Són les 8 del matí. Aquí comença el matí de Ràdio Molins de Rei. Bon dia i bona hora, amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimecres 12 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del Bon dia i bona hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Ara mateix amb 9 graus i mig de temperatura a l'exterior de la misura, al carrer Foment.
I us acompanyarem, com és habitual, fins les 12 del migdia. Explicant-vos d'entrada que aquest cap de setmana, aquest diumenge, tornem a tenir el circuit d'Altabaix, a la Trasca Trusca, les propostes de concerts que ens arriben puntuals.
Un cop al mes. I en aquest cas tenim The Return of Dry Martino, que és l'alter ego del molineng Miquel Angel Cordero, que es presenta en format de quartet a La Trasca, aquest diumenge a les 7 de la tarda. L'acompanyaran a banda d'ella al contrabaix, evidentment, el Pol Homedes a la trompeta, el Santi de la Rubia al saxotenor i el Toni Pagès a la bateria i a l'octapac. Avui...
A dos quarts de nou trucarem al Miquel Àngel perquè ens doni més detalls d'aquest concert d'aquest proper diumenge, insistim, a partir de les set de la tarda a la Trasca Trusca. El Miquel Àngel Cordero ens acompanyarà d'aquí una estona per parlar d'aquest concert. Serà després d'actualitzar tota la informació de servei, l'actualitat local i l'agenda, evidentment, d'activitats.
i la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Escoltarem també, en principi, l'apunt del dia amb la Laura Herrero. Farem el repàs a la programació de la ràdio nostra per una banda i de la televisió, per l'altra i acabarem aquesta primera hora.
Amb la recomanació cultural, el Ricard Garcia, membre de l'entitat Molins de Jocs, ens acompanyarà com cada dimecres per parlar d'un joc de taula. Serà fins les 9 del matí. A partir de les 9, les notícies, evidentment, i després el Magí Canyelles ens acompanyarà com cada dimecres també per fer, en aquest cas, triar-nos la cançó del dia.
Posteriorment farem la tertúlia d'actualitat que els dimecres ja sabeu que compartim amb l'Antonio Bonilla, el Jordi Torró, la Mari Carmen Juárez, el Toni Ramoneda, el Pere Madurell i la Samar El Ansari. I serem amb ells a partir de les 9 i 10, 9 i 11 minuts fins les 10 del matí, d'un matí on en aquest cas no us podrem oferir l'espai polític corresponent, que seria l'espai de preguntes a l'Aire Molins avui per motius personals
No ens pot acompanyar el seu regidor portaveu, que és el Josep Degà. Confiem que la setmana que ve sí que ho pugui fer. I sí que ens acompanyarà la cefa de rus amb l'Artes Vida a partir de dos quarts d'onze, parlant de dos noms propis, en aquest cas de Cristina Iglesias.
i David Trueba, dos creadors que podem veure amb diverses disciplines artístiques i, per tant, entrarem al cinema per una banda i també anirem, en aquest cas, a la Pedrera per l'altre a veure una exposició. Això serà de dos quarts d'onze fins a arribar a les onze del matí.
I a partir de les 11, després de les notícies, us parlarem de teatre. Per tant, seguirem parlant de més cultura. En aquest cas, el teatre que programa el Foment Cultural i Artístic per aquest proper diumenge. Es tracta de... Per tant, avui, a les entrevistes del dia, parlarem de dues activitats que tenim diumenge.
En aquest cas, a les 6 de la tarda, al Foment, hi podreu veure l'obra El perro de l'Hortelano, aquest clàssic de Lope de Vega, fet a tricicle, segons la promoció, perquè l'ha adaptat i dirigit al Paco Mir, que és membre, com bé sabeu, històric de la companyia El tricicle. Doncs El perro de l'Hortelano, aquesta comèdia palatina,
amb un gir inesperat amb una adaptació perquè l'obra original l'hi escoltàvem amb el Paco Mir dura més de 3 hores en aquest cas ens ho explicarà d'aquí una estoneta per tant a les 11 el Paco Mir
El tindrem aquí al programa perquè ens expliqui com és aquesta adaptació que ha fet aquest clàssic de l'OPD Vega. Les entrades les teniu disponibles a través d'Entràpolis a partir de 22 euros i en parlarem, com deia, després de les notícies de les 11.00.
amb el director de l'obra, en Paco Mir. I a dos quarts de dotze ens acompanyarà el Joan Vilaseca i Figueres amb el seu espai Parlem de... parlarem de moltes coses i ho farem com sempre des de la perspectiva del Joan, parlant-nos de Molins de Rei, del museu...
i d'altres històries en funció també de la setmana, d'efemèrides, el relat curt que sempre ens porta també per acabar i els obsequis en format de llibres i música. Si voleu participar a les preguntes que us farà el Joan després de cada història...
Doncs ja ho sabeu, 936686161 i a partir d'aquí us podeu endur un d'aquests obsequis. I a partir d'aquí, a les 12 del migdia posarem punt i final al Bon Dia i Bon Hora. Avui completarem la programació amb l'informatiu Molins de Rei al dia. Per una banda, l'Ona Rainbow, de dos quarts d'una a la una.
amb el col·lectiu Ona Rainbow Molins, l'Helena i la Mari del capdavant, i a la una la reemissió del món interior. Ahir, finalment, per uns problemes personals de la Marta i la Rocío no ens van poder acompanyar, per tant, escoltarem una reemissió del món interior d'aquesta temporada, i amb tot això arribarem a les dues, connexió amb la xarxa i la resta de programació, que repassarem d'aquí una estona. És dimecres, 12 de novembre de 2025, comencem el bon dia i bona hora.
Són les 8 del matí i pràcticament 7 minuts.
I el que farem és d'entrada actualitzar la informació de servei i conèixer la previsió meteorològica. Comencem per aquí. El Jordi Miralles ens està esperant. Ara mateix 9 graus i mig de temperatura a l'exterior de la misura. El Jordi Miralles, com bé sabeu, és el nostre meteoròleg de capçalera. Hola, Jordi, bon dia.
Hola Oriol, bon dia, situació meteorològica tranquil·la, una situació meteorològica marcada encara per les altes pressions i això estabilitza bastant el temps. I per una banda ens porta aquestes buirines a l'interior del comarque, ara a primeres hores al matí, però per la mateixa raó les buirines aniran desapareixent a poc a poc i s'acabarà imposant el sol, tot i que avui quedaran núvols prims, núvols alts que enterinen una miqueta l'acció del sol tot. I això, atenció, perquè les temperatures màximes avui pugen respecte a les d'ahir.
És cert que aquest matí ens hem d'abricar, fa ambient fred de plena tardor, però cap a migdia temperatures una mica per damunt dels 20 graus, i per tractar-se de 12 de novembre són temperatures clarament superiors a les normals per l'època de l'any. Aquesta situació de temps estable, amb sol, amb núvols alts, amb uirines, i amb aquest contrast de temperatures màximes i mínimes bastant important, és a dir, fred al matí, però un dia molt suor de dia ens acompanyaria també de cara a demà.
És a partir de divendres i el cap de setmana que comencen a baixar les temperatures. De moment fins i tot divendres amb algunes pluges cap a les comarques de Lleida que no descartaríem que poguessin estendre's a altres punts del país. Però d'augment avui demà tranquil·litat i un augment dels núvols a partir de divendres i ja diem que de moment els dos propers dies en temperatures al centre del dia clarament superiors a les normals per l'època de l'any.
Molt bé, gràcies, Jordi. A les 8 del matí i pràcticament 9 minuts ens anarem cap al rac per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica, com sempre, l'Eduard Baciana. Què tal, Eduard? Què ens expliques? Bon dia.
Bon dia, doncs continuen les afectacions a l'AP7 a l'Aldea. Ara mateix hi ha un carril obert en sentit 9 per la reparació dels ganys a la via i a banda d'això a l'A2 un accident entre Brera i Castellluís Balt allà un carril i ja provoca més de 3 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona. També un accident a la ronda de dalt allà un carril al punt de Santa Coloma i ja som a retencions de més de 9 quilòmetres i a la ronda litoral però en prop de 9 quilòmetres de retencions en sentit Llobregat. Al Baix Llobregat hi ha púes a l'A2 de Cornellà a Santa Coloma de Cervalló en direcció Lleida i també
a la 2 de Pallejar fins a Sant Joan d'Espí, a la B23 del Papiol fins a Espugues, a la 7.31 el Prat i a la 7.32 els punts de Sant Boi a Cornellà, tot en direcció a la capital catalana. També trobem complicacions a l'AP7, al punt de parets encendit sud i també a Barberà en dos sentits de la marxa. I això és tot des del Drac. Bon dia.
Molt bé, moltes gràcies, Eduard. Bon dia i bona hora i bona jornada. Indicar-vos també que la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat a aquesta hora del matí, segons informació actualitzada de fa ben poca estona.
I a les 8 del matí i 10 minuts hem de comunicar-vos una defunció. El nostre primer pensament també del programa és pel Jesús Cardona, l'amic Jesús Cardona, que a aquestes últimes hores ha perdut la seva mare. Ens ha deixat la Maria Teresa Alari Girbau.
ha mort la Maria Teresa Alari Girbau als 77 anys d'edat. Com bé sabeu, feia un gravat d'anys que vivia a Corbera, al carrer Sant Antoni, on hi ha la pastisseria cardona, la central. La Maria Teresa va morir ahir, com dèiem, als 77 anys d'edat. Segurament, doncs,
Molts dels oients que en aquests moments ens esteu escoltant recordareu, evidentment amb família Moritz Arrei, indicar-vos que l'Avetlla serà alternatori de Sant Feliu de Llobregat a 8 de 4 de la tarda 9 del vespre i l'acte de comiat serà demà dijous a dos quarts d'onze del matí a la parròquia de Sant Antoni de Corbera, la parròquia de Sant Antoni Abad, per tant de Corbera Baixa,
hi haurà aquest acte de comiat demà a dos quarts d'onze del matí. El nostre, Sant i Condol, el Jesús i la resta dels seus germans, el marit de la Maria Teresa Alari, en Josep, i la resta de la família, insisteixo una vegada més, ha mort la Maria Teresa Alari Girbau, als 77 anys d'edat. Si algú té interès a acompanyar la família, recordeu la vella alternatori de Sant Feliu
avui de 4 de la tarda 9 del vespre i l'acte de comiat demà a dos quarts d'onze del matí a la parròquia de Sant Antoni Abat de Corbera. Ho anirem recordant també en el transcurs del programa i demà també en farem referència al coincidons amb l'acte de comiat demà a dos quarts d'onze, com deia, a Corbera Baixa, la parròquia de Sant Antoni Abat d'aquesta població. I per últim recordaré la farmàcia de guàrdia
per avui dimecres, dia 12 de novembre. Avui és la farmàcia Codina.
La farmàcia Godina la trobareu a l'Avinguda Man Comunitat número 18, al barri de les Guardioles. Recordeu que l'horari del servei de guàrdia sempre és de les 9 del matí fins a les 10 de la nit. I a partir de les 10, si és del tot necessari aquest servei, si el necessiteu, us haureu de desplaçar a les poblacions veïnes que sí que tenen aquest servei de farmàcia de guàrdia tota la nit.
Sempre us diem, doncs, la més propera, Sant Vicenç dels Horts, o bé, Sant Andreu de la Barca. Però fins les 10 de la nit, avui, a Molins de Rí, trobareu oberta la farmàcia Codina de l'Avinguda Mancomunitat, número 18. Seguim dos minuts i arribarem a un quart de nou del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. Ahir us explicàvem que l'Ajuntament comunicava a través de les seves xarxes que han començat les obres per fer i adequar un aparcament públic al carrer Primer de Maig al barri del Canal. Sílvia Ardés, bon dia.
Bon dia, doncs sí, l'objectiu és crear aquesta bossa d'aparcament que compensi les places que es perdran mentre es faci les obres al nou poliesportiu del canal, a l'Escola Pont de la Cadena. Han començat ja els treballs per condicionar la parcel·la que hi ha en concret al carrer del Pla, cantonada amb el carrer primer de maig. S'ha de pavimentar, segons informa l'Ajuntament, col·locar il·luminació i senyalització, una actuació que costarà uns 140.000 euros. Ahir ho valorava la portaveu del grup municipal d'Esquerra, publicana Marta Espona.
És un barri que de sempre té una necessitat d'aparcament imperiosa. De fet, tota la vila necessita més aparcament. Des de l'associació de veïns i els veïns mateixos d'aquell barri, quan s'han pronunciat moltes vegades, reclamar solucions per l'aparcament. La creació.
d'un nou poliesportiu, que a més a més es menjarà una part de les places de pàrquing que disposa el barri en aquest moment, genera que automàticament hagis de fer també unes places noves i ben fetes per donar a sortir aquesta necessitat, que és que a més a més serà més gran també quan el poliesportiu ja estigui en funcionament.
Doncs tota aquesta actuació s'emmarca en les actuacions prèvies, com dèiem, a la construcció del futur poliesportiu del Pont de la Cadena. En concret, s'habilita aquesta nova zona d'aparcament al carrer Primer de Maig perquè l'aparcament que hi ha davant de l'escola s'elimina perquè allà s'ha de fer una carpa provisional que farà de gimnàs per l'escola mentre s'estigui fent el poliesportiu. Una carpa que també donarà servei a entitats esportives de la vila fora de l'horari lectiu de l'escola.
I també s'ha d'enderrocar l'edifici del gimnàs de l'escola, una tasca que es durà a terme durant aquestes properes vacances escolars de Nadal per no interferir en l'activitat lectiva. I parlem d'activitats per aquests propers dies i concretament per demà, perquè l'Aula d'Extensió Universitària programa una conferència sobre l'escola franquista.
En parlarà Jaume Carbonell-Seva Roja. Ell destacarà com es va trencar l'educació republicana que hi havia i es va imposar la repressió amb temes claus, com destacarà temes claus d'aquesta situació en aquest context històric, com, per exemple, el control que es feia sobre els llibres, la censura que hi havia, com es va imposar l'ideari nacional catolicista, com es va acabar amb l'escola mixta i es separava nens i nenes, o com es donava més prioritat a l'escola privada, religiosa...
en detriment de la pública. Aquests seran alguns dels grans eixos i temes que destacarà Jaume Carbonell i que avançava ell a Ràdio Molins de Rei. Quatre idees. Una seria la repressió. Acaba la Guerra Civil, hi ha una repressió brutal contra el professorat, contra l'escola franquista. És a dir, s'eliminen les institucions republicanes, el Magisteri pateix
Una forta repressió que vol dir afusellaments, que vol dir empresonaments, que vol dir exili i depuració. Depuració són tribunals de depuració que aquells mestres que haguien simpatitzat amb idees republicanes, laiques, progressistes, no del règim, són apartats de l'ensenyament.
És Jaume Carbonell i Saba Roja, la persona que farà aquesta conferència. Ella és pedagog, periodista i sociòleg, ha estat director de la revista Quadernos de Pedagogia fins que es va jubilar. Actualment té una activitat com a conferenciant i articulista. I serà demà aquí a la Vila, a l'Ola d'Extensió Universitària, a la FEDE. La conferència es farà dos quarts de set de la tarda. I és una activitat, recordem, només per persones associades a l'entitat.
Molt bé, i parlem també, ens posem al dia de la situació dels equips sèniors del Club Futbol Sala Molins 99 a la competició de Lliga. El senyor Masculia, Divisió d'Honor Catalana, en cadena dues derrotes i està a la meitat de la taula. L'últim partit ha empatat a tres contra l'equip que es diu Xarxa, són de Barcelona, que va empatar l'últim minut.
I el senyor femení, a primera divisió catalana, continuen com a líders invictes a la sisena jornada de Lliga i només han encaixat dos gols contraris. A l'última jornada, a més, van golejar el futsal com tal de Barcelona. Ivan Rodríguez, de la Junta del Club, ens ha explicat com van anar els partits dels dos seniors, començant pel femení.
La situació del femení ara mateix és molt bona. Estem primeres classificades amb un ple de victòries. També ha de destacar que només portem dos gols en contra, que van ser precisament en aquest partit. Per tant, a nivell d'estadístiques, molt bé. La situació del masculí és més delicada, perquè no acabem d'aconseguir una bona dinàmica de resultat. Hem d'encadenar...
crec que ens fa falta una victòria que ens doni aquesta empenta per acabar d'arrencar. Tot i així, la situació a la Lliga no és de mitja taula, no és tampoc el moment preocupant, queda molta Lliga. Aquest cap de setmana la femení juga aquí al poliesportiu de la Sínia contra el tercer classificat de Caselldefels, jugant diumenge a les 5 de la tarda. I el masculí visita un equip de l'Hospitalet, que és el quart classificat, i aniran dissabte quarts de sis. Ara mateix els amolins de res són novens a 14 equips.
passant pràcticament 4 minuts d'un quart de nou del matí. Anem a fer un repàs d'entrada a la programació que tenim per avui un dia més a la 44a edició del Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei. Atenció, a banda de les dobles sessions, avui tenim una conferència molt interessant aquest matí.
Doncs sí, a les 12 del migdia la conferència es diu Detrás de la màgia, com funcionen els efectes visuals en el cine. És una conferència que està adreçada sobretot a l'alumnat que està interessat en el cinema i en l'audiovisual.
i l'encarregat de fer aquesta conferència és Pablo Otero. Ell és artista visual, il·lustrador i escriptor gallec, d'aquí que la conferència el títol sigui en castellà. Ell compartirà la seva experiència professional en el món dels efectes visuals,
Ell ha treballat en títols com, per exemple, The Mandalorian, Alien o Vengadores Endgame. Doncs aquest migdia Pablo Otero farà aquesta conferència a les 8 del migdia a la Penny sobre els efectes visuals. I a la tarda, aquesta doble sessió que dèiem, la primera a les 5, comencen amb la Virgen de la Tosquera, una pel·lícula argentina, i després Ròquia, una pel·lícula argeliana que està dins de la secció oficial de competició del festival.
I a dos quarts de nou, a la PENIM, es projecta Silencio, en aquest cas dins de la secció oficial. És una pel·lícula espanyola. Hi haurà més la presència de Joan Vila, que és el compositor de Silencio. I després, la segona projecció d'aquesta segona sessió es diu Dark Nance. És una pel·lícula de Corea del Sud. Està dins de la secció oficial a la competició i és estrena. Premier espanyola.
Molt bé. Mirem activitats de demà. Recordeu, tenim l'aula d'extensió universitària, però atenció perquè tornem a tenir proposta de clàssica a Molins a la sala gòtica. Doncs sí, continua aquest cicle que s'ha estrenat aquesta temporada. Demà l'espectacle do partitul Cantes e Agua y Duelo.
i serà en memòria de les víctimes i afectats per la Dana. I els encarregats, els protagonistes del concert, són l'Hitore Quartet. És un quartet de saxos, integrat per Jaime Estevez, que és soprano, Sira Pallissé, Alto, Hugo Lomba, Tenor i Miquel Flores, que és baríton. Interpretaran obres, entre d'altres, a Mauricio Sotelo. És l'estrena mundial, de fet, d'aquesta peça, a més d'altres compositors. Doncs, demà dijous, a les 8 del vespre...
a la sala gòtica del Palau de Recasens. Aquest concert amb aquest quartet de saxos dins el cicle de la clàssica. I les entrades ja les podeu adquirir al web Entràpolis. Molt bé. I atenció, perquè aquest cap de setmana ens arriba la primera fira animalista a Molins de Rei. De nou, la plaça del Palau serà a l'escenari. La setmana passada teníem el Terra de Bruixes. En aquest cas, fira animalista. I què hi passarà en aquesta fira?
Doncs una feira que durarà tot el dia. A partir de les 10 al matí hi haurà activitats infantils, com un pintacares o compte a comptes. També hi haurà una xerrada sobre gossos que transformen persones i que connecten. També hi haurà un taller de pintura infantil i una passarel·la de gossos en adopció. També d'una a dues abans de l'hora de dinar, diguem-ne, hi haurà una xerrada sobre educació canina integrativa. I a la tarda...
més xerrades. Una proposta nova que tindrem el dissabte a la plaça del Palau, com dèiem, de 10 del matí a 6 de la tarda. En parlarem demà aquí al programa d'aquesta fira. Ara de seguida parlarem amb el Miquel Àngel Cordero d'aquesta proposta que tenim de dalt a baix aquest diumenge a la Trasca Trusca i recordem també que el Foment ofereix teatre aquest diumenge també. Doncs sí, amb el clàssic El perro de l'Hortelano, en aquest cas dirigit per Paco Mir, el diumenge a les 6 de la tarda. Les entrades les podeu adquirir al web Entràpolis.
A banda, ja sabeu que tenim també aquesta obra de teatre d'impuls que té les entrades ja exhaurides. Sala 42, identitat, moralitat, indolència, que escenifiquen des del passat cap de setmana al seu local de l'espai d'identitats Collsol, a l'antic Institut Lluís de Requesens. Aquest cap de setmana ho faran divendres i dissabte i seguiran el 22, 29 i 30 d'aquest mes de novembre.
Continuem, queden sis minuts i mig per arribar a dos quarts de nou del matí.
Moment de repassar els titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. El govern planeja tres noves parades de la B i dues grans línies interiors, ho diu el periòdico a la seva portada, Estratègia per transformar la xarxa ferroviària catalana.
Dels pròxims 25 anys, el projecte preveu obrir estacions d'alta velocitat a Vilafranca i als aeroports de Girona i Reus. La Generalitat veu prioritaris l'eix transversal Girona-Lleida i la connexió orbital Vilanova-Mataró. També parlen de la P7 a Tarragona, que duplica en un any els accidents de camions.
Poc tenia per aportar jo a l'emergència. Amazon es presenta com a boca expiatori en la comissió de la Dana a les Corts Valencianes i torna a acusar el govern central en fotografia de portada de la seva compareixença a les Corts Valencianes. Feijó designa Pérez de Llorca com a candidat del PP a president.
L'Audiència de València ha avalat en 23 ocasions la jutja de la Dana i últim regal de Feijó, Amazon, és un article d'Alfons García. La Unió Europea estudia si obliga a eliminar de les xarxes mòbils Huawei i ZTE i Espanya entre els països amb més pressió migratòria, segons Brussel·les. També un de cada 10 menors es considera addicte al mòbil.
Parla també amb François Josic, nou director del festival Sónar. A la Vanguardia parla també d'Amazon, que es victimitza mentre feixotria el seu número 2 com a relleu. L'encara president menys té l'interrogatòria en una comissió de les Corts sense els afectats. El candidat del PP a la Generalitat serà Pérez Llorca, el negociador dels acords tancats en Vox.
Nova fallada del sistema d'avís a víctimes de violència masclista, el Ministeri va alertar a les 4.700 dones que fan servir els braçalets. I parlaran encara de la guerra ucraïna, ara que se'n parla poc últimament, viure sota el bronzit incessant dels drons per Catalina Gómez des de Cramatorsk. Ahir també parlen dels investigats safaris de franc tiradors contra civils en la guerra a Sarajevo.
La Roja i el Barça, altre cop enfrontats per la Minyamal, i la Generalitat planeja crear una estació de l'AVE a Vilafranca. Al diari ara, Feijó cedeix i designa Pérez Llorca per substituir Mazón, com el dirigent conservador preferia l'alcaldessa de València i mantenia un pols amb els populars valencians. Vox iniciarà ara les negociacions d'investidura amb l'objectiu d'imposar el seu programa al PP.
Parlen amb fotografia de portada del caos a la P7 per un altre accident mortal amb tres camions implicats i Mazón no respon i s'espolsa tota la responsabilitat de la Dana. Brussel·les declara Espanya sota pressió migratòria i la ràtio baixarà als instituts fins als 25 alumnes, paraula a l'ESO. A l'esports guerra oberta entre el Barça i la Federació, Parlament, ja mal. També tenim articles de Josep Ramoneda, filòsof, a la pàgina 32 i també el filòsof Ferran Saez Mateu, que publica article a la pàgina 20.
I repassem també la portada del Punt Avui, de Poblet a l'Eternitat, al Monestir de la Conca de Barberà, i al Panteó, reial de la Corona d'Aragó, vuit reis i sis reines. Carlos Mazón no té cap barret fedora, ho diu Eva Vázquez, que parla també del robatori del Dubre, que fa viral la imatge d'un noi que domina molt millor l'art de la ficció.
que el president valencià. Crònica de Mireia Rurera, els millors caves ens representen, i d'Òscar Palau, la tasca de salvar els records íntims. També parlen de la mínima mal, que es tracta la pobàlgia i no jugarà amb Espanya, i entrevisten Enric Vandrell, president de la Junta de la Germantat de Poblet. El país coneix poc poblet, encara que hi ha catalans que no hi han anat mai, diu. I avui a l'Observatori Municipal visiten Sant Boi de Llobregat.
Seguim dos minuts i mig i arribarem a dos quarts de nou. De seguida parlarem amb el Miquel Àngel Cordero, però abans repassem els diaris digitals. Doncs ampliem una mica la notícia que us anàvem a l'agenda i que publica el Viu Molins. A terra, la primera fira animalista aquí a la vila per promoure el respecte i el benestar animal.
Donar visibilitat al benestar animal i fomentar la consciència i el respecte cap als animals són els principals objectius d'aquesta primera fira animalista que es farà el proper dissabte. La cita reunirà associacions i entitats de protecció animal per donar a conèixer la seva tasca i impulsar l'adopció responsable. L'esdeveniment, organitzat pel Centre Beteràpia i la botiga Terra Viva, en col·laboració amb l'Ajuntament,
Es dona a terme la plaça del Palau, entre les 10 del matí i les 7 de la tarda, i tindrà un ampli programa d'activitats obertes a tota la ciutadania, activitats que us hem explicat i avançat a l'agenda i que anirem recordant els diferents butlletins. Anem al Nacional, que parla de safaris humans. Itàlia investiga l'organització de viatges per disparar a civils
en el setge de Sarajevo. La Fiscalia de Milà ha obert una investigació per localitzar els italians que van participar en els anomenats safaris de guerra, la guerra de Bòsnia, que va passar entre l'any 1992 i 1996, i en els quals viatjaven el Sarajevo assajat per disparar contra civils després de pagar grans quantitats de diners. Entre 80.000 i 100.000 euros pagaven per anar a disparar civils i el preu pujava si es disparava a nens.
Una investigació està recollint informació sobre els rumors que han persistit durant anys que expliquen que persones riques viatjaven a Sarajevo per matar civils des de les posicions dels frangatiradors. La denúncia...
que té moltes pàgines, arriba d'un escriptor, d'escriptor i periodista italià, Eso Gabergeni, un exmagistrat i també una advocada, juntament amb qui va ser alcaldessa de Sarajevo entre el 2021 i el 24, i com dèiem s'està recollint informació. La tesi de la investigació, que indaga en un possible delicte d'homicidi voluntari amb agreujament de crueltat i motius
és que hi havia italians que pagaven aquestes elevades sumes per anar a Sarajevo un cap de setmana i poder disparar contra persones indefenses per diversió. Hi ha diversos testimonis que estan preparats per declarar el judici. També per acabar destaquem que mor als 112 anys Angelina Torres, la dona més gran de Catalunya que mai havia estat malalta i era una de les 40 persones més velles del món.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Daltabaix presenta aquest proper diumenge, dia 16 de novembre, una nova proposta, la trasca trusca, en concret, The Return of Dry Martino, que és l'alter ego del Molinenc, el contrabaixista, el Miquel Àngel Cordero, que en format quartet el tindrem actuant a la trasca, acompanyat del Pol Homedes a la trompeta, del Santi de la Rubia al saxo tenor...
i del Toni Pagès a la bateria. El concert serà a les 7 de la tarda i ja teniu les entrades disponibles al web de Daltabaix. En parlem uns minuts a aquesta hora del matí amb el protagonista, amb el Miquel Àngel Cordero. Què tal, Miquel Àngel? Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Molt bé, i tu?
Fantàsticament bé. Que bé, me n'alegro. Bé, sabem doncs que el Dry Martino és l'alter ego del Miquel Àngel, però ben bé, què és Dry Martino? Què és aquest projecte de Miquel Àngel? Aquest projecte és un projecte de música pròpia, de jazz contemporani, que és jazz més aviat modern, però que no vol dir free jazz. No arriba fins al punt de l'abstractisme...
sonor del Free Jazz, però tampoc és el swing antic d'Ixilano o el jazz de cantant, tipus Frank Sinatra, no, al contrari. És una proposta atrevida, vanguardista, però molt comprensible. Fins i tot perquè crec que llegia que utilitzeu o feu ús de l'electrònica també, no?, en algun moment...
Sí, sí, jo utilitzo amb el contrabaix, utilitzo certs processadors de so, pedals, per fer sons que no podria fer acústicament, octava 2, fins i tot reverb, bueno, coses d'aquestes, un tipus de programacions, i sobretot el Toni Pagès a la bateria, doncs utilitza molt, bueno, programació de sons, un instrument que es diu octapat, que va disparant sons electrònics a la vegada,
per completar el ventall que ens ofereix el quartet, que acústicament no podríem fer. Molt bé, i com apuntaves abans, la majoria de peces són en obres originals teves, doncs? Sí, el 90%, pràcticament, i les que no són originals són versionades molt pròpiament, o sigui, amb un segell molt propi, que fem el tema de...
fem una versió d'un tema icònic de Frank Zappa, però amb visió més jazzística, que és el Watermelon in Easter Hay, que és un dels temes més referents. La gent que coneixi Zappa sabrà de què parlem. Molt bé. I fa molt que acabes d'engegar, doncs, aquest projecte? Aquest projecte és un projecte llarg recorregut, en el qual...
fa bastant que va sorgir la idea embrionària, com si diguéssim, i degut a tota la compatibilitat amb la vida professional com a intèrpret, d'acompanyant i pedagog, doncs ho he de fer molt a poc a poc perquè tingui el seu resultat. Potser fa un parell o tres anys que està la idea i fa un any que ja comencem a rodar i en aquesta velocitat
lenta, sense pressa però sense pausa, doncs també projecto amb el mercat europeu, amb aquest tipus d'estil. I, perdona, el nom de Dry Martino és molt, molt, molt antic. Sí. Anava a dir, parla'm dels tres músics que t'acompanyen, que, home, són de nivell els tres, també, eh? Són increïbles. Sí.
ells. O sigui, Santi, segurament ja ho coneixeu, el Taxo Tenor, perquè ha acompanyat, és un col·laborador habitual últimament del Joan Montnè, i el Polo Medes també és d'aquesta generació dels Lluís Casares, tota aquesta generació que puja molt fort, que ja són professors de professors, quasi bé, i trempatista increïble, és professor del Conservatiu Superior de Sevilla, de jazz, i...
Increïble. I el que quasi és el meu germà musical, és el Toni Pagès, que a més tenim la mateixa edat. Sí. I sempre ens hem avingut moltíssim, moltíssim, sempre de tocar. És un baterista, músic increïble. I a més, el podeu veure, em sembla, actualment, que és el director musical de la banda del Collapse. Sí, i tant. Sí, sí, sí. Doncs és impressionant.
Jo no m'ho perdria en cap cas. Aquests músics són increïbles. Molt bé, sí. I el Toni, amb l'octapat, amb una creativitat increïble, amb una energia, tot... És tot impressionant, com si digués, del terme impressió. Sí. Correcte. Bateria també de Blau Mut i acompanyant també de l'Helena Gadel, la seva companya, que a més a més toca molts papers de Lauca també quan va amb la Gadel, eh?
Exactament, sí, sí, sí. De fet, fa molts anys que ens coneixíem, que sabíem un de l'altre, però va ser...
Un dia va haver-hi un encontre que vam acompanyar en el primer grup en solitari de l'Eva Fernández, Eva Fernández que va sortir del Sant Andreu, i a partir d'allà n'hem parat de col·laborar, fins i tot de tal manera que vam fer... ens dedicava a caminar per la muntanya, junts, fèiem els cavalls de vent, carros de foc, aquest tipus d'excursions de dies, i ens ho passàvem molt bé, ja molt...
Per això l'anomeno quasi un germà musical meu. La idea amb Miquel Àngel seria en algun futur enregistrar aquestes peces o simplement és presentar-les en directe? No, no, és dintre del que et deia, sense pressa però sense pausa, està enregistrar-ho sí o sí. Hi ha la idea, eh? Sí, sí.
El que passa és que l'agenda l'hem de quadrar. Hi ha la idea, però jo crec que màxim dos o tres mesos estarà enregistrat, això. Molt bé. I ara he vist que, a banda d'aquí a la Trasca, també fas algun concert més, no? He vist, em sembla, Granollers. Sí, vam fer Granollers.
Bé, de fet, aquesta... La tardor se'ls fem granollers. I ara hem de... Segurament, per allà, allà al sud de Catalunya, que és on visc jo, Reus, el CET, estem treballant per programar-ho, però sí, sí. I també per entrar a la programació, com he dit, més europea, perquè és un estil que pot entendre's molt a nivell...
A tot això ho vas combinant també, com deies abans, m'imagino, seguint la teva tasca professional d'anar acompanyant també diversos músics del país, no? Sí, sí, evidentment. Sí, sí, ara estem... Últimament estic col·laborant amb Maite Martín, amb el seu últim disc que apareixerà, recordo, on apareixerà ara...
La setmana que ve em sembla que surt, o aquesta setmana, surt el primer single del nou disc, que he col·laborat, farem la gira, després soc un col·laborador habitual i fundador del grup de l'Ariadna Saball, de l'Irundo Maris, que també fem molts concerts per Centre Europa, i també, per exemple, a l'època de Nadal també col·laboro amb les germanes Nederman, amb un disc de Nadales que vàrem fer...
fa tres anys, però, clar, a l'època de Nadal, doncs, es torna a revisitar. I, podria dir, moltes mil persones, però... Escolta, i el tornar... El Miquel Àngel fa molts anys que viu fora, però sempre tornes a amonitzar-hi. Quan tornes, això, més pressió, més nervis de l'habitual, o no, ja? Ah, no... A veure, quan...
una persona torna a casa, normalment està confortable, no està nerviós. Correcte. És el que passa, que se'ns ha d'estar, de tornar a casa. A més, no tinc cap... Jo, quan toco música, sigui la que sigui, i si és la meva, encara més, també és un sinònim d'estar a casa, tocar la meva creació. I fa ja molts, molts anys ja no me'n recordo d'estar nerviós, tenir pressió tocant.
Si em col·loco en un espai d'expressió, de connexió amb l'emocional intern i que vull comunicar als demés, el fet de fer això ja no em col·loca en cap... No necessito...
En sentit pressió. Si agrada, fantàstic, i si no agrada també, però com que agradarà segur, estic convençut. Perquè bàsicament és això, eh? Presentareu aquestes peces originals que ens explicaves abans, no?, del concert de diumenge, que no hem tractat gens de com anirà el concert, però bàsicament suposo que serà això, no? Sí, sí, exactament. Peces originals. Sobretot, cal destacar això, que no hi ha cap instrument eminentment harmònic. O sigui, són trompeta, saxo tenor, contraball i bateria. O sigui, no...
No hi ha ni guitarra ni piano, però no ho trobareu a faltar, perquè s'ha composat tot entrellaçat, que no manqui absolutament res. Fantàstic. Doncs recordeu, a les 7 de la tarda, aquest diumenge, la Trasca Trusca, entrades anticipades a daltabaix.cat, The Return of Dry Martino, l'alter ego, com dèiem, del Miquel Àngel Cordero. Gràcies, Miquel Àngel, per acompanyar-nos i que vagi molt bé el diumenge, eh? Moltes gràcies. Ens veiem diumenge. Una abraçada, que vagi bé. Gràcies, que abraçada. Adéu, adéu.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora hi van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure i està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Parlar de sexualitat no sempre és fàcil.
Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Pleer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la generació xic.
Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molins de Rei.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis. I amb tot això ens hem situat ja un minut per arribar a tres quarts de nou del matí i arribarem escoltant l'apunt del dia. Avui recuperem, després de l'absència de la setmana passada, la companya periodista, la Laura Herrero Mas, des de Madrid. Què tal, Laura? Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora a totes i tots. Com esteu? Nosaltres ben enfeinats a Madrid, per moltes coses sempre, però avui per una en concret. Tenim davant nostra una jornada clau. El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha de declarar davant del Suprem en un cas que posa en joc no només la seva situació personal, sinó també la credibilitat de la institució que dirigeix.
Se l'acusa d'un presumpte delicte de revelació de secrets. Després de conèixer un correu electrònic entre la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid i Alberto González Amador, el seu advocat hauria ofert un pacte a la Fiscalia després de reconèixer que el seu client
La parella d'Isabel Díaz Ayuso hauria comès dos delictes contra Isenda, un frau que arribaria als 600.000 euros. I va ser ell, Alberto González Amador, qui va carallar-se contra el fiscal general de l'Estat. I ell, Álvaro García Ortiz, nega rotundament haver filtrat cap informació. Justifica que l'actuació de la fiscalia ha estat sempre d'acord a la llei i conforme a la defensa dels interessos. Avui, en el seu torn, Álvaro García Ortiz tornarà a defensar-ho.
Però no només ell, també en els darrers dies hem estat escoltant pel Suprem que diversos periodistes han declarat, acollint-se el seu dret a no rebalar la font, això sí, que ells van rebre la informació, però no per part de la Fiscalia General de l'Estat. Amb tot.
Aquest cas és excepcional perquè mai havíem vist un fiscal general en exercici havent de comparèixer davant del Tribunal Suprem com ha investigat. Aquesta circumstància marca segurament un abans i un després en la relació entre l'exercici del seu càrrec i la responsabilitat penal. Per tant, seguirem amb atenció tot el que diu, el que reconeix, sobretot el que rebutja i quins arguments dona.
Sobretot, també, si dóna confiança a la ciutadania perquè confina amb les institucions com la que dirigeix. En definitiva, aquesta compareixença no és només una qüestió individual, sinó que també té repercussions institucionals. I, sobretot, també estarem pendents de la sentència. Hi ha qui qüestiona que per una filtració, que és una cosa bastant comuna, per sort o per desgràcia a Espanya, es pugui condemnar algú.
i es pugui condemnar a un fiscal general de l'Estat. Amb tot, aquest és el segon judici més històric i més inèdit que viu el Tribunal Suprem. El primer, recordem, va ser el 2019, el del procés.
Bé, amb això m'acomiado. Passeu un molt bon dia. Adéu, adéu. Molt bé, gràcies, Laura, i que tinguis també una bona jornada, que es promet ser intensa, com deies. Passa ara mateix un minut i mig de tres quarts de nou. Fem un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimecres. Quan acabem el bon dia i bona hora seran les 12 del migdia. Podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una amb la companya Silvia Artés.
Després tenim a dos quarts d'una l'Ona Rainbow amb el col·lectiu Ona Rainbow Molins amb la Mari i l'Helena al capdavant i a la una la remissió del Món Interior. Notícies en xarxa de dues a tres. De tres a quatre tenim la migdiada i aquesta tarda a les quatre la remissió del programa El Concert amb la Margarida Casa de Surs, programa que amatem habitualment els diumenges a la sobretaula. A partir de les cinc ja en directe el Fora Clitxés, el programa de l'Arlet Valls i la Neus Pérez
que hem començat aquesta temporada i que emetem tots els dimecres en directe de 5 a 6 de la tarda Serenor amb el Jaume Vidal i l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat és el programa que agafarà el relleu a les 6 de 6 a 7 de 7 a 8 tenim el programa Obrinc Camins el programa que ens presenten l'Àngel Bomala i l'Anna Ribas a les 8 Generació Xic amb el Toni Ramoneda
A les 9, de 9 a 10, serà el torn per l'Helena Álvarez amb el seu programa Helena Ambach, potenciant el món de l'emprenedoria. Repetirem també dos programes de mitja hora entre les 10 i les 11, que són el Parlem de Còmics, amb el Pau Moratalla, i el Picama, de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins. I a les 11 repetim el programa Jazz Club de nit, amb el Miquel Toset. De mitjanit fins la 1 de la matinada, remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora, que farem d'aquí una estona.
I a la una ja, connexió amb ICAT FM fins demà, a les 7 del matí, que tornem amb la programació pròpia, amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere País amb el seu programa La Tenora.
Continuem i ho fem repassant també la programació televisiva quan passen 3 minuts i mig de 3 quarts de 9. Roger, quan volgués. Comencem amb les pel·lícules que podem veure a la televisió en obert a les 10 al canal Hollywood. Tenim la pel·lícula, el clàssic de Mel Gibson, Braveheart, amb el mateix Mel Gibson com a protagonista, acompanyat de Sophie Marceau, James Robinson o Patrick McGuhan, entre uns quants més. És una pel·lícula de gènere històric de l'any 95, és americana...
I durant tres hores, al final del segle XIII, William Wallace torna a la seva Escòcia natal. Després de molts anys d'absència, el rei ha mort sense hereu i Eduard I, rei d'Anglaterra, reclama el tron. Aleshores, Wallace esdevé un paladí de la causa escocesa i lidera una revolta popular contra el cruel monarca.
També a les 10 a Paramount, Sin Identidad, una pel·lícula de Jaume Collet Serra amb el seu actor fetitza Liam Neeson, també de Jan Kragger i January Jones, també Aidan Quinn i altres com Bruno Gans i Frank Langella. Una pel·lícula anglesa, alemanya, francesa i americana del 2011 de suspens, dura dues hores.
Parla del doctor Martin Harris que té un accident de cotxe a Berlín. Quan es desperta descobreix que la seva dona no el reconeix i que un altre home ha adquirit la seva identitat. Les autoritats l'ignoren perquè no el creuen i uns assassins a la vegada el persegueixen.
La tercera proposta, que també és a les 10 de la nit, és a Warner Televisió i és la pel·lícula de Guy Ritchie, Despirta la fúria, amb Jason Statham i Holt McCallany, també Josh Harnett o Scott Eastwood. Una pel·lícula americana i anglesa del 2021, dura dues hores i és un thriller. H és un tipus misteriós que acaba d'incorporar-se com a guàrdia de seguretat en una companyia de blindats.
Anem a la quarta proposta, que és a 3 quarts d'11, Vimat, Transporter, de Luis Leterrier, amb Cori Nguyen, també com a director, i compta amb l'actor protagonista, també, Jason Statham, justament l'acabàvem de comentar a l'altra proposta, Warner Televisió.
acompanyant de Quixó i François Berland, entre altres. És una pel·lícula francesa i americana del 2002, òbviament és d'acció, i d'una hora i mitja el franc sempre està preparat per als lliuraments més complicats o perillosos, com tota la resta, obeix tres regles d'or. No pregunta res, no obri mai els paquets i no infringi cap de les anteriors regles.
I l'última proposta, a les 11, Factoria de ficció, aquesta pel·lícula també prou coneguda i comercial, El dia de maanyana, de Roland Emmerich amb Dennis Quaid i Jake Gyllenhaal, és una pel·lícula que ja té, atenció, ja té 22 anys, és del 2004, 23, 21, perdoneu, de fet...
És de ciència-ficció i, com ho sé, americana, dura dues hores. El meteoròleg Jack Hall preveu un canvi climàtic dràstic a la Terra. Malgrat els seus avisos, les mesures per combatre l'arriben massa tard. El fill de Hall viatja a Nova York, que resulta ser una de les zones més castigades pel temporal, per una classiació, de fet.
I posada sobre la taula de les pel·lícules, doncs comentem els programes que podem veure avui a la televisió. Tenim a les 10 la Renaixença del 33 amb el Peyu, que dedica el programa d'avui a la navalla, un objecte que poca gent sap diferenciar del ganivet. El programa es pregunta si és possible que sigui més útil que el ganivet i també qui no té una navalla suïssa a casa. També el programa rep Xarim Araster, músic, poeta i filòsof, que puja a l'escenari per interpretar, canta, cadernera amb Arnau Tordera i Laia Glac.
A les 10 i 10, a Televisió de Catalunya, en 4, 25, 11, Joc de Cartes. Barcelona és una ciutat plena de propostes gastronòmiques úniques on cada restaurant defensa la seva especialitat amb personalitat pròpia. En aquest lliurement, el programa visita quatre establiments per descobrir quin d'aquests s'aconsegueix dur la seva especialitat fins al màxim nivell. La primera parada és a Sants, al Perú, en Tomesa, on és Sevilla Nueva,
La copropietària del local presenta una cuina tradicional peruana amb plats com el taco de llum i el ceviche estil pescador. El seu objectiu és mantenir el mateix sabor en cada elaboració i esdevenir una cadena global de menjar saludable peruà. Després anem a la dreta de l'Eixample per visitar el Citizen Café on Juan Camuñoz, el copropietari del local, defensa una cuina centrada en el concepte de branys amb elaboracions com els ous Benedict i productes de proximitat. Vaja, una mica una cuina per experts.
I també hi ha altres programes, òbviament. Tenim a 3 quarts i 5 d'11. El 1%, 100 nous concursants s'enfronten a les preguntes del programa per aconseguir els 100.000 euros de premi. També hi participen famosos, que no opten a cap premi, però que han de demostrar el seu coneixement per comprovar com quedarien en la competició. Tenim a les 11 dues propostes. A la 1, hasta el fin del mundo, 12 famosos emprenen un viatge sorprenent i inesperat per l'Amèrica Llatina, que els canvia la vida i fomenta valors com l'autenticitat
la sostenibilitat i l'amabilitat, la amistat, perdó, i a les 11 també Callejeros A4, que visita els serveis d'urgències i emergències de diferents punts d'Espanya per mostrar com treballen els equips de guàrdia que cada dia salven vides en situacions límit. I amb això acabem, Oriol.
Doncs molt bé, moltes gràcies, en Roger, i estem a punt d'acabar ja també la primera hora del programa. Abans, però, anem amb la recomanació cultural del dia, anem a parlar de jocs, de jocs a taula, i ho fem amb el Ricard García, membre de la Tiret Molins de Jocs. Hola, Ricard, bon dia. Bon dia, Molins. Us ve de gust un cafè? Avui jugarem un joc que es diu Igual, cafè. A cafè cada jugador...
Conrearà cafè, l'assecarà, el torrarà i el portarà a una botiga. D'acord? El que aconsegueixi tot el procés i fer més comerç guanyarà la partida. Com ho farem, això? Doncs a cada torn...
Cada jugador haurà de col·locar uns cups de color, que són quatre colors diferents, quatre tipus de cafè diferents, a un espai que ara us descriuré. A cada torn, cada jugador agafa una targeta rectangular força gran, que està dividida en sis espais, d'acord?
Dintre d'aquests sis espais hi ha tot el procés del cafè. Hi ha espais on tenim dibuixat, pintat un gra d'un color determinat. Aquí podrem col·locar un cop, un cub, un sol cub d'aquell color. Hi ha espais on trobem un dibuix d'un assecador. Aquí portarem a assecar els cups d'un color determinat. També hi podem trobar...
Espais on hi hagi la torradora. Allà portarem a torrar el cafè que haguem secat d'un color determinat. I també trobarem botigues. Aquestes botigues són botigues que demanen cafès d'uns colors determinats. Allà portarem els cafès del color que ens demana la botiga una vegada els haguem torrat. I com es fa tot això? Molt bé, no és pas tan difícil...
Com he dit, a cada ronda, a cada torn, un jugador agafa una targeta, una pila, d'acord? O es pot fer un mercat i la col·loca al seu espai. Aquesta targeta té o espais on produir cafè, és a dir, on posar en una acció un cub de cafè d'aquell color, o bé té espais on portar a secar, o bé espais on portar a torrar, o una botiga, d'acord? D'acord?
Què passa? A mesura que va passant cada torn, anirem posant més targetes, una solapant a l'anterior, és a dir, trepitjant un dels espais, dos dels espais, tres dels espais o quatre dels espais, no pas tots, ni pas, evidentment, tampoc cinc,
De manera que combinem totes les nostres targetes fent un tapís, d'acord? I aquí tindrem totes les accions que podrem fer. Però compte, perquè comencem podem fer solament una acció. A moltes d'aquestes targetes hi ha una tassa. Cada vegada que tinguem una targeta amb una tassa, si paguem un cub de color dels que estiguem produint,
augmentarem la possibilitat de fer una acció més al següent torn. Ens convé tenir moltes accions a cada torn, perquè podrem, en un sol torn, produir, assecar, torrar i potser fins i tot vendre. D'acord? Per tant, en un torn, o bé posem un gra de cafè, un cub d'un color determinat, a un espai on es produeix aquell color. O bé passem, passem,
Un cub d'un color determinat posat allà amb aquell targetó a un espai assecador de cafè. Sol podem posar cups del mateix color a un assecador determinat. Per tant, necessitarem un assecador per cada color. D'acord? Després també podrem posar, una vegada que hem fet això, aquells cups que ja hagin estat a l'assecador...
podrem posar-los a una torradora, solament cubs d'un color. D'acord? Important, com he dit, cada vegada que anem posant tasses i pagant tenim més accions. D'acord? El que és molt important també és que quan solapem les targetes, quan solapem les targetes, fem de manera que, per exemple, els assecadors estiguin adjacents.
o les torradores estiguin adjacents. D'acord? Per què? Doncs perquè si jo tinc dos assecadors separats, portar, per exemple, els grans grocs a un assecador i portar els grans vermells a un altre assecador són dues accions. Recordeu la importància que us he donat abans a tenir diverses accions, oi? En canvi, si els dos assecadors estan adjacents, portar
Els grans, els cups de color broc a un, i els cups de color vermell a l'altre, és una acció sol, perquè els assecadors estan junts. De la mateixa manera, portar els cups assecats d'un color i els cups assecats d'un altre a dues torradores, si les torradores estan separades, seran dues accions, si les torradores estan juntes, d'acord? Doncs serà una acció important.
Després, una altra acció serà portar-ho a la botiga. La botiga requereix, demana uns colors determinats. Dos vermells, un groc i dos verds, per exemple. Una vegada hem completat aquesta seqüència, aquests cups, ja hem fet la venda, van al nostre magatzem i els anem acumulant. D'acord? Però compta amb això, perquè qui ve al final de la partida i qui guanya. Al final de la partida comptarem els punts per haver fet la comanda a la botiga. Sí, cinc, tres, quatre, però a més a més, mirarem el magatzem.
El color, el color, amb menys cubs, compte amb això, amb menys cubs, puntuarà dos punts per cada cub. Per tant, si tenim algun color que no hi ha ni un sol cub, zero punts. I el segon color, amb menys cubs, un punt cadascun. Per tant, ens interessa tenir molt clar quins colors col·loquem al magatzem per sumar els punts finals que ens donaran segurament la victòria a la partida.
És un joc que sembla enrabassat però no ho és i que és molt, molt, molt addictiu. Fàcil, ràpid i molt bonic i molt ben editat. Un gran joc que us aconsello, que adquiriu i que judeu. Molt bones estones tindreu, segur. Que vagi molt bé. Una abraçada. Gràcies, Ricard. I amb això arribem a les 9. Ara tornem. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Hem mobilitat reoberta a la 2 a Castellbisbal, que ha tingut un carrer tallat per un accident. També normalitzada a hores d'ara a la C55 a Castellgalí, que també ha estat afectada per un altre accident a primera hora. A banda, s'està treballant en la reparació de la via a la peça Talaldea després de l'accident mortal d'ahir.
Entre tres camions que es preveu que es reobri a primera hora del mati. També s'està treballant a la C25, a Aguilar de Cegarra, i es manté un carrer tallat finalment. Retencions habituals a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i en ús de Llobregat. Pel que fa al servei ferroviari, a l'R3 els trens inicien i finalitzen el seu recorregut a Figaró per un robatori de cable de coure entre la Garriga i Figaró. Hi ha retards de 30 minuts i s'ha habilitat servei alternatiu per carretera.
I a Lloret de Mar els bombers treballen en aquests moments en un incendi a l'abocador de l'Avinguda de les Alegries i treballen deu dotacions i llancen aigua i sorra i ja s'ha pogut reduir molt el perímetre actiu. S'ha rebut l'avís a prop de dos quarts de tres de la matinada.
I els Mossos han detingut un home com a presumpte autor de l'assassinat apunyalat des d'un jove de 25 anys al barri de Bonpastó de Barcelona, ocorregut el 30 de setembre. L'arrestant veia de la víctima i amb antecedents era el principal sospitós. La detenció s'ha fet aquesta matinada després d'una entrada al seu domicili. El cas està sota secret d'actuacions.
I el fiscal general de l'Estat declara avui davant del Tribunal Suprem com acusat en la causa per un presumpte delicte de revelació de secrets. Álvaro García Ortiz aprofitarà per reiterar la seva innocència en les acusacions per haver filtrat un correu relacionat amb el cas de frau fiscal que implica la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid.
I també el president en funcions de la comunitat valenciana, Carlos Mazón, va compareixer ahir a la Comissió d'Investigació sobre la Dana a les Corts Valencianes. Mazón va afirmar que no tenia responsabilitats operatives i va recordar que ja havia assumit les polítiques amb la seva dimissió. També va acusar el govern espanyol d'eludir responsabilitats i d'utilitzar-lo com a l'excusa per tapar les causes reals d'aquesta tragèdia. L'oposició, per la seva banda, el va criticar per evitar respondre les preguntes dels diputats.
I comencen les obres de la nova seu de la Regió d'Emergències Centre a Sant Fruitós del Bages. El nou edifici, amb un pressupost de 8,1 milions d'euros i 18 mesos d'execució, substituirà per tant els barracons on s'operava des de fa més de 20 anys. Tindrà més de 2.500 metres quadrats, una torre de pràctiques de 7 pisos i també un heliport de 24 hores.
I pel que fa el temps, avui es preva un dia tranquil, amb pocs canvis al cel, però amb alguns matisos hi haurà intervals de núvols prims que deixaran el cel parcialment covard i, de fet, bancs de boira, sobretot ara al matí, en zones de l'interior. Pel que fa a les temperatures, pugen de nou lleugerament fins als 22 graus. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 9.
Informació local. Demà dijous continua el cicle clàssica a Molins de Rei, un nou cicle de música clàssica que ha començat aquesta temporada i que s'allargarà fins al mes de juny. Es farà un cop al mes, un dijous al mes. I demà, a les vuit del vespre, a la Sala Gòtica hi haurà aquest nou concert, en aquest cas titulat Cantes d'Agua i Duelo, a la memòria de les víctimes i afectats per la Dana. I els encarregats de fer el concert són l'Itoré
quartet, és un quartet de saxos, amb Jaime Estevez, que és soprano també, a més de tocar el saxo, Sira Pallissem, que és alto, Hugo Lomba, tenor i Miquel Flores, baríton. Doncs ells, amb el seu saxo, faran aquest concert interpretant diferents obres. Una de Mauricio Sotelo, que és estrena mundial, a més d'altres peces que interpretaran en aquest concert, que es farà demà dijous a les 8 del vespre a la sala gòtica. Les entrades les podeu comprar anticipades al web Entràpolis.
I aquest cap de setmana, el dissabte, serà la primera fira animalista, que es farà durant tot el dia, de 7 del matí a 9 del vespre. Al matí hi haurà activitats pels infants, com pintacares, un conte a contes, també hi haurà una xerrada sobre gossos que transformen persones, un taller de pintura infantil, una passarel·la...
d'agostos en adopció i també una xerrada sobre educació canina. I a la tarda també noves xerrades en aquest context del pati del Palau. El dissabte de 10 del matí a 7 de la tarda. I el Foment, que fa també programació aquest cap de setmana, en aquest cas teatre, el diumenge, amb el clàssic El perro de l'Hortelano, dirigit en aquest cas per Paco Mir. El diumenge a les 6 de la tarda, les entrades anticipades les podeu comprar al web Entràpolis.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres és la Codina, que està a l'Avinguda Mancomunitat, número 18. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent.
Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places
Entre d'altres, trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidències. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any, milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or. L'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? No! Nosaltres t'ho posem fàcil! T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
Saps que l'Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar del català amb fluïdessa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles per mi és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem.
Bon dia, avui us porto una cançó enllaçada una mica amb l'agenda cultural de la setmana, perquè aquest cada setmana es celebra a Caixada de Selva el nouè festival Càntut, que és un festival que es basa en la recuperació de cançons de transmissió oral i de patrimoni oral dels cançoners.
I fa tot un cap de setmana de programació molt interessant, que us recomano molt. I, a part d'això, també el Cántut, com a projecte, també ha engegat diversos o ha publicat diversos discos. En aquest cas, us porta una cançó d'un projecte que van fer el Carles Velda i el Carles San José, que és el primer disc que van fer el Cántut, de fet, i el disc es deia Cántut,
I la cançó que us porto es diu El Pomeró. Que, bueno, tot el disc és molt interessant, va molt la pena, l'enrodar bastant, ja fa uns anys. I això, amb aquesta cançó també us convido a, si us ve de gust, anar a Caça de la Selva aquesta setmana al Festival Canto. A la vora del camí, del camí d'anar a l'escola, se n'aixica un pomeró.
que n'està tot ple de pomes. Solta l'ombretta que hi fa i refuta-l'hi noixem.
Se n'aixeca un pomeró que n'està ben ple de pomes. Sota l'ombret que hi fa i reposem una estona. Pomeró, pomeró, sols de veure'ns ja tremola.
no tremolis pomeró, que no tocarem cap poma. El senyor mestre ens ha ensenyat a respectar el que no és nostre i estimar els gentils fruiters que alegren els cors dels homes i els hi fan els ulls somrients i els hi deixa la boca.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora d'aquest dimecres 12 de novembre. La compartim, hem anat ja arribant tothom que havia d'arribar, amb el Jordi Torró. Bon dia i bona hora, Jordi. Bon dia. Mari Carmen Juárez, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Amb el jerseiet, eh? La rebaqueta. Toni Ramoneda, bon dia. Molt bon dia. I Pena Madurell, sí, bon dia. Bon dia, és que no trobava el mòbil i hi ha... No passa res, no passa res. Vinga, quan pugueu venir, ja.
Ja està. Avui tenim afònic a la Samar, per tant, no ens pot acompanyar, i tenim per motius de feina, doncs, l'Antoni Bonilla ocupat, per tant, farem tertulia amb vosaltres quatre. Tot bé? Sí? Sí, sí, tot bé, tot bé. Esteu bé? Sí, sí, sí.
Mira, sisplau Roger recuperarem també l'apunt del dia per anar introduint temes que avui és un tema d'actualitat i ja que tenim el Pere aquí advocat així podem valorar-ho una mica si et sembla tenim la nostra companya Laura Herrero treballant a Madrid i cobrint una notícia que avui serà també important si us sembla escoltem el que ens deia l'apunt del dia fa mitja horeta i ho comentem tot plegat
Bon dia i bona hora a totes i tots. Com esteu? Nosaltres ben enfeinats a Madrid, per moltes coses sempre, però avui per una en concret. Tenim davant nostra una jornada clau. El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha de declarar davant del Suprem en un cas que posa en joc no només la seva situació personal, sinó també la credibilitat de la institució que dirigeix.
Se l'acusa d'un presumpte delicte de revelació de secrets. Després de conèixer un correu electrònic entre la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid i Alberto González Amador, el seu advocat hauria ofert un pacte a la Fiscalia després de reconèixer que el seu client
La parella d'Isabel Díaz Ayuso hauria comès dos delictes contra Hisenda, un frau que arribaria als 600.000 euros. I va ser ell, Alberto González Amador, qui va carellar-se contra el fiscal general de l'Estat. I ell, Álvaro García Ortiz, nega rotundament haver filtrat cap informació. Justifica que en l'actuació de la fiscalia ha estat sempre d'acord amb la llei i conforma la defensa dels interessos. Avui, en el seu torn, Álvaro García Ortiz tornarà a defensar-ho.
Però no només d'ell, també en els darrers dies hem estat escoltant pel Suprem que diversos periodistes han declarat, acollint-se el seu dret a no rebalar la font, això sí, que ells van rebre la informació però no per part de la Fiscalia General de l'Estat. Amb tot, doncs aquest cas és excepcional perquè mai havíem vist un fiscal general en exercici havent de comparèixer davant del Tribunal Suprem com ha investigat.
Aquesta circumstància marca segurament un abans i un després en la relació entre l'exercici del seu càrrec i la responsabilitat penal. Per tant, seguirem amb atenció tot el que diu, el que reconeix, sobretot el que rebutja i quins arguments dona.
Sobretot també si dóna confiança a la ciutadania perquè confina amb les institucions com la que dirigeix. En definitiva, aquesta compareixença no és només una qüestió individual, sinó que també té repercussions institucionals. I sobretot també estarem pendents de la sentència. Hi ha qui qüestiona que per una filtració, que és una cosa bastant comuna, per sort o per desgràcia a Espanya, es pugui condemnar algú.
i es pugui condemnar a un fiscal general de l'Estat. En tot, aquest és el segon judici més històric i més inèdit que viu el Tribunal Suprem. El primer, recordem, va ser el 2019, el del procés. Bé, amb això m'acomiado. Passeu un molt bon dia. Adéu, adéu.
L'apunt del dia de l'acompanyal Laura Herrero des de Madrid avui. Aviam, Pere, quina lectura en faries de tot plegat? Més que lectura, un parell de notes. La primera per situar la persona o la institució que està... Bé, no és la persona, però, evidentment, la institució a la que pertany és una institució essencial en el món de l'estat de dret, que és el fiscal general de l'estat. La fiscalia, o el Ministeri Fiscal, com el coneixem,
és la institució que té l'encàrrec públic d'acusar quan entén que hi ha d'haver-hi una acusació. Per tant, en aquests moments, el jefe màxim de l'acusació pública a Espanya està acusat i, per tant, està sent jutjat per un presumpte delicte.
I un segon apunt. Apuntava la companya periodista, la Laura, que fins a quin punt, d'alguna manera venia a dir que fins a quin punt hem de perseguir un delicte, un presumpte delicte com aquest, que és la revelació de secrets,
en aquest cas d'un correu electrònic que està dins d'una causa judicial, com si s'havia de perseguir perquè aquí a Espanya es filtra tot. És veritat que aquí a Espanya es filtra tot, és una autèntica vergonya, és una autèntica vergonya, de fet es filtren coses que són reals i coses que no són reals amb una facilitat espectacular, però per descomptat que s'ha de perseguir la revelació de secrets. L'altre problema és que, torno a dir, que Espanya sigui un dels esports nacionals en l'àmbit judicial màxim.
Per tant, jo crec que amb aquests dos apunts situem una mica la situació. Avui declara l'investigat o l'acusat, que és el propi fiscal general de l'Estat, tancant així el procés de múltiples declaracions de testimonis. Per cert, alguns testimonis, que no oblidem que el testimoni té l'obligació de ser neutral i de dir la veritat, alguns dels testimonis que he sentit en directe
de testimonis en tenen poc i semblen més al·legats polítics doncs avui declara ell i amb això es tanca amb les conclusions de cada defensa i cada part acusadora es tanca el procés i quedarà vist per sentència
Bé, la resta, a veure, Jordi. No, jo estic absolutament d'acord amb això de les filtracions. Tota la vida s'ha filtrat això del Suprem. I a sobre veus ara el Tribunal Suprem i dius, és el del procés, el que passa és que el Marchena s'ha desplaçat una cadira cap a la dreta o a l'esquerra. Eh...
En primer lloc, jo no tinc gaire confiança en la justícia espanyola, ni en la catalana, eh? I això, vull dir, no ho sé. Per què no hi tens confiança? Per moltes coses, històriques, des del procés, com a exemple màxim, i després molts detalls i moltes coses que dius, home, no ho sé, jo no sóc un pèrit com el Pere. Mm-hm.
però sorprèn molt Bé, Toni És que estem parlant d'un el Pere fa bé de posar-nos en situació diguem-ne professional Sí, és el que volíem l'entrada
Però és que aquest judici no sé si va de fiscalies i de revelació de secrets, jo crec que és un judici polític des del principi, i aquí el que hi ha és una tirada de trastos de dreta a esquerra, o d'esquerra a dreta, o jo de la torno i tu me'l dius, des del primer moment. I s'han agafat aquesta revelació de secrets, perquè s'ha de posar un nom a tot això.
A part d'això, que em sembla un judici totalment polític, el que fa l'exercici que ens proposava, el que ens deia la Laura, és que si s'ha de jutjar una revelació de secrets quan aquí, o una filtració, quan aquest país funciona a través de filtracions. Les filtracions són globus-onda que es deixen anar moltes vegades per veure per on hem de tirar,
i amb qualsevol, ja sigui judici o qualsevol cosa que ha de passar, sabem com a mínim hores abans o dies abans el que passarà, perquè algú diu com a bocamoll, perquè ui, és que se m'ha escapat,
o intencionadament, que és potser la part més futura de totes aquestes filtracions, que la majoria de vegades són filtracions volgudes per evitar que passi una cosa o per preveure, per tenir temps per preveure-ho quan passi. Funcionar així jo crec que dona un flac favor a com funciona la justícia en aquest país.
Per tant, també bastant escèptic amb la justícia. No, és que realment el que passi com a veredicte d'aquesta causa, per desgràcia, és el de menys. I jo, sense entendre un borrall, crec que l'acabaran esculpant...
I després s'haurà de dimitir o simplement el canviaran. És a dir, professionalment a aquest senyor li han enfonsat la carrera, però això ja està clar, eh? Independentment de quin sigui... O sigui, si se'n va a la garjola, ja ni t'ho explico, però fins i tot que s'acabi decidint que és totalment innocent, perquè és que els testimonis que s'estan sentint són de fireta...
Fins i tot si se l'acaba exculpant, professionalment està marcat. Ja li han posat l'adesiu a sobre, el gomet vermell, i aquest tio ja no podrà fotre res. Llavors, passi com passi, passi el que passi, aquest senyor se l'ha encarregat. Que a les altres institucions que estan promovint aquesta picabaralla dreta-esquerra a tots nivells,
aquest senyor és un punt que és un més i no importa, doncs això ja ho sabem també que funciona així. Les filtracions també han passat del món del periodisme? I tant, estic d'acord amb tots, cada un amb el que ha dit, i clar, és que en el món del periodisme les filtracions han estat sempre...
Sempre, en tots els àmbits, uns, per a veure com diu el Toni, a veure què passa, t'ho tira això, a veure què passa, sondegem una mica, jo dic que ja anavaçant el tema esportiu, que és en general en tots els més, però el que conec és el tema esportiu.
Tira això, a veure què passa, mirem a veure com va, com funciona aquest tema i, clar, això al final és un producte en aquest tema polític. És, com vaig dir un dia, és elitumas.
I, a més, tema polític. A més, és una vergonya tot el que està passant, a tot el nivell, ja no només en aquest sentit, sinó ja, diguéssim, del tema Amazon, allò ja fas garrifant-se. Davant d'aquestes opinions, Pere, d'aquest escepticisme que genera tots aquests processos... Molt valament.
Et preocupa que tingui aquest desprestigi? En el meu sector, si podem definir-ho, sí, que és el jurídic, el judicial, el legal, tot això està fent molt, molt, molt de mal, perquè si ja no confiem en l'alta justícia, com hem de confiar en la baixa, en la justícia més del dia a dia, en la que ens toca més a nosaltres.
És una desconfiança que a poc a poc va minant el crèdit del ciutadà cap a una estructura tan essencial en un estat de dret com és l'administració de justícia. Molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt malament.
Això són moltes vegades molt. Jo, en el meu cas, faria dues diferències. Una, la justícia a dalt, pel que estem veient, i l'altra, en el dia a dia, que sigui... Entenc que ha de ser tot junt, però jo dels de dalt no m'enfio.
Però és que són els de dalt els que gestionen l'administració de justícia. Sí, però en un cas de justícia, posem-ne ordinària, d'un cas que es pugui tractar el jutjat de Sant Feliu de forma diària, no està manipulat per tot el tema polític que està manipulat aquest cas.
Això em refereixo. Potser no hi ha una manipulació política, però hi ha, per exemple, una gestió dels tempos i de les sensibilitats i de la justícia entesa com hem de donar raó a qui té raó
Jo crec que aquí s'ha perdut el crèdit també a nivell dels nostres jutjats. Clar, però això ja fa temps, per altres temes. Sí, però tot això va sumant, Toni. Jo tot això també t'ho dic, o faig la lectura al revés. Si aquest cas, aquesta revelació, o aquesta revelació de secrets, o aquesta filtració, o aquest correu que no sabem si es va enviar o no es va enviar, o qui el va enviar, no tingués res a veure amb el maromo de la Isabelita...
aquí no hauria passat res ha sigut una filtració més de les 10.000 que hi ha cada dia i ja està però com que és qui és i a totes les filtracions sempre es dius investigarem qui està i mai s'ha trobat res normalment el que diu això és o el que l'ha fet o sap perfectament qui l'ha fet o el que ha dit que es faci
Però, per exemple, la ciutadà pot pensar, si en els assumptes més grans hi ha tot aquest desgavell, tota aquesta inseguretat, tota aquesta filtració, tota aquesta, en definitiva, falta de rigor professional, en els assumptes petits com aniran? Com anirà el meu assunto petit?
Jo, és que ja ho he dit abans, faig diferències, com fa el Toni. La confiança en la justícia de baix és pràcticament total. La de dalt, i hi ha temes polítics, el que genera tot tipus de desconfiança per tot el que estem vivint. Mira, deixa'm posar un exemple que vaig trobar ahir. Ahir rebo un escrit d'un procediment judicial que hi participo com a advocat,
i és un acord del jutjat d'aquest mes de novembre, no recordo el dia de novembre, que acorda en funció d'una petició que va formular una de les parts. Jo em trobo aquest escrit i dic, ostres, no em sona d'aquesta petició i d'això ho puc plantejar. Clar que no em sonava. Feia un any i mig que s'havia fet la petició per escrit. Un any i mig. I aquí estava resolent una situació essencial per una de les parts, eh?,
un any i mig, per resoldre una... no les sentències, per resoldre una qüestió important. Però que la justícia va saturada, va tard, i és lenta i tot això, ja ho sabem, però aquí sí que sabem i sabem per què és, perquè no hi ha calés, no hi ha pressupost... Però aquest tard fa, per exemple, que en molts casos no sigui humana la justícia. I atenció, perquè estem jugant aquí amb les necessitats moltes vegades de les persones. Però canviem d'àmbit.
Això mateix no és el que està passant a la sanitat, que hi ha gent que li arriba al moment d'un trasplantament quan ja simplement no hi és, o quan et diuen, mira, ja et podem operar, no, és que es va morir fa sis mesos. Això està passant, que anem tard i malament, està passant en la justícia, i ho sabem com estan desaturats els jutjats, i tu ara li preguntes a algú que et faci una foto, digue'm que un jutjat, digue'm què veus,
I jo et diria que la majoria de gent el que veu és un despatx ple de piles de papers i d'arxivadors d'aquells de darrere que no s'acaben mai i dius com carai ha de tirar endavant el meu expedient, que no sé ni on és. O almenys, si ara em dius dibuixa un jutjat, si he de dibuixar jo ho tenim clar, però la foto que veig és això, piles i piles de papers.
Perquè les poques vegades que he hagut de no enjutjat, és el que he vist. I això que hi ha personal funcionarial dels jutjats, bon o boníssim, eh? És que ningú posa en dubte la professionalitat... El problema és la gestió de tot això. Igual que ningú posa en dubte la professionalitat d'infermeres, de metges... Ningú posa en dubte això. El problema és que sabem que no tenen recursos.
ni la sanitat, ni la justícia, ni, ni, ni, ni... Mira el tema de les mamografies que ha passat a Andalusia. Aquí no sé si és ben bé un tema sanitari, o de gestió, o un altre cop de gestió política. Al final, per això es reverteix amb la salut.
Bé, per cert que, lligant-te amb això, avui llegeixo el periódico que la síndica de greuges de Catalunya, l'Ester Jiménez Salinas, ha proposat ampliar l'escolarització obligatòria fins als 18 anys, això per una banda, i també proposa establir una primera majoria d'edat als 16 anys que permetria als adolescents votar i participar en la vida política. Aquestes recomanacions, recomanacions, formen part de l'informe anual d'infància 2024, recordeu que el dia 20 també és el Dia Mundial de la Infància,
en la qual la institució denuncia les incongruències que hi ha en el tractament de les edats legals per exercir drets i deures. En quant al que es refereix als 16 anys, diu que quan la primera majoria d'edat, la síndica, argumenta que als 16 anys...
Molts adolescents ja tenen prou maduresa per comprendre les conseqüències dels seus actes i prendre decisions informades sobre la seva vida personal i social. Seria una manera de reconèixer, diu, progressivament, l'autonomia i la capacitat de participació dels adolescents i permetria a aquests joves votar, obrir un compte bancari o donar sang, entre altres drets, pels quals encara cal tenir 18 anys. I la síndica també demana la responsabilitat penal a partir dels 16 anys?
ben dit per exemple l'edat de responsabilitat penal és de 14 anys requereix autorització a terra per assistir a un concert fins als 16 als 16 ja es pot treballar però la participació política plena no arriba fins als 18 però la responsabilitat penal dels 14 és una responsabilitat minorada jo parlo de responsabilitat genèrica dels 18 anys no ho especifica al 16 es pot treballar ja? sí diu que sí
Sí. Ui, quines mirades, sí. Sí, no? El Toni també feia mirades quan dèiem això dels 16 anys. No, no, no. No ho tens clar? No, el de baixar l'edat de votació... L'altre dia parlàvem també de baixar 16, també l'edat de poder conduir sempre que sigui amb un adult al costat. Sí.
El que més pont fa és que totes les enquestes o tot el que estem sentint d'intenció de vot últimament ens diuen que tota la joventut que s'informa on s'informa
majoritàriament amb fake news i amb canals no oficials la seva intenció de vot és una i si els hi donem el poder de votar doncs no la dreta sinó la ultradreta més rància diuen que torna llavors clar fot més poc una caixa de trons fa por eh tu Pere com ho veus baixar-ho fins als 16 anys
És evident que hi ha hagut una evolució social, jo diria que humana, des del punt de vista, jo diria, quasi antropològic, dels adolescents.
que han avançat en diversos anys moltes coses. Com han d'avançar aquestes coses i com s'han de reconèixer des d'un punt de vista legal, jo penso que és complex, però que han avançat i que un nano, en teoria, en general, diguem-ne, un nano de 13-14 anys...
de fa 25 anys no té la mateixa posició que un nano de 13-14 anys actualment 25 anys després. Això és una certesa màxima i absoluta. Ara, com ha de tenir conseqüències des d'un punt de vista legal, per exemple, en majories d'edat? Tema complexa.
Que s'hauria de tractar, jo crec, sobretot des d'un punt de vista molt tècnic, eh? Sí, d'ordent de la base que jo, quan vaig començar a treballar als 14 anys, llavors començaves als 14, ara als 16, i diuen que fins al 18... Ara ho estava mirant, jo ho he dit molt convençut, però sí, sí. Es pot treballar a partir dels 16, el que passa que hi ha una sèrie de... O sigui, no poden treballar...
En feines nocturnes, no poden fer res extres, han de tenir permís patern, el consentiment, vaja, però sí que es pot començar, sí que pots tenir un contracte del 16.
Jo tenia el dubte... Som el país de les normes, tot està normacicat. Qualsevol cosa que facin per conduir, però d'això sempre et posen normes. Jo no ho sé, realment no sé si funcionaria o no, això del Bota, als 16 anys. Tens dubtes. Però jo ho provaria.
Sí, però llavors el que deia el Pere, eh? Si pots votar, també has de tenir responsabilitats legals. D'acord. Mari Carmen, perdona, digues. No, jo és que posava en dubte allò dels 16 anys, perquè...
A l'Ajuntament de Molins, ara sempre a l'estiu i ara a l'hivern de cara al Nadal, obre el meu primer contracte i és a partir dels 18 anys. Per això m'havia estranyat, perquè tinc una nana boda que té 17 i no pot entrar en aquest grup.
Tot i que ella voldria. No pot, perquè és fins als 18 anys, per això dubtava el tema aquest. Almenys aquí a Molins és així. Però una altra cosa és que l'empresa, en aquest cas l'Ajuntament, decideixi no agafar menors de 50 anys. És un tema de l'empresa, o de 18, però pel que diu la llei sí, amb restriccions, però depèn quines feines.
Bé... Estar lleu en el trenet o estar en els temes... Sí, sí, sí. Vull dir que és una cosa dels Nadals en aquest any. Insistim que són recomanacions, eh, que ara no... Clar, estem parlant de la Síndica de Reus. És un informe anual que fa... No és una llei, ni una proposta de llei, ni res de això. Però, doncs, són...
aquests apunts globus sonda. Va, tornem a això, sí. A vegades es tiren aquests globus sonda, o aquestes filtracions que dèiem abans, simplement per saber si això, si sortirà, o si val la pena tirar endavant, o si val la pena encarregar més estudis de sis comissions del Congrés, a l'Ajuntament i a la Diputació, durant dotze mesos més, per decidir si acabem tirant o no tirant endavant...
al final és com funcionar no sé si som un país de lleis però d'informes contra informes i comissions de treball no hi creus gaire les comissions no és que no hi cregui és que a vegades ho fem tot molt ferragós i entenc que la política està molt mal pagada i els sous dels polítics venen més de participar en comissions i informes i aquestes coses que no del propi sou però bueno
Però, bueno, això era l'apunt demagòsic del matí, eh? Això és deixar anar una mica... Sí, una mica... Estan mal pagats els polítics? Sí, no, no, sí, sí. Tu creus que sí? Ui, tant, ui, tant. Sí, sí. No, no, ho dic sense la més mínima ironia.
No tinc ni idea de quan estan mal pagats els polítics, però si ells estan mal pagats hi ha molta gent de sota que està menys mal pagada. Els polítics? Un polític que té...
capacitat, poder, o que se li espera que prengui aquestes decisions, en una empresa privada prenent unes decisions similars, cobraria més del doble. Per tant, jo ho he dit sempre, si que una persona decideixi dedicar 4 o 8 anys...
o alguns que s'hi troben bé, que li han agafat carinyo a la poltrona més, que hagin decidit dedicar la seva vida a la política, en principi és d'agrair, perquè estan sacrificant segurament la seva capacitat de gestió, que si estigués a la privada, en sectors privats, cobrarien molt, molt més. Que altres ho facin servir com a trampolí per després arribar a la privada molt més amunt del que haguessin arribat mai per mèrits propis,
Això és un altre tema. Però el sou d'un alcalde d'una ciutat com... Bé, Barcelona és de les que més cobra, però d'una ciutat com... No ho posarem molents, que no se'ns enfadi ningú. Com Mataró, com Mollerussa... De ciutats d'aquestes, el sou que tenen amb les decisions que han de prendre i a quanta gent afecten aquestes decisions...
és estar molt per sota d'un càrrec intermig de qualsevol empresa més o menys important multinacional. No parlarem del taller no sé què, però d'una multinacional. Un càrrec intermig, no estic parlant del Consell d'Administració. Un alcalde té un sou...
i repeteixo, sou base, perquè després venen això, la participació en comissions, les dietes, el no sé què... Els viatges. Totes aquestes coses, això ve a part. Però en general, la política, jo sí que considero que està mal pagada. I fer aquesta afirmació pot sonar a ironia, o mira, se n'estan fotent, o està dient perquè vol dir just el contrari. No, no, no, ho dic de veritat. Has dit que estàs parlant seriosament. Sí, sí, sí.
El que també pot existir, ja estic d'acord amb el Toni en línies generals, també no hem d'oblidar que el polític s'entrega a prestar uns anys de la seva vida un servei públic. Per tant, hi ha una part que no pot ser remunerada perquè ja és la pròpia voluntat de prestar un servei públic a la ciutadania en general. Jo crec que aquí també hi ha un altre debat, n'hi podrien haver-hi molts, un altre debat que és el volum
de número de polítics que poden que existeixen al nostre estat jo crec que hi ha un excés de polítics perquè hi ha un excés d'estructures d'òrgans decisoris i aquí sempre podem recordar per exemple, l'Ajuntament de Molins de Reí el ple és un petit jo sempre dic que és un petit congrés o un petit senat perquè són 21 regidors jo crec que és excessiu
Sí, jo crec que sí, 21 és una barbaritat, jo crec que per Molins de Rei que té 26.000 habitants. No, no, no, que sí, que sí, estic posant un exemple. Això va part per número d'habitants? Sí, correcte, perquè ens fem una idea, per tant, i a partir d'aquí hi ha un munt d'estructures, recordem, Ajuntament...
Diputació, Consell Comarcal, Generalitat, Estat Central, i cada un d'aquests, a més a més, té subestructures, organismes públics. Jo crec que hi ha una acumulació excessiva d'estructures administratives i d'estructures de decisió de poder. Això és una idea que xoca sempre amb la necessitat dels partits polítics de dominar allò que dominen i no perdre-ho, no?
Però hauria d'haver-hi una revisió d'aquest conglomerat, que jo crec que és excessiu i que genera, en definitiva, un nombre de polítics, jo crec, totalment fora de lloc.
Ser totalment d'acord, hi ha masses polítics. Haurien de canviar, des de... Per exemple, als ajuntaments hi hauria un alcalde, un vicealcalde i quatre o cinc més, i amb això ja tiren, perquè la resta és afegir conflictes, afegir coses... Clar, però la gestió d'un ajuntament, ara que parlem d'ajuntaments, de qualsevol administració, i com més gran, doncs més d'això, implica...
que hi hagi moltes comissions, molta feina, que no és només anar al ple un dijous al mes. Hi ha molta més feina en un ajuntament a nivell de prendre decisions diàries.
Si això ho deixem només a una persona, perquè es podria fer de dir... No, no, les eleccions ha donat que aquest partit té dret a 8 regidors, aquest 6 i aquest 4. Podríem dir que hi hagi una persona que el seu vot valgui per 8, l'altra persona el seu vot val per 6 i l'altra persona el seu vot val per 1. Però seria només aguantar una persona, un sou. Què passaria? Aquesta única persona...
Seria la que hauria de fer la feina quan parlem de temes de si hem d'asfaltar el carrer no sé què, de si hem de posar un parquet a la pista de no sé quin pavelló. Per això tenim els tècnics, que són teòricament els que veuen els problemes i que determinen l'ordre de...
Suposa que sí, però al final les decisions són polítiques, perquè venen donades pels vots. Què passa quan hi ha, i això ens ho trobem amb uns històris petits, on hi ha només, o del tamany de Molins, 21 regidors, quan hi ha formacions polítiques que tenen un únic representant,
ha d'anar a missa i a repicar. Ha d'estar en aquesta comissió del dilluns, però és que el dimarts a la tarda ha d'estar no sé quan, ha d'estar a darrere. I si a darrere no hi ha un grup polític que li prepari les coses, que li faci una mica de feina entre tots, o no poden, o es cremen, o duren dos dies.
Però si les eleccions han decidit que aquest partit polític, el que sigui, només té un regidor, jo crec que s'ha d'adaptar, per tant, aquest partit polític a la possibilitat de no actuar en tots els àmbits municipals i centrar-se allà on pugui esmerçar la feina amb rigor. Perquè la ciutadania ha decidit que només en tingui un. Sí, que només en tingui un.
Un representant. Però el que sí que té, que bé si vam presentar amb una llista de no sé quants, el que sí que té és una estructura darrere d'aquest. Per tant, és l'estructura la que ha de preparar aquestes reunions, ajudar i tot això. Si ho deixa un de sol... Jo crec que l'estructura s'ha d'adaptar a la decisió democràtica de la ciutadania que ha decidit que aquest partit només en tingui un.
i per tant prioritzar els àmbits en els que vol intervenir aquest únic regidor. No sé, són debats ara complexos, i sobretot els que tenen només un regidor o dos, evidentment el que voldrien és tenir més suport. Bé, n'hi ha que en tenen dos i...
i governen. Al final és un tema de sumes. Però això ara tampoc no ho discutirem, ara que encara tenim les eleccions molt lluny per parlar de sumes. Bueno, any i mig, no? Any i mig, a nivell municipal. Cuidado, eh? Maig 2027. Ja comença la cursa, eh? Comencem tothom a agafar posicions. Sí, home, sí. Jo no sé com funcionen... Digues, digues, Jordi. No sé com funcionen les eleccions municipals a França, però hi ha l'alcalde
I sempre diuen aquest estat alcalde de tal poble o d'on sigui. Sí. No es parlen mai del...
dels regidors. Home, l'alcalde és una figura que és important. Per això, i suposo que si és a la francesa, després primer hi ha les eleccions i després els dos primers voten a veure qui és qui. És un sistema electoral diferent que el nostre, sí. El nostre, prou criticat per tothom, però ja està.
Sí, sí, ningú el canvia. No li agrada a ningú, però aquí ningú el canvia. Bueno, no t'han decretat els alcaldes. No, tinc els sistemes. Anem a una notícia internacional. No és la primera ni la segona vegada que en aquesta taula i en aquesta tardúlia parlem dels Balcans, però atenció al que hem llegit avui al Nacional. Itàlia investiga l'organització de viatges per disparar a civils en el setge de Sarajevo.
Per tant, els qualificats safaris humans. La Fiscalia de Milà ha obert una investigació per localitzar els italians que van participar en els anomenats safaris de guerra a la Guerra de Bosnia entre el 1992 i el 1996, i en els quals, atenció, viatjaven al Sarajevo assatjat per disparar contra civils després de pagar grans quantitats de diners. Parlem d'entre 80.000 i 100.000 euros actuals i el preu pujava si es disparava a nens. Uf...
La denúncia que té 17 pàgines de llarg, que arriba de l'escriptor i periodista italià Ezio Gavazeni, l'exmagistrat Guido Salvini i l'advocada Nicola Brigida, juntament amb Benjamina Càrits, que va ser alcaldessa de Sarajevo entre el 2021 i el 2024, que han anat recollint informació sobre els rumors que han persistit durant anys de rics viatjant a Sarajevo per matar civils des de les posicions dels franctiradors. És duríssim, això. El farà idó.
quan ja pensàvem que ja ho havíem vist tot o escoltat tot de la guerra dels Balcans i el que descobrirem alguna vegada més de moltes coses si això s'acaba veient que és cert o que hi ha una part de raó algú es creu que això passava només a Itàlia? amb gent d'Itàlia?
No, a l'Àfrica segurament també. Deuen haver safaris d'aquest tipus. No, no, sí, però que inclús aquí, que aquestes guerrilles que envoltaven Sarajevo i que feien venir gent d'Itàlia perquè juguessin a la guerra...
per un mòdic preu, i mòdic també ho dic sense cap conya, perquè la vida d'una persona no val ni 80 ni 100.000 ni això. Creieu que només anaven a buscar gent rics d'Itàlia i aquí no hi havia rics de...
d'Espanya, d'Alemanya, de França, d'Anglaterra, d'Estats Units, dels Emirats... Caldrà veure com s'estira fil de tot això. Això també ho podrien considerar mercenaris. Vull dir, al mercenari també li paguen, no aquestes fortunes, però per matar la gent. Sí, li paguen per matar...
Però representa que perquè estan jugant a favor d'una de les parts. Aquí no, aquí vas... Bueno, jugaven a una de les parts, als servis. No, tant li fotia. Ells anaven a matar. És que tampoc preguntaven si que ells són servis o croates o... Igual, era... El setge de San Egebo, ja això ho recordo...
Tiraven des del món aquell on hi havia les pistes d'això. Des d'allí els francs tiradors tiraven contínuament contra els mercats, contra acoloméracions de gent. Durant la massacra de Sarajevo van morir 11.541 civils, dels quals 1.601 eren nens i va deixar més de 60.000 ferits. En principi, aquest safari es diu que era per anar a Sarajevo un cap de setmana i per poder disparar contra persones indefenses per diversió.
Per això dic que aquí no hi ha ni creences polítiques, que el mercenari tampoc en té masses, que si el fitxen de l'altra banda, dispara cap a l'altre costat i ja està. Aquí és que és molt més greu encara, perquè és per divertiment. És com qui se'n va a caçar elefants. És el mateix. Simplement que, a més d'elefants, que hi ha de collons, aquí són persones humanes. I a més nens. És que, clar, és que és de bojo. Estem sonats.
Ens en anem. Aquest món se'n va... Això no funciona. No funciona. Bé, ja no funciona. Imagineu, això era del 92 al 96. Tu creus que si s'estira el fil es pot arribar a algun... Em preocupa el temps que ha passat i les possibilitats de tot aquest temps...
Sí, sí, sí. Que tot aquest temps es pugui suposar algun tipus d'escapatòria de responsabilitat penal. No sé, perquè estem parlant de 92-96 i estem al 2025. Sí. La notícia també apunta que els serveis secrets d'italians en tenien constància. Ai, Déu meu, és possible. Però clar, és que, primera...
si són serveis secrets, representa que ho saben tot. O sigui, aquí hi ha dues coses. Si ho saben, com ho han de saber, perquè per això són serveis secrets, per què no hi van fer res? I si no ho sabien, vaya panda de serveis secrets, que no serveix per res. O sigui, una de dos. O ho saps i no vas fer bé la feina, o no vas fer bé la feina perquè no ho sabies.
Home, igual ho sabies, però et tocaves caps alts i, clar, més val no tocar, deixem-ho estar les coses, no? Però això també es feia malament la seva feina. Sí, sí, no, no, per suposat. Per tant, estem parlant de persones amb un poder adquisitiu important que es deixaven aquesta quantitat de diners per anar a disparar per diversió a persones humanes.
entre 80.000 i 100.000 euros no té ni crec que hi hagi ningú que pugui defensar una posició
Ai, perdó. No, no digues. La llista de Schindler... Sí. Hi ha una escena que... Duríssima. Ralph Fiennes sortint al balcó de la casa on viu, al camp de concentració, disparant... I quan preguntes per què ho fas, o per què mou amb aquests onats a fer això, la resposta segurament és perquè m'ho puc permetre, perquè ho puc pagar. Clar, quin és el problema? El que ho fa...
el que ho ofereix com a producte de consum. Jo puc vendre entrades del cine, que és un tema d'oci, o mira, et proposo anar a Sarajevo un cap de setmana i aquí tens un carregador, cada carregador val 80.000 euros. I fes tu, tira. Hòstia, és que és tan dessonats que no... Sí, no pot haver cap justificació per enlloc.
I això ho tenim al costat de casa, pràcticament, com qui diu. Sí, a Europa vam tenir una guerra a dins d'Europa i els europeus vam ser incapaços de resoldre la pena haver de venir de fora a fer una certa endreça. Sí, sí, va ser una vergonya. I Ucraïna? I Ucraïna i tornem a ser-hi, també, sí, sí. Em pensava que s'havia acabat, com que ja no s'ha parlat mai més. No, perquè durant un temps... Els interessos...
Sí, sí, sí, clar. Ucraïna, jo recordo que quan va començar, els grans experts van dir que era una guerra ràpida, que aproximadament en 15 dies ho tindríem fet, i d'això ja fa... Potser 3 anys, ja? Jo crec que en farà... Al febrer va ser. O 4, fins i tot. Jo crec que al febrer en farà 4. Hòstia.
En recordeu-nos, a més, que van pujar tots els preus pel tema d'Ucraïna. L'oli, que el pagàvem tres vegades més del que ara es paga i el que es pagava abans. Per això he pensat que a veure si s'ha acabat la guerra i no m'he enterat, perquè ara ha baixat tot el que van dir que pujaven. O sigui, tot és un tema polític que beneficia uns quants.
polític i o d'especulació purament econòmica dels sectors productors o dels sectors de comercialització, etc. Ara et toca a tu, demà em tocarà a mi guanya. El tenia dies, dies. La guerra comença o l'última, perquè aquesta guerra ve des de l'any 14, però el 24 de febrer del 22 és l'inici d'aquesta. Per tant, el que dèiem, aquest febrer en farà 4 ja.
Al mig hi ha hagut l'altre tema de Palestina i Israel que ha tapat tots els titulars. Però és que abans d'aquesta guerra ja no se'n parlava.
Recordem que l'oli fins i tot als supermercats estava ja protegit amb vitrines o amb aquells... Però no només aquí, que aquí a Espanya tenim grans productors, són productors d'oli. És que a Itàlia passava igual. És que a Itàlia hi està passant igual. Ara fa poc segueix el mateix preu altíssim. També per la guerra d'Ucraïna.
En fi... Ara tenim amb els ous. Els ous, sí. Els ous, atenció. Sí, sí, s'estan carint. No podem treure les gallines a passejar. S'han de sacrificar gallines. No hi ha producció. Si no hi ha producció, el preu pugi. És de calaix, oi? I la xocolata com la tenim?
El cacau, perdó. El cacau ha baixat respecte a les animalades de fa dos anys, però sense situar-se a les de fa tres. S'ha estabilitzat amb un preu al voltant dels 4.000 lliures, entre 4.000 i 5.000 lliures la tona,
I quan havia arribat a 10.000, però és que veníem de 1.500. Estem dos, tres vegades per sobre del preu d'inici, però a la meitat de preu dels màxims que va donar. Però això ha passat amb el cacau, amb la xocolata. Ha passat amb el cafè, ha passat amb l'oli. Hi ha una sèrie de productes bàsics que...
en el cas de l'oli ha sigut per temes de guerra però també per temes haurien de ser de fenòmens atmosferis normalment perquè hi ha hagut una tempesta o perquè el temps no ha ajudat, perquè no hi ha collita però la majoria de vegades és perquè darrere d'això hi ha operacions de grans fons voltor que es foten amb sectors engreixen el sector
per poder comprar posicions i vendre després, quan estan cades. Per tant, estem parlant de coses que sempre depenien simplement de si plovia o no plovia, de si havia acollit o no, ara és un sector que es negocia amb borsa.
Bé, tres minuts i mig i tancarem. Deia, espera, aviam. Portem alguna notícia positiva en el local? Enllà, sempre, sí. Si no vaig entendre malament la notícia que vas llegir al Viu Molins, a la Diputació de Barcelona vaig entendre que... Ho has entès bé. Paga tot.
assumit les obres que s'estan fent a la piscina, que és un milió i mig d'euros. Un milió i mig d'euros. Dic si no he entès malament, perquè la notícia parlava d'assumir, altres vegades parlava de financiació. El finançament és una cosa i l'assumir és una altra. Jo entenc que devia dir això, que la Diputació assumeix. Sí.
Per tant, les arques municipals es descarreguen d'un important esforç econòmic, que és un milió i mig d'euros. No poden comprar semàfors nous, aquells que volies. No, espera, espera. Clar, perquè aquí hi ha la reivindicació de la Rierada. Sí, sí, la revertiran allà. Encara no tenim aigua corrent. Aquesta. Això sí, eh? El tur passa, eh? Molt bonic, passarà per allà. Però no baixa la Rierada, eh? No, no va, mare. Puja amunt, eh? Sí, sí, puja, clar.
Allà no, allà estem sense aigua. Però per què esteu esperant un procés d'urbanització? Fins que no hi hagi aquest procés, hi ha una part que està més avançada, l'altra seguim amb litigi, no? Clar, però és que el problema és que els que estem allí tota la vida, tota la vida,
Serem els més prejudicats. És el que deia, ara ja tenim aquest any i mig, que és quan comença a fer-se bullir l'olla per les properes eleccions. Ara és quan s'han de demanar les coses, que és quan surten els anuncis. Més val que no digui res més, perquè...
D'acord, no diem res més. Que hem dit coses positives. Ah, sí, sí, molt maco. Estan els ocellets més macos. Que ja entrem en època de Nadal, la Maraia Carey està a punt de... Ja l'he sentit. Encara no hi ha hagut cap glaçadeta, no? Matinades? No, però està...
Home, i tant vas amb màniga curta, tu. No sé on tu véns, perquè allà... Avui s'esperen més de 20 graus a migdia. A migdia. Tots a la platja. Avui quina temperatura tenies? A 8 graus està bé, entre tot. A les 7 del matí 8 graus està bé. La humitat està tot rosada. Però bé, molt majo. Vindem a fer fotos un dia a la matinada. No, no fa falta.
No, no, tu no cal que aquí surtis. No, no, si jo surto, que no fa falta que ningú vingui. Fins quan ho tinguin urbanitzat ja anirem. Ui, ja no estaré aquí. Mari Carmen, et contradiré, si em permets. Jo crec que en 20 segons. Tinc moltes ganes de recuperar les caminades que feia per la muntanya.
i, de fet, pel meu genoll, i, de fet, la que tinc prevista en primer terme, sobretot per un tema de planícia i de menys dificultat, és arribar fins a la vida d'ara. En tinc moltes ganes. Allà t'esperaré en aquella cantuna dècada. Sisplau, vull que els rebis amb els màxims genolls. Allà t'esperaré en la cantuna dècada. Gràcies, Mari Carmen. Gràcies, Mari Carmen Juárez. Gràcies, Jordi Turró. Gràcies, Tònia Ramoneda. Gràcies, Pere Madurell. Bona setmana tingueu, eh? Igualment. Gràcies i bon dia.
Notícies en xarxa Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. El president del govern, Pedro Sánchez, ha carregat contra el Partit Popular assegurant que Espanya pateix una oposició destructiva sotmesa a l'ultradreta. Ho ha dit Sánchez, que compareix en aquests moments al Congrés dels Diputats a petició pròpia. Una compareixença que es produeix també després que Junts anuncies el trencament amb el PSOE. Sánchez ha apel·lat a l'esperit de consens, sobrellant que el debat i les decisions del Congrés afecten la vida de molta gent.
Desde esta tribuna, señorías, apelo a los grupos parlamentarios a ese espíritu de acuerdo, porque la suerte de mucha gente, sobre todo de gente que necesita de la acción pública, depende de lo que aquí se debate y de lo que aquí se aprueba.
Sánchez també ha reclamat eleccions a València després de la dimissió de Carlos Máfon. I el fiscal general de l'Estat declara avui davant del Tribunal Suprem com a acusat en la causa per un presulte delicte de revelació de secrets. Álvaro García Ortiz aprofitarà per reiterar la seva innocència en les acusacions, volíem dir, per haver filtrat un correu relacionat amb el cas de frau fiscal que implica la parilla de la presidenta de la Comunitat de Madrid.
Hi ha mobilitat reoberta a la 2 a Castellbisbal, que ha tingut un carril tallat per un accident, també normalitzada. La C-55, aquesta i Gali, que està també afectada per un altre accident. I a banda, s'està treballant en la reparació de la via a la Pesata Laldia, després de l'accident mortal. Ahir entre tres camions, que es preveu que reobri al llarg d'aquest matí. També s'està treballant a la C-25, a Guilà de Cegarra, i es manté en aquest cas un carril tallat. A la Nacional 2, a Fard d'Empordà, circulació també a través de pas alternatiu per un altre accident entre dos turismes.
I pel que fa al servei ferroviari, restablir-te també la circulació de l'R3, que ha estat afectada aquest matí per un robatori de cable de coure entre la Garriga i Figaro. I els Mossos han detingut un home com a presumpteutor de l'assassinat apunyalades d'un jove de 25 anys al barri de Bonpastó de Barcelona, on ha ocorregut el 30 de setembre. L'ha arrestat veí de la víctima i amb antecedents era el principal sospitós del cas. La detenció s'ha fet aquesta matinada després d'una entrada al seu domicil. El cas està sota secret d'actuacions.
I comencen les obres de la nova seu de la Regió d'Emergències Centres Sant Fruitos del Bages. El nou edifici amb un pressupost de 8,1 milions d'euros i 18 mesos d'execució substituirà als barracons on s'operava des de fa més de 20 anys. Tindrà més de 2.500 metres quadrats, una torre de pràctiques de 7 pisos i també un heliport de 24 hores.
I pel que fa al temps es preveu un dia tranquil amb pocs canvis al cel, però amb alguns matisos hi haurà intervals de núvols frems que deixaran el cel parcialment coberts. A la costa taurada hi ha les tares de l'Ebre. Poden aparèixer també núvols baixos. Pel que fa a les temperatures, avui pugen en valors que arribaran als 23 graus. Notícies en xarxa Passen 3 minuts de les 10.
Informació local. Continua el Festival de Cine de Terror. Avui dimecres, al migdia a les 12, hi ha una conferència titulada Detrás de la màgia, com funcionen els efectes visuales en el cine. La farà Pablo Otero. Ell és artista visual i il·lustrador i escriptor gallec i ell compartirà la seva experiència professional en molts dels efectes visuals. Ell ha treballat en títols com The Mandalorian, Alien o Vengadores Endgame.
Doncs és una xerrada especialment pensada per l'alumnat interessat en el cinema. Aquest migdia a les 12 a la Penny. Aquesta tarda amb sessió doble de cinema es projecta la pel·lícula La Virgen de la Tosquera, és una pel·lícula argentina, i després Ròquia.
dins de la secció oficial de la competició, que es podrà veure aquesta pel·lícula, que és una producció d'Argèlia. Hi ha dos quarts de nou, nova sessió de cinema, es començarà amb la pel·lícula Silencio, un film espanyol dins de la secció oficial també, i en aquest cas es comptarà amb la presència de Joan Vilà, que és compositor de Silencio. I després, l'última projecció d'avui dimecres,
És la pel·lícula Dark Nance, una producció de Corea del Sud, que està també dins de la secció oficial del festival i que és premier a Espanya. Estrena a Espanya avui a dos quarts de nou. I la programació del festival que continua demà dijous, també amb algunes activitats al matí, adreçades sobretot a la indústria i també a la tarda
amb sessions de cinema a l'Apènim, demà dijous i també divendres, i he destacat que el dissabte hi haurà diferents activitats i que a les 7 de la tarda comença la Marató, les 12 hores de terror, que s'allargaran fins diumenge, que posaran punt i final a aquesta nova edició de la festival. Si voleu tenir més informació sobre les projeccions o activitats paral·leles que hi ha o comprantrades, podeu entrar al web molinsfilmfestival.com.
I també destaquem que aquest diumenge torna a haver-hi concert dins del cicle d'Altabaix, amb The Return of Dray Martino, que és l'alter ego del músic molinenc Miquel Àngel Cordero. La formació farà un concert de jazz amb peces pròpies, Miquel Àngel Cordero al contrabaix, Polo Medes trompeta, Santi de la Rubia saxotenor...
I Toni Pagès a la bateria. Aquest diumenge a les 7 de la tarda la Trasca Trusca. Les entrades anticipades les podeu comprar al web d'Altabaix. I la farmàcia de guàrdia avui dimecres és la Codina, que està a l'Avinguda Mancomunitat, número 18.
El mundo ha cambiado. Ya no es lo que era antes. Y la música también. Però Stereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial.
Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora hi van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure i està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i avorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un port d'unes veus. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el Follet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Ré.
Jo ja només demano hora al metge mitjançant l'aplicació. I jo les entrades per al teatre les reservo amb el mòbil. A la nostra edat estem fets uns tequis. A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació truca al 012. A Catalunya ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea Next Generation EU Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Ràdio Mostra, Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 10 del matí i 9 minuts. Continuem en directe del Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimecres 12 de novembre. Estem a l'alcohador del programa. Després de la tertúlia d'actualitat, el que en principi fem al tornar de les notícies de les 10 és l'espai polític, cada dia amb un grup municipal diferent. Avui no ens pot acompanyar el Josep Degà, regidor portaveu d'en Laira Molins, per motius personals. Per tant, no us podem oferir aquest espai.
En el seu lloc recuperarem, mira, dels espais del dilluns, que no vam fer programa habitual aquest dilluns, recuperarem un dels espais mensuals i ja que va ser fa pocs dies la mostra Terra de Bruixes, parlarem d'astrologia, l'astrologia quotidiana d'aquest mes d'octubre, en aquest cas era octubre, finals d'octubre,
que compartim amb la Meritxell Díaz a la càmera, que va ser aquí a la vila, fent també un parell de xerrades en el mar d'aquesta mostra Terra de Bruixes. Per tant, la Meritxell la recuperarem, és a finals del mes d'octubre, i parlem d'aquest temps d'escorpir, en aquest cas.
A dos quarts d'onze parlarem de cultura. L'art és vida amb la Seferus. Avui per proposar-vos dos noms propis i en aquest cas us parlarem de David Trueba per una banda i després de Cristina Iglesias.
A les 11 parlarem amb el Paco Mir, que és el membre del Tricicle, com bé sabeu, actor i autor i director de teatre. En aquest cas, ha adaptat El perro de l'Hortelano, un text original de Lope de Vega, que podreu veure al Foment aquest proper diumenge a les 6 de la tarda. En parlarem d'aquí una hora.
I el Joan Vilaseca ens acompanyarà també amb el seu espai Parlem de, com és habitual, a la recta final del programa dels dimecres, de dos quarts de dotze fins les dotze del migdia, que és quan posarem punt i final al bon dia i bona hora. Aquest és el menú que tenim a aquestes properes dues hores. Ara són les deu del matí i onze minuts. Recuperem l'astrologia quotidiana.
Avui ens toca parlar del programa una estona d'astrologia. És aquest espai que anomenem astrologia quotidiana i que compartim amb la Meritxell Díaz la càmera. Aquest, el Meritxell, bon dia. Bon dia. Vam encetar el curs parlant dels balança, temps de balança el passat mes de setembre, i ara que estem ja acabant aquest mes d'octubre,
ens parlaràs d'escorpir. Ai, sí. Temps d'escorpir. I la Maritxell sempre, a l'hora d'introduir cada espai, ens tria una cançó. I avui ens ha triat aquesta. When I look out my window
Many sights to see. And when I look in my window, so many different people to be. It's strange, so strange. It's very strange to me. You've got to pick up every stick with you.
És la veu de l'Anna del Rey. Ai, que m'agrada. Que t'agrada, eh? Ah, se'm posa la pell de gallina cada cop que l'escolti. Sí, ho confirmo perquè se li ha posat, eh? Sí.
Molt bé. I per què associes la lana amb els escorpí? La lana, no recordo el signe solar, però és ascendent, escorpí, i per això té aquesta veu tan profunda, tan gutural, que vens a saber que sembla que vingui del fons de la terra. I a part aquesta cançó ens parla de la temporada de bruixes, que és la temporada escorpí, que, deixa'm dir-te, és la meva temporada preferida. Molt bé. De l'any. Sí? Per alguna raó en concret? Sí.
Doncs, quan anem perdent llum i aquesta tardor... A veure, jo soc de Barcelona, la tardor no és Nova York, diguem-ne, no la veig tant, però m'agrada molt la tardor, m'agraden molt els colors de tardor i m'agrada molt l'oportunitat de recollir-me perquè l'estiu sembla que hem de viure en un parent anunci de Sant Miquel, saps què vull dir? O d'estrella d'am a fer coses i tal. En canvi, la tardor ja et permet anar-te recollint i fer aquesta introspecció
M'agrada molt, i a part és quan celebrem Semain i totes aquestes festes que ens encanten. Bé, el temps d'Escorpí va començar fa ben poquet, el dia 23? Sí, correcte, 22, i acabarà el 22 de novembre. Què passa? Anem perdent hores de llum, i el canvi d'hora, que no sé, a tu et costa el canvi d'hora? Alguns dies, però...
Jo soc com una senyora grana, a mi m'afecta molt. Sí, m'afecta més el de primavera que aquest. Anem perdent hores de llum, tenim el canvi d'hora i moltes cosetes que van passant pel cel. La tardor es manifesta rotundament, és el mes del mig de la tardor i el que ens agrada, hi ha molt tim tardor.
Oriol, tu ets timtardor. M'encanta, tot i que últimament, amb aquest procés accelerat de canvi climàtic, ens passem d'una estació d'estiu a hivern i el temps mig aquest costa. Perquè aquests boscos tan bonics, amb les fulles, ja te n'has d'anar fins... no sé, costa de trobar-los fins al desembre. Costa de trobar. Però bé, bé. Sí, sí, m'agrada molt.
Doncs això, el temps aquest d'Escorpí ens convida a anar cap a dins i, bueno, recordar que durant el temps d'Escorpí, el 31 d'octubre, celebrem Samain. Què és el Samain? Ah, és la festa major de les bruixes. Carai! Està relacionada amb el Halloween o no? Exacte. Samain és la festa pagana que dona origen a Halloween, a la Castanyada i a tot arreu. A totes aquestes festes, no?, que la gent... Sempre hi ha aquest debat de, no, jo soc de Castanyada, no, a la meva escola no entra Halloween...
O Halloween, que diu la meva mare. Estem celebrant el mateix. Penses que és compatible tot? Totalment. De fet, la gent, jo els dic, no mengis patates, perquè fins fa 500 anys no hi havia patates. No vols tradicions de fora, no mengis patates. Halloween és el mateix que la castanyada, celebrem això, que el vel entre els morts i els vius és...
Més finet. És més poc i sis on... Bé, ens agrada molt. Ens agrada molt i no és casualitat que això sigui en el temps d'Escorpí, perquè escorpí és un signe que relaciona amb l'amor, la transformació, l'ocultisme... És un signe fosc. És un signe fosc, com la veu de la Lara. És que, clar, és un signe fosc. Ehm...
Ara ja hem deixat enrere, molt enrere, la temporada d'eclipsis, però anem fent cosetes, sempre passen cosetes al cel, perquè si no, què faríem les astròlogues? Tenim una lluna plena molt, molt maca, el dia 6, que és una lluna plena en taura. Les llunes plenes sempre sonen al signe que hi ha just davant, per tant és taura, i és la lluna plena del castor. Se li diu així, és un nom yanqui, perquè els castors en aquesta època estan a tope preparant tot per hivernar.
També ens afecta a nosaltres quan arriba lluna plena, en general? Ens afecta molt quan arriben les llunes plenes. Més inquiets? Ens afecta molt les llunes plenes i les llunes noves. Les llunes plenes, jo tinc una comunitat de WhatsApp i els pregunto com han dormit, com no han dormit, i les llunes plenes la gent li costa dormir força, força. Bé.
Bé, podríem parlar en dia de llunes plenes, és que... Sí, sí, sí, m'encanten. Aleshores, a part d'aquesta lluna plena, tindrem Mercuri i Retrograt també, eh? Què et sembla? Què vol dir aquest concepte? Què vol dir aquest concepte?
Mercuri retrograt és que des del nostre punt de vista de la Terra sembla que Mercuri vagi marxant enrere. Repeteixo, el nostre punt de vista no és real, però en què ens afecta això? Com Mercuri és el planeta que regeix, que mana sobre les comunicacions, sobre els desplaçaments i sobre el pensament,
Són aquelles setmanes que sempre cau Instagram, et cau el servidor de la feina, envies un mail a qui no l'has d'enviar, i apareix com molta gent del passat. Molta gent a vegades em comentava, per què tots els meus ex apareixen alhora? Perquè Mercuri Retrograt porta aquestes coses, ens porta gent del passat, potser per donar un tancament.
o per donar una segona oportunitat, això és a gust del consumidor. Però són èpoques que nosaltres hem d'aprofitar per tot el que comenci per re, revisar, reendreçar, mirar tots els nostres projectes, és com si es posés una mica el pause o baixés una miqueta l'accelerador i podem anar revisant cosetes.
Sempre, en aquests casos, si hem de signar papers importants, hem de fer còpies de seguretat, fem-ho amb molta consciència, llegim-nos-ho molt, fem còpies, mirem moltes vegades a qui enviem els e-mails perquè podem...
I dura molt aquest procés? No, del 9 al 29. Són 3 cops a l'any uns 20 dies. Els pitjors dies solen ser el primer i l'últim. És el dia que passen com més coses. Jo, l'enginyera de la meva feina ja l'aviso, el server, caurà el server, ok? Ja està, caurà el server.
I just a la meitat hi ha un dia que tenim molta claretat mental. I si el sabem aprofitar just el dia del mig està molt bé perquè estem tots... Saps aquells dies que dius, ostres, avui estic fent processos mentals guais? Aquest dia està molt bé. Així que això és el que ens esperen les properes setmanes. Molt bé. Anem a definir també quins trets característics tenen els escorpis.
Els escorpins és un dels signes que jo sempre he de defensar, perquè la gent té una imatge de persones venjatives, dolentes, manipuladores, i no és així del tot, és una mica d'així, són una miqueta complicats, una miqueta foscos, però en realitat, si tu et portes bé, són meravellosos.
Són les persones més intenses, sentimentals, sensuals i profundes de l'horòscop, encara que poden esforçar en ocultar tot això. A ells no els agrada mostrar-se, llavors prefereixen intentar posar cara de pòquer perquè no veiem aquesta profunditat i allò que vull a dins seu.
Com hem comentat també el mes passat, cada signe astrològic té un planeta que el mana i en aquest cas els escorpins tenim a Mart, que és el déu de la guerra, o Plutó o Hades, el rei de l'inframont. Per tant, jugant fort.
Són persones que juguen fort. Recordem una miqueta per sobre que Hades, el rei de l'Inframont, va raptar Persefore, que a més era la seva neboda, menor d'edat, continua, no cal, oi? I per això són persones que poden ràpidament transitar a l'Inframont i tornar a sortir.
I poden estar en contacte en moments, en situacions molt, molt, molt fosques i sortir-ne un cop rere un altre. Són persones extremadament fortes, extremadament resilients. Són com això, com l'au fènix. Són persones apassionades, molt fortes i molt magnètiques. És un signe fix, vol dir que està a la meitat de l'estació i són tossuts com una mula. O sigui, a l'alçada d'un taure. Saps que tothom diu que els taures són els més tossuts. Parlem-ne d'aquari i parlem-ne d'escorpir.
Els costa canviar molt, però quan fan un canvi és una alquimia. Canvien tot. I són persones que poden deixar-ho tot i anar-se'n a fer una cosa... Costa fer el pas, però quan el fan, el fan profundament. El fan bé. I te n'adones, eh? Te n'adones. No obliden ni una ofensa ni un favor. Això és important saber-ho perquè tenen molta memòria i si tu has estat lleial, aniran amb tu, però com no hagi estat lleial...
tranquil, que t'ho faran saber amb temps, perquè no seria com un... Per exemple, com un àries que s'enfada i podries agafar el telèfon i... No, ells no. Hi ha la vida... Saps allò que diu, seu tranquil i veuràs el cadàver del teu enemic passar? Una miqueta així, l'escorpi.
És impossible enganyar-los, tenen una espècie de raig X, et miren i et fan un diagnòstic ràpidament i tenen moltes ganes de saber, d'aprofundir, són molts perpicassos, els agrada molt saber les coses, ser molt realistes, tenir molt sentit crític i sovint tenen aquesta fama de venjatius. I és possible que siguin així i que si tu els has traït et piquin com un esculpí. Clar. Clar.
Els escorpins tenen un àngel i un dimoni i, depèn de les circumstàncies, seran uns sants o uns diables. I hem dit, eh, tu et portes bé, no hi ha amic més lleial. I guarden molt bé els secrets. Són persones amb les que pots confiar moltíssim. Solen ser reservats i els agrada mirar sense ser vistos. És aquella gent al final d'una sala amb el got que va fent... que sents l'escàner? Escorpí.
Què més? Què més? Són molt atractius encara que no siguin guapos, encara que no tinguin... Anem als trets físics, eh? Sí. Saps aquella gent que te la mires i dius no sé què té, perquè dius ostres, no té uns ulls preciosos, no té un nas preciós, però té un no sé què que jo què sé? Doncs això, els escorpins tenen aquest magnetisme. El reconeixerem per la mirada, sempre. Tens alguna escorpi a prop, tu? Ah!
A més, estava rumiant i no ho sé. No ho saps. Bé, normalment tenen unes mirades magnètiques penetrant. Sí. I et miren com si sabessin més coses que tu i tinguessin més informació que tu. Normalment és veritat. Normalment és així, perquè ja t'han escudrinyat sencer.
No solen ser persones molt altes i poden ser força robustos, però sempre són més forts dels que semblen. És gent molt forta encara que no ho sembli. No els subestimem, sisplau, els escorpis. Hi ha alguns que tenen cara d'ocell com d'àliga per aquest tema del fènix i del Renaixement. Tenen, com el Carles d'Inglaterra, que té aquesta cara d'ocell. No sabem si és escorpi. És escorpi, sí. La meva mare sempre diu que no t'has de refiar de qui tingui cara d'ocells.
jo crec que no li falta raó. D'acord. Tenen una veu profunda, com la nostra amiga l'Anna del Rei, i a vegades gutural, i sempre caminen amb molta sensualitat, tant ells com elles. Són molt, molt, molt, molt seductors, molt seductors. Molt bé. Així són els escorpí. Sí, senyor. Recordeu temporada d'escorpí fins al 22 de novembre. Sí.
I després, quan ens tornem a veure el primer mes, que és a la Sagittària. Aquí sí que en conec alguns. Aquests són... A mi m'encanta perquè és justament l'època més fosca de l'any, quan hi ha menys llum i neix la gent més simpàtica, més oberta i més ditxeratxera.
Que bé. Si algú vol fer-li qualsevol consulta a la Meritxell, recordeu, astròloga de guàrdia. Correcte, a Instagram. Et poden fer un missatge directament. I tant, estaré encantada. I ella fer les consultes. La Meritxell Díaz, la càmera, la nostra astròloga quotidiana, la nostra astròloga de confiança. Gràcies, Meritxell, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. A reveure. Adéu, adéu.
i calaré foc a tantes coses. Em tindria prou amb un llumí. Un dia de sort com un idiota que no veu més enllà del seu malic. Digue'm si has vist un lloc
Així com és el sol del teu país. Que un tros petit sigui per mi, jo tinc un amor i tan feliç.
A sota llençols d'octantes voltes, ressona l'odor d'un esperit. Em quedaré sol com un fantasma que no veu més enllà del seu obli.
Digue'm si has vist un lloc així com és el sol del teu país. Com trots, petit, sigui per mi, jo tinc un amor i tan feliç.
tan gris com és el mal que portes dins. Com un tros petit sigui per a mi, jo tinc un amor i tan feliç.
La música de Ferran Palau, el cantautor de Coll Bató, que publicava fa un parell de setmanes aquesta cançó tan feliç que formarà part del seu nou disc que presentarà el mes de gener i que el portarà a l'Auditori de Barcelona i altres poblacions ja per presentar aquest nou treball discogràfic que ens ha servit per situar-nos a un minut i mig per arribar a dos quarts d'onze del matí.
Obrim l'Artes Vida d'aquest dimecres 12 de novembre i ho fem acompanyats com és habitual amb la Cefa Rus. Què tal, Cefa? Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Molt bon dia i benvinguda. Com esteu? Bé, i vos? Bé, aquí. Anem a parlar de dos noms propis avui, dos creadors.
Sí, senyor. Hem dit per una banda la Cristina Iglesias i parlat el David Trueva. Vol dir que parlarem per una banda de cinema, amb el David Trueva, de novel·les, i de la Cristina Iglesias parlarem de...
d'aquesta exposició? Sí, sí. És una escultura basca. És una escultura. Bé, doncs parlem d'escultura. És una escultura bàsicament, però tot i que toca molts gèneres, i bàsicament ve a dialogar aquesta escultura basca amb en Gaudí, justament a la Pedrera. Molt bé. Per tant, podeu veure-la a la Fundació Catalunya La Pedrera. Exacte. Ordenem tot plegat, doncs. Comencem per Cristina Iglesias. Comencem per Cristina Iglesias. Comencem, doncs, per la Cristina Iglesias. Som-hi.
Doncs és aigua, això? És aigua. Perquè l'aigua és un dels elements que forma part d'aquest univers de l'escultura basca, que és la Cristina Iglesias, i ens mostra paisatges, és el títol de l'exposició, i un petit detall que la Cristina Iglesias és de Donòstia, Sant Sebastián, i és nascuda l'any 1956, perquè ens situem una mica. Molt bé.
Doncs bé, la pedrera ens presenta la primera gran exposició monogràfica a Barcelona dedicada a l'artista basca. És una de les figures més rellevants de l'escultura contemporània internacional.
Cristina Iglesias, paisatges, reuneix més d'una trentena d'obres creada durant les tres últimes dècades i estableix un diàleg únic amb l'arquitectura orgànica i fluïda d'Antoni Gaudí. És una... Ara veig una foto aquí amb el David Treba.
Sí, perquè després ja... Es lliga tot, aquí, eh? Sí, ja ho lligam. Ja que el desballarem al final. Sí, sí, sí. Perdó, perdó, perdó. No, no, no. Es pot desballar ara, eh? És que el David Trueva ha fet un documental sobre aquesta artista basca. Va anar a casa seva, al seu taller,
I després surt un documental amb unes converses amb ella. Molt bé. Per això surt el David Troeba, perquè li ha fet un documental a l'artista. Molt bé. Fantàstic. Per això després enllaçarem amb l'altre.
Ens proposa un trajecte, cal dir que és una exposició molt especial, molt diferent a totes les exposicions, vull dir que intervens tota l'estona tu, vull dir que t'has de deixar portar i allà on ella més o menys et lliï. Proposa un trajecte per espais immersius, ambients i llocs imaginaris.
tot hora inspirats en el mar, la naturalesa, la costa, els penyes segats, els rius, la topografia o bé el terreny.
Crea entorns sensorials de misteri, espais transitables i habitables que combinen l'arquitectura, l'enginyeria, la literatura i elements naturals que exploren hàbilment les connexions resultants a nivell físic, fictici i psicològic.
La trentena de peces de l'exposició s'integren com un guant a les sales de la Pedrera i a la vegada l'han transformat, el que és les sales aquestes, en un espai híbrid i poètic entre natura i artifici que fan que l'espectador es perdi per la mostra.
amb un recorregut totalment lliure, gràcies a les obertures que s'han realitat a les sales. Han fet diferents modificacions perquè es pugui adequar amb l'obra de l'artista. L'experiència de perdre's, desorientar-se, d'oblidar-se fins i tot del món exterior,
només per una estona ha estat un dels objectius de Cristina Iglesias a l'hora de planificar-ne el recorregut. Es tracta de deixar-te anar totalment, de fluir.
Succeeix quan es recorre la gran instal·lació. Ens trobem, doncs, davant del bosc mineral, que és concebut, és una peça concebuda, bé, una instal·lació més que una peça, especialment per la pedrera, formada per cinc grans parets que mulen troncs gegants o parets d'una cova soterrània que es fonen estèticament amb les columnes gaudinyanes que l'envolten.
és tanmateix un bosc petrificat. Sí, sí, ho és, vull dir que és impactant. Eclésies ha gravat en aquestes superfícies fragments de vegetació. Per exemple, una mena de bròquil o uns rovellons que ens recorden que la natura sempre hi és, tal com feia Gaudí. Vull dir, tenen moltes coses en paral·lel.
Per Cristina Iglesias, el seu art és simplement una manera d'imaginar altres mons. Seguidament, ens trobem amb el corredor suspès. És un espai que aboca les gelosies de l'arquitectura islàmica,
que permeten un joc entre l'interior i l'exterior. Constantment juga, tant a nivell psicològic com físic, a treballar al dins i al fora, l'interior, l'exterior. La gran escultura litoral, que és un meteorit, recrea un meteorit de bronze en el qual l'aigua s'ha estancat en el seu interior.
Diu l'autora, els litorals no deixen de ser, a més a més, els contenidors dels oceans. És bonica aquesta frase, eh? Diu molt, és molt gran. Sí, això ho comenta l'artista, eh? No, el que és molt... allò ho dic jo, eh? I és que l'aigua és un dels materials que, com dèiem al començament, forma part del seu univers.
però no per utilitzar-la com una font, sinó per formar part intrínseca de les seves obres. És per aquesta raó que Eclésies els anomena els pous, aigua que apareix i desapareix i ho fa des de les profunditats de la terra.
El moviment de l'aigua, que puja, baixa, llisca per les textures creades per l'escultora i crea bombolletes, té una qualitat hipnòtica que connecta l'espectador amb el món interior. L'escultora basca no intervé directament a la natura, sinó que construeix recreacions que l'aboquen.
com si fos una escenògrafa de la natura, una natura que l'ésser humà s'ha anat allunyant. Això ella ho lamenta moltíssim, perquè ella és molt propera a la natura. Turbulència és un immens relleu de bronza. Visualment ens arrossega en una espiral que dialoga novament, directament, amb en Gaudí.
A més a més, trobem un altre grup de peces que remeten a noms més inquietants i foscos, formes vegetals o animals que creixen de manera desordenada com arrels cap per avall o com arbres de jungles cap amunt. I intervenen en aquests muntatges una sèrie de vidres de colors que donen un cert aire a vegades una mica misteriós.
El pavelló dels somnis és una altra obra que convida l'espectador a transitar-la com un laberint. Tu et deixes portar i ja veurem on sortiràs. D'acord? La mostra aquesta es clou amb un vídeo realitzat per la mateixa escultora que fa una visita guiada a l'exposició.
I aquest títol es titula Ondalea, que vol dir abisme marí. I realment és una impressionant obra on l'aigua inunda una mena de fons marí, és molt bonica, artificial, una de les obres públiques més importants que té repartides pel món. I en aquest cas la podem trobar a la illa de Santa Clara, a Sant Sebastià.
I la música d'aquest vídeo l'ha compost el seu germà, l'Albert Iglesias, que és el compositor de totes les pel·lícules de Pedro Almodóvar. Sí, i tant. D'acord. Per tant, una família d'artistes. Sí, totalment. Aquesta dona té un èxit impressionant.
Passatges, doncs, que és el títol de l'exposició, és una invitació a passejar i contemplar l'art a través de transitar el cos, deixar-te anar, deixar-te portar. Passatges és com una sola obra que ofereix una nova oportunitat
per comprendre l'original imaginari d'aquesta destacada artista. És molt especial, és una exposició molt diferent. Que es va obrir ara farà un mes i que es pot veure fins al 25 de gener. Exacte, sí, sí, sí. Que voleu anar-hi amb entrada general, 14 euros. Entrada reduïda, 12 euros.
Sí, sí, sí. L'horari és de 10 del matí a dos quarts de vuit del vespre. Sí, sí. Cal veure... Només que ara per informació de servei per la gent que tingui interès. I està obert de dilluns a 10 anys, eh? Sí. Digues, digues. No, que cal dir que la canalla que hi havia quedava bocabadada amb totes aquestes instal·lacions amb l'aigua, perquè, clar, fan coses molt especials, vull dir que...
És molt diferent a totes les exposicions que estem acostumats a veure en general. Hi havia canalla, eh, per tant? Sí, sí, hi havia canalla, també. Hi havia canalla, hi havia dibuixos, hi havia també, bueno, que hi havia diferents, abans de la instal·lació, diferents obres.
Com a curiositat, cal informar també que la Cristina Iglesias és una de les tres artistes que estan proposades per esculpir la futura façana de la glòria de la Sagrada Família de Barcelona, juntament amb el Miquel Barceló i el Xavier Marín. Encara és molt embrionari, però sembla ser que ella és una de les escollides. Molt bé, molt bé, fantàstic.
Doncs anoteu-vos aquest nom, Cristina Iglesias, Passatges, a la Fundació Catalunya La Pedrera, a Barcelona, Passeig de Gràcia, fins al 25 de gener. I que sempre anar a La Pedrera és un plaer. És un plaer. Sí. Molt bé, tingueu un compte, doncs. Sí, mam, és hora de gaudir. Ens queden tres minuts per arribar a tres quarts d'onze, continuarem i anirem amb l'altre creador.
Anem a l'altre... Això venia, sí, que ara veus... Ah, digues, digues. No, no, no, que venia, que em va fer gràcia, perquè justament vaig veure les dues coses a la vegada, i em va fer curiositat que el David Trueva li hagués fet un documental que ha format part de tot el cicle de coses que fan aquests dies entorn d'aquesta exposició.
I el David Treba és un dels que ha fet un documental sobre ella i la seva altra. I que a divendres estrenava la seva última pel·lícula. I que justament a divendres estrenava la seva última pel·lícula, Siempre es invierno. Les gens qui voen de travers pensen que les bancs verts que l'on veu sur les trottoirs són fets per les impotents o les ventripotents.
Mais c'est une absurdité, car à la vérité, ils sont lassés notoires, pour accueillir quelque temps les amours débutants.
Les amoureux qui se bécotent sur les bancs publics, bancs publics, bancs publics, en se foutant pas mal d'urgards obliques, des passants honnêtes. Les amoureux qui se bécotent sur les bancs publics, bancs publics, bancs publics, en se disant des je t'aime pathétiques, ont des petites gueules bien sympathiques. Ils se tiennent par la main, parlent du lendemain, du papier bleu d'azur,
que revêtiront les murs de leur chambre à coucher. Ils se voient déjà doucement, elles cousent en lui fumant dans un bien-être sûr et choisissent les prénoms de leur premier bébé.
Les amoureux qui se bécotent sur les bancs publics, bancs publics, bancs publics, en se foutant pas mal du regard oblique, des passants honnêtes. Les amoureux qui se bécotent sur les bancs publics, bancs publics, bancs publics, en se disant des je t'aime pathétiques, ont des petits gueules bien sympathiques. Quand la sainte famille machin croise sur son chemin d'eux de ses malappris,
Elles leur décochardiment des propos venimeux. N'empêche que toute la famille, le père, la mère, la fille, le fils, le Saint-Esprit, voudraient bien de temps en temps pouvoir se conduire comme eux.
Introduquim aquest nou tema amb aquesta peça que forma part de la banda sonora de la pel·lícula. És una cançó original de George Brassens, Els amors dels bancs públics.
Sí, que té molt a veure amb els projectes de l'arquitecte que ara us presentarem. Molt bé. Doncs som-hi amb Siempre és invierno. Siempre és invierno. Doncs us presento el protagonista, el Miguel, que és arquitecte paisatgista i que viatja a l'IEX amb la seva xicota, la Marta, per assistir a un congrés que inclou un concurs.
Ell presentarà un dels seus projectes, un parc públic amb l'esperança de guanyar un premi que el podria salvar econòmicament, ja que el seu estudi ha fet fallida per falta de clients. Cal dir que és un xicot que més aviat és trist, una miqueta perdut, una mica perdut.
Per desgràcia, s'enfrontarà amb l'Àlex Ripollès, el seu etern rival, que sembla emportar-se sempre la victòria en aquest tipus de sortamens. Aquí ja tenim un avís, un primer avís, que ajuda a baixar els estats anímics del Miguel. En arribar, la parella és rebuda per l'Olga,
una dona gran que s'esforça per fer la seva estada més agradable. Però, ai, pobre Miguel, ben aviat la Marta confessa al Miguel que ha reprès la relació amb el seu ex, un cantant, i el deixa i se'n torna cap a Espanya.
Desconcertat i abatut, que si ja ho estava una mica, doncs ara s'enfonsa del tot, el Miguel decideix quedar-se uns dies més a Bruse... L'Ieix. L'Ieix, perdó.
fet que desperta la compassió de l'Olga, que l'acaba portant cap a casa seva. L'Olga és una dona encantadora, una dona d'una tendresa... Ja seixantina. Sí, sí, seixantina, però molt amorosa, una dona molt amorosa.
Molt bé. Escolta, que es pot tenir molts anys i continuar sent tendre. Sí, però vull dir que tenen diferència d'edat. Sí, sí, sí, no. No que ja ho dic ara com si fos una cosa especial i no, que és això de som. La gent podem ser amorosos i tendres fins que marxem. Molt bé. La pel·lícula aprofundeix en les complicacions de les relacions amoroses...
amb la delicadesa de qui dibuixa un jardí des d'una perspectiva optimista que reivindica la importància de l'amor. El títol mateix aludeix aquesta idea, suggerent
que quan falta l'amor s'instal·la a l'ànima un hivern emocional. Sin amor, sempre és invierno. Exacte. Aquí ve el títol, vull dir que és hivern perquè en aquest moment ha perdut l'amor. I li dura fins que dura. Sí.
David Trueva, el director de la pel·lícula, transmet un missatge positiu a través d'imatges i metàfores poètiques com, atenció, que és una de les més importants d'imatges, la dels rellotges de sorra, que simbolitzen, per una banda, que el temps passa, però també que es pot començar de nou girant-lo al revés.
és bonica l'analogia, ens transmet doncs la idea que encara que hi hagi dificultats en l'amor, sempre arriben altres oportunitats d'assolir la felicitat. «Siempre es invierno» destaca per la sensibilitat en la que David troba a bord del buit emocional.
Com és habitual, l'autor ha cuidat molt els seus diàlegs perquè ell és fonamentalment guionista, facet en la qual més brilla. Cuida també moltíssim les interpretacions dels artistes.
els artistes dels artistes sí, els artistes hi són hi són o no hi són dels artistes o dels actors amb una bona feina David Verdaguer a la pell de Miguel fa realment una feina fantàstica es llueix també la veterana Isabel Renó en el paper d'Olga amb aquesta tendresa i sabiesa que dèiem
i la Maia Salamanca, que és una actuació molt natural i creïble en el paper de Marta. Són els tres personatges que es destaquen més. La fotografia està dominada per tons freds perquè reflexa l'hivern interior, aquest hivern en què ens troba el Miguel, que es troben tantes altres persones, o ens podem trobar tots en un moment determinat, que tots atrevessem alguna vegada.
Els carrers grisos i melancòlics de Liege s'integren a la narrativa fins a convertir-se en un personatge més, subratlla l'estat anímic dels protagonistes. Subratllant, vaja. Pel que fa al ritme, pausat, pot resultar massa lent per a alguns espectadors.
El relat es va transformant per convertir-se en un inspirat romans i, a més a més, inesperat, intergeneracional, a través del qual es trenquen els tabús edadistes, això que dèiem, que no hi ha edats, sinó que el que hi ha és l'interior de les persones, i en el que brilla, en aquest cas, la Isabel Renault.
Al final acaba sent una estupenda pel·lícula sobre començar des de zero, posar ratlla la nostàlgia i fer que surti el que és dolent i que entri el que és bo. Aquest seria una mica el resum d'aquesta pel·lícula. Recordem, fem una mica de pinzellada del David Trueva, que el David Trueva, en paral·lel a la seva activitat del cinema...
Ha desenvolupat una interessant trajectòria com a novel·lista, amb títols força brillants, especialment Saber perder o Queridos niños, i que al llarg d'aquests anys sempre ha declarat que mai portaria al cinema un dels seus llibres.
però al final ha trencat aquesta promesa amb aquesta versió d'aquesta pel·lícula sobre el llibre Blitz. Sí, senyora, del 2015. Blitz del 2015, que a tu et va agradar molt, oi? Sí, i a més passava... la novel·la passa a Múnich...
A Múnich, sí. A Alemanya, i en aquest cas l'ha adaptat aquí a Bèlgica. Exacte, és un dels canvis que fa amb això de la novel·la. És un dels títols del que ell ha escrit més curts i més lleugers, malgrat el seu interès, i ha patit diferents transformacions, com la que tu acabes de dir, que en lloc de Múnich és a Liesch,
i que alguns personatges han desaparegut, alguns de la novel·la, d'altres s'han incorporat i que d'altres han modificat el seu nom. Aquestes són les ratificacions que han anat fent.
La novel·la no té ni 200 pàgines. Sí, és una novel·la molt curta. En canvi, la pel·lícula pot ser pràcticament dues hores. Sí, gairebé. Sembla que són una hora i cinquanta minuts, si no veig errada. Es pot fer lenta per alguns espectadors?
Es pot fer lenta, sí, però ja és una mica la intenció, el ritme aquest pausat, és el que demana la història que s'explica, vull dir que el ritme sigui pausat, la qual cosa es pot convertir que l'espectador que o no hi cabis d'entrar o pel que sigui, se't faci com lenta. Molt bé, tingueu-ho en compte, però val la pena la història. Sí, sí, i tant que sí, és molt... A més, està molt ben treballada, molt ben elaborada en tots els aspectes, vull dir, una pel·lícula molt cuidada, vull dir que...
Estructurada tots els mesos de l'any, no? Exacte, sí. Però un bon pes per l'hivern, diguem. Sí, sí, anem de desembre fins a gener, oi? Sí, o de gener a desembre. Penso que de gener a desembre. De gener a desembre, sí, sí. Comencem el gener i acabem el desembre, sí. Molt bé. És una pel·lícula que s'estrenava divendres i que per proximitat la teniu programada al Cine Baix, de Sant Feliu, perquè la podeu veure també.
Desconec si la faran aquí a la vila però en tot cas teniu l'oportunitat de veure-la al cine baix Alguna cosa més de la pel·lícula? No, us he portat una música que parla sobre l'hivern i és un balset que es diu Hivern
Molt bé, però que no té res a veure amb la pel·lícula. No, perquè les músiques de la pel·lícula... Bé, la que hem passat al començament sí que formava part de la pel·lícula, que parla de la importància dels bancs i dels rellatges de sorra. Sí, sí, els Jors Brassens. Aquesta sí que és una cançó que forma part de la pel·lícula, però la resta no les he trobat i he buscat alguna cosa amb un tema de sobre l'hivern. I en aquest cas m'ha sortit aquest balcet.
Vals i verd d'Andrea Banzo. Exacte. L'escoltem per tancar L'Arte és vida.
Doncs amb aquest vals tanquem pràcticament l'Artes Vida. Tot i això, recordem que una exposició que tenim aquí a la Vila... Sí, si es volia recordar... Fins diumenge. Sí, que està molt bé, que és l'exposició de cartells de la Setmana del Cinema de Terror. Al festival, sí. Al festival, i que realment són cartells molt ben elaborats
I que jo és l'únic que he vist del terror, perquè no... Són alumnes de tercera il·lustració de l'Escola Joso, del Centre Còmic i Arts Visuals de Barcelona, que han fet les seves il·lustracions referent al terror d'aquestes. Sí, i que jo és el que he vist, els cartells, perquè, tot i que soc molt cineasta, que m'agrada molt el cinema, el gènere de terror em costa molt d'entrar-hi.
i sé tota la feina que fa tota la gent que aquí treballa durant tot l'any i jo els felicito de tot cor, m'agradaria poder-hi participar d'una altra manera però, bueno, hi ha coses que superen, no? Però el que sí que hi ha anat és això, l'exposició de cartells i realment, doncs, vull dir que m'han agradat molt, vull dir que estan molt ben elaborats.
Molt bé. Recordeu, doncs, a la sala d'exposicions de Can Amatller fins aquest diumenge podeu veure aquesta exposició. Sefa, doncs, moltes gràcies. A vosaltres, sempre. Que vagi molt bé la resta de setmana. Moltíssimes gràcies, i a vosaltres també. I una abraçada. Molt bé. Fantàstic, igualment. Doncs, un minut hi arribarem a les 11. Ara, de seguida, després de les notícies, escoltarem el que diu el Paco Mir d'aquesta obra que podem veure el diumenge
al Teatre del Foment. El Perro de l'Hortelano, text original de Lope de Vega, que ha adaptat Pagomir i que presenta aquesta companyia a les 6 de la tarda al Foment el diumenge. I després el Joan Vilaseca per completar el programa d'avui amb el seu Parlem de fins les 12 del migdia. Fem aquesta pausa per escoltar les notícies i de seguida tornem.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha carregat contra el Partit Popular assegurant que Espanya pateix una oposició destructiva sotmesa a l'ultradreta. Ho ha dit Sánchez, que compareix al Congrés dels Diputats a petició pròpia. Una compareixença que es produeix també després que Junts anunciés el trencament amb el PSOE. Sánchez ha apel·lat a l'esperit de consens, sobrallant que el debat i les decisions al Congrés afecten directament a la vida de molta gent.
Desde esta tribuna, señorías, apelo a los grupos parlamentarios a ese espíritu de acuerdo, porque la suerte de mucha gente, sobre todo de gente que necesita de la acción pública, depende de lo que aquí se debate y de lo que aquí se aprueba.
També ha reclamat eleccions a València després de la dimissió de Carlos Mazón i ha exigit al líder de Vox, Santiago Abascal, que no pacti amb el PP per investir el nou president al País València. I el fiscal general de l'Estat declara avui davant del Tribunal Suprem com a acusat en la causa per un presumpte delicte de revelació de secrets. Álvaro García Ortiz aprofitarà per reiterar la seva innocència en les acusacions per haver filtrat un correu relacionat amb el cas de frau fiscal que implica la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid.
I en mobilitat normalitzada és la 2 a Castellbisbal, la C55 a Castellgalí i la Nacional 2 al Far d'Empordà, que han estat afectades per diversos accidents aquest matí. A banda, també s'està treballant en la reparació de la via a la Pestatal al dia després de l'accident mortal d'ahir entre tres camions que es preveu que es reobri al llarg d'aquest matí.
També s'està treballant a la C25, aquí la de Cegarra, i es manté, en aquest cas, un carril tallat. Pel que fa al servei ferroviari, restablir-te també la circulació de l'R3, que ha estat afectada per un robatori de cable de coure entre la Garriga i Figaro.
I els Mossos d'Esquadra han detingut un home com a presumpte autor de l'assassinat apunyalades d'un jove de 25 anys al barri del Bon Pastor de Barcelona, corregut el passat 30 de setembre. L'arrestat veia de la víctima i amb antecedents era el principal sospitós del cas. La detenció s'ha fet aquesta matinada després d'una entrada al seu domicili. El cas està sota secret d'actuacions.
I comencen les obres de la nova seu de la regió d'emergències centres Sant Fruitos del Bages. El nou edifici amb un pressupost de 8,1 milions d'euros i 18 mesos d'execució substituirà als barracons on s'operava des de fa més de 20 anys. Tindrà més de 2.500 metres quadrats, també una torre de pràctiques de 7 pisos i un heliport de 24 hores.
I pel que fa el temps, avui es preveu un dia tranquil, amb pocs canvis del cel, però amb alguns matisos. Hi haurà, de fet, intervals de núvols prims que deixaran el cel parcialment cobert. A la costa d'Orada i a les terres de l'Ebre poden aparèixer també núvols baixos que persistiran durant tot el dia. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 11.00
Informació local. Demà dijous continua el cicle clàssica a Molins de Rei, un nou cicle de música clàssica que ha començat aquesta temporada i que s'allargarà fins al mes de juny. Es farà un cop al mes, un dijous al mes. I demà, a les 8 del vespre, a la Sala Gòtica hi haurà aquest nou concert, en aquest cas titulat Cantes d'Agua i Duelo.
a la memòria de les víctimes i afectats per la Dana. I els encarregats de fer el concert són l'Itoré Quartet, és un quartet de saxos, amb Jaime Estevez, que és soprano també, a més de tocar el saxo, Sira Pallissem, que és alto, Hugo Lomba, tenor, i Miquel Flores, baríton. Doncs ells, amb el seu saxo, faran aquest concert interpretant diferents obres, una de Mauricio Zotelo, que és estrena mundial, a més d'altres peces.
que interpretaran en aquest concert, que es farà demà dijous a les 8 del vespre a la sala gòtica. Les entrades les podeu comprar anticipades al web Entràpolis. I aquest cap de setmana, el dissabte, serà la primera fira animalista, que es farà durant tot el dia, de 7 del matí a 9 del vespre. Al matí hi haurà activitats pels infants, com pintacares, un conte contes, també hi haurà una xerrada sobre gossos que transformen persones, un taller de pintura infantil, una passarel·la
d'agostos en adopció i també una xerrada sobre educació canina. I a la tarda també noves xerrades en aquest context del pati del Palau. El dissabte de 10 del matí a 7 de la tarda. I el Foment, que fa també programació aquest cap de setmana, en aquest cas teatre, el diumenge amb el clàssic El perro de l'Hortelano, dirigit en aquest cas per Paco Mir. El diumenge a les 6 de la tarda, les entrades anticipades les podeu comprar al web Entràpolis.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres és la Codina, que està a l'Avinguda Mancomunitat, número 18. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent.
Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
Vaig a rediscar quan entrava a la banyera. Ai, per sort, no em vaig fer gaire mal. L'hauries de posar en un plat de dutxa. Ja ho saps, que existeixen subvencions perquè la gent gran adapti al seu habitatge. Vols dir que val la pena? I tant! Són ajudes perquè el teu pis sigui més accessible i segur. Fins a 4.000 euros hi cobreixen el 100% de les obres.
Si tens més de 65 anys i vius a Girona, Lleida, Tarragona o a les Terres de l'Ebre, pots demanar una subvenció per adaptar l'interior del teu habitatge. Informa't a habitatge.gencat.cat o truca al 012. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Què passaria si mengessis només una vegada? Que al cap de poques hores començaries a sentir fatiga i mareig. Després et baixaria la pressió i la temperatura corporal. Et sentiries molt feble i perdries el coneixement.
Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a menjar. Com una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Ara mateix són les 11 del matí i 8 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora, última hora del programa. D'aquí una estona farem passar el Joan Vilaseca amb el seu espai Parlem de... Ja el tenim aquí als estudis de Ràdio Molins a Reí. També parlarem de l'obra de teatre que tenim aquest diumenge, El Foment, El perro de l'Hortelano.
dirigida pel Paco Mir, com sempre el foment programant activitat cada cap de setmana i ens agrada destacar-ho, però volia recordar-vos també que a aquesta hora del matí la defunció
de la Maria Teresa Alari Girbau. Ha mort la Maria Teresa Alari, mare del nostre benvolgut col·laborador, tot i que ara no ho fa tan regularment, però en tot cas la mare del Jesús Cardona ha mort als 77 anys d'edat, la Maria Teresa Alari Girbau. Dir-vos que avui hi haurà la vetlla al tanatori de Sant Feliu,
de 4 de la tarda a les 9 del vespre i l'acte d'acomiad és demà dijous a dos quarts d'11 del matí i serà a la parròquia de Sant Antoni Abat de Corbera de Llobregat, que és on residia la Maria Teresa des de fa molts anys, justament a sobre la...
la pastisseria Cardona, la central del carrer Sant Antoni. Descansi en pau la Maria Teresa Alari i el més anticondol, com dèiem, el Jesús, evidentment, la resta dels germans del Jesús, a les germanes.
de la Maria Teresa i la resta de la família. Ho anirem recordant, en tot cas també demà, que hi haurà l'acte de comiat, avui la vetlla a Sant Feliu, l'acte de comiat demà a la parròquia de Sant Antoni Abad de Corbera de Llobrecat. Bé, doncs, dit això, seguim endavant i ara mateix són les 11 del matí i 10 minuts.
Somos la compañía Bania Producciones. Somos parte de la compañía, porque en total entre intérpretes y técnicos somos 28 personas. 32. Pues 32, de los cuales 30 no han venido. Pero no pasa nada, porque aunque no tengamos escenografía ni vestuario, la función haremos igualmente, porque vosotros no tenéis la culpa de nada. O sea, que tenemos escenografía. Conceptual. Tenemos vestuario. De los diez negritos. Tenemos actrices. Dos y estupendas.
Bé, doncs aquest diumenge, el Foment Cultural i Artístic programa l'obra de teatre El Perro de l'Hortelano, aquest clàssic de Lope de Vega, en aquest cas adaptat i dirigit pel Paco Mir, actor, director, component, com bé sabeu, del Tricicle. Serà a les 6 de la tarda i, com sempre diem, ja teniu les entrades disponibles a través del web d'Entràpolis. I volíem conèixer més detalls d'aquesta adaptació i per això ens acompanya uns minuts
El telèfon al Paco Mira, al qual li agraïm moltíssim que ens acompanyi a aquesta hora del matí. Hola Paco, bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia. Molt bé, i tu com estàs? Bé? Doncs mira, aquí ja preparat. Fantàstic. Doncs escolta, explica'm d'entrada com és aquesta adaptació que presenteu aquest diumenge aquí a Molins de Rei amb el Perro de l'Hortelà, no? Doncs és una adaptació que va néixer de la voluntat d'anar al Festival del Magro, que jo mai havia estat perquè...
és el segle d'or i el tricicle té relació amb el segle d'or. Llavors vaig estar buscant una obra còmica que s'adapteix a quatre actors, i aquesta era la molt còmica i també s'adaptava. Va fer molts personatges, però només en quatre actors. L'adaptació converteix les dues hores i mitja o tres de temps de l'original a una obra d'hora i mitja,
amb una trena paral·lela on la que, com heu escoltat, és una companyia que intenta fer una obra sense res. Perquè tot el material va caig de l'Ugo, perquè hi ha hagut un daltabaix a l'oficina. Deixa'm fer un incís al festival, deies del Magro, que és de referència, em sembla que és el Festival Internacional de Teatre Clàssic, no?
De teatre clàssic, del segle d'or. Del segle d'or, concretament. Correcte, molt bé. I en aquest cas, doncs, aquesta adaptació, això és un esforç de síntesi perquè em sembla que l'obra original de López de Vega dura més de tres hores, oi? Sí, el que em deia, dues hores i mitja ben bones. Ben bones, sí. I llavors, el que passa és que, clar, en aquella època tot s'allargava, moltes coses es repetien perquè la gent entrava i sortia del teatre i s'havien d'anar repetint.
I com ara, suposadament, la gent està fixa sense anar el mòbil al teatre, doncs es pot fer tot més seguit. I, evidentment, he tret coses que no eren ni indispensables per la terna principal. Però, vaja, jo crec que la millor lògica, la millor crítica que es pot dir, és que hi ha gent que diu que està per fi entès el perro del Terano.
Bé, bé, bé. Amb tot això també, clar, el text és del segle XVII, has hagut de fer alguna adaptació també pel que fa al llenguatge, respectant, evidentment, el text original? Una miqueta, perquè hi ha paraules que, clar, amb desús completament, o girs amb desús, i amb el possible sempre respectant absolutament la mètrica de López de Vega,
doncs he canviat paraules o he substituït ordre de paraules perquè entrés bé en una uïda d'ara, no? Però, vaja, és un text clàssic absolutament. I tant, que encara, diguem, escenificant-se, per tant, en vigència, per què diries, Paco, que segueix sent tan referent aquesta i altres obres, per exemple, de l'OPDBG?
Bé, els clàssics, què és el que tenen? Hi ha molts clàssics, hi ha milers de clàssics. Hi ha uns que passen... Hi ha milers de text antics, hi ha uns que són clàssics, però que es poden veure sempre. No tots es poden veure sempre. Hi ha uns que o no són tan bons o que han quedat molt desfasats. I aquest, doncs, és la eterna lutxa d'home contra dona, la lutxa de classes...
el poder, la corrupció, que normalment està a l'ordre del dia. És una obra que porteu bastant de temps girant-la, no? I em sembla que també a Barcelona heu estat al poliorama, si no vaig errat, vull dir que ja té cert recorregut, no? Sí, doncs porta... ja va per cinc anys, pràcticament. Déu-n'hi-do.
I el poliograma ha estat moltes vegades, ara són quatre, fent funcions escolars, però també he aprofitat per fer funcions d'adults per la nit i l'última vegada ja vam fer una temporada de 15 dies al poliograma. És una obra que realment... Bé, tothom vol que les obres funcionin, però de tant en tant hi ha una que funciona molt bé i que...
Però aquesta funciona des del segon buit, hi ha el primer gag, i a partir d'aquí ja el públic s'està entregat, i entre l'OPD i jo ens portem. Molt bé, doncs aquests cinc anys de recorregut del perro de l'Hortelano, com dèiem, que podrem veure al Foment, per exemple, el diari de la Manxa llegia que deu, resulta prodigioso el hecho de que tan solo dos actores i dos actrices llenen de luz, color, alegría y optimismo con trepidante acción en el disc...
Creto escenario del corral. Noventa minutos que se disfrutaron plenamente con un verso bien trabajado en la dicción, configurando una función divertida, original y exitosa. Escolta... ¿Qué más es pot dir? Paco Mir, diu autor... Diuen autor de una versión muy versátil con un gran elenco lleno de viscòmica, la obra de López sale sensiblemente potenciada. Perfecte. Per tant, és un gran elogi, no?
I tant, home, jo crec que... Bé, el que he fet és realment portar un clàssic, fer un clàssic molt viable, molt intel·ligible i molt divertit, i fer que tota la diversió que té el Lope, que té moltíssima, doncs arribi de la millor. Arriba amb autopista, o sigui, la gent realment entra amb el Lope de Vega sense fer-li por al Lope de Vega, perquè moltes vegades són els clàssics, moltes vegades la prova clàssica tira enrere,
i en aquest cas ho fem molt fàcil. I amb la idea, per tant, Paco, de seguir girant-la un quant temps més, que tingui més recorregut?
La veritat és que van sortint bolos i mentre facin sortint bolos, tothom està encantat perquè els actors s'ho passen allò més bé i sense problemes. Ara mateix són actors, ja faig una mica de promo, i aprofitant que estan aquí, també fan la vengança de Don Mendo el dilluns, dimarts i dimecres que ve al Polio, que és la tercera obra.
d'aquesta companyia sevillana que tinc i que també és molt, molt, molt divertida. Molt bé, que aquest és més recent, no? Em sembla que el vau començar a treballar fa... Fa un any, fa no arriba ni un any, sí. Correcte, La Vencanta de un Mendo. Veig, doncs, que seguim en aquesta línia de clàssics, doncs, amb aquesta companyia, no? Bé, un clàssic per voltar... La veritat és que unes companyies que no siguin ni de Madrid ni de Barcelona ho tenen molt difícil per poder girar...
per a Espanya, no? I tu has de fer textos coneguts perquè la gent s'agafa de qualsevol cosa o alguna cosa, no? Perquè a vegades les funcions que giren molt tenen cares conegudes de la tele i aquests actors tenen la desgràcia que són bons però que no són de la tele.
Justament aquí a Molins de Rai també hem tingut l'oportunitat fa alguns mesos de veure Els Bons, que també és dirigit, aquest text del Ramon Madaula, amb el Buixaderes, que també està fent estada, o ha fet estada a Barcelona. T'ho vas passar bé també dirigint el Buixaderes i el Madaula?
Molt, molt. De fet, Molins... Mira, de fet, si el perro està a Molins... Sí, sí. Perquè vam fer un vídeo abans d'estrenar l'obra, abans d'assejar l'obra, vam fer un vídeo de promo a Molins i vaig veure, ostres, aquest teatre, per què no està el perro, no? Aquí vaig tocar al programador i li vaig fer... O sigui que si no arribo a fer la promo al Foment, el perro no estaria allà. Que bé. I ara...
Els Bons ha sigut una experiència maquíssima perquè treballar amb aquests dos actors ja és un regal. Sí. El text és molt divertit i ha estat una funció que ha funcionat estupendament. Acaba de sortir de Barcelona fa una setmana
i ara té gira fins a final d'any. O sigui, sí, sí, perquè va fer gira abans d'anar a Barcelona, no?, i ara continua de nou la gira. I a banda de La vengança d'un Mendo, algun altre projecte entre abans, Paco, que tinguis? Bueno, és que m'ha coincidit que de cop i volta tot ho faig jo, no?, però demà estreno Glorious, la pitjor cantant del món, també al poliograma, no?, el que passa que són aquestes coses que semblen un passat perquè tot ho faig,
Però, clar, abans els bons, fa gairebé un any que es va estrenar i ha arribat el polio ara. Glorious sí que realment és una estrena que l'acabo de fer. I el Mendo, clar, també fa casi un any i també tot coincideix, no? No m'agrada gens, eh? Em sembla que hem passat que tot ho faig jo, però, vull dir, les coses són com són.
però satisfet o realitzat, diguem, amb aquesta tasca de direcció, Paco, que et sentia, doncs, que no t'agrada mirar enrere, no?, que no hi ha nostàlgia, sinó que estàs gaudint, doncs, del que estàs fent ara mateix, eh? Sí, la veritat és que m'agrada molt, m'agrada molt preparar espectacles, i m'agrada preparar, o sigui, el que és preparar un projecte, després, evidentment, s'ha de dirigir, però, diguem, quan ja ho dirigeixo, ja ho tinc
tot pensat, diguem, no? Simplement he de portar a terme el que ja havia pensat. Doncs els mesos amb els que prepares és quan més em diverteixo, sí. Molt bé, doncs ja ho sabeu aquest diumenge a les 6 de la tarda aquesta proposta del Perro de l'Hortelano adaptada i dirigida pel Paco Mira a les 6 al Foment. Entrades disponibles ja a través del web d'Entràpolis a partir de 22 euros. Doncs Paco Mira, escolta, un plaer. Moltes gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé. Fins aviat. Fins aviat.
Una abraçada, gràcies. Adéu-siau. El Paco Mir en directe al Bon Dia i Bon Hora, qui va ser membre del Tricicle, que ja veieu que no para. Aquestes adaptacions, en aquest cas del clàssic de l'OP de Vega del segle XVII, adaptat, que és aquesta obra que podreu veure en tan sols una hora i mitja, com dèiem, aquest diumenge a les 6, el Foment, el Perro del Hortelano. Fem una pausa musical, escoltem la música de La Unión,
que per ser l'altre dia vaig veure que celebrava anys, aniversari, el seu cantant, i amb la cançó Sildàvia. I de seguida tornem amb el Joan Vilaseca i el seu espai Parlem de... No tengas miedo de perderte, no...
El tiempo pasa tan despatio en Sildavia no hay.
El grande en busca de un lugar.
Què pot passar tant més pàrgols d'avui en brouant?
Fins demà!
El tiempo pasa tan despacant. ¡Gabia!
La música de la Unió en Sildavia, que ens ha situat a tres minuts i mig per arribar a dos quarts de dotze. Ara sí que ja encarem amb calma i tranquil·litat la recta final del programa amb el Parlem de... amb el Joan Vilaseca i Figueres. Som-hi.
Què tal, Joan? Bon dia i bona hora bé, no? Bé, bé. Estem bé, sí? Sí, sí, sí. Canvia el temps una mica. Sí. Ara comença el fred. Però bé, això. Ja va augmentant les capes el Joan cada setmana que va venint. Camis, ara en jersei. Sí, sí, ara sí, en jersei. Molt bé. I una jaqueta fora, encara. Sí, efectivament.
Això pel que fa a la indumentària del Joan, però pel que fa al contingut del programa, doncs també ha vingut, no carregat, però sí que amb un CD sota el braç, no? Sí, avui posto un CD... Atenció, eh? Impacta, eh? Impacta, eh? Ja riu, ja riu. Sí, perquè he vist la portada ara. Has vist la portada, sí. Un CD del Fari. Hay noches en que todo te hace daño.
Parece que no habrá una madrugada, te sientes convertido en un extraño que a nadie le interesa ni le agrada. Te echas a la calle con un río y pronto se te lleva la riada, te pierdes en la niña
Bona nit.
Atenció, perquè aquesta és una de les cançons que formen part d'aquest CD del Fari, d'avui el Joan ha portat per obsequiar algú de vosaltres. Un CD del seu que es diu Tupier, eh? Tupier. I sempre va bé una cançó d'aquestes també. En posem més de les altres, eh? No, no, no. Aquesta es diu Una sola noche. Molt bé. Doncs aquest CD pot ser vostre acompanyat d'uns quatre folletons de rutes catalanes de cap de setmana.
Al mateix temps, ha de dir que la Teresa Colomina té el llibre a la cova d'or, ja fa uns dies, i l'Olín Hernández ja li ha portat el seu llibre de la setmana passada. Molt bé. L'Olín, tens aquell llibre, doncs. Molt bé. Què més? Entrem dos llibres nous, avui. Un es diu El fantasma Santiago, de Núria Albó. És un llibre que és una delícia des de qualsevol punt de vista. Llenguatge fresc i senzill de llegir.
A mi, per mi, és un estil agradable i planer, amb un humor que no decau en tota la narració. I l'altre es diu falses aparències de Laura Manyà,
És un text de to quotidià i alegre, carregat de simbolisme i dilemes morals de la nostra societat. Al final, però, hi ha una agradable sensació de vitalisme, plaer i tendresa. Molt bé. Doncs aquests són els obsequis que poden ser vostres si marqueu, com sempre diem, al telèfon de l'emissora, al telèfon del directe 936686161. Després de cada història, que us explicarà avui el Joan, farà la pregunta oportuna en relació al que ha explicat.
I avui comencem parlant de Molins de Rei, sí? De Molins de Rei, sí. Ah, mira. Diu, anys enrere... No sabia que teníem a escureixer manelles. Ara t'ho explicaré. Sí? Doncs va. Anys enrere, com passa el temps, els costums d'aquell Molins de Rei rural i els inicis de la industrialització ens han quedat molt lluny. Per l'Oriol, més que molt lluny.
Quan estava a punt d'arribar a l'hivern, hi havia la feina de netejar la xamaneia. No fos cas que passés una desgràcia com era en el moment d'encendre el foc a terra si calés foc amb la conseqüent enrenou que produïen les flames i els sorolles garrifors.
Pensem que Molís de Rei en el seu temps tenia o cases de planta baixa, o planta baixa i primer pis, i tenia la xemeneia que servia per escalfar. No hi havia ni res més per escalfar sinó aquells focs de terra o llars de foc.
Per tant, el fum que feia anava en deixant en tota la tuberia, deixava una cosa, que en parlo aquí més avall, que es diu sutge, una cosa negra, negra, i si es feia una flamarada al foc, llavors s'ensenia tot i sortia el foc fins dalt de tot. Que era molt... A part de perillós, feia una besarda terrible. Avui dia, qui té llarg de foc al menjador o en altres llocs de la casa...
N'hi ha pocs, vull dir, perquè fa uns 30 anys enrere, quan s'hi van fer aquestes cases adosades, s'hi posaven xamanelles, però la majoria no es fan servir, perquè està al mig del menjador i això amb una casa de pagès era més fàcil de netejar la casa, perquè tot anava una miqueta d'una altra manera, però ara els pisos són tan ben finets i arreglats que és molt empipador.
Però diu, avui dia qui té llar de foc al menjador o a altre lloc de la casa truca als operaris professionals de la neteja que es troben a les guies comercials o a internet per tal de netejar el conducte de fum de la xamaneia. Són els escurexamaneies.
Encara que creiem que la feina de netejar les xameneies, si n'hi ha, són història, ja que en les vivendes actuals, com he dit, la majoria són decoratives, amb una estufa al seu interior, com també algun radiador a gas natural i també alguna planta ornamental, sigui natural o bé artificial.
Les que nosaltres hem vist funcionar a plen rendiment, amb llenyes de tota mena, a pagès, les recordem sobretot a la cuina o al menjador, amb una pila de llenya seca tallada en estelles de la mateixa mida per una bona encesa de l'allar de foc que donava vida i escalfor a tota la zona, quan aquesta disposava d'una bona xemeneia amb el degut tiratge, en cas contrari, i de prevenció si acudia als mateixos propietats de la casa per netejar-lo,
Però la majoria de cases contractava els escurexameneies que anaven amb parelles per les cases equipats amb la seva indumentària protectora. Una vegada fet els tractes...
Uns es col·locaven dalt de la teulada, a la sortida de la cúpula de la Xemeneia, i l'altre a baix, amb unes cordes que sempre els quedaven ennegrides pel sutge de les parets del canal de la Xemeneia. A aquestes cordes se li lligaven unes branques de gatoses o gelagues perquè amb les seves puntes ben dures rascaven amb força l'interior de la Xemeneia, sempre amunt i avall, per aconseguir fer caure tot el sutge possible,
el qual es produeix per la crema de les matèries orgàniques, que amb el temps i el fum del tiratge del foc s'hi anava enganxant i s'havia de treure per evitar conseqüències desagradables com que s'incendiés el conducte de la xamaneia.
Si això passava, s'havia de pujar córrecuit a la taulada, tapar la copa de la xameneia amb sacs ben molls per poder ofegar la flama, que sempre era virulenta i acompanyada de molt de futbolers per la seva pudor. El solell de les flames era aterridor. Si es podia, tirar galleda d'aigua a la copa.
Segons testimonis de persones d'aquells anys, algunes vegades s'havia hagut de demanar l'ajut dels bombers per apagar el foc pel greu risc d'afectar la vivenda. Tot plegat, un veritable contratemps, però moltes vegades era degut a la negligència de no vigilar el seu moment al tiratge necessari de la xamaneia.
La feina dels escobres xameneies, fossin propietaris, veïns o operaris, es pot dir, passats els anys era molt feixuga, tot estirant amunt i avall la corda fins que es donava la feina per ben feta. Llavors s'ensenia una foguera, ja fos de farigol o bé de romaní, per comprovar-ho i poder donar per acabada la feina amb la bona flaire a l'espera del cobrament pactat per la tasca feta.
Si eren els propietaris, treure's un pes i un ensurt grandiós. Els veïns que els ajudaren o els tornaven el favor o els donaven oli o vi de la collita, patates o altres fruits de la terra. I sense oblidar-se'n, no fos cas, les gràcies amb una encaixada de mans.
Actualment, com que ja queden menys habitatges amb llars de foc, les noves generacions no sabran mai que en un temps passat hi hagués unes persones que el seu ofici fou el descura Xemeneies. Un altre ofici en perill d'extinció, si és que ja no existeix en les nostres contrades. Molt bé. Interessant aquest exercici de memòria històrica. Jo també m'hi he trobat, això casa, i fa una...
Cosa terrible de por, i després com quedava el terra, que quedava tot negre de la casa. Sí, si no es feia el bon manteniment. El bon manteniment. Mira, aquí al Museu Pintor Fortuny, en l'apartat de la cuina, tenim una reproducció senzilla d'una llar de foc, molt senzilleta perquè és petit. En canvi, a Can Ametller hi ha una llar de foc grandiosa
que era dels habitants de la nissaga, dels envetllers, que ells els tenien macos i grans. Allà tenim una coseta petita. Però bé, era recordar aquestes coses que també tenim dintre del museu. I a vegades, quan ho expliques a persones, a vegades fa encara que no acaben d'entendre. Però bé...
És així, els escures xamanelles. Doncs a veure, anem a fer la primera pregunta. En tenim una. Vinga, som-hi. Diu, a vegades, quan escalava foc a les xamanelles de les cases, per no haver-les netejat, i les persones de les cases no podien apagar el foc, havien de recórrer... A qui havien de recórrer? No diré el nom.
Aquí havien de recordar, o aquí podien recordar. Molt fàcil, eh? Molt. 9, 3, 6, 6, 8, 61, 61. Aviam, ens sabríeu respondre aquesta pregunta que us acaba de fer el Joan en relació als protagonistes d'aquesta primera història. Aquí havien de recordar quan es calava foc a les xameneies de les cases. Feia un soroll fora de sèrie. Espantava, espantava, que semblava que es cremava tota la casa. Fora de sèrie, eh, el soroll? Fora de sèrie, sí, perquè feia...
Mira, com fa una estona que hem sentit la pluja, si haguéssim tingut gravat aquest apartat, ho haver-ho vist. Jo el tinc gravat al cap, eh? Molt bé. Per tant, aquí, ara ja la majoria de cases tenen xemeneies, però gairebé poca gent les fa servir.
Correcte. Bé, doncs com es deia aquest ofici, no? Com es deia aquest ofici, o persones... Aquestes persones... O altres, ja vull dir més models, per apagar aquest foc.
Molt bé, doncs deixem-ho obert i després recuperem aquesta pregunta referent a la primera història i d'aquest exercici de memòria històrica. Anem amb la segona qüestió que ve, em sembla, de la setmana passada també, oi? Sí, la setmana passada vam parlar de tres dones precursores d'aquelles que deien que abans la gent se les mirava d'una manera estranya perquè no era propi de dones,
I avui parlem de tres més, amb això acabarem les dones precursores. Assumpció català poc, diu passió pels estels. La passió pels estels i la fermesa d'assumpció català, 1925-2009, la van dur a un camí que no va ser senzill, però molt gratificant.
L'any 1952 ja es dedicava a l'astronomia, en una època marcada per la misèria de la postguerra en què eren molt poques les dones que estudiaven a les universitats d'aquí i menys en àmbits científics que fins llavors havien estat reservats per als homes.
De fet, va ser la primera dona de l'Estat a ocupar un càrrec d'astrònoma professional molt complicada per culpa dels entrebancs, no només socials, sinó també econòmics, que es va trobar pel context que va viure. De fet, es va haver de treure les oposicions de mestre de matemàtiques i combinar la feina en un institut amb la seva labor a la universitat.
Durant més de 15 anys va ser la representant espanyola a la Comissió 46 per l'ensenyament de l'astronomia a la Unió Astronòmica Internacional. Avui dia el seu llegat perdura gràcies a les seves investigacions. A més, dona nom al telescopi de l'Observatori Aula del Centre d'Observació de l'Univers al Parc Astronòmic del Montsec.
Aquesta és la primera. Pensem que totes les persones que presento sempre són persones que han tingut molts problemes per ser dones. Carme Torres Genís, la passió més humanista dels robots. Llicenciada en Matemàtiques, doctora en Informàtica i professora de Robòtica Industrial.
Carme Torres va néixer a Barcelona el 1956. Compagina la seva dedicació al món de la investigació amb la literatura i la promoció tecnoètica. Destaca per una visió molt humanista dels robots, un dels camps en què és experta.
De fet, les seves novel·les de ficció aborden temes relacionats amb la seva investigació, com ara els dilemes ètics provocats per la robòtica, la intel·ligència artificial o les xarxes socials. També és membre del Comitè d'Ètica de la Universitat Politécnica de Catalunya.
considera que la tecnologia ha de ser un any assistencial que ha de servir les persones, sobretot durant les últimes etapes de la vida o en cas de malaltia. La seva passió pels números i lletres en combinació amb els seus coneixements i la seva experiència professional ha dirigit 21 tesis doctoral i liderat 17 projectes europeus, entre els quals
un sobre la manipulació robotitzada de roba.
és membre numerària de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l'Institut d'Estudis Catalans de l'Acadèmia Europea, que l'han convertit en una dona referent, un mirall on les joves interessades en la perspectiva més humana de la tecnologia es poden veure reflectides. Aquest personatge encara viu avui dia. Un altre que també viu avui, que és Núria Salan Ballesteros,
Núria Salan, va néixer també a Barcelona en 1963, és la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i doctora en Ciència de Materials i Enginyeria i subdirectora de la Promoció Industrial.
Destaca en la seva tasca com a investigadora docent de la Universitat Politécnica de Catalunya i divulgadora de coneixements científics. Des del principi de la seva carrera professional s'ha involucrat activament en la promoció de les dones en les carreres tècniques i l'any 2024 va emprendre el projecte Enciclopèdia de les Dones.
Va ser coordinadora del projecte RIMA, recerca i innovació de metodologies d'aprenentatge de l'OPC i ha participat en nombrosos projectes, docents i d'investigació que han estat reconeguts amb diversos guardons com ara la distinció Vicenç Vives de la Generalitat de Catalunya.
L'any 2017 va rebre el Premi Mujer i Tecnologia de la Fundació Oranys per la seva labor divulgadora i el 2021 va ser reconeguda amb el Premi Gaudí Gressol a la notorietat i excel·lència. Penseu en posar aquestes tres persones perquè fixeu-vos com han canviat el temps des de principis del segle passat. És a dir, que les dones havien d'estar a casa.
Tres dones concretament, que hem repassat avui també, i ja veníem de tres dones la setmana passada. Molt bé. Doncs formulem una pregunta. Sí, tenim una pregunta. Primer repetiria l'anterior. D'acord. A veure, a vegades, quan escalava foc a casa, qui eren els que, entre altres, eren els que apagaven els focs. Sí. I aquesta és, en assumció català, poc la primera, tenia una passió molt bonica,
Què era? La passió pels estels o passió pels números i lletres?
Molt bé. I els que apagaven els focs no eren els bombers, sinó que era un ofici que treballaven la xavaria de casa. Encara que hi ha hagut llocs, hi van ser els bombers en cas que hi hagués uns problemes molt greus. No estem parlant d'això. D'aquests problemes molt greus, sinó... Però estem parlant dels primers, dels primers que existien, a part de la gent del poble.
Molt bé. I ara concretament una d'aquestes dones que hem fet aquesta pregunta. Passió pels estels, fixeu-vos, l'astronomia, una dona allà amb un centre d'astronomia. Ara ja fa... Sembla d'allò, però hem de pensar que l'afanyada que ha hagut de tenir la dona per poder entrar a qualsevol lloc i encara.
Bé, doncs, línies obertes, el 936686161, com sempre diem, també si no voleu cap dels obsequis que ha portat el Joan, doncs també podeu trucar igualment. I ens saludem. I si voleu el Fari, que avui ha portat el CD del Fari, doncs també podeu trucar. Sí, sí, molt bé. Són 3 quarts de 12 a l'Equador de l'Espai, continuem. El meu gust per la lectura l'he titulat
Jo recordo els primers anys, els anys 63, 64, 65, sempre començàvem la classe amb lectura. Lectures, que es deia en castellà, oi? Fèiem una lectura al matí...
I a la mateixa... Ara ho hem canviat tot. I a la tarda fèiem la mateixa lectura. Amb quina finalitat? La finalitat era la següent, que després venien les preguntes per veure si havien entès aquells textos que no eren massa llars. Era una manera d'estar atent, entendre les coses perquè després poguessin estudiar i entendre les altres coses.
Això ara veiem amb tota aquesta sèrie d'informes que diuen que la compensació de la lectura és molt baixa perquè no es llegeix el que s'hauria de llegir i, per tant, jo recordo aquells anys i anava molt bé. Potser no fèiem tantes assignatures. Bé.
però aquella lectura l'havien fet i l'havien comprès, el mateix temps, vocabulari, etcètera, totes aquestes coses. Però era molt interessant en aquell moment. Ja direu que això ja està passat, però mirem els informes cada any com són de comprensió. Fins aquí. Fins aquí. I ara, la reflexió. El meu gust per la lectura. Sense lectura no hi ha afició a la literatura.
Es comença llegint. Cal començar, doncs, la lectura ben aviat, i l'afició anirà venint gradualment, tret que no hi hagi disposicions molt en contra. És important, em sembla, tenir afició a la lectura perquè aquest és un vehicle normal i insistutible no sols del plaer estètic que Omn espera i produeix, sinó de la cultura en general.
La lectura, fixeu-vos bé què diu aquí, què he escrit jo, la lectura és el vehicle de la cultura. La cultura de la lletra escrita és la que jo en tinc com a veritable cultura. En aquests darrers temps s'acostuma a parlar d'altres cultures com ara la de la imatge o la del so. Però és evident que sense el substrat de l'escriptura no són cultura i sempre hi ha de sota aquesta relació inherent.
És determinant que per la cultura de l'imatge cal l'educació de l'ull, així com per la del so cal la de l'oïda. Però no serien res sense la implícita relació amb la cultura general. I aquesta ens ve donada per la lectura, que inclou al·lusions i ad hoc ironies. Els mitjans de comunicació produeixen un efecte negatiu en els avis de la lectura,
D'entubi, la lectura obliga a fer una gimnàstica mental. No hi ha res que arribi d'una manera fàcil. L'accés a la cultura és, al principi, una mica més aspre i ascètic. Demana un esforç que no es fa perquè sí.
El més greu s'esdevé quan la televisió, la ràdio i ara cada vegada més l'ordinador s'ofereixen d'una manera tan còmoda i fàcil que els aficionats a la lectura se senten fins i tot captivats per les seves imatges suggestives i s'emporten els ulls cap a la pantalla. Llavors on voldria abandonar-los? Perquè fan molt mal i tenen molta part de culpa que es llegeixi poc.
Sovint t'apuntes a tornar a mirar una bona pel·lícula que vas veure ja fa temps, si la fan per televisió, i això encara és acceptable, perquè el cinema no és simplement un mitjà de comunicació, és un art. De totes maneres, aquests espais sedueixen i redueixen el temps útil que abans home es marçava a la cultura, més ben dit, a la cultura.
La cultura, en el fons, és un repertori de possibilitats. Proporciona les dades que cadascú, segons la seva manera de ser, la seva sensibilitat, escollirà per confrontar-se. Com que no es pot llegir tot, home acaba per assimilar allò que li convé fonamentalment. La cultura que ens donen a les escoles i a les universitats es dona a tots els cridats a un nivell superior, però divers.
Això, per altra banda, ens fa diversos i divertits, la comunicació de masses, televisió, ràdio, cinema, ens fa iguals, ens uniformitza. I així ens trobem rient els mateixos acudits i acabem pensant tots de la mateixa manera.
Per altra banda, la lectura ens fa lliures. Fa possible la meditació del que hem llegit, la imatge televisava i la paraula radiada no. Fa possible alçar l'enrere i tornar a llegir les frases, la frase endemoniada que no hem estat capaços d'entendre bé.
Defenso el concepte de cultura com a pràctica de la tolerància i em sento inclinat a afirmar que una persona culta, la que s'ha fet a través de la lectura, és aquella que pot rebatre els problemes més complexos sense alterar-se amb la idea que tot és relatiu i que a la vida no hi ha res segur o molt poques coses.
Om se sent tolerant i lliure. És exactament al revés del que passa amb els mitjans de comunicació de masses que imposen un criteri. Per això, quan om veu que en un país hi ha hagut un acte de força, ens adonem que el primer que un om procura és fer-se seva la ràdio i la televisió molt abans que els diaris i les revistes.
Aquests vindran més tard perquè impliquen un caràcter més reflexiu i no influeixen tant en l'esperit de la gent. La premsa passa una crisi de lectura, com els llibres. Tampoc es venen els diaris i menys es llegeix la lletra petita.
Quan la televisió diu quelcom, això és d'haver autoritat absoluta i, evidentment, produeix un mal. S'inicia des d'aquí un procés de cretenització massiva que sols es podrà modificar incrementant els continguts culturals. Per això és el peix que es mossega la cua. Qui mana? Els promotors culturals o el públic? Dins del món estrictament cultural també es formula la mateixa pregunta.
Qui mana? L'escriptor o l'editor? Sembla que tot això hagi arribat a la problemàtica de la demanda i de l'oferta. Ara es tendeix a vendre el llibre com a producte manufacturat per les grans editorials amb màrqueting i promoció publicitària intensa. S'edita al capdavall el que vol el gran públic. Contra això se'ls queden els editors d'autor, els petits editors sensibles i selectes.
Vull acabar fent una crida als poders públics responsables i conscients del problema, recomanant-los que protegeixin la creació de biblioteques públiques i privades i que la gent llegeixi i estimi el llibre a través dels educadors, que són gairebé els únics que poden impulsar l'amor al llibre i la seva lectura. No sols cal estimar el llibre com a producte de cultura, sinó com a entitat física.
acollir-los de terra, agafar-los, acaronar-los, tocar-los, contemplar-los com a joies. Solament llavors podrem recobrar la gran tradició cultural d'Occidon, l'excident que estem perdent molta pressa. Massa.
És una mica llarg, però ja no em faré cap més d'aquestes llars. No? No. No crec, eh? No crec. Tan llarg, una miqueta menys. Ja ho sé, però tenia ganes de fer-lo aquest. Es nota, es nota. Es notava, vaja. Fem la pregunta? Fem la pregunta. Com en diem de la lectura? Com en diem? Sí. És un vehicle de cultura o és un repertori de possibilitats? És un vehicle de cultura o és un repertori...
De possibilitats. Molt bé. Hi ha llibres que són petits. Si una persona no ha arribat a llegir un llibre, no n'agafi un totxo d'aquestos grossos, perquè no l'acabarà mai. Més val que agafi llibres més petits i vagi a anar llegint. I si convé, doncs el deix i després el continua.
Aquesta és la recomanació. Sempre ho faig així. Repasquem també les altres preguntes abans d'anar al relat curt. A veure, què passa quan se calava foc a les xamanelles de les cases? A qui es cridava? I la segona, el primer es cridet de les dones. Assumpció que a l'apoc tenia una passió molt bonica. Què era, passió pels estels o passió pels números i lletres?
Molt bé. Va, que teniu el Fari, eh? De CD. Si no el diguis, eh? Que és molt maco. I alguns altres llibres que ha portat el Joan o que, en tot cas, ho regalaria la setmana que ve. Ens queden 5 minuts i mig. Per tant, anem al relat curt. Anem al relat curt avui, eh? Que és curt. Per això he de posar curt. Li estaven traient sang quan li va preguntar a la infermera per la goma verda amb què li havien tallat la circulació d'aquella zona del braç
perquè sortís a col·lació a la vena. D'on venia? A quin lloc la fabricaven? Mira què pensava. A quan sortia a la unitat? No en tinc ni idea, va dir. Em pregunta unes coses raríssimes. I la xeringa? I l'agulla? Necessitava de sobte conèixer l'origen de totes les coses. El de l'infermera també. D'on és vostè?
De Sant Esteve. Per què? Per curiositat. El va mirar amb desconfiança i ja no va tornar a preguntar res. Com que hi havia anat en dejú, per allò de l'anàlisi, va anar després a una cafeteria i va intentar esbrinar on havien fabricat els plats i els gols i les forquilles, però el seu origen no constava enlloc. El cambrer era de fora. Li va preguntar d'on era. Del Marroc.
Ell li va dir que havia nascut a Benidorm, però que vivia a Barcelona des dels sis anys. Com que va resultar més comunicatiu que la infermera, li va preguntar d'on venia el present que li acabava de servir. Vaia paio. Va dir que arribaven congelats a la cafeteria en grans bosses i que els descongelaven i els escalfaven abans de servir-los. Però ignorava el lloc de fabricació.
Va pagar amb un bitllet de 20 euros que tant podrien haver imprès a Bèlgica com a França. Es fabriquen a tota Europa, pel que sembla, i després viatgen d'un costat a l'altre moguts per l'atzar. Li van tornar unes monedes i un bitllet de 10 euros que potser venia d'Itàlia. Va agafar un taxi per tornar a casa. El cotxe era japonès, però el conductor li va explicar que no es fabricava al Japó.
I això, va preguntar, l'economia va dir, cada peça és d'un lloc diferent del món, però creu que es munten aquí. Ell era paquistanès i feia poc que estava al sector del taxi. S'havia comprat la llicència un mes abans de la pandèmia i ara estava una mica ofegat amb el préstec, tot i que havia aconseguit una moratòria. I en sentir aquesta paraula li van venir ganes de preguntar d'on devia venir aquesta paraula, la paraula moratòria.
però havia arribat al seu destí. Molt bé, doncs moratòria aquest relat curt, avui ser curt, com deia el Joan, que ens serveirà per tancar el programa. Ens queden tres minuts, de fet. Doncs molt bé, sentirem la... Ah, vols sentir més el fari? Sí, sí, sí.
un del seu CD, Tupiel, escoltarem Como tu y yo. Si algú el vol, o altres obsequies que ha portat el Joan, teniu encara dos minuts i mig per trucar-nos i respondre a aquestes preguntes que hem anat fent en el transcurs de l'espai des que hem començat. Posarem el fari, doncs, Roger, per cloure l'espai. Una altra d'aquestes baladetes d'aquest CD...
Atardecían las montañas, el arroyo murmuraba su eterna canción de agua que siempre le acompaña.
Las golondrinas en el cielo pintaban acrobacia y mientras tú y yo en el suelo mirándonos a la cara
Doncs amb aquesta cançó del Fari, tanquem el Parlem de... Si veiéssiu l'Oriol com riu, perquè em mira a cara, vol dir, Joan, Joan. No, no, escolta, desconeixia aquest... M'agrada la música, tota la música. Molt bé, molt bé, i tant. Joan Vilaseca, moltes gràcies. Moltes gràcies. Que tinguis una bona setmana. Fins la setmana que vinc, si de vol. Molt bé. Molt bé.
Els oients, també gràcies per acompanyar-nos un dia més. Ara us deixem amb la Sílvia i l'informatiu Molins Arrell al dia. Tenim el programa Ona Rainbow World, dos quarts d'una a la una, la remissió del món interior i la resta de programes d'aquesta casa fins a la una de la matinada. Que vagi bé el dimecres i el bon dia i bona hora. Tornem demà a les 8 en punt del matí. Que vagi molt bé. Doncs molt bé.
Són les 12.