Molt bon dia, Molins de Rei, què tal, com esteu? És dimecres 3 de desembre de 2025. Comencem aquí aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora, la sintonia de Ràdio Molins de Rei, ara mateix amb 6 graus i mig de temperatura a l'exterior de l'emissora, al carrer Foment, 6 graus i mig. Disposats a acompanyar-vos un matí més, avui que és el Dia Internacional...
de les persones amb discapacitat, que n'hem anat parlant aquests dies a través de diverses propostes, activitats que han organitzat diverses entitats i també ahir ho fèiem amb la regidora de polítiques de discapacitat de l'Ajuntament de la Vila.
Avui ho acabarem de completar a l'espai de la tertúlia, espai que compartirem a partir d'aquí una hora, a les 9 i 11, 9 i 12 minuts aproximadament, amb els companys habituals del dimecres i ens acompanyarà la primera part de la tertúlia, la Núria Gómez, que és la presidenta d'Enredat per la discapacitat, l'entitat segurament més activa en aquest terreny aquí a la nostra vila i que ha organitzat, com dèiem, diversos actes en el transcurs d'aquests darrers dies. Doncs s'afegirà
La tertúlia amb el Pere Madurell, el Toni Ramoneda, la Mari Carmen Juárez, el Jordi Torró, l'Antonio Bonilla i la Samare Lanzari per parlar d'aquesta qüestió. Insisteixo, serà el primer tram de la tertúlia d'actualitat d'avui, que com dèiem farem entre les 9 i 11 minuts.
i les 10 del matí, aquesta hora, que començarem, per cert, també, després de les notícies, amb la cançó del dia que ens tria el Magí Canyelles. Avui, que també ens visiten, estem contents perquè, de tant en tant, bé, també ens ha visitat alumnes de l'Escola de Música aquesta setmana,
I avui ho fan alumnes de nens i nenes, vaja, de quart de primària de l'escola, la Sínia, que han estat treballant aquest trimestre i els hi vam encarregar que ens ho vinguessin a explicar, perquè s'han preguntat què fa que Montserrat sigui una muntanya...
especial, doncs avui ens ho vindran a explicar, ho han estat treballant, com dèiem, en aquest darrer trimestre, i ens vindran a fer aquesta explicació per resoldre aquesta pregunta. Què fa que Montserrat sigui una muntanya especial? En parlarem a partir de les 11. Ens acompanyaran aquí...
els alumnes de quart de primària de l'escola La Sínia. Serà l'última hora del programa, on també aprofitarem per escoltar les històries que ens porta el Joan Vilaseca amb el seu espai Parlem de. Primer espai ja del mes de desembre. Imaginem també que alguna cosa...
relacionada amb el Nadal, doncs ens parlarà, però també, evidentment, temes relacionats amb Molins de Rei i d'altres de collita pròpia del Joan. Això serà a dos quarts de dotze fins a arribar a les dotze del migdia. Ja sabeu que ens porta llibres i també música per regalar al Joan, només heu d'estar atents i trucar al 936686161 després de cada història i de les preguntes que fa el Joan en relació a la història que ha explicat.
Un matí on també parlarem de política. Ho farem a partir de les 10 a l'espai de preguntes en l'aire Molins, amb el regidor portador d'aquesta formació, el Josep Degà, per unes setmanes encara, perquè la seva intenció ja va explicar que és deixar l'acte de regidor al ple d'aquest mes de desembre, que estava pendent de qui agafaria el relleu d'aquesta formació.
I a veure si avui ja ho té tot resolt i ens ho ve a explicar, entre altres coses, aquí al programa. Serà a partir de les 10 i 10. Però també parlarem d'art, de cultura. Ho farem a l'Art és Vida amb la Seferus, com és habitual. Avui farem una miscel·lània de diverses activitats que hem tingut en aquests darrers dies, la major part en clau local.
i farem un repàs d'aquestes activitats a partir de dos quarts d'onze i fins a arribar a les onze, com deia, a l'espai de l'art és vida amb la Sèfarus. I aquesta primera hora del programa també ens farem ressò, entre altres coses, d'aquesta proposta que fan els companys de Viu Molins de Reí, aquest cicle de trobades en viu que organitzen a partir d'avui 15 anys de periodisme digital al Baix Llobregat,
Aquesta xerrada que organitzen amb la gent de fet a Sant Feliu i, d'altra banda, a Esplugues Digital. Serà dos quarts de vuit del vespre a l'espai de la Varema, al carrer Molí. I avui el José Polo, company codirector del Vic Molins de Reí i també tertúlia nostra dels dimarts. El que passa que ho hem separat per no fer-ho la tertúlia d'ahir. L'hem convidat aquest matí, d'aquí una estona, dos quarts de nou, que ens parlarà
dels 15 anys del Viu Moritz de Rei i d'aquesta trobada en qüestió d'avui i de les que han de venir properament. Serà després d'actualitzar tota la informació de servei, que ara farem l'actualitat local, el repàs a l'agenda d'activitats i també el repàs a la informació general a través dels titulars de la premsa escrita i la premsa digital. Escoltarem l'apunt del dia amb la Laura Herrero Mas, des de Madrid. Farem el repàs a la programació
de la ràdio nostra i de la televisió, i acabarem aquesta primera hora del programa amb la recomanació cultural. Avui parlarem de jocs, de jocs de taula, i ho farem acompanyats del Ricard García, que és membre de l'entitat Molins de Jocs. Amb tot aquest menú arribarem a les 12 del migdia. Completarem la programació d'avui dimecres. Per una banda, amb l'informatiu Molins de Real Dia, fins a un quart d'una.
Després tenim la cita amb l'Helena i la Mària Lona Rainbow, del col·lectiu Lona Rainbow Morins. I a partir de la una, avui no repetirem el món interior perquè no ens vam poder acompanyar ahir, que és l'espai, el programa que fem repetit habitualment. I excepcionalment, doncs, repetirem el programa del Pere Bergoñón, que ahir tenia com a convidat el Jesús Cardona, el de tu a tu.
excepcionalment el podreu escoltar entre la una i les dues del migdia. I amb tot això arribarem a les dues notícies en xarxa i la resta de programació que després, com deia, repassarem. És dimecres 3 de desembre de 2025. Comencem el bon dia i bona hora.
Ara mateix són les 8 del matí i 7 minuts. Anem a actualitzar la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica. Ara mateix tenim 6 graus i mig de temperatura, com deia, a l'exterior de l'emisora. Com ha d'avançar, com ha d'evolucionar aquest dimecres pel que fa al temps? Hola Jordi Miralles, bon dia i bona hora.
Hola Oriol, bon dia. L'ambient és fred. Les temperatures màximes avui encara baixaran una mica respecte a les d'ahir i cap a migdia estarem al voltant dels 14-15 graus a molt, molt estirar. Unes temperatures que demà encara baixaran una mica més, especialment les màximes, perquè també tindrem més núvols i que començarien a remuntar a partir de divendres a la tarda. Per tant, les temperatures es mantenen a la banda baixa del tròmetre. Pel que fa a l'estat del cel, hem de parlar de núvolositat variable aquest matí, uns núvols aquest matí més abundants i de cara a la tarda,
i ja de cap.
però divendres les temperatures tornen a remuntar les màximes, no pas les mínimes. El matí de divendres estarà fred i divendres ambient cada vegada més clarienes i al cap de setmana amb sol i amb temperatures màximes més suau. Si ara parlem de màximes a bona part de Catalunya d'entre 10 i 15 graus, de cara al cap de setmana estarem parlant de màximes i també aquí a Molins d'entre 15 i 20 graus. Per tant, un ambient força més suau.
Molt bé, moltes gràcies per la informació, per la crònica, Jordi. Vuit del matí i nou minuts anem ara cap al RAC per conèixer com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens explica, com sempre, aquesta setmana el Ferran Aràndiga. Com ho tenim això, Ferran? Bon dia.
Bon dia. Com és habitual? Congestió a la B10, direcció Llobregat, des del tram del Fòrum fins a l'altura de Poblesec. També a la B20, en sentit sud i a congestió, ja des de Santa Coloma de Gramenet i al Nums de la Trinitat, amb tot el tram de la Ronda, de dalt, direcció també Llobregat. A l'AP7, circulació intensa durant dos quilòmetres de l'altura de Montmeló cap a Barcelona, i pel que fa a la resta de carreteres, a la C32, tres quilòmetres de congestió a Esplugues de Llobregat, cap al Nums de la Trinitat, i també a la B23. Ho has des de Pallejar, sentit Barcelona. Això és tot des del RAC. Bon dia.
Molt bé, moltes gràcies i molt bon dia. Ferran, que vagi bé la jornada. A veure, anem a parlar del transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, com és habitual. Tenim una incidència actualitzada de fa una estona.
I té a veure amb Rodalies. En aquest cas, parlem de la R8, que és la línia que va de Castellbisbal, Mercurell-Castellbisbal, a Granollers. Diu que excepcionalment els trens no circulen.
per una incidència operativa. Afecta la R8 de Rodalies. Els viatgers diu que han de dirigir-se a la R2 entre Granollers, Centre i Mollet, Sant Fost i servei alternatiu per carretera en parades entre Martorell, Central i Mollet. Actualitzat de fa una hora, doncs, incidència operativa.
en aquesta línia que té un tren, si no recordo malament, cada hora o cada mitja hora. No, cada hora. És el tren que surt de Martorell i va fins a Granollers, passant per la Universitat Autònoma. Doncs aquí no circulen per una incidència operativa. I el que recomanen, doncs, és els viatges que es dirigeixin a l'AR2 entre Granollers Centre i Mollet i, a partir d'aquí,
de Mollet a Martorell, doncs servei alternatiu per carretera. La resta de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona amb normalitat en principi a aquesta hora del matí.
I ara el que farem és de nou recordar una de les ofertes de feina que ja us compartíem la setmana passada. Serà l'última d'aquesta roda d'anar recuperant aquestes ofertes comentades amb la veu del Francesc Rueda. Endavant, Francesc, bon dia i bona hora. Què ens expliques? Hola, bon dia. Avui comentarem una oferta que ens arriba del mercat municipal de Molins de Rei. Ens demanen un dependent, dependenta de xarculteria. Es busca una persona per treballar en horari de matí
40 hores setmanals, de dimarts a dissabte, de 7.30 a 14.30, amb un horari flexible. El contracte seria indefinit, amb un període de prova, salari estaria al voltant dels 1.300 euros bruscs mensuals i l'incorporació immediata. Les tasques les pròpies d'un xarcuter-xarcutera per un mercat. Atenció al públic, a saber tallar amb gabinet i màquina i també a reconeixer el producte. I venda d'embotllits, formatges i carn de poc fresca.
És buscar una persona amb experiència mínima d'un any en feina similar, que es valorarà carta de recomanació i contactes amb treballs anteriors, i és a dir, persona que sigui responsable i amb bon tracte de cara al públic. A nivell de requisits, experiència mínima d'un any, com ja havíem comentat, català castellà, i a nivell d'estudis, graduat de l'ESO o similar, i valorable carrer manipulat d'aliments.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per la informació, Francesc. Informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat. A aquesta hora del matí us hem de comunicar una defunció. Ha mort el senyor Josep Ventura Roca.
Josep Ventura Roca tenia 97 anys i vivia al passatge Vallver de la nostra vila. L'acte de comiat serà demà dijous a les 10 del matí a l'oratori del Tenatori. Descansi en pau el senyor Josep Ventura Roca que ha mort als 97 anys d'edat
dèiem que vivia el passatge Bellver, i l'acte de comiat serà demà a les 10 del matí a l'oratori del Tenatori. Ho anirem recordant en els diferents bolletins horaris. I per completar la informació de servei, us recordem la farmàcia de Guàrdia per avui dimecres, dia 3 de desembre. Avui és la farmàcia de la Granja, que es troba al carrer Roseta Canalies, número 16, en aquest barri de la Vila,
Recordeu que l'horari sempre és de les 9 del matí fins les 10 de la nit. Ara mateix ens queda un minut per arribar a un quart de 9 del matí.
Vinga, doncs, anem a fer un repàs a l'actualitat local. Anem a parlar de la Fira de la Candelera d'entrada. 175a edició que ens arribarà a partir del 30 de gener. I per aquest motiu, per aquesta efemèride, estrena un logotip únic per commemorar aquesta edició històrica. Silvia Artés, molt bon dia.
Bon dia. Aquesta propera fira tindrà aquest logotip, que tot just el coneixíem ahir, un logotip propi i exclusiu, creat especialment per comemorar aquesta 175a edició. L'Ajuntament ha encarregat aquest símbol a la dissenyadora molinenca Mariona Rodríguez.
que ja va ser l'autora del cartell de la fira de fa dues edicions. El nou símbol visual vol posar en valor el comerç, la vinicultura i la tradició agrícola. La fira, que en guanya, celebrarà del 30 de gener a l'1 de febrer, no en guany, sinó el 2026, la propera fira, volem dir. Molins de Rei viurà una edició històrica, la qualifica l'Ajuntament. Per aquest motiu han encarregat aquest logotip.
El logo aprofita els números de l'edició, el 175, per tant l'1, el 7 i el 5, per incorporar-hi una representació metafòrica dels principals àmbits de la Fira. El número 1 inclou una silueta d'una parada, símbol del comerç i del teixit firal. El número 7 integra la figura d'una copa de vi, element identificatiu de la Fira de Vins i de la cultura gastronòmica del municipi. I el número 5
acull una fruita fent referència al planter i a l'agricultura, eix fundacional de la Fira i pare essencial de la seva identitat. Doncs aquest logotip, que bàsicament les lletres són les mateixes a Candelera, però hi ha aquests números que seria el distintiu d'aquests 175 anys, 175a edició de la Fira de la Candelera. Podeu trobar-ho a la mateixa web de la Fira o a les xarxes socials de l'Ajuntament.
Molt bé. Ja us ho avançàvem ahir també i us podem explicar a aquesta hora que el nou programa de 3CAT i Gerard Romero, que es dirà FanZone, s'emetrà des del Teatre del Foment Cultural i Artístic.
Doncs sí, el foment serà l'escenari que ha triat la Televisió Pública Catalana per produir-hi el nou programa esportiu del periodista i streamer Gerard Romero. L'espai s'anomenarà FanZone i combinarà informació blaugrana amb entreteniment, música i humor. A banda de l'activitat esportiva, FanZone abordarà aspectes culturals del barcelonisme, tendències a les xarxes socials i tot el fenomen fan...
que envolti el club sense deixar de tractar altres aspectes esportius no necessàriament blaugranes. El programa, segons revelava Romero en un podcast del mes de setembre, tindrà l'animació de Mont DJ que llançarà cops, músiques i efectes per esperonar al públic. També incorporarà el periodista especialitzat en el Barça Víctor Navarro, Navarrosa.
i tindrà convidats i actuacions musicals. Des d'aquesta setmana, que ja de fet des d'ahir ja ho vèiem, que s'està construint aquest plató televisiu en el que es convertirà el Foment durant el temps que duri el programa. L'espai esportiu s'estrenarà el 8 de gener i es farà el dijous en directe des del Foment.
Per formar part del públic, el programa s'ha d'omplir un formulari que trobareu al web de radiomolinserrei.cat. Aquí trobareu el link per poder anar a fer de públic. I encara un últim afegitó, i és que el centre excursionista de Molinserrei tenia previst fer la festa d'hivern tradicional de l'entitat, la pujada del Passebre al Puig Madrona, però s'ha suspès aquesta activitat.
Doncs sí, el SEM explica que es veu obligat a suspendre l'activitat, que s'havia de fer el 14 de desembre, un clàssic de cada any, aquesta pujada del Pessebre Puig Madrona, i expliquen que la decisió s'ha pres per seguir les mesures preventives i les restriccions que ha decretat el Departament d'Agricultura de la Generalitat.
i les autoritats competents arran de la detecció d'un focus de pesta porcina africana que restringeix les activitats de lleure i organitzades a Collserola. Doncs, sospesa, de moment, li preguntàvem ahir al president del SEM si s'aixecen les restriccions, si continuaran fent l'activitat per pujar al pessebre, però en principi deia que s'haurà d'anar veient sobre la marxa i en funció també dels temps d'antelació en què s'aixequessin les restriccions. Però de moment, com que no s'hi pot accedir a Collserola i menys amb activitats organitzades,
han suspès aquesta activitat clàssica per dur el pessebre al Puig Madrona. I més qüestions. Dèiem, avui és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i justament el darrer ple del passat dijous va aprovar per unanimitat el reglament del Consell de la Discapacitat.
Doncs sí, justament ahir la regidora de discapacitats ens explicava que en paral·lel a aquest procés que va suposar aprovar el pla local de discapacitat, la creació del Consell i ara el reglament, un procés llarg, perquè això va començar al febrer a nivell formal i ara s'ha aprovat el reglament, que ha de dir com ha de funcionar aquest Consell. Doncs en paral·lel l'Ajuntament ha anat fent altres actuacions, que explicava ahir la regidora Ainoa Garcia.
Una guia que inclou tots aquells recursos, tant municipals com comarcals, que tenen les persones de Molins de Rei amb discapacitat al seu abast. Des de centres especials de treball, des de serveis que dona l'Ajuntament, des d'entitats que donen serveis a les entitats. Tindran tot aquest recull i és un dels punts on el Consell de Discapacitat va posar molt el foc a l'hora de crear aquest Consell. S'està treballant amb el Pla d'Accessibilitat.
el que fa és un estudi de com està a nivell d'accessibilitat tant als edificis municipals com als carrers de la nostra vila, tant a nivell de rampes com a nivell de paviment de botons per a les persones cegues. Doncs ens donarà tota aquesta diagnosi i cap a on hem de tirar i quines millores hem de fer. Doncs aquesta novetat, la Guia de Recursos per a Persones amb Discapacitat tindrà format digital, es podrà consultar al web molinserri.cat i també a l'Ajuntament.
editarà un tríptic informatiu que explicarà que existeix aquesta guia i on trobar-la. I parlem del mercat municipal, perquè organitza diferents activitats de Nadal que comencen just aquesta setmana. Doncs sí, a partir de demà i fins al 19 de desembre es farà un Escape Market, que el Nadal de la Laia i del Nil, una activitat interactiva i familiar que forma part d'aquesta campanya nadalenca del mercat.
És com un escape room, però adaptat a l'espai del mercat. Quan entren al mercat, els participants trobaran un roll-up, un cartell principal, que serà el punt d'entrada a l'activitat a través d'un codi QR. Allà podran escollir en aquell mateix moment quina de les dues històries volen començar. Ho ha explicat Aitor Morillas, dinamitzador del mercat.
Poden escollir escanejar un dels dos QRs que s'hi portarà el camí de la Nalla al camí del Nil. En aquest moment, en el seu dispositiu mòbil, començarà una història que tindran una sèrie de reptes que fer dintre del mercat. Aquests reptes normalment estan orientats a que les famílies coneguin aspectes del producte del mercat, en aquest cas des d'una perspectiva nadalenca. Aleshores, tu podres fer qualsevol dels dos camins...
i, si l'acabes, participaràs en un sorteig al final de les jornades, cap al 19 de desembre. Fes un o els dos. Si completes els dos, tindràs la història completa. Desbloqueçaràs un final complet.
Doncs aquesta activitat comença demà fins al 19 de desembre. De fet, fins al dia 24 que el mercat organitzarà diferents activitats nadalenques que tindrem recordant puntualment. Molt bé. I parlem del club d'en Vol Molins i del bon paper dels seus equips sèniors. Sí, els quatre equips han guanyat els seus partits i se situa líders. Hola per alta de la classificació. El sènior A masculí ha guanyat a casa per golejada, els consolida com a líders. El femení ha jugat fora, també ha guanyat i puja a posicions després d'un inici complicat de Lliga en una categoria nova.
I el femení BEM també va guanyar contra el Vendrell, i el masculí BEM també va guanyar contra el Rubí, en aquest cas. El president del club, David Martínez, ens ha explicat com ha anat l'última jornada de Lligaus d'Oceniosa. El masculí guanya aquí a casa contra el Barberà, amb una victòria molt contundent, que fa que ens reafirmi a la primera posició i que ens enviï ja un pulmó bastant bo per poder passar a la fase de setmana.
Aquest cap de setmana no hi ha lliga, descans pel pont de desembre.
I fem un breu, breu apunt de l'agenda per centrar-nos en dues activitats que tenim avui. La primera, precisament, forma part d'aquest acte central del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Enredat per la discapacitat, organitzat teatre, causalitats del grup de teatre de l'11, amb actors i actrius secs, que podreu veure avui a les 6 de la tarda a la Federació Obrera. L'entrada és lliure. I avui també tenim el cicle de trobades en viu. Doncs sí, per celebrar els 15 anys al biomolins de rei.cat, organitzen aquesta trobada, 15 anys a Periodisme Digital al Baix Llobregat, i han convidat els companys d'Esplugues Digital i a Sant Feliu. Avui, a dos quarts de vuit, a la barema del carrer Molins.
Ara en parlarem d'aquesta activitat, però abans anem a fer un repàs a la informació general. Titulars de la premsa escrita. Roger, Josep, bon dia. Bon dia, Oriol, al periòdicó. I llegim que el govern eliminarà tots els senglars de la zona zero del focus de pesta porcina. El pla de contingència ordena una reducció dràstica de la població en l'àrea de vigilància que s'estén fins a Barcelona, el porci espanyol. Afronta restriccions arreu del món i caigudes de preu a les portes de Nadal.
Ahir es coneixia que el nombre d'animals morts pel virus a Cerdanyola, de moment, de moment, s'enfila en ou. Trump anuncia atacs per terra a Venezuela ben aviat. El president redobla les amenaces al narcotràfic i inclou Colòmbia. Acabarem amb aquests fills de puta. Això ho diu Trump, eh? Sánchez pica l'ulleta junts facilitant la despesa d'ajuntaments i ents locals. El PP presumeix d'haver forçat el líder del PSOE a reaccionar després de l'oferta de Feijó als postconvergents.
També la banca última prorrogar l'alleujament hipotecari per a rendes mitjanes. La iniciativa seria voluntària, però s'espera que s'insumi en la majoria de les entitats. Parlam de la guerra d'Ucraïna, Putin diu que no volem guerra amb Europa, però si comencen ells, estem a punt.
I Barcelona ha escollit a Capital Europea de Nadal 2026 pel seu model festiu. També el Barça s'imposa a l'Atlètic amb gols de Rafinha, Olmo i Ferran, amb aquest 3-1 final. Al diari La Vanguardia, Sánchez ofereix un gir a Junts per reconduir la legislatura.
El partit de Puigdemont valora que el president reconegui a RAC1 els seus incompliments. El líder del PSOE acusa Avalos d'escampar mentides i l'avisa ni amenaces ni xantatges. Putin repta Europa a una guerra, assegura que Rússia està preparada a partir d'ara mateix per vèncer, amb una fotografia de portada amb una delegació encapçalada per Bitkov, ha enviat a Trump el Gremlin amb aquesta taula fastuosa.
També Espanya campiona de la Nations League contra Alemanya amb aquest 3-0, amb futbol femení, i a la Lliga el millor Barça es retroba contra l'Atlètic amb el 3-1. Parlem de la pesta africana, i en un petit breu, l'evacuari que no li sembla important, la Generalitat prepara ajuts al sector porcí, i la grip posa les urgències dels hospitals catalans al límit, l'epidèmia es dispara abans del que s'esperava, i el pitjor encara ha d'arribar.
I Llorca demana perdó a les víctimes en assumir la presidència valenciana. També repassem la portada del diari. Ara Sánchez fa autocrítica i anuncia mesures per mirar de retenir junts. Assumeix els retards amb els de Puigdemont en plena pressió del PP per a una moció de censura. El decret amb els punts pactats inclou a jornar fins al 2027 el nou sistema...
de factures per a pymes. Si no podem exportar, sobren porcs. Els consumidors no redueixen el consum i continuen els controls dels casos positius. El Barça treu el caràcter de líder i Putin avisa que el país està preparat per una guerra a Europa. També l'Edel vol convertir Barcelona en un hub de llarg ràdio. Es manté aquesta aerolínia dins el grup IAG, però sí independitza d'Iberia.
I a la portada del punt avui, parlant del català, que s'aprèn parlant-lo, uns 12.000 voluntaris integren els programes de la Generalitat, la Cal i Òmnium, per parlar el català amb nou vinguts davant el retrocés en l'ús social de la llengua. Detecten nous sanglars en pesta porcina mentre Putin rebutja les propostes europees del Pla de Pau per a Ucraïna, crònica de David Portavella,
Mea culpa de Sánchez a Junts i d'Òscar Palau. La plataforma ha trascat el rescat del jovent. També a l'esportiu, el Barça remunta la talla la ratxa de l'Atletico i afirma el lideratge i entrevista la Maria Freixanet, responsable de gènere de l'ICPS. Creuen que el feminisme s'ha passat i que són ells els discriminats. I avui a l'Observatori Municipal visiten Tàrrega.
Molt bé, dos minuts i mig i seran dos quarts de nou. Anem a fer un repàs als diaris digitals. Comencem pel Viu Molins, que diu que els veïns de Collserola mantenen la normalitat malgrat el tancament del parc natural. Els residents dels barris de muntanya expliquen que, malgrat la situació, per ells les afectacions són mínimes. Expliquen que han notat una baixada d'efluències excursionistes i ciclistes
Els últims dies hi ha altres apunten que la senyalització que delimita les zones restringides hauria de ser més clara. Els veïns expliquen al biomolins que aquests primers dies han estat tranquils, les afectacions són mínimes perquè les limitacions es centren sobretot dins del parc natural. Les carreteres i vies asfaltades estan obertes però tots els senders estan completament tancats i això ha fet que el trànsit de ciclistes disminueixi de forma molt clara
i també especificen que es nota que hi ha també menys persones caminant i passejant pel parc. Les últimes informacions les donava públicament ahir el Ministeri d'Agricultura, que confirmava 7 casos més positius de pesta porcina, tots trobats a Cerdanyola del Vallès. Per tant, en total ja són 9 els casos. Anem al 3CATINFO, que explica que 24 municipis no hauran de tenir la zona de baixes emissions al gener per la millora de la qualitat de l'aire.
La normativa actual estableix l'obligació d'implantar aquesta zona de baixes emissions a tots els municipis de més de 50.000 habitants. A Catalunya n'hi ha 23, en aquests casos es sancionen els infractors, és el cas de Barcelona, Sant Cugat, Girona, Terrassa, Sabadell...
o Rubí, mentre que els d'entre 20.000 i 50.000 habitants depèn de si tenen bona qualitat de l'aire. Aquí hi ha Molins de Rei i dins d'aquest grup són 15 els municipis a menys de 50.000 habitants que haurien de tenir activa una zona de baixes emissions l'1 de gener. És el cas de Tortosa.
Molins de Rei, atenció, Molins de Rei i Banyoles. Segons TV3, molts d'aquests municipis no tenen càmeres ni senyalització instal·lada i en molts casos ni tan sols han aprovat l'ordenança que hauria de regular. Dins el buscador, si busquem Molins de Rei, en aquesta informació trobem que Molins de Rei hauria d'estar dins de la zona de baixes emissions per superar els nivells de contaminació.
I acabarem amb el Nacional, que explica que Donald Trump anuncia atacs per terra contra narcotràfic a Venezuela. El mandatari ja va advertir la setmana passada que les seves forces armades actuaran molt aviat en terra contra suposats narcotraficants venezolans i va anunciar a pilots i aerolínies que han de considerar l'espai aèric venezolà tancat completament.
Ara mateix són dos quarts de nou del matí.
Aquesta tarda, a partir de dos quarts de vuit del vespre, per ser més exactes, tenim la primera de les trobades en viu que organitzen els companys del Viu Molins de Rei per celebrar els 15 anys de periodisme digital al Baix Llobregat. En parlem tot seguit.
I ho fem amb l'amic José Polo, que és codirector del diari digital Viu Molins de Rei. Què tal, José? Bon dia. Bon dia, Oriol. Gràcies per acompanyar-nos a aquesta hora del matí. M'expliques, doncs, d'entrada l'objectiu o objectius que teniu des de la direcció del Viu a l'hora d'organitzar aquestes trobades en Viu?
Bé, doncs serien dos. Primer, celebrar el 15è aniversari del naixement del Diari Digital de Molins de Rei. Si fem una mica de memòria, doncs volíem fer una cosa similar pel desè aniversari, però ens va esclatar una cosa que es deia pandèmia de la Covid i ens vam quedar amb les ganes.
Llavors vam considerar que pel 15 aniversari és una bona efemèride per fer una mica de celebració. Això seria el primer objectiu. I el segon objectiu és un cicle de xerrades, en principi seran tres, ja veurem si després ho podem allargar o no ho podem allargar, que el que volem és portar persones a Molins que puguin aportar experiències interessants dins de l'àmbit de la comunicació, no estrictament periodisme,
Tot i que aquesta tarda sí que comencem per periodisme local, perquè vam convenir que el millor que podíem fer per encetar aquest cicle de trobades és parlar del nostre dia a dia, del que més sabem. Molt bé. I per començar, doncs, heu convidat companys de dos diaris digitals. Un és El fet a Sant Feliu, de Sant Feliu de Llobregat, i l'altre és Esplugues Digital. A veure, qui ens acompanyarà aquesta tarda?
Mira, són dos diaris que compartim una perxa que es diu Catalunya Metropolitana, en la qual col·laborem entre nosaltres, i els hem triat per dos motius. El primer és perquè el fet a Sant Feliu seria l'exemple del diari que va néixer també fa 15 anys. És a dir, ells també estan d'aniversari i sempre han tingut una relació com de germanets o cosins, alguna cosa similar, en la qual...
Tenim un molt bon rotllo amb ells i, ostres, sempre és un plaer poder compartir amb els veïns de la localitat del costat, que van fer una experiència força similar a la nostra, com han anat evolucionant aquests 15 anys. I l'Esplugues Digital és l'exemple completament contrari. L'Esplugues Digital és un diari que té un parell d'anys d'antiguitat, van néixer a Esplugues. És recent, per tant. És recent. I precisament busquem això, com noves generacions de periodisme...
de periodistes, volem dir, aposten pel periodisme local en l'àmbit d'internet. Llavors serà una taula rodona on hi haurà una veu més de l'experiència i una veu de la renovació de les noves ganes de les noves generacions de periodistes. Aquesta serà la primera de les xerrades, insistim, a dos quarts de vuit.
Per cert, a la Varema, que és aquest establiment del carrer Molí, que és una altra de les coses que acostumeu a fer quan feu xerrades o presentacions, que us agrada anar a bars i a la restauració de la vila, no? Sí, perquè nosaltres no seran un cicle de xerrades, ni la d'aquesta tarda, ni les properes, en un format...
tipus ponència o en un format molt formal, sinó que aquí la gràcia serà també que els assistents interactuïn amb la gent que anem portant, en aquest cas amb aquests dos diaris digitals i amb nosaltres mateixos i amb els propers convidats. Nosaltres farem una guia...
Posarem un tema sobre la taula i la cosa és que els assistents puguin interactuar amb els protagonistes en un entorn desenfadat. Per això busquem establiments de restauració, bars, coses així que sigui una miqueta informal. No volem que sigui la típica cosa que portes un ponent i et fa com una classe magistral. No, volem una cosa més informal fomentant la interacció del públic assistent.
Molt bé. Sempre seran a la Varema o anireu canviant? A principi, aquest cicle s'enfoca en aquest establiment del carrer Molí, que a més és força bufó, té una sala inferior que ens dona joc per poder organitzar aquest tipus d'actes, que no són actes pensats perquè hi hagi una afluència supermassiva de gent, sinó que el que busquem és que la gent que vingui estigui còmode. Obert a socis i sòcies del Biomolitzari i al públic en general...
Correcte, aquest cicle de xerrada ser així. Els socis sí que han tingut, doncs, vam fer una petita enquesta entre els nostres socis, no? A veure, volem fer aquest tipus de cicles, aquí portem, no? I ens van donar algunes idees sobre la taula, algunes, doncs, que les veiem assumibles i que possiblement puguem complir en aquest cicle, i altres que, ostres, tu, tenim uns socis ambiciosos que ens demanen gent de tan primeríssim nivell que no sabem si podrem arribar o no.
A més a més seran actes que el format serà a taula asseguda, amb un pica-pica per tothom, que això anirà a cortesia del diari i on esperem passar-ho bé. Molt bé. Podem avançar també la línia temàtica de les altres dues xerrades que fareu?
Mira, està per decidir, però hi ha diferents coses que ens agradaria abordar. I et dic que està per decidir en funció de la disponibilitat dels protagonistes i també de com podem encabir-ho, no? Però hi ha temes que ens agradaria...
tocar que van més enllà del periodisme normal. És a dir, hi ha un tema sobre la vinculació entre intel·ligència artificial i fake news o notícies falses que ens agradaria portar un expert en aquest àmbit, perquè és una cosa que hem percebut que encara a Molins de Rei no s'ha donat, però que a municipis força propers al nostre s'estan començant a circular...
notícies esbiaixades generades amb ajut d'intel·ligència artificial i volem donar les claus una mica de com es poden detectar aquestes notícies i per què la intel·ligència artificial pot implementar aquest tipus de coses. Una altra de les idees que tenim és abordar un àmbit que ens queda entre cometes lluny del que seria un diari local però que creiem que també pot ser interessant, que és el periodisme internacional.
amb alguna persona que pugui ser corresponsal en un lloc interessant i per abordar una miqueta el que passa fora de les nostres fronteres. Hi ha altres temes que estan sorgint i estem debatent. Us posaré dos. Portar...
encarregades amb altres responsabilitats a mitjans de comunicació d'abast nacional seria una i després també enfocar el tema de la seguretat barra també tots aquests true crimes que estan tan de moda portar algun d'autors que facin aquest tipus de
de periodisme. És una cosa que tenim oberta, tenim moltes idees, a més a més els socis ens han donat idees que nosaltres no havíem tingut prèviament i que poden ser interessants, i a partir d'aquí anirem abordant en funció d'una mica de la disponibilitat dels protagonistes, nostre, també del propi espai que ens cedeix el local, i ho anirem anunciant. Per tant, no hi ha una periodicitat determinada, sinó que serà en funció d'aquests elements. Serà una cosa que s'anirà fent al llarg de la celebració d'aquest 15 aniversari del Viu, però no hi ha una periodicitat que sigui una vegada al mes, o
Dos quarts d'avui del vespre, una hora de durada o una mica més. Més o menys. La cosa és que fem el pica-pica, elevarem a tots plegats i després qui vulgui anar a sopar a casa que arribi a temps. No ens volem allargar gaire. I si algú es vol quedar a sopar amb nosaltres, que ho faci, que també...
Estarem encantats de la seva companyia. Molt bé, per tant, 15 anys de periodisme digital al Baix Llobregat, 15 anys del Viu, en quin moment diries que us trobeu ara, José, en el moment del diari digital? Doncs en un moment de madures...
en un moment també de canvi en com els veïns i les veïnes agegeixen i s'apropen a la informació local. Però ara estem en un moment, jo et diria que bo en el sentit que tenim una certa estabilitat
No per llençar coets, ni molt menys, però a nivell que les publicacions tenen una continuïtat i l'equip humà que fa possible el viu, la Samar, l'Ansari, la nostra redactora, ja porta un temps treballant amb nosaltres i tenim una certa ja experiència.
Seria que vam néixer molt, molt, molt, com ho diria, sense cap tipus d'experiència en un tipus d'aventura periodística d'aquestes característiques i ara estem consolidats i aprenent a enfocar les coses en aquest àmbit de madures. I que no treu que hem de seguir aprenent a com apropar-nos als públics.
Molt bé, doncs alguna cosa més afegida a aquesta trobada d'avui, José? Res, que esteu tots convidats, que ens agradaria moltíssim comptar amb la vostra assistència, que serà interessant aquesta i les properes que farem, i donar-vos les gràcies a la ràdio per donar-nos aquest espai per...
Només faltaria. Avui, a dos quarts d'avui, doncs, elevarem a del carrer Molí número 2, aquesta primera de les trobades en viu que proposen els companys de Viu Molins de Rei, amb l'agenda El fet a Sant Feliu i Desplugues Digital, 15 anys de periodisme digital al Baix Llobregat. José Polo, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Fins a aquesta tarda.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne. Que els proposi projectes creatius i engrescadors. Una escola que els acompanyi. Que els exigeixi esforç i responsabilitat. Que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Més, més, més, més, més, més, més d'aplicació. Jo ja només demano hora al metge mitjançant l'aplicació. I jo les entrades per al teatre les reservo amb el mòbil. A la nostra edat estem fets uns tequis. A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació, truca al 012. A Catalunya, ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea, Next Generation EU, Pla de Recuperació. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Diuen que tots els camins porten a Roma. Però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot. I nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura? Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Continuem endavant el bon dia i bona hora d'aquest dimecres 3 de desembre. Ens queden dos minuts per arribar a tres quarts de nou del matí. És el moment d'escoltar l'apunt del dia. Avui recuperem també aquest espai, després d'algunes setmanes d'inestabilitat, amb la Laura Herrero Mas, la companya periodista que la tenim vivint i treballant a Madrid. I avui, doncs, un plaer poder-la recuperar. Què tal, Laura? Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora a totes i tots. Doncs el futbol femení ha tornat a escriure una nova pàgina d'or. Amb el partit d'ahir del Guanda Metropolitano van viure una jornada que no és només esportiva, és històrica. Més de 55.000 persones, sí, 55.000, van omplir l'estadi del Guanda Metropolitano a Madrid per veure la selecció femenina de futbol. La final a Espanya-Alemanya de la Nations League i van guanyar.
No és només un pas endavant veure com autobusos de tot l'estat espanyol arribava a Madrid per veure les noies. És un salt, jo diria que ja, colossal. Un nou rècord d'assistència en un partit de la selecció espanyola femenina, però també cal apuntar.
que el Barça femení va batre no només el rècord nacional, sinó que va batre el rècord mundial d'existència a un partit de futbol femení el 22 d'abril del 2022. No sé si us en recordeu. Era la semifinal de la Champions contra el Wolfsburg, el Camp Nou, on van anar, de fet, vam anar, 91.648 persones, la xifra més alta registrada mai en un partit de futbol femení, i jo hi era.
Durant molts anys el futbol femení ha crescut en silenci. Ho han fet per això amb perseverança, amb equips i jugadores que no tenien molts recursos, que han lluitat per tenir espais, minuts i sobretot visibilitat. Tant de portes endins, perquè ha costat
que els directius dels clubs, de les institucions i federacions esportives i els patrocinadors, entre d'altres, els donessin el seu lloc, el lloc que mereixien. Però també ha costat de portes en fora, nosaltres mateixos, amb els mitjans de comunicació, amb la poca repercussió que els hem donat. Aquest dimarts, ahir,
L'esport femení es va tornar a reivindicar amb tota la força al guanda metropolitano i aquest rècord d'assistència que comentem no és només, jo crec, una xifra, és un símbol que alguna cosa està canviant, que la societat ha canviat, que les noves generacions tenen referents femenins en el futbol, que les coneixen.
Veiem les graderies plenes ara de nenes i d'adolescents i també d'adultes com gaudeixen i s'il·lusionen amb el futbol femení. I elles, les protagonistes, les que estan dins el camp, segur que somiaven algun dia amb això, amb que el seu talent aconseguís omplir estadis i il·lusionar a una afició que és molt fidel.
El futbol femení no és fruit d'un moment concret, és fruit de, com deia, molta feina malgrat el menys teniment. Ara és el present i crec que hem de contribuir perquè es mantingui en el futur dels futurs perquè en aquest cas la selecció
no només ensenya valors dins el camp, també ens han ensenyat fora del camp. El si acabó va ser un crit, una denúncia d'un fet condemnat que, per desgràcia, és el reflex i el que es reprodueix en molts àmbits de la societat en què patim les dones. Elles, les jugadores valentes, es van enfrontar a un sistema, a un patriarcat que les va voler fer callar.
Però no. S'acabó. Van guanyar. I ahir també. Que passeu molt bona setmana. Adéu, adéu. Molt bé. Doncs fantàstic. Moltíssimes gràcies, Laura. Que tinguis una molt bona setmana. I amb el comentari de la Laura ens hem situat a dos minuts per sobre tres quarts de nou.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimecres. Quan acabi el bon dia i bona hora, seran les 12 o migdia, podreu escoltar l'informatiu Molins de Rei el dia amb la companya Sílvia Artés i després a dos quarts d'un el programa Ona Rainbow del col·lectiu Ona Rainbow Molins amb la Mari i l'Helena al capdavant.
Després a la 1 tocaria la remissió del món interior. Ahir no va poder ser possible fer el programa en directe amb la Marta Tret i la Rocío Vallejo. No van poder acompanyar-nos. En el seu lloc, repetirem una altra dels promes d'ahir dimarts, que va ser el de tu a tu, del Pierre, que va tenir com a convidat el Jesús Cardona. Doncs podeu escoltar-lo excepcionalment de 1 a 2 del migdia. De 2 a 3, notícies en xarxa i de 3 a 4 a la migdiada, com és habitual. I a partir d'aquí,
A les 4 de la tarda repetirem el programa al concert amb la Margarida Casadasús. A les 5, la Neus Pérez i la Red Valls ens presenten fora clixés fins a les 6 de la tarda. A les 6 és el moment de parlar de salut mental amb l'Associació de Salut Mental del Baix i Obregat, amb el Jaume Vidal al capdavant i el programa Serenor.
A les 7 tenim el programa Obrint Camins, avui amb l'Àngel Veu Mala. Recuperem també l'activitat en directe després de l'absència de la setmana passada. Generació Chic amb el Toni Ramoneda, cita habitual dels dimecres a les 8 del vespre. A les 9 tenim l'Helena Alvarez amb el seu programa Helena Ambach.
A partir de les 10, remissió del Parlem de Còmics per una banda i del programa Picama, dos programes de 30 minuts que tenim a la franja dels migdies habitualment. A partir de les 11 repetim el Jazz Club de nit i a mitjanit fins a l'una de la matinada, ja sabeu que repetim la tertulia del Bon Dia i Bon Hora, a l'una connectem a Mica TFM, fins a les 7 del matí que tornem a recollir la programació pròpia
amb la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere Paisa. Recordeu també que estem acabant de confeccionar, de preparar la programació especial per dilluns, que és festiu, dia 8 de desembre, el dissabte, que també ho és, sis, hi haurà programació habitual i el Christian Vélez serà aquí en directe amb el seu estereopop. El dilluns, però, sí que hi haurà programació especial. Ja us vaig avançar i ho acabarem de concretar.
El Lluís Pasqual i l'Albert Pérez i Puig, bons amics que aquest any no tenen programa regular en antena, doncs han preparat ja fa setmanes un programa especial que podreu escoltar-lo de 8 del matí a 1 del migdia el dilluns. Hi ha altres programes especials que repassarem, però ja us ho volia avançar.
Ens queden 11 minuts per arribar a les 9. El que farem ara és repassar també la programació televisiva. El més destacat, Roger, quan vulguis. Vinga, ràpidament les pel·lícules que podem veure avui a la televisió. A les 10 de la nit tenim dues propostes. Venganza roja, escuirre el televisió de Dolph Langren, amb el mateix Dolph Langren com a protagonista, acompanyant de Ben Gross.
És una pel·lícula d'acció del 2005 americana que dura dues hores. L'altra proposta, també a les 10, és Apollo 13 Paramount, de Ron Howard, amb Tom Hanks, Kevin Bacon, Bill Paxton i Gary Sinis. Una pel·lícula també d'acció, i crec una mica de ciència-ficció, de l'any 95 americana, que dura dues hores i vint minuts.
Tenim també a dos quarts i cinc, doncs, Abimat, Alerta Màxima 2, de Geoff Murphy, amb Steven Seagal com a protagonista, també d'acció, una pel·lícula del 95, que dura una hora i quaranta. A les onze, Factoria de Ficción, Uncharted.
És aquesta pel·lícula que ja vam fer fa pocs dies al primer canal de Mediaset, de Ruben Fleischer, amb Tom Holland, Mark Wahlberg, Antonio Banderas i J.T. Gabriel. És una pel·lícula d'acció i aventures que dura dues hores. És el 2022, és americana i està basada en un videojoc.
i a un quart i cinc d'una de la matinada, Abimat Speed, màxima potència, de Jean Debon, amb Keanu Reeves i Sandra Bullock, també Dennis Hooper, una pel·lícula també d'acció, per tant, avui seria una nit d'acció, dura dues hores, és americana i és de l'any 1994. Els programes que podem veure avui a la televisió tenim per una banda a les 10 a Televisió de Catalunya el Joc de Cartes, que recorre la ciutat de Tarragona i als seus voltants per descobrir quin establiment porta la seva especialitat fins al màxim nivell.
Allà, Rosa Maria Gasull, la copropietària...
manté viva la tradició del pollastre a l'as, amb una recepta que ha captivat diverses generacions de clients fidels. I el recorregut acaba a la capital, a Tarragona, en un local que fa poc que ha obert, el Tapepear, on el propietari Pepe Sánchez aposta per tapes i arrossos amb producte fresc i un estil ben personal. Això serà a les 10 a Televisió de Catalunya, a la mateixa hora, al 33, ja sabeu, ho comentem cada dia, fan la renaixença amb el Peyu, que ha
Avui té un episodi ple de nostàlgia on es parla de les puntes de coixí que abans s'utilitzaven per enviar missatges secrets. Tot seguit al programa rem la visita del grup als Amics de les Arts i l'equip acompanya el gos Jumo a la vaga de tramvies de l'any 1951.
A 3.45 d'11, a Antena 3, el 1% d'aquest sisè lliurament del programa hi participaran Amorgade, Pablo Carbonell i Adriana Avenia. Tot i que no competeixen, amb tal premi posen a prova la seva lògica per veure com quedarien en la classificació.
I aleshores dues propostes més. Està el fin del mundo a la 1 de Huachina, a Sucre i Bolívia. Els participants s'enfronten a més de 2.040 quilòmetres d'etapa. El punt de partida és Huachina, al Perú, i els concursats han de passar pel llac navegable més alt del món, al Titicaca, i per ciutats com Arequipa, Cusco i La Paz, la metròpoli més alta del planeta.
Això serà a les 11, i també a les 11 tenim a quatre callejeros Duermo en la calle. El programa mostra la duresa de viure al carrer recorrent diferents ciutats espanyoles. A Madrid, Bilbao i Barcelona, persones sense llar relatant com sobreviuen entre jardins, aparadors i narcosales. El programa recull també iniciatives de suport Oriol com ara un centre d'estada temporal. Molt bé, doncs fantàstic. Moltes gràcies, Roger. Ens hem situat ja set minuts i mig per arribar
A les 9 del matí és el moment de la recomanació cultural, la recomanació del dia. Els dimecres parlem de jocs, de jocs de taula, i ho fem acompanyats, com bé sabeu, del Ricard García, que ell és membre de l'entitat local Molins de Jocs. Doncs escoltem la recomanació, la proposta per aquest primer dimecres del mes de desembre. Què tal, Ricard? Bon dia. Bon dia, Molins. Avui toca viure una aventura. Una aventura salvatge.
És un joc que acabem de treure fa molt poquet, amb el qual nosaltres haurem de vèncer el nostre oponent. És un joc a dues persones amb cartes, d'acord? Les cartes ens mostren tot de dibuixets amb personatges...
amb edificis i amb objectes, d'acord? Tot fantàstic. Hi ha tres personatges diferents, hi ha una granota, hi ha un conill i hi ha un corp. És un joc a dos, per tant haurem de triar qui som, si el corp, el conill o la granota. I l'altre l'apartarem. Però les cartes de tots els jugadors es posen a la pila i seran les que ens ajudaran a construir allò que volem fer, que és el nostre territori. Explorarem un tauler petitec
amb el qual anirem avançant, i als jocs on ens posem o guanyarem monedes, que ja veurem per què serviran, o guanyarem cartes, d'acord, o guanyarem accions més complexes. Què hem de fer? Doncs bé, nosaltres durant el nostre torn podem fer una sèrie de coses diferents. Per un costat podem o agafar cartes de la pila,
O agafar diners. O baixar cartes pagant el cost que té baixar-les. Cada carta té un cost, d'acord? Des d'una moneda fins a 9 monedes. Aquestes cartes, quan les baixem, quan les baixem, no quan les tinguem a la mà, d'acord?
tenen unes accions que ens permet fer la carta quan està baixada. I són aquestes accions, les que he dit abans, les que podem fer a través de les cartes. És a dir, les cartes ens diuen agafa tres monedes, agafa dues cartes, avança pel camí del territori desconegut...
o guanya dues monedes per cada carta que tinguis de corp, o guanya tres monedes per cada carta que tinguis de conill. Diferents accions. I en moltes cartes són totes molt variades, d'acord? Per tant, accions, molt senzill. Nosaltres, quan agafem una carta, d'acord, la baixem a baix...
I aquesta acció que està escrita a la carta és el que ens diu el que podem fer, d'acord? Podem fer dues accions a cada torn. És a dir, podem baixar carta i fer l'acció que ens digui la carta, d'acord? I a partir d'aquí, de l'acció que ens digui la carta, igual podem agafar una carta i baixar-la. Entesos? Dues accions que ens permeten anar avançant. Tres tipus de cartes que anirem abaixant. Anirem baixant...
Cartes d'edificis, cartes de personatges i cartes d'objectes. Les cartes de personatges i les cartes d'objectes tenen a l'esquerra un numeret que ens diu el que ens val baixar-la, que són els diners que anirem recollint. Però a la dreta tenen una mena de saquet vermell molt bonic que té un número. Aquest número...
Ens diu les monedes que hem de posar sobre de la carta, girades en forma de saquet, d'acord? Llavors, cada vegada, cada vegada que agafem, fem l'acció que diu Té la carta, treiem una de les monedes que té a sobre...
i la tornem o bé a la caixa o bé al nostre moneder. Quan s'ha buidat de monedes aquella carta, la posem boca avall al nostre costat. Important, perquè al final de la partida ja veureu que els punts els obtindrem a partir de les cartes que hem posat boca avall. D'acord? Molt bé. Com es puntua? Molt senzill. Es puntua multiplicant. Fixeu-vos bé. El número de cartes que tenim...
Màxim d'un dels tres personatges? Pel número de cartes?
mínim que tenim d'un dels tres personatges. És a dir, que si tenim sis cartes de corp de personatge de la família del corp i tenim quatre de conill i tres de granota, agafarem el mínim, que és tres de granota i sis del màxim, que era el corp, sis per tres, 18 punts. Ja tenim 18 punts. Com he dit abans, també hi ha cartes d'objecte. Aquestes cartes d'objecte, comptarem quantes n'hi ha. D'acord? I
Les multiplicarem per unes marietes que anirem obtenint a mesura que ens movem pel territori, pel tauler. Ens interessa agafar quantes més marietes tinguem perquè multiplicarà les cartes d'objecte. Per tant, ja tenim obtenir punts pels personatges, per les cartes de personatge. Recordeu, tres personatges, d'acord?
El personatge amb més cartes multiplica el personatge amb menys cartes. Compte, perquè si d'un personatge no tenim cartes, és un 0. 0 per X, 0. Per tant, convé agafar cartes de tots els personatges i cartes d'objectes, que tantes cartes per tantes marietes, d'acord? I a més a més, a baix tenim les cartes d'edifici, que anirem posant a través de les accions que es diguin algunes cartes,
monedes en aquestes cartes. Contem les monedes i tants caps, tants barrets, d'acord? És un joc que és molt senzill. Ho veieu, eh? És a dir, baixa carta que em torna diners, ens deixa avançar pel territori o ens deixa agafar cartes. A partir d'aquí fem combos, fem combos de aquesta acció em dóna això, aquesta acció em dóna l'altre, d'acord? I obtenim cartes.
I monedes immediates per obtenir més punts. És molt fàcil, però l'estratègia és molt diversa i fa que passem una estona molt, molt bona. Una aventura salvatge. Cartes i tauler. Molt aconsellable. Que vagi molt bé, Molins.
Molt bé, Ricard, fantàstic. Moltíssimes gràcies per les teves explicacions, la teva recomanació. 25 segons hi seran les 9, fem una pausa per escoltar les notícies d'aquesta hora, i de seguida tornem amb la cançó del dia, que ens ha seleccionat el Magí Canyelles, com cada dimecres, i la tertúlia d'actualitat, i la resta, evidentment, de continguts del Bon Dia i Bon Hora fins les 12 del migdia. Ara tornem.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les nous, parla Maria Laram. Hem mobilitat retencions a la 2 a Cornellà i també a Pallejar, a la peça Tammomelo i Barberà del Vallès, a la B23 al Papiol i Diagonal, a la C16 als túnels de Vallvidrera i també a la C60 a La Roca. A banda també a la B10 i a Cues en direcció de Llobregat i la B20, volíem dir, està tallada en sentit sud per manteniment de la viat.
Pel que fa a la neu, es mantenen obligatòries les cadenes a la C28 entre Nautaran i l'Alta Neu i també a la C142B en l'accés al Pla de Beret. Pel que fa a la circulació ferroviària, la circulació està interrompuda a l'R8 per una incidència per causes operatives entre Martorell Central i Granolles Centre i també els trens de l'R4 circulen per via única entre Terrassa i Sabadell Sud per la presència d'un animal de grans dimensions en aquest tram.
I ja són nou els casos de ports sengles morts per la pesta porcina africana. Tots s'han trobat al matí de 6 quilòmetres, on hi ha l'únic focus detectat a Cerdanyola del Vallès. Avui han de seguir els operatius de contingència per abordar l'emergència i també se celebrarà una reunió de govern al Parlament per abordar la resposta econòmica a la crisi.
Tot plegat mentre la Generalitat ens ha anunciat que s'implementaran mesures extraordinàries per reforçar la bioseguretat a les granges i el president Salvador Illa ha demanat que s'intensifiquin també les batudes contra els engles pels riscos que suposa la seva superpoblació aquí a Catalunya.
I pendents avui de la resposta de Junts a l'acostament del govern espanyol davant dels incompliments que ha reconegut públicament el president Pedro Sánchez dels acords d'investidura. En un nou intent per donar estabilitat a la legislatura, el Consell de Ministres ha aprovat un decret que inclou reclamacions del Juntaires, com ara la reforma de la llei de multireincidència i també el traspàs a la Generalitat de la gestió i selecció de funcionaris i tresores municipals.
I els nous mestres i professors que entrin a la borsa d'interients hauran d'acreditar el nivell C2 de català després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi aixecat la suspensió cautelar del decret del règim lingüístic. El requisit s'aplica només als docents que accedeixin a les places interines a partir del curs 25-26 i no afecta ni els que superin oposicions en l'actual convocatòria ni tampoc el personal que ja està en actiu.
I la Mancomunitat de la Conca d'Odena ha rebut 50.000 euros de la Diputació de Barcelona per instal·lar a Igualada un sistema de xarxes als sobreixidors del clavegueram que reté tovaldoletes i residus sòlids quan plou intensament. Els treballs ja han acabat i busquen evitar així que aquests materials arribin al riu a Noia.
I pel que fa al temps del dia comencen vent de nord, tramuntana i mestral, sobretot als extrems del país. El rebuf pot provocar, de fet, algun ruixat puntual a mig matí a la costa i prelitoral central. També hi ha boires a la Catalunya central i a ponent que en alguns punts poden persistir fins i tot aquesta tarda. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts a les 9.
Avui dimecres és el Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat i per aquest motiu des d'Enreda t'organitzen teatre, causalitats, teatre càrrec del grup de l'11, una obra amb actors i actrius invidents, persones cegues i dues persones vidents que són a l'escenari i també els ajuden.
Una obra que, de fet, ja fa un any que està de gira, s'ha vist a diferents poblacions i que avui, a les 6 de la tarda, podreu veure a la Federació Obrera. Causalitats Teatre, un acte organitzat per Enredat. Avui, a les 6, a la Fede. Entrada lliure. Demà dijous es presenta el llibre Pistolarisme a Barcelona. És un acte de l'Aula d'Extensió Universitària que està obert a tothom. Entrada lliure per tothom a la biblioteca.
L'autor del llibre, David Rebellas, ens aproparà a la Barcelona del pistolerisme entre 1917 i 1923. Una època amb lluites obreres, revoltes populars, la Revolta de les Dones, de 1918, o amb figures destacades com les de Salvador Seguí i Francesc Lairet. Demà dijous, a dos quarts de set de la tarda, a la Biblioteca. Entrada lliure.
I també demà es presenta el llibre 40 segons al local del SEM amb les ganes de morir a la societat capitalista és el subtítol d'aquesta obra 40 segons. Hi haurà la participació de les autores que són Lourdes Quintero i Marina Barberà i estaran acompanyades per Estela Rodado i Ernest Baumala al local del SEM demà dijous a les 7 de la tarda.
I també demà dijous, al mercat municipal, dins de la campanya de Nadal, comencen l'escape market nadalenca, el Nadal de la Laia i el Nadal del Nil. Una mena d'escape room, però adaptat dins del mercat, amb pistes. Els participants hauran de buscar les incògnites, els elements d'aquest escape market, les parades, els passadissos, els productes, els rètols...
En definitiva, una activitat vinculada al mercat per promocionar-lo i també per fer activitat nadalenca. Comença demà a la tarda i s'allarga fins al 19 de desembre, oberta a totes les edats. I el dijous també a la tarda, a dos quarts de sis, de dos quarts de sis a dos quarts de vuit, hi haurà un taller per aprendre a decorar el tió de Nadal. Cal fer inscripció previa a través...
I des del CEM ens anuncien que han suspès la pujada del pessebre al Puig Madrona, que s'havia de fer el 14 de desembre, per seguir les mesures preventives i les restriccions per accedir a Collserola, decretats pel Departament d'Agricultura, per evitar que s'expandeixi la pesta porcina. Per tant, de moment, suspesa la pujada del pessebre al cim del Puig Madrona.
Recordem la defunció del senyor Josep Ventura Roca. Tenia 97 anys i l'acte de comiat és demà dijous a les 10 del matí al Tanatori. I la farmàcia de Guàrdia, avui dimecres, és la farmàcia La Granja, que està al carrer Roseta Canalia, 16, a La Granja. Ràdio Molins de Rei La ràdio nostra Ràdio Molins de Rei
Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la Generació Chic. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Chic.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda. Els dimecres, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Molins de Rei. Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Que al Molí Jove ja tenim una nova assessoria sobre sexualitat i efectivitat. Ah, sí! El primer i tercer dimecres de mes, de 5 a 8 de la tarda. I serem nosaltres, l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer. Un espai còmode i confidencial per parlar de tot allò que et preocupa o et genera curiositat sobre sexualitat i relacions. Vine, xerrem i si vols apunta't al taller obert que farem cada mes. T'esperem al Molí Jove.
La cançó del dia amb Magí Canyelles.
Fins demà!
Fins demà!
La Macías ha nascut, el Nadal a tot es conforta, i el producte interior brut crec que això és el que m'importa.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del bon dia i bona hora.
La tertulia del Bon dia i bona hora d'aquest dimecres 3 de desembre de 2025 la compartim amb el Pere Madurell. Bon dia, Pere. Bon dia a tothom. Bon dia, Toni Ramoneda. Molt bon dia. Hola, bon dia, Mari Carmen Juárez. Bon dia. Antonio Bonilla, bon dia. Molt bon dia. Ben retrobats els dos. La setmana passada ens podien acompanyar. Telemàticament, Samar El Ansari, bon dia i bona hora. Molt bon dia. I avui, com a convidada especial en aquesta primera part de la tertulia, Núria Gómez-Munfort. Bon dia i benvinguda. Molt bon dia.
És una setmana bastant mediàtica per Enreda't, eh? I totes aquestes activitats que heu anat fent. Núria, però és que avui és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i, per tant, aquesta tarda ja sabeu que hem anunciat a les 6 ja aquesta obra de teatre de causalitats teatre del grup de teatre de la ONCE,
a la Federació Obrera amb un col·loqui postfunció, això serà a partir de les 6, però volíem reflexionar al voltant també d'un dia com avui, que ja dèiem ara fora del micròfon que en principi d'entrada no hauria d'existir. Exacte, estaria bé que algun dia no ho haguem de celebrar.
Tampoc no és un dia de celebració, sinó més aviat de reivindicació, de parlar de quines coses podem continuar millorant, què podem continuar aportant, i bé, en això estem. I quines reivindicacions posaríeu sobre la taula en una jornada com avui?
Segur que en el manifest que s'aprova i que aquest any per primer cop no ho llegirem, perquè no creiem que calgui que cada any s'hagi de llegir un manifest que al final acabem escoltant quatre persones i que molts dels que els llegeixen s'utilitzen unes paraules supercomplexes que tampoc no entenen, els hi fem llegir i no té massa sentit.
sinó que a nivell més local o municipal el que volem són coses com molt pràctiques, que el dia a dia de les persones amb discapacitat sigui més fàcil, que puguin participar de les activitats que es fan al poble i en això és en què treballem en Reda, que això sigui possible. Hem de recordar a nivell de municipi que el mes de febrer es va aprovar el pla local de la discapacitat. Exacte.
Per unanimitat amb una sala de sessions que es va haver de portar a la Bíblia de Cal Molí, perquè encara no tenim adaptada la sala de plens. I a partir d'aquí, entre altres coses, s'ha creat el Consell per la Discapacitat, que es va aprovar la setmana passada.
el reglament de funcionament. El reglament, perdoneu, el reglament, efectivament. I d'aquí també, del pla, pengen diverses coses, no? Bueno, esperem... Nosaltres som bastant crítics en què haguem trigat tant de temps. És a dir, d'aprovació del pla al febrer, ara al reglament del consent. Sí que és cert, com deia ahir la regidora Hinoa, que les entitats treballem a diari amb l'Ajuntament i amb la regidoria i que, per tant, qualsevol cosa...
tenim com una via molt directa per parlar amb ells, no és allò que haguem d'esperar al Consell o haguem de... Però sí, evidentment, l'administració amb això sempre és lenta i nosaltres sempre anem de cara a la feina. A veure, entre altres coses, aquest pla va crear finalment un cens de persones amb discapacitat a la vila, que és una cosa que demanàveu. Sí, el que passa és que...
Sí que és cert que ahir quan sentia l'Ainua, que deia, és que clar, tampoc no ens el podem creure molt perquè varia, però qualsevol sens, però sí que ens fa pensar, no?, quines persones, perquè potser estem treballant per un col·lectiu, ens pensem que és superampli i no ho és tant. I situa 1.885 persones, 1.885 persones amb algun tipus de discapacitat. Exacte.
Espera't un moment, que el Pere fa una cara que m'ha inquietat. Et sorprèn? 1.885. Pràcticament 2.000. Això ens en va gairebé un 15% de la població. Quan dius...
A veure si estem treballant per un grup petit, un 15% de la població em sembla que no és un grup petit. Des de les entitats reclamàvem aquests cens, perquè és com una radiografia molt clara de dir, tenim aquesta població i per tant hem de... Perquè potser, que no seria veritat, estem parlant a nivell d'accessibilitat i resulta que no tenim ningú que tingui problemes d'accessibilitat. No és cert. Llavors, aquesta radiografia ens fa posar
la xifra sobre la taula i a partir d'aquí, clar, hem de treballar. I una de les coses que s'està elaborant, ens diuen ara, és el pla d'accessibilitat. Sí. Que aquí podíem també entrar-hi, perquè ara fora de micròfon estàvem parlant d'aquesta qüestió. L'Antonio deia, home, déu-n'hi-do el que s'ha millorat. Sí, i és cert. No sé amb què ho compararíem d'uns anys enrere, vols dir, Antonio, suposo? Sí, sí, d'uns anys enrere. Jo recordo quan els meus fills estaven al col·le, uns quants anys, i ja d'alguna manera...
Es parlava de les voreres, de fet, en cada semàfor, d'alguna manera, el xaflaquet, diguéssim, per les persones que anaven cadira a rodes o persones grans, etcètera, etcètera. Evidentment, s'ha avançat molt, però encara queda moltíssim per avançar.
Però està clar que això ja no ho veiem, que es faci un pas de vianants i no hi hagi la rampa ja no se'ns posa al cap, és inviable. Però això ja ho hauríem de poder aplicar a la resta de carrers, a una plaça, a la plaça de l'1 d'octubre.
que s'hi van fer això que queda tan bonic perquè surti herbeta entremig de les rajoles. Això és terrible. Qualsevol persona que vagi amb un bastó, una persona que va amb un caminador, amb cadira de rodes, gent gran que encara que no vagi amb un suport d'aquests, ens ho peguen.
Clar, no s'hi ha plantat a herba, perquè hem tingut tot el problema de la sequera, però... I això és una plaça nova, no és una plaça que diguis que l'hem d'adaptar o com la sala de plens de l'Ajuntament, que no és accessible, sinó que això són coses que es fan ara i que, si les penséssim una mica millor...
No, no, completament d'acord que una cosa és que si estan fent coses, una altra cosa és que les coses que es facin, que es facin acord a les persones amb discapacitat. I que estem parlant de mobilitat visual i auditiva, vull dir que no estem parlant només de la mobilitat. A partir d'aquí també faltaria més semàfors sonors, per exemple, o fins i tot d'altres opcions. Abans comentaven amb la part de la mobilitat, per exemple, no?
Recordo perfectament el dia 1 de novembre, anant cap al cementiri, a la cantonada en Catalunya Ramon Llull, que la vorera aquella és molt petita, hi havia una senyora que tenia que caminar amb un cartó pel carrer i estava amoïnada perquè hi havia molts cotxes amunt i avall. I estava com... Ostres, per on passo ara mateix? Encara hi ha moltes més coses per fer i millorar.
A veure, com ho veieu la resta, Pere? Sí, has comentat, Núria, una expressió que m'agrada molt i és obtenir al dia a dia mesures pràctiques per part de l'administració. Del dia a dia, per exemple, després hi haurà mesures de calat profundes i d'importància, diguem-ne, per resoldre qüestions ja més transcendentals, però el dia a dia, no només de les administracions, de les persones també. Mira, avui he tingut una imatge que m'he pensat, mira, l'explicaràs ara quan arribis a la ràdio.
aprofitant que avui estem tractant aquest tema una parella que cadascú portava un gosset petit un d'aquests gossos salsitxa que li diuen i els estaven passejant per aquí, per Molins de Reí i un noi que jo el tinc identificat cada dia em creo en ell que estava pujant cap a dalt a l'escola Alba
un noi que tenia unes evidències d'una certa discapacitat intel·lectual. Però que puja cada dia, sempre puja alegre. Això és un tema que a vegades em quedo mosca perquè ell puja alegre i jo a vegades no baixo alegre cap a la feina. Sí. I pujava alegre i quan veu que aquest noi, els dos gossos salsitxes, els hi diu amb els seus cuidadors. Oh, quins gossos més macos! I ell es para per...
per poder tenir una petita interacció amb els gossos. No ho han fet amb mala fe, però ho han fet amb zero empatia. Han continuat el camí. Sí que mentre continuava el camí l'han mirat una mica amb ell, però no s'han parat un moment. Res, 10 segons, 15 segons per fer un moment d'interacció perquè ell pugui tocar els gossos, perquè pugui tenir un comentari amb els cuidadors.
No ho hem fet tot, repeteixo un mal a fer, però zero empatia. Aquestes mesures del dia a dia, les persones de peu, diguem els ciutadans, una de les coses que podem aportar de manera pràctica cada dia és empatia amb la gent amb discapacitat intel·lectual o amb discapacitat d'altres tipus.
Totalment d'acord. És que aquesta és l'altra part que... perquè si ve, li hem de reclamar a l'Ajuntament, a l'Administració en general, parlem de l'Ajuntament, però hi ha una altra part que és la que podem fer nosaltres. Està molt bé que, com deies...
Ja no pensem en fer un pas de vianants sense que tingui la rampa, ja és una cosa que ens explotaria el cap si ara es fes un pas de vianants en què haguessis de pujar el peu. Però què passa després? Com hem dit tantes altres vegades, amb la mobilitat rodada.
el que vaig a buscar el pa deixo el cotxe aquí un moment a sobre la cera però si és un moment que vaig només a buscar el pa si en aquell moment que tu vas a buscar el pa al diari o no sé què, aquells 5 minutets que són només 5 minutets i no passa res perquè només són 5 minutets resulta que és quan passa algú amb una cadira de rodes amb el que sigui
S'ha d'esperar, ha de canviar de cera, ha de potser necessitar algú que l'ajudi, perquè tu has anat 5 minutets, que només són 5 minutets i no passa res, a buscar el pa. Doncs sí, sí que passa. Vull dir...
I aquestes coses són les que sí que podem fer nosaltres. Està molt bé reclamar-li a les administracions que facin plans de mobilitat, que després els dotin de pressupost, perquè fer lleis és molt fàcil. Si després no hi posem pressupost per aplicar-les, podem tenir les lleis més xules del món, que si no hi ha un duro no en fotrem res. Però hi ha la part aquesta...
que a més de reclamar hem de fer nosaltres també, hem de pensar sí, potser sí que són 5 minuts i no passa res, però i si passa? Doncs perquè no passi, escolta, si he d'anar 3 voltes més fins a trobar un lloc on deixar el cotxe, com Déu mana, doncs el deixo allà i mira, si per anar a buscar el pan més de trigar 5 minutets he trigat 15...
Deixeu-me explicar, i callo ja, per no col·lapsar el debat, un exemple de la setmana passada. És que els exemples gràfics, els pràctics, els del dia a dia, jo crec que evidencien molt les coses. I aquell tema de l'empatia. La setmana passada, carrer Puigcerdà, cantonada, Montse de Setembre, que és una confluència, sobretot al matí a partir de les 9 i mitja, de moltíssims cotxes que pugen i baixen. Sí, molt concorreguda.
baixava jo pel carrer Puigcerdà amb cotxe, doncs vam bloquejar el carrer 11 de Setembre amb el cotxe, el vam bloquejar perquè pogués passar un senyor que anava amb un bastó amb molta dificultat caminant, això sí, cada dia aquest senyor camina, cada dia baixa fins a baix del poble des de dalt de la Passa del Mas, cada dia baixa, un exemple també d'esforç i de superació, doncs vam bloquejar amb el cotxe perquè si no, no paraven els cotxes que pujaven per l'11 de Setembre, no paraven, i l'home, que evidentment,
que no tenia un pèl de tonto, no passava. I vam haver de bloquejar el cotxe, i això sí, el primer cotxe que el vam bloquejar pujant d'11 de desembre ens va tocar el clacson com exaltant-se. I li vaig obrir la finestra i vaig dir que no ho veus. I vam bloquejar el cotxe, vam esperar els 6 o 7 segons que el senyor passés fins que no va posar el peu a la vorera i llavors vam arrencar.
Empatia, senyors, que això és una cosa que no ens costa res i podem fer cada dia. Jordi Torro, bon dia. Bon dia, benvingut. Mari Carmen, alguna observació? Estic d'acord amb empatia i humanitat. Les dues coses van lligades. Samar.
Jo una miqueta amb la línia, i sobretot m'agrada fer una miqueta més d'incisión no només en les barreres físiques, que és del que es parlava, de totes les barreres físiques que es troben les persones amb discapacitat, sinó que també per totes aquelles persones que potser no tenen una discapacitat, que ja la coneixen des de naixement, com és el cas, per exemple, dels nens autistes. Jo tinc un cosí que té un grau...
d'autisme important, que té més d'un 60% de discapacitat, i el calvari que hem passat de família perquè li reconeguessin a aquest nen que tenia autisme i que no tenia un TDAH, ha estat molt, molt, molt, molt, molt pesat, molt complicat, i la meva cosina ha lluitat molt, s'ha deixat molts diners, i crec que això també és injust.
que és injust, que no et facin cas moltes vegades, perquè potser un nen no té uns patrons molt marcats i crec que també cal fer consciència entre tots, sobretot també psicòlegs, mestres, però en general dels diferents agents que estan implicats,
i que sigui més fàcil fer-li cas a les famílies que sigui més fàcil detectar i que sigui també més fàcil ja no només per les famílies sinó també pels nens perquè el meu cosí que es diu l'Eloi ara que té ja 14 anys ara és un nen que entén el que li passa ara és un nen que és feliç però aquest nen ho ha passat molt malament llavors jo per nens com l'Eloi i com molts altres casos que he conegut a Randell
doncs crec que és important que es posin calés, ja no només en aquestes barreres físiques, que n'hi ha moltes i que són molt invisibles, ja no només per nens amb autisme, sinó per persones amb discapacitat visual, per persones amb cadira de rodes, per totes les discapacitats possibles, i crec que és important que hi hagi calés també per la prevenció, per la detecció,
Perquè quan abans es detectin aquest tipus de casos, abans es poden fer coses perquè aquestes persones tinguin la millor qualitat de vida des del primer moment. Núria. Sí, totalment d'acord amb tu, perquè una de les coses que, per exemple, demanàvem a l'Ajuntament des de fa temps i que sembla que ara sortirà a la llum, és aquesta guia de recursos i de serveis.
Perquè justament quan una família s'enfronta amb un diagnòstic així, o a vegades detectes coses i no saps què li està passant al teu fill, però tu ja veus que alguna cosa està passant, moltes vegades estàs molt perdut. I l'administració no és gens fàcil en això. Ha de demanar la llei de dependència, que et reconeguin família nombrosa.
de demanar la revisió dels graus de discapacitat, tot això és superfeixuc. I a nivell més escolar, les beques, per exemple, perquè puguis accedir a psicòlegs, a logopedes, són complicadíssimes.
Nosaltres en molts casos, quan ja estàs tan acostumat a demanar-la cada any, intentem ajudar altres famílies que comencen perquè a vegades hi ha famílies que ho deixen estar pel fet que això, que els hi suposa un esforç molt gran, papers, més papers, pins, 50.000 coses que dius, és que és terrible que demanin tot això quan això hauria de ser molt més fàcil. I això fa...
que llavors les famílies que tenen més recursos puguin aportar aquests serveis als seus fills i als altres no. I això és una segregació molt bèstia. A partir d'aquí, a l'espera, com deia la regidora, que s'aprovi aquesta guia, que es publiqui, vaja.
que sembla que també ho penjarien al web municipal. Pendents també de, va dir, uns tallers de musicoteràpica, també es faran l'any que ve, em sembla, i d'aquest pla d'accessibilitat, que això és important, el pla d'accessibilitat.
A veure què surt, a veure què ens mostra aquest pla, i sobretot que després s'hi posi els recursos per poder-lo tirar endavant, perquè moltes vegades també aprovem plans, però no estan dotats econòmicament, llavors de poca cosa ens servirà.
Molt bé, sé que has de marxar. Sí. Algun comentari més que vulguis fer? No, agrair-vos l'espai i endavant a treballar. La Núria Gomes Bonfort, que és presidenta d'Enredo per la Discapacitat, avui a les 6 l'acte a la Federació Obrera. Que vagi bé i gràcies per venir, Núria. Gràcies. Algú vol afegir alguna cosa més per tancar-hi aquesta qüestió, Toni?
No, és que el que ja hem dit, reiterar el que ja hem dit, i com ara acabava la Núria, està molt bé fer plans, de tot aquest pla, de tot això que comentaves ara, al final el que ja és aquest pla de mobilitat és el que té una mica de peixet, perquè...
Has comentat altres coses que... Ho ponjarem a la web. Molt bé, ho ponjarem a la web. Moltes gràcies. Per tenir-ho a l'abast de tothom, diguem-ne. Sí, i ho publicarem, i farem un díptic xulíssim, a color. Ah, molt bé, perfecte.
Anem a dotar de calés, anem a posar les coses que facin falta, perquè els gestos s'han de tenir, la posada en escena és important, les maneres són importants, però al final el que queda i el que realment es necessita és que es facin les coses.
I que es facin coses. Un pla comporta un objectiu, un propòsit i, evidentment, una partida pressupostària. Això és un pla a una empresa o a qualsevol cas que tu puguis fer a casa teva o a qualsevol empresa.
Evidentment que sí. I per acabar, per aquest punt, jo afegiria que sí, m'agradaria que un dia es deixés de celebrar aquest dia, perquè seria una cosa molt així, però mentrestant, que cada dia 3 de decembre estem reivindicant moltes més coses, perquè encara hi queden moltes coses per avançar i per fer.
I com ha dit la Mari Carmen, humanitat. Sí, que és una cosa que et poses sobre la taula, però hi ha més enllà d'això, l'empatia. Humanitat i empatia, que això és el que podem fer cada un de nosaltres, perquè aquesta és la nostra responsabilitat, jo diria que és la nostra obligació. Després exigirem a les administracions el compliment i els programes i les ajudes i les subvencions. Però cada un de nosaltres, humanitat i empatia.
Estam d'acord. Bé, canviem de qüestió. Fa unes hores coneixíem que el Centre Excursionista Molins de Rei ha suspès la pujada del Passebre al Puig Madrona. És una activitat clàssica, la Festa Major d'hivern, que es fa, en aquest cas, el diumenge 14.
de desembre, per tant, la setmana que ve, però ja s'ha vist obligat a suspendre l'activitat prevista i s'ha pres seguint les mesures preventives i restriccions decretades pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i les autoritats competents arran, com bé sabeu, de la detecció d'un focus de pesta porcina africana. Per tant, activitat que queda sospesa. Quina llàstima!
No, no, ho entenc, ho entenc perfectament. És un clàssic. Sí, en aquests moments, doncs... Està claríssim, eh? I aquestes activitats no es poden dur a terme. Mari Carmen, tu que vius dins del parc de Collserola, t'has trobat amb algun tipus de problema, doncs, aquests dies a l'hora d'accedir a casa teva, o has observat alguna anomalia que vulguis compartir? No, no, jo visc a la Rierada, fins a arribar a casa, jo tinc asfaltament... Sí, per tant, aquí no hi ha cap problema. No hi ha cap problema.
Però, desgraciadament, com que no està urbanitzada la Rierada, tot i que tot això és el de sempre, molts veïns han d'entrar a casa seva per carrers de terra, no asfaltats, i que...
Clar, els cavalins passen per allà. Llavors, si diuen que... Entenc que no es pugui anar dintre del bosc ni amb bicicletes, ni caminant, però després la gent que té que accedir a la casa seva passa també per carrers dels cavalins, perquè estan... Veus enseguida, quan passes amb el cotxe, on t'han escarbat i han escarbat a costat de casa, on no hi ha... Sí.
No, asfalt. Llavors, és una mesura que, clar, tot això, ells, clar, tenen que entrar a casa seva i passen per aquests carrers, per dir-ho. I has observat que la gent igualment ha agafat la bicicleta o caminat o no? No, no, no.
Tu per la teva zona no... A veure, per la meva zona, jo el que he vist, a veure, tampoc és que estigui sempre a casa, però sí que he vist que poques bicicletes passen, o sigui que aquest cap de setmana passat almenys, havien poques, passaven, però clar, el que no saps és com que passen pel...
pel tema de l'asfalt, si després tiren cap a un altre lloc, ja no ho sé, igual que la gent que va caminant, pot anar caminant perfectament per la carretera sense haver de tocar, però he vist menys bicicletes que altres vegades i menys gent que ve a passar el dia o al salt de l'aigua o el que sigui en aquesta zona. Aquesta empatia que portem estona parlant, també és empatia
amb el funcionament cívic que tenim marcat, les normes bàsiques de convivència que tenim. Hi ha un problema, i hem dit, per activa i per passiva, des de tots els mitjans, jo crec que no hi ha ningú que visqui per aquí que no sàpiga que no es pot anar a Collserola. Em sembla que a hores d'ara ja podem dir que tothom ho sap, no hi ha ningú que vagi de l'or, digues, ah, jo no sabria...
Em sembla que hi ha... El primer que vam veure és imatges de gent amb la bicicleta, dels runners, dels que no sé què. És igual, però si jo vaig només aquí un moment... No, no, no es pot anar...
no hi aneu. Hem dit que no hi podem anar, no hi anem. Tan senzill com això. Vols anar amb la bicicleta? Te'n vas al riu. Te'n vas a altres zones? D'acord. Estan dient que cap allà no hi aneu? No hi aneu. Aquest cap de setmana llarg, és un cap de setmana on tradicionalment es va a la muntanya, aquí tenim Collserola, però s'anirà al Montseny i s'anirà a on sí, a veure si troben el tio.
perquè s'amaga... Sí, se'ns amaga el tio. Molt bé. Aneu al Montseny? Ja està. I deixeu el cotxe on s'ha de deixar, no allà al costat de la carretera, que també sembla... Fem les coses...
segons unes mínimes normes d'urbanitat. És que el problema és més greu del que sembla. El motiu del per què i com ho solucionarà, evidentment jo no ho sé perquè no soc biològic ni res d'això. Però sí, llegint l'impacte econòmic que pot tindre això, és molt important.
Estem parlant que s'han suspès l'exportació de pernils a 40 països. Estem parlant de 3.000 milions d'euros. 1.000 milions d'euros només a Xina, d'aquests 3.000. A Catalunya...
Hi ha 300.000 persones que depèn d'aquest sector, que significa el 3,5% de la població catalana. I el 52% del mercat per si es fa a Catalunya. O sigui, estem parlant d'algú molt important. Ja s'està caient els preus d'aquest mercat, entre un 5 i un 10% escoltava aquest matí a la ràdio.
estem parlant d'un empoder econòmic molt important, aleshores no és, no és, no és, algú val a dir, no és algú que, que és igual, no, estem parlant d'un pes específic molt important, de molts milions d'euros, de moltes persones que poden ver-se afectat amb aquesta situació, i tothom hem de ser conscients que, hòstia, s'han de posar la nostra part, tio, i si no has d'anar a Conxerola, collons, em perdó la paraula, doncs no anem a Conxerola, i ja està, hi ha altres opcions, no?
El Toni, i tu també ara, Antonio, dèieu, o acabeu de dir, amb el bon criteri, que cadascú de nosaltres podem fer una aportació amb això, i és no anar a Collserola. No anar-hi, punt o final, ja està. Però ara exigim també l'administració, perquè aquest matí he escoltat una notícia a la ràdio RAC1,
Ho dic al mitjà més carrer perquè és un mitjà que en principi la notícia és bastant creïble. Deia que el Ministeri d'Agricultura fa un any i mig ja va advertir que podria passar aquesta situació específicament, jo diria que ja he entès així, a Collserola.
Per dos motius. Un, per la pluriferació, és a dir, massificació, és a dir, deixem-ho, massificació de senglars a l'entorn de Collserola. I la segona qüestió també per aquesta comunicació, aquesta connexió directa dels senglars amb l'entorn urbà que passa aquí a Barcelona.
La pregunta és, tot i aquesta advertència que això podia passar, què ha fet l'administració en aquest any i mig? Per exemple, batudes de sanglars, que jo vinc escoltant recorrentment, que s'han de fer però amb un criteri a vegades de sostenibilitat i d'animalisme, etcètera, i aquí ara no es pot fer això, etcètera.
S'han fet batudes periòdiques constants i, sobretot, contundents per eliminar el sobrant d'aquests senglars, que és una massificació imparable. Què ha fet l'administració tot i l'ha vist l'últim any i mig del Ministeri d'Agricultura? Ahir deixo la pregunta. No hi ha més llamades, senyoria. Digues, digues. Ah, mal. Samarra.
Doncs mira, jo porto un parell de dies ja, des de divendres, que no paro d'escriure sobre aquest tema, i la veritat és que al final es tracta sobretot d'un tema de pedagogia, és a dir, jo crec que això hauria de ser pedagogia de la població. Sí que és veritat que jo sí que ahir em vaig donar una volta, m'he donat una volta aquest cap de setmana pels voltants d'aquí de casa meva, Lluís, que hi ha a Badalona, llavors la serralada de marines que la tinc aquí al costat,
també se'm són afectades, igual que Molins de Rei, i em vaig fer una volta pels voltants dels accessos del parc durant el cap de setmana, a veure què tal, com es veia, i sí que és veritat que aquí ja m'ho vaig trobar dissabte, que la senyalització és regular, però és que ahir em vaig donar una altra volta pels barris de Muntanya de Molins, vaig arribar fins a Vallpineda, vaig fer Vallpineda, la Riarada i Sant Bartomeu,
I el que em vaig trobar és que, clar, si hi ha gent que encara no s'ha assabentat, ho crec difícil, però si hi ha gent que encara no s'ha assabentat de les restriccions,
crec que en alguns punts no són gaire clares. És a dir, has d'anar buscant el cartell que posa, que a partir d'aquí ja no es pot passar. I crec que sí, que tothom cal fer pedagogia. Crec que hem de ser conscients que potser això a les persones no ens afecta, però que sí que afecta els nostres ramaders. Però clar, també crec que s'ha de fer una feina de fer una bona estratègia de comunicació
i que s'han de penjar cartells visibles que es vegin bé i que delimitin realment. Perquè, clar, és que trobar-te... Bueno, si mireu l'article, el reportatge que vaig publicar ja la nit del Viu, hi ha fotos de cartells en el braç enganxats. Llavors, això no és visible fins que no et fiques.
Llavors, sí que és veritat que nosaltres, com a societat, penso que les persones, com a persones individuals, hem de fer aquest esforç de dir, ostres, pedagogia, el que comentàvem, però és que també crec que cal fer una feina molt important i que s'està trigant massa a fer, que és comunicació des dels ajuntaments i també a l'hora de delimitar, sobretot, totes aquelles zones que estan restringides.
Deixa'm ser ara una mica dolents, a mar, eh? Pedagogia, estic totalment d'acord amb tu.
Però amb la pedagogia, i permeten que sigui demagògic, eh?, amb la pedagogia no reduïm la massificació de senglars. Fa un any... Ara estem parlant... No, no, ja ho sé, ja ho sé, perdona'm, eh? Jo he demanat disculpes, primer de tot, perquè anava a fer demagogia. Però estem parlant de les mesures que davant d'aquesta urgència estem aplicant ara a correcuita, que s'han d'aplicar totes les que es puguin, la pedagogia, i crec moltíssim, jo també, Samar.
Però què s'ha fet en aquest últim any i mig en què una administració ja va identificar que això succeiria? Què s'ha fet? La resposta haurien de tenir les administracions, començant per la nostra, l'Ajuntament de Molins, que és la més propera, continuant per la Diputació, pel Parc Natural de Coixerola i la seva entitat que el regula...
per l'Ajuntament de Barcelona, que també té un interès molt prominent amb la Consell de Collserola, per la Generalitat de Catalunya, què han fet aquestes administracions, i també pel Ministeri de Cultura, òbviament. Aviam, Jordi. No, a veure, jo, com que hi he arribat tard... Tranquil, tranquil. M'he assabentat de tot, més o menys. Sí? Sí. Perdó.
Jo diria que alguna cosa estan fent. No fa gaires els veies els pols sanclars aquí dintre de la vila, pràcticament. Hi havia fotografies, no? A Barcelona entren i arriben els contenidors i tot això. És a dir, alguna cosa fan, perquè no n'hi hagi tant, però...
Jo no sé què seria. Caceres... Batudes, no? Batudes de... Però després topem amb la gent que és crítica amb aquest tipus d'accions. Hi ha algunes vibracions. Aquest tipus d'accions, no?, de batudes. Hi ha gent crítica també amb això, però seria la millor solució, doncs?
No sé si castrà. Ahir el president des de Mèxic deia que... Home, a veure. Ja ho sabem, que hi ha una sobrevolució de sanglàs i que...
i que s'han de matar. Potser dit així sona una mica bèstia, però és que la solució és aquesta. Ara, tancant el parc i sense persones pel mig, ells que estan al seu mitjà, que potser és més el seu que el nostre, i sense persones per allà al mig molestant,
possiblement encara se'l faran més seu, o al contrari també, passa l'efecte contrari, que és com que els estan, sobretot de la zona zero, que no estan per la nostra banda, més cap a...
Sardanyola. Més cap a Sardanyola, que és on s'ha trobat la zona 0. D'allà sí que ho estan netejant. Els estan traient d'allà, caçant i fent fora d'allà. Els estan també fent que se'n vagin d'aquesta zona. Abans de parlar amb Microtancat, la Núria comentava que se'n va trobar i uns quants a pallejar. El fet de tenir el riu i la pròpia P7 són barreres complicades...
Però si aquí el poble sobretot a la banda més tocant a muntanya és fàcil veure'ls, ja no parlem de llocs com Vallvidrera que són un animal més dels que corren per allà. Digues, digues, Antoni. Espero que les associacions animalistes no es posin la mal cap ara perquè s'han de caçar, s'han de matar o s'han de sacrificar d'alguna manera aquests cenglars, que aquest és un altre...
o una altra història. En aquest cas, avui se'm discrepo una miqueta amb tu, avui. Avui discrepem. Fa dues setmanes estava 100% d'acord amb tu, avui deixa'm discrepar una miqueta amb tu. Jo penso que s'ha dit per activar per passiva
que està totalment prohibit anar a Collserola per moltes vies i sobretot per xarxes socials moltíssimes. Aleshores, que la gent no està informada, escolta'm, no m'acabo de creure, si no li podem posar tot excessivament tan clar a on pots arribar i a un lletreret que aquí no pots caminar. Jo penso que, ostres, hi ha una intel·ligència mínima que si diu no Collserola...
està clar el missatge, d'alguna manera. Jo penso que en totes les administracions Molins també ha fet aquesta gestió en el cas de la part purament digital, d'acord? Que és la que més, no? I aquí el senyor deia que hi ha molts borgs a la vila i estic completament d'acord. Els divendres i el dissabte al Parc de la Mariona hi ha molts...
Molts ports canellà, directament, estic completament d'acord, que ja baixen també des de molts puestos. Però ara parlarem de sanglars. Bueno, és que aquells són pitjors que sanglars. Deixa'm fer un somriure ara mateix. Bé, veurem aquesta setmana que hem conegut també novetats de la Fira de la Candelera. Bé, ha estrenat un logotip amb motiu del 175 aniversari, que ens arriba el 30 de gener, ja. Que entenc que no és el cartell, eh?
No, no és el cartell, és que ara li volia aclarir... Bona puntualització, Tani. És un logotip. El primer que hem vist és que no hi ha dates, per tant, s'entén que no és el cartell. És el logotip que pot servir per molts més anys. Correcte, però en aquest cas el logotip posa 175. No, que posa 175. Sí, és exclusiu. Exacte, és un logotip que és una data concreta i... Sí, exacte. I per què no és el cartell, també?
No ho entenc. El cartell es recollirà. He visualitzat el disseny de la Mariona, per cert, la Mariona Rodríguez. M'agrada, perquè no és directament, hi ha també el propi cartell.
No ens ho hauries de preguntar nosaltres, això. Exacte. Però ja ho traslladarem, ja ho traslladarem. En tot cas, veurem com a efecte... Ah, ho tens aquí? Sí, per ensenyar la resta de companys. Toni, perfecte, t'ho agraeixo, perquè, doncs, ho hem explicat a les notícies, és un logotip propi i exclusiu, creat especialment només per celebrar aquesta edició, eh?, el 175. El número 1 inclou la silueta d'una parada, símbol del comerç i el teixit firal, el número...
Està bé, està bé explicar-me. Home, és minimalista perquè... No, no, no. És el disseny d'una parada com podrien ser les onades del mar. Però és una parada, Toni, sisplau. El número 7 integra la figura d'una copa de vi, element identificatiu de la fila de vins i de gastronomia. I el número 5 acull una fulla referent del plantell de l'agricultura. A mi m'agrada, eh? Jo la copa i la fulla, sí. Sí, eh? Bueno, i l'altre el comprem. Va, vinga, Toni. No, no, si t'ho expliquen... Puc que no acabes de veure, és el símbol d'una parada.
Si me l'explica, sí. Un cop explicat, sí. Sense explicar... D'acord. En aquest cas, com dèiem, no és el cartell, sinó que és el logotip que es farà servir amb motiu d'aquesta efemèride important. De fet, tant el tipus de lletra com... Ara potser em foto amb un jardí professional, que no és el meu, i potser foto la gamba, però fins la sella. El tipus de lletra i la disposició de la paraula candelera, o la candelera,
diria que és la que ja teníem. Sí, sí, sí, jo diria que també. És a dir, simplement s'ha posat el 175, o la 175. Sí, sí, sí, és això, eh? És això. No, suposo que l'any passat, que es va recuperar la mostra de bestiar,
aquí a la Fundació Agrària. No sé, ara, en aquest context que tenim, si això afectarà d'alguna manera. Hem de pensar que sí, segurament, però veurem. En tot cas, s'ha presentat aquesta novetat d'aquest logotip. Per cert, Maricarmen Juárez, que avui hem dit, en exclusiva, que el nou programa de 3CAT i Gerard Romero...
que es dirà fans o un, s'emetrà des del Teatre del Foment Cultural i Artístic. Doncs el Foment acollirà a partir del 8 de gener i tots els dijous en directe a aquest programa d'esports, o bàsicament per parlar del Barça, bàsicament. Què et sembla?
No ho he comentat. No se falta decir nada más. No, més enllà del Barça de Gerard Romero, no se falta decir nada más. Però és el que es porta ara, fitxar streamers ahí a streamers. I el conec, eh? El coneixes, eh? És periodista, Mari Carmen? Sí, ell va començar a recuitar molts anys. Sí, sí, sí.
Fa molts anys. I ara va crear aquest projecte de Gijantes. Ah! I sembla, doncs, que... Això em sona. Com que té molts seguidors a les xarxes, m'imagino que el Trescat li interessa... De fet, ja col·labora cada nit amb l'Onze. Sí? Si no amb l'Onze, el gol a gol després dels partits, que li han donat una canxa... Bastant important, eh? Sí.
que TV3, o Televisió de Catalunya, o 3CAT, o com us diguin ara, li doni aquesta canxa des del primer dia a Gijantes, que, a veure, les coses com siguin, que la feina que ha fet el Romero amb tot això, aconseguint exclusives que no trobaven els mitjans, diguem-ne, tradicionals...
des de les seves plataformes feia a través d'una d'aquestes... Ah, sí, com està això? Sí. Una d'aquestes que ni tinc ni segueixo. Però, hosti, feia una feina de periodisme molt dantes, de tenir un tio amb la facilitat que abans havies de buscar una cabina per dir... Abans el que feia...
posaves algú, li donaves quatre duros i el deixaves allà fent guàrdia davant de la porta de casa del president del Barça per veure si entrava el Messi a renovar. Això ha sigut molt recentment, però aquest mateix model parlo de fa 30, 40, 50 anys. I no tant, eh? I fèiem guàrdies... Si ens haguéssim pagat per les guàrdies que hem fet, seríem tots els periodistes milionaris.
Per això ho ha retornat a fer el Gerard Romero amb Gijantes i moltes exclusives de si es fitxa aquest o si es renova l'altre les donava primer ell que mitjans, diguem-ne, tradicionals. I, bueno, al final és un canal amb tou de seguidors.
Això ara ho portem al canal Espectacle, que és una mica el que es fa amb aquests directes, el que es busca amb la ràdio mateix. Abans en dèiem programa de ràdio, ara resulta que en diem podcast.
Ara en diem podcast. Quina és la diferència? Que hi fotem una càmera i que la gent els pot veure i baixar-se'ls quan vulgui. Bueno, molt bé, doncs... Si es parla endavant, collonut, palante, cap problema. Això què comporta? Que si es fa en directe... Home, a veure, si pensa omplir el Foment cada dijous, aquí hi cap molta gent. Dit això, tota aquesta gent...
que possiblement, o es pot pensar que vinguin de fora de la vila, aquesta gent aniran a fer una cervesa, aniran a fer un bocata, aniran a sopar, i després aniran a veure aquest programa en directe. Això comporta que els comerços, la restauració de la vila, venguin més bocates? Per mi, endavant.
Aquest format, permeteu-me, hi ha algun il·lustre programa que també ho fa, i mai millor he dit la paraula il·lustre, que és, per exemple, els il·lustres ignorants. Però aquests jo crec que tenen una categoria diferent. No conec el periodista Gerard Romero i el seu programa de gigantes i tals, em sona però no l'he vist mai, però aquest format ja està inventat i funciona. No, no, no està inventat. Amb una certa qualitat en alguns altres programes del Gerard Romero no puc opinar perquè no el conec.
Bé, això serà a partir del 8 de gener, i si va bé, doncs serà setmanal al Teatre del Foment Cultural i Artístic, a la nostra notícia, que podeu llegir a radiumonitzarri.cat, i a l'enllaç per si voleu anar-hi de públic. No sé si al Jordi li agradaran aquest tipus de programes esportius. No, no especialment. Tu ets un bon amant de la televisió. Ets amant de la televisió. Sí, soc teleaddicta. Ets teleaddicta, directament. En un bon punt la poso.
Però aquest tipus d'opinions no. Aquest tipus d'opinions no, perquè no són les meves. I un pot reconeixer l'opinió de l'altre. I no. Per cert, deixa'm fent el punt que no se me n'oblidi, perquè jo crec que més a més ens toca molt a tots aquí, sobretot especialment també a la ràdio. Aquest diumenge en directe al programa de Xavier Bundó del Via Lliure. Aquest diumenge passat
Aquest diumenge passat, en Carles Capella i el seu grup, que m'has d'apuntar el nom... La Riota. La Riota, per favor. La Riota van sortir en directe, presentats per el Xavier Bundó, i ho van petar en el biollibre, però ho van petar literalment. Una felicitació a Carles Capella i als seus companys, i a la Riota, perquè jo crec que és un reconeixement d'una manera de fer ràdio
boníssima, amb molta qualitat i molt divertida. Molt bé. Efectivament, doncs, vam parlar dels podcasts, si no vaig errat. Sí, però ara ja és programa de ràdio, no? Sí, sí, però bueno, que vam parlar... Els dissabtes a una hora... A la mitjanit. A les 12 de la nit. Sí, sí. No, però em refereixo que eren ells i altres, em sembla, o no? Eren ells, eren ells. Potser van tenir 10 minuts d'antena directament. Molt bé.
El divendres, per cert, que es celebraven els Premis d'Esport. Toni, com va anar aquesta nova edició dels Premis d'Esport que presentaves? Doncs molt bé, com sempre. Al final ja és una festa tradicional de final d'any de...
de l'esport a la vila i constatar una vegada més jo perquè els he presentat cada any i ja ho coneixes però gent que no ho coneixia que ho va veure però per ser un al final Molins és un poble que sigui petit però tampoc és que sigui una supercapital de 500.000 persones no és un Mataró o un Sabadell o un Terrassa o un Badalona
o Hospitalet, per no entrar en les capitals, i estem parlant que els esportistes que es van reconèixer, o del que se'n va parlar, doncs, campions d'Europa, campions d'Espanya, el Club Alterofília, que no van poder recollir personalment el premi perquè eren a Pamplona a la competició de la Copa del Rei i de la Reina, tornen amb la Copa de la Reina, és a dir, hosti, trobo que hi ha un nivell
molt alt, però que ha sigut aquest any, però és que l'any passat, i l'altre, i l'altre, i l'altre, i l'altre, trobo que Molins, per les dimensions que té, eh...
Aquest terme és una mica complicat, però tenim uns campions per càpita amb una renda més alta que en molts altres llocs. Molt bé, ens en congratulem d'això. Jo crec que sí, que ho hem de celebrar. Felicitats als esportistes que han guanyat tot aquestes reconeixements.
Felicitats als clubs d'aquí de Molins de Rei i moltíssimes gràcies a tota la gent que hi dedica moltíssimes hores, de manera altruista i voluntària, a gestionar aquests clubs. Aquí hi ha un treball social al darrere, de gent que hi dedica moltíssimes hores, a vegades de manera que no se'ls entén quan prenen algunes decisions,
però que són clubs que permeten el que està explicant el Toni, és a dir, un recull d'èxits. L'èxit mateix ja és fer esport, eh? Però si a sobre són èxits amb resultats, encara millor. Ens queden quatre minuts. Mari Carmen, que volies introduir un tema també de Riarada, que m'has demanat abans, és veritat. Doncs sí, mira, un tema de les franges. Explica'ns, les franges de seguretat, eh? De seguretat, sí.
El maig vam pagar les de 2024 i el 14 d'octubre, 14 d'octubre... Actual, sí. Ens va dir la associació de veïns que vindrien les cartes per pagar les de 2025 des del 20 d'octubre fins al 22 de desembre. Avui encara no he rebut cap carta.
I som dia 3, eh? I som dia 3. Llavors, des de principis de novembre, vaig estar trucant a l'Ajuntament, on ens van dir que podíem trucar. Per fi, després de diverses trucades, el divendres passat em van enviar el rebut per poder pagar. Tant lloc com està passant a alguns veïns. Però vas haver d'insistir. Vaig haver d'insistir per pagar.
perquè, clar, el pla s'acaba el 22 i no hem rebut res. Van dir que havien de sortir les cartes. M'estàs dient que en un any heu pagat dues vegades, doncs. Sí, però bueno, això ja estem habituats. El maig del 24 i aquest del present any. Això ja estem habituats, això no hi ha cap problema. El problema és que molts veïns que no han rebut tampoc la carta hauran de trucar en aquest lloc, no?, on ens van dir, de l'Ajuntament,
Perquè el 22 acaba i, si no, haurem de pagar recàrrec. Llavors, em van enviar una carta, la carta que em van enviar pel correu personal, vaig anar a pagar-ho i es veu que el codi estava malament. Vaig haver de tornar a parlar ahir, em van enviar una altra carta i amb aquella sí que ja vaig poder pagar. Es veu que han detectat que els codis no estan bé. I les cartes encara no han arribat físiques, eh?
no han arribat, i això els està passant a molts veïns. Llavors, clar, el 22 és allà. Haurà recàrrecs de la gent que no hagi pagat les del 2025. Era això, que una miqueta de cura. Si diuen que les cartes han sortit des de l'Ajuntament i del pla és del 20 d'octubre al 22 de desembre, estem avui a 3 i encara no hem rebut físicament cap carta.
Bé, queda clara la denúncia. Samar, per cert, que vagi molt bé avui les trobades en viu. 15 anys de periodisme digital al Baix i Obregat, els 15 anys del Viu Molins. Avui a dos quarts de vuit elevarem, que ja ens n'ha parlat el José, que suposo que estaràs a primera fila o fins i tot parlant, no?
Bueno, parlant de moment, no, eh? Però en principi, en primera fila, sí. D'acord, molt bé. Doncs que vagi molt bé l'acte avui, com dèiem, a dos quarts d'avui, te la verem. Samar, Jordi Torró, també, l'Antoni Bonilla, el Pere Madurell, la Maricarmen Juárez, el Toni Ramoneda i la Núria, també la Núria Gómez, que ens ha acompanyat bona part de la torturia. Gràcies a tots i a totes i que tingueu una bona setmana, eh? Gràcies i bon dia. Bon dia. Gràcies i bon dia. Adéu-siau.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Miriam Nogueras, ha dit que els decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres i el reconeixement públic del president Pedro Sánchez dels incompliments de la seva formació no canvien res. Nogueras ha assegurat que mantenen el trencament i que s'ha demostrat que complia els acords. Era qüestió de voluntat política.
Es demostra, doncs, que no és que no poguessin sinó que no volien.
Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem. El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat. També el que es va anunciar, però com tots vostès saben, la llista és llarga. I no som els únics que denunciem que el govern espanyol no compleix, però sí que som els únics que davant d'aquests incompliments prenem decisions.
Nogueres ha afegit que no hi ha negociacions de cap mena amb el PSOE i que una trobada entre Sánchez i Puigdemont tampoc no reviuria la relació. I ja són nou els casos de ports cenglars morts per la pesta porcina africana. Tots s'han trobat al mateix radi de 6 quilòmetres on hi ha l'únic focus detectat a Cerdanyola del Vallès.
Avui han de seguir els operatius de contingència per abordar l'emergència i també se celebrarà una reunió de govern al Parlament per abordar la resposta econòmica a aquesta crisi. Tot plegat mentre la Generalitat ja ha anunciat que s'implementaran mesures extraordinàries per reforçar la bioseguretat a les granges i també mentre que el president Salvador Illa ha demanat que s'intensifiquin també les batudes contra els engles.
Hi hem mobilitat retencions a la B23, a Sant Feliu i a Esplugues, també a l'A2, a Sant Vicenç dels Horts i a Sant Joan d'Espí, i també a la C58 i la C33 a Montcada. També per un accident entre un autobús i una ambulància, aquesta matinada se circula encara en pas alternatiu per la BB-5011 cap a Can Ruti.
Pel que fa a l'afectació per la neu, es mantenen obligatòries les cadenes a la C-28 entre el nou tarant i l'alta neu i també a la C-142B en l'accés al plat de Beret. Pel que fa a la circulació ferroviària, la circulació està interrompuda encara en l'R-8 per una incidència per causes operatives entre Martorell Central i Granolles. Entre també els trens de l'R-4 circulen per via única entre Terrassa i Sabadell Sud per la presència d'un animal de grans dimensions en aquest tram.
I la Mancomunitat de la Conca d'Òdena ha rebut 50.000 euros de la Diputació de Barcelona per instal·lar a Igualada un sistema de xarxes als sobreixidors del clavegram que reté tovalloletes i residus sòlids quan plou intensament. Els treballs ja han acabat i busquen evitar que aquests materials arribin al riu Anoya. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 10.00
Informació local. El viu Molín celebra els seus 15 anys i per això comencen avui un cicle de trobades en viu. Avui per parlar dels 15 anys de periodisme digital al Baix Llobregat. Per això han convidat els companys Esplugues Digital i Feta Sant Feliu. Els tres mitjans parlaran de la situació actual i de trajectòria que tenen. Avui, a dos quarts de vuit del vespre, elevarem a Castellcarrer Molí número dos, un acte amb entrada lliure per tothom.
Demà dijous continuen les activitats de Nadal al mercat municipal amb un taller per aprendre a decorar el tio de Nadal a partir de dos quarts de sis. Cal apuntar-s'hi abans a través d'un codi QR. I el diumenge hi ha portes obertes al Museu del Renaixement de 10 del matí a 3 de la tarda. Entrada gratuïta al Museu del Renaixement.
Aquest diumenge. El foment també programa activitats pel cap de setmana. El divendres amb Edomutante dins del cicle Molins Night Cabaret a les 9 del vespre amb l'espectacle Que si quiero o que si tengo. Edomutante divendres al foment. I diumenge a les 6 de la tarda hi ha ball. També parlant del cicle de Nadal, doncs recordem que les entrades als pastorets ja estan a la venda. Els pastorets
que es podran veure el dia de Santa Esteve, 26 de desembre, també els dies 1, 4, 10 i 11 de gener a les 6 de la tarda al Teatre de la Peni. Entrada anticipada a Intràpolis o també consultes i venda anticipada a la Peni de dilluns a divendres de dos quarts de sis a vuit. I aquesta setmana s'ha inaugurat a Can Amatllem l'exposició Juguets, amb col·leccions de Marcel Prunera, Víctor Puigollers i Xavier Prat, i també l'exposició Paisatges Molinencs,
amb pintures i dibuixos de Josep Marquez. Unes exposicions que es poden veure fins al 4 de gener i l'horari de visita és de dimecres a dissabtes de 6 de la tarda a 8 del vespre i els diumenges al matí d'11 a 2.
Recordem-ne de funció del senyor Josep Ventura Roca. Tenia 97 anys i l'acte de comiat serà demà dijous a les 10 del matí al Ternatori. I la farmàcia de Guàrdia, avui dimecres, és La Granja, que està al carrer Roseta Canalia, 16, a La Granja. Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra. Ràdio Molins de Rei.
El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 3-18 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Donar sang et fa especial. Donar plasma també. Cada any milers de persones necessiten plasma per viure. Fes-te donant i uneix-te a l'equip d'or, l'equip que fa història. Pots donar plasma cada 15 dies perquè la recuperació és molt ràpida. Quan dones plasma, guanyem tots. Reserva la teva cita a bancsang.net barra plasma.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà.
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 10 del matí i 9 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. Estem al quadó del programa. Tenim ja aquí amb nosaltres el Josep Degà. Ell és el regidor portaveu, de moment, d'en Laira Molins. De moment, dic fins al ple d'aquest mes de desembre. De seguida el saludarem. Farem la miscel·lània, un seguit de propostes artístiques que ens portarà la Seferus a l'Artes Vida per compartir.
sobretot de les que ja han passat, i a partir de les 11 atindem alumnes, nens i nenes, de quart de primària de l'Escola La Sínia, que ens venen a presentar al final d'un projecte que han estat fent en el transcurs d'aquest primer trimestre del curs per preguntar-se què fa que Montserrat sigui una muntanya especial, just quan es compleix el mil·lenari de Montserrat.
doncs en parlarem i les escoltarem, i també farem l'espai Parlem amb el Joan Vilaseca, i tot això ens portarà fins les 12 del migdia. A aquesta hora del matí, doncs, saludem el regidor portaveu de l'Aire Molins, el Pep Degà. Què tal, Josep? Bon dia. Bon dia, Oriol, bon dia, Molins. Com estàs? Molt bé. A veure, la setmana passada, si ens escoltàvem, ens escoltàveu, el Pep ens parlava, doncs, d'aquest relleu que hi ha d'haver a la formació de l'Aire,
previsiblement per aquest ple del 18 de desembre, diu, si aconseguim, doncs, resoldre la qüestió del relleu. I sembla que això ja s'ha resolt, oi? Ja s'ha resolt. Explica'ns.
Doncs el senyor Marc López serà el nou regidor, el meu predecedor. Té ganes d'entrar. En canvi, el Joan, sigui pel que sigui, no va poder. A veure, el Marc era el número 4 de la llista. La setmana passada estaves intentant localitzar el Joan, que és el número 3. Fins i tot va ser una crida des d'aquest espai, i va haver sort...
Sí, sí, es veu que tenia el mòbil espatllat, en aquest món passen aquestes coses, i em va dir que per coses seves no podia.
Ha declinat, doncs, assumir aquest repte. I el Marc López sí que... Diu que sí. De moment diu que sí. Ara, fins que no es faci l'últim ple, jo renunci en el ple. No es pot firmar res més. O sigui, quan jo hagi renunciat del tot, llavors ja els trucaran. El Joan ha d'anar a firmar la renúncia i després el Marc López ha d'anar... Per tant, previsiblement, el mes de gener ja entraria el Marc...
Esperem. En aquesta part final, diguem, del mandat? Si no hi ha res de nou, sí. Fins al maig, juny del 27. Sí, em van dir que fins l'últim dia podia seguir, eh? O sigui, en l'últim ple puc dir no, no, segueixo. Ah. Però no ho faré.
D'acord, però pot ser ja aquesta possibilitat que el dia 18 no renuncies. Però a hores d'ara jo crec que no ho faràs, oi? Exacte. Per tant, no hauràs estat ni un any a l'Ajuntament. 9 mesos.
Estàs satisfet d'aquesta decisió? Doncs la tens clara, eh? La tinc clara. Satisfet, no. No. És agradable, no? Sí, m'hauria agradat continuar, però no em veig amb ganes i la feina que estic fent no m'acaba d'omplir, no veig...
Sí que faig coses, però no estic del tot content. Llavors, prefereixo que entri al Marc, que és més jove, que té més ganes que jo, i també és el que dèiem, també és bo que hi hagi més gent que vegi el que es cau allà dintre. D'acord, però diríem que en l'aire és un projecte que té un horitzó final. Crec que sí. Que serà el maig del 27. Exacte. Això acabarà el maig del 27, aquesta aventura.
previsiblement com intuïm que Junts pugui recuperar la marca i presentar-se com a Junts a les eleccions sí, estem és una incògnita estem esperant aviant què fan tu no tens cap mena de notícia al respecte cap contacte amb la Junta de Junts en aquests moments? em sembla que fan la carpa els de Junts no fa gaire d'aquí res
Faran una carpa informativa? Em sembla que hi va la Míriam Nogueras i podríeu anar-hi a preguntar-li? A la Míriam? Home, ella estava a Madrid, no crec que... No, però hi haurà la Georgina, segur que sap alguna cosa més. Són tots aquests que m'han ajudat tant...
Ho dius, perquè la gent no veu la cara del Josep Degà, ho dius amb ironia. Amb ironia, jo sempre faig broma. Aquest és un dels motius principals pels quals deixes de ser regidor, no et sent recolzat. Esperava més recolzament i no ha sigut així. Aviam, el partit Junts, jo ja m'esperava que no. Però l'executiva, diguéssim, les persones com a tal...
M'han ajudat els que han volgut, però sí. En general et sents decepcionat? El que han volgut i han pogut, perquè hi ha gent que també té la seva feina i no pot, no? Doncs ja està, tothom ha fet el que ha pogut, deixem-ho aquí. Et sents decebut? Per algunes persones? No, pel partit de Junts sí. Pel partit en general? Sí, pel partit en general sí. L'excusa aquella que com que tu no milites no podem deixar...
Doncs molt bé. Bé que estan cobrant de la regidoria el que han aconseguit. Tornes a posar sobre la taula aquestes partides, aquests diners que van als partits? Sí. Bé, sí. Junts cada mes cobra 500 i escaig d'euros a Molins de Rei perquè té un regidor. El PSC cobrirà X calés perquè té...
Vull regidors. És així. Són molts calés que paguen pels regidors que tenim a l'Ajuntament. Tu no ets militant de Junts. No soc militant de Junts. En canvi, perdoneu, d'altres sí que ho són,
i no estan en aquest partit exacte és com una complexitat important sobretot per la gent que ho pugui arribar a entendre aquest concepte Junts va haver-hi un trencament aquí Molins i alguns han anat a altres partits i segueixen sent militants
En el cas d'Ara Molins, pots dir. Exacte. Bé, de moment, però, com que ets regidor, vas assistir al ple del mes de novembre, que era dijous passat, a la sala d'actes de la Biblioteca. Sí, ens vam posar en una disposició diferent.
Que no em va agradar. No em va agradar? Estaves a la taula presidencial. Sí, semblava que fos del partit. Perquè eren els portaveus. Exacte, vam posar els portaveus a dalt. Va ser diferent, divertit. Tenia al costat la Hinoa i la Marta, la meva esquerra. Diferent, sí.
Molt bé. Això pel que fa a la disposició. Però va ser un ple que no va ser gaire llarg, una hora i mitja. No, va anar al ràpid. Sí. I amb l'aprovació per unanimitat de diversos reglaments, com per exemple, avui ho hem anat explicant també, però avui és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, es va aprovar el reglament del Consell de la Discapacitat.
Tu també consideres que s'ha demorat massa des que es va aprovar el Pla Local de la Discapacitat, que era el mes de febrer, fins ara que es porta l'aprovació del reglament? Sí, és un problema que existeix a molts llocs, que des que es diu que s'ha de fer un pla i es fa la comissió, tarda molt en consolidar-se i en fer-se. Aquest país va així.
Ara també tenim problema dels senglars. Sí, ens consta. Quan fa anys que tenim consideració que hi ha masses senglars, ara diuen que hauran de matar, sobretot a la zona del problema aquest que tenim, perquè n'hi ha masses. Sempre anem tard, amb tot. Amb les comissions per discapacitats, comissió de no sé què, sempre...
La burocràcia ens redereix tot. O les decisions polítiques. Ara anirem, si de cas, això de la pesta porcina, perquè tanquem el ple. Es va aprovar aquest reglament, també el que ha regulat les escoles bressol, i, a més a més, també es va aportar l'aprovació de la relació de llocs de treball. Bona notícia. Més de caire intern de l'Ajuntament, però sí, consideres bona notícia? Sí, jo crec que és bona notícia, perquè, aviam...
Tothom mereix un sou digne i en els temps que estem, que s'ha pujat tot, és bastant positiu. Bé, de la resta de punts, algun altre comentari que vulguis fer? No, eh? Cap ni un, eh? De la gestió de la pesta porcina, a veure.
la paraula que dic sempre, anem tard. Anem tard. Fa anys que avisen que pot haver-hi aquest problema i jo crec que si s'hagués reduït les bèsties, diguéssim, el problema potser s'ha pogut evitar.
Tenim molts senglars a Catalunya i la majoria baixen a menjar la merda dels contenidors, la merda que deixa la gent. Aquí a Molins fins i tot hi ha gent que els va deixar menjar.
i dius, tu ets... Sí. O ets... M'entens? No posem les paraules per això. Tu ets... O ets. Tu ets o ets? O ets o ets. Els senglars són animals salvatges que mengen arrels i que mengen el que troben. No els deixis menjar perquè, a més a més, fas que s'acostumin a baixar el poble.
i quan baixen al poble llavors mengen alguna cosa contaminada que és la probabilitat més gran que hagi passat això i ja la tenim muntada ara tenim gent irresponsable que li tallen el camí i s'hi posa igualment
Què et sembla, això, aquesta actitud? Irresponsable. Molt irresponsable, no? Molt irresponsable. I si això s'escampa, vol dir que tindrem un problema molt més greu. Tu no pots entrar allà a passejar el gos, per exemple, en terreny de Guaixarola, eh? No, no hi vaig, no. És un altre pipi-pipi. Sí? Pots suspensius. Sí, exacte, pots suspensius, però no ho fem. Estem buscant altres camins, no caminem tant, haurem de demanar subvenció perquè ens estem engreixant...
Una subvenció, eh? Faig broma. Sí. Però sí, ens hem d'aguantar tots una mica, hem de tindre paciència i que se solucioni, que jo crec que tardarà una mica, però no és per cosa d'una setmana, crec jo, però hem de tindre paciència. Sí. I tindre les precaucions adequades, o sigui... I si trobeu un porc mort, el que diuen avisar, no tocar-lo...
És un problema molt gran. Mentrestant, de moment, no s'ha tallat l'accés als restaurants que estan dins el parc. Evidentment, l'activitat econòmica, però és allò, aquestes coses, a veure com conviuen. Sí, a vegades no vols tallar el problema econòmic als restaurants, però realment potser s'hauria de fer.
Bé, veurem, de moment està tot focalitzat a la zona de Cerdanyola, amb aquests matisos... Corria el rumor que ens havien tallat l'accés al riu per caminar, i no és veritat. No, és veritat. Recordeu que som nosaltres a punt 2, zona de vigilància, i per tant, de moment, fins que no hi hagi confirmat un port senglar mort per la Pesta Porcina, de moment es queda el focus zona 0 a la zona de Cerdanyola.
Més coses, per cert, parlant de la Fira de la Candelera, estrenem logotip, l'has vist ja? Sí, sí, sí. Edició especial de la 175a edició. Està bé, no em desagrada. Teniu alguna novetat? Hi ha hagut comitè de fira? No, encara no. No, va haver-hi fa dies, però ja no. No hi ha cap novetat. Aquesta seria... Sí, la notícia més gran.
més gran, és aquesta estrena del logotip, que no és el cartell, és el logotip, per anunciar la 175è edició de la Fira, que serà a partir del 30 de gener. Aquest any es enganxa amb gener i els primers dies del...
del mes de febrer, com a novetat. I per cert, també, que l'alcalde ja ens ho avançava, tot i que us ho avançava vosaltres amb portaveus, sembla que les obres de la Renfe van en camí de tornar-se a engegar, no? Sí, en teoria, suposo que ja està mig licitat. El dimarts passat, efectivament, s'adjudicava. S'adjudicava i, bueno... I sembla que l'entorn del mes de febrer, doncs, podria... Que no coincideixi amb la fira...
Però jo no crec que... Ara ja per dos dies més, doncs... No crec que l'estació i Renfe vagi pitjor. No creus que vagi pitjor? Per moltes hores que facin no anirà pitjor. És urgent ja que arreglin l'estació, que arribin els tres que han d'arribar, que passin els que han de passar, i tot això jo crec que anirà a haver de rodalies, no només de molents, de res, sinó...
De Barcelona, també. Per cert, parlant de Collserola, efectes col·laterals es va suspendre la cursa de muntanya. Sí, també la pujada... Camins de Collserola, que tenia totes les inscripcions ja complertes. És una llàstima. S'ha hagut de posposar, en principi. Em sembla que buscaran nova data. I també ja s'han anticipat els amics del SEM. Que tampoc podran pujar al Pessebre. No, que és una activitat clàssica, aquesta, eh? Sí, sí, és una llàstima. La pujada del Pessebre al Puig Madrona.
ni al Castell Siobre podran pujar-lo. No, perquè està. És una de les zones que el Pere Arroyo, l'altre dia, present de l'ADF, ens deia que havien ballat. Podem evitar que la gent vagi a la muntanya, en certa manera, però no podem evitar que els porcs baixin a Molins.
Que és com un contrasentit. No, és veritat. Per exemple, a part de les bruixes, a les nits hi ha porcs de quatre potes, perquè has fet una cara així rara. No, no, n'he dit res jo. No, no, els porcs de dues potes que van a la muntanya també n'hi ha molts, que són les merdes dels gossos. O sigui, una cosa és que el teu gos faci merda a la muntanya,
que pot deixar-la allà al mig, pot apartar-la i això, però hi ha gent que és curiós que la posa dins una bossa i la deixa allà penjada o a sobre una pedra. I diu que hi ha gent que és perquè quan torna la recullen, però és que el dia següent encara hi és.
Sí, és oblidadís. Escolta, i parlant de transparència, doncs, hauràs de sortir del web de l'Ajuntament, que tu tenies... Sí, jo vaig penjar tot. Tu vas penjar tot, eh? Tot, tot. Tot el patrimoni de... Declaració patrimonial, sí. De Pep de Gac, ara, doncs, hauràs de... Sí, jo voldria saber fins a quin punt és obligatori fer-ho, perquè es veu que hi ha gent que no ho ha penjat.
És a dir, a la web municipal moninsarri.cat hi ha un apartat on tots els regidors i regidores pengen el seu patrimoni a l'entrar al mandat per la transparència, diguem. I no tothom ho ha fet, dius. De fet, ens vas dir un dia i que algú ens ha dit que no dius els noms, no dius res. Vas dir una persona que no ho havia fet. El Ramon.
És a dir, m'estàs dient que el portaveu d'Ara Molins no ha penjat el seu patrimoni, diguem. I segons em diuen, el Chai Paz tampoc ho ha penjat del tot bé.
que ho facin, no? N'està segur d'això, eh? Sí, però és que... És a dir, que l'alcalde no ho ha penjat del tot bé i que el portaveu de Ramonins directament no ho ha penjat. I no sé si algú més. Però en un moment que surten àvalos i coses d'aquestes, jo crec que és molt important que la gent vegi que els polítics d'aquí complim. Si no ho fan... Però clar, m'estàs fent unes comparacions...
que poden ser frívoles en aquest cas. No, jo no dic que a l'Ajuntament de Molins passi res. Hem de ser seriosos. Jo no dic que ho desconec, si passa alguna cosa d'aquestes, però espero que no. Però vull dir, és que si la gent ja desconfia de la classe política, si la gent està cada cop li agrada menys la classe política, són per coses com aquesta.
Perquè si no hi ha transparència... És a dir, comencen amb aquests gestos, vols dir? Per exemple. Per exemple. Per tant, reclames des d'aquí que compleixin. Que compleixin, com tothom, i voldria saber fins a quin punt és obligatori. En el cas que citaves l'alcalde, ho dic per posar els punts sobre les is, això t'ha arribat... És allò que et diuen, m'han dit que... M'han dit que Ràdio Macuto...
Que això ja és una cosa, i l'altra ho tens confirmat? Sí. D'acord, doncs m'ho apunto tot. Una altra cosa, va. Va, que estem acabant. Notícia. Tu vols notícies. Referent als diners que reben els regidors personalment. No el grup municipal. No el grup municipal.
Jo els últims tres mesos no he cobrat i he fet una instància a l'Ajuntament, havent parlat amb el Xavi abans, que em va assegurar que era possible, i faré donació d'aquests últims tres mesos a una associació de Molins. Per quin motiu?
Per quin motiu? Per què fas això, diguem? Perquè crec que aquests diners són públics i s'han de redirigir, ho faig voluntàriament, amb una associació de molins sense lucre. I en aquest cas no podríem fer cap lectura política perquè marxa aquí dos dies. Aquí està. Quants diners són, sisplau, tots això? Són 2.000 euros.
aniran enredats. Ja ho pots confirmar? Anirà amb la... Això es pot fer, eh? Segons l'Ajuntament m'ha dit que és possible i ho he fet, ja ens gano una instància, o sigui que molta gent ho sabrà. D'acord. No puc fer... 2.000 euros. 2.000 euros que aniran enredats. Si tot va bé... Sí.
i, si no, l'Ajuntament m'haurà de dir per què no ho ha fet. D'acord. Però, en tot cas, aquesta és la teva idea. Exacte. M'enredo per algun motiu en especial? Perquè hi ha gent que crec que fan una feina excepcional. Molt bé. I res més. O sigui, veig que se'n guanyen. Doncs, ens ho confirmes quan hagi sigut realitat aquest fet. Bueno, sí, preguntem amb ells, no? D'acord. Sí, bé, ja els hi preguntarem. Però fins al 18 ho podem preguntar.
Bueno, no sé quan l'Ajuntament ho farà efectiu. Ho hem de deixar aquí, Josep Degà. D'acord. Molt bé. Que tinguis un bon dia. Igualment. Bon dimecres. Fins aviat. Tenim el disc de la Marató de TV3, per cert, que va sortir diumenge. Ens agrada, com sempre, anar-lo punxant aquí al programa. I no havíem posat cap cançó encara. El Roger les té totes i a partir d'ara, d'avui, d'aquesta hora, les anirem posant aquí al programa. La primera que seleccionem és aquesta.
Mai vaig sentir-me cap cop i dur, mai em vaig sentir estimat. Tinc pèrides infinites, trenta males citats i promeses de paper. Vas tirar la tua iola i tots els gris que vas arribar. Tenia tot el que volia i necessitava, no sabia què fer més.
No sabia aquest temps més. Vas pagar el carme d'una vida, tots els teus deutes d'ahir.
Mi tristres teus braços he trobat la sort de jo m'haig de somiar. Escolta, Chivo! Hoy només hi havia buit, avui l'omples de tu, d'un missatge d'amor que ho omple tot. I ara, sense voler-ho, jo desperto a la vida amb ganes d'avançar-te un altre cop.
Vas pagar el calma tu la vida, totes les dues t'has d'arair. Després d'arribar-te'n pas de llor, vas partir tot al sortir-te. No sé res d'aquesta vida, hi ha coses que avui voler saber. Però dormir dintre els teus braços, sé trobar-te'n sol, que jo mai vaig llumar.
Gràcies.
Passant ara mateix dos minuts i mig de dos quarts d'onze del matí, obrim l'Artes Vida d'aquest primer dimecres del mes de desembre. Com hem dit, avui farem una miscel·lània amb diverses propostes artístiques i culturals que hem tingut principalment aquí a la vila. Sefa, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia i bona hora, Sefa Arús. Què tal? Com esteu tots? Dei vos. Totes.
Bé. Sí? Doncs això és fantàstic. Portes diverses propostes, a més a més en format físic, que tenim aquí a l'estudi 1. Sí, sí, sí. I que comentarem tot seguit, no? Com tu et sembli. Molt bé, doncs engeguem.
És la banda sonora amb tambors africans, no? Sí. Perquè ens n'anem a parlar d'una de les activitats que vàrem tenir a l'encetal cap de setmana, aquí a Molins de Rei. Exacte. Una activitat molt concorreguda.
Sí, sí. Digues, digues. Que va ser la presentació del llibre El viatge del nandú. Exacte. El viatge del nandú, que va ser un èxit. Un èxit de públic. Un èxit de públic. I d'acte, no? Sí, i de sentiments. Molt bé.
allà es va embarrejar, va ser un acte tan emotiu, tan emotiu que tothom vam sortir com tocats i contents, no? Vull dir que va ser un acte preciós, és insòlit, un acte insòlit tanmateix, eh? Vull dir, per les persones que hi van col·laborar i principalment pel protagonista, el nandú.
Molt bé, doncs avui vols també fer una pinzellada. Una pinzellada, exacte, vull dir que deixar-ne constància. Sí, tant que sí. Perquè, a més a més, poder recomanar el llibre que val molt la pena, que és un llibre fet amb molt de sentiment i molt d'amor.
i que realment és fantàstic conèixer la història del viatge d'en Nandú. Paga la pena. Paga la pena. Doncs què ens expliques, a veure, del viatge d'en Nandú? Doncs bé, comencem. Podríem dir que aquest llibre està fet per l'Eva Matamorós, exacte. La il·lustradora és l'Eida Galzerán.
Va presentar l'acte a la Mònica Auzard, i també hi ha una presentació en el llibre d'ella mateixa. Sí. I després, realment, qui va donar els agraïments va estar la mare del Nandú, la Xili, amb qui tant munió hi ha, i la seva germana. La Imma. La Imma, exacte. I, finalment, qui va aprendre la paraula va ser el protagonista, el Nandú. Sí. Content i emocionat, com sempre. Molt bé. Com ens té acostumats. Sí.
Fem una mica de sinopsi i després acabarem de parlar del nandú. Bé, tota l'estona parlarem del nandú, evidentment, qui s'ho mereix. Comencem preguntant-nos, qui és el nandú?
El nandú, un jove alegre i molt extrovertit, que viu el seu dia a dia enfrontant-se a les dificultats que suposa ser de pell negra, tenir paràlisi cerebral i moure's en cadira de rodes.
que cada dia fa el viatge a Barcelona ara ja no ho sé però que molts temps ho ha fet amb moltes dificultats d'accessibilitat anem a diverses estacions i en aquest cas molt despós perquè realment és un repte brutal
Un d'aquests dies que anava a Barcelona es troba al tren una antiga companya de classe que l'ajuda a reviure tota la seva vida, que és curta, evidentment, però molt, molt intensa. Des dels seus primers anys en un orfenat al Senegal fins a l'actualitat. A punt d'acabar els estudis, s'enfronta amb la recerca de la feina.
practica l'excursionisme inclusiu i puja a la muntanya damunt d'una joalet, es diu? La joalet. Sí, efectivament. Puga a la muntanya i juga amb un esport amb la gent amb paràlisi cerebral, que és la bòquia, que ell n'està molt orgullós. Gràcies a la seva tenacitat...
El llibre s'inicia dient
Així comença. Només us he llegit al començament, però el que sí que ho faig ara és recomanar-vos que continueu llegint.
Aquest meravellós viatge d'aquest jove, el Nandú, a qui tant i tant estimem tothom. És veritat, eh? La mostra va estar... Una de les mostres, que n'hi ha moltes, una de les mostres va estar l'afluència de públic que hi havia en el Foment. I vull dir que tot era pel Nandú. Sí, sí, pràcticament plena la platea. Tot, altment plena, sí, sí. Estava, diguem, la seva capacitat al complet.
I pràcticament es va omplir. Es va omplir, sí, sí. Aquest jove, d'ulls grans, uns ulls que li parlen, amb un somriure expressiu de l'alegria que sent, la quantitat d'amor que hi ha en ell, compartit amb les persones que tant l'estimem.
És esportiu, simpàtic, extrovertit, afectuós, bondadors, molt amorós i amb molta, molta llum. Aquesta és una història, podríem definir-la si ho fan d'alguna manera, la paraula que em va venir a mi va ser d'amor.
Amor especialment per la seva mare, per la família, pels amics, pels seus mestres, pels seus monitors, pels seus companys.
pel grup d'Enreda't que acabeu de comentar ara en l'espai dels comentaristes i, en general, totes les persones de la vila i, evidentment, tota la comunitat del Senegal, que és allà on va i torna. D'aquí la música que hem posat al començament, que cada vegada que va al Senegal munten alguna festa, sobretot els homes de la tribu,
i fan un ritual de tambors, i allà expressen tot el que hem d'expressar.
El llibre és un text molt ben elaborat i està escrit amb molt de sentiment. Les il·lustracions, que són de l'Aïda, que ja ho hem dit al començament, les il·lustracions són vitals com el Nandú. Veus el dibuix del Nandú i sembla que el vegis amb ell a punt de saltar de la cadira.
Són unes il·lustracions precioses, evidentment. I la coberta, com no podia ser d'una altra manera, és de fons vermell, perquè el vermell, com no, és el color preferit del mandú.
Recordem el viatge de Nandú i que quan parlem de viatge podríem parlar d'un viatge doble. El que feia o fa, continua fent, ella a Barcelona amb el tren, amb les seves dificultats i les seves pors corresponents i el viatge que fa molt sovint cap al seu lloc d'origen, que és el Senegal.
Molt bé. Que ara fa temps que no hi va, va explicar. Sí, exacte, fa temps que no hi va. Però que aviat. Aviat, sí, sí. I tornarà. El llibre, no sé si s'ha esgotat, però... S'ha esgotat tota la primera edició. La primera edició, que eren 300 exemplars, ens va dir la Eva. Sí, sí, això estava exaurit. Estava exaurit. I el que no sé és si a les llibreries n'han quedat, perquè el llibre aquest el venen a totes les llibreries de la vida. Edició en català i en castellà, també. El viaje del Nandú.
I, en principi, ho va portar a totes les llibreries. Pregunteu si és del vostre interès, si encara en queden. Exacte. Sí, sí, sí. A més, venen unes il·lustracions també del llibre, com una... A veure com ho direm, això...
Digues. En un full, i si tu vols emmarcar-ho, si tu vols penjar, el que sigui, que també són precioses, vull dir, molt macos. Això ja no sé on t'ho tenen, perquè... A la mateixa llibreria, em sembla. Això ho van vendre al vestíbul del Foment. Exacte, sí, sí.
Doncs un acte per recordar i per donar força a tota la gent que estàvem allà acompanyant, per dir-ho d'alguna manera. Molt bé. Que és el que vam fer. Doncs aquest primer capítol de la miscel·lània d'avui és pel viatge del Nandú, aquest llibre que escriu l'Eva Matamoros.
amb les il·lustracions de l'Aïda Galzaran i la història d'on l'Aïda. Exacte, i que a més a més forma part també, ho hem comentat, del grup Enreda't, qui ell també estima tant. Molt bé, molt bé. Ja que avui és el dia, eh? Internacional de les persones amb discapacitat. Exacte, sí, sí. Vull dir que estem al costat totalment. Molt bé. Avancem? Com en sembli. D'acord, doncs anem per la segona proposta. D'acord.
Hva skjer hvis han går fra deg, da? Nå dør, ja. Som å lese, da. Så vet vi hva som venter oss, hvis vi burde sagt ham. Mamma, bare gå ok. Men skjønner du ikke at jeg er veldig sårende ting å si? Pappa dro fra mamma, og siden jeg er så redd for det, så presser jeg ham kanskje ubevis du kan få det. Helevis sårlig sterk, da. Kom på kort, da.
Aquest és un fragment de la pel·lícula que el Cine Club Hall 2002 va projectar el dissabte. El dissabte passat, exacte. Després d'un mes d'inactivitat pel Festival de Terror i altres coses, doncs va tornar a la sessió de Cine Club.
Amb la pel·lícula Adorable. Adorable, efectivament. Pel·lícula Noruega. Noruega, exacte. La directora és Noruega. Sí, sí. Doncs parlen d'aquesta pel·lícula. Els primers minuts d'Adorable s'aturen en una trobada casual entre dues persones que després de diverses coincidències acaben iniciant un vincle destinat a transformar-se en matrimoni.
Lidja Ingolfi Dolti, que és... Molt bé, t'has atrevit a dir el nom de la directora. Sí, m'he atrevit i tot. Que és la directora noruega que s'estrena en aquest llarg matratge després d'una gran trajectòria de curs i utilitza aquesta arrencada per subratllar la intensitat inicial d'un romans que aviat donaria un gir.
l'eix narratiu que gira al voltant de Maria, interpretada amb fermesa per Elga Guren, que hi ha un crític de cinema, o algú que critica el cinema, que deia, després d'haver conegut el treball de la Guren, de l'Elga Guren,
deia que si Berman, el director Berman, l'hagués conegut, s'hagués enamorat automàticament d'ella a nivell professional i se l'hagués emportat, perquè realment és una actriu brutal, jo no l'havia vist mai, i em va semblar esplèndida, vull dir que fa entrar en el personatge d'una manera brutal.
La pel·lícula introdueix sessions de teràpia de parella, on el llenguatge corporal i els silencis pesen tant com les frases.
La directora confia en els actors per sostenir escenes llargues recolzades per una il·luminació que ressalta la incomoditat en cada intercanvi. En diversos instants, els miralls actuen com a recurs visual que multiplica la imatge de la Maria subratllant la fractura. Una autèntica lliçó de cinema,
Diu el Quim Casas, també crític de cinema. Sí, del periòdico. Del periòdico, exacte. Extraordinària, apaivagant. La directora, amb la complicitat de la seva actriu, adopta una postura que, sense desdramatitzar, aporta un realisme sec que funciona amb inusual precisió.
És una pel·lícula intimista, interessant, interessant pel·lícula noruega. És un debut ben plantejat sobre les dificultats de les relacions amoroses. I fins aquí podem llegir, no? Sí. D'acord? Perquè, si no, jo ho desballaríem tot. Només cal veure la pel·lícula.
No podem dir res més. Exacte. La pel·lícula que el Cine Club va projectar el dissabte, que en principi ja no es troba a les sales. No. Suposo que aviat arribarà a les plataformes, en tot cas. Però en tot cas, felicitar el Cine Club, el HAL 2000. Dos. Dos. Què he dit? El HAL 2000.
El 2002. Ah, val, perquè m'hi havia deixat el 2. Vostè, perdoni. Doncs felicitar-vos perquè, bueno, aquests saben triar molt bé les pel·lícules que ens porten a la vila i és d'agrair, doncs, poder-les tenir a casa. Molt bé, molt bé. Sí, sí, fan una bona feina. Ara, recordeu que la propera serà Los Domingos, que és una pel·lícula que ha tingut molt bones crítiques. Molt èxit, sí. Serà pel dia diumenge 14 de desembre. La setmana que ve, que hi haurà moltes activitats. Sí, sí, sí, sí.
Molt bé, doncs recomanem aquesta pel·lícula, quan la pugueu veure, que és adorable, pel·lícula noruega que va projetar el Cine Club. Seguim avançant? Sí, seguim avançant. I el que farem ara, ens queden 12 minuts per arribar a les 11, és parlar d'un altre llibre, no? No. No.
No, no, no. Desconforts... S'ha de cap al final. No, no, el porto, l'altre llibre, per si ens dona temps. No, ara anem a Barcelona, em sembla. El tercer punt que hi havia, sí, era anar al... Sí, sí, sí. Al tercer... a la... Wall Press, al Centre de Cultura Contemporània. On hi tenim el Wall Press Photo. Vull dir, l'últim... Un clàssic d'aquestes dates, al Centre de Cultura Contemporània. Al Centre de Cultura, que està sempre a vessar, eh? Som-hi.
Fins demà!
Vinga, doncs, amb la música d'Alex Beatle, Ringo Starr, amb Fotograf, anem a parlar d'aquest World Press Photo? Sí, senyor, perquè aquesta és la 21a edició... Sí, sí, ja fa un quant temps. Edició de l'exposició més reconeguda en l'àmbit del fotoperiodisme a escala mundial.
L'exposició reuneix les fotografies guanyadores del concurs World Press Photo 2025. L'exposició mostra treballs escollits per la seva qualitat visual i que ofereixen diversos punts de vista sobre l'actualitat, mirades múltiples i panoràmiques que conviden a la reflexió.
Els treballs guanyadors del concurs World Press Photo 2025, que representen esdeveniments i temàtiques del 2024, se centren en alguns dels problemes més urgents a què s'enfronta el món avui amb política, qüestions de gènere, migració, conflictes i crisi climàtica. De les protestes a Quènia o al Salvador,
a les devastadores guerres al Líban i Palestina, les múltiples cares de la crisi climàtica al Perú, Brasil o Filipines, o la persecució de la comunitat LGBTI a Nigèria, entre molts altres temes. Entre 2024 i 2025 han estat assassinats més de 180 periodistes...
en una vintena de països dels quals el 70% dels quals han estat assassinats per l'exèrcit israelià. El premi World Press, World Press Photo, ha estat en guany per l'horror de Gaza en el cost d'un nen. Un nen mutilat per un atac israelià.
L'obra es titula Mahmud, nou anys. És un nen de nou anys. És impactant, eh? Bé, totes són impactants, però aquesta fa molt d'efecte. L'autora és la fotògrafa palestina Samar Abú. Avui he tingut una Samar, eh? Sí. Una Samar Abú Aluf.
És una imatge discreta, que parla alt i clar. Explica la història d'un nen, però també d'una guerra, l'impacte de la qual afectarà diverses generacions. A banda d'aquest Premi General, també hi ha dos finalistes. Bé.
un que porta el tema Creuà de nit, que és una fotografia sobre la migració xinesa entre Mèxic i els Estats Units, i l'altre que parla de la sequera a l'Amazones, que és una fotografia que recull les conseqüències de l'escassetat d'aigua en la reserva boscosa tropical més gran del món. A la imatge hi surt un jove
que porta previsions per la seva mare. Abans ho havia de fer només un recorregut travessant el riu amb la barqueta. Ara cada dia ha de fer el trajecte de dos quilòmetres a peu caminant per la sorra i per la terra herma. Per tant, vull dir que es veu la diferència.
Però encara tenim un altre premi. Sí, un tercer. Un tercer, que és un premi regional, que és pel fotògraf català Samuel Náquer, que és de Barcelona, justament, nascut l'any 1992, i que es va alçar amb un premi de la regió Àsia Occidental Central i del Sud amb les ombres que tenen nom.
És un projecte sobre supervivents de les presons de Síria, infaustament alegres per les seves tortures sistemàticament.
És una exposició, no cal dir-ho, molt dura, perquè hi ha fotos en blanc i negre, fotos en color, el format no és massa gran, podria ser com una televisió d'aquestes grandetes, però no d'aquestes tan enormes, sinó... I de tant en tant el que trobem...
són, per exemple, la foto del nen que ha guanyat el primer premi, la trobes engrandida a tamany de paret. Vull dir que moltes d'aquestes fotos, de tant en tant, surten com si fos una paret. I són realment precioses, són molt maques, de molta qualitat, no cal dir-ho, tant les de blanc i negre com les de color.
i que et fa prendre consciència i et fa reflexionar sobre el món en què vivim. Tot i que falten moltes més problemàtiques a nivell general, com podria ser la Dana de València. Vull dir que també podria sortir, no surt res d'això, que també és un fet que ha passat aquest any.
jo si es vol entrar més en una reflexió o més profundament el que està molt bé és fer la visita guiada vull dir que és recomanable per qui vulgui anar per cert visita que podeu fer fins al 14 de desembre només tota aquesta setmana i la que ve és a la recta final exacte la recomanes per això tot i la duresa
No, no, i tant, i tant, et fa prendre consciència de tot allò que ens va arribant, anem sentint, anem fent per les televisions, però veure-ho fins i tot en una fotografia de la manera que te la mostren, realment encara et fa prendre més consciència, vull dir, és brutal. Molt bé, molt bé. Doncs fem un apunt només, que m'has portat aquí a... Ah, sí, ens dona temps? Sí, m'has portat al llibre que també es presentava aquest cap de setmana passat,
Sí, portat el llibre aquest, exacte. Sí, que és La cuina que s'aprèn. Exacte. Que és la tercera edició, el tercer volum, diguem. El tercer volum, exacte, de La cuina que s'aprèn, on hi col·laboren tot... Bueno, és una iniciativa del Toni Moreno i d'un seu company, que en aquest moment no me'n recordo el nom. Ara obrirem el llibre i ho comentem. Sí, però no ho sé. Bueno, és que la lletra és molt petitona. No passa res. La cuina que s'aprèn, bueno, i mira, hi han col·laborat com realment
Més de 20 persones. Més de 20 persones, Oriol. Si vols. És una edició molt limitada, ja ens van dir. Sí, sí. I el Josep Carreras... Exacte, el Josep Carreras. És el col·laborador juntament amb el Toni. Han sigut els que hem pres la iniciativa.
Amb molt bones fotos i llavors tenim de cada persona que fa la fotografia del plat que proposen i la recepta. Una explicació de per què han proposat aquest plat i la recepta en qüestió. Sí, perquè la majoria tenen a veure amb les arrels familiars, el plat que feia la mare, l'àvia... Ho explicava la Nati l'altre dia, sí, la Nati Bofill, que l'ha fet amb la Rita, la seva germana...
Sí. I després tenim, per exemple, la Maria Lluís Arraic amb el Pere Arraic, que també ho han fet conjuntament. Tenim la Laura Sebastián, la Marta Tugues, també, la Maria Casals, el Jordi Serrate, la Mercè Massana, la Teresa Torrent, l'Encarna Arcos, el Jesús Cardona. El Jesús Cardona també va col·laborar. L'Estera Andorrà, l'editora de l'Abreu, Cati Gómez, l'Encarna Comelles, Maria Dolors Rios, Miquel Alberti, Pablo Torres, Toni Llevina, la Josefina Vila-Josana,
el Carlos Sebastián, la Núria Isanda, el Jordi Puvill, la Nati i la Rita Bufill, la Bego Floria, la Montse Gómez, la Gus i Genés, Montserrat Toran i la Imma Coll. És el volum 3. En principi hi ha també una edició bastant limitada. Sí, sí, sí. I és una idea del Toni Moreno i del Josep Carreras. Sí, sí. Molt bé. No, no, està molt bé, està molt bé. Bona iniciativa, eh? És per felicitar-los perquè és un llibre fantàstic. Sí. I sobretot per la gent que els agrada molt la cuina, vull dir que... Sí, sí.
Sí, sí, que tots aquests són perquè els agrada la cuina que estan aquí. Aquí queda la recomanació, doncs. I ara el que ens queda també per parlar, però ja ho parlarem perquè encara no he tingut temps de visitar-ho, és l'exposició que es va inaugurar també aquest dilluns. És que no parem aquest poble, eh?
Però sortosament, sortosament. Joguets i aquests paisatges que proposa també en una altra sala de la sala d'exposicions, també coordinat pel Toni Moreno, tot això. Sí, sí, sí, que per cert el catàleg és preciós. Paisatges molinecs del Josep Márquez, això és en una sala, i la resta, Joguets, que hi teniu obra del Marcel Pronera,
bé, mecanos i legos seus, el Xavier Prat i les seves maquetes, entre altres coses, i el Víctor Puigdollers, que era col·leccionista també de Joguets. Tot això fins al 4 de gener. Sí, fins al 4 de gener. Vull dir que tindrem temps de parlar-ne, però dins de tot aquest bloc d'aquest cap de setmana, doncs també hi forma part. Vull dir que val molt la pena poder-ho comentar i estar orgullosos de tota aquesta moguda creativa.
Marxem amb la música de Ringo Starr, doncs. Doncs marxem, sí. Cefarus, moltes gràcies. Si em convides a marxar... Tenim encara 45 segons. Moltes gràcies per la missatòria. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt i molt bé. Igualment, una abraçada. Una pausa i de seguida tornem amb l'última hora del programa.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, ha dit que els decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres i el reconeixement públic del president Pedro Sánchez dels incompliments amb la seva formació no canvien res. Nogueras ha assegurat que mantenen el trencament i que s'ha demostrat que complir els acords era qüestió només de voluntat política. Es demostra, doncs, que no és que no poguessin, sinó que no volien.
Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem. El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat. També el que es va anunciar, però com tots vostès saben, la llista és llarga. I no som els únics que denunciem que el govern espanyol no compleix, però sí que som els únics que davant d'aquests incompliments prenem decisions.
Nogueras ha afegit que no hi ha negociacions de cap mena amb el PSOE i que una trobada entre Sánchez i Puigdemont tampoc no reviuria la relació. I ja són nou els casos de ports cenglars morts per la pesta porcina africana. Tots s'han trobat al mateix rati de 6 quilòmetres on hi ha l'únic focus detectat a Sardanyola del Vallès. Avui han de seguir els operatius de contingència per abordar l'emergència i també se celebrarà una reunió de govern al Parlament per tal d'abordar la resposta econòmica a aquesta crisi.
Tot plegat mentre la Generalitat ha anunciat que s'implementaran mesures extraordinàries per tal de reforçar la bioseguretat a les granges i també el president Salvador Illa ha demanat que s'intensifiquin les batudes contra els engles. Hi ha mobilitat retencions a la B23, a Sant Feliu i a Esplugues, també a l'A2, a Sant Vicenç dels Horts i a Sant Joan d'Espí i a la C58 i a la C33 a Moncada. També per un accident entre un autobús i una ambulància d'aquesta matinada continua habilitat el pas alternatiu
per la BB-51 cap a Can Ruti. A la B-30, Barberà del Vallès, un accident també talla un carril i provoca retencions i pel que fa a l'afectació en neu es mantenen obligatòries les cadenes a la C-28 entre Nautaran i l'Altàneu. També a la C-142B l'accés al Pla de Beret.
Pel que fa a la circulació ferroviària, la circulació està interrompuda encara a l'R8 per una incidència per causes operatives entre Martorell Central i Granolles Centre i per l'altra la circulació de trens de l'R4 ja ha recuperat la normalitat.
I pel que fa al temps, el dia comença amb vent del nord, tramuntana i mestral, sobretot als extrems del país. De fet, el rebuf pot provocar algun ruixet puntual al mig de la costa i al prelitoral central. També avui, dia de boires a la Catalunya central i aponent, que podrien allargar-se fins i tot a la tarda. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa. Passen 3 minuts de les 11.00.
Avui dimecres és el Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat i per aquest motiu des d'Enreda t'organitzen teatre, causalitats, teatre càrrec del grup de l'11, una obra amb actors i actrius invidents, persones cegues i dues persones...
Evidents que són a l'escenari i també els ajuden. Una obra que, de fet, ja fa un any que està de gira, s'ha vist a diferents poblacions i que avui, a les 6 de la tarda, podreu veure a la Federació Obrera. Causalitats Teatre, un acte organitzat per Enredat. Avui, a les 6, a la FED Entrada Lliure.
Demà dijous es presenta el llibre Pistolarisme a Barcelona. És un acte de l'Aula d'Axtensió Universitària que està obert a tothom, a entrada lliure per tothom, a la biblioteca. L'autor del llibre, David Revellas, ens aproparà a la Barcelona del Pistolarisme entre 1917 i 1923.
Una època amb lluites obreres, revoltes populars, la Revolta de les Dones, de 1918, o amb figures destacades com les de Salvador Seguí i Francesc Lairet. Demà dijous, a dos quarts de set de la tarda, a la Biblioteca, entrada lliure. I també demà es presenta el llibre 40 segons al local del SEM, amb les ganes de morir a la societat capitalista, és el subtítol...
D'aquesta obra, 40 segons, hi haurà la participació de les autores, que són Lourdes Quintero i Marina Barberà, i estaran acompanyades per Estela Rodado i Ernest Baumala, al local del SEM, demà dijous a les 7 de la tarda. I també demà dijous, al Mercat Municipal, dins de la campanya de Nadal, comencen l'Escape Market Nadalenca, el Nadal de la Laia i el Nadal del Nil.
Una mena d'escape room, però adaptat dins del mercat, amb pistes. Els participants hauran de buscar les incògnites, els elements d'aquest escape market, les parades, els passadissos, els productes, els rètols... En definitiva, una activitat vinculada al mercat per promocionar-lo i també per fer activitat nadalenca. Comença demà a la tarda i s'allarga fins al 19 de desembre, oberta a totes les edats. I el dijous també a la tarda, a dos quarts de sis...
De dos quarts de sis a dos quarts de vuit hi haurà un taller per aprendre a curar el tio de Nadal. Cal fer inscripció previa a través d'un codi QR. I des del SEM ens anuncien que han suspès la pujada del pessebre al Puigmadrona, que s'havia de fer el 14 de desembre, per seguir les mesures preventives i les restriccions
per accedir a Collserola, decretats pel Departament d'Agricultura per evitar que s'expandeixi la pesta porcina. Per tant, de moment, sospesa la pujada de la pessebre al cim del Puig Madrona.
Recordem la defunció del senyor Josep Ventura Roca. Tenia 97 anys i l'acte de comiat és demà dijous a les 10 del matí al Tanatori. I la farmàcia de Guàrdia, avui dimecres, és la farmàcia La Granja, que està al carrer Roseta Canalia 16, a La Granja. Ràdio Molins de Rei, la ràdio nostra, Ràdio Molins de Rei.
Ets d'aquelles persones que va deixar de llegir TVOs després de Mortadello i Tintin? Cap problema. Aquest programa et permetrà recuperar aquella afició que a tan bons moments et va portar. Si, en canvi, ets d'aquelles persones, amb un edat ja, que encara llegeix còmics, estem al mateix equip. Sigui manga americà o europeu, aquest programa et permetrà estar al dia de l'actualitat comiquera. Com? Que mai no has llegit un còmic? Moltes felicitats. Aquest programa aconseguirà aficionar-te al nou bé art. Parlem de còmics amb Pau Moratalla.
Els divendres, a dos quarts d'una del migdia, a Ràdio Molins de Rei.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 318 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida pels teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida. Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia, a l'Institut de la Nora, van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure hi està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
García. Què? Diumenge fem programa. Clar, com tots. Com tots vols dir que són repetitius i pesats i amorrits i fastigosos? Ai, Fullet. Pensa que tu també hi surts, eh? Ah, sí? Sí. Doncs quin programa més meravellós, de veritat. Un estil, una elegància, un porte, un esbeu. Ai, Fullet. Ai, García. Mare de Déu Senyor.
Reobrim els diumenges, amb la família Garcia, el seu equip de col·laboradors i col·laboradores, i el fullet, els diumenges a les 11 del matí, a Ràdio Molins de Rei. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Són les 11 del matí i 9 minuts, seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora. Com us hem dit, avui a aquesta hora ven acompanyats de nens i nenes, alumnes de quart de primària de l'escola La Sínia. I és que han estat treballant tot aquest trimestre...
Per resoldre la pregunta, què fa que Montserrat sigui una muntanya especial? I des d'aquí vàrem fer un encàrrec, un repte, el Josep Ventura, que ens acompanya també aquí a l'estudiu de Ràdio Molins de Rei, fer aquest especial parlant sobre aquesta pregunta i intentar resoldre aquesta pregunta.
Saludo el Josep Ventura, bon dia i bona hora, Josep. Hola, bon dia. I estem molt ben acompanyats. A veure, em dieu els vostres noms aquí a la meva dreta. Jo em dic Dèlia. La Dèlia, bon dia, Dèlia. Jo em dic Paula. La Paula, bon dia. Jo em dic Ona. La Ona. Jo em dic Nico.
Molt bé, el Nico. Qui més tenim? Jo em dic Sabela. La Sabela, bon dia. Jo em dic Roc. El Roc. Jo em dic Oriol. Molt bé. Jo em dic Berta. La Berta. Jo em dic Max i jo em dic Oriol. Ep, tres Oriols aquí a la taula, eh? Molt bé.
I part també de la resta de companys i companyes que ens estan escoltant a fora de l'emissora, perquè no hi cabem tots, si no, esteu en representació d'aquest curs de quarta primària. Bé, el Josep, com deia, ens acompanya perquè ell és geòleg i, per tant, va acceptar l'encàrrec, però va haver de buscar ajuda per part...
de les parts que ell no dominava. I va demanar a aquests companys, nois i noies de quart de l'escola de la Cínia, si el podien ajudar, ja que va descobrir que les seves classes són Sant Jeroni i Cavall Bernat. Sí? Vosaltres sou totes de Sant Jeroni? Per exemple, qui hi ha?
S'aixequen dues mans, tres, quatre. Molt bé. I la resta sou de Cavall Bernat? Sí. Molt bé. Doncs, a part de la geologia, avui també ens explicaran què han descobert sobre els temes de religió i espiritualitat, història i cultura, llegendes, flora i fauna i petjada humana. Per tant, doncs, si et sembla, comencem, Josep, perquè ens expliguis la història geològica de Montserrat des d'una mirada científica. Et preguntem què fa que Montserrat sigui una muntanya especial.
Allò que diuen és una bona pregunta, però intentem respondre-la i, bueno, podem estar-ho treballant amb ells. I, bueno, de forma sintètica posem 4 o 5 punts que dius, home, això la fa especial. I, de fet, d'alguna manera, també aquests 4 o 5 punts ens dibuixaran l'esquelet, la part física, el suport de tot el que ells explicaran després, perquè...
implica molt el paisatge, el rocam, el territori sobre el qual ells després explicaran les seves parts. Des d'un punt de vista geològic, diguem-ne, de les ciències de la Terra, podem dir diverses coses. De forma breu, podem dir...
una mica, i això us ho recordeu vosaltres que ho vam comentar, que era una muntanya construïda amb còduls de riu, amb pedres del riu que trobem al riu. Clar, era un riu antic, de fa molts milions d'anys, entre 49 i 34 milions d'anys, molt de temps, i aquestes pedres es consoliden, venien d'un riu i forma una roca que majoritàriament és la que forma Montserrat, que són els conglomerats que vam estar veient com anàvem cap a...
cap a Sant Geroni. Aquesta roca és la característica, una de les característiques importants que defineix Montserrat, però no és l'única. Ja tenim un territori construït amb cols de riu. Aquest riu que els va dipositar, que els va...
sedimentar, els va deixar allà sobre el territori, caram, no venia d'on ve ara el Llobregat de Nora Sud, sinó que ens venia del sud-sud-est, d'unes muntanyes que estaven darrere, el que ara tenim al mar i la zona, diguem-li, del litoral per litoral. Per tant, el riu aquest també és curiós, perquè no venia de dalt, diguem-li, del Pirineu, sinó que venia al revés, circulava en un inici al revés. Més endavant, aquests relleus, que estem parlant molt de milions d'anys,
costa posar-lo a escala humana, a les dimensions humanes. Més endavant, aquest relleu que generava aquest riu i aquest riu desembocava a l'interior de Catalunya, anava al revés, com us deia, aquest interior de Catalunya, com vam comentar també, no era terra, sinó que en aquelles èpoques, en aquells milions d'anys d'entradere,
Era un mar, un mar que estava obert no cap a la Mediterrània, sinó al revés, cap a l'Atlàntic, com si anés en direcció cap a l'Aragó, Navarra i cap al País Basc, cap allà dalt. Hi ha un moment en què això canvia, es queda aquest mar tancat a l'interior, es van dipositant més materials, aquest massís que genera el riu que porta aquests còduls i construeix aquests materials de Montserrat, aquest riu canvia la configuració, diguem-li, del relleu,
La línia de costa torna a ser ja més com l'actual i els rius canvien de direcció. En aquest sentit, el drenatge ja és una mica com el que tenim ara, de nord a sud, com el Llobregat, i aquest riu nou s'incideix, excava, erosiona tots els materials que abans estaven dipositats en aquest mar interior i incloent-hi Montserrat.
I aquí tenim una altra de les particularitats. Curiosament, el material de Montserrat que vam veure, aquests conglomerats tan forts, tan durs, amb aquelles pedres, aquell ciment calcari que vèiem que era molt dur i que donava aquelles agulles, aquest material es comporta com a roca dura. I tenim una altra de les característiques, aquesta tercera, que és...
Generem un relleu invertit. Allò que teníem a baix a la plana, un delta, amb força del riu, amb còduls, que dèiem al principi, es converteix en els cims de les muntanyes. És una altra d'aquestes característiques. I ens queden dues apunts finals, només. Una, ens falta... I perquè Montserrat, perquè muntanyes d'aquestes característiques, em vau explicar que l'any passat viu estat també a Sant Llorenç damunt, són les mateixes roques, però el relleu no és ben bé el mateix.
Per què? Aquí falta l'element final, que és que Montserrat, vam dir, i ho veiem anant d'excursió, que hi havia tot unes escletxes, una xarxa d'escletxes molt profunda que separava les roques i que l'erosió sobre aquestes escletxes va anar individualitzant les agulles. Les agulles, que són aquests pinacles, les agulles característiques de Montserrat. I aquest és l'element definitiu, que és el que fa que Montserrat sigui un element...
pràcticament únic, no és únic a nivell mundial però sí que aquest relleu que té el nom de relleu Montserratí és pràcticament és el lloc potser a nivell mundial és dels llocs més característics i bé aquesta abans l'altre dia comentàvem quantes agulles hi havia, ho he estat buscant i n'hi ha a prop de 600 600 agulles aproximadament i un últim comentari al final de dir, home
Les muntanyes, com parlem de milions d'anys i que tot és molt cap amunt i cap avall, també tenen una dinàmica que podem observar avui en dia. Llavors Montserrat té una darrera peculiaritat i és que a l'haver-hi el monestir, que vosaltres en parleu després, que hi ha carreteres al funicular que vam pujar, per exemple, a Sant Joan, hi ha gent que va per Montserrat...
Hi ha un tema de risc geològic, en el sentit que s'està estudiant molt l'evolució d'aquest relleu, no és estàtic, sinó que vam parlar que hi havia despreniments de roques, etcètera, colades de pedres, etcètera. Tot això s'està estudiant molt atentament avui en dia per mitigar les possibilitats de la caiguda de roques, els murs de protecció davant amb el cremallera, etcètera. És a dir, des d'un punt de vista de les ciències de la Terra, és una muntanya que s'està estudiant moltíssim. Ara et ve l'experiència?
Molt. Són, com dèiem, molt intensos en el bon sentit de la paraula. Molt bé. Aviam, gràcies, Josep. Doncs ara la Paula i la Dèlia ens parlaran sobre religió i espiritualitat. Des del grup de religió i espiritualitat creiem que Montserrat és especial perquè fa més de mil anys que viu amb monjos, que han anat construint ermites, esglésies i un monàstic.
On s'hi troba la Moraneta, o Mare de Déu de Montserrat, una figura molt coneguda per la cultura catalana. A part, també s'hi troba l'Escolània, que es va crear al segle XII. L'Escolània està formada per 50 nens, i diem nens perquè no hi ha ni una nena.
A l'escolània, si entre quart o cinc queda a primària i se surt a tercera secundària, molts mestres són monjos que viuen al monestir. Parlat del monestir, el monestir es va crear perquè la Batoliba va decidir que anar a les esglésies es torna a un monestir. Amons quants dels seus monjos de Ripoll va crear una organització religiosa que creia en Sant Benet, els benedictics. La fama del monestir ha anat creixent i Montserrat s'ha tornat a un lloc de retir, espiritualitat i cultura.
Molt bé, molt bé. Gràcies, Paula i Dèlia. I ara el Max i l'Oriol ens parlaran sobre història i cultura. Aviam, Max. Des del grup d'Història i Cultura considerem que Montserrat és una muntanya especial perquè ha patit dues guerres molt fortes. En una d'aquestes guerres el monestir va ser destruït i el van haver de tornar a construir.
L'any 9000 abans de Crist es van trobar les primeres restes humanes a les coves de Montserrat. El 1025 es va crear el monestir Abat Oliva com a principal protagonista portant-hi els monjos de Ripoll.
El 1409 el monestir rep el títol de Badia. La guerra al francès, que va durar del 1808 al 1814, va deixar el monestir destruït. Fins al 1858 no va quedar novament actiu. Durant la Guerra Civil Espanyola, del 1936 al 39, el monestir va ser utilitzat com a hospital de guerra. Durant aquest període no es va veure afectada l'estructura del monestir.
Montserrat forma part de la cultura catalana perquè és un dels llocs més visitats a Catalunya. Hi van molts peregrins a fer retira espiritual i també molts excursionistes. A Montserrat hi ha moltes tradicions, una d'elles la Festa dels Miquelets, que es celebra a finals de novembre i està ambientada a la Guerra del Francès.
També hi ha la tradició de ballada de Sardanes, de vendre-me tot a Montserrat i visitar la Moraneta, sigui per una qüestió religiosa o cultural. Molt bé, gràcies al Max i l'Oriol. I ara la Sabela i el Roc ens parlaran sobre les llegendes. A veure, Roc.
Des del grup de llegendes hem descobert que Montserrat és una muntanya especial perquè hi ha molta varietat de llegendes. Les llegendes abans no es deien per escrit, sinó verbalment, i al llarg dels anys es van anar canviant. Algunes veritats que tenen en comú les llegendes de Montserrat són que hi ha muntanyes que tenen els mateixos noms de les llegendes, que l'han vist amb molts pelegrins, que hi ha moltes ermites, i creiem que estan basades en fets històrics i després els hi posen detalls de fantasi.
Les coses que no són veritat és que les muntanyes no s'han format per art de màgia, ja que nosaltres, gràcies a en Josep, hem descobert que les muntanyes es van formar per l'acumulació de sediment que arrossegaven els rius fa milers d'anys.
Algunes llegendes són Cavall Bernat, Cap de Mort, Les Encantades, Pla dels Excursons, La Moreneta i El Capitat Estafor. Aquestes llegendes ens han servit per conèixer com Montserrat ha anat fent-se important dins de la cultura catalana. També hem vist la importància de poder tenir una educació que ens permet veure coses reals d'altres que no ho són.
Molt bé. Gràcies a la Sabela i al Roc. I ara anem a parlar de flora i fauna i ens en parlaran el Nico i l'Ona. Aviam.
Des del grup de flora i fauna creiem que la muntanya de Montserrat és especial perquè tot hi queda lluny. Sembla que tot sigui roca i que no hi hagi vida, hi ha més vida de la que ens pensem. La flora que hi ha a Montserrat és, sobretot, arbustos d'arbres i podem trobar moltes alzines. I com dèiem, molts arbustos, com el teix, el boix, l'eritzol, les gardises, alguna vallaner, orella i molts.
La fauna, és a dir, els animals que hi viuen a Montserrat són cabres monteses, porcs senglars, esquirols, ratolins de bosc, guineus, la set verda i molts més. La relació entre la flora i la fauna és que alguns dels animals que hem dit mengen alguna de les plantes que hem dit.
El dia que vam anar d'excursió a la muntanya de Sant Geroni, vam veure cabres munteses pasturant per la muntanya. Tenen una gran habilitat per escalar les roques de Montserrat. Molt bé. Gràcies també al Nico i l'Ona. I ara anem a parlar de la petjada humana, amb la Berta i l'Oriol.
A veure, Berta. Des del grup d'experts de la patjada humana creiem que Montserrat és una muntanya especial perquè hi ha molts monestirs i moltes ermites i un museu molt gran. Els camins i els cartells els senyalitzen i també els ha creat l'home per ajudar els excursionistes i el turisme.
Hem vist que algunes persones que visiten Montserrat amb les seves accions maltracten la muntanya, per exemple, llançant pedres i això és un dels motius de l'erosió de la muntanya. També s'emporten objectes o arrenquen plantes o no respecten els animals que hi viuen allà.
Cal consenciar la gent sobre el respecte a la muntanya i des d'aquí volem demanar que entre tots i totes respectem i cuidem la muntanya, ja que és part del nostre patrimoni cultural.
Però tot no és dolent. Els humans han estudiat el terreny per saber quins jocs tenen perill de desprendiment i els experts han criat com unes menes de xarxa perquè no caiguin roques.
Per arribar a Montserrat ho podem fer mitjançant diversos transports, com per exemple el cotxe, el telefèric, la cremallera i el funicular. A Montserrat posen molts turistes. Alguns també està al monestir i d'altres a fer excursions per la muntanya.
Esperem que hagueu aconseguit respondre a la pregunta investigable que ens va llançar el Josep Ventura. Què fa que Montserrat sigui una muntanya especial? I que hagueu après moltes coses que ens permetin gaudir encara més de la nostra muntanya de Montserrat.
Gràcies, Oriol, per convidar-nos a la ràdio i poder gaudir de l'experiència que era un podcast. Gràcies, Josep, per ensenyar-nos tantes coses i per acompanyar-nos a pujar a la nostra muntanya mentre ens explicaves un munt de coses. Ha estat un plaer que siguis el nostre expert. Molt bé! Un aplaudiment, no? Ho heu fet molt bé, eh?
Molt bé, nois i noies, moltes gràcies. Us ho heu passat bé? Sí. Ha anat bé també el treball? Us heu passat bé? Sí, bastant. Bastant, eh? Bastant. Molt divertit. Feia fred, eh, l'altre dia. Feia fred? Sí, molt de fred. Aviam un a un, perquè si no no ens entenem. O sigui, veu tenir fred? Sí. Perquè suposo que veu anar a veure Montserrat, o no? Sí.
Vas anar sense la jaqueta, la Berta va anar sense la jaqueta. Jo no, jo tota l'estona jaqueta. I què és el que més us va agradar d'allà a Montserrat? El cim. El cim, eh? Sí, el cim. Les escales. Aviam, Sant Geroni. I les escales també, quines escales? Perquè n'hi ha moltes. Moltes escales.
Exacte, va haver-hi diversos grups que van comptar el nombre d'escales. Jo encara me'n recordo. A mi em van sortir 1.227. I vau comprar-me tu o no? No.
Us agrada el mató de Montserrat? Sí, sí. No l'hem provat. És que els profes no els van deixar. No els van deixar? No, però jo he provat el mató i a mi m'agradaria. Sí, sí, un a un, perquè si no, pobres oients no us sentiran. Digues, digues, Oriol, què deies? No has provat mai el mató. A mi m'encanta. A mi també.
Però fortament és que no us van deixar comprar matols. No, no. És que no vam tenir temps. Tampoc els hi vam demanar. Ah, d'acord, d'acord. Ah, tu sí, Max. Però vam dinar, eh? Ah, vam dinar. Sí, sí. Jo també.
Ho deixarem aquí, si us sembla bé, eh? Sí. I acabem el trimestre, ara, no? Sí. Teniu ganes de les vacances de Nadal? Sí, moltes, moltes. Doncs que gaudiu moltíssim de les festes, d'acord? Gràcies per haver vingut, nois i noies, Josep, també, i que tingueu un bon Nadal, eh? Gràcies. Gràcies. Adeu, adeu. Fem una pausa musical i de seguida tornem.
Clar el que senties, ara n'estic segur. Desitjo que arribis el dia en què tornis tant tu. I sempre que rebo un missatge, amor, vull que sigui el teu.
i ja no puc esperar a tornar a veure's a prop amor meu.
Bé, doncs, aquesta és una de les cançons que forma part del disc de la Marató de TV3 i canta la convilatana Mercè Martínez amb la Ludwig Van, un dels grups del moment. El sol a la cara, el Walking on Sunshine, que ens ha situat ja en punt a dos quarts de dotze.
Parlem d'aquest espai que compartim els dimecres a la recta final del programa amb el Joan Vilaseca. Què tal, Joan? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora i bon fred. I bon fred, eh? Sí, tinc molt fred, sí.
Sí, però has anat a esquilar-te més. A part d'això, sí. Això fa el mateix que fa quan anem a rentar el cotxe i després plau. Molt bé. Alumnes de quart de primària de l'escola La Sínia que encara visiten la ràdio. Que macos que són. Has recuperat records de quan tu feies de profe. Molt bé, sí, sí. A veure, què és el que ens portes avui per obsequiar la gent que vulgui participar d'aquest espai?
Molt bé, mira, per la pronta diré que la Núria Vilà ja té el llibre aquí. Ah, d'acord, que ahir va venir i va preguntar-ho i dic, em sembla que demà... D'acord, doncs ja tens aquí el llibre, Núria. Molt bé. Mira, avui tenim primer un CD, 50 anys de Sassuela, i escoltarem La verbena de la paloma. Un clàssic de clàssics. De clàssics.
La barbena de la paloma és aquest CD que pot ser vostre, si marqueu el 9-3-6-6-8-6-1. Amb què anirà acompanyat? D'uns fullets informatius complets sobre molins de rei. Molt bé. Què més? Donarem avui per segona vegada. La Laura Manyà va escriure falses aparències.
I tota l'obra té un gran sentit d'humor i de sentiments. Quan l'acabeu, crec que tindreu una agradable sensació de vitalisme, plaer i tendresa. Molt bé. I avui posem un llibre nou, que és de Ricardo Creus, que es diu Una pedra per corona. Sí. En ell hi trobem l'assaig en forma de memòries. Aquest gènere del memòries permet ser més lliure a l'hora d'escriure i està entre l'assaig i el conte i la novel·la.
Molt bé, doncs tot això pot ser vostre si marqueu el telèfon de l'emissora, com deia, després de cada història i la pregunta que us formularà el Joan. I avui, per començar, tornem al Museu Municipal, eh? Sí, perquè al final de tot parla del museu. Al Museu Municipal, avui parlarem de l'antiga fàbrica de Cal Fidaué. Al Vinguda de València 162 hi hagué una petita indústria artesanal del Fidaué, la fàbrica de pasta de sopa Vilagut Casa Oliva.
Els seus antecedents s'inicien l'any 1885, quan Joan Vilagut i Canadell comença la fabricació industrial de pasta de sopa a la casa que es coneixia com a Cal Vilagut del carrer de Baix, avui desapareguda. La fàbrica era la part posterior de la casa i que arribava fins al llavors rec del passeig del terra ple. L'accés a la fàbrica es feia per un pont.
Joan Vilaguti elaborà pasta de sopa al llarg de 8 anys fins a l'any 1892, en què va morir. Es va fer càrrec al seu germà Miquel, que l'any 1893 traslladà tota la maquinària a casa seva, a l'Avinguda de València, on continuà treballant 40 anys més fins a l'any 1933.
L'any següent, la fàbrica Jaix d'Antoni, Casa Oliva i Pujals, el qual, casat amb l'Eulàlia Vilaguti Claramunt, filla del Fideué, el succeeix. Porta a la fàbrica 32 anys, fins l'any 1966, quan va morir passar la seva esposa, si bé ja estava càrrec de la seva filla Montserrat Casa Oliva i del seu espòs.
Així que el Fideuer treballa fins l'any 1988, després de 103 anys d'activitat continuada a través de tres generacions de Fideuers.
A l'edifici de la carretera, Miquel Vilagut instal·la la maquinària del seu germà. Era un edifici de tres plantes que encara es conserva. Els baixos estaven repartits en tres parts. La primera, en entrar a la dreta, era la botiga, l'escriptori per fer alberans, el llarg taulell de marbre blanc i les prestatgeries per als diferents tipus de pasta de sopa que es comercialitzava.
Fa pocs anys, ara no fa dies que li he passat per allà, però fa pocs anys que encara es conservava aquesta part. La maquinària s'instal·la a l'obrador, situat a la part central, i comunicava amb la botiga per un costat i per l'altre amb una sala contigua que amb l'accés des del carrer era el magatzem i el garatge per a la furgoneta de repartir.
La planta superior de la planta baixa i la segona planta eren la vivenda familiar. I la planta superior, molt airejada, l'assecador de la pasta de sopa que s'elaborava. El resultat d'un procés normal de producció era d'uns 50 quilos l'hora. En primer lloc, calia tenir constantment aigua calenta, cosa que s'aconseguia amb una caldera d'aram que funcionava amb llenya.
Després d'un procés de preparació prensada i assecador, a través d'un elevador, la pasta era pujada al pis superior on s'escampaven uns taulers per assecar-la. El procés d'assecar durava de dos a tres dies, segons la humitat del temps que feia. S'elaborava pasta de moltes formes, ja que solament de fideus n'hi havia de sis classes.
Després, els macarrons llars i curts i les tallarines, que eren un fideu pla. A més, es feien magnòlies, pistons, meravella, llavor de pebrot, llavor de meló, estrellades i lletres.
Fins als anys 50 del segle passat va ser un temps força bo per a les 84 petites indústries que hi havia afiliades al gremi. Posteriorment sorgiren empreses molt mecanitzades. Així, l'any 1988, l'antiga fàbrica de Cal Fideué tancà definitivament.
Sortosament, pel que fa a aquesta històrica maquinària, encara en perfectes condicions de servei, la seva propietària, Montserrat, Casa Oliva i Vilagut, en va fer donació al Museu Municipal de Molins de Rei, el qual, de comú acord, la cedia en dipòsit temporal al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, amb el compromís d'instal·lar-la temporalment
per fer demostracions de tot el procés semiartesanal de fabricació de la pasta de sopa. Molt bé, doncs aquesta primera història portant-nos al museu i a aquesta antiga fàbrica de Cal Fideué. Anem a formular la pregunta? Sí, tenim una pregunta... D'acord, atents, doncs. Sí, diu... La històrica fàbrica de Cal Fideué va plegar l'any 1988, com hem dit, sent la seva propietària a Montserrat Casa Oliva.
I va fer donació de la maquinària al Museu Municipal de Molins de Rei i ara està en dipòsit temporal al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. Quins productes feia?
A més que en dia 1, n'hi ha prou. 9-3-6-6-8-6-1-6-1. Quins productes de pasta feia? Sí, sí, correcte. Ens heu de respondre aquesta pregunta, si voleu participar. I tenim tot el que hem esmatat fa uns instants per obsequiar. De la barbena de la paloma, eh?
Perfecte, i hem escoltat l'inici de la verbena de la paloma que comença la cançó. Sí. La Laura Manyà, de Falses Experiències, és un llibre, i una altra, Una pedra de corona, també un llibre de Ricard Creus. Molt bé. Doncs vinga, 936686161, si us interessa el CD o algun d'aquests llibres, o no voleu cap obsequi però voleu respondre la pregunta...
Doncs ja ho sabeu, ens heu de parlar d'aquest contingut que hem esmentat, que ens ha ocupat la primera part del Parlem de, i em sembla que repica el telèfon, anem a veure si és per l'espai, que avui tenim força feina, i així encarem la segona història. Però abans la trucada. Molt bé, bon dia, Benora, amb qui parlo? Gabriel, per ti. Bon dia, Gabriel. Bé, segons has dit...
Pensem que feien, a la part dels fideus, feien les tallarines, no? Sí, sí, sí, feien fideus, tallarines, macarrons, magnòlies, pistons, que s'ha de petit, meravella i altres classes de sopa. Molt bé. Molt bé. Què vols, Gabriel?
La barbena de la paloma. Molt bé. Doncs te'l deixarem aquí. Aquest ja el pots venir a buscar avui, si vols, eh? Molt bé, d'acord. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies. Bon dia. Bon dia, que vagi molt bé. Perfecte, doncs tenim ja aquesta primera història resolta. Anem amb un nom propi per la segona història. Anem a Josep Maria Jujol.
És el meu autor favorit. Estic treballant molt bé amb les seves obres. Actualment estic preparant una conferència sobre Jujol perquè la seva mare era del meu poble, de Bonastre. Conec, no sé si ara encara són vius, els seus fills. Endavant.
Va resultar que per les xarxes socials d'aquí Molins de Rei, d'un grup, parlaven que aquí Molins de Rei havia fet obres. I voldria, després d'una cosa d'aquestes, voldria aclarir que, segons l'arxiu Jujol, aquí Molins de Rei va proposar fer alguna cosa, però al final no es va fer. Diu, Josep Maria Jujol, el seu pas per Molins de Rei...
Una excursió que es té documentada fou l'any 1896, els seus 17 anys, i en solitari, ja que li agradava molt fer llars recorreguts sense preocupar-se per la distància ni el temps necessari.
Així que agafar el tren fins a Sarrià. Allí començar la caminada remuntant la muntanya pel sender que porta el coll de Vallvidrera des d'on surt el camí de Santa Creu d'Olorda. Caseriu llavors en plena vitalitat i formant un municipi. El temple, les cases, les masies, el paisatge, les panoràmiques, tot eren mirat pel jove Jusol.
Es dirigeix a continuació cap a Sant Bartomeu de la Quadra, altre caseriu, amb el seu humil temple romànic, cremat el 1936, sobre un elevat munticle. El gaudi de l'excursió finalitza allí. S'adona que el sol va de baixa i l'estació de trens encara queda lluny.
Inicia una ràpida marxa, fins i tot corrents en part, i finalment arriba a l'estació de Molís de Rei, mentre compra el bitllet de tren procedent de Vilafranca del Penedès, amb destí a Barcelona, que està entrant solemnament, llançant vapor i fum, espectacle que també entusiasmava el que seria més endavant un gran arquitecte. Era l'últim tren del dia.
Aquesta excursió li deixà un gran impacte el 1946. Tenint ell 66 anys, volia repetir-la amb el seu fill, Jujol Júnior, però aquesta vegada els temps estigués millor calculats i el camí final s'havia transformat en carretera asfaltada. Això era l'any 1896, i després tornem a trobar la presència de Jujol a Molins del Rey l'any 1935.
L'arquitectura que es troba en aquells moments a Molins de Rei, aixecada entre finals del segle XIX i primer quart del segle XX, respon al que anomenem modernisme popular, realitzat quasi exclusivament per mestres d'obres molinencs. Per això encara resulta més paradoxal trobar-hi rastres d'arquitectes forants. Pel que fa al cas, parlarem d'una obra que va promoure Jaume Planes Ford l'any 1935.
Es tracta de la construcció d'una casa de planta baixa i dos pisos en el lloc que avui coneixem com Passeig del Terraple número 28. Aquest número és el que hi havia en aquell temps. El plànol signat a Barcelona el mes d'octubre de 1934 porta, de fet, la signatura de Brullet Montmany,
però s'acompanya amb la de Jujol, sinó que l'assinatura es troba sota el dibuix principal de la façana. Jujol aprofita el traçat de la línia horitzontal de l'hipotètic sol i traça la seva jota amb la creu.
Novament, una altra col·laboració amb el seu ex delineant. Quin sentit pot tenir? No es tracta d'un projecte pensat a la manera de Jujol. El treball lliure i imaginatiu de Jujol no hi és present de cap manera. La façana és carregada de mullures de fàbrica. És una obra pesant, malgrat els intents d'un barruquisme lleuger.
En canvi, tota la grafia, absolutament tota, és de Jujol. És un favor que li demana a Brullet, el seu amic mestre, o bé aquí Jujol treballa pel compte de Brullet? En aquests anys treballa com a arquitecte municipal de Molins de Reis...
amb qui, de moment, no hem trobat cap vincle especial de Jujol. En canvi, sí que es coneix el que aquest promotor, Planes, era alhora constructor de la possiblement un excel·lent guixaire.
Ara bé, si agafem el que sembla el mateix projecte que Jujol guarda al seu despatx, veurem que encara que es tracta d'un mateix projecte pel que fa a la concepció arquitectònica, la resolució del dibuix i de les solucions estètiques són les que inusualment identifiquem amb les propostes de Jujol.
Amb dos dibuixos porta la mateixa data, octubre de 1974, però evidentment el que resta el seu despatx, com a prova de la seva intervenció, té el valor afegit de la seva empremta personal, que en aquest cas augmenta pels dibuixos en què Jujol emplena els marges, com es sovint acostuma fent.
És força probable que Jujol i Planes ja es coneguessin d'alguna obra anterior realitzada en comuna col·laboració i que aquesta col·laboració perdurés anys després. Si més no, l'arquitecte Brunet Montmany tindria un paper important en aquesta relació.
I llavors ve la part que explico jo, que dic així, són moltes incògnites sobre el pas de Josep Maria Jujol per Molins de Rei. Avui es diu que la tanca i les pilastres decorades en trencadís de l'antic terreny posterior de Can Rubí, que desaparegué en urbanitzar-se a la zona del Molí, actual plaça de l'1 d'octubre, fos una col·laboració Gaudí Jujol.
Però no hi ha documents. Bé, veig que acompanyes aquí també una sèrie de documents. Sí. Aquesta és la casa. Si et fixes baix, hi ha la firma d'Ixol. Sí, correcte. Però no s'ha fet, no es va arribar a fer.
D'acord. Doncs bé, tanquem aquesta segona història dedicada a Josep Maria Jujol i voldràs fer una pregunta, suposo, eh? Sí. Molt bé. Endavant. A Molins de Rei es parla que una tanca i unes pilastres, avui desaparegudes i decorades en trencadís de l'antic terreny posterior d'una casa a Molins de Rei, eren obra de Josep Maria Jujol.
Consultant la seu jujol, només trobem seu al croquis de la façana de Camp Planes, al passeig del terra ple que no es realitza. Quina casa pairal era aquella que tenia al darrere aquelles pilastres i una tanca decorades en trencadís? Can Mas Rubí...
O Can en Matllé. Molt bé. 93686161. Si voleu respondre aquesta pregunta, heu de dir una d'aquestes dues opcions, que és la correcta, relacionada amb el que hem estat explicant de la influència de Josep Maria Jujol.
Línies obertes. Línies obertes, sí. Hem donat el CD amb el Gabriel Martí. Ara ens queden els dos llibres. Falses aparències de Laura Manyà i una pedra per corona de Ricard Creus. Molt bé. Repetim la pregunta? Repetim la pregunta. En Molins de Rei es parla adonat que una tanca i unes pilastres, avui desaparegudes, les recordes? I tu no les recordes al darrere, oi? No.
Ara més difícil recordar-ho. Amb fotografies. I decorades en trencadís de l'antic terreny posterior d'una casa de Molins de Rei eren obra de Josep Maria Jujol. Consultant l'atziu Jujol, només trobem seu el croquis de la façana de Camp Planes al passeig del Terraple, però que no s'arriba a realitzar. Quina casa peiral era la que tenia aquesta tanca i aquestes pilastres decorades en trencadís? Eren Can Marrové,
O can en vetllé. Vinga, doncs, línies obertes a partir d'aquest moment. Avançarem, si et sembla, Joan, deixem-ho obert, ja repetirem després la pregunta, perquè anem a la tercera història, si et sembla. Anem a la tercera història. Que és en forma de propostes, eh, en aquest cas. Aquesta no tindrà pregunta. D'acord. Fins a l'última.
Educant el silenci. Pensem que ens vénen ara uns dies de molta, molta, molta res de silenci. Per tant, preparem-nos ara amb aquest silenci per connectar després amb totes les festes. Cada dia es percep més la necessitat del silenci. Va caient de mica en mica la percepció del silenci com a inacció i pèrdua de temps.
i es comença a sentir aquest desig profund d'aturar-se, mirar què passa i què en passa. A vegades passa que l'excés de soroll extern no és altra cosa que l'eixur de dor, so del silenci, que com un desig neix de la profunditat que som. Qui més qui menys se sent submès a constants inputs que el transporten alhora i sense solució de continuïtat al que passa a milers de quilòmetres i en un grup de WhatsApp.
Hi ha una urgència exigida d'accedir i respondre el que passa a la pantalla. La persona es percep fragmentada, feta de parts molt diferents i contradictòries que el poden abocar a estats de nerviosisme o ansietat. Cal un lloc, un espai, un àmbit que faciliti serenitat i harmonia.
Aquest àmbit és el silenci que permet reposar, filtrar i escollir el més important. El silenci, però, no té només una dimensió funcional. El silenci és la possibilitat de connectar amb un mateix, de saber qui és, d'accedir a allò grandiós que som. És el lloc de la contemplació i de romandre sense parlar perquè en connectar amb la profunditat que som ens quedem sense paraules.
Educant el silenci es presenta com una necessitat de primer ordre.
Com educar-ho en la família? De la mateixa manera que en la família s'aprèn a menjar, dormir, normes bàsiques de convivència, hem d'anar a incorporar la necessitat d'aprendre a fer i practicar silenci. Conscients, però, que no és un ensenyament, sinó una vivència, i cal que sigui un aprenentatge comú d'adults i de nens on uns aprenen dels altres. Es tracta d'acompanyar i vivenciar junts.
A la família s'han de cercar llocs i moments per educar en la miració, per fomentar l'escolta, sense mòbil ni televisió. Potser caldrà incorporar a la casa un espai per poder gaudir, encara que només sigui uns minuts de silenci. S'han d'aprofitar trobades amb altres familiars a la natura o viatges per adonar-nos del que passa i ajudar a connectar amb un mateix. També facilitar trobades de famílies,
on hi ha treball conjunt d'adults i nens. L'experiència sempre sorprèn, perquè tant els uns com els altres es descobreixen experimentant junts alguna cosa molt profunda. Molt bé. Doncs, mentre el Joan ens explicava aquesta tercera història, 9 minuts i les 12, tenim una trucada. Si et sembla, la rebem, eh? Molt bé. Bon dia, Benora, amb qui parlo? Bon dia, sóc el Toni Castelló. Toni Castelló, molt bé. Molt bé, Toni, bon dia.
Tu diràs. Bon dia. A veure, quina pregunta vol respondre? Per l'ubicació podria ser Can Amballer? No. Ah, sí, perdona, perdona. És que ara... És una casa que ha desaparegut. Ara hi ha una botiga. Era Can Marrubi o Can Amballer? Can Amballer. Can Amballer ha desaparegut?
No, no, no. La que ara s'ha aparegut? Quin és? Can Marrobí. Can Marrobí, justament. Doncs les pilastres i tot el que hi havia estava a la part del darrere, que ara és la plaça 1 d'Octubre. Per tant, és Can Marrobí. Molt bé. Toni Castells. A veure, què vols? Toni Castelló, sí. Castellà. Crec que tenia...
Que està jo, que està jo. Crec que teníeu un llibre, potser? Sí, tenim dos llibres. Sí, i tant, i tant. El de Laura Manyà, Falses Apariències, és una obra de gran sentit, d'humor i de sentiments, i l'altra és una pedra per corona de Ricard Creus, que és una espècie de memòries. Vale, el primer de les dues, sisplau. Molt bé. El tindràs aquí el dimecres de la setmana que ve ja el pots venir a buscar.
Perfecte. Toni, gràcies per trucar. Molt bé, moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu. Moltes gràcies. Bon dia i bona hora. El Toni Castelló li deixarem aquí per la setmana que ve. En canvi, el Gabriel, com que és el CD, ja el pot portar a venir a buscar avui.
Bé, encarem la recta final, doncs, ara sí, eh? Ara sí, encarem la... Ja comencem ja a posar... Endavant. A posar el pouet, ja. Ens agrada. Amb l'inici de les festes de Nadal. El vesc, el boig grèvol i l'abet. Que tot això, els dos primers, no es poden agafar del bosc, eh? Penseu.
Els druides cèltics acostumaven a collir el vesc que consideraven la manifestació de l'esperit de l'arbre durant el sisè dia de la lluna o del sostici d'hivern. Primer sacrificaven el peu del roure dos bous blancs, mai no jungits, i hi celebraven un àper ritual.
Els druides, palavra celta que vol dir savi i filòsof, no tallaven la planta màgica amb cap enya de ferro, sinó que l'assegava amb una fals d'hort. Aquest vesc no podia tocar el terra i havia de ser recollit amb tots els respectes amb un drap de llim.
La tradició afirma que el vesc donava fertilitat al bestiar, guaria del verí, prevenia les tempestes i escombrava les llampagades. Es creu que el vesc, com el tió, simbolitza la regeneració de la llar i de la família. També és un poderoríssim protector contra les bruixes i els maleficis, per això està considerat com un talismà de la sort.
Perquè faci efecte que el rebre'l com un obsequi i penjar-lo tot l'any a prop de la porta millor si es col·loca damunt de la llinda. El vesc dona bona sort a qui el regala i qui el rep. Mai s'ha de rebutjar un vesc regalat i menys encara se l'ha de tractar amb menys preu. Seria el mateix que dir no a la bona sort. Les bruixes no el poden sofrir.
Els pastors consideraven que el boix grèvol complia unes funcions benèfiques semblants com a protector de llops i del llamp, i per això l'acostumaven a dur com a amulet.
Abans, en les comarques de muntanya, com al Berguedà, durant la nit de Nadal es cremaven a la llar algunes branques de boix perquè es pateguessin i guspiressin amb força. Es creia que les ànimes dels avantpassats de la família s'hi venien a escalfar en tal nit com aquella i que les guspires que es campava a les flames eren les ànimes, que estaven més contentes, com més es pategaven i més lluny saltaven fora de la llar.
I l'arbre, l'arbre és el símbol de la vegetació i de la natura des del Neolític. Està considerat com un ésser propiciatori del bon temps, però també de la pluja.
Totes les civilitzacions podem trobar, des de temps immemorials, cultes vinculats als esperits arboris com a procuradors de la felicitat i el benestar. És dintre aquest ritual de la regeneració que cal inscriure la tradició germànica del Listerbaum, o arbre de la llum.
Catalunya ha generat en aquests punts les seves tradiccions autòctones. El Tió de Nadal, l'Arbre de Maig, l'Aro Aranès... Durant molt de temps, els boscos havien estat llocs sagrats. Els déus acostumaven a manifestar-se en els grans arbres, els arbustos i altres esses vegetals. Javer mateix va parlar a Moïsès des de l'Esberger i en la tradició cristiana moltes Mare de Déus eren trobades a les soques i entre el brancatge dels arbres.
La veneració de determinats arbres, el roure i l'alzina, eren els celtes. Els pins, les oliveres i els ciprés eren els mediterranis. Demostra la importància de la sacralitat de l'arbre com a ésser que, arrelat a la terra, creix cap al cel. I l'abet, l'abet de Nadal, és un arbre perenne i per aquest motiu és el símbol de la natura immortal que ha fet fortuna.
L'arbre de Nadal, propi dels pobles nòrdics, amb tota probabilitat és una resta de l'antiga crema del roure, costum propi d'aquesta nit. Per a què motiu és considerat que té un significat semblant al tió de Nadal? A Catalunya l'arbre de Nadal és una tradició forana que va entrar als anys 20 del segle passat i ara ja està força estesa i acceptada.
Durant el segle XVIII, el costum de l'arbre guarnit es va consolidar a Alemanya i l'Alsàcia i d'aquí va passar al reine unit. A les illes li va portar per primer cop la reina Carola, l'esposa de Jordi III, que va regnar entre els anys 1760 i 1810. I sembla que cap a mitjans del segle XIX ja s'havia convertit en un costum domèstic. A França, la tradició la va introduir curiosament una espanyola, Eugenia de Montijo.
El Nadal de 1867, Napoleó III i la seva esposa van guarnir a les Tulleries una vet fet portat d'Alsàcia. L'arbre de Nadal també és molt popular a Rússia, Dinamarca, Suècia i Àustria. La vet s'acostuma a guarnir amb cintes, llums i boles que simbolitzen la promesa de la fecunditat.
Molts d'aquests guarniments van ser criats per primer cop pels bufadors de vidre de Bohèmia al segle XVIII.
protagonistes avui d'aquesta primera història. En vindran més, jo crec, no? Les properes setmanes. Sí, anem venint. Vindran cançons noves, també, sí. Doncs ho deixem aquí, si et sembla, Joan, perquè ens queda un minut per arribar a les 12. Perfecte. Que tinguis una bona setmana. Esperem-ho, esclar. I fins i tot ve, si tot va bé. Molt bé, perfecte. Gràcies. Molt bé. Amics oients, gràcies també per seguir-nos durant tot aquest matí. Ara us deixem amb la Silvia i l'informatiu Morins de Rei al Dia.
Després recordeu que tenim el programa Ona Rainbow a dos quarts d'una i a la una, excepcionalment la reemissió del de tu a tu amb el Pierre, que hi va entrevistar el Jesús Cardona, i la resta de programació pròpia d'aquesta casa, que ens podeu seguir fins a la una de la matinada. Moltíssimes gràcies, insisteixo, per confiar en nosaltres i tornem demà, el Bon dia i bona hora, a partir de les vuit en punt del matí. Fins a les hores, que vagi molt bé.
Són les 12.