Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimarts 2 de desembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon dia i bona hora a la sintonia de Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra, ara mateix amb 6 graus i mig de temperatura, a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment número 6 i al cel...
lleugerament entrenyinat. Comencem el programa d'avui dimarts explicant-vos, com és habitual, el menú, el que podreu escoltar en el transcurs d'aquestes 4 hores fins a les 12 del migdia, que us acompanyarem en aquest programa magazín matinal que us acompanyem, valgui la redundància, de dilluns a divendres entre les 8 del matí i les 12 del migdia.
Aquesta primera hora, més informativa, de seguida actualitzarem la informació de servei, per una banda, l'actualitat local i l'agenda d'activitats, i també ens fixarem en la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. A dos quarts de nou...
Us parlarem del màrquet municipal. Hem rebut ja les diverses propostes, activitats que es faran en l'entorn de Nadal, començant per aquest Escape Market nadalenc amb la història del Nadal de la Laia i en Nil. Descobriu els dos recorreguts interactius. Explica'n...
el Nadal de la Laia i el Nadal de Nil. Però ben bé què és això de l'Skate Market nadalenc? Doncs en parlarem a dos quarts de nou, com deia, amb el responsable de crear aquest Skate Market, que és de l'empresa Ficat,
l'Aitor Morillas. Ens acompanyarà a partir de dos quarts de nou. Per cert, aquest Escape Market comença el dijous. Per tant, demà passat i s'allargarà fins al dia 19 de desembre. En parlarem, després tindrem l'apunt del dia amb el company David Guerrero. Farem també el repàs a la programació de Ràdio Molins de Rei i de la televisió per aquest dimarts i acabarem aquesta primera hora del programa, com sempre, amb la recomanació
del dia. En aquest cas, recomanació cultural i els dimarts parlem de cinema i ho fem acompanyats del crític de cinema de l'Albert Galera, que ens acompanyarà abans d'arribar a les 9 del matí. Després de les notícies de les 9, la cançó del dia, que ens tria cada dimarts, en aquest cas, la Fermina Recio i a partir d'aquí
La tertúlia d'actualitats. Els dimarts acompanyats del Xavi García, del Paco Prieto, del Josep Janés, del José Polo. I els dies que no té molta feina, en aquell moment també l'Antonio Valverde, que en aquest cas la setmana passada ens va acompanyar
excepcionalment en dimecres. Bé, amb ells farem tertúlia d'actualitat, com dèiem, entre les 9 i 11 minuts, 9 i 12 minuts, fins a arribar a les 10 del matí, que arribarem ja a l'Equador del programa i, per tant, farem l'espai polític del dia després de les notícies de les 10, és a dir, preguntes Esquerra Republicana de Catalunya...
amb la regidora portaveu d'aquesta formació, que és la Marta Espona. Amb ella hi serem fins a dos quarts d'onze, aproximadament, parlant de l'actualitat, del ple que vam tenir el dijous, també de l'acte que van organitzar al voltant del 25N. En fi, parlarem de tot plegat a partir de les 10 i 10 fins a dos quarts d'onze. A l'hora de parlar del Renaixement, a dos quarts d'onze, ens visitarà, com és habitual,
el director del Museu del Renaixement, el Damià Martínez, que ens explicarà, entre altres coses, com va anar l'acte d'aquest passat diumenge a la tarda, celebrant la festa de Sant Andreu a la sala gòtica del Museu del Renaixement, on hi va haver, entre altres coses, l'homenatge a la Comissió Cívica del Renaixement.
En parlarem, però també parlarem de Montserrat, ja ho veureu, Montserrat i els requesents. Això és el que ens proposa el Damià, a partir de dos quarts d'onze i fins a tres quarts tocats d'onze. A partir d'aquí, política internacional, una mirada al món, amb el David Lloberes, precisament a l'espai de Xifrant el món.
I amb ell arribarem a les 11 del matí. I a l'última hora del programa hem convidat la regidora de Polítiques de Discapacitat de l'Ajuntament de la Vila, la Inoa García, que després del parèntesi de baixa maternal ha tornat a l'activitat.
Una de les coses que volíem fer, tenint en compte que demà és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, és parlar del que implica un dels punts que teníem al ple el passat dijous, que va ser l'aprovació per unanimitat, per cert, del reglament d'organització i funcionament del Consell Municipal de les Persones amb Discapacitat. Avui parlarem d'aquesta qüestió.
d'aquest òrgan, de les característiques que tindrà, quin objectiu té i quina estructura tindrà. I també, com que tot això ve del pla local de discapacitat, quines mesures s'estan ja duent a terme a partir d'aquest pla.
Doncs en parlarem a partir de les 11 del matí, després de les notícies amb la regidora Ainoa García. I qui ens acompanyarà a partir dels dos quarts de 12 és el Cesc Vives, una estona una mica abans potser, el Cesc Vives amb les notes disperses d'aquest espai poètic que compartim un cop al mes.
amb el Cesc, repassant perfils biogràfics i bibliogràfics de poetes que ja no són entre nosaltres. En aquest cas, ens porta la llibreta blava, per tant, sis dones, perdoneu, la Genoveva Puig, la Llucieta Cainà, la Maria Perpinyà, la Mercè Baiona, la Maria de Quadres i la Maria Teresa Bernet.
Repassarem els seus perfils, escoltarem també poesies d'aquestes autores amb el Cesc, amb la Montse Gavarró, que també ens acompanyarà avui, Montserrat Gavarró i la companya Sílvia Artés. Entre tots farem aquestes notes disperses abans d'arribar dos quarts de dotze i a la recta finalíssima ja del programa, el Jordi veu mal amb l'espai...
Gastronomia Molins. Ahir el teníem a la sala Punt de Comerç del Mercat Municipal, on vam tenir l'ara parellada, per cert, fent aquest especial de la cuina de la Candelera. Doncs parlarem d'això i de moltes coses més. Tot plegat fins a les 12. I a partir d'aquí, a les 12, l'informatiu Molins de Rei al dia. Tindrem també, per altra banda, el programa PICAMA, de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins, i a l'1, la remissió de l'Aventura de Cuina, el programa de la Judit Herrera i la Madrona Sala.
És dimarts, 2 de desembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora. Les 8 del matí, pràcticament 8 minuts.
Anem actualitzant la informació de servei. Ara mateix tenim 6,5 graus de temperatura a l'exterior de la ràdio. Anem a veure com ha d'evolucionar aquest dimarts meteorològicament parlant. Ens ho explica el Jordi Miralles. Hola, Jordi, bon dia. Hola, Oriol, bon dia. Situació meteorològica marcada avui per un augment de la nuvolositat. Aquest matí un ambient força gris aquí a Molins de Rei, però amb temperatures un pèl més altes que les que tenim ahir a la mateixa hora. Tot i això ens hem de begar perquè fa fred ambient.
de plena tardor. I com que aquest matí tindrem aquests núvols, les temperatures màximes avui quedaran un pèl més curtes que les d'ahir, al voltant dels 14, 15, 16 graus, depenent del punt de la comarca des d'on estigueu situats.
Tarda, doncs la tarda amb una mica de clarianes. Cap al final del dia es pot obrir alguna clariana, però vaja, avui un dia més iris que no pas una altra cosa i amb més fred al centre del dia. De cara a demà, doncs tindrem vent de mestral. Això farà baixar les temperatures. A primeres hores del matí ens haurem d'abrigar una miqueta més. I a més a més, mentre mufi el vent, la sensació és ara demà de més fred. I demà les temperatures màximes tornaran a baixar respecte a les d'avui. I tindrem valors cap a migdia al voltant dels 14, 13, 14 graus.
aquí a Molins. Això sí, demà, a partir ja de mig matí, migdia i sobretot a cada la tarda, amb un ambient bastant més assolellat. Gràcies, Jordi. I ara a les 8 del matí i 9 minuts anem cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica avui també el Ferran Aràndiga. Com ho tenim això, Ferran? Molt bon dia.
Un dia, retencions de 4 quilòmetres a la P7 cap a Barcelona, des de Montvaldó, també a la mateixa dia. 3 quilòmetres de Barberà al Vallès, sentit nord, a la C31, 2 quilòmetres de retencions. I al Parc de Llobregat, direcció Barcelona. Destaquem, sobretot, la B23 amb 8 quilòmetres de congestió. Espluga, es dirà entrant.
A Barcelona, també a la 72 en sentit nord, que deixa 3 quilòmetres de retencions. A la mateixa via de retencions també hi ha 3 quilòmetres de Barberà del Vallès. Una circulació molt densa pel que fa a la ronda litoral, en sentit sud, al fòrum. Hi ha 8 quilòmetres de cues. Això és tot des del RAC. Bon dia.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Ferran, i que vagi bé la jornada. El Ferran Aràndiga des del RAC informant-nos de la situació del trànsit. Pel que fa al transport públic de l'Àrea Integrada de Barcelona, en principi, actualització de fa ben poca estona, la xarxa de transport públic de l'Àrea Integrada de Barcelona funciona amb normalitat. Esperem que segueixi així.
I el que farem ara és recuperar també una oferta de feina d'aquestes que us hem anat compartint aquests darrers matins amb el Francesc Rueda. Recordem aquesta concreta i ens posem el dia ben aviat també amb les ofertes de feina que ens comparteix el Francesc Rueda cada matí. Aviam, de moment recuperem aquesta. Bon dia, Francesc.
Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba de Servilló. Ens demanen una administració administrativa en Francesc. Es busca una persona per treballar al jornal de partida, 40 hores setmanals, de dilluns a dijous de 8 a 1 i de 14 a 30 a 17 a 30, els divendres de 8 a 2. El contracte seria indefinit, amb un període de prova, el salari estaria al voltant dels 27.000 euros bruts anuals i l'incorporació immediata.
Les tasques d'atenció a telèfonia a clients de França, Espanya i Portugal, elaboració d'ofertes, seguiments, comandes i coordinació d'alliurements, manteniment i actualització de la base de dades i suportar la preparació d'informes i anàlisis de ventes. Esta ha estat una empresa ubicada al polígon industrial Al-Grap de Cervelló i s'hi pot accedir en transport públic. A nivell de requisits, experiència mínima de dos anys, referència similar,
català, castellà i francès, un nivell veu intermig, ofimàtic a nivell d'usuari i a nivell d'estudis, una FPU o cicle de grau mitjà com a tècnica en gestió administrativa. Molt bé, doncs aquesta és l'oferta que trobareu penjada també al web clicfeina.cat i el que farem ara és, per una banda, informar-vos que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí, per l'altra, recordar-vos la farmàcia de guàrdia per avui dimarts, dia 2 de desembre,
Aquí a la vila avui és la farmàcia Edgar. La farmàcia Edgar és l'antiga farmàcia Mas. La trobareu al carrer Santiago Rossinyol, números 8-10. La trobareu oberta des d'ara a les 9 del matí i, com sempre, fins a les 10 de la nit. Avui, per tant, farmàcia de guàrdia a la farmàcia Edgar.
Dos minuts i mig i arribarem a un quart de nou del matí. Anem a fer un repàs a l'actualitat local. Explicant-vos, aquest mes de desembre, si ja hem tingut bastantes activitats al novembre, per no dir moltes, doncs ve farcit d'activitats a l'entorn de Nadal. Intentarem explicar-vos-les totes. Sense anar més lluny, ahir a la tarda vespre s'inauguraven dues exposicions que podeu veure
a la sala d'exposicions de Can Amatller. Sílvia Artés, molt bon dia. Bon dia, sí. Una exposició és de juguets antics o de col·leccionistes, bàsicament, i l'altra de pintures i dibuixos de paisatges molinecs. Una exposició es diu Juguets, com dèiem, i recull 75 legos i mecanos, que són de Marcel Prunera.
hi ha uns 10 vaixells fets a escala i 12 diorames, en aquest cas propietat del també col·leccionista Xavier Prat, i del tercer col·leccionista Víctor Putzollers i a Jovines des dels anys 1920 fins als 70. També hi ha una sala amb obres de Josep Márquez, el comissari de les exposicions és Toni Moreno, ell destaquem ara que hi trobarem a la part que recolli obra de Josep Márquez.
Paisatges Molinencs, és exactament això, paisatges Molinencs. Ja són uns 17 o 18, hi ha esbossos, hi ha olis, hi ha coses acabades, coses inacabades, però és aquest Molins de Rei que el veus i és el mateix que hi ha en algun edifici, però no s'ha mogut de posar pintura i dibuixos.
Doncs les exposicions s'hi inauguraven ahir, com dèiem. Es podran visitar fins al 4 de gener i l'horari de visita serà de dimecres a dissabtes de 6 de la tarda a 8 del vespre i els diumenges al matí d'11 a 2 fins al 5 de gener i els dies festius d'aquestes setmanes, que en són uns quants, estarà tancada.
Molt bé, ahir conversàvem amb el Toni Moreno, amb el Xavier Prat i el Marcel Polonera. Si voleu recuperar aquesta i les altres entrevistes del programa, estaríeu totes penjades al web radiomolinsarrei.cat. I també, ahir ens fèiem ressò, aquesta setmana és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, i s'ha organitzat un acte, una obra de teatre, per demà dimecres a les 6 de la tarda a la Federació Obrera.
Causalitats és el títol d'aquesta obra que tira endavant el grup de teatre de l'ONCE. Tots els actors i actrius de l'obra són secs, n'hi ha dos que no, que els donen suport a l'escenari a l'hora que també fan d'actors i actrius. Una obra que fa un any que estan ja representant en diferents teatres. En parlàvem amb Montserrat Ruiz del grup de teatre de l'ONCE que ens explicava de què va Causalitats.
La vida, a vegades, per casualitat, per azar o pel que sigui, et posa entrebancs. I aquests entrebancs es poden traduir en que o et quedes cec, o vas anar en cadira de rodes... De cop i volta et trobes que tens una discapacitat, ja neixes amb aquesta discapacitat. I davant d'això, a la vida tu tens diferents maneres d'actuar. O et quedes tard en una cadira i dius no faig res i...
diu, no, no, no, jo tiro endavant, jo vull seguir endavant amb la meva vida, i una mica reflexa això, que les persones que estem allà, que tots som de l'altre, que tots som fets i hem tingut dificultats per tirar endavant, com ens ho hem fet, però ho fem tot amb un toc també d'humor. Doncs l'obra la podreu veure demà dimecres a la tarda a les 6 a la Federació Obrera.
I fem un apunt d'esports per parlar del club d'elterofília de la nostra vila, que ha guanyat la Copa de la Reina. Sí, han participat aquest cap de setmana tant a la Copa del Rei com a la Copa de la Reina a Pamplona i l'equip femení s'ha proclamat campió. El masculí ha quedat tercer, també ha fet podi, per tant. I a més, han batut tres rècords d'Espanya. Al masculí sortien poques espectatives perquè tenien alguns aixecadors, molèsties i lesions, venien del Campionat d'Europa, però tot i així...
L'equip ha fet podi i Kilian Gallar va fer la tercera millor marca del campionat, va aixecar 142 quilos en arrencada i 167 en dos temps. L'equip femení sí que esperava fer podi i a més van quedar primeres. L'equip estava integrat per Laura Martínez, Xenia Caballero, Carla Moreno i Maria Olaia. Maria va fer la millor marca del campionat, va fer 3 rècords d'Espanya, 95 quilos en arrencada, 115 en dos temps i també el rècord en el total olímpic.
David Soria és el responsable del club i l'entrenador d'aquests equips absoluts femení masculí. Ell destacava el bon paper dels seus atletes. Les noies sí que és veritat que ho teníem més de cara. Sabíem que podíem estar entre les tres primeres. I la veritat és que de les cinc aixecadores, primer vam competir en la primera tanda dues, després una i l'última tanda dues més. Només en la primera tanda estaven superinspirades...
L'ambient que teníem intern nostre era superbo, doncs ens van col·locar al primer puesto i campiones de la Copa de la Reina. Som el primer equip català que aconsegueix aquesta Copa des que es fa en aquest format. Doncs felicitats a l'equip femení, especialment que han quedat campiones de la Copa de la Reina, els nois tercers.
Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Parlem-vos d'un acte que tenim aquesta tarda, és l'acte d'inici de la tretzena recerca col·lectiva del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. I avui hi ha una xerrada, una conferència d'obertura d'aquesta recerca col·lectiva que se centra l'any 1975, quan va morir Franco, i se centra en com estava la comarca en aquell moment, quins eren els actors, els grups i moviments...
que hi havia l'any 1975. Per això la conferència d'avui es titula 1975 al Baix Llobregat. La farà Joan Botella, és catedràtic de Ciències Polítiques a l'Autònoma i és el director de la Recerca. A més, hi haurà altres intervencions. Hi haurà Rafa Bellido, que parlarà dels canvis l'any 75 i com va evolucionar la indústria aquí a la comarca.
En detriment de l'agricultura, intervindrà Conxita Sánchez, que parlarà dels moviments socials, i Marta Espona sobre el foment de la llengua i la cultura catalanes just en aquest període. Aquesta tarda, amb tot plegat, podreu seguir les diferents intervencions a partir de dos quarts de set de la tarda a la sala d'actes de la biblioteca. L'entrada és lliure. Molt bé. I demà, que també en parlarem al programa, els companys de Viu Molins de Rei comencen un cicle de xerrades amb el títol «Trobades en viu».
15 anys de periodisme digital, en parlaran amb Esplugues Digital i Feta Sant Feliu. Demà, a dos quarts de vuit, a la Barema, que està al carrer Molí, número 2. Recordeu que demà també tindrem aquest teatre inclusiu a la Federació Obrera, que ara us en parlàvem, i l'Aula d'Extensió Universitària organitza la presentació d'un llibre aquest dijous a la Biblioteca.
Imaginem, perquè si és oberta a tothom, normalment fan els actes a la biblioteca perquè la FEDE tenen l'afonament més limitat, doncs podeu aprofitar aquesta conferència que està oberta a tothom i que parlarà del pistolarisme a Barcelona el dijous a dos quarts de set. El seu autor, David Rebellas, ens aproparà aquesta època entre 1917 i el 23, una època amb lluites obreres, revoltes populars, la revolta de les dones, o on hi havia figures com Salvador Seguí i Francesc Lairet. Doncs dijous a dos quarts de set de la tarda.
Per cert que dijous també es presenta un altre llibre, del qual us en parlarem el mateix dijous, el programa. El llibre és de la Molinenca Lourdes Quintero. Fa anys que la tenim i vint avall, però convi la Tana que ve a presentar el llibre 40 segons les ganes de morir en la societat capitalista. Un llibre molt valent que parla del suïcidi.
i que ha il·lustrat la Marina Barberà, ha escrit l'Urdés, en pròleg de la Laura Llebedot, Introducció de Som Provisionals, és un llibre editat per Tigre de Paper, i es presentarà a les 7 de la tarda aquest dijous al local del SEM, amb les mateixes autores del llibre i acompanyades de l'Estela Rodado i de l'Ernest Veumala. Serà a les 7 de la tarda el dijous al local del SEM.
I ara repassem també activitats de Nadal al Mercat Municipal. Doncs sí, tenen una àmplia agenda d'activitats que s'allarga fins a la vigília de Nadal, fins al 24 de desembre. Justament a partir de dijous, dia 4, comença aquest Escape Market nadalenc del que parlarem avui amb un recorregut interactiu.
per infants, en dues històries, que comença, com dèiem, aquest dijous. I també el dijous hi ha un taller familiar per infants i les seves famílies per decorar, aprendre a decorar el tio. En aquest cas, abans sí que us hi heu d'apuntar, hi ha un codi QR d'inscripcions al mateix mercat o als cartells
Ho trobareu. I, com dèiem, fins al 24 de desembre hi haurà activitats diverses, com un taller de cuina familiar, la setmana que ve, animació de Nadal, un sorteig final el dia 19 de desembre amb productes al mercat, una activitat per fer cagar el tió i també la visita del Pare Novel el dia 24.
Molt bé. Recordeu també que la primera activitat de fer cagar el tió serà la setmana que ve, en aquest cas al Parc Pont de la Cadena, que serà dimarts d'aquí una setmana, el dimarts dia 9 a les 6 de la tarda. Tenim, però, també altres propostes que repassem de Vigual Naral a Molins de Reí.
Doncs sí, per exemple, aquest divendres suposo que sobretot ha adreçat a famílies perquè al matí de 9 a 1 hi ha una jornada esportiva de primària de futbol sala que organitza el professorat d'educació física de la vila una matinada poliesportiu municipal. I el diumenge el Museu del Renaixement torna a fer jornada de portes obertes de 10 a 3 de la tarda, aquells que vulgueu
anar a conèixer el museu o veure algunes de les noves peces que han anat adquirint de fons d'altres museus, com els gravats, les últimes peces que van adquirir, doncs podeu anar al museu de 10 a 3 el diumenge.
Bé, ens queden sis minuts i mig per arribar a dos quarts de nou del matí. Ampliem el focus. Informació general a través dels titulars de la premsa escrita. Roger Tosset, molt bon dia. Bon dia, Oriol. Llegim al periòdico que la pesta porcina fa perillar mil milions a Catalunya. Realitat militar d'emergències desplega a Collserola especialistes en contaminació biològica.
i la Conselleria d'Agricultura apunta a un entrepà amb embotit contaminat com a possible origen del brot. El sector comercial preveu una caiguda dels preus del pernil. La policia descarta el bullying. Els investigadors mantenen el doble suïcidi com a principal hipòtesi de la mort de les dues adolescents de Jaén i el colínic per a gent gran sobrepas a Espanya, però el cost suposa un llast. En infraestructures, el govern preveu invertir 1.130 milions en 5 hores de titularitat estatal,
i el pla antigrafitis del metro de Barcelona redueix un 80% el vandalisme en 5 anys amb 6 milions de despesa. Parlen també del CSN, que ja estudia la pròrroga del Maraz i aparca l'expedient de tancament. I parlen també de la zarzona, que veu inoportú un vídeo de Joan Carles I en suposat suport al seu fill. També Aitana Bonmatí estarà uns 4 mesos de baixa per la fractura de Peroner.
A la Vanguardia, les guerres al món eleven la venda d'armes a un rècord històric. Els 100 principals fabricants d'armament van ingressar l'any passat 679.000 milions de dòlars, el que és una xifra mai assolida.
En fotografia de portada, la plaga descontrolada de Senglars dispara el risc d'expansió de la pesta porcina. La Generalitat es ha presa ara a combatre la superpoblació d'aquesta fauna salvatge i el sector ramader demana batudes a Catalunya. El virus podria haver arribat en un aliment contaminat i l'oposició reclama a illa que torni de Mèxic.
En fotografia, en aquest cas, un de comandaments de la UME a Torreferrussa, Santa Permetua de Mogoda, abans d'iniciar els treballs a Collserola. Sánchez busca refer la relació amb Junts per salvar la legislatura i la cercella veu inoportú el vídeo de Joan Carles I als joves. També a Catalunya, sense pla contra el sense llarisme per falta de dades i farmàcies per atendre víctimes del masclisme. 14.000 a Espanya.
El diari Ara, el sector porcí, espera una caiguda del preu de la carn. Els ramaders confien que el virus no entrarà a les granjes perquè tenen altes mesures de bioseguretat. Agricultura situa com a possible origen del brot algun embotit que estigués contaminat. I Collserola, la zona zero de la pesta, amb desenes de militars de l'OME que recentment s'ha desplegat. Agents rurals, policies locals, guàrdies civils, Mossos d'esquadra i gent despistada que encara mira de passejar per Collserola.
fan una crònica del que es podia viure, en aquest cas ahir, a Collserola, a la zona zero de la pesta porcina. Zelensky, la pau no pot ser un regal per Putin i el PP a pujar al sou Amazon a les Corts, li donant una comissió amb un extra de 600 euros al mes. I per últim, repassem la portada del punt avui, que parla de la rebel·lioseta, joves d'arreu del món.
surten al carrer per expressar indignació amb el govern, el seu malestar o aspiracions de canvi. Es pregunten què anem de fer dels porcs. Amb tan sols dos casos confirmats de pesta porcina, l'estat d'alarma s'acosta als moments gloriosos de la pandèmia.
Crònica de Mar Ferrando, ningú sense allar, i de Jordi Bordes, la mare dels tornets, premia Martí Torres. I a un punt esportiu, el Barça defensa el lideratge contra l'Atlético, un rival d'alta volada. Entrevisten a Zéa Shala, predidista i activista siriana. Diu que a Síria la gent és violenta perquè ha rebut violència durant 14 anys i avui a l'Observatori Municipal Arenys de Mar.
Molt bé, tres minuts i seran dos quarts de nou. De seguida us parlem d'una de les activitats que tindrem al mercat, aquest Escape Market nadalenc, i de tot plegat en parlarem dos quarts de nou. Però abans anirem a fer un repàs per completar la informació.
amb els diaris digitals seguint a Collserola. Doncs sí, tots parlen d'aquest tema, dos a punts ràpids, perquè hi ha algun altre tema, però menor. A 16 de Collserola, diu el Nacional, desplegament massiu per frenar la pesta porcina, amb més de 400 professionals que treballen aquesta setmana al parc, membres dels diferents efectius dels cossos de seguretat i efectius també de l'exèrcit, de l'OME. El terreny de Collserola s'ha dividit en quadrícules de 300 metres i cada equip revisa pam a pam, diuen. I l'origen, com dèiem, segurament, o pensen que podria...
ser per haver estat en contacte amb menjar contaminat, una entrapada embotida en presència del virus, que s'hagi deixat algun en alguna de les escombraries que els animals furgan i mengen. Malgrat els controls, el diumenge també es recorda que molta gent va accedir al parc igualment i els voluntaris admeten que no donaven l'abast per cobrir tots els accessos.
Encara el Nacional diu que la patronal càrnia alerta del creixement de la magnitud del problema. Ignasi Pons, que és el màxim representant del sector, secretari general de la Federació Empresarial de Carnes i Indústries Càrnies, dibuixa un escenari fràgil. Diu que una de les conseqüències més immediates i tangibles de la crisi és el bloqueig de les importacions que ha decretat la Xina. També temen que podria créixer exponencialment
Si hi ha nous casos confirmats que s'atactessin fora del perímetre de seguretat, que ara està fixat, ja ho sabeu, en els 20 quilòmetres. I també aquest home a Pons ha portat un detall significatiu. Diu que dins d'aquesta zona, d'aquests 20 quilòmetres, hi ha 35 explotacions que inclouen tant granges de producció com indústries de transformació, com també fàbriques d'embotits. Anem.
El 3CAT, el 3CATINFO, que destaca les crítiques a l'Ajuntament de Barcelona per la beca de 80.000 euros per a escriptors llatinoamericans que escriguin sobre Barcelona. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ho han criticat. Diverses veus critiquen que aquesta ajuda, aquesta beca, es dona en un context d'emergència lingüística del català. El 3CATINFO també diu coques gràcies, serà el cabró roc abans dels quatre concerts de comiat de l'Estadi Olímpic.
El Cabró Roc es farà el mes de juny. Les entrades per aquest concert es posen a la venda demà a les 12 del migdia al web del festival i també al web de la banda. I per acabar, també, la Zarzuela, diu el Nacional, s'encén contra el missatge en vídeo de Joan Carles I. Diuen que no és necessari ni oportú. Ha fet un missatge per demanar al jovent suport al seu fill, Felip VI.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
A partir d'aquest dijous, dia 4 i fins al 19 de desembre, el Mercat Municipal acollirà l'activitat al Nadal de la Laia i el Nil. És una nova edició de l'Escape Market que podrem gaudir a partir de demà passat i fins al dia 19 com una de les activitats de Nadal al Mercat Municipal.
Parlem uns minuts de com ha d'anar tot plegat per donar més detalls d'aquest escape market amb l'Aitor Morillas, que és director de mercats i dinamitzador i col·laborador de l'empresa FICAT, que portarà a terme aquesta activitat. Què tal, l'Aitor? Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, com esteu? Molt bé, gràcies per acompanyar-nos. Escolta, et pregunto una cosa molt òbvia, però comencem per aquí. Ens expliques d'entrada què és un escape market per situar-nos?
Sí, l'escape market és una forma d'intentar traduir el que ve a ser els escape rooms, que tant de moda estan ara, a anar a l'espai d'un mercat municipal. En aquest cas seria el de Molins de Rei, no? Molt bé. Per tant, a partir d'aquí, dijous, la gent que vagi al mercat, en què consistirà aquesta activitat del Nadal de la Laia i el Nil?
Sí, durant el temps que estigui obert, l'horari que estigui obert al mercat, a qualsevol hora que vulguin, quan arribin, veuran un rol a l'entrada on podran escollir escanejar un dels dos QRs que s'hi portarà el camí de l'Alaia i el camí del Nil. En aquest moment, en el seu dispositiu mòbil, començarà una història que tindran una sèrie de reptes que fer dintre del mercat. Aquests reptes normalment estan orientats a que les famílies coneguin
aspectes del producte del mercat, en aquest cas des d'una perspectiva nadalenca. Tu podràs fer qualsevol dels dos camins i si l'acabes participaràs en un sorteig al final de les jornades, cap al 19 de desembre.
Pots fer un o els dos. Si completes els dos, tindràs, diguem-ne, la història completa. Desbloqueçaràs un final complet. Molt bé. M'explicaves un tema imprescindible, que és el codi QR. La gent que ens estigui escoltant, que no domini aquest llenguatge o que fins i tot no porti el telèfon mòbil habitualment. Crec que també hi ha alternativa, no? I que també es pot fer aquesta activitat sense la tecnologia, no?
Sí, veritablement, mai ens ho hem trobat a moment que hi hagi alguna persona que ens demani aquesta alternativa, però sí la tenim. El que passa és que les respostes no es podran comprovar al moment, diguem-ne que tindrà que entregar les respostes i després li lliurem. Però igualment el que intenta moltes vegades aquest tipus d'activitat és afavorir la interacció. Per tant, el que necessitem és que si la gent es troba perduda en algun moment, els paradistes o la gent del mercat està informada
i es pot ajudar. És una mica trencar aquesta barrera a vegades que a l'època ens fa preguntar les coses que no sabem. No només ara, com vas dir, amb el tema d'escanejar un QR, sinó amb el tema dels productes de mercat. Bé, i amb aquest seguit de proves que feu fer, Aitor, quin és l'objectiu, els objectius principals que teniu a l'hora d'aquest Escape Market aquí al mercat?
El primer, l'objectiu principal és una acció de dinamització, que el que intenta és, a més de tenir un component pedagògic, que no només és soltar fer el rotllo de donar una explicació, sinó introduir-ho dintre d'un joc, és que la gent tranqui la barrera de comunicació a l'hora de parlar amb la parada, d'interaccionar, conèixer el mercat municipal i conèixer els seus productes, a més d'una alimentació...
i una alimentació sostenible i saludable. Aquests serien els motius principals, però igualment és transformar aquest mercat en un espai on la gent es pregunti què fan aquesta setmana al mercat o què es fa, perquè sempre es facin activitats divertides i que es converteix en un espai de trobada, de socialització. Entenc que, per exemple, si venim i escanegem aquest codi QR, l'activitat la podem fer amb una sola visita al mercat?
Correcte, sí. De fet, hem dividit aquesta activitat en dos, per tant, tres vegades ho hem provat a fer en una única que durava uns 40-45 minuts. Fent-ho en dues, tens una petita de 20 i una altra de 20, que tu pots fer en un moment que vagis, la primera setmana vas i fas potser el camí de la Laia. I la següent setmana, més que fas les compres, doncs fas la segona, la de Nil, durant aquestes dues setmanes que dura...
que dura l'activitat. D'aquesta manera, sempre amb una mateixa visita podràs acabar-ho. No obstant, es queden guardades les dades. Si no l'acabes, pots tornar el dia següent i amb el teu nom d'usuari pots continuar. Molt bé. I, per tant, haurem d'estar ben atents a aquestes proves que ens deies. Per tant, a detalls de parades, de paradors, de passadissos... És a dir, que ens hem de fixar en el reconeix que té el mercat municipal, entenc, no?
Correcte. Serà necessari que conegueu el mercat, que visiteu els seus passadissos, que es fixeu en els rètols, de les parades a les aparadors, als productes. És important fixar-se en tot. És veritat que l'aplicatiu que ningú es mereix ni tingui por, perquè té una sèrie de pistes també que afavoreixen això, que al final...
es pugui acabar a qualsevol edat. Que qualsevol persona a qualsevol edat pugui participar i acabar-ho. Per tant, apte per totes les edats, aquest joc, eh? Correcte. I aconsellem fer-ho en grup, inclús. Un grup, que juguin plegats i això per favorir també el joc social.
Suposo també, dèiem l'Editor, que és dinamitzador, per tant, que has voltat molt per mercats, que teniu experiència ja amb aquest tipus d'escape market. En general, la gent respon bé amb aquesta iniciativa, per la teva experiència?
Sí, el primer Escape Market el vam fer també a Molins de Rei fa un any, que era dins les jornades dels mercadixos de novembre, on vam crear la figura de la Laia, que era la protagonista d'aquell Escape Market. Un any després, tornem a recuperar la figura de la Laia, que té ara mateix un acompanyant, que és el Nil, que l'he introduït aquest any, i el mercat de Molins de Rei va apostar per aquesta proposta de fer el primer Escape Market,
i ara ho ha volgut tornar a recuperar amb la figura de la Laia, que és un any més gran.
Es troba amb una altra història. En aquell cas, la història era de caràcter... És molt important també el tema de la història, del caràcter emotiu, de com la Laia intentava descobrir per què el seu avi estimava tant el mercat. Això va ser la història de l'any passat i aquest any ens trobarem una altra diferent. Molt bé. Efectes pràctics, per tant, el primer que hem de fer és a partir de dijous, a partir del dia 4, fixar-nos en aquest roll-up, Aitor, en aquest codi QR i a partir d'aquí, quan l'escanegem, ja comença el veritable joc, eh?
Sí, veritatament el mateix dia 4 també em trobareu allà per fer l'inici i per si algú té algun dubte allà estarem per respondre i per afavorir que la gent hi participi. Fantàstic. Tot això fins al dia 19, com hem explicat. Alguna cosa més que consideris interessant de destacar, Aitor, abans de tancar?
Sí, que a part del tema de l'esquip, ja dic que els que acabin participarà en un sorteig que es fa l'últim dia de la jornada, que es fa una animació nadalenga, que també aconsello que la gent hi vagi a participar, perquè serà molt interessant, i dintre d'aquest context es farà el sorteig dels que van participar, i també hi haurà una conclusió de la història dintre d'aquest...
aquestes activitats. Molt bé. Això serà el divendres 19 de desembre, al final? Correcte. Fantàstic. I l'inici, recordeu, demà passat, dijous, dia 4 de desembre, aquest Nadal de la Laia i en Nil, l'Escape Market nadalenc al Mercat Municipal.
que n'hem parlat uns minuts amb l'Aitor Morillas, que és consultor especialitzat en mercats municipals, dinamitzador comercial i, com dèiem, col·laborador de FICAT, amb aquesta proposta de l'escape market a Molins de Rai i al mercat municipal. Doncs, Aitor, moltes gràcies i que vagi molt bé l'experiència. Segur, segur, que segur anirà molt bé i animem a tots els molinents i els entorns a venir a participar al mercat i venir a visitar-nos. Fantàstic, que vagi molt bé. Moltes gràcies per atendre'ns.
Moltes gràcies. Bon dia. Bon dia.
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció Informació Càncer Molins. Picama, amb Marisa Llobet i Anna Ribes.
Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Rei. La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar.
Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però al molí jove tens un espai on pots fer un confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la... Generació XI.
Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Chic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació T, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molint de Rí.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei.
Seguim, queden tres minuts per arribar en aquests moments a tres quarts de nou del matí. I el que farem ara és escoltar l'apunt del dia, aquests minuts de reflexió que ens ofereix cada matí un col·laborador o col·laboradora diferent. En el cas dels dimarts, el David Guerrero, company periodista del diari La Vanguardia i codirector del Viu Molins de Rí. L'escoltem. Hola, David, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, Oriol. Avui em permetreu que parlaré del meu llibre, del nostre llibre, millor dit, del Biomolins de Rei, perquè resulta que, com si fos ahir, doncs ja fa 15 anys que vam posar en marxa un diari digital a Molins de Rei. I el que en aquells moments semblava una cosa exòtica i molt moderna, ara fins i tot tenim la sensació a vegades que ens ha quedat antiquada i superada per xarxes socials, intel·ligències artificials i altres històries que demostren
que aquests 15 anys, des que vam fondar el Biomans de Rei, efectivament han passat i que ens hem fet grans. Perquè l'evolució del sector és a vegades alarmant, estressant, però sí, també apassionant. Perquè quan vam néixer no existia Instagram i quan anàvem a presentar el nostre projecte hi havia molta gent que ens preguntava que si això, consideraven que si això no sortia en paper, doncs no els interessava.
I ara que fem un anuari en paper un cop a l'any, resulta que hi ha molta gent que ens diu que això no li interessa, que ja tenen el biomolins al telèfon mòbil cada dia. I fixeu-vos que dic en el telèfon mòbil, no en l'ordinador, que és una cosa que també ha perdut el seu pes i l'ha deixat en mans de telèfons i tauletes. Tot evoluciona molt i ràpid, però al final l'essència, i això ho sabeu millor que ningú a la ràdio, l'essència és la mateixa.
informar, explicar, deixar constància de les notícies que passen més a prop de casa nostra, el que nosaltres amb un lema vam qualificar de periodisme quilòmetre zero, que té una funció periodística, sí, però que també té una altra funció fonamental, la de crear comunitat,
Una comunitat on no és el cul d'un equip de futbol, ni unes cicles polítiques, ni històries rares. És aquella sensació compartida de ser tots al mateix lloc, d'haver crescut als mateixos carrers, de conviure a les mateixes places.
Així que a tots aquells que escolteu la ràdio i sou lectors del Viu Molins en una plataforma o en una altra, ja sigui a la web, al Facebook, al Twitter, on sigui, deixeu-me donar-vos les gràcies pel suport, per enviar notícies, per avisar d'alguna cosa que ha passat, per criticar-nos o simplement per exegir-nos. En el món de la comunicació, això no té sentit si no hi ha ningú a l'altra banda.
Per això, per celebrar-ho, hem organitzat un petit acte demà dimecres a la Varema del carrer Molí, a dos quarts de vuit al vespre. Tindrem una petita taula rodona amb uns companys que van néixer igual que nosaltres fa 15 anys al municipi del costat, el fet de Sant Feriu,
I tindrem uns altres companys que acaben, com aquell qui diu de néixer fa un parell d'anys, a l'Esplugues Digital Esplugues. I que és una iniciativa que demostra que tot municipi necessita el seu propi biomolins. Nosaltres en parlarem d'això al Baix Llobregat. Amb ells i amb tots els que ens acompanyeu, demà dimecres a la Barema per brindar, per celebrar aquests 15 anys i perquè puguem arribar a celebrar 15 més.
I tant, enhorabona, doncs, els companys del Viu Moritz Array. Demà en parlarem aquesta primera hora del programa amb el mateix, en aquest cas, el José Polo, que juntament amb el David són els responsables d'haver engegat ara fa 15 anys aquest diari digital de casa nostra i explicarem amb més detall aquesta xerrada de demà i les que volen organitzar
també en un futur no gaire lluny. Enhorabona per aquests 15 anys de bona feina. David, José i tots els companys i companyes que han passat en el transcurs d'aquests anys per la redacció del Viu. Un minut per sobre, tres quarts de nou del matí.
Anem a fer un repàs a la programació de la Ràdio Nostra per avui dimarts. Quan acabem el bon dia i bona hora, seran les 12 del migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei al dia fins a un quart d'una. I després tenim el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins amb l'Anna Ribes i la Marisa Llobet al capdavant.
les podeu escoltar a aquesta mitjoreta, fins la una. D'una a dues, el que fem és repetir l'aventura de cuina, el programa de la Judit Herrera i la Madrona Sala, que ens portarà fins les dues, moment en què connectarem amb la xarxa per escoltar les notícies en xarxa, de dues a tres, i tenim la migdiada de tres a quatre.
Aviam, aquesta tarda, atenció, perquè amb la incorporació dels col·laboradors i col·laboradores de tarda tenim a les 4 el Pere Vergoñón amb Pierre amb el seu De tu a tu, que avui ja ha anunciat que entrevistarà el Jesús Cardona. Avui el Jesús és el convidat del programa De tu a tu amb el Pierre a partir de les 4 i fins les 5 de la tarda. A les 5.
Una finestra oberta al món amb el Carles López i tot el seu extens equip de col·laboradors. Avui, que per cert ja ens ha anunciat també, que tindran com a convidat... De fet, parlaran d'avortament i karma. I compartirà el programa l'enginyer i escriptor místic Manuel Paracuellos Cortés, que, atenció, és expert exorcista.
Ja li dèiem al Carles ahir que està agafant aquesta línia esotèrica al programa, però en tot cas avui parlaran d'aquesta qüestió entre les 5 i les 7 de la tarda. A les 7 tenim la Rocío Vallejo i la Marta Treig amb el seu programa en món interior, que de moment encara no han avançat el contingut.
d'avui serà entre les set i les vuit del vespre i qui sí que ens ha avançat com sempre puntualment el contingut és l'Alexandra Morera amb el seu espai Quan cau la tarda que la podeu escoltar a partir de les vuit del vespre i fins a dos quarts de deu de la nit avui tindrà com a convidada a una dona professional en el món artístic que és la Leticia Ruiz Argente que és il·lustradora i pintora infantil i realista ens diu l'Alexandra per tant tot això
A partir de les vuit amb l'entrevista, amb poesia i bones cançons que escoltareu entre les vuit i dos quarts de deu. Quan cau la tarda amb l'Alexandra i com a convidada avui, com dèiem, la il·lustradora i pintora Leticia Ruiz Argente. A dos quarts de deu repetirem històries de la fotografia. De deu a doze tenim la remissió del Highway 61 amb el Jordi Corrales i la Vivi Sallent.
I a la mitjanit repetirem la tertúlia del bon dia i bona hora. Per cert, que ja tenim la baixa del Paco Prieto, que el tenim constipat i no ens pot acompanyar. Esperem que no hi hagi més baixes. I la remissió la farem fins a la una a la matinada. A la una connectarem a MicaTFM, com sempre, i recuperarem la programació pròpia demà puntuals a les 7 del matí amb la tenora del Pere Paisa, la selecció de sardanes que podeu escoltar diàriament entre les 7 i les 8 del matí de dilluns a diumenge.
I continuem, perquè ens queden 10 minuts i mig per arribar a les 9. El que fem ara és escoltar el Roger amb la selecció, en aquest cas del més destacat de la televisió, per avui, dimarts. Endavant. Com sempre, comencem amb les pel·lícules que fan la televisió en obert. A les 10 de la nit tenim la pel·lícula Eliminators, a Paramount, de James Nunn, amb Scott Atkins i Stu Bennett.
Una pel·lícula anglesa i americana del 2016 és d'acció i dura una hora i mitja. Un exagent federal dels Estats Units ha d'abandonar el programa de protecció de testimonis i sortir del seu amagatall quan envaeixen la seva casa de Londres per error. De dos quarts d'11, Waterworld, avimat de Kevin Reynolds amb Kevin Costner i molts altres actors i actrius, és una pel·lícula de ciència-ficció americana de l'any 95.
que dura dues hores i quart. En un futur no gaire llunyà, l'aigua arriba a cobrir tota la superfície de la Terra. Per aquest motiu, l'aigua dolça és un dels vents més preuats, juntament amb les plataformes flotants, allò com viuen els humans. A tres quarts, doncs, el 33, les nenes de Pilar Palomero, amb Andrea Fandos, Natalia de Molina, Zoe Arnau...
Francesca Pinyon, Júlia Sierra i Ainara Nieto, una producció espanyola del 2020, un drama que dura una hora i quaranta. La Cèlia, una nena de 11 anys, estudia en un col·legi de Monges de Saragossa i viu amb la seva mare. La Brisa, una nova companya acabada d'arribar de Barcelona, l'entén cap a una nova etapa en la seva vida, l'adolescència.
En aquest viatge a l'Espanya de l'Expo i de les Olimpíades de l'any 92, la sèrie descobreix que la vida està feta de moltes veritats i també algunes mentides. A un quart de 11, Factòria de ficció, Ret de traïció, de Jesse B. Johnson...
amb Aaron Eckhart i Olga Kurilenko, una pel·lícula d'acció que dura una hora i mitja, és del 2024 i és de producció americana. El Ben Maloi i la seva dona, la vela, treballen en una missió per la CIA quan una explosió de gas mata la vela. Llavors, el Ben comença a investigar els fets i aviat descobreix que la mort de la seva dona...
Sembla que no ha estat cap accident. I a les 12 per amunt, Boica, Invicto 4, de Todor Chapanov, Chapkanov, perdoneu, amb Scott Atkins i Teodora Dujoviknokova, és complicat de pronunciar això,
Duhovnikov. És una pel·lícula búlgara i americana del 2016 d'acció. Durant l'hora i mitja, el Boika és un lluitador que es troba enmig d'una lliga important. Durant la competició es produeix una mort, cosa que fa que comenci a replantejar-se què representa aquest esport.
Llavors, programes que podem veure a la televisió avui, també a aquesta hora habitual, a les 10 de la nit, tenim dues propostes. Una a Televisió de Catalunya, que és el Nit sense ficció, el robatori de la Gioconda. L'any 1911, l'italià Vincenzo Perugia va robar la Gioconda.
del Museu del Louvre, amagant-la sota la roba. El succés va causar un gran escàndol internacional i va convertir la pintura en una icona mundial. Després de dos anys de cerca, el quadre va aparèixer a Florència quan Perugia va intentar lliurar-lo alegant motius patriòtics.
També a les 10, el 33, en aquest cas, la Renaixença amb el Peyu, que dedica l'episodi d'avui al compàs, una eina que tothom ha fet servir durant la seva etapa escolar, alguns amb més d'estrès que altres. Tot seguit, el Peyu rem la visita del Llorenç Barba, guàrdia del refugi Vicenç Barber, a Montserrat. Cada dia fa caminar des de 45 minuts fins al refugi, carregant més de 200 quilos a l'esquena. Això ho fa aquests 200 quilos cada setmana.
No m'ha quedat clar si és cada dia o cada setmana, però en tot cas carrega molts quilos i fa molts quilòmetres. També tenim, que me n'havia oblidat, a un quart de set, la UEFA Women's Nations League amb l'Espanya-Alemanya. És la final de tornada a l'estàdio Metropolitano en directe a la U.
Si seguim en l'ordre habitual, ara ens n'anem a les 11 de la nit. Tenim, per una banda, si seguim a la 1, el Late Show amb Marc Giró, que entrevista Bat Guial, que presenta el seu nou single Fuma i anuncia nou disc i gira per al 2026. També té un altre convidat, que és el cantant Antonio Orozco.
I també a les 11.04, Código 10, que analitza la situació actual del PSOE després de l'incresa de la presó de José Luis Ábalos i Coldo García i la petició d'eleccions anticipades per part de figures històriques del partit que exigeixen un canvi de rumb. A més, l'espai aborda el cas Belorado després de la detenció i l'alliberament de l'ex-abadessa Laura García de Vieta.
I això és el més destacable que podem trobar avui a la televisió, Oriol. Molt bé, fantàstic. Doncs moltes gràcies, Roger. Recte final d'aquesta primera hora del programa, 6 minuts i les 9 del matí.
La recomanació cultural dels dimarts ens porta a parlar, com sempre, de cinema. I ho fem acompanyats del crític de cinema, el bon amic Albert Galera, que cada setmana ens porta una proposta interessant, com sempre. L'escoltem. Què tal, Albert? Bon dia i bona hora.
Bon dia. Doncs aquesta setmana us vull parlar del nom de Don Johan Hagerut, un director noruec molt i molt interessant, del qual teniu actualment en cartellera la seva darrera pel·lícula, que es diu Dreams, a qui s'ha titulat «Sueños en Oslo».
i que en definitiva forma part d'una trilogia d'aquest cineasta norueg que es va iniciar amb la pel·lícula anomenada Sexe, que va continuar amb la pel·lícula anomenada Amor i que conclou aquesta trilogia amb aquest títol anomenat Somnis. Una trilogia sobre l'Oslo actual a través de la mirada de la...
de la reflexió molt profunda sobre coses de la vida, sobre gent normal, que parlen obertament de qualsevol dels seus neguits, ja sigui sobre temes sexuals, sobre temes religiosos, sobre temes d'identitat personal, sobre existencialisme, en definitiva, una mirada nòrdica, com no pot ser d'una altra manera, i no perquè sigui freda, sinó perquè és...
com molt visceral, molt real, sense cap mena d'artifici. Una proposta, en el cas de les tres pel·lícules, que té molt a veure amb el fet d'incloure seqüències molt llargues, on els personatges dialoguen, però de manera molt natural, de manera que és molt fàcil empatitzar, entrar en aquestes converses.
i sentir-nos, d'alguna manera, tots plegats representats. Si la primera de la trilogia, que era la pel·lícula Sexe, ens parlava de com, de cop i volta, amb persones heterosexuals els pot venir el dubte de la seva identitat sexual,
La segona ens parlava d'una història d'amor preciosa entre una metgesa i un infermer. I la tercera, que és la que teniu ara actualment en cartellera, ens parla d'aquest somni, d'aquest somni que té una alumna enamoradíssima de la seva professora. La veritat és que són tres pel·lícules...
que valen molt la pena, que tenen una identitat molt personal i molt pròpia, que és un cinema diferent, que és un cinema que flueix meravellosament, que moltes vegades remet al cinema d'Eric Romer, però molt en un estil pròpiament nòrdic, és a dir, un estil més, és molt fàcil dir-ho, però un estil més Igmer Berman, i no és l'únic director nòrdic interessant, però gairebé sempre remetem a Berman quan parlem de cinema nòrdic,
I la veritat és que aquesta és una pel·lícula que val molt la pena. El cinema en Urux s'està imposant d'una manera increïble, perquè tenim també les pel·lícules del Joachim Trajer, el director de Valor Sentimental, que és una altra pel·lícula meravellosa. I, per tant, ja us el recomano, aquest Sueños en Oslo, i us recomano també que veieu les altres dues pel·lícules d'aquesta trilogia, que les teniu totes dues a Filmin. Recordeu els títols, explícits, Sexo, la primera, Amor, la segona...
i aquests sueños de Oslo, i que ara mateix teniu els a la cartellera. Heu de remenar, això sí, perquè no la trobareu a cap multissala, però la podreu localitzar en alguna sala concreta. És la meva recomanació d'aquesta setmana a l'hora d'aquest cineast enorme que tenim molt en compte. Gràcies. Gràcies a tu, Albert, com sempre, per la teva col·laboració fidel als dimarts del programa, i que tinguis una molt bona setmana. Un minut i mig i les 9 del matí.
Ens aturarem uns minuts per escoltar les notícies d'aquesta hora i de seguida tornem amb la cançó del dia que ens ha seleccionat la Fermina Recio, la tertúlia d'actualitat i a partir de les 10 l'espai de preguntes Esquerra Republicana de Catalunya amb la regidora Marta Espona. Parlarem del Renaixement.
amb el Damià Martínez, i a més a més també parlarem de política internacional amb el David Lloberes a l'Espai de Xifra en el Món. A les 11 parlarem amb la regidora de Polítiques de Discapacitat de l'Ajuntament de la Vila, la Inoa Garcia, i us oferirem l'espai poètic Notes Disperses, espai mensual que compartim amb els Cés Vives, avui acompanyats també
de la Montserrat Gavarró, de la companya Sílvia Artés. Farem aquesta llibreta blava, sis poetesses que ja no estan entre nosaltres i que repassarem la seva vida i la seva obra. Tot això acabant parlant de cuina, de gastronomia amb el Jordi Beaumala a l'Espai Gastronomia Molins abans d'arribar a les 12, que és quan posarem punt i final al Bon Dia i Bon Hora. Fem una pausa i tornem de seguida. Vinga.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Bon dia, són les nous per la Maria Lara. Hem mobilitat diversos accidents, dificulten hores d'ara la circulació, una a la C-17 a Sant Cugat, que talla un carril, i una altra també a la C-32 a Castelldefels, que talla un altre carril. A banda també retencions per a Varies, a la C-17 a Centelles, i també a la B-30 a Barbera del Vallès. També trànsit dents a la C-58 i la B-23 a Barcelona, a la 2 a Cornilla de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts, i també a la C-59 a Palau Solità i plegamants i retencions habituals també.
a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat. I els Mossos d'Esquadra, juntament amb la Policia Nacional, estan duent a terme un dispositiu contra una organització criminal amb epicentre, sobretot aquí a Catalunya, implicada en assalts violents i tràfic de drogues. S'estan realitzant més d'una vintena d'entrades i escorcols a les demarcacions de Barcelona i Tarragona i s'espera que hi hagi diversos detinguts al llarg d'aquest matí.
I la Xina ha acceptat regionalitzar les exportacions de porc espanyoles. Això implica que, excepte la zona afectada per la pesta porcina africana a Barcelona, la resta poden exportar carta de porc al país asiàtic. Ho va explicar el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, després de la reunió amb representants del sector porcí després que s'hagin detectat aquests casos del virus a Cerdanyola del Vallès.
El ministre va aclarir que aquest fet suposa, per tant, mantenir el 42% de les exportacions fora de la Unió Europea. També va exposar que s'està negociant país a país i que hi ha hores d'ara 24 que accepten la regionalització. De moment, recordem, hi ha dos positius i vuit casos encara sospitosos.
I de fet, Mercol Lleida ha baixat 10 cèntims el preu del quilo de la majoria de cas de porc arran d'aquesta crisi. Juntes de preu del porc d'engreix, de la Berra i del Garrí s'han reunit de manera extraordinària per revisar les cotitzacions després d'aquests casos. El porc selecte, el porc de Lleida o normal, el porc gras i la Berra, que aguant 10 cèntims per quilo, mentre que el Garrí de 20 quilos baixa en aquest cas 5 euros.
I el sindicat de llogateres ampliarà la vaga del pagament de les mensualitats en blocs d'inmocaixa i confia superar el centenar de famílies. Un exemple el trobem a l'Hospitalet de Llobregat, on diverses famílies d'una promoció estan en peu de guerra per haver quedat excloses de l'operació amb què la Generalitat adquirirà més de 1.000 pisos del banc.
I 3 de cada 5 persones que viuen al carrer són víctimes de la crisi de l'habitatge, sobretot a causa dels desnonaments. N'alerta un informe encarregat pel govern a un grup d'experts que proposa, entre d'altres mesures, crear una oficina autonòmica per coordinar, volíem dir, el senseiaris.
I pel que fa al temps, al matí comença amb cel mig tapat, amb núvols mitjans i alts, i algunes boires, sobretot a la depressió central i a les zones de l'interior. A partir del migdia arribaran també les primeres precipitacions a l'Alpirineu i Prepirineu, que de cara al vespre arribaran també a Ponent. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 9.
Avui hi ha una conferència com a inici de la recerca col·lectiva del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, una recerca que té per objectiu donar a conèixer la situació de la comarca l'any 1975, quan va morir el dictador Franco, quins eren els actors, grups i moviments...
i intentar, doncs, abordar-los. Per això, aquesta tarda a la Biblioteca 247 hi ha una conferència càrrec de Joan Botella, que és catedràtic de Ciències Polítiques a l'Autònoma, titulada 1975, al Baix Llobregat. L'acte comptarà també amb les intervencions de Rafa Bellido, que parlarà dels canvis que hi va haver al territori al món de la indústria.
Va augmentar en detriment de l'agricultura. També intervindrà Conxita Sánchez, que parlarà dels moviments socials als anys 70, i Marta Espona, que parlarà de la cultura i la llengua catalanes en aquest període. Avui, a dos quarts de set, a la sala d'actes de la Biblioteca. Demà divendres, el Viu Molins fa el primer acte titulat Trobades en viu, 15 anys a Periodisme Digital al Baix Llobregat. Commemoren els 15 anys a la creació del diari digital Molinenc i per això han convidat també a Esplugues Digital i Feta Sant Feliu,
per parlar de la premsa digital a la comarca. Demà dimecres, a dos quarts de vuit, a l'establiment La Varema del carrer Molí, número dos. I el dijous es presenta el llibre El Pistolarisme a Barcelona. L'Ola d'Axtensió Universitària presenta aquest acte, a dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca, un acte obert a tothom, amb David Rebelles, autor del llibre, que ens aproparà la Barcelona del Pistolarisme entre el 1917 i el 23%,
Una època protagonitzada per les lluites obreres, revoltes populars, la Revolta de les Dones, el 1918, o figures com les de Salvador Seguí i Francesc Leiret. El dijous, a dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca. I també dijous es presenta un altre llibre, en aquest cas el CEM, el Centre Exclusionista de Molins de Rei.
El llibre diu 40 segons les ganes de morir en la societat capitalista i participaran les autores Lourdes Quintero i Marina Barberà acompanyades d'Estela Rodado i Ernest Baumala aquest dijous a les 7 de la tarda al CEM i també dijous comença l'Escape Market al Mercat Municipal amb dues històries, dos itineraris per fer durant dues setmanes al Mercat Municipal adreçat a totes les edats, especialment al públic familiar que podrà fer
Algun d'aquests itineraris amb sorpreses, els que l'acabin entraran a uns sortets. El mercat municipal que organitza activitats nadalenques fins al 24 de desembre.
I recordem que no es pot accedir a Collserola. Està restringit l'accés a la totalitat del parc per evitar la propagació de la pesta porcina. En cas que trobeu un senglar mort, no el toqueu i truqueu al 112. I també es demana a la població que no deixi restes de menjar a les papereres properes a zones forestals que puguin estar a l'abast dels senglars. I acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la farmàcia Edgar, que està al carrer Santiago Rossinyol 810.
Ràdio Molins de Rei Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritat, posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills, i aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació com els serveis de cada equipament
la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Diuen que tots els camins porten a Roma, però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot i nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem. Fora clichés. A Marlet Valls i Neus Pérez. Els dimecres de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molint de Rei. Què passaria si respiressis només una vegada? Que al cap de pocs minuts tindries nàusees. Després sentiries un dolor fort al pit. L'oxigen deixaria d'arribar-te als teixits i perdries el coneixement.
Què passa si dones sang només una vegada? Que al cap de pocs dies ens comencen a faltar glòguls vermells. Després baixen les nostres reserves per fer transfusions. Tot seguit comencem a trobar que ens manquen plaquetes. Així no podem ajudar els malalts de càncer, ni podem atendre emergències. Necessitem que tornis a donar sang com tu necessites tornar a respirar. Amb una vegada no n'hi ha prou. Vine a donar. Banc de sang.
La cançó del dia amb Fermín Arrecio.
Bon dia i bona hora. La cançó del dia d'avui és una versió, es diu Drive, i és un tema que van fer famosíssim, famosíssim, el grup The Cars, als mitjans dels 80 anys, 84. Recordo que va ser una cançó de les que van interpretant en l'iFight, però no escoltarem a The Cars interpretant un tema seu, sinó que ho escoltarem amb la profundíssima veu d'Aime Man, aquesta cantautora nord-americana,
que té una manera d'expressar fantàstica. Es fa acompanyar només amb una guitarra i ens parlarà sobre com és el tema de recolzar a una altra persona, de fer companyia, de fer companyia sobretot en un sentit emocional.
no només de portar-te a Drive, vindria a traduir-se com portar, no portar-te a un lloc segur amb un cotxe, que també, però si no, doncs això, dins de la emocionalitat. Deixar-se cuidar, acotxar algú. Dit això, disfruteu-la, que és una preciositat de tema acústic.
Who's gonna tell you when it's too late? Who's gonna tell you things aren't so great? I can't go on thinking
Nothing's wrong Who's gonna drive you home tonight? Who's gonna pick you up when you fall?
Who's gonna hang it up When you call You can't go on Thinking Nothing's wrong Who's gonna drive you home Tonight
Who's gonna hold you down When you shake Who's gonna come around When you break You can't go on Thinking
Nothing's wrong Who's gonna drive you home Tonight You know you can't go on Thinking Nothing's wrong Who's gonna drive you home
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora d'aquest dimarts 2 de desembre. De moment la compartim amb el Xavi García. Bon dia i bona hora, Xavi. Molt bon dia i bona hora. I Josep Genés, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Tenim el Paco Prieto constipat, des d'aquí records, i el José Bolo, que arribarà en breu per acabar de compartir la tertúlia amb tots vosaltres. Què? En fred, eh? Molt fred, sí. Senyor Xavi, que véns aquí amb una gorra que em deies d'origen irlandès. Sí, quan vaig a esta Irlanda, amb la temporada i tal, doncs...
Tenim aquí la gorra, que té més anys que el corrucar. Però veig que es porta bastant de nou, aquestes gorres de plat, eh? Sí, aquesta és el que té, que tenen una llana bona, i t'abriguen molt. Hi ha gorres, aquestes tan xules yanquis de golf, que són... Jo no abrigo res. Ni et treu el sol, vull dir que això és un invent dels americans, però aquesta gorra, francament, te la poses i... I si tens les orelles i el coll tapat, em baixa molt el sensació de fred, eh? El coll és fonamental, també.
Correcte. Aquí l'amic ja anés amb un mocador a l'Hogard Gable. Sí, camisa i mocador, eh? Exacte, molt elegant, eh? Josep? No, no, la temperatura d'avui obliga... Rasca, eh? Sí, sí, que deies que tenies intenció d'anar a Colls Rola, però que no hi has anat al final, eh? Millor que no. Sí, volia recordar els temps de la vinya de casa, però... Sí, millor fer-hi broma. No, hi puc anar. No hi pots anar.
Per cert, poca broma, que abans llegia de la Vanguardia, que entrevisten una periodista, escriptora i activista política, que és russa, la Yelena Kostyuchenko. I atenció, el titular diu, avui a Rússia fins i tot un like, posar un corassoncito, un m'agrada...
alguna publicació diu pot portar-te a la presó poca broma amb això diu que se'n va anar a Ucraïna per explicar als russos el que estava passant a la guerra i ja no he pogut tornar, diu visc a l'exili ara diu que viu a Carolina del Nord als Estats Units diu familiars i amics diuen que els preus no paren de pujar que retallen pressupostos
els dedicats a temes socials i sanitaris i tot el que no tenen a veure amb la guerra. Bé, i al cap d'un moment li pregunten els mecanismes repressius, diu, i de propaganda. Ella explica si produeixes qualsevol informació que contradigui la versió oficial a Rússia. És un delicte que estiga fins amb 50 anys de presó.
I diu, per llei, li pregunta l'Aïma Sanchés, diu, sí. I si dones un like a una publicació indesitjable, entre cometes, també és que estigui en presó, de manera que hi ha molta gent empresonada. Ara mateix, 2.000 presoners polítics. Diu, estan en guerra, doncs. Per construir un bon feixisme, en un país fan falta enemics exteriors, però també interiors. I aquests són la comunitat LGTBIQ+.
els periodistes activistes i polítics contraris a Putin. Diu, és un cercle que creix molt de pressa. La gent ha deixat de confiar en els altres per el que pot acabar passant i que et duin a la presó. Si un conegut o un veí et denuncia, cosa que ens fa passar en èpoques passades, potser també en la RDA, no? Per una cosa, diu, que vas dir, o per escoltar la ràdio ucraïnesa. Tu poses la ràdio ucraïnesa i també et poden portar a la presó. Així està, doncs, la situació de Rússia de Putin, eh?
Bé, és una dictadura... No ens sorprèn gens, entenc. A més que el tema de les ideologies és rellevant, i a vegades les ideologies hi són, i aleshores hi ha unisme, no? El fascisme, el comunisme. És el dictador de l'abisbe malament. Exactament. Es fa pensar que si acabenisme estan en direcció contrària.
Però és que no és exactament així, hi pot haver-hi o no una ideologia que justifiqui o faci veure que justifica un conjunt de llei o un conjunt d'anormes i, per tant, un règim indeterminat, però en realitat es tracta d'una organització que ha assolit el poder, en ocasions serà de manera més o menys democràtica, en ocasions clarament a través de cops d'estat violents o similars, i aleshores un cop té aquest poder el vol per segles dels segles dels segles dels mil·lenis.
I, fins i tot, tenim el cas de la monarquia comunista de Corea del Nord. En aquest cas no és un rei, sinó que és un avi que ho deixa el seu fill, aquest ho deixa el seu fill i aquest ara ho deixarà la seva filla. I aleshores són dictadures que es diuen comunistes.
En realitat és una família que ha assolit el poder d'una manera dictatorial i salvatge, fa fusellar fins i tot les persones de la seva pròpia família, i aleshores aquest terror crea els règiments dictatorials. Sembla que els serveis d'informació occidental que han detectat
que la hipòtesi, en fi, diguem-ho així, amb molta suavitat, d'apartar en Putin, no resol el problema, en el sentit que ha creat tal model tan sòlid i tan estructurat que la seva desaparició no significaria un canvi del model, sinó el contrari, fins i tot l'aparició de personatges encara més d'usos, no?,
Hi ha algunes senyals que són poc conegudes aquí en el nostre país, però que sí que ho són més als Estats Units, que fan pensar que les coses poden encara empitjorar. Malgrat el fet aquest que empitjora el de la guerra d'Ucrània i el que estan vivint allà. És conegut que una de les coses que ha fet l'esgerit rus en la invasió d'Ucrània, a la part que ha pogut conquerir en els diferents moments aquests tres anys,
ha robat, en fi, ha agafat molts nens d'Ucrània i els ha portat cap a Rússia. Una de les coses que està en el debat en aquests moments entre els governs d'Ucrània, Rússia i Estats Units i les converses entre els delegats del senyor Trump i els representants del senyor Zelensky, tot això és precisament que siguin retornats aquests nens. Sembla ser, i dic així en sembla ser perquè, clar, aquestes coses...
que els serveis secrets occidentals han obtingut la informació que aquests nens han estat portats a Sibèria, però no pas per un gulag, és a dir, per un procés d'extermini, allò que era el que feia la Unió Soviètica, no els temes de Stalin, milers, per no dir, milions de persones portades a Sibèria on eren assassinades, sinó simplement per convertir-los en professionals de la guerra, professionals de la violència d'alt nivell. Sí, sí. Vaja, si això és veritat, això vol dir...
que Putin barra Rússia, el govern rus prepara, guerres del futur rellevants. Ja veurem el que ens passarà d'aquí al 2030 i després. Xavi. És tot molt lamentable. I anirà pitjor, dius. Home, jo recordo una Rússia de la del Gorbachev, amb la perestroika, que tenia unes intencions que tothom s'ha oblidat ja, per dir alguna cosa. I recordo presidents com el Carter o...
Fins i tot. L'Odama i Rosalba del Guiru, però el Jimmy Carter, per exemple, que era un tio més obert, és a dir, ara tenen el tram, aquest tio color pastanaca, que francament és un dictador total. El poble americà s'està donant compte, però bueno...
Què passa? Que la tirania, perquè la tirania ha existit amb el comunisme, amb el capitalisme, amb tots els cismes, hi ha hagut la tirania. La tirania són gent que es pensen amb el dret absolut de fer el que vulguin. I com ho fan? Com s'aguanta un tirà? Com s'aguanta un dictador? Fent acòlits al costat de dues maneres. Una...
Amb diner. És a dir, hi ha moltes... La majoria de dictadures s'aguanten perquè la gent cobra. És com molts partits. Molts partits donen a viure molta gent. Per tant, aquest vot és captiu. Ja no és un vot idealista. És un vot de... Em jugo la feina si no surten aquests, no? Per tant, Rússia, un país amb molts diners, ha comprat molta gent.
perquè és un país molt violent, molt agressiu, bueno, jo no el conec, però l'amic Janés va estallar i segur que en sap molt més que jo, però vaja, l'onada que diuen ser aquesta, i per un altre cantós és als Estats Units, no? I la tirania sempre domina la por, sempre és la por a lo desconegut o a lo poc que tens, no? Aleshores, i això que dius, home, l'herència d'aquestes oligarquies que van passant d'una a l'altra, d'una a l'altra, misteriosament, era el germà petit, aquest de Corea, no?,
El general Madagant se'l va encarregar amb un aeroport d'una manera misteriosíssima. Teòricament hauria de ser la 10, i veus, el van matar l'aeroport amb un tòxic de lloc fulminant. Què vull dir entre els coreans, els russos, els propis ucraniassos? No oblidem que Ucrània és un país ple de feixistes, no oblidem, i d'uns exèrcits, o d'uns soldats professionals molt violents. És a dir, que tothom té molt que callar, no?
Explica aquesta periodista contra la Vanguardia que la Unió de Periodistes de Rússia comptabilitza més de 300 periodistes assassinats. Sí, sí, però cap impunitat. I que no pots parlar. Avui en dia, ara com deien això de les oligarquies i les herències, i que el Josep deia que passa de l'avi al pare, del pare al net, del net al tal, del tal... Bueno, aquí nosaltres ho tenim tot aviatat, no?
La noia diu que fins i tot... Vull dir que tampoc ens ha de sobtar tant. Fins i tot la meva mare va arribar, diu, a creure en Putin. Rússia és una màquina de propaganda que genera falsedats a internet sense parar. Putin introdueix la mentida com a forma de comunicació política. La realitat no importa. Fa 25 anys que és en el poder. Primer va satisfer les seves ambicions i desitjos bàsics. Diners, poder, respecte. I després va voler ser més. Diu, què més? Diu, vol ser immortal.
interessantíssima l'entrevista. José, bon dia. Bon dia, com anem? Com estàs? Bé, bé, bé, bé. M'han fet bronca a casa aquest matí perquè la petita volia que baixés la persiana que li molestava la llum. Sí. Avui no n'hi ha gaire. Avui no n'hi ha gaire? Que no volies despertar-se a Josep. Que feia fred i deia que no volia... Una excusa creativa. Una excusa creativa. Cada dia una nova aventura. Sí, molt bé. Molt creatiu tot, eh? Sí, sí. Jo m'ho passo pipa pels matins. Bona senyal, bona senyal. Sí, a mi tant.
Bé, anirem tancant el tema. En tot cas, recomano que llegiu aquesta entrevista amb aquesta noia que no té ni 40 anys, 38, periodista, escriptora i activista política, la Yelena Kostyuchenko. El que passa és que això de fer de la mentira no és excepcional de Rússia. No, no. Abans d'ahir, quan el diumenge, al centre de Madrid, la presidenta de la anomenada Comunitat de Madrid diu que està a punt de conquerir Euskadi i Navarra,
Quan etes no existeixes de fa quants anys? 12 anys, no? No és que digui una mentira, evident, diu una gran mentira, sinó que és per què es diu aquesta mentira? Per què se li ha anat al cervell? No, no s'ho penseu pas. Algú diria, algú de bona fe, no jo el bonisme, algú de bona fe diria, no, això és una hipèrbola i retòrica. No.
No, no, no, aquí està jugant amb molta intel·ligència i per tant jo crec que el problema és que si aquests mètodes, els mètodes putinescos, triomfan, fan escola. Podríem fer un verb, no? Sí, fan escola i en aquest sentit, per exemple, jo ja dic, això que en diuen Espanya, que ja sabem que és tot un debat,
Doncs, en fi, també hi ha seguidors putinescos que diuen que estan contra el Putin però fan servir les mateixes eines. Molta atenció a aquestes paraules de la presidenta de Madrid. Els espanyols i els catalans especialment també, ja sabem que després de les paraules d'aquest ordre, diverses vegades en la història, han vingut les bales.
Bé, deixeu-me avançar, que avui parla de Collserola. Ens agradaria que ens il·lustressi, Josep, com a biòleg. Aviam, el que explica el diari ara és que el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, va confirmar ahir que fins ara només s'han detectat dos casos positius de pesta porcina africana a Catalunya, però és cert que va elevar els casos sospitosos fins avui i va augurar segurament que sortiran més positius, com és d'esperar.
El conseller diu que encara és massa d'hora per determinar l'origen del brot del virus, tot i que apunta que l'opció més probable és que arribés amb restes de menjar contaminat. Aquesta és una de les explicacions que ahir feia en roda de premsa. A tot això, a nivell més econòmic, diu que Catalunya es juga, ho explica el periòdico, fins a mil milions d'euros en exportacions de porc.
a causa de la crisi oberta del brot de pesta porcina africana a Collserola. Si fem les coses bé, l'impacte que hi haurà serà mínim, també deia el conseller. Diu, països com la Xina, Mèxic i Taiwan ja han suspès o limitat la compra de productes catalans derivats del porc i l'administració catalana es prepara per les conseqüències del primer brot d'aquesta malaltia detectat a Espanya des del 90-guata. Per tant, feia 31 anys...
Empreses com Vall Companys, diu Grup Costa Brava, i altres càrniques són les principals exportadors amb escorxadors a Catalunya. En el sector de les càrnies hi treballen unes 30.000 persones a Catalunya, segons fons del sector. I de moment, des dels sindicats es desconeixen els potencials efectes sobre l'ocupació que aquesta nova crisi pot generar. Tenim diverses arestes aquí a l'hora de l'anàlisi. Què ens podies dir per això de...
d'aquest brut d'aquesta porcina. No, ho deies molt bé, ara mateix, això té moltes restes, té molts angles, té molts punts, però d'una banda tenim el científic, és a dir, el virus, i com és, què fa, com és que no hi ha una vacuna per aquest virus. D'una altra banda tenim el que és la gestió de la crisi,
especialment per mi rellevant el fet que els mateixos protagonistes que quan vam tenir l'epidèmia del Covid ens han omplit la televisió espanyola de generals plens de medalles, que ens deien que acabarien amb la plaga, quan el que teníem no era una plaga, era una epidèmia, però sembla que els termes gentífics no els dominen.
I ara, de nou, els militars ens han d'arreglar, que els militars no arreglaran el virus, ni el mataran ni el arreglaran. En tot cas, és allò de dir, escolta, això és molt complicat. I després té el front, que ara estava llegint molt correctament, econòmic.
I si rasquem en el tema d'aquest model econòmic, alguns diaris parlen de 1.000 milions, hipotèticament de pèrdues, altres parlen de 3.000 milions. És a dir, que per tant, quantitat de diners... Ara, rere d'això, què vol dir? Vol dir que el model econòmic del país està basat en aquest apartat entre d'altres.
I això, en fi, ja hi ha molts informes que diuen que és un error estratègic de Catalunya i de les elites catalanes. És aquella frase que es diu, farà gemell, hi ha més porcs que persones. És cert, els porcs ja són més de 10 milions a Catalunya i les persones encara no són 10 milions tots que ja estem arribant, no? Aquests 30.000 persones que deien que hi ha crisi són 30.000 immigrants.
amb sous molt baixos, concentrats en certes comarques i en certes poblacions on hi ha dificultats terribles per l'habitatge. I tot això no es diu res i s'està fomentant aquest model econòmic. De manera que, Oriol, no sé si veus que parlem de l'essència...
que parlem de l'administració, que parlem de la política, perquè aquest tema donaria, no per una tertúlia d'una hora, sinó per una tertúlia de moltes hores, i apareixerien coses molt sorprenents. Aviam, d'entrada... Jo obro una altra aresta, que són les mesures de contenció, de limitació, de mobilitat, etcètera, a l'entorn del Parc Natural de Coixarola, sobre com s'han comunicat, què s'ha comunicat, i després la reacció del veïnat, bàsicament.
Com a aspecte positiu, crec que des de l'aparició d'aquesta crisi o des que es trasllada que hi ha dos por sanglars infantats i morts, presumptament, que després es van confirmar, per aquesta malaltia, l'administració aquest cop ha estat ràpida en donar les indicacions a la ciutadania de què ha de fer i de què no ha de fer. Això seria un punt positiu. Un punt negatiu que ja ho veig repetit en altres ocasions, amb danes, amb Covid. Crec que els missatges són massa complicats d'entendre.
no són clars. És a dir, hem de simplificar els missatges a la ciutadania perquè sigui entenedor. En aquest cas, costa d'entendre per què jo he de limitar la meva mobilitat en un... per una cosa que, teòricament, a mi no m'afecta la meva salut. Sí. No? I després, que hi havia com... radi de 6 quilòmetres, radi de 20 quilòmetres. Els del primer radi poden fer una cosa, l'altre no ha fet una cosa. Tu veies la cosa i et preguntava, escolta, qui viu...
A Cerdanyola del Vallès, a l'àmbit del Parc Natural de Coixerola, ja està treballant a Barcelona, no pot entrar a casa seva? Feies preguntes molt clares perquè la pròpia comunicació la fem massa complicada. I això crec que és un tema en el qual potser s'està treballant, potser s'està millorant, però com a persona que treballa en la comunicació crec que hi ha un marge de millora molt gran. I després la reacció de la gent, no?
Fins i tot, si hi entrem en algunes contradiccions, és a dir, els restaurants de Coixerola estaven oberts. Sí.
És a dir, que no podies anar per l'entorn natural, però si tu agafaves la carretera, no sorties de la carretera, no estaves fent cap tipus d'il·legalitat, anaves a dinar on sigui i tornaves. Però bé, més enllà d'això, el que volia recalcar és que la comunicació ha de millorar per clara, que no ha acabat de ser, per mi, pel meu punt de vista, el suficientment clara. I després la reacció de la gent, que hi ha gent que és obedient i hi ha gent que no és obedient. I en l'àmbit de la gent no obedient, m'estic adonant, estic percebent un cert aire de...
Va quedar una part de la societat molt cremada per les restriccions de la Covid i a la que ha passat una cosa de l'altra la reacció és anem a desobeir. No m'ho crec. Tot això que ens estan dient no m'ho crec. El cas concret dels restaurants, la matització seria que estaven obertes les parts tancades dels restaurants i en canvi no eren obertes les parts terrasses i exteriors dels restaurants.
Val. Xavier, com veus aquesta gestió? Com et diria jo, jo estic d'acord amb tot el que hem dit tots, no? Absolutament. La comunicació falla, en general, no només amb això, sinó...
Els governs o els departaments de comunicació que tenen i tot això són horribles. Per tant, ha de ser més clara? Bueno, han de ser concisa. Exacte, ha de ser clar i diàfan i a vegades s'utilitzen paraules que la gent ni entén i arguments que tampoc comprenen, no? És a dir, sempre que fan una comunicació és per ordenar que facis coses, no és per informar-te del que passa, bàsicament, no? Els avisos són sempre no podràs fer això, no podràs fer això, no podràs fer això perquè ens ha passat això.
No m'han de dir, ens ha passat això, i això significa que una mica més de... Tampoc sé si la gent vol escoltar tant, eh? També et dic que avui en dia tothom mira programes d'aquests de basura, i la informació la volen poc. I després, això quan passa és una desgràcia, perquè evidentment... A veure, si és un conspiranoic, no?, una mica, i jo tinc de vegades tendència a ser conspiranoic, dic, home, si li vols fotre un bombasso a l'economia catalana, toca el porcí.
Estàs mort. Catalana, aragonesa... És a dir, hi ha una franja càrnica, que li diuen, que entra, per exemple, a Aragó, per dir al costat, hi ha un grup que es diu Costa, que és una bestialitat. Té 5.000 treballadors només aquest grup, ara fan una nau ecològica. És a dir, cuideu perquè la indústria càrnica és una de les indústries més potents
tant de Catalunya com de Sarosa, com de molts llocs. Per tant, no és una bona notícia, no només per Catalunya, perquè si això s'estén, és una notícia per tota Espanya, per entendre-ho. Per què passen aquestes coses? Ves a saber. Que si estava el menjar contaminat dels porcs... Jo crec que dependre tant de tantes coses petites et fa molt bé. T'ho imagina't, eh? Tota una indústria que va llogar milers de milions...
Dos porcs sanglars l'han posat en hacke, no? És a dir que de vegades les administracions es preocupen molt de lo gros i s'obliden molt de lo petit. I l'aigua comença per una esquerda, no comença per un tsunami. Aleshores això no ho cuiden massa, ni la informació ni els detalls. No es cuiden els detalls, i els detalls...
Primer, que et fan que estàs més a prop dels problemes, i més a prop de la gent, i més a prop de tot, i no es cuiden. O sigui, els detalls ens perjudiquen molt. Josep, hi ha una cosa que és que... Ara estem, per dir-ho així, en la gestió del final del tema, esperant que sigui el final la superació de la crisi, l'eliminació del virus i la tornada a la normalitat. Però clar, quan estem en aquest tram final, en aquest tema hi ha molts altres. Ens oblidem del principi.
Quants anys porten els pagesos avisant d'això? Els pagesos del nord, l'Empordà, els pagesos del sud, l'Ebre, els pagesos de Catalunya i de l'Aragó i de Cantàbria. Quants anys porten les universitats avisant d'això?
Les universitats de Barcelona i també les universitats de Madrid i un llarg, etcètera. Això és que és una pel·lícula que ja sabíem que acabaria així. Tard d'hora passaria això. I els gestors que, ah, doncs qui dies passa anys empeny ja se'n cuidaran els que dinaran després de mi. Jo ni gasto diners, ni faig plans previsors, ni doblo els recursos humans i materials per fer front a això...
I mira, magnífica, en aquest sentit algú sí que ho ha pensat. Mira, la UME i la unitat especialitzada de la UME que han enviat aquí, magnífica, perquè té precisament els equips i la gent preparada per aquestes singularitats. L'altre és la gestió, eh? Hem de saber en què és una cosa de l'altra. Per tant, és allò de dir, ara, ai, ai, ai, ui, ui, ui, escolti, estàs breviats.
I aleshores a mi em sap molt de Déu ho ha fet aquest, que siguem els humans tan imperfectes. Jo desconeixia que hi havia avisos sobre aquesta malaltia en concret per part del sector. El que sí que coneixia i conec, i de fet és molt públic, són les queixes per la sobrepoblació de por sanglars. Que en aquest cas no crec que sigui la sobrepoblació la causa que hagi passat això, però sí que els por sanglars donen molts problemes als pobres animalons.
D'altra banda, un apunt, recullo un apunt que ha fet el Josep, perquè quan parlem de dades econòmiques, d'aquests mil o tres mil milions que es poden perdre, de fet, la caiguda al mercat de Lleida, que és el principal d'Espanya, d'aquest sector, ha estat històrica, és a dir, ha tornat a nivells, i us busco la dada per dir-ho bé, perquè ho vaig llegir ahir, i no la vull pifiar, és a dir, és la major caiguda des de l'entrada a l'euro,
en aquest mercat. I clar, són dades molt fredes, no? I recullo la punt que ha fet el Josep de quin perfil de treballadors tenen aquestes empreses, eh? Aquesta crisi acabarà recaient les conseqüències sobre persones vulnerables. Perquè les empreses el que faran és intentar salvar la seva barba i si han de retejar sous o fer gent fora, la faran. I aquesta gent són persones nouvingudes a Catalunya
que no estan passant per una situació, diguéssim, còmoda. No serien els pitjors perquè acaben tenint feina, no? Però no és còmoda. Llavors, aquesta crisi, darrere de les dades, el que tindrem més? Famílies vulnerables, afectades. Jo ho recordo perquè a vegades, quan llegeixo les notícies, no sé quants milions, i jo moltes vegades amb les dades em quedo fred, no? I has d'arrascar una mica què hi ha darrere de les dades, i aquí el que tindràs són famílies.
immigrants en una situació de treball més aviat precari que possiblement, o jo sospito o vaticino que és probable que les seves condicions siguin pitjors després d'aquesta crisi. En tot cas, per no posar-nos molt...
tristos i lamentables i donen notícies terribles als oïdors diguem-ne una de positiva abans fa un moment deien no hi ha vacuna i hi ha esperances que hi hagi vacuna en aquest sentit sabem que els laboratoris i per tant la ciència està treballant activament aquest és un virus si anem a parlar de la part científica no, aquest és un virus realment maligne en primer lloc és un virus molt complex amb una capacitat de resistència que al·lucina aquest virus pot viure
de temperatures molt altes a temperatures molt baixes. Quan dic a temperatures molt baixes, 60 sota 0. Ja està dit, eh? Què és el que fa el virus en capsula?
I pot resistir mils d'anys sense activitat, aparentment, per tant, mort, i en les condicions es fan favorables torna a l'activitat. És a dir, per tant, són aquestes formes de vida, que a més a més les hem descobert relativament fa pocs anys, que existeixen a la Terra, i que pressuposem que són les formes de vida que poden existir planetes
del sistema solar, com Mart i altres indrets. Pots resistir, per exemple, el que se'n diu en l'acidesa o la salinitat i tal, el que vulgueu. pH des de 3 fins a 12. Bé, això és en termes científics. Per tant, aquest és un virus que no és d'ADN, és d'ARN. Això és una. I la segona dada d'aquest virus és que és d'una mortalitat que frega al 100%.
Imagineu-vos que el Covid fos això, no? En aquests moments no tindríem 50 milions de morts a la Terra pel Covid, sinó que tindríem 5.000 milions de morts pel Covid. Per tant, d'aquí la tremenda ferocitat d'aquest virus, amb la característica aquesta que quan dius virus, com que no es veuen, doncs no hi ha manera de veure'ls sense microscopi electrònic, eh? Poca broma, amb el microscopi óptico no el veus.
Per tant, és allò de dir, jo he sentit fins i tot persones de rellevància política, aquí i fora d'aquí, que diuen que els virus no existeixen.
I dius, holy, això és com allò del canvi climàtic no existeix, no? La Terra és plana. La Terra és plana, sí, això és l'últim. I dius, liderats per aquests pensaments, l'exterminació de la Terra i dels humans serà ràpida, eh? On dius si els virus no existeixen? Aquestes són les característiques del virus. I a més, per acabar d'arrodonir, recordeu que el Covid ja ens ho fa, no?, que va mutant, la grip també, cada any t'has de vacunar per la grip perquè els virus muten, doncs aquest muta alegrament, amb gran...
amb gran festa i gran celebració. Per tant, esclar, aquesta és la característica que fa difícil, en el sentit que un cop ha arribat, la seva eliminació és complicadíssima. El virus s'adhereix absolutament a tots els materials, goma, plàstic, metall, roba, etcètera. Per exemple, algunes persones m'han comentat i diuen, escolta, per què no fem una batuda i matem tots els senglars, no? Doncs no.
Seria absolutament un error gravíssim. Molts dels senglars quedarien ferits, això volia dir que escamparien el seu sang, s'escamparia per els boscos, de quina manera? Passaria la bicicleta dels nostres familiars per allà i la roda portaria el virus als carrers de Barcelona.
És a dir, no, ha de ser quirúrgica, la intervenció ha de ser quirúrgica. I amb vestits especialitzats, amb productes especialitzats, de fet, ja per matar el virus amb lleixiu, aquí sí que no calen sofisticats productes fabricats a Amèrica. Amb el lleixiu el matem. Jo que amb la Covid l'entava amb les mans i l'entava amb el virus. I aquest és l'avantatge, que aquests éssers no són ni plantes ni animals, són uns altres éssers,
poden ser eliminats d'una manera senzilla i fàcil, però... I així resisteixen ja. No ho sé, en podríem parlar molt, tampoc vull atabalar ningú. No, home, no ens atabales. No, de fet, d'això de... Sense atabalar, eh? És que quan ho has dit, de fet el que s'està fent és desinfectar amb aigua i aixiu els camins de Collsarola. Sí, sí. És l'actuació, posar aixiu. Bueno, doncs si s'ha de fer això, que... Que tampoc és fàcil, eh? Que és fàcil.
I del comportament que citava el José, que molta gent no ho respecta, però que hi ha una part de la població cremada, que veiem que hi ha una balla, és igual, saltem amb la bicicleta. Quina lectura en faríem d'això? Sempre hi ha hagut gent que se salta les restriccions i que té un àmbit contestatari o de passotisme. Però tu creus que s'ha accentuat arran de la pandèmia? Jo el que crec és que s'ha accentuat el tema conspiranoic. No em crec res...
això està controlat, a mi ningú m'ha de dir si puc passar per aquest camí, no, i fins i tot et diria persones que potser no van a coixar la mà i ara com que està prohibit pels meus nassos vaig. I em preocupa aquest tipus de reaccions. I també la part del brètol. Hi ha una cosa molt clara, si no els afecten bé, si fos un virus que taqués el ser humà no passaria ningú.
Però com és un virus que no t'afecta a tu, sinó que afecta a altres, anem a dir, àmbits, doncs tu ets sense immune. Jo passo aquí, ja ho vaig a fer fotint, i així es moren els porcs, que es morin, tu. No són conscients del que significa res. És molta inconsciència, molta...
molt d'egoisme, no? Aleshores, amb el Covid, la gent va reaccionar molt bé, fins i tot hi havia alguns, els hi fotien moltes perquè sortien de nit, eh? Tot s'ha de dir, sempre hi ha tios, d'aquests que tu dius n'hi ha, però bàsicament, el fet que tu et moris, o que tu t'afecti, et frena. Si no t'afecta a tu, escolta, tira-se endavant. Des de tirar un paper al carrer, perquè no t'afecta a tu, ja les comprarà algú, això no és meu, el que vulguis. Per tant, jo crec que quan més...
educada, està en una societat, millor reacciona davant d'aquests problemes i més disciplinada és. Nosaltres som un país d'indisciplinats, un país de gent molt inculta, si em permeten l'expressió, i per un altre cantó, una gent que, bueno, si no m'afecta, doncs no tinc por, ja t'espavilaràs. I per això passa el que passa, per això és tan difícil a vegades controlar pandèmies o...
El tràfic mateix. El tràfic t'adones que la gent va a la seva. Això hi ha una derivada que torna a conduir al que ja he dit moltes vegades, el fet del sentiment de comunitat de la ciutadania. Sentiment de comunitat que és treballat des dels poders polítics, des dels poders públics en alguns països, i ara no vull tornar a dir exemples dels països que ja sabeu que d'alguna manera...
I en canvi hi ha altres llocs on tot el contrari no es treballa, des dels poders polítics això, i tot el contrari, el que es fomenta són tecnologies i publicitats i altres eines dels mitjans de comunicació tendents a la individualització. Jo sóc un ésser lliure i en nom de la meva llibertat faig el que em passa per punts suspensius.
Escolte, és que vostè viu en comunitat, la seva llibertat i els... Ah, no, no, la meva, només la meva. I aleshores jo crec que en aquest estat, l'estat espanyol i Catalunya que estem a dintre, malauradament en aquests moments, això jo crec que és exacerbat. El sentiment d'individualisme és ferotxa. En els trens, allò que dèiem a vegades a la rei, que tantes vegades hem parlat, José...
els peus damunt del cellent, és massiu. I com que no hi ha ningú que digui ni l'altaveu, ni les persones, en alguns casos passen persones, i aleshores els grups que ja planifiquen accions, fins i tot a les nits, als caps de setmana, diuen, el que ve un vigilant l'atonyenarem. I no passa res. Jo crec que tot això em va coent el ciutadà emprenyat.
Aquell ciutadà que veu que cadascú fa el que vol i que ningú posa ordre.
El resultat el veurem a les properes eleccions i a les següents. I tant. Hi ha una cosa que és evident. La gent entén, molta gent entén, que la llibertat és fer allò que jo vulgui. I si hi ha alguna cosa que et carrega de responsabilitats, precisament és la llibertat. Perquè tu no la tens que administrar, aquesta llibertat, en un sentit comú. La llibertat no vol dir jo faig el que vulgui, per això soc lliure. És com la llibertat d'expressió. Jo no puc dir el que vulgui.
Si no tens dret a dir el que penses, però també tens dret a l'obligació d'argumentar-ho. No s'argumenta res. Jo sóc lliure, puc fer el que vulgui, i estem educant una societat, fins i tot nanos joves que estan sent, que aquesta llibertat l'han mal interpretat. I gent gran, eh? És a dir, lliure, vostè no em pot dir a mi res. Jo puc fer el que vulgui, sóc lliure. Puc fer el que em doni la gana. Ningú els ha dit, escolta, no hi ha cosa més...
disciplinada que la llibertat. Perquè precisament el que diu, no, comença la meva llibertat, acaba l'altre... Això és filosofia. La llibertat vol dir, bàsicament, formar part d'un col·lectiu i que aquest col·lectiu sigui lliure. No tu lliure, el col·lectiu. I això no s'entén. Ja està explicat. És el que deia que no hi ha el sentiment de comunitat, de pertinència a una comunitat. Soc jo i només jo. He dit arreu del que tu has dit. No, escolti, no és així. Si vostè viu a la selva...
Si vostè està sol al desert... Sí, vostè està sol al desert... Allà hi ha els crancs i poca cosa més, no? Els escorpins que passen per sota la sorra, si li piquen el peu... Quina pau, tu! Ah, però és que vostè viu en una comunitat, es diu ciutat, es diu poble, es diu vila, es diu, jo que sé, barri, no? I tots els altres no existeixen, no compten? Fins i tot amb aquest esperit de comunitat, si fos una mica més incipient... I matitzaré... Jo encara me'l trobo en alguns barris...
en el concepte barri, i soc molt concret, eh, barri, ni ciutat, ni país, ni estat, no, barri. És que seria molt més fàcil les comunicacions fins i tot d'aquestes coses, perquè podries plantejar-te fer el missatge en positiu. Escolti, els pocs senglars i els pocs que estaran en París, punt 1. Hi ha, no sé, quants milers de llocs de treball d'aquest sector en París. Per tant, per ajudar-nos, vostè no trepitja aquest cap de setmana a Coixarola. Són tres ítems, eh?
Ja està. Sí, sí. Si hi hagués una miqueta d'actitud positiva, la gent ho entendria i, escolti, potser jo no em dedico a res, ni menjo porc, ni m'agraden els porcs, ni tinc cap amic ni familiar que treballi en aquest sector, però, ostres, no em costa res per un cap de setmana no anar coixerol. Però estem amb el mateix que dèiem. És a dir, jo estic totalment d'acord amb això, però el pas previ és que el dels altres m'importi a mi també. I això no passa. Exacte. Per tant, de la informació que tu has dit, tant sector econòmic, tal, tal, diu, a mi no m'afecta això.
No m'importa. O sigui, estem tan educats, per desgràcia, a l'educació de la por i a l'educació de l'egoisme, que si no ens afecta directament ens és igual. És a dir, no tenim un sentit de... La solidaritat, per exemple, no és posar diners a la marató. La solidaritat és ficar-te en l'empatia, ficar-te en la pell de l'altre i fer els problemes comuns.
Això no ho fem. Nosaltres som individualistes, egoistes i... Com funciona això? Quan t'afecta a tu?
O sigui, si tu et diguessin, escolta, aquest tema de la... Pesta porcina? Aquesta pesta porcina. Si el meu fill o el meu nabot treballen... Farà que... Mira, més fàcil. Aquesta pesta porcina, com... És un exemple absurd, però per encendre'ns. Com resulta que afecta econòmicament a Catalunya, farem un nou impost per poder ajudar aquesta gent. Op!
Cuidau, jo per què tinc que ajudar aquest? Surt l'egoisme, però després és que m'ho imposen. Cuidau, ojo amb els porcs, tu, perquè em toquen la butxaca. És un exemple ridícul, però que vull dir...
tota la comunicació que va directament a tu, funciona. Tota la comunicació que és col·lectiva, no va. És una pena, eh? Un mateix finíssim, el nom de la cosa. Pesta, porcina, africana. Ah, ja, ja. No, no, no, important, l'últim adjectiu, que jo hi ha visbolar coses que tela. Aleshores dius, ah, doncs asiàtica no, europea no, eh? Africana, ja, ja.
aviam, diguem-ho tot la malaltia és pesta porcina el virus que existeix que afecta els porcs salvatges i els porcs domèstics és un virus que afecta tots els porcs del planeta, és el mateix virus que ve això a l'Àfrica bé que efectivament hi ha un determinat brot on el virus ha fet unes mutacions on els sistemes sanitaris estan menys desenvolupats i es crea una epidèmia territorial en un punt en un estat, una regió geogràfica
I algun periodista... No t'enfadis, José. No, o sigui, hem de posar noms a les coses i a vegades fotem uns... Aleshores, diu, la peste porcina africana. Bé, fa escola, èxit, allò. Sí, perquè aquí no està, això ve d'allà. No, no, no, però això ja... Però és curiós, això de posar noms, perquè fins i tot, és a dir, els periodistes a vegades ens ho passem bé, no? Jo recordo una que és molt... És molt meva...
Però no inventada per mi, sinó que la vam acunyar moltíssim i ho portem a Molins, no? L'anterior govern municipal, que estava format per Junts, o en el seu moment per Convergència, i el PSC. Doncs, el govern, no sé què, i nosaltres, pesats. Això és sociovergència. Sociovergència, sociovergència. I abans, se la repetir-ho, a la gent li va quedar. I dius, ostres, al final et sents com que també és part de la nostra... Mira la lluç o la repetició que té, i al final la gent s'ho creu. Clar.
Si no volem fer servir la religió geogràfica, pesta porcina clàssica.
Tot i que efectivament no hi és exactament el mateix per allò de les mutacions dels virus. I mira, per posar-nos una miqueta més optimistes, si em deixeu, quan us he fet aquest concepte que en el barri sí que veig aquests vincles de comunitat, us poso... Estava pensant en un exemple recent d'un reportatge que he fet sobre el barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat. Estem parlant d'un barri amb uns índexs de pobresa dels més elevats de Catalunya, amb una varietat de nacionalitats i d'idiomes que es parlen increïble, amb un índex d'infrahabitatge molt elevats...
també de persones que ocupen, també amb problemes de delinqüència. Bé, us diria que és un bon exemple de certs problemes que passen en el nostre país. De fet, és tan bon exemple que jo ja em tallo, depèn de tantes coses, perquè és un barri estigmatitzat. Vaig llegir el teu article fa poc. Doncs a mi el concepte que hi hagi comunitats de veïns que estableixin associacions i en aquest cas hagin fet una cooperativa
d'habitatge dispers, que significa que no construeixen, perquè ja no hi ha espai per construir, per la densitat de població que hi ha, sinó que s'han autoorganitzat per intentar anar adquirint a poc a poc pisos que són propietat de fons voltors i donar-li a gent que està passant per situació de vulnerabilitat o fins i tot a gent que està en situació d'ocupació, a ocupes, a canvi de que, evidentment, aquestes persones paguin una quota i es regularitzi la seva situació,
Ostres, em sembla superpositiu, però no només per la iniciativa, sinó pel mètode de treball que tenen ells. És a dir, les assemblees són tots junts i aquí ens discutim fins que a veure si arreglo primer el calentador d'un o la porta de l'altre. I es prenen decisions conjuntament i ho fan des d'un punt empàtic
amb persones que, honestament, orígens diferents i que sí que tenen una cosa en comú, que és la classe. Perquè volen millorar realment. Els governs no volen millorar res. No, no ho sabem, això. No, diuen que ho fan, però no ho fan. El que ho fa és el que li està afectat. Per això la importància de la política local, que sap perfectament el que li passa al poble, i quan més amunt, pitjor. La gent que té un problema real i vol estar al seu barri ja farà coses per fer-ho.
Però què passa? Les polítiques generals estan tan lluny de la realitat, ja pel propi sistema, que és molt complicat. Aleshores, jo crec que aquest tipus d'associacions, tot això que són necessàries, i surten de la queixa, de la insatisfacció, de la necessitat positiva en tot això, i tracten de solucionar-ho. No sé fins a quin punt estan ajudats des d'un punt de vista...
Tenen alguna cosa però... Però poquet. Ja us ho fareu. Per tant, totes aquestes associacions veïnals i tot això, un recolzament absolut. I la idea va ser parar un desnonament. Sí, sí, clar. Al final...
I després, amb l'altre, el que dèieu de batejar les pandèmies i tot això, això no és, no, els americans, com sempre, per davant, va haver una grip tremenda que li deien la grip espanyola. I no era d'Espanya, era dels Estats Units. El que passa és que li van fotre Espanya, no? Però estem igual. La grip espanyola no era espanyol, eren yanquis. A principis del segle XX, no? Sí, sí, i una...
Una malaltia venia d'un lloc militar, a més a més. Aquesta... Però era espanyola, mira. Aquesta grip, efectivament, tens tota la raó, que d'espanyola en tenia poc. A més a més, si s'analitza bé, ens faria corregir el nombre de morts a la Primera Guerra Mundial, perquè la Primera Guerra Mundial, la guerra més mortífera mai aguda, molts milions de morts, molts d'aquests milions de morts no eren morts militars per una bala o per un tret d'un tank, sinó per la grip. Per la grip, sí, sí.
Això de les associacions jo crec que és un tema important. És un cop el que dèiem abans dels detalls, que es fa tot en gros però els detalls es deixen. Molt tipus d'aquestes coses pels governs són un detall, no és res gros. I en canvi el que viu allà, el que està al barri de la Florida i viu i conviu i ho entén...
Busca la solució. Però clar, el barri de la Florida, al costat dels problemes polítics que tenim avui en dia, que s'han muntat els propis polítics entre ells, no existeix la Florida. No, allà tenen problemes de veritat, en aquell barri. Tenen problemes que dius, no, no, és que són molt xungos els problemes que tenen. Qui vol parlar de la Florida? És millor anar-se'n a... És un exemple, eh? A Mèxic i parlar sobre les beques i ara inauguro no sé què. És a dir...
Ai, vaja quins d'aquests moments, les beques del senyor Collboni i el viatge a Mèxic... És per dir algun exemple.
que és millor parlar de la beca a Guadalajara que no pas solucionar un problema real, que són aquests barris, no vull dir marginals, sinó jo diria barris oblidats. Els polítics i l'aparell estatal té molt poca memòria perquè s'oblida de coses que són la vida de la gent, a més a més. I és curiós, i a mi em va fer il·lusió fer el reportatge aquest, i de fet altres que faig per aquell barri, perquè realment aquest concepte de barri, d'associació veïnal, que s'ajuda, és molt antic.
Ja, el tema és que s'ha perdut. Llavors, el que a mi m'agrada és veure com hi ha gent de noves generacions, vull dir, gent jove, que torna a fer coses que ja s'havien fet abans, amb matisos, perquè el món és molt diferent. Però, ostres, com aquest ressorgir...
molt incipient, m'agrada molt veure'l. I necessari, eh? Tenim una experiència ben recent d'aquesta mena, que també és una experiència, jo crec, positiva. Es planteja en un barri el fet de la recuperació d'una associació de veïns que s'ha mort, no? I aleshores, no hi ha manera per què? Perquè ningú diu, no, jo director, jo president de l'associació, jo secretari, jo, no, no, perquè ningú té tanta feina. I què s'ha fet? Amb un grup de WhatsApp?
De tal manera que amb aquest gust de WhatsApp es dona a conèixer que avui a les set de la tarda un regidor de l'Ajuntament estarà a la plaça i els 200 veïns del barri hi són. Sí, sí, això està amassant a molt dins de bé, per dir-ho així. Per tant, jo penso que, bueno, en aquest cas allò de les tecnologies que tant...
criminalitzem de vegades, ben usades, es poden enfavorir la transparència, la participació, moltes coses. Ho deixarem aquí. Gràcies per les reflexions, Josep Polo, Josep Janès i Xavi García. Que tingueu molt bona setmana. Igualment. I bon pont. Igualment. Gràcies. Bon dia.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. L'atur ha baixat moderadament al novembre a Catalunya, amb 3.119 persones menys inscrites a les llistes i un total de 321.376 aturats, un descens habitual abans de la campanya de Nadal. Catalunya és la tercera comunitat on més baixa l'atur en xifres absolutes i l'Estat també ha baixat i el total se situa en aquest cas.
en els 2,42 milions, la xifra més baixa des del novembre del 2007. Ha baixat especialment en sectors com ara serveis, indústria i agricultura.
I en mobilitat, a hores d'ara, diversos accidents dificulten encara la circulació. Una a la C16 a Sant Cugat, que talla un carril, i una altra també, en aquest cas, a la C32 a Castelldefels, que en talla una altra. A banda, també retencions per avaries, a la C17 a Centelles, i també a la B30 a Barbera del Vallès. També hi ha trànsit dents, a la C58 i la B23 a Barcelona, a la 2 a Cornellà de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts, a la C59 a Palau Solita i Plegamans, i també retencions habituals a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat.
I Mossos d'Esquadra, juntament amb Policia Nacional, estan duent a terme un dispositiu contra una organització criminal amb epicentre a Catalunya implicada en assaults violents i tràfic de drogues. S'estan realitzant més d'una vintena d'entrades i escorcols des de primera hora del matí a demarcacions com ara Barcelona i Tarragona i s'espera que hi hagi diversos detinguts al llarg d'aquest matí.
I la Xina ha acceptat regionalitzar les exportacions de porc espanyol. Això implica que, excepte la zona afectada per la pesta porcina africana a Barcelona, la resta poden exportar carn del porc al país asiàtic. Ho va explicar ahir el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, després de la reunió amb representants del sector porcí, després que s'hagin detectat aquests casos del virus a Sartanyola del Vallès. El ministre va aclarir que aquest fet suposa, per tant, mantenir el 42% de les exportacions fora de la Unió Europea.
De moment recordem que hi ha dos casos positius i vuit casos encara sospitusos.
I Barcelona ha estat escollida com a capital europea del Nadal per al 2026 per part de l'Organització Capital Europea del Nadal, una entitat sense anim de lucre auspiciada per la Unió Europea que distingeix les ciutats amb un model de celebració nadalenca que serveixi d'inspiració a altres ciutats europees. La candidatura barcelonina valora el model de celebració del Nadal de la ciutat amb un pla estratègic que uneix els elements tradicionals amb l'esperit creatiu i també innovador de la ciutat.
I pel que fa el temps, el matí ha començat amb cel mig tapat per núvols alts i mitjans, i algunes boires a la depressió central i també a l'interior, que aniran esmaïnt-se al llarg del matí. A partir del migdia arribaran també les primeres precipitacions a l'Alpirineu i Prepirineu, i de cara a la tarda podrien aparèixer també per Ponent. I això és tot fins aquí, les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 10.
Dins de les activitats de Nadal del Mercat Municipal, aquest dijous, hi ha un taller pel públic familiar per aprendre a decorar el tio de Nadal. Cal abans fer inscripció, la inscripció la podeu fer al web del Mercat Municipal. I divendres a Poliesportiu Municipal, de 9 a 1, hi ha una jornada esportiva de primària de futbol sala que ha organitzat el Professorat d'Educació Física Nacional.
de Molins de Rei. I diumenge, el Museu del Renaixement obre les seves portes a 12 del matí a 3 de la tarda. Portes obertes al Museu del Renaixement per a tots aquells que vulgueu anar a conèixer el museu o la seva col·lecció o les últimes incorporacions de peces que han tingut. El diumenge, doncs, portes obertes a les 10 del matí a les 3 de la tarda.
I demà dimecres és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i per això desenredat per la discapacitat organitzant una sessió de teatre Causalitats demà a les 6 de la tarda a la Federació Obrera, una obra de teatre organitzada pel grup de teatre de l'11. La majoria d'actors i actrius són secs, tenen el suport de dues persones vidents que els ajuden a l'escenari i també fan d'actors i actrius, però la majoria dels actors i actrius
Són secs fa un any ja que estan de gira amb aquesta obra que arriba demà dimecres a les 6 de la tarda a la Federació Obrera. L'entrada és lliure. I el Foment, que fa dues propostes per aquest cap de setmana. Per una banda, el divendres Edomutante dins del Molins Night Cabaret serà el Foment a les 9 del vespre amb la seva proposta. Que si quiero o que si tengo Edomutante divendres al Foment i diumenge hi haurà ball a partir de les 6 de la tarda.
Recordem que no es pot accedir a Collserola, està restringit l'accés a la totalitat del parc per evitar que es propagui la pesta porcina. En cas que trobeu un sengla mort, des de la Generalitat es demana que no es toqui i que truqueu al número 112. Si trobeu un sengla mort, doncs truqueu al 112. I també es demana que no es deixin restes de menjar a les papereres que hi ha properes o a contenidors propers a les zones forestals que puguin estar a l'abast dels senglars.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la farmàcia Edgar del carrer Santiago Rossinyol, 810. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
A Picama entrevistem persones relacionades amb la prevenció i recerca sobre el càncer. Parlem en testimonis i també associacions relacionades amb aquesta malaltia. Us oferim receptes saludables i repassem les activitats i cursos que organitzem des de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins. Picama, amb Marissa Llobet i Anna Ribes. Els dimarts a dos quarts d'una del migdia a Ràdio Molins de Reis.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 318 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
L'Ajuntament de Molins de Rei estrena un nou servei d'assessorament en sexualitat i efectivitat. Cada primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8, l'Helena i el Pau de la cooperativa Plaer t'esperem al Molí Jove. Un espai confidencial i de confiança per resoldre dubtes, parlar i aprendre sobre relacions i sexualitat. I un cop al mes, participa al taller obert. Vine i descobreix aquest nou servei pensat per tu.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes? L'aventura de cuinar amb Madrona Sala i Judit Herrera. Els dijous de 5 a 6 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora!
Les 10 del matí i pràcticament 10 minuts. Continuem en directe al Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimarts 2 de desembre. Estem a l'equador del programa. Què és el que farem aquesta tercera hora? Doncs de seguida l'espai polític del dia, avui dimarts. Per tant, preguntes a Esquerra Republicana. Després farem l'espai que compartim amb el Damià Martínez, director del Museu del Renaixement, que ens vol parlar de la celebració que es va fer el diumenge a la tarda, de la festivitat de Sant Andreu a la Sala Gòtica. Però, a més a més...
Ens vol parlar també de Montserrat i els Requesens. A veure quina història ens explica avui el Damià. I també farem l'espai de Xifrant el món amb el company David Lloberes abans d'arribar a les 11 del matí. Tot això en els propers 49 minuts que tenim per endavant. De moment saludem la Marta Espona, que és la regidora portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya. Hola Marta, bon dia.
Hola, bon dia. Benvinguda. Gràcies. Ara, dèiem, fora d'antena, ja és un mes o unes setmanes que molta gent es reuneix per fer la celebració oportuna de l'entorn de Nadal.
i Esquerra Republicana ho vau fer un any més. En aquest cas, la grupa, no?, el sopar. Sí, l'any passat. Divendres? Aquest divendres passat, exactament. Sí, sí, estàs molt ben informat. Molt bé. Doncs sí, divendres passat, tot i que encara era novembre, i Nadal, doncs, tens la sensació que encara quedem molt lluny, però és veritat que el mes de desembre passa volant, s'escurça molt,
i tothom té o moltes persones tenen compromisos de diferents tipus i per tant trobar un dia que vagi bé a tothom o a la majoria de persones d'un grup és força complicat de manera que l'any passat ja vam provar de fer-lo a finals de novembre de fer aquesta trobada
Sí que li diem sopar de Nadal perquè s'acosta a Nadal, perquè també acabem amb uns torrons propis d'aquests dies i perquè, a més a més, fem cagar el tió també per veure què ens desitja o què ens porta. Sí. I el que deia, l'any passat el varen fer a finals de novembre i aquest any vam voler tornar a fer el mateix precisament per evitar problemes d'agenda.
I res, va ser unes hores que... Es dispara... Cap problema. Digues dies. Doncs va ser això, va ser una estona llarga molt agradable, compartint amb persones que feia temps que no ens vèiem.
i per tant vam parlar de moltes coses. Sempre és bo mantenir les relacions socials, no sempre haver d'anar per feina i tractar temes seriosos, sinó interessar-nos també per com està tothom, creiem que és convenient, i per això vam fer aquesta trobada que no té cap més objectiu que passar una estona agradable entre persones que compartim uns ideals, uns valors i un projecte.
Tot això en una setmana, la que hem deixat enrere plena d'activitats, però també veu organitzar un acte a l'entorn del 25, no? Exacte, al vostre local, no? En el nostre local, sí, el dia 26 de novembre, per no interferir realment amb altres celebracions que poguessin tenir lloc el mateix dia en què...
centrem, focalitzem l'atenció a lluitar contra aquesta violència masclista generalitzada que sembla que en lloc d'aturar-se creix, o si més no, informativament i malauradament molt sovint hem de saber de casos d'assassinats o senzillament d'actuacions també impròpies d'homes respecte de les dones. Va ser també un acte
més d'una vintena de persones, per tant ja estem contents també amb persones que no venen habitualment als nostres actes, per tant això també és enriquidor, perquè vol dir que se sentien prou còmodes per venir, que aquesta era la nostra intenció.
I res, hi vam sentir el testimoni en primera persona de la Blanca Tulleuda, que tal com vaig comentar, és una dona que ha patit la violència masclista, la violència vicària i la violència institucional, fins al punt que li retiressin la custòdia dels fills. Per tant, amb una trajectòria molt complicada. Realment, un testimoni que posa els pèls de punta i que...
En el meu cas, per sort, no m'he trobat en aquesta situació, però tot i així són unes reflexions que angoixen i que realment arriben molt a dintre. Calen aquests testimonis perquè siguem conscients del que realment passa al nostre entorn, perquè podem viure en una petita bombolla
molt salvats o salvades de tots aquests comportaments, però en canvi, malauradament, hi ha moltes dones que no és així. Per tant, un testimoni, malgrat que sigui dolorós, creiem que és necessari perquè ens empenyi a tots, tant homes com dones, a lluitar contra aquest comportament que no s'hauria de permetre de cap de les maneres.
Justament l'acte central del 25e es va fer tot just per una setmana, a la sala gòtica del Museu del Renaixement, on les regidores del consistori llegien també el manifest. Exacte, cadascuna de nosaltres va llegir una part del manifest. Amb una estructura d'acte molt semblant també, o similar.
Sí, sí, ben igual, Impuls Teatre va fer la part més creativa, més cultural, però igualment sensibilitzadora d'aquest problema, d'aquesta xacra realment que tenim.
Van ser un parell de miniteatre, no? És a dir, de teatre... Sí, microteatre. Microteatre, exacte. I per tant, doncs, en poquet d'estona ens van situar en dos casos diferents.
Vam comentar en broma que no hi havia hagut una peça que realment xoqués tant i arribés tant a dintre com l'any passat fins al punt de realment angoixar-te quan l'estaves veient, però això no vol dir que no fossin també impactants i sensibilitzadores del que està passant.
Sí, va ser un acte amb el mateix format, però de fet això també ho veiem en altres iniciatives que du a terme l'equip de govern, ja tenen un format que ells consideren que ja està bé i per tant el van perpetuant amb el temps.
Aquí, doncs, tants caps, tants barrets, i podríem opinar de si ens agrada o no ens agrada, però, en tot cas, doncs, això ja és una qüestió més de gustos. I a tot això, també, clau més política, vam tenir ple. Vam tenir ple, sí. Recordeu, a la sala... Per cert, poca gent, també, a l'acte del 25N, no? Del 25N, sí, poca gent, tot i així, doncs, bueno, encara jo...
pensava que a veure què passarà i quan serem... Sí, hi havia poca gent. I el ple encara menys. Per això pensava que anaves per aquí amb el comentari, perquè a mi personalment em va sobtar que hi hagués tan poc públic en el ple,
clar, hi havia doncs un punt com era l'aprovació del reglament del Consell per les Persones Discapacitades que feia preveure que possiblement de tot aquest col·lectiu o de les entitats que treballen per la inclusió, doncs
Potser vindrien i realment hi va haver una representació petita. Jo crec que també es podria analitzar per què, si és per una qüestió d'horaris i per tant d'incompatibilitat de poder venir o si no volien venir per alguna altra qüestió. Però realment a mi em va sobtar, sí.
del contingut del ple. Dèiem la setmana passada tres reglaments que es van posar sobre la taula aprovats per unanimitat i la resta de punts, si vols les comentem perquè us veu abstenir en un punt que era potser la relació dels llocs de treball, oi? Sí, ens van abstenir en definitiva perquè... A veure els arguments per què us van motivar a abstenir-vos.
A veure, nosaltres no participem de totes les converses i de totes les reunions que hi ha entre els sindicats i l'equip de govern. Nosaltres rebem la informació un cop ja està tot finalitzat, tot el procés finalitzat, i per tant, és el que va comentar el company Ricard Vinyets, si els sindicats estan d'acord amb el que s'ha tractat,
doncs nosaltres en un principi no ho qüestionarem. Però el que sí que és veritat és que això era una aprovació inicial d'aquesta relació de llocs de treball, perquè quan s'haurà d'aprovar definitivament és el mes de febrer de l'any vinent, i per tant ens agafàvem aquest temps de marge per realment acabar de poder parlar també nosaltres amb els sindicats i per tant intentar veure si...
tothom ja està conforme amb el que s'ha decidit o si hi ha aspectes a millorar i per tant en aquest seria on a nosaltres ens agradaria incidir i com sempre fem, és a dir, des d'aquesta oposició constructiva per millorar les coses. Si tot, doncs, tothom ja està d'acord i tot és a dret a llei, com si haguéssim, doncs
no hi haurà cap problema a aprovar aquesta relació de llocs de treball, però volíem prendre'ns també el nostre temps per poder fer un seguiment, no solament amb les explicacions que ens fa arribar l'equip de govern, sinó també amb converses amb els sindicats.
Un plaer curt, d'una hora i mitja... Un plaer curt, sí, perquè els punts tampoc no eren... Algú comentari a fer dels reglaments? Bé, jo en els reglaments, pel que fa a l'escola Bressol, jo mateixa ho vaig comentar aquí la setmana anterior, que creiem que... És a dir...
vam posar sobre la taula un aspecte que no tenia relació amb el reglament pròpiament, que és la previsió de futur de les places a les escoles Bressol. Ens preocupa, i precisament perquè ens preocupa, si va ser el mes de maig o el mes d'abril, que vàrem presentar una moció perquè es comencessin a engegar unes previsions de futur
per veure fins a on es pot arribar per donar sortida a totes les demandes de les famílies amb criatures petites d'etapa de 0 a 2 anys. En aquell moment la moció no va ser aprovada, però en aquest ple vam voler tornar a insistir que, a banda d'aprovar el reglament en el qual confiem plenament en el criteri de les directores de l'escola Bressol i les tècniques que han participat en la seva redacció,
Per tant, res a dir, en tot cas, en el reglament, però sí a continuar insistint en aquesta previsió de futur, perquè de moment només tenim la gratuïtat de l'I2, però a partir del moment que tinguem la gratuïtat de l'IU, que en un principi no hauria de trigar, ens podem trobar que la demanda torni a canviar una altra vegada i, per tant, que es pugui provocar una altra vegada una demanda de places previsibles.
és a dir, que no quadri l'oferta amb la demanda, com siguin. Per tant, creiem que és important aquesta feina de previsió de futur, d'estudi de tot el que necessitem, fins allà on calgui. I el regidor d'Educació, Lucas Ferro, va afirmar que realment això ho teníem present i que ho començarien a treballar. Per tant, me n'alegro. I pel que fa al reglament de les persones amb discapacitat,
res a dir, nosaltres també vam fer-hi unes aportacions com a membres que som del Consell en representació dels partits polítics del consistori i l'única cosa que vam lamentar és que el Consell no ha pogut funcionar pràcticament durant l'any 2025 perquè l'única cosa que va fer va ser constituir-se el mes d'abril, el mes de maig començar a fer les propostes per al reglament i
Hem arribat a finals pràcticament del 2025 i no s'ha pogut ni tornar a reunir per realment fer la feina que li correspon. Per tant, vam voler posar un punt d'optimisme i esperar que en el 26 sí que es treballi amb molta més celeritat i es pugui realment fer un pas important endavant, tant en el Consell com totes aquelles iniciatives que treballin per la inclusió de tothom.
Veia també que, em sembla que també fa escassament una setmana, veu fer una campanya a l'estació, però no per parlar de l'estació, sinó d'un altre aspecte, que era el salari mínim adaptat a Catalunya. Exacte. Us veia a l'estació just el dia que l'alcalde ens confirmava que el Consell d'Administració de Renfe, és a dir, no té una cosa a veure amb el mapa, però la imatge era que estaven a l'estació, doncs confirmava que s'han adjudicat ja les obres,
Això era de dimarts passat, la notícia, ens ho deia el dijous, que en principi haurien de començar a l'entorn del mes de febrer i que es valoren per a l'entorn de més de 9 milions d'euros i que poden durar uns 14 mesos. Això us ho vam comentar. Això ens ho van explicar primer a Portaveus. A Portaveus, efectivament. Tenim la mateixa informació que acabes de dir tu. A veure si va...
La tercera va l'avançuda, no? Esperem que la tercera vagi a l'avançuda perquè, entre d'altres coses, si no, aquí també tenim un problema per la connexió del corredor mediterrani, perquè se suposa que les obres de Sant Feliu, del soterrament del tren a Sant Feliu, també acabaran algun dia i, per tant, és el pas previ per continuar aquesta connexió amb el corredor mediterrani, que falta encara.
i el que ens van comentar és que si no passa res i les obres comencen quan han de començar i compleixen els terminis que han de complir, realment acabarà tot bastant en el mateix moment, tant el soterrament de Sant Feliu com les nostres obres, i per tant això ja seria obrir la porta, i mai més ben dit,
perquè el corredor pugui continuar la seva feina d'adaptació que ha de tenir. Els nostres companys eren, en tot cas, a l'estació a primera hora. No pas per això. No pas per això, sinó, en tot cas, per insistir en la necessitat d'aquest salari mínim interprofessional català per adaptar-lo també a les necessitats econòmiques que tenim a Catalunya. I, de fet, doncs...
Fa uns mesos també van presentar una moció al ple que va ser aprovada en aquesta mateixa línia. Per tant, són actuacions per incidir en la millora salarial, en aquest cas, dels sous de nivell més...
més baix, perquè puguin realment tenir una millora. No hem parlat gens de la pesta porcina? No, a mi sí. Sí, per favor. Vols fer un comentari de la gestió? No, m'agradaria fer un comentari de dues preguntes que vàrem fer en el ple, i a més se'ns acaba el temps i vol dir fer un esment... Tranquila, tranquila. Sí, sí, no pateixis. Estàs controlat.
Volia comentar dues preguntes que vàrem fer en el ple del dijous passat. Si recordes, més d'una vegada hem comentat que un dels papers que sí que pot fer l'oposició és, en tot cas, fer un seguiment de la feina de l'equip de govern i oferir propostes també a través d'emocions o a través de suggeriments que es pugui fer en l'apartat de pregs i preguntes.
Aleshores, en aquest cas, doncs, van fer un parell d'intervencions, només van fer preguntes al nostre grup, i una va ser precisament per lligar-ho a una iniciativa que havia tingut el grup d'Ara Molins en el ple anterior, quan havia impulsat aquella moció per...
d'alguna manera reprendre totes les accions legals i del tipus que fossin relacionades amb la Torre Ferniani i que, per tant, es pogués recuperar definitivament aquest edifici, que ja és municipal però que encara no actua com a tal.
En aquell moment nosaltres vam proposar la creació d'una comissió i tothom va estar-hi d'acord i va semblar que era realment l'actuació potser més pertinent. Bé, passava un mes i ningú havia dit res més, per tant la nostra proposta va anar en la línia de quan es crearà aquesta comissió.
per entomar el gran tema de la Torre Ferniani, perquè és un tema molt complex i, per tant, que no es pot resoldre ni en quatre dies ni en quatre reunions, i, per tant, tal com el grup d'Ara Molins havia posat sobre la taula, s'havia d'empenyar cap aquí. Aleshores, l'alcalde mateix va contestar que en un principi
cap a mitjans del mes de gener, aquesta comissió començaria a funcionar. Per tant, celebro que es tingui en compte i que puguem demostrar que realment, més enllà de les mocions, també podem fer actuacions. I la segona pregunta va anar en la línia de la reivindicació d'un projecte que s'està treballant en aquest moment, des de fa tres anys, que es diu Escolta Jove,
i que va sorgir arran de la possibilitat d'una subvenció que va obrir la Diputació de Barcelona. En aquell moment l'Ajuntament s'hi va acollir perquè és un programa que treballa per joves que tenen una situació com més desestructurada, amb absentisme...
amb poca participació en el teixit social i associatiu i per tant és un projecte que treballa molt amb la proximitat cap a aquests joves que s'estan d'alguna manera una mica posant al marge del que és el funcionament de la societat nostra.
En aquell moment, quan es va crear el projecte, al nostre grup li va semblar que era molt positiu que es tirés endavant, però sobretot alertava que no fos una flor d'estiu, sinó que realment les expectatives que podia obrir aquest projecte, que en fóssim conscients que això tingués una continuïtat. Bé, doncs...
independentment d'unes qüestions laborals que hi ha hagut amb els tècnics que porten, amb un dels dos tècnics que du a terme aquest projecte, que aquí no hi vam entrar, nosaltres el que vam insistir és en la continuïtat, a partir d'ara, d'aquest projecte Escolta Jove, perquè creiem que està fent una feina important, perquè l'altre programa de benestar emocional...
també es va deixar de fer precisament perquè ja no arribaven uns recursos de fora, de manera que creiem que és molt important treballar amb la gent jove i les seves necessitats. De manera que vam proposar que, ara que s'estan elaborant els pressupostos pel 2026, que es tingués en compte la continuïtat d'aquest projecte, com a mínim en les condicions que havien tingut fins ara, és a dir, amb dues persones treballant-hi com a tècniques.
Bé, qui es va dir que sí, que continuaria, doncs espero que sigui així, però en tot cas continuarem insistint-hi perquè sigui. I molt ràpidament, perquè sento els senyals de... No pateixis, no pateixis, ho farem, perquè Marta Espona avui participa en un acte...
Ah, no volia dir això, però en tot cas també ho puc dir, llavors encara aniré més de pressa. Doncs anem a sintetitzar-ho tot bé. Aviam, el que no volies dir abans d'això... El que volia dir abans d'això és que comenceu, en tot cas, a preparar l'agenda, perquè per la setmana vinent, i per tant ja en parlarem, però el dijous 11 de desembre, farem la presentació d'un llibre d'en Enric Larreula, al nostre local, i per tant, dimarts vinent en parlarem amb més tranquil·litat, però volia començar a incidir-hi,
Per això, perquè és dijous dia 11, a dos quarts de vuit de la tarda, al nostre local. I avui tenim un acte d'inici de la tretzena recerca col·lectiva del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 1975 al Baix Llobregat, una ponència del Joan Botella, catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB.
I Marta Espona i Intervé. Sí, exactament. Explica'm, doncs, què és el que... La part que em correspon a mi és... Hi ha tres intervencions després de la conferència. Una tracta sobre l'evolució que va patir o tenir l'urbanisme en el Baix Llobregat. La segona intervenció tracta sobre l'associacionisme i, per tant, les repercussions socials que també va aconseguir.
I la meva part és de la situació del català entre els anys 75 i 85, que té una conclusió molt ràpida i és que el català va revifar, però en tot cas això intentaré contextualitzar-ho més.
entre els anys previs i, evidentment, els anys següents per veure quin impacte va tenir tot el que passava en aquell moment en la llengua catalana. Això serà a partir de dos quarts de set de la tarda, avui a la sala d'actes de la Biblioteca del Morí, un acte organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals. Això mateix. Molt bé, doncs...
Convido tothom que pugui aquesta tarda a venir a aquest acte a la biblioteca i que us apunteu al proper acte que farem des d'Esquerra, dijous dia 11, dos quarts de vuit de la tarda, a la presentació del llibre d'en Rick Larreula. Ho hem encaixat tot, doncs, vinga. Vinga, doncs. Marta Espona, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé la setmana. Bon dia a tothom. Gràcies. Passant dos minuts de dos quarts d'onze, ja tenim aquí amb nosaltres el Dàmia Martínez, per tant, anem a obrir l'espai de Parlem del Renaixement.
Fins demà!
Parlem del Renaixement, doncs, acompanyats del Damià Martínez. Què tal, Damià? Bon dia i bona hora. Molt bé, bon dia. El Damià, que és el director del Museu del Renaixement, que la seva sala d'actes, la sala gòtica, acollia diumenge a la tarda, amb un cap de setmana molt ple d'activitats, a la celebració de la festa de Sant Andreu. Sí, sí, aquest any, com va caure'n diumenge, vam valorar de mantenir-ho el mateix dia, però sí que em consta que aquest cap de setmana el programa d'activitats...
Ben Molins de Rei ha estat ben dents. Explica'ns com va anar l'acte. La veritat és que va anar molt bé, molt bé. Va ser un acte, jo crec, molt rodó, en molts sentits, perquè vam fer moltes coses i el vam tancar amb aquest homenatge que ara us ho explicaré. Cada any ja sabeu que amb motiu de l'aniversari d'aquest efemèri, d'aquest que se celebra el 30 de novembre...
de l'any 1519, relacionada amb Carles V, fèiem una activitat al museu, a la sala gòtica. En aquesta ocasió, sempre això organitzat per la càtedra d'estudis del Renaixement, vam presentar, en primícia, ara encara no es pot veure perquè ara torna a estar segrestat fins que no l'estrenin, un vídeo molt bonic, un reportatge que han fet d'un programa que es diu Va passar aquí, que és un programa de la xarxa de televisions locals,
que justament està centrat en la importància del Palau de Regasens de Molins de Rei al segle XVI, les coses que van passar aquí, a Molins de Rei. I és un vídeo on hi participa el director de la càtedra.
i explicar tota una sèrie de coses. Vam poder veure l'estrena, la primícia d'aquest vídeo, que durà poquet, durà vuit minuts, però que s'estrenarà aviat cap al gener o febrer. Després també vam fer, com sempre, la balança de l'activitat de l'any, el lliurament del premi del treball de final de màster.
amb una noia que va fer una recerca molt interessant sobre un cançoner satíric valencià. Es van anunciar les activitats per l'any vinent, i aquí, com ja vaig avançar-vos, l'any que ve farem una cosa que espero que sigui molt sonada,
i que pot portar molta gent important aquí a Molins i ens pot donar un retorn molt interessant en coneixement, que és que farem, aprofitant l'efemèride que es commemora el 450 aniversari de la mort de Lluís de Requesens, que va morir el 1576 a Brussel·les, farem un congrés internacional sobre la noblesa catalana al segle XVI i la família Requesens.
amb, esperem, aportacions darreres recerques que s'han fet de tots els nivells, de vegades des de tesis doctorals que puguin estar en curs, articles que s'estan fent per part d'investigadors ja consolidats, i bé, en definitiva, portar aquí al Museu coneixement sobre la noblesa catalana en general i sobre la família Regasens en particular. I després, com deia, vam acabar l'acte amb un homenatge a la Comissió Cívica del Renaixement de Molins de Rei, que són aquestes persones...
que estan en l'inici de tot el projecte de recuperació del Palau i de la mateixa Constitució del Museu. De fet, en les paraules que va fer l'Àngel Casals va dir jo els estic profundament agraït perquè si no fos per ells potser jo no estaria aquí. I jo he de dir també el mateix, si no fos per aquest inici d'estirar del fil que ells van fer potser el museu no estaria i jo tampoc no estaria aquí.
I va fer un homenatge que va estar molt bé, va ser molt emotiu, els vam lliurar un diploma de la càtedra i un obsequi de part de l'Ajuntament. A totes aquestes persones, tret de, lamentablement, el Josep Maria Povill, recentment traspassat, que no va poder venir, va venir la seva família en representació, i bé, vam fer aquesta cluenda de l'acta.
Molt bé, avui a l'anunciar a l'espai ja hem dit que parlaríem d'aquest acte, però sobretot de la relació entre Montserrat i els Requesens. Sí. Doncs anem a aprofundir quina relació tenia l'abadia de Montserrat i els Requesens? Com és que ens vols plantejar aquesta qüestió?
Bé, tot això ve que divendres vaig anar a la inauguració d'una exposició al Museu Marés, que aprofito per recomanar, una exposició que es titula Montserrat, Mare i Terra, una exposició que es podrà veure fins al mes de maig, que s'acaba d'inaugurar ara, i que està fet al motiu del mil·lenari, mil·lenari, poca broma, mil anys, de la fundació del monestir de Montserrat, de l'any 1025. A veure, tota la història de Montserrat i de la imatge de la Mare Déu és molt anterior, de fet,
Em sembla que és l'any 880, que segons la llegenda uns pastors troben la imatge de la Mare de Déu en una cova. Això és molt graciós perquè el bisbe l'han trobat l'any 880, imaginem, allò 300 anys abans que Molins de Rei ni existís.
Es troben aquesta imatge i el bisbe diu que la baixarem a Manresa, que és la ciutat important. Llavors troben que és molt pesada la imatge, que no la poden, llavors dedueix anar. Si s'ha tornat tan pesada vol dir que potser ella no vol marxar de la muntanya i li construirem aquí una ermita, que és la primera ermita que es fa...
de Santa Maria de Montserrat i que després donarà lloc al monestir. Llavors, aquesta exposició del Marés... Sí, explica'ns a què hi podem veure. Aquesta exposició del Marés és molt interessant perquè ressegueix des del punt de vista del col·leccionisme, Marés era un gran col·leccionista, tota l'evolució iconogràfica d'aquesta imatge de la Mare de Déu, de com s'ha anat representant al llarg del temps...
i quins impactes ha tingut a nivells diferents en l'art, però no només en l'art, també en productes com els envoltoris de la xocolata amb la imatge de Montserrat, o fins i tot arribant als nostres temps moderns,
en el marchandatge. Avui en dia Montserrat sembla que és el tercer lloc més visitat de Catalunya. És un lloc on hi va moltíssima gent. I, clar, com us podeu imaginar, en aquesta periple, diguéssim, aquesta història de més de mil anys...
l'època del Renaixement va tenir una importància capdalt. De fet, el segle XVI se situaria justament a meitat d'aquests mil anys, per tant, quan parlem de les coses que passaven al segle XVI a Montserrat, Montserrat ja era vella, ja tenia 500 anys d'història,
Però justament en aquesta època de la qual sempre nosaltres parlem, del Renaixement, hi van passar moltes coses. De fet, es diu que tant Felip II com Carles V, quan van morir, tenien a les seves mans una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. O sigui, tenien una gran devoció per la Muraneta. I no només això, sinó que Felip II va pagar les obres de la...
de l'arquitectura renaixentista al segle XVI, incluent també tota la, diguéssim, l'urbanització exterior del recinte. I allà també hi ha obres d'art molt importants de l'època del Renaixement, com el sepulcre de l'almirant Bernard II de Vilamarí, que aquest era...
Capità General de l'Arma de la Corona d'Aragó, un personatge molt important, i de la mateixa manera que aquests nobles, diguéssim, si relacionaven, els recasents també tenien molta relació. Doncs parlem concretament, que és també el que ens concreta més, quina relació tenien els recasents amb Montserrat?
Bé, com dic, primer a la proximitat. Allò estem tot, diguéssim, tot baix llobregat. Però hi havia una relació no només a nivell de devoció, sinó a nivell també de, gairebé podríem dir, de familiaritat, d'una gran proximitat. Ells anaven sovint. Això ho sabem, per exemple, a través de les cartes. Sabem...
que ja tenim algunes cartes de la Hipòlita signades des de Montserrat. És a dir, ella des de Montserrat és tant que escrivia cartes. Però apareix Montserrat sovint referenciat en aquestes cartes. M'he portat alguns fragments perquè sempre són bonics de citar. Per exemple, l'any 1533, l'Estefania...
i justament ara en aquestes dates nadalenques, diu... Arribarem a Montserrat l'1 dissabte abans de Nadal.
amb intenció d'enviar després a buscar el Lluiset, que està a Molins, i d'estar allí fins passades les quatre festes. Això com faríem nosaltres, eh? Nadals, en Esteve, Capdany i Reis, no? Ens quedarem allà a Montserrat. O, per exemple, amb una carta també del mateix any, tres mesos després, el mateix, aquí ja és el 1534, diu, estan escrivint des de Molins, eh?, l'Estefania, diu, avui partim per Montserrat, on ens hi quedarem la Setmana Santa i l'Odia de Pasqua?
Pensàvem emportar-nos, el Lluís sempre intentava emportar-se'l, diu, però ens han escrit que tots els escolans i els Mossos d'aquella santa casa estan plens de rosa i tota la terra n'és plena. I també de Verola, així Barcelona com estes llocs al rededor fins a Santa Creu d'Ulorda. És a dir, estava tot, avui tenim pesta porcina, llavors tenien Verola i aquestes altres malalties.
però és molt recurrent que hi van sovint per un tema devocional o simplement també per estar-s'hi uns dies en un ambient més salubre quan hi havia problemes d'aquest tipus de malalties.
Però hi ha una altra cosa que és molt curiosa de les cartes, de la relació dels recasents amb Montserrat, i és que, de vegades, els mateixos monjos els feien de correus. En una de les cartes, per exemple, Estefaní està a Madrid, i diu, amb uns pares de Montserrat he rebut una lletra de la vostra senyoria, de la Hipòlita, escrita en aquella santa casa, que és una d'aquestes cartes que diu que la Hipòlita podia signar des de Montserrat.
Aquesta també l'ha portat el mosso de Montserrat. I de vegades, moltes vegades, s'escrivien i es preguntaven per com estava la comunitat de pares benedictins. Diu, tots aquells pares de Montserrat estan bons i tenen per molt encomanat de pregar pels negocis de vostra senyoria. D'alguna manera també els afavorien.
Mira quin nivell de familiaritat que en una de les cartes l'Estefania diu l'abat nou de Montserrat ens ha escrit. Un abat l'acaben de fer i ja els escriu. O sigui, hi havia molta proximitat entre uns i altres. I sabem...
Això ho sabem també per algunes cartes, que com a mínim en dues ocasions l'Estefania va encarregar en senyal d'agraïment, sovint quan anaven a Montserrat anaven a pregar, com tants altres peregrins, o per demanar un favor, o per demanar un ajut en alguna cosa, o simplement per donar les gràcies per alguna cosa que els havia passat.
I ens consta que l'Estefania, com a mínim en un parell d'ocasions, havia encarregat dues làmperes d'argent, de plata, d'aquestes làmperes botives en agraïment pel bon naixement d'algun dels seus onze fills. Ara no recordo quins, però un parell. I podem pensar, això era una cosa molt habitual a l'època de fer aquesta mena d'ofrenes, podem pensar que devien ser obres magnífiques, no devien ser obres senzilles.
I això, la pregunta, que tots en sabem, algú es pot dir, i això es conserva? Em queda alguna cosa de tot això? Doncs no en queda res. Lamentablement, el cas de Montserrat és una mica un drama, perquè en la Guerra del Francès, ja no en la Guerra Civil, en la Guerra del Francès, en les retirades va saquejar tot, i sobretot les obres d'art i les coses de valor, les coses d'or i de plata, van ser totes... van desaparèixer perquè es van fer...
es van fer fonadisses, diguéssim, en mans dels francesos i tot això, lamentablement, no es conserva. Per tant, ens ho haurem d'imaginar, diguem. Sí, sí, tenim referents per poder-nos imaginar, però com a mínim...
Tenir el rastre documental està bé, perquè sabem que hi havia aquesta relació... Els regalents eren actius també en altres temes de comitència artística, d'encarregar obres, etcètera. És un mal menor, si se'm permet l'expressió. Sí, però una història de l'art és un gran drama.
perquè aquestes coses desapareixen. Però té gràcia de saber que això va passar. Bet, si tornem a casa, o vols afegir alguna cosa més? Mira, m'havia portat aquí perquè jo pensava que són algunes anècdotes relacionades amb Montserrat i l'època del Renaixement. Si tenim temps es poden comentar perquè tenen gràcia. I algunes de ben segur que la gent les coneix, però algunes potser no tant. El nom de Montserrat...
té una gran predicació arreu del món. I un dels inicis té... Al segle XVI, Montserrat va ser un indret, com deia, molt popular. Per exemple, aquestes figures de Carles V i Felip II, però en aquesta exposició del Marés queda molt palès amb el tema dels gravats. És quan es fixa, segurament, la imatge més arquetípica de la muntanya, d'aquesta muntanya màgica, amb aquestes formes capritxoses, amb aquestes agulles i aquestes roques que...
un lloc molt encimvellat, on costa molt de pujar, costa un gran esforç. Per tant, quan arribes a dalt hi ha com una recompensa afegida. I aquesta imatge mítica, sobretot al segle XVI, que ja venia d'abans, però al segle XVI de la mà de la impremta, que són les coses que sempre expliquem al museu, es fa molt i molt popular. De fet, el mateix, 1490, s'instal·la a l'abadia una impremta que dona lloc a les famoses publicacions de l'abadia que avui en dia tenim, que hi ha una...
Una feina editorial molt important. Però el que volia dir jo en relació amb el nom és que justament a l'època del Renaixement Montserrat experimenta un boom. I un dels inicis és ben curiós i té relació amb Colón.
En el segon viatge que Colón fa cap a Amèrica, s'embarca en la seva tripulació un monjo benedicti de Montserrat, un tal Bernat Boyle. I amb una de les descobertes, que no parlen de descobrir tot allò que descobreixen, és nou en aquests viatges, una de les illes que descobreixen es diu precisament la illa de Montserrat, que està al Carib. I segurament, i on es pot imaginar com devia ser la conversa, a més és una illa curiosa que si la busqueu per internet de lluny,
Aquestes illes del Carib, que són molt planetes, i de cop tenen com una única, diguéssim, muntanya, no? I com molt triangulars. Aquesta no. Aquesta és molt apaisada amb moltes muntanyetes. D'alguna manera, algú que ha viscut o ha vist Montserrat li pot recordar la muntanya de Montserrat. Llavors, doncs, van convenir de posar-li nom de Montserrat a aquesta illa del Carib, que és al costat de la illa d'Antigua i Barbuda, i que avui és una colònia britànica. Però...
A molts altres països, Colòmbia, Mèxic, El Salvador, inclús el Brasil, inclús als Estats Units, hi ha poblacions que treuen el nom de Montserrat, va tenir una gran popularitat.
Després, una altra cosa també molt important relacionada amb el Renaixement, és que l'església que se'n diu dels espanyols a Roma és precisament l'església Santa Maria de Montserrat d'Elli Españoli a Roma, amb un carrer que abans es deia la Via dell'Hospedale, però que l'església va canviar-li el nom a Viale Montserrato, el Viale Montserrato que està a prop del Campo di Fiori, que era un lloc on acollien molts peregrins que anaven a Roma...
I que si un passeja per els carrers de Roma fa molta gràcia perquè en el timpà es veu un relleu amb la muntanya Montserrat i amb una serra. Que Montserrat té aquest doble sentit, de que sembla una muntanya serrada, però al mateix temps la mateixa muntanya té com forma una mica de serra, de serra dentada. Aquestes són aquestes curiositats que volia comentar-vos relacionades de Montserrat amb l'època del Renaixement. Molt bé.
Tornant, com dèiem, al museu, aquest diumenge és primer diumenge de mes. Farem portes obertes, sí. 7 de desembre, que cau entre festius, però portes obertes igual, eh? Portes obertes i, a més a més, els dies festius, el museu, tant dissabte com... Normalment els dilluns sempre està tancat, tret dels dies festius. Per tant, aquest cap de setmana és un dia d'horaris especials. Tant dissabte com diumenge com dilluns, el museu estarà obert de 10 a 3, en horari de festiu.
El dilluns normalment estaria tancat, però està obert. I els dissabtes, que normalment faria horari de matí i tarda, està obert en horari de festiu. I el diumenge, com deies, portes obertes, per tant, oportunitat de visitar-lo gratuïtament. Tant dissabte, diumenge, com dilluns, de 10 a 3, però diumenge, recordeu que és entrada gratuïta al ser primer diumenge de mes.
Damià Martínez, doncs moltes gràcies. A vosaltres, un dia més. Que vagi molt bé la setmana. Gràcies, igualment. Fins aviat. Ens queden 10 minuts per arribar a les 11 del matí.
Tenim aquests 10 minuts per endavant per parlar de política internacional, com sempre, a l'espai que anomenem Desxifrant el món, amb el David Lloberes. Què tal, David? Com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia. Avui toca parlar del Regne Unit. Avui ens vols portar cap al Regne Unit i de moviments polítics que hi ha allà, eh?
Exactament, de canvis polítics que estan havent, que les diferents enquestes estan preveient i davant d'una inestabilitat política cada vegada creixent per la fragilitat en la que es troba el partit laborista. I recordem que no fa gaire temps que van haver-hi eleccions generals al Regne Unit, al juliol,
del 2024, una situació en la que es trencava un govern gairebé ininterromput de 16 anys de governs conservadors, que malgrat haver sigut una continuïtat de molts anys de governs conservadors,
no es va caracteritzar per una estabilitat política. És a dir, vam trobar situacions d'aquelles fins i tot carn de bromes a internet en les que va haver una primera ministra en aquest període de 16 anys de governs conservadors, del partit conservador anomenat Tori,
que una primera ministra que va durar menys d'un mes, que va ser la Liz Truss, la Elizabeth Truss, que va coincidir precisament amb la mort d'Elisabet II. Per tant, va haver també aquella broma a internet que durant tres dies hi havia dues Elisabets al capdavant del Regne Unit...
I cosa que va durar poc, no? És a dir, era una broma que era comptador d'Elisabeths que està al capdavant del Regne Unit, no? Llavors sortia una, no?, que era la reina, de sobte l'Elisabeths es converteix en primera ministra, dues, es mor la reina d'Anglaterra, una, i dues setmanes després la primera ministra deixa de ser primera ministra, per tant passa a zero Elisabeths comandant el Regne Unit.
Bé, bromes a part, aquests 16 anys de governs conservadors no han sigut fàcils, principalment per dos motius. Dos referèndums, concretament. El primer referèndum, el qual sí que va reforçar
el lideratge del Partit Conservador al Regne Unit, que va ser el referèndum d'independència a Escòcia, en el que va guanyar el no per un 55% contra el 45% de vots afirmatius. Per tant, això sí que va reforçar d'una manera bastant clara el lideratge a mitjans de la dècada del 2010, el 2015.
Ara bé, després d'això, David Cameron es queda en una situació, se'n valentona, i diu, ja que hem guanyat el referèndum aquest sobre la independència d'Escòcia, sobre l'autodeterminació d'Escòcia, anem a convocar un referèndum sobre la pertinença
del Regne Unit a la Unió Europea. És a dir, anem a resoldre assumptes que tensionen no només la societat britànica, però principalment que tensionen el partit. Anem a resoldre-los a través de referèndums i així, doncs,
m'estalviu la tensió interna perquè externalitzo el risc de la decisió. En aquest cas, el Partit Conservador estava sent tensionat sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea per part del antic UKIP, United Kingdom Independence Party, Partit de la Independència del Regne Unit,
Actual Reform UK, reforma al Regne Unit, que és el partit liderat pel populista d'extrema dreta, Nigel Farage.
Doncs en aquell moment David Cameron se la va jugar i en aquest cas va perdre, va perdre la jugada, va guanyar per un estret marge, per un escàs 1,5%, crec que van quedar, doncs això, 51 a 49, va guanyar la sortida, el Brexit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i aquí va començar tota una...
mitja dècada o gairebé una dècada d'inestabilitat de primers ministres que duran poc, d'eleccions anticipades, de primers ministres escollits sense necessitat d'eleccions anticipades,
I tot això es va acabar el 2024, moment en què el Partit Conservador es queda tan sols amb un 23% dels vots. És a dir, no diré que cau a la meitat dels vots, però es deixa un...
es deixa gairebé un 10% dels vots, i en un moment de creixement del Partit Laborista, que es presenta com a alternativa, per tant, a les eleccions del 2024 hi ha una clara victòria del Partit Laborista, amb el 34% dels vots davant del 23,5% dels vots dels conservadors, els liberal-demòcrates
no treuen un mal resultat, treuen al voltant d'un 12%, el que es tradueix en una majoria absolutíssima del Partit Laborista, perquè recordem que el sistema electoral britànic, i dic britànic referint-me a les tres nacions de la Gran Bretanya, perquè no és un sistema que funcioni al nord, al nord.
que l'anomeno jo, del nord d'Irlanda. És a dir, només funciona en les tres nacions de la Gran Bretanya, és a dir, Anglaterra, Gales i Escòcia. I és un sistema majoritari, majoritari i uninominal. Què vol dir això?
doncs vol dir que hi ha circunscripcions d'un sol escor, per tant, el que guanya, com que només hi ha un sol escor, doncs es queda l'escor. Per tant, és com si a Catalunya cada comarca escollís un escor pel Parlament de Catalunya i el que quedi primer a cada comarca, doncs es queda aquest escor.
Per tant, tu pots haver quedat primer per molt pocs vots a molts districtes i sense necessàriament tenir molts, molts, molts vots o molts, molts, molts més vots que el teu contrincant, que el teu oponent, doncs aconseguir una majoria absoluta fàcil.
Aquesta situació fa cosa d'un any i mig després del govern de Keir Starmer, del govern laborista. Sembla ser que s'hagi revertit. Les enquestes diuen que es dispara el Reform UK, el partit aquest populista d'extrema dreta, que a les eleccions
A les anteriors eleccions tan sols va escollir un diputat, malgrat haver obtingut al voltant del 10% dels vots per aquest sistema que recordem que és majoritari, i actualment trobem aquest partit disparat, amb un 30% dels vots, i els partits tradicionals enfonsats al voltant del 15% dels vots, els partits del bipartidisme, els laboristes i els conservadors,
i empatats amb dos partits més o menys equivalents, el laborista i el conservador, però que havien sigut partits de segona, que són els verds, que agafa molt d'electorat laborista, i els liberal demòcrates, que agafa molt d'electorat conservador. Per tant, trobem quatre partits empatats al voltant del 15% i els populistes d'extrema dreta disparats al 30%.
Déu-n'hi-do. Aquesta és la situació a dia d'avui al Regne Unit, que no seria molt diferent a altres països europeus amb aquest paral·lelisme que podríem establir, oi? Sí, sí. Doncs ho hem de deixar aquí avui. David, que tinguis una molt bona setmana i una forta abraçada. Que vagi molt bé.
Salut. Salut. David Lloberes en directe. Com sempre, abans de tancar la tercera hora del programa els dimarts, arribem a les 11, fem una pausa. De seguida tornem per parlar amb la regidora de Polítiques de Discapacitat. Farem les notes disperses i també el Gastronomia Molins. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que el Consell de Ministres aprovarà un decret llei amb mesures sobre ajuntaments, empreses i lloguers derivades dels acords pendents encara amb Junts per Catalunya. Sánchez ha reconegut que el diàleg amb el partit de Puigdemont
Està trencat però assegurat que l'executiu complirà els compromisos adquirits. Els ajuntaments podran flexibilitzar inversions en projectes com habitatge o aigua. Les empreses disposaran de més temps per a les obligacions fiscals i s'impulsarà també la digitalització de la facturació mentre que els propietaris rebran ajuda davant impagaments de lloguers de famílies vulnerables.
I l'atur ha baixat moderadament al novembre a Catalunya amb 3.119 persones menys inscrites a les listes i un total de 321.376 aturats, un descens habitual abans de la campanya de Nadal. Catalunya és la tercera comunitat on més baixa l'atur en xifres absolutes. Pel que fa a l'Estat també ha baixat i el total se situa en aquest cas en 2,42 milions, la xifra més baixa des del novembre del 2007. Ha baixat especialment en sectors com els serveis, la indústria i també en l'agricultura.
I amb mobilitat encara ara diversos accidents dificulten la circulació, una a la C-16 a Sant Cugat, que talla un carril, una altra a la 2 a Sant Pèl·liu de Llobregat i una altra a la C-32 a Castelldefels. A banda també retencions per a barries a la C-17 a Centelles i també a la B-30 per a Verà del Vallès. També transindents a la C-58 i la B-23 a Barcelona, a la 2 a Cornellà de Llobregat i també a la C-59 a Palau Solità i plegamants i retencions habituals a la B-10 i la B-20. Direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat.
I els Mossos d'Esquadra, conjuntament amb la Policia Nacional, han desplegat aquest matí un dispositiu contra l'organització Trimitarios per assalts violents i tràfic de drogues. El dispositiu es concentra a les demarcacions de Barcelona i Tarragona, on està previst més d'una ventena d'entrades a domicilis i locals dels principals investigats. Entre els punts on s'estan fent aquestes actuacions, hi ha a Salou i també a l'Hospitalet de Llobregat. De fet, a Salou s'han fet com a mínim dues entrades en dos pisos d'un mateix home, que en aquest cas ha quedat detingut. El cas està sota secret d'actuacions.
I Barcelona ha estat escollida com a capital europea del Nadal per al 2026 per part de l'Organització Capital Europea del Nadal. La candidatura barcelonina valora el model de celebració del Nadal de la ciutat amb un pla estratègic que uneix els elements tradicionals amb l'esperit creatiu i innovador de la ciutat i que, segons ha destacat l'Ajuntament, es fa palès en la combinació de pessebres, fires i mercats nadalencs amb la tecnologia i les instal·lacions lumíniques pròpies.
I pel que fa al temps, el dia comença amb cel tapat, amb boires, volíem dir, a la depressió central i també a l'interior. I pel que fa, a partir del migdia començaran a arribar les primeres precipitacions a Pirineu i Ponent.
formació local. Avui hi ha una conferència com a inici de la recerca col·lectiva del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, una recerca que té per objectiu donar a conèixer la situació de la comarca l'any 1975, quan va morir el dictador Franco, quins eren els actors, grups i moviments i intentar abordar-los. Per això, aquesta tarda a la Biblioteca 247 hi ha una conferència a càrrec de Joan Botella, que és catedràtic de Ciències Polítiques a l'Autònoma,
titulada 1975 al Baix Llobregat. L'acte comptarà també amb les intervencions de Rafa Bellido, que parlarà dels canvis que hi va haver al territori, quan el món de la indústria va augmentar en detriment de l'agricultura. També intervindrà Conxita Sánchez, que parlarà dels moviments socials als anys 70, i Marta Espona, que parlarà de la cultura i la llengua catalanes en aquest període. Avui, a dos quarts de set, a la sala d'actes de la Biblioteca.
Demà divendres, el Viu Molins fa el primer acte titulat Trobades en viu, 15 anys de periodisme digital al Baix Llobregat, comemoren els 15 anys de la creació del diari digital Molinenc i per això han convidat també a Esplugues Digital i Feta Sant Feliu per parlar de la premsa digital a la comarca. Demà dimecres, a dos quarts de vuit, a l'establiment Laverema del carrer Molí número 2. I el dijous es presenta el llibre...
El pistolarisme a Barcelona. L'Ola d'Axtensió Universitària presenta aquest acte, dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca, un acte obert a tothom, amb David Rebelles, autor del llibre, que ens aproparà la Barcelona del pistolarisme entre el 1917 i el 23, una època protagonitzada per les lluites obreres, revoltes populars, la revolta de les dones, el 1918...
o figures com les de Salvador Seguí i Francesc Leiret. El dijous, a dos quarts de set de la tarda, a la biblioteca. I també dijous es presenta un altre llibre, en aquest cas el CEM, al Centre Excursionista de Molins de Rei. El llibre diu 40 segons, les ganes de morir en la societat capitalista. I participaran les autores, Lourdes Quintero i Marina Barberà, acompanyades d'Estela Rodado i Ernest Baumala. Aquest dijous, a les set de la tarda, al CEM.
I també dijous comença l'Escape Market al Mercat Municipal amb dues històries, dos itineraris per fer durant dues setmanes al Mercat Municipal, adreçat a totes les edats, especialment al públic familiar, que podrà fer algun d'aquests itineraris amb sorpreses. Els que l'acabin entraran a uns sortets al Mercat Municipal, que organitza activitats nadalenques fins al 24 de desembre.
I recordem que no es pot accedir a Collserola. Està restringit l'accés a la totalitat del parc per evitar la propagació de la pesta porcina. En cas que trobeu un sanglar mort, no el toqueu i truqueu al 112. I també es demana a la població que no deixi restes de menjar a les papereres properes a zones forestals que puguin estar a l'abast dels sanglars. I acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimarts és la farmàcia Edgar, que està al carrer Santiago Rossinyol 810.
Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei. 91.2 A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí, pràcticament 7 minuts, encetem aquesta última hora del programa, de seguida saludant la regidora de Polítiques de Discapacitat de l'Ajuntament de la Vila, la Inoa Garcia, per parlar del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que és demà, i també arran de l'aprovació del reglament del Consell Municipal de Persones amb Discapacitat, que es va produir en el ple del passat dijous.
Parlarem de tot plegat. Després, les notes disperses amb el Cesc Vives, avui acompanyat de la Montserrat Gavarró i també de la companya Sílvia Artés, farem la llibreta Blavat, sis poetesses que ja no estan entre nosaltres i que vol fer una pinzellada biogràfica i també bibliogràfica d'aquestes sis poetesses. Això serà abans d'arribar a dos quarts de dotze. I a la recta final del programa, Gastronomia Molins amb el Jordi Beumala per tancar el bon dia i bona hora a les dotze del migdia.
Som-hi, doncs, a les 11 del matí i 7 minuts.
Com hem explicat, demà, dia 3 de desembre, és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. El passat dijous, el ple ordinari del mes de novembre, es va aprovar el reglament d'organització i funcionament del Consell Municipal de les Persones amb Discapacitat de Molins de Rei. Avui volem conèixer més a fons el funcionament que tindrà aquest Consell.
I ens acompanya aquí a l'estudi de Ràdio Molins Arrell la regidora de Polítiques de Discapacitat de l'Ajuntament de la Vila, que és l'Ainó García. Què tal, l'Ainó? Bon dia. Què tal, Oriol? Bon dia i bona hora. En el que és la primera entrevista amb la regidora després d'aquest període de baixa per maternitat.
Primera entrevista a la ràdio. També ho trobava a faltar una mica, aquesta rutina. Per tant, agafant una mica el ritme de la ràdio i d'altres... Fa dues setmanes que m'he incorporat, però ja tornant a agafar el ritme d'aquesta vida pública d'entrevistes, d'explicar les coses que estem fent i com anem avançant tant amb la regidoria de discapacitat com amb les diferents regidories que tinc la responsabilitat.
en una setmana, com dèiem, important, perquè demà és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que fem un petit apunt, ja hem explicat que l'acte, diguem, central seria aquesta proposta d'enredat a la Federació Obrera a les 6 de la tarda, no? Sí, demà tenim aquest acte central, que és un teatre que fa una companya de la ONCE, ja els vam portar una vegada aquí a Molins de Rei.
I va funcionar molt bé i aleshores també amb aquesta voluntat que tenim des de la regidoria de donar visibilitat a les persones amb discapacitat ens unim a aquest acte que organitza enredat amb aquesta companyia de la ONCE i fem aquest acte a la Federació Obrera en el marc d'aquest dia de la discapacitat.
Bé, dèiem que el dijous es va aprovar per unanimitat el ple, el reglament d'organització i funcionament del Consell Municipal de les Persones amb Discapacitat. Expliquem ben bé quin objectiu o quins objectius tindrà aquest Consell i què serà?
Doncs mira, aquest Consell, jo sempre dic que des que vam crear la Regidoria de Discapacitat hem estat treballant amb les diferents entitats com si fossin un Consell, però no ho hem tingut regulat. Aleshores, quan el mes de febrer vam aprovar el Pla de Discapacitat, un dels objectius que tenia aquest pla...
era la reglamentació, la formalització d'aquest reglament de persones amb discapacitat. I això és el que vam fer l'altre dia al ple. Al final, el Consell, principalment el seu objectiu és donar veu a les persones amb discapacitat i a les seves famílies, també a les entitats, i fer tot el seguiment i les possibles propostes que vagin sorgint del Pla de Discapacitat. Com ja vaig comentar quan vam aprovar el Pla de Discapacitat,
És un pla que té tota una sèrie d'actuacions, però no és un pla tancat. Al final, la vida de les persones va evolucionant i és un pla viu que es podran afegir coses i afegir diferents actuacions que podrem anar fent conforme les entitats o les persones amb discapacitat o les famílies ens ho vagin suggerint. Quina estructura tindrà aquest Consell?
Doncs aquest Consell té una presidència, que en aquest cas és l'alcalde o en aquest cas jo, que l'alcalde pot delegar la presidència d'aquest Consell. Té el plenari, que està format pels representants municipals, també les entitats i persones amb discapacitat de la vila. Després té una comissió permanent, que garanteix un funcionament més àgil. Quan hi hagi temes concrets no caldrà convocar tot el plenari, sinó que amb aquesta comissió permanent podrem anar avançant.
I després, segons derivi del plenari, segons les necessitats que el plenari detecti, es podran crear diferents comissions de treball que treballaran temes concrets on hi vegi necessitats que després podran ascendir al plenari perquè el plenari les pugui valorar. Per exemple, comissió d'educació. M'estic mentant ara mateix, eh?
Però podria ser una proposta d'una comissió de treball que treballi tot el tema de la inclusió en matèria d'educació i que faci propostes que després vagin al Consell de Discapacitat, a aquest plenari, que decidirà si creu que hem d'avançar cap aquí o no. Bé, tindrà una periodicitat concreta de reunir-se?
El plenari, la idea és que es convoqui cada sis mesos, dos per any, i la comissió permanent, que a cop que ho necessitem. Molt bé. Com deia... Perdona que et dic. Sí, per favor. Com deia, la comunicació que tenim entre la regidoria i les entitats de discapacitat és contínua. Al final, ho hem estat fent des que vam crear la regidoria i ho estem fent gairebé no dia a dia...
però sí que la comunicació és molt fluïda, per tant, tampoc volem que la creació d'aquest Consell ens faci perdre aquesta comunicació, sinó que ja portem una dinàmica molt positiva a l'hora de la comunicació entre les entitats, les persones amb discapacitat i la pròpia regidoria.
A nivell polític, que també ha sortit el regidor, ens deia que, evidentment, el ple del mes de febrer, que també es va fer a la sala d'actes de la biblioteca, es va aprovar aquest pla local de discapacitat i l'aprovació d'aquest Consell arriba pràcticament a finals d'any, per tant, pocs mesos de fer l'any de la creació d'aquest pla local de discapacitat. Com és que s'ha trigat tant de temps o s'ha demorat tant l'aprovació d'aquest Consell, d'aquest reglament, perdó?
Doncs jo crec que és un exemple que moltes vegades les voluntats polítiques i les voluntats de la ciutadania no van de la mà de les regles, les normatives i els mecanismes que ha de complir l'administració pública.
Nosaltres tot just després d'aprovar el pla de discapacitat vam convocar el Consell, vam fer una primera proposta d'aquest reglament, aquesta proposta la vam validar amb les entitats, vam fer les seves propostes, vam fer les seves aportacions, però ens vam trobar que a l'hora de...
de complir tot el reglament, tota la normativa que havia de fer aquest reglament, doncs vam haver de fer passos enrere per tornar perquè aquest reglament complís tots els requisits que necessitàvem. Aleshores, en tot aquest temps hem arribat al mes de novembre. Sí que m'agradaria remarcar, perquè em consta que hi ha alguna persona que ho ha dit en algun moment, espero que no l'entena, però sí que en algun moment,
Que s'hagi aprovat el mes de novembre no vol dir que perquè la regidora, si ja ha estat de baixa, no s'hagi estat treballant. A nivell tècnic, tant a nivell tècnic i l'alcalde han estat treballant en aquest tema i és un tema que no s'ha aturat. Crec, recordes que, si no em falla el memòria, que no s'ha dit en antena aquesta qüestió. Però sí que es va dir que, per exemple, a banda del pla, què fa la regidoria de discapacitat?
Doncs a banda del pla, està a punt de sortir del forn la guia de recursos de persones amb discapacitat. Què serà aquesta guia? Aquesta guia és una guia que inclou tots aquells recursos, tant municipals com comarcals, que tenen les persones de Molins Arreia amb Discapacitat al seu abast.
des de centres especials de treball, des de serveis que dona l'Ajuntament, des d'entitats que donen serveis a les entitats. Doncs tindran tot aquest recull de recursos i de serveis a la seva mà. Serà una guia que estarà penjada al web municipal per tal de també poder tenir-la actualitzada i és un dels punts on el Consell de Discapacitat va posar molt el foco a l'hora de crear aquell Consell i a l'hora de...
de crear aquest pla com una de les coses més importants. També des de l'àrea de sostenibilitat i territori s'està treballant amb el pla d'accessibilitat. Tot això penja també del pla local de discapacitat? És una de les altres actuacions que posa el pla local de discapacitat. I aquest pla d'accessibilitat en què consistirà? Aquest pla d'accessibilitat el que fa és un estudi de com està a nivell d'accessibilitat tant els edificis municipals com els carrers de la nostra vila, tant a nivell de rampes com a nivell de paviment,
de botons per les persones cegues. Doncs ens donarà tota aquesta diagnosi i cap a on hem de tirar, quines millores hem de fer per tenir una vila 100% inclusiva. Començant per la sala de sessions de l'Ajuntament, no? Començant per la sala de sessions per l'Ajuntament, que és el gran... Jo crec que és un dels grans obstacles que tenim a nivell d'Ajuntament, el fet que una persona amb discapacitat... No sé, l'altre dia teníem una persona amb cadira de rodes a la sala de la biblioteca, però segurament...
tindríem més persones que si poguessin voldrien venir a la nostra sala de plens a veure el ple o per parlar d'algun tema del qual s'estiguem debatint. Haurà de passar per ple el pla d'accessibilitat? El pla d'accessibilitat passarà pel ple perquè va unit al pla de mobilitat, al pla de bicicleta, és un pack complet. D'acord.
També estem treballant amb la regidoria d'educació al tema dels tallers de musicoterapia. Vas dir que per l'any 2026, no això? Pel primer semestre del 2026 també és una altra de les voluntats de les accions que té el pla de discapacitat i que esperem que aquest primer semestre del 2026 també puguin veure la llum.
I a banda d'això, com sempre, continuem donant suport a totes les activitats de sensibilització, de visibilització, tant que podem dur a terme des de l'Ajuntament com les que fan les pròpies entitats. Parlem de contractació de persones amb discapacitat, parlem de reserva de places, parlem dels prisos de protecció oficial, tenir pisos reservats per persones amb discapacitat, dels balladors per els casals d'estiu i un llarg etcètera que ja portem temps fent.
Un pla local de discapacitat que, si no vaig a res, també va establir un cens de les persones... Va establir un cens de les persones amb discapacitat, que també era una de les demandes de les entitats. El que passa és que en aquest sentit és un cens que ens dona la foto d'un dia en un moment concret, però és un tema que pot variar molt. El tema de la discapacitat ens pot donar una idea...
del que tenim a la nostra vila, però no és una cosa fixa. A més a més tenim una vila en què hi ha força moviment, per tant, ens dona una idea, però no és fiable al 100% perquè pot variar. No arribaven a les 2.000 persones. Ara mateix, a memòria, Oriol, m'acabes d'enganxar.
Però, en fi, que és una fotografia però que és movible. És movible, és movible. Sobretot, per una banda tenim tot el tema de gent gran, que conforme la gent ens va envellint comencen a aparèixer discapacitats, però també tenim tota la feina que s'està fent a nivell de detecció d'infants, a nivell de detecció precoç, que també ens dona que aquests nens i nenes que tenen alguna discapacitat, alguna necessitat educativa especial, també puguin entrar dintre d'aquest gruix.
De cara al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, què és demà? Hi ha manifest aprovat, no? Aquest any, d'acord amb les entitats, es va acordar no fer un manifest, però si el que farem dintre de la pròpia obra de teatre sí que hi ha una mena de manifest i aleshores diguéssim que ho encabim aquí.
Demà a les 6 de la tarda a la sala d'actes de la Federació Obrera. Alguna cosa més que vulguis afegir? Tothom convidat a venir aquí a l'acte aquest de la Federació Obrera. Sí. També venim d'un cap de setmana on hem fet moltes activitats... Molt intents. Molt intents a nivell de discapacitat amb la presentació del llibre del Nandú que vam fer al Foment.
on jo crec que a tothom se'ns va posar la pill de gallina, o amb la presentació d'aquest documental d'Enredat amb la Jolet, que recordo que també la Jolet la va adquirir amb el suport de l'Ajuntament, i després aquesta jornada de bòquia que vam fer a l'escola de la Cina, per tant ha estat un cap de setmana molt intens, i la discoteca inclusiva, que no se m'oblida, que també vam fer diumenge a la tarda al Quialbacus.
Doncs la Inoa García és regidora, entre altres responsabilitats, de polítiques de discapacitat de l'Ajuntament de la Vila. Avui ens ha acompanyat amb aquesta setmana important també per aquestes raons que hem comentat. Inoa, moltes gràcies. A vosaltres. Ben retrobada, que vagi molt bé. Gràcies. Bon dia i bona hora. Escolta'ns al 91.2 FM i a radiomolimsderrey.cat. Ara mateix passen 5 minuts d'un quart de 12.
Notes disperses ha arribat aquell punt del mes on ens aturem per fer un repàs a la vida i obra d'un poeta que ja no és entre nosaltres. I qui s'ocupa de fer aquesta tasca de divulgació? En Cesc Vives. Hola Cesc, bon dia.
Hola, bon dia, Oriol. Ell n'és el curador d'aquestes notes disperses. Quan vam arrencar aquesta temporada, vam arrencar ell i jo sols, i avui ja ens portes convidades. Sí, o l'altre dia també ens vam convidar. Efectivament, convidades de fora a la misura, perquè la Xèvia ja ens va acompanyar.
Sílvia, bon dia, bona hora. Ens acompanya la Montserrat Gavarró. I la Montserrat Gavarró, efectivament. Montse, bon dia. Ben retrobada. Bon dia, Sílvia. Bon dia, bon dia. Perquè en l'anterior etapa també la Montse ens havia acompanyat. I bon dia a Roger, que el tenim allà dins de la peixera. Efectivament. Què ens portes avui, Cesc, doncs? Avui portem sis poetes.
6 poetes que van des del 1900 fins al 1919. Sí, ja tindrem temps de repassar-ho tot plegat, doncs. Sí, i tant. Sí, sí. Cidografies i poemes. Doncs quan vulguis engeguem. Molt bé, engeguem, doncs.
Des de l'inici de l'espai, la meva intenció sempre ha estat recuperar poetes morts que ja no hi són, que no poden apropar el seu món poètic a nosaltres i que la paritat fos existent dins l'espai, tot fent un equilibri líric amb la dificultat que comporta degut a la poca divulgació de les dones poetes dels segles XIX i XX, a diferència per sort de l'actual, parlant sempre del nostre país, Catalunya.
Com que la informació biogràfica, lírica i literària en la majoria de les poetes és minça, m'he ajudat de Viquipèdia gràcies a la immensa generositat de persones anònimes que actualitzen els continguts. Apropar aquesta poesia a la realitat i societat actuals amenit amb música i cançons de dones de la cultura musical. Tal com ja vaig comentar,
amb l'edició del llibre Les Cinc Branques, Poesia Femenina Catalana, editat l'any 1975, he pogut recuperar la veu de poetes que, per les poques possibilitats de l'època que van viure i el fet de ser dones, la seva veu no es va escoltar com s'hauria d'haver d'hi fos. Actualment, la seva lírica la podem llegir i escoltar, tot i que en molts àmbits encara s'ha de lluitar. Un exemple d'aquesta lluita i anar caminant és l'antologia de poesia catalana femenina flamarades
sortiran. Selecció i edició de cura de la poeta Maria Antònia Massanet, que des d'aquestes humils notes disperses recomano. El llibre Les cinc branques està dividit en cinc èpoques i cada bloc en un color. Comencem el recorregut per la branca blava.
Aquesta branca aglutina poetes dels anys 1900 fins al 1919. He seleccionat les poetes següents. Genoveva, Puig i Vilà, Llucieta, Canyà i Martí, Maria Perpinyà i Saís, Maria Teresa, Bernet i Real, Maria de Quadres i Feliu i Mercè Bayona i Codina. Genoveva, Puig i Vilà.
Genoveva Puig i Vilà neix a Tarragona l'any 1900. Va ser escriptora, professora de música, cantant i compositora. Des de la seva infància va fer de cosidora, ajudant a la seva mare, vídua, amb pocs recursos, que era modista.
Va estudiar música i composició amb Juli Pons i Del Castillo. Té publicades cançons de concert clàssic. L'encoratjaren els mestres Pau Casals i Jaume Païssa. I va ampliar la formació amb el fisióleg de la veu Enrique Onil.
Com a escriptora va publicar diversos reculls de poesia i un llibre de narrativa. Va posar lletra a gairebé totes les seves cançons i Juli Pons i del Castillo, 1895-1974, li va musicar el poema Les flors de divendres sant. Es va casar amb Àngel, Tàrrec i Barrabia, de qui es va divorciar l'any 1935.
El jo poètic del poema que escoltarem explica la necessitat d'un canvi alliberador i de trencament. A l'altra banda del port. De l'altra banda del port us diré adeu dins la barca. M'he donat a un altre vent que em durà una mar més alta.
on no hi ha odi ni rancor, traïció ni venjança, ni si ajassa la nit ni la mor i té semblança. No s'hi coneix el dolor, ni el dalè, ni l'enyorança, perquè hi brilla eternament l'astre resplendent de l'alba. Adeu, vanitats del món, falsos amors, falsa calma, la mar que allí trobaré? Beatitud i bonança, aigua és que paga les set de ton goig i d'esperança,
Adeu a tot lo del cor, us dic de dins de la barca que el mar de l'eternitat ja no té port ni té platja.
Llucieta Canyà i Martí neix a la Bisbal d'Empordà el 30 de gener de 1901. Va ser escriptora i conferenciant, representant del feminisme catòlic més conservador. Va estudiar Magisteri Dret i de ben jove es va traslladar a viure a Barcelona, on el seu caràcter obert i modern encaixava millor que no pas el seu poble natal.
Es va casar amb primeres noses l'1 de desembre de 1930 en Miquel Poal i Aragall, amb qui va tenir un fill, Joaquim, que va néixer poc abans de començar la Guerra Civil. En Miquel Poal era periodista, crític i autoteatral, novel·lista i assagista. Durant els primers anys a Barcelona, Llucieta Canyà va estar vinculada a la Lliga Regionalista i amb només 20 anys va començar a col·laborar en la seva publicació, La veu de Catalunya, per fer-se càrrec de la secció diària Montfemení.
També va col·laborar en altres revistes com Joventut Catalana o D'aquí i d'allà. La seva secció Montfemení, a la veu de Catalunya entre el 1929 i 1930, és indispensable per conèixer el moviment feminista conservador d'abans de la guerra. D'altra banda, el seu trenau obert i la seva simpatia destacava sovint pels qui la van conèixer. La van convertir en un personatge popular conegut per les seves conferències on treia profit de la seva capacitat divulgadora.
La primera època de Llucieta Canyà, com a escriptora, va del 1929, el any en què publica el recull poètic Mare i el final de la guerra. Durant aquesta època ho publica també Caixa de Núbia, el 1933, i la que seria la seva obra més coneguda, L'Etern Femení, el 1934, en pròleg de Josep Maria de Sagarra. També publica el 1936 una comèdia d'O estudiant de Girona, que dedica al seu marit Miquel Pual.
Llucieta Canyà acabava de ser mare del seu únic fill i, poc després de la mort d'en Miquel Poal, l'any 1936 es casa amb Santiago Manresa, un metge pediatra. S'instal·laran a Reus cap al 1937, ciutat en què viuria uns anys i on col·laboraria amb el centre de lectura a la seva secció de llibres,
El diari espanyol de Tarragona, on signava articles amb el nom de Lucía Canyà, i el setmanari Reus. Durant aquests anys, la seva producció literària s'aturà per anar-se recuperant a poc a poc a la dècada dels 50. L'any 1954 publica L'amor té cops amagats, una comèdia sentimental que s'estrena al Teatre Romea de Barcelona. Al mateix any es reedita per sisena vegada l'Etern femení.
El 1957 publica la seva anunciada obra, La term masculí, també en pròleg de Josep Maria de Sagarra. El llibre reedita l'any següent. En aquesta segona època escriu també poemes, la major part dels quals són inèdits. Mor a Barcelona el 15 de novembre de 1980. Ai, cançó d'amor. És blau l'horitzó, blaves les muntanyes, blavenc el camí i és blau el paisatge.
L'aire és tan fresquet que em talla la cara i sento pel cos un esgarrifant-se. Jo vaig fent camí, passa rere l'altre, cada pas que faig l'horitzó és més ample, cada nou revolt la visió és més clara i el ventet és fi, com una moixaina. Canto una cançó que em desvetlla una altra. No la vull cantar, ploraria massa.
Era una cançó escallerint de plata, feta de neguit com clavell que esclata. Ai, cançó d'amor, que lluny que et veig ara, més lluny que els casimals de la serralada, més lluny que el desig, més que la llum blava, més que el fontinyol amb l'aigua gelada.
Ai, cançó d'amor, si ara et cantava, fora un salm molt trist la seva tonada. Ai, cançó d'amor, escallarinc de plata. Ai, cançó d'amor, t'has tornat morada.
Maria Perpinyà Isais. Maria Perpinyà Isais neix a Berges, Baix Empordà, el 6 de desembre de 1901. Fó poeta, periodista i traductora catalana. Es donà a conèixer a partir de 1925, després de diverses publicacions a la premsa.
Els anys 1928 i 1929 va veure editats alguns poemes seus en diverses publicacions com Ciutat, de Manresa, El dia, de Terrassa, Joia, de Badalona, La revista, La nova revista, Decidallà, La nau o La veu de Catalunya, per exemple.
S'incorporar com a redactora al Diari Catòlic al matí, just quan es fundava. Fó membre de l'APEC i de la Secció Femenina d'Unió Democràtica de Catalunya, UDC. El 1930, signar el manifest per omnistia de les dones. També es dedicar a fer recitals poètics en diferents entitats i a la traducció, especialment del francès i a la correcció del català.
El 1931 es publica el llibre Poemes. Es va casar amb el periodista i escriptor Lluís Jordà i Cardona. 1936 es publica el llibre Terra de Vent. La Guerra Civil va troncar la seva carrera, ja que després de la guerra es va anar tancant en el seu món, tot i que va continuar escrivint fins a una edat avançada.
L'any 1948 va guanyar l'accessi de la viola d'or als jocs florals celebrats a París amb el poema A la verge de Montserrat. Va publicar algun poema en el llibre comentat Les cinc branques i en el recull 31 poetes d'avui de 1977.
Maria Perpinyà va revisar el llenguatge de la processó de Verges i el va adaptar a un de més comprensible, sense que perdés rigor ni originalitat. Aquest mateix any es va posar música al poema Dansa de la mort a Verges. L'acte va ser retransmès per televisió.
Maria Perpinyà va morir a Banyoles, Pla de l'Estany, el 6 de juliol de 1994. El novembre de 2009, la Diputació de Girona va editar el llibre Antologia de poemes. Dansa de la mort a Berges.
A contrapès de la mort, pel laberint més retorn, oscil·la, a mig de terres i murs, sense espiells ni defensa. Somortes flautes, lleuts, veus d'orga, ritmes perduts s'encreuen.
Com un daurat llampagueig entre escurrims de la platja. Vaig bé de formes llisquents, en blanc i en negre, silents esgronxen, prop del roser envellutat i els cars de flor sumtuosa. Els falciots sent romer, pels arts d'antiga esplendor, grinyols en els parellams i en la cançó de la símia.
I avança, que avançaràs, la mort en són contrapas d'angoixa, teixit de sons i penons en un vaixell que no para. Ara escoltarem la cançó We Are Still Here, interpretada per l'Anaïs Vila i Pantaleó.
Maybe something has changed, but I'm still here. You're walking under the screen, but I'm still here. I'm getting old, but still I feel your soul on me.
My secrets bear your name, I shake my claim. Maybe something has changed but we're still here. We walk in another scream but we're still here.
We shake our claim. You induce a smile to roam into my mind.
Maybe nothing has changed Cause I'm still here You just call my name And I'll be here I'm getting old But still I feel your soul on me Our secret space
Bona nit.
Maria Teresa Bernet i Real.
Maria Teresa Bernet i Real neix a Barcelona el 7 de març de 1907, fou novel·lista, poeta i traductora. Estudia música, literatura i filosofia, conreia la novel·la psicològica i va guanyar el premi Joan Creixells de narrativa amb la novel·la Les algues roges. L'obra de Maria Teresa Bernet és una peça clau per entendre el canvi que es produïa en la figura de la dona a l'època de la República.
Una època en la qual l'autora fou, segons Anna Murià, les més sobressortint personalitat literària femenina de la preguerra. Bernet utilitza la literatura per mostrar nous referents vitals a les dones de l'època i podem descriure la seva personalitat com a bàsicament feminista.
Maria Teresa Bernet és una figura rellevant de la nòmina d'autores de la República que van participar en la normalització de la cultura catalana. De fet, la rellevància li ve per la condició de ser la primera novel·lista i única entre 1926 i 1931 amb èxit de públic, de crítica i, per tant, autora en projecció.
Va passar a la infància de Vilanova d'Escornalbou, d'on era el seu pare, un mestre d'escola de la República que va educar la seva única filla en el marc de la llibertat de l'individu i la promoció intel·lectual. Poc després es va mudar al Raval de Barcelona, ciutat on Bernet va viure, llevat als períodes en què viatjar.
La seva formació abasta àmbits diversos, com la música, era cantant i tocava el piano, i fins i tot arribar a publicar una antologia d'autors. La literatura, tret del teatre, va tocar-ne tots els àmbits, o la filosofia. Acabar el batxillerat inicia els estudis superiors. Una malaltia, però, va fer que els hagués d'abandonar.
Dona de gran bagatge cultural, té una galeria d'influències que van des dels autors que marquen les seves obres Espinosa, Plató, Descartes o Lesbnis, fins als que va traduir Hussley, Joyce Green o Swinerton, etcètera.
A partir de 1925, Bernet apareix puntualment amb algunes proses i breus relats en revistes com Art Novell o Decidellà. Però ho feu gràcies a la segona edició del concurs de novel·les, el 1925, convocat per la novel·la d'ara que va poder publicar la seva primera obra, Maria Dolors, a finals de març de 1926.
Una ressenya de Ferran i Majoral, que esdevingué el seu mentor, a la veu de Catalunya, va ser el tret de sortida per a la nostra autora, de qui destacaven la qualitat formal, llengua i estil, i la seva modernitat temàtica i de gènere.
El model narratiu psicològic, la recuperació de models modernistes en algunes obres, sobretot per influència de Víctor Català, el tractament de la condició femenina amb protagonistes que no han de retre compte a ningú sinó a elles mateixes, la prosa nítida i diàfana, segons Domènech Guancé, i un tractament de les qüestions morals des de l'òptica nova i independent del gènere caracteritzen la producció bernatiana,
En proa, publicar gran part de les seves obres, però destaca sobretot Les algues roges, l'obra més reaixida de l'autora que va mereixer el primer Creixells de 1934. La trajectòria literària de Bernet és regular i progressiva, en els anys anteriors a la Guerra Civil.
La regularitat, alhora, demostra que aconseguir professionalitzar-se en el món de les lletres. Com més tard ho feu, Aurora Bertrana. Bernet també tingué un vessant social. Era habitual de l'Ateneu barcelonès, però on més es va deixar sentir, fou en el Club Femení d'Esports de Barcelona, que va presidir.
i on, juntament amb Anna Morià o Enriqueta Seculi, apostaren perquè la dona tingués una culturalització que li permetés deslliurar-se de la dependència absoluta de la llar i obrir-se camí en la nova societat que la República projectava.
També formar part del Club dels Novelistes i de l'Associació d'Escriptors Catalans. La Guerra Civil va tallar en sec la seva carrera. No voler reeditar les seves obres sota el paraigua de la dictadura, que li frenar la vida i la carrera, i es dedicar només a la traducció i a col·laborar en la premsa de manera puntual. Morir soltera i sense descendència a Barcelona el 16 de febrer de 1974.
Gran vent plujós. Gran vent plujós que argentes les pinedes i torses oliveres glacials. Fes rodolar més boires pels cimals. Bat-me la fas les teves ales fredes.
Ajassa núvols contra les ouledes, cau sobre el món, angoixa dels fondals. Avui esclaten joies nupcials, notem al cor les opressores cledes. Canta el merlot que el sol d'abril rodola, vaixell de primavera triomfant, damunt les boires, folles, cavalcant, i l'alt xiprer que el negre vent es mola,
Ja aquesta nit em dallarà els estels, a la pronera en flor dels tendres cels. El proper poema que sentirem, a Frederic Abrion, dona nom al poema, ja que va mantenir un intens i curt amor amb Johann Wolfgang von Goethe.
A Frederica Brion, en el centenari de la mort de Goethe. Lleugera i gràcil com el servatell, la joia dels seus ulls somiadors. Perla de llum, Albert Pradell, amb un vol de coloms que magnífica, o dolça Frederica. Així, fona eterna de poesia, t'han vist els seus ulls negres xucladors. Així dones el cor a la tendra follia de creure el seu amor etern.
I dins les teves mans tremoloses i pures, talment el dolç colom fredolí que a l'hivern que es deleix per l'espai de les altures i s'envolta joiós quan s'afluixa el palmell, has tingut aquella ànima tan rica. Sols un instant, oh dolça Frederica, lleugera i gràcil com el cervatell. Sense dol, comprenent el destí que el reclama, desclous les mans a sobre el pit i defuig pel remolí de l'infinit amb bocins del teu cor per or i flama.
Maria de Quadres i Feliu. Maria de Quadres i Feliu neix a Barcelona l'any 1903. És professora d'estudi generals i d'anglès i fa una traductora catalana. Autodidacta, va aprendre francès, anglès i alemany. Va escriure poesia i va ser una gran aficionada al montanyisme.
Va traduir al castellà nombroses obres d'aquesta temàtica per a l'editorial Joventut. És la primera dona que forma part de la Junta Directiva del Centre Excursionista de Catalunya i té al seu haver diverses primeres ascensions femenines a l'alta muntanya.
Abans de la Guerra Civil ja havia traduït al català un parell d'obres del poeta hindú Ravindranath Tagore, que abans s'havia autotraduït a l'anglès, i després, a partir del 1956 i fins al 1975, en va traduir cinc títols més.
Del primer de tots, el jardiner, em va preparar una adaptació musical per a Joan el Ticent el 1956 amb el títol On va tant de pressa Ton Cistell? Aquesta dedicació va comportar que esdevingués la traductora al català autoritzada pel mateix Tagore.
Igualment, als anys 70, va traduir tres obres del poeta libanès Khalil Gibran, tan en voga aleshores. Cal afegir a la llista de la seva producció un assaig d'Aldous Hadley, dues novel·les de Pearl Buck i de Joseph Kessel. Cal suposar que en tots els casos va partir de les versions angleses. Maria de Quadres va morir a Barcelona el 27 de gener de 1982. Fons de muntanya
Una font vora el camí. Una font ben ombrejada. Parabets, roures o pins, per castanyers o pollàncares, arraconada entre els rocs o entre boixos amagada. Una font vora el camí. Que bella cosa és trobar-la. Una font...
Cristall i urgent, cançó i llum, música i dansa, carícia al front ardent i a la boca sedegada, goig pel cos i l'esperit, filtre preparat per fades, amb la frescor de la neu, amb el brill de la rosada, amb la llum d'un raig de sol, amb la puresa de l'aire, amb el sospir de l'oreig i l'udol del vent salvatge, amb tot el perfum del bosc i la saba de les plantes.
Qui d'aquesta aigua atestat tornarà sempre a cercar-la, que no podem sudullar les fonts de la Terra Baixa a qui ha begut d'un sol glob l'essència de la muntanya. Quan els fills creixen.
Amb ulls brillants i amb el somriure als llavis has marxat en la clara matinada. Jo m'he quedat. Des d'ara endavant, quantes vegades te n'aniràs així com jo desitjo per seguir els camins de la muntanya. Jo em quedaré. I tu, en tornar, emportaràs la flaire de menta i pi, de sol, de terra i roca i la claror del cim a la mirada.
Jo em quedaré, quan, temptat pel plaer de l'escalada, encastis el teu cos contra la roca, amiga i enemiga a la vegada, més la teva victòria serà meva si assoleixes la fita desitjada. Jo em quedaré, però serà com si vingués encara.
Mercè Bayona i Codina. Mercè Bayona i Codina neix als Hostelets d'Envas, concretament a la casa del Carbonell, el 3 de juliol de 1903. Fou una poetessa catalana. Va començar a estudiar magisteri a Tarragona, però deixa la carrera. Un cop casada va viure sempre amb els fills a la masia pairal del seu marit, la Provenca, de Cogolls a les Planes d'Hostoles.
Va començar a escriure poesia quan tenia 17 anys i ho va fer fins als darrers dies de la seva vida, però la seva etapa més intensa va de l'any 1923 al 27. Amb els seus versos va cantar la senzillesa de la terra i dels boscos que la voltaven.
Té publicades poesies al setmanari olotí La tradició catalana i en aquesta antologia Les cinc branques. Va morir a Cogolls el 30 de setembre de 1972. Als anys 90 es van impulsar uns premis a poesia, investigació i recerca juvenil amb el seu nom, que es lliuraven durant les festes de la Santa Espina de les Planes d'Ostoles. La collita de la fruita de la masia.
Enriolada la masia, és esplendenta d'abondor. Cada corola que floria ha dut un fruit per la tardor. Corren les mosses fatigades i van endoina els cistellots, reblers de pomes colorades que el vent gronxola al cap dels brots.
I les cançons tan abundoses volen pels camps deserts de noses i plens de garbes de fejol. Cada fruité que omba aramava, amb un plany trist s'homequejava, tot esglaiat de beure sol. Ara, per tancar aquest primer tast de la branca blava, escoltarem la cançó Te japonès, interpretada pel grup Dona Llop.
I aquí acomiadem a Sílvia Arter. Sílvia, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I Montse Gaborro. També, Montse. Fins la propera. Gràcies, Sílvia. Gràcies, Montse. Gràcies, Oriol. Fins el proper mes, Cesc. Molt bé. Gràcies. Adéu.
Encens, encens, un fum espès. Espès brutal d'un mal entès. Un sol fa buit s'espai sobre. A sobre els plans de tanta gent. El mal no ha fi pa's nostre bé. I molts fa forts cremes graners. Bé, bé, bé.
Ja anirà bé, bé, bé, bé, o se'n rebé. Bé, bé, bé, ja anirà bé. Bé, bé, bé, ara rebé. Trenca-se amb saixa, punteja pomes,
que du, du, el lo més profund, el lo més profund de tu. Quan surt, surt, surt lo més profund, surt lo més profund que ets tu.
Un dia ben cruixent sense gent. A poc, a poc, jo me la vaig fent. Un trens he onta dins d'un tren. A poc, a poc, entre sa gent. Bé, bé, bé, ja anirà bé. Bé, bé, bé, o se'n rebé. Bé, bé.
Ja anirà bé. Bé, bé, bé. Ara rebé. Trenca-se amb seixa, on té Japones per construir una barca que dur, dur, a l'ou més profund, a l'ou més profund de tu.
Surt l'home més profund, surt l'home més profund que ets tu. Trenques amb saixa, monteixo pones per construir una barca que dur, dur. L'home més profund, l'home més profund de tu. Quan surt, surt, surt l'home més profund.
9 minuts i seran les 12 del migdia. Encarem la recta final del bon dia i bona hora d'aquest dimarts 2 de desembre. Anem a parlar de cuina. Gastronomia Molins, l'espai que compartim amb el Jordi Veumala. Què tal, Jordi? Bon dia.
Hola, què tal, Oriol i tothom que ens escolta, com anem? Molt bé, contents de saludar-te i que ens puguis explicar com va anar aquest acte que vau fer ahir a la tarda, que portava per nom precisament Cuina de Candelera, que vau fer a la sala Punt de Comerç del Mercat Municipal, i a més a més, acompanyats de l'Ada Parellada i del Joan Raquena, com a cuiners. Expliquem l'objectiu que teníeu a l'hora de fer aquesta activitat, primer de tot.
Bueno, ja ho has dit una mica tot tu. Ah, perfecte. No, però estava adreçat a restauradors, no, em sembla? Sí, especialment a restauradors, i això és una mica preludi i incentiu, també, del que serà el concurs de Coravella per restaurants. D'acord. Això era una prèvia. Sí, de fer una trobada, també, que servís per intercanviar...
doncs experiències, contacte entre restauradors del municipi perquè a vegades tots estem molt enfeinats amb les nostres coses i quan ens obliguen a sortir i de cop i volta doncs trobes gent coneguda i estimada doncs fa que tot agafi un altre caire i això també és candelera com a tal per tant vam pensar que allà fem una sessió abans de festes per explicar i ensenyar com es fa
el nostre plat tradicional de la fira amb el Joan els fogons perquè és tota una institució i a més a més a ell encanta fer aquestes coses i aleshores per donar també el toc tenim l'Ada per allà que a més a més el seu restaurant restaurant de la seva família de quan era petita de graulers la Font d'Europa doncs estaven especialment avasats a fer esmorzar de forquilla i també la coravella per tant
vam ligar-ho una mica amb aquest caire i aquest to més mediàtic de l'ADA i que també es barreja amb aquesta visió més nostrada del que era la cuina a casa seva. I després el Joan, el Joan Raquel, el Joan del Garbi, que el tenim aquí sempre remenant cassoles i esmorzant a tot arreu i sempre te'l pots trobar compartint una bona taula
I això ha sigut una mica el punt de trobada de tot aquest restaurant desmoïdent que hem volgut treure al cap i compartir un parell d'hores de la tarda d'ahir. Sí. I després hem acabat tastant la cordella i remullant-ho amb una mica de cava i una mica de cuarga, tu. Per tant, va anar bé, eh?
Va anar bé, va anar bé. Fantàstic. De fet, ja havíeu fet una trobada, en aquest cas més de caire intern, que en feu moltes a l'hora de caire organitzatiu, de la fira més intern, però amb entitats que també són una part important de la fira per anar encarant ja també la 175a edició. Em sembla que ho vau fer també a la mateixa sala Punt de Comerç. Sí, és la clàssica trobada prèvia
abans d'entrar a l'espiral hi ha aquest forat de CUP, que són les festes d'hivern, on és impossible fer res, i a més tots plegats estem amb el cap a tot arreu menjar la candelera, però després passen les festes i ja tenim la fira a sobre. Aleshores, la majoria de coses, ja no només de gestió, que les activem els mesos de primavera de l'any anterior,
sinó que totes aquestes reunions prèvies d'estat de la qüestió intentem fer-les també abans de festes per fer aquesta trobada d'entitats.
i aleshores hem anat tenint trobades puntuals amb diferents sectors i amb el comerç local i amb... La maquinària està en marxa, no el budem, que és la 175è edició i cal preveure-ho tot. Molt bé. Escolta, que fa un parell de setmanes vaig anar a la Fira Orígens d'Olot. Ja et vaig veure per allà, que et vas escapar molt bé. Sí, sí, sí. No sé si has tingut l'oportunitat també d'anar-hi en alguna ocasió, Jordi.
Doncs no he anat mai, perquè sempre m'ha coincidit amb altres esdeveniments, però l'Eris néixer i créixer, i conec molt els organitzadors, i a més a més conec molt a tothom que hi va, i pràcticament és com si hagués anat cada any, perquè sempre estic molt al cas de tot el que hi passa. Em va fer gràcia perquè hi havia molts expositors, hem de dir que és una fira amb molts expositors d'alimentació, i hi havia, per exemple, els embotits Raima, que em sembla que vénen cada any també, de Menorca,
aquí a la Candelera, bé, hi havia diversos de Menorca, per cert, i després també del territori, oferint els seus productes, i després una àrea d'explicació, diguem-ne, o de show cooking, per entendre'ns. Divulgació. Sí, sí, que em va fer gràcia perquè t'ho vaig dir, hi havia el Pep Salsetes tancant la jornada amb la Maria Nicolau, vull dir que ja els has portat aquí també.
Sí, a vegades no en sóc gaire conxents, però tot el que portem aquí a la Fina de la Tandalera és del primer nivell del que es mou per les fires i pels esdeveniments gastronòmics, i amb això ja faig referència al que vindrà.
que no us ho explicarem encara ara, perquè potser és massa aviat, però sí que hi ha cares conegudes de la televisió catalana aquí a les sessions de cuina que fem a la plaça al mercat. Per tant, estiguem atents en les properes setmanes. M'imagino que també anirà sortint allò que abans de Nadal, la informació...
Doncs mira, això ja se m'escapa. Se m'escapa més perquè no és una cosa que porto directament jo. Jo sé que cada any ho fan i interpreto que no ha de ser un any diferent. Però com que no és una cosa que porto directament jo, any llum de comprometre'm o de dir alguna cosa que després... Sí, sí, sí. Estem d'acord. Doncs ja estarem atents. A veure, la informació s'hi arriba les properes setmanes, però en tot cas, interessant. I m'imagino que ja deveu estar enfeinadíssims amb Sant Boi, no?, aquesta setmana.
Sí, sí, mira, precisament demà, en primera hora estic a Ràdio Sant Boi, també parlant de la Puríssima i de totes les novetats que hi ha a aquesta edició, que no deixa de ser una edició clàssica, però també amb novetats i també amb ganes d'explicar coses noves, perquè són fires que estan en constant evolució i en constant moviment. En aquest cas serà només dissabte, diumenge i dilluns a Sant Boi, oi?
Sí, 7 i 8. Molt bé. Doncs anoteu-vos-ho, perquè això ja és aquesta setmana, aquest pont que tenim... Bé, pont, són tres dies al final, no? Sí, aquest any no cau en pont, diguéssim. És més reduït, diguem.
És reduït, però nosaltres és igual, el treballem igual, com el Mercat Medieval de Vic, que també té aquestes dates, i allà estem també. També aquests tres dies que hem citat, tenim aquest Mercat Medieval de Vic amb moltes més aglomeracions, això sí, i molta paciència a l'hora d'agafar la C-17, en aquest cas. I sense falcons, i sense aus, aquest any.
Perquè tot això hi ha hagut canvis, hi ha hagut adaptacions normatives. Més restrictiu. Bé, doncs ho deixarem aquí, en tot cas, Jordi, que vagi molt bé aquest cap de setmana intens d'activitats i seguirem en contacte.
Genial, doncs molt amable, moltes gràcies, una abraçada. Fantàstic, una abraçada, que vagi molt bé, adeu, adeu-siau. Gastronomia Molins amb el Jordi Veumala, parlant també d'actes previs a la candelera, primers tastets. Marxem, no hi ha més que 30 segons i arribem a les 12 al migdia. La Sílvia entra amb l'informatiu Molins Arrell al dia, després tenim el programa Picama de l'Associació Prevenció i Informació Càncer Molins,
Fins la una. I de una a dues la remissió de l'aventura de cuinar amb la Judit Herrera i la Madrona Sala. I la resta de programació d'aquesta casa fins la una de la matinada. Que gaudiu del dimarts. Tornem demà a les vuit en punt del matí. Que vagi molt bé. Són les dotze.