Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És dimarts 11 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bona Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb 9 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora i disposats a acompanyar-vos, com és habitual, fins a les 12 del migdia. Avui ja fent el programa...
sencer des d'aquí l'estudi 1 de Ràdio Molins de Raí després de l'experiència un any més en el marc del Festival de Cinema de Terror de Molins de Raí i el programa que us oferíem des de les 9 del matí fins a tancar el programa a les 12 al migdia des de la plaça Mercè Rodoreda un agraïment de nou també a tota la gent que el va fer possible
i a partir d'ara recordar que el festival segueix endavant fins a aquest diumenge a primera hora del matí. N'anirem parlant, evidentment, però ahir ens vam centrar exclusivament en continguts del festival durant tot el programa. Avui el que farem són els espais habituals del dimarts, però, evidentment, seguint l'actualitat com ens pertoca. I ens volem aturar aquesta primera hora després...
d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local, l'agenda d'activitats i els titulars de la premsa escrita i la premsa digital. A dos quarts de nou, trucarem al Jaume Carbonell. En Jaume serà aquí demà passat, aquí dic en Molins de Rei, i en concret a la Federació Obrera, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària, que torna a organitzar acte com fa quinzenalment a la Federació i adreçat només a socis i sòcies de l'entitat,
En aquest cas, per parlar de l'escola franquista, una escola per adoctrinar, no per educar. Aquest és el títol de la xerrada que farà en Jaume Carbonell demà passat, com dèiem, i en parlarem amb ell mateix a dos quarts de nou per parlar d'un tema francament interessant. Tot això ha marcat...
Aquest mes de novembre, el dia 20, la setmana que ve, recordeu que es comemoren els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i, per tant, tindrem alguns actes marcats amb aquesta efemèrida. Un d'ells, l'aula d'extensió, ha tingut en compte aquesta efemèrida i parlarà de l'escola franquista. Serà a dos quarts de nou que puguem parlar-ne amb el Jaume Carbonell.
Després de l'entrevista tindrem l'apunt del dia, avui acompanyats del David Guerrero. Repassarem també la programació de la ràdio nostra i de la televisió per aquest dimarts i acabarem parlant justament de cinema, escoltant les reflexions i la proposta que ens fa el que he dit de cinema a l'Albert Galera tots els dimarts a la recomanació cultural abans d'arribar a les 9 del matí.
Després de les notícies de les 9, la cançó del dia, que en aquest cas ens tria la Fermina Recio, per encarar ja la recta final, o en aquest cas la segona hora del programa, amb la tertúlia d'actualitat. Avui, en principi, acompanyats del Josep Genés, del Xavi Garcia, del José Polo,
del Paco Prieto, veurem si de l'Alegenda Colell i de l'Antonio Valverde. Serà fins a les 10 del matí, de les 9 i 10, 9 i 11 minuts, fins a les 10 del matí. Farem la pausa per escoltar les notícies d'aquella hora. I a les 10 tenim, per una banda, l'espai polític del dia. Avui, preguntes Esquerra Republicana de Catalunya.
amb la regidora portadora d'aquesta formació, que és la Marta Espona. Això serà fins a dos quarts d'onze. A dos quarts d'onze parlarem del Renaixement, i ho farem acompanyats del director del Museu del Renaixement, el Damià Martínez. Avui parlarem de les rutes de l'emperador. A veure què és el que ens vol explicar amb aquest títol, suggerem.
Tot això fins a tres quarts d'onze. I a tres quarts d'onze, desxifrant el món, sempre aquesta finestra a la política internacional, a les relacions internacionals, que ens agrada tenir al programa un cop a la setmana i fer-ho acompanyats del David Lloberes, que avui ens acompanyarà per anar cap als Estats Units.
amb una de les sorpreses, tot i que les enquestes així ja ho vaticinaven. El nou alcalde de Nova York, després de les eleccions de tot just fa una setmana, que és Zoran Mamdani, parlarem d'aquesta figura. Ho farem, com dèiem, acompanyats del David Lloberes, de 3 quarts d'11 a les 11. Ha sigut escollit
pel Partit Demòcrata, alcalde de Nova York, com dèiem, des de tot just fa una setmana, amb tot el que això ha suposat. En parlarem amb ell. Després de les notícies a les 11, atenció, aquesta setmana farem un lloc al programa com a col·laborador resident al Miquel Casas, perquè avui parlarem del quarantena i va ser una festa que es fa aquest cap de setmana, dissabte concretament,
a la discoteca d'aquí a Molins Arrell, el B-Disco. 40 anys, 40 aniversari del Max Mix. En parlarem perquè hi ha al darrere tota una organització amb el Sergi Elias, que és qui s'han encarregat d'organitzar aquesta festa. El Miquel també ens acompanyarà. I els dijockeys convidats en aquesta festa són tots els referents d'una etapa determinada, sobretot
amb Mike Platines, que serà aquí a Monizarrí, també amb el Toni Paret i el Roberto Torati, i moltes més sorpreses, segons el cartell, que ens facilitaven. En parlarem, doncs, a partir de les 11, aquí al programa, ja veieu que anem canviant de temàtiques, i això és el que ens agrada, també, doncs, de l'actualitat local, de les activitats que tenim...
Passem de parlar del terror a parlar d'història. Anem a la història de la música, també. I això ho farem a partir de les 11. Després encararem la recta final del programa parlant d'educació. I ho farem a l'espai mensual que compartim amb la Marina Tomàs i la Mari Àngels Almendros. Parlem d'educació. Avui el tema que ens proposen és el talent ocult.
I si tot va bé també i el temps li permet, doncs amb el Jordi Bumala farem l'espai gastronomia Molins i amb tot això arribarem a les 12 del migdia. Posarem punt i final al programa i donarem pas a l'informatiu Molins de Rei al dia per una banda, al programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins de dos quarts d'una a la una i de una a dues la remissió de l'aventura de cuina. És dimarts 11 de novembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora.
Les 8 del matí i 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei. El primer que farem és repassar la previsió meteorològica. Dèiem, ara mateix, 9 graus de temperatura a l'exterior de l'emisora. Saludem el nostre meteoròleg de capçalera, el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia. Hola, Oriol, bon dia. Fa fred, ens hem d'abrigar temperatures per sota dels 10 graus, ara mateix, a bona part de la comarca, i unes temperatures diurnes, però que seran més altes que les d'ahir. Arribarem a valors al voltant dels 20 graus. Per tant, un ambient...
molt agradable al centre del dia per l'època de l'any al qual ens trobem, però que ens obliga a abrigar-nos ara a primeres hores. Tenim també alguna buirina cap a l'interior de la comarca del Baix Llobregat, que s'anirà dissipant amb el pas de les hores i quedarà un dia bàsicament assolellat, sense cap mena de núvol. I demà, un dia molt semblant al d'avui, però amb una mica més de núvols, sobretot
Núvols en direcció cap al sud, que també arribarien aquí a Molins de Rei. Això seria sobretot al matí, però també de cara a la tarda. Però tot i que demà augmentarà una mica més la nubolositat, seran núvols que ni taparan el cel i tampoc donaran ni molt menys cap mena de precipitació. I tot i la presència d'aquests núvols, demà les temperatures encara seran una mica més altes que les d'avui, pujaran més de cara a dijous, les màximes sobretot, els matins seran freds, però a partir de divendres començaran a baixar.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Jordi, per la informació. A les 8 del matí, pràcticament 9 minuts. Ara ens n'anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Saludem l'Eduard Baciana, que té tota la informació. Com ho tenim això, Eduard? Bon dia.
Bon dia, doncs continuen les afectacions a l'APS a l'Aldea i a la calçada tallada en dos sentits de la marxa a causa d'un accident amb tres camions implicats i es fan desviaments per la sortida 308 a l'Ampolla en sentit sud i per la sortida 322 a l'Aldea en sentit nord cap a la Nacional 340. La resolució de l'accident serà llarga i en format trànsit. També un accident a l'A2 a Òbena dins la calçada tallada en sentit Barcelona i es fan desviaments per la sortida 555. Al Baix Llobregat es registren cues en sentit Barcelona de fins a 10 quilòmetres tant a l'A2 des de Sant Déu de la Barca
com a la B23 des del Papiol, i també hi ha l'antitud de la C31 entre Viladecans i l'Hospitalet, i a la C32 s'embollen les dues en direcció de la capital catalana, i encara a la C32, al punt de Cornellà, anant dos sentits de la marxa. Pel que fa a les rondes de Barcelona, hi ha retencions a les dues dies en sentit Llobregat, des de Santa Coloma fins a Vallcarca, i de Sant Adrià fins a la Barceloneta. I això és tot des del RAC. Bon dia!
Molt bé, fantàstic. Doncs moltíssimes gràcies, Eduard, per la informació. Que vagi bé la jornada. Per cert, parlant del transport públic, anem a parlar de Renfe Rodalies i de la R4, per tant, la línia que passa per aquí a la vila, perquè hi ha una incidència. Està sense servei la R4, concretament, entre les estacions de Torre Baró,
i la Sagrera a causa d'una incidència tècnica a la infraestructura. Sembla que la incidència tècnica ha estat a la infraestructura a Bifurcació Aragó i, per tant, no hi ha servei entre aquestes dues estacions, que us deia, eh? Torre Baró i la Sagrera, aquí, doncs, des de la T-Mobilitat...
es recomana utilitzar les línies de metro en aquest sentit, perquè no hi ha servei entre aquestes estacions de Torre Baró i la segreta causa d'una incidència a la infraestructura de bifurcació Aragó. Això està actualitzat de fa 5 minuts, concretament l'AR4 i el seu pas per aquestes estacions de Barcelona. La resta del transport públic, en principi, funciona...
amb normalitat. Anirem tancant, informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí i pel que fa a la farmàcia de guàrdia, avui dimarts, dia 11 de novembre, la farmàcia de guàrdia que trobareu oberta fins a les 10 del matí aquí a la Vila és la farmàcia del passeig, que es troba al passeig Pi Margall número 11. Recordeu, per tant...
que l'horari del servei de guàrdia començarà a les 9 del matí fins a les 10 de la nit. Avui, per tant, farmàcia del passeig, la farmàcia de guàrdia aquí a la Vila. 3 minuts i arribarem a un quart de 9 del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local, molt marcada aquests dies per la 44a edició del Festival de Cine de Terror, al qual li dedicàvem ahir al programa, però a banda de fer i concentrar tot el que cal saber del festival en el programa d'ahir, el festival segueix, com dèiem, i repassem la programació sense anar més lluny d'avui dimarts. Hola, Sílvia Artés, molt bon dia.
Bon dia, hola, doncs sí, avui a la tarda a la Penis, projecte New Group, és una pel·lícula japonesa dins de la secció oficial, i després es podrà veure Missing Child videotape, també japonesa, a la secció oficial també, i a més és estrena a l'estat espanyol. Hi ha dos quarts de nou del vespre, nova sessió, una producció nord-americana, en aquest cas, que es diu Manfield Tape, i després la neo-salandesa Dead Gasm 2, Gormageddon.
Aquest any el motiu del festival és el J-Horror, J-Horror. És un homenatge al terror japonès. Justament aquest passat cap de setmana s'ha fet una xerrada sobre el cinema de terror que es fa al Japó i s'ha fet la projecció retrospectiva amb la pel·lícula japonesa de Ring, que va ser un dels primers films de fa 25 anys que va arribar aquí a Occident i que va mostrar aquest aire nou que va incorporar al Japó dins del gènere de terror.
Ahir en parlàvem amb Taric Portem, de l'equip de programació del festival, que ens explicava, concretava, què és justament el The Horror, que és, com dèiem, el feel conductor del festival d'aquest any.
És una corrent de terror que va tenir lloc entre finals del segle passat i principis d'aquest, a la qual va haver-hi una sèrie de títols molt, molt emblemàtics que van, diguéssim, renovar l'imaginari del terror internacional. Va ser un moment també en què hi havia una sèrie de sagues estatunidenques que estaven començant i ja està molt desgastades, que eren tot seqüeles, i la gent no trobava ja els estímuls en aquestes pel·lícules i de sobte va aparèixer primer de tot Ringo l'any 98, si no m'equivoco,
i després Joon, la maldició, l'any 2000. I aquestes dues pel·lícules, entre altres, van ser grans alenades d'aire fresc per al terror mundial.
Justament el Festival de Cine de Terror, que començava divendres passat, ja està trencant tots els rècords del mateix festival. Ahir ja s'havia superat la recaptació i el total d'espectadors. Hi ha hagut ple a la sessió inaugural, també els curtmetratges d'aquest cap de setmana. De cara al proper, per la Marató de Terror, les 12 hores de terror, també està gairebé tot ple, gairebé tot venut. I per la sessió de clausura, també gairebé totes les entrades venudes. Encara en queden algunes, però...
van a bon ritme de vendes, per tant, com dèiem, ja a dia d'ahir ja s'havien batut tots els rècords. Si voleu més informació o comprar les entrades, podeu entrar al web molinsfilmfestival.com. Molt bé, doncs seguim repassant més qüestions d'agenda, i en aquest cas incidim en la sortida que la secció de Medi Ambient del SEM proposa per aquest diumenge, dia 16 de novembre.
És una sortida per visitar i recórrer Fagedes i per veure també la font de la Tosca, Vallfogona del Ripollès. És una sortida de tot el dia, habitualment la secció de medi ambient fa matinals, però en aquest cas faran un recorregut o una sortida de tot el dia amb dinar de Carmanyol. Aniran, com dèiem, fins a Vallfogona del Ripollès amb vehicles particulars, com és habitual.
I des d'allà faran una caminada d'un 10 quilòmetres per aquest entorn natural amb un paisatge típicament tardural. Maria Caimó, del SEM, ens ha parlat d'aquesta proposta que fan.
Una zona amb torrent, amb força cascades d'aigua i gorcs, i sempre així, a banda i banda, en aquest torrent, tindrem els arbres típics així de mitja muntanya. Hi ha el faig, però també n'hi ha d'altres, que ara comencen a agafar aquest color tardural tan maco, en l'essència, diguem-ne, d'aquesta època de l'any, del punt d'interès més... O sigui, el més interessant, diguem-ne,
seria justament la caminada entre mig del bosc. Doncs és la proposta que fan des de la secció de Medi Ambient per aquest diumenge i van anar amb vehicles particulars, però tot i així abans heu de passar pel CEM a apuntar-vos-hi perquè puguin organitzar la sortida. Recordem l'horari de dilluns a divendres de dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre.
Molt bé, continuem passant dos minuts d'un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a altres activitats que tenim aquests dies. De seguida parlarem a dos quarts de nou d'aquesta proposta que fa l'Aula d'Extensió Universitària per parlar de l'Escola Franquista aquest dijous. Però també us hem de dir que torna una nova proposta de dalt a baix. Ja ha passat pràcticament un mes des de la darrera. I la Trasca Trusca acollirà un concert del Molinenc Miquel Àngel Cordero.
Doncs sí, concert de Return of Dray Martino, justament Dray Martino és l'altre ego del Molinenca, Miquel-Ange Cordero, que és contrabaixista. El concert, a la formació, hi haurà també el trompetista Polo Medes, Santi de la Rua, saxo tenor i Toni Pagès, bateria i octopat. El diumenge serà aquest concert, a les 7 de la tarda, com és habitual, a la Trasca Trusca. Si voleu comprar entrades anticipades, heu de fer-ho al web d'altabaix.cat.
Molt bé. Recordeu també que tenim, tot i que, recordem una vegada més, ja estan esgotades la majoria de sessions, la proposta d'impuls teatre per aquest proper cap de setmana. Sala 42 és la nova proposta de teatre de proximitat, de petit format, que fan des d'impuls teatre amb aquestes funcions que fan...
7-8 en total. L'espai d'entitats Collserola s'estrenava el cap de setmana passat i l'última funció serà el 30 de novembre. Durant els següents caps de setmana hi haurà aquesta funció. Identitat, moralitat i indolència expliquen que són els eixos centrals a les tres escenes de l'obra on hi apareix un detingut i una sala d'interrogatoris i un investigador, investigadors que investiguen per conèixer la veritat. Aquest és el nucli d'aquesta proposta de...
Impuls teatre, els actors i actrius, una lenta ampli, han hagut de fer un esforç de canvi de registre, darrerament han fet més comèdia i ara s'enfronten amb aquest canvi d'obra més policíaca o thriller. Com dèiem, és un teatre petit format, hi ha aformament per 20 persones només i, de fet, ahir estaven totes les entrades per totes les funcions agraurides.
Parlem del Foment Cultural i Artístic que torna a programa teatre per aquest diumenge. Doncs sí, és la proposta del cap de setmana al Foment, el diumenge a les 6 de la tarda, amb aquesta obra, aquest clàssic, El perro de l'Hortelano, dirigida en aquest cas per Paco Mir, que podreu veure el diumenge a les 6. Si voleu més informació o comprar entrades, al web Entràpolis.
Fantàstic. Més coses que repassem. Us dèiem, aquesta setmana no tenim activitat, però Molins de Rei torna a reclamar el final de la violència contra dones i nenes, amb un programa que s'ha preparat al voltant de la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional contra aquestes violències. De fet, ja va començar amb la presentació també del llibre La dona del segle, del Toni Cruanyes, amb col·laboració amb l'aula d'extensió
el passat divendres, i no tenim activitat fins la setmana que ve. Tenim el 17 de novembre una hora del conte, i el dia 20 de novembre, que ja us ho avançàvem, una taula rodona per parlar de dones i franquisme, que es farà a la Federació Obrera. Tenim també el 23 de novembre la dotzena marxa del Batllubrecat contra la violència masclista. L'acte institucional serà el 25 de novembre, a la tarda,
I també tindrem altres propostes que ja s'allarquen fins a final de mes. Parlem també, en aquest cas, del concurs de narrativa literària, precisament, Mercè Rodoreda. Doncs sí, és un concurs que té una llarga trajectòria
El nostre municipi l'organitza l'Ajuntament, els seus inicis el va organitzar el grup de dones a Molins de Rei, després Ràdio Molins de Rei durant uns anys, i ja fa anys que és l'Ajuntament qui tira endavant aquest concurs, que ara s'ha convertit des de fa unes quantes edicions
Àmbit anual, un any a la presentació de les bases i l'altre al lliurament de premis. També recordem que entre les obres guanyadores i finalistes es publica també un llibre. És part del reconeixement de les participants. I aquest concurs de narrativa, les bases les trobareu totes al web de l'Ajuntament. Està obert exclusivament a dona. La intenció és fomentar la presència de dones...
en el món de la literatura. La temàtica és lliure, ha de ser una narració i a les bases us posa l'extensió màxima. Fins el 12 de desembre, en aquest cas, teniu temps de presentar les narracions. 27 edicions donen veu a escriptores. Si, com dèiem, hi ha marge encara, és una narració, hi ha marge encara per presentar-vos-hi.
I encara destaquem un altre premi, també un clàssic de l'Ajuntament, 27 anys també, 27a edició dels Premis Clic de Fotografia. En aquest cas hi ha temps fins al 5 de desembre per presentar les obres, un concurs que a més està reconegut per la Federació Catalana de Fotografia.
Aquest any hi ha els temes habituals que són, un és tema lliure, l'altre és tema esports de muntanya d'aventura i un altre han de ser fotografies de Molins de Rei i cada any hi ha un quart tema, una quarta modalitat que va variant cada any en funció d'algun tema en l'actualitat o va variant en funció del criteri de...
dels organitzadors. En aquest cas, el tema excepcional o diferent d'aquest any són les tradicions culturals de Molins de Rei. Amb aquest tema genèric, doncs, podeu fer també i enviar fotografies. Màxim de tres per cada una de les modalitats. Si voleu conèixer també les bases, podeu entrar al web de l'Ajuntament. Els premis són 500 euros pel primer premi i un excèstit de 230 per les tres modalitats habituals i per aquesta excepcional de tradicions culturals hi ha un únic premi.
Molt bé, doncs amb això acabarem, tot recordant que ara parlarem també de l'aula d'extència universitària, a dos quarts de nou, d'aquesta proposta que tenim dijous, a la federació obrirà dos quarts de set, adreçat a socis i sòcies de l'aula. Però hem de continuar, i ens queden set minuts per arribar a dos quarts de nou.
Anem a fer un repàs als titulars de la premsa escrita. Roger Doset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Illa tria a la Xina com a soci prioritari per la política exterior de Catalunya. És el que diu el periódico a la seva portada. La Generalitat defineix per primera vegada una estratègia global per tot Àsia. La Generalitat aprova avui...
Un pla quincanal que assenyala els nous països asiàtics preferents per les relacions internacionals. El govern central considera que la visita dels reis a Chengdu i Pequín és favorable tant per Espanya com per la Unió Europea. En fotografia de portada d'un grup d'indígenes arribant a la cimera de Balema i lluita contra el negacionisme, el Brasil inaugura la cimera del clima COP30 cridant a favor del diàleg, la mobilització i l'esperança davant les polítiques anticlimàtiques.
Hi ha més temes. L'alta demanda porta al límit les empreses encarregades de retirar Amiant i Satelliet obre a Barcelona el primer centre europeu per desenvolupar satèlits 5G. Freix judicial al desnonament de dues víctimes del mutari acusat d'estafa i Esquerra posposa el 2026 el debat al Congrés de la Llei per recaptar l'IRPF. També Messi visita el Camp Nou de nit i sense demanar permís al Futbol Club Barcelona.
És una fotografia de portada i aquest tema que en parlen... Atenció, et dediquen dues pàgines a parlar d'aquesta visita fugaz de Messi al Camp Nou amb nocturnitat i a la abusia. A la Vanguardia, pla per invertir 1.000 milions per aplicar la IA a l'economia catalana. El govern destinarà 870 milions a projectes que podrien beneficiar 5.000 pimes i 30.000 funcionaris. I Brussel·les vol relaxar la protecció de dades. Cop policial als narcopisos del Raval amb fotografia de portada...
I Trump doblega als demòcrates i es reobrirà l'administració dels Estats Units. També parlen del rècord de l'IBEX pel final del bloqueig americà. L'ONU alerta els països rics de l'efecte negatiu de la crisi climàtica en el producte interior brut. I també parlen a l'avantguàrdia. Messi visita el Camp Nou per sorpresa i diu que vol tornar.
Epidèmia sobre el fenomen de l'ultradreta a les llibreries, de Saig i ficció. I Anna Belén, que torna al Palau, des de molt jove, diu «Vaig a aprendre a dir que no». Al diari Ara guerra al PP per la successió d'Amazon, els populars valencians reclamen a Feijó que anomeni ja un candidat davant les divisions internes. El president valencià compareix avui a la Comissió d'Investigació de les Corts sobre la Dana.
També parla d'aquest macrooperatiu contra la droga, actuació conjunta dels Mossos i la Guàrdia Urbana en Narcopisos de Barcelona. I la fotografia de portada del diari d'avui és pel Messi, que torna per sorpresa al Camp Nou. Va presentar-se diumenge a la nit a l'estadi sense avisar i va publicar ahir a Instagram diverses fotos. Se va estrepitzar en la gespa, un lloc que trobo a faltar amb el cor, un lloc on vaig ser immensament feliç, va escriure.
Anés i vintent del Congrés per frenar el lloguer de temporada. Sumar, Bildu, Podem i Esquerra presenten avui una nova llei. Sarkozy surt de la presó després de passar-hi 20 dies. L'expresident francès en llibertat condicional sota control judicial. També hi ha articles de Carme Colomín a la pàgina 22, periodista i també el periodista i professor de la URL, Marçal, cintes a la pàgina 23. I per últim, repassem la portada del punt. Avui a hora d'actuar enmig de l'onada negacionista...
La COP30 busca a l'Amazònia més mobilització i compromís per aplicar els acords globals contra el canvi climàtic. El president Illa anuncia una inversió per 1.000 milions d'euros fins al 2030 per fer de Catalunya un referent en IA. La crònica de Jordi Bordes, la moció sempre guanya l'Abuidor i de Guillem Vidal, Katie Perry, com en un videojoc a Montjuïc.
Parlen a l'Apunt Esportiu de Catalunya i Palestina Unides pel Futbol Solidari i entrevistarà Mònica Campell, periodista, editora i gestora de programes de formació. Hi ha mitjans grans als Estats Units que han sedit a la pressió política i avui a l'Observatori Municipal visiten Manresa per parlar amb el seu alcalde i el cap de l'oposició.
Molt bé, tres minuts i seran ja dos quarts de nou. Diaris Digitals. El 3CAT i també d'altres digitals destacen que s'investiga el bisbe de Cadis i Ceuta per una agressió sexual continuada a un menor. És en Rafael Zornoza i està acusat d'haver abusat sexualment d'un menor durant els anys 90. Segons avança el diari El País, reprodueixen diversos digitals. Llegim el 3CAT que diu que mentre que la diòcesi de Cadis i Ceuta nega les acusacions i ha suspès tot i així tota l'agenda del bisbe, el president de la conferència episcopal
Ha reconegut amb dolor que el fet que el Vaticà hagi obert una investigació dóna bastemblança a l'acusació. La víctima va explicar en una carta enviada al juny que els fets haurien passat a partir de l'any 94, quan la víctima tenia 14 anys, i van seguir fins a l'any 2000, quan ja en tenia 21.
prescrit davant de la justícia civil, però la víctima dels abusos reclama mesures i, en aquest cas, s'ha admès a tràmit la investigació canònica, per tant, a través de l'Església. El bisbe actualment té 76 anys. Anem a la directa, directa.cat, que parla de la cimera dels pobles, que desafia la cimera del clima de Brasil, aquest cop 30, aquest cop que aquesta reunió
de governs del món. Diuen que si la COP tingués la solució no estaríem anant cap a la fi del món. A les darreres cimeres pel clima els interessos de la indústria fòssil hi ha tingut les portes més obertes que mai, mentre les protestes de la societat civil n'han quedat fora. Les exigències dels moviments de defensa del planeta es faran presents a la COP30.
que arrenca avui al Brasil. A l'entrada de l'Amazònia acull aquesta trobada paral·lela multilateral que es diu Cimera dels Pobles. És un espai autònom i autoorganitzat en què participaran moviments ecologistes, pagesos, pobles indígenes i moviments populars. Tenen demandes clares i una mirada crítica sobre la COP30.
Demanen parar la deforestació i també acabar amb l'utilització dels combustibles fòssils. Altres demandes bàsiques a la societat civil de Balacop 30 són, per exemple, excloure la indústria fòssil de les cimeres del clima. Ja acabarem.
Amb el 3, amb el Nacional, que explica que un estudi europeu indica que parlar habitualment més d'una llengua ajuda a envellir millor. És una investigació que ha publicat la retura Nature Aging, una investigació internacional que conclou que el multilingüisme s'associa amb un menor risc d'envelliment accelerat i amb perfils de salut més positius.
El treball no demostra una causalitat directa, sinó una associació clara entre parlar diverses llengües i envellir millor. Els resultats podrien servir de base per dissenyar polítiques educatives i de salut pública que promovi la resiliència cognitiva i funcional de la gent gran. Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Aquest proper dijous l'Aula d'Extensió Universitària de Molins de Rei torna a organitzar un acte que ho farà com és habitual a la Federació Obrera a partir de dos quarts de set de la tarda. El tema que proposen és parlar de l'Escola Franquista, una escola per adoctrinar, no per educar, just en aquest mes de novembre, al qual el dia 20 se celebra 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. La xerrada, com dèiem, serà dos quarts de set. Aquest dijous hi anirà càrrec d'en Jaume Carbonell.
que ens acompanya uns minuts al telèfon a aquesta hora del matí. Hola Jaume, bon dia i bona hora. Bon dia. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Gràcies. D'entrada, primer una pinzellada general. Explica'ns la teva idea de la xerrada d'aquest dijous, què és el que vols explicar dins aquest títol tan genèric?
Mira, jo penso que és important, ara que es compleixen 50 anys de la mort de Franco, doncs recuperar la memòria i posar de relleu què va significar aquella educació franquista. Bàsicament serien quatre idees, molt ràpidament. Una seria la repressió. Acaba la Guerra Civil, hi ha una repressió brutal contra el professorat, contra l'escola franquista. És a dir, s'eliminen les institucions republicanes...
El Magisteri pateix una forta repressió que vol dir afusellaments, que vol dir empresonaments, que vol dir exili i depuració. Depuració, són tribunals de depuració que aquells mestres que haguien simpatitzat amb ideas republicanes, laiques...
però que sí, sí, no del règim, són apartats de l'ensenyament. Per tant, hi ha una substitució de les persones. I després, al mateix temps, també hi ha un control molt fort sobre els llibres. Es cremen llibres, es cremen biblioteques, hi ha molta censura sobre quins llibres són els adequats o no per llegir, els infants i el públic en general. És una primera idea, aquesta idea de destrucció.
La segona és que s'imposa un ideari que és el nacionalcatolicisme, que són les idees més retrógrades, feixistes, etcètera, del franquisme dels vencedors.
I això es fa, és una escola que adoctrina. No transmet uns valors, uns continguts democràtics, diferents, científics, sinó que el que fa la seva idea és adoctrinar en relacionar al catolicisme. I, per tant, això vol dir, es fa a través d'una sèrie de rituals,
a través d'un control molt estric de les assignatures, amb el que s'ensenya, com s'ensenya, la formació de l'espíritu nacional, una educació religiosa, etc. Per tant, es prohibeixen tots aquells sabents de l'escola republicana, com podria ser un sabent democràtic, on es puguin expressar
les diferents idees, teories científiques, filosòfiques, això s'aparta. També s'acaba amb la col·locació, que havia sigut una vència important, és a dir, nois i noies junts, l'escola franquista els separa.
Escola per nenes, escola per nens. Per tant, és tota una, i no cal dir que els rols de gènere molt estetipats, una educació per les nenes diferenciada pels nens. I després també és important, potser l'altra idea, és que no hi ha una atenció a l'escolarització i a l'escola pública. El primer pla de construcions escolars no es fa fins a l'any 53. Per tant, hi ha
es dona un pes molt important a l'escola privada, pseudo-religiosa, endertiment de l'escola pública. Hi ha molt poca oferta a l'escola pública per descolorització i als infants hi ha un grau alt de l'analfabetisme i també s'impedeix molt arribar a l'escola i sobretot als nivells superiors, és a dir, fer bachillerat i universitat. És a dir, això està restringit
per les classes mitges, la classe treballadora té moltes dificultats per accedir a la butxerat i a la universitat.
Pàsicament són aquestes idees. Però també al mateix temps, per acabar, explico que hi ha una resistència. I malgrat, malgrat aquesta intervenció franquista tan dura, tan opressora, hi ha escoles, escoles que són cooperatives, que no poden ser escoles públiques oficials perquè no s'havia permès, escoles que són cooperatives, de mestres, de pares, que intenten fer un ensenyament diferent, un ensenyament que ho connecta més
amb el que assenya a la república, una sèrie més modern, més activ, més participatiu, amb més cooperació i, sobretot, amb molta més llibertat d'expressió, perquè el franquisme el que no permet que el torn règim dictatorial autoritari és la dissidència. És a dir, el que vol és ensenyar segons un patró uniforme i únic.
Aquesta serà una mica resumint el contingut de Marc de la xerrada. Molt bé, que com apuntaves, en el marc del nacionalcatolicisme, Jaume, doncs era una escola on, per exemple, es penjava el crucifix, no? Això ens ho pots explicar molt. Havia hagut de resar el Pare Nostre, és a dir, que tot estava molt contextualitzat amb la religió també, no? Sí, sí.
és molt pautat, jo penso que nacionalcatolicisme era això, educació franquista i educació religiosa més reaccionària i més conservadora, perquè està molt bé que hi hagi educació religiosa, però més conservadora. I per tant, com deies tu molt bé...
El símbols era centrada. S'entrava a l'escola i es cantava, s'entonava el carassol, el carassol, tot allò significava. S'entrava a l'aula i hi havia el curs fix a la foto de Franco José Antonio. Per tant, hi havia tots els rituals i una simbologia que el que feia és que es reforçava aquesta idea de freixista nacionalcatòlica.
I el que molts contretolians a vegades recorden també, que els nois normalment havien de fer la formació de l'espíritu nacional i les noies a les labores de l'hogar, oi? Exactament. Era una manera de diferenciar els rols. I sortosament s'ha avançat molt en això, però abans s'ha molt diferenciat com s'havien d'educar els nois i les noies.
perquè el seu destí ha de ser diferent, no? Un salallar, no?, quedar-se a casa, dos labores, tot això, no?, l'ensenyament domèstic i els que podien treballar als nois i, per tant, amb això també la formació s'orientava de cara a qui, igual que una sèrie de valors o estereotips de tipus sexista per uns i per altres. Molt bé, i tot i això, doncs, tot aquest context també el que vols apuntar, Jaume, és aquesta alternativa, aquesta manera de resistència, no?, i alternatives a l'hora d'aprendre, que també n'hi va anar bé, eh?
Sí, exactament. És a dir, igual que hi ha una resistència dins dels moviments socials, el moviment obrer i tota la cultura, no està bé a l'escola, hi ha una resistència. I com que no es pot fer un canvi dins de l'escola pública fins als anys avançats, als anys 70, després de la mort del Víctor Bó, es fan les escoles privades cooperatives, amb la voluntat de ser públiques. I moltes d'aquestes escoles...
quan ja s'instaura la democràcia i l'autonomia, algunes d'elles passen a ser públiques. Bé, doncs no volem desvalar més coses d'aquesta xerrada, d'aquesta conferència. Recordeu l'Escola Franquista, una escola per adoctrinar, no per educar, aquesta xerrada que farà el Jaume Carbonell aquest dijous a dos quarts de set de la tarda a la Sala d'Actes de la Federació Obrera. Doncs Jaume, moltes gràcies per acompanyar-nos i que vagi molt bé la xerrada aquí amb Molins Arraí. Gràcies a vosaltres.
La ràdio nostra, ràdio Polins de Rei.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Reis.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bansang.net barra plasma.
Els dilluns a la Penya Blaurana teniu Escacs, un joc ciència que exercita la memòria, millora la concentració, la creativitat, el raonament lògic i l'afany de superació. La Penya Blaurana us ofereix classes d'iniciació als Escacs per tothom cada dilluns a la tarda. Tots els que hi vulgueu assistir sereu benvinguts. Podeu contactar-nos als telèfons 608 028 450 o 649 848 951. Som la Penya, som esport, som cultura. Us hi esperem.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Seguim endavant el Bon dia i bona hora. Queden quatre minuts i mig per arribar a tres quarts de nou del matí d'aquest matí de dimarts 11 de novembre. És el moment d'escoltar l'apunt del dia amb el company periodista el David Guerrero. Què tal, David? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol.
La setmana passada, de dimarts a dijous, es va celebrar al recinte Gran Via de Fira Barcelona el Saló Smart City Expo World Congress, que arribava a la seva quinzena edició sota aquest nom en anglès tan presumptuós i que realment amaga una de les principals cites mundials de les ciutats, dels ajuntaments. És allà on els alcaldes, regidors, tècnics municipals,
comparteixen experiències i on les empreses presenten les tendències del que ha de venir en el món urbà. Tendència? Doncs la intel·ligència artificial, que sembla que ha d'estar pertot arreu. És el que podríem anomenar, si em permeteu la broma, com l'alcaldia, l'IA aplicada a fer més fàcil la vida de l'alcalde.
Ningú substituirà el savi Patator, però sí que li pot ajudar en la presa de decisions a aportar-li dades i anàlisis molt més completes del que podria fer un informe elaborat per un tècnic. Insisteixo.
ni el tècnic ni l'alcalde desapareixeran, però sí que tindran una aproximació més completa a la seva feina, amb més informació per prendre decisions millors. Com a la resta de treballs, la IA no substituirà cap lloc de treball que aporti valor, sinó que el que farà serà facilitar les coses més mecàniques i més feixugues.
Ningú parlarà per la ràdio com fa l'Oriol, encara que pugui imitar la seva veu, per deixar-ho clavejar. Però no ens desviem, que us parlava de l'Smart City Expo, perquè passejant per allà de sobte, en l'estand de l'àrea metropolitana de Barcelona, on es parlava de diferents temes d'habitatge, de mobilitat, de medi ambient, hi havia una maqueta enorme d'un edifici allà al mig de l'estand.
I quan el vaig veure vaig pensar que em sonava, però no va ser fins unes hores després quan vaig tornar a passar per allà i vaig adonar-me que era el bloc de pisos que s'està construint a les Guardioles. Un bloc de pisos fet íntegrament de fusta i amb un estil arquitectònic novedós. Allà al seu voltant, quan vaig passar per segona vegada, s'agrupava una delegació del nord d'Europa interessada per millorar les seves polítiques d'habitatge, que segurament són millors que les nostres, però ja estaven interessants per aquest edifici.
I és que potser, com sempre passa a Molins de Rei, no ho valorem suficient, però segurament tenim un edifici icònic i que no estem valorant prou. De fusta, prefabricat, plantegat amb uns estàndards de qualitat vital que no tenen molts dels nostres habitatges, valorem el que s'està fent a les guardioles perquè marca el futur de l'habitatge, ja veieu, no només a Molins, sinó també a la resta de Catalunya i fins i tot és observat, ni que sigui amb curiositat, des de fora.
Molt bé, fantàstic. Doncs moltes gràcies, David, que tinguis una molt bona setmana. Amb tot això hem arribat ja a un minut i mig per arribar a tres quarts de nou del matí.
Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra. A veure, quan acabi el Bon Dia i Bona Hora, que seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins Arreria el dia fins a un quart d'una amb la companya Silvia Artés i després tenim el programa PICAMA de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins.
que podreu escoltar de dos quarts d'una a la una. De una a dues, la reemissió del programa L'Aventura de Cuinar amb la Judit Herrera i la Madrona Sala, programa que matem en directe els dijous a les 5 de la tarda. En fem remissió avui de una a dues del migdia. Això ens portarà fins a les dues. A les dues, connexió amb la xarxa per escoltar les notícies de dues a tres.
Després també tenim de 3 a 4 el programa La Migdiada, tant les notícies en xarxa com La Migdiada, programes que podeu escoltar de dilluns a diumenge, el primer de 2 a 3, el segon de 3 a 4 de la tarda. Després ja, amb la incorporació dels nostres col·laboradors i col·laboradores de tarda, tenim per una banda el Pere, el Pere Vergonyona, en Pierre, amb el seu programa De Tu a Tu, que el podeu escoltar entre les 4 i les 5 per encetar la programació de tarda, com us deia.
A les 5 agafa el relleu el Carles López i tot el seu equip. Avui el Carles ens diu que parlaran de l'ordre conscient i s'afegirà a tot l'equip de la finestra l'escriptora Cristina Duc, que és apassionada de l'organització i experta en ikigai. Això serà entre les 5 i les 7 de la tarda. Tot l'equip de la finestra oberta al món amb l'escriptora Cristina Duc, apassionada, com dèiem, de l'organització i experta en ikigai.
Això serà fins a les 7, perquè a les 7 agafa el relleu la Marta Treig i la Rocío Vallejo amb el seu programa Mont Interior, que avui encara no han avançat quin seria el contingut d'avui, entre les 7 i les 8. Recordeu que és el programa dedicat al món de l'autoconeixement i a partir d'aquí hi entren molts temes. El que sí que ens ha avançat el contingut del programa és l'Alexandra Morera, com és habitual, puntual a la seva cita dels dimarts
El programa quan cau la tarda, entre les 8 i dos quarts de 10 de la nit, avui compartirà l'Alexandra el programa amb dues dones, la Glòria Bosch, poetessa, i la Mariona Martín, cantant i compositora, que presentaran el seu projecte Volem Us...
dues dones a cau d'orella amb poesia i cançons i temes reivindicatius. Per tant, aquestes seran les convidades del programa Quan cau la tarda, la Glòria Bosch i la Mariona Martín, que acompanyaran l'Alexandra en aquesta hora i mitja de programa. Fins a dos quarts de deu de la nit. A dos quarts de deu repetim el programa Històries de la fotografia amb el David Rius. De deu a dotze de la nit,
Tenim la reemissió del Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Sallent, programa que podeu escoltar els dissabtes a les 5 de la tarda, reemissió els dimarts a les 10 de la nit. A mitjanit repetirem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, que ens portarà fins a la una de la matinada, que posarem punt i final.
a la programació pròpia d'aquest dimarts. Connectarem amb IKTFM fins demà a les 7 del matí, que tornarem a recuperar la programació pròpia. Això vol dir que tornarem a escoltar les sardanes que ens ofereix el Pere País amb el seu programa La Tenora, que també és un programa que podeu escoltar de dilluns a diumenge per encetar la jornada entre les 7 i les 8 del matí.
Continuem, passant dos minuts i mig, de tres quarts de nou.
Fem un repàs a aquesta hora a la programació televisiva, el més destacat que ens ofereixen les diferents cadenes de televisió. Ho comentem amb el Roger, com vulgués. Comencem amb les pel·lícules que podem veure a les cadenes d'en obert. Al canal VO7 tenim a les 10 de la nit la pel·lícula Juego d'Armes de tot Philips, amb Jonah Hill, també Miles Teller i Anna d'Armes.
També Kevin Pollack és una comèdia del 2016 americana i dura dues hores. Dos amics de 20 anys viuen a Miami durant la primera guerra de l'Iraq i s'aprofiten d'una iniciativa governamental poc coneguda que permet a petites empreses obtenir lícites salons.
Dos quarts d'11 ha vimat Wasabi, el trato sucio de la màfia, de Gerard Krausik, amb Jean Reno i Michel Müller, entre altres. És una pel·lícula d'acció francesa del 2001 i durarà una hora i mitja. L'Obert és un inspector de policia amb uns mètodes poc ortodoxos, però amb un cor tendre a qui obliga anar a fer vacances. Dos dies després de començar-les, un advocat de Tòquio li truca per informar-lo que la dona de la seva vida, desapareguda fa 20 anys, ha mort.
A tres quarts d'onze, al 33, programen la pel·lícula El Matralla, de Jordi i Roger, amb la parella pare-fil protagonistes, que són el Joan Pera i el Roger Pera, també la Cristina Brondo, la Mercè Pons, el Lluís Arruga, el Joan Carles Suau, és una pel·lícula de producció catalana del 2021, un drama que d'una hora i mitja.
El capellà Joan i el Matralla, un milicià comunista, passen bona part de la Guerra Civil amagats en unes golfes de Barcelona a casa de la Papeta, una perruquiana fidel que els protegeix i també els alimenta. A les 11, a Nova, Dave, president i per un dia.
Una comèdia d'Ivan Ritman amb Kevin Kline i Sigourney Weaver, també Frank Langella, és americana, dura dues hores i és de l'any 93. Dave Kovic és un ciutadà senzill que s'assembla moltíssim al president dels Estats Units, Bill Mitchell. Quan un atac sobtat incapacita el president, els seus assessors polítics decideixen que el Dave el suplenti durant per fet que és un home fàcil de manipular.
A un quart de dotze, l'última proposta seria la factoria de ficció amb la pel·lícula Elysium, Daniel Blomkamp, Matt Damon, Jodie Foster i altres actors i actrius ja no tan coneguts, entre els quals potser Diego Luna. Una coproducció entre Estats Units, Mèxic i el Canadà de ciència-ficció dura dues hores també. I és el 2013, l'any 2159, hi ha dos tipus de persones.
Els molt rics, que viuen en una estació especial artificial immaculada anomenada Elysium, i la resta, que viuen a la terra superpoblada i en ruïnes. La secretaria de Defensa, Jessica Delacourt, farà el que calgui per preservar la luxosa forma de vida dels habitants d'Elysium, per la qual cosa promou una rígida llei anti-immigració.
Posada sobre la taula les pel·lícules, anem als programes. Avui hi ha aquella estrena de la qual s'ha parlat tant del documental Alerta Inundable dins del programa Sense ficció, un documental que va ser objecte de polèmica per un possible acte de censura per part de la direcció del 3CAT i que la cúpula de la cadena va negar davant el Parlament de Catalunya. S'emet avui dimarts, això serà un quart d'11, a Televisió de Catalunya.
TV3 ja va confirmar que les últimes setmanes han treballat de manera conjunta des de la direcció amb l'equip del programa de documentals per aconseguir reforçar el treball periodístic d'aquesta peça audiovisual. La cadena pública va decidir bloquejar la seva missió perquè considerava, o això ho van dir, que el producte no era rodó i calia seguir treballant i estava previst que es matés el 30 de setembre.
Però no va ser així. Ara aquest escull sobre la feina periodística ja s'ha superat. Un treball que dirigeix Laia Mestre recull les denúncies d'extreballadors de l'Agència Catalana de l'Aigua per les pressions que van patir per part de l'empresa durant la bombolla immobiliària per aprovar informes favorables a projectes en zones inundables. El fre a la seva missió va comportar un comunicat prou contundent del comitè d'empresa de TV3 que va demanar a Metrel després de tillar el moviment de la direcció com a censura.
consideraven que el motiu que donaven des del capdavant del 3CAT era una excusa i la direcció van negar-ho de manera rotunda. Segons s'ha pogut saber, el documental Alerta Inundable hauria gaudit de certes introduccions d'elements que haurien enfortit el producte
A més de concretar alguns dels aspectes que s'hi expliquen, un altre dels problemes que afrontava la direcció del Trescat era la protecció de les fonts que apareixen a la peça periodística. Això també s'hauria blindat. La negativa per ametre el documental va arribar fins i tot fins a la Comissió de Control de la CCMA, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a pregunta de la CUP. Per tant, avui a les 10 i 10, un quart d'11, podeu veure a Televisió de Catalunya aquest nit sense ficció, alerta, inundable.
Hi ha més programes, també a les 11 tenim a la 1 el Late Show amb el Marc Giró, que entrevista l'actor Javier Càmera, que presenta Iacarta, una sèrie en què interpreta el personatge de José Ra, un exjugador olímpic de badminton frustrat que sobreviu fent classes d'educació física, una sèrie que teniu disponible al canal Movistar Plus.
I a un quart de dotze tenim Código 10, en aquest cas A4, espai que aborda diversos casos actuals i històrics de successos i també parla de les claus amb exclusives, noves proves, testimonis inèdits. Avui no sabem de què anirà el programa, però, si més no, el sumem.
aquestes propostes, Oriol, per poder veure el prime time televisiu prou tard. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Roger, per tot aquest repàs a la programació televisiva que ens ha situat a 6 minuts per arribar a les 9 del matí.
Seguim i ho fem amb la recomanació del dia, la recomanació cultural. Ja sabeu que els dimarts parlem de cinema i ho fem acompanyats del crític de cinema de l'Albert Galera, que el tenim ja a punt. Què tal, Albert? Bon dia. Bon dia. Doncs bé, aquesta setmana us parlaré d'una pel·lícula que quedava pendent, que encara no l'havíem comentat, l'estrena de Frankenstein, la pel·lícula del Guillermo del Toro, que ja es fa estrenar a les sales,
i que ara ja teniu també a la plataforma que ha produït la pel·lícula, és a dir, Netflix.
vés una nova versió d'una nova adaptació de la novel·la de la Mary Shelley, basada pel filtre, diguem, de la personalitat del Guillermo del Toro, que ja es veu que és un cineasta especialment narcisista, i aquest narcisisme en aquesta pel·lícula queda més evident que mai, perquè igual que el mateix Víctor Frankenstein, doncs en un personatge, òbviament, extremadament narcisista, diguem que aquest narcisisme s'ha aplicat una mica a la figura del director, com si el del Toro realment fos el mateix propi.
Víctor Frankenstein. La pel·lícula, evidentment, és molt personal, li ha donat un toc amb la seva mirada habitual, el seu interès pel fantàstic, la seva recreació pels detalls. Una pel·lícula que visualment és molt atractiva, però que narrativament potser flaqueja una mica.
i té un problema d'accés de matratges. És una pel·lícula eminentment llarga, una pel·lícula excessivament contemplativa i, diríem, fins i tot autocompletativa. És a dir, que el que fa el Guillermo del Toro, d'alguna manera, és mirar-se bastant al maric, i aquest és un dels aspectes que generalment li juguen contra. Aquesta és una pel·lícula on ells agrada molt, li agrada agradar-se, i això al final acaba perjudicant el resultat final de la pel·lícula.
En qualsevol cas, s'agraeix l'esforç dels actors. És que ara Isaac, que sempre és un actor interessant, digne, i que funciona bé pel personatge, i la fotografia i el disseny de producció és espectacular, però la pel·lícula crec que no era especialment necessària, sobretot tenint en compte que una de les darreres versions
es manté com encara un dels títols més interessants, que és la pel·lícula del Kenneth Branagh, que ell mateix va coprotagonitzar amb Robert De Niro. Aquesta és, per mi encara, la darrera gran versió de Frankenstein. En qualsevol cas, la teniu als cinemes i la teniu també a la plataforma. Recomano, evidentment, veure-la, si és possible, en sales, que ho direu molt més de l'espectacle visual de la pel·lícula,
Però bé, en qualsevol cas, si no teniu opció de sales, doncs ja la teniu a Netflix. Un Frankenstein, diguem-ne, una mica a gridols, per entendre'ns, no? Resultat més que discutible, però en qualsevol cas una pel·lícula vistosa i que us pot fer passar una estona més o menys entretinguda.
Bé, fins aquí la meva valoració de Frankenstein. Fins aviat, adeu. Molt bé, Albert, doncs fantàstic, moltes gràcies i que tinguis una molt bona setmana. Ens queden dos minuts i mig per arribar a les 9 del matí. Arribarem a aquesta hora i farem la pausa oportuna. Abans deixeu-me dir també que entre tanta activitat que us hem anat destacant encara n'hem d'afegir alguna més perquè és veritat que tenim la música del Miquel Àngel Cordero que
diumenge a la Trasca, però també tenim més música en clau local dins del cicle de clàssica a Molins, perquè tenim demà passat, dia 13, una nova proposta a la sala d'actes del Museu del Renaixement, la sala gòtica, amb el Litore Quartet.
amb el molinec Miquel Flores Imbula, que toca el saxo, de fet és un quartet de saxos, que ja ens avançava el Miquel Bufill quan l'entrevistàvem en l'inici d'aquest cicle, que vindrà a interpretar cantes de agua y duelo a la memòria de les víctimes i afectats per la Dana.
i també interpretació d'altres obres. Teniu les entrades ja a la venda a través del web d'Entràpolis i també, per essencialment, al Museu del Renaixement. I això serà aquest dijous, dia 13, a les 8 del vespre, a la Sala Gótiga, segon concert després de l'estrena amb el Bernat
i també a la biblioteca ahir estaven acabant de muntar-ho doncs hi podem veure fins a final d'aquest mes una exposició que porta per nom l'empremta de l'emoció també forma part d'aquest especial o dels actes especials del Dia Internacional per l'eliminació de la violència contra les dones
I són obres que composen aquest projecte. La Teo Gallardo, que ha explorat formes d'expressar la pròpia emoció a través de l'empremta feta amb el propi cos ítems naturals. Això ho podeu veure en diversos espais de la biblioteca aquesta setmana.
i en aquest cas fins a final d'aquest mes de novembre. Aquests són els actes que afegim amb els que ja hem anat comentant i que anirem repassant també en els diferents butlletins horaris. Ara ens aturarem uns minuts per escoltar les notícies i de seguida tornem perquè la Fermina ja té a punt la cançó del dia per compartir amb tots els eients del Bon Dia i Bon Hora i després farem l'anàlisi de l'actualitat amb la tertulia del Bon Dia i Bon Hora.
I moltes més coses fins a les dotze. Ara tornem. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. En mobilitat matí complicat a la pesada a l'altura de l'Aldea, la via continua tallada en els dos sentits de la marxa per un accident amb tres camions implicats i que ha provocat de fer la mort d'un dels conductors. Connectem ara en aquests moments amb la nostra companya Leonor Bertomeu. Quina és la situació des d'aquest punt? Bon dia.
Molt bon dia. Doncs l'accident que ha deixat una víctima mortal està provocant el caos circulatori al nus de comunicacions de l'aldea on ens trobem ara mateix amb cues quilomètriques tant a la Nacional 340 com a la Nacional 232 que connecta l'aldea amb Tortosa. En l'accident s'han vist implicats tres camions i l'AP7 està tallada entre l'aldea i l'ampolla.
Des del Servei Català de Trànsit preveuen que la incidència tardarà hores en resoldre's i recomanen als conductors que fan el trajecte entre Barcelona i València desviar-se fins a Saragossa. Esteu és el tercer accident amb camions implicats al tram ebreny de l'AP7 en poc més d'una setmana. Ara s'espera l'arribada de maquinària pesada per a poder començar a enretirar els vehicles sinistrats de l'autopista. Gràcies, Leonor. Estarem pendents. Bon dia. Bon dia.
I de fet, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha avançat en notícies en xarxa que en els propers dies es plantejaran mecanismes de reducció de la velocitat en aquest punt del sud de l'AP7, on només fa dos dies, com sentíem, hi va haver també un altre accident d'un canvi que va mantenir tallada la via durant més de 30 hores. Escoltem les seves declaracions. En aquella zona de l'Ebre vam proposar baixar velocitats globals a 100 km per hora,
camions a la dreta, i fins i tot es va arribar a posar sobre la taula reducció de camions a 80 km per hora. És a dir, reducció de velocitat per tothom en aquell tram de via. Sé que el Ministeri ho està treballant, i ho està treballant vol dir que tenen els projectes avançats, un sistema de velocitat variable. Ja seria això que estic dient, però mentre això no arriba podríem recuperar aquesta mesura del 2022.
A banda, pel que fa al servei ferroviari, resta alerta ja la circulació de la línia R4 de Rodalies, que ha estat aturada entre Torre Barro i La Sagrera per una incidència en la infraestructura. I els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu aquest matí a Rubí i Manresa contra una trama criminal que feia estafes en l'àmbit immobiliari. Els Mossos preveuen fer diverses entrades i detencions en aquestes dues poblacions. A més, també un equip d'investigadors...
s'ha traslladat a Sevilla per fer detencions vinculades amb l'entramat investigat. El cas està sota secret de les actuacions. I pel que fa el temps, avui tindrem dia estable i assolellat amb algunes pinzellades de núvols prims i, de fet, algunes boires que aniran escampant al llarg del matí. Pel que fa a la temperatura, les màximes pugen avui fins als 22 graus a la costa i a la resta estarem entre els 15 i els 20 graus.
Passen 3 minuts a les 9. Informació local. Continua el 44è Festival de Cine de Terror, on repassem la programació d'avui a la tarda. A la penis es projecta la pel·lícula New Group, és un film japonès, està dins de la secció oficial, i també es podrà veure després Missing Child videotape, també japonesa, i a la secció oficial, i a més es estrena a l'estat espanyol.
A dos quarts de nou del vespre es podrà veure la producció nord-americana Manfield's Tape i després la neu-zelandesa Dead Gasm 2 Gormageddon. Doncs aquestes són les propostes d'avui a la tarda dins el festival de cine de terror. Si voleu conèixer tota la programació, un festival que s'acaba diumenge que ve amb activitats paral·leles i projeccions a la peni, podeu entrar al web molinsfilmfestival.com.
I aquesta setmana comença el cicle de música clàssica a Molins de Rei. Clàssica a Molins. Una novetat que suposarà que un cop al mes, un dijous, hi haurà un concert de clàssica a la Gòtica. I aquest dijous, a la sala d'actes del Museu del Renaixement, a la Gòtica, hi haurà la formació Littore Quartet, Cantes d'Agua i Duelo, a la memòria de les víctimes i afectats per la Dana. Un quartet de saxofons...
amb Jaime Estevez Moreira, soprano i saxo, Sira Pallisser Faust, alto i saxofon, Hugo Lomba Fernández, en aquest cas tenor, i Miquel Flores, que és baix. I tots ells tocant el saxo amb aquest quartet que farà aquest concert...
el dijous a la sala gòtica a les 8 del vespre. Les entrades ja estan a la venda i les podeu adquirir al web Entràpolis, concert de clàssica aquest dijous a la gòtica. I el Foment, que programa pel cap de setmana una obra de teatre, en aquest cas per el diumenge. Podreu veure el clàssic El perro de l'Hortelano, en aquest cas dirigida per Paco Mir. Les entrades les podeu comprar ja al web Entràpolis Teatre, en aquest cas diumenge al Foment.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la del Passeig, que és el Passeig Pimar Gall, número 11. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chi. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop...
Rock. Disco. I el que faci falta. Generació Chic. Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Chic. La banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rí. Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, eh?
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta, amb un futur per a tothom.
Catalunya Lidera, un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Saps que Omnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho?
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A propa el català a tothom. Inscreu-te al Vincles. Vincles.Omnium.cat
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes? L'aventura de cuinar. Amb Madrona Sala i Judit Herrera. Els dijous de 5 al 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
La cançó del dia, amb Fermín Arrecio. Bon dia i bona hora. Tot just ahir, feia 50 anys, ahir 10 de novembre, feia 50 anys que es veia a la llum el primer àlbum de Patisnit, Horses. Un àlbum per mi emblemàtic, un àlbum que adoro totes i cadascunes de les seves cançons,
I bé, si us posava horses, l'Oriol es quedava sense temps per fer el seu programa perquè dura aproximadament 10 minuts. Llavors us he escollit un tema que es diu Free Money, que està dintre d'aquest àlbum, i que parla de la dualitat. Voler tenir una vida millor, per la qual cosa necessites diners, però no a qualsevol preu, i sempre aconseguint-los d'una manera noble, no trepitjant el del costat.
és com això, una dualitat i és una dualitat i alhora és una cançó que captura l'essència dels somnis humans de les persones i és l'eterna recerca d'una vida millor
lliure de lligams financeres. És a dir, necessitem coses en realitat per estar millor? Necessitem coses que ens diguin econòmicament a tota una conxorxa bancària? Us deixo rumiant i espero que disfruteu aquest frimònic.
Every night before I go to sleep Find a ticket, win a lottery Scoop the pearls up from the sea
Bona nit.
I'd take that money, buy you things you never had Oh, baby It would mean so much to me Oh, baby To buy all the things you need For free
Fins demà!
I'm gonna take it.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del bon dia i bona hora d'aquest dimarts 11 de novembre. De moment la compartim amb el Xavi García. Bon dia i bona hora, Xavi. Molt bon dia. I el Josep Genés. Hola, Josep, bon dia. Hola, bon dia a totem. Bon dia i ben retrobat.
Ara veurem, aviam, tenim gent dispersa, tenim l'Antonio Valverde, que potser entrarà uns minuts, José Polo, que també l'estem esperant, qui no vindrà segur és el Paco Prieto, que avui no ens pot acompanyar, i l'Elisenda veurem. Això sempre són incògnites, eh? El Josep, que no ens podia acompanyar la setmana passada, però que el vam tenir també telefònicament, nova experiència, perquè em sembla que no ho havíem fet. Em sembla que no ho havíem fet mai, exactament. No, no, perfecte, la tecnologia va funcionar.
I deies, quan arribàveu aquí, ja ha arribat el fred. Ja tocava, no? Tot i que avui és Sant Martí i és popular aquesta setmana l'estiuet de Sant Martí, no? El migdia farà caloreta. Caloreta vol dir 18-20 graus. Però ara ja es nota que estem a la tòrdua avançada. Molt bé. Doncs anem a analitzar diversos temes d'actualitat. Com dèiem ara, anem a parlar un moment de tele. Això també... Ah, tinc l'Antonio Valverde. Ah, perfecte. Antonio, bon dia.
Hola, bon dia. A la sala de tele has dicho de la isla de Tentaciones o algo que... No, de la isla de Tentaciones no parlarem, no. Que tal com estàs? Que fa molt que no parlàvem i teníem ganes de saludar-te també. Tot bé? Moltes gràcies, jo també. Sí? Estàs bé, molt enfeïnat pel que veig, eh? Sí, sí, sí.
Molt enfeinat. La veritat és que la meva nova activitat de defensar marroquí i argelins que fan robatori de rellotges i de cadenes d'hora, la veritat és una mica complicada i molt intensa. Bàsicament és aquest el tema que t'ocupa, doncs, últimament? Últimament sí, perquè estic en un despatx penalista que està especialitzat en aquesta rama.
Bé, escolta, aprofitem que et tenim aquí perquè no havíem tingut ocasió de comentar-ho. Què et sembla tot l'enrenou Carlos Mazón i com s'ha acomiadat amb aquesta roda de premsa la setmana passada?
Bueno, pues la verdad es que, a ver, yo creo que lo comentamos una vez en la tertulia, yo de él a nivel personal habría dimitido, pero entendía que al convertirse en una cuestión política, pues que tampoco quisiera, digamos, dar esta satisfacción a los partidos políticos contrarios.
Pero al final la verdad es que si tú generas por ti mismo más problemática que el beneficio que generas a tu partido, también es sensato que limitas. Entonces en este caso era un momento que parecía que la persona de Mazón era más polémica que la gestión misma del Partido Popular en València, porque las encuestas no dicen realmente que vaya a haber un vuelco electoral, con lo cual al final...
Parecía más que una cuestión muy focalizada en una persona, en lo que podía haber hecho esa persona o no, que en el resto de integrantes del Partido Popular de València. Con lo cual, al final, es lógico que dimita. Otra cosa es que se puede hacer con mejores maneras o no, que eso ya depende de cada uno.
Pero bueno, en principio me parece bien. Bé, avui justament llegim que TV3 emetrà aquest vespre el documental sobre les zones inundables que va ser assenyalat per censura. Els espectadors veuran Alerta Inundable aquesta nit a la franja de màxima audiència després que la direcció del 3CAT, que en tot moment ha defensat emetre'l, però millorant el treball periodístic, obro i tanco cometes,
En aquest cas, la direcció del 3CAT ha negat qualsevol mena d'actitud censura. El comitè d'empresa de TV3 exigeix l'emissió del documental, que serà avui, i el 3CAT, com dèiem, nega cap censura. Això ho explica el Víctor Rodríguez al món de la tele. El documental va ser objecte de polèmica per un possible acte de censura per part de la direcció del 3CAT.
La cúpula ho va negar fins i tot davant del Parlament i s'emetrà avui, finalment. TV3 confirma que en les últimes setmanes han treballat de manera conjunta des de la direcció amb l'equip del programa de documentals i així aconseguir reforçar el treball periodístic de la peça audiovisual. Cal recordar que la cadena pública catalana va decidir bloquejar
la seva missió perquè considerava que el producte no era rodó i calia seguir treballant. Estava previst que se matés el passat 30 de setembre però no va ser així i ara aquest escull sobre la feina periodista ja s'hauria superat. És un treball dirigit per la Laia Mestre que recull les denúncies d'extreballadors de l'Agència Catalana de l'Aigua per les pressions que van patir per part de l'empresa durant la bombolla immobiliària per aprovar informes favorables
a projectes en zones inundables. El fre a la seva missió va comportar un contundent comunicat per part del Comitè d'Empresa de TV3 que va demanar emetre'l després de tillar el moviment de la direcció com a censura. I els representants dels treballadors consideraven que el motiu que donaven des del capdavant del 3CAT és i era una excusa. Fons de la direcció van negar-ho a aquest mitjà, al món de la tele, rotundament. Bé, al final, doncs, sí que s'emetrà aquest documental. Josep, anaves movent que sí amb el cap. Què en penses, doncs,
d'aquesta polèmica i aquest rerefons que llegíem al voltant d'aquest tema de l'ACA, no? Bé, pel que fa al documental, clar, no el conec. No ho sabem. I per tant, dono a veure què diu. De fet, que hi hagi una preocupació al voltant que hi pugui haver construccions privades o públiques en zones inundables jo crec que és una preocupació molt sana, diguem-ho així.
Tanmateix perquè, malgrat aquests... Ho vaig dir amb tota claretat, eh? Malgrat aquests estúpids que neguen el canvi climàtic, doncs la veritat és que aquest canvi climàtic està aquí, està acceleradíssim, canvi climàtic n'hi ha hagut sempre, però mai amb aquest ritme que s'està produint ara, com a conseqüència de la civilització humana a l'atmosfera de la Terra.
I per tant, des d'aquest punt de vista, aquests fenòmens violents, aquestes inundacions, aquests vents huracanats, tot això que sempre ha existit, ara existeix moltes més vegades amb molta més violència. I això seguirà així incrementant-se encara més, malgrat que ara estigui al Brasil discutint en el COP30 què hem de fer.
Hi ha moltes dades que contradiuen clarament aquestes intencions que es plantegen en aquestes reunions internacionals, la realitat econòmica i industrial del planeta, és que anem a escalfaments encara més potents any en any. Per tant, aquests fenòmens del clima continuaran i que hi hagi aquesta preocupació és seníssim.
El que ha passat no ho sé, és a dir, en aquest sentit és evident que alguna cosa ha passat, si no, no hi hauria hagut comunicats del comitè d'empresa, comunicats periodístics, comunicats de la direcció de l'empresa negant, en fi, per tant, aquí ha passat alguna cosa, i que tampoc és tan original ni tan nova, és a dir, veritablement...
El poder s'exerceix, qui el té el vol exercir, i per tant, en aquest sentit, el poder, si se li criticava i se li plantejaven dificultats de negoci, el poder ha actuat per tal que aquestes mimes de negoci no es produïssin i hi haguessin informes favorables a urbanitzacions, a polígons, a el que sigui. Per tant, tot això farà part de la naturalitat i permanència de la societat humana actual. En tot cas, veurem el que es diu.
I el que jo... La sabana passada crec que ho vaig dir-ho. El que és rellevant en tot això és el fet que fins ara, en el tema de la planificació urbanística i de la planificació, per tant, edificatòria de polígons industrials i de barris urbans, de residències familiars, es tenia en compte el criteri del període de retorn de 500 anys. Sí. Que això què vol dir?
Això vol dir que es miren, hi ha documentació, hi ha arxius que pertenen a aquestes informacions, es mira la informació al voltant de quines precipitacions i quins desastres climàtics s'han produït en els últims segles. I s'havia vist, s'havia analitzat, s'havia acordat, semblava que les màximes precipitacions, aquestes que realment produeixen danys molt importants humans i materials, es produeixen en un període de cada 500 anys. Per això el del retorn de 500 anys.
Els darrers descobriments científics, la consulta d'altres arxius i, sobretot, el fet que disposem de màquines i d'aparells, la tecnologia, diguéssim, informàtica de càlcul dels ordinadors més potents, el fet de tota la degeneració de satèl·lits que observa la Terra des de diferents alçades de l'atmosfera, tot això ha assolit nova informació i semblaria que això del període de retorn de la màxima precipitació no és cada 500 anys, sinó cada 80, 80, 90, 100 anys.
Per tant, què vol dir això? Vol dir que, bé, si una zona es pot inundar però ja ho farà d'aquí 500 anys, és bastant probable que des del constructor, passant per les pròpies famílies que hi van a viure i passant pel president de l'Estat o el president de moltes presidències, diguin, bueno, escolta, d'aquí 500 anys ja...
Però, clar, és que ara... A més, no hi ha memòria humana, no hi ha ningú que visqui 500 anys, òbviament, no? En canvi, clar, ara resulta que a 80 anys... Ostres! 80 anys és potser una vida humana. Per tant, en dues o tres generacions, la transmissió de l'avi al pare i al pare al fill, sí que ens diràs que net meu, fill meu, això es va inondar exactament i ho acaba de passar ara fa 80 anys.
Ostres! I aleshores això és el que ha creat una alarma, una certa preocupació que ha disparat el fet de dir el tàntum en realment construir zones inundables més encara. Probablement el que ens hem de plantejar és retirar totes les construccions que s'han fet els últims 100, 150, 200 anys que estan en zones inundables perquè en vida humana, és a dir, molt abans que passin segles, veurem aquestes zones inundades.
Josep, Josep, Josep, por favor, por Dios, Josep, Josep, ¿me escucháis? Sí, sí, sí. Josep, yo sé que es por la preocupación por el cambio climático, por lo que tú acabas de comentar todo lo que has dicho, y tienes toda la razón del mundo. Sí.
Pero ostres, que la noticia a lo que apunta es una cosa mucho más preocupante, que es una cierta corrupción institucionalizada, una cierta censura por parte de lo que a veces se ha llamado el oasis catalán, en la cual no tienen que decirse según qué cosas, no tiene que hablarse de según qué cosas...
Y eso es lo que de alguna manera se trasluce, aunque es verdad, no hemos visto el documental, nos faltan datos, pero eso es lo que de alguna manera se trasluce en esta noticia. Es decir, había algo que podía incomodar a la Administración catalana y ese algo se ha intentado ocultar.
Entonces, esa es la noticia. Luego, aparte que es verdad que afecta a una cosa que es una cosa de absoluta actualidad, por cuando efectivamente la inhabilidad de zonas y hasta ahora con el cambio climático va a ser más grave.
Nos conduce a una situación más preocupante. Pero el foco, pongámoslo, en si existe unas redes en las cuales nos ocultan a los ciudadanos la información que no les gusta escuchar.
Xavi, i després el José Polo. Bon dia, José. Bon dia, José. No, el meu parell em fa... Jo no havia escoltat mai això de l'oasis català. Jo l'ampliaria una mica més. Seria l'oasis ibérico, en general. També te lo compro. Sí, perquè tu sents... El problema, espero que el senyor Polo no s'ofengui, que consideres un gran periodista,
De fet, jo divideixo el món de la informació i els mitjans de comunicació i tot això amb dos grans, n'hi ha molts més matisos, però amb dos grans parts. Hi ha els periodistes que informen i hi ha els propagandistes que cobren, molt a lo bruto i molt radicalment.
Evidentment, els mitjans de comunicació per si mateixos, amb el fet d'una baixa influència ja de la publicitat, els propis diaris, no parlo només de canals de televisió, fan que és molt difícil mantindre una editorial, no una editorial, una...
un diari per entendre'ns, i és molt difícil mantindre una emissora de ràdio, i és molt difícil mantindre molt més encara un canal de televisió, que cada minut que passa estan pagant molts milers d'euros. Clar, si no tenen subvencions, si no estan ajudats, desapareixerien. Quina és la manera? Quina és la perversitat? Que els que tenen els calés suficients com per subvencionar...
subvencionen, però no altruistament cap al periodisme, sinó que subvencionen tendenciosament per tindre comentaris i informacions favorables. Aquest és el problema d'arreu. És a dir, quan nosaltres culpem els periodistes, el que hem de culpar és els polítics, els que donen les subvencions que els censuren. I passa a l'oassis catalan i a l'oassis espanyol, i hi ha un exemple per mi. La BBC...
que és molt respectable, ha fotut fora el seu director perquè la informació que va donar no és que fos falsa, com aquí que es donen moltes, era simplement tendenciosa. Hem d'aprendre d'aquest tipus. La BBC és un ente públic i està molt ben gestionat i molt ben respectat, perquè els anglosos saben que tocar el públic és tocar la mèdula espinal de la democràcia.
Perquè tocar la premsa és tocar la democràcia. Cada cop que algun paio d'aquests s'inventa una notícia, o la degenera, o la malforma, no està fent mal a l'opositor, està fent mal a la pròpia democràcia. Perquè la democràcia és informació. I si aquesta pota, important...
Jo no estoy aquí, pero supongo que José te está dando besitos, ¿no? No, no. Ara parlarà... Està mirando per arriba. Però et puc donar molts exemples de tots bàndols, eh? De tots bàndols n'hi ha gent propagandística que són autèntics càncers de la democràcia. Aviam, José Bolo, al voltant d'Alerta Inundable que podrem veure avui...
després d'aquesta polèmica. A més a més, hi ha alguns testimonis, si no m'equivoco, que tenen a veure amb el Baixobregat, per tant, me'l miraré amb més carinyo de l'habitual. Sobre els dos temes que esteu xerrant, no siguem ingenus. Pressions dels poders polítics, econòmics, socials, cap als mitjans de comunicació hi han hagut, hi hauran i existeixen avui en dia. En els mitjans grans, en els petits i en els mitjans.
És a dir, això ha passat sempre. Apunteu molt bé que l'actual feblesa econòmica dels mitjans fa que siguis menys fort davant d'aquestes pressions. Exactament. Que hauríem de veure per què els mitjans estan tan febles a nivell econòmic, perquè molta part de culpa la tenen els propis mitjans de comunicació, no tota, però una part important també.
Això d'una banda, llavors, ni Oasis, ni Ibèric, ni... O sigui, ha passat això tota la vida i continuarà passant. És així. Si no, doncs no et dediquis al periodisme, dedica't a una altra cosa. Va així. I sobre el tema que explicava molt bé el Josep del període de retor, que ara sembla que és en menys anys i que és més greu o més...
Més que greu, és a dir, més evident els efectes de l'emergència climàtica que estem vivint. Aquest és un tema espinós, però que s'ha d'abordar. És a dir, si hi ha llars, hi ha vies de tren, hi ha infraestructures que en uns anys seran inservibles perquè són inundables, més val que ens posem a parlar ja d'això i mirem de fer solucions per adaptar-nos el millor possible, fins i tot conscients que a vegades no ens adaptarem del 100% bé,
Que no deixar-ho passar i que passi el temps... Un moment, Antonio, Antonio. Antonio. És que està parlant ara amb... Té converses obertes. Pots baixar-nos a Silvia un moment, l'Antònia? Gràcies. Endavant, José. No, l'única cosa, és a dir, que millor que comencem a pensar ja què fer, a més a més, amb obres i canvis que no es faran en dos anys, no es faran en tres anys...
No es retira la línia de tren del Maresme en un lustre, sinó que entra... I a més, com van les coses aquí, trigarem molts anys. Més val que comencem a debatre i a prendre decisions ara que no estar-nos aturats. Llavors, en aquest sentit, és positiu que surtin documentals com el que es veurà aquesta nit. Molt bé. Doncs, Antonio, m'escoltes ara...
És que teníem aquí converses... Entren les veus a les que ell està parlant. Entren les veus, ens està boicotejant. Involuntàriament, suposo. El poder judicial boicoteja la tertúlia dalt. Per cert, parlàvem de clima al periòdico, Josep fa referència a aquesta trobada a la cimera del clima al Brasil,
que de nou veig que els països van acordar centrar les negociacions en el reforç dels plans nacionals de reducció d'emissions per aconseguir limitar l'escalfament global per sota de la línia vermella de 1,5 graus de mitjana. Això no sé quants anys fa que es posa sobre la taula.
També van pactar avançar a elaborar un full de ruta global sobre adaptació climàtica i els mecanismes per mobilitzar fins a 300.000 milions a l'any per ajudar els països del sud global a fer front als efectes del caos climàtic. Diu que la Cimena del Clima obre amb l'agenda més ambiciosa davant el negacionisme.
emergent, però en tot cas tu confies que puguis ser portat a la pràctica totes aquestes teories que es comenten en aquestes cines? Hi ha organitzacions internacionals que precisament per aquesta preocupació que estàs esmentant han fet una enquesta, un estudi al voltant de quines expectatives té la població de tot el planeta o de la majoria dels països al voltant d'aquesta reunió del Brasil.
que curiosament es fa a Belém, que és molt a prop de la desembocadura de l'Amazones, precisament una de les zones vitals del planeta pel seu futur climàtic i tal, no?, de què passa amb els boscos de l'Amazones i què passa amb el riu d'Amazones. Bé, el resultat d'aquestes enquestes ha sigut que les expectatives són molt febles,
que ni tan sols una tercera part, o com a molt una tercera part de la població, té una mica de confiança que pugui sortir d'aquesta reunió, que va començar el dijous de la setmana passada i que acaba el diumenge de la setmana aquesta que estem, pugui sortir alguna cosa que sigui positiva per aquest objectiu de mantenir la temperatura del planeta Terra, la temperatura global mitjana dintre d'aquests paràmetres de només un grau i mig o com a molt dos graus d'increment.
Més aviat el que hi ha és una sensació que això no s'assolirà, i per tant hi ha estudis científics que el que ens diuen és que al final d'aquest segle la temperatura de la Terra pot haver pujat de 3,5 a 4 graus. Això és una bestialitat, perquè cada dècima, per no dir cada mil·lèsima de grau, té conseqüències importants en la dimensió dels tornadors, dels huracans, en el cas nostre de les danes,
Per tant, preparem-nos si realment no té èxit aquesta trobada. Curiosament, l'estat espanyol és un dels estats on la ciutadania és més optimista.
En aquest cas concret, en l'Estat, prop d'un 40% dels ciutadans, evidentment, això són aquestes estadístiques, en fi, no sé fins a quin punt del tot fiables, mereixen una certa confiança que aquesta reunió pugui aportar alguna cosa. Però és que hi ha dades que no passen pas per aquestes reunions que demostren que els béns no van a favor. Per exemple...
Només agafant les 10 empreses del món del petroli més potents del planeta, 10 empreses, americanes, xineses, europees, russes, etc., tenen autorització d'obertura de nous pous de petroli, de nous pous de gas i petició i aprovació de nous estudis,
de tal dimensió que duplicarien el volum del petroli i del gas que actualment s'està extrayent. I qui ha donat aquests permisos o qui ha donat aquestes autoritzacions perquè es facin aquest estudi i aquestes prospeccions als governs, als estats?
Per tant, aquí s'està fent una mena d'hipocracia universal, planificada des de les presidències, repeteixo, dels grans imperis planetaris, no sé quin grau de complicitat hi ha tot això de l'ONU, en què hi ha dues cares. En una cara es fa tot aquest discurs, ens omplim la paraula de canvi climàtic, de preservació del clima, d'energies alternatives, de salvar la biodiversitat, etcètera, etcètera, etcètera,
Per l'altre, aprovem l'ampliació de l'aeroport, l'ampliació de noves autopistes, l'ampliació de nous pous de petroli, l'ampliació... etcètera, etcètera, etcètera. Que tot això significarà una progressió geomètrica en el creixement de les temperatures de la Terra. És un exercici, repeteixo, de cinisme universal. A veure, Antonio, vinga, digues dies. Entendo todo lo que dice Josep. T'escoltem llunyanament, eh? Aviam si et pots apropar més el teu micròfon. Sí, sí.
A ver si me puedo ocultar aquí en la Ciudad de Justicia que no ve a nadie sin que piensen que estoy robando nada. Ah, pues confiem que no, eh. Vale, es que et sentís molt llunyà. Escucha una cosa. Yo lo que pienso que no es un ejercicio del cinismo ni de hipocresía, sino que hay muchos factores a tener en consideración. Yo entiendo que Josep, evidentemente, prevalece la lucha contra el cambio climático y prevalece cualquier mecanismo y cualquier medio que sirva para ese fin...
pero no todo el mundo tiene la misma jerarquía de valores, y en todo caso existen muchos factores a proteger, no solo el cambio climático, y por tanto no siempre es posible tomar todas las medidas necesarias, o no por lo menos se pueden tomar en los plazos que seguramente Josep querría. Entonces no sé si es tanto un ejercicio de hipocresía y cinismo,
Como un ejercicio de que no se puede hacer siempre todo lo que se quiere en los momentos que se quieren. Llámalo realpolitik o llámalo simplemente utilidad. Quiero decir que a lo mejor no se puede hacer todo.
O també li podem dir capitalisme i anar una mica a la renda del problema. Jo crec que sí, Antonio, i és el meu pare, que com a mínim l'actual sistema capitalista vés a saber si d'aquí 10 anys, 20 anys, es reforma d'alguna manera i és diferent, no ho sé, jo no soc futuròleg, però que l'actual...
Sistema prima els interessos econòmics de sobretot les grans empreses per davant de tot i és un sistema que és depredador amb la natura. Aquesta és la meva humil opinió.
Sí, sobretot molt naif. Vinga, anem a... No, clar. Molt realista, Antonio, molt realista. Antonio, parlo del capitalisme, no perquè ara qui estigui fent una apologia del socialisme o del comunisme o de qualsevol altre règim, sinó parlo d'això perquè és el que tenim.
No para una altra cosa. Pues es lo que le decía Josep, que hay muchos factores a tener en cuenta, muchas cosas a proteger y, por tanto, no siempre se pueden hacer lo que uno piensa que es una buena política, no siempre se puede hacer en los plazos que uno diría, esto hay que hacerlo ya. Pues a veces ese ya no se puede hacer.
Però és que no són factors o coses a tenir en compte, que a vegades sí. Per exemple, el tema de les nuclears que estem vivint a l'estat, que hi ha cert debat, doncs jo aquí entenc que hi ha diferents factors. Però anem amb això, amb el que acabem de parlar. Si hi ha 10 empreses patroleres que tenen el poder suficient com per passar per damunt dels acords que fan els estats amb B...
que el planeta sigui més sostenible i que sigui més viable, és que aquest sistema està primant els interessos econòmics d'uns pocs per sobre del que necessita la majoria. I això és el que hem de canviar. Xavier, que tens una paraula. No, jo crec que és evident que...
jo no sé els socialistes i els comunistes i els leninistes i tota aquesta gent, què farien? Ja hem vist el que van fer i va ser un desastre, no? Però també hem de veure que el que s'està fent avui, el capitalisme, també és un desastre. És a dir, jo no ho portaria...
Intento entendre't, eh, Polo? Quan ell ha dit que el capitalisme és el que està esguerriant tot, no es refereix a dretes o esquerres, es refereix a un sistema econòmic que manté el món. El món es belluga per interessos econòmics, bàsicament, on els polítics també són esclaus d'aquests interessos. És a dir, té molta més potència BlackRock, una multicompanyia brutal que domina des de petroquímiques fins al dònut que et menges cada dematí,
que domina tot el món, tenen els poders de canviar, posar governs polítics, temes econòmics, salut... És a dir, estem absolutament dominats per un capitalisme que no és de dretes ni d'esquerres, és capitalisme d'espietat, on l'únic que interessa són els calés.
I això es va tenyent, tenyent, tenyent, i què passa? Que la reacció normal de la gent està en contra de coses i no poder fer res. Quan tu dius que és molt lent de fer, que tens tota la raó i que és molt impossible de canviar, és perquè l'economia ho empedeix. Perquè si no fos un tema econòmic es podria fer a l'endemà. Què passa? Que estem mantenint... Al món en regeixen tres famílies i una corporació. Això és així.
I aquests posen presidents. I aquests treuen presidents. I aquests fan que la premsa, aquesta que jo deia propagandista, no em refereixo al Llaç, em refereixo a la CNN, etcètera, diguin el que vulguin. Posa sanitat. Dominen la farmàcia. Dominen la salut. Ens dominen la vida. I quan diuen som esclaus, sí, el capitalisme, el capitalisme entès, no de dretes o d'esquerres, anem a dir, el mòdus vivendi econòmic del capitalisme viu d'esclaus.
I els esclavs és que som obrers. I els treballadors som esclavs d'aquest capitalisme, perquè no tenim res. Som esclavs, diem, Òscar, tenim de tot. No, ho deus tot. És un sistema que et fa que t'empenys econòmicament per poder viure i, a més a més, et provoquen que gastis més. Per què? Perquè et tenen agafat.
Què vull dir? Que estem vivint, estem inconscientment o conscientment, dins de... Saps aquell ratolí que està dintre de la roda que no para? Estem exactament igual. I allò del capitalisme, des d'un punt de vista de terme econòmic, jo no sé com és el socialisme. No ho sé, i quan dic socialisme dic comunisme. Suposo que n'ha fas, també. Però que avui en dia el món no està regit per comunistes, sinó que està regit per capitalistes, globalment és així.
I també et diré una cosa, la tendència dels països comunistes com la Xina és tornar-se capitalistes, eh? És a dir, per què? Perquè, jo ho diu aquell, poderos o caballeros donen diners. I com tenim necessitats humanes, que tenim que treballar, que tenim que menjar, que tenim que dormir, que tenim que anar al lavabo...
Aquestes debilitats inalterables fan d'ells un negoci. L'alimentació, la salut, el descans... Aquest és el tema. I qui toca això? Qui toca aquest tema? És impossible. Perquè fins i tot no té cara. No és un tio que mani.
és una manera, un modus vivendi i a partir d'aquí seguiran fent tot allò que els interessi tot allò que els interessi per tant és molt difícil i els polítics moltes vegades els diem què han de fer, la cosmètica perquè molts polítics prometen coses que no poden complir però si no les prometen saben que parlaran les eleccions i aquí què va? El minimalisme del capitalisme jo vull cobrar
I tot aquest sistema podrit del capitalisme, potser quan el capitalisme me neix era bo, no dic que no, però a l'home, com dic jo sempre, i per desgràcia, jo el primer, tot el que tenim ho podrim. I estem en una societat podrida. No, però és veritat, estem en una societat podrida. El que passa és que no ens durem compte. Josep...
No, que aquesta intervenció del Xavier jo la gravo i la passo en algunes classes. Filosofia i història política de les universitats. És la realitat. Sí, no, és a dir, avallà, com sempre ens passa, la nostra tertulia percep d'un tema avisant, anem una altra i donem unes voltes, però escolti, no estaven vostès parlant d'això que fan ara, no? Però la cosa és així i no està planificada.
No, anava a dir una cosa molt senzilla. Suposo que no té cap interès, no té cap sentit, però... Però què dius, Pep? Què dius, Josep? Et podria explicar això del comunisme. Perfecte, tu. Perquè durant dos mesos vaig estar...
Clar, una cosa és la visita turística, l'altra és viure en el país. Però durant dos mesos vaig estar en el moment del ple domini de la URSS, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Això sona ja? I per tant vaig estar a Sant Petersburg, en aquells temps Leningrad, vaig estar a Moscou i vaig estar a altres ciutats russes i vaig poder parlar russos i russes i vaig poder veure moltes coses.
Ja et podria explicar, ja et dic des de la perspectiva d'un turista, que no és la mateixa que viure ahir. Però bé, com que parlàvem amb algunes persones... I ara conec els russos europeus. Atenció, els russos els tenim com una mena de comunitat única i tal, i no és així. A tot arreu hi ha molts russos. Jo ho diria, hi ha moltes Rússies. I Rússia no és Putin. Putin és una Rússia, però n'hi ha d'altres. I ara ja són... Jo crec que són milions...
els russos que han marxat de la Rússia geogràfica i estan vivint a l'Europa, a l'Unió Europea, entre ells molts a Catalunya. Molts, són molts, mils, molts mils. Ja conec uns quants i parlo amb alguns d'aquestes persones. I aleshores podíem explicar, no el fracàs, sinó la catàstrofe del comunisme,
i la catàstrofe del socialisme pervertit sobre el paper és perfecte, és a dir, el paper no protesta, i el que va escriure Carles Marx són veritats molt potents. El que passa que quan jo en nom del Carles Marx aplico no sé què, radimonis, no? Quan jo en nom de la i jo en nom de Déu...
doncs malament, perquè si és en nom de però tu no ets Déu, tu no ets Alà, aleshores aquí això no funciona. Per tant, des d'aquest punt de vista, si mai tinguéssiu un interès, us podria explicar moltes anècdotes del que era el comunisme soviètic pur i dur. A mi m'agradaria molt. De fet, un dels problemes que tenim ara és que, clar, jo faig aquesta crítica al capitalisme i a l'Antonio ja em salta. No, no, no és que estiguis, que a més a més el problema que tenim és que no hi ha una alternativa clara avui per avui.
Aquest sistema. Llavors, si no, hi ha una alternativa clara que tinc. És a dir, només ens queda conviure. I conviure significa fer cimeres com les que estàvem parlant a veure què es pot rascar per anar millorant la cosa.
I és així, trist. No, no, és la realitat, eh? És la realitat. Josep, que has de marxar, abans de marxar... No, només dic que sí que estic totalment d'acord amb el José, però és que precisament el fet que no hi hagi alternativa, almenys si ningú l'ha visualitzat i ningú l'ha escrit, no la busquem. És a dir, si el problema no té solució, doncs no hi ha problema. I aquí on és aquest altre? Això te lo grabo jo.
La solució passa per la regulació d'aquest model. Escoltant els diferents poders i contrapoders, la metodologia dels coops d'aquestes reunions és magnífica. Des del president del govern, passant per les tribus indígenes de l'Amazones, els científics, els ecologistes, tots estan allà, dialogant, parlant. Aquesta metodologia és fantàstica. A partir d'aquesta metodologia fem normes, i en aquestes normes fem que aquestes normes es compleixin.
Josep, yo creo que jamás... Josep, yo creo que jamás lo he dicho, y si lo he dicho, lo rectifico, yo jamás he dicho que el capitalismo sea perfecto.
Yo jamás he dicho que sea un sistema económico impecable, irreprochable y que no se pueda mejorar o que no se pueda rectificar. Ojo, eh. Primero sí que digo una cosa, creo que es el único sistema económico que es compatible con la libertad. Eso sí que lo creo. Pero no significa que sea perfecto, no significa que no se pueda mejorar y no significa que cometa y provoca desigualdades e injusticias.
Ojo, que a veces que se me entiende mal. No, no, se t'entén perfectament. Se t'entén perfectament. Que t'ho puc rebatre, eh? Però se t'entén perfectament, Antonio. Al revés, eh? És a dir, crec que ens estem entenent tots.
És... Jo crec que el ser humà està ple de debilitats, no? El que ens marca no són les nostres fortaleses, el que ens marca no són les nostres debilitats, no? I som molt dèbils, és a dir, el ser humà és un ser, ja comencem, un ser biològic, ja et dic que té unes necessitats que si no es compleixen s'acaba, et mores, no?
Per tant, utilitzar aquestes debilitats que tenim i fer força de les nostres debilitats per un projecte econòmic o per un projecte polític és una mica pervers. És humà, és natural, s'ha fet tota la vida, això no és que passi ara. Tota la vida els governs s'han aprofitat de les debilitats del poble
dient-li que farien un poble millor, un estat millor. I la veritat és que és molt difícil, perquè sempre hi ha la reacció humana, la reacció individual, fins i tot. Tu pots tindre un projecte magnífic, i si un de la cadena aquest falla, et falla tot el projecte. És a dir, el sistema o la mentalitat grupal de l'important és que som individualment.
per aportar solucions al grup. Això no ho hem portat massa bé, la humanitat. Sempre hi ha hagut els transfugues en política, han hagut els negacionistes que neguen evidència. És a dir, sempre hi ha hagut gent...
que s'autodiuen antisistema, però precisament són els que fan que funcioni el sistema. És a dir, és que és tan complicat. És a dir, el moment que surt un tio que diu que la Terra és plana i el segueixen, per dir alguna cosa, tota la cultura, tots els coneixements, tenen un pas enrere, perquè hi ha gent que s'està tornant, si em permeten l'expressió, rara. No respecta l'evolució. Per què? Perquè hi ha un tio que ha tingut aquesta idea, o diversos,
És a dir, sempre trobarem llocs, focus, de fuga que fan que falli tant el comunisme com el capitalisme com el que sigui. Perquè sobre el paper, i ho hem dit abans, tot funciona molt bé. Jo crec que el fet del capitalisme en si, tu mires el capitalisme i és bo.
És riquesa per tothom, és llibertat, és magnífic. Tu mires el comunisme, és igualtat per tothom. Ja no dic riquesa, però igualtat per tothom, serveis comuns. És a dir, sobre el paper, mira, et diré un exemple molt clar. Tots els polítics, el seu discurs, tots s'omplen la boca, siguin del partit, des de Vox fins als cooperos. Mira que et foto els extrems. Tots parlen de llibertat, sí o no? Tots parlen de democràcia.
Tots volen defensar el millor pel poble. Tots volen una sanitat boníssima. Tots volen una educació fantàstica. Tots volen implantar la democràcia. Per què no funciona? Perquè una cosa és les paraules i una altra són els fets. I així fallem. I després, perquè ara hi ha una miqueta de polèmica amb l'Antonio, eh? Bé, bé.
que és polèmic, eh, Antonio? Ha dit una frase que la veritat és que és preciosa, és a dir, el capitalisme és l'únic règim compatible amb la llibertat. I jo crec que el capitalisme no ens fa lliures.
No, és una demagogia. No, és una demagogia. O demagogia és el que fas, tu. Perquè a mi quina llibertat tinc... Quina llibertat jo tinc... Un moment, un moment, deixa acabar el José. Quina és la llibertat que pot tenir una persona quan se les veu i se les desitja per tenir un sostre on viure?
Quina llibertat pot tenir una persona quan se les veu i se les desitja per poder cuidar de la seva família? Quina és una persona que se les veu i se les desitja quan algú de la seva família té un problema de salut i està voltant i demanant hores a la feina i patint a veure què els hi durarà els jefes? Això, Antonio, honestament, no és llibertat?
No es libertad. No, no, José, José, no, no, lo que dices es falso. José, es falso históricamente y es falso incluso desgraciadamente ahora en la actualidad. Tú estás hablando de una óptica del primer mundo. Tú estás hablando de una óptica del primer mundo y de una óptica del año 2025. Pero si tú analizases la historia te dirías que la libertad físicamente, materialmente, gente esclavizada, gente golpeada, gente maniatada ha existido durante gran parte de la humanidad.
No me hables de libertad en términos abstractos porque la gente desgraciadamente ha sido esclava hasta el 1700 y pico. No me hables de libertad en abstracto porque históricamente lo que dice es una falsedad. Pero ahora, desgraciadamente, todavía ahora, hombres y mujeres, sobre todo mujeres, viven prácticamente esclavizadas. O sea, que no me hables de libertad en términos tan divinos que son propios del primer mundo, pero que no reflejan lo que ocurre en todo el mundo. Entonces...
Entonces, el capitalismo realmente es el único sistema económico que permite que haya una democracia partidista. Los demás no lo permiten. Por tanto, no nos pongamos en plan de academia y en plan de universidad. Hoy que puedo decir lo que quiera. No. Es que a mes a mes, Antonio... En partes de Asia, en partes de Arabia.
Sí que hi ha esclavitud. És que, a més a més, Antonio, ha fet tot el contrari, no parlar del sexe dels àngels. T'he posat exemples concrets perquè crec que no respecta la llibertat. No són abstraccions, són realitats palpables, Antonio, que les vivim cada una en el nostre dia a dia. No, perquè precisament...
Si te he dicho que el sistema no es perfecto, si te he dicho que el sistema tiene sus desigualdades y sus injusticias, pero esa crítica, luego no la conviertas en una generalista. António, em deixes respondre, sisplau, perquè si no, a més a més, sense tenir-te cara a cara, saps què passa, que la gent no ens escoltarà bé. És un rotllo, no?
Tu em fas una... És que, a veure, si hem de comparar entre el feudalisme i el capitalisme, que és el que hem començat a dir, que històricament hi ha hagut més esclaus, doncs és que, evidentment, si ignoro ara mateix que és millor el capitalisme i el sistema que tenim ara i que, evidentment, hem anat cap endavant. Si tu em dius que en altres jocs del planeta, en altres realitats allunyades del primer món, hi ha esclaus, hi ha aquestes necessitats bàsiques sense satisfer i que ens donen la llibertat un cop satisfetes, estan molt pitjor del que estem en el primer món,
També és cert, Antonio, però és que jo no t'he discutit això. Jo el que t'estic dient és que en el nostre torn, en el primer nom, i no és una cosa que li pugui passar al meu tiet o a qualsevol d'aquesta taula, si jo crec que és una cosa força generalitzada, i si no, anem a l'IDESCAT, que et diu que un de cada quatre catalans viu en risc de pobresa, jo el que crec és que mentre no hi hagi unes necessitats bàsiques,
satisfetes en el sentit que la gent pugui viure amb certa tranquil·litat, no som lliures. Aquest és el meu punt de vista. És una frase preciosa. Està quedant una última tertúria molt teòrica. Antonio, a veure, jo el primer que faria és preguntar-se i respondre què és la llibertat. Comencem per aquí.
Què és la llibertat? No, no, clar, la llibertat què és? Poguer opinar... No, no, però és molt senzill. La llibertat què és? Poguer opinar d'un polític? Poguer votar una llista? Això és llibertat? No. La llibertat és quan tens les necessitats humanes cobertes. Una persona que té gana... No, esa definición no es la definición de libertad. Em puc acabar, Antoni, un segon. Una persona que té gana no és lliure.
Una persona que té que pagar coses no és lliure. Escolta, una vegada... Jo con esa frase nunca voy a poder estar en desacuerdo. Eso es la esencia básica de la demagogia. Per què tot és demagogia tot el que diuen aquí?
Hombre, porque son frases bonitas que no conducen a ninguna parte. Si no puedes comer no es libre. Bueno, pues de acuerdo. Escolta, Antonio, un dels punts que fa que la humanitat vagi malament és que el que tu dius frases boniques no es facin més, es creguin més i es practiquin més. Això és el que fa mal bé el món.
Ara no me digas que això no és demagogia. No, no, no és demagogia. Escolta, és... Si todos fuéramos buenos no pasaría esto. Mira, Antonio, no, a veure, jo no dic que tots fóssim bons. Jo el que dic és que tothom tingui clars les prioritats i els valors. És a dir, una persona que té gana no és lliure. Estàs d'acord fins aquí?
O no? Un tio que no té que menjar és lliure, no és lliure. Però d'una manera metafísica. No, metafísica no, real. Un tio que té l'estómac buit fins i tot pot delinquir i robar. Cuidao que afecta la societat, un tio amb gana, eh? I què té que fer la societat? Tractar de repartir el lloc que es tingui entre tots. Aquí ve la part comunista que a tu no t'agrada i que jo veig molt difícil, perquè l'home de per si no és comunista.
L'home de precis egoista. I per això s'arregla tan bé el capitalisme, perquè el capitalisme és la manera més egoista de dominar una economia. És bo per mi i és volent per l'altre, m'importa poc. Per tant, qüestionem molt bé el que és la llibertat. No tindrà gana? No tindrà gana, és molt important. No està malalt. Una persona malalta, quina llibertat té?
a la descendència dels fills, la preocupació del futur cap als fills. Totes aquestes coses... Un moment, Antoni, deixa'm acabar. Totes aquestes coses és el que la humanitat hauria de tindre coberta. I hi ha pobles... Diré una cosa. Diem salvatges a la gent que cuida la natura i diem civilitzats als que se la carreguen. Estem en un món al revés.
Hem d'arribar a una conclusió i queden dos minuts i mig. Ho hem d'ordenar, això. Escucha, me tengo que ir, pero también quiero decir que quien no tiene Netflix no tiene libertad.
Per tant, m'estàs traduït-ho en un tema molt banal, això. Home, és que... No sé. Os he hecho de menos. Vinga, guapo. Adéu, Antonio. Adéu, adéu, adéu. Dos minuts i acabem. Què és això de Messi al Camp Nou? Que ara veig la portada... Són totes les portades, no volia treure-ho perquè ja ho ha parlat tothom, però tots els diaris avui amb la foto de Messi. Per això que està clicant l'ullet per fer un, no sé, un les dents a Barcelona. Sembla ser que hi va anar sense permís de...
No permís, vull dir, que no ho sabia la junta directiva. Però llavors com va entrar? Li van donar permís. Van trucar als porters, van dir que no us pot entrar, però és una obra, per molt Messi que sigui, això que sigui. Diu, però que aquest Salmessi farem una cosa excepcional. No van trucar al Barça, no van parlar amb el Laporta, perquè el Laporta estava al... Tornant de Vigo. Van parlar amb uns directius i va dir, home, si és el Messi, obriu-li i ensenyeu-li que foti falta.
Jo sóc molt simplista, eh? Jo crec que aquest tio estava sopant amb uns amics, però el camp va dir, home, ja que és el camp, m'hi acosto per veure com és, perquè va vindre per poc. Deuria mirar, perquè anava a la mar de tranquil, i va dir, hòstia, i va veure el porter i va dir, què pot entrar? Perquè la vida és així. I el porter li va dir, oi, jo no ho sé, truquen i jo, pa dintre. I hi ha les fotos, com li han dit, no, és una cosa contra la porta, perquè... Hòstia, jo no ho vaig tan complicat. Però l'any que veia en eleccions.
Bueno, i què? El Barça, eh? Mira, jo vaig fer una vegada un anunci per Colacao, que sortia el Rivaldo, el Denílson i el Roberto Can. Recorda que vam fer un rodatge fantàstic. Vam fer un trombo, vam divertir en Serreia, em vencantava tocades, ens ho vam passar de conya.
Aquesta setmana, casualment, jugava el Barça contra el Madrid. O el Madrid contra el Barça, no sé en quin cam era. Van vindre periodistes a cobrir la notícia i l'endemà jo em vaig fer creus perquè deia, però què estan dient? Que no s'han parlat? Que un i l'altre s'odien? Però és tot mentida. I li vaig dir al Roberto Carlos. I li vaig dir, Roberto,
Escolta, què estan dient aquesta gent? Diu, és normal. Mienten. Siempre mienten. Clar, jo davant d'això, jo veig la foto que tinc, ho vull treure amb el normal. És un tio que estima el Barça, passa per allà, entra, el deixen passar, li fan la foto i ja està. Normalment, quan descartes el que sembla impossible, pot ser veritat, no? Carai, quantes teories avui, quines frases. Gràcies, Xavi. A vosaltres. Gràcies al Josep també i gràcies a l'Antonio. Adéu, adéu.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra han desplegat a primera hora del matí un dispositiu a Rubí i Manresa contra una trama criminal que feia estafes en l'àmbit immobiliari. Anem fins allà on hi tenim la nostra companyia, la Patricia Díaz. Patricia, quina és la situació en aquests moments? Bon dia.
Molt bon dia, Maria. Doncs efectivament aquest operatiu policial ha començat a primera hora d'aquest matí aquí a Rubí, però finalment han marxat les diferents unitats d'investigació dels Mossos d'Esquadra. També s'està fent, com deies, a Manresa per intentar desmantellar aquesta trama criminal. Aquí a Rubí s'han fet escurcolls i entrades, però de moment...
No sabem si s'ha detingut alguna persona, com que està obert aquest operatiu. De moment no tenim aquesta informació. Segons informen també els mitjans de comunicació, Girona també s'estarien fent aquests escorcolls. Es dona la circumstància que, en el cas de Rubila, escorcolls s'ha realitzat en un pis de la carretera de Sabadell, que està molt pròxim a la comissaria de la policia catalana. I de moment, Maria, es desconeixen més detalls sobre aquest operatiu perquè continua obert.
Gràcies, Patrícia. Doncs estarem pendents d'aquesta informació. Bon dia. Bon dia. I en mobilitat matí complicat a la P7 a l'altura de l'Aldea. La via continua tallada en els dos sentits de la marxa per un accident amb tres camions implicats i que ha provocat de fer la mort d'un dels conductors. Un dels vehicles pesants ha travessat la mitjera i ha enviït el sentit contrari provocant un xoc frontal entre amb dos camions. El tercer implicat ha vessat la càrrega tot plegat. Provocarà que les tasques per reobrir la via s'allarguin durant hores.
L'alternativa és fer servir la Nacional 340. S'està treballant també per recuperar el sentit sud, però el tall en sentit nord va per llarg. El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha avançat en notícies en xarxa que en els propers dies es plantejaran mecanismes de reducció de la velocitat en aquest punt del sud de l'APC, on només fa dos dies també hi va haver un altre accident.
En aquella zona de l'Ebre vam proposar baixar velocitats globals a 100 km per hora, camions a la dreta, i fins i tot es va arribar a posar sobre la taula reducció de camions a 80 km per hora. És a dir, reducció de velocitat per tothom en aquell tram de via. Sé que el Ministeri ho està treballant, i ho està treballant vol dir que tenen els projectes avançats, un sistema de velocitat variable. Ja seria això que estic dient, però mentre això no arriba podríem recuperar aquesta mesura del 2022.
A banda, pel que fa al servei ferroviari, restaular-te ja la circulació de la línia R4, que ha estat aturada aquest matí entre Torre, Barro i la Sagrera, per una incidencia a la infraestructura i circulació amb demores que poden superar els 20 minuts en aquests moments per la presència d'animals en zona de vies a toses i que afecta concretament la línia R3 de Rodalies. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Passen 3 minuts de les 10.
Informació local. Aquest diumenge d'Altabaix programa un nou concert, The Return of Dray Martino, justament Dray Martino és alter ego del músic molinec Miquel Àngel Cordero. Al Contrabaix l'acompanyaran Polo Medes a la trompeta, Santi de la Rúbia a Saxo Tenor i Toni Pagès a la bateria. El concert és aquest diumenge a les 7 de la tarda, com és habitual a la Trasca Trusca i les entrades anticipades...
Les podeu comprar al web d'alta baix. El SEM fa una sortida el diumenge. La secció de medi ambient farà una sortida de tot el dia, excepcionalment, perquè habitualment fan només sortides matinals. Aniran fins a Vallfogona de Ripollès per fer un recorregut entre fagedes.
Passaran també per la font de la Tosca. Recorreran aquest paratge natural amb aquest paisatge típicament tardural en aquesta caminada recorregut d'uns 10 quilòmetres. Faran girant a Carmanyola en aquesta proposta de la secció de Medi Ambient del SEM per diumenge. Si vau anar-hi, podeu passar pel seu local. Cobran cada tarda de dos quarts de set a dos quarts de nou i podeu passar a apuntar-vos-hi.
i la Joventut Socialista organitza per aquest proper divendres un acte a Molins de Rei. No esperem el canvi, fem-lo, diu l'eslògan d'aquest acte, i és que es constitueix l'Agrupació de la Joventut Socialista de Catalunya de Molins de Rei. El divendres, a dos quarts de set de la tarda, al carrer Poeta Mateo Janés, el local de l'agrupació del PSC aquí a la vila. Constitució de la Joventut Socialista.
sobretot del PSC aquí a la vila. I també recordem que aquest dijous hi ha un acte que organitza l'aula d'extensió universitària per parlar de l'escola franquista i com la dictadura va desmantellar tota l'educació que hi havia hagut durant la república i va imposar la repressió i el nacionalcatolicisme, una escola per adoctrinar i no pas per educar. Doncs de tot plegat en parlarà Jaume Carbonell-Seva Roja en aquest acte de l'aula d'extensió universitària oberta als socis de l'entitat.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia avui dimarts. La farmàcia que obre fins a les 10 de la nit és la del Passeig, que és el Passeig Pimar Gall número 11. La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes.
Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. Que al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i efectivitat. Ah, sí! El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Ple. Un espai còmoda i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix.
Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Ràdio Mostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 10 del matí, pràcticament 10 minuts. Seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dimarts 11 de novembre. D'aquí una estona parlarem del Renaixement i ho farem acompanyats del Damià Martínez, director del Museu del Renaixement. Avui diu que ens vol parlar de les rutes de l'emperador. Doncs a veure què és el que ens explicarà el Damià d'aquí una estoneta, que serà aquí amb nosaltres a l'estúdio de la ràdio.
També ens acompanyarà el David Lloberes, en aquest cas via telemàtica. Avui, com bé sabeu, obrim aquesta finestra internacional, ja ho sabeu, i en aquest cas parlarem de les eleccions als Estats Units i el nou alcalde
de Nova York, que prendrà possessió principi de l'any que ve, que és Zoran Mamdani i la polèmica, la controvèrsia que ha portat aquesta elecció. En parlarem d'aquí una estona. Però ara anem amb l'espai polític del dia. Per tant, preguntes a Esquerra Republicana de Catalunya.
Amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona. Hola, Marta, bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal, com estem? Molt bé. Sí? Sí. Fresqueta. Sí, ja tocava, no? Sí, sí, per mi, perfecta. Efectivament. Bé, doncs, tot just fa una setmana era... Dimecres passat, sí. Era dimecres. Esquerra Republicana organitzava un acte a la sala d'actes del Poli Esportiu Municipal amb el Raül Romeva. Una conversa.
per, entre altres coses, reflexionar sobre la importància del món de l'esport a partir també d'aquests llibres que acaba de publicar en Raül Romeva. Com va anar l'acte? Bé, doncs molt bé. Conversa, doncs, potser n'hi va haver poca, no perquè no es volgués, sinó perquè realment el Raül Romeva tenia moltes coses per explicar, però sí que vàrem fer un...
una mica de col·loqui, després de quan ell ja havia acabat d'exposar les seves idees, hi va haver participants que van voler, perdó, assistents que també van voler oferir la seva visió i una mica crear aquesta conversa que tu deies ara.
No va ser gens una xerrada teòrica d'hem de fer i on són els problemes, perquè segurament si pensem en esport aquí a Molins de Raí ho relacionarem amb els problemes que tenim d'usos de les instal·lacions, és a dir, que a tothom li falten hores per poder practicar els seus esports, ens falten llocs, etc. La conversa no va anar gens per aquí.
La idea o la teoria del Raül Romeva és que l'esport hauria d'estar col·locat al centre de totes les polítiques que fem, no perquè hàgim de pensar només en clau esportiva, sinó perquè, d'alguna manera...
practicar esport, els valors de l'esport, els canvis que l'esport pot proporcionar, seria un benefici per a la societat en general. És a dir, repensar l'esport en clau de millora de societat seria una mica el seu resum de la teoria. Per què? Perquè...
Per exemple, em van plantejar, l'esport té uns valors o són les persones que practiquen esport els que tenen valors? Tu què diries, si ara tinc crepo així, directament? Que l'esport té uns valors...
Doncs allà va sortir això, aquesta va ser la primera resposta, però després el que va apuntar precisament el Raül Romeva és que potser són les persones les que tenen uns valors i els traspassem també cap a l'esport. És a dir, no és obligatori que a l'esport hi hagi d'haver un companyerisme o hi hagi d'haver una no competició, sinó que potser són les persones les que en el moment de practicar l'esport ofereixen, traspassen,
aquesta mentalitat, aquesta manera de veure les coses. De manera que puguem també ser capaços de fer aquest canvi de mentalitat en la societat. I veure fins a quin punt l'esport també pot canviar la imatge d'un país, la imatge d'una ciutat, la imatge d'una vila. Ell va posar l'exemple la transformació de Barcelona, per exemple.
quan als Jocs Olímpics, i és obvi que va ser una transformació en tots els sentits. Per tant, en una vila molt més petita que Barcelona, com és Molins de Rei, potser també aquest replantejament de l'enfocament i de la reforma de la societat a través de l'esport, potser també ens canviaria la imatge de Molins de Rei cap enfora i des de nosaltres mateixos, també.
I, per últim, ell va comentar també l'aspecte de l'esforç que comporta practicar un esport, de manera que aquest esforç, aquest treball continuat, aquest interès per una cosa que vols aconseguir, també és un punt positiu per reformar
les nostres societats. De manera que col·locant, ell ho explicava així, col·locant l'esport en el centre de totes les polítiques que hauríem de fer, tots plegats hauríem de sortir-ne beneficiats. I, en canvi, no vàrem estar parlant de què és millor, l'esport de competició o l'esport que tu fas perquè senzillament és una activitat física i et reporta un benefici.
Va quedar clar i tothom va estar d'acord que tothom ha de tenir accés a l'esport, per tant que des de les administracions correspon facilitar aquest accés a l'esport per a tothom, i per tant imaginar tots aquells espais a partir dels quals pots practicar aquesta activitat física o aquest esport i a partir d'aquí veure totes les millores que també hi poden anar.
Bé, en definitiva, ens va posar deures per tots plegats, per aquest canvi de mentalitat i per aquest canvi d'enfocament de la vida. Molt bé. I va prendre alguns llibres o no? Sí. Sí, eh? Sí. No era l'objectiu, però, evidentment, si presentes un parell de llibres, el que també vols fer és vendre'ls. Va explicar, evidentment, que un...
és en clau de novel·la, mentre que el d'esport per tothom és més un assaig i que també tot plegat venia provocat per la seva estada a la presó i la visualització de qui m'he de passar molts anys i per tant què faig aquí tancat?
què faig i el meu cos també com pot treballar, què és el que puc fer, de manera que l'estada, o aquest primer temps que malauradament va haver d'estar a la presó, va ser una mica la llavor d'aquests projectes que van venir després.
Molt bé. Això passava el dimecres, cap de setmana també ple d'activitats. Sí, sí, sí, ben diverses. Potser algú ens diria, home, no, perquè la bruixeria, perquè anava a dir, per una banda hem tingut el Festival de Terror, i per l'altra hem tingut la fira de Molins de Rei, Terra de Bruixes. Sempre s'ha dit que les dones de Molins de Rei són bruixes, llavors aquí, mincloc...
Clar, i potser sí que som una mica bruixes, però sí, partim de la definició de bruixes com dones que el que feien era preocupar-se per la natura, viure relacionades amb la natura, immerses en totes les propietats beneficioses que representa la natura.
I, en definitiva, fer el bé per la col·lectivitat, doncs potser sí que ja m'està bé també ser una bruixa, no?, malgrat que no entenc de plantes o dels beneficis, però hi crec, hi crec molt, i per tant potser sí que una mica bruixa també ho soc. Jo no hi vaig poder ser tot el cap de setmana a la fira, hi vaig passar el dissabte al matí. Bé, doncs hi havia força visitants, hi havia activitats també al voltant de totes les parades,
Bé, també és un públic, és a dir, hem d'entendre que també cadascú té les seves aficions o l'atrauen els temes que sigui i està bé que també puguis tenir, o puguis donar sortida, en aquest cas des de l'Ajuntament, es pugui donar sortida a les inquietuds d'aquestes persones que creuen en aquesta formació personal tan allunyada dels cànons típics que estem tots acostumats a tenir, no?
I el Festival de Cinema de Terror, ja ho saben els organitzadors del Festival de Cinema de Terror, que difícilment m'hi veuran, perquè saben que per mi és superior als meus nervis el terror, però em consta per companys que ja han anat que tot va molt bé, que s'estan fent moltes coses, estan relacionades o directament dirigides cap als infants o cap als adults amb els curs i demés, que tot va molt bé. Per tant, els felicito en tot cas des d'aquí també.
Molt bé, parlant de més estrictament ja política local, setmana bastant tranquil·leta, no? Bé, tranquil·leta, de portes en fora, perquè de portes en dintre sí que continuem tenint comissions que avaluen reglaments que s'han de posar en funcionament un cop aprovats. Per tant, que tenen una utilitat a aquestes comissions. Home, les haurien de tenir, si recordes.
Si recordes la conversa que vam... Em sembla que va ser l'últim dia, que precisament vam parlar de si les comissions havien de servir d'alguna cosa o no. Jo soc una ferma defensora de les comissions, però, evidentment, se'ls ha de donar un paper i han de tenir una metodologia i una planificació, perquè, si no, és veritat que la frase aquella de crea una comissió i no se'n farà res, doncs, malauradament, li hauríem de donar la raó, no? Jo crec que no...
Crec que s'ha de treballar en equip, que tothom sempre hi pot aportar alguna cosa, per tant, les comissions haurien realment de servir per alguna cosa. Ahir, per exemple, es reunia una comissió per analitzar la proposta de reglament
sobre les escoles bressol. Doncs és molt important aquest reglament perquè regula, per una banda, la matriculació, regula el funcionament de les escoles bressol, els horaris que tindran, els casals d'estiu, tota una sèrie d'activitats pròpies d'aquest servei que...
va en camí de, en l'àmbit municipal, ser més gran del que era fins ara, amb dues escoles bressols més, la traca i el molí. Per tant, avaluar o analitzar un reglament d'aquest tipus per després aprovar-lo, evidentment, és molt important i també ens demana les nostres dedicacions. I dies endarrere en vam parlar del de terrasses i en vénen alguns més. Sí.
Per tant, portes endintre, també estem fent coses, sí. Per exemple, també el que ja posaves sobre la taula, que era el reglament del Consell de la Discapacitat, no? Exacte. Aquest és l'altre que també imagino que anirà aquest ple, perquè també es va reunir fa un parell de setmanes, recollint les propostes que els vàrem fer el mes de maig, si no recordo malament, i aquesta és una crítica que hem estat fent, que...
Bé, en tot que se'ns ha dit que per motius de funcionament intern de l'Ajuntament no es van poder avaluar abans aquestes propostes que s'havien fet al reglament per al Consell de les Persones Discapacitades, però la veritat és que del mes de maig fins ara a l'octubre...
A novembre, la veritat és que han passat molts mesos, que no s'ha pogut fer res en aquesta línia del reglament i tampoc s'ha fet cap reunió més del Consell. De manera que tota aquella revisió del pla local que es va aprovar, totes les iniciatives que ja volien començar a engegar també han quedat aturades perquè no s'ha reunit el Consell.
De manera que aquí també tenim un aspecte que, si l'haguessim de qualificar, jo crec que podríem dir-li que necessita millorar, perquè no té sentit que creem un consell que di tan aturat i després tampoc no s'hagi fet res per posar les bases d'una actuació posterior. Ara vindrà el Dia Internacional de les Persones Discapacitades, el dia 3 de desembre, si no recordo malament,
I bé, en tot cas, hem parlat de gaires més coses, no? I crec que és trist que s'hagi fet aquest esforç per nomenar el Consell o per crear el Consell, però l'engranatge ha anat tan lent, tan lent, tan lent que la veritat és que ens hem passat el 2025 pràcticament només llegint un reglament.
Per cert, parlant de Consells, sí que el cap de setmana hi va haver la Constitució del Consell d'Infants i del Consell d'Adolescents. Això passava el diumenge al matí a prop de la Biblioteca al Molí perquè, entre altres coses, també en aquest cas el Consell d'Adolescents va fer una visita guiada al nou espai jove del mòdul C de l'equipament del Molí. En tot cas, ja no és nou perquè són encàrrecs que es fan cada any, sí que es van renovant els membres d'aquests Consells, però et sembla una bona eina...
Em sembla una bona eina. El que passa és que el que hem comentat de vegades és que jo crec que és una activitat que per als infants i als adolescents és molt important perquè és la seva participació en un Consell, però crec que traspassa molt poc cap a la nostra comunitat de Molins de Rei la feina que fan. Aleshores...
Potser caldria revisar també el funcionament, i en aquest cas no em refereixo a reglaments ni res, sinó a com fem visible també aquest Consell, els dos Consells, diguéssim,
no solament explicant el que fan, sinó potser participant en altres activitats o en altres esdeveniments d'una manera molt més visible. Perquè crec que realment també seria una manera que ells percebessin què implica pertànyer a un Consell, si és que és factible de fer, però...
Sempre m'ha sabut una mica greu que no acabem de poder, tots plegats, ser conscients de tota la feinada que fan aquests infants i aquests joves, evidentment relacionat amb les seves necessitats, perquè això és el que hauria de ser l'objectiu, que aquests consells, tant un com l'altre, tinguin endavant temes que els preocupen a ells o perquè volen formar-se més o perquè és una situació que viuen i que volen canviar-la.
crec que hauríem d'estudiar la manera que la comunitat de Molins de Rei ens puguem beneficiar també molt més de la feina que fan i sapiguem molt més què han estat treballant, per exemple, aquell any, però d'una manera molt més visible. A vegades queda només a redors de les xarxes i crec que potser hauria de ser una mica més visible tot plegat.
I llegim aquest matí també a la publicació de l'Ajuntament que han començat ja les obres per la creació d'un aparcament públic a la parcel·la situada al carrer del Pla, amb la cantonada del carrer Primer de Maig, vol dir, al costat de l'Institut Lluís de Requesens, que es condicionarà aquest espai amb la seva movimentació, il·luminació i senyalització a través d'uns treballs valorats, atenció, amb prop de 140.000 euros, i això ve també marcat entre les actuacions prèvies, recordeu, a la construcció del futur poliesportiu.
Clar, aquella zona, la creació de... A veure, primer que és un barri que de sempre, ja s'ha comentat moltes vegades, que té una necessitat d'aparcament imperiosa. De fet, tota la vila necessita més aparcament, però en tot cas, des de l'associació de veïns i els veïns mateixos d'aquell barri, quan s'han pronunciat moltes vegades en aquesta línia de reclamar,
solucions per a l'aparcament. La creació d'un nou poliesportiu, que a més a més es menja una part o es menjarà una part de les places de pàrquing que disposa el barri en aquest moment, genera que automàticament hagis de fer també unes places noves i ben fetes per donar sortida a aquesta necessitat, que és que a més a més serà més gran també quan el poliesportiu ja estigui en funcionament.
Per tant, celebro que, en tot cas, aquestes obres comencin. Molt bé. Tres minuts i mitja i dos quarts d'onze. Alguna cosa més? Sí, a mi m'agradaria anunciar... Atenció. Falten les trompetes i tot allò. Digues, digues. No, perquè, en tot cas, ja en parlarem més dimarts vinent, però sí que m'agradaria anunciar que des d'Esquerra estem preparant un acte amb motiu del 25N,
però que no el farem el mateix 25N, evidentment, per no coincidir amb altres actes que, sobretot, s'organitzin des de l'àmbit institucional, i el farem l'endemà, 26N. I serà un acte portat per la Blanca Tulleuda, que és una...
una dona que ha viscut en primera persona violència de gènere, violència vicària i violència institucional. I, per tant, a partir del seu testimoni, també avaluarem una mica...
No què passa, sinó en tot cas posarem sobre la taula totes les preocupacions, totes les agressions de tot tipus que patim les dones i que en tot cas el dia 25 es posa encara més sobre la taula per intentar erradicar-ho d'una vegada. Tant de bo algun dia desaparegui aquest 25 i ja no calgui estar denunciant totes aquestes agressions que patim les dones.
Us ho acabaré de concretar més dimarts vinent, però en un principi el que ja està decidit és que es faci això, el dia 26 de novembre, a dos quarts de vuit de la tarda, es projectarà un petit documental també, i la idea és, tal com deies abans, respecte de l'acte del Raül Romeva, doncs també...
La idea és que sigui un acte molt col·lectiu i que tothom que hi assisteixi pugui dir-hi la seva si en té ganes. Per tant, acte obert a tothom el dia 26 de novembre al local d'Esquerra, però sense que hagis de ser militant ni res, sinó un acte totalment obert a tothom i que evidentment ens agradaria que pogués comptar amb el màxim de persones possibles.
Molt bé. En tot cas, passant pel local, ja es veu el petit escenari, que és com l'aparador, diguem. Sí, era l'aparador de teixits plats, exactament. Era l'aparador i, aleshores, bé, l'hem arreglat una miqueta perquè no sembli tant un aparador i, en casos com aquest, pugui ser utilitzat com un petit...
encara que no ho sigui, però sí que com que queda una mica aixecat per sobre del nivell de terra, la sensació és una miqueta la d'un petit escenari. I volem amortitzar-lo també i organitzar més actes d'aquest tipus i, per tant, obrir el local a tothom, perquè voldríem trencar una mica amb la idea que només pots anar, en aquest cas, al local d'Esquerra si ets d'Esquerra.
No, al local d'Esquerra hi pots anar sempre que facin una cosa que a tu t'interessi, les portes estan obertes, i si ens vols donar un cop de mà, doncs encantats de la vida. Però, en tot cas, si vens, doncs també ens alegrarà molt comptar amb la presència de persones que no hi siguin habitualment, però que vulguin venir perquè aquell acte els interessa. De manera que a aquest escenari li hem de treure més el suc. Molt bé, recordeu al local d'Esquerra, al carrer Ignàs Iglesias? Em sembla que és el 10. Número 10.
on hi havia hagut antigament els teixits pla. Exactament. Molt bé, Marta Espona, doncs moltes gràcies. A vosaltres. Bona setmana. Bona setmana a tothom i fins demà. Igualment. Anem a escoltar la música de Rosalia, eh? Potser no l'heu escoltat gaire aquests dies, doncs mira. Però no, en aquest cas per escoltar la cançó Divinis, eh?
del seu darrer disc deluxe, que s'ha convertit en la primera cançó en català que ha debutat en la història de la llista top 50 global de Spotify. De fet, el tema, que combina el català i l'anglès en la lletra, va entrar directe al lloc 14 d'aquest rànquing mundial de la plataforma de streaming, amb un total de 3.162.000 reproduccions el primer dia. No està malament. Rosalia.
Aquí la indivina, obviamente es la poma que está prohibida. Y si no me la miras, te salvarías, pero sentamos acá.
Fins demà!
A tu sempre te gana, tu ets el rica és la humana, ets el més estimada, les vertigens del cos, una absència que sacia, perseguint la gracia, el dolor, una delícia, la divina buidó i el rollo. Està en la luna, l'ana.
Fins demà!
Molt bé, doncs la Rosalia, molt de català tampoc hi ha aquesta cançó, Divinisai, però no s'entén gaire, com dèiem, la cançó, però en tot cas ens ha situat a tres minuts per sobre dos quarts d'onze del matí. Anem a parlar de més coses i en aquest cas relacionades amb el món del Renaixement.
Obrim l'espai de Parlem del Renaixement, com cada dimarts amb el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement. Què tal, Damià? Bon dia. Molt bé, bon dia. Avui només hem avançat que parlaríem de les rutes de l'emperador. Sí. No hem avançat res més.
I ara ens explicarà, suposo, més detalls d'aquesta qüestió, perquè quan repassem l'agenda del museu i del director del Museu del Renaixement, doncs sempre està plena. I a més a més, ja no només de conferències per aquí a Catalunya, sinó que aquesta setmana te'n vas a Castella, diguem, no? Sí, a Tordesillas. A Tordesillas. Ni més ni menys.
Això em sembla que és Castella i Lleó, oi? Sí, a prop de Valladolid. A prop de Valladolid. Què vas a fer, Tordesillas? Que es pugui explicar, Damià. Doncs ho explicarem, però primer potser situem una mica Tordesillas, perquè, ostres, Tordesillas és una ciutat petita, però que té molta importància pel que fa a l'època del Renaixement, i segurament a molts dels nostres oients el nom ja els sona d'alguna cosa. Per començar...
per un tractat, el famós tractat de Tordesillas, que és un tractat que es firma el 1494, però que és, de fet, és com un dels primers grans tractats internacionals que, d'alguna manera, va servir també per evitar un conflicte bèl·lic i que va ser el resultat d'un esforç científic, tècnic, polític, per descomptat. Allò va ser...
un acord entre les dues grans potències mundials marítimes del moment, que eren Portugal i Espanya. Portugal dominava tota la ruta cap a l'Àsia, vorejant el litoral d'Àfrica, baixaven fins al Cap de Bona Esperança i des d'allà anaven cap a Àsia, i, com sabem tots, pocs anys abans, el 1492, Colón hi havia descobert les Índies, el Nou Món.
El 1494 es firma aquest tractat, i és un tractat pel qual Portugal i Espanya es reparteixen al món. Diuen, això per tu i això per mi. És una manera també de dir, aquesta ràdio d'acció jo la puc fer servir tant com vulgui, sense poder que tu m'hagis de fer res. I s'ho divideixen així, de fet, a 400 milles nàutiques a l'oest...
de les illes de Cap Verde, es fa el límit, i diu, fins allà tot el que hi ha i tot el que es trobi serà de Portugal, i més enllà tot el que es trobi serà de Castella. I això fa que després, poc després, al 1500, Portugal descobreix, arriba a Brasil, i per això Brasil se'l queda a Portugal. És un tractat molt important i que s'assigna en aquesta...
en aquesta ciutat de Tordesillas. I dic que és important per l'època del Renaixement perquè, d'alguna manera, aquest nou món que s'ordena a partir de finals del segle XV i sobretot principis del segle XVI, en bona mesura és resultat del tractat que s'assigna en aquesta ciutat.
Però, a més a més, Tordesilles potser també els sona amb els nostres oients perquè és la ciutat on va estar empresonada durant gairebé 50 anys la mare del nostre Carles V, la famosa reina Juana, la Juana la Loca, o la Juana la Boja, que seria en català.
que va ser un personatge importantíssim en la història del segle XVI. De fet, ella estava destinada, per una sèrie de casualitats, de morts que hi va haver, a heretar el regnat dels seus pares, dels reis catòlics, però l'acaben inhabilitant.
per suposada demència, per incapacitat per governar, i té una història molt trista, molt tràgica, i està empresonada durant tots aquests anys a Tordesillas. Primer en un castell al costat, a Medina del Campo, i després, pràcticament, a Tordesillas, 50 anys de la seva vida, amb la qual cosa també és una ciutat molt coneguda per aquest motiu.
Què més podem dir de Tordesillas? Home, Tordesillas és, evidentment, des del moment en què la seva mare estava allà, és un dels escenaris on Carles V va viatjar. I avui dèiem que parlaríem de les rutes de l'emperador. Clar, l'emperador no va viatjar poc, va viatjar moltíssim, i un dels llocs que va visitar va ser Tordesillas. Eh...
De fet, Carles Cinquè es calcula que en els seus viatges, al llarg de la seva vida, va poder viatjar gairebé 75.000 quilòmetres pràcticament en els 40 i escaig d'anys que va viatjar, perquè va viatjar per tota Europa.
Per Espanya, només les rutes calculades per l'interior de la península, em sembla que van ser com 24.000 quilòmetres d'anar i venir constantment a la velocitat de viatge de l'època. La velocitat de viatge de l'època, per un vehicle, diguéssim, per un transport ràpid, una persona que anés a peu ràpid caminant o inclús a cavall...
Podia ser de 30 quilòmetres, inclús una mica més al dia, però un seguici d'aquests de rei o d'emperador eren molt més lents. Viatjaven entre 15 i 20 quilòmetres, depèn de les jornades, no viatjaven gaire més. Però Carles Cinquè va passar bona part de la seva vida viatjant amunt i avall. I, evidentment, Tordesilles va ser un dels llocs que ell va visitar en diverses ocasions per anar a veure la seva mare. Estava empresonada, de fet...
Carles Cinquè no podem dir que la tractés gaire bé, perquè tota aquesta, diguéssim, conxorxa que es va fer per aïllar a la futura reina, de fet, durant tots aquests anys, ella va seguir sent reina mare. Tota aquesta, diguéssim, orquestració, tota aquesta confabulació va ser bastant dolenta des del punt de vista moral, el que es va fer amb aquesta dona perquè no arribés a governar. Però bé, el cas de la qüestió és que a Tordesillas...
Justament aquest dijous se celebra una reunió, que és la reunió anual dels socis espanyols d'un itinerari cultural europeu. Les Rutes Europees de Carlos V, que es diu en castellà, també té el seu nom en anglès, i que és una ruta, un itinerari cultural apadrinat pel Consell d'Europa, molt important. Pensem que dintre d'aquests Consells d'Europa, d'aquests itineraris culturals també formen part...
Mira, he estat buscant alguns, no només, per exemple, el Camí de Santiago, que és el més conegut, sinó també la ruta europea de Leonardo da Vinci, una ruta d'emperadors romans i el vidal de Nubi, rutes de les ciutats europees de Mozart, una ruta de dones escriptores europees, és a dir, és un...
És un nivell de reconeixement molt important. Llavors, el Consell d'Europa, fa uns anys, va donar el reconeixement a aquestes rutes europees de l'emperador Carles V com un itinerari cultural d'interès europeu. I aquesta és la primícia que jo us puc donar avui aquí a la ràdio.
i és que ens han acceptat al Museu del Renaixement com a membre d'aquesta xarxa de cooperació en aquesta ruta. I justament el dijous anirem a fer la presentació del museu i a conèixer els nostres companys d'associació. Què comporta això? Doncs la veritat és que obre moltes portes i moltes molt interessants...
Des del punt de vista de la possibilitat de treballar en xarxa, per exemple, la cooperació, hi ha altres museus que formen part d'aquesta ruta, per exemple el Museu de Mühlberg, sempre són escenaris, ja siguin museus, monuments, ciutats, inclús governs autonòmics, el govern autonòmic d'Extremadura i el govern autonòmic d'Astúries en formen part d'aquesta xarxa de cooperació.
que estan vinculats a la vida i obra de l'emperador Carles V, per un motiu o un altre. Per això, evidentment, a Molins de Rei érem candidats per poder, diguéssim, complir aquests requisits, d'una forma natural, per la vinculació històrica de Carles V amb Molins, ens interessava molt. Llavors, la primera és aquesta...
possibilitat de treballar en xarxa, de fer projectes conjunts, ja sigui amb altres museus o amb altres municipis, ajuntaments o comunitats autònomes. La segona és el tema de la visibilitat.
perquè ells tenen recursos també per donar visibilitat als projectes que fan, molts d'ells vinculats amb el turisme cultural, que és una cosa que també ens interessa molt. Per nosaltres serà segurament una possibilitat que ens puguin obrir la porta a donar a conèixer al Museu del Renaixement
i Molins de Rei en escenaris als quals ens és ara més difícil d'arribar perquè ens queden lluny i perquè estan fora del nostre abast. I finalment, un tercer front, que és el que ja començarem a explorar a partir de la reunió del dijous, és la possibilitat de participar en projectes en finançació europea.
perquè aquestes rutes europees de cara al cinquè, com des del moment en què estan apadrinades pel Consell d'Europa, aquest Consell d'Europa també apadrina no només de nom, sinó també a nivell de recursos aquestes iniciatives, i haurem de veure quines possibilitats hi ha de poder fer coses conjuntament.
Molt bé. Però en tot cas, vosaltres us heu hagut de presentar... Sí, hem hagut de fer una carta d'indició. Es van reunir en una assemblea plenària el 27 de setembre. Tot molt protocolari. Sí, molt protocolari. A veure, un poco castellano, també. Però ens van respondre favorablement i a partir d'aquí ja hem...
diguéssim, començat a estrenyar llaços de relació i aquesta primera reunió trobada allà servirà per seguir en aquesta línia. Molt bé, que això serà dijous? Això serà dijous a Tordesillas i en el programa de la reunió que ens han passat hi haurà aquesta informació de balanç d'activitats del que s'han fet, de projectes de futur...
Pensem també que ara estem en un període molt de celebració de cinquens centenaris. És a dir, clar, la cinquè va néixer el 1500, per tant, l'any 2000 va fer els 500 anys, que això es va celebrar moltíssim. Però ara, per exemple, vaig dir que el 1526...
ell es va casar, i es va casar a Granada, a l'Alhambra. I justament, mira, el patronat de l'Alhambra i Generalife també són membres d'aquesta xarxa de cooperació, i ells estan organitzant tota una sèrie d'activitats per celebrar aquesta efemèride, que a ells els és molt de prop, perquè justament, de resultes d'aquest casament a Granada, de la seva lluna de mel, allà que van passar, que van estar tan i tan a gust...
l'emperador i l'emperadriu. Després ell va fer construir el Palau de Carlos V, a dins de l'Alhambra, que el va fer el Pedro Matxuca. Llavors, tot això, diguéssim, ara estem en aquesta franja, a partir d'ara, de coses que van passant, que de vegades se celebren aniversaris. Molt bé. Doncs, i a partir d'aquí, per tant, ja hi formarem part, doncs, d'aquestes rutes? Sí, sí, ara ja hi formem part. Sí, ja és formal. Sí, sí, ara el que sabem... Ja tenim la seva carta de resposta oficial,
De fet, jo us ho he avançat aquí, però segurament i vendres o així des de l'Ajuntament es farà una nota de premsa per explicar-ho. Clar, estem molt a l'inici de tot. Ara, diguéssim, sobran moltes possibilitats i hem de veure quines se'ns interessa i quines s'ajusten més al que a nosaltres ens pot anar bé i a partir d'aquí anar fent.
Molt bé. Doncs bones notícies pel museu. Alguna cosa més de les rutes de l'emperador? Jo aquí m'havia apuntat només per si... M'havien dit de parlar de les rutes de l'emperador, però no sé si tenim temps o no.
No, clar, jo m'havia apuntat aquí sobretot... Ostres, diem, quants viatges? Hosti, no va parar. Carles Cinquè va viatjar moltíssim. En aquella època no era habitual viatjar tant. De fet, el seu fill, Felip II, va viatjar molt menys. Felip era molt més acomodat i més sedentari, diguéssim, tot i que va fer aquests viatges també, eh?
Però ell va néixer a Gant, als Països Baixos. Gant, de fet, la ciutat de Gant també forma part de la xarxa, com forma part Juste, el monestir de Juste, on ell va morir. De fet, hi ha més de 80 socis en aquesta xarxa de tota Europa, d'Espanya, França, Alemanya, Itàlia... Països Baixos. Dèlgica, evidentment, també...
i Països Baixos, però i això és una cosa nova que ara ja fins i tot és de les primeres rutes així europees que ja no només són europees sinó que estan començant a agafar dimensió internacional perquè també s'hi han adherit algunes ciutats, alguns aclavaments del Marroc
de Mèxic, de Panamà... Clar, tot això són escenaris vinculats a la vida i a l'obra de l'emperador que va ser, com l'emperador, diguéssim, planetari que va ser, va tenir relació amb molts llocs, també Tunísia, per exemple. De vegades, per conquestes com la de Tunísia el 1535, que estic segur que d'aquí a 10 anys hi haurà coses relacionades perquè va ser una efemèria molt important.
Ell néix a Gant, viatja molt pels Països Baixos, i el primer viatge que fa a Espanya arriba a Santander. De fet, s'equivoquen, i no desembarca Santander, sinó en un poblet molt petitet que hi ha al costat, i això suposa una primera presa de contacte terrible per Carles Cinquem a Espanya, que considera que és un lloc bastant inevitable, perquè és la costa aquesta, cantàbrica, freda, plujosa, amb uns pendents increïbles, etcètera.
però va recórrer moltíssim tota la península, Castellaragó, va anar diverses ocasions a Flandes, va recórrer Alemanya, evidentment, com hem dit abans, també escàs a Granada, viatge a Itàlia en diverses ocasions. Els viatges a Itàlia sempre els feia passant per aquí, que és el que hem dit moltes vegades, passant per aquí, per Molins, i, en definitiva, tots els confins de l'Europa cristiana del moment, fins i tot alguns de França, els va visitar Carles Cinquè. Ja us dic, és difícil de calcular, però sí que,
Està calculat al dia a dia, ja un llibrem molt interessant, que es diu, estancias i viajes del emperador Carlos V, des del dia de su nacimiento hasta el de su muerte, comprobados y corroborados con documentos, que és el de un llibrem molt famós del Manuel de Foronda, que...
I amb això acabo. Si a algú li interessa, es pot consultar gratuïtament per internet. És un llibre del 1914 a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Te'l pots descarregar. És un totxo de gairebé 800 pàgines, però que està el dia a dia de l'emperador fet per un estudiador que va anar consultant cada dia on va estar, on va dormir, on va menjar.
I, només com a tall d'anècdota, el nostre famós 30 de novembre del 1519, diu, el rei tuvo en Molins de Rei la fiesta de San Andrés, con 15 caballeros de la orden, de la orden del Toisodor, d'aquests que li havien portat el nomenament, i se mandó a hacer cinco platos de extraordinarios. Aquell dia devia tenir gana i va dir, avui vam menjar bé. Doncs tot això queda recollit en aquell lliure dels viatges de l'emperador.
Molt bé, doncs fins aquí l'espai. Parlem del Renaixement amb el Damià Martínez. Avui per parlar de les rutes de l'emperador i aquesta bona notícia. Que vagi molt bé a Tordesillas. Doncs vinga, moltes gràcies. Jo us explicaré la tornada. Perfecte, que vagi molt bé. Gràcies. Gràcies. 11 minuts i les 11 del matí.
Deixifrant el món, aquest espai on obrim aquesta finestra per parlar d'aspectes internacionals, i ho fem acompanyats del David Lloberes, avui present a l'estudi. Què tal, David? Molt bé. Que potser vens a fer una pinzelladeta del terror, també, o no? Exactament. M'ho imaginava. Si ha de ser present, no? No tenim cada setmana aquí aquesta qualitat de cinema al costat de casa.
Molt bé, tot bé. Tot bé, sí, sí. Avui us porto un tema hiperinternacional, l'altra banda de l'Atlàntic. De tot just fa una setmana, no? De tot just fa una setmana. Vaig pensar en agafar aquest tema per fer-lo la setmana passada, però clar, era el mateix dia de les eleccions. Correcte.
No podem dir que ja coneixíem el resultat, però més o menys totes les enquestes eren unànimes en la victòria del Mandami, però vaig optar per respectar el procés electoral i parlar-ne una setmana després. A més a més, com ja és costum en aquesta secció, d'agafar temes de fons, temes que potser no siguin de total actualitat, però tinguin algun interès de coses que hagin passat les darreres setmanes, per tant...
En aquesta tònica us porto no només l'anàlisi de la victòria del Mandami per mèrits propis i també per qüestions circumstancials, que sempre totes les victòries és una unió entre dues coses, sinó que, a més a més, us porto aquí també una sèrie de reaccions que ha tingut
aquesta victòria, algunes d'elles més o menys caricaturesques, perquè ara tothom vol ser el mandami, tothom el vol imitar. Tothom es posa a fer vídeos al metro i a penjar-los a l'Instagram, al TikTok i al Twitter, i es pensa que només per una qüestió de façana ja la gent els votarà i al cap i a la fi...
acaba imperant una idea que la política és només façana, és només comunicació política, que evidentment és molt important comunicar les idees, però per comunicar bé les idees primer n'has de tenir unes. I per poder comunicar un programa derivat d'aquestes idees primer és de tenir un programa.
El feia més gran, el xicot. És molt jove. Veig que és de l'any 91. Sí, sí, sí. Té 30... què? 34, no? Sí, sí, sí. 34. Situem-lo, potser, no? Per la gent que... Situem-lo, exacte. Perquè hem començat aquí dient un nom estrany, no? Mandami. Zoran Mandami. Zoran...
concretament, que va guanyar les eleccions a la ciutat de Nova York. Serà alcalde de Nova York. Exacte. No a l'estat, sinó a la ciutat de Nova York. Serà exactament alcalde de Nova York, amb el 50% dels vots, que és una cosa poc comuna en els darrers dies, que un candidat d'esquerres, i a més a més un candidat d'esquerres que es declara socialista i encara més als Estats Units,
que tregui aquest percentatge de vot és, si més no, una cosa destacable. També s'ha de dir que els seus competidors no eren els millors del món. Tenia, per una banda, l'exgobernador de l'estat de Nova York, que va treure el 42% dels vots, que va ser governador de l'estat de Nova York entre 2011 i 2021,
I aquesta persona, aquest element, l'Andrew Cuomo, de fet, és demòcrata, és membre del Partit Demòcrata i s'havia enfrontat al Mandami en unes eleccions primàries del Partit Demòcrata i les va guanyar el Mandami, per això era el candidat demòcrata, però el Cuomo va dir «Doncs molt bé, he perdut aquí les internes, les primàries, doncs jo em presento igualment com a candidat independent».
i va ser el candidat que representava l'establissement demòcrata, l'ala clàssica del Partit Demòcrata, l'essència, el suquet del Partit Demòcrata, podríem dir, que de fet el representava també que va rebre el suport de Donald Trump el darrer dia de la campanya,
cosa que ell mateix no volia reconèixer, però és un fet que va rebre el suport de Donald Trump, al contrari del candidat del Partit Republicà, Silva, que va treure només un 7% dels vots. Recordem que Nova York és una ciutat progressista, cosmopolita, etcètera, per tant, no són extrapolables aquests resultats a la resta de la federació.
Nascut a Uganda, per cert, el senyor, eh?, el noi. Sí, sí, nascut a Uganda, però des de molt jove que viu a Nova York, crec que des de 4 anys. Musulmà. Musulmà, xiïta. Xiïta. Musulmà, xiïta, exacte. I també la composició social de la que prové tampoc és el paradigma de l'immigrant o de la segona generació immigrant,
perquè és fill d'un professor universitari i d'una directora de cinema. Bona part de la seva campanya s'ha basat en aquesta qüestió, que és immigrant, va fer vídeos en castellà, dient, ah, jo també en soc immigrant. Sí, que l'ha de millorar, però què? Que l'ha de millorar...
Però per mi potser el que ha de millorar és potser no anar per la vida dient que és immigrant perquè en tot cas els immigrants són els seus pares, però ell és estatunidenc de facto, de llura també, és a dir, té la nacionalitat estatunidenca, però hi ha aquí una qüestió rellevant pel que fa a l'extrapolació a nivell nacional d'aquestes circumstàncies locals. Més enllà que Nova York és més progressista, a
en una eventual disputa dels DSA, Democratic Socialist of America, que és del grup, la corrent interna dels demòcrates, de la que forma part, davant de l'eventualitat que aquesta corrent interna el volgués presentar com a presidenciable a les properes eleccions presidencials als Estats Units, no seria legalment possible perquè només pot ser president dels Estats Units algú nascut
en sol americà. Per tant, no podem extrapolar ni per composició sociològica ni fins i tot per possibilitats polítiques. Molt bé. Una cosa que crec que cal destacar, que és molt important i que també és molt simptomàtic dels Estats Units, és la qüestió de la participació.
Són 5 milions de persones que figuren al cens, és a dir, 5 milions de lectors, i van anar a votar tan sols 2 milions. I, hòstia, doncs una victòria del 50% amb una participació...
que frega el 40%, home, està molt bé, però no és gaire meritori. És a dir, hi ha el 60% de l'electorat que s'ha quedat a casa. Doncs sí, és veritat, però és que el 2021 tan sols va anar-hi a votar el 23% dels cens.
Per tant, gairebé que hem duplicat la participació en aquestes eleccions. I sí que és veritat que el mandami ha sabut mobilitzar molta gent que en anteriors eleccions o tenia un total desinterès per la política...
perquè tenia la sensació, en certa manera encertada, que no era una cosa que anés amb ells, que, pel cap i la fi, tots són iguals i d'una manera o altra me la fotran, i sí que és veritat que s'ha pogut mobilitzar part d'aquesta gent
Ha sabut mobilitzar també, que això es veia en un dels seus vídeos propagandístics, antics votants de Trump, tenia un d'aquests vídeos propagandístics en els que fa un any preguntava als votants durant les eleccions presidencials dels Estats Units a qui havia votat, i molta gent deia que el Trump, però simplement perquè la veien la Kamala Harris com una buròcrata, com algú amb qui no tenien res a veure...
que també m'agradaria saber el mecanisme mental per pensar que tens alguna cosa a veure amb un multimilionari, però bé, és una cosa que passa. I es va presentar en aquestes eleccions amb un programa altament progressista, que és aquesta...
La meva hipòtesi, una de les més hipòtesis per les quals crec que va guanyant, no pel fet de fer vídeos al metro i ser molt simpàtic i ser molt guapo i ser jove i tenir la gent més preparada, l'equip, etcètera, és que va anar en un programa progressista i senzill.
que és que va prometre millors busos i gratuïts, és a dir, disminuir el temps de transport que la gent es passa de casa seva a la feina, supermercats gratuïts per combatre una situació d'inflació cada vegada major, i congelament dels lloguers, també relacionat amb aquesta situació d'espiral inflacionària de l'immobiliari i d'entrada de fons d'inversió,
Per tant, de perversió de la funció social de l'habitatge. Per tant, amb aquest programa tan senzill, amb aquestes tres mesures...
possibles de dur a terme dins del reformisme institucional, que és el que promulguen els Democratic Socialists of America, que és un grup que també té altres cares conegudes, com el Bernie Sanders, l'Aleixandra Ocasio-Cortés, etc. Doncs bé, sembla ser que per primera vegada han pogut nominar un candidat, cosa que havien fallat en dues ocasions, en les dues ocasions presidencials anteriors, de nominar el Bernie Sanders...
aquí van ser capaços de guanyar les primàries i, finalment, guanyar la mateixa elecció municipal. Llegia La Vanguardia que no pren de possessió però fins al principi de l'any que ve. Sí, que crec que el dia 1 de gener. És igual que amb les presidencials, es fan les eleccions ara i només es pren possessió el dia 1 del mes. Al Brasil fan igual. Sí? Sí.
Déu-n'hi-do. Molt bé, doncs ho deixem aquí. Et sembla, David Lloberes? I tant. Bona estada. Estàs tota la setmana? Sí, tota la setmana. Fins les 12 hores. Molt bé. Doncs que vagi molt bé, David. Gràcies. Arribem a les 11. Fem una pausa, però de seguida tornem amb moltes més coses al bon dia. Fins ara. Fins ara.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Hem oblidat matí complicat a l'AP7 a l'altura de l'Aldea. La via continua tallada en els dos sentits de la marxa per un accident amb tres camions implicats i que ha provocat també la mort d'un dels conductors. A més, també un altre conductor ha resultat ferit greu i els efectius del sistema d'emergències mèdiques l'han trasllat a l'Hospital Joan XXIII.
Un dels vehicles pesants s'ha travessat la mitjera i ha invadit el sentit contrari, provocant així un xoc frontal entre tots els camions. El tercer implicat ha vessat també la càrrega. S'està treballant per recuperar el sentit sud, però el tall en sentit nord va per llarg. El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha avançat avui en notícies en xarxa que en els propers dies es plantejaran mecanismes de reducció de la velocitat en aquest punt, on només fa dos dies hi va haver també un altre accident d'un camió que va mantenir la tallada la via durant més de 30 hores.
En aquella zona de l'Ebre vam proposar baixar velocitats globals a 100 km per hora, camions a la dreta, i fins i tot es va arribar a posar sobre la taula reducció de camions a 80 km per hora. És a dir, reducció de velocitat per tothom en aquell tram de via. Sé que el Ministeri ho està treballant, i ho està treballant vol dir que tenen els projectes avançats, un sistema de velocitat variable. Ja seria això que estic dient, però mentre això no arriba podríem recuperar aquesta mesura del 2022.
A banda, pel que fa al servei ferroviari, restaure-te ja la circulació de l'R4, que ha estat aturada aquest matí entre Torre Baró i la Sagrera per una incidència en infraestructura i circulació amb demores que poden superar, en aquest cas, els 20 minuts per la presència d'animals en zona de vies a toses i que afecta, en aquest cas, l'R3.
I els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu a Rubí i Manresa contra una trama criminal que feia estafes en l'àmbit immobiliari. Els Mossos preveuen fer diverses entrades i detencions en aquestes dues poblacions. De fet, a Rubí ja s'han arrestat almenys dues persones. A més, un equip d'investigadors s'ha traslladat també a Sevilla per fer detencions vinculades amb l'entramat investigat. El cas està sota secret de les actuacions.
I Carlos Mazón compareix avui a la comissió d'investigació de la Dana a les Corts Valencianes. Ho fa petició pròpia i poc després d'una setmana de la seva dimissió. En les darreres hores s'ha sabut que l'exresponsable d'emergències, Salomé Prades, hauria trucat un parell de vegades a l'aleshores president mentre era dinant al restaurant El Ventorro per traslladar-hi la preocupació del curs dels esdeveniments.
I pel que fa el temps, avui tindrem dia estable i assolellat amb algunes pinzellades de núvol streams i de fet boires que hem tingut, sobretot ara al matí a les planes interiors. Pel que fa a la temperatura, bones notícies, les màximes pujaran fins als 22 graus, sobretot a la costa, i estarem entre els 15 i els 20 a l'interior. La setmana continuarà també amb un ascens progressiu de la temperatura i l'arribada també de pols saharien a partir de demà. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts de les 11.
Continua el 44è Festival de Cina de Terror, on repassem la programació d'avui a la tarda. A la penis es projecta la pel·lícula New Group, és un film japonès, està dins de la secció oficial, i també es podrà veure després Missing Child videotape, també japonesa, i a la secció oficial, i a més és estrena a l'estat espanyol.
A dos quarts de nou del vespre es podrà veure la producció nord-americana Manfield's Tape i després la neu-zelandesa Dead Gasp 2 Gormageddon. Doncs aquestes són les propostes d'avui a la tarda dins del festival de cine de terror. Si voleu conèixer tota la programació, un festival que s'acaba diumenge que ve amb activitats paral·leles i projeccions a la peni, podeu entrar al web molinsfilmfestival.com.
I aquesta setmana comença el cicle de música clàssica a Molins de Rei. Clàssica a Molins, una novetat que suposarà que un cop al mes, un dijous, hi haurà un concert de clàssica a la Gòtica. I aquest dijous, a la sala d'actes del Museu del Renaixement, a la Gòtica, hi haurà la formació Littore Quartet, Cantes d'Agua i Duelo, a la memòria de les víctimes i afectats per la Dana. Un quartet de saxofons...
amb Jaime Estevez Moreira, soprano i saxo, Sira Pallisser Faust, alto i saxofon, Hugo Lomba Fernández, en aquest cas tenor, i Miquel Flores, que és baix. I tots ells tocant el saxo amb aquest quartet que farà aquest concert.
El dijous a la sala gòtica a les 8 del vespre. Les entrades ja estan a la venda i les podeu adquirir al web Entràpolis. Concert de clàssica aquest dijous a la gòtica. I el Foment, que programa pel cap de setmana una obra de teatre, en aquest cas per el diumenge. Podreu veure el clàssic El perro de l'Hortelano, en aquest cas dirigida per Paco Mir. Les entrades les podeu comprar ja al web Entràpolis. Teatre, en aquest cas diumenge, al Foment.
Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dimarts és la del passeig, que és el passeig Pimar Gall, número 11. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Diuen que tots els camins porten a Roma, però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot i nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem. Fora clichés, amb Atlet Valls i Neus Pérez. Els dimecres de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer.
Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un tall obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge.
Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies.
Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent.
Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí, 8 minuts, seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora, última hora del programa, de fet, on us explicarem bàsicament dues coses. D'aquí una estona tindrem la secció mensual amb la Marina Tomàs i la Maria Àngels Almendros. Parlarem d'educació. Avui el talent ocult és el tema que ens proposen. Això serà la segona part. I ara seguim parlant de l'actualitat i anem a parlar d'una festa que hi haurà aquest proper cap de setmana, dissabte, a la discoteca B-Disco. I re, entrem en matèria.
Uno, dos, uno, dos, tres, cuatro, cuatro, cuatro, cuatro.
Parlem del 40è aniversari de Max Mix, The Party, que és això justament el que proposa aquest proper dissabte a la discoteca B-Disco. Live on stage, Mico Mission, Scotch, Fred Ventura i els dijocs Mike Platines, Toni Paret i Roberto Torati. Això ho hem d'explicar, perquè a més a més hi ha moltes sorpreses i per això ens acompanya Miquel Casas, que et farem un raconet aquí perquè et quedis cada dia ja pràcticament. Què tal, Miquel? Bon dia.
Bon dia una altra vegada. Que vens acompanyat del Sergi Elies, que no és d'Altafulla, del Sergi Bon Dia, sinó que és de Castelldefels. Exacte. Va jobregat. Va jobregat, és dijòque i és locutor, això sí? També. Locutor no gaire, però també soc dijòque. I apassionat per l'Italo Disco també, no?
Meravellat per l'Italo Disco. Molt bé. D'aquí una estona també saludarem, tindrem l'oportunitat de saludar el Mai Platines. Però, aviam, expliqueu-me l'origen d'aquesta festa, Sergi, que es planteja per aquest dissabte al B-Disco. Doncs hi ha molts motius per què he decidit fer aquesta festa. Jo soc d'Hockey. Fa anys vaig decidir deixar de punxar regularment com a d'Hockey de club per dedicar-me a la meva passió, que era punxar música dels 80, Italo Disco...
Música que realment em feia vibra molt. Aleshores em van començar a fer festes per tot Europa. Dinamarca, Suècia, Holanda, Itàlia. I sempre que anava a una festa a Italo Disco em preguntaven, escolta, quan faré una festa a Barcelona? Que tenim moltes ganes d'anar a Barcelona a ballar Italo Disco i a sentir Italo Disco.
I sempre deia, bueno, ja mirarem de fer-ho, ja mirarem el moment, ja mirarem quan. I s'han juntat aquest any, doncs, dos... dos efemerides meravelloses. Primer, als 40 anys que jo vaig començar a punçar aquesta música, i segon, als 40 anys de l'edició del Max Mix, que és un disc que a mi em va tornar completament boig i em va fer canviar la meva manera d'entendre la música. Aleshores dic, doncs, ara s'ha de fer una festa...
Com no s'ha pogut fer mai, perquè no es va fer mai cap festa, les 80 de presentació dels artistes ni del disc, perquè no era el que tocava, suposo, o no d'aquesta manera, i vaig dir, doncs, mira, ara ho farem, i dic, i què millor lloc que la discoteca del senyor Michael Cazas. Sí? Va ser fàcil l'entesa.
Sempre. Sempre és molt fàcil. El vas anar a trobar tu? Sempre el vaig a trobar. Com que ell sempre ven, doncs no ho sé. De fet, si podem fer una miqueta d'història, tenim varios amics comuns, però un és el Howard, que el Howard és un que té un post... Un podcast. Un podcast. Un post és d'Instagram.
imagina't el meu nivell analògic té un podcast dedicat a tot el tema dels megamixos em va vindre de part d'en Mai Platina amb la qual cosa ja el vaig atendre amb molt de carinyo si ja ho faig normalment encara més i em va presentar el Sergi Lies vam esmorzar vam plegar i vam començar a xerrar de mil coses d'un disc i la cosa va anar a començar per aquí de manera que això va esdevenir amb aquella famosa megatrobada que vam fer el mes de març correcte
Correcte. Una mena de trobada, i a partir d'aquí la relació va anant més fluïda, i al final va ser sumar un més un. Jo també em portava pel cap, perquè jo aquesta data la recordo, 1985 Max Mix 1...
Ostres, i bueno, ens vam entendre molt bé, molt bé, molt bé i molt ràpid, a l'hora de poder fer una cosa, una cosa molt gran, és dir, això no és una festa local, o una festa comarcal, o una festa provincial, això és una festa, dir ell, internacional. Atenció, atuem-nos aquí, Sergi, per què és una festa internacional? Vindrà gent de tot el món, dius? Bueno, de tot el món no, però...
Hi ha molts països al món. Mira, ara us els enumero. Vinga, va. Per americana vindrà Mèxic, Perú, Brasil.
Però de gent que ve específicament a la festa. No és gent que trobem per aquí i que vindran. També segurament hi haurà d'aquests. Però específicament per la festa venen d'aquests tres països americans. Començo per dalt. Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Noruega, Holanda, Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia, França, Itàlia...
I Espanya, també fa falta part, vindrà gent de Canàries, vindrà gent de Galícia, vindrà gent de Madrid, vindrà gent de Múrcia, vindrà gent de Sevilla... O sigui, és bastant internacional europeu, diguéssim. I hi cabreu tots, allà a la sala de baix? Hi cabrem. Sí, Miquel? Hi cabrem. Al final són entrades... És una venda limitada i quan s'han acabat s'ha acabat. La majoria de gent ja l'ha comprat anticipadament, però encara queda que els d'última hora...
De fet, aquest tipus de públic que segueix aquest tipus d'esdeveniments no són xavals de 18 anys que vagin un mes abans de comprar l'entrada. A mi el que m'agradaria afegir respecte ja no a la festa, sinó a el que és Max Mix, o el que és fer un disco de mescles... Sí, és que m'agradaria, havia enviat molta gent, és molt popular això, però situem que era el Max Mix. Des d'un punt de vista d'un senyor que venia a discos amb una... Molt bé.
amb una botiga o amb diverses botigues. La indústria escogràfica tenia artistes, anava traient èxits, i normalment, a final d'any o dos cops a l'any, feien un disc recopilatori, que era Lo mejor de l'any, amb noms com Boom, Que locura, etc. O aquells Als Nau, que també venia. Això venia. Va venir més tard. En qualsevol cas, era una...
un disc, una col·lecció d'èxits ordenats o desordenats, un ausa i un altre. I l'any 85 la companyia Max Music va tenir l'idea de fer alguna cosa, de fet crec que abans va ser blanco i negro, si no...
Bé, el primer, és a dir, el Max Mix és un disc de mescles. Correcte. La diferència entre el Boom, el Now i el Max Mix és que, bueno, hi ha moltes diferències, però principalment és un disc de mescles, llavors, és un disc de mescles que el que sentaven aquests discos de mescles eren... Ja se n'havia fet molts discos de mescles als anys 77, 78, bootlegs...
Llavors, el que intentaven aquests discos de mescles era portar l'esperit de la discoteca a l'oient. Que la gent, en lloc de gravar-se cintes, tingués un disc, normalment eren pirates inicialment... És a dir, a la discoteca la gent sabia les cançons de la ràdio, aquestes cançons de recuperatoris, les sentia però sense paus entre cançons. Sí.
I normalment no era música que... Sí que hi havia cançons que sonaven a la ràdio, però la ràdio era molt variada aquells dies. No hi havia emissores especialitzades, normalment, i les que hi havia, costumava ser pirates, tornem una altra vegada al bootleg, doncs no trobaven aquest tipus de música a la ràdio, llavors corrien molt les cintes i els discos de mescles, bootlegs, que se'n deien, d'importació i d'aquí. El primer que va editar un disc de mescles a l'estat espanyol va ser Blanco y Nero l'any 1983.
que es deia Estudios 54 Connection, que el va fer el Raül Orellana. Raül Orellana va ser el disc jockey titular, diguem alguna forma, de blanco i negro, que després va fer els bolero mix, i llavors va començar la guerra de Max amb els boleros contra els max mix, no? Aleshores, què passa? S'han de l'any 83.
En aquella època, l'any 83, treballava a Blanco i Negro un senyor que es deia Ricardo Campoy. Ricardo Campoy decideix associar-se amb un soci i muntar Max Música, com a competència de Blanco i Negro en Música. I comencen a editar música, igual que feia. Va ser el mateix que feia Blanco i Negro. Aleshores, què passa? Diu, Blanco i Negro té un recuperatori, hem de fer un recuperatori nosaltres.
I se li ocorreix la meravellosa idea de dir, doncs per vendre més discos farem un concurs, que la gent hagi de comprar els discos, vendrem més discos, i la gent haurà de presentar-se al concurs. Vendrem més discos i el que guanyi farà el premi al mix i 600.000 pessetes.
600 euros, exacte. 100.000 setes. Per donar-ho, eh? No, per favor. Boomer, boomer. Doncs el senyor Mike Platina i el Javier Ossia es van presentar al concurs. Quan dic que es van presentar, dic que es van presentar físicament al despatx del Ricardo Campoll. Tot això, hi ha un documental que es diu Més Brutal. Si no l'heu vist, el raccomano. De fet, amb el Mike ja el podríem trucar i que entrés a la... És que...
Sí, sí, és que... Vale, vale, perfecte. Tampoc volia explicar la seva història, eh? Aleshores, decideixen editar un disc i decideixen un disc que és molt diferent del que s'havia sentit fins ara. Sí que és veritat que hi havia...
alguna coseta d'importació que s'hi semblava, però fan una cosa totalment revolucionària. El senyor Mike Platines reinventa completament el disc de mescles i fa una cosa que ens deixa a tots bocabadats. I a partir d'aquí, el Ricardo Campoll s'enamora d'aquest projecte, tenen un nou max mix i allà comença una saga que va fer fins al 12, numeralment fins al 12, però després ha continuat editant
Durant molt de temps, jo crec que és de les sagres mellarras que ja. De fet, crec que l'any passat va tindre molta audiència un programa que seia Mècamis Brutal, que eren tres episodis, el vam fer a Catalunya, el vam fer per Espanya també, una mica explicat, arribar a un altre punt diferent, que hi ha coses molt heavies que van passar, però una mica la història començant l'explica ja aquest programa.
Per tant, 12 volums de Max Mix? 12 originals. 12 originals. Va fer 12 originals, després va fer el Max Mix USA, perquè la companyia Max Música es va fer internacional i tenia delegació a Alemanya i a Miami. I aleshores, l'any 2005 o 2006, crec, Blanco i Negro compra la marca Max Mix,
La eterna competidora. Correcte. És com si Dior compra Chanel o com si Parada compra Versace, no? O Pepcicola. Exacte, exacte. Doncs si la compra i a partir d'aquí Blanc no comença a editar una nova sèrie de Max Mix, que era la primera que vam fer el 2010, amb el Toni Perec, també. Molt bé. I fins al 2017. Molt bé.
Entenc que hi deu haver molt nostàlgic, no?, molt de públic que encara recordi com tu que... És un referent. És un referent, eh? Tot el que sigui Max Mix. I, de fet, haig de dir que... Sé que és veritat que, primerament, premses que és per un públic sènior, però hi ha moltes noves generacions enganxades, sobretot a l'Italo Disco, com ens passava a nosaltres, que de cop ens interessava la música dels 60...
No sé, vull dir, de cop un xaval de 20 anys, doncs ara m'agrada Elvis, o m'agrada la psicodèlia de l'època dels 70, doncs passa el mateix. Hi ha certs moviments de, jo em trobo, quan vaig a festes per Europa, que em trobo públic, que dius, què fa un xaval de 25 anys aquí ballant i cantant les cançons? No parlem de cançons mega superconegudes a l'Hitralo Disco, perquè l'Hitralo Disco...
és un cabàs molt gran on hi caben moltes cançons. És a dir, si ens posem puristes i parlem del Mico Mission i Les Colts i Fred Ventura, que són artistes captats de la Italo Disco, però...
És a dir, hi ha molta gent que parla de Mother Talking Italo Disco. Bueno, Mother Talking, jo no diria que és Italo Disco, però és aquest calaix de música dels 80, de sessió de tarda, més que de tardeo, que és on s'acostumava a posar aquest tipus de música. I moltíssima gent s'està fixant molt. Què té la música dels anys 80, doncs? Que és molt comercial, s'enganxa molt. És molt fàcil.
És molt fàcil, no és complicada. De fet, jo escolto moltes músiques d'ara, d'entana, la noche entera, i tenen aquest rotllet vuitenter que dius, si el feu així i us funciona tan bé per alguna cosa. De fet, jo crec que una de les parts de l'èxit és que venim d'una dècada setentera on hi havia moltes guitarres, on hi havia molts solos de guitarra,
I passem a les vuitantes on entren les caixes de ritmes, entren la tecnologia, entren els sintetitzadors, entren les melodies, entren unes estètiques diferents que fan que la música sigui molt, molt més comercial i molt més fàcil. I el que és increïble és que aquesta música no es morís allà, sinó que 40 anys més tard encara n'estiguem parlant. És que sents blinding lights at the weekend, i sents take on me, ahà, i dius, vale, on està l'evolució?
Aleshores, no estem tan lluny. És normal que hi hagi una afició i una afecció cap als 80... Clar, que no deixa d'estar mai. Vull dir, no... L'indústria musical té una roda i aquesta roda sempre es gira i sempre va amb la mateixa. El que sí que és cert, i ara torno a parlar amb el Miquel Benó de botigues de discos, és que amb la gran proliferació i amb la gran popularitat dels discos de mescles, que a més molta gent em deia...
quin és l'últim Max Mix que ha sortit? Et demanaven Max Mix com a marca.
referint-se a un disc de mescles. Va sortir el Bolero Mix, va sortir una pila de mix, va sortir el Don Disco Mix, a més a més vaig tenir la gran fortuna de poder fitxar amb el moment donat el Mike Platyres i Javier Ossia perquè feixin el Don Disco Mix, i el que sí que és cert és que a partir del 85 fins a mitjans dels 90, pràcticament el disc recopilatori de les multinacionals se'l van menjar als discos de mescles. La gent preferia el jovent...
preferia més aquesta recopil·lació que no pas una recopil·lació amb música pot més estàndard. Ens està escoltant el Mike Platines. Ara jo podria llegir el currículum sencer, però m'agradaria, Miquel, si és prou que me'l contextualitzessis, que qui és Mike Platines per l'audiència de Radio Monitza Reis? Buà, tio, hòstia. Tens un minut. Impossible, necessito una...
Necessites una hora? Podem negociar. El Mike, com ha dit el Sergi, és un tio que musicalment va revolucionar el món de la música de ball, aportant les seves idees i aplicant-les, i aplicant-les, i saber utilitzar una tecnologia...
super megacute i fer virgueries és a dir l'intro del discòmics que va agafar amb un sampler que ara ens ho confirmarà el Mike un sampler que em sembla que mobilitzava 4 segons el que va fer això avui en dia encara sona actual o sigui Mike platira si és a la música disco el que estil i dan a la música és la quasi perfecció
Què tal, Mike Platines? Bon dia i bona hora. Doncs bon dia i bona hora, amics de Molins i de Roy Molins, i en què tot està amb vosaltres. Estava escoltant els dos cracs ara mateix a fons. I és que jo no ho explicaria millor. Aquesta explicació que ha fet primer el Miquel sobre quan va entrar la música amb sintetitzadors als 80. És que és exactament tal com ell ho explica. Clavat o aclavat. Sí, sí. Amb la tecnologia cutre,
Tecnologia megacutre. Megacutre, atenció. Megacutre. Perdona, Mai, perdona. Dos tocadiscos tècnics, una taula de mestre Segler, una platina de caset, un rebox i una maquineta que semblava com una espècie de paquet de tabaco que es deia sample.
Megacutre potser podem parlar-ne avui, però aquells dies era una cosa avançada. Tu ara escoltes els discos que es van gravar a aquella època amb aquella tecnologia i avui en dia ho faria un nen.
Sí, sí. És que estem parlant d'una tecnologia, com comenteu, molt primitiva. Efectivament, en aquell moment era una revolució, és cert. Però, esclar, era tot tan limitat. També gravar amb revox, tallar trossets de cinta, enganxar trossets. Jo vaig inventar la història de mesurar els trossets de cinta per fer figures rítmiques, per fer tant...
per fer repeticions, i aquest tros així te'l poso al revés. Ara gravo una cosa al canal dret, després una a l'esquerra a l'estèreo, perquè faci ta-ta-ta-ta, d'un cantó a l'altre, que la gent escolti, i la música va d'un altaveu a l'altre. I després aquí m'inventaré dues cançons a la vegada, i aquí posaré un tros a l'instrumental, i aquí li afegiré... I era un constant joc. El Mike mai deixava que entengessis a l'estudi de gravació. No? No, no, no. No, no, no deixava. Estava gravant que soltets.
No deixava, no deixava, de tant en tant... De tant en tant li tiràvem un bocadillo perquè menja salva i li portàvem una cola. Però un dia m'hi vaig poder colar i vaig flipar una paret ple de trossos d'acid de rebocs enganxades a un cel·lo. I dic això que es diu, no, això no el fotis ni per cas. Diu això, això és la cançó a trossos.
Eren trossets de cançons, apuntat amb llapis a cada cinta el que era, perquè eren trossos que no sabia si utilitzaria finalment o no utilitzaria. I us comento una altra curiositat. Com que jo anava gravant amb cinta i anava tallant trossos, o en un tros no em servia, en comptes de llançar-lo a les escombraries, el llançava a terra.
Exactament. Per què? Perquè la típica pregunta, obria algú la porta de l'estudi, què et queda molt per acabar? Allò eren 15 dies, 3 setmanes, un mes de feina, tranquil·lament, moltes vegades. I per no haver d'estar contestant-li a tothom el mateix, em queda molt, em queda poc, vaig per la meitat, vaig pel principi, els deia, mira el Terra. I tothom sabia que si al Terra hi havia pocs trossets de cinta...
descartada, trossos de cinta que estaven per terra, si hi havia pocs, és que era el principi de la gravació. Però si el terra estava ple, tot ple de trossos de cinta, és que estava al final a punt d'acabar la gravació. Per tant, era una manera de saber el temps que quedava pel final, més o menys, la matita de cinta que hi havia per terra, no?
El Sergi recordava, Michael, el dia que et vas presentar a la discogràfica... Sí, a guanyar el concurs del Max Mix. A guanyar el concurs del Max Mix. Punt d'inflexió total a la teva carrera, no?
Punt d'inflexió total i, a més, la famosa frase que ja s'ha convertit tan històrica que està dintre d'un documental. Per això ja ha tingut dos premis. Un premis 1, el 25, l'any 2025 ha tingut un altre premi. Però la famosa frase històrica, hola, soc Mike Platines i vine a guanyar el concurs.
Aquesta frase és exacta. Com que vens a guanyar? Serà que vens a participar? Per què? No, no, jo vinc a guanyar. Això s'ha d'explicar, no és allò de Basileo. S'ha d'explicar perquè la traducció al llenguatge platinero és... La traducció és... He treballat suficientment, m'he esforçat suficientment, he posat prou recursos mentals, i m'he esforçat tant...
que el que jo faig té moltes probabilitats de guanyar. I si un altre guanya, vol dir que ha treballat més que jo, s'ha esforçat més que jo i té més talent que jo. I això significarà que per una altra ocasió hauré de treballar el doble que fins ara, m'explico. Però si un altre guanya, doncs escolta'm, i guanya de manera neta, ben guanyat està. Però jo he treballat suficient com per guanyar. Per tant, això es resumeix en... Hola, vinc a guanyar el concurs.
Correctíssim. Escolta, Sergi, expliquem ben bé què passarà el dissabte, no? Perquè és que, clar... Parlem de tantes coses. Ai, ai, ai. A veure, a veure. Mira, primera, tindrem dues cabines. Sí. Una amb plats, on podrem punxar... Plats per a l'audiència són tocadiscos. Tornar a mesas, girar discos...
Això que està donant molt a la sèrie, que sempre surt l'exemple d'un toc a discos. Tindran 10 jocs punxant en plats. Dos, els Mixing Boys, que farà una sessió de tal o disco. I després tindrem punxant en plats el senyor Roberto Torati, que potser no és una persona que els no entesos no coneguin,
Però és productor de tot el que és Dan Harrow, univers Dan Harrow, moltíssimes produccions presents als Max Mix, que van ser super exitoses a tot Europa. Després tenen actuacions de Mi Commission,
que és el que sentim ara de fons, el senyor Lariú. Barcelona, yo tengo corrida a la Almanza de Toros. Aquest va ser el seu segon singa, sí. I després tindrem l'escoig, que l'escoig no ha estat mai a Espanya. És a dir, és una cosa que jo no entenc. Li he preguntat vàries vegades i no m'ho vol dir mai. L'escoig era un artista super, super conegut.
que va ser número a tot Europa, tenia una cançó que començava amb un estornut molt característic, i no va arribar. Bé, Roger, gràcies. És això. Ostres, no havia estat mai actuat. Per primera vegada a Espanya, després de 40 anys, Scots en directe, que és un show meravellós. No us ho podeu perdre perquè és fantàstic.
Fred Ventura, una de les grans veus de l'Italo Disco, serà la tercera actuació. Fred Ventura és un artista que havia publicat iços d'un disco. També l'he portat en honor al senyor Miquel. Moltes gràcies, moltes gràcies. Un detallet havia de tenir. Portet, petit, unet, però ja està. I aleshores encabina el senyor Mike Latines, com no pot ser d'una altra manera, i...
un altre dels meus disoques favorits, que és Toni Peret, que va ser un dels que va continuar la saga, i que també és un disoque que està molt, molt, molt, molt, molt ficat dintre el món. Molt bé. Mai que amb ganes, doncs, el dissabte d'aquesta festa o què?
Doncs moltes ganes perquè serà un gran dia, serà un 40 aniversari amb cara i ulls, una cosa ben feta, una cosa plena d'artistes, ve gent de l'estranger, tant artistes de l'estranger com fans de l'estranger, perquè ve gent d'uns quants països d'Europa, i moltes ganes d'estar una altra vegada a la cabina d'un disco i de fer ballar la gent i que ens divertim tots junts, i no hi podeu... És que hi ha un decepció, o sigui, 40 aniversari del Max Mix.
O sigui, la hòstia. Això és una hòstia. A més... Ho hem d'anar deixant, eh, aquí. Però digues, digues, Sergi. Per acabar de reivindicar l'Efemeride, hem editat dos discos nous exclusius de Megamix fets per dues persones que són els tops Megamixes avui en dia, que són el DJ Telo i el DJ Fanny, tots dos gallegos, que vendrem en exclusiva a la festa. Molt bé. El que tingui a la festa podrà comprar aquest disc. Si no estàs a la festa...
Mala sort, noi. Tot això aquest dissabte a partir de les 6. 6 de la tarda. Encara queden entrades o no? Encara queda altra. A Vidisco trobo tota la informació, eh? Efectivament. Molt bé, ho hem de deixar aquí. Mike Platines, un plaer. Moltes gràcies per acompanyar-nos. Gràcies. Gràcies, Mike. Gràcies, Mike. Fins dissabte, Mike. Fins dissabte. Miquel Casas, Sergi Lías, moltes gràcies. A vosaltres sempre. Que vagi molt bé dissabte. Gràcies, moltes gràcies. Seguim 3 minuts per sobre dos quarts de 12.
El bon dia i bona hora ha arribat aquell moment del mes, concretament els dimarts a aquesta hora, on parlem d'educació. I ho fem acompanyats de la Marina Tomàs. Hola Marina, bon dia. Hola, amb el bon dia. I de l'Àngels Almendros. Què tal, l'Àngels? Bon dia i bona hora. Bon dia. Passaran pel programa diverses convidades, però abans de tot, com sempre, comencem comentant la notícia que heu cregut oportú posar sobre la taula.
Portem una notícia que ha sortit del diari de Girona el 22 d'octubre i que parla sobre la càtedra d'altes capacitats que la Universitat de Girona ha creat. Aquesta notícia l'hem portat no solament pel fet d'informar d'aquesta iniciativa, que val a dir que de primeres ens sembla positiva i necessària,
Però també perquè penso que el sistema educatiu queda coix si no atent tota mena d'alumnes. I els alumnes no adaptats perquè tenen altes capacitats també mereixen ser atesos. I la societat no pot permetre's el luxe de desaprofitar-los.
Aquesta notícia ens diu que s'ha creat la càtedra d'altes capacitats entre la Fundació d'Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona.
Hem de precisar que el terme càtedra aquí utilitzat es refereix a un projecte que la integran diverses persones per tal de treballar per un determinat objectiu, en aquest cas per impulsar el desenvolupament integrado i el benestar del col·lectiu amb altes capacitats. Però anem a pans. De quin grup de persones estem parlant?
En Teo Jové, el director d'aquesta càtedra, diu que és un grup heterogeni de persones amb característiques comunes. Aprenen, diu, de manera ràpida, amb facilitat, tenen vocabulari ric per a la seva edat.
una gran capacitat de raonament i de memòria, molta curiositat, gran capacitat de concentració i compromís, hipersensibilitat, gran capacitat d'observació i anàlisi, perfeccionisme, gran sentit de la justícia, bon sentit de l'humor i gran capacitat d'imaginació.
Sembla que en aquest objectiu hi està plenament d'acord també el Departament d'Educació i a hores d'ara desconocem el nivell d'implicació que hi té i quins recursos hi aportarà. En tot cas, això no és menor i entendríem que els esforços i pressupostos dedicats a això no haurien d'anar en detriment de l'atenció a altres col·lectius també necessitats d'atencions.
Què et sembla, Àngels, d'aquesta iniciativa? Doncs em sembla necessària i important. Tot el que impliqui atendre correctament les necessitats de l'alumnat, per suposat, és una bona iniciativa. I estic d'acord que hi ha un dèficit d'atenció d'aquesta tipologia d'alumnat.
Durant anys hi ha hagut un buit important en la detecció de l'alumnat d'altes capacitats i en l'actuació del professorat, segurament a causa de la falsa creença que els alumnes amb altes capacitats no necessitaven cap tipus d'intervenció ni recursos diferents, perquè tenint unes capacitats superiors ja no cal fer cap treball específic.
I això que, si mirem el que diu la normativa, teòricament fa molt que es treballa en aquest tema. La llei d'educació del 2009 ja establia els criteris d'organització dels centres per atendre els alumnes d'altes capacitats i ho regulava de la següent forma. Ho llegiré textual.
El projecte educatiu de cada centre ha d'incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre els alumnes amb altes capacitats amb programes específics de formació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa. Però, com he dit, això és teoria.
A més a més de la llei d'educació també hi ha altres normes que incideixen en les necessitats dels alumnes amb altes capacitats. Per exemple, el decret del 2022 que estableix l'ordenació dels ensenyaments d'educació bàsica.
I aquest recull l'elaboració del pla de suport individualitzat per a la planificació de mesures per atendre els alumnes amb necessitats educatives, tant els que tenen dificultats per aprendre com els d'altes capacitats. Però, sent realistes, s'ha fet poc per l'atenció d'aquest alumnat. Sí, estic d'acord.
També és important per això assenyalar una altra de les fites que es marquen en aquesta càtedra, que és col·laborar activament amb la societat, amb les institucions, amb la comunitat acadèmica i els professionals de l'educació i de la sanitat per aconseguir un impacte positiu en la vida d'aquestes persones d'altes capacitats i en la societat en conjunt.
La majoria de nois i noies amb altres capacitats a Catalunya no estan sent identificats i, per tant, no reben una atenció que tingui en compte aquesta característica. I en alguns casos això pot derivar en problemes de rendiment i de fracàs escolar, així com també a vegades de malestar emocional, que pot ser desencadenant de trastorns de salut mental.
I això és un problema important. I, a més, voldria afegir un aspecte que em sembla que cal considerar. Les característiques... Bé, tal com s'ha dit, hi ha molts nois i noies que no estan sent identificats. Però aquest problema és més accentuat en les noies. És a dir, hi ha poques noies detectades. És perquè n'hi ha menys? Segur que no.
Les característiques associades a les altes capacitats són les mateixes amb nens i nenes, però en les vivències que entenen d'aquestes característiques hi ha diferències significatives en funció del gènere. Les nenes tendeixen a ocultar el seu potencial i passen més desapercebudes.
I per què passa tot això? Potser perquè les nenes senten que si es mostren el grup d'iguals les rebutjarà i decideixen prioritzar la pertinença al grup per sobre de viure les seves altes capacitats? Potser és una raó. I a més, tenen pocs referents històrics per emmirallar-se, ja que dones que han fet història n'hi ha, però lamentablement encara es troben massa ocultes.
I afegir també que la detenció i identificació de les altes capacitats és necessària per poder satisfer les necessitats que se'n deriven. L'objectiu ha de ser poder planificar millor qualsevol actuació dins del marc de l'escola i de la família. En aquest sentit, aquesta col·laboració que s'ha apuntat entre diferents institucions pot ser una bona eina.
Sí, parlant de col·laboracions, precisament per tal d'aconseguir les fites fixades en aquesta càtedra, es crearan modalitats de formació de professionals perquè puguin atendre aquest col·lectiu d'alumnes i també l'entorn familiar de forma més adient. La càtedra d'altres capacitats pretén impulsar el desenvolupament integral i el benestar del col·lectiu de persones amb altes capacitats a través de la generació
i la transferència del coneixement, és a dir, la formació. I això implica que a la Universitat de Girona en especial, perquè cal que dissenyi els plans i els programes pertinents per fer-ho. Doncs sí, perquè cal recordar que en els darrers 40 anys les investigacions han desafiat la visió llargament mantinguda de la intel·ligència com un concepte únic.
Fa temps que sabem que la intel·ligència és complexa, que hi ha moltes variables que hi incideixen i, per tant, per mesurar-la cal prendre en consideració molts criteris. Aquests coneixements s'han de tenir presents a l'hora d'establir els procediments d'avaluació psicopedagògica i, en general, per mesurar la intel·ligència.
Cal identificar els múltiples talents que poden presentar els estudiants. En aquest sentit, tant de bo aquesta càtedra proporcioni el màxim d'eines per a aquesta identificació. Segur que al nostre país tenim molt talent ocult.
I seguim i ho fem amb la veu de l'experiència. Avui ens acompanya en aquest espai via telèfon la senyora Carme Armengol. Què tal, Carme? Bon dia i benvinguda a l'espai Parlem d'Educació de Ràdio Molins de Rei.
Molt bon dia i moltes gràcies per convidar-me. Un plaer. Marina, explica'ns qui és la doctora Carme Armengol. Hola, molt bon dia. També gràcies per participar. La doctora Carme Armengol té una dilatada experiència, com totes les persones que convidem a la veu de l'experiència, tant en l'àmbit escolar com en l'àmbit universitari.
En l'àmbit de la docència a la Facultat d'Educació, per exemple, ha exercit durant molts anys com a professora en el graduat d'Educació Primària. També en altres titulacions, però en especial en aquesta. Ha gestionat la revisió i diversos plans d'estudis.
I també cal dir que és investigadora del Centre de Recerca i Estudis pel Desenvolupament Organitzatiu, entre altres coses. Però anem al gra. Carme, des de la perspectiva de la formació de mestres, voldríem saber la teva opinió. Què en penses? Respon a les necessitats actuals que té l'Escola Catalana? Com ho veus? Sí.
Bueno, és una pregunta complicada, eh? El pla d'estudis respon a les realitats actuals? Vaig fer un petit preamble per situar-nos-hi. El pla d'estudis vigents es va elaborar l'any 2008. Ha passat temps, eh? En aquest temps hi ha hagut modificacions puntuals i per intentar justament adaptar-nos a aquestes necessitats que van sorgint.
Ara, a l'inici del 2025, vam començar a elaborar un nou pla d'estudis perquè el que tenim creiem que ja queda una mica obsolet. I se suposa que l'acabarem cap al 26.
El sistema que tenim és molt garantista i abans que no s'aprovi aquest pla d'estudis passarà un temps. Jo calculo que el posarem en funcionament el 27-28 i que els primers estudiants d'aquest nou pla d'estudis sortiran el 30-31. Tindran una formació actualitzada pel que fa a l'any 31, quan aquest pla d'estudis que estem elaborant ara? Jo crec que sí, però sempre i quan es compleixin...
Unes premisses. La primera, que no ens podem deixar emportar per la situació actual, sinó que hem de donar una formació que fonamenti molt les disciplines que un mestre ha de tenir i que donem eines per formar professionals responsables que siguin capaços d'aprendre al llarg de la vida. Si els nostres estudiants un dia que siguin professionals no són capaços d'aprendre al llarg de la vida...
Mai estarem actualitzats perquè veieu que aquests processos són molt lents. Si ho fem, els nostres mestres sabran adaptar-se als canvis constants que la societat ens demana.
Doncs, feu-ho. Bé, una altra qüestió sobre la qual et volíem demanar la teva opinió és sobre el tema de l'organització de centres, la funció dels directius, els equips docents... Com creus que les escoles funcionen des d'aquest punt de vista? Funcionen bé? Els hi fa falta... Què els hi fa falta? Si és que els hi fa falta alguna cosa...
Jo crec que tenim bons professionals, professionals normalets i mals professionals, com a totes les professions, no tenim l'exclusiva. Penso que perquè una escola o un institut funcioni bé necessiten bons líders, necessiten bons directores i directors i caps d'estudis i...
i coordinadors de cicle i coordinadors d'etapa que funcionin. I crec que és imprescindible que aquestes persones que han de posar-se al capdavant de l'escola tinguin una certa autonomia per poder funcionar. Fa temps que tu i jo, Marina, vam participar en un estudi sobre el tema
El territori és tan divers i els infants també són tan diversos que les escoles no es poden encursar en models únics. Les direccions i els consells d'escoles de les escoles haurien de poder tenir més llibertat per prendre decisions, com per exemple el perfil dels professionals que necessiten a les seves escoles.
Crec que hem de confiar més en les persones que tenen la responsabilitat de dirigir una escola. Els propers consells escolars municipals haurien de poder prendre un paper més actiu en el seu territori, en el seu municipi o en el seu districte, quan parlem de ciutats grans. Jo crec que el sistema ha d'estar més descentralitzat i els equips directius han de tenir...
més autonomia per prendre decisions. I crec que també han d'estar ben formats. Una persona pot ser un bon mestre, però no necessàriament pot ser... pot actuar bé en una direcció. Des de fa uns 6 o 7 anys, afortunadament, s'exigeix una formació específica.
a les persones que es presenten a la direcció d'un centre. Si no tenen aquesta formació ja no poden participar del procés de selecció. I aquestes persones presenten un projecte de direcció per presentar-se i presenten també com creuen que han de ser avaluades després del procés. Ha d'haver-hi un retiment de comptes del projecte de direcció que es presenta.
Crec que hem de deixar, hem de confiar, hem de deixar que aquestes persones treballin amb llibertat i autonomia i hem d'exigir després que rendeixin comptes del projecte que han presentat. Però si hem de donar autonomia i responsabilitat alhora perquè puguin executar el projecte pel qual s'han presentat.
Carme, molt bé per aquestes reflexions que penso que són bones de sentir. No sé si tens alguna qüestió més. Et volíem preguntar també per la innovació educativa a l'Escola Catalana. Creus que està al dia, o sigui, innova de forma adequada a les necessitats? Una reflexió breu...
Costa de fer una reflexió breu. Intento ser breu. Els processos de canvi haurien de ser la constant, i a més va lligada amb les anteriors preguntes que m'has fet. En una societat que cada dia canvia més de pressa, aquestes persones que treballen a les escoles han de tenir una formació constant en base a les necessitats que hi ha.
El canvi ha de ser la constant. Si les necessitats canvien i es detecten, les direccions tenen una real autonomia per incorporar les millores, les escoles s'adaptaran a les necessitats canviant. Ara, una cosa que des del meu punt de vista voldria enfatitzar en el tema és que els canvis, les millores, han de ser el resultat d'una valoració de les necessitats.
Les innovacions no poden respondre a modes. A mi m'agrada parlar més de millores que d'innovació. Quan parlem d'innovació, ens sembla que hem d'incorporar processos metodològics o actuacions superactuals i aquí a vegades ens parlem amb les modes. Des del meu punt de vista, les millores han de donar resposta a les necessitats que detectem, que no vol dir solucionar només problemes.
Si es fa un bon anàlisi de la situació es poden detectar necessitats futures també abans que arribin els problemes. I en funció d'aquestes necessitats els mestres també s'hauran de formar i s'hauran d'actualitzar. Per mi és un cercle. I si som capaços de fer valoracions crítiques...
de l'entorn, de les necessitats que tenim, dels problemes futurs que poden venir, si som capaços de plantejar millores en les nostres institucions i de formar-nos per aquestes millores, doncs jo crec que la innovació és important i necessària, perquè serà la manera que ens ajudarà a adaptar-nos.
els canvis constants que pateix la nostra societat. Moltes gràcies per aquest esforç de síntesis i per ser present a Parlem d'Educació. Doncs, a reveure. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies i bon dia. Moltíssimes gràcies a la doctora Carme Armengol.
I acabarem aquest recorregut a l'espai Parlem d'Educació amb la recomanació del mes, com acostumem a fer. Quin llibre ens portes avui, Marina? Doncs el títol és molt bonic, diu Els aneguets lletjos. Bé. I està escrit per Boris Cirulnik, el pròleg que el fa la senyora Letícia de Senjo i la traductora ha estat el Georgina Solà.
editat per Euma Editorial. Euma Editorial d'Osona, de Bec. Això mateix, sí. Bé, doncs tenim l'oportunitat de parlar amb la prologuista, la Letícia Senjou. Què tal, Letícia? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres. Molt bon dia. Doncs sí, presentem aquest llibre que ens pot ajudar, des del meu punt de vista, a entendre que els traumes infantils, però en general els traumes, i no només els individuals sinó els col·lectius, poden superar-se.
I és una demostració, doncs, aquest llibre. Ens pots dir què va motivar aquest autor, que recordem que és neuròleg, psiquiatre, psicoanalista, a més d'escriptor, a estudiar i a dedicar la seva vida professional pràcticament al tractament dels infants traumatitzats?
Doncs va ser la seva pròpia història. De fet, ell als sis anys va perdre els pares i tota la família per l'Holocaust. Ell ve d'una família jueva. Ell vivia a França i des dels sis anys fins als onze va estar amagant-se i fugint per tota França, perseguit per la Gestapo.
i fins que es va poder reunir amb una tieta, que van ser els únics supervivents de la família, i ell va començar a viure a París. I quan va arribar a la universitat, va estudiar moltes carreres i moltes especialitats,
I les tesis de l'època de la psiquiatria infantil deien que un nen, una persona que havia viscut un trauma greu, com era el seu cas, doncs que estava com espatllada per vida. I ell es negava a acceptar aquestes tesis. Ell deia que no podia ser. I a més, ell era com un exemple que no era així, perquè ell havia pogut estudiar i realment sobreposar-se a una història realment de molt de patiment.
I va ser així com va arribar al seu estudi, realment, i a la seva tesi, que és la resiliència. Això, podríem dir que això, que aquest tema, el tema del llibre és la resiliència, no? Però què s'entén per resiliència i quan sorgeix aquest concepte? Perquè tinc entès que és un concepte relativament nou, diguem-ne.
Ell no va ser el creador del concepte, tot i que és el que l'ha popularitzat molt. Ell entén la resiliència, la separa del que és resistir. Ell diu que la resistència al trauma, resistir als embats de la vida, no és resiliència. La resiliència ve després, que és la capacitat per reprendre el desenvolupament
i la vida després d'haver patit un trauma. I trobar el sentit al que ha passat, per poder no només sobreviure, sinó realment poder viure en plenitud la vida, malgrat les dificultats. I és un concepte que es va començar a estudiar als anys 80, i llavors va ser una investigadora que es deia Emmy Berner,
que ella va fer uns estudis a unes illes de Hawaii, on va veure que hi havia una comunitat d'infants que venien de violència, realment de condicions vitals molt, molt com miserables, i que al voltant d'un 20 i un 30% d'aquests nens no quedava afectat de perdida per aquestes circumstàncies. I a partir d'aquí, Cirol Nick va trobar aquests estudis i va ser a partir d'aquí que ell va començar a estudiar-ho més a fons.
Molt interessant, sí, sí. El llibre està ple de situacions, d'aquestes de traumes infantils i de situacions diverses, fruit del seu estudi. Però una de les qualitats que té aquest llibre és el títol, perquè a més sorprèn una mica. Pots explicar el per què del títol?
Bé, ell es basa en el conte de la Nagaet Lleig, vull dir que fa referència al conte clàssic, però és com que ell ho capgira, llavors ell diu que la Nagaet Lleig no és algú que espera convertir-se en un signe com parar de màgia,
sinó que és algú que ha de treballar la seva pròpia metamorfosi. Ell creu que el treball del trauma i la resiliència és un treball dinàmic i continu que hem de continuar fent al llarg de la vida, perquè segurament en les diferents etapes de la vida i conforme anem creixent i madurant i convivint experiències vitals diferents, doncs podem anar trobant nous sentits a allò que vam viure.
I llavors ell diu que aquest trauma pot deixar una ferida, però que la cicatriu es pot anar transformant i ser com un motor de vida. Llavors en aquest lleig no seria un nen que està marcat pel dolor per sempre, sinó que pot realment anar trobant suport, sentit i finalment la llibertat que vindria a ser una mica com aquesta metàfora del signe. Sí, sí, molt bé. Per últim, qui recomanaries el llibre?
Doncs, a veure, és un llibre que és, bueno, pot ser per professionals de la salut i de l'educació, però és un llibre divulgatiu, no és un llibre realment només per professionals, i és molt accessible. És veritat que ja té uns anys, però igualment han ballit molt bé, realment, és un llibre molt maco, amb metàfores molt maques, està molt ben escrit,
En alguns punts potser sí que veiem els anys que han passat i hi ha coses que potser la vídeo també ha canviat, però igualment per gent que estigui interessada en entendre més el trauma o fins i tot per entendre's més a un mateix, és un llibre que és molt bonic de llegir, realment. Se n'aprèn molt.
Recordeu-los en aquests lletjos, amb pròleg de la Letícia Asenjo, que és psicòloga i escriptora, i ens ha acompanyat aquest matí també per parlar-ne. Moltes gràcies, Letícia, i fins una propera ocasió. A vosaltres. Adéu, adéu. Gràcies. Adéu-siau, bon dia i bona hora. I amb això tanquem el Parlem d'Educació d'aquest mes de novembre. Marina Tomàs, Àngels Almentos, moltes gràcies i fins la propera. Igualment, gràcies. Fins la propera.
Doncs fins aquí el bon dia i bona hora d'aquest dimarts. Tanquem ja. Sílvia, entra amb l'informatiu Molins de Rei al dia i la resta de continguts de la ràdio nostra. Gràcies, fins amb les 8, que vagi bé. Són les 12. Molins de Rei al dia amb Sílvia Artés. Bon dia, han començat les actuacions