Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal? Com esteu? És divendres 23 de gener de 2026. Comencem aquesta nova edició del programa Bon dia i bona hora a la sintonia de ràdio Molins de Rei. Amb més fred que ahir, ara mateix 5 graus i mig de temperatura...
a l'exterior de l'emissora i el dia que comença oficialment la 175è edició de la Fira de la Candelera. Ho farà amb el pregó d'obertura que serà avui a les 8 del vespre al Foment Cultural i Artístic. Ja sabeu que el pregó el protagonitzarà.
el Jordi Hurtado, presentador i actor de doblatge, i el trucarem al Jordi d'aquí una estona, dos quarts de nou, perquè ens expliqui què suposa per ell fer el pregó d'aquesta edició tan especial de la Fira, com l'ha plantejat, el que pugui explicar, i conversarem una estona amb ell. Per cert, aquest mes de febrer...
Per tant, al mes de la Candelera se celebraran els 29 anys ja en antena del Jordi del Capdavant del Saber i Ganar, del concurs del Saber i Ganar. Per tant, cap a la trentena edició ja...
els 30 anys del saber i ganar. Bé, doncs el Jordi ens acompanyarà a partir de dos quarts de nou, com deia, per aquestes impressions hores abans del pregó, parlarem amb ell, serà després d'actualitzar la informació de servei, com sempre, de seguida ho farem.
l'actualitat local, el repàs a l'agenda per aquest cap de setmana i també una mirada a la informació general a través dels títulars de la premsa escrita i la premsa digital. Després de conversar amb el Jordi Hurtado el que farem és saludar l'Àngel Rutia amb el seu apunt del dia i immediatament després, com fem habitualment, repassarem per una banda la programació de Ràdio Molins de Rei i per l'altra la programació de la televisió per acabar aquesta primera hora amb aquesta secció que compartim amb el Xavi PSX, el Xavi Planes,
Tal dia com avui, un videojoc. Repassant les efemèrides que ens porta el Xavi de la indústria del món del videojoc. A partir de les 9, notícies, i de seguida la cançó del dia, com sempre, amb la Sandra Tangerina. La Sandra que ens acompanyarà.
abans de la tertúlia d'actualitat, la tertúlia dels Miquels, que compartirem, si tot va bé, amb el Miquel Canut, amb el Miquel Païssa, amb el Miquel Vinyes, el Miquel Casas, el Miquel Vallès i el Miquel Díaz. Tertúlia dels Miquels, com cada divendres. Amb ells arribarem a l'equador del programa, això vol dir que seran les 10 del matí, i a partir de les 10 tenim l'espai de preguntes, en aquest cas el grup municipal d'Ara Morins,
amb el regidor Ramon Sánchez. I afegirem a dos quarts d'11 més cultura, en aquest cas l'espai Fragments, amb la Mònica Mas Rubió, que ahir ens acompanyava amb el Jordi Roig per parlar de l'acte que fan avui aquesta tarda a la llibreria Cent Vides. Però avui serà aquí amb nosaltres per fer aquest espai Fragments, on fem testets de novel·les. En aquest cas, segona part, segon testet de Posicions, la novel·la de Ricard Creus,
que encetàvem la setmana passada. I amb la Judit Herrera repassarem dues dones més de les 100 grans dones de la història a partir d'aquest llibre de la Maria Àngels Cabré, editat per l'editorial Cusatània, que estem repassant cada setmana, els divendres, des que vam encetar la temporada al mes de setembre.
Amb tot això, arribarem a les 11 del matí. I a partir de les 11, més prèvia la candelera, perquè demà, a dos quarts de set de la tarda, s'inaugura a la sala d'exposicions de Can Amatller una mostra que podrem veure tots els dies de fira i s'allargarà fins al 22 del proper mes de febrer. Es tracta de l'exposició A Pagès, col·lecció Cal gener de Tòlics,
que n'ha estat el curador, on és el curador, vaja, el Toni Moreno, que l'hem convidat a partir de les 11, després de les notícies, perquè ens expliqui més detalls d'una exposició que promet ser molt interessant. Com dèiem, s'inaugura demà a dos quarts de set de la tarda a la sala d'exposicions de Can en Matllé. Però farem més coses perquè el Xavi García ens visitarà, com cada divendres, amb el seu espai, te'n recordes?,
Avui ens vol parlar de les catiusques, de les botes d'aigua, per què van agafar aquest nom i ens ho explicarà a partir de dos quarts de dotze aproximadament. I farem una excursió per tancar el programa, com sempre, la proposta que ens porta l'Héctor Zacarias a l'espai Camins. Cada setmana, abans de tancar el programa, els divendres, fem una proposta d'excursió.
Avui ens vol portar a la comarca del Moyanès, que encara no havíem recorregut en aquest espai, i concretament el castell anomenat el Castell de la Popa. Si voleu saber-ne més detalls, a tres quarts tocats de 12, l'Hector serà aquí amb nosaltres. I amb tot això arribarem a les 12 del migdia, posarem punt i final, com sempre, aquesta hora, el Bon Dia i Bon Hora, i donarem pas, per una banda...
l'informatiu Molins de Rei al dia, amb l'actualitat del dia, però també el resum del que ha passat durant la setmana. Serà fins a dos quarts d'una. Tenim la cita també amb el programa del Pau Moratalla. Parlem de còmics de dos quarts d'una a la una i completarem la programació d'aquest matí amb el Dani Pasqual i el seu programa Tot Teatre, la remissió del programa que presenta els dilluns a les 8 del vespre en directe i compartim aquesta remissió els divendres d'una a dues del migdia.
És divendres, 23 de gener de 2026. Comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts. Ara mateix són les 8 del matí, pràcticament 7 minuts.
Anem a actualitzar la informació de servei i d'entrada anem a conèixer la previsió meteorològica per avui divendres i aquest cap de setmana que tenim a tocar. Una informació que ens facilita el Jordi Miralles, el nostre meteoròleg de capçalera. Hola Jordi, bon dia.
Hola Oriol, bon dia. Avui tenim nuvolositat variable, per tant, veurem el sol i això permetrà que les temperatures d'avui siguin com les d'ahir o potser una miqueta més altes. De tota manera, si pujant serà ben poc o cosa. Aquest matí alguns novos i a la tarda moltes més clarienes, però atenció, avui el vent, vent de ponent que ho farà i Crestones tindrà ratxes de moderades a fortes.
De cara a demà el temps torna a canviar, tornen les pluges, altra vegada precipitacions no han de ser molt importants, però sobretot al matí, aquí a Molins demà pot ploure i de cara a la tarda ja s'han d'anar obrint clarianes a poc a poc. Les temperatures demà baixen respecte a les d'avui, tornen a pujar de cara a dimensi a Casaró un dia amb més clarianes, sense precipitacions i amb un temps molt més estable.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Jordi, per la informació. De moment no podem anar cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Aquests dies una mica més complicada, degut a aquesta incidència a Renferro de Lies. Tenim actualització perquè de mica en mica es va restablint el servei de Renferro de Lies. Hem consultat ahir Mobilitat.
que des de les 7 del matí ha anat actualitzant, insistint en aquest matís, que es preveu que les línies de rodalies recuperin la seva circulació habitual de manera progressiva durant el dia d'avui. L'última actualització és de les 8, per tant, de fa 8 minuts.
I ens indiquen que la R4, la línia que passa per Molins de Rei, circula en aquest moment. De fet, fins fa poquet no hi havia circulació de trens.
I ara sembla, indiquen des d'ahir Mobilitat, que hi haurien dos trens per hora i sentit, però molt poquets trens ara mateix a la R4, la línia que passa per la nostra Vila. La resta, doncs la R1 hi ha circulació restablerta, dos trens per hora i sentit també,
a la R1, a la R2, R2 Nord, R2 Sud i R8 sense incidències, i a la R3 de la Garriga a l'atur de Carol, la línia d'Osona i la Cerdanya, també indiquen que no hi ha incidències. Però, sobretot, tingueu en compte que, tot i restablir-se la circulació, pràcticament no hi ha trens que circulin cap a Barcelona,
ara mateix des de l'estació de Molins de Rei, tot i que ens indiquin això, que en principi circularien dos trens per hora i sentit. Per tant, la freqüència de pas ja veieu que és bastant extensa per entendre'ns. Si heu d'arriscar-vos a agafar el tren, aneu-hi amb molt de temps perquè hi ha aquesta mínima circulació a dia d'avui a l'espera, com ens indicaven, d'anar restablint
la circulació habitual de manera progressiva durant el dia d'avui. Bé, n'estarem pendents com hem fet aquests darrers matins. A les 8 del matí i 10 minuts anem cap al centre Joan Garcia Nieto. Ai, no, quina mania que tinc amb el centre Joan Garcia Nieto que ja el tenim inhabilitat pel que fa al servei de l'àrea de desenvolupament econòmic que des de l'estiu, imagineu-vos encara quants anys dient el centre Joan Garcia Nieto des de l'estiu ja els tenim ubicats
a la primera planta del Molí. Disculpeu. Allà hi tenim el Francesc Rueda, que ens comenta aquesta oferta de feina per avui divendres. Hola, Francesc, bon dia. Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa de neteja. Ens demanen un operari de neteja per treballar en horari parcial. Seria de dilluns a divendres de 8 a 10, amb la possibilitat d'ampliar horaris. El contracte seria indefinit en un període de prova, el salari d'uns 400 euros bruts en aquest horari,
i les tasques neteja d'oficines d'una empresa d'aquí de Molins de Rí. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per la informació. Francesc, informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat A les 8 del matí i 11 minuts us hem d'informar que no tenim constància de cap defunció, de manera que completem la informació de servei recordant-vos la farmàcia de guàrdia per avui i aquest cap de setmana.
Avui, divendres, dia 23 de gener, la farmàcia de Guàrdia és la farmàcia Oriol. Atenció, que ha canviat de nom, també. És l'antiga farmàcia Mas, del carrer Santiago Rossinyol, números 810. Ara s'anomena farmàcia Oriol. No hi tinc res a veure, ja us ho matizo des d'aquí. Demà dissabte és la farmàcia Soler.
de l'Avinguda Barcelona 5153, a la carretera, l'Avinguda Barcelona, a tocar de la plaça de la Bàscula, i el diumenge, com cada festiu, és la farmacia Espinet, que es troba al carrer Menendez Pelaio número 36, al barri del Canal. Recordeu que, en tots els casos, l'horari del servei de guàrdia sempre és de quart a nou del matí fins a les deu de la nit. I és una informació que anirem recordant també en els diferents bolletins horaris en el transcurs del cap de setmana.
Tres minuts i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local, parlant-vos d'una notícia que ahir comentàvem a l'espai de preguntes a l'alcalde, i és que el Parlament de Catalunya li demana al govern que s'avanci en el projecte perquè el tram baix arribi fins a Molins de Rei. Silvia Artés, bon dia.
Bon dia. El Parlament ha aprovat la proposta dels comuns per garantir l'execució del projecte per allargar el tramvia tant a Esplugues com a Sant Feliu i també a Molins de Rei dins d'aquesta legislatura. Es demana que es faci un estudi per definir el millor traçat dins de la nostra vila i la futura connexió amb quatre camins. L'alcalde ahir deia que l'Ajuntament està a la mateixa línia, que aquest mandat s'han fet ja tres reunions amb el govern de la Generalitat,
per demanar-li a la Generalitat que no s'esperin fins que s'acabi el tram baix a Sant Feliu per començar a treballar el projecte d'aquí de la vida. Ho deia ahir l'alcalde, Xavi Paz.
Que aprofitin aquests anys en què encara no es poden fer les obres per fer l'estudi informatiu, decidir el traçat que ha de tenir el tram baix per Molins de Rei i treballar el projecte executiu. Perquè tan aviat el tram baix hagi fet les tres parades que ha de fer des del parc de Torreblanca, des de l'inici de Sant Feliu fins a la finalització i posar aquest tram baix...
en el tronc central de l'antiga N340 entre Sant Feliu i Molins ja estigui en condicions, ja s'hagi fet la licitació per tal que aquest projecte continuï i doni un servei públic al polígon del Pla i a Molins Arriba.
Una de les esmenes d'aquesta proposta dels comuns, una de les esmenes, tots els partits han fet, destaquem la de Junts, que demana fer aquest estudi per definir el millor traçat dintre de Molins de Rei i la futura connexió amb Quatre Camins fins a l'intercanviador amb els ferrocarrils i demanen que es facin consens amb l'Ajuntament de Molins de Rei i que l'objectiu també que arribi fins aquí i fins a Quatre Camins és poder connectar les dues lleres del riu Llobregat.
Molt bé, més coses. Recordeu que avui tenim l'espai de preguntes ara a Molins, a partir de les 10 i 10 aquí al programa. Parlem d'una proposta que tenim avui, una hora abans del pregó. A la llibreria Cent Vides acollirà el recital de poesia Poemes de Guerra i Por.
Un canal a pau, lectures de Jordi Roig i Mònica Mas, lectura dramatitzada de poemes de diverses autores i autors, tant d'aquí com de fora, també alguns poemes de Jordi Roig, les poesies que llegiran reflexionant sobre els conflictes bèl·lics i la consciència.
que té la gent, la percepció que tenen les persones sobre les guerres i com s'han normalitzat les guerres i els conflictes que ens envolten. En Jordi Roig explicava ahir a Ràdio Molins de Rei com serà aquest acte que tindrà tres parts.
Una primera que és com introductoria, que és bastant laxa, diríem. Una segona que és, jo crec, la més potent, que és la que punxa, la que crema, de poemes de gent que encara està vivint. O sigui, està escrivint poesia enmig de la guerra o enmig d'una casa enronada, saps? I després una tercera part que va obrint una miqueta la porta...
Jo sóc bastant pessimista en general, però deixem una mica de badall a la porta oberta que vagi lluint una mica l'esperança i una mica cap a la pau. I ara fa poc se'ns va ocorrer acabar amb un poema de Martí Pol per no acabar enfonsats. Donem-li una oportunitat a la pau. Doncs avui a les 7 de la tarda podeu anar a la llibreria Cent Vides per escoltar aquest recital, aquesta lectura dramatitzada de poemes. La llibreria està al carrer Verdaguer 98.
Ara repassarem la resta d'activitats, però també us hem de parlar d'esports i dels dos equips sèniors del club d'enbol que han empatat els seus últims partits de Lliga.
El masculí empatava 36 contra Vilamajón, tot i que aquest resultat no els afecta perquè ja tenen assegurada la plaça per jugar la fase de 100. I el femení ha empatat també 21 contra el Sambó i aquest resultat fa que de moment les noies continuïn en la mateixa situació. Necessiten guanyar algun dels partits que queden per acabar la Lliga per poder jugar la fase de 100. El president del club, David Martínez, ens ha explicat com han anat els partits. Comença per explicar què ha suposat l'empat de l'equip femení.
que encara vaguem en cinquè lloc, tot i així nosaltres encara tenim un partit menys, o sigui, esperem a veure com es va resolent. Ens quedarà llavors tres jornades per acabar la lliga, però la veritat és que aquest punt no ens ha ajudat massa, hauríem d'haver recuperat. Amb Escolt també empatem a 36, el que em deu dir la major també és un resultat completament transcendent, perquè nosaltres ja passem a la lliga per les 100.
El masculí aquest cap de setmana té jornada de descans, els queden dues jornades per acabar la lliga i el femení tres jornades encara per acabar-la i jugarà aquest dissabte a les 6 contra el Banyoles. Seguim. Passen tres minuts d'un quart de nou del matí. Avui, divendres, a banda d'aquest acte, aquest recital de poesia, recordem també que hi ha un cinefòrum per Palestina.
A dos quarts de vuit, al local de la 13, a la carretera, es projectaran dos documentals, filles de l'ANACBA i tenim retegura de forma segura, i després faran una xerrada amb Xat Juma, ell és el protagonista d'un dels dos documentals que es veuran avui a quarts de vuit, a la 13. Recordeu també que tenim l'assemblea de socis i sòcies de l'Associació de Veïns i Veïnes del Centre Vila.
Avui a les 7 de la tarda a la Federació Obrera, un dels temes és l'elecció de la nova junta directiva. Ja ens deien que encapçalen la junta les mateixes persones que hi havia, per tant, continuista. La vocalia sí que segurament canviaran, però en principi seran pràcticament els mateixos que hi havia. I també faran memòria de les activitats i parlaran del pla econòmic del 2026. Avui a les 7 a la Federació Obrera i a encabat faran...
Sopar de Germanó, tots els membres de la Junta, a partir de les 9, a la seu de la grup, en aquest cas. Tenim també, evidentment, com dèiem, el pregó d'obertura de la 175è edició de la Fira. Sí, a les 8 del vespre, al Teatre del Foment, amb el pregoner Jordi Hurtado i l'actriu de Molins de Rei, el Júlia Lara, que serà la conductora de l'acte. A les 8, entrada lliure, com sempre, per tothom, al Foment. Parlem d'activitats de demà. Demà el Cine Club HAL 2002 projecta la pel·lícula Nouvelle Bach.
dirigida per Richard Linklater, que retrata el moviment cinematogràfic que té el mateix nom que la pel·lícula, el moviment francès, i sobretot explica com has de fer la pel·lícula final de l'escapada de Jean-Luc Godard. La podeu veure demà a les 7 de la tarda a la Penny. Demà, per cert, que també s'inauguren diverses exposicions, entre elles aquesta que parlarem avui, a l'exposició A Pagès.
Demà, dos quarts de set de la tarda, Can Amallés inaugura aquesta exposició que s'ha fet amb motiu de la Fira de la Candelera i que va als orígens a les arrels de la nostra Fira. Inauguració demà, dos quarts de set, i es podrà veure fins al 22 de febrer. Si parlem del CEM, també s'hi acollirà l'exposició dels Premis Clic de Fotografia.
Sí, s'inauguren el dissabte també a dos quarts de vuit i a més també es donaran els premis a les persones que han guanyat aquest nou certamen. L'exposició recull les fotos guanyadores i també les finalistes. El SEM també fa avui assemblea de socis a dos quarts de vuit al seu local i diumenge...
faran l'activitat que es va haver de suspendre de la secció de Medi Ambient, caminada diumenge al matí, una matinal de 6 quilòmetres. Des de la plaça dels Països Catalans aniran fins a les Llucurelles per veure la restauració natural que s'ha fet en aquesta zona. És una activitat gratuïta, però demanant que us hi apunteu abans, avui encara podeu passar pel local del SEM a fer-ho. Recordem que estarà a la plaça Josep Tarradella.
Un últim apunt de dissabte, i és que Ecoparroquia, com us hem també anat explicant, organitza la pregària per la pau, demà a les 7 de la tarda a la Capella de Sant Isidre. Diumenge tenim activitat cultural també al matí. Ballada de sardanes ja dins del programa de la fira. La grupa organitza aquesta ballada amb la Copla, ciutat de Girona. Diumenge a les 12 a la plaça de l'Ajuntament.
També tenim activitat a la tarda, però de fet anem a repassar també la del foment cultural i artístic, perquè té activitat diumenge, però també dissabte. Sí, dissabte aquest concert tribut a Tina Turner amb el títol Simple de Vest, dos quarts de nou el dissabte i diumenge i avall a les sis.
Molt bé. Diumenge a la tarda també a la PENI acollirà una nova proposta del grup local de xarxa. Amb la companyia Cali Teatre, que presenta un hotel d'insectes, un espectacle de titelles pel públic familiar. Diumenge a dos quarts de sis, com sempre, a la PENI. Tenim proposta de dalt a baix, però amb entrades exaurides, eh? Doncs sí. Recordeu dos noms propis de la música catalana, Anna Roig i Carles Velda. Passar-la bé és l'espai, perdó, la proposta que faran a la Trasca a les 7 de la tarda.
I també diumenge a la tarda torna a la discoteca Adaptada, que organitza en Desenredat per la Discapacitat, el Ballen Party, amb el dijous que hi ha en Bojan Vito. Es fa al local del Bacus, com és habitual, aquí al carrer Foment, i l'horari és el diumenge a la tarda, de 5 a 2 quarts de 8. Ara parlarem a 2 quarts de 9, com us hem explicat amb el Jordi Hurtado uns minuts sobre el pregó, que farà aquest vespre a les 8, el Foment Cultural i Artístic.
Però abans anem a fer un repàs a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i després ho completem amb la informació dels diaris digitals. Però abans, com sempre, la premsa escrita, que ja tenim aquí sobre la taula de l'estúdio de Ràdio Molins de Rei, perquè la repassi el Roger Toseto.
Hola, Roger, bon dia. Bon dia, Oriol. Evidentment, els diaris parlen d'aquesta represa del servei de Rodalies. El periòdico titular el sindicat de maquinistes manté en suspens Rodalies. El govern desbloqueja la situació amb un pacte amb treballadors Renfe i Adif. L'ER2 Nord va reprendre ahir a la nit el servei després d'una revisió. El govern confia reobrir les línies aquest matí. Aquesta informació és la que és viva i encara l'estem explicant. Els operaris no van anar a treballar sense declarar vaga...
i la P7 continuarà tancada almenys fins dissabte, i el govern adueix que l'alta velocitat concentra la despesa en manteniment. Un problema informàtic deixa sense formació 6.000 aturats catalans, centenars d'entitats no podran programar fins al març els cursos finançats pel govern, i la Guàrdia Civil investiga una trama corrupta a l'abocador de ceba amb abocaments il·legals.
Parlen també de la cimera. Els líders de la Unió Europea es feliciten per haver frenat Trump sobre gru en l'Àndia i el PP s'enfronta a Vox, a Aragó i el PSOE prova una exministre en l'inici de campanya. La pel·lícula espanyola Cirat aconsegueix dues nominacions als Premis Òscar. El diari La Vanguardia Rodalies es restablirà quan els maquinistes aprovin l'estat de la xarxa. L'R2 Nord es va reactivar ahir al vespre i la resta del servei s'anirà reprenent
Avui, Catalunya va patir ahir el segon dia consecutiu de caos en la mobilitat. Una grua causa un altre accident ferroviari a Cartagena amb sis ferits lleus i el balanç de la tragèdia d'Adamuth puja a 45 morts, la majoria del tren Àlvia. Europa creu que ha frenat Trump en el seu pla per Granlàndia i Zelenskyi anuncia una cimera per abordar el feral de la guerra. El líder ucrainès arriba a un acord amb els Estats Units sobre les garanties de seguretat. També parlen del dia amb cinc anys detingut.
És la imatge més cruel de la castena d'immigrants dels Estats Units després de l'assassinat de la poeta René Gutt. És la del nen de 5 anys, Liam Conejo Ramos, en el moment de la seva detenció dimarts a Minneapolis. Va ser traslladat amb el seu pare a un centre de distribució d'immigrants a Texas. Entrevisten a Julian Barnes, que ha publicat Comiats, és el meu últim llibre, diu...
I parlant als foros de La Vanguardia, de en Ferran Adrià i Joan Roca, cuiners, no hi ha cap altre país amb el nivell gastronòmic de Catalunya. També el Barça convoca eleccions el 15 de març. Al diari Ara Caos de Mobilitat, només 6 de 140 maquinistes es presenten al seu lloc de treball i la Generalitat obre un expedient a Renfa. La companyia diu que el servei es repren avui amb la màxima normalitat possible mentre continua el tall de l'any.
Fins demà!
En Cultura, la Rave de Sirat rep dues nominacions als Òscar i en Esports la porta-convoca eleccions per al 15 de març. També hi ha articles de la periodista Rats de Ferrer a la pàgina 40. Fa por pensar que estem resignats a les incompetències i que l'esgotament pot frenar la capacitat de protesta i de Patricia Rai i Victoria Rivera.
de Clam Education a la pàgina 24. Si volem millorar l'educació pública, necessitem centres amb capacitat real per decidir sobre la configuració dels seus equips docents. I per últim, repassem la portada del punt avui. Caos persistent, retencions a les carreteres, manca d'abusos alternatius al tren i principi d'acord incert per recuperar rodalies a partir d'avui.
També el Barna Sants reviu al Barcelona a gener del 76 de Llach quan se celebren 50 anys dels concerts de la transició al Palau dels Esports. També hi ha crònica d'Helena Ferran, el mecano de Fusta per ensenyar a reutilitzar i declarar a Torrades reivindicant les pioneres del món. A l'esportiu, Ted Stegen il·lusionat, el nou porter del Girona seduït per la filosofia de Mitchell i entrevisten a Marcel Gros Pallasso
Parlar de política teatral és com parlar d'intel·ligència militar.
Fem un repàs als diaris digitals. Comencem pel Viu Molins, que explica que els veïns anuncien les reiterades avaries dels ascensors del pont sobre la via del tren. El pont és un punt clau de connexió entre el centre de municipi i els barris que hi ha sobre les vies de tren i també un accés habitual a equipaments molt concorreguts, com el pont esportiu, la piscina, la llar d'infants del Rodou, el camp de futbol Josep Reich. Aquests dies l'escena s'ha repetit.
Continua veient-se persones amb carros de la compra, per exemple, o cotxets d'infants, gent gran o usuaris en cadira de rodes, que quan veuen que els ascensors no funcionen han d'optar per fer mitja volta o encara resignades en pujar als quatre trams d'escales que hi ha fins a arribar a la passarel·la. Els veïns afectats lamenten
que les avaries siguin recurrents i que no hi hagi una solució definitiva. De fet, els dos ascensors pateixen avaries recurrents. El primer es va instal·lar l'any 2002 i el segon es va incorporar l'estiu del 2018, però tot i aquest reforç tampoc s'ha evitat que hi hagi problema. Segons ha explicat l'Ajuntament al Viu Molins aquesta setmana, aquest dimecres s'ha tornat a posar en funcionament un dels dos ascensors.
concretament el que no té vidres i que ja s'ha tornat a posar en funcionament s'ha posat en marxa però amb un horari limitat de les 5 del matí fins a les 11 de la nit una mesura que té la intenció d'evitar possibles actes vandàlics i garantir-ne un millor manteniment pel que fa al segon ascensor el que té vidres i està situat al costat de les escales continua fora de servei a causa explicant de l'entrada d'aigua arran de les darreres pluges
Anem a la premsa del Baix, que explica que Sant Vicenç dels Horts acull aquest cap de setmana, des d'avui, la novena mostra internacional de pastisseria amb figures mundials d'aquest sector. Avui, demà i diumenge, el certamen congrega l'elit de la pastisseria internacional. S'inegura oficialment demà al matí a càrrec de la cuinera i divulgadora gastronòmica
Maria Nicolau. Hi ha el quart concurs d'escoles de pastisseria de Catalunya. Avui al matí, l'alumnat de quatre centres de referència competiran per exhibir la seva creativitat. Un quartell que combina figures també locals amb professionals de prestigi d'arreu del món, com Christian...
Escrivà, reconegut com el millor pastisser d'Espanya o també pastissers de diferents països com l'Índia, l'Uruguai o Mèxic. També hi haurà els setents guardons de la fava de cacau i es premiarà les 50 millors pastisseries de Catalunya. I acabem amb el Nacional. Ja ha sortit la llista dels nominats als Premis Òscar. Publica la llista sencera. Els Òscar que es donaran...
Els premis a Los Angeles el 15 de març. La gran notícia per Catalunya és que per primera vegada una producció del País ha estat nominada a aquests premis. Sirat d'Oliver Lachem, que ha rebut dues nominacions, a Millor Pel·lícula Estrangera i a Millor So. També hi ha la pel·lícula Cinés o Els Pecadors, de Ryan Culer, que ha estat nominada amb 16 categories. També opten a Millor Pel·lícula. Algunes nominacions són molt esperades, també, com la de Millor Actor per Sean Penn.
la de la pel·lícula Hamnet, la millor actriu Jessie Buckler, o també el jove Timothée Chalamet. Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Aquest vespre a les 8, concretament, el foment cultural i artístic serà l'escenari del pregó d'obertura de l'esperada 175è edició de la Fira de la Candelera. Us ho hem anat explicant aquests digues. El pregoner d'enguany és el convilatà Jordi Hurtado, presentador i actor de doblatge i bon amic d'aquesta casa. L'acte, com dèiem, serà a les 8 del vespre al foment i el podreu seguir en directe, si no podeu acudir al foment, també en directe per la ràdio. I teníem ganes a poques hores...
que celebri aquest pregó de parlar amb el protagonista. I ens acompanya uns minuts al telèfon, al qual li agraïm moltíssim. Jordi Hurtado, bon dia i bona hora.
Bon dia, Oriol, i bon dia a tots els oients de Ràdio Molins de Reis. Què tal, com estàs? Nerviós, molt nerviós, Oriol. Escolta, sí, perquè a mi posar-me davant de la càmera a fer el programa és la meva feina. No em posa nerviós, però haver de fer un pregó vol dir que et trobes davant d'un foli en blanc que has d'omplir. I això és una feinada i és una gran responsabilitat. És una responsabilitat immensa perquè els pregoners de les darreres edicions han estat extraordinaris, ho han fet molt bé
Elles, ells, i de veritat, de veritat, que és una responsabilitat molt gran, i a la vegada també estic molt, molt agraït perquè hagin pensat en mi i en aquesta edició tan especial. Què vas sentir, doncs, quan vas rebre l'encàrrec en aquell moment, Jordi? Doncs vaig sentir això, vaig sentir que em queia a sobre una feinada, que per una part pensava que bé, gràcies, em fa il·lusió participar...
D'aquesta manera, en el que és la fira més important a Molins i a la comarca, podríem dir, de Catalunya, que és una tradició extraordinària i que és molt important, i que és quan tota la comarca, si vol, que ve aquí a Molins, que ens visiten, que és un moment molt important de l'any per tots els moliners. Però a la vegada, doncs, que hi ha una feinada i una responsabilitat, perquè...
quedar bé o fer-ho bé o almenys que agradi, i més quan estàs amb amics, veïns, veïnes, amb les autoritats, etcètera, realment sí, sí, sí, és un moment molt especial. Bé, a partir d'aquí, com el que puguis explicar, com te l'has plantejat aquest pregol?
Doncs, home, voldria que fos una mica també sorpresa per tothom, però penso que com que és un nombre tan important, aquesta edició, 175è edició, doncs fer una mica d'història, repassar alguns punts, alguns moments, parlar dels orígens, dels orígens de la Fira, aquells orígens agrícola, de com eren Molins aquell 1851-1852, aquelles persones que van tenir aquesta sensacional idea, oi?,
aquells pioners d'aquesta fira. Gràcies a aquestes persones, ara estem celebrant aquests 175 anys. Feu una miqueta, doncs, algunes pinzellades d'història. Haig d'agrair molt la gran feina, la feinada del francès Santolària Torres, amb el seu llibre que va fer amb els 150 anys, que m'ha servit moltíssim per ajudar-me a preparar aquest regó, i també...
i poder tenir informació de coses que evidentment no hem viscut ningú dels que estem ara, oi? I a més una persona nascuda a Sant Feliu de Llobregat que primer veia la fira com un visitant, com un visitant més, que venies a veure-la, doncs ara ja des de fa 23 anys absolutament em sento molinenc,
Em sento de meravella, acollit, que és una vila que jo penso que és això, una gran vila d'acollida. Això és molt important destacar-ho, també. Exacte, que sempre que pots passeges pels carrers, excepte quan tens compromisos, com ha passat moltes vegades, que t'impedeixen ser a la vila els dies tan oportons, no?
Sí, dies molt assenyalats, dies que hi ha celebracions o aconsejaments en què també hi participa la ràdio, oi? Sempre que puc, doncs, vull ser-hi, vull ser-hi i vull participar. I jo el que faig és la vida absolutament normal, que això és el que m'agrada, sentir-me una persona que pot anar pel carrer, tu ho saps, Oriol, perfectament quan ens veiem...
que vas a comprar, que fas, doncs això, vida d'ahir, de Molins i que et sents com un molinec més. I això penso que és la grandesa de Molins i de la seva gent, del veïnat, de totes les persones i persones que ja coneixia abans
amb algunes amb les que havia treballat, etcètera, i que vull d'alguna manera també recordar en aquest pregó, oi? Molt bé. Persones molt estimades, no? Que he conegut al llarg d'aquests anys o que he pogut conviure. Escolta, et presenten, valgui la redundància, com a presentador, però també com a actor de doblatge, que és una faceta interessant que potser molta gent et coneix, però que molta gent no coneix del Jordi Hurtado, i a més a més va ser uns anys intensos també, no?, pel que fa al doblatge.
Sí, molt, durant molts anys. Dedicant-me molt intensament. Ara sí que la tinc molt abandonada. Sí, és una feina que ara no puc desenvolupar perquè ja la vida no em dona per més temps. Les gravacions del Saberi Ganar són molt feixugues, són moltes hores. Hem d'estar allà dins del plató molt de temps i després, doncs és això, quan tens algun dia que el tens ja més lliure, vols
vols això, poder sortir pel carrer, moure't, etcètera. I el doblatge també ara s'està fent d'una forma molt ràpida, molt diferent del que fèiem abans, que estàvem tots junts, potser els actors d'una escena. Ara totes graven banda a part, cadascú va sol a fer la seva feina, i quan hi ha algunes coses que després s'han de rectificar, jo ara no puc comprometre perquè potser no tindria temps de poder fer bé aquestes tasques. I és per això que ara no ho faig. Però Molins tenim...
un dels més grans actors de doblatge, que és el Lluís Posada, per favor. A més a més, va fer un pregó de la festa major que va ser tan extraordinari, tan ben fet, que jo ja penso que avui divendres és impossible arribar al que va fer d'una forma tan meravellosa el Lluís Posada. És molt gran, és molt gran. I va fer una actuació d'actor, d'actor de doblatge, d'actor de 10...
d'actor, d'escenari, l'escenari del solment. Així és que intentaré arribar una mica al que va arribar el Lluís. Escolta, i del Saber i Ganar anem ja cap als 30 anys, no? Mica en mica? Mica en mica, perquè, mira, el mes de la fira de la Candelera, la Candelera, guany 30-31, jo el sap tothom, i 1 de febrer. I el febrer és el mes en què va néixer el dia 17 Saber i Ganar. És a dir, que ara, el proper mes,
el dia 17 farem 29 anys. És una cosa absolutament increïble que un programa avui en dia a Espanya tingui aquesta vida, aquesta durada, i que a més a més tingui la salut que té de fer-ho per continuar. Hem canviat l'any passat, al setembre, totalment l'escenografia, molt més moderna, amb una gran pantalla, juguem més amb les imatges, tenim un decorat tot nou...
I el que penso que és bo és que s'ha renovat molt el programa i que té vida, com dius, Oriol, per arribar als 30. Home, i tant. Com a mínim l'any que ve, el 27, als 30. I et veia, ara fa unes setmanes que vas anar amb el Broncano, que explicaves que són 40 anys de tele, no?, del Jordi Hurtado. Doncs mira, sí, perquè vaig començar el 1985, és a dir, l'any passat va fer 40 anys que vaig començar. Correcte.
al Si lo sé no vengo, i això es diu aviat. Déu-n'hi-do. Quan mires enrere, de tot fa 40 anys, per mi, eh? I dels inicis a la ràdio, imagina't, ara que estem parlant aquí a Ràdio Molins de Rei, que per mi la ràdio és molt estimada, jo vaig començar a Ràdio Joventut,
amb 18 anys, és a dir, que fa 50 anys que es diu aviat. És molt fort, és molt fort. Però l'important és continuar seri. Jo penso que això és bo, és molt bo. Molt bé, doncs escolta, molta sort Jordi, que vagi molt bé el pregó d'aquest vespre. Recordeu a les 8 el Foment i serem allà per escoltar-te.
Molt bé, i m'imagino que Ràdio Molins de Rei també donarà l'emissió en directe, oi? I tant, i tant, l'oferirem en directe, i tant, sí, sí. Efectivament, tothom té les portes obertes per venir al Foment. Espero que pugui saludar i compartir aquest moment tan emocionant, perquè per mi és molt, molt emocionant, realment amb tots els molinecs, molinenques, tothom...
I a més a més, qui no vulgui anar perquè fa fred, que escolti la ràdio, que escolti Ràdio Molins de Rei. Molt bé. I Oriol, donaré una gran abraçada aquest vespre. Fantàstic. Una abraçada ben forta. Per tot, sempre, gràcies. Un plaer. I ens veiem aquest vespre. Que vagi bé, ens veiem aquest vespre. Adéu-siau. Fins ara. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Tens dret a viure sense angoixa, sense culpa, sense vergonya. Nova unitat dels Mossos d'Esquadra contra les agressions sexuals. La por canvia de bàndol. Protegim la víctima. Perseguim l'agressor.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, en bon edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art.
Parlem de còmics amb Pau Moratalla. Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Pleia, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots, vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un port d'unes veus. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu, Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el fullet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Rei.
Seguim en directe al Bon Dia i Bona Hora d'aquest divendres 23 de gener, 3 minuts i 3 quarts de nou. És el moment d'escoltar l'apunt del dia amb l'Àngel Rutia, que ja el tenim a punt. Què tal, Àngel? Bon dia i bona hora.
Hola, hola, què tal? Com estàs, Oriol? Molt bé, i tu? Tot bé? Perfecte, escolta'm, t'he escoltat l'entrevista amb l'Hortado, fantàstic. Sí, molt bé, ho celebro. És una persona que té credibilitat, ho farà bé, segur. Molt bé, que precisament volies parlar-nos també de la Candelera, no? Sí, parlem de la Fira, si et sembla. Molt bé, doncs quan vulguis, i tant que sí. Gràcies. Molins de Rei es vesteix de Fira. D'aquesta manera tan gràfica, l'alcalde Paz anuncia l'edició 175 de la Fira de la Candelera.
I remarca que són 175 anys d'una tradició que ha sabut evolucionar sense perdre l'essència que la fan estimada i visitada. Poca broma amb un event que va néixer l'any 1851 i continua sent un referent com va fer quan va néixer.
I que el nostrat artista Martí Bufrull hagi fet el cartell de la fira augura un èxit absolut. Hi ha el campanar de l'església de Sant Miquel, que del 30 de gener a l'1 de febrer estarà completament envoltada per arbres i planter, com si protegís de manera especial els pagesos que tanta falta els hi fa.
I en el col·latge d'en Martí Bofarull destaquen les lletres d'impremta que aboca la tradició. Al mig, l'artista pinta persones que passegen pel recinte i que representen la munió de persones que hi xafardejaran i compraran quan tot plegat comenci a funcionar.
Avui, a les vuit del vespre, el foment cultural, l'entrenyable Jordi Hurtado, bolinenc des de fa 23 anys, com ell acaba de remarcar l'entrevista que li ha fet l'Oriol, important en el món de la comunicació, serà l'encarregat de fer el tradicional pregó. No sabem el que dirà.
Però l'Hurtado no diu bagenades. I ha demostrat fefeientment que coneix el poble, estima la seva gent i sempre està disposat a col·laborar fins on calgui si el protagonista és la nostra vila. El boforull i l'Hurtado...
són el prefaci perfecte per anunciar que la fira de la Candelera d'en Guany tindrà una àmplia programació d'actuacions i exposicions i activitats per palesar el valor de la seva llarguíssima història.
i que precisament aquest any es vol fer un reconeixement especial a tots els regidors i alcaldes que en aquests 175 anys hem tingut la responsabilitat de fer possible aquesta entranyable mostra que inclou tantes vivències alhora.
Em sembla un acte d'una gran generositat envers els primers molinens que van treballar amb força per deixar-nos aquest llegat que constitueix un indiscutible referent d'una vila activa, dinàmica, amable, interessant, com és Molís de Rei.
Benvolguts, que tingueu una bona fira, una abraçada a tots. Molt bé. Bon dia, Oriol. Bon dia. T'adueixo que t'ha agradat també el cartell d'en Martí Bofarulla. Sí, molt, molt. Bueno, el Martí Bofarulla sabeu que és un artista important, no tan sols per la Vila, no tan sols per Espanya, sinó que és internacional. El Martí és posat a Mèxic i no sé quants llocs més, Madrid per descomptat i tot això. Sí, sí, és un personatge interessant, Pedro, com l'Hortado. Sí, sí.
I com han remarcat amb el gran doblador que viu aquí. En Lluís, sí. En Lluís, i que l'any passat, el recordo que va fer una cosa... L'any passat? Sí, l'any passat. Per la Festa Major, sí. Per la Festa Major, que va fer un programa magnífic. És cert, és cert, és cert. Molt bé. Escolta'm, Oriol, enhorabona. Gràcies. Que vagi molt bé el cap de setmana, de moment. Àngel, ja saps que t'esperem, eh?
Sí, per dos comptats, sempre intento treure'l cap. Escolta, però el tema de la pluja i això, les últimes notícies que teniu, plouran o plouran de venir per aigües, averigats... Veurem, perquè ens actualitzarem més aviat cap a meitat de la setmana que ve, que ja es podrà precisar amb més detall dels dies pròpiament de la fira. Doncs vinga, fantàstic, que tot vagi bé. Igualment, que vagi bé, una abraçada. Una abraçada a tots, adéu-siau. Adéu-siau, bon dia i bona hora. Que vagi molt bé. Passen pràcticament dos minuts ja de tres quarts de nou del matí.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui divendres. Quan acabi el Bon Dia i Bona Hora, que seran les 12 del migdia, podreu escoltar, per una banda, l'informatiu Molins de Rei al dia amb l'actualitat del dia i el repàs del que ha donat de si la setmana. Això serà fins a dos quarts d'una. A dos quarts d'una tenim el Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla i a la una reemissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual.
A les dues, connexió amb la xarxa per escoltar les notícies de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada. I a les quatre, la cita amb el món dels esports i sobretot del futbol, l'última volta amb l'Arnau Santero i la Joana Forner. A partir de les cinc, els divendres fa bastèndres amb la Judit Herrera. Avui fins a les vuit del vespre i no pas fins a les nou. Per què? Doncs perquè a les vuit
Connectarem amb el Foment Cultural i Artístic, saludarem la Judit i us donarem, us oferirem, vaja, el pregó d'obertura de la 175a edició de la Fira. A partir d'aquí, quan acabi el pregó, doncs us deixarem amb la remissió de l'alt voltatge amb l'Isaac Arriaza. Tenim també la remissió del programa Mirant al Cel i el Rebombori. En aquest cas tenim Mirant al Cel, la remissió del programa dels Matussers.
i a les 11 el Zona Metalla amb els Metal Defenders. A partir d'aquí a mitjanit repetirem la tertúlia dels Miquels i a la una de la matinada connexió Micat FM. Aquest cap de setmana tenim la programació habitual, per tant en directe demà el Christian Bell amb el seu estereo pop de 10 del matí a una del migdia.
A la tarda tenim el Highway 61, el magazín músico-cultural, amb el Jordi Corralés i la Vivi Sallent, de 5 a 7, i la Riota a la mitjanit de demà. Diumenge tenim el Xavi Garcia i tot el seu equip. Ara heu escoltat la Falca...
anunciar a publicitària, vaja, de 11 a 2 reobrim els diumenges i aquesta tarda a partir de les 4, la tarda del diumenge, el concert amb la Margarida Casa de Surs. A partir d'aquí, la resta de programes que podreu escoltar són remissions de programes que ja hem fet durant la setmana.
Seguim i ara ho fem repassant el més destacat de la televisió per avui divendres, quan queden 11 minuts per arribar a les 9 del matí. Roger, com vulguis. Com sempre, comencem amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert. El canal Vimat, dos quarts i cinc minuts de sis, o sigui, quan faltin 20 minuts per les sis, o a les 17.39.
Tenim la pel·lícula Astèrix i Obèlix, Missió en Cleopatra, d'Alien Chabat amb Gerard Depardieu i Christian Clavier. Entre altres, és una pel·lícula francesa, com heu pogut comprovar, el 2002 d'Aventures no arriba a durar dues hores. L'orgullosa i vella reina Cleopatra aposta amb l'emperador romà Juli César que el seu poble és capaç de construir un castell en un termini de tres mesos.
A les 10 a 4, El protector, Homefront, de Gary Flieder, amb Jason Statham, James Franco, Winona Ryder i Kate Bosworth, entre altres. És una pel·lícula d'acció que dura 1 hora i 40 del 2013 i és americana. L'expolicia de narcòtics Phil Broker és un home de família que decideix passar desapercebut amb la filla. Per escapar del seu passat turbulent, decideix mudar-se a una localitat remota i aparentment tranquil·la.
Però el món del bròquer es revoluciona quan descobreix que el petit poble amaga un rerefons de violència i de drogues. Aviat un cap sociòpat anomenat Gator Bodain posa en risc el bròquer i la filla, la qual cosa obliga l'exagent a tornar a entrar en acció.
La tercera proposta, a un quart d'onze a la 1, la guerra del planeta de los simios de Matt Reeves, en Woody Harrelson, Andy Serkis i Steve Zahn, entre altres. Penícola d'aventures del 2017 americana, dura dues hores i deu minuts.
El César i els seus simis es veuen obligats a entrar en un conflicte amb un exèrcit d'humans dirigit per un coronel d'espietat. Després de patir una pèrdua inimaginable de simis, el César lluita contra els seus instints més foscos i comença la seva pròpia creuada per venjar la seva espècie.
Ara anem a la quarta proposta, que serà a dos quarts d'onze, Abimat, Marea Roja, de Tony Scott, amb un joveníssim, però molt jove, Dancer Washington. També Jim Hackman i Matt Craven. És una pel·lícula que també compta amb Viggo Mortensen. És de l'any 95, americana, d'acció, durant dues hores. L'experimentat comandant de l'Alabama, Frank Ramsey, i el segon comandant, Ron Hunter, es troben enmig d'un conflicte mundial. O no?
I a tres quarts d'onze, a la dos, El Bosque Animado, de José Luis Cuerda, amb Alfredo Landa, Tito Valverde, Miquel Reyán, Fernando Rey, Alejandra Grepi, Manuel Alexandre, Encarnapasso. És una pel·lícula, com heu pogut endevinar, espanyola, de l'any 1987, un drama que dura dues hores, les històries d'un bandit, un puer, una nena que treballa, un noi que no vol treballar, una noia que emigra i un fantasma que busca companyia s'entrecreuen en un bosc animat.
Doncs posada sobre la taula de les pel·lícules, anem a veure quins programes trobem avui a la graella televisiva. Per una banda, tenim aquest microespai que farà el 33, que es diu Gran, a les 9 del vespre, estrenada amb molt d'èxit el 2007. Rec va esdevenir un referent del cinema fantàstic modern. La seva projecció ascendent, prolongada, amb 3 pel·lícules més, va donar forma a aquesta franquícia d'èxit mundial de la que es va fer un remake americà, fins i tot Quarantine, dirigit per John Eric Duhl.
La barreja de metratge ha trobat humor negre i terrores. Van avançar, en certa manera, el boom del gènere de zombis infectats que encara dura. La pel·lícula va marcar una fita dins la filmografia de Jaume Balagueró i també Paco Plaza, que són uns cineastes especialitzats en cinema fantàstic. Per tant, avui el gran que va en referència a aquesta saga de rec.
A les 10 a Televisió de Catalunya tenim l'Eufòria, la Gala 1, el talent show musical, torna amb una temporada renovada, carregada de sorpreses i també nous formats. Com a gran novetat s'amplia l'experiència amb continguts exclusius que van més enllà de les gales i s'acosten al públic com assajos, concerts i trobades amb artistes. I l'espai estrenat jurat i equip de coach, a més d'incorporar per primera vegada la figura del director artístic.
També renoven l'escenografia, la identitat visual i la sintonia. I avui, per tant, s'estrena aquesta nova temporada d'Eufòria a Televisió de Catalunya a les 10 de la nit. I a 3 quarts d'11, si tornem al 33, tenim El secret de les roques. Hi ha una roca que constitueix bona part de l'escorça dels continents i de les arrels de les muntanyes. És gairebé indestructible amb el temps, però s'ha acabat transformant i esdevé un autèntic suport per al desenvolupament de la vida. Aquesta roca, considerada la base del món terrestre, és el granit.
I amb això acabem, Oriol. Molt bé, doncs fantàstic. Gràcies, Roger. I que vagi molt bé. Ens queden 6 minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
Abans d'arribar a les 9, els divendres, fem aquest espai que anomenem tal dia com avui, un videojoc on repassem efemèrides del sector de la indústria del món dels videojocs. I ho fem acompanyats d'un amant dels videojocs, és el Xavi PSX, ex-presentador d'aquesta casa del programa Ready to Play, i que ens acompanyarà els divendres en aquesta secció. Endavant, Xavi, bon dia i bona hora. Bon dia, Oriol. I molt bon dia i bona hora a tot Molins de Rei.
Avui és 23 de gener, i tal dia com avui, però de 1998, va sortir a les sales recreatives el videojoc Marvel vs Capcom Clash of Superheroes. I és que hi ha dies que haurien d'estar subrallets en vermell. Però és que a més, aquest hauria de portar guants, casc i una barra de vida a la part inferior de la pantalla.
Bé, pocs secrets amaga el títol d'aquest videojoc. Es tracta d'un beat'em up, genera conegut arreu com a joc de lluita, amb l'assombrosa particularitat que en aquest cas els combatents són els personatges més populars dels còmics de Marvel contra els protagonistes dels videojocs més reconeguts de Capcom. Aquest amalgama d'universos va fer volar el cap a tots els que patrollaven sovint pels salons recreatius, ja que resolien molts desitjos de videojugador d'aquella època.
Imagineu-vos, l'escut del Capità Amèrica fumejant mentre en Riu de Street Fighter 2 l'està fregint a Ho Dukens. O el Novetno, perseguint a cop d'urpa el petit Megaman per tota la pantalla. Els emis de la fantasia havien desaparegut i la barrera que separava els videojocs dels còmics era inexistent. A més, la mecànica també havia evolucionat.
Ja que, tot i que en aquest tipus de joc era típic que les baralles fossin 1 contra 1, aquest joc va començar a impulsar les mecàniques de 2 contra 2, podent afegir un company d'assistència que podies fer aparèixer en moments concrets del combat. Però, pensant empresarialment, en quin moment va aparèixer la idea que aquestes dues empreses, referents en la seva disciplina, pacteixin una aliança?
Doncs resulta que als anys 90 Marvel Comics no passava pel seu millor moment. Els còmics no es venien igual de bé que anys enrere i encara estaven a anys llum de convertir-se en el tità cinematogràfic que sonarà. En canvi, els videojocs estaven passant per una de les seves fases més dolces.
No només per la circulació de gamers pels salons recreatius, sinó que també per les noves consoles domèstiques, com la primera PlayStation, la meva estimadíssima PSX, o la Sega Dreamcast, que ja oferien una jugabilitat molt similar a la dels salons recreatius. Capcom era una de les empreses més beneficiades i destacant de sobremanera en els jocs de lluita pel seu superèxit Street Fighter II.
Marvel volia promocionar els seus superherois i cap com els rebia amb els braços oberts per utilitzar les seves mecàniques de joc amb personatges estimats arreu del món. Els tràmits no es van fer esperar. Primer van fer en joc amb un sol personatge, en Vanisher. Però amb un de sol no n'hi ha prou. Va, vinga, posem a un grup de superherois. En aquest cas, els afortunats van ser els X-Men. I va sortir X-Men Children of Atom,
Més tard, un sol grup semblava boc, així que van fer una tria de tot el catàleg de Marvel a Marvel Superheroes. Fins a arribar a la idea de fer crossover, que la primera colla de mutants es barallaven amb la franquicia estrella de Capcom, en el videojoc X-Men vs Street Fighter. La línia de personatges de Marvel es feia curt, així que ho van tornar a fer, i estrenarien Marvel Superheroes vs Street Fighter.
Fins que algú va pensar, mira, escolta, deixem-nos de limitar-nos i ficar només col·leccions concretes. Posem-ho tot a la graella ja. I aquest gest és el que ens porta al videojoc d'avui, que ja porta gairebé 30 anys i 7 seqüeles, fent-nos gaudir amb situacions impossibles entre aquests dos universos.
Bé, seria impossible, improbable, un univers en el que Sir Arthur de Ghost and Goblins derrotés a Endanos i el seu guantalet en una baralla cos a cos. Però bé, no en aquesta saga. Família, passeu molt bon cap de setmana i no us baralleu, eh? Deixeu-ho per quan jugueu. Apa, adeu!
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies al Xavi PSX amb el seu spa i tal dia com avui un videojoc. Recordeu que, si voleu estar informats de tot el que envolta el món dels videojocs, tenim programa els dilluns a aquesta casa, a les 9 del vespre amb el programa Joc per Randa, amb tot l'equip liderat pel Rafael Pérez. Dilluns a les 9. Ara ens queda un minut per arribar a les 9, però del matí, perquè ja sabeu que el programa de videojocs és a les 9 del vespre.
Arribarem, doncs, a aquest punt horari, a les 9, escoltarem les notícies, de seguida tornem amb la Sandra Tangerina i la cançó del dia que ens ha preparat, la tertúlia amb els Miquels i la resta de continguts del dia d'avui. Preguntes a Ara Molins, tindrem també els fragments amb la Mònica Mar-Rubió, les 100 grans dones de la història, dues dones més que ens farà el perfil biogràfic la Judit Herrera. Us parlarem de l'exposició a Pagès, que s'inaugura demà a la sala d'exposicions de Can Ametller,
Farem l'espai Tant Recordes amb el Xavi Garcia i us proposarem una nova excursió a l'espai Camins amb l'Hector Zacarias, que avui ens portarà al Castell de la Popa, al Moianès. Tot això fins les 12 del migdia. Ara tornem. Notícies en xarxa
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Rodalies ha restablert a primera hora el servei a totes les línies després de dos dies d'aturada. La represa arriba després de l'acord entre govern, Renfe, Adif i maquinistes sobre les condicions de seguretat. De fet, des de primera hora del matí tornen a estar reunits avui govern amb representants de Renfe i Adif, Mossos, Trànsit i també Protecció Civil, precisament per valorar l'evolució d'aquest restaurant.
El portaveu de Renfe a Catalunya, per la seva banda, Antonio Carmona, ha assegurat que ja s'ha restablar la normalitat i n'ha fet una valoració. En línies generals està prestand una oferta habitual. En algunes zones, com l'R1, circulant via única, la qual cosa hem limitat l'oferta a dos trens hora i sentit. A l'R4, entre l'Hospitalet i Martorell, un arbre també obliga circulant via única entre Molins i Martorell. Hi ha una oferta de dos trens hora sentit.
I al llarg del dia també s'està treballant a les actuacions a la via que permetin recuperar aquesta doble circulació, doble via entre Badalona i Montgrat, que és a la part afectada. I anem a veure ara com viuen els usuaris d'aquesta nova jornada. Conectem ara amb l'estació del Prat. Allà hi tenim el nostre company, en Lluís Rodríguez. Lluís, respira avui tranquil·litat. Bon dia.
Què tal, bon dia? Doncs sí, una mica de tranquil·litat i més lleugeresa per part de les persones usuàries. A hores d'ara circulen una mitjana de dos de cada tres trens de les línies R2, si bé alguns trens que habitualment no tenen parada aquí al Prat i altres estacions, sí que s'estan aturant de forma excepcional en totes. Ara, com ara, el servei podríem dir que funciona gairebé de forma normal i això inclou també alguns retards, tant com reconeixen també les mateixes persones usuàries.
He vist que començaven a funcionar aquí a l'aplicació aquesta de DIF i a veure com va tot. Espero que ve. I avui el tren ha funcionat bé, o sigui, com sempre. Ha fet els seus minuts tard i tot, però bé. I en teoria ha complert perquè a la web de la Generalitat de Rodalies hi ficava que estava en servei, per tant avui ve.
Talmateix, aquests primers trens van força buits. Durant les darreres 48 hores que no hi ha hagut servei, les persones usuaris d'aquí del Prat, bàsicament, s'han buscat la vida amb mitjans alternatius, com la línia 9 del metro, l'autobus, però també el cotxe compartit. Gràcies, Lluís. Estarem pendents. Bon dia. Bon dia.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'una dona i a la tarda a l'Hospitalet de Llobregat cap a l'estat el cos policial va rebre l'avís d'una discussió a l'interior d'un local en arribari. Els agents van localitzar el cos sense vida de la dona amb signes de violència. Els fets s'estan investigant per tal de determinar les causes de la mort i el cas es troba sota secret de sumari. I pel que fa al temps avui jornada majoritàriament assolellada, tot i que tindrem alguns possibles arruixats en zones del Pirineu i Prepirineu i també a l'oest del país.
Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Aquesta tarda a les 7 a la llibreria Cent Vides hi ha un recital de poemes. Poemes de guerra i por, un cant a la pau, amb Jordi Roig i Mònica Mas. Una lectura dramatitzada d'obres de diversos autors i autores que reflexionen sobre els conflictes bèl·lics. Avui a les 7 a la llibreria que està al carrer Verdaguer 98.
Aquesta tarda hi ha Cinefòrum per Palestina, Molins amb Palestina, dos quarts de vuit del vespre, local de la 13 a la carretera. Es projectaran dos documentals, Filles de l'anagma i Tenim dret a viure de forma segura. I després hi haurà una xerrada amb Xat Juma, que és el protagonista d'un dels dos documentals. Avui a la 13 a l'Avinguda València, 84, a dos quarts de vuit.
I aquest vespre es fa el pregó inaugural de la Fira de la Candelera, a les vuit, al Teatre del Foment, amb el pregoner, que enguany és el presentador i actor de doblatge i establert a Molins de Rei des de fa anys, Jordi Hurtado. A les vuit, al Foment, entrada lliure. Un pregó que podreu escoltar també en directe per Ràdio Molins de Rei.
i la pel·lícula Nouvelle Vague, que és la proposta del Cine Club per demà dissabte a la tarda. És una pel·lícula del director Richard Linklater que parla del moviment cinematogràfic francès conegut com a Nouvelle Vague i la pel·lícula explica com es va fer
el film Al final de l'escapada de l'any 59 de Jean-Luc Godard. Va rebre la pel·lícula La conxa de la Festival de Sant Sebastià l'any passat, de Nouvelle Vague, que podrà veure demà a les 7 al Teatre de la Penny. Les entrades anticipades a Intràpolis o a la taquilla del teatre.
I també demà dissabte, a dos quarts de set, s'inaugura l'exposició a Pagès, a Can en Matllé. Una mostra que es podrà veure fins al 22 de febrer. L'exposició té peces de cal gener de Tòlics i forma part de la programació d'aquesta 175a Fira de la Candelera. Inauguració demà, a dos quarts de set de la tarda, a Can en Matllé.
Acabarem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui és la farmàcia Oriol, que està al carrer Santiago Rossinyol, 8-10. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
Ni massa clàssic, ni massa modern. A vegades el secret està en l'equilibri. El Col·legi Virulai de Molins té un model pedagògic basat en l'equilibri de l'ensenyament tradicional i les corrents més innovadores. Creiem que per ajudar els alumnes a afrontar els reptes del futur són molt importants els valors de l'esforç i el treball constant que els doten de coneixements sòlids. I també creiem en l'aprenentatge significatiu i vivencial, la integració de la tecnologia.
Es tracta d'un procés centrat en fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'interès per aprendre, construint un futur ple de coneixements. Virolai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns. Els divendres, faves tendres. Música a la carta. Gloria, alzas en el aire. Pongo una ola. Día que me quiere, quiera. Debemos separarnos, no me preguntes qué.
Demana la teva cançó. Els divendres fa bestendres. Te la busca, te la troba i te la posa. Els divendres fa bestendres amb Judit Carrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis.
Què passaria si respiressis només una vegada? Que al cap de pocs minuts tindries nàusees. Després sentiries un dolor fort al pit. L'oxigen deixaria d'arribar-te als teixits i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències.
Necessitem que tornis a donar sang com tu necessites tornar a respirar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también. Però Stereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial.
Estereopop amb Christian Bela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra 91.2 La cançó del dia amb Sandra Tangerina.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit. Bona nit.
Show me now Cause when I take it to the floor
Fins demà!
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertulia del bon dia i bona hora d'aquest divendres 23 de gener. La compartim amb el Miquel Canut. Hola, Miquel. Bon dia. Bon dia. Miquel Casas, bon dia. Bon dia, què tal? Bon dia, Miquel Vinyas. Molt bon dia. Bon dia, Miquel Païssa. Bon dia, bona hora. Bon dia, Miquel Díaz. Molt bon dia. Bon dia, Miquel Vallès. Bon dia, família.
Què passa? Què passa? Què passa? Perdona, Canut. Què ha passat ara? Jo he dit, sempre dic família, perquè els de la ràdio són com una família. I els altres no els són. No, no, els de la ràdio, tots els que ens escolten, tots són de família. Són els oients, som de família, Canut. Que ho sepes. Formem una família maca.
Els de la muntanya, aquella del Pirineu, que van acabar tiros, també eren família. Ah, per aquí. El Tor. També, també. També eren de família. El Pirineu com van acabar. I dic que no volia parlar, però el president de DIF també és familiar. No volia parlar de DIF. Acabes de dir-me, Casas, acabes de dir-me que no parlem dels tanks. Exacte. Jo dic parlaré de les autopistes.
I no cal que parlem també perquè les dues estan tallades. O sigui que si van per un cantó com si van per un altre, que vagin per un altre camí. El topís també sent que no agafa. Jo realment penso que és... Veient la gent... Hi ha gent que... Com ho explicaria? Em sento tan feliç d'haver pogut treballar i no perdre 3 hores cada dia. Perquè anar a treballar, anar a treballar... I una hora i mitja suposo que la gent es deu mentalitzar, no? Sigui amb transport públic, sigui amb transport privat.
Només vull comentar una cosa, després ja parleu. M'ha fet molta il·lusió, moltíssima il·lusió ara venint pel Terraple, a l'entrada a les escoles d'Alfons 13, amb el Rocketman d'Elton John, a un volum considerable, que fins i tot a l'arribada de ràdio encara el sentia, i dic, ostres, fa 60 anys, escoltàvem el cara al sol.
O sigui, que algú, algú, algú hem guanyat. Algo hem guanyat. Doncs ho vam deixar entrar a l'escola, escoltar el rock band del Don John, que és, perdó, un himne de la música, que el car al sol, que és un altre himne, però diferent. Estàs segur que això era el col·legi? Era un periodista del mercat que tenia allà...
Perquè hi ha molta gent... Ah, no, a l'entrada i a sortir... A l'entrada i a sortir... Posen cançons. Avui vull felicitar la persona que s'ha creat de posar una gran cançó, que és el Rocketman d'Elton John. Que ara passi, el felicites i... Jo passaré després i diré que posin muntanyes nevades i que tenim una mica d'amor a la pàtria, que això no pot ser.
Però us sembla bé, no?, que començar les classes amb música està molt bé. Sí, i tant. Aixeca els ànims. I amb bona música. I amb bona música. Hi ha molt bona música que no ha de ser rock ni ha de ser... No, el Rocketman, encara que estigui Rocketman, no és un rock.
És una balada, Rocketman. Encara que estigui en Rocketman, ja està. Ja som d'aquí el mestre de la sala de president. Hi ha un tipus de música que és molt agradable. Per exemple, una gran cançó per entrar a l'escola també seria el meu avi. Ja hi tornem. Jo avui he tornat. Bona també. Hi ha moltes cançons bones. No les acabarem.
Jo el Freddie Mercury amb samarreta de... La samarreta, que això seria... M'imagino jo el dia punt de vendre's al matí amb el Wancho Bufri i el Miquel Vallès amb samarreta. Haurem d'esperar a l'estiu, perquè ara porto... Fem vosaltres cap a classe. No posaran música que fan vacances.
Fins al maig, juny, no? Acabarà el juny, no? A veure, aquest temps vam tenir música bona fins que va venir el reguetón. Em pensava que ja és a l'On Disco. Això sí que és música, com demana. El reguetón no. No entrem en aquest terreny. Per cert que...
que canvien de... De registre. Ara venim cap a la ràdio. Què ha passat? Passant per la plaça de la Llibertat, m'he trobat amb la companyia del senyor Vinyes. Sí. I hem vist, hem fet una observació, que el paisatge de Molins de Rei ha canviat.
I per què ha canviat? Perquè ja estan muntant els estants. Van començar ahir, jo diria. O abans d'ahir, no ho sé. Abans d'ahir vam començar a fer això dels vins. I ahir vam muntar els estants de la part de dalt. I quan veieu aquest muntatge que...
Això ja... Com us quedeu? Alguna cosa. Però ara hi feu una setmana falta. Sí, avui? Sí, però jo que havia treballat amb aquests temes, si no ho prepares... Amb quins temes, sisplau? De muntar fires.
Si no treballes una setmana abans, t'exposes que potser venen 3 o 4 dies, com ha passat ara, que plou cada dia, i la pobra gent que ho fa, no arriba temps perquè no hi ha temps. En canvi, si ho muntes 10 dies abans, pot ploure algun dia, però no pot ploure 10 dies. Això també.
Llavors els hi queden els dos últims o tres pel client muntar el seu interior de l'estany. I després una altra cosa, que jo no sé si ara era per la fira o era una altra història, que van ve un estany que van boar. Bé, però això ja fa temps i per unes... Normalment pesen la tarima de fus de pesa
I aguanta, diguéssim, l'estructura. Si fa un vent sobrenatural... El vent sobrenatural va molt a molts estats. Però el muntatge de les fires, sempre, al final, sempre manca alguna cosa. L'últim dia sempre és el de córrer cuita i allà em falta... Ostres, si m'he descuitat, això va bé i ja...
Bé, això ens ho passava amb totes les fires que jo anava a muntar també per tot arreu del món, no solament aquí, inclús als del Japó, que ja han muntat fires, havien muntat les màquines, i sempre a l'últim hora, a l'últim dia, sempre faltava algú d'acord.
Jo recordo quan era regidor i anàvem a inaugurar la fira, que a vegades ens havíem de parar, perquè estaven acabant l'estat del davant. La teníem una mica perquè acabés de clavar. I nosaltres també, la grua, perquè aquella grua la feien servir 3 o 4 estats de veïns, i havies d'esperar, i jo anava emprenyant l'una amb l'altra. Uns nervis terribles. Quan fas una fira així, i nosaltres muntàvem, mira, fires internacionals amb...
maquinària de molts països, i era terrible. Era terrible perquè venien muntadors, hi havia un muntador francès, l'altre inglès, l'altre venia l'alemany, l'altre l'italià, el japonès, i tots, cada un de la seva manera, escolta, em falta això, em falta aquí l'aire comprimint, no m'arriba, ara jo no tinc aigua, ara la corrent m'hauria per provar.
la pintura aquesta que no s'ha fet. D'això vam fer una funció a la carnavalada de la peli dels anys 70, Pla, Montner, Roc i companyia, i explicava una mica aquesta història de la construcció d'una casa, de no sé què, i el rotllo... Jo és que no puc fer el taladro fins que ara un posi no sé què, i si no tinc la corrent... Era molt divertit.
Per això és molt important coordinar, però sempre passen coses, el que deia el paisa, sobretot aquí passa els divendres, els divendres a la tarda de fira, que és quan els firares acaben de muntar. No, però ara sí que no cura el migdia, eh? A les 3. A les 3, sí.
Bé, però s'inaugura oficialment la fira avui, a les 8 del vespre, al Teatre del Foment. Ho teniu clar, això de les 8? Sí, sí, sí. El Miqueló hi anirà. El Miqueló hi anirà, això és important. Es fa per ràdio, oi? Sí, senyor. Amics, oients, si aneu al Foment veureu el Miqueló, Miquel Vallès, saludeu-lo, sisplau. Sí, sí, per favor, ara que no es desmadrin. El reconeixereu perquè vam una semana d'imperi. Correcte.
No, però jo des d'aquí la veig. Porto una samarreta en falfada. En falfada la porto. En falfada. Aquestes més... I de màniga llarga. I de màniga llarga. I porto una paperina perquè li tirin xapes. Això sí. Si hi ha algú que tingui una pota... Què volies dir del pregó? Estàvem per una samarreta que feia fred. Avui, quan jo he agafat la ràdio... Ai, la ràdio. El primer que he vist...
sensació en tècnica, menys... Ai, 4 grados. Són 15 més del que van suportar els tallers del Barça. Ah, doncs sí. 15 més. Que no van quedar congelats a mi, va. Bé, però Jordi Hurtado, que hem dit que cases, doncs, sou 4 anys. Jo crec, si no som del mateix any, ens portem un any. 5,7.
És del 57. Vam compartir... Vam compartir ball. Que estrany. Sempre ha de sortir amb uns... Només hem compartit el que hem compartit amb Jordi Hurtado i jo, trobar-nos poc a re i saludar-nos perquè ens coneixem i coincidim amb una discoteca. Claríssim. Si hi hagués sigut amb una biblioteca o amb una església també ho diries, però no ho recordo.
No, no tinc l'imatge. Seria molt difícil trobar-te a tu en una biblioteca. Em sembla que un dia vaig anar-hi. Una mica la sensació que un dia vaig anar a una biblioteca i no sabia bé què vaig anar a fer. Em devia equivocar. Vaig pensar que posava discoteca i no.
T'imagino molts llibres. Quina casualitat de la vida que tu te'l trobes en una discoteca. I jo me'l trobo al dentista. Mira com mira el d'allò. Me'l trobo dintre el dentista. A veure, no desvalem tampoc moltes coses. De veritat que sí, que me'l vaig trobar i veig, hòstia, ens coneixíem que tal i qual, no? I diu, sí, vinc per la meva mare. I vam estar un bon rato xerrant. O sigui que mira quina casualitat que tu te'l trobes en un lloc. Jo és més greu.
Jo la primera vegada que he coincidit amb ell va ser l'enterro del Jordi Hurtado. Esclar. Sí, sí, que es deia el mateix. Explica-ho què va passar. I això és bo. No, senzillament això, el marit de l'Antònia deia Jordi Hurtado, doncs, en la seva vella, i vaig coincidir amb ell en aquell moment. Recordo que després...
No sé amb qui li vaig comentar. Dic, sí, vinc de la vella del Jordi Hurtado. Diu, el de la tele s'ha mort? No, no, un altre Jordi Hurtado. A mi em comentava la seva dona, l'Antònia Hurtado. No, l'Antònia Granados. L'alcaldessa de Sant Bartolomé. Em deia que el dia que es va morir el Jordi, que és des de Jordi Hurtado García com l'altre, també es mala llet,
Els dos conoms iguals, que en el tanatori es veu que estava el lletreret allà a la porta, que deia Jordi Hurtada García. Torres, eh? Torres. Els dos allà es deien igual, i que estava el Jordi Hurtada, l'immortal, de penjat en el lletrero.
i que algú li va dir, per favor, aparta't d'aquí, que com et facin una foto, i és veritat, serà un gatxondeo, perquè clar, veus l'home allà, i el llitren-ho fora, i dius, no, això m'ho deia la mateixa Antonia, eh. Sí, aquesta és l'anecdota que avui has dit. No, no, jo pensava que m'anava a dir ell. No, no, aquesta no la... Me la va explicar amb Antonia, a mi, vull dir que no. No la tenien controlada. Bueno, total, que avui... Avui a les 8. Avui a les 8, o sigui. Jo havia sentit aquest matí per aquí, per... Jo té una veu maca, aquest xicot, eh.
Jo no havia sortit mai per la TV. És la seva eina de treball. I han dit que era doblador. Actor de doblatge. Pensava que només era de fer el programa aquest de fa 40 anys. Va doblar-ho durant un temps a l'Epi. I després diverses intervencions de dibuixos animats. Altres artistes. Altres artistes, sí, sí. De silla. Sobretot més cap als principis. En aquest poble tenim bastanta gent bona amb això del doblatge, eh?
Què et sembla? Bé, bé, bé. Ja m'agradaria tenir una veu d'aquestes. Algun personatge de l'oeste? No, un personatge de xiste. Però no, ja no, aquesta edat ja no. Bé, si no podeu anar al Foment el podeu escoltar per la ràdio a les 8.
que s'ha avançat, que ja sabeu que habitualment era a les 9. Millor, eh? Millor, no? Sí, clar, millor. A les 8 és millor, jo crec. En Ponta, aquí, ho vas allà, i després sopes. I del contrari, ja sabeu vosaltres, que sempre deia jo que tenia de sopar abans, perquè...
Perquè a tu et preocupa molt això del sopar, eh? Sí, acabava molt tard, acabava a dos quarts d'onze, tres quarts d'onze, i molta gent ja està a dormir. Es nota que... Es nota que esteu jubilats tots. Estem. Estem, estem. Perquè a les vuit hi ha molta gent que encara treballa. Això també és veritat.
Sí, encara. O està tornant cap a casa de postre a treballar. Oh, sí. Si és que arriba bé... N'hi ha que no hem treballat mai. I n'hi ha que no hem treballat mai. Ja hi tornem. És la gran sort de poder haver amassat una fortuna increïble sense haver treballat mai. Jo quan treballava, i tu no treballaves, tu anaves a la feina. Exactament, exactament.
No hi tornem perquè ja ho hem explicat. És trista tenir una persona a costat teu, Torre Collons, és trista tenir aquí la taula. És el president del meu club de fans del programa de la penis. Posa'm a costat. Això és l'únic que m'agrada. Almenys hi ha alguna cosa. A mi, en canvi, m'agrada tot.
Hola! Jo m'estic acostant a tu. Mira, em vaig quedar dient... No, no, no m'arrampis més. Per allò de quin bon árbol, no? Si arriba, bona sorra. Sí, a veure si pillo alguna cosa. Serà l'edició de la Fira, que segurament serà la darrera, amb la fesonomia que la tenim fins ara, a la Plaça de la Llibertat, perquè començaran les obres dels pisos, que s'hi faran, i per tant, la Fira de Vins es traslladarà.
Suposem que l'any que ve. Sí, sí, ja començaran. És que, per cert, un que fa un instant, un cavista em va preguntar... Un cavista. Sí, un cavista. Puc dir el nom, si pugueu. Sisplau. Coscó Berga. Coscó Berga. Coscó Berga, d'aquí d'ala. Que no és d'albergada? Que no és d'albergada. És d'aquí d'albergada. Sí, és d'aquí d'albergada. Que vull dir que em van preguntar si era el mateix posto i vaig dir que sí. Aquest any sí. Aquest any sí.
Aquest any tot igual. Ja buscaran un altre lloc, home. També quan es va canviar l'un dels menjars que van aparar allà baix a la granja, al principi van dir, ui, no hi haurà ningú... I està ple i funciona perfecte de meravella. Vull dir que
Segur, segur. Sí, sí. Bé, teniu ganes, ja que arribi, doncs, la fira o no? Sí. La meva fira... Ja no és la que era, perquè, clar, ja no estaràs tot al cap de setmana. Però, vull dir, la fira aquesta jo la coneixo des de molt, molt, molt... Sí, la coneixes de molt petit, eh? Sí, sí.
Ho confirmes, eh? Tots els que som d'aquí volins darrere i la coneixem des de petit. Sense passar-se cap dels quatre o cinc, sense passar-se que us ha d'on no fet cap estant. A veure, a veure.
No, no, no. Un moment. Jo dos vaig fer. Va bé un moment que feia dos. I això que deia abans vosaltres, que és una miqueta fotut, perquè sempre et trobes que falta això, que falta allò, que falta allò. Dos a l'hora?
Sí, tenia... Ara m'has picat molt, Fredy. No, tu ja ho sé. El primer any 1980, la meva primera fila l'any 81, a la zona del carrer Mercat anaven els motocultors. Sí, sí. A l'espai de davant del disco del carrer Mercat hi havia motocultors d'aquests i em van dir que allà no podia muntar l'estat, no? Vale, vale.
I em van posar a costat de les escaletes que pujan cap a la barra aquesta, i vaig tenir que tirar un cable des del carrer Mercat, passant-lo per una segon per poder muntar un estant. Els altres anys ja m'ho van solucionar i tal. Vull dir que... Des de les motocultors cap avall, què hi havia? Cotxes? Jo, com que no m'estan... Estàs parlant d'uns anys que som... Aquest va ser el 81, exactament. Hi havia cotxes, doncs.
I per tant tu estaves a la plaça del mercat. És possible, és molt possible. A la plaça del mercat, evidentment, l'Avella. Sí, sí, sí. L'Avella. És el primer any. Vaig muntar la paraula a les 7 del dematí, que és l'hora dels planters, i vaig fer-te el primer caseta a les 10.
Fodria una rasca. Això també... Jo he de dir que durant molts anys vaig estar treballant els dies anteriors, però que com a expositor només un any vaig fer un petit estant de fotografies per intentar vendre'n alguna i tal.
Però no de la construcció, sinó de la teva afició de la foto. Però ho vaig passar tan malament, tant, perquè va ser el que diu ell, un fred exrejat, estar allà de les 8 de matí a les 8 o les 9 de la nit, perquè clar, no pots deixar-ho tot sol, i anar allà un bocata perquè tens que estar allà... Els estanys aquests oberts.
Va acabar aquell any i va dir que em quiera una foto que venga mi casa. No, no, no, que sí que tens tota la roda del món. Els estants aquests que estan oberts fan molt de fet. En canvi els estants que estan tancats, que ja deien que no, però molta gent a sota mà posaven com el factor petitet perquè si no... Si vi no es podia, eh? Si pagaves una miqueta més
podies posar donar el més corrent i podies posar el calefactor. És que si no ho passes molt malament, d'aquí ho tenen parets generals. Però ell amb els cotxes, jo recordo que estaves tancadet. Jo amb les fotos era un senador d'aquest que vi diuen. Un senador? Sí, allò que vi diuen un senador. Això és el senador. Ell és senador Messe.
No, però un senador d'aquests que fotia un fred de veritat. I quan fèiem els estants de la ràdio, o què? Sí. Quan fèiem els estants de la ràdio, que hi havia un que anava amb gorro de rus. Sí, però això no era per la fira. No, no. Això era per la... Per la festa major. Vaig portar dos gorros russos que ja va fotit o que la portaré... I ja no es fotim de fred? Divendres que ja la portaré. Eh?
que hi havia en Pal Descansi el Miquel Oliver i un servidor amb els dos gorros russos que per cert ens van anar de conya perquè porta això de les orelles i tot i ens van anar de conya i encara aquell senyor que també ens portava el cafè
Jo no me'n recordo com se diu. No, ell no hi era. No, hi havia el Miquel. Encara hi havia l'Hormat Ló. Com se deia aquest senyor que ens va portar el cafè? No la liem ara. Tòlio, Tòlio, Tòlio, va. No t'ho conèix. Ves rumiant, ves rumiant. Jo també, 3-4 edicions, vaig estar responsable de gestionar l'estand...
d'una entitat, en aquest cas d'un partit polític. Sí. I, bueno, vas fer la gestió a expogestió, tal, me'n recordo, i, bueno, molt bé, molt bé, va ser una experiència. I també vas participar a la fira, d'alguna manera, quan feien el concurs de cartells. Ah, també. Que es va presentar... Ah, vas presentar com a autor. Sí, sí, dos edicions.
va ser maco va ser jo un curs de cartes me'n recordo que va ser jurat no me'n recordaré tu has jurat un moment un moment no sé quin any que ho van fer el canvi d'arrasant
Aquell restaurant que hi ha... Cal Robert. Allà dintre vam fer el d'això dels cartells. Imagina tu els anys que deu fer. Jo vaig ser també llorat dos anys quan vaig fer l'exposició del concurs de cartells allà a la sala Polivalent de Mercat.
També, sí. I bé, va ser una experiència. Anaven eliminant fins que quedaven tres i aleshores decidien que el cartell era el... I ara aquell partit polític que dius que havies ajudat... Ara que fan diccionaris, no? Ara fan diccionaris. Sí, el partit polític aquell ja no hi és. Ja no hi és, ja no hi és. No hi és, eh? Ja no hi és.
Ara ha evolucionat amb la seva marca, diguem. Bueno, quan jo era... Ara van tots julis. Diguéssim que era un partit molt potent. Sí, sí. Home, els partits polítics és una paradora, la Fira, vull dir que... Sí, clar. Que també hi volen ser la majoria. No sé per què, però... No sabem per què.
Entre altres coses, perquè l'any que ve ja tenim un altre cop eleccions municipals, eh? L'any que ve ja, eh? 2027. Ja toca, ja. Ja toca, tu. Ah, tu, Païssa, aviat tens les eleccions del març. Ah, sí? No sé si el Laporta et va consultar... Va consultar-ho a la porta, senyor Païssa, perquè avui... Païssa, què et sembla? Fem aquest dia o no fem? Si tira endavant, què ho farem així? Va bé.
A 15 de març, eh? La data de les eleccions al camp de... Ai, al camp. A l'entitat. Sí. És la més d'hora que podia ser, diguem. Sí. Dins del termini, doncs... Sí, perquè em penso que abans al mig hi ha una assemblea de socis. Abans de...
De les votacions? Penso que hi ha una assemblea. Bé. Bueno, ja som Ferran. Heu dit que no voleu parlar res de trens, eh? No, però podem parlar de... Tancem la carpeta. Això de trens... La Renfe no ha anat mai bé. Aquest seria el que hi va. Discrepo. Discrepo. Ja va bé, és una tertulia. No, no, va haver-hi una temporada curta... Curta, que va anar bastant...
Renfe tenia una presidenta, encara no hi havia Renfe i Edif, era tot Renfe, tenia una presidenta. Mercè Sala. I la Renfe anava bé. Però sí, sí, jo també. Anava bé. Jo he agafat el tren molts anys. Però va durar molt poc, eh? De quins anys parles, aproximadament?
O és dels anys 80, finals dels 80. Hi ha hagut temporades, però a veure, no es fa manteniment. És que el problema d'aquestes coses, d'aquestes eines, la maquinària, és el manteniment. Si tu fas un bon manteniment, aquelles màquines o l'estructura, el que sigui, dura. I si veus que hi ha un desgast, el que sigui, canvio. Clar, això té un cost.
és un cos monetari, que vol dir que s'ha de preveure aquestes coses. Les màquines tenen un manteniment, i els cotxes, tu saps tu, necessites un manteniment. Hi ha unes peces que es trenquen, que es fan molt bé. Se n'anarà canviant amb mica en mica. Abans que vagi una desgràcia, s'han de canviar.
I el lobby, i tot això. I aquests, els japonesos, amb això ho tenen molt clar. Perquè són caps quadrats, més que els alemanys, perquè els alemanys són caps quadrats. Nosaltres vam vendre uns talers a la colònia Valls, a Valls de Torruella. Torruella de Montgrí? Torruella, no. A la Valls de Torruella, que és després de Súria. Ah, d'acord. Bé, bé, bé. A Pelà, abans d'arribar a Pelà.
Allà vam posar uns 25, crec que eren 25 o 30 talers japonesos de la Toyota. I a la fulla de manteniment, llavors allò era el director tècnic de l'empresa, i ens posava aquestes peces, una peça concreta del taler, a les 10 o 15 mil hores s'ha de canviar, però estricte, s'ha de canviar. Estigui com estigui. S'ha de canviar.
Bueno, m'arriba la notificació de la Toyota, tenim les 25 o 30 peces a punt perquè el client pagui i les enviarem. Jo vaig cap allà a la colònia Valls i dic, mira, hi ha aquestes peces a punt. Aquestes peces estan perfectes, no hi ha ni un desgast ni res, no hem de fer cap gasto ara.
No, no, escolta, quan se faci molt bé ja les canviarem. Pensa que quan aquests et diuen que s'han de canviar és que pot ser que després tinguis un problema més greu. No, no, tu, tira, jo, això, bueno, em vaig tornar amb el pedido cap a casa.
Al cap de tres mesos comencen a saltar les peces, a trencar-se totes les peces. No els desgastaven, sinó que es trencaven. O sigui que era un desgast físic de la peça, del mateix material. Es anaven trencant. I llavors vam haver de córrer. Per cert, aquí a la colònia Valls, no ho sabeu, que hi va haver de director el Besora, el pare del...
El pare del futbolista del Barça va ser director d'aquesta colònia i jo l'any 65 vaig anar a muntar unes màquines i feia poc que l'havien assassinat. Conyo. Van matar el pare del Besora, era director d'aquella fàbrica, i va acomiadar un treballador. Aquell treballador es va emprenyar, va anar a casa seva, va agafar una escopeta de caça, va anar cap allà, li va fotre un tiro. Pam.
Ràpid agafar l'ambulància, perquè això està després de Súria, i el havien de portar a l'hospital a Manresa. Aquest treballador va veure que el havia ferit,
agafa la moto amb l'escopeta i se'n va cap a l'hospital i quan arriba l'ambulància i baixa de la camilla malvasora li fot l'altre tiro i el maca. Hi ha gent que està molt malalta. Era un treballador que estava desesperat perquè el va fotre al carrer i tenia dos fills petits i allà, si no treballes a la fàbrica, no vas treballar enlloc, en una colònia d'aquestes. I ja està, se li van al cap.
El pare del futbolista del Barça, el Besora. Besora Cubala, Moreno Manchor. Sí, cançó del Serrat. Això de tot ha arribat perquè les peces s'han d'anar canviant i el manteniment s'ha de fer. Les peces s'han de canviar el manteniment. I això si les catenòries es canviessin com s'han de canviar, si es revisessin els trencs, tot aniria, tot perfecte. Al Japó tenen trenc bala cada 10 minuts o cada quart d'hora, un rere l'altre.
Sí, però també tenen un manteniment. I tenen un manteniment, això. I el cost del bitllet és quatre vegades més del cost que paguem nosaltres aquí, eh? Cuidar-ho. Això ve donat també, perquè això ja ho saben, segur, eh? Això ve per la falta d'inversió, eh? Inversió, exacte. Hi ha un dinar que estava amb uns col·legues, em comentaven, no sé si és cert o no és cert, però m'ho crec, que el retard que hi ha de tots els trens de Japó junts
l'any és un segon, perdó, un minut. Sí, sí. Un minut sumant tots els trens. Pot ser, pot ser. De fet, els meus sogres, als 25 anys de casats, que això ja fa uns quants dies, van estar a Japó, parlo d'uns, potser 30 o 40 anys que van fer aquest viatge, i del que van arribar més impressionències d'això, del tema dels trens. Aquí estàs acostumat que arriba un tren i...
abans no entres a sortir allà, hi ha un mercat, aquí també ho tenim els metros, que hi ha un mercat on parla la porta, i allà, amb res, la gent sortia, entrava una cosa... El bitllet ja et diu el punt on t'has de posar.
El número que et toca. Et parlo de l'any 80 i escaig, això no era. Però ja eren endreçats. Ja eren endreçats. Era, ja. És a dir, una... Dintre, diguéssim, de les excursions que fèiem preparades, una és anar a veure el metro de Tòquio, com una cosa excepcional per a la gent que no ho mantenem.
Però mira, fa uns mesos es va espallar la barrera de pagar una autopista de pedatge del Japó. I la gent va passar sense... van obrir per poder passar, no? Doncs al cap d'una setmana el 80% de la gent... L'havia pagat, no? L'havia passat, va pagar. Aquí a Espanya... No, no, no. El Vallès estaria... No, no, jo aquest dia no vaig passar. Jo no hi era. Jo no hi era, sí, sí. Allà són diferents. És molt diferent, sí.
A la C32 sí que han aixecat barreres aquests dies. I no sé si han aixecat la C32 i prou, perquè després també es paga cap allà que el va fer i més amunt, i són capaços d'allà cobrar-te. Perquè com que un cop passes el túnel pots anar cap a Viva Franca i cap a Igualada gratis, deuen dir que tira cap allà, que pagui, perquè em sembla que només han aixecat... Però la gent que no sàpiga on estava a la C32... Molt bé, atenció. Espera en carrer. Exacte.
Castella fa els sitjars. Jo crec que sí, que van obrir, eh? No, no, van obrir, segur. Segur van obrir perquè els túneles els han d'obrir per poder passar, però més amunt és voluntari. Aula d'extensió universitària i els mites i el llegat dels grecs, vaja.
amb l'Eulàlia Vintró, que molts de vosaltres coneixereu pel seu passat polític, però que és filòloga, llicenciada en filologia grega, per tant, expert en la matèria. Jo voldria dir que ahir m'ho vaig pensar una mica, només més curt, però bueno. A veure, no, aquesta senyora és molt llesta, és intel·ligent de tot, segurament és la persona més preparada que hem tingut mai amb el seu tema, amb el seu tema aquest concret dels grecs,
Però, per la meva manera de veure, jo no la voldria com a professora meva. Per què? Perquè a mi m'agrada que la gent, quan explica una cosa, vi sorti del cor. O sigui, explica alguna cosa amb sentiment, amb energia, amb no sé què. I aquesta senyora, educada i tot molt bé, però ho anava llegint tot, perfectament llegint. Abans va prometre 45 minuts de xarba, que és el que li havien contractat, em va trigar 29...
O sigui, com que llegia amb una mica més de pressa de compte, se li va acabar el tema aviat. El tema era interessant, però és que fan 29 minuts, és que és el que dura una estoneja de... Totalment d'acord. Totalment d'acord, perquè... Ja ho vas comentar una altra vegada, perquè una...
Aquesta senyora nominava molt bé la seva matèria, però una cosa és explicar i una cosa molt diferent és transmetre. Ja ho vas dir una altra vegada que el bon mestre, el bon professor, el que ha de dir és transmetre.
perquè els que l'escolta senti aquesta terribitat. I li faltava passió. A veure, jo agafo aquells fobis que portava ella, els hi dono a Ana Boriol, o a Ana Bortado, els hi va amb una persona amb bona veu, li dones aquells fobis i te'ls llegeix, i els fa igual o millor que ella, i no cal fer una catedràtica de grec i tal, no?
Aleshores, a mi m'agrada quan algú improvisa i diu alguna cosa, i no sé, sembla que sigui més a més, però és que era molt llegir, llegir, llegir, llegir, inclús com que és gran, hi havia algun trosset que se'm va anar, se'm va anar bolla, i ho vas dir dues vegades, d'un pres de trossos, eh, ho vas notar, no? I dius, home...
ja que ho llegeixes, doncs sembla que... No ho sé. A la meva manera de veure, eh? És molt diferent. I en canvi és una dona que és política, que està 40 anys vivint de la política... Però 40 no, eh? Quasi, quasi, eh? Perquè quan jo era jovenet...
ja va entrar a Madrid va entrar al Parlament de Catalunya va entrar a l'Ajuntament de Barcelona tota la vida ha sigut catedràtica d'això de dret de grec de la Universitat de Barcelona o sigui que té taules per parlar en públic descaradament
I anava llegint, llegint. Suposo que és cosa de la veritat. Jo quan va acabar, la persona que tenia al costat meu, li vaig dir que l'he llegit. Sí. L'he llegit. És a dir, no hi havia cor, no hi havia passió. És molt diferent. És un tema que segurament domina molt...
Quan un domina un tema, l'únic que necessita és un esquema per xerrar. Un esquema, això, això i això. I allò va llegir totalment. I va llegir un sol, i si ens els envien per correu electrònic, ens n'entenarem exactament del mateix.
És molt diferent llegir que no pas explicar. És que quan algú ho explica amb sentiment, sembla que et trobes en el paper. No, no, aviam, dintre de totes les xerrades que hem tingut a l'aula i d'això, aquesta i una altra per mi...
ara veurem tot que era difícil perquè clar el tema donava molt de sí perquè pensa que aquest tema lo donava ella en un curs sencer i encara acabava i li faltava matèria per explicar clar, lo va resumir lo va comprimir en 45 minuts que no van arribar a 45 minuts era una cosa molt difícil
Jo no et dic que no sigui... Aviam, si té la capacitat de sintetitzar i escriure-ho amb uns d'això, té capacitat per saber què ha posat i amb un argumentari, amb un esquema, explicar el mateix... Que inclús ho pot fer de memòria, home. Estava llegint. Perquè, a més a més, ni ens mirava a nosaltres. Mirava els papers...
Mirava... Sí, sí. Mirava directament als folis. I una persona que si ho puguis, sí que tenies aquesta aire de parlar i de convèncer. Que és el mateix que té el Casas, que té aquesta passió que té amb el tema música i tot això. Imagina que en el Casas el poses a parlar de la visió. Llavors el compares amb el Joan Vida Seca i dius, tio, no vinguis més.
Déu-n'hi-do com van avui les fletxes. Aquest és el rei del mambo. Per tant, és molt important quan es fa una conferència o una classe de transmetre el coneixement a banda del saber que on té. I interactuar amb els... Jo em trobo estrany que una professora catedràtica de filologia grega i tot això...
que té tantes taules, no s'atreveixi a dir-ho, a parlar amb la gent, a comunicar-ho... No hi ha una catedràtica, una ex-parlamentària. Un parlamentari parlamenta. Ja porto un guió. I una ex-parlamentària a Madrid, a Barcelona, a l'Ajuntament de Barcelona, a molts llocs, vivint d'això, i bueno, en fi, igual...
Bé, ha quedat clara la valoració que hem fet. Una cosa també que volia dir, que això és petit, eh? A l'AUDA, l'últim dia no hi havia ni una cadira. I molta gent deia, home, és que ve gent que no són socis o no han pagat. I ahir vam posar un control d'accés, que va estar molt bé. I només hi havia quatre cadires buides. I de 90 persones, de 90 cadires, hi havia quatre. Com es feia aquest control d'accés? Una persona, una senyora a la porta...
que ho et demanava al carnet, tu com et dius? Miquel Casas, espera't. Jo no estic a la llista, segur. No, no, però així, en aquest plan. No hi és. El Casas va agafar una temporada molt d'anar a museus i això, i ara veig que hem baixat el ritme, potser, no? Perquè ja me'ls he acabat. Ah, clar. Ja vas interpretar el Miró i ja està. No repetiré. No repetiré.
He acabat els que em podria interessar. Sí, voldria dir una cosa important. N'hi ha tres senyores, la Conchita, la Núria i la Neus,
de Camprodon, són tres senyores de Camprodon, que segurament estan escoltant el programa ara. Ah, molt bé. Doncs salutacions. Aquestes senyores són les pesebristes que han fet el gran pesebre llegant i monumental de Camprodon, a l'església de Santa Maria. Molt bé.
que l'han fet aquest any, anteriorment ho feien amb l'estir de Sant Pere, i aquest any ho han fet allà. És un pessebre, penseu, que té 200 metres quadrats. D'unidor. Sí, que es fa des de fa més de 50 anys, que ja ve de tradició familiar, la feien els seus hàbits, els seus pares, i ara el fan les tres germanes, que ara viuen juntes, tenen una llat, les senyores,
I, bé, la senyora Neus em va explicar tot el fil per randa com feien el pesebre. Des de fa 50 anys, tot, tot, tot, tot a mà, tot, amb materials reciclats, amb materials de la vall de Comprudon, bé?
És una cosa que jo recomano veure-la perquè vas explicar el peixabre nostre que fa la família del Josep, la Sesca i el Nil, aquí a Molins d'Arre. I van parlar també de la Fira de la Candelera.
i vam parlar de Fira Candela, vam parlar de Ràdio Molins, i segurament ara... Però s'hi donem unes salutacions, no? I una abraçada ben forta, no? Una abraçada ben forta cap al Ripollès. De fet, deixeu-me posar la meva pulla. Vinga, va, a Camprodonja hi ha una discoteca. No, no. I ja no hi és. Sembla que ja es deia Antimoni.
però la gent de Camprodon, que jo conec, i aquí tinc gent coneguda de Molins de Rei, que van molt a Camprodon, i a Camprodon està el mític P3, que seria, a nivell de bar, el que aquí Molins seria el local del Celtic. O sigui, que tota la gent de Camprodon, P3, meravellós. A veure, a veure.
El meu fill va estar punxant una temporada. I vaig anar-hi, de fet, estar amb els meus col·legues, i és un lloc emblemàtic, o sigui, ja està molt bé. Hòstia, les galetes, el pont, això és fantàstic, i que em produeix una població meravellosa. Però volia parlar del P3. Com diu un amic meu, a cada qual lo suyo. A cada qual lo suyo. A mi, que m'agraden els viatges, vaig anar amb un creuer i em van donar un camarot, que era el P2, i quedava molt lletja, perquè et deies, on t'estàs? Diu, el P2.
El dies estava parlant d'aquest pessebre, d'aquestes tres senyores, que suposo que ho deuen començar a fer. Van començar a muntar-lo en novembre. I ara estaven desitjant arribar a la Candelera per poder desmuntar-lo. Desmuntar-lo, exacte. Desmuntar-lo per poder ja començar a pensar... Per parar i pensar el que faran l'any que ve. Sí, perquè seran totalment diferents.
Ajuntament de Can Prudon, 9 de gener del 2026, la discoteca P3 de Can Prudon tanca després de 50 anys d'història. Doncs rep, molt malament, perquè no em van tocar per fer la sessió final. Per convidar-me a fer tant. Però tu que toques l'Espanya, sí.
No, jo no vaig tocar-ho, vaig anar de clients. Sí, i l'antimoni, que és una beguda... L'antimoni... Què vol dir un nom d'antimoni? Antimoni és un element, no? És l'antimoni, és l'emblema NS, pot ser?
L'antimoni és un dels... De la taula pergènica. Un element de la taula pergènica. És un metall. Oi que em sembla que el símbol és NS? Pot ser que sigui NS, antimoni? Perquè el local es deia, em sembla el símbol, les dues lletres, i a sota antimoni. NS és el que posaves tu en els exàmens quan no sabies, i deia no sabe. No sabe, no contesta. No sabe, no contesta. Sí, sí, no sabe, no contesta.
Això està molt bé. Records a Camprodon. Sí, records a Camprodon i hem fet aquest... Vols que ho busquem? Home, clar, carai, home, ja en sent cas aquí amb la... Tal com sona, eh? Sí, hi ha Timoni. Mira, és un element químic de número atòmic o 51. Massa atòmica 121,75 i símbolo SB. S i deien S. Sabe. Sabe. Sabe.
S.B. Sí, sí, sí. Veus que quantes coses aprenem? Bueno, això hi ha cultura aquí. Hi ha cultura, hi ha geografia, hi ha de tot. S.B.B. de soy bueno, com tu. Normalment el que fa una xerrada i el que fa això s'ha d'interactuar amb els oients. Que han vist molts, jo precisament he anat a molts,
Hi ha moltes d'aquestes xerrades. Cuidado, hi ha gent que coneixo, eh? Que gent que no coneixo està bé o lucas perquè no anem bé, llavors. I sempre, sempre aquests hem torturat molt amb els ullens. Sempre. I això és bonic. Hi ha alguna vegada que hem fet un tema que no ha agradat així de veure-ho d'entrada i quan hem anat allà et cau la baba. O sigui, va haver-hi un que era sobre robots o te'ls recordes tu aquest...
També és molt subjectiu, això no t'ha agradat a tu i amb ell no. No, no, però vull dir-te que per exemple aquell deies puf, no? I després vas allà i et cau la baba i se t'acaba abans d'hora i t'agrada molt. Vull dir que no és que sigui un tema que hagi de ser superimportant. El tema que va tractar l'Eulàlia Ventró és un tema que pot ser interessantíssim. I tant. I que ben explicat i d'això et cau la baba.
Però és que, la veritat... Ha quedat clar. Que em doni nou el paper i me'l lletgeixo, jo. Caram. Un segon, sincera, escoltar les amigues de Camprodó. Sí, aviam, tornem a Camprodó. Entenc que a partir de l'aquest dia comencen a preparar allà el de l'any següent. Però que fan algun element nou, incorporen alguna cosa, el cagaré és diferent, o els reis van vestir...
No, van incorporant coses noves. El que passa és que aprofiten tot el material. Pensa que té 200 metres quadrats, passa de 200 metres quadrats. Té un magasin ja habilitat per guardar totes les peces, perquè tot són mòduls. Aquests mòduls, els que faran l'any que ve...
seran muntats de diferent manera perquè el pesebre sigui molt diferent. Però aprofitant els mateixos, més les peces que incorporaran. Jo, li dic a aquestes senyores, a mi m'encantan els pesebres, la cosa vull dir que tot el que és pesebres, maquetisme, tot això m'agrada molt. Que jo l'any que ve hi aniré.
Tot i que no estigui obert a la discoteca. L'únic que si em trobo alguna figureta o algun element d'algun cantant de reggaetón, perquè potser se'l va la parra i fa que el Baltasar sigui el Daddy Yankee o sigui el Maluma, ens les tindrem. A veure.
Exacte. Si hi ha requetón, els trobaràs. Si volen ser moderns, que fotin el Freddie Mercury. Exacte, que posin alguna cosa a aquesta. Però requetón, no. Només això, eh? Per favor, amigues de Camprodon, que no posem... No quegueu al parell dels requetons, sisplau. T'estàs banyant una hòstia avui, eh?
Gent de Can Perdón, 9-3-6-6-8-6-1-6-1, si hi ha alguna cosa que vulguin aclarir. Demà també s'inaugura una exposició a Can Amatller, a pagès, és un homenatge a la pagesia, però avui en parlarem també, i després també s'inaugura la setmana que ve, Pagesos contra Franco, 1974-79, la unió de pagesos i la construcció de la democràcia.
Em va sorprendre aquest període perquè d'aquest període només hi ha un any contra Franco la resta del 65 al 39 i de fet dos anys
74. Si comptem tot el 74 és un any i va morir el novembre. El 75. Perdona, eh? Estàs perdonant. I soc de lletres. Molt bé. Va morir de mort natural.
Això és el més greu en SEM. Això es podeu veure a la sala gòtica, i l'altre a pagès a la sala d'exposicions de Can Ametller. I els Premis Clic de Fotografia, que s'inaugura al local del SEM. I aniràs, vinyes? No. Per allò que vas explicar la setmana passada? No em vull trobar amb aquell senyor.
És que no el deixen entrar. Al SEM sí que et deixen entrar, però tu no vols... Al SEM no sé si m'estimen gaire, perquè una vegada vaig dir... Què vas dir? Aquí, aquí, vaig dir amb bona fe, que potser els havien donat un vocal massa maco i massa gran, i això no va sentar gaire bé, però bueno.
És la meva opinió. Correcte. El que opina, opina encara l'opini mal. Sí, sí, sí, és la teva opinió. Jo seguiré guardant. Tu la defensaràs i potser ells se'ls pot molestar. Quan fas alguna cosa veus que estan fent servir un 10-15% d'aquell esplèndid vocal que potser es podria compartir amb més gent.
Ho compartiries amb altres entitats, vols dir? Jo penso que sí. Val més tenir un niu d'entitats que no una entitat enorme que hi obrin un dia a la setmana o que sigui i que ho opinin un trosset. Recordeu que és l'opinió de Miquel Viñas? És meva, és meva. A més, has de ser muts, eh? No, no, clar, perquè tots teniu amics allà. Jo sí t'acordo amb ells. Ah, Miquel Casas també s'afegeix a la festa. Segurament hi haurà entitats culturals de la terra d'aquí que vulguin... Si totes les entitats tenen l'únic problema.
A veure, jo soc soci d'una agrupació de Cerdanyola, hi ha una espècie de casino, com si fos aquí un foment, enorme, i als sòtanos hi ha una saba per cada agrupació o club, no? I cada club té un tros, o sigui, de 20 o 25 metres quadrats. No, que no, que no. I quan volen fer una exposició, la saba d'aquelles exposicions, avui va fer servir el Miquel Casas, demà jo, i va a Taldiesa.
Molt bé, ho hem de deixar aquí, no estàs massa d'acord. Això la setmana que ve comentem. Vinga, sí, ho comentarem. I com sempre, Canut, com sempre, que tinguem tots molta salut i molta sort, Canut. Bon cap de setmana. Gràcies, bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Rodalies ha restablert de primera hora el servei a totes les línies després de dos dies d'aturada. A primera hora hi ha hagut una reunió de govern amb representants de Renfe i Adif, Mossos, Trànsit i també Protecció Civil. De fet, Sílvia Paneque, consellera de Territori, en la compareixença posterior a aquesta reunió, ha assegurat que el servei s'ha restablert amb absoluta normalitat, tot i que s'han detectat algunes incidències a l'R1 i l'R4.
i de fet en aquests moments les línies estan funcionant amb relativa normalitat. Aquest adjectiu de relativa és perquè evidentment després d'un tall de dos dies de tot el servei hi ha incidències en les freqüències, en la puntualitat, és un sistema complex el de Rodalies, la situació ha estat molt complicada i l'accident lamentable
ha causat també un impacte entre els treballadors i treballadores. Per tant, tota aquesta complexitat fa que efectivament pugui haver-hi irregularitat en les freqüències i en la puntualitat. I anem a veure com viuen els usuaris d'aquesta nova jornada. Conectem ara amb l'estació de Terrassa Est. Allà hi tenim el nostre company, el Kiko Simó. Kiko, quin ambient es respira? Bon dia.
Hola, bon dia. Doncs, com deia la consellera, normalitat dins la tònica habitual de Renfe. Aquí a Terrassa Est, les andanes van plenes com qualsevol divendres. La megafonia està anunciant retards de 30 minuts en la R4. De fet, nosaltres hem pogut parlar amb usuaris que venien de Barcelona i ens han confirmat aquest retard. Fins i tot un noi que venia de Barberà ens explicava que ha tardat una hora i mitja per venir a Terrassa, un trajecte que normalment fa en 25 minuts.
Pel que sembla, a Sabadell els han fet canviar de tren i esperar una bona estona. En definitiva, la resignació continua sent l'únic remei a la situació. Gràcies, Quico. Estarem pendents. Bon dia. Bon dia.
I en aquest sentit, el president de Junts, Carles Puigdemont, ha convocat per aquest dissabte una cimera del partit a la Catalunya Nord per abordar el col·lapse d'infrastructures que segons la formació viu el país. La trobada prevista a les 11 reunirà la direcció nacional, representants institucionals i del món municipal i estarà liderada pel mateix Puigdemont.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'una dona ahir a la tarda a l'Hospitalet de Llobregat cap a les 7. El cos policial va rebre l'avis d'una discussió a l'interior d'un local i en arribar-hi els agents van localitzar el cos sense vida de la dona amb signes de violència. Els fets s'estan investigant per tal de determinar les causes de la mort i el cas es troba sota secret d'actuacions.
I pel que fa el temps d'avui, jornada majoritàriament assolellada, amb alguns núvols, sobretot al quadrant nord-oest, que podrien deixar, inclús a la tarda, algun ruixat al Pirineu i Prepirineu. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
Saps que Omnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral, per practicar-lo un o dos cops per setmana, de tardor a principis d'estiu.
Amb el Vincles, Omnium vol arribar on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns. A prop al català a tothom. Inscriu-te al Vincles.
Demana la teva cançó. Te la busca, te la troba i te la posa. Això m'agrada, eh?
Cada divendres, de 5 de la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis. Vaig a rediscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. T'hauries de posar un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti el seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant. Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también.
Però Estereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita especial. Estereopop amb Christian Bela. Els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei.
Les 10 del matí, pràcticament ja 8 minuts, seguim en directe el Bon Dia i Bona Hora, la sintonia de Radio Molins de Rei. Estem a l'equador del programa. D'aquí una estona vindrà la Mònica Mas Rubió, amb ella fem l'Espai Fragments. La Mònica ens tria una novel·la cada dues setmanes i llavors en fem un testet. Avui completarem la novel·la Posicions, de Ricard Creus, que vam encetar tot just fa una setmana.
Després la Judit Herrera ens portarà dues dones més per fer aquest perfil biogràfic en l'espai que compartim amb ella. Cent grans dones de la història.
I ara és el moment de fer l'espai polític del dia. Preguntes ara molins. De seguida saludarem el regidor portador d'aquesta formació, que és el Ramon Sánchez. A partir de les 11 us parlarem d'aquesta exposició a pagès que s'inaugura demà a la sala d'exposicions de Can Amatllé.
En parlarem amb el Toni Moreno, que és el curador d'aquesta exposició. El Xavi García vindrà a fer l'espai Tants recordes i amb l'Ector Zacarias farem una excursió al Castell de la Popa, al Mollanès. Tot això és el que ens queda de programa fins a les 12 del migdia.
Abans, anem a escoltar la música dels Ginestà, que ens canten Amor Estacional, i de seguida tornem amb aquests continguts del programa. Ella és addicte a l'amor estacional Ella és addicte al mojito tropical Vam creuar mirades a la platja de Malgrat I malgrat hi havia onades Ens vam banyar junts al mar En els deures de lluny
Vas passando las rocas, partir todo el texto.
I va ser un gran matí, de mirar-nos, tocar-nos i riure, i a dins de l'aigua vam fer. Vam brindar pel futur, jo tenia esperances de veure't després d'un maig i un mestre. Tu te'n vas a conèixer tota Europa, jo m'ho dic. Ella és addicte a l'amor estacional, ella és addicte al meu fill.
Fins demà!
Tres minuts i arribarem a un quart d'onze del matí. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. I el que farem ara és saludar el regidor portaveu d'Ara Molins, el Ramon Sánchez, que ja el tenim aquí, a l'estudiu de Ràdio Molins de Rai, per fer l'espai del dia a nivell polític, que és Preguntes a Ara Molins. Què tal, Ramon? Bon dia i Bon Hora. Molt bon dia i Bon Hora. Molt benvinguts. Ja tocava una mica de sol en aquesta setmana.
Esperem que aquest sol es mantingui de cara al proper Cat de Setmana, que és el més important, que és la Cat de Setmana. Efectivament. Paties molt, tu, quan eres regió de Fira? Molt, molt. Trucaves a tots els meteoròlegs de confiança cada dia? Només a la Mònica. Només a la Mònica i de quan en quan.
Però sí que es pateix, clar, és que això no ho pots controlar. És que és frustrant, eh? Sí. Al final, quan veus que has estat treballant tot un any i que anuncia en pluges i que veus que tot el que has intentat lluir, doncs malauradament queda dissimulat o apagat, doncs és frustrant. I per tant, que el temps acompanyi és una alegria pel regidor de Fira importantíssima. I sobretot, i ho dic sempre també,
per la capacitat d'ingressos de l'Ajuntament. Vull dir, si realment no fa un temps bo, en alguns aspectes anem fluixos i per tant el que és el pressupost de la Fira queda tocat i llavors sí que l'Ajuntament ha de posar més diners. I en aquest sentit
que faci bon temps, és realment necessari per la supervivència també de la Fira. Bé, avui hi ha el pregó d'obertura, on també hi ha s'explicitat que es vol fer un reconeixement a tots els regidors que han tingut dedicació a aquest esdeveniment. Els regidors que han col·laborat d'una o altra manera amb la Fira de Candelera, o sigui que han portat la responsabilitat de la Candelera, no només aquells que hem estat...
des que es va inventar la organització que es va crear la regidoria de la Candelera, de la Fira, totes aquelles persones que des de la restauració de la democràcia han tingut a veure amb l'organització de la Candelera, doncs hi serem avui presents. Jo crec que és un acte maco que en el marc de la 175 edició fer aquest reconeixement a les persones que encara ens acompanyen, que encara hi són, doncs crec que és molt positiu. Malauradament,
Moltes vegades ens en recordem dels que no hi són quan ja n'hi són. I, per tant, fer reconeixement també ara, en aquests moments, crec que és important en aquest marc d'una data històrica, d'una data assenyalada, com és la 175è edició de la Fila Candelera. Que ha coincidit també, ja ha passat altres anys, però que el dimarts es va presentar als mitjans, diguem, al matí, i a la tarda es presentava al carnaval al mateix escenari, a la planta baixa de l'edifici del Molí.
Ja sabem que Fira i Carnaval moltes vegades s'assolapen i, per tant... En aquest cas, no, però vull dir que el tret de sortida ha coincidit. Van molt acompanyats i, per tant, un altre dels esdeveniments importants que s'han pogut restaurar en els darrers anys, jo crec que...
amb l'empatia i la generositat de molta part de la ciutadania de Munts de Rei que fa que el nostre carrer també agafi volada. Venim d'uns anys on la col·laboració entre l'Ajuntament i diferents entitats del municipi ha agafat una força importantíssima. Vam començar
Jo crec que amb tota la transformació i l'evolució de la fàbrica dels somnis, on vam apostar perquè fos precisament en la restauració del nou edifici del Molí, on la planta baixa tingués aquesta capacitat d'arribar a tots els infants de Molins de Rei.
i aquest va ser un element que va generar també una part important d'espesa per l'Ajuntament per tal d'adequar aquest espai per refabricar els somnis. Ara també vam treballar que el carnaval fos un carnaval potent amb uns de rei i amb tota la gent del Comitè de l'Antifàs vam poder dur a terme crec jo un carnaval que està agafant una volada increïble amb gent que treballa que també
fan exactament el mateix que es fa a la fila de Candelet. Des del dia després que s'acaba el carnaval es pren uns dies de descans perquè l'esgotament és evident en molts d'ells, però immediatament després ja comencen a treballar per veure com podrà funcionar el carnaval de l'any següent. És evident que les coses, quan es treballen amb ganes, quan es treballen de manera concreta i de manera que...
vegis al cap de l'edició següent la potència que té un esdeveniment, evidentment els resultats surten. I en aquest cas també crec que el Comitè de l'Antifàs ho està fent, una feina exemplar, excel·lent, i per tant també el nostre reconeixement en un comitè que jo crec que ha tingut la capacitat i l'empatia d'arribar a molta part dels nostres actors de Montserreí,
Els diferents entitats, diferents col·laboradors que aporten que aquest CGI Molinent hi sigui molt present. S'anunciava també que, entre altres coses, s'ha fet un documental de la 175a edició de la Fira, La Candelera en primera persona, que es presenta el dilluns, també es vol fer un llibre.
per actualitzar el volum que es va editar per la 150a edició de la Fira, que hi haurà Congrés de Fires, això també ho havíem avançat, el mes de juny, a banda d'una trobada d'agents turístics, també hi ha altres esdeveniments, i també que es vol fer una actualització de l'estudi de l'impacte econòmic que té la Fira, que això no es tocava, em sembla, des del 2012, aquest document, no?
Sí, diversos... Interessant, aquest. Jo crec que el que es pretén amb aquesta 75a edició és que no es quedi dins del marc només d'aquest cap de setmana de la fila de Candelera, sinó que aquesta edició duri fins a la 176a edició. Per tant, jo crec que hi ha elements que anirem veient durant tot l'any que faran que la fila de Candelera de la 175a edició agafi importància al llarg de l'any amb diferents esdeveniments.
Com vi deies, hi havia el suport escrit a través d'un llibre de la 150a edició, però un document gràfic que testigués tota aquesta evolució crec que no hi era. Per tant, en aquest cas s'ha fet aquest document gràfic on hem sortit molta gent del municipi, evidentment tots...
Els membres del comitè executiu de Fira s'expliquen les versions i com ha viscut cadascú de nosaltres aquesta evolució de la Fira de la Candelera. Per tant, crec que és un document que sintonitzarà molt bé el que és l'ànima actual de la Fira de la Candelera.
passat, present i futur, sobretot, i per tant crec que valia la pena fer aquest document gràfic. I aquesta redició també del volum de les 140 edicions crec que també serà una cosa important. I és evident que anirem també tenint aquesta actualització de...
de quin és l'impacte econòmic de la Fira de la Candelera, un impacte que recordem era al voltant de 7,6 milions d'euros en el còmplut de la Fira d'aquell cap de setmana i les setmanes següents.
que això tenia un impacte que volia dir que per cada euro que l'Ajuntament invertia en la Fira de Candelera tenia un retorn del voltant de 39 euros, per tant, una xifra altíssima en aquest sentit, on també actualitzava o posava sobre la taula la capacitat de gent que hi havia en la Fira de Candelera i que ens visitava a Molins de Rei, que recordem voltava entre els 300 i les 500.000 persones, per tant, jo crec que actualitzar també aquesta dada serà important,
Com tota la vida, hem d'anar fent actualitzacions de diferents escenaris que s'han produït. Crec que ara és un bon moment, aquest marc de la censura de la escena d'edició, per també poder donar aquest rendiment de com ha evolucionat la Fira i quina és la situació actual. I en aquest sentit, anar revisant allò que hem fet en anys anteriors, crec que és una notícia molt positiva. Al final ja farà 13-14 anys, precisament, que es va fer aquest estudi, per tant, és una bona edició en aquesta notícia.
per donar-li un altre sentit. Avui dèiem tret de sortida a partir de les 8 del vespre al Foment Cultural i Artístic. Amb el Jordi Hurtado com a pregoner, que ho farà molt bé, i amb un cartell de la fira, jo crec que excel·lent. Una molt bona imatge, crec que tot fa veure que aquesta serà una gran fira. Sí, com diem, el temps ens acompanya.
Per cert, parlant d'esports, que també canviem de qüestió, el Ramon havia sigut regidor d'esports, aquesta setmana hem llegit a les xarxes del Club Natal de Molins de Rei que tenen previst reobrir la piscina el 16 de febrer i l'alcalde matisava aquesta data o posava l'observació si tot va com ha d'anar i les proves surten bé.
si no hi ha cap contratemps d'última hora, doncs es preveu que la piscina olímpica torni a estar operativa el proper dilluns 16 de febrer. S'havia dit a l'entorn del 31 de gener, però al final són aquests 15 dies més de marge fins al dia 16. Jo crec que no és que siguin aquests 15 dies de marge, sinó que han hagut de solucionar entrebans. Hi ha hagut algun entrebanc, correcte. Per tant, primer de tot, felicitar la piscina perquè...
que hagin complert el termini amb aquesta empresa. Jo crec que demostra també l'aposta que va fer la piscina per tenir molt clar quina era l'empresa que havia de fer aquestes obres. Una empresa que era la millor en aquest sentit, que tenia experiència en altres piscines, que sabien que complien els terminis i que, per tant, tenien les capacitats
per dur a terme aquesta reforma de la piscina amb la seva totalitat. I això crec que cal posar un valor, perquè en algun moment també es va qüestionar des de l'Ajuntament l'import que era elevat, però l'aposta, jo crec, de la Junta Directiva de la Piscina per aquesta empresa, per tal de dir, escolta'm, han fet piscines de renom en el país i ho han solucionat totes amb èxit. No ens arrisquem, perquè ja ens vam arriscar fa uns quants anys i ens ha sortit...
el tiro per la col·lata. Per tant, anem a lo segur, anem a aquella gent que realment sap fer això, que es dedica professionalment només a aquest tema, i per tant solucionem-ho. I per tant, que en aquest sentit hagi hagut aquesta demora d'aquests 15 dies amb els entrambans que s'han trobat, amb les vacances demanant pel mig...
crec que és per felicitar el Club d'Aixem Units de Rei per com ha gestionat aquest tema. I en aquest sentit, com ve deia l'alcalde, possiblement han estat una miqueta acusarats, però jo crec que les ganes que tenen ja, com que ho veuen ja pràcticament acabat, de posar ja una data per il·lusionar també els seus socis i sòcies, doncs crec que és importantíssim. Com s'ha dit...
S'hauran de fer les proves pertinents, d'anar omplint la piscina, de veure que no hi hagi cap fuga, i si tot va com esperem que vagi, doncs se suposa que en aquella data que ja s'ha posat, o al voltant d'aquella data, doncs serà el moment adequat per tornar a gaudir d'aquesta piscina meravellosa que tenim al Molins de Rí.
Bé, tot això, i enmig d'aquest esdeveniment de la fira, tenim ple el dimecres, finalment, dimecres 28 de gener, que ja apuntava també l'alcalde. Avui heu fet portaveus, suposo. Avui hem fet portaveus. No hi ha massa... Punt molt... Ara que no estarem més de mitja hora, tres quarts d'hora... És per preparar també la programació aquí. És un ple curtet. A l'espera de...
L'esperada que el mes de febrer sí que serà un mes de febrer molt intens, on tindrem ja dos plens, un que vindrà amb el tema de la residència, i per tant crec que aquest també serà un ple important, i després també el ple ordinari que haurem de dur a terme, i també possiblement després amb...
amb la Constitució dels nous membres del Consell d'Administració de Molivers. Aquest serà un altre punt important i esperem que tota la gran part d'acció d'aquest govern que s'ha de manifestar a partir del pressupost que ens han lliurat aquesta setmana, doncs entenc que ja en parlarem el mes de febrer perquè serà, com dic, un mes de febrer intens. Però aquí sí que és veritat que és un ple, podríem dir fluixet,
on hi ha dues mocions, on pren força també aquesta de ginecologia que ha presentat per recuperar el servei de ginecologia que ha presentat Esquerra Republicana, i que és una moció interessant, bona, per recuperar un servei que hem tingut amunt darrere i que malauradament sembla que se'l volen emportar a Sant Feliu. Per tant, mirarem a veure si a través de la pressió política, esperem que aquí també l'equip d'Uberdon s'hi sumi,
i no miri tant amb clau de partit, sinó amb clau de molins de rei, doncs tinguin aquesta capacitat de poder influir perquè aquest servei no desapareixi de molins de rei. Sabent i siguin conscients també de les necessitats i les dificultats que genera el fet que s'ha jubilat una persona que portava molts anys en aquest servei,
i que ara és complicat de dur a terme la substitució. Però, en tot cas, s'ha de fer el que sigui possible perquè aquest servei no desaparegui de moments de rei. La setmana passada, amb el regidor Joan Albert Fabra, comentàvem el pressupost 2026...
sobretot també com ens encararia la negociació, i posava sobre la taula, nosaltres ens vam tenir l'any passat per una sèrie de raons que vam posar sobre la taula de propostes, que m'imagino que seran clau a l'hora de decidir també què es fa amb aquest pressupost 2026, des d'Ara Morins. Seran claus perquè de moment no hem vist res de res. Avui parlàvem amb l'alcalde que en el ple passat, en el portaveus passat,
van encomandar d'intentar fer aquesta reunió sobre Torre Fernández al voltant del mes de febrer. És evident que amb tot el que ens ve a sobre ara en aquest mes de febrer, deia si podem fer-ho al mes de març, i escolta, cap problema, vull dir, no...
La qüestió és que tanquem una data i, per tant, ja hem tancat que el 4-5 de març parlarem sobre la Torre Fermià i algun altre tema també. I, per tant, és un tema que anaríem parlant però encara no s'ha pogut avançar amb res. Per a vosaltres també era important fer diferents coses que vam pensar de manifest en el pressupost anterior.
que era fer aquesta col·laboració amb centres especials de treball per a persones amb discapacitat per prestar algun servei a algun servei. La regidora la dia en l'anterior pleca es veien incapaços de poder contactar cap empresa que volgués fer aquest servei. Nosaltres estem fent aquesta feina que realment l'Ajuntament no sé si ha fet o no, però que en tot cas veiem que no han avançat i aquí els presentarem propostes d'empreses que poden dur a terme algun servei.
I també això que el Miquel va dir de fer un informe sobre l'estat del passeig del terraplè, nosaltres vam demanar en la negociació una reforma integral del terraplè. Es vam posar sobre la taula el fet que amb aquest projecte de les noves rotondes que han d'arribar a Montes de Rei, i per tant...
que això ja està sobre la taula, que està el projecte executiu i que està en aquesta presentació d'al·legacions al projecte ambiental, doncs és evident que això pot arribar a transformar la mobilitat de moviments de rei. Per tant, ells deien, escolta, no té cap sentit ara fer una reforma integral del terrable si realment això ens pot variar en alguna cosa. Nosaltres vam acceptar aquests comentaris que vam fer per part del govern,
Però a ningú se li escapa que el terra ple sembla el Campo de Baramante. Això és un desastre i, per tant, o hi fem alguna cosa o, malauradament, patirem caigudes de gent gran com cada dos per tres.
en el terraplè està passant. I això crec que no ens ho podem permetre, que no és de justícia que el terraplè el tinguem com està. L'artèria principal del municipi no pot estar com està i, per tant, sí que demanàvem que aquí es fés, com a mínim, un avantprojecte de com podíem fer aquesta reforma. Clar, l'altre se'ns ha dit que vam quedar amb un informe. Bé, no vam quedar amb un informe, però, en tot cas, si s'hagués quedat amb això...
que 11 mesos més tard, per no dir un any més tard, encara no hagin tingut la capacitat de dur a terme un informe, és preocupant. Per tant, vol dir que no s'ho han pres en sèrio. Si no s'ho han pres en sèrio, vol dir que no són seriosos. Si no són seriosos, vol dir que difícilment podrem arribar a algun acord. Per tant, esperem que ens deuguin notícies més positives, perquè si més nòdia d'avui, doncs aquest govern no és creïble.
Recordo que ho vau portar en un ple, no?, i es va comentar que ara som, ja no a la quadra del mandat, però vull dir que encara queden molts mesos per acabar. Això ho podem comentar, vull dir, escolta'm, hi ha moltes coses que es poden fer si es té la voluntat, vull dir, al final aquest projecte també de reforma del terraple venia, i l'alcalde se'n recordava perfectament, amb la connexió que volíem establir
des del parc de l'1 d'octubre fins al parc Pont de la Cadena. I per tant, aquí hi havia una ruta verda, de rutes saludables també, que tenia a veure amb el municipi, que afectaven també cap a altres rutes, ja sigui Cuisenola o sigui Riu, i en aquest sentit es va treballar en aquell projecte aquesta connexió
que sigui d'aquests dos parts. Per tant, hauríem d'anar evolucionant cap a aquest sentit. Jo crec que no han tingut la voluntat de tirar endavant això, vull dir, o se n'ha adormit, però és evident que en un any, si no han tingut la capacitat de dur a terme cap
cap informe o cap avantprojecte, doncs és que no hi ha hagut ganes. Jo recordo molt bé que ho vam reclamar, crec que el mes de juny, i se'ns va dir que, home, que era massa d'hora, no?, demanem-nos-ho a final d'any. Doncs bé, a final d'any estem igual que a juny. No han fet res. I això per nosaltres és preocupant i dona símptomes que els acords que arriben al govern costa molt que ens transformin en realitats, no?
Doncs aquesta és la situació a hores d'ara. Un minut per sobre dos quarts, doncs. Alguna cosa més, Ramon, que vulguis afegir? Doncs res més. Esperar que aquesta nit el preu vagi molt bé i que comenci ja les activitats del setmana que hi ha a la final candidatura, que n'hi haurà moltes i que per tant serà una setmana intensa.
Esperem que tothom rebi el programa a temps a casa seva, per moment jo encara no l'hem tingut a casa, i per tant que la gent pugui gaudir d'aquesta fira, que hi ha moltes activitats, que hi ha moltes molt interessants, i que realment val molt la pena. I crec que és una setmana intensa on...
podem canviar des de tots els àmbits, des del món de l'empresa, des del món de la cuina, des del món de la restauració, també des del coneixement amb els diferents tastos de vins que hi ha al municipi, que funcionen de manera excel·lent i amb uns productes molt ben elaborats i de qualitat molt alta, i per tant, animar a tothom que hi participi d'una manera activa a la fila de Candelera.
Molt bé. Doncs, Ramon Sánchez, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Bon cap de setmana, eh? Igualment. Que vagi molt bé. Passen dos minuts de dos quarts d'onze. Continuem amb el contingut del programa.
El bon dia i bona hora ha arribat el moment de parlar de novel·les, d'una novel·la en concret, que és la que estem compartint des de la setmana passada amb la Mònica Mas Rubió, compartint amb aquesta lectura dramatitzada que ens està fent de Posicions, de Ricard Creus. Què tal, Mònica? Hola, bon dia, com esteu? Bon dia, ben retrobada.
Gràcies. Que ahir ens va explicar la Mònica que el Ricard Creus es va iniciar primer amb la pintura en el món de les arts i que després va evolucionar cap a escriptor. Sí, sí, sí. Avui, si vols, fem algunes pinzellades que no vam dir l'altre dia del Ricard Creus. D'acord, per complementar.
Sí, perquè és força interessant la seva trajectòria, perquè hem anomenat que es va dedicar a la pintura, després va penjar els pinzells, es va dedicar a l'escriptura, però és que ha conreat molts gèneres. Ha fet poesia, narrativa, prosa i teatre.
De les obres de teatre en tenim dues que es titulen Entre aigua i anís, jo vinc d'un altre temps. I també, segur que et sonarà, una revista en la que ell va col·laborar durant molt de temps que es titulava Cavallfort. I tant. Doncs va ser col·laborador en publicacions periòdiques al Cavallfort i també a l'Avui. Molt bé. Sí, que és molt polifacètic. Sí. També ha estat docent.
Dels llibres i de les novel·les que va escriure, la Mònica ens ha destacat Posicions, que ja ens vas explicar que era un llibre del 1987. Sí, i que precisament va rebre el Premi Sant Jordi d'aquell mateix any, 1987. Fem una pinzellada del context i sobretot del contingut de l'obra. Sí.
És una descripció de personatges que es relacionen entre si explicant diferents històries i va passant el pas del temps, sobretot entre l'adolescència i la maduresa. El Lluís, que és un dels personatges, és un personatge madur que explica experiències d'un altre temps. I serveix de pedra de toc perquè la ironia...
Es nota en moltes parts del llibre perquè és la manera més dolça que coneix l'home de suportar la realitat, el camí més lúcid i únic per poder acceptar-la. Parla de les dificultats de les relacions humanes i que moltes vegades posar-li sentit d'humor i ironia és com a vegades es poden fer més fàcils. Avui portem el segon fragment de la novel·la i podríem dir que aquest segon fragment és com una...
No sé com dir-ho. Com una novel·la turística. Bé. Perquè descriu el que passa durant un viatge a Burgos. I llavors, clar, surten molts indrets, molts espais, noms d'esglésies i totes les coses que van passant al voltant. Llavors, si et sembla... Em sembla perfecte. Anem, doncs, amb aquest segon i darrer tastet de Posicions de Ricard Creus. Com vulguis.
Després de gairebé 15 dies de no parlar quasi amb ningú, només amb cambrers, conserges i guies, s'ha dollat de passejar-me per aquells paisatges solitaris de Castella i, tan immensos com el cel, hauria pagat per parlar amb algú. I llavors vaig trobar la Mònica. Era cap al tard. Jo baixava del castell de Burgos, runa pura. Aquell dia em pensava que, a causa de la guerra, hi havia pujat per veure la ciutat des de dalt.
Em passava els dies caminant. De bon matí ja havia caminat cap a la cartoixa de Miraflores. Allí, atabalat per l'enferfec del gòtic reflorit dels seus sepulcres, vaig sortir a fora a contemplar el dolç i simple paisatge.
Aquella nit, per primera vegada durant el meu viatge, havia plogut i ara tornaven a sorar pel cel claps de núvols i els colors eren pujats però suaus. El paisatge burgalès, blanc i vell, em fascinava.
vaig tornar a peu a dinar a la pensió. I cuita corrents a peu cap al monestir de les Huelgas, on vaig veure tota aquella meravella de teles medievals, tota aquella ordenació de sepulcres mudègers, amb tota la riquesa de jocs geomètrics on descansar la vista i el pensament. I la Mònica? La Mònica no la vaig trobar fins a enbaixar del castell. Doncs baixa d'una vegada, tio, i explica...
La vaig trobar davant de Sant Nicolàs. Jo no me n'havia adonat. Vaig anar per obrir la porta de l'església i era tancada. Darrere meu una veu de noia digué «Si quiere visitar la iglesia, espere. Un niño ha ido a avisar que yo quiero visitarla y vendrá a abrirla». Era una noia diferent de totes aquelles que jo havia vist per aquells paratges. Va arribar el nen, seriós i espavilat. Portava la clau i ell mateix va obrir.
Ens va fer entrar i em digué a mi on era l'interruptor del llum perquè ell no hi arribava. Devia tenir uns 10 anys, ben aprofitats per la llestesa i la simpatia, però amb un cos ben esquifit.
Ens feia tanta gràcia aquell nen renegrit que tots tres parlàvem. La Mònica i jo també ens parlàvem com si ens haguéssim conegut de sempre, cosa que en aquells temps no era gaire corrent sense haver-nos presentat ni coneixernos de res.
Parlàvem tots dos en castellà. Tothom segur que s'hauria adonat que no era la nostra llengua. Nosaltres, fins al cap d'una bona estona, no vam adonar-nos que tant l'un com l'altre érem catalans. Vam riure.
Tots dos de Barcelona. El nen aquell, amb molt desfici, ens explicava coses que ja vèiem. Jo vaig dir que me'n farfegava el gotic florit. A ella li agradava el romànic, senzill, el romànic del nostre Pirineu. Que era una xiruca. Mont, calla i deixa-la explicar, vaig dir jo.
Llavors encara no existien les xiruques. El nen ens va prendre per estrangersi, sorneguer, ens va exigir molta propina i a tots dos per separat. Naturalment li vam donar el que demanava i li hauríem fet una manyagueria i tot si no ens haguéssim adonat a temps que ell volia fer l'home i l'hauríem ofès. El vam veure marxar amb aquella clau tan grossa que passant a Esteban.
L'església de Sant Esteban, tots dos ja l'havien visitada. Això ens va portar a parlar dels monuments que ja havien vist. La Mònica encara no havia estat a Sant Lesmes, ni havia vist Burgos des del castell. A mi em faltava veure Santa Gadea. Ella va dir que abans que es fes fosc volia pujar al castell. Si hi vas ara t'acompanyo. I ella va dir, anem-hi.
Ara tot el turó del castell és un jardí, però llavors tot eren enderrocs i camins trencats plens de romaguers i de pedres relliscoses perquè, encara que feia un dia net i preciós, de tant en tant sortia un núvol i es desfeia amb pluja. Feia sol i fresc. Burgos d'allí estan, rentat per la pluja, em donava una nova versió de la meva castella.
El dia abans encara tot ho havia vist daurat i terrós. Ara vèiem aquella allau de monuments històrics, xops i negrosos, la torre massissa de Sant Esteban, el magnífic bosc geomètric, els pinacles de la catedral circundat pels taulats rojos i encrustissats de líquens, pujats de color per la humitat. Feia fred allà dalt. Jo em vaig aixecar les solapes de la gabardina,
La Mònica duia un abric de pèl de camell, el clàssic de color cigró, i alguna gota de pluja relliscava de tant en tant sobre la tela dels pèls suaus, llustrosos, impermeables. La Mònica també duia un paraigües i dubtava si obrir-lo. De moment no calia. Atalaiats, allà dalt, guaitaven burgos com si tinguéssim estès els peus al plànol que ens havien donat a l'Agència de Turisme.
Ella buscava Sant Gil, aquella petita església encantadora. Em mostrava Santa Gadea. Jo li parlava de com m'havia meravellat el monestir de les Huelgas. La Mònica feia el viatge de final de carrera. Era estrany que, en aquella època, el fes una noia tota sola. Havia estudiat romàniques i se sentia infosa dintre del món medieval.
La nit abans de partir de Barcelona, amb els companys de curs i els professors, havien fet un sopar entre gòtic i romànic. I s'havien disfressat? No. Deia que hauria quedat massa folclòric. Van ser els menjars, els medievals. Entre tots havien triat les receptes i també entre tots les havien cuinades. Em va dir que va ser més divertit això que no pas menjar-les.
Tot era tan fort, o bé picant, o bé agra, o extremadament dolç, o ben carregat d'herbes aromàtiques. Un sopar per recordar-te'n tota la vida, deia. Ara veig la Mònica com em mirava aquell dia. La veig més bé ara que no la veia en aquells moments. Davant d'ella m'hi trobava tan bé, i tan còmode com trobant-me sol amb mi mateix.
però no m'adonava de l'extraordinari que era poder parlar i ser escoltat i sentir-me comprès per una persona que acabava de conèixer. Ni m'adonava aquell dia de com n'era de bonica. La Mònica, des del castell enronat, va recordar que calia baixar per comprar postals abans no tanquessin la tenda, que calia enviar-ne algunes encara. Jo n'he comprat moltes, de sobres. En vols alguna?
Li vaig dir tot traient-ne un gruix de la butxaca de la gabardina. La Mònica se les va mirar. Una tomba del monestir de les Huelgas, l'estandard de les naves de Tolosa, el papamosques, el cofre del Zit, fragments de la història de Burgos que semblava que li podien agradar. La Mònica digué «No em serveixen. Ja he enviat tots els amics, aquells que estimen els detalls. Ara em cal enviar les panoràmiques».
I vau anar a comprar postals, res de vistes parcials, panoràmiques. I què més? Què més va passar? I vam anar a Sant Lesmes. La Mònica duia el paraigua, però allò no era pluja. Jo li deia, acabarem ben molls. I ella reia i no l'obria. Vam sortir de sota els arbres, es pornejava. Ens vam creuar amb una parella, ben abraçadets sota el paraigua estès. La Mònica dubtava.
Però jo crec que ara caldria estendre'l. Vaig dir amb l'ànim de provocar una ocasió per acostar-me a ella. Ella somrigué. Jo crec que m'endevinava el pensament i tot fent-se la ingenua em retardava el desig. Però un degutall sobtat va decidir per nosaltres. Amb dos salts ens vam aixoplugar en una entrada i la Mònica va anar a obrir el paraigua i es posava a riure.
L'havia perdut. Duia el cordó enfilat al canell i només empenjava el puny en forma de cap de gos. Ja plou poc. La Mònica es va treure el mocador que portava el coll dins de l'abric i se'l va posar al cap. Tot posant-se'l, s'emmirallava la vidriera de l'entrada on érem i la porta s'obri. «¿Qué quieren, señores? ¿Qué quieren? Ah, vale».
I van fugir corrents i reien tots dos. Aquesta ciutat és plena de velles que ens vigilen. I fins aquí el segon i darrer capítol que us hem compartit de la novel·la Posicions d'en Ricard Creus. Mònica Mar Rubió, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bon cap de setmana. Igualment.
Tinc un clavell per tu, que potser tinguis pena al cor i tristesa als ulls. Jo només passava ni sé on anava, però penso que...
Tinc un clavell per tu, si tens el cor malalt, amor, o et fareix el món i et sembla tan difícil veure una finestra quan tan mateix. Au, vinga'm un amunt, obre els teus ulls,
Puja la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva. Tinc un clavell per tu, que potser em poso on no puc, però en somriure teu em faria un sant amb la feina acabada i és així que...
Tinc un clavell per tu, no ho pensis tant i fes lo teu, per què esperar més? Mira que el temps passa, que la vida passa i tant mateix. Au, vinga'm un amor, obre els teus llocs,
amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva.
Tens un clavell per mi. Que voltes tinc. Ven el cor i tristesa als ulls. I em sembla tan difícil veure a la finestra un cop.
Au, vinga'm un amor. Obre els teus ulls i amor. Puja la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva.
Recorda amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva. I recorda que la vida és teva.
Lluís Llach, amb aquesta cançó Tinc un clavell per tu, una cançó del 1983 del seu disc Estimo, tot i que després ha anat posant-la en altres treballs discogràfics i ha fet altres versions. Just ahir que era el protagonista del programa de la 2CAT amb en Jordi Basté, el convidat en Lluís Llach. Doncs hem volgut recuperar aquesta cançó que ens ha situat ja a 11 minuts per arribar a les 11 del matí.
Quines dues grans dones de la història ens porta avui la Judit Herrera? Què tal, Judit? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Doncs ens ho explica de seguida, perquè ara és el moment de parlar d'aquestes grans dones a partir d'aquest llibre de la Maria Àngels Cabrer, 100 grans dones de la història.
Doncs avui us parlaré de l'Amàlia Domingo i també de la Emeline Pancourt. És dues dones fantàstiques amb dos currículums molt diferents però molt interessants. Perfecte. Doncs entrem en matèria i anem a conèixer aquestes dues grans dones de la història.
A les darreries del segle XIX van conviure el lliure pensament, el creucisme i unes quantes corrents més. També va esclatar l'interès per l'espiritisme, és a dir, la comunicació amb els difunts. En aquells anys, la doctrina empírica es va fer tan popular que fins i tot es va elevar una proposta al Parlament perquè entrés al currículum escolar.
Un dels noms que destacar va ser el d'Amàlia Domingo, sevillana, que va anar a parar a Barcelona i va ser reconeguda com una de les principals espiritistes del moment. Hem de començar remarcant una particularitat. Amàlia Domingo s'havia quedat cega de jove. Tot i gaudir d'una educació escasa, Amàlia va començar a escriure versos quan era només una nena, tot i que les seves primeres publicacions les va haver de compaginar amb la cultura.
Va ser quan els problemes oculars li van dificultar la vida que va entrar en contacte amb l'espiritisme a través d'una revista. Subllugada, va començar a col·laborar-hi i el director va esdevenir el seu benefactor. Aquesta nova ciència la va atrapar i es va anar endinsant cada cop més en el seu coneixement.
L'any 1876 es va traslladar a Ciutat Condal i el director del cercle espiritista, la Buena Nueva, la va hostetjar al seu domicili del barri de Gràcia. En aquesta nova etapa va col·laborar en diverses revistes i va dirigir alguna publicació. I quan l'any 1888, l'any de l'exposició universal, es va celebrar a Barcelona el primer congrés internacional espiritista, ella va ser-ne la vicepresidenta.
La seva fama com a mèdium no havia fet més que créixer. Però, a banda d'espiritista, Amàlia Domingo també era altres coses, com partidària del laïcisme i feminista, dues coses que combinaven molt bé. Així, juntament amb la sindicalista sabadellenca Teresa Claramunt i amb la també sabellana Ángeles López Ayala, va posar en marxa l'Escola Laica de Gràcia,
ja que totes tres compartien la idea que no hi havia formació possible si no era allunyant les criatures de les urpes de l'Església Catòlica.
Hi ha, però, una altra iniciativa d'aquestes tres revolucionàries que és digna de menció, la Societat Autònoma de Dones, que va ser la primera organització feminista de Catalunya i és possible que d'Espanya. Després es va convertir en la Societat Progressiva Femenina i del Raval, on va néixer, i després es va traslladar a Gràcia.
Quan Amàlia Domingo va morir, o millor dit, es va descarnar com ho hauria dit ella, una multitudinària comitiva de milers de persones van acompanyar el feretre fins al cementiri de Montjuïc. Gràcies a una col·lecta popular es va construir un malsoleo. Era l'any de la setmana tràgica.
Doncs ara continuem amb Emmeline Parkour. Entre les moltes lluites que han dut a terme les dones al llarg de la història de la humanitat, que han estat moltes, destaca la lluita ferrissada pel dret a vot, un dret que materialitzava la seva participació en l'escena política i la seva capacitat de decisió. En el sí del moviment sufragista, que a cada país va tenir una evolució diversa, destaca per sobre de totes les figures Emmeline Parkour.
Molt abans que Clara Campoamor convencés les corts espanyoles de la necessitat de deixar votar les dones, Pancurs sortia als carrers d'Anglaterra reclamant-ho per les seves compatriotes. En aquell temps en què les dames victorianes prenia més el T que una altra cosa, aquesta aristòcrata va optar per omplir la seva vida d'emoció i carai si ho va aconseguir.
Per poc s'hi deixa la pell. És ben cert que el feminisme és el moviment revolucionari més pacífic del món, però també comporta els seus riscos. Al seu Manchester natal ja es llegia al Woman's Surface, quan ella era només una adolescent, i més encara si es tenia una mare feminista com la seva.
L'editora de la revista va fer una conferència un vespre i la va captivar. Emeline havia trobat la seva causa, el seu objectiu. Lluitaria no pels seus drets, sinó pels de totes. Es va casar amb un ànima bessona, un advocat socialista que també creia en la necessitat d'implementar urgentment el sufragi universal. En dos, va militar el Partit Laboralista Independent.
I quan van viudar, va redoblar els seus esforços a favor de la causa. Es va traslladar a Londres, que era el centre del poder i de la política, i s'hi van sumar les seves dues filles, Cristal Bell i Sílvia. La Fundació La Unió Social i Política de Dones dona el tret de sortida a una carrera plena d'entrebancs, però que estava destinada a guanyar, fos abans o després.
Manifestacions als carrers amb banderoles vistoses, trencaments de paradors, vagues de fam que eren neutralitzades amb la dolorosa alimentació forçada. Fins i tot, una noia es va sacrificar llançant-se als peus d'un cavall en una carrera per cridar l'atenció envers el moviment. La primera víctima mortal, la primera màrtir de la causa.
Pancourt no va deixar de liderar la lluita. Incansable va resistir estoicament diversos empresonaments. El pagament als seus esforços van ser als 100.000 afiliats. Disposaven de dissenyadors, bàsicament dones, però no únicament, que se les empescaven per cridar l'atenció en lemes i missatges, de manera que l'opinió pública es va anar posant del seu costat.
El govern britànic ja no sabia què fer, fins al punt que el mateix Winston Churchill s'havia convertit en un dels enemics més furibons de pancurs i així li començava a passar factura. La feroxa sufragista que mai va defallir sabia que la victòria reia en la persistència. I tenia raó. Unes setmanes abans que Emeline Parkour deixés aquest món, el Parlament britànic va aprovar el sufragi femení.
Amb la seva necrològica, el diari The New York Herald Tribun la va definir com la més notable agitadora política i social de la primera meitat del segle XX. Fantàstic, doncs, Judit, escolta, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Ens escoltem aquesta tarda, d'acord? Exacte, continuem. Que vagi molt bé. Gràcies. Bon cap de setmana. Igualment.
Menys de dos minuts i seran les 11 del matí. Farem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem per parlar-vos d'aquesta exposició que s'inaugura demà i que es podrà veure fins al 22 de febrer a la sala d'exposicions de Can Amatlle. Porto per nom a Pagès i en parlarem amb el Toni Moreno, que és el curador d'aquesta exposició.
Mostra. A dos quarts de dotze tindrem el Xavi García, com és habitual, amb el seu espai, te'n recordes? Tot i que les últimes setmanes sí que hem avançat l'espai, doncs avui torna al format de dos quarts de dotze i ens vol parlar de les catiusques, de les botes d'aigua i de la seva història.
I a partir de tres quarts tocats de dotze, l'Hèctor Zacarias ens acompanyarà amb el seu espai Camins per proposar-nos una nova excursió. Ja hem dit que avui anirem cap al Moianès i en aquest cas anirem al Castell de la Popa. Per què es diu així? Per què ens proposa aquesta excursió? Doncs ens ho explicarà l'Hèctor abans de tancar el programa a les dotze del migdia. Us recordo que completarem...
Aquest matí de divendres, on per fi hem vist el sol, o estem veient el sol, tindrem la Sílvia amb l'informatiu bonic de Ràdio al dia fins a dos quarts d'una. De dos quarts d'una a la una el parlem de còmics amb el Pau Mora Talla i a la una tindrem la remissió del programa Tot Teatre amb el Dani Pasqual. Fem una pausa i de seguida tornem amb l'última hora del programa. Vinga.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Rodalies ha restablert a primera hora del matí el servei a totes les línies després de dos dies d'aturada. A primera hora hi ha hagut una reunió, una altra reunió del govern amb representants de Renfe i Adif, Mossos, Trànsit i Protecció Civil, precisament per valorar l'evolució d'aquest restabliment. De fet, Sílvia Paneque, consellera de Territori, la compareixença posterior a aquesta reunió ha assegurat que el servei s'ha restablert amb absoluta normalitat, tot i que s'han detectat algunes incidències a l'R1 i l'R4 com és habitual.
I de fet en aquests moments les línies estan funcionant amb relativa normalitat. Aquest adjectiu de relativa és perquè evidentment després d'un tall de dos dies de tot el servei hi ha incidències en les freqüències, en la puntualitat.
És un sistema complex el de Rodalies. La situació ha estat molt complicada i l'accident lamentable ha causat també un impacte entre els treballadors i treballadores. Per tant, tota aquesta complexitat fa que efectivament pugui haver-hi irregularitat en les freqüències i en la puntualitat.
Pare que ha expressat la intenció del govern de mantenir especial atenció a la infraestructura i als treballs, mantenir també les relacions de govern amb la companyia i ha informat que els serveis alternatius i reforços que s'han hagut d'habilitar, com freqüències, l'obertura del peatge de la C32 i els 62 busos interurbans que s'han afegit avui, informadors es mantindran fins almenys el dimecres.
I en aquest sentit, el president de Junts, Carles Puigdemont, ha convocat per aquest dissabte una cimera del partit a la Catalunya Anol per abordar el col·lapse d'infraestructures que, segons la formació, viu el país. La trobada prevista a les 11 reunirà la direcció nacional, representants institucionals i del món municipal i estarà liderada pel mateix Puigdemont.
I també el tall de la P7 en sentit sud entre Martorell i Sença Dornida noia s'allargarà com a mínim fins el dissabte, quan hi ha prevista també una altra reunió. L'objectiu és analitzar l'estat del Talús esfondrat arran de l'accident mortal de tren agilida i el govern i trànsit valoraran possibles solucions de mobilitat si es poden aplicar.
I dient aquest sentit, el Servei Català de Trànsit ha detectat un increment puntual de fins al 10% de la mobilitat a les carreteres. La C32 amb els peatges, com dèiem, oberts, ha doblat el trànsit habitual fins als 120.000 vehicles diaris. Trànsit demana programar els desplaçaments amb temps de cara a la sortida de la tarda.
I els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'una dona ahir a la tarda a l'Hospitalet de Llobregat. Capalessa del cos policial va rebre l'avís d'una discussió a l'interior d'un local. En arribar-hi, els agents van localitzar el cos sense vida d'una dona amb diverses ganivetades. Els fets s'estan investigant per determinar les causes de la mort i el cas està sota secret d'actuacions. Notícies en xarxa
Ràdio Mostra, 91.2 Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any, milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TV3 després de mort a Dello i t'infin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
On et sents millor? Aquí? O aquí?
Als infants els passa el mateix. El Col·legi Virulai de Molins està situat als peus del Parc Natural de Collserola. Aquest contacte directe amb la natura dota els alumnes de la serenitat i les qualitats ambientals que, segons els estudis científics, ajuden el millor desenvolupament cognitiu. Si a això li sumem l'educació de qualitat que els oferim, no creus que el Virulai està fet a mida per tu i els teus fills? Virulai, l'escola a mida de 3 a 18 anys. Vine a veure'ns.
Però Estereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial.
La ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són ara mateix a les 11 del matí i pràcticament 7 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. I com us hem dit, avui us volíem parlar d'aquesta exposició que podreu veure a partir de demà a la sala d'exposicions de Can Amatller. Porta per nom Apagès, col·lecció Cal Genet de Tòlics.
i s'hi inaugura demà dos quarts de set de la tarda en el marc d'aquest primer cap de setmana de fira i d'activitats culturals. La podreu veure, com dèiem, amb horari especial als dies de la Candelera i després amb l'horari convencional fins al dia 22 de febrer. Ja en volíem parlar una estoneta, acompanyats del Toni Moreno, que és el curador d'aquesta mostra, que podrem veure a partir de demà.
Què tal, Toni? Com estàs? Hola, bon dia. Bon dia, bona hora. Content d'estar amb vosaltres. Content que ens acompanyis i, a més a més, ja ens has portat el catàleg d'aquesta exposició. Això recent sortit al fons, no? Acaba d'arribar. Acaba d'arribar. Escolta, explica'm, doncs, d'on ve l'origen de fer aquesta exposició. Doncs l'origen ve de la pròpia Fira. És un encàrrec de la Fira.
Sí, però no parlava ben bé de l'encàrrec, sinó que l'origen de per què l'exposició és la mateixa fira. Vull dir que la fira de la Candelera bàsicament era de pagès, agrícola i ramadera. I amb aquest 175 aniversari, una mica era aquest objectiu de fer un repàs de la vida a pagès.
no la vida pagès ara, sinó la vida pagès dels anys 20, 30, 40, 50, 60, 70, que penso que és una cosa interessant per tota la gent que ho hem conegut i per la gent que no ho ha conegut,
poder veure de quina manera més o menys es podia veure, viure, és interessant perquè no té la intenció d'educar l'exposició, sinó d'informar. No té més pretensió. Bé, com dèiem, el títol de l'exposició s'acompanya de col·lecció Calgene d'Atòlics. Explica'm què és Calgene. Això és una macia, una caça de pagès, de Gargaià, que pertany a un poble que es diu Montmajor,
i són una gent que no és que siguin col·leccionistes, però tenen absolutament de tot. Tenen diversos engars amb moltíssims tractors, cotxes, eines de tot tipus, tenen quantitat de coses sense ser col·leccionista, fora de la casa i dintre de la casa, perquè aquesta...
L'exposició el que vol és reflexar tant la vida pagès dels homes com la vida pagès de les dones, no? Que és una cosa d'aquelles que sembla que hi ha pagèssos però no pagèsses, i en aquest aspecte també es reflexa tota la vida interna i externa del que podia ser la vida pagès per a les dones. Molt bé. Que és una masia, em deien, de fa forces segles, no? Sí, sí, sí.
Segle XIV o XV em va dir un bon informat. Sí, jo crec que el catàleg posa l'any que hi ha documentació, si és 1557 o alguna cosa així, que es deien que en gener al començament. La veritat és que és una casa absolutament fabulosa.
I d'allà parteix la pràctica total del material que podrem veure? Tota la col·lecció es deixa, de fet, la Josefina Vilajossana, que ja hi vam fer una exposició de bolets fa uns anys, és la propietària d'aquesta casa i d'aquesta col·lecció. I el fet de tindre una col·lecció tan gran
relacionada amb la vida de pagès, que una sola persona te la cedeix, facilita molt el poder fer una exposició d'aquest tipus, perquè si no seria molt i molt i molt complicat. Efectivament, des del 1557 hi ha documentació directa que fa referència a Calgeneu? De fet, ells tenen temes que jo no he volgut tocar, tenen pergamins de no sé quin segle, tenen moltíssima cosa, vull dir...
el Bages és una de les principals cases a la comarca de Bages és una de les principals cases que hi ha i d'on els historiadors van a treure informació de fet em sembla que va ser dimarts que va vindre un historiador a explicar-me el que eren les coses i m'ho vaig passar un historiador d'allà i m'ho vaig passar molt bé perquè et diuen noms que no saps ni que existien i veus eines
que segurament molta gent conegui, però que a mi no coneixia. I heu portat elements bastant voluminosos, no? Sí, sí, sí. Això deu haver sigut una mica d'enrenou, en algun sentit, de moviment. Diguéssim que s'ha tingut que mirar molt bé com es feia tot aquest trasllat, perquè sí, hi ha un tractor dels anys 40 prou espectacular d'aquests que diuen de morro calent, que jo no sé què és el que vol dir, de morro calent...
Però la veritat és que el tractor, més enllà del servei que pogués donar, és preciós, és molt maco. Hi ha moltes eines, moltíssimes eines, i després hi ha màquines. Màquines per trinxar remolatge, per trinxar panolles, eines de tot tipus...
És que hi ha moltíssimes coses. Ocupa totes les sales? Totes les sales de Can Ametller. Està una mica barreixat el que és objectes d'home i objectes de dona, però la sala petita és on es condensa més tot el que pot ser la roba i vaixelles, cristalleries, coses molt especials, porrons, molt diferents del que estem acostumats a veure.
Molt bé, el tractor suposo que és aquí a la sala central. A la central, sí. No podia girar enlloc més. Correcte. Hi ha una afiladora, també. Una afiladora, i després una mola, una... Aventadora. Aventadora, sí, sí, aventadora. Això és que, a més, l'historiador aquest, al final, té tants noms, té tants noms que aventadora. Però em sembla que també és Besola, crec.
Clar, una mica passa com amb els bolets o les herbes, que depèn de la comarca que estàs, li diuen un nom i a tu et sona xinès, perquè dius, ostres, i després resulta que sí que saps el que és, no? Una cova de portals fems?
Sí, és preciosa, és maquíssima, la veritat. I després, màquina de cosir? La màquina de cosir d'aquelles Singer de la primera època, sí, sí, preciosa també. I veig també estampetes, no? Estampetes, perquè això en aquella època era una cosa allà, aquí i a tot arreu, era essencial. Però la veritat és que veure aquestes col·leccions d'estampetes
que jo crec que es donaven en algunes comarques determinades, és prou especial. I la imatge que heu fet servir per renunciar a l'exposició és una sulfatadora. Una sulfatadora que la vaig trobar especialment maca perquè amb tota aquesta barreja de colors i d'òxids és preciosa per mi. Molt bé. Veig també una llatera.
Sí, hi ha diverses lleteres. Un rasclet, sí? Sí, perquè resulta que et sembla que totes les lleteres són iguales i no una val per això, l'altra val per l'altra, l'altra val... Molt bé. I a més a més també, que això també m'ho havien comentat, hi ha en el que seria el catàleg una explicació del Joan Castellví, és a dir, també participació...
Molinenca, no? Ja agraeixo moltíssim la participació del Joan Castellbi, penso que ha fet un escrit esplèndid, i l'escrit del Pere Raic. Sí. O sigui, jo crec que són moltes coses, però tots dos han sigut pregoners de la Fira de la Candelera. Vull dir que podríem desgranar el currículum d'ells i no només són això. Però bé, el fet que hagin estat dos pregoners importants de la Fira de la Candelera, que hagin volgut...
fer escrits per aquest catàleg i d'aquests escrits jo he fet extraccions que acompanyen a l'exposició. N'estic molt content. Tots dos escriuen fantàsticament bé. Molt bé. Veig també truja i garrinets, eh? Sí, sí, sí. Això sempre amb els nens funciona molt bé. Això perquè pot ser apte per tots els públics, no? És apte per tots els públics. A part d'això, hi ha llibres de l'època del col·lexit, quaderns...
Diguéssim que hi ha una petita mostra del que podia ser la vida de pagès de nens que potser no anaven a escola tampoc. Que les classes les feien a casa seva. I tot això també que encara es guarda s'ha anat transmetent suposo de generació en generació. És la gràcia que tenen. Tothom té eines i tothom té coses. Però esclar, la gràcia d'aquesta gent és que té molt d'espai i que a part de tot el que ells han utilitzat
ells diuen que no són col·leccionistes, però ha arribat un moment que s'han dedicat a comprar eines que no tenien. Però no perquè les ensenyin, ells no ho tenen perquè la gent les vagi a veure. Són aquelles coses que mai sabem la gent que col·lecciona per què col·lecciona. Però va ser fàcil posar-se d'acord? Va ser molt fàcil perquè ja ens coneixíem de fa molts anys. I llavors...
Va ser fàcil i a més els fa molta il·lusió, a més a més. De fet, de tota aquesta part del que és roba, la Generalitat ja en va fer una exposició farà 15 anys o alguna cosa així.
I va ser preciosa, era molt gran i només era de roba. Aquí hi ha dos o tres vitrines de roba, no n'hi ha més. I plats de ceràmica també, veig, eh? Plats de ceràmica, plats d'aquells encara més antics, com deia l'autor. Sí.
Vaixelles, cometeries, topines, una xocolatera, perquè ells diuen que és una xocolatera, però si no crec que poquíssima gent sabria que és una xocolatera. Un estri molt especial que deien que era per donar medicina als malalts, coses d'aquestes que difícilment nosaltres...
Puguem veure, no? Per entretenir-se una bona estona, doncs, no? Per entretenir-se una bona estona. Jo crec que sí que és una exposició, per entretenir-se una bona estona. Demà hi haurà algú especial, doncs, a la inauguració? Bé, no sé, sé que estaran la Josefina i Josep, que són la col·lecció, sé que ve l'alcalde de Montmajor, que suposo que els hi fa molta il·lusió,
I, bueno, suposo que vindrà gent a... Però vull dir que ells sí seran a... Sí, home, i tant. Molt bé. Sí, sí, sí. Molt bé. Sí que ells seran. I no sé si... Si hagués sigut avui, no haguéssim pogut perquè tenien matança del porc i no haguéssim pogut. Però mira, com és dissabte van venir. Perfecte. I no sé si hi haurà alguna visita especial, també, o a... D'avui no, no està prevint. Jo li vaig oferir, quan va vindre l'historiador, li vaig dir, home, per què no organitzem...
Una visita comentada perquè a la gent li agradaria molt...
Clar, amb aquesta exposició passa que les coses són macas ja de per si i són atractives, però ella posa un lletaret de què és cada cosa. Però, esclar, si hi ha algú que t'explica el relat, canvia molt. Vull dir, jo els hi vaig fer el plantejament que fessin... Tampoc pot ser un grup molt gran, però fer una visita guiada amb 30 persones o així, que crec que és el que permetria haver-hi moure's per allà, jo crec que seria fantàstic.
Bé, a veure si és possible. Doncs fins al 22 de febrer, per això hi ha marge, eh? Sí, jo crec que sí. Molt bé. L'important és que es nota que us heu passat bé també muntant-la, no? Bé, això... Jo sempre he pensat que has de treballar, si pots, si pots, amb el que t'agrada. I si treballes amb el que t'agrada, tu passes bé. Sí. L'exposició de Joines ha anat bé, que es va tancar... Jo, per el que s'he anat, superbé.
per el que jo sé, però és que és normal que anés superbé. Tenia tots els elements perquè funcionés, i sobretot nens que volien entrar un cop, cada cop que passaven per allà, volien entrar, vull dir que
Bueno, semblava que tenia que ser un èxit i ho ha estat. Veig que el català que el podrà adquirir la gent a l'exposició, sí. El català que estarà a l'exposició, sí. Molt bé. Que veig que el comences amb un poema de Salvador Espriu. He mirat aquesta terra, no és? Clar, sí. Molt bé. Bueno, queda bé. A mi em agrada la poesia. L'Espriu em costa molt, però en canvi aquesta poesia, com el Raimon i altres cantants, la va fer seva, vol dir que ens la va fer de tots, doncs està a la memòria col·lectiva.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit i boques de fosca frescen els camins... Passa que ara escoltem tots el Raimon mentre tu deies això, no? M'entens? Sí, sí, sí, és així. Doncs l'exposició s'hi inaugura demà a dos quarts de set. I a partir d'aquí, obertura amb horari especial dels dies de fira i després l'horari convencional de la sala d'exposicions de Gran Matller fins al 22 de febrer.
Alguna cosa més, Toni, que consideris oportú de destacar? Agrair sempre el recolzament que feu a les qüestions culturals. Només faltaria. Doncs que sigui tot un èxit, també, aquesta exposició. La vindrem a veure. Molt bé, gràcies. Gràcies i bona fira, també. Igualment. Que vagi molt bé. Anem a recuperar una cançó molt antiga dels Lacs en Busto, que precisament porta per nom pagès. I són així.
En Joan era un pobre pagès. Ell sempre humil, ell sempre oné. Vivia amb l'hermosa Maria. I feia tot perquè sempre mengés. En canvi, en Lluís era molt ric.
A ell mai no li va faltar de res. Com si tot el que ell volgués en viu als peus i tingués. I és que uns estan i altres estan poc, però tots feliços del com som.
I en Lluís es va creuar amb la Maria passejant. I en el Murat es va jurar pagar per ell el preu més alt. I ara en aquests temps va haver-hi una guerra.
En John Jaumei, fort per força, va marxar. En Lluís no era apte per morir. Això és una merda, aquí ho has d'aguantar. Tot eres traient els seus ulls, la por, l'odi, la trist, tu.
I la marea se'l va mirar, com si ja no pogués veure-ho mai més. Llavors el llist va aprofitar, i la marea el va comprar, i li va dir...
Sé que m'estaves esperant, jo no t'havia oblidat. Jo puc donar tot el que vols i tot el que puguis desitjar. Sé que m'estaves esperant, jo no t'havia oblidat. Jo puc donar tot el que vols i tot el que puguis desitjar.
Fins demà!
Agafa una lama a córrer i no t'ho pensis massa, que et donaré el que vols si no ho tens en aquesta casa. Jo sé el que et vols i tu fa temps que ho desitjaves, pensa el que faràs i com viuràs a partir d'ara.
I la Maria se'l va mirar i de la mà el va agafar. Anava tot cega amb tants regals.
que sense pensar-s'ho, el Joan va passar i li va dir, jo amb tu ja no et puc esperar, tu em fas partir i treballar, ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l'hagi trobat. Jo amb tu ja no et puc esperar, tu em fas partir i treballar, ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l'hagi trobat.
Aquest pobre pagès sabia que anava a morir. Llavors va dir si et mori, tu també et mores amb mi. La va esperar a les bosques o al carrer tota la nit. Quan ella va sortir la va matar sense patir. Amb la mateixa arma es va fer lluncret al cap. Va caure estres a terra amb la Maria al seu costat. La conya de la història, amics meus, reflexioneu. Des que en Joan Moriss era el que en Lluís està de peu. I en Lluís se'ls va mirar. Va ser d'aquells dies.
que més va plorar. Sol es trobava amb els seus calés. Per molts que en tingués, m'ha sacat per ell i es va dir
Segur que algú m'està esperant Això oblido jo demà A moltes noies puc comprar No importa on qui hagi de trepitjar Segur que algú m'està esperant Això oblido jo demà A moltes noies puc comprar No importa on qui hagi de trepitjar Na-na-na-na
Na na na na na na na na
Hem anat cap al Vendrell a escoltar els Lacs en Busto, amb el Pemi Fortuny al capdavant, una cançó de Pemi Rovirosa, per això, del guitarrista que, per cert, ens va acompanyar ara fa uns anys presentant el seu disc en solitari, aquí al programa. Doncs des de l'any 1991, el disc que portava per nom precisament el nom de la formació, i trobem aquesta cançó, Pagès, que ens ha anat de fàbula per acabar de parlar d'aquesta exposició a Pagès, que s'inaugura demà a dos quarts de set a la sala d'exposicions de Can Amallé.
Continuem dos minuts i arribarem a dos quarts de dotze.
Ja tenim aquí amb nosaltres el Xavi Garcia, amb l'espai i te'n recordes. Què tal, Xavi? Em pot dir bona hora? Molt bé, em pot dir bona hora. Tot bé? Tot bé. Tot bé, eh? Sí, sí. Fantàstic. Diuen els xinos que la felicitat és quan no passa res, en aquest moment no passa res, però feliços. Doncs són savis, aquests xinesos, doncs.
Molt, molt. La Xina avui és un exemple d'economia i de tot. El que passa és que quan nosaltres anàvem amb pells ja teníem cultura. No ens vols parlar dels xinesos avui, per això? No, el dia parlarem de la tinta xina o qualsevol cosa. Coses curioses. La millor tinta xina és Alemanya, per exemple. I la clau anglesa és una clau sueca. I la pasta la van inventar precisament els xinesos, no els italians. O sigui que...
Un dia parlarem de coses que pensem que són i no són, però avui no toca. Avui el que sí que toca és que comportem uns dies de pluja tremendos, i tots hem fet molta memòria de que si abans plovia més o plovia menys, o totes aquelles coses que sempre compares amb el passat. És que jo recordo que un any va ploure... La qüestió és que en recordar-se la pluja ens recordem tots, però hi ha coses òbvies, absolutament directes de la pluja, que ja no se'n recordem, que han mutat, han canviat, i fins i tot les diem d'una altra manera.
Jo avui m'agradaria parlar de les catiusques. Molt bé. Unes sabates, de fet, unes botes de goma, les botes d'aigua, de tota la vida, aquí li dèiem catiusques. I diu, som el nom rus, té alguna cosa a veure amb Rússia? Home, amb Rússia, més o menys, però l'origen de les catiusques ve d'una opereta, d'una sarsuela, que es va fer...
aquí a Espanya, i que era, a les Azueles deia, Catiusca, la mujer russa. I aquella dona sortia amb unes botes de goma a l'escenari, i aleshores la gent va dir, les botes de la Catiusca, les Catiusques. Es va identificar amb aquest personatge. Sí, que també Catiusca, la dona, el personatge aquest, portava les botes de goma, perquè en rus Catiusca és bota de goma. Tot lliga. El que passa és que nosaltres no sabíem què volia dir una bota de goma. Vam arribar...
Doncs per reduccions, no? Això de dir-se que Tiusques no va ser ni l'inventor ni el fabricant de les botes, va ser una dona de ficció, una sarina d'una zarzuela, que es deia, doncs, això, que Tiusques, no? I era pels anys 30, l'Espanya dels anys 30, i, bueno, jo diria que a principis del segle XX...
les botes impermeables de goma, que totes eren negres, després em van sorprendre unes que eren verdes, que eren més per pescadors, no? Sí. I després ja han vingut de mil colors i de mil formes i s'ha anat fent, no? I han anat agafant més que una bota, què diria jo, per la pluja, no? Doncs ara ja són botes per la pluja, però ja la dissenyo una mica, no? Els nanos tenen colors divertits, eh? Hi ha nanos que les botes d'aigua els hi fan molta il·lusió.
Bàsicament perquè els hi permeten anar als vessals i fer de nen, que ja toca. Perquè avui en dia tenim els nens pobrers que no els deixen fer de nens. Jo crec que un nen ha d'aterrejar i ha d'anar als vessals. Home, no vull dir que sigui dolent, però no sé, una mica atrepella se ho han de ser.
Però els creatius que ens permetien als nanos ser bastant trapelles. Aquestes botes impermeables de goma ja existien a Europa. De fet, a Anglaterra es deien d'una altra manera, també té molta història, perquè es deien Wellington Boots, és a dir, les botes de Wellington.
Com sabreu molt bé, el duque de Wellington va ser el que va guanyar el Napoleón, a Waterloo. Per tant, aquí aquest home, per la batalla de Waterloo, portava unes botes de goma, va ser dels primers que se les va posar, i van ser, igual que nosaltres hi ha aquí les botes de la Catiusca, a Anglaterra diuen les botes del Wellington. Que per ser el Wellington va inventar un filet boníssim. Sí, un dia podem fer la recepta. Ja sé que no és un programa de receptes, però es podria fer.
L'any 1931, gràcies a una sarsuela que es deia Catiusca, la mujer russa, que tenim música, l'hem aconseguit aconseguir, i després podem posar un fragment, una grua musical ambientava la revolució bolchevique, i la protagonista era una ople que perseguida pels comunistes.
I acabava, doncs, refugiant-se amb un revolucionari enamorat. Sabeu que les soperes, les sarsueles i tot això, l'amor és exagerat, sempre són antagonistes, famílies que s'odien, aquesta és mazarina, i a l'altre un bolchevique, o sigui, no ho posen fàcil. Perquè, evidentment, són... Home, ja no operes bufes, però, vaja, bàsicament són grames, no?
Bueno, l'assessuela tenia un èxit bestial, aquest país, un èxit brutal, i aquesta assessuela en concret va ser un èxit rotund, va ser una assessuela d'aplaudiments i gent en peu. Però el que més va cridar l'atenció al públic, perquè no ho havíem vist mai, no era ni la història ni la música, sinó el vestuari de l'actriu principal que interpretava la Catiusca. La gent es va quedar amb allò, no?
I quan sortia a l'escena amb unes botes altes, negres i de goma, home, la gent no les veien per la pluja, però deien, hosti, quina cosa com més... com més... els hi va negrar, els hi va entrar pels ulls, eh? De fet, els nanos, les que es diu que és dels nanos, són de mitja canya, són més uns botins. Aquí parlem de quan és que n'hi ha la bota alta, no?
Aquell lloc modern, en aquell moment i exòtic, i molt rus, va quedar gravat a la memòria col·lectiva de molta gent. I molt ràpidament les dones, que utilitzaven botes de goma amb dies de pluja, van començar a dir-los, de broma, soc la catiusca, porto les catiusques.
la vida és així igual que l'arruïna de la Sassuela que per cert l'arruïna de la Sassuela ho va deixar tot per amor amb aquestes històries d'amor aquesta paraula va quallar amb molta força primer Madrid i després a tota Espanya penseu que l'obra aquesta es va estrenar a Madrid i a partir d'aquí és on va començar a sortir tot el...
Tot el tema, no? Ja ningú demanava... Algú aquí alguna vegada havien demanat... Ponga'm unes Wellington, la gent més sofisticada. Però tothom deia... Posi'm unes botes d'aigua, tu. D'aquestes si s'ha acabat. I al final la gent deia catiusques. I va ser tan important els catiusques que fins i tot va haver-hi un fabricant que les va denominar catiusques ja com a marca. Igual que hi havia calzados gorila, o calzados cigarra, que hi ha a les èpoques de les sabateries en nom.
Doncs aquest llusques. Podríem dir que les botes d'aigua és un dels objectes més quotidians de l'armari d'hivern. O sigui, no hi ha casa que no tingui paraigues
Ara ja no tant, potser, les gotes d'aigua. No tant, jo crec. Perquè ara el calçat ha millorat molt, és molt més sòlid, aguanta més, però a l'època que el calçat era prim, hi havia solos de cartró, en aquella època, imagina't. Si em mullo els pèls, em mullaré tot, doncs venien les catius. La gent del camp sí que les tenia, encara que també tenien els esclops. La gent del camp anava molt amb esclops.
Bé, és que... Aquest... El curiós és que la resta del món, la resta de la humanitat, segueixen anomenant-la per noms tècnics. O sigui, botes de goma, botes per la pluja... Però, clar, a Espanya encara, ara ja s'ha perdut molt, les diem això, no? Catiusca. La Catiusca venia del diminutiu rus d'Ecaterina. Ecaterina és el nom...
A veure, és com dir Josefa i Pepa, no? Josefa seria Ekaterina i Pepa seria Katiuska, que equivaldria... Katiuska i Ekaterina equival el nom de Catalina, aquí. Recorda la gran Catalina de Rússia, doncs era Ekaterina, però ningú s'atrevia a dir-li Katiuska.
Oi que m'entens? Sí. Bé, amb el nostre vocabulari es va conversar en un substantiu comú, i tant és així que a la pròpia Real Acadèmia de la Llengua, a les botes d'aigua, es pot dir que tiusca, està normalitzat. Sí? Sí, sí. Això són d'aquelles coses que dius, ostres, ultrapassen tot el que sigui, no?
Bé, és una prova més, jo diria, això de com la cultura popular fa fins i tot canviar el llenguatge. És brutal, no? I a més a més, sembla que una història de ficció d'un personatge faci que tota la població d'un país digui un nom que no és. I a més a més...
Com era un nom rus i una cançó espanyola, per unes gotes de goma, a l'època franquista, quan va vindre el Franco, estava prohibit dir que tiusques. Si tu deies que tiusques, ja et multaven. Déu-n'hi-do, eh? Bueno, perquè igual que l'Ensaladier russa que tenim aquí, que no és russa, però bueno, l'Ensaladier russa, sí la va inventar un rus.
A Bèlgica. Però, bueno, l'ensaledia russa, doncs, aquí es deia ensaledia imperial. Però això del rus aquí no funcionava, no? Bé, s'han arribat a fer moltes coses amb les botes de pluja. Els dies del Carnestoltes molta gent porta les botes de pluja per anar disfressat de...
De mil coses, no? Quants papa noels que van per les botigues porten les botes d'aigua? Porten les catiusques? Molts, no? Tu tens botes d'aigua? No. Però, en canvi, estava pensant que ara fins i tot són de moda, és a dir... Sí. Que s'han sofisticat. Són fashion. Sí, són fashion. I parlant-nos de molts colors. Sí. Són pràctiques perquè es netegen bé, sobretot amb el fang i tot això. Però, vaja...
L'havia tingut de petit, però ara ja... No, ara ja no. És que portar botes de pluja, que ens anem acostumant, perquè cada cop la pluja és més bèstia, no? Sí. És difícil. Se'n veuen, però, per exemple, veus les peixateries, per exemple, portes botes. Tot el que és contacte amb aigua, o feines en contacte amb aigua, la catiusca, que diem nosaltres, té un sentit molt útil. Si no, saps què passa? És que suen molt el peu, són molt hermètiques, no transpires bé... És a dir, són una mica... No són còmodes, però tampoc són...
massa incòmodes, vull dir, és un calçat molt especial, molt determinat part, no? Sí. I la catiusca s'ha quedat aquí, jo recordo perfectament diferents maneres de comprar sabates, no? Una era això, i les botes d'aigua a les catiusques, que vénen d'una opereta, ja em diràs tu.
altres hi havia, per exemple, les Chiruca, que era una marca, que també han desaparegut bastant, les Chiruca, aquelles botes típiques d'anar a la muntanya, que després s'han anat oblidat, ara han sortit altres coses, no? Després hi havia els Gorilla, que eren aquelles sabates per nanos, que hi havia la... i era real, els nanos jugaven molt al pati, pel carrer i tot això, i les sabates tenien que suportar unes coses bestials, no? Això és una marca...
que vulcanitzava, vulcanitzava és una tècnica, vulcanitzava les sabates, van fer unes sabates per resistir, i saps com? Perquè el nen es comportés com un goril·la. Imagina't. Diu, si el nen es porta com un goril·la, vostè, sabates goril·la. Déu-n'hi-do. I, bueno, jo crec que els noms i els records, també molta gent s'havia oblidat de les catiusques. No del concepte, sinó de la paraula, del fer-ho dir, home, ja que plou i tot això, pot estar bé recordar,
Un passat una mica soviètic del país. Doncs acabarem amb aquest fragment... Aquest fragment de la catiusca. Perfecte. Que, per cert, si voleu saber alguna cosa o alguna dada més d'aquestes famoses catiusques, ai, d'aquesta òpereta, de fet, doncs va ser la... un senyor que es deia Manuel Martí Alonso, eh?
I és el que va fer aquesta opereta. Però, en realitat, la música, i la prosa, i el vers... Així, el Manuel Martí Alonso va ser el 1962, que es va fer com un reestreno. Però l'any 31, el Teatre Victòria de Barcelona, l'hem dret el tren de Barcelona, era l'autor, que era el Pablo Sorozábal, per fer una mica de repàs d'aquest home que va tindre en possessió, l'encert d'agafar unes sàbates adequades...
que van convertir i que van canviar el nom a les voltes de pluja. Molt bé. Doncs Xavi García, escolta, moltes gràcies. A vosaltres. I que tinguis un bon cop de setmana. A Xixòrnia. Que vagi molt bé. Adéu, adéu.
¿Por qué te atreves a asegurarlo cuando su amor es mío? Si no eres loco, juro olvidarla, aunque a tu honor no fío. Es desafío. Sí, es desafío. Pues defiéndete, príncipe.
tu la ofendes con tu querer o separan los odios que no podrás vencer sabré ganarla es princesa es princesa de sangre imperial y en sus vences
No, no.
Catiusca mía será. Cantáis a Rusia, nobles señores, pero es que Rusia de joya de ser vuestra, es de campesinos y de trabajadores, este pueblo ruso es nuestro.
Bona nit.
Cavando el surco ponemos a far, nuestras caricias nos paga después, con prados, con flores, con trigo que es pan. Por eso también nuestra ley. Nuestra ley.
Cantáis a Rusia, nobles señores, que no supisteis salvarla en su día, Rusia es de los nuestros, de los trabajadores, y tú por ser rusa también.
D'aquesta manera tanquem l'espai amb el Xavi Garcia. Tants recordes, eh?, reguts de Sarsuela. Són ara mateix tres quarts de dotze.
Camins és aquest espai que compartim els divendres amb l'Hector Zacarias abans de tancar el programa, abans de marxar de cap de setmana. Què tal, Héctor? Bon dia i bona hora. Bon dia, com va això? Bé, i tu? Bé, bé. Sí? Sí. Escolta, i de què ens parlaràs avui? Mira, recordaràs que la setmana passada vam parlar de trens. Sí, ens vas parlar concretament d'un web que recordem, que és el trenderisme, o sigui, un web per fer senderisme en tren. Doncs sí, exacte. Aquesta setmana he pensat que podríem...
podríem dir que parlarem d'un vaixell. Per tant, m'estàs dient que farem una excursió pel mar? No. Doncs per un embassament, que ara amb aquestes pluges intenses els tenim el 90% de capacitat. No, tampoc. Avui anirem al castell de la popa, que es diu així perquè té ben bé la forma d'un vaixell.
Eh? Quin acudit, eh? Bé. Molt bé. Doncs això, per cert, l'excursió d'aquest castell també es pot fer amb el trenderisme. Bé. És una mica més llarga, perquè hauries d'arribar fins a Centelles, i fer el castell de Sant Martí de Centelles, i després, un cop visitat aquest, el castell de la Popa, que és on anem nosaltres. Jo us proposo, però, sortir des d'un altre lloc. Bé, doncs expliquem des d'on concretament. Mira...
L'itinari més senzill, si tu poses al Google Castell de la Popa, et diu de sortir de Castell Cí, que és el Moianès. Però la meva idea és que comencem des de l'ermita de Santa Coloma a Sa Serra. Sempre buscant algunes ermites... De veritat, és que el camí, fent-ho així, és una mica més llarg, és veritat, però és més variat, també hi ha alguna altra ruïna interessant, i a més, l'entorn mateix de l'ermita és molt bonic. Només arribar fins aquí jo crec que val la pena, de debò.
Bé, doncs explica'ns com arribem primer a Santa Coloma, a la serra. Bé, en aquests temps en què ningú té dret a perdre's, perquè tenim tots els mapes del món al mòbil, no costarà gens arribar a Santa Coloma.
Anem a Castell-Tarsol. Després de Castell-Tarsol, direcció a Castellcí, i just abans d'entrar a Castellcí, o sigui, un cartell de benvinguda, tu tiras recta, és una pista, i aleshores això es convertirà en... Perdó, un tros de carretera es convertirà en una pista que arriba a Santa Coloma. Els últims 3 quilòmetres són una pista de terra, com deia, però apta per uns 600.
Explica'm què hi ha a Santa Coloma que dius que val tant la pena. Aviam, primer l'església romànica, que de fet era parròquia. Santa Coloma, la serra era un lloc d'aquests d'habitatge dispers i la parròquia era Santa Coloma. Després, amb el temps, això va quedar integrat a Castellcí.
Aquesta ésia romànica té un abscis del segle XII, o sigui que té el seu interès. Després, al costat hi ha un rouna monumental, cinc metres de perímetre, és absolutament impressionant, i després tot l'entorn. Estem en un lloc així toronat, molt bones vistes, rodejat de prats, molt recomanable. Bé...
I aquí és on començarem a caminar, per tant... Sí. Atenció que avui no trobarem gaire indicacions. Així com hi ha setmanes que trobem un cartell que diu tira fins aquí, fins allà, aquí no. Per tant, haureu de fer servir el mapa o orientar-vos amb el GPS, ja ho sabeu, Wikiloc... Wikiloc, sobretot, que són de Girona, val la pena. Bé, ja ho deia Josep Carné. Què deia Josep Carné? És camí cert cada camí, n'és cada vida. Molt bé, molt bé.
Fins demà!
A veure, aquesta introducció musical, Héctor, de Tornet i CC. Sí, sí, però aviam, que no és l'única versió que hi ha d'aquest poema, que és de Carné, que em flipa aquest poema. Cançoneta incerta. Cançoneta incerta. Sí, que parla justament de la incertesa de la vida, va parlant d'això, d'un camí a aquest camí, qui sap on mena, si el pi de la carena... Bé, i la Guillermina Motto també l'havia fet. I també hi ha una versió anterior de Frederic Montpou. Però bé, doncs això...
Sort que ens has posat la música perquè la trobem a faltar, eh? Sí. Escolta, i aquest camí incert d'avui, per tant, on ens mena? Aviam, primer seguirem per un torrent, trobarem uns boscos de pins i alzines cap a la Torrassa dels Moros, o més aviat el que en queda de la Torrassa dels Moros. És una torre rodona d'origen medieval...
i sembla que era una fortificació, una torre de guaita, vinculada justament al castell de la Popa. Actualment se'n conserva un quart de cercle i quatre metres i mig d'alçada. Quatre metres i mig d'alçada d'una torre que s'ha calculat per les dimensions del perímetre i tot això que devia tenir 14 o 15 metres.
I era realment una torre dels moros? No, no. Això dels moros és un... Aviam, és un nom que es posa en moltes construccions que no se sap d'on venen, qui les havia fet, que estan allò una mica en el misteri, i aquí no era dels moros. De fet, som a la Catalunya Vella, és el Moianès, i en aquesta zona els francs ja havien fet recul als musulmans al segle IX. Però nom popular és aquest, Torrassa dels Moros. Som a la Torrassa dels Moros, passarem uns plans i ja veurem el castell.
I té realment forma de vaixell, doncs. Sí, és molt bonic. És a sobre d'una roca que és més estreta de la base que de la part de dalt. I realment tu t'ho mires de lluny i fa tot l'aspecte d'un vaixell amb la seva quilla i tot. Entenc que aquest també és un nom, com deies abans, popular i que deu tenir un altre nom.
Exacte. Ho hauria hagut de dir abans. És el Castell de la Popa o Castell de Castellsi. Està molt malmès? Està mig aterrat, i és una llàstima, perquè fins als anys 50 s'havia conservat molt bé. Com que s'havia convertit en una mesoveria, havia passat tot de vicissituds, havia passat de la mans dels senyors de Castellsi,
de Castellcí al bisbe, després al rei... Estic parlant de la de mitjana, però al final es va convertir en una mesovaria, a partir del segle XIX, quan les desamortitzacions... I s'havia anat conservant. Una mica, si penses, per exemple, aquí dalt, a Sant Pere del Romanit, també hi havia hagut una masia. I això, de vegades, salva les edificacions que hi ha. A partir dels anys 50, quan deixa de funcionar com a masia...
s'ha anat fent malbé i ara no hi ha sostres excepte en una sala moltes parets estan allò una mica precàries però veus l'aspecte d'un castell medieval i a més al voltant del castell hi ha una esplanada que està molt bé per dinar i si aneu amb nens per jugar-hi una estona però nosaltres continuarem, no? si voleu tornar pel mateix lloc es pot fer
Però jo crec que val la pena fer l'excursió circular, perquè així passarem per una fageda espectacular. De fet, des de la tardor que hem anat parant de les fagedes, ja sabem que és un bosc molt màgic, molt guapo, que és bonic tot l'any, a la tardor perquè la fulla marró ho fa molt bonic, però també després a la primavera.
És l'afegeda de la sauva negra. La sauva negra és un bosc protegit i és molt i molt bonic. A més, aquí al mig de la sauva negra hi ha una font, que per tant l'indret té molt d'encant. I d'aquí ja tornem? Sí, d'aquí anem a buscar aquell torrent que hem seguit al sortir de Santa Coloma i trobarem el camí al començament.
En resum, una excursió molt, molt recomanable. Molt bé. I quanta estona és en total? Des d'aquí, on jo ho proposo, que és des de Santa Coloma, és una mica llarga. Però la podeu escursar tornant directament...
del castell que passa a Santa Coloma se serra, o bé, si teniu mandra, directament des de Castell Sí fins al castell. Però jo crec que val la pena fer-la sencera, és a dir, fer tota aquesta excursió circular, i aleshores sí, és una mica llarga, són uns 15 quilòmetres. Molt bé, doncs aquesta és la proposta d'avui que ens fa l'Hector, que ens permet anar al Mollanès, que em sembla que encara no hi havíem anat. No, no hi havíem anat encara. Doncs mira, em sembla interessant.
Héctor Zacarias, moltes gràcies A vostè I molt bon cap de setmana tingui Igualment Gràcies
See reflections on the water More than darkness in the depths See him surface in every shadow On the wind I feel his breath Golden eye I found his weakness Golden eye
Fins demà!
Fins demà!
Other girls, they gather round him If I had him, I wouldn't let him out Golden eye, not lace or leather Golden chain, take him to the spot Golden eye, I'll show him forever It'll take forever to see what I've got
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Dos minuts i seran les dotze del migdia, després d'escoltar Tina Turner, que damà li fan aquest grup de tribut a Tina Turner, que podeu veure el Foment Cultural i Artístic. Hem recuperat aquesta cançó de la pel·lícula de James Bond, Golden Eye, que sortia el Pierce Brosnan. Tanquem el programa, que us hem estat acompanyant des de les vuit del matí, la Elia Arjona, el Roger Toset, la Sílvia Artés i l'Oriol Romeu. Ara la Sílvia hi entra amb l'informatiu Molins de Rei al dia.
Però no només acaba aquí. Això serà fins a dos quarts d'una, dos quarts d'una.
El Parlem de Còmics amb el Pau Moretalla. A l'1, la remissió del Tot Teatre amb el Dani Pasqual. Sabeu que després connectem amb les notícies en xarxa a la migdiada. I aquesta tarda tenim l'Arnau Santero i la Joana Forner de 4 a 5, amb l'última volta. Parlen d'esports i de futbol, sobretot. I a partir de les 5, la Judit Herrera amb els divendres fa bastèndres. Però recordeu que avui no durarà fins les 9 del vespre, sinó fins les 8. A les 8,
Farem ja la connexió amb el Teatre del Foment Cultural i Artístic, on es celebrarà l'acte d'obertura, el pregó d'obertura de la 175è edició de la Fira de la Candelera. Allà hi serem per oferir-vos-el. Si no podeu anar al Foment, pel motiu que sigui, us l'oferirem en directe també per la ràdio. I després ja seguirem en funció de quan acabi la programació d'aquesta casa, tant per avui com pel cap de setmana. Moltíssimes gràcies, de veritat, per seguir-nos un dia més, una setmana més. Bon cap de setmana i tornem dilluns a les 8 en punt del matí. Que vagi molt bé.
Són les 12.