Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora. Amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És dimecres 19 de novembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei. Contents de saludar-vos un matí més. Matí fred, per cert, 15... Ah, 15, 5 graus, perdoneu. Si fos 15 no seria fred, eh? 5 graus de temperatura ara mateix a l'exterior de la Misora, al carrer Foment número 6...
I, per tant, abrigueu-vos si heu de sortir a aquesta hora del matí. Anem a repassar el contingut del programa d'avui, d'aquest bon dia i bona hora, que us acompanyarà des d'ara i fins les 12 del migdia. Avui parlarem d'una activitat que tenim aquest cap de setmana, el Foment Cultural i Artístic. De fet, és teatre musical.
I és aquest diumenge, dia 23, que arriba el foment. Armstrong, un musical molt especial. El nou viatge de la roda Produccions, que podrem veure a les 6 de la tarda, aquest diumenge. Teniu les entrades ja disponibles a través d'Entràpolis, o si no, una estona abans, a la taquilla del teatre. I en parlarem a dos quarts de nou amb el Dani Txerta, que és autor del text...
i director de l'obra d'aquest Armstrong, un musical molt especial. Serà dos quarts de nou. Abans haurem actualitzat tota la informació de servei, l'actualitat local i l'agenda d'activitats i ampliarem el focus també parlant, per una banda, de la informació general amb els titulars de la premsa escrita i la premsa digital per completar aquest repàs informatiu.
Després de l'entrevista d'aquest musical, el que farem és escoltar l'Apunt del Dia amb la Laura Herrero Mas, des de Madrid. Farem també el repàs a la programació de la ràdio nostra i de la televisió i acabarem aquesta primera hora del programa amb la recomanació cultural. Parlarem de jocs, ho farem de jocs de taula, acompanyats del Ricard García, membre de l'entitat Molins de Jocs.
Un cop arribem a les notícies de les 9, escoltarem la cançó del dia que ens selecciona cada dimecres el Magí Canyelles. Després farem tertúlia d'actualitat, avui en principi acompanyats de l'Antonio Bonilla, el Jordi Turró, la Samare Lanzari, el Toni Ramoneda, la Mari Carmen Juárez i el Pere Madurell. I serem de les 9 i 11 minuts, aproximadament fins les 10 del matí, repassant l'actualitat.
Una repàs a l'actualitat que ens portarà ja fins les 10, per tant, fins les notícies d'aquella hora i arribarem ja a l'equador del programa. A partir d'aquí, tenim per una banda l'espai polític del dia, que és preguntes enlaire molins, amb el regidor portaveu d'aquesta formació.
que és en Pep Degà, que en principi sí que ens acompanyarà avui, després de l'absència de la setmana passada, doncs sí que ens podrà acompanyar per fer el repàs a l'actualitat i sobretot perquè ens aclareixi si plega la setmana que ve com a regidor o serà el mes que ve al ple de desembre. Doncs això li preguntarem avui a partir de les 10 i 10 aquí al programa, on també parlarem d'art, ho farem amb l'art és vida, amb la Cefarús, que avui parlarem
de dues propostes Som, Natura i Veus del Pacífic. Si voleu conèixer més detalls d'aquestes propostes, doncs serà de dos quarts d'onze a les onze que parlem amb la cefa d'aquestes activitats artístiques culturals.
Això ens portarà fins les 11, i a les 11 del matí el que farem és parlar-vos d'una altra proposta que tenim divendres, en aquest cas per parlar del Marroc. Porto per títol la xerrada Marroc tan a prop i tan lluny, i és una conferència, de fet, que farà el Rashid El Yunusi, que és llicenciat en Filosofia i Fawzi Alman.
Haliba, que és sociòleg. Tot això moderat per l'Antònia Castellana i es farà al local de l'Associació de Veïns i Veïnes del barri del Canal aquest divendres a les 7 de la tarda. Avui en parlarem uns minuts.
Aquí el programa, amb el Rashid El Yunusi i també la Isa Pujol, que és membre de l'equip organitzador d'aquesta xerrada. Marroc tan a prop i tan lluny aquest divendres a les 7 al local de l'Associació de Veïns del barri del Canal.
I a partir de dos quarts de dotze farem l'espai Parlem de, aquest espai que compartim cada setmana amb el Joan Vilaseca, que ens porta històries per explicar relacionades amb Molins de Rei, amb el museu, en clau local, però també, evidentment, referent a altres efemèrides de la setmana i de temes que ens vol plantejar aquí el Joan. Temes que poden tenir premi perquè després de cada història el Joan formula una pregunta en funció del que ha explicat
I si truqueu i responeu correctament us podeu endur el CD de música que ens acostuma a portar cada setmana i també els llibres que va rotant i variant i ens porta també per obsequiar algú de vosaltres que vulgui participar. El 936686161 és el telèfon del directe que heu de trucar si voleu participar.
I a les 12 posarem punt i final al programa, el bon dia i bona hora. Donarem pas a l'informatiu Molins de Rei al dia i completarem aquest matí de dimecres. Per una banda, amb el programa Ona Rainbow, amb l'Helena i la Mari, des d'Ona Rainbow Molins. Això, aquesta mitja horeta fins a la una. I d'una a dues, la remissió del programa Mont Interior, amb la Rocío Vallejo i la Marta Treig, per arribar a les dues i connectar ja amb la xarxa i escoltar les notícies en xarxa.
És dimecres 19 de novembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Les 8 del matí i 7 minuts.
Anem actualitzant la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Ja us hem avisat, eh? Tret del meu error inicial de dir-vos que teníem 15 graus. No, és un miratge, eh? Tenim 5. 5 graus i mig. 5 graus i mig ara mateix a l'exterior de l'emissora. Anem a veure com ha d'evolucionar aquest dimecres meteorològicament parlant. Saludem el nostre meteoròleg, el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia.
Hola, Oriol, bon dia. Fa fred, ja fa dies que ho venim anunciant, però avui les temperatures aquí a Molins han baixat fins als 5 graus i les màximes, amb prou feines, arribaran als 12-13 graus aproximadament. Per tant, un dia ja no d'avançada tardor, sinó directament un dia d'hivern. Amb sol, amb la presència d'alguns núvols i continuarem així durant bona part de la jornada d'avui. De cara a demà, doncs encara farà una mica més de fred, baixaran més les temperatures, 1 o 2 graus respecte a les d'avui.
I continuarem parlant de núvolos de variable, però una mica més abundant que no pas la d'avui. En principi podria arribar a ploure una mica, però la possibilitat és baixa. En aquestes precipitacions es esporem més aviat des del Barcelonès cap al nord i serien en forma de neu per damunt dels 700 metres alçada i puntualment podrien baixar, però en principi aquí no se n'esperen. Aquesta situació meteorològica de fred intens, de ple hivern, ens acompanyarà fins dissabte. A partir de diumenge les temperatures començaran a pujar, però en un ambient que serà de ple hivern.
Molt bé, doncs moltes gràcies per la informació, Jordi. I ara anem a fer un repàs al trànsit, en aquest cas a la xarxa villària. Per tant, connectem amb el RAC, que allà ens està esperant l'Eduard Baciana per explicar-nos com tenim la situació a aquesta hora del matí. Com ho tenim això, Eduard? Bon dia.
Bon dia, doncs es mantenen les afectacions a l'AP2 a Cabra del Camp, on hi ha el carril esquerre tallat en sentit Barcelona, i a l'AP7 a l'Ampolla, on hi ha un carril tallat en sentit sud, les dues per la retirada de vehicles. Encara a l'AP7, un accident a Llinars del Vallès talla un carril i provoca 5 km de retencions en sentit nord. També un accident a Mecenet de la Selva talla un carril en sentit Girona, i a Mollet, un vehicle avariat i un accident tallen un carril i provoquen 100 km de retencions en sentit sud. A l'A2, un accident a Pallejar talla un carril tallat,
I un vehicle variat a Sant Vicenç dels Horts també talla un carril i descoes de fins a 7 quilòmetres. Les dues en sentit Barcelona i pel que fa a les rondes de Barcelona hi ha retencions de les dues vies en sentit Llebregat des de Sant Adrià fins a la Barceloneta i de Santa Coloma fins a Vallcarca. I això és tot des del RAC. Bon dia.
Gràcies i molt bon dia, Eduard. Parlem del transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, en concret del tram i la línia T4, perquè les freqüències de pas han quedat alterades en aquesta línia, la T4 del tram, per una avaria. Tanmateix, també hi havia un avís de tall per avui al servei, en aquest cas a la T6,
No hi ha servei entre les 8 del matí i les 3 de la tarda per tasques de manteniment de l'Arbrat a la Rambla de la Mina, per si algú s'ha de desplaçar a aquesta zona. És la T6 i avui no hi haurà servei fins les 3 de la tarda per aquestes tasques de manteniment. I pel que fa a Renfa Rodalies, la R4 i la R8 expliquen que els trens poden quedar aturats i augmentar el seu temps de recorregut a mesura que s'apropin
a les estacions de Castellbisbal i Rubí a causa d'una incidència a la infraestructura a Castellbisbal. Per tant, tenim aquesta incidència que afecta els trens de la R4 i la R8, que poden quedar aturats o augmentar el seu temps de recorregut, com dèiem,
a mesura que s'apropin a les estacions de Castellbisbal, en el cas de la R4, i Rubí, en el cas de la R8, precisament per una incidència a la infraestructura a Castellbisbal. La resta del transport públic de l'àrea integrada a Barcelona funciona amb normalitat. I el que farem ara és escoltar el Francesc Rueda amb l'oferta de feina d'avui dimecres. Quina és l'oferta d'avui, Francesc? Què tal? Bon dia. Bon dia.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba d'una administració de finques ubicada a Sant Ferriu del Llobregat. Ens demanen una administrativa per a gestió de finques. És buscar una persona per treballar la jornada de partida, 40 hores semanals, de dilluns a dilluns, de 9 a 2 i de 16 a 19 hores. Els divendres, de 9 a 2.
El contracte seria indefinit en un període de prova. El salari estaria al voltant dels 28.000 euros bruts anuals i les tasques les pròpies d'una administrativa o administrativa en una administració de finques. Gestió administrativa i documental de comunitats de propietaris, atenció al client, presencial, telefònica i per correu electrònic, suport en l'organització i seguiment de reunions de comunitat.
i tramitació d'incidències i coordinació amb proveïdors i serveis externs. Es demana formació en administració, gestió i àmbits similars. També experiència prèvia, en tasques administratives. Es valorarà experiència en administració de finques, coneixements d'eines ofimàtiques, Word, Excel i Outlook i capacitat d'organització, tracte amable i habilitats comunicatives.
A nivell de requisits, es demana experiència mínima d'un any, feina similar, català i castellà, i a nivell d'estudis, una FPU o un grau mitjà de gestió administrativa. Molt bé, doncs gràcies, Francesc, per la informació que trobareu penjada. Com sempre, us expliquem al web clicfeina.cat. Acabarem informant-vos que no tenim constància de cap defunció i, per últim, recordant la farmàcia de guàrdia
per avui dimecres, dia 19 de novembre. Avui és la farmàcia Lozano. La farmàcia Lozano la trobareu al carrer Jacín Verdaguer, número 68. El seu horari, com sempre, obertura ara a les 9 del matí i la trobareu oberta fins les 10 de la nit. Seguim dos minuts i arribarem a un quart de 9 del matí.
Anem a fer un repàs a l'actualitat local. Aquests dies ja començant a parlar de temes que poden ser importants al ple de la setmana que ve, que es farà en principi el dia 27 de novembre, l'últim dijous de novembre, on també es portarà aprovació el reglament del Consell de la Discapacitat. Sílvia Artés, molt bon dia.
Bon dia, doncs i en el marc d'aquest pla de discapacitat que s'aprovava el passat febrer s'ha estat elaborant un reglament per tal que pugui funcionar el Consell de la Discapacitat que preveu mesures com per exemple que les persones amb discapacitat puguin tenir
una vida autònoma, l'accessibilitat universal amb actuacions com fer accessibles els espais o el pla de lectura fàcil i també la inclusió social i la participació en empreses o comerços per incentivar que es contractin a persones amb discapacitat o, per exemple, també es preveu ampliar l'oferta d'activitats esportives adaptades i inclusives. Aquests són alguns dels eixos d'aquest pla. Ara, com dèiem, es va crear un Consell per la Discapacitat i el ple de la setmana que ve s'aprovarà el reglament que estableix com ha de funcionar.
Doncs aquest ple no es podrà fer a la sala de sessions de l'Ajuntament perquè no està adaptada, no hi poden accedir persones amb discapacitat i, per tant, s'haurà de fer a la sala d'actes de la biblioteca, tal com es va fer ja quan es va aprovar aquest pla de discapacitat. Doncs ahir la portaveu d'Esquerra Republicana Marta Espona tornava a incidir en aquestes barretes que encara hi ha en espais públics de la vila.
Hi ha unes obres futures que han de permetre aquesta accessibilitat, no per plens puntuals, sinó per sempre. Però, si més no, haurem d'esperar. Com estem esperant també l'accessibilitat de la plaça del Palau. Aquests dos últims caps de setmana hem tingut dues fires molt diverses i en cada ocasió hem pogut comprovar que sí que s'havien col·locat aquelles passarel·les o rampes, que en algun altre cas no s'han col·locat aquestes rampes.
És una demanda de, ja fa temps, Esquerra Republicana, adaptar també a la plaça del Palau. De moment, de forma provisional, s'hi col·loquen aquestes rampes a l'espera d'una obra més àmplia que s'ha de fer en aquest espai. Bé, avui recordeu que tenim l'espai de preguntes en l'aire amb el regidor Pep de Camp.
que, entre altres coses, intentarem aclarir si aquest ple de la setmana que ve ja presenta la renúncia com a regidor o serà el ple del mes de desembre, que ja ens ho va apuntar aquí, que segurament seria el ple del mes de desembre. Però, en tot cas, aclarirem tot el que puguem respecte a aquesta qüestió, que, en tot cas, el més significatiu és que Pep de Gantnoura ha estat ni un any a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Bé, anem amb més qüestions. Mirem cap endavant per què la Comissió de la Cavalcada de Reis ha començat ja les inscripcions per poder fer de patja. Sí, per infants de 9 a 13 anys que participin a la cavalcada, que vulguin participar a la cavalcada, tenen temps fins al dissabte 29 de novembre, entrant...
a la pàgina web cavalcademolinsderrei.cat. Durant la inscripció de Marc a l'edat dels infants i joves, els patges petits de 9 anys són els que van asseguts a les carrosses, els grans de 10 a 13 van caminant i a partir dels 13 anys i fins als 26 el que poden fer és de patja a la fàbrica dels somnis. Marc Artiga, president de la Comissió de Reis, ens ha explicat com cal apuntar-s'hi i algunes recomanacions que fan ells.
introduir sobretot el document amb totes les dades. Hi ha un document al final de tot en què s'ha d'omplir amb totes les dades de l'inscripció. La cosa que ens trobem cada any que no fa la gent és el fet d'inscriure els dos germans junts. Hi ha una opció que et deixa introduir el segon germà i així ens permet que si entra un germà també entra l'altre. Nosaltres ja fem el sorteig de manera que si entra un dels germans entra directament l'altre.
Doncs les inscripcions les heu de fer al web cavalcademolinsderrey.cat. I si teniu algun dubte també podeu enviar-los un correu que contestaran d'ahir Marc Artiga. Podeu enviar-los un correu a info arroba cavalcademolinsderrey.cat.
I fem un apunt d'esports per parlar de bones notícies de la victòria de l'equip amateur a del Molins Arre Club de Futbol contra el líder. El primer equip ha guanyat l'últim partit contra la penya barcelonista de Sant Vicenç d'Alsors, que eren els líders de grup a la Lliga de Tercera Catalana. Van guanyar aquí a casa els Amolins 1-0.
Els locals van dominar el joc i van aconseguir sumar aquests tres punts, com dèiem, contra el que llavors era el primer classificat. Ara, el Molins de la Club de Futbol és tercer a només un punt de la penya barcelonista Sant Vicenç dels Horts i a tres punts de l'actual líder, que és el Castellbisbal. Alberto Morales, entrenador de l'equip, ha destacat la importància de la victòria.
El Molins de Rei va ser capaç d'igualar la intensitat i ser el dominador en moltes fases del joc, tant en fase defensiva com ofensiva, i va aconseguir els tres punts contra el primer classificat. Va ser un partit molt intens, ja que eren dos equips de la part alta de la classificació i tots dos volien guanyar, però els tres punts se'ls van quedar Molins de Rei. Doncs el proper partit serà a casa el dissabte a la tarda al camp del Marianao Poblet, que és a Sant Boi de Llobregat, que estan a la meitat de la taula.
Continuem, passen ara mateix 4 minuts d'un quart de nou del matí. Anem a fer un repàs a l'actualitat local, en aquest cas en format d'agenda d'activitats, i tornem a anar a la sala gòtica del Museu del Renaixement, perquè avui, aquesta tarda, tenim la presentació del llibre Cultura cívica, cultura de palau.
Es tracta del primer volum de la col·lecció Estudis del Renaixement de Molins de Rei. La presentació la farà Maria Soler, que és agana de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i Enzel Casals, que és el director de la Càtedra OV d'Estudis del Renaixement de Molins de Rei i editor d'aquest volum. Doncs la presentació d'aquesta obra, Cultura Cívica, Cultura de Palau, és avui a les 7 de la tarda al Museu del Renaixement.
Una estona abans tenim al Molí Jove aquesta assessoria d'efectivitat i sexualitat que ja sabeu que proposa la cooperativa Plaer a través del punt d'informació juvenil i a través de la regidoria de Joandut. Un taller participatiu avui.
per parlar, vine i participa, necessitem les teves idees, diu, per crear un espai per tu i joves com tu, de l'assessoria d'efectivitat i sexualitat. Adreçat a adolescents i joves d'entre 12 i 30 anys, ho explicàvem el divendres passat amb la mateixa Helena Llorenç de la cooperativa Plae, avui hi ha aquest taller a dos quarts de sis de la tarda al Molí Jove.
I parlem també d'altres qüestions. Anem amb, en aquest cas, infants de 0 a 3 anys i d'aquest espai familiar que també s'ha creat. Sí, hi ha incrementat el servei, ha ampliat la franja horària. Recordem aquest espai del servei d'atenció a la infància de 0 a 3 anys, com dèiem, al centre comunitari Pont de la Cadena.
que afegeix un matí en el seu horari. Abans eren només els dijous de la tarda i ara també és els dimarts del matí de dos quarts d'eva o dos quarts d'una i els dijous, com fins ara, de 4 a 7 de la tarda. És un espai de joc, de relació, que millora la interrelació entre infants i adults i els mateixos adults, pares i mares que poden compartir experiències.
És un espai obert, com dèiem, a famílies amb infants de 0-3 anys. No cal que us hi apunteu abans, podeu anar directament en aquest espai familiar en l'horari que us hem dit i en aquesta ampliació. Bé, ahir en parlàvem amb el programa, amb el president de l'Associació Obrera, l'Ivan Arques i la Vega Flòria, companya periodista moderadora de l'acte. De demà tenim demà aquesta taula rodona Dones i franquisme.
Com dèiem, Vega Flòria serà la moderadora. Hi ha tres ponents expertes en el tema. Mercè Garcés Fernández, vicepresidenta de l'Ateneu de Memòria Popular. També Maria Pilar Molina, doctora en Història per la UB, i que és l'autora del llibre Repressió, Franquista i Prostitució, de la presó de dones de les Corts a l'Hospital de la Magdalena. I Neus Roig, que és doctora en Ciències Humanes i Socials, és antropòloga i és presidenta de l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Dones.
Demà parlaran de tot plegat, demà vintena, 50 anys a la mort del dictador, a les 7 de la tarda, a la Federació. Bé, parlem també del Molins Horror Games, que arriba a la seva novena edició aquest cap de setmana. Sí, el dissabte, durant tot el dia, jornada de jocs de taula amb temàtica de terror a l'escola Al Palau, al matí de 10 a 2 i a la tarda de 4 a 8. L'entrada és lliure per a tots aquells aficionats o aquells que vulgueu introduir-vos en els jocs de terror.
Bé, també tenim cinema aquest cap de setmana s'ha acabat ja el terror i es recupera la dinàmica habitual de la peni Cicle Gaudí i també Cine Club el Cine Club vindrà la setmana que ve aquesta setmana tenim Cicle Gaudí
Doncs sí, en aquest cas amb la pel·lícula sorda d'Eva Libertat, que podreu veure a les 7 de la tarda, el dissabte a la Peni, si voleu a les entrades abans, a Intràpolis, com és habitual. Molt bé, recordeu que dissabte també tenim aquest tast solidari amb els infants amb càncer dins les activitats del Posa't la Gorra, organitzada per l'Associació de Suport als Infants.
Sí, serà un tas de grans vins i caves catalans. L'explicació la faran somaliers. També hi haurà maridatge i pica-pica per acompanyar aquests vins i caves. I hi haurà també una subhasta d'ampolles i també d'ampolles magnums de grans cellers catalans. El tiquet val 30 euros. És solidari, com dèiem, amb els infants malalts de càncer. Els podeu comprar a la pastisseria...
Cardona. I també dins d'aquestes activitats per a Fanoc, recordem que diumenge a l'escola Madurell, el cartell posa la sínia, però ahir parlàvem amb el president de l'embol és a l'escola Madurell, de 10 a 12 el diumenge animant a tots aquests infants nascuts entre el 2016 i el 2020, nens i nenes que tinguin ganes de jugar amb bol o...
d'aprendre o d'introduir-se en aquest esport a fer aquesta matinal. També tindran un bar solidari, vendran també la gorra de Fanoc en aquesta matinal solidària també d'en Vol, que es farà, com dèiem, a l'Escola Maduroll.
I recordeu també que diumenge ens ho ançava ahir la regidora Marta Espona. Esquerra Republicana organitza una ofrena floral a Caterina Casas. Que va ser la primera regidora de l'Ajuntament entre el 23 de novembre del 1888 fins al maig del 70... Ui, no, és quan va néixer ella. Això és les dates de naixement, perdoneu. De naixement i de mort. Sí, va ser la primera regidora d'Esquerra Republicana i se li farà una ofrena floral a les 12 del migdia al cemetiri.
Molt bé, coincidint diumenge amb la data d'aniversari de naixement, 23 de novembre de 1888, de Caterina Casas. 5 minuts i mig i seran dos quarts de nou del matí.
Ampliem la mirada i anem amb la informació general. Repassem d'entrada els titulars de la premsa escrita. Roger Toset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Solidaritat amb Palestina és el titular que actuarà en la redundància del periòdico amb fotografia de portada. Catalunya vens per 2 a 1 en un reivindicatiu amistós benèfic que va convocar 30.000 espectadors.
a l'estadi olímpic. I també la COP30 exigeix mesures per la fi dels combustibles fòssils. Espanya i una coalició de països demanen un calendari per deixar enrere el petroli, el gas i el carbó. Catalunya aprovarà solucions climàtiques pioneres per exportar-les a la resta d'Europa.
Parlen de la visita oficial, el rei reafirma a Zelensky el suport d'Espanya-Ucraïna davant Rússia i d'una xarxa fraudulenta, un policia va tramitar 900 targetes falses d'identitat d'estrangers. I a Movistar Plus, anatomia d'un instante, el 23F Segons Cercas, s'estrena avui en forma de sèrie. També parlen del cascoldo, l'UCO conclou que Santos Terdan obtenia comissions del 2% d'acciona.
i Florentino comercialitzarà el 10% del Real Madrid en una segona palanca. A la Vanguardia, Zerdán va cobrar el 2% per contractes amb Acciona. Segons la Guàrdia Civil, els investigadors consideren l'ex número 3 socialista l'enllaç entre el ministeri que dirigia Avalos i empreses com la constructora.
Espanya aporta 817 milions per ajudar Ucraïna, amb fotografia de portada de Zelensky i Sánchez, i també Espanya escala l'11è lloc mundial per la seva resposta a la crisi climàtica. I a més temes, la Generalitat calcula que el finançament li reportarà entre 3.800 i també 5.000 milions, i detingut el president de la Diputació d'Almeria i dos càrrecs més del PP investigats per comissions en contractes de mascaretes.
parlen de Trump sobre l'assassinat de Khashoggi, que diu que són coses que passen. També identificat l'ocupa més actiu de Catalunya amb 225 denúncies i a l'avantguarda ho destacava en un petit breu d'aquest partit amistós clama Montjuïc per Palestina.
I en futbol, la roja segella el pas pel Mundial 2026. Al diari Ara parlant també d'aquest partit carregat de simbolisme. Catalunya derrota a Palestina per 2 a 1, tot i que el resultat és el de menys davant 30.000 persones solidàries a Montjuïc. I parlant també de l'UCO, que situa Zerdan com a enllaç entre transports i acciona. Amb aquest 2%, cada constructora pagava a Servi Navar per les adjudicacions del Ministeri. Un informe que detalla les reunions i contraprestacions que rebien l'exdirigent del PSOE,
i al seu entorn. Assassinar periodistes, coses que passen. Donald Trump defensa el príncep saudita Mohammed bin Salman, rebut amb tots els honors a Washington quan se li recorda l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi. Sánchez anuncia 615 milions d'euros d'ajuda militar a Ucraïna.
I Zelensky visita Madrid i obté més suport i dos ferits lleus a l'incendi de sis barracas a Barcelona en els assentaments en alerta pel fred. Avui també suplement Terres de Lleida, escepticisme per un macroplà al centre històric de Lleida. I per últim, la portada del punt avui, que parla dels grans del rebost, el model de negoci dels supermercats s'ha diversificat des de la seva implantació a Catalunya a finals dels 50. També parlen de Catalunya, que vens Palestina per dos a una a la festa del futbol solidari i entrevisten el president de la federació
No sé què posa perquè no atino a llegir-ho. Joan Anton Rafeques diu que un ou costa 25-30 cèntims i a la pràctica et soluciona un sopar.
Un minut i mig i dos quarts de nou diaris digitals. Comencem pel Viu Molins, que diu que Olau Carretero és el nou primer secretari de la joventut socialista de Molins de Reis. S'ha escollit la nova executiva de la joventut socialista al local del PSC, un acte que marca l'inici d'aquesta nova etapa organitzativa. Olau Carretero va ser anomenat per unanimitat primer secretari i Miguel Caballero secretari de formació. Daniela Fernández és la secretària d'organització.
El nou espai juvenil comença amb la seva activitat amb un total de cinc membres, entre els quals hi ha també Gerard Granados i Clara Fernández, que participaran en els projectes polítics i socials que es posin en marxa. I Catalunya Prés parla d'aquesta trama del 2% de Santos Cerdán, que hauria cobrat milions per adjudicacions públiques a Acciona. La Guàrdia Civil revela pagaments del 2% de l'empresa vinculada a Santos Cerdán en tres grans obres. Aquesta relació va representar el 75% dels ingressos de Servi i Navarro,
que és l'empresa vinculada a Santos Cerdan. I de les tres obres n'hi ha una ben a prop d'aquí de la vila. Una de les tres obres és la integració del ferrocarril a Sant Feriu de Llobregat, adjudicada per 62 milions. Servi Navar va facturar més d'un milió d'euros. Les altres són una autovia a Logroño, a La Rioja i al pont del Centenari i accessos a Sevilla.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Aquest diumenge arriba el foment Armstrong, un musical molt espacial. És el nou viatge de la companyia La Roda Produccions. L'obra la podreu veure, com deia, aquest diumenge dia 23, a les 6 de la tarda. I teniu les entrades ja disponibles a través d'Entràpolis o, si no, una estona abans a la taquilla del teatre.
I en volíem parlar uns minuts, per això ens acompanya del telèfon el Dani Xerta, que és autor del text d'aquesta obra i director, justament, d'Amstrong, un musical molt especial. Què tal, Dani, com estàs? Bon dia. Hola, molt bon dia, com estem? Bé, home, gràcies per acompanyar-nos a aquesta hora del matí. D'entrada, perquè ens expliquis, rere aquest títol tan potent, Amstrong, un musical molt especial, què és el que ens explica l'obra, què és el que voleu explicar aquest diumenge al Foment?
Doncs mira, principalment l'obra, quan la vam començar a crear, el que volíem explicar era fer, bàsicament, un homenatge als avis. I ens anava molt bé explicar-ho des de l'espai, com no. Llavors també és una història de superació, de l'amistat i sobretot del treball en equip, que els nostres protagonistes hauran de lluitar perquè estudien tots ells amb l'Institut Teoronòtica Espacial
i volen trepitjar la lluna, com van fer els seus avis, un d'ells com no el Neil Armstrong. Per tant, la idea original, el que et va motivar a engegar tot aquest projecte era, sobretot, fer aquest homenatge a la figura dels avis.
Exacte, sí, que a vegades els tenim una mica oblidadets i sense ells, doncs això, jo crec que molts d'ells han fet molts processos a nivell de treball, d'equació social, coses que tenim oblidats d'ells i amb aquest espectacle els posem en valor. Molt bé. A partir d'aquí, doncs, a partir d'aquesta idea, com es plasma l'escenari? Quants actors podrem veure a l'escenari? I crec que també he vist que teniu música en directe, eh?
Sí, exacte. Són tres músiques en directe i després són cinc actors. Molt bé. Fantàstic. Una obra que vau estrenar, si no ho vaig anar, a principi d'aquest any 2025, oi que sí? El vam estrenar el 1 de febrer al Sat Teatre de Barcelona, que vam fer temporada.
i després ha fet ja un llarg recorregut de funcions. La setmana passada, per exemple, estava amb Ull de Cona, ara no me'n recordo molt bé, el diumenge també va tenir un altre bolo, vull dir que no parem, no parem, i llarga vida. I mira, justament la setmana passada vam guanyar
hi ha uns premis de Teatre Musical.cat per guanyar el Premi Millor Musical de petit format. Molt bé. Estem molt contents. Per tant, aquella idea original no només ha vist els seus fruits, sinó que també ha estat reconeguda. El públic també s'ho passa bé amb aquest musical o això és el que us ha transmès?
Sí, i tant i tant. I des de la roda de producció sempre intentem fer un tipus d'espectacle que quan surt l'espectador surt una àvia i diu, però això és per mi, no? Sort un pare o una mare que acompanya els crios i diu, això també és per mi, no? Llavors, el que intentem fer és un tipus d'espectacle que agradi a tothom.
tenim moltes capes a la dramatúrgia, que millor el criu més petit no agafarà unes, però sí que agafar les altres, vull dir que agradi a tothom. Per tant, diríem espectacle familiar, apte per tots els públics? Apte per tots els públics. I a més, hi ha molta música, molt de color, focus mòbils, tres projectors de vídeo, vull dir que és bastant, bastant complet. Molt bé. I la idea, per tant, Dani, és seguir rodant el musical en els propers mesos?
I tant, ja tenim funcions, a Palafrugell, tenim una llarga i extensa gira que estem bastant contents. Molt bé. Explica'm una mica més de què és el que feu i qui sou a la Roda Produccions.
Doncs mira, justament el 2026 la roda de producció ens farà 25 anys, que estem ja pujant als escenaris, que es diu aviat. Molt bé. I hem fet ja moltíssims musicals, i molt contents perquè tots giren. Vull dir que una venta Fox, el musical amb ritme del 50, que vam estrenar, m'ho invento, però a mi jo fa...
15 anys, continua, i de fet estarà fent temporada al Sat Teatre el maig. Un Hansi Ligretel, també, que el vam estrenar farà moltíssim, millor també, 14 anys o així, ara estarà fent temporada al Decemia per Nadal al Teatre Poligrama de Barcelona. Vull dir que, per sort, tots els nostres espectacles no passen de moda i els programadors els van agafant.
I també una altra nota musical que vaig que va rebre també el premi, el millor espectacle familiar als Premis Teatre Barcelona, que va ser Aladín, no?
Aladin de Pop Musical i els Broadway Wall Spain també va guanyar un premi. Vull dir, sí, sí, molt satisfet, la veritat. Molt bé. Sempre us heu especialitzat en teatre musical? Sí, sí, realment des de l'inici ja ens agrada molt el teatre musical. Una cita obligada per tota la companyia és anar cada any mínim dues vegades a Londres per empapar-se. Sí, sí, el teatre musical ens encanta. Molt bé.
A més a més, amb l'afegit d'aquesta música en directe que deies, aquests tres músics, que no sempre podeu portar música en directe a les companyies, i quan hi ha, doncs, és d'agrair, eh? Clar, i de fet és la primera vegada. Sí, sí. I són músiques poperes, molt divertides, que la gent s'ho passa molt bé. Sort ballant. Sort ballant.
Molt bé, un espectacle... De quina durada, aproximadament, estem parlant? Una horeta. Una horeta, sí, exacte. Molt bé, per tant, escolta, hi ha tots els elements possibles perquè la gent vingui a veure-us al Foment aquest diumenge. Alguna cosa més, Dani, que vulguis afegir?
Res, que vigilem allà durant la funció, perquè hi ha uns malvats hackers que volen impedir la missió dels tres joves que volen ser astronautes. Vigilem amb ells. Molt bé, doncs recordeu, és aquest diumenge a les 6 de la tarda, al Foment, entrades disponibles a través d'Entràpolis, a la web d'Entràpolis, i si no a Taquilla, una estona abans del teatre.
de l'obra. El Dani Txerta és director justament d'aquest Armstrong, un musical molt especial, aquest nou viatge de la roda produccions. Moltes gràcies, Dani, per acompanyar-nos. Que vagi molt bé el diumenge, doncs. Molt bé, us espereu el diumenge. Gràcies i bon dia, que vagi molt bé. Bona jornada. Bon dia.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar del català amb fluïdessa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles, per mi, és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900 900 120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE. Faciliten el procés de recuperació i recuperació.
Vols estar al dia de l'actualitat més rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques
i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no? Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei.
Efectivament, i ara mateix ens queden 3 minuts i mig per arribar a 3 quarts de 9 del matí. Avui finalment no us podem oferir. Tenim algunes setmanes que tenim aquesta irregularitat amb els apunts del dia amb la companya Laura Herrero. A veure si la podem recuperar ja la setmana que ve i podem tenir aquesta continuïtat. Doncs anem a repassar la programació de la ràdio nostra, si us sembla bé.
I d'entrada us hem de dir que el bon dia i bona hora ens portarà fins les 12 del migdia. A partir d'aquí tenim l'informatiu Molins de Rei al dia amb la companya Silvia Artés fins a un quart d'una. I com vau escoltat ara mateix, l'Helena i la Mari ens presenten cada setmana, a dos quarts d'una, els dimecres, Ona Rainbow, del col·lectiu Ona Rainbow Molins, fins a arribar a la una. Aquesta franja de programes que fem de dos quarts d'una a la una, aquesta franja de mitja hora.
Ona Rainbow. Després de les notícies de la una tenim la remissió del programa Mont Interior amb la Marta Treig i la Rocío Vallejo. Programa que s'emet els dimarts en directe a la tarda, a les set, i en fem la remissió avui a la una del migdia. Programa dedicat al món de l'autoconeixement.
A partir d'aquí, quan arribem a les dues, connectarem amb la xarxa per escoltar les notícies en xarxa, informació general durant una hora, fins les 3, i de 3 a 4 tenim la migdiada. Com bé sabeu, tant les notícies en xarxa com la migdiada, programa que podeu escoltar de dilluns a diumenge, aquesta franja horària, igual que ens passa amb la tenora, que també podeu escoltar en aquest cas a les 7 del matí, de dilluns a diumenge.
Anem a la franja ja de tarda, a les 4. Avui tenim la remissió del programa El Concert amb la Margarida Casa de Surs, programa que fem a les sobretaules del diumenge i que fem la remissió aquesta hora el dimecres. El dimecres a les 5 de la tarda, quan engegàvem la temporada ara fa un parell de mesos, començaven nou programa la Neus Pérez i l'Arlet Valls amb el seu programa Fora Clitxés.
que ho fan genial i que les podeu escoltar això, a partir de les 5, de 5 a 6 de la tarda, aquest fora clitxes. Després un programa que ja tenim ben consolidat a la programació de la ràdio nostra, que és el programa Serenor, amb el col·lectiu de l'Associació de Salut Mental del Baix i Llobregat i amb el Jaume Vidal al capdavant, aquesta franja de 6 a 7 de la tarda els podeu escoltar, com també l'Obrim Camins, que és qui agafa el relleu a les 7,
programa que ens presenten l'Anna Ribas i l'Àngel Veumala en funció de la setmana entre les set i les vuit del matí, del vespre, perdoneu. A les vuit del vespre tenim el Toni Ramoneda amb el seu Generació Xic fins les nou, de vuit a nou. El Toni que serà d'aquí una estona també amb nosaltres a l'espai de la tertúlia i que després, doncs, això, el vespre el podeu escoltar amb el Generació Xic.
A les 9 agafa el relleu l'Helena Álvarez amb el seu programa Helena Ambach, programa que es dedica a repassar sobretot persones emprenedores, a entrevistar persones emprenedores. Doncs tot això entre les 9 i les 10 de la nit. A les 10 fem la remissió de dos programes d'aquesta franja de mitja hora, el Parlem de Còmics amb el Pau Moratalla, el podeu escoltar a partir de les 10 i a dos quarts d'11 la remissió del programa Picama.
I a les 11 també tenim la remissió del Jazz Club de nit amb el Miquel Tuzet. A partir de mitjanit farem la remissió de la tertúlia del Bon dia i bona hora, tertúlia que compartirem avui en principi amb el Toni Ramoneda, precisament com us deia, la Mari Carmen Juárez.
el Pere Madurell, l'Antoni Bonilla, el Jordi Torró i la Samare Lansari. Podeu recuperar la conversa entre la mitjanit i la una de la matinada, que és quan connectarem a Micat FM, fins demà a les 7 del matí, que tornarem amb la programació pròpia. Per tant, amb la tenora del Pere Paisa, aquesta selecció de sardanes que us oferim, com us deia, diàriament, i els 365 dies de l'any, entre les 7 i les 8 del matí.
Passa un minut ara mateix de tres quarts de nou del matí.
D'aquí una mica saludarem el Ricard Garcia, membre de l'entitat Molins de Jocs. Amb ell farem la recomanació cultural d'aquest dimecres. Per tant, parlen de jocs de taula, però abans ens fixem en la televisió i, sobretot, el més destacat que tenim avui a les diferents cadenes. El Roger n'ha fet una selecció. Quan vulguis.
Comencem, com sempre, amb les pel·lícules, les que podem veure als canals en obert. A les 10 de la nit tenim dues propostes. La primera, En sum de darkness, que seria la traducció properament arribarà a la foscor. Paramount, de Marcos Efron, amb Amber Hart i Odette Annabel, també Cal Urban, o Adriana Barraza, entre altres. És un drama que dura hora i mitja. I és una producció americana, argentina i francesa de l'any 2010.
Dos joves nord-americanes estan de viatge amb bicicleta pel sud d'Argentina, una zona perillosa on ja han desaparegut diverses noies joves. També a les 10, a Squirrel Televisió, la pel·lícula de Sidney J. Furi, Detention, Desafió en les Aules, amb Dolph Langren, Alex Carzis i Cata Dobó. En principi, de tots aquests, el que coneixereu potser més serà Dolph Langren, potser no pel nom, però si veieu la foto segur que sí,
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
A dos quarts d'onze, a Vimat, tenim una pel·lícula de Gary Flieder, ni una paraula, amb Michael Douglas i Sean Bean, també Brittany Murphy o Sky McCall-Bartusiak. Entre molts altres, és una pel·lícula molt coral, també una coproducció americana, australiana, suïssa i canadenca, és de suspens...
És del 2001 i durarà gairebé dues hores. El doctor Conrad, que és un prestigiós psiquiatre infantil nova i orquès, és amenaçat amb els segrets de la seva filla perquè extregui de la pertorbada ment de la seva pacient adolescent, que és l'Elisabeth Barrows, un codi de sis dígits. La jove pateix trastorns inexplicables i té un historial molt violent.
La quarta proposta, a les 11, Factoria de Ficción, Predator, La pressa, de Dan Trachenberg, amb Amber Meat Hunter i Dakota Beavers, també Dane Deligro i Stormy Keep, una pel·lícula que és americana de ciència-ficció, dura una hora i quaranta i des del 2022. La Naru és una guerrera que es va criar a l'ombra d'alguns dels caçadors més legendaris de les grans planes. Quan el perill amenaça la nau, intenta protegir la seva gent.
I a les 11, Paramount, Los Tigres del Tren, de Shen Bing, amb Jackie Chan, Isitao Huang i altres noms d'actors xinesos, perquè és precisament de Xina aquesta producció d'aquesta pel·lícula del 2016, que és d'acció i dura dues hores. A la Xina, l'any 1941, Ferroviari lluita contra els japonesos per aconseguir menjar els pobres.
Posar de sobre la taula les pel·lícules, doncs, què ens toca? Fixar-nos en els programes. A Televisió de Catalunya avui tenim, per una banda, el joc de cartes que en la seva estrena la setmana passada de la nova temporada va superar...
a totes les expectatives i va tornar a ser líder d'audiència superant també totes les cadenes de fora de Catalunya. Avui el programa viatja fins la Garrotxa, una comarca de volcans i valls amb identitat pròpia on els protagonistes són el producte local i també la cuina de qualitat. Aquí el Marc Ribas busca el restaurant que sap transmetre millor el gust d'aquesta terra.
La primera parada es fa a Olot, els del mig, el projecte de tres socis apassionats pel bon menjar i beure. Quim Masó, soci propietari, pastisser i cap de sala, ofereix tapes i plats elaborats amb producte català i una àmplia selecció de serveis artesana. També a Olot, el programa Visit de Cal Fuster, el restaurant de Jana Vilanova,
propietària, cuinera i cap de sala, que aposta per la cuina tradicional de la zona amb especialitat en brasa, tapes i productes de proximitat, com els fasols de Santa Pau, prou coneguts. Això serà a les 10 a Televisió de Catalunya, la mateixa hora que també el 33 ens programen la Renaixença amb el Pei Hugo, que dedica el capítol d'avui a la canya de pescar. L'espai debat si és millor pescar al riu o al mar, i si la gent que no aconsegueix pescar és perquè va amb la canya equivocada.
A continuació, el programa rep la visita del grup Roba Estesa, que s'acomiada dels escenaris precisament aquest 2025. Tenim també tres quarts i cinc d'onze animals d'arquitectes, si no ens movem del 33, quan acabi aquest Renaixença.
Tenim aquesta temporada 2 d'aquest programa. L'Anna i l'Eugeni són la fusió perfecta entre Finlàndia i Catalunya. Una combinació que fa que, al seu estudi, en surtin projectes atractius, molt ben pensats i amb un toc jugant i sorprenent. L'Anna és finlandesa, però ja fa molts anys que viu aquí, a Catalunya, i és una enamorada de l'arquitectura mediterrània i dels espais exteriors. Uns espais que reivindica i que incorpora a molts dels seus projectes.
Això serà a tres quarts i cinc d'onze. Al 33, a la mateixa hora que en Terra 3, programen el 1%. En aquest lliurement del programa hi participen Angie Fernández, Fernando Romay i Giar Miranda, que no opten a cap premi, però han de demostrar els seus dots lògics per comprovar com quedarien en la competició. I ens queden dos programes per repassar, que seran a les 11 de la nit. A la 1 tenim, per una banda, hasta el fin del mundo, Medellín,
Ten a Ecuador des de Colòmbia, les sis parelles van cap a l'Equador, la competició augmenta i la vatura comença a remoure per dins els viatgers. També arriba la tercera frontera, que suposa viatges eterns amb autobús i el cansament s'acumula.
Per tant, això seria una espècie de Tech Inexpress, però en aquest cas, a altres contrades. A la 1, a les 11, i també a les 11, a 4, Callejeros, que inclou cases úniques. Un recorregut per a algunes de les llars més insòlites de la península. Tens una casa inspirada en el Falcó Milenari, Déu-n'hi-do, això és a l'Algarve, i un apartament flotant a Algeciras fins a un pati naceria recreat a Sevilla.
També hi apareixen un vagó de tren convertit en habitatge a Mallorca, l'avantguardista Casa del Dragón a la costa de Granada i l'històric palau de Faramello Oriol a Galícia. Els programes que podeu veure avui a la televisió. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies Roger. Amb tot això ens hem situat ja a 7 minuts per arribar a les 9 del matí. Continuem.
És l'hora de la recomanació cultural, la recomanació que els dimecres se'ns porta a parlar de jocs, i concretament de jocs de taula. Ho fem acompanyats per segona temporada del Ricard Garcia, membre de l'entitat Molins de Jocs, la temporada passada acompanyant-nos els dijous, aquesta els dimecres, però amb la mateixa finalitat, que és recomanar-vos jocs per poder compartir amb els de casa o amb qui vulgueu. Què tal, Ricard Garcia? Bon dia i bona hora.
Bon dia, Molins. Avui toca construir un zoològic. Un zoològic de dinosaures. I això ho farem amb el joc Masozoic. Un joc que ja porta uns anys al mercat, molt divertit i que juga molt ràpid. Amb cartes, d'acord? Tenim una sèrie de cartes que el que ens mostren són diferents instal·lacions d'un zoològic de dinosaures.
Ens mostren recintes on tindrem tancadets o els herbívors o els carnívors. Aquests recintes, a cada carta hi ha un tros i per tenir un recinte senseu haurem d'ajuntar dues cartes costat en costat fins a tancar el recinte, d'acord? També tindrem atraccions, atraccions que estan dibuixades amb una carta, d'acord? On els nens podran jugar amb atraccions en forma de dinosaure, d'acord?
Aquestes atraccions puntuaran depenent de com les posem. Després tindrem monorraïls, una xarxa de monorraïls dibuixats a les cartes que haurem de connectar perquè ens puntuin. I finalment, arbustos ornamentals en forma de diplodocus, d'estejos saura, d'heterodàptil, del que sigui.
Totes aquestes cartes es barregen, d'acord? La que tenim del nostre color, que és el director, la deixem a part. Per tant, ens quedarem amb 11 cartes per jugar, que ens donen boca avall, d'acord? I nosaltres deixem a part la del director que tenim visible amb el nostre color i amb un camionet. Ja veureu que els camionets també són necessaris. Aleshores agafem i aquestes cartes que ens han donat, les 11, les col·loquem, fem una graella de...
Una filera de quatre, una de quatre a sota, i a sota una de tres, que fa onze cartes. Per tant, la darrera filera té tres cartes. Per tant, a sota, a la dreta, queda un espai. Allà no col·locarem de moment el director. Però què passa? Aquest espai és necessari per moure les cartes, d'acord? El joc consisteix en, durant un temps determinat d'uns 45 segons, que és el que dura el reloge de sorra en baixar,
haurem de moure les cartes de manera ortogonal, amunt, avall, dreta i esquerra, començant per l'espai que tenim a baix, a la dreta, per anar movent les cartes i recol·locant-les de manera que puguem obtenir el màxim número de punts possibles. Com s'obtenen els punts? Com he dit, el recinte de carnívors o el recinte d'arbívors són cartes que tenen un costat.
I l'altre costat està en una altra carta. Doncs hem de moure les cartes de manera que aconseguim tancar un recinte. Cada recinte que tanquem ens dona 6 punts. D'acord? Hem de col·locar també atraccions. L'atraccions, com que són una carta sola, dius, bé, la posi on la posi, em donarà punts, em donarà els dos puntets. No. L'atracció no dona punts. El que ens dona punts són uns camionets que hi ha diverses cartes, d'acord? A diverses cartes, a qualsevol carta,
Per tant, ens donarà dos punts per cada camió que posem al costat d'una atracció. Els camions són el manteniment de les atraccions. Per tant, l'atracció per si sola dona zero punts, però si posem a la seva dreta, a la seva esquerra i a baix tres camions, això seran sis punts. Per senya tenim punts per recintes, punts per atraccions i camions.
Punts per monorraïls. Hi ha cartes que són xarxes de monorraïls. Si aconseguim connectar-los, és a dir, recordeu que anem movent les cartes a dalt i a baix, a dreta i a esquerra, tindrem quatre punts per cada connexió de monorraïl. És a dir, per cada carta que tingui una connexió de monorraïl amb la carta del costat. Si queda tallat, zero punts, d'acord? I després...
El més fàcil, un punt per cada arbust ornamental que tinguem al nostre zoo. I això és el joc. És a dir, el que hem de fer és, durant el temps que la sorra del rellotge de sorra va baixant...
moure les cartes a partir de l'espai que tenim a baix, a la dreta, a dalt, a baix, a dreta i a esquerra, fins a col·locar-les de manera que tinguem els recintes tancats, els camions a prop de les atraccions i els monorreguils connectats. Si aconseguim això, al final, quan s'acaba, podem col·locar a l'espai que queda el nostre director, que també porta un camionet,
I si hem aconseguit que l'espai que queda lliure estigui al costat d'una atracció, aquell camionet del director que posarem ens donarà dos punts més. Això es fa durant tres rondes, d'acord? Al final de les tres rondes es sumen els punts que s'han aconseguit durant cada una de les rondes, amb les quals es reparteixen cartes noves, i ja sabem qui és l'enginyer que ha creat el zoològic de dinosaures millor de la ciutat.
Masozoic, un joc fàcil, ràpid i molt divertit. Que vagi molt bé, adeu. Gràcies, Ricard, que vagi molt bé, igualment. Doncs amb aquesta recomanació arribarem a les 9 del matí, per cert, parlem de jocs de taula. Recordeu que tenim el Molins Horror Games aquest proper dissabte, del qual en parlarem també demà al programa amb el Sergi Sant Martí.
que és un dels responsables d'organitzar aquest esdeveniment, que arriba ja a la novena edició. Però això serà demà que en parlem. Ara farem la pausa per escoltar les notícies, de seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha preparat el Magí Canyelles, i després la tertúlia d'actualitat i la resta de continguts. Les preguntes en l'aire Molins, l'art és vida, parlarem d'aquesta xerrada també en Marroc tan a prop i tan lluny,
I el Joan Vilaseca amb el seu espai parlem de tot això després de les notícies de les 9 i fins a les 12 del migdia. Notícies en xarxa
Bon dia, són les nous, parla Maria Lara. Situació complicada a les carreteres catalanes. A la 2, un accident entre Pallesa i Corbera provoca retencions i manté un carril tallat. També complicacions a l'AP7 en diversos punts. A Santa Perpètua, direcció Tarragona, hi ha un carril tallat per accident. També a Santa Maria de Palau Tordera, direcció Girona, on en aquest cas hi ha fins a 5 quilòmetres de retencions.
i també un carril tellat a Massanet, direcció Girona, per un altre accident. En aquest cas, hi ha fins a 6 quilòmetres de retencions. Pel que fa a la resta de vies, es registren retencions habituals, també a la B20, a Santa Coloma i al Nus de Trinitat, a la B10, entre Barcelona i Sant Adrià, a la C58 a Montcada i Sabadell, volíem dir també a la C33, la C11, la C17, la C59, la C60 i la C31.
I fins a 12 dotacions dels bombers de la Generalitat estan treballant en l'extinció d'un incendi en una nau adossada a Castellbisbal que increma restes de plàstic. L'avís s'ha rebut cap a les 6 del matí per un foc al carrer Ferratlla. El foc afecta en aquests moments a una pila d'uns 400 metres quadrats de restes de plàstic. La façana de la nau té risc d'esfondrament i, a més, no hi ha hagut cap ferit. Els bombers tenen el foc confinat però apunten...
que la pila que crema és de grans dimensions amb unes 400 d'estones de material de rebuig. I setge a les violències en l'àmbit d'internet. La Generalitat anuncia l'activació del servei d'intervenció especialitzada en violències masclistes digitals per tal de garantir una resposta especialitzada en aquest tipus d'agressions que proliferen sobretot a través de les xarxes socials amb assetjaments i suplantació d'identitat.
El focus del govern se centra especialment entre els joves i els adolescents amb realitats com ara el control dels telèfons mòbils o bé la pressió per enviar imatges íntimes de manera no consentida. Tot plegat s'emmarca en una campanya institucional de cara al proper 25 de novembre que, recordem, és el Dia Internacional per a l'erradicació de la violència contra les dones.
L'educació confirma que a partir d'ara les avaluacions de final d'etapa dels alumnes catalans ja no es faran a totes les escoles i instituts del país, sinó només a una mostra representativa d'una setantena de centres. Justifiquen el canvi en les competències bàsiques dels estudiants de sisè de primària i de quart de l'ESO per millorar la fiabilitat científica i estadística.
I l'Audiència de Barcelona ha ordenat el jutjat d'instrucció número 22 admetre tràmit una querella per presunta estafa contra Joan Laporta, Rafael Juste, Xavier Sala i Martín i Joan Oliver. La denúncia presentada per una dona que assegura haver invertit 100.000 euros en dues societats vinculades als investigats amb la promesa d'una alta redimbilitat havia estat inicialment rebutjada per jutjat. I això és tot. Fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa.
Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Avui dimecres es presenta el llibre Cultura cívica, Cultura de Palau, el primer volum de la col·lecció Estudis del Renaixement de Molins de Rei. La presentació la farà Maria Soler, de gana de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i Angell Casals, director de la càtedra UB d'Estudis del Renaixement a Molins de Rei i editor del volum. La presentació és aquesta tarda a les 7 al Museu del Renaixement.
Demà dijous, dins dels actes del 25 de novembre contra la violència cap a les zones i també com a acte de comemoració del Vintena, comemorant els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, hi haurà una taula rodona titulada Dones i franquisme.
Hi haurà tres ponents, Mercè Garcés, vicepresidenta de la Taneu Memòria Popular, Maria Pilar Molina, doctora en Història per la UB i Neus Roig, doctora en Ciències Humanes i Socials i presidenta de l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors. La taula rodona la moderarà la periodista i conductora del programa Heroïnes Quotidianes a Ràdio Molins de Rei, Begoña-Floria. És un acte que ha organitzat l'Associació Obrera i que es farà demà dijous a les 7 de la tarda a la Federació Obrera.
I aquest cap de setmana, el dissabte, tornen els Molins Horror Games dins de la programació del Festival de Cine de Terror. Aquest any, un cop finalitzat el festival, torna aquesta edició del Molins Horror Games dissabte a l'escola Al Palau. Hi haurà durant tot el dia aquesta sessió de jocs de taula de matemàtica de terror per a tots aquells que tingueu ganes d'anar-hi. L'horari és al matí de 10 a 2 i a la tarda de 4 a 8 i l'entrada és gratuïta.
I el dissabte torna a haver-hi cinema a la Peni, dins del cicle Gaudí, amb la pel·lícula Sorda, dirigida per Eva Libertat, el dissabte a les 7 de la tarda a la Peni. I diumenge Esquerra Republicana fa una ofrena floral a Caterina Casas, al cementiri. Caterina Casas, que va ser la primera dona regidora a l'Ajuntament de Molins de Reim. I diumenge, a les 12 del migdia, al cementiri se li farà una ofrena floral.
I aquest cap de setmana, també el dissabte, el SEM fa una activitat oberta a tothom que vulgui anar-hi al seu jardí botànic, tasques obertes a jardineria, una activitat participativa i de col·laboració adreçada a la mainada i a famílies, adults, que vulguin contribuir al manteniment del jardí botànic. No cal que feu inscripció abans, podeu anar directament el dissabte entre les 10 i la 1 al botànic del SEM.
I acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres és la Lozano del carrer Verdaguer 68. Si escoltes dir John Williams, et ve al cap la Guerra de les Galàxies.
Si et parlen de Henry Mancini, te'n recordes de la Pantera Rosa. Si et diuen Ennio Morricone, veus el bo, el lleig i el dolent.
En cada programa, un total de 12 o 13 bandes sonores d'aquests directors musicals us transportaran a mil llocs i èpoques amb les seves bandes sonores. Música en 8 mil·límetres, amb Ferran Cardona. Cada dijous a les 4 de la tarda a Ràdio Molins de Reis. Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora hi van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure i està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Els divendres, Faves Tendres, música a la carta. Demana la teva cançó. Els divendres, Faves Tendres, te la busca, te la troba i te la posa.
El divendres, fames tendres, amb Judit Carrera. Això m'agrada, eh? Cada divendres, de 5 a la tarda, 9 del vespre, a Ràdio Molins de Reis. Ràdio Molins de Reis. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Reis.
La cançó del dia amb Magí Canyelles. Aquesta setmana us porto una cançó relacionada també amb la data que celebrem. El 20 de novembre és el Dia Universal dels Drets dels Infants i per tant us porto una cançó que s'ha fet coneguda com a cançó en disc infantil, tot i que no és una cançó infantil. És aquesta terra coneguda i popularitzada aquí a Catalunya pel Xesco Boix.
però que és una cançó americana d'un cantant de folk que es diu Woody Goodrey, de This Land Is Your Land, es diu la cançó original, i és una cançó que actualment és famosa, va ser escrita el 1940 i fins més endavant no es va popularitzar molt, i aquí a Catalunya en van fer versions al Xesco... Bé, la primera, La Trinca, el seu disc Tots som Pops, del 1969,
Però potser la que s'ha fet més coneguda aquí a Catalunya és la que va fer el Xesco Boix, el seu disc La granota de tocada al volet o saltamira alta, que té dues cares, del 1977. Així que us deixo amb aquesta terra, és la nostra terra.
Aquesta terra és la nostra terra, a la muntanya fins a la mar, a dalt del cel, al fons del mar, totes les trocs de veritat.
Déu va passar-hi en primavera, i tots cantaven el seu pas. I canta encara la terra entera, i canta que cantaràs. Aquesta terra és la nostra terra, a la muntanya fins a l'avant. Tenim el cel, el fons del mar,
Fins demà!
Tant si fa bo, com si fa tempesta, tant si fa fred, com si el sol trema, tant si fa vent, com si està encalmat, tot això és nostra de veritat. I aquesta terra és la nostra terra de la muntanya.
de l'altre del cel, del fons del mar, totes les nostres de veritat.
I és nostre el cel, i és nostre el mar, i aquests turons, i aquesta vall, i els olivers, i els camps de blat, tot això és nostre de veritat. Aquesta terra és la nostra terra de la muntanya,
Fins a la mar, tal al bon cel, al fons del mar. Tot això és nostre vida. Vinga, ser del manjo!
I aquesta terra és la nostra terra, de l'antanya fins a davant, del cel al fons del mar. Tot això és trost de veritat. Tot això és trost de veritat. Tot això és trost de veritat.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora d'aquest dimecres 19 de novembre la compartim amb l'Antonio Bonilla. Bon dia, Antonio. Molt bon dia. Telemàticament, la Samar Elansari. Què tal, Samar? Bon dia. Molt bon dia. Bon dia i bona hora. I Pere Madurell, bon dia i bona hora. Bon dia.
En el transcurs dels propers minuts s'incorporaran la resta de companys, no tornem a començar, el Toni Ramoneda, que està venint, l'Ameri Carmen Juárez també, i sobretot que el Jordi també està venint. I ja es nota que fa fred, perquè aquí l'Antoni ja ve amb el jersei de Collal, la Norac, el Pere també amb el Barret, que de fet ja el porta habitualment, però en tot cas has vingut ja més a Brigadet. Sí, tinc un problema per això amb l'adquisició de jerseis de Collal.
A veure... Ja és la segona temporada que intento buscar, com a mínim pels comerços de roba d'aquí Molins de Rei, un jersei de collal, però que no és el jersei cisne, em sembla que se li diu, que és el jersei de volta, que és el clàssic, sinó busco el jersei de collal, el Perkins.
que és sense volta, és a dir, queda mitja canya, diguem-ne, de coll. D'acord. Aquest és el Pèrquins, eh? He buscat per diverses tendes de Quimolins, no el trobo, l'any passat em va passar el mateix, no el trobava. Doncs que consti que tu vols fer comerç local però tens dificultats a l'hora de trobar. Sí, si algú sap on puc trobar un jacall, evidentment a Barcelona segur que el trobaré, però si Quimolins algú sap on puc trobar jacalls de coll, diguem-ne, Pèrquins, li agrairia la informació.
Bé, m'havíeu guardat algunes cosetes que han anat sortint aquesta setmana, aprofitant també que tenim la Samar, la més jove de la colla. Això sortia ahir a la Vanguardia. De fet, el dilluns parlàvem aquesta setmana que es comemoren els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, demà.
sobre alguna opinió dels joves, no?, que hi ha motiu, doncs, de si creuen o no en la democràcia, en com veuen la dictadura. Això era una part, però hi ha una altra que també és interessant. El titular de la Cristina Oriol a la Vanguardia deia els nois joves són més masclistes, es pregunten,
Diu, no en la conducta, però sí en el discurs. Diu que els homes joves s'han tornat més conservadors en relació amb la igualtat. En matisos, eh? Diu, tot i que no són més masclistes pel que fa a la conducta, sí que es mostren més reactius en termes de sexisme modern, és a dir, en la negació de la discriminació al rebuig de les polítiques feministes o la idea que el feminisme, entre cometes, s'ha passat.
el que es coneix, atenció, com afecta backlash, que és un augment del sexisme, com a reacció als avenços feministes. Això ho analitza a través del llibre La reacció neomachista, després de la quarta Hola feminista, que apunta que una nova generació d'homes mostra desconfiança cap al discurs feminista més que una simpatia conscient cap al masclisme.
No és un retorn al passat, s'explica, sinó una reacció vinculada a la polarització política, l'augment de l'extrema dreta i l'exposició contínua a discursos misògins i antifeministes que proliferen a l'anomenada masclosfera, que és el conglomerat d'espais digitals on es propaguen discursos antifeministes.
M'aturo aquí, Samar, no sé què em penses i amb l'observació del teu entorn, si creus o estaries d'acord amb el que apunta l'article i sobretot arran d'aquest llibre que esmentàvem. Et podria dir, Oriol, tantes coses d'aquest tema, però tantes coses. Mira, jo precisament fa un parell d'anys vaig començar a estudiar un màster que precisament és en igualtat de gènere,
Llavors, una miqueta del tema sí que controlo. Sobretot, és completament cert, és a dir, cada cop no és una sensació que hi hagi als carrers, sinó que realment cada cop hi ha un discurs més masclista.
I això, com explica una miqueta l'article, com estaves llegint, s'explica sobretot per aquests canvis socials i polítics que van cap a cada cop com a una extrema dreta. Què provoca això? Això també provoca una nada reaccionària, és a dir, en tots els aspectes, no només en la forma política de pensar, sinó també en la forma social.
I què ha passat en aquests anys? Doncs passen moltes coses, passen moltes coses i jo les he anat vivint en el meu entorn, sobretot en els amics de l'Aitor, de la meva parella, i al final han acabat com agafant un discurs més antifeminista, més reaccionari. El tema aquí, bàsicament,
és que cada cop es qüestiona més el moviment feminista i en comptes d'agafar-lo com un moviment que realment el que aboga és per la igualtat de gènere, s'agafa com un moviment que el que busca és la supremacia de la dona davant l'home. Llavors, si tu agafes el moviment feminista, li poses aquest...
no home, que el que busca és fer que la dona sigui superior, entre cometes, perquè ens entenguem, que l'home, i agafes tres o quatre exemples, aquí per exemple en aquest país, com que els homes perden la...
i sense tallar ara la connexió amb la Samar ara ara, perfecte pensava que t'havia perdut la presumpció d'innocència agafem discursos com la presumpció d'innocència per exemple, i et posen l'exemple que és que ara qualsevol home que qualsevol home no pot fer res perquè si no et posen una denúncia falsa i anem creixent en aquest tipus de discursos
Al final què passa? Que hi ha cada cop una onada, sobretot de nois que són més joves, que potser això els arriba no com a experiència pròpia, sinó com a una cosa que senten, és a dir, com a un discurs que senten, que se'l prenen com a seu i que al final això fa que cada cop els nens, a mesura que són cada cop més petits, perquè comencen ja des de més petits, sobretot amb l'accés a les xarxes,
siguin més masclistes. De fet, fa uns mesos es va posar molt de moda la sèrie d'Adolescents, que precisament són quatre capítols, és una minissèrie, està a Netflix, em sembla, que parla de tot aquest tema. I és molt interessant veure precisament com actua aquesta masclesfera que comentaves des dels adolescents i com va creant el discurs que es passa no només...
creat en els adolescents, sinó que es passa des dels homes que són més adults cap als infants. O sigui, és una passada. I no sé, és que clar, jo et podria dir moltíssimes coses, et podria fer molts anàlisis, però bueno, al final... Doncs a veure, Jordi Turro, bon dia. Bon dia. I Mari Carmen Juárez, bon dia. Bon dia. Hem tingut dificultats a l'hora d'arribar. Sí, no només a la Verdaguer, que ja és...
normal, sinó que el terra ple, no sé què passava, que estava... No, no, és que estava parat. Estava parat, completament. No sé si ha passat alguna cosa o què, perquè he vist passar un helicòpter i després he anat a apagar, com sempre, els... Sí, el partímetre. Hi ha un que no funciona ni amb monedes ni amb targeta. M'he tingut que anar a l'altre. Que pagues la zona blava, això és...
Per què va per qui m'atre un dia en podríem parlar? M'apunto aquí un moment per qui m'atrenes. Perdó per introduir-ho. No, no passa res. Estem en un tema important. Antonio. Sí, sí, estic completament d'acord amb el que diu la Samar. Com sabeu, m'agrada portar dades objectives, no? N'hi ha dues enquestes
una del 2023 del Centre d'Estudis d'Opinió, que diu que el 59% dels joves creuen que les dones denuncien per obtenir beneficis, coses que deia el Samar fa una estona. I el 54% creuen que el feminisme ha anat massa lluny. I una segona enquesta de l'ICIP, que és l'Institut de Convivència i Sobretat de Catalunya, del 2025...
El 60% dels nois entre 18 i 24 anys creuen que el feminisme perjudica les relacions home-dona i el 27% consideren la violència de gènere un invent feminisme, cosa que també ha dit la Samar actualment.
I quina casualitat, coincidint també amb la Samar, avui estem tu i jo Samar a la part. Molt d'acord. Quina casualitat, quatre punts que, mira por donde, surten de simpatitzants de l'extrema dreta d'aquest unitero país. Parlem de Vox i parlem de PP, noms i cognoms, sense cap mena de dubtes. O, per exemple, ha sortit ahir les opinions de l'alcalde d'Alpedrete,
justificant la violència masclista després de 50 apunyalades a la seva dona. A partir d'aquí, la meva percepció i què és el que jo crec, que d'on ve i preguntant-me per què nois entre 18 i 24 anys que han viscut, han anat a l'escola amb nois i noies,
i de cop i volta han viscut, diguéssim, la igualtat una cosa i l'altra. Per què ara aquesta creença d'això? Evidentment, la polarització política, sense que més dubtes, afecta a tot això, així com l'educació a casa, els pares, evidentment, penso que també tenen un joc molt, molt, molt important, però també l'accés precoç al porno podria ser, o pot ser la violència, jocs de violència, o fins i tot xarxes socials,
I una cosa que crec jo, i no sé si estareu d'acord, i ho deixo aquí sobre la taula, i també als oients que pensin, la percepció de la pèrdua de competència masculina amb l'abans de la igualtat. És a dir, nois jo crec que pensen que en d'altres èpoques es vivien millor perquè aquesta pèrdua de competència, i dic entre cometes aquesta pèrdua de competència...
respecte a home-dona, no? I penso que aquesta podria ser una de les respostes a aquesta pregunta que jo em pugui fer.
Mira, per fer només un apunt, a veure, hi ha un tema, i és que, tal com comentaves, tot el tema de l'accés a les xarxes, de l'accés al porno, i per mi l'accés a les xarxes és molt clau, de fet. Fa uns anys, quan encara l'algoritme no estava tant a TikTok i a Instagram, sinó que la tendència es trobava a YouTube, ja hi va haver molts, ja van començar a haver-hi molts youtubers que...
que tiraven d'aquest discurs de dretes, d'aquest discurs feixista i d'aquest discurs sobretot antifeminista. De fet, tens com a exemple que si voleu un dia investigar i portar-vos les mans al cap, teniu el canal d'un hombre blanco hetero, de Roma Gallardo o d'infoblogger, que és un noi que de fet és d'aquí de Sant Adrià del Besòs, és a dir, que és d'aquí al costat, i les barbaritats que diuen tela. Però per mi el pitjor està tot als comentaris. Els comentaris que...
de totes aquestes persones que els hi donen suport. O sigui, és una cosa però que és bàrbara, és completament una barbaritat. I, de fet, també cal també posar nom i cognoms als partits que polititzen el feminisme i que diuen que és un moviment d'esquerres i que és un moviment només per la supremacia de la dona. I tenim el cas, per exemple, de Vox, que dilluns a la tarda, per exemple, a Sant Boi,
es va fer una concentració per l'assassinat d'una dona, d'una dona que era de Sant Boi, però que ja no vivia al municipi, que va morir a Barcelona a causa d'una pallissa que li va donar la seva parella. I Vox va signar a la sala de plens, dilluns al migdia, la seva adhesió al manifest, però, per exemple, després no va fer acta de presència a la plaça, no va fer lectura del manifest a la plaça a l'Ajuntament,
davant de centenars de persones. Llavors, clar, aquestes posicions polítiques, molta gent no sap que a la sala de plens es tingui un manifest on aquest partit s'adreix, però el que sí que veu és que hi ha un partit que no va a aquesta concentració perquè no hi està d'acord, és a dir, al final vol entrar en camp el pacte d'estat de la violència de gènere i això és una realitat. Llavors, clar, això també és un missatge.
perquè el missatge als nois, a la gent més jove, la gent més radicalitzada, no veu què passa dintre la sala de plens. El missatge està fora. Més opinions. Mari Carmen, com ho veus, això? No? No has detectat tu casos... Bé, doncs espera.
És un tema molt delicat i molt preocupant que la gent jove s'apunti a una deriva negacionista, per exemple, de la violència masclista, que tant de mal està fent la nostra societat.
És molt preocupant que la gent jove que està en un procés, diguem-ne, de joventut, amb totes les hormones explotant i de revolució i de negació de moltes coses, perquè és un dels aspectes bàsics de la gent jove que està en un procés de qüestionament màxim, i dintre d'aquest procés de qüestionament màxim i de revolució incorporin unes línies negacionistes de la violència masclista o negacionistes del dret a la dona, que són els mateixos drets que tenim els homes.
És molt preocupant. Recordo aquí, encara que no és exactament el mateix tema, però jo crec que va en la mateixa línia, una entrevista que li feia a la Vanguardia el senyor Miquel Roca Junyent, l'advocat Miquel Roca Junyent, que és un dels pares que se l'anomena pare de la Constitució Espanyola.
i que deia alguna cosa així com que la gent jove no ha rebut en els últims 20 anys classes i una educació i un ensenyament de la història d'Espanya dels últims, per exemple, 70 anys.
i ha perdut la perspectiva, per exemple, de la Guerra Civil i del mal de la dictadura del senyor Franco i, en definitiva, dels últims 70 anys de la història espanyola. I el no tenir aquesta perspectiva i aquesta educació fa que s'apuntin a dia d'avui a unes derives polítiques molt preocupants, molt de Vox, molt de partits extremistes de dretes.
I jo crec que van una mica en la mateixa línia en l'aspecte aquest que estem parlant ara dels drets de les dones i de la violència masclista. Són derives preocupants de la gent jove, no de tota, per sort, però d'una part de la gent jove que no sé cap on acabaran.
Sí, jo crec que he seguit la història de tots aquests anys des del franquisme fins ara he vist l'evolució va haver-hi un moment a la fi del franquisme i quan va començar la democràcia que ja va haver-hi com un esclat de feminisme en certa manera a
Per exemple, és una tonteria, però tu anaves a la platja i hi havia quantitat de gent amb tobles. Ara no veus a ningú. Diu, què ha passat perquè hagi canviat això? I tampoc t'expliques, per exemple, aquestes noies que se'n van anar amb elissis a lluitar. Dius, d'on ha sortit això? No...
No ho sabem, però no ho podem concernir només o únicament en aquesta època i en aquesta gent. Hi ha moltes etnies i races que la dona està en aquesta situació. I, bueno, són exemples o models que algú, de repent, el Vox decideix imposar-ho aquí...
La violència, jo he vist violència molt violenta en l'època del franquisme, però... I tothom ho sabíem. És a dir, tothom sabíem que aquell home era, per exemple, un drogadicte de l'alcohol, un alcohòlic, i estomacava la dona. Però ningú feia res.
Toni Ramoneda, bon dia. Bon dia, bon dia. Alguna observació al respecte? Sí, amb tot això que esteu parlant és evident que hi ha aquesta deriva, sobretot de la gent jove, cap a posicions més fatxes, per dir-ho res i clar. Sempre s'ha dit que el fascisme es combat llegint, no?
Amb informació segurament s'acabarien aquestes tonteries. Per tant, tot això que esteu parlant, el més preocupant és, o una de les coses que ens podem preguntar és per què tota aquesta gent jove té aquesta deriva a l'ultradreta.
Doncs possiblement perquè els seus canals d'informació no són els canals, diguem-ne, de tota la vida, els canals que els diaris tradicionals, les televisions, les ràdios tradicionals, el que sempre han fet és contrastar una notícia. Ara, els canals pels quals s'informen aquesta gent, que acostumen a ser, doncs això, telegrams, tiktoks, on qualsevol aboca hi ha una història, ni la contrasta ni no la contrasta, tothom se la creu,
fan la mentida grossa i després la feina és desmentir-la. I quan la desmenteixes segueixes sense creure perquè jo vaig veure que això era així.
Creure's com a base d'informació segons quins canals porten a que després, doncs, un paio com el mazón aquest que no té... Després es permet anar amb seu parlamentari dins d'una comissió d'investigació i mentir quan és fins i tot un delicte.
Refereixo que, sí, aquesta deriva de la joventut cap a posicions més d'ultradreta, més antifeministes, anti-anti el que sigui, per conservar la puresa de la raça, doncs ens transporten al mateix inici de...
del que va portar a una segona guerra mundial, de posicions tan dures que sembla que, com deia el Pere, que ens haguem oblidat de la nostra història. I no parlo de la història nostra de cada un, que també...
sinó de la història mundial. Per què han passat els grans genocidis, els grans debacles mundials durant tota la història? Què ha passat abans? Doncs és una mica el que està passant ara. Si em permets, Toni, més que oblidar-nos de la història, una part de la gent jove és que no la coneix. I és pitjor no conèixer-la que oblidar-la, perquè si la coneixes i l'oblides...
sempre queda la possibilitat de tornar-la a recuperar. Però això també és culpa nostra. No, no, no és que també és culpa nostra, és que és culpa nostra. I quan dic nostra vull dir d'aquesta generació que va donar pas a aquesta democràcia, que vam fer aquell pacte del...
un pacte molt de casa, de les cases normales, és igual, mira, d'això ja no en parlem més, ja està. Vam arribar al 75, el paio aquest es va morir al llit com un rellot. Demà farà 50 anys. Demà farà només 50 anys, si sembla que encara fos ahir.
i tots van decidir de, bueno, va, vinga, va, arreglem-ho, no toquem res, no fotem a més de 4 milions de persones a la presó, que és on havíem d'estar perquè havíem viscut com a això, deixem-ho estar, i a partir d'aquí fem taula rasa i va, tira. És que va molt lligat una cosa amb l'altra, evidentment amb el de demà, no? És veritat que la meitat d'una...
d'una societat, la van fer callar amb l'amnistia d'aquest del 77. O sigui, tothom va amnistiar i vinga, va, no passa res, a sota la catifa i ja està. Però, clar, això ha donat peu que l'alentar els que de veritat estaven a favor d'allò. Si jo no parlo d'això, em van fer callar o silenciar, però l'altre no es va anul·lar definitivament. I espero i desitjo que amb aquesta...
aquest govern que ha dit que treuria d'alguna manera qualsevol signe franquista i eliminaria això, no? Però és veritat, completament d'acord amb tothom, i que una part la va silenciar i l'altra ara estan alentant, diguéssim, amb el que era abans, no?
Apuntaves, Toni, molt bé al fet que aquestes xarxes socials d'extrema dreta inventen... Bueno, en definitiva, a través d'internet inventen històries, notícies...
totalment falses i que la gent no les contrasta. Però jo crec que això ha compartit aquesta situació d'invenció i de mentides en qualsevol altra línia que puguis trobar per xarxa social. I per tant, la recomanació que sempre fem, sobretot a la gent jove, la gent gran també i tal, però sobretot a la gent jove, quan et trobes una notícia, quan et trobes una informació a internet,
contrasta-la. Però és que no es fa, això. No, però no es fa... Disculpa un moment, Toni, no es fa i en alguns moments jo crec que no ho fem ningú de nosaltres. Per exemple, els grups de WhatsApp en els que a vegades corren informacions que tots i jo també a vegades donem per cert i a vegades la fem córrer. És que la responsabilitat és molt compartida i jo crec que tothom hem de buscar la nostra part de responsabilitat perquè si no això no ho endreçarem.
Les xarxes socials han de tenir informació contrastada, però l'hem de contrastar cada un de nosaltres. Si no ho fem, ens podem trobar sent partícips de mentides. Abans, per treure una notícia, tu necessitaves tenir un suport. I tenim la Mari Carmen aquí, que ens ho pot explicar millor que ningú. Ella tenia una notícia, li arribava una notícia, i ella no ho publicava.
Abans de publicar-ho, hòstia, t'ho miraves, parlaves amb un, parlaves amb l'altre. Aquest món d'internet ho ha fallat tot. Però també per què? Però és que per publicar una cosa necessitaves el suport del diari o de l'emissora o del no sé què. Ara no. Ara tothom que té un telèfon mòbil és potencialment un periodista que té potencialment un lloc on explicar les coses, sigui en veritat o no.
Abans el bon periodista se sabia perquè tenia una agenda de telèfonos tremenda i els contactes eren primordials. Tenir una agenda... Ara no, ara ja tens el clic que més dona. És allò, tu tira la notícia i després, si no és veritat, ja la tirarem enrere, però sobretot que tingui molts clics. Amb això, per això, d'aquí jo no passo i per això vaig dir fins aquí...
Fora. Però quan surten a les xarxes gent d'altres esferes que diuen que mentir està bé i que es pot fer, doncs t'hi dius, aquí hi ha enxes Castilla, vull dir que aquí hi ha... A partir d'aquí, quan ja algú top està dient alguna cosa així, hòsties, qualsevol pot dir el que vulgui, com vulgui, de la manera que vulgui. Aleshores estem... Bueno, doncs...
fent malbé, d'alguna manera, el que és la credibilitat d'una notícia amb tota la importància que comporta. Samar, vols afegir alguna cosa més? No, estic d'acord. Estic d'acord amb el tema. És a dir, al final, la qüestió, sobretot, sota el meu punt de vista, és que no hi ha cap tipus de filtre
I a més que no hi ha cap mena de filtre en general, és que la gent, em sembla que ja ho vaig comentar aquí fa un parell de setmanes, ha perdut el pensament crític i crec que això és clau en una societat. És a dir, si perdem el pensament crític, ho perdem tot, llavors no diferenciem el que és veritat del que és mentida, llavors passa el que passa i és el que està passant actualment, que s'està anant tot cap a unes derives on els bolos, parlàvem també de fake news...
no hi ha qui les pari, és a dir, és que és impossible i només cal veure-ho, sobretot últimament, teories de la conspiració, parlem també de feminisme, però parlem de moltes coses, és a dir, parlem també de, com es diu, parlem també de racisme, parlem de qualsevol tema al final,
i jo crec que la clau sí que és veritat que cal contrastar la notícia els periodistes ho fem en general sí que és veritat el que comentava la Mari Carmen que sí que a les redaccions grans guanya molt el clic és a dir, agafes el vídeo, el publiques i després ja fas el que hagis de fer però també és veritat que és que a mi m'enfada molt aquest tema
I em fa molta pena que la gent, després de tot el que ha costat en aquest país, precisament, lligant-ho una miqueta amb el tema dels 50 anys de la mort de Franco, el que ha costat en aquest país, que la gent estigui completament alfabetitzada, de fet no cal anar gaire enrere, molts dels nostres avis
o són o eren analfabets, que ara estem perdent aquest esperit crític pel que tantes persones van lluitant en el seu moment. Jo crec que som massa mar, si em permets la puntualització, que l'esperit crític, estic totalment d'acord amb tu, que és bàsic per moure't per la vida, en definitiva, pot venir donat, evidentment, per haver rebut una educació. Però jo crec que l'esperit crític ve sobretot com una condició humana, és a dir, el sentit comú,
En el sentit comú que no tan s'educa com si no s'hi neix amb ell. I l'esperit crític de revisar abans qualsevol informació, abans de donar-la per certa. I deixem-me una puntualització, Samar, que segur que entendràs. A l'inici de la teva exposició, a l'inici del programa, has fet una referència al principi de presumpció d'innocència. Ja sé...
que quan parlem de violència masclista i parlem d'una dona que ha mort amb 50 ganivetades, parlar del principi de presunció d'innocència arrasca molt. Més que arrasca, a vegades costa moltíssim. Però és un aspecte essencial de l'ésser humà. Jo diria que és un principi fonamental dels drets de l'ésser humà, el principi de presunció d'innocència. Ningú, fins que no sigui castigat definitivament, és culpable.
Ja sé que rasca molt això, però jurídicament jo crec que és essencial defensar-ho. Una altra cosa és que davant d'un fet tan monstruós com aquest que acabem d'esmentar, doncs no ens hi abonem al principi d'inocència, però no el neguem, eh?
perquè és bàsic per l'ésser humà i per tenir unes mínimes garanties. Bé, canviarem de qüestió. Aviam, que ha sortit abans d'anar amb altres temes, què passa amb els parquímetres de Molins de Rei? Doncs Pere, Maricarmen... Deixa'm fer un apunt, perquè aquí em toques un tema molt calent. Jo crec que més que el que passa amb els parquímetres de Molins de Rei, que segur que passen coses, per exemple, Maricarmen s'ha trobat amb un que no funciona...
El tema del parquímetre, que és, en definitiva, una concessió pública que se li dona a una empresa, evidentment en un procés de contractació correcte, segurament, en la majoria dels casos, però que, en definitiva, és la concessió d'un espai públic per utilitzar-lo com a aparcament que se li dona a una empresa, i, per tant, és un servei públic. El que no pot ser, jo crec, és que els ajuntaments
cada ajuntament tingui el seu territori, el seu tipus de màquina dispensadora de parquímetre. No pot ser perquè te'n vas a un altre municipi i has de fer primer una labor d'investigació d'exactament quins són els protocols amb els que has d'actuar per aconseguir poder utilitzar el parquímetre. Acabes de carregar el lliure comerç, però... Sí, sí, no, no, però és que saps què passa, que el lliure comerç té un límit, que és el servei públic.
I el servei públic... O sigui, el servei públic ha de ser a base de monopolis. No, no, no, el servei públic no ha de ser a base de monopolis, però el servei públic ha d'atendre el que el seu nom propi diu, que és el servei públic. Si t'has de convertir en un expert de cada una de les màquines que hi ha a tot arreu, és a dir, el que hauria d'haver és una... No, no, evidentment, cada concessió és municipal i no pot ser monopolística, però sí...
que hauria d'haver-hi uns paràmetres mínims d'uniformitat de la màquina. Estic parlant directament de la màquina, perquè és un tema d'accessibilitat i usabilitat de la màquina. I aquí a vegades et trobes gent, o jo mateix m'he trobat que estàs allà 3 o 5 minuts intentant entendre aquesta màquina, que és la primera vegada que te l'hi trobes, i que té uns paràmetres diferents a la màquina que tens al teu municipi o altres municipis. Jo pensava que t'anaves a queixar que empreses amb assignació pública,
Concessió pública sobre espais públics urbans. És a dir, quan aparques una zona blava i pagues, el que estàs fent és pagar dues vegades, perquè tu ja has pagat un impost de circulació per fer servei d'aquestes vies públiques.
Però vaja, també paguem dues vegades els impostos d'associacions, també paguem... Moltes coses paguem dues vegades en aquest país. Estàs obrint un meló nou interessant, eh? Bueno, parlem-ne. Però és que és la punyeta de la veritat. És així de clar. I la llum que ara hem de portar a partir de l'Udagen i el cotxe.
i homologada, que val quasi 50 euros. És superinteressant el que estem parlant, però deixeu-me un moment que intenti no desviar el tema de la màquina. Doncs quina seria la teva proposta? Que hi hagués una certa uniformitat d'aquelles imatges i aquells botons que tingués qualsevol tipus de màquina de parquímetre, perquè la gent tingui una certa uniformitat i tingui major seguretat a l'hora d'operar amb elles.
És l'única, crec, com un concepte d'accessibilitat i usabilitat. Sí, a Samar deies i a l'Antoni. És només una pregunta. A Molins funciona l'aplicació d'MV d'aparcament de la zona blava? Perquè jo la tinc instal·lada al telèfon i jo a Badalona, a Santa Coloma i a Barcelona sí que la utilitzo. Tampoc gaire, però sí que és veritat que la utilitzo bastant. El que passa és que mai he aparcat a Molins a la zona blava, llavors...
Funciona aquesta aplicació? Perquè, clar, si no funciona aquesta aplicació, potser també s'hauria de reclamar a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Confirmo que sí que funciona, eh? Antonio, confirmo que sí. Jo no soc massa, jo soc de caminar, però la meva filla... No, en Saba.
L'aplicació és Saba. La que diu la Samar és la de Barcelona. És la de Barcelona. És AMB Aparcament. No, aquí treballa Saba. I en aquest cas Saba sí que funciona. I la meva dona i la meva filla, que utilitzen més els pàrquings del poble.
ells sí que ho utilitzen. A més a més, aparquen i directament de l'aplicació ho diuen tot. Jo no. Jo encara vaig amb la targeta o amb les monedes. Quan has d'aparcar, moltes vegades vaig a la granja, vaig caminant. A mi no em costa res. En el meu cas, que vinc de la Rierada...
Si vinguessis caminant, hauries de sortir bastant d'hora. Però podries descarregar-te la... No. Ah, no vols? Ja no vull més aplicacions al mòbil. No, però que a més el tema és que si és una concessió, al final és sol públic. És a dir, tot el que són aparcaments a peu de carrer, al final no deixa de ser sol públic. Llavors, és una obligació...
de l'Ajuntament fiscalitzar què passa amb aquestes places i fiscalitzar, sobretot, ja no només què passa amb aquestes places, sinó què passa amb els parquímetres, que si no tens l'aplicació instal·lada, ja sigui perquè no tens controlat que hi hagi una aplicació, com és, per exemple, el meu cas, o com li passa a l'Ameri Carme, que no vol més aplicacions al seu telèfon mòbil, doncs perquè han d'estar o en mal estat o no s'entenen, perquè això també és un altre problema. Jo, per sort, és que tinc l'app,
no he tornat a agafar un perímetre mai més, almenys ja aquí a Badalona, perquè tots funcionen fatal. El tema és això, que l'Ajuntament potser hauria de fiscalitzar què passa amb les màquines de... Jo estic amb el Toni, jo penso que l'Ajuntament el que hauria de fer és eliminar totes les zones blaves, perquè ja estem pagant una taxa de circulació. Però això em penso que... Recordem, de totes formes... Ho sento, però... Jo soc molt disruptiu, però és la punyera de veritat.
Recordem de totes formes que aquí Molins, si només són 5 minuts, 6-7 minuts, que és un moment, a part que és un moment davant de la tenda, que és un moment que vaig a fer una gestió i tal, llavors el Terraplè o el Pimar Gall o altres territoris, llavors no passa res, llavors sí que pots aparcar.
i deixar el cotxe allà, això s'hi posa els stoppers, que queden més bonics. I fas la gestió que ningú... I si és un quart d'hora, al final... No tindràs multa perquè senzillament ningú, ni cap guàrdia urbana t'ho veurà. A part que la plaça la creu allà de l'antic Sant Margarit, a part que allà a 5 minuts ja veuràs tu quina recepta d'Ivoporfeno reps al cap de 5 minuts. A la zona aquella i amb el carrer Carril...
i el passès Pimargall amb doble línia de circulació, allà parquen cada dia els cotxes per fer una gestió. Res, moment que entro a la tenda, entro aquí, compro i surto. I és un moment? No, no, clar que no és un moment. Estic tirant d'ironia. Estic tirant d'ironia. Tot i que jo sempre intento aparcar a llocs on no s'hagi de pagar, però, clar, aquest matí és que ni una volta he pogut donar, pel que els he dit...
veia la Verdaguer com anava i Terraplea embotellat des de l'inici, que no sé què ha passat. T'ho deia Pere per aclarir ben bé que no diguin. El Pere ha dit per la ràdio que incentivar aquestes aturades de 5 minuts o 10. Perdó, hauria començat dient que vaig a fer una ironia. No, no, ho dic perquè jo m'hi he trobat diverses vegades que llavors... Fas bé de dir-ho, el problema és que no cal incentivar-ho, la gent ja ho fa.
El meu no era ironia, era una proposta real, sincera, eliminar absolutament les zones blaves perquè ja estem pagant un impost de situació, directament. Però posat-se, agafant la idea primera que deia el Pere, d'unificar com a mínim les màquines, encara que no cal que les fabriqui la mateixa empresa. Correcte. Podem unificar el funcionament de les màquines. Unifiquem també, ja que no hi ha manera, perquè ja et dic que
Antonio, que no t'ho treurem, el de la zona blava. Ja que no ho podem treure... No anem-hi, eh? A Molins, eh? No ho demano per mi. Unifiquem almenys la legislació que ens explica què carai són, perquè aquí tenim zones carbasses. Sí, sí. Aquí en tenim carbasses, que a altres pobles no. A altres pobles n'hi ha de vermelles.
que són més o menys el mateix, però no són igual. I n'hi ha de verdes, però aquí no en tenim de verdes, però sí que en tenim de blaves. El tema color és un tema preocupant, correcte? Totalment d'acord. Doncs unifiquem-ho. Vers per residents. Pots aparcar? Sí, però et costarà més car. Molt bé. Taronges.
Taronges, això ho tenim aquí. De rotació. Sí, però en altres llocs jo no l'he vist. La taronga aquesta no l'he vist. La taronga on està, per exemple? A plaça dels Països Catalans. A Carai. Sobre l'antic... Sobre la via. Sí, necessites justificar-ho amb un rellotget que al principi donava l'Ajuntament. Un poparet, eh? Sí, clar, es van acabar el rellotge, no n'hem fet més. A la part només de... Sí, sí. De Verdaguer, si pugem amb una mà dreta, és a dir, tocant el... Però en altres localitats hi ha la zona vermella, que aquesta clas...
com qualsevol que ve a Molins, i no és d'aquí, i és el primer dia que ve, i es troba una cosa carbassa, i dius, no puc aparcar o no puc aparcar aquí? Què vol dir aquest carbassa? Hi ha llocs, hi ha llocs com, si algú, mira, si us voleu entretenir un dia i neu, a Palamós, per exemple, hi ha un aparcament molt gran al centre, que era l'antic camp de futbol, on mig aparcament és zona blava i mig aparcament és zona vermella. Dins del mateix aparcament.
hi ha dos senyals que expliquen què pots fer un costat i l'altre i jo, ara mateix, no us ho podria recitar, diguem, textualment, però diria que jo és...
Jo he estat davant dels dos senyals, llegint un i l'altre, i no sé quina és la diferència. Diria que paraula per paraula posa exactament el mateix, però una és vermella i l'altra és blava. On deixo el cotxe? Aquell concepte que dic d'accessibilitat i usabilitat, de poder gestionar...
de tenir uns paràmetres comuns a tot arreu, perquè si no, és que realment has de fer una labor d'investigació per saber si pots deixar el cotxe i en quines condicions el pots deixar. Samar, digues, digues. No, res, jo només volia afegir el tema de les zones taronges aquestes, que jo diria que les zones taronges només és per fer estacionaments a màxim de 20 minuts.
Aquí és una hora i mitja, allà a la plaça. No, però... És hora i mitja? Sí. Un i dues hores, màxim. Llavors no. Llavors sí que cal unificar. Bé, en tot cas... Veieu com és més fàcil que no hagi ensones blaves, ni taronges, ni verdes, ni... Com que en principi... No hi hagi cotxes, fora cotxes. Demà ve l'alcalde en principi i li preguntaríem això que no consta que estiguem a l'aplicació d'AMB, de l'aparcament.
I si hi ha intenció en algun futur, doncs, de poder eliminar-ho. Jo l'aplicació sí que hi és, perquè quan surto de casa trobo una columna d'aquestes i hi ha el QR. Que deu ser de Saba, però no pas d'aquest que esmentàvem de l'Àrem B. Per cert... AMB Aparcament. AMB Aparcament.
Ho intentem aclarir. Ja que tinc el Pere aquí, és una notícia d'avui que n'ha fet ressò a les ràdios també aquest matí. El Toni Muñoz, bon periodista, vaia Sant Feliu, de La Vanguardia, obre les pàgines de viure explicant que un ocupa multireincident, bat rècords, 225 denúncies i 31 detencions. La justícia és incapaç de frenar l'activitat d'un usurpador d'habitatges en sèrie.
I compte per les dades, eh? Zero dies a la presó, important, malgrat les múltiples detencions i condemnes, en Marc M., que és com es diu, 22 anys, veí de Sant Boi, no ha ingressat mai a la presó. Diu que l'agreujant de multireincidència no s'aplica al delicte lleu d'usurpació d'immobles.
Aquesta és la realitat d'aquest veí. Diu que el seu mode de vida consisteix a ocupar habitatges, la majoria propietat de fons d'inversió o entitats bancàries, i fer xantatge als titulars perquè li paguin a canvi d'abandonar el pis o bé vendre les claus a famílies vulnerables. Els últims 4 anys acumula aquestes 225 detencions.
Denúncies, perdoneu, i 31 detencions, tot i que no ha ingressat mai a la presó. El seu historial policial ocupa pràcticament 30 pàgines que recullen tots els processos. La seva primera actuació va ser el 22 de desembre del 2021, després en van arribar d'altres, 19 d'abril del 22, maig, juny, agost, octubre, novembre, i anar fent del mateix any i d'anys posteriors. El perl aquest té... Atenció, eh? 22 anyets? Sí...
200 i escaig... Que ja porta 4 anys, per tant, des dels 18 fem... Sí, però fem números. A quantes denúncies per setmana et toca, això? Hòstia, que el Perla aquest té 22 anys, fa 4 anys que està... Sí, sí, sí. Perquè és que en fa 5 estava a pàrvols. Porta 4 anys delinguint de forma... Però, hòstia, però que ha muntat aquí un imperi? Evidentment, això és totalment piramidal, perquè si no... És que no pot anar a ocupar tants pisos al dia.
I el seu módulo evidente és aquest. Ell se'n va als fons d'inversió i li diuen, mira, va, com que si entro en un procés de desnonament seran 3-4 anys, et dono 5.000 euros i fot el camp. I pilla els 5.000 euros. O ven les claus a 500 euros. Ah, Pere, sisplau, il·lustra'ns. A la vorda d'aquest periodista jo em sembla impressionant. No he contestat la informació, per tant...
No la puc donar per certa, però entenc que el periodista s'ha informat correctament. Com ha aconseguit aquesta informació de 200 i escaig casos de delicte lleu? Com l'ha pogut aconseguir? Jo crec que deu tenir unes bones fonts d'informació, sobretot policials. I el que deia el Toni, eh? 22 anys, 200 i escaig casos d'ocupació en 4 anys. Molt fort, eh? És un top. Diu que malgrat que és un multireincident de l'ocupació, tots els procediments judicials oberts contra ells són per delictes lleus,
que se salden amb el pagament d'una multa. Ell detreu del que deu obtenir a la negociació amb Sareb i amb fons, que diu que són els habitatges o els espais que ocupa, i deu de treure la part que ell ja té controlada, que és un percentatge del que cobra.
I l'agreujant de multireincidència, que va ser aprovat, diu, el 2022 pel Congrés dels Diputats, no l'afecta. La reincidència només s'agreuja en els delictes de furt, però no passa el mateix en els delictes lleus d'usurpació de béns immobles, que és el que opera en aquest cas. Mira, vaig assistir a una jornada jurídica sobre l'ocupació,
que la portava el Consell General de l'Abogacía Española, que es va fer a Madrid, i va desistir la jornada, i va venir un magistrat del Tribunal Suprem amb molt de nom, que és el Vicente Magro Cervet. És un jurista amb molt de nom, és un magistrat del Tribunal Suprem. I...
Un dels consells que aquest magistrat top jurídic va donar no tenia res a veure amb actuacions judicials o processals, i era...
contractar una alarma, tenir una càmera de seguretat i estar connectat amb central d'alarmes i amb central de policies. Aquest va ser un dels principals consells que va donar. De veritat? Sí, sí. Collons. No, no, i la va donar jo crec en un sentit de la responsabilitat i de la transparència màxima. Això vol dir que el sistema judicial, no sé si el sistema policial, però el sistema judicial sí...
té una mancança en aquest àmbit, que és el de l'ocupació, diguem-ne, l'ocupació delictiva. No estic parlant d'altres ocupacions ara, que és un altre debat que, si voleu, hi entrem un dia. Estic parlant de l'ocupació delictiva per generar un negoci com, per exemple, que aquest noi de només 22 anys està fent des de fa 4 anys.
Doncs aquesta és la realitat. Tu veure els números... Només un apunt, per no entrar-hi més del que parlàvem abans. Deies que no hem contrastat aquesta... No, no, a mi no em cal. Per què? Perquè aquí ho publiques l'avantguàrdia. I ho publica un periodista... I el Toni Muñoz de reputada trajectòria. Per tant, ja no em cal. Ja hi confio. Clar, que si això m'arribés des de segons quina via, potser ja no tant.
però, hosti, jo insisteixo, 200 i escaig ocupacions en 4 anys surten a una 50 per any. 50 per any és una per setmana, tio. Si se'n va uns dies de vacances, li surten a una per setmana. Això és una màquina de fer calés.
Sí, sí. I sap perfectament les esquerdes del sistema i, per tant, doncs... Professional. Professional. El sistema de transformació té mecanismes alternatius. Per exemple, recordem que el Capone el van acabar detenint no per delicte de sang i per altres coses, sinó per delictes fiscals. Que l'enganxin per aparcar la zona blau. No, no, no. Si aquí la policia i el sistema judicial, per exemple, s'adreix a tots els fondos i a la Sareb i amb les dades d'aquesta persona i el seu DNI
els demana informació de tots els pagaments que li han fet, segur que podria sortir una xifra important que seguríssim és molt probable que no hagi passat per declaració fiscal. I aquí se'l pot enxufar també una responsabilitat fiscal que segurament tindrà color de delicte. En el fiscal, en tot cas, el que li paguen als bancs, això sí que entenc que serà net, però el de vendre les claus a famílies vulnerables per 50 euros, això va totalment en negre. Aquest no, aquest no.
Bé, seguirem. En tot cas, això no és el Chicago dels anys 20 i 30, el Pere Madurell. Però aquest assumpte concret té una mica de color, eh? Té una mica de color d'aquells anys? Jo crec que sí. Bé, doncs ho deixarem aquí, eh? Jordi Turró, Antonio Bonilla, Maricarmen Juárez, Toni Ramoneda, Pere Madurell, Samarell Ansari. Gràcies, que tingueu molt bona setmana, eh? Igualment. Moltes gràcies. Bon dia. Bon dia, bona jornada.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Nova sessió de control al govern espanyol al Congrés on el líder del PP, Alberto Núñez Fijo, ha afirmat que la seu central del PSOE a Madrid és una claveguera que Pedro Sánchez ha portat a la Moncloa i que la seva moció de censura contra Mariano Rajoy no va ser contra la corrupció
sinó per la corrupció dels seus. En la seva rèplica, el president ha insistit que tant el seu partit com el seu executiu han actuat sempre amb tolerància zero contra la corrupció i no amb zero respostes, que és el que fan els populars. La cloaca és ferrat i vostè l'ha portat a la moncloa. La seva moció de censura no va ser contra la corrupció, va ser per la corrupció de la seva quadrilla.
Señor Feijó, lleva usted un año aplaudiendo a Mazón y viene a dar clases de que de ejemplaridad, mírese al espejo antes de dar lecciones de ejemplaridad, señoría. Tolerancia cero frente a la corrupción, no cero respuestas frente a la corrupción, que es lo que ustedes hacen cuando les afectan estos casos. No, mire Almería, mire Almería.
De la seva banda, la diputada de Junts, Míriam Nogueras, ha tornat a denunciar els incompliments del govern de Pedro Sánchez amb el seu partit, mentre que el president espanyol ha destacat un cop més que, gràcies a la llei d'amnistia, Catalunya ara està molt millor que ara fa set anys.
Hi ha mobilitat encara ara, situació complicada a les carreteres a la 2. Un accident entre Palleja i Corbera provoca encara retencions i manté un carrer tallat. També a la P7 hi ha complicacions en diferents punts. A Santa Perpètua, direcció Tarragona, hi ha un carrer tallat. També a Santa Maria de Palau-Tordera, direcció Girona, també. I finalment també ha tallat un carrer a Mastanet, direcció Girona. També està tallada en aquests moments la C16, arribant a Barcelona per un altre accident.
Pel que fa a la resta de viers, retencions habituals a la B20, a Santa Coloma, i nus de Trinitat a la B10 entre Barcelona i Sant Adrià, i també a la C33, la C17, la C59, la C60 i la C31.
I dispositiu en marxa aquest matí de la Guàrdia Urbana per desallotjar tres nuclis d'assentament situats sota el pont de Calatrava de Barcelona, al costat de les obres de la Sagrera, un dels quals ahir, de fet, es va incendiar. Fins allà s'hi han desplaçat agents de la Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, bombers de Barcelona, personal del centre d'urgències i també emergències socials i també serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona.
I pel que fa al temps, avui tindrem fred intens amb una baixada notable de les temperatures, tot i que amb un cel variable. El matí serà majoritàriament assolellat amb algunes boires locals, mentre que a la tarda augmentarà aquesta nuvolositat, sobretot al nord-oest, i al partit del vespre començarà a nevar a la cara nord del Pirineu amb una cota de neu de fins als 1.000 metres. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa.
Passen 3 minuts a les 10.
Informació local. Aquest divendres hi ha una xerrada per parlar del Marroc. Marroc tan a prop i tan lluny. Una conferència càrrec de Rashid El-Yunussi, llicenciat en Filosofia, i Fauzi Haliba, que és sociòleg. L'encarregada de moderar aquesta conferència és la Molinenca, exalcaldessa de la Vila i activista social Antònia Castellana. El divendres a les 7 de la tarda, local de l'Associació de Veïns del Barri del Canal.
I aquest cap de setmana hi ha activitats solidàries per recollir diners per a FANOC, en el marc d'activitats prèvies a la festa posant la gorra, que es farà el 30 de novembre. Amb aquesta finalitat, el dissabte a dos quarts de vuit del vespre a la Federació Obrera hi ha un tast solidari.
Un tast de grans vins i caves catalans, explicació feta per sommeliers i acompanyat al tast per maridatge i pica-pica i també es subestaran ampolles i també ampolles màgnum de grans cellers catalans. El preu de l'activitat del tast és de 30 euros i podeu fer la inscripció a la pastisseria Cardona, tast solidari amb els infants malalts de càncer. Serien la mateixa línia també per recaptar diners amb aquesta finalitat solidària per Afanoc,
El diumenge al matí hi ha una trobada d'enbol a l'escola Madurell per infants nascuts entre el 2016 i el 2020, diferents categories d'edat per anar aquesta matinal lúdica i esportiva per jugar en bol o per iniciar-se o per provar aquest esport organitzant des del club d'enbol.
i es farà, com dèiem, el diumenge al matí de 10 a 12 a l'escola La Sínia. I el Foment, que també programa diferents activitats aquest cap de setmana, per començar el dissabte, espectacle de David Puerto, un xou de comèdia amb improvisació i interacció amb el públic, el dissabte a les 9.
del vespre i el diumenge a les 6 de la tarda l'obra Armstrong, un musical molt especial, una obra de teatre musical de la Roda Produccions, el diumenge a les 6 de la tarda. I també dins dels actes emotiu del 25en, a Dia Internacional contra la Violència de Gènere, el diumenge a dos quarts de 6 i a Cinefòrum, aquí a la vila, no estàs sola, la lucha contra la manada.
projecció al carrer Rafael Casanova 26-28. I també per acabar recordem que aquesta setmana s'han obert les inscripcions pels patges de la cavalcada de Reis fins al 29 de novembre. Teniu temps d'apuntar-vos-hi al web cavalcademolinsderrey.cat adreçada a infants i joves entre 9 i 13 anys. Acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui és l'Allozano del carrer Verdaguer 68.
Ràdio Nostre, Ràdio Molins de Rei.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Què passaria si paguessis aigua només una vegada? Que al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls ressecs. Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement. Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòbuls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer. Ni podem atendre emergències.
Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a beure eua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de Sang.
Si busques un programa on la música amb veu de dona sigui la protagonista, el Quan Comença la nit és el teu programa. Aquí trobaràs dones instrumentistes, compositores, llitristes, dones que fan versions. El Quan Comença la nit vol ser una plataforma per visualitzar la música amb veu de dona.
Quan comença la nit, amb Fermín Arrecio. Els dijous, a les 11 de la nit, a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 10 del matí i 9 minuts seguim en directe el bon dia i bona hora d'aquest dimecres 19 de novembre. De seguida saludant el regidor d'en Laire Molins, en Pep de Gà, després de l'absència de la setmana passada. Avui ens torna a acompanyar. I tenim algunes preguntes per ell.
De seguida els saludem. Després farem l'Art és Vida per parlar-vos de dues propostes artístiques. Som Natura i Veus del Pacífic, que és el que ens ocuparà aquest espai amb la Cefarús. Després parlarem de la xerrada Marroc, tan a prop i tan lluny que es fa aquest divendres al local de l'Associació de Veïns del Barri del Canal a les 7 de la tarda. Serà després de les notícies de les 11. I a dos quarts de 12 amb el Joan Vilaceca farem l'espai. Parlem de tot això. Des d'ara, doncs, i fins a les 12 que posem punt i final al programa.
El Josep Degà és el regidor portaveu de l'aire Molins, de moment. Què tal, Pep? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Oriol. Molt benvinguts. Gràcies. Que deixes de venir una setmana i ja hem de llegir coses...
El respecte, d'altra banda, que ja no ens sorprenen, perquè ja ho havies explicat aquí, però a mi el que em sorprèn és llegir en aquest article que deixaràs l'Ajuntament en el ple d'aquest dijous de la setmana que ve, el 27 de novembre. Això serà així? No.
No serà així. Per tant, primer... Cal corregir-ho. Per tant, primer titular, aquest proper ple no deixes el teu acte de regidor, eh? No, el deixaré al seu emple, que és el de desembre. El 18. El 18 de desembre és la data ja oficial, ho has traslladat, ho has transmès? Sí, de fet s'ha de fer una instància un mes abans, per tant la vaig fer abans d'ahir, i sí, el mes de desembre deixaré el càrrec. Molt bé.
Per tant, en aquest any 2025 l'aire haurà tingut dos regidors. Va començar l'any la Txell Galovar, que com bé sabeu a la primavera, que era el mes de març, doncs renunciava. Entrava a bebedegar, que haurà estat ni un any. Per tant, nou mesos a l'Ajuntament. Què t'empenya a plegar, sisplau?
I què m'empeny a plegar? Sí, per dir, escolta, jo no puc més i no hem passat ni nou mesos. És un conjunt, no és un tema només, és un conjunt. És... Per què es va crear en l'aire? Per una finalitat que no crec que fos la del tot correcta.
La Txell sí que es va creure el paper del partit. Ens va votar força gent. En l'aire no desapareix fins que acabi aquest mandat. O sigui, entrarà un altre noi. I ens confirmes que serà noi...
No, no confirmo, però com que els dos segons són nois crec que algun noi entrarà. Aviam, després de mi va el Joan Patanàs, que encara no m'ha confirmat si vol entrar o no, i després hi ha el Marc López, i estem pendents del Joan per comunicar-li al Marc o no.
Va així, un darrere l'altre. Quan la Txell va plegar, em va preguntar si jo volia entrar i li vaig dir que sí. Jo a l'hora d'entrar em pensava que seria diferent o no sabia el que em trobaria. Vaig entrar amb moltes ganes. Aquestes ganes s'han esvaït? S'han esmortaït, s'han esvaït, han desaparegut, les han aixafat. Qui les ha aixafat?
Aviam, jo m'esperava una mica més de suport del partit de Junts. Estàs decepcionat amb Junts aquí a Molins de Rei? Sí, sí, sí. Junts-Molins de Rei no amb les persones, sinó amb el partit, més que res. Ells creuen que com que en l'aire no és... o jo no soc...
militant de Junts no tinc els drets que tenen els alcaldes o regidors de militants de Junts llavors no m'han ajudat pas gaire no així els que són els pertanyents a l'executiva diguéssim de Molins que alguns m'han ajudat i altres no tant tothom té la seva feina tothom té els seus deures i alguns m'han pogut ajudar més i altres no
Tu, en general, més enllà de Junts, ha sigut molt crític en general amb el sistema de partits polítics. Sí. Però ja vam repassar amb tu que has estat vinculat amb Esquerra Republicana, amb Junts, ara en aquest projecte. És a dir, sorprèn que et deixi evitant havent-hi estat en tants anys d'alguna manera o altra vinculat, no?
Bé, sóc tant apartidista com molta gent, que també hi és. O sigui, tu, per posar un exemple, jo ara, quan acabi el meu mandat, he d'agafar i fer una transferència junts. Una transferència de 6.000 euros. A veure, parles de diners. Sí, sí, parlo de diners. D'on venen aquests 6.000 euros? De l'Ajuntament. Són el que paga l'Ajuntament per tenir lloc un regidoria que, a més, els paguen 500 i escaig d'euros al partit.
imagina't un partit que tingui 8 regidors
I tot això és de cara al partit, a pagar coses del partit i a eleccions, suposo. No ho sé, perquè a mi m'han dit que no me'ls puc gastar segons en què. No sé si és veritat o no és veritat, o no els interessa que me'ls gasti, però no puc gastar-me'ls. S'han de gastar en propaganda, però no puc fer donació d'aquests calers amb ningú. Són seus.
per tant decepció tornem en general la quantitat de calés que es destina als partits polítics això seria una banda però amb l'executiva de Junts consideres que t'han deixat sol a l'hora d'afrontar el repte a la sala de plens? al principi vam posar on hem ganes i després no després s'ha esvaït aviam el Quim ajudava més que ningú però també és el que està jubilat i té més temps
La Georgina està a Madrid, tampoc li interessa gaire dolent l'aire, i que tampoc es portaven gairebé amb la Txell, es pensaven que a mi tampoc es portarien igual de bé, jo he fet tot el possible, però d'això no hi ha qui ho arrenqui. Aviam si el següent els pot arrencar una mica d'esforç.
Tu, atenent tota aquesta experiència que has esmentat, tornaries a confiar en un projecte polític en un futur? O fins aquí ja la teva participació en la trajectòria política? Fins aquí és tot o... Tu descartes tornar-te a involucrar en una altra candidatura? Sí, política sí.
Fora de la política, com sempre he sigut, jo he participat en moltes coses, però del política hauria de passar alguna cosa molt grossa perquè m'hi tornis a posar. I de moment no...
No, no em passa pel cap. Fins aquí hauria estat la teva trajectòria. Sí, fins al dia 18 del mes que ve. Fins al dia 18 del mes que ve i a partir d'aquí ja descartes, per exemple, amb l'horitzó del 2027, donar recolzament en alguna formació. Puc fer algun comentari però recolzament, recolzament no el faré. Públic no.
D'acord, una altra cosa és que sigui privat. Et preocupa també aquesta irrupció ja d'Aliança Catalana a nivell de país? Parlem de Molins de Rei, que gent a l'entorn de l'aire pugui sentir-se treta per projectes com l'Aliança Catalana? Pregunto?
Seria la primera notícia que tinc que algú d'enlaire... O et podia treure tot aquest projecte? A mi no, a mi no.
Jo crec que... Seria la primera notícia, doncs, que l'Aliança Catalana... Que gent propera se sent atreta, doncs, per al partit? Sí, sí, sí. No conec a ningú que vulgui anar a les llistes d'Aliança Catalana. Aliança Catalana té tot el dret a presentar-se, potser és una mica extremista, o bastant extremista, segons quines idees, i jo no penso com ells. Llavors...
I em costa pensar com pot haver-hi gent que hi va, però també sé de molta gent que hi va, i sé per què hi va.
No, no promulgo, no. Bé, en tot cas, per les teves paraules, creus que el projecte d'en l'aire morirà el maig del 2027? Crec que sí. Anaves a dir, espero? O m'ho has semblat? Creus que sí, evidentment. Creus que sí, eh? Creus que Junts té la intenció de recuperar la marca i, per tant, presentar-se? Sí, això fa dies. Això ja ho dono per fet. Ells són Junts per Catalunya amb Lins de Rei i...
I mai s'han fet seu el programa en l'aire. És així. Per tant, amb la idea de recuperar la marca i presentar-se... Sí, tenen molta feina per fer, però... Sense anar més lluny, trobar la persona que vulgui encapçalar aquest projecte, o creus que ja... Vols anar-hi tu? Ja hi és. Jo tinc una feina, sortosament, que m'agrada molt, aquí, per tant, és incompatible amb qualsevol partit polític. Podem ajudar-los a fer un anunci, aviam si hi ha algú interessat. No sé si seria el més indicat.
Però vols dir que... o creus que hi ha algun nom sobre la taula? Que jo sàpiga no. Que jo sàpiga no hi ha cap nom i la persona que perseguien a mi em sembla que els hi ha dit que no. Sí, hi havia una persona que perseguien. Sí. Què coneixem?
Segur que sí. Sí? I aquí ho deixen. D'acord. Però que no forma part d'un altre partit polític en aquests moments, eh? He dit que ho deixàvem aquí. Ah, d'acord. Si vols més endavant o quan facis les memòries després de... No, quan hi hagi eleccions. Quan hi hagi eleccions... Vull ser tertulià? Sí, va, vinga.
I valorar, doncs, el que ha passat. Serà la meva última aportació política, quan hi hagi eleccions, va, si em deixeu vindre. Per tant, nou mesos, eh? Nou mesos, un embaràs. Sí. És mala comparació. No t'has marcat ni un any, eh? És que sorprèn que sigui tan volàtil. Eh...
També, com que he sigut autònom molts anys, és per anys fiscals. No vull entrar l'any que ve sent regidor. Sí, hi ha una qüestió econòmica també al darrere. No, és una qüestió d'organització, diguéssim.
Si fos matemàtic, potser ho miraria diferent i seria l'1 de l'1 de l'1, però... I això vol dir que pràcticament ja estem de tornada? És a dir, que segueixes anant a les comissions i preparant... Sí, no, no. Vaig a les comissions, tinc els arrenys de portaveus, l'última no vaig poder anar, igual que no vaig poder vindre aquí...
Però aniré als plens i acabarem complint tots els dies i si podem fer alguna cosa pel poble ho seguirem fent. O sigui, estem aquí i treballarem fins a l'últim moment. Quan sabrem qui agafa el relleu? Quan contesti el whatsapp al senyor Joan.
Vols dir que fa algun dia, doncs, que no... Des d'ahí. Ah, des d'ahí. Des d'ahí, des d'ahí. Doncs, compta. Jo em sorprèn que hi hagi gent que es tarda 24 hores en contestar en WhatsApp, encara. Que hauria de ser el normal. No és un... O sigui, jo critico molt la gent que també en WhatsApp i espera que contestis enseguida. Si pots, ho has de fer, però... Si tens pressa, truca. No? No?
Al WhatsApp, a vegades, la gent està fora de cobertura o està fent alguna cosa. Si és alguna cosa urgent, truqueu i ja està. La gent s'ha acostumat molt al WhatsApp. Seria, per tant, Joan Patanàs. Sí. I si renuncia el Joan, Marc López. Exacte. I si renunciés el Marc, seria la... Laura Munt. Laura Munt, eh? Sí. Sí.
I si renuncies la Laura Munt... Ja anem molt bé. Ah, no, Eva Folquer abans, diu. Ai, l'Eva, sí, és veritat, l'Eva, sí. Sí, sí, que jo crec que renunciaria. Creus que renunciaria, eh? Eva Folquer primer i després Laura Munt. Sí. Això ho ha explicat la companya Samar, que li dones el titular a la Samar, has confiat en el...
va ser una coincidència de presentar la instància tenia una entrevista pendent amb la Samar i no és que se m'escapés li vaig dir que ho feia i la noia amb tot el dret va voler fer l'anunci i no sé si no ens vam entendre no és culpa d'ella només no ens devíem entendre jo li vaig dir que presentava la dimissió i ella devia entendre que ho presentava ja
Clar, i la instància es presenta perquè l'has de presentar el mes abans del ple, que vols dimitir. Si no serveix, dimitir el dia abans. I Pep Degà dimitirà el 18 de desembre. Sí, ara tinc paperassa perquè també he de tornar... Quan ets regidor has d'omplir uns papers de transparència, de patrimoni, i ara els he de tornar a omplir per viànciament enriquit. Considís que és positiu això? Sí, sí. Està bé la transparència? Sí.
Jo crec que sí. Tothom ho hauria de fer, no? Tothom ho hauria de fer. Tothom. Sí. Vols dir que no tothom ho fa? No. A l'Ajuntament de Moritz de Raí? Hi ha gent que no ho ha fet i diuen que hi ha gent que no ho fa bé del tot. Jo... Però esclar, això és una mica greu d'acusar, doncs, així. Jo no ho acuso ningú. Aviam, tu mires a la web, vas mirant els regidors i hi ha algun que no ho té penjat.
Hi ha algun regidor que no té penjat aquesta informació? Hi ha alguns que creus que potser no posen tota la veritat. Això ja és una cosa, però que no ho tinguin penjat n'hi ha més d'un. Un, em sembla.
Però per això hauria de ser cadascun, o sigui... Tu vas a treballar per l'Ajuntament, hauries de ser prou legal per fer-ho, no? Si has d'amagar-ho, malament ja. Sabem de quin partit és aquesta persona? No vols? Bé, doncs ho mirarem al web. De temes d'actualitat, vas anar al Consell Educatiu de Vila?
No, com saps, tenia coses personals. Sí, i per tant no hi vas poder assistir. No. També hem repassat que aquest mes de novembre, segurament, ja es portarà a ple el reglament del Consell de la Discapacitat, que és un tema que també t'ho havia reivindicat. Sí, això ja ho vam fer. Sí? Sí, aquest se'n vaig poder anar. Sí?
i ja està fet alguna observació que puguis fer al respecte? bueno, esperem que que es pugui portar endavant que es compleixi i que com tot el que es fa duri molts anys i no hi hagi cap partit d'aquests que entren nous que ho tirin enrere
I un tema que segurament també hi posaràs interès és que l'Ajuntament està preparant una nova ordenança que regularà la tinença d'animals. Per què rius? Perquè no he tingut temps de llegir, però m'ha fet molta gràcia que vulguin multar la gent quan no estem vigilant ni la zona taronja ni les zones de càrrega i descàrrega.
M'entens? Aviam, qui multarà? La policia? I no se'n va a vigilar que la gent que ha de treballar i descarregar els camions no pot perquè ja, a vegades i soc jo, a vegades un altre, anant a buscar pa? No és lògic. No hauràs de fer perdre un policia multant a una persona que no recull la caca. Això ho hauríem de fer entre tots, hauria de ser...
És que jo ja ho he dit, s'ha de fer una campanya de conserciar a la gent que no ho ha de fer, això. I és més, si una persona ho veu, amb bones paraules l'ha de dir a l'altra persona. Però amb la campanya no n'hi ha prou, i tu ho saps. Fins que no toquen la butxaca a vegades. Bé, és agents cívics, però la policia no pot estar per això. La policia no pot estar per això. Té coses més sèries. Per tant, has apuntat que hi ha deficiències a l'hora de controlar les zones de càrrega i descarrega? Si no truques queixant-te, no hi van.
I de la zona taronja? Allà no hi ha control de cap tipus. No et sembla un bon mètode, doncs, aquesta zona taronja? Sí, si hi hagués una mica de control, sí, però no hi és. Aviam, aquí l'últim que es controla és la zona blava. Per què? Perquè és una empresa privada i que multa la gent i s'enriqueix d'aquesta manera. La zona blava, com que ningú en treu profit, no es controla.
Que s'hauria de controlar. Al principi es va fer. Per què no s'ha seguit fent? Que posi-nos una blava i així estarà regulat. Hi haurà més pàrquings i pagarem més. Bé, ho anirem deixant aquí. Pep, alguna cosa més? Alguna reflexió més? Avui veig que portes una samareta Wheel of Boot. Estimes la fusta? Del meu amic Quim. Del senyor Quim. Bonilla, molt bé. All Wood Things.
Alguna cosa més? Sí, el dilluns hi ha una xerrada de la... de l'Assemblea. De l'ANC? Sí, no ho sabies? Sí, ara... El dia 24, no? Ah, sí, sí, tinc la informació, però bueno, si la vols dir tu mateix. No, només si la diràs tu ja està, cap problema. És una xerrada per la setmana que ve, eh? Exacte, del NEXA.
Molt bé. Sobre immigració, crec. Sí. Que és el tema, eh? Molt bé. Doncs Pep Daga, moltes gràcies. A vosaltres. Bona setmana. Bona setmana que tingueu tots i recordeu, les presses són dolentes. Lluís Llec ens canta Novembre, una cançó que ens agrada recuperar del seu disc nou de l'any 1998, que sonava així.
Perquè era novembre, un dia de gràcia, tingueres d'aprendre i al final vas a ensenyar-me. Tinc com un fil que ho gires a l'àntica amb el meu mar petit. Perquè era novembre, aquella nit tu eres tots teixels dolors, venides fent parables amb els teus acordes.
Des llum i despor, des pau i foscor, ara dolç, amargant, ara fràgil i amant. Després vaig venir vora teu, per em percebre en un moment que compartia un tresor. És tan senzill juntar les veus quan un bateix batec un mot, ritmes i fibres de cançó.
Perquè la guitarra, perquè cal entendre quan s'està enmig d'un miracle. Perquè el temps no ha allunyat les nostres veus, podem cantar junts, perquè era novembre. Només els ulls brillen més a les dins, cantes molt endins perquè així voles més lluny.
Sents el foc i sol verd, tot un tendre pervers, vent i pluja, amargant, vell ardent de la mà. Jo deixaré, faig un camí, però em fa feliç veure't aquí, omplint l'espai amb les cançons. Giraré el cap quan sigui lluny, pregant els déus que cap escut deturé el rumb que do el teu.
a ensenyar-me. Tinc com un fil que us gira l'Atlàntic amb el meu mar petit. Perquè era novembre, perquè la guitarra, perquè no l'entendre quan s'està enmig d'un miracle. Que d'una lluny a les nostres veus podem cantar futur.
novembre novembre novembre la cançó de Lluís Llach que ens ha situat ja dos minuts per sobre dos quarts d'onze del matí anem amb l'art és vida
Som-hi, doncs. Obrim l'art és vida d'aquest dimecres 19 de novembre. Ja us hem avançat que parlaríem de dues propostes. Una que fa referència a Som Natura i, per altra banda, Veus del Pacífic. Però bé, què és tot això? Com es concreta? Doncs ara ens ho explicarà tot la cefa Arús. Què tal, cefa? Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Molt bon dia i benvinguda.
Moltes gràcies. Avui ja amb una mica més de fred. Un plaer estar amb tots vosaltres. Un plaer que ens acompanyis i que ens parlis d'aquestes dues propostes que bàsicament són exposicions, eh? Sí. Bàsicament, en una d'elles la primera, ens farà sentir natura, com a part de la natura que som,
I la segona, viatjarem cap al Pacífic. Molt bé. Fantàstic, no? Sí. És qüestió de què ens deixem portar i que tanquem els ulls i que anem saborint tot allò que anem rebent. Entrem en matèria, doncs.
Gràcies.
Fins demà!
Doncs engeguem aquesta primera part amb la partitura de la Sinfonia del Nou Món, del compositor txec Szvolczak. I explica'ns coses del Som Natura. Doncs som-hi, entrem. És una experiència, en principi, audiovisual immersiva. Bé. És espectacular, eh? Sí? Sí, és espectacular. Després comentarem aquesta espectacularitat. Molt bé. Aquesta experiència immersiva i participativa de 70 minuts,
Obre amb el camp visual de Caterine Guiguer, en col·laboració amb Johnny Ranger, en el qual imatges de Nacional Geogràfic conviden a redescobrir la majestuositat de la natura, i és així, i el seu inesgotable poder regeneratiu.
A continuació, la galeria dissenyada per Àlex Leguilló ens submergeix en una dansa digital de cèl·lules, arrels i organismes entrellaçats.
Emile Roy és l'encarregat de tancar el recorregut amb un mosaic visual que celebra la resiliència del món natural i la possibilitat de renovació per mitjà de l'enginy humà i l'acció col·lectiva.
És un lloc en què s'ha d'anar en una de les sales amb molta precaució perquè la il·luminació és molt intensa i els llums poden causar moltes vegades efectes a persones fotosensibles. Això ja s'avisa, eh? Sí, això s'avisa perquè ho es tingui en compte a l'hora d'entrar-hi.
És una mirada moderna i poderosa sobre la biodiversitat, una riquesa de primer ordre pel món.
La raó humana i el mètode científic ens han conduït cap a un coneixement gairebé absolut, fins al punt que els humans urbanites del segle XXI sovint oblidem que nosaltres també som éssers vius i que, per tant, som natura.
Tot aquest coneixement, en comptes de portar-nos a protegir-la i preservar la seva diversitat, ens ha fet dominar la natura i explotar-la fins que ens hem adonat que si no volem que s'acabi el món que coneixem, no ens hi podem relacionar. La nostra expositiva Som Natura
És un recorregut audiovisual que ens endinsa en entorns naturals des de punt de vista innovadors. L'experiència proposa al públic percebre i pensar la relació amb la natura a través de tres instal·lacions.
que ens transporten a llocs i punts de vista als que d'altra manera mai hauríem tingut accés. Somnatura arriba per primera vegada a Europa des de Canadà amb la col·laboració del Nacional Geogràfic i amb la necessitat de canviar la perspectiva del públic més jove sobretot envers el món natural
i erradicar d'alguna manera aquest pessimisme, que no hi ha res a fer, tot això que anem dient, i que si no tot això ens paralitza. Per tant, hem de posar-nos en marxa. Que això és el que no queda massa clar, que després ho comentarem. L'exposició ens convida a reflexionar.
L'exposició es presenta com un cant a l'optimisme, això és el que pretén, i una celebració de l'art i la biodiversitat com a reflex de la nostra connexió inseparable amb la natura. El recorregut es divideix en tres instal·lacions. Tot amb art digital, per tant unes projeccions sonores i visuals.
La primera instal·lació seria un món en creixement. Un món en creixement posa en relleu la bellesa del món natural i la seva imparable força regeneradora.
En aquesta primera sala ens porta des del fred de l'Àrtic al món submarí, de les selves tropicals a les balans, dels búfals a les balenes, de les costes violentes a la calma sense llum de les zones abissals. I al final, ulls d'animals que ens miren i per primera vegada un humà
i també el seu ull, només el seu ull. La bellesa de la natura és evident. La necessitat de protegir-la en aquesta sala, no tant. No hi ha incendis, no hi ha amenaces, no hi ha humans, tampoc hi ha
si veuen cap efectes antròpics, com poden ser contaminació, deforestació, tampoc es veuen inundacions. Per tant, és aquí on jo volia fer una mica d'èmfasi, en el sentit que és una exposició realment superafectista, perquè és molt efectista, és d'una bellesa extraordinària,
Però tanta bellesa que si l'objectiu d'aquesta exposició realment és que reflexionem cap on va aquest planeta, cap on anem amb la relació amb el planeta...
on passen tantes coses que cada vegada es deteriora més, si l'objectiu és reflexionar sobre això, no queda prou clar, no és prou didàctic el que és el vídeo aquest, en el sentit que ens ho presenta tan idíl·lic que no veus la necessitat de fer-hi el canvi. No sé si m'explico. T'has explicat molt bé, sí. Això és el que em va fer reflexionar a mi al sortir de l'exposició.
que realment és encantadora. Pensa que hi ha una quantitat de gent jove en aquesta exposició que és impressionant. Estirats a terra per veure millor, no, clar, veure les projeccions a totes les parets, molta canalla, molta joventut,
I realment és que paga molt la pena. L'únic que et qüestiona és que sí que queda prou clar l'efecte que tenim la necessitat de positivitzar tots els canvis que realment necessita que fem en aquest planeta perquè sigui millor i puguem conviure millor tots plegats.
Per cert, exposició Caixa Fòrum, que no ho havíem dit. No, encara no ho havíem dit, no. De fet, les dues que plantegem avui estan al Caixa Fòrum. Exacte. Per tant, heu d'anar als peus de la muntanya màgica. Exacte, la muntanya màgica. Més coses, doncs, del Somnatura. Sí, doncs, la segona evoca les múltiples relacions que tenim amb els éssers
entre nosaltres i la dependència que comporta aquesta interconexió. La segona instal·lació. La segona instal·lació. Continuem amb la segona instal·lació. Molt bé.
A la segona instal·lació, el segon àmbit sembla més artístic perquè cerca un art més figuratiu, menys figuratiu, menys figuratiu. Trobem línies, punts, colors en unes grans onades que primer semblen formar una pupila i després estels,
tot seguit corrents d'aigua moviments puntillistes que recorden el corrent sanguini i finalment arrels lluminoses i també arbres en aquesta podríem dir que és un apartat que hi ha una sobredosi de color i un excés d'estels una mica seria un petit comentari per no magnificar-ho tot anem doncs per la tercera instal·lació
La tercera, i en aquest cas última instal·lació, enfatitza la possibilitat de revertir la tendència destructiva del planeta si prenem consciència i actuem des de l'optimisme, encara que sigui a petita escala, però que d'alguna manera hem de començar a fer canvis.
Al tercer àmbit que estem parlant, afrontem el repte, un final informatiu molt interessant. Des de la recuperació del linch ibèric al sud d'Espanya a la del llop a Estats Units. Exemples que demostren com els equilibris es poden corregir i com la natura ho agraeix.
i una empenta final a actuar per entrar al canvi climàtic i poder salvar entre tots el planeta. Aquesta exposició ens permet veure, escoltar i sentir el medi ambient com si fóssim una abella o un estel.
D'aquesta manera, l'art digital immersiu ens recorda que nosaltres també som natura.
Som natura vol inspirar el públic perquè realment s'impliqui. Que és aquí on he posat aquest petit comentari de dir que faltarien elements per poder determinar que en realitat hem de poder fer aquest canvi. Perquè el que ens presenten és d'una bellesa tan extraordinària que si no saps res més no tens la sensació que hagis d'actuar per aquí.
Sí, d'acord. Molt bé. Doncs una mica seria... I realment es pot veure Caixa Fòrum. És preciós, vull dir que només per la bellesa val molt la pena. Fins al 6 d'abril es pot veure l'exposició. Sí, perquè aquestes dues exposicions el que fan és inaugurar la nova temporada de Caixa Fòrum. O sigui, són les primeres que fan d'aquest curs. Sí, es va a obrir el setembre i, per tant, fins al 6 d'abril. Fins al 6, exacte. Tareu temps. Sí, sí.
Ja dic, molt de jovent, i gent gran també, vull dir que també hi érem, però sobretot em va fer molta il·lusió perquè hi havia molt de jovent i molta canalla, que a més a més ho passaven divinament. Seus per terra, seus amb uns tamborets que hi ha, i veus totes les dimensions de totes les parets, el terra, fins i tot si et vols bellugar pel terra en moments que...
que la foto es belluga, et dona un mereig que pots caure, vull dir que impacta molt, impacta molt. Molt bé, passen dos minuts de tres quarts d'onze, si no deixeu l'equipament del Caixa Fòrum, i és una exposició que s'ha inaugurat recentment, doncs anem a parlar d'aquesta exposició, que en aquest cas podeu veure fins al mes de febrer, només.
Sí, i que ens dona l'oportunitat de poder fer un viatge molt lluny que potser d'altra banda no podríem fer. Per tant, ens disposem a viatjar, ens mentalitzem i, apa, ens n'anem cap al Pacífic.
Gràcies.
Anem a parlar, doncs, de veus del Pacífic, innovació i tradició. Exacte. Doncs som-hi. Som-hi, sisplau. Disposats a viatjar? Sí. Doncs anem-hi. De Nova Guinea a Hawaii i de Rapa Nui a Nova Zelanda.
Oceania és un entramat d'illes i cultures unides pel Pacífic. Aquest Oceà no tan sols ni ha estat el mitjà de subsistències, sinó que ha inspirat el desenvolupament de la seva creativitat.
L'exposició disposa de més de 200 peces, que aviat estan dites, històriques i, a més a més, contemporànies, procedents de les col·leccions del British Museum i dedicades a pobles de les Illes del Pacífic.
entre les quals hi ha rems ceremonials, figures d'ancestres tallades amb vessals, vestits fets amb escorça de morera, barrets, maquetes de canoes bèl·liques, cullerets i ornaments nassals o ams de mare perla.
Una completíssima mostra de la genialitat artística dels pobles oceànics. I està estructurada en set àmbits. Innovació i tradició. Innovadors, teixidors, ballarins, guerrers, tallistes i viatgers. Veus del Pacífic, innovació i tradició...
l'art del gran oceà d'ahir i de sempre. Volien impressionar i ho han aconseguit.
els museògrafs del Museu Britànic de Caixa Fòrum obren veus del Pacífic, amb una presentació de déus, rituals i figures cerimonials que convéns ràpidament el visitant d'entrar en un món tan misteriós com extens. L'oceà Pacífic ocupa un terç de la superfície de la Terra,
i distàncies siderals entre Hawa i el nord i a l'est fins a Nova Guinea. Una regió que inclou selves pluvials, boscos de barec, manglars, esculls de corals, muntanyes nevades i llacunes de color turquesa.
Només l'oceania ja comprèn 1.800 cultures, estan aviat dites també, i grups lingüístics diferents, la majoria dels quals comparteixen uns ancestres comuns.
Potser perquè els humans, som viatgers de mena, van construir canoes i van anar poblant cada una de les illes. La diversitat cultural és enorme i ens trobem en primer lloc l'UFI, que és una figura funerària de Papua, a Nova Guinea.
Després ens trobem els ipuons, que són esperits ancestrals de la mateixa regió. També ens trobem les màscares, l'escultura moai de Rapa Nui i una demostració de la imaginació humana
de l'hora d'immortalitzar déus, esperits i amulets amb pocs materials. Bàsicament treballen en fusta, en coco, en fulles de falguera... Veus del Pacífic ha col·laborat també amb artistes contemporanis de diverses disciplines. La primera part de l'exposició es diu Innovadors...
i va seguit de conceptes més clàssics, com hem comentat al començament, de teixidors, dels ballarins, dels guerrers, dels tallistes i dels viatgers. Teixidors. A tota Oceania els teixits són objectes de gran valor, que s'ofereixen a moments importants de la vida, com ara el naixement, les defuncions o bé els casaments.
Podem destacar a l'exposició una armadura completa de fibra de coco de cribali i un vestit de núvia fet només de fibres. Als ballerins hi ha vestits tradicionals de les danses típiques i a més a més hi ha vídeos de diversos valls amb versions tradicionals i a més a més contemporànies.
També trobem màscares del ball, instruments musicals o una de les expressions artístiques que realment més se celebren. Podríem dir que, de tot el que estem comentant, la dansa és l'art, és la manifestació per excel·lència.
Els guerrers són gent molt pacífica, vull dir en general, que en aquest àmbit recorda els uniformes i les armes típiques de diverses illes. En general, les poblacions eren molt pacífiques, o sigui, de guerrers no massa.
I finalment trobem els garrots gegantins, que no eren armes, sinó que els feien servir per les danses, com els ballos de bastons, el que passa que no són els bastons d'aquí, que són tan petits o... Bé, són una mida normaleta, els d'allà són gegantins totalment. També fan servir els bastons aquests per desfilades o bé per discursos.
perquè el que fa als tallistes és de la part de l'exposició on es pot admirar fins a quin punt l'artesania amb fusta en aquestes illes va arribar a l'excel·lència i expressivitat en màscares, estàtues, recipients o bancs. Podem trobar un banc en forma de cocodril,
que està dedicat per un lloc de cerimònies i que impressiona moltíssim. I també podem trobar tota una sèrie de tatuatges. L'últim àmbit és els viatgers i retrata especialment les canoes que feien servir per a travessar el Pacífic, que eren alhora frontera i mitjà de transport.
podríem dir que aquesta exposició és un sospir en la història, és un viatge en el temps. Molt bé, veus del Pacífic. És realment una exposició amb una riquesa extraordinària. Sí, sí, que val molt la pena de fer aquest viatge pel Pacífic. És una altra manera de viatjar, no?
El fet de veure a través del cinema, a través d'exposicions, a través de moltes altres històries, que no tot s'acaba amb el viatge, que no està tampoc a l'abast de tothom, ni tothom està en condicions de viatjar. En aquest cas, l'exposició la podeu veure al mateix Caixa Fòrum, però fins al 15 de febrer. Sí, fins al 15 de febrer, exacte. Sí, sí, sí. Molt bé.
Tenim més música d'oceania? Sí, ara us deixo amb la dansa, una de les danses d'oceania, perquè pugueu moure una mica tot el cos. Fins ara hem fet la reflexió, ens hem inspirat, hem visualitzat, doncs ara el que podem fer és bellugar una mica el cos amb aquesta música que convida a ballar aquestes danses ancestrals. Sona així aquesta música per completar l'art és vida d'avui?
Bona nit.
Amb aquesta música, banda sonora de fons tradicional d'Oceania. Sí, senyor. Ho deixem aquí, eh, Sefa? Moltes gràcies. Molt bé, espero que... Deueu estar una mica cansats, això. Una miqueta. Si la gent va al Caixa Fòrum, que t'ho faci saber si li ha agradat o no, eh? Oh, no!
Que vagi molt bé. Lliurement. Gràcies, igualment. Una abraçada molt gran. Gràcies. Bon cap de setmana. Gràcies. Adéu-siau. Adéu. I ara, després de les notícies a les 11, anirem d'Oceania cap al Marroc a parlar d'una xerrada que tenim aquest divendres. Pausa i tot. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Dispositiu en marxa aquest matí de la Guàrdia Urbana per desallotjar tres nuclis d'assentaments situats sota el pont de Calatrava de Barcelona, al costat de les obres de la Sagrera, un dels quals ahir es va incendiar. Segons el tinent d'alcaldia d'àrea de prevenció, seguretat, convivència i règim interior, Albert Valle, es tracta d'una actuació necessària per tal de garantir la seguretat de les persones que hi eviten degut al malestat de les instal·lacions d'aquests assentaments.
I deixar clar que la nostra prioritat és clara, garantir la seguretat i donar resposta social a les persones afectades i aquesta era una actuació necessària per prevenir riscos greus i per protegir la integritat de tothom. Som conscients que a la ciutat de Barcelona tenim situacions semblants i per tant estem també disposats a afrontar-les des de la perspectiva de l'emergència i de l'atenció a les persones més vulnerables.
Segons el consistori, s'oferirà una alternativa d'habitatge a les famílies més vulnerables que hi habitaven, que són un total de 30 persones, entre els quals hi ha 4 infants. I l'Audiència Provincial de Tarragona arxiva definitivament la querella criminal presentada l'octubre del 2021 per l'exgerent de Turisme contra l'alcalde de l'Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal, per presumptes delictes de prevaricació, revelació de secrets i calúmnies, així com assetjament laboral. Ens amplia aquesta informació la Laia Molner de l'Espluga FM Radio.
Els fets es van iniciar a l'octubre del 2021, quan l'Ajuntament de l'Espluga va suspendre de sou i feina que en aquell moment ocupava la gerència de turisme del municipi. L'acusat es trobava en un procés judicial a causa de la denúncia d'una ex-treballadora de la mateixa oficina per presumptes agressions sexuals. Les gerents sempre van negar els fets i finalment va quedar absol. En quedar apartat del seu lloc de feina per part de l'Ajuntament, el treballador es va carellar contra l'alcalde
per presumptes delictes de prevaricació, revelació de secrets de funcionari, calúmnies i assetjament laboral. Unes acusacions que han quedat arxivades definitivament pel jutjat de Valls, assegurant que l'alcalde ha treballat dins de les seves pròpies funcions.
I nova sessió de control al govern espanyol al Congrés, on el líder del PP, Alberto Núñez Feijo, ha afirmat que la seu central del PSOE a Madrid és una claveguera que Pedro Sánchez ha portat a la Moncloa i que la seva moció de censura contra Mariano Rajoy no va ser contra la corrupció, sinó per la corrupció del seu propi partit.
En la seva rèplica, el president ha insistit que tant el seu partit com el seu executiu han actuat sempre amb tolerància zero contra la corrupció i no amb zero respostes, que és precisament el que fan els populars. De la seva banda, la diputada de Junts, Míriam Nogueras, ha tornat a denunciar els incompliments del govern de Pedro Sánchez amb el seu partit, mentre que el president espanyol ha destacat un cop més, que gràcies a la llei d'amnistia a Catalunya ara està molt millor que ara fa set anys. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Passen 3 minuts a les 11.
Informació local. Avui dimecres es presenta el llibre Cultura Cívica Cultura de Palau, el primer volum de la col·lecció Estudis del Renaixement de Molins de Rei. La presentació la farà Maria Soler, de gana de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i Angell Casals, director de la càtedra UB d'Estudis del Renaixement a Molins de Rei i editor del volum. La presentació és aquesta tarda a les 7 al Museu del Renaixement.
Demà dijous, dins dels actes del 25 de novembre contra la violència cap a les zones i també com a acte de commemoració del 20N, commemorant els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, hi haurà una taula rodona titulada Dones i franquisme.
Hi haurà tres ponents, Mercè Garcés, vicepresidenta de la Tareu Memòria Popular, Maria Pilar Molina, doctora en Història per la UB i Neus Roig, doctora en Ciències Humanes i Socials i presidenta de l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors. La taula rodona la moderarà la periodista i conductora del programa Heroïnes Quotidianes a Ràdio Molins de Rei, Begoña Floria. És un acte que organitza l'Associació Obrera i que es farà demà dijous a les 7 de la tarda a la Federació Obrera.
I aquest cap de setmana, el dissabte, tornen els Molins Horror Games dins de la programació del Festival d'Escena de Terror. Aquest any, un cop finalitzat el festival, torna aquesta edició del Molins Horror Games dissabte a l'escola Al Palau. Hi haurà durant tot el dia aquesta sessió de jocs de taula de temàtica de terror per a tots aquells que tingueu ganes d'anar-hi. L'horari és al matí de 10 a 2 i a la tarda de 4 a 8 i l'entrada és gratuïta. I el dissabte torna a haver-hi
cinema a la Peni, dins el cicle Gaudí, amb la pel·lícula Sorda, dirigida per Eva Libertat, el dissabte a les 7 de la tarda a la Peni. I diumenge Esquerra Republicana fa una ofrena floral a Caterina Casas, al cementiri. Caterina Casas, que va ser la primera dona regidora a l'Ajuntament de Molins de Reim. I diumenge, a les 12 del migdia, al cementiri se li farà una ofrena floral.
I aquest cap de setmana, també el dissabte, el SEM fa una activitat oberta a tothom que vulgui anar-hi al seu jardí botànic, tasques obertes a jardineria, una activitat participativa i de col·laboració adreçada a la mainada i a famílies, adults, que vulguin contribuir al manteniment del jardí botànic. No cal que feu inscripció abans, podeu anar directament el dissabte entre les 10 i la 1 al botànic del SEM.
I acabem amb la farmàcia de guàrdia. Avui dimecres és la Lozano del carrer Verdaguer 68.
Però Stereopop és l'alternativa. No ens fa por viatjar al passat, present i futur. Queda't a l'òrbita espacial.
Tens dubtes sobre sexualitat o afectivitat? Al Molí Jove hi trobaràs l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, vine a la nova assessoria, un espai còmodo, confidencial i obert per parlar del que vulguis. Ah, i cada mes, un taller obert per seguir aprenent i compartint. Informa't al Molí Jove.
Saps que Òmnium Cultural desplega per tot el país un projecte per garantir que tothom qui vulgui aprendre i practicar el català informalment tingui amb qui fer-ho? He apuntat els vincles perquè visc en un entorn molt castellà i em resulta encara difícil parlar el català amb fluïdessa.
El projecte Vincles organitza grups de catalanoparlants amb aprenents que volen parlar i millorar el seu català oral per practicar-lo un o dos cops per setmana de tardor a principis d'estiu. El Vincles per mi és molt important perquè aprendre la llengua d'aquesta ciutat, d'aquesta comunitat. Amb el Vincles, Omnium vol arribar a on no arriben les classes formals de català per enfortir l'ús social de la nostra llengua mentre es creen vincles entre veïns.
És dedicar-hi una hora a la setmana, però el resultat és molt més que el que pensem. Apropa el català a tothom. Inscriu-te al Vincles. Vincles.omnium.cat Què passaria si paguessis aigua només una vegada? Al cap de poques hores et trobaries la boca i els ulls ressecs. Se t'acceleraria el pols i tindries convulsions. Després tindries vertigen i perdries el coneixement.
Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang, com tu necessites tornar a beure aigua. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots, vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porte, un esbeu. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores i el Follet els diumenges a les 11 del matí a Ràdio Molins de Ré.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i 11 minuts seguim en directe al Bon Dia i Bon Hora, última hora del programa. D'aquí una estona tindrem amb nosaltres el Joan Vilasec amb el seu espai Parlem de, amb aquestes històries que ens porta de Molins a Reí i més enllà de la Vila, que poden tenir premi, ja sabeu, perquè ens porta llibres i música per regalar. Només heu de respondre les preguntes que us formularà després de cada història.
i marcar, evidentment, el telèfon de l'emissora, que és el 93686161. Això serà a partir de quarts de 12, dels quarts de 12, perquè ara el que volem fer és continuar parlant-vos de l'actualitat local i, en concret, d'una xerrada que tenim aquest divendres a la tarda.
Aquest divendres a les 7 de la tarda al local de l'Associació de Veïns i Veïnes del barri del Canal es dura a terme la conferència Marroc, tan a prop i tan lluny que ha d'anar càrrec de Rashid El Yunousi, llicenciat en Filosofia, i de Faouzi Haliba, sociòleg, tot això moderat,
per l'Antònia Castellana. I avui en volem parlar uns minuts i ho fem acompanyats de la Isa Pujol. Bon dia, Isa. Hola, bon dia. Benvinguda. I la Pilar Blanc. Hola, Pilar. Hola, bon dia. Que són, diguem, membres de l'organització, perquè això aquí no tenim cap entitat i tampoc organitza l'Associació de Veïns del Barri del Canal, sinó que sou un seguit de persones que heu volgut organitzar aquesta xerrada. I si us sembla, comencem pel principi i expliquem com ha sorgit la idea
de fer aquesta conferència del divendres, Isa? Sí, doncs justament en una de les concentracions a favor de Palestina, just en el moment que hi havia aquelles protestes tan fortes al Marroc de la gent jove, el Rashid va agafar el micro i ens va explicar una mica què estava passant allà i de quina manera aquí arribava molt poca notícia, no?
I arran d'això i que moltes vegades ja havíem parlat que, a veure, aquí i al Marroc tenim una història compartida més enllà de la història oficial i de tot, de sempre, de mil anys enrere. I llavors vam dir, home, potser estaria bé informar-nos una mica de la realitat del Marroc, però de la de debò, de la que ens amaguen.
I va ser a partir d'aquí que vam dir, doncs, bueno, fem aquesta xerrada. Per tant, l'objectiu, bàsicament, seria explicar, doncs, la realitat que viu al Marroc actualment. Sí. Sí. Amb la idea de dir, el desconeixement no genera mai res bo.
genera por, i la por genera odi, i estereotips i mals entesos. I llavors la idea era dir, coneixem ben bé el que hi ha, no? I una miqueta aquesta és la idea. Molt bé. I també perquè, doncs, això, hi ha una història compartida, sobretot des de primers de segle passat, quan...
La guerra d'Anual, les batalles del Rif, que vam perdre part de la colònia, no? I llavors sempre hi ha hagut aquella cosa d'El Moro, enfront al Moro, i clar, això és molt pobre.
I la idea era dir, doncs, bueno, intentem conèixer una mica més. És el que heu volgut il·lustrar amb el cartell anunciatiu, no? Sí. Que hi ha el mapa d'Espanya, el mapa del Marroc, una fletxa que ve d'Espanya cap al Marroc, 1912-1956, que refereix una mica al que es mantava Estuaraisa, i una fletxa del Marroc cap a Espanya, 1988-2025, amb una patera dibuixada, no? Sí, sí, sí, perquè és que aquesta és la cosa.
L'estret no és tan... És a dir, la relació entre el Marroc i Espanya hi ha sigut sempre. I l'estret és tan dificultós com els Pirineus. I ara ens sembla que només mirem Europa, però històricament hi ha hagut intercanvi sempre amb el Marroc.
I a més, aquí a Molins de Rai Pilar, que comentàvem també que és dels col·lectius més nombrosos d'immigrants aquí a la vila, no?, el col·lectiu marroquí. Sí, sí, hi ha altres col·lectius, però el marroquí és dels més nombrosos. Per proximitat, per moltes coses. Pel que deia abans l'Issa, que hi ha sempre una relació entre els dos països, i hi ha molta gent, i molta gent que...
És una desconeguda per molts dels que viuen i vivim aquí, perquè no ens hem de poder preocupar de saber la seva cultura, la seva realitat, i això crea un desconeixement. I quan hi ha veus que argumenten que ells tampoc es preocupen de les tradicions que tenim aquí...
Bueno, és que jo crec que uns i els altres vivim una mica d'esquena, i uns per això, per estereotips i por, i els altres per inseguretat també i per dificultat, perquè... I llavors això és un procés llarg, però aquest procés no avançarà si no donem algun pas, i una miqueta es diu, bueno, el primer pas és conèixer.
I aquest és el primer. Per tant, amb la idea també de trencar aquests estereotips, donant coneixement, va ser fàcil organitzar-ho? És a dir, primer surt la idea, després s'ha de dur a terme. No va ser gens difícil, no. Perfecte. Va ser dit i fet, perfectament.
el reixit mateix es va oferir, diguem, a fer la... Sí, i llavors va... Havia de venir també i avui no ha pogut fer-ho, eh, per això. Sí. Llavors aquest company seu també vindrà. Sí, el Faúsi Haliba, que és sociòleg. Sí, i... I bueno, i llavors... I tu és moderat per l'Antònia. Ja està. Sí.
que també en el seu moment va ser regidora de cooperació aquí a la vila i també ara m'explicàveu història familiar que la porta amb vingles al Marroc. Obert, suposo, evidentment que si algú té alguna pregunta o vol intervenir, m'imagino que també és una de les finalitats, no? Sí, també.
Que la gent que us vingui a l'Associació de Veïns i Veïnes també pugui intervenir. Sí, sí, des del respecte es pot fer tot. Sempre, no? Sí, sí. Un intercanvi sempre és bo. No sé si es quedarà aquí o amb aquest afany de voler anar trencant aquests tòpics o estereotips o potser vindre alguna altra xerrada.
Mira, ara mateix no ho sabem, de moment estem centrats en aquesta xerrada, que també és una gran incògnita de com anirà i qui vindrà i tot, i després ja ho veurem. És que en funció de com vagi, s'obre la porta més activitats i més xerrades. Ja ho veurem. És que això, clar... I també si inclús hi ha gent, perquè mira, això ho hem fet en aquest grupet, si hi ha més gent que s'anima a organitzar coses, doncs perfecte. Mhm.
Molt bé. Això ho heu distribuït bàsicament amb cartells, no? Sí. I a través de les xarxes a nivell personal, també. Sí, a nivell personal. Jo, per exemple, ho he fet al meu Instagram. Clar, perquè no hi ha com una organització que ho hagi fet. No hi ha una xopluc. Exacte. Cadascú hem anat escampant i després hem anat enganxant cartells pel carrer.
Molt bé, doncs, home, heu de confiar que sí, no? Esperem que sí. Que pugui omplir-se, diguem, la sala d'actes d'allà. Sí, esperem que s'hi interessa. Molt bé, això és divendres a les 7 de la tarda. Sí. Sí? A més a més, clar, us preguntava, sí que sou del col·lectiu Les Eures, en aquest cas... Sí, i la Isa i ell... I jo també de Les Eures. I tu també, Moviment Feminista i tot el col·lectiu. Eures i Moviment Feminista, les dues coses.
Però també heu participat en les campanyes de Molins en Palestina. Sí, també hem anat a les concerts que s'han fet. Perquè ja hi ha un col·lectiu que es dedica més exclusivament a Molins en Palestina.
Correcte, per això sí, sí. I ens desviem un momentet, però clar, ara ve una data també important, la setmana que ve, no? Que és el 25N, que veig que també em sembla que esteu preparant també alguna activitat, oi? De fet, el 23 diumenge a la grupa es passa un documental de la manada, no esteu soles, i després es farà un cinefòrum també.
Correcte. Aquest diumenge, dia 23, a dos quarts de sis de la tarda. Correcte, sí. Com que és aquesta setmana, ho expliquem. No està sola la lutxa contra la manada. A dos quarts de sis de la tarda, a la grupa. I després el dimarts, que és el dia 25...
Però llavors aquest any no es fa aquí, sinó que es fa des de... A Cornellà, no? Des de la comarca. I es convoca allà tots els pobles, les feministes del Baix Llobregat. És a dir, que és a nivell comarcal, eh? Sí, correcte. Que no ho feu en clau local, sinó que hi ha... Sí. És a nivell comarcal i anireu, diguem, a Cornellà, carretera d'Esplugues, concretament número 46, eh? Correcte, sí.
Molt bé, i aquí us heu organitzat al Baix Llobregat Feminista i juntament amb els col·lectius d'aquí a Molins de Rei. Molt bé, heu vist el documental o serà la primera... Jo serà la primera vegada. La primera vegada que el veieu. Entenc que ha entrada lliure, diguem, a l'Europa. Sí, per descomptat, sí.
Aquest diumenge dos quarts de sis, això té a veure amb el context del Dia Internacional de la Violència contra les Dones, que és dimarts que ve, dia 25, que justament també aquests col·lectius organitzen aquesta marxa de torxes a Cornellà a la carretera d'Esplugues. Molta feina per fer, encara. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Molta, molta. Encara llegim masses notícies d'aquests fets, d'aquests assassinats. La veritat que sí, no s'acaba mai. No hi ha manera, i ara tornarem a dir, a reflexionar-hi, no? Sortiran les xifres, que sempre són fredes, però que també convé. Sí, que passa que clar...
Si a darrere no hi ha una voluntat clara i dotació de recursos, aquí no acabarem mai, perquè ara ho parlàvem amb la Pilar, això que ha passat a l'hospital és un problema de salut mental. Ara aquest nano el crucificaran, però els recursos per salut mental a aquest país són vergonyosos. Segur que aquesta dona ha passat el seu intentant contenir
Aquest xicot que, pobre nano, li falla la salut. I llavors, clar, sempre acabem amb el mateix. Paraules, paraules. Però les paraules, si no van acompanyades d'una actitud ferma, posant-hi recursos, són paraules buides. I, clar, últimament de paraules buides en tenim per donar i per vendre. Sí, sí, el que fan falta són fets.
Bé, doncs trenquem el capítol, diguem, del 25N, que ja en parlarem, evidentment, però volia destacar també aquestes dues propostes, i tornem a l'inici de la conversa, en Marroc tan a prop i tan lluny, aquesta conferència, divendres, 7 de la tarda, al local de l'Associació de Veïns i Veïnes del barri del Canal. Alguna cosa més que vulgueu afegir, Isa, Pilar? Doncs no, la veritat, vull dir, si algú sent una miqueta de coquet de curiositat, doncs que vingui.
I donar gràcies per poder fer servir aquest altaveu que és la ràdio. Només faltaria que vagi molt bé l'activitat. Pilar Blanc i Isa Pujol, gràcies per venir-nos-ho a explicar. Moltes gràcies a vosaltres. Fins la propera, que vagi molt bé. Abans de rebre el Joan Vilaseca, anem a fer-la amb una pausa musical. L'Esting ens canta això que es diu Desert Rose.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Desert Rose, la cançó d'Esting, que ens ha situat ja dos minuts per arribar a dos quarts de 12. Obrim el Parlem de...
De què parlem avui? Doncs ara us ho expliquem. Joan Milasegui Figueres, bon dia i bona hora. Aviam, un segon, sisplau. Bon dia i bona hora, Joan. Bon dia i bona hora. Què tal, com estàs? Bé, bé. Veig que ens portes obsequis, que véns a punt de parlar-nos per parlar-nos de Molins de Rei.
d'un indret en concret, més enllà també d'altres coses que avui ens plantejaràs. No sé si hem de fer algun recordatori. T'han vingut a buscar, per cert, alguns obsequis. Perfecte. Sí, sí, sí. El que queda ja no és meu. Perfecte, genial. Doncs anem a explicar d'entrada el que podeu obtenir avui si participeu de les preguntes que us farà el Joan. Sí. Comencem pel CD dels comunars i escoltarem la primera. La primera cançó que porta per nom Don't leave me this way.
I són així.
Efectivament, Don't Leave Me This Way. Aquest CD pot ser vostre, eh? Sí, acompanyat de quatre folletors de rutes catalanes de cap de setmana. Què més? I avui donem per segon guia ja, l'últim dia, El fantasma Santiago de Núria el Bo. Ja vaig dir les mapsades, un llibre que és una delícia des de qualsevol punt de vista. Un llenguatge fresc i senzill de llegir, estil agradable i planer, i amb un humor que no decau en tota la narració. Molt bé.
I també donarem avui el llibre de Maria Teresa Riera, però el fem memòria 2. El segon volum. El primer ja el vam donar. Sí. Ja vam dir l'altre dia que era col·laboradora en diferents espais de Ràdio Molins de Rei. Sí. I aquí es recorda, es recorden una sèrie de persones que van sortir en un programa que va fer en Maria Rosa Padilla i en Ramon Montné. Sí, molt bé. I també donarem...
després de parlar de la plaça Pompeu Fabra. Si a algú li fa falta un diccionari de Pompeu Fabra, doncs el portaria el proper dia també. Ah, molt bé. És nou completament. Si a algú li interessa, doncs el donaríem, que és el vermell. Que bé. Molt bé. Perfecte. Doncs ja ho ha avançat el Joan, perquè la primera història avui ens porta a parlar d'una plaça ben cèntrica que tenim aquí a la Vila...
I ara que està remodelada. I remodelada des de fa un cert temps, eh? Que per cert, ha quedat bé. Sí, en general, la gent que m'ha comentat... Ha quedat bé aquest espai, podem dir... Lo ha de ser adiós, que ha quedat tot bé. I és la plaça de Pompeu Fabra. Antigament tenia el nom de plaça de les Moreres. Actualment se la coneix com a plaça de Pompeu Fabra en honor del lingüista mestre Pompeu Fabra.
La trobem en un espai acollidor entre els carrers Ponent, Rafael Casanova i la cruïlla del carrer Molí, molt a prop de la plaça de Catalunya. En unes prospeccions arqueològiques es troba el primitiu camí calçada empadrada per on se sortia de Molís de Rei cap a la carretera de Caldes. Aquestes restes estan conservades en el subsol i un faristol ens explica la seva història.
Josep Pla va definir Pompeu Fabra com el català més important del nostre temps, d'una presència modesta però real, amable però caut i circunspecte, silenciós, pausat. Així era el mestre Pompeu Fabra, que el 1912 ja s'autodefinia com un home gris, sense relleus i sense biografia.
Contra el que ell mateix pensava, Pompeu Fabra no va ser en absolut un home gris i no va ser, entre altres raons, pels seus resultats extraordinaris del seu treball lingüístic, per les circumstàncies que va viure i per la seva reacció personal davant de tots aquests fets.
Si es mira la seva obra, ja és molt singular que Fabra es proposés modernitzar la llengua catalana, molt malmesa al llarg dels segles, i construís un corpus lingüístic sòlid i rigorós, la validesa del qual arriba fins avui. Les normes ortogràfiques, les gramàtiques i els diccionaris dels que he parlat.
També li va impedir ser un home gris el fet d'haver viscut en primera fila els esdeveniments històrics més trasbalsadors del segle XX. En un primer moment, la dictadura de Primo de Rivera, que va suprimir les institucions catalanes i que de retruc li va fer perdre la càtedra de llengua catalana.
Més endavant, durant la Segona República i arran dels 3 d'octubre de 1934, va ser detingut i empresonat, juntament amb altres intel·lectuals i polítics. La història se n'anen repetint. I quan va esclatar la Guerra Civil, Fabra va continuar treballant, desplaçant-se a Barcelona per anar a treballar, amb dificultats i perills per la seva vida, fins que al gener de 1939, que van prendre el camí de l'exili.
Tenia 71 anys i la premonició que no podria tornar a Catalunya i per això s'acomiadà dels amics dient me'n vaig a morir a França.
Des del sud de França, Pompeu Fabra es va compartir en el símbol de la catalanitat a l'exili. Fixeu-vos que ho anem veient en diferents etapes, oi? Això de l'exili és propi dels catalans. Va formar part dels organismes que va crear la Generalitat expatriada i va continuar treballant sense defallença en condicions molt complicades.
Per tot això, sobretot en les circumstàncies que vivim avui, emociona recordar la vida de Fabra i el seu lema, la frase que va dirigir els estudiants de Perpinyà el 1947, i es torna plen de sentit. Cal no abandonar mai la tasca ni l'esperança. El mestre moria l'any següent a Prada de Conflent, on hi ha la tomba.
La seva tasca incessant en el procés de sistematització i de normalització de la llengua, aconseguir la fixació de l'ortografia aprovada per l'Institut d'Estudis Catalans el 1913 i 1917, i fa un parell d'anys han canviat algunes normes, i acceptada progressivament per la societat en general.
per la publicació de la gramàtica catalana, que estableix la normativa gramatical, morfologia i sintaxi, i per la seva dedicació a la redacció del Diccionari General de la Llengua Catalana de què us he parlat, que fixa l'inventari lèxic normatiu. A l'hora de parlar de Pompeu Fabra, el que ens permet comprendre més bé la rellevància de la seva personalitat és rellegir la seva biografia des de la nostra perspectiva d'avui.
Fabra, que havia cursat la carrera d'enxiner, es va acabar dedicat completament a l'estudi de la llengua catalana, una tasca sorprenent en el seu temps per la situació en què es trobava aquesta llengua i va decidir convertir-la en una anya útil per a tota la societat.
Pompeu Fabra és la lliçó perdurable, pare meu, fins que avui mai no superada. En torn dels principis, per a la subsistència digna de la llengua i la nació catalanes. Recordant la figura de Pompeu Fabra avui, per començar aquest espai. Encara que avui dia, ai, ai, ai, ai, ai. Ai, ai, ai. I a més a més, doncs, d'Osequis, si voleu, doncs, tindrem un diccionari. Un diccionari de...
Pompeu Fabra és nou, eh? Genial. Genial. Aviam, anem a fer una pregunta. Una pregunta sola. Sí. Pompeu Fabra és autor de la gramàtica catalana i del Diccionari General de la Llengua Catalana. Va morir a l'exili. On té la seva tomba? A Prada de Conflent o a Perpinyà? 936686161. A veure, on té la seva tomba Pompeu Fabra?
en aquestes dues poblacions de la Catalunya Nord. Aquí mateix s'hi va exaliar Pau Casals també a Prada de Conflent. Prada de Conflent. O Perpinyà. O Perpinyà, a prop del castellet. A veure, què diríeu? Doncs, línies obertes, 936686161, teniu la música també al CD que ha portat avui el Joan, més tots els llibres o aquest diccionari de Pompeu Fabra a la vostra disposició.
Només ens heu de respondre això, on té la seva tomba a Pompeu Fabra. Parada, no parades, eh? Parada de Conflent. Parada de Conflent, tots dos són de Catalunya Nord, eh? O a Perpinyà. O a Perpinyà. Molt bé. Doncs a veure si repica el telèfon. Recordeu 936686161 i podeu...
s'ha penjat ara, hem penjat el telèfon. Nuri Vila, Nuri Vila, que estaves trucant, torna a trucar, sisplau. Disculpa que s'ha penjat el telèfon i no voldria que deixessis de participar. Disculpa que se'ns ha penjat. Quan vulguis pots tornar a trucar 936686161 i intentem respondre aquesta pregunta. O si no, doncs més...
Més endavant. Més endavant, esperem, sí. És a Prada de Conflent o a Perpinyà? Queda clar, eh, la pregunta i aquestes dues opcions. Espera bé que repica el telèfon, perquè, clar, ara vens a parlar d'un dia mundial bastant potent, eh? Sí. I això requereix atenció. Tens la trucada, don Joan. Bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora.
Hola, Núria. Hola, Núria, què tal? Mira, jo diria a Prada de Conflent. Doncs perfecte, Prada de Conflent, perfecte. Molt bé, què és el que vols?
al diccionari Pompeu i Fabra. Molt bé. Això serà la setmana que ve, no? Te'l portaré la setmana que ve, el dimecres, eh? D'acord. Dimecres la setmana que ve, doncs, Núria. El dimecres el tindràs aquí, eh, Núria? Molt bé. Moltes gràcies. Gràcies a tu per trucar, eh? Molt bé.
Moltes gràcies. Gràcies per trucar. Adéu, Oriol. Adéu, Déu, Núria. Que vagi bé. Gràcies. Atenció, avui què és? Avui és 19 de novembre. Sí. No riguis. No. Perquè és sèrio. Molt sèrio, eh? Perquè si no ho tens, malament, eh? És el dia mundial del vàter lavabo. Fixeu-vos bé quines coses.
Explica'ns. Avui és el dia mundial del vàter lavabo. D'entrada pot resultar còmic i potser algú haurà fet ganyotes en sentir que volia parlar d'aquest espai tan personal com necessari. Però quan descobrim la dramàtica realitat de bona part de la humanitat queda palès que és un tema important. I que també té la seva història.
Acaben de tirar l'aigua al vàter. Sí, perquè ho vagis. Sí, molt bé, ara ja podem anar. Avui nosaltres trobem aquest espai tan normal dins el recinte familiar, de tal manera que moltes vivendes ja en tenen més d'un. Doncs pensem que en ple segle XXI hi ha 3.600 milions de persones que no disposen d'un sanitari en condicions on no en té cap.
La manca d'un servei tan bàsic té conseqüències nefastes, perquè les deposicions s'acumulen i acaben contaminant l'aigua potable, els rius, els mars, les terres de Conreu... I, a més, les restes humanes esdevenen un focus d'infeccions i malalties que poden ser mortals. És per aquesta raó que les Nacions Unides van escollir el dia 19 de novembre com a Dia Mundial del vàter lavabo.
De fet, les generacions més veteranes de casa nostra recordem encara, perfectament, què implica créixer sense lavabo o casa. Tant la gent que vivia a les zones de barraques de les àrees superbials com els que ho feien a les cases de pagès o en poblets petits que no tenien aigua corrent ni clavegueres, on només hi havia la comuna i la fossa sèptica, on el pitjor dels casos s'anava a fer les necessitats a l'estable dels animals.
Si retrocedim una mica més en èpoques romanes, als edificis dels banys públics hi havia un espai amb aquesta finalitat. Era una sala gran, amb uns bancs amb forats, on es feien les necessitats en grup, sense cap mena d'intimitat.
A Pompeia encara es conserven les latrines comunitàries que, quan es visita, és inevitable no imaginar la falta d'intimitat i la neu sobunda mal olor que devia sortir d'aquelles quatre parets. Durant l'edat mitjana, les qüestions relacionades amb el cos quedaven delimitades a l'àmbit de la intimitat perquè el cristianisme feia una lectura moral de tot allò que tenia relació amb el cos.
A la Casa Museu de Händel, que hi ha a Londres, dins el dormitori, al costat del llit, s'exposa el que feien servir aquell famós compositor a l'hora de fer les necessitats. En alguns casos, aquests utensilis s'amagaven dins d'un armari que s'anomenava Water Closet. D'aquí ve que, encara ara, la breviatura universal dels serveis sigui UVC.
La gran transformació va arribar als segles XIX i XX, quan es van perfeccionar els sistemes de clavegaram i les autoritats es van començar a preocupar pel tractament dels residus i, sobretot, perquè es va introduir l'aigua corrent. Evidentment, els primers beneficiaris van ser els membres de les classes més altes, que tenien prou diners per pagar i mantenir aquesta mena d'instal·lacions.
Actualment els models de vàters en varien molt, sobretot en el disseny per tal de fer aquest espai més agradable en tots els aspectes, al costat de la pica del rentamans, la banyera, el plat de dutxa i el bidet.
No deixa de sorprendre que fos un inventor nascut al segle XII, anomenat Ismail al-Jassari, que vivia en una zona de la Mesopotàmia que per facilitar aigua neta durant les evolucions que han de seguir els musulmans pel seu rito religiosos.
Habitualment la gent compartia la mateixa aigua i ell intuï que allò podia ser una font de transmissió de malalties. Per evitar-ho va dissenyar un sistema de conductes connectats a una cisterna que s'omplia i es buidava cada vegada que algú feia servir l'aigua, de la mateixa manera que ho fan ara les actuals cisternes que tenim a les cases del primer món. I és que encara que sorprengui, la història també té el seu paper de bàter.
Molt bé, celebrem aquest Dia Mundial. És important, eh? Semblen coses que no siguin importants, però siguen importants. Sí, sí, sí. Sobretot pels milions de persones que han citat que encara avui dia d'avui... Encara necessiten, sí, sí. Bé, tenim una pregunta. Molt bé. Al segle XII va néixer Ismael al Jassari.
que per facilitar aigua neta durant les evolucions que han de seguir els musulmans pels seus rits religiosos, va dissenyar un sistema de conductes connectats a una cisterna que s'omplia, buidava cada vegada que es feia servir l'aigua, com ho fan actualment les cisternes actuals. D'on era l'Izmaïl? De Mesopotàmia o dels Jacires? Vinga, 936686161, dues opcions.
Era de Mesopotàmia, entre el Tigris i l'Èufrates, o del Gesira, dius, eh? Què vol dir Mesopotàmia? Entre rius. Entre rius. I quins rius? Mesopotòs.
I Quins Rius, Tigris i Alfredés. Això ho recordem tots, eh, que sí? Sí. D'on era Ismael? De Mesopotàmia o dels Jacires? Molt bé. Aquesta és la pregunta que heu de respondre. Si voleu endur-vos, doncs, alguns dels obsequis que ha portat el Joan, excepte el diccionari, eh? Sí. Per ser des dels comunals...
El fantasma de Santiago, i fer memòria 2, de Maria Teresa Lliera. Bé, si algú volgues al tradicional, també en tinc més, eh? Molt bé. També els donaria igual, eh? D'acord. Bé, deixarem la pregunta oberta. Molt bé. Perquè em sembla que també vols fer una mica de memòria històrica, eh? Sí, avui començarem. Val. Avui tret de sortida. Avui serà el tret de sortida, i a partir del gener...
Penso fer-ho, perquè ja he parlat en memòria democràtica, fer-ne una cada mes. D'en gener al juliol. Al desembre no. De què concretament? Concretament parlarem dels 50 anys de dictadura franquista. Per tant, diu, pare, explica'm què no va ser. Carta del fill que volia conèixer.
Pare, explica'm una altra vegada aquell conte tan gris.
Aquell dels que no vau protagonitzar himnes de cantautors ni actes heroics ni nits de resistències. Parlem de l'ordre, el sacrifici i l'obediència. Paraules sagrades inculcades en aules fredes, cops de regla per la punta dels dits i crucifix i Caudillo Franco i José Antonio com a testimonis omnipresents de la doctrina.
Parlem de les aventures del Capitán Trueno i de les assanyes bèl·liques, d'infàncies abetgegades, sergits als mitjons, i més silenci, i por al cos i l'ànima.
Explica'm aquella història de tants, de molts, de la majoria silenciosa. D'aquells que vau fer de l'esforç un credo i de la rectitud una virtut. La lletra amb sang entra. El treball dignifica. Has pecat, fill? Pecar? Pecar, pare? I això com es feia en aquell espany en blanc i negre de sotanes blanques i beates. I Gilda es va treure un guant i l'església va amenaçar amb l'excomunió.
com es vivia en un cos de zones prohibides de tocar, com s'habitava amb la pell que es rebutjava, es temia i es castigava. El teu pare, el meu avi, sempre et deia, ho recordes encara avui, tu treballa, fill, tu treballa, busca't una bona dona, casa't i funda una família, un munt de nens i tots junts a resar.
I a obeir. I sobretot, a treballar. Ni tan sols ara t'has replantejat el significat d'aquella expressió, oi? No et vas aturar a analitzar-la. Si tu eres el cap, què era ella?
Ni tan sols t'hauria sortit la broma fàcil. El cap i punt. Per a tu, l'autoritat. Almenys, alguna en tenies. Doni fills subjectes a la dependència i a la subordinació.
Però per molta censura, mantellina i aguilota o pollastre que hi hagués, al mur van començar a mostrar-se les escletxes. Sempre eren altres els que les obrien, els que sí que van protagonitzar himnes de cantautors i contes tan bonics, de grisos i feixistes, de barricades i punys alçats. Tu seguies allà treballant, amb aquell pes a les espatlles i aquella rectitud que ja se t'anava oblidant. Per a què servia?
però que, si no hi era, et sentia que perdies peu, la crossa del coix, el suport del cansat.
I a casa teva va començar a omplir-se de pantalons, acampanats i minifaldilles, de melenes i barbers, de cançons... de barbes, eh? De melenes i barbes, de cançons que s'interrompien quan tu arribaves i pamflets que s'ocultaven a corre cuita. A les nou a casa ordenaves i es feren les nou i les deu...
I les onze i les... Els límits es van anar desfent igual que les vores dels texans. I vas aprendre a callar. Perquè hi havia una cosa pitjor que les discussions. Haver d'empassar-te l'autoritat desafiada. De vegades encara intentaves imposar-te. Buscaves el mogul dels records i deixaves anar paraules arnades que parlaven d'ordre i obediència i se les emportava al vent.
Pare, explica'm si aquell dia 20 de novembre de 1975, ara ja fa tants anys, amb música clàssica a les emissores, el rostre compungit de l'orellut Aries Navarro, Espanyoles, Franco ha muerto, i et va guanyar l'alegria, el respecte o la por.
Perquè vés a saber què passaria llavors. I et va saltar la gana clavada a l'estómac els carrers baldats i l'eco de les sirenes. El teu cervell, el temor gravat com un disc de vinil. Però va arribar un any i un altre.
I la tele es va tornar en color i els cossos nus van acaparar les portades de revistes i els cantautors van omplir els estadis i en van fer venir d'altres que ja no necessitaven dedicar himnes a grisos ni a feixistes ni a l'heroi que mai va ser. El món se t'estava tronant una mica incomprensible. De tan lliure, de tan descarat. Però si llavors tocava això, això tocava.
Per alguna cosa ho permetien els que m'anaven. I vas anar canviant, com tants d'altres, com molts, com la majoria, i buscaves a les paperetes electorals l'opció que t'oferia més confiança. Aquells que apel·laven al treball i a la responsabilitat, mentre que les altres paraules sagrades s'anaven diluint en un país que espantava el seu passat.
Fins i tot et van entrar els dubtes, perquè el cap i la fi canviava tot, però els connoms beneïts sempre eren els mateixos, i vas començar a pensar que potser l'ordre, el sacrifici i l'obediència eren l'engany del poderós per viure tranquil.
per la teva submissió, la de molts, la de la majoria, aquella que mai es recordaria en cançons ni en contes heroics. Fins aquí aquest primer lliurement d'una sèrie d'articles que recordaran i faran memòria històrica amb motiu dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco.
No m'aixeco, eh? No cal que m'aixequi, oi? No. A veure... Recordem la pregunta abans, qui va ser el primer que va fer un vàter per entendre'ns? D'on era Ismael? De Mesopotàmia o els Asires?
Tenim els comunals, tenim els dos llibres encara. I la pregunta vindrà després perquè aquesta no té pregunta. D'acord. Perquè ara avui no tenim relat curt. Avui no tenim relat curt. Oi que no? Avui volia parlar d'una persona molt estimada, molt recordada, una actriu insuperable, única i compromesa.
El dia com avui va néixer, va néixer un 19, però del mes de setembre. Però tenia ganes de fer-la avui, perquè el proper dilluns, 24 de novembre, es compliran 5 anys de la mort, els 90 anys, de la gran actriu, mestre d'actors i actrius, Montserrat Carulla.
I per què motiu avui, uns dies abans, he pensat que és de rebut recordar-la perquè ens va fer passar unes vetllades teatrals que no podem ni volem oblidar.
En un país com el nostre, on sovint les generacions semblen irreconciliables, Montserrat Carulla va demostrar una admirable joventut encara portant tot aquest pes i aquest bagatge a la seva esquena. La seva renovació del teatre als anys 50 i 60 del segle passat, una baula que va permetre recuperar part de la tradició i això va ser fonamental.
Montserrat Carulla era una enciclopèdia no només del teatre, també del que significava compromís humà. Era perfectament conscient d'allò en què podia brillar, a quina obra podia contribuir realment a transmetre el missatge de l'autor. Ella no li donava importància al miratge de l'èxit immediat.
Per a Carulla, l'important era dotar de profunditat i calat les seves interpretacions. Treballava amb un rigor impressionant. Ho apuntava tot intentant que no se li escapés cap detall.
L'ètica del seu treball la portava a no deixar escapar ni una sola síl·laba en el seu afany d'entendre en profunditat tot el que feia i deia. Treballava el text tan emocionalment com estructuralment, des de tots els angles. El seu compromís era gran perquè entenia la seva professió com una eina de construcció i transformació de la societat.
Diverses generacions d'actors i espectadors pogueren apreciar el seu talent des de la seva primera pel·lícula, l'amemorable Surcos, fins a la seva última aparició en el film de Barcelona, nit d'hivern. Sèries com Hospital Central, Secrets de Família, La Riera i El Cor de la Ciutat també van contribuir a connectar-la amb nous públics.
Les seves interpretacions plenes de vitalitat i veritat es van plasmar en els més de 80 muntatges teatrals en què va participar. Deia així, reconeixia en una entrevista, ser actors és una aventura, mai està segur de res, però et realitzes com a ésser humà perquè entens els problemes dels altres.
La carulla, que va començar dins del Teatre Matera amb el clàssic Els Pastorets, va fer autèntics recitals interpretatius al llarg de la seva vida. Muntanges com el Temps i els Conway, la reina de la bellesa de l'Ellen, personatges com Pic Malió, Romeu i Julieta o el d'Àgata de la filla del mar.
Jo dec més el teatre que ell em deu a mi, solia dir en les entrevistes, perquè a part de donar-me la possibilitat de conèixer diferents aspectes de l'ésser humà, m'ha donat una família.
Després d'una infància duríssima, formada a la ràdio de la postguerra, el teatre va ser per la Carulla, una manera de superar la seva inseguretat. Això ho confessava ella, la seva timidesa i la seva dislèxia. Jo sempre vaig ser una nena inquieta en una època també molt difícil. Envejava la gent amb cultura i volia entrar en aquest món.
Aprofitava totes les oportunitats al màxim, estudiant, llegint tot el que podia. Tot és una escola i a tots en pot aprendre si tens capacitat de retenir. La vida és generosa i et dona sempre oportunitats. Al llarg de la seva carrera fou reconeguda en diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi i el Gaudí d'Honor. Va ser la primera actriu a rebre'l. Carulla va haver d'enfrontar-se a tota mena d'esculls. Després del seu debut en el Cinda va ser batada...
va bé per avui, pel Sindicato Vertical del Franquisme, i no va poder rodar Espanya durant diverses lustres. Aquí acaba aquest record a la mestra del teatre Montserrat Carulla, d'aquí molts, encara, passats cinc anys de la seva mort, la recordem.
I tant que sí, magnífica actriu, la Montserrat Carulla, dos minuts i les dotze. Molt bé, tenim una pregunta última? Sí. Diu, parlant del franquisme, Montserrat Carulla, després del seu debut en el cine, va ser batada i no va poder rodar Espanya donant diversos lustres. Per qui va ser batada?
Pel sindicat vertical del franquisme o pel sindicat popular? 9-3-6-6-8-6-1-6-1. Si voleu respondre, teniu aquests dos minutets. Mentrestant, si vols, podem anar escoltant de fons el CD que has portat. Sí. En aquest cas, la Dolorosa. Sí. Si algú s'anima a trucar ja ho sap. La Dolorosa. La Dolorosa, que està molt bé.
Fins demà!
Steal a kiss beneath a golden moon Run hand in hand without a care And flourish in the summer summer
Fins aquí, doncs. Joan Milaseca, moltes gràcies. Només volia donar-nos una paraula. Els tres articles que en surtin d'avui, tots parlen del franquisme i les seves conseqüències, però d'una manera més fina del que parlarem un altre dia. Molt bé. Joan, doncs gràcies. Que acabis de tenir una bona setmana. Sí, esperem, home. És perfecte. Que vagi bé. Gràcies.
Els oients també, moltes gràcies. La Silvia entra ara amb l'informatiu polititzarri al dia. Completem aquest matí amb una rainbow a dos quarts d'una, a la una a la remesió del món interior. Fins a mà a les vuit. Que vagi molt bé. Bon dimecres. Són les dotze.
Molins de Rei.