Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimarts 9 de desembre de 2025. Comencem aquesta nova edició, nova setmana, al capdavant del bon dia i bona hora a la sintonia de ràdio Molins de Rei. Contents de ser un matí més, una setmana més amb tots vosaltres. Atenció, setmana 50 ja d'aquest any.
2025, que ja va arribant a la seva fi, i ara mateix tenim 8 graus de temperatura, 8 graus a l'exterior de l'emissora del carrer Foment. Una setmana que encetem de 4 dies, tot desitjant que hagueu gaudit d'aquest cap de sabana llarg.
i que encetem amb un munt d'activitats per explicar-vos, amb un munt de propostes que tindrem aquests dies aquí a la vila. L'equip d'aquest programa, aquesta setmana, us acompanyarem la Sílvia Artés i un servidor, l'Oriol Romeu. Per tant, aquesta setmana no tindrem a la franja de les 12 l'informatiu Molins de Rei al dia.
i per tant farem remissions de programes de mitja hora per acabar de completar la programació. Però pel que fa al bon dia i bona hora, avui que és un dimarts que sembla un dilluns, però en principi tenim tots els continguts habituals del dimarts. D'aquí una estona, per començar a situar ja totes les propostes que tenim aquests dies, parlarem del Cine Club, perquè aquest cap de setmana
projecta la pel·lícula Los Domingos. És una pel·lícula avalada per la crítica i pel públic, també. Està tenint molt de reconeixement. I la projecten, atenció, aquest diumenge, no dissabte com és habitual, sinó diumenge a les 7 de la tarda, una pel·lícula d'Alauda Ruiz de Azua, interpretada per Blanca Sorao, Patricia López Arnaiz i Miguel Garcés, entre d'altres protagonistes. En parlarem amb el Pep Bergada per dia a dos quarts de nou d'aquesta pel·lícula.
Això serà just després d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local i el repàs a l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Escoltarem a acabar l'entrevista l'apunt del dia amb el company David Guerrero.
Farem un repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora parlant de cinema. Ho farem amb la recomanació que ens fa cada setmana el company, el Quidi de Cinema, l'Albert Galera. Serà fins a les 9. A partir de les 9 tenim la cançó del dia que ens tria la Fermina Rezio i a partir d'aquí la tertúlia d'actualitat. Avui, acompanyats del José Polo, el Josep Janés, el Paco Prieto i el Xavi García. Serà...
entre les 9 i 10, 9 i 11 minuts fins les 10 del matí. A l'equador del programa el que tindrem és l'espai de preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona. A partir de dos quarts d'onze el que tindrem és el Damià Martínez, aquí amb nosaltres, ell és el director del Museu del Renaixement,
I amb ell, com bé sabeu, cada setmana repassem l'actualitat del museu, però també d'altres aspectes contextualitzats en el món del Renaixement. Avui insistirem en la figura de Lluís de Requesens. Ens en parlarà el Damià a partir de les dos quartons, aproximadament,
Fins a arribar a tres quarts d'onze. Perquè a tres quarts d'onze tindrem avui aquí amb nosaltres el company David Lloberes. El tenim aquí a Molins de Rei. Ja sabeu que habitualment fem la connexió telemàtica. Doncs parlarem d'aspectes internacionals. Com sempre, aquesta mirada, aquesta finestra...
el món, en aquest cas el dexifrant el món amb el David Lloberes. Serà a partir de 3 quarts 11 i fins a arribar a les 11. I a partir de les 11, mireu, tindrem el Jordi Beumala amb el seu espai Gastronomia Molins i per l'altre
També tindrem l'espai, parlem d'educació, amb la Marina Tomàs i la Maria Àngels Almendros. Avui, aprendre de la història. És el tema que ens proposen en aquesta secció just abans d'arribar a dos quarts de dotze. El que volíem fer també avui, avui no podrà ser, però ja ho farem en algun moment de la setmana, és parlar de Molins Comerç, perquè avui comença l'activitat de fer cagar el tió, per una banda. Ja també hem publicat el catàleg...
de Nadal de Molins Comerç i volíem repassar alguns aspectes relacionats amb l'associació. Però avui no ens podrà acompanyar la presidenta de l'entitat, la Mireia Sallares, perquè just coneixíem també la notícia, ara ho comentarem, de la mort de la seva tieta, de la senyora Rosa Maria Tort Rubí, que ha mort als 101 anys d'edat.
i, en aquest cas, l'acte de comiat serà aquest matí. Ara ho repassarem, però, en tot cas, traslladar el condol a la Mireia i a la resta de família. Avui, per aquesta circumstància òbvia, no ens podrà acompanyar i intentarem fer-ho en el transcurs de la setmana. Bé, i amb tot això arribarem a les 12 del migdia, posarem punt i final al programa i, com dèiem, a partir d'aquí anirem vestint la programació a les 12 amb aquests programes
de 30 minuts de durada i a partir de dos quarts d'una en aquest cas tindrem el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins i a la una la reemissió del programa L'Aventura de Cuinar del programa de la Judit Herrera
i la madrona sala. Aquest és el menú, valgui el context, que us oferirem fins a migdia, fins a les dues, que és quan connectarem amb les notícies en xarxa i a partir d'aquí tenim la resta de programació que repassarem, si us sembla bé, d'aquí una estona just abans d'arribar a les 9 a l'espai pròpiament del repàs a la programació.
És dimarts 9 de desembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts, som-hi. Ara mateix són 7 minuts i mig els que passen de les 8 del matí.
Dèiem, tenim una temperatura ara mateix de 8 graus a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment, número 6. Anem a veure com es presenta aquest inici de setmana laboral pel que fa al temps. Ens ho explica el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles. Hola, Jordi, molt bon dia.
Hola Oriol, bon dia. Ens llevem en fred, però al centre del dia l'ambient serà agradable ara mateix. Ens hem d'abrigar força, temperatures de plena, plena tardor, però cap a migdia arribarem a temperatures que estaran situades al voltant dels 18 graus a bona part de la comarca, i això per tractar-se de les primeres setmanes del mes de desembre. 18 graus són temperatures clarament superiors a les normals per l'època de l'any. Per tant, molt contrast d'avui...
entre les temperatures mínimes i les màximes. I amb bastant de sol, tot i aquest matí tenim alguna boirina cap a l'interior de la comarca que a poc a poc s'ha d'anar dissipant i el sol s'acabarà imposant. I el que estem explicant per avui també és vàlid de cara a demà. Serà un dia de sol, de boires o boirines a primeres hores del matí que desapareixeren ràpidament i amb aquest marcat contrast entre les temperatures mínimes i les màximes, unes mínimes.
que ens obligaran a abrigar-nos i força, però unes màximes que seran molt, molt suaus i agradables. Comencen a baixar les temperatures a partir de dijous i divendres i es normalitzaran de cara al cap de setmana. Per tant, al cap de setmana hi ha temperatures normals de finals de tardor, però d'augment encara tres dies per endavant d'un ambient molt sua i agradable al centre del dia, però fred a primeres hores. De moment, sense cap mena de precipitació a la vista.
Gràcies, Jordi. I ara ens n'anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària a les 8 del matí i 9 minuts. Ens està esperant per explicar-nos-ho el Ferran Aràndiga. Com ho tenim això, Ferran? Molt bon dia.
Bon dia, d'11 hores d'ara un accident. La ronda de dalt fa talla un carril i provoca moltes cues a Barcelona en direcció Llobregat. Pel que fa també a la resta de carreteres, tant a la B23 i l'A2, moltes retencions en el tram des de Sant Feliu de Llobregat i Muntins de Rei. A les 7.32 també dos quilòmetres de cues de Sant Boi, tot en direcció a Barcelona. I com és habitual, força congestió tant al Nus del Llobregat com al Nus de la Trinitat en les dues direccions.
tram a Besòs i Llobregat, i sobretot també a la ronda de dalt, amb afectacions des d'Horta fins a la Diagonal, i també a la ronda litoral. Això és tot des del RAC. Molt bon dia. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Ferran. Molt bon dia. I pel que fa al transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, en principi funciona amb normalitat a aquesta hora del matí. No hi ha cap incidència.
a principi a aquesta hora del matí a l'àrea integrada de Barcelona pel que fa al transport públic. I el que farem ara és escoltar l'oferta de feina amb la veu del Francesc Rueda. Ja sabeu que cada matí intentem compartir una nova oferta de feina a través de la veu del Francesc. Quina és l'oferta d'avui? Francesc, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa ubicada a Moniz de Rey. Ens demanen un responsable d'equip de personal de neteja industrial.
És buscar una persona per treballar en horari de matí, 40 hores setmanals, de dilluns i vendres de 7 a 15 hores. El contracte serí indefinit en un període de prova, el salari estaria al voltant dels 20.400 euros grups anuals i les tasques les pròpies d'un responsable d'equip. Delegar el personal de neteja i distribuir la feina, donar suport a les feines on es requereixen,
i fer els comunicats de treball del personal i tota la comunicació client-oficina. Seria un client situat al carrer de Pons de Can Baruta. És davant d'experiència mínima d'un any, català i castellà, coneixements d'ofimàtica i d'internet, a nivell de formació arreglada d'un graduat escolar o ESO, i és valorable el carnet de conduir i vehicle propi per poder anar a l'empresa que està en un polígon industrial.
Molt bé, doncs fantàstic. Moltes gràcies, Francesc, per la informació, que trobareu penjada, com sempre, al web clicfeina.cat. Us dèiem ara al començar el programa. Aquest cap de setmana ha mort la senyora Rosa Maria Tort-Rubí. Rosa Maria Tort-Rubí tenia 101 anys d'edat i vivia al Passeig de la Pau.
L'acte de comiat serà avui a un quart d'onze del matí, a un quart d'onze a la parròquia de Sant Miquel. La senyora Rosa Maria Tort Rubí, que era la tieta, com dèiem, en aquest cas de la presidenta de l'Associació Molins Comerç, de la Mireia Sallarès, que ens explicava que per aquest motiu...
Avui, doncs, no podrem fer l'entrevista que teníem pactada amb ella. Òbviament, doncs, no ens podrà acompanyar i a la qual, doncs, li traslladem el nostre més sentit condol a ella, evidentment, i a la resta de la família per el traspass a la mort de la senyora Rosa Maria Tort Rubí, que ha mort als 101 anys d'edat.
com dèiem, vivia al Passeig de la Pau, l'acte de comiat avui dimarts a un quart d'onze a la parròquia de Sant Miquel. I completem la informació de servei, en aquest cas, amb la farmàcia de guàrdia, recordant-vos la farmàcia de guàrdia,
per avui dimarts, dia 9 de desembre. Avui és la farmàcia del Terraple. La farmàcia del Terraple la trobareu al passeig del Terraple número 5. Aquesta és la farmàcia de guàrdia que trobareu oberta des d'ara a les 9 del matí fins les 10 de la nit.
A partir de les 10, ja ho sabeu, si heu d'utilitzar aquest servei, us haureu de desplaçar les poblacions veïnes, principalment de Sant Vicenç dels Horts o de Sant Andreu de la Barca, que sí que tenen aquest servei obert durant tota la nit. Però fins a les 10 del matí, aquí a la vila, a les 10 de la nit, perdoneu, aquí a la vila, la farmàcia del Terraplem és la farmàcia de guàrdia.
Un minut i arribarem a un quart de nou del matí.
Comencem aquest repàs a l'agenda d'activitats, de seguida situant les primeres propostes, però deixeu-me fer un apunt, i és que l'Associació de Suport als Infants ja ha fet pública la recaptació de la 19a edició de la Festa Posa't la Gorra de Molins de Reis. Sabeu que es va celebrar aquesta 19a edició el diumenge 30 de novembre. L'associació ha aconseguit recaptar un total de 25.820.
44 euros, un any més aquesta xifra està possible gràcies a la solidaritat de la ciutadania, evidentment, de comerços, empreses i entitats que han impulsat activitats pròpies o també han participat dels actes organitzats per l'associació. Aquesta xifra surt de totes les activitats, evidentment la festa.
en si, però a totes les activitats paral·leles que també us vam anunciar aquí, que es van fent a l'entorn d'aquesta festa de posa't la gorra. Recordeu que la recaptació permetrà renovar el mobiliari de la casa dels Xuclis,
que és aquest espai d'acollida per famílies que es desplacen a Barcelona pel trecament oncològic, i també subvencionar materials per activitats adreçades als infants, adolescents, familiars i persones cuidadores. 25.844 euros ha aconseguit regaptar l'Associació de Suport als Infants amb aquesta 19a edició de la festa Posa't la Gorra. Anem amb més coses, ara sí ja centrant-nos amb aquesta setmana, perquè, com dèiem, l'Ajuntament i l'Associació Molins Comerç organitzen
La primera cagada de tió, de fer cagar el tió, activitat de fer cagar el tió, avui mateix a la tarda. Hola, Sílvia, bon dia. Bon dia. Doncs sí, avui mateix tenim aquest primer acte popular per fer cagar el tió a les 6 de la tarda.
el Parpont de la Cadena, doncs el ja renovat Parpont de la Cadena amb tota la plantació de plantes gerbrat. Aquest any és un dels llocs on hi ha l'activitat central al barri del Canal amb l'arbre il·luminat i també avui aquest acte per fer cagar el tio. A les 6 de la tarda i oberta tothom que vulgui anar-hi. I una hora més tard, a les 7, hi ha cantada de Nadales a càrrec del Cordona. Es farà a la plaça de l'Ajuntament, just on hi ha l'arbre de Nadal instal·lat. Doncs allà hi haurà
a les set de la tarda avui, aquesta cantada de Nadal. Més música perquè el dimecres, demà, al Teatre de la Peni, a partir de tres quarts de sis, hi ha concert de Nadal de Can Coral a càrrec de l'Escola Municipal de Música, com és habitual, també a final de trimestre, i més coincidint amb aquest cicle de Nadal, doncs aquest concert de Nadal de tres quarts de sis a tres quarts de set. De fet, fan les audicions a final de trimestre...
a partir d'aquest dimecres, Nadal, i després dijous les audicions a final de trimestre fins a la setmana que ve. I també el dijous, al Museu del Renaixement, hi ha un altre acte també marcat en el Nadal i en les activitats que fan des del Museu del Renaixement. Dins del cicle de conferències Museus Convidats, que suposa...
que el Museu de Molins de Rei du de forma mensual aquí a la vila, porta representants destacats de museus de Catalunya que tenen vincle o relació amb el nostre museu, ja va passar al Museu Frederic Marés, i ara aquesta setmana, el dijous, passarà al Museu Nacional d'Art de Catalunya, una conferència que girarà al voltant.
Bé, demà, atenció, que és el Dia Internacional dels Drets Humans i tenim l'acte institucional...
i a més a més coincideix amb la lectura del veredicte de la desena edició, és el mateix context, del Premi Memorial Josep Maria Sales i Pairó. Per tant, tenim dues propostes, una a les 6 i l'altra a les 7. La primera és la lectura del veredicte de la desena edició, ja, del Premi Memorial Josep Maria Sales i Pairó, que es farà a les 6 de la tarda a la sala gòtica, com ja va passar l'any passat, demà a les 6, i una hora més tard a aquesta commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans.
Doncs sí, exactament. Una hora més tard, a les 7 de la tarda, lectura del manifest, encesa d'espelmes, a motiu d'aquest Dia Internacional, tot a la plaça del Palau de Requesens. Hi haurà també poemes musicats, a càrrec d'Eva Moreno, xocolatada popular, tot plegat a partir de les 7 el dimecres a la plaça del Palau.
Molt bé. També ens feien saber que des de Remare, des de l'organització Remare, alcohòlics rehabilitats, que fan una activitat a la Federació Obrera aquest dijous a les 6 de la tarda. Prevención y tratamiento de las adicciones. Aquesta és la proposta que fan en aquest acte que organitzen a la Federació Obrera. Amb la intervenció de la doctora Anna Maria Cusco, metgessa i psicòloga,
i en aquest cas hi col·laboren els ajuntaments tant de la nostra vila, de Monitza Rey, com de Castelldefels i Sant Feliu de Llobregat. Un acte que es fa, com dèiem, aquest dijous a les 6 de la tarda a la Federació Obrera. I més coses perquè dijous també tenim, en aquest cas a la Federació també, proposta de l'Aula d'Extensió Universitària que organitza una nova xerrada a dos quarts de set de la tarda. En aquest cas, missatges secrets a les obres d'art.
Doncs sí, és una de les xerrades que organitzen des de l'aula d'extensió universitària. En aquest cas, obert només a les persones sòcies. La setmana passada, o fa dues setmanes, n'hi havia una oberta a tothom. Però en aquest cas, per les persones sòcies, es parlarà d'aquest tema interessant. Missatges secrets que hi ha a les obres d'art. Moltes obres d'art amaguen símbols o codis ocults que passen desapercebuts. Aquesta proposta vol mostrar als participants què poden descobrir...
a través d'aquestes imatges. I en parlarà Anna Fernández Álvarez aquest dijous a dos quarts de set, l'horari habitual de l'aula d'extensió universitària i la Federació Obrera. Molt bé. Tenim també dues propostes que organitza l'Enxuscat per aquest cap de setmana, tant dissabte com diumenge. Es tracta de la Quina i després l'Engrescat amb l'Enxuscat.
Per una banda, el dissabte, la Quina de l'Anxuscat, a partir de dos quarts de cinc i fins a les vuit del vespre, la faran al Casal d'Avis del barri del Canal, un espai de trobada per fer la Quina, i també comptarà amb servei de bar, faran el sorteig d'una espatlla i cava, i abans també que hi haurà moltes sorpreses més en aquesta activitat.
de l'Anxoscat per dissabte a la tarda i fins al vespre. I el diumenge, més activitat al matí, de 10 a 2, al pati de l'escola Al Palau. Hi haurà una activitat ja més adreçada al públic familiar, infantil familiar, amb tallers, pintar cares, des d'activitats amb els diables, xocolatada i diferents activitats, a més de servei de bar, durant el matí de diumenge, al pati de l'escola Al Palau.
I tenim també la vintena edició de la Fira de Nadal, aquest cap de setmana, organitzada també per l'associació Molins Comerç. Recordeu que hi ha canvi d'ubicació que no es farà com s'ha fet en els darrers anys, a la plaça de l'Església, sinó a la plaça de l'1 d'octubre. I es farà tant dissabte com diumenge en aquest espai, en aquesta ubicació, aquest cap de setmana. Vintena Fira de Nadal. Tenim, atenció, concerts
el diumenge, de Daltabaix, però també de Coalibet Grup Coral. Començar per Coalibet. Daltabaix estan exhaurides les entrades, per tant, també reforçem Coalibet Grup Coral. Doncs sí, serà el concert de Nadal el diumenge a les 6 de la tarda a la Gòtica del Palau de Requesens. Coalibet Grup Coral presenta el seu concert de Nadal d'enguany amb la participació de Música al Cor de Valldorets, un coral amb el que ja
Han col·laborat, han fet altres concerts. El concert el dirigiran els dos directors, Albert Santiago, D'Oco Olivet i Lourdes García de Música al Cor de Valldoreix. Serà aquest diumenge a les 6 de la tarda, com dèiem a la Gòtica, i a Taquilla Inversa, per aquells que vulguen anar-hi, hi ha Taquilla Inversa.
Dèiem, citem, evidentment, dalt a baix a exaurir les entrades, bona notícia, fan aquest concert amb la participació de Susana Sheiman Quartet, que actuarà a les 7 de la tarda, aquest diumenge, 14, a la Trasca Trusca,
Un viatge emocional, diuen, musical i emocional, que reta homenatge a les gans dames del jazz vocal. Ella Fitzgerald, Sara Baugen i d'altres llegendes que participarà a partir d'aquesta proposta que fa Susana Sheiman Quartet a la Trasca.
A veure, el CEM, atenció, recordeu que tenia previst fer aquest diumenge la pujada del pessebre al cim del Puig Madrona, en principi ha quedat suspès aquesta activitat, però ens repassem d'altres. Sí, suspès a l'activitat clàssica de pujar al pessebre al Puig Madrona, ens deien, a més, fins diumenge, de moment, de moment, fins al dia 14, ja sabeu que està prohibit en els espais naturals Collserola i també el riu Llobregat, ja des de...
que abans de la Puríssima ja es va ampliar la zona natural, no només Collserola, sinó també la zona fluvial. A nosaltres ens afecta la part del riu Llobregat i Collserola. Sospesa la pujada del passeu de la Puig Madrona perquè no es pot anar a Collserola. I el que s'hi fan, almenys així consta la seva agenda, és el dinar clàssic també d'agraïment als voluntaris del SEM, aquesta trobada social que fan els membres del SEM. I de moment aquesta és l'activitat del cap de setmana.
Molt bé, i també comença ja la gira del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, del Pere Raic, amb la Montserrat Toran i la Mireia Gispert.
En aquest cas, una mica lluny, perquè aquest dissabte actuen el vespre a la parròquia de Sant Julià de l'Òria, al Principat d'Andorra, i el diumenge, en aquest cas, a l'Al Urgell, a l'Església de Sant Pere de Vellestà, a Montferrer i Castellbó. La primera actuació a Molins de Reis serà el divendres 19, recordeu, 19 de desembre, a les 8 del vespre, a la Sala Gòtica.
Seguiran el diumenge 21 a les 12 al migdia a la Casa Bosch del carrer de Baix número 15 i encara veurem si la mantenen. El 17 al 27 estava previst a les 12 al migdia a l'Església de Santa Creu d'Ulorda. Anem a veure a partir d'aquesta data si hi ha algun tipus de restricció més o no.
al parc de Collxeroles, si es fa o no aquesta activitat. Però la cita més immediata a Molins de Rei, com dèiem, serà divendres 19 a les 8 del vespre a la Sala Gòtica, aquesta interpretació del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. No hem citat el Foment, per cert, perquè no hi ha activitat fins al dia 20, per tant, tanquem aquest bloc d'agenda, ja heu vist, prou extensa.
I encara ens hem deixat el Cineclub, que de seguida en parlarem bastament a partir de dos quarts de nou amb el Pep Bargarà. Però hem d'avançar, perquè és que si no, no tindrem temps de repassar-ho tot. Anem a repassar d'entrada els titulars de la premsa escrita. Som-hi.
Vinga, doncs comencem amb el periòdico que té com a fotografia de portada, igual com altres diaris, el fet que Europa sembla que tanca files amb Ucraïna, els 27 abaren amb l'oposició d'Espanya, la creació de centres de deportació de migrants fora de la Unió Europea. La mateixa foto pel diari Ara.
cap al periòdico, tot i que ara diu que Zelensky busca suport europeu a la desesperada. Tornem al periòdico. El CNI busca agents per pal·liar les jubilacions de boomers. Trànsit estudia com resoldre els embussos a les rondes de Barcelona. Altres temes, doncs, veïns a l'àrea de Barcelona reclamen la rebaixa de l'IBI contra la nova taxa d'escombraries. A banda d'aquesta qüestió, també destaca la inquietud que hi ha als centres educatius per la falta d'informació sobre el nou
per la fusió de ciències que es vol fer. Anem a l'avantguàrdia, que parla de la tímida resposta de la Unió Europea a l'ofensiva anteuropea de Donald Trump, que hi ha eufòria un any després de la fi de la dictadura a Síria i que l'aeroport del Prat es tanca per als sense sostre i carteristes, perquè AN posa controls i deixa accedir tan sols als passatgers que portin targeta d'embarcament. Per tant, canvi important a l'aeroport.
Llum verda, la creació de centres per deportar immigrants a tercers països, és una de les notícies del dia, també apareix als digitals. Amb l'oposició d'Espanya no hi ha prou per frenar les deportacions. Doncs és el que publica l'Avantguarda amb aquesta foto de celebració a Síria un any després.
que hi hagués la dictadura. L'Ara té com a principal titular el fet que la Unió Europea avala crear aquests camps de deportació com els de Meloni a Itàlia. En el pacte preveu que cada membre pugui exportar a un tercer país els migrants no desitjats i es redueix el pressupost pels països comunitaris que tenen més pressió migratòria com, per exemple, Espanya. El diari Ara, més aquesta foto...
de Zelensky amb líders europeus. També destaca, parlant de la situació que vivim de pesta porcina, destaca l'ara que amb la pesta clàssica dels anys 90, llavors, els anys 90 es van tancar 3.000 granges i consideren i afirmen que aquesta setmana és clau per conèixer l'origen d'aquest brot de pesta porcina africana. I finalment, l'Opala Paramount a Warner Bros. desafia Netflix. L'empresa, en mans d'un aliat de Donald Trump, augmenta l'oferta.
Fins demà!
Molt bé, i abans d'arribar a dos quarts de nou, fem un breu repàs als diaris digitals i de seguida saludarem el Pep Bargadà. Som-hi. Vinga, doncs, ràpidament. El Viu Molins destaca quantitats d'ecologistes denuncien la criminalització de Collserol Arran de la Pesta Porcina. Diuen que s'estan posant vestides i s'estan fent actuacions innecessàries. Dins d'aquestes entitats ecologistes hi ha, per exemple, Sols la Riarada o el CEPA.
i denuncien que el que s'ha de fer és detectar el focus i destaquen que a Collserola, dins el parc de Collserola, no s'ha detectat la pesta porcina. És un article que publica el Viu amb l'opinió de les entitats ecologistes. I atenció perquè avui a vegada metges, avui dimarts i demà dimecres, els serveis mínims fixats pel Departament de Treball preveuen...
que als centres d'assistència extrahospitalària i centres d'assistència primària hi hagi un 25% de la plantilla de facultatius i explica també aquest article de Nació Digital el que reclamen i el que s'està treballant en les taules de negociació, temes de guàrdies, entre d'altres. També a banda d'avui dimarts i demà dimecres
Hi ha dues jornades a vaga més aquesta setmana, també hi ha previstos dos dies més, serien aturades els dies 14 i 15 de gener, per tant, diumenge i també dilluns. I una altra mobilització avui, doncs, l'IT Taxi, que preveu una mobilització històrica, tot i les entitats que no donen suport a la vaga. Avui, a Barcelona pot haver-hi moments de caos circulatoris, l'agrupació Taxi Companys, els sindicats del Taxi de Catalunya i l'Associació de Taxistes Paquistanesos de Catalunya no s'acunten
en aquest cas aquesta vaga, però l'IT Taxi ha convocat aquesta mobilització que consideren històrica, anunciant la suspensió del servei a tot Catalunya entre les 10 del matí i les 4 de la tarda per anunciar l'espoli d'obert. Doncs hem arribat amb tot aquest repàs a dos quarts de nou del matí.
Eso es serio, ¿eh? Lo de la vocación. No entiendo ese empeño tuyo en encerrarte allí con cuatro viejas. ¿Tú le has animado a que vaya a la universidad? ¿Le has explicado por qué te parece una locura que se encierre en un convento? Son monjas de clausura, ¿eh? Había pensado, si Ainara sabe que puede contarme lo que sea. Lo sabes, ¿verdad?
¿Por qué no la llevas al psicólogo? No está loca. Pero algo le pasa. Pero vos no ves que atacándola así solamente vas a conseguir alejarla, madre, lo que yo está. La fe es un regalo de Dios. ¿Se tiene o no se tiene? La verdad que el amor es un sentimiento poderoso, pero tú tienes que experimentar muchísimas cosas. Tienes 17 años de nada.
Aquest és un fragment de la pel·lícula Los Domingos del Cineclub HAL 2002, que projecta el HAL 2002 aquest diumenge. Mira, valgui la redundància. Diumenge i no dissabte, com és habitual, a les 7 de la tarda al Teatre de la Peni. Ja vam explicar els arguments, els motius, perquè es passava a diumenge excepcionalment, com ja ha passat a altres desembres.
En parlem amb el Pep Bergada, que el tenim ja a punt al telèfon. Què tal, Pep? Com estàs? Bon dia. Bon dia. Bé, bé, a punt de parlar de cine. Home, i d'una pel·lícula que ve avalada per molt bones crítiques i tant de la crítica com de públic, també, no? Sí, sí, és una pel·lícula que té molt bones crítiques. De fet, la directora, diguem que aquest seria el seu tercer treball, com més conegut, és la directora de Cinco Lobitos, que ha de fer també el Cine Club. Sí, sí.
sobre el tema de com una noia jove més o menys enfronta el tema de la maternitat. Després la sèrie Querer, que és una sèrie que tracta sobre
sobre el masclisme, els abusos dintre de la parella i del matrimoni. O sigui, és una directora que, diguem, que habitualment ha tractat temes difícils, que li agrada tractar temes que són una mica tabús, però que ho fa sempre amb una transparència, amb una lluminositat, amb una delicadesa, que la veritat és que és sorprenent. I aquesta pel·lícula que tracta d'aquest tema religiós, diguéssim, la història...
La història va d'una noia jove de 17 anys estudiant, brillant, i que representa que està decidint quina carrera vol fer després dels seus estudis anteriors, quina carrera vol fer, i de cop i volta planteja a la seva família d'una manera que ningú s'espera, que cada cop se sent més a prop de Déu i que d'alguna manera ha pensat de fer-se monja de clausura.
Aquesta és la història, que a més a més és evidentment una història sorprenent a dia d'avui, això de la fe i la religió, doncs tots ho vivim d'una manera una mica tangencial, ja no és un tema tan present socialment, és present socialment, però diguem-ne que no amb la importància que tenia fa uns anys. Evidentment la pel·lícula tracta aquest tema de la fe d'aquesta noia que ella doncs vol...
se sent a prop de Déu i vol entrar en un convent, però bàsicament la pel·lícula, més que de fet, tracta de...
de tot el que ve després, és a dir, del tema familiar, o sigui, el que una notícia d'aquest estil representa, no el sigui una família, en què hi ha opinions de tota mena, qui pot estar més o menys a favor, qui pot estar radicalment en contra, i a partir d'aquí la pel·lícula tracta aquest fet religiós, però d'alguna manera el que tracta és...
en una família que ve d'un problema, que tothom, diguéssim, actua amb la seva manera de fer i que a vegades hi ha més silencis que explicacions de les coses que hi passen i en realitat és una mica també el tema de l'acceptació. Al final la família és el que tens més a prop i el que busques amb les teves accions, amb les teves decisions a la vida és trobar el recolzament i l'acceptació de la família.
I la pel·lícula, bàsicament, més que de tema religiós, que en aquest cas és el que fa esclatar aquestes tensions familiars, doncs, bàsicament, tracta d'això de les relacions familiars, que no sempre són fàcils i que a vegades hi ha moments puntuals i històries puntuals que una mica fan un del
manera, doncs, aquesta és la trama principal de la pel·lícula que la directora tracta amb la delicadesa i amb la transparència i amb la senzillesa que ha fet fins ara els altres temes, tot i ser un tema que no deixa de ser a hores d'ara i avui dia un tema, diguem-ne, una mica també tabú o una mica estrany que xoca. La directora, la veritat és que
i qui no les hagi vist, doncs és recomanable que ho vegin. És una directora que demostra una maduresa i un saber cinematogràfic, algú espectacular. I la pel·lícula ha tingut boníssimes crítiques i, a més a més, també s'ha parlat una mica amb la coincidència amb el tema del nou disc de la Rosalia, aquest disc Lux, que hi ha molta referència religiosa, s'ha parlat molt
amb la joventut i això la veritat és que això és voler trobar el que en realitat no hi ha, són dos artistes o dos creadores que en el seu moment han decidit tractar aquest tema però també segons expliquen moltes crítiques, a veure, molts artistes han tingut un moment en què
s'han plantejat temes religiosos, per exemple a la Madonna, que hi ha un disc que és també tot ple de referències d'aquestes, i en la majoria d'opinions s'escau més en que els artistes necessiten buscar temes nous, diferents, que d'alguna manera impactin, que els permetin d'expressar-se, que no pas que això formi part d'una corrent de nova religió o de...
d'aquesta mena de sensibilitat religiosa que no dic que no hi sigui, perquè en tot cas jo crec que està lluny d'un fenomen. La pel·lícula tracta sobretot d'aquest impacte familiar, d'una notícia. Deixem molt bé també tot l'elenc d'actors i actrius, especialment Patricia López Arnaiz, no?
Sí, sí. La veritat és que el seu paper és importantíssim perquè hi ha d'haver un contrapunt. De fet, clar, hi ha opinions enfrontades i, a més, amb gent molt pròpia, amb la qual cosa, d'alguna manera, el paper de cada un és important a l'hora d'acceptar, no acceptar, ajudar o no ajudar la noia...
acompanyar-la o no, i la Patricia López-Arnaiz fa un paper brutal, com ho fan també la Blanca Sorolla fent de protagonista, la Nagori Aramburu...
En fi, és uns actors excel·lents per una història excel·lent i explicada d'una manera també excel·lent i un tema que té la seva actualitat i el seu interès. O sigui, que esperem que aquest diumenge fem els domingos, o sigui, és la broma, habitualment ho fem en dissabte, però aquest diumenge fem els domingos i esperem que la gent, jo crec que qui vingui li agradarà molt,
que és una pel·lícula que planteja moltes coses quotidianes entre nosaltres, o sigui, que segur que agrada. Molt bé. A part, diumenge a les 7 de la tarda, entrades, com sempre, a través d'Entràpolis, o, si no, una estona abans de taquilla, que la gent sempre va a última hora, que la gent... Ahir ja demaneu sempre puntualitat, que a vegades doncs heu de començar puntuals.
Que vingui la gent amb calma. Amb una mica més de temps ens ajuda el primer rat aquí. Molt bé. I en tot cas llavors ja hi haurà el parèntesi de Nadal, també marcat pels pastorets, no?, aquí a la Peni. Tornareu, m'imagino, cap a segona quinzena de gener.
Sí, tornem al gener, ara no recordo exactament el dia, el 20 i alguna cosa. De fet, hi haurà una pel·lícula a gener i una pel·lícula al febrer i són cap a final de mes. O sigui que tindrem entre mig un cert...
un cert impàs on també hi ha, evidentment, s'hi van intercalant les pel·lícules del Ciclador i amb la qual cosa tot va tenint també un ritme més cinematogràfic a la peni, però sí que és veritat que ara hi ha un espai de temps. O sigui, primer les festes, després cap a finals de gener, primera pel·lícula, cap a finals de febrer, segona, i al mes de març en tindrem tres.
és aquelles combinacions que hem de fer una mica per anar sortejant aquesta ocupació de la peny amb altres activitats, o sigui que ara tindrem aquest descans, de fet encara avui sabrem les pel·lícules de gener i febrer, però encara no les tenim del tot tancades, o sigui avui ho tancarem, ho publicarem al web, vull dir que aquí ja ho pot anar.
que corri una mica el gener. Molt bé, doncs d'entrada, abans de tancar el desembre, abans de tancar l'any, recordeu aquest diumenge, 14 de desembre, la projecció de Los Domingos, com sempre a les 7 de la tarda, sessió de Cine Club. Doncs Pep Bergueda, moltes gràcies per acompanyar-nos i que vagi molt bé el diumenge també.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bona setmana. Adéu-siau. Gràcies. A cinc minuts i tres quarts de nou farem una petita pausa per la publicitat i de seguida tornem amb el company David Guerrero i el seu apunt del dia.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem amb testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem. Fora clichés. A Marlet Valls i Neus Pérez. Els dimecres de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chi. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock,
Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills, i aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Gràcies.
Continuem endavant el Bon Dia i Bona Hora. Ens queda un minut i mig per arribar a tres quarts de nou del matí. Matí de dimarts, 9 de desembre. És el moment d'escoltar l'Apunt del Dia. Avui, acompanyats del David Guerrero, periodista del diari La Vanguardia i codirector del diari Viu Molins de Ré, del diari digital de casa nostra. L'escoltem. Què tal, David? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol.
Crec, sincerament, que això del Nadal se'ns està anant de les mans. La competició d'alcaldes per fer del seu arbre de Nadal el més alt i de la seva ciutat la més lluminosa del país ens està fent entrar en els últims anys en una deriva de competició nadalenca que trobo completament absurda, perquè ja no és només Vigo dient que la seva ciutat es veu des de la lluna de les grans il·luminacions que posen als seus carrers. La qüestió, aquesta febre nadalenca, va molt més enllà.
Més a prop, la gent, de sobte, embogit i es juga a la vida per fer-se una foto amb unes llums que posen algunes lletres tan originals com Barcelona. Sí, les lletres de la ciutat, a la Gran Via de Barcelona, i corrents, la gent, quan es posa el semàfor en vermell, creuen per fer-se la...
foto com si no hi hagués demà. El mateix a Passeig de Gràcia o al carrer Aragó de la capital catalana. També passa amb els arbres de Nadal, algú tan senzill, com els arbres de Nadal cada cop més grans a diferents municipis. I per no parlar del que passa a Madrid. Vinc de passar uns dies allà, aquest minipont, i directament hi havia carrers
on no es podia ni entrar. Uns agents de mobilitat s'encarregaven de redirigir com podien les masses de gent vinguda de tot Espanya d'una banda a l'altra, amb carrers d'una sola direcció per evitar taps de gent. A tot arreu, cues. Cues per entrar a les botigues, cues per dinar en un restaurant qualsevol, cues per entrar al Burger King i gent de tot arreu.
El dispositiu de seguretat era el de les grans ocasions, per si hi havia alguna desgràcia amb tanta gent acumulada. I els de Madrid, evidentment, havien marxat, com fan alguns molinencs quan arriba el cap de setmana de la Fira de la Candelera. Arreu d'Europa es viu el Nadal sempre, amb mercats nadalencs similars als que tenim aquí, per exemple el de Santa Llúcia, però amb bicalent, i una sensació de sortir al carrer.
Però sempre hem de la sensació que ho fan sense perdre el nord com fem aquí. Aquí amb tanta llum potser se'ns està anant tot plegat una mica de les mans. Que sí que són molt maques les llums de Nadal i tot això. Però que tampoc cal perdre la vida als carrers de la ciutat per veure les llums. La cartera, per cert, ja la vam perdre al Black Friday de la setmana passada.
Molt bé, fantàstic. Gràcies, David, per les reflexions que ens han situat ja un minut i mig per sobre tres quarts de nou. Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimarts.
Recordeu que avui a dos quarts d'una tenim la cita amb el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins, amb la Marissa Llobet i l'Anna Ribes al capdavant. A partir de la una, després de les notícies, la remissió de l'aventura de cuinar, el programa de la Madrona Sala i la Judit Herrera, que ens portarà fins les dues. Moment de connexió.
amb les notícies en xarxa, de 2 a 3, i de 3 a 4 tenim la migdiada. A partir d'aquí, incorporació dels col·laboradors i col·laboradores de tarda al programa De Tu a Tu amb el Pierre, amb el Pere Bergonyón, entre les 4 i les 5.
I a partir de les 5, una finestra oberta al món amb el Carles López i tot el seu extens equip de col·laboradors i col·laboradores. Avui parlaran, diu, de les tribus conscients. Han convidat l'activista místic britànic Marc Josefs, que és monjo i autor de diverses publicacions, psicoterapeuta i agricultor i fundador dels moviments de tribus conscients.
Això serà avui entre les 5 i les 7 de la tarda a la finestra oberta al món. A partir de les 7 tenim el programa de la Rocío Vallejo i la Marta Treig, ja sabeu, món interior. Avui parlaran amb la Maria Vancells sobre el teatre per aprendre.
La Maria Vancell serà la convidada avui del món interior amb la Marta i la Rocío per parlar del teatre per aprendre. A partir de les 8 tenim el programa, ja ho sabeu, de quan cau la tarda amb l'Alexandra Morera. Avui tenim programa en reposició. No la tindrem aquí en directe, l'Alexandra, sinó serà un programa en reposició. Del desembre de l'any passat
que van tenir com a convidat el Pere Raich, precisament, i que van recitar poemes del seu darrer llibre, també una part del poema de Nadal, i, en fi, doncs recuperarem aquest programa. Per tant, no serà en directe, sinó en reemissió del programa de fa un any, del desembre de l'any passat, que va tenir el Pere Raich com a convidat. Això serà entre les 8 del vespre i dos quarts de 10 de la nit en aquest programa de Quan cau la tarda.
Després tenim la remissió de les històries de la fotografia del dos quart de deu a les deu. A les deu la cita amb la remissió també, en aquest cas, del Highway 61, amb el Jordi Corrales i la Vivi Sallent, a Magazine Musicocultural.
I a partir de mitjanit repetirem la tertúlia del Bon dia i Bon hora, que avui José Polo ara ens escrivia que no pot acompanyar-nos per motius de feina. Per tant, hem de deduir que tindrem el Josep Janés, tindrem el Paco Prieto i el Xavi García per fer la tertúlia. Doncs la podeu recuperar de mitjanit fins a la una de la matinada. A la una connectarem a Mikat FM.
Fins demà a les 7 del matí que tornarem amb la programació pròpia, amb la selecció de sardanes que ens ofereix diàriament el Pere País amb el seu programat La Tenora. Selecció de sardanes que podeu escoltar de dilluns a diumenge als 365 dies de l'any. D'aquesta manera engeguem la programació cada matí.
aquí en aquesta casa i demà serà com és habitual així i a partir de les 8 ja recollirem el testimoni, el bon dia i bona hora. Aquesta és la programació amb la qual treballem en les properes hores aquí a la Ràdio Nostra.
Bé, seguim. Ens queden ara mateix 9 minuts i mig per arribar a les 9 del matí. Saludarem l'Albert Galera d'aquí una estona perquè ens recomani una pel·lícula a l'espai de la recomanació cultural. Abans, però, fem una pinzellada, un repàs a la programació de la televisió. Endavant, Sílvia.
Vinga, doncs comencem per les pel·lícules. No és que hi hagi massa nivell, eh? Es nota que és dimarts com si fos un dilluns i el nivell de pel·lícules està justet. Però a veure, fem un cop d'ull al que podem veure. Potser una de les més entretingudes és una que es diu Escondidors amb Bruxes, que fan a les 10 de la nit...
A BO7, una pel·lícula d'humor negre dirigida per Martin McDonagh amb Colin Farrell, Brendan Glesson o Ralph Fiennes, entre d'altres. És una comèdia britànica que parla d'aquests dos assassins, dos assassins de sou, el rei i el Ken.
que tenen a Bruges una ciutat a la que es podria convertir en un destí sense retorn. Després d'una feina complicada són enviats a aquesta ciutat que sembla treta d'un conte de fades. Doncs a la gel de la nit, aquesta pel·lícula ben interpretada i amb una comèdia d'humor negre, per tant, per passar una bona estona. A Squirrel TV fan un clàssic, El Conde de Monte Cristo, amb la venjança clàssica d'èpica, traïció i justícia dramàtica de David Green amb Richard Chamberlain.
amb una pel·lícula britànica de l'any 75, que ja té uns anys, per tant, i que durà unes dues hores. Edmond Dantes és falsament acusat i condemnat a passar la resta de la seva vida en una presó. Allà coneix Ave Faria, un presoner al qual tothom té per boig, i explica a l'Edmond l'existència d'un tresor amagat a l'illa. Doncs al Conde de Monte Cristo, un quart de nou, dureta, abans de sopar i tot.
Avimat, dos quarts de nou, també d'hora. Ot Thomas, cazador de fantasmes. És una pel·lícula que barreja, és una estranya barreja de terror, comèdia i de misteri. Dirigida per Stephen Somers, amb actors i actrius diversos, cap de primera línia. Una pel·lícula que qualifiquen de terror, però com dèiem és una mica...
Una barreja, eh?, amb comèdia també i misteri, que dura gairebé dues hores de l'any 2013, coproducció britànica i dels Estats Units. Ott Thomas és un cuiner de menjar ràpid d'un petit poble del desert de Califòrnia i té un do particular. És capaç de parlar amb els morts. Doncs aquesta pel·lícula a dos quarts de nou. La factoria de ficció...
Venom, a les 11 menys 5, dirigida per Ruben Fleischer, amb Tom Hardy i Michelle Williams. Una película que dura unes dues hores, producció americana i xinesa de ciència-ficció. Eddie Brooke es converteix en l'anfitrió del simbion alienígena comagut com a Venom. Com a periodista, l'Eddie fa temps que intenta desemmasclar el creador de la Fundació Vida, el famós geni científic,
que ha creat aquesta bèstia. Investiga els seus experiments i amb aquest alienígena Venom que es fusiona amb el cos de Levi. Aquesta pel·lícula de ciència-ficció a les 11.25 a Factoria de Ficció. I finalment a les 11 de la nit, a Nova, 12 dies...
per regalar 10 dies de bogeria nadalenca, emotiva, divertida i dolça. Comencem ja amb el cicle d'aquestes pel·lícules, a vegades una mica ensucrades, que parlen del Nadal, també molt amb el prototip nord-americà. Doncs avui aquesta pel·lícula dirigida per Christy Conrad, que podrà veure a Nova a les 11, una pel·lícula que dura una hora i mitja, explica la història d'un fotògraf que rep un premi per valor...
de prou diners per poder pagar el casament amb la seva nòvia. Però els diners comencen a mimar. Doncs 12 dies per regalar. I pel que fa als programes, destacarem, doncs, TV3. A TV3 destacarem, per exemple, Nits sense ficció...
Avui, Mama, es diu aquest documental, protagonitzat per Gemma Guzmán, que és pacient de cansada mama amb metàstasi, que convida els espectadors a endinsar-se en el seu dia a dia, marcat per la convivència amb la malaltia, l'energia i la determinació.
La producció ofereix un retrat íntim i profund de la realitat que viu a les persones que tenen càncer en metàstasi alhora que vol transmetre un missatge de superació de força. En aquest reportatge del Sense Ficció es pot veure com la protagonista, la Gemma, segueix un tractament experimental i apren a conviure amb la malaltia. A les 10 i 5 al Sense Ficció de TV3.
I al 33, a les 10, la Renaixença, presentat pel Peyu, el capítol d'avui està dedicat al ratolí d'ordinador, un dels objectes més joves que probablement s'han fabricat ja que es va inventar l'any 67.
I a més, l'Arnau i la Laia, per part seva, han aprofitat l'ocasió per parlar de la música electrònica catalana i després el Peyu conversa amb Violant Bonet, restauradora i conservadora d'obres d'art. Per tant, un programa variat, el de la Renaixença avui, parlant d'aquest invent del ratolí d'ordinador que encara fem servir, la música electrònica i aquesta entrevista conversa amb la restauradora i conservadora d'obres d'art, Violant Bonet.
i això pel que fa a la programació, com dèiem, al TV3, les nits documentals sense afecció sobre el càncer de mama, metàstasi, i a la Renaixença, pràcticament a la mateixa hora, el 33. Seguim, ens queden ara mateix 4 minuts per arribar a les 9 del matí. Anem amb la recomanació cultural.
La recomanació cultural, els dimarts ja sabeu que parlem de cinema i ho fem acompanyats de l'Albert Galera, que és crític de cinema, segona temporada acompanyant-nos en aquest espai. Què tal, Albert? Bon dia i bona hora. Bon dia. Doncs bé, si l'altre dia us recomanava...
cinema nòrdic, més concretament cinema noruec, doncs seguirem una mica la mateixa línia, perquè just aquesta setmana s'ha estrenat una pel·lícula noruega que ja us puc avançar, que és una de les grans pel·lícules de l'any. Ara com ara, doncs crec que el seu valor és inqüestionable. Justament es diu Valor sentimental, la nova pel·lícula del Joachim Trajer.
Aquest és un director força interessant, el director de Telma, el director de La peor persona del mundo, que en aquest cas amb valor sentimental ha fet una pel·lícula molt personal, però una pel·lícula de gran maduresa, una pel·lícula que demostra les seves virtuts com a gran hereu del cinema d'un altre o de l'il·lustre cineasta nòrdic, Ingmar Berman, no dic aquest, era suec,
Té molts punts en comú. La veritat és que és una pel·lícula molt barmaniana, una pel·lícula que ens parla de la vida, de la mort, de la família, del pes de la consciència i de com gestionar aquests egos tan perillosos que molts hem...
d'alguna manera i malauradament hem hagut de viure al voltant de les nostres vides i com aquests egos s'enfronten amb un tema al voltant de l'ambició, de la codícia... Però a la vegada és una pel·lícula certament entranyable, una pel·lícula al mateix temps delicada, no? És una pel·lícula que afirteja molt en aquesta frontera una mica, doncs, entre la... d'alguna manera, doncs, entre l'agonia personal...
i el fet de poder conviure amb família. És una pel·lícula que parla de cinema, que parla de teatre, és cinema dins el cinema. Estellen Skarsgård, l'actor suec que interpreta la patriarca d'una família eminentment femenina on les dues filles d'aquest director de cinema es veuen enfrontades en una situació d'una barreja entre la gratitud i la...
I la redempció. Tot té a veure amb el rodatge de la nova pel·lícula d'aquest cineasta que planteja una sèrie de dubtes familiars i a més a més vinculats amb la presència d'una actriu nord-americana que sacseja una mica la ja de per si sola complicada estabilitat entre el pare i les filles. Aquest personatge de l'actriu americana és interpretat per la Elle Fanning
Un actriu que ho sorprendrà amb una interpretació que no la vèiem venir. És una pel·lícula immensa, una pel·lícula molt gran, que ens parla pràcticament de tot el que ens pot implicar a tots i que en poc més de dues hores aconsegueix algun dels moments més grandiosos del cinema dels darrers anys.
A mi és una pel·lícula que m'ha impressionat, que m'ha semblat exquisita, perfecta i excepcional, així que la recomano totalment. A més, tot just que ahir mateix rebíem la notícia de les candidatures als Globus d'Or i, sent com és una producció noruega, s'ha colat entre les pel·lícules més nominades. Això vol dir que arribarà l'Òscar amb força i que, per tant, tindrem una cerimònia als Òscars, si més no, aquest any, com a mínim amb una pel·lícula de gran qualitat.
Ja la teniu al cinema, Valor Sentimental, la meva recomanació d'aquesta setmana. Que vagi molt bé, bon dia. Moltíssimes gràcies, Albert. Com sempre, prenem nota, Valor Sentimental. Amb la recomanació de l'Albert arribem a les 9 del matí, farem una pausa per escoltar les notícies i de seguida tornem amb la cançó del dia de la Fermina Recio i la tertúlia d'actualitat.
Notícies en xarxa Bon dia, són les 9, us parla Arnau Vilà. Un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinats pel director de l'IRTA, Josep Usai, lideraran a partir d'avui dimarts l'auditoria de bioseguretat a centres de recerca de peste porcina africana per avaluar si pot haver potencial risc de fuita del virus.
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Escarordeig, s'ha mostrat convençut que aquesta serà una setmana determinant per tenir més informació. D'altra banda, ha confirmat que Corea del Sud ha acceptat tornar a exportar porc més enllà del perímetre infectat de 20 quilòmetres, a diferència de la Xina, que manté el veto a tota la demarcació de Barcelona.
I avui nova jornada de mobilitzacions del sector del taxi a Catalunya. Elite Taxi ha convocat una aturada del servei a partir de les 10 del matí que anirà acompanyada d'una concentració a Barcelona amb qui es vol aconseguir paralitzar el centre de la ciutat. Amb la protesta, la principal agrupació professional del taxi vol pressionar el Parlament perquè acceleri la tramitació de la llei del taxi anunciada al setembre.
I en mobilitat, la C31 ara està tallada a calonja en sentit per la fruixer i per la retirada d'un vehicle arran d'un accident. I en aquest sentit, la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlón, presentarà aquest dimarts la nova campanya de conscienciació viària per evitar accidents anticipat que estan adreçades especialment als motoristes.
L'acció impulsada pel Servei Català de Trànsit utilitza relats ficcionats per mostrar de manera preventiva les conseqüències de les importàncies a la carretera. La campanya se centra en els comportaments de risc d'un col·lectiu especialment vulnerable i apel·la també a la resta d'usuaris perquè adopten una conducció respectuosa.
I els metges del Sistema Públic i Concertat de Catalunya estan convocats a una nova vaga aquest dimarts i dimecres. Metges de Catalunya denuncia que la professió té un pes minoritari a les taules de negociació i reclama un espai propi per acordar millores laborals específiques. L'aturada coincideix amb la negociació del nou estatut marc que manté les guàrdies de fins a 24 hores. Els facultatius alerten de jornades extenuants i exigeixen millores de les retribucions i en la compensació de les guàrdies que recorden que no cotitzen per a la jubilació.
I en esports, avui a partir de les 9, el Barça disputa la sisena jornada de la fase de grups de la Champions League davant l'Eintracht de Frankfurt Alemanya al Camp Nou. Els de Hans i Flick estan obligats a sumar els 3 punts si volen acostar-se a la zona alta de la Lliga.
Pel que fa al temps, aquest dimarts hi haurà boira al matí a les zones de Catalunya Central, Plana de Lleida i Conca de Trem, localment fins al migdia, i també poden aparèixer boirines arran de mar. A la resta del territori, sol amb algun núvol prim. Pel que fa a la temperatura, canvia poc. Una mica més fred a primera hora a les fondalades i les màximes seran suaus, amb valors d'uns 18 o 19 graus al litoral, 15 i 16 a l'interior, amb pics de 20 graus a l'Empordà. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 9. Informació local. Avui continuen les activitats de Nadal. Per començar aquesta tarda al Parc Pont de la Cadena, a les 6, hi ha un nou acte popular per fer cagar el tio. A les 6 de la tarda, obert a tothom. I també avui, davant de l'arbre de Nadal, que hi ha a la plaça de l'Ajuntament, a les 7 de la tarda el Cordona farà una cantada de Nadales.
Avui, demà, dimecres, al Teatre de la Peri, a la tarda hi ha concert de Nadal de Can Coral, a càrrec de l'Escola de Música, a partir de tres quarts de sis. I dijous, el Museu del Renaixement presenta un dels museus convidats al Museu del Renaixement dins del cicle de museus convidats. El dijous, a les sis de la tarda, a la Sala d'Actes de la Gòtica, al Museu del Renaixement,
Hi haurà una xerrada per parlar del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a càrrec de Joan Lleguas, que és el conservador d'art de la Part de Renaixement i de Barroc. L'entrada a aquest acte és gratuïta. I també repassem altres activitats del cap de setmana. El dissabte, per exemple, l'enxuscat farà la quina, la quina de l'enxuscat, a partir de dos quarts de cinc fins a les vuit del vespre, al Casal d'Avis del barri del Canal. Hi haurà servei de bar, sorteig d'una espatlla, cava i moltes sorpreses més.
Doncs aquest cap de setmana, aquest conjunt d'activitats i a més concerts, Qolibet Grup Coral presenta el concert de Nadal amb la participació de música al cor de Valldoret, sota la direcció de l'Urdes Garcia i Albert Santiago, el diumenge a les 6 de la tarda a la Sala Gòtica, al Palau dels Regasens. La taquilla, el preu de l'entrada és taquilla inversa. Aquest diumenge, doncs, concert de Nadal de Qolibet Grup Coral.
I la farmàcia de Guàrdia, avui dimarts 9 de desembre, és la farmàcia Terraple, que està al passets del Terraple, número 5. I recordem la defunció de la senyora Rosa Maria Tort Rubí. Tenia 101 anys i l'acte de comiat és aquest matí a un quart d'onze del matí a l'església de Sant Miquel. Ràdio Molins de Rei 91
Vols estar al dia de l'actualitat més rengou? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Si escoltes dir John Williams et ve al cap la guerra de les galàxies.
Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música amb 8 mil·límetres, amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis. Cal Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i efectivitat. Ah, sí? El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Un espai còmoda i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove. La ràdio nostra.
La cançó del dia amb Fermín Arrecio. Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui es diu St. James' Infirmary. St. James' Infirmary és una cançó que parla d'algú que arriba a la morgue, perquè St. James' Infirmary era una morgue, i troba ja el cos de la seva persona estimada, i juga una miqueta amb la part tràgica de la mort...
amb la bellesa del cos a sobre del marbre fred, i bé parlar de tristor i del sentiment de pèrdua. Us he buscat una versió que fa una cantant francesa que m'agrada especialment, que és Colette Manyí,
Ella va començar fent cançó protesta, però al cap d'uns anys d'estar cantant va abandonar-ho i va començar a fer frillas, va fer sol, però sobretot es va adintrar molt en el llast i fa aquesta versió del Saint James Infermary que vull compartir amb vosaltres avui. Espero que us agradi.
It was down in Urge's bar room. On a corner by the square. The drinks were served as usual. And the usual crowd was there. On the left stood a McSullivan. His eyes were bloodshot red. He turned to the crowd around him.
I saw my baby there, stretched out on a long white table, so sweet, so cold, so fair. When I die, please follow me.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
Comencem.
Avui, sense el José Polo, que el tenim per motius de feina a la Cambra de Comerç de Barcelona, amb una roda de premsa, què passa? Que el Paco porta... Hi ha una llibreta molt petita, avui. Cada vegada va reduint, diguem-ne, els apunts. La despesa. La despesa, eh? Benadal... Benadal... No, és que he sortit a córrer cuita de casa avui. M'he dormit, que no és normal. No és normal, eh? Jo sempre m'aixeco a les 7. No fa falta que posi el...
El despertador... Inclús cap de setmana, també? Sí. Sí, eh? Sí. Les rutines. Sí, sí, sí. El rellotge. El rellotge biològic, no? Els ritmes circadians. Sí, exactament. Les persones tenim un rellotge intern. Sí. I, per tant, no entens si és dissabte o diumenge. D'acord. Sí, sí. Jo a les 7 em desperto, home, si algun dia... Deu que s'ha d'allumni molt tard i tal. Però, malgrat tot...
Jo l'he observat, és una anècdota. Jo tinc dos gossos. Tenia un, però la meva filla es va cada un, se'n van a viure a noción, i al final tinc dos. Cosa típica, no? Però els gossos no tenen aquest rellotge que tenim nosaltres a la pulsera. Ells tenen el seu rellotge propi, i ho he notat perquè els donem el halal a les set de la nit, del vespre. Hòstia, quan són les sis que eren les set, ells a les sis ja...
I aborden. I quan és... És a dir, ells tenen un rellotge que no té res a veure, però són clavats. Jo si vull saber l'hora, que em coincideix a l'horari, anem a dir, de rellotge amb el seu, sé exactament l'hora que és. I quan varia sé que és una hora abans o després. Tots els mamífers tenim aquest rellotge. És bestial, eh? Sí.
per tant, ho puc compartir amb els goril·les, els gossos, etc. I a més a més és interessant saber que si el rellotge s'altera, i en som coneixent, a mi em passa el mateix que li passa al Paco amb una hora d'avançament, i em llevo sempre, em desperto automàticament a les 6, sense despertador, sigui quin sigui el dia de l'any, i quan hi ha el canvi horari aquest que ens obliga, quan ens toquen...
Doncs aleshores, si el rellotge aquest pateix una alteració, posem-hi termòmetres i mesures. Són senyals d'alguna cosa. Jo tenia un gatet que era encantador, de molt bon caràcter, i recordo que si ens dormíem una mica, ell venia i amb la puteta, però amb molta delicadesa, em tocava el cap.
I em despertava dient, tinc gana. Clar. Són exactes. Els dos, eh? Els dos clavats. Bé, anat bé el cap de setmana llarg? Sí, sí, sí. O celebrar la Constitució? No. No, eh? No, jo tampoc. Tu tampoc, eh?
No, jo vaig enviar un correu a uns amics que tenen el sentit de l'humor i els hi vaig recordar jo què va dir el Ferran Seté. I tots junts per la senda de la Constitució. Per cert, avui, que no ho sabia, 9 de desembre és el Dia Internacional contra la Corrupció. És una jornada que es commemora cada 9 de desembre des de 2004, proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides. No vols dir que deu ser el Dia dels Sants Innocents? No.
Això demostra que aquests dies no serveixen per res.
Això es va aprovar a l'Assemblea del 31 d'octubre del 2003 com a part de l'adopció de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció, que va entrar en vigor el desembre del 2005. És el primer instrument jurídic global destinat a combatre la corrupció en totes les seves formes. Té com a objectiu sensibilitzar la comunitat sobre la importància de lluitar contra la corrupció, un fenomen que afecta a les institucions democràtiques, afecta també de forma negativa el desenvolupament econòmic i perpetua la pobresa
i la inestabilitat a les societats, segons la informació oficial. L'Assemblea General va sol·licitar el secretari general que designés a l'oficina de les Nacions Unides contra la droga i el delicte com la secretaria per la conferència dels estats a parts de la Convenció.
Bé, es celebra cada 9 de desembre amb el fi de sensibilitzar com molts dies internacionals. Estaria molt bé que el dia internacional de la corrupció, el 9 de desembre, tots els corruptes anessin a la presó. Això seria un dia gran. Ara, només dir això no serveix. T'ho imagina, és el dia de la... Oi que és el dia de no agafar la bicicleta i ningú l'agafa? Doncs el dia de la corrupció, tots cap a la gàbia, tu. Seria fantàstic, eh? Em sembla que no passarà, això.
Home, seríem cent anys fotent gent a la persona. El que passa és que la gent, quan parlem de corrupció, ens venen imatges, no? Tindria que fer-se un reset
i pensar que la corrupció és més àmplena del que sembla, i que potser al costat nostre hi ha coses de corrupció, i que potser fins i tot nosaltres hem fet alguna cosa a la vida...
que podria ser de corrupció. Això de la corrupció, les societats que acampen molt la corrupció, és perquè té èxit a nivell social. Home, no és corrupció, però hi ha una forma legal, mig sospitosa, que no acabes de sospitar, que són els comissionistes. Els comissionistes. Jo és una figura que mai he entès.
És a dir, és un tio en contacte, és un comissionista. I el que fa és una mica de lampista, junta canyeries, no? I per fer-ho, perquè un comissionista no porta res.
Simplement cobra una part de... I què fa? Juntar gent que un necessita vendre, per dir alguna cosa, i l'altre necessita, doncs, el servei. I el tio es fot pel mig i cobra una comissió. És una forma, no dic elegant, és una forma legal, però a mi em sona aquest tipus de treballes intermitjos, aquests lobbies, aquests halls, tots aquests... És molt fotut una societat que viu de contactes, perquè els contactes, la gent que viu dels contactes, no produeix res.
I a partir d'aquí hi ha tanta gent que viu de contactes dins de la legalitat, eh? Sí. I fora de la legalitat, evidentment, que, hosti, això és un punt d'aquells raro, eh? Mira, pensem... Ara estem parlant de l'actualitat i tal. A Alemanya va haver-hi un escàndol brutal als anys 60.
que estava explicada a l'empresa Logit. Home. Que és on... Hi ha corrupteles, corrupteles, i corrupcions... Va ser un contracte de la fabricació, bueno, de l'ús d'un caza, el Logit 104. Però, clar, la cosa es va complicar, perquè era un avió
que va provocar que caigués com 150 avions d'aquest tipus i es van matar 120 pilots alemanys. I clar, tot va anar rodant i acaba esclatar que clar...
van morir tants, clar, la gent, com pot ser, i què tal, què tal. Al final es va descobrir, i era un pelotazo, però anem a veure, a la Guerra de les Malvines, un dels destructors anglesos que van enfonsar els argentins, el Cefilo, em sembla que és ella, després es va descobrir que no s'havia fabricat com es tenia que fabricar. Bé, a Anglaterra, eh? Que no portava el que tenia que portar, és a dir...
El de la corrupció és molt àmplia, i sobretot el que m'empreny a mi és que a vegades n'hi ha corrupcions d'aquestes, més de petit comitè, més... que l'espacient penal. A mi el que passa és que la generalització, l'ampliació de que quasi tot o molta cosa és corrupció...
i de fet és universal, i de fet afecta a tots els estats, a tots els països, tots els règims, totes les històries. No m'agrada, en el sentit que... Podria estar-li com un... Això ara està de moda, no? Una línia vermella. Sí, les línies vermelles. Que van oscil·lant cada vegada. Evidentment, n'hi ha llocs més... Aleshores, jo he de dir, escolta, per mi una línia vermella és que el diner que és de tots, és el que diu vostè...
en aquest país abunda i sabem que segons quins estats i segons quins règim també hi abunda després resulta que comissionistes allà un dia en deia un en plan no sé si en sèrie o en broma la corrupció comença quan tu vas a comprar a una botiga de pernils 100 grams de pernil i et diuen miri escoltis que passa una mica n'hi ha 120 i tu dius deixi i la picaresca
i la de la picaresca que tan propera a la història dels segles XIX i XX d'Espanya i no sé si també ara. Clar, tot és corrupció. No, escolti'm, miri, línies vermelles, és a dir, picaresques, comissionalistes, moltes coses, però quan el diner és de tots, i vostè que és el gestor d'aquests diners se'ls queda, per mi aquesta és la de què ha d'anar a codi penal i, com deies fa un moment, cap a la presó.
I això que els mecanismes s'han fet més sabers, no? L'administració, per exemple, Josep, de quan hi eres tu al principi dels 90, ara, suposo que hi ha hagut canvi a millor, diguem. Una cosa és aquesta, els canvis normatius. Els canvis legislatius, canvis juridis, canvis de moltes menes. Efectivament, en normes, en ordenances, en lleis, en decret lleis, el que vulguem. Aquí i més enllà d'aquí.
I és el desplegament que fa la Unió Europea de normativa. També em deia, saps què? El reglament dels ous del pollastre té 125 pàgines. Made in Unió Europea. S'escriu molt. Exactament. Aviam, sí, d'acord. Però resulta que, tot i així...
Tot i així. Tot i així. Amb la llita popular aquella, la llei feta a la trampa. Hi ha casos... Hi ha llibres, tot això. Hi ha casos molt interessants, com per exemple que el reglament que desplega les lleis... Bàsicament sempre les lleis tenen un reglament que les desplega. A vegades una llei s'aprova en el Congrés de Diputats d'Espanya i al cap de dos anys no s'ha aplicat absolutament res. Quan preguntes com és que no s'ha aplicat, diuen que el reglament no s'ha fet. Doncs no s'ha publicat en el Boletín Oficial de l'Estado, en fi...
Hi ha ocasions en què el reglament contradiu la llei. Hi ha un llibre d'un catedràtic de la competència de Madrid que ho expliquen els diferents exemples que s'han produït.
és a dir que el paper és el paper el paper ho suporta tot, mai protegeix el paper pots escriure el conte que vulguis en canvi la realitat és una altra història això que s'ha explicat els comissionistes l'altre dia ho estava parlant amb una persona i deia, no, en tal empresa el focus de la corrupció i de tot això era la secció de compres i puc explicar perquè jo tinc
Un llibre del registre d'una empresa que posa 1.975. Quatre cartolines costaven com a màxim 10 pessetes. Posa 8.000. Ho tinc, eh?, el llibre del registre. I parlàvem d'això. I aquesta persona em va dir, no, sí, el que vam fer als anys 80...
és que el servei de compres no podies estar més de 3 mesos. I els anaven canviant. Jo recordo, jo he treballat per la CEAD, he fet campanyes per la CEAD. Sí, no? I nosaltres teníem una relació brutal amb el departament de compres, claríssimament. Els de màrqueting t'aprovaven, però els de compres beneïen. I vaig enganxar una època, hi havia un tio que es deia López, que li deien el Super López,
Un tio molt curiós. Després va acabar fatal, no? A l'Ira Hortua. A l'Ira Hortua, exactament. Però li deien el Superlópez. No sé per què. Sí, sí, sí. Va acabar fatal. Jo sé com funcionava. Absolutament tenia que ser d'una transparència absoluta, no? I ho era. El que passa és que mai sabies exactament... Mai sabies per on acabava tot el tema aquest. O sigui, d'on es retallaven a tu, d'on pujaven a l'altre... Era una cosa una mica turbia. Però eren duríssims, eh? L'apartament de compres de SEAT era d'un rigor...
on ens demanaven... A mida dels calçotets, s'ho demanàvem tot, no? I era molt dur perquè hi havia lluita entre màrqueting i compres. Màrqueting, potser, volia treballar amb una productora determinada, amb una agència o el que sigui, concurs, diverses presentacions d'agències... Vull dir que era un filtre... Jo crec que si s'aplica bé, i jo crec que ho aplicaven bé, era bo. El que passa és que aquí no estem acostumats a això. Aquí, fins i tot els concursos i tot això...
no ho dic per la SEAT jo hi he estat presentant un concurs
una campanya i ja l'estava rodant una altra agència. Dius, hòstia, però això com pot ser? Doncs passa. Sí, és que allò dels concursos, allò que un dia vaig explicar, jo he tingut algun amic, alguna amiga, que ha tingut problemes a l'administració pública amb els concursos perquè se li donaven el mateix que havia fet malament la feina, però se li tornava a donar perquè ho faria un preu, que no podia ser, era baratíssim, i només el responsable econòmic es mirava...
El preu, baratíssim, i els tècnics, però si aquesta gent treballa malament, és impossible que ho facin amb aquest preu, o s'estan enganyant, si ho fan, ho faran una tifa, i tal, i es va jugar al puesto, i al final va guanyar. És que tot això és curiós. El dels concursos, no el dia que algú hi fiqui la mà.
Uf, si estem parlant de corrupció i coses rares, el tio que foti la mà... Bueno, treurà la calavera, només treurà l'os perquè se li hauran menjat, només posar la mà, no? És tremendo, els concursos. Jo parlo només del meu sector, eh? Nosaltres no ho sé, el meu sector és una cosa. Sempre treballen els mateixos, sempre són els mateixos, és a dir...
No pot ser que sempre siguin els mateixos els que guanyen durant un temps. I quan canvia, segons qui canvien, són uns altres. Molt difícil. El que passa és que hi ha marcs, això que dèiem abans de les lleis, de les normatives, quan un estat o una empresa té, diguéssim, unes regles poques i clares, amb molta transparència, es dificulten totes aquestes pràctiques estranyes. Evidentment.
Però una de les característiques, això està molt ben estudiat per les escoles de negoci i tal, una de les característiques dels estats burocràtics i dels estats excessivament burocràtics, això vol dir molta normativa, normativa que contínuament canvia, necessitat de molts advocats per interpretar les normatives mercantils, fiscals, etcètera. Aquí està la porta oberta de... Mireu,
Una pura anècdota, no sé si patètica o divertida. Durant un cert temps jo havia de mirar cada dia el Boletín del Fidel de l'Estado i el DOC, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, perquè tenia unes responsabilitats directives en el món de l'educació, i un dia em trobo en una d'aquestes publicacions, el DOC,
que deia que era la correcció d'errors d'un decret que corregia errors, d'un decret que corregia errors, d'un decret cinc vegades corregia errors. O sigui, si havies d'anar a buscar aquells cinc documents i allà en què passava, allà al DS t'havia passat i no havies fet la feina que s'havia de fer, que era matricular 30 estudiants, posar notes a molts estudiants, etcètera, etcètera, etcètera.
espectacular. Llavors, quan t'expliquen el que és un estat burocràtic, resulta que és la porta oberta a tot això. I aleshores això no només té conseqüències en el món de la corrupció i en el món de la picaresca i en els relatoris programats de diners, sinó que té conseqüències en totes les bases.
És a dir, la gestió dels decrets, ja és la gestió dels concursos, la gestió dels concursos de places, no només diguéssim concursos econòmics, en què es posen a conèixer que es prepara una obra, que es presentin els que la volen fer, i que diguin a quin ple ho fan i en quin termini i tal, igual. No, no, simplement allò de dir un concurs de canvi de destinació dels funcionaris jurídics o els funcionaris educatius, etcètera.
Mare de Déu. Tota la manera de remenar les coses des de darrere de les cortines. Això és un estat típic. Catalunya i Espanya té aquest model. Ja sabeu el meu terrenar i els països del nord d'Europa tenen l'altre model. Lleis d'educació. Aquest és el meu sector. Articles de la llei d'educació de la llei d'educació de Catalunya, articles de la llei d'educació de la llei d'educació d'Espanya, que cada cop que canvia el govern de Madrid.
Articles de llei d'educació del govern de Suècia.
Però ja està, una cosa són 10 articles, altra cosa són 150 articles. No sé si era un filòsof o un politòleg, un tio d'aquests, i m'agradaria recordar-me'n el nom, que va dir, diu, quantes més lleis té un país, més injust és. I em va fer gràcia, no? Podria dir una altra cosa, que quan tens lleis i no les compleixes, mira, quan va sortir allò que van dir que les tendes, els comerços... Sí...
de la ona de calor i tal no tenies que tenir l'aire condicionat a tope i la porta oberta bueno, però és que feia 4 anys que estava feta la llei i ningú de forma popular s'ho passaven pel forro a veure això parlant amb italiens i tal m'expliquen coses d'aquest tipus i tal quan una societat no respecta de forma massiva les coses malament
Malament. Però el problema, Paco, és culpa de la societat, és a dir, dels individus, o és culpa del gestor i del director dels individus? No, no, no, es crea... On està la responsabilitat que passi això? Es creen moltes coses. Per exemple, està augmentant en molts països. Espanya no és el pitjor d'Europa i tal. Són estudis no fets a Espanya, fora i tal. L'augment del pagament en negre...
Itàlia és un escàndol, el pagament en negre. Gran part de les coses es paga en negre. I està augmentant també altres països, del nord i tal.
Quan no respecten les normes, i a Espanya tenim una tradició de no respectar les normes que ve d'antic. Evidentment vam tenir 40 anys de franquisme, l'altre dia ho explicava, la barriada de la zona franca, la barriada de Sant Cristòfol, es va aixecar i es va construir sense el permís de l'Ajuntament.
I l'Ajuntament, amb molta cura i tal, a finals dels 60 o tal, li va dir a la seta, escolti, podríem demanar el permís de la barriada que han fet? És a dir, aquests 40 anys van ser realment espectaculars i tal, evidentment. I això ens ha marcat, eh? Ens ha marcat. Ha quedat una pàtina de camp i qui pugui bastant curiosa, bastant curiosa.
El que passa que més enllà d'aquestes coses generals que estem dient, això pot acabar sent d'una extrema crueldat. Allò quan arribes a baix, quan arribes a la base, quan arribes al treballador de peu, quan arribes a la família... Mireu, he conegut ara fa pocs dies un cas...
Es tracta d'un treballador, un enginyer informàtic, és a dir, per tant, no tenim a darrere quan se vulgui, diguéssim, que ha fet una FP-4, que dic jo, que vol dir que no ha aprovat res, ni el batxillerat, ni l'ESO, sinó que és un enginyer informàtic. És a dir, que per tant ha fet enginyeria i ha fet matemàtiques informàtiques. Estem davant d'un estudi superior i un tio potent. Té el de la síndrome d'Esperger.
Perfectament diagnosticada amb informes mèdics, etcètera, etcètera, etcètera. L'empresa contentíssima amb ell perquè l'eficàcia i l'ordre són els que fa la feina. Però, dintre, per tant, d'aquest saber fer la feina bé, detecta que determinades factures estan doblades i triplicades.
al llarg dels últims mesos, una factura que es fa al mes d'abril i està fet al mes d'agost. Ho comunica el seu superior Gerard, que això era mig matí. A la tarda era acomiadat. És tremendo. Saps una cosa que em va explicar el responsable? Naturalment, perdó un moment. A les 24 hores tenia una altra feina.
perquè la seva capacitat de fer front d'aquesta capacitat matemàtica i lògica que poques persones tenen és conegut en el sector i de seguida li donava una altra empresa però li va passar aquesta setmana parlant d'això de coses d'enfermetats i el món laboral i això m'ho va explicar el responsable de la seguretat social que hi havia estava Martorell i tal, un senyor encantador
I em va dir, mira, les Enfermetats Laborals Espanyoles a Espanya, és una llista que es va fer a finals dels 70, al començament una altra vegada de la democràcia i tal, i és una llista tancada, i no s'ha canviat mai, no s'ha canviat mai, només s'ha canviat d'una vegada.
per aquella empresa tèxtil de València que es van posar moltes treballadores i tal, i va ser tal l'escàndol que es va... però a Espanya les malalties laborals estan tancades. I tenim la mateixa llista des dels finals dels 70. Ja em posava exemples d'altres països, i em recordo que m'explicaven a Alemanya, diu, si tu tens qualsevol malament, va ser un tribunal,
i ell és el que decideix si aquesta enfermetat és una enfermetat laboral. La qual cosa, ell deia, em sembla, no és perfecta, però és molt millor que la que tenim aquí. És a dir, n'hi ha quantitat de coses, n'hi ha quantitat de coses, que després no surt a la premsa, i jo no entenc gent que tindria aquesta al cas...
no posin sobre la taula que això s'hauria de canviar, perquè és un escàndol, tenim un sistema absolutament obsolet. És d'això que em queixo, que l'esquerra catalana i l'esquerra espanyola, no pas per ser originals, perquè segueix amb això altres esquerres europees o internacionals, no posa el dit a la llaga sobre aquests temes.
que seria la millora de les condicions de vida dels treballadors i dels classes populars. De tothom. De tothom, d'una manera general, en efecte. I, en canvi, posem el dit de la llaga al voltant de coses que deixen perplexes a la majoria dels ciutadans, que diuen, escolta, si jo en arribo fent el de més, vol dir que el problema és el que vostè m'està plantejant en el Parlament. I no vull dir coses d'aquelles que després em diuen que vostè és molt conservador, és molt...
No, no, jo ja admeto el matrimoni homosexual, admeto moltíssimes coses, admeto el que no se sap un senyor, si és quin genera té, o si és una senyora, jo ja admeto moltes coses. Però segur que són aquestes les que hem de posar com a centre de les activitats de les esquerres catalanes i espanyoles, les que teníem fa 10 anys, les que tenim avui. Resultat d'això, no ho sé, la dreta cada dia és més poderosa.
Total, per anar tanquant el tema, a quines conclusions podríem arribar? El respecte a la corrupció, és a dir, no n'hi ha prou en anar fent lleis? Les lleis no eliminaran la corrupció. Perquè és intrínseca a la persona humana, això? No, el que s'ha de potenciar és l'ètica. És a dir, s'ha d'ensenyar ètica i s'ha de formalitzar l'ètica i promocionar l'ètica.
Les lleis només serveixen en molts casos per incomplir-les sense donar-te'n compte. Jo estic segur que molts dels que estem aquí estem fora de la llei, com a mínim un cop al mes, sense donar-se'n compte. Per què? Perquè hi ha tanta literatura i tanta jurisprudència, no sé si arriba fins i tot a jutjar, perquè a vegades no poden jutjar una llei perquè encara no té la normativa. Estem rodejats de lleis...
I les lleis el que són són coercitives, són punitives. No són lleis per promocionar A, sinó són lleis per castigar a qui sigui. Aleshores, és fotut. No tindrem un arregle fins que no tinguem realment...
un concepte d'ètica, un concepte de moral, un esprit crític, és a dir, això és el que millora la societat. I això, al contrari, no estan potenciant, estan traient filosofia dels col·les. Hòstia, una gengadura que et fa pensar l'entreta. És a dir, anem al revés. Suïssa té més lleis que aquí, eh?
El que passa, bastantes més. Conec suïssos i tal. Però es compleixen d'una manera impecable. Exacte. Des del paper a terra fins a la vida dels trens. A la vida quotidiana. A la vida quotidiana. Perquè la corrupció comença per la vida quotidiana. Si la vida quotidiana...
Doncs els de dalt, els taurons, ho tenen més fàcil. A la vida quotidiana, jo tinc una mica, els anys 70 el van expulsar de Suïssa per no pagar el bitllet de l'autobús. Pobre xaval, era un tio maquíssim i tal, estava allà, no tenia un duro i tal, i allà es va colar...
l'autobús i el van enxampar i el van expulsar que va ser tota una història perquè el van expulsar de Suïssa cap a França i els francesos no el deixaven entrar i llavors es va posar al mig de la frontera al mig i va dir, bueno, us poseu d'acord? puc tornar a entrar a Suïssa? els que van cedir van ser els francesos, passa, hombre, passa els suïssos van dir, tu no entres més enllà de l'anècota
Quan es crea una societat que n'hi ha poc respecte amb l'ètica, la real, no sé què, el que deies tu de tirar un paper a terra, és a dir, malament anem. Malament anem perquè després els de dalt, els taurons de dalt, els que realment juguen fort amb la corrupció, ho tenen més fàcil.
Ara hi ha un bon exemple d'això. Està aprovada la nova llei del tabac, dit així, la nova llei del tabac. Està aprovada pel Consell de Ministres i aprovada pel Congrés de Diputats. Està aprovada a Espanya. I Catalunya està dintre d'Espanya, per tant, està aprovada a Catalunya. Almenys de moment. I aleshores resulta que, clar, segons això, per exemple, no es pot fumar les andanes de totes les estacions, de tots els edificis del transport públic...
No es pot fumar les parades a la via pública del transport públic, no es pot fumar les terrasses. Bueno, aneu a veure les terrasses d'aquí a la vila, que és el que passa. I si preguntes als senyors que serveixen els cafès, els restauradors, els bars, la immensa majoria no en té ni idea...
i alguns, pocs, sí que la saben i diuen, però encara no s'ha publicat el BOE i poden passar anys que es publiqui el BOE perquè precisament ja es va aprovar amb un gran debat polític i d'altra banda se sap que cada cop que fas una llei que té aquestes característiques que definies Movei Xavier, que són restrictives, que prohibeixen, que penalitzen, etcètera, resulta que, clar, aquesta llei serà polèmica, perdré clients, tindré bronques, doncs, xix, silenci, no fem res, que no canviï res.
Després, la despesa sanitària que provoca malalties del tabac, això com que va a pressupost públic de tots, viva la Pepa. Això és una societat en què efectivament no domina el criteri comunitari, no dominen els valors de l'ètica i de la...
I, en canvi, dominen els valors del Picaresca i dominen els valors del negoci immediat i ràpid i màxim possible, no? Bé, com vulguem. Aquesta és la societat que tenim, que algú es plantegi canviar-la està molt bé, però avui per avui no s'ha pogut fer. És molt diferent fer unes normes de convivència
Jo crec que les lleis es fan perquè la manera de funcionar de la gent, del poble, de les ciutats, del que vulguis, tinguin unes línies vermelles, tornem a ser-hi, de dir que evidentment això està prohibit. El fet de prohibir cada cop genera menys eficàcia. En canvi,
explicar i entendre genera més coses positives. És a dir, no estem en una societat didàctica vers el que significa un comportament col·lectiu, sinó que estem en una societat coercitiva, impunitiva, que el que et fa és castigar-te cada cop que fas alguna cosa que, teòricament, afecta una norma de convivència. A partir d'aquí, és molt millor entendre's el típic que es diu. És millor saber per què no has de tirar un paper al...
al terra, és molt millor saber per què no, i la conseqüència que porta, i el fet comunitari que significa, que dir, tira un paper terra, em foten una multa de 500 peles, ai, 500 euros. Les lleis prohibitives, coercitives i punitives, l'únic que fan és generar més picares que encara.
Perquè dius, home, si jo tinc que pagar, penso no pagar, si tinc que fer això... En canvi, si la gent pren consciència del que és viure en comunitat, en un col·lectiu, les coses canvien. I això és el que fan els nòrdics, perquè ara estic llegint molt sobre Noruega, i m'estic quedant parat. No, de Noruega. No fa falta anar-te'n. Jo navego una cosa que van dir a Noruega i vaig dir, hòstia, això m'agrada. I he estat entrant i tal. I vaig entrar al Japó, també.
Pensa que els japones quatre primers anys o cinc primers anys d'educació no estudien res. Res, anem a dir, de matèries.
estudien comportament, els obliguen a netejar l'escola, a nivell d'higiene, els obliguen a... És a dir, cuidau perquè els japonesos, ben petitets, ben petitets, ben petitets, no agafen un llibre per estudiar ni matemàtiques, simplement comportament i normes socials. I tu vols dir que hauríem d'aplicar-ho aquí, també, això? No sé si ho hem d'aplicar o no, però que a Japó... Com em deia la meva amiga Isako, japonesa, aquestes normes socials són...
La pera. I a mi em sonen i me la pera. I no sé si funcionen o no funcionen, perquè jo veig l'educació que hi ha al Japó. I veig l'educació que hi ha aquí i, escolta, em quedo amb el Japó. O em quedo amb els països nòrdics. Només mirant la gent. No sé si és per això o no. Però tenen un sentit de comportament col·lectiu
docent, que aquí no en tenim. Ahir, mira, vaig haver d'agafar un autobús per tornar a la vila, que era un poble proper, i en un determinat moment el conductor de l'autobús va haver de frenar de cop, perquè hi havia hagut un petit problema, en aquest cas amb un patinet d'aquests elèctrics, i em va fer molta gràcia la frase del conductor de l'autobús. Diu, no són més tontos perquè no es preparen. Ha, ha, ha.
el vaig trobar, el corrent, imaginativa... Un punt bon. Sí, exactament, de dir, ostres, és molt bona aquesta frase. Té que hi ha ironia bona, eh? I aleshores dius, bueno, aviam, jo calculo que al voltant del 40% dels vehicles individuals, entre ells els patinets elèctrics, les bicicletes, els conductors, efectivament, contra direcció...
per les voreres, no respectant mai cap semàfor. A Barcelona és espectacular, però brutal. I no veig pas que el senyor Cuivoni s'esquerressi gaire que la Guàrdia Urbana de Barcelona posi en marxa uns mecanismes de posar ordre en tot això. En canvi, per exemple, veig la senyora Hidalgo, l'alcaldessa de París, que va posar ordre en tot això, i referèndum, els ciutadans voten i el patinet no corre pels carrers de París. Exactament.
diu, bueno, el patinet és que és el vehicle dels pobres. Ai, ai, ai, que això és aquella excusa que dèiem abans, que serveix a l'esquerra per dir que són molt progressistes, i en realitat el que estan fent és anar convertint el ciutadà en un ciutadà emprenyat. A França sí que hi ha patinet. S'estan fent ciutats antipàtiques. Escolteu, a moltes ciutats franceses diuen patinets i tal. El que passa és que algú es fa servir el que he vist jo i he anat a bastant de ciutats. La gent no es passa amb el patinet. No trobaràs un ungolari
I, per cert, no és Barcelona precisament la que... Perquè gent de Barcelona, gent de Barcelona, quan ha anat a altres ciutats del voltant, el que es queixen és que Barcelona es controla més que altres ciutats del voltant. Per cert, aquí a Molins de Rei hi ha alguns nobularis que són la pera. I continuen fent de nobulari. Això que has dit del tabac és curiós que...
fa com 7 o 8 anys, a Galícia, això ja s'ha fet, per exemple, no es pot fumar a les terrasses i tal. A Galícia, eh? A Galícia. Jo sou fumador, cap problema, no tal. És a dir, que a vegades hem de sortir i mirar el que es fa en altres llocs, perquè a vegades no ens donem compte que n'hi ha coses que s'han fet, i fins i tot a Galícia, a Galícia, a París, ni a Deslín, etcètera, etcètera.
Les coses van com van. I torno a dir-ho dels patinets, per exemple, tu vas a Toulouse i tal, i hi ha patinets i tal, però jo no m'he trobat, de moment, cap nubulari com els que em trobo ara. Que es permeti, per exemple, que es facin anuncios que certs llocs fan el trucatge del patinet perquè corri el doble,
punyeta, tanca aquest allà mecànic. No fa massa, perquè d'aquí em vaig quedar sobtat una notícia d'un individu amb patinet, per carretera, a 90 km per hora amb patinet. És que aquest tio és un suïcida, no pensa ni en ell.
Vull dir, si és un inconscient absolut. Això ho han fet en un taller mecànic, eh? Home, encara no s'ho ha fet el tio aquell, evidentment. Potser era millor parlar de Berlanga, que estàveu parlant abans del programa. Compte, eh? El Berlanga ara tindria un material estupendo. Sí, tant, tant. Un material estupendo, perquè a l'època de la censura ja li costava, però és que ara treu personatges de la política, de l'empresa, de tot arreu, no?
Llàstima, el Berlanga va durar poc o va néixer una mica d'hora, perquè l'època que ell va néixer era l'època postfranquisme, bueno, va néixer, va néixer cinematogràficament, i és una persona increïble, plasmava, eren documentals, el que ara es diu docuficció, ho va inventar ell, era fer una ficció d'alguna cosa que era realment un document, no? Tu veus el plàcido, veus, jo què sé, extraordinari, en un sentit de l'humor brutal.
Estava el magnífic guionista, que era l'Azcona. L'Azcona. I el productor, el Matas, va a triu, no? Però el responsable dels guions era l'Azcona, que era el Marco Ferreri, el Piscito i companyia, aquest italià, que són... El Verdugo, no? El Verdugo no, el Verdugo és de Baslangà, però el Piscito, per exemple, que és del Marco Ferreri, que va venir aquí, d'Itàlia, a finals dels 50...
I li van fer els guions, que són terribles. De fet, són més punyents que les del Berlanga. Per cert, el Berlanga va anar a la Divisió Azul, que som-ho deia. I va anar a la Divisió Azul perquè era un jove descerebrat i el que m'oblidava era sortir de València, que era un fàstic, i em vaig apuntar a l'aventura. Perquè fos franquista. Me voy a Rússia. És a dir, era un personatge realment curiós.
molt curiós. Ara, torno a dir, darrere dels barlangues, darrere d'aquests directors com el Marco Ferreri, hi havia una sèrie de gent, el guionista Lazcona, evidentment, però n'hi havia una sèrie de gent molt interessant. Però això passa amb totes les vessants culturals, és a dir, la potència del cinema realista, del meu realisme, del meu realisme italià. O ara penso, per exemple, algunes de la cinematografia de les novel·les, basades en novel·les negres de...
de Nord-Amèrica, aquells inspectors que estaven en unes oficines fosques, tot ple de fum de tabac, i arribava una rosa espectacular. Però, esclar, res que hi havia. Hi havia un senyor, un guionista, David David Mamet, en aquest cas, que deia quins diàlegs i quina meravella. Res, a veure amb les lletres de les cançons populars d'avui dia. I algú es va anar a la presó. Ara us ho explicaré. Un dia li vaig dir a l'Antonio, que recordés, els anys 50, el David Hammett,
El gran escriptor de la sèrie negra, aquest senyor, va passar pel macartisme, li van dir que tenia que dir qui eren els seus companys del partit i tal, i li va dir que no i van a la presó.
I altres, com Dalt el Trumbo, etcètera, etcètera, es van quedar sense feina, i fins que el Quip Douglas no el va tornar a contractar per fer Espartaco, quantitat de gent d'Estats Units, d'aquests escriptors i de guionistes, o van perdre la feina o van anar a la presó. I alguns, alguns, van acabar molt malament, com les Jan Sieberg,
que es va suïcidar, en el fons, perquè l'FBI li va fer la vida impossible. Ja que esmentes això, sapiguem que en aquests moments alguns intel·lectuals nord-americans estan marxant cap al Canadà, cap a Inglaterra, alguns amb amenaces de mort, i a més en declaracions que acaben de fer, en aquest cas de The Guardian, els diaris anglesos, les amenaces de mort s'han gestat a la Casa Blanca.
Ah, per cert, que avui llegim els diaris Llum Verda, la creació de centres per deportar immigrants a tercers països amb l'oposició d'Espanya, diu no n'hi ha prou per frenar les deportacions això ho llegim a La Vanguardia, també ho llegim a Lara que llegeixo textualment la informació del Gerard Fageda, la Unió Europea
ha passat de carregar durament contra les receptes en matèria migratòria que proponguen a l'extrema dreta a fer-se les seves. Els estats membres van acordar ahir, per una àmplia majoria, avalar l'obertura de camps de deportació d'immigrants fora de les fronteres comunitàries com els que Giorgia Meloni
ha creat sense èxit a Albània. A més, els migrants o sol·licitants d'asil no només estaran tancats en aquests centres temporalment mentre se'ls avalua el cas o se'ls envia a un altre país, sinó que també poden quedar-hi retinguts de manera indefinida. Per quant de temps? Quan s'omplin els camps,
Això és un brindes al sol. Com ho veieu això? Ho pagaran molt. Hi ha un escriptor i politòleg d'Itàlia molt bo, que ha vingut moltes vegades aquí, a Barcelona i tal.
Això és un brindis al sol. Mira, a la Meloni li ha sortit fatal, a l'Albània. Ha sortit fatal. I a l'Albània s'estan començant, la gent ha queixat el govern que ha fet aquest contracte, per exemple, això és un contracte, amb la Meloni. Ho pagarem car. Ho pagarem car.
Que és el que diu aquest italià, ho pagarem car, Europa ho pagarà car. Per cert, poden quedar-se en aquest centre cinc a dia, que és el pitjor, això. Sí, home, sí, perquè no... Bé, la pregunta que ens fas, Oriol, no ho veig bé. Gens bé, eh? I comparteixo el que diu el Paco, en el sentit que això no és la solució del problema. Això és arribar tard i malament. Sí, sí. I ens sembla que ho hem dit en altres ocasions en aquests micròfons. Deixem anar al principi. El principi vol dir d'on venen aquests emigrants i per què venen.
I aquí, a més a més, ara disposem d'estudis, estudis aquí, per exemple, en profunditat a Catalunya, i també en altres casos, evidentment, a la baixa de països de la Unió Europea, del per què venen, qui ve i què hi ha darrere de tot això. Aniria molt bé, per exemple, que en lloc de festes i eufòries i altres coses...
es poguessin fer a les televisions públiques, a les ràdios públiques d'Extremadura, de Catalunya, d'Espanya, punts suspensius, d'on sigui, els abans per explicar que no sé, que en Pateres només arriba al 5%. El 95% arriba amb avió. Clar. Aniria bé que es pogués explicar que de guerres, sortint de guerres terribles que hi ha al món, arriben al 2%. El 98% no ve de cap guerra.
I moltes més coses. I explicant el que realment hi ha aquí darrere i què està passant, descobriríem que, més que els elements militars i tal, aquí el que hi ha és un problema econòmic. Un model econòmic que té el país, Catalunya, que té Espanya, i que té la Unió Europea, i que té un model...
I a partir d'aquí, aleshores, és allò de dir, com que sabríem per què està passant tot això, seria possible que les mesures que planifiquéssim i programéssim poguessin ser diferents i poguessin ser més eficaces per aturar tot aquest procés. Però, clar, ara ens sobren els milions de pessetes, vaja, de pessetes d'euros, he quedat sorprès, no sé, 300 milions d'euros que el Govern d'Espanya ha donat al Caire perquè es faci el metro del Caire.
I queda molt sorprès perquè aquí a Rodalies els trens que ha d'agafar la gent per anar a Vic, fa dos anys que ja els hem dit que no hi haurà dos anys, no hi haurà trens, han de fer un transbord, tren, autobús, tren, per arribar a Barcelona a Vic, a Renoi. I en canvi resulta que ens sobren els milions per donar-los el mètode del Cairo.
Doncs, si això és possible, per què no ens plantegem l'utilització de molts milions, de molts mils de milions perquè no hagi de venir tota aquesta gent que està venint? Per què no ens plantegem un canvi de model econòmic d'aquest país que faci que no tinguem necessitat de portar cap aquí a milers i milers i milers de treballadors de sous ínfims, perquè, evidentment, els treballadors d'aquí no estan disposats a cobrar 800 euros per jornades de treball de 12 hores, que és el que passa en el sector por si,
Per tant, des d'aquest punt de vista, el sector porcí vol dir, el sector del porc, ara que el porc està d'actualitat. Per tant, és allò de dir, escolti'm, que tal si hi hagués informació? Que tal si hi hagués debat sobre els dilemes dels quants hem fet? Tot això està ocultat i, en canvi, efectivament, mesures d'última hora, mesures d'última fila, que no resolen, com diu el Paco, no resolen el procés i el complicaran encara més. Una petita pregunta que no m'estranyaria, perquè això és típic, això fa molts anys...
Moltes vegades es donen aquestes ajudes, ja sigui el metro de tal, i Espanya també va rebre el seu moment, i rep, i tal... Si Espanya no hi ha rebut el que ha rebut de la Unió Europea, ara no s'ho estaríem a veure. Escolta, l'any 1950 a la Seat es fa...
Entre altres coses, perquè el Congrés dels Estats Units dona un crèdit brutal que permet la creació de tal. Però el truco del mandruco, que ara vaig. Tu dones això, però per una altra vegada, per una altra banda, entra una empresa de l'estat espanyol a fer el metro. Això és típic, això és molt típic. Moltes ajudes que donava Alemanya, Estats Units, el Japó, etcètera.
darrere ve l'empresa del Japó, d'Alemanya, d'Espanya. Espanya està construint empreses espanyoles als Estats Units, d'infraestructures. Pots que parlem del parc del Bernabéu i del boletín oficial de l'Estat? No, no, no. Perquè aquest seria un dels grans misteris d'Espanya. Més enllà d'això, que anem a veure. Normalment, quan...
quan els xinos donen tal, després ve l'empresa xina i tal, que és part dels negocis, com funcionen les coses. Hi ha empreses alemanes instal·lades aquí que fins i tot reben, moltes empreses reben diners públics i tal, i es porten la gespa d'Alemanya. Mira, una empresa importantíssima a Europa, si no al món,
de construcció d'infraestructures és la del Florentino. Sí, sí. Florentino Pérez a Sud-amèrica està fent autèntiques obres, ha fet... Bueno, fa de tot, no? I a França. Al metro de Londres una parla de fe. I a França. I, bueno, és el que diu ell, mirem el palco del Bernabéu. Ja està. Amb això crec que queda explicat. I després, amb els temes... Allà és on hem de veure les càmeres a la televisió. No, els posen prou herois, això. M'explicaven que el palco del Camp Nou...
Perquè aquí som més discrets. Aquí som més discrets. Déu-n'hi-do, eh? I ho explica amb el responsable polític. Diu, no vaig tornar més perquè em posava els cabells de punta. Jo em quedo amb el palco del liceu que no existeix.
és l'únic teatre d'òpera que no té un palco real. Sabeu per què? Perquè la monarquia no ho va ficar ni un duro i ho van fer tots industrials d'aquí. Per tant, no hi ha el palco. Però si vol, dit aquesta anèdota, quan parlaven de la immigració... El de liceu també hi hauria moltes coses a dir. Però com a mínim... Si vols et comparo amb el que és, per exemple, l'equivalent al liceu de París, de Berlín, de Londres... A la sala dels miats, al cercle del liceu,
que jo he anat un parell de vegades, només, he convidat i no sé què, allà fan molts negocis, eh? Cuida't. Però el que jo dic, que des d'un punt de vista anecdòtic, si més no, o estètic, que no hi hagi palcos real, doncs, bueno, d'alguna manera hi ha una actitud de dir, ei, tu no has covalorat per res, una mica irreverent, ja està. El que deia de la immigració, jo crec que la palabra, el que defineix tota la situació, tot el comportament aquest,
que s'està fent, totes les lleis, tot aquest liu, és perquè no es veu des d'un punt de vista humà. És inhumà el que està passant amb l'immigració. Totalment inhumà. És a dir, no es parla de persones, es parlen de xifres, m'entens? O sigui, no hi ha un... No es veu que una família d'on vingui és una família. Són el número 3 de 30.000 milions i tal.
Què vull dir, això? La immigració tindrà difícil solució, difícil solució, perquè si no anem al lloc d'origen d'on proven, i no reglem l'origen, serà constant. És hipòcrita, perquè, per exemple, la Meloni està dient això, i van haver de demanar a Cuba
no sé si 5.000 o 3.000, una barbaritat de metges, perquè no tenen metges, ni infermeres, i ara estan dient que no troben conductors d'autobús, no sé on, va sortir la notícia aquí a Catalunya, i tindran que portar-los del Perú, on sigui. Som uns hipòcrites. Josep. No, però és que aquest és un bon exemple per veure com les lleis no sabeixen absolutament de res per resoldre els problemes. Ajuntament de Sant Cugat, que per tant no me'n vaig ara a l'estranger. Aquí al costat, aquí al costat.
Durant aquest any 25 i també l'any passat 24 detecten coses com aquestes. Cada dia, cada dia, de dia festiu no, però cada dia elaborable, es presenten a bona hora del matí quatre persones que presenten documentació que estan vivint a Sant Cugat del Vallès, que tenen treball a Sant Cugat o a les ciutats properes, i per tant que es volen empadronar. L'Ajuntament fa l'empadronament.
Un dels funcionaris del servei d'empadronament de l'Ajuntament de Sant Cugat se'n dona compte que cada dia són quatre, sempre quatre, gairebé que arriben a la mateixa hora, i van sumant tot el mes, i aleshores notifica aquest fet que li sorprèn als responsables. Naturalment, aquí entren els responsables tècnics i després els polítics. Bé, que hi ha darrere una xarxa il·legal de tràfic de persones, són falsos els papers de l'empadronament, són falsos els papers de la residència, etcètera, i està en estalla tot això. Clar, però què és el que passa?
que la llei diu que els alcaldes i, per tant, els ajuntaments estan absolutament obligats a empadronar aquella persona que presenta un paper, que viu en una adreça. Però com que no hi ha cap servei de control i de comprovació de tot això,
Ah, i qui ho ha de fer-ho? Resulta que les competències les té l'Estat. Però, clar, o no hi ha recursos o no hi ha voluntats. I el resultat és un desori, un desordre absolutament patètic. A mi fa anys... Per cert moment, algunes d'aquestes persones de Sant Cugat, o que feien aquest fet, presentaven que...
treballaven a Molina i alguns casos molt curiosos d'ells hi havia alguns que tenien doble empadronament perquè com que no està informatitzat que l'alta en un municipi signifiqui la baixa en el d'origen i això poden passar setmanes o mesos
Mira que s'informatitza ràpid i diligentment l'agenda fiscal perquè no puguem fer ni una sola transferència que no superi no sé quina normativa. I com és que no s'aplica aquesta diligència tan ràpida en informatitzar el servei de l'empadronament? No, és que ja hem d'acabar, eh? Les administracions estan connectades.
Jo diria una cosa, la picaressa és com l'aigua. Fins aquí. Xavi Garcia, Paco Prieto, Josep Genés, gràcies, que tingueu una molt bona setmana. A tots vosaltres. A vosaltres i a tothom. Adéu-siau i bon dia. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. Avui arrenca una nova jornada de mobilitzacions del sector del taxi a Catalunya. Aquesta hora comença l'aturada del servei convocada per Elite Taxi, que va acompanyada d'una gran concentració a Barcelona amb l'objectiu de paralitzar el centre de la ciutat. Amb la protesta, la principal associació del sector vol pressionar el Parlament perquè acceleri la tramitació de la llei del taxi anunciada al setembre. Segons el dispositiu previst,
Els taxis d'arreu de Catalunya comenceran a ocupar la Gran Via des de la plaça Tetuán fins al carrer Intensa. Un cop aquesta estigui plena, es buscarà estendre la mobilització al passeig de Gràcia en totes dues direccions entre Rosselló i plaça Catalunya. La concentració està prevista que es desconvoqui a les 4 de la tarda.
I un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinats pel director de l'IRTA, Josep Usai, lideraran a partir d'avui l'auditoria de bioseguretat als centres de recerca de peste porcina africana per avaluar si pot haver potencial risc de fuita del virus. El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, s'ha mostrat convençut que aquesta serà una setmana determinant per tenir més informació.
D'altra banda, ha confirmat que Corea del Sud accepta tornar a exportar port més enllà del perímetre infectat de 20 km, a diferència de la Xina, que manté el veto total a la demarcació de Barcelona.
I en mobilitat, la C31 està tallada a Calonge en sentit Palafrugell per les tasques de retirada d'un vehicle arran d'un accident. A la L902 al Macelles, un accident manté la via tallada però sense generar retencions. I finalment, a la C60, la Roca del Vallès, en direcció a Pesat-Granollès, també un accident talla un carril i provoca dos quilòmetres de retencions.
En aquest sentit, la Consellera d'Interior i Seguretat Pública, en Núria Parlón, presentarà aquest dimarts la nova campanya de conscienciació viària sota el nom per evitar accidents anticipat, adreçada especialment als motoristes. L'acció impulsada pel Servei Català de Trànsit utilitza relats ficcionats per mostrar de manera preventiva les conseqüències de les imprudències a la carretera. La campanya se centra en els comportaments de risc d'un col·lectiu especialment vulnerable i apel·la també a la resta d'usuaris perquè adopten una conducció respectuosa.
I pel que fa als esports, avui a partir de les 9 el Barça disputa la sisena jornada de la fase de grups de la Champions League davant l'Eintracht de Frankfurt Alemanya al Camp Nou. Els de Hans i Flick estan obligats a sumar els 3 punts si volen acostar-se a la zona alta de la Lliga. Pel que fa al temps, la temperatura canvia poc.
Tindrem una mica més de fred a primera hora, principalment a les fondalades del territori. Les màximes seran suaus, amb valors de 18-19 graus al litoral com a màximes i també les trobarem, aquestes màximes, amb 15-16 graus a l'interior i 20 graus a les Terres de l'Ebre i a l'Empordà. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 10.
Informació local. Aquesta setmana, el dimecres, 10 de desembre, es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans i justament coincidint amb aquesta efemèride, com és habitual, es fa públic el veredicte del Premi Memorial Josep Maria Sales i Pairó de reconeixement a iniciatives i projectes socials i humanitaris.
a les 6 de la tarda a la Sala Gòtica es farà la lectura d'aquest paradicte de la desena edició d'aquest memorial. I també demà dimecres, amb motius del Dia Internacional dels Drets Humans, una hora més tard, a la plaça del Palau de Requesens, hi haurà la lectura del Manifest, encendran espelmes, hi haurà poemes musicats a càrrec d'Eva Moreno, Xocolatada Popular.
Tot plegat demà dimecres. Primer lectura del veredicte a l'interior de la sala gòtica i després a la plaça del Palau més activitats. I també recordem que continua el mercat municipal la campanya de Nadal amb aquest Escape Market nadalenc, dos itineraris pel públic familiar per totes les edats, de fet, però molt enfocat als més petits per descobrir l'interior del mercat municipal. Fins al 19 de desembre que podeu fer aquest Escape Market cada dia a l'horari d'obertura del mercat.
I aquest dissabte al mercat fan un taller de cuina familiar, galets farcits, amb dues sessions, a les 12 i a la 1 del migdia. Les places són limitades i cal que feu inscripció prèvia a través d'un codi QR. I aquest dijous des de Remare, l'associació de malalts alcohòlics rehabilitats, fan un acte aquest dijous a les 6 de la tarda a la Federació Obrera amb titulat Prevenció i Tractament Rehabilitat.
de les addiccions. En parlarà la doctora Anna Maria Cuscó, que és metgessa i psicòloga. Un acte que té la col·laboració dels ajuntaments de Castelldefels, Sant Feriu de Llobregat i de Molins de Raí, que organitzen des de Remar aquest dijous a les 6 de la tarda a la Federació Obrera.
Recordem la defunció de la senyora Rosa Maria Tort Rubí. Tenia 101 anys i l'acte d'acomiat serà just d'aquí a una estona, a un quart d'onze del matí, a la parròquia de Sant Miquel. I la farmàcia de Guàrdia, avui dimarts, és la Terraple, que és el passeig del Terraple número 5. Ràdio Movies de Reis 91.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem amb testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins.
Diuen que tots els camins porten a Roma, però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot i nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar.
Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virolai. Virolai, l'escola a mida.
Bon dia i bona hora!
Les 10 del matí, pràcticament 10 minuts, seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 9 de desembre. De seguida saludant la regidora portaveu d'aquesta formació que és Esquerra Republicana de Catalunya, la Marta Espona. Amb ells farem l'espai de preguntes polítiques avui. Després tindrem el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement, per seguir parlant de la figura de Lluís de Requesens. Parlem del Renaixement. I a 3 quarts d'11, de Xifrant el món amb el David Lloberes,
per a veure quin és el tema que ens proposa avui aquí a l'estudi el tenim aquests dies aquí a Molins de Raí i després de les notícies de les 11 parlarem amb el Llorenç de Diego que era una mica la idea inicial que teníem fa dies per parlar de la pujada del pessebre al Puig Madrona això es va suspendre o s'ha suspès vaja degut a les restriccions de la pesta porcina però igualment parlarem amb ell d'aquestes i altres qüestions just després de les notícies de les 11 a l'espai de l'entrevista
Però ara anem a parlar de política. Marta Espona, bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Què tal, com estem? Bé, pesqueta en el carrer, eh? Sí, no? Sí, sí. Un dimarts que sembla un dilluns, però... Sí, sí, la veritat és que m'ha costat una mica situar-me i venir, però res, ja està, ja som aquí.
Molt bé, una setmana que començàveu, per cert, vèiem amb el regidor Ricard Vinyats assistint a aquesta festa que parlàvem divendres aquí al programa amb la gent de l'Associació de Paraguaians i Paraguaianes de Molins de Rei, que és aquesta celebració o missa en honor a la patrona del Paraguai, que és la Virgen de K.C.P. Exacte. Que vau assistir-hi, doncs, com en aquesta experiència... Ens van convidar. Entre altres coses, perquè una regidora d'Esquerra Republicana... Exactament, una companya nostra és
Paraguayana, la Patricia Cabral, i li feia molta il·lusió que hi anéssim, i per tant, ja que va ser possible, no s'han de menys, però hi ha les invitacions. I més, quan es tracta també de conèixer, de saber el per què o què representa per una comunitat determinada, en aquest cas la Paraguayana, una celebració com, en definitiva, la celebració de la Immaculada, no?,
malgrat que ells tingui aquest altre nom en guaraní, que pel que ens van explicar ahir, significa darrere de les herbes, si no recordo malament, arran d'una llegenda que explicaria l'origen també d'aquesta celebració.
Bé, em preguntes com va ser. Com va anar aquesta experiència, sí. Bé, va ser curiós perquè vam assistir a la missa, a la missa normal i corrent que se celebra el dia d'aquesta festivitat, a l'església de Sant Miquel, únicament que aleshores el mossèn va fer referència a la celebració de la comunitat paraguayana,
I realment els va felicitar per la seva religiositat i pel seu seguiment dels preceptes cristians i els va reconèixer com una important aportació a l'Església.
actual en aquest moment, en tot cas de Molins de Reis. Suposo que en un moment potser en què les creences religioses o estan en crisi o no són tan evidents com temps enrere, el fet que hi hagi una comunitat que sí que es presenta i es defineixi com a tal, evidentment per l'Església és un punt a favor i un punt atractiu.
En tot cas, el que es va comentar durant la missa, podem estar-hi d'acord o no. Personalment no estic d'acord amb el sermó que va fer el mossèn, però en tot cas això és una altra qüestió.
I després de la celebració de la missa, que va acabar amb una petita processó amb la figura de la ceba verge des de l'altar. És tan petitona, eh? Sí, sí, és petitona. Però bé, de fet, nosaltres aquí també en tenim moltes petitones, no?
es va fer com una petita processó des de l'altar fins a la plaça de l'església. Allà hi havia unes taules preparades i en un moment van improvisar un esmorzar amb begudes calentes, sobretot el caldo, que li diuen ells, que jo em pensava que era el caldo, i no, és una infusió molt bona, la veritat.
i després amb altres plats típics seus més propis d'esmorzars, potser que no pas de dinars o de sopars. En tot cas, el que em va realment sorprendre és aquesta religiositat que ells encara tenen molt dins seu,
i que potser nosaltres, per altres circumstàncies, ho hem perdut. En tot cas, és una característica i cadascú és lliure, evidentment, de seguir aquestes creences o no. Però, en tot cas, va ser una celebració i una estona molt agradable. Per sort, el dia ens va acompanyar molt més que no pas avui. Fèiem un sol i un cel preciosos i vam estar una estona esmorzant a la plaça de l'Església i
Es van cantar unes quantes cançons, també, per part d'una noia que no desconec el nom, però que tenia una veu molt bonica, i ja està, i aquí va acabar la celebració, i els agraïm molt que obrissin les seves portes perquè nosaltres també coneguéssim una mica com celebren ells aquesta festivitat. Crec que és important mirar d'entendre també com fan les coses altres persones que viuen actualment entre nosaltres,
i provenen d'altres països, òbviament amb les seves tradicions i la seva cultura en general, i està bé conèixer-ho. Una altra cosa és que ho comparteixis o no, però conèixer ajuda molt també a entendre de vegades determinades actuacions.
Bé, encetàvem ahir aquesta setmana amb aquest festiu, on, i ja ens ho apuntava la Marta Espona la setmana passada, Esquerra, organitzeu una presentació del llibre. Sí. Demà passat, dijous. Exactament, exacte, demà passat, sí. Demà passat, dijous. Estava desorientada.
amb una institució del món de l'educació que és Enric Larreula, no? Això mateix. Molt bé. Precisament, bé, m'agradaria primer de tot, en tot cas, explicar el per què de tots aquests actes que estem fent en el nostre local.
Crec que és bastant obvi que el nostre objectiu és obrir-nos a tothom, que tothom se senti còmode en el local d'Esquerra i que no s'hi facin únicament actes polítics amb els quals pots combregar o no.
sinó que es facin actes diversos, com dies enrere vam fer la celebració, entre cometes, del Dia contra la Violència Masclista, i ara aquesta presentació del llibre. I vindran més actes d'aquest tipus social, perquè creiem que és important que trenquem una mica aquesta barrera entre la societat i els partits polítics, i que
No se'ns ha de veure només com unes persones que estem tot el sant dia parlant de problemes i de coses que volem fer i de coses que canviaríem o de crítiques o de no sé què, sinó que també som una entitat i com a tal organitzem actes de diferents tipus.
perquè qui li vingui de gust sense cap mena de compromís, perquè no hi ha cap pressió al darrere perquè hagis de militar en la nostra secció ni t'hagis de fer no sé què, no hi ha cap pressió de cap tipus, senzillament l'objectiu de compartir una estona agradable amb altres persones de la vila que s'hagin sentit atretes per l'acte que fem en aquell moment.
I el d'aquest dijous, com deia, és la presentació d'un llibre. Habitualment estem acostumats a veure-ho a la biblioteca, ni molt menys l'objectiu és fer-li la competència, sinó que les circumstàncies van fer que coneguéssim l'Enric Larreula. El mes de juny, em sembla que era, donàvem els premis Caterina Casas i un dels premis que vam donar
va ser l'associació Amics de la Bressola per tota la feina que estaven fent de donar suport a les escoles de la Catalunya del Nord que van fer el pas endavant i un pas molt valent d'introduir el català en el seu ensenyament. I ens va semblar que calia retre'ls un homenatge i per aquest motiu els vam concedir un dels premis Caterina Casas.
Precisament, en el moment que ens vam conèixer amb l'Enric, va anar a fer una passejada pel Museu del Renaixement, i em feia gràcia, ara quan ho comentaves fa un moment, que deies que parlareu després amb el Damià, de la figura de Lluís de Requesens, doncs, quan vam coincidir amb l'Enric, em va dir, mira, vinc de fer una visita al museu, diu...
I m'ha recordat, diu, que un personatge d'una novel·la seva, precisament, era el Lluís de Requesens. I no és que la trama se situés en el museu, però sí que és un personatge que surt en un moment determinat. I a partir d'aquí vam establir una mica de relació, més això que diem des del punt de vista literari. I aleshores, al cap d'un temps,
em va comentar que tenia aquest llibre, Darrere nostre un riu de flors trencades, que és un llibre de l'any 1982, és a dir, no és un llibre nou, és un llibre de fa molts anys, però que s'ha reeditat ara aquest any 2025 i, per tant, ell n'està fent les presentacions. Segons em comentava l'altre dia, em deia que és...
el llibre del qual n'està més satisfet, perquè és el que recull més els seus valors, la seva visió també del món. I ens va semblar un acte que podia ser molt interessant amb ell, així molt directe, molt de tu a tu en el nostre local. A l'àmbit de la biblioteca, doncs,
imposa més, és un auditori més gran. Nosaltres el que volem fer és una trobada cordial propera amb l'escriptor, amb l'Enric Larreula, i, per tant, que ens expliqui una mica com va anar el procés o què recull.
i què defineix aquest llibre, i després la seva trajectòria, perquè realment és una persona que ha lluitat pel català tota la seva vida. Per tant, és una persona que en tronca totalment amb un dels valors nostres com a partit polític, que és la defensa de l'ús de la llengua. I l'Enric Larreula, des dels anys 60, que va...
a finals dels anys 60, que va començar a fer classes de català en un barri marginal de Barcelona a través d'Òmnium Cultural. Va formar part també de la nova cançó, escrivint lletres i cantant l'esmalcat que ell després no s'hi acabés dedicant. I després...
amb tot el seu ensenyament universitari que ha fet sobre la didàctica de la llengua, és una persona que realment ha posat, i això sense tenir en compte tots els llibres que ha escrit, ha posat la seva vida realment a disposició de la reivindicació de l'ús de la llengua.
De manera que per nosaltres és una persona molt interessant i ens va semblar també molt adient i molt interessant fer aquesta presentació al nostre local. Que ja dic, no té cap altra intenció més que passar una estona agradable amb un escriptor, escoltar-lo i a qui li vingui de gust, evidentment, comprar-li el llibre i si no, passar una estona molt agradable entre tots plegats.
Serà dos quarts de vuit del vespre, com dèiem, dijous. Exactament, el nostre local. Amb aquesta setmana prèvia al ple de desembre, que s'avança, com bé sabeu, perquè l'últim dijous... És molt cur el mes de desembre. És Nadal i, per tant, es passa el dia 18. Sí, perquè el dia de Nadal fer un ple ja seria una mica gros. Per tant, aquesta setmana comissions informatives. Aquesta setmana tenim comissions informatives, ja tenim els punts que hi anirà...
que hi aniran, perdó, falta que ens donin les explicacions, les explicacions vull dir les informacions completes. Bé, doncs hi ha punts que mereixen una atenció especial, com és un crèdit extraordinari, per tant una aportació de diners extraordinària. Suposo que amb romanents o amb moviments de partides, això és el que en tot cas ens hauran d'explicar i sobretot en què es volen destinar aquests diners.
I després tenim també la municipalització de les escoles Bressol, que també és un procés que ve de molt lluny d'una promesa del mandat anterior cap a aquestes escoles Bressol que actualment encara...
Són una cooperativa i que, per reivindicació del servei, del funcionament, de la situació de les persones que hi treballen, etcètera, es va creure convenient que realment passessin a ser municipals. I ara, en el ple anterior, vàrem aprovar precisament el reglament
de les escoles Bressol, que era una mica el pas previ, o un dels passos per poder fer aquesta municipalització, i aleshores ara arriba la proposta en ferm.
que, com m'he d'esperar, que l'assumeixi molt i vers. Aleshores, això és el que volem acabar de parlar i també de parlar... Perquè no sigui un calaix de sastre. Bé, ja veig que rius, perquè realment nosaltres hem comentat moltes vegades que atenció.
perquè realment el Molivers s'està convertint en una mena de sac on van a parar tots els encàrrecs i no descobreixo cap novetat si dic que a nosaltres ens preocupa que Molivers no tingui l'estructura suficient per poder donar l'abast de tots aquests serveis.
Si això es garanteix i realment això, és a dir, l'estructura i el funcionament de Molivers no va en detriment d'un bon servei de les escoles Bressol, des del punt de vista docent i pedagògic, que crec que no hem de perdre vista que estem parlant d'escoles Bressol amb un objectiu educatiu. No és, no ho sé, un centre cívic o un edifici municipal qualsevol, perquè és cert que hi ha un acord
que defineix Molivers, que es pot encarregar de la gestió dels edificis municipals, però en aquest cas, aquests serveis que passarien a ser municipals no solament tenen un component de gestió, sinó que aquí hi ha un component
bàsic, que és la docència i l'educació que s'imparteix i com es lliga aquests dos centres cap al Rodó, cap a la resta del Departament d'Educació de l'Ajuntament, etc. I cal que això ho tinguem tots ben present. És veritat que es va fer una reunió
fa uns dies, fa una setmana, si no recordo malament. Ho dic perquè, per si de cas, algú critica que ja s'ha explicat i que nosaltres no hi hem, i és veritat. Nosaltres vam tenir un problema i no hi vam poder assistir. Per tant, esperem la informativa de demà perquè realment puguem acabar d'aclarir aquests dubtes que tenim.
Molt bé. Ens queden tres minuts i mig per arribar a dos quarts d'onze, amb una setmana important també perquè comença moltes activitats, com fer cagar el tió, associació Molins Comerç, que també estarà molt activa aquest mes a desembre. I justament volies fer una reflexió al voltant del comerç. Del cap de setmana que deixem enrere, que era així una mica estrany, perquè eren dos festius però hi havia moltes coses obertes,
O no. Sobretot, reflexió que és molt interessant, perquè ja ho hem parlat amb ells més d'una ocasió, que és l'obertura de comerços els dissabtes a la tarda.
Sí, i en tot cas, trencar una llança en favor del comerç local. No vinc amb un sac de solucions, ni vinc tampoc a crear cap polèmica, però sí crec que hem de posar un tema sobre la taula, que és com dinamitzem entre tots plegats
realment el comerç local sense que això vagi en detriment de males condicions laborals per les persones que regenten aquests negocis però crec que realment hem de fer una aposta important perquè el comerç és vida
i dóna vida als nostres carrers. És veritat que aquest cap de setmana passat era un cap de setmana llaminer que moltes persones van sortir fora, però n'hi ha que no vam sortir fora. I, per tant, potser també cal tenir en compte la població que no se'n va i aleshores mirar
de fer atractiva també la vila encara que sigui un cap de setmana de tres dies. I potser hem d'esponjar algun acte o potser s'ha de pensar quins atractius també podem tenir, encara que siguin més petits que un altre cap de setmana, perquè sabem que hi sigui tothom.
Potser hem de mirar quina il·luminació hi ha als nostres carrers, o si els nostres carrers són prou atractius o no, o què és el que passa, però realment crec que si volem que la vila estigui viva en tot moment, o en el màxim de moments possibles, doncs
Hem de trencar una llança també en favor del comerç local i amb això no vull dir que les botigues no estiguin fent coses o no tinguin iniciatives en aquesta línia o que la mateixa associació de botigues de Molins Comerç no ho estigui fent, al contrari. Crec que tant uns com els altres es mereixen un aplaudiment per...
aquesta inventiva o aquest reinventar-se contínuament per fer que les seves botigues siguin atractives i la gent hi vagi. Per tant, aquí també hi ha d'haver una reflexió per part de les persones que no tenim botigues. És a dir, si realment volem que les nostres poblacions, les nostres viles estiguin vives també amb el comerç, doncs també hi hem d'anar a comprar. És a dir, no té gaire sentit que aleshores ens n'anem a una...
gran superfície per costum. Potser sí, si vas a buscar una cosa determinada, però potser també estaria bé passejar pels nostres carrers amb tranquil·litat. Jo només poso el tema sobre la taula perquè crec que convé fer-ho, entre altres coses, perquè sembla ser que hi ha estudis que diuen que estan revifant l'interès de la gent per tornar a comprar en el comerç de proximitat i no tant pel comerç en línia.
De manera que crec que hauríem d'aprofitar aquesta tendència que reverteix una mica. Interessant reflexió que ens serveix per tancar l'espai de preguntes d'Esquerra Republicana a Catalunya. Moltes gràcies, Marta Espona. A vosaltres. Bon dimarts a tothom i bona setmana. I que vagi molt bé la setmana, efectivament. Gràcies. Anem a seguir escoltant cançons del disc de la Marató de TV3. Els Blau Mood han versionat una cançó dels Family of the Year que es diu Hero. Interessant. L'escoltem i de seguida tornem per parlar del Renaixement amb el Damià Martínez.
Vull marxar i deixar de ser el teu heroi. Vull volar a compte estrelles i lluitar com ho fan els altres. Llençar el vent a aquella careta de fi-papent.
Camina sense braceres, com ho fan els altres. Creua els carrers, sense pressa, sense por del temps. Respira quan falti l'aire, sempre pas neg, com ho fan els altres.
I poder sentir com la pluja lleuja el meu destí. Navegar percades buites, sense que el poc tan amargats.
i deixar de ser el teu herói. Vull volar com t'estrelles, poder lluitar com ho fan els altres. I em sap bé, aquella careta de fit paper, camina sense braceres,
Com ho fan els altres. La música dels Blau Mut que ens ha situat ja a 3 minuts per sobre dos quarts d'11 del matí. Obrim l'espai, parlem del Renaixement.
Parlem del Renaixement una setmana més amb el Damià Martínez, que és el director del Museu del Renaixement. Què tal, Damià? Com estàs? Bon dia. Molt bé, bon dia. Ben retrobat. L'altre dia ja ens ho va anunciar, furit també de parlar de la càtedra UB dels Estudis del Renaixement, que s'organitzava també aquesta festa de Sant Andreu. Però bé, en el cas que ens ocupa, ens apuntaves que fareu un congrés sobre la noblesa catalana. Això serà l'any que ve. Sí, sí.
aprofitant que es compliran 450 anys de la mort de Lluís de Requesens. I amb aquest pretext vols tornar a situar-nos a parlar un dia més de Lluís de Requesens, que ja en van parlar en el seu moment, però volíem recordar qui era aquesta figura i per què va ser tan important. Sí, i avui potser parlarem d'una altra part que no l'havíem comentat l'altra vegada, perquè va ser un personatge realment...
important. Airem més aviat la part de Flandes, no? Sí, sí. De Lluís de la Gassenge sabem moltes coses, les hem explicat moltes vegades, són ben conegudes, ell era el fill de l'Estefanía i del Juan de Zúñiga, va tenir aquesta formació d'aprenentatge a l'acord amb un grau de proximitat molt gran a Carles Cinquè,
però sobretot a Felip II. De fet, ja ho vam comentar, que només amb nou anys Carles Cinquè ja el fa cavaller de l'ordre de Sant Jaume, cavallero de l'ordre de Santiago, que era una cosa molt important, i ell va assistir a grans esdeveniments, el casament de Felip II amb Maria de Portugal...
És a dir, va tenir una projecció molt important que, de fet, arriba a un punt l'any 1546, quan el seu pare mort, que amb ell, a més a més de caballera de l'Ordre de Sant Jaume, el fan comendador major de l'Ordre de Castilla. Perdó, comendador de l'Ordre de Castilla, que per això aquell dia vam comentar aquella sortida que vaig fer a Villarejo de Salvanés, que és on hi havia la seu.
Molt bé. De fet, anirem a Flandes perquè ell va morir a Brussel·les, no? Sí. Què hi feia allà, en aquells moments? Doncs, ell estava allà com a governador. Un càrrec importantíssim. De fet, ell estava allà abans, el 1573, quan el fan governador dels Països Baixos, ell estava de governador a Milà, en una altra, diguéssim, destinació.
I quan li arriba la carta de Felip II, que se'n vagi cap allà, li diu que no vol. Li diu que jo m'estimo més tornar a... Estava bé a Itàlia. De fet, ell estava bé a Itàlia, però ell volia tornar a Barcelona, a ocupar-se de la seva família, del seu patrimoni, i també de Molins, perquè ell en parlava sovint. També deia que no sabia francès ni holandès, i li feia bastanta banda anar a Flandes, perquè, a més a més, Flandes era bastant un vesper, que es diu. Era un lloc de conflictes. Sabem que va sortir de Milà?
Un 5 d'octubre va fer tota la ruta que va fer treuant els Alps, etcètera, per arribar fins a Flandes, on arriba el 17 de novembre, gairebé, imagina't, un mes i mig més tard, després de viatge. Molt bé. Apuntaves, vaja, que la situació era complexa a Flandes. Per què? Per quin motiu?
Doncs mira, poc abans havia començat una guerra, la guerra que se'n diu la guerra dels 80 anys, el 1568, imaginem-nos que va durar 80 anys, i al principi no va ser una guerra del tot. Quan ell arriba no hi ha una guerra, diguéssim, oberta, però hi ha diverses revoltes, aixecaments, la situació és molt complicada. Moltes ciutats, de fet les 17 províncies, es rebel·len contra el rei, contra Felip II, demanant dues coses, la llibertat de religió
I la independència, volen ser independents. Llavors aquí comença a muntar un sideral bastant fort i això és el que ell es troba quan arriba. L'any 1573 feia 5 anys que aquestes revoltes havien començat i les tropes espanyoles estaven fent bastantes malifetes arreu del territori.
I realment era un càrrec tan important, doncs, aquest de Lluís de Requesens? Importantíssim. Importantíssim. Per això jo crec que sempre s'ha d'explicar, perquè dius, ostres, una persona no nascuda a Molins, perquè ja sabem que no va néixer a Molins, però va tenir molta vinculació aquí amb la mare i aquí a les seves estades del Palau,
Mira, només per dir la seqüència de qui va ser governador o governadora dels Països Baixos. El 1559, l'anterior, havia sigut Margarida de Parma, poca broma, infanta de Castella i germana de Felip II, per tant, de sang reial. Aquesta era la governadora. Quan tota aquesta cosa de la guerra es comença a complicar, Felip II té la idea de posar-hi el duc d'Alba, el gran duc d'Alba, que és un dels grans d'Espanya, de formació molt militar, Alvarez de Toledo...
que és el que, d'alguna manera, lluny de solucionar el tema, l'acaba potser agreujant en diverses accions. La creació del Tribunal dels Tumuls, la persecució, la repressió... Una cosa bastant dura.
En vistes d'això, que la cosa veu que Felip II, que no s'arregla, diu, poso el Lluís de Requesens, que jo confio molt en ell, que crec que té una personalitat més temperada i més negociadora, i que ho pot solucionar. El que va passar és que Lluís de Requesens va durar poquet, perquè va morir. Al cap de tres anys, només va estar tres anys en el càrrec. Però fixa't si és important el càrrec, que el que ve després de Lluís de Requesens torna a ser de sang real, el germanastre de Felip II, Joan d'Àustria. És a dir, en aquesta seqüència de quatre governadors...
Lluís de Naracasens, que només el seu títol mobiliari era baró, no tenia res més, però també era comandador major de Castilla, i va ocupar un càrrec de moltíssima responsabilitat. Per tant, podríem resumir que durant aquests tres anys va tenir molt de poder als Països Baixos, eh? Mira, una altra així píndola que això ho defineix molt bé. Ell manava sobre un dels exèrcits, ell, eh?, Lluís de Naracasens, més grans d'Europa. 86.000 soldats, a les seves ordres, directes.
Es va gastar, durant aquest temps, com a mínim, a l'any, 6 milions de florins, que equival, més o menys, al que tenia llavors de renda anual la reina d'Anglaterra. Imagina't els diners que tenia ell per gastar. Tot i així, aquesta immensa fortuna era poquíssim per solucionar el tema. Mira, he buscat una mica quina podria ser l'equivalència de 6 milions de florins flamencs de l'època i estaríem parlant de gairebé 200 milions d'euros. Déu-n'hi-do. Ho gestionava tot això.
Però, tot i així, amb aquesta immensa suma de diners no n'hi havia prou per solucionar aquest problema. Quins eren els principals problemes que havia de solucionar Lluís de Regasens en aquell moment? Bàsicament, mantenir aquesta maquinària de guerra, que era complicadíssima. Pensa que...
la situació que ell hereda ja és molt enquistada, hi havia soldats d'aquests 86.000 que feien 5 o 10 anys que no cobraven, que no cobraven res, que passaven gana, que passaven fred, que s'emotinaven, que es revelaven. Llavors, la primera cosa és que ell havia d'intentar controlar un territori amb un exèrcit que tampoc no li feia cas, i la situació era molt complicada. A més a més...
Una cosa que ara sembla com banal, però és que jo et dic 86.000, però ell no sabia quants en tenia, perquè no es podia passar llista fàcilment. De fet, primer era un exèrcit que estava molt dispers i després que estaven molt empenyats. Llavors, allò que diuen, va, aquí tots al pati a la una del migdia i comptarem quants sou, i sobretot quants eren vius, perquè això també era una cosa molt difícil de saber. No es podia saber quants soldats encara eren vius o quants ja havien mort i, per tant, ja no tenien dret al pagament dels seus sous. Bé,
Hi havia un tema administratiu que sembla que no, però al segle XVI, de fet això passa ja en molts països, és el naixement dels estats moderns i d'aquesta dificultat per gestionar aquests territoris, aquestes tropes tan grans, etcètera.
Bé, no sé si vols afegir alguna cosa més abans de parlar un momentet del Congrés. Sí, no, et diré tres dels problemes importants amb els que es troba Lluís de la Casens, que ha d'intentar fer front, que són molt indicatius. De fet, no passa quan ell està, passa just abans d'arribar, que és el setge de la ciutat de Harlem. Harlem és una ciutat molt a prop d'Amsterdam, que estava...
Aquesta estava setjada pels espanyols, pel duc d'Alba, i feia molt de temps que estaven passant ganes. Llavors, es rendeixen. Es rendeixen els espanyols a una condició, evidentment, allò, bandera blanca, que no els facin mal, que no agafin represàlies contra...
contra els holandesos que estaven vivint dintre de la població. Doncs bé, molts magistrats i càrrecs públics van ser executats i més de 2.000 soldats de l'interior de la ciutat també van ser executats de manera sistemàtica i bastant cruel.
Què va fer això? Doncs que els holandesos que s'anaven allò revoltant, o els flamencs que s'anaven revoltant contra els espanyols, encara es fiessin menys de la paraula, en aquest cas, del duc d'Alba, que va ser el predecessor del Lluís de Recasens. I això li va posar les coses molt complicades, perquè ell, que volia negociar, es trobava que li faltava aquesta carta, diguéssim, de la fidelitat o del rigor. Un altre problema, que va haver molt important, va ser un altre setge...
Les ciutats s'anaven aixecant en revolta o quedaven anant sitiades per les tropes. Aquest va ser al revés. La ciutat de Middelburg, que era una ciutat a la desembolcadura del riu Escalda i, per tant, era una via d'accés importantíssima cap a la ciutat d'en Vers,
Aquí hi havia uns espanyols que estaven assetjats per tropes holandeses. I aquests, d'això hi ha molta literatura, i és molt interessant, fins i tot alguns documents autògrafs de regressants tenen moltíssimes cartes que expliquen per què ell havia de donar raó de totes aquestes coses que passaven al Consejo d'Estat, que estava a la Corte, a Madrid, o al rei mateix, no?
i hi havia moltes cartes on ell explicava això. I deia que els espanyols que estaven a dintre de Middelburg portaven com nou mesos sense menjar. No havia entrat a dintre de la ciutat una gota de menjar. Es menjaven tot allò que podien. I fins i tot hi havia com un mercat que deia, diu, valia una libra de cavallo dos reales, un quarto de perro, quatre reales i medio, i medio real un ratón. O sigui, menjaven de tot i a més a més hi havia com uns preus, diguéssim, de les coses que es podien menjar. Aquesta gent estaven desesperats.
els espanyols van intentar amb una estratègia ideada per Lluís de Regasens per mar alliberar la ciutat però no ho va aconseguir, va ser una gran desfeta naval a més molts vaixells es van enfonsar, etc. Els orangistes que eren la part diguéssim
al contrari a Felip II, van alliberar la ciutat i aquests, al contrari, els espanyols sí que es van portar molt bé amb els que van alliberar. Us heu rendit, podeu marxar, ens quedem a la ciutat... És a dir, això va ser un altre dels problemes que va tenir que afrontar Lluís de Requesens, un d'aquests desastres. Però després, un dels més sonats va ser el motiu d'envers, perquè aquests soldats
no només generaven un problema, diguéssim, econòmic que no es podien sostenir ni amb tots els diners que arribaven del nou món, sinó que molt sovint s'emotinaven. I s'emotinaven, de vegades, a lo bèstia. Aquí va haver, cap a 1573, més de 5.000 soldats espanyols, cansats de reclamar que els hi paguessin, se'n van anar a la ciutat d'Anvers i la van prendre. I es van emotinar a dintre de la ciutat d'Anvers.
És a dir, hem parlat d'un motí de diferents, el de Harlem era un cas, el de Middelburg era un altre, i aquest seria el cas d'espanyols que agafen una ciutat com a penyora reclamant que se'ls pagui. I això va ser...
Una cosa que va durar molt de temps, va estar molt enquistada. Lluís de Requesens mateix va entrar a la ciutat a cavall, amb la seva dignitat de governador, a intentar negociar amb els seus propis soldats, els espanyols que tenia, prometent-los que intentaria arreglar-ho. La cosa va ser complicada, però al final sí que al cap d'un any es va poder aixecar aquest amotinament.
pagant-lis amb els soldats, em sembla que eren gairebé 37 mensualitats que els hi devien, que no eren totes, però que eren una part suficient com per compensar-ho. Aquest congrés que citava ara, teniu dates ja de l'any que ve o no? Sabem que serà segur cap al novembre. O sigui, d'aquí a un any, pràcticament. Sí, haurà de ser cap a l'octubre-novembre, segur. I què ens pot aportar de coneixement sobre la seva vida que no sàpiguem ja?
Bé, tots els congressos sempre poden aportar llum sobre coses ja sabudes o altres descobertes. Pensem que aquí hi haurà una convocatòria no només a investigadors consolidats, sinó també a gent jove que està començant. No només es portarà a investigadors d'aquí, locals,
i nacional, sinó també estrangers, pensem que tota aquesta cosa que explico dels Països Baixos, la Guerra dels 80 anys, va donar lloc a la creació de tres estats moderns, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, és a dir, que des del punt de vista de la seva història, això és molt important. Clar, l'etapa del Lluís de Regassens va ser molt petita, però sabem moltes coses. Mira, jo l'altre dia buscant vaig trobar fins i tot una ciutat holandesa que té un carrer dedicat als Regassens, que em vaig quedar parat, perquè no és gaire habitual, perquè ell va
passar, diguéssim, discretament. Només va estar tres anys en el càrrec. Però sí que, com dèiem, aquest congrés pot aportar nous coneixements, hi hagi gent que hagi trobat nova documentació, en arxius, sempre diem, no?, aquestes imatges dels recasents. Ara jo en tinc localitzats molts retrats del Lluís de Recasents, la major part, bueno, gairebé tots gravats, que es conserven a diversos museus o a la...
A la Biblioteca de Viena hi ha un conjunt molt important de gravats, la Biblioteca Nacional de Madrid, però que poguessin sortir més coses sobre la seva vida i la seva obra, no? Molt bé. Tanquem el capítol, doncs, de Lluís de Requesens i ara estem pràcticament ja a la recta final, però anem a fer un parell de qüestions d'agenda.
Sí. La primera és que demà passat teniu xerrada al museu, no? Demà, demà, sí. Demà passat, el dia 11, tenim una ocasió de luxe per qui vulgui venir a escoltar a un dels grans experts de casa nostra en l'art del Renaixement, que és el Joan Lleguas. Ell és conservador de la col·lecció de Renaixement i barroc del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En sap moltíssim.
Ell també va estar molt en l'origen del projecte del museu, ajudant-nos en la selecció de les peces, etcètera, i vindrà al museu, a la sala gòtica, a explicar com és la col·lecció en general del Museu Nacional, i després s'atén sobretot també tota la part de col·lecció del Renaixement. A les 6 de la tarda? Exacte. Activitat gratuïta, eh? Sí, per a tothom que vulgui venir, no cal inscripció prèvia, a les 6 de la tarda a la sala gòtica.
Molt bé. Demà també colliu els actes del Dia Internacional dels Drets Humans, Premi Memorial Josep Maria Salas. Això mateix. I després anem cap al cap de setmana, perquè també tenim l'activitat del tresor perdut de la remolina. Sí, aquest cap de setmana, com és el segon cap de setmana de mes, sempre recordar que farem les dues activitats. Per una banda, aquesta activitat familiar dirigida, aquesta que deia, és el tresor perdut de la remolina a les 10 del matí. Dissabte.
dissabte, i després, a les 12, la visita guiada habitual que fem al museu. Molt bé. Aquest cap de setmana venim també d'obertura als tres dies. Sí, sí. I també la visita gratuïta el diumenge, no? No, aquest diumenge no. Quan és portes obertes... Ja sé que és una mica complicadet, però quan és portes obertes mirem de no fer-la per no evitar un problema, diguéssim, de solapament. Però sí, sí, el diumenge va ser primer diumenge de mes i va ser portes obertes i, bueno, se va venir força gent a veure el museu.
Molt bé. Doncs ara encaran ja aquesta segona setmana de desembre totes aquestes cites que tenim i que hem citat ara. Alguna cosa més? No, la setmana que ve ja parlarem de les activitats així més nadalenques que tenim programades. Molt bé, em sembla molt bé. Doncs avui hem parlat del Renaixement del Lluís de Requesens, de la figura de Lluís de Requesens, especialment d'aquesta etapa, la seva etapa a Flandes. Moltes gràcies, Damià Martínez, que vagi bé. A vosaltres, moltes gràcies. Igualment, que vagi bé. Adéu-siau, bon dia i bona hora. Ens queden 11 minuts per arribar a les 11 del matí.
De Xifra en el món és aquest espai que anomenem... que compartim, perdoneu, amb el David Lloberes. L'anomenem així perquè ell mateix va proposar el nom, si no vaig a re, oi? David Lloberes, bon dia. Bon dia. Què tal? Doncs mira, avui us porto un tema recurrent, crec jo, de les nostres televisions, dels nostres mitjans de comunicació...
Però aquest espai que vol ser d'anàlisi, vol ser una mica fora de la... ser una mica heterodox, estar fora de la tendència, també portem aquest tema no per mainstream, sinó volem portar aquest tema per fer-hi una reflexió més reposada, menys immediatista, i parlarem de l'extrema dreta. Avui t'escoltem molt bé.
Sí, avui m'escolteu molt bé, perquè serà. I el veiem bé, també, perquè avui el David el tenim aquí a l'estudi. Molt bé, reflexió sobre l'extrema dreta. Reflexió sobre l'extrema dreta, perquè sempre que surt l'assumpte de l'extrema dreta surt una mica com es diria...
en portuguès amb el genoll a l'aire, seria la traducció, que és amb aquella anàlisi immediatista perquè no sé quin país del món l'extrema dreta ha passat d'aquest residual 5-7% a disparar-se un 25%, no? I llavors sempre tenim les anàlisis així superficials de... Oh, és que...
L'extrema dreta parla dels problemes de la gent. És que l'extrema dreta ha aconseguit convèncer aquell votant desmobilitzat. Doncs sí, és veritat, moltes vegades no creix tant per canvis de vot o per transferències de vot, que també, sinó...
que sí, exactament, creix per la mobilització de votants que normalment optaven per l'abstenció, però això és una cosa comuna a tots els populismes, és a dir, a l'onada dels populismes progressistes, post-crisi, durant austeritat, post...
post gran recessió entre 2008, 2012, fins a 2015, també mobilitzaven l'abstencionisme i crec que és una cosa a la qual hauria d'aspirar qualsevol partit, no?, a mobilitzar l'abstencionisme. Per altra banda...
L'extrema dreta, i això sí que és una anàlisi també certera, es nodreix de partits tradicionals, en aquest cas, potser més aviat progressistes, que des de fa molt de temps han abandonat la classe treballadora i la classe obrera, el que passa és que això no és cap novetat, és a dir...
L'esquerra oficial ha abandonat la classe treballadora des de fa 30 anys, des de fa 40 anys. Si considerem el PSOE com a partit d'esquerres, tots els tancaments que va haver-hi als anys 80, tot el desmantellament de la indústria per part de Felipe González i totes les privatitzacions que les va començar ell i després les va rematar Aznar...
Doncs això ho podríem considerar una traïció, ja si no anem, al PC, quan es va integrar en el règim del 78, que això jo personalment també ho considero una traïció a la classe treballadora i a la resistència antifeixista. Però bé, com que...
Intueixo que no tots els votants tenen la meva opinió o potser tots els votants no fan una anàlisi històrica a tan llarg termini que pot ser que hi hagi una anàlisi més immediata. Moltes vegades es relaciona aquesta traïció a la classe treballadora com el desmantellament de l'estat del benestar. I això és una anàlisi molt certera que fa la gent
que és que durant el període de la gran recessió entre 2008 i 2012 sí que és veritat que, per exemple, a l'estat espanyol ens va agafar al principi un govern progressista del Zapatero i després ja de seguida va entrar un govern de dretes
encapçalat per Rajoy, i a Catalunya, encapçalat per Convergència i Unió i Artur Mas, i que van aplicar una austeritat molt agressiva, que després, quan van entrar governs suposadament progressistes...
en posterioritat a aquest període, no van desfer o no van acabar de desfer totes aquestes retallades que s'havien executat durant aquest temps. Per tant, en aquest cas, o almenys en el nostre cas a la península ibèrica, la responsabilitat sobre les forces progressistes no és tant aplicar l'austeritat com no haver-la revertit. És a dir, haver mantingut l'estat del benestar en una situació...
enormement precària, i a més a més, no només enormement precària pel fet d'haver sigut retallat, sinó molt menys resilient, és a dir, molt menys capaç d'adaptar-se als desafiaments, allò que porta associat a la globalització i al canvi global. Les migracions, les pandèmies, tenim el Covid, tenim la pesta negra aquesta...
la pesta del porcín africana, és a dir, una sèrie de desafiaments i de reptes que porta associada la globalització i que el nostre sistema d'estat del benestar es trobava extremadament fragilitzat davant d'aquests reptes.
Podríem fer aquí un repàs de l'extrema dreta a diferents parts del món, a cada lloc del món agafen un bo expiatori, hi ha llocs en què agafen els migrants, els immigrants en general, com per exemple el trumpisme dels Estats Units, concretament els migrants que han de venir, no tant els migrants que ja hi són, perquè els migrants que ja hi són, per una qüestió de reglament més tard o més d'hora acabaran votant, per tant també els interessa d'una manera o altra integrar-los,
Al contrari del que passa aquí, que l'extrema dreta nostrada és eminentment i principalment islamòfoba, és a dir, es basa en el discurs obro cometes de putos moros tanco cometes, és un discurs ultra simplista i ultra focat en la comunitat musulmana, sigui més secular o sigui més religiosa,
Per altra banda, tenim altres llocs del món que estan molt fixats en la qüestió LGTB i minories ètniques, concretament per la qüestió LGTB a Europa de l'Est i pel que fa a minories ètniques més aviat a Amèrica Llatina.
Pel que fa a Portugal i l'estat espanyol, sí que estan bastant focats en la qüestió LGTB, el que passa és que estan, en certa manera... La societat els ha avançat i hi ha algunes qüestions en les que...
Proposen perfectament a estats com a Polònia o a Hongria, que no només proposen sinó que apliquen a estats com a Polònia o a Hongria o a Rússia, perquè no oblidem que Rússia està governada per l'extrema dreta, amb la que fins fa poc simpatitzaven tota l'extrema dreta espanyola, la italiana, Salvini, la lega de Salvini, el Salvini Tonà,
té una foto amb una samarreta de Putin, no? Al cap i a la fi, una cosa que tenen en comú tota l'extrema dreta mundial és que són extremadament tradicionalistes. Són tradicionalistes des del punt de vista de l'ultraconservadurisme. Defensen la família, la pàtria i, en alguns casos, Déu, en alguns casos, el negoci.
es van partint, o hi ha molts casos que en lloc de ser Déu o negoci agafem Déu i negoci, no? És a dir, un retorn a allò que suposadament ens dona estabilitat, com és la família, com és la pàtria, que al cap i a la fi, o com és Déu, que al cap i a la fi són...
constructe social, són conceptes que hem construït al llarg de generacions, però que no és ben bé una cosa tangible, és a dir, són aquestes coses, les construccions socials són una cosa que existeix si nosaltres fem que existeixi, però que per no ser deterministes, doncs nosaltres com a humans tenim la capacitat de canviar.
I per altra banda, i jo crec que és la gran innovació de l'extrema dreta en l'actualitat, és que és eminentment negacionista. És negacionista, doncs ho vam trobar durant la pandèmia, doncs negacionista de la pandèmia, negacionista també del canvi climàtic en moltes situacions, quan tenim aquí l'extrema dreta nostre d'aliança...
estan en contra de mesures que són més aviat de salut pública, no són ni mesures relacionades amb el canvi climàtic. Per exemple, les zones de baixes emissions tenen una incidència nul·la sobre les emissions de CO2, en canvi, són una mesura per promoure la salut a les ciutats, són una mesura de salut pública per prevenir l'emissió de partícules en suspensió que provoquen milers i milers de morts anualment a les nostres ciutats per excés de...
de contaminació i tot d'afeccions respiratòries. Per tant, en general, trobaria que el comú denominador de l'extrema dreta contemporània és que és negacionista de la ciència en aquest intent de retorn a les essències que acaben sent essències més aviat volàtils com la família, la pàtria o Déu.
Molt bé, doncs heu-n'hi-do aquesta reflexió del David, que ha tornat a casa no per Nadal, sinó pel pont. Una mica abans. Una mica abans. Tornaràs per això, per Nadal, o no? Sí, també, segurament, segurament. Si no, mon àvia em fot bronca. Clar, doncs ho has de tenir en compte, això. Moltes gràcies, David, que vagi molt bé la setmana. Fins dimarts que ve. Són les 11, pausa i tornem de seguida.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11. Us parla Arnau Vilà. Els metges del Sistema Públic i Concertat de Catalunya estan manifestant-se a hores d'ara pels carrers de Barcelona, on reclamen un espai propi per acordar millores laborals específiques. Una manifestació que avança des de la delegació del govern espanyol cap a la plaça Sant Jaume. Precisament des d'allí ens amplia la informació la Maite Polo. Bon dia.
Bon dia. La manifestació s'emmarca en una jornada de vaga, tant a Catalunya com a tot l'Estat, perquè a Madrid s'està negociant un nou conveni laboral per als professionals sanitaris. En paral·lel, però, reclamen un espai de negociació pròpia a la consellera de Salut. Diuen prou aquesta situació, estan cridant consignes, a tu també t'afecta, no és vocació, és explotació.
i recordem que hi ha uns serveis mínims que garanteixen els serveis d'urgències, les unitats de cures intensives, els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i l'activitat quirúrgica inajornable. A tu també t'afecta és el lema de la pancarta que encapçala aquesta manifestació dels metges i metgesses de Catalunya
uns centenars de facultatius que recorren el centre de la ciutat de Barcelona. Moltes gràcies, Maite, i en clau mobilitat, a hores d'ara, ha estat tallat el carrer Pau Clariss de Barcelona en motiu d'aquesta manifestació.
I el sector del taxi a Catalunya també viu una jornada de protestes. Des de les deu del matí està en marxa una aturada del servei convocada per Elite Taxi, que va acompanyada d'una gran concentració a Barcelona amb l'objectiu de paralitzar el centre de la ciutat. Una concentració que està prevista que es desconvoqui a les quatre de la tarda.
I nou clim masclista a Catalunya. Els Mossos d'Esquadra han detingut un vell de l'Hospitalet de Llobregat acusat d'haver assassinat la seva parella al pis on vivien al carrer Santa Eulàlia. Els fets han passat aquesta matinada i la policia ara investiga les circumstàncies del crim mentre la policia científica ha inspeixonat l'habitatge i s'ha recollit informació del veïnat.
I la Conselleria d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlón, presenta aquest dimarts la nova campanya de conscienciació viària per evitar accidents anticipat adreçada especialment als motoristes. L'acció impulsada pel Servei Català de Trànsit utilitza els relats ficcionats per mostrar de manera preventiva les conseqüències de les imprudències a la carretera.
La campanya se centra en els comportaments de risc d'un col·lectiu especialment vulnerable i apel·la també a que la resta d'usuaris adoptin una conducció respectuosa. I fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 11.
Informació local. Els amics del museu organitzen per aquest divendres un concert de Nadal a la seu del museu del carrer Pintor Fortuny. A la viola amb Olga Miracle, soprano, Xavier Domínguez, guitarra barroca.
que faran el concert Cantar con l'Alfabeto, un conjunt de cançons italianes del segle XVII amb la viola. Doncs concert obert a tothom que vulgui anar-hi aquest divendres a dos quarts de vuit del vespre a la seu del Museu del Carrer Pintor Fortuny. I el diumenge al Cine Club Hall 2002 programa la pel·lícula Los Domingos, diumenge a les set de la tarda a la Penny, una pel·lícula dirigida...
Una pel·lícula espanyola que explica la història de la Inara, que és una jove idealista de 17 anys que ha de decidir quina carrera universitària ha d'estudiar. Si més no, això és el que la seva família espera que faci, perquè la noia manifesta que se sent cada vegada més a prop de Déu i que s'ha plantejat fer-se monja de clausura.
La inesperada notícia provoca un daltabatge a la família i es converteix en una prova de foc per tothom. Una pel·lícula que aquest any ha guanyat la Conxa d'Or al Festival de Sant Sebastià. Diumenge a les 7, a la Penny, los domingos. I el dissabte, l'enxuscat organitza la Quina, a partir de dos quarts de cinc de la tarda i fins a les vuit del vespre, al Casal d'Avis del Canal. Hi haurà servei de bars, sorteig d'una espatlla i cava i altres sorpreses. Quina de l'enxuscat, dissabte a la tarda, al Canal.
I diumenge, en Grescat amb l'enxuscat una altra activitat més enfocada al públic familiar, al pati de l'escola Al Palau, amb tallers, pintar cares, activitats amb diables i xocolatada. A més de servei de bar, diumenge de 10 a 2 al pati de l'escola Al Palau.
I també diumenge, Quolibet Grup Coral presenta el concert de Nadal amb la participació de Música al Cor de Valldorets, sota la direcció de Lourdes Garcia i Albert Santiago. Diumenge a les 6 de la tarda a la Gòtica, al Palau de Requesens. Hi ha taquilla inversa per aquest concert de Nadal de Quolibet. Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la Terraplem, la farmàcia que està al passeig del Terraple número 5.
de un monista rei.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'Associació Prevenció Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Reí.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem. Fora clichés, amb Atlet Valls i Neus Pérez. Els dimecres de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació X. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock,
Disco. I el que faci falta. Generació Chic. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chic. La banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah.
Si busques un programa on la música amb veu de dona sigui la protagonista, el quan comença la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions. El quan comença la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música amb veu de dona.
Quan comença la nit, amb Fermín Arrecio. Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Són ara mateix les 11 del matí i 9 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimarts 9 de desembre. Ensetem l'última hora del programa, que ens ha de dur fins les 12. De seguida parlant amb el president del SEM, en Llorenç de Diego, que ens volem actualitzar pel que fa a les activitats que havien de fer, però que finalment no podran dur a terme per les restriccions de moment que hi ha al parc de Collserola amb motiu o a causa de la pesta porcina africana.
Després parlarem d'educació. Ho farem en aquest espai mensual amb la Marina Tomàs i la Maria Àngels Almendros. Avui ens plantegen el tema Aprendre de la història. I a la recta final del programa, Gastronomia Morins amb el Jordi Veumala, a tres quarts tocats de 12 fins a arribar a les 12. A les 12 en punt, recordeu que farem una remissió excepcionalment del Parlem de Còmics, el Power de Talla, i a dos quarts d'una ja seguirem amb el contingut a vida. Vol dir, parlem, en aquest cas, Picama.
i la remissió de l'aventura de cuina. Tot això en aquest matí de dimarts. D'entrada, deixeu-me saludar el Llorenç de Diego, que és el president del SEM. Què tal, Llorenç? Bon dia. Bon dia a tothom. Com estàs? Bé, molt bé. Sí? Animat, tot i a pesar de les penúries que ens van passar aquests forts engles.
Déu n'hi do, era per actualitzar-nos perquè de seguida que es va conèixer aquest brot de pesta porcina doncs vau haver de cancel·lar d'entrada ja aquesta cursa que programàveu també amb la gent del trail que és Camins de Collserola que doncs ho vau haver de plaçar quan ho teníeu ja tot pràcticament a punt, no?
Bueno, estàvem en un ple d'entrega de documentació. Exacte. La cursa era el diumenge i teníem el 100 ple de gent que venia buscant les bosses i en aquell moment vaig veure la trucada del director del Parc de Consellola dient-me que, bueno, que he de votar.
el tema aquest de la pesta porcina, que encara era una cosa incipient, que no se sabia res, era bé res, doncs que tenien que cancel·lar la sortida aquesta. Va ser un com molt fort, que jo em vaig quedar, diguéssim, glaçat.
Perquè hi havia gent que havia recollit el dorsal, per tant, veu haver d'avisar tothom que s'ho tenia. Hem començat el dijous a entregar dorsals, i el divendres, si fos una botiga, hi havia que estava plena la gent. Tothom venia a buscar la seva bossa, i la veritat és que vam entregar bastantes, i al final el que vam fer és que, com això, diguéssim, té una data de caducitat, seguim entregant, avisem a la gent que efectivament no es farà,
I, és clar, automàticament vam fer un correu electrònic a tots els participants avisant d'aquesta cosa, no?, que ens veiem obligatges a cancel·lar, no?, a cancel·lar la sortida, que és clar, al principi la gent encara no estava informada i tothom va reaccionar una mica ara. Clar. Què passa, i tal, no? És clar, ben tindent que anava moltes explicacions fins que anava a la tele, va sortir tothom aquí explicant el que, no? Sí. Però, bueno, encara la gent no ho va entendre perfectament, no?, vull dir que, clar, és una cosa de força major. I tant.
I em sap molt greu, no només per la Comissió Militjana, que havíem treballat com burgos, havíem ja tota la sortida, el vila, i s'estava quasi tot muntat, amb la brigada, en fi, amb les valles, el tema del menjar, tot comprat, no? Bé, és un del treball important, eh? Hi ha previsió de poder recol·locar la data, o ja s'ha...? Sí, sí, sí, ja la tenim més o menys embastada, si tot va bé, no? Ja ho veurem, no? Jo ja tinc una data...
Mirada, però, clar, tot depèn del que diguin les autoritats, no? Clar. En quan diguin que es pot accedir al parc, no? Bé, perquè, clar, suposo que hi faran dos nivells. Primer es podrà accedir al parc. Sí. De normal, no? La gent normal. I perquè ara no podem accedir, en teoria, no? I després, un altre, que es pugui fer alguna activitat, no? Clar. Llavors, doncs, clar, són dos nivells, no?
Diuen que el dia 15 ja es podrà accedir al parc. No és oficial, no? I llavors estem pendents, diguéssim, del 15 de desembre. I estem pendents de saber si a partir d'aquest dia, o una setmana, o dues setmanes més, obriran el parc d'activitats, no?
El que sí que està clar és que la del 14 de desembre, que era aquest diumenge, que era la festa d'hivern, la típica pujada del pessebre, que era una edat amontanyable, perquè a més a més feia amb les nabaves i jo tinc el Sebastià a la guitarra i tal. Aquesta no, aquesta no hi ha forma, no? Aquesta és canseva, perquè a mi és clau, vull dir, no la podem aplaçar, perquè...
Exacte. És el pesebre, no? En fi. Sí. A més a més, clar, també hi ha un tema important i és que jo crec que durant un temps el que sigui el tema del menjar no es podrà donar dins del parc. Ja. O sigui, podrem fer coses, podrem fer coses, però crec que haurem d'evitar el fet de fer menjars, perquè clar, tot això, sense voler, diguéssim, encara que nosaltres som molt curosos amb la recollida de residus, no? Sí. O sempre pot haver-hi algun o altre que deixi alguna cosa tirada per allà, no? Llavors, doncs clar...
és aquest menllà, diguéssim, que tirem a vegades o se'ns cau, no?, i viuen els ports senglars i, bueno, doncs podem provocar el tema aquest, no? Ja veurem què passa. Això ho veu haver de plaçar uns dies més tard, no?, quan es van conèixer les restriccions. El pessebre sí que ho deixem estar. Sí, sí, sí, sí, correcte. El tenim tot fet, el tenim allà exposat al SEM, vull dir, si vulgui veure el pessebre d'aquest any, el tenim allà, que la petra, la Xesca... La Xesca Fernández, sí.
Sí, sí, sí, és una caràcter. I ho tenim allà exposat per qui vulgui, però no el podrem dur. Llavors el que farem serà que aquest pesebre, que és el del 2025, passarà el 2026. També preveieu fer el dinar d'agraïment als voluntaris del SEM el dissabte, que això no sé com està.
Bé, bé, això està bé. Això es fa igualment, no? Vull dir que aquest dissabte és un dinar d'agraïment als voluntaris que tant treballen durant tot l'any perquè tot el que fem amb el SEM sense aquests voluntaris no podria ser. Seria impossible.
Llavors, clar, vull dir, com és una feina que no està pagada, perquè tots treballem per la cara, una forma d'agrair-ho és fer aquesta trobada, que a més a més és una trobada molt agradable, perquè la gent s'ho passa molt bé, perquè tots i què es veiem pel poble tant en tant, és una forma de reunir-se aquest dia. I, esclar, vull dir, no estem dins del parc, per això ho podem fer o no.
I això ho fareu al mateix local del SEM, no ho crec, no? Sí, ho fem al local del SEM. Sí? Ah, molt bé, molt bé. Durant molts anys havíem fet el menjador del col·legi de la Tècnica. Sí, per això, sí. Però, esclar, vull dir, estàvem fora de... Llumàvem fora de casa, m'entens? Clar. I, a més, a més, doncs, esclar, teníem que posar-se de les taules del menjador. Clar, moltes vegades les taules eren els crios petits, no? I llavors, doncs, esclar, era molt ridícul veure adults...
asseguts amb cadires i taules de menys petits, no? Sí. Més petits, vull dir, més baixetes, no? I esclar, no podia ser, no? I a més a més, esclar, encara tenies que deixar-ho tot tal qual, perquè el dijuls venien una altra vegada als col·legis, no? Llavors, doncs clar, això és molt gran una mica d'estrès, en aquest sentit, no? I la veritat és que ara ho fem aquí al local del CEM, ho fem per casa, ho tenim tot bé, vull dir, i a més a més, tenim tot el tema de calefacció, tenim tot...
fet durant l'any, el passem també allà. Està molt bé. La gent s'ho passa millor. El canvi ha sigut per millor.
Molt bé. Escolta, i aleshores l'accés al botànic, això també suposo que el teniu restringit ara mateix, no? Sí, l'accés al botànic ha estat restringit. Ahir, per exemple, no l'hem obrit tampoc. Tot i que aquests dies, per exemple, els voluntaris hi van un moment darrere, perquè les plantes a més van darrere de mica. Però, per exemple, tot el tema del que és la matèria orgànica, que tenim nosaltres un reciclatge de matèria orgànica,
que reaprofitem per adobar les nostres plantes, doncs aquest temps ho hem parat també, o sigui, no portem menjar allà per fer reciclatge.
Però el que sí que es fa és que va un o dos, i van allà, i bueno, pues han de regalar una mica i se'n van, no? I el que és l'accés al públic està tancat automàticament. Sí, sí, sí. Bé, i em sembla que també la setmana passada, divendres, s'acabava el termini de presentació de fotografies dels Premis Clic, que vosaltres acolliu també al local. Aquest divendres ha sigut, sí. Oi que sí? Va ser el divendres que es va tancar el termini, diguem, eh? Jo crec que aquest any no he fet el recompte, no?, però...
i visc la quantitat de fotografies i se'n fa una muntanya perquè és una feina de pobra, no? I jo crec que aquest any passem del número de rècords que hem tindràs. Allà l'any passat va ser un rècord de presentació d'obres, no? I jo crec que aquest any superarem l'any passat encara més, no? Molt bé. I dèiem, aquestes són les activitats previstes pel desembre, no? I ja no teniu res programat fins al gener, em sembla, no?
El gener comencem amb l'excursió de Cinderisme, que és una excursió molt maca, que és la travessa des del Garraf a Sitges, pel Messís del Carraf. El dia 11. El dia 11, sí. És una excursió molt, molt maca aquesta. Si la gent vol anar-hi, val molt la pena, perquè un cop passa pel Garraf, sobretot per la part de l'Aix, veus que et sembla que és un socarral, una terra molt aida, però quan camines per dalt...
et canvia la visió. Vull dir, tot el que és de baix, per exemple, quan vas per les costes de Sitges, a dalt és molt maco. Hi ha verd, hi ha vinyes, hi ha masies, hi ha voregues que fan vi, també. I això, si no camines, no ho veus. És molt interessant. I a més a més, clar, vas sortint de Garraf, que surts amb la vista del mar,
I ja quan vaig baixant cap a Sitges, quan ja arribes al final, també vas veient el barri. No és una cosa molt agradable, que ho mira tot tipus de paisatge. Això serà el dia, com dèiem, 11 de gener, igualment, però encara que no feu activitat al desembre, seguiu obrint cada tarda al local, no?
Bueno, el local sí, el local el tinc un obert. Hem tingut, últimament aquesta semana passada, hem tingut l'aprendició del llibre dels 40 segons. Sí, sí, sí. Hem tingut el local a tope, no? Vull dir que em vaig quedar... Es van quedar molt sorpresos, no?, perquè la situació que té aquesta problemàtica, no?, que realment és una problemàtica i ja molt millor preocupada, no? Sí, sí, sí. I la veritat és que, bueno, anem fent coses, no?, i anem fent documentals, ara, reunions, vull dir, per exemple, avui sóc a la reunió de...
d'altra muntanya, coses sortides pel cap d'any i tot, no? Vull dir que no parem. Heu tingut també aquesta exposició tot el novembre, no?, dedicada al Montserrat, aquesta noia que... A l'Aïda. A l'Aïda, correcte. El treball de fer que us deia. Ara al gener posem una altra exposició d'un gran excavador de Montserrat,
que a més a més ell com a hobby feia dibuixos de muntanya i fent la innovació aquesta de dibuixos de muntanya que està patrocinada per una organització que es diu Mountain Wilderness que són una associació de muntanyers de tota Europa que el seu destí diguéssim és salvar que la muntanya quedi preservada per exemple hi ha un moviment
contra la creació d'un teleciller allà a l'Eiter. Sí. Que veiem que tot això, aquestes coses, que és una qüestió econòmica, doncs el que fan és fer molt bé la muntanya, no? I, bueno, amb aquest tipus d'organitzacions, doncs, conseguim... I, bueno, el que recapta, el que paguem, diguéssim, nosaltres, que ho recapta en aquest cas Montau i Múnderes, doncs, va a subvencionar aquestes petites coses, no? I no fem, no fem 100%.
Molt bé. En tot cas, qualsevol novetat al respecte que dèiem d'aquestes restriccions que afectin les activitats, doncs que la gent ho segueixi a les xarxes socials, no? Que serà la millor manera d'assabentar-se, també, no? Sí, jo crec que el dia 15 ja sabrem més coses. Jo crec que aixecarà una mica la veda perquè, a més a més, ahir sortia el...
El conseller dient que tenien tot el perímetre d'aquests sis quilòmetres, tenien completament controlat, perquè el que han fet ha sigut, en casillar han fet casillas de 300 per 300, vull dir, i han fet equips per cada un, vull dir que tenen tot apamat i ho tenen tot controlat, i ara volen obrir una mica més, aviam.
I jo crec que sí que el dia 15 ja hi ha coses favorables. Perquè ara, clar, perquè sempre us feu una volta per aquí, apuntar el salt de l'aigua no pot sortir, no? No, no. No pot sortir. Clar, i la gent vol sortir de mica. Molt bé, doncs, Llorenç, ja dic, escolta, gràcies per acompanyar-nos i per les explicacions. Sí, estarem en contacte, doncs, eh?
Que vagi bé, una abraçada. Bones festes. Bones festes, igualment. Adéu-siau. Adéu-siau. El Llorenç de Diego en directe al Bon Dia i Bona Hora, president del Centre Excursionista Molins de Rei, posant-nos al dia també de totes aquestes activitats, algunes de les quals s'han hagut de suspendre, com dèiem, amb motiu del brut de pesta porcina a l'entorn de Collserola. I recordeu que la carat cancel·lada del tot és aquesta pujada del Passebre del Puig-Modona, que s'havia de fer el diumenge.
dia 14, aquí sí que ha quedat del tot suspesa. El que sí que es farà és el dinar d'agraïment als voluntaris del CEM, com deia el dia abans, dissabte 13, al local del CEM. Vam escoltar més cançons del disc de la Marató, en aquest cas un clàssic és Manolo García cantant en català.
Cada nit ma vida és per tu, com un joc qualsevol i res més, perquè a mi em tormenta l'esperit tafrador.
Jo voldria saber si l'ànima és igual com la de qualsevol hora, perquè a mi em tormenta en tot el cor. Cap fredor.
Amb gran passió, que dius tu per mi? Com visc jo estimada per tu?
Cada nit, ma vida, és per tu, com un jo qualsevol i res més, perquè a mi em tormenta l'esperit, la teva fredor.
a saber si t'animes igual com la de qualsevol dona perquè a mi em tormenta amb tot el cor de fredor i somiut
que vius tu per mi com visc jo estimada per tu
Cada nit ma vida és per tu Cada nit ma vida
La teva Faradó, aquesta cançó de Manolo García, que ens ha situat a 3 minuts per arribar ja a dos quarts de 12. Seguim.
Parlem d'educació, aquest espai mensual que compartim amb la Marina Tomàs. Bon dia, Marina. Molt bon dia. I la Mari Àngels Almendros. Què tal, Mari Àngels? Bon dia. És l'últim Parlem d'Educació d'aquest any 2025, que ja sabeu que té diversos espais dins d'aquesta secció. I començarem, com sempre, pel comentari de la notícia.
De totes les notícies de l'àmbit educatiu d'aquestes darreres setmanes, les companyes en trien una en concret. Quina notícia ens porteu avui, Marina? Doncs hem explicat bé l'est, el passat, la batalla per la memòria del franquisme en les aules. És un article de la revista d'educació de la Mariona Pina Herrero del passat 26 de novembre.
Arran dels sondejos d'opinió i d'intenció de vot, s'ha posat de relleu un tema preocupant, com ara l'opinió favorable que té una bona part de la joventut sobre l'etapa franquista. L'últim baròmetre dels CIGIS revela que més d'un 20% dels joves fa una valoració positiva de la dictadura.
la qual cosa porta a reflexionar i a qüestionar-se sobre les causes que fan opinar així. L'article que presentem es fa preguntes molt pertinents per tal d'esbrinar d'on surten aquestes opinions poc contrastades i fort assenyades. Fet i debatut, es qüestiona com és que la joventut està tan desinformada sobre el franquisme.
I assenyalen algunes causes. La manca d'esperit crític i l'analfabetisme mediàtic. Com ho veus, això, Àngels? Doncs passa que donar classes d'història no és fàcil. Els fets històrics sovint tenen diverses versions, depenent de qui els explica o com han arribat als nostres dies. La història està força plena de mentides que s'han acabat imposant a la cultura popular
des de fets suposadament històrics que no van ser-ho, com s'explica, si més no, o directament no van passar.
I consti que la difusió de mentides es va iniciar molt abans de l'existència de les xarxes socials. La construcció d'altres realitats ha estat una constant des de l'antiga Grècia. Per exemple, invents atribuïts a persones equivocades, com la ràdio que va ser atribuïda a Marconi quan en realitat va ser en Tesla, l'inventor, o mites com el cas Campanyes dels Vikings, que no van portar mai.
Però si a més es tracta d'explicar la nostra història recent, la dels darrers 90 anys, la manca de rigor en la interpretació dels fets i la difusió de mentides encara són més evidents.
També cal tenir present que a l'hora d'explicar el que va ser el cop d'estat de 1936, la guerra i el franquisme, el professorat es troba davant d'un tema incòmode. A una part dels mestres li costa tractar temes controvertits i la nostra història recent n'és un.
No ajuda, a més, el fet que a l'alumnat se li fa difícil diferenciar fons que són fiables de les que no ho són. I, a més, que no s'ha treballat prou el pensament crític. Certament. I, a més, s'apunten diferents causes.
Tenim una investigació de la Universitat de València, basada en l'anàlisi dels principals llibres de text, que conclou que la dictadura sovint s'explica de manera reduccionista i superficial, on es ressalta el suposat progrés dels anys 60 i 70.
Sense abordar-ne els costos socials ni l'opressió que el va fer possible. Per altra banda, quan la misèria era tanta, només es podia que millora. Això porta a relegar elements com el camp de concentració, o el treball forçat, la repressió econòmica, cultural, lingüística i moral, o la implicació de ciutadans socials.
la implicació de ciutadans i institucions, com ara l'Església Catòlica, en la persecució dels anomenats rojos. El tema del franquisme i la transició s'explica a quart d'ESO i també a segon de batxillerat, sovint al final del tamari, el que significa a final de curs. Això, sumat a la densitat de tamari, en ocasions es deixa de tractar o es fa d'una forma molt sintètica.
En resum, no se li dona la importància que hauria de tenir el tema. Efectivament, i segur que tots aquests aspectes que es comenten en l'article, explicacions reduccionistes, superficials, interessades en remarcar només alguns aspectes i fent-ho de manera sintètica, no ajuda a que els joves coneguin el que va ser Franco i el franquisme.
Però també, i de forma més general, sembla important revisar les metodologies que s'utilitzen per explicar la història. Per això és necessari incorporar diferents estratègies pedagògiques, especialment en l'educació secundària, que se centrin en generar eines per a la comprensió dels processos històrics.
Cal que l'alumne sigui el protagonista en el procés d'aprenentatge, crear les situacions perquè es doni una comprensió activa de les complexitats pròpies dels esdeveniments històrics. En aquest sentit, he vist una proposta didàctica que no m'ha semblat... Perdó, que m'ha semblat interessant, si no, no la comentaria. Es diu el joc de simulació històrica.
Perquè, esclar que continua oferint una història basada en el model d'ensenyament tradicional, és a dir, en la transmissió del coneixement i la memorització, és perdre l'oportunitat de col·laborar en el procés de maduració intel·lectual i humana de l'alumnat.
I una altra manera de tractar el tema, que és aconsellable, és fer un exercici de memòria democràtica a través d'una aproximació personalitzada dels fets. És a dir, treballar la història des de vivències personals, des de les emocions.
pot ser, per exemple, a través d'un avantpassat o d'alguna persona pròxima, i fer la reflexió crítica per tal que l'alumnat s'adoni que aquests fets històrics no només cal no repetir-los, sinó que han de ser recordats.
Per altra banda, l'article també apunta que aquest fenomen d'aquest 20% de joves no prové només de les explicacions d'història, sinó de les informacions falses o parcials, si més no, que determinats partits fan córrer a les xarxes socials, de les que es no adreixen a aquestes franges d'edat joventils.
L'article assenyala també propostes que poden resoldre aquest dèficit formatiu democràtic.
I un cop més hem de dir que cal reforçar l'esperit crític i contrastar la informació que els arribi amb dades rigoroses. Hem sentit i recomanem per reforçar l'alfabetització mediàtica i no ser víctima de les fake news el programa internacional Fes Fake que ofereix eines per combatre
la desinformació, analitzar els ecosistemes mediàtics actuals i contrastar, contrastar, que és molt important, la informació.
És molt important, i tant, combatre la desinformació i les fake news. I també ho és tenir clar que l'objectiu de l'ensenyament de les ciències socials, és a dir, de la història i la geografia, no ha de ser només l'adquisició dels coneixements, sinó també adquirir les actituds necessàries per entendre el món en què es viu, les experiències col·lectives passades i presents, i l'espai en què es desenvolupa la vida social
i especialment que els alumnes siguin capaços de formar-se idees pròpies en relació als fets històrics amb, com s'ha dit, esperit crític.
fonamentant l'observació, l'anàlisi, l'argumentació, la interpretació de les estructures i els processos dels diversos entorns socials i històrics. Qualsevol fet històric està enmarcat en un procés social i en un entorn geogràfic que cal ajudar a entendre. Aquí l'estudi globalitzat és bàsic.
L'aprenentatge de la història ha de proporcionar coneixements i habilitats que permetin a l'alumne incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i criteri.
Continuem i ho fem ara amb l'espai La veu de l'experiència. Avui ens acompanya per compartir aquest espai la senyora Maria Rosa Buixarrais, que la tenim ja al telèfon. Hola, Maria Rosa, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Gràcies per acompanyar-nos. Bon dia. Expliquem, Marina, qui és la Maria Rosa Buixarrais.
Bon dia, gràcies per participar a Ràdio Molins, parlem d'educació. Doncs sí, la doctora Maria Rosa Buixerrat, com totes les persones convidades a aquesta secció, té una llarga experiència i reconeixement.
entre altres coses, és catedràtica d'universitat i, a més, vice-rectora de la Universitat de Barcelona. Però, en aquest cas, entre les múltiples facetes per les quals la podríem entrevistar, ens indreça que ho faci des del grup GREM, que vol dir grup d'investigació en educació moral, i també com a docent d'educació moral amb una llarga experiència de més de 30 anys a la Universitat de Barcelona.
La formació d'entretenim té moltes publicacions, però n'hi ha tres que volem assenyalar pel fet que, a més, tenen una vinculació amb tot el que avui estem parlant en aquest programa de Parlem d'Educació, que són, per una banda, la formació del professorat en Educació amb Valors,
les famílies i l'educació amb valors democràtics, reptes i perspectives actuals, i la conciliació laboral, familiar, social i personal, una qüestió ètica. Bé, doncs, si et sembla, comencem des d'un principi i voldríem que ens definissis, encara que fos de forma molt planera, què entenem per educació moral?
La pregunta del millor. L'educació moral és un procés que es regeix per la construcció dels valors de les persones, és a dir, com ajudem nens i nenes a construir els seus propis valors,
mitjançant la interacció, evidentment, amb els adults i adultes, i a partir d'aquí que siguin capaços de tenir un criteri propi, un criteri raonat i amb solidesa perquè després el puguin defensar davant de les altres persones. O sigui, persones autònomes, crítiques, que a més entenguin el món
de manera crítica, vull dir, que no es creguin tot el que escolten, el que veuen, el que els diuen, vull dir, que vagin construint el seu propi criteri moral des del punt de vista d'això de l'ètica, de la societat actual. Sí, perquè algunes persones podrien pensar que educació moral té a veure amb la religió o té a veure més amb l'ètica. Ens podries diferenciar-ho, això?
Bé, té a veure més amb la part ètica, de fet, quan nosaltres estem treballant des d'un punt de vista laic, no lligat amb cap religió, però el procés aquest en què cadascú adquireix el criteri per distingir el bé o el mal, això és una qüestió universal, vull dir, és a dir...
L'ètica seria com pensem sobre la moral, la moral es defineix com les costums, les formes de fer que té una societat, i en canvi l'ètica és mirar com aquesta moral es dona i si allò quadra amb el que està bé i el que està malament. No és una qüestió de portar-se bé, sinó treballar amb aquests valors i normes que ens proporciona un moment social, perquè sí que és veritat que
La moral és dinàmica, no és la mateixa moral que teníem fa 20 anys que ara, i aquest dinamisme, nois i noies han de ser capaços d'analitzar les situacions i de prendre decisions argumentades en funció d'aquestes decisions.
Clar, i també els que eduquen, no? Perquè la moral, com dius, de fa uns quants anys i ara, és una mica diferent i, per tant, els responsables d'aquesta educació també hauran d'adaptar-ho, no? Perquè qui educa la moral? Qui és el responsable d'educar la moral? Clar.
Clar, educar la família en primer lloc, jo ho tinc claríssim, o sigui, les famílies són responsables d'aquesta educació des del minut zero, no? Després, clar, hi ha, com deies tu, el professorat, el professorat també ha de...
d'haver-se format per poder dur a terme una educació moral, com he explicat, no? I després hi ha altres que també eduquen, però que, en principi, no tenen una finalitat educativa. És a dir, el grup d'iguals, els mitjans de comunicació, les xarxes socials... Tot això ens proporciona elements per després, per això deia, els nens i nenes el que han d'aconseguir és construir els seus propis valors, de manera que
que això que no sigui una cosa imposada, sinó que puguin tenir un pensament crític, però també siguin sensibles a les qüestions ètiques del món i que també adquireixin responsabilitats
compromís amb els altres, o sigui, clar, no és una qüestió només de valor, si és una qüestió de fer això que diem sempre, la coherència entre el que pensem, sentim, diem i fem, i això és l'important.
Sí, en aquest sentit, suposo que les xarxes socials juguen un paper més aviat en contra d'aquesta educació moral, no? Quina opinió m'ha de dir? Bé, sabem això, que avui nois i noies adolescents estan molt enganxats amb les xarxes socials i es creuen tot el que determinades persones poden dir o poden fer a les xarxes.
I aquí està per això que hem d'educar amb aquesta comprensió crítica o capacitat crítica per distingir si allò és correcte o no ho és. Molt bé, doncs de forma molt sintètica ens has aclarit tots aquests temes d'educació moral que sempre han estat importants però potser avui més que mai. Doncs moltes gràcies a Maria Rosa per participar en el Parlem d'Educació.
Gràcies per convidar-me. Un plaer, gràcies i bon dia. Bon dia.
I acabarem amb l'espai de la recomanació. Com sempre, portem un llibre. Per recomanar, quin llibre ens portes avui, concretament, Marina? Doncs presentem avui el llibre de Soc com el mar de la Vilma Montoliu, editat per columna editorial aquest mateix any, el 2025. Molt bé, doncs estem en disposició de parlar amb l'autora i ens acompanya la Vilma Montoliu. Hola, Vilma, bon dia i bona hora.
Molt bon dia, com esteu? Molt bé. Molt bé. Molt bon dia. Gràcies per participar, Vilma. Gràcies a vosaltres per convidar-me. Presentem aquell llibre que toca aspectes claus que creiem que l'educació ha d'atendre, que és les emocions. I en aquest sentit és per les emocions de la infància, no?
La Vilma és experta en gestió de les emocions i també en meditació, tot i que també ha estudiat història de l'art. I en aquest llibre una mica fusiona tots els seus coneixements per a oferir-nos una...
Doncs un producte que és una eina, que són eines també per treballar les emocions, a la vegada que també hi ha reflexions. Al llibre hi ha 20 contes amb una il·lustració, que no sé si l'ha fet ella o no, això no m'ha quedat clar,
Un per cada una de les emocions sobre les quals ens proposa treballar amb els infants i ens dona orientacions. D'on surten aquestes contes? Els has explicat als infants o bé els utilitzen persones a les quals tu fas formació sobre el benestar emocional?
Bé, són reculls de meditacions, en realitat, el que passa que sí que és cert que treballem tant amb la visualització que sí que podrien semblar contes. I bé, el llibre té tot un primer apartat on parlem de la respiració, perquè al final és un tema també molt important per la gestió emocional i per nosaltres mateixos per la vida.
I llavors després ja amb cada una de les meditacions treballem una emoció diferent i el llibre té aquest curtet apartat a l'inici de cada meditació per explicar de forma molt breu i fàcil l'emoció que tractarem. Perquè d'on surt aquest interès i motivació per treballar les emocions?
Bé, una mica de la meva experiència personal, de la meva infància, vaig començar a meditar de molt petita i sempre he tingut una connexió molt bonica amb els nens i hi ha potser una mica la idea que fer-los meditar és difícil perquè els nens ja se sap que solen ser moguts, però obrir l'espai a la meditació i observar com responen es fa molt interessant.
Sí, sí, justament perquè són molt moguts i potser ara més que mai, no ho sé, sí, doncs hem trobat que aquest llibre pot ser adient per ajudar els pares, potser, o bé altres persones, els mestres, a fer aquesta feina, diguem-ne. Al final el llibre tot em vol ser un recurs per generar moments en família i moments de pausa i moments de connexió humana, no?
Perquè quina relació hi trobes que hi ha entre la meditació sobre les pròpies emocions i l'autoconeixement que ha de tenir l'infant de si mateix?
Sí, al final és donar-te un espai per sentir el que estàs sentint i poder identificar-ho, també. I a través d'aquí canalitzar bé l'emoció perquè no es quedi dintre acumulada i naturalitzar-les totes, que una nena pot sentir ràbia i està bé, i un nen es pot posar a plorar i estar trist i també està bé. Doncs en qui recomanaries aquest llibre?
Ja ho has comentat una mica, poder, però... Sí, és un llibre per tothom, al final, no és només pels nens, també per les persones adultes, per treballar el nostre món emocional i connectar amb nosaltres mateixos, doncs, pot ser també un bon recurs. I, per suposat, doncs, per les famílies amb nens, a partir de 3-4 anys ja es pot començar a fer servir. Òbviament, el llibre cada pare o cada mare l'ha d'adaptar al seu nen, o sigui, el llibre no...
No vol ser un dogma, sinó que simplement vol ser una guia, una ajuda, però al final és cada parel que coneix el seu fill i està superbé que ho adaptin a les necessitats de casa seva. Molt bé, doncs res. Moltes gràcies, Vilma, per atendre'ns aquí a la ràdio i queda aquí feta la recomanació.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-me. Gràcies, Vilma Montoliu, que vagi molt bé. Bones festes. Adéu-siau. Doncs també acabem aquí. Marina Tomàs, Mari Àngels Almendros, moltes gràcies i que tingueu un bon Nadal. Gràcies. Fins l'any que ve. Igualment, bones festes.
10 minuts i seran les 12 del migdia, recta final del Bon Dia i Bona Hora d'aquest dimarts, acompanyats del Jordi Beumala amb l'Espai Gastronomia Molins. Què tal, Jordi? Bon dia i bona hora. Hola, què tal? Hola. Com anem amb aquesta recta final del programa, que és l'inici de setmana per molta gent. Efectivament. Sembla un dilluns, però no, ja és dimarts, eh? Aquí estem. Com ha anat el cap de setmana? Intens amb moltes fires, molts esdeveniments, entre altres la Puríssima de Sant Boi, no?
Aquí la tenim, la puríssima de Sant Boi, que un any més arriba, sí, sí, és un cop de setmana de fires molt intenses a tot el país, perquè tenim la mercantina rival de Vic, que també oblia aquests tres dies, a part d'Espinelves, i moltes fires que havien arreu, i entre altres la puríssima, aquí de la veïna de Sant Boi. Sí, sí, ha anat bé l'esdeveniment?
Doncs ha anat especialment bé, moltíssima gent. Suposo que el caure la puríssima també en cap de setmana ha fet que la gent no marqués, perquè tenia molts dies de vacances, i escolta, doncs hi havia moltíssima gent, ha anat molt bé. El temps ens ha respectat, que és una mica el que demanem a les fires d'hivern, que no hi hagi ventoveres, ni pluges, ni...
ni fenòmens meteorològics d'aquests sobrevinguts que ens fan lligar les parades a pèsos i a faroles perquè és que no sabem com aguantar-les i van molt bé. Molt bé, aquests dies a Molins de Riri hem tingut poca activitat, com dèiem, amb aquest cap de setmana llarg, però ara deu-n'hi donar les activitats que tenim, sobretot concentrades en aquest cap de setmana que ve. De fet, el que veia el següent, sembla que s'acabi el món abans de Nadal.
Bé, perquè agafem embranzida, estem allò aturadets, esperant que la resta del planeta giri amb força i després és quan ens toca a nosaltres.
i sí, sí, un cop de setmana, intens, intens. Llegeixo també, per la part que ens ocupa, el mercat municipal acollirà aquest dissabte a les 12 del migdia i a l'1 un taller de cuina familiar. Atenció, galets farcits és el tema que ens ocuparà, col·laborant l'Associació de Venedors del Mercat, organitzat per l'Ajuntament, heu de fer inscripció prèvia, però què en penses dels galets farcits?
Doncs és una... No estem dient de què. En principi, normalment, els galets es farceixen de pilota, de pilota de caldo, però es poden farcir de moltíssimes coses, no només de la pilota del caldo. Però és una forma molt curiosa, versàtil i divertida de menjar també...
el galet farcit de la pilota del caldo, que en el fons és del que es cou, no? Aleshores, més enllà de fer tota la bressa i tota la carn del caldo a part, doncs mira, agafes la pilota i la poses dintre del galet. Simplement s'ha d'anar molt en compte que no se'ns trenqui, perquè varia de mida a mida deshidrat a la pasta i en funció de la quantitat
hi poses, doncs, o queda balder i se't cau el farcit, que aleshores queden com pilotilles per allà en forma de carculet, o bé, doncs, li dones ja un top de bull a la pasta, ja li dones la mida que t'interessa, aleshores farceixes, i a més a més, pensa que la carn s'ha de coure també, tu poses la carn en cru,
i després ho bulls tot. Per tant, hi ha una qüestió de timings, de tempos, que és una mica el que explicaran en aquest taller. Segurament això en relació a la carn, però després això es pot farcir de qualsevol altra cosa, perquè ja sabem que per gustos, galets farcits. De totes maneres ja és prou contundent, no?, els galets per Nadal. Si ho farcim, encara és un plat prou contundent. A veure...
Molta gent, als quals tinc l'oc, es menja l'escudella de Nadal amb tota la resta de la presa barrejada. A mi m'agrada que hi hagi una punteta de pastanaga, una mica de col, una mica de patata, i aleshores una mica del pernil, una mica de pilota, una mica de les botifarra, i per allà, doncs, algun galet amb el caldo. Ja et pots imaginar que a mi el que m'agrada és l'escudella de la reina, que em deien a casa. De la reina, eh? Sí, de la reina, o bé escudella barrejada. Mhm.
en el fons es tracta de posar-hi tot els elements del grou en el caldo. Clar, si t'agrada només ras i curt el caldo en pasta, doncs clar, afegir-hi pilota, doncs sí, a tipa més. El que passa és que si fas un plat...
No cal posar-li molt de tot, però si em poses una miqueta de cada, doncs a mi que soc dels que m'ha de mastegar més que xerrupar, doncs a mi m'està molt bé que estigui la pasta farcida, per exemple. Però això va a gustos, cadascú ho pot fer com vulgui i la gràcia és saber-ho fer.
Molt bé, doncs, en tot cas, si voleu anar, recordeu que és aquest dissabte, a partir de les 12, i la 1, aquest taller de cuina familiar, al Mercat Municipal. I has començat a fer previsió dels àpats de Nadal o no? De moment he començat a fer previsió de persones que vindran a dinar, perquè, clar, això sempre és per on es comença, quan serem, al final quan serem, perquè això és el que condiciona les mesures encabats.
Però sí, en principi ho tenim tot bastant lligadet. Recuperaré la comanda de l'any passat i res, quatre retocs i ja ho tindrem. Molt bé, que sempre que arriben aquestes dades ens recomanes fer-ho amb el màxim de temps possible, a l'hora de comprar bé i amb previsió i amb calma i tranquil·litat. Sí, però ja sabem que els humans a vegades paquem...
de poc previsiós o com a mínim perquè hem d'anar tan atabalats al dia a dia que ens costa agafar una mica aquesta perspectiva però jo sí, a mi m'agrada anar molt amb temps en general però no sempre m'en surto que sóc un màquina de la previsió ni molt menys i ara arribaran també el que serien els àpats d'empresa que m'imagino que també es concentraran aquest cap de setmana i potser també el que ve, no?
També, també, també. Els tenim tots aquí encaixats d'empresa, d'amics i de tot el que toca. La qüestió és gairebé no parar a casa. Aquest seria l'objectiu final, eh?
Bueno, aquesta és la realitat. Després, quan estàs al sofà amb la manteta, dius, ostres, i tan bé que s'estan, que no he parat fins a gaudir d'aquest moment. Però això ens ho busquem nosaltres, eh? Tampoc no cal levantar-se més al contra. També has pogut fer alguna mica d'escapada entre feina i feina?
Sí, sempre anar a escampar la boira, fer una mica de muntanya, fer una mica, a mi, tot això de tocaneu i tocant muntanya i que sentir el fred a les gaudes sempre em fa sentir viu. I per poc que pugui, doncs, m'hi escapo. Doncs sí, sí, sí. I ja pensant en la següent, perquè entre feina i feina...
Diuen que la vida és el que passa entre escapada i escapada, no? Sí. Doncs no, una mica, al revés. Jo necessito escapar-me i després la resta, doncs, és una anècdota. Molt bé, doncs, dos minutets, alguna cosa més que vulguis afegir, Jordi? Doncs res, que la gent agafi una mica aquesta setmana, aquesta curta setmana, amb perspectiva, amb calma, que no s'atabali més del compte i que no ens tornem bojos. No, no val la pena.
ens fa perdre el Loremus al nord de Vista i el que importa en el fons és estar amb la gent que t'estimes amb una bona taula però si no està tan fornida com ens agradaria doncs l'important és l'acompanyar. Efectivament. Doncs amb això ens quedem. Jordi Humala, moltes gràcies com sempre per acompanyar-nos. Que tinguis una bona setmana de moment.
Gràcies a tu i una bona sana demana també a tothom que ens escolta. Una abraçada ben forta, que vagi molt bé. A reveure. A reveure, gràcies, adeu-siau. Doncs ens queda un minut i mig, no, un minut ja, per arribar a les 12 al migdia. Com us dèiem, immediatament a les 12 podreu escoltar el programa Remissió, excepcionalment del Parlem de Còmics, amb el Pau Moratalla. A dos quarts d'una hi ha la cita amb el Picama, com és habitual els dimarts, amb l'Associació Prevenció i Informació de Càncer Molins.
amb la Marisa Llobet i l'Anna Ribas, i a la 1 la reemissió de l'Aventura de Cuina amb la Madrona Sala i la Judit Herrera. Notícies en xarxa, la migdiada, i a partir de les 4 amb el Pierre, que per cert avui entrevista l'Anna Ribas, justament jutgesa de Pau també, i col·laboradora d'aquesta casa. Tot queda a casa avui. I a partir d'aquí també la finestra oberta al món, el món interior, la reemissió avui de l'Alexander Morera,
amb el Pere Raic, un programa que vam fer l'any passat, i la resta de programes fins a la una del matinada. Gràcies per seguir-nos de tot cor i tornem demà a les 8 en punt del matí. Fins aleshores, que vagi molt i molt bé. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 12. Us parla Arnau Vilà. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 46 anys...