bec d'en fènix va caure cap a la mà estesa de la llúcia una espècie de flor de color verd.
Els dos vecs van picotejar suaument els llavis de la Llucia per desaparèixer majestuosament en el cel fosc. La resta de cigonyes donaven voltes en cercles per facilitar de nou la seva incorporació al grup. Què? Què és això, papa? Tu ho saps? Va preguntar la Llucia al pare que respongué. És un treu de quatre fulles, filla. Llavors va sonar l'avís d'un missatge no escoltat en el telèfon mòbil d'en Rafel.
L'empresa el reincorporava a jornada completa, però proposant-lo com a capatàs de la brigada per la seva aprovada experiència. La Llucia, mirant al cel, li va explicar que a l'escola els havien ensenyat que les cigonyes, quan volen, ho fan amb falca.
Mira, papa, sembla l'estel de l'arbre de Nadal. També volen en falca com si fossin la punta d'una llança. Però en Rafel, negant amb el cap, va respondre... No, filla meva, no. El que estan dibuixant, sobretot aquest cel, és una fletxa, una enorme, viva i preciosa fletxa d'amor.
Vies de so, muntatge musical i edició cura de Roger Toset. Narrador, Lluís Pasqual. Rafel, Josep Montano. Llucia, Elia Fatjó. Fènix, Miquel Arbós. Alba, Margarida Casadasús. I la col·laboració de Vicenç Kraus fent la veu del pare d'en Rafel. Els serveis artístics de Ràdio Molins de Reis us han presentat una fletxa d'amor. Un conte de Nadal de Josep Montano escrit originàriament en castellà i traduït al català per l'Arnau Armengol.
L'enregistrament es va fer a l'estudi número 1 de l'emissora el 18 de desembre de 2001 i tot va sortir quasi, quasi a la primera. O sigui, com els músics de jazz. Bàsicament perquè no teníem més temps i només podíem quedar aquell vespre. Gràcies per la vostra atenció.
És aquell un cop més que allò en la neu cau, els amics fan regals i saps que és el moment quan escoltes com canta. Sant de nit, m'agrada escoltar, em sento millor com si m'escalfés por el foc.
Avui els nens bons obriran els regals que mon pare Noel els hi ha deixat. I quan penso que tot demà ja haurà acabat hi ha una cosa que us voldria dir. Jo voldria que tot l'any fos com Nadal. Si pogués fer un sol desig real.
Si hi hagués amor, jo volia que tot avall fos com nadar per tot cor. Hi havia un nen assegut on va haver el senyor Noel.
Saps què és la pau al món? Home, ell va pensar molt el que havia de dir. És el millor regal que podem donar en cada moment. Jo voldria que tot l'any fos tot Nadal.
Si pogués fer un sol desig, realitat. Jo voldria que tot mal hi hagués pau, hi hagués amor. Jo voldria que tot mal fos com nedar.
Tu és tot tan bonic, hi ha tantes llions i tothom sembla ser tan fàcil.
Quan tot ja hagi passat, només vull saber per què no som tot l'any així. Jo voldria que tot l'any fos com Nadal, si pogués fer un sol desig, realitat.
Jo voldria que tot l'any hi hagués pau, hi hagués amor. Jo voldria que tot l'any fos com Nadal de tot com. Oh, de tot com.
Amb la música original de Bon Jovi, en aquest cas adaptada pels glaus, el Jofre Bardegí, que ja veieu que ha anat sonant aquesta setmana perquè té moltes cançons relacionades amb el Nadal. Aquesta es diu Jo voldria que tot l'any fos Nadal i formava part del primer disc de les altres cançons de Nadal, on hi ha precisament el Quan somrius.
Amb això arribem a les 11 del matí. Ens aturarem, però de seguida venim amb el reportatge que vam anar a fer ahir a l'Assat General dels Pastorets i amb el Joan Vilasega i el seu espai Parlem de. Tot això és el que encara ens queda fins a arribar a les 12. Recordo que a les 12 farem la remissió especial del Parlem de Còmics i tindrem l'Ona Rainbow i el de tu a tu per acabar de completar aquest matí de dimecres 24 de desembre. Una pausa i de seguida tornem.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11. Us parla Maria Lara. L'eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha denunciat l'alcalde de Badalona pel desallotjament de l'antic Institut B9 del municipi. Asens acusa en la denúncia al viol de denegació de servei públic per motius discriminatoris, delicte d'odi, delicte de desobediència, l'autoritat judicial i delicte de prevaricació administrativa. De la seva banda, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la inacció per part del govern d'Alviol enfront a aquesta situació.
Tot plegat quan ahir la Creu Roja va reallotjar una trentena de desallotjats que acampaven sota el pont de la C31 en el marc d'un acord entre govern, entitats socials i la sindicatura de Greuges. Entre 70 i 90 persones han decidit quedar-s'hi per continuar denunciant aquesta situació. Més 52 persones ja havien estat reubicades per entitats socials i s'ha trobat allotjament per entre 10 i 15 més.
que ocupaven Can Bofivell. Els nous reallotjaments d'una durada prevista de dos mesos s'han fet en equipaments de Badalona i Voltants amb ubicacions no detallades per tal d'evitar protestes veïnals. I el ple de l'Hospitalet ha rebutjat la qüestió de confiança de l'alcalde David Quirós per aprovar els pressupostos del 2026 amb els vots de l'oposició. S'obre ara un termini de 30 dies perquè es pugui presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu.
El PP s'ha ofert a liderar un govern de concentració mentre que Esquerra explora una alternativa progressista sense Vox. Quirós defensa que els nous comptes són necessaris per a la ciutat i acusa l'oposició de bloquejar el govern.
I els Mossos d'Esquadra treballen amb la hipòtesi que l'homicidi a Castelldefels podria estar relacionat amb el crim com és aquest estiu al carrer Consell d'Escena de Barcelona. Tots dos casos comparteixen elements poc habituals a Catalunya, com ara l'ús d'armes de foc en plena via pública a la llum del dia i en zones cèntriques i concorregudes, fet que apunta a una acció planificada pròpia del crim organitzat.
I el grup de recerca CREA ha anunciat la seva dissolució després que la Universitat de Barcelona portés a la Fiscalia els presuntes casos d'assetjament sexual i de poder del seu fundador Ramon Fletxa i d'altres membres vinculats. I en mobilitat a la B23. Un accident entre Sant Jus d'Esvern i Sant Joan d'Espí provoca algunes retencions en sentit Barcelona. També hi ha complicacions a la C15 a l'altura de Vilanova i la Geltrú per una avaria que manté també un carrer tallat.
en direcció a Vilafranca del Penedès. I pel que fa al temps, avui jornada de calma tensa amb núvols iclarianes i precipitació en retirada gairebé a tot el país. També tindrem boires matinals a l'interior i núvols baixos al litoral que s'aniran escampant amb el pas de les hores. Tot i que el Pirineu, això sí, sí que quedarà tapat a la nit, també augmentaran de nou els núvols, tot i que no s'espera cap precipitació. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 11.
El parc de Nadal, aquest espai d'educació en el Lleure que organitza l'Ajuntament de Molins de Rei cada any, coincidint amb les vacances escolars dels infants i que es du a terme fins al dia 31 de desembre, en horari de matí o de tarda en funció del dia. Si és vigília de festiu, és només en horari de matí i la resta de dies en horari de matí i de tarda. Per infants i adolescents, el poliesportiu, com dèiem, el preu per sessió és de 5 euros.
Els Pastorets, que s'estrenen el divendres per Sant Esteve, com cada any al Teatre de la Peni, que es podran veure també els dies 1, 4, 10 i 11 de gener. Els Pastorets de Frederic Soler Vitarra, música del Mestre Blanc, ja els tenim aquí al Teatre de la Peni, com dèiem, totes les funcions a les 6 de la tarda a la Peni i les entrades anticipades numerades es poden comprar al web Entràpolis.
Aquest dissabte continua el poema de Nadal. El cap de setmana passat hi va haver dues representacions i aquest dissabte a les 12 del migdia a l'església de Santa Creu d'Olorda. Una vegada més recitan el poema Pere Raich i canten Mireia Gispert i Montserrat Torana. El poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.
I diumenge torna la discoteca adaptada al Ballen Party que organitzen Enredat per la Discapacitat i 7.50. El diumenge a la tarda de 5 a dos quarts de 8 al Bacus del carrer Foment número 6 animat per la música del dijòquei Jambo Jambito. I acabem amb la farmàcia de Guàrdia avui dimecres. La farmàcia que obre fins a les 10 de la nit és la farmàcia Terraple que està al passeig del Terraple número 5.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix.
Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de mort a l'Eloi Tintin? Cap problema.
Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats! Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei.
Hola, Garrofa. Aviam què fa, preguntem-li. Què feies? Aquest no saps de nova. Els pastorets fan 130 anys. I el dia 26 de desembre, l'1, 4, 10 i 11 de gener, els podràs venir a veure. A més a més, diumenge 28, Sants Innocents, fem una representació especial per a majors de 12 anys. Però què dius, home? Les he comptades, eh? 44 Garrofes. Que no, Pallanga, però ho és ben cert.
Sí? I, escolta, i com es poden aconseguir les entrades? Mira, és molt senzill. A través del web entràpolis o bé a pastoretsdemolins.cat. Ah, som-hi, no? Els anirem a veure. I tant! El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Stereo Pop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí, pràcticament 9 minuts, seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimecres 24 de desembre, última hora del programa que estem fent des de les 8 del matí amb el company Roger Toset, l'Eli Garjona i un servidor, amb alguna coseta especial i ara el que volem fer també és parlar-vos
de nou dels Pastorets de Frederic Soler Pitarra, perquè tenim l'estrena ja tocada, demà passat, dia de Sant Esteve. Recordeu que tindrem representacions també el dia 28, especial de Sants Inocents, i els dies 1, 4, 10 i 11 de gener, sempre a les 6 de la tarda, excepte el dia dels Sants Inocents, que serà a les 7. Ara, de seguida, us mostrem el treball...
Les entrevistes, vaja, que vam anar a fer ahir l'assaig general a la Penny dels Pastorets. I després, a la segona part d'aquest hora, tindrem el Joan Vilaseca amb el seu espai Parlem de. Ja ho sabeu que podeu trucar al 936686161, ens porta llibres, música per regalar.
i ens portarà històries relacionades amb el Nadal, amb Molins de Rei i de la collita pròpia del Joan. Tot això d'aquí una estona, de dos quarts de dotze a les dotze. Us recordo que excepcionalment avui, de fet avui i fins passant Reis no tindrem l'informatiu Molins de Rei al dia, avui farem la remissió excepcionalment de... Parlem de còmics i a dos quarts d'una tenim l'Ona Rainbow i a la una la remissió del de tu a tu perquè ahir tampoc vam tenir el món interior.
I només fer la pinza d'ellada, recordeu que aquesta nit, o vespre, començarem ja la programació especial de Nadal. Avui a les 8 tenim un especial del Generació Xic amb el company Toni Ramoneda, que ens ha preparat un especial de Nadal a partir de les 8. Després a les 9 tenim proposta del grup de teatre a la ràdio, que recuperem per aquesta ocasió, el poemari d'una nit de Nadal.
de Diana Curto entre les 9 i les 10 Nadals tradicionals a partir de les 10 i fins a dos quarts 11 perquè a dos quarts 11 connectarem amb la xarxa que ens ofereix d'entrada el cant de la Sibila des de la catedral de Girona i després a dos quarts de 12 la missa del Gall des de Montserrat Així que a partir de les 8 del vespre i fins ben entrada la nit tenim programació especial ja per encarar
el Nadal i demà, com hem anat avançant, tenim tota aquesta programació que ja hem repassat també a la primera hora del programa. Així que ens hi posem d'entrada amb l'última hora del Bon Dia i Bona Hora. Ara són les 11 del matí i 11 minuts.
Hola, Nil Vinyens, què tal? Bon dia. Bon dia. El Nil fa de Sant Josep. Correcte. Quants anys fa que fas de Sant Josep? Doncs aquest any és el segon any. El segon any, eh? Què suposa per tu fer aquest paper? Doncs és molt especial. Al final també fer pastorets és Nadal, fer Nadal, fer família. Tota la gent que estem aquí som una família i això és passar-s'ho bé i amb molta il·lusió sempre. Molt bé.
que és un personatge sempre també amb repte, perquè té poques escenes, però són importants les que tens. Sí, sí, sí, realment és un dels protagonistes, al final és el pare de Jesús, però bé, tenim poques escenes, no som realment els protagonistes de Pastorets, però jo considero que és un paper que l'estic disfrutant molt i que també té la seva part de dificultat, amb segons quines escenes que et trobes sol davant de tothom i...
Busca nostatge, per exemple. Correcte, busca nostatge, és complicadeta, però quan la fas bé també la disfrutes moltíssim. Comparteixes paper amb més actors a Sant Josep? Sí, justament amb la Maria, que és amb la persona que em caso. No, però tu fas sol de Sant Josep o tens alguna cosa més? També tinc un altre company, que és el Martí, que ens partim els dies, fem tres cadascú.
Evidentment, sense la Maria, malament les escenes. Maria, que fa l'Elna Cugat. Què tal, Elna? Bon dia. Molt bé, aquí estem. Com estàs? Quants anys fa que fas de Maria? Doncs dos, com el Nil. Dos com el Nil? Vaig estrenar amb el Nil. Molt bé. I et feia... t'imposava això de fer de Verge Maria?
Una mica? Una mica. Sí? Una mica, sí. Però ara millor? Home, ara molt millor. Això que deia ell de les escenes aquestes davant del públic, això imposa? A mi m'imposava, però ara ja ho porto molt millor. A més, amb el Nil hi ha ni vergonyes ni res. Molt bé. I com ha anat el treball amb l'Oriol Roig aquest any, a la direcció? Molt bé. Jo m'ho he passat molt bé. Crec que hem après molt tots i ens estimem molt. Que bé. Doncs sortiu al 26, vosaltres dos, també? Sí. Molt bé.
El 26. Molt bé, doncs molta merda també els dos, eh? Gràcies. Gràcies, Elna. Gràcies. Gràcies, Nil. A tu. I anem a veure si enganxem algú més. El Marcel, el Marcel Homet. Què tal, Marcel? Bon dia. El Marcel fa de José? Correcte. T'estrenes? M'estreno de José. T'estrenes? A veure, doncs com afrontes aquest repte? Molt guai, perquè jo porto, vaig fer com 6-7 anys de Lucifer, i ara un saló, un paper molt més xungo. José passa per mil emocions, és un canvi de repertori molt guai, però també amb moltes ganes.
Ara deien escenes a vegades que em posen a prop del públic, tu entens, i estan sol, no? Que això també suposo que deu ser un repte. Sí, però jo, a mi em passa que desconnecto bastant, llavors és com, entre que els focus que et donen en tota la cara, no veus res, veig el públic, però alhora és com que intento no pensar-hi, i fer el meu, i gaudir sobretot. Molt bé. Sortiràs també del dia de Sant Esteve?
No, estreno per Sants Innocents. Amb qui comparteixes el paper de Gesem? Amb el Jordi Lletxa, company d'aventures i superbé. Molt bé, doncs molta merda i molta sort a l'estrena. Moltes gràcies.
Hola, Mateu, què tal? Com estàs? Bon dia. Molt bé. Estic molt content de fer pastorets i... Ah, molt bé, no t'he preguntat res i estàs molt content. Molt bé. Estàs amb el meu fillol, que és el Miquel. Hola, Miquel, bon dia.
Estem amb el Bernat. Bon dia, Bernat. Bon dia. I amb el Lluc. Què tal, Lluc? Bé. Feu de fúries. Us ho passeu bé als pastorets? Molt, molt. Expliqueu-me què és el que heu de fer. Sortiu a moltes escenes? Bueno, sí, quatre. No, a dues. A dues, eh? Sí. Sí, dues, sí.
És l'asseig de la segona part. Avui estem a l'asseig general i sortiu a dues escenes. La bèstia i el Pere Botero. La bèstia i el Pere Botero. Sou molts que feu de fòria o no? Bueno, bastants, sí. Heu de fer diversos grups, no? Sí, bastants. I segurament ens dividim per parells cada dia, i ens fiquem per dos costats, i ens fem el que fem, i el dia de veritat ens col·loquem i ja ho tenim tot plena. I què és el que més us agrada de Pastorets?
Jo crec que la bèstia. La bèstia? La bèstia. Molt bé. Sortireu el dia 26, ja, o no? No, Jordi, no. Perquè clau de fer grups i no us toca. Bé, que vagi molt bé, doncs, eh? Gràcies, Lluc, gràcies, Bernat, eh? Adéu. Gràcies, eh, Mateu. Gràcies. Gràcies, Miquel. Moltes gràcies. És que hi ha l'Arlet aquí, exdirectora dels Pastorets, que ara què estàs fent tu, ara, als Pastorets?
Jo estic fent moltes coses, però justament ara l'Anna Bermúdez no està, llavors estic amb les fúries. Molt bé, perquè és important el que no es veu, no? Als pastorets és molt important el que es veu, però també el que no es veu. 100%. Les coses que estan a fora, no? O sigui, a dintre, a vegades no es veuen i són molt importants. Trobaràs a faltar? No està la direcció aquest any?
Bueno, sí, per una part, però no per l'altra, perquè hi ha molta feina darrere i és un descans. No ve d'estar, saps, amb tants ulls alhora, però sí. Molt bé. Arlet, gràcies i que vagi molt bé, també. No, gràcies a vosaltres. Hola, Montse Alemany, bon dia. Bon dia, Oriol, com estem? Què estàs fent ara mateix?
Ara mateix anava a ajudar una mica aquí cosint un forat que hi ha a una de les cametes. Però la Montse, hem de dir que fa de Batzabé un any més, i en són uns quants ja, no? Sí, ja va per 14. Va per 14? Va per 14 anys que faig de Batzabé. Ets de les més veteranes.
Aquí, probablement, sí. Tot i que hi ha canalla que des de petitons petitons i en tenen 30 han anat venint tots els anys. Potser ja havies coincidit amb l'Oriol a l'anterior etapa de direcció, no? O no? Sí, amb l'anterior etapa, sí. Jo vaig entrar sota la direcció de l'Oriol. Com ha anat aquest any?
La preparació... Jo crec que molt bé. Com sempre, cada director hi posa el seu granet de sorra, fa els seus canvis, s'ho fa a la seva manera... Jo crec que està molt bé. Tot això també enriqueix, va enriquint l'espectacle. Fem parella com més habitual amb l'Alfons Palau, no? Fem parella habitualment amb l'Alfons Palau i si no amb el Josep Vinyets, que també ens entenem força bé. Per tant, 14 anys i no et cansa fer del mateix paper?
Tampoc és que tingui gaires opcions de fer altres papers, però no, és un paper, per mi ja s'ha tornat entranyable. I a Nadal vol dir Pastorets, Batzebè, paper. Molt bé. Tu combines, hem de dir, l'altre Batzebè és l'Elisabet Marcia, no? Exacte, amb l'Eli Marcia, sí, sí. Actriu, però com hem explicat, doncs, si t'has de remengar i cosir, ho fas...
És que aquí una mica s'ha de fer tot entre tots, eh? Perquè... Què és? S'ha de fer, aviam. Si hi ha un forat i jo puc cosir-ho, coso. I un altre, un moment terminat, farà una altra cosa. Si has de cantar també, no? Sí, he de cantar també, canto, sí. Sí, sí, Oriol, fem el que podem. Debutes també al dia de Sant Esteu o no?
No, jo debutaré el 28. Sants Innocents, hem de dir, funció o representació especial. Representació especial, sí, sí. Hi haurà petits ensurs, petites bromes entre nosaltres i... Bé, sí, promet, promet ser divertit. Molt bé. Montse, doncs, escolta, molta sort, molta merda. Gràcies, Oriol. I bones festes. Igualment, Oriol.
Què tal, Alfons Palau, bon dia. Molt bé. Estàvem parlant amb la teva companya, 14 anys, diu que fa de Baixabel, la Montse de Bany. Sí. En fons quants més ja? En fons quants més. A veure, parlem d'Aram, eh, perquè, oi? Sí, d'Aram, sí, d'Aram, no ho sé, quants en farà, però 6 o 7 d'esquella segur. I igual de motivats us veig, eh?
Sí, perquè és una activitat que es motiva molt, tot el postre en general, el grup, la gent, els joves, els no tan joves, els canvis de director, els canvis d'escenografies, cada any és diferent i cada any hi ha coses noves i aleshores no et cansa, això al contrari.
Clar, ara dèiem amb la Montse que tu vas coincidir amb la primera etapa de l'Oriol també de director, no? Exactament, sí, sí, i ja feia d'àram llavors, però bueno, vam estar llavors, bueno, de fet havia fet d'àram, he tingut moltes... Clar, és que tu deus ser dels, si no el més veterà que hi ha sobre l'escenari, no? En quant a trajectòria dels Pastorets?
Podria ser, clar, vull dir, ja vaig sortir d'Arenja de Susos, o sigui que... Jo crec que segur. Vaig tenir l'etapa que no es van fer pastorets fa dels anys, que era allò els 80 i pico, i llavors vaig tornar a reganxar, i llavors quan vaig tenir canària petita vaig deixar uns anys, però i tornar, vull dir, ja està, és una cosa...
És una manera de viure també els pastorets, que fas amistats, fas gent, fas grup, fas companyonia, fas de tot. Parlàvem amb l'Oriol la setmana passada, es notarà de nou la seva marca, la direcció? Crec que sí, a mi particularment m'agrada com ho fa i disfruto molt amb els seus assajos.
Doncs a disfrutar de les... No vull deixar de menys els altres directors que hi ha hagut, perquè tothom hi ha abocat el seu i amb totes les ganes possibles. Però molt bé, fantàstic, i aquí estem. Doncs a disfrutar de les representacions al fons. Moltes gràcies. Gràcies. A reveure.
Què tal, Raimon Terrinyo? Bon dia. Hola, bon dia, tot bé. El Raimon que porta anys maquillant i com diem el procés de... Bé, crec que... Bé, crec que no. Digues. Dissenyo la part de caracterització dels pastorets. Diguem-ho bé. Això fa anys que ho fas, però és que ara resulta que tens un paper aquest any. Sí, correcte. Se'm va fer la proposta de fer de Sant Gabriel...
I jo que soc molt aventurero, doncs he cedit. I res, aquí assajant últims dies amb moltes ganes. Com ha anat el repte, doncs? Estàs content de la feina feta amb l'Oriol? Sí, la veritat és que l'Oriol ha après moltíssim i ho ha fet superbé. I ara toca el repte d'acabar de maquillar i posar l'escenari, que crec que això encara ho vaig assajar.
Ho fas tu sol o tens alguna cosa més? Vinc amb les alumnes de l'escola tuya, que m'ajuden, i poques coses més, amb moltes ganes. I el paper? Estàs tots els dies tu? El paper no, el doblo amb l'Anna. Molt bé, doncs molta sort, Raimon. Moltíssimes gràcies, veniu a veure'ls.
Hola, Joan Montne, bon dia. Hola, què tal? Joan, director musical dels Pastorets des de 94, era? Ostres, juraria que sí. Crec que sí, 94... En tot cas, fa més de 30 anys. Sí, sí, sí, i tant.
I ara, aquest any, ajudant de direcció dels pastorets. Com ha anat això? Bueno, això és un càrrec que m'han endossat aquí. No, això va ser una... En una trobada informal pel carrer amb l'Oriol, quan ni ell encara sabia que seria el director, vam estar parlant de pastorets. Jo li deia, clar, és que jo des del piano veig moltes coses que a vegades penso, hosti, això es podria fer d'aquesta altra manera, o això no està ben resolt, o aquí no se sent prou el text, o...
I són coses que m'agradaria poder-les dir. I sempre van passant els anys i al final no dic mai res. I llavors, quan ell va assumir la direcció, em va dir, escolta, saps allò que vam parlar? Doncs avui, aquest any, si vols, podràs dir tot el que vulguis perquè vull que m'ajudis. Li vaig dir, ostres, no em facis això. I mira, al final ho vaig acceptar i la veritat és que m'ho he passat molt bé. Hi ha anat bé el treball d'aquests mesos? Molt bé, sí. Jo m'hi he afegit ja la part final, perquè l'Oriol ha fet tota la feina grossa de treballar text i de muntar les escenes.
I al final ell em va dir, tu véns i tot allò que vegis que no t'agrada ho critiques. I del que em diguis veurem què es pot incorporar o què no. I bé, la veritat és que a mi el teatre m'ha agradat sempre i sóc un espectador de teatre, no hi entenc gens més que això a nivell espectador, però com que m'agrada m'ho he passat molt bé. Per què fa la passant musical, repetiu els músics com cada any?
I tant, sí, sí, els músics ja... De fet ja ho esperen, no? I tant, totalment, sí, sí De fet són els mateixos des del primer any Excepte en el cas del violí que es va incorporar el segon any Però aquests mateixos trenta i pico d'anys que porto jo els porten ells Per tant amb un ull al piano i amb un ull a l'escena De fet ja ho feies, no? Sí, sempre m'ho mirava però aquest any m'ho miro d'una altra manera Amb un esperit més crític encara, si pot ser
Molt bé, doncs Joan, gràcies i que vagin molt bé les representacions. Moltes gràcies a vosaltres. Aquestes paletes que hi ha l'estat riu, un gros jo voldria Jesús amb el cor. Aquestes paletes que hi ha l'estat riu, jo no agrairia.
Fins demà! Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
La música dels Coldplay Christmas Lights, llums de Nadal, que ens serveix per arribar ja pràcticament a dos quarts de dotze. Ens queden dos minuts per arribar-hi. I encara ja la recta final del programa. I si és dimecres i encarem la recta final, hem de saludar el Joan Vilaseca amb el seu espai Parlem d'Ap.
Què tal, Joan Vilaseca? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Benvinguts. Moltes gràcies a tots els que esteu aquí. En aquesta vigília de Nadal. Justament. Molt bé. Tot bé? Tot bé. Sí? Sí, sí, sí. Perfecte. Què ens portes avui pels nostres oients, fidels oients?
Mira, primer dir el Toni Fabregat, que ja el té aquest llibre. Molt bé. I avui escoltarem un CD de Luis Cobos, Tempo d'Itàlia, i escoltarem la número 3, que es diu Escalando. Ja ens ho vas prometre la setmana passada, que portaries atenció al mite de Luis Cobos. El que prometo, ho faig. Escoltem com sonava Luis Cobos.
No és que toqui ell, sinó que ell era el director d'orquestra. 77 anys té ara, Luis Cobos. 67, sí, sí. Jovenet. Natural de Campo de Criptana. Sí. Molt bé. Doncs tenim aquest CD... I n'hi ha acompanyat d'una publicació del Museu Municipal i un catàleg d'una exposició. Perfecte. Què més tindrem?
Tindrem La camperola, d'Alberto Moràvia. És una novel·la profundament humana i altament positiva. Va ser famosa l'adaptació al cinema amb el mateix nom. Molt bé. I després venen dos llibres que són una miqueta més fàcils de llegir, que és En Jordi Pigat i la colla del gos, de Maria Lluïsa Solà, que és un conjunt d'aventures d'una colla de nois i noies, moltes aventures i molta emoció. I una altra...
Una que diu Història del príncep Pipó, de Pierre, un francès Pierre Grappard. I comença així. Hi havia una vegada...
D'acord. Moltes històries comencen així bé. Perfecte. Aviam, doncs entrem en matèria. Entrem en matèria i el divendres se'm va passar al davant el senyor director parlant de la cançó que van cantar tots els Miquels, oi? Bé, és que jo no sabia que avui portaries aquesta. Que era fum, fum, fum, una melodia local que has devingut Nadal Universal.
Fins demà!
La popular nadala fum-fum-fum, coneguda també per a 25 de desembre, és un exemple de melodia local, anònima, que s'ha convertit en una nadala universal cantada a diversos idiomes. La trobem en una majoria de cançoners de la segona meitat del segle XX i enregistrada per corals i orfeons de Catalunya i de l'estat espanyol i per cors internacionals a Anglaterra i Estats Units.
Cal destacar la catalanitat de la cançó pel refrany que dona títol a la cançó, fum, fum, fum, amb un significat que es desconeix i, per tant, sense traducció en altres idiomes. Segons diverses hipòtesis, pot ser un mot extret de l'imaginari per ser fàcil de pronunciar i que s'adapta al ritme de la melodia referint-se al fum del foc,
al voltant del qual es reuneix la gent per parlar i cantar durant el fred de desembre o senzillament a manera d'imitació del so del timbal.
Les estrofes expliquen el fet del naixement de Jesús en una establia i la relació amb els pastors que el van adorar. I amb la descripció, també de menyes, botifarres, llonganisses, torrons, vi blanc, segons les versions, es tracta, doncs, d'un text explicatiu i, a la vegada, domèstic, rural, simpàtic i popular.
La primera notícia que es té de la cançó Fum, fum, fum és una transcripció de Joaquim Pecanins i Fàbregas que va publicar el diari La Veu de Catalunya.
on hi trobem per primera vegada notada la partitura. I més endavant forma part de la primera col·lecció que va presentar amb el nom de recull de cançons populars en el concurs de la Festa de la Música Catalana que organitzava l'Orfeó Català l'any 1904, on obtingué el premi que li concedí al Centre Excursionista de Catalunya.
Són nombrosos els compositors que han fet versions, harmonitzacions o arranjaments de la cançó per ser cantada o per ser interpretada amb variats instruments fins a l'actualitat.
El fum-fum-fum és una cançó viva en versió cantada i en versió instrumental durant el cicle nadalenc que, a més de ser freqüent a les cases i a les escoles, forma part del repertori coral i dels grups instrumentals. Per mèrits propis, forma part del patrimoni musical català i és devingut també patrimoni universal. Escolquem una mica més el fum-fum-fum? Una miqueta. Vinga, va.
A 25 de desembre, fum, fum, fum. A 25 de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un vinyo, nen, rosi, blanque, rosi, blanque. Fins de la Virgen Maria, ha nascut a l'establia, fum, fum, fum. Ha nascut un vinyo, nen, rosi, blanque, rosi, blanque.
Bé, molt bé. Doncs ha nascut un minyonet. No hi ha preguntes avui. No, no. Ni avui, ni el rei, ni Sant Joan i Sant Josep. Molt bé. Doncs escolteu, només pel fet de trucar, desitjar el bon Nadal, eh? Us regalem aquests obsequis que avui ha portat el Joan. Que és el PAC o un dels tres llibres que he dit abans.
Molt bé. Recordeu el telèfon de l'emissora, molt senzill, que el recordem sempre, 9-3-6-6-8-6-1-6-1. No hi ha preguntes, només pel fet de trucar. Desitja bon Nadal, no cal que agafeu cap obsequi si no voleu. Això també, el que vulgueu fer, eh? Sí. Molt bé. Torrons ja en tinc a casa. Sí? Sí. Ja els tens, eh? Sí. Fantàstic. I neu-les? Tot, de tot.
Molt bé. Ets un home previsor. Sí, som previsors. Sou previsors, exacte. A casa sou previsors. Molt bé, perfecte. Serà l'únic tema de Nadal avui o no? No, entrem en una cosa que potser algú no ha escoltat massa. D'acord. El que pot, digues. Parlem de les matines i el dinar familiar. Les matines.
Quan el Nadal era una festa eminentment religiosa, acostumava a començar amb les matines i la missa del gall a mitjanit.
Les Matines era un gran espectacle musical que durava gairebé quatre hores, amb cants corals i música d'orga. El més característic era el que se'n deia el cant de la Sibila. A l'antiguitat, dona com suposava que tenia el do d'apredir-les de Benidó, que era interpretat per un escolar vestit d'Àngel Blanc.
Quan acabaven les matines i començaven a cantar els galls, se celebra la missa del gall. Avui en dia, però, aquesta litúrgia s'acostuma a fer a les 12 de la nit o a les 11, depèn dels llocs, o a primera hora del matí. La missa del gall era la més participativa de l'any. Ara a mi em va molt l'assistència, sobretot de jovent.
Sortint de les celebracions religioses, cantava i es dansava l'entorn de les fogueres que s'havien encès a la plaça del poble i amb molts indrets es feien representacions de pastors. Se sentien molts instruments brongidors, com la cimbomba, perquè es creia que allunyaven els mals esperits i feien créixer les plantes.
La gent s'anava a dormir a trenc d'alba, però els mestroneres corrien pel poble despertant els veïns amb unes cançons que s'anomenaven albades. Però un cop fet el ritual, ja s'havia complert amb la part pública de la festa i la gent es podia concentrar en el que realment dóna sentit al Nadal, la família.
L'aspecte principal del Nadal és que es tracta d'una festa familiar molt solemne. Ho demostren el seu accentuat caràcter íntim i la gran importància que es dona a l'àpat d'aquell dia, celebrat a casa, encara que els aliments en una societat on predomina l'abundància, fins i tot l'accés, ja no siguin com en el passat. Cap excepció.
Aquest caràcter familiar no és nou, sinó que ja el tenia des de l'antiguitat, quan la gent es reunia en la Brumàlia romana que se celebrava el 25 de desembre per homenatjar els déus lars, els protectors que procuraven el benestar i la felicitat.
El dia de Nadal no s'asseia a taula a ningú que no fos de família. Per aquest motiu el Nadal és la festa més alegre de l'any per a les persones que la poden celebrar amb família i la més trista per a les que no tenen aquesta possibilitat, sigui quina sigui la raó.
El folclorista Joan Amada es creu que és l'herència d'una antiga tradició consistent a reunir-se davant la llar de foc quan el sol estava en el seu punt més alt per recordar els avantpassats. La creença que els esperits dels familiars traspassats romanen en el foc de la llar és comuna a molts pobles d'Europa i la crema de troncs és un sacrifici en el seu honor.
Abans era acostum a seure a taula cap a les dues, ja que aquesta hora, durant la resta de l'any, només dinava la gent d'una gran distinció. Els obrers dinaven a les dotze.
La nota típica del dinar tradicional era l'escudella, feta amb pasta ben grossa i ben gruixuda, els galets, i amb cant de porc, de bou, de gallina i de multor, en honor dels quatre evangelistes. Hi havia qui, en comptes d'escudella, feia sopa amb andonguilles. Després seguien la can d'olla, els menys de pollastre i el gall o un altre au, segons les possibilitats que tingués la família.
El gall havia d'anar farcit amb peres, motifarra i pinyons, que des de l'antiguitat han representat la fertilitat. I pregunto jo, dic, comencem a preparar els ingredients, encara que és molt tard? Molt bé. Joan, tens trucada, doncs. Molt bé. Bon dia, Benora. Amb qui parlo? Hola. Atenció, el ton fa bregat, eh? Bon dia, ton.
És per dir-te bon no val, eh? Ah, molt bé, home, moltes gràcies, eh? Que bé. Doncs igualment, eh? Igualment, eh? Sí, no, perquè veig que ja que tot el que has dit tu menjaré jo demà, vaja. Molt bé, perquè... Ostres, a veure si m'he deixat alguna cosa i m'he apuntat allà, a veure, m'he deixat una coseta, ostres, a l'hora de posar-hi, no? Molt bé, veus, veus?
anem conjuntats o coordinats, eh? Molt bé. Més o menys, sí, perquè tot el que poses tu generalment jo també ho poso. Perfecte, perfecte. Vaig fent cosetes allà a casa. Molt bé, doncs. Molt bé, doncs. Molt bé. Gràcies. Vols el CD? Un què? El CD de Luis Cobos.
Ai, no, és igual, a mi no em pedís res. Doncs ja està, no et posem res. Doncs molt bé, bones festes, eh? Gràcies per tocar. Molt bé, gràcies. Gràcies, adeu-siau. Recordeu, no hi ha preguntes, si voleu trucar a Desitgem Bon Nadal o per endur-vos algun obsequi o simplement per saludar, ja ho sabeu, línies obertes. A 4 minuts i 3 quarts de 12 en directe al Bon Dia i Bon Hora amb el Joan Vilaseca parlant de Nadal.
I ara et fas una pregunta per resoldre, eh? Sí. Per què se celebra Nadal el 25 de desembre? Quan arriba el 25 de desembre, els llibres litúrgics donen aquest dia el nom de Solemnitat del Naixement del Senyor. En català trobem la forma popular abreujada. Solemnitat de Nadal. I les normes generals sobre l'any litúrgic no ens en diuen gaire res.
Nadal és el temps de la memòria del naixement del Senyor i de les seves primeres manifestacions. Encara que deuen ser pocs els que no saben que el 25 de desembre és Nadal, sovint, davant d'aquesta data, n'hi ha que es pregunten Per què el 25 de desembre? Com ho sabem que va néixer el 25 de desembre? És aquesta la data en què cada any cal celebrar el natalici de Jesús?
La resposta és senzilla. De fet, no se sap. Quan va néixer Jesús no es feien partides de naixement. El primer calendari de les festes de l'Església de Roma de què es disposa és de l'any 354 i ja es senyala per al 25 de desembre, on diu «Crist neix a Valem de Judea».
I els pares de l'església grega, com Sant Joan Cristòfon, introdueixen a mitjans del segle IV la festa de Nadal, ho feren pensant que aquesta era la data real.
Dintre de l'Església Catòlica no volen admetre que una festa del paganisme fos substituïda amb una de cristiana. Reconeixen que el 25 de desembre se celebrava la festa del solstici d'hivern, la festa del Natalis Invicti del sol que començava a créixer. Així com també cal dir que el culte al sol era molt estès i molt celebrat.
Un culte que havia arribat fins als costums cristians, com ho testifica la pràctica cristiana de pregar vers l'Orient, d'on neix el sol.
L'Església, diuen, no va substituir una festa per l'altra, sinó que va insistir que per als cristians, Crist és la llum veritable i que la mateixa escritura el compara amb el sol. I diu així, «Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol, i el sol en surt com un espòs de la cambra». I a Malaquies es llegeix, «Per a vosaltres us reverencieu el meu nom, brillarà el sol de la justícia».
Aquest títol, sols justícia, el trobem aplicat a Crist des dels començaments del segle III. Hi ha altres versions del perquè Nadal s'escau el 25 de desembre. Aquesta data podria correspondre amb la data jueva del 25 del mes Kislev, data en què Judes Macabeu va purificar el temple de Jerusalem i va restaurar el culte l'any 1064 abans de Crist.
Aquesta interpretació subratllaria que la data del naixement de Jesús significaria que al mateix temps que amb ell naixia la llum de Déu en la nit invernal. Tenia lloc, amb tota veritat, una consegració del temple, la que es feia realitat amb l'arribada de Déu fet home a la nostra terra.
Sigui quina sigui la veritat històrica, cal que tinguem present que davant del naixement de Jesús, tot i que ens trobem davant d'un fet històric i, per tant, no celebrem una data que ha fet història, sinó que se celebra que el Fill de Déu, segons diu l'Església, s'ha fet visible en cant humana perquè els homes puguin arribar a conèixer i veure Déu tal com és. Això és el Nadal. Totes les altres hipòtesis són interessants, però no fonamentals.
Per acabar, citaré dos homes de l'Església. Sant Lleó el Gran ens diu que el naixement de Crist és el naixement de la pau, perquè amb el seu naixement els cristians ens trobem al començament de l'obra de la nostra redempció, que ens dona la veritable pau, la de la reconciliació de Déu amb nosaltres. O bé Sant Isidor de Sevilla, que ens diu que el Nadal és la visita que Déu ha fet als homes, visita que hem de preparar amb tots els honors,
Preparem-nos, doncs, per rebre'l i com es reben les visites desitjades. Per avançar, doncs, bon Nadal. Molt bé, molt bé. Doncs aquesta història recordant els orígens, eh? Sí. Del 25. Els orígens amb un interrogant, eh? Correcte. Ja s'ha de dir la veritat. Ho hem de dir. De ser sincers. De la manera que cada una de les religions ha fet seva d'aquestes dates, eh?
Molt bé. A veure si algú més vol trucar. Avui és un dia també que... Sí, hi havia unes cues, hi ha compres, hi ha algunes parades dels encants també. Ah, també, sí, no me'n recordava. Per tant, bueno, és igual. El pack de Luis Cobos i tres llibres per si hi ha algú que els vol. I si no els passarem tot el cap o passem la setmana que ve o l'altra. Molt bé. Molt bé. Fantàstic.
Doncs encara tenim dues històries més, no, veig? Sí, sí, tenim temps. Sí, sí, avui bé. Anem amb la següent, vinga. Mira, aquest d'una cosa petita he fet, doncs, un tema. Jaume I i l'àpat nadalenc. A l'edat mitjana es menjaven neules...
I és que durant l'àpa nadalenc de 1267 va ser un dels dolços que el rei Jaume va oferir als seus comensals, segons consta el llibre dels fets. Aquest és un text interessantíssim que vindria a ser una mena d'autobiografia. És una de les grans cròniques que és com es coneixen els textos que van voler deixar constància dels esdeveniments protagonitzats pels reis de la corona a Aragó.
En el llibre dels fets, o crònica de Jaume I, i des de les primeres pàgines, el seu discurs està pensat per demostrar que havia nascut per asseure's al tron, començant per la manera que, presumptament, va ser concebut.
Segons la llegenda, el seu pare, el rei Pere, el catòlic, fixeu-vos-hi, el catòlic, es va llitar amb la seva esposa, Maria de Montpaller, pensant-se que era una altra dona qui l'esperava al llit, perquè de la seva muller no en volia saber res, això que era catòlic. Així, fruit d'una sola trobada fortuïta, hauria nascut el futur Jaume I.
en una escena que remeta passatges similars protagonitzats pels herois antics com Hèrcules o Alexandre el Gran. El cert és que cada episodi de la vida de Jaume I ofereix un fil nou per estirar. És temptador, per exemple, preguntar-se l'impacte que va causar en la seva personalitat el fet que el seu pare li oferís com a penyora a la Serra i Manemic, el Simó de Montfort,
quan el futur rei només tenia tres anys. Era un gest per acostar posicions, però que no va servir de res, i Pere va morir a la batalla de Moret, el 1213, a mans de les tropes de Simó de Montfort. Així doncs Jaume va quedar orfe els cinc anys, i si per això no fos poc, entre els sis i els nou va quedar sota tutela dels templers del castell de Montsó, on el van preparar per ser rei.
Qui sap si l'absència de la figura paterna va influir en el fet que prevalgués més la condició de pare que la de rei a l'hora de fer testament en favor dels seus fills. En comptes d'allegar-lo a tot l'hereu, va repartir els territoris conquerits entre Pere el Gran, que es quedaria a Aragó, Catalunya i València, i Jaume, que es divindria rei de Mallorca.
També és veritat que durant el seu renat Jaume havia considerat aquell territori com autònoms i confederats, fent servir la paraula actual a la corona d'Aragó. Cridar l'atenció notant que, en canvi, a Castella, el control de les terres conquerides als musulmans es feia de manera més unitària. Però, a més de guerrer, el conqueridor, que va rebre aquest sobrenom també per les victòries amoroses, va tenir altres interessos.
Va posar les bases institucionals i legislatives de l'època amb la creació del Consell de Cent de Barcelona, per exemple. A ell també se li deu l'expansió del comerç pel nord d'Àfrica gràcies al Consolat de Mar, una entitat que donava cobertura jurídica als mercaders de la corona que feien negocis internacionals. Autonomia territorial, connexió de les regions mediterrànies, comerç global...
Efectivament, l'edat mitjana i l'actual tenen una semblança tan gran que ments actuals semblen ignorar, sigui per mala fe o per ser uns inculs totals.
És divertit escoltar els actuals analistes en comunicació política insistint en la necessitat que els líders polítics dels partits tinguin un relat propi, com si acabessin de descobrir la sopedall. El present tindrà les seves peculiaritats, però la base és autèntica des de la nit del temps i els reis medievals sabien perfectament que si volien ser recordats com a ardits guerrers i assenyalats governants, res millor que explicar-ho ells mateixos.
Molt bé, i mentre el Joan feia aquesta explicació, doncs també hem anat acumulant com a mínim una trucada. Bon dia, Benora, en qui parlo? Hola, bon dia. Teresa Colomina. Teresa Colomina, bon dia, Benora. Bon dia, Teresa. Hola, bon dia. Bé, moltes gràcies a moltes festes a tots. Ah, molt bé, moltes gràcies, igualment per tu. Gràcies. Que ho passeu molt, molt bé. Molt bé, doncs moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies. Teresa, vols alguna cosa?
Mira, fa gràcia dos covos. Ah, doncs perfecte, mira, doncs el tindràs aquí a partir d'avui. Bueno, d'avui no vindrem, eh? Bueno, no passa res, tranquila. Però dic que a partir d'avui...
Sí. Doncs molt bé, Teresa, que tinguis uns bons dies, eh? I moltes gràcies. Moltes gràcies per vosaltres. Gràcies. Perfecte, moltes gràcies. Que vagi bé. Adéu-siau. Podeu seguir trucant al 936686161, ens queden 9 minuts per arribar a les 12 del migdia, que és quan posarem punt i final al programa, i avui no estem fent pregunta, recordo, simplement pel fet de trucar, per desitjar les bones festes, el bon Nadal,
Doncs ja està, us fem aquest obsequi. Justament. I encara fem un afegitor més. Tenim un afegitor, si tenim temps. Tenim temps, sí. Avui sí. Molt bé. Aquest diu, cada any torna per Nadal. Això ja ho sabem, encara ho fan. Vuelve a casa, vuelve. Por Navidad. Diu, igual que el fill de l'anunci que promociona una determinada marca comercial, cada any torna per Nadal el torró.
Ja en documents catalans del segle XI apareix el mot torró al costat d'altres com bombois, és a dir, bunyols, o nou gat, el nom de l'equivalent francès de torró.
El llibre L'Espill de les Dones del segle XV parla de codons, torrons i lapolies, i en una disposició real dels començaments del mateix segle, que reglamentava les rifes de Nadal, els torrons i les pinyolades ocupen un lloc destacat. El que sembla inqüestionable és l'origen àrab del torró. Els àrabs van ser els primers que es van dedicar a barrejar mel, l'ametlla i l'ou, ingredients bàsics del torró.
El llibre A les mil i una nit ja es parla d'uns postres molt semblants als que avui coneixem com a torró d'Alacant i durant la reconquesta sembla ser que aquest dolç es va estendre per la península i molt particularment per Llevant i Catalunya. Continuem amb la història. En un manuscrit de cuina hispano-àrab del segle XIII apareix la seva fórmula de preparació.
Es posa un call de mel de bresca a foc moderat fins que es dissolgui. Aleshores es clarifica i es torna a posar el foc junt amb la clara batuda de 25 gous. Es tira aquesta composició a la mel i es bat amb una canya dolça fins que blanquegi i quedi lligada. Aleshores s'hi tira una lliure d'ametlles netes i se serveix si a la ho vol.
Durant l'edat mitjana, el torró ja era molt conegut als països mediterranis. De fet, l'elaboració del torró va ser un complement a l'economia familiar dels agricultors que es dedicaven al conreu de metllers, avellanes o altres fruits secs i que, a properes les dades nadalenques, es desplaçaven a les fires i mercats més propers a vendre la petita i artesanal producció.
Al segle XIV, quan s'organitzaven les agrupacions professionals, a Lacan es va generar una competència entre els mestres torronaires amb obrador propi i els que, sense tenir-ne, també venien torró. Es crea un ferric control exercit pel gremi que va beneficiar a Xixona, qui va ser la inventora del torró que porta el seu nom, o Torrotou.
I arribem més amunt, fins a finals del segle XIX el torró era un producte complementari del segle agrari. D'octubre a desembre, amb les principals fenyes del camp enllestides i en disposició de productes tan duradors com el sucre, la mel o les ametlles, home es dedicava a la fabricació familiar d'un torró que en dates properes del Nadal es comercialitzava a les grans ciutats.
Amb l'actualització industrial del vapor i vista la demanda creixent d'aquests productes, a les localitats de gran tradició torronaire com Alacant o Xixona es comencen a construir les primeres fàbriques dedicades exclusivament a la fabricació del torró. Ja en el segle XX, i amb la substitució del vapor per l'electricitat i la implantació de molt noves empreses, l'expansió del torró va ser definitiva.
Du, tou, de coco, de gema, de xocolata amb nata, nata, crema catalana o amb licor de cireres. Gairebé avui dia són inundables les varietats de torró que s'elaboren, fins i tot amb fructosa en comptes de sucre, perquè els diabetis no se n'hagin d'estar. A Catalunya hi trobem, com els més famosos, els de Gramont, dos de Balaguer i els de Bellpuig.
Com passen fruites i verdures, ara es poden trobar torrons durant tot l'any, però els ulls només a mi em van quan arriben aquestes dates. Jo continuo amb la tradició. Molt bé, doncs mira, hem tingut temps de fer-ho tot i encara tens una trucada també. Bon dia, Benora, en qui parlo? Espera't, espera't, Eli, a la trucada, som-hi. Hola, Teresa Márquez, bon dia que la tenim aquí, que et saluda també, Joan. Bon dia, Teresa Márquez. No, la Teresa Márquez està aquí presencialment, està aquí.
ens ha vingut a saludar. Ah, ha vingut a saludar? Ah, va bé. No és que s'esperi un moment. Mira, no, espera't, Teresa, doncs. Sí. Mira, saluda-la. Ja està en directe, no passa res. Ha obert la porta, perfecte. Perfecte. Ara, d'aquí tres minuts acabem, sí. Sí, sí, entra, entra. Però tens trucada, Joan, digues, digues. Molt bé, bon dia, Benora, amb qui parlo? Sí, mira, sóc la Cristina Borràs. Hola, Cristina. Molt bé, Cristina, bon dia. Bon dia.
Bon dia. M'has de dir els noms d'algun llibre que hagis dit avui? Ah, molt bé. Perquè no estava. Mira, hi ha una que és La camperola, d'Albert Moràvia, que em van fer un llibre molt bonic, una novel·la profundament humana i altament positiva. I els altres dos són molt més lleugers, és a dir, que no t'has de preocupar d'anar seguint els temes, que és més fàcil, que són en Jordi Pigat i La colla del gos, encara que el nom sigui així, de Maria Lluís Solà, i una altra que és La història del príncep Pipó, de Pierre Gripau.
No, no, el primer mateix. Molt bé, Cristina. Cristina Borràs. La setmana que ve, no, oi? Sí. Sí, 31, sí, sí. Sí, pots venir, sí, sí, sí. I al mateix temps, doncs, bon Nadal. Gràcies, igualment, a vosaltres. Molt bé. Adéu-siau. Tens una nova trucada. Bon dia, Benora, amb qui parlo? Bon dia amb la Nati. Nati Campos, bon dia. Hola, Nati. Bon dia, però...
xaus a bones festes, bon Nadal, i bueno, que l'any que ve sigui una miqueta millor que aquest. I si no ens conformarem, oi?
I tant, però no, no. Sempre s'ha de pensar en positiu. Després, si venen altres coses, doncs mira, què vols fer-hi? És la vida. Jo ja penso en positiu. Penso que sigui igual que aquest. Però si pot ser millor, millor. Sí, com a mínim, almenys per la loteria de Nadal. Ah, no, no, no. No en compro. Oh, jo sí. No, jo no, no, no, no. Perquè tinc una neta
que quan veu el seu par que va trencant els dècims va dient 20 euros a les escombraries. 20 euros a les escombraries. Ah, doncs jo hauria de fer una bona estona, això. Si dius, ara jo no mirem, tinc un de la plaça, de Can Rosell, un de l'Eglésia i un que comprem tota la colla dels amics, si prou. Molt bé. Vols algun llibre? Molt bé, Nati.
Sí, bé, és un fàcil de llegir, són historietes fàcils de llegir sense trencar-se el cap. No, no, no me'l vull pas trencar. Tenim dos, en Jordi Pigatti a la colla del gos, que sembla que sigui per canalla, però són llibres que són molt bonics, aquest i l'altre.
I la història del Prince of People. Que vulguis dos dos. Un minut per això t'animem. Vinga, el prince, va. Molt bé. Igualment, Nati. Adéu-siau, adéu-siau. Que ens queden 50 segons. Ara sí que hi hem d'acabar, eh? Molt bé. Joan Milaseca, moltes gràcies. Igualment. Que tinguis un bon Nadal. Bona nit. Bona nit de Nadal. Nadal. Sant Esteve. No noche buena, sinó bona nit de Nadal. Molt bé. I Sant Esteve. I tots els dies fins a tornar-nos a trobar a la vigília. Fantàstic.
de Reis. No, dia 31 de desembre, no? No vindràs? Ah, sí, home, sí. Sí, sí, sí. I tant sí, vindré, més faltaria. Que vagi molt bé, de moment, aquesta primera part de les celebracions. Molt bé. Gràcies. Els oients també us desitgem de tot cor molt bon Nadal, disfruteu i gaudiu, vaja, de les festes d'aquesta primera part i també de la programació especial que hem preparat a la ràdio nostra. El bon dia i bona hora, tornem dilluns. Que vagi bé.
Fins demà!